id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_2_280245 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Kungrats
18 llengües
Azərbaycanca
Čeština
Deutsch
English
فارسی
Français
Italiano
日本語
Қазақша
한국어
Кыргызча
Монгол
Русский
Slovenščina
தமிழ்
Українська
Oʻzbekcha/ўзбекча
中文
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Kungrats
Tipus
tribu i casa noble
Llengua
llengües mongòliques
Els kungrats, qongirat, onggirat, khunggirat o konkirat/konkurat, en mongol: хонгират, en kazakh: қоңырат) és una tribu de l'Àsia central, una de les divisions essencials del Mongols. Les variacions sobre el nom inclouen Onggirat, Wangjila (王紀剌), Yongjilie (雍吉烈), i Guangjila (廣吉剌) a fonts xineses, i ongrat o kongrat en turc. Marco Polo els anomena com a "ungrat". [1] Originalment mongols, es van barrejar amb turcs als segles xiii i xiv.
Les pastures originals dels qongirats eren a Mongòlia oriental, prop del llac Hulun. La muller de Genguis Khan, Borte era un membre d'aquesta tribu, i tenia la més alta consideració dins de l'Imperi Mongol. Les mullers de la majoria de governants de la dinastia Yuan i de l'Horda d'Or també eren dels qongirat. Per això tenien poders enormes a les corts dels dos estats. Forçaren als governants de l'Horda d'Or a fer la pau amb Khublai Khan el 1280 i van convèncer a Tokhta Khan d'acceptar la supremacia del Kagan el 1304. Els qongirat sota la reina Dagi i Temüder, el Ministre del Secretariat, arribaren al seu cim polític en la dinastia mongola a la Xina, el principal dels quatre kanats, durant el regnat de Gegin Khan Shidebala (1321-1323). Construïren la ciutat de Yingchang a la moderna Mongòlia Interior el 1271.
Després de la mort del Kagan Toghan Temur, es perdia l'estatus imperial a la Xina i els altres estats mongols, i un cos dels qongirat i olkhunut (El clan de Borte) es rendia a la dinastia Ming el 1371. Mentrestant, els qongirat, pertanyien al tumen Khalkha del sud de la moderna Mongòlia Interior i els olkhunuts vivien a la moderna província de Khovd.
Al segle xviii les conques de l'Amu Darya i Sir Darya passava sota el control de tres kanats uzbeks que reclamaven legitimitat de la seva descendència de Genghis Khan. Aquests eren, d'oest a est, els qongirats o kungrats basats en Khiva o Khwarazm (1717-1920), els mangits a Bukharà (1753-1920), i el mings a Kokand (1710-1876). La dinastia Sufi (1359-1388) que havien fundat les elits qongirat a Khwarazm, dominaven el seu propi estat sota el descendents de Jotxi i sota Tamerlà. Els emirs (inaqs o inaks) qongirats esdevingueren governants de facto del Kanat de Khivà vers el 1700 i els seus descendents assoliren el títol de kan ells mateixos el 1804. El 2 de febrer de 1920, el darrer kan de Khivà Sayyid Abdullah, abidcava forçat i el 1924 la república de Khiva era incorporada a la Unió Soviètica.
Els descendents dels qongirat es troben entre els mongols a la part occidental de Mongòlia i entre els yugurs al Gansu, Xina. Clans amb aquest nom són coneguts actualment dins dels Juz Mitjàns de la nació Kazakh, els Karakalpaks i els Uzbeks.
Referències[modifica]
↑ Polo, Marco. The Travels of Marco Polo (en anglès). vol.1. Library of Alexandria. ISBN 1465503560.
Enllaços externs[modifica]
Onggirats
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kungrats&oldid=28204560»
Categories:
Grups humans d'Àsia
Història de l'Uzbekistan
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 7 set 2021 a les 15:02.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.692833 | curate | {"ca": 0.8964959568733154, "hu": 0.0029649595687331535, "az": 0.003234501347708895, "sh": 0.0018867924528301887, "de": 0.02345013477088949, "en": 0.007816711590296496, "fa": 0.0013477088948787063, "fr": 0.00215633423180593, "it": 0.01940700808625337, "ja": 0.002425876010781671, "kk": 0.0018867924528301887, "ko": 0.0008086253369272237, "ky": 0.00215633423180593, "mn": 0.0016172506738544475, "ru": 0.0018867924528301887, "sl": 0.0029649595687331535, "ta": 0.0013477088948787063, "uk": 0.0026954177897574125, "uz": 0.004582210242587601, "zh": 0.0005390835579514825, "es": 0.004851752021563342, "ro": 0.0037735849056603774, "ar": 0.00431266846361186, "id": 0.002425876010781671, "la": 0.0029649595687331535} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Kungrats |
mc4_ca_20230418_12_711850 | Telèmac: de juny 2010
Arthur & George (#3)
Arthur & George, de Julian Barnes, és una de les meves novel·les preferides, i fa poc que la vaig acabar per segona vegada. És un autèntic plaer, i la recomano a tothom que vulgui passar una bona estona amb una novel·la.
Sinopsi: La novel·la narra les vides creuades de dos personatges amb existència real i històrica, Arthur Conan Doyle i George Edalji. Ambdós personatges no poden ser més diferents: mentre que el primer és un personatge famós i reconegut, escriptor d'èxit; el segon és un advocat de províncies d'ascendència índia amb una existència monòtona i un caràcter introvertit. Tanmateix, quan una sèrie de crims especialment violents contra el bestiar de la zona assolin la comarca on viu George, aquest serà acusat per la policia com a primer i únic sospitós. Podríem parlar molta estona intentant definir temes que apareixen en la novel·la: el prejudici racial, la importància de la formació de la persona durant la infantesa, l'amor, el sentit de l'honor, les relacions familiars, la inquietut davant la mort, la religió, l'esbiaixament de la justícia... Tanmateix, l'única certesa que tindrem des del principi és aquesta: George és innocent.
M'agrada: Tota la novel·la és un punt fort, des del principi fins al final, tant pel que fa a la seva estructura, la forma com la història captiva per sí mateixa, i els moments d'ironia i humor amb què Barnes corona aquesta obra mestra.
Etiquetes: Julian Barnes, llibres
Un drac de debò
Hi havia una vegada un pomer de pomes d'or en un jardí encantat. Havia estat el present nupcial que Gea, deessa de la terra, havia fet a Hera amb motiu de la seva unió al rei dels déus. L'arbre es trobava custodiat per un ferotge drac que posseïa el do de la immortalitat, i per les hespèrides, les tres nimfes del crepuscle. I com sempre passa en aquests casos, de sobte apareix algú, l'heroi, que ha de desafiar la guàrdia per tal d'aconseguir el preuat tresor: les pomes de l'arbre del jardí de les Hespèrides.
Per què hi hauria necessitat de situar el jardí en l'extrem més allunyat del món, i col·locar-hi el temible guardià, doncs, si no fos per guiar-hi les passes de l'heroi? Així és com van les coses, i més quan l'heroi es troba lligat per un pacte de fidelitat al seu cosí, mortal i envejós, que és qui li encarrega treball rere treball sense descans... Aquest és el paper, des de temps ancestrals, del rei garrepa i malintencionat que pretén defugir el reconeixement de l'heroi tal com se li presenta. Com en tots els contes, quan a l'heroi se li imposa un treball aquest ha de ser impossible de realitzar: és l'única manera que l'heroi aconsegueixi realitzar-lo (per alguna cosa és l'heroi...) i al final se li doni el reconeixement que li havia estat negat al principi.
I no cal dir, és clar, que l'heroi se'n surt amb les hespèrides i el drac. Amb l'ajuda d'Atlas, el gegant, no li és gens difícil adormir-los i agafar les pomes. Als guardians fracassats sempre se'ls castiga, i aquest cas no és excepció. La història acaba amb el drac enviat al cel en forma de constel·lació i les hespèrides transformades en arbres.
El que potser sí cal destacar és que el jardí de les Hespèrides, més que en l'extrem més allunyat del món, es troba a Barcelona i que, com en la història, també es troba custodiat per un drac amenaçador. El jardí de les Hespèrides, amb la famosa porta del drac, pertany a la reforma de la finca Güell que Antoni Gaudí va dur a terme entre els anys 1883 i 1887. Actualment els terrenys pertanyen a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Artísticament, pertanyen als inicis del seu autor, i formen un dels primers exemples que tenim en l'obra de Gaudí de l'ús del trencadís en decoració arquitectònica, sobre tot pel que respecta els edificis dels estables i de la casa del porter, a banda i banda de la porta. En aquests podem observar com a element distintiu la volta feta amb maons.
Però del que volia parlar especialment és del drac: d'aquesta impressionant escultura que guarda l'entrada del parc. Forjada en ferro als tallers Vallet i Piquer l'any 1885, amenaça el visitant amb la boca oberta i amb aquest posat agressiu: sembla que és la forma com un drac hauria de mirar. I tanmateix, aquesta expressió de violència continguda contrasta amb la impressió de lleugeresa que causa la composició de l'escultura: el cos, similar al d'una serp, és prim i sinuós, i queda parcialment tapat per unes ales de rata pinyada que, sens dubte, li donen a l'obra part del seu caràcter. La composició queda rematada pels estels punxeguts que ressegueixen la línia de la constel·lació del drac.
La història d'aquesta obra és característica del caràcter transversal i eclèctic tant del modernisme com de la Renaixença catalans. Antoni Gaudí havia entrat en aquella època en contacte amb Eusebi Güell a través del sogre d'aquest, el marquès de Comillas, per a qui Gaudí havia realitzat la casa d'estiueig coneguda com "El Capricho", a Santander. No és casualitat que Comillas fos també el protector del poeta de la Renaixença Jacint Verdaguer, que havia mitificat els orígens d'Espanya i el viatge de Cristòfor Colom al poema L'Atlàntida. En aquest poema podem llegir novament el relat del jardí de les Hespèrides, situat en aquest cas en la mítica illa, i que en el poema impulsa Colom en la seva expedició.
Coses, m'imagino, que són fruit d'una època. El que no es pot dubtar, tot i així, és que si existeix un drac autèntic i genuí en la història de l'art català, ha de ser aquest d'entre tots els que puguem trobar.
Fragments hermenèutics
Això és part del treball final que vaig fer per a l'assignatura "Filosofia i hermenèutica", i que consistia en l'anàlisi d'una sèrie de textos de l'obra Verdad y método de Gadamer. Una de les parts del treball consistia en fer un esquema-resum de la teoria, i això és part del que en va sortir al final. Sóc conscient que pot semblar una mica desordenat i poc intuïtiu a simple vista, i que es podrien explicar moltes més coses a propòsit del tema, però el procés que vaig seguir va ser com esprémer un cítric: primer tenia tots els textos, després vaig anar resumint, i fent resums dels resums, i creant relacions entre les parts resumides, i resumint-les encara més, i així successivament. Aquest és el telegrama que va quedar al final. Pot resultar útil com a resum esquemàtic de les idees principals de la teoria hermenèutica segons Gadamer. Les cites són tretes de l'edició castellana de Verdad y Método.
1. Nivell ontològic
En el lenguaje se basa y se representa el que los hombres simplemente tengan mundo. p 531.
Per tant: hi ha una unitat entre el llenguatge i la tradició (o cultura, punt de vista sobre el món): és a dir
acepción del lenguaje como acepción del mundo. p 531.
los sistemas inventados de entendimiento artificial no son nunca lenguajes. p 535.
El món humà està format per la lingüisticitat, i és la regió de la llibertat, a diferència de l’entorn, és a dir, el món d’estimul-resposta dels animals. És a dir, tenir món significa mantenir una relació d’objectivitat / capacitat d’objectivació respecte de l’alteritat:
Tener mundo quiere decir comportarse respecto al mundo. Pero comportarse respecto al mundo exige a su vez que uno se mantenga tan libre frente a lo que le sale al encuentro desde el mundo que logre ponerlo ante sí tal como es. Esta capacidad es tanto tener mundo como tener lenguaje. p 532.
La galeria de gravats (1956) de M. C. Escher
2. Nivell hermenèutic (de l'experiència)
La interpretació o comprensió es pot entendre com el procés [en el medi lingüístic] que es basa en la relació distància-acord, estranyament-familiarització entre certes parts (lector-text, traductor-text, conversants entre ells) respecte a un objecte (o “sentit” del text).
…la traducción [comprensión–acuerdo–familiarización] no es una simple resurrección del proceso psíquico original del escribir, sino una recepción del texto realizada en virtud de la comprensión de lo que se dice en él. p 464.
Pero esto quiere decir que en la resurrección del sentido del texto se encuentran ya siempre implicadas las ideas propias [interpretación–tradición] del intérprete. p 467.
És a dir, el procés de comprensió s’articula amb una relació sempre circular i continua entre dos moments: el moment de comprensió [d’acord: moment transmissor de tradició, d’autonomia del sentit] + el moment d’interpretació [de desacord o problematicitat: moment d’anivellament de l’estrany amb el familiar, de la subjectivitat de la consciència: fusió d’horitzons respecte de l’objecte].
…la comprensión no es seguramente una “comprensión histórica” que reconstruya la génesis del texto. Lo que uno entiende es que está comprendiendo el texto [objeto-sentido] mismo. […] En último extremo comprender e interpretar son la misma cosa. […] La forma de realización de la comprensión es la interpretación. p 466–467.
Interpretar significa justamente aportar los propios conceptos previos con el fin de que la referencia del texto se haga realmente lenguaje para nosotros. p 477.
La interpretación no es un medio para producir la comprensión, sino que se introduce por sí misma en el contenido de lo que se comprende. p 478
És a dir, no és que el moment d’interpretació sigui un mitjà per a la finalitat de la comprensió, sinó que en el moment de comprensió ja s’ha donat la fusió d’horitzons entre el que és objectiu en el sentit originari del text i el que és objectiu en la pertinença del receptor a la seva tradició-cultura, més el moviment subjectiu de consciència que ha fet el receptor per tal d’arribar a aquest punt.
Nota sobre el gravat d'Escher: a part que és la meva obra preferida d'Escher, crec que il·lustra força bé la relació circular i contínua que s'estableix entre el subjecte, l'objecte-text (recordem que la teoria de la interpretació de Gadamer tant es pot dirigir a la interpretació de textos com a la d'obres d'art, i una part important de Verdad y Método parla de l'art) i el context cultural i històric (tradició) en què tots dos s'insereixen.
Avui no és cap efemèride en especial, però en vistes que l'estat d'Israel ha seguit transitant aquests últims dies (més encara, hauríem de dir) els camins de la Barbàrie, tal com ho faria algú que no ha après res de tantes classes d'història i de tants exercicis de memòria, he arribat a la conclusió que quan es tracta de l'Holocaust qualsevol dia és bo per a recordar... La meva germana em va passar aquesta vinyeta (gràcies, Esther) i a mi em va semblar molt bona, com feta des del cor. Espero que us agradi tant com a mi.
-Miri, li he de dir, senyor... Quin tatuatge més avorrit que porta al braç. Sols una sèrie de números. -Bé, tenia com la teva edat quan me'l van fer, i me l'he deixat com a recordatori. -Oh, un recordatori de temps millors? -No, d'un temps en què el món es va tornar boig. "Imagina que et trobes en un país on els teus conciutadans van seguir la veu d'extremistes polítics a qui no agradava la teva religió. Imagina que t'ho prenen tot, envien la teva família sencera a un camp de concentració per a treballar com a esclaus, i aleshores són sistemàticament assassinats. En aquest lloc, fins i tot et treuen el teu nom i te'l canvien per un número tatuat al braç. Se'n va dir L'Holocaust, quan milions de persones van morir tan sols a causa de la seva fe..." -Així que se'l va deixar per recordar-se dels perills de l'extremisme polític? -No, amor. Per recordar-te'ls a tu.
▼ de juny 2010 (4) | 0.804316 | curate | {"ca": 0.8490216816499206, "en": 0.0037017451084082496, "fr": 0.008901815617838886, "cs": 0.0014101886127269522, "es": 0.13326282390269698, "ru": 0.0010576414595452142, "bs": 0.0005288207297726071, "pt": 0.0021152829190904283} | https://noemitrave.blogspot.co.uk/2010/06/ |
macocu_ca_20230731_0_181291 | TALLERS CCVIC HIVERN 2020 AL CCVIC CAN PAU RABA: TEATRE, LLENGUA I COMUNICACIÓ
Narrativa per blog i xarxes socials, treball en equip, alemany, riu i deixa riure i pòquer.
Els Centres Cívics de Vic programem 30 activitats trimestrals en el marc del programa TALLERS d’hivern 2020.
Narrativa per a blog i xarxes socials.
A càrrec de Sandra Parés, escriptora i storyteller.
10 sessions, cada dilluns, del 20 de gener al 23 de març.
El curs té per objectiu aportar eines narratives visuals i escrites per poder crear i compartir un contingut més atractiu al nostre blog i/o a les nostres xarxes socials.
A càrrec de Toni Fijo, especialista en motivació, màrqueting i vendes.
En tots els àmbits de la vida -familiar, laboral, lleure...- la cooperació és bàsica per a poder avançar en la direcció desitjada. A vegades no és gens fàcil crear espais d’interacció en els quals tothom tingui un rol satisfactori i la motivació necessària per contribuir al bé col·lectiu.
A càrrec d’Elena Martín, professora de llengua alemanya.
A càrrec de Montse Galobardes, pallassa i educadora d’hospital.
Taller per a persones fins a 150 anys. Buscarem la mirada del clown de cada un dels assistents i despertarem totes les cèl·lules pallasses que tinguem. Activitat orientada a treure la personalitat del clown de les persones participants a través del joc en llibertat, amb activitats lúdiques i de lliure disposició.
Per jugar a pòquer i aprendre o millorar les nostres habilitats en aquest joc de cartes però, sobretot, gaudir jugant. Cada sessió començarà amb una explicació sobre normes i conceptes bàsics per poder començar a jugar al Texas Hold’em, i seguidament es jugarà. En la sessió final es jugarà un torneig entre tots els assistents al taller. | 0.817141 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_103775 | Dra. Anna Petit Boix
L’Anna és doctora en Ciència i Tecnologia Ambientals, té un màster en Estudis Ambientals amb especialització en ecologia industrial i és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, és investigadora del programa María Zambrano a Sostenipra. Anteriorment, va ser membre del grup de recerca Circulus a la Universitat de Freiburg (Alemanya). D’entre els seus temes de recerca destaca l’anàlisi ambiental d’estratègies d’economia circular aplicades a les ciutats, fent especial èmfasi en l’agricultura urbana i el cicle de l’aigua. Per fer-ho, aplica eines i mètodes com ara l’anàlisi del cicle de vida. | 0.765522 | curate | {"es": 0.0060790273556231, "fr": 0.022796352583586626, "ca": 0.9711246200607903} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_39612 | Esta es una copia en modo sólo lectura de los contenidos de Vilapèdia a fecha del 8/1/2016, recuperada por Wikis.cc gracias a un backup de WikiTeam.
Les cartes àrabs a l'Arxiu municipal
De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La llengua àrab va tenir un caràcter "oficial" en el sentit de pública i no particular o privada durant els tres segles següents a la conquesta cristiana. Aquesta afirmació la corroboren plenament les cartes àrabs que es custodien a l'Arxiu Municipal de Vila-real. En aquests documents s'entreveuen aspectes socioeconòmics i jurídics que podrien ajudar a conèixer millor la situació dels mudèjars, musulmans que continuaven vivint en territoris cristians després de la conquesta, com a individus i com a societat colonitzada.
La documentació la componen 58 cartes enviades, com a contestació a un requeriment dels jurats de Vila-real, des d’Artana, Benavites, Betxí, Eslida, Mascarell i Vall d'Uixó. Abasten des de 1468 fins a 1518 inclusivament, amb algunes llacunes. En la majoria dels casos la carta es redueix a un trosset de paper, en altres, la resposta s'escriu al dors de l'enviada des de Vila-real. Totes estan redactades en àrab, amb algun tret dialectal. La lletra és magribí, en alguns casos elegant i cancelleresca, molt poques vegades es vocalitza el text i de vegades s'ometen punts diacrítics.
Datació
D'aquests 58 documents 13 corresponen a Artana, 21 a Betxí, 18 a la Vall d'Uixó, 4 a Mascarell, un a Benavites i un altre a Eslida. En alguns casos la datació cronològica sembla inviable. Els amanuenses d'aquestes cartes àrabs no van seguir un sistema uniforme per datar: s'empren els anys cristians, els de la Hègira musulmana, alguns no indiquen l'any, altres ometen la data...Quan el document es data per la Hègira només s'indica la xifra. En una ocasió el amanuense dóna erròniament l'any 888 de l'Hègira (que seria el 9 de febrer de 1483), mentre la carta cristiana porta data 19 de novembre de 1492 i s'indica feta responsiva a XX del dit mes, per tant s'ha datat el document segons la data cristiana, és a dir 1492. L'any cristià apareix indicat amb l'expressió "dels ca‘yam" o bé "de la data del Messies" o "de la vostra data". Només en tres ocasions s'expressa la desena de l'any sense cap explicació. En un cas es dóna la data "875 i 1400 de la data del Messies", sistema de calendari que es pot posar en relació amb altre document en que l'any 893 es qualifica "dels cristians". En ambdós casos s'ha datat el text com de 1475 i 1493 entenent que l'escrivà considerava les desenes com a pertanyents a la cronologia cristiana.
Un cas curiós el presenta un document en què els números s'escriuen de dreta a esquerra induint a error a primera vista, ja que no es tracta del dia 12 de l'any 98 cristià, sinó del 21 de l'any 89, data que es pot reconstruir gràcies al fragment de la carta enviada des de Vila-real en què consta la data: Data índex Vila Reguali die XVII Mensis decembris anno a Nativitat Domini Ministeri. CCCCº. LXXXº. VIIIIº.
Contingut
La sèrie més homogènia és la corresponent a Betxí, seguida de la Vall d'Uixó i Artana, mentre que Benavites, Eslida i Mascarell tenen una representació molt reduïda. És lògic que Betxí i la Vall d'Uixó representin més de la meitat del total, ja que la proximitat dels seus termes als de Vila-real expliquen el assidu tracte de les dues comunitats. La sèrie s'interromp el 1518, pròxim ja el problema de les Germanies que culminaria amb la conversió en massa de les comunitats musulmanes. No vol dir això que fossin les Germanies la causa que no es troben més documents àrabs en l’arxiu vila-realenc, ja que els tractes i comunicacions entre aquells grups socials es van seguir efectuant i existeixen cartes oficials d'aquest tipus datades després del problema de la conversió forçada, encara que no a Vila-real.
El motiu d'aquestes cartes és sempre la reclamació del pagament de contribucions (peita, alfarda o sequiatge). Si es tracta d'una o altra contribució (per terres o regs) cal comparar tant el text àrab com el cristià quan aquest existeix. Finalment, dos fets han de ser ressaltats: d'una banda l'ús de la llengua àrab pels mudèjars, no només a nivell col·loquial sinó en el terreny de la "cooficialitat" amb el valencià, d'altra banda, la propietat de terres fora dels seus termes, com ja s'ha posat de relleu en alguns treballs. Tots dos fets posen de manifest la importància d'aquest tipus de documentació, a part de la purament filològica, perquè no es tracta de cartes familiars d'una minoria en decadència, sinó d'una correspondència de tipus oficial mantinguda per funcionaris, la diferència més acusada (religió) no impedia que cadascú s'expressés en la seua llengua i s'aplicara amb pulcritud el que establien les lleis forals.
Documentació: María del Carmen Barceló Torres, “Las cartas árabes de Vila-real. (Revisión del panorama mudéjar valenciano)”, Estudios Castellonenses nº 1, 1982, pp. 365-397.
Obtingut de «http://vilapedia.wikis.cc/w/index.php?title=Les_cartes_àrabs_a_l%27Arxiu_municipal&oldid=3940»
Menú de navegació
Eines de l'usuari
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants
Vistes
Mostra
Mostra el codi
Mostra l’historial
Més
Cerca
Navegació
Pàgina principal
Canvis recents
Pàgina a l'atzar
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Versió per a impressora
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Explora les propietats
Cita aquesta pàgina
Darrera modificació de la pàgina: 15 des 2014 a les 12:43.
El contingut està disponible sota la llicència Creative Commons Atribución-CompartirIgual si no s'indica el contrari. | 0.79345 | curate | {"es": 0.041930236761250676, "ca": 0.9333092354961142, "en": 0.006867883607446231, "kk": 0.0010844026748599313, "uk": 0.0023495391288631843, "fr": 0.01066329296945599, "it": 0.0019880715705765406, "pt": 0.0009036688957166094, "de": 0.0009036688957166094} | https://vilapedia.wikis.cc/wiki/Les_cartes_%C3%A0rabs_a_l%27Arxiu_municipal |
mc4_ca_20230418_1_552169 | el mèlich: A proposit de Nazim
A proposit de Nazim
Fragment final el programa SINGULARS de TV3, conduit de forma excel·lent per Jaume Barberà. Ahir va tenir de convidat al professor Ramon Bayès que ens va descobrir aquest gran poeta turc.
Publicado por el Mèlich en divendres, de febrer 10, 2012
Gran programa el Singulars d'en Jaume Barberà, al que li he dedicat un parell d'entrades al meu bloc, i gran vers final. Gràcies pel tall
de febrer 12, 2012 11:25 p. m. | 0.712891 | curate | {"ca": 0.9584245076586433, "fr": 0.04157549234135667} | http://xivarri.blogspot.com/2012/02/proposit-de-nazim.html |
mc4_ca_20230418_6_136397 | Curs d’itineraris històrics a l’Escola d’estiu del Bages | Memòria.cat
Curs d’itineraris històrics a l’Escola d’estiu del Bages
Enguany l’Escola d’estiu del Bages ofereix el curs “Creació d’itineraris de tipus històric per Manresa”, que serà impartit per Josep Castilla i Jordi Pons, membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
La finalitat del curs és mostrar com es poden explicar fets històrics de Manresa del segle passat i que es troben documentats a www.memoria.cat en un format més atractiu per als escolars, creant diferents itineraris temàtics per seguir amb l’ús de dispositius mòbils.
Primer s’explicarà com crear els itineraris partint de la documentació existent i emprant diverses eines a l’abast i, posteriorment, se sortirà al carrer amb els mòbils per seguir l’itinerari proposat i veure’n l’aprofitament didàctic.
El curs, que s’adreça a mestres i professors d’Educació Primària i Secundària, tindrà lloc a la Fundació Universitària del Bages del 3 al 7 de juliol, de 9:30 a 13:00 h.
Trobareu informació sobre la resta de cursos i sobre les inscripcions al web de l’Escolta d’estiu:
http://www.escolaestiu.net | 0.812603 | curate | {"ca": 0.9770114942528736, "pt": 0.022988505747126436} | http://www.memoria.cat/curs-d%E2%80%99itineraris-hist%C3%B2rics-l%E2%80%99escola-d%E2%80%99estiu-del-bages |
racoforumsanon_ca_20220809_0_61212 | Doncs això... A partir d'ara què? La aposta estrategica de entregar-se lligats de peus i mans al PSC-PSOE per destruïr CiU a l'¡oposició?... es un éxit? Ja us ho fareu...però solets No ens heu mort i en aquestes eleccions no ens heu enterrat Ens veiem a les generals!
els resultats a l'area metropolitana son un fracás, l'estrategia tenia una base massa ingenua.
tens raó, el que caldria fer és concentrar-se en ser el principal partit socialdemòcrata de les comarques de fora l'àrea metropolitana (com de fet ja són a bona part de la Catalunya Vella rural) i esperar una escissió del PSOE en versió catalanista de veritat, o un creixement d'EUiA (separat d'ICV) a Barcelona, i que això tregui l'hegemonia a l'establishment sociata d'avui dia. | 0.811104 | curate | {"ca": 0.9850948509485095, "es": 0.014905149051490514} | |
dogv_ca_20231006_0_30914 | ORDRE 5/2023, de 4 d'abril, de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, per la qual es fixen les quantitats actualitzades per al càlcul de subvencions i bestretes per a despeses electorals, així com el límit dels que puguen realitzar els partits, coalicions o agrupacions que concórreguen a les eleccions a les Corts [2023/3817]
(DOGV núm. 9570 de 06.04.2023) Ref. Base de dades 003610/2023
-
Anàlisi documental
Convocades pel president de la Generalitat, mitjançant Decret 3/2023, de 3 d'abril, (DOGV 9568, 04.04.2023) eleccions a les Corts, és procedent, per part de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, dictar la norma legal que actualitze les quantitats assenyalades en els articles 40 i 41 de la Llei 1/1987, de 31 de març, electoral valenciana.
Per això, i vistos els crèdits consignats en la Llei de pressupostos per al present exercici, en compliment del mandat contingut en els preceptes abans assenyalats,
ORDENE
Article primer. Límit de despeses
1.1. Per als partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors que concórreguen només a les eleccions a les Corts, el límit de despeses per a cadascun d'ells, per cada circumscripció on presenten candidatura, serà el que resulte de multiplicar per 0,28 , el nombre d'habitants de dret de la circumscripció.
1.2. De conformitat amb el que disposa el paràgraf anterior, el límit de despeses que podran realitzar els partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors en cadascuna de les províncies que integren la Comunitat Valenciana, per a les pròximes eleccions, de conformitat amb el cens vigent de població, és el següent:
Alacant: 532.446,32 euros.
Castelló: 165.372,48 euros.
València: 729.611,96 euros.
Article segon. Límit de despeses en concurrència electoral
En el cas que els partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors concórreguen simultàniament a les eleccions a les Corts i a les eleccions locals, el límit de les dites despeses electorals és el que estableix l'article 131.2 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Article tercer. Bestretes de subvencions
Les bestretes de subvencions que preveu l'article 42.1 de la Llei electoral valenciana, quedaran a la disposició dels partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors, en aplicació del que es disposa en l'article 42.3 de l'assenyalada llei, a partir del dia 3 de maig de 2023.
El procediment per a la seua sol·licitud serà l'assenyalat en l'article 42.2 de la Llei electoral valenciana.
Article quart. Bases per al càlcul de les subvencions
Les quantitats assenyalades en l'article 41.1 de la Llei 1/1987, de 31 de març, electoral valenciana, pel qual s'estableixen les regles per a la subvenció per la Generalitat de les despeses electorals, queden fixades en els imports següents:
a) 13.923,00 euros per escó.
b) 0,70 euros per vot aconseguit per cada candidatura que obtinga escó.
c) 0,70 euros per cada vot aconseguit per cada candidatura que haguera obtingut almenys el 3 % dels vots emesos vàlidament en l'àmbit de la Comunitat.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Aplicació pressupostària
La gestió pressupostària i de despesa derivada de l'aplicació de la Llei 1/1987, de 31 de març, electoral valenciana i de la present ordre, es realitzarà amb càrrec a la secció 07, servei 01, centre gestor 01, programa 462.60 «Processos electorals i consultes populars», línia de subvenció S1643000 «Subvenció a partits polítics per a despeses electorals» dels pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 2023.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta ordre entrarà en vigor el dia de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 4 d'abril de 2023. El conseller d'Hisenda i Model Econòmic: Arcadi España García. | 1 | perfect | {"ca": 0.9371273712737127, "es": 0.041192411924119245, "it": 0.00027100271002710027, "fr": 0.003794037940379404, "en": 0.011924119241192412, "pt": 0.005691056910569106} | dogv3605 |
oscar-2301_ca_20230418_5_203267 | La bona gent es la que ens ajuda a descobrir la màgia del mon que ens envolta. Moltes gràcies Llorenç.
Signa: El teu menut club de fans 😉
Comentaris : Comentaris tancats a La bona gent
Etiquetes: bambolles, Contacontes, Contes, cuentacuentos, Llorenç, rateta, sabó
Categories : Uncategorized
L’Escoleta del Carme al Ciutat Vella Batega: Moltes gràcies per vindre
18 11 2012
No més podem dir gràcies, gràcies i moltes gràcies.
Les fotos de Jordi parles soles. Les podeu veure copiant el següent enllaç al vostre navigador:
http://flic.kr/s/aHsjCT5JAM
Segur que mirant-les us eixirà un somriure.
39.478756 -0.379436
Comentaris : Comentaris tancats a L’Escoleta del Carme al Ciutat Vella Batega: Moltes gràcies per vindre
Categories : Projecte curricular de Centre
Ciutat Vella Batega 17/nov/2012
16 11 2012
Malgrat la pluja el Ciutat Vella continua Batejant i hem decidit canviar el programa traslladant alguns dels actesa recintes tancats (Societat Cultural El Micalet, El Racó de la Corbella i Ca Revolta)
Ploga o no, les associacions, col·lectius i organitzacions del barri de Ciutat Vella hem pensat que paga la pena trobar-nos amb veïns i veïnes per reivindicar el nostre barri i la seua gent. Per això us convidem al primer “Ciutat Vella Batega”.
La programació serà la següent:
– 11h Cercavila pel barri, començarà a la plaça del Carme i acabarà a la plaça del Pilar; hi haurà participació de dolçainers i tabaleters, dansaes, batucada i muixerangues. (Qui vullga participar haurà de vindre a L’Escoleta del Carme a les 10.30h, caldrà dur paraigües)
– de 12h a 14h hi haurà la trobada d’entitats, amb paradetes i tallers per a xiquets i majors. Es faran en el Racó de la Corbella i a la SC el Micalet. (L’Escoleta del Carme i el Col.lectiu de Mares i Pares de Ciutat Vella estarém al CS El Micalet)
Les actuacions del matí s’ajornen a la vesprada:
– a partir de les 14h, Dinar popular al Micalet,* Les families de L’Escoleta i del Col.lectiu de Mares i Pares podeu canviar els tickets allí mateix amb el resguard de pagament. | 0.770112 | curate | {"ca": 0.8706293706293706, "es": 0.08341658341658342, "pt": 0.012987012987012988, "fr": 0.00999000999000999, "en": 0.022977022977022976} | https://escoletadelcarme.org/2012/11/ |
mc4_ca_20230418_3_15993 | ONDACERO RADIO | Cosim l'actualitat amb humor
Cada tarda a Onda Cero Catalunya
Cosim l'actualitat amb humor
En Llucià Ferrer mira cada tarda tot el que ha donat de sí l'actualitat del dia per cosir el més destacat amb cinc imperdibles. Al final del dia només queda mirar-ho tot des d'una perspectiva diferent.
Onda Cero | Barcelona | 25/09/2013
Llucià Ferrer amb Gemma Tarragó / Onda Cero
De 19h a 20h 'Els imperdibles' dóna la volta als titulars més destacats de l'actualitat perquè acabis el dia molt millor de com l'has començat. L'equip del programa està format per la Gemma Tarragó, copresentadora del programa; la iaia Antònia, la nostra font d’inspiració; en Joan Tharrats, que ens explica com és la psicologia de la vida quotidiana; el Sergi Prat, amb qui descobrim anècdotes i curiositats dels rodatges de les principals sèries de televisió; l'Aurora Anton, que mira i ens recomana les millors estrenes de teatre; i l'Elena Gadel, que ens recomana llibres, espectacles i objectes amb els que podrem fer grans als nostres petits. Tot això de dilluns a divendres a Onda Cero Catalunya. Cosim l'actualitat amb humor. | 0.796085 | curate | {"ca": 0.9694244604316546, "pt": 0.030575539568345324} | https://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/cosim-lactualitat-amb-humor_20130925554227870cf2cfc64990358f.html |
macocu_ca_20230731_10_379869 | CAMPIONAT PROVINCIAL COMPAK
20/03/2018
CAMPIONAT PROVINCIAL COMPAK
Lloc: Club de Tir el Molí de Llançà
El passat dissabte es va celebrar el Campionat provincial de Compak. Igual que en edicions anteriors, es va fer una tirada oberta a tots els federats de la província de Girona. Hi va haver-hi un total de 63 tiradors. Els dotze primers classificats van optar a participar en una segona sèrie per determinar el Campió provincial. També es va fer el concurs de societats per equips. | 0.572755 | curate | {"pt": 0.11392405063291139, "it": 0.02109704641350211, "ca": 0.8649789029535865} | |
mc4_ca_20230418_7_725115 | Diari de Solsona Diari de Solsona: El Club Futbol Solsona organitza per segon any consecutiu el II quadrangular de Futbol Base del Solsonès
El Club Futbol Solsona organitza per segon any consecutiu el II quadrangular de Futbol Base del Solsonès
El torneig tindrà lloc els dies 19 i 20 de setembre al camp de gespa municipal de Solsona
Solsona acollirà els propers 19 i 20 de setembre la segona edició del quadrangular de Futbol Base del Solsonès, organitzat pel Club Futbol Solsona. Enguany, en aquest torneig hi participaran els equips del VILLARREAL CF cadet A i infantil, l’ATLETIC CLUB DE BILBAO, infantil, el CLUB FUTBOL BARCELONA, infantil i els amfitrions, el CLUB FUTBOL SOLSONA, equips categories d’iniciació.
Aquest torneig s’ha valorat molt positivament entre els equips participants ja que ha permès consolidar a la comarca del Solsonès un espai de confluència, de coneixements i de tecnificació esportiva amb la finalitat de promoure el futbol en les categories d’iniciació i donar a conèixer els joves talents a nivell nacional, segons va manifestar la presidenta del CF Solsona, Sra. Montse Albacete.
El Vicepresident del CF Solsona Sr. Josep Puig va valorar molt positivament aquesta iniciativa ja que en època de recessió econòmica permetrà donar a conèixer el nom de la comarca a nivell nacional fet que pot implicar un augment en el nombre de visitants i de famílies que aprofitin aquest cap de setmana per gaudir dels seus espais i indrets emblemàtics. Es preveu l’assistència d’unes 2.000 persones.
El torneig organitzat pel CF Solsona compta amb el suport del Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona i amb la col•laboració de GESPORT.
17.00 h arribada dels equips als hotels de concentració
18.00 h Partit de futbol: CF Solsona Juvenil-Villareal CF Cadet A
20.00 h Jornada de tecnificació pública amb els entrenadors dels equips participants al segon torneig.
Lloc: Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès.
9.00 h Arribada al camp i inici de les sessions de tecnificació esportives i disputa dels corresponents partits
9.30 h Disputa del primer partit
12.00 h Recepció a les autoritats a les instal•lacions del Club Futbol Solsona
Albert Viladrich, Montse Albacete, Joan Solé i Josep Puig, amb el cartell del torneig | 0.837415 | curate | {"ca": 0.992866696388765, "it": 0.007133303611234953} | http://www.diaridesolsona.net/2009/08/el-club-futbol-solsona-organitza-per.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_287407 | Menú
BARCELONA, 19 maig (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Assumptes i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat, Raül Romeva, ha defensat introduir més transparència, participació dels ciutadans en la presa de decisions i col·laboració públic-social per recuperar la confiança de la població amb l'administració pública.
Ho ha dit aquest divendres en presentar el Pla de Govern obert 2017-2018, i ha assegurat que és un moment de "canvi transcendental de país i de concepció de democràcia", per la qual cosa considera important que l'administració i la societat s'apropin.
El pla recull totes les polítiques públiques impulsades per la Generalitat amb l'objectiu de consolidar, millorar i enfortir el govern obert a Catalunya per a aquests dos anys, i pretén avançar en els àmbits de la transparència, dades obertes, bon govern, participació ciutadana i canvi cultural.
Romeva ha sostingut que la transparència permet a l'administració "ser més conscient de les oportunitats i dels límits de la dimensió pública", i aprofitar el coneixement de fora de l'administració per millorar la gobernanza.
També ha dit que l'administració ha de ser conscient que la societat la controla, i que l'objectiu de la transparència no és que la societat vigili "perquè el govern no treballi malament, sinó perquè treballi millor".
Ha afirmat que al segle XXI l'administració pública "no pot funcionar d'una altra manera que no sigui en col·laboració amb la ciutadania" i ha alertat que qui no assumeix aquest canvi és perquè té altres interessos al govern.
El Pla de Govern Obert, que Romeva ha definit com un "salt qualitatiu necessari", cerca basar les relacions entre la ciutadania i l'administració en l'obertura de la informació pública, a aprofitar la intel·ligència col·lectiva, en la creació conjunta de polítiques públiques i a rendir comptes davant la ciutadania.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.708969 | curate | {"es": 0.1458548331613347, "ca": 0.8403852769177846, "en": 0.013759889920880633} | : /espanya/noticia-romeva-defensa-mes-transparencia-participacio-les-administracio-amb-ciutadania-20170519121346.html |
cawac_ca_20200528_5_153 | Els nans convertits en galeta
El dolç, elaborat per deCookies en motiu de la Mediterrània, ja es comercialitza a dues pastisseries de la ciutat
L'empresa deCookies ha presentat els Nans de Manresa convertits en galeta. Aquesta empresa de galetes artesanes que tindrà paradeta al FiraPasseig, deCookies ha preparat especialment per als dies de la fira les galetes dels Nans de Manresa. DeCookies personalitza galetes per a tot tipus d'ocasions, i diverses vegades ho ha fet per celebracions de cultura popular i tradicional, com la Patum de Berga,la Festa Major de Vilafranca del Penedès o les primeres galetes castelleres, al Fòrum casteller de Valls.
Les galetes ja es poden trobar a partir d'avui a les pastisseries Englantina (Born, 1) i Perarnau (Carrió, 25) de Manresa, i els dies de la fira a l'estand de deCookies del FiraPasseig. A la parada es podrà assistir un taller per tal que nens i nenes puguin pintar amb retoladors de sucre les seves pròpies galetes.
FIRAPASSEIG El Passeig Pere III és un punt de trobada on la fira batega. Hi podreu trobar diversos estands en relació amb l'arrel, mentre, de tant en tant, passa un espectacle itinerant. Propostes vinculades a la festa, a la tradició, a la gastronomia. Aquest any comptarà amb 70 paradetes, que es munten a partir d'avui i que estaran obertes d'11 a 9 del vespre divendres i dissabte; i d'11 a 7 de la tarda el diumenge.
Llibre de receptes
Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients... | 0.841486 | curate | {"ca": 1.0} | http://oci.regio7.cat/gastronomia/noticias/nws-131877-els-nans-convertits-galeta.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_138564 | 254 diputats del Congrés, els del PP, PSOE i C’s, donen suport activament a l’estat d’excepció encobert del 155 a Catalunya, és a dir, una norma de plens poders que suspèn de fet la Constitució. Ja no és una dictadura del PP, sinó de gairebé les tres quartes parts de la càmera. Si afegim els 71 diputats de Podem que, sense formar part del bloc del 155, el toleren doncs, podent, no ho han recorregut davant el Tribunal Constitucional, arribem a 325 escons, el 92 per cent de la cambra. Pràcticament tots els representants espanyols. Això és ja una dictadura espanyola a seques, una dictadura de la majoria espanyola sobre la minoria nacional catalana, sobre una minoria estructural.
Que es tracta d’una dictadura és evident, per més que el govern i els seus aliats espanyols, així com el seu front propagandístic mediàtic, avui encapçalat per El País, la SER i el grup PRISA intentin embellir-la i disfressar d’alguna cosa diferent. No hi ha dubte veient les seves mostres: el vandalisme policial del passat 1/10 (pel qual, lluny de sancionar els policies i guàrdies civils, se’ls ha condecorat), la virtual ocupació de Catalunya per una força policial/militar de més de 10.000 agents, la intervenció i asfíxia econòmica de la Generalitat, la persecució i empresonament d’uns dirigents i l’exili d’altres, l’aplicació del dret penal de l’enemic, el procés inquisitorial de conviccions fet als acusats, la censura i manipulació dels mitjans públics de comunicació, la fustigació permanent dels independentistes per mitjà de la Junta Electoral, utilitzada com a braç executor del govern, la possible persecució judicial a Marta Rovira.
Tot això mostra un règim de persecució ideològica i arbitrarietat administrativa i judicial que ignora la divisió de poders i conculca els drets i llibertats dels ciutadans. O sigui, una dictadura civil recolzada en una norma d’excepció, ella mateixa il·legal i amb el suport directe o indirecte de totes les forces polítiques representatives d’Espanya.
És una dictadura espanyola sobre Catalunya, la manifestació permanent de la tirania de la majoria espanyola sobre la minoria estructural catalana. El que sempre ha estat per sota de la retòrica unionista de la nació espanyola l’intent d’assimilació cultural i aniquilació de la nació catalana que ha passat de ser latent a ser manifesta amb l’aplaudiment del conjunt del poble espanyol, tret d’insignificants excepcions. Aquesta dictadura és la que imposa a pals l’oligarquia espanyola, amb la col·laboració de l’oposició parlamentària, el recurs a la guerra bruta policial, el suport de l’exèrcit, prest a intervenir, el suport actiu del capital de l’Íbex 35, la benedicció de l’Església catòlica i la justificació dels mitjans de comunicació.
O sigui, el de sempre. Però ara més evident que mai a causa de la internacionalització del procés, que obliga a tenir en compte procediments i garanties gens habituals a Espanya però sí a l’estranger i, sobretot, a Europa que, encara que a contracor, s’ha vist obligada a prestar atenció a aquest conflicte i a no ignorar les conseqüències de l’evident rebrot del feixisme espanyol. I haurà de ser bel·ligerant quan el 21D triomfi l’independentisme i aquest feixisme pretengui intensificar els seus atropellaments i pràctiques dictatorials contra una població pacífica i indefensa que pretén governar-se a si mateixa.
La dictadura espanyola a Catalunya ja no és un “assumpte intern”, sinó que involucra la comunitat internacional i la Unió Europea en concret quan el govern i els seus aliats del PSOE i Ciutadans ignorin el resultat de les eleccions i pretenguin seguir reprimint mitjançant l’arbitrarietat i la violència. El dret internacional anomenat “humanitari” reconeix el deure d’ingerència de la comunitat internacional en els casos en què un Estat procedeixi amb repressió i injustícia en contra del seu propi poble o part d’ell.
No es pot deixar la ciutadania d’un Estat a l’arbitri d’un govern tirànic. Els catalans no poden esperar suport de la resta de l’Estat, ni dels seus partits i organitzacions ni dels seus ciutadans. Han d’assolir els seus objectius amb les seves soles forces, les d’una societat mobilitzada i unes institucions socials i polítiques dirigides pels que han demostrat voluntat de sacrifici per defensar-los.
Només poden -i han de- recórrer a l’empara internacional, l’únic fòrum en el qual trobaran ressò. Correspon fer-ho en un sentit estricte i un altre més ampli. En el sentit estricte, s’ha d’exigir la presència d’observadors internacionals en les properes eleccions que garanteixin la seva neteja i impedir que el govern encarregui el recompte a una empresa corrupta al seu servei amb la missió de manipular i falsificar aquests resultats.
En un sentit més ampli, Catalunya ha d’acudir a tots els fòrums internacionals a fer valer els seus drets i, si necessari és, per la inèrcia i els compromisos institucionals dels Estats, reclamar la constitució d’un tribunal internacional per a Catalunya, una mena de nou tribunal Russell, que faci justícia a les legítimes aspiracions d’un poble, aixafades per l’últim Estat feixista a Europa. | 1 | perfect | {"ca": 0.9956752506388834, "es": 0.004324749361116572} | https://elmon.cat/opinio/la-dictadura-espanyola-13442/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_21334 | Relació d’esdeveniments que formen les sis pel·lícules de “La guerra de les galàxies”, així com alguns fets que George Lucas ja no recollirà (ABY: Abans de la Batalla de Yavin / DBY: Després de la Batalla de Yavin):
25.000 ABY: Es crea la Vella República. Apareix el primer cavaller Jedi. S’inventa el viatge hiperespacial.
5.200 ABY: Cavallers Jedi són abdüits pel costat fosc de la Força, i formen l’imperi Sith.
896 ABY: Neix Yoda.
600 ABY: Jabba the Hutt neix a Nal Hutta.
200 ABY: Chewbacca neix a Kashyyk.
60 ABY: Neix Obi-Wan Kenobi.
46 ABY: Neix Padmé Amidala
40 ABY: Neix Annakin Skywalker, futur Darth Vader.
32 ABY: (any en què s’esdevé “L’amenaça fantasma”): Anakin comença el seu entrenament com a cavaller Jedi.
31 ABY: Neix Lando Carrissian
29 ABY: Han Solo neix a Corellia.
22 ABY: (any en què té lloc “Star Wars Episodi II. L’ataque de los clones”. Estrena: 2002).
18 ABY: (any en què s’emmarca “Star Wars Episodi III La venganza de los Sith”. Estrena: 2005)
L’emperador Palpatine es fa amb el poder. Neix l’oposició, anomenada l’Aliança Rebel. Els cavallers Jedi són condemnats a mort per Anakin Skywalker/Darth Vader. Neix Luke Skywalker i la princesa Leia, fills de Vader i la reina Amidala.
6 ABY: Han Solo guanya en una aposta “El halcón milenario”. El jove contrabandista comença a treballar per Jabba the Hutt
0: La Batalla de Yavin (“La guerra de les galàxies”. Estrenada el 1977″). Vader mata Obi-Wan Kenobi.
3 DBY: (“L’imperi contraataca”. Estrenada el 1980). La Batalla de Hoth. Yoda entrena Luke com a cavaller Jedi. Luke s’enfronta a Vader. Es destrueix la primera Estrella de la mort
4 DBY: (“El retorn del Jedi”. Estrenada el 1983). La Batalla d’Endor. Vader mor després de matar l’emperador Palpatine. L’imperi es desarma.
8DBY: Han Solo es casa amb la princesa Leia. Tenen tres fills.
9 DBY: L’Imperi es reorganitza.
11 DBY: Luke encapçala una nova legió de cavallers Jedi.
14 DBY: Els fills de Solo i Leia són segrestats.
En aquest especial << AnteriorSegüent >>
Comparteix...
Twitter
Facebook
0
email
Pinterest
0
Print
Star Wars: Nova Trilogia - Episodi III
Episodi III: La venjança dels Sith
Star Wars: La cronologia dels fets
Hayden Christensen: El camí fins a padawan
Episodi III. La crítica.
Star Wars
Sobre l'autor
Isa Martínez i Yolanda Aguilar
Posts relacionats
La tecnologia de la nova trilogia
Isa Martínez i Yolanda Aguilar
4 desembre 2015
2009
Carrie Fisher
Isa Martínez i Yolanda Aguilar
9 desembre 2015
4269
Els Jedi
Isa Martínez i Yolanda Aguilar
3 desembre 2015
2804
8.5
Star Wars: El despertar de la Fuerza
Isa Martínez
18 desembre 2015
2804
Envía una resposta Cancel.lar resposta
La teva adreça de mail no es publicarà
Comentari
Nom*
Email*
Pàgina web
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Segueix-nos a les xarxes
Vídeo destacat
Pel.lícules recomanades
Petite Maman
Oriol Rubio
29 octubre 2021
247
1
9
Una joven prometedora (BCN Film Fest)
Oriol Rubio
22 abril 2021
1533
2
8.5
Tiempo
Isa Martínez
30 juliol 2021
422
3
6
Notícies Cultura
La Fundació Grupi SIFU celebrarà al Liceu l'esdeveniment d'art inclusiu "més gran d'Europa"
Mor als 95 anys Casimir Martí, el primer director de l'Arxiu Nacional de Catalunya
Els Minyons de Terrassa (Barcelona) completen el primer castell de 9 pisos després de la covid-19
Ajornen el concert de Gustavo Dudamel i l'Orquestra de París al Liceu per un cas de covid
Pessarrodona, a la nova generació d'escriptors: "Que mirin d'escollir bé qui admiren"
L'Arxiu Històric de Barcelona digitalitza 1.000 publicacions clandestines i antifranquistes
Els més populars
Concurs: Entrades pel Saló del Cine i les Sèries
Isa Martínez
15 gener 2018
2
7397
9.5
La ciudad de las estrellas. La La Land
Yolanda Aguilar
12 gener 2017
1
6836
Entrevista a Oriol Pla
Iker Zarallo Peretó
26 febrer 2012
6663
8
Els nens salvatges
Yolanda Aguilar
25 maig 2012
5864
8
El renacido
Oriol Rubio
4 febrer 2016
1
5774
Publicitat
Qui som
La Finestra Digital és una revista cultural digital amb continguts que cobreixen les diferents manifestacions de les arts audiovisuals com el cinema, la televisió, la música, el teatre, els llibres o el còmic.
Segueix-nos a les xarxes
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes novembre 2021 (1) octubre 2021 (9) setembre 2021 (14) agost 2021 (1) juliol 2021 (10) juny 2021 (1) maig 2021 (1) abril 2021 (4) març 2021 (10) febrer 2021 (1) novembre 2020 (1) octubre 2020 (15) setembre 2020 (15) juliol 2020 (2) juny 2020 (3) maig 2020 (8) abril 2020 (1) març 2020 (7) febrer 2020 (2) gener 2020 (8) desembre 2019 (6) novembre 2019 (4) octubre 2019 (23) setembre 2019 (18) agost 2019 (6) juliol 2019 (9) juny 2019 (4) maig 2019 (10) abril 2019 (10) març 2019 (22) febrer 2019 (21) gener 2019 (9) desembre 2018 (8) novembre 2018 (13) octubre 2018 (36) setembre 2018 (28) agost 2018 (7) juliol 2018 (9) juny 2018 (9) maig 2018 (28) abril 2018 (20) març 2018 (20) febrer 2018 (26) gener 2018 (21) desembre 2017 (20) novembre 2017 (20) octubre 2017 (21) setembre 2017 (20) agost 2017 (4) juliol 2017 (16) juny 2017 (20) maig 2017 (34) abril 2017 (35) març 2017 (38) febrer 2017 (40) gener 2017 (38) desembre 2016 (20) novembre 2016 (38) octubre 2016 (44) setembre 2016 (42) agost 2016 (15) juliol 2016 (37) juny 2016 (31) maig 2016 (58) abril 2016 (33) març 2016 (34) febrer 2016 (42) gener 2016 (25) desembre 2015 (46) novembre 2015 (32) octubre 2015 (49) setembre 2015 (41) agost 2015 (19) juliol 2015 (37) juny 2015 (22) maig 2015 (36) abril 2015 (31) març 2015 (33) febrer 2015 (32) gener 2015 (27) desembre 2014 (26) novembre 2014 (53) octubre 2014 (59) setembre 2014 (57) agost 2014 (7) juliol 2014 (39) juny 2014 (39) maig 2014 (63) abril 2014 (35) març 2014 (39) febrer 2014 (45) gener 2014 (32) desembre 2013 (35) novembre 2013 (40) octubre 2013 (56) setembre 2013 (51) agost 2013 (11) juliol 2013 (32) juny 2013 (36) maig 2013 (59) abril 2013 (56) març 2013 (62) febrer 2013 (57) gener 2013 (56) desembre 2012 (46) novembre 2012 (54) octubre 2012 (66) setembre 2012 (46) agost 2012 (23) juliol 2012 (33) juny 2012 (41) maig 2012 (72) abril 2012 (64) març 2012 (68) febrer 2012 (59) gener 2012 (53) desembre 2011 (59) novembre 2011 (66) octubre 2011 (63) setembre 2011 (53) agost 2011 (8) juliol 2011 (51) juny 2011 (31) maig 2011 (57) abril 2011 (47) març 2011 (52) febrer 2011 (57) gener 2011 (39) desembre 2010 (29) novembre 2010 (46) octubre 2010 (29) setembre 2010 (26) agost 2010 (14) juliol 2010 (26) juny 2010 (24) maig 2010 (26) abril 2010 (17) març 2010 (17) febrer 2010 (22) gener 2010 (14) desembre 2009 (8) novembre 2009 (18) octubre 2009 (4) setembre 2009 (1) agost 2009 (4) juliol 2009 (3) juny 2009 (5) maig 2009 (1) abril 2009 (2) febrer 2009 (1) gener 2009 (3) desembre 2008 (5) novembre 2008 (2) juliol 2008 (1) juny 2008 (4) maig 2008 (3) abril 2008 (2) febrer 2008 (2) gener 2008 (1) desembre 2007 (2) juny 2007 (1) desembre 2006 (1) octubre 2006 (4) setembre 2006 (2) juliol 2006 (1) juny 2006 (2) maig 2006 (2) abril 2006 (4) març 2006 (6) febrer 2006 (2) setembre 2005 (1) maig 2005 (1)
Etiquetes
Auditori Berlinale Cannes Columna Festival San Sebastián Grup 62 Impedimenta La Cúpula La Villarroel Mostra Venecia OBC Planeta DeAgostini Cómics Plaza & Janés Random House Mondadori Razzmatazz RBA Series USA Teatre Lliure Teatre Romea TV3
ISSN 1886-0370 ©Associació La Finestra Digital
Ús de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació. | 0.55956 | curate | {"ca": 0.8099813183880438, "es": 0.10461702695489725, "en": 0.04630370963437416, "hu": 0.003469442220443021, "pt": 0.011876167600747264, "fr": 0.007339204697091006, "it": 0.010008006405124099, "mo": 0.0016012810248198558, "ro": 0.0005337603416066186, "ru": 0.0006672004270082733, "oc": 0.00040032025620496394, "sv": 0.00040032025620496394, "eo": 0.0013344008540165466, "de": 0.0005337603416066186, "no": 0.0009340805978115826} | https://www.lafinestradigital.com/2015/12/05/star-wars-la-cronologia-dels-fets/ |
macocu_ca_20230731_9_31091 | L’accident s’ha produït poc abans de les 11 d’aquest matí, quan presumiblement, un turisme i una moto haurien xocat frontalment. De resultes de la topada, l’ocupant de la moto ha sortit despedit, caient sobre el capó d’un segon vehicle.
Al lloc de l’accident hi ha arribat primer l’ambulància de Suport Vital Bàsic a les 11.10 h aproximadament. Els facultatius han trobat l’accidentat en quasi aturada i li han aplicat oxigen. Pocs minuts després ha arribat la unitat medicalitzada Alfa de Suport Vital Avançat, que ha intubat el ferit perquè patia pneumotòrax amb sagnat intern.
Quan els equips d’emergències han aconseguit recuperar i estabilitzar el ferit, l’han dut directament a l’hospital de Formentera, des d’on ha estat transferit directament a l’helicòpter que l’esperava per traslladar-lo a l’hospital Can Misses, on ha ingressat amb pronòstic reservat patint traumatisme cranioencefàlic moderat i traumatisme toràcic abdominal sever i se li ha practicat una primera intervenció d’urgència. | 0.86556 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_693352 | bolets - Octa.Beta v0.3
Arxiu de l'etiqueta "bolets "
dimecres 18 abril 2012 per Mireia Tort
5 aplicacions mòbils per a catalans
És ben sabut que d’aplicacions mòbils n’hi ha de tot tipus. Avui us presentem 5 aplicacions per al mòbil que s’han fet pensant amb les necessitats de les persones que viuen a Catalunya o també per aquelles persones que tenen interès per la llengua i la cultura del nostre país.
Jo sóc aquí
És una app per trobar i contactar catalans al món. Ja hi ha més de 25.000 catalans que s’han descarregat aquesta aplicació, que permet localitzar els 20 usuaris que es tenen més a prop. A més els usuaris poden expressar-se a través d’un text de màxim 119 caràcters i acompanyar el seu perfil d’una imatge (xapa) sobre temes, sentiments i debats propis de Catalunya. És realment interessant poder veure damunt d’un mapa on són els catalans que hi ha pel món, de manera que l’aplicació esdevé especialment útil per aquells catalans que resideixen fora.
· Disponible a l’App Store i al Google Play
· Creada per D’Artagnan Consultoría
android, app store, apps, bolets, diccionari, donació de sang, google play, GPS, mapa, mòbil, Sant Jordi
infografia Disseny web música màrqueting HTML5 llengua català css3 jQuery Il·lustració eines twitter antaviana fotografia facebook disseny gràfic Disseny vídeo responsive design Accessibilitat apps recursos web social media xarxes socials independència recursos Catalunya blog Tipografia android | 0.791199 | curate | {"es": 0.0403899721448468, "ca": 0.9032033426183844, "pt": 0.026462395543175487, "ru": 0.029944289693593314} | https://www.antaviana.cat/blog/tag/bolets/ |
mc4_ca_20230418_15_287287 | Casa Xalet en venda a Encamp amb 4 habitacions amb suite i parki
Casa Xalet en venda a Encamp amb 4 habitacions amb suite i parking
600 m2 4 3 Inclòs Inclosa
Modern xalet construït el 2010 als Cortals d'Encamp a 5 minuts del Funicamp, el telecabina que enllaça amb l'estació d'esquí de Grandvalira. La propietat de 240 m² útils distribuïts en 4 nivells connectats per escales, disposa de caldera pròpia d'energia renovable, panells solars per a aigua calenta i possibilitat d'instal·lar ascensor. L'assolellada zona de dia és a la planta baixa, el saló-menjador i la cuina de disseny tipus office completament equipada, tenen accés al magnífic jardí per poder gaudir de la tranquil·litat i les vistes a la muntanya. En aquesta planta també hi ha una habitació en suite amb el seu bany complet i vestidor. Al primer pis, trobem 3 habitacions dobles exteriors, totes amb armaris encastats. Una d'elles és en suite amb el seu bany complet amb dutxa i banyera d'hidromassatge. Les altres dues comparteixen un bany. Al soterrani hi ha una sala de gimnàs 50 m² amb bany turc i dutxa, una sala de jocs de 120 m² i el garatge amb capacitat per a 6 cotxes. La propietat es completa amb una galeria de tir i una sala de 75m2 a la segona planta de soterrani. | 0.817984 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.and.immo/venda/casa-xalet-encamp-suite-parking/70-ref1185 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_397481 | Escriviu els acudits que volgueu.
Us vull explicar el que em va passar l'altre dia a l'autopista anant cap a Girona. Vaig parar a l'àrea del Montseny a prendre un cafè i vaig aprofitar per anar al vàter. Mentre hi anava, vaig veure que un altre senyor agafava el mateix camí i a l'entrar als lavabos vaig veure que entrava en un dels compartiments d'aquests qe no arriben fins al sostre. Lògicament, jo vaig entrar en un altre.De sobte sento que diu: -HolaJo, callat. Torna a parlar: - Que no em sents? Hola!Jo, per no semblar maleducat. vaig contestar: -Hola!I em diuen: - Com estàs?I jo que li dic: - Bé, gràcies. Una mica cansat de viatge!Em torna a dir: -Què fas?Jo ja estava pensant: "quina gent més rara va pel món" i li vaig contestar: -què vols què faci? el mateix que tu: estic cagant!Uns instants després sento: - Escolta, ja et trucaré més tard que aquí al costat tinc un ximplet que va contestant totes les meves preguntes.
Ue, MOLT BO!! .Montsetes. | 0.750396 | curate | {"ca": 0.9389473684210526, "pt": 0.035789473684210524, "en": 0.01368421052631579, "es": 0.011578947368421053} | |
mc4_ca_20230418_15_527273 | ARTICLES SOCIETAT , GUERRA , KOBANE , SÍRIA »
A Síria no hi entren aliments per la part de Turquia i està rebentada amb bombes, morters i tiradors que maten tot aquell que es mogui per totes les altres parts del seu territori. A Kobane, ciutat mig kurda i mig siriana, el bé més preuat és l’únic aliment que poden menjar cada dia: el pa que es fa al forn del Moslem.
El va obrir fa 25 anys, quan en tenia només divuit, i avui en dia és la salvació de la seva ciutat i dels 365 poblets que hi ha al voltant de Kobane. Fan pa sis dies a la setmana i descansen tres hores al dia. Hi treballen ell, els seus nebots que no passen dels 9 anyets i altres forners locals que s’han anat sumant a la tasca feixuga de fer el pa.
Perquè mentre uns fan la pasta, altres couen els pans, altres els posen en bosses i després en caixes. I uns altres el reparteixen com poden pels carrers i, dalt de rucs i cavalls famèlics, als afores. Fa quatre mesos que la ciutat està sent assetjada pels animals i bàrbars de l’organització Estado Islámico de manera que, alguns dies, els repartidors del pa no tornen al forn. Alguns dies també es queden pel camí els camions plens de llevat i farina que han de dur-los la matèria prima.
Però ells no es cansen de col·laborar amb el seu poble. Fan 15.000 pans cada dia, per als civils i els milicians que combaten als assassins de la yihad. Es juguen la vida però mentre no morin, garanteixen la vida de moltes altres persones. El forn de Kobane és aquell punt on neix l’esperança per seguir existint, on el símbol és la lluita per cada gest i on cada segon que passa és una nova vida que s’acaba d’encetar.
Us convido a veure unes quantes imatges del forn i els seus treballadors. Impacten.
Un dels nebots del Moslem, fent pa.
Pa am pa, el menjar de cada dia.
Dos dels joves treballadors del forn.
Vistes exteriors des de la finestra del forn. | 0.824299 | curate | {"fr": 0.024390243902439025, "ca": 0.9707317073170731, "nl": 0.004878048780487805} | http://oscar-ramirez.blogspot.com/2015/10/el-pa-de-kobane.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_170110 | Tipus de vista: Descàrrega City Anatomy Sistema: Estructura Àmbit de transparència: Informació institucional i organitzativa Grups: Urbanisme i infraestructures Etiquetes: carrers
Filtrar resultats
Actuacions de la Brigada i Neteja via aplicació EPP Popular
Actuacions de la Brigada i Neteja de l'Ajuntament de Tarragona derivades de denuncies de ciutadans via aplicació EPP. (les incidències sense geolocalització es situen... | 0.696071 | curate | {"ca": 1.0} | https://dadesobertes.seu-e.cat/dataset?groups=urbanisme-infraestructures&vocab_ambit_transparencia=informacio-institucional-i-organitzativa&vocab_cps_system=structure&vocab_tipus_vista=descarrega&tags=CARRERS |
oscar-2301_ca_20230418_4_13227 | … I al mateix Teatre Gaudí, d’una comèdia a un show d’improvisació que torna a escena després del seu pas pel teatre Condal la temporada passada. IMPRO SIDE STORY, una producció de la companyia Les Improvisables formada per un elenc d’artistes vinculats al teatre musical. Rai Borrell i Roger Julià protagonitzen aquest nou espectacle acompanyats d’altres artistes.
Avui, nit d’estrena a la sala gran del Gaudí, han estat a escena, Rai Borrell, Roger Julià, Africa Alonso, Jordi Coll i Xavi Duch.
En entrar al teatre ofereixen als espectadors un paperet vermell on cal escriure una frase breu sobre el tema que voldríem que és tractes, paperet que es deixa dins un barret abans d’entrar a la sala.
This slideshow requires JavaScript.
Tres actors, Rai Borrell, Africa Alonso i Jordi Coll, acompanyats al piano per Roger Julià, inicien l’espectacle amb una cançó de Marc Gómez, l’única de l’espectacle que no està improvisada. Apareix en Xavi Duch que s’ofereix a col·laborar. A partir d’aquell moment comença el show de “IMPRO” sense guió …ni partitura on res està assajat ni pactat.
Un dels paperets vermells serveix de fil conductor de la primera història, humor absurd, improvisació, i una simpatia desbordant ha provocat el riure i ens ha enganxat des del primer moment fins al final de l’espectacle. Divertits, espontanis, gamberros, amb uns diàlegs i unes cançons que van construint sobre la marxa a gran velocitat.
Continua llegint →
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i s'ha etiquetat amb Àfrica Alonso, Clara Solé, Eloi Gómez, IMPRO SIDE STORY, Jordi Coll, Judit Martín, Les Improvisables, Marc Gómez, Rai Borrell, Roger Julià, Teatre Gaudí, Toni Vinyals, XAVI DUCH el 11 de novembre de 2019 per Miquel Gascon.
– 179 – Concert de Musicals – AMOR x AMOR (🐌🐌🐌🐌🐌) – Onyric Teatre Condal – 2019.02.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 130)
Deixa un comentari
AMOR x AMOR (temp. 18/19 – espectacle nº 130)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dilluns dia 4 de febrer va tenir lloc al Onyric Teatre Condal, la tercera edició del concert solidari AMOR X AMOR. Per tercer any consecutiu un “Concert solidari únic i irrepetible de cançons d’AMOR per oferir AMOR a aquells que més ho necessiten”.
Els beneficis del concert d’enguany van destinats al projecte Dones Acció de la Fundació Aroa. Aquest projecte és un servei d’atenció terapèutica i grups de suport psicosocial. Suport específic a les dones que pateixen o han patit violència masclista. La Fundació Aroa és una entitat sense ànim de lucre, de voluntariat i activisme professional, fundada l’any 2003, per un grup de professionals de la salut, l’educació i l’atenció social.
Va ser un concert de duets musicals amb més de 30 artistes a escena amb un repertori integrat per cançons d’amor que formen part de bandes sonores de pel·lícules. Un altra nit màgica viscuda al Teatre… d’aquelles que no s’obliden.
Una breu presentació a càrrec de Alicia Serrat directora de l’espectacle i Neus Pociello de la Fundació Aroa, va donar pas al concert amb una sala plena de gom a gom.
Quatre músics a escena dirigits per Dani Campos als teclats. Ells són Danko Compta a la bateria, Neirak a les guitarres i Ramon Regada al baix.
This slideshow requires JavaScript.
El programa que es va anar interpretant va ser el següent:
Medley “Everything i Do”/”All For Love”- Robin Hood / The Three Musketeers.
Joan Vázquez i Xavi Navarro
Continua llegint →
Aquesta entrada s'ha publicat en Música contemporània, Teatre Musical i s'ha etiquetat amb Alícia Serrat, AMOR x AMOR, Anna Herebia, Anna Lagares, ANNA VALLDENEU, Àfrica Alonso, Clara Moraleda, cor d’AULES, Dani Campos, Daniel Anglès, Edgar Martínez, Elisabet Molet, Eloi Gómez, Fundació Aroa, Georgina Dagas, Ivan Herzog, Júlia Bonjoch, Júlia Jové, Joan Vázquez, Joana Rosselló, Jordi Grifell, Marc Pociello, Marc Vilavella, Mariona Castillo, Marta Trujillo, Mònica Macfer, Mikel Herzog, Mone Teruel, Núria Llausí, ONYRIC Teatre Condal, Patricia Paisal, Raquel Jezequel, ROGER BERRUEZO, Sergi Albert, Sylvia Parejo, Uri Garrell, Víctor Arbelo, Virgínia Martínez, XAVI DUCH, Xavi Navarro el 5 de febrer de 2019 per Miquel Gascon.
– 087 – Teatre – LOS 39 ESCALONES (🐌🐌🐌🐌) – Eixample Teatre – 2018.11.25 (temp. 18/19 – espectacle. nº 068)
Deixa un comentari
LOS 39 ESCALONES (temp. 18/19 – espec. nº 068)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Diumenge vam anar a veure aquesta proposta que ha tornat a Barcelona, de la mà dels directors de “Sugar, el musical”, proposta que nosaltres vam poder veure, fa dues temporades, en aquesta mateixa sala de l’Eixample Teatre.
Som-hi films és una productora teatral creada l’any 2008 sota la direcció artística de Laura Olivella i Pau Doz.
The 39 Steps (Los 39 escalones) és en el seu origen una novel·la d’aventures de l’escriptor escocès John Buchan. Escrita en 1915 no es va popularitzar fins que va ser adaptada al cinema en 1935, en la versió dirigida per Alfred Hitchock.
L’any 2005 es va estrenar al WEST END de Londres aquesta adaptació a comèdia teatral de Patrick Barlow. Premiada en els Tony Awards de Broadway i els Premis Olivier d’Anglaterra.
This slideshow requires JavaScript.
Aquesta comèdia, en versió catalana, es va poder veure l’any 2011 al Club Capitol coproduïda, dirigida, interpretada i versionada per Abel Folk.
Quatre actors recreen més de 100 personatges i van adaptant l’escenografia a les diferents localitzacions on tenen lloc les aventures del nostre protagonista Richard Hannay, magníficament interpretat per Javier Arroyo “Jota” a qui nosaltres hem vist treballar a “Sugar” o a la “Nit de musicals: Swing Broadway”.
Carreres en un tren, caigudes des d’un pont, fugides des de finestres i caminades entre ovelles per l’erm són algunes de les situacions recreades sobre l’escenari.
Continua llegint →
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i s'ha etiquetat amb Eixample Teatre, Javier Arroyo, LOS 39 ESCALONES, Marta Tomasa, Patrick Barlow, Rubèn Yuste, XAVI DUCH el 27 de novembre de 2018 per Miquel Gascon.
– Teatre Musical – JOHN & JEN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2018.06.29 (temp. 17/18 – espectacle nº 329)
Deixa un comentari
JOHN & JEN (temp. 17/18 – espectacle nº 329)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Divendres vam fer doblet al Teatre Gaudí veient els dos musicals que s’estan representant aquests dies. El primer dels dos va ser JOHN & JEN amb música d’Andrew Lippa i lletra de Tom Greenwald, un musical de petit format.
Un musical ambientat en la canviant societat nord-americana, entre els anys 1950 i 1990, centrant-se en la complexitat de les relacions entre germans i entre pares i fills.
JOHN & JEN està adaptada al català per David Pintó, dirigida per Xavi Duch, al que estem acostumats a veure com a protagonista en nombrosos musicals (“Tick, Tick … boom”, “Sugar”, “Guapos & pobres” …), i sota la direcció musical de Filippo Fanò. La producció porta el segell de La Factory Produccions (Vocal Factory).
This slideshow requires JavaScript.
Basada en el llibre de Tom Greenwald i Andrew Lippa, el musical va ser estrenat a l’off-Broadway al juny de l’any 1995 i se’n va fer una revisió el 2015.
Amb només dos intèrprets a escena, un gran esforç actoral i una gran càrrega de dificultat vocal, Marc Pociello i Anna Valldeneu ens ho han donat tot, ens han emocionat, i ens han fet viure la seva història mostrant entre ells una gran complicitat.
Marc Pociello, actor cantant al que també hem tingut l’oportunitat de veure treballar en nombrosos musicals “Generació de merda“, “Molt soroll per no res” o “El petit príncep” entre d’altres, i que ens va sorprendre molt gratament en la seva faceta “només d’actor” a la proposta “Abans” que vam poder veure al Maldà en 2016.
Continua llegint →
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre, Teatre Musical i s'ha etiquetat amb ANNA VALLDENEU, David Pintó, Filippo Fanò, JOHN & JEN, Marc Pociello, Teatre Gaudí, XAVI DUCH el 1 de juliol de 2018 per Miquel Gascon.
– Teatre – TICK, TICK … BOOM (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudi – 2017.12.16 (temp. 17/18 – esp. nº 138)
Deixa un comentari
TICK, TICK … BOOM (temp. 17/18 – espectacle nº 138)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
I dissabte vam aprofitar que estàvem al Teatre Gaudí per fer “doblet” i veure aquesta proposta del musical de petit format tick, tick …. BOOM!, que tan bones vibracions ens havia donat a la roda de premsa.
tick, tick … Boom!, explica la història autobiogràfica de Jonathan Larson (Jon en el text) que sembla tenir un futur prometedor, però poca sort. El jove novaiorquès es troba en un gran dilema prop de complir els 30 anys, preocupat per prendre la decisió correcta respecte a la seva carrera i a la seva vida.
El musical arrenca amb el so d’un tick, tick, tick que Jon ens descriu com el so de la seva ansietat.
Jonathan Larson va escriure “Superbia” un musical futurista rock inspirat en el llibre “1984” d’Orwell, musical que tot i ser elogiat i haver guanyat algun premi, no es va arribar a representar mai en un escenari. La decepció del seu autor el va portar a escriure el musical que tenim l’ocasió de veure avui. Un musical que inicialment es va dir “30/90”, després “Boho days” per acabar en 1991 amb el nom actual “tick,tick … BOOM!”. Aquest musical es va representar en un parell d’ocasions, en el off Broadway. El va escriure quasi al mateix temps que RENT.
Jonathan Larson va morir amb 36 anys d’una malaltia no diagnosticada deixant només aquestes obres com a llegat. Després de la seva mort, la productora Victoria Leacock li va encarregar a l’escriptor David Auburn la reconversió de l’obra en una peça per a tres personatges.
L’espectacle que podem veure al Teatre Gaudí està dirigit per Ferran Guiu, amb la direcció musical de Joan Comaposada i l’adaptació del text al català de Marc Gómez.
Continua llegint →
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i s'ha etiquetat amb FERRAN GUIU, Joan Comaposada, Jonathan Larson, Lu Fabrés, Teatre Gaudí, Tick, tick... boom!, XAVI DUCH el 19 de desembre de 2017 per Miquel Gascon.
– Teatre (96) – SUGAR El Musical (🐌🐌🐌🐌🐌) – Eixample Teatre – 18.11.2016
2 respostes
SUGAR El Musical –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
La temporada passada aquest SUGAR es va estrenar al Teatre Gaudí, més o menys per les mateixes dates d’ara, però malauradament no vàrem poder anar perquè l’Imma tot just acabava de tenir un accident i havia d’anar en cadira de rodes, per la qual cosa únicament assitiem a les representacions que prèviament havíem adquirit, tot i les dificultats que comportava.
Ahir va ser la nit d’estrena d’una nova temporada d’aquesta producció musical, que la temporada passada va rebre el premi de la crítica del 2105 i actualment té 4 Nominacions als premis Butaca; ara es representa a l’Eixample Teatre i a la italiana, amb una nova escenografia a dos nivells, que ha resultat tot un encert i que a més a més ha permès encabir als músics dins de l’escenari, en un espai molt més reduït de l’inicialment previst, ja que es va representar al Gaudi a 4 bandes.
Un repartiment de 15 intèrprets i 5 músics en directe, formen part de l’espectacle basat en la famosa pel·lícula de Billy Wilder, que aquí es va titular “Con faldas y a lo loco“. En el repartiment actual, hi han hagut forces canvis, però cal remarcar la substitució d’Ivan Labanda per Rubén Yuste, en un dels tres papers protagonistes.
Considerada una de les millors comèdies de la història del cinema, l’any 1972 arriba a Broadway com a musical i amb el títol de SUGAR, que manté el guió de Willder i Diamond, complementat amb música swing composta per Jule Styne. L’espectacle esdevé un èxit a Broadway i es prolonga durant dos anys i més de 500 funcions. A partir d’aleshores han estat moltes les produccions de SUGAR arreu del món i són incomptables els països on s’ha representat.
Des del minut zero aquesta proposta ens ha agradat moltíssim i en totes les seves vessants, la musical, començant per una excel·lent orquestra de 5 músics en directe, … la tècnica, amb un disseny de so molt bo, un disseny de llums aconseguíssim, …. i molt especialment la interpretativa, amb una excel·lent coreografia i un “teòric” cos de ball, que ens va fascinar per la seva perfecta sincronia i la gran agilitat dels ballarins, que inclou fins i tot algunes acrobàcies.
Continua llegint →
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre, Teatre Musical i s'ha etiquetat amb Bealia Guerra, Bernat Hernández, Carles Sánchez, Dani Claramunt, Eixample Teatre, Laura Olivella, MARIA SANTALLUSIA, Pau Doz, Pep Cortés, Rubèn Yuste, SUGAR El Musical, XAVI DUCH el 19 de novembre de 2016 per Miquel Gascon.
– Teatre – Grec2016 – NIT DE MUSICALS: SWING BROADWAY – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 28/07/2016
5 respostes
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
NIT DE MUSICALS: SWING BROADWAY –
Dimecres passat vam anar al Teatre Grec per últim cop en l’edició del Festival Grec d’enguany. Mentre esperàvem, tot sopant un entrepà en un dels pocs bancs disponibles, comentàvem que és un lloc molt emblemàtic i és una llastima que no sigui escenari d’altres activitats si mes no en l’època del bon temps ….
This slideshow requires JavaScript.
Ple de gom a gom per tal de veure la segona representació de Nit de Musicals 2016, tercera consecutiva programada en el Grec Festival de Barcelona. L’any 2014 vam poder veure la primera edició amb una nit dedicada als compositors de teatre musical català amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció de David Pintó.
La segona edició, en 2015 va oferir una selecció dels clàssics dels musicals nord-americans també amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció aquest cop, de l’Elisenda Roca.
A ritme de swing i a partir d’una història creada i dirigida per Paco Mir, aquesta tercera nit ens presenta veus i coreografies amb un repertori format per temes molt coneguts de musicals nord-americans. Els músics de la Barcelona Jazz Orquestra sota la direcció musical d’Andreu Gallén acompanyen als artistes.
Ivan Labanda és el presentador i conductor de tota la “Nit”.
Continua llegint →
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre, Teatre Musical i s'ha etiquetat amb Andreu Gallèn, Àngel Llàcer, Ángeles Castuera, Barcelona Jazz Orchestra, Companyia Bratislava, Diana Roig, Grec2016, Ivan Labanda, Javier Arroyo “Jota”, Lucía Torres, Maria Bossy, Mercè Martínez, Miguel Ángel Sánchez, NIT de MUSICALS: Swing Broadway, Paco Mir, Patricia Paisal, Teatre Grec, XAVI DUCH el 29 de juliol de 2016 per Miquel Gascon.
– GREC2015 – Teatre Musical – NIT DE MUSICALS: UNA NIT A BROADWAY (🐌🐌) – Teatre Grec – 20/07/2015
Deixa un comentari
Em fa moooooolta mandra començar a escriure sobre aquest espectacle que de nou ens ha decebut molt per falta de qualitat del so al recinte del Teatre Grec.
Ens considerem amants d’aquest gènere de Teatre Musical, i en més d’una ocasió ha estat l’excusa per viatjar per Europa i veure diferents Musicals que a casa nostra no es poden veure.
La temporada passada del Grec, ja vàrem escriure una crònica del primer espectacle que es va representar, que volia ser un resum de diferents Musicals del compositor Albert Guinovart i llavors ens vàrem prometre que no ens gastaríem ni un duro més, en espectacles com aquell, si la qualitat del so no millorava. Aquí us deixo aquella crònica del 2014.
Per tant, havíem descartat comprar entrades per l’espectacle d’enguany, dedicat a Musicals conegudíssims de Broadway….. però una setmana abans, vàrem rebre una invitació per assistir a l’assaig general el dia abans de la seva estrena oficial. En mala hora vàrem acceptar, perquè va ser una pèrdua absoluta de temps i vàrem sortir del recinte amb un cabreig evident….. i és que el so va tornar a ser patètic, però aquesta vegada a més a més, molts dels micròfons de mà no funcionaven o ho feien a estones, amb el problema afegit que els tècnics pujaven el so d’alguns cantants que tapaven totalment als seus companys.
Estic d’acord que era un assaig general, que no es pot valorar un espectacle com caldria en una representació prèvia i també sóc conscient que el dia de l’estrena oficial, pel que m’han dit no varen haver-hi incidències greus d’aquest tipus. De totes maneres, haig de donar la meva opinió sobre el que vaig veure …. i sobretot el que NO vàrem poder escoltar….. i sincerament em va semblar més que patètic, vaig sentir vergonya aliena, del que estàvem presenciant.
Quan un assaig general te problemes greus com aquells, s’ha de parar l’espectacle, resoldre els problemes i continuar…. però en aquest cas la directora Elisenda Roca va cometre el gran error de no fer-ho. Era potser perque erem public convidat i no merexiem la mateixa consideració ?
This slideshow requires JavaScript.
Deixant a banda els problemes tècnics greus de so, el que vàrem poder intuir, és sens dubte una gran voluntat d’aixecar un espectacle de qualitat, especialment amb una posada en escena força acurada i amb una gran il·lusio d’un grup força important d’escoles musicals de casa nostre, com són les escoles Aules, Coco Comín, Eòlia, Dance Emotion, Luthier d’arts Musicals, Luthiers Dansa, Memory i Taller de Músics; de fet es notava a l’ambient que molts dels convidats d’aquella nit eren familiars dels membres que actuaven.
El millor de tot, sense cap dubte va ser la Banda Municipal de Barcelona, que malgrat tots els moments de desconcert, varen saber continuar com si no passes res.
Les interpretacions molt desiguals, perquè es barrejaven cantants de qualitat amb actors que l’únic que podien oferir és la seva voluntat, cantant com bonament podien algunes de les cançons; evidentment ens van agradar, com sempre ho fan Àngels Gonyalons, Daniel Anglès, Elena Gadel, Ivan Labanda… i molt especialment Xavi Duch amb un número de claqué antològic; entre els actors, la gran sorpresa la va donar l’actriu Mercè Aranega a la que nosaltres mai l’havíem vist cantar i que ho va fer força, força bé…. i sobretot va omplir l’escenari amb la seva gran presencia.
Segurament aquest espectacle, almenys el dia de la representació oficial, gaudia d’una qualitat molt més elevada que el de la temporada passada i la meva valoració hauria estat força més alta. Malauradament el que nosaltres vàrem poder escoltar, no va estar a l’altura d’uns mínims tolerables.
Direcció escènica: Elisenda Roca
Direcció musical: Andreu Gallén
Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons
Col·laboració al piano: Albert Guinovart
Interpretació musical: Àngels Gonyalons, Anna Moliner, Daniel Anglès, Diana Roig, Elena Gadel, Ivan Labanda, Joan Pera i Roger Pera, Mercè Arànega, Mercè Martínez, Miquel Fernández, Mone Teruel, Muntsa Rius, Sergi Albert, Xavi Duch
Col·laboració: Albert Bolea, Annabel Totusaus, Benjamí Conesa, Bernat Mestre, Dídac Flores, Ferran González, Gracia Fernández, Jordi Llordella, Jordi Vidal, Júlia Jové, Lluís Parera, Marc Flynn, Marc Pociello, Marc Vilavella, Marta Capel, Miquel Cobos, Nacho Melús, Neus Pàmies, Rubén Yuste, Víctor Arbelo, Víctor Gómez Casademunt, Xavi Navarro
Traducció i adaptació de les cançons: David Pintó // Arranjaments: Jordi Cornudella // Caracterització: Toni Santos // Disseny de so: Toni Vila // Enregistrament d’àudio: Guillermo Prats // Disseny d’il·luminació: Dani Santamaría // Projeccions, enregistrament de vídeo i Producció executiva : Teatralnet Produccions
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre Musical i s'ha etiquetat amb Albert Guinovart, Andreu Gallèn, Anna Moliner, Àngels Gonyalons, Banda Municipal de Barcelona, Daniel Anglès, Diana Roig, Elena Gadel, Elisenda Roca, Festival GREC2015, Ivan Labanda, Joan Pera, Mercè Aranega, Mercè Martínez, Miquel Fernández, Mone Teruel, Muntsa Rius, NIT DE MUSICALS: UNA NIT A BROADWAY, Roger Pera, Sergi Albert, Teatre Grec, XAVI DUCH el 25 de juliol de 2015 per Miquel Gascon.
– Teatre Musical – GUAPOS & POBRES – ( 🐌🐌 🐌 + 🐚) Teatre Goya – 16.05.2015
Deixa un comentari
La veritat és que és molt d’agrair que des de Catalunya s’intenti no deixar de banda el món del Teatre Musical fet a casa nostre, malgrat que les condicions econòmiques actuals no ho permetin i les dificultats afegides per l’injust i cruel IVA del 21% que imposa el maleit govern del PP que ofega a la Cultura d’aquest estat; no és pas d’estranyar que molts de nosaltres tinguem cada vegada més raons i ganes de deixar de pertànyer a aquest estat, com més aviat millor. La CULTURA pel que sembla, és l’enemic numero 1 d’aquest partit, perquè ells són molt conscients, que és una eina en mans del poble, que els hi dóna més capacitat per valorar el que els interessa com a ciutadans, especialment en l’aspecte polític.
No puc passar l’oportunitat de donar-los una nova “botifarra”, imitant al que ahir va fer l’actriu Rosa Maria Sarda, als polítics que governen aquest estat, en l’acte d’entrega dels premis MAX de Teatre.
GUAPOS & POBRES, és un Musical de petit format que vol arribar a tots els públics, especialment al més jove, perquè parla d’un tema que els afecta molt directament… la manca de treball o en tot cas les feines mal pagades i moltes vegades en negre. L’esforç de molts anys d’estudi i esforç, no els ha servit de gaire cosa, a milers i milers de joves que aspiraven a viure com a mínim amb la mateixa qualitat de vida que els seus pares.
Un text que vol tractar principalment d’un tema que és un dels principals mals de cap de la nostra societat, però que malauradament ha estat tractat d’una manera massa superficial, pensat perquè arribi a ser prou comercial, en forma de petits esquetxos que intenten embastar un argument parlant de moooooolts temes a la vegada, entre els que estan el desengany amorós, la gelosia dins del matrimoni, la dependència d’alguns joves de l’entorn familiar, les cites amoroses a cegues per internet, l’homosexualitat, l’amistat entre un grup de joves.
Continua llegint →
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre Musical i s'ha etiquetat amb Elena Gadel, Frank Capdet, Gracia Fernández, GUAPOS & POBRES, Ivan Labanda, Jorge Velasco, Mariona Castillo, Muntsa Rius, Rosa Maria Sarda premis MAX, Teatre Goya, Toni Martin, XAVI DUCH, XAVIER TORRAS el 19 de maig de 2015 per Miquel Gascon.
– Teatre Musical – EL PETIT PRÍNCEP (🐌🐌🐌) – Teatre Barts – 02/04/2015
6 respostes
Estic content d’haver pogut sortir de casa, després de 10 dies d’estar “enclaustrat” entre les 4 parets de casa, per culpa d’un absurd accident que em va provocar la trencadura del peroné de la cama dreta. Vàrem fer la prova d’anar al Teatre amb una cadira de rodes que em van deixar i l’experiència va resultar totalment satisfactòria. Al Teatre BARTS ens van posar totes facilitats i per tant ara sabem que a partir d’ara, de tant en tant podem continuar la nostra sana costum de “voltar i voltar” amb certa normalitat.
Volíem poder veure el Musical EL PETIT PRÍNCEP que La Perla29 i Turruà Llàcer S.L. han produït i que fa alguns mesos s’està representant a Barcelona; per sort al final ho hem aconseguit malgrat tots els impediments.
La música d’aquest Musical ha estat creada per Manu Guix i les lletres de les cançons de Marc Artigau són de gran qualitat; pel meu gust és el millor d’aquesta producció de Teatre Musical.
Un treball minuciós també quant a l’escenografia que gairebé està realitzada totalment en forma d’audiovisual, que interactua perfectament amb els actors que interpreten moltíssims personatges. És una nova forma d’abaratir costos, a la que malauradament ens haurem d’anar d’acostumant, encara que a mi personalment no m’acabi de fer el pes…. però si els grans musicals d’enormes pressupostos, ja ho han començat a utilitzar (recordeu “Los Miserables” que va visitar Barcelona), … el treball dels escenògrafs, tal com el coneixíem fina ara, comença a perillar.
Continua llegint →
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre Musical i s'ha etiquetat amb ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY, Àngel Llàcer, EL PETIT PRÍNCEP, Elena Gadel, Josep Palau, La Perla29, Manu Guix, Marc Artigau, Marc Pociello, Teatre Barts, XAVI DUCH el 3 d'abril de 2015 per Miquel Gascon.
Navegació per les entrades
← Entrades més antigues
Estadístiques del Blog
805.743 visites
Correu electrònic:
[email protected]
Traductor
Autors
Imma Barba
Miquel Gascon
cercador dins del Blog
Cerca:
Categories
Categories Selecciona la categoria Articles d’opinió a la premsa Òpera CATALUNYA Celebracions Cinema Circ Dansa Esdeveniments Exposicions Fotografia FUGIM d’aquesta Espanya feixista Gastronomia Literatura Literatura de Viatges/països Música clàssica Música contemporània Restauració Rodes de Premsa Rutes culturals Teatre Teatre Musical VIATGES
Follow Blog via Email
Clica aqui per rebre notificacions via email de publicacions del Blog
Email Address
Segueix
Publicacions
Publicacions Selecciona el mes desembre 2022 novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010
ÚLTIMES ENTRADES:
– 053 (22/23) – Òpera – IL TRITTICO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 05/12/2022
Ahir dilluns 5 de desembre, vam fer cap al Gran Teatre del Liceu per veure en directe l’òpera IL TRITTICO de Giacomo Puccini, que prèviament un parell de dies abans, dissabte 3, ja havíem vist per Televisió, amb el nostre abonament digital Liceu+LIVE. IL TRITTICO en realitat és la suma de tres òperes, IL TABARRO, SUOR ANGELICA i GIANNI SCHICCHI, que conformen […]
– 052 (22/23) – Cabaret/Circ – THE HOLE X (🐌+🐚) – Gran Carpa del Port Vell – 02/12/2022
Divendres dia 2 de desembre vam assistir a l’estrena de l’últim espectacle de la saga “The Hole”, que fins al 22 de gener estarà instal·lat a la Gran Carpa del Port Vell per celebrar els deu anys. THE HOLE X ens ha sorprès, però negativament i en aquesta entrada intentem explicar el que hem viscut. […]
– 051 (22/23) – Teatre/cabaret – DIVINA DE LA MORT (🐌🐌🐌) El Maldà – 01/12/2022
El primer dia del mes de desembre, al El Maldà vam poder veure l’espectacle de teatre/ cabaret, DIVINA DE LA MORT de la Companyia Fac-òF. Després que l’any passat fes temporada al Maldà amb “Amor³. Shakespeare al cap”, la jove companyia torna ara a la mateixa sala amb un cabaret que posa el dit a la […]
– 050 (22/23) – Teatre – DESIG. UN TRAMVIA (🐌🐌🐌) Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa – 30/11/2022
Aquest passat dimecres, últim dia del mes de novembre, era dia d’estrena al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. Es representava l’obra DESIG. UN TRAMVIA, una adaptació lliure de l’obra de Tennessee Williams, amb dramatúrgia i direcció de Paul Berrondo. L’obra pren com a referència l’obra “Un tramvia anomenat desig” de Tennessee Williams i […]
– 049 (22/23) – Teatre Musical – PARES NORMALS – Teatre Poliorama (🐌🐌🐌🐌) – 29/11/2022
Ahir 29 de novembre, era el dia de l’estrena de la comèdia musical PARES NORMALS d’Els Amics de les Arts, Marc Artigau i Minoria Absoluta, que desembarca al Teatre Poliorama, on s’estarà fins al febrer del 2023. PARES NORMALS, està dirigida per Sergi Belbel amb coreografia de Marta Tomasa i està protagonitzada per Enric Cambray i Júlia […]
– 048 (22/23) – Teatre – ALMA (🐌🐌🐌🐌) – La Badabadoc – 27/11/2022
Fins ahir diumenge dia 28, i per diferents motius, no hem pogut fer cap a una de les nostres sales de referència, La Badababoc, al barri de Gràcia. I ho vam fer per veure ALMA, peça creada i interpretada per Anabel Riquelme i dirigida per Alejandra Jimenez Cascón. Un espectacle unipersonal que neix de la […]
– 047 (22/23) – Concert de l’OBC – SCHÖNBERG: PELLEAS UND MELISANDRE (🐌🐌🐌) – L’Auditori – 27/11/2022
Ahir va tornar a ser diumenge de concert a l’Auditori de Barcelona, concert batejat com Schönberg: Pelleas und Melisande, amb el solista Andreas Ottensamer al clarinet i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per Matthias Pintscher. Andreas Ottensamer (Viena 1989) és el primer clarinetista de la Filharmònica de Berlín. Pertanyent a una família austrohongaresa de músics va rebre les primeres […]
– 046 (22/23) – Teatre/Concert – LA CUPLETISTA – Teatre Gaudí – (🐌🐌🐌) – 26/11/2022
Dissabte dia 26 de novembre, a la Sala Gran del Teatre Gaudí vam assistir a l’espectacle concert LA CUPLETISTA, que interpreta l’actriu i cantant Núria Esquius, acompanyada al piano per Eladi Dalmau. Un espectacle que reivindica el Cuplet, i és un homenatge, a la compositora Càndida Pérez Martínez (Olot 1893-1989), creadora d’alguns dels cuplets catalans […]
– 045 (22/23) – Teatre – MORIU-VOS (🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 25/11/2022
Divendres 25 de novembre, a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya hem pogut veure MORIU-VOS una obra de “Cultura i Conflicte” que reivindica la vellesa i qüestiona el comportament de la societat amb la gent gran. Aquesta proposta es va estrenar al festival Temporada Alta en una única funció i s’ha dut a […]
– 044 (22/23) – Teatre – YERMA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – 24/11/2022
Dijous 24 de novembre, a la Sala Fabià Puigserver vam poder veure YERMA, el poema tràgic de Federico García Lorca que ha dirigit Juan Carlos Martel Bayod i que es tracta de la primera producció Lorquiana 100% del Teatre Lliure. Yerma és la protagonista d’aquesta tragèdia que ens mostra el conflicte intern d’una dona que vol ser mare i […]
Estadístiques del Blog
805.743 hits
400 anys d’Opera en veu de Baix – Ivan Garcia (***) (3) Powered by WordPress.com.
This is an example of a sitewide notice - you can change or remove this text in the Customizer under "Store Notice" Descarta
400 anys d’Opera en veu de Baix – Ivan Garcia (***) (3) / Proudly powered by WordPress Theme: Twenty Twelve. | 0.697358 | curate | {"ca": 0.9119875150372273, "en": 0.043274701693923334, "es": 0.02227135286276295, "pt": 0.006437558929674546, "it": 0.006762688168546998, "pl": 0.0023084175959944076, "hu": 0.0007477972494066391, "de": 0.003446369932047989, "oc": 0.0007152843255193939, "st": 0.0005527197060831681, "mk": 9.753877166173554e-05, "no": 0.0010079006405046005, "fr": 0.00039015508664694217} | https://voltarivoltar.com/tag/xavi-duch/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_28721 | Vagi per davant que no tinc cap mena d’intenció de polemitzar al voltant de si les millors coques de Sant Joan les elaboren els forners o els pastissers. Mentre la comprem en un establiment que les elaborin de manera artesana, tant és que sigui una fleca o una pastisseria. Amb les seves semblances i les seves diferències, de ben segur que elaborada per uns o altres, serà un producte de qualitat que ens farà gaudir.
Del que no hi ha cap dubte és que comprar la coca de Sant Joan en una fleca o en una pastisseria sempre serà una opció molt millor que comprar una coca industrial. La qualitat de les coques elaborades per artesans sempre serà molt superior a les que fabriquen els obradors industrials.
L’agència de màrqueting gastronòmic Sr y Sra Cake organitza un concurs que té per objectiu trobar la millor coca de Sant Joan. Aquest concurs compta amb el suport del Gremi de Flequers de Barcelona, el Gremi de Flequers de la Província de Barcelona, el Gremi de Flequers Artesans de les Comarques Gironines, el gremi de forners de Lleida i Associació de Forners i Pastissers de Balears. Tal i com expressen els seus organitzadors: “La coca de Sant Joan necessitava un concurs. Un reconeixement professional per una elaboració que ha esdevingut símbol de la tradició catalana, on els pastissers i forners en són els màxims protagonistes”.
En aquest concurs hi participen forners i pastissers d’arreu de Catalunya que poden competir per ser reconeguts com els elaboradors de la millor coca de Sant Joan en quatre categories: Tradicional (de fruites confitades i pinyons); de Crema i pinyons, Creativa i de Llardons.
Enguany la Millor Coca de Sant Joan ha estat la coca de crema i pinyons que elabora Can Plana, una fleca-pastisseria de Sant Feliu de Llobregat. En la resta de categories, els elaboradors guanyadors han estat la pastisseria-bomboneria Joan del Papiol en la categoria de millor coca creativa, la fleca pastisseria Can Berta de Palau Saverdera en la categoria de millor coca tradicional, i la pastisseria Cobo de l’Espluga de Francolí en la categoria de millor coca de llardons.
Si us trobeu davant d’una coca de Sant Joan de la que no en sabeu l’origen i voleu saber si és artesana o industrial, tot i que no són elements irrefutables, l’absència de pinyons, la mida petita de la fruita i que la massa no sigui esponjosa i elàstica poden indicar l’origen industrial de la coca.
Bona revetlla! | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://vadegust.cat/opinio/la-coca-de-sant-joan-de-forner-o-de-pastisser-13808/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_140544 | Aquí s’acaba la cerca dels millors mitjons per portar amb pisos. Seguiu llegint per comprar els mitjons no presentats amb més ressenyes que la gent no pot deixar de divertir-se.
Llegir Més
L’únic accessori que no podeu ignorar durant la tardor
Aquests són tots els mitjons per portar amb botines que necessiteu segons els revisors. Seguiu llegint per veure què afegir al vostre armari.
Llegir Més
Els millors mitjons per portar amb mocassins
Alguna vegada us heu plantejat combinar els mocassins elegants amb uns mitjons frescos? Fes una ullada als nostres parells preferits per treure el look.
Llegir Més
Els millors mitjons d’hivern, segons Amazon Reviews
Els mitjons acollidors i còmodes són una necessitat hivernal. Hem trobat els millors mitjons d’hivern segons les ressenyes d’Amazon. Consulteu-los aquí.
Llegir Més
Aquesta tendència de mitjons bonics s’ha apoderat oficialment del meu feed IG
Aquesta tendència assequible fa que qualsevol vestit de feina des de casa sigui molt més alegre. Compra el look. | 0.609736 | curate | {"ca": 0.96579476861167, "es": 0.03420523138832998} | https://ca.cheapoilchangecoupon.com/mitjons/ |
wikimedia_ca_20230829_0_8562 | La Web 2.0 i les tecnologies que la fan possible/AJaX:
Ja hem vist que amb el JavaScript la pàgina pot interaccionar amb l'usuari canviant qualsevol cosa del document que està veien, accedint a aquesta a través del DOM. Tot i així, el JavaScript presenta limitacions per sí sol ja que actua al costat del client i no té les funcions dels llenguatges de servidor de gestionar bases de dades o accedir al sistema de fitxers del servidor web.
És per això que per assabentar-se de qualsevol canvi que hagi ocorregut al costat del servidor, com rebre un nou correu, s'havia de recarregar la pàgina, amb l'espera que això comporta. També la interacció amb aquest, com emplenar un formulari per tal de que sigui guardat a una base de dades, tenia el seu cost en temps, durant el qual el navegador presentava un fons blanc, fins que el servidor responia.
Els usuaris esperaven pacient o impacientment a que la pàgina es tornés a carregar, o almenys fins ara, amb l'aparició massiva de pàgines que fan servir AJaX per tal d'evitar tan com es pugui aquest trencament que es produeix al interaccionar amb el servidor. Però, què és AJaX?
AJaX no és un producte de neteja
Bruce W. Perry comença d'una manera pareguda a aquesta a definir el concepte que es té d'AJaX i perquè realment "ajax" té moltes accepcions, entre les quals és un equip de futbol, una banda de música de Nova York i un heroi de la guerra de Troia.
L'AJaX en programació és l'acrònim de Asynchronous JavaScript and XML, una tècnica que permet a través de JavaScript enviar i rebre dades (normalment XML) del servidor sense tenir de recarregar la pàgina i amb independència d'aquesta, és a dir, d'una manera asíncrona.
Per tal d'aconseguir-ho fa ús de tecnologies ja existents i que ja he explicat en altres capítols:
(X)HTML i CSS, que conformen la presentació de la pàgina
El Document Object Model (DOM) per tal d'interaccionar amb l'usuari modificar dinàmicament l'(X)HTML i l'estil CSS
XML i XSLT que s'utilitzen per transportar les dades i manipular-les
i la classe JavaScript XMLHttpRequest per enviar i rebre les dades de manera asíncrona
Una pàgina que utilitza tècniques AJaX és descarregada des del servidor com qualsevol altra, però, un cop al navegador, entren en joc diversos mecanismes programats amb JavaScript de tal manera que pot interaccionar amb el servidor en segon pla. Normalment aquesta interacció la desencadena el mateix usuari que fa clic sobre algun element o canvia el valor d'algun camp de formulari de la pàgina, de manera que provoca un esdeveniment. Si l'esdeveniment té una funció JavaScript assignada, aquesta s'executa i si necessita d'alguna dada que és al servidor fa una petició mitjançant una instància de la classe XMLHttpRequest. També pot ser que no sigui l'usuari qui provoqui la crida de la funció i que aquesta estigui programada amb un mètode temporitzador com el window.setInterval() o el window.setTimeout().
La l'objecte XMLHttpRequest fa una petició al servidor, que aquest processa i li retorna l'arxiu XML creat dinàmicament com a resposta. Un cop l'objecte XMLHttpRequest ha rebut aquest document XML, crida a la funció JavaScript que l'analitza i fa les accions que ha de realitzar, inclosa la de modificar el document mitjançant el DOM per tal d'avisar a l'usuari, en cas de que escaigui. Aquest objecte és, doncs, l'eix vertebrador de tota l'arquitectura AJaX.
XMLHttpRequest
Per fer ús d'un objecte XMLHttpRequest s'ha de fer una instància d'aquesta classe, de manera que s'utilitza un objecte per a cada petició. Un cop construït l'objecte, aquest disposa dels següents mètodes i propietats:
Així doncs, rebre el document preus.xml un cop la pàgina s'ha descarregat és tan fàcil com:
oXMLHttp = new XMLHttpRequest();
oXML.onreadystatechange = alCanviar;
oXMLHttp.open('get', 'preus.xml', false);
oXMLHttp.send();
Amb la primera línia es crea una instància de l'objecte XMLHttpRequest, i se li assigna a la variable oXMLHttp. Amb la segona, se li assigna a la propietat onreadystatchange la funció alCanviar(), que no apareix en el codi. Aquesta funció serà cridada cada cop que el valor de readyState canviï. En aquest moment el seu valor encara és 0 i ho serà fins que no es cridi al mètode open(), a la tercera línia. Quan es crida, s'estableix el mètode HTTP utilitzat, que serà GET, la URL que es demanarà al servidor, preus.xml, i el tipus de petició es realitzarà, síncrona (el tercer paràmetre marca si la petició és realitzarà d'una manera síncrona o asíncrona, amb els valors false i true respectivament).
Al cridar-se al mètode open(), el readyState canvia de 0 a 1, i aquest fet crida a la funció definida abans amb onreadystatechange, alCanviar() el que permet definir aquí els encapçalaments HTTP que s'enviaran al servidor, i que per tant s'han de definir abans que la petició s'enviï.
Per últim, es crida al mètode send(), que envia la petició. La propietat readyState canvia de 1 a 2, el que també crida a la funció alCanviar(). Un cop enviada la petició, el servidor la processa i retorna una resposta, la qual cosa torna a canviar el valor de readyState, de 2 a 3 i torna a cridar a la funció alCanviar().
En aquesta fase ja es pot accedir als encapçalats que ha enviat el servidor, com el Accept-Encoding que defineix la codificació utilitaza o Content-Length informa de la mida total de les dades enviades. També és accessible la part de la resposta que es va descarregant emmagatzemada a la propietat responseText.
Al finalitzar la descàrrega de la resposta, aquesta ja està disponible en la seua totalitat a les propietats responseText i responseXML. Ara ja es feina del DOM de processar la resposta i fer els canvis en la pàgina per fer-li percebre a usuari els canvis ocorreguts al servidor. Aquestes accions també s'acostumen a fer des de la funció definida per onreadystatechange, en aquest cas alCanviar(), perquè al rebre les dades és cridada, ja que la propietat readyState ha canviat de 3 a 4.
Tots els navegadors actuals incorporen aquesta classe. Mozilla Firefox ja ho incorporava des de la primera versió (2002), Safari des de la versió 1.2 (2004) i Opera des de la seua versió 8 (2005). Internet Explorer no ha incorporat aquesta classe fins a la seua versió 7 (2006), tot i que ja estava disponible amb un altre nom; s'havia de declarar com a un objecte ActiveX, de la següent manera:
oXMLHttp = new ActiveXObject("Msxml2.XMLHTTP");
Com que l'objecte XMLHttpRequest també pot rebre respostes que no siguin XML i processar-les igualment (amb la propietat responseText), també és molt comú utilitzar JSON enlloc de XML per estructurar la resposta del servidor. Rebre un objecte JavaScript pot presentar molts avantatges ja aquest pot incorporar mètodes amb codi JavaScript que XML, encara que fos parcejat com un objecte JavaScript, no incorporaria. Tot i així, moltes vegades el que es descarrega del servidor és una porció de codi XHTML que s'incorpora, sense modificar i mitjançant DOM, a la pàgina.
Una alternativa al XMLHttpRequest és la de inserir aquest codi JSON directament a la pàgina amb etiquetes <script> dinàmiques. Aquestes etiquetes són creades dinàmicament mitjançant DOM i demanen al navegador la descàrrega d'un arxiu JavaScript extern que es troba al servidor, el que li retorna una resposta JSON.
Tot i que és relativament fàcil fer una aplicació AJaX amb els mètodes i propietats que ofereix l'objecte XMLHttpRequest o mitjançant <script> dinàmiques, han aparegut implementacions d'AJaX que faciliten molt més el treball, com en el cas de les llibreries xaJax i Prototype.
Prototype
Prototype, la llibreria JavaScript de Sam Stephenson de la que parlava abans, proporciona un marc de treball (un framework) per al webmestre que vol fer pàgines dinàmiques al costat del client. La major part del codi són extensions del DOM per fer-lo més fàcil i més ràpid de fer-lo servir, com la funció $(), que substitueix tot el document.getElementById(). També permet afegir funcions pròpies als elements del DOM, als nodes del document, cosa que han aprofitat altres llibreries que es construeixen sobre Prototype com script.aculo.us.
Prototype també fa molt fàcil l'ús de tècniques AJaX amb el seu objecte Ajax. Aquest objecte incorpora altres objectes i classes que simplifiquen molt els processos d'enviar peticions i rebre respostes del servidor incorporat nous mètodes que l'XMLHttpRequest no té. Aquestes classes i objectes són:
El seu potencial, a més, s'aprofita al màxim quan es desenvolupa utilitzant Ruby on Rails al costat del servidor. Ruby on Rails té automatitzada la inserció de l'etiqueta <script> de Prototype, i algunes funcions d'aquest últim estan inspirades en el llenguatge Ruby. Tot i així, es pot utilitzar qualsevol altre llenguatge per fer ús de Prototype, al ser aquesta una llibreria escrita en JavaScript i executada al costat del client.
Aquesta és una adaptació de l'exemple que donen a la documentació de Prototype per a Ajax.Request:
var url = '/proxy?url=' + encodeURIComponent('http://www.google.com/search?q=Prototype');
new Ajax.Request(url, {
method: 'get',
onSuccess: function(transport) {
var anunci = $('anunci');
if (transport.responseText.match(/href="http:\/\/prototypejs.org/))
anunci.update('Sí! Estem entre els 10 primers! ').setStyle({ background: '#dfd' });
else
anunci.update('Ohh! Estem per baix del número 10...').setStyle({ background: '#fdd' });
}
});
El que fa el codi és actualitzar l'element (X)HTML amb ID anunci fent una petició al servidor un cop descarregada la pàgina. Si a la pàgina rebuda, en concret la pàgina de Google quan s'ha buscat la paraula Prototype, hi apareix el text «href="http://prototypejs.org/» el contingut de l'element s'actualitza amb «Sí! Estem entre els 10 primers!», amb el fons de color verd, i en cas contrari, s'actualitzarà amb «Ohh! Estem per baix del número 10...» i el fons de color roig.
Si analitzem amb deteniment el codi, podem veure que a la primera línia es declara la variable url amb una cadena que conté la direcció URL de la pàgina de servidor a la que es farà la petició. Li passa mitjançant el mètode GET la variable url amb el valor de la pàgina de Google a la que s'ha buscat la paraula "Prototype". Això ho fa perquè mitjançant l'objecte XMLHttpRequest tan sols pots fer peticions al servidor del que prové la pàgina, i no a servidors externs. El que fa la pàgina anomenada /proxy al codi és descarregar al servidor la pàgina del Google i després enviar-la al navegador de l'usuari.
Amb la segona línia de codi es crea un objecte Ajax.Request al qual se li passa com a paràmetres la variable url abans definida i un objecte creat mitjançant JSON que comprèn fins a l'última línia. Aquest objecte té una propietat anomenada method i que especifica que les variables de la petició se li passaran al servidor mitjançant GET, i un mètode que s'executarà quan un cop s'hagi rebut la resposta del servidor i aquesta hagi tingut èxit.
Aquest mètode declara una nova variable, anunci, a la que li atribueix un node de l'arbre del DOM, el que té a l'atribut id el valor «anunci». Tot seguit comprova que a la resposta hi aparegui el text «href="http://prototypejs.org/» per tal de modificar el DOM amb les extensions que proporciona Prototype i d'informar a l'usuari.
Com es pot notar a l'exemple, la programació amb Prototype varia molt de la programació tradicional amb JavaScript. Prototype incentiva a utilitzar objectes declarats utilitzant JSON i a passar funcions anònimes (sense ser definides per un nom) com a paràmetre.
script.aculo.us
script.aculo.us és una llibreria desenvolupada per Thomas Fuchs que amplia les capacitats de Prototype. Incorpora una impressionant varietat d'efectes visuals, funcionalitat Drag and Drop (arrossega i deixa), controls AJaX i més extensions per al DOM de les que aporta Prototype.
El principal atractiu de la llibreria són els efectes visuals que inclou. Entre ells es pot trobar aparicions, desaparicions, engrandiments, plegaments i desplegaments, tremolors, pulsacions, flaixos de color, etc. Tots aquests efectes són mètodes de l'objecte Effect i tots requereixen especificar com a primer paràmetre l'ID de l'element, a més de les múltiples opcions que pugin tenir de configuració i personalització. A més, incorporant l'objecte Reflector es poden fer els efectes mirall a imatges que explicava al capítol de Disseny web, tractament d'imatges i CSS sense l'ús d'un programa de retoc fotogràfic, directament des de JavaScript. L'objecte Reflector no està a la mateixa llibreria, però publiquen un exemple amb el codi a la mateixa pàgina. Als annexos incorporo el codi i un parell d'exemples.
Una altra de les funcionalitats que aporta la llibreria és la de poder arrossegar elements i situar-los a zones de la pàgina habilitades per poder ser deixats. Així doncs, es diferencia entre elements «draggables» (que es poden arrossegar) i elements «droppables» (que a dins es pot dipositar elements arrossegats). Hi ha dos tipus més de comportaments drag and drop que no fan aquesta distinció: Els «sortables», que són elements situats dins una llista que l'usuari pot ordenar arrossegant els seus elements, i els «sliders », barres on es poden fer córrer dos indicadors per determinar un màxim i un mínim.
script.aculo.us no incorpora nous objectes ni noves propietats i mètodes als objectes ja existents de Prototype, tot i així té un parell de controls AJaX que poden ser útils. La llibreria aporta un suggeridor per als camps de formulari de la pàgina que mostra a l'usuari, mentre està escrivint, els suggeriments que li proposa el servidor o el mateix programa JavaScript. L'altre control és la classe Ajax.InPlaceEditor, que crea dinàmicament camps de formulari allí on l'usuari li diu que vol canviar el text de la pàgina i després envia mitjançant AJaX la petició al servidor amb els canvis que ha fet l'usuari.
Per últim, script.aculo.us aporta l'objecte Builder que té un únic mètode, node, i que ajuda a crear elements mitjançant el DOM molt fàcilment. El primer paràmetre del mètode és el nom de l'etiqueta i és obligatori. Els altres dos són els atributs d'aquesta dins un objecte JSON i el contingut de l'etiqueta, i són opcionals.
Un cop creats els elements s'han d'annexar a la pàgina amb el mètode appendChild(), tal com explicava a l'apartat del Document Object Model al capítol corresponent. Tot i així, tan sols cal annexar-ne un, ja que els altres, que aniran dins d'aquest, ja els annexa el mateix objecte. Així doncs, aquest objecte estalvia molta feina quan s'han d'inserir etiquetes dinàmicament a la pàgina.
Vegem-ho en un exemple. Imagina que hagem de crear aquest codi dinàmicament.
<table id="" style="width:90%;border:solid #333 medium">
<tbody>
<tr>
<td style="border:solid #633 medium">fila 1, cel·la 1</td>
<td>fila 1, cel·la 2</td>
</tr>
<tr>
<td>fila 2, cel·la 1</td>
<td style="border:solid #363 medium">fila 2, cel·la 2</td>
</tr>
</tbody>
</table>
Si fem servir el DOM sense cap framework que ens ajudi, hem de crear cada element i després unir-los els uns dins els altres:
table=document.createElement('table');
table.setAttribute("id", "taula");
table.setAttribute("style","width:90%;border:solid #333 medium");
tbody=document.createElement('tbody');
tr1=document.createElement('tr');
td1=document.createElement('td');
td1.innerHTML="fila 1, cel·la 1";
td1.setAttribute("style","border:solid #633 medium")
td2=document.createElement('td');
td2.innerHTML="fila 1, cel·la 2";
tr2=document.createElement('tr');
td3=document.createElement('td');
td3.innerHTML="fila 2, cel·la 1";
td4=document.createElement('td');
td4.innerHTML="fila 2, cel·la 2";
td4.setAttribute("style","border:solid #363 medium")
tr1.appendChild(td1);
tr1.appendChild(td2);
tr2.appendChild(td3);
tr2.appendChild(td4);
tbody.appendChild(tr1);
tbody.appendChild(tr2);
table.appendChild(tbody);
I aquest és l'equivalen amb el builder de script.aculo.us. La diferència de línies és considerable, i la de temps també.
table = Builder.node('table',{id:'taula', style:'width:90%;border:solid #333 medium'},[
Builder.node('tbody',[
Builder.node('tr',[
Builder.node('td',{style:border:solid #633 medium}, 'fila 1, cel·la 1'),
Builder.node('td', 'fila 1, cel·la 2')
]),
Builder.node('tr',[
Builder.node('td','fila 2, cel·la 1'),
Builder.node('td',{style:border:solid #633 medium},'fila 2, cel·la 2')
])
])
]);
A més de Prototype i script.aculo.us existeixen moltes més llibreries escrites en JavaScript amb funcionalitats similars, com Rico, Ext, MoochiKit, Dojo Toolkit, jQuery o Yahoo! UI. També cal destacar l'existència d'altres llibreries que implementen AJaX però que presenten un marc de treball per a llenguatges de servidor, com en el cas de xaJax amb PHP i ZK amb Java. Ambdós llibreries permeten configurar els canvis en els elements del document des del servidor, com a resposta a una petició AJaX, i no és necessari tenir coneixements molt profunds de JavaScript per usar-les, al contrari del que passava amb els anteriors frameworks. | 0.708482 | curate | {"fr": 0.0054237692215997136, "ca": 0.9167362021695077, "ta": 0.0023244725235427345, "zh": 0.0019072595064966026, "en": 0.03439027297651687, "sr": 0.0033973059959470737, "ja": 0.0071522231493622605, "ru": 0.0026224818214328287, "tl": 0.0023244725235427345, "kn": 5.960185957801883e-05, "fa": 0.0033973059959470737, "la": 0.0008940278936702826, "es": 0.0036953152938371675, "ko": 0.0020264632256526403, "uk": 0.005900584098223864, "th": 0.003993324591727262, "no": 0.0035761115746811302, "eb": 0.0001788055787340565} | |
cawac_ca_20200528_7_185374 | El Girona Futbol Club va voler demostrar, aquest diumenge, que no està mort i que pensa lluitar fins el final per l’ascens a Primera Divisió. En una tarda freda, Montilivi va veure una treballada i soferta victòria dels vermell-i-blancs contra el Còrdova, rival directe, per 2 a 0.
Després d’haver recuperat alguns jugadors, el tècnic del Girona va introduir canvis a l’onze per buscar la reacció de l’equip després la golejada encaixada a Las Palmas. L’equip gironí sabia que no podia fallar contra un dels millors equips d’aquest 2013 i va sortir buscant clarament la porteria contrària. Ho hauria pogut aconseguir si Gerard Bordas hagués estat encertat en un u contra u davant Alberto al minut 5. Va ser la primera gran oportunitat amb poques arribades a l’àrea i on Benja va acabar sent protagonista. El davanter va enviar una pilota al pal al minut 39 i, poc després, s’havia de retirar del terreny de joc lesionat greument als lligaments del genoll. El Còrdova va tenir la seva millor ocasió en una falta executada per López Silva que va picar al travesser.
La segona meitat va iniciar-se amb el conjunt andalús dominant i buscant el gol que trenqués l’empat a 0 inicial. Paradoxalment, qui el va trobar va ser el Girona, en unes mans dins l’àrea d’Armando. Jandro el va transformar en l’1 a 0. El gol va esperonar, encara més, l’equip de Rafael Bergés, que va donar entrada a un davanter per un defensa. Els gironins, cada vegada més cansats, van fer un pas enrere i van haver de patir de valent ja que el Córdova va tenir tres clares ocasions per empatar. No va ser fins al temps afegit que Acuña va culminar un contraatac per certificar l’important triomf del Girona.
Els homes de Rubi recuperen la tercera posició a la classificació, empatats a 45 punts amb l’Alcorcón i a quatre punts de l’Almería que és segon. Diumenge, els gironins visiten el Molinón per enfrontar-se a l’Sporting de Gijón a les 8 del vespre. | 0.867503 | curate | {"ca": 1.0} | http://banyolestv.cat/index.php/noticies/general/esports/item/689-la-greu-lesió-de-benja-taca-la-important-i-treballada-victòria-del-girona-fc-davant-el-còrdova-2-0?tmpl=component&print=1 |
macocu_ca_20230731_10_89321 | La ciutadania pregunta
Publicat el 10/05/2020
Els decrets publicats pel Govern, establint noves mesures de distanciament, han generat els darrers dies un cert neguit entre la població. No és fàcil veure com de nou els parcs infantils s’han de tancar i no podem estar una colla d’amics o familiars junts prenent alguna cosa en un bar, o fent un àpat festiu a un restaurant. I més quan hem viscut situacions similars fa uns mesos i teníem la sensació que ja ho estàvem superant.
Aquestes mesures ens poden semblar que no corresponen amb la realitat de la situació actual. Perquè per gran sort, i malgrat que tenim un important nombre de casos, no hi ha col·lapse sanitari ni saturació d’ingressos a l’UCI de l’hospital. Tampoc hem de lamentar pèrdues, com sí que va passar durant el brot de la primavera.
Amb tot, hem de tenir molt clar que aquestes mesures de distanciament actualment en vigor són la manera d’evitar haver de tornar enrere i reviure situacions complicades, amb confinaments més estrictes. És a dir, tornar a aquells dies on la tensió i la incertesa ens van envair.
El que estem fent és fer un pas enrere... per poder fer-ne dos endavant.
En la sessió de preguntes de dijous al Consell General el ministre de Salut va demanar a la població que respectéssim aquestes restriccions puntuals i temporals per evitar un enduriment de les mateixes; un esforç que és cosa de tots.
Som conscients que és complicat. Per això és tan necessària la comunicació constant i la pedagogia perquè puguem entendre els motius d’aquestes accions. N’és un exemple la roda de premsa a RTVA d’aquest dijous al vespre, en què el cap de Govern i el ministre de Salut es van posar a disposició de la ciutadania.
Sota el concepte ‘El Govern respon’, els ciutadans vam poder enviar per correu electrònic els nostres dubtes i neguits al voltant de totes aquestes mesures de distanciament social, així com sobre d’altres problemàtiques d’actualitat com la gestió que s’està fent als centres escolars, com s’ha preparat el nostre hospital, situacions concretes d’empreses o com s’està treballant per a la propera temporada d’hivern.
Evidentment, el format televisiu i la limitació temporal no van permetre poder respondre a la totalitat de les qüestions plantejades, però sí que se’n van solucionar un bon gruix, les que més ens neguitegen.
Per exemple, vam poder conèixer de primera mà que el Govern ha pres les accions de restricció partint d’una base científica i seguint criteris sanitaris. Concretament, als bars els tècnics i epidemiòlegs del ministeri havien constatat que era un epicentre del virus (d’aquí les limitacions més estrictes). També vam conèixer que el transport públic, per ser un servei essencial, no es pot tractar de la mateixa manera que la restauració. Que és recomanable que els alumnes no diguin la mascareta posada mentre estan fent classe. O que s’han adequat les instal·lacions de l’hospital i que s’ampliarà la plantilla de professionals sanitaris.
He fet en aquestes darreres línies una molt breu pinzellada de tot el que van exposar dijous el cap de Govern i el ministre de Sanitat de manera clara, directa i sincera a tota la població.
Poder preguntar directament al cap de Govern i al ministre de Salut i obtenir una resposta en poques hores és un privilegi del nostre petit país i que cal continuar fent.
La ciutadania pregunta, el Govern respon! | 0.861844 | curate | {"ca": 0.981149012567325, "es": 0.018850987432675045} | |
macocu_ca_20230731_7_516853 | Aquest mes gener, a la Biblioteca estem fent tot de creacions amb tubs de paper. En aquesta sessió farem un portallapis personalitzat. Una activitat adreçada a infants a partir de 5 anys i la família acompanyant. Es necessari fer inscripció prèvia donat que les places són limitades. | 0.67414 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_605301 | Grainville-Ymauville - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
49° 39′ 27″ N, 0° 24′ 57″ E / 49.6575°N,0.41583333333333°E / 49.6575; 0.41583333333333
429 (2013)
Grainville-Ymauville és un municipi francès, situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia. L'any 2007 tenia 404 habitants.
El 2007 la població de fet de Grainville-Ymauville era de 404 persones. Hi havia 138 famílies de les quals 20 eren unipersonals (16 homes vivint sols i 4 dones vivint soles), 43 parelles sense fills, 67 parelles amb fills i 8 famílies monoparentals amb fills.
El 2007 hi havia 159 habitatges, 145 eren l'habitatge principal de la família, 6 eren segones residències i 9 estaven desocupats. Tots els 159 habitatges eren cases. Dels 145 habitatges principals, 130 estaven ocupats pels seus propietaris, 13 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 2 estaven cedits a títol gratuït; 3 tenien dues cambres, 13 en tenien tres, 42 en tenien quatre i 87 en tenien cinc o més. 108 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 52 habitatges hi havia un automòbil i a 92 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Grainville-Ymauville el 2009. [3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 276 persones, 196 eren actives i 80 eren inactives. De les 196 persones actives 186 estaven ocupades (103 homes i 83 dones) i 10 estaven aturades (4 homes i 6 dones). De les 80 persones inactives 27 estaven jubilades, 26 estaven estudiant i 27 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
El 2009 a Grainville-Ymauville hi havia 151 unitats fiscals que integraven 422 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 18.714€. [5]
Dels 10 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa de fabricació d'altres productes industrials, 4 d'empreses de construcció, 1 d'una empresa de comerç i reparació d'automòbils, 1 d'una empresa de transport, 1 d'una empresa immobiliària, 1 d'una empresa de serveis i 1 d'una entitat de l'administració pública. [6]
L'any 2000 a Grainville-Ymauville hi havia 12 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 488 hectàrees. [8]
Gonfreville-Caillot (1,7km)
Bretteville-du-Grand-Caux (1,9km)
Annouville-Vilmesnil (2,6km)
Angerville-Bailleul (3,0km)
Bréauté (3,5km)
Saint-Maclou-la-Brière (3,5km)
Mentheville (3,8km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grainville-Ymauville
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Grainville-Ymauville a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Grainville-Ymauville a l'INSEE
BNF: cb152749034
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grainville-Ymauville&oldid=18445881»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 16 maig 2017 a les 18:42. | 0.716218 | curate | {"ca": 0.8837209302325582, "en": 0.04835732742709487, "mk": 0.0022148394241417496, "uu": 0.0022148394241417496, "uz": 0.0011074197120708748, "pl": 0.015503875968992248, "es": 0.0070136581764488745, "de": 0.03986710963455149} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Grainville-Ymauville |
mc4_ca_20230418_10_177750 | Conèixer Catalunya: de juny 2008
Demanava informació a Cal Vendrell, a Piera , d’aquesta singular església de la que me’n havia parlat l’Antonio Garcia Valls. Rebia tota mena d’informació en aquella casa, a la que faré arribar còpia d’aquest relat amb la meva gratitud.Dinàvem amb el Sergi, l’Anna, el Toni, i la Raquel, j i la meva esposa, malgrat la calor intensa del diumenge 29 de juny de 2.008, convencia als meus amics per arribar-nos fins a la Santa Creu de Creixà, que val a dir-ho no és tasca senzilla. La senyalització del tot deficient, el fet que majoritàriament el veïnat sigui de segona residència i sense cap vinculació al poble i/o al país, i el pèssim estat dels accessos, ens ho varen posar un xic complicat.Superàvem un camí de terra, i dins d’una fondalada, veiem el petit cementiri i la fàbrica encara avui l impressionant d’aquesta ermita. Cal descartar-ne la pertinença a l’eremitori de Montserrat, per la situació enclotada en que es troba.De l’església, i dels topònims, Creixà, Palau o Palou, hi ha força informació, vegeu tot seguit :En el segle VII ja s’esmenta el lloc de Crexano, sense notícies de l’església. El mot creixa, sense accent, s’empra en relació a les crescudes del mar , i també a les dels rius; prop d’aquesta església s’observa l’esvoranc terrible d’una riera. No sembla desassenyat pensar que en ocasió d’alguna excepcional crescuda, el nivell de les aigües arribes fins al lloc on trobem avui, l’església i el cementiri. A les vinyes que segueixen vers les muntanyes que porten a Can Canals s’hi han trobat restes de ceràmica romana, el que fa pensar que hi hagués algun assentament d’aquesta civilització a la zona.L’ any 1018 ja consta la capella amb el nom de Santa Creu de Palau; tenim quan aquest topònim un dubte. Enlloc de Palau, podria haver estat palou [ del llatí palla ], com en el cas de l’església homònima que trobem als peus del Farell, a les Valls del Montcau ?. La tesis en una agricultura de subsistència, en la que el conreu del blat i l’ordi, serien sens dubte els habituals en aquestes planes, esdevé molts versemblant.L’any 1120, possiblement pel prestigi que s’associa al món llatí ,apareix ja escrit el nom de Santa Creu de Creixà. El monument és restaurat a finals del segle XVII i ampliat amb els altars laterals, la sagristia, l’allargament de la nau, la portalada de ponent, el campanar i més tard amb el cor. A la part de tramuntana, (zona de les actuals oliveres) la data de 1691 hi figura escrita a la part exterior d’un dels altars. Aquesta restauració/ampliació coincideix amb la construcció de l’altar del Sant Crist a Santa Maria de Piera, l’any 1630, i amb la primera treta de la imatge per demanar aigua, documentada en el Llibre d’Or del Sant Crist del 1691.Les dades esmentades ens fan suposar que la llegenda del Sant Crist de la pluja, de Piera, l’hauríem de situar a principis del segle XVII.Hi ha en relació a la contrada més que al temple, una curiosa llegenda ; la de Maria Lleopart , que ens parla d’ un peregrí que es va aparèixer a una veïna de la Parròquia de la Santa Creu de Creixà, diuen les cròniques que vivia prop del temple en un turó anomenat de la LLeoparda per demanar-li pa i aquesta li digué que de bon grat n’hi donaria, però la pastera era buida.El peregrí li va dir que a Piera hi havia un Sant Crist a la capella de Sant Francesc del Mercadal (avui desapareguda) que si el treien en processó la pluja regaria els camps de tot Piera i que anés a la pastera que la trobaria a vessar de pa.Efectivament hi havia pa, però el peregrí, que ben bé podia ésser un àngel, quan ella va tornar ja no hi era. Avisades les autoritats van treure el Sant Crist en processó i la pluja va regar els camps immediatament.Aquesta mena de relats, es molt freqüent en aquell periode. En tot cas, confirmaria la tesis d'una agricultura de subsistència, blat, ordi .......És una època també de creixement econòmic de Catalunya centrat sobretot en l’autorització oficial de comerciar amb Amèrica de la primera meitat del segle XVIII, enviant primordialment aiguardent fabricat amb el raïm de les vinyes plantades de manera intensiva per arreu, i molt particularment en aquesta zonaRecollia imatges únicament de l’exterior del temple i del petit cementiri. A la desolació del nostre patrimoni històric i cultural, li faltaven només els brètols que practiquen el robatori sacríleg del bronze i el coure de les sepultures.Un consell, busqueu temps per visitar aquesta joia.© Antonio Mora Vergés
Seguia amb la meva dèria d’anar fent – sense presa ni pausa – l’eremitori de Montserrat; en paraules senzilles, recollir les imatges de totes les ermites que des del pobles i viles del voltant de la Santa Muntanya, hi estaven clarament orientades.Anàvem a Masquefa, quin origen etimològicament vol dir “terra fèrtil” en la llengua que parlaven els catalans als segles VIII, IX i fins ben entrat el segle X, l’àrab i/o el amazigh. El Sergi i l’Anna que ens havien fet saber la seva intenció de casar-se el 2 d’agost, ens esperaven a dinar al Toni, a la Raquel, a la meva esposa i a mi.Desprès del dinar, i malgrat la forta calor d’aquest diumenge 29 de juny, en que l’equip de futbol d’Espanya assoliria la fita de guanyar la Copa de Europa, i el Joan Escoda i Prats, les imatges meravelloses de l’interior de la Cova Regal-Marcet, els nostres amfitrions ens acompanyaven fins a l’ermita romànica de Sant Pere i la Santa creu, antiga parròquia de Masquefa.El lloc aturonat fa creïble que fos alhora castell, com semblen confirmar el texts clàssics. l'església de Sant Pere "...ibidem fundata" que vol dir "aquí mateix fundada". Reforça aquesta tesis la presencia d’un mur i algunes pedres a redós del temple.Citem : L'església romànica de Sant Pere i la Santa creu, antiga parròquia de Masquefa, es conserva avui dia i la seva construcció definitiva data entre finals del SXII i el SXIII coincidint la seva finalització amb la transició del romànic al gòtic a Catalunya i amb el regnat de Jaume I "el conqueridor" (1213-1276) ja que l'esmentat rei , l'any 1234 va confirmar com a possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès el castell de Masquefa i la seva parròquia.L'orografia del terreny on s'enclava l'església, reforça la teoria de que la construcció inicial fou a càrrec dels sarraïns. Esta orientada damunt d'un cingle de manera que només té fàcil accés per la cara de Ponent, deixant la cara més enrevessada a la banda de Llevant, que es per on podien venir els cristians abans d'ultrapassar la frontera del Llobregat.La seva ubicació geogràfica és privilegiada, ja que permet una visió completa de la muntanya de Montserrat per la seva vessant meridionalSituada en un espadat entre el torrent del cementiri i la riera, a uns 500 metres del poble actual .Aquesta església consta d'una sola nau amb volta de canó reforçada per tres arcs adossats als murs i es tanca amb l'absis. En la porta principal hi ha dues arquevoltes sense decoració. Disposa d'un petit rosetó obert a la façana de ponent que conté uns elements decoratius. Aquesta decoració del rosetó consisteix en un fris amb dents de serra i per sota del fris hi han unes mènsules amb relleus que venen a representar els signes del zodíac. A l'interior de l'església s'hi han trobat restes de pintures murals amb la figura d'un sant i d'un àngel.Més tard l'estructura s'engrandirà amb una capella quadrangular i un campanar, i es decorarà l'interior amb dos retaules gòtics, actualment conservats al Museu Diocesà de Barcelona.Recolliria – com per arreu – imatges únicament de l’exterior del temple.© Antonio Mora Vergés
Sortia de casa uns minuts abans de les 7,00 , el Lluís Vila estava preparat al final el carrer, i anàvem junts a recollir al Jaume Font; ens havíem de trobar a Mura amb el Joan Escoda i Prats, Gran Camarleng d’aquella Vila, i àdhuc de les Valls del Montcau, que ens faria de sherpa en aquesta ocasió.Deixàvem abans de les 9,00 la Capital de les Valls del Montcau, amb el vehicle del Joan Escoda i Prats que s’ocupava també de les qüestions logistitiques ; l’Antonio Mora, el Lluís Vila i el Jaume Font, els dos darrers experts en avençs , pous i gateres , i al ensems sherpes de prestigi en les terres de l’Alt Vallès; la tasca que em quedava reservada era fer la ressenya i/o crònica d’un llarg mati de suor.Ens esperaven més de 14 quilometres de camí rural, ens el que veuríem en la llunyania; les restes de la Santa Creu de Palou, l’alzina dels Penitents, el Farell , Sant Jaume de Vallhonesta i les runes immenses de l’hostal de la Glòria, el Putxet, Puigdoure , .... al fons, omnipresents, eternes les peculiars formes de la serralada Montserratina.L’àrea de recerca estava delimitada entre : el Bac del Regal de Puigodoure, el torrent del Sort de l’infern, el turó de Puigdoure i el Coll de la Creu dels Alls. Teníem unes instruccions força imprecises, segons les quals, al nostre objectiu s’hi podia accedir des de la dreta del rocam, fins a un nivell inferior que ens permetria circumval·lar l’estimbat. En aquest intent estèril esgotaríem el mati, amb el parèntesi obligat de l’esmorzar.En la tornada el Joan Escoda ens portaria fins al torrent del sot de l’Infern, des d’on certament alhora que el cel, podríem – així volem pensar-ho a reserva de la necessària comprovació – veure – i retratar - clarament el nostre objectiu que certament estava situat a la dreta des d’aquest punt en que ens ho estàvem mirant ara. En aquest país nostre això de la dreta i la l’esquerra, no ha estat mai gaire clar, oi amic lector ?. Volem pensar en una errada quan a la nostra font d’informació.En la tornada ens aniríem trobant : el turó del Malpas [ amb una extraordinària semblança amb el paller de Tot l’Any ]; El Puig Andreu amb la seva balma obrada; les cases del Puig de la Balma i la Vila, quina dedicació al turisme rural sembla tenir èxit. Fèiem el darrer tram per la via asfaltada entre Rocafort i Mura.La contemplació de les imatges digitals a la pantalla de l’ordinador vindria a reforçar la nostra convicció quan a l’accés possible al nostre objectiu.Tenia pensat un títol ; mati de suor, finalment però amic lector, perquè també tu puguis participar d’aquesta espera entusiasta, em decideixo per l’absoluta ambigüitat. Que et sembla ?© Antonio Mora Vergés
Refèiem amb plena consciència, un camí que quasi 200 anys enrera, per les mateixes contrades, havien fet, entre d’altres els enginyers Mallet i Garratt. Havíem deixat el cotxe a la urbanització de les Marines, dins del terme de Sant Llorenç de Savall, ni el nostre mitjà de transport, ni el lloc on el deixàvem aparcat, existien en les dates en que s’havia dut a terme el viatge que preteníem refer de forma escrupulosa, però certament amb només un mati de dissabte, no ens podíem permetre el luxe de renunciar als avenços de la tècnica, i tornar al transport amb cavalleries, oi ?.Mallet i Garratt, treballaven en un projecte per aconseguir una màquina que mitjançant el vapor, tingues la capacitat d’arrossegar majors volums i carregues, de les que portaven els carros de transport més grans, i de fer-ho a més, amb major rapidesa i menor cost. L’excursió a la aleshores llunyana muntanya de Sant Llorenç del Munt, havia estat una iniciativa dels catedràtics de física i mecànica de la Universitat de Barcelona, de qui eren hostes, i en quines classes estaven impartint un seminari pràctic; la sortida s’havia fet en etapes, Barcelona – Castellar del Vallès, on s’havien hostatjat al Castell, a la riba contraria al lloc on s’aixecava el nucli urbà, dit aleshores Sant Esteve de Castellar, i en una segona etapa anaven a fer la ruta que els duria, fins al Coll de Palomeres, i seguint des d’aquell punt la carena de la serra del Bonaire, fins el Coll de les Comes, i la Pedra de l’Àliga, per continuar fins a la Vall d’Horta, on els esperaven per a sopar i passar la nit a Can Brossa.A trenc d’alba, seguint el cavall de l’Antoni Blackberry que els feia de guia, van agafar el camí de Sant Llorenç de Savall, un cop passats els horts, començava el bosc a dreta i esquerra, i únicament s’aturava aquell allau de vida vegetal, en arribar a les ribes del riu Ripoll, quines aigües hom sentia fressar malgrat la distància, des de la sortida de Sant Esteve de Castellar, fins al vell mig de Sant Llorenç de Savall. En Blackberry va fer aturar la comitiva davant mateix de l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes, on es va servir l’esmorzar, i els va explicar mentre menjaven la història del pastoret i la Mare de Déu, que va agradar força a tots aquells científics i enginyers; van seguir el camí fins a la finca del Dalmau, on varen tenir ocasió de veure el magnífic Pi de les Quatre Besses, del que també els explicarien la història i àdhuc la connexió mitològica que hom estableix entre l’arbre i el nostre país; el camí escassament a un quilòmetre del Pi, va obligar a tothom a descavalcar perquè hi havia risc de caigudes per la forta pendent que calia remuntar fins al Coll de Palomeres, un cop a dalt, els cavalls van seguir per la pista que els duria a la Vall d’Horta, i els homes van continuar a peu, el paisatge a dreta i esquerra era esplendorós, les valls treballades amorosament transmetien una sensació de pau i alhora de força, que no van deixar de percebre els expedicionaris, quan s’albirava la Pedra de l’Àliga, Mallet i Garratt, van preguntar a l’Antoni Blackberry , el nom d’una peculiar formació rocosa que s’aixecava a l’esquerra de lloc on semblaven anar, ah , Roca Mur !,ambdós enginyers tant bon punt van arribar al Coll de les Comes i més endavant a la Pedra de l’Àliga ,van prendre apunts del natural de la fesomia de la Roca Mur, mentre dinaven al peu de la Pedra, tot i observant la Roca, l’Antoni els sentia parlar d’estructura, dinàmica , distribució , pressió , moviments de vaivé, bieles , cilindres... , l’ambient excursionista , havia deixat pas a l’activitat científica, i el darrer passeig fins a Can Brossa, va ser un constant discutir, exposar , raonar ,... tot menys observar la peculiar bellesa de la Vall d’Horta a l’ombra del Montcau.Mallet i Garratt, acabarien donant el seu cognoms, a un tipus especial de locomotores de gran potencia, i en record d’aquella excursió que refèiem l’Antoni Ibáñez i jo, quan el món excursionista va tenir coneixement del fet que l’anomenada Roca Mur, havia estat el desencadenant d’aquell invent, se la va començar a anomenar també, com la màquina de tren, i així és continua fent avui encara.Imagino amic lector, que ja coneixes aquesta història, oi ?Antonio Mora Vergés
EXCURSIÓ AL PUIG DE LA BALMA, PUIG ANDREU I TURÓ DEL MAL PAS
El dissabte 21 de juny de 2008 a un quart de vuit, jo, Antoni Uriz, sortia de casa a Cerdanyola en automòbil, recollint al Santiago Moya en un punt determinat de la mateixa vila i rodant a continuació cap a Sabadell, on havíem quedat que ens trobaríem amb el Tomàs Irigaray. Tots tres preníem un cafè estimulant, les nostres converses denotaven ja la impaciència per posar-nos en marxa cap a Mura, on començaria l’excursió prevista.Mura, coneguda arreu com la Capital de les Valls del Montcau, és un poble petit i pintoresc situat a la comarca del Bages però en ple cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de la Serra de l’Obac. Doncs bé, arribàvem cap a les nou del matí, a l’entrada d’aquest poble ens esperava el Joan Escoda i Prats, qui, a més a més de resident és un avesat coneixedor de la zona: ell s’uniria al nostre grup i faria de sherpa amb el petit jeep tot-terreny i el seu inseparable GPS.Desprès d’un tram de carretera, amb el jeep pujàvem per un camí passant pel costat del conegut Puig de la Balma, on hi ha una masia del segle XII amb museu i capella, tot el conjunt enclavat en una llarga cavitat o balma que hi ha a una gran paret de roca. En aquells moments tots quatre tindríem la temptació de fer-hi parada però com que sabíem que ja l’ha faríem de tornada continuàvem rodant pel camí més cap amunt fins arribar a una esplanada enmig del bosc, envoltats un paisatge d’arbres, plantes, flors aromàtiques i roques. A uns centenars de metres a l’esquerra del camí s’alçava la mola rocosa del Puig Andreu. ¡Teníem unes ganes enormes de caminar!...En una curta travessa, primer per un caminet sinuós a través d’un bosc i desprès pujant per la empedrada superfície de conglomerats, arribàvem al peu del Puig Andreu, el qual destacava en els entorns. Jo mateix pujaria al seu cim i podria divisar un grandiós panorama de petits cims, barrancs, cingles descarnats i desnivells coberts de vegetació…; més enllà la blavosa i punxeguda silueta de Montserrat i per altres direccions muntanyes llunyanes fins al Prepirineu. ¡Grata recompensa pels sentits!.Asseguts al peu del Puig Andreu, al costat d’una petita zona paredada com a refugi, tots quatre recuperàvem forces esmorzant mentre ens recreàvem visualment. En primer terme, a una distància imprecisa però no massa lluny, en el proper horitzó destacava un altre sentinella petri: era el Turó del Mal Pas. Tot i que no estàvem segurs, semblava que el camí on havíem aparcat el jeep continuava just en la direcció desitjada, de manera que ens decidiríem a reprendre la marxa a peu. El primer tram baixava fins a un rierol, i desprès d’efectuar un volt a mà dreta es bifurcava a l’esquerra i pujava cap amunt entre la vegetació per una senda la qual continuaríem. Gairebé arribats al turó, ens va delectar la gallardia del Pi de les Tres Branques. ¡Extraordinari!... I una mica més amunt, ja teníem davant dels ulls la enorme protuberància pètria -i perforada com un immens formatge de gruyère- del Turó del Mal Pas.Fent just honor al seu nom, pujar al cim no era gens fàcil , calia donar un gran rodeig per la base entre pedres i bosc tot seguint un caminet fins que aquest va començar a ascendir. Poc a poc, i alguna vegada grimpant amb peus i mans, finalment varem arribar al cim. El panorama era màgic, enlluernador: tota gama de verds, roques i cingles de tots tamanys i colors, valls i barrancs, l’horitzó fins a l’infinit, ¡i tot el mon als nostres peus!. Veritablement, l’emoció o sentiments que hom s’experimenten en arribar a un lloc semblant no es poden expressar en paraules: cal vivenciar-los i deixar-se portar…De tornada per on havíem vingut, suats perquè el sol picava fort i cansats de peus però pletòrics d’esperit, faríem una darrera parada en la masia del Puig de La Balma, on també ofereixen un servei de bar i restauració pels visitants. Allí prendríem uns refrescos amb unes olives i embotit, i, sense dubtar-ho, compraríem mongetes del ganxet i cigrons. ¡Estàvem del tot servits!...Finalment, fent un curt trajecte més, ja arribàvem a Mura i donàvem per acabada aquesta meravellosa excursió per indrets no gaire coneguts i per això encara més misteriosos i interessants de la Catalunya interior, la qual mereix ésser descoberta per tothom que tingui inquietuds i estima per la nostra terra.© Antoni Uriz
Sortia de casa al mati del dia de Sant Joan, els carrers presentaven un aspecte deplorable, per arreu brutícia, derivada clarament en algun cas de la Diada Festiva , restes de petards, papers, embolcalls,... i altres , vidres, envasos, plàstics ,... fruit únicament d’aquesta peculiar afecció a la brutícia, el desordre, el caos, que ens fa mereixedors – com a país – d’una identificació clara amb el porc comú, el que viu estabulat, el que sembla trobar-se entre el fang i la brossa, talment com la seva condició proclama ! ! !Creuava Sabadell, amb una especial cura, quan als objectes – potencialment perillosos – que hi havia per arreu; a l’alçada de l’aeroport un control dels Mossos aturava majoritàriament els vehicles conduits per persones amb aparença d’estrangers, sud-americans sobretot, els musulmans si beuen acostumen a fer-ho dins de casa.Havia vist per la televisió – en directe, mentre esmorzava – el dispositiu per netejar les platges de Barcelona; una munió de policies, i al darrera en una successió quasi infinita, més i més personal i material de neteja. El resultat, tones i tones de brutícia, i unes despeses milionàries que un país empobrit com aquest nostre, no es pot clarament permetre avui per avui. L’endemà el President del Govern Central, el de Madrid, ens diria que aquest any, caldrà reduir en 27.000 persones la oferta pública de treball.¿ Algú recorda encara, quan tothom escombrava el tros de la vorera que hi havia davant de casa seva ?. Això feia que la gent fos una mica més sensible alhora d’embrutar, no tant per educació, el porc comú, sempre serà un porc comú, sinó clarament per egoisme , si no embruto davant la casa dels altres, potser, només potser, ells tampoc vindran a deixar la brutícia a casa meva !Creuàvem Barcelona amb especial atenció, d’una banda a les limitacions de velocitat [ intentar adaptar-se a la senyalització és un autèntic trencaclosques, i alhora un element de perillositat que suposo les autoritats, si més no, coneixen ], al mateix temps, també com a Sabadell tenia una especial cura, amb els objectes potencialment perillosos que per arreu estaven escampats.La meva destinació era el Masnou, i malgrat l’hora, passaven alguns minuts de les 9,30, la platja presentava un aspecte lamentable.En algun vehicle podràs veure amic lector, un ase negre , i en altres un brau o”toro”, l’un i l’altre comparteixen també – malgrat les seves evidents diferencies ideològiques - la naturalesa porcina , pròpia mal que ens pesi d’aquest país que definia l’Espriu magistralment com :Pobra, bruta, trista i dissortada Pàtria ! ! !Està clar que tenim uns costums – mals costums – que com a país arruïnat no ens podem permetre.© Antonio Mora Vergés
Abans de Franz Kafka [ Praga 1883 – Viena 1924 ], aquest procés de canvi pel qual una cosa per la seva forma natural i en pren un altra, havia ja estat motiu de tractament literari pels autors de la Grècia Clàssica, i revisat des d’aleshores ençà per molts autors d’arreu del món.La meva relació amb el Masnou venia de molt lluny, i em maldava ara de no haver fet fotografies en qualsevol moment dels anys 1960,1970,1980,..... intentava – sense èxit – trobar-ne a Internet , i fins en la pàgina web del Magnífic Ajuntament.Avui, dia de Sant de Joan de 2.008, feia des de la platja una fotografia; m’agradaria comparar el que veiem avui, amb el que existia, posem l’any 1.900 i anar-ho revisant cada decenni. Segur que aquestes imatges existeixen en algun lloc.El dia no acompanyava gaire, núvols, vent, mar agitada,... la platja però quasi deserta a les 9,00 del mati, presentava força més de mitja entrada, quan refèiem el camí en direcció a l’aparcament , 6,95 € ens ha dit una màquina amb la que únicament s’entén la targeta de crèdit.Diuen els llibres sobre aquest tros de món, que l’any 1.812 s’independitza de Teià, i fins i tot que l’any 1.846 s’annexiona el barri marítim d’Alella; el nom del poble fou emprat per atorgar l’any 1.922 [ imaginem que a canvi d’un bona picossada ] el marquesat del Masnou. La floració de marquesos en aquell període s’explica d’una banda per la necessitat dels indianos i d’algunes fortunes de dubtosa procedència d’adquirir rellevància social, i d’altra pel pèssim estat de les finances reials que aconseguiran per aquesta via de la venda de títols nobiliaris una revifalla considerable.No diuen – encara - els llibres que com tants i tants altres pobles grans petits, el Masnou forma part de la Gran Barcelona, no s’utilitza avui ja l’absorció com a sistema de créixer, sinó la constitució d’entitats administratives, Àrea Metropolitana, Consorci de Municipis,..... que donant com a resultat l’absoluta pèrdua del poder de decidir pel que fa als pobles petits, no genera el mateix rebuig popular – si més no a nivell intel·lectual - .Potser al capdavall aquest procés sigui inevitable – el peix gran, sempre ,sempre, sempre, es menja el peix petit, oi ? - . M’agradaria haver conegut el Masnou anterior a la metamorfosi; el poble de pescadors al que hi arriba el tren; amb ell vindran les primeres indústries, els primers turistes i com no ?, els primers especuladors ! !!. ¿ I, com van viure els veïns la construcció de la Carretera Nacional que avui considera tothom un risc i una limitació ?Esmentava Franz Kafka perquè com ell amic lector t’interpel·lo amb preguntes i no se donar-te cap resposta.Espero rebre a [email protected] alguna imatge de la Vila des de la platja, i si encara se’n conserva memòria la resposta a la pregunta; Com era el Masnou abans de la metamorfosi ?Per endavant, com sempre, gràcies.© Antonio Mora Vergés
Sant Cristòfol i Sant Jaume de Castellbell. Joies del romànic.
No puc dir-vos que la lectura de la Gran Enciclopèdia de Barcelona, pel que fa al lloc i les ermites esmentades, així suposat per a mi cap contrarietat, no n’esperava res, i en aquesta ocasió he trobat justament el que esperava, res !Visitava en primer lloc Sant Jaume, l’ermita limita amb un ampli camp, en el que pasturen lliurament cavalls i poltres, justament un parell de poltres venien ràpidament al meu encontre, i em xiuxiuejaven quina era la millor de les perspectives possibles per recollir imatges d’aquest joia del romànic català.Sembla que fou edificada en la primera meitat del segle XII, va romandre sota domini del Monestir de Santa Cecília de Montserrat, fins a la desamortització eclesiàstica, i d’aleshores ençà depèn de Sant Cristòfol.Consta d’una nau rectangular rematada vers llevant per un absis semicircular on s’obre una finestra de doble esqueixada .L’absis és cobert amb un quart d’esfera i una teulada de lloses de pedra, mentre que la nau de volta de canó, és coberta amb una teulada clàssica de teula àrab.En el mur posterior s’alça una petita creu de pedra, i a la façana trobem el campanar de paret.L’existència de dues petites obertures a la porta de fusta ens permet recollit imatges de l’interior d’aquesta ermita.Sembla que Sant Jaume fou sempre una capella rural.Molt altrament Sant Cristòfol, situat entre l’edifici de la rectoria i el petit cementiri, edificat possiblement al segle XI o a les primeries del Segle XII, exercí com a Parròquia d’aquesta part alta del terme de Castellbell.No hem pogut – tampoc - accedir a l’interior de l’església, de la que ens expliquen com a trets molts singulars que a diferencia de la major part de temples romànics, està encarada a tramuntana, i que l’absis [ invisible en trobar-se també el cementiri tancat (*)] sensiblement desviat de l’eix, apunta perfectament al Nord. (*) Sembla que dissortadament s’ha posat de moda el robatori dels objectes funeraris de coure i bronze, com a conseqüència no tant de l’increment d’aquestes matèries primeres – que certamen s’han disparat de preu – com del relativisme moral d’aquesta societat, que sembla en nom del consum i del mercat, haver atorgat als pocavergonyes llicència per fer la seva.L’edifici de l’església de Sant Cristòfol ha estat modificat en nombroses ocasions, i no sempre amb la cura que cabia esperar dels obrers d’aquells temps; sembla que al segle XVII es va refer el mur frontal i es construí el campanar de paret amb dues obertures; l’any 1981 en una restauració es posà de manifest aquesta desídia , en ocasió d’aparèixer sota la falsa volta de mig punt que s’ensorrà fàcilment, la coberta original feta amb bigues que reposaven sobre tres arcades obrades de forma grollera.Castellbell te molts atractius; el Castell, el pont Gòtic, la fàbrica i l’església modernista de la Bauma,.... i per això sembla assenyat fer-vos el suggeriment de dedicar a la visita d’aquest població del Bagés, com a mínim un parell de caps de setmana.Dit queda amics lectors.© Antonio Mora Vergés
Seguia recollint les imatges del que m’agrada definir com eremitori de Montserrat; capelles i/o ermites situades sempre de forma que fos perfectament visible, la orografia peculiarisima de la nostra muntanya Santa.A http://coneixercatalunya.blogspot.com/ podreu trobar algunes mostres d’aquesta activitat, recollides al llarg dels anys a : Olesa de Montserrat, Esparreguera, Vacarisses, Castellbell i el Vilar, Sant Vicens de Castellet, el Pont de Vilomara, ... i els punts alts de les Valls del Montcau, l’Alt Vallès i la plana majestuosa del Moianes.Habitualment no és la meva esposa qui m’acompanya en aquestes sortides; hi ha però excepcions memorables com aquesta, en les que principalment per evitar que ho faci sol, agafa el seu barret de palla, un calçat adequat i roba còmoda, i preparada la motxilla, amb aigua, fruita i els estris habituals, camera fotogràfica, binocles ,.... sortim a l’aventura.Anàvem en aquesta ocasió fins a Marganell, conegut també oficialment com Santa Cecília de Montserrat, i dins quin extern terme que culmina al puig de Sant Jeroni trobem: el nou monestir de Sant Benet de Montserrat, i l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, i el lloc que avui serà destí de la nostra sortida , l’antiga església parroquial de Sant Esteve.L’església des de lluny – com tantes i tantes coses, oi amic lector ? – dona una sensació de fortalesa, que es trenca dolorosament en accedir al seu interior, un cop superada la corda que a manera de protecció en limita l’accés; el lloc orfe de teulada ens presenta les parets nues, conserva amb tot encara una part de l’estructura romànica, amb una nau capçada vers llevant on destaquen un absis semicircular, llis i sense cap finestra. Diuen les cròniques que tot i l’austeritat que caracteritza el romànic, disposava aquest temple d’altar major, capelles laterals i un petit cor.L’any 1.824 es dugueren a terme obres d’ampliació i millora, entre les que destaca l’esvelt campanar de torre. Actualment l’únic senyal d’activitat el trobem justament al petit cementiri.Ens explicaven quasi com una rondalla – i així ho recollim – que l’església es va aixecar en aquest lloc, per facilitar l’accés dels pagesos de Marganell – que havien d’anar a oir missa a Santa Cecília – i dels de l’actual Sant Cristòfol, que anaven aleshores fins a Castellbell. Quan ja s’acabaven les obres els de Castellbell es van desdir del compromís de fer-se càrrec de la meitat de l’import, i en revenja els de Marganell, tapiaren les finestres del campanar que donaven al terme veí perquè ni tant sols poguessin oir el so de les campanes. Les dades de construcció de Sant Cristòfor o del mateix Sant Jaume també en terres de Castellbell i relativament proper a Sant Esteve, semblen contradir aquesta història ja clàssica de la rivalitat entre pobles veïns.Les imatges de l’absoluta ruïna d’aquest església, ens ratifiquen en l’absoluta desprotecció del nostre patrimoni històric per part de la Generalitat de Barcelona.Em pregunto, no fora possible organitzar una marató especial pel romànic català ?. Doncs mans a la feina que ja fem tard ! !! !© Antonio Mora Vergés
El dissabte 21 de juny els meus habituals companys de sortida, anaven a la Balma del Puig Andreu, fent la prèvia i necessària visita del Puig de la Balma, de quines bondats podeu trobar noticia a : http://coneixercatalunya.blogspot.com/ , i http://www.relatsencatala.com/ ; la devoció en aquesta ocasió, va cedir el terreny a l’obligació, i juntament amb milers i milers de ciutadans que fugien en direcció sud, agafava l’autopista de peatge per arribar-me fins al País del Cava.Els límits d’aquest ampli territori – majoritàriament català encara – els posaríem entre Martorell, Igualada, Montblanc, Valls i el Vendrell, i com moltes més persones, penso que aquest espai s’hauria de configurar – quan toqui – com a Vegueria.Els cartells informatius indiquen clarament que estem entrant a qat´a al-gunya , la terra de les riqueses en llengua àrab, Gelida, Masquefa, Mediona,..... ens evoquen als pobladors sarraïns que més enllà del nom de lloc, van posar els fonaments d’aquest esplendorós present. Recordo l’estranyesa dels meus interlocutors – catalans de pota negra en la seva majoria - quan els feia saber que; Messeguer, Gomà, Codina, Cassany, Galceran, Boada o Amat, denoten sens dubte la procedència àrab com també ; Ivorra, Jorba, Gassol, Massutí, Cadafau, Castellsaguer, Xexart, Zamit, Serreinat o Salem, o; Homar, Sirat, Salat, Aiet, i lògicament dels que poden derivar-se’n atès el fet espaordidor – avui encara – de trobar-se el registres civils sota la responsabilitat de persones no nascudes a Catalunya, i fins en massa ocasions manifestament contraries a la seva existència. Em deixava pel final; Beneseit, Benejam, Bennàser, Benimeli ,... que ens parlen d’antigues pertinences tribals.Sortia a Santa Sadurní d’Anoia [ Com li devien dir els àrabs a aquesta Ciutat ? ] , Sadurni , és un dels primers Sants Cristians, fitxeu-vos bé , Saturn és el nom romà justament d’un dels nombrosos deus que s’adoraven abans de la conversió a la fe cristiana. Creuava la ciutat, i durant una estona continuava en direcció a Vilafranca del Penedès, fins a desviar-me en un dels nombrosos trencalls que a dreta i a esquerra et porten fins a minúscules agrupacions de cases, pedanies avui, parròquies independents fins a darreries del segle XVIII.Ens espera el Josep, i desprès d’interessar-nos uns i altres per les respectives famílies, i fins per la greu crisi econòmica que pateix principalment el jovent i els que viuen d’una nòmina, carreguem al vehicle les caixes de cava que – esperem – ens alegraran les revetlles properes de Sant Joan i Sant Pere, i si més no, alguns festius d’aquest estiu que justament avui comença. El Josep ens obsequia amb un litre de vinagre de cava, elaborat a partir de les restes del que s’anomena degollament, i que consisteix en la substitució del tap de xapa, pel tap de suro.En la tornada, les cues a l’autopista en direcció sud, arriben ja fins a Rubí !Procuro practicar aquest viatge ritual, almenys en dos ocasions a l’any. També tu amic lector, trobaràs si tens interès, un Josep que s’estima la terra, i gaudeix elaborant un brut esplèndid de forma absolutament artesanal.Aquest país, el del Cava, i la resta de Catalunya, fa anys i anys, que només s’aguanta gràcies als Josep anònims !© Antonio Mora Vergés
Sembla que vivim en un estat democràtic, i de ser així – no tinc suficients elements per afirmar-ho amb rotunditat - ; qui fa el paper de la dona del Cèsar ?. Sense cap dubte amic lector, l’Administració Pública i els Partits Polítics; uns i altres assumeixen el compromís, normalment pel seu honor, de complir i fer complir la Constitució i la resta de lleis.Estepona, Coslada, Marbella, ......son mostres que acrediten dolorosament que la dona del Cèsar, ni és honrada, ni ho sembla.En afers de corrupció som una potencia mundial, no sabria dir-vos si la primera, però en tot cas, i sense cap dubte, lluitem pels llocs de deshonor.Si fem un anàlisi superficial , les implicacions, actives i passives, arriben fins als nivells més alts , aquestes coses mai es fan en silenci, i demanen la col·laboració de nivells de poder d’àmbit provincial, o autonòmic, o nacional.M’explicava un català que havia marxat a l’Argentina desprès de la Guerra Civil, la frase que acostumem a dir sempre les classes humils “ algún día sonaran los tiros por el lao de la justicia “ ; el nostre home va tornar a Catalunya, portava dins del cor una esperança , que trobaria aquí una societat on s’aplicaria allò de “regles justes i cap favor” , el anys l’han portat al convenciment que aquí també l’única cosa que podem esperar , com els dissortats argentins és que “ algún día sonaran los tiros por el lao de la justicia “.Hi ha sigles polítiques, que semblen sinònims de corrupció, les trobes sempre, sempre, quan algú destapa el pot de les essències. El més greu però és que en aquesta mena de situacions, les persones – i més les d’aquest país nostre - son proclius a generalitzar, de forma, que davant de qualsevol afirmació, hi trobarem indefectiblement TOTS ELS ...... SON ......En aquesta hora present en la que semblen retornar els mals usos; eliminació de les 48 hores setmanals com a màxim període de treball; ampliar el període de càlcul per a la jubilació, retardant-ne la edat i disminuint l’import màxim a percebre; introduir el copagament en els serveis mèdics i en els medicaments, tant per a les classes actives [ treballadors, ocupats i desocupats ] , com a les passives [ jubilats, pensionistes, grans malats,... ],.... potser de fet només podrem esperar de la bondat de Déu , que també “ algún día sonaran los tiros por el lao de la justicia “.Recordo que durant el 1er feixisme treballàvem per arribar a l’anomenat “estat del benestar dels treballadors”; els governs posteriors semblaven voler consolidar “el benestar dels treballadors de l’estat”, ara només podem esperar/témer que intentin mantenir “el benestar de l’estat a càrrec dels treballadors”. En tot cas, i com diuen a la Benemèrita, esperar i ver !¿ I la dona del Cèsar ?© Antonio Mora Vergés
M’enviava el Feliu Añaños i Masllovet una invitació per afegir-me al grup facebook “Patrimoni Sabadell”. Em feia alhora un encàrrec èxplicit : Fes-ne difusió als teus amics de Sabadell.Començava a fer recerca de les publicacions del http://coneixercatalunya.blogspot.com/ que tenien relació amb Sabadell : Sant Vicenç de JonqueresSan Júlia d’alturaSant Vicenç de Can Déu.Sant Pau de Riu SecSant Nicolau i el cementiri de SabadellEl torrent de colobrersEl pi Vin càtalEl pinnus oblisumPossiblement me’n deixo alguna – que ja penjaré en el seu moment -, trobava a faltar però, el relat relatiu a l’ermita de la Mare de Déu de Togores i sant Abdó i sant Senén.El lloc l’hem visitat en múltiples ocasions, ja des de Castellar del Vallès, en companyia del Josep Maria Perarnau i Bover, ja des del pont del Ripoll, amb l’Antoni Ibáñez i Olivares,...Quan a les dades històriques trobo :El casal de Togores és a la quadra de Togores, a la qual pertanyien altres masies i terres situades al NE de la vila. La capella és dedicada a la Mare de Déu de Togores i sant Abdó i sant Senén, invocats per les famílies quan algun fill era quintat. La casa i l'ermita actuals existeixen des del 1323. Hom celebra un aplec el darrer diumenge de maig. Els Togores, des de l'any 1349, havien format part del condomini dels Tres Senyors de la vila. El lloc és esmentat des del 986 i el llinatge des del 1159. Va ser residència de donades que depenien dels benedictins de Sant Llorenç del Munt. La quadra de Togores, que era del terme de Sant Pere de Terrassa, va ser incorporada el 1904 al terme de Sabadell.Com sempre un suggeriment, aprofiteu aquesta pèssima situació econòmica per conèixer – de veritat- el vostre país, i les moltes meravelles, que com en aquesta ocasió trobeu escassament a mitja hora del centre de la Ciutat. (c ) Antonio Mora Vergés
Tinc relació amb persones que viuen al Bages, i que tenen coneixement de primera ma, del greu problema de la salinització de les aigües del Cardener i del Llobregat; això afecta i de manera molt greu en tots els àmbits; salut, economia, agricultura, industria,..... totes les poblacions del tram mig i baix d’aquesta arteria aquosa que suposadament porta vida entre d’altres llocs a les comarques del Bages, Baix Llobregat, Barcelonès,.......Recentment el Periòdic de Catalunya publicava en contraportada una entrevista amb un epidemiòleg, en la que ressaltava de forma molt significativa un fet concret :L’aigua de Barcelona té uns nivells de trihalometans cancerígens que no són admesos a la major part d'Europa.L’article no explica del tot perquè l’aigua de Barcelona té tants trihalometans. Només parla del procés de cloració.Sembla – segons les fonts que esmento al començament i de forma molt particular la pàgina web [email protected] ] que realment, però, els nivells de trihalometans són tan alts en gran part perquè l’aigua del Llobregat porta sal de les mines de potassa del Bages. És aquesta sal la que fa que en el procés de cloració per eliminar la matèria orgànica es generin tants trihalometans.M’informen que per evitar els alts nivells de trihalometans, amb els diners dels nostres impostos s’està construint a Abrera una planta, que val unes quantes desenes de milions d’euros, per treure de l’aigua del Llobregat la sal que hi ha abocat (indirectament) l’empresa minera Iberpotash com a part del seu negoci privat.El circuit de la contaminació és dramàticament senzill .1. La sal és abocada als runams salins2. l’aigua de la pluja la porta al rius Cardener i Llobregat3. El sistema de distribució us la porta fins la vostra aixeta.Llegeixo : 24.08.2007 El riu Llobregat, malgrat el seu cabal alt després de les pluges, amb 705 mg Cl/L al Pont de Vilomara bat rècords de salinitat. Aquest és el valor més alt mai obtingut en aquest punt des de l'inici de les anàlisis de Montsalat l'any 2004. El Llobregat i els abastaments que en depenen empitjoren dia a dia, al ritme del creixement del runam del Cogulló. Mentrestant, Iberpotash incomplint lleis ambientals i la Generalitat, amb un esperit de vol gallinaci molt català, semblen aplicar la màxima de qui dia passa any empeny.Si voleu ampliar informació, tot i que com diu – cada cop menys la televisió – les imatges feriran i molt la vostra sensibilitat, entreu a www.lasequia.org/montsalatFeu córrer la noticia per arreu.Gràcies.© Antonio Mora Vergés Publicat per
Ens tocava al Feliu Añaños i Masllovet i a l’Antonio Mora Vergés, fer de sherpas per tal que el Josep Sansalvador i Castellet, persona que avui té a càrrec seu tot l’Arxiu Gavín dipositat al Monestir de Bellpuig de les Avellanes, a la Comarca de la Noguera, l’Eliseu Peidró i Ramí, expert “pràctic” en el romànic del nostre país, l’Antoni Uriz i el Joan Escoda i Prats, poguessin conèixer el lloc on son encara visibles – els vàndals, la tribu més nombrosa a Catalunya, no han actuat almenys en el moment de fer aquesta crònica de la forma que solen fer-ho, destrossant-ho tot -.les restes d’aquestes ermita romànica, de quina existència únicament en diu l’Enciclopèdia del Romànic Català; hom diu que hi havia una ermita sota l’advocació de Sant Pere .....Ens trobàvem al Mas Vilanova del Plà, des d’on donaríem inici a la nostra sortida. Teníem el compromís dels propietaris que ens permetrien accedir a l’interior de l’ermita de Sant Jaume de Vilanova, a partir de les 12,30 hores; un cop tornats de la nostra expedició.El camí un cop arribats quasi al llit de la riera d’Oló, segueix sota les línies de molt alta tensió i abans d’un quilòmetre trobem a la nostra dreta un trencall que esperàvem trobar ple de vegetació – com succeeix en algun moment en que comença a fer-se indistingible -, i ens hem trobat amb un fangar impressionant, que malgrat el suau ascens ens ha fer passar-les magres, fins el petit pujol que batejàvem en una ocasió anterior, com de Sant Pere de Vilanova.Ens explicava el Josep Canemasses, de l’Associació d’Amics dels Castell d’Oló, la primera vegada que hi accedíem , que gràcies a un pagès van tenir coneixement que s’hi trobaven les restes d’una ermita ; en el lloc hi ha una petita elevació coberta de vegetació, en la que clarament distingim els basaments d’una ermita romànica. Els membres d’aquesta associació, amb l’ajut desinteressat d’algunes persones, varen fer la tasca de netejar i desbrossar l’indret de forma voluntària, fins que des d’algun Departament de la Generalitat de Barcelona, se’ls va comunicar que no podien continuar amb aquella feina de recuperació del patrimoni , reservada als tècnics professionals.Mai ningú, de la Generalitat de Barcelona, i/o de la Diputació homònima – pel que en tinc coneixement - ha vingut a documentar l’existència d’aquestes runes.Desfem el nostres passos, i ben aviat som novament a l’aparcament del Mas Vilanova del Plà, a la finestra del conductor del vehicle del Joan Escoda i Prats, hi ha una nota escrita a mà, us deixem la porta de l’ermita oberta. Aquesta família, son excepcionals !Deixem aquí una breu explicació sobre l’ermita de Sant Jaume de Vilanova : és una església sencera, de les poques de planta rodona, d’un diàmetre de 5,20 metres i sobresurt a llevant l’absis semicircular. Tot el perímetre de la nau és nu, encara que l’absis està decorat amb arcuacions llombardes, pròpies del segle XI, època en que cal datar l’església. Pel cantó de ponent , resta unida al Mas Vilanova del Plà que li dóna el nom. L’any 1930, el propietari encarregà la restauració a l’arquitecte Josep Puig i Cadalfach.Avui és possible gaudir d’aquesta contemplació, desprès d’un àpat familiar, d’empresa, o d’entitat, tota vegada que la propietat lloga un ampli menjador amb cuina. Als telèfons 669.826.013 i/o al 93.744.92.42, us donaran una més amplia informació d’aquest servei.M’acomiado del propietari de la casa, agraint-li la seva gentilesa.El temps se’ns ha esgotat, i em cal fer la tornada per l’eix transversal, que agafarem a la sortida Moià - Oristà, per continuar – una vegada més – per l’autopista més cara del món.No puc evitar sentir-me espoliat, i menys encara fer-ho saber a tothom.Algun dia – espero que no massa llunya - el bon Déu es compadirà de nosaltres, i ens atorgarà la llibertat.© Antonio Mora Vergés
L’actual propietària d’aquesta casa que trobem a l’esquerra del camí, que des de Santa Maria d’Oló, salvant l’esvoranc majestuós del barranc, porta fins a la Parròquia de Sant Joan D’Oló, apareix esmentada, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. :RESOLUCIÓNom del titular afectat: Puignero Corominas, Ma Dolores. Naturalesa del bé: rústic. ..... Terme municipal de Santa Maria d'Oló. Núm. de finca: 321. ...www.gencat.cat/diari/4928/07179159.htm - 977k - En caché - Páginas similares[PDF]Pensem que aquesta menció està relacionada amb la tèxtil del mateix nom, que finalment ha entrat en procés de liquidació; davant la obstinació de la propietat en continuar fent la producció en el nostre país, enlloc de fer-ho – com toca, i manen els economistes de manual – en qualsevol país del tercer món, preferiblement explotant infants i dones.Els nostres passos ens portaven fins a la casa, seguint el que anomenen ja com “ la llista del Feliu “; es tracta de recollir imatges d’aquest país que desapareix davant dels nostres ulls, i publicar-les de manera gratuïta, a la Galeria Fotogràfica de la pàgina www.moianes.net ; en aquests moments, estem per damunt ja de les 1.200 imatges, i sense cap mena de dubte, aquesta col•lecció és la més amplia i documentada, de les que arreu del món podeu trobar referides a un espai concret.El masover de la casa, ens feia els honors de guiar-nos per la propietat, tot i senyalant-nos els aspectes més rellevants, d’una casa que en el seu conjunt ens fa palesa la seva importància, amb les diverses inscripcions que tant a la llinda, com en algunes finestres, evidencien la fortalesa econòmica d’aquesta masia; bressol dels Puignero. A la propera finca de Sau, i dins la seva església romànica, descansen les despulles d’alguns dels membres d’aquesta nissaga. El Tomás farà seguir les fotografies amb detall, al Manel Navas i Ortiz, membre entre d’altres llocs de l’arxiu d’història de Cardona i de l’arxiu històric de Castellar del Vallès. Del resultat de la seva recerca, tenim el compromís de fer-ne partícip al masover que ens ha ajudat en la nostra tasca.Crida particularment l’atenció, el pou d’aigües pluvials, que ens manifesta ser molt fondo, i en el que s’obté un aigua d’extrema qualitat. La teulada s’ha refet recentment, i val a dir que més enllà de les qüestions estètiques, aquesta obra ha salvat la continuïtat de la casa. Quan a la rusticitat d’aquesta finca, imagineu només que sota el porxo d’entrada, s’hi podria fer un naixement amb les bèsties, Sant Josep, Maria i el Jesús nat, i tindríem tots plegats la sensació de trobar-nos justament en el inici del calendari cristià.Ens acomiadem del masover que retorna a les seves activitats habituals, i al que agraïm de tot cor, les facilitats donades per a la nostra tasca.Quan a la propietària de la casa, no podem més enllà de manifestar-li el nostre suport moral, fer cap altra cosa; desitgem que en qualsevol cas, la resolució d’aquest contenciós, faci possible la continuïtat de l’activitat agrícola en aquest indret per molts i molts anys.© Antonio Mora Vergés
Ens havíem adreçat a empreses i persones de Santa Maria d’Oló, semblava que més enllà de l’enciclopèdia del romànic català, l’ermita de Sant Pere de Vilanova, no havia existit mai.Entenem, comprenem i àdhuc defensem, que per una qüestió simple i bàsica d’economia domestica, en algun moment de la història amb les mateixes pedres ,s’hagi vestit una església, una masia, una quadra o un marge. O si voleu el mateix procés a l’inrevés, fins arribar a fer un castell pel sàtrapa local. El que no entenem, es la sensació de no haver fet el que calia, i per tant silenciar aquesta mena de situacions, que s’han donat arreu, de Catalunya i del món.Per tal d’intentar – per enèsima vegada – localitzar les restes [ potser només la ubicació aproximada ] de l’ermita romànica de Sant Pere de Vilanova, com més endavant s’explica, ens posem de genolls i ens adrecem amb tot el respecte via e.mail , a la Casa de la Vila de Santa Maria d’Oló, i els diem :EXCM. AJUNTAMENT DE SANTA MARIA D’OLÓAntonio Mora Vergés, amb DN I. 39.011.107-W, català, amb domicili al carrer d’Aneto número 18 de 08211 Castellar del Vallès, en relació a la desapareguda ermita romànica de Sant Pere de Vilanova, humiliat davant de Déu, comparec i com millor sigui procedent,EXPOSO :Que tinc un interès personal en localitzat les restes de l’ermita romànica de Sant Pere de Vilanova, que segons els testimonis escrits [ Enciclopèdia del romànic català ] es trobava propera a la casa i ermita de Sant Jaume de Vilanova.Que el mateix Ajuntament de Santa Maria de D’Oló, va editar un díptic en el que aquesta tesi anteriorment exposada es recull.Que de ben segur d’existir aquestes runes, hi haurà alguna persona a Santa Maria d’Oló que en tingui coneixement.Que amb el major respecte,A L’EXCM. AJUNTAMENT DE SANTA MARIA D’OLÓ, DEMANO, que tingui per presentada aquesta petició, la atengui i com es demana es facin gestions per esbrinar la exacta ubicació de les restes de l’ermita de Sant Pere de Vilanova, donant-me puntual informació.Castellar del Vallès, per a Santa Maria d’Oló, en data tres de juny de l’any del senyor de dos mil set.Adreça e.mail [email protected] sempre, de la resposta o de la seva absència us en tindré informats.P/DL’Ajuntament no ens va contestar mai; teníem però al sort de trobar persones – bones persones – que ens portarien fins a les runes de Sant Pere de Vilanova. Això amic lector, ja és un altra història.© Antonio Mora Vergés
Us heu aturat a pensar que sempre, sempre, tenim un Sant més que els anys que anem consumin ?. Aquesta reflexió – per altra part del tot insubstancial – la feia en ocasió del esmorzar que fèiem a Can Forné de Collsuspina; la meva esposa, Maria Jesús; les meves filles, Montserrat i Núria; els gendres, Xavier i Albert; els nets, Oriol i Júlia, i els molt bons amics Lomás, el matrimoni i la filla Arianna.L’esmorzar de forquilla i ganivet, ens retornava del temps gèlid, quasi hivernal del diumenge 15 de juny de 2.008. Millor que fer-vos una explicació de les bondats de la casa, entenc que serà donar-vos el telèfon, oi ?RESTAURANT CAN FORNÉTel. 93 830 13 09Fèiem en acabar una breu visita que ens portaria fins al mirador de Sant Cugat de Gavadons. Allí el centre d’interès més enllà de l’ermita i les vistes sobre l’entorn, ha estat el naixement d’un vedell en rigorós directe. Les imatges les han recollit l’Albert i la Núria, que han estat els únics en quedar-s’hi malgrat el vent fred; de la resta uns han fet via a Castellar del Vallès, on tenia lloc un Festival de Fi de Curs – ara toca, oi ? – i els altres hem decidit arribar-nos fins a Terrassola; esperàvem de la bonhomia del Joan Raurell i Ges, ermità, restaurador i conservador, juntament amb la seva esposa Lourdes d’aquesta joia del romànic del Bages, - malgrat l’hora d’arribada, quasi les 12,45 – la possibilitat de fer almenys una visita llampec. Com cabia esperar, no ha estat possible, i hem gaudit de les explicacions assenyades i amables del nostre amfitrió, fins que les agulles del rellotge estaven prop de marcar les 15,00 hores !. I, amics lectors ens caldrà tornar, perquè aquest home que supera amb escreix els 80 anys, és una part bàsica de la història recent, i un dipòsit excepcional del passat de Terrassola !JOAN RAURELL GESTel. 93 744 90 63Fèiem el camí de tornada per Santa Maria d’Oló; esperem una nova ocasió per ensenyar almenys als nostres amics : Sant Jaume de Vilanova, Santa Maria d’Oló, la Santa Creu, Sant Joan i el seu Comunidor. La resta : el lloc on havia estat Sant Martí de Puig-Ermengol, les restes de Sant Pere de Vilanova, Sant Miquel d’Oló [ en estat de greu ruïna ], Vilarasau, i Sant Joan Vell, demanem ja d’un temps del que difícilment disposem tots plegats.Ens explicaven la Núria i l’Albert, que desprès de veure el naixement del vedell, decidien tornar fins a casa, però en veure a Sant Feliu de Codines, el cartell que indica : A Sant Miquel del Fai, modificaven la seva primera decisió, i feien – potser en el millor moment des de fa molts anys- la visita d’aquest espai màgic. L’espectacle del Tenes i el Rossinyol estimbant-se des d’aquella alçaria és un espectacle d’una bellesa extraordinària !Amics lectors, tot i fer esment d’aquest relat, tant a Can Forné, com a Terrassola el bon amic Joan Raurell i Ges, us atendran de manera cordial.© Antonio Mora Vergés
Sortíem de Castellar del Vallès abans de les 7,30 el Josep Perarnau i jo; puntualment recollíem a l’hora esmentada al Feliu i l’Antoni a l’aparcament que hi ha davant de la plaça de l’Alcalde Marcet a Sabadell. El nostre destí, ja amb tots els punts en joc, era Santa Maria d’Oló.Abans de les 8,30, i camí ja de Sant Joan d’Oló, ens deturàvem al capdamunt de la costa que salva el torrent que dona nom a la Vila i al terme, l’espectacle del poble antic dalt del turó ,on hi havia el castell , mereix no únicament que ens deturem, sinó més clarament que amb les nostres màquines de retratar deixem constància d’aquesta bellesa.Ja a l’ermita de Sant Joan d’Oló, desprès de fotografia el seu esplèndid comunidor, iniciem la recerca de Sant Joan vell, església romànica avui en ruïnes i abandonada.Orfes de tota senyal, acabaríem arribant a la casa d’Armenteres, on seriem informats pel seu masover d’ascendència clarament sud-americana, que les restes que cercàvem estaven encara força lluny , i per un camí en molt mal estat.El temps se’ns havia esgotat ja i Sant Joan Vell, passava a la llista de llocs que caldrà visitar en el futur.En el camí de tornada trobàvem la casa de la Plana on la Fundació del mateix nom desenvolupa tasques d’acollida; l’antiga església de la Santa Creu de la Plana ,situada escassament a 100 metres de la casa, està en un estat molt precari; més endavant ja a les envistes de Santa Maria d’Oló, ens deturaríem per fotografiar l’anomenat puntarro de Sant Pere, refet l’any 1960. Es tracta d’una columna de no més de 40 X 40 cms, que suporta una capella dins la qual hi ha una imatge del Sant.Abans dels mossos, i dels lladres silenciosos o violents, aquesta mena de construccions eren freqüents per arreu, fins en els territoris de la connubarcio barcelonina hom podia trobar construccions d’aquesta mena. Ara excuso dir-vos que podeu trobar pels rodals de la gran metròpoli olímpica.Fèiem de turistes, i a l’ombra del quiosc, davant l’església nova, esmorzàvem, desprès entraríem a veure l’Ascensió de Nostra Senyora, resolta amb una tècnica alhora simple i delicada, i ens deixàvem guanyar per la calma i la pau que resulten de l’harmoniós conjunt, que per necessitats del creixement a esdevingut l’església primera i principal de Santa Maria; pujaríem fins a dalt del turó per visitar justament les restes del castell, l’església amb el seu rellotge de sol cantoner, i el retaule barroc de justa fama, també la imatge del Crist de la pregunta ens va copsar.Un amable veí amb casa al carrer de Sant Antoni, ens explica que la major part de les cases del turó, la seva mateixa, tenen almenys una paret que formava part de l’antic castell , es un procés freqüent, els senyors es feien els castells amb la sang dels serfs i vassalls, i aquests en justa revenja els expoliaren quan fou possible.Ah! La història del mas dels Mas; quan detures el cotxe al final del carrer anomenat de França, i comença la petita plaça [ alhora excepcional mirador ] dita de la Independència, et trobes davant de la casa dels Mas, que rebé aquesta denominació i alhora els terrenys que domina, tant en aquesta vessant de la riera, com en la oposada, per assumir l’obligació de guardar les cavalleries dels senyors d’Oló.Els successius propietaris foren coneguts amb aquest cognom, i així fins al nostres dies. Sempre aquestes mena d’històries s’acostumen a explicar amb l’afegit d’una relació carnal entre vassalls i senyors.Per altra banda com quasi tot en l’existència humana, oi ?Deixàvem Santa Maria d’Oló amb recança, al mati, a la sortida, ja sabíem que s’havia de tornar, però certament tenim consciència d’haver adquirit únicament un coneixement superficial d’aquesta zona alta del Moianes. Esperem poder tornar en algun moment del futur. (A) Antonio Mora Vergés
Se’m acorria el títol, mentre fèiem envoltats per la boira i el fred, inusuals en un dissabte 14 de juny, el descens des del Morralet de la Mare de Déu.Ens havíem trobat a les 9,00 amb el Joan Escoda i Prats a Matadepera, a la rotonda de la carretera que comunica Terrassa amb Navarcles, veníem des de Sabadell : l’Antoni Ibáñez Olivares, El Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Uriz i l’Antonio Mora Vergés. Deixaríem el vehicle prop de la Torre de L’Àngel [agrairé qualsevol informació per conèixer l’origen d’aquest topònim] , algú feia el comentari de l’àrea verda, que per descomptat comportava el de l’Hereu rapinyaire ; aquest comentaris situen les nostres sortides en un àmbit precís de l’espai temps, i malgrat la seva causticitat, son incomparablement millors que les referències homònimes dels anys 50, 60, 70 ..... en que patíem certament l’estultícia, la corrupció i la gasiveria, com en els temps actuals, amb la sensible diferència d’haver-ho de callar, i saber que podia afegir-s’hi fàcilment el dany físic. Creuàvem el llit eixut de la Riera de les Arenes, i començàvem la nostra ascensió que ens portaria primer a Can Garrigosa, la casa envoltada per un tancament perimetral de filferro, és manté força fidel a les imatges d’èpoques anteriors; continuaríem fins al trencall que mena fins a Can Pèlags, l’Antoni Uriz, Gran Creu de LLeonard [*], trobaria el corriol que segons el G.P.S s’inicia a la dreta del camí, i en un ascens continu, i en ocasions feixuc de fer, discorre entre un bosc dens, que esdevé gèlid per moments en aquest mati del dissabte 17 de juny de 2.008. Assolim l’anomenat Morralet de la Mare de Déu, les darreres pluges han donat lloc a una eclosió de la vida vegetal que de fet ha empitjorat notablement, les condicions ja precàries en que hom podia circular per aquest indret. Comencem a recollir els premis al nostre esforç, quan des de la Finestra, contemplem un ampli paisatge vallesà, en complau d’una manera particular la visió de la Mata Xica; els companys ens criden a l’Antoni Ibáñez i a mi, i ens guien pel laberint de vegetació fins sota mateix de la Balma Blava on esmorzem.El lloc és d’una grandària i magnificència, que el fan mereixedor de figurar amb tot els honors, en el llistat on trobem ja : la Balma de l’Espluga a Sant Quirze de Safaja; la Balma Freda, en els límits imprecisos entre Granera i Monistrol de Calders; la Balma Rossa, sota mateix de Sant Miquel del Fai, o les Baumes obrades de Castellcir i Mura.La Balma Blava, la trobem esmentada únicament en el mapa del Centre Excursionista de Terrassa, en aquesta ocasió, contràriament al que dèiem en ocasió d’arribar-nos fins a la Balma Roja, trobem una errada greu de la Editorial Alpina no fer-ne esment.Em feia aquestes disquisicions mentre compartíem : cireres, dàtils i pistatxos amb els meus companys; era l’hora també de reconèixer el brillant treball tècnic i de recerca del Joan Escoda i Prats i del seu G.P.S; val a dir, que sense el seu treball, la localització de la Balma Blava hagués estat una tasca molt laboriosa. el Gran Camarleng de Mura és un mestre ! ! !La boira ens regalarà paisatges fugissers ; l’espadanya de Sant Llorenç del Munt, o les grans cases de Can Pèlags i la Barata. El núvols van guanyat foscor, recordo l’expressió blau feixista, per definir aquest color que curiosament han escollit els “armats” de la democràcia. Les temperatures davallen de forma sobtada, i lamentem haver-nos cregut – nosaltres també - , que finalment lluiria el sol.Quan ens acomiadem del Joan Escoda i Prats, comencem a caure les primeres gotes, la pluja ens farà companya durant tot el camí fins a Sabadell.Fem el comentari de l’abstenció d’Espanya, en el tema de perllongar les jornades laborals fins a les 65 hores a la setmana; el Ministre de Treball, tenia quan va accedir al càrrec un mínim crèdit, personal i polític, que aquesta infausta decisió li ha fet perdre de forma irremissible.En arribar a Sabadell, també les qüestions econòmiques se’ns presenten com un obstacle a la continuïtat de les nostres sortides, i es que en un país sense serveis públics de transport, haurem de començar a fer guardiola per poder comprar els derivats del petroli ! !! !Ja saps però amic lector, que vàrem fer nostres fa molt de temps, les paraules del poeta : continuarem fidels per sempre més, al servei d’aquest poble ! !!! [*] Fou l’Antoni Uriz, el qui va localitzar la creu de ferro, situada en el lloc on va ser assassinat el masover del Trullars, el dia 28 de gener de 1.939. La Creu de Lleonard. L’escena del crim© Antonio Mora Vergés
Polleguera “peça de ferro, pedra, o altra matèria dura , amb un ull o clot pel qual passa i gira un piu o l’extrem d’un eix de rotació, o d’un arbre d’una porta , d’una barrera , d’un motor , d’una turbina ... “ ; la descripció per tal que tothom sàpiga de que parlarem. En un fulletó editat per l’Ajuntament d’Oló i l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona , en relació a Sant Feliu o Feliuet de Terrassola, es fa la següent afirmació “ en el segle XIII s’hi afegí una massissa torre quadrada que serveix de campanar” . Aquesta afirmació va fer sortir de polleguera al Joan Raurell Ges, restaurador juntament amb la seva esposa del conjunt de Sant Feliu de Terrassola, i ambdós habitants únics d’aquell encisador paratge. El Joan ple de santa indignació es va adreçar al Col·legi d‘Arquitectes de Barcelona * , i ultra queixar-se del fet evident, del caràcter absolutament acientifici de fer afirmacions, sense sortir de Barcelona, sobre qüestions puntuals en les que existeixen persones coneixedores, va dir-los que sense cap mena de dubte, la torre era molt anterior a l’església, i que estava en disposició de demostrar-ho si volien apropar-se fins a Sant Feliuet de Terrassola; per descomptat no esperava de cap manera, que els barcelonins accedissin, si més no a qüestionar-se la seva feina; per sorpresa seva, fins a dotze persones varen fer-se presents a l’ermita, i més enllà de les sortides de to, les mostres de mala educació i el comportament fatxenda , tant pròpies dels barcelonins, un d’ells, al que anomenaré l’arquitecte honest – en un grup tant nombrós, almenys un n’hi havia d’haver, oi ?, quan va constatar l’existència dels encaixos de la polleguera, es va posar les mans al cap, per reconèixer que certament la torre, era anterior – i molt – a l’església i la resta d’edificacions. Més enllà d’aquest reconeixement i d’aquesta història, els fulletons , mantenen encara la primera afirmació, hacella i no enmedalla , com es recull ja en el quixot ! La visita guiada pel Joan Raurell Ges, es tot una satisfacció dels sentits, cada pedra, cada capitell, amb especial atenció a la pila baptismal reconstruïda pacientment durant anys , son objecte d’una acurada explicació. El guia demana únicament atenció i respecte. Malgrat els seus anys, el Joan està ple de projectes, la reconstrucció dels túnels que des de la torre, permetien accedir – entre d’altres llocs - a Rocafort; la de trobar documentació relativa a l’església que s’hagués pogut salvar de la barbàrie de la darrera Guerra Espanyola ; la de consolidar la seva situació personal i familiar desprès de tants i tants anys a Sant Feliuet de Terrassola. No us faré l’elogi de l’ermita romànica, us convido , millor encara, us prego a tots els lectors, que feu de maneres d’apropar-vos fins aquest indret, esta a peu de la carretera C59, i es accessible des del eix transversal C25 , i des de la N141.Puix que sou de TerrassolaPatró in ens afavoriuDeu-nos pau, salut i joiaGloriós màrtir sant FeliuPer descomptat, espero les vostres impressions a [email protected] © Antonio Mora Vergés * [ a mi, m’agrada afegir sempre, Reial i Militar, quan es tracta d’aquesta mena d’institucions ]
La sortida començava per a mi les 9,00, quan pujava al cotxe en que venien els meus companys d’avui des de Barcelona, un cop dalt, continuaríem carretera enllà en direcció a Sant Llorenç de Savall.Deixàvem el cotxe al carrer superior de la urbanització “ Les Marines “; des del camí, veuríem en primer lloc, la Masia de la Roca que dona nom, justament al pont i la corba que la carretera fa en el seu pas prop de la finca, a la dreta de la pista, la inconfusible silueta de la roca Mur, “la màquina de tren”, ben aviat el primer trencall, a la dreta aniríem a la Vall d’Horta, i seguint rectes a la Vall de Mur, seguim rectes i des del Coll de Palomeres, gaudim de la visió del Monestir de Sant Llorenç del Munt, als costats de la pista, els rovellons de cabra o de llet, ens fan companyia i distreuen la nostra atenció.Arribem a la pista que comença justament a la corba dita del Dalmau, i que bifurca un parell de quilometres més enllà, en un via alquitranada que dona accés al Dalmau i la pista que nosaltres agafem, i que també més endavant, ens permetrà accedir a la Vall de Mur.L’objectiu en aquell indret a més de meravellar-nos de la seva amplitud, és contemplar la Masia del Dalmau, i visitar l’església romànica de Sant Pere, que no està senyalitzada enlloc, i en quin accés detectem subtils accions d’entorpiment.Anem desprès fins a les restes del Forn d’obra, des d’on de ben segur sortiren la major part dels maons i teules de l’actual masia, esmorzem assentats a l’era de la casa.En la tornada seguim el camí per damunt de la via asfaltada, i ens arriben fins al banc d’obra, també volem comprovar si encara existeix el segon rellotge de sol, el que es troba a la cara de la tarda.Baixem a la via asfaltada i continuem caminant, arribem finalment al punt en que coincideixen : la pista que va fins a la corba del Dalmau, el començament de la que porta a Cal Davi, la que per la dreta segueix el curs de la riera seca, i el rierol que desguassa la Vall de Mur ; seguim aquest últim, uns cinquanta metres i pugem per un corriol sense cap senyal, que en ascensió ens permet accedir fins al Pi de les Quatre Besses, el Vell Guerrer, entre tots tres, aconseguim abraçar el seu magnífic tronc; com és obligat també aquí fem anar les màquines fotogràfiques.Acabem de pujar fins al camí del Davi, que deixem ben aviat, pel trencall que amb la indicació Matagalls-Montserrat, ens conduirà novament fins a la urbanització de les Marines.Fet i fet, menys de tres hores de voltar, amb moltes aturades, i cobrint una distància que en el millor dels casos, no superarà els sis quilometres, com diu el títol, una sortida balsàmica !En la tornada – per a mi només fins a Castellar del Vallès – pels companys fins a Barcelona, gaudíem dels colors de la tardor, sobretot en els arbres de ribera al llarg del riu Ripoll.© Antonio Mora Vergés
Em recollien a les 8,15 a la benzinera de Castellar del Vallès, en el cotxe de l’Antoni Ibañez Olivares, venien també el Joan Moliner i Manau, el Josep Simó i Deu, i l’Antoni Uriz; la nostra destinació, que complia perfectament el bona brevis dels antics, era la Vall Deliciosa i d’una forma especial els seus forns.Començàvem a caminar des del darrer carrer de les Marines abans de 9,00, i ben aviat coronàvem el Coll de Palomeres; la imatge esplèndida del Monestir de Sant Llorenç del Munt, ens saludava des de la distància, pel camí frescal estàvem a la fondalada abans de les 9,30, i 10 minuts més tard davant del forn de calç equidistant de les cases del Davi i el Dalmau, alguna dada sobre aquests anomenats avui elements protoindustrials ;La producció es feia en forns de pedra de planta circular i secció normalment cònica, sovint excavats al pendent, on es coïa la pedra calcària a 900-1.000 ºC durant 11-15 dies i nits, fins aconseguir la calç viva que, un cop apagada amb aigua serviria per a la construcció.A part de l’obtenció de calç, una altra raó per a la construcció d’un forn era desbrossar de males herbes un vedat, ja que en un forn es podien cremar de 700 a 1800 feixos de llenya, de 30 a 40 kg cada un, per obtenir més de 20 tones de calç.La calç ha estat des de fa 3.000 anys i fins que fou substituïda pel ciment (des del segle XIX, però sobretot després de la Guerra Civil) el conglomerat més eficaç i emprat per unir i protegir els materials.L’Antoni Uriz, avui en funcions de fotògraf, recollirà imatges de les escasses restes d’aquest forn, que hom pot confondre també amb un pou de glaç.Seguiríem fins a Sant Pere del Dalmau, on ens aturaríem a contemplar amb detall, les restes possiblement pre-romàniques sobre les que es va bastir aquesta ermita. Refem des d’aquest punt el sender fins el lloc on es localitza el forn àrab, avui quasi ofegat per la vegetació , hom però intueix més que veu, els tres elements que constitueixen aquesta espècie de forns, l’anomenat de baix o fogar, el del mig, separat per un sostre foradat anomenat garbell, on es col·locaven les peces per a la cuita, i el forn de dalt on tenia lloc la segona cuita de les peces envernissades , normalment les que anaven destinades, a folrar cups de vi [ normalment en colors foscos, gris, vermell ] , o dipòsits d’aigua [ normalment en colors clars, bàsicament verd ]. Pel voltants del lloc trobar-se restes de ceràmica, sobretot teules es molt freqüent. Pensem per la vegetació que ha arribat a ensenyorir-se del lloc, que des de la darrera utilització, en el millor dels casos, han passat menys de 100 anys.Continuem en ascens fins a la Pinassa dita del Dalmau, la seva ubicació fa difícil obtenir-ne imatges, confiem però en la bona feina del nostre fotògraf. Volem arribar-nos abans d’esmorzar fins al forn de pega, quina ubicació exacta coneix el Josep Simó Déu; Foren habituals a partir dels segles IX i X, i decaurien definitivament com els altres sobretot a partir de la Guerra Civil. Aquí mitjançant una destil·lació primitiva, s’obtenen pegues , brees , i quitrans forestals. Aquesta mena de forns per la seva exclusiva destinació s’acaben anomenant també pegueres.La producció anava destinada principalment a les drassanes per a calafatar les embarcacions. Altres destinacions quan a les brees especialment era el seu us en l’enllumenat públic [ torxes ] , tot i que foren essencials per impermeabilitzar els bots; durant molts segles els envasos més eficients per al transport de líquids; el vi fins no fa gaires anys com exemple.Son prop de les 11,00 del mati quan ens asseiem a l’era del Dalmau per esmorzar; hem contemplat el rellotge de sol de la façana del mati, l’gnòmom de la façana de migdia, refeta recentment i que està encara orfe de senyalització, i les senyals dels picapedrers als finestrals . Departim molt cordialment uns moments amb la jove masovera de nom Mireia, i en acabar el nostre àpat creuem la Vall Deliciosa una vegada més, a la nostra esquerra presidint, la Roca Mur, la màquina de tren; al fons a la dreta el turó del Puig Rodó, dit també de la Farigola, on divisem almenys una de les piles de pedres d’oració que molta gent – també nosaltres – han anat fent créixer al llarg dels anys.No podem marxar d’aquest indret sense retre el nostre habitual homenatge al Vell Guerrer, nom amb el que també es coneix l’arbre monumental que trobareu en el corresponent catàleg , com el Pi de les Quatre Besses del Dalmau.La tornada fins a les Marines ara pel sender senyalitzat de la Matagalls-Montserrat, es un passeig, i decidim donada l’hora, encara no les 12,45 , a instàncies del nostre xofer aturar-nos a la Tahona de Castellar del Vallès, on prendrem un refresc reparador.© Antonio Mora Vergés | 0.852063 | curate | {"ca": 0.9951848357015985, "fr": 0.0019704706927175845, "es": 0.0018594582593250443, "tt": 4.1629662522202495e-05, "en": 0.0007077042628774422, "pt": 0.00019427175843694493, "de": 4.162966252220249e-05} | http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/06/ |
mc4_ca_20230418_10_712824 | Unió de Pagesos exigeix a Agricultura que actuï amb urgència perquè no tanquin més explotacions de conills a Catalunya | Unió de Pagesos
Unió de Pagesos / Unió de Pagesos exigeix a Agricultura que actuï amb urgència perquè no tanquin més explotacions de conills a Catalunya
Unió de Pagesos demana al Departament d’Agricultura que s’articuli un ajut de minimis per als cunicultors catalans, entre altres mesures, tal com han tramitat altres comunitats autònomes (Cantàbria, Navarra, País Basc, Galícia, Castella-la Manxa i País Valencià), per fer front a la greu crisi que pateix el sector, després de la constatació dels efectes d’aquesta crisi a Catalunya, que es desprèn de l’estudi del Ministeri El sector de la carn de conill en xifres, fet públic ahir. Segons aquest informe, la producció de carn de conill es manté gairebé estable a nivell estatal, tant en granges com en censos, mentre que a Catalunya s’ha reduït quasi en un 30% el cens d’animals reproductors des del l’any 2010, i en el mateix període han tancat el 50% de les explotacions.
Per al sindicat, aquestes dades evidencien una manca de gestió per part de l’administració catalana al llarg dels últims anys pel que fa al sector cunícola, amb una evident manca d’inversió. Per contra, en altres comunitats, com Castella-Lleó, hi ha hagut, en el mateix període, un important augment d’explotacions i de noves incorporacions de joves, amb suport econòmic per part del govern autonòmic de més de 10 milions d’euros, segons ha declarat el Grup Hermi. Aquesta mateixa empresa està impulsant un nou règim de producció integrada, i alhora du a terme pràctiques comercials que presumptament afavoreixen aquest règim.
D’altra banda els escorxadors catalans sacrifiquen el 23,3% del total de producció de carn de conill estatal. Cal tenir en compte que a Catalunya es consumeix el 20% del conill estatal i que el Preu de Venda al Públic (PVP) a Catalunya és el més elevat de tot l’Estat, segons dades del Ministeri.
Unió de Pagesos, que ha demanat una reunió amb la consellera d’Agricultura per tractar totes aquestes qüestions, també demana a l’administració catalana que davant de l’anunci de la Comissió Europea de destinar 350 milions d’euros en ajuts directes per a sectors en crisi (dels quals a l’Estat espanyol li corresponen 14,7 milions) es tingui en compte el sector cunícola. | 0.873912 | curate | {"ca": 1.0} | https://uniopagesos.cat/comunicat-de-premsa/unio-de-pagesos-exigeix-a-agricultura-que-actui-amb-urgencia-perque-no-tanquin-mes-explotacions-de-conills-a-catalunya/ |
macocu_ca_20230731_1_44515 | Condemnat per violar i contagiar-li el papiloma a la seua fillola en Alacant
Un home ha sigut condemnat per l’Audiència Provincial d’Alacant per haver violat i haver-li contagiat l’enfermetat del papiloma a la seua fillola, de 5 anys, filla de la parella sentimental del seu germà. Els fets es van produir l’any 2016, en una localitat del Vinalopó Mitjà (Alacant) i la menor va patir abusos en dos ocasions pel processat.
El contagi de la infacció de caràcter sexual –el papil·loma– i, segons s’ha publicat en la sentència, s’indica que el condemnat tenia un antecedent penal cancel·lat per un altre cas de similars circumstàncies al desembre de 2010. Segons ha provat la sentència, l’home, de 33 anys quan es van produir estos fets, cuidava de la menor i d’altres dos. Ell, aprofitant l’absència dels pares, «amb ànim lasciu i libidinós, en alguna ocasió, la va penetrar baixant-li les bragues i dient-li ‘jugarem a pares i mares».
La sentència indica que el primer dels abusos que va patir la menor va ser a casa de la mare del condemnat i el segon va ser a casa de la mare de la menor. L’home tancava les portes de les habitacions, en les què cometia els abusos. Pocs dies després, segons ha recollit l’informe mèdic i pericial, la menor presentava «condiloma acuminat (berrugues de caràcter vaginal) causades pel contagi».
L’home s’ha acollit al seu dret de no declarar, encara que prèviament havia negat els fets. Tot i això, han donat per vàlid el testimoni de la xiqueta, després de ser analitzada per psicòlogues. A més, la menor, va afegir que l’home li va avisar que no explicara l’ocorregut a ningú o «no li donaria llepolies».
Finalment, ha sigut condemnat a 10 anys de presó i a pagar una indemnització a la víctima de 20.000 euros. Tampoc se li permet acostar-se durant els pròxims 13 anys a la menor, al seu domicili o centre escolar, com tampoc a poder contactar amb ella. | 0.865775 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_387679 | Club d'Immersió Biologia :: 14. Mol·luscs - Heterobranquis, Elysia viridis
Guia d'espècies » 14. Mol·luscs - Heterobranquis » Elysia viridis es / en
Nom científic: Elysia viridis
Nom comú: Cat: Elysia verda; Cast: Elysia verde; Eng: Green Elysia; Fr: Elysie verte; It: Elisia; De: Grüne Samtschnecke
Normalment és del color verd que li dona el nom però pot variar gradualment fins al marró o fins i tot el vermell. Al llarg de tot el seu cos presenta puntets de color blanc, blau o verd. Presenta dos rinòfors (o apendix sensorials a la part anterior) enrotllats molt visibles amb l’extrem blanc, 2 tentacles i 2 parapodis dorsals en forma d’ales que s’extenen per tot el cos vorejats de color blanc. No presenta closca. La mida habitual és petita, uns 10 milímetres, tot i que hi ha autors que parlen de mides superiors, fins als 45 mm.
En zona litoral i sublitoral sovint sobre algues del gènere Codium, Bryopsis o Ulva, de les quals s’alimenta. A vegades també sobre Posidonia oceanica.
S’alimenta de tot tipus d’algues sobretot del gènere Codium, Bryopsis i Ulva. Segons Fretter (1941) Elysia viridis s’enganxa mitjançant unes secrecions i amb la cara contra l’alga. Aleshores amb la ràdula (o dent raspadora) forada la pared celular i aspira el seu contingut.
És hermafrodita i l’aparellament és simultani i recíproc. Els dos individus actuen com mascle i femella alhora. Els ous es dipositen en una massa gelatinosa allargada, més o menys filamentosa i en espiral. Tenen una generació anual.
Es pot confondre amb altres espècies de Elysia, com per exemple Elysia margaritae o Elysia hetta. En el cas d'Elysia margaritae, la diferenciació és confusa, tot i que la coloració d'aquesta seria més aviat rosada o blanquinosa. Elysia hetta, de moment només s'ha descrit al golf de Tarento, al sud d'Itàlia, al 1990.
· Els cloroplasts que ingereix es mantenen actius i li donen el color verd alhora que li aporten nutrients.
· El color de l'animal de fet depen de les algues que hagi ingerit, pot variar per tant de forma important, des del verd fins al vermell.
És una espècie petita | 0.786783 | curate | {"ca": 0.9222546161321672, "oc": 0.01020408163265306, "es": 0.05830903790087463, "it": 0.00923226433430515} | https://www.cibsub.cat/bioespecie-elysia_viridis-27917 |
macocu_ca_20230731_6_375133 | Presentació del projecte "Jarditours" de Mireia Teixidó, exalumna Prat
Un Jarditour és més que una visita. L’expertesa de la guia ofereix una nova dimensió plena de coneixement i d’experiències enriquidores.
Aquest dimecres, es va dur a terme la presentació de Jarditours, el projecte de Mireia Teixidó, exalumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Comercialització i Informació Turística (actualment Guia, Informació i Assistències Turístiques) de Centre d’Estudis Prat a les noves instal·lacions de The Travel Brand de l’Avinguda Diagonal.
La Mireia va proposar als assistents la nova manera de gaudir dels parcs i jardins, els Jarditours. Mirar, escoltar, respirar i descobrir els més de 50 parcs i jardins que Jarditours té en el seu catàleg. Una altra manera de fer turisme, de gaudir del nostre Patrimoni.
Durant la presentació, la Mireia comentava “Amb Jarditours estic donant forma a una il·lusió de fa molts anys: compaginar la meva primera professió, la jardineria, amb tota l’experiència en el guiatge i la descoberta de jardins”. | 0.829859 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_704631 | L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre promourà la millora de la imatge del nucli antic del municipi amb la creació d'una ordenança aprovada en el darrer ple municipal. Segons ha explicat el consistori en una nota de premsa, l'objectiu és "continuar recuperant el casc històric", en esta ocasió donant suport als veïns de la zona en la pintura de les façanes dels seus habitatges.
La mesura arriba després de la "primera gran intervenció urbanística" realitzada al carrer Sequer i la plaça del Forn, i l'obertura de dos nous miradors al riu Ebre este estiu. A la vegada, la nova ordenança regula els colors que es podran utilitzar a les façanes, per tal de donar una "imatge renovada i estèticament agradable" d'esta zona antiga del poble.
Les persones que es podran beneficiar de subvencions per pintar les seues façanes són les que tenen habitatges al carrer Sequer, la plaça del Refossar, la plaça del Forn, el carrer Garites, el carrer Església, el carrer Mestre Cabané, el carrer Sol, el carrer Palla, les travesseres del carrer la Palla, el carrer Triangle, el carrer Sant Roc, el carrer la Pena, el carrer Portal, i el carrer Pedrera. L'Ajuntament ha remarcat que els propietaris que disposen d'una façana en esta zona i una altra posterior a la façana fluvial o a l'antiga carretera T-741 "estaran obligats a pintar les dos".
Carta de colors
L'ajut per part de l'ens local serà l'import de la quota a satisfer en concepte d'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), meritat en la pintura de les façanes i de la taxa d'expedició de llicència urbanística corresponent. A més, els interessats podran triar entre realitzar els treballs de pintura ells mateixos, demanar-ho a un tercer o que els dugue a terme un operari de la brigada del mateix Ajuntament.
El consistori també ha especificat la carta de colors que es podrà utilitzar, "per aconseguir una harmonia i evitar impactes visuals per causa de coloracions estridents o composicions que dificulten l'acoblament o integració de les edificacions del seu entorn". Així, per evitar una excessiva homogeneïtzació, dos cases veïnes no es podran pintar del mateix color, però sí de tonalitats diferents, han especificat. | 1 | perfect | {"ca": 0.9931066176470589, "es": 0.006893382352941176} | https://www.aguaita.cat/noticia/7515/riba-roja-ebre-donara-ajudes-millora-imatge-antic |
mc4_ca_20230418_7_544572 | LA COVA DEL TABAC - Cal Mases
La Cova del Tabac és situada a 5 quilòmetres de la vila de Camarasa (la Noguera), a la dreta del riu Segre i a 300 metres sobre el nivell del riu, en un extrem sud de la serra de Montroig.
Antecedents i descripció
La Cova del Tabac, que correspon a l’Edat del Bronze, és una cavitat de 15 metres d’amplada a la base per 20 d’alçada i fa uns 180 metres de llargada. L’obertura de l’entrada recorda un temple gòtic a causa de la seva forma apuntada com l’ogiva. Dins la cova hi ha una segona cavitat de forma circular anomenada la Sagristia, de petites dimensions, que fa uns 4 metres d’amplada per 3 d’alçada.
Les primeres notícies sobre la Cova del Tabac les donà Zamora al s. XVIII. Posteriorment, l’any 1880, Pleyan de Porta, cronista lleidatà, fa referència que va ser habitada per l’home prehistòric. El 1894 L. Mariano Vidal hi féu excavacions, de les quals en sortiren algunes restes materials. Aquestes dades foren recollides posteriorment per Ceferí Rocafort i estudiades i publicades per J. Serra i Ràfols. Més tard, el Centre Excursionista de Balaguer i, sobretot, J. Maluquer de Motes n’estudiaren científicament els materials. A aquests estudis s’han d’afegir també els fets per J. de la Vega.
L. Díez-Coronel va descobrir les pintures esquemàtiques de la Cova del Tabac a la dècada de 1980, les va estudiar i cinc anys després del seu descobriment les va presentar al 17è Congrés Nacional d’Arqueologia.Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.Les pintures de la Cova del Tabac s’inscriuen dins dins l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, que ha merescut ser declarat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO l’any 1998. La declaració afecta 757 jaciments arqueològics amb pintures rupestres de sis comunitats autònomes: Catalunya, Andalusia, Múrcia, Aragó, Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana.
S’han individualitzat 12 figures que corresponen a antropomorfs, esteliformes, quadrúpedes, rectangl es radiats, traços i restes de pigment, d’estil esquemàtic, tècnica de traç simple i color ataronjat-vermellós i vermell. | 0.890011 | curate | {"ca": 1.0} | http://calmases.net/la-cova-del-tabac/ |
macocu_ca_20230731_6_88315 | "Si a Star Trek ja es parla d'unió federal de planetes, és que el federalisme té futur i ha de ser possible"
Gerard Sesé @gerardsese | Miquel Iceta va anar ahir a Madrid per a ser entrevistat a La Sexta Noche. L'entrevista va tenir una primera part més convencional, amb preguntes sobre l'actualitat política, com no podia ser d'una altra manera, i una segona part ben diferent on el guió, les intervencions i el mateix presentador van oferir un massatge descarat al polític català.
Miquel Iceta a La Sexta Noche
Comparteix
I fruit d'aquesta relaxació amb preguntes sobre la seva condició d'homosexual, els seus famosos balls, preguntes sobre els seus pares, fotografies d'ell de petit... Iceta ha ficat la pota fins al fons i ha demostrat i dit a tota Espanya en directe que la tercera via per a Catalunya és cosa de ciència ficció. En un moment concret, el presentador recordava que el socialista és molt fan de la sèrie Star Trek. Era l'excusa perquè el programa li oferís a Iceta un vídeo a l'estil APM (però molt més fluix, dolent i mancant de ritme i humor) on mesclava declaracions del convidat amb imatges de la sèrie. És llavors quan Iceta, amb tota la tranquil·litat del món, va afirmar: "I miri, si a Star Trek ja es parla d'unió federal de planetes, és que el federalisme té futur i ha de ser possible". És això mateix, la tercera via a Catalunya, és ciència-ficció o, si volem anar més lluny, una sèrie vella, passada de moda i antiquada, que va començar en blanc i negre i que ara ja només és per a nostàlgics.
El problema de les 'entrevistes massatge' és que quan et relaxes la deixes caure de l'alçada d'un campanar! Iceta li diu a tota Espanya que el federalisme és ciència-ficció! Brutal...! +info: pic.twitter.com/3NoeOqdw1p
26 de febrer de 2018, 00.42 h
En la Fotografia que sota posa MIQUEL ICETA A LA SEXTA NOCHE ,, EL ACTOR DE LA FOTOGRAFIA DE STAR TREK , El ban relacionar AMB ZAPATERO Per algu tenen en comun ¿ Que deu ser he ? No me acuerdo del nombre del personaje QUE Recorda tan a Zapatero ¿ Con es diu es deia balla ? .. DE AQUESTA SERIE STAR TREK .. Han fet Noves Vercions Diferentes més modernas amb altres actors . User per què ami tambe me agrada aquesta Serie de STAR TREK Feie... Llegir més
Aquest personatge em remou l'estòmac. Ara, no us passeu amb Star Trek. Passada de moda? Crec que hauríeu de contrastar abans la informació, doncs actualment existeix una saga nova d'aquest any: Star Trek Discovery. La recomano. És el millor que s'ha fet darrerament. I és d'aquest any. En quant a blanc i negre, sí. L'original era en color, però aquí es va emetre en b/n per que els tv ho eren. | 0.777076 | curate | {"ca": 0.856592135697764, "es": 0.12066306861989205, "pt": 0.010023130300693909, "en": 0.012721665381649962} | |
mc4_ca_20230418_12_687230 | 31. ALOHA, ALÍCIA « ALÍCIA, NATURALMENT
Bookmark the permalink. 31. ALOHA, ALÍCIA
by cmans Tothom coneix la Wikipedia. Però, què vol dir Wikipedia? El sufix –pedia ve del grec paedia, que vol dir ensenyar. I wiki? Doncs deriva del hawaià, on wikiwiki vol dir ràpid. Wikipedia és doncs, aprenentatge ràpid… Wiki no és la única paraula del hawaià que usem: ukulele, aloha, hula-hula, hula-hoop són termes incorporats a la major part de llenguatges occidentals. L’Alícia al País de les Meravelles en hawaià. Fitxa 49
L’idioma hawaià el tenim lluny. És un dels idiomes polinèsics, derivats del marquesà, llengua parlada a les illes Marqueses, a la Polinèsia. Emigrants marquesans van arribar fa molts segles a les illes Hawaii, amb el seu llenguatge, i com sempre passa, amb el temps i l’aïllament illenc el llenguatge va evolucionar i divergir de l’idioma original. Actualment l’arbre genètic de la llengua hawaiana és: Llengües malaiopolinèsies centrorientals – oceànic centreoriental – fijopolinesi oriental – polinesi oriental – marquèsic – hawaià. Té un 75% de termes idèntics al tahitià, o al maorí. Tot plegat el parlen, segons la Viquipèdia, uns mil nadius, i uns 15000 parlants no nadius: no és precisament una de les llengües més parlades del planeta. Té caràcter oficial a les illes Hawaii, juntament amb l’anglès. El hawaià té 13 lletres, cinc vocals i vuit consonants. Té un so peculiar aspirat denominat ʻokina, que es representa amb un símbol similar a un apòstrof invertit: ʻ (símbol Unicode 02BB, que es pot trobar al Word a la pàgina de símbols). Per comoditat es sol simplificar a apòstrof normal. El hawaià també usa, com havíem vist en el llatí modern (entrada 9), els màcrons a les vocals, com ā, ē, …
Els primers en escriure el hawaià van ser els missioners protestants anglesos a començament del segle XIX. Amb l’objectiu de catequitzar i convertir els nadius, van generar un alfabet del hawaià, van publicar una bíblia en hawaià i altres textos religiosos, i van fer classes en hawaià. Però, malgrat que el rei Kamehameha III – abundosament citat a la sèrie televisiva Magnum, de TV3 dels anys 80 – va crear una constitució hawaiana amb protecció del hawaià el 1839, el seu ús va anar decaient fins el 1950, per diverses causes: la prohibició posterior a les escoles, la mort dels parlants per malalties occidentals, l’abandonament enfront de l’anglès…. No es van crear escoles preescolars d’immersió en hawaià fins el 1984, i des de llavors s’ha notat un petit increment dels parlants amb fluïdesa, però a les illes no se’l sent parlar. Jo, al menys, no el vaig sentir a parlar ni en vaig veure rètols, llibres ni publicacions durant una estada de quinze dies. Ara els noms geogràfics i turístics de Hawaii segueixen la nomenclatura i la grafia hawaianes. Una de les set illes de l’arxipèlag de Hawaii, denominada Ni’ihau, roman aïllada de les altres per voluntat pròpia: és propietat privada, i hi ha restriccions d’entrada. Té el hawaià com a llengua molt majoritària, i l’anglès com a segona llengua.
Una pàgina interior de “A través del mirall”. Fitxa 50.
I a qui se li acut traduir les Alícies al hawaià, amb tan poc mercat, i tan limitat de vocabulari? A l’editorial Evertype, irlandesa. Hem citat aquesta editorial en parlar d’una nova edició de l’Alícia en llatí (fitxa 41, entrada nº 9), i en parlarem molt més, perquè té un catàleg actual (2013) de més de 50 Alícies o derivades. Aquesta editorial té la limitació de que només juga amb dues portades, corresponents a cadascuna de les Alícies. Algunes Alícies estan en idiomes inventats com el goatlandès, que es parlaria a Goatland (“el país de les cabres“), i d’altres amb alfabets poc convencionals, com l’alfabet nictogràfic quadrat, inventat per Lewis Carroll per poder escriure de nit sense llum… Al món hi ha d’haver de tot…
El Jabberwocky, que en hawaià l’han traduït per Apu’upu’u és tan incomprensible com en qualsevol altre idioma del que no se’n coneix res. A través del mirall en hawaià. Fitxa 50.
Jabberwocky en hawaià. Fitxa 50.
FITXA 49
Títol: Nā Hana Kupanaha a ʻAleka ma ka ʻAina Kamahaʻo. Contingut: Alice’s Adventures in Wonderland traduït
Idioma: hawaià. Il•lustracions: clàssiques de Tenniel. Traducció: R. Keao NeSmith
Editorial: Evertype, Mhaigh Eo, Éire (1ª ed. 2012). Mida: 21,5*14 cm, tapa tova. 132 pàg. Preu: $15,95 (Amazon). ISBN: 978-1-904808-97-8
FITXA 50
Títol: Ma Loko o ke Aniani Kū a me ke Mea i Loaʻa iā ʻAleka ma Laila. Contingut: Through the Looking-Glass traduït.
Editorial: Evertype, Mhaigh Eo, Éire (1ª ed. 2012). Mida: 21,5*14 cm, tapa tova. 171 pàg. Preu: $15,95 (Amazon). ISBN: 978-1-78201-022-7
(Propera entrada: 32. Francament Alícia)
← 30. SIGNORINA ALÍCIA
32. FRANCAMENT ALÍCIA →
One comment on “31. ALOHA, ALÍCIA” 51. ALÍCIA NICTOGRÀFICA « ALÍCIA, NATURALMENT ha dit: 20 Octubre 2013 a les 20:59 […] Evertype, de la que ja hem parlat a l’entrada 31, ha editat l’Alice’s Adventures in Wonderland en l’alfabet nictogràfic. El seu […] | 0.663483 | curate | {"da": 0.0012274959083469722, "fr": 0.007160392798690671, "en": 0.028641571194762683, "cs": 0.0036824877250409165, "ca": 0.8743862520458265, "it": 0.0014320785597381341, "ru": 0.006955810147299509, "pt": 0.042962356792144024, "es": 0.009410801963993453, "de": 0.009410801963993453, "vo": 0.01411620294599018, "fi": 0.0006137479541734861} | https://alicies.wordpress.com/2013/04/25/31-aloha-alicia/ |
macocu_ca_20230731_4_410191 | Concentració de l’ANC i el CDR de Blanes coincidint amb els 4 mesos en què els Jordis són a la presó
La Taula de Forces Polítiques ha llegit un manifest unitari del PDeCAT, ERC i CUP. També s’han llegit dues cartes dels Jordis i s’ha il·luminat el recinte amb el lema “Il·lumina la Llibertat”
Primer, l’ANC ha organitzat la lectura d’un manifest unitari de la Taula de Forces Polítiques de Blanes, formada per entitats i grups polítics, a través de les veus de sengles portaveus. Juanjo Navarro, del PDeCAT, Albert Sanz, d’ERC, i Núria Llorens, de la CUP, han llegit el text que recordava la injusta situació de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com l'anàloga situació que pateixen Oriol Junqueras i Quim Forn.
Després de fer un repàs tot el què ha estat passant durant aquests quatre mesos i de l’actualitat més recent, el manifest s’ha tancat amb la reivindicació que avui s’ha fet sentir arreu del territori català: “Demanem que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart surtin immediatament de la presó, que s’acabi d’una vegada aquesta vergonya espanyola, pròpia dels temps més negres de la seva història. Cap democràcia priva de la llibertat a ningú per defensar les seves idees polítiques pacíficament. Això va de democràcia, i la defensa de la democràcia ens tindrà sempre a punt a tots nosaltres, sempre als carrers”. Lectura de dues cartes de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart La segona part de l’acte, organitzada pel CDR de Blanes, s’ha centrat en la projecció de tres vídeos, intercalada amb la lectura de dues cartes enviades pels Jordis des de la presó on estan, a Soto del Real. El primer vídeo tractava sobre la jornada de l’1 d’Octubre, el segon recordava la figura de Muriel Casals, i el tercer era un muntatge del CDR de Catalunya sobre les mobilitzacions arreu del país.
Finalment, la concentració s’ha tancat amb la interpretació del Cant dels Segadors a capella, acompanyada amb la il·luminació de les llanternes d’alguns dels mòbils dels assistents, seguint el lema de la mobilització: Il·lumina la Llibertat. Durant l’acte també hi ha hagut una parada on es podia comprar una reproducció de la urna de l’1 d’Octubre a petita escala, així com màscares per reclamar la llibertat d’expressió i els simbòlics llaços grocs que reclamen la llibertat dels presos polítics. | 0.881037 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_84686 | He après a veure molta aigua. Els meus pares m’han dit que ara veg més aigua Fer Act. Física, ara cada dia corro 2 hores. El meu…
Dia de la Dona
El 8 de març és el dia de la Dona. Nosaltres els de 1r d’ESO vam anar a la nostra escola . Jo quan estudiava a l’Escola Mallorca vaig…
Casa nostra casa vostra
Tots el de 1r i els de 2n van venir a l’entrada de la porta . Alguns van lleigir una història de nens i nenes. Després vam escoltar…
Planatari del Guinardó
El 22 de Febrer vam anar al Planetari del Guinardó. Primer de tot vam pujar una muntanya, ens vam cansar molt, les vistes eren molt boniques es veia…
El signo del Zodíaco
Un Leo es el signo más dominante del zodiaco. También es creativo y extrovertido. Son los reyes entre los humanos, de la misma forma que los leones son…
Educació Fisica ( Que hem apres….)
Fer Educació és el que més m’agrada de l’institut despres de Naturals. M’agradat molt treballar amb la meva parella, Kenia i fer mini challenge. He apres a jugar… | 1 | perfect | {"fr": 0.03023983315954119, "ca": 0.6673618352450469, "pt": 0.0072992700729927005, "it": 0.023983315954118872, "es": 0.2711157455683003} | |
naciodigital_ca_20220331_0_453982 | Les joventuts d’ICV lamenten que una vegada més Xavier Novell vulgui ser l’altaveu del sector més carca i reaccionari de l’església. Així mateix l’anima a que si tant preocupat està per la violència, comenci a lluitar contra aquella que es produeix dins l’església.
Joves d’Esquerra Verda de la Catalunya Central troba insultants les paraules del Bisbe de Solsona, senyor Xavier Novell, contra el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs recollides en la seva darrera Glossa.
Així, les joventuts d’ICV, que aquest cap de setmana celebren la seva 11a Assemblea Nacional a Rubí, lamenten que una vegada més, com ja va fer contra els matrimonis homosexuals, el senyor Xavier Novell vulgui ser l’altaveu del sector més carca i reaccionari de l’església que, repetidament, sempre que té ocasió, atempta contra els drets del conjunt de ciutadans i ciutadanes. En aquest sentit, Joves d’Esquerra Verda lamenta que el Bisbe de Solsona actuï més pensant en la seva carrera dins l’església que no pas en els drets i la salut de les dones.
Així mateix, les joventuts ecosocialistes reclamen al bisbe de Solsona que si tant li preocupen les discriminacions i violències persistents avui en la nostra societat, lluiti també de manera aferrissada contra la que es produeix dins l’església catòlica en forma de pederàstia o discriminacions cap a les dones.
A més, Joves d’Esquerra Verda anima al senyor Xavier Novell que si realment defensa una església al costat del poble, mostri també el seu rebuig a les retallades que estan dinamitant drets fonamentals com la sanitat o l’accés a l’educació. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/3751/joves-esquerra-verda-catalunya-central-condemna-paraules-bisbe-solsona-contra-dret-avortament |
mc4_ca_20230418_1_131868 | La clau per evitar més casos CASTOR passa pels lideratges col·laboratius i l’apoderament social – Plataforma contra el Magatzem Castor
28 de Novembre de 2018Escrit per cecotadmin | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.castor.cat/2018/11/28/la-clau-per-evitar-mes-casos-castor-passa-pels-lideratges-collaboratius-i-lapoderament-social/ |
macocu_ca_20230731_1_587048 | Troba les bases de dades d'un àmbit temàtic
Recull les principals bases de dades de cada àmbit temàtic i recomana les més adequades segons el tipus d'informació que vols obtenir: | 0.635043 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_570658 | La merceria de Rajoy - Diari de Girona
La merceria de Rajoy
«Pot ser que el cap de Rajoy acabi com el de Channing Tatum. O que el popular perdi els picarols pel camí»
sebastià roig 20.01.2016 | 09:52
La neu cobreix el paisatge i fa un fred atuïdor. A dins d'una cambra claustrofòbica, sacsejada pels xiulets del vent, un grup de mascles alfa estan obligats a conviure. S'entretenen amb una partida d'escacs multisimultània: mentre es llancen frases i declaracions patriòtiques, s'examinen amb suspicàcia. Se sondegen. Avaluen quines aliances extravagants poden forjar entre ells.
La cambra podria ser una metàfora del Congrés dels diputats. I els homenots reclosos, els líders dels partits espanyols que, per evitar les eleccions, ordeixen una teranyina de declaracions, trucades telefòniques, WhatsApps, piulades i moviments tàctics. La Merceria de Rajoy.
Per descomptat, la Merceria de la Minnie, l'escenari on es desenvolupa quasi tot el vuitè llargmetratge de Quentin Tarantino, no té res a veure amb aquest sainet ibèric. Fa de mal dir si, en el nostre cas, assistirem a algun gir argumental imprevist. Qui sap? Pot ser que el cap de Rajoy acabi com el de Channing Tatum. O que el popular perdi els picarols pel camí, igual que el grandiós Samuel L. Jackson. Temps al temps.
No sé si Els Vuit Odiosos, com assegura més d'un crític, és la millor pel·li de Tarantino. Ningú li retreurà la brillantor: les tres hores de metratge avancen amb mà destra, entre diàlegs ben travats, tocs lírics i humorístics, personatges obscurs, esclats de violència i escenes de grand guignol. Però a mi, de debò, el conjunt, no m'ha semblat tan extraordinari com Django Unchained. O com Maleïts malparits. Les trobo molt més sorprenents, enginyoses i delirants que aquest western de cors glaçats. | 0.78339 | curate | {"es": 0.11262798634812286, "fr": 0.019908987485779295, "ca": 0.8560864618885097, "ds": 0.006825938566552901, "ie": 0.004550625711035267} | http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/01/20/merceria-rajoy/763356.html |
wikipedia_ca_20230401_0_646464 | Norberto James Rawlings
Norberto James Rawlings (San Pedro de Macorís, República Dominicana, 6 de febrer 1945 - Boston, Massachusetts, Estats Units, 7 de gener de 2021) fou un escriptor, poeta, assagista i professor universitari dominicà.
Fill de pare jamaicà i mare dominicana, però d'avis nord-americans, va néixer a l'Ingenio Consuelo, una plantació sucrera de San Pedro de Macorís, en el si d'una comunitat afrocaribenya i angloparlant de la República Dominicana. Va estudiar a les universitats de Santo Domingo, l'Havana i Boston. La intervenció militar dels Estats Units a la República Dominicana el 1965, en la qual va resultar enderrocat el llavors president Juan Bosch, el va portar a interrompre els seus estudis i a implicar-se en la política del seu país. Va ser professor a la Universitat de Santo Domingo i en diverses universitats nord-americanes. Des de 1983 va residir a Wellesley, Massachusetts, on va compaginar l'activitat docent amb la creació literària. La poesia de James es fonamenta en les seves vivències personals i en les condicions socials del seu país. Potser la seva obra més coneguda sigui el poema "Los inmigrantes", escrit el 1969, en el qual convida als descendents de la immigració procedents d'altres llocs de les Antilles a abraçar la identitat nacional dominicana.
Fill d'una família originària d'una comunitat minoritària de parla anglesa descendent d'esclaus africans coneguts pejorativament com a "cocolos", que van arribar a la República Dominicana des de les illes colonitzades del Carib britànic per treballar en la indústria sucrera a mitjan segle XIX. Els "cocolos" eren vists com una força laboral necessària, però no eren estimats ni acceptats per la societat. Norberto va créixer en un país de parla hispana, però tornava a casa cada dia a una família de parla anglesa. El seu pare, Aubrey James, era un immigrant jamaicà que treballava com a químic a la plantació sucrera i la seva àvia, Marion Peters, qui el va criar mentre la seva mare Dolors Rawlings treballava a la capital. El seu poema, "No vaig tenir llibres", evoca els seus primers anys quan dormia en un llit de drap i llegia fora sota un fanal. A la dècada dels seixanta, Norberto James es traslladà a Santo Domingo per completar l'educació secundària al Liceu Unió Panamericana, on va destacar en atletisme i va guanyar la prova nacional de 400 metres de pista. A causa que els seus pares eren estrangers, se li va prohibir participar en política. Malgrat això, es va tornar molt actiu en els grups revolucionaris de la seva escola i del carrer. Finalment, amb dinou anys, va ser expulsat de l'escola. Poc després, l'educació de James es va aturar abruptament quan va esclatar la guerra civil a la República Dominicana el 1965. La seva mare va abandonar el país, traslladant-se a Nova York, i ell es va unir a les forces rebels unint-se al grup ubicat a l'escola Argentina.
Durant la Guerra Civil, James va descobrir per primera vegada que era poeta. El seu comando estava compost majoritàriament per artistes, entre els quals encaixava com a pintor. Quan va llegir als soldats una poesia que havia escrit, la van elogiar tant que va començar a pensar en escriure un llibre. Aquest llibre es va materialitzar quatre anys després amb el títol de "Sobre la marcha", que conté el seu poema més famós, "Los inmigrantes", un homenatge i una història lírica de la comunitat Cócola. La seva poesia destacà pel seu fort compromís social. Durant aquest temps d'intensa repressió política, James també estava treballant en una estació de ràdio transmetent missatges revolucionaris. Va rebre un advertiment perquè abandonés el país i va aconseguir escapar de la persecució exiliant-se amb el pretext d'estudiar a l'estranger a la Universitat de l'Havana.
James publicà en total set llibres de poesía. El primer es "Sobre la marcha" (1969), on aparegué el seu poema més conegut “"Los inmigrantes"”. Els seus altres llibres són "La provincia sublevada" (1972), "Vivir" (1981), "Hago constar" (1983), "La urdimbre del silencio" (2000), "Patria portátil" (2007) i "Oscuro amor" (2010). També és autor de l'assaig "Denuncia y complicidad" (1997).
Va deixar la República Dominicana en secret passant a la clandestinitat, refugiant-se en les cases de simpatitzants a París i Madrid, abans de viatjar a Europa de l'Est per a realitzar finalment, el seu viatge a Cuba on li van atorgar una beca per estudiar literatura. En la seva estada de set anys a Cuba, va ser conegut per un nom clandestí, Antonio Álvarez, i va assumir una nova identitat com a jamaicà, un accent que va poder intentar amb facilitat a causa de les arrels jamaicanes del seu pare. A Cuba, finalment va obtenir una educació universitària en una societat que va estimar, la qual li va facilitar el títol que la seva pròpia societat, potser li hauria dificultat.
Al tornar a Santo Domingo el 1979, James va trobar un clima polític canviat a la República Dominicana, on se li atorgà un lloc a la Comissió de Polítiques Energètiques Nacionals. No sabia res d'energia havent-se graduat en literatura, però anà a Puerto Rico a estudiar i aprendre dels porto-riquenys i va tornar amb un informe que va impressionar a tots i li va permetre assistir a una conferència llatinoamericana d'experts en energia. James va decidir establir-se i formar una família. Es va casar amb Luz Altagracia Rodríguez i en poc temps va tenir dues filles, Malva Mariana i Ruth Esther. No obstant això, tot i l'èxit a la tornada a la seva terra natal, va disgustar la corrupció que l'envoltava i va decidir cursar estudis de postgrau a l'estranger.
El 1983 es traslladà a Boston, als Estats Units per completar un doctorat en Llengua i Literatura Hispàniques a la Universitat de Boston on va conèixer a la seva segona esposa, Elizabeth Wellington. Junts van formar un equip literari de poeta i traductora, i en rebre el seu doctorat, van ocupar llocs d'ensenyament acadèmic a l'àrea de Boston. Mentrestant, Norberto va seguir escrivint i publicant llibres de poesia. El 1992 van tenir un fill, Tito Wellington James i Norberto es va convertir en ciutadà nord-americà en una cerimònia a Boston. James va acabar la seva carrera docent, com a professor d'espanyol a la Boston Latin School. També va continuar fent lectures de poesia i va rebre nombrosos premis i honors tant en els Estats Units com a la República Dominicana. El seu últim poema va ser escrit només sis mesos abans de la seva mort fou "poemes breus" que es convertiria en el coronament de les seves obres completes, "Poesia Completa, Norberto James Rawlings", publicades en 2020.
James, que patia des de feia dues décadas la malaltia de Parkinson, va morir amb setanta-cinc anys, el gener del 2021, després d'haver superat la covid-19 el mes de desembre anterior. | 1 | perfect | {"en": 0.0034256776884122727, "ca": 0.9891271969019958, "pt": 0.0074471254095918975} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=646465 |
mc4_ca_20230418_11_750449 | manelzaera: #28N #economia I el concert econòmic què?
Escrit per Manel Zaera a 3.12.10
Etiquetes: concert econòmic, economia, política | 0.530336 | curate | {"ca": 1.0} | http://manelzaera.blogspot.com/2010/12/28n-economia-i-el-concert-economic-que.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_253902 | 🖤 Mor Desmond Tutu, la icona de la lluita contra l’Apartheid a Sud-àfrica i Premi Nobel de la Pau – M'agrada Catalunya
ACTUALITAT
POBLES
CIUTATS
NATURA
CUINA
MÚSICA
ESPORTS
Miscel·lània
FESTES
CURIOSITATS
EFEMÈRIDES
EL TRUC DEL DIA
CATALUNYA ABANS
INDEPENDÈNCIA
BOTIGA
Enviar notícia / Contactar
M'agrada Catalunya
ACTUALITAT
Publicat fa 11 mesos
🖤 Mor Desmond Tutu, la icona de la lluita contra l’Apartheid a Sud-àfrica i Premi Nobel de la Pau
L’arquebisbe sud-africà Desmond Tutu, icona de la lluita contra l’Apartheid a Sud-àfrica i premi Nobel de la Pau de l’any 1984 ha mort amb 90 anys a Ciutat del Cap, a causa del debilitat estat de salut que patia arran d’una infecció per la qual va ser ingressat en un centre hospitalari a principis d’aquest mes de desembre.
La notícia de la mort de Desmond Tutu, l’ha fet el ministeri de la presidència del seu país, en el que el president Cyril Ramaphosa vol “expressar, en nom de tots els sud-africans, la seva profunda tristor per la defunció avui, diumenge 26 de desembre de 2021, de l’arquebisbe emèrit Desmond Mpilo Tutu“.
Una de les darreres aparicions en públic de l’arquebisbe va ser quan va anar a vacunar-se de la Covid-19 i assistint a una cerimònia religiosa per celebrar els seus 90 anys.
Desmond Tutu va néixer a Klerksdorp, (Sud-àfrica). Amb 12 anys tota la família va emigrar a Johannesburg. Ell volia estudiar medicina, però per motius econòmics i que no li van concedir una beca, va acabar estudiant magisteri com el seu pare i treballant en l’escola on el pare era el director. Es va cassar i va tenir quatre fills.
L’any 1960 es va llicenciar en Teologia i ordenat diaca en la Catedral de Santa Maria en Johannesburg. Després d’anys vivint i estudiant a Londres, va tornar a Sud-àfrica i l’any 1975 va ser ordenat el primer bisbe negre de l’Església de l’Àfrica Meridional en Sud-àfrica.
A finals de la dècada dels setanta es van produir les revoltes de Soweto, concretament el 16 de juny de 1976 va tenir lloc un dels pitjors episodis de l’Apartheid Sud-àfrica. Milers de joves es van manifestar en contra de l’educació en afrikaans, la llengua de la minoria blanca. Reivindicaven la igualtat de drets. La policia va carregar contra ells per dispersar-los i s’estima que van morir un miler d’estudiants.
A partir d’aquell moment el paper de Desmond Tutu, que ocupa el càrrec de secretari general del Consell Sud-àfrica de les esglésies cobra un paper rellevant en la defensa dels drets i la justícia del poble sud-africà, aconseguint la reconciliació i la fi de l’Apartheid, per això li van concedir el Premi Nobel de la Pau de 1984.
Un cop acabat l’Apartheid, Tutu va ocupar la direcció de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, creada pel president Nelson Mandela i va començar a treballar en altres causes, com la pobresa, el racisme o l’homofòbia. Per la seva implicació en la lluita per la justícia social, la Generalitat de Catalunya, l’any 2014 li va atorgar el Premi Internacional de Catalunya.
Ha mort l’arquebisbe Desmond Tutu, lluitador incansable pels drets humans a Sudàfrica i arreu del món. Sempre li estarem agraïts per haver defensat el dret a l’autodeterminació del poble català. DEP @TheDesmondTutuhttps://t.co/zNeD3zwrXk pic.twitter.com/ij9rX82hd7
— Josep Lluís Alay (@josepalay) December 26, 2021
Desmond Tutu, també es va pronunciar sobre el dret d’autodeterminació dels pobles i amb relació a Catalunya va ser un dels signants del manifest ‘Let Catalans vote’, al que es van adherir personalitats internacionals per demanar al govern espanyol que deixessin exercir als catalans el seu dret a decidir.
Des d’aquí volem mostrar el nostre més sincer condol a la família de l’arquebisbe. Descansa en Pau, Desmond Tutu, que la terra et sigui lleu.
Statement on the passing of Archbishop Emeritus Desmond Mpilo Tutu https://t.co/R4UKP0kGes
— Presidency | South Africa 🇿🇦 (@PresidencyZA) December 26, 2021
Descansi en pau Desmond Tutu. La seva paraula va ser més poderosa que les armes. I va obrir camins que semblaven impossibles de recórrer. Va donar esperança a milions de persones en moments tenebrosos. https://t.co/WHqlQAfSLG
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) December 26, 2021
Tags: Desmond Tutu, Morts
Notícies semblants:
ACTUALITATCIUTATS
Els millors restaurants de Barcelona i Girona segons la Guia Macarfi.
fa 8 hores
ACTUALITATCIUTATS
Els Mossos busquen part d’un cadàver aparegut en un contenidor de l’Eixample de Barcelona
fa 1 dia
ACTUALITATMÚSICA
Indignació per incloure una cançó en castellà al disc de La Marató d’aquest any.
fa 2 dies
Últimes Notícies
Els millors restaurants de Barcelona i Girona segons la Guia Macarfi.
Els Mossos busquen part d’un cadàver aparegut en un contenidor de l’Eixample de Barcelona
Indignació per incloure una cançó en castellà al disc de La Marató d’aquest any.
Luís Enrique recorda la seva filla Xana en el dia que hagués fet 13 anys.
Les Tanxugueiras canten en català per la Marató – Lletra i Videoclip de ‘Més fort’
Títol
Facebook
Instagram
LinkedIn
Twitter
YouTube
Pinterest
Telegram
© 2022 M’agrada Catalunya – POLÍTICA DE XARXES SOCIALS – POLÍTICA DE PRIVACITAT – POLÍTICA DE COOKIES
Menú
La seva privacitat és important per nosaltres
Amb el seu acord, nosaltres i els nostres socis usem cookies o tecnologies similars per a emmagatzemar, accedir i processar dades personals com la seva visita en aquest lloc web. Pot retirar el seu consentiment o oposar-se al processament de dades basat en interessos legítims en qualsevol moment fent clic en "Denega" o en "Veure Preferències". Nosaltres i els nostres socis fem el següent tractament de dades: Emmagatzemar o accedir a informació en un dispositiu, anuncis i contingut personalitzats, mesurament d'anuncis i del contingut, informació sobre el públic i desenvolupament de productes, Cookies necessàries per al funcionament de la web, dades de localització geogràfica precisa i identificació mitjançant les característiques de dispositius.
Funcional Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per a la finalitat legítima de possibilitar l'ús d'un servei concret sol·licitat explícitament pel subscriptor o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a partir d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferences Preferences
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense una citació, el compliment voluntari per part del vostre proveïdor de serveis d'Internet, o registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només amb aquesta finalitat no es pot utilitzar normalment per identificar-vos.
Màrqueting Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, anuncis personalitzats i/o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars. | 0.70743 | curate | {"ca": 0.8424028268551237, "es": 0.04113074204946997, "en": 0.0942756183745583, "it": 0.0032508833922261482, "ja": 0.011590106007067138, "sh": 0.0014134275618374558, "pt": 0.005936395759717315} | https://www.magradacatalunya.cat/2021/12/26/%F0%9F%96%A4-mor-desmond-tutu-la-icona-de-la-lluita-contra-lapartheid-a-sud-africa-i-premi-nobel-de-la-pau/ |
mc4_ca_20230418_10_114563 | Curs online: Ciutat Col·lectiva, Participació - Arquitectura Sense Fronteres
El curs és una primera aproximació teòrica i pràctica a la participació ciutadana, al seu significat i aplicació pràctica. Està estructurat en tres mòduls, en els quals es revisa especialment el rol de l’equip tècnic i s’ofereixen alguns errors i trampes freqüents que identifiquem en moltes ocasions a processos participatius, per tal de fomentar un intercanvi d’experiències i un aprenentatge mutu basat en l’experiència de les persones matriculades.
Els tres mòduls són:
Introducció teòrica al concepte de participació ciutadana. Es veuran els diversos tipus de participació, així com la seva relació amb el model de societat que volem i que tenim. Es revisarà el marc legal a l’estat espanyol i les fites teòriques més significatives des de finals dels anys 60.
2: Mecanismes i tècniques de participació als processos de millora i/o producció de l’hàbitat
Reflexió i revisió global de la producció social de l’hàbitat i els conceptes que giren al voltant de la mateixa. Veurem diferents models d’accés a l’habitatge als quals la participació és una eina fonamental, tant per al desenvolupament dels processos en sí com per a la transformació social de la col·lectivitat.
3: Anàlisi d’experiències
Mòdul que es centra en l’anàlisi d’experiències practiques, veurem projectes de diferent tipus a diferent escala. Inclou també un anàlisi detallat d’un cas d’estudi concret, cosa que ens permetrà aprofundir en les diferents fases de treball al llarg del projecte. Finalitza amb una sèrie d’observacions sobre els errors i trampes freqüents que s’han identificat a partir de l’experiència pràctica i que resulten molt útils a l’hora de dissenyar processos participatius, polítiques publiques, projectes d’intervenció urbana, etc.
IDIOMA. Castellà. Els exercicis poden entregar-se també en català, francès i anglès.
INSCRIPCIONS. El període d’inscripció és del 14 al 28 de febrer de 2018. Enviar un e-mail reservant plaça a l’adreça [email protected] Una vegada reservada la plaça s’enviarà la documentació per poder formalitzar la matrícula i realitzar el pagament del curs.
PREUS. Sòcies/voluntàries d’ ASF i parades: 100€; No sòcies: 120€.
DATES DEL CURS. Inici del curs: 5 de març. Final del curs: 3 de juny.
El curs comença el 5 de març. Com que les inscripcions acaben el dia 28 de febrer, entre els dies 1 i 4 de març s’activarà la plataforma per a provar les diferents seccions. | 0.810343 | curate | {"ca": 0.98318293683347, "es": 0.0028712059064807225, "en": 0.005332239540607055, "hr": 0.002461033634126333, "fr": 0.0061525840853158325} | http://catalunya.asfes.org/curs-online-ciutat-collectiva-participacio/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_114403 | Vista de l’illa del Descobridor des del cap de la Nau. Darrere, a la costa, els Morros de Benitatxell, la punta Moraira i, al fons, el penyal d’Ifac. Aquesta costa abrupta conformava la geografia de les pesqueres. / Foto: Rafael Cebrián
Al migdia de les terres valencianes, el litoral de la Marina, des de Dénia cap al sud, perfila una costa retallada on s’alternen cales pedregoses, illots rocosos i abruptes penya-segats, imponents façanes marines d’estimballs sobre aigües profundes. En aquest lluminós escenari de mar i muntanyes, llauradors audaços, pescadors per necessitat, van viure la perillosa aventura de les pesqueres. Despenjant-se amb cordes per les parets rocoses, vencent el vertigen dels cingles marins, aconseguien accedir a la precarietat d’un relleix en primera línia sobre el mar per pescar des d’allí durant la nit. Solitària i callada aventura en la fosca immensitat de la llarga nit fins a les primeres llums de l’alba. Cansament i son, hores d’aguait i risc de caiguda a l’aigua. L’encís del mar i de la muntanya, identificats en el mateix escenari de la peripècia humana: la unió de l’home amb el medi en la lluita per la supervivència. Paisatges que ara tanca el silenci, on aquells agricultors, que no pescadors professionals ni mariners, complementaven, amb una tan peculiar i exposada modalitat de pesca, els jornals sempre insuficients. Les pesqueres ja són només memòria en la història del treball, llegat de les penalitats, de l’atzar i l’esforç físic que exigia llavors, a les classes més desafavorides, l’obtenció del suport diari.
Una pràctica singular
La denominació de «pesquera de cingle» singularitza una forma de captura caracteritzada per practicar-se des de llocs de difícil accés, en penyals o penya-segats emergents sobre el mar. Les condicions requerides per a l’emplaçament de la pesquera, a fi d’optimar les captures, comportaven, en la majoria dels casos, moltes dificultats d’aproximació, en rares ocasions a peu pla. Aquests vessats impressionants i elevats, caigudes verticals vertiginoses i fins i tot voladissos sobre l’espill de l’aigua imposaven per les seues característiques de tallada façana rocosa la necessitat d’instal·lacions que permeteren la mobilitat: senzills sistemes amb cordes, escales, passamans, troncs encreuats com a passarel·la amb estaques encaixades en clavills o en forats. Calia guanyar la proximitat al mar, cercar les millors condicions naturals que facilitaren les maniobres de pesca: un relleix o una balma amb la verticalitat del voladís sobre la làmina de les aigües i la major profunditat dels fons rocosos, àmbit d’un dens univers subaquàtic. La fusta emprada procedia dels pins de les proximitats, arbres de dura fibra crescuts en la sequedat i la salinitat marítima. D’espart per a les cordes, també resistent a l’acció del mar i durador davant la intempèrie, tampoc no en faltava. Cordes que, ben sovint, eren trenades pels mateixos pescadors.
«En aquest lluminós escenari de mar i muntanyes de la comarca de la Marina, audaços llauradors, pescadors per necessitat, van viure la perillosa aventura de les pesqueres»
Quan la morfologia de les parets no proporcionava un espai adequat, una terrassa prou folgada que permetera acollir un home i en què poguera desplegar les operacions de pesca –circumstància poc freqüent–, s’hi instal·lava una plataforma: una estructura de fusta d’un metre i mig per dos, coberta amb canyes –el canyís–, fermada amb tirants de corda grossa, separada de la paret i sobre l’aigua, amb un dispositiu a manera de frontissa que permetia retirar-la i plegar-la contra la paret, a fi de preservar-la dels embats del mar en els temporals i del deteriorament de la intempèrie.
Ancorar un canyís no era tasca senzilla, es tractava d’un muntatge difícil i compromès que implicava un gran risc per al pescador. Els aeris i perillosos precipicis limitaven la mobilitat i seguretat dels instal·ladors en unes condicions de treball tan precàries. Acrobàtica tasca que requeria la intervenció de professionals i l’ajuda d’uns quants homes.
Aprofitant algun buit o coveta natural, s’habilitava un petit refugi, amb parets de protecció de pedra seca o d’obra. Un recer de confort ben modest on aixoplugar-se, descansar, dormir algun moment, guardar efectes i aparells… o bé passar la nit quan al mar, agitat pel vent, no es podia pescar, a l’expectativa que la claredat permetera enfilar-se per les cordes i eixir als camins, operació de retorn o d’accés tan perillosa que només s’havia de fer amb llum. Alguns d’aquests abrics es tancaven amb porta quan es trobaven en llocs més accessibles vora els camins.
Balcó de les pesqueres al camí dels penya-segats. Tot i que conèixer de prop les pesqueres requereix material i habilitat d’alpinista, aquesta ruta permet recórrer en altura el medi natural de les pesqueres de Benitatxell. / Foto: Rafael Cebrián
Aquests dispositius auxiliars, el lloc de la pesca, els aparells i els seus elements, es denominen i singularitzen en el seu conjunt com les pesqueres de cingle, a diferència d’altres arts de captura. Una duríssima activitat, selectiva per la seua naturalesa, que requeria no poques dosis de valor i destresa, en una tasca tan inquietant que tan sols es podia acceptar per necessitat i no com a esport. Els pescadors de cingle no eren professionals: es tractava de llauradors humils o jornalers vinculats a la terra, que, amb l’aprofitament eventual dels recursos del mar, complementaven la dieta familiar, el menjar per a un o més dies, o bé incrementaven amb la venda del peix els mesquins ingressos provinents de l’agricultura. A més de l’autoconsum o de la venda, en comunitats de disponibilitat monetària reduïda era habitual baratar-lo per altres mercaderies o aliments. L’aridesa d’aquestes terres sempre assedegades, empobrides periòdicament per les cícliques sequeres, gravitava sobre els més desafavorits en el repartiment social i empentava els seus fills a l’aventura i incertesa de les pesqueres. El llaurador, esdevingut pescador, feia mitja jornada de treball al camp el dia que «baixava a la pesquera». Aquest binomi forçat llaurador/pescador, amb unes característiques úniques, exemplifica la lluita per la supervivència de les classes més desafavorides en les societats rurals, antany sempre necessitades de complementar els recursos amb què subvenir l’urgent dia a dia.
A les pesqueres o a la vora dels camins, els pescadors construïen refugis aprofitant algun buit o balma natural. A l’esquerra, la cova del Ti Domingo l’Abiar i, a la dreta, la cova Morro del Bou. / Foto: Rafael Cebrián
«La denominació de pesquera de cingle singularitza una forma de captura caracteritzada per practicar-se des de llocs de difícil accés, en penyals o penya-segats emergents sobre el mar»
La pesca ocupava la nit, amb llum de fanals o carburers per captar determinades espècies que acudien atretes per la resplendor, principalment sèpies i calamars. A poqueta nit, es despenjaven pels dispositius fins al lloc. Paraven els ormeigs segons les distintes tècniques, la destresa del pescador i el tipus de peix que s’intentava capturar; a vegades encenien un foc, després sopaven i, més tard, donava començament la sessió de pesca, llargues i fosques nits, sense lluna o avançat el minvant, amb la profunda foscor com a millor aliada en la pesca.
La temporada s’iniciava a la primeria de gener i acabava a final de març, l’etapa més propícia per a les espècies de pas, però podia anticipar-se o també prolongar-se fins a l’abril. Les calmes hivernals deixaven llisa la làmina de l’aigua, en les millors condicions per a pescar, coincidint amb el període en què sèpies i calamars s’aproximen a la costa. Cal imaginar el rigor de les llargues i fredes nits en el cor de l’hivern i la fosca i solitària vetlla de l’home davant del mar insondable.
Quan Venus, el brillant astre –l’estel de l’alba–, apareixia a l’horitzó i la foscor començava a dissipar-se amb les primeres i màgiques llums del nou dia, era arribat el moment de donar per acabada la tasca, retirar els ormeigs, recollir la plataforma i tornar a casa. Amb la càrrega a l’esquena –pesada si per fortuna la captura havia estat profitosa–, calia escalar les parets fins a eixir dels penya-segats i a peu ferm tornar de nou a trobar la calidesa del medi humà, la casa, la família, els amics. Podem imaginar en quines condicions enfilaven, després del cansament de la llarga vigília, els músculs enrampats per la permanència de genolls gran part de la nit o asseguts en la vora del canyís, atents a l’afluència dels peixos i previnguts en les maniobres de pesca per a no perdre l’equilibri que tan dramàtiques conseqüències podia tenir.
En la imatge de la dreta, vista general de la cova dels Arcs. Els pescadors es despenjaven per aquests penya-segats fins arribar a la pesquera, situada en la part inferior esquerra de la imatge. A l’esquerra, detall de la imatge anterior amb la pesquera existent a la cova dels Arcs. El pescador passava tota la nit en aquest relleix de difícil accés i amb mobilitat limitada. / Foto: Rafael Cebrián
«Despenjant-se amb cordes per les parets rocoses, vencent el vertigen dels tallats marins, arribaven a precaris relleixos en primera línia sobre el mar, per a pescar des d’allí durant la nit»
Fora de les pesqueres, els pescadors tenien el seu lloc de reunió a l’encreuament dels camins o en llocs convinguts que anomenaven fumadors –el descans invitava al modest plaer del cigar tan ben guanyat–, on s’esperaven els uns als altres per des d’allí caminar cap al poble o als mercats. La trobada, on es comentaven les incidències de la nit, era, també, una forma de control solidari per saber si faltava algú: tots eren conscients del perill latent que comportava l’activitat. Diuen els testimonis recopilats per la tradició oral que la major sinistralitat es produïa a la nit, al canyís, per trencament d’algun dels tirants, per la caiguda provocada pel cansament o per un desafortunat moviment. Nombre més gran d’accidents que en el descens i pujada de la pesquera, a pesar del manifest perill objectiu d’aquestes operacions, possiblement perquè el pescador parava més atenció i cautela en moure’s en un espai tan insegur i compromès. Les caigudes al mar eren mortals de necessitat, majoritàriament aquests llauradors no sabien nadar i, en cas de saber-ne, difícilment podien arribar a ribes accessibles per a eixir de l’aigua en una costa tan abrupta.
Per al Poble Nou de Benitatxell, el lloc de trobada era vora una gran pedra coneguda com la Roca de la Lluna, que va ser destruïda quan es va obrir la polèmica i agressiva carretera de comunicació entre la urbanització de Las Cumbres del Sol i la cala del Moraig. Lamentable pèrdua d’un símbol, del poètic encant d’un nom, d’un lloc que cobrava vida amb la trobada de gents senzilles, avui tan sols en la memòria d’uns pocs, per als qui la naturalesa no era precisament un lloc ideal. Amb el feliç retorn i amb la captura aconseguida, tornava l’assossec a les famílies. L’arribada primerenca del peix fresc era un esdeveniment que aportava valors nutritius a la dieta llauradora i saborosos components a la rica i sàvia cuina de la Marina. La venda tancava els avatars del dia i… fins a una altra pesquera, possiblement el mateix dia, sense a penes descansar, per aprofitar la bona ratxa.
La geografia de les pesqueres
La complexitat estructural del relleu Prebètic al migdia de la Comunitat Valenciana ha modelat l’abrupte perfil litoral, resolt amb l’alternança de platges pedregoses i cales, espectaculars i elevades façanes de costa brava encinglada, trencants i illots rocosos, reflex d’un paisatge interior summament diversificat per accidentats i majestuosos sistemes orogràfics que envaeixen l’àmbit marí. Un relleu determinant de la morfologia costanera que incorpora a l’esplèndid patrimoni paisatgístic de les terres valencianes un dels seus més bells panorames marítims. Aquest paisatge radiant amenaçat pel turisme massificat i consumista i pel frenètic empaitament urbanístic, com una nova relació depredadora de l’home amb el medi.
Des de la proa encinglada del cap de Sant Antoni, divisòria entre les ciutats de Dénia i Xàbia, amb murades de 100 a 150 metres sobre el mar, la fisonomia litoral de les terres valencianes canvia radicalment. La costa que des del nord arriba definida per la suau corba del golf de València dóna pas a la costa retallada de la Marina Alta, pels termes de Xàbia, Poble Nou de Benitatxell, Moraira, Teulada i Calp, en una successió de prolongats fronts rocosos submergits en l’intens blau d’aigües límpides i penya-segats inaccessibles, amb altituds superiors als cent metres. Aquest paisatge fascinant i evocador de les muntanyes abocades al mar, paradigma de la mediterraneïtat, va ser antany escenari natural de les pesqueres i de la peripècia dels seus protagonistes, llauradors de pobles agrícoles amb costes marineres. L’ahir i l’avui d’un paisatge social profundament diferenciat.
A la fotografia, vista interior de la cova dels Arcs, a Benitatxell. / Foto: Rafael Cebrián
A la fotografia, vista interior de la cova dels Arcs, a Benitatxell. / Foto: Rafael Cebrián[/caption]Conèixer de prop les pesqueres, o el que en queda, no és tasca fàcil, requereix la tècnica i el material de l’alpinista i també el seu hàbit davant el vertigen del buit. Però sí que és possible sentir l’alè intangible del seu passat contemplant els paisatges en què es van moure. Tot el litoral meridional des de Dénia ofereix miradors en els indrets més excel·lents i bells de la seua costa, miradors accessibles mitjançant l’automòbil, a través dels quals seguim a distància, des de la comoditat de la naturalesa dominada, la captivadora geografia de les pesqueres. Balcons mediterranis que obren panorames a la seducció de la mar, a la magnitud d’horitzons llunyans, contrapunt a la immediata i vigorosa naturalesa de tallamar esculpit en roca, que ens ajuda a interioritzar el món de la pesquera i admirar la gosadia d’aquells homes.
El camí dels penya-segats a Poble Nou de Benitatxell: Balcó de les pesqueres
Les pesqueres van tenir especial rellevància al Poble Nou de Benitatxell, municipi de la Marina Alta, antany de prevalença agrícola, amb un límit marí del seu terme totalment encinglat, sense platges ni recers naturals per a refugi d’embarcacions. Aquest medi físic hostil, que impedia l’accés a peu dret als recursos del mar, va estimular entre les seues gents el desenvolupament i la pràctica de tan imaginativa tècnica d’adaptació a condicions extremes, raó per la qual disposava del nombre més gran de pesqueres de la Marina i per la qual, també, a causa d’aquesta obligada familiaritat amb costes tan abruptes, van instal·lar moltes de les pesqueres en altres municipis.
La població ocupa un turó entre suaus ondulacions de llomes abancalades, vinyes de moscatell i el riurau associat a la pansa, conreus que van ser l’única font d’ingressos de la població fins que la irrupció del fenomen economicosocial del turisme i la construcció massiva van modificar significativament el seu mitjà de vida. Entre aquestes terres –on encara té presència el paisatge agrícola– i el mar s’interposa la serra Llorença, barrera muntanyosa de 440 metres d’altitud, bruscament trencada per un enreixat de falles, responsable d’aquest front litoral tan escarpat, imponent i prolongada façana de vessants de forta rostària i precipicis rocosos verticals. Difícil geografia d’una costa inaccessible, distintiva en el paisatge de la doble presència del mar i la muntanya. Una estreta terrassa intermèdia, penjada entre les parets de la cúspide i el pedestal encinglat submergit a l’aigua, és el pas d’una senda, balcó sobre els trets tallants de les costes abruptes que ens permet apreciar la duresa d’aquell ofici. Res com la contemplació del medi físic pot situar degudament en la nostra imaginació la lluita ancestral de l’home contra la naturalesa indòmita.
Per aquest camí, entre la cala del Moraig i la cala Llebeig, recorrem en altura el medi natural de les pesqueres de Benitatxell, en unes dues hores tranquil·les entre l’anada i la tornada, quatre quilòmetres en total. Una senda de mitjana dificultat, sense problema orientatiu, senyalitzada amb dues ratlles paral·leles, blanca i verda, homologació de les sendes locals. El punt de partida el trobem prop de la cala del Moraig, a sis quilòmetres des de Benitatxell, trajecte que als pescadors els costava hora i mitja a peu. La cala va ser artificialment ampliada a base de dinamita, procediment seguit igualment en la costosa i complexa obra de la carretera d’unió amb la urbanització Cumbres del Sol, irremeiable ferida oberta en un paisatge superb lliurat irrespectuosament a la propietat privada.
Cala del Moraig. Prop d’ací s’inicia el recorregut pel camí dels penya-segats que arriba fins a la cala Llebeig. / Foto: Rafael Cebrián
Cinc-cents metres abans d’arribar a la cala del Moraig s’inicia el recorregut a peu, en una placeta on conflueixen dues carreteres, amb ampli espai per a aparcar el cotxe. Un panell informa sobre la senda i descriu els seus valors naturals i etnològics. Des del panell, cal seguir carretera amunt i als 110 o 120 metres, a l’esquerra, hi ha un indicador amb fletxes orientatives i marques.
El camí ens ofereix la contemplació de l’amplitud de la mar, de límits confusos a l’horitzó amb el cel que augmenta l’amplària de la perspectiva, alhora que altres paisatges més reduïts, retallats per la distància, ens acosten l’entorn immediat de l’arquitectura evolutiva dels penya-segats calcaris, modelats pel pas dels segles i que conserven en la seua morfologia la informació de les forces que els han esculpit. I la riquesa de la coberta vegetal. Sobre aquests vessants tan accidentats i variats, el relleu, en colossals graons, l’orientació i l’influx permanent del mar ha escalonat la vegetació en agrupacions, ecosistemes i endemismes de gran interès, fins al punt de colonitzar fins i tot les parets rocoses verticals, allí on una mínima fissura és el nínxol selectiu de plantes especialitzades.
La soledat vertical dels penyals inaccessibles s’anima amb l’avifauna; els seus vols són l’expressió vital dels penya-segats, amb els inquilins dominants, les gavines. Caminant sobre l’empremta ancestral de l’home, els ecos repetits del vol de les aus, la remor pregona de la mar i els nostres passos componen les veus del silenci de la naturalesa, l’encant dels grans espais lliures, aquí preservat per una configuració que ha posat límits a la intervenció humana, ben a prop dels cims urbanitzats de la Llorença.
Tot just accedir a la pedregosa rada, trobem la cova dels Arcs, llums i penombra de la cavitat batuda per l’onatge incessant. En la closca exterior hi va haver una pesquera, visible des de la zona d’aparcament. Per damunt de la cavitat, una senda condueix fins a la denominada falla del Moraig, un mirador dotat d’un panell didàctic davant del col·lapse de la gran fractura, de l’acció geològica i els seus vestigis. També és un punt d’observació dels morros i tallats cap al nord, un altre dels escenaris de les pesqueres.
La cova dels Arcs és la típica formació deguda a la dissolució química de les calcàries per les aigües meteòriques, procés que, unit a l’erosió marina, és responsable de gran nombre de cavitats submergides i d’incidències en la morfologia dels penya-segats. A pocs metres cap al sud de la cova dels Arcs, un riu subterrani d’aigua dolça aboca el seu important cabal al mar per un curs submergit, del qual s’han explorat 2.000 metres, un bell i excepcional fenomen, paradigma de la intensitat dels processos càrstics de gran magnitud, generalitzats a les Marines. En l’exploració d’aquest riu silenciós, sumit en la foscor eterna, tres espeleòlegs subaquàtics han perdut la vida, atrapats al laberint de galeries totalment submergides.
Cala Llebeig, amb la punta de Moraira al fons. / Foto: Rafael Cebrián
La fi de les pesqueres
En els anys seixanta i setanta ja no anava ningú a les pesqueres per necessitat. A mitjan segle xx s’havia iniciat el declivi d’aquesta tasca, molt activa amb anterioritat a causa de les penúries habituals de les societats rurals, aguditzades per les misèries de la postguerra. L’emigració a l’Europa que emergia amb força de les ruïnes de la guerra, els significatius canvis derivats del tardà desenvolupament hispà, la industrialització i el turisme van transformar radicalment les expectatives socioeconòmiques. La millora del nivell de vida i l’increment de les alternatives laborals van desplaçar definitivament l’activitat de les pesqueres. Avui ja no s’utilitzen ni tan sols esportivament, la sobreexplotació marina amb sofisticats mitjans de pesca en un litoral devorat pel consumisme i la contaminació ha reduït dràsticament les captures, que en l’actualitat quedarien molt per davall de les obtingudes en el passat, de tal manera que ja no podrien constituir un mitjà per a incrementar ingressos.
L’experiència personal davant el medi físic en què es desenvolupaven les pesqueres ha estat el motiu de les últimes trobades de l’home amb l’aventura del mar als penya-segats. Aquesta ruptura de motivacions amb el passat condemna la supervivència de les pesqueres, ja quasi desaparegudes. Abans que la pèrdua dels seus dispositius, el silenci i el desconeixement releguen a l’oblit aquest testimoni del passat tan esborronador es fa necessari preservar-lo com a preat patrimoni. El llibre que hem comentat ja cobreix en gran manera aquest compromís tan necessari. Poble Nou de Benitatxell disposa d’abundant material i documentació, prou per crear un museu, una iniciativa que rescataria per al ciutadà el suggestiu passat de les pesqueres i dels seus protagonistes.
© Mètode 2008 - 59. Comprovat científicament - Tardor 2008
POST TAGS:
País Valenciàpaisatgeterritori
Rafael Cebrián Gimeno
Centre Excursionista de València.
RELATED ARTICLES
Filter by
Post type
Post Page
Category
Notícies El Temps de Mètode Entrevistes Opinió
Sort by
Title
Relevance
La Costera: Taronges, vi, all tendre… i parcs solars?
1
Una fada en les coves de Vilamarxant
1
Marjal Pego-Oliva: per fi, l’aigua clara
1
Entrevista a Joan Martínez Alier
1
Solució espacial: Port de València
1
Comprovat científicament
Ciència, publicitat i propaganda
Mètode 59. Tardor 2008. 128 7
Tots els números
Sobre Mètode
Comitè científic
Indexació
Envia el teu article
Convocatòries obertes
Mètode
Què és Mètode?
Envia el teu article
Convocatòries obertes
Normes d’edició
Sobre el procés de revisió cega
Indexació
Qui som
Comitè científic
Consell assessor
Equip de redacció
Contacte
Subscripcions
Subscriu-te a Mètode
Subscriu-te a Mètode SSJ
Subscriu-te al nostre butlletí
Contacte
Mètode.
Jardi Botànic de la UV.
Tel. : +34 96 315 68 28 / 00
Vendes: +34 96 386 48 47
C/ Quart, 80.
46008 – València.
[email protected]
© Mètode - Web desenvolupada per Doowebs
Avís Legal
Política de privacitat
Política de cookies
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l'experiència més rellevant recordant les vostres preferències i visites repetides. En fer clic a "Accepta totes", accepteu l'ús de TOTES les cookies. Tanmateix, podeu visitar "Configuració" per proporcionar un consentiment controlat. Llegeix més
ConfiguracióRebutjarAccepta totes
Manage consent
Tanca
Privacy Overview
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquests, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies es guardaran al navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes galetes. Però optar per algunes d’aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies asseguren les funcionalitats bàsiques i les funcions de seguretat del lloc web de manera anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics 11 months Aquesta cookie l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analytics".
cookielawinfo-checkbox-functional 11 months La cookie està configurada per GDPR Cookie Consentiment per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Funcional".
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months Aquesta galeta està configurada pel complement de consentiment de galetes GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “necessària”.
cookielawinfo-checkbox-others 11 months Aquesta Cookie està configurada pel complement de consentiment de Cookies GDPR. La Cookie s’utilitza per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “altres.
cookielawinfo-checkbox-performance 11 months Aquesta galeta està configurada pel complement de consentiment de galetes GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
viewed_cookie_policy 11 months La cookie està configurada pel complement de consentiment de galetes GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema dades personals.
Funcionals
Funcionals
Les cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats com compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recollir comentaris i altres funcions de tercers.
Rendiment
Rendiment
Les cookies de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuda a oferir una millor experiència d’usuari per als visitants.
Analytics
Analytics
Les cookies analítiques s’utilitzen per comprendre com interaccionen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre les mètriques el nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc.
Publicitàries
Publicitàries
Les cookies publicitàries s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes cookies fan un seguiment dels visitants de llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Altres
Altres
Altres cookies no categoritzades són les que s’estan analitzant i encara no s’han classificat en una categoria. | 0.714074 | curate | {"ca": 0.9732268492108765, "es": 0.012321734169994296, "fr": 0.0025099828864803193, "de": 0.0007225708309564556, "en": 0.007225708309564556, "hr": 0.00045636052481460356, "no": 0.00026621030614185206, "cs": 0.00019015021867275147, "pt": 0.0023958927552766686, "eb": 0.00022818026240730178, "it": 0.00045636052481460356} | https://metode.cat/revistes-metode/document/les-pesqueres-de-cingle.html |
mc4_ca_20230418_4_617235 | Contenció emocional i maneig de crisi d'agressivitat de menors en centres residencials - Fundación Salud y Comunidad
Contenció emocional i maneig de crisi d'agressivitat de menors en centres residencials
|In Actualitat, Fundació Salut i Comunitat, Infància i Famílies
Recentment, s’ha realitzat una formació centrada en aquesta temàtica a l’Àrea d’Atenció a la Dependència i Menors de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), a la qual han assistit 170 professionals de l’àmbit de la infància i joventut de la Comunitat Valenciana, des de directors/es de centres, coordinadors/es, psicòlegs/es, així com a educadors/es i tècnics d’integració social, rebent aquest curs molt bona valoració per part de les persones assistents.
Dins de l’acolliment residencial, es produeixen nombroses situacions de conflicte amb nens/es i joves. La convivència en grup i les adverses experiències que han viscut gairebé tots ells/es fa que les situacions d’enuig, ira, agressivitat (activa o passiva) o forta confrontació siguin freqüents (De la Vall, 2018).
Dotar d’eines a el personal educatiu de centres residencials, dirigits i gestionats per FSC, per gestionar situacions amb elevada càrrega emocional, és un dels pilars fonamentals per assolir un bon clima educatiu i laboral en els centres.
Per això, aquest curs impartit pel psicòleg Sergio Castelló de l’Àrea d’Atenció a la Dependència i Menors a Castelló, realitzat en els serveis que gestiona FSC a Altea, l’Alfàs de l’Pi, Benissa, el Verger, Calp, Polop, Relleu i Castelló, ha permès abordar i aprofundir sobre el procés d’aparició de l’agressivitat, les seves teories explicatives i els factors que el modulen, permetent conèixer eines i aprofundir en els protocols existents per fer front a aquestes situacions “explosives”.
Un estudi actual realitzat en els centres residencials estatals de Fernández de la Vall (2018), assenyala que el 40,7% dels menors de centres residencials reben tractament psicològic, i dins d’aquest percentatge, el 28,3% és per un comportament disruptiu i el 25%, per conductes agressives. En aquest sentit, des de FSC destaquem la importància de les intervencions psicoterapèutiques d’aquests menors des d’un enfocament educatiu, envers això aconseguir un clima de no violència en les relacions interpersonals de la vida quotidiana.
En la formació, es va posar de manifest la importància d’estar preparat des de l’àmbit professional per convertir els episodis de crisi d’agressivitat dels/de les menors en oportunitats de canvi, superant els models més punitius i apostant per models d’intervenció terapèutica. Per això, resulta fonamental establir relacions honestes i de confiança amb els / les menors basades en el treball individual; aconseguir un ambient estimulant i motivador; anticipar situacions perilloses o interaccions difícils en el dia a dia, així com la supervisió educativa necessària, a través de la tasca professional que permeti objectivar el problema i diluir les emocions, derivades de conductes problemàtiques en els i les menors.
A més, dins d’aquesta formació, es va destacar el paper de l’educador/a en les intervencions “de canvi” d’aquests menors, ja que aquestes han d’anar acompanyades de temps de qualitat a passar amb el nen/a o jove (joc, sortida, converses , rialles, que el menor es senti protagonista), ja que la veritable intervenció ha de ser sistemàtica, dins el marc relacional, creant un marc afectiu i de seguretat.
Un altre aspecte que es va treballar en la present formació va ser l’abordatge de l’agressivitat en relació amb les diferències culturals, prestant-se especial atenció en l’enfocament que es doni en el treball d’intervenció educativa amb aquests menors, tenint en compte que FSC gestiona diferents centres de menors migrants a la Comunitat Valenciana.
D’altra banda, d’acord amb els resultats de l’qüestionari d’avaluació dissenyat per valorar el procés i el contingut d’aquesta formació que han emplenat a l’acabar el curs els/les professionals assistents, destacar que el grau de satisfacció general el curs va ser molt alt, de tal manera que el 99,3% de les persones assistents a la formació “Contenció emocional i maneig de crisi d’agressivitat de menors en centres residencials” va expressar, a través de molt bones valoracions qualitatives i quantitatives, la seva satisfacció després de realitzar un curs de aquestes característiques.
Per tot això, no podem més que felicitar l’Àrea d’Atenció a la Dependència i Menors per aquesta formació tan reeixida. | 0.872523 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fsyc.org/actualitat/contencio-emocional-i-maneig-de-crisi-dagressivitat-de-menors-en-centres-residencials/?lang=ca |
aquibergueda_ca_20231009_0_11470 | El Grup Horitzó del Berguedà rebrà una ajuda de 23.600 euros de l’Obra Social La Caixa per impulsar el funcionament d’una nova línia de selecció i reciclatge de roba, amb l’objectiu d’afavorir la inserció laboral de les persones amb risc d’exclusió social, amb discapacitats (com ara malalties mentals), o altres limitacions per accedir al món del treball.
L’objectiu del Grup Horitzó és fer créixer l’actual activitat de reciclatge de roba. Actualment el magatzem de la botiga de l’entitat no encabeix el volum de roba que es rep i fa impossible el desenvolupament de l’activitat de triatge i selecció de roba. Per això, la idea de l’associació és llogar una nau industrial per disposar de més espai, adaptant la instal·lació amb taulells de triatge, elements i maquinària d’empaquetat i emmagatzematge per a la venda a l’engròs. A més, també es destinaria una part de l’equipament per la restauració i reciclatge de mobles vells. Aquesta ampliació –que es començarà tan aviat com es tingui el finançament– permetrà la incorporació de quatre o cinc persones, com a mínim, per treballar al Grup Horitzó, on actualment n’hi ha vuit en plantilla i vint-i-cinc voluntaris.
En aquest sentit, el president de l’associació, Jordi Garcia Petit ha agraït a l’Obra Social La Caixa l’ajut de 23.600 euros que els permetrà, ha assegurat, “fer un important pas endavant”.
Ho ha dit durant l’acte de signatura del conveni entre l’Obra Social La Caixa i el Grup Horitzó, que s’ha fet aquest matí a Berga. Per la seva banda, el director de l’àrea de negoci de La Caixa al Bages nord-Berguedà, Francesc Montoya, ha destacat aquest projecte d’exclusió social que el Grup Horitzó va presentar a la convocatòria dels ajuts.
El Grup Horitzó del Berguedà és una entitat que treballa des del 1981 amb els objectius de la promoció i la integració laboral de les persones amb problemes socials o discapacitat físiques, psíquiques, sensorials, i malalts mentals, així com les persones amb risc d’exclusió social.
És una entitat que reuneix els requisits que té en compte l’Obra Social La Caixa, que assumeix un compromís amb les necessitats socials (lluita contra la pobresa, inserció de persones amb discapacitat, etcètera). L’any passat, La Caixa va assignar a la seva Obra Social una dotació de 500 milions d’euros. Per aquest 2009, l’entitat mantindrà aquest volum d’inversió. D’aquests diners, una part –23.600 euros– aniran a parar al Grup Horitzó del Berguedà.
El Grup Horitzó del Berguedà rebrà una ajuda de 23.600 euros de l’Obra Social La Caixa per impulsar el funcionament d’una nova línia de selecció i reciclatge de roba, amb l’objectiu d’afavorir la inserció laboral de les persones amb risc d’exclusió social, amb discapacitats (com ara malalties mentals), o altres limitacions per accedir al món del treball. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/2009/07/09/el-grup-horitzo-disposara-duna-nau-per-fer-el-reciclatge-de-roba-gracies-a-un-ajut-de-lobra-social-la-caixa/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_122411 | Que les bones notícies econòmiques no abundin no justifica ens posem a crear-les a la desesperada. Les interpretacions confuses de les xifres d'enquestes i estudis impulsen a molta gent a dir allò de "els polítics i els periodistes fan amb les estadístiques el que volen", i els resultats de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2012 de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ja han sortit de les oficines de tan insigne institució amb mal peu a través d'una nota de premsa que convida a treure conclusions, i en conseqüència titulars de premsa, manifestament erronis.
Segons els resultats de l'ECV recentment publicats, la taxa de persones per sota del llindar de pobresa a l'Estat espanyol ha disminuït entre 2011 i 2012, passant d'un 21,8% de la població a un 21,1%. Costa de creure si atenem a l'evolució de la desocupació i a les retallades en prestacions socials. I és que la dada, totalment certa, requereix d'una contextualització adequada. Deixant de banda apreciacions metodològiques que requeririen major desplegament d'explicacions matemàtiques, el comunicat de l'INE, de la mateixa manera que algunes interpretacions periodístiques que han aparegut als principals diaris, oblida les implicacions de la disminució en paral·lel del llindar de risc de pobresa.
Aquest llindar, la xifra d'ingressos per sota de la qual es considera que una llar està en risc de pobresa, es calcula sobre la base de la distribució d'ingressos de l'any anterior i com els ingressos de les llars espanyoles es venen reduint any rere any des 2008, aquest indicador ha anat baixant progressivament des de 2009. En conseqüència, la proporció de persones per sota del llindar de risc de pobresa el 2012 pot ser inferior que el 2011, però la xifra que marca el límit a partir del qual es considera que un o una és pobra també és inferior el 2012 que el 2011.
El resultat d'aquest descens simultani es pot entendre a través d'exemples numèrics: una persona que el 2011, vivint sola, ingressés 7.400 euros anuals, es considerava en risc de pobresa, mentre que la mateixa persona, amb els mateixos ingressos, el 2012, està per sobre del llindar de risc de pobresa (1) . En clau familiar, una llar formada per dues persones adultes i dos menors que el 2011 ingressés 15.600 euros i els ingressos no s'hagin modificat, ha deixat d'estar sota el llindar de risc de pobresa, no perquè la seva situació hagi millorat, sinó perquè el llindar s'ha modificat (2).
Mesurar la pobresa a través d'indicadors o de llindars relatius té molt sentit perquè ens permet saber quina proporció de persones tenen problemes per aproximar-se al nivell d'ingressos de la part mitjana d'una societat. Però quan aquesta societat viu un empobriment generalitzat, mesurar la pobresa relativa perd la seva utilitat per conèixer l'evolució de l'abast de les privacions entre la població. Si atenem als ingressos mitjans de les llars, en clar descens des de 2008, això és el que està passant amb una majoria de la societat espanyola.
La nota de premsa de l'INE, com alguns articles de “prestigiosos” diaris, remarquen que les persones majors de 65 anys "milloren" la seva situació respecte del 2011, perquè del 20,8% de taxa de risc de pobresa per a aquesta franja etària el 2011 s'ha passat a un sorprenent 16,9%. S'atribueix aquest descens al manteniment de les pensions però... és que les persones pensionistes han vist augmentar la seva capacitat adquisitiva? La reducció de la gent gran sota el llindar de risc de pobresa s'explica per l'enfonsament de la resta de la població i no per una millora en les seves situacions personals. Tornant al raonament anterior, el pensionista que el 2011 estava sota el llindar de risc pobresa perquè ingressava 7.500 euros anuals i vivia sol, es converteix avui en un afortunat jubilat per sobre del llindar de risc de pobresa sense cap modificació en els seus ingressos i amb majors dificultats per arribar a final de mes a causa de l'augment dels preus.
De fet, el titular de demà hauria de ser: "per tercer any consecutiu, el llindar de risc de pobresa baixa". La notícia és dramàtica perquè significa que a Espanya "cada vegada cal ser més pobre per ser considerat oficialment pobre".
NOTES:
(1) El llindar de risc de pobresa per a una llar unipersonal el 2011 era de 7.509 euros mentre que el 2012 s'estima en 7.355 euros.
(2) El llindar de risc de pobresa per a una llar format per dues persones adultes i dos menors era el 2011 de 15.768 euros mentre que el 2012 és de 15.445 euros.
* Albert Sales i Campos és professor associat de Ciències Polítiques i Socials a la UPF. Publicat al setmanari Directa. | 1 | perfect | {"ca": 0.9986913849509269, "es": 0.0013086150490730644} | |
macocu_ca_20230731_0_489031 | David Córdoba, estudiant del Campus, premiat per un reportatge
Ha obtés el primer lloc dels Premis Fundación COSO per a estudiants de Comunicació
Un reportatge radiofònic sobre l'extracció en el Congo de coltán, el mineral del segle XXI, ha aconseguit el primer lloc dels Premis Fundació COSO per a estudiants de Comunicació. Aquest guardó, que enguany arriba a la seua X edició, compta amb el patrocini de la companyia valenciana Air Nostrum.
El productor del reportatge, David Córdoba, és alumne de Comunicació Audiovisual del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València i va emetre el reportatge en el programa de podcast #LaParaulaClau amb el títol “Coltán”. David Córdoba col·labora actualment en el programa de ràdio del Campus de Gandia, Ciència Propera, com a locutor.
El reportatge posa el punt de mira en el Congo, país del que procedeix l'extracció del coltán, el mineral sense el qual dispositius electrònics com el smartphone no existirien. El documental realitza una immersió en la història africana amb un llenguatge i ambientació musical molt descriptius que transporten a l'oïent al continent africà. La peça periodística subratlla l'explotació atroç de persones i xiquets que arriben a morir per la falta d'aigua potable. Es calcula que per cada quilo de coltán pur moren un o dos xiquets que han treballat per a extraure-ho.
Les conseqüències ambientals també són alarmants, ja que les labors d'extracció d'aquest mineral afecten en la zona al 80% de població d'elefants i el 90% de la de goril·les, portant-los a l'extinció.
El guanyador del premi gaudirà d'un vol per a dues persones per a qualsevol ruta nacional o internacional que opere Air Nostrum al llarg d'enguany.
El lliurament del premi ha tingut lloc en la seu de Air Nostrum. Han intervingut en l'acte el director de Comunicació de Air Nostrum, Antonio de Nó, a més de José Luis Boronat, president de la Fundació COSO.
Mitjançant aquests premis, la Fundació COSO desitja estimular en els estudiants de Comunicació la qualitat en la pròpia formació i l'interès per participar en el debat social i cultural. | 0.856097 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_27879 | Sheraton Fort Worth Hotel and Spa Fort Worth (TX) Estats Units - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
1701 Commerce Street, Fort Worth (TX), Fort Worth (TX), Estats Units, 76102
Sobre Sheraton Fort Worth Hotel and Spa
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Fort Worth (TX), no busqui més enllà de Sheraton Fort Worth Hotel and Spa. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Aquest modern hotel està situat a prop de atraccions populars de la ciutat com ara Jardins d'Aigua Fort Worth, US Post Office Fort Worth, Oficina de Correus EUA. Sheraton Fort Worth Hotel and Spa ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. L'hotel ofereix servei de neteja diari, tenda de regals/records, accés per a cadires de rodes, recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids per garantir el més gran comfort possible als seus clients. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara televisió de pantalla plana, aire condicionat, calefacció, servei de despertador, escriptori per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com bany, centre esportiu, camp de golf (a 3 km), piscina coberta. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Fort Worth (TX), faci de Sheraton Fort Worth Hotel and Spa la vostra llar.
“One of the great hotel at Fort Worth”
“good location, worn out rooms” | 0.789998 | curate | {"ca": 0.8755102040816326, "en": 0.12448979591836734} | https://www.agoda.com/ca-es/sheraton-fort-worth-hotel-and-spa/hotel/fort-worth-tx-us.html |
mc4_ca_20230418_12_437338 | Oosterhout - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Q22222752 Q18033384
51° 38′ 35″ N, 4° 51′ 25″ E / 51.643055555556°N,4.8569444444444°E / 51.643055555556; 4.8569444444444
54.012 (2016)
738,98 hab/km²
23.793 (2015)
4849 i 4900–4911
Oosterhout és un municipi de la província de Brabant Septentrional, al sud dels Països Baixos. L'1 de gener del 2009 tenia 54.235 habitants repartits sobre una superfície de 73,09 km² (dels quals 1,57 km² corresponen a aigua). Limita al nord amb Drimmelen i Geertruidenberg, a l'est amb Dongen i al sud amb Gilze en Rijen i Breda.
Oosterhout (47.920 h)
Dorst (Oosterhout) (2.440 h)
Oosteind (1.350 h)
Den Hout (1.210 h)
Gemeentebelangen 6 regidors
CDA 5 regidors
VVD 4 regidors
Groen Brabant 2 regidors
Gezond Burger Verstand 1 regidor
Onafhankelijke Fractie 1 regidor
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oosterhout
GND: 4272699-2
GEC: 0507931
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oosterhout&oldid=19704741»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 28 feb 2018 a les 23:48. | 0.478232 | curate | {"ca": 0.5776699029126213, "en": 0.0766990291262136, "ru": 0.11359223300970873, "wl": 0.013592233009708738, "nl": 0.10970873786407767, "sv": 0.017475728155339806, "de": 0.0912621359223301} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Oosterhout |
racoforumsanon_ca_20220809_2_463826 | Doncs aixo. Que jo sapiga, als supermercats nomes les marques blanques etiqueten en catala, pero en el cas dels iogurts: - Bonpreu on en fa - Condis tampoc - DIA en fa i, seguint la seva linia, estan en totes les llengues tret del catala (pero ja em cuidare d'insultar-los aqui, no fos cas que em portin a l'Audiencia Nacional com aquell noi) - ... El que jo cerco son iogurts desnatats normals i corrents. Algu sap on en puc comprar?
Caprabo. Iogurt bio natural La Fageda, marca catalana i en català. Potser n'hi ha més però no puc llegir les lletres.
Aquests son boníssims! No se si ho sabeu però tenen tanta qualitat que Danone volia comprar, i vol, La FAGEDA... Així q tothom a menjar aquests fantàstics iogurts del país. | 0.774175 | curate | {"eu": 0.01532033426183844, "ca": 0.9735376044568245, "la": 0.011142061281337047} | |
mc4_ca_20230418_8_254029 | Què és aquesta pàginaEdit
Sobre la traducció dins WikimediaEdit
Com traduir un article de MetaEdit
Traductors a MetaEdit
Sol·licituds de traduccióEdit
Canals de comunicacióEdit
Last edited on 10 August 2014, at 16:59 | 0 | curate | {"ca": 0.5523809523809524, "fr": 0.1619047619047619, "es": 0.1, "en": 0.18571428571428572} | https://meta.m.wikimedia.org/wiki/Traducci%C3%B3 |
mc4_ca_20230418_5_482033 | Hosting amb Sentora: Diferència entre les revisions - Cacauet Wiki
Hosting amb Sentora: Diferència entre les revisions
Revisió de 18:44, 8 oct 2017 (modifica)
(→Securitzant el server)
Revisió de 11:43, 17 oct 2017 (modifica) (desfés)
* [[Apache2 en GNU/Linux]]
* [[Apache amb SSL (HTTPS)]]
# Comprova que funciona visitant el teu domini. Podràs accedir amb la contrasenya que la instal·lació indica a /root/passwords.txt
# Securitza el servidor com s'explica més avall.
=== Ajustant el FTP en mode passiu ===
Tal i com està la instal·lació funcionarà el FTP per comandes. Però amb programes tipus Filezilla o amb el Nautilus fallarà. Hem d'acabar fent uns ajustos al servidor, en aquest cas proFTPd.
Llegeix com funciona el tema del [[FTP]] passiu.
Caldrà:
# Triar un rang de ports disponibles per fer les connexions al servidor. Al ET només tenim disponibles el 8080 i 80801, però a altres centres o a casa potser podeu triar un rang de ports més ampli.
# Obrir els ports en el firewall del servidor
# Configurar el proFTPd en mode passiu
#* Consulta aquesta [http://www.proftpd.org/docs/howto/NAT.html documentació del proFTPd]
#* Pensa que has d'indicar el rang de ports triat i tb incloure el paràmetre '''MasqueradeAddress'''
# Reinicia proFTPd i comprova que funciona mitjançant <code>$ ftp -p elmeudomini.cf</code> (el -p és de ''passive mode'')
Línia 39: Línia 55:
#* [http://docs.sentora.org/?node=20 Creant certificats SSL autofirmats]
#* [http://docs.sentora.org/?node=21 Configura el Sentora per habilitar HTTPS]. IMPORTANT: Aquest article és per Ubuntu 12.04 , pel que hi ha una part que no funciona, concretament les línies que has d'afegir al '''''Global Sentora entry'''''.
# La part de correu electrònic per defecte no ve securitzada. Per fer-ho completament professional hauríem d'afegir:
#* Antivirus (clam, amavis)
#* Antispam (spamassassin, amavis)
#* SSL sobre IMAP i POP (IMAPS i POPS)
#* Configurar DKIM
#* Configurar DMARC
#* Configurar SPF
== Usuaris i desplegament ==
Per posar en marxa el sistema definitivament caldrà que:
Per posar en marxa el sistema definitivament caldrà fer el següent:
# Creis un compte de "reseller" per al teu comercial.
# Crea un compte de "reseller" per al teu comercial. Aquest podrà crear usuaris i limitar-los els recursos com el nº de dominis, comptes FTP o MySQL, quota de disc, etc.
# Des del compte de "reseller" creis un "package" i creis usuaris.
# Des del compte de "reseller" crea un "package" i crea usuaris clients.
# Des del compte d'usuari podràs crear una BD, un usuari de BD, i pujar els arxius per posar en marxa un CMS.
Ara simularem que som un dels teus clients finals:
# Reserva un nou domini en un registrador (pot ser gratuït a www.freenom.com) i apunta'l a la IP del servidor.
# Al servidor Sentora i des del compte de client, crea un domini.
# Crea un usuari de FTP
# Connecta't per FTP i substitueix el index.html per un de propi. Comprova que funciona.
# Afegeix un compte de correu i prova d'enviar i rebre email pel webmail.
# Finalment, instal·la un CMS. Hauràs de crear una BD, un usuari de BD, i pujar els arxius per posar en marxa un CMS.
Revisió de 11:43, 17 oct 2017
Crearem un servidor de hosting
2 Serveis implicats
3.1 Ajustant el FTP en mode passiu
4 Securitzant el server
5 Usuaris i desplegament
No és estrictament necessari però per poder fer aquesta pràctica cal tenir clars els conceptes de servidor web i FTP. Pràctiques relacionades:
Apache2 en GNU/Linux
Serveis implicats[modifica]
Un hosting implica quelcom més que tenir un Apache i un espai d'usuaris amb userdir. També cal controlar les quotes de disc, els dominis i servei DNS, comptes FTP per transferir els arxius i tenir les contrasenyes centralitzades. Tot plegat és força complex de gestionar amb un sistema operatiu clàssic "a pèl", pel què normalment s'han utilitzat solucions integrals, la més coneguda de les quals son:
Cpanel és el software més conegut. Propietari.
Sentora és software lliure basat en el projecte ZPanel.
Òbviament utilitzarem el lliure.
Necessites un servidor "net" sense cap instal·lació de cap servei previ, a part del SSH. Si estàs utilitzant AWS hauries crear una instància (màquina virtual) nova.
Reserva un domini i un subdomini pel panell de control (poden ser gratuïts a www.freenom.com , per exemple).
Comprovar prerequisits del Sentora (atent a la versió concreta del sistema operatiu que has de tenir. No totes les versions de Ubuntu serveixen, per exemple.
Crear VM amb el sistema operatiu recomanat.
Si utilitzes AWS hauràs de posar una elastic IP a la màquina i apuntar el domini que has creat a aquesta IP.
Obre els ports del firewall segons indica la documentació de Sentora.
Seguir el manual d'instal·lació. Pren força temps però ho fa tot sol. Caldrà que li indiquis el subdomini per al panell de control.
Comprova que funciona visitant el teu domini. Podràs accedir amb la contrasenya que la instal·lació indica a /root/passwords.txt
Securitza el servidor com s'explica més avall.
Ajustant el FTP en mode passiu[modifica]
Llegeix com funciona el tema del FTP passiu.
Triar un rang de ports disponibles per fer les connexions al servidor. Al ET només tenim disponibles el 8080 i 80801, però a altres centres o a casa potser podeu triar un rang de ports més ampli.
Obrir els ports en el firewall del servidor
Configurar el proFTPd en mode passiu
Consulta aquesta documentació del proFTPd
Pensa que has d'indicar el rang de ports triat i tb incloure el paràmetre MasqueradeAddress
Reinicia proFTPd i comprova que funciona mitjançant $ ftp -p elmeudomini.cf (el -p és de passive mode)
Securitzant el server[modifica]
Donem per fet que tens un firewall que té tots els ports tancats, tal i com fa AWS. Si no és el cas, procura-te'n un (Ubuntu té el ufw) i tanca tots els ports menys els que indica la documentació de Sentora.
És imprescindible comptar amb seguretat SSL pels nostres usuaris, encara que no tinguem uns certificats oficials. Al menys hem d'oferir seguretat en la transmissió de les contrasenyes dels nostres usuaris.
Creant certificats SSL autofirmats
Configura el Sentora per habilitar HTTPS. IMPORTANT: Aquest article és per Ubuntu 12.04 , pel que hi ha una part que no funciona, concretament les línies que has d'afegir al Global Sentora entry.
La part de correu electrònic per defecte no ve securitzada. Per fer-ho completament professional hauríem d'afegir:
Antivirus (clam, amavis)
Antispam (spamassassin, amavis)
SSL sobre IMAP i POP (IMAPS i POPS)
Usuaris i desplegament[modifica]
Crea un compte de "reseller" per al teu comercial. Aquest podrà crear usuaris i limitar-los els recursos com el nº de dominis, comptes FTP o MySQL, quota de disc, etc.
Des del compte de "reseller" crea un "package" i crea usuaris clients.
Reserva un nou domini en un registrador (pot ser gratuït a www.freenom.com) i apunta'l a la IP del servidor.
Al servidor Sentora i des del compte de client, crea un domini.
Crea un usuari de FTP
Connecta't per FTP i substitueix el index.html per un de propi. Comprova que funciona.
Afegeix un compte de correu i prova d'enviar i rebre email pel webmail.
Finalment, instal·la un CMS. Hauràs de crear una BD, un usuari de BD, i pujar els arxius per posar en marxa un CMS.
Obtingut de «https://cacauet.org/wiki/index.php?title=Hosting_amb_Sentora&oldid=3936»
Darrera modificació de la pàgina: 17 oct 2017 a les 11:43. | 0.652454 | curate | {"ca": 0.8719259463940315, "es": 0.06272450953302017, "fr": 0.00911854103343465, "en": 0.05250069079856314, "it": 0.003730312240950539} | https://cacauet.org/wiki/index.php?title=Hosting_amb_Sentora&diff=3936&oldid=3927 |
macocu_ca_20230731_4_369737 | pan y pastelería-Ajuntament de Picanya:Ajuntament de Picanya::Directorio comercial de la Comunitat Valenciana | 0.563126 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_340785 | Mor un motorista en un accident a la C-17 de Mollet del Vallès (Barcelona)
Publicat 24/7/2019 11:27:51 +02:00CET
Un motorista ha mort la nit d'aquest dimarts en un accident al quilòmetre 11 de la carretera C-17 a l'alçada de Mollet del Vallès (Barcelona), segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT) en un comunicat i, amb aquesta, són 92 les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes aquest 2019.
El xoc entre dos turismes --que es va produir cap a les 22.00 hores i del qual es desconeixen les causes-- que es desplaçaven en sentit sud va fer que un dels vehicles se saltés la mitjana i col·lisionés amb la motocicleta que circulava en sentit nord.
La col·lisió va provocar la mort del motociclista i va causar dos ferits lleus, que van ser evacuats als hospitals de Mollet i Vall d'Hebron (Barcelona), i en total es van mobilitzar tres ambulàncies i es va tallar la carretera en els dos sentits fins a les 2 hores de la matinada. | 0.803336 | curate | {"es": 0.07756813417190776, "en": 0.03878406708595388, "ca": 0.8836477987421384} | https://www.aldia.cat/gent/noticia-mor-motorista-accident-17-mollet-valles-barcelona-20190724112751.html |
macocu_ca_20230731_1_373080 | Nou programa de Sessions Tècniques CSC per al 2021
Les Sessions Tècniques del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) se celebraran aquest 2021 amb l'anàlisi i l'expertesa de cada any, i amb una mirada a l'impacte de la pandèmia de coronavirus. Així, ja es pot consultar tot el programa de 2021 amb ponents i temes que s'abordaran, en unes sessions que se celebraran de 14 a 16 hores i en format webinar fins que la situació de la pandèmia permeti tornar a la presencialitat. Les inscripcions s'obriran pròximament i, com sempre, seran gratuïtes. Les Sessions Tècniques CSC són un cicle de sessions consolidat on s'aborden temes d'interès per al desenvolupament dels sistemes de salut i d'atenció a la dependència, abraçant àrees de polítiques i gestió de serveis, sempre amb l'anàlisi d'aspectes tècnics i projectes de l'actualitat sanitària i social:
El marc jurídic i ètic, Núria Terribas, Fundació Grifols
Visió des de la pràctica clínica, Rosa Torres, Fundació Hospital de Santa Creu de Vic
Visió dels familiars, Eulàlia Cucurella, Alzheimer Catalunya Fundació
Visió de la Societat civil organitzada, Gloria Cantarell, Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya
25 de febrer - Implicar els pacients en les decisions sobre la seva atenció: mite o realitat? Com ha influït la pandèmia?
Presa de decisions compartides: de la teoria a la pràctica, Montse Moharra, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya
L'experiència dels pacients, Rosa Masriera, Fundació Esclerosis Múltiple
L'experiència des de la pràctica mèdica, Miriam de la Flor, Hospital Joan XXIII
18 de març - Quin ha estat l'Impacte de la pandèmia de COVID-19 en les desigualtats socials en salut
Desigualtats socials en morbiditat i la mortalitat per COVID-19 a Catalunya, Anna Garcia Altés, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya
Vigilància i desigualtats de la COVID-19 a Barcelona Carme Borrell, Agència de Salut Pública de Barcelona
Impacte social de les mesures de confinament durant la pandèmia de COVID-19 en España, Anna Berenguera Ossó i Constanza Jacques Aviñó, Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol
15 d'abril - L'abordatge de la violència de gènere des dels serveis sanitaris
Visió des de la pràctica als serveis sanitaris:
Atenció Primària, Pilar Babi Rourera, Institut Català de la Salu.
Atenció d' urgències, Teresa Echeverria, Corporació Sanitària Clínic
Abordatge innovador de la formació dels professionals sanitaris en violència masclista, Gloria Serrano, Unió Consorci Formació
13 de maig - Impacte de la COVID-19 en la salut mental i necessitats associades: una avaluació nacional comprensiva a Espanya
Resultats de l'estudi: MIND/COVID-19, Jordi Alonso, Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, Philippe Mortier, Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i Víctor Pérez, Hospital del Mar
17 de juny - Respostes a la pandèmia des de polítiques i serveis sanitaris: Què es podria millorar per a una nova pandèmia?
La resposta des de l'experiència pràctica als serveis,
Atenció primària, Alba Brugués, Consorci Castelldefels Agents de Salut
Hospital, Ma. Àngels Morales, Fundació Salut Empordà
Atenció intermèdia, Benito Fontecha, Consorci Sanitari Integral
Àmbit social, Lourdes Garcia, Sector Sanitari del Baix Llobregat
14 d'octubre - Adaptació i evolució del model d'intervenció social als centres d'atenció intermèdia, en el context de la COVID-19
Una mirada des del treball social sanitari, Carme Guinovart, Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic i Elisabet Hernández, Hospital Sant Andreu de Manresa
25 de novembre - Propostes per a l'abordatge de la integració assistencial en temps de COVID-19:
Impacte dels mecanismes de coordinació basats en TIC en la coordinació clínica i la qualitat assistencial en el Sistema Nacional de Salud (COORDENA-TICs) Ingrid Vargas i Laura Esteve, Consorci de Salut i Social de Catalunya
La millora de l'equitat en l'accés al diagnòstic precoç de càncer. EqutiyCancer-LA, Ingrid Vargas i M Luisa Vázquez, Consorci de Salut i Social de Catalunya | 0.814536 | curate | {"ca": 0.9746898263027295, "en": 0.025310173697270472} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_274726 | El programa atorga el recurs d’un dinamitzador lingüístic en llengua catalana per dur a terme activitats de desenvolupament de la competència lingüística en llengua catalana (especialment oral) de l’alumnat. | 0.719384 | curate | {"ca": 1.0} | https://ceipsonpisa.org/category/projectes/dinamitzador-linguistic/ |
crawling-populars_ca_20200525_50_25629 | El ministre d'Exteriors en funcions i candidat a Cap de la Diplomàcia Europea, Josep Borrell, ha fet una crida a conformar govern a l'Estat Espanyol "com més aviat millor" i ha avisat que les eleccions "no són la solució". "No ens ho podem permetre, que ningú pensi que estem jugant a això", ha avisat durant la clausura de l'Escola d'estiu dels socialistes.
En aquest sentit, Borrell ha posat de manifest que, si se l'elegeix com a Cap de la Diplomàcia Europea, ja no hi haurà cap català a l'executiu, ja que Meritxell Batet va deixar-lo per ser Presidenta del Congrés, i ha explicat que "és evident" que hi tornarà a haver dos catalans al govern.
D'altra banda, i en referència a la seva elecció, Borrell ha advertit que no serà fàcil i que li "preocupa" perquè a la dificultat cal afegir-hi "una campanya de desprestigi" per part de l'independentisme, segons ha denunciat, cap a la seva "humil persona". ""L'independentisme destrossa la unitat que el PSC ha volgut construir perquè ningú sigui aliè", ha retret, per afegir que a Catalunya "se't convida a marxar si no estàs d'acord" en alguna cosa. | 0.856027 | curate | {"ca": 1.0} | : /espanya-internacional/2019/07/13/borrell-fa-crida-formar-govern/991695.html |
cawac_ca_20200528_10_257205 | Aquest dissabte 25 de maig a les 19:30h, es realitzarà la primera Impro Jam a la Bastida. IMPRO JAM és un espai de comunicació i d’intercanvi d’experiències a través de la improvisació amb el moviment, la música en directe i qualsevol altre disciplina artística. Durant la sessió, s’aniran donant pautes i diferents punts de partida... | 0.768341 | curate | {"ca": 1.0} | http://labastida.cat/tag/jam-a-la-bastida/ |
macocu_ca_20230731_10_334823 | Teràpies naturals
Contribueix a la prevenció i el tractament dels problemes de salut amb les teràpies de medicina natural
Naturopatia, aromateràpia, cinesiologia, cronoteràpia, fitoteràpia, teràpia floral, hidroteràpia, cinesiologia holística, bioressonància, iridiologia, quiropràctica. Totes aquestes disciplines permeten diagnosticar, prevenir i tractar diferents patologies amb procediments i productes d’origen natural, sense haver de recòrrer a la farmacologia. | 0.694703 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_169495 | A continuació, us exposem les condicions d'ús d'aquest WEB. La navegació per aquesta pàgina WEB us atorga el rol d'usuari de la mateixa i per tant, accepteu les clàusules detallades en aquest document.
Identificació
De conformitat amb el que disposa l'article 10 de la Llei 34/2002 de 11 de juliol, de Servicios de Sociedad de la Información i Comercio Electronico, s'informa que campinglamola.com és un domini de Càmping La Mola amb domicili social a Crta. d'Espot LV-5004 Km.5, 25597 Espot
La societat es denomina M. Carmen Araguàs Nat amb CIF 40899865T i que figura inscrita al Registre Mercantil.
Normes d'utilització
L'usuari es compromet a fer un ús adequat i lícit del lloc WEB així com dels continguts i serveis, de conformitat amb la legislació aplicable en cada moment, la moral i bons costums generalment acceptades i l'ordre públic.
Queda prohibit realitzar, per la vostra banda, qualsevol acció que pugui provocar alteracions dels continguts d'aquesta pàgina WEB o un mal funcionament de la mateixa, incloent la introducció de virus o similars.
Propietat intel·lectual
Les pàgines del WEB i la informació o els element que conte, incloent-hi textos, documents, fotografies, dibuixos, representacions gràfiques, base de dades, vídeos i també logotips, marques, noms comercials o altres signes distintius, estan protegits pels drets de propietat intel·lectual o industrial, dels quals Càmping La Mola o les empreses del seu grup en són titulars o amb llicències legítimes.
Queda prohibida qualsevol modalitat d'explotació, incloent qualsevol tipus de reproducció, distribució, cessió a tercers, comunicació pública i transformació, mitjançant qualsevol tipus de suport mitjà sense l'autorització prèvia i expressa.
Responsabilitat
La nostra intenció es la d'oferir un lloc WEB que ofereixi un funcionament continuat i la màxima qualitat.
De totes maneres, li informen que no podem garantir l’accés continuat, i que les pàgines es poden trobar impedides, o interrompudes per factors o circumstancies alienes a la nostra voluntat.
Càmping La Mola no és responsable de la informació i altres continguts integrats en espais o pàgines WEB de tercers accessibles mitjançant enllaços, hipervincles o links.
Càmping La Mola no es fa responsable dels perjudicis que es poden derivar, entre altres de:
Interferències, interrupcions, errades, omissions, averies telefòniques, retards, boquejos o desconnexions en el funcionament del sistema, motivades per deficiències, sobrecarregues i errades en les línies i xarxes de telecomunicacions.
Intromissions il·legítimes mitjançant l'ús de programes malignes de qualsevol tipus o a través de qualsevol mitjà de comunicació.
Ús indegut o inadequat del lloc WEB.
Errades produïdes per un mal funcionament del navegadors o per l'ús de versions no actualitzades del mateix.
L'usuari, en cas de causar danys i perjudicis per un ús il·lícits o incorrecte del lloc WEB, podrà ser reclamat per danys i perjudicis causats.
Així mateix, l'usuari respondrà davant de qualsevol dany i perjudici, que es derivi de l'ús per la seva part de "robots", "spiders", ... o eines similars emprades per tal de demanar o extreure dades o de qualsevol altra actuació per part seva que imposi una càrrega no raonable sobre el funcionament del lloc WEB.
Legislació
Qualsevol controvèrsia que sorgeixi o tingui relació amb l'ús de la pàgina web serà sotmesa a la jurisdicció no exclusiva dels jutjats i tribunals espanyols. | 0.856886 | curate | {"ca": 1.0} | https://campinglamola.com/avis-legal/ |
mc4_ca_20230418_6_169150 | L'Ajuntament i els paradistes arriben a un acord per a una nova ubicació del mercat ambulant - Ajuntament de La Llagosta
Data i hora oficial 28.05.2020 | 21:01
L'Ajuntament i els paradistes arriben a un acord per a una nova ubicació del mercat ambulant
Dijous, 14 de maig de 2020 a les 14:50
L'Ajuntament de la Llagosta ha arribat avui a un acord amb els paradistes sobre una nova ubicació per al mercat setmanal ambulant. Segons el pacte al qual han arribat les dues parts, l'activitat, amb només venda de productes d'alimentació, es farà de forma provisional en el tram del carrer de l'Estació situat al costat de l'Institut Marina, on normalment aparquen pocs cotxes, També es farà servir el vial asfaltat que hi ha darrere de l'Institut, entre els carrers de Montserrat Roig i de l'Estació. Com que no hi cabran totes les parades, els comerciants s'aniran tornant. Cada setmana, hi haurà més o menys la meitat de les parades. L'Ajuntament treballarà ara per condicionar l'espai per tal que el mercat ambulant pugui tornar al més aviat possible.
Davant de la pandèmia de la Covid-19, l’Ajuntament de la Llagosta va decidir el 12 de març suspendre la celebració del mercat setmanal ambulant per evitar contagis i tenint en compte que el subministrament de productes bàsics d’alimentació estava garantit pel comerç local.
Com que la situació s’ha allargat, l’Ajuntament ha analitzat com es podria reiniciar l’activitat del mercat ambulant només per als productes d’alimentació. L’únic espai que garanteix a la nostra localitat la instal·lació de totes les parades d'alimentació amb el distanciament social necessari és el recinte firal. Per aquest motiu, s’ha treballat darrerament per condicionar aquest espai per acollir el mercat ambulant. A més, d’aquesta manera no era necessari retirar vehicles aparcats al carrer.
Els paradistes no estan d’acord a ubicar-se al recinte firal. Per això, avui han decidit no muntar les seves parades, tot i que l'Ajuntament havia avançat que avui es reprendria el mercat ambulant.
Darrera actualització: 14.05.2020 | 15:32 | 0.851615 | curate | {"ca": 0.9814180929095354, "es": 0.018581907090464547} | https://www.llagosta.cat/actualitat/noticies/lajuntament-i-els-paradistes-arriben-a-un-acord-per-a-una-nova-ubicacio-del-mercat-ambulant.html |
macocu_ca_20230731_10_487835 | Dimecres es va presentar, a la biblioteca Fages de Climent, el llibre “Les set caixes” de Dory Sontheimer (Segona edició) Un testimoni únic sobre l’exili, la deportació i l’Holocaust
Dory Sontheimer Nascuda a Barcelona el 1946 és llicenciada en farmàcia i òptica per la Universitat de Barcelona i graduada en PDG per la IESE Business School. Des de 2007 realitza estudis d’història contemporània i de narrativa. Ha impartit conferències en el Grup de Treball sobre Exili, Deportació i Holocaust a l’Auditori de Barcelona, en les Jornades d’Estudi i Debat Perseguits i Salvats, en el Museu d’Història de Barcelona. Aquest és el seu primer llibre. | 0.780696 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_291407 | Millora de les polítiques europees per a les indústries culturals i creatives | Sala de Premsa | Cambra de Comerç de Barcelona
Sala de premsa
Cerca:
Inici
Notes de premsa
Blog
Materials de recurs
Contacte
Twitter
Flickr
Linkedin
Youtube
RSS
Notes de premsa
Millora de les polítiques europees per a les indústries culturals i creatives
Regional Creative Industries Alliance (RCIA) és un nou projecte del programa Interreg Europe per millorar les polítiques regionals de suport a les indústries culturals i creatives, i a la seva competitivitat.
Serveis
Serveis
23/03/2017
Versió per imprimir
Compartir:
RCIA té per objectiu millorar els instruments de la política de cohesió europea que financen els fons estructurals relacionats amb la competitivitat de les pimes, a partir de l’aprenentatge de polítiques interregionals, concretament:
centrant-se en el suport a la creativitat de les pimes per impulsar el seu creixement.
posicionant les indústries creatives i culturals com a “baula perduda” entre sectors i disciplines, en relació a la innovació i la competitivitat.
incrementant l’atractiu i la imatge innovadora de la ciutat / regió / país (atracció de talent, creació i conservació de treball al territori).
posicionant les indústries creatives i culturals com a pilar per a les polítiques de competitivitat.
Sota la coordinació d’aws (Austria Wirtschaftsservice GmbH), 9 socis procedents de 9 països europeus (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Grècia, Letònia, Itàlia, Polònia, Romania i Espanya) discutiran, analitzaran, intercanviaran i aprendran sobre diverses aproximacions en política regional durant un període de 3 anys (2017-2019). Aquesta feina haurà de conduir a mesures concretes que s’implementaran amb Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) durant 2020–2021 sobre com:
reforçar la competitivitat de les pimes de les indústries creatives millorant les seves habilitats (desenvolupament/execució de plans d’empresa, interacció amb inversors, programes de mentoring) i donant-los suport en el seu creixement als mercats globals;
adaptar els diversos mecanismes de finançament a les particularitats de les indústries creatives i culturals (incloent la possibilitat de mesures orientades als bancs);
incrementar la sensibilització de les empreses d’altres sectors sobre el potencial transformador de les indústries culturals i creatives per a la millora de la seva competitivitat;
Desenvolupar/adaptar/millorar l’ecosistema de col·laboració entre sectors passant d’una perspectiva de cooperació clàssica a una aproximació holística.
El projecte es va posar amb marxa amb èxit a Viena de l’1 al 3 de març de 2017. A part d’establir-se les bases per a una gestió eficient i acordar l’estratègia comunicativa amb els grups d’interès i el públic en general, els socis es van focalitzar en treballar en les polítiques. El primer pas va ser recollir les bones pràctiques de cada regió per compartir-les i el segon, agrupar-les en una estructura que faciliti l’intercanvi d’una forma eficient des d’un punt de vista de transferibilitat.
Adjunts
NP Projecte RCIA.pdf
Enllaços
RCIA Interreg Europe
Notes de premsa relacionades
Serveis
09/06/2017
S’inicia un projecte europeu per potenciar la mobilitat elèctrica a les ciutats amb les TIC
La Cambra de Comerç de Barcelona ho implementarà a Catalunya.
Serveis
14/12/2013
La Cambra treballa en un programa per facilitar la compra-venda d’empreses catalanes
Des del 2008 tanquen més empreses de les que obren, moltes elles podrien haver estar viables.
Serveis
20/12/2012
La Cambra liderarà un projecte de la UE que destinarà 3,2 milions d’euros a potenciar el sector solar
Es tracta d’un programa de cooperació transfronterera en el que participen 12 socis de vuit països de la Mediterrània.
Serveis
05/07/2018
La Cambra s’adhereix a la Plataforma LIVE de promoció del vehicle elèctric
LIVE és una plataforma de col·laboració publicoprivada, liderada per l’Ajuntament de Barcelona, per promoure la mobilitat elèctrica i sostenible.
Segueix-nos
Twitter
Flickr
Linkedin
Youtube
RSS
Contacta'ns
Centraleta
934 169 300
Premsa i comunicació
Noèlia València
[email protected]
+34 934 169 382
Xavier Balsells
[email protected]
+34 934 169 474
Premi a la Creativitat i Innovació per als periodistes de fonts de la Cambra de Comerç de Barcelona, pel projecte: "Sala de Premsa 2.0" | 0.638889 | curate | {"ca": 0.9203560552822675, "it": 0.013117826188802998, "fr": 0.017568517217146872, "es": 0.014054813773717497, "en": 0.009369875849144999, "sv": 0.0028109627547434997, "gl": 0.0032794565472007496, "pt": 0.012415085500117124, "oc": 0.0035137034434293743, "de": 0.0035137034434293743} | https://premsa.cambrabcn.org/content/millora-de-les-politiques-europees-per-a-les-industries-culturals-i-creatives-a-traves-de-la-cooperacio-interregional/ |
mc4_ca_20230418_9_234334 | Marca CESMAGA a Espanya
Vist 169 cops
Informació sobre la marca CESMAGA amb el nombre M3687143(5)
La marca CESMAGA amb el nombre M3687143(5) va ser sol·licitada el 18/10/2017. Es tracta d'una marca a Espanya pel que aquest registre no ofereix protecció en la resta de països. La marca CESMAGA amb el nombre M3687143(5) va ser sol·licitada per MARIA MAR SEOANE VARELA.
Renovació de la marca CESMAGA amb el nombre M3687143(5)
Altres marques sol·licitades per MARIA MAR SEOANE VARELA
És possible conèixer totes les marques sol·licitades per MARIA MAR SEOANE VARELA, entre les quals es troba la marca CESMAGA amb el nombre M3687143(5). Si es desitgen conèixer més marques sol·licitades per MARIA MAR SEOANE VARELA clicar aquí.
És possible conèixer totes les marques publicades a Espanya entre les quals es troba la marca CESMAGA. El nostre portal www.patentes-y-marcas.com ofereix accés a les publicacions de marques a Espanya. Conèixer les marques registrades en un país és important per saber les possibilitats de registrar una marca a Espanya. | 0.731433 | curate | {"ca": 0.987378640776699, "en": 0.01262135922330097} | https://www.patentes-y-marcas.com/ca/marca/cesmaga-m3687143 |
mc4_ca_20230418_1_574810 | Borsa de mida personalitzada de la Xina per a fabricants i proveïdors de treball - Borsa de mà per cotització de fàbrica - Fulang
- Formes rectangulars - Disseny de color de contrast - Ferreteria metàl·lica d'or...
1 9TT-1301
L31 * W16 * H26cm
Els dissenys negres, taronja i ustomitzats són benvinguts
Ningbo o Shenzhen o Xangai
Accepteu, amb colors personalitzats, el disseny, la marca de la bossa
1. Dimensions i interior: L31 * W16 * H26 cm, mida adequada per mirar, comprar, treballar o cites. Bastant prou per a les dames i les nenes. Gran compartiment principal amb tancament de cremallera per emmagatzemar de forma segura diversos articles personals, com cartera, telèfon, llibres, cosmètics i altres elements essencials. Dues butxaques per a mòbils i una butxaca interior amb cremallera, poden contenir els elements diaris necessaris.
2. Disseny de color de contrast: tota la bossa bàsicament només usava dos colors, un color per al cos i una corretja llunyana. El disseny de color de contrast simple crea una vora d'alta moda amb baix cost.
3. Es poden triar molts colors del cos i la corretja de la bossa. Mostra l'elegància i l'encant de la senyora. Podeu triar el color correcte per a la vostra ocasió i mercat objectiu. El disseny de la moda pot assegurar-se que no s'eliminarà.
Hot Tags: bossa de mà per al treball, Xina, fabricants, proveïdors, fàbrica, cotització, personalitzada, compra, mostra gratuïta, realitzada a la Xina
Bosses de creu anchas corretges amples
Foldover Saddle PU Bodybody Bag
Un parell de: Crossbody Bag Travel
Següent: Motxilla rosa | 0.768576 | curate | {"ca": 0.9366515837104072, "en": 0.04848093083387201, "ja": 0.01098901098901099, "cs": 0.003878474466709761} | http://ca.novosaco.com/tote/pu-tote-bag/tote-bag-for-work.html |
cawac_ca_20200528_4_110176 | El pintor Joan Pere Viladecans col·labora a la subhasta benèfica de pintura
A la plaça dels Americanos a partir de 2/4 de 7 de la tarda el dia de Sant Pere és on es farà la subhasta de pintura a benefici del Banc dels Aliments. El pintor, resident a Canet, Joan Pere Viladecans, sortejarà una obra seva entre els que participin a la subhasta.
El regidor de cultura, Pere Xirau, explica que la causa benèfica de la subhasta ha permès moltes col·laboracions, com la de Quim Dotra, Miquel Àngel Pasqual i Joan Pere Viladecans que dóna una obra seva perquè sigui sortejada entre aquells que adquireixin alguna obra durant la subhasta. Xirau recorda que els diners que s’obtinguin aniran al Banc dels Aliments i és que insisteix en què la situació és complicada per a moltes famílies.
Fins aquest divendres els autors que han volgut han pogut recollir les seves obres si no volien que fossin subhastades. En aquest sentit, Xirau recalca que molts pocs les han reclamat, ens el contrari, n’hi hagut que han volgut cedir més obres per la subhasta. Per la manca d’espai no es podrà fer una exposició prèvia de les obres que entren a subhasta, però el 22 publicaran un catàleg que es podrà veure a la sala d’exposicions coincidint amb l’exposició de pintura de Festa Major. | 0.879722 | curate | {"ca": 1.0} | http://radiocanet.cat/canet/veure/el_pintor_joan_pere_viladecans_col_labora_a_la_subhasta_benefica_de_pintura |
cawac_ca_20200528_6_164559 | L'Ascensió, la Carme i la Rosalia no són àvies normals i corrents. Viuen amb en Marcel, el nét de l'Ascensió, i comparteixen amb ell un passatemps curiós: resoldre misteris. Per això han decidit ajudar la seva veïna, la Margarida, a descobrir qui és l'amo del gos que cada dia li deixa una tifa davant de la porta. La seva investigació s'interposarà en els plans d'uns lladres que acaben de robar l'oficina del banc del barri. Els pispes no saben on s'han ficat. Armades amb...
Scarlett, Mary, Tansey, Emer. Mares i filles, àvies i nétes. Quatre generacions, quatre dones d'una família irlandesa emprenen un viatge inoblidable al passat que els ajudarà a acceptar el present i a encarar el futur. La Mary sap que la flama de la seva àvia ja s'apaga. Per primer cop a la vida té la mort ben a la vora i no sap què fer-ne, de la por de no tornar a veure mai més una de les persones que més s'estima d'aquest món. I quan la tristesa i les preguntes sense...
A través dels ulls de la Penny, una noia d'onze d'anys de família italoamericana, coneixem aspectes de la història recent dels Estats Units i de com les circumtàncies de la guerra van afectar, a vegades de manera dramàtica, els americans d'origen italià. És una història de famílies: tot allò que les uniex i el que les separa | 0.806595 | curate | {"ca": 0.9771293375394322, "en": 0.022870662460567823} | http://www.bambulector.cat/ca/resultats-cerca/?pagina=4&idgenere=299 |
mc4_ca_20230418_9_235779 | El Calafell s’estrena com a visitant guanyant a Palafrugell
Els de Ferran López suma la segona victòria seguida, la tercera en quatre partits, després d’imposar-se per 1 a 3 a la pista del Palafrugell. Els verds, en un bon moment
dissabte, 30 de novembre 2019 - 21:40h
El Calafell celebrant un gol aquesta temporada | OK Liga TV
Nova victòria del Club Patí Calafell, la primera com a visitant de la temporada. El conjunt del Baix Penedès s’ha imposat per 1 a 3 a la pista del Palafrugell i suma la quarta victòria de la campanya, la tercera en els últims quatre partits. Els verds viuen el millor moment de la present temporada i ja es troben amb quinze punts a la taula, quatre més que un Lleida Llista que és el novè classificat i primer equip que es quedaria sense bitllet per a la Copa del Rei. Queden dues jornades per a repartir els accessos a la competició monàrquica que es disputarà a La Corunya el mes de març i els de Ferran López ho tenen coll avall per formar part del torneig del KO.
El triomf, en el segon temps
Després d’una primera meitat on el Palafrugell ha gaudit de dos penals que no ha pogut transformar davant un Martí Serra que ha estat un dels jugadors més destacats del matx, el Calafell ha pogut decantar la balança en el segon temps. En el minut 29, Oriol Palau aconseguia superar el local Luzón amb un xut que no encertava a aturar el porter del Palafrugell. Sense marge per a la reacció, Sergi Torné ampliaria diferències en el minut següent després d’un gran xut que ha entrat a prop de l’escaire.
El Palafrugell estava obligat a reaccionar però la manca d’encert d’uns i les bones intervencions de Martí Serra impedien la diana local. Arnau Xaus, aprofitant una falta directa en el minut 43, aconseguia un 0 a 3 que quasi sentenciava el matx. El local Ferran Garcia semblava donar quelcom d’emoció al matx amb l’1 a 3 en el minut 44 però el Calafell no ha patit per mantenir el triomf i donar una alegria més a l’afició dels del Baix Penedès. El pròxim compromís calafellenc torna a ser fora de casa, concretament dissabte vinent a les 20.15 hores, a la pista del Voltregà.
Luzón, Figa, Ramón, Ruiz i Canet. A la banqueta: Palacín, Garcia, Vives, Martínez i Aldrich
Serra, Romeu, Xaus, Pellizzari i Torné. A la banqueta: Marimón, Paris, Rodríguez, Espinosa i Palau
0-1 / Palau (29’)
0-2 / Torné (30’)
0-3 / Xaus (43’)
1-3 / Garcia (44’)
Álvaro de la Hera i David Cantos
Matx corresponent a la jornada 11 de l’OK Lliga disputat al Pavelló Municipal de Palafrugell
"⚽ Primera Catalana - Jornada 13: El Valls posa la cinquena al camp de l’Alcarràs" "❗ Balsells presenta la dimissió com a directiva de la Federació Espanyola de Patinatge" | 0.768941 | curate | {"ca": 0.8363016294050777, "fr": 0.027283061765820387, "es": 0.10875331564986737, "it": 0.014778325123152709, "de": 0.0060629026146267525, "en": 0.006820765441455097} | https://tarragonadigital.com/esports/hoquei-oklliga-jornada11-victoria-calafell-palafrugell-novembre-2019 |
mc4_ca_20230418_4_387538 | El judici contra l’1-O: tot allò que cal saber-ne (Vilaweb) – RepubliCAT
Sànchez-Cuixart: 905; Junqueras-Forn: 888
Turull-Rull-Romeva-Bassa: 777; Forcadell: 748
4 de febrer de 2019 by Cata Lanot
Consulteu la informació bàsica actualitzada sobre el judici per a tenir-ne totes les claus.
Set magistrats formen part de la sala que jutjarà els presos polítics i la resta d’acusats. El president i ponent de la sentència serà Manuel Marchena, un home de confiança de José María Aznar quan era president espanyol. Marchena i quatre magistrats més van ser recusats per les defenses dels presos, però el Tribunal Suprem va desestimar les recusacions. Aquests són els set jutges:…
Completeu la informació a Vilaweb.
4 de febrer de 2019 371
3 de febrer de 2019 331
3 de febrer de 2019 313
1 de febrer de 2019 390
26 de desembre de 2018 394
6 de setembre de 2018 483
Govern, Justicia 1O, Corrupció, Democràcia, Govern, Justícia?, Oriol Junqueras, Presos polítics, República, Resistència 4 de febrer de 2019 by Cata Lanot
Internacional Carles Puigdemont Resistència No violència 1O República Rajoy Missatge Democràcia 21D Europa Mitjans Presos polítics Justícia? Economia violència President Referèndum eleccions Parlament | 0.756491 | curate | {"ca": 0.9622799664710813, "de": 0.037720033528918694} | http://republicat.net/?p=1360 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_27466 | El seleccionador, Pere Gratacós, ha donat la llista de convocats pel partit de Catalunya contra Euskadi. Víctor Valdés, Jonathan Soriano o Pinilla seran la base de la convocatòria. També defensaran la samarreta catalana Luque, del Newcastle, i Gerard, del Mònaco, entre d'altres. Tamudo n'ha quedat fora per decisió tècnica. L'Espanyol, el Barcelona i el Deportivo de la Corunya són els equips que, amb tres jugadors cadascun, que aporten més jugadors a la selecció catalana, pel partit amistós de diumenge contra la selecció d'Euskadi (18.30 al Camp Nou). Sense la possibilitat de seleccionar els catalans Cesc Fàbregas (Arsenal), Xavi Hernández i Carles Puyol (FC Barcelona), Joan Capdevila (Deportivo de la Corunya) i Luis García (Liverpool), tots ells convocats per Luis Aragonés pel doble compromís davant l'Argentina i Suècia, el seleccionador català, Pere Gratacós, ha decidit apostar per un grup de joves jugadors. Les absències destacades són les de Pep Guardiola, ja que en aquesta selecció només hi participen jugadors en actiu, i l'espanyolista Raúl Tamudo, per decisió tècnica. Tampoc no hi serà Gabri. Gratacós no ha triat jugadors de Segona, Segona B o Tercera, ja que coincideix amb jornada de Lliga dels equips d'aquestes categories. La llista de Gratacós és la següent: RCD Espanyol: Ferran Corominas, Moisés Hurtado i Jonathan Soriano. FC Barcelona: Víctor Valdés, Albert Jorquera i Oleguer Presas. RCD Deportivo: Sergio González, Albert Lopo i Joan Verdú. RCD Mallorca: Fernando Navarro i Jordi López. Nàstic de Tarragona: Antonio Pinilla i Òscar López. València: Curro Torres. Reial Saragossa: Sergio García. Getafe: David Belenguer. Ajax: Roger Garcia. Mónaco: Gerard López. Newcastle: Albert Luque. www.elsesports.net
Trobo que és una bona selecció i me'n alegro que no hi hagi el Tamudo, un altre dels que segurament hi sobren és el Lopo. Algú sap quan sabrem la d'Euskadi? ?
Per què sobra Tamudo? És molt millor que el Sergio García...
Sobra perquè no ha sentit ni sentirà mai Catalunya, a part que està fatal
1r. En Segio García si que sent Catalunya, no? 2n. Sí que està en forma.
1. M'imagino que més que el Tamudo segur 2. Clar està en forma igual que el Ronaldinho, per això juga tant | 0.771781 | curate | {"ca": 0.8592388812471343, "es": 0.11875286565795506, "fr": 0.011462631820265932, "en": 0.008253094910591471, "id": 0.001375515818431912, "cs": 0.0009170105456212746} | |
mc4_ca_20230418_8_53035 | Arnau Gonzàlez i Vilalta: Desapareixen les Antilles Holandeses del Carib
Vilaweb, 10-X-2010Curaçao i Sint Maarten: dos nous estats al mapaAhir van desaparèixer formalment les Antilles NeerlandesesAhir, 10-10-10, van deixar d'existir formalment les Antilles Neerlandeses, formades per cinc illes caribenques integrades al Regne dels Països Baixos. Dues de les cinc, Curaçao (amb 150.000 habitants) i Sint Maarten (amb 40.000), han passat a ésser estats independents dins el regne, igual que va fer Aruba el 1986, i disposaran de més poder legislatiu i governamental. Solament la defensa i la política exterior restaran en mans de l'antiga metròpoli. Les tres restants, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, han esdevingut comunes neerlandeses. Els habitants de les Antilles s'havien manifestat aquests últims anys, per mitjà de referèndums, en favor d'aquests canvis.Curaçao i Sint Maarten tindran a partir d'ara primer ministre, govern i parlament, però conservaran de moment la moneda antillenca, el florí. Per la seva banda, Bonaire, Saba i Sint Eustatius, que faran servir el dòlar nord-americà, disposaran de consells insulars i els seus vint mil habitants podran participar en les eleccions legislatives neerlandeses.Amb la desaparició formal de les Antilles Neerlandeses, el govern dels Països Baixos considera que es fa un pas endavant perquè les illes surtin de l'endeutament crònic i es posi fi a les coses que no funcionaven fins ara. L'acord preveu que el govern neerlandès assumeixi el 70% del deute de les Antilles, que s'acosta a 1.700 milions d'euros. Com a mínim durant cinc anys, les cinc illes continuaran essent considerats països i territoris d'ultramar dins la Unió Europea, per mitjà del seu lligam amb el Regne dels Països Baixos. Posteriorment, la UE podrà decidir si els atorga un estatus legal dins la comunitat.Tant a Curaçao com a Sint Maarten s'han fet aquest cap de setmana celebracions amb el canvi de la bandera de les Antilles per les locals.A més del neerlandès i l'anglès, a les Antilles es parla el papiamentu, una llengua criolla amb elements d'espanyol, portuguès, neerlandès, anglès, francès, arawak i influències africanes. Publicat per | 0.888603 | curate | {"ca": 0.9944444444444445, "it": 0.005555555555555556} | http://arnaugonzalezvilalta.blogspot.com/2010/10/vilaweb-10-x-2010-curacao-i-sint.html |
macocu_ca_20230731_6_221881 | Marca Ciutats i Viles amb Caràcter
Aquesta marca s’adreça a ciutats mitjanes pel que fa al seu volum de població, que tenen una forta personalitat, marcada per diversos aspectes, com ara el seu caràcter històrico-cultural, enogastronòmic o artístico-creatiu.
Presència en fires especialitzades com City Fair (Londres), entre d’altres
Campanya de comunicació online en mercats de proximitat | 0.719796 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_281302 | INFORMÀTICA 4t d'ESO | Blog amb tots els treballs i projectes d'nformàtica de 4rt d'ESO. | Pàgina 2 INFORMÀTICA 4t d'ESO – Pàgina 2 – Blog amb tots els treballs i projectes d'nformàtica de 4rt d'ESO.
13 gener, 2017 Miquel Vázquez Deixa un comentari
El Doodle que he creat amb la col·laboració d’Ernest Balaña està planejat per al dia 3 de desembre (coincidint amb el primer missatge instantani, un SMS, que es va enviar) commemorant els serveis de missatgeria instantània. L’hem creat treballant conjuntament; en primer lloc, vam pensar en l’idea i el concepte del que volíem fer, en segon lloc vam buscar el material gràfic i finalment el vam editar i exportar; en últim lloc, cada u ha fet la entrada individualment amb el Gimp.
El Doodle està construit per: una G estàndard de Google (per reconèixer millor la marca Google), el logotip de WhatsApp (doncs és la major aplicació de xat d’Europa) i de Google Allo (la nova aplicació de xat de Google) com a dues lletres “o”, una “g” del estàndard de Google que està plena de missatges de xats (doncs són característics de la comunicació d’avui en dia), una “l” feta a partir d’un mosaic de logotips d’aplicacions de missatgeria instantània (per deixar constància d’altres aplicacions de xat menors com Instagram, Twitter, Facebook, Snapchat, Kik i Skype) i una “e” feta a partir de moltes emoticones (doncs en els xats instantanis ara estan gaire bé a l’altura de les paraules, en quant a nivell d’ús); també s’hi afegeixen dues persones fent ús del mòbil simbolitzant l’adicció que pot crear.
Per a el·laborar-lo hem: buscat i descarregat els logotips, una imatge plena d’emoticones, fet les dues fotografies i la captura de pantalla del xat. Ja tenint tot el material i una plantilla de Doodle’s oferida per Google (per poder col·locar les lletres en la disposició correcte) vam crear un nou projecte de Gimp 2 amb una capa de fons blanca de la mida adient; a continuació, vam insertar els logotips de Google Allo i WhatsApp i els vam escalar i col•locar, així com la “G” inicial; en segon lloc, vam fer una plantilla de la “g”, la “l” i la “e” (agafant una fotografia de la lletra, seleccionant-ne l’interior per borrar-lo, a l’hora que vam pintar-ne l’exterior; en darrer lloc, vam ajuntar la capa de fons amb la del farciment i vam retallar l’exterior que abans havíem pintat) que vam omplir amb la “textura” desitjada i vam posicionar; en tercer lloc, vam retallar el perfil de les dues fotografies (amb les eines de selecció inteligent) i el vam pintar de negre (amb el pinzell); en quart lloc vam afegir una fotografia del cercador de Google. Finalment, vam exportar el projecte com a “.jpg” i el vam pujar a WordPress. El treball final va resultar el esperat, i sense complicacions; n’estem satisfets.
18 Desembre, 2016 Miquel Vázquez Deixa un comentari Vídeo
S’aproxima les consumistes èpoques de nadal, i les tradicions barrejades amb els interessos dels comerços inunden les nostres vides: ens llevem i per la radio escoltem anuncis de torrons, sortim al carrer i els carrers estan plens d’anuncis de neules i activitats nadalenques, a l’escola ja només veiem pel·lícules amb l’excusa que ja no queda temps de començar un nou tema, arribem a casa i a la televisió tot són anuncis de joguines i, finalment, ens en anem a dormir tot sentint cançons nadalenques adaptades a més anuncis… I no és que estiguin malament, totes aquestes tradicions, però no hem de perdre de vista un bon objectiu que tenim tots a complir aquestes vacances: gaudir amb els que estimem!
Per tal de crear aquest curt vídeo, vaig començar ideant-ne l’argument (la idea) i esbossant un petit storyboard (un guió il·lustrat); a continuació, vaig parlar amb l’actor i, quan va acceptar, vam gravar-ho tot (com que no era una producció molt rigorosa ni complicada) amb un smartphone (no van caler ni trípodes, ni estabilitzadors, ni micròfons, ni un llarg etcètera). Un cop acabada la producció, vaig importar-ho tot en una carpeta degudament etiquetada en un disc dur extern a on guardo tots els vídeos que edito, vaig crear un nou projecte d’Adobe Premiere (el programa de muntatge de la suite d’Adobe, el conjunt de programari per multimèdia que uso, el podeu veure una imatge a la figura 1), una nova sequència i hi vaig importar i destriar tots els vídeos gravats. I, plenament en el procés de post-producció, vaig muntar-ho tot (amb l’ordre i temps adient) afegint la música que vaig trobar a Youtube Audio Library, afegir algunes transicions per fer el vídeo menys “sec i dur”, retocar el color pujant la brillator i usant un filtre cinemàtic predefinit anomenat Cinespace 50 i, per acabar, exportant-l’ho usant l’Adobe Media Encoder.
Atès que domino prou la suite (i en especial el programa), m’agrada i acostumo a fer vídeos, no vaig tenir cap problema i el vídeo final va ser el que havia pensat des d’un principi, el temps que vaig trigar a fer-lo no es va allunyar de la meva previsió: 20 minuts de pre-producció, 20 minuts de producció, 20 minuts de post-producció i 20 minuts d’exportació, redacció de l’entrada, etc.
Figura 1. Imatge del programa Adobe Premiere (en la versió més recent: CC 2015.3) durant el el seu ús en el vídeo de Nadal.
Contrassenyes segures, segur?
15 Desembre, 2016 Miquel Vázquez Deixa un comentari
L’article ¡Cuidado con tus contraseñas! Este algoritmo adivina el 73 % de las claves de Cadena Ser explica la creació de TarGuess, per part d’uns investigadors de diverses universitats basant-se en els mètodes seguits pels pirates. El “framework” dissenyat (del qual en podeu veure un resum a la fotografia de l’article) consegueix el 73% de les contrassenyes amb èxit, basant-se en la combinació de dades de la persona que s’obtenen per internet (com el nom, nom dels fills, edat, etc.). L’estudi també constata que molts codis d’accés actuals són d’allò més comuns i fàcils de trobar (combinacions com “password”, “123456”, “qwerty”, etc. ).
Personalment, les meves contrassenyes són prou segures: les petjades dactilars, contrassenyes diferents d’entre 15 i 25 nombres amb lletres mejúscules i minúscules i símbols combinats (que s’usen en un màxim de tres accessos cada una) o, fins i tot, l’ús de la doble confirmació amb Google Authenticator. Les contrassenyes les cambio, aproximadament, cada uns 3 mesos, i mai cobtenen informació del entorn. A més, les preguntes de seguretat, no són gens obvies ni es poden trobar per la xarxa. Finalment, els meus famiiars no coneixen els meus codis, però tenen un document pdf encriptat amb una contrassenya perquè si algun dia em passés quelcom poguessin accedir als més bàsics. Així que, resumint i aplicant tota la teoria al meu cas personal, les meves contrassenyes són molt segures i, com a únic inconvenient, que es repeteixen en unes tres comptes cada una.
En conclusió, una contrassenya segura no existeix, doncs per força bruta (combinacions a l’atzar o guiades) sempre es poden trobar (la única qüestió és el temps que s’hagi d’emprar), però un bon exemple serien les contrassenyes de qualsevol generador de contrassenyes online (com el de Google) , però no són gens pràctiques. Així que una paraula inventada, amb símbols, nombres, majúscules i minúscules, sense relació…, (com “1.3.56_hILtrageñeria”) seria la millor opció combinada amb un servei de doble autentificació (com Goole Autenticator, amb el qual, a més de la contrassenya, s’ha d’intoduir un PIN de quatre nombres en un únic intent que apareix cada vegada d’una manera diferent en el teu mòbil).
Taller d’iniciació a la programació
12 Desembre, 2016 Miquel Vázquez Deixa un comentari
El darrer divendres, 9 de desembre, els alumnes de l’optativa d’informàtica de 4t d’ESO van dur a terme un taller d’iniciació a la programació als alumnes de quart de primària (amb Lightbot, un joc per treballar el pensament computacional lliure) i de cinquè de primària (amb Scratch, un programa bàsic i visual de programacio lliure). Personalment, l’hora i mitja de taller la vam dirigir a cinquè de primària; amb tres alumnes ajudant (que no coneixien prou el programa), un escrivint i programant amb l’ordinador per fer una mostra i un ponent (que és el meu cas).
A les 11 vam preparar tots els ordinadors (alguns dels quals presentaven errors de xarxa, no es conectaven, o els fallava el “mousepad”), l’aula i el projector; a les 11:15 un dels ajudants baixà a buscar als alumnes participants i els portà a l’aula cap a les 11:35. Llavors l’activitat pròpiament dita comencà amb un curt vídeo a mode de presentació del programa, seguit d’una breu explicació de l’activitat i el programa per part del ponent; a les 11:40 l’orador començà a guiar el projecte de programació (un tenis taula virtual per dos jugadors) i acabà (en mig de converses intermitents entre els participants que entorpien la sessió i poca celeritat ni disposició d’ajudar d’algun company) a les 12:40 (mitja hora més tard del previst i havent simplificat el projecte suprimint les variables que comptaven els punts). Finalment, es deixaren 10 minuts per provar amb el programa i veure jocs (menys del previst, a causa de la lentitud de la pràctica guiada) i 5 minuts més per recollir l’aula.
Des del meu punt de vista, crec que una activitat una mica més llarga (potser de dues hores) donaria més opcions per deixar provar i experimentar proposant algun repte a aconseguir (que crec que és com més s’aprèn). A més, que fos d’una manera més interactiva (per grups o individualment i sense una explicació com a tal, sinó com a consultes puntuals que es troben experimentant que es podrirn preguntar als alumnes de 4t -sempre que en sàpiguen suficient-).
En conclusió, l’activitat anà prou bé (encara que una mica més lenta del previst) i aconseguí que alguns alumnes “s’enganxessin” a programar. No obstant això, es podria millorar molt fent-la més interactiva, amb alumnes de 4t amb més domini del programa i exigint als participants tota la seva implicació pensant més per ells sols, programant i buscant solucions amb la nostra ajuda.
I ara, fem una bona recerca a internet?
21 Novembre, 2016 Miquel Vázquez Deixa un comentari
A continuació trobareu la valoració de la recerca (que ha sigut idèntica a l’última entrada, i per tant, el document també ho és).
14 Novembre, 2016 Miquel Vázquez Deixa un comentari
L’anterior àudio simula una falca de ràdio Escolapia en el qual s’anuncia el dia de Sant Josep de Calassanç. És el que vaig tenir pensat des d’un principi i no he tingut cap problema, atès que ja havia usat l’Audacity (el programa d’edició d’àudio recomanat) diverses vegades.
Primerament, he importat tots els àudios (la meva veu, la música de fons, la música d’entrada, la música de sortida, el jingle introductori de la ràdio i de les notícies i, finalment, els senyals horaris; les músiques les he trobat sense drets d’autor de la llibreria de so de Youtube, els jingles els he descarregat de dues pàgines que me n’han cedit els drets: http://www.locutortv.es i http://www.amorypoesia.es, la meva veu l’he gravada i els senyals horaris ja els havia fet jo amb l’Adobe Audition en una altra ocasió). En segon lloc, he muntat les pistes en el corresponent ordre, només he necessitat dos canals -que en un final he unificat en un canal estèreo a l’hora d’exportar-. He tallat els inicis i finals de les músiques seleccionant amb el ratolí i l’eina de selecció i eliminant amb el botó del teclat destinat a aquesta funció. He mogut les pistes fent Ctrl+x i Ctrl+v. Finalment he inserit l’efecte de “Desvanecer progresivamente” seleccionant la part final de l’última pista de música. En darrer lloc, ho he exportat tot clicant Ctrl+Shift+E seleccionat “Unificar àudio en pista estèreo” i he afegit les metadades necessàries (noms, atribucions dels jingles, data, autor, etc.). Per acabar, ho he penjat tot a http://www.archive.org i he copiat el còdec al meu article.
Estic prou satisfet del meu treball, puix he pogut acabar-l’ho omplint tot el que es demanava, i el mateix dia que ens l’han assignat (només havent d’escriure l’entrada a casa, la resta l’he pogut fer en una hora de classe).
Fris cronològic novembre
11 Novembre, 2016 Miquel Vázquez Deixa un comentari Vídeo
A continuació trobareu la meva entrada sobre la creació del foc durant la prehistòria per l’Homo Erectus. He escollit aquest tema atès que és un dels events de més importància en la història de la humanitat, la va revolucionar i cambiar en la seva totalitat.
EL PRIMER EN PODER CREMAR-SE
Descobriment del foc per l’Homo Erectus a la Prehistòria
El foc revolucionà la humanitat durant la Prehistòria, i els seus usos són múltiples i necessaris; fa més d’un milió i mig d’anys ja s’usava quan la natura el causava, però el gran canvi va ser quan el nostre antecessor Homo Erectus el va poder crear independentment de la natura.
Les primeres restes de combustió per foc són trobades a Etiòpia, Zàmbia i Sud Àfrica (datades de fa un milió i mig d’anys) però és dubtós si eren d’un ús intencionat o de si eren, més probablement, focs naturals. Més tard, van aparèixer restes d’ús del foc a Xina, França, Hongria, …, fa uns 795.000 anys. Aquella època fou habitada per l’Homo Erectus i usava el foc provocat per la naturalesa. A la península ibèrica no van aparèixer fins fa 250.000 anys.
El foc servia per coure ajudant a eliminar toxines i paràsits fent-la més saludable i més gustosa i tendre, conservar aliments per a l’hivern fumant-los, fer infusions de les plantes medicinals, treballar amb calor per poder manipular més els elements, per caçar (creant estampides o acovardint els animals), per cohesionar el grup en un ambient, per poder il·luminar-se (amb torxes, espelmes o làmpades, posteriorment), etc.
En aquella època, per fer foc, calia un arquet, un suport de fusta dura i seca, una mica d’espart (o qualsevol fibra vegetal fina i seca), un os d’animal… El que feien era fer rodar un pal amb l’arquet sobre el suport de fusta fins a conseguir algunes restes que cremin a causa de la fricció. Aquestes restes calentes es col·loquen embolicades amb les fibres vegetals seques que acabaran cremant i fent una flama. Podeu veure-ho al vídeo de l’article.
En conclusió, l’ús del foc originat naturalment fou molt útil fa un milió i mig d’anys. Però esdevingué molt més pràctic quan l’Homo Erectus el va aprendre a crear i usar per fins alimentaris, caçar, il·luminar, etc., fa 795.000 anys. | 0.89222 | curate | {"ca": 0.9889161697649947, "is": 0.0006313574184496668, "es": 0.004840406874780778, "it": 0.002735882146615223, "fr": 0.002876183795159593} | https://virinfo2016.wordpress.com/page/2/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_199374 | Arriba un moment de la teva vida que no recordes els llibres que has llegit, ni sobre de què anaven els seus arguments, ni, fins i tot, si t'havien agradat o no. Aquell dia decideixes que millor anar-ho anotant tot i fer recompte. Hereu de llibretes i blocs anteriors, aquest és l'inevitable bloc de les meves lectures. Recull de títols, opinions i cert estadisme des del 2016.
dijous, 31 de desembre de 2015
2016
Porto anys esperant l'any 2016. No és cap broma. Fa ja uns quants anys que tenia el 2016 com a referent cultural, aquella Tarragona del 2016 que havia de ser capital de la cultura... bé, ha volgut l'atzar que el meu bloc de llibres De lectures, per Joan Abentín no em permeti accedir al seu tauler de control d'organització general. Sospito que no podré tornar-hi i, per tant, he decidit reunir tots els meus 8 blocs en una sola adreça concreta. Penso que em cal portar un control de les lectures que llegeixo, perquè estic desmemoriat i no recordo què he llegit i què no. Per altra banda, em proposo retornar a la lectura "a lo gran", i m'encantaria assolir aquells 50 volums que a principis dels 2000 consumia. La via és curta i les opcions immenses. Propostes pel nou any 2016, caminar un mínim de 65 km al mes i llegir uns 50 llibres...
Publicat per Joan a 12:22 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 25 de desembre de 2015
35. La Odisea de Troya, de Clive Cussler
Torno a les intrèpides aventures d'en Dirk Pitt i la seva agència de peripècies nàutiques de la NUMA. Aquest cop ens cal rellegir l'Odisea d'Homer per tal de poder entrar en matèria. I és que La Odisea de Troya de Clive Cussler juga amb la possibilitat històrica que l'Homer no fos un grec sinó un celta, i que hagués fet el seu extraordinari viatge pel Carib enlloc del Mediterrani. A partir d'aquí, la típica història de bons i dolents, on les terribles druïdes celtes fins i tot pretenen seguir fent en ple segle XX sacrificis humans... La veritat és que tenim entre mans la típica novel·la passa-pàgines que val la pena gaudir sense pretensions. Destaca en aquesta novel·la com en Pitt decideix anar donant pas específic als seus fills, els quals tenen un paper secundari força destacat. Suposo que en Pitt i en Cussler tenen molt en comú i la seva evolució vital transcórre per camins paral·lels. En tot cas, en Pitt desmanega amb èxit un brutal complot internacional en terres centre-americanes. La història consisteix en una connexió subterrània sota de Nicaragua que travessa el territori i comunica l'Oceà Atlàntic i l'Oceà Pacífic mitjançant uns impressionants túnels. Inter-connectar aigua dels dos oceans provocaria una catàstrofe medioambiental i social de primera magnitud. Penso que en Cussler és molt original en les trames generals encara que després generi sempre els mateixos arguments.
Publicat per Joan a 9:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
dissabte, 12 de desembre de 2015
34. La Selva, de Dirk Cussler
Una nova aventura de Clive Cussler ha passat per les meves mans. Es tracta de La Selva, un altre episodi de l'equip de La Corporació i d'en Juan Cabrillo. Si bé és en Dirk Pitt i la NUMA el centre neuràlgic de les històries d'en Cussler, jo sóc més de les aventures del Cabrillo. Aquest cop comencem per l'Afganistan i una missió de rescat que ens durà a un seguit d'aventures molt entretingudes. Del primer rescat passem a un segon a Birmània, passant per un altre segrest i més rescats. Molt interessants m'han semblat les localitzacions per terres birmanes, la selva del sud-est asiàtic, Singapur, la presó d'Insein, ... M'he fet un fart de buscar imatges dels llocs descrits i m'han fascinat, especialment, un edifici del qual desconeixia la seva existència i que es diu Sky Park, una descomunal construcció arquitectònica de la ciutat de Singapur que m'ha deixat glaçat. Quant a l'argument, val a dir que està a l'alçada de les trames d'en Cussler, aquest cop dins de la conjuntura de La Corporació. En Cabrillo és enganyat per un individu, el típic malvat d'aquest tipus d'històries, que fent ús de les noves tecnologies més punteres, arriba a la conclusió que serà en Cabrillo, i només ell, qui serà el responsable dels seus fracassos. L'objectiu serà, doncs, engatussar en Cabrillo i treure'l de la circulació. Per sort, el bon director de la Corporació donarà la volta a la truita i serà ell qui treurà a la llum al malvat Bahar, tot salvant, un cop més, el món.
Publicat per Joan a 9:34 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
dijous, 12 de novembre de 2015
33. El Buda de Oro, de Clive Cussler
Aquest cop estic exultant. El Buda de Oro és una història de les trepidants, de les famoses "passa pàgines" que et mantenen enganxat al llibre com un desesperat. Val a dir que es tracta d'un dels episodis dels Oregon Files i es nota. En Juan Cabrillo i la seva tropa viuen una aventura que va de més a menys i que ens porta de Macao al Tíbet. LaCorporació ha de recuperar un Buda robat i acaba trobant-ne dos. A partir d'aquí ens anem a alliberar el Tíbet, un fet històric allunyat de qualsevol realitat actual, però que en la ficció té el seu encant. M'agrada aquest estil barreja de novel·la d'espionatge, aventures exòtiques i el fet que el nostre heroi sempre va un pas per endavant. Els pobres adversaris de la Corporació han de veure com cada cop es troben que en Cabrillo ja ho havia previst tot i, per tant, no poden sortir-se'n amb la seva. És curiós també com apareixen personatges reals barrejats en la ficció: Putin, Jintao, i, fins i tot, el President d'Andorra de l'època, en Marc Forné.
Publicat per Joan a 9:38 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
dijous, 29 d’octubre de 2015
32. Crisis Polar, de Clive Cussler
No ha estat un dels meus llibres preferits de Clive Cussler, encara que tampoc voldria passar-me. Si bé és cert que m'ha costat massa dies acabar-lo, val a dir que m'ha agafat en un mal moment de lectura. La història està capitanejada per Kurt Austin, potser un dels herois més descafeïnats del panorama Cussler. La trama gira al voltant d'un inversemblant capgirament dels pols terraquis, un fet tan sorprenent com incomprensible. Al no poder entendre massa l'argument, he pogut "gaudir" d'altres conceptes com són els personatges o els escenaris. Pel que fa als personatges penso que més buits és impossible que ho siguin, amb una simplicitat i carregats d'estereotips realment fàcils. Els espais estaven ben trobats, però tampoc m'han atret especialment. La conclusió és que sovint em trobo amb algun llibre menys afavorit pel suspens i les aventures intrèpides que em té acostumat en Cussler. Ha estat el cas i faré bé passant pàgina. Malgrat això, ja espero el proper...
Publicat per Joan a 9:40 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
dimecres, 30 de setembre de 2015
31. El Alquimista Impaciente, de Lorenzo Silva
El Alquimista impaciente de Lorenzo Silva és un llibre que em van regalar a finals de l'estiu i que vaig començar a llegir a primers de setembre. Els primers capítols els vaig trobar francament divertits i força originals, després, la lectura va baixar d'intensitat i, finalment, vaig acabar tenint problemes per acabar-lo. La veritat és que una novel·la sobre Guàrdies Civils, per molt guais que siguin, no és la història de la meva vida. És curiós que d'aquesta obra s'acabés fent una pel·lícula, ja que tampoc difereix massa de les novel·les policíaques habituals. Tampoc podria dir-se que estem davant d'una trama apassionant que et fa passar les pàgines com un desesperat. En definitiva, un parell de Guàrdies Civils que investiguen el peculiar assassinat d'un directiu d'una central nuclear, emmarcat per la zona de la Alcarria i embolcallat pels seus paisatges. El cas es resol i, bé, la vida continua.
Publicat per Joan a 9:46 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Espanyola, Lorenzo Silva
divendres, 4 de setembre de 2015
30. Caribes, Cienfuegos II, d'Alberto Vázquez-Figueroa
Acaba l'estiu 2015 i amb ell les 9 lectures d'aquests dies de calor i temps lliure. El darrer dels llibres consumits (sempre m'ha agradat aquest concepte de "consumir" cultura) ha estat la segona part deCienfuegos de l'Alberto Vázquez-Figueroa, un llibre també anomenat Caribes. Recordo quan anava a la universitat dos col·legues em van humiliar perquè en aquell moment jo no havia llegit res de Paul Auster. "No has llegit res de Paul Auster? ", em deien cofois a causa de la seva elevada cultura intel·lectual i literària. Espantat, en aquella època vaig començar a llegir clàssics, grans prohoms de la literatura actual, autors reconeguts pels grans crítics, etc. M'ho miro ara amb perspectiva i em fa gràcia. En aquells temps no hauria llegit mai de la vida Vázquez-Figueroa, ni Clive Cussler, ni cap "vulgaritat" d'aquest estil. Doncs m'alegro molt que no ho fes. Ara, quan ja començo a estar una mica més granadet, sóc feliç llegint el que em dóna la gana i el que em ve realment de gust. Cienfuegos II és un clar exemple d'això que dic. Aventures a l'espanyola d'un xaval de la Gomera en plena Amèrica, indígenes i els seus costums, selves perilloses, espanyols honorables, espanyols cruels, dones meravelloses, riqueses, misteris, diversió, ... realment una suma de fets, aventures i desventuresamb tots els ingredients necessaris per passar una estona ben divertida. Val la pena també el repàs històric de l'època en qüestió, el qual sempre és necessari per posar-se al dia de tot allò que s'esdevingué a partir del 1492. La sèrie Cienfuegos continua i penso que caldrà seguir sense traumes "intel·lectualoides", encara que temo que ara que comença el curs, poc temps disposaré per a la lectura.
Publicat per Joan a 9:53 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Alberto Vazquez-Figueroa, Castellano, Espanyola
dilluns, 24 d’agost de 2015
29. Cienfuegos, d'Alberto Vázquez-Figueroa
Realment em sembla de justícia que si tiro cap a la novel·la d'aventures i de la distracció total, no deixi de banda un dels autors espanyols més venuts de la història, en Vázquez-Figueroa. He canviat d'heroi, ara ja no és el nord-americà atractiu súper llest, sinó més aviat l'anti-heroi salvatge i poca cosa d'en Cienfuegos. Aquest xaval, analfabet i encara per a ensinistrar, demostra ser un autèntic supervivent en una època i en un lloc especialment complicats, les Illes Canàries del 1492 i les recentment trobades Índies. Cienfuegosés una novel·la d'aventures de l'estil literari del Clive Cussler, però emmarcat en una època de la història absolutament apassionant com és la de l'arribada dels espanyols a Amèrica. El personatge arriba a les Índies, on emprarà totes les seves capacitats físiques i intel·lectuals per tal de sobreviure en un nou món ple misteris desconeguts. Personalment he gaudit de la ràpida lectura, on les trepidants aventures s'esdeven sense parar en un context històric carregat de detalls apassionants. Personatges reals es barregen en la ficció: Colón, Rodrigo de Triana, Juan de la Cosa, Vicente Yáñez Pinzón... creant un marc històric brutal que converteix la novel·la en un petit manual acadèmic sobre la troballa d'Amèrica. Com que no esperava viatjar en el meu imaginari al Cipango, altrament Amèrica, seguiré amb Cienfuegos II, Caribes.
Publicat per Joan a 9:56 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Alberto Vazquez-Figueroa, Castellano, Espanyola
dijous, 20 d’agost de 2015
28. Incursión Nocturna, de Clive Cussler
Una de cal i una d'arena, així definiria la meva sensació lectora després d'acabar Incursión Nocturna de Clive Cussler. Del trepidant llibre anterior al mig avorridot actual... però bé, tampoc cal dramatitzar tant. El present volum sembla la mare de l'estructura general de les aventures d'en Dirk Pitt. Algun punt original sí que té, per exemple el fet de trobar-te en un doble misteri amb un fons comú. En Pitt ha de trobar un manuscrit, però el fet d'haver-hi dues còpies del mateix en dos llocs diferents fa que la recerca sigui doble. També m'ha sorprès que el conflicte d'aquest llibre sigui entre els sempre bons nord-americans i, curiosament, uns dolents nous, els britànics. És curiós que en Pitt i els seus tinguin de veure-se-les amb els anglesos, potencial públic lector de l'escriptor. Val a dir que m'ha agradat com ha resolt la situació en Cussler, buscant una solució políticament correcta apta per a tots els públics. En definitiva, augmento un exemplar més en la meva incursió en les aventures de la NUMA i seguiré gaudint d'una altra ben aviat. Onze llibres de Cussler fins al moment i set en aquest estiu del 2015 incrementen les meves lectures en un moment especialment dolç de lectures!
Publicat per Joan a 10:07 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
dimecres, 12 d’agost de 2015
27. Corsario, de Clive Cussler
Trepidant és l'adjectiu que defineix amb escreix la darrera novel·la deClive Cussler que m'he ventilat en cinc dies: Corsario. Escrita conjuntament amb Jack Du Brul aquesta història és una autèntica "passa pàgines" de primera categoria. Crec que és amb novel·les com aquesta que algú poc procliu a la lectura pot enganxar-se fàcilment a aquest vici. Ja estava una mica cansat de Dirk Pitt i les seves tòpiques aventures, i la figura de Juan Cabrillo com a heroi emergeix com a saba nova. Realment els dos personatges són ben semblants, però m'ha semblat molt atractiu el fenomen de l'Oregon, el súper vaixell de càrrega antic i destarotat, que per dins és un autèntic centre tecnològic i militar capacitat per portar a terme les missions més complicades. Curiosament en aquest llibre, especialment en la primera missió de risc que en Cabrillo i la seva gent corren, vaig devorar les pàgines amb una inquietud pròpia de l'adolescent que no pot resistir saber què passarà. Després ja vaig calmar-me una mica i vaig anar gaudint dels esdeveniments amb més tranquil·litat. Curiosa compareixença del Comandant Gadafi, mort en la realitat molt poc després de la publicació de Corsario. El desè exemplar que llegeixo en poc temps de Clive Cussler s'esdevé a Líbia i té relació amb el terrorisme islàmic, un tema que malauradament està molt vigent en l'actualitat. L'objectiu final és la pau entre les civilitzacions, un objectiu que tant en la realitat del nostre món, com en la ficció d'aquest llibre, queda sempre en bones paraules i sembla lluny d'aconseguir.
Publicat per Joan a 10:10 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
divendres, 7 d’agost de 2015
26. ¡Rescaten el Titanic! de Clive Cussler
Escrit el 1976, ¡Rescaten el Titanic! és el nové llibre que m'empasso de Clive Cussler. Realment entre totes aquestes novel·les hi ha de tot, de bo i de dolent, d'original i de repetit, però aquest volum és un dels més entretinguts que he tingut la sort de llegir. En aquesta increíble aventura, en Dirk Pitt ha de tornar a la superfície vuitanta anys després el Titànic, el vaixell més famós de la història enfonsat el 1912. Dins de l'enorme transatlàntic s'hi troba un material químic importantíssim, el bizani, que pot definir de forma clara la primacia de l'ordre polític i militar establert al món a principis dels vuitanta. Nord-americans i soviètics lliuraran una peculiar cursa d'espionatges i contraespionatges per quedar-se el bizani, però serà finalment en Dirk Pitt qui s'emportarà el gat a l'aigua. Bé, feia dies que una novel·la d'en Cussler no m'atrapava en pla "devorapàgines" i, per tant, em dono molt per satisfet! M'agraden molt les lectures "fresques" de l'estiu, aquelles que prens vora l'aigua i no et compliquen la vida. L'obra va ser un best-seller i la pel·lícula un desastre total. És estrany això del film, perquè a mesura que llegia el llibre m'imaginava clarament que estava visualitzant una autèntica pel·lícula d'aquelles de dissabte a la tarda, gaudint com un salvatge i prenent refrescs...
Publicat per Joan a 10:13 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
dissabte, 1 d’agost de 2015
25. Fall of Giants, de Ken Follett
Feia temps que no llegia Ken Follett, un autor que vaig devorar en la meva passada joventut i que em va ajudar molt a distreure hores i, sobretot, a aprendre anglès. He tornat amb Fall of Giants, una bèstia de quasi 1.000 pàgines en anglès que m'ha agradat moltíssim. Resulta fascinant endinsar-se en la novel·la històrica ben construida i, fins a cert punt, imparcial. Ho dic perquè en Follett fa un exercici de neutralitat impecable i reflecteix les diferents visions i vivències de cinc famílies. Cada una d'elles pertany a cinc espais geogràfics diferents dins del marc de la I Guerra Mundial. Les històries de cada família arriben a entrelligar-se entre elles de tal manera que creen una xarxa immensa de relacions personals entre personatges de diferents nacionalitats i estrats socials. Em quedo especialment amb el repàs de mes per mes de l'evolució del conflicte armat de la Gran Guerra. Són molts detalls que destacaria de l'argument i de la redacció del text, però em quedaria curt. El període del primer llibre abarca des de 1911 a 1923 i, a part de la Gran Guerra, el llibre també repassa els esdeveniments històrics que es van succeir durant la Revolució Russa de 1917. Resulta curiós observar com personatges reals i ficiticis es relacionen entre ells i creen noves sinergies que fàcilment podrien haver existit en realitat. Val a dir que ja he comprat la versió catalana pel meu fill i que ja he començat la segona part de la trilogia. El meu retrobament amb en Follett ha estat, doncs, força satisfactori!
Publicat per Joan a 10:16 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Anglesa, English, Ken Follett
dimecres, 29 de juliol de 2015
24. Jesucrist 2.0, de Francesc Torralba
De quan en quan val la pena impregnar-se de reflexions assenyades, coherents i necessàries que ajudin al desenvolupament intel·lectual de la meva humil persona. Pots estar més o menys d'acord amb la versió que Francesc Torralba ofereix del Cristianisme "ara i aquí", però resulta absolutament atractiu fer-hi un cop d'ull i valorar en la seva justa mesura en quin pas es troba un en la seva evolució espiritual, en el cas que s'estigui o no evolucionant en aquest aspecte. M'agrada que en Torralba extregui el bo i millor de la "filosofia" cristiana, dels seus necessaris valors i de la seva execució. Massa gent avui en dia "gaudeix" de la part fosca de l'església i oblida la base essencial del missatge del cristianisme: l'amor. Entenc que el fàcil és criticar-ho tot i quedar-se tan a gust. El que fa Torralba és justificar-ho tot, una tasca ben difícil tenint en compte que l'encaix del cristianisme en el nostre present no és gens fàcil. A més a més l'autor es despulla espiritualment, un acte que mostra valentia i tenir les idees ben clares. Envejo la gent que té les idees tan clares, ja que em compto entre aquells patidors que es passen el dia amb "l'angúnia" del dubte perpetu.
He decidit, per altra banda, que regalaré el meu exemplar a algun amic. Tinc dos companys en ment que poden fruir de la lectura d'en Torralba i serà per a un d'ells que faré córrer el saber.
Publicat per Joan a 10:18 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Català, Catalana, Francesc Torralba
dimecres, 22 de juliol de 2015
23. La Clau Gaudí, d'Esteban Martín i Andreu Carranza
M'ha agradat aquest llibre, bàsicament perquè l'ha escrit gent de casa nostra (Andreu Carranza i Esteban Martín) i és totalment de l'estil de novel·la de ficció i misteri dels best-sellers europeus i nord-americans. La història podria ser fàcilment de Dan Brown o Clive Cussler, amb els seus misteriosos sectaris ultrasecrets i on personatges bons i dolents lluiten per la salvació d'alguna "cosa", altrament secretíssima, que podria modificar o, fins i tot, acabar amb el món. Realment aquest és el tema i en Gaudí i la seva genial Sagrada Família són el teló de fons. Per altra banda, i un cop aclarit que la novel·la d'entreteniment és la meva preferida en aquestes alçades de la meva vida, poca cosa més puc dir. Em quedo amb la reeducació gaudiniana que he rebut, sempre necessària en una persona amb afanys de coneixements. Romanc a disposició del meu destí per tal de poder contemplar en primera persona els set espais gaudinians de la ciutat de Barcelona (de nou) i que sembla ser que descriuen fidelment la constel·lació de l'Ossa Major.
Publicat per Joan a 10:21 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Andreu Carranza, Català, Catalana, Esteban Martín
dissabte, 11 de juliol de 2015
22. Pánico en la Casa Blanca, de Clive Cussler
582 pàgines de més aventures de Dirk Pitt, uau! Aquest cop la manipulació de la ment del president dels Estats Units per part dels soviètics de l'època dels vuitanta. Reconec que m'he distret i he passat una molt bona estona acompanyant en Dirk Pitt en les dieferents aventures viscudes. Una lectura fresca i digne de la primera setmana de juliol i de les vacances estiuenques. Seguim amb l'esquema habitual de les novel·les de Clive Cussler, on els dolents són molt dolents i en Dirk Pitt ha de jugar-se la vida per salvar-nos a tots de les desgràcies. De vegades em pregunto què seria de nosaltres sense aquests herois sovint tan "poc" valorats. Bé, la qüestió és que aquesta història m'ha semblat més original que les anteriors llegides, malgrat que l'estructura és calcada als altres títols de la sèrie Pitt. El fet de controlar la ment des d'un punt fisiològic i psicològic es mou entre la realitat i la ficció, encara que m'ha fet pensar que els ciutadans normals i corrents com ara jo, massa sovint som víctimes dels nostres propis manipuladors mediàtics... així estem. Bé, comencem les lectures estivals amb empenta i amb moltes ganes d'aventures, misteris i energies diverses.
Publicat per Joan a 10:27 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
dimecres, 17 de juny de 2015
21. El Oro de Esparta, de Clive Cussler
No sé si començo a cansar-me una mica, però sento que aquest llibre de Clive Cussler ja l'havia llegit abans. Com que aquest fet és impossible, doncs començo a sentir el feixuc pes de la reiteració. Original és la posada en escena, els enigmes que t'han de conduir al tresor, algun dels espais geogràfics, ...però la resta és "más de lo mismo". La lectura és la prevista: lleugereta, distreta i entretinguda. Els personatges protagonistes, el matrimoni Fargo són la versió Dirk Pitt emparellada i el dolent dolentot d'aquest episodi és calcadet als altres dolents dels altres llibres. La meva passió per les lectures de Clive Cussler està, doncs, en decliu, malgrat que encara tinc l'esperança de reviure-la. Em faig a mi mateix un avís de suspensió en relació al fet d'insistir amb aquest autor. Ve l'estiu, les opcions de lectura són amplíssimes i tampoc cal quedar-se amb un sol autor. El que sí queda clar és que les properes setmanes són extraordinàries pel gaudi de la lectura, i això faré. Deixaré aquesta segona lectura del matrimoni Fargo a la nevera i continuaré amb una altre del Dirk Pitt. Val a dir que aquest exemplar fou l'obsequi de Sant Jordi de la Sònia i que m'ha costat més temps del previst concloure'l. Suposo que el final de curs hi deu haver col·laborat.
Publicat per Joan a 10:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
diumenge, 10 de maig de 2015
20. Coltan, d'Alberto Vázquez-Figueroa
Reconec que he llegit Coltan de l'Alberto Vázquez-Figueroa perquè el vaig trobar a 5 euros a l'Eroski i jo sempre havia volgut llegir alguna cosa de l'espanyol que ha venut més llibres de la història. Aquesta dada la vaig trobar per internet i vés tu a saber. En tot cas, em vaig endinsar en una història peculiar on el marc de fons és aquest mineral bastant desconegut per l'opinió pública i que porta per nom Coltan, així, sense accent a la A. De fet he trobat també coltán, però en aquesta obra es parla de coltan. Bé, el cas és que aquest és un mineral d'extracció sanguinolenta, ja que les condicions dels miners que l'extreuen viuen i treballen en condicions miserables. No només són gent molt mal pagada, sinó que es veu que les mines de coltan generen i han generat multitud de conflictes violents en països africans.En referència a l'obra aquesta, doncs molt bé: m'he entretingut i he après. La història desemmascara les vergonyes del món occidental i la seva economia sense escrúpols, primant sempre el benefici econòmic abans que altres coses. Les grans empreses desconeixedores del concepte ètic de la vida que s'han dedicat a rebentar les riqueses del continent africà en nom del capitalisme. La trama entretinguda i certament misteriosa m´ha deixat també un bon regust de boca. Bé, després de Tuareg, llegida fa una eternitat, el meu segon títol de Vázquez-Figueroa ha estat un encert.
Publicat per Joan a 10:33 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Alberto Vazquez-Figueroa, Castellano, Espanyola
diumenge, 3 de maig de 2015
19. Dragón, de Clive Cussler
Un altre Clive Cussler al sac, i, aquest cop, un dels grossos. Més de 650 pàgines després i diversos dies de lectura passejant per les contrades japoneses m'han dut a conèixer de primera mà com són realment les bombes nuclears. Ho dic perquè he aprofitat la trama per a documentar-me una mica sobre com eren aquestes bombes i per a esgarrifar-me una mica, si és possible, del seu poderós efecte destructiu. Penso que l'autor va establir una connexió entre Japó i l'energia nuclear i va anar al dret per a escriure Dragón.
Reconec un cop més l'originalitat de la història dins dels paràmetres habituals dels llibres d'en Cussler. Els dolents dolentíssims són aquest cop els mafiosos japonesos de les altes finances, enriquits per l'economia del proteccionisme salvatge que caracteritzava l'economia japonesa. Utilitzant els condicionants característics de l'economia de mercat, els japonesos utilitzen el seu poderós imperi econòmic per literalment comprar espais financers propis dels nord-americans. Aquesta situació provoca un canvi en l'estructura política mundial que es veu afiançada pel xantatge que el dolentíssims japonesos fan al president dels Estats Units, mitjançant la distribució de cotxes bombes nuclears dispersats per tot el territori nord-americà. Una pel·lícula amb tots els seus ingredients, vaja... i al Dirk Pitt se li ha girat feina.
Estic, per tant, viciat en la novel·la d'aventures.
Publicat per Joan a 10:36 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
dilluns, 13 d’abril de 2015
18. Ética para Alicia, de Luis Racionero
Quan el meu estimat company Cesc Gonzàlez em va dir "et regalaré un llibre" no em pensava que m'estava fent un triple present. Per una banda hi ha el fet que et facin un regal i que aquest regal esdevingui un llibre. Per una altra, que la lectura sigui absolutament enriquidora i que valgui la pena el temps que hi dediques. Finalment, i com a tercer present, el llibre t'arriba amb la condició sine qua non de tornar-lo a regalar un cop llegit. Agraeixo el regal, he gaudit de la lectura i sento que deixar-lo anar cap a una altra persona és encara un motiu de satisfacció més gran. Per tant Cesc, rep una triple dosi de gratitud. El fet que Ética para Alicia sigui un compendi de temes de filosofia oriental requereix que la persona que el rebi tingui certa sensibilitat i disposició pel tema. Per sort, ja sé qui serà.
Pel que fa al llibre, val a dir que en Racionero em sorprèn un cop més. Després de llegir en el seu dia el mític Cercamón, vaig provar alguna coseta literària més (La sonrisa de la Gioconda, El Cráneo de Akenaton) però, sobretot, m'he afartat de llegir la seva corrosiva columna setmanal dels divendres a El Mundo Deportivo. El Rajador, com li diu el meu estimat amic Antoni Borreguero, destrossa viu cada setmana a Víctor Valdés, Zubizarreta i al Madrid entre d'altres. És curiós observar com aquest polifacètic escriptor treu la vena intel·lectual i escriu un llibre d'aquesta categoria després d'embogir amb el Barça.
Realment el passeig que et convida a fer a través dels camins de la filosofia oriental t'obren els ulls i et fan desmitificar certs dels nostres mites occidentals. Racionero fa de compilador general del misticisme oriental i explica, en primera persona, la percepció que d'aquest en fa l'occidental educat en la nostra cultura judeo-cristiana. L'autor es decanta clarament per la filosofia del zen, del taoisme i de la sensibilitat espiritual oriental. En un moment en el qual pretenem fer híbrids espirituals, l'autor descriu clarament com orient i occident viuen realitats antagòniques i que, entre altres arguments força interessants, ni el racionalisme ni el culte a l'ego són el camí en l'evolució cap a la felicitat. En tot cas, deixem fluir el pensament i esperem que arribi a bon port.
Publicat per Joan a 10:46 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Espanyola, Luis Racionero
dissabte, 11 d’abril de 2015
17. Iceberg, de Clive Cussler
El millor d'aquest "Iceberg" és sens dubte trobar-me amb un dels primers llibres de Clive Cussler, concretament datat el 1975 i, per tant, una de les primeres històries de Dirk Pitt. Són prop de 40 anys els que ha dedicat aquest autor a crear un personatge, un temps que dóna realment per molt. De fet, ja he pogut comprovar com el primer Dirk Pitt és força diferent del de les darreres versions. I no només el personatge, sinó que també m'ha agradat com ha evolucionat l'autor en l'estil de la narració i en la complexitat de les trames.
Iceberg és com una declaració d'intencions, la presentació d'un heroi i un sistema metodològic emmarcat en la novel·la d'aventures. Destaco la presència dels millors avenços tecnològics de l'època, en aquest cas em sembla apassionant com es viu el naixement de l'era dels ordinadors a finals del segle XX. Observo encuriosit que en les altres històries de Dirk Pitt també hi ha una forta presència dels darrers exemples de novetats tecnològiques. En aquesta novel·la els ordinadors creen angoixa davant de les possibilitats tan innovadores i il·limitades que presenten en el seu desenvolupament. Es nota un cert temor davant de les respostes dels ordinadors davant dels conflictes habituals, un fet que que em recorda molt la nostra actualitat.
Per altra banda, i pel que fa a la trama d'Iceberg, doncs penso que no té la intensitat de les novel·les més modernes, però ja es nota que en Cussler és realment un autor força original. Aquest cop és Islàndia el marc geogràfic i un vaixell sorprenentment encastat en un iceberg a la deriva. Un grup de milionaris aliats amb la capacitat analítica dels nous ordinadors arriben a la conclusió que pot acabar adquirint-se un continent, concretament Amèrica del Sud. En Dirk Pitt juga aquest estrany paper de membre de la NUMA, encara que en aquesta novel·la es diu INAM, un paper, com dic, que al mateix temps sembla realment el d'un membre de les forces especials dels Marines o del l'MI6.
La conclusió és que seguiré amb en Cussler.
Publicat per Joan a 10:48 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
diumenge, 5 d’abril de 2015
16. El complot de la media luna, de Clive Cussler
Estic en un moment de la meva vida que ja no m'importa si les novel·les són bones o dolentes, sinó si em distreuen o no. Per tant, llegir en Cussler és llegir una pel·lícula d'acció, probablement fluixeta, però altament entretinguda. Estic, doncs, enganxat a les històries de misteri, persecucions, certes dosis d'història i geografia i una altra part de geopolítica. Poques reflexions de caire emocional o psicològic, simplement aventures.
Aquest "complot" es situa a Istambul i en Dirk Pitt ve acompanyat de la seva família, els seus fills bessons ja madurets, els quals participen com el pare en totes les peripècies. Realment aquesta trama no m'ha atrapat tant com les anteriors, però no es pot negar que no sigui original. De fet, són diverses trames que s'inicien a l'època romana, passen pels inicis del segle XX a Anglaterra i clouen a Istambul i Xipre, passant per Egipte i Jerusalem. De fet, una barreja de territoris i cultures totes entrelligades per un grup terrorista que juga l'estratègia de castigar als propis i passar la culpa als enemics. Com dic en una obra de teatre meva, aquest llibre segueix el principi maquiavèl·lic d'allò de llogar un drac, que elimini les donzelletes i que aconseguir així, la més diplomàtica de les victòries: en poc temps el príncep es convertirà en el rei abans d'hora perquè ell mateix aportarà la solució del problema. El problema és que els principis maquiavèl·lics es veuran col·lapsats per l'antídot del mal, en Dirk Pitt i els seus mètodes del tot inimaginables.
Publicat per Joan a 10:50 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
dissabte, 28 de febrer de 2015
15. El Imperio del Agua, de Clive Cussler
Com que estic en l'època Cussler, he decidit que llegiré Cussler fins que em cansi. De moment no em canso, de manera que 715 pàgines després d'aventures estressants, continuo pensant que aquesta literatura em distreu molt i en vull més. A part de la història habitual de persecucions i misteris, el llibre tracta sobre el tema de la immigració il·legal de ciutadans xinesos als Estats Units, en concret, i del món occidental, en general. Segons una hipòtesi que no sé d'on surt, el govern xinès ha decidit emprar els seus ciutadans com a mercaderia humana, convertint-los en elements inconscients de control dels països occidentals. La idea és portar tants conciutadans xinesos com es pugui a territoris forans, de manera que en el seu moment es creï un clima positiu envers Xina pertot arreu. Les potencies occidentals tindrien unes colònies de xinesos tan grans que ocuparien un espai determinant en les polítiques de cada país. Això posaria la Xina en el primer lloc de l'escalafó del poder mundial que busquen com a súper potència, tant a nivell econòmic com a cultural. Bé, el cas és que el famós Dirk Pitt i la seva NUMA s'encarregaran de desmanegar tota la conspiració del dolent dolentíssim magnat xinès i retornar la justícia al lloc que li pertoca. Tot plegat farcit amb una rocambolesca història d'un tresor perdut en un llac i la seva troballa i recuperació posterior. Uau... un munt d'hores de lectura entretinguda i realment útil en moments d'oci. I continuaré...
Publicat per Joan a 10:52 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
dissabte, 31 de gener de 2015
14. Imperio Perdido, de Clive Cussler
Ahir quan revisava la pàgina web oficial de Clive Cussler vaig llegir que l'autor deia que el seu propòsit és fer sentir al lector que els diners invertits en la compra del llibre han valgut la pena. Simplement té com a objectiu distreure i que t'ho passis bé. Em sembla molt lloable, poc literari, però sincerament molt efectiu. Sovint m'he dedicat a llegir més per auto-obligació que no pas per devoció. Lectures en anglès que a la llarga em resulten tedioses, però realment necessàries, molts cops han alentit la meva voracitat i, segons com, el meu gust per la lectura. Vivim l'esplendor de l'anglès i cal estar-hi amb ell al 100%, encara que penso que llegir en anglès resulta una mica esgotador. Feia temps que volia agafar una història en català o castellà i passar pàgines com un eixelebrat. Una lectura d'aquelles de quan era jove...
Doncs en Cussler escriu per a gent amb aquest plantejament: història d'aventures passa pàginestotal. I jo, delerós d'aquesta opció, he tirat pel dret i amb la directa posada m'he ventilat Imperio Perdido en un tres i no res. Resulta que existeix la possibilitat que la cultura asteca tingui el seu origen en terres indonèsies, un fet que ara per ara no m'interessava massa, però que m'ha semblat ben curiós. Un matrimoni nord-americà carregat de calers, en Sam i la Remi Fargo, formen un equip d'aventurers a la recerca de tresors i emocions. Un dolent, molt dolent els busca per tot arreu i sempre apareix quan menys t'ho esperes. Final feliç i la sensació del The End del final de la pel·lícula.
Un mal llibre? No, de cap manera. Suposo que la literatura té dret a ser també una eina de distracció sense més ambicions. I, de totes maneres, tot el tema dels asteques i la seva cultura resulta d'allò més interessant. Em resulta curiós la co-autoria d'aquesta sèrie dels Fargo amb un altre escriptor, en Grant Blackwood. Aquest fet deu ser la manera legal que deuen tenir elsbestsellers de justificar la tasca realitzada pels en una altra època anomenats "negres" de la literatura. Posen el nom del Cussler en gran i el de l'altre en petit, com si es tractés d'una jerarquia. Ho entenc, però, en què es basa la relació entre els dos? En Cussler mana i l'altre va fent?
La veritat és que seguiré llegint en Cussler i els seus col·legues mentre tingui ganes d'aventures, viatges i emocions fortes. I a passar-s'ho bé, que són dos dies.
Publicat per Joan a 10:59 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
dimarts, 27 de gener de 2015
13. How to be good, de Nick Hornby
How to be good de Nick Hornby és el meu primer llibre acabat de l'any 2015, encara que el portava començat des de l'estiu passat. Una història en plan irònic que em va atrapar de seguida, però que se'm va fer llarga i una mica tediosa al final. En destaco l'originalitat de la història en el sentit que voler convertir-se en una persona bona, estrictament "bona", és un objectiu lloable, però certament complicat. El fet de portar la bondat al seu extrem màxim no és un comportament tan positiu com hom es pot pensar, ja que resulta impossible "l'excel·lència" del bé. Aquesta obra explica la història d'un home que es proposa fer el bé de forma tan global, que a punt està de perdre-ho tot. La seva dona, testimoni involuntari de tota l'experiència de bondat del marit, és una dona de mitjana edat que es veu conduïda als despropòsits que aquest atac de santedat provoca. Com a mínim ens hem distret.
Publicat per Joan a 11:01 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Anglesa, English, Nick Hornby
dilluns, 12 de gener de 2015
12. Inferno, de Dan Brown
La darrera de les lectures del 2014 és Inferno de Dan Brown. De fet era una lectura d'aquelles d'estiu, però es va quedar sorprenentment enganxada a falta d'un centenar de pàgines, bàsicament a causa del relatiu interès que aquesta història em despertava. Després, val a dir, que el desenllaç m'ha semblat bastant millor del que em pensava i encara puc fer una valoració prou positiva. Destaco tres dels temes que en Dan Brown treu a relluir a Inferno: la sobrepoblació mundial, l'enginyeria genètica i la literatura dantesca. De la resta m'oblidaré i quan arribi la pel·lícula ja la veurem. No es pot negar que l'autor té imaginació i sap lligar el fet històric, el literari i Hollywood en una barreja intel·ligent, encara que, pel meu gust, estem davant d'un argument que em sona, poc original i certament, insubstancial. Em quedo amb la distracció lectora, les reflexions filosòfiques i la lectura en un anglès bastant assequible.
Publicat per Joan a 22:22 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Dan Brown, English, Nord-americana
diumenge, 11 de gener de 2015
11. August Heat, d'Andrea Camilleri
Bé doncs, August Heat d'Andrea Camilleri, un llibre comprat a l'estació de Fort William (Escòcia) el passat estiu, llegit pràcticament tot durant el mateix agost i acabat avui 21 de desembre després dels festivals de Nadal de l'escola. Fantàstica manera de practicar l'anglès endinsat en una història estiuenca envoltada de misteris i protagonitzada pel comissari Montalbano. Reconec que després de dos o tres mesos de parada tècnica he hagut de recuperar la memòria de forma urgent. Ha estat senzill, ja que la història no és especialment complicada i l'elenc de personatges no és gaire extens. Els paratges de la costa italiana desprenen realment calor i pura essència estival. El més interessant ha estat, sens dubte, l'estratègia per a caçar l'assassí i la seva suposada auto inculpació. La trama policial i la tasca d'investigació per a resoldre el cas són d'una simplicitat alarmant. Haig de reconèixer, però, que la reflexió final que realitza el mateix Montalbano i el desenllaç final de la història són impactants.
Publicat per Joan a 22:26 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Andrea Camilleri, English, Italiana
dissabte, 10 de gener de 2015
10. Una verdad delicada, de John le Carré
Reconec que llegir John le Carré en castellà és com llegir Pérez Reverte en francès, però bé, vaig aconseguir aquest exemplar molt econòmic i vaig decidir tirar pel dret. Ja fa força dies que vaig acabar Una Verdad Delicada, el qual va acompanyar-me durant les meves caminates d'estiu per aquests camins de Déu. Ha coincidit que aquesta setmana hem anat al cinema a veure El hombre más buscado, la versió cinematogrpàfica de The Most Wanted Man, un altre llibre d'en Le Carré i que també tinc a mitges, a l'igual que mitja dotzena més. De vegades penso que seria bo anar acabant tot allò que un comença, a l'estil de "¡Acaba lo que has empezado!" i alleugerir una mica la tauleta de nit carregada de volums a mitges.
El cas és que Una Verdad Delicada és més que un llibre, és un exercici de reflexió moral que em va deixar trastocat i que va en l'estil del Le Carré ètic. La lectura se'm va fer pesada al començament, ja que col.locar totes les peces al tauler era un exercici de precisió lent i metòdic. Els personatges em semblaven arquetips correctes que havien de desenvolupar el seu paper en aquest sistema. Cadascú en el seu rol, professionals dels seus àmbit i executant ordres sense pensar en res més. El problema sorgeix quan sorgeix l'ètica, el preguntar-se si el que fem està ben fet. La conseqüència difereix segons l'individu i el seu concepte moral, car no tothom té els principis ètics en la mateixa alçada. De fet, estem parlant d'una novel.la, però com dic, em va resultar més un exercici de reflexió. No crec que es pugui fer una gran pel.lícula d'aquesta història, com s'ha fet amb The Most Wanted Man, el públic potser podríem trobar-la poc dinàmica.
Publicat per Joan a 22:32 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Anglesa, Castellano, John le Carré
divendres, 9 de gener de 2015
9. Joc de Trons. Cançó de Gel i de Foc 1, de George R.R. Martin
Què puc dir d'aquesta meravella de la literatura que no s'hagi dit ja? En George R.R. Martin m'ha regalat moments d'autèntic plaer literari, lentes lectures de reflexions i pensaments excepcionals. Per a mi estaríem davant d'una de les lectures de capçalera essencials en tota vida. No és només la història, és la descripció minuciosa de la naturalesa humana a l'estil shakespearià, el gran conglomerat de sentiments, valors, contradiccions i actituds particulars de l'ésser humà. Joc de Trons marca un punt i a part en la literatura, sens dubte aclaparada de títols comercials i intents de súper vendes. La lectura reflexiva de Cançó de Gel i de Foc aporta la necessària dosi de coneixement de la veritable naturalesa humana. Evidentment la creació d'una sèrie televisiva l'ha posat a l'aparador de la nostra societat, sovint poc autocrítica i crescuda per un afany d'intel.lectualisme decrèpit. Joc de Trons fa la nostra caricatura, ens etiqueta a la petita pantalla i ens disecciona en la novel.la. Som el que som i no en som conscients. Llegeix les novel.les de George Martin i busca la teva imatge en aquest recull extens i precís que és Joc de Trons.
Publicat per Joan a 22:35 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Català, George R.R. Martin, Nord-americana
dijous, 8 de gener de 2015
8. The Girl who saved the King of Sweden, by Jonas Jonasson
Fa ja uns quants dies que vaig enllestir aquest llibre, a finals de juny crec que va ser. Bé, The girl who saved the King of Sweden de Jonas Jonasson és un dels títols de moda de l'actualitat i a mi, realment em feia gràcia llegir-lo. Només posar-m'hi vaig veure de seguida que em recordava massa l'estil de McCall Smith i els seus llibres de Botswana i la primera Agència de Detectius femenina. Al principi xales molt amb la fina ironia i el regust dolç de totes les situacions viscudes, fins a que arriba un moment que tant ensucrament empalaga. No puc negar de cap manera l'originalitat del llibre i dels seus personatges, una trama simpàtica i una lectura agradable. Algun dels temes em semblen brutals i molt ben gestionats, però com he dit abans, hi ha un nosequè de pedant que sovint em farta.
Publicat per Joan a 22:41 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: English, Escandinava, Jonas Jonasson
dimecres, 7 de gener de 2015
7. El tiempo entre costuras, de María Dueñas
El darrer llibre que ha passat per les meves mans i per les meves retines ha estat "El tiempo entre costuras". Un llibre de dones? Doncs, depèn de com es miri. Particularment a mi m'ho sembla, encara que no és el primer ni serà l'últim llibre "de dones" que llegiré en la meva vida. El cas és que hi havia una col·lecció de l'Ilustrum, la mare el tenia, i la veritat, llegir en castellà encara em resulta molt fàcil. Total, El tiempo entre costuras el vaig llegir durant l'inici de 2014 i em va deixar un peculiar sabor de boca. No puc dir que no m'agradés, especialment la primera part. Després em va avorrir una mica i tal dia serà estiu i farà un any.
Però això dels "blogs" s'ho mira algú? De fet, no recordava ni la contrasenya per a entrar-hi. La gràcia serà algun dia, en un futur, (espero que molt llunyà) i el passat es posarà al meu nas i m'explicarà els llibres que llegia. De moment comencem l'estiu de 2014 amb aquella renovada sensació d'il·lusió que sempre va bé tenir.
Publicat per Joan a 22:45 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Espanyola, María Dueñas
dimarts, 6 de gener de 2015
6. El Navegante, de Clive Cussler
Necessitava una lectura senzilla per acompanyar les meves caminades i l'arribada de Clive Cussler a la meva vida representa el perfecte company de viatge. Una entretinguda història que m'introdueix en l'imaginari d'un autor del gènere d'aventures i que per necessitats intel·lectuals he volgut entendre a la primera sense fer esforços supletoris.
Publicat per Joan a 22:50 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Clive Cussler, Nord-americana
dilluns, 5 de gener de 2015
5. El Inocente, de Michael Connelly
La casualitat em va portar a la lectura de El Inocente de Michael Connelly a finals de l'any 2013. No sabia molt bé on em posava quan vaig passar la primera pàgina d'aquest llibre i, poc a poc vaig anar enganxant-me amb entusiasme.
El que em va sorprendre en primer lloc va ser la narració en primera persona de tota la trama. Això fa que de seguida el lector simpatitzi amb la peculiar personalitat de Michael Haller, potser l'adequada per tal de desenvolupar-se bé en el món de les lleis i els judicis, però no pot obviar-se que es tracta d'un tarannà no mancat de tics egocèntrics i sentiments de superioritat. Un personatge aquest Michael Haller que t'atrapa i et fa sentir còmplice dels seus actes. Curiós.
El joc ètic entre allò moral o immoral de la llei, els embolics de les trames judicials i un sistema jurídic basat en qui la sap més llarga constitueix gran part del nus de la novel·la. La veritat és que estic força satisfet d'aquesta lectura.
Publicat per Joan a 22:53 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, Michael Connelly, Nord-americana
diumenge, 4 de gener de 2015
4. The Venetian Betrayal, by Steve Perry
Doncs vaig aclarint feineta en aquestes vacances del 2013 i ja tinc acabat The Venetian Betrayal, un llibre necessari per a àvids lectors d'intrigues modernes. Espies i espies dobles, política internacional ben embolicada i una bona dosi d'història antiga completen una entretinguda aventura literària escrita per l'autor nord-americà Steve Berry. És allò del passar-pàgines rapidet i voler saber com va evolucionant l'argument. Curiosament, el llibre de 545 pàgines en qüestió conté 95 capítols més aviat curts, que es diu ràpid, però que et dóna una idea de l'estructura general del volum i de la seva agilitat lectora.
Petits episodis que van per feina, amb molt poca descripció dels elements i molta narració de fets. Particularment ja em va bé aquest sistema, especialment quan l'ansietat forma part de l'esperit de qui escriu aquestes ratlles. Com deia, tots aquests episodis configuren un entramat socio-polític localitzat a les antigues repúbliques soviètiques del centre d'Àsia, on la recerca de la tomba d'Alexandre el Gran ens portarà de retruc a un dels descobriments més importants de la història moderna: la troballa de la vacuna contra la SIDA.
Tot plegat poc creïble, però realment distret.
Com posar la tele i mirar una pel.lícula nord-americana (que ja està bé de quan en quan), amb molta acció i final feliç.
The End.
Publicat per Joan a 23:09 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: English, Nord-americana, Steve Perry
dissabte, 3 de gener de 2015
3. Cincuenta Sombras de Grey, de E.L.James
Costa una mica parlar d'aquest llibre i evitar opinar sobre el sado masoquisme. Si Cincuenta sombras de Grey ha trencat tots els rècords de vendes a nivell mundial és que el seu contingut ha atrapat molts lectors, bàsicament lectores, d'arreu del món. I no crec que ho hagi fet pel seu pseudo romanticisme barat i simple més propi de la novel·la rosa, sinó pel peculiar curs d'iniciació al sado masoquisme al qual tot lector es troba inscrit d'immediat si va passant les pàgines d'aquesta història. El lector de Cincuenta sombras de Grey, ara convertit en estudiant de sado, també ha d'empassar-se més de 500 pàgines de reflexió de la protagonista principal... ufff... problemes mujeriles a tot drap que a un tio com jo li costa una mica de superar en aquest moment. Seré insensible! Alguna cosa positiva hi he trobat: lectura àgil, platgera, d'una superficialitat espaterrant ideal per passar pàgines, i força original pel tema. Això darrer em sembla important: és una història que, si més no, és original. No crec que el món tingui gaires experts en sado... Però, malgrat això, jo em pregunto: per què aquest llibre dels 60 milions de còpies venudes m'ha deixat indiferent? Potser no és la novel·la per a mi, homenet àvid d'aventures literàries, espies britànics, recerques de tombes i algun que altre rotllo depressiu de veterà detectiu de la policia sueca. O potser és que no em calia un curset d'iniciació al sado, ves tu a saber...
Publicat per Joan a 23:16 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Castellano, E.L.James, Nord-americana
divendres, 2 de gener de 2015
2. Daniel, by Henning Mankell
De quan en quan et topes amb una petita obra d'art i dónes les gràcies a Déu o a l'atzar per la sort de la troballa. I penso que quelcom semblant m'ha succeït aquests dies amb la lectura de la magnífica i espectacular obra de Henning Mankell, Daniel, la qual m'ha deixat el cos baldat i el nivell de qualitat literari d'aquest estiu rebentat. Compaginava la lectura de Daniel amb les famoses Cincuenta Sombras de Grey, però ...què puc dir? El popular bestseller de la dècada competint casualment durant uns dies amb una història impactant, salpebrada de misteris i fregant de ben a prop el voraviu de les emocions més intenses. 337 pàgines dividides en tres parts, un petit pròleg i un epíleg. En les dues pàgines del pròleg ens trobem la descripció d'una imatge terrible: una nena enterrada al fang amb símptomes d'haver mort violentament.Estem a Suècia a les acaballes del segles XIX...uf, poca cosa sabem els catalans del que es coïa en aquelles terres el 1878! Però el petit pròleg no ens diu res més. Simplement ens deixa amb l'ai al cor. Comença el llibre amb un viatge a l'Àfrica, una vivència i un retorn a Suècia. En lloc d'un insecte (que és el que es pretenia) portes a casa un peculiar souvenir: un nen negre. Una criatura estranya en un món blanc de neu i humans glaçats. Negre sobre blanc. Els esdeveniments es succeeixen amb celeritat, sense presses, però sense pauses. Particularment ho he viscut com un procés de maduració ètic paral·lel al d'alguns dels personatges de l'obra. El lector ha d'anar assimilant el procés que viu el nen negre com si d'un altre investigador es tractés. Com s'adaptarà una criatura estranya en un món tan diferent al seu? Del desert del Kalahari al gel de Suècia en unes pàgines? Sembla complicat! I el millor de tot és que això no és una pel.li nord-americana en la qual ja t'imagines com acabarà tot, sinó que és una magnífica i espectacular obra de Henning Mankell. La qualitat està, doncs, assegurada.
Publicat per Joan a 23:22 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: English, Escandinava, Henning Mankell
dijous, 1 de gener de 2015
1. El Caballero Invisible, de Valerio Massimo Manfredi
Amb certa il·lusió escric una ressenya d'un llibre tres anys després de la darrera vegada... realment això seria un bon parèntesi literari! Bé, el cas és que ni recordava la manera d'entrar al bloc, ni sabia com havien evolucionat els blocs, ni res de res. Re-inicio, doncs, les meves opinions literàries amb El Caballero Invisible de Valerio Massimo Manfredi.
D'entrada val a dir que vaig comprar aquest llibret per només 1 euro al mercadet dels diumenges de la Part Alta, pensant més en el bon negoci que havia fet que no pas en el llibre en sí. Una història que vaig llegir en dos passeigs: un dia de mar i un altre de muntanya, ...i és que són només 90 pàgines de cavallers templaris i de viatges a través de les muntanyes ibèriques. Poca plana per a tanta història, però precisa en l'argument i ambiciosa en el misteri. Un final sorprenent, algunes mencions històriques a la nostra llengua catalana i una narració en primera persona que crea força complicitat amb el lector són els punts forts que en destacaria.
La primera lectura de l'estiu 2013 ha estat doncs una novel·la històrica de l'italià Manfredi en terres castellanes, amb personatges catalans, protagonistes occitans i amb final gallec a Santiago de Compostela! | 0.693475 | curate | {"ca": 0.9367826209421871, "en": 0.010386592493486373, "da": 0.000404901063305401, "fr": 0.006971340046475601, "es": 0.03779663403985635, "it": 0.00117949440180269, "de": 0.0011442856136891768, "ru": 5.28131821702697e-05, "fi": 5.28131821702697e-05, "cs": 0.0011266812196324204, "pt": 0.003450461235124287, "st": 0.0003696922751918879, "pl": 0.0002816703049081051} | https://anarllegint.blogspot.com/2015/ |
mc4_ca_20230418_11_765610 | Jardins instal·larà jocs infantils i arbres que generen ombra i reduïxen l’impacte acústic en la remodelació de la plaça de Maria Mazzarello – Compromís per València
Publicat el 13 juliol 2018 en 2018, Ajuntament, Exposició, Parcs i Jardins, Pilar Soriano
D’altra banda, l’enjardinament de la plaça es farà amb arbrat capaç de generar ombra en este espai i reduir l’impacte acústic de la plaça sobre els edificis que l’envolten. «La ubicació estratègica dels arbres pot ajudar a refredar l’aire entre 2 i 8 graus, reduint així l’efecte d’illa de calor urbà. A més, viure a prop d’espais verds urbans i tindre accés a ells té aspectes molt positius per a la ciutadania, fins i tot pot millorar la salut de les persones, tal com diuen molts estudis», ha explicat la regidora de Parcs i Jardins, Pilar Soriano.
Així, es crearan dos àrees totalment contraposades; la primera, de zona verda amb arbrat, on els camins discorreran entre praderia per accedir als bancs, i la segona es materialitzarà com una àrea de joc infantil.
Les zones de pas es materialitzen mitjançant un paviment. Es crearan bancs de formigó en els desnivells, la qual cosa generarà espais de descans al llarg d’algunes zones del recorregut. L’àrea de joc es deprimix respecte a la cota de la plaça, per minimitzar el seu impacte visual i afavorir una millor supervisió per part dels pares i mares.
El multijoc consistix en una passarel·la elevada. Davall d’esta es projecta una superfície de paviment de seguretat que varia la seua alçada amb la generació d’un joc de topografia. Hi ha un tobogan, una xarxa horitzontal, engronsadores i un laberint de cordes, entre d’altres elements.
Esta actuació és la tercera que duu a terme en un any la regidoria de Pilar Soriano en el barri dels Orriols. Cal destacar l’actuació en la plaça de l’Ermita, «un lloc que ha passat de ser un fangar totalment abandonat a un espai verd central per al barri, dissenyat per tots els veïns i veïnes a través d’un procés participatiu, que posa en valor la trama històrica de la zona i l’ermita de la plaça».
Arxivat en: 2018, Ajuntament, Exposició, Parcs i Jardins, Pilar Soriano
← EMT estrena EMTV, amb informació d’actualitat i d’interés per als i les usuàries del servici, i connexió Wifi gratuïta
El Consell Escolar Municipal aprova sis intervencions més en escoles dins del Pla Edificant → | 0.890467 | curate | {"ca": 0.9754838709677419, "fr": 0.024516129032258062} | http://valencia.compromis.net/2018/07/13/jardins-installara-jocs-infantils-i-arbres-que-generen-ombra-i-reduixen-limpacte-acustic-en-la-remodelacio-de-la-placa-de-maria-mazzarello/ |
mc4_ca_20230418_2_336762 | Ordenen l'embargament de l'habitatge de Mas pel 9-N - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
També s'embarguen béns d'Homs, Ortega, Vilajoana i Rigau
efe 13.12.2017 | 08:28
L´expresident Artur Mas arxiu/acn
El Tribunal de Comptes va ordenar l'embargament preventiu de l'habitatge que l'expresident de la Generalitat Artur Mas va dipositar per cobrir la fiança de 5,2 milions d'euros que li va imposar per la despesa de diners públics en la consulta del 9-N del 2014.
Després de consignar 2,9 milions d'euros en efectiu, Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau i l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana van dipositar el 23 de novembre passat diversos immobles com a garantia per cobrir la fiança de 5,2 milions. La instructora del Tribunal de Comptes va ordenar als Registres de la Propietat competents que procedeixin a executar l'embargament provisional d'aquests immobles, segons detalla en una providència, a la qual va tenir accés Efe.
Cinc dies per recórrer
En la seva resolució, que es pot recórrer en un termini màxim de cinc dies davant la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes, la instructora detalla que va ordenar l'embargament dels habitatges aportats com a fiança per Mas –a Barcelona–, Homs –a Taradell (Osona)–, Ortega –a Barcelona–, Vilajoana –a Barcelona– i Rigau –a Ribes de Freser (Ripollès).
Després que Mas i els seus exconsellers dipositessin tots aquests béns com a fiança, juntament amb les taxacions pericials que acrediten el seu actual valor de mercat, la instructora va procedir a sol·licitar la certificació de totes les càrregues i gravàmens que tenien, «amb la finalitat de comprovar si el valor net dels béns arribava a la quantia suficient» per entendre assegurada la quantitat restant del suposat abast als fons públics.
Un cop acreditat que els béns immobles aportats sí que tenen el valor suficient per cobrir la fiança, la instructora ha acordat en la seva resolució, datada el 4 de desembre passat, embargar els béns «en quantitat suficient per assegurar el dret de la Hisenda Pública a reintegrar-se dels possibles perjudicis» econòmics derivats en la despesa pública del 9-N.
Per aquest motiu, la instructora del Tribunal de comptes ordena als Registres de la Propietat competents perquè procedeixin a la pràctica dels embargaments preventius de les finques ofertes per Mas, Homs, Ortega, Rigau i Vilajoana.
Mor als 69 anys el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada | 0.868489 | curate | {"ca": 0.991045991045991, "de": 0.008954008954008955} | http://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2017/12/13/ordenen-lembargament-lhabitatge-mas-pel/449310.html |
mc4_ca_20230418_10_177867 | solidaritat | Des de la Mediterrània
Pàgina d'inici › Posts tagged solidaritat
Cada cop ens arriben més i més imatges de la terrible catàstrofe del Japó, però d’una manera especial ens colpeixen les imatges del dolor. Del dolor que els supervivents van experimentant a mesura que troben o no els seus éssers… | 0.689447 | curate | {"ca": 1.0} | https://desdelamediterrania.cat/tag/solidaritat/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_72544 | El dia 27 de setembre de 2014 és un dia històric. El President de la Generalitat va signar el decret de convocatòria de la consulta del 9N2014. Després de la signatura, la campanya ARA ÉS L’HORA que promouen l’ANC i Òmnium Cultural, engega per a donar suport a una Consulta que ha de permetre els catalans decidir lliurement, pacíficament i democràticament el seu futur, amb les premisses de que la convocatòria gaudeix plenament d’empara legal, legitimitat democràtica i del suport d’una àmplia majoria de la societat catalana i de la complicitat de la immensa part dels ajuntaments de Catalunya. Res ni ningú podrà tombar l’empenta d’un poble decidit, unit i il·lusionat. La campanya unitària pel Sí-Sí està a punt per a posar-se en marxa el 4 d’octubre o quan el Tribunal Constitucional, si així ho determina, suspengui la Consulta. ARA ÉS L’HORA buscarà arribar a totes les cases de Catalunya a través de 100.000 voluntaris que s’uneixin a un projecte il·lusionant per parlar amb tothom i dibuixar el futur del país entre tots.
Publicat per ANC SEGARRA a 3:22
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: 9N, 9N2014, ANC; Segarra per la Independència, CatalansVote9N, CONSULTA, convocatoria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
ANC SEGARRA
LA SEGARRA PER LA INDEPEDÈNCIA és una assemblea comarcal integrada dins l’Assemblea Nacional de Catalunya. El nostre full de ruta passa per desenvolupar actes de mobilització i conscienciació de la població orientades a assolir una majoria social sòlida en favor de l’autodeterminació de Catalunya, fomentar la participació en l'Assemblea Nacional de Catalunya i actuar perquè el màxim número de consistoris de la Segarra s’adhereixin al moviment de Municipis per la Independència. Dins aquest marc, programem xerrades, conferències i col•loquis al llarg dels municipis de la Segarra, es mantenim contactes amb representants d’entitats civils, partits polítics i demés col•lectius representatius de la ciutadania i difonem documentals, estudis i opinions d’experts que posen de manifest la necessitat urgent de Catalunya d’assolir la condició d’Estat sobirà. La Junta coordinadora està formada per: - Coordinador: Juli Lago - Secretària: Montserrat Martí - Tresorer: Gabriel Farrando - Vocals: Joan Noguera, Josep Casanovas, Carme Diví, Jaume Garravé, Antoni Minguell, Roser Martí, Albert Flotats, Anna Vilaró, Daniel Martínez i Rosa Mas Contacte: [email protected] | 0.869981 | curate | {"ca": 1.0} | http://anc-segarra.blogspot.com/2014/09/estem-convocats.html |
mc4_ca_20230418_0_676133 | Daiwa Megaforce Marró comprar i ofertes a Waveinn
Descripció Daiwa Megaforce
Les barres de Megaforce tenen poc volum.
Són ideals per als pescadors itinerants, la pesca en vaixell o la pesca de grans depredadors.
Top Acció.
Cargol en tap de metall al taló antixoc.
Vols comprar Daiwa Megaforce? No busquis més! waveinn t’ofereix una gran varietat en Canyes de la millor qualitat. Descobreix les últimes promocions de Equip de pesca a waveinn. Amb la total qualitat i garantia de Daiwa, els articles de Canyes també estan disponibles amb vàries talles i colors. Troba tot el que necessitis per practicar esport en un sol lloc!
Característiques Daiwa Megaforce
Marco antonio - 02/01/2020
Molt bé tot. bon servei
Muy bien todo. Buen servicio
Gran diàmetre, però amb bon contrast
Large diameter, but with good contrast | 0.589791 | curate | {"es": 0.14609571788413098, "ca": 0.7241813602015114, "en": 0.11712846347607053, "no": 0.012594458438287154} | https://www.waveinn.com/botiga-nautica-pesca/daiwa-megaforce/136353896/p |
mc4_ca_20230418_14_630919 | Cavallers, torre des
C CA 1 Col·laborador/a 37 Visites Bústia de suggeriments
Cavallers, torre des HIST/ARQUIT Torre de defensa ja desapareguda que se situava a la vénda de Forada , quartó de Portmany , actual municipi de Sant Antoni. La primera notícia pertany a l’any 1643. En aquella contrada encara existeix cas Cavallers, casament on cal pensar que s’aixecà aquesta fortificació. El seu nom prové dels cavalls armats ( cavall armat/cavalleria) que els consenyors de l’illa instituïren després de la conquesta de 1235; a cas Cavallers hi degué viure un d’aquestos encarregats de la defensa de l’illa. [AFA] | 0.736567 | curate | {"fr": 0.033112582781456956, "ca": 0.9586092715231788, "en": 0.008278145695364239} | http://www.eeif.cat/veus/Cavallers-torre-des/ |
macocu_ca_20230731_6_287766 | That’s entertainment!
1 comentari
Politòleg, se’m va oblidar dir-te ahir que, com més ho pense, menys m’agrada que compares el PCE i el Bloc amb el Front del Poble Judaic i el Front Judaic del Poble, o com siga, que ara no m’ix. Que no som ni pareguts! Que no, que no i que no! Te m’has fet ara un “compromissari”, ves per on, com es noten els beneficis pantagruèlics que has rebut gràcies a eixe malaurat pacte. Au cacau!
Leave a comment | 0.685977 | curate | {"ru": 0.048723897911832945, "es": 0.08120649651972157, "ca": 0.814385150812065, "gl": 0.02088167053364269, "en": 0.03480278422273782} | |
mc4_ca_20230418_13_288650 | El blog d'en Xavier Bonastre: L'Ametlla de Merola: la cursa de l'Arcadi
Bona cursa. Llàstima de no haver-la pensat fer abans. Un any d'aquests l'haig de fer, que sempre m'han parlat bé.
Sort amb el nou horari!! !
Bonic record, el d'aquesta triatló...
Segueixes tenint un cronòmetre a les cames. Grannnnnnnnnnnn!! ! | 0.401986 | curate | {"ca": 0.9016393442622951, "es": 0.036065573770491806, "fr": 0.006557377049180328, "tr": 0.05573770491803279} | https://xbonastre.blogspot.com/2012/09/lametlla-de-merola-la-cursa-de-larcadi.html |
mc4_ca_20230418_16_631831 | Medds Farmhouse Rosedale Abbey Regne Unit - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Medds FarmhouseRosedale East, Rosedale Abbey, Regne Unit - Veure al mapaExcepcional10,0Basada en1comentariMedds FarmhouseVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 24 fotosUbicació excepcional 10,0Veure al mapa10,0UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsaparcament de cotxesinstal.lacions de barbacoamagatzem d'equipatge
Sobre l'allotjamentDescripcióAl visitar Rosedale Abbey, vosté es sentirà com a casa a Medds Farmhouse, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. El Medds Farmhouse, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, magatzem d'equipatge, instal.lacions de barbacoa. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Medds Farmhouse és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Rosedale Abbey.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxes Àpats, begudes i refrigeriinstal.lacions de barbacoa Serveis i comoditatsmagatzem d'equipatgezona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionscalefaccióneverareproductor de DVD/CDempolles d'aigua de cortesiarentadora estris de cuinarenta vaixelles Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.889213 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/medds-farmhouse/hotel/rosedale-abbey-gb.html |
macocu_ca_20230731_8_467973 | CONTACTE
Olivada verda elaborada amb olives 100% arbequines, varietat molt apreciada, de mida molt reduïda i sabor molt intens.
Ideal com a aperitiu per acompanyar un canapè o barrejar amb un oli d'oliva arbequina per una bona amanida. També és ideal per acompanyar la pasta amb tomàquet natural i orenga.
Aquesta varietat té un color lleugerament marronós i un gran sabor. Amb ella s'elaboren olis d'oliva de gran qualitat. | 0.697111 | curate | {"en": 0.01909307875894988, "ca": 0.9809069212410502} | |
macocu_ca_20230731_8_103043 | Joc en línia Animal Fun Race. Juga el joc en línia gratuïts Animal Fun Race. Descarrega el joc Animal Fun Race. Jocs Raça - Funny Games
Argument de porc amb una ovella, i que les ovelles i gobi avançament. M'agradaria veure com aturar el porc seus tractaments de fang que s'executin.
Joc Animal Fun Race en línia
Descripció del joc Animal Fun Race la línia. Com jugar el joc en línia Argument de porc amb una ovella, i que les ovelles i gobi avançament. M'agradaria veure com aturar el porc seus tractaments de fang que s'executin. Però les possibilitats de porc gran, perquè els opositors tampoc una balena en la carrera. Direcció Galteres sap, només has de seguir el ritme del seu canvi de les potes: esquerra, dreta, esquerra ... Controls: tecles de fletxa esquerra-dreta. | 0.651332 | curate | {"ca": 0.9698952879581152, "en": 0.030104712041884817} | |
mc4_ca_20230418_14_492498 | Biblioteca Marià Vayreda - Olot - Dossier de premsa - Olot prepara el camí per fer el nou dipòsit municipal d'aigua
Olot prepara el camí per fer el nou dipòsit municipal d'aigua
28 d'abril de 2018 | Diari de Girona
?El nou equipament de Benavent garantirà el subministre i la pressió a tota la ciutat
Gelis va explicar que l'Ajuntament ha optat per la figura de servitud amb la voluntat que a partir de l'execució del dipòsit en un termini de 4 anys puguin canviar de figura, perquè la classificació urbanística és de sòl urbanitzable.
La servitud de pas consisteix en el dret de passar pel camí amb vehicles encara que la propietat sigui d'un altre. Pel que fa al terreny on va a parar el camí i que ubicarà el dipòsit, l'Ajuntament l'ha comprat i el paga en anualitats de 2.000 ?.
El nou dipòsit tindrà una capacitat de 3.000 m3. El cost està quantificat en 2,3 milions d'euros que seran finançats íntegrament per l'empresa concessionària de la distribució d'aigua. La previsió és que el dip...
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/04/29/olot-prepara-cami-nou-diposit/910457.html?utm_source=rss | 0.750011 | curate | {"ca": 0.9030192131747484, "en": 0.0969807868252516} | http://www.bibgirona.cat/biblioteca/olot/documents/344019 |
oscar-2301_ca_20230418_6_159658 | La diferència entre un espectacle de cabaret i qualsevol show que contingui música, cançons i altres disciplines artístiques com dansa, acrobàcia o titelles, roman en la seva voluntat de transgressió. Històricament, és el gènere on es van poder veure els primers transvestits sobre un escenari o els acudits polítics i sexuals més incorrectes en èpoques amb menys llibertat d’expressió que l’actual. Representa, doncs, i encara avui dia, un espai on es qüestiona la moral establerta del moment per demostrar que la indecència no existeix més enllà dels prejudicis. Cabaret Victoria pren alguns elements (sobretot formals) del cabaret però el seu propòsit és molt més innocent: entretenir al públic; fer que s’oblidi dels seus problemes mostrant-li el que en realitat és un homenatge a la literatura fantàstica del segle XIX. Així, barregen números musicals amb textos de Edgar Allan Poe, Baudelaire, Rimbaud o Julio Verne demostrant un gust exquisit en la selecció d’històries, tant com en el vestuari, els objectes, els elements escenogràfics i la molt aconseguida estètica steampunk. Dirigit per Felipe Cabezas i Pere Cabaret, no se li pot negar l’amor i l’entusiasme que tota la companyia desprèn envers el que fan i és aquesta alegria contagiosa un dels punts forts de l’obra. L’altre són les excel·lents cançons composades per Pere Cabaret (co-escrites amb Gabriel Sicilia) que ell mateix executa al piano en directe: divertides, intel·ligents i amb els arranjaments justos. És, en definitiva, un entreteniment molt simpàtic, una mica desigual, però ple de bones intencions que, a més, conté moments de gran bellesa escènica com al passatge titulat El hombre de arena. | 0.899994 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.teatrebarcelona.com/recomanacio/alegre-homenatge-literari-ivan-f-mula-7023 |
crawling-populars_ca_20200525_5_28158 | Un jove metgessa que treballa a l'Aràbia Saudita es presenta a les [..] | 0.574208 | curate | {"ca": 1.0} | : /cine/pelicula/las-letras-jordi-flm22663.html |
crawling-populars_ca_20200525_11_46945 | La darrera manifestació a Barcelona en defensa de les pensions. Foto: ACN
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari | 0.603811 | curate | {"ca": 0.9411764705882353, "de": 0.058823529411764705} | : /tarragona/noticia/26898/ccoo/ugt/criden/nova/manifestacio/aquest/dissabte/defensar/pensions |
oscar-2301_ca_20230418_7_203313 | Sóc Marc Monés, il.lustrador i dissenyador gràfic d’Esparreguera afincat a Bolvir, la Cerdanya. Desde fa més de 25 anys treballo com a freelance, il.lustrant llibres i contes, jocs infantils, i treballant en infininitat de projectes per Agències de publicitat i empreses vàries tant a nivell nacional com internacional.
Inici / Mascaretes reutilitzables de roba homologades / Mascaretes d'autor / Marc Monés
Ordena per popularitat Ordena per més recent Ordena per preu: de menor a major Ordena per preu: de major a menor | 0.763956 | curate | {"ca": 1.0} | https://bocat.cat/categoria/mascaretes-reutilitzables-de-roba-homologades/d-autor/marc-mones/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_259475 | És il·lustratiu i interessant de visualitzar, res de l'altre món. Cliqueu aquí! PS: No sabia si posar-ho en aquest apartat exactament.
És MOLT MOLT MOLT guapo. Moltíssimes gràcies per compartir-ho | 0.58634 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_26030 | El valor de referència d’un immoble és el determinat per la Direcció General del Cadastre com a resultat de l’anàlisi dels preus de totes les compravendes d’immobles que es realitzen davant de fedatari públic, en funció de les característiques cadastrals de cada immoble.
El valor de referència d’un immoble és una de les característiques econòmiques de la seva descripció cadastral i no ha de superar el valor de mercat. Per això, s’aplicarà un factor de minoració publicat al BOE del 14 d’octubre de 2021 i que serà del 0,9 per a l’any 2022.
A més de la seva funció descriptiva, el valor de referència de cada immoble servirà com a base imposable dels Impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD) i sobre Successions i Donacions (ISD).
No obstant això, si el valor declarat, el preu o la contraprestació pagada són superiors al valor de referència de l’immoble, es prendrà com a base imposable la major d’aquestes magnituds.
Així, el valor de referència de l’immoble serà la base mínima de tributació en aquests impostos.
A més, en el supòsit de subjecció a l’ITP i AJD en la modalitat d’actes jurídics de les primeres còpies d’escriptures públiques que tinguin per objecte béns immobles, quan la base imposable es determini en funció del valor d’aquests, aquest no podrà ser inferior al seu valor de referència.
Finalment, quan el valor de referència hagi estat la base imposable en el tribut que gravi l’adquisició d’un immoble, aquest s’ha de tenir en compte per aplicar la regla de determinació de la base imposable de l’Impost sobre el Patrimoni a què, si és el cas, s’estigui subjecte. Per tant, el valor de referència només podrà afectar l’Impost sobre el Patrimoni en els immobles adquirits a partir d’1 de gener de 2022, en cap cas al patrimoni preexistent.
La diferència principal amb el valor cadastral és de càlcul: el valor cadastral dels immobles s’actualitza, si escau, per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, i serveix de base imposable a l’Impost sobre Béns Immobles. En canvi, el valor de referència dels immobles urbans es determinarà any a any, de forma simultània en tots els municipis, i servirà de base imposable als Impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i sobre Successions i Donacions. No estarà protegit, i es publicarà de forma permanent a la seu electrònica del Cadastre.
El valor de referència dels immobles es determinarà, any a any, per aplicació de mòduls de valor mitjà, basats en els preus de totes les compravendes d’immobles efectivament realitzades davant notari o inscrites en el Registre de la Propietat, i obtinguts en el marc dels informes anuals del mercat immobiliari que elabora la Direcció General de Cadastre.
Aquests mòduls s’assignaran als productes immobiliaris representatius per zones del territori anomenades àmbits territorials homogenis de valoració, i es correspondran amb els preus mitjans de les compravendes.
Els mòduls de valor mitjà aplicables en cada cas es publicaran anualment, en forma de mapes de valors, a la seu electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es). En aquesta seu electrònica serà possible consultar els imports dels mòduls, les característiques dels productes immobiliaris representatius i la delimitació dels àmbits territorials.
Els valors de referència individualitzats estaran disponibles a la seu electrònica del Cadastre a partir de l’1 de gener de 2022, un cop tramitat el procediment per a la seva determinació, La seu electrònica del Cadastre oferirà la possibilitat de consultar i certificar el valor de referència d’un immoble a una determinada data.
A més, els titulars cadastrals podran obtenir un certificat de motivació del valor de referència a una determinada data, de manera que disposin de totes les dades i elements tècnics emprats per a la seva determinació.
La impugnació del valor de referència només podrà produir-se quan tingui efecte fiscal, i sigui base imposable dels impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats o sobre Successions i Donacions.
Si té la intenció de transmetre la seva propietat aviat, seria convenient analitzar l’impacte d’aquest canvi normatiu. La Cambra de la Propietat Urbana està a disposició dels seus associats per aclarir els dubtes existents sobre el nou valor de referència.
©2022 Cambra de la Propietat Urbana de Manresa i el Bages | Avís legal | Ús de cookies | Política de privadesa
Gestiona el consentiment
Privacitat i galetes (cookies): aquest web utilitza galetes -de tercers- amb finalitats estadístiques i de servei. En fer click en el botó "Acceptar", acceptes l'ús que fem de les galetes.
Funcional Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense una citació, el compliment voluntari per part del vostre proveïdor de serveis d'Internet, o registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només amb aquesta finalitat no es pot utilitzar normalment per identificar-vos.
Màrqueting Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars. | 1 | perfect | {"ca": 0.9611082429874376, "en": 0.03889175701256238} |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.