id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_17_373432 | TOT FET A CASA: 11/06/14
PANELLETS DE BOLETS
Enguany volia fer els panellets diferents, i mirant per aquí i per allà... vaig veure els de l'Anna del bloc M'agrada cuinar, força originals, adients per l'època i a més a més aquest any fins i tot en trobo jo de bolets, això vol dir que n'hi ha molts!! !
Oi que queden xulis? Doncs vinga que us explico com es fan.
Agafem un tros de la massa de panellets, que ja tindrem feta del dia d'abans, tal com us vaig explicar en l'entrada de Panellets-Massapà, i en fem un cilindre per tal de fer tantes porcions com panellets.
De cada porció en fem una boleta que serà un panellet de bolet.
Ara per tal de donar forma de bolet a les boletes (mare meva quin joc de paraules! ), agafem una ampolla ben neta i posem una bola al bec.
Ho veieu? Jo vaig utilitzar una ampolla de vi, i mica en mica, pressionant la bola cap a baix amb molt de compte, anem donant al massapà la forma de bolet. Ho retirem amb molta cura i acabem d'arranjar-los amb les mans.
Jo els hi vaig allargar una mica més el nas afegint-hi massapà perquè després poguessin quedar més sucats de xocolata.
Els pintem amb ou i els enfornem tal i com us explico en l'entrada dels Panellets.
Quan ja siguin cuit i estiguin freds, fondrem xocolata de cobertura al microones i anirem sucant-hi les potes dels bolets.
Per acabar-los de guarnir i perquè quedin més autèntics, abans de que s'endureixi la cobertura, hi afegirem encenalls de xocolata com si fossin les arrels.
I ja posat, com que la meva filla m'havia demanat que fes molts panellets de xocolata, vaig agafar una mica més de massa, hi vaig afegir una cullerada de xocolata en pols i vaig amassar-ho fins que va quedar homogeni i la xocolata es va integrar al massapà.
Aprofitant que m'havia quedat xocolata fosa, els vaig anar banyant en el bol, submergint-los un per un amb una forquilla, d'aquesta manera s'escorren i podem treure l'excedent de xocolata.
Els vaig anar col·locant en un paper del forn, els vaig guarnir amb encenalls i els vaig deixar una estona a la nevera per tal de que la xocolata s'endurís i quedés cruixent.
Ben fàcils i no s'ha de coure!, i la veritat és que van tenir molt d'èxit.
Aquí els teniu, es van acabar ràpid!! !
I si voleu fer-ne d'assortits recordeu de passar per l'entrada dels Panellets.
Etiquetes de comentaris: Castanyada, postres, receptes, sense gluten, xocolata | 0.768859 | curate | {"en": 0.01836821870995301, "ca": 0.9521571977787271, "fr": 0.0008543357539513029, "gl": 0.00854335753951303, "es": 0.016232379325074753, "br": 0.003844510892780863} | http://totfetacasa.blogspot.com/2014_11_06_archive.html |
macocu_ca_20230731_6_351151 | Centre de Documentació
Expositor de novetats | Documents entre 22/06/2012 i 22/06/2012
Prova d'avaluació de sisè curs d'educació primària 2012
01. Relacions internacionals
MEM
03. Desenvolupament econòmic
Desenvolupament sostenible, una estratègia econòmica per a Catalunya / Pere Torres [pdf] PART DE: Medi ambient, tecnologia i cultura, núm. 49 (juny 2012). Departament de Territori i Sostenibilitat [web >] Desenvolupament sostenible
ANU
10. Transport | 0 | curate | {"ca": 0.8918918918918919, "de": 0.013513513513513514, "es": 0.05405405405405406, "en": 0.02702702702702703, "eb": 0.006756756756756757, "cs": 0.006756756756756757} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_306641 | Arribe l'hora de la veritat en la lliga amb els propers quatre partits,per començar... L'escenari del partit... El partit es jugue dimecres a les deu de la nit i será retransmès per TV3 i LaSexta... Ara ja s'han acabat les rotacions com va demostrar en Pep al camp del Getafe,jugaran els titulars amb alguna excepció... El Sevilla es actualment el tercer classificat i intentará treure quelcom positiu de la seua visita al estadi i més venint de perdre a València ciutat(a causa d'això tindrà la baixa d'Adriano per sanció). EDITO:el porter Palop i l'entrenador Manolo Jiménez també son baixa per sanció... Recull de premsa: Palop i Adriano no jugaran amb el Sevilla davant el Barça El bon rotllo reina al Barça abans de rebre el Sevilla Al Barça se li dóna bé el Tourmalet Messi no s'entrena per unes molèsties estomacals però estarà a punt contra el Sevilla Apa,ja podeu dir els vostres pronòstics/comentaris. 2-0(Eto'o/Iniesta).
chorreo!!!!!!!! si segueixen amb aquest ritme arrassaran al cuernabeu...ni higuain ni huntelaar ni polles en vinagre | 0.830287 | curate | {"ca": 0.9674329501915708, "es": 0.018199233716475097, "pt": 0.014367816091954023} | |
macocu_ca_20230731_7_186402 | Actualitat Notícies
L Ajuntament de Dénia encarrega a PATECO un estudi de viabilitat per al desenvolupament d’un centre comercial obert en el Mollet d’Espanya
La pretensió municipal de construir un centre comercial obert en la zona nord del port de Dénia ha donat un pas més després de l encàrrec a l Oficina del Pla d Acció Territorial del Comerç (PATECO) de la realització d un estudi de viabilitat per a valorar quins tipus de comerços i empreses podria albergar aquest futur recinte comercial.
Durant el desenvolupament de la trobada, l alcaldessa de Dénia ha traslladat a Agustín Rovira les especificitats que ha de contemplar el projecte. Entre aquestes, que el futur complex quede integrat amb la ciutat a través d edificacions que no sobrepassen en altura a les cases del barri limítrof de Baix la Mar, així com que compte amb carrers amplis. “El tipus de construcció ha d assemblar-se al centre comercial Las Rozas Village de Madrid”, ha indicat Kringe.
PATECO és una entitat tècnica integrada en el Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de la Comunitat Valenciana, de la qual depén jurídicament i funcionalment; la seua funció principal és la realització d estudis, investigacions i projectes sobre el territori i l activitat econòmica, especialment en l àmbit del comerç.
Informació | 0.880122 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_674071 | Diari de Girona – Joaquim Nadal
Joaquim Nadal 2018-12-20T17:05:46+01:00 21/12/2018|
El Museu d’Art de Girona ens presenta una exposició temporal sobre Mela Muter. Des del 24 de novembre de 2018 fins el 23 d’abril de 2019 podrem admirar, analitzar, resseguir l’obra i la biografia d’aquesta artista polonesa que tant d’impacte va produir a la Girona de 1914.
De Paris a Girona. Mela Muter i […]
Joaquim Nadal 2018-07-12T10:11:06+02:00 13/07/2018|
Fa unes setmanes em vaig referir a la convocatòria dels premis Toni Cobos feta des del Grup de recuperació i estudi de la tradició arquitectònica (GRETA). Hi vaig insistir en el valor i la importància de la Llei del paisatge (Llei 8/2005, de 8 de juny de protecció, gestió i ordenació del paisatge) […]
Joaquim Nadal 2017-06-11T16:30:00+02:00 16/06/2017|
El tema del nou hospital de Girona suscita posicionaments diversos i propostes de localització en conflicte. Convé recordar que venim d’un temps, no gaire llunyà, en que el Govern de Catalunya va convocar un concurs arquitectònic per substituir l’actual estructura del vell Hospital (la Residència […]
Joaquim Nadal 2016-10-23T17:59:32+02:00 29/05/2011|
La veritat és que no. Els nou anys que fa que vaig deixar l’alcaldia m’han permès mirar-me les coses amb un punt de distància, amb implicació personal i política, però sense aquest sentiment tan íntim que alguns voldrien creure que existeix, que podria fer dir: Mira, finalment, en Quim Nadal ha perdut una cosa que era una mica seva. Doncs no. La ciutat és de tots i ho segueix essent. […]
Joaquim Nadal 2016-10-23T17:59:52+02:00 09/01/2011| | 0.725737 | curate | {"ca": 0.8150728309056364, "de": 0.06459784673844206, "it": 0.011399620012666244, "en": 0.10702976567447751, "mk": 0.0018999366687777073} | https://www.joaquimnadal.cat/categories/entrevistes/premsa-escrita/diari-de-girona-premsa-escrita/ |
mc4_ca_20230418_14_766822 | Xòfer d'envasat
Busquem a un xòfer d'envasat per la zona de Catalunya i Aragó. [+]
CAP actualitzat
Experiènica com a xòfer
Enginyer/a per a la direcció d'obra, posada en marxa i millora contínua (Épila)
L'equip d'Enginyeria de bonÀrea dissenya, fabrica i instal·la les línies logístiques de moviment, emmagatzematge i paletitzat de caixes des de producció fins expedició. Les principals tasques de la persona que s'incorpori en aquest equip seran: - Direcció d'obra de muntatge de maquinària d'emmagatzematge, transport i paletitzats de caixes dissenyades per bonÀrea. - Posada en marxa d'aquestes instal·lacions. - Millora contínua de les instal·lacions per anar adaptant-se als canvis de mercat o de producció. [+]
L'equip d'Enginyeria de bonÀrea dissenya, fabrica i instal·la les línies logístiques de moviment, emmagatzematge i paletitzat de caixes des de producció fins expedició. Les principals tasques de la persona que s'incorpori en aquest equip seran:
- Direcció d'obra de muntatge de maquinària d'emmagatzematge, transport i paletitzats de caixes dissenyades per bonÀrea.
- Posada en marxa d'aquestes instal·lacions.
- Millora contínua de les instal·lacions per anar adaptant-se als canvis de mercat o de producció. [+]
- Es requereix experiència en electromecànica i habilitats de gestió de treball d'equip i propi.
- El lloc de treball implicarà passar uns mesos a Guissona (dies laborables), amb l'equip d'Enginyeria i fabricació per aprendre els seus procediments i estàndards de disseny. Quan s'executin les instal·lacions de la nau de logística, el lloc de treball es traslladarà definitivament al complex d'Épila, i serà perdurable durant molts anys ja que el creixement de l'complex serà progressiu i la necessitat d'anar adaptant línies és contínua.
Enginyer/a per a la millora de processos
Al departament d'elaborats necessitem incorporar un/a enginyer/a per a la millora de processos. Les principals tasques que haurà de realitzar són les següents: - Preparació de lots de producció i control de tot el procés de fabricació, mitjançant l'Scada de la sala de control. - Realització i revisió, en el cas necessari, dels autocontrols i fitxes de fabricació diaris. En el cas d'incidències, haurà de deixar constància d'aquestes per escrit i de les accions correctores corresponents. - Col·laboració en l'elaboració de la previsió de producció a partir de la qual sorgeixin les necessitats de compra de matèries primeres, tenint en compte l'estoc existent. - Utilització de toros, carretons i/o transpalets en el cas necessari. La persona haurà de garantir l'ús correcte d'aquesta maquinària i mantenir-ho en bon estat d'higiene. - Suport en el control dels PCC. Haurà de vetllar i supervisar el correcte control i funcionament dels punts crítics definits. Haurà de saber actuar en el cas d'incidències. [+]
Al departament d'elaborats necessitem incorporar un/a enginyer/a per a la millora de processos. Les principals tasques que haurà de realitzar són les següents:
- Preparació de lots de producció i control de tot el procés de fabricació, mitjançant l'Scada de la sala de control.
- Realització i revisió, en el cas necessari, dels autocontrols i fitxes de fabricació diaris. En el cas d'incidències, haurà de deixar constància d'aquestes per escrit i de les accions correctores corresponents.
- Col·laboració en l'elaboració de la previsió de producció a partir de la qual sorgeixin les necessitats de compra de matèries primeres, tenint en compte l'estoc existent.
- Utilització de toros, carretons i/o transpalets en el cas necessari. La persona haurà de garantir l'ús correcte d'aquesta maquinària i mantenir-ho en bon estat d'higiene.
- Suport en el control dels PCC. Haurà de vetllar i supervisar el correcte control i funcionament dels punts crítics definits. Haurà de saber actuar en el cas d'incidències. [+]
- Torn de nit.
Busquem a un/a analista de laboratori de microbiologia per la realització de les següents tasques: - Recollida de les mostres. - Calibrar i verificar els equips del laboratori. - Analitzar els nivells de microorganismes presents en la matèria prima. [+]
Busquem a un/a analista de laboratori de microbiologia per la realització de les següents tasques:
- Recollida de les mostres.
- Calibrar i verificar els equips del laboratori.
- Analitzar els nivells de microorganismes presents en la matèria prima. [+]
C.F.G.S. Laboratori d'anàlisis i de control de qualitat o similar.
Grau biologia o similar.
Al departament de Recursos Humans busquem un analista programador per a la realització de les següents funcions: - Disseny i explotació de la base de dades. - Desenvolupament d'aplicacions web amb C# i Java. - Disseny i desenvolupament d'APIS REST amb Java i JSON. - Configuració d'aplicacions web amb HTML, CSS, JavaScript. - Configuració i manteniment d'estacions de treball i servidors Windows i Linux. [+]
Al departament de Recursos Humans busquem un analista programador per a la realització de les següents funcions:
- Disseny i explotació de la base de dades.
- Desenvolupament d'aplicacions web amb C# i Java.
- Disseny i desenvolupament d'APIS REST amb Java i JSON.
- Configuració d'aplicacions web amb HTML, CSS, JavaScript.
- Configuració i manteniment d'estacions de treball i servidors Windows i Linux. [+]
- Enginyeria informàtica o similar.
- Llenguatges Java, C#, JavaScript, HTML, CSS.
- Es valorarà el coneixement de Power BI.
Es necessita un/a auxiliar de geriàtric per la cura dels residents de la Fundació de Guissona. [+]
Es necessita un/a auxiliar de geriàtric per la cura dels residents de la Fundació de Guissona. [+]
- C.F.G.M Atenció a persones en situació de dependència.
- Habilitat per comunicar-se i per escoltar.
Busquem un/a enginyer/a pel departament de l'escorxador d'aus que dugui a terme el control i la gestió de les subcontractes (pintura, paletes, etc...). A més, que tingui una participació activa en la preparació de nous projectes i inversions i una participació activa en la implementació de la filosofia Lean Manufacturing. [+]
Busquem un/a enginyer/a pel departament de l'escorxador d'aus que dugui a terme el control i la gestió de les subcontractes (pintura, paletes, etc...). A més, que tingui una participació activa en la preparació de nous projectes i inversions i una participació activa en la implementació de la filosofia Lean Manufacturing. [+]
- Grau enginyeria en tecnologies industrial o similar.
- Iniciativa i sentit comú
Informàtic/a programador (Guissona)
Informàtic programador per integrar-se amb l'equip de bonÀrea IT, realitzant tasques de programació amb llenguatges Java, html, javascript, polymer, android studio, swift , SQL etc... utilitzant tecnologies com poden ser, GIT, Jenkins, Nexus, SonarQube, JasperReports, Docker etc.. Tot desplegat en un cluster de CPD's propis. [+]
Informàtic programador per integrar-se amb l'equip de bonÀrea IT, realitzant tasques de programació amb llenguatges Java, html, javascript, polymer, android studio, swift , SQL etc... utilitzant tecnologies com poden ser, GIT, Jenkins, Nexus, SonarQube, JasperReports, Docker etc.. Tot desplegat en un cluster de CPD's propis. [+]
- Enginyer tècnic informàtic.
- C.F.G.S. Desenvolupament aplicacions multiplataforma.
- Experiència en desenvolupament d'aplicacions web .NET MVC.
- Experiència en desenvolupament d'aplicacions web Java.
- Experiència en consum de APIs Rest.
- Experiència en desenvolupament de web front-end. | 0.519036 | curate | {"fr": 0.003955804119492565, "ca": 0.9781748738234893, "ht": 0.0061383167371436365, "en": 0.002455326694857455, "pt": 0.009275678625017051} | https://www.bonarea-agrupa.com/jobs/ca/JobOffers |
wikipedia_ca_20230401_0_629159 | Manuel Pardo y Lavalle
Manuel Justo Pardo y Lavalle (9 d'agost de 1834, Lima - 16 de novembre de 1878, íbid.) fou un economista i polític del Perú al càrrec de la batllia de Lima entre 1869 i 1870, i president del país durant el període constitucional de 1872 a 1876, essent el primer president civil constitucional de la història de la República del Perú.
Biografia.
Fill del polític i escriptor Felipe Pardo y Aliaga i de Petronila de Lavalle y Cavero, va néixer a la casa que es troba a la cantonada dels carrers San José i Santa Apolonia, a Lima. Pertany a una família lligada a la classe dominant colonial, es va educar a Xile i a Europa, sobretot a Barcelona i a París, demostrant-hi preferències pels estudis d'economia. Era home de considerable cultura literària, criteri sagaç i elevats principis. El 1864 el president Juan Antonio Pezet li confià una missió a Europa per gestionar un emprèstit. En tornar, fou nomenat ministre d'hisenda de la dictadura de Mariano Ignacio Prado el 1865. Director de la Societat de Beneficència Pública el 1868, batlle de Lima del 1869 al 1871, fundador del Partit Civil el 1871, amb el qual postulà i guanyà la presidència de la República el 1872. Ja al poder, trobà un gran dèficit fiscal, que intentà remeiar amb un increment dels imposts, l'estancament del salitre i la revisió dels contractes de la venda del guano. Signà també el Tractat d'Aliança Defensiva. D'altra banda, implementà importants reformes en l'àmbit de l'ensenyament públic i donà suport a la cultura intel·lectual. S'encarregà del govern en un període de gran crisi financera, amb un deute que ascendia als 60 milions de lliures. Acabat el seu mandat se n'anà a Xile, d'on retornà per ser escollit diputat, i després senador per Lima al Congrés de la República del Perú. Nomenat president de la Cambra de Senadors, morí assassinat d'un tret per l'esquena a mans del seu sergent major de l'exèrcit, quan tenia 44 anys. El seu fill, José Pardo y Barreda, arribà a ser dos cops President del Perú, del 1904 al 1908 i del 1915 al 1919. | 1 | perfect | {"es": 0.01083743842364532, "ca": 0.9842364532019704, "pt": 0.0049261083743842365} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=629160 |
macocu_ca_20230731_1_74302 | Els alumnes de la guarderia Silene de Calp han gaudit este matí d'una jornada d'educació vial a càrrec d'agents de la | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_9475 | 21/05/2017 By Mhelena Tolosa in Àudios No Comments Tags: Acció Tutorial, Adolescència, Educació, ESO, informació, instituts
Audio MP3
Audio MP3
Informació no és igual a educació. L’acompanyament tutorial en aquesta etapa és bàsic!
més
Vols subscriure’t al meu blog?
Deixa'm el teu email
Cerca
Facebook
Soundcloud
Categories
Actualitat
Àudios
Conflictes de cada dia
General
Materials
Etiquetes
abusos Acció Tutorial activitats actualitat Adolescència afectivitat amor ASSETJAMENT ESCOLAR autoconeixement autoestima automotivació autonomia autonomia emocional autonomia moral Autonomia personal Canvis familiars coaching familiar coaching familiars coherència educativa Comunicació conflictes consciència Educació Educació Emocional educar emocions escola de Pares i Mares ESO Expectatives i creences família Família sistèmica Filosofia gestió emocional oci Pantalles pel.lícules Pubertat reflexió sentiments sexualitat tasques familiars temps presents vacances Valors Vincles | 0.649532 | curate | {"ca": 0.9205020920502092, "en": 0.05439330543933055, "it": 0.005230125523012552, "pt": 0.0198744769874477} | http://www.mhelenatolosa.com/psicopedagoga/tag/instituts/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_50740 | EL periodico publica una enquesta demà: dia 7 -6-13Diuen que CiU es queda en 35 diputats i ERC 50Puja molt ciudadanos a costelles del PPSOE ICV, fet i matat, el mateix.Que en penseu?
Alguns dels que simpatitzeu amb la CUP teniu algun altre comentari a fer al marge que no pot ser que no obtinguin més escons?
Que no li dono gaire credibilitat a l'enquesta. Que ja que algú ha de quedar primer, millor ERC que no pas CiU. Constatar que era impensable un resultat com aquest anys enrera, i que és impressionant el salt que hem fet com a poble en tan poc temps; i que toca rematar aquesta feina mentre seguim treballant en tots els altres fronts. Pel que fa al resultat de la CUP, tampoc em quadra massa... però de fet no em preocupa gens. | 0.796471 | curate | {"ca": 0.8741450068399452, "pt": 0.12585499316005472} | |
cawac_ca_20200528_5_156424 | “El Català a l’escola vist per sentència” conferència a càrrec de l’escriptor i professor Josep Bargalló a Manlleu
La conferència tindrà lloc el proper dilluns dia 16 d'abril a les 20h a la Sala d'Exposicions de Can Puget
La conferència "El Català a l'escola vist per sentència" és una activitat organitzada en motiu d'avaluar l'impacte de les sentències judicials dictades pel TSJC i el Tribunal Suprem.
El ponent, Josep Bargalló i Valls, és escriptor, crític literari i professor de l'Institut de Ciències d'Educació de la Universitat Rovira i Virgili. També és exdirector de l'Institut Ramon Llull, exconseller d'Educació i exconseller en cap de la Generalitat. | 0.791733 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.manlleu.cat/les-persones/mod/noticies/id1055/el-catala-a-lescola-vist-per-sentencia-conferencia-a-carrec-de-lescriptor-i-professor-josep-bargallo-a-manlleu.htm |
macocu_ca_20230731_6_328619 | Sciència.cat DB
Creació de la fitxa: 2010-10-19 Darrera modificació: 2016-08-06
astrònom/astròleg - jueu - matemàtic - metge
Comentaris
Abū ʿUṯmān Sahl ibn Bišr al-Isrāʾīlī fou un astròleg i matemàtic jueu persa actiu a Bagdad. Autor de diverses obres d'astrologia, d'un tractat d'àlgebra i de la primera traducció de l'Almagest de Ptolemeu a l'àrab. A Europa, en traducció llatina, el seu tractat sobre les eleccions va tenir una gran difusió durant l'Edat Mitjana i el Renaixement. Pare del metge ʿAlī ibn Sahl Rabbān al-Ṭabarī, mestre d'Al-Rāzī (c. 864 – c. 925). Conegut a l'Occident llatí com Zahel Benbriz o simplement Zahel. | 0.725484 | curate | {"ca": 0.9839486356340289, "es": 0.016051364365971106} | |
mc4_ca_20230418_3_106345 | ESO | INS Pere Alsius i Torrent
Intercanvi de cartes entre l’alumnat de Francès i alumnes del Senegal
Avui s’inicia l’intercanvi de cartes entre alumnes de francès del Pere Alsius i alumnat de l’escola Tiongue Wolof (Senegal).
Banc del temps 1r d’ESO
Un any més, els alumnes de primer han pogut participar al projecte “Banc del Temps”.
Una manera de conèixer-se i intercanviar experiències entre ells.
Prevenint la violència. Taller 1r ESO
Víctor Pérez05/02/19
Divendres 1 de febrer els alumnes dels grups 1r A i 1r B d’ESO han realitzat el taller “Juul, què t’ha passat”. Ha estat molt interessant perquè s’han donat als nois i noies estratègies per gestionar conflictes i millorar com a grup.
La història de… Llegeix més»
Prevenint l’assetjament escolar. Taller a 2n ESO
Els alumnes de 2n d’ESO participen en el taller ‘Un dia més a l’ infern’ per prevenir l’assetjament escolar.
“Un dia més al infern”, ens descriu com és un dia en la vida d’una persona que està patint assetjament dins l’àmbit escolar. Ens ofereix la… Llegeix més»
Dilluns 3 de desembre: Encesa dels llums de Nadal: Mapping elaborat pels alumnes de 4t d’ESO
Els alumnes de 4t d’ESO del nostre centre, sota el guiatge d’en Roger Fabregat i en Eduard Casadevall professors de la matèria de Tecnologia, han elaborat un mapping sobre el lema “Banyoles és Nadal” que es presentarà eldilluns 3 de desembre a les 7 de la tarda… Llegeix més»
Representats electes al Consell Escolar
Ha acabat el procés de renovació del Consell Escolar del centre.
En els sectors pares i mares i professorat, PAS i TAE el nombre de candidats presentats ha estat igual que el nombre de vacants a cobrir, i la mesa electoral del
sector respectiu ha proclamat als… Llegeix més»
El projecte Obrador guardonat amb el premi Serra i Moret, Civisme 2018
Dimarts 27 de novembre, alguns alumnes de 3r. i 4t. d’ESO del nostre centre van participar, al Palau Reial de Barcelona, en la recollida del Premi Civisme 2018 / Premi Serra i Moret a una experiència pedagògica que concedeix cada any el Departament de Treball,… Llegeix més»
Setmana de la ciència 2018: Sortida a la Platja d’Espolla
Amb motiu de la Setmana de la Ciència, el passat 9 de novembre els alumnes de 4t d’ESO de biologia van anar a visitar la Platja d’Espolla i el museu de Can Jan de la Farrès.
Al museu els alumnes van fer un seguit d’activitats… Llegeix més»
Els alumnes de 2n d’ESO fan el seu arbre genealògic
Els alumnes de 2n d’ESO han estat construint el seu propi arbre genealògic.
Aquest projecte impulsat pel Departament de Llengua Catalana ha fet que els nois i noies ‘hagin convertit en investigadors del passat familiar tot recollint informació, ordenant-la i elaborant-la per tal d’elaborar el… Llegeix més»
Renovació del Consell Escolar. Proclamació de candidatures
Us informem de les candidatures presentades al procés de renovació del Consell Escolar.
Sector Pares i Mares (2 vacants a cobrir)
Neus Escoda Hereu
Jordi Puig Vilageliu
Sector Professorat (3 vacants a cobrir)
Isabel Feliu Subirana
Adriana Berenguer Millanes
David Martí i Subirós
Sector Alumnat (1 vacant a cobrir)
Erica Carrasco Nadal 4t ESO
Pau… Llegeix més» | 0.778445 | curate | {"ca": 0.9244673983214977, "en": 0.05326016785022595, "pt": 0.006778566817301485, "es": 0.006778566817301485, "hr": 0.008715300193673338} | https://agora.xtec.cat/iesperealsius/categoria/blogs/eso/ |
cawac_ca_20200528_12_83675 | Descripció: Dia Internacional de la Dansa. De 10 a 12 hores, Flashmobs a la plaça de l'Oli, carrer de la Cort, pavelló Joana Ballart i al Pati. Organitza: Xarxa de Cultura de Valls, Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls, Pas i Adagi. Hora: 22:00 Lloc: Teatre Principal Tipus d'acte: Teatre
Descripció: Coses que dèiem avui. Organitza: Xarxa de Cultura de Valls i Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls. Col·labora: Cultura Engira. | 0.701374 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.valls.cat/default.asp?web=agenda&tipus=asp&Dia=1&Mes=4&Ano=2011&data=30/04/2011 |
mc4_ca_20230418_13_390639 | Mostrant 2 d'un total de 2 resultats per la col·lecció: Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura. (0.224 segons) | 0.581753 | curate | {"ca": 1.0} | https://tdx.cat/handle/10803/109216/discover?filtertype=subject&filter_relational_operator=equals&filter=An%C3%A0lisi+cr%C3%ADtica+del+discurs |
racoforumsanon_ca_20220809_0_645424 | Sorprenent el cas d'Espanya Vermell: Europa Blau: l'EstatTaronja: la regió/nació ocupada segons el cas.
En realitat el mapa és enganyós perquè Euskadi podra estar pintat de blau com el País Valencià, fixeu-se que diu "nivell més baix al país i nivell més baix a la regió".Segurament a Euskadi no es senten identificats amb una comunitat autònoma que no inclou Navarra però tampoc amb Espanya, al País Valencià el que pot haver passat és que a banda que molts es sentiran més identificats amb Espanya, hi ha gent que no es reconeix en la "Comunitat Valenciana" (eixe és el nom que té, recordem-ho), sumat a alguns que segurament i degut a la desvertebració no hauran contestat ja que no hi ha "l'opció provincia" i per tant ha acabat restant a "l'opció regió" i "l'opció país" ha acabat guanyant.
Jo diria que tant en el tema del País Basc com en el de Catalunya hi té molt a veura la polarització de la societat: o et sents molt basc/català o molt espanyol.
Però és que en Euskadi a l'enquesta es diu que es sent molt poc basc en el sentit de la regió, és a dir, no es pregunta si es sent basc sinó si es sent de la Comunitat Autònoma d'Euskadi i és la més baixa de l'estat, a Catalunya també passa un poc, està per sota, fins i tot del País Valencià.
En el cas basc ho puc entendre, en el català és pel tema català o espanyol si o si. De fet si la pregunta és aquesta el que més em sorprèn és el resultat de les illes, ningú no s'identifica com a "balear".
És molt fàcil. El 80% de balears viuen a Mallorca. Si li preguntes a un mallorquí si se sent balear, generalment dirà que si, ja que ell pensa balears=Mallorca + guarnició.Qui realment repudia la balearitat són les illes petites, no els mallorquins.
haha, guarnició diu. | 0.883505 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_576094 | Ja en són gairebé 30.000. Jo m'hi acabo d'adherir ara. Ni hi col·laboro economicament ni activament però com a mínim hi ha un adherit més. Una part de la ideologia d'esquerres no la comparteixo però penso que calen canvis importants a la societat i d'altra banda, sembla un moviment decididament independentista. He pensat que és bo que comptin amb suport, que no pas que no en comptin, i que pot ésser una bona eina per acabar d'arrossegar ICV i sindicats a la causa. http://www.procesconstituent.cat/adhesions/
El problema de tot plegat és que es torna a insistir en l'esquema clàssic de les coalicions electorals com a finalitat última, quan en realitat ara mateix no hi ha dinàmiques de col·laboració i els nostres àmbits de lluita són ben diferents. Un exemple és l'1 de maig o les diverses vagues generals, en què ICV va del bracet d'UGT i CCOO (com el PSC i ERC) mentre que l'Esquerra Independentista contribueix a enfortir un pol de lluita anticapitalista que no té res a veure amb la praxi del sindicalisme majoritari. A partir d'aquí, partint de posicions allunyades, si hi ha confluència és perquè algú es mou. I o bé es mou ICV cap a una línea més combativa (cosa que veig molt poc probable) o bé es mou l'Esquerra Independentista cap a posicions totalment reformistes i de col·laboració amb l'stablishment (cosa que també veig poc probable, a més de poc desitjable). I com sempre, la pregunta és: hem de començar a treballar plegats per a fer què? Quin és l'objectiu final de la nostra lluita política, tenir 10 diputats més al Parlament? Complicat.
El problema de veure-hi un problema és que guanya la casta autonomista Eduard supar-indepe. I tots els seus desfalcs contra els contribuents i els seus esforços. | 0.86367 | curate | {"ca": 0.9941520467836257, "en": 0.005847953216374269} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_377385 | La Crisina Cantal ens presenta en Mateu Xuri, glosador mallorquí que participa a l’intercanvi cultural amb l’Escala a la Festa de la Sal. | 0.682967 | curate | {"ca": 1.0} | https://elfarfm.cat/367/ |
cawac_ca_20200528_4_122567 | Art nº1 butlletí electrònic nº9 2011
divendres, 20 de maig de 2011 08:45 administrador
Eleccions al comitè d’empresa de la UAB 2011
ARA S’ESCAU
La història dels CAU és gairebé paral·lela a la de la UAB. Amb aquesta institució de més de 40 anys d’història hem crescut, prenent part en la seva construcció , en el camí que ens ha dut fins avui. I ho hem fet, durant tot aquest temps, des d’una perspectiva alternativa i participativa. Estem lluny de ser un sindicat tradicional, d’aquests on l’estructura i l’aparell de poder prenen les decisions que haurien de correspondre als treballadors. Nosaltres tenim un compromís amb vosaltres, i per això, només hem donat, donem, i donarem suport a allò que estigui ratificat per una assemblea de treballadores i treballadors: qui més pot dir això?
Avui, ara, la situació actual és pitjor del que mai podríem haver imaginat. L’actual model de gestió de la Universitat actua com una empresa privada, amb un equip que tracta els estudiants com a clients, i que considera el coneixement i la investigació com qualsevol altre valor de mercat. L’aplicació del 5% de retallada, els incompliments del conveni, les tisorades als drets, la precarietat laboral de més del 50% de la plantilla, l’aturada de les negociacions, l’autoritarisme... I això acaba de començar: noves mesures de retallades ens cauran a sobre, per fer-nos pagar la crisi que va generar el mateix sistema que ells defensen. I vindran amb les forces que els hi dona haver-nos fet creure que tot això és inamovible, i amb l’energia acumulada en constatar que sembla que ningú els hi vol fer front.
Els CAU us volem dir que és possible canviar aquesta situació. Però si esperem a que ho faci cap govern, cap empresari o cap sindicat institucional, els hi estarem donant la raó. Si volem resultats diferents, hem d’optar per vies diferents i aquestes vies passen, definitivament, per la participació, per sortir al carrer i per formar part de les solucions.
Nosaltres treballarem amb tu, i amb tothom, per sumar, per construir al teu costat. Ara s’escau indignar-nos, dir que n’hi ha prou, i treballar tots plegats per canviar les coses. Ara s’escau exercir el nostre dret d’anar a votar per triar un nou Comitè d’Empresa diferent, independent i participatiu, però també s’escau exercir les nostres obligacions com a treballadors, com a ciutadans, com a persones, de continuar endavant. | 0.859657 | curate | {"ca": 0.9953508030431107, "en": 0.004649196956889264} | http://cau.uab.cat/web/index.php?option=com_content&view=article&id=157&Itemid=2 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_332710 | A les meves classes ensenyo principalment Hatha Ioga, tot i que hi barrejo tots els coneixements d’ensenyaments i tècniques adquirits fins ara. L’essència i l’estructura és la del Hatha Ioga, practicant asanas (postures físiques), els bandas (claus energètiques) , els mudras (gestos psíquics), els pranayamas (la ciència de la respiració), la relaxació i la meditació.
La finalitat de les classes està en funció dels interessos de cada practicant, ja que cada persona arriba amb unes expectatives diferents i experimenta vivències diferents.
Aquí a l’Empordà, imparteixo classes de Hatha Ioga, ioga embarassades, postpart i ioga nens a l’Espai Lluerna de Rupià i al Club de tennis La Bisbal d’Empordà (pots veure els horaris i informació per inscripcions en aquest enllaç). També realitzo extraescolars de ioga per nens i en família a l’Escola de Verges i de la Pera.
Ofereixo classes particulars, per grups i per empreses, a la carta, durant tot l’any, i tallers puntuals en diferents centres de la zona. En temporada d’estiu organitzo sortides per practicar pàdel ioga a la platja.
Si tens ganes de provar, vols més informació sobre classes, horaris, centres, inscripcions…contacta amb mi. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_400591 | C1742018301c)
Nomenament Mesa de contractació
Data de publicació: 30/11/2018 09:45 h
Descripció: Es convoca als membres de la Mesa per al dia 12 de desembre de 2018, a les 13:45 hores, a la Sala de reunions de l'alcaldia, a l'efecte de constitució de la mateixa i procedir a l'apertura de les propostes.
Les sessions de Mesa de Contractació a desenvolupar-se, seran públiques i s'habilitarà l'obertura dels sobres A i B presentats en un únic acte ¿ per tal de posteriorment sotmetre la documentació integrada a informe tècnic de referència.
Data de publicació: 14/01/2019 11:31 h
Descripció: Per tal de donar a coneixer l'informe de valoració de les ofertes presentades i fer proposta d'adjudicació, es convoca a la Mesa de contractació el 17.01.2019, a les 14'00 hs. a la Sala de Juntes de l'Ajuntament d'Òdena. Aquest acte es públic
Descripció: En data d'avui s'ha reunit la Mesa de Contractació per a donar a conèixer l'informe de valoració emès pels serveis tècnics i s'ha procedit a fer proposta d'adjudicació a favor d'AUDIOVISUAL RESOURCES, S.L. (B67095158) | 0.768617 | curate | {"es": 0.012333965844402278, "ca": 0.9772296015180265, "ru": 0.010436432637571158} | https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/anouncements.pscp?cn=42283492&reqCode=viewTables&type=pcan |
mc4_ca_20230418_15_548339 | Comanda Camises Curs ’14/15 – AE ALBADA
Comanda Camises Curs ’14/15
Octubre 15, 2014 aealbada
Eppp Famílies! Aquí teniu l’enllaç per sol·licitar les camises per aquest nou curs! (Castors/Llúdrigues i Llops/Daines només l’haurieu de comprar un cop l’escolta l’assoleixi als Consells! )
(Es farà una comanda mensual)
https://docs.google.com/forms/d/1kNS3IkoHoVL9H5ovRhdghZ89TzBXr2dDS0ZQxziXmeQ/viewform
Entrada prèviaInici de curs 2014/15 – Inscripció Online!
Entrada següentInscripció Flamboree (Sortida Familiar) 28 de Febrer/1 de Març | 0.451771 | curate | {"da": 0.0741444866920152, "fr": 0.051330798479087454, "es": 0.04752851711026616, "ca": 0.6102661596958175, "it": 0.055133079847908745, "en": 0.16159695817490494} | https://aealbada.wordpress.com/2014/10/15/comanda-camises-curs-1415/ |
crawling-populars_ca_20200525_13_28124 | Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La temporada estiuenca d’obertura de les piscines municipals de Sabadell començarà aquest divendres a les piscines de Ca n’Oriac, Can Marcet, Olímpia i Campoamor, excepte la Bassa, que no obrirà fins el dimecres 19 de juny.
Les piscines de Ca n’Oriac i Can Marcet, al barri de Gràcia, estaran obertes de dilluns a diumenge de 10 a 19:30 hores i fins al 6 de setembre; i les piscines de Campoamor i Olímpia, fins a l’11 de setembre en el mateix horari. Per la seva banda, la Bassa obrirà portes uns dies més tard, el 19 de juny, i romandrà oberta fins a l’1 de setembre.
Ampliació de l’horari de bus
A partir del 19 de juny i fins al 1 de setembre, en el període d’obertura de la Bassa, la línia d’autobús urbà L15 ampliarà l’horari del servei durant més hores i també dies, ja que funcionarà els festius amb la denominació F15. La línia tindrà una freqüència de 30 minuts de 8:30 hores a 20:30 hores tots els dies de la setmana i un recorregut circular, amb inici i fi a la parada de la Bassa – Anella Esportiva. El primer autobús del matí arribarà a la Bassa 60 minuts abans que obri (donant servei als casals que arriben uns 45 minuts abans de l’obertura) i l’última expedició sortirà a les 8 del vespre, 30 minuts després que tanqui.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. | 0.878361 | curate | {"ca": 1.0} | : /sabadell/societat-sabadell/les-piscines-obriran-aquest-divendres-excepte-la-bassa/ |
macocu_ca_20230731_9_415282 | Regressen la vida i el color als carrers del Centre Històric d’Andorra la Vella, amb la realització del tradicional Mercat de la Vall que, enguany, tindrà lloc el primer dissabte de cada mes, fins a l’octubre.
Els artistes i creadors del país es van sumar a la Subhasta Benèfica d’Art contra la Covid-19, que va aplegar més de 130 obres, amb 95 participants. La xifra recaptada anirà destinada al fons solidari del Govern d’Andorra.
Amb la magistral interpretació musical de la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, el Concert de Meritxell va captivar les ànimes del públic a l’Auditori Nacional.
Divendres al vespre va tenir lloc, al Bar Restaurant Neverland d’Escaldes-Engordany, unes xarrades a càrrec d’artistes novells de diferents disciplines del panorama andorrà. Cadascun d’ells va presentar la seva obra i va dissertar sobre què...
El Govern ha cedit l’espai sota Artalroc a La Xarranca, associació de creadors. La primera mostra a La Peixera va estar protagonitzada per l’arquitecte i pintor Alfons Valdés. | 0.812818 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_549714 | La Secció de Planificació de la Via Pública de l'Ajuntament de Manresa ha comunicat que, el proper dilluns 26 de novembre, Aigües de Manresa iniciarà els treballs de millora i de nova connexió a la xarxa general de clavegueram als carrers Navarcles i Joan Maragall
Els treballs al carrer Navarcles es realitzaran a l'altura dels números 2-6, al polígon industrial Els Dolors. Amb motiu d'aquests treballs es tallarà al trànsit de vehicles el carrer Navarcles, entre la Ctra. de Vic i el carrer Castellet. Es mantindrà l'accés i sortida de vehicles de l'activitat ALDI des de la Ctra. de Vic.
Amb motiu dels treballs al carrer Joan Maragall, es prohibirà l'estacionament al carrer i es restringirà l'accés de vehicles al Camí de Cal Llop.
És previst que les dues actuacions tinguin una durada d'una setmana aproximadament. | 1 | perfect | {"ca": 0.9914004914004914, "es": 0.0085995085995086} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/79795/dilluns-arrenquen-treballs-aigues-manresa-carrers-navarcles-joan-maragall |
macocu_ca_20230731_7_90210 | Premi "Cant Espiritual" del Concurs de Cantonigrós, 1961. Tioratge de 360 exemplars. Exemplar num. 3.
Exemplars | 0 | curate | {"ca": 0.8598130841121495, "la": 0.12149532710280374, "cs": 0.018691588785046728} | |
mc4_ca_20230418_4_304011 | C.F.Pardinyes | AEM (2-3) FEMENÍ "A". HERÒICAMENT!!! - C.F.Pardinyes
AEM (2-3) FEMENÍ “A”. HERÒICAMENT!! !
Penjat el 18 setembre, 2018 per Pardinyes Club de Fútbol
Partidàs a Recasens de les noies de Vidal Agné que han aconseguit emportar-se els tres punts d’un vibrant derbi lleidatà malgrat haver jugat tota la segona part amb deu jugadores per l’expulsió de Janira per doble amonestació.
El partit començava de cara pel Pardinyes amb un matiner gol de Marta Sáez després de servir un còrner molt tancat i amb rosca que ha sorprés a la portera local. El Pardinyes no ha patit massa en defensa i executava transicions a l’atac molt efectives. Però el guió del partit canviava de manera radical quan només reanudar-se la segona meitat Jani rebia la segona targeta groga. Amb l’expulsió, l’AEM ha donat un pas endavant i ha conseguit capgirar el marcador. Però el 2-1 ha durat poc perquè Rosi de cap empatava després d’un ràpid contraatac per la banda dreta.
La inferioritat numèrica cada cop es notava menys perquè les nostres tigreses defensaven amb energia la porteria de Tati i encara tenien forces per treure les ungles en atac, com per exemple en un altre contraatac per la dreta on Rosi ha servit una centrada a l’àrea per Patri, que no ha pogut rematar per poc però que ha originat un refús que ha aprofitat Alexandra, que estava amb la canya preparada, per establir el 2-3 definitiu. Tres gols, tres punts, un grapat de tigreses i una afició que ha esclatat d’alegria. Els derbis són especials! | 0.804008 | curate | {"es": 0.03496973772696705, "pt": 0.01815736381977135, "en": 0.014122394082044385, "fr": 0.0006724949562878278, "ca": 0.9320780094149294} | http://www.cfpardinyes.com/aem-2-3-femeni-a-heroicament/ |
macocu_ca_20230731_8_352068 | Decret 61/2007, de 18 de maig, de regulació del Registre Únic de Fundacions de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d'ordenació de l'exercici del protectorat (BOIB núm. 77, de 24 de maig) | 0.66538 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_173084 | CARRER MONTSENY, 1O | 17220 SANT FELIU DE GUÍXOLS 972 64 97 18 653 06 18 43 633 32 19 30 [email protected]
Català
Español
La seguretat és cosa nostra
Inici
Serveis
Control d’accés
Auxiliars de serveis
Consergeria
Acompanyaments i hostesses
Assessorament personalitzat
Esdeveniments
Els nostres clients
Qui som
Confia en nosaltres
Contacte
Treballa amb nosaltres
Assessorament personalitzat
El nostre equip d’assessors especialitzats pot fer, sense cap compromís, un anàlisi complet i adequat en funció de la necessitat de cada client.
Un cop tens clar què vols, nosaltres ens ocuparem en convertir-lo en una idea real i possible.
SERVEIS
Assessorament personalitzat
Anterior
Següent
TREBALLEM PER
Administració pública
Industries
Espais esportius
Càmpings
Consergeries
Oci
Ports
Obres
Anterior
Següent
CATCONTROL GENERALITI
CARRER MONTSENY, 1O
17220 SANT FELIU DE GUÍXOLS
GIRONA
CONTACTE
972 64 97 18
653 06 18 43
633 32 19 30
[email protected]
Catcontrol Generaliti S.L.
Avís legal
Política de privacitat
Disseny web Estudi 33
Catcontrol Generaliti
Inici
Control d’accés
Auxiliars de serveis
Consergeria
Acompanyaments i hostesses
Assessorament personalitzat
Esdeveniments
Els nostres clients
Qui som
Confia en nosaltres
Contacte
Treballa amb nosaltres
× Close Panel
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats estrictament funcionals, per garantir el correcte funcionament i visualització del lloc web, així com per a la recollida d’estadístiques amb finalitats analítiques i mostrar publicitat i continguts personalitzats. Més informació a la nostra Política de Cookies.
Per configurar o rebutjar les cookies prémer el botó "Configuració de cookies"; per acceptar totes les cookies i seguir navegant prémer a "Acceptar totes les cookies".
CONFIGURACIÓ DE COOKIESACCEPTAR TOTES LES COOKIES
Política de Cookies
Tancar
CONFIGURACIÓ DE COOKIES
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència durant la navegació per aquest lloc web. Les cookies que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen en el navegador i són essencials per a les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com s'utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al navegador només amb consentiment. Aquestes cookies es poden bloquejar però el bloqueig d'alguns tipus de cookies pot afectar l'experiència en el lloc i els serveis que podem oferir.
Tècniques
Tècniques
Sempre habilitat
Les cookies tècniques són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Publicitat
advertisement
Les cookies publicitàries s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes cookies fan un seguiment dels visitants a través de llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
No necessàries
non-necessary
Les cookies que poden no ser particularment necessàries perquè el lloc web funcioni i s'utilitzen específicament per recopilar dades personals de l'usuari a través d'anàlisi, anuncis i altres continguts integrats s'anomenen galetes no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l'usuari abans d'executar aquestes cookies al seu lloc web. | 0.51874 | curate | {"en": 0.11274804570054119, "ca": 0.8247143716175587, "es": 0.03187011425135298, "pt": 0.0021046301864101023, "no": 0.004209260372820205, "fr": 0.019542994588093807, "uk": 0.0039085989176187615, "ro": 0.0009019843656043296} | https://www.catcontrolgeneraliti.com/assessorament-personalitzat/ |
mc4_ca_20230418_14_586239 | L´Hèrcules cf baixa a 2 "B"
Hercules d'Alacant
1 Post By Ausias March
Tema: L´Hèrcules cf baixa a 2 "B"
03/06/2014, 18:47 #1
Molt roína temporada la de l´Hèrcules CF que l´ha dut al pou de la segona divisió "B", mala gestió, roïns fichages i molts canvis d´entrenador han fet que l´equip alacantí quedara en la coa de la classificació i per tant el descens a una categoria molt difícil d´eixir pero confiem que el pas per l´autèntic infern dure solament una temporada.
Estes són les declaracions de Javier Portillo demanant perdó pel descens de l´equip.
Primer Equipo - Hércules de Alicante Club de Fútbol
03/06/2014, 18:51 #2
Me duele ver al Hercules en Segunda Division B pues por su historial y masa social no se merece estar en esa division.
03/06/2014, 18:57 #3
Senyor Buitre, quant vullga...
03/06/2014, 18:57 #4
La mala gestió social i deportiva normalment té conduïxen a això a acabar descendent de categoria, i això li ha passat a l´Hèrcules.
03/06/2014, 19:11 #5
Estoy de acuerdo pero tengo unos amigos y colegas de profesion de Alicante que son del Hercules y me duele por ellos.
03/06/2014, 19:11 #6
Collons quina parelleta tan "singular", pos resulta que son del Levante, del Sevilla, del Hercules, del MachuPichu...
Es que son persones que entenen les coses a la primera. Com han vist que els temes que mes mos interessen son els fumbolaires pos ells pa estar a be en els foristes continuen atiforrantmos a fumbol.
¿Estarem pagant algun tipo de "karma" en este parell de hooli-hoolis?
03/06/2014, 19:18 #7
¿De profesion "pierdo el tiempo"..?
Ay, que sentit que es el chic, "li dol pels seus amics". Els d'aci per lo vist no son amics, perque passa de tots com de la merda dels gossos. Ell va a la seua ficant merda fumbolera a cabaços.
Lancastrian ¿per qué t'ha pegat ara per esta incontinencia fumbolera? Portaves desde el 2012 sense tocar els collons. ¿T'han cambiat les pastilles?¿Les que te dona ara el negre jamaicano del cantonet son millors que les de la farmacia?
03/06/2014, 20:52 #8
Al final abans de parlar d´un tema haurem de demanar permís per a no molestar a vore si els pareix be que donem la nostra opinió o no.
03/06/2014, 21:11 #9
Ufffff .... pues hasta esta última jornada, he visto al Zaragoza también descendido ... Pero bueno; al final ha logrado quedarse en 2ª ...
03/06/2014, 21:16 #10
Post escrit pel usuari Llepolies contestant a l´usuari Carlos_alikant parlant del jugador de l´Hèrcules Cf Tote:
"Que bo tindre atre aficionat d'un atre equip valencià, aunque yo soc del Valéncia, pero és que del Levante - Valéncia en este foro no se ix!!! !
Per cert, benvingut a valenciafreedom, vullc pasarte uns enllaços pa millorar el teu valencià de les Normes del Puig.
Diccionari RACV: Diccionari Ortogràfic de Valencià [llenguavalenciana.com]
També dirte que si vas a "Mon Perfil" i des de ahi baixes baix del tot de la pàgina, i selecciones el idioma valencià, se quedarà guardat, en canvi si heu fas des de la pàgina de inici o qualsevol atre puesto, al tornar a entrar se ficara automaticament atra volta el castellà.
Ara no tinc el enllaç, pero si fiques en google: curset llengua valenciana lo rat penat, segur que heu trobes.
Espere que te aprofite. "
Cap atre foriste diu ni mut, ni li molesta que es parlara d´un jugador de l´Hèrcules.
03/06/2014, 21:17 #11
Puix el Mallorca ho té fotut, hi ha prou equips involucrats en el descens, ya vorem que passa en esta última jornada que sé presenta apassionant, llàstima que hem perdut a l´únic representant valencià que nos quedava.
03/06/2014, 21:27 #12
L´Hercules ha baixat a segona B, puix, espereu-vos que el CD Castello està en tercera.
04/06/2014, 17:26 #13
Si lo de l´Hèrcules és un drama, lo del Castelló, agotaria tots els calificatius. | 0.585932 | curate | {"ca": 0.6313501765824504, "fr": 0.005161640858462374, "en": 0.07769627818527575, "es": 0.27900027166530833, "pt": 0.006791632708503124} | http://www.valenciafreedom.com/foro/69-hercules-dalacant/30595-l-hercules-cf-baixa-2-b.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_245851 | Creacció | S’aprova la convocatòria de l’ajut econòmic extraordinari per a les entitats, les empreses i les persones treballadores autònomes titulars o gestores d’instal·lacions juvenils
Navegació
Creacció
Emprenedoria
Empresa
Projectes i Territori
Contacte
S’aprova la convocatòria de l’ajut econòmic extraordinari per a les entitats, les empreses i les persones treballadores autònomes titulars o gestores d’instal·lacions juvenils
Home Notícies S’aprova la convocatòria de l’ajut econòmic extraordinari per a les entitats, les empreses i les persones treballadores autònomes titulars o gestores d’instal·lacions juvenils
Següent
Anterior
Persones beneficiàries
Poden ser persones beneficiàries d’aquest ajut les entitats, les empreses i les persones treballadores autònomes titulars o gestores d’instal·lacions juvenils que estiguin incloses en alguna de les modalitats previstes a l’article 2 de la Llei 38/1991, de 30 de desembre, d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves:
a) Cases de colònies.
b) Albergs de joventut.
c) Granges escola.
d) Aules de natura.
e) Campaments juvenils.
Quantia dels ajuts
La quantia de l’ajut, que s’abona en un pagament únic, consisteix en una aportació única de 5.000,00 euros per cada instal·lació juvenil, la qual es complementa amb una aportació de 25 euros per a cada plaça de la instal·lació juvenil inscrita en el Registre d’Instal·lacions Juvenils de la Direcció General de Joventut; amb un màxim total de 40.000,00 euros per a cada entitat, empresa o persona treballadora autònoma sol·licitant.
Sol·licitud:
El formulari de sol·licitud normalitzat està disponible al portal corporatiu de tramitació Canal Empresa (https://canalempresa.gencat.cat), i aquest formulari específic de la convocatòria és el que s’ha d’utilitzar per presentar la sol·licitud.
Una vegada emplenat el formulari, s’ha de presentar electrònicament a través del Canal Empresa (http://canalempresa.gencat.cat).
Termini de presentació de les sol·licituds
Les sol·licituds es poden presentar a partir de les 9.00 hores del primer dia hàbil següent a la publicació d’aquesta Resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El termini estarà obert fins a les 15.00 hores del sisè dia hàbil a comptar de l’inici del termini.
En el cas que es produeixi una interrupció no planificada en el funcionament dels sistemes electrònics durant l’últim dia establert per a la presentació de les sol·licituds, es podrà dur a terme durant els tres dies hàbils consecutius següents.
Més informació aquí
01/12/2020
Compartir notícia
Notícies relacionades
Llegir-ne més
Ajuts dels Cupons Indústria 4.0.
Llegir-ne més
Creacció acull una taula de debat de l’Ateneu Cooperatiu sobre la governança
Llegir-ne més
La recerca a Osona prem l’accelerador
Següent
Anterior
TWEETS @CREACCIÓ
#Ajuts: Cupons per fer una empresa més innovadora, internacional i resilient
Ofereixen un descompte econòmic direc… https://t.co/vui5Ljgw6q
Es realitzaran vuit sessions fins al mes de febrer, en les quals els participants aprendran com activar l’acció com… https://t.co/w3nOJX3cwV
Un fisioterapeuta a la teva empresa
Les empreses aposten cada dia més per millorar la salut dels seus treballadors… https://t.co/OxglYLPqSP
A #Reempresa t’acompanyem i assessorem en el procés de compravenda, tant si ets Cedent com Reemprenedor.
✔️ Creacc… https://t.co/s9xiyZGdL6
La seguretat informàtica, o les amenaces a les que s’exposa la ciberseguretat de les empreses prenen cada cop més r… https://t.co/GNNKQB8hvw
📢El secretari d’Infrestructures, Xavier Flores, anuncia a Vic que l’any que ve s’iniciaran els tràmits pel desdobl… https://t.co/otZ8MfNeBV
📢El territori marca l’agenda per al desdoblament del tren fins a #Vic amb l’horitzó de 2035, en un acte al Paranimf… https://t.co/M7Qa8ibDxe
La @CambraBCN impulsa el Lab3040, una iniciativa per connectar els agents d’innovació de l’ecosistema català
El pr… https://t.co/DgR26FToLo
📢El secretari d’Infrestructures, Xavier Flores, anuncia a Vic que l’any que ve s’iniciaran els tràmits pel desdobl… https://t.co/A0B1kbBemD
📢El territori marca l’agenda per al desdoblament del tren fins a #Vic amb l’horitzó de 2035, en un acte al Paranimf… https://t.co/qBeM6K5mLm | 0.703319 | curate | {"ca": 0.9448989412897016, "es": 0.01973051010587103, "pt": 0.01010587102983638, "fr": 0.004331087584215592, "en": 0.01275264677574591, "eo": 0.008180943214629451} | https://www.creaccio.cat/saprova-la-convocatoria-de-lajut-economic-extraordinari-per-a-les-entitats-les-empreses-i-les-persones-treballadores-autonomes-titulars-o-gestores-dinstallacions-juvenils/ |
acn_ca_20201011_0_20809 | Eufòria de milers de persones a la plaça Ricard Vinyes de Lleida al tancament dels col·legis electorals
Ovació als Bombers que durant bona part de la jornada han estat protegint el punt de votació a la seu del Departament de Salut
ACN Lleida.-Milers de persones han esclatat en eufòria i crits d'independència o ''ja hem votat'' a la plaça Ricard Vinyes quan s'han tancat els col·legis electorals al punt de les vuit del vespre. La quarantena de Bombers que han estat bona part de la jornada protegint el col·legi electoral situat en aquest punt al Departament de Salut han estat ovacionats per la ciutadania de la mateixa manera que els responsables de la taula electoral quan han tret una de les urnes plenes de vots. Aquest ha estat un dels col·legis electorals que no han pogut ser tancats de forma violenta pels efectius de la policia espanyola i la Guàrdia Civil que han actuat en altres punts de vot de la capital del Segrià. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/euforia-de-milers-de-persones-a-la-placa-ricard-vinyes-de-lleida-al-tancament-dels-col-legis-electorals |
macocu_ca_20230731_4_333462 | Vam viatjar durant el dia del 17 d'agost per poder passar un parell de dies a l'EOE.
Va costar arribar. Tres cotxes en ruta cap a Vilanuèva d'Òlt. Tots tres vam descobrir les grans retencions, que han sigut habituals aquest estiu, passat el peatge de la Jonquera.
El meu cotxe acaba sent el primer a arribar. En Pol i la Sandra s'han parat a brenar i per això arriben després perquè eren els que duien més avantatge.
Finalment els darrers en arribar són l'Ermes i la Laura: just a la sortida de l'autopista el cotxe s'avaria i els cal grua i un taxi que els porti. Duien un passatger de Bla Bla Car i resulta que Bla Bla Car té assegurança i gràcies a això poden venir fins a Vilanuèva i fer que la seva assistència els torni a casa.
Per acabar-ho d'adobar ens enterem per whatsapps del terrible atemptat de Barcelona i Cambrils.
Mentre esperem a l'Ermes i la Laura, ajudem a preparar 3 cançons al grup de catalans per l'espectacle del vespre.
Em retrobo amb en Matteo després d'un any. Ens conviden a un aperitiu. La Raquel guarda provisions per la Laura i l'Ermes. També els hi guardem el sopar. Havent sopat comencen les actuacions dels alumnes de l'Escòla Occitana d'Estiu: cançons, contes, alguna dansa, acudits... tot plegat potser una mica massa llarg. La Laura i l'Ermes arriben per fi i poden sopar mentre dura l'espectacle.
Després fem una mica de ball amb les dues noies (la Maude, filla de l'Ives flautista, i acordionista) que han anat fent les músiques durant aquests dies però que demà ja marxen. A l'estanquet continua una mica la festa, molt tranquil·lament.
L'endemà ens aixequem tard. Esmorzem alguna peça de fruita però decidim anar a Pujols, un poble medieval del costat a fer visita i búsqueda d'esmorzar. Però és la pitjor hora per esmorzar en aquest país i anem al pitjor poble per buscar esmorzar: el més turístic de tots! Aconseguim pa, mantega i confitures en un bar, i com a gran favor, però flipem quan ens demanen 5€ per cap. Decidim que amb esmorzar per a dues persones ja fem!
Arribem a dinar, a la tarda l'Ives fa el taller de danses i anem a tocar-hi una mica.
A la tarda una mica de pluja fina fa endarrerir les proves de so de la Place Lafayette. La Laura, però, ens assegura que la nit serà tranquil·la. Ens posem en un racó per assajar i reprenem el tema de Tonens a Marmanda i incorporem el Congò deu Passage d'Agen. Les nostres Mirafans ens fan un gran favor apropiant-se de les xarxes socials de Mirabèl. Ens trobem amb els Brick a Drac, que ja vaig coincidir amb ells el primer cop que vaig ser-hi per tocar amb l'Olga Miracle.
Sopem deliciosament amb els menjars dels productors locals. Després d'uns discursos, comença el ball de Mirabèl. Aconseguim arrencar el ball, que havia començat tímidament i la plaça es va omplint de balladors. Fins i tot la Cecila Chapduelh ens arriba a confondre per uns instants per uns gascons... Em fa molta il·lusió retrobar-la.
Segueixen i acaben el concert la gent de Brick a Drac. Resulta que havíem compartit escenari amb el guitarrista, l'Steeve Seriat, en el concert del CAT, ja que ell ha sigut el guitarrista d'en Patric i també molt amic d'en Jean-Michel Lhubac.
Al tornar cap a l'Oustal, continuem la ballada i la festa a l'estanquet de l'EOE.
L'endemà ja és dia de recollir l'Escòla. Tothom molt content dels bons moments passats. En Pol i la Sandra segueixen la ruta cap al nord, cap a Ròcamador. L'Ermes i la Laura esperen el taxi que els ha de dur fins a la frontera per després agafar un cotxe de lloguer i tornar a casa, sense saber què li ha passat el cotxe, però que la grua ja el tornarà.
I jo acompanyo a la Gemma, en Joan i la Núria a Agen; i segueixo la ruta cap al Hèstiv'Òc de Pau i a visitar l'Holmblat per a unes noves flautes per Mirabèl.
Per la clausura d’aquesta edició, el divendres 18 d’agost hi haurà un concert-ball a la Place Lafayette de Vilanuèva d’Òlt obert a tot el públic. Serà a les 21h i amb Mirabèl hi serem per fer el nostre #BalÒc. També comptarem amb la presència de Brik a drac.
Aquest any ha estat un pèl més d'hora. L'any passat va ser a finals de setembre. Però per a mi eren records del cotxe nou, de final d'estiu...
Però el pati de la masia està fantàstic. Poc a poc va arribant la gent i la sala s'omple per la conferència del Marçal Girbau. Nosaltres de mentre, ens preparem. I hi ha moguda: l'Ermes té el braç dislocat però comptem amb la seva veu i amb la Laura i la Sandra per fer Mirabèl en família. I també amb alguns membres de La Corral. Així que entre tots tirem endavant la ballada, amb tímida cantada final per part de La Corral.
Poc a poc es va buidant el pati. Recollim i ens acomidadem amb la gent del CAOC fins a la pujada del port de Salau.
Anem a sopar a l'Estraperlo, on havent sopat toquem i cantem una mica.
Després del vol i d'un acollidor esmorzar a casa en Manel de Folk a Mar, anem cap a Palma per preparar-nos per la xerrada a l'Escola de Música i Danses de Mallorca. Allí ens trobem amb en Dídac i la gent d'Òc Mallorca, i amb un públic ben atent a conèixer una mica més la realitat occitana.
Un quadre a la paret que parla de les figures del Cotillon fan també de fons a la paret on s'hi projecten les imatges.
I els homes, ballen amb els homes? És així en la tradició Occitana? Perquè a Mallorca darrerament hi ha polèmica. Si hi ha polèmica, és que el ball és viu. Però no oblidem que cada posicionament de la polèmica demostra una manera de pensar i una actitud davant del món. Tradicionalment els homes han ballat entre ells. Però no ens cal aquesta tradició per a justificar que a dia d'avui ho puguin fer. Balla i estima com vulguis, hauríem de concloure.
Dinem a casa la Neus, una breu migdiada i un camí cap al Teatre Mar i Terra amb parada a la gelateria. La sala se'ns queda petita pel taller de branles. I com es nota que son balladors! Acabem fent un branle fantàstic acompanyat per l'acordió de la Guida!
I fins aquí la feina proposada per Mirabèl. Deixem lloc a que els Afterauers facin de les seves mentre Folk a Mar fa un taller d'iniciació al ball folk i es prepara un bon sopar de totes les coses que va duent la gent en el Parc de sa Feixina.
A Sant Quirze del Vallès, juntament amb el CAOC, faran la segona edició de la Festa Occitana de Sant Quirze del Vallès. Serà, com l’any passat, una manera molt especial de recordar l’Anna Mauri i en Lugan Bedel Primer hi haurà una xerrada “Occitània avui: més enllà de càters i trobadors” a càrrec d’en Marçal Girbau. I després amb Mirabèl hi serem per fer el nostre #BalÒc .
DISSABTE 22 DE JULIOL DE 2017
A Mallorca hi tenim dues associacions que per aquesta ocasió han reunit esforços per presentar-nos una jornada ben interessant.
Folk a Mar ha convidat a la Guida Sellarès i Joan Codina Vila per a fer una ballada amb "Afterauers". Aprofitant que hi haurà la visita d'un dels membres de Mirabèl a Palma, Òc Mallorca ha aprofitat per organitzar una xerrada i juntament amb Folk a Mar un taller de dansa occitana.
És així com de la mà d’Òc Mallorca i de Folk a Mar us presentem la jornada “Balèti, ball de bot occità”.
Una jornada que començarà amb una xerrada titulada: “Música i danses d’Occitània”, on en Joan parlarà de la situació del ball i les danses tradicionals i folk a Occitània.
Seguidament hi haurà un taller de danses occitanes sobre els branles de la Val d'Aussau.
I a la nit hi haurà ball folk amb Afterauers. No serà un ball específicament occità, però segur que alguna dansa occitana hi caurà!
Diu així:
Balladors, amants del folk i interessats en la cultura occitana, us presentam la jornada “Balèti. Ball de bot occità” a càrrec de Joan Codina Vila del grup Mirabèl Musica Occitana!
Què és “Balèti”? Balèti es la denominació del ball popular a Occitània; és a dir, és el ball de bot occità. Les borrèias, els branles, els congos, els rondèus, les farandòlas, els sauts... totes elles són danses occitanes.
Òc Mallorca, conjuntament amb Folk a mar, proposam tota una jornada occitana al voltant del balèti a càrrec del sabadellenc Joan Codina Vila del grup Mirabèl. Mirabèl és un grup del Principat centrat en la música i el ball occità; de fet, són un dels introductors de les ballades occitanes a Barcelona i el conjunt del Principat.
Tots els actes seran de temàtica exclusiva occitana? No! El concert-ballada serà plenament el que és conegut com a ball folk.
12-14h: Xerrada a l’Escola de Música i Danses de Mallorca, amb el títol “Música i danses d’Occitània”. Coneixerem les distintes danses occitanes, a través de l’experiència de Joan Codina Vila com a investigador i ballador occitanista.
Adreça: carrer de la Costa de Can Santacília, 3 (devora la plaça del Mercat).
17-19h: Taller al Teatre “Mar i Terra”. Joan Codina Vila ens ensenyarà a ballar els branles de la Vath d’Aussau (Bearn). És una oportunitat única a la nostra illa!
22h: Ballada folk a sa Feixina amb el grup “Afterauers”. Guida Sellarès (acordió diatònic i veu) conjuntament amb Joan Codina Vila (flautes i veu) tocaran i cantaran i ens faran ballar fins que el cos aguanti en una ballada folk. Podreu ballar xotis, masurques, sardanes, ball pla, rumba, jota, polques... i posarem en pràctica els branles, també!
Entre la xerrada i el taller hi haurà dinar popular a sa Feixina; cadascú ha de dur el seu menjar. Hi tendrem taules i cadires.
Tant la xerrada com el concert són gratuïts.
El taller de branles costarà 5€ per a socis d’Òc Mallorca, Folk a mar i membres i alumnes de l’Escola de Música i Danses. Per a la resta de participants, són 8€. La recaptació anirà destinada íntegrament a pagar les despeses dels actes.
Des d’Òc Mallorca volem agrair especialment Joan Codina Vila i Folk a mar per a fer possible aquest acte i haver comptat amb nosaltres. També volem agrair als col·laboradors de luxe que tendrem.
Lenga, cultura, país!
Organitzen la xerrada i el taller: Òc Mallorca i Folk a mar.
Per sort es tractava d'un diumenge pel matí prou refrescat i amb una calor força suau. Estrenant la nova kangoo de'n Pol i la Sandra, i jo amb ressaca de son, anem cap aquest poblet perdut al fons del Priorat.
I només entrar al poble ja s'hi respira un ambient especial. Un poble molt cuidat, gent pel carrer, decorat de dalt a baix amb amb mil detalls que et recorden que s'hi està fent l'EVA. Com la caixa de pomes per agafar i menjar.
La Jordina ens indica com arribar a la plaça. Sota un gran tela que fa ombra, trobem de nou a en Víctor, el tècnic. Apartem cadires, amb l'esperança que la gent es posi a ballar. Abans, però, fan una exhibició de morra. I enganxa. Ja anem veient cares conegudes que sabem que es posaran a ballar.
Arrenquem la ballada amb un Se Canta que vol apagar encara algunes partides de morra. El peu lesionat de la Sandra entra a la pista de ball per animar la gent. I el ball funciona i gira! Fantàstic!
Ens conviden a dinar. La Laura aconsegueix per fi un entrepà, en Pol busca biòlegs del ram, parlo amb l'Ireneu de la importància de les xarxes socials i ens fem amics per aquets llocs.
Amb Mirabèl hi vam ser per començar-lo, i també hi serem per acabar-lo. Farem el nostre Ball Folk Occità per arribar a bon ritme a l’hora del vermut. Hi anirem ensenyant i explicant les danses per a que tothom hi pugui participar i així entre tots puguem anar fent gana. I encara quedaran actes del Festival En Veu Alta per acabar la tarda del diumenge.
Durant aquests mesos d'abril, maig i juny han tingut lloc les 4 sessions del primer curs de danses occitanes a La Casa dels Entremesos, organitzat pel CAOC i per Mirabèl. El curs, d'un total de 10h de durada, era reconegut com a curs de formació per a mestres.
Durant les quatre sessions hem treballat sobretot danses gascones com els sauts, els rondèus i el branle. També vam dedicar una sessió a la borrèia.
Des de graciamon.cat van venir a fer un reportatge de la darrera sessió, la dedicada al branle de la Val d'Aussau.
Començava el cap de setmana i era llarg perquè molta gent tenia festa el dilluns. Malgrat el col·lapse de transit del Baix Llobregat, vam aconseguir arribar a una hora encara prou decent per muntar i fer les proves de so.
La plaça és xula, el vespre és bonic i com que encara no han pujat la barra dels focus, hi podem penjar les banderes.
La Jordina ens rep. Tota la flor i nata del Festival EVA està entrant a l'Ajuntament per l'acte oficial d'inauguració. Nosaltres muntem i no podem fer veure que no hem vist la gelateria que tenim just al costat de l'escenari.
Hem de convèncer als qui estan muntant les cadires que cal deixar una mica més d'espai per ballar. No es creuen que Sant Sadurní s'entregui al ball. Però poc a poc van apareixent cares conegudes de balladors que es van apropant.
La televisió de la comarca fa entrevistes i grava, fan també un directe pel facebook... i quan son les nou passades de pocs minuts, arrenquem.
Insistim més que de costum en explicar tot allò que cantem. Com quan fèiem antigament en els inicis de Mirabèl. Una bona ocasió per entendre fins i tot nosaltres mateixos de què caram ens parlen les lletres!
Acabem amb les camanades de les 11 de la nit. L'EVA continua i hi ha gent que té l'entrada pel proper espectacle. En Pol ens aconsegueix uns bons entrepans.
I tornem cap a casa després d'haver gaudit d'una bona ballada.
Amb Mirabèl i el CAOC proposem uns tallers intensius de danses occitanes. Els tallers estan pensats tan per gent que vulgui iniciar-se a la dansa tradicional, com per a balladors més experimentats. Seran 4 sessions en dissabte, de 17h30 a 20h (22/04, 06/05, 27/05, 10/06)
Cada dissabte el dedicarem a un gènere de dansa. Aquest dissabte serà el torn del Branle d’Aussau. | 0.792036 | curate | {"ca": 0.9491297527452006, "pt": 0.007245835512063942, "it": 0.014790468364831553, "es": 0.02024351983267349, "en": 0.003137372077388511, "fr": 0.005453051467841937} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_205080 | Els dos darrers anys ha augmentat el nombre d’usuaris que fan ús d’aplicacions per comprar les butlletes de loteria o fer apostes.
La digitalització i l’ús creixent de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han tingut un impacte directe i transversal en tots els sectors de la societat. La pandèmia de la covid ha accentuat les tendències de digitalització i l’ús de l’espai cibernètic, cosa que ha permès consolidar la tendència creixent de les ciberamenaces.
Així doncs, amb l’objectiu d’evitar llargues cues i la possible propagació del coronavirus, cada cop hi ha més persones que han decidit comprar loteria i fer apostes a través d’internet. Els ciberdelinqüents poden aprofitar aquesta oportunitat per intensificar la seva activitat delictiva amb la proliferació de dominis maliciosos. Aquestes pàgines web fraudulentes amaguen una gran varietat d’activitats il·lícites o malignes. Per exemple, les pàgines poden servir com a difusió de phishing o pesca de correu electrònic, malware o programes de segrest, obtenció d’identificacions personals, etc. A més, els ciberdelinqüents pretenen simular que són serveis públics oficials, bancs o pàgines web governamentals, entre d’altres, per guanyar credibilitat.
El phishing és una tècnica comuna entre els ciberdelinqüents: envien correus que suplanten la identitat d’institucions governamentals o entitats oficials, on informen els individus que han estat premiats. L’objectiu és persuadir els usuaris perquè proporcionin directament les dades bancàries i així recopilar informació fiscal i financera.
Les policies recomanen d’extremar les precaucions a l’hora de comprar loteria i fer apostes per internet, i desconfiar de missatges o trucades que comuniquin al destinatari que ha estat premiat i que, per tant, per prosseguir ha d’introduir les dades bancàries.
Les persones que vulguin comprar loteria per internet, ho han de fer només a pàgines web autoritzades i oficials, comprovar l’autenticitat de la butlleta de loteria que han comprat i revisar que disposi del logotip i el segell de l’entitat expenedora.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Tweet
WhatsApp
Telegram
Email
Print
Like this:
Like Loading...
Important operació europea contra el frau en el comerç electrònic
13 gener 2020 12 desembre 2019 Notes de seguretatDeixa un comentari
Una operació conjunta de la policia coordinada en 19 països va comportar la detenció de 60 persones sospitoses de frau. L’objectiu principal de l’acció en l’àmbit del comerç electrònic (eComm 2019) és desmantellar les xarxes criminals sospitoses de frau a la xarxa mitjançant accions coordinades per la policia a la Unió Europea, seguida d’una campanya de sensibilització.
L’operació va ser coordinada pel Centre europeu contra el cibercrim (EC3) d’Europol i va rebre assistència directa de les autoritats nacionals de la policia i del sector privat.
El frau del comerç electrònic inclou transaccions il·legals o falses fetes en plataformes, aplicacions i serveis en xarxa o a través d’internet. Els defraudadors utilitzen simplement informació de la targeta robada per comprar productes a les botigues web.
Els sospitosos detinguts durant l’operació –que va tenir lloc a començaments d’octubre de 2019– van ser responsables de gairebé 6.500 operacions fraudulentes amb targetes de crèdit compromeses, amb un valor estimat superior a 5 milions d’euros.
Europol va donar suport a les diferents autoritats nacionals competents durant les operacions dels seus països respectius amb suport analític i d’intercanvi d’informació. Per protegir els clients de pagaments fraudulents i assegurar un entorn en línia segur, Europol també va col·laborar amb bancs, empreses de targetes de pagament minoristes europees i empreses logístiques.
Les mesures d’investigació van revelar que els estafadors individuals estan connectats a grups de criminalitat organitzada i que han estat involucrats en altres formes de delictes, com ara la pesca de credencials (phishing), atacs de programari maliciós, ús de passaports robats, blanqueig de capitals, creació de llocs web falsos i utilització de plataformes de xarxes socials per fer fraus.
Aquest any s’ha produït un augment en el nombre de compres fraudulentes de serveis en xarxa en lloc de béns físics: això fa que sigui molt complex investigar per la dimensió virtual d’aquest delicte. Les compres fraudulentes d’entrades, subscripcions i lloguers es fan en línia, fins i tot mitjançant aplicacions.
Algunes investigacions mostren que els bitllets ferroviaris reservats fraudulentament (amb dades de la targeta de crèdit sostretes) es venen a terceres persones que després podrien utilitzar-los per cometre altres delictes.
En aquest cas, es van assenyalar més de 1.000 reserves fraudulentes, amb una pèrdua econòmica d’uns 70.000 €. Un altre modus operandi és comprar vals amb targetes de crèdit compromeses i obtenir després un reemborsament amb un mètode de pagament diferent.
Molts llocs web i comptes de xarxes socials s’utilitzen per crear botigues en línia de forma fraudulenta o comprar productes electrònics. La facturació per als sospitosos pot ser de fins a mil milions d’euros a tot el món cada any. Els defraudadors utilitzen dades de targetes de crèdit robades, obtingudes al web fosc o a través de programari maliciós o atacs de phishing, per comprar productes.
Sempre és millor prevenir un delicte, en comptes d’haver de solucionar-lo. Aquesta acció operativa ha estat seguida per una campanya de prevenció i sensibilització, #BuySafePaySafe. Hi ha diverses mesures d’orientació que podeu seguir per evitar ser víctimes d’un frau:
Assegureu-vos que el dispositiu que feu servir per fer compres en línia està configurat correctament i que la connexió a internet és segura.
Utilitzar una targeta és un mètode de pagament en línia segur sempre que es tingui la mateixa cura que en altres compres.
Hi ha senyals senzills d’avís que us poden ajudar a identificar les estafes. Si sou víctima d’un frau a la xarxa, denuncieu-ho a la policia. Si heu comprat el producte amb una targeta de crèdit o de dèbit, informeu-ne també el vostre banc.
Consulteu sovint el vostre servei bancari en línia.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Tweet
WhatsApp
Telegram
Email
Print
Like this:
Like Loading...
L’Europol treballa per evitar víctimes de frau en els bitllets d’avió
21 novembre 2018 19 novembre 2018 Notes de seguretatDeixa un comentari
Entre el 18 i el 22 de juny del 2018, 61 països, 69 aerolínies, 226 aeroports i 6 agències de viatges en línia van participar a l’11a edició dels Dies d’Acció de l’Aeroport Mundial (GAAD), centrats en criminals sospitosos de viatjar amb bitllets d’avió comprats utilitzant dades de targetes de crèdit robades, copiades o falses. Es van informar de 334 transaccions sospitoses i es van obrir diverses investigacions. Van ser detingudes 141 persones.
L’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) estima que la indústria aèria perd més de mil milions de dòlars anuals com a conseqüència de les compres fraudulentes en línia de bitllets de vol. A més, milions de ciutadans innocents es veuen afectats per l’ús indegut de les seves dades de targetes de crèdit.
Les transaccions fraudulentes en línia no només són altament lucratives per al crim organitzat, sinó que sovint es fan per facilitar activitats criminals més serioses, com la immigració il·legal, el tràfic d’éssers humans, el contraban de drogues i el terrorisme.
Eurojust va col·laborar durant tota la setmana d’acció, juntament amb l’Agència Europea de Fronteres i Guàrdia Costanera (Frontex), que va desplegar oficials en 22 aeroports. El projecte de comunicació de l’aeroport (AIRCOP), implementat per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), en col·laboració amb la Interpol i l’Organització Mundial de Duanes (OMA), també va desenvolupar activitats d’aplicació de la llei als aeroports de l’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Com evitar el frau de la companyia aèria
Aquests són alguns dels consells de l’Europol per evitar convertir-se en la propera víctima d’una oferta vacacional massa bona.
Contracteu en fonts oficials
Reserveu les vacances directament amb una companyia aèria o hotel, o a través d’un agent de bona reputació o operador turístic. Busqueu el logotip de l’IATA al lloc web de la companyia.
Feu la vostra recerca
Feu una cerca en línia completa per garantir que l’empresa sigui legítima. Si és sospitosa, és possible que altres persones hagin publicat les seves experiències per advertir-ne.
Navegueu segurs en línia
Poseu especial atenció en el nom i el domini del lloc web. Els canvis petits del nom o del domini, com ara passar de .com a .eu, us poden redirigir a una empresa completament diferent.
Pagueu amb seguretat
Comproveu que el lloc web utilitza un sistema de pagament segur i el protocol de comunicació segur (https) per al procediment de reserva.
Comproveu la lletra petita
Comproveu que el lloc web ofereix termes i condicions, una política de reemborsament i una política de privadesa.
Utilitzeu el vostre instint
Si alguna cosa sona massa bé com per ser real, probablement no ho sigui.
Deseu totes les proves i informeu la policia immediatament.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Tweet
WhatsApp
Telegram
Email
Print
Like this:
Like Loading...
#BuySafePaySafe: com evitar convertir-se en víctima de frau en els pagaments amb targeta
14 novembre 2018 09 novembre 2018 Notes de seguretatDeixa un comentari
D’operacions policials contra el frau en els pagaments amb targeta n’hi ha contínuament, fins i tot a gran escala, com la coordinada per l’Europol aquest estiu passat, que va acabar amb 95 detinguts en una operació conjunta entre 28 països.
Les mesures d’investigació són molt complexes a causa de la dimensió virtual i internacional d’aquest delicte. En aquest fenomen, hi estan involucrats no només els estafadors individuals, sinó també els grups de delinqüència organitzada. Hi ha indicis de professionalitat i enllaços a altres formes de delicte, com ara el phishing, els atacs de programari maliciós, la creació de llocs web i l’ús de plataformes de xarxes socials per cometre fraus.
Actualment, prop del 80% del frau de targetes es fa en línia. Les xarxes socials s’utilitzen per crear perfils de vendes (botigues), publicant-ho tot a meitat de preu. Quan ordenen alguna cosa, els estafadors fan les compres, sovint molt cares, amb dades de targetes de crèdit sostretes. Les dades de la targeta robada solen comprar-se al web fosc, originalment filtrada per un robatori de dades després d’un atac de programari o amb programari maliciós. En fer aquestes compres als seus llocs web, les víctimes no poden adonar-se que les dades de les seves targetes també s’estan robant, per ser venudes després per un venedor en un altre fòrum delictiu. Els venedors esmentats solen tenir desenes de milers de clients feliços i reben grans ressenyes. Al final, els bancs i els comerciants són els que pateixen les pèrdues d’aquesta activitat fraudulenta, que és de fins a milers de milions d’euros a tot el món.
L’eComm 2018-Europol és una operació creada com una part de la lluita contra el frau de targetes de pagament, EMPACT (PCF), dirigida per Àustria. Aquesta operació és una continuació pràctica del grup de treball de comerç electrònic, una xarxa d’associació publicoprivada establerta el 2014 amb actors clau, inclòs el Consell de Riscos Mercantils (MRC) -una xarxa de 490 comerciants electrònics de tot el món-.
Alguns consells de prevenció
Sempre és millor evitar que un delicte es produeixi. És per això que aquesta acció operativa és seguida d’una campanya de prevenció i sensibilització, #BuySafePaySafe. Hi ha un seguit de normes de seguretat que es poden seguir per evitar ser víctimes d’aquest tipus de frau:
Assegureu-vos que el dispositiu que utilitzeu per fer compres en línia està ben configurat i la connexió a internet és segura.
Utilitzar una targeta és un mètode segur de pagament en compres en línia sempre que tingueu la mateixa cura que en altres compres.
Hi ha simples senyals d’advertiment que us poden ajudar a identificar l’estafa. Si sou víctima de frau en línia, denuncieu-ho a la policia. Si heu comprat el producte amb una targeta de crèdit o de dèbit, informeu-ne també el vostre banc.
Reviseu regularment el vostre compte bancari en línia. Notifiqueu immediatament al vostre banc si veieu pagaments o retirades de diners que no heu fet.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Tweet
WhatsApp
Telegram
Email
Print
Like this:
Like Loading...
#2good2Btrue: Autoprotegiu-vos dels fraus en la venda de bitllets en línia
12 setembre 2018 07 setembre 2018 Notes de seguretatDeixa un comentari
L’oferta de venda flash en un paquet de vacances o bitllet d’última hora és massa bona per ser veritat? Llavors probablement no ho sigui. Podríeu trobar-vos amb una reserva inexistent, fraudulenta o cancel·lada. Abans de comprar-lo, tingueu en compte el frau en l’àmbit de les vacances i els bitllets d’avió.
Des de vols fraudulents fins a reserves inexistents, el frau de vacances és un gran negoci per als estafadors i és més freqüent durant els períodes de vacances. Els demandants d’ofertes de vacances han de ser conscients d’aquest frau.
A aquest efecte, l’Europol va dur a terme la seva campanya #2good2Btrue a les xarxes socials: es van compartir un seguit d’ofertes atractives per a la publicitat en diverses plataformes de xarxes socials. En fer-hi clic, l’usuari va ser redirigit cap a una pàgina de prevenció del lloc web de l’Europol que ofereix orientacions per evitar ser víctima d’un frau de vacances. Un seguit de visuals van ser dissenyats específicament per a esdeveniments esportius i de música d’alta demanda, que han demostrat ser objectius populars per als estafadors. En total, els visuals van rebre gairebé 10.000 enllaços publicitaris, inclosos els clics a la pàgina.
Per tant, si arribes a una destinació de vacances i l’hotel que has reservat no existeix, o la companyia de lloguer de vehicles, és molt probable que hagis estat víctima d’un frau en línia. Alguns consells per assegurar-vos de no convertir-vos en la propera víctima d’una oferta de vacances curiosa i bona en excés són els següents:
Aneu sempre a fonts oficials
Reserveu unes vacances directament amb una companyia aèria o hotel, o a través d’un agent de bona reputació o operador turístic de confiança. Busqueu el logotip de l’IATA al lloc web de la companyia.
Feu la vostra recerca
Feu una cerca en línia completa per garantir que l’empresa sigui legítima. Si és sospitosa, és possible que altres persones hagin publicat les seves experiències com a advertiment.
Opereu segur en línia
Poseu una atenció especial en el nom i el domini del lloc web. Els canvis petits del nom o del domini, com ara passar de .com a .eu, us poden redirigir a una empresa completament diferent.
Pagueu amb seguretat
Comproveu que el lloc web utilitza un sistema de pagament segur i el protocol de comunicació segur (https) per al procediment de reserva.
Comproveu la lletra petita
Comproveu que el lloc web publica els termes i les condicions, la política de reemborsament i la política de privadesa.
Utilitzeu l’instint
Si alguna cosa sona massa bona per ser veritat, probablement no ho sigui.
Informeu-ne la policia
Deseu totes les proves i informeu-ne immediatament la policia.
Per obtenir més informació sobre els senyals d’advertència comuns i sobre com no deixar que els estafadors t’arruïnin les vacances, visita el lloc web de l’Europol.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Tweet
WhatsApp
Telegram
Email
Print
Like this:
Like Loading...
Vídeos per aconsellar la gent gran sobre com prevenir estafes
03 abril 2017 24 març 2017 Notes de seguretatDeixa un comentari
La policia de Suècia ha llançat la campanya “No tracti d’enganyar-me” per informar i formar la gent gran sobre com es poden protegir de fraus i estafes. El material per a la formació ha estat elaborat en col·laboració amb dues organitzacions de gent gran (PRO i SPF Seniorerna) i una d’atenció a les víctimes (Brottsofferjouren).
D’una banda, al web de la policia hi ha un material per fer aquesta formació (una presentació en format PowerPoint, un document en pdf sobre consells per als formadors i tres documents amb un conjunt de trucs agrupats en tres estratègies de prevenció: Estar en guàrdia, Casa seva és el seu castell i Posat en evidència. D’altra banda, als canals de YouTube de les dues organitzacions de gent gran també s’han publicat vídeos explicatius per a cadascuna de les estratègies de prevenció, a més d’un quart vídeo amb fragments d’una sessió de formació d’una agent de policia a un grup de persones grans en què s’utilitza el material de la campanya.
Els consells sobre Estar en guàrdia o alerta se centren en la utilització segura de targetes de crèdit. D’una banda, cal evitar que altres persones puguin veure el número de seguretat, tant en el moment d’operar en caixers automàtics com en fer pagaments en establiments. D’altra banda, es mostren algunes tàctiques que utilitzen els lladres per sostreure les targetes de crèdit, especialment com a furts per descuit.
L’estratègia Casa seva és el seu castell es focalitza a prevenir alguns fets que la gent gran pot patir a casa seva. En primer lloc, adverteix sobre les tàctiques que utilitzen desconeguts per entrar a casa de persones grans, ja sigui per revisar instal·lacions o vendre algun tipus de producte, o havent-hi contactat prèviament per telèfon.
El tercer bloc de recomanacions, Posat en evidència, alerta sobre els fraus en què els autors aconsegueixen dades personals i sensibles de les víctimes, ja sigui a través d’internet (amb el phishing o enviament de correus electrònics que suplanten empreses o entitats bancàries) o per telèfon a través d’algunes companyies de teleoperadores. En el cas que es rebin factures per béns o serveis no sol·licitats, recomana fer una reclamació i contactar amb l’oficina del consumidor.
En el rerefons del projecte hi ha un estudi dels delictes contra la propietat patits per gent gran entre juny i desembre del 2014, centrat especialment en diferents tipus de fraus o estafes.
Cal recordar que al web del Departament d’Interior hi ha publicats també un conjunt de recomanacions per a la gent gran en diversos àmbits (a la llar, robatoris i furts, maltractaments, conductors i vianants, a la platja o casos d’emergència) i que la Policia de Catalunya també fa xerrades per transmetre aquests consells de seguretat.
Els vídeos i els consells de seguretat editats per la policia sueca es poden consultar en aquests enllaços:
Estar en guàrdia (Var på din vakt): vídeo – document
Casa seva és el seu castell (Ditt hem är din borg): vídeo – document
Posat en evidència (Syna bluffen): vídeo – document
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Tweet
WhatsApp
Telegram
Email
Print
Like this:
Like Loading...
Cerca:
Qui som
Notes de seguretat és un blog d’actualitat i tendències en polítiques de seguretat, una publicació impulsada pel
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.
Més sobre el blog
Subscriu-t’hi
Fes clic per seguir aquest blog i rebre notificacions de les noves entrades per correu electrònic.
Segueix-nos
Twitter
RSS Feed
Apunts recents
Enquesta i dades de delinqüència a Anglaterra i Gal·les del juny del 2022: augmenten els delictes sexuals i l’ús d’armes blanques
Compte amb les estafes! Arriben dates de moltes compres en línia
Les renúncies d’oficials de policia augmenten un 72% el darrer any a Anglaterra i Gal·les
Treballant per a la reducció de les morts sota custòdia policial als Estats Units
La dispersió de les persones sense llar les criminalitza
Categories
Cossos de seguretat
Entrevistes
Estudis i informes
Fenòmens delictius
Innovacions i recerca
Normativa
Plans i programes
Polítiques de prevenció
Problemàtiques emergents
Enllaços
Generalitat de Catalunya
Departament d'Interior
Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra
Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana
DG de Migració i Interior (CE)
Fòrum Espanyol per a la Prevenció i la Seguretat Urbana
Etiquetes
Armes de foc Bandes Cibercrim Crim organitzat Delictes Delictes informàtics Delinqüència Drogues Enquestes Estadística Homicidi Immigrants Internet Policia Presons Prevenció Seguretat Tecnologia Terrorisme Violència
Avís legal
D’acord amb l’article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que
se’n citi la font i la data d’actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència | 0.636075 | curate | {"ca": 0.950641898463334, "en": 0.014588601439408676, "es": 0.021299358101536665, "nl": 0.0014588601439408674, "an": 0.0013616028010114763, "it": 0.002334176230305388, "ro": 0.0013616028010114763, "de": 0.0009239447578292162, "sv": 0.0025286909161641702, "no": 0.00034040070025286907, "pt": 0.0020910328729819103, "fr": 0.0010698307722233028} | https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/tag/estafa/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_98254 | Farem unes rajoles de fang, amb l’ajuda de motlles de fusta , omplirem uns marcs de fusta per obtenir unes rajoles que després podrem decorar amb textures, volums, i decorar amb engalbes.
Un cop seques es couran en un forn de ceràmica i posarem esmalt brillant. Aquesta rajola després es pot emmarcar, com un quadret, es pot fer servir com estalvis, etc. | 0.758843 | curate | {"ca": 1.0} | https://afagranes.com/2016/10/23/fem-una-rajola-taller-de-fang-a-lespai-obert-dacollida/ |
cawac_ca_20200528_7_93152 | Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art
Resum:
La present tesi doctoral té com a objectiu delimitar, descriure i analitzar el discurs ideològic, en clau interna, de l'anarquisme individualista, una de les tendències minoritàries i més mal conegudes de l'anarquisme a Espanya entre 1923 i 1938. A la part preliminar de la investigació es tracta d'acotar les bases epistemològiques del subjecte d'investigació. I en aquest sentit, es realitza un esforç per tractar d'arribar a una definició sobre l'anarquisme individualista. També s'analitzen els antecedents historiogràfics, es duu a terme un estat historiogràfic de la qüestió i s'exposen els criteris metodològics emprats. La primera part de la investigació tracta d'analitzar, en capítols successius, els fonaments teòrics de l'individualisme anarquista, ressegueix i descriu els processos de penetració a l'estat espanyol i exposa i analitza la trajectòria de les principals vies de debat i difusió a l'entorn de la teoria individualsta. En el primer cas, l'autor es remunta als orígens ideològics, fonamentats en l'obra fundacional de L'Ego i la seva propietat, del filòsof bavarès Max Stirner. Posteriorment es comenta el substrat filosòfic individualista de procedència nord-americana, amb autors com Henry David Thoreau, Josiah Warren o Benjamin Tucker i es destaca la influència de l'individualisme d'arrel francesa, de finals de segle XIX, amb el rol jugat per anarcoindividualistes com Émile Armand o Han Ryner. En el següent capítol s'exposa l'absència d'un individualisme espanyol autòcton i la dependència ideològica dels corrents foranis, en especial del francès, donats els estrets contactes a banda i banda del Pirineu. També es planteja la qüestió de la diferent intensitat de la presència d'individualisme entre diferents sectors pertanyents al complex univers individualista. També es realitza una descripció de la trajectòria cronològica d'aquest corrent, remuntant-se des de finals del segle XIX, amb la irrupció de la filosofia de Nietzsche, fins a l'acabament de la guerra civil espanyola. El quart capítol enumera els diferents òrgans de propaganda des del qual s'expressa aquest pensament i es descriu breument les tendències individualistes de cadascun d'ells. La segona part de la investigació analitza, en clau interna, el pensament individualista, a partir del seu material imprès i publicat. Així es descriuen els principis generals, els intens associacionistes, o es comenta el paper dels individualisme al llarg de la guerra civil. Posteriorment es comenten aspectes més concrets, com ara la filosofia educativa del moviment, la extraordinària importància que té la qüestió de l'amor lliure i l'emancipació sexual per als seus seguidors, i altres aspectes complementaris que tindran una extraordinària presència i importància en l'anarquisme individualista com serà l'annacionalisme, l'antimilitarisme i el naturisme. Es conclou la tesi destacant les aportacions al panorama historiogràfic i a l'esforç realitzat pel seu autor per recuperar la memòria col·lectiva.
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. | 0.862163 | curate | {"ca": 0.9955123410620793, "en": 0.004487658937920718} | http://www.tdx.cat/handle/10803/7833 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_606020 | -Necessitem a gent preparada fisicament , amb arts marcials , taekwondo , judo , boxa, full contact...-Alt nivell de català i anglès-Us d'armes certificat per algun organisme para-oficial-Aportacions periodiques de diners Contacteu amb mi , que en un periode de 5 anys aconseguirem el cop d'estat català definitiu [Mode usuari fantasma off]La lògica usuari Eleccions;Eleccions espanyoles ; no cal votar perquè no son les nostres eleccionsEleccions catalans ; no cal votar perquè no Hi ha cap partit que ens representiLluita al carrer ;-No cal cremar contenidors perquè això ens dona mala imatge intermacional-No cal tirar pedres perquè els Mossos son encara la nostra policia- No cal ocupar el parlament perquè es el nostre parlament -No cal cremar banderes espanyoles perquè Hi ha un Munt d'espanyols que no tenen la culpa- Els manifestants no estàn fent res , nomès canten el Virolai- Els manifestants no perden prou ulls , cal lluitar mes -Els manifestants han ocupar l'aeroport del Prat i les casernes militars- Cal Fer una vaga de 10 dies-No cal Fer vagues , la gent te feina i ha de pagar l'hipoteca.....Sempre parleu com si tot no fos amb vosaltres
Això ja existeix, si no t'han contactat és perquè no t'hi volen. | 0.879735 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_239243 | Doncs això,avui a la inmortal Ciutat Comtal es festiu(2ª Pascua)... Pero no totes les localitats l'han agafada avui(festa local)... A quins llocs d'arreu on viviu es festiu també companys/es?? ?
Aquí a La Ràpita no és festa
oh! ets de la Ràpita? Conec un bon noi d´allà!
Jo també... bé, jo uns quants | 0.61109 | curate | {"ca": 0.9047619047619048, "fr": 0.003401360544217687, "es": 0.01020408163265306, "it": 0.08163265306122448} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_200383 | Quan es va començar a sentir el seu nom pels ambients alternatius de Ciutat, en Valtònyc encara feia cara de nin. I no lluïa cap pèl al mentó.
– Hi ha un al·lot de Sineu que fa rap en mallorquí i és un crack – record que deia, emocionat, l’activista palmesà David Pujol.
I explicava com l’havia vist en combat contra en Mateu Xurí, mestre de glossadors. La paraula improvisada amb dues pells diferents: Glossa versus Rap.
Era l’any 2011, potser ja el 2012, i la promiscuïtat de Valtònyc amb la glossa seduïa els independentistes de l’illa. Un al·lot que connectava un cant ancestral mallorquí amb el rap foraster. I amb tota la barra del món, motherfucker! No hi havia gaires precedents. Per a molts, va ser una esperança per la nostra llengua. Potser fins i tot una esperança en la batalla per la supervivència de la identitat mallorquina: era possible fer pinta quillo i estimar-se la terra. Era possible importar cultures de fora de l’illa i no per això caure en l’autoodi.
Pareix una evidència, allò que acab de dir, però José Ramon Bauzá havia arrasat tan fort a les eleccions de 2011, que es va permetre una la legislatura de sagnies contra el català. Anys de trinxeres poètiques en les nits de l’Obra Cultural Balear (OCB), escridassades a cada acte que feia el Govern, dies en els que va (a)parèixer una petita primavera mallorquina, sortint de la redacció per comparèixer a la barra del Pinzell i el Siset.
Per a molts, Valtònyc va ser una esperança per la nostra llengua. Potser fins i tot una esperança en la batalla per la supervivència de la identitat mallorquina: era possible fer pinta quillo i estimar-se la terra
I anys durs contra tota dissidència, afegesc, que acabava imputada i als Jutjats de via Alemanya. Perquè hi va haver un temps que cada setmana tocava anar a via Alemanya. Per la porta de davant, a donar suport quan els imputats entraven a declarar. Per la porta de darrere, a fer guàrdia fins que amollaven els detinguts. I puny enlaire, pujaven la mateixa rampa que Iñaki Urdangarin i tants altres corruptes popularitzarien a tot l’Estat.
Ja des del seu nom, Joan Miquel Arenas, camarada Arenas, amb un aire més comunista que independentista, tot i que amb bona relació amb Arran (llavors Maulets), perquè a Mallorca –especialment, sota governs bauzanians– era difícil no fer pinya. I l’espai de la dissidència, desenganem-nos, no és tan ample. Fou en aquell temps quan Campos va denunciar el propi Valtònyc pel seu tema Círcol Balear. “Jorge Campos se mereix una bomba de destrucció nuclear”. Valtònic tenia 17 anys. Qui no ratificaria aqueixes paraules?
Campos va denunciar en paral·lel els joves de Maulets, en un altre memorable judici, malgrat que la jugada no li sortí bé. O millor dit: aconseguí notorietat, per mor de dur deu joves –i adolescents- a la barra. Però no arranjà la condemna que esperava, ja que tot quedà en un delicte de faltes. És ara, avui mateix, quan s’acaba de cobrar la seva presa. La de Joan Miquel Arenas, Valtònyc.
Jorge Campos va denunciar el propi Valtònyc pel seu tema Círcol Balear. “Jorge Campos se mereix una bomba de destrucció nuclear”. Valtònic tenia 17 anys
Anàvem als seus concerts en les nits tropicals d’estiu. Record sa Pobla, celebrant els 10 anys de l’assemblea de Pinyol Vermell en un polígon a les afores del centre. Els cubates servits al maleter i els tassons de festes majors ja passades.
“Hi ha un al·lot de Sineu que fa rap en mallorquí i és un crack!”, m’havien dit. Cantaven a les cotxeries. O entre bales de palla, depèn el dia. Swing i Valtònyc. Dos cantants foravilers. Una clotellada que et desperta. A la redacció del Diari de Balears ja ens havia arribat un exemplar del seu primer disc, Rap Rural. Bases de hip hop, notes de folk, sons de jazz… “I que reivindiquen l´ús del mallorquí com a llengua “d’expressió”, defensaven ja aleshores.
Avui ja no és aqueix al·lot dels primers combats amb en Xurí. Només cal veure’l al Parlament de Catalunya, en aquella roda de premsa amb Fermin Muguruza i alguns diputats d’esquerres, com aferra el faristol amb les mans. Pareix tenir la força de Durruti als seus braços: Està a punt de rompre’l.
Potser ha de deixar la fruiteria on actualment fa feina. Working class que no ha fet diners amb la música, sinó que l’ha viscuda, l’ha suada i l’ha batallada
És la mini gira pel Principat que el duu a fer concerts a Badalona, tot envoltat d’altres músics imputats; mentre la CUP de Barcelona reprodueix les seves lletres a un fanzine editat amb motiu de Sant Jordi. El judici és a punt d’arribar. Després arribarà la condemna, el recurs davant el Tribunal Suprem. I avui, la confirmació de la sentència.
Potser ha de deixar la fruiteria on actualment fa feina. Working class que no ha fet diners amb la música. Ja abans dels vint, destacava en l’escena musical mallorquina. No ha fet diners; sinó que l’ha viscuda, l’ha suada i l’ha batallada, la música. Va filtrar una extravagància, que havia donat els doblers de la caixa de resistència a Puigdemont i la CUP. Tot d’una obrí portades dels digitals. No era cert. Només volia trolejar-los. I es xapava el cul.
Entrarà a la presó? Talment s’està activant la repressió a l’Estat, potser l’hem d’anar a visitar a un altre país centre-europeu. | 1 | perfect | {"ca": 0.9761350407450524, "pt": 0.007178890182382615, "en": 0.006984866123399301, "es": 0.009701202949165696} | |
mc4_ca_20230418_8_183856 | El Trobador. Retrat de Josep Carreras - Llibre - Edicions DAU
Col·lecció: Retrats, 5
ISBN: 978-84-935228-5-8
Pàgines. 128
«Passejava pel saló de descans del quart pis del Covent Garden, a Londres, quan va apropar-se'm molt de pressa una senyora d'uns cinquanta anys. De moment no vaig entendre pas per què em venia a veure en aquell estat de desconsol, fins que em va preguntar, angoixada i tristíssima, com estava en Josep Carreras. Em van fer una gran impressió la seva preocupació i el seu dolor, i vaig pensar que el món de l'òpera té realment coses molt especials, i que els que en formen part estableixen llaços de simpatia i d'afecte. A partir d'aquell dia, encara vaig tenir un motiu més per admirar el món de l'òpera».
A través del retrat del tenor català Josep Carreras, en Roger Alier ens explica el món de l'òpera i la lírica des de dins. Des de la carrera dels divos i els directors d'orquestra, fins a l'evolució del Liceu durant els darrers quaranta anys, passant per la passió i l'entusiasme dels melòmans.
Roger Alier remarca el gran coratge personal i artístic de Josep Carreras en el llibre «El trobador». Catclàssics
Roger Alier, autor de nombrosos llibres sobre el Gran Teatre del Liceu i sobre òpera en general, dibuixa el tenor Josep Carreras com un «personatge conscient de les seves limitacions i amb una gran capacitat de lluita que ha aplicat tant a la seva carrera artística com a la leucèmia que va tenir».
Pàgina personal del tenor. Josep Carreras
Web de la Fundació Carreras.
Retorn de Josep Carreras als escenaris. Youtube
Entrada de Josep Carreras. Vikipèdia | 0.790693 | curate | {"es": 0.038853503184713374, "ca": 0.9299363057324841, "sr": 0.001910828025477707, "nl": 0.024840764331210193, "gl": 0.0044585987261146496} | http://www.edicionsdau.com/ca/t%C3%ADtols_205/114 |
mc4_ca_20230418_13_432746 | Notícia històrica - PREMSA - La Generalitat estudiarà les aus - Federació Catalana de Caça
Serà un control poblacional del tudó i de colom roquer al barranc de la Boella de la Canonja
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha resolt autoritzar excepcionalment el control poblacional de la Canonja de tudó o Columba palumbus i de colom roquer Columba livia com a mesura preventiva i/o activa per danys en zona de seguretat al barranc de la Boella, els dies 20 i 27 d’agost i 3 i 10 de setembre de 2017. La Canonja, doncs, ha viscut aquest cap de setmana, la segona batuda realitzada pels caçadors autoritzats per la Generalitat.
Aquesta autorització només permet l’ús de l’arma de foc en accions puntuals i selectives de control poblacional de tudó i de colom roquer i no es permet l’ús auxiliar de gossos de caça, ja que l’objectiu és exclusivament de control.
Per tal de poder fer ús d’aquesta autorització, les persones a les quals els hi hagi estat concedida, caldrà que es trobin en disposició de la llicència de caça vigent tipus A, la corresponent assegurança obligatòria i la preceptiva documentació de les armes. Les persones excepcionalment autoritzades assumeixen totes les responsabilitats que puguin derivar de les actuacions dutes a terme a l’empara d’aquest permís.
Així mateix, els caçadors que hi participin resten obligats a l’exhibició del document que els acrediti a requeriment d’un membre del Cos d’Agents Rurals, dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil o de qualsevol altre agent de l’autoritat competent que els ho exigeixi. | 0.87465 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.federcat.com/noticia_historica.php?idn=2122&ida=2&la_generalitat_estudiara_les_aus |
mc4_ca_20230418_17_477540 | Vint municipis més de Mallorca disposaran d’un servei d’atenció a la ciutadania en temes europeus | Web de Esquerra Unida de les Illes Balears
Vint municipis més de Mallorca disposaran d’un servei d’atenció a la ciutadania en temes europeus
Avui han començat els seminaris per al personal tècnic responsable del punt d’informació europeu de cada ajuntament
El Centre Balears Europa (CBE) i el Consell de Mallorca han iniciat la segona fase d’implantació de punts d’informació europea (PIE) als municipis de Mallorca. A través d’aquests espais es pretén acostar a vint municipis més tota la informació que prové de les institucions europees i, alhora, oferir un servei d’orientació a la ciutadania.
En aquests punts d’informació s’assessora en temes relacionats amb la Unió Europea i es donen resposta de manera descentralitzada a les consultes, als dubtes i a les necessitats d’informació de cada un dels veïns o col•lectius socials que ho sol•liciten, amb l’avantatge de la immediatesa i que no cal que les persones usuàries es desplacin fins a Palma.
Entre les actuacions previstes per la Xarxa Informa hi ha la de formar el personal tècnic municipal que s’ha d’encarregar del PIE en cada ajuntament. Avui ha començat aquesta formació, amb un seminari impartit en el Consell de Mallorca a una vintena d’aquests treballadors. Aquestes persones informaran tots els ciutadans residents a cada municipi sobre qualsevol qüestió referent a la Unió Europea i, si fos necessari ampliar-la, els posaran en contacte amb la persona responsable corresponent del CBE.
El seminari l’han inaugurat Miquel Rosselló, conseller de Cooperació Local del Consell de Mallorca; Catalina Alemany, directora gerent del CBE, i Manel Carmona, responsable de la Xarxa Informa i sotsdirector del CBE.
En la seva intervenció, Manel Carmona ha assenyalat que, amb la implantació d’aquesta segona fase, trenta-cinc dels cinquanta-tres municipis de Mallorca ja gaudiran d’aquest servei abans que acabi l’any. L’objectiu és que al final de legislatura tots els municipis de Mallorca disposin d’un punt d’informació europea. | 0.889165 | curate | {"ca": 1.0} | https://esquerraunida.org/2009/06/18/vint-municipis-mes-de-mallorca-disposaran-dun-servei-datencio-a-la-ciutadania-en-temes-europeus/ |
crawling-populars_ca_20200525_34_246725 | El conjunt del Baix Empordà rep la visita del líder de la classificació, el Barça B (demà a les 12.00 h). L'Estartit intentarà sorprendre al filial blaugrana per esgarrapar-li algun punt que pot...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.687659 | curate | {"ca": 1.0} | : /futbol/mes-futbol/femeni.raw?task=quick.read&id=1102657&return=L2Z1dGJvbC9tZXMtZnV0Ym9sL2ZlbWVuaS5odG1s |
racoforumsanon_ca_20220809_3_606829 | Independentisme amb peus de fang D’uns anys ençà les motivacions econòmiques han reemplaçat les identitàries com a fonament de la causa independentista dels diversos partits importants que defensen, en teoria, l’assoliment d’un Estat català. Segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, poc més d’un 40% dels ciutadans de la CAC votarien a favor de la independència en un referèndum. Segurament és la xifra més alta assolida mai en temps contemporanis. Però cal anar molt amb compte. Si quelcom ha mantingut viva Catalunya durant més de mil anys és la seva essència, la seva cultura, la seva llengua… Que Esquerra malparli de la identitat i consideri que la Catalunya pura fa “nosa”, que Solidaritat no digui absolutament res de la llengua o la cultura en la seva exposició de raons per a la independència o que Carretero digués que la independència la farien els Manolos són constatacions d’un greu error històric. La identitat ha de ser el fonament de l’independentisme, ja que en cas contrari crearem un independentisme conjuntural amb peus de fang. Arreplegar independentistes pel tema econòmic és poc diferent que contractar mercenaris. Quan ja no parlem català, creieu que els espanyols continuaran robant els ciutadans del nostre país? Quan l’Estat espanyol vegi que ja hi ha massa independentistes, no creieu que li serà molt fàcil signar quatre papers per deixar temporalment d’espoliar-nos i desinflar aquest poc ferm independentisme econòmic? L’independentisme fort és el que es mou per amor a la pàtria, a la llengua, a la cultura, a Catalunya, i no pas aquell que es mou per egoïsme econòmic. Per a la causa independentista són més forts deu patriotes de veritat que mil persones mogudes només pels diners. Són més forts aquells qui serien independentistes encara que els regalessin els famosos 22.000 milions d’euros que no pas aquells qui es deixarien subornar. Jordi Colomer http://somnoticia.cat/independentisme-amb-peus-de-fang/
En Jordi Colomer llegeix el xat i s'inspira en els meus fils.
vols dir?
http://www.racocatala.cat/forums/fil/146114/te-rao-ser-catalunya-no-catalana Li hauré de cobrar drets d'autor
home, ara que ho dius, ... | 0.848488 | curate | {"ca": 0.9637546468401487, "en": 0.032063197026022304, "tr": 0.004182156133828996} | |
wikipedia_ca_20230401_0_251728 | Emily
Emily és una població dels Estats Units a l'estat de Minnesota. Segons el cens del 2000 tenia una població de 847 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Emily tenia 847 habitants, 368 habitatges, i 243 famílies. La densitat de població era de 10,9 habitants per km².
Dels 368 habitatges en un 21,7% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 58,4% hi vivien parelles casades, en un 4,3% dones solteres, i en un 33,7% no eren unitats familiars. En el 30,7% dels habitatges hi vivien persones soles el 17,4% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,3 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,85.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 22,4% tenia menys de 18 anys, un 4,8% entre 18 i 24, un 19,1% entre 25 i 44, un 29% de 45 a 60 i un 24,6% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 48 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 99,1 homes.
La renda mediana per habitatge era de 34.276 $ i la renda mediana per família de 37.750 $. Els homes tenien una renda mediana de 30.000 $ mentre que les dones 23.068 $. La renda per capita de la població era de 17.854 $. Entorn del 3,9% de les famílies i el 7,7% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"nl": 0.0036310820624546117, "ca": 0.9883805374001452, "pt": 0.007988380537400145} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=251729 |
crawling-populars_ca_20200525_52_194963 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | RUBI C.E.F.S.,A - PENYA ESPLUGUES, ASSOC. ESP.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17736757624398075, "ca": 0.6035313001605136, "en": 0.12520064205457465, "pl": 0.012841091492776886, "nl": 0.02247191011235955, "pt": 0.026484751203852328, "fr": 0.027287319422150885, "id": 0.004815409309791332} | : /acta/1920/lliga-infantil-femeni-futbol-sala/lliga-infantil-femeni-futbol-sala/bcn-gr-2/ifs/rubi-cefs-a/ifs/penya-esplugues-assoc-esp-a |
mc4_ca_20230418_14_226630 | El Clínic i La Salle signen un acord estratègic per potenciar projectes tecnològics | Blog del Clínic
L’acord, que té un caràcter indefinit, té per objectiu regular els termes i condicions en què es durà a terme la col·laboració entre Clínic i La Salle en l’àmbit dels projectes tecnològics. Aquesta col·laboració permetrà a ambdues parts establir els canals de comunicació per accedir a noves idees, ja siguin de Clínic o de La Salle, compartir l’opinió d’experts i líders d’opinió en temes específics i promocionar i donar visibilitat als acords específics que s’han de formalitzar en el futur i que permetran desenvolupar i portar al mercat aquests projectes.
El director general de l’hospital Clínic, Dr Josep Maria Piqué va declarar que “el futur de la medicina passa per la interacció amb àrees no estrictament mèdiques com l’enginyeria o la informàtica”. També va afirmar que “àmbits innovadors com la simulació, el training tecnològic, la robòtica o la telemedicina es convertiran en un factor de valor per al Clínic”.
El director general de La Salle Campus Barcelona, Germà Miquel Àngel Barrabeig, sosté que “la signatura de l’acord amb una institució sanitària de referència com el Clínic suposa donar el primer pas en una aliança estratègica de llarg recorregut dins del camp de la recerca i el desenvolupament tecnològic”.
El document consensuat també articula la divulgació dels resultats dels projectes i la seva possible comercialització a través de contractes d’explotació. Aquest acord estratègic entre les dues institucions es plasmarà en un futur amb projectes tecnològics en l’àrea de la recerca biomèdica.
La col•laboració s’implementarà de manera específica mitjançant projectes conjunts entre Clínic i La Salle a les condicions i termes específics per a cada projecte i emparats en aquest acord marc. Els resultats comercials s’han de distribuir entre Clínic i La Salle de la manera especificada en el projecte conjunt.
En els projectes conjunts cadascun dels signants aportarà el seu know-how o coneixement específic, del qual cada part mantindrà la titularitat, per al desenvolupament del projecte. Els nous coneixements generats seran avaluats i els que tinguin una viabilitat comercial seran transferits per a la seva comercialització. Àrees mèdiques com la diàlisi renal o el diagnòstic dels melanomes són àmbits que s’estan avaluant per a una possible aplicació pràctica d’aquest acord marc. | 0.89999 | curate | {"ca": 1.0} | http://blog.hospitalclinic.org/2011/04/el-clinic-i-la-salle-signen-un-acord-estrategic-per-potenciar-projectes-tecnologics/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_506547 | Es que el Gestor de contactes (una ferramenta del plus) em posa que certes persones no em tenen, però em parlen habitualment cosa que només s'explica que la ferramenta esta a voltes enganya. El que voldria saber es si una persona en concret m'ha desadmès en els últims dies.
Sí que es pot saber, d'una forma senzilla i ràpida, sense descarregar ni pagar res: Eines > Opcions > Privadesa > Llista d'Admesos > Fes clic amb el botó dret sobre cada contacte i si et permet suprimir significa que aquest contacte t'ha posa't sense admissió. Sí, porto 10 anys amb el messenger
Be, eixa eina no es que t'haja posat sense admisió, es que t'ha eliminat, i moltes vegades falla, ho he comprovat | 0.824258 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_355545 | 1. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya som conscients que cal lluitar contra el canvi climàtic complint amb els compromisos europeus per arribar al 2050 produint el 100% de l’energia que necessita el territori català a partir de fonts renovables. Però cal fer-ho avançant cap a una sobirania energètica real, al servei de la ciutadania i basada en estratègies veritablement sostenibles, tant des del punt de vista social, ambiental i cultural com econòmic.
2. Demanem a la Generalitat de Catalunya i al conjunt de les administracions i agents socials, una PLANIFICACIÓ participativa del desplegament de les renovables, amb dos objectius bàsics: que contribueixi a l’equilibri territorial i que permeti passar progressivament de l’estructura vertical actual (l’energia en mans dels oligopolis) a una estructura més horitzontal (basada en instal·lacions petites i mitjanes en mans de la ciutadania).
3. Cal una bona planificació, que minimitzi la necessitat d’instal·lar macroprojectes de centrals renovables que perpetuaran la dependència dels oligopolis energètics i causaran impactes molt agressius sobre el territori català. Aquesta planificació ha de començar per impulsar els projectes de reducció del consum i millora de l’eficiència energètica, així com la implantació d’instal·lacions de renovables que potenciïn l’autosuficiència energètica de totes les llars i les PIME. Per complir amb l’objectiu de la Comissió Europea que el 2050 el 100% del parc immobiliari estigui descarbonitzat, cal destinar Fons Europeus a la rehabilitació d’edificis per a millorar-ne l’aïllament, l’eficiència energètica, instal·lar-hi renovables i tecnologia intel·ligent que redueixi els consums. I les noves edificacions haurien de construir-se garantint un balanç energètic positiu.
4. Cal que avancem cap a una sobirania energètica real, potenciant els projectes de comunitats energètiques locals, les experiències publico comunitàries i les petites o mitjanes instal·lacions de menys de 10 MW. Aquestes instal·lacions han d’estar promogudes amb capital públic i/o privat
procedent d’inversors locals que aprofitin les diverses fonts locals de renovables (hidroelèctrica, biomassa, geotèrmia, eòlica, fotovoltaica,…) tot vetllant perquè aquestes instal·lacions tinguin un impacte reduït en l’entorn es distribueixin equitativament per tot el territori català. Cal destinar Fons Europeus a aquests projectes d’alta rendibilitat social i baix impacte territorial.
5. Cal que es prioritzi la implantació dels projectes mitjans o grans, és a dir, de més de 10 MW, en espais periurbans, industrials, degradats i de serveis (xarxa viària, canals de reg, embassaments, etc. ), així com altres espais intensament antropitzats, propers als llocs de consum. Cal que es redueixi i minimitzi la implantació de grans centrals de producció de renovables en sòl no urbanitzable per evitar la industrialització de bona part dels paisatges naturals i rurals que constitueixen l’ànima del territori, un element fonamental del nostre patrimoni identitari i base essencial per no reduir la nostra sobirania alimentària. I cal que s’afavoreixi, mitjançant un planejament urbanístic adient, la proximitat entre usos residencials, llocs de treball i serveis, promovent el comerç de proximitat, la protecció dels horts urbans i sòls agrícoles de proximitat, tot reduint el cost energètic del transport.
6. Cal activar les eines de reflexió territorial (les cartes del paisatge comarcals i el desenvolupament de la Llei d’Espais Agraris, entre d’altres) per poder decidir, de forma participativa (amb les administracions locals i la ciutadania), quins són els espais idonis per a la instal·lació de les grans centrals industrials de producció d’energies renovables, tot garantint la protecció dels espais naturals i agraris, així com la qualitat de vida en el món rural.
7. Cal que la transició energètica no es faci a costa de posar en risc la nostra biodiversitat, tant per la destrucció d’hàbitat com per la interposició de barreres als corredors naturals. La biodiversitat a Catalunya, com a la resta del món, ha patit una forta davallada en les darreres dècades. La interacció negativa entre les energies renovables (especialment l’eòlica) i la nostra fauna està més que comprovada. És per això que no podem permetre una transició energètica que posi en perill la nostra flora i fauna quan existeixen diverses lleis i acords nacionals i internacionals que busquen aturar la pèrdua de biodiversitat.
8. Cal impulsar la recerca i la innovació en la producció de renovables per tal de convertir Catalunya en territori punter en l’aprofitament de fonts d’energia de baix impacte: biomassa –procedent d’una gestió correcta dels boscos-, fotovoltaica amb nous materials (teules, vidre, asfalt,…), microcentrals hidroelèctriques, geotèrmia, eòlica sense pales, etc. Incorporant en aquests projectes els valors socials i ecològics per damunt de la rendibilitat econòmica per poder avançar cap a una transició energètica realment sostenible.
9. Cal avançar cap a la gestió pública de l’energia, on la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments haurien de jugar un paper clau amb l’objectiu d’assolir el control de les xarxes de distribució de l’energia, la gestió de les centrals hidroelèctriques amb període de concessió caducat o que finalitzarà properament i agilitzant la implantació d’instal·lacions de renovables en tots els equipaments públics, tot garantint l’accés bàsic a l’energia dels col·lectius en risc d’exclusió.
10. Cal crear un nou marc legal per a les renovables que respecti els valors de la normativa europea i catalana preexistent, que s’elabori amb transparència i amb la participació de les administracions locals i la ciutadania. Demanem la derogació del Decret Llei 16/2019 d’impuls de les energies renovables, que únicament ha servit per impulsar l’allau de macroprojectes promoguts pels oligopolis i que es decreti una moratòria de tots els macroprojectes de producció d’energies renovables actualment en tramitació.
11. Cal garantir la capacitat de decisió dels ajuntaments i de la ciutadania afectada en el procés d’autorització de la ubicació dels macroprojectes de renovables, tot articulant els mecanismes necessaris per evitar l’excessiva concentració sobre determinats territoris, la instal·lació de projectes que puguin afectar negativament elements clau del patrimoni natural, cultural i paisatgístic català i que garanteixin la protecció dels drets bàsics dels habitants dels territoris afectats
Notícies d'aquesta categoria
Presentem el nou usuari de la passarel·la 100
03 febrer 2023 Sostenibilitat
Per primera vegada s’ha localitzat una estrella de mar a l’interior de la dàrsena del Club, en concret a la…
Llegir Més
Els 18 ports de la ACPET anuncien una inversió de més de 10 milions d’euros per a la transició energètica
28 gener 2023 Sostenibilitat
Amb l’horitzó fixat en el 2030, els 18 ports de la Costa Brava porten a terme una transformació verda en…
Llegir Més
Primer informe de seguiment ambiental i biològic del “Sistema de regeneració de la biodiversitat marina” instal·lat en aigües de la dàrsena del CNE
28 novembre 2022 Sostenibilitat
El sistema es basa en la col·locació d’estructures marines de substrat natural “Life Boosting Units (LBU)”, durant un període de… | 1 | perfect | {"cs": 0.00303951367781155, "ca": 0.9924012158054711, "da": 0.00027631942525559546, "it": 0.00428295109146173} | |
macocu_ca_20230731_9_303079 | La jornada tindrà lloc el pròxim 25 d’octubre en la Seu AVA -Asfplant (C/ Guillem de Castro, 79. 46008- València), de 16:30 a 19:30 hores.
Per açò, cinc emprenedors valencians de diferents sectors (productes ecològics, artesans, productes en fresc...) exposaran les claus de l’èxit de les seues empreses agroalimentàries
Els ponents exposaran la seua experiència en diferents negocis i la seua visió sobre present i futur de la seua activitat empresarial.
Si eres emprenedor i/o empresari, no deixes d’apuntar-te a aquesta interessant jornada que segur aportarà fructífers i interessants punts de vista sobre el concepte de emprendimiento agroalimentari.
dimecres 25/10/17
16:30 a 18:15: Presentació i exposició per part de 5 emprenedors valencians de les claus de l’èxit de les seues empreses agroalimentàries – Claudia Bosi, de l’empresa TARONGINA, de Piles, dedicada a l’elaboració de transformats i productes gastronòmics l’ingredient principal dels quals són els cítrics valencians. – Jesús Calabuig, de l’empresa GRANJA EL PARRAL, de Barxeta, dedicada a l’elaboració de formatges artesanals, i reconeguda amb diversos premis de emprendeduría agroalimentària. – Miquel Minguet, de l’empresa HORTAVIVA, de Meliana, pioners en Agroecoturismo i a donar visibilitat i potenciar els valors de l’Horta, més enllà de la producció agrícola. – Julio Quilis, de l’empresa SAIFRESC, de Catarroja, dedicada a la producció d’hortícoles ecològiques i capdavanteres en el sector ecològic en la distribució de proximitat sense intermediaris. – Isabel Reig, de l’empresa ORIGINAL CV PRODUCTES VALENCIANS, de València, especialitzada en la comercialització de productes agroalimentaris exclusivament valencians i en la difusió de la cultura associada als mateixos.
18:15 a 19:30: Taula redona, amb la participació dels emprenedors i els assistents. Moderador: Juan José Lliso, Tècnic d’Investigació i Desenvolupament. Esp. en comercialització agroalimentària. Servei de Transferència i Tecnologia. Estació Experimental Agrària de Vila-real. Conselleria d’Agricultura, DT., CC i Dr | 0.831008 | curate | {"ca": 0.9726829268292683, "en": 0.008292682926829269, "de": 0.01902439024390244} | |
macocu_ca_20230731_7_265091 | Conferència d'obertura de l'exposició "La casa noucentista" a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa
El 23 d’octubre (19 h.), tindrà lloc a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (plaça Puig del Roser, 1, d'Olot), la conferència d'obertura de l'exposició La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932)" , a càrrec del Dr. Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó de Girona.
Aquesta selecció també inclou imatges de plànols i dibuixos originals, a més de fotografies antigues i modernes, entre les quals hi ha la Casa Masramon d’Olot, de l’arquitecte Rafael Masó, i la Vil·la Antònia de Sitges, de l’arquitecte olotí Josep Danés, els plànols de la qual es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. A més d’aquests dos edificis, s’hi poden conèixer altres edificis del mateix Masó i també dels arquitectes Albert Carbó, Raimon Duran i Reynals, Adolf Florensa, Francesc Folguera, Josep M. Martino, els germans Antoni i Ramon Puig Gairalt i Josep Maria Ros i Vila. Es tracta d’habitatges unifamiliars repartits arreu de Catalunya, tant de residències urbanes als afores de ciutats com Barcelona i Olot, com de xalets i torres d’estiueig a llocs com Sitges, Cabrera de Mar, Viladrau o S’Agaró, entre d’altres.
A la imatge: Casa Masramon: (c) Jordi Puig / Fundació Rafael Masó. | 0.854172 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_4_91567 | L'univers de Mozilla, en català
Opera més segur que el Firefox i l’Internet Explorer, segons Webdevout
Potser amb això trec la gràcia a l’enquesta que he obert fa pocs minuts, però Webdevout ha presentat un interessant article sobre la seguretat dels navegadors basats en les informacions de Secunia .
Segons aquest estudi, l’Opera és el navegador més segur, seguit del Mozilla Firefox en segon lloc. L’Internet Explorer és l’últim. En alguns aspectes el Firefox supera a l’Opera, però en general és aquest segon el que s’emporta la victòria. L’Internet Explorer queda últim en tots els paràmetres.
Aquest estudi té en compte molts factors, des del nombre de vulnerabilitats trobades, fins el temps que passa fins que es resolen, sense oblidar la gravetat de cada una d’elles. Sense dubte una lectura molt més interessant que l’article de Jeff Jones . | 0.770927 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.mozilla.cat/2007/12/05/opera-mes-segur-que-el-firefox-i-linternet-explorer-segons-webdevout/ |
mc4_ca_20230418_13_66897 | VÍDEO: L'hospital de campanya, llest per entrar en funcionament - Diari de Sabadell
L’hospital de la Pista Coberta està llest per rebre pacients a partir de divendres
La transformació de la Pista Coberta d’Atletisme de Catalunya en l’Hospital Temporal Vallès Salut està pràcticament finalitzada. Els operaris estan ultimant els darrers detalls perquè l’equipament pugui entrar en funcionament, sempre en funció de la situació a la Corporació Sanitària Parc Taulí i sota criteris mèdics.
“Quan entri en funcionament ho han de decidir els sanitaris, però ara hi ha una part del Taulí ocupada per Covid-19, i serà una manera perquè els pacients menys greus passin aquí”, ha expressat l’alcaldessa, Marta Farrés, cosa que permetrà alliberar l’hospital per a altres patologies. D’aquesta manera, no se situa una data en el calendari per al trasllat de pacients, que podran venir no només del Taulí, també d’arreu de Catalunya, i principalment del Vallès.
Així, el nou hospital temporal comptarà amb entre 210 i 225 llits per a pacients que necessitin atenció mèdica. “Permetrà dur-hi pacients que no són d’UCI, que necessiten oxigen però amb una evolució estable”, ha afegit Farrés. L’hospital de la Pista Coberta, que s’anirà ocupant de manera progressiva quan sigui necessari, compta amb un gran espai per a pacients, equipat amb tots els serveis mèdics necessaris i altres que els puguin alleugerir la seva estada hospitalària.
L’hospital de campanya de la Pista Coberta d’Atletisme / VICTÒRIA ROVIRA
Així, per exemple, les biblioteques municipals han facilitat llibres i revistes perquè en puguin fer ús. D’altra banda, l’Ajuntament ha habilitat un espai a la planta -1 perquè els professionals sanitaris puguin menjar i descansar en condicions de confort durant la seva jornada. Així mateix, s’ha muntat una carpa a l’exterior de l’equipament per a l’atenció de familiars.
L’hospital ha estat fruit del treball coordinat entre l’Ajuntament, Generalitat, Corporació Sanitària Parc Taulí i el SEM, comptant amb la implicació de Metges Sense Fronteres, l’exèrcit i Bombers. L’Ajuntament vol agrair a totes aquelles institucions, com la Diputació de Barcelona o la UAB, empreses i particulars que han facilitat material o bé serveis durant el procés de condicionament de l’equipament, així com al conjunt de voluntaris i voluntàries que en diferents àmbits han contribuït o contribuiran en el funcionament de l’hospital.
Amb tot, aquest dimecres l’exèrcit ja va marxar de Sabadell, de manera que serà la mateixa estructura del Taulí i Salut qui s’encarregui del trasllat de pacients a la pista quan sigui necessari.
El futur de la Pista Coberta
L’Ajuntament encara no té quantificats els diners que ha posat de la seva butxaca, uns números que se sabran en els propers dies. A part de la mà d’obra, s’ha encarregat del desmuntatge de la pista.
“No sabem quant temps caldrà destinar aquest equipament a l’ús com a hospital, però sí que és cert que caldrà començar a fer un pla d’impacte de tota la Covid-19 en tots els departaments de l’Ajuntament”, assenyala Farrés. En aquest sentit, pel que fa a la recuperació de la pista, quan toqui, caldrà unir esforços amb altres administracions, sobretot Generalitat. “Encara no som aquí, però”, reconeix Farrés, que assegura que cal centrar els esforços a fer front a la crisi.
Temes:confinament, coronavirus, hospital de campanya, Hospital Temporal Vallès Salut | 0.888471 | curate | {"ca": 0.9668442865600947, "es": 0.008288928359976317, "en": 0.02486678507992895} | https://www.diaridesabadell.com/2020/04/09/hospital-campanya-valles-salut-coronavirus-sabadell/ |
cawac_ca_20200528_12_72593 | Notícies Identitat local
El consultor, coach i headhunter Xavier Orozco, a les jornades de talent local 'De Cardedeu al món'
Aquest dijous 7 de juny, a les 19h, a la Biblioteca.
Xavier Orozco, consultor, coach i headhunter, serà el protagonista de la propera jornada de talent local 'De Cardedeu al món' que es farà el dijous 7 de juny, a les 19h, a la Biblioteca de Cardedeu.
Orozco és psicòleg industrial i fa uns anys va fundar la seva consultoria en head hunting, selecció i formació: IOR Consulting. La selecció de directius, l'acompanyament en programes de coaching i la transició de carrera professional (molt actuals en el context de crisi i atur que estem vivint) són, doncs, algunes de les tasques que desenvolupa. També exerceix de consultor estratègic per a diferents empreses (tant públiques com privades), i dedica part del seu temps a la docència.
'De Cardedeu al món' és el cicle de xerrades per a descobrir els talents locals. Consisteix en una entrevista que fa l'alcaldessa i regidora d'Identitat Local, Calamanda Vila, als convidats, i després s'obre un torn de preguntes i debat amb el públic assistent.
El cicle té lloc cada primer dijous de mes i es pot seguir en directe per Internet a través del "ZOOM. El portal d'imatges de Cardedeu" a http://zoom.cardedeu.cat/. | 0.805833 | curate | {"ca": 0.9523064894448788, "oc": 0.04769351055512119} | http://www.cardedeu.cat/public/noticia/el-consultor,-coach-i-headhunter-xavier-orozco,-a-les-jornades-de-talent-local-de-cardedeu-al-mon/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_427234 | Potser és una percepció però ja fa temps que trobo que molts Catalans s'estan aixecant i això està provocant una profunda divisió perquè el xarnegam, ja sabem com li costa d'integrar-se. Però la notícia de Bars que comencen a encarar-se cap a clientela catalanoparlant és un precedent a tenir en compte. "Sres. clientes, en este local incluso hablamos en catalán": un cafè de Girona es rebel·la contra els atacs a la llenguaL'establiment engega una campanya provocativa en castellà a favor de la immersió lingüística a l'escola i de l'ús social del català. Els impulsors pretenen que la campanya s'estengui entre altres establiments que treballen de cara al públic http://www.ara.cat/societat/Establiment-Girona-campanya-immersio-atacs-catala_0_713328805.html Que opinieu? acabrà dividida la població?
El que dieu és cert, hi ha molts castellanoparlants a Catalunya però a la majoria els importa una merda aquesta "batalla lingüística" i no tenen cap problema amb el català o que els seus fills siguin educats en català. Són una minoria els ultraespanyolistes que toquen els ous amb el tema. | 0.826907 | curate | {"ca": 0.9944649446494465, "pt": 0.005535055350553505} | |
macocu_ca_20230731_3_489623 | Mishima, Roba Estesa i l’espectacle inèdit Cançons de llibertat a l’Espurnes 2021
El festival de Llagostera aposta per un format adaptat a la situació de pandèmia però mantenint al màxim l’essència i la filosofia amb què va néixer
El Festival Espurnes aposta per recuperar, en la mesura del que sigui possible, el seu format original i omplirà Llagostera de música durant el primer cap de setmana de juny. El festival, organitzat per Sotrac i La Tornada, programarà una desena de concerts en tres escenaris distribuïts pel municipi i amb una programació que aposta per «la singularitat, la paritat, la diversitat d’estils i la mescla de noms emergents amb d’altres de llarga trajectòria», tal com ha destacat Rocío Rodríguez, directora de La Tornada, durant la presentació del festival.
Aquest dijous ha tingut lloc la presentació on els organitzadors han donat detall de la programació que començarà el divendres 4 de juny amb el concert de Mishima. La nit de divendres l’obriran els mallorquins Donallop amb l’estrena del seu nou EP, Cara a cara, que veurà la llum aquesta primavera, enregistrat sota la batuta de Paco Loco.
Dissabte, el festival viurà una tarda de descobertes i tastets musicals amb quatre actuacions gratuïtes que volen reivindicar el talent emergent amb especial atenció al sorgit a les comarques gironines. A l’escenari Estal, el públic podrà escoltar-hi els nous treballs de la cantautora de Llambilles Tona Gafarot (membre de Les Anxovetes) i de Luw, sobrenom amb què presenta el seu nou projecte musical el saltenc Lluís Costa. Pel que fa a l’escenari Piscines Sant Feliu, s’hi podran viure les actuacions més intimistes, amb el bisbalenc Jordi Serradell, que hi presentarà en solitari el seu disc de debut,Ésser viu, i la mataronina Gessamí Boada, una de les veus més prometedores del moment.
Cançons de llibertat, un espectacle inèdit creat pel festival
Vinculació amb els bars del municipi
Un any més, el festival també buscarà teixir complicitats amb els diversos agents locals i col·laborarà amb el gremi de restauració de Llagostera. «És la nostra manera de donar una empenta a bars i restaurants, que tan malament ho estan passant, i de seguir vinculant-nos amb el municipi», ha destacat Artur Comas.
Aquesta col·laboració germinarà en el projecte «Atapa’t a Llagostera», una ruta gastronòmica pensada per degustar petits tasts i productes alimentaris locals. Aquesta campanya començarà la setmana posterior al festival i, entre els assistents als concerts, es repartiran dues-centes butlletes que podran intercanviar per una tapa gratuïta en qualsevol dels establiments participants. Podeu consultar la tota la programació i comprar entrades aquí. | 0.884863 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_169598 | Com que hi han molts fils oberts, proposo fer aquest per anar comentant tot el que va succeint al llarg de la jornada electoral
Es modera la pujada a l'HospitaletParticipació 51,49%, 5 punts més que el 2012Apunta a una participació del 70%, però lluny del 80% que pintava aquest matí
Mes participació als districtes més catalanistes que no pas en els espanyolistes
Perqué estan votant els electors espanyolistes dels districtes catalanistes i que abans no solien votar.Podria ser, no?
Si és així ja podem anar plegant.
Tranquils els gironins solem anar a votar cap a última hora i 1 vot nostre val com 5 dels seus.
No tant no tant. Els que més valen és a Lleida, un vot val més del doble que a Barcelona. A Girona val 1,5 vegades el de Barcelona més o menys. | 0.756266 | curate | {"ca": 0.9786666666666667, "fr": 0.021333333333333333} | |
mc4_ca_20230418_4_355471 | Quina mandra! : Mama, por!
ENGLISH Version belowAquest post d'en Puji em va fer pensar que tinc ganes de reflexionar sobre la nul·la capacitat i l'inexistent qualitat moral de bona part dels dirigents del món, per culpa dels quals les vides de milions de persones de tot el planeta són miserables. Hi ha un munt d'exemples de caps d'estat o de govern (forma políticament correcta d'anomenar la gentussa que arriba al poder fins i tot amb eleccions trucades o, directament, amb cops d'estat) que haurien de ser tancats a la presó de per vida. En trobem casos a tots els continents, però per no fer un post de 800 línies n'he triat un parell d'especialment significatiu per cada continent:A l'Àfrica, a Guinea Equatorial, hi ha Teodoro Obiang (foto), un feixista -com tants d'altres a dreta i esquerra de l'espectre polític- considerat per molts analistes el cap de l'estat més corrupte, etnocèntric, opressiu i antidemocràtic del món, del món!, que aviat és dit. El seu fill, Teodorín (35), espera agafar el relleu quan son pare, que pateix un càncer terminal, mori. La cosa és que, per ser d'un país africà, les seves misèries "només" les pateixen els ciutadans d'aquell país.A Amèrica en trio dos: un d'escollit democràticament -en principi, perque ¿qui no recorda què va passar a Florida l'any 2000?- i un altre que porta 50 anys al càrrec "porque yo lo valgo": George W. Bush i Fidel Castro. Bush, president de la megapotència, consenteix que milions de nordamericans no tinguin la més mínima cobertura mèdica i, a canvi, es preocupa de "salvar la pell als iraquians i portar la pau al món". Diu que creu que ara vivim en un món més segur, tots plegats.Pel que fa a Castro, malgrat haver impulsat un sistema sanitari que, diuen, és bò, va arribar al poder en la dècada dels 50 del segle passat i allà segueix. Com els cubans no poden fer comentaris, jo, solidari com sóc, també em callo el que en penso, dels dictadors.Anem a l'Àsia. Allà hi tenim un país de 1.500M d'habitants (3 vegades la Unió Europea), dirigits per Hu Jintao. Escollit no precisament pel poble, Jintao presideix el país que ha massacrat centenars de milers de tibetans, en la reconvertida "Regió Autònoma del Tibet". Un exemple de tolerància per part dels xinesos, per no posar-ne d'altres que afecten els propis ciutadans de la república popular. També en aquest continent hi tenim Kim Jong-il (foto), fill de Kim Il-sung, a Corea del Nord: pare primer i fill després han estat dirigint el país des de la seva fundació, al 1948.I a casa nostra? A Europa la cosa, en principi, no pinta tan malament. Com a mínim, la grisor resulta menys perniciosa per a la vida humana. Clar que si considerem Rússia europea -cosa que, al menys fins als Urals, és certa- cal anar amb compte amb l'element que hi ocupa el poder: Vladimir "Corleone" Putin, un mafiós dels grossos de veritat. Vist des de la UE el panorama és desolador: mirada a la dreta: Putin; mirada a l'esquerra: Bush. Glups!Encara ens queda Oceania, un continent estrany, sense fronteres clares i format bàsicament per illes, la majoria de les quals no arriba als 1.000 km2. Austràlia, la seva regió més gran, té com a primer ministre John Howard, que malgrat el suport ofert a la invasió de l'Iraq, no suposa un enorme mal de cap a l'estabilitat mundial.Resumint: Bush, Jintao i Putin dirigint alguns dels països més grans i poderosos del planeta. Atenció als personatges, eh? Bush, Jintao i Putin! Però n'hi ha més; personatges com Hugo Chávez, els repugnants germans Kaczynski a Polònia o l'aprenent de mafiós (o ja te el master?) bielorús, Lukashenko (foto, amb Putin).Alf, salva'ns!Scary!For quite a long time I have been feeling like thinking about the current political situation in the world. So many conflicts are taking place, in so many territories, and causing so much devastation that we forget to focus on the reasons of these situations. If you take a look at the political leaders around the globe, you'll understand that things are the way they are. It's kind of hard to realize, but it allows us understand things and be conscious of the necessary changes.Starting in Africa, Teodoro Obiang (pic. 1) is considered by most analysts the mosr corrupt, ethnocentric, opressive and antidemocratic leader in the world. In the world! His son, Teodorín (35), is waiting for his father, who has a terminal cancer, to die and take power. In the meantime, he spends most of the time in the West, living like a millionaire. Being Guinea an African country, the consequences of Obiang's terrible policies "only" affect Guineans.As for America, I've chosen two examples: George W. Bush, allegedly democratically elected (remember what happened in Florida, with regards the elections, back in 2000?). He allows Americans not to have public health insurance but concentrates his strengh in invading Iraq "to bring peace to the region and the world". He believes he's doing the good... or at leasts says so. Also in the Americas, Castro became the president of Cuba 50 years ago... and is still in power. Despite an allegedly good medical system, I will not give my opinion about dictators, in solidarity with Cubans, who neither can.What about Asia? There's this huge country with 1,5B inhabitants, presided by a Hu Jintao who was, of course, never elected by the people. China is responsible for killing hundreds of thousands of Tibetans and oblige a similar amount to leave their homes. That, not to mention the freedom Chineses themselves have, naturally. And North Korea? Kim Jong-il (pic. 2) and, before, daddy Kim il-sung, have been ruling their country since it was created in 1948. Elections? What's that? Instead, they are very concerned about having missiles which, needless to say, will not mean food for North Koreans.As for Europe, things are apparently not so bad. That's, of course, only if we consider Russia not European. But since it is, at least to the Urals, Vladimir "Corleone" Putin is also to be added in this sad listing. As seen from Europe, things look pretty ugly: Putin on the right, Bush on the left. Glups!In the case of Oceania, Australia's PM John Howard did actually support Iraq's invasion, although his country is not really a pain in the ass, fortunatelly!So, as a summary: Bush, Putin and Jintao ruling the lifes of about 2B souls and putting the other 4,5B in risk. Not to forget other people like Hugo Chávez, the disgusting Kaczynski brothers in Poland or Lukashenko (pic. 3), Putin's best pupil at the Mafia high school, in Belarus.Alf, come save us!
El títol del post l'has clavat. No m'havia parat a pensar amb deteniment tota la púrria que "governa" pel món, però vist així, condensat en unes quantes línes, realment acollona.
20 de jul. 2007, 8:59:00
de fet, els sistemes democràtics són una minoria total, en el món. i ara que ho penso, a tenor d'alguns dels escollits en democràcia (un ja el cites ara, l'altre aquell senyor del bigoti, per exemple), potser el que és realment bo de la democràcia és que cada quatre anys cal passar obligatòriament la revàlida...
20 de jul. 2007, 19:29:00
sí, oscar, és "lo que n'hi ha"... i realment acollona. De fet, entenc cada cop més que hi hagi tanta gent que passi de veure els TN!zirus, efectivament, la democràcia com a mal menor. Però això no treu que, a nivell macro, la política sigui un pou fons i fosc, ple d'interessos econòmics, on les necessitats de la gent no hi pinten res. A nivell micro és completament diferent... per sort!
21 de jul. 2007, 13:11:00
I els que hi ha en païsets que no coneixem i són un autèntic terror.Mira't aquest post de fa un temps.
23 de jul. 2007, 12:24:00
Joder, quina penya hi ha pel món, puji. I a aquest i a tants d'altres no van a buscar-los, els salvaànimes de les Açores? Quines penques tenen, tots plegats.
23 de jul. 2007, 12:59:00 | 0.58497 | curate | {"it": 0.001683937823834197, "fr": 0.008031088082901554, "ca": 0.5869170984455958, "es": 0.0068652849740932645, "en": 0.39145077720207255, "id": 0.00505181347150259} | http://quinamandra.blogspot.com/2007/07/mama-por.html |
mc4_ca_20230418_9_586529 | Lloguer aparcaments a Alboraya - habitaclia
Lloguer aparcaments a Alboraya
4 anuncios de aparcaments de lloguer a Alboraya
Lloguer Aparcament cotxe a Avenida de la huerta, 35. Port saplaya / avenida de la huerta
Lloguer Aparcament cotxe a Avenida mare nostrum, 15. La patacona / avenida mare nostrum
4 aparcaments en lloguer a Alboraya de particulars, agències immobiliàries i bancs. Troba també aparcaments en venda i aparcaments d'obra nova a Alboraya. Per buscar aparcaments en lloguer a Alboraya, habitaclia, quan t'ajuden és més fàcil. | 0.516608 | curate | {"en": 0.08097928436911488, "ca": 0.7005649717514124, "es": 0.2184557438794727} | https://catala.habitaclia.com/lloguer-aparcaments-alboraya.htm |
oscar-2301_ca_20230418_3_41579 | En 2022, l’energia neta va acumular un impuls sense precedents. Múltiples fabricants d’automòbils van llançar famílies senceres de vehicles elèctrics, inclòs el més demandat fins … Llegir més
Categories Medi ambient
Panells solars barats
24 octubre, 2021 per Gerard
Busques panells solars barats. El cost dels panells solars ha descendit aproximadament un 80% en l’última dècada, la qual cosa ha reforçat com mai abans … Llegir més
Categories Panells solars
Quin és l’angle optimo d’inclinació dels panells solars a Catalunya?
1 octubre, 2021 per Gerard
Molt sovint els propietaris de panells solars es pregunten: Quina és la inclinació dels panells solars a Barcelona? a quin angle han d’instal·lar-se per a … Llegir més | 0.709185 | curate | {"ca": 0.8929577464788733, "en": 0.07183098591549296, "pt": 0.035211267605633804} | https://panellssolars.com/author/toni/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_833240 | doncs això, m'ha arribat un mail amb la clau de llicència i no sé com coi actualitzar-la, segur que la cosa es resum en un copia-enganxa...però a on? la versió, és clar, és en català
Botó secundari sobre la icona al systray, (allà al costat del rellotge), clic a "Quant l'avast!... ", clic a "Clau de llicència". Suposo que allà hi podràs introduir la... nova? clau. (Encara no he hagut d'actualitzar la clau, no sé com funciona).
gràcies! | 0.673862 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_15_129464 | Inici
Data darrera modificació:19 de març de 2019 | 0 | curate | {"ca": 1.0} | : /portal/PALMA/contenedor1.jsp?seccion=s_fdes_d4_v1.jsp&contenido=116615&tipo=6&nivel=1400&layout=contenedor1.jsp&codMenu=2233 |
mc4_ca_20230418_1_220107 | Programa 479 - Tornaveu
Divendres, 10 de maig de 2019 10:39h
Precisament el nostre Youtube de la Setmana ens arriba de la proposta que aquest divendres 10 de maig de 2019 realitzen, també al CAT, en Jaume Arnella i en Rafel Sala: ARSA, cançons de repàs (1976-2019). Nosaltres hem anat a l’inici per proposar-vos escoltar i veure “L’inadaptat”, un tema tanmateix especial. No us en perdeu els detalls.
I no us oblideu de les SECCIONS:
– La CRÒNICA CASTELLERA d’en Carles Esteve que aquesta setmana ha titulat: “Els Minyons estrenen catedral i marquen el ritme“.
– Les DITES I REFRANYS d’en Víctor Pàmies, que aquesta setmana s’ocupa d’aquella que diu: “Com sembraràs, colliràs“.
Fra Valentí Serra de Manresa ens explicarà totes les virtuts i bonances que ens ofereix “El taronger” al seu espai ELS REMEIS DE L’ERMITÀ.
– Recuperarem un platet de la SOPA DE CANÇONS en què en Noé Rivas ens parlava d’en Pep López tot convidant-nos a escoltar una de les seves cançons més emblemàtiques: “Un llençol d’estels“.
– I al final del programa rebrem de nou amb catifa vermella el gran Gustau Molas, que començarà la vuitena temporada de la seva secció ELS SECRETS DE L’ETNOLÒGIC amb un espai que ha titulat “La miliciana“.
I voleu creure? encara tindrem temps d’escoltar una de les sardanes més boniques del mestre Vicenç Bou, com és la inoblidable “Cants de maig”…
No sabem com ho fem per entaforar-ho tot en una hora… | 0.824197 | curate | {"ca": 0.9663082437275986, "oc": 0.022939068100358423, "it": 0.010752688172043012} | https://www.tornaveu.cat/fes-ta-festa/4546/programa-479 |
mc4_ca_20230418_7_772843 | Docència — Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics — UPC. Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech. Cerca | 0.487821 | curate | {"ca": 0.959349593495935, "it": 0.04065040650406504} | http://www.lsi.upc.edu/docencia/accessibilitat |
mc4_ca_20230418_5_378964 | La Xarxa Vives presenta un informe sobre la perspectiva de gènere en docència
La Xarxa Vives, de la que forma part la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx, ha presentat l'informe "La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives d'Universitats". Aquest estudi capdavanter és un treball col·laboratiu de les unitats d'igualtat universitàries. Ha estat coordinat per la delegada del rector per a les Polítiques d'Igualtat de Gènere a la Universitat Pompeu Fabra, Tània Verge, i la professora de Psicologia Social de la Universitat de Girona, Teresa Cabruja, i és alhora un diagnòstic de la situació a les universitats membres.
Segons l'informe les aules de les universitats suspenen en perspectiva de gènere. Tot i l'aplicació dels codis de bones pràctiques en la matèria, la realitat a les aules mostra "un baix nivell de transversalització de la perspectiva de gènere i una pobre oferta d'assignatures específiques" als currículums dels programes de grau i postgrau. Entre les principals conclusions de l'estudi es troba que la proporció de graus que incorporen alguna assignatura específica en matèria de gènere representa el 17% dels graus impartits en cada universitat. En gairebé totes les universitats de l'estudi, "la major part de les assignatures especialitzades en gènere són optatives (61%), fet que permet als estudiants esquivar en la seua formació la competència de gènere del grau".
Les unitats d'igualtat de la Xarxa Vives consideren necessari fer arribar els resultats de l'informe al professorat i responsables acadèmics de deganats, departaments i equips de govern, per tal d'augmentar la sensibilització i fer que donen suport a l'estratègia de la perspectiva de gènere. Així mateix, destaquen l'elaboració de recursos com poden ser guies i bancs de docència per a matèries i cursos, que servisquen al professorat per incorporar la perspectiva de gènere a les aules
La Xarxa Vives és una institució sense ànim de lucre que representa i coordina l'acció conjunta de 21 universitats de 4 estats europeus en ensenyament superior, recerca i cultura. Des de l'any 1994, ofereix una plataforma que lidera serveis per a universitats, organitzacions públiques i privades i societat, amb l'objectiu de contribuir al procés de construcció i de desenvolupament econòmic i social d'aquesta regió universitària transfronterera de l'Europa Mediterrània. | 0.879799 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elperiodic.com/val/noticias/494054_xarxa-vives-presenta-informe-sobre-perspectiva-genere-docencia.html |
mc4_ca_20230418_16_588880 | Diaris del Sàhara - Caràcter xinès
Diaris del Sàhara
On 18 gener 2017 17 gener 2017 Per sifuroIn 3 estrelles
Sanmao. Diaris del Sàhara.
Autora: Sanmano.
Traductores: Sara Rovira-Esteva i Irene Tor Carroggio.
Editorial: Rata, octubre de 2016.
Pàgines: 455 + annexos.
M’ha costat molt trobar el moment per escriure aquesta entrada. Diaris del Sàhara ha representat, per a mi, una lectura contradictòria, i no vull desanimar el públic davant d’un llibre que pot resultar molt interessant per a altres. Més ben dit: que és molt interessant per a molta gent, ja que Sanmao té un gran nombre de seguidors.
Així, doncs, deixeu-me dir abans de res que tot el que escric aquí és la meva opinió absolutament personal i que, almenys aquesta vegada, no us heu de deixar influir gaire pel que digui. L’autora té reputació internacional, la traducció és impecable i la presentació per part de l’editorial també és impactant.
Sanmao s’explica amb gràcia i senzillesa. No trobareu frases grandiloqüents, ni coses excepcionalment tràgiques. Cal recordar que el llibre, tal com diu el títol, és un dietari, un recull de les coses que Sanmao va veure durant l’etapa en què va viure al Sàhara Occidental, allò que tots els que ens hem criat aquí sabem que era una colònia espanyola però que no sabíem ben bé on quedava… ni què hi passava. Doncs precisament una de les coses que més valor dóna al llibre és que ens situa en l’època final del colonialisme espanyol i que retrata costums dels espanyols que hi vivien i, també, dels locals. Jo no havia llegit mai res sobre aquest tema, i només per això ja ha valgut la pena llegir-se el llibre.
Resulta curiós, però, que qui m’hagi explicat una part de la història de l’estat on visc sigui algú que no hi té res a veure: una xinesa. Sanmao retrata amb precisió fotogràfica tot el que veu. Sembla que estiguem veient una pel·lícula, en lloc de llegir un llibre. I suposo que això és el que va aconseguir enganxar els lectors quan va començar a escriure: recordem que escrivia articles, no llibres sencers, i que els anava enviant a Taiwan, on les seves històries es publicaven en diaris i tenien un gran èxit. I tot això té sentit, ja que els seus conciutadans descobrien a través d’ella moltes coses d’altres països, no només del Sàhara. Ho podreu veure si continueu llegint els llibres que publicarà Rata Books, que ha adquirit els drets per publicar-ne tota l’obra en català i en castellà.
Sí, gent, podríem dir que Sanmao va ser una precursora dels bloggers. Actualitzem la figura i ho veureu més clar: imagineu-vos un català que se’n va a viure a la Xina i que fa un blog on explica el que fa cada dia. No seria el mateix? No el seguiríeu? Jo sí. Potser per això entenc l’èxit que va tenir al seu país. I potser per això m’ha resultat estrany llegir un llibre escrit per una xinesa… que no parla de la Xina. Quan llegeixo autors xinesos, espero veure la meva Xina. I per això us he dit més amunt que la meva opinió no és fiable en aquest cas, perquè aquest llibre és molt diferent dels que llegeixo actualment (només cal que, per exemple, feu una ullada a l’entrada sobre Les chroniques de Zhalie, de Yan Lianke).
En general, però, crec que és un llibre molt llegible. Es tracta del primer que publica Rata Books, que neix amb la intenció de publicar en català i en castellà. El volum té una presentació molt maca, contundent, amb un paper lleugerament aspre, una imatge corporativa molt coherent (potser massa: no sé si calia introduir part de l’imagotip al peu de pàgina). Queda estrany que la foto de l’autora vagi a la contraportada, ja que m’ha fet agafar el llibre al revés alguna vegada. En definitiva, però, és un llibre que fa de bon agafar.
No podem acabar la ressenya sense parlar de les traductores de tots dos idiomes, que em consta que han treballat a fons per fer-nos arribar aquesta obra a temps i que han fet una bona feina d’equip. En el cas del castellà, la traductora és la Irene Tor Carroggio, que comença a fer-se un lloc en aquest àmbit. No hem llegit la versió castellana, però pel que sabem és precisa i de qualitat. En el cas del català, la traductora és la Sara Rovira-Esteva, a qui ja hem llegit en altres obres i que vam entrevistar aquest últim dia del traductor. Com sempre, les seves traduccions són garantia de precisió en la interpretació de l’original, i Diaris del Sàhara en català es llegeix amb fluïdesa i frescor, tal com es devia llegir l’original. La veritat és que només podem queixar-nos de dos errors de concordança a finals del llibre. Ja sabeu que sempre “rasco” a veure què trobo.
En resum, doncs, aquest llibre us agradarà si us agrada la literatura de viatges, o els dietaris, o la literatura directa, sense guarniments ni pretensions. És una bona manera de conèixer l’editorial i de fer un primer contacte amb Sanmao, una autora que, fins ara, no s’havia traduït a cap llengua occidental (és estrany que no s’hagi traduït mai al francès), però que gaudeix d’una gran fama a Taiwan i a la Xina, on continua venent milions de llibres.
literatura de viatgeSanmaoSara Rovira
5 llibres per al dia de Reis | 0.817682 | curate | {"ca": 0.9749652294853964, "sr": 0.0013908205841446455, "es": 0.012914762567057422, "it": 0.01072918736340155} | https://xines.cat/%EF%BB%BFdiaris-del-sahara/ |
macocu_ca_20230731_3_384163 | Sempre amb tu - 202
LES NOTÍCIES - L'Ajuntament signa convenis amb la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut de l'Ebre perquè els alumnes puguin fer les pràctiques a la Policia Local i al SUM - El registre de famílies que busquen desapareguts a la Guerra Civil supera les 5.000 persones arreu de Catalunya
SALÓ DE LECTURA Una setmana més, Dani Boquera ens acosta recomanacions literàries disponibles a la biblioteca Doctor Frias de l'Ametlla de Mar. Comencem parlant de la novel·la 'Observada' de Renée Knight, de 'Polvo' de Patricia Cornwell i de l'últim llibre d'Alberto Vázquez Figueroa 'Crimen contra la humanidad'. Però la que més destaca avui és la de Carmen Conde: 'Para morir siempre hay tiempo'.
L'ENTREVISTA Després de la Diada de les Colles del Sud, a Vila-seca, Los Xics Caleros tanquen la temporada marcada per ser una mica irregular però que ha acabat amb molt bones sensacions. La colla local ha estrenat tres pilars aquest curs, on destaca el pd5, i ha reforçat tota la gamma alta de 6. Avui en parlem amb Xavi Cosano, cocap de colla, i Xavier Cañagueral, membre de l'equip de pinyes, de la colla castellera Los Xics Caleros.
FEM PARLAR Avui amb la Laura Brull i la Rut Gonzàlez anem de concert! Quines cites musicals han passat enguany? I quines ens queden pendents? A més, ens donen consells per quan anéssim de concert.
Deixa'ns un comentari | 0.832011 | curate | {"ca": 0.9784706755753526, "en": 0.021529324424647365} | |
mc4_ca_20230418_7_688718 | Centre de Documentació d'Atenció a les Persones catalog › Details for: Abre bien los ojos
Details for: Abre bien los ojos
Material type: Visual materialPublisher: Madrid Nexos, Estrategia contra el Racismo y la Xenofobia 2004Description: 1 DVD.Subject(s): Convivència | Formació ocupacional | Publicitat | Xenofòbia
Mundet Diversitat MIC-VIDEO/0032 (Browse shelf) Available Fitxa (si) - Document (no) - Miniatura (si) 5355 | 0.642747 | curate | {"ca": 0.9260143198090692, "es": 0.07398568019093078} | https://centredocumentacioap.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=34530 |
crawling-populars_ca_20200525_5_1691 | El Govern ha acordat declarar la Festa dels Reis d´Igualada com a festa patrimonial d´interès nacional. La Festa dels Reis és una celebració emmarcada dins les celebracions nadalenques i, a Igualada, pren una gran rellevància pels seus elements propis, per l´antiguitat i per la gran participació i mobilització ciutadana. Enguany, ja ha confirmat la seva assistència a la desfilada el conseller de Cultura, Santi Vila.
La Cavalcada dels Reis d´Igualada és una de les més antigues de Catalunya, ja que es remunta al 1899. Cal destacar la seva continuïtat al llarg dels anys, tot i algunes interrupcions puntuals per motius diversos. La Festa dels Reis, organitzada per la Comissió Cavalcada dels Reis d´Igualada i l´Ajuntament d´Igualada, és una festa plenament consolidada i fortament arrelada, una festa oberta a tothom. El voluntariat i la solidaritat són dos dels aspectes més importants de la festa. Actualment, i com també s´ha fet al llarg de la seva història, entitats i la mateixa Comissió treballen per poder fer possible que tots els infants tinguin regals.
Els actes de la Festa dels Reis d´Igualada s´inicien el dia 28 de desembre, amb l´arribada del patge Faruk a la ciutat i l´organització d´un espectacle amb infants i les seves famílies. El patge porta dos llibres, un de blanc i un de negre, on, durant els dies que falten per a la nit de Reis, registrarà els infants segons el seu comportament. A partir del dia 29 de desembre, es fan diverses audicions radiofòniques diàries, durant les quals el patge Faruk es dirigeix de manera individualitzada als infants. El dia 1 de gener, al Teatre Municipal l´Ateneu Igualadí, els més petits de la ciutat lliuren al patge la carta als Reis, amb un model que cada any edita la Comissió Cavalcada dels Reis d´Igualada. El dia 5 de gener, a les sis de la tarda, se celebra la cavalcada. El lloc de sortida és l´antic hospital d´Igualada i avança pels carrers que formen l´eix longitudinal de la ciutat. Els patges reparteixen els paquets pels domicilis del recorregut, pujant pels balcons i finestres,. Quan finalitza la cavalcada es reparteixen els altres paquets per la resta de la ciutat. Hi participen aproximadament 1.500 voluntaris, dels quals més de 800 són patges, i es reparteixen a l´entorn dels 2.000 paquets. | 0.860635 | curate | {"ca": 1.0} | : /anoia-baix-llobregat/2016/12/27/govern-declara-festa-dels-reis/392645.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_229391 | això...perk son tn dures? el meu frikisme em supera...ajudeume xD
Doncs no ho sé la veritat però diuen que si que ho són | 0.430198 | curate | {"ca": 0.6694915254237288, "pt": 0.3305084745762712} | |
wikipedia_ca_20230401_0_181389 | Kuronezumia darus
Kuronezumia darus és una espècie de peix de la família dels macrúrids i de l'ordre dels gadiformes.
Morfologia.
- Els mascles poden assolir 32 cm de llargària total.
Hàbitat.
És un peix d'aigües profundes que viu entre 355-692 m de fondària.
Distribució geogràfica.
Es troba al sud del Japó i a Okinawa. | 1 | perfect | {"en": 0.054140127388535034, "ca": 0.910828025477707, "pt": 0.03503184713375796} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=181390 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_264657 | JO SOC DE LA COMUNITAT VALENCIANA, I DOMES DIR-VOS K NO VOS FESEU MOLTES ILUSIONS PER LO K DIU LA GENT DEL PAÍS VALENCIÀ I DE LO K DIGUEU VATROS. VOSALTRES VOS MONTEU LA PELICULA MOLT BONICA XO TU VES A VALÈNCIA O A ON SIGA EN UNA ESTELADA I TE LA FOTEN X EL CUL O ALMENOS TE MIREN COM UN BICHO RARO. AKI LA MAJORIA SINOS VOS O CREGUEU ALLA VATROS LA GENT ES CONSIDERA VALENCIANA I ESPAÑOLA I SINOS X EJ AL MEU POBLE ON DAKI POC SON FALLES SE VEUEN 3 BANDERES DIFERENTS: ESPAÑOLA, VALENCIANA I LA CATALANA. SI VOLEU INDEPENDITZEVOS VATROS XO ALS VALENCIANS DIXEULOS TRANKILETS, JO NO SE EL TEMA DE LES ILLES XO SEGUR K ESTAN IGUAL. CREC JO K NOMES PENSEU EN VATROS I ENSEGUIDA DIEU K TOTS SOM CATALANS SI ELS VALENCIANS VOS ODIEN A MUERTE. NO ES X RES XO ES LA VERITAT ANEM EN AIRES DE SUPERIORS VOLEU IMPOSAR MOLTES COSES I AKI LA GENT NO ESTÀ X LA LABOR DE ENTRAR EN EIXES TONTERIES. LO VALENCIÀ NOMES LI KEDEN 100 ANYS DE VIDA APUNTANT A MOLT, CADA VEGA EL PARLEN MENOS GENT I NOMES SE KEDARA ALS POBLETS DEL INTERIOR. AU POS ANEU PERDENT EL TEMPS EN NATROS K AL FINAL NO CONSEGUIREU RES
Senyors i senyores aquí parlen, per no callar persones que no creuen en un futur de llibertat per al nostre poble i el titllen de utòpic. No comprenc com poden dir que els valencians que parlem català som 1/3, no crec que estiguen ben documentats. Al nostre país la majoria de les comarques són i seran catalanes. Si es vol polemitzar sobre la unitat de la llengua (debat absurd i cientificament resolt) això no té res a vore amb el nombre de valencians que parlem la llengua de la terra. "La zona castellana del País Valencià, si bé conté unes quantes comarques extenses, no suposa sinó un percentatge modest de població, ni representa un potencial econòmic considerable..." (Requena i Villena esdevingueren valencianes unint-se a altres comarques valencianes repoblades majoritariament per parlants castellans per desició del govern central en 1836, així i tot no han aconseguit que la balança del dualisme valencià es decante a favor dels castellans) "Comptat i debatut, poca cosa seran el dia que la zona catalana prengui plena consciència de si mateixa". (Això és de J.Fuster de NOSALTRES ELS VALENCIANS qui vullga opinar sobre la situació valenciana al menys que es digne a saber de que parla). Air, avui i sempre...........VALENCIANS. | 0.668075 | curate | {"es": 0.20448662640207074, "en": 0.2627264883520276, "ca": 0.5327868852459017} | |
mc4_ca_20230418_17_173722 | "Quan la gent llegeixi la novel·la s'adonarà que hi ha un rerefons amb un problema social que encara persisteix" - 7accents
"Quan la gent llegeixi la novel·la s'adonarà que hi ha un rerefons amb un problema social que encara persisteix"
Oriol Molas i Ferran Grau Escriptors
01.09.2018 05.00 h
Els escriptors, a la llibreria Caselles de Lleida després de la presentació de la seva novel·la. (Foto: Arxiu)
Enric Cazeneuve va ser un detectiu d'origen francès que va viure a Barcelona a principis del segle XX i que l'any 1910 va obrir la primera agència de detectius de la Ciutat Comtal i de l'Estat espanyol. Més de 120 anys després l'Oriol Molas i el Ferran Grau s'endinsen en l'aventura de reviure'l, reconvertint-lo en un carismàtic personatge que no té res a envejar al Sherlock Holmes de Doyle.
Imma González. Com vau descobrir Cazeneuve i com us vau engrescar en aquesta aventura?
Ferran Grau. Tot comença quan descobrim que Enric Cazeneuve Cortés és un personatge real que havia muntat la primera agència de detectius de Barcelona l'any 1910.
Oriol Molas. El Ferran descobreix un llibre que va escriure Cazeneuve l'any 1925 fruit d'uns guions radiofònics de Ràdio Barcelona de 1924. En un sopar ell explica que hi ha aquesta figura i comencem a investigar sobre el personatge: és una persona real que va fundar una agència de detectius al carrer Balmes, número 6 principal, l'any 1910 i que després va fundar una acadèmia. A més, va ser el primer detectiu inscrit al Col·legi de Detectius de Barcelona. Amb aquesta informació com a base vam construir una novel·la que narra els inicis d'aquest detectiu.
I. G. Sou vosaltres fans del gènere?
F. G. No especialment, i per això també defensem que aquest llibre no és ni una novel·la negra ni una novel·la de detectius, sinó que, tal com ens agrada dir, és més una novel·la de lladres i serenos, perquè...
O. M. Perquè mira, hi ha assassinats, s'explica la història, la societat i la política de la Barcelona de 1909, hi ha la Setmana Tràgica, hi ha dues històries d'amor, els assassinats són per un motiu social... tot això es barreja i acaba resultant quelcom que no és ni una novel·la històrica, ni una novel·la amorosa, ni una novel·la de detectius, ni negra, ni policíaca ni d'aventures...
F. G. Però a la vegada és tot això.
O. M. A més, hi ha un rerefons important, una part de novel·la psicològica de personatges. Els personatges són molt importants i interessants.
I. G. Com ha estat l'experiència d'escriure a quatre mans? Diuen que els intel·lectuals no ho porten massa bé...
O. M. Bé, nosaltres, com que no ho som, no hem tingut aquest problema! (riu) Primer de tot s'ha de desdramatitzar el fet d'escriure.
« Es pot escriure a quatre mans, et pots entendre bé i arribar a trobar el to comú »
F. G. Existeix la pretensió aquesta de l'autor que considera escriure com una cosa molt íntima, que només pot fer ell... no. Es pot escriure a quatre mans, et pots entendre bé i arribar a trobar el to comú. Nosaltres hem utilitzat la teoria del ping pong: va arribar un moment que ens anàvem passant el text d'una manera lliure i alegre, sense patir, fins al punt que tot s'ha arribat a diluir i s'ha convertit en el to de la novel·la. De les quatre mans hem passat a dues, gairebé.
O. M. Ja no sabem que ha escrit ell o que he escrit jo. Primer vam fer una estructura a partir de la qual vam començar a escriure. Aleshores ens intercanviàvem els textos i al principi feia una mica de por de corregir una cosa de l'altre. Però va arribar un moment que vam passar d'aquesta por i ens vam adaptar a un to que és el que demanava la novel·la.
I. G. Què té la Barcelona de principis del segle XX que fascina tant?
« La Barcelona de principis del segle XX feia olor de merda de cavall, no hi havia soroll de cotxes ni olor de dièsel »
O. M. És una Barcelona explosiva, on la gent porta barret i viatja en cavall, però que es troba en plena industrialització i, al mateix temps pateix una crisi social molt important. La ciutat feia olor de merda de cavall, no hi havia soroll de cotxes ni olor de dièsel. Aquest ambient, que no deixa de ser una visió romàntica d'aquella època amb els fanals de gas i amb els serenos, és el que descrivim a la novel·la. Hem creat una visió idíl·lica d'una Barcelona real. Veritablement intentem descriure la roba, la manera de fer, com viatjaven, el nom dels carrers, els emparats, els cavalls o els fanals. És una Barcelona molt interessant, romàntica i modernista.
I. G. El llibre està ambientat a principis del segle XX, però algunes dels fets que hi tenen lloc s'assemblen massa al que estem vivint actualment...
« Malauradament, les coses no han canviat tant, perquè fa més de 120 anys i no ha canviat res de tot allò »
O.M. Amb l'esclat de la revolta de la Setmana Tràgica hi havia un diari que es deia El Poble Català que va demanar a tothom que anava a les protestes (perquè aleshores no es deien manifestacions) que anessin amb un llaç blanc. A més, en plena Setmana Tràgica l'exercit va portar un vaixell que va atracar al port de Barcelona carregat de militars. I els militars vivien al vaixell! Quan la gent llegeixi la novel·la veurà que hi ha un rerefons amb un problema social que encara persisteix, nosaltres no hem fet res més que traslladar-ho a aquella època, que també passava i de manera més crua. Això vol dir que malauradament les coses no han canviat tant.
F. G. Exacte, i cal constatar el malauradament, perquè fa més de 120 anys i no ha canviat res de tot allò.
I. G. El llibre ja va per la seva segona edició. És La revenja dels desvalguts només l'inici d'una nova saga?
O. M. Per nosaltres que no quedi; ara bé, necessitem que al públic li agradi aquesta, el compri i ens demani més. I si el públic en demana més, i l'editorial ens demana que en fem una altra, tenim moltes històries per construir i explicar del Cazeneuve.
Enric Cazeneuve | 0.785331 | curate | {"ca": 0.9673744174003107, "de": 0.003797686863455895, "it": 0.002416709822199206, "pt": 0.012256171241153116, "es": 0.01156568272052477, "fr": 0.002589331952356292} | https://www.7accents.cat/entrevista/13606/quan-la-gent-llegeixi-la-novella-sadonara-que-hi-ha-unrerefons-amb-un-problema-social-que- |
mc4_ca_20230418_5_69937 | Es presenta un projecte per fomentar el turisme local - somParets
Es presenta un projecte per fomentar el turisme local
'Turisme Parets' s'estrena amb un concurs de fotografies per Instagram per que veïns i veïnes triïn els seus racons favorits de la població
Dijous, 12 d'abril de 2018 | 21:30h
La Torre Cellers, amb vestigis de l'època romana, és un dels indrets més emblemàtics de Parets.
L’ajuntament ha presentat aquest dijous un pla de promoció del turisme local amb una primera proposta: el concurs fotogràfic ‘Un tomb per Parets’ per que els participants retratin els seus indrets favorits del poble.
L’objectiu és “identificar totes les potencialitats que tenim, d’es d’un espai verd com Gallecs a una masia com la Torre Malla, passant per un esdeveniment cultural com la festa de la Pedra del Diable o el plat d’un restaurant”, ha resumit el regidor de Desenvolupament Local, Ocupació i Turisme, Toni Fernández.
Per participar al concurs cal tenir un perfil a Instagram i publicar una fotografia esmentant @TurismeParets i utilitzant l'etiqueta #untombperParets (ja que el compte de Turisme Parets també està ja actiu a altres xarxes socials com Twitter, Facebook o Periscope). El guanyador o guanyadora serà qui obtingui més 'm'agrada' a Instagram, i el premi són dues entrades pel Gran Premi del Mundial de motociclisme del 17 de juny al Circuit de Barcelona-Catalunya.
“Creiem que és un premi prou atractiu i agraïm la col·laboració del Circuit”, va afirmar l’alcalde, Sergi Mingote, afegint que totes les participacions al concurs serviran “per col·laborar en l’elaboració d’un futur catàleg de llocs d’interès, no només els més evidents”.
És només el primer pas d’un pla estratègic de turisme que s’està confeccionant junt amb la Diputació i el Consell Comarcal i que, en principi, està previst que es pugui presentar als voltants del mes de juliol. | 0.896925 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.somparets.cat/noticia/41269/nou-projecte-per-fomentar-el-turisme-local |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_70896 | L’Associació Forgender Seal, especialitzada en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, ha lliurat a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes el distintiu SG CITY 50-50, el primer segell d’àmbit internacional que certifica els compromisos assumits pels governs locals amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere i complir amb la legislació en matèria d’igualtat. La presidenta de l’entitat, Marta Macias, ha lliurat el distintiu a l’alcaldessa, Abigail Garrido, i la regidora d’Igualtat de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+, Antònia Pulido, en un acte celebrat aquest dimecres, 24 de febrer, a la sala de plens de la Vinya d’en Petaca.
Segons l’alcaldessa, Abigail Garrido, “per a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes és molt important rebre aquest distintiu. Suposa assumir un compromís ferm en la igualtat efectiva de gènere”. Abigail Garrido ha avançat, en aquest sentit, que “estem treballant de manera activa per a fer realitat més reptes i objectius que tenim plantejats amb la finalitat que la societat del nostre municipi sigui el més igualitària possible. Estem vivint moments difícils, fruit d’una crisi sanitària que colpeja en primera persona les dones, i és bo tenir-ho present per poder fer front i treballar de manera valenta en favor d’uns drets que apostin per la igualtat d’oportunitats entre tots dos gèneres”.
La regidora d’Igualtat de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+, Antònia Pulido, ha explicat que el distintiu SG CITY 50-50 “s’atorga després d’haver efectuat una anàlisi exhaustiva de totes les polítiques que es duen a terme en els diferents àmbits municipals. Fruit del procés d’avaluació que s’ha seguit, hem aconseguit una bona puntuació, però això no vol dir que no haguem de continuar treballant per a millorar. L’Associació Forgender Seal, sens dubte, ens ajudarà en aquest procés”.
La presidenta de l’entitat, Marta Macias, ha assenyalat que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes “està clarament compromès a favor dels drets humans de les dones de cara al conjunt de la ciutadania. La certificació no fa cap altra cosa més que reafirmar-ho. Ho celebrem, de la mateixa manera que ens alegrem del fet que al capdavant d’un ajuntament com aquest hi hagi dones empoderades que aposten per polítiques clares en favor de la igualtat”, ha afegit.
Dos anys per complir els compromisos assumits
El distintiu s’atorga seguint un procés d’avaluació i certificació dels compromisos adquirits per l’administració local que té en compte les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals en relació als drets de les dones i de les persones LGTBIQ+, el desenvolupament humà i les ciutats. En una primera fase, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes haurà d’anar implementant les accions recollides en el Pla de Compromís que ha elaborat en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere, tant en l’àmbit intern com en les seves polítiques públiques, durant 2021 i 2022. En una segona fase, passats dos anys, l’Associació Forgender Seal verificarà si s’han dut a terme els compromisos adquirits i, un cop renovat el distintiu, l’Ajuntament haurà d’assumir-ne de nous.
En la primera avaluació prèvia a l’atorgament de la norma SG CITY 50-50, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes ha rebut 639 punts d’un màxim de 950 assolibles. D’aquesta manera, ha aconseguit el nivell avançat, que és el segon dels tres existents: inicial (380 punts mínim), avançat (570 punts mínim) i capdavanter (760 punts mínim).
Feminitzar la gestió i incorporar la perspectiva de gènere
L’atorgament de la norma va lligada a les iniciatives i esforços adreçats a assolir els següents reptes:
Feminitzar la gestió dels poders i serveis públics locals.
Incorporar la perspectiva de gènere en els processos de gestió i de treball.
Incorporar el feminisme en l’agenda política local.
Incorporar la diversitat en el desconfinament.
Impulsar l’economia productiva amb perspectiva de gènere.
Aconseguir que l’alimentació, l’habitatge i els subministraments siguin necessitats bàsiques garantides.
L’Associació Forgender Seal és una entitat sense ànim de lucre que dona suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb què les Nacions Unides busquen contribuir a l’erradicació de la pobresa i aconseguir el desenvolupament sostenible d’aquí a l’any 2030. Per la seva banda, el distintiu SG CITY 50-50 compta amb l’aval de l’Institut Català de les Dones i el Consell Insular de Mallorca. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_470618 | Degut als últims atacs tant a Catalunya com als Països Catalans per part de certs personatges (i també a la insistència de na valencianna86 ) obro aquest fil per presentar a la societat usuari una nova plataforma: Víctimes de R.A.Z.A.C. (Rajoy, Aznar, Zaplana, Acebes i Campos). Sota aquesta plataforma farem públics els greuges que han causat a l poble català, que van des d'atacs de nerviossisme fins a intents de fer petar la tele per no trobar el comandament . Les seves víctimes ens farem veure! Víctimes de R.A.Z.A.C.
Demano el carnet 4, perquè he tingut molts malsons on ells hi intervenien | 0.732124 | curate | {"ca": 0.893581081081081, "en": 0.06925675675675676, "es": 0.037162162162162164} | |
acn_ca_20201011_0_43555 | Una família de balenes entra al Port de Barcelona
Els cetacis feien entre 8 i 15 metres de
ACN Barcelona.-Tres balenes de 8, 12 i 15 metres han entrat a la zona de fondeig del Port de Barcelona aquest divendres al migdia. L'avistament ha activat una operació coordinada per Salvament Marítim, els Bombers de Barcelona, el Port i la Creu Roja per allunyar-les davant la proximitat a les embarcacions, però finalment, han marxat soles. El seu pas no ha afectat el tràfic portuari comercial perquè eren fora de la bocana, segons han confirmat fonts portuàries a l'ACN. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/una-familia-de-balenes-entra-al-port-de-barcelona |
macocu_ca_20230731_7_523918 | Anna Batlle serà la nova secretària de la Direcció Assistencial
A partir del 6 d'abril, Anna Batlle assumeix la secretaria de la Direcció Assistencial de SSIBE rellevant en el càrrec a la Cristina Fernández.
Anna Batlle ocupava el lloc de secretaria de la 4a planta de l'Hospital de Palamós i a partir del mes d'abril donarà suport a la Direcció Assistencial.
Rellevarà la fins ara secretària Cristina Fernàndez, lloc que havia compartit fins al desembre passat amb la Sílvia Arpal. | 0.776965 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_455385 | Cada cop hi han més errades ortogràfiques i això d'avui ja és de jutjat de guàrdia! Un amic ratifica la quartada de l'acusat del crim de PalauEl testimoni declara als jutjats que va estar consumint drogues durant dos dies seguits amb Bernard Andriguetto al seu domicili de GironaEl sospitós manté que no volia disparar vuit trets a la dona.... Per no parlar del dia que parlaven de pagarlos cosines als jugadors, etc... quartada!!!!!!!!!!!!!!!!!! els meus uis!!!!!!!!!!!!!!! !
On és l'error?
Suposo que volien dir coartada. quartat -ada 1 adj. [LC] [AGR] Que té de quatre a cinc anys, s’aplica a un animal oví, boví o cabrum. 2 m. [LC] [AGR] Animal quartat. coartada 1 f. [LC] [DR] Prova amb què hom demostra que ha estat absent del lloc d’un delicte en el moment d’haver estat comès. Provar la coartada. Preparar la coartada. 2 f. [LC] Subterfugi . | 0.641782 | curate | {"ca": 0.8191616766467066, "en": 0.031137724550898204, "fr": 0.0011976047904191617, "es": 0.08502994011976048, "vi": 0.03712574850299401, "pt": 0.026347305389221556} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_117804 | El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un projecte impulsat pels ajuntaments d’Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar amb el suport i coordinació del Consell Comarcal del Maresme.
Llegir més…
En què consisteix
El Sevei de Mobilitat Internacional Jove vol ser punt de referència per a aquelles persones joves que volen fer una estada a l’estranger, sigui per a ampliar estudis, per a treballar, fer intercanvis o estades solidàries.
Des del Servei d’ofereix:
Informació, orientació i assessorament sobre les opcions que les persones joves tenen al teu abast per fer una estada en un altre país. Les persones interessades reben informació personalitzada a l’Assessoria Presencial, on una professional especialitzada en mobilitat internacional per a joves facilita informació ajuda a concretar i donar forma i donar forma als projectes de cada jove. També facilita informació dels aspectes més transversals i pràctics de la mobilitat en un país concret (visats, DNI, allotjament, prestació d’atur, seguretat social, impostos, xarxes de suport, etc. ).
Oferta periòdica de tallers i formacions grupals sobre temes concrets relacionats amb la mobilitat internacional dels i les joves.
Butlletí Mensual de Mobilitat Internacional jove, amb notícies i informacions de projectes i oportunitats concretes per fer una estada en una altre país.
Si voleu fer una estada en un altre país, teniu un ampli ventall d’opcions i possibilitats. Destaquem:
Realitzar estudis a l’estranger.
Treballar amb una feina qualificada o no qualificada, de curta o de llarga durada, en un país o sector concret, etc.
Realitzar estades amb beques de pràctiques o investigació.
Realitzar estades solidàries i de voluntariat (voluntariat europeu, camps de treball, etc.)
Participar en projectes juvenils (intercanvis, formacions internacionals, etc.)
Com accedir al Servei?
A través dels Punts d’Informació Jove municipal
Responsables tècniques: Nati Puvill i Verònica Pérez Responsable polític: Estanis Fors
Contacte: [email protected]
T. 667 18 27 82
En què us podem ajudar
Reptes. Joves del Maresme en els règims de mobilitat
Exposició REPTES. Joves del Maresme en els règims de mobilitat
L’exposició neix de l’apartat del nostre butlletí mensual on un/a jove del …
Crèdits Reptes
ELABORACIÓ:Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme DISSENY METODOLÒGIC I RECERCA: Roser …
Mohamed
Au-pair a LondresVaig dir necessito marxar fora, i des de …
Laura
Voluntariat amb ONGs al NepalL’ONG gestiona un centre d’acollida (El …
Eva
Voluntariat europeu a un centre juvenil a EslovèniaTothom té aquestes …
Àlex
Turisme alternatiu a IranNo he marxat per necessitat de trobar …
Júlia
Camp de treball internacional d´un triatló esportiu a Itàlia.Volia sortir …
Júlia
Voluntariat lliure en una granja familiar a AlemanyaConeixes gent, aprens …
Notícies
17 joves del Maresme estudiaran programes de FP Dual a Àustria
>>
El Consell Comarcal del Maresme cerca persones que hagin treballat com a “au-pair”
>>
De Pineda de Mar a Frontignan
>>
2 germans de Vilassar de Mar passen 3 anys viatjant pel món en furgoneta
>>
Maresmencs/ques al món
>>
El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme ha realitzat 53 accions sobre Oportunitats que ofereix la Mobilitat Internacional
>>
El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un projecte impulsat pels ajuntaments: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar amb el suport i coordinació del Consell Comarcal del Maresme.
Sobre nosaltres
Som una administració que treballa, al costat dels ajuntaments, per fer del Maresme una comarca excel·lent per viure, per invertir i per gaudir.
Consell Comarcal del Maresme - Pl. Miquel Biada, 1 - 08301 Mataró - Tel. 93 741 16 16 - Fax 93 757 21 12
» Política de Privacitat
Segueix-nos
© 2020 Dissenyat per TICsmart SL
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència, assumint que estigui conforme a aquest acord, però pot evitar si es tracta.
ACCEPTARCONFIGURACIÓ DE COOKIESPOLÍTICA DE PRIVACITAT
Política de Privacitat i Cookies
Tanca
Visió general de la privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Non-necessary
Non-necessary
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web. | 0.654279 | curate | {"ca": 0.9454144770300051, "es": 0.021190032208848956, "pt": 0.012714019325309375, "fr": 0.008984573656551958, "en": 0.010849296490930666, "cs": 0.0008476012883539584} | https://www.ccmaresme.cat/buscadorjove/mobilitat-internacional/ |
macocu_ca_20230731_9_166305 | Calendari de formacions per a periodistes i fotoperiodistes per al primer semestre de 2022
09.02.2022
per tal que pugueu organitzar-se els horaris i aprofitar les nostres formacions us deixem un calendari dels cursos que hem organitzat per a aquest semestre. Alternarem la formació presencial amb la formació online.
Cada curs té la seua pròpia data d’inscripció que s’obri sempre a les 9 hores del dia indicat, us ho especificarem en un butlletí amb més informació sobre cada curs quan s’acoste la seua data.
FEBRER – Com parlar amb naturalitat a càmera 4 hores (1 sessió presencial) Data: 9 de febrer, de 16 a 20 hores S’HA REALITZAT HUI
– Curs d’Introducció al Social Media Marketing 8 hores (2 sessions presencials) Dates: dilluns 14 i dimecres 16 de febrer de 16 a 20 hores. OBERTA INSCRIPCIÓ
– Taller de redacció bàsica per a fotoperiodistes 5 hores (1 sessió presencial) Data: dissabte 26 de febrer de 9 a 14 hores.
MARÇ – YouTube desde zero 6 hores (2 sessions online) Dates: dilluns 7 i dimecres 9 de març de 16 a 19 hores.
– Taller Premiere avançat per a fotoperiodistes 5 hores (1 sessió presencial) Data: dissabte 26 de març de 9 a 14 hores.
ABRIL – Streaming en xarxes socials 4 hores (1 sessió presencial) Data: 4 d’abril de 16 a 20 hores.
– Nous llenguatges de comunicació ràpida per a fotoperiodistes (reels, etc) DATA I HORES, PER DETERMINAR
MAIG – Jornada sobre Propietat Intelectual i Drets d’Autor en el Fotoperiodisme 2 hores (1 sessió presencial) Data: divendres 13 de maig de 18 a 20 hores.
– Taller de disseny amb Canva (nivell intermedi-avançat) 6 hores (2 sessions online) Dates: dilluns 16 i dimecres 18 de maig de 16 a 19 hores.
JUNY – Taller curtmetratge documental 12 hores (2 sessions presencials) Dates: divendres 10 de juny de 16 a 20 hores i dissabte 11 de juny de 9 a 14 hores i de 15 a 18 hores.
– Taller sobre Fact Check DATA I HORES, PER DETERMINAR | 0.808482 | curate | {"ca": 0.9657754010695188, "de": 0.0053475935828877, "en": 0.028877005347593583} | |
macocu_ca_20230731_9_102112 | Participa en la commemoració del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia!
Cornellà està commemorant el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, que es va celebrar el 17 de maig-, amb un seguit d’activitats que s’allarguen fins el 28 de juny, coincidint amb el Dia de l’Orgull LGTBI. Com aquest any estem en plena desescalada pel coronavirus, les propostes commemoratives són virtuals i es poden seguir a través de les xarxes socials de l’Ajuntament.
Cada setmana, hi ha un tema a debatre i a tractar relacionat amb el col·lectiu LGTBI. Aquesta setmana, que és la segona de la commemoració, es reflexionarà sobre les dones lesbianes. La propera setmana, que serà la tercera, dels homes gais. La quarta setmana el tema central serà la bisexualitat; la cinquena, la població Trans i la darrera, de l’Orgull LGTBI, que se celebra precisament el 28 de juny.
Totes aquestes propostes reflexives i reivindicatives es divulgaran a través del compte d’Instagram @decolors.cornella. L’objectiu d’aquestes activitats és sensibilitzar la població de la importància de respectar la diversitat sexual, de gènere i d’orientació sexual; així com donar a conèixer els recursos de la ciutat per a donar suport al col·lectiu i als seus familiars. I és que l’Ajuntament de Cornellà disposa d’un departament sobre igualtat on es lluita contra la violència de gènere, el masclisme i la LGTBIfòbia. El Consistori també ha posat en marxa un Observatori contra l’Homofòbia i des del 2018 funciona a la ciutat un Servei d’Atenció Integral per a les persones LGTBI. | 0.854744 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_579666 | Com s’afegeixen els rols del Servei de Certificació Digital als usuaris d’EACAT? – Consorci AOC
Com s’afegeixen els rols del Servei de Certificació Digital als usuaris d’EACAT?
Els rols del Servei de Certificació Digital no els pot assignar el gestor d’usuaris d’EACAT com en el cas de la gran majoria de serveis de la mateixa plataforma. Si un treballador de l’organisme necessita tenir un dels rols del servei per sol·licitar, renovar o revocar certificats digitals, des del seu ens s’ha d’enviar la Fitxa de subscriptor actualitzada, amb les dades dels usuaris que han de tenir permisos i des del Consorci AOC s’afegiran els rols necessaris.
NOTA: la fitxa de subscriptor s’ha de descarregar des d’EACAT>tràmits>prestador “Consorci AOC”>Servei de certificació digital> fitxa de subscriptor
La fitxa degudament emplenada i signada s’ha d’enviar des d’EACAT> Tràmits> Prestador “Consorci AOC” > Servei de certificació digital > tramesa Fitxa de subscriptor (EACAT). La persona que faci l’enviament d’aquest document ha de disposar del rol “Signador de la Fitxa de Subscriptor” del Servei de Certificació Digital (aquest rol si que el pot afegir el gestor d’usuaris d’EACAT).
Un cop gestionats els rols el Reponsable de servei indicat a la mateixa Fitxa de Subscriptor, rebrà una comunicació per correu electrònic.
És important destacar que les persones que s’indiquin a la fitxa han de disposar d’usuari creat a EACAT, prèviament a l’enviament de la fitxa, perquè en cas contrari, des del Consorci AOC no es podrà realitzar l’assignació de permisos. | 0.708448 | curate | {"ca": 0.990914990266061, "en": 0.009085009733939001} | https://www.aoc.cat/knowledge-base/com-safegeix-el-rol-a-una-persona-a-leacat/ |
mc4_ca_20230418_10_365117 | Llibre vs. Sèrie: Good Omens - Página web de paraulademixa
En primer lloc, he de confessar que quan “Good Omens” es va estrenar, recordava poca cosa de la trama (i això em va permetre veure l’adaptació amb ulls neutres).
Un cop la vaig acabar, però, no va caldre que cap dimoni em temptés a rellegir l’obra de Terry Pratchett i Neil Gaiman... tenia moltes ganes de descobrir si l’adaptació era fidel, perquè m’havia encantat!
En efecte, la sèrie em va enganxar progressivament, fins al punt que no em vaig poder resistir a veure els últims episodis seguits per descobrir el final.
És més, diria que “Good Omens” aconsegueix fer-te sentir el que només passa amb els millors llibres... un cop l’acabes necessites tornar a endinsar-te en la història per descobrir tots els detalls amagats, les referències i les picades d’ullet ocultes.
Ras i curt... em penso que aquesta és una de les adaptacions més fidels que he vist mai. El diàleg és pràcticament calcat, les escenes són gairebé idèntiques, les actuacions de tot l’elenc són genials...
D’una banda, les descripcions són el que m'agrada més del llibre. Pratchett i Gaiman saben condensar la naturalesa humana de la gent en molt poques línies, i la veu narrativa és d’allò més divertida. A la sèrie han sabut mantenir certes parts de la narració, però en canvi es centren en el llenguatge visual, i fan que la història sigui encara més espectacular.
Hi ha algun personatge que no s’adequa gaire a la descripció original, però el seu caràcter és ben bé igual, així que no és la fi del món (mai millor dit hehe ^.^). I parlant de personatges...
a) al llibre descobrireu informació extra d’alguns personatges secundaris (de fet, n’apareixen més, però no els he trobat a faltar)
b) a la sèrie coneixereu personatges completament nous, i connectareu i empatitzareu més amb els ja existents (després d’escriure això acabo de llegir una entrevista on Gaiman diu que aquesta era justament la seva intenció).
Les escenes finals són bastant acurades, però, igual que la resta, l’ordre varia lleugerament. Ja que Azirafel i Crowley (interpretats per Michael Sheen i David Tennant) prenen més protagonisme, em sembla encertat que la seva escena sigui l'última de la sèrie, i amb una cançó molt especial a la qual es fa referència al llibre.
De fet, es veu que la gent es posava les mans al cap perquè Sheen i Tennant encara no haguessin treballat junts en el passat, i ara entenc el perquè. La química entre ells és palpable, i fan que els personatges de l’Azirafel i en Crowley brillin.
De fet, aplaudeixo la decisió de donar-los més escenes en comú... La primera mitja hora del tercer episodi, en el que veiem l’evolució de la seva relació a través del temps és inèdita, i no podria ser més perfecta!
Des que es va estrenar Good Omens la relació entre els esmentats àngel i el dimoni és subjecte d’estudi. Al llibre són clarament dos vells coneguts que descobreixen tenir més en comú entre ells que amb els seus iguals.
Dit això... la sèrie va molt més enllà. Veient com es protegeixen i es preocupen l’un per l’altre enmig d’un terrible dilema moral que els prohibeix estar junts, només puc afegir que els sentiments que es professen mútuament són... inefables.
Fi de l’spoiler
Llibre vs sèrie
Sincerament penso que “Good omens” és una adaptació divina que es compenetra perfectament amb el llibre. Fins i tot m’atreviria a dir que expandeix l’univers de “Buenos presagios” i li dóna una nova dimensió. Em penso que d’ara en endavant ja només me’l podré imaginar d’aquesta manera.
Veieu la sèrie i llegiu el llibre. La meva edició de “Buenos presagios” (timunmas 2009) inclou una entrevista a Neil Gaiman i Terry Pratchett que em va emocionar profundament en el que els hi preguntaven sobre una futura pel·lícula.
Temps després, Gaiman ha adaptat la novel·la amb una única norma: que al seu amic Terry li hagués agradat. Ell mateix explica que es va posar a escriure el guió just després de tornar del funeral de Pratchett.
Voleu saber què van dir anys enrere a l’entrevista? Doncs acabo el post amb la seva resposta a la pregunta...
Neil Gaiman i Terry Pratchett signant Good Omens
Sí, estic segura que a en Terry Pratchett li hauria agradat. | 0.847363 | curate | {"ca": 0.970354302241504, "fr": 0.0036153289949385392, "en": 0.011569052783803326, "es": 0.014461315979754157} | https://paraulademixa.jimdo.com/2019/07/18/llibre-vs-s%C3%A8rie-good-omens/ |
macocu_ca_20230731_4_508841 | Col·leccions
Metadades
Vista de la part superior de la torre campanar, on es posa en evidència la perillosa inclinació del monument
Citació | 0.51925 | curate | {"ca": 0.9338235294117647, "pt": 0.0661764705882353} | |
macocu_ca_20230731_7_416512 | Fa temps que seguim el blog de cuina Les receptes que m’agraden, hi podeu trobar un munt de receptes creatives i variades que són tot un èxit a casa. Nosaltres, però, sempre ens fixem amb les més senzilles, aquelles on els nens us poden ajudar. Estendre, untar, tallar, netejar, omplir, amassar, barrejar... i menjar. Avui us portem aquesta coca de pasta de full de xocolata decorada amb pinyons. Com diu moltes vegades la Pilar en el seu blog, la preparareu en un plis. Ideal com a coca de Sant Joan per a nens.
Ara que estem en plena època de vacances i molts de vosaltres aneu al bosc podeu mirar de collir quatre pinyons (sempre que no estigui prohibit, no voldríem que us posessin una multa), en realitat és una bona excusa per fer una petita excursió al bosc tot allargant la recepta amb una sortida amb els nens. Els pinyons acabats de collir tenen un altre gust.
Amb les fotos de la recepta no us fan falta gaires instruccions, ja veieu que només us cal
barrejar la nata per muntar amb el xocolata tallat
estendre un del full de la pasta sobre la safata del forn -punxeu-la perquè no es bufi- seguidament l’unteu-la amb el xocolata
tapeu-la ambl ‘altra base de pasta de full (també cal punxeu-la abans)
segelleu la coca amb una forquilla, igual que ho feu amb les empanades
pinteu-la amb ou.
espolseu-li els pinyons i el sucre.
enforneu-la fins que estigui torradeta (entre 15-20 minuts a 180o) | 0.81976 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_761829 | 4 min. Nova York 09/04/2015 09:36
651x366 El president de la Generalitat, Artur Mas, durant la trobada amb la comunitat catalana de Nova York a la Universitat de Columbia / ACN El president de la Generalitat, Artur Mas, durant la trobada amb la comunitat catalana de Nova York a la Universitat de Columbia / ACN
En la trobada amb la comunitat catalana a Nova York el president Artur Mas puntualitzava: "Com que no ens deixen anar a fer pedagogia a Madrid, la venim a fer a Nova York". Hi pot haver un rerefons de greuge en aquesta afirmació. Tanmateix, hi ha la comprensió final que la mesura del procés sobiranista/independentista de Catalunya és el món i no pas Espanya, per molt que pugui ser considerat un afer intern espanyol.
Així, Artur Mas va anar a Nova York a fer pedagogia. I ho va fer a la Universitat de Colúmbia, tribuna privilegiada, acompanyat per la comunitat catalana a Nova York, però també per una hostil representació d’unionistes espanyols. A l’aire queda la incertesa de saber el nombre d’americans presents a l’acte. I, sobretot, quina classe d’americans hi van assistir. Altrament, la conferència del president Mas a Colúmbia no haurà estat altra cosa que la importació de batusses ibèriques a l’escenari americà. I aquest no ha de ser el cas. I certament no va acabar sent el cas.
Mas va ser presentat per l’economista i professor de Colúmbia Xavier Sala i Martín, que va transformar el relat bíblic de David i Goliat en el relat de la lluita de la no tan feble Catalunya contra la no tan poderosa Espanya. Va moderar el debat posterior a la conferència José Moya, professor d’història llatinoamericana a Barnard College. En realitat, Moya és contrari a la independència de Catalunya i la seva moderació del debat es va saltar totes les regles habituals a Colúmbia, la qual cosa va accentuar la polarització de l’auditori.
Mas, en un anglès excel·lent, va elaborar un discurs que va dissertar sobre la història de Catalunya, els reptes i frustracions d’autogovern, i el desenvolupament del moviment sobiranista en els darrers cinc anys. El discurs de Mas va ser la constatació davant el món que el vell nacionalisme català de Pujol expira, si no ha expirat ja. Mas va afirmar taxativament a l’inici de la conferència que Catalunya “es mou cap a la independència”. I, malgrat la presència d’un pòsit catalanista de vella escola, Mas no va deixar de presentar el seu discurs en una marcada retòrica independentista. Es podrien buscar els eufemismes usuals dels darrers anys: diguem-ne independentisme.
Mas va justificar la separació de Catalunya en tres pilars: democràcia, identitat i economia. Va desgranar els greuges dels catalans contra Espanya per, després, presentar la proposta catalana i el que la Catalunya present pot aportar al món. El pilar identitari, de la llengua i la cultura, va acabar monopolitzant part del discurs i, sobretot, el debat. La clau estratègica del que la Catalunya futura i independent podria aportar al món van quedar sense resoldre. I aquí es va perdre una oportunitat per a una pedagogia efectiva: convèncer americans, pragmàtics com són, de per què necessiten una Catalunya independent al món. És, encara, una tasca per fer.
El debat que va seguir la conferència va ser una lluita dialèctica entre (catalans) independentistes i (espanyols) unionistes. L’alta polarització de la sala va impedir de sentir les possibles veus americanes presents. Aquests americans van ser apagats per una plètora d’espanyolistes que creien que Mas no havia de ser a Colúmbia i a Nova York. Amb tot, Mas va ser amo i senyor del debat, amb la seva habilitat política i retòrica de costum.
Mas va ser clar sobre el que significa la secessió de Catalunya. Va ser més clar que a Catalunya i tot, amb referència jeffersoniana de la declaració d’independència dels Estats Units inclosa. Al final, Mas va deixar la petja del que tot just ara comença a construir-se, quan ja ens pensàvem que la festa independentista era a tocar amb l’efemèride tricentenària. És ara que comença la diversió de debò, quan Espanya ja no és la teva mesura i ho és el món.
Mas: "No deixar els catalans decidir el seu futur està malament i és injust" | 0.830545 | curate | {"eo": 0.0014534883720930232, "en": 0.006298449612403101, "ca": 0.9922480620155039} | https://www.ara.cat/politica/Artur_Mas-proces_sobiranista-dret_a_decidir-independencia_0_1336066492.html |
macocu_ca_20230731_0_434080 | Afegir un producte
Tosh - Nutresa - 1000 ml
1.46 g Greix en baixa quantitat 1.04 g Àcid gras saturat en Quantitat moderada 0 g Sucre en baixa quantitat 0.0417 g Sal comuna en baixa quantitat | 0.643084 | curate | {"ca": 0.8723404255319149, "pt": 0.1276595744680851} | |
cawac_ca_20200528_10_96755 | Arxiu per la categoria: ESCENARIS DE FICCIÓ
Jussi Adler-Olsen és conegut per la seva versatilitat en el món de la cultura. Periodista, sociòleg i director de cinema, com a escriptor va aconseguir un cert èxit fora de Dinamarca, fins que un productor danès el va proposar crear un personatge que es pogués dur a la pantalla.
Així va néixer Carl Mørck , subcomissari de la Policia criminal a Copenhague, un policia gens convencional, que pot treballar en qualsevol part del món, sense límits, fins i tot tornar a històries del passat sense una línia de recerca concreta. Evidentment, té alguna cosa del seu creador, que es defineix com el tipus més mandrós que hom es pugui imaginar, però li fa tanta vergonya que treballa com un cosac. L’avantatge de Mørck és que s’ho pot permetre, perquè fa bé la seva feina, diu l’autor.
Alt i elegant, Carl Mørck viu en Allerød , un poblet a uns 20 km de Copenhaguen, amb Jesper , un adolescent sense ganes d’estudiar, fill de la seva ex-dona Vigga amb la qual manté una peculiar relació, i el seu llogater, Morten , un obès venedor de videos de 33 anys, que cuina i neteja la llar dels tres homes, als quals s’afegirà més endavant Hardy , el company “La millor mestressa de casa” que Carl ha conegut, però incapaç de mantenir una vida social normal.
Carl Mørck és un personatge interessant. No té aficions, no practica cap esport i fuma, fins i tot al despatx. Ha treballat 23 anys a la policia, 10 d’ells a la Brigada d’homicidis, i es considerat un fantàstic policia , amb gran experiència i instint.
La seva vida era relativament tranquil·la fins que en un escenari d’homicidi un home armat dispara sobre ell i els seus companys Hardy Henningsen i Anker Høyer . El resultat és fatal: Anker mort, Hardy en un llit d’hospital de Hornbæk sense poder moure de coll cap avall i Carl només amb una ferida al front on li va fregar una bala. El seu sentiment de culpabilitat augmenta quan el seu cap i la premsa dubten de la seva actuació, cosa que li fa entrar en una de les èpoques més negres de la seva vida.
Se li agreugen els defectes: arriba tard, és mandrós, intractable, malhumorat, escèptic, mordaç, a la feina torna bojos als seus companys… Per apartar-lo del carrer i dels conflictes amb els seus companys, el cap d’Homicidis decideix aprofitar-se d’una qüestió política i crear el Departament Q , una brigada mòbil que s’ocuparà de casos arxivats que requereixen especial atenció. Així ells aconseguiran milions d’euros cada any i es desfaran de Carl donant-li una puntada de peu cap amunt en posar-lo al capdavant del recent departament, que curiosament està situat al soterrani en una habitació sense finestres.
Li assignen com a ajudant a Hafez el-Assad , un immigrant sirià de misteriós passat, arribat a Dinamarca el 1998. ¿Membre dels serveis secrets de Síria? ¿Assassí professional? ¿Un refugiat devot d’Al·là? Tant se val. Neteja, prepara cafè, condueix i poc a poc va ocupant un lloc central en les investigacions gràcies a la seva intel·lligència i la seva simpatia, que obre camins tancats per Mørck.
Més endavant, a l’equip s’hi afegeix l’anàrquica Rose Knudsen , que simbolitza el caos que tots portem a dins. A Rose no li importa res ni ningú , i de vegades és molt útil comportar-se així.
Quan s’incorpora al seu despatx del Departament Q , la intenció de Mørck és deixar passar el temps fins a la seva jubilació. Entre els seus plans més immediats, només hi ha el de jugar a les cartes i el de sumir-se en un profund sopor que alleugi les hores que passa assegut al seu despatx.
Un munt d’expedients procedents dels diferents districtes, s’apilen a la taula que la Prefectura d’Homicidis li ha instal·lat al soterrani de la comissaria, a l’espera que el subcomissari decideixi sortir de la seva letargia voluntària. Tampoc és que a la Prefectura esperin molt més d’ell. És clar que ni el comissari Marcus Jacobsen ni el mateix Carl comptaven amb la hiperactivitat i curiositat innates d’ Assad , que és contagiosa.
Gairebé a contracor, Carl divideix la pila d’arxius que representen els casos en tres piles. A continuació, selecciona el cas de la desaparició de la jove parlamentària Merete Lynggaard , que va desaparèixer mentre viatjava amb el seu germà Uffe en un transbordador a Berlin. Encara que se la va donar per ofegada, el seu cos mai va aparèixer. El subcomissari decideix que és hora de moure. Pel seu gust s’hagués quedat al despatx fent solitaris, però no vol quedar malament davant d’ Assad . Així comença a investigar el cas.
Merete Lynggaart mai va destacar per les seves relacions personals però sí pel seu èxit professional i malgrat que s’aventuraven tot tipus de rumors, ningú sabia que la raó d’aquesta actitud es deia Uffe i tampoc que va haver de tenir cura d’ell després de la mort dels seus pares i que a ella això no li importava massa encara que li hauria agradat disposar d’una mica més de temps per a si mateixa.
Tancada i exposada als capritxos dels seus segrestadors, La dona que esgarrapava les parets sap que morirà el 15 de maig de 2007, a la seva presó, al bell mig de la regió de Sjælland . Sort tindrà de la intuició de Carl Mørck i el talent del seu sagaç assistent.
El cas d’ Els nois que van caure en el parany el condueixen al nord de Dinamarca , on a una casa d’estiueig a la vora d’un llac la policia va trobar a finals dels anys noranta dos germans adolescents brutalment assassinats. Han estat colpejats, torturats i violats sense compassió.
La investigació policial apunta que els culpables poden trobar entre un grup de joves de bona família , fills de pares reeixits, rics, cultes. No obstant això, el cas es tanca molt aviat per falta de proves concloents fins que, pocs anys més tard, un dels sospitosos es lliura sense raó aparent i confessa aquest crim.
Semblava tot resolt, però els arxius apareixen vint anys després al despatx de l’inspector Carl Mørck, cap del Departament Q. Al principi Mørck pensa que el cas hi és per error a la taula però aviat s’adona que en la investigació original es van cometre moltes irregularitats… Juntament el sagaç Assad , reprèn la recerca. En aquest cas ajudats per la caòtica i malhumorada Rose .
Ha passat el temps. Assad i Rose es troben investigant una sèrie d’incendis que semblen estar relacionats amb un cas anterior quan arriba al Departament Q una ampolla que conté un missatge escrit amb sang humana. Feia una eternitat que l’ampolla estava oblidada a una comissaria del nord d’Escòcia.
Carl Mørck amb prou feines li dóna importància, però Rose i Assad aconsegueixen desxifrar algunes paraules, en danès, del que va ser l’últim senyal de vida de dos nois desapareguts en els anys noranta. Sembla, sens dubte, una petició d’auxili.
Aviat s’adonen que la seva família mai va denunciar la seva desaparició. Per què? El cas aconsegueix despertar l’interès de l’inspector, que intueix que no es tracta d’un cas aïllat i que el criminal podria seguir actuant en l’actualitat. A partir d’aquí tot es va posant en marxa. Les escasses pistes que es deriven del missatge que va arribar en una ampolla atzar i, per atzar, oblidat durant anys, i per altra banda la sagacitat, mètode i afany sense límits per aconseguir la veritat que caracteritzen als curiosos membres del Departament Q , els permetrà desentranyar una llarga seqüència de segrestos infantils amb semblant resultat de mort i silenci.
Pel camí es trobaran amb fanatismes religiosos , obscurantisme , infàncies dures , famílies marcades per sempre per la tragèdia i esbrinaran les pràctiques de les sectes religioses , el seu secretisme , les seves estrictes regles i la seva filosofia d’adoctrinament .
Nascuda i resident a la localitat de Saint Mary Mead , al sud-est d’Anglaterra, Miss Marple és descrita en moltes ocasions per la seva creadora com una encantadora senyora d’edat avançada dotada d’un sisè sentit que li permet donar solució als crims més enrevessats.
Solitària, però optimista, Jane Marple és una gran observadora , més aviat diríem que tafanera. Almenys, això és el que en pensen al seu poble. Alguns l’acusen de ser una gran murmuradora, però a St Mary Mead ningú està lliure d’aquest pecat. Sempre pensa malament i sempre encerta, els seus coneguts diuen d’ella que té la ment com una claveguera.
Mentre té cura del seu jardí o observa els ocells amb els seus prismàtics, percep tot el que passa al seu voltant. Després, en la solitud de la seva llar, mentre teixeix, analitza els sentiments de les persones i busca les seves motivacions.
Coneix a tot el poble, tots els detalls de la vida de cada persona. Té totes les oportunitats per observar la naturalesa humana, i és que, com sovint assenyala: “Hi ha una gran quantitat de maldat en la vida del poble”.
Miss Jane Marple no s’assembla en absolut a cap detectiu. És alta i prima, d’aspecte fràgil, amb el cabell completament blanc, els ulls blaus cel, amables i benevolents, amb rostre blanc i rosat, dolç i afable, solcat d’arrugues. Però les aparences poden enganyar…
Magnífica coneixedora de la ment, Miss Marple sap que la naturalesa humana és més o menys igual arreu i que els tipus de gent poden ser reduïts a uns pocs. Molts no són bons ni dolents, sinó simplement ximples, altres són perversos i han de ser castigats, fins i tot amb la pena de mort. L’èxit de les seves investigacions es basa en els paral·lelismes que estableix amb la vida rural que coneix, un microcosmos on es donen similars passions i conductes a les que mouen els criminals de tot arreu. Utilitza la intuïció basada en l’experiència i resol amb èxit alguns casos que desconcerten a la policia.
La primera aparició de Miss Marple va ser en 1927, a El club dels dimarts , el primer d’una sèrie de relats que van aparèixer publicats en revistes britàniques i nord-americans i més tard serien recopilades a Miss Marple i tretze problemes . A partir d’aquest moment el personatge, un dels més famosos creats per la seva autora, va protagonitzar dotze novel·les i una gran quantitat de contes recopilats en almenys tres antologies. El títol que posa punt i final a la sèrie de Miss Marple és Un assassinat dormit , obra d’ Agatha Christie que es va publicar de manera pòstuma.
El personatge de Miss Marple ha estat molt popular i s’han realitzat nombroses adaptacions al cinema, la televisió i el teatre. D’entre les actrius que van interpretar el personatge caldria destacar el treball de Margaret Ruherford , que va marcar el debut al cinema, i també els d’ Àngela Lansbury , Joan Hickson , Geraldine McEwan i Julia McKenzie .
St Mary Mead , el poble fictici recreat per Agatha Christie per a l’establiment de les històries amb Miss Marple , és un microcosmos on es representa la naturalesa humana a tot el món: els seus residents representen la gelosia, l’adulteri, la cobdícia, la luxúria i l’orgull. Se suposa que és al sud-est d’Anglaterra, a uns 25 quilòmetres de Londres i a uns 12 de Danemouth, un centre turístic a la costa. L’estació de tren principal està situat a Much Benham , a dos quilòmetres de distància.
És un poble tranquil i pintoresc , típic del camp anglès, que està lluny de ser un lloc avorrit. Sembla que mai no hauria de passar res que s’aparti de les regles tradicionals dels pobles però freqüentment es veu embolicat en diferents afers que pertorben la vida dels seus residents: en l’interval de temps d’aproximadament quaranta anys hi ha 14 casos d’assassinat , cinc enverinaments , dos ofegaments , dos estrangulaments i cinc morts per causes no identificables . A més d’això, hi va haver quatre intents d’assassinat, cinc robatoris, vuit malversacions i dues sèries de xantatge. I, com no, tots els casos són resolts per Miss Marple . Això sí, sempre envoltada pels seus amics: el reverend Leonard Clement , el Dr. Haydock , l’ inspector Craddock , el coronel Arthur Bantry i la seva dona Dolly Bantry , una de les millors amigues de Miss Marple, Amanda Hartnell , Caroline Wetherby …
Gràcies a l’ajut del seu nebot i única família, l’escriptor Raymond West , sol viatjar de vacances a Londres, i també a la ciutat es troba amb una cadena d’esdeveniments violents al luxós Hotel Bertram , al cor de Piccadilly, on s’allotja. Des de la grandesa de les habitacions, el servei impecable, sembla que res de dolent pugui ocórrer, però Miss Marple descobreix que s’amaguen molts misteris darrere del luxós i tradicional Hotel Bertram.
Un altre any, el seu nebot la convida a passar l’hivern a una illa del Carib , amb totes les despeses pagades, perquè millori del seu reumatisme. Els dies passen monòtons per a tots fins que, de sobte, un dels hostes mor enverinat. Miss Marple decideix investigar el Misteri al Carib , i de nou surt triomfant.
Anys després, llegint els anuncis fúnebres als diaris, veu que ha mort Jason Rafiel , un conegut amb qui havia coincidit a l’hotel del Carib. Dies després, Miss Marple rep una carta dels advocats del Sr. Rafiel, notificant-li que el seu amic li ha deixat una petita herència amb la condició que faci justícia en relació amb un crim comès en el passat, ja que sempre l’havia considerat una Némesis (deessa de la justícia).
Miss Marple comença a investigar perquè és el que més li agrada fer a la vida i perquè ho considera un deure després d’acceptar els diners de l’herència. Posteriorment li arriba una altra carta que explica que, per voluntat i finançada pel difunt, ha de participar d’una excursió en la qual visitarà diversos jardins i castells de Anglaterra. En el viatge coneix a diverses persones que estaven relacionades amb el Sr. Rafiel i, a poc a poc, aconsegueix donar un sentit a la sol·licitud feta per l’amic abans de morir: el seu fill havia estat acusat d’un crim que no havia comès i Miss Marple , amb el seu coneixement sobre la naturalesa humana, aconsegueix descobrir al veritable assassí.
Tot i que havia estat escrita cap als anys 40, Un assassinat dormit és la novel·la que posa punt i final a la sèrie de Miss Marple. L’obra, que en aquest cas està situada a Londres, es va publicar posteriorment a la mort de la seva autora, Agatha Christie .
D’intuïció en intuïció, el comissari Brunetti ha anat protagonitzant fins ara més 21 novel·les de Donna Leon , des de la primera, Muerte en la Fenice editada el 1992, fins a l’última, La palabra se hizo carne , de començaments d’aquest any.
L’escriptora ens presenta a Guido Brunetti com un tipus afable, exquisit i culte, que llegeix a Herodot, Dante, Ovidi, Ciceró… i també Il Gazzetino . Descregut i lleugerament pessimista; honest i amant de la llei… Amb aquestes premisses vitals i aquest bagatge intel·lectual, s’enfronta al crim. Mai va armat. El que més li interessa és la investigació, en la que inverteix tots els recursos al seu abast, no sempre legals: Brunetti s’ha rendit a l’evidència que es viu a Itàlia… Entre la llei i la justícia, Brunetti opta per la justícia .
A més d’una proverbial galanteria amb les dones, Brunetti té el seu puntet masclista: mai cuina i poques vegades frega un plat. Però, sobretot, és un amant i fidel marit i un pare preocupat pels seus fills, que troba en la família al seu principal aliat. La seva esposa Paola , és la filla única dels comtes Donatella i Orazio Falier , molt rics, frívols i exquisits, que representen el punt de connexió de Brunetti amb la bona societat veneciana. De vegades, i molt a desgrat, Brunetti ha d’acceptar un ajut dels seus sogres… Paola té la pell clara i els cabells rogencs que es veuen en molts retrats de les venecianes del segle XVII, però no és una bellesa segons els cànons: té el nas una mica llarg i el mentó potser massa enèrgic. És professora de literatura anglesa a la Universitat Ca ‘Foscari . Devota lectora de Henry James, Melville i Dickens, té un pensament d’esquerra alimentat encara pels esdeveniments socials de 1968. La seva perspicàcia i sentit comú són de gran ajuda per a Brunetti en la resolució dels casos.
Els seus dos fills Raffi i Chiara , una declarada ecologista, que serien dos adolescents a l’ús si no tinguessin l’estranya costum de ser encantadors, a més rentar els plats després de sopar.
Amb la seva família, i sempre lleials a Brunetti, els policies Pucetti i Vianello , aquest últim convertit amb el pas del temps en un ecologista antisistema, són els seus col·laboradors preferits. A més, és clar, de la signorina Elettra Zorzi , secretària del vicequestore Patta , eficient, i vestida sempre a la moda, que presta a Brunetti una ajuda imprescindible en la resolució dels seus casos gràcies a les seves habilitats informàtiques i als seus nombrosos contactes, que li permeten saltar-se alegrement la infinitat de barreres burocràtiques de les empreses i organismes oficials italians.
L’únic que li crea problemes a l’hora de fer la seva feina és el seu superior, el vicequestore Giuseppe Patta , un perfecte inútil, buròcrata i servil amb el poder, que es penja les medalles alienes i es compra les camises a Londres. Té més de patètic que d’antipàtic , fins al punt de ser el tema preferit de la Questura perquè la seva dona va fugir amb un magnat del cinema porno… Però Brunetti sap com tractar al seu cap: tot depèn que Patta cregui que les idees parteixen d’ell .
Té altres companys que s’estima més evitar com el tinent Scarpa , una mala peça, i el policia Alvise , curt d’estatura i intel·ligència. La comissària Claudia Griffoni , traslladada a Venècia forçosament per investigar els negocis d’un polític, és la darrera incorporació.
I com a teló de fons de tots aquests personatges, tenim l’exquisida Venècia . La ciutat és gairebé un altre personatge per dret propi, amb la seva aparent placidesa de Sereníssima Repubblica , sota la qual batega l’enyorança per la ciutat d’altres temps, abans de l’allau de turistes, abans de la desaparició de les parades de fruita de carrer, abans de la contaminació irremeiable que consumeix la vida de la llacuna.
D’orígens incerts, sembla que Venècia va néixer a conseqüència del flux de refugiats que, abandonant la planura del Po empesos per la invasió per part dels longobards del nord d’Itàlia el 568, es va retirar cap a les illetes de la llacuna.
Construïda en aquest arxipèlag de 118 petites illes al costat del mar Adriàtic, Venècia és famosa al món pels seus, aproximadament, 150 canals . Les illes estan connectades per uns 400 ponts . Els seus canals composen un gran entramat a manera de carrers que parteixen del Gran Canal, gran avinguda per on discorren multitud de embarcacions, grans i petites, sent aquestes últimes les conegudes gòndoles . Té sis districtes Cannaregio , San Marco , Castello , Santa Croce , San Polo i Dorsoduro .
La Plaça de Sant Marc és el centre turístic de Venècia. Visitada anualment per milions de turistes, aplega els edificis més famosos de la ciutat, la Basílica de Sant Marc , el Palau Ducal , el Campanile i la Sansoviniana Llibreria Procuratie .
El Gran Canal , en venecià, Canalasso , és el principal canal de Venècia. Té una llargada d’uns 3800 metres i una amplada que varia des dels 30 metres als 70, amb una profunditat mitjana de 5 metres. La seva forma d’ S invertida , divideix en dues parts la ciutad des del Ponte della Libertà fins al Bacino di San Marco , davant del Palau Ducal.
Tot i tenir aquesta gran longitud i de dividir completament la ciutat, el canal només compta amb quatre ponts: el Pont de Rialto , el més antic, el Pont de l’Acadèmia , entre Sant Vidal i la Carità, el Pont dels Descalços , al costat de l’estació de Santa Llúcia, i el Pont de la Constitució , el més modern, que comunica el Piazzale Roma amb la estació.
Brunetti viu a prop de Campo San Polo . Si mirem un mapa de la ciutat dels canals, veurem que San Polo és geogràficament el melic de Venècia. És el barri més petit de la ciutat dels canals, en què viuen molts venecians i en el qual es poden trobar molts bars, restaurants, botigues i comerços, i el famós mercat i pont de Rialto .
El seu domicili està situat en un últim pis d’un edifici de quatre altures al carrer Tiepolo . Es tracta d’un pis agradable de quatre habitacions, però amb un sol bany, amb una terrassa amb vistes sobre les teulades de la ciutat.
Com totes les cases venecianes, la del comissari es troba al final d’una llarga i estreta escala, que evita la famosa aqua alta que inunda les zones baixes de la ciutat. Habitatges i locals situats a nivell del carrer solen col·locar uns taulons de fusta o planxes metàl·liques que cobreixen les entrades quan sona la sirena que avisa de la pujada de les aigües . Per al turista aquestes marees són un enrenou, però per als venecians és quelcom normal: fan servir passarel·les de fusta i botes de goma per recórrer la ciutat.
Els Brunetti fan la compra diària al mercat de Rialto . Van d’hora, perquè aquesta part de Venècia és el centre comercial de la ciutat i lloc de pas gairebé inevitable per als milers de turistes que diàriament es dirigeixen cap a la Plaça de San Marc.
A les parades de peix, carn, fruites i verdures del mercat de Rialto van centenars de venecians amb els seus carrets de la compra. Aquests, a diferència dels habituals, calcen unes rodes més grans per salvar amb facilitat els esglaons dels petits ponts que salven els innombrables canals de la ciutat.
El comissari té l’oficina a la seu de la Questura , un edifici de quatre altures amb l’únic distintiu oficial de la bandera d’Itàlia i un parell de rètols, un d’ells amb les paraules Polizia di Stato sobre una porta verda. Està situada a la Fondamenta Sant Llorenç , davant del pont i la placeta del mateix nom.
En general, Brunetti va i ve caminant des de casa a la Questura. I si té pressa, pren el vaporetto a la parada de San Silvestro , a la qual s’accedeix a través d’un fosc i lleig túnel que surt a la petita plaça homònima.
Però, generalment, Brunetti, agafa el carreró de Borgoloco San Lorenzo , passa per sobre del pont Novo , segueix pel Campo Santa Maria Formosa i el pontet i carrer de Mondo Nuovo. Després, sol girar a la dreta per un laberint de petits carrers , fins a Rialto. En aquest trajecte a peu, a la tarda, Brunetti sol parar-se a comprar a les botigues dels carrers adjacents a Rialto, evitant les situades al costat del pont.
No seria estrany, doncs, trobar-lo a l’antiga Drogheria Mascari comprant aquest prosecco que sol prendre amb Paola, o la grappa que prenen tranquils després de dinar. O potser a la petita parada La Baita , on tenen tota mena de formatges i el millor parmesà.
No hem d’oblidar que a Paola li agrada cuinar. Dedica temps a comprar els millors ingredients i cuinar-los: des d’una lasanya a uns involtini amb pernil i cors de carxofa i un risotto amb gingebre, d’un peix espasa amb gambes i salsa de tomàquet a un estofat de xai a la polenta … I tot això regat amb un vi blanc pinot grigio . Per a postres, maduixots amb mascarpone.
Venècia té zones amb prou feines transitades pel turista de visita ràpida, llocs que Brunetti ens va descobrint al llarg de les seves investigacions.
És impensable una gran ciutat sense el seu hospital, i la capital del Vèneto té diversos, entre els quals destaca l’ Ospedale Civile , probablement la institució sanitària amb la façana més espectacular del món, una meravella construïda amb panells de marbre al segle XV, en un lateral del Campo SS Giovanni e Paolo. A Brunetti li toca anar-hi amb relativa freqüència per visitar víctimes dels casos que investiga. També ha d’anar-hi sovint a l’illa de San Michele on els forenses practiquen les autòpsies. San Michele, anomenada L’illa dels morts , és el cementiri històric de Venècia. Aquí ha estat enterrat el pare del comissari.
Vista la magnitud de la competència, té molt mèrit ser l’escriptora sueca de gènere negre que més ven al seu país. Potser el secret de Camilla Läckberg , és que posa l’èmfasi en l’àmbit familiar i convoca l’esperit d’Agatha Christie en convertir Fjällbacka un poblet amable i pacífic en un santuari de malvats i cadàvers, reflectint la vida d’una petita localitat on tots saben tot l’un de l’altre i les aparences són importants.
Pel que fa als seus protagonistes, els desafiaments domèstics i els problemes de la parella formada per l’escriptora Erica Falck i el policia Patrik Hedström tenent tant de pes com els afers criminals.
Erica Falck és una jove escriptora d’èxit, sobretot per les seves biografies de dones, que viu a Gotteborg . Poc després de la mort dels seus pares en un accident, li arriba la notícia que ha heretat juntament amb la seva germana Anna la casa familiar a Fjällbackca . Decideix traslladar-s’hi per gaudir de la tranquil·litat que li cal per escriure un nou llibre i també per intentar vendre la casa.
Patrik Hedström és un policia sensat i intel·ligent. Divorciat de la seva dona Karin , que el va deixar per un cantant, ha seguit de lluny la carrera literaria d’Erica. Simpàtic i ambiciós, intenta fer la seva feina de policia d’una manera professional, malgrat el desinterés dels seus col·legues. Tot i que els delictes més habituals al poble són intervenir en baralles, aturar conductors ebris o recuperar cotxes robats, a Els Crits del silenci haurà de resoldre l’assassinat d’una jove les restes de la qual apareixen barrejats amb els de dues noies desaparegudes fa anys, a Les filles del fred investigarà l’assassinat de la filla d’una coneguda de la família, i a Crim en directe anuncien l’arribada a la propera Tanum d’un equip de televisió per filmar l’escandalós reality-show Fucking Tanum , que resultarà un malson.
A la comissaria, Patrik treballa amb Martin Mohlin , un company afí, suporta al seu cap Mellberg i s’enfronta a alguns companys que són una rèmora per al treball. La germana d’Erica, Anna , és también un personatge habitual en les novel·les. No té confiança en si mateixa i pateix maltractament físic i psicològic per part de la seva parella. Erica se sentirà frustrada sovint per no poder ajudar-la.
Erica i Patrik formen una parella encantadora, de manera que no és d’estranyar que alguns títols hagin estat adaptats a la petita pantalla. Així ho reflecteixen Elisabet Carlsson i Niklas Hjulström protagonistes de la sèrie de detectius amb Erica Falck i Patrik Hedström com a personatges centrals.
Tot comença a La princesa de gel , quan Erica tot just arribada a Fjällbacka , coneix que una amiga de la infància, Alexandra Wijkner, ha estat assassinada, i no pot evitar indagar sobre aquesta mort en comptes d’escriure la seva història. Durant les seves investigacions coneix a Patrik Hedström i comencen una relació que fa decidir a Erica quedar-se a viure a la petita població on transcorren totes les novel·les.
Fjällbacka és un petit poble de pescadors situat a la costa oest de Suècia, a la regió de Bohuslän , molt a prop de la frontera noruega i a 150 km. de Göteborg , la segona ciutat en importància de Suècia. A l’hivern té uns 1000 habitats, població que s’eleva fins als 20000 a l’estiu. En els llibres de Läckberg, el Fjällbacka encantador, pintoresc i tranquil es transforma en un lloc d’intriga, misteri i assassinat.
La ciutat és coneguda per la seva llarga història, doncs la primera menció de la qual se’n té notícia data del 1610, i sobretot pel turisme ja que Fjällbacka ha estat durant molt de temps una destinació turística popular entre els suecs amb els seus carrers empedrats, les seves cases flotants de color vermell, la muntanya Vetterberget des de la qual es té una vista meravellosa sobre el mar i la seva proximitat a les illes en l’arxipèlag Bohuslän les illes properes. Un paisatge de postal a cada cantonada.
Durant la seva estada a Fjällbacka , els visitants no només poden satisfer la seva curiositat sobre les històries de detectius de Suècia, sinó que tenen l’oportunitat d’experimentar un paisatge natural impressionant i alhora gaudir de mariscs frescos i saborosos. Al llarg del port hi ha un munt de bars i restaurants en els que es pot gaudir d’un bon menjar al costat de meravelloses vistes al mar.
Un carrer molt visitat a l’estiu és Galärbacken , amb diverses botigues i hotels. Aquest carrer que condueix a la plaça d’ Ingrid Bergman . L’actriu i el seu llavors marit Lars Schmidt tenien una casa d’estiu en una illa de Fjällbacka anomenada Dannholmen . Era molt estimada per tots a Fjällbacka i els seus residents la protegien de periodistes i curiosos.
Quan va morir, les seves cendres van ser escampades al vent a l’illa de Dannholmen .
A més de passejades pel poble, el visitant també pot gaudir d’un passeig en vaixell per l’arxipèlag, una visita al Parc Nacional Marí Kosterhavet o les illes rocoses de Väderöarna a l’arxipèlag exterior, que compten amb alguns dels paisatges més verges a Suècia, amb alts penya-segats, de color vermellos que sorgeixen del mar. Això li dóna a les illes un caràcter molt especial i espectacular, i, sovint és anomenat l ‘arxipèlag més bell del món .
Entre totes aquestes pintoresques illes (365 en total) només hi ha on el desenvolupament és evident, l’illa de Ramna . És recomanable pujar al cim on es gaudir d’una gran vista de tota l’illa i l’arxipèlag circumdant. També es pot admirar els reflexos de les cases de fusta de color vermell a les aigües cristal·lines o visitar una de les colònies de foques…
Fjällbacka és la base ideal per descobrir la regió de Bohuslän amb cotxe. Ho té tot: el mar i les roques assotades pel vent, amb cales profundes i belles badies, els camps oberts i prats, així com els boscos profunds amb els seus petits llacs. Hi ha nombrosos pobles pesquers a l’espera de ser explorats i les comunicacions amb Göteborg i Noruega són de fàcil accés.
La franja costanera s’entrellaça amb badies i fiords profundament penetrants, com el Idefjord , Gullmarsfjord i Hakefjord , amb illes i penínsules que sobresurten entre ells.
La major part de l’interior de Bohuslän és de terres baixes, lleugerament inclinada cap a l’oest. Té turons, muntanyes i altiplans, aïllades unes de les altres per valls profundes.
Per què no anar a fer una passejada pel paisatge natural únic que envolta Fjällbacka? No gaire lluny, a 16 km, la localitat de Tanum posseeix un conjunt de petroglifs d’importància excepcional tant per la seva varietat-representacions d’éssers humans, animals, armes, embarcacions i objectes diversos-com per la seva unitat cultural i cronològica, que estan inclosos la llista de la UNESCO de Patrimoni de la Humanitat.
Aquests gravats rupestres , que són il·lustratius de la vida i les creences dels pobles europeus en l’ Edat de Bronze , destaquen per la seva abundància i la qualitat de la seva factura.
Seguint les novel·les de Camilla Lackberg, no podem deixar d’anar fins a Göteborg , una important ciutat industrial amb un dels ports més importants de tota Escandinàvia, i el més important de Suècia. Són destacables nombrosos edificis del centre de la ciutat així com tota una xarxa de canals que la travessen, dissenyats per arquitectes neerlandesos a partir del segle XVII.
És important la comunicació per via fluvial que uneix la ciutat amb la capital sueca, Estocolm , a través de l’interior del país. Es tracta del Göta Älv o per on transcorren vaixells d’un cert calat. Aquest canal connecta una sèrie de llacs, entre ells, dos dels més importants del país: Vänern i Vättern .
En els últims anys de Göteborg s’ha perfilat com una ciutat florent disseny amb molts dissenyadors de moda locals que han atret l’aclamació internacional. És la segona ciutat més important de Suècia. No en va els Erica i Patrik han des desplaçar-s’hi en nombroses ocasions.
Georges Simenon , autor de gran èxit i enormement prolífic, va escriure centenars de novel·les populars, utilitzant diversos pseudònims. Les escrivia d’una tirada, un capítol per dia, de 7:00-09:30. Després, les sotmetia a un ràpid i variable procés de revisió que, d’altra banda, no afectava el desenvolupament de l’argument.
En el gènere policíac europeu ens va llegar un personatge dels més carismàtics, que va ser el protagonista de més de 70 títols : el parsimoniós comissari francès Jules Maigret , que resol els seus casos gràcies a una notable intuïció psicològica i a un coneixement profund de les motivacions del delinqüent.
Qui podria descriure millor a Maigret sinó el seu creador? L’any 1953 Simenon va redactar una exhaustiva descripció de l’inspector que més o menys deia:
Jules-Amédée François Maigret va ser fill únic. Va néixer l’any 1887 al poble fictici de Saint-Fiacre, prop de la ciutat de Moulins, al departament d’Alier (Alvèrnia). És, doncs, d’origen camperol, robust i fornit. El seu pare, Evarist Maigret, era administrador d’una finca prop de Moulins . La seva mare va morir quan Jules tenia 8 anys i amb 12 anys va ser enviat a un internat a Moulins. Als 13 va anar a viure a Nantes amb la família de la seva tia, propietaris d’un forn.
Al 1907 Maigret va començar la carrera de medicina a Nantes . No per amor a la medicina, sinó perquè somiava, sense dir-ho a ningú, amb una mena de professió inexistent: la de “apedaçador de destins” . Li semblava que molts individus no arribaven fins al final del seu veritable destí per no comprendre’s a si mateixos. En la seva adolescència, li semblava que la medicina era la professió que més s’acostava a aquest somni.
La mort del seu pare li va impedir continuar els seus estudis. Va descobrir llavors que la policia criminal permet ocupar-se dels homes d’una manera força afí als seus desitjos juvenils i es va traslladar a París on comença com a agent ciclista , vigilant la via pública. Recorre tots els serveis policials (com es feia aleshores, quan les oposicions tenien menys importància que la pràctica): la brigada de carrers , la d’ estacions de ferrocarril , grans magatzems , narcòtics , etc. fins a accedir el 1912 com a secretari a la comissaria del barri de Saint-Georges. Als 30 anys
A l’abril de 1913, arran de la seva primera investigació, ingressa a Homicidis , on li assignen un despatx en el Quai des Orfèvres , i el 1917 Xavier Guichard , cap de la Policia Judicial i antic amic del seu pare, el nomena inspector de la brigada especial . Anirà ascendint en l’escala fins arribar el 1928 a comissari en cap de la brigada especial, i no pujarà més perquè declinarà posteriorment l’ascens a director de la Policia Judicial.
Alt, ample d’esquena amb un rostre ampli i mirada plàcida, vestit amb un abric de coll de vellut, barret fong i amb una pipa a la seva mà , que fuma amb curtes i llamineres glopades, li agrada menjar bé, i també beure: de vegades cervesa, de vegades glops curts de bons aiguardents. Li agrada passejar pels carrers i seure a la terrassa d’algun cafè.
Maigret és humil i la seva autoritat emana de la força dels seus arguments. No té un mètode definit d’investigació: de vegades deixa transcórrer la trama i altres tendeix trampes . Unes vegades empra tots els mètodes clàssics: interrogatoris a testimonis i sospitosos, reconstruccions, tècniques forenses i altres es val es la seva intuïció . De vegades dubta de la culpabilitat d’un acusat i en altres està segur des del principi.
Se serveix dels inspectors de la seva brigada, però prefereix anar en persona, al lloc indicat, seguir ell mateix els rastres, fer vigilàncies i diligències que molts considerarien incompatibles amb el seu càrrec. Encara que en ocasions se sent descoratjat, mai perd la paciència i moltes vegades se li podria creure borratxo o dormit precisament en el moment en què està més despert. És pacient. Espera el déclic . El déclic , a què es refereixen amb afectuosa i respectuosa ironia seus col·legues, és el moment en què Maigret , amarat d’un ambient i dels personatges a qui acaba de seguir pas a pas durant hores, dies i setmanes, aconsegueix per fi pensar i sentir com ells.
Odia la maldat deliberada i es mostra feroç amb la hipocresia. Per contra, és indulgent envers les faltes que són fruit de les debilitats de la naturalesa humana. Un jove o una jove que van per mal camí li inspiren no només pietat, sinó irritació contra la seva sort o contra l’organització social que està en l’origen d’aquesta mala orientació. De vegades fins i tot oblida que és un instrument de la llei i ajuda a determinats culpables a escapar a un càstig que considera exagerat. Quan pot, intenta, com en els seus somnis juvenils, apedaçar les destinacions. La qual cosa li crea sovint conflictes amb els seus superiors i sobretot amb els magistrats, que jutgen als homes tan sols a la llum dels textos de les lleis.
Va conèixer Louise Leonard , la que seria la seva dona, en una vetllada a la qual va convidar-lo un amic. De seguida es van interessar l’un per l’altre, però ell no s’atrevia a declarar-se per pensant que tenia poc a oferir a una dona d’una classe social superior a la seva. Finalment, empesos per la família d’ella, es van comprometre i van casar-se al 1912. Louise és una dona dolça, rodanxona, tendra i senzilla, que l’anomena respectuosament Maigret . Ella manté la seva llar minuciosament neta, li prepara suculents guisats, mai s’impacienta quan ell roman molts dies fora de casa i suporta amb indulgència els seus alts i baixos. L’única tristesa que ha ennuvolat la seva vida conjugal ha estat la falta de fills.
Amb l’ascens de Maigret, la seva posició social millora i es traslladen de la plaça dels Vosges a l’apartament del Boulevard Richard Lenoir , prop de la Bastilla, un barri ni ric ni pobre, que no abandonaran fins a la jubilació del comissari al 1956 a l’edat de 69 anys. Aleshores Maigret es retira en una casa de camp que havia comprat al 1953 i on sovint passava els caps de setmana, a Meung-sur-Loire , al departament del Loiret.
Les investigacions de Maigret són una altra forma de conèixer París. Segons els llibres de Simenon , París és una ciutat de llum amb edificis blancs i el sol brillant sobre els plàtans dels boulevards però també és el París de les ombres dels carrerons sense sortida, i els estrets carrers il·luminats només pels bassals.
Per a Maigret , el dia comença quan entra, a través d’un vestíbul fosc i dos trams d’escales, en el seu despatx al número 36 del Quai des Orfèvres , al costat del Palau de Justícia . Des de les seves finestres, que donen al Sena , pot veure la fictícia Brasserie Dauphine , el bar que Maigret utilitza per fer-se pujar les cerveses i entrepans enmig d’una de les seves llargues nits dels interrogatoris. En realitat, el cafè Aux Trois marchés que es troba no a la Place Dauphine, sinó al carrer de Harlay gairebé a la cantonada del Quai des Horloges .
A l’illa de la Cité no només hi ha les principals localitzacions relacionades amb Maigret sinó gran part de la història de França amb majúscules, inclosa Notre Dame , la Conciergerie i el palau de Justícia . Vuit ponts comuniquen l’illa de la Cité amb la ciutat: el més antic de París, el Pont Neuf , travessa l’illa en el seu extrem oest unint les dues ribes del Sena. A la Place du Pont Neuf podem prendre un aperitiu la Taverne Henry IV , amb les parets plenes de fotos de Simenon , i seguint el Pont Neuf , el més antic dels vuit que comuniquen l’illa de la Cité amb la ciutat, ens podem arribar , le Bistro des Augustins , al Quai des Grands Augustins , des d’on s’albiren les finestres del comissari. Més enllà, a la cantonada amb el Pont Saint Michel encara podem veure el rellotge amb tres esferes que apareix en els seus relats.
En les seves investigacions, Maigret es mou a la perfecció per tot París, des dels districtes més populars als més refinats. Excepte el districte 12è , la resta han estat escenari, en una o altra novel·la, d’un delicte investigat pel comissari de la pipa. A L’ombra xinesa es passeja amunt i avall de la plaça des Vosges , entrant a l’estanc Le tabac des Vosges , interrogant al sabater, bevent una cervesa belga al bistro. A L’amiga de Madame Maigret , són desenes els carrers recorreguts per l’inspector, però també fa una visita al Quai du Vert-Galant , a sota mateix del Pont Neuf , on solen fondejar alguns vaixells. A Maigret prepara una tramp a, és al barri de Montmartre on es comenten els assassinats que el comissari haurà d’investigar.
L’únic vincle de Maigret amb la criminologia és el cap del laboratori forense, Josep Moers , l’únic del personal científic que comprèn que per al comissari un cas criminal mai és un cas més o menys científic, un problema abstracte sinó que és un cas humà . Vol comprendre . Es fica a la pell dels seus personatges, dels qui, poc abans de veure’ls per primera vegada, ho desconeix tot, i quan hi ha un crim, necessita esbrinar fins als més petits detalls . Atorga molta importància a l’ ambient en què viuen . Creu fermament que determinat gest no hauria estat el mateix en un ambient diferent.
Home casolà i amant de la rutina, en acabar la seva feina se’n va tranquil·lament cap a casa, encara que sovint fa alguna aturada per prendre un aperitiu en alguna taverna parisenca. El podem imaginar creuant el Sena pel Pont de Nôtre Dame , resseguint la vora del riu pels diferents quais fins arribar al Boulevard Henri IV , fer una aturada a la terrassa del cafè Le Reveil , per després creuar la Plaça de la Bastille i arribar fins al Boulevard Richard Lenoir on l’espera la seva esposa Louise . Home casolà i amant de la rutina, surt poc. Un cop a la setmana va al cinema i una vegada al mes sopa amb el seu vell amic, el doctor Pardon i la seva esposa que viuen al veí Boulevard Voltaire .
Fins aquí el nostre recorregut pel París de Maigret , potser una mica nostàlgic, però si voleu conèixer la ciutat actual no deixeu de clicar aquest botó:
Les novel·les de Maigret també van ser portades al cinema. Els actors que han interpretat al famós comissari són: Pierre Renoir, Abel Tarride, Harry Baur, Charles Laughton, Michel Simon, Maurice Manson, Gino Cervi, Heinz Rühmann, i sobretot Jean Gabin qui va compondre un Maigret ric i versemblant.qui va saber i donar-li una composició intel·ligent.
Kurt Wallander és molt popular a Suècia i també a Anglaterra, on les seves aventures han estat portades tant al cinema com a la televisió. En el cinema ha estat interpretat per l’actor suec Rolf Lassgård , i a la televisió per Krister Henriksson . La BBC també va fer una adaptació de les novel·les en una sèrie protagonitzada per l’actor Kenneth Branagh .
Inspector de policia destinat a Ystad , petita ciutat de Escània al sud de Suècia, Kurt Wallander va néixer el 1948 a Limhamm molt a prop de Malmö , en el si d’una família amb avantpassats pagesos. La seva mare va morir quan era adolescent i el seu pare és un ancià pintor, que sempre dibuixa el mateix paisatge, amb i sense gall, i truca constantment al seu fill per retreure-li la seva falta d’atenció.
Ha estat casat amb Mona , matrimoni que va ser un fracàs, i del qual té una filla, Linda , a la qual veiem créixer durant els anys que dura la sèrie, que després de passar per una conflictiva adolescència seguirà els passos del seu pare ingressant a la policia, on coneixerà Stefan Lindman , personatge central de la novel·la El retorno del profesor de baile .
De personalitat retreta, Wallander és depressiu, sentimental, amb tendència a engreixar i sembla estar sempre al vora de l’infart i la malaltia. Anteposa el seu treball a qualsevol a la seva vida personal, cosa que li provoca molts problemes amb la seva filla i el seu pare. Després del seu divorci de Mona , a qui no suporta, coneix Baiba Lepa , el seu gran amor, durant un viatge a Riga per aclarir el crim de dos ciutadans letons, l’enigma que presenta Los perros de Riga . Wallander, però, no aconseguirà consolidar la que serà la seva última relació romàntica.
Wallander sovint es refereix al seu mentor, Rydberg, ja mort, com la persona que li va ensenyar tot el que sap sobre el mètode policial . Wallander és una mica anàrquic en les seves investigacions, ell i el seu equip avancen lentament desbrossant els crims.
Un dels grans encerts de Mankell amb el seu personatge és la humanitat que destil·la. No es tracta d’un súper detectiu, sinó que més aviat és anàrquic en les seves investigacions i ell i el seu equip avancen lentament en la resolució dels casos. Per altra banda té problemes amb l’alcohol, fins al punt que quasi bé perd la feina, no es cuida en absolut i s’alimenta fatal fins al moment en què se li diagnostica una diabetis.
A L’home inquiet , la que sembla ser darrera novel·la de la sèrie, la vida de l’inspector Kurt Wallander ha canviat lleugerament: ha fet realitat el seu somni de tenir una casa al camp i la seva filla Linda l’ha convertit en avi. Però un núvol molt negre treu el cap per l’horitzó: l’Azheimer.
L’acció de les novel·les de Kurt Wallander transcorre a Escània , la regió més al sud de Suècia i una de les zones agrícoles i ramaderes més riques del nord d’Europa. Sovint s’associa a Escània amb camps infinits i un ampli i pla horitzó.
Al llarg de la costa oest d’Escania, densament poblada, es troben la pintoresca ciutat portuària de Helsingborg i l’antic poble universitari de Lund, amb la seva famosa catedral,els centres neuràlgics d’ Helsingborg , Landskrona , Lund i Malmö , la tercera ciutat de Suècia i una de les regions metropolitanes més dinàmiques del nord d’Europa, unida amb la capital danesa, Copenhaguen, gràcies al poderós pont de Öresund de 16 km de llarg. Des del pont es pot veure la torre giratòria, Turning Torso , arquitectura fascinant que domina l’horitzó.
Al sud d’Escània, la península de Falsterbo compta amb platges, pintorescs pobles i un notable assentament d’estil víking d’estil creat per mostrar la forma de vida al segle XII, Foteviken , que s’ha convertit en una meca per a les persones de tota Europa que volen viure com els víkings, amb una sèrie de personatges amb barba salvatge, que creuen fermament que són víkings !
I resseguint la costa, arribarem a Ystad , bressol de Kurt Wallander. La bella costa sud de la ciutat de Ystad atrau els fanàtics de Kurt Wallander de tot el món als llocs i escenaris del esquerp detectiu de Henning Mankell.
Ystad és una afable ciutat amb un centre de carrers medievals vianants, Una plaça major plena de terrasses a l’estiu, una torre de l’església exageradament alta perquè des d’allà vigilaven als danesos per si tornaven a envair-la i un port des d’on surten vaixells a Polònia.
La xarxa de carrerons al casc antic de la ciutat és pràcticament la mateixa que en l’Edat Mitjana amb diverses cases i edificis d’aquest període.
L’ oficina de turisme d’Ystad té organitzada la visita Wallander guiada per la ciutat, que ens porta fins al carrer Mariagatan on viu l’inspector, l’ Hotel Continental on Wallander sovint va a sopar, i on té una taula sempre reservada per a ell amb un cartell que així ho avisa, la floristeria a la cantonada dels carrers Pottmakaregränd i Västra Vallgatan . També la comissaria on treballa i els seus llocs preferits per menjar hamburgueses i pizza .
Això sí, s’ha d’anar amb compte perquè sembla que a Ystad hi ha un assassí a la volta de cada cantonada, almenys en les novel·les de Mankell…
A Ystad comença la regió d’Österlen, una àrea de bellesa esplèndida, amb turons, llargues platges de sorra blanca i plantacions de pomeres, que és és famosa per la seva llum incomparable. Aquesta llum juntament amb la bellesa i l’atmosfera úniques d’Österlen han aconseguit que moltíssims artistes, músics, escriptors i altra gent creativa hi hagin fixat la seva residència.
A la vila pesquera de Kåseberga , molt a prop d’Ystad es troba Ales Stennar , una mena d’imponent Stonehenge suec, un conjunt arqueològic que es compon de 59 blocs de pedra formant un dibuix en forma de vaixell de 67 metres de llarg i 19 d’ample.
Que els autors escriuen per ser llegits és una veritat irrefutable. Però per aconseguir que ens interessi la lectura, no n’hi ha prou amb enllaçar paraules. Per connectar, per arribar a una complicitat amb nosaltres els lectors, a l’autor li cal construir uns personatges d’alló més real, amb unes característiques particulars que ressaltin la seva originalitat, que siguin capaços d’irrompre en les nostres vides per explicar-nos la seva d’una manera creïble.
I si ens parlen de les nostres passions, els nostres desitjos, les nostres obsessions i vivències, és obvi que els seus personatges han de reflectir uns sentiments similars als nostres: patiment, joia, estimació, enveja, odi…, i ha de situar-los en un escenari que podem “veure”. Les seves paraules han de transmetre’ns unes imatges imprescindibles perquè podem arribar a imaginar-nos en el lloc on passa l’acció.
En definitiva, un autor només ens atraparà quan els seus seus personatges i escenaris cobrin vida pròpia .
I si tot això ho podem aplicar a la literatura en general, sembla evident que si parlem de la novel·la policiaca o de misteri es fa encara més imprescindible. És amb l’adveniment de la novel·la negra que els personatges comencen a consolidar-se com una cosa viva no com a mer pretext per desenvolupar una trama. Tots coneixem els detectius que han fet de la novel·la negra un gènere seguit per milions de persones: Sherlock Holmes , Hèrcules Poirot , Miss Marple , Kalle Blomkvist , Guido Brunetti , Patrick Hedström … Però, ens hem preguntat algun cop com són , on viuen , més enllà de les novel·les que hi intervenen?
Ara, a través del bloc, volem que coneixeu una mica més els personatges que us són tan familiars i que visiteu les ciutats, els paisatges per on es mouen habitualment.
El primer personatge que recrearem juntament amb el seu entorn serà Kurt Wallander , creat per l’autor suec Henning Mankell . | 0.888646 | curate | {"ca": 0.9926148684587374, "es": 0.0036005073442166853, "fr": 0.0012069882574362752, "pt": 0.0011660734012519946, "it": 0.0014115625383576778} | http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?cat=49&paged=2 |
oscar-2201_ca_20230904_11_51392 | Escumós rosat elaborat amb raïms de les varietats Merlot (50%), Syrah (40%) i Cabernet Franc (10%), a les caves de Bodegues Binifadet
Més detalls
Referència: BNF013
Quantitat:
Ha d'afegir almenys1quantitat mínima per comprar aquest producte
Advertiment: Últims articles en estoc!
Afegir a la cistella
Binifadet
« Producte anterior Següent producte »
1 altres productes de la mateixa categoria:
Binifadet...
Veure
Més info.
Detalls
Comentaris (0)
Aquest Escumós Rosat està elaborat per Bodegues Binifadet en un encertat coupage de raïms de tres varietats, Syrah al 40%, Merlot al 50% i Cabernet Franc al 10%, seguint el Mètode Champagnoise. En el moment de la seva presentació va ser el primer vi espumós elaborat a Menorca, i dins de l'àmbit de la Denominació d'Origen Protegida Vins de la Terra Illa de Menorca.
A la vista presenta un color vermell viu de tints cirera i amb anotacions rogenques; la seva fina bombolla apareix en un perlat fi i intens i corona la copa en una persistent escuma rosada. En nas ofereix una elegant aroma a fruita del bosc madur, groselles i gerds, amb matisos especiats. En boca és sec, doncs és un autèntic Brut Nature sense licor d'expedició, encara que permet una pas per paladar amable, cremós i fresc.
Maridatge: Acompanya molt bé amb calderetes, peixos i mariscs, formatges cremosos, i permet mantenir el mateix vi durant tot el menjar.
Per al seu consum es recomana servir a una temperatura de ±8º.
Es presenta en ampolla de 75 cl, amb embolcall de protecció.
Per tractar-se de begudes alcohòliques d'alta graduació recomanem seguir els consells per a un consum responsable . | 0.782683 | curate | {"ca": 0.9359296482412061, "tr": 0.005653266331658292, "es": 0.04648241206030151, "fr": 0.01193467336683417} | http://desdemenorca.com/ca/menorca-vins-escumosos/184-binifadet-escumos-rosat.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_283694 | Serveis d'investigacio privada per a empreses - Scorpio Detectius - Agencia de detectius privats a Barcelona - Investigadors privats a Barcelona - Investigació privada y detectius - Detectius privats barcelona - Detectius Catalunya, Barcelona, y Madrid
Infidelitat del personal Localització de bens Vigilància electrònica Escombrats i contramesures electròniques Frau informátic Propietat industrial i intel·lectual Vigilància no uniformada
Empreses > Infidelitat del personal
INFIDELITAT DEL PERSONAL
El capital humà d'una empresa és juntament a la imatge corporativa, els seus actius més preuats, els mals exemples han de ser atallats amb premura, SCORPIO DETECTIUS investiga fraus realitzats pels empleats en relació a la seva activitat laboral que creen un perjudici a l'empresa. La present àrea té com objectiu permetre a l'empresa tenir coneixement d'uns fets que li permetin imposar les sancions corresponents i fonamentar o negociar l'acomiadament procedent als assalariats. | 1 | perfect | {"ca": 0.9754350051177073, "es": 0.02456499488229273} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_401044 | Estimacions de població futura que arriben a considerar la desagregació territorial de municipis i que prenen com a marc de referència, per a l’establiment d’hipòtesis, la...
Estimacions de població de la Comunitat Valenciana
Proporcionen unes xifres de població resident en àmbits subprovincials (comarques i municipis) el més aproximades a la realitat que siga possible, partint de la informació...
Estimació de la població empadronada per codis postals
Informació de periodicitat anual que pretén oferir una aproximació a les xifres de població empadronada en cadascuna de les zones definides pels codis postals que siga totalment...
Estadística de noms i cognoms de la població de la Comunitat Valenciana
Informació amb perioditat anual sobre noms i cognoms més freqüents, així com les freqüències d’aquests per a qualsevol àmbit de la Comunitat Valenciana, prenent en consideració... | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_47890 | Aquestes prestacions són incompatibles per les mateixes mensualitats de l'any en curs amb altres ajuts o prestacions provinents d'administracions públiques o entitats que tinguin la mateixa finalitat. En cas de duplicitat de prestacions per les mateixes mensualitats es procedirà a una revocació parcial o total d'acord amb la duplicitat que s'hagi comès. | 0.73304 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_437494 | febrero 2012 – El Cronista Musical – El Binari
Temporada de l’OBC 2011-2012 Dissabte 25 de febrer de 2012 Hèctor Parra: Karst-Chroma II (2006), InFALL-Chroma III (2011). Estrena. Obra encàrrec de l’OBC Gustav Mahler: Simfonia núm. 5 en do sostingut menor (1901-1902). Juan Manuel Gómez – solista de trompa La figura de Mahler va representar per als músics del segle XX una […]
Temporada de l’OBC 2011-2012 Dissabte 18 de febrer de 2012 Antonín Dvorák: Carnaval op. 92. Obertura Robert Schumann: Concert per apiano i orquestra en la menor op. 54 Dmitri Xostakóvitx: Simfonia núm. 12 op. 112 “L’any 1917” Orchestre National du Capitole de Toulouse Elisabeth Leonskaja – Piano Tugan Sokiev – Director L’obertura […]
Temporada de PALAU 100 2011-2012 Dilluns 13 de febrer de 2012 Robert Schumann (1810-1856) – Nachtlied op. 108 – Requiem für Mignon op. 98 b – Simfonia núm. 4 en Re menor op. 120 – Manfred op. 115 (poema dramàtic en tres parts) Mahler Chamber Orchestra Monteverdi Choir Gert Voss – Recitador […]
Temporada de l’OBC 2011-2012 Dissabte 11 de febrer de 2012 Wolfgang Amadeus Mozart: Concert per a piano i orquestra núm. 27 en si bemoll major, KV 595 Anton Bruckner: Simfonia núm. 6 Christian Zacharias – Director i piano El concert va començar amb l’homenatge que li va fer l’Auditori a la figura […]
El passat divendres 27 de gener l’Orquestra Simfònica del Vallès juntament amb l’Ajuntament de Sabadell va inagurar l’exposició del 25è aniversari de la seva fundació. L’exposició amb el títol “25 anys d’emocions” quedarà exposada fins el dia 20 de febrer al Casal Pere Quart de Sabadell. Amb aquesta exposició es vol recollir els 25 anys […] | 0.755178 | curate | {"es": 0.055248618784530384, "ca": 0.8238182934315531, "ru": 0.001841620626151013, "nl": 0.014119091467157766, "en": 0.07734806629834254, "de": 0.027624309392265192} | http://elbinari.com/2012/02/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_81723 | La UGT i CCOO de Catalunya convoquen mobilitzacions en el sector de la neteja d’edificis i locals pel bloqueig de la negociació del conveni col·lectiu
Publicat el 9 gener, 2018
Demà se celebraran assemblees de delegats i delegades a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Cornellà, Sabadell, Granollers i Vic Davant la situació de bloqueig de la negociació del Conveni del Sector de Neteja d’Edificis i Locals de Catalunya, la UGT i CCOO de Catalunya convoquen assemblees de delegats i delegades demà dimecres, 10 de gener, així com concentracions de treballadors i Continua llegint →
Share this:
Facebook
Twitter
Telegram
Print
Email
Castellano
Publicat a Conflictes laborals | Etiquetat a assemblees, conveni, FESMC, mobilitzacións, negociació, neteja
S’obre la mesa de negociació del conveni de la sanitat concertada
Publicat el 13 novembre, 2017
Ens han comunicat oficialment que ja està conformada la majoria plena per constituir i obrir la mesa de negociació del Conveni Col·lectiu de Treball dels Hospitals Aguts, Centres d’Atenció Primària, Centres Sociosanitaris i Centres de Salut Mental concertats amb el Servei Català de la Salut. La convocatòria és el proper dia 21de novembre. Fa un any que es va obrir Continua llegint →
Share this:
Facebook
Twitter
Telegram
Print
Email
Castellano
Publicat a Acció sindical, Sanitat | Etiquetat a conveni, negociació, sanitat concertada, SISCAT
8.000 treballadors del sector del telemàrqueting, uns 3.000 a Catalunya, passaran a ser indefinits gràcies al nou conveni
Publicat el 1 abril, 2017
La UGT i CCOO vam signar ahir el preacord del conveni estatal del ‘contact center’, que el nostre sindicat sotmetrà a ratificació dels delegats dimarts en assemblea La UGT i CCOO vam arribar ahir a un preacord amb ACE (Associació del Contact Center Espanyola) del conveni col·lectiu estatal del sector de Contact Center(telemàrqueting), amb una vigència de cinc anys (de Continua llegint →
Share this:
Facebook
Twitter
Telegram
Print
Email
Castellano
Publicat a Acció sindical, Negociació col·lectiva | Etiquetat a Contact Center, conveni, FESMC, negociació
Demà, reunió de la Mesa de Negociació de Professorat Públic no universitari
Publicat el 24 gener, 2017
A partir de les 10.30h, els sindicats convoquem concentració de delegats davant la seu del Departament d’Ensenyament Demà dimecres, 25 de gener, s’ha convocat la mesa de negociació de professorat públic no universitari amb l’únic punt de l’ordre del dia de condicions laborals. Vam demanar la reunió el 14 de desembre de forma unitària tots els sindicats (UGT de Catalunya, Continua llegint →
Share this:
Facebook
Twitter
Telegram
Print
Email
Castellano
Publicat a Negociació col·lectiva | Etiquetat a #9fvagaensenyament, FESP, negociació, vaga ensenyament
El sector del Contact Center aturarà la seva activitat del 5 a l’11 de desembre contra les retallades que vol dur a terme la patronal
Publicat el 2 desembre, 2016
Les treballadores i els treballadors del sector del contact center estan cridats a les 7 jornades de vaga convocades per la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum de la UGT (FeSMC-UGT) per denunciar les retallades de drets socials i laborals que vol dur a terme la patronal del sector. Aquestes aturades se sumen a la vaga del passat 28 de Continua llegint →
Share this:
Facebook
Twitter
Telegram
Print
Email
Castellano
Publicat a Acció sindical | Etiquetat a aturades, Contact Center, FESMC, negociació
Post navigation
← Articles més antics
Articles més nous →
Search
Darrers documents
Manifest Plataforma '+drets +justícia social'
Dossier XASI Assetjament sexual i per raó de sexe a la feina
Decàleg de Negociació Col·lectiva per l’any 2022
Cartell "Treballa amb seguretat també des de casa"
Cartell "La desconnexió digital és un dret. Practica’l"
Agenda
Tweets por @ugtcatalunya
Footer menu
AVALOT
CTAC
Fundació Maria Aurelia Capmany
IDFO
Sindicalistes solidaris
AMIC
Blog de Camil Ros
Jubilats i pensionistes
Facebook
Twitter
YouTube
La web de les persones treballadores i dels i les sindicalistes
2021 UGT Catalunya . Rambla del Raval 29-35, 08001 - Barcelona | [email protected] | 93 295 61 00 .
Avís legal / Política de privacitat / Política de cookies / Servei de pagament i devolucions
Aquest lloc web utilitza cookies, pots consultar la nostra la política de cookies, aquí Si continues navegant estas aceptant-la | 0.543745 | curate | {"ca": 0.8791647114030972, "en": 0.06100422336931018, "it": 0.01313937118723604, "es": 0.036367902393242606, "ru": 0.0014077897700610043, "sr": 0.002580947911778508, "fr": 0.0009385265133740028, "sv": 0.005396527451900516} | http://www.ugt.cat/tag/negociacio/page/2/ |
mc4_ca_20230418_11_719189 | Resum d'un any i una recepta: Conill de bosc amb codony inspirat en una recepta de la xef Carme Ruscalleda - Recepta de myTaste
o senzillament, com he fet jo, empolsimatamb sucre glasi per esmorzar amb el cafè amb llet o, ara que ja fa fred, a mitja tarda ambuna tassa dexocolatadesfeta
Enguany he decidit fer panellets a casa, desde que era nen no enfeia. un viranci o una garnatxa dolça de les nostres terres
Incorporeu el xarop calent a raig molt fi sobre els ous muntats iambla batedora enengegada. Afegirla nata muntada, incorporar el torró deXixonaesmicolati abocar-ho en motlles individualstipusflamares
Enunacassolaambl'olicalent, s'hi posa el conill salpebrat. Enunapaellaamb un rajolí d'oli, es saltegen els dàtilsifruits secs
l'incorpora el sucre iuna branqueta decanyella. Amb el sucre, la corfa dellima, lacanyellail'aigua,
calent, silaserveixes acabada de fer acompanyantuna carn o un peix, recorda. unaolla neta, posarem les quantitatsde pasta i sucre corresponent, i portarem
En un bol mesclem la mantega amb el sucre ila polpa negra dela branca devainillafentserviruna batedora de varetes
Varem anunciar que aquest mes, tots aniríem a passejar per el blog dela Mercè, iaixíompliríemla xarxa amb les seves receptes
No obstant, fullejant el llibredecuinadelaCarmeRuscalleda, Cuinar per ser feliç, que fa uns quants anys que tinc per casa, he trobat unareceptafantàstica per fer gelatdefruites, ien un tres i no res
Afegir-hila ceba i el porro, tallats a julianai el manat d'herbes ideixar-hoenrossir. Ingredients. Ha de quedar tot ben cobert
I, finalment, un resumde fotos del local, deljardiidelapresentació d'alguns plats. Enguany, el regal per la nostra mare ha estat un menúdegustació al restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, el que regentalacuinerade tres estrelles
A continuació, es desfàunamicadexocolata negra al banyMariai s'omple el centredel panellet. Aquest any, per variarunamicalareceptade tota lavida, m'he decidit a provar els panellets delaCarmeRuscalledadel seu llibreCuinar per ser feliç
Els panellets són uns dolços que es mengentradicionalmentenlanitde Tots Sants, amb les castanyesi els moniatos
- Els posem en un ollaambaiguabullinti quan torne a arrencar el bull els trèiem. Fa temps que vaig veure aquesta recepta, ilavaig provar i em va semblar molt pràctica, per quan tens un munt de tomàquets i no saps que fer
Per lacastanyada toca fer panellets com cada any. BONA CASTANYADA. S'agafa una altra porcióili donem una forma arrodonidai fem el mateix que amb els depinyons però hi posem l'ametlla crocant juntamentamb l'ou
Avui l'Albert fa anys, i com que ja té de tot livaigregalar un sopar al Sant Pau. Sort que em va triar a mid'acompanyant
Les obrimunamica, per posar-hidinsunamicade sal, pebre ioli (isi voleu vinagre, però és millor possar-ho desprésdecuites), després les emboliquem be amb paper d'aluminii les possem al forn durant una hora
Estofat de conill de bosc
Mentre es va coent, esqueixeu les patates, i quan faltiunamitja hora, poseu-les a lacassola. Siveieu que queda unamica sec, afegiu-hiviiremeneu-hode tant en tant
Una punta decanyellaen pols. És unareceptatradicional molt aromàtica. Tallem la pasta a porcionsi fem boles (amb forat o sense) (Si es deixafermentar moltes hores, la massa costa més detreballar per fer formes rodones)
Per celebrar el segon aniversarideCuinaCincescriuréunarecepta on un delsingredients és el codony, lafruitaamb que vaigcomençar el blog, el producte, laconfitura, el codonyati propostes de "maridatge" i, també va ser protagonistadelprimeraniversari, amb el codony al forn o l'all iolidecodony
Enunacazuela ponemos el agua y el azúcar, ponemos a fuego medio hasta que empiece a hervir, tenemos que conseguirquede como un jarabe
Son aquest records els que any rera anyens mou a celebrar el Nadal amb molta alegriai sempre pensant que el meu pare, encara que ja no estiguifísicamentambmi, tambéparticipaamblapreparaciódel pessebre isentoencarala seva veu dient-me on posa cada figureta …
Tallem el conill a trossos i el posem a daurar enunacassolaamb tres culleradesd’oli, salpebrem, quant estiguiben daurat el traiemdelacassolai el reservem
Tirem un raigd’olienunapaellaihiafegim el tomàquet trituratambunamicade sal. Aquest mes, els fogons delabordetaixocolatadesfeta ensproposaven fer unarecepta que portés moniato | 0.802621 | curate | {"ca": 0.9084094635746076, "es": 0.05106582337784024, "en": 0.0028109627547434997, "nl": 0.006324666198172874, "pt": 0.00890138205668775, "fr": 0.015928788943546497, "eb": 0.006558913094401499} | https://www.mytastecat.com/p/resum-d-un-any-i-una-recepta-conill-de-bosc-amb-codony-inspirat-en-una-recepta-de-la-xef-carme-ruscalleda-60969527.html |
wikipedia_ca_20230401_0_18761 | Maria Tallchief
Maria Tallchief (Fairfax, Oklahoma, 24 de gener de 1925 - Chicago, Illinois 11 d'abril de 2013) va ser una ballarina nord-americana. Entre 1942 i 1947 va estar amb el Ballet Russe de Monte Carlo, però és més coneguda pel temps que va estar en el New York City Ballet entre 1947 i 1965.
Biografia.
El seu pare Alexander Joseph Tall Chief (1890–1959), pertanyia a la Nació osage i la seva mare, Ruth (née Porter) era una Ulster-Scots. Gaudia de la música i de la dansa; el seu desig de perseguir una carrera en l'art va constituir un desafiament considerable per a una jove amerindia aleshores. amb la seva germana Marjorie Tallchief va estudiar ballet amb Bronislava Nijinska durant cinc anys. La filosofia de Madame Nijinska sobre la disciplina va fer sensible a Tallchief. "Quan dormis, somia com una ballerina. Fins i tot quan esperes en la cantonada pel bus, para't com una ballerina". Betty Marie va continuar treballant intensament i va dominar les destreses tècniques molt bé amb els anys. Va debutar, molt nerviosa, en el Hollywood Bowl.
Una refinada professional, Maria Tallchief va deixar Los Angeles als 17 anys i marxà a Nova York. Es va unir al Ballet Russe de Monte Carlo i ràpidament va tenir va aconseguir l'estatus d'una solista.
El coreògraf George Balanchine va escriure diverses de les seves obres més famoses per a ella; els dos es van casar el 1946 però es van divorciar el 1952. No van tenir fills. Va ser la primera primaa ballerina del New York City Ballet entre 1947 i 1960, on Balanchine era el coreògraf principal. La seva interpretació de "L'ocell de foc" de Balanchine el 1949 i la seva primera col·laboració amb l'Òpera Nacional de París va elevar Maria Tallchief a l'escena mundial. També va crear el rol del Fada del Sucre en la versió de Balanchine del "Trencanous".
Es va convertir en la ballarina nord-americana més important. El 1953, el president dels Estats Units Dwight Eisenhower la va declarar Woman of the Year. Quan el governador d'Oklahoma la va honrar aquest mateix any pels seus assoliments internacionals i la seva orgullosa identitat nativa nord-americana, Maria Tallchief va ser nomenada Wa-Xthe-Thomba (Dona de Dos Mons).
Va seguir ballant amb l'American Ballet Theatre fins a 1965, quan el seu retir va entristir al món artístic. Amb la seva germana Marjorie, va fundar el Chicago City Ballet el 1981 i en four la seva directora artística fins a 1987.
Va tornar a casar-se amb Elmourza Natirboff i el 1956 va casar amb Henry "Buzz" Paschen, pare de la seva filla Elise Paschen, poetessa ameríndia. | 1 | perfect | {"en": 0.005905511811023622, "ca": 0.9751968503937007, "pt": 0.003937007874015748, "it": 0.014960629921259842} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=18762 |
macocu_ca_20230731_2_282587 | xordi l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. des. 31, 2007 16:07, en total s’ha editat 2 vegades.
gracies per penjarlos i compartirlos, els estava buscant. aixo si, esborreu l'altre fil perque gairebe no arribo a aquest continueu aixi! graciess
No, que no es borri, perque l'unic capitol (tv3) que te DeivitTustei aquesta esta doblada, i el primer capitol (300) d'aquest post esta subtitulada. Collons aquests, es pot entendre que s'ho replantegin i decideixin subtitular (€), pero ja havien doblat part de la temporada i ara ho reemeten absolutament tota en subtitols (+ €), fent un pas enrere. Que no graven tot el que fan? En resum, baixeu-vos el 1r capitol del post del Tustei: http://forum.totsrucs.cat/viewtopic.php?t=215
perque? jo ho prefereixo en VOSUB menys calers i mes ingles que ja fa falta en espanya. Per mi no cal doblar res, tot seria millor, mes rapid i mes fiable.
Moltíssimes gràcies per treure aquesta sèrie (i per tota la resta :p) Espero amb moltes ganes els 6 episodis que manquen. Salutacions
Si, jo tambe necesito Angles i Espanya, pero amb Ali G doblat em fa mes riure que subtitulat, questió de preferencies. Pero es que no entenc com es subtitula algo que ja estava doblat, i amb aixó es gastarse mes calers per res. Be almenys hem pogut veure-ho de les dues maneres. Bula kasha PPPPPPPPPPPPPP | 0.755725 | curate | {"ca": 0.9151376146788991, "es": 0.054281345565749234, "en": 0.0061162079510703364, "eb": 0.005351681957186544, "id": 0.0191131498470948} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_103217 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
Confesso que necessito que algú em vingui a salvar! Estic a la uni amb sandàlies, pantalons curts i samarreta de màniga curta, i està plovent molt, molt, molt; tinc paraigües, però és que fot un vent que el fa completament inútil!! !
A tu no t'han dit mai que quan et mulles creixes?
No t'han dit mai que si no saps anar en bici et pots fotre una bona hòstia?? ?
L'ostia me la vaig donar, però com? | 0.533314 | curate | {"ca": 0.5879629629629629, "pt": 0.11805555555555555, "fr": 0.11805555555555555, "oc": 0.17592592592592593} | |
crawling-populars_ca_20200525_21_424448 | Recorda'm
Ja fa uns quants anys que l'Ajuntament de Girona, preveient que els moltíssims vehicles que arriben a la ciutat durant les Fires miraran d'aparcar allí on sigui, i com sigui, col·loca unes tanques al voltant d'algunes places i al llarg d'aquelles voravies que, per la seva amplada, podrien temptar els conductors poc escrupolosos. Però ahir, tot i ser dissabte i havent-se encetat ja les Fires, el trànsit pels carrers de Girona va ser, almenys durant la llarga estona que el cronista va estar fiscalitzant el moviment automobilístic, força menys dens que el que ens toca suportar la resta de la setmana laboral. Fins i tot em va sorprendre la facilitat amb què els pocs cotxes que semblava que venien de fora anaven trobant aparcament a la via pública, i a llocs que no eren zona blava. La nostra ciutat, especialment l'Eixample i la part més moderna –l'anomenada de la Devesa-Güell–, pateix una autèntica saturació de vehicles. El giratori del final de la ronda Ferran Puig, on conflueixen aquesta via i els carrers Güell, Joaquim Vayreda i Figuerola, sovint es converteix en un estàtic conglomerat de vehicles, i ja es poden imaginar les cues que es formen a partir dels seus obstruïts accessos. I una cosa semblant succeeix al giratori del Rellotge de la Devesa, i també a l'entrada a Girona venint de Pedret. M'estic referint a situacions que es donen qualsevol dia de l'any –sense que hi calguin esdeveniments atractius, que en tenim uns quants, la majoria bons–, només amb l'anar i venir del parc automobilístic autòcton.
Altrament, les autoritats municipals han determinat que, mentre durin les Fires i Festes de Sant Narcís, no es podrà aparcar a la riba del Ter, en aquell tram entre l'Auditori-Palau de Congressos i la barrera que el tanca més o menys a l'altura del pont de vianants de Fontajau, on els dimarts i els dissabtes se celebra, llevat de l'època estival, el tradicional mercat de tota la vida (en teoria, després d'aital barrera no es pot aparcar, perquè el susdit tram es de direcció única, per entendre'ns, cap al pont de la Barca: això vol dir que els nombrosos cotxes que s'hi solen veure, han hagut d'efectuar un gir antireglamentari des del pont en qüestió cap a la barrera ja esmentada). Qui això signa manté que aquell vial de darrere la Devesa hauria de servir com a variant per descongestionar una mica el trànsit dintre la ciutat, atès que comunica els giratoris de l'antiga plaça de toros i d'entrada i sortida de Girona des de o cap al Pont Major, Montjuïc i Sant Daniel. A propòsit d'aquesta idea, quan la senyora Anna Pagans encara no era alcaldessa, em va dir que això no podia ser, perquè abans d'instal·lar-hi la barrera, alguns bojos del volant hi feien curses nocturnes, i, si la retiraven, hi tornaríem a ser. Bé, i aquells desnivells comminatoris que hi ha a tants vials de Girona, no se n'hi podrien col·locar un parell o tres, per descoratjar els corredors?
Penso que deu ser molt difícil, atesa la relació ciutadà/vehicle que afecta la nostra ciutat, organitzar el trànsit i, sobretot, el seu modus aparcandi d'una manera senzilla, amable i que satisfaci tothom. I més ara, amb l'enrenou de les obres del TAV, que han obligat, no només a suprimir un considerable nombre d'espais on deixar el cotxe, sinó també a reordenar la direcció de tants i tants carrers. Veurem què passa quan les Fires assoleixin el clímax i ens arribin visitants de tot arreu, cosa que es produirà, si res no ho impedeix, avui mateix, tal vegada, i ben segur que diumenge vinent, que, com és prou sabut, aplega la seva festivitat i la de Tots Sants. Per als gironins que deixarem l'auto a casa, hi haurà prou autobusos urbans, aquests dies?
© 2020 El Punt Avui | 0.89118 | curate | {"ca": 1.0} | : /societat/article/5-societat/96138-consideracions-a-peu-de-carrer.html |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.