id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_49_223496 | FutbolNet és una proposta de la Fundació FCBarcelona dissenyada per, a través de la pràctica esportiva vinculada al futbol, educar en valors els infants i joves d’entre 10 i 16 anys, a barris de ciutats catalanes identificats com a prioritaris per a la intervenció social i comunitària.
Programa que comença fent una anàlisi dels programes educatius comunitaris a Catalunya. Volem estudiar quins són els debats principals, els criteris i els reptes principals per proposar millores i bones pràctiques de referència per la comunitat educativa.
Programa de millora de les competències parentals, per aconseguir que l’acompanyament que els pares fan a l’escolaritat tingui l’orientació adequada i sigui satisfactori per ambdues parts.
Programa formatiu de la Secretaria de Família del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya dirigit a orientar, reforçar i donar eines a les famílies per exercir el seu paper educatiu de forma positiva. | 0.853379 | curate | {"ca": 1.0} | : /projectes?search_api_views_fulltext=&field_temes=3&field_tipus=17&field_estat=547 |
cawac_ca_20200528_8_107299 | La Candidatura d'Unitat Popular de Banyoles, la CUP, ha organitzat una xerrada-debat entorn al model energètic, per aquest proper divendres 24 de maig. Sota el títol "Crisi Energètica: un nou model energètic es possible? ", l'objectiu és debatre les diferents opcions que hi ha.
L’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany ha restaurat vuit fragments de còdex de la seva col·lecció de pergamins. Es tracta de fulls solts de llibres religiosos dels segles XI fins el XIV. L’empresa encarregada de fer la restauració ha estat Sot del Rector i els treballs han consistit en netejar, aplanar i reintegrar els estrips i forats.
Gairebé 350 persones i una trentena d’embarcacions van posar a prova la seva habilitat com a palistes participant a la segona edició del Festival Dragon Boat que es va celebrar a l’Estany de Banyoles sota la organització del Club Natació Banyoles i l’empresa Agenda Sports & Elements.
Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) per facilitar la gestió de la navegació i dels continguts
La majoria de webs les utilitzen. Si continua navegant assumim que accepta que es processi aquesta informació Més informació
D'acord
Què és una galeta?
Una galeta és un fitxer que es descarrega al seu ordinador quan accedeix a determinades pàgines web. Les cookies permeten entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer a l'usuari.
Informació addicional
Vostè pot evitar el tractament de les dades o la informació rebutjant l'ús de galetes (cookies) per mitjà de la selecció de la configuració apropiada del seu navegador. No obstant això, vostè ha de saber que si ho fa pot ser que no pugui fer ús de totes les funcionalitats d'aquest website.
En utilitzar el website vostè consent el tractament d'informació sobre la seva navegació. Vostè pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador en el seu PC. | 0.837357 | curate | {"ca": 0.9805825242718447, "fr": 0.016019417475728156, "an": 0.0033980582524271844} | http://banyolestv.cat/index.php/noticies/itemlist/date/2013/5/23 |
oscar-2301_ca_20230418_1_143763 | ICV per Girona assegura que és prioritari garantir el crèdit a les empreses per crear ocupació - El Gerió Digital
Mostra la navegació
Dimecres, 7 de desembre de 2022
Comarca
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
La Selva
Pla de l'Estany
Ripollès
Societat
Cultura
Economia
Política
Urbanisme
Nacional
Comunicació
Esports
Entrevistes
Opinió
Vídeos
Imatges
Llibres
Qui era Gerió?
Cercador
Política
ICV per Girona assegura que és prioritari garantir el crèdit a les empreses per crear ocupació
Marc Vidal reivindica la creació d'una banca pública amb els diners del rescat als bancs
Dilluns, 7 de novembre de 2011 20:26h
Trobada a Ripoll del candidat d'ICV-EUiA per Girona, Marc Vidal, amb simpatitzants del partit © ACN
ACN / Baix Empordà, Alt Empordà, Garrotxa, Pla de l'Estany, La Selva, Gironès, Ripollès / Ripoll
El candidat ecosocialista s'ha trobat aquesta tarda amb simpatitzants a Ripoll als quals ha exposat les propostes en matèria d'ocupació. Vidal ha remarcat que per crear ocupació cal permetre a les empreses poder accedir al crèdit. El candidat d'ICV-EUiA ha dit que la prioritat en la creació d'ocupació passa per garantir que el crèdit arribi a les empreses per tal de garantir, ha dit, tant el manteniment de la despesa corrent com per a la contractació d'operacions d'exportació que "exigeixen disposar d'avals a l'hora de concursar". Vidal ha recordat que en aquests moments apostar per l'emprenedoria de manera prioritària sense resoldre l'accés al crèdit de les empreses en temps de crisi "és tapar un forat per destapar-ne un altre".
A més, ha defensat que la primera proposta en aquesta matèria és la creació d'una banca pública i ha posat per exemple Islàndia. "Pensem que els ajuts als bancs i entitats financeres han d'anar directament a on fan falta: PIMES, autònoms i famílies", ha remarcat.
Canvi de fiscalitat i persecució del frau
Vidal ha explicat que els altres dos eixos programàtics per a la creació d'ocupació -que assegura que inclouen els ajuts a l'emprenedoria- passen per dotar l'Estat de recursos per impulsar aquestes polítiques. "Ningú es creu les promeses electorals de rebaixar impostos i de fer incentius fiscals a la vegada que es promouen polítiques d'ocupació", ha alertat Vidal que justifica que "tothom sap" que per poder invertir "primer cal ingressar i per això no es poden treure impostos com han vingut fent PSOE-PSC i CiU amb el recolzament del PP".
Per aquesta raó, Vidal ha defensat una reforma fiscal "amb propostes molt concretes" i ha posat per exemple la Tasa Tobin, l'ecotaxa turística o la taxa sobre l'energia nuclear, entre d'altres. El candidat també ha fet especial referència a la lluita contra el frau fiscal. "El frau, a més de generar diner negre, crea precarietat i indefensió laboral", ha denunciat Vidal. | 0.77574 | curate | {"ca": 0.9519300801165331, "it": 0.0025491624180626364, "pl": 0.0029133284777858705, "de": 0.0029133284777858705, "es": 0.01747997086671522, "pt": 0.0029133284777858705, "fr": 0.016751638747268753, "en": 0.0025491624180626364} | https://www.gerio.cat/noticia/97085/icv-per-girona-assegura-que-es-prioritari-garantir-el-credit-a-les-empreses-per-crear-ocup |
macocu_ca_20230731_10_420301 | Ecoturisme o voluntariat al Senegal
Font:
19/05/2015
Resum:
Fallou és una ONG de Barcelona que coopera al desenvolupament del Senegal no només mitjançant el voluntariat sinó també l'eco-turisme.
Des del 2007, Fallou, una associació de cooperació es dedica a la participació pel desenvolupament autònom de les zones més desafavorides del Senegal. Els fa moure la idea que l'esforç col·lectiu al Sud junt amb una reivindicació social i pacífica al nord d'una redistribució equitativa i ecològica dels recursos porta a millorar el món. Tot i això, són conscients que les Organitzacions no Governamentals no són la solució als greus problemes de la humanitat.
Per portar a terme la seva missió, l'associació compta amb un equip de 6 cooperants, i busquen la participació activa d'altres persones sensibilitzades. Els interessats ho poden fer de diverses maneres:
Al sud
Pots formar part d'un dels equips de desplaçats que fan expedicions anualment, a l'abril i al novembre a la comunitat Rural de Dialakoto. L'organització accepta l'especialització de qualsevol persona que cregui que pot aportar un xic.
Per exemple, aquest és el cas de l'Òscar que l'any passat va participar en aquest voluntariat i realitzava projectes de formació als agents sociosanitaris de la regió.
També és possible fer una sortida de turisme solidari a l'Eco Village de Dar Salam. A través d'aquesta iniciativa l'equip de Fallou aconsegueix finançament per a seguir amb la seva missió, i de fet, compleixen part del seu objectiu fomentant l'autonomia del poble. Aquest Eco-campament turístic dóna feina a diverses famílies locals des del 2013 i de forma indirecta estimula l'economia local de la zona. Les persones que s'embarquen en aquest viatge, dormen sota les estrelles, al bell mig de la sabana visiten zones remotes i conviuen intensament amb la població local.
Per qui vulgui conèixer més opcions sobre eco-turisme i aportar un granet de sorra en els seus viatges, a organitzacions com Tuanyis tenen una base de dades amb opcions de turisme solidari per tots els gustos.
Des del Nord
No cal marxar fins a l'Àfrica per poder ajudar. Des de casa es poden fer donacions, és possible fer-se soci o fins i tot participar com a voluntari en les activitats que s'organitzen des de la seu: xerrades, tallers, exposicions, recollides de material, etc. | 0.811422 | curate | {"ca": 0.990438939591482, "pt": 0.004345936549326379, "en": 0.002607561929595828, "fr": 0.002607561929595828} | |
macocu_ca_20230731_8_522311 | Una polèmica sobre catolicisme i catalanisme (A propòsit de Miquel dels Sants Oliver i de la crisi de direcció del "Diario de Barcelona", 1906)
Gregori Mir | 0.614941 | curate | {"ca": 0.9285714285714286, "it": 0.07142857142857142} | |
macocu_ca_20230731_6_162324 | Indicadors de salut maternoinfantil a Catalunya - 2009
Visualitza
Data | 0 | curate | {"ca": 0.9411764705882353, "en": 0.058823529411764705} | |
mc4_ca_20230418_9_288087 | La Fiesta Ocean Inn & Suites St. Augustine (FL) Estats Units - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Veure tots els 1.204 allotjaments a St. Augustine (FL).
La Fiesta Ocean Inn & Suites810 A1A Beach Boulevard, St Augustine Beach, St. Augustine (FL), Estats Units, 32080 - Veure al mapaExcel·lent8,5Basada en 425 comentarisLa Fiesta Ocean Inn & SuitesVeure més fotosplatjaVeure més fotosplatjaVeure més fotos8,5 Excel·lent valoració dels hostesVeure tots els comentaris"Everything - location, comfort and friendliness. Very enjoya..."JamesUnited KingdomPiscinaVeure més fotosVeure el mapaVeure totes les 35 fotos
Opcions d'habitacióVeure les fotosHabitació Seleccionada al Check-in (Room Selected at Check-In)...Dutxa i bany1 llit extragran súper o 2 ...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosKing Suite with Loft...Dutxa i banybalcó/terrassa1 llit extragran súper i 2 ...Fixa les dates per veure preusVeure les fotos Queen Room ...Dutxa i bany1 llit individual i 1 llit ...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Queen amb dos llits Queen (Queen Room with Two Queen Beds)...Dutxa i bany2 llits extragransFixa les dates per veure preusVeure les fotosQueen Room with Two Queen Beds - Oceanside...Dutxa i bany2 llits extragransFixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Extragran (King Room)...Dutxa i bany1 llit extragran súperFixa les dates per veure preus
Sobre l'allotjamentDescripcióSituat a St Augustine Beach, La Fiesta Ocean Inn & Suites és el lloc perfecte per gaudir de St. Augustine (FL) i els seus voltants. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. No és menys excepcional el fàcil accés que té l'hotel a les incontables atraccions i llocs d'interès de la ciutat com Casa Gonzalez-Alvarez, Museu Casa O'Reilly, Creuers Escènics Victory III. A La Fiesta Ocean Inn & Suites, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a La Fiesta Ocean Inn & Suites.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsassecador de cabellforn microonestelèfonbanyeraneveratelevisió de pantalla planaempolles d'aigua de cortesiaplat de dutxaTV satèl•lit/cableMostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantCal presentar una targeta de crèdit i un document d'identitat amb fotografia vàlids durant el registre d'entrada. Les peticions especials no es poden garantir, estan subjectes a la disponibilitat durant el registre d'entrada i poden comportar suplements. Els clients han de presentar un document d’identitat amb fotografia i una targeta de crèdit durant el registre d’entrada. Les peticions especials són segons disponibilitat i poden comportar suplements.Mostrar més | 0.8677 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/la-fiesta-ocean-inn-suites/hotel/st-augustine-fl-us.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_278039 | Pati del Centre Bonastruc ça Porta. Museu d’Història dels Jueus – 2014 – FESTIVAL SIMFONIC | 100 concerts simultanis i gratuïts
SIMFONIC 2022
Participants BARCELONA
Participants BARCELONA COMARQUES
Participants GIRONA
Participants LLEIDA
Participants TARRAGONA
Participants MALLORCA
Què és
Edicions anteriors
Premsa
Registra’t
YES THE MUSIC! EN CONCERT
Cor yes the music! Foto formacions
Dissabte 7 de juny a les 18h.
C. de la Força 8
Yes the Music!
Setze som les persones que formem part de YesThe Music!Un grup vocal que versionem temes de tots els estils musicals, de totes les èpoques i bandes sonores.Estem plens d’il·lusió, d’energia… gaudint de la música, de cantar… i és precisament això el que volem transmetre, el que volem compartir amb tots vosaltres.Volem que ho passeu tant bé com nosaltres, que formeu part d’aquest projecte, que el vivim junts. Quina millor manera de celebrar la vida?Cantem junts?
Pati del Centre Bonastruc ça Porta. Museu d’Història dels Jueus
El Centre Bonastruc ça Porta ocupa l’indret on al segle XV s’hi localitzava la sinagoga i els espais propis de la comunitat jueva de la ciutat.Actualment el centre acull el Museu d’Història dels Jueus i l’Institut d’Estudis Nahmànides. Està gestionat pel Patronat Call de Girona, constituït l’any 1992 per l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya. El Patronat s’ocupa de la recuperació física i cultural de l’herència jueva gironina, la rehabilitació urbanística i la dinamització i promoció del call. | 0.707896 | curate | {"fr": 0.04697986577181208, "ca": 0.802013422818792, "uk": 0.0087248322147651, "en": 0.09932885906040269, "es": 0.022818791946308724, "de": 0.004026845637583893, "hu": 0.006711409395973154, "ja": 0.009395973154362415} | https://simfonic.org/pati-del-centre-bonastruc-ca-porta-museu-dhistoria-dels-jueus-2014/ |
cawac_ca_20200528_11_87605 | Míriam Martín
El 2012 ha estat l'any més sec des de 1973. Així ho mostren les dades recollides pel meteoròleg banyolí Enric Estragués. Segons els seus apunts, des de fa quaranta anys que no es registraven tants pocs litres.
La dissenyadora i il·lustradora banyolina, Clara Gispert, exposa un recull de la seva obra a la Sala d'Exposicions El Tint. Sota el nom de "Penetracions", l'artista mostra la seva obra composta per desenes de dibuixos fets amb llapis o ròtring.
Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) per facilitar la gestió de la navegació i dels continguts
La majoria de webs les utilitzen. Si continua navegant assumim que accepta que es processi aquesta informació Més informació
D'acord
Què és una galeta?
Una galeta és un fitxer que es descarrega al seu ordinador quan accedeix a determinades pàgines web. Les cookies permeten entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer a l'usuari.
Informació addicional
Vostè pot evitar el tractament de les dades o la informació rebutjant l'ús de galetes (cookies) per mitjà de la selecció de la configuració apropiada del seu navegador. No obstant això, vostè ha de saber que si ho fa pot ser que no pugui fer ús de totes les funcionalitats d'aquest website.
En utilitzar el website vostè consent el tractament d'informació sobre la seva navegació. Vostè pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador en el seu PC. | 0.798018 | curate | {"en": 0.00798035604665439, "ca": 0.9674647022713321, "fr": 0.020257826887661142, "an": 0.004297114794352364} | http://banyolestv.cat/index.php/noticies/general/cultura/itemlist/user/552-míriammartín?start=711 |
cawac_ca_20200528_3_202988 | El concurs ‘Off de Calle’ de Saragossa arriba a la 10a edició
El concurs ‘Off de Calle’ de Saragossa arriba a la 10a edició
18/06/2013 - 12:11
A Fira Mediterrània se suma un segon soci català, FiraTàrrega
La Fira Mediterrània de Manresa formarà part del jurat del 10è Concurs Off de Calle que tindrà lloc durant les conegudes Festes del Pilar de la capital aragonesa i que organitza l’Ajuntament de la ciutat. La Fundació Fira Mediterrània de Manresa coopera per tercer any consecutiu amb la Societat Municipal “Zaragoza Cultural” en el desè concurs ‘Off de Calle’, dirigit a tots els artistes individuals o companyies artístiques en les disciplines de dansa, música, teatre, clown, circ, que utilitzin els espais oberts com escenari d’expressió, i que es desenvoluparà durant les Festes del Pilar de Saragossa el mes d’octubre de 2013. Els guanyadors de la passada edició de l’Off de Calle, La Rueda Teatro Social amb l’espectacle “Los Rodríguez: Una familia en crisis”, actuaran a la 16a Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 7 al 10 de novembre de 2013, com a part del guardó del certamen. Així mateix, el guanyador del concurs de l’edició 2013 també actuarà a la Fira Mediterrània de Manresa 2014 com a part de conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Saragossa.
Les inscripcions per participar al Concurs “Off de Calle” es poden fer fins el 30 d’agost , per correu postal (enviant el material gràfic i audiovisual de l’espectacle a la Societat Municipal “Zaragoza Cultural” S.A., al departament de programació “Off de Calle” –Torreón Fortea. C/ Torrenueva, 25. 50003 Saragossa-) o a través de la pàgina web www.zaragoza.es . De les propostes rebudes, se seleccionaran un màxim de 12 companyies que passaran a formar part de concurs. La llista de seleccionats es publicarà al web a partir del 9 de setembre.
Els grups seleccionats actuaran els dies 8, 9 i 10 d’octubre de 2013, en el marc de les Festes del Pilar. “Zaragoza Cultural” publicitarà la programació “Off de Calle” al Programa Oficial de Festes 2013. L’organització abonarà a cadascun dels seleccionats que hagin actuat la quantitat de 500 € en concepte de despeses per l’actuació. Al jurat del Concurs, Fira Mediterrània estarà acompanyada per diferents professionals de l’àmbit de les arts escèniques que concediran el Premi al Millor Espectacle . El guardó consistirà en la participació a la Fira Mediterrània 2014, Fira Tàrrega 2014, l’Umore Azoka de Leioa (Euskadi) i a les Festes de Sant Mateu de Logronyo 2013 (La Rioja). La decisió del jurat es farà pública el 12 d’octubre.
Els guanyadors 2012 a la 16a Fira Mediterrània
L’espectacle que podrem veure a Manresa en el marc de la propera edició de la Fira Mediterrània de Manresa anirà a càrrec dels madrilenys “La Rueda Teatro Social” , un grup que es desmarca del teatre convencional per oferir el més pur teatre de carrer i alhora dissenyar noves formes de relació amb el públic i la societat. Els seus objectius són descobrir i desenvolupar noves formules teatrals amb les quals poder democratitzar la relació entre artista i espectador; crear espectacles en els quals destaquin tant el valor social com la qualitat artística; pensar i mostrar un teatre útil i transformador, i desenvolupar processos artístics adreçats a la promoció de persones i col·lectius en risc d’exclusió. A l’espectacle “Los Rodríguez: Una familia en crisis”, els protagonistes han estat desnonats recentment i ara viuen al carrer . Un tema dramàticament actual que “La Rueda” sap plantar sobre l’escenari amb un to de comèdia hilarant. | 0.805172 | curate | {"ca": 0.962333616539224, "it": 0.005097706032285472, "es": 0.03256867742849051} | http://www.firamediterrania.cat/el-concurs-%E2%80%98-de-calle%E2%80%99-de-saragossa-arriba-la-10a-edicio |
mc4_ca_20230418_17_555773 | Dolors Bramon i Planes - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(ca) Maria Dolors Bramon Planas
31 de desembre de 1943 (1943-12-31) (75 anys)
Arabisme i estudis islàmics
Filòloga, professora d'universitat, escriptora, assagista i historiadora
AELC, Institut d'Estudis Catalans, GIERFI, FIMAM, WUSMED
Ernest Lluch i Martín (1966–1982)
(1981) Premi Joan Fuster d'assaig
(1976) Premi Joan Fuster d'assaig
Dolors Bramon i Planes (Banyoles, Pla de l'Estany, 31 de desembre de 1943)[1] és una filòloga catalana. Doctora en Filosofia i Lletres (secció de filologia semítica) i en geografia i història per la Universitat de Barcelona, és professora titular del Departament de Filologia Semítica (secció d'estudis àrabs i islàmics) de la Universitat de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses a la Corona d'Aragó i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic. Ha treballat també en el que fa referència a la geografia araboislàmica. [2][3]
És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics, de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1996, del Groupe International d'Étude et de reflexiones sur les Femmes en Islam (GIERFI) i del Foro de Investigación sobre el Mundo Árabe y Musulmán (FIMAM), entre altres institucions. És presidenta de l'associació World University Service of the Mediterranean (WUSMED). [4]
Raons d'identitat del País Valencià. Pèls i senyals, Premi Joan Fuster d'assaig en els Premis Octubre del 1976
El mundo en el siglo XII. Estudio de la versión castellana de una geografía universal: El Tratado d'al-Zuhrî, Ed. Ausa, Sabadell, 1991.
El passat arabomusulmà a Catalunya: Ni tan lluny, ni tan a prop, ni tan aliè (1992) a Revista de Catalunya
Contra moros i jueus: Formació i estratègia d'unes discriminacions al País Valencià, Premi Joan Fuster d'assaig en els Premis Octubre del 1981
3 d'abril de 801: la conquesta cristiana de Barcelona (2001) a L'Avenç.
Una introducción al islam: religión, historia y cultura, Crítica, Barcelona (2002), (2ª ed. 2009).
De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l'obra de J.M. Millàs i Vallicrosa) (2000). ISBN 84-7602-450-9.
Mots remots. Setze estudis d'història i de toponímia catalana, CCG edicions, Girona (2002)
“Un arabisme català a reivindicar: l'enjaneta dels castells humans”, dins Sacrum Arabo-Semiticum. Homenaje al profesor Federico Corriente, Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, Zaragoza 2005, 129-135.
“S.r.tâniyya, ‘Terra dels ceretans' a les fonts àrabs”, dins Medievalis Historiae Pyrenaica, UNED-Diputació de Girona, 2005, 133-149.
“Els manlleus de l'àrab”, dins Espais terminològics 2007. Neologia terminològica: el tractament dels manlleus, Eumo Editorial, Barcelona 2008, 63-75.
“Alandalús y la historiografía de Cataluña”, dins Al-Andalus/España. Historiografías en contraste, Casa de Velázquez, Madrid 2009, 147-161.
“La musulmanització d'Hispània: un procés migratori d'homes i d'idees al segle VIII”, dins Els processos migratoris a les terres de parla catalana, Publicacions Universitat de València - Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona 2010, 17-27
“El concepte de 'gihad', un dels més controvertits de l'islam”, dins Balaguer, 1105. Cruïlla de civilitzacions, Pagès editors, Lleida 2007, 87-98.
“Epílogo: Reflexiones en torno a Europa y el Mediterráneo musulmán', dins Europa y el Mediterráneo musulmán. Dinámicas de encuentro y desencuentro, Ediciones Altazor, Viña del Mar (Chile), 2010, 245-255.
Ser dona i musulmana. Ed. Cruïlla i Fundació Joan Maragall, Barcelona, (2007). (2a edició 2009)
Ser mujer y musulmana. Ed. Bellaterra, Barcelona (2009).
Reivindicació catalana de l'obra d'al Idrisi, IEC, Barcelona (2012)
Moros, jueus i cristians en terra catalana. Memòria del nostre passat, Pagès, Lleida (2013).
L'islam avui. Alguns aspectes controvertits, Fragmenta Editorial, Barcelona (2016)
↑ «Dolors Bramon». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2014].
↑ «M. Dolors Bramon Planas». Institut de Recerca en Cultures Medievals. Universitat de Barcelona. [Consulta: 9 novembre 2015].
↑ «Currículum vitae Maria Dolors Bramon Planas». CSIC. [Consulta: 9 novembre 2015].
↑ «Dolor Bramond, la nueva presidenta de WUSMED». [Consulta: 8 març 2014].
Dolors Bramon al programa Savis, de TV3
Dolors Bramon entrevistada a Vilaweb TV
"Espiritualitat a l'Islam", Halil Bárcena i Dolors Bramon amb Francesc Torralba als Diàlegs de Pedralbes (2015) - Monestir de Pedralbes - a Youtube
«Obra de Dolors Bramon i Planes» a Dialnet.
La via valenciana Premi Joan Fuster d'assaig
amb Teresa Carnero Arbat, J.A. Martínez-Serrano,
Màrius García Bonafé i Vicent Soler i Marco Succeït per:
Lingüística i qüestió nacional Premi Joan Fuster d'assaig
CANTIC: a10784706
BNE: XX862009
BNF: cb12380845s
GND: 129974900
LCCN: n82142000
VIAF: 94676041
ISNI: 0000 0000 8167 3805
SUDOC: 032860668
Dialnet: 105662
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dolors_Bramon_i_Planes&oldid=21295631»
Professors de la Universitat de Saragossa
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 10 juny 2019 a les 01:16. | 0.533921 | curate | {"ca": 0.6693532533909966, "es": 0.2081777078828386, "en": 0.06899941026145076, "uu": 0.0005897385492431689, "st": 0.00550422645960291, "de": 0.014743463731079222, "pt": 0.0057008059760173, "it": 0.013563986632592884, "ru": 0.004521328877530961, "fr": 0.0033418517790446234, "ja": 0.002752113229801455, "cs": 0.002752113229801455} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolors_Bramon_i_Planes |
mc4_ca_20230418_14_422563 | obra desapareguda – Pàgina 2 – Sadurní Brunet Pi
Categoria: obra desapareguda
arts aplicades, decoració religiosa, escultura, obra desapareguda, Sadurní Brunet
Les primeres notícies sobre l’església de Sant Julià i Santa Basilissa, a Fortià, daten del segle XII, si bé la configuració bàsica de l’actual edificació és de l’any 1573, tal com indica la llinda de la portalada. L’any 1948 Sadurní Brunet va fer el projecte general per restituir les imatges cremades durant la Guerra Civil, però, tot i no ser un conjunt molt ambiciós i … Continua la lectura de Fortià
Sadurní Brunet 30 Desembre, 2017 22 Juny, 2018 Deixa un comentari
arts aplicades, decoració religiosa, escultura, fotografia, interiorisme, obra desapareguda, Sadurní Brunet
L’any 1922 s’iniciaven els tràmits per construir una església al costat mateix de la casa convent on s’havien instal·lat les religioses clarisses a finals del segle XIX. El projecte, signat per l’arquitecte Josep Danés i Torras, constava d’una sola nau amb elements neogòtics que s’alineava perpendicularment al carrer de Tomàs de Lorenzana, d’Olot. En la redacció d’una notícia sobre la inauguració, publicada l’1 de gener … Continua la lectura de Església de la Divina Providència
Sadurní Brunet 25 Desembre, 2017 20 Mai, 2018 2 comentaris
arts aplicades, decoració religiosa, mobiliari, obra desapareguda, obra existent, Sadurní Brunet
[entrada en procés de construcció] Continua la lectura de Vall de Bianya
Sadurní Brunet 25 Desembre, 2017 18 Agost, 2019 Deixa un comentari
arts aplicades, disseny, escultura, interiorisme, obra desapareguda, obra existent, reforma, Sadurní Brunet
Aprofitant l’estada de Sadurní Brunet a terres empordaneses per reconstruir l’interior de moltes esglésies, es troben alguns plànols i fotografies d’encàrrecs que li servien per complementar els escassos ingressos. Es tracta dels projectes de la casa Martí Batlle, a Jafre (1945), la nova decoració del cinema i el bar de Verges (1945) o les reformes del Mas Quintà, a Maçanet de Cabrenys (1947). En les … Continua la lectura de Altres treballs d’aquesta època
Sadurní Brunet 25 Desembre, 2017 19 Mai, 2018 1 comentari
Sadurní Brunet 4 Desembre, 2017 7 Juny, 2018 Deixa un comentari | 0.819283 | curate | {"ca": 0.9671082686158063, "es": 0.0328917313841937} | https://sadurnibrunet.com/category/obra-desapareguda/page/2/ |
mc4_ca_20230418_11_759376 | Parker - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Nova Orleans i Florida
Parker és una pel·lícula estatunidenca del 2013 dirigida per Taylor Hackford. Està protagonitzada per Jason Statham i Jennifer López. És una adaptació de Flashfire, de la novel·la Parker, escrita per Donald Westlake amb el pseudònim de Richard Stark.
Ubicada a Palm Beach (Florida), la pel·lícula gira al voltant d'un lladre professional, en Parker (Jason Statham), que és traït pel seu equip. Per venjar-se'n viatja a Palm Beach, on compta amb l'ajut de la Leslie (Jennifer López), qui l'ajuda en la tasca de robar el que el seu ex-equip va treure-li, encapçalat per un home anomenat Melander (Michael Chicklis), del robatori de la subhasta de joies. A mesura que la història avança, la Leslie s'enamora d'en Parker, que continua sent fidel a la seva xicota, la Claire (Emma Booth).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parker&oldid=21421272»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 3 jul 2019 a les 04:02. | 0.729534 | curate | {"ca": 0.8992950654582075, "en": 0.022155085599194362, "de": 0.07854984894259819} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Parker |
oscar-2301_ca_20230418_6_226801 | El dimecres a la vesprada, i en la seu social de la pròpia comissió, l’AC FALLA Teodoro Llorente, va presentar el seu llibre oficial per a les Falles 2017, que pràcticament ja s’han iniciat.
A l’acte a més dels representants de l’any faller, Enrique Noverques, Rocío Noverques, Jaime Gallardo i Nerea Ferrer, protagonistes d’una bona part del llibret, van assistir les Falleres Majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt, Raquel Martín Genovés i Ana Isabel Dorado Capsí, acompanyades respectivament pel president executiu i vicepresident de Cultura de l’organisme faller, Rafael Burgos i Ricardo Antonino.
Tots ells junt a qui ha fet alguna col•laboració literària, les amistats, les persones que són sòcies de la falla, fallers i falleres, i els regidors de Cultura José Manuel Tarazona i Guillermo Sampedro, van participar del senzill acte que va servir de posada de llarg per a una part del projecte que davall el lema Festa i Falla en Femení, ha aglutinat davall el mateix fil argumental les activitats culturals, socials, lúdiques, etc de la veterana comissió.
A més de la tradicional dedicatòria a falleres majors i presidents de l’any 2017, programes de festejos, esbossos de monuments i un ampli recorregut en imatges i anècdotes de la vida d’esta popular falla des del 20 de març del passat any, al tancament de l’edició del llibret, el mateix, compte també amb articles dedicats a ressaltar la reivindicació del paper de la dona en la societat i en la festa, entrevistes a algunes de les protagonistes de la setmana cultural en el seu rol de dones dedicades a diversos exercicis en la festa Josefina, repartits al llarg de 120 pàgines a tot color que resumixen l’aposta de la comissió per a este exercici. Así com a textos de la presidenta d’Amigas Supervivientes, i altres escrits.
El president executiu de la comissió Enrique Noverques ha ressaltat sentir-se molt orgullós del treball realitzat per tot l’equip del llibret, ja que hi ha supòsit un salt qualitatiu respecte de les d’edicions anteriors i sobretot, perquè ha resultat un projecte de treball que ha il•lusionat al conjunt de falleres i falleres que s’han involucrat en tot el programa cultural d’enguany i a més de en les moltes idees i continguts del llibre faller, es veuen reflectits en les variades imatges que conté.
El mateix assegura, que la idea és continuar en la dinàmica que s’ha iniciat ja este exercici de crear una infinitat d’activitats davall un sol paraigua temàtic, siga seguida d’ara en avant vistos els bons resultats aconseguits.
David Pardo j F Y Comissions
← Reciclatge i reutilització, bases de les activitats sostenibles de la falla El Mocador
Sis llibrets del Camp de Morvedre premiats per la Generalitat Valenciana →
Agenda
Back
Next
desembre 2022
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
1
Events 1 desembre 2022
Reunión de Playbacks
Inici: 19:00
Fin: 20:00
Premios Onda Cero
Inici: 22:00
Fin: 23:00
2
Events 2 desembre 2022
Encendido luces de Navidad
Inici: 18:00
Fin: 19:00
S.C Nou Montiber
Inici: 20:00
Fin: 21:00
3
Events 3 desembre 2022
PRESENTACION FALLA LA PALMERA
Inici: 00:00
Fin: 00:00
PRESENTACION FALLA BALADRE
Inici: 00:00
Fin: 00:00
4
5 6 7 8 9
Events 9 desembre 2022
S.C Victoria
Inici: 19:00
Fin: 20:00
S.C Faura
Inici: 20:30
Fin: 21:30
10
Events 10 desembre 2022
PRESENTACION FALLA LA MARINA
Inici: 00:00
Fin: 00:00
PRESENTACION FALLA SANT FRANCESC
Inici: 00:00
Fin: 00:00
11
Events 11 desembre 2022
PRESENTACION NOU MONTIBER
Inici: 11:30
Fin: 12:30
12 13
Events 13 desembre 2022
Reunion de president@s
Inici: 20:00
Fin: 21:00
14
Events 14 desembre 2022
Reunión de Deportes
Inici: 19:30
Fin: 20:30
15
Events 15 desembre 2022
CENA SECRETARIOS
Inici: 02:00
Fin: 03:00
POSTALES NAVIDEÑAS FJFS
Inici: 20:30
Fin: 21:30
16
Events 16 desembre 2022
Clausura de juegos de mesa.
Inici: 19:30
Fin: 20:30
CENA NAVIDAD FFMM FJFS
Inici: 21:30
Fin: 00:00
17
Events 17 desembre 2022
PRESENTACION FALLA EDUARDO MERELLO
Inici: 00:00
Fin: 00:00
18
19 20
Events 20 desembre 2022
Reunion presis infantiles y brindis navideño
Inici: 19:30
Fin: 20:30
21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Cerca
Social
Les Falles, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO
POLÍTICA DE PRIVACITAT
Usuari
Username:
Password:
Remember me
Lost your password?
Copyright © 2022 Falles de Sagunt Theme by: ThemeGrill Powered by: WordPress
@Copyright Federació Junta Fallera de Sagunt
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès. D'acordNoPolítica de privacitat i cookies | 0.535478 | curate | {"ca": 0.7434090909090909, "en": 0.06954545454545455, "pt": 0.00022727272727272727, "it": 0.011363636363636364, "ja": 0.0009090909090909091, "de": 0.04113636363636364, "pl": 0.0006818181818181819, "wa": 0.0006818181818181819, "cs": 0.0006818181818181819, "hi": 0.0006818181818181819, "es": 0.11045454545454546, "ro": 0.005454545454545455, "sv": 0.0013636363636363637, "fr": 0.0075, "ms": 0.005454545454545455, "no": 0.00045454545454545455} | https://fjfs.es/la-falla-teodoro-llorente-presenta-el-seu-llibret-festa-i-falla-en-femeni/ |
cawac_ca_20200528_4_179491 | 10 de febrer de 2006
El Consell de Govern aprova el Pla Estratègic de la UdL
El Consell de Govern de la Universitat de Lleida ha aprovat avui el seu Pla Estratègic. El rector de la UdL, Joan Viñas, ha manifestat la seva satisfacció davant l’aprovació del Pla, que dimarts vinent serà presentat al Claustre per a la seva ratificació, com un dels darrers passos per a la seva aplicació.
El Pla Estratègic, que descriu els eixos fonamentals per facilitar el canvi de model universitari que ha de dur la UdL a la consolidació com a universitat del segle XXI, observa com a directrius principals potenciar i concentrar en la Universitat de Lleida els estudis agroalimentaris, i donar cobertura a les necessitats de formació universitària de tot el territori.
Altrament, els membres del Consell també han aprovat que la UdL formi part del consorci GeoCampus Catalunya, que té com a objecte “aglutinar totes les activitats lligades a la riquesa geològica de la comarca del Pallars Jussà i comarques properes, i potenciar aquest aspecte tant des de la perspectiva econòmica i turística, com de la investigació geològica i l’estudi del terreny”, segons en detallen els estatuts.
El consorci GeoCampus Catalunya està format per la UdL, la UAB, la UB, la Generalitat de Catalunya, l’Institut Cartogràfic de Catalunya, la Diputació de Lleida, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Ajuntament de Tremp, i està obert a noves incorporacions.
Finalment, el Consell de Govern de la UdL també ha autoritzat la signatura d’un conveni de mobilitat de professorat amb l’Institut Nacional Politècnic de Tolosa i ha aprovat la realització de la quarta fase, corresponent als acabaments interiors, de l’edifici de Ciències de l’Educació, per a la finalització del qual només faltarà l’apartat d’instal·lacions. | 0.8682 | curate | {"ca": 1.0} | http://opencms3.udl.cat/serveis/oficina/Noticies/2006/febrer10.html |
macocu_ca_20230731_4_474352 | Compromís a Benassal presenta candidatura amb Elia Roig com a número 1
Dissabte passat va tindre lloc al Saló d’Actes de Cajamar la presentació de la Candidatura de Compromís a Benassal amb Elia Roig al capdavant. Així les coses, Roig està acompanyada en la llista a l’alcaldia de Benassal per Josep Ferrer, Sergio Blasco, José Tena, Verónica Gil, Juan Antonio Ginés, Elena Roig, Jesús Fuentes y Maria Vanesa Beltrán.
A la presentació de la candidatura benassalenca van assistir la diputada a les Corts Valencianes Mònica Álvaro y la cap de llista al Congrés per Castelló Marta Sorlí. | 0.816441 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_269457 | You are here: Home / Stands / Hard Rock Café-Fitur (2015)
HARD ROCK CAFÉ ens ha encarregat el disseny i la construcció de diferents estands de petit format, d’aproximadament 25 m2. Sempre amb la intenció de fer que aquests espais recordin clarament un bar de la cadena d’establiments. Amb aquests estands Hard Rock Café ha assistit a diverses fires nacionals i estrangeres seguint sempre la mateixa línia i criteri i utilitzant materials de molt alta qualitat.
En aquesta ocasió es va dissenyar un espai de 24 m2 on destacava un sostre central corbat amb un gran orifici central d’on penjaven unes lluminàries decoratives que il·luminaven la barra de bar. Aquesta il·luminació puntual es complementava amb uns projectors tipus rocket fixats a una estructura truss. La barra de bar era de fusta massissa i es va reutilitzar en diversos muntatges.
Hard Rock Café intenta donar als seus estands l’aspecte, en format molt reduït, d’una de les seves cafeteries. Hard Rock Café assisteix a una gran quantitat de fires, sempre amb espais entre 25 i 35 m2. Es tracta d’espais petits i de fàcil accés, on s’atorga la màxima importància als materials utilitzats i la seva qualitat superior de la mateixa manera que fan als seus establiments. | 0.828436 | curate | {"en": 0.046644844517184945, "ca": 0.953355155482815} | http://www.twemgi.com/portfolio-item/hard-rock-cafe-fitur-2015/ |
macocu_ca_20230731_3_515514 | Archive for desembre 13th, 2011
Enric I. Canela Arriba, com cada any, el moment d’aprovar els pressupostos de les universitats. A la UB li toca que el Consell de Govern faci l’aprovació inicial divendres. Com no pot ser altrament, és un pressupost de rebaixes, les mínimes necessàries. El pressupost s’aprovarà sense saber quin serà el pressupost que la Generalitat destinarà [...]
Enric I. Canela Llegeixo que estudiants, professors i personal de la UAB demanen la dimissió de la rectora Ana Ripoll perquè no ha plantat cara ni ha fet cap posicionament públic contra les retallades. Estan en contra l’augment en les taxes de les matrícules i la disminució de la massa salarial de personal i docents. [...] | 0.764139 | curate | {"ca": 0.9928469241773963, "en": 0.00715307582260372} | |
macocu_ca_20230731_1_456731 | Maguy Antolin es presenta amb el partit Ara a les eleccions de la Bisbal del Penedès
L'actual regidora no adscrita va ser expulsada del PSC el passat estiu
Redacció 25/03/2019 11:44h
Antolin va explicar en l'acte d'aquest dissabte que el seu projecte té com a meta «governar per la Bisbal, treballant exclusivament pel municipi, sense dependre de Barcelona ni de Madrid». Antolin va apel·lar a totes aquelles persones «desil·lusionades amb els partits polítics de sempre» i va assegurar que Ara la Bisbal només «pensa en els ciutadans» i no en temes com «la guerra de banderes».
Regidora no adscrita des del passat estiu
Maguy Antolin és regidora no adscrita a l'Ajuntament de la Bisbal del Penedès, després que el passat mes d'agost fos expulsada del PSC –partit amb el qual es va presentar el 2015– per impulsar una moció de censura junt amb ERC contra l'alcaldessa, Agnès Ferré, sense l'aval del seu partit. El fet de ser expulsada del PSC va fer que la moció de censura no pogués prosperar, ja que el seu vot no va ser comptabilitzat. Ara, ho provarà amb el partit Ara, mentre que Dani Caballero serà el candidat del PSC.
La formació Ara es va constituir el passat mes de gener com a Consell Local a la Bisbal del Penedès i ara han certificat que el projecte concorrerà a les eleccions municipals. El partit també es presenta per primer cop al Vendrell a les eleccions municipals del mes de maig, amb una llista encapçalada per Lídia Rodríguez. En aquest cas, la candidata va formar part a les municipals del 2015 de la llista del PDeCAT que liderava Eva Serramià. | 0.843075 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_93071 | Tipus de gegants Entitat associada ACGCCentenaris/HistòricsCiutat GeganteraGegantetsGegantonsGegantsManotesMotxilla
Gegants de PallejàPallejà
Els gegants de Pallejà es van estrenar el 12 de Gener del 1995 amb els noms de Martí i Haieta en honor a la patrona i al copatró del poble. Representen uns pagesos fictícis del poble i van ser construïts al taller Sarandaca de Granollers.
Enviar fitxa de gegants
Darreres fitxes consultades
Gegants Vells de la Vila de Sitges
Sitges
Gegants Nous de la Vila de Sitges
Sitges
Gegants del Poble Sec d'Igualada
Igualada
Gegantons de Caldes de Malavella (Seclina i Maurici)
Caldes de Malavella
Gegants de Llavaneres
Sant Andreu de Llavaneres
Gegants Bizantins de Caldes de Malavella
Caldes de Malavella
Gegants Nous de la Plaça Nova
Barcelona
Gegants grossos de Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú
Gegants Vells de Calella
Calella
Gegants del Col·legi Cor de Maria de Mataró
Mataró
Gegants Americanos de Sitges
Sitges
Gegants nous de Vilallobent
Vilallobent
Gegants de l'Art Cristià d'Olot
Olot
Gegant dels Almogàvers Garrotxins
Olot
Gegants d'Olot
Olot
Geganta de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró
Mataró
Gegants d'Iluro de Mataró
Mataró
Gegantó d'Iluro de Mataró
Mataró
Gegants de Gerri de la Sal
Baix Pallars
Gegant Atlant de Sort
Sort
Veure més fitxes de gegants
Destacats
GegantCat és un portal web dedicat al Món Geganter dels Països Catalans on trobaràs fitxes amb informació i fotografies de Gegants dels diferents pobles, ciutats, col·lectius i molt més!
Informació
Què és GegantCat?
Termes i condicions
Política de privacitat
Política de cookies
Enviar fitxa
Contacte
Gegants
Gegants Barcelona
Gegants Girona
Gegants Lleida
Gegants Tarragona
Gegants Andorra
Gegants Catalunya Nord
Gegants Franja
Gegants Illes Balears
Gegants País Valencià
gegantcat.com - GegantCat - 2022
Desenvolupament web: Daniel Porta
GegantCat utilitza cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques per millorar l'experiència de navegació; i de publicitat per oferir contingut i publicitat d'interès. Pots configurar o rebutjar cookies i obtenir més informació fent clic al botó Configuració. Més informació a la Política de cookies.
Acceptar cookies
Configuració
Utilització i consentiment de cookies
GegantCat utilitza cookies pròpies i de tercers (les cookies són petits arxius d'informació que el servidor envia a l'ordinador de qui accedeix a la pàgina) per al correcte funcionament i visualització dels llocs web per part de l'usuari, així com la recollida d'estadístiques i anàlisi web.
Per complir el RGPD de la Unió Europea, us donem la possibilitat de triar si ens permeteu utilitzar determinades cookies i recopilar algunes dades.
Tècniques (essencials)
Les dades essencials són necessàries per executar tècnicament el lloc que visiteu. No es poden desactivar.
Cookie de sessió: El llenguatge de programació PHP pel desenvolupament web utilitza una cookie per identificar les sessions dels usuaris. Sense aquesta cookie, el lloc web no funciona. gegantcat_session
Cookie XSRF-Token: El framework utilitzat genera automàticament un token CSRF per a cada sessió d'usuari actiu, s'utilitza per verificar que l'usuari és qui realitza les sol·licituds de formulari des del web. XSRF-TOKEN
Cookie de consentiment: Informació necessària per poder desar les preferències d'aquesta configuració. gegantcat_cookie_consent
Cookies de Google: Servei extern de reCaptcha de Google per la seguretat dels formularis. 1P_JAR, ANID, CONSENT, DV, NID
Analítica
Permeten conèixer el comportament i activitat dels usuaris al lloc web per a l'elaboració de perfils de navegació dels seus usuaris per tal de millorar en funció de l'anàlisi de les dades d'ús que fan els usuaris del servei.
Cookie Google Analytics: Obre una identificació única que s'utilitza per generar dades estadístiques sobre com utilitza el visitant el lloc web. _ga, _ga_*
Publicitat
Permeten gestionar, de la manera més eficaç possible, els espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la qual presta el servei sol·licitat segons criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.
Cookie Google Adsense: Servei d'espai publicitari a diferents zones de la web. La cookie identifica les teves preferències i mostrarà anuncis personalitzats. __gads, test_cookie, i altres relacionades | 0.647277 | curate | {"ca": 0.8891999066946583, "fr": 0.03335665966876604, "en": 0.033123396314439, "es": 0.02425938885001166, "th": 0.0025658968975973873, "sv": 0.0027991602519244225, "da": 0.0009330534173081409, "nl": 0.0074644273384651275, "de": 0.003965477023559599, "ja": 0.002332633543270352} | https://gegantcat.com/gegants/municipi/palleja |
cawac_ca_20200528_8_161798 | # missatge
Us imagineu que el WhatsApp donés informació sobre quina és la predisposició del receptor per llegir o contestar el vostre missatge? Ens menjaríem menys l'olla, però també ens enduríem grans decepcions...
Hi ha més de 300 pissarres per tot el món on la gent escriu els seus desitjos i somnis. Si te’n trobessis una que hi posaries?
Aquest és el tatuatge que s'ha fet una noia. Però no és un tattoo normal. Té un significat enorme. El que s'ha escrit al braç és el missatge que la seva mare li va deixar escrit en una nota la nit que va morir. Una bonica història de mare i filla que, d'alguna manera, sempre seguiran juntes.
Que típic intentar arreglar les coses amb un/a ex a través del mòbil i sobretot de WhatsApp! Aquí teniu una conversa que segur que més d'un heu rebut o heu enviat...
Amb l'efervescència de One Direction i la "vidorra" del cantant canadenc, cada vegada són més les veus que critiquen Justin Bieber. L'artista no havia contestat mai amb tanta contundència els seus adversaris!
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. Alerta! Som addictius... No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics. | 0.797939 | curate | {"ca": 0.978839590443686, "es": 0.016382252559726963, "pt": 0.00477815699658703} | http://adolescents.naciodigital.cat/noticies/etiqueta/missatge |
mc4_ca_20230418_11_545233 | Annalgesia: El meu Erasmus
El meu Erasmus
No és la millor imatge del món... però és la meva. No és el millor Erasmus del món - alguns me l'havien pintat com un autèntic oasi - però és el meu... molt millor dit: està sent el meu. I com em van dir per aquí: è una volta in la vita!
La veritat és que jo tenia por de la primera setmana, i va resultar ser la millor. Potser era previsible que fos així, però realment jo no ho esperava. Amb la distancia es veu com a més previsible l’efervescència que tothom va deixar anar en trobar-nos, en descobrir la petita ciutat, en relacionar-se amb els demés.
En tot el que feien mostraven la cara més amable que posseeixen, però les setmanes següents van anar destapant aquells que només mostraven una part de la cara, o una cara que té poc a veure amb la real.
Des que vaig arribar he viscut moltes coses, però per treure'n una de les positives, diré que em sento des que esperava a la terminal d' El Prat fins avui, molt orgullosa d'haver fet aquest pas i d'haver-lo fet sola. Ara bé, si d'alguna cosa em sento veritablement orgullosa és de saber del cert que la cara que vaig mostrar aquella primera setmana és la mateixa que mostro avui i la que veuríeu qualsevol dels que no em coneixeu si avui ens presentessin.
Sempre he valorat l'autenticitat com a quelcom remarcable però alhora pensava que era pròpia de gairebé tothom... santa innocència... estic aprenent que, tampoc en això, no hi ha un pam de net!
Òbviament no tot són queixes, també sé que al Juny me'n portaré amics de veritat del Sud d'Itàlia (tant d’origen espanyol com autòctons), sé que tinc molta sort de poder estar un any "in giro", assaborint un país que em porta enamorant des de gairebé sempre amb la sort de qui té temps... Pompeia, Nàpols, Roma a fons, Bari, Termoli... i tot el que queda!
Si no ho heu fet, us recomano enormement que assaboriu Roma fins l'últim detall i que baixeu un dia a Pompeia, un dia assoleiat que us permeti veure des de la circumvesubiana (metro exterior) Capri a una banda i el Vesuvi a l'altra... us quedareu sense paraules!
No obvieu, tot i que us rebenti com a mi, el museu vaticà... em van caure les llàgrimes a la Capella Sixtina i em va anar de poc davant l'Escola d'Atenes...
Arrivederci veïns!!! ;) Publicado por
Eyyy noieta. ara passant uns dies a casa els papas, no? jejjeme´n alegro que estiguis gaudint d´aquesta experiència a tope!!! està clar que a la vida hi ha de tot, que cada persona és un mòn...però...quedat amb allò que t´omple i passa pàgina de tota la resta que no val la pena!!! petons nusketa
25 de desembre de 2009 a les 18:18
L'Erasmus per molts és símbol de diversió, de conèixer molta gent, de fer coses que "al teu lloc d'origen" no fas... per mí no va ser ben bé això... va ser una mica com tu expliques però sense aqueta primera setmana fantàstica... Els primers tres mesos van ser durs... tothom s'interessa per tu, però de manera molt superficial...però aprens molt i molt ràpid... Potser al final no vaig conèixet tanta gent ni vai fer coses tan extraordoinàries com imaginava, però, sens dubte ha estat una de les decisions més importants que he pres mai i me'n sento alegre i orgullosa. Així que, aprofita, lo bo i lo dolent, i exprimeix l'experiència al màxim, per conèixer-te a tu mateixa, per fer-te més forta, per descobrir llocs i gents interessants. un petó guapa
9 de gener de 2010 a les 15:03
Moltes gràcias, de veritat, Sil. Aquest comentari ha arribat en una setmana horrible pq havia de prendre la decisiò de quedar-me o renunciar a la 2a part i pq encara no sè com fer-m'ho per tenir prous diners. Però just avui he pres la decisiò final de quedar-me fins al final de l'eramus, amb totes les consequencies. T'he enviat un sms per parlar pq estava molt confosa i no tinc internet a casa, pero no et preocupis que ara ja estic mes tranquila. Una abraçada i gràcies de debò
10 de gener de 2010 a les 11:31
Ostres Anna, avui per coses de la vida he entrat al meu blog i he recordat que el teu va ser una de les raons per la qual jo vaig començar a escriure. Però feia segles que no el visitava, i ara que està a Itàlia és com quan jo estava a Alemanya, o sigui que ara l'aniré llegint sempre que pugui per a saber de tu.Petonets
29 de gener de 2010 a les 15:51 | 0.842744 | curate | {"pt": 0.009494422027059102, "ca": 0.9608355091383812, "it": 0.011868027533823879, "fr": 0.004747211013529551, "es": 0.00688345596961785, "bs": 0.0028483266081177306, "lt": 0.003323047709470686} | http://annalgesia.blogspot.com/2009/11/el-meu-erasmus.html |
cawac_ca_20200528_9_153011 | Nova xerrada de l'Speaking Corner, aquest dimecres al Molí Fariner
12 de març de 2013
Aquest dimecres 13 de març tindrà lloc al Centre de Promoció Econòmica del Molí Fariner la primera sessió d’aquest mes de l’ Speaking Corner . A partir de les 17.00 hores, el consultor de l’empresa Global6, Juanjo Alemany, exposarà davant els assistents la xerrada que porta per títol La qualitat...i ara què (ISOs, control,millora, plans...). Tot allò que cal saber des d’un punt de vista pràctic .
La xerrada s’adreça a responsables de sistemes, caps de producció, emprenedors, empresaris i professionals diversos que vulguin aprofundir en el món de la qualitat i intercanviar-ne opinions. Versarà al voltant de cinc punts, fent esment a conceptes com la millora contínua, els sistemes de gestió de la qualitat i del control de qualitat, i també del valor afegit que suposa invertir en qualitat, a més del mercat: les acreditacions, certificadores, marc legal i sectors.
La sessió és gratuïta, però cal inscriure’s prèviament a través del correu electrònic: [email protected] , o bé al telèfon del Centre de Promoció Econòmica: 937 753 101.
Xerrades periòdiques
L’Speaking Corner és un espai de trobada i de referència en l’àmbit de la creació, dinamització i consolidació empresarial a través de la creació d’espais de tertúlia que ajudin els assistents a participar, interactuar i cocrear. Aquestes xerrades, impartides per professionals de l’empresa, es celebren amb certa periodicitat al Molí Fariner des del passat mes de novembre. L’Speaking Corner vol donar suport a la generació de valor, l'establiment de contactes, l'aportació d'idees i solucions, i un espai físic per donar a conèixer les noves empreses, els projectes i els seus mercats potencials. | 0.86851 | curate | {"ca": 0.9885648942252716, "fr": 0.011435105774728416} | http://martorell.cat/pl217/actualitat/noticies/id1835/nova-xerrada-de-l-speaking-corner-aquest-dimecres-al-moli-fariner.htm |
mc4_ca_20230418_0_167010 | Frank Cuesta s'enamora d'una ballarina espanyola, Estefanía Royal
La parella fa anys que compartix la passió pels animals i que manté una relació d'amistat, cosa que ha anat evolucionant fins a convertir-se en una bonica història d'amor
dimarts, 23 de juliol 2019 - 18:30h
Frank Cuesta s'enamora d'una ballarina espanyola, Estefanía Royal | Arxiu
Frank Cuesta ha tornat a trobar l'amor, ara al costat d'Estefanía Royal, una ballarina amb qui feia anys que tenia una bona amistat. Fa pocs mesos, de l'amistat va nàixer l'amor i ha sorgit una nova relació, la primera des del seu divorci el 2014.
La xica, de 35 anys, és ballarina, professora de ball i activista, ja que col·laborava en diferents projectes de conservació animal en Chiang Mai. No obstant això, va abandonar eixes col·laboracions per a dedicar-se a temps complet a treballar en el refugi de Frank Cuesta, en Bangkok. Actualment, Estefanía Royal viu en Tailàndia, però originàriament és gallega, de Vigo.
Segons '20 Minutos', la parella ja fa uns mesos que manté una relació i ha sigut descoberta passejant per Bangkok en diferents ocasions. Estefania té dos filles, Lakshmi i Isis, que ja coneixen a Frank Cuesta, i ell en té cinc de la seua anterior dona, un dels quals va morir.
La ballarina és molt activa en les xarxes socials, a on mostra la seua faceta més animalista compartint imàtgens d'animals del refugi i dels seus gossos. També publica fotografies de les seues actuacions de dansa i de moments tendres amb les seues filles.
Els rumors de la seua relació van sorgir a partir dels comentaris que els dos es deixaven en les xarxes i, sobretot, des que Frank Cuesta va publicar una imatge d'Estefania amb les seues filles en un santuari d'animals.
Encara que Frank Cuesta s'embarque de nou en una relació, continua lluitant per la llibertat de la seua exdona, Yuyee Alissa, que està empresonada des del 2014 en Tailàndia per un presumpte delicte de tràfic de drogues. Poc abans que Yuyee fos empresonada, ella i Frank es van divorciar, però el presentador sempre li ha donat suport i ha lluitat per a demostrar que les proves i el juí estaven manipulats.
Yuyee té una condemna de 15 anys de presó per, suposadament, portar 5 mil·ligrams de cocaïna. Frank Cuesta va assegurar el 2014, poc després del divorci, que «és la mare dels meus fills, una mare excel·lent. Una dona a qui sempre estimaré perquè ha sigut i serà important en la meua vida. És igual si com a parella vam funcionar o no, com a pares en som només un».
Omar Montes confessa que vol formar una família amb Chabelita.
Canvi de 'look' de Risto Mejide dos mesos abans de ser pare. | 0.841752 | curate | {"ca": 1.0} | https://valenciadiari.com/cor/frank-cuesta-enamora-ballarina-espanyola-estefania |
macocu_ca_20230731_0_336537 | 26/12/2003 10:45 - Funció 105 divendres, 26 de desembre de 2003 a les 10:45 Lloc: Teatre Nacional de Catalunya | 0.658014 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_3637 | La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha reclamat al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que preservi els acords que han assolit i que la reunió de dijous amb el president de la Generalitat, Quim Torra, sigui "de president a president".
Així ho ha manifestat aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, després que Sánchez hagi anunciat que assistirà a la trobada amb la ministra de Política Territorial, Carolina Darias.
"Cal preservar els acords que telefònicament havien mantingut. Aquesta reunió s'ha de celebrar de president a president", ha recalcat Budó, que ha explicat que del Govern no hi anirà ningú més per respecte a l'acord que van assolir tots dos presidents.
Segons Budó, la reunió entre Torra i Sánchez ha de ser un pas previ a la taula de negociació entre governs, després de la qual confia que es pugui establir un calendari sobre la qüestió.
"D'aquesta reunió hauria de sortir un calendari aproximat sobre quan han de començar les negociacions entre governs", ha explicat la consellera, i ha destacat també que ha de servir per posar les regles del joc que hauran de guiar la taula de negociació.
També ha deixat clar que la voluntat de Torra és que en la reunió amb Sánchez es pugui parlar "de tot, sense vetos ni limitació de continguts", i que això equival a poder abordar el dret a l'autodeterminació i posar fi a la repressió, ha dit.
Sobre si cal incorporar la figura del mediador, ha recordat que és una proposta de JxCat, però que no està consensuada en el si del Govern.
Per Budó, el que és important és saber "si hi ha voluntat real de resoldre políticament el conflicte polític", i afegeix que si s'asseuen a la taula de negociació és perquè volen trobar una sortida al conflicte català.
"No sé si això ha de ser a curt, mitjà o llarg termini, però aquesta feina ha de donar fruits. La política no és una carrera de fons, ha de donar resultats", ha resolt.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.718297 | curate | {"ca": 0.8211788211788211, "es": 0.1655011655011655, "en": 0.01332001332001332} | : /espanya/noticia-govern-demana-sanchez-reunio-amb-torra-sigui-president-president-20200204140752.html |
racoarticles_ca_20221005_1_25354 | esprés del descontrol de les primeres setmanes de la Guerra Civil, pel setembre de 1936, les diferents forces antifeixistes catalanes van acordar integrar-se al Consell de la Generalitat. La decisió representava la legitimació i el reconeixement per part de les forces revolucionàries de Catalunya de les institucions republicanes i la seva renúncia a mantenir els organismes de contrapoder sorgits a partir del 19 de juliol. Així, el Comitè de Milícies de Canet es va dissoldre per decret de l'1 d'octubre i el dia 12 van quedar dissolts també tots els comitès locals que es van anar substituint pels nous consells municipals o ajuntaments. A principi de novembre es reuniren a Canet els representants dels partits i les organitzacions sindicals locals i van constituir legalment el nou consell municipal d'acord a l'article 71 de la Llei Municipal Catalana. Isidre Rodà Font fou nomenat alcalde de Canet. [1] La reactivació dels serveis del poble Els diferents consistoris que va presidir Isidre Rodà Font fins al 17 d'octubre de 1937 van tenir com a missió assegurar els serveis bàsics del poble -tasca que havia iniciat el Comitè Local des de l'esclat del conflicte bèl•lic-i fomentar també l'obra pública per generar ocupació. Des d'un bon començament el consistori d'Isidre Rodà va plantejar l'enderroc de la Torre de Mar [2] i també va fer gestions per tirar endavant el projecte del passeig marítim. El Consell Municipal de Canet va articular en poques setmanes els serveis públics del poble. Es va decidir col•lectivitzar el servei d'aigües potables, que eren propietat dels hereus de Pere de Pol, [3] i es va concedir els serveis de neteja i els serveis municipals al Sindicat Unió Agrícola Col•lectivitzada. [4] Els Consells Municipals de Canet de Mar durant la Guerra Civil D
Carles Sàiz i Xiqués
L'autor analitza el paper que van jugar els diferents consistoris republicans durant el període comprès entre el novembre de 1936 fins a finals de 1938, un dels temps més convulsos de la història de Canet. Segons Sàiz, els consells municipals d'aquells dos anys van sobrepassar, amb escreix, les seves obligacions ja que, a banda de mantenir els serveis bàsics del poble, van haver d'articular tot un conjunt de mesures econòmiques, educatives i de defensa, completament excepcionals a conseqüència de la situació generada a la rereguarda per la guerra.
Pel que fa a les comunicacions, l'Ajuntament també activà el servei de correus i es canvià l'operadora de telèfons "perquè no hi convé seguir". Es va convocar de nou la plaça de sereno municipal que va recaure a L'Ajuntament de Canet, als anys 30 Narcís Xumetra [5] i el control del consum d'aigua es traspassà a Miquel Lloret. El consistori d'Isidre Rodà acabà d'enderrocar també les parts més malmeses de l'església parroquial, que havia estat cremada el juliol, per evitar l'enfonsament de la nau. I també va fer millores urbanístiques. Va obrir el carrer de Sant Pau, va corregir el mal alineament del carrer Nou i també s'urbanitzà la sortida a ponent del carrer Mas Muní. [6] D'acord amb la Llei Municipal Catalana, pel setembre de 1936 els regidors del Consell Municipal també van acordar començar a canviar els noms dels carrers de Canet. [7] Es van suprimir tots els noms religiosos i aquells que no tenien cap significat i es creà una comissió per tal d'establir els nous noms. [8] La gestió econòmica del municipi Pel que fa a l'economia municipal, entrat l'any 1937, els pressupostos es van veure prorrogats un any per la "situació de guerra". La política es va centrar bàsicament en pal•liar les dificultats d'arribada d'aliments. Des del juliol de 1936, en poques setmanes, les indústries de Canet havien estat col•lectivitzades sota l'impuls dels sindicats. Es creà el Consell d'Economia a fi de posar en funcionament un "pla de Transformació Socialista del País" on es declarava la intenció de potenciar la col•lectivització de la mitjana i de la gran indústria, de la gran propietat rústica i d'establir el control obrer en aquelles empreses que seguissin en règim de propietat privada, amb la fiscalització del comitè de control obrer. Cal tenir present que a Canet, amb més de cinquanta fàbriques dedicades al gènere de punt i amb una ocupació que sobrepassava el 60% de la població activa, la producció industrial era considerable. D'altra banda, alguns oficis també es van col•lectivitzar a fi d'optimitzar els recursos i també la pesca. [9] Pel que fa a l'agricultura, el Consell d'Economia de Catalunya va preveure la col•lectivització agrària i el decret del 27 d'agost de 1936 feia obligatòria la sindicació de tots els pagesos, per tal de poder mantenir el control dels productes. Tal i com dictava la Generalitat es respectaria la petita propietat de treball familiar mentre que la resta es va constituir com a gran col•lectivitat. Així, talment com l'habitatge, l'Ajuntament va col•lectivitzar les terres dels grans propietaris basantse en el fet que es podien considerar "facciosos o simpatitzants de l'aixecament militar" i després que el Consell Municipal de Canet acordés la municipalització de l'Habitatge, també se'ls va incautar les cases i torres, les quals es van destinar als serveis del poble.
El problema creixent de la manca de proveïments
Però el gran problema dels consistoris republicans en temps de guerra va ser, sens dubte, el dels proveïments. Fins al novembre de 1936 la vida local es va desenvolupar amb una certa normalitat, però a partir de llavors la Comissió d'Agricultura va acordar que s'augmentés el nombre de terres cultivables per tal d'incrementar la producció. Per facilitar això, l'Ajuntament de Canet va deixar en préstec els diners necessaris per a la compra de llavors als pagesos de Canet. Malgrat tot, a finals de 1936 l'Ajuntament planteja l'establiment de la tarja de racionament "a fi d'evitar els acaparaments" [10] i per controlar que la carn i l'aviram fos venuda a fora se'ls obligà a establir un torn rigorós de matança amb controls municipals. I també es va prohibir als pescadors i als peixaters vendre peix fora de Canet si abans no s'assortia el poble. [11] Però de poc serviren aquestes mesures ja que mesos després, la cosa s'agreujà amb els problemes de subministrament d'electricitat i quan pel febrer de 1937 el poble ja no va tenir benzina, això va acabar d'aïllar Canet dels pobles de l'interior, fet que va disminuir encara més l'arribada de productes com la llet o el carbó. A primeres hores del matí, a la Plaça Mercat, es formaven llargues cues de dones que volien comprar carn o llet i la tensió generada acabava moltes vegades amb aldarulls. [12] Les limitacions alimentàries dels canetencs van fer que es desencadenessin repetits robatoris als camps i el Consell Municipal dictava mesures per optimitzar els recursos per tal d'alleugerir la situació. Per exemple, a inicis de 1937 va prohibir que es fessin dolços per destinar tota la farina a fer únicament pa. [13] Alguns botiguers van demanar l'exempció d'impostos donada la manca de queviures. D'altres, a falta de matèries primeres, venien margarina per mantega, [14] desequilibraven les balances perquè semblés que els productes pesaven més, [15] els carboners oferien carbó dolent i mullat -així pesava més-i els peixaters venien sardineta per peix blau en més d'una ocasió. [16] Pel que fa al proveïment de llet, cal tenir present que les vaques de Canet no produïen prou per abastar el mercat local i si bé durant els primers mesos de la guerra es proveïa el poble amb llet de Sant Cebrià, a inicis de 1937 es va interrompre. Això va fer que en un any i mig el preu de la llet fins al 300%. A més, molts lleters l'adulteraven afegint-hi aigua i l'ajuntament va haver d'establir controls sanitaris per evitar-ho. També es va començar a fer controls a la carn, atès que el veterinari Factura de proveïments del menjador popular i autorització de la Generalitat per crear el CENU a Canet de Mar (AMCNM) municipal va diagnosticar la seva mala qualitat. [17] L'arribada de refugiats del nord d'Espanya i la mala gestió dels menjadors populars que s'havien creat i que acollien unes 400 persones, va acabar d'enfonsar l'economia municipal. Tant és així que a finals de 1937 quan l'Ajuntament ja contemplava la possibilitat de col•lectivitzar les botigues de queviures -per tenir així un control més estricte dels productes-les dones de Canet van convocar una manifestació de protesta per la manca d'aliments. Van exigir a l'alcalde "queviures, demanant que es fessin complir els preus de taxa i que's [sic] privessin els acaparaments i sortida de productes de la terra". [18] L'emissió del paper moneda El desgavell produït per la manca de productes afectà també la circulació del diner a tot Catalunya. A finals de 1936 la Generalitat va emetre bitllets per un import de 20 milions amb valors de 10, 5 i 2,5 pessetes de curs obligatori per a tot Catalunya. [19] Si bé va ser, en part, una decisió important que solucionà el problema del bescanvi financer no es va emetre tota l'escala de moneda i la Generalitat va facultar als municipis a emetre petits valors a fi de resoldre el problema dels canvis i facilitar així les operacions de venda. Arran d'aquest fet, per l'abril de 1937 l'Ajuntament de Canet va expedir, com molts municipis de Catalunya, moneda local. Es proposà la quantitat de 150.000 pessetes i es posà en circulació 25.000 bitllets de 2 pessetes, 75.000 d'una pesseta i 50.000 de 50 cèntims. Van ser bitllets d'ús obligatori. Cal tenir present que eren quantitats força elevades si ho comparem per exemple amb Arenys de Mar -que va emetre 30.000 pessetes-, Calella -83.000-o Malgrat -46.000-. Canet va ser, després de Mataró -319.000 pessetes-el municipi maresmenc que més valors va emetre en temps de guerra.
El Consell d'Escola Nova Unificada
Malgrat la situació de guerra, la Generalitat no va deixar de banda en cap moment l'educació dels infants i el 27 de juliol de 1936 creà el Consell d'Escola Nova Unificada (CENU). A Canet, per l'agost de 1936 la Comissió de Cultura va demanar a l'organisme català poder constituir la Delegació Local de l'Escola Nova Unificada. L'Ajuntament va cedir l'antic Colegio Yglesias, que tenia una capacitat per a 300 alumnes i la Generalitat hi creà el grup esco-lar, amb set seccions i les seves corresponents places de mestre. Mesos després, amb l'arribada dels exiliats, s'amplià la instal•lació educativa amb el Centre Parroquial, com un espai polivalent i fins i tot amb un solar al passeig de la Misericòrdia com a camp d'esports. Foren mestres d'aquella escola Carles Carqués -que en va ser director-, Pilar Morales i Concepció Alís i els auxiliars Josep Fornaguera, Joan Rius i Maria Rosa Solé.
Les lleves i la construcció dels refugis antiaeris
El Consell Municipal d'Isidre Rodà va haver de mobilitzar, d'acord amb les directrius de la Conselleria de Defensa, les lleves forçoses -que voltejaven el miler de canetencs sobre un total de població de no encara 5000 persones-i també li tocà establir els protocols de defensa per a la població davant d'un possible atac aeri o naval de l'exèrcit nacional. A finals de 1936 la Conselleria de Defensa de la Generalitat va recomanar que els municipis reduïssin un 65% d'enllumenat i que pintessin les bombetes dels fanals de color blau fosc com a mesura de previsió davant de possibles bombardeigs. Per altra banda, l'ajuntament va començar a donar instruccions als veïns amb l'edició d'uns fullets explicatius, cursets i conferències de defensa passiva. [20] A mitjans de 1937, després de passar el mal tràngol amb el vaixell de guerra rus Ckerko embarrancat a la platja del Cavaió, l'Ajuntament va decidir rependre la construcció dels refugis antiaeris al casc urbà i acabar Paper moneda de Canet de Mar, emès durant la Guerra Civil Interior del refugi del carrer Sant Pere, l'any 2005 els que s'havien començat al carrer Sant Pere i a la Timba. Per això s'acordà que cada canetenc que disposés de tarja de racionament havia de pagar 25 cèntims setmanals per tal de poder finalitzar amb certa celeritat les construccions. [21]
Els darrers moments dels consistoris republicans
La situació del poble i l'escassetat alimentària es saldà, per l'octubre de 1937, amb un canvi d'alcaldia. Isidre Rodà Font donà pas a Josep Luque Guasch, també de la CNT, fet que demostra el poder que tenia l'anarquisme local. Luque però, fou rellevat dos mesos després pel també anarquista Salvador Macià, fins que per l'abril de 1938 tots els regidors de l'ajuntament van presentar la seva dimissió en bloc. Primer la presentà Esteve Galindo (ERC), el 19 de març al•legant "una situació insostenible creada per la manca de queviures a la població la que és atribuïda a l'ajuntament, sent així qu'ha vingut posant els seus esforços en conseguirlos ja dels Centres Oficials com pels productes directes que en poques ocasions li han sigut facilitades, el que suposa una actitud del poble de manifesta desconfiança vers els seus governants". Tres dies després s'hi sumaren les dimissions dels regidors del PSUC, CNT i UR i a conseqüència del buit de poder, la Generalitat va designar un comissari municipal per la Conselleria de Governació fins al mes de novembre de 1938. Llavors es va reconstituir el govern municipal amb nous representants, si bé ERC declinà formar-ne part. Manuel Viladevall Matheu (PSUC) va ser nomenat alcalde Canet i aquell darrer consistori republicà hagué d'acarar els diferents problemes del poble i d'altres com el de l'escassetat d'aigua als pous. Pocs mesos després l'exèrcit nacional va travessar l'Ebre i iniciava una ràpida ocupació de Catalunya. Barcelona va caure el 26 de gener, Mataró el 27 i tres dies després, entre d'altres pobles del Maresme, entrava a Canet. El 2 de febrer de 1939 el nou poder constituïa, a la sala de plens de l'Ajuntament de Canet, la Comissió gestora provisional. Al darrere quedava l'esforç d'aquells consistoris republicans que, amb tot d'encerts i també errors, van mantenir els serveis bàsics del poble i van intentar articular tot un conjunt de mesures econòmiques, educatives i de seguretat, completament excepcionals per pal•liar les conseqüències de la Guerra Civil a la rereguarda.
CARLES SÀIZ I XIQUÉS Historiador | 1 | perfect | {"ca": 0.9974471706140973, "en": 0.00028364770954474543, "es": 0.0022691816763579634} | |
cawac_ca_20200528_8_80656 | Dimarts, Octubre 29 2013
29/10/2013 - 20:00
Tercer Taller Anàlisi Crítica del Discurs
Presentació En el primer i en el segon Taller d’Anàlisi Crítica del Discurs va haver-hi una àmplia participació de persones que pertanyen a diverses disciplines d’estudi o participen en diferents projectes socials o polítics de caràcter crític. Aquesta diversitat de mirades és fonamental per a l’anàlisi del discurs en societat, i és una característica que s’ha de seguir fent. En aquest sentit, convoquem al Tercer Taller d’Anàlisi Crítica del Discurs, una activitat que pretén créixer com a espai d’anàlisi, de crítica i reflexió sobre les diferents relacions que es gesten entre el discurs i la societat. Introducció L'Anàlisi Crítica del Discurs (ACD) és un moviment social acadèmic que examina, especialment, la manera en què l'abús de poder i la desigualtat social es reprodueixen a través de les pràctiques discursives. El ACD és multidisciplinari, s’alimenta de les Ciències del Llenguatge, les Ciències Socials i les Humanitats. Com a xarxa d’estudis, el ACD va sorgir en la dècada dels noranta, a Holanda, no obstant això, té antecedeixes a diversos països, investigadors i corrents d'estudi.
Actualment, el ACD està present a diverses universitats i centres de recerca, sobretot d'Europa i Amèrica Llatina. Es produeixen llibres i revistes -com Discourse & Society, la seva germana Discurso & Sociedad- i una àmplia gamma d’estudis crítics del discurs en diferents àmbits: mitjans de comunicació, discurs polític, llibres de text, discurs publicitari, etcètera, examinant la reproducció de problemes socials tals com el racisme, el sexisme, la xenofòbia, la injustícia, el control social, la discriminació, entre altres temes.
Objectius
L’objectiu del Taller és descriure les principals eines teòriques i analítiques que se sol emprar en el ACD. Així mateix, s’examina alguns textos (per exemple, periodístics) per exemplificar algunes de les formes en les quals es realitza l’anàlisi discursiva en el ACD. Al final de les sessions que componen el Taller el propòsit és que els assistents coneguin en què consisteix l’Anàlisi Crítica del Discurs, quin és la seva rellevància a nivell acadèmic, social i polític, i quins són algunes de les formes en les quals s’aplica el ACD.
Dirigit a Taller està dirigit principalment a estudiants o investigadors que directa o indirectament treballen amb el discurs. El Taller és útil sobretot per a estudiants de Grau, Màster o Doctorat, que estan realitzant la seva tesi o algun tipus d'estudi relacionat amb el discurs. No obstant això, el Taller també està confeccionat per al públic en general, que estigui interessat és conèixer en què consisteix l'Anàlisi Crítica del Discurs. Material
A les persones interessades en el Taller se’ls farà arribar via correu electrònic un conjunt de lectures que s’emprarà durant la sessions de treball.
Grups de Treball en el Taller
En aquesta ocasió el Taller es divideix en dos grups de treball.
Grup 1 d’Introducció al ACD
Aquest grup de treball és per explicar els antecedents i les principals característiques teòriques, socials i bibliogràfiques del ACD. Està conformat per tres sessions.
Aquest grup de treball és per explicar amb major detall alguns nivells d’anàlisis del discurs, i examinar diverses mostres textuals. També està format per tres sessions.
1ª Sessió. Anàlisi Textual. S'explica algunes característiques sobre l'anàlisi semàntica, sintàctic i pragmàtic del discurs, i com vincular aquestes anàlisis amb una recerca crítica del discurs.
2ª Sessió. Es proposa tres tipus d'anàlisis per treballar en el Taller. Anàlisi dels temes del discurs, anàlisi de la representació d’actors socials, i anàlisis dels esquemes del text. S’examina mostres textuals aportades per l’encarregat del Taller
3ª Sessió. Anàlisi de textos aportats pels assistents del Taller.
A càrrec de César Rojo. Finalitza el doctorat en Comunicació Lingüística i Mediació Multilingüe a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Investiga la representació de moviments socials en la premsa des de la perspectiva de l'Anàlisi Crítica del Discurs. Ha cursat la Llicenciatura en la Llengua i Literatura Hispàniques a la Universitat Veracruzana (Mèxic) i el Màster en Lingüística i Aplicacions Tecnològiques en la UPF. S’exerceix com a periodista i productor de ràdio; així mateix ha estudiat Història de les religions, paleografia (transcripció de textos jurídics novohispanos), i col•labora amb diverses organitzacions socials. Calendari de les sessions
Dates per al Grup 1 d’Introducció al ACD
Dimarts 29 d’octubre de 20:00 a 21:30 Dimarts 5 de novembre de 20:00 a 21:30 Divendres 8 de novembre de 18:00 a 19:30
Dates per al Grup 2 d’Anàlisi Avançat del ACD. Dijous 31 d’octubre de 18:00 a 19:30 Dijous 7 de novembre de 18:00 a 19:30 Dissabte 9 de novembre de 17:00 a 18:30
Preus Assistir a un grup del taller costa 8 euros. Si assisteixes als dos grups, són 16 euros.
Publicitat
Agenda
Benvinguda a la Gestió Comunitària del Casal de Barri Pou de la Figuera
Adreça
Casal Pou de la Figuera (Forat de la Vergonya - Bcn)
Descripció
El proper dimarts 1 d’octubre, la federació Casc Antic per la Gestió Comunitària (composada per diferents entiats del barri, entre les quals l’Associació de Veïns Casc Antic) assumirà la gestió ciutadana del Casal de Barri Pou de la Figuera en el marc d’un conveni acordat amb el Districte de Ciutat Vella. Aquesta gestió comunitària és una vella reivindicació: la victòria veïnal del Forat de la Vergonya va aconseguir un casal d’activitats gratuïtes i obertes a tota la gent, una de moltes demandes populars. La gestió d’aquest casal, però, va ser concedida a una empresa privada, que la ha portat durant més de cinc anys i fins a aquest setembre. La gestió dels casal ha de ser una eina impulsar la participació del barri a tots els nivells, tant de l’activitat que té lloc al Casal com de la seva gestió, i alhora enfortir el teixit veïnal i associatiu. En resum, que el Casal sigui un equipament no només de barri, sinó del barri i per al barri. Per tal de celebrar l’arribada d’aquesta nova gestió, el proper dimarts 1 d’octubre organitzem al Casal de Barri Pou de la Figuera, a partir de les 18:00, una modesta però orgullosa presentació a la qual convidem talleristes, usuàries, veïnes i veïns, gent amb curiositat, persones amb ganes de fer coses… veniu a celebrar-ho amb nosaltres! (Hi haurà pica-pica col·laboratiu: porteu alguna cosa vosaltres també!) Podeu informar-vos amb més detall del projecte i veure com participar-hi a http:// cascanticgestiocomunitaria. wordpress.com/ [email protected]
LOS BIO·LENTOS (POESÍA AL RESCATE) és un projecte actual que envolta poetes i performers de l'escenari barceloní, de manera reiterada o ocasional, segons el cas. El propòsit principal és el de portar al carrer la poesia, o presentar-allà on no l'esperava (escapar així d'un cercle tancat on els poetes assisteixen a actes de poetes).
"Ens interessa, particularment, estar a les barricades, en lloc de només en les còmodes rereguardes dels recitals convencionals. Ens proposem recuperar el respecte de la societat (que alguns artistes han dilapidat, en ocasions, amb temptatives burgeses i mercantils, com la SGAE). Actuarem així en barris, places (15 M, FSC, etc. ), CSOs, fàbriques, escoles, presons, etc ... "
I El divendres, 4 d'octubre a les 19h. a la llibreria "En su tinta", al carrer Badosa, 17, prop del casal de la Prospe, (M) Via Júlia (L4) ¡SALUT!
El divendres 4 d’octubre a les 19.30h al CSO La Gordissima assistirem al II part del nounat :Laboratori d’escriptura creativa.Serà els divendres cada 15 dies de 19.30h a 21h.
*Primera consigna: No cal que portis guants, que si esquitxen les paraules en mesclar-se serà que desperten els porus de la pell adormida. La creativitat no és només un do – que rima amb “jo”-és també un re bemol alliberat,que rima amb : laboratori.d’escriptura.creativa.d’autor.plural.
*En la defensa dels contexts històrics a rescatar, en homenatge a la lluita anticolonialista i en reconeixement i profunda admiració per la saviesa literària de la Llatinoamèrica majúscula s’informa degudament i per avançat, en el certificat de naixament del Laboratori d’Escriptura Creativa: el parentesc engendrador, cordó umbilical intacte en agraïment, i custòdia alliberada a les lluites sense frontera, de El Laboratorio de Escritura Creativa de las Américas y la Editorial lliure PorNos:
Divendres 4 d´Octubre a les 8 del vespre, a l´Ateneu popular El Rovell, Albano Dante, redactor de la revista Cafèambllet i autor del llibre juntament amb l'editora de la revista, Marta Sibina, ens presentaran el seu llibre i ens explicaran, la trama de corrupció que envolta la sanitat catalana. Una investigació que es va iniciar quan van treure a la llum un seguit d'irregularitats a diversos centres sanitaris de les comarques gironines que van acabar amb la detenció de diversos dels seus responsables.
Bitcoin és una moneda virtual anònima i descentralitzada p2p,sense autoritat central, sense possibilitat de censura o control estatal. Encara que al principi costi creure que una cosa així és possible, Bitcoin va sorgir el 2009 d'un article matemàtic que va demostrar la possibilitat d'un sistema monetari distribuït i robust basat en el xifrat i una xarxa d'intercanvi de claus.
¿Diners P2P? Sí, exactament això. A diferència d'altres projectes de diners digital, Bitcoin no depèn de cap autoritat central, opera amb una tecnologia punt a punt, està gestionada pel dispositiu de múltiple programari lliure que la regula i està garantida pels usuaris (que són absolutament anònims). O dit d'una altra anera, cap empresa ni govern ni cap aliança entre ells hagués pogut impedir que Wikileaks, quan l'escàndol del Cablegate, rebés diners amb bitcoins, aixi com se li va impedir que rebés donacions per Paypal, Visa i Mastercard. Costa entendre-ho, oi?
Conèixer com funcionen els bitcoins i entendre com és possible deixar d'usar i contribuir a l’enriquiment dels bancs és important per iniciar un debat en els moviments socials que porti a la major utilització i difusió d’aquesta moneda virtual
Aquest divendres dia 4 d'octubre a partir de les 21.00hs, KAFETA FEMINISTA PEL DRET AL PROPI COS a l'Ateneu Popular de l'Eixample.
La kafeta serà mixta per sufragar futures despeses d'activitats pel dret al propi cos i hi haurà diferents activitats entre d'elles una exposició sobre La menstruació, una cantautora, sopador vegà-vegetarià de pintxos a preus populars i PD amb música feminista.
Després de la jornada del 8 de juny “Per un canvi de model cap a la sobirania energètica”, i amb la intenció de seguir en la construcció col·lectiva d’un front polític de transformació en el camp de l’energia, us convidem a participar en la segona jornada, el proper dissabte 5 octubre, amb el títol “Cap a la construcció d’una futura xarxa per la sobirania energètica”.
Ara més que mai, aquesta proposta pren sentit. L'oligopoli energètic espanyol, ha segrestat i perpetuat un model addicte als combustibles fòssils; l’ofensiva de la reforma elèctrica del Partit Popular del passat mes de juliol, que posa en risc el futur de les renovables i de l’autoconsum; el preocupant creixement de la pobresa energètica; i com a contrapunt, el recent anunci de desestimació del fracking en territori català, mercès a la pressió exercida per la Plataforma Aturem el Fracking; ens donen indicis suficients i ens esperonen a construir aquest front polític des d'on articular sinèrgies entre un gran nombre de persones, grups i moviments.
Comptarem amb la presència del seu autor, en Manel López Esteve, doctor en Història per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra, professor de la Universitat de Lleida i investigador del Centre d’Estudis dels Moviments Socials. Milita a l’organització política Endavant-OSAN.
En el següent enllaç podeu trobar una ressenya del llibre que presentarem i aquest altre enllaç porta a la ressenya que ha fet l’editorial que publique el llibre, que inclou altres ressenyes que s’han publicat a la premsa.
Serà el diumenge 6 d’octubre, a les 19h del vespre, al Centre Social Okupat La Gordíssima de St. Andreu (c. Pons i Gallarza 10).
El passat 13 Juliol va tenir lloc la primera trobada de grups d’acompanyament per evitar l’exclusió sanitària.
La Sanitat pública no està garantida per a tota la ciutadania i es continuen organitzant grups d’acompanyament per persones i col.lectius exclosos, convocant-se xerrades informatives…
Una d’aquestes xerrades serà el dilluns 7 d’octubre a les 20:30h al CSO La Gordíssima. Es parlarà de l’exclusió en el sistema sanitari desprès de l’aprovació del reial decret 16/2012, que, entre d’altres conseqüències, ha comportat la mort d’Alpha Pam, víctima de l’exclusió sanitària. L’assemblea del col·lectiu de ‘Salut entre totes’ del CSO La Gordísima es planteja la creació d’un grup d’acompanyament i han convidat a Jo Sí Sanitat Universal per fer una presentació de la campanya de desobediència endegada. Juntes podem fer força i garantir l’assistència sanitària universal! ——————————————- Organitza: Salut entre totxs: http://salutentretotxs.wordpress.com/ ——————————————- Recomanem la lectura de la entrada “Campaña Jo Sí Sanitat Universal, Grupos Acompañamiento contra #ApartheidSanitario” al blog del Grup de Defensa de la Sanitat Pública.
Vicenta, Marilín, Lluisa, Victoria, Marleny i 8 dones més, pageses veneçolanes, varen decidir independitzar-se econòmicament i formar MUBAY, una cooperativa productora d’abonament orgànic. Amb la col·laboració dels diferents membres de la comunitat han aconseguit sostenir la producció, superant nombrosos obstacles socials i culturals. El seu nou repte és aconseguir un transport rústic propi que els permeti mantenir la producció sense dependre dels favors dels veïns. Aquesta recerca dóna lloc al seu voltant a amenaces que poden destruir el projecte que les ha mantingut unides tant temps.
En el context de la Marxa Unitària pels Drets Socials al Penedès, que es farà el dia 27 d'octubre, es fan prèviament presentacions sobre el significat i el sentit d'aquesta caminada reivindicativa a diferents localitats penedesenques. En aquesta presentació a l'Arboç, hi haurà representants de col·lectius locals en lluita.
Presentació del llibre "25 añs de Bronka" a càrrec de la gent del col · lectiu de Ràdio Bronka i videofòrum amb el documental "Brad. Una noche más en las barricadas". Tot això (i el que sorgeixi) a la llibreria En su tinta, situada al carrer Badosa, 17. Molt a prop del Casal de barri de la Prosperitat, i s'arriba còmodament en metro, per la línia 4, parada Via Júlia. Salut!
Cinc anys. Cinc anys de festes. Cinc anys de lluites. Cinc anys de reivindicació. Cinc anys insistint en canviar-ho tot.
Fa cinc anys, un grup de veïnes de Les Corts van decidir crear la comissió de Festa Major Reivindicativa de Les Corts després de sentir la necessitat d'un espai de Festa Major autogestionat des d'on poder desenvolupar un discurs reivindicatiu i crític amb les polítiques de l'ajuntament.
Arribant a la cinquena edició de la #FMRLC i podent parlar ja d'una consolidació de les festes al barri, aquest 12 d’octubre fem un salt endavant i organitzem, per primera vegada, una fira de cervesa artesana en la qual diversos productors artesans oferiran les seves cerveses.
Un any més -i ja en van 5!- un dels plats forts de la #FMRLC és l'aposta pels concerts de nit. Enguany, amb voluntat de consolidar aquest espai, les nits cortsenques comptaran amb un dels grups més mítics del barri veí: Pirat's Sound Sistema, que acompanyats de l'energia i els vents d'Ebri Knight i de l'empenta de Gual Permanent, faran, sens dubte, de la nit de divendres una gran festa.
Dissabte, i després de la bona resposta de l'any passat, repetirem amb el clàssic i memorable Miquel del Roig, acompanyat dels sempre benvinguts Poca Broma. Tot plegat, amb final de festa a càrrec de PD Factoria.
Així doncs, aquest 11 i 12 d'octubre, no s'hi val quedar-se a casa: la nit t'espera a la #FMRLC!
Aquest concurs se celebra en el marc de la Festa Major Reivindicativa de les Corts, i per tant, aquest any la temàtica que hem proposat és la conflictivitat social.
A continuació, us deixem amb la definició que fa Flavia Company, dins el seu article "Què és un microrelat?"
Ha de quedar clar que el microrelat no és el resum d’un conte o d’una novel·la, sinó que és una altra manera d’explicar històries. I aquí és on rau la clau de tot, en el fet d’explicar històries. El microrelat ha de tenir presentació, nus i desenllaç. Dit d’una altra manera, ha de proposar un conflicte que es resolgui en acabar el text. El microrelat és l’essència d’allò que es vol explicar i s’ha de fer l’esforç d’explicar-ho amb la mínima quantitat d’elements possible. Els elements que el lector necessita per entendre i visualitzar la història que li volem transmetre.
Acte d’homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç, en el 35è aniversari de la seva mort
Adreça
Pl. Comerç, St. Andreu de Palomar, Barcelonès
Descripció
19:30h, Pl. Comerç | L1, Sant Andreu
* Actuació Bastonera
* Salutacions de CUP i Arran
* Teatre sobre la vida i lluita d’en Jordi
* Parlaments de la família i Endavant (OSAN)
* Cantada d’himnes
Breu biografia:
Andreuenc, patriota i comunista mort en combat per uns Països Catalans lliures i socialistes.
Militant actiu del PCE(i) des dels 15 anys i gran defensor de la lluita de base, va radicalitzar cada cop més el seu discurs i els seus mitjans de lluita.
S’enfrontà constantment a la policia durant manifestacions i cada cop estava més vigilat, fins patir un escorcoll a casa seva. El 2 de desembre del 77, amb 20 anys, va ser ferit per dues bales en una manifestació contra els Pactes de la Moncloa i la Constitució. Va estar quatre mesos a l’hospital, on l’amenaçaren dia a dia de tortures si no parlava.
El 14 d’octubre del 78, en Jordi va morir a causa d’una explosió mentre preparava ‘petards irlandesos’. Manipulava explosius al pis clandestí del que diposaven al C/Lucena, de Nou Barris. Estava preparant una acció per a l’endemà, que es commemorava l’afusellament del president Companys.
Segons sembla, en les restes de l’explosiu hi van trobar un material que no hi hauria de ser pel tipus d’artefacte que era; se sospita que una traïció dins el seu grup en va ser la responsable. Aquest material és el que va fer que li explotés a les mans. Els seus pares varen fer analitzar els materials de l’explosió i descobriren que va ser provocada.
SOLIDARITAT amb la lluita No Tav (No Ave) que hi ha a Italia. La lluita No Tav resisteix a les obres d'implantaciò d'un tram de la linia d'alta velocitat que hauria de creuar Europa des de Lisboa a Kiev.
Catalunya compte amb prou recursos energètics com per fer-la viable en un Estat independent? Independent políticament, sí. Energèticament, no. Però cap dels vint-i-set estats de la UE és independent energèticament. El Parlament Europeu, el Consell i la Comissió estan fent esforços per reduir la dependència exterior en recursos energètics, augmentant l’estalvi i l’eficiència energètica i el recurs a les fonts renovables locals. La dependència en combustibles de Catalunya és del 97%, mentre que la d’Espanya és del 91% i la de la UE del 53%. La del total d’energia (incloent l’electricitat), és del 76,6% segons les estadístiques convencionals de considerar l’electricitat nuclear com a producció local. En cas contrari, la dependència fora del 95%. A Catalunya hi ha un ampli marge per actuar vers aquests objectius, com es fa palès en el darrer pla energètic que es va orientant cap a les recomanacions i exigències de la UE, per exemple reduint la dependència d’energia primària al 91%. Disposar d’un estat propi facilitaria molt l‘assoliment dels objectius comunitaris. Us esperem!
Des de l'Aldarull Edicions volem presentar la la reedició del llibre "l'Amor lliure, Eros i l'Anarquia" aquesta vegada traduït al català. La primera versió editada al estat espanyol la va editar Txalaparta, a l'Argentina l'edità Utopia Libertaria i per tota sud Amèrica s'han editat moltes versions auto editades.
El 16 d'octubre a les 19h a la llibreria presentarem el llibre amb la presencia del l compilador Osvaldo Baigorria. També ens acompanyarà Arcadi Nai Pai, que en aquest aversió en català del llibre ha participat en l'epíleg.
Osvaldo Baigorria: Escriptor, periodista i docent argentí. Membre fundador d'una comunitat rural a les muntanyes rocoses del Canadà. Professor de la Facultat de Ciències Socials (UBA) de Buenos Aires, ha escrit en revistes alternatives com 2001, Crisis, Cerdos y Peces, El Periodista, El Porteño, Ajo Blanco, Mutantia, Uno Mismo, Página/30, El ojo mocho, Lote, La Mano, La Letra A... i ha publicat llibres en editorials independents com Utopia Libertaria, Mansalva, Campo de Ideas...
Arcadi Nai Pai: Procura fer de pages i activista. Viu entre la Vall de Querol i el Penedès. Ha pul.lulat pels moviments socials practicant molt diverses formes d'activisme, movent-se entre el moviment llibertari, l'esquerra independentista, col.lectius antipatriarcals, l'okupació, l'art urbà, la producció electrònica político-musical, la traducció i l'edició de textos i llibres a través de la distri Difón la Idea, i més últimament al repoblament rural i el qüestionament de la cultura de la monogàmia. Es membre de BrotBord.
La Ruta comptara amb les explicaions d' Ivan Miro de la Ciutat Invisible sccl Organitza : XES i Taula Economia social i solidària de Sant Andreu
Esdeveniment
Concentració contra el fracking 19O #Castelló
Adreça
Casa dels Caragols (C/ Major nº 78)
Descripció
L’Ateneu Anarquista ens sumem a les accions que es realitzaran el proper 19 d’Octubre arreu del Món en rebuig a la fractura hidràulica o “Fracking” amb una concentració a les 18:30 h davant de la seu del Consell de la Generalitat Valenciana a Castelló, la Casa dels Caragols (C/ Major nº 78), qui a dia d’avui té a les seves mans la decisió d’aprovar els 3 projectes que es durien a terme a la província de Castelló.
Volem fer una crida a totes les persones que viuen a la ciutat de Castelló i voltants perquè s’uneixin a la concentració per mostrar el nostre rebuig a aquesta tècnica d’extracció d’hidrocarburs del subsòl, no sols pel perill de contaminar els aqüífers sinó també perquè suposa continuar amb la transformació del territori i dels nostres pobles acord amb les exigències del sistema capitalista.
Volem convidar-vos a la festa que organitzem per enfortir el projecte informatiu de latele.cat Com sabeu, latele és un projecte que té com a objectiu donar veu i difusió als moviments socials i les reivindicacions del carrer. És només amb la força i col·laboració dels col·lectius que podrà subsistir, ja que és un mitjà autogestionat i totalment independent.
Aquest diumenge Contrainfos celebra el seu segon aniversari, i per això anima a tothom a que vingui a passar un bon diumenge ple de companyes i companys i a passar-s'ho bé i conèixer. Es faran activitats de tot tipus, des d'un tallet audiovisual, unes activitats de titelles per els més petits, una xerrada dels Som300, una altra sobre Siria, i música i màgia pel mig!! Els diumenges són per disfrutar-los! Si voleu passar-vos'hi tot el dia, no patiu per si teniu gana o sed, allà ho trobareu!!! *Dinar vegà
L’hora dels Voltors, amb Josep Manuel Busqueta (membre de TAIFA i autor del llibre).
En aquesta sessió es farà una presentació del arguments i idees que es presenten en el llibre "L'Hora delsVoltors", editat per l'Editorial el Jonc.
La crisi explicada a una ciutadania estafada. Amb el llibre es pretén posar el focus, de manera didàctica i intel·ligible, a analitzar les raons de la persistència de la depressió tant des d’un punt de vista global com a escala dels Països Catalans i mostrar com aquesta crisi s’està convertint en l’excusa perfecta per agenollar tota una societat als peus dels poderosos. A més, però, també fa més palesa que mai la necessitat inajornable de cercar alternatives a un sistema fracassat, profundament injust i insolidari, per part de totes aquelles persones que aspiren a viure en una societat de persones lliures i a no ser tractades com a mercaderies.
La Xarxa d’aliments de la Vila de Gràcia us convida al seu primer aniversari! El proper dissabte 26 d’Octubre, celebrarem el primer aniversari de la Xarxa amb un cercavila pel barri (començarem a les 12h a la plaça de la Revolució) i un dinar popular a les 14.30 a la mateixa plaça.
Des de la redacció del periòdic Solidaridad Obrera ens plau poder presentar un projecte per a fomentar el debat i la formació sobre aspectes de rabiosa actualitat social, política o econòmica. El proper dissabte 26 d’octubre s’iniciarà un cicle de debats amb aquest objectiu, uns debats que periòdicament seran anunciats amb antelació a cada número de “la soli” i que, un cop hagin tingut lloc, seran reproduïts a les pàgines del periòdic confederal.
Som de la opinió que, en l’actual context històric que vivim, la classe treballadora no pot viure desinformada sobre tot allò que ens envolta i està passant.
Alhora som del parer que cal confrontar idees en el terreny del debat públic, contribuint d’aquesta manera a la formació de l’afiliació de la CNT, però també de la militància d’altres organitzacions que aspiren també a transformar la nostra societat.
En aquest sentit, hem cregut que calia posar com a primer element a debatre el de la independència de Catalunya. No obstant, des del sí de “la soli” no hem volgut organitzar un debat entorn “a favor o en contra” d’aquest fet. Volem anar més enllà, i ens fem la pregunta “Quin model social, econòmic i polític tindria” aquesta hipotètica Catalunya independent. Fruït del debat, cada persona ja tindrà més elements per a conformar-se una postura sobre aquest fet.
Per assolir aquest objectiu hem volgut comptar amb ponents de primer ordre, que puguin donar un contingut de pes al debat i fer-lo d’aquesta manera el més enriquidor possible. Des de “la soli” tenim el plaer de presentar en aquest primer debat a Isabel Vallet de CUP-AE, Joan Tardà de ERC i a Just Casas de CNT.
En acabar el debat, hi haurà un refrigeri i pica-pica a disposició dels assistents al debat per a continuar l’acte en una tertúlia ja més informal i distesa.
Des de les pàgines de “Solidaridad Obrera” volem agrair als ponents la seva predisposició i volem convidar a tota l’afiliació dels sindicats de CNT i ciutadania en general a participar de l’acte fent del debat un dels eixos del moviment obrer a Catalunya.
L’esperit de la marxa és mobilitzar diferents col·lectius que lluiten pels drets socials i fer una acció conjunta, que sumi les reivindicacions de cada entitat sota un mateix objectiu.
La Marxa, que es realitzarà a peu, tot i que també es podrà fer en bicicleta o en moto, s'iniciarà a l'estació de tren de l’Arboç a les 9:35h, passarà per la Ràpita i per Santa Margarida i els Monjos i acabarà a la Plaça Penedès de Vilafranca al voltant de les 14h, amb la lectura del manifest unitari i la celebració d’una macarronada popular. Al llarg dels 14 quilòmetres de recorregut, es realitzaran diferents accions per a visualitzar les diferents lluites i les reivindicacions que motiven la celebració de la Marxa.
Presentació En el primer i en el segon Taller d’Anàlisi Crítica del Discurs va haver-hi una àmplia participació de persones que pertanyen a diverses disciplines d’estudi o participen en diferents projectes socials o polítics de caràcter crític. Aquesta diversitat de mirades és fonamental per a l’anàlisi del discurs en societat, i és una característica que s’ha de seguir fent. En aquest sentit, convoquem al Tercer Taller d’Anàlisi Crítica del Discurs, una activitat que pretén créixer com a espai d’anàlisi, de crítica i reflexió sobre les diferents relacions que es gesten entre el discurs i la societat. Introducció L'Anàlisi Crítica del Discurs (ACD) és un moviment social acadèmic que examina, especialment, la manera en què l'abús de poder i la desigualtat social es reprodueixen a través de les pràctiques discursives. El ACD és multidisciplinari, s’alimenta de les Ciències del Llenguatge, les Ciències Socials i les Humanitats. Com a xarxa d’estudis, el ACD va sorgir en la dècada dels noranta, a Holanda, no obstant això, té antecedeixes a diversos països, investigadors i corrents d'estudi.
Actualment, el ACD està present a diverses universitats i centres de recerca, sobretot d'Europa i Amèrica Llatina. Es produeixen llibres i revistes -com Discourse & Society, la seva germana Discurso & Sociedad- i una àmplia gamma d’estudis crítics del discurs en diferents àmbits: mitjans de comunicació, discurs polític, llibres de text, discurs publicitari, etcètera, examinant la reproducció de problemes socials tals com el racisme, el sexisme, la xenofòbia, la injustícia, el control social, la discriminació, entre altres temes.
Objectius
L’objectiu del Taller és descriure les principals eines teòriques i analítiques que se sol emprar en el ACD. Així mateix, s’examina alguns textos (per exemple, periodístics) per exemplificar algunes de les formes en les quals es realitza l’anàlisi discursiva en el ACD. Al final de les sessions que componen el Taller el propòsit és que els assistents coneguin en què consisteix l’Anàlisi Crítica del Discurs, quin és la seva rellevància a nivell acadèmic, social i polític, i quins són algunes de les formes en les quals s’aplica el ACD.
Dirigit a Taller està dirigit principalment a estudiants o investigadors que directa o indirectament treballen amb el discurs. El Taller és útil sobretot per a estudiants de Grau, Màster o Doctorat, que estan realitzant la seva tesi o algun tipus d'estudi relacionat amb el discurs. No obstant això, el Taller també està confeccionat per al públic en general, que estigui interessat és conèixer en què consisteix l'Anàlisi Crítica del Discurs. Material
A les persones interessades en el Taller se’ls farà arribar via correu electrònic un conjunt de lectures que s’emprarà durant la sessions de treball.
Grups de Treball en el Taller
En aquesta ocasió el Taller es divideix en dos grups de treball.
Grup 1 d’Introducció al ACD
Aquest grup de treball és per explicar els antecedents i les principals característiques teòriques, socials i bibliogràfiques del ACD. Està conformat per tres sessions.
Aquest grup de treball és per explicar amb major detall alguns nivells d’anàlisis del discurs, i examinar diverses mostres textuals. També està format per tres sessions.
1ª Sessió. Anàlisi Textual. S'explica algunes característiques sobre l'anàlisi semàntica, sintàctic i pragmàtic del discurs, i com vincular aquestes anàlisis amb una recerca crítica del discurs.
2ª Sessió. Es proposa tres tipus d'anàlisis per treballar en el Taller. Anàlisi dels temes del discurs, anàlisi de la representació d’actors socials, i anàlisis dels esquemes del text. S’examina mostres textuals aportades per l’encarregat del Taller
3ª Sessió. Anàlisi de textos aportats pels assistents del Taller.
A càrrec de César Rojo. Finalitza el doctorat en Comunicació Lingüística i Mediació Multilingüe a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Investiga la representació de moviments socials en la premsa des de la perspectiva de l'Anàlisi Crítica del Discurs. Ha cursat la Llicenciatura en la Llengua i Literatura Hispàniques a la Universitat Veracruzana (Mèxic) i el Màster en Lingüística i Aplicacions Tecnològiques en la UPF. S’exerceix com a periodista i productor de ràdio; així mateix ha estudiat Història de les religions, paleografia (transcripció de textos jurídics novohispanos), i col•labora amb diverses organitzacions socials. Calendari de les sessions
Dates per al Grup 1 d’Introducció al ACD
Dimarts 29 d’octubre de 20:00 a 21:30 Dimarts 5 de novembre de 20:00 a 21:30 Divendres 8 de novembre de 18:00 a 19:30
Dates per al Grup 2 d’Anàlisi Avançat del ACD. Dijous 31 d’octubre de 18:00 a 19:30 Dijous 7 de novembre de 18:00 a 19:30 Dissabte 9 de novembre de 17:00 a 18:30
Preus Assistir a un grup del taller costa 8 euros. Si assisteixes als dos grups, són 16 euros. | 0.692552 | curate | {"es": 0.02772096535665964, "ca": 0.9622730562285642, "en": 0.003366791479185677, "fr": 0.002265504546741764, "it": 0.00018879204556181367, "pt": 0.002643088637865391, "ro": 0.00018879204556181367, "ar": 9.439602278090684e-05, "ja": 0.0003461187501966584, "ru": 0.000566376136685441, "ga": 0.0003461187501966584} | http://directa.cat/calendar/2013-10-29?page=6&mini=calendar%2F2013-10 |
oscar-2201_ca_20230904_7_93174 | Vàlua és el nom que rep la plataforma del Tercer Sector Social de Sabadell, una agrupació de 20 a 24 entitats que treballen pels drets socials i laborals, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida de les persones en risc d’exclusió social. La Plataforma Vàlua té per objectiu el treball en xarxa entre entitats per tal d’enfortir el sector i donar una resposta coordinada a les necessitats socials i laborals dels col·lectius més vulnerables. I ho fa mitjançant activitats de plataforma per sensibilitzar sobre les causes de vulnerabilitat, denunciar situacions de discriminació i desigualtat social i laboral, fomentar una cultura de solidaritat, de cooperació i de participació activa, cercar el suport dels diferents agents socials i econòmics de la ciutat i incidir en el desenvolupament de noves polítiques socials i de cooperació. La plataforma rep el suport de l’Ajuntament mitjançant l’exercici de la seva Secretaria Tècnica per part del Programa d’Economia Social i Solidària.
Les entitats que la conformen són les següents:
Actuavallès
Andi Down
Creu Roja
Atendis
Avan
Càritas
Càritas - Centre Sara
Cerma Acoge
CIPO
Associació de Persones Sordes
Drapaires d’Emmaús
ECOM
Esplai la Baldufa
Esquitx
Êthos
Fundación Secretariado Gitano
Grandalla
Fundació Main
SCAI
Salut Mental Sabadell
Escola Xalest
Prolaboral Xalest
Família i Societat
TDAH Vallès
Com a Vàlua les entitats organitzen diferents actes, com el d’Empresa Vàlua, on de manera bianual es fa un reconeixement a les empreses que col·laboren amb les entitats. A la darrera edició, el novembre de 2018, van participar-hi prop d’un centenar de persones, entre empresaris, polítics, i persones vinculades a les entitats.
A la Festa Major del 2019, es va celebrar el 1r Km Solidari de Vàlua, un projecte de plataforma en que 168 voluntàries van córrer a la Cursa Popular amb un doble objectiu: donar a conèixer la plataforma i recaptar diners, sota la fórmula d’intercanviar quilòmetres correguts per donacions, en favor de la igualtat d’oportunitats a la ciutat. D’aquesta manera s’ha contribuït a finançar 9 projectes socials d’entitats de Vàlua.
Entre les xifres recollides de l’última Memòria de Vàlua, de 2019, podem observar que les entitats atenen prop de 22.500 persones, amb una base social de més de 11.000 persones, més de 1.600 persones voluntàries, i més de les 600 insercions laborals. Vegeu les dades destacades i les principals activitats a les infografies:
Un altre fet a destacar de la Plataforma Vàlua són els espais en mitjans locals que nodreix periòdicament:
Cada dissabte es fan publicacions al Racó de Vàlua d’iSabadell
Cada 2 setmanes, els dimecres, el programa Al Matí de Ràdio Sabadell 94.6 convida entitats per la secció Un altre món és possible.
També s’organitzen formacions, visites a entitats de Vàlua, i també a d’altres entitats del sector, per tal d’intercanviar coneixements, ampliar els coneixements de les persones de les entitats, i generar sinergies entre les mateixes.
La Plataforma s’organitza mitjançant:
Una assemblea plenària
Una representació a càrrec de dues entitats que funcionen amb una rotació anual
Una comissió d’actes
Una comissió de comunicació
Una secretaria tècnica, exercida des del Programa d’ESS
Per a més informació sobre la Plataforma, podeu visitar la pàgina web valua.cat, el Twitter @PlataformaValua o la pàgina de Facebook Plataforma Vàlua de Sabadell. | 0.789214 | curate | {"ca": 0.9398563734290843, "en": 0.014661879114302813, "eo": 0.002094554159186116, "es": 0.022142429682824656, "de": 0.0011968880909634949, "fr": 0.005385996409335727, "ja": 0.0011968880909634949, "sv": 0.0014961101137043686, "it": 0.0026929982046678637, "pt": 0.009275882704967086} | https://vaporllonch.cat/plataforma-valua?tmpl=component&print=1&page= |
mc4_ca_20230418_3_485383 | Forces renovades per la nova aventura | Futfem.cat
Igualada 1-4 Vic Riuprimer
Espanyol B 1-0 Sant Gabriel
Levante Las Planas 1-2 Europa
Pardinyes 0-2 Terrassa
Forces renovades per la nova aventura
La Penya Blanc-Blava s'estrena a Segona Divisió aquest diumenge davant l'Igualada
Elena Alert / Edurne Concejo
05.09.2015 || 20:47
Jornada 1 - 06/09 - 12:00h - Nou Camp
La Roca-Igualada
La Penya Blanc-Blava debuta aquest diumenge (12.00 hores) a la categoria de plata. Les vigents campiones de Preferent retornen amb moltes novetats tan a l'equip, amb fins a set incorporacions a més de les tres joves jugadores que pugen del juvenil, com a la banqueta. El conjunt de La Roca estarà dirigit per Marc Garrell, qui assegura que l'objectiu de l'equip no és altre que la permanència: "A partir d'aquí, el que vingui". El tècnic de les blanc-i-blaves reconeix que el partit d'aquest cap de setmana "serà un partit complicat": "L'Igualada té un molt bon equip, però ja sabem que patirem aquest any. Cap partit serà fàcil en aquesta categoria".
Per la seva banda, Santi Ramos, entrenador de l'Igualada, encara la que serà la tercera temporada de les igualadines a Segona Divisió amb molta il·lusió i amb les mateixes ganes que el primer dia. L'objectiu de l'equip és seguir treballant partit a partit per poder escalar cada any més posicions. Tot i que La Roca ha pujat aquest any de Preferent, Ramos no es confia: "El seu, sempre és un camp complicat i no podem distreure'ns". L'entrenador explica que els tres partits de preparació que ha tingut l'equip els permet "començar ben preparats" aquesta nova temporada. L'Igualada comença aquesta temporada amb força canvis: a la banqueta s'incorpora al costat de Santi Ramos el jove Jordi Torres. Pel què fa a jugadores, l'equip ha sofert nombroses baixes: Marta Cuadras i Araceli Barroso deixen l'Igualada per anar al Pardinyes, i Ariadna Rius i Stefani Ferrer també han deixat les files blaves i jugaran al Vilafranca. Per altra banda, s'han incorporat a l'equip la central internacional sub-19 Queralt Gómez i la davantera provinent del Vic Pilar Puig, sumat a la incorporació d'Esther Soler, provinent de la base del club. | 0.811466 | curate | {"ca": 0.9472209248014947, "es": 0.026623073330219522, "ru": 0.008874357776739842, "en": 0.017281644091546006} | http://www.futfem.cat/segona/660-forces-renovades-per-la-nova-aventura |
racoforumsanon_ca_20220809_3_188333 | Sou creients? al marge de ser més o menys practicants sentiu com a pròpia alguna fè religiosa o us considereu ateus o agnòstics? quina és la vostra experiència amb la religió? teniu una religió "materna" diferent a la religió d'elecció? http://www.esglesiaplural.cat/ http://www.protestantedigital.com/actual/noticies.htm http://www.iglesiaortodoxa.es/ca/index.html http://www.betshalom.cat/?newlang=catala http://www.juntaislamica.org/prensa/ www.laicitat.org www.ateus.org
Sóc ateu, però com a ateu NO NEGO l'existència de Déu. Aquest és un error de plantejament que molts ateus cometen. Ateïsme ve del prefix "a", que vol dir "no", i ·teïsme", que vol dir "creença en Déu". Per tant, ateïsme vol dir "NO creença en Déu", i no pas "Negació de l'existència de Déu". Us ho dic per què molts teïstes ens venen amb les històries de que si als ateus neguem l'existència de Déu també estem fent una cte de fe no científic, i en realitat no és així: els ateus no neguem, simplement ens abstenim de creure.
Us responc a tots. Tota afirmació, en ciència, ha se ser susceptible de refutació. Així doncs, si jo afirmo que Déu no existeix, o el què és el mateix, nego que existeix, estic fent una sentència que pot ser refutada. Grans activistes i intel·lectuals de l'ateisme, com el genetista Richard Dawkins, si el llegiu veureu que ell reconeix que no és científic negar l'existència de Déu, però diu, que també ho penso jo, que les possibilitats de la seva existència són molt baixes. Jo, per part meva, simplement em limito a no creure-hi, és a dir, a fer la meva vida sense tenir en compte l'existència de Déu.
És que si no hi creus negues que existeixi, no te n'adones?
Nano sembles curtet , que t´ho ha explicat el company ja tres cops Tu pots no creur-re en vida extraterrestre perque no en tens cap prova empirica de la seva existencia , la qual cosa no vol dir que puguis negar qualsevol possibilitat de la seva existencia , perque no tens la possibilitat d´examinar tot l´Univers Doncs aixo es similar . No tens cap prova de l´existencia de DEu per tant creure-hi es absurd i poc cientific , pero negar de manera absoluta la possibilitat tambe es poc cientific donat els ambits inmensos de coneixement que ens son totalment desconeguts
Home, la comparació és dolenta de collons. De vida extraterrestra n'hi ha, n'estic convençut, segur que hi ha milions de planetes amb condicions semblants a les de la terra. Però déu? un invent de 4 sonats que no sabien perquè plovia i ara encara hi ha gent que s'ho creu. És tan absurd!! Ho veus o no que la comparació no és bona? sla vida extraterrestre pot existir ja que existeix aquí, un diminut planeta dels milions que hi ha a l'univers. Coneixes cap cas de déu? ?
Que hagi vida a la Terra et dona la seguretat cientifica de que s´ha repetit en un altre lloc ? No recordo cap teoria cientifica que digui que si un fet A es produeix , es segur que es produiran fets A1 A2 A3 etc identics o similars . Li podries donar nom tu a aquesta teoria Sense comentaris , i tu fas una carrera cientifica ?
Salvant els intents de malinterpretació, Principi Copernicà (Bàsic en la teoria del Big Bang, de fet) | 0.78404 | curate | {"en": 0.004180064308681672, "ca": 0.8864951768488746, "es": 0.10610932475884244, "it": 0.0028938906752411574, "fr": 0.0003215434083601286} | |
mc4_ca_20230418_12_422577 | Arxius de premis - Pàgina 12 de 13 - Entreacte
“La Plaga”, preseleccionat als Premis Lux del Parlament Europeu
La plaga, dirigit per Neus Ballús, s’ha convertit en el primer llargmetratge produït a Catalunya preseleccionat com a candidat als Premis Lux del Parlament Europeu, uns guardons que l’Eurocambra atorga des de 2007 a les produccions més destacades dels … | 0.74898 | curate | {"ca": 1.0} | http://entreacte.cat/etiqueta/premis/page/12/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_575533 | Pengeu aquí totes les novetats del 12-O , així no ens tornarem bojos amb 1 fil obert per cada notícia nova . Els primers nazis esperant avui a plaça cat. Arrenca la marxa ultra de plaça espanya cap a montjuich amb 200 persones. Banderes del pollastre a dojo.
I la bandera de Sant Jordi?
Casal Tramuntana robant símbols. Fa riure.
Foten pena; robant la imatge de personatges públics, posant cançons de grups independentistes i artistes que van cantar pel concert de la llibertat, banderes de l'exèrcit català, frases versionades de Jordi Pujol... què serà el següent? L'Albert Rivera ballant sardandes a Montserrat escoltant els Amics de les Arts?
frases versionades de Jordi Pujol... quines?
Som 47 milions (som 6 milions) | 0.711562 | curate | {"ca": 0.8160112359550562, "es": 0.14185393258426968, "sv": 0.042134831460674156} | |
cawac_ca_20200528_10_143887 | despertador oficial.... mitja volta dins del sac i a continuar dormint....jajajajajaja
6,15am
ara sí, m'aixeco d'un bot i cap al menjador corrents per no fer cua i per anar als wc's d'allí ja que mai hi ha gent....jijijijijijiji
6,30am
fantàstic....un altre cop pa amb melmelada i mantega!!!!!! i d'això en diuen una dieta equilibrada???? jajajajajajaja.....
la veritat és que normalment hi havia pa i embotit, cereals, llet, iogurt, mantega i melmelada. I com que jo sempre esmorzo dolcet, doncs els 8 dies el mateix, tres torrades de mantega amb melmelada de maduixa, un suc de préssec, i algun dia un iogurt amb cereals. Per mi suficient i de sobres....
7,15am
preparar la motxileta amb les eines, el mapa del dia, l'altimetria, el GPS, un powergel, una barreta, dos bidons d'h2o, mirar la bici que tot estigui correcte i pair una mica.
7,30am
amb precisió quasi Suïssa és el moment més important del dia, sense aquest moment és impossible fer la sortida. Surto corrents cap al WC per fer l'última descarregada i posar-me vaselina al pandero.....jajajajaja sense això no soc capaç de fer ni 10km....jajajaja
sortida La Seu d'Urgell
8,00am
Petardasso i sortida donada.
Normalment aquí començava el calvari més gran. Intentar seguir al grupet inicial el màxim nombre de km possible per a anar el més endavant possible. Depenent de si començava amb asfalt o amb pista, pujada o pla, aguantàvem 30 o 5km.
Però per sort, el meu company petava abans que jo, que tot i que està més fort, psicològicament li tenia la guerra guanyada.
Hi havien 3 controls/avituallaments cada dia repartits al llarg dels 110km que de mitja em fet. Per tant cada 25/30km en trobaves un.
En el primer i últim t'inflaves a menjar síndria, meló i taronges. Semblava un concurs de "a veure qui menja més ràpid". Esporàdicament en algun hi havia pa amb nocilla, barretes, galetes i alguna altra cosa, però el que millor entrava era la fruita.
Al segon avituallament hi havia el dinar, gotets de plàstic amb macarrons i verduretes que entrava de meravella. I més fruita.
Per beure cocacola que ens en fotiem a litres i aigua amb sals que omplíem els bidons.
arribada Donosti
4,00/5,00pm
Hora aproximada d'arribada. Uff per fi s'acabava el mal de peus, de cul i de dits adormits. Com que normalment arribàvem dels 15 primers, mai feiem cua en lloc.
Seqüència d'actuacions després de l'arribada:
1- donar el carnet de ruta
2- donar el GPS per a que comprovessin que havies seguit i fet tot el track i per a que et carreguessin el del dia següent.
3- anar a atipar-te com un tocino de fruita, galetes, cocacola, plàtans, etz
4- netejar la bici amb una karxer. A mi em feia molta ilu, ja que com tots sabeu, feia anys que no la netejava...jajajaja
5- caaaaaaap a la dutxa.
6- netejar la roba d'anar amb bici. Dir-vos que amb un mallot i un culot és suficient, però millor portar-ne dos per si no s'asseca durant la nit.
7- Posar-se vaselina als peus, crema hidratant als brassos i cames, i pentinar-se (ja sabeu lo xungo que son els meus cabells si no els pentino...)
8- Dormir fins que algun pesat et despertés. Aproximadament en 1h....
9- Anar a preparar la bici pel dia següent. Evidentment la meva bici era la més vella de moooooolt tros. La majoria eren bicis de plàstic coreà (carbono) i de menys de 3anys.... si les comparem amb la meva EDR del '97.... doncs és normal que la gent li fes fotos....JAJAJAJAJAJAJAJAJAJA
Tant sols hi havia una bici de titani amb uns frens V-brake com els meus, les altres 200 bicis eren amb disc.... m'encanta ser un romàntic....jajajajajajaja
8,00pm
"pastaparty", "festaparty", "festapasta"....bé, encara no sé com ho deien, en resum....EL SOPAR.
No gaire variat, consistia en una amanida amb tonyina, tomàquet i ous durs; pasta amb algun tall de carn, i fruita o iogurt de postres.
I cada dia el mateix. però com que a mi ja m'agradava, ja m'estava bé. Així l'estomac no se'n ressent tant....
9,00pm
tertúlia amb els amics, sobre tot amb la parella de Camprodon, que estan com una regadora i que jo ja els coneixia de l'esquí de muntanya. Quins sonats el Met i el Burgues, semblen personatges de llegenda d'un compte de fantasia.....
Després, anar a fer un tomb pel poble, unes cerveses, un gelat, etz
fins i tot algun dia ens tocaven la 1am....jijijijijiji però l'endemà costava aixecar-se....
llàstima que per problemes personals no hi vaig anar amb el meu millor estat anímic, que sinó ho hagués disfrutat el doble. Sort que el meu company em va fer costat en tot moment, tot i que els últims dos dies va intentar rebentar-me sense aconseguir-ho.....jajajajaja..... però això sí, va saber patir com un animal i es va entregar a fondo tant com va poder a totes les etapes....
moments de relax
11,00/1am
Anar a dormir, això sí, fent un bon petarró al mig del poliesportiu i tronxar-nos de riure tot seguit....JAJAJAJAJAJA.... que animals que som....
Bé, això multiplicat per 8 ha estat l a Transpyr , una experiència del tot recomanable i apte per a quasi tothom, ja que hi havia equips que arribaven a les 20h passades.
Lo Positiu - Paisatges meravellosos, anècdotes...un munt, organització un notable alt, els nous amics i la convivència general amb tothom.
Lo Negatiu - El comportament d'algun participant on es veia una falta d'educació, respecte i falta de convivència amb els altres.
Si teniu interès sobre la pedalada que uneix el Mediterrani amb el Cantàbric, mireu la seva web....
Veureu que sortim a la classificació INDIVIDUAL degut a que al meu company se li va trencar el canvi i va fer un tros amb cotxe i jo vaig tenir de continuar ajuntant-me amb un altre equip fins a l'arribada. Però si mireu el meu temps de 52,25h, veureu que haguéssim fet la desena posició, gens malament per uns pagerols com nosaltres.
Els primers ens van treure 7h en els 8 dies, ho trobo molt poc tenint en compte els pajarons del meu company i que a les baixades hi havia dies que li hagués fotut un coet al cul....jajajajajajajaja | 0.760549 | curate | {"ca": 0.9303397643844972, "zh": 0.0035854533037391156, "en": 0.0097319446815776, "id": 0.0032439815605258666, "es": 0.03790336349667065, "pt": 0.004780604404985488, "fr": 0.006317227249445109, "eu": 0.00409766091855899} | http://www.tupedala.cat/index.php/btt/10-competicio/8-un-dia-a-la-transpyr |
wikipedia_ca_20230401_0_163913 | Virginal
El virginal és un instrument musical de corda pinçada i tecla. Va tenir la seva esplendor durant el segle XVI i XVII als Països Baixos i Anglaterra. Segons Roland de Candé fins al segle XVII el nom de Virginal a Anglaterra designava tots els instruments de tecla i corda pinçada. El virginal té una sola corda per tecla, a diferència del clavecí. | 1 | perfect | {"en": 0.022792022792022793, "ca": 0.9772079772079773} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=163914 |
mc4_ca_20230418_9_465508 | Estrena 17 Octubre de 2016
Così fan tutte - Royal Opera House - Live Quant mestresses a la teva parella? Quant confies en ella? Pot confiar en tu? El clàssic operístic Così fan tutte de Mozart posa a prova a dues parelles d'amants amb molt bona música de fons, però ambdiferents i inesperats desenllaços. Per a aquesta nova producció, el director Jan Philipp Gloger crea un ric món teatral com a patid'esbarjo per a aquesta peculiar comèdia, en la qual dos homes tracten de conquistar a la parella de l'altre peruna aposta. Don Alfonso - el titellaire d'aquest experiment de l'amor - és aquí un director de teatreque utilitza totes les eines i trucs del seu ofici inventant nous escenaris que desafiïn a l'amor d'aquests amants. Aquesta animada, jove i imaginativa versió, d'una de les òperes més volgudes del món, consta d'un elenc de promeses reunides gràcies al càsting de Semyon Bychkov.
Durada: 195 mínDirector: Semyon Bychkov, Jan Philipp Gloger Repartiment: Daniel Behle, Alessio Arduini, Johannes Martin Kränzle, Corinne Winters, Angela Brower, Sabina Puértola Més informació: Esdeveniment en directe | 0.78321 | curate | {"es": 0.06, "it": 0.07, "ca": 0.87} | https://www.grupbalana.com/cine/cartellera/cosi-fan-tutte-royal-opera-house-live/ |
racoarticles_ca_20221005_0_14454 | "El seu exemple fou tota una lliçó" "Fou, sense cap mena de dubte, en el pis principal del número 10 de la rambla de Catalunya, on Josep Maria Huertas ha deixat el millor del seu temps i molts d'esforços. De l'oposició a l'Associació de Premsa a diversos càrrecs en les primeres juntes del Col•legi de Periodistes. De sobte, a 67 anys, ha mort abans de complir el primer any com a degà. Ha desapare¬ gut un periodista vocacional i militant, exigent i obstinat, home lleial i de fortes conviccions, treballador incan¬ sable, la humanitat del qual a ningú deixava indiferent." ("Josep Maria Huertas, el periodismo como militància", Jaume Guillamet.
El País, 4 de març)
"Els seus redactors van aprendre l'ofici. Però, sobretot, varen aprendre uns valors. El primer, l'empatia amb els protagonistes de les seves informa¬ cions. L'ésser humà havia de ser el centre de tot i sempre mereixia el respecte i la comprensió del perio¬ dista. I aquesta concepció, nascuda de la profunda bondat i tendresa d'en Huertas, era compatible amb un perio¬ disme crític, independent i compromès amb els seus ideals, amb la seva ciutat i amb el seu país."
("El periodismo de los valores", Josep Carles Rius. La Vanguardia, 5 de març)
"Era d'admirar la teva incontinència escrita (la que criticaven, com sol passar, aquells que tenen poc a dir). Qui no t'havia llegit, en algun llibre o article? No hi ha millor panegíric que aquesta pregunta, per algú que escriu. D'acord, els temps recents potser no t'havien somrigut. Et costava aguan¬ tar el cap dret, de ple que el tenies; ple de cabells blancs, de records, d'anèc¬ dotes, de fets de carrer. Tenies l'hàbit de vinclar el coll cap a l'esquerra clàs¬ sica, sense tenir en compte que la nostra època ja no és gaire amiga dels punts cardinals. Però t'hi hauríem volgut uns anys més, encara que fos per recordar que molts dels teus prin¬ cipis són vigents. Principis alhora grans i petits, com tu; la llibertat, la gent, el carrer. Com tu, que havies defensat totes les plomes d'una ciutat.
Adéu, Huertas."
("De tu a tu", Alfred Bosch. Avui, 5 de ("EI compromiso", Ferran Sales. El
País, 5 de març) "Més d'un cop L'he imaginat com una figura de Dostoievski que s'hagués colat en La festa deLs eLegants, deLs vencedors" "...a vegades he pensat que el nostre degà havia estat tota la vida un noi de la JOC, que gosava desafiar els poders, si la consciència i la seva visió de la realitat quotidiana li ho suggerien. "Ha passat per La vida com un àngeL amb armadura, per poder resistir incòLume la seva integritat" festa dels elegants, dels vencedors, dels cínics. I això no ho podia suportar."
("Josep Maria", Ignasi Riera. Avui, 7
de març")
"Que l'exemple de Josep Maria Huer¬ tas Claveria -amb qui m'unien potser més malentesos que coincidències; però sempre des del respecte que li tenia-serveixi com a actitud en un temps professional que no té res a veure amb el que ell va viure, patir i, en "Expliquen els seus companys que en Huertas començava la jornada amb dues preguntes: "Ets feliç?" "Encara t'aguanta la teva dona? ".
Dos interrogants imperti¬
nents per a un ofici com el de periodista, que posa a prova l'equilibri emocional dels seus cultivadors."
("Periodista de raza", Sergi Doria.
ABC, 8 de març)
'"Notícia és alguna cosa que algú, en algun lloc, intenta ocultar; la resta és publicitat' va dir lord Northcliffe, un antic propietari del Times de Londres.
En Huertas mai va fer publicitat, tan sols li interessava la incòmoda veritat."
("EI joven Huertas", Francesc de
Carreras. La Vanguardia, 15 de març) | 1 | perfect | {"ca": 0.8995433789954338, "es": 0.0625, "en": 0.01997716894977169, "id": 0.008276255707762557, "sv": 0.001997716894977169, "eo": 0.0005707762557077625, "it": 0.007134703196347032} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_365778 | Com algú pot defensar el #novullpagar i no #CanVies? Sou patètics.
Quina comparació més absurda. Amb el no vull pagar es contradeia l'autoritat, sí, pero és donava la cara personàlment i no es provocava danys a tercers. No com els quatre encaputxats que van rebentant des de cabines de telèfons, fins a restaurants de cadenes americanes.
minúcies.
Sí, la xocolata del lloro. O potser no tant, quan veus cremar una unitat mòbil de tv3. Desde quan s'ataca a la premsa? En qualsevol cas, benvingut a la societat dels mass media. Una imatge d'uns energúmens rebentant aparadors, es passa tres-centes mil vegades per la televisió, es vincula tot el que es pot, les protestes, a aquesta imatge i es fa servir políticament.
La crema de la unitat mòbil està més que justificada pels MS, per esquirols. Aneu-vos-hi acostumant.
Uiii quina pooor. Doncs mira, jo et dic que molts desl teus s'han posat les mans al cap al veure-ho. Aneu atacant la premsa amb arguments tant "racionals" va, que acabareu com els fatxes, 4 i el tato que no podran sortir ni de casa.
De moment la CUP augmenta.
La CUP és la CUP. Tu em defenses uns noiets anormals, amb deliris i testosterona. Jo visc a Sants, saps que molta gent del barri no coneixia ni tant sols Can Vies? Et penses que la gent que l'estava liant al Raval ho feia per Can Vies? Menys fanfarronejar, ja vorem com van els 17 dies de protestes.
ok, ja vorem. | 0.769362 | curate | {"ca": 0.9138056975894814, "br": 0.026296566837107377, "es": 0.03798392987582177, "en": 0.01241782322863404, "fi": 0.009495982468955442} | |
cawac_ca_20200528_7_9836 | Situat al cor del Priorat, una de les comarques menys conegudes del territori català però amb més personalitat, l’hostal Sport és un hotel i restaurant familiar de més de 90 anys d’història.
L’Hostal Sport, en el centre de Falset, és certament un tradicional i encantador establiment de hosteleria, dirigit actualment per la quarta generació, la Marta Domènech -dona emprenedora, entusiasta i de negocis, que sap portar l’establiment amb delicadesa i encert per que tothom sigui feliç a casa seva-.
Malgrat la molt llarga trajectòria –l’obertura és de 1923-, no ha perdut el caliu i l’esperit de la hostaleria de sempre. Fins i tot conserva el nom d’hostal aquest entranyable hotel de 4 estrelles, que gaudeix a la vegada d’un prestigiós restaurant.
I és que l’origen de l’hotel és certament el restaurant, aleshores fonda, dedicat a la gastronomia local. Avui per avui els guisats són els plats més autèntics i singulars de la carta i cal dir que s’hi continua menjant molt bé la cuina típica catalana de tota la vida. Plats com les mandonguilles, el gigot, el fricandó, els peus de porc i les croquetes són les estrelles de la casa.
Dedicat a l’enoturisme, l’establiment ofereix paquets enoturístics amb visites a cellers i cooperatives del territori i menú-maridatge amb vins de les DO de la comarca. També ofereix tractaments amb vi i massatges amb cremes d’extracte d’avellana i raïm D.O. Priorat. En total l’hotel té 27 habitacions i 1 suite, amb aire condicionat, caixa forta, telèfon directe, barnús i assecador de cabells. Disposa d’habitacions per a discapacitats i té wifi a tot l’hotel. El preu de l’habitació doble és de 97,20 euros/dia. Les últimes reformes són de 2007. Disposa d’una decoració artística, jardí i terrassa exterior amb arbres centenaris, antic molí d’oli del segle XVII reconvertit en la sala de les vostes –manté l’antiga volta catalana-, pàrking propi tancat, aparcacotxes i sala de convencions.
Un lloc per perdre-s’hi uns dies en la capital de la viticultura tarragonina, voltant pel Priorat i assaborint la bona cuina tradicional catalana que ens ofereix el restaurant de l’Hostal Sport, en un ambient tranquil i molt agradable, que respira pau i relax. Adreça.- c/ miquel barceló, 4-6. (43730) Falset. Tel._ 977 830 078. No tanca. 4B, Master Card i Visa. Correu electrònic: [email protected] Web: www.hotelpriorat-hostalsport.com Xarxes socials: http://www.facebook.com/hotelhostalsport http://www.twitter.com/hostalsport http://www.flickr.com/hotel-hostalsport http://www.slideshare.net/hotel-hostalsport http://bit.ly/rbIs1w
Fèlix Llovell - 29/06/2012 - 10:24h
Marta Domènech
29/06/2012
13:32
gràcies per la teva visita fèlix. i per les teves paraules. t'esperem quan vulguis, al priorat | 0.759891 | curate | {"ca": 0.8489314664701547, "la": 0.0029476787030213707, "en": 0.11974944731024319, "ru": 0.00847457627118644, "es": 0.003316138540899042, "pt": 0.01658069270449521} | http://www.tottarragona.cat/ca/canal/gastronomia/11806-restaurant-hostal-sport-al-cor-del-priorat.html |
cawac_ca_20200528_12_121436 | Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans
El PP no nega el dret a decidir
Rajoy no podia donar massa més respostes que la de no donar resposta, entenent que el fet de no respondre ja és una negativa en rodó a les aspiracions catalanes. Cap novetat. Primera perquè ja sabem que el seu objectiu, el del seu partit i el del nacionalisme espanyol és el d’aniquilar-nos com a país; i segona, perquè s’han enrocat en una posició d’absoluta intransigència i de negació del dret més elemental com és el dret a existir, i ara els seria impossible de fer cap pas enrere.
A vegades, ens sembla absolutament irracional el debat, quan veiem que ells consideren que no estan vulnerant cap mena de dret democràtic i que el que no és democràtic, diuen, és precisament tenir la pretensió de votar i decidir el nostre futur. I, en part, és comprensible perquè ells no estan pas negant el dret democràtic dels pobles a decidir el seu futur, un dret al qual ells mai no renunciarien, per suposat. Ells estan negant la nostra existència. El seu argument és semblant al dels esclavistes i negrers d’altres èpoques que no és que neguessin la igualtat de tots els éssers humans i, per tant el dret a ser lliures, sinó que als esclaus els negaven directament la categoria d’humans, amb la qual cosa podien justificar qualsevol tracte inhumà. Des de la seva òptica els catalans no existim, i és en base a aquesta no existència que no entenen que reclamem el dret a decidir res; és allò que en termes jurídics se’n diu “subjecte de dret”.
Per tant, la resposta de Rajoy, o millor dit la no resposta és la de dir que està obert a tot, sempre que es parteixi d’un marc legal i constitucional segons el qual no existeix un poble català, amb dret a decidir res. Per ells hi ha uns espanyols que viuen al nord-est d’Espanya, que tenen entre moltes altres la mania de parlar d’una manera molt rara. I per això, ells mateixos a vegades interpel·len els catalans amb acudits com el de dir “i si una província, unes comarques o uns municipis decidissin exercir el dret a decidir, també els deixaríeu?”. És no entendre o no acceptar una realitat de país, l’existència del poble català; i amb aquesta premissa és impossible negociar res. | 0.876263 | curate | {"ca": 0.9803473491773309, "es": 0.01416819012797075, "la": 0.005484460694698354} | http://josepromeu.blog.cat/2013/09/16/el-pp-no-nega-el-dret-a-decidir/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_53086 | L'àrea metropolitana de Barcelona és un lloc únic per estudiar, investigar, treballar, innovar o fer negocis.
Entorn i qualitat de vida
És en un lloc privilegiat i així ho senten molts dels habitants de qualsevol dels 36 municipis que conformen l'AMB.
Infraestructures
L'AMB disposa d'infraestructures de transport, energia, gestió de residus i cicle de l'aigua, infraestructura verda i xarxes de telecomunicacions.
Coneixement i recerca
Biomedicina i tecnologies TIC són els sectors estratègics de la xarxa de centres de coneixement i recerca del territori metropolità. | 0.727447 | curate | {"ca": 0.9716312056737588, "fr": 0.028368794326241134} | https://www.amb.cat/s/web/desenvolupament-socioeconomic/per-que-a-l-area-metropolitana-de-barcelona.html |
macocu_ca_20230731_7_436012 | Pagina nueva 2
IV Open Internacional Catalunya de Pitch & Putt 2010
Format
El guanyadors del IIIer Open Internacional Catalunya de Pitch & Putt. Joan Poch
El guanyador del Rànquing Absolut 2009. Fernando Cano
La guanyadora del Rànquing Femení 2009. Pilar Montero
El guanyador del Rànquing Sènior 2009. Amador Rodríguez
El guanyador del Rànquing Juvenil 2009. Gonzalo Lanas
El guanyador del Campionat de Catalunya Absolut 2009. Marc Lloret
El guanyador del Campionat de Catalunya Matxplay 2009. Fernando Cano
El guanyador del Campionat de Catalunya Sènior 2009. Paco Gonzàlez
2on classificat 400 €
3er classificat 300 € | 0 | curate | {"es": 0.11386138613861387, "ca": 0.7854785478547854, "en": 0.03135313531353135, "it": 0.034653465346534656, "fr": 0.034653465346534656} | |
macocu_ca_20230731_10_498472 | Avui 6 d’octubre (dia del naixement de Santa Rosalia) tindrà lloc la 21a Trobada de Rosalies de la Torre. La Trobada, en què hi prendran part una trentena de dones, s’iniciarà a les 19 h, amb una missa a l’església de Sant Pere Apòstol, on es troba el Quadre de Santa Rosalia. Tot seguit, es dirigiran al Pati del Castell per assistir a una actuació del grup Mali Vanili. La festa finalitzarà amb un sopar en un restaurant de la vila. L’alcalde, Eduard Rovira, i la regidora de Cultura, Núria Batet, participaran a la trobada. L’organització va a càrrec de les mateixes Rosalies amb la col·laboració de l’Ajuntament. | 0.776705 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_729842 | Detingut un home per robar 83 tapes de comptadors d'aigua al Baix Empordà - Diari de Girona
Detingut un home per robar 83 tapes de comptadors d'aigua al Baix Empordà
Estan valorads en més de 4.000 euros
12.02.2018 | 07:54
Tapes de comptadors d´aigua recuperades pels Mossos en una altra operació
Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 44 anys i veí de Sant Feliu de Guíxols acusat d'un delicte de furt per haver presumptament sostret 83 tapes de comptadors d'aigua en diverses localitats de la comarca del Baix Empordà.
Segons han informat els Mossos d'Esquadra en un comunicat els furts s'haurien produït entre els dies 8 i 27 de gener i les tapes sostretes estan valorades en 4.150 euros en el seu conjunt, pel robatori de les quals el detingut, a qui consten múltiples antecedents, serà citat a declarar davant el jutge pròximament.
El primer robatori va ser denunciat el dia 11 de gener per una administradora de finques que va alertar a la policia catalana de la desaparició de 51 tapes de comptadors d'aigua en un sol dia, 8 de gener, en cinc carrers d'una urbanització de Santa Cristina d'Aro.
L'alcalde de Verges sosté que no va voler «incitar a l'odi» i que promou la no-violència
L'Ajuntament de Torroella tanca l'accés motoritzat al Montgrí
Denuncien furts i amenaces de menors migrants en un edifici de Santa Coloma
El paradís quebequès
Detenen un conductor begut, drogat i sense punts en un control a Santa Coloma
Arriba el primer bus sense conductor a Girona
La Cúpula de les Arts comença a aixecar l´estructura de l´iglú gegant
L´actor Willy Toledo, processat per insultar Déu i la Verge Maria a Facebook
Espanya es queixa a Bèlgica per una carta de suport a l´independetisme
Denuncien que els Food Trucks fan competència deslleial a bars i restaurants
La fiscalia comunica a l´alcalde de Palafrugell que no arxivarà la investigació contra ell per l´1-O
Un veí de Girona enxampa un lladre dins de casa i el reté fins que arriba la policia
Un parell de senglars es passeja pels accessos de Platja d´Aro
La festa del pedal torna aquest diumenge amb grans canvis
El tercer "Science Needs You!" promou les ciències del mar
Delgado: «Repeteixo i avanço: No dimitiré»
Girona millorarà els accessos al parc de la Comtessa Ermessenda | 0.800023 | curate | {"ca": 0.9014401440144014, "de": 0.008100810081008101, "es": 0.09045904590459046} | https://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2018/02/10/detingut-home-robar-83-tapes/895200.html |
mc4_ca_20230418_2_234921 | Iva - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Impost sobre el valor afegit».
Localització d'Iva a Carolina del Sud
502,61 hab/km²
34° 18′ 26″ N, 82° 39′ 50″ O / 34.30722°N,82.66389°O / 34.30722; -82.66389Coord. : 34° 18′ 26″ N, 82° 39′ 50″ O / 34.30722°N,82.66389°O / 34.30722; -82.66389
Iva és una població dels Estats Units a l'estat de Carolina del Sud. Segons el cens del 2000 tenia una població de 1.156 habitants. [2]
Segons el cens del 2000, Iva tenia 1.156 habitants, 501 habitatges i 319 famílies. [3] La densitat de població era de 495,9 habitants per km². [4]
Dels 501 habitatges en un 25% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 44,7% hi vivien parelles casades, en un 12,4% dones solteres, i en un 36,3% no eren unitats familiars. En el 33,9% dels habitatges hi vivien persones soles el 15,8% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,2 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,77. [3]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 21,2% tenia menys de 18 anys, un 7,1% entre 18 i 24, un 25% entre 25 i 44, un 21,8% de 45 a 60 i un 24,9% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 42 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 79 homes. [3]
La renda mediana per habitatge era de 23.333 $ i la renda mediana per família de 34.432 $. Els homes tenien una renda mediana de 25.682 $ mentre que les dones 21.731 $. La renda per capita de la població era de 14.756 $. Entorn del 8,5% de les famílies i el 15,2% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
↑ 3,0 3,1 3,2 «Fact Sheet- Iva». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
↑ «Geographic Comparison Table- Iva». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Iva&oldid=17824622» Categoria: Entitats de població de Carolina del SudCategoria oculta: Articles amb coordenades Menú de navegació
العربيةEnglishEspañolفارسیKreyòl ayisyenItalianoNederlandsPolskiPortuguêsSrpskohrvatski / српскохрватскиСрпски / srpskiVolapük中文Bân-lâm-gú Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 2 des 2016 a les 10:15. | 0.588852 | curate | {"ca": 0.8657989228007181, "an": 0.0062836624775583485, "en": 0.09425493716337523, "mk": 0.0013464991023339318, "uu": 0.0013464991023339318, "ru": 0.01436265709156194, "uk": 0.01660682226211849} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Iva |
mc4_ca_20230418_18_64129 | Vendre l’ànima de Palma – El Periscopi
Andreu Grimalt Editor de www.elperiscopi.com Andreu Grimalt17/02/201717/02/2017 Vendre l’ànima de Palma
En el Passeig Mallorca, entre el Frontón i la Policia Nacional, hi ha un edifici que ja apareix en multitud de fotografies antigues. És un immoble de cinc pisos que, segons l’entitat ARCA, recorda els principis del passeig i és una de les poques mostres que queden d’aquella època. Potser molts direu que no és precisament l’edifici més bell de Ciutat (a mi, personalment, m’agrada), però sí que resulta simptomàtica la seva demolició, planificada per d’aquí a unes setmanes, i la seva més que probable substitució per una construcció més alta, més moderna i sense personalitat.
A un altre diari llegesc que la mítica Casa Roca serà, oh sorpresa!, convertida en un hotel (ara en diuen hotel boutique, que queda més fi). Un dels comerços més emblemàtics de la nostra ciutat va tancar les portes fa poc, per la jubilació de la seva propietària, avançant en el camí de l’homogeneïtat i la despersonalització del centre històric de Palma, convertit ja en una espècie de teranyina de petits hotels i franquícies que amenaça amb convertir-lo en un escenari de cartró sense vida ni autenticitat.
Òbviament, s’ha de reconèixer la dificultat d’adaptar els magnífics palaus que poblen el centre i els edificis antics i destinar-los a població no rica i la desigual lluita del comerç tradicional amb les grans cadenes i l’estil de vida modern, però tant la societat civil com les administracions haurien de mobilitzar-se per evitar que aquest procés de venda de l’ànima de la nostra ciutat.
Surrealismo hispanoCa nostra, ca vostra
Un comentari a “Vendre l’ànima de Palma” El problema no és del lloguer d’habitacions, és de la creació de multitud d’hotels i del lloguer d’apartaments.
Quina pena lo de l’edifici que comentes…
Per quan una mobilització?
Jaume : 17/02/2017 at 9:27 Respon Deixa un comentari Cancel·la les respostes L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *Comentari Nom * Correu electrònic * Lloc web Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu. Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. Cerca: | 0.862053 | curate | {"ca": 0.9610983981693364, "it": 0.020594965675057208, "es": 0.018306636155606407} | http://elperiscopi.com/vendre-lanima-de-palma/ |
macocu_ca_20230731_8_155744 | El Prebenjamí salva el cap de setmana del CP Manresa
ELS EQUIPS DEL CP MANRESA NO TENEN UN BON CAP DE SETMANA I LA MAJORIA PERDEN ELS SEUS PARTITS
CP Manresa | 1/3/2018 15:25
Sènior femení: CP Manresa, 2 – CP Jonquerenc, 4
Aquesta setmana les visitava el Jonquerenc, un equip de dalt de tot de la classificació que a casa seva les havia golejat. Però aquesta setmana les manresanes van treure l’orgull; tot i la derrota podríem dir que fou el partit més lluitat de tota la temporada.
El partit va estar marcat per una gran pressió alta, que va durar del primer minut a l’últim, combinada amb un atac més equilibrat que en altres ocasions: sortint com una bala quan ens tocava contraatacar (així va arribar el primer gol) o rodant a dalt marcant jugades quan veien que el partit s’enredava amb atacs i contraatacs que no els portaven enlloc. Ara bé, el millor joc individual de les jugadores visitants deslluïa tot aquest esforç, amb un resultat final de 2-4. Partit per quedar-se amb què el Manresa no tira la tovallola i que queda molta lliga per continuar lluitant.
Júnior: CP Manresa, 2 – CH Vilanova, 6
Primera part decebedora del Manresa, que va anar al descans rebent 4 gols, sense cap encert.
En la segona part, l’equip local va posar la marxa a què estan acostumats i va posar pressió a un Vilanova molt correcte. Fruit d’aquesta intensitat dels jugadors del Bages, van venir els dos gols locals del golejador Adrià, encara que la reacció no va ser prou per igualar el matx, que es va endur l’equip del Garraf amb un marcador de 2-6.
Infantil: CP Manresa, 4 – HC Sentmenat, 13
Durant tota la primera part, el Manresa va sostenir un duel molt igualat amb l’equip vallesà. Mantenia la possessió de la bola i generava ocasions, amb una actitud seriosa i concentrada.
Així, estaven a punt d’arribar al descans amb un 3-4, però a falta de tres segons els van fer un inoportú gol psicològic.
Sembla que aquest fatídic gol els va fer molt de mal, perquè a la segona part la motivació i el rendiment van baixar molt, i el Sentmenat ho va aprofitar per anar-se distanciant en el marcador.
Benjamí A: CP Ripollet, 10 – CP Manresa, 0
Partit molt matiner... i això va ajudar que sortissin al terreny adormits. Es va aguantar millor el resultat quan ells van afluixar. Cal posar més ganes al terreny de joc i als entrenaments.
Cal destacar un cop més l’actuació del porter, el Joel.
Prebenjamí: Igualada, 1 – CP Manresa, 3
Victòria dels prebenjamins aquest passat dissabte a Igualada, encara que no es pot dir que fós un bon partit. Van haver-hi menys passades de l’habitual, jugades individualitzades i algun jugador poc centrat en el partit.
Malgrat tot, aquests petits i petites van acabar guanyant dues parts i en van empatar una.
Cal continuar treballant i entrenant fort perquè la setmana que ve esperen una altra victòria, però de les de debò.
Subscriu-te | 0.794487 | curate | {"ca": 0.9105691056910569, "es": 0.05726405090137858, "en": 0.028278543655001768, "pt": 0.003888299752562743} | |
macocu_ca_20230731_7_269516 | Presidència
3 Imatges
1 Documents adjunts
Col·laboren per impulsar amb força el dret al temps a tot Catalunya i continuar posicionant Catalunya a nivell global.
El tema central de Time Use Week d’enguany: temps i (des-)igualtats, amb actes per tot Catalunya
En l’acte hi han estat presents les principals autoritats de cada organització:
3
Imatges
Imatge amb el cartell de la nova edició 232353
Cartell de la Time Use Week 2022 243976
Imatge amb totes les persones que formem part de la iniciativa 209989 | 0.664646 | curate | {"ca": 0.9190283400809717, "fr": 0.0020242914979757085, "en": 0.07894736842105263} | |
macocu_ca_20230731_3_316828 | Transferir el coneixement fonamental
La imatge que encapçala aquest text correspon a una pintura de Samuel Albrecht Anker [1884]. En aquesta obra, un ancià es dirigeix a un petit grup de nenes i nens que l'escolten atentament. De l'escena s'infereix que els està explicant algun conte o alguna història extreta de la seva dilatada vida.
El conjunt evoca en nosaltres un moment conegut, real o imaginat, en el qual també vam assistir, com aquests infants, a estranys llocs on va passar una història que mereixia ser explicada per la seva singularitat, per les qualitats exhibides pel seu protagonista o per les conseqüències d'haver pres certes decisions a partir de determinats principis o valors.
En qualsevol cas, en aquestes situacions i amb més o menys consciència o propòsit de fer-ho, s'aconsegueix quelcom més que entretenir amb un conte, s'aconsegueix transmetre la importància d'aquelles qualitats, principis o valors en la resolució de la trama al voltant de la qual es teixeix la narració.
Probablement, el mecanisme fonamental mitjançant el qual han estat transmesos i hem interioritzat els nostres fonaments morals, han estat aquells contes que ens explicaven de petits, ja que permeten traslladar un saber difícil de convertir en paraules mitjançant l'exercici empàtic que comporta identificar-se amb els personatges de la història. Aquest és, sense cap dubte, el principi actiu en el qual es basa la moralina.
De fet, la capacitat del llenguatge d'expressar exactament allò que s'està pensant és sempre, en certa mesura, limitada. Les paraules ordenades en frases no són altra cosa que pistes per delimitar el concepte, obligant sempre el receptor a endevinar el que realment vol dir l'emissor amb elles.
El llenguatge no és altra cosa que un "pinta i acoloreix" el valor comunicatiu del qual depèn de la capacitat descriptiva de l'emissor i de la capacitat empàtica del receptor per elaborar una hipòtesi sobre les intencions del primer. Per aquest motiu els contes són el mecanisme principal amb què es transfereixen conceptes tan complexos i difícils de delimitar com ara els valors religiosos o el canal amb el qual inoculem les pautes d'actuació bàsiques en els nostres infants.
Comento tot això perquè un tema que està preocupant moltíssim és el de com capturar i transferir el coneixement de les persones que estan a punt de jubilar-se.
Des de fa ja uns anys s'estan desplegant, en major o menor grau, diverses iniciatives destinades a retenir part d'aquest coneixement. Alguns d'aquests projectes consisteixen en explicitar-lo documentant i enriquint la definició dels processos mitjançant la incorporació de referències provinents de l'experiència acumulada per les persones. Altres idees consisteixen en transferir-lo directament mitjançant programes de formació interna o de mentoring.
Malgrat tot, l'aixeta sembla oberta i la sensació segueix sent la d'una pèrdua contínua i imparable d'un tipus de saber del qual s'intueix fortament l'existència però que és difícil de delimitar per la seva falta de relació amb alguna situació específica.
Un saber que es considera fonamental perquè no se cenyeix a com es fan les coses ni a temes superficials que puguin aprendre's amb indicacions o fórmules magistrals, no, sinó que té a veure amb la presa de decisions difícils, singulars i probables i amb la conveniència de fer les coses d'una determinada manera quan res no ens indica o orienta sobre com hem de fer-les.
Un saber del qual es té absoluta consciència però que és difícil de diagramar i de posar en paraules, que es deriva no tant de l'experiència com de la manera amb la qual, a través d'ella i al llarg dels anys, s'han anat consolidant, ajustant o transformant les conviccions principis i valors que guien la presa de decisions.
En aquest cas, el que interessa, no és tant clonar decisions que, per la seva freqüència o pel seu caràcter general, puguin quedar recollides en processos o mètodes, sinó obtenir la matèria primera d'on provenen les resolucions que es prenen davant dilemes únics, insòlits, singulars i que són, en definitiva, el veritable valor diferencial que aporten les persones amb la seva veterania.
La famosa frase que el "coneixement resideix en les persones" és, majorment, una fal·làcia. En les persones el que resideix és "un saber" susceptible de transformar-se en coneixement quan la persona es veu impel·lida a fer-ho. Per aquest motiu resulta constructiva i interessant l'escriptura per a la gestió del coneixement ja que, fins que no es parla o s'escriu, el saber vaga eteri, aliè a la nostra atenció i diluint-se en la nostra vida mental de la qual participa activa i constantment fins al punt de ser enriquit o transformat per ella mateixa sense que en siguem conscients. En resum, el coneixement no és altra cosa que una línia melòdica de saber explicitat i tornat a emmagatzemar.
La dificultat per capturar coneixement expert resideix en que aquest no existeix fins que se'l convoca i aquesta dificultat es complica encara més quan d'allò que es tracta és d'emplaçar aquell coneixement fonamental que ha acabat conformant els principis i valors en els quals es recolza la presa de decisions i que són la base dels consells que busquem en les persones grans.
Part de la feina que estem impulsant amb Isabel Iglesias i Iago González durant els últims anys, es basa en aquesta hipòtesi, en que en les organitzacions hi ha un saber fonamental, difícil d'explicitar i que no es limita a una manera d'actuar o a una metodologia que es pugui afegir a les instruccions d'un procediment. Es tracta d'un saber basal que emergeix i adquireix forma en els criteris que adoptem per conduir-nos en situacions difícils, on qualsevol alternativa és igual de bona o igual de dolenta i on el que compta són els valors que permetran ser aquella persona que volem seguir sent un cop haguem adoptat la decisió.
Per aquest motiu ens recolzem en la potència del relat i es convida la persona a que expliqui anècdotes relacionades amb la seva vida laboral, a que elabori un conte que permeti accedir, a qui vulgui escoltar-lo, al saber fonamental diluït en la seva trama. | 0.866898 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_20000 | MADRID, 8 ago. (EUROPA PRESS) -
Els presidents de Renfe i Adif, Julio Gómez-Pomar i Gonzalo Ferre, respectivament, compareixen aquest dijous al Congrés per informar de les "possibles causes" de l'accident ferroviari registrat el passat 24 de juliol a Santiago de Compostel·la i les actuacions que aquestes empreses van portar a terme en relació amb el mateix.
La ministra de Foment, Ana Pastor, acudirà a la Comissió de Foment de la Cambra Baixa l'endemà, divendres, 9 d'agost.
Segons l'ordre del dia de la Comissió, els màxims responsables d'Adif i Renfe informaran de les possibles causes de l'accident i de les actuacions i gestions realitzades pel Ministeri i les empreses relacionades amb aquest sinistre.
Foment ja va apuntar la setmana passada que els presidents de Renfe i Adif abundaran en les primeres mesures preses després del sinistre en què van morir 79 viatgers i més d'un centenar van quedar ferits.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.594227 | curate | {"en": 0.026772434308378782, "ca": 0.7268220128904314, "es": 0.2464055528011899} | : /gent/noticia-accident-els-presidents-renfe-adif-compareixen-aquest-dijous-congres-per-informar-laccident-santiago-20130808094955.html |
mc4_ca_20230418_7_266727 | Lectures – ESPILL DAURAT
Capsa de retalls
5 juny 2018 nlorente Lectures Deixa un comentari
Mural al Casal de Barri La Cosa Nostra – Barcelona
Quan llegeixo un llibre sempre anoto aquelles frases i fragments que més em captiven, que més endins m’arriben i que em fan reflexionar. Comparteixo doncs fragments d’aquelles lectures que més m’han agradat.
Alba Sabaté · Albert Juvany · Elisabeth Strout · Han Kang · Inge Schilperoord · Isidre Grau · Jeroni Muñoz · Jesús M. Tibau · John Williams · Jordi Tomàs · Kate Morton · Lizzie Velásquez · Maria Escalas · Maria Vilanova i Vila-d’Abadal · Natacha Appanah · Natalia Ginzburg · Núria Esponellà · Núria Gras · Núria Pradas · Patrick Rothfuss · Roc Casagran · Romain Gary · Santi Baró · Susanna Tamaro · Teresa Solana · Vicki Myron
Previous Post: El Descans
Next Post: Retalls de llibres: El nostre pitjor enemic – Jesús M.Tibau
Lletres i Fils (3)
Arxiu del blog Selecciona el mes Novembre 2019 (5) Octubre 2019 (3) Setembre 2019 (6) Agost 2019 (4) Juliol 2019 (8) Juny 2019 (7) Mai 2019 (5) Abril 2019 (8) Març 2019 (6) febrer 2019 (6) gener 2019 (7) Desembre 2018 (5) Novembre 2018 (4) Octubre 2018 (5) Setembre 2018 (4) Juliol 2018 (3) Juny 2018 (4) Mai 2018 (3) Abril 2018 (4) Març 2018 (5) febrer 2018 (3) gener 2018 (4) Desembre 2017 (4) Novembre 2017 (7) Octubre 2017 (6) Setembre 2017 (4) Agost 2017 (1) Juliol 2017 (4) Juny 2017 (4) Mai 2017 (4) Abril 2017 (2) Març 2017 (2) gener 2017 (1) Desembre 2016 (1) Novembre 2016 (3) Octubre 2016 (3) Juliol 2016 (1) Juny 2016 (1) Mai 2016 (3) Març 2016 (2) gener 2016 (1) Desembre 2015 (3) Novembre 2015 (1) Octubre 2015 (1) Juny 2015 (2) Abril 2015 (1) Desembre 2014 (1) Novembre 2014 (1) Octubre 2013 (1) Agost 2013 (1) Juliol 2013 (4) Juny 2013 (2) Abril 2013 (4) Març 2013 (3) febrer 2013 (1) gener 2013 (4) Desembre 2012 (2) Novembre 2012 (3) Setembre 2012 (1) Agost 2012 (8) Juliol 2012 (1) Juny 2012 (2) Mai 2012 (9)
Acròstics Any Montserrat Abelló Batecs d'enyor Carner davant 12 miralls Castellar vila de versos Cinquè aniversari Dau al Brossa El Brogit Escribir jugando Espill daurat Fet a mà Haikus La Veu de Torre Llobeta Lletres i Fils Llum ombres camins vida microrelats Ona Digital Poemes Relats conjunts Tallers Tankes V de Bes Vull Escriure Vídeos | 0.743772 | curate | {"en": 0.021777777777777778, "es": 0.0071111111111111115, "ca": 0.7595555555555555, "it": 0.022222222222222223, "fr": 0.18933333333333333} | https://espilldaurat.wordpress.com/2018/06/05/fragments-de-llibres/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_219615 | El torneig està obert a tots els jugadors (federats o no), amb un ELO FIDE inferior a 2300. Places limitades a 40 jugadors per rigoròs ordre d’inscripció | 0.647979 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.salouchessclub.com/2022/11/24/2022-x-torneig-del-pernil/ |
mc4_ca_20230418_4_597080 | Cas extrem, necessiten ajuda per 80 gats! | Associació GiroGats Inici
Cas extrem, necessiten ajuda per 80 gats!
Difusió cas extrem, a Progat i Gos Ampuria necessiten ajuda per cuidar i trobar llar a 80 gats. Des de GiroGats intentarem també ajudar. Vosaltres també podeu ajudar directament contactant amb Progat i Gos Ampuria per fer donatius de pinso, material o el que necessitin, també si podeu difondre, si alguna persona pot acollir o bé adoptar!
Trobareu tota la informació i contacte aquí:
GiroGats Comments
26 de juliol de 2016 Comments are closed.
Contacte amb GiroGatsPer a qualsevol pregunta o comentari no dubteu en escribir-nos un missatge.Contactar InformacióGiroGats, Qui som? Què fem?
Zooplus Partner Si compres a Zooplus clicant aquest enllaç, tu et beneficiaras igualment dels preus d'oferta i dels codis de descompte, i a més Zooplus ens donarà un 3%, que destinarem íntegrament als GiroGats acollits. Gràcies!
© 2017 Associació GiroGats -
Gats en adopció a Girona i Barcelona | 0.669503 | curate | {"pt": 0.0835881753312946, "ca": 0.8572884811416922, "en": 0.059123343527013254} | http://girogats.org/cas-extrem-necessiten-ajuda-per-80-gats/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_145507 | Fil a banda perquè això és important, és un precedent històric de censura a les xarxes. L'anunci oficial de Twitter, en anglès: https://blog.twitter.com/en_us/topics/company/2020/suspension.html.El motiu de la suspensió és el "risc d'incitació a la violència". Poca broma, això és una empresa multinacional decidint quins presidents poden tenir veu i quins no. Què passarà quan deixin el seu etnocentrisme estatunidenc i comencin a censurar altres figures polítiques del món per "risc d'incitació a la violència"? Ja sabem tots que això pot aplicar-se a moviments de tot l'espectre polític. After close review of recent Tweets from the Ruth account and the context around them we have permanently suspended the account due to the risk of further incitement of violence.https://t.co/CBpE1I6j8Y— Twitter Safety Ruth) January 8, 2021
Eva Maria escrigué: Fil a banda perquè això és important, és un precedent històric de censura a les xarxes. Com que Twitter no ha tancat milers i milers de comptes abans per motius molt més discutibles...A veure, com tu mateix dius, Twitter és "una empresa multinacional" i per tant tu acceptes els seus termes i condicions quan t'hi dones d'alta, siguis un mindundi o el President dels EUA. I aquests termes diuen bàsicament que et poden tancar el compte quan els surti de la polla, perquè t'estan oferint una xarxa social gratuitament. Si els incompleixes, et tanquen el compte i au. Això és el que has acceptat i a qui no li agradi, que es busqui una altra xarxa social (que n'hi ha a paletades).I si un té els recursos del Trump, fins i tot pot muntar-se la seva pròpia xarxa social sense problemes.
Polla-figaTrump ja te la seva pròpua xarxa es diu Q-anon i 4Chan i 8Chan amb cibervoluntaris.El problema de la xarxa que pot muntar Trump es que serà tan manipuladora que no tindrà éxit mes enllà de la seva comunitat de tarats, aquells dels OVNi'S ,5G , SORO'S | 0.85793 | curate | {"ca": 0.8731422505307855, "en": 0.1268577494692144} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_316158 | L'alcalde de la localitat d'Almeria d'Albox paga amb la Visa municipal 23.000 euros en 120 menjars L'alcalde de la localitat d'Almeria d'Albox, José García Navarro (PSOE) va gastar entre gener de 2009 i setembre de 2011 23.000 euros només en menjars en restaurants amb la targeta Visa de l'Ajuntament, la qual cosa suposa una despesa propera als 700 euros mensuals, segons recullen els extractes del compte facilitats a l'oposició pel propi Consistori.Bona part dels més de 120 menjars pagats amb la targeta, un total de 29, s'han celebrat en un restaurant d'Albox, La Zaranda, on l'alcalde ha convidat, sobretot, a representants de les administracions que han visitat el poble, com ell mateix reconeix, encara que segons el PP en les invitacions també haurien participat un gran nombre de regidors socialistes, "doncs són freqüents les celebracions amb més d'una desena de comensals". El cost mitjà dels menjars, normalment en restaurants d'alt nivell, és d'uns 200 euros, encara que hi ha pagaments de fins a gairebé 600.Els extractes de la Visa revelen que García ha gastat una mitjana d'1.000 euros al mes en el mateix període, uns 12.000 euros anuals, en despeses de protocol i representació, encara que ell ha negat que aconsegueixi aquestes xifres "ni molt menys". La majoria dels diners de la seva Visa, segons els extractes bancaris, han estat gastats en aquests més de 120 menjars, encara que també s'ha pagat carburant per als seus desplaçaments, viatges, peatges d'autopistes i hotels.Hotel de luxe a MadridEntre aquests últims destaca el realitzat el 31 de gener de 2009 a l'hotel de luxe Porta Amèrica de Madrid, de cinc estrelles, per un import d'1.100 euros, tal com recull l'extracte, si ben José García ha desmentit rotundament que hagi gastat aquests diners. "És mentida", va repetir fins a en cinc ocasions consecutives a preguntes. "Que ho demostrin, que ensenyin les factures. Jo no he gastat mai en un hotel aquests diners, ni tan sols 700 euros", assegura.Els 20 pagaments a hotels en la documentació bancària facilitada al PP suposen un cost total d'una mica més de 4.000 euros, és a dir, una mitjana de 200 euros per estada, normalment d'un sol dia en tractar-se de viatges de l'Ajuntament. No obstant això, en aquests pagaments també podrien incloure's menjars celebrats en aquests hotels.Esteban Carrión, regidor a l'Ajuntament i president del PP d'Albox, assegura que el seu grup ha preguntat en el ple reiteradament per aquesta factura d'1.100 euros en un hotel de luxe "però l'alcalde s'ha negat a respondre". Com tampoc ha contestat, afegeix, "al pagament d'un menjar en Punta Ombria amb la Visa de l'Ajuntament quan estava de vacances". ...I l'Ajuntament en fallidaEn qualsevol cas, l'oposició ha denunciat que l'alcalde hagi pagat aquestes elevades sumes en "golafres" mentre l'Ajuntament està a la vora de la fallida i que, de fet, ha passat serioses dificultats durant els últims mesos per pagar les nòmines dels treballadors.Esteban Carrión afirma que a més de les despeses de la Visa, l'Ajuntament ha de fer front a altres pagaments que considera excessius, com els de telèfon, que ascendeixen a 15.000 euros mensuals. "I a més l'alcalde gaudeix d'un cotxe oficial, un Audi A-6 i malgrat pagar la gasolina amb la Visa, després passa *kilometratge". Alguna cosa que també desmenteix García Navarro, qui assegura que no passa una sola despesa al marge de la targeta.
Els polítics tenen massa diners per a (mal)gastar. | 0.85751 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_290198 | Europa ha estat històricament un continent amb una notable diversitat lingüística, diversitat que actualment s'amplia mercès a les aportacions dels nouvinguts però que retrocedeix en el cas d'algunes comunitats lingüístiques tradicionals.
DAVID FORNIÈS, cap de l'àrea de Recerca del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN). | 0.74926 | curate | {"ca": 1.0} | http://fcacu-unesco.org/ca/activitats/533-altaveu-de-les-cultures.html |
mc4_ca_20230418_5_747165 | En el marc de l'escola de l'Espectador, aquest dimecres 24 d'abril, alumnes de l'Escola Mare de Déu del Remei han gaudit del taller fem titelles de paper amb els membres de la Cia. De Paper on han descobert alguns dels protagonistes de l'espectacle 'Una poma, un pomer'.
Les entrades es poden comprar anticipadament a la Casa de Cultura Ca Cosme d’Alcover, a través del web www.conventarts.cat i a la taquilla del Convent de les Arts des d’una hora abans de l’inici del concert. El preu és de 6€ en l’entrada general i de 4€ si es disposa del Carnet del Convent de les Arts. L’espectacle forma part dels abonaments Petits & Grans i General.
Fotografia: Xavier Loncà | 0.781598 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.alcover.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=4050:unapomaunpomer |
macocu_ca_20230731_7_10732 | Notícies
Barcelona
Dijous, 02/11/2017 fins Dijous, 23/11/2017
Cristianisme i Justícia organitza un curs del 2 al 23 de novembre per aprofundir en els moviments per la diversitat sexual i feministes.
La formació pretén aportar una mica de llum als principals conceptes al voltant de la perspectiva de gènere. Al llarg de quatre sessions –els dies 2, 9, 16 i 23 de novembre–, s’abordaran els aspectes antropològics, biològics, socials, filosòfics i polítics rellevants en els moviments per a la diversitat sexual i feministes. Finalment, també es tractarà la perspectiva cristiana del gènere.
Enric Vila i Neus Forcano coordinaran el curs, que tindrà lloc a Barcelona, al local de Cristianisme i Justícia (carrer Roger de Llúria, 13).
La matrícula val 42 euros i hi ha un descompte de 9 euros per a persones en situació d’atur i estudiants. Cal inscriure-s’hi omplint aquest formulari. | 0.743886 | curate | {"pt": 0.009153318077803204, "ca": 0.9427917620137299, "it": 0.04805491990846682} | |
mc4_ca_20230418_9_567945 | maig 22nd, 2018 General, Portada No Comments »
Admissió FP presencial i DUAL 2018/2019
Aquí teniu tota la informació sobre el procés d’admissió a la Formació Professional en modalitat presencial i DUAL per al proper curs 2018/19
Clicau al següent enllaç:
Informació sobre el procés d’admissió a la Formació Professional en modalitat presencial i dual per al curs 2018/19
maig 18th, 2018 General, Portada No Comments »
Programa parlem català
Convocatòria d'un concurs de mèrits per a la selecció de directors de centres docents públics no universitaris de les Illes Balears
Activitat de formació Educar i acompanyar l'alumnat de formació professional bàsica. Claus d'èxit i qualitat
Normativa publicada per la CEiU al BOIB (núm. 8, 17/1/19)
Centres educatius admesos al Programa de Centres Ecoambientals 2018-2019
Convocatòria d’Interins 2019-2020 | 0.742988 | curate | {"ca": 0.9867947178871549, "es": 0.013205282112845138} | http://www.iesfbmoll.org/?cat=1&paged=2 |
macocu_ca_20230731_8_384850 | Ivette Nadal “Tornar a mare”
“Tornar a mare” és una cançó d’Ivette Nadal que dona nom al seu darrer treball discogràfic, un CD que recull 10 cançons de temes propis a excepció d’un poema musicat d’en Salvador Espriu.
El disc “Tornar a mare” (Autoeditat, 2015) pretén ser un recull d’ himnes a l’esperança, aquest va arribar després d’un any de lluita i recuperació d’un trastorn alimentari que va patir l’Ivette Nadal, és un disc valent que parla de l’anorèxia com una malaltia que, malgrat no es tria, és possible poder agafar el camí de tornada amb fermesa.
Ivette Nadal / Tornar a mare Àlbum: Tornar a mare Any: 2015 Discogràfica: Autoeditat | 0.827236 | curate | {"en": 0.0436817472698908, "ca": 0.9563182527301092} | |
naciodigital_ca_20220331_0_480936 | Vuit-cents ciclistes i dos-cents voluntaris han participat en la setena edició d’aquesta marxa cicloturista que s’ha celebrat a Sant Joan les Fonts aquest passat cap de setmana. L’esdeveniment, compta des del seu inici amb dos recorreguts de 68 i de 116 quilòmetres cadascun, passant pels escenaris habituals d’entrenament de Xavi Tondo, el ciclista resident a la Garrotxa que va morir al 2011 en un accident domèstic i que és homenatjat des de fa set anys per aquesta marxa.
Preservar la memòria de l’amic Xavi Tondo és l’objectiu que persegueixen amb la marxa cicloturista 100% Tondo els organitzadors i amics del ciclista vallenc i garrotxí d’adopció.
El premi, ser-hi
I és que la finalitat de la marxa no és la de competir sinó la de recordar el ciclista realitzant les dues rutes que ell solia fer per entrenar-se. Per una banda, un recorregut de 68 quilòmetres per la Garrotxa i el Pla de l’Estany, amb sortida i arribada a Sant Joan les Fonts. Per l’altra, un itinerari que, partint del primer, continua fins a l’estació Vallter2000 per completar els 116 km de la ruta que en Xavi feia quan preparava les competicions més dures.
Com és habitual en cada edició, la 100% Tondo ha comptat amb la participació de professionals del ciclisme i del món de l’esport que volen retre homenatge al seu company Xavi Tondo. Enguany han assistit a l'esdeveniment esportiu Flavia Oliveria (ciclista brasilera de l’equip Lares-Waowdeals Women), Nan Oliveras (triatleta professional de l’equip Fasttriatlon), també el representant Territorial d'Esports de la Generalitat, Josep Pujols, els ciclistes retirats Joan Llaneres i Carles Torrent, així com també familiars del Xavi, entre altres.
Abans de començar la cursa, Joan Espona, l’alcalde del municipi i Helena Dorca, regidora de l’Ajuntament han fet entrega dels obsequis que el consistori ha preparat per als familiars d'en Xavi Tondo, i s'han encarregat de fer el tall de cinta.
Destacar com a novetat d’enguany que l’Estació de Vallter 2000 ha col·laborat amb dos cursets d'esquí per als guanyadors de la Cronoescalada que ha tingut lloc a la pujada a Vallter, i com a cloenda de la diada ha tingut lloc un excel·lent àpat i regals de record per a tots els inscrits.
La consolidació de la Tondo Kids
Xavi Tondo apostava pel ciclisme infantil i per aquest motiu enguany s'ha consolidat la Tondo Kids en la seva quarta edició. Una prova que forma part del campionat provincial, puntuable per la Copa Catalunya, i que ha tingut lloc aquest dissabte 23 de setembre amb un recorregut urbà per Sant Joan les Fonts, que ha comptat amb 120 nens i nenes d’edats compreses entre els 5 i 12 anys.
Un any més l’organitació i l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts agraeixen a les entitats del municipi, Santa Pau, Setcases i el Consell Comarcal, als col•laboradors, protecció civil, Mossos d’esquadra i sobretot als voluntaris la seva ajuda, ja que sense ells aquesta marxa no seria possible. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/17432/vii-100-tondo-aplega-800-participants-sant-joan-fonts |
crawling-populars_ca_20200525_52_217043 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
MARTI PORTA, MARC
SABADELL NORD,CF.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17996742671009772, "ca": 0.6123778501628665, "en": 0.10179153094462541, "pl": 0.013029315960912053, "nl": 0.02280130293159609, "pt": 0.04234527687296417, "fr": 0.02280130293159609, "id": 0.004885993485342019} | : /jugador/1920/primera-catalana/primera-catalana/grup-1/34923824/7009603 |
mc4_ca_20230418_10_627542 | Reina Sofia | Bonart
Notícies MadridAlbert Serra i Rick Prelinger al Reina Sofía
anna carreras i aubets 14/3/19 En paral·lel al projecte audiovisual que s’exhibeix en el Museo Reina Sofia de Madrid fins el 13 de maig de 2019 titulat Personalien, l’artista Albert Serra (Banyoles, 1975) presenta el cicle Yo también. Deseo y delito. Carta...
Exposicions MadridEl Reina Sofía arrenca 2019 amb la major retrospectiva de l’escultor H.C. Westermann
anna carreras i aubets 12/2/19 El Museu Reina Sofia, al carrer Santa Isabel, 52, de Madrid, acull la major retrospectiva europea de l’escultor H. C. Westermann per donar inici al seu programa de 2019. A partir del 5 de febrer i fins el 6 de maig,...
Exposicions MadridFernando Pessoa i l’avantguarda portuguesa al Reina Sofía
annaïs miró 5/2/18 Del 7 de febrer al 7 de maig de 2018, el Museu Reina Sofía, a carrer Santa Isabel, 52, de Madrid, acull l’exposició Todo arte es una forma de literatura que versa sobre l’escriptor Fernando Pessoa i les avantguardes portugueses. A través...
Exposicions MadridÚltims dies de l’exposició sobre Picasso al Reina Sofia
annaïs miró 28/8/17 Fins el dia 4 de setembre de 2017 hi ha temps per visitar l’exposició Piedad y terror en Picasso: el camino a Guernica al Museu Reina Sofia, al carrer Santa Isabel, 52, de Madrid. Quan a principis de 1937 Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins,...
Notícies BarcelonaProjecteSD regala el premi de la Fundació Arte y Mecenazgo a tres museus
bonart 17/2/15 La galerista Sílvia Dauder de ProjecteSD ha decidit regalar a tres museus obres valorades amb el premi (40.000 euros) que va rebre de la Fundació Arte y Mecenazgo. Considera que els museus han patit darrerament retallades i amb aquest gest ha volgut incrementar...
Notícies ValènciaMor el director d’exposicions Carlos Pérez
bonart 26/12/13 Ha mort Carlos Pérez, gran expert i defensor de l’art gràfic. Com a director d’exposicions en institucions museístiques (IVAM, Reina Sofia, MuVIM) va elevar a categoria internacional el panorama expositiu en les últimes dècades. A ell devem...
Notícies Sant Cugat del VallèsMor a l’edat de 61 anys el fotògraf Pere Formiguera
bonart 9/5/13 Pere Formiguera (Barcelona, 1952) ha mort avui dia 9 de maig del 2013 a l’edat de 61 anys. Ens ha deixat un dels grans artistes que tenia Sant Cugat del Vallès. La seva obra pot trobar-se a col·leccions tan diverses com el MOMA de Nova York, el Reina...
Notícies BarcelonaLa Reina Sofia presideix la commemoració del XXV aniversari de la Fundació MACBA
bonart 4/12/12 El dimarts dia 4 de desembre del 2012 al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), la Reina Sofia ha presidit la commemoració del XXV aniversari de la Fundació MACBA. També han visitat l’exposició ‘Episodis crítics (1957-2011) Col·lecció MACBA....
Exposicions Madrid: Alighiero Boetti exposa al Reina Sofia
bonart 29/9/11 Madrid: Alighiero Boetti exposa al Reina...
Exposicions Madrid: El moviment de la fotografia obrera al Reina Sofia
bonart 4/3/11 Madrid: El moviment de la fotografia obrera al Reina...
Exposicions Madrid: Elles Creen celebra la setena edició
bonart 14/2/11 Madrid: Elles Creen celebra la setena...
Exposicions Madrid: Primera exposició de la temporada al Reina dedicada a Dorit Margreiter
bonart 10/1/11 Madrid: Primera exposició de la temporada al Reina dedicada a Dorit...
Exposicions El Reina Sofia inaugura el 25 de novembre ´Atles, com portar el món a coll?´
bonart 24/11/10 El Reina Sofia inaugura el 25 de novembre ´Atles, com portar el món a... | 0.792992 | curate | {"en": 0.0057670126874279125, "ca": 0.9803921568627451, "es": 0.007497116493656286, "pt": 0.006343713956170703} | https://www.bonart.cat/tag/reina-sofia/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_48219 | Des de l’Ajuntament s’han programat diverses activitats des d’aquest dijous passat i fins al 15 de març per donar protagonisme a les dones i al feminisme.
Entrevista a Pilar Juste, regidora d'Igualtat
Cubelles es prepara per celebrar el Dia de les Dones, 8M. Des de l’Ajuntament s’han programat diverses activitats des d’aquest dijous i fins al 15 de març per donar protagonisme a les dones i al feminisme.
La proposta d’aquest any porta el lema “Els nostres cossos, els nostres drets” que, tal i com ha explicat la regidora d’Igualtat, Pilar Juste, és un crit històric però encara plenament vigent.
La jornada central serà com sempre el mateix 8 de març, aquest dimecres, quan s’ha convocat una marxa que anirà de la plaça de la Fita fins a la plaça de la vila amb una xaranga dels Zebrass amb tot de dones músics.
La regidora d’Igualtat, Pilar Juste, ha comentat que la voluntat és que el 8M sigui un dia de celebració.
Les dues primeres activitats del programa del 8M s’han fet aquesta setmana a la biblioteca. D’una banda, fins al 13 de març es pot visitar una exposició sobre les dones durant la segona república espanyola i, de l’altra, aquest dijous s’ha pogut sentir la conferència “Dones i República”. El 15 de març es farà una segona conferència sobre Francesca Bonnemaison també a la biblioteca. Aquest espai cultural d’aquesta manera també ha passat a tenir un paper en la programació del Dia de la Dona. Pilar Juste, regidora d’Igualtat.
Les altres activitats relacionades amb el 8 de març són dos tallers que es faran al Centre Violeta i necessiten d’inscripció prèvia. El primer, el dia 9, serà el titulat “La caputxeta que ja no som”. I el segon serà un taller d’autodefensa el dia 14 de març.
Un dels aspectes pendents aquesta legislatura per la Regidoria d’Igualtat és la reactivació del Consell de les Dones. Segons la regidora Pilar Juste, aquesta legislatura s’ha donat suport i impuls a l’associació Adona’t després que haguessin desaparegut les anteriors entitats feministes que hi havia a Cubelles.
Tota la informació sobre les activitats al voltant del Dia de la Dona es poden consultar al web de l’Ajuntament (cubelles.cat). | 1 | perfect | {"ca": 0.9845288326300985, "de": 0.015471167369901548} | |
crawling-ib3_ca_20230205_0_73232 | La Guàrdia Civil i algunes policies estrangeres formen part de les “Patrulles Mixtes Internacionals”, l’objectiu de les quals és reforçar la seguretat a Mallorca i Eivissa. Actuen a l’estiu i tenen agents de França, Itàlia i Alemanya. Avui hem vist com treballa una d’aquestes patrulles a Sóller.
Durant tot el mes d’agost, n’Antonio Romera, de Limoge, França, patrulla els carrers amb els seus companys del quarter de la Guàrdia Civil de Sóller. Ahir mateix va haver d’actuar per detenir l’autor d’una agressió masclista al poble. Del cos de la Guàrdia CIvil li ha sorprès que puguin escorcollar cotxes a la cerca de drogues o armes sense autoritzaciò prèvia, tal com es fa al seu país. L’Associació Hotelera de Sóller col.labora cobrint l’allotjament del gendarmes. Aquest estiu ve un gendarme cada mes.
D’altres gendarmes francesos i carabinieri italians es troben desplegats a Calvià. Polizei alemanys a Artà i Santa Margalida. Santa Eulària i Sant Antoni, a Eivissa, també tenen patrulles mixtes. També hi ha agens i policies espanyols que formen part de Patrulles Mixtes a diferents ciutats italianes i franceses. Un dels requisits és dominar la llengua del país d’acollida. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/gendarmes-carabinieri-i-polizei-a-les-patrulles-mixtes-internacionals |
macocu_ca_20230731_6_83532 | Van registrar abans que guanyés el mundial una iniciativa demanant la supressió · Proposen destinar-hi a l'esport de base
La victòria de la roja a Sudàfrica serà objecte de debat aquest dimecres al parlament espanyol. ERC va registrar el març de l'any passat -mesos abans que els espanyols obtinguessin el títol- una iniciativa parlamentària en què reclamava la supressió de les primes en cas de victòria, que van ascendir a més de 14 milions d'euros. 550.000 per jugador i més d'un milió per l'entrenador d'afegit a les altes xifres que ja es perceben només pel fet de per jugar en el combinat estatal de futbol.
Comparteix
El diputat republicà Francesc Canet al·lega que les federacions esportives ja tenen una assignació anual dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) i que amb això haurien d'administrar-se. Canet proposa que els diners de prima per victòria es destinin a clubs esportius de barri perquè l'esport de base 'realitza una gran tasca social'.
COMENTARIS
Em sembla molt correcta aquesta iniciativa i lo l'aplaudeixo. Mentrestant, els nostres cervells intel·lectuals han d'emigrar a altres països per manca de suport, inversions i altres facilitats que els permetin romandre a casa. Però com que estem en un país de pandereta amb una societat analfabeta intel·lectualment, convé que la gent no pensi i es mantingui anestessiada. Per això, els poders fàctics distorsionadors de mentalitats i personalitats, estan duent a terme una manipulació que ... Llegir més | 0.839424 | curate | {"ca": 0.9931833674164963, "id": 0.006816632583503749} | |
naciodigital_ca_20220331_0_450538 | Aquesta tarda l'Ajuntament de Sabadell acull el Ple de final de mandat, amb un únic punt centrat en aprovar l'acta deld arrer ple celebrat, a principis de maig. la cita també servirà per acomiadar els 16 regidors actuals que no tindran continuïtat el proper mandat.
Es tracta de decisions de partit, canvis de rol, sortides voluntàries o trencament de relacions amb la força que un dia van representar. Són els següents:
Regidors que no continuaran el proper mandat
Marta Farrés (PSC)
2a Tinenta d'alcalde de l'Àrea de Serveis a les Persones
Regidora d'Habitatge i de Serveis Socials
Cristina Moreno (PSC)
Regidora de Salut
Regidora del programa Parc de Salut
Quim Carné (PSC)
Regidor de Drets Civils i Ciutadania
Regidor de Cultura
Joan Manau (PSC)
Regidor
Lluís Monge (PSC)
Regidor de Sostenibilitat
Roberto Abril (PSC)
Regidor
Rosa Roig (CiU)
Regidora
Jordi Font (CiU)
Regidor
Cuca Santos (PP)
Regidora
Virgínia Domínguez (Entesa per Sabadell)
Regidora
Aureli Calvo (Iniciativa per Sabadell)
Regidor
Joan Mena (Esquerra Unida i Alternativa)
Regidor
Antonio Vega (no adscrit)
Regidor
Carles Marlés (no adscrit)
Regidor | 1 | perfect | {"ca": 0.7069124423963133, "es": 0.1152073732718894, "pt": 0.0912442396313364, "en": 0.05161290322580645, "it": 0.035023041474654376} | https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/1473/16-regidors-acomiaden-avui-ple-sabadell |
racoforumsanon_ca_20220809_3_666878 | Jo crec que una DUI després de les eleccions municipals tindria MOLTA més força. Es produirien primer declaracions per part dels ajuntaments (l'AMI ja va anunciar que els seus municipis declararien la independència al naig si es vetés la consulta), i després del Govern.Entre les plebiscitàries (al gener) i la DUI passarien quatre mesos. Què en penseu?
DUI sense hisenda, crèdit ni suports internacionals?
+ infinit, però queden 7 mesos per les municipals i la via diplomàtica te mesos per fer recorregut. Tot i així, no crec que facin una DI perquè CiU no farà això sense cremar més etapes (plebiscitàries i els dos anys de legislatura). | 0.775541 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_99590 | dos poals de sabó: 2006
Vegem aquest plantejament. ¿Hom és més egoista quan decideix, juntament amb la parella, no tenir criatures per gaudir del temps sense lligams, viatjar allà on el cor dirà, disposar els sentits en les tasques intel·lectuals? ¿Hom és més irresponsable quan sense tenir mitjans, ni recursos, ni temps que esmerçar-hi, decideix tenir criatures?-Maniqueu, maniqueu!-Perdó, perdó...
Tinc un dilema a causa del meu ateisme i la meua condició de valencianoparlant apallissat. Aquest dilema s’accentua en dates assenyalades i ara que ve el Nadal em toca a la vora. Torne a dir, no crec en cap déu ni entitat superior, i una de les activitats que es solen fer a l’institut ara que s’acosta la cosa és desplegar tota una sèrie de material sobre el tema: en el cas de la meua assignatura, nadales i targetes en valencià. Jo ho tindria fàcil, passar de fer-ne esment i continuar amb el ritme del curs. Ara ve el problema: ja que el valencià va perdent cada volta més àmbits d’ús i, a més a més populars, si jo obvie aquest fet i evite realitzar aquest exercici de proselitisme nefast per a les ments que pensen (ensenyar nadales, escriure felicitacions, etc.) ¿contribuïsc a la substitució lingüística perquè, al capdavall, el que pega amb més força és el castellà, i aquest n’esdevé pràcticament l’omnipresent, cada volta amb més diferència?
En el cas que ateny, la resposta aquella nit va ser, doncs recorda-te'n que jo la tinc més grossa que tu.Avís al navegant, pensa-t'ho abans una altra volta.
Aquesta setmana comença el meu concurs perquè se m’assigne la plaça definitiva. El termini acabarà l’1 de desembre i hauré d’estar unes dies calfant-me el cap per a omplir papers, fer fotocòpies, mirar centres, etc, amb el resultat que qualsevol passarell novençà ja sap i no pot defugir, com a inexorable que és: el Baix Segura. Un tràmit que es resoldrà provisionalment el final de març i que esdevindrà definitiu com una llosa el final de maig. No m’agrada gens la docència, ja ho he comentat en altres ocasions, i ara m’agradarà més poc encara quan em tocarà un institut de Rojales, de Catral, d’Albatera, de Torrevella o de Dolores. Estaré més a prop que els companys valencians a Catalunya, és cert, però ben lluny del que em lliga a la terra. No corren bons temps per a la meua integritat emocional, que des d’aquest estiu té moltes fuites d’aigua.
Per fi, després de més d'un any, he pogut llegir la ressenya literària (única) que es va fer del meu poemari i que es va publicar a l'Avui. Després d'haver mirat per internet i regirar l'hemeroteca, finalment he pogut llegir-la. Tot gràcies al fet que un mes arrere vaig conéixer la persona que en va fer la crítica en una trobada d'escriptors. Es diu Xènia Dyakonova (moltes gràcies de bestreta) i fa així: POESIA"Riure i ganyotes"Dos poals de sabó i un cabàs de no res, quan, fet i fet, uns altres peguen el mos; no hi ha cap altre camí que descreure, de Josep Vicent. Viena, 2005, Barcelona.El títol del quart poemari del jove poeta valencià Josep Vicent és llarg i un pèl pretenciós. Tanmateix, cal remarcar que no és exempt d’originalitat, ja que fins ara, que jo sàpiga, no hi ha hagut poetes que posessin per títol del seu llibre tot un poema. Aquest afany de novetat és una de les característiques essencials de l’autor en qüestió, que no deixa de ser confirmada per cadascun dels seus versos.Josep Vicent, amb la desimboltura d’un poeta ple de vitalitat que té tota la vida per davant i tota una tradició cultural al darrere, combina les pròpies facècies i els jocs de paraules més o menys enginyosos amb les reminiscències dels referents més importants de la literatura catalana, des de Ramon Llull fins a Pere Calders. Aquest mètode li permet de trobar una manera de burlar-se afectuosament dels clàssics i alhora de sí mateix. Tot el contingut del llibre Dos poals ... està tan impregnat de citacions, al·lusions i paràfrasis, unes evidents i d’altres amagades, que fa recordar la convicció de Josep Pla que el plagi és l’ànima de l’art. En el cas de Vicent, es tracta d’un plagi intel·ligent, portat a terme amb tota la malícia i la gosadia d’un alumne brillant que admira els mestres però per culpa del propi tarannà entremaliat no s’està de tirar-los de les barbes. El jove poeta, com a bon valencià, és summament irònic, i té una debilitat per les paròdies explícites i grotesques. Molt sovint els seus poemes brevíssims, d’una simplicitat absoluta i un humorisme àcid, porten títols inacabables i ampul·losos, que poques vegades tenen res a veure amb el poema, i que semblen inventats expressament per ser desmentits de seguida i provocar una rialla desconcertada però generosa del lector. És un truc que Vicent, conscientment o no, ha manllevat a la pintura dels primers suprematistes, amb la diferència que el rerefons de l’obra de Vicent no és la tètrica realitat soviètica sinó el colorit jovial i el caliu de la cultura catalana i europea. Un dels poemes més graciosos del llibre: “J’ACCUSE – No, Josep Vicent, no ho faces, que això implicaria un bon grapat de problemes i encara no hi estem preparats... – Està bé! Però el dia que sàpia francès, prepareu-vos.” Podria ser la inscripció de sota d’una caricatura immortal.
He de dir que no em sent espanyol per la raó planera que Espanya no deixa que me’n senta. Perquè, al capdavall, tot és qüestió d’amor i de carinyo: se’m fa difícil dir-me espanyol quan Espanya només és Castella, i no València, i no se’m fa cas en absolut en termes lingüístics, per exemple.Heus ací uns exemples que em peguen tort i que augmenten més la llista de greuges. En primer lloc, per què a tota cosa espanyola s’hi ha de col·locar la ñ? No s’hi val posar com a excusa que és la llengua oficial de l’estat: el castellà és igual d’espanyol que el basc o el català. De retruc, per què s’ha de posar el signe diacrític ˜ a qualsevol cosa que represente Espanya? Si hom vol fer servir el diacrític, doncs que ho faça per a coses castellanes, perquè ni l’aranés ni el català tenen aquest símbol.D’una altra banda, m’indigna que només es puga aprendre català als Països Catalans i a Madrid. Em fa la sensació que sobrem a les altres capitals espanyoles. Per què ha de pagar Catalunya o el País Basc tot allò que significa projecció de l’idioma i no l’estat? En aquest pla, per què no s’actua de la mateixa forma en casos com Madrid o les Castelles? Fet i fet, haurien de ser les autonomies les que finançaren les llengües, i l’Estat les finançara totes.Al remat, tota aquesta queixa ve per la cosa tan simple de veure als mitjans de comunicació coses com aquestes: ÑBA, Ẽ, etc.
En moltes ocasions em passa el que alguns considerarien com a coincidències, en què en un espai breu de temps s’ajunten tres o quatre fets relacionats. Ara temps arrere, després de pujar el text cosiues, una amistat que tinc (veges tu, què he fet jo a aquesta persona) em va enviar u d’aquests qüestionaris (memes) que es solen passar alguns dipers. Deixeu-me que vos n’escriga tres exemples, en gradació de poc a molt compromés: Quan i on et vas masturbar per primera volta? Quin ha estat el somni eròtic més estrany que has tingut? En el cas de ser home (o dona), has tingut mai alguna relació sexual amb un altre home (o dona)? Si no, la tindries? Aquesta enquesta em va semblar simpàtica, atrevida i fins i tot em va dur al temps de l’adolescència.Faig l’esment del tema de les coincidències i trec aquest qüestionari, perquè aquest cap de setmana han passat uns quants d’aquests fets relacionats. En primer lloc, dissabte m’ha tornat de forma llampant aquesta enquesta i he recordat que dins la meua colla d’amics no he tingut una conversa amb el tema de les preguntes (i quan dic conversa, em referisc a parlar-ne a fons, amb detalls, ço és, obrint el cor en aquest afer íntim, -i mira que hem fet acampades amb foc nocturn, com passa a les pel·lícules). En segon lloc, mentre sopàvem, van aparéixer de colp dues anècdotes relacionades amb el tema sexual personal, d’aquest caire compromés a què m’he referit abans. Per a acabar, a mitjan matinada, assaguts en una terrasseta, hom em comenta que, fet i fet, no parlem de les coses, i ací per coses cal entendre temes profunds i personals, per exemple, com el que he comentat ara, que dins la colla no es parla d’aquestes coses compromeses, amb el cor a la mà, amb tots els ets i els uts.Al remat, vés per on, en un dia se m’han ajuntat coses i quines coses! (i pel que fa al tema de comentar-les, també pot ser que se n’ha parlat, i jo no hi he estat present!)
Aviat farà onze anys que no porte ornaments pel cos: una vesprada que estudiava vaig decidir llevar-me del coll una creueta de fusta que duia, així, perquè sí. A partir d’aquell moment, ni cadenes, ni polseres, ni anells, ni arracades... res (l’única cosa que podria passar per ornament és un rellotge, però jo el considere objecte de treball: en arribar l’estiu desapareix del canell i no hi torna fins que comença el curs una altra volta). Fet i fet, ara que ho pense, va ser arribar als vint anys i desfer-me’n, però ara que he fet els trenta m’ha vingut al cap tornar a tenir algun ornament al cos. Sembla com si les dècades han d’anar marcant canvis a la vida: ja sé que no cal donar més importància al fet, però he anat arreplegant un bon grapat de coincidències en períodes de deu anys i les trobe curioses.El cert és que no he sentit la necessitat de dur posat algun complement, malgrat que en més d’una ocasió m’ha entrat per l’ullet alguna objecte singular que he pogut veure. Vés a saber si al remat encara acabe posant-me alguna cosa...
Cosiues
En un programa nocturn de la ràdio d’anys arrere algú comentava que les fantasies personals havien de quedar-se en això mateix, en desitjos que no haurien de transcendir a l’àmbit del fet. Si no recorde malament, la raó que hi aportava era que una fantasia és un anhel que hom s’acontenta de recrear intel·lectualment de forma continuada, sense menester de fer-lo explícit realitzant-lo, ni tampoc comunicant-lo. Ací jo entenc que hi ha una voluntat escollida de conservar un estadi mental per gaudir de manera repetida i privada d’aquesta complaença.Tant en aquell moment com en ara que escric açò, no hi veig cap indici negatiu (de repressió, podríem dir-ne). Simplement serien aquells secretets que hom té i no necessita explicar a ningú, de manera que es fa el gust de refer-los íntimament. D’una altra banda, això no vol dir que no hi haja pregona la lluita d’aquest desig propi per eixir i realitzar-se, i hom vacil·le de comunicar, de servir-se del suport d’algú a tocar (parella, amistats, desconeguts) per tramuntar la por, per raó de la magnitud de la fantasia, per franquejar la vergonya, a causa de la direcció que ha pres.
Claustre darrer, memòria final
Ja ha acabat el curs i m’abelleix fer recompte de com han estat l’experiència i les sensacions d’aquest primer any de funcionari (en expectativa). De bestreta cal dir que m’he sentit estrany perquè després de més de deu anys fora de casa i pegant bacs, enguany he tornat a la Marina, a casa (dels pares) de manera que he pogut redescobrir què es sent en passejar pel poble per les vesprades, anar a Dénia a un acte o eixir per la nit a mitjan setmana a fer un soparet, sense la necessitat de ser estiu o festa. De retruc, he gaudit de la tranquil·litat de no desplaçar-me un diumenge al migdia cap a València, Vinaròs o Mutxamel, i també m’ha descol·locat durant els primers mesos, això de recórrer els carrers del poble tornant a casa a hora de dinar.Pel que fa a la docència, m’he trobat més segur amb les classes, he sabut què ensenyar amb les sessions suficients i he sabut improvisar quan ha fet falta. Dalt o baix, he donat tot el que era previst. Això no vol dir que ho he fet amb totes les garanties ni que ha estat fàcil del tot: la cosa és que enguany m’he sentit còmode tant en l’horari com en els grups.D’un altra banda, en les guàrdies d’enguany, la meua actitud ha estat de policia. No he tingut més remei que anar acaçant alumnes que fugien, posar amonestacions a alumnes que fumaven (recercant-los d’amagatotis) i dirigir el trànsit pel corredors. És trist, i moltes voltes m’he demanat per què, però què hi farem, sembla que açò de ser professor és sempre alguna cosa més. A més a més, he hagut de fer de femer, i he arreplegat brossa que els alumnes han llançat, organitzats en colles de neteja amb els alumnes.Al remat, serà menester esperar si el curs que ve repetisc institut i continue aquesta marxeta, o, com per un altre any consecutiu, he de fer via nova des de zero en un altre insitut.
Fuster diu, “Cal experimentar-ho tot”, m’aconsellen. Jo renuncio a les experiències incòmodes i a les experiències idiotes. Això em desqualifica i em limita per a moltes coses, però tant se me’n dóna.No he tingut mai una bona relació amb el tabac, i a hores d’ara de la pel·lícula li tinc molt poca simpatia, més aïna aversió. A ca meua el tabac ha estat present en qualsevol lloc, de manera que sempre m’ha estat accessible. De fet, de menut, moltes voltes he hagut d’anar a comprar-lo jo, i ja de més grandet, d’adolescent, era normal que m’enviaren a comprar cartons com aquell qui compra barres de pa.He de dir d’una banda que no he fumat mai i no m’he posat mai un cigarret a la boca, ni tan sols apagat, i d’una altra que dos són els moments en què hauria pogut iniciar-m’hi: u va ser quan tenia tretze anys, d’amagat amb un parell d’amics en uns bancals, i un altre, amb setze anys, en un dinar amb uns companys d’institut. El més destacat és que en el primer cas no se’m va obligar psicològicament a fer-ho, vaig dir que no i no hi van insistir; en el segon, els incitadors que fumara hi van estar realment enfadosos amb la meua negativa, cosa que em va desagradar moltíssim. Queda clar, que quanta més edat i més nombrós és el grup, més irresponsable és la incitació.No m’agrada el fum del tabac i no vull que a ca meua es fume; em rebentarà moltíssim que se’m diga puc fumar? més sabent com ho odie. No cal dir que l’alcoholisme, la gola o l’anorèxia són problemes mèdics semblants al tabaquisme, però no és el mateix, perquè els primers atenyen l’individu, i el segon afecta l’altri, compartit per força. Ací no s’hi valen clams a la llibertat personal de fer, ni victimismes de persecució. Si hom no fumaria davant xiquets de bolquers, hom no hauria de fer-ho davant qualsevol altra persona. Al remat, hom no hauria de bramar contra la salut pública amb veu de càncer de laringe si la llista d’espera per un transplantament de pulmó és llarga: no es maten jóvens suficients en accidents de trànsit o en la construcció com per satisfer-ne la demanda. Cal tindre-ho present quan hom tinga darrere malalts degeneratius en aquesta mena de llista.
20 o 30 milions d'euros
Deixeu-me que siga demagògic. ¿Es mereix el Papa tot aquest desplegament? ¿És tan important aquesta trobada de la família com per a mobilitzar tants recursos? ¿És menester inundar la ciutat (i el país) de tanta falòrnia, com si es tractara d’un mundial de futbol? Efectivament, com més va, més poca simpatia tinc per l’església, en general, i la catòlica, en concret. Ja he esmentat en altres ocasions que no tinc fe i que no queda més remei que conviure amb els qui dipositen les esperances de la vida en un fet inestable i intangible. Ara, el que ja no puc suportar és aquesta caguera catòlica, que damunt que me l’han de refregar per al cara constantment, no puga fer-hi cap retret sense quedar com a intolerant o comunista, malgrat que s’hi esmercen diners que jo he aportat amb els imposts que pague.Aquesta morterada de caragols milloraria la salut pública, l’atenció de la gent gran o l’ensenyament. Bé solucionaria problemes d’infraestructures, acondicionaria barris degradats i envellits o protegiria boscs i paratges. D’una altra banda, incrementaria el benestar dels investigadors i dels científics o resoldria qüestions de la conciliació laboral.Per tant, ¿és moral gastar-se 20 o 30 milions d’euros en un esdeveniment que durarà un parell de dies, fornit d’infraestuctures per a l’ocasió i no permanents? ¿Quina por hi ha d’amagar el cost de l’esdeveniment? (perquè, al capdavall, la xifra és un càlcul al vol, ja que hom no vol explicitar-la) ¿És, doncs, ètic gastar a cor què vols, què desitges?Certament, a més d’u del món catòlic, li hauria de caure la cara de vergonya i fer-hi alguna cosa, per caritat.
Potser resultarà presumptuós de dir, però em feia gràcia emprar aquesta etiqueta per a un fet tan prosaic. Tanmateix, en el fons, no em sembla tan disbaratat aplicar-la quan s’enfronten la cultura de l’esforç i del treball envers la cultura de l’esforç mínim i del fuig faena en el món de les aules.Reflexionant sobre com em sorprén l’actitud dels estudiants en les classes he arribat a tres fets: jo era un bon (massa bo) estudiant, i no he estat realment conscient del que era un mal alumne; l’entorn mediàtic no era tan variat (cadenes de televisió, revistes...) ni alhora tan únic ni omnipresent (línia de pensament anul·lador dels programes de televisió); he passat els deu anys de València (universitat i anys de després) immers en una microsocietat basada en una relació de respecte amb el professorat i altra gent adulta (i no pas de tracte amb adolescents) d’admiració i de respecte (que ha fet que oblidara el comportament als instituts; els qui em coneixeu, deixem de banda el cas Todolí). Aquesta bambolla m’ha aïllat totalment i ha produït que arraconara del pensament com era la conducta als instituts, amb la conseqüència fatal de trobar-m’ho tot de nou i alarmar-me.
La societat de masses
No cal dir que al món són necessaris els caixers del Mercadona, els obrers de la construcció, els llauradors de bancals, els arreplegadors del fem; fet i fet, cal tenir present que no és menester que tothom siga universitari (perquè no hi arriben, perquè no els deixen, perquè no els agrada, etc.). Però el que més m’agradaria és que tota aquesta part de la població (majoritària) llegira: és a dir, un collidor amb criteri lector (i de retruc, polític, econòmic, televisiu, etc. ).
Ja ha fet un any que vaig anar a veure tota la caguera del Sant Jordi, així com també de la publicació del poemari dels Dos poals, amb la conclusió aclaparadora i decebedora en parts desiguals. El fet és que estava totalment verd en qüestions d’aquesta mena i com que no es pot controlar mai res, vaig decidir fer un experiment pel que fa el llibre. Vaig determinar que confiaria en la inèrcia per comprovar fins on podia arribar el llibre, juntament amb alguna acció de caràcter propagandístic (que tampoc era pla de deixar-lo solt sense cap ressó). He arribat a la conclusió que qui no plora no mama, i que si pretenc que els poemaris incidisquen en algun lloc, no em queda més remei que arromangar-me, posar-me a treballar i deixar-me de romanços inèrcics.En la part positiva, he de dir que de les quatre presentacions (el Verger, Pedreguer, Beniarbeig i els Poblets) totes han vingut d’altri, és a dir que ha estat interés del tècnic cultural o d’amic i no he estat jo qui ha demanat fer-ne la presentació. També el boca orella (trobe que mitja dotzena de persones) que han fet tant coneguts com desconeguts.En la part negativa, doncs que tinc quimera que s’han venut més llibres per publicitat i per esforç meus (amics, familiars, companys d’institut) que per part de l’editorial; que he estat jo qui ha hagut de fer la campanya de merxandatge (les samarretes d’estiu negres); que en les ressenyes literàries (on he aplicat la inèrcia de forma conscient) només he aconseguit una ressenya literària a l’Avui (a final de setembre, quan el llibre va eixir a mitjan abril), però m’hauria agradat ser criticat al Postdata, o a l’Espai del Llibre, o al Caràcters, o a la Revista de Lletres Valencianes (perquè no dir-ho, per l’ego), entre d’altres.Comptat i debatut, hom confirma el que he aprés a la facultat i el que he llegit a la premsa: si es vol presència caldrà posar-hi mans, mànigues i jaquetes, i a Barcelona com a mínim.
Època de recolliment i de passió
Malgrat que ja hem començat de fet el tercer trimestre, sembla que el segon encara raja, i bona part dels professors frisem perquè vinga pasqua, aquesta barrera psicològica, ja d’una volta. Encara que siga tirar-me pedres contra el fetge, ¿és menester mantenir com a períodes vacacionals festivitats religioses, més encara en un estat aconfesional constitucionalment, en una escola pública que es proclama laica?D’una altra banda, les manifestacions religioses que inundaran els carrers i els canals televisius m’ofenen moltíssim, i em semblen una provocació: però no les prohibeix ningú o no les deixen de subvencionar, com sí que han fet mesquinament an Dario Fo, an Bassi, o an Xavier Castillo. Com ho apanyem?
Molts futbolistes, quan ixen del camp, regalen les samarretes en veure els xiquets que els esperen amb il·lusió. També van als hospitals i fan regals als xiquets malalts per nadal; a més a més, dediquen una part del temps en fundacions i en actes benèfics…Encamant ens demanem perquè la gent no estima els poetes.Nota: Aquest text conté molts, moltíssims matisos, arbitrarietats, subtilitats, disparitats, contrasts, discrepàncies, injustícies, favors i desavantatges, però és un fet.
Hivern 2006
Fuster diu, si hi penses, comprovaràs que realment no t’empipa que et contradiguin, sinó que et facin veure que et contradius a tu mateix.Hom m’ha dit en ocasions que sempre tinc resposta per a tot, una observació que pot fer-se de forma tant d’elogi com despectiva, en to de broma o sense. Hi he estat pensant i és veritat: he arribat a un punt que gairebé sempre la tinc a la boca, que ja la tinc pensada. Roda i volta, he trobat tres raons per les quals actue d’aquesta manera, tres motius que han anat formant aquest mecanisme de defensa.En primer lloc hi ha la cultura: llegir, escriure, observar i interpretar han contribuït a calfar-me el cap i a intentar esbrinar respostes davant un fet cultural: per copsar-lo, per gaudir-lo, per entendre la veu creadora, etc. És per això que, quan sóc amb algú, no m’és gaire difícil amollar alguna cosa, tinga trellat o no, però que s’adiu al fet cultural (un quadre, un poema, un anunci).Després, haver estudiat filologia catalana i haver conreat un sentiment d’estima per la llengua. Tothom coneix els atacs continus a què es veu sotmés el català des dels dos vessants més importants i combatius: el sessecionisme i el reduccionisme lingüístic del nacionalisme castellà. En tot moment aquests dos corrents sempre tenen a la boca arguments que denigren el meu idioma i són múltiples els encontres amb gent que els defensa. Com que es limiten a atacar i a perbocar arguments destarifats, però no a reflexionar, m’he vist en la necessitat d’estar despert, viu, atent i prest per donar el contraargument; fet i fet, no es pot tenir la guàrdia baixa: un dubte, un reflex tardà, signifiquen la victòria de l’altri.Encamant, la meua faena com a professor ha contribuït a cercar sempre una resposta immediata perquè davant els alumnes inevitablement no puc pesar figues; no ja que vulguen trobar-me les cosconelles per si poden pillar-me en una vacil·lació de l’assignatura, sinó també que davant actituds grolleres, fatxendes o de mancança de respecte no hi calen bromes i ací sí que no s’ha de badar: hi va l’autoestima, el desenvolupament de la classe i la integritat de l’autoritat (que hom suposa que tenim com a docents i que molts pares han perdut pel camí).Així doncs, potser per la conjunció d’aquests motius (i d’altres que ja sorgiran) he acabat desenvolupant aquest mecanisme que, per a bé o per a mal, he esdevingut marca personal.
Cabrera Rovira
Quan anava a escola de menut i hi féiem història o literatura, solia fixar-me en els cognoms de les persones que eixien als llibres per si corresponien amb els meus: trobar algú amb qui coincidir em feia sentir alguna cosa; m’omplia d’orgull infantil en veure que algú es deia com jo, més que res perquè hi havia les rialletes de tothom i perquè era com si m’esmentaren en classe (¡Ei, fixeu-vos, que diu el meu cognom! ¡Que estic al llibre!). Fins al punt que un temps després, en ser-ne uns quants qui compartíem aquesta fixació féiem competició i ens valoràvem els cognoms poc o molt segons la categoria del personatge. Els resultats en el meu cas eren més aviat minsos i només vaig poder conformar-m’hi amb una illa balear i amb un tigre carlí del Maestrat (actualment, podria afegir-hi una universitat catalana).En passar el temps vaig arribar a la conclusió que allò que apujaria realment el valor no havia de ser només advertir aquestes coincidències, sinó que pagaria més trobar-hi els meus propis, és a dir, ser jo i no els altres. Però el trist és que ara que puc fer coses amb què veure’m esmentat, vaig i elimine els cognoms. Veges tu, si la cansalada és de pollastre...
Canvi d'aires?
Enraonant sobre hàbits i sobre gusts personals en una teteria de Dénia, vaig comentar que em feia la sensació com si estiguera aburgesant-me, més ara que aviat em faran funcionari. Però el que va sorprendre l’interlocutor amb qui bevia va ser quan vaig amollar-li, de forma jocosa, que més aviat estava convertint-me en un esnob rural (prou neguit tinc d’aburgesar-me, fet que he tractat literàriament, com per a enjugassar-me ara amb l’esnobisme).Cal dir que no tinc el temps, les relacions, el lloc, el pensament i, el més important, els diners necessaris per a ser un esnob, esnob. Però m’adone que, sense aquests atributs, faig coses que podrien ser susceptibles de considerar-s’hi, principalment per l’entorn en què visc i per la gent que m’envolta i amb qui tracte (família, amics, desconeguts, etc.). Roda i volta, el que podria ser un afinament (que no un refinament) en els gusts i en els interessos, conseqüència de descobrir i conéixer coses, açò pot convertir-se en actituds més que burgeses: doncs això, d’esnob rural (pel fet de viure en un poble, més que res).No prenc o compre café, sinó te, però no el de bosseta de bar, sinó xinés, japonés, etc. Vaig a veure pel·lícules en versió original subtitulada, sovint rares, i sóc crític especialment amb aquelles pel·lícules anomenades de la indústria: moltes voltes em negue a veure-les i me’n vaig a una altra sala mentre els altres amics van a l’altra que han triat (i de les que veig, no m’estic d’exposar-ne els defectes). També escolte música poc habitual (en valencià, en suec, en finés…) i no m’agraden gaire els locals on anem els dissabtes, per la música que hi posen, prou horrible moltes voltes. Solc fer els viatges amb tren i em decante pels albergs per sojornar; tot i ser carnívor sent simpatia pel vegetarianisme. Vaig a recitals, a algun teatre i per raons determinades no em faig amb un tipus concret de literatura, que molta gent llig i m’explica. Tinc els programes de tele seleccionats i són poc populars, de manera que no puc parlar-ne gaire ni comentar-los perquè aquest entorn no els mira.Torne a dir, aquestes cabòries estan lligades directament a l’entorn en què visc, al cercle on cadascú es mou, perquè al capdvall, els japonesos beuen te japonés, els grecs miren pel·lícules subtitulades, els finlandesos escolten música finesa i els excursionistes dormen en albergs.
Al remat, em reserve les conclusions
Es pot dir que aquestes vacances de nadal he fet una vida entre contemplativa i de jubilat: he llegit, he passejat i he cavil·lat. He caminat molt, de matí i de vesprada, i com que el passeig era solitari, no he tingut cap altre remei que fer funcionar el cervellet. Repassant tot just el que havia escrit sobre la mediocritat, fent-ne fugir els fantasmes pel que actualment escric o visc, m'ha vingut al cap la idea de l'honradesa. He estat fent un seguiment de ma vida conscient, la línia de moments viscuts tant bons com dolents, i he intentat entrellucar si hi he estat honrat o no, si m'hi he comportat o no.En aquesta ponderació no només ha entrat el que he pensat jo (és a dir, si he considerat honrada una acció), sinó també el que deuen haver entés els altres quan la situació ha estat compartida. En aquest fet tenia presents dues coses: en primerr lloc, si davant la situació concreta, l'altri ha considerat que m'havia comportat de forma honrada; en segon lloc, i el més pelut, si, de la situació de comportament que l'altri jutjava, jo n'era conscient.El fet cert és que açò, la segona opció, era un bancal difícil de llaurar, i em vaig adonar que allò era filar massa prim, que no es podia controlar tanta cosa. Veritat és; tanmateix, un malentés, una veritat a mitges, un no dir res, pot fer que quede malament sense jo saber-ho.
Voler no implica haver aconseguit pixar alt
Quan era a la carrera i hom parlava d’autors i d’obres, en més d’una ocasió eixia l’assumpte dels escriptors bons i dolents. De retruc hi sorgia el fet de la mediocritat, cosa aquesta que m’ha preocupat sempre, quan s’al·ludia l’aurea mediocritas moderna, o quan s’esmentaven les capelletes literàries d'ara que es dedicaven a lloar i a premiar moltes obres de circumstàncies, fet i fet, mediocres.Han passat anys i dins d’aquesta obsessió no puc negar que continua aquesta inquietud, més encara en haver aconseguit publicar un poemari. Ho reconec, tinc por de ser mediocre. És clar que amb una obra només no es pot saber, sinó que n’hi calen unes quantes per fer-ne la ponderació; tanmateix, en un món literari de grans poemaris que són tots tan bons, però que acaben com a material de saldo o de trituradora, no puc evitar neguitejar-m’hi.Vaig a recitals on tothom exposa les lectures que fa; escolte presentadors que manifesten el bagatge propi tan ample; assistisc a xarrades on els de la taula expressen un cabdal de referències que m’aclaparen; em meravelle d’un món on tothom coneix tothom dins els cercles literaris; tot açò i més m’empetiteix davant la meua mediocritat d’unes lectures més aviat minses, i d’una proposta poètica esquifida. M’angoixa perquè em sembla que tothom ha aprofitat més el temps que no pas jo, capbussat en unes altres lectures o fastiguejat per uns altres motius: és per això aquesta sensació de mediocritat (no ja literària, sinó personal: on redimonis m’havia clavat jo? ), de no pertànyer a aquest món, de ser només un xiquet diletant que vol jugar a un joc de gent gran.Ara prepare dos poemaris, i la cosa continua igual: amb la percepció que el que faré serà mediocre davant un món de meravelles (malgrat que en llegir-les em semblaran ni col ni bleda): ja me’n podré fer l’ànim, ja m’hi esmerçaré, que el cuquet estarà per dins. | 0.893162 | curate | {"pt": 0.0048172099775636796, "ca": 0.9892767586115877, "en": 0.0010888214332849414, "es": 0.003992345255378118, "fr": 0.0008248647221855616} | http://dospoals.blogspot.com/2006/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_769458 | Hem canviat de residència i ara ens dedicarem a catalanitzar de bell nou la bonica vila de Montcada i Reixac. Cap usuari d'aquesta vila per aquí? Així fem força plegats...
¬¬' Moncada?? A Moncada hi ha bastant garrulillo eh... XDDD. Jo estic apropet, a Sabadell, que també hi ha garrulillu.
Doncs jo no coneixia massa Sabadell i no fa massa vaig ser per la plaça del Gas i rodalies i em vaig quedar gratament sorprés de la quantitat de català q si parlava i amb les "pintes" de la gent que no eren els típics nennnggsssss.
Si, al centre i rodalies si que es parla català però a les barriades no. Vas anar a la Plaça del Gas? a la Teteria, suposo. Per cert, Marc Espasa, et vaig enviar un mail per lo dels Blogs independentistes.... no m'has dit res | 0.728954 | curate | {"ca": 0.8536585365853658, "pt": 0.017615176151761516, "it": 0.06233062330623306, "es": 0.06639566395663957} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_25513 | Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
El nombre de pernoctacions hoteleres ha caigut un 0,55% a Catalunya a l’agost en comparació amb el mateix mes de l’any passat. Aquest lleuger retrocés es deu a una caiguda del 5,54% de les nits contractades pels turistes nacionals, tot i que les contractades pels visitants estrangers s’han incrementat un 1,64%, assolint un nou rècord històric. Així ho indica l’última Enquesta d’Ocupació en Allotjaments Turístics de l’INE.
El nombre total de nits contractades en hotels catalans durant l’agost ha estat de 8.944.796. D’aquest total, 2,58 milions de les pernoctacions han estat de turistes nacionals mentre que 6,35 milions de nits contractades han estat per estrangers.
Pel que fa al conjunt de l’Estat, els hotels espanyols han registrat un total de 46,7 milions de pernoctacions a l’agost, la qual cosa suposa un 0,5% més que en el mateix mes del 2016. Durant els primers vuit mesos de l’any, les pernoctacions en establiments hotelers han augmentat un 3,1% respecte al mateix període de l’any anterior.
A l’àmbit nacional, el moderat avanç de les pernoctacions a l’agost es deu a les realitzades pels visitants estrangers (+1,5%), ja que les realitzades pels residents espanyols s’han reduït un 1,2%.
Els visitants que han arribat a Espanya procedents del Regne Unit i Alemanya concentren el 25,7% i el 19,7%, respectivament, del total de pernoctacions en establiments hotelers a l’agost, tot i que han baixat un 3,9% en el mercat britànic i un 5% en l’alemany. Els següents mercats emissors han estat França, Itàlia i els Països Baixos, que han registrat unes taxes anuals del -5,4%, -2,2% i 7,1%, respectivament.
Les pernoctacions han caigut en gairebé tots els destins. Andalusia, Catalunya i València han experimentat un descens en el nombre de pernoctacions del 4,5%, 5,5% i 4,1%, respectivament, mentre que les pernoctacions de residents a Galícia han repuntat un 6,5%.
El principal destí escollit pels viatgers no residents ha estat les Illes Balears, amb un 33,5% del total. En aquesta comunitat autònoma, les pernoctacions dels estrangers han baixat un 1,4% respecte l’agost del 2016. Els següents destins escollits pels turistes estrangers han estat Catalunya, amb el 21,4% del total i les Illes Canàries, amb el 19,5%. Els punts turístics amb més pernoctacions han estat Barcelona, Madrid i Calvià.
D’altra banda, els preus hotelers han crescut un 9,7% en taxa anual a Catalunya, un 7,2% a les Illes Balears, un 6,6% a Canàries i un 4,5% a Andalusia.
La bona noticia del dia Mercats
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva | 0.608228 | curate | {"ca": 0.956397426733381, "oc": 0.017155110793423873, "no": 0.020729092208720514, "en": 0.005718370264474625} | : /economia/turista-estranger-pernoctacions-agost_51260_102.html |
mc4_ca_20230418_7_177134 | La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, visita les obres de l’Institut Cendrassos
Aquest dijous Ponsatí ha visitat l’Ajuntament i l’Institut Cendrassos de Figueres Les obres, amb un cost total de 115.308 euros, consisteixen en reformar, millorar i ampliar les instal•lacions del centre | 0.712872 | curate | {"ca": 1.0} | http://ca.figueres.cat/noticies/la-consellera-d-ensenyament-clara-ponsati-visita-les-obres-de-l-institut-cendrassos-20480/ |
mc4_ca_20230418_14_177919 | RT @xaiecologic: @xaviersentis @elPiscolabis @jordialgerri Les cabres amb un xiulet les gires, amb les ovelles ja pots anar xiulant... 😩😩😩😩… 29 minutes ago
RT @xaviersentis: @elPiscolabis @jordialgerri @xaiecologic Els corders segueixen més el ramat, les cabres van on volen 29 minutes ago | 0.728297 | curate | {"ca": 1.0} | https://elpiscolabis.com/2013/01/18/coca-cola-y-su-estrategia-de-ventas-en-nueva-york/?like_comment=218&_wpnonce=52edcbd8ac |
macocu_ca_20230731_3_429084 | Mitjançant aquest formulari podràs sol.licitar la reserva d'alguna de les instal.lacions que gestiona el Servei d'Esports municipal (camps de futbol, pavelló poliesportiu cobert, pista poliesportiva descoberta i pistes de tennis). La sol·licitud no assegura la disponibilitat, per a això cal la confirmació per part del Servei d'Esports | 0.735575 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_220198 | TAMBÉ A BOTIGUES
Descripció i característiques Crazy Chic Braçalets Delight
Ref. : CLE18532
EAN: 8005125185320
Kit exclusiu per a crear preciosos braçalets de colors a l'estil Crazy Chic.
Decora i personalitza amb adhesius i resplendent brillantina i aconsegueix creacions realment úniques. | 0.557186 | curate | {"pt": 0.056338028169014086, "ca": 0.8309859154929577, "en": 0.014084507042253521, "fr": 0.035211267605633804, "ru": 0.06338028169014084} | |
mc4_ca_20230418_18_18284 | Portada | ESCOLA Lola Anglada | Pàgina 10
L’HORT DEL JARDÍ DE LES CIÈNCIES A LA TELEVISIÓ
La Televisió de Badalona ha emès el dia 7 de març una notícia sobre l’activitat on participa l’escola al Jardí de les Ciències al Parc de Ca l’Arnús. Aquí teniu el vídeo per a què el pugueu veure ( minut 12:52 fins el 15:46, l’àudio és fluix per la pròpia web de Badalona Comunicació, disculpeu les molèsties)
HORT DEL JARDÍ DE LES CIÈNCIES
La nostra escola ha començat a participar en la proposta de treball a l’hort del Jardí de les Ciències del parc de Ca l’Arnús, una activitat promoguda per col.laboració de l’Ajuntament de Badalona, Conreu Sereny i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Per engegar l’activitat se’ls han explicat els objectius de l’activitat i hem començat a fer planter de bledes. La veritat és que ha anat molt bé i tant nens com mestres estàvem molt motivats. Les explicacions i el monitoratge de la Maria de Conreu Sereny han estat magnífiques i molt didàctiques. Les imatges parlen per sí soles.
Hort Ca l’Arnús
Esteu tots convidats a venir! Si cliqueu a l’enllaç us adreçara a una entrevista que Latriboo ens ha fet amb motiu de les portes obertes.
ENTREVISTA A LATRIBOO
INFORMACIONS SOBRE LA PREINSCRIPCIÓ
Aquest curs ens hem proposat dinamitzar la pàgina web de l’escola i és per això que comencem amb aquest nou portal. Disculpeu les molèsties si en algun moment hi ha algun problema, l’anem perfeccionant mica en mica! | 0.789167 | curate | {"ca": 0.9852320675105485, "en": 0.014767932489451477} | https://agora.xtec.cat/ceip-lola-anglada-badalona/categoria/portada/page/10/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_406880 | Esports, valencianismeCAMPIONES EUROPEES!!!! Reyer Venezia 81-82 Valencia Basket Club SAD – Full Final Game – EuroCup Women 2020-2112 d'abril de 2021 ANNA Deixa un comentari València Basket fa història i conquesta Europa per primera vegada (81-82) per Roberto Anidos publicat en Femení l’11 abril, 2021Si estava escrit que València Basket fera història, no podia ser sense comportar el màxim esforç. Les xiques de Rubén Burgos van superar tota adversitat en un partit ple de complicacions, davant un gran rival i van acabar imposant el seu treball per a aconseguir una nova fita per al record. València Basket és el nou campió de l’Eurocup Women, amb tot just 3 anys entre els millors, en tan sols la seua segona aventura europea, el projecte femení continua creixent, i aconsegueix la glòria internacional conquistant el seu primer títol europeu en guanyar en la final al Umana Reyer Venezia per 81-82Attura i Queralt Casas intercanviaven colps per a iniciar el partit. Va començar inquietant el joc interior italià a la defensa taronja, amb l’escorta catalana responent en l’altre costat. Un triple d’Allen anul·lava dos encerts d’Howard i València Basket es posava per davant de nou de la mà de Queralt, que anotava 8 dels primers 14 punts taronja. Dos triples d’Anderson mantenien a les venecianes. El partit estava molt intens ja en els primers minuts. Estirava el marcador València Basket, però sempre trobava un triple com a resposta. L’última d’aqueixes respostes, amb Penna i Attura com a protagonistes, deixava a Venezia 4 a dalt (28-24).Anna Gómez apareixia amb 4 punts per a estrenar el segon. Allen la secundava per a empatar el marcador, però tornava a respondre Umana Reyer. Li costava a València Basket elevar el nivell defensiu, amb cada contacte acabant en falta, i l’aprofitava el seu rival. Colpejaven Trahan-Davis i Gülich, i responien Fagbenle i Anderson. Amb les faltes 10 a 1 en contra de les valencianes, un triple d’Allen les posava a 1 i provocava el temps mort rival (38-37). Howard tornava a contraatacar. Leticia Romero i Allen tornaven a intentar l’acostament, mentre en defensa es canviava a zona, però el marcador no variava en excés i Anderson posava el 46-41 sobre la botzina.Anderson tornava a castigar en el tercer, responien Celeste i Queralt. Les ganes i la intensitat taronja van provocar nervis en defensa a les italianes, i Allen tornava a posar a 1 a les de Rubén Burgos. La defensa també millorava i Trahan-Davis posava per davant a València Basket, amb Queralt donant continuïtat i provocant el temps mort (50-53). La resposta de nou era Anderson amb 4 consecutius, mentre Penna amb un triple, retornava la necessitat de parar el partit (59-55). Una vegada més després de l’aturada tornava la igualtat. Gülich empatava amb dues bones accions, i el partit tornava a començar a 10 minuts (63-63).Un intercanvi d’encerts i un ball de Raquel en el pal iniciaven l’últim quart. Era un avís. Carrera apareixia en atac i trencava la resistència italiana, posant un +5 que feia gust de glòria i provocava el temps mort de Umana Reyer. Responia com sempre Anderson, però Allen retornava l’encert ràpidament. Només detalls separaven a tots dos equips, però amb València Basket en primes, Umana Reyer va aprofitar una vegada més per a igualar el marcador. Mancant un minut, tot per decidir. Canastón de Queralt a tauler i nervis. Responia Petronyte. 37 segons. Falta a Raquel Carrera que anotava un tir lliure i 22 segons perquè les italianes es jugaren l’última. Per a desgràcia taronja, Anderson anotava a tan sols un segon Però el partit no havia acabat i era temps suficient perquè Carrera traguera la falta. No li va tremolar el pols. 19 anys. Tota una veterana per a donar la glòria a València Basket. I que siga la primera de moltes.nota de premsa València Basket
Qui no es consola per tot el que està passant al VCF es perquè no vol. Amunt campiones! | 0.790699 | curate | {"en": 0.028526970954356846, "ca": 0.9328319502074689, "pt": 0.017634854771784232, "es": 0.0031120331950207467, "it": 0.012966804979253113, "pl": 0.004927385892116182} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_268701 | El Sr. Josep Martínez Rovira, en la categoria de publicitat; la Dra. Kathy Matilla, en la categoria de relacions públiques, i el Dr. Albert Sáez, en la de periodisme, són els guardonats de l’edició d’enguany dels premis “Mestres de la Comunicació” que organitzen la Fundació de la Comunicació (Fundeco), l'Associació Empresarial de la Publicitat i la FCRI Blanquerna.
Els premis “Mestres de la Comunicació” són un reconeixement del món acadèmic i el món professional a les persones que han destacat en els sectors de la publicitat, les relacions públiques i el periodisme, no sols pels seus èxits professionals, sinó pel seu esforç divulgador en l’àmbit de la formació i el seu compromís en el desenvolupament i les institucions que representen els professionals de la comunicació. Aquesta combinació d'experiència, compromís i vocació educativa els fa mereixedors del títol de mestres de la comunicació.
Un pioner de fusta blaugrana
Josep Martínez-Rovira Vidal ha estat un dels artífexs de Media Planning Group (avui Havas Media Group), una de les primeres agències de mitjans del país, líder de comunicació i pionera en el seu àmbit. Des de l’any 2016, i durant un període de quatre anys, va ser president del patronat de la Universitat Ramon Llull, institució a la qual ha estat vinculat des de fa anys, com a membre del patronat, però també com a president de la càtedra d’ètica aplicada ETHOS.
Diplomat en Màrqueting per la Universitat de Roma i en Alta Direcció d’Empreses per l’IESE, va iniciar la seva carrera professional el 1964 a l’agència de publicitat Tiempo com a director financer, i el 1969 va assumir-ne la direcció de Màrqueting. A la dècada dels 70 es va incorporar al Grup Godó com a director comercial de La Vanguardia, i, més tard, va ser nomenat conseller delegat de Tele Exprés.
El punt d’inflexió en la seva trajectòria professional tingué lloc l’any 1978, quan es converteix en soci fundador i conseller delegat de Media Planning; l’any 1994 va passar a ser vicepresident executiu. Entre altres activitats institucionals, ha estat secretari general del Grup d’Acció Empresarial, president de la Fundació Espanyola del Cor, president de l’IESE Alumni Association, vicepresident del Saló Nàutic Internacional de Barcelona i vicepresident del Barça.
Una docent que deixa empremta
La professora Kathy Matilla és doctora en Comunicació per la URL, diplomada en Relacions Públiques i llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i màster en Màrqueting per ESADE Business School. La Dra. Matilla ha dedicat bona part de la seva vida a la docència sobre estratègies de comunicació en el grau en Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting de la Facultat, on també ha desenvolupat importants línies d’investigació al voltant de la comunicació estratègica, les estratègies de comunicació, la funció del dircom i l'ensenyament universitari de grau i postgrau sobre relacions públiques.
Ha estat membre de la Junta Directiva de l’Associació d'Investigadors en Relacions Públiques (AIRP) i de la Junta Directiva de Dircom Catalunya. Va ser vice-degana de Relacions Públiques del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya durant dues legislatures i presidenta internacional de FISEC-Fòrum Iberoamericà sobre Estratègies de Comunicació. Recentment ha estat convidada pel rector de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep A. Planell, a formar part de l'equip d'assessors externs. Com a consultora, la seva cartera de clients inclou marques i empreses com Bridgestone, Bristol-Myers, Gallina Blanca, Firestone, Revlon o Louis Vuitton, entre un llarg etcètera.
La vèrtebra digital de l’ofici
El professor Albert Sáez ha format part de la Facultat des de la seva fundació, fa més de vint-i-cinc anys, essent el seu primer director del grau en Periodisme durant els primers vint-i-tres cursos. En aquests moments és director d’El Periódico de Catalunya, així com responsable del seu procés de digitalització. Anteriorment va ser membre del seu comitè editorial, director adjunt del diari Avui, secretari de Mitjans de Comunicació del Govern de la Generalitat de Catalunya i va presidir la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
L’any 2014 va guanyar el premi Joan Fuster d'Assaig per l'obra El periodisme després de Twitter. Notes per a repensar un ofici, resultat de les seves classes de sociologia de la comunicació a la Facultat, una reflexió sobre com les xarxes socials qüestionen l’ofici tal com l'hem exercit fins avui.
El lliurament dels guardons és previst durant les Jornades Blanquerna 2021 del mes de març vinent.
Històric de guardonats:
Edició 2019: Joaquin Lorente (publicitat), Núria Vilanova (relacions públiques) i Gemma Nierga (periodisme).
Edició 2018: Lluís Bassat i Coen (publicitat), Jesús Ulled Murrieta (relacions públiques) i Carles Bosch i Arisó (periodisme).
Edició 2017: Robert Rodergas Pagès (publicitat), Eloisa Alonso San Martín (relacions públiques) i Agustí Pons i Mir (periodisme).
Edició 2016: Marçal Moliné (publicitat), Agustí de Uribe-Salazar (relacions públiques) i Joaquim Roglan (periodisme). | 1 | perfect | {"ca": 0.9930775316455697, "es": 0.006922468354430379} | |
mc4_ca_20230418_14_511705 | enceneu els llums! : PRIMERA COLLITA DE FAVES
Doncs tenien raó els meus experts veïns, que a Dosrius les faves arriben molt tard, però arriben. Aquest cap de setmana passat la Carme i jo hem fet la primera collita: ha donat just per un plat, però les hem trobat boníssimes! Ara, a esperar que acaben de fer-se grans les que queden, que en són bastants.
I aprofito per explicar l’amanida de faves que ens hem inventat:
-Primer es cuinen les faves: es passen una mica per la paella –poc, molt poc- on prèviament hem sofregit una ceba a tires, després s’afegeix aigua sense que les cobreixi, i es deixen bullir a foc lent.
-Mentre, posem en un plat ample enciam trocadero, tomàquet a daus i carlota ratllada.
-Per sobre, posem una emulsió a base d’oli d’oliva, mostassa de Dijon, llimona i sal.
-I per acabar, afegim pernil del país tallat molt finet i les faves, que van al centre.
Ens ha agradat tant que hem pensat repetir menú a la propera collita, canviant el pernil per daus de salmó marinat. Pot quedar bo.
Etiquetes de comentaris: miam-miam, notícies verdes
Eulàlia Mesalles dimecres, de maig 11, 2011 11:29:00 a. m.
Tenen motl bona pinta i la recepta també!
òscar dimecres, de maig 11, 2011 12:30:00 p. m.
Ha estat llegir faves i recordar aquelles platerades que ma mare em posava a taula amb la seva botifarra negra, ceba i talls de cansalada. Una recepta molt més contundent que la que presentes.
Ara ... la becaina posterior era de les que marcava època.
Clidice dimecres, de maig 11, 2011 1:00:00 p. m.
Jo no canviaria el pernil pel salmó, tal i com l'has fet ja està perfecta. Felicitats senyor pagès :)
Aris dimecres, de maig 11, 2011 1:22:00 p. m.
Estàs fet un autèntic pagés! a mi les maduixes no m'han tornat a sortir...snif...
garbi24 dimecres, de maig 11, 2011 2:06:00 p. m.
mentre no tinguin la cella negra...són boníssimes.
Mentrestant vaig pensant amb arrós sec.....
tirantlobloc dimecres, de maig 11, 2011 2:06:00 p. m.
Quan llegeixo les teves històries agrícoles et veig com el Gran Autarca que ens alliberarà a tots de les ineficiències i injustícies del mercat global: la solució és l'autoabastiment. Integració vertical del procés alimentari.
Leb, aka Joan Palom! ;-)
XeXu dimecres, de maig 11, 2011 2:09:00 p. m.
No vegis com us cuideu. Ha de fer il·lu cuinar i menjar-se aliments de collita pròpia. A mi m'abasteix el caprabo, no dono per a més!
Carme J dimecres, de maig 11, 2011 6:09:00 p. m.
No són bones, són boníssimes, però el que més bon gust té és l'orgull i la il·lusió !
Ha faltat la foto del plat montat, és molt atractiu, acolorit, espectacular, bla, bla, bla....
Som com Júpiter que ens encruspim les nostres criatures.
LEBLANSKY dimecres, de maig 11, 2011 11:40:00 p. m.
Eulàlia, aquesta amanida és senzilla, i a més admet tota classe de variants. Em penso que si s'animeu a fer-la us agradarà a totes :)
LEBLANSKY dimecres, de maig 11, 2011 11:41:00 p. m.
Òscar, les faves de ta mare deuen estar boníssimes. Ara que caldrà vigilar amb el colesterol!
LEBLANSKY dimecres, de maig 11, 2011 11:42:00 p. m.
Clídice, dir-me pagès a mi és un insult per als pagesos de veritat, ai :)
LEBLANSKY dimecres, de maig 11, 2011 11:44:00 p. m.
Aris, doncs jo em pensava que això de les maduixes no tenia massa dificultat. Caldrà afegir-les a la llista de vegetals que no plantaré mai :)
Garbí, de moment no hi ha cella negra a la vista :)
LEBLANSKY dimecres, de maig 11, 2011 11:46:00 p. m.
Tirant, em sembla que d'autàrquic i autosuficient només tinc la lletra "a" del meu nom. Simplement, pretenc viure al camp sense fer massa destrosses... i de vegades ho aconsegueixo :)
LEBLANSKY dimecres, de maig 11, 2011 11:48:00 p. m.
XeXu, tampoc et pensis, el que passa és que jo tinc tan poca idea de vegetals que, a la que me'n surt algun, em sento el rei de l'univers, haw, haw!
LEBLANSKY dimecres, de maig 11, 2011 11:49:00 p. m.
Carme J, necessites una correcció! A més de les faves, t'has menjat un planeta sencer com Saturn, haw, haw!
Puigmalet dijous, de maig 12, 2011 9:10:00 a. m.
Quina vergonya. Si Pitàgores aixequés el cap...
Carme J dijous, de maig 12, 2011 9:46:00 a. m.
Aings, demano perdó humilment! M'he fet un embolic amb planetes, déus, fills.. . .i faves. Ës que eren tan bones que fan embogir! !
jomateixa dijous, de maig 12, 2011 4:22:00 p. m.
jo també em quedo amb la recepta amb pernil...
Yáiza diumenge, de maig 22, 2011 10:28:00 p. m.
Hola! Arribo al teu bloc rebotada des de qualsevol altre punt de la catosfera... Molt de gust!
Carai amb les faves! El resultat de l'amanida sona la mar de bé. I quina gràcia, Dosrius! Hi he viscut algunes petites aventures, en aquest poblet perdut entre el Vallès Oriental i el Maresme...
Seguiré per aquí, si tot va bé! | 0.737668 | curate | {"ca": 0.9247404844290658, "es": 0.027465397923875434, "pt": 0.02184256055363322, "fr": 0.011461937716262976, "en": 0.010813148788927335, "de": 0.0006487889273356401, "bo": 0.0019463667820069203, "eo": 0.0010813148788927337} | http://enceneu-els-llums.blogspot.com/2011/05/primera-collita-de-faves.html |
mc4_ca_20230418_2_81632 | Atac a la descoberta - Viquipèdia
En escacs, un atac a la descoberta (o, simplement, una descoberta) és un atac produït quan una peça que estava interferint l'acció d'una segona, s'aparta del seu camí. [1] Els atacs a la descoberta poden ser extremadament poderosos, ja que la peça moguda pot al seu torn provocar una nova amenaça independent de l'amenaça de la peça de la qual permet l'acció. Com passa també amb d'altres temes tàctics, tenen èxit perquè l'adversari és incapaç d'atendre alhora les diverses amenaces. Tot i que normalment la conseqüència d'una descoberta és el guany de material, no cal que sigui així per a ser efectiva; el tema pot ser usat simplement per guanyar un temps. [2]
Tipus de descoberta [modifica]
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atac_a_la_descoberta&oldid=11471692» Categories: Tàctica en escacsTermes d'escacs Menú de navegació
Darrera modificació de la pàgina: 17 març 2013 a les 12:05. | 0.759204 | curate | {"ca": 0.9647058823529412, "mk": 0.0032085561497326204, "pt": 0.03208556149732621} | http://ca.wikipedia.org/wiki/Descoberta |
racoforumsanon_ca_20220809_2_547943 | Extret de: naiz.info Troben mort a la seva cel al pres d'Elorrio Arkaitz Bellón Etxerat ha informat de la mort del pres basc Arkaitz Bellón, que es trobava empresonat a la presó de Port de Santamaría (Cadis). Segons la informació de què disposa Naiz, el cadàver del pres d'Elorrio, de 36 anys, ha estat trobat al seu llit durant un recompte. Bellón tenia fixada la seva data de sortida en el pròxim mes de maig, després de passar tretze anys a la presó. Els advocats de confiança i la família han sol · licitat personar-se en l'autòpsia mitjançant un metge de confiança.Institucions Penitenciàries (IIPP) ha explicat, a través d'una nota, que els funcionaris han trobat a Bellón immòbil al seu llit «després del descans posterior al menjar. Avisats immediatament els serveis mèdics del centre, van constatar que l'intern es trobava sense vida i sense cap signe extern de violència. L'intern romania sol a la cel · la, en trobar classificat en 1r grau de tractament ». El comunicat afegeix que «no constaven antecedents de patologies mèdiques que poguessin fer predictible aquest desenllaç» i que «la seva mort apunta a causes naturals», si bé s'ha «ordenat l'obertura d'una informació reservada». Actualment es trobava a Puerto de Santamaría (Cadis). Anteriorment va estar a Sevilla, on el passat març va ser objecte d' una pallissa per part de funcionaris . També va denunciar agressions a Puerto III el 2010 i a Algesires en 2008 . Al desembre de 2007, els seus familiars van patir un accident de trànsit quan anaven a una visita a la presó d'Herrera. Etxerat ha subratllat la gravetat d'aquest succés i ha recordat que el pres d'Elorrio «es trobava dispersat a més de 1000 quilòmetres d'Euskal Herria». El col · lectiu de familiars ha denunciat que «la dispersió, a més de suposar un càstig afegit tant per a presos com per a familiars, possibilita agressions i successos tan tràgics com aquests. Des Etxerat volem recordar que aquesta és la tercera mort que es registra en menys d'un any després dels morts de Anjel Figueroa i Xabier López Peña ». http://www.naiz.info/eu/actualidad/noticia/20140205/hallan-muerto-en-su-celda-al-preso-de-elorrio-arkaitz-bellon
DEP. Algú pot confimar si realment portava 12 anys, només per kale borroka? P.D. Fot molt mala pinta...
El Pais, any 2003http://elpais.com/diario/2003/10/08/espana/1065564010_850215.html
No cal canviar ni de pamflet per veure la seva fastigosa manipulació, entre les notícies que dónen ells mateixos un any respecte l'altre:
Fills de puta... S'ha de fer difussió! | 0.800714 | curate | {"ca": 0.898284802552852, "es": 0.09852413242919825, "en": 0.0031910650179497405} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_705219 | CONCENTRACIÓ A FAVOR DE LA SELECCIÓ VALENCIANA DE FUTBOL Des del BLOC JOVE us demanem que assistiu a la concentració que hem convocat per al proper dia 28 de desembre a les 17.30h a la Plaça de Manises (darrere de la Generalitat), València ciutat. En aquest cas es tracta de la selecció valenciana de futbol, que com ja sabreu, enguany no disputa el tradicional partit nadalenc que l'enfronta a altres seleccions d'arreu del món. Els motius pels quals no es juga aquest partit, són la falta d'interés per part de l'actual Generalitat i Canal 9, qui no són capaços d'aportar unes mínimes quantitats de diners per què puga jugar la nostra Selecció. Per tot açò us demanem que acudiu quanta més gent millor, per demanar que volem una selecció valenciana que represente els jugadors del nostre país. DES DEL BLOC JOVE TAMBÉ VOS DESITGEM QUE PASSEU UNES BONES FESTES DE NADAL. ARA EL VALENCIANISME, ARA NOSALTRES!
I per a què volem selecció valenciana?, els esportistes valencians han de jugar amb la samarreta catalana, o penseu que per la meva part afavoriré el separatisme valencià? És com si un espanyol hagués de donar suport a la Selecció Catalana, ho faria?, oi que no? Doncs a mi que no em cerquin defensant una selecció valenciana. València és Catalunya.
Molt bé, fent país. | 0.821178 | curate | {"ca": 0.9124605678233438, "es": 0.08753943217665615} | |
mc4_ca_20230418_3_699165 | Ajuntament del Masnou - Platges
Portada Alcaldia Regidoria de Promoció Econòmica Promoció turística Platges
Festes i activitats destacades
Al municipi hi ha dues platges: la platja del Masnou, situada al costat més proper a Barcelona, i la platja d'Ocata, que es troba a la banda del port més propera a Mataró. Destaquen per les aigües tranquil·les de color blau i una sorra de gra gruixut i daurat. La platja d'Ocata, és la principal, per la ubicació, la grandària i l'amplada. D'altra banda, la platja del Masnou, situada al sud del port esportiu, és una platja més estreta i tranquil·la.
Es pot accedir fàcilment a totes dues platges des del centre urbà i estan ben comunicades amb transport públic. Hi ha equipaments sanitaris, àrees de joc infantil, dutxes, un passeig marítim, equipaments esportius i accés al port esportiu. A més, a la platja d'Ocata hi ha carril bici, circuit esportiu i, durant la temporada d'estiu, es pot gaudir d'un refresc a la vora del mar als coneguts bars de platja, que ofereixen espectacles, monòlegs, música en directe...
Consulteu tota la informació de les platges, serveis, etc. aquí.
Vegeu altres platges del Maresme aquí. | 0.798133 | curate | {"ca": 0.9956483899042646, "es": 0.004351610095735422} | http://www.elmasnou.cat/7347 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_492905 | Exemple1: https://www.youtube.com/watch?v=Q8bHUPpfVFYExemple 2: https://www.youtube.com/watch?v=jnbJgTTD3u4H I P O C R E S I A
Traducció:"Hi ha masses programadors homes. En canvi el nombre d'homes que condueixen camions, treballen a mines de carbó, a la construcció o de basurers ja està bé"Jessie: "perquè són treballs horribles, les dones NO haurien de treballar en aquest tipus de treballs. Necessitem millors treballs i salaris més alts... els homes es poden dedicar a aquest tipus de treballs vulgars no m'importa.
La manera de nena immadura de veure el món que hi ha estesa en el feminisme actual. Immaduresa que no crec que sigui innata, sinó causada precissament pel patriarcat.El món no sexista cap el que hem d'anar és precissament el món on hi hagi tantes programadores, basureres, mineres i paletes com programadors, basurers, miners i paletes.
O pot ser que de la mateixa manera que algú que és alt i gros hi ha més possibilitats que es dediqui a ser vigilant de seguretat, si de mitjana el sexe masculí té més força bruta o resistència pot ser normal que els homes es dediquin en un percentatge més alt a la mineria.I no per això hem d'agafar i posar-hi una quota per dones ni incentivar les dones perquè hi treballin.De la mateixa manera hi pot haver una carrera que pel que sigui hi hagi més homes o més dones però de la mateixa manera que també pot ser que ho facin més asiàtics que caucàsics.I què?? Això no vol dir que s'hagi d'imposar una quota ni incentivar més caucàsics ni res de res.S'ha de garantir que tothom pugui fer el que li doni la gana i ja està. Homes i dones som diferents i que hi hagi 50%-50%a la societat no vol dir que sigui una cosa dolenta o una injustícia o res que no hi hagi 50-50% paritat en exactament tots els àmbits de la vida.De la mateixa manera que hi haurà un 5% de gays a la societat (m'ho invento) i tampoc mirem a veure si a cada lloc hi ha la quota corresponent.Hi ha d'haver igualtat d'oportunitats no favoritismes per imposar una quota que pot ser injusta per molts motius.
Quotes, quotes i més quotes, això és el feminisme actual, com el de #onsónlesdones. | 0.86482 | curate | {"en": 0.05982905982905983, "ca": 0.9401709401709402} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_329669 | http://www.greenpeace.org/espana/news/catalu-a-podr-a-producir-con-e Ps. Per fi tambe en catala (ens hem fet sentir?)
"Segons aquest estudi, la capacitat de producció d'electricitat amb fonts renovables a Catalunya equivaldria a més de 17 vegades la demanda elèctrica del 2050. L'electricitat produïda amb renovables tindria un cost molt inferior a la produïda amb energies brutes i la inversió necessària s'amortitzaria en un període d'entre tres i deu anys, considerant només els estalvis econòmics de combustible i d'emissió de CO2." Que fumen aquesta gent? Catalunya te capacitat de producció per a 1/2 milio d'habitants, molt optimitzat fins a 1,5 milions.
I que en fariem de les orenetes migratories que xocarien amb les aspes dels molins. Ja veig les manifestacions a pedregades dels benefics ecolos protestant per les aus migratories, el soroll de fons dels molins, la lletgessa del paissatge o qualsevol altre bajanada. Solucioneu primer l'estupid assumpte de la interconnexio amb Franca que dona energia totalment neta perque la pol-lucio, si n'hi ha, es queda a Franca, i despres parleu. Pero ni aixo.
Perdona però et penses que la contaminació es queda en un lloc ? això del canvi climàtic és un problema de tots, no només dels països que contaminen. | 0.802074 | curate | {"es": 0.05755395683453238, "ca": 0.9320543565147882, "gl": 0.010391686650679457} | |
mc4_ca_20230418_15_660588 | 20 escriptors reben les beques d’escriptura Montserrat Roig 2018 L'illa dels llibres -
Inici Notícies Actualitat 20 escriptors reben les beques d’escriptura Montserrat Roig 2018
L’Institut de Cultura de Barcelona, dins el marc del programa Barcelona Ciutat de la Literatura Unesco concedeix per segon any les Beques Montserrat Roig.
L’objectiu de les Beques Montserrat Roig és recolzar projectes literaris que tinguin relació amb la ciutat de Barcelona, impulsar textos que projectin la imatge literària de la ciutat al món i homenatjar l’escriptora i periodista de Barcelona.
La dotació econòmica de la beca és de 3.000€ i la selecció dels vint guanyadors s’ha fet a través d’una convocatòria oberta amb un comitè de selecció format pel traductor Ferran Ràfols, l’ escriptor Jordi Puntí i la llibretera Montserrat Porta.
Els escriptors becats hauran de realitzar un projecte d’escriptura de ficció –poesia, narrativa, dramatúrgia, assaig i periodisme- que tingui relació amb la ciutat de Barcelona, en un sentit ampli.
Gràcies a la col·laboració de diferents institucions de la ciutat, els becats podran portar a terme el seu projecte literari en un espais de treball com el Museu Picasso, el Castell de Montjuïc, el MUHBA Vil·la Joana Casa Verdaguer de la Literatura, la Biblioteca de Catalunya, la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Sala Beckett, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, la Fundació Joan Miró i la Biblioteca Nou Barris.
Article anteriorOpinió – ‘La força d’un destí’ per Miquel Esteve
Article següentMartí Gironell ‘quan et planten una ampolla de Jean Leon al davant entens que hi ha una història que s’ha d’explicar’ | 0.897677 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.illadelsllibres.com/20-escriptors-reben-beques-descriptura-montserrat-roig-2018/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_79133 | Arnau Mir de Tost (1000?-1072) https://www.ager.cat/descobreix/personatges-il-lustres/arnau-mir-de-tost-1000-1072 https://www.ager.cat/@@site-logo/logo.png
Arnau Mir de Tost (1000?-1072)
Cabdill indiscutible de l'expansió del comtat d'Urgell per terres de la frontera sota dominació àrab. Ha estat sens dubte la figura més rellevant de la història d'Àger, va posar les bases de totes les seves institucions i va convertir la vila en capital del seu senyoriu, que posteriorment esdevindrà amb els seus successors capital del vescomtat d'Urgell.
Va ser el 1046, després de successives batalles, quan aconseguí conquerir definitivament el Castell i la vila d'Àger de mans de Sulaiman, rei àrab de la Frontera Superior. Arnau Mir de Tost esdevingué aleshores senyor i custodi de tota la frontera cristiana des del mig Segre fins gairebé Benavarri, establint aliances feudals amb el Comte del Pallars Jussà, els reis d'Aragó i els comtes de Barcelona.
Fou també fundador de la Canònica de Sant Pere i el promotor del conjunt romànic del Castell i la Col·legiata d'Àger.
Bibliografia: Reculls d'història de la Vall d'Àger. Període antic i medieval . Francesc Fité i Llevot. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_309471 | Solidaritat amb Torribera | Enfocant
Inici / Solidaritat amb Torribera Solidaritat amb Torribera 19.11.2008 Ens ha arribat via el formulari de publicació aquesta crida a la solidaritat amb els treballadors del CAEMIL (Centres Assistencials Emili Mira i López) de Santa Coloma de Gramenet, més conegut amb el nom de recinte Torribera. Aquests centres estan sotmesos a un procés de traspàs entre administracions, de la diputació cap a la Generalitat, que pot arribar a ser perjudicial pels treballadors, arribant fins i tot a un procés de privatització encoberta. És per això que els treballadors han endegat una campanya de recollida de signatures en solidaritat amb els treballadors d'aquests centres, que us reproduïm a l'article. Més informació.
"Campanya de recollida de signatures en solidaritat amb les companyes i companys del Recinte Torribera de Santa Coloma de Gramenet
A: Diputació de Barcelona Volem manifestar el nostre suport i solidaritat vers les treballadores i treballadors afectats pel procés de traspàs a la Generalitat de Catalunya dels serveis, considerats "impropis", que durant anys ha vingut prestant la Diputació de Barcelona als Centres Assistencials Emili Mira i López, al Recinte Torribera de Santa Coloma de Gramenet. Al nostre parer, aquest procés, així com les negociacions associades, no s'està duent amb la deguda transparència, i està generant un escenari d'incertesa i una angoixa innecessària entre els treballadors i treballadores implicades, especialment el personal auxiliar i de serveis, que pot patir un clar menyscabament dels drets adquirits i de les seves condicions laborals. A més, hi ha indicis que palesen que aquest traspàs pot acabar essent un nou episodi de privatització encoberta de serveis públics, en un àmbit de prestació tan bàsic com és el de l'assistència sanitària i, en concret, l'assistència adreçada a un segment de població tan vulnerable com són les persones amb transtorns mentals.
És per tot això que hem endegat aquesta campanya de recollida de signatures, per a que les treballadores i treballadors de la Diputació, i la ciutadania en general, puguin fer palesa la seva solidaritat amb els companys i companyes de Torribera i mostrar públicament la seva preocupació per com s'està duent a terme aquest procés. Els i les sotasignants reclamem que les administracions implicades garanteixin que l'esmentat traspàs no comporti cap pèrdua de llocs de treball, ni cap merma en els drets adquirits ni en les condicions laborals i retributives de les treballadores i treballadors afectats, ni que serveixi tampoc per a precaritzar encara més l'ocupació a la província. De la mateixa manera, manifestem la nostra posició de què tant la Diputació com la Generalitat haurien de garantir la continuïtat de la provisió pública dels serveis d'assistència psiquiàtrica i sociosanitària de Torribera, tot evitant que aquest traspàs esdevingui un primer pas per a una propera privatització d'aquests.
Per adherir-se a la campanya. | 0.854765 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.enfocant.net/noticia/solidaritat-amb-torribera |
oscar-2201_ca_20230904_0_43065 | L’objectiu final no és saber exactament com es va originar la vida –un fet històric irreproduïble– sinó traçar una narrativa coherent amb totes les dades i informacions disponibles, contrastada experimentalment, i que ens explique com podria haver-se produït la transició de la geoquímica a la bioquímica fa més 3.500 milions d’anys. Una tasca intel·lectual que mai no tindrà fi.
Juli Peretó i Antonio Lazcano, L’origen de la vida, Mètode, 87
Dins de totes i cadascuna de les persones que lligen aquestes línies hi ha una molècula fràgil, de vida fugaç i origen desconegut sense la qual no podrien estar vius: l’ARN (…) Aquesta molècula és tan fonamental que es pensa que amb ella va poder començar la vida en la Terra fa més de 3.000 milions d’anys. Ara és una de les favorites per a començar a treure a tota la població del planeta de la pitjor pandèmia del segle XXI.
Nuño Domínguez i Artur Galocha, ARN, la molècula que pot treure’ns d’aquesta pandèmia. El País, 28 de novembre de 2020
Em desperte amb les oïdes ensordides. Intente obrir les parpelles, però m’encegue amb un flaix, una llampada que m’esclata als ulls. Em tremola el cos de cap a peus. Se m’apressa el pols i la respiració. El batec sord del cor amenaça en rebentar-me el pit a colps. Quan se m’hi acomoda la vista em veig remullat dins d’un brou calent i contemple com la meua pell es va dissolent com un terròs de sucre en una infusió d’aigua bullent. Amb la carn al descobert, sense l’embolcall que la protegia, el meu cos comença a desballestar-se peça a peça de manera indolora. Els paquets musculars, els budells, els ossos, el cervell, el meu ésser s’esmicola en petites porcions que s’esvaeixen dins del caldo en moviment. La meua progressiva desintegració no em suposa cap turment, ni esforç, ni patiment. Com un drap esfilagarsat, vaig desfent-me per les vores a gran velocitat. No soc conscient del temps que dura el procés, però, en acabar, ni una sola de les meues cèl·lules ha quedat dempeus.
Cauen agulles de gel sobre l’asfalt mullat i Olga —protegida del plugim amb un senzill impermeable— avança erràtica pel pàrquing de l’Institut. El temporal l’ha sorpresa amb l’armari d’entretemps i du uns mitjons tan fins que no se sent els dits dels peus. Amaga les mans dins les butxaques. S’afanya amb poca traça —fugint dels bassals— per assolir l’edifici principal a arrecerar-s’hi.
Tot i haver perdut la integritat del meu cos, mantinc la consciència. Aclaparat pel que m’està succeint, soc incapaç de reaccionar. Així que amb un gran esforç de concentració mire de parar atenció en el meu voltant. El raig de llum, a banda d’haver-me desintegrat, m’ha traslladat a un lloc que no identifique. Roman suspés dins d’un fluid, submergit en unes aigües càlides. Nede en un toll fangós, completament desproveït de la meua identitat humana.
Ja a cobert, dins del bloc de formigó de quatre plantes, Olga saluda breument al vigilant de seguretat i enfila escales avall. El corredor del soterrani està colgat per mig dit de l’aigua de pluja que regalima dels baixants. Fent saltirons, arriba al laboratori. Obre els llums. El sostre del magatzem s’hi eleva poc menys dels quatre metres. Hi ha una bona escampadissa d’artefactes per tot arreu. És ple de prestatges reblerts d’amplificadors, panells metàl·lics clafits de potenciòmetres i interruptors. Ha d’anar alerta on trepitja, el terra està ocupat per un munt de cables entortolligats que s’apleguen al voltant de preses de corrent distribuïdes desordenadament per les parets. Al bell mig del laboratori està muntada la càpsula. És esfèrica i està feta d’un material plàstic opac. Una bola de tres metres de diàmetre, amb una portella lateral per la qual es pot accedir a l’interior. Descansa sobre uns rodaments acoblats a la rotunda plataforma metàl·lica que li fa de suport. El seu despatx és una peixera de pladur amb un gran finestral de vidre a un cantó de la nau. Quan hi arriba, encén el radiador que s’amaga als peus de l’escriptori, pren una càpsula de café i una monodosi de crema de llet i es prepara a l’instant una beguda calenta per posar-se a to. Arraulida al seient, amb la tassa a les mans i esperant que els tubs del radiador es posen incandescents, inicialitza l’ordinador. La pantalla amolla un flux de línies d’instruccions que configuren el programa V.R.I.E.S. que controla la càpsula. Lluitant contra el fred i la son xarrupa amb ànsia el café. I una senzilla interfície li planta una ordre perquè s’inicie el procés.
>endpoint:_???? ?_
Des de la meua posició, ben a la riba, si mire amunt descobrisc un cel amenaçant. A sobre meu l’atmosfera es presenta com una barreja poc abellidora de gasos tòxics i res no em protegeix de les temibles radiacions del sol. Visc un malson. Remogut pel ball dels corrents interns que em duen en dansa, observe les aigües en què nede, riques en partícules. Jo en soc una més. Una de minúscula. És terrible, però el cert és que ara mateix no soc més que un simple àtom de carboni.
Als monitors, Olga i Laura revisen un a un els paràmetres indicadors d’activitat. Escruten amb cura les dades que raja, un llenguatge que desxifren sense entrebancs. Unes barres verticals discontínues de color verd pugen i baixen, marcant valors positius, percentatges dins del marge de la normalitat. S’asseguren que el navegant continua el seu viatge i reben alleujats el missatge tranquil·litzador que s’exhibeix, concís al bell mig del monitor:
|
— C —
|
El nou jo monoatòmic no té temps per lamentar-se de la seua dissort. Perquè sense gairebé adonar-me’n, al meu voltant s’inicia tot un ball aleatori de partícules elementals. M’espavile prompte, no em deixe acovardir per l’agitació de les aigües. Amb la meua nova identitat dispose de quatre braços per a enllaçar-me amb altres elements. I llavors m’hi arrape als àtoms que vaig trobant. Amb alguns no soc capaç d’establir cap relació duradora i els vaig perdent pel camí. Passa tot tan ràpid, que no en controle el procediment. Senzillament algunes de les connexions són més estables i d’altres no. Tot transcorre en un bufit. I tal com el meu nou cos guanya àtoms, atzarosament, així mateix en vaig perdent. Després d’un nombre indeterminat de cicles m’he allargassat. Gràcies a l’energia del Sol en contínua emanació lluïsc un cos fet a base de peces acoblades en íntima conjunció. El procés, amb tot de giragonses i moviments erràtics, dona un resultat esperançador. Fruit de la combinació aleatòria dels ingredients del caldo nutritiu, esdevinc una molècula senzilla, una modesta cadena d’àtoms.
Olga i els seus dos becaris —Laura i Luca— van arribar a l’Institut a principis del curs passat. Sense fer massa soroll es van instal·lar al soterrani de l’edifici principal, a un espai buit concebut per fer de viver d’empreses tecnològiques i equips d’investigació emergents. Discretament, van anar muntant el seu laboratori. I la resta de grups se’ls miraven amb curiositat. Què dimonis feien a aquell magatzem? Per eixes mateixes instal·lacions havien passat molts inquilins abans, emprenedors tecnològics que esgotaven el seu crèdit sense poder assolir cap fita destacable. L’Institut feia caixa amb el lloguer de l’espai. A la porta del laboratori penjava una enigmàtica llegenda: V.R.I.E.S. Lab / Olga Oró, PhD. Qui s’atrevira a obrir la porta d’aquell ampli laboratori d’enginyers, trobaria plantada allà enmig la bola obscura i lluenta, i els feixos de cables estesos a terra que —com un tumor profusament vascularitzat— l’alimentaven.
En suspensió —dins la solució aquosa— i sense poder oposar gaire resistència em sotmet a tot un seguit de processos desordenats que em van transformant en alguna cosa ben diferent a cada pas. A una velocitat endimoniada el meu cos s’allarga i s’escurça de manera impredictible. Rep més àtoms, però també en perd alguns. Se m’uneixen altres cadenes curtes com jo, i de tant en tant se me’n trenquen pedaços. Al remat, el meu cos està fent-se cada volta més complex i hi guanye pes.
L’equip de neteja s’ha esforçat de valent en eixugar els bassals del corredor i des del seu despatx a Olga li arriba la flaire de desinfectant de sòls. Encara no s’ha acabat el segon café del matí i ja veu com la resta del seu equip entra al laboratori. Qui primer arriba és Laura, que la saluda amb un gest breu. Du la caputxa de la dessuadora mullada. Vesteix mitenes de llana a les mans i una gruixuda bufanda enrotllada al coll. Carrega una motxilla menuda a l’espatlla dreta. Es dirigeix recta al seu racó, a una tauleta on maneja un dels ordinadors que controlen la càpsula. En seure-hi, repenja la motxilla sobre el respatller de la cadira, però no es treu la bufanda, tremola de fred.
—Quan arribe Luca ens hi posem —adverteix Olga.
Laura aixeca el polze. Tot OK.
—Ve darrere meu. Deu estar aparcant —respon.
Efectivament, molt poc després de dir açò Luca aguaita per la porta.
—Estàs preparat pel gran dia?
Ell somriu, nerviós.
—Segur que no has pres res al matí, no?
—Tranquil·la, que tinc l’estómac buit.
Olga li va advertir que no mengés res en les últimes dotze hores, que la idea d’haver de netejar la càpsula amb els seus vòmits no li feia gens de gràcia.
Immers dins dels processos cíclics experimente un fet curiós: el meu cos senzill té l’habilitat de fer-se còpies d’ell mateix. Assistisc a un espectacle aborronador, veig com es generen diferents versions meues, amb lleugeres modificacions sobre el model original. En poc de temps el medi n’és ben ple. Llavors comence a ser conscient d’una cruel realitat: l’entorn és molt inestable. Quan era més petit no tenia aquest problema. Però ara al meu voltant no deixen de fragmentar-se cossos com el meu. He de fer alguna cosa al respecte. Si provara d’agregar-me a altres molècules per formar-hi un complex, em sentiria més segur. He de prendre una decisió. I potser d’aquesta tria depenga la meua pervivència.
Per tindre un poc d’intimitat, Luca ha hagut de desvestir-se al despatx de la seua cap. S’hi ha posat d’esquenes, a un cantó de la peixera. Laura, mentrestant, revisa el contingut de les bales de clorhidrat de ketamina i les va connectant als vaporitzadors de la càpsula. Empren aquest fàrmac per a provocar experiències extracorporals en el navegant i així potenciar l’efecte de realitat augmentada de la càpsula. Olga, recolzada a la porta del seu despatx, prova de tranquil·litzar-lo.
—La veritat és que em fas enveja.
Luca té dificultats per encalçar-se el pijama de neopré.
—Enveja dius?
—Sí, seràs el primer que faça aquest viatge.
—En voldré un diploma per penjar-me’l a casa —respon sorneguer.
En aquest brou fonamental algunes partícules formen conglomerats, petites esferes en suspensió que encapsulen líquid al seu interior, minúsculs globus transparents farcits de fluid. Si aconseguisc folrar-me amb una capa protectora, potser tindré més possibilitats de sobreviure. Així que els meus esforços van dirigits a arrecerar-me com més aviat millor dins d’una vesícula feta amb eixes molècules insolubles. Quan puc agregar al meu voltant les suficients partícules per a fer-m’hi un embolcall, trobe la tranquil·litat necessària per a continuar endavant sense parar boig. M’aïlle per complet del que succeeix al meu voltant. Açò em manté lliure de les agressions i els canvis bruscs de l’exterior. El meu medi intern roman estable i equilibrat. Amb la protecció de la nova membrana que m’he agenciat, encara que l’ambient és advers, hi sobrevisc. El meu és un cos menut, transparent i esfèric com una gota d’oli.
A la pantalla de l’ordinador d’Olga s’exhibeix orgullós el nom del software de la càpsula.
V.R.I.E.S
Virtual Reality Interface for Evolution Simulation
I amb lletres titil·lants, la senzilla ordre que encara espera una resposta:
>endpoint:_???? ?_
Luca acaba de vestir-se. El pijama se li ajusta al cos com una segona pell. Respira fondo i surt del despatx del tot preparat.
—Ací tenim al navegant! —anuncia Olga.
I mentre ell camina cap a l’esfera, aprofita per a teclejar l’ordre amb la seua destinació.
>endpoint:_RNA world_
L’interior de la càpsula és tot folrat amb una gruixuda capa de goma sintètica que hi fa d’aïllant sonor. Abans d’entrar dins l’esfera, Olga li col·loca un casc opac. Ara ja no s’hi veu ni sent res. Indefens, l’ajuda a posar els peus a dintre. La bola llisca sobre les rodetes de la plataforma en totes direccions, així que es pot moure amb llibertat dins l’espai interior de la càpsula sense entrebancs. Quan li tanca la portella, Luca es queda uns segons a l’aguait. I el sorprenen els vaporitzadors. Per totes bandes, als seus peus i per sobre del seu cap, enfront i per l’esquena, l’envolten amb un ruixat enèrgic. I de sobte es troba colgat per una densa bafarada de gas. El vapor penetra pels seus narius i sent una coïssor a la llengua i per la gola. S’ennuega amb el fum tòxic i pateix un violent sotrac que el deixa estabornit. Es desperta poc després amb les oïdes ensordides. Intenta obrir les parpelles, però s’encega amb un flaix, una llampada que li esclata als ulls. Li tremola el cos de cap a peus. Se li apressa el pols i la respiració. El batec sord del cor amenaça en rebentar-li el pit a colps. Es troba remullat dins d’un brou calent, i la seua pell es va dissolent com un terròs de sucre en una infusió d’aigua bullent.
© Mètode 2021
POST TAGS:
ciència-ficciódivulgació de la cièncialiteraturarelats
Jordi Colonques
Jordi Colonques (Vila-real, 1976) és Doctor en Biologia, en l'àmbit de les Neurociències i la Biologia Molecular i Cel·lular. Ha guanyat diversos premis literaris i manté una producció regular en narrativa de ficció. Les seues últimes novel·les publicades són Napalm (Bromera, 2018), escrita amb Joan Canela i Premi València Negra, La ciutat aèria (Edelvives, 2020), Llibre de morts (Bromera, 2021), Premi Ciutat d'Elx, i Una íntima teràpia (Fundació Bromera, Llegir en valencià, 2021). | 0.79014 | curate | {"ca": 0.9529506752789195, "pt": 0.019377568995889608, "fr": 0.00315619495008808, "es": 0.010055783910745743, "en": 0.010275983558426306, "eb": 0.0001467997651203758, "uk": 0.0003669994128009395, "id": 0.001467997651203758, "nl": 0.0005137991779213153, "no": 0.0009541984732824427, "de": 0.000733998825601879} | https://metode.cat/noticies/escriptors-cienciaferits/la-capsula.html |
mc4_ca_20230418_6_785240 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » ramat » Cerca creences, festes, rituals i ceremònies » Correfoc » En línia » relíquia » RELIGIOSITAT POPULAR » Cerca Recursos Documentals | 0.727207 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A277&f%5B3%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A2&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A470&f%5B5%5D=field_format_rec_doc%3A1&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A282&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A326 |
macocu_ca_20230731_4_409801 | Idiomes
www.blanes.cat
Baixa a gairebé la meitat el nombre de pacients COVID ingressats a l’Hospital Comarcal de Blanes en 15 dies
Noticia publicada a la web el 11/24/2020 11:15:23 AM ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Ara hi ha 16 pacients, i fa dues setmanes n’hi havia 28, mentre que als centres de Calella n’hi ha 43: 18 a l’hospital i 25 al sociosanitari
Data de realització: 11/24/2020 | Data de la darrera actualització: 11/24/2020 | 0.710003 | curate | {"es": 0.015590200445434299, "ca": 0.9844097995545658} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_431565 | El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici realiltza una nova edició d’Aviem al Bestiar. Es farà els dies 6 i 20 de març i el 3 d’abril. | 0.646615 | curate | {"ca": 1.0} | https://transhumancia.com/aviem-el-bestiar/ |
mc4_ca_20230418_3_13601 | Daniel Sancho París: de desembre 2013
L'exposició organitzada pel Servei de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca i comissariada pel mateix artista, Fèlix Plantalech, pretén ser una mostra pel recorregut pictòric d'aquest reconegut artista vilafranquí nascut l'any 1950, que va fer la seva primera exposició individual justament a la mateixa Capella de Sant Joan, l'any 1987. Aquests més de vint-i-cinc anys dedicats a la creació pictòrica són els que els visitants a l'exposició podran percebre en les més de quinze peces, la meitat d'elles de gran format, que ocuparan de nou l'espai de la Capella. Les peces, totes elles realitzades amb acrílic, han estat escollides sota el criteri de mostrar el diferents períodes que l'artista ha anat travessant a través de la seva dilatada trajectòria iniciada el 1987. En aquella ocasió el pintor presentava a la Capella de Sant Joan obres de gran format inspirades en textos del gran escriptor italià Italo Calvino i l'exposició duia per nom Memòria d'Ipàzia. D'aleshores ençà tot un recorregut de més de vint-i-cinc anys de perseverança en això que el mateix Fèlix Plantalech defineix com a ART: Amor, Reflexió i Treball. Un amor, una reflexió i un treball que l'han portat a conquerir un llenguatge artístic personal i únic i que l'han fet mereixedor de premis i reconeixements arreu de l'estat. Més de vint-i-cinc anys homenatjant amb la seva obra la terra i la poètica de la terra treballada per l'home, conreant teles amb colors d'una austeritat inconfusible i creant nous paisatges per a la mirada. Aquest serà el recorregut que, a tall d'homenatge pel llarg camí transcorregut, podrem fer de nou a la Capella de Sant Joan, vint-i-cinc anys després. En aquest recorregut s'hi mostra l'evolució artística des de la seva primera exposició, Memòria d'Ipàzia, fins a obres d'aquest darrer any 2013. En aquest sentit, les obres transmeten uns inicis amb moltes referències i influències d' altres artistes fins arribar a trobar un llenguatge molt més personal i singular. Val a dir també que, amb motiu d'aquesta exposició, Fèlix Plantalech ha realitzat un pòster que es podrà adquirir a la mateixa capella de Sant Joan al preu de 2€. Els horaris de visita de l'exposició són de dimecres a divendres de 17 a 20h, dissabtes de 18 a 20h i diumenges i festius de 12 a 14h i de 18 a 20h. Els dies 25 de desembre i 1 de gener la capella romandrà tancada al públic. Publicado por
Fa unes setmanes vaig localitzar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) un plec de documents en pergamí on es demostra la importància de Les Clotes des del període visigòtic. Entre el plec de documents cal destacar-ne un parell d'importància. El primer, que situa Les Clotes com enclau important en el segle VIIè després de Crist. Segons aquest document Les Clotes seria un espai d'importància comercial i política on residiria habitualment el bisbe de Barcelona "per estar més a prop dels fidels". Per tant, Les Clotes és anterior a Vilafranca.
Aquestes troballes a l'Arxiu de la Corona d'Aragó posen de manifest l'equivocació de molts historiadors vilafranquins que han afirmat que Les Clotes era un lloc on no s'hi podia viure perquè la paraula "clotes" podia ser zona d'aiguamolls. Potser la "famosa" Torre Dela estava situada a Les Clotes? Els arqueòlegs anaven equivocats? Segons hem pogut saber és que en la zona de l'edifici de la Virben, a la plaça de la Verema, van aparèixer unes petites estructures antigues però que, aleshores, no van fer cas. ATENCIÓ: AQUESTA NOTÍCIA ÉS UNA INNOCENTADA. ESTÀ PUBLICADA EL 28 DE DESEMBRE DE 2013
Imatge extreta del llibre del Centenari del Casal (amb permís de l'entitat)
"Fa 85 anys que la sort va caure a Vilafranca" és el títol de l'article d'aquest mes de desembre de la secció "El Racó de la història" del setmanari altpenedesenc El Cargol. El podeu llegir en paper i també a: http://issuu.com/elcargol/docs/el_cargol_760-761
Societat Casal La Principal,
El passat divendres 29 de novembre de 2013 va tenir lloc l'homenatge a l'Antoni Massanell Esclassans el dia que s'esqueia el 20è aniversari del seu traspàs. L'acte va consistir en una conferència, amb un to emotiu, pronunciada per Joan Solé Bordes, deixeble i amic personal de Massanell. L'homenatge va ser organitzat per l'Institut d'Estudis Penedesencs i va comptar amb la col·laboració de l'Arxiu Eclesiàstic de Vilafranca del Penedès (AEVP) i de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). L'Arxiu Eclesiàstic va col·laborar amb l'exposició d'una mostra de llibres escrits per Antoni Massanell i que formen part del fons bibliogràfic parroquial i del fons bibliogràfic Mn. Ferran Bueno Ferrer. Igualment, l'Arxiu Eclesiàstic va oferir la sala parroquial mossèn Joan Vinyeta per poder realitzar l'acte. Més de seixanta persones van assistir a l'acte. | 0.843504 | curate | {"ca": 0.963064584212748, "es": 0.020472773322076827, "pt": 0.012241452089489234, "en": 0.004221190375685944} | http://danielsanchoparis.blogspot.com.es/2013_12_01_archive.html |
cawac_ca_20200528_10_171743 | Presentació del llibre "Nathan de la India"
Lola Toledano, col·laboradora de LaGentgran.cat, reflexiona sobre les contradiccions del nostre estil de vida occidental
Lola Toledano, treballadora social amb més de 25 anys d’experiència en l’àmbit de la gent gran, i col·laboradora d’aquest diari digital, presentarà el dimarts 13 de desembre el seu darrer llibre “Nathan de la India”.
És un text que ens parla de la saviesa i l’espiritualitat d’aquell país a través del cor i les paraules d’un home senzill. Una jove immersa en la rutina de la seva vida occidental tindrà un trobada que marcarà un abans i un després en el seu camí vital. No us ho perdeu! | 0.761622 | curate | {"ca": 0.9752704791344667, "pt": 0.02472952086553323} | http://www.lagentgran.cat//noticia/322/presentacio/llibre/nathan/india |
oscar-2301_ca_20230418_0_344723 | Salàs de Pallars regula l'accés rodat al pantà de Sant Antoni per evitar aglomeracions de vehicles i gent — RàdioSeu 107.2 FM: notícies de La Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu
Ves al contingut. | Salta a la navegació
Eines personals
Identificació
Ràdio Seu
Menu
Inici
Notícies
L'equip
Arxiu
Programació
Ràdio a la carta
Contacte
Ràdio en directe
Search Site
Sou a: Inici / Notícies / Salàs de Pallars regula l'accés rodat al pantà de Sant Antoni per evitar aglomeracions de vehicles i gent
Info
Salàs de Pallars regula l'accés rodat al pantà de Sant Antoni per evitar aglomeracions de vehicles i gent
Un agent cívic controla l'aparcament, que té una capacitat de 65 places
Entrada a l'aparcament de Salàs de Pallars, a la zona de bany de l'embassament de Sant Antoni (Foto: ACN)
Medi Ambient
24/08/2020 13:57
L'Ajuntament de Salàs de Pallars (Pallars Jussà) ha regulat l'accés rodat al pantà de Sant Antoni per evitar aglomeracions de vehicles a la zona d'aparcament municipal. Un agent cívic controla l'entrada i la sortida a la zona coneguda com el Piolet, que té una capacitat per a 65 places. Quan s'arriba a aquest límit, es prohibeix la circulació de més cotxes, que es desvien cap a d'altres indrets del pantà.
L'estacionament de més d'una nit d'autocaravanes o furgonetes també és una problemàtica que l'Ajuntament vol regular la temporada vinent, segons ha explicat l'alcalde del municipi, Francesc Borrell. "La comarca ja té zones habilitades per a autocaravanes i és en aquests espais on haurien d'anar", ha remarcat.
El control viari de la zona del Piolet de Salàs de Pallars s'ha fet per primera vegada en un estiu marcat per la COVID-19, que ha motivat un increment notable de visitants al conjunt del territori. Borrell ha defensat la mesura "per evitar aglomeracions i ordenar l'aparcament". Una vegada el pàrquing està complet, l'agent cívic procedeix a tancar el pas. A mesura que els visitants van sortint del pàrquing, l'agent cívic permet accedir-hi a nous vehicles. Aquest agent cívic s'ha contractat en col·laboració amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà.
D'altra banda, aquesta mateixa setmana, els Agents Rurals han aixecat diverses actes molt a prop d'aquesta zona. Ho han fet als propietaris de furgonetes que aparquen en espais considerats com a fluvials però en què no hi ha aigua i estan molt a prop de l'embassament. Aquestes furgonetes acostumen a passar una o més nits en aquest indret on aquesta pràctica no està autoritzada. | 0.783456 | curate | {"ca": 0.9642563681183237, "de": 0.006162695152013147, "pt": 0.006984387838948234, "fr": 0.009449465899753493, "en": 0.01314708299096138} | https://www.radioseu.cat/noticies/salas-de-pallars-regula-lacces-rodat-al-panta-de-sant-antoni-per-evitar-aglomeracions-de-vehicles-i-gent |
mc4_ca_20230418_17_317315 | ALEGO: AVUI FARAN EL PRIMER TRACTAMENT DE LA TEMPORADA CONTRA LA MOSCA NEGRA:
AVUI FARAN EL PRIMER TRACTAMENT DE LA TEMPORADA CONTRA LA MOSCA NEGRA:
El CODE inicia la campanya de tractaments contra la mosca negra al riu Ebre
Avui dimecres la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics (UEA) de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) duu a terme les prospeccions que quantificaran les larves de mosca negra i el CODE iniciarà els tractaments “enguany molt abans que les anteriors campanyes, ja que la manca d’aigua i l’excés de macròfits al riu afavoreixen l’aparició de larves i per evitar episodis més greus hem avançat el començament de la campanya” – explica el delegat del Govern, Lluís Salvadó.
En aquest cas, el baix cabal del riu d’aquests darrers mesos permet fer el tractament sense que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) hagi de reduir-lo, com s’havia fet en els tractaments de l’any passat. Així, tenint en compte aquest cabal, la previsió és que s’utilitzen en aquest primer tractament uns 1.500 litres del producte biològic BTI, per eradicar les larves d’aquest insecte, que viu al voltant de la vegetació propera a rius i torrents.
La mosca negra és un insecte de mida petita (3-6 mm), de color fosc (negre-gris), el cos ple de pèls curts, antenes i potes curtes i ales més grans. El seu hàbitat és la vegetació a rius i torrents i la posta d’ous a l’aigua, en la vegetació de la vora o substrats de rius. Tenen l’activitat durant el dia i són picadores, provocant molèsties i problemes de salut a les persones. Són picades doloroses, amb un punt central vermell i una inflamació destacable, normalment sagnant.
Publicat per 2teixidor a 09:24
Jo pensava que s'havia acabat amb la "Mosca Negra" el dia de les municipals...
Si la mosca negra estes per la plaça San Jaume o pel parlament ja faria temps que l'haurien eradicat,com no és així ens toca aguantar | 0.850315 | curate | {"en": 0.0784, "ca": 0.9216} | http://angellluis.blogspot.com/2008/02/avui-faran-el-primer-tractament-de-la.html |
aquibergueda_ca_20231009_0_8335 | Pemi Fortuny, l’excantant de Lax‘n’Busto, presentarà aquest vespre, a 2/4 de 9 al Pavelló de Suècia de Berga, juntament amb la guionista Yasmina Cánovas, el documental ‘Guerra? Sierra Leone. Lluitadors per la Pau’. El projecte va néixer del viatge que Fortuny i Cánovas van fer a Sierra Leone entre el 2005 i el 2006 per comprovar sobre el terreny quina era la situació del país, després de la guerra que va enfrontar les dues principals ètnies. Durant aquest viatge van estar en contacte amb moltes persones del país, així com cooperants internacionals que estan treballant per la pau. Tot això, el que van veure i el que van viure és el que vol transmetre el documental. Ho ha explicat Pemi Fortuny, en una entrevista al programa Berguedà Nit de Ràdio Berga.
El documental vol difondre el projecte de rehabilitació dels infants soldat a Sierra Leone, una tasca que desenvolupa des de fa anys el missioner Txema Caballero. No es tracta d’un retrat de la sagnant guerra en aquest país africà sinó d’una reflexió sobre el present. Pemi Fortuny remarca que tot i el drama de la guerra, ara ‘tothom té ganes de tirar endavant’.
El film, de trenta minuts, s’inclou en el llibre ‘Imkra. Històries dels nens soldat’ i vol recollir fons per finançar el manteniment d’una ràdio a Madina, al nord de Sierra Leone. Una ràdio on es faran programes educatius per difondre informació sanitària per prevenir la malària i el còlera. I és que vol substituir la tasca de dotze escoles i arribar a més de 100.000 persones.
El projecte ja ha estat presentat a altres ciutats catalanes i, segons Fortuny, la resposta de la gent ha estat molt positiva.
És a dir, que hi ha molta gent donant suport al projecte, igual que Pemi Fortuny, que després de deixar Lax‘n’Busto ha estat un any a Costa Rica, amb un altre projecte de cooperació i ara continua molt centrat en tirar endavant una ràdio a Sierra Leone.
Pemi Fortuny, l’excantant de Lax‘n’Busto, presentarà aquest vespre, a 2/4 de 9 al Pavelló de Suècia de Berga, juntament amb la guionista Yasmina Cánovas, el documental ‘Guerra? Sierra Leone. Lluitadors per la Pau’. El projecte va néixer del viatge que Fortuny i Cánovas van fer a Sierra Leone entre el 2005 i el 2006 per comprovar sobre el terreny quina era la situació del país, després de la guerra que va enfrontar les dues principals ètnies. Durant aquest viatge van estar en contacte amb moltes persones del país, així com cooperants internacionals que estan treballant per la pau. Tot això, el que van veure i el que van viure és el que vol transmetre el documental. Ho ha explicat Pemi Fortuny, en una entrevista al programa Berguedà Nit de Ràdio Berga. | 1 | perfect | {"ca": 0.9900914634146342, "en": 0.009908536585365854} | https://www.aquibergueda.cat/2008/06/26/pemi-fortuny-presenta-a-berga-el-seu-documental-sobre-sierra-leone/ |
mc4_ca_20230418_15_135074 | Política de privacitat | Web oficial de l'Ajuntament de Siurana
El responsable del tractament de les dades personals recollides al web és l’Ajuntament de Siurana. El tractament de dades es realitza d’acord a les competències municipals i els serveis que ens sol·licita.
Si desitja exercir els seus drets o conèixer més informació sobre els tractaments de dades personals que porta a terme l’Ajuntament, es pot posar en contacte amb el Delegat de Protecció de Dades, dirigint un escrit a l’Ajuntament de Siurana – Pl. Ajuntament, 3 – Siurana 17469 (Girona), indicant a l’assumpte: Ref. Protecció de Dades.
Ajuntament de Siurana. | 0.717304 | curate | {"ca": 0.8921095008051529, "en": 0.10789049919484701} | http://webspobles2.ddgi.cat/siurana/politica-de-privacitat/ |
mc4_ca_20230418_15_486941 | Matricula’t en el nostre 4t Curs Llengua i Identitat al Sud: «La reforestació lingüística del sud» – El Tempir
Matricula’t en el nostre 4t Curs Llengua i Identitat al Sud: «La reforestació lingüística del sud»
Amb la proposta d’enguany, «La reforestació lingüística del sud», la finalitat és proporcionar als participants del curs una base sòlida que els permeta comprendre la situació lingüística de la qual partim al sud, per a poder plantejar cap a on hauríem d’anar, aprofitant la part més positiva de totes les eines legislatives i metodològiques a l’abast. Així, els objectius que es pretenen són diversos: la restauració del valencià en aquelles contrades o zones urbanes on no es parla i la pervivència i la cohesió dels nuclis valencianoparlants a les ciutats, sempre des del respecte i la revalorització de la diversitat lingüística actual al sud. Això sí, amb una perspectiva clara de sostenibilitat lingüística i alhora d’impuls del valencià com a llengua de cohesió social. En altres paraules, allà on molts parlen de revernacularització del migjorn valencià, El Tempir parla de reforestació lingüística. El curs tindrà lloc al Centre Cultural Les Clarisses d’Elx, de dilluns 21 a divendres 25 d’octubre entre les 16.30 h a 20.30 h.
En aquesta quarta edició del curs col·laboren amb El Tempir l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Vicerectorat de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, el CEFIRE d’Elx, la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià i l’Ajuntament d’Elx.
Programa del 4t Curs Llengua i Identitat al Sud: «La reforestació lingüística del sud»
16.45 h. Conferència: «El cromatisme lingüístic d’un ecosistema comunicatiu divers». Miquel Àngel Pradilla, professor de Filologia Catalana de la URV i president de la Societat Catalana de Sociolingüística.
18.00 h. Conferència: «El treball de les actituds lingüístiques a l’aula». Sandra Montserrat, professora de Filologia Catalana de la UA.
20.00 h. Presentació del llibre Igualtat lingüística: capgirar el desús i la subordinació, d’Alfons Esteve i Francesc Esteve. Presenta: Robert Escolano, vicepresident d’El Tempir.
16.45 h. Conferència: «Revitalización en entornos hostiles. Algunas claves de acción desde Biarritz». Eneko Gorri, sociòleg i tècnic lingüístic d’èuscar de l’Ajuntament de Biarritz.
19.45 h. Presentació del llibre Cròniques negres del català a l’escola, de Pere Mayans Balcells. Presenta: Josep Enric Escribano, president d’El Tempir.
18.00 h. Conferència: «Mesures revernacularitzadores al sud valencià». Brauli Montoya, catedràtic de Filologia Catalana de la UA, membre de la Secció Filològica de l’IEC i acadèmic de l’AVL.
19.45 h. Presentació del llibre Manual d’autoajuda per a catalanoparlants, d’Andreu González Castro. Presenta: Josep Escribano, president d’El Tempir.
De 16.30 h a 20.30 h. Taller: «L’assertivitat en contextos de minorització lingüística». Ferran Suay, professor de Psicologia de la Universitat de València i president d’ELEN (Equality Language European Network).
16.45 h. Taula redona: «Valencianitat cultural i lingüística a l’extrem sud», amb la intervenció de Karlos Bernabé (Cambiemos Orihuela), Francesc Faraig (professor de l’IES Miguel Hernández de Bigastre), Vicent Mauri (portaveu d’Intersindical Valenciana) i Vicent Tortosa (professor de l’IES Josep de Ribera de Xàtiva). Taula moderada per Marina Macià, vocal de la Junta Directiva d’El Tempir.
18.00 h. Conferència: «De la imposició a la reposició: per què cal replantar llengües». Carme Junyent, professora de Lingüística de la UB i directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades.
19.45 h. Presentació del curtmetratge Per què tu? Per què ara?, de Cristina Sempere Alvarado i Josefa Jaén González, Premi al Millor Curtmetratge en l’XI Concurs de curtmetratges, obres audiovisuals i doblatges de la UA (2019).
20.15 h. Presentació del Decàleg de sostenibilitat lingüística d’El Tempir. Josep Enric Escribano, president d’El Tempir.
Aquest curs té el reconeixement de 2 crèdits computables en els itineraris per a l’obtenció del Certificat de Capacitació en Valencià de la Universitat d’Alacant. La data d’inscripció és del 16 de setembre al 16 d’octubre en Servei de Llengües. Preu de la matrícula: persona afiliada a El Tempir, 30 euros; l’alumnat i personal de la UA, 40 euros, i altres, 50 euros.
Si ets docent en actiu, pots inscriure’t del 18 de setembre al 10 d’octubre en aquest enllaç: http://mestreacasa.gva.es/web/cefireelx/inscripció. La inscripció no comporta pagament de cap taxa.
josep-enric2019-10-17T23:20:45+00:0023 de setembre de 2019 |Etiquetes: cohesió lingüística, diversitat lingüística, El Tempir, Llengua i identitat al Sud, reforestació lingüística| | 0.807439 | curate | {"ca": 0.9421711899791232, "es": 0.05782881002087683} | http://eltempir.cat/matriculat-en-el-nostre-4t-curs-llengua-i-identitat-al-sud-la-reforestacio-linguistica-al-sud/ |
mc4_ca_20230418_13_681030 | Bons moments. Àngels: d’agost 2015
Bones vibracions amb Biel Ballester Trio
Pels Estrets, Port
L'Arpeggiata: Antidotum tarantuale
Oblivion: cello i piano
Festa del riu. La Marta, tota una campiona
Comencen a madurar les mores
Temps de riu
Matinant amb Juno
i el gest airós que fas quan et pentines; miro el maig adorable de les sines, miro el teu cos esvelt damunt l'arena.
Escuma i sol i nacre i llum serena, t'evoco sota un cel ple de gavines. Agraïda és la mar. Algues, petxines
Gerard Vergés. Lliri entre cards
Mozart: Symphony n. 25
Matinant, des de la Serra de la Fatarella
Deltebre en blanc i negre
Parlo d'un riu antic, solcat encarapels vells llaguts: els últims, llegendarisllaguts, tan afuats com una espasa,i carregats de vi, de llana, d'ordi,i amb mariners cantant sobre la popa.Parlo d'un lent crepuscle que posavaor tremolós a l'aigua amorosida,punts de llum a les ales dels insectes,solars reflectiments als ponts llunyans.Dolça remor de l'aigua en el record. (Fragment)Gerard Vergés | 0.667103 | curate | {"en": 0.0787321063394683, "ca": 0.7494887525562373, "it": 0.08486707566462168, "pt": 0.014314928425357875, "eu": 0.016359918200409, "es": 0.014314928425357873, "fr": 0.041922290388548056} | http://angelsperezt.blogspot.com/2015_08_01_archive.html |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.