id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_10_72099 | Pascual rectifica després de sis setmanes de boicot als seus productes
Nou Barris va participar en la campanya de suport als ramaders catalans
Després de sis setmanes de boicot als seus productes, l’empresa làctia Pascual va anunciar ahir que tornarà a comprar llet als productors catalans. La companyia es planteja també instal:lar en una futur uns planta transformadora de llet a Catalunya.
La rectificació de Pascual ha estat fruit de les múltiples accions que s’han dut a terme des de Catalunya. Dissabte passat, sota el lema “PROU MALA LLET”, les JERC-Nou Barris van organitzat una acció de protesta contra la decisió de l’empresa Pascual de deixar de comprar llet als ramaders catalans.
Un grup de militants de les JERC s’introduí en el supermercat i com a protesta al boicot de Pascual als ramaders catalans es dedicà a col·locar adhesius als productes d’aquesta empresa amb el titol “PROU MALA LLET”. Posteriorment es va desplegar una pancarta davant del Caprabo i es repartí un miler d’octavetes informatives on s’explicava el boicot de l’empresa Pascual als ramaders catalans.
Les JERC eren encapçalades pel seu portaveu a Nou Barris, Àlex Miquel i pel portaveu de les JERC-Barcelona i cap de llista de les Joventuts, Xavier Florensa. Igualment hi participà Miquel Roman, Conseller de Districte per ERC.
Amb aquesta acció reivindicativa, les JERC van fer una crida a la població del Districte per tal que, en solidaritat amb el sector del camp català, deixessin de comprar els productes d’aquesta marca. | 0.839054 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_326289 | Màsters en Ensenyament secundari | Emagister
Màsters en Ensenyament secundari
Educació 426
Educació Infantil 75
Didàctic 31
Ensenyament primari 6
Província Barcelona 3 Salamanca 2 València 1 Múrcia 1 Los Lagos 1 Madrid 1
Màster Ensenyament secundari a distància
Màster Universitari de Professor de secundària obligatòria, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes
200h - 8 Mesos
...només has de seguir l'enllaç que et deixem en aquesta pàgina d'emagister.com. El centre estarà encantat d'informar-te del que necessitis saber sense compromís... Veure'n més
...professors d'Ensenyament Secundari Obligatori, Batxillerat, i Ensenyament d'Idiomes. La finalitat bàsica és capacitar als futurs docents per a la labor... Los mejores profesores: Oficina Información Nuevo alumno... Master Universitario en Formación del Profesorado de ESO y Bachillerato (Titulación oficial del Estado)... Veure'n més
Títol Oficial Màster Universitari en Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes
...permet desenvolupar les competències, regulades per la normativa vigent, pròpies de la funció docent i educativa que afavoreix la construcció de l'EEES... Veure'n més
...per dedicar-te a aquest sector. Al llarg d'un complet temari comú, els alumnes s'introduiran en les característiques personals i l'adequació de les propostes educatives... Veure'n més
...l'orientació laboral i promoció de la qualitat en la formació professional. MÒDUL 1. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA D'ACCIONS FORMATIVES PER A l'OCUPACIÓ UNITAT DIDÀCTICA 1... Veure'n més
...relació amb les famílies, etc. En finalitzar el Màster, l'alumne haurà adquirit les competències necessàries per exercir la docència de la seva especialitat... Los mejores profesores: Teresa Artola González, Pablo Canosa Rodríguez... Veure'n més
Títol Oficial Màster Universitari en Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes.
Cómo convertirse en profesor de formación profesional a distancia
...Podràs impartir i tutoritzar aquestes accions i avaluar el procés d'aprenentatge en la formació professional. Et capacitaràs per elaborar material didàctic... Los mejores profesores: Profesorado Campus Universitario Europeo... Veure'n més
Postítol d'Especialització en Matemàtica per a docents de Segon Cicle d'Educació Bàsica
...Mòduls: Nombres. Àlgebra Geometria i Mesurament. Dades i Probabilitats. Actualització Curricular en els Nivells 3° i 4° Reflexió de la Pràctica... Veure'n més
...on sempre trobaràs el curs que cerques. En primer lloc estudiaràs un mòdul genèric referit a la docència de forma global, per posteriorment aprofundir... Los mejores profesores: Joan Arumí... Veure'n més
...però relacionades entre elles, com la psicologia, la sociologia i, en concret, allò relacionat amb el context educatiu i familiar. Després d'estudiar aspectes... Los mejores profesores: Manuel Carretero González... (Certificado de asistencia otorgado por Universidad Pontificia de Salamanca)... Veure'n més
...altament qualificats de la Fundació Universitària Iberoamericana. Amb aquest màster sabràs com estructurar les teves classes d'anglès i fer que els nens... Los mejores profesores: Equipo Docente... Máster otorgado por Universidad Europea del Atlántico (Titulación no oficial)... Veure'n més
...però solien mancar de formació psicopedagògica. Aquesta necessitat de més formació didàctica s'ha fet més palesa amb la universalització de l'ensenyament secundari... Veure'n més
...Al llarg del curs aprendràs a programar unitats didàctiques i a ordenar i preparar els continguts de les sessions educatives. A més, sabràs com tractar amb alumnes i pares... Los mejores profesores: Victoria Iñigo Mendoza... Veure'n més
...que el professorat d'aquesta etapa tingui unes competències cada vegada més àmplies, renovades i especialitzades. La focalització dels esforços en el procés... Los mejores profesores: Dr. Joseo Campos... Veure'n més
...per descobrir tota la informació que necessites sobre aquest curs. El centre t'informarà de tot sense cap compromís. L'objectiu fonamental del Curs és... Los mejores profesores: Manuel Carretero González... Veure'n més
...especialitat de Magisteri, Psicologia, Pedagogia, Psicopedagogia, Educació Social, Logopèdia, Fisioteràpia i altres (prèvia valoració de l'expedient dels... Los mejores profesores: Dr. Jesús Valero... (Titulación oficial del Estado)... Veure'n més
...i atendre la diversitat de les aules. Major presència en el tractament de les competències bàsiques. Adaptacions curriculars amb programacions específiques... Los mejores profesores: Federico Condori Ocaña... Veure'n més
...Aquest programa que Emagister.com et dóna a conèixer s'imparteix en la modalitat a distància, la qual cosa vol dir que el centre de formació... Los mejores profesores: Diana Isabel Gutierrez Villalva... Veure'n més
...de 12 a 18 anys en escoles secundàries en dues àrees d'ensenyament o una doble àrea d'ensenyament. o Adquirir una comprensió de l'aprenentatge al cor de... Los mejores profesores: Dr. Luis Miguel Mayo Curimozón... Veure'n més | 0.745585 | curate | {"ca": 0.9454118567794952, "en": 0.007630600665231853, "es": 0.046957542555272944} | https://formacio.lavanguardia.com/master/master-ensenyament-secundari-tematica-783.htm |
cawac_ca_20200528_6_112601 | Edifici construït l'any 1896 que exemplifica la tipologia constructiva de tot aquest sector, conegut com l'Eixample de la Barceloneta, fruit de la urbanització dels antics horts del Marquès de la Quadra, a finals del segle XIX. La composició de les façanes i l'ornamentació estan en la línia del què era habitual a la Barcelona de les darreres dècades del XIX, lluny del modernisme que assolia aleshores el seu millor moment. Els eixos verticals es remarquen amb pilastres que recorden carreus i les obertures dels balcons s'emmarquen amb dobles pilastres de capitells classicistes. | 0.809636 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2393 |
macocu_ca_20230731_10_130131 | El 3r trimestre, a la matèria de tecnologia de 4t, els alumnes en grups de treball de 2 a 4 membres, havien d’aplicar els coneixements de programació treballats al 2n trimestre amb la placa programable d’Arduino, a algun procés quotidià o enginy inventat per ells. La temàtica ha estat molt variada, des de jocs, instruments musicals, seguretat vial, sostenibilitat fins a solucions per tenir cura del medi ambient, inspirades en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Al disseny del projecte, els grups van haver de fer un croquis de com seria l’estructura que donaria context a la seva idea i un diagrama de blocs de com havia de funcionar i els components electrònics que necessitarien.
La construcció va comprendre la fabricació de l’estructura i de tots els elements necessaris per suportar els components electrònics. De forma simultània van treballar en la programació robòtica que definiria el funcionament del projecte.
La Fira ha rebut la visita d’alumnes de 2n, 3r i 4t d’ESO i d’alguns professors, que han escoltat amb atenció i curiositat el funcionament dels projectes. Els tecnòlegs de 4t, amb entusiasme, els han mostrat com sensors d’humitat, de contacte, de temperatura, de llum, d’infraroig i polsadors capten informació de l’exterior, i a través del programa fet amb IDE d’Arduino o Arduinoblocks fan encendre LEDS, fan sonar melodies, girar motors i donar informació en pantalles LCD.
Després de dos trimestres de feina intensa, de moments de desànim, d’alegries i de penes quan els muntatges no funcionaven com volien, de treball en equip intens, d’enginy i de perseverància per aconseguir l’objectiu que s’havien proposat, la fira ha estat reeixida i han pogut compartir la feina feta amb els companys i sumar coneixement. Enhorabona a tots i a totes!! ! | 0.885586 | curate | {"ca": 0.999438202247191, "fr": 0.0005617977528089888} | |
macocu_ca_20230731_1_450427 | Els vigilants de seguretat de RENFE reclamen «millores laborals i econòmiques» a Tarragona
El Sindicat de Treballadors (STR) ha anunciat una «cadena de manifestacions» | La primera, aquest dijous a les 12.00h davant l'estació
Els vigilants de seguretat de RENFE de Tarragona es manifestaran aquest dijous, 11 d'abril, davant l'estació de tren de la ciutat a les dotze del migdia. És el Sindicat de Treballadors (STR) qui ha convocat la protesta, a través de la qual el col·lectiu reclamen una sèrie de «millores laborals i econòmiques». No és la primera concentració d'aquestes característiques que organitzen davant l'estació de RENFE a Tarragona.
El president del comitè d'empresa, Claudio Rebull, ha avançat a TarragonaDigital.com una «cadena de manifestacions» per tal d'assolir les reivindicacions del sindicat, que començaran per la protesta d'aquest dijous. Les principals reclamacions són un plus salarial de 400 euros mensuals «en concepte de perillositat, que ens equipari als vigilants del Metro de Barcelona» i millores quant a les mesures d'autoprotecció física dels vigilants, com ara armilles.
«Sentim que no se'ns protegeix: tres companys estan de baixa per lesions a Tarragona!»
Rebull ha destacat la percepció de risc i perillositat al centre de la protesta dels vigilants. «Ara mateix, a Tarragona, tenim tres companys de baixa per lesions mentre estaven de servei», ha explicat. Un cas seria a Móra la Nova, i els altres dos a Torredembarra. «Les agressions i el vandalisme són diaris, i RENFE, en lloc de protegir-nos, ho vol amagar tot», ha criticat. Claudio Rebull també denuncia «una persecució dins l'empresa» envers els líders sindicals que encapçalen les manifestacions.
El Sindicat de Treballadors també demana «un canvi legal i jurídic que ens protegeixi als vigilants de seguretat privada», i que els qualifiqui de forma unificada arreu de l'Estat espanyol com a agents de l'autoritat. També demanen la «creació de llocs de treball addicionals per a cobrir la totalitat de les hores laborals» necessàries. El STR ha criticat que «actualment, s'han d'allargar les jornades dels vigilants per poder-hi arribar», i asseguren que «no ens aturarem i no frenarem» fins que aquestes millores laborals i econòmiques es tradueixin en un acord formal. | 0.864055 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_4_15191 | Blog Stats
Arxiu de la categoria ‘geografies de la mediterrània’
Desprès de saber quina serà la pregunta i quan es celebrarà la consulta sobre el futur status polític que ha de regir el país, es plantegen uns quants reptes a curt termini.
Segurament el primer i principal d’aquest reptes siguin les eleccions europees. Aquesta fita pot condicionar i pot ser molt decisiva de cara el futur del país.
El missatge més clar, i alhora més potent, desprès de l’acord per realitzar la consulta és la unitat. La unitat d’un conjunt de partits polítics que, més enllà de les seves diferencies i matisos polítics, tenen clar un objectiu, que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur.
En tot aquest procés d’autodeterminació del poble català, hi un subjecte clar que serà determinant. Aquest subjecte és diu Europa, i més concretament el sistema polític de la Unió Europea.
Les properes eleccions europees tindran una multiplicitat de lectures a nivell polític, però seria un actiu polític molt important i consistent que la veu unitària que ha decidit quin és el camí del futur de Catalunya poguessin anar conjuntament a les properes eleccions europees.
Volem recordar que els proper cinc anys seran claus pel futur de Catalunya, i que moltes de les decisions, que ajudaran a que el procés d’autodeterminació arribi a bon port, passaran, stricto sensu, pel parlament europeu i per la Comissió Europea.
Creiem que anar junts per Europa no implica renunciar als principis ideològics ni polítics de cada partit, és més, la diversitat política podria ajudar, encara més, al procés català.
Posem en valor el compromís i la capacitat de pacte de totes les forces que han fet possible el gran pacte per a la consulta, però creiem que la possibilitat d’anar conjuntament a Europa, enfortiria, el mecanisme, i acceleraria, els tempos, per tal d’aconseguir el que tots defensen, la llibertat del poble de Catalunya.
Fa pocs dies coneixíem que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya contemplaven una partida per finalitzar les obres de la C-51, concretament el tram final entre El Vendrell i el coll de Santa Cristina, el tram baix penedesenc d’aquesta C-51, que havia quedat parat per la delicada situació financera de la Generalitat.
Aquesta carretera millorarà la mobilitat intra comarcal i també la mobilitat en el conjunt de la carretera que connecta El Vendrell amb Valls, la capital de l’Alt Camp.
Al mateix temps, amb la finalització de les obres de la C-51 es planteja una possibilitat de cohesionar els municipis comarcals que es localitzen al llarg d’aquesta via, concretament els municipis del Vendrell, Albinyana, la Bisbal del Penedès i de retruc, Masllorenç, i sobretot les urbanitzacions que hi ha disperses al llarg d’aquest eix. En aquest sentit es dibuixa una línia de força, un eix que permetrà cohesionar la comarca en la seva part oriental.
La C-51 és i ho serà encara més, una via que millorarà i potenciarà l’accessibilitat comarcal, i la seva projecció exterior, augmentant la qualitat de vida del conjunt dels ciutadans, i sobretot millorant la competitivitat de les empreses disteses en aquesta part del territori particularment, i les de la resta de la comarca en general.
La C-51 marca un flux de connexió vers la part nord del Camp de Tarragona, on el pol de la ciutat de Valls es consolida amb més força, però també permet connectar, gratuïtament, la comarca del Baix Penedès amb els grans eixos de la vall de l’Ebre, i del conjunt de la Península Ibèrica en general, a patir de Valls i l’A-27. Cal recordar que el Baix Penedès és el territori on s’uneixen els dos grans eixos europeus que connecten la Península Ibèrica amb Europa; L’Eix Algecires-Copenaghen (corredor del Mediterrani) i l’Eix Lisboa-Kiev (corredor ibèric).
Seria injust no posar en valor la bona gestió política que s’ha fet. És ben sabut que la situació financera de la Generalitat de Catalunya és prou delicada, i que per aquesta raó s’han hagut d’aturar moltes de les obres projectades (la línia 9 del metro de Barcelona, n’és un bon exemple).
Que la Generalitat de Catalunya entengués la finalització de les obres de la C-51 com una prioritat ha estat, en la major, i veient el panorama del país, en part gràcies a la gestió que s’ha fet per part de la Delegació del Govern de la Generalitat al territori, en la persona del senyor Quim Nin.
El fet de que el delegat del Govern de la Generalitat sigui baix penedesenc i també alcalde d’Albinyana i que hagi estat capaç de transmetre la necessitat i la pertinença en l’acabament d’aquestes obres, demora com una bona gestió territorial, i que va en la línia de recuperar el temps perdut i dotar a aquesta comarca d’unes infraestructures dignes del segle XXI.
Seria pertinent proveir la necessitat d’elaborar un pla estratègic on poder materialitzar, programàticament des del punt de vista territorial, una visió comarcal de conjunt, on poder dibuixar quina ha de ser la estratègia comarcal per tal de treure al major fruit a una infraestructura com aquesta C-51.
En qualsevol cas ens felicitem que la comarca del Baix Penedès millori en aquesta franja oriental, però encara queda molta feina a fer, i estem disposats, en aquesta seu, a ajudar a tirar-la endavant.
El temps va passant i mica en mica comencen a veure’s els efectes de la NOVA gestió municipal de l’Ajuntament de Cunit. El que demanàvem era un canvi necessari, i la veritat que aquest canvi es comença a percebre en la gestió municipal i sobretot, en la participació ciutadana.
En referència a la nova gestió municipal podríem allargar-nos amb un munt d’exemples, però posarem l’accent en els més representatius. La situació financera de l’Ajuntament era i continua essent molt delicada. El desgavell de tants anys de desgovern no es poden solucionar en una legislatura, però si que hem començant a reconduir la situació i per primer cop s’han presentat uns pressupostos seriosos i sobretot, realistes amb la situació municipal.
Recordem que Cunit al 2011 presentava uns deutes de 42 milions d’euros. Aproximadament 20 milions d’aquest deute es van produir els últims 4 anys. Durant els darrers 4 anys, es van presentar uns pressupost amb 5 milions de dèficit anual, que en acumular-se esdevenen els 20 milions que comentaven.
En 4 anys els que avui estan a l’oposició, no van voler o pitjor, no van saber reduir aquest dèficit anual, i això ho hem fet nosaltres des del primer any, compromesos amb la nostra responsabilitats com a polítics de prendre decisions, sensibles i doloroses, per tal de reconduir la situació. La diferència no és entre fer-ho bé o fer-ho malament, sinó entre fer-ho o no fer-ho. La responsabilitat i el compromís ciutadà s’ha demostrat absent en el PSC i el PP, tant abans al govern, com ara a l’oposició.
Amb l’esforç i compromís dels treballadors municipals i amb la comprensió de la major part de la ciutadania, pels errors que hem pogut fer, s’han conservat un conjunt de serveis com la biblioteca, la llar d’infants, l’escola d’adults, l’escola de música, els serveis de Formació i Ocupació, l’Oficina de Turisme de Cunit (OTC), la Radio Cunit, que perillaven per la difícil situació municipal.
Però el que dóna més orgull de veure és com s’ha recuperat la implicació de les cunitenques i dels cunitencs en la dinamització d’esdeveniments col·lectius com les festes majors, el carnaval, festivals artístics i esportius on les entitats i les associacions s’impliquen més que mai, enriquint els esdeveniments col·lectius de Cunit. La gent participa per vocació i, ara més que mai, perquè saben que Cunit els necessita per tal de tirar endavant el poble, que la situació és delicada i que cal sumar esforços amb la premissa d’estimar-se el poble abans que tot i abans que res.
El nostre model de poble passa per projectar-nos col·lectivament com el poble que volem ser i que, sobretot, no es repeteixin els errors en la gestió municipal, perquè desgraciadament no podem ensopegar dos cops amb la mateixa pedra.
2014 será un año clave para el presente y futuro de Catalunya, independientemente que se vote Si o No a favor de la creación del Estat propi, de una Catalunya soberana.
A la vista se presentan tres opciones a elegir. Los partidarios de la separación de Catalunya de España apuestan por la opción de la independencia. Los partidarios de mantener el actual Statu Quo entre Catalunya y España, apuestan por la continuidad. Y también existen los partidarios de una visión distinta a las dos precedentes, presentan una apuesta federalista, procesan el federalismo como modelo orgánico del Estado español, y nuevo paradigma de la relación de éste con Catalunya.
El federalismo ha sido un paradigma territorial que ha estado siempre en la ideología del PSOE. Aunque con unos meses de retraso, el PSOE se sumó al Pacto de San Sebastián, en 1930, preludio de la proclamación de la II República española, donde se aceptaba una visión federal de España. Con la vuelta de la democracia, la doctrina del PSOE aceptaba una visión federal de España, pero nunca llegó el momento de aplicarla. La España de las autonomías ha sido un intento, insostenible y fallido, de aplicar una visión federal del Estado, pero su artificialidad en sus fundamentos teóricos y prácticos anunciaban su fracaso, como nuestros tiempos demuestran.
En el PSC la visión federalista ha sido aceptada como uno de los paradigmas basilares de la doctrina socialista catalana. Este hecho se deba a la tradición catalanista, des del punto de vista ideológico y militante, de los primeros periodos de la democracia, en la que el PSC aglutinaba mucho voto de izquierdas pero también mucho voto catalanista. La autodeterminación como concepto político tenia cabida en el ideario de la época del PSC, ahora no lo parece tanto. Ha sido en los últimos tiempos, con el pivotar de la sociedad catalana hacia la voluntad de la autodeterminación, que la visión federalista ha empezado a resurgir, pero esta vez la autodeterminación no aparece como concepto político en el ideario del PSC. Seguramente ésta sea una de las causas de su marginación en todo el proceso político actual.
A lo largo de la historia, socialismo y federalismo se han manifestado en varias zonas geográficas del mundo. Buscando un ejemplo que permita mostrar que el federalismo, de óptica socialista, no sea una opción valida, e intentando ejemplificar esta afirmación, nos proponemos analizar un ejemplo; Yugoslavia, si, Yugoslavia.
La ambigüedad no es una actitud pertinente para los tiempos que corren. Elegir entre federalismo y federalismo con derecho a decidir ya, éste es el dilema para salir de la ambigüedad presente en el discurso del PSC, y para volver al centro de la política catalana.
Ha passat l’Onze de Setembre, i la mobilització cap a un Estat propi, cap a una Catalunya lliure i sobirana, ha estat un èxit. Des d’aquí felicitar a totes les persones que ho han fet possible.
Ara arriba el període de reflexió. El període de donar respostes a aquesta crida del poble de Catalunya.
Des de dins i fora de Catalunya, sempre es fa present un dubte; quina relació existiria entre una Catalunya independent i el conjunt de la Unió Europea.
A Madrid ho tenen molt clar, i utilitzen aquest dubte com a amenaça, com a practica d’atemoriment vers les aspiracions de la societat catalana. Que si sortirem de la Eurozona, que serem considerats com un Estat a la deriva i sense cap tipus de futur, o en qualsevol cas una deriva cap a la desaparició.
A Barcelona els dubtes poden tenir una consideració més tècnica, en el sentit de trobar els mecanismes i definir els processos cap a una integració completa amb el conjunt de la Unió Europea.
En qualsevol cas, s’obre una gran reflexió, quin és el paper de Catalunya dins de la Unió Europea? Quina relació existeix entre Catalunya i el futur de la Unió Europea? Interessa a la Unió Europea una Catalunya forta i dinàmica?. Moltes són les preguntes que es podrien fer al respecte d’aquesta problemàtica que sorgeix en el camí cap a l’Estat propi.
Deixant per inconsistents tots els arguments que provenen de Madrid, es tracta de jugar a la por, veiem quin són els arguments que ens permetrien veure quin és el pes específic que té i que podria tenir Catalunya com a Estat propi dins del conjunt de la Unió Europea.
Catalunya és una de tres regions amb més pes específic del conjunt de la Unió, compartint aquest rol amb les regions de l’Ille de France, la regió de Paris, i la Llombardia, la regió de Milà. Segurament aquest fet sigui determinat de la estructura territorial catalana, preferentment urbana o periurbana amb un potencial econòmic i social molt destacable. És per això que Catalunya té també un pes específic dins del conjunt de la Unió Europea i també de la zona euro. La Unió Europea no pot permetre el luxe de deixar perdre una de les seves tres regions més importants.
Recordem que el funcionament i la programació de moltes accions de la Unió Europea es fa per regions i no per Estats, els fons FEDER en són un bon exemple, així com la proliferació d’organismes supraestatals com les Euroregions.
No només per això és important Catalunya per a la Unió Europea. També cal tenir present la dimensió geopolítica global, i europea i mediterrània, en particular.
Catalunya és la regió europea més dinàmica del Mediterrani, i no cal oblidar que el Mediterrani és un espai geopolític molt important per Europa i pel món sencer.
Deixar perdre Catalunya, col·lapsada pel seu manteniment dins del sistema polític de l’Estat espanyol, significaria que la Unió Europea abandona el seu rol al Mediterrani. Significaria convertir els països europeus situats al Mediterrani com una perifèria de la pròpia Unió Europea, una zona de transició entre la serietat i el funcionament estatal dels nòrdics o dels germànics, i el caos que significa el continent africà.
Catalunya és un mirall al Mediterrani de la cultura més europea, una zona dinàmica socioeconòmicament i amb una projecció global considerable, com ho demostra l’èxit de la marca Barcelona.
Catalunya és important per Europa, però Europa necessita una Catalunya lliure i sobirana, una Catalunya que disposi dels seus propis mitjans per a gestionar-se com a comunitat política i com a Estat. El fracàs del procés d’emancipació de Catalunya significaria el fracàs de la Unió Europea al Mediterrani, i el fracàs d’un dels postulats basilars del gran projecte europeu, la llibertats nacionals.
Ja som als primers de setembre i ja podem començar a fer els primers balanços del que ha estat aquesta temporada estiuenca a la franja marítima del Penedès.
L’estiu va començar amb molt propòsits i amb moltes ganes de fer-ho bé, i de fer del Penedès Marítim una regió atractiva, acollidora i que es pugui proposar com una destinació Slow entre les dues grans àrees temàtiques dels voltants, Barcelona i Tarragona.
S’han programat moltes activitats aquest estiu, per exemple a Cunit hem tingut una de les millors festes majors del últims anys, implicant l’Ajuntament, la societat civil del municipi i tots els visitants que tenim durant aquest temps. També s’han realitzat i s’han potenciat les rutes turístic-patrimonials del municipi, per tal de fer conèixer a la gent el nostre municipi, per saber d’on venim i per sabem qui i com som actualment. Vàrem organitzar la primera Xarel.lada de Cunit, amb la intenció de divulgar el passat agrícola de Cunit, la història del xarel.lo i per entendre la originalitat del projecte del Penedès Marítim. El turisme esportiu ha tingut el seu espai també; la triatló del Penedès Marítim, la travessa dels espigons, l’Aquatló, els diversos torneigs de futbol i vòlei a la platja, organitzats per gent de Cunit amb ganes de fer veure que el seu poble està més viu que mai.
També cal donar el seu protagonisme als joves, que revelats contra la tendència dels últims deu anys de fer de Cunit, un poble dormitori i avorrit, s’han posat a organitzar events, superant-se un darrera l’altre, i entrant a formar part dels factors de dinamisme del municipi.
Cunit està canviant, i creiem que és un canvi positiu. S’han trencat uns dinamisme i unes inèrcies que ens condemnaven al fracàs i a la desaparició com a comunitat col·lectiva, i com l’au fènix estem ressorgint de les cendres, en las que van deixar el municipi els que manaven abans.
En quant als turistes em de destacar la presència i l’augment del turistes russos i la constant presència dels turistes de França, Alemanya, Regne Unit…queda clar que durant els propers anys els target principal seran els russos però no podem menystenir la resta de turistes d’altres nacionalitats doncs, apostar tot a una carta no sempre surt bé.
En breu donarem moltes novetats relacionades amb aquest projecte. Per començar una web moderna i actualitzada a les necessitats dels nostres temps. També una aplicació per a smartphones, on es podrà tenir tota la informació sobre Cunit, patrimoni, esdeveniments, comerços i serveis.
El projecte del Penedès Marítim és un projecte clau pel futur de Cunit. En ell es defineix el nostre model de poble, i sobretot la projecció del municipi pels proper anys. Una declaració d’intencions per tal de superar la crisi que ens afecta, i poder fer de Cunit, un municipi sostenible, amb projecció i amb dinamisme, que són aspectes claus per un bon futur.
Fue una de las infraestructuras que heredamos de esa gran proyección que tuvo Catalunya con los Juegos Olímpicos de Barcelona 92.
Durante alrededor de 20 años, el funcionamiento de la autopista ha sido una pieza clave para el boom urbanístico y el desarrollo del turismo en esta zona; dos de los grandes sectores que impulsaban la economía del territorio hasta hace poco más de cinco años.
Hasta que más o menos todos teníamos los bolsillos llenos de dinero, nos molestaba, pero no nos impedíamos el lujo de coger esta autopista que en 45 minutos nos conducía de Cunit a Barcelona. Dejar atrás el tortuoso recorrido de las costas del Garraf, gran muro que frenaba la expansión de Barcelona hacia el sur, producía una sensación de modernidad, éramos más europeos. Pero ahora qué?
Pero quizás, aunque lo parezca, esta no sea la gran o principal razón de la reivindicación que desde Cunit se hace al respecto de los peajes de la C-32.
En una primera fase la C-32, como recordábamos, sirvió para dar un impulso a la expansión de Barcelona y su influencia hacia las tierras del sur, preferentemente las comarcas del Garraf y del Baix Penedès.
Quizás haya llegado el momento de una segunda fase. La de transformar la C-32 en el revulsivo de la región entera de las dos comarcas, la región del Penedès Marítim, que comprende la zona litoral del Ámbito de Planificación del Penedès.
Creemos que no se trata de una simple pataleta de niño pequeño que no quiere pagar un peaje, sino que se trata de la voluntad de dotar a una comarca de unas infraestructuras y una movilidad dignas del siglo XXI.
La C-32 debe ser la clave para la recuperación económica de esta región, la más castigada de Catalunya, para mejorar su accesibilidad, su competitividad y su calidad de vida (seguridad, contaminación) de todo el Penedès Marítim. Todo ello permitiría transformar la antigua C-31 en una rambla/paseo que sirviese para la comunicación interna y para la dinamización comercial y económica de la conurbación que se dibuja entre Sitges y el Vendrell.
Estamos reivindicando un cambio profundo en el modelo territorial de estas tierras, acostumbradas a ser el escenario de agentes exógenos, y transformarse en un territorio escenario de una recuperación endógena.
No queremos una simple rebaja o eliminación del peaje, proponemos un modelo territorial, que es lo que necesita esta región, para salir de la crisis, o en cualquier caso empezar a superarla.
Sense donar-nos compte han passat dos anys volant. Volant perquè de feina hi havia molta, i encara en queda més. M’hagués agradat trobar un ajuntament normal, un ajuntament on simplement el canvi de govern impliques un canvi de model, un canvi de projectes, però el desgavell era tant gran, que el canvi era un canvi de paradigma, un canvi “cultural”, en el sentit que perfectament podríem afirmar que Cunit vivia instal·lat en el segle XIX, i després de dos anys podem argumentar que sembla es vagi posant al dia i que el segle XXI estigui més a prop de nosaltres.
Poder reconèixer el fet d’haver pecat d’optimisme, però un bon polític ho ha de ser sempre, i més si es tracta del teu municipi. Les nostres il·lusions, els nostres projectes han xocat de front amb un laberint de despropòsits. Un xoc frontal entre dues maneres de fer, dues maneres d’entendre la política i d’entendre que és Cunit, i que són els cunitencs i cunitenques, gent amb la que compartir projectes de futur, participatius, no gent a la qui xuclar els impostos per cometre un conjunt de barbaritats que ens han condemnat. Sabíem que voler fer les coses bé, costa molt més que no pas fer-les malament, no només per temes pressupostaris sinó també perquè fer les coses bé, significa pensar, deduir i trobar una formula després d’un conjunt de deliberacions, i això és el que s’ha fet, es fa, i es continuarà fent. Treballar pel Cunit d’avui i pels dels cunitencs i cunitenques de demà.
S’ha de passar pàgina a Cunit d’una manera de fer i d’entendre-la política, s’ha de començar per estimar el teu municipi creure’s tot el seu potencial, tan material com humà, i aprofitar-lo pel bé de tots, conceptes que des de fa anys no estan present en cert partits polítics de Cunit, ara a l’oposició.
Dir que no hem comès cap error seria negligent i una falta de respecte cap a tots els cunitencs i cunitenques. ; però, en tot cas, si es d’agrair trobar-se un Cunit obert a no només recordar-te l’error sinó a parlar per sol·lucionar-ho i cercar formes per evitar-ne d’altres semblants.
La típica resposta de qui va deixar l’ajuntament tal com el varem trobar; ya sabías lo que había. ..home… a l’any 2011 se sabia que estàvem malament, que hi havia deutes i factures per pagar, però el que ningú s’esperava era que l’Ajuntament de Cunit fos una administració pirata on les lleis, normatives i ordenances municipals, autonòmiques i estatals pertanyien al món de la virtualitat, la realitat era una altra; el tema del contracte del transport urbà n’és un bon exemple…però desgraciadament hi ha, hi haurà més exemples com aquest, encarà s’han de controlar els anys del 2009-2011, d’on sortirà tot i més…temps al temps.
Un altre exemple, l’estabilitat pressupostària o també coneguda com la llei de no estirar més el braç que la màniga, paraula que no sortia a la wikipedia cunitenca fins al juny 2011. durant 4 anys sistemàticament es van violar els equilibris pressupostaris, amb una mitjana del 25% del total del pressupost, per entendre’ns, cada any es gastaven 5 milions d’euros de més dels que marcava el pressupost. Des del 2011, estem treballant per tal de no desviar-nos d’un equilibri pressupostari de mínims, i abans de fer una despesa hi pensem dues vegades, una perquè hi ha molts pocs diners i una altra, potser més important, perquè els diners són dels contribuents. Dues premisses que abans eren dues qüestions que ni es plantejaven, la conclusió era, el pueblo no se va enterar de lo que hacemos , ara haurem d’estar 30 anys pagant el desgavell d’aquells imprudents.
L’actual contractació de personal està trencant esquemes mentals a més d’un. Paraules com enchufe, vótame y entras, ya verás, estate tranquilo que ya está hecho …han estat cancel·lades de l’imaginari col·lectiu cunitenc, i potser aquest de per si, és ja un gran mèrit. Mai, i dic Mai, havia pensat que a Cunit hi haurien oposicions per treballar a l’ajuntament lliures i objectives. Els concursos on només hi havia un aspirant o com a màxim dos aspirants ja no es produeixen, i això és ja una victòria moral i cultural, i així continuarem fent.
Serveis com la Llar d’Infants, Biblioteca, Escola d’Adults…han estat reestructurats i s’ha buscant abans que res, la seva sostenibilitat doncs el model que els havia vist néixer ja no garantia la seva continuïtat. Ha estat un exercici d’imaginació, esforç, sacrifici i de voluntat, i ho hem aconseguit; tenim la biblioteca de la província que té un horari més complert, obrim matí i tarda i dissabtes. L’Escola d’Adults és un centre de referència de tota la comarca, com així ens indiquen les seves matriculacions, i el personal és molt qualificat. La Llar d’Infants, es va tenir el coratge de fer un estudi del servei, veure que l’oferta i la demanda estava desfasada, el temps ens ha donat la raó, teníem més de 180 places, i no cobríem ni el 60 per cent del servei. En dos anys s’ha reestructurat el servei, s’ha normalitzat la situació laboral del personal i s’han pogut fer uns preus socials, que no hi havia hagut abans, ni quan l’ajuntament tenia diners
Pel que fa al Turisme i al Patrimoni, pilars identitaris del nostre model de poble, dir que abans eren temàtiques inexistent en els projectes de govern de l’antic ajuntament. Tenien una oficina de turisme, però no sabien promocionar el municipi. Des del 2011, amb el projecte del Penedès Marítim, Cunit s’ha situat com a referent en turisme a nivell comarcal, cosa que mai s’havia aconseguit. Col·laborar amb Cubelles i d’altres municipis del Penedès no deixa de ser un plaer. Veure que entre tots, col·laborant junt, ens en sortirem, el futur passa per situar Cunit a la comarca i al Penedès, i deixar de ser un municipi on es tancava en si mateix, els regidors no sortien de Cunit. Quan em van veure entrar al Patronat de la Costa Daurada, com a regidor de Turisme de Cunit, es fregaven els ulls, no s’ho creien. Després quan veus fulletons de promocions turístiques de la Costa Daurada de fa uns anys, i no hi surt Cunit ja saps el perquè. Els temes de Patrimoni són el millor exemple dels nous paradigmes de Cunit. La gent de Cunit desconeix la història del seu propi municipi, perquè mai ningú en els últims 12 anys es va preocupar de divulgar. Sorprèn veure com la gent descobreix les històries de Cunit que sempre s’havien escoltat pel poble, i que més d’un no s’ho acaba de creure; la història del contrabando, de les Masies, de la Bultaco…històries de Cunit que han estat a punt de desaparèixer, però que hem pogut salvar, i que creiem ens motivaran per sortir del pou on ens hi van posar.
Ben mirat, esperem que els vells paradigmes no tornin a sorgir. Sabem que Espanya en el seu conjunt s’ha actuat com a nous rics, ens hem endeutat i ara no tenim els diners per a pagar el que ens hem gastat. Segurament i per desgracia moltes famílies estan patint aquesta realitat. A Cunit tot això ho van fer amb un poble sencer, un poble que haurà de pagar els deutes durant 30 anys. Podríem haver actuat com havien fet els nostres predecessors durant 12 anys, però per això érem el canvi necessari, la necessitats de nous paradigmes del canvi en les formes de fer per fer sortir a Cunit del pou de desgavells on ens va deixar els anteriors governants a l’any 2011, i així continuarem treballant.
Ja fa uns mesos que hem encetat la segona part de la legislatura, dos anys que segur ens tocarà continuar de valent per endreçar allò que abans es deia Ajuntament de Cunit del PSC-PP, però la il·lusió, l’optimisme i les ganes de treball per a la ciutadania de Cunit segueixen sent les mateixes del maig de 2011 per no dir que, fins i tot, són cada dia majors.
Una de les últimes lleis que aprova el consell de ministres del govern espanyol, és la llei que pretén reformar les administracions locals, i també, la estructura administrativa de l’Estat central.
Segurament aquesta sigui una de les lleis més importants d’aquesta legislatura i que tindrà les seves repercussions en les properes dècades. Una llei oportuna? Una llei ben feta? Quina és la seva intenció de fons? Són preguntes que la gent s’hauria de fer i sobretot trobar una resposta que ompli les expectatives generades.
Una llei oportuna? Segurament que aquesta sigui l’única pregunta que tingui una resposta positiva. Si, és una llei oportuna, no tant perquè estem vivint uns temps de crisi que altera totes les concepcions, també les territorials i administratives de l’Estat, sinó perquè la societat i el territoris han evolucionat molt ràpidament en els últims anys, i cal fer una readaptació de la visió i funcionament del conjunt de la comunitat que som.
Una llei ben feta? Rotundament la resposta és no!, no perquè no s’ha fet amb la intenció que hauria de tenir una reforma d’aquest abast. Creiem que hi ha dos errors en el plantejament d’aquesta reforma de les administracions locals. El primer que es fa de cara a la galeria, i sobretot de cara als postulats de la Unió Europea, que ens demanen ser més rigorosos i més austers. El segon error és que no s’ha fet un anàlisi en profunditat de quines son les necessitats territorials i administratives de l’Estat, simplement s’han retallat competències i s’han modificat estructures administratives sense tenir en compte la realitat actual, sinó simplement tenint en compte la estructura administrativa de l’Estat. Fer una reforma administrativa i territorial de l’Estat basant-se amb les províncies, i amb topalls poblacionals genèrics sense tenir en compte les especificitats del territoris en particular i les especifiques característiques de les evolucions dels últims temps, fan que aquesta reforma estigui condemnada al fracàs, i que no complexi cap objectiu plantejats, ni el seu oportunisme ni la seva validesa.
Des d’Europa el que es busca es la modernització de les estructures de l’Estat, en aquest cas l’espanyol, i això passa per un anàlisis i un estudi de les característiques i les necessitats territorials i de les administracions. Des d’Espanya l’únic que es proposa és readaptar la situació en base a la mateixa estructura territorial i administrativa del segle XIX, les províncies. Com volem adaptar-nos a les necessitats del segle XXI, amb unes estructures territorials i administratives del segle XIX? Aquesta és una de les preguntes que estan a l’aire, i que segurament ens mostra quina és la voluntat de fons, que no s’explica, però que si que es busca.
Quina és la voluntat de fons? Queda clar que l’objectiu no és modernitzar les administracions locals, sinó simplement una actualització d’un model territorial clar, amb una voluntat política sincera; la del model territorial de la nació espanyola al conjunt de l’Estat. Aquesta reforma d’administracions locals transfereix més poder a les províncies, que són el primer esglaó de l’administració de l’Estat. Les províncies, són un element espanyolitzant, i que subtilment intenta centralitzar el poder polític entre els ciutadans i l’Estat. Aquesta reforma el que pretén és posar en valor la província, l’Estat i en última instancia la Nació, espanyola en aquest cas. És doncs una reforma, dita d’administracions locals, però que tranquil·lament es podria dir, reforma de la centralització, espanyolització de l’Estat en el seu conjunt.
Qui perd amb aquesta reforma? Doncs primer els ciutadans, que d’alguna manera veuen disminuïda la seva autonomia com a membres d’un municipi. Desprès també hi perden els territoris que presenten unes realitat geogràfiques prou diferenciades del model provincial, com podria ser el cas dels territoris de l’Aragó, País Valencia, Catalunya, i d’altres territoris que presenten una idiosincràsia mil·lenària.
En resum que perdem una oportunitat de actualitzar, refrescar, en llenguatge informàtic, el model territorial de l’Estat, i que amb una simple operació de maquillatge, el que es pretén, com diria el Lampedusa, és canviar-ho tot perquè no canvií res. I l’ombra de la por al moviment nacional català sorgeix, més forta que mai. | 0.818156 | curate | {"ca": 0.8314177465057786, "es": 0.1685822534942214} | http://jaumecasanas.cat/category/geografies-de-la-mediterrania/ |
wikipedia_ca_20230401_0_131661 | Notolabrus gymnogenis
Notolabrus gymnogenis és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes que es troba a Austràlia (sud de Queensland i Nova Gal·les del Sud).
Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total. | 1 | perfect | {"en": 0.08571428571428572, "ca": 0.9142857142857143} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=131662 |
mc4_ca_20230418_8_634895 | El veler Zaytouna-Oliva va partir de Barcelona, es va aturar a Ajaccio i Messina i ara s’apropa a Gaza per denunciar i trencar l’il·legal i inhumà bloqueig israelià a la franja de Gaza que ja dura una década. Al vaixell hi viatgen dones de tot el món com Mairead Maguire, Marama Davidson i Sandra Barrilaro, entre altres, per dur la veu de la solidaritat a les dones palestines. Perquè les dones palestines resisteixen una triple opressió
Colòmbia, com l'Espanya de matriu castellana, té una estructura rural latifundista i un fort substrat catòlic conservador a més de desenes d'esglésies evangèliques i messiàniques que hi han fet fortuna. Ha estat un país amb poca indústria i les migracions internes del camp a la ciutat s'han degut, precisament, a l'augment del latifundi. Als darrers decennis, set milions d'hectàrees han esdevingut latifundis i sis milions de pagesos han perdut la terra. Aquest procés s'ha fet amb violència i de manera il.legal, tal com ha reconegut l'Estat colombià durant les negociacions. La dada coincideix amb els quatre milions de desplaçats interns del camp...
A Berga, sense punt de comparació possible, hi havia més...
Manifestació contra TTIP a Hannover. Screenshot: LivestreamLa portaveu d’Izquierda Unida al Parlament Europeu, Marina Albiol, ha reclamat avui que la Comissió Europea ha de "paralitzar immediatament" les negociacions del Tractat Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP) entre la Unió Europea i els Estats Units després de la publicació aquest dilluns dels TTIPLeaks, i ha exigit la...
La despesa militar mundial va arribar gairebé als 1,7 bilions de dòlars el 2015, un increment de l’1% en termes reals des del 2014, segons les noves xifres de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). Les dades es presenten avui, coincidint amb l’inici del Fòrum d’Estocolm sobre Seguretat i Desenvolupament. L’àmplia i...
Pàgina web del Partit del Treball de BèlgicaEsquerra Unida i Alternativa expressa el seu condol als familiars, amics i amigues de les víctimes dels atemptats d’avui a Brussel·les i la seva solidaritat amb el poble belga. El coordinador general de la formació, Joan Josep Nuet, assenyala que els atacs »són una aberració, una barbaritat«, i desitja que aquests fets »no portin a...
İdris Baluken, Meral Danış Beştaş i Osman Baydemir van iniciar la protesta el 27 de gener davant els fets de Cizre. A la ciutat kurda, des del dissabte 23 de gener, les forces repressives turques mantenen el setge a un edifici. Al soterrani hi havia 28 persones en el moment del bombardeig turc. D'elles sis han mort per les ferides provocades pels turcs. La resta continuen sense aigua ni menjar...
L'augment descontrolat de la desigualtat ha creat un món en el qual tan sols 62 persones posseeixen tanta riquesa com 3.600 milions de persones, la meitat de la població mundial, segons adverteix Oxfam (Oxfam Intermón a Espanya) en el seu informe Una economia al servei de l’1%, publicat avui a nivell internacional. Segons Oxfam, fa cinc anys aquesta xifra ascendia a 388... | 0.871948 | curate | {"ca": 0.9957095709570957, "fr": 0.0042904290429042905} | http://redglobe.org/ca/articles?start=1653 |
oscar-2201_ca_20230904_13_66840 | El que més impressiona de la Laia Marull és com et mira als ulls. De prop, directe, somrient. Transmet seguretat i decisió malgrat l’aparent timidesa i la veu dolça. Parla amb entusiasme, però alhora una gran serenitat, del projecte que ha tirat endavant amb l’actriu i directora Allegra Fulton, La Llista de Jennifer Tremblay, que després del seu pas pel Teatre Lliure ara s’està tres setmanes a La Villarroel.
TEATRE BARCELONA. Com vius el retorn de La llista? Ha canviat gaire, des que vas començar a interpretar el monòleg?
LAIA MARULL: Sempre té alguna cosa nova i diferent, enfoques les coses des d’una altra banda i descobreixes de nou l’obra. Cada dia canvia, és la gràcia del teatre. Cada dia va creixent, vas incorporant coses. El fet de treballar sol també fa que, amb el pas dels dies, la teva imaginació es vagi fent més concreta. Encara que estiguis sola a l’escenari, hi ha altres personatges, llocs, que potser no es veuen però que van creixent en detalls, en intensitat i pensaments que fan que canviïn algunes coses. Només amb les cinc setmanes al Lliure, ja va canviar.
Un monòleg és un pas més, per una actriu?
Segurament. Sempre havia tingut els altres companys a escena i crees en conjunt. Molta part de la teva feina és escoltar l’altre i replicar segons el que t’ha dit. Aquí t’ho has de fer sol, però tens el públic, i el públic també t’influeix molt.
A més La llista és un monòleg molt intens, amb una energia molt elevada.
I és dur, com a públic això? [Pregunta, però segueix ràpid, però pensativa, sembla que és un tema que la preocupa.] Perquè penso que els monòlegs requereixen molt del public. No és fàcil anar a veure i escoltar una persona sola, ara bé, si entres en la història i el personatge et pots deixar portar i d’alguna manera també entres en el seu imaginari.
No para mai, ni la dona personatge, ni la dona actriu.
La dona actriu no s’ho pensa gaire! [Riu] No, no para, però m’agrada anar descobrint més pauses i més moments de reflexió dins de l’obra, mentre la faig. És una de les coses que hem anat modificant una mica. La durada és la mateixa, però hem treballat alguns moments, donant-los un tempo diferent, remarcant una idea més que una altra.
El que és veritat és que el personatge està en una mena de viacrucis de culpabilitat i de remoure el passat i això la fa tirar enrere en el pensament. Entrem al seu cap i aleshores és quan anem d’un lloc a un altre, sense aturar-nos, fins que arriba un moment en què posa les coses en ordre, però ja és cap al final. Pot arribar a ser una mica aclaparador, però des del principi sabem on vol anar a parar; ella mateixa comença dient-nos que és la culpable de la mort d’algú.
I fa llistes.
Ella està en un moment molt concret, molt sola, a casa, el seu cap li va a mil i, per tapar la possibilitat de pensament, fa les llistes. Necessita sobreposar les llistes a les idees de culpa. No vol remoure el passat i adonar-se com va arribar a ser d’idiota.
D’alguna manera, l’obra parla de les prioritats, i de com ella no s’hi enfronta?
Al llarg de l’obra s’adona, tot i que no vol adonar-se’n, de que va fallar. I que està deixant de banda coses que tenen importància i està prioritzant bajanades que, al cap i a la fi, és igual si estan fetes o no. El perfeccionisme que la mata. La contraposició amb l’amiga és impressionant. La Caroline deixa anar amunt i avall els nens i no li suposa cap problema agafar-los a tots i sortir al carrer a no sé quants graus sota zero a veure la seva amiga. En canvi, ella és molt més rígida, i al llarg de l’obra s’acaba adonant que ha tingut més prejudicis que altra cosa.
Costa adonar-se’n un mateix.
El seu viatge és aquest reconeixement. Per això ironitza amb ella mateixa a mesura que es va adonant de com és. Aquest és un altre dels aspectes de l’obra que m’agraden, l’humor soterrat, com se’n fot d’ella mateixa veient-se en un mirall.
La llista transmet fredor, aïllament i grans distàncies. L’heu mantingut ambientada al Canadà, és extrapolable a Catalunya?
Sí, perquè és cert que l’aïllament és físic, però sobretot és mental. Ella es creu superior a la resta de veïns del poble i això fa que ella mateixa es distancii i s’aïlli.
No s’expliquen gaires coses del seu passat. T’has imaginat com era, el teu personatge abans?
Amb l’Allegra vam treballar molt la psicologia. Podem intuir que ve de la ciutat, que és una dona bastant esnob, urbanita. Es pensava que el camp seria una cosa, però després n’és una altra. Va deixar de treballar pels fills, va marxar al camp per estar amb ells i tenir més aprop al marit, però resulta que encara el veu menys. Podem intuir què ha passat, també, amb la parella i perquè no estan bé.
El que m’agrada molt és que té moltes cares: hi ha la mare, la dona perfeccionista, la que fa llistes de tot, la controladora… I fins i tot una poeta que diu moltes veritats i d’una manera molt potent, que molt poca gent seria capaç.
Van ser aquestes veritats el que et van atrapar del text?
Sí, i també com està escrita. Tota l’obra està escrita per frases molt curtes, no tens mai un discurs molt llarg, per això també té aquest ritme. Quan veus el text, el primer que penses és: «però com es fa, això?».
Com va ser el procés de treball amb l’Allegra? He llegit que alguna fase dels assajos la vau fer a distància, ella al Canadà i tu aquí.
No ben bé. Vam parlar per Skype al principi, alguns cops, per posar-nos d’acord. També perquè parlés amb la gent de La Brutal, perquè no els coneixia. Però després ja vam fer el treball juntes. El que va ser molt interessant –i, si puc, ho intentaré instaurar en els propers muntatges–, és el workshop previ que vam fer. Uns quants mesos abans d’estrenar, al setembre, vam estar treballant molt el text amb l’Allegra i la Cristina Genebat, la traductora. Vam fer una feina important de comprensió, gairebé paraula per paraula, per veure cap on viatjava el personatge, el seu pensament. I després, de setembre a desembre, quan van començar els assajos, la vam deixar reposar, i va ser molt positiu. Molts cops no tens temps d’assimilar els textos, però en aquest cas amb aquest temps entremig ja vaig arribar als assajos d’una altra manera.
I en un monòleg com aquest, no es poca cosa, assimilar-lo.
Exacte. A més, per consell de l’Allegra, durant uns mesos, abans fins i tot d’aquest treball previ, l’agafava cada dia i me’l llegia un cop. No sempre, perquè vaig rodar una pel·lícula entremig, però si molts dies. D’aquesta manera tenia l’obra al cap. D’una manera molt boja, potser, perquè no l’havia estudiat, no havia fet colzes, però sí que ja tenia moltes idees, sabia per on passava el personatge…
Com ha influït que ella ja hagués interpretat el paper com a actriu?
Ha influït en el bon sentit. Coneixia l’obra pam a pam i a més a més sabia el que era fer un monòleg, perquè ja n’ha fet tres. I en aquest sentit m’ha ajudat molt. Però l’essència ha sigut borron y cuenta nueva. L’hem construït des de mi, improvisant, des de la meva intuïció. Hem crescut juntes.
Aquesta i la passada temporada us hem vist a diversos actors (Aina Clotet, Eduard Fernández, tu mateixa) que us associem més al cinema, al teatre. És perquè el cinema no passa per un bon moment, o que un actor sempre acaba volent passar pel teatre?
L’Eduard i jo fem teatre amb comptagotes, però no l’hem abandonat mai, ni ell a nosaltres, per sort.
La carrera d’una actriu deu ser també saber seleccionar.
Sí, jo sempre ho he anat fent així. Amb equivocacions o no, m’he guiat amb el que volia fer i amb el que em suposava un esforç i un divertiment.
No fas més teatre perquè pensen que no acceptaràs la proposta o perquè no en vols fer més?
Una mica les dues coses. Penso que hi ha una part d’això, del fet que pensin que no ho acceptaré. Però també és cert que també he dit que no a algunes coses, i lògicament després la gent s’ho pensa dos cops a tornar-te a trucar. I també hi ha la part de no voler estar sempre fent teatre. Quan tinc molt d’interès ho faig, però si no m’ho penso molt.
Hi ha molta diferència entre actuar per al cinema o al teatre?
Cada cop m’adono més de les diferències i se’m més gran la distància entre actuar en cinema o teatre. Abans sempre deia que no, que és actuar igual, sigui en un mitjà o un altre. Però ara veig que sí, que és actuar igual, però que realment hi ha molta diferència.
Quan fa uns mesos va venir Ricardo Darín a presentar una obra al Tívoli, va dir que el que més valorava del teatre és que l’actor té el control d’allò que fa.
És clar, al cinema ets més ninot! A l’escenari som els amos de nosaltres mateixos –i de l’obra, gairebé–, fem tot el recorregut. Al cinema fem una filmació en trenca closques; pots imaginar-te el personatge, però mai del tot. I tot i que evidentment el que no està rodat no hi és, amb l’edició i el muntatge pots arribar-te a trobar moltes sorpreses. [Riu] Però tot i això el cinema és preciós.
Tens alguna llista de personatges que t’agradaria fer?
No, no la tinc feta, vaig fent a salto de mata!
D’aquí poc et veurem fent de Xirgu a TV3, quin repte!
Em feia molta impressió, són palabras mayores, però per a una actriu és molt divertit interpretar una actriu i fer teatre dins la tele. També tinc tres pel·lícules pendents d’estrenar: Camí a casa, de Pol Rodríguez; La madre, d’Alberto Morais, on faig un paper petit, però molt potent; i Brava, de Roser Aguilar, que ha estat una gran experiència.
La llista
No hay nuevas fechas confirmadas
Text i fotografies: Mercè Rubià
Únete gratis a Teatro Barcelona
Creando tu usuario disfrutarás de sorteos y promociones, podrás valorar espectáculos y dejar tus comentarios, acceder al Calendario TB con toda la programación y recibir nuestro newsletter semanal con toda la actividad teatral de la ciudad de Barcelona.
Nombre*
Email*
Email* Confirmació Email*
Newsletter
Quiero recibir la newsletter de Teatro Barcelona con los estrenos y novedades.
Privacidad*
He leído y acepto las condiciones de uso de la web y la política de privacidad.
CAPTCHA
Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es. | 0.77495 | curate | {"ca": 0.87477191971574, "it": 0.0016325746662825315, "fr": 0.001728608470181504, "st": 0.0012484394506866417, "es": 0.10726975895515221, "oc": 0.0026889465091712284, "ro": 0.006626332469029098, "pt": 0.0018246422740804764, "en": 0.0012484394506866417, "de": 0.0009603380389897244} | https://es.teatrebarcelona.com/revista/laia-marull-cop-sem-mes-gran-diferencia-actuar-teatre-cinema |
crawling-populars_ca_20200525_47_55067 | 900 124 124
I want to file a complaint
Go to the section menu
Homepage > News > News archive > Detail
Go to the content
The english version of this page is not available, you are viewing the catalan version
01/03/2018
En el cas de llengües en situació de vulnerabilitat, cal que les autoritats els atorguin un plus de presència i visibilitatDiversos tractats europeus imposen als països membres de la UE l’obligació de preservar l’ús i els coneixements de les llengües minoritàries.
Després d’analitzar la recent sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l’ús preferent de l’aranès en l’àmbit públic, el Síndic (Proòm d’Aran) insta les administracions estatal, aranesa i catalana que assumeixin la responsabilitat de garantir i respectar la diversitat lingüística i cultural d’acord amb el que estableixen diversos tractats europeus. El Síndic recomana a les autoritats que adoptin mesures per difondre i incentivar l’ús de l’aranès.
Tant la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea com la Carta europea de les llengües minoritàries i el mateix tractat de la UE imposen als països membres l’obligació de preservar l’ús i els coneixements de les llengües minoritàries. En el cas de llengües en situació de vulnerabilitat, com ara l’aranès, caldrà que les autoritats els atorguin un plus de presència i visibilitat.
Davant l’argumentació del TC que el caràcter de llengua pròpia no pot determinar una preferència en l'ús per part dels poders públics en detriment del castellà i el català, i que les mesures adoptades per garantir el respecte i la protecció de l'occità (aranès a l’Aran) no poden traspassar el límit constitucional de l'equilibri entre llengües cooficials, hauran de ser els poders públics els qui hagin d'atorgar aquest plus. Si aquests no n'actuen com a promotors i defensors, difícilment es podrà preservar l´ús de les llengües en situació de vulnerabilitat.
El TC s’ha pronunciat aquest mes de febrer de 2018 amb relació al recurs interposat contra determinats articles de la Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran. En concret, ha declarat la nul·litat de les referències al seu ús preferent, com a llengua oficial a Catalunya i pròpia de l'Aran, a les institucions, especialment del Conselh Generau d'Aran, l'Administració local i les entitats que en depenen, els mitjans de comunicació, l'ensenyament i la toponímia.
Back
Back to the section menu
Back to the main menu
The Catalan Ombudsman's website uses cookies to analyse the use of the website and to improve the website's usability. By using our website and agreeing to this policy, you consent our use of cookies in accordance with the terms of this policy. You can learn more about our Cookies Policy. | 0.782039 | curate | {"fr": 0.007809594644849386, "en": 0.19412420974339903, "ca": 0.7965786537746374, "ja": 0.0014875418371141688} | : /en/page.asp?id=53&ui=5066 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_432935 | Feu una bona ullada a lo següent:http://thelastcrusade.org/2009/08/07/hamas-plays-host-to-pedophilia/ Algú pot imaginar quelcom semblant a la societat jueva?
Oh, l'excusa perfecte per fotre un bon míssil al centre de qualsevol ciutat palestina! | 0.592208 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_21_190377 | La importància de fer aquesta pregunta a totes les persones que llegiu aquest diari em ve de l’escriptora i dramaturga Montse Cornet, que em va venir a trobar a l’acte públic de Lletres al Parlament...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.72669 | curate | {"ca": 1.0} | : /articles.raw?task=quick.read&id=1626254&return=L2FydGljbGVzL21iYXJkZXJpLmh0bWw= |
racoforumsanon_ca_20220809_0_643991 | Una influencer ucraïnesa dedicada als continguts infantils ha creat una versió del seu canal de Youtube doblada al català (he investigat una mica i he vist que ja en té una versió en castellà latino i en anglès).https://youtube.com/channel/UCy2POGwC_37ZFyZwDqqDNewÉs un bon senyal. Fins ara la majoria de coses en català a la xarxa eren fetes per catalans amb consciència lingüística. Darrerament detecto cada cop més coses en català a la xarxa així, aparentment aleatòries, que no responen a una lògica de militància lingüística de l'autor.Això vol dir que probablement el senyor Google amb el seu Big Data detecta que existeix una comunitat catalanoparlant diferenciada de la castellanoparlant prou significativa, i aquesta constatació anima els creadors a oferir continguts en aquesta llengua per ampliar el seu mercat.Un altre exemple de continguts random en català:https://youtu.be/THCFcGryrFg
Influencer? Si l'últim vídeo té mil visualitzacions i el seu canal en català no arriba ni a 400 subscriptors. Influencer o youtuber de veritat són Auron Play o Jordi Wild que tots els seus vídeos tenen milions de visualitzacions i de subscriptors.
Aquesta noia és influencer en ucrainès, rus, castellà latino i anglès amb milions de subscriptors. Ara ha creat un canal en català per ampliar el seu mercat.M'importa ben poc la noia aquesta, vull destacar el fet que el català està esdevenint una opció atractiva pels "creadors de contingut" a les xarxes, probablement perquè Google té dades que demostren que existeix una comunitat lingüística catalana a Internet amb cert potencial, malgrat que els castellans hi treballin tant en contra.
Aquest tal dani és un espanyolista de ca l'ample.
I això que en teoria és d'aquí... En comptes d'alegrar-se per una notícia favorable al català, va i diu "allò".
És valencià. Ve al xat a fer el que diu la primera estrofa del seu himne.
I el seu català és molt poc valencià: "entristeixo", per exemple.
És que lo de valencià potser és una fantasmada i simplement tira de Google Translate
Bé podria ser això, efectivament. | 0.875382 | curate | {"ca": 0.9946183953033269, "en": 0.0053816046966731895} | |
mc4_ca_20230418_15_430016 | Cadira d' interior | Estandar d'acer - Ortopèdia Bosch
Cadira d' interior
Cadira de rodes fixa d'interior
Amb 4 models disponibles en funció del tipus de respatller seleccionat (standard o reclinable) i de la grandària de les rodes (rodes de 125 mm o amb roda posterior de 24").
Amb seient i respatller anatòmic de sèrie, reposapeus a 70º desmuntables i giratoris i reposabraços abatibles cap a enrere i desmuntables.
Seient anatòmic i reposabraços abatibles
Per garantir el màxim confort , les cadires de rodes d'interior vénen de sèrie amb respatller anatòmic i seient anatòmic amb vàter. A més els reposabraços poden retirar-se o abatre's cap a enrere per facilitar les transferències i l'accés a taules.
Reposapeus desmuntables i giratoris
Les plataformes són abatibles i els reposapeus poden desmuntar-se fàcilment o abatre's cap a fora per fer més fàcils les transferències des de i cap a la cadira.
Està disponible amb respatller Standard o amb respatller Reclinable que pot col·locar-se en diferents posicions entre 5º i 60º per aconseguir una posició de descans. A més permet seleccionar rodes de 125 mm per a una millor maniobrabilitat en espais petits o rodes posteriors de 24" per a usuaris que es autopropulsen. Un model per a cada necessitat! !
Les cadires de rodes fixes per a interiors ofereixen una variada gamma d'accessoris per adaptar-se a cada necessitat: reposacaps, reposapeus elevables, plataforma única, rodes posteriors de 24" amb radis d'acer, suport de bastons o degotador...
Amplària de seient: 43 cm
Profunditat de seient: 47 cm
Altura de seient: 50,5 cm (53,5 cm amb rodes posteriors de 24")
Angle de seient: 3º
Altura de respatller: 51 cm
Amplària total: 52 cm (64 cm amb rodes posteriors de 24")
Reclinació del respatller: 5 a 60º (models amb respatller reclinable)
Pes máx usuari: 125
Altres productes - Estandar d'acer
Cadira plegable bàsica | 0.7804 | curate | {"ca": 0.9605831533477321, "wa": 0.009719222462203024, "en": 0.018898488120950324, "fr": 0.0005399568034557236, "pt": 0.010259179265658747} | http://www.ortopediabosch.com/ca/mobilitat/cadira-de-rodes-plegable-dacer-pintat-amb-respatller-fix-pc-30 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_285378 | Per què el material pirotècnic és legal però el cànnabis, per exemple, no ho és? Per quin motiu qualcú pot anar tranquil·lament a una botiga a comprar coets, petards, traques i més merdes pirotècniques i que els infants els facin explotar tan tranquil·lament al carrer o on vulguin, quan vulguin i com vulguin? El perill que això suposa, tant per a ells com per a la resta de persones (incendis, cremades, amputacions, etc. ), no compta per a res? La greu contaminació acústica que genera, amb ses conseqüències traumàtiques per a animals i per a ligirofòbics com jo, no importen? No tindria més sentit que aquest material explosiu, perillós i molest fos només manipulat per personal municipal en comptades i assenyalades ocasions festives municipals (focs artificials, que almenys són bonics de mirar)?Ara em direu boig, però jo prohibiria la venda i manipulació de qualsevol material pirotècnic.Algú més té ligirofòbia, per cert? (Fòbia als renous forts sobtats).Informació:http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/06/23/lifirofobia-petards-por-pirotecnia/http://diaridavort.blogspot.com.es/2010/08/ligirofobia-o-fobia-als-sorolls-sobtats.htmlhttp://www.ligirofobia.es/www/foro/
Georgina escrigué: Per què el material pirotècnic és legal però el cànnabis, per exemple, no ho és?La pregunta hauria de ser per què no ho és el cànnabis, no pas perquè ho és el material pirotècnic.
Deu ser de la teva cultura. A Mallorca són els forasters inadaptats els qui fan explosions als carrers i als terrats.I per què hauria de ser il·legal poder fer explosions al carrer? 1. Per què molestes la resta de gent (són renous fortíssims) envaint l'espai acústic de, fins i tot, l'interior de les cases. 2. Accidents greus, amputacions, cremades, morts... i sobretot de nins.La pirotècnia hauria de limitar-se als focs artificials dels ajuntaments.
Doncs a Catalunya i al País Valencià és una tradició molt arrelada arreu.
Bé, i els correbous també. Però s'ha d'evolucionar.
T'has passat amb eixa comparació.
Per? Molestes i pots quedar greument ferit.
Amb la pirotècnia no estàs "maltractant" animals.
i tant que si, animals i personas | 0.777757 | curate | {"ca": 0.9804202483285578, "cs": 0.0019102196752626551, "en": 0.0019102196752626551, "es": 0.015759312320916905} | |
wikipedia_ca_20230401_0_341899 | Santa Llum
La Santa Llum (del grec Άγιον Φως, "Hàgion Fos") és, segons les esglésies ortodoxes, un miracle que passa cada any a la basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem el Dissabte Sant, un dia abans de la Pasqua ortodoxa. Es considera que el miracle anual més rellevant. La cerimònia de la Santa Llum es retransmet per televisió a gairebé tots els països amb una població ortodoxa important, com ara Rússia, Bielorússia, Grècia, Xipre, Sèrbia, Montenegro, Geòrgia, Bulgària, Romania, Moldàvia, Ucraïna, Síria, el Líban, Jordània i Armènia, país on és rebuda amb grans honors per personalitats polítiques i religioses.
La cerimònia.
El Dissabte Sant, a migdia, el patriarca grec junt amb el seu seguici, seguit pel patriarca armeni i el bisbe copte, desfilen en una processó solemne, cantant himnes, tres vegades al voltant del Sant Sepulcre. Quan la processó s'acaba, el patriarca de Jerusalem o un altre arquebisbe llegeix una pregària especial grega, es treu la túnica i entra tot sol dins el Sant Sepulcre. Un cop el patriarca ha entrat al Sant Sepulcre, els presents canten el "Kyrie eleison" en grec fins que baixa la Santa Llum i encén les 33 espelmes que el patriarca ha lligat totes juntes dins el Sant Sepulcre. Després, amb les espelmes enceses, el patriarca surt i comparteix la llum a unes altres 33 (o 12) espelmes mentre diu oracions.
Els pelegrins que hi ha presents relaten que la Santa Llum no crema els cabells, la roba ni la pell els primers 33 minuts després d'encendre's.
Les autoritats israelianes examinen el patriarca abans d'entrar dins el Sant Sepulcre, per tal que no porti res al damunt que pugui servir per encendre foc. Històricament, aquesta comprovació la feien els soldats turcs.
Crítiques.
- El 1238, el papa Gregori IX va denunciar la Santa Llum, declarant que era un frau.
- Porfiri, un arximandrita i científic rus (1804-1885), mentre es trobava a Jerusalem estudiant-hi teologia, va escriure en el seu diari –que més tard seria publicat en una obra de 8 volums anomenada "Kniga bitià moiegó" ('El llibre de la meva existència')– que es va quedar sorprès quan va veure que la Santa Llum sempre és encesa en una petita llàntia que acompanya una icona de marbre de la Resurrecció de Crist. | 1 | perfect | {"ca": 0.9575237234523272, "st": 0.004518752824220515, "es": 0.037957523723452326} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=341900 |
mc4_ca_20230418_11_224331 | La pluja no arronsa l'estrena del Mercat d'Espinelves - Canal Taronja Osona i Moianès
IniciNotíciesCulturaLa pluja no arronsa l’estrena del Mercat d’Espinelves
La pluja no aturava aquest diumenge l’estrena del Mercat d’Espinelves, la nova aposta de l’Ajuntament del municipi, un mercat artesanal i de km 0 que ha començat amb prop de 25 parades d’Osona i La Selva. El municipi, que es troba a cavall de les dues comarques, pretén crear un esdeveniment cada primer diumenge de mes per atraure al poble famílies i visitants curiosos. Aquest diumenge, eren centenars de persones les que passaven pel municipi osonenc.
A partir d’ara, cada primer diumenge de més el visitant del Mercat d’Espinelves podrà trobar-hi des de productes ecològics i de proximitat com fruites, verdures i embotits locals, però també artesania, joies, ‘patchwork’ i mostres d’oficis com els ceramistes o vidriers. La idea és fer que el visitant tingui un motiu no només per trepitjar el municipi i marxar, sinó per quedar-s’hi durant un matí. Un altre dels atractius de la jornada a més és un concert amb taquilla inversa cada primer diumenge de mes, coincidint amb el Mercat, a l’església d’Espinelves.
Nova protesta pels presos polítics a Vic
La Plaça – Ramon Tarter
Més cinema de muntanya a Calldetenes
Els veïns del remei es quedaran sense la plaça de la Noguera
Va de flors (programa 7) – 10 de març
La Plaça – Ramon Forcada
No avorrir-se durant el confinament
Targeta Taronja Especial Dakar – Resum | 0.8046 | curate | {"ca": 0.9500342231348392, "pt": 0.023956194387405885, "en": 0.026009582477754964} | http://www.canaltaronja.cat/osona/pluja-no-arronsa-lestrena-mercat-despinelves/ |
cawac_ca_20200528_0_93851 | El PSM i Iniciativa Verds condemnen la violència de l’exèrcit marroquí en el campament d’al-Aiun i denuncien la complicitat del govern espanyol
La coalició lamenta l’aplicació de la força en el desallotjament dels saharians del campament de Gdeim Izik i insta a l’Estat espanyol i a les institucions internacionals a actuar en defensa dels Drets Humans al Sàhara Occidental
El PSM i Iniciativa Verds reclamen una actuació urgent en el campament de Gdeim Izik, a les afores d’al-Aiun, per evitar una catàstrofe humana i aturar les agressions contra els sahrauís després que l’exèrcit marroquí hagi iniciat el desallotjament violent del campament avui matí.
La coalició nacionalista i ecologista segueix amb preocupació les notícies que arriben de la zona, al mateix temps que confien que les institucions internacionals actuïn, és a dir, que el govern espanyol i la Unió Europea es posicionin i actuïn amb rapidesa per evitar la pèrdua de més vides humanes. La coalició denuncia la complaença de l’Executiu espanyol, i especialment del Ministeri d’Afers Estrangers, que han demostrat la seva incapacitat a l’hora d’assumir la seva responsabilitat històrica.
Aquesta és la enèsima agressió contra els sahrauís concentrats a la ciutat d’al-Aiun, la capital del Sàhara Occidental ocupat, que es produeix com a conseqüència de la falta de fermesa de les institucions per solucionar el conflicte. És preocupant que alguns representants de l’organització del campament de resistència ja estan denunciant una matança, un atac on els helicòpters i els soldats de l’exèrcit marroquí han rodejat i atacat la zona sense pietat, provocant diversos morts i ferits.
El PSM i Iniciativa Verds denuncia aquesta situació i reclama al govern espanyol i a la comunitat internacional una actuació ràpida i contundent per aturar les agressions i esclarir els fets. Així mateix, els dos partits que formen la coalició mostren el seu suport a les organitzacions Escola en Pau i Amics del Poble Sahrauí que han convocat per avui horabaixa una concentració a la plaça Espanya de Palma. | 0.870536 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.psm.cat/noticia.php?Codnot=4435 |
mc4_ca_20230418_0_315595 | Cooperació i Migració fa una crida a favor de la convivència
20/03/2017 - Redacció VLC Extra -
El 21 de març se celebra del Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial. La Regidoria de Cooperació al Desenvolupament i Migració de l’Ajuntament se suma al comunicat, emés per la Comissió Permanent del Consell Local d’Immigració i Interculturalitat, per combatre el racisme i la incitació a l’odi, en particular en el context de la migració. Els responsables municipals de l’àrea de migració fan, alhora, una crida a la ciutadania a construir un model de convivència fonamentat en la justícia i en el respecte als drets humans.
La presència de les persones migrants en l’àmbit local planteja la necessitat de revisar les antigues estructures organitzatives, introduint els elements de participació activa i de corresponsabilitat. Amb aquest objectiu, es va constituir a València el passat 22 de setembre de 2016 el Consell Local d’Immigració i Interculturalitat.
El Consell és un òrgan col·legiat que reconeix a les persones immigrades la seua capacitat d’organització i d’interlocució amb el govern municipal per a la formulació, el seguiment i l’avaluació de les polítiques públiques d’immigració i interculturalitat a la ciutat. | 0.830705 | curate | {"ca": 1.0} | http://valenciaextra.com/cooperacion-migracion-convivencia/ |
mc4_ca_20230418_1_362422 | El Parc Grípia Ribatallada és un espai agroforestal que es troba entre les grans ciutats vallesanes de Sabadell i Terrassa, cadascuna d’elles amb més de 200.000 habitants, i també entre Sant Quirze, Matadepera i Castellar del Vallès. Aquest espai verd forma part per una banda del Parc Agrari del Vallès i per l’altre de l’Anella Verda de Terrassa, però fins ara no s’ha considerat tot aquest espai en conjunt com a tal. Està caracteritzat per ser una zona on s’hi barreja el paisatge agrari, amb camps, alguns horts i masies, boscos i alguns elements urbans. Però la particularitat d’aquest territori és el fet que està solcat per un munt de rieres i torrents com els de la Grípia, la Betzuca o Ribatallada. Aquests espais humits tenen un elevat potencial de riquesa i valor ambiental, de diversitat biològica, de connectors ecològics, i amb una bona gestió, per les seves característiques, podrien esdevenir boscos de ribera.
Malgrat tot, trobem també certes amenaces, pel fet de que hi ha varis elements urbans dispersats per aquest territori, fruit d’una mala gestió, com el Golf, l’Hospital de Terrassa, els equipaments de la Mancomunitat i molts altres que no estan integrats en l’entorn i provoquen impactes ambientals i paisatgístics.
Pel fet de que el Parc Grípia Ribatallada sigui un espai pròxim a dues grans ciutats, s’hi produeix un ús social i d’oci cada cop més intensiu, per tant, la seva protecció i gestió, hauria de contribuir a fer que les activitats lúdiques i esportives que hi tenen lloc siguin més gratificants i curoses amb els valors agraris i naturals de l’entorn.
Després d’haver presentat aquest projecte a la ciutadania i als representats dels ajuntaments de Terrassa i de Sabadell, a partir d’ara les entitats impulsores, els voluntaris i altres persones o col·lectius que hi vulguin participar començaran a treballar amb propostes i accions per tal de millorar la qualitat d’aquest territori. En aquests moments una quinzena d’entitats diverses d’aquests municipis han mostrat interès per la proposta i s’estan articulant sinergies. Aquest ha de ser un projecte per superar el distanciament entre les dues capitals del Vallès, per poder treballar per un espai comú i compartit, i dinamitzar accions de cooperació entre els cinc municipis responsables d’aquest àmbit.
L’objectiu final d’aquest projecte és que el Parc Grípia Ribatallada sigui una realitat, un Parc agrícola i forestal i espai d’oci responsable i respectuós amb l’entorn. Volem que esdevingui un espai emblemàtic del Vallès on s’hi conservi el seu patrimoni forestal, agrícola ,de masies, torrents i espais naturals amb bona qualitat ambiental.
Si vols participar en aquest projecte, ves a l’agenda per a veure les nostres properes activitats o apunta’t a un dels grups de treball. | 0.878177 | curate | {"ca": 1.0} | https://adenc.cat/parc-gripia-ribatallada/ |
crawling-populars_ca_20200525_10_35777 | Universitat Autònoma de Barcelona > Estudiar > Màsters i Postgraus > Cursos d'especialització > Psicologia i Logopèdia > Curs en Neuropsicologia de la Memòria, Gnòsies, Praxis, Funcions Executives i Relacionades (Inscripció)
Inscripció | Requisits i criteris | Comunicació de l'admissió
El procés d'admissió serveix per a comprovar que tots els alumnes compleixen els requisits del programa i garantir un ambient de treball òptim. Per a sol·licitar l'admissió, has d'inscriure't: pots fer-ho online o presencialment i en els dos casos hauràs d'aportar la documentació requerida.
del 01/09/2020 al 08/10/2021
En el cas que quedin places lliures un cop superada la data final d'inscripció, la coordinació pot ampliar-la.
- DNI, TIE o passaport vigent
Inscripció online:
Escaneja prèviament la documentació requerida per a tenir-la a punt.
L'aplicatiu et demanarà que especifiquis els codis d'estudi i edició del programa al qual et vols inscriure. Les dades d'aquest programa són: Estudi: 1585 i Edició: 17
Per inscriure't necessites un NIU (número d'identificació universitària de la UAB). Tria l'opció que correspongui al teu cas:
Inscripció online amb NIU
Inscripció online sense NIU
Si tens cap dubte, consulta el tutorial que apareix al final d'aquesta pàgina.
Inscripció presencial:
Hauràs de demanar cita a través del nostre servei de cita prèvia.
Tutorial d'inscripció online:
Tutorial per a l'obtenció del NIU:
Manual per a la inscripció online - Cursos (Format: PDF)
Manual per a l'obtenció del NIU (Format: PDF)
Consulta el coordinador davant de qualsevol dubte.
Rebràs còpia de la teva consulta per e-mail immediatament.
He llegit i accepto l'avís legal.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona | 0.779696 | curate | {"ca": 0.966030989272944, "es": 0.0166865315852205, "en": 0.01728247914183552} | : /web/postgrau/curs-en-neuropsicologia-de-la-memoria-gnosies-praxis-funcions-executives-i-relacionades/inscripcio-1345468487891.html/param1-1585_17_ca/param2-2010/ |
mc4_ca_20230418_12_155194 | Política de cookies – Centre d'Esplai Druida
Una cookie es un petit fitxer de text que s’emmagatzema al teu navegador quan visites quasi qualsevol pàgina web. La seva utilitat és que la web sigui capaç de recordar cada visita quan tornis a navegar per la pàgina. Les cookies acostumen a emmagatzemar informació de caràcter tècnic i preferències personals, personalització de contingut, estadístiques d’ús, vincles a xarxes socials, accés a comptes d’usuari… L’objectiu de la cookie es adaptar el contingut de la web al teu perfil i necessitats, sense cookies els serveis oferts per qualsevol pàgina es veurien disminuïts notablement. Si desitjes consultar més informació sobre que són les cookies, que guarden, com eliminar-les o desactivar-les visita aquest vincle.
Seguint les directrius de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades procedim a detallar l’ús de cookies que fa aquesta web amb la finalitat d’informar-te amb la major exactitud possible:
Cookies de sessió, per a garantir que els usuaris que escriguin comentaris al bloc siguin humans i no aplicacions automatitzades, d’aquesta forma combati’m l’Spam.
Google Analytics: Emmagatzema cookies per a poder elaborar estadístiques sobre el tràfic i el volum de visites d’aquesta web. A l’utilitzar aquest lloc web està consentint el tractament de la informació sobre tu per part de Google. Per tant, per exercir qualsevol dret en aquest sentit hauràs de fer-ho comunicant directament amb Google.
Xarxes Socials: Cada xarxa social utilitza les seves pròpies cookies per a que puguis clicar sobre els botons del tipus M’agrada o Compartir.
En qualsevol moment podràs exercir el teu dret de desactivació o eliminació de cookies d’aquest lloc web. Aquestes accions es realitzen de forma diferent en funció del navegador que estiguis utilitzant. . Aquí et deixem una guía rápida per als navegadors més populars.
Ni druida.cat, ni el Centre d’Esplai Druida, ni els seus representants legals es fan responsables ni del contingut, ni de la veracitat de les polítiques de privacitat que puguin tenir els tercers mencionats en aquesta política de cookies.
Els navegadors web són les eines encarregades d’emmagatzemar les cookis i des d’aquest lloc has d’efectuar el teu dret a eliminació o desactivació de les mateixes. Ni druida.cat, ni el Centre d’Esplai Druida ni els seus representants legals poden garantir la correcta o incorrecta manipulació de les cookies per part dels mencionats navegadors.
En el cas de les cookies de Google Analytics, aquesta empresa emmagatzema les cookies en servidors ubicats al Estats Units d’Amèrica i es compromet a no compartir-la amb tercers, a excepció dels casos en els que sigui necessari per al funcionament del sistema o quan la llei obligui a tal efecte. Segons Google, no guarda la teva direcció IP. Google Inc. és una companyia adherida a l’Acord de Port Segur que garanteix que totes les dades transferides seran tractades amb un nivell de protecció acord amb la normativa europea. Podeu consultar la informació detallada en aquest vincle (en anglès). Si desitges més informació sobre l’ús que Google dona a les cookies et deixem aquest altre vincle (en anglès)
Per a qualsevol altra dubte o consulta sobre aquesta política de cookies no dubtis en comunicar-te amb nosaltres a partir de la secció contacte. | 0.852669 | curate | {"ca": 0.9996950289722476, "fr": 0.0003049710277523635} | http://druida.cat/politica-de-cookies/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_547646 | Anem per feina i a riure una estona. Podeu dir el que us roti i recordeu que el CNI ens llegeix, així que hem de deixar el llistó prou alt.
Tanqueu aquest fil, el xat no només el llegeixen hooligans indepes.
Així com molta gent demana la deportació d'immigrants, per què no demanar la de botiflers?
Perquè la gent que demana la deportació d'immigrants són ximplets? De ximples imitar-los.
Us heu adonat que som a frikos?
Què vols que hi fem? som de sang calenta
Uns calents és el que sou | 0.705539 | curate | {"ca": 0.9142259414225942, "es": 0.04602510460251046, "no": 0.0397489539748954} | |
macocu_ca_20230731_1_359425 | inclou vuit col·leccions elaborades per alumnes de l'escola
Fins al 14 de març, es podrà visitar al Casal Pere Quart (Rambla, 69) l’exposició “Dress Code 17.36”, amb creacions de l’alumnat de l’Escola Illa. La mostra la protagonitzen projectes finals realitzats el curs passat per estudiants de 2n d’Estilisme d’Indumentària del centre municipal sabadellenc.
En aquesta ocasió, es parlarà de “Comunicació i avaluació”.
El dimarts 12 de juliol, a les 19.30 h, al Casal Pere Quart, tindrà lloc la darrera jornada de procés participatiu de la Festa Major. En aquesta ocasió, es parlarà de “Comunicació i avaluació”, amb la presència de Jordi Saura, comunicador i activista cultural, conductor del programa Esperit de festa i sardanes 94.6, de Ràdio Sabadell. Com en les sessions anteriors, després de la ponència hi haurà un debat en grup. | 0.785223 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_334476 | La missió - Cajamar Caja Rural Idioma y Segmentos Atenció client Atenció al client Oficines Caixers Valencià EspañolCatalàValenciàEnglish Segmento Particulars Empreses Resultat Cerca
Productes i servicis Estalvi i inversió
Comptes a la vista Compte 360°
Compte.i
Depòsits Flexidepòsit
Alfa depòsit
Depòsit Nòmina/Pensió
Estalvi 5 - SIALP Altres servicis i productes d'inversió Finançament
Hipoteques Hipoteca vivenda bonificada
Préstecs personals Préstec Multiprojecte
Préstec Llar
Credi-Anticipo
Els nostres segurs Assegurança de vida Élite
Mòbil: Tablet: La missió
La missió Pilars Pilars Pilars
Pilars La missió
El bon govern corporatiu
Les vinculacions no desitjades
Últims resultats Grupo Cooperativo Cajamar (desembre 2016) (en espanyol) (PDF 3,56 MB.)
Distribució del benefici (en espanyol)Informe de bon govern corporatiu
Inici > Informació corporativa > Informació per al soci > Sistema ètic > Pilars > La missió La missió de Cajamar Caja Rural.
Contribuir, amb solucions financeres, al desenvolupament econòmic i social de l'entorn en qual exercix l'activitat, en què destaquen, com a valors fonamentals per a l'assoliment dels objectius, la vinculació amb els sistemes productius locals, el desenvolupament sostenible, l'equilibri socioeconòmic i la protecció del medi ambient.
D'acord amb la seua missió, Cajamar Caja Rural du a terme la seua activitat a partir dels principis de:
Empresa d'economia social, en tant que empresa de naturalesa cooperativa.
Empresa de base societària, en tant que empresa amb una àmplia base social.
Empresa fundacional, en tant que empresa de capitalització contínua dels beneficis i empresa en què els beneficis no són un fi, sinó un mitjà per al desenvolupament econòmic i social, així com també per a l'assoliment complet de la seua missió.
Empresa de suport a l'economia real, en tant que empresa compromesa amb els diversos sectors productius a través de la seua activitat financera. Empresa de desenvolupament local, en tant que dóna suport, fonamentalment, a l'economia familiar i a la xicoteta i mitjana empresa, fent-los partícips dels beneficis potencials de la globalització.
Atenció al client 901 511 000 / +34 950 21 01 91/ Altres telèfons d'interès [email protected]
Busca oficines (en espanyol) La teua caixa respon Facebook
Tauler d'anuncis i tarifes Nota legal Directiva MiFID Seguretat Mapa Web Politica de cookies Accessibilitat © Cajamar Caja Rural 2017. Tots els drets reservats. | 0.789791 | curate | {"ca": 0.9627637567232106, "fr": 0.012412081092263137, "lb": 0.0033098882912701694, "es": 0.015721969383533305, "eo": 0.005792304509722797} | https://www.cajamar.es/va/comun/informacion-corporativa/informacion-para-el-socio/sistema-etico/pilares/la-mision/index.html |
macocu_ca_20230731_10_218864 | L'antiga abadia benedictina de Sant Benet de Bages fou fundada a mitjans del segle X, a iniciativa dels esposos Sal·la (?-c969) i Ricarda, que la dotaren econòmicament. El fundador, personatge relacionat amb la casa vescomtal d'Osona, havia participat en la repoblació del territori després de la seva recuperació. En aquest sentit, l'any 950 va adquirir per permuta el terreny on després s'aixecaria el monestir.
El mateix fundador va obtenir en un viatge a Roma la tutela papal, alhora que portaria les relíquies de sant Valentí. El primer abat de la casa fou Abbó, conegut des del 967. L'església fou consagrada el 972 amb l'assistència dels bisbes de Vic, d'Urgell i de Barcelona, a més de membres de la família dels fundadors, que llavors ja havien mort. En aquesta ocasió es torna a esmentar la seva dependència de Roma. El 999 l'establiment va patir l'atac de les tropes d'Almansor. Després d'uns anys sense abat, el 1002 es va escollir un de nou (Ramió 1002-1032), triat pels monjos i sense la intervenció, efectiva fins aquell moment, de la família dels fundadors que havia determinat que els dirigents de la comunitat havien de ser familiars seus. El 1016 una butlla del papa Benet VIII va posar el monestir sota la seva jurisdicció directa.
El 1075, a la mort de l'abat Miró, germà de Ramon Berenguer I, la situació canvia i Sant Benet fou unit al monestir de Sant Ponç de Tomeres (Erau, Llenguadoc-Rosselló). A la fi del segle XII es va recobrar la independència, l'abat Benet (1108-1152) fou triat entre els membres de la comunitat. El 1114 l'establiment va patir una nova incursió islàmica, els efectes de la qual foren força greus, veient-se obligats a construir de nou l'església, l'actual, acabada cap al 1212. A continuació, va començar la construcció del claustre aprofitant elements de l'anterior.
L'any 1348, durant la Pesta Negra, la comunitat va desaparèixer gairebé del tot. A mitjans del segle XVI, les dependències monàstiques es trobaven força deteriorades. El 1593 va perdre la seva independència i fou unit a Santa Maria de Montserrat, segons una butlla papal de Climent VIII. Segons això, Montserrat deixava Sant Pau del Camp i obtenia la direcció de Sant Benet, més profitosa. Aquesta unió va fer que, com Montserrat, passés a formar part de la Congregació de Valladolid. Sant Benet va esdevenir un col·legi de les Arts i un centre d'acollida de monjos d'edat avançada.
El monestir va restar actiu fins a l'any 1835, quan va deixar de tenir comunitat arran de la desamortització, les propietats foren subhastades i els edificis es van utilitzar com habitatges pels treballadors d'una indústria tèxtil. El 1909, el lloc fou adquirit per la família del pintor Ramon Casas i Josep Puig i Cadafalch va encarregar-se de la restauració. El 1931 es va declarar monument nacional. El 2000 fou adquirit per la Caixa de Manresa que es va encarregar de restaurar el conjunt i que el 2007 va inaugurar un complex conegut com a Món Sant Benet dedicat a difondre la història monàstica, de l'època en què va ser residència dels Casas i també de la gastronomia. Ara pertany a la Fundació Catalunya La Pedrera.
Sant Benet de Bages Restes de la tomba dels fundadors
L'església i claustre primitius es van haver de refer arran de l'atac sarraí de 1114. Són les parts més antigues. A llevant del claustre hauria de situar-se la sala capitular, ara pràcticament desapareguda. Posteriorment, es va afegir un segon pis a aquell claustre. Al segle XIV es va bastir una nova estructura gòtica utilitzada com a celler. A ponent s'aixeca el palau abacial, del segle XVII. L'església és de nau única, amb creuer i tres absis. Conserva la cripta. A ponent s'obre un portal de mig punt, amb arquivoltes sense decorar i tres capitells per banda. Té una segona porta més senzilla que comunica amb el claustre. Davant de l'església es conserven les restes del que seria el panteó dels fundadors.
El claustre té quatre galeries amb columnes dobles, un total de seixanta-quatre, amb els seus capitells de gran riquesa. Hauria estat aixecat entre els segles XII i XIII i aplega algunes peces reaprofitades, com ara un capitell de la galeria de llevant, amb baixos relleus, potser del segle X. Un altre dels capitells esmenta el nom d'un dels artífexs de l'obra: un tal Bernat. Es conserva un finestral de la sala capitular antiga. Al mateix claustre hi ha diversos enterraments d'època gòtica.
ABELLA, Pablo (2009). Mutaciones arquitectónicas en el monasterio de Sant Benet de Bages (siglos X-XIII). Els monestirs benedictins de l'antic comtat de Besalú. Besalú: Amics de Besalú i el seu Comtat
GIBERT REBULL, Jordi (2015). Del Conflent a la conca d’Òdena. La família del veguer Sal·la dins el marc de l’expansió del comtat d’Osona-Manressa al segle X. Miscellanea Aqualatensia, núm. 16
GUSTÁ BONDIA, Jaime (1887). Monasterio de San Benito de Bages. Barcelona. F. Giró
ORDEIG I MATA, Ramon (1999): Catalunya carolíngia. Vol. IV Els comtats d’Osona i Manresa, 1a part. Barcelona: I. Estudis Catalans
PAGÉS I PONS, Joan (1978). El monestir de Bages a Bianya. Anals 1977. Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca
PAGÈS I PONS, Joan (1984). Les Preses i el monestir de Sant Benet de Bages. Diputació de Girona
SALVADÓ I MONTORIOL, Joan (2012). El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental. Identificació, edició i estudi. Segles X-XI. Tesi. Universitat de Lleida
SITGES I MOLINS, X. (1975). Sant Benet del Bages. Manresa: G. Montañà
SOLÀ, Fortià (1955). El monestir de Sant Benet de Bages. Manresa: C. Excursionista del Bages
SUBIRANAS, Carme; VILA, Goretti (2011). Sant Benet de Bages. Evolució arquitectònica del monestir a partir de les dades arqueològiques. Tribuna d'Arqueologia 2008-2009. Generalitat de Catalunya
Per arribar al monestir des de Sant Fruitós, cal agafar la carretera cap a Navarcles. Abans de travessar el riu Llobregat s'agafa un trencall a la dreta (senyalitzat), que hi porta en cosa de 2 Km | 0.774869 | curate | {"ca": 0.9011270491803278, "es": 0.07155054644808743, "pt": 0.003586065573770492, "fr": 0.00034153005464480874, "en": 0.020662568306010928, "ru": 0.0006830601092896175, "it": 0.0008538251366120218, "uk": 0.0011953551912568306} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_156129 | Unitat al sector agrari per modificar la proposició de Llei de Protecció d’Oliveres Monumentals | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l'Ebre...
CAT | ES
Natura
Entorn
Turisme
Vida activa
De la terra
Activitats outdoor
Agenda
Directori
On anar
Canals
Rutes
Sorteigs
Anuncis
inici
Natura
SELECT top 1 * FROM g_banners WHERE actiu='s' AND seccio=2 AND (activacio<=#12/4/2021#) AND (caducitat>=#12/4/2021# OR caducitat IS NULL) ORDER BY Rnd(- id * 1000 * Timer())
Unitat al sector agrari per modificar la proposició de Llei de Protecció d'Oliveres Monumentals
L’objectiu de les esmenes és aconseguir que la protecció de les oliveres monumentals proposada sigui compatible amb el manteniment de l’activitat agrària i la pagesia del territori
Etiquetes natura entorn, oliveres millenaries, montsia, baix ebre, terres ebre
Publicat el19/9/2019
Oliveres monumentals a Ulldecona (Montsià)
Unió de Pagesos de Catalunya, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i l'Associació de Cooperatives de l'Oli del Baix Ebre i Montsià, han presentat, aquesta setmana, una bateria de 25 esmenes als diferents ponents dels grups parlamentaris de la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya. L'objectiu del text és aconseguir que la protecció de les oliveres monumentals proposada sigui compatible amb el manteniment de l'activitat agrària i la pagesia del territori.
Les tres entitats denuncien les greus restriccions que pot comportar la proposta de Llei per a l'activitat agrària, com per exemple la impossibilitat de modernitzar o canviar l'orientació productiva de les plantacions d'oliverars d'aquelles parcel·les que tinguessin individus catalogats com a monumentals, així com la impossibilitat de realitzar esporgues severes per rejoveniment dels oliverars monumentals, per millorar-ne la fructificació. Altres problemes que denuncien són l'assumpció exclusiva, per part de la pagesia del sobrecost i lucre cessant del manteniment dels oliverars monumentals. Tot i que la proposició de Llei considera aquests oliverars un patrimoni ambiental, agrari, cultural, social, històric i econòmic de Catalunya a protegir fins i tot imposant sancions desorbitades pels seus incompliments, no proposa cap mesura de suport directe a la pagesia afectada.
Tement que la proposició de Llei tingui l'efecte contrari que pretén, és a dir l'abandó d'aquests oliverars mil·lenaris per part de la pagesia que els ha vingut mantenint al llarg dels anys, les tres entitats van decidir treballar conjuntament per poder adequar l'objectiu de protegir les oliveres monumentals a la realitat del sector agrari.
En aquest sentit, les principals esmenes presentades pretenen, en primer lloc, acotar l'àmbit d'aplicació de la proposició de Llei, només a les oliveres mil·lenàries. Una proposició que es diferencia de la inicial, on pràcticament es pot protegir qualsevol olivera, independentment de la seva edat, només perquè hom consideri que té un interès paisatgístic o cultural.
En segon lloc, es demana l'articulació d'un ajut per la pagesia que les mantingui i que cobreixi els sobrecostos i lucre cessant que causen a l'explotació. Per tant, es reclama que hi hagi una contraprestació econòmica a la pagesia afectada per aquesta Llei. No és acceptable, una Llei que diu que els oliverars monumentals són patrimoni de Catalunya (més de 7 milions d'habitants), però que els que han de cobrir els costos de mantenir-los sigui menys de l'1% de la població activa de Catalunya, la pagesia. Per aquest motiu, es demana que dels 34.000 milions d'euros del pressupost de la Generalitat de Catalunya (any 2017) es pugui destinar un mínim d'1,2 milions d'euros (un 0,0035% del pressupost de la Generalitat) a la pagesia que tindrà l'obligació de mantenir-los. No es pot pretendre protegir un patrimoni de Catalunya, de tant valor, segons proclama la proposició de Llei, sense diners.
En tercer lloc, no entenen que en la proposició de Llei no es compti ni amb el Departament d'Agricultura ni amb els representants de la pagesia, com a membres de la Comissió Tècnica encarregats de decidir aspectes com opinar respecte la metodologia emprada per catalogar les oliveres monumentals, validar els informes rebuts dels funcionaris, opinar respecte la inclusió de les oliveres i oliverars monumentals indicats, suggerir formes integrades de protecció i millora del patrimoni ambiental. També reclamem la participació del Departament d'Agricultura en l'elaboració de la fitxa d'oliveres monumentals i el seu llistat.
Finalment, es demana una reducció de les multes que preveu la proposició de Llei en cas de sanció, per ser abusives i desorbitades. La proposició de Llei indica, per exemple, que una esporga severa o una arrencada d'aquestes oliveres monumentals, pot arribar a suposar una multa de fins a 500.000 euros. Si tenen tant de valor per a Catalunya, aquestes oliveres a protegir, no s'entén que la proposició de Llei no destini cap recurs per la seva protecció efectiva.
EbreActiu.cat
Què és EbreActiu.cat
Contactar
Publicitat
Butlletí electrònic d'EbreActiu
Informació i avís legal
Política de cookies
EbreActiu.cat - Revista digital d´esports, natura, turisme i gastronomia
- Terres de l´Ebre
- Priorat
- Matarranya
- Maestrat
Selecció d'enllaços:
Consulta l'agenda d´activitats esportives, de natura, etc. a les Terres de l'Ebre, Priorat, Matarranya i Maestrat.
Totes les activitats d'oci actiu (per tipus) a Terres de l'Ebre, Priorat, Matarranya, Maestrat, els Ports, .... | 0.779397 | curate | {"ca": 0.9575958702064897, "zh": 0.0014749262536873156, "es": 0.0055309734513274336, "fr": 0.0153023598820059, "it": 0.0031342182890855457, "en": 0.014196165191740414, "id": 0.0012905604719764012, "de": 0.0014749262536873156} | https://www.ebreactiu.cat/ca/pagina/unitat-sector-agrari-modificar-proposicio-llei-proteccio-oliveres-monumentals |
mc4_ca_20230418_14_791925 | La policia de Califòrnia interroga el suposat autor del vídeo
ARA BARCELONA Actualitzada el 16/09/2012 00:00
La policia de Califòrnia va interrogar ahir Nakoula Basseley Nakoula, un cristià copte de 55 anys i suposat autor del polèmic vídeo de 14 minuts penjat a YouTube que ha desfermat l'ira contra Occident al món islàmic. L'home, que va declarar voluntàriament després que la policia el busqués durant 48 hores, podria haver violat els termes de la llibertat condicional sota la qual es trobava -i que implicaven que no podia navegar per internet- després d'una condemna per frau bancari.
Ahir Google va rebutjar la petició formulada per la Casa Blanca de retirar la filmació de YouTube, ja que, segons l'empresa, no incompleix les condicions d'ús del portal de vídeos. "Treballem intensament per crear una comunitat en què tothom pugui disfrutar i que permeti a la gent expressar les seves opinions. Això és un repte, perquè el que és acceptable en un país pot ofendre en un altre", va explicar YouTube en un comunicat en què va informar que sí que havia retirat el vídeo a l'Índia, Indonèsia, Líbia i Egipte.
El diari The New York Times va informar ahir que, tot i que la violència ha anat a la baixa, la Casa Blanca es prepara per a un llarg període d'inestabilitat contra els seus interessos al món islàmic, que posarà a prova la seguretat de les missions diplomàtiques nord-americanes arreu del món.
Segons el rotatiu, aquesta crisi, de conseqüències encara imprevisibles a poques setmanes per a les eleccions presidencials als EUA, ha portat el president nord-americà, Barack Obama, i el seu entorn a plantejar-se la possibilitat de rebaixar les activitats diplomàtiques a la regió en què s'han viscut les protestes més violentes. | 0.892687 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ara.cat/premium/internacional/policia-California-interroga-suposat-autor_0_775122613.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_82621 | L’accés i la navegació en aquest lloc web impliquen l’acceptació expressa i íntegra de totes i cadascuna de les presents condicions generals, incloses la Política de privadesa i Cookies, relativa a les finalitats dels tractaments de les dades que se’ns facilitin. Si un plau, recomanem que la llegiu atentament. Excepte indicació expressa en contra, l’accés a la informació mostrada a les pàgines dels portals és totalment gratuïta.
En aquest document Termes i Condicions trobareu informació sobre:
Identificació Legal.
Condicions Generals d’Ús.
Obligacions generals de l’usuari.
Política de Retorn, Devolució, Cancel·lació, Edat mínima i Període de Lliurament.
Declaració de privadesa que cobreix l’ús de dades dels clients.
El seu consentiment a aquesta Política de Privadesa.
Pagament a través de Targetes de Crèdit.
Condicions de participació de l’usuari a diferents seccions i eines: Blogs i Comentaris.
Propietat intel·lectual i industrial.
Enllaços.
Responsabilitat.
Jurisdicció.
1.- IDENTIFICACIÓ LEGAL
En compliment de la Llei 34/2002, d’ 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic, les dades identificatives del titular de somos-amazonia.org, són:
FUNDACIÓ ENTRECULTURE FE I ALEGRIA
Carrer Maldonado, 1A, Planta 3
28006 Madrid (Espanya)
CIF: G-82409020
Inscrita al Registre de Fundacions del Mº de l’Interior amb el nº 28/1.127
FUNDACIÓ ALBOAN
Carrer Padre Lojendio, 2. 2ª
48008 – Bilbao (Espanya)
CIF. G-48811376
Contacte per a modificació de dades: [email protected]
Per a qualsevol dubte o consulta, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través del Telf. : 91.5902672, o per correu electrònic: [email protected].
L’accés a somos-amazonia.org suposa l’acceptació expressa de l’Usuari a les presents condicions, que podran ser modificades o substituïdes per la Fundació Entrecultures Fe i Alegria o Fundació Alboan en qualsevol moment i sense avís previ.
2.- CONDICIONS GENERALS D’ÚS
Els Termes i Condicions generals següents regulen l’ús i l’accés al portal Web www.somos-amazonia.org, la finalitat del qual és ser porta d’entrada que ofereixi als usuaris informació, serveis i continguts via Web.
Tot usuari amb accés a aquesta web, haurà d’acceptar aquestes Condicions Generals, entenent-se la utilització de la web com una acceptació d’aquestes.
Igualment, aquelles pàgines, titularitat de tercers, a les quals es pot accedir a través d’enllaços i que presenten altres condicions generals, hauran de ser igualment acceptades.
L’usuari es compromet a fer un ús adequat dels continguts, serveis, notícies, blocs, que estan accessibles a www.somos-amazonia.org, amb subjecció a la Llei i a les presents Condicions generals d’ús, respectant en tot moment els altres usuaris d’aquestes.
En cas d’incompliment total o parcial de les presents condicions, la Fundació Entrecultures Fe i Alegria i la Fundació Alboan es reserven el dret de denegar l’accés a www.somos-amazonia.org sense necessitat de previ avís a l’usuari.
La Fundació Entrecultures Fe i Alegria i la Fundació Alboan adoptaran totes les mesures al seu abast per impedir qualsevol mena de conducta contrària a les lleis espanyoles i cooperarà amb les autoritats competents en la identificació dels subjectes responsables de les accions que puguin suposar violació de les lleis aplicables al present lloc web.
3.- OBLIGACIONS GENERALS DE L’USUARI
L’usuari, en acceptar aquestes Condicions generals d’ús, s’obliga expressament a: No realitzar cap acció destinada a perjudicar, bloquejar, danyar, inutilitzar, sobrecarregar, de forma temporal o definitiva, les funcionalitats, eines, continguts i/o la infraestructura de la pàgina web, de manera que impedeixi la seva utilització normal.
No introduir ni realitzar continguts injuriosos o calumniosos, tant d’altres usuaris com de tercers aliens a la Fundació Entrecultures Fe i Alegria i Fundació Alboan.
No utilitzar qualsevol dels materials i informacions continguts en aquest lloc web amb finalitats il·lícites i expressament prohibides a les presents Condicions generals d’ús, i que resultin contraris als drets i interessos de la Fundació Entrecultures Fe i Alegria i la Fundació Alboan, els seus usuaris i/o tercers.
L’usuari respondrà de tots els danys i perjudicis de tota naturalesa que la Fundació Entrecultures Fe i Alegria i la Fundació Alboan o qualsevol tercer pugui patir com a conseqüència de l’incompliment de qualsevol de les obligacions a què queda sotmès per virtut d’aquest “Avís Legal” o de la llei en relació amb l’accés i/o la utilització de la pàgina www.somos-amazonia.org.
4.- POLÍTICA D’ENTORN, DEVOLUCIÓ, CANCEL-LACIÓ, EDAT MÍNIMA I PERÍODE DE LLIURAMENT
Quan efectueu un pagament a Entrecultures i Alboan, tindreu dret a un període de cancel·lació de set (7) dies (un «Període de Reflexió). Entrecultures i Alboan es reserven el dret de rebutjar una sol·licitud de reemborsament si considera raonablement (i) que vostè explota injustament aquesta política de reemborsament, per exemple, si fa repetides sol·licituds de reemborsament del mateix Serveis, (ii) si vostè no compleix amb aquestes Condicions o (iii) si Entrecultures o Alboan sospiten raonablement que vostè està fent servir els nostres Serveis o el nostre Programari de manera fraudulenta.
L’edat mínima de compra al nostre lloc web és de 18 anys.
5.- DECLARACIÓ DE PRIVACITAT QUE COBREIX L’ÚS DE DADES DELS CLIENTS
Entrecultures i Alboan informen a l’usuari que el tractament de totes les dades de caràcter personal dutes a terme en el desenvolupament de la seva activitat ha estat desenvolupat tenint en compte el que disposa la normativa vigent i aplicable en matèria de protecció de dades, de manera que les dades recollides són pertinents, adequades i no excessives per a les finalitats que es pretenen; en particular, Entrecultures i Alboan no comuniquen dades a tercers excepte consentiment exprés o obligació legal, ni emmagatzema dades financeres un cop els pagaments han estat processats.
Si voleu obtenir més informació sobre els tractaments de dades duts a terme per Entrecultures o Alboan, podeu consultar la nostra política de privadesa.
6.- EL SEU CONSENTIMENT A AQUESTA POLÍTICA DE PRIVACITAT
Mitjançant l’ús d’un dels nostres llocs web, vostè manifesta que està d’acord amb els termes de la nostra Política de Privadesa actual, com s’ha publicat aquí. Si no esteu d’acord amb algun dels termes de la política, si us plau, no proporcioneu cap Informació Personal en aquest lloc, que pot incloure l’ús de “cookies” al vostre navegador en aquest cas vostè optaria per no permetre l’ús de cookies al vostre navegador.
7.- PAGAMENT A TRAVÉS DE TARGETES DE CRÈDIT
Entrecultures i Alboan es fan responsables de les transaccions que es facin al lloc web. Acceptem pagaments amb targetes de crèdit /dèbit Visa i Mastercard.
La Fundació Entrecultures Fe i Alegria i Fundació Alboan donen gran importància a la seguretat de tota la informació i a les dades de caràcter personal que tractem.
Malauradament, la transmissió d’informació a través d’internet no és completament segura; per això, fem esforços i destinem recursos a millorar cada dia la nostra pàgina i que les funcionalitats que es posen a la vostra disposició siguin més segures. La funcionalitat https s’ha implementat als formularis de socis i donacions, amb la finalitat de protegir les dades economicofinanceres amb eines de xifratge SSL.
8.- CONDICIONS DE PARTICIPACIÓ DE L’USUARI EN DIFERENTS SECCIONS I EINES DE www.somos-amazonia.org (BLOCS I COMENTARIS)
L’usuari pot participar activament en determinades seccions i eines posades a la seva disposició per part de la Fundació Entrecultures Fe i Alegria i Fundació Alboan a www.somos-amazonia.org, com ara inserció de comentaris a blocs i notícies.
Per a la participació en els blocs, l’usuari haurà d’identificar-se, comprometent-se que qualsevol informació o opinió que introdueixi sigui conforme a la llei, la moral i l’ordre públic, abstenint-se de fer comentaris que siguin contraris a les normes d’etiqueta d’Internet.
La Fundació Entrecultures Fe i Alegria i Fundació Alboan, a través dels seus administradors, es reserven el dret d’editar o eliminar qualsevol missatge, o impedir l’accés als blocs a l’usuari que incompleixi les normes d’utilització d’aquestes eines sense necessitat d’avís previ. Aquesta no publicació no es pot considerar en cap moment ni per cap motiu una limitació del dret fonamental a la llibertat d’expressió de l’usuari.
A títol enunciatiu, i en cap cas limitatiu o excloent, l’usuari dels blocs de www.somos-amazonia.org, es compromet expressament a: No introduir o difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, d’apologia del terrorisme o que atemptin contra els drets i les llibertats fonamentals dels individus; i en general contravinguin els principis de legalitat, responsabilitat, protecció de la dignitat humana i la protecció de menors.
No introduir ni utilitzar els blocs per fer greuges, insults, provocacions, desqualificacions personals o introduir continguts amb un llenguatge impropi o inadequat, siguin dirigits aquests continguts a un participant o no. Així mateix, tampoc no es poden fer denúncies ni acusacions de cap tipus.
No introduir o difondre publicitat ni ofertes comercials i/o promocionals de terceres empreses alienes a Fundació Entrecultures Fe i Alegria i Fundació Alboan. Igualment, els usuaris dels blocs no estan autoritzats a introduir cadenes de missatges, felicitacions o missatges que no tinguin cap relació amb el contingut del bloc/notícia.
No introduir o difondre virus o programari nociu susceptible de provocar danys als sistemes informàtics.
No introduir continguts protegits (entre d’altres, imatges, sons, fotografies, vídeos, textos, documents) pel dret d’autor i la propietat industrial (entre d’altres; marques, noms, comercials, distintius, gràfics) sense comptar amb l’autorització expressa dels respectius propietaris o titulars dels drets.
L’usuari reconeix i accepta que qualsevol comentari i/o opinió que manifesti i sigui publicada, serà de la seva responsabilitat exclusiva a tots els efectes. En aquest sentit, l’usuari serà directament responsable dels danys i perjudicis causats a tercers derivats de la utilització del Bloc, així com dels danys i perjudicis causats per la manca de legalitat, veracitat, exactitud, moralitat i de tota informació i opinions que proporcioneu o feu accessible a altres usuaris i/o visitants de www.somos-amazonia.org.
9.- PROPIETAT INTEL-LECTUAL I INDUSTRIAL
El lloc web www.somos-amazonia.org, les pàgines que comprèn i la informació o elements continguts en aquestes (incloent-hi textos, documents, fotografies, dibuixos, representacions, gràfiques, entre d’altres), així com logotips, marques o altres signes distintius, es troben protegits per drets de propietat intel·lectual o industrial, dels quals la Fundació Entrecultures Fe i Alegria o Fundació Alboan són titulars o ostenten autorització per a l’explotació dels mateixos per part dels legítims titulars.
L’usuari s’obliga a fer servir els continguts de manera diligent i correcta, d’acord amb la llei, la moral i l’ordre públic.
La Fundació Entrecultures Fe i Alegria i Fundació Alboan autoritzen l’usuari per visualitzar la informació que conté aquest lloc web, així com per efectuar reproduccions privades (simple activitat de descàrrega i emmagatzematge en els seus sistemes informàtics), sempre que els elements siguin destinats únicament a l’ús personal o per a finalitats prèviament autoritzades per la Fundació Entrecultures Fe i Alegria o Fundació Alboan.
L’usuari no està autoritzat per procedir a la distribució, modificació, cessió o comunicació pública de la informació continguda en aquesta Web en qualsevol forma i sigui quina sigui la finalitat.
10.- ENLLAÇOS
Les connexions i enllaços a llocs o pàgines web de tercers només s’han establert com una utilitat per a l’usuari. La Fundació Entrecultures Fe i Alegria o Fundació Alboan no són, en cap cas, responsables de les mateixes o del seu contingut.
La Fundació Entrecultures Fe i Alegria o Fundació Alboan no assumeixen cap responsabilitat derivada de l’existència d’enllaços entre els continguts d’aquest lloc i continguts situats fora d’aquest lloc o qualsevol altre esment de continguts externs a aquest lloc. Aquests enllaços o mencions tenen una finalitat exclusivament informativa i, en cap cas, impliquen el suport, aprovació o cap relació entre la Fundació Entrecultures Fe i Alegria i Fundació Alboan i les persones o entitats autores i/o gestores de tals continguts o titulars dels llocs on es trobin.
Per fer enllaços amb la pàgina web www.somos-amazonia.org caldrà l’autorització expressa i per escrit de la Fundació Entrecultures Fe i Alegria i Fundació Alboan.
11.- RESPONSABILITAT
La Fundació Entrecultures Fe i Alegria i Fundació Alboan no garanteixen l’accés continuat, ni la correcta visualització, descàrrega o utilitat dels elements i informació continguts a les pàgines del portal www.somos-amazonia.org que es poden veure impedits, dificultats o interromputs per factors o circumstàncies fora del seu control o alienes a la seva voluntat, ni dels que siguin produïts per l’existència de virus informàtics a Internet.
La Fundació Entrecultures Fe i Alegria i Fundació Alboan no assumeixen cap responsabilitat per danys, perjudicis, pèrdues, reclamacions o despeses, produïdes per: Interferències, interrupcions, fallades, omissions, retards, bloquejos o desconnexions, motivades per erros a les línies i xarxes de telecomunicacions o per qualsevol altra causa aliena al control de la Fundació Entrecultures Fe i Alegria o Fundació Alboan.
Intromissions il·legítimes mitjançant l’ús de programes malignes de qualsevol mena i a través de qualsevol mitjà de comunicació, com ara virus informàtics o qualssevol altres; Ús indegut o inadequat de la pàgina web www.somos-amazonia.org
Errors de seguretat o navegació produïts per un mal funcionament del navegador o per l’ús de versions no actualitzades.
12.- JURISDICCIÓ
En cas de controvèrsia o conflicte que pugui derivar-se de la interpretació o compliment del present Avís Legal, aquestes seran resoltes davant dels Tribunals i Jutjats de Madrid, Espanya.
Si alguna clàusula o apartat de les presents Condicions generals, que no sigui de naturalesa essencial per a la seva existència, és declarada nul-la o inaplicable, la validesa de les clàusules restants no es veurà afectada. www.somos-amazonia.org
[email protected]
QUÈ POTS FER?
SOM AMAZÒNIA |
Som Amazònia
Campanya
Som
Motius
Projectes
exposició
Què pots fer?
Menu
Som Amazònia
Campanya
Som
Motius
Projectes
exposició
Què pots fer?
DEFENSEM LA NOSTRA CASA COMUNA
Propostes educatives
Incidència política
Notícies
Menu
Propostes educatives
Incidència política
Notícies
Difon la campanya a les xarxes socials
i participa-hi amb l'etiqueta #SomosAmazonia.
Reserva la nostra exposició
Testimoniatge 10 dones defensores de la naturalesa
PropOSTEs educativEs
sensibilitzar, aprendre i educar amb els nostres materials
Col·labora econòmicament
i promoure aquesta campanya i les seves causes
QUÈ POTS FER?
Difon la campanya a les xarxes socials
i participa-hi amb l'etiqueta #SomosAmazonia.
Reserva la nostra exposició
Testimoniatge 10 dones defensores de la naturalesa
PropOSTEs educativEs
sensibilitzar, aprendre i educar amb els nostres materials
5. Col·labora econòmicament
i promoure aquesta campanya i les seves causes
Política de privacitat | Política de cookies | Termes i condicions
Usem cookies en el nostre lloc web per a brindar-li l'experiència més rellevant recordant les seves preferències i visites repetides. En fer clic a "Acceptar", accepta l'ús de TOTES les cookies.
CONFIGURAR COOKIESACCEPTARREBUTJAR
Gestionar el consentiment
Tanca
Resum de la privadesa
Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia mientras navega por el sitio web. De estas, las cookies que se clasifican como necesarias se almacenan en su navegador ya que son esenciales para el funcionamiento de las funcionalidades básicas del sitio web. También utilizamos cookies de terceros que nos ayudan a analizar y comprender cómo utiliza este sitio web. Estas cookies se almacenarán en su navegador sólo con su consentimiento. Usted también tiene la opción de optar por no recibir estas cookies. Sin embargo, la exclusión de algunas de estas cookies puede afectar a su experiencia de navegación. | 0.654056 | curate | {"ca": 0.9096845736816166, "es": 0.06850665352390341, "ro": 0.0009857072449482504, "en": 0.015463282405125678, "pt": 0.0011089206505667817, "sq": 0.0013553474618038443, "vi": 0.0008624938393297191, "sv": 0.0011089206505667817, "fr": 0.0004928536224741252, "cs": 0.00043124691966485955} | https://www.somos-amazonia.org/cat/termes-i-condicions/ |
macocu_ca_20230731_3_164436 | Montserrat Planelles, cultura a la sang
“Soc molt afortunada perquè tinc la sort d’haver aconseguit que les meves grans aficions es convertissin en la meva feina de cada dia”, explica somrient, amb un deix d’orgull i satisfacció. És una persona dinàmica, molt activa i apassionada per tot allò que fa. I és que la Montse no para, porta una intensa activitat en un departament que abasta des de la política lingüística fins a les pedres dels murs de les esglésies romàniques, passant per tots els museus, la programació de l’Auditori, de les sales d’exposicions, els arxius, les biblioteques, la restauració o el patrimoni artístic. “Fem molta feina que no es veu, tot i que tenim moments de lluïment”, reconeix la Montse, que es mostra molt orgullosa del seu equip, “compto amb grans professionals”, assegura. De fet, la història del país, es va forjant a partir del seu departament.
És una persona que viu el present. “Soc una persona sense records”, revela, i això fa que s’oblidi dels episodis conflictius que ha viscut, “la meva germana és la meva memòria”, remarca, a la vegada que reconeix que tindrà dificultats per trobar fotos per il·lustrar l’apartat dels “Moments de vida” d’aquesta secció. “Fa uns anys vaig llegir un llibre d’una autora japonesa, Marie Kondo, que deia que les coses que no et suposin un plaer o un bon record, s’han d’eliminar. Vaig començar amb la roba, vaig seguir amb les sabates, records de viatges, fins i tot fotografies...! Vaig deixar la casa amb la meitat del tot el que hi havia, això va molt bé, fas neteja mental i et quedes molt més lleugera, sense llast. Ara, quan compro una cosa, m’ho penso dues vegades, perquè tinc terror a l’acumulació”. Així de pràctica i expeditiva és la Montse, que confessa que hi ha una cosa que sí que acumula: els llibres, “m’agrada veure’ls a casa meva, contemplar-los, els llibres no els puc llençar”. Tot i que ha fet de la cultura la seva professió, és una directora de cinema frustrada, “m’hauria encantat ser la versió femenina del Woody Allen, del Martin Scorsese o del Francis Ford Coppola!”, confessa.
“Hi ha països que no tenen un únic museu, sinó una xarxa de museus considerats com a nacionals, però en edificis diferents”
Arriba a Andorra des del seu Reus natal per passar-hi un parell d’anys, aprendre a esquiar, conèixer a fons aquell país on el català era l’única llengua oficial i va començar a treballar com a correctora al Diari d’Andorra. Però va conèixer el que havia de ser el seu marit, va tenir dos fills i es va convertir en una andorrana més. Va deixar el diari precisament a causa de la dificultat de conciliar la vida laboral amb la familiar, ja que en aquell moment els horaris eren complicats per a una mare de família, amb el tancament d’edició que s’allargava fins a la 1 o les 2 de la matinada. Entra a treballar al Servei de Política Lingüística del Govern, on els horaris eren més fàcils de compaginar. Després és nomenada directora de Promoció Cultural i Política Lingüística i actualment és directora general de Cultura.
Com et deia, he tingut la sort que les meves aficions s’han convertit en la meva feina. Gaudeixo molt amb tot el que faig, he après molt en qüestions de gestió cultural, és un món apassionant. Quan anem a les reunions de directors, nosaltres donem la imatge de la felicitat, perquè organitzem concerts, exposicions, donem subvencions... sempre són coses agradables. Tothom que treballa al departament viu la seva feina amb passió i això es nota! Els horaris no són fàcils, no hi ha caps de setmana lliures, sempre hi ha actes, però és una feina fantàstica.
Alguna vegada ha hagut de programar un concert o una exposició que, personalment, no li agradés gens ni mica?
Sí.... i tant! Hem fet coses que a mi no m’agradaven però que les hem fetes perquè els arguments que van utilitzar els tècnics per defensar-les em van semblar vàlids i em van acabar convencent. Tant en concerts com en exposicions, he viscut sorpreses, tant a favor com en contra, i això és magnífic.
Et confessaré que mai no acabo d’estar satisfeta al 100% de res. Intentem oferir cultura estricta, en què la finalitat primordial no és omplir, sinó fer propostes diverses, nous valors, que a vegades van en detriment de la taquilla. Sovint correm riscos, però l’objectiu és mostrar al públic andorrà coses diferents, també amb músics i artistes locals. Ja hi ha prou institucions a Andorra que ofereixen concerts multitudinaris, que omplen sales, però penso que la nostra tasca ha de ser més divulgativa i didàctica, amb valor afegit i preus populars. Si em demanes alguna acció concreta, et diré que vaig gaudir molt amb la Setmana Russa que vam fer el 2013, va ser una experiència extraordinària, també el concert d’Hysteriofunk fa un parell d’anys, em va encantar...!
I algun fracàs estrepitós?
El fet de no poder acabar de fer les coses com jo voldria, sempre comporta un cert fracàs. Però no tinc sensació de gran èxit ni de fracàs.
Ara farem un salt qualitatiu important en aquest sentit. Al març inaugurem, per fi, un lloc per a les pintures murals de l’església de Santa Coloma, la joia de la corona patrimonial andorrana... Des del 2007 que van arribar, que no tenien un lloc definitiu per exposar-les. Ja vam fer un gran avenç amb el videomapatge, i ara, a l’Espai Columba, utilitzarem les noves tecnologies per donar a conèixer el nostre patrimoni. La conservació del nostre fràgil patrimoni és una de les màximes preocupacions del ministeri, ara per ara.
Com està el projecte del Museu Nacional?
Hi estic a favor, però no és tan evident el que caldria posar-hi. S’ha de pensar bé. Hi ha països que no tenen un únic museu nacional, sinó una xarxa de museus considerats com a nacionals, però en edificis diferents. Aquí tenim 8 museus nacionals, què en faríem? Desmantellar els museus existents i posar-ho tot en un de sol? Abans de prendre una decisió s’ha de pensar molt. A aquestes alçades de la vida no es pot fer un museu clàssic: s’ha de pensar en la identitat i en temes d’actualitat, que atreguin el públic i ens defineixin com una societat contemporània. Estic més que segura que es farà bé.
Es fan massa actes culturals a Andorra?
Se’n fan molts. Però mai no es pot dir que se’n fan massa. A banda del ministeri, els comuns programen, també les ambaixades, les associacions, les fundacions, les entitats i els locals privats... Això fa que gairebé cada dia hi hagi una activitat cultural.
La hipotètica coordinadora d’actes culturals no ha funcionat mai...
És molt difícil que funcioni... Ara per ara, hi ha l’agenda.ad, a la qual tenen accés tots els programadors, però és molt complicat que tothom es posi d’acord, i és inevitable que se solapin alguns actes.
La Montserrat Planelles és una persona molt ocupada, m’ha concedit una hora del seu temps, però té una agenda més que plena. “Tinc una agenda amb coses que vull fer demà. Però no tinc mai temps per fer-les”. Em recorda una frase que il·lustra a la perfecció el seu problema: “L’inconvenient principal és que l’urgent t’impedeix l’important”. Però sense perdre mai el somriure.
La Montserrat Planelles Agramunt neix a Reus el 7 de novembre del 1958. Va a un col·legi de monges a Reus, comença a estudiar periodisme a la UAB i després fa Filologia Catalana a la Rovira i Virgili de Tarragona. Entra a treballar a Reus Diari com a correctora, després a l’Avui, a RBA, a Salvat i també al Diari de Barcelona, on descobreix un anunci del Diari d’Andorra on demanaven corrector. L’11 de març del 1992 arriba a Andorra amb la intenció de quedar-s’hi un parell d’anys, però les circumstàncies van fer que es quedés al país, on es va casar. Actualment està separada i té dos fills, el Nil de 24 anys i el Pol, de 22. Les seves aficions estan vinculades amb la seva feina, li agrada el teatre, el cinema, la música, la literatura... També li encanta viatjar, el mar, llegir a la platja i caminar per la ciutat, no per la muntanya, perquè li fan por els bitxos! | 0.849369 | curate | {"ca": 0.987792472024415, "lb": 0.010300101729399797, "fy": 0.0019074262461851476} | |
mc4_ca_20230418_16_773054 | Alerta nacional a les Filipines per un brot de dengue que ha causat gairebé 500 morts
Els contagis han augmentat un 85% l'últim any i la situació ha arribat a nivells d'epidèmia en quatre regions del centre del país
3 min. Manila 24/07/2019 11:47
987x555 Un nen que pateix dengue descansa cobert amb una mosquitera dins d'un gimnàs al poble de Maasin, a les Filipines
Un nen que pateix dengue descansa cobert amb una mosquitera dins d'un gimnàs al poble de Maasin, a les Filipines / EFE /EPA/LEO SOLINAP
Les Filipines estan en alerta nacional des de mitjans de juliol per un brot greu de dengue que ja suma 491 morts i 116.000 malalts, la majoria nens. Segons l'últim recompte del departament de Salut, els contagis han augmentat un 85% l'últim any i un 40% només entre l'1 de gener i el 6 de juliol.
La situació ha arribat a nivells d'epidèmia en quatre regions del centre del país (Calabarzon, Visayas Occidental, Visayas Central i Mindanao Nort), tot i la sequera dels últims mesos, i amenaça amb estendre's a mesura que avança la temporada de pluges, ja que el mosquit Aedes Aegypti, transmissor de la malaltia, es reprodueix fàcilment als llocs on hi ha aigua estancada. En altres països, com ara Singapur i Tailàndia, també s'han assolit xifres rècord aquest any amb 5 i 65 morts, respectivament.
651x366 Mapa de la incidència de la malaltia d'IS Global / IS GLOBAL Mapa de la incidència de la malaltia d'IS Global / IS GLOBAL
"Ara que el subministrament d'aigua s'ha normalitzat, ens preocupa que en qualsevol moment es dispari el nombre de casos de dengue a Manila", ha explicat a Efe el doctor Ferdinand de Guzman, director de l'Hospital San Lazaro de Manila, el centre nacional especialitzat en malalties infeccioses i tropicals. Al centre han començat a rebre casos d'altres províncies desbordades per l'alta incidència de la malaltia i on no hi ha personal especialitzat ni mètodes de diagnòstic adequats, segons explica el doctor. És el cas de Mary Nazareth Mendoza, de 7 anys, que es recupera d'aquesta malaltia en aquest hospital de Manila després que els seus pares la portessin des de la província de Bulacan, on el metge va descartar que tingués dengue.
Una vacuna polèmica
L'alerta arriba després de l'escàndol de la vacuna Dengvaxia, fabricada per Sanofi i administrada entre el 2016 i el 2017, moltes vegades sense autorització. En alguns casos la substància va provocar efectes adversos pitjors que la malaltia i va propagar la por a les vacunes entre la població després de causar diverses morts de menors. Actualment la malaltia no té vacuna i només es pot prevenir amb l'ús de repel·lents i mosquiteres. Els metges recomanen anar a l'hospital si es té febre més de dos dies.
El cas de la Dengvaxia encara és als tribunals, on les autoritats sanitàries de l'anterior govern filipí estan acusades d'homicidi imprudent per tretze morts relacionades amb la vacuna, tot i que en un informe del fiscal general es parla de més d'un centenar de víctimes vinculades. Malgrat el cas, alguns metges n'han tornat a defensar l'ús davant de la magnitud de l'actual brot de la malaltia.
L'Audiència Nacional absol l'excap d'ETA Txeroki de l'assassinat del jutge José María Lidón per falta de proves | 0.871563 | curate | {"ca": 0.9909005334170066, "eo": 0.0018826482585503608, "en": 0.0072168183244430495} | https://www.ara.cat/internacional/Alerta-nacional-Filipines-dengue-morts_0_2276172471.html |
oscar-2201_ca_20230904_1_167354 | Python és segurament el llenguatge de programació més popular, després de C i java. Creat per Guido van Rossum el 1991, que el va batejar amb aquest nom com a tribut al grup d’humoristes britànic Monty Python, Python és mantingut per la Python Software Foundation.
Python és un llenguatge de propòsit general, d’alt nivell, interpretat, que suporta diversos paradigmes de programació, entre els quals l’orientació a objectes, que ha anat evolucionant al llarg del temps, la versió actual és Python 3.
Una de les fortaleses de Python és la gran quantitat de llibreries que s’hi han desenvolupat que permeten programar-hi sense haver de reinventar la roda, fent ús de les funcionalitats ja disponibles a les llibreries de Python.
L’altra és que està inclòs de sèrie en molts sistemes operatius i programaris, que permeten usar Python sense haver-hi d’instal·lar res.
Aquest és el cas d’Ubuntu, que incorpora Python 3. Anem a veure-ho, doncs, a un ordinador amb Ubuntu, amb un exemple de programa senzill per calcular la capacitat d’un pot cilíndric:
#Càlcul de la capacitat d’un pot cilíndric
diàmetre = input(“Introdueix el diàmetre del pot en cm: “)
alçada = input(“Introdueix l’alçada del pot en cm: “)
capacitat = float(diàmetre)*float(diàmetre)*float(alçada)*3.1416/4
print(“La capacitat del pot en cm3 és: “, “%.2f” % capacitat)
Si introduïm el programa anterior amb l’Editor de text que incorpora de sèrie l’Ubuntu, seleccionant prèviament al menú de l’editor Visualització, Mode de ressaltat i Python 3, veurem que, a mesura que anem escrivint el programa, l’editor destacarà visualment en colors diferents el comentari, les funcions, les cadenes de text, etc, per millorar-ne la legibilitat, com es mostra a la imatge següent:
Un cop haguem desat el text en un fitxer a l’escriptori amb el nom CapacitatPot, podem anar directament al terminal i executar-lo de la manera següent:
Com podeu veure, Ubuntu entén i hi podem executar correctament el nostre programa CapacitatPot.
Oriol López
Comparteix-ho!
WhatsApp
Telegram
Twitter
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Quant a Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
‹ La diversitat del gènere Microcotyle, un cuc paràsit de les brànquies d’espàrids (Parasitologia mediterrània, 06/2020)
Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2020? ›
Tagged with: llenguatges de programació, Python, Python 3, Ubuntu
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Cercador
El més nou
‘Brachinecta ferox’ i ‘Branchinecta orientalis’: diferenciació pleistocènica i superposició holocènica de dos crustacis (Zoologia mediterrània, 47/2021)
50 coses que cal saber sobre física
Factors de risc de la síndrome de l’ull sec (Oftalmologia mediterrània, 46/2021)
Sis anys de dades de leishmaniosi cutània a Barcelona (Dermatologia mediterrània, 45/2021)
Un simbiont fixador de nitrogen en les arrels de posidònia (Ecologia mediterrània, 44/2021)
Subscripció
Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!
Adreça de Correu-e:
D'acord
RSS
© 2021 Des de la Mediterrània
↑
Bloc a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.795253 | curate | {"ca": 0.9536213468869124, "en": 0.020012706480304957, "oc": 0.0028589580686149934, "ar": 0.0003176620076238882, "es": 0.0025412960609911056, "gl": 0.011118170266836086, "pt": 0.006035578144853875, "an": 0.0022236340533672173, "fr": 0.0009529860228716646, "kk": 0.0003176620076238882} | https://desdelamediterrania.cat/2020/02/09/python-i-ubuntu/ |
macocu_ca_20230731_6_242549 | Esteu aquí
Davant l'alerta d'onada de calor, preneu precaucions
L'onada de calor començarà afectant les comarques de Ponent i a partir de dijous l'episodi d'altes temperatures s'accentuarà i la calor extrema afectarà de manera generalitzada a gairebé tot Catalunya, incloent la comarca del Baix Llobregat.
Davant l'onada de calor, Protecció Civil demana extremar les precaucions arreu i ofereix un seguit de consells per evitar que les altes temperatures afectin la nostra salut.
CONSELLS D'AUTOPROTECCIÓ DAVANT L'ONADA DE CALOR | 0.748104 | curate | {"es": 0.019083969465648856, "ca": 0.9809160305343512} | |
racoarticles_ca_20221005_0_32070 | El Narcís Oller i jo vam néixer al mateix poble, som, si fa o no fa, de la mateixa edat i, no obstant això, de petits no vam tenir gaire relació. Als anys que jo en podia ser alumne, l'Institut impartia el Batxillerat Laboral, i jo volia fer lletres, de manera que me'n vaig anar a estudiar a Tarragona. Acabats els estudis universitaris, calia buscar feina. Com que ja de jovenet tenia clar que volia treballar en el món de l'ensenyament secundari, vaig anar recorrent els instituts de l'àrea Tarragona-Valls-Reus i repartia personalment el meu humil currículum per veure què pescava. Era l'any 1978 i aleshores es feia així. Recordo perfectament l'entrevista que vaig tenir amb l'Octavi Roca, director del Narcís Oller en aquells anys, i de la plaça vacant de francès que hi havia al centre per al curs 1978-79, que probablement podria ocupar com a interí, si tenia la paciència d'esperar-me vuit o deu dies perquè em donés la resposta definitiva. Al•lucinant! Recordo també l'entrevista que vaig tenir l'endemà mateix amb en Jaume Aguadé, director del centre de formació professional, que fins al curs 1980-81 va compartir edifici amb el Narcís Oller, i de la vacant similar que m'oferia al seu centre, amb la lleugera diferència que el temps d'espera per a la resposta no era de dies. La tenia ja si deia que sí. Al•lucinant al quadrat, però amb el problema de decidir per quina de les dues optava. El motiu que em va fer decidir pel centre de l'Aguadé va ser la mitjana d'edat del conjunt de professors dels dos instituts. Al centre de formació professional hi havia molta gent jove, fins i tot algú que havia estudiat amb mi. Al centre de Batxillerat en aquell moment hi havia molts professors amb els quals em separava ben bé una generació. Així va ser com em vaig introduir en el món de l'FP entre els anys vuitanta i noranta i de la seva complexa problemàtica, que contrastava amb la imatge del BUP de l'època, que rebia un altre perfil d'alumnat, amb més nivell i, en general, més predisposat a estudiar. L'entorn era complicat, sobretot per a un professor de lletres, però l'ambient de treball era bo, així que m'hi vaig arromangar, i vull creure que, poc
PERTÀNYER AL NARCÍS OLLER
Rafel Cabré Rodon
o molt, hi vaig aprendre l'ofici. Va passar el temps i van venir els anys de la Logse, que ho va capgirar tot. El nou marc normatiu em donava la possibilitat de demanar un trasllat a qualsevol centre de secundària, ja que amb la nova llei els centres de Batxillerat i de formació professional s'havien unificat com a IES. Em vaig assabentar que la plaça de francès del Narcís Oller que m'havien ofert 16 anys enrere encara no tenia amo, hi vaig optar i vet aquí que des del curs 1994-95 en sóc, si parlem en termes administratius, el titular. Han passat gairebé 20 anys i si faig balanç de tot aquest temps en termes de satisfacció i d'enriquiment personal, he de dir que fins avui la meva experiència al Narcís com a docent -i també com a pare, ja que els meus dos fills hi van estudiar-m'ha aportat totes dues coses. També maldecaps, no cal enganyar-nos, perquè la feina és complicada amb tot l'entramat de relacions que comporta, però és precisament en aquest àmbit -el de les relacions-que hi he trobat el millor. El record d'alguns alumnes que m'ha passat per les classes, l'experiència de compartir esforç i il•lusió amb els companys per tal de planificar determinada activitat, les excursions al camp, els viatges a França… en resum, tot allò que em fa veure el Narcís Oller als seus 60 anys com una comunitat viva, vital, acollidora, amb capacitat per afrontar els difícils reptes de l'educació dels temps actuals, i a la qual m'alegro de pertànyer.
El professor Rafel Cabré amb un grup d'alumnes durant un intercanvi amb Metz. (R. Cabré) | 1 | perfect | {"ca": 0.9828510182207931, "en": 0.003215434083601286, "de": 0.00669882100750268, "fr": 0.007234726688102894} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_11642 | Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS, BENVINGUDES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
1 conjunt de dades trobat
Sistema City Anatomy: Structure Formats: CSV Etiquetes: r04 ruta
Filtrar resultats
Ruta R04: La Pastoreta
Itinerari circular de 2,5 km que recorre part de la façana sud-oest de la ciutat. Durada a peu aproximada de 35 minuts. | 0.729767 | curate | {"ca": 0.8510321740747628, "pt": 0.02659475543983634, "de": 0.007253115119955365, "es": 0.0230611865352427, "en": 0.08778129068253673, "bs": 0.0022317277292170355, "eb": 0.0014878184861446904, "fr": 0.0005579319323042589} | https://opendata.reus.cat/cps_dataset?res_format=CSV&city_anatomy_system=Structure&tags=r04&tags=ruta&_tags_limit=0 |
macocu_ca_20230731_4_264189 | Gossos tocarà en el concert de presentació del nou Parc del Secà a Manresa
El grup de música oferirà un concert gratuït després d’un any i mig el 4 de juny en la presentació en societat del Parc del Secà, un espai que el Consorci ha habilitat per a la ciutadania entorn del Parc ambiental, a Manresa, amb 3 itineraris diferents.
Imatge. Natxo Tarrés i Oriol Farré, de Gossos, al Parc del Secà. Consorci del Bages | 0.739166 | curate | {"ca": 0.9558823529411765, "it": 0.04411764705882353} | |
crawling-ib3_ca_20230205_0_23028 | Després de l’ambient bascós, la calitja i la calorada de diumenge i dilluns passat, aquesta setmana hem tengut un temps molt suau i agradable amb temperatures frenades, tant les mínimes com les màximes, i fins i tot alguns ruixats moderats que ahir deixaren 31 l/m2 a l’estació de Balearsmeteo de Can Pontico a Pollença.
Aquest cap de setmana continuarem amb la mateixa dinàmica, dorsal anticiclònica i temps d’estiu, però enfora de les grans calorades.
DIVENDRES:
Resta una mica de l’aire fred que ahir va incentivar les precipitacions localitzades a Mallorca i Menorca, i que avui, en menor mesura, encara pot fer créixer algunes ennigulades durant les hores centrals del dia i el capvespre, i deixar qualque ruixat aïllat tant a l’interior de Mallorca com a Menorca. Temperatures màximes de 30-32 ºC. Vent del sud-est a les Pitiüses, variable amb embat a Mallorca i de l’oest i nord-oest a Menorca. Precisament, és al nord de Menorca on tendrem una situació marítima més alterada, amb ones que poden superar l’1,5 m d’altura.
DISSABTE:
Temps assolellat amb alguns niguls d’evolució a l’interior de Mallorca i Menorca el migdia, que en principi no tendran suficient desenvolupament com per a deixar precipitacions. A Eivissa i Formentera dominarà el sol. Les temperatures no experimentaran gaires canvis, amb màximes que poden tocar els 30-33 ºC i mínimes fresquetes entre els 16 ºC i 20 ºC.
Pel que fa a la situació marítima, continuarem amb redols de maror i forta maror a la costa nord de Menorca amb ones que poden superar l’1,5-2 m d’altura, per mor del vent de component nord amb qualque cop moderat que pot fregar els 50 km/h. A la resta, vent fluix i variable a Mallorca i del sud-est a les Pitiüses.
DIUMENGE:
S’espera un cel poc ennigulat o serè durant bona part de la jornada, amb qualque petit nigul decoratiu a migdia. Temòmetre en lleuger ascens, tant la mínima com la màxima. La temperatura diürna pot quedar entre els 30-34 ºC. Continua el vent de l’oest, nord-oest a Menorca amb maror al nord de l’illa.
La setmana començarà amb la mateixa dinàmica: sol i temperatures en progressiu. | 1 | perfect | {"ca": 0.9678502879078695, "gl": 0.0047984644913627635, "en": 0.004318618042226488, "it": 0.01871401151631478, "de": 0.004318618042226488} | https://ib3.org/continuen-les-temperatures-suaus-aquest-cap-de-setmana |
mc4_ca_20230418_5_158122 | November 2011 | Daily PlebisciteDaily Plebiscite
HomeQui sóc?Alguns articles
Monthly Archives: November 2011 11/30/11
Repensant les fronteres (crítiques) de la nació: Flandes
Un dels temes principals de tot moviment nacional és la definició de les fronteres de la nació. Algunes en tenen de clarament fixades (Escòcia i, òbviament, Còrsega o les Fèroe en són bons exemples) mentre que d’altres no (el Kurdistan, per posar un cas).
Normalment, tenir un govern autònom ajuda a fixar les fronteres a llarg termini. Però quan mirem artefactes estatals complexos com Bèlgica, això no és tan clar. El sistema de capes belga fa que Brussel·les sigui una regió autònoma en algunes àrees del govern mentre que la vincula a l’anomenada Comunitat Flamenca en d’altres (principalment, lingüístiques i culturals). En cas de creació d’un Flandes independent, quina seria la posició de la capital de Bèlgica? Continue reading →
El règim iranià executa un activista kurd cinc anys després d'haver-lo detingut http://t.co/dSnkSkpxDD #Kurdistan #DDHH #Iran @KurdisCat Recent Posts La identitat nacional francesa, versió Finkielkraut
És possible ser bosnià-hercegovinià a Bòsnia i Hercegovina? Paradoxes del primer cens postconflicte
Catalunya, estat fallit com Somalilàndia? Quan les comparacions no són gaire afinades
Paraules, poders i xifres, o com el PSC s’oblida de la nació catalana a la Declaració de Granada
Més enllà d’Escòcia: el cas de Gal·les i Cornualla
Catalunya, País Valencià i Illes Balears
Somalilàndia
Tàtars de Crimea
teoria de les nacions | 0.769865 | curate | {"en": 0.06973684210526315, "pt": 0.017763157894736842, "ca": 0.9125} | http://www.dailyplebiscite.com/ca/2011/11/ |
mc4_ca_20230418_17_626558 | En defensa de la DUI - Racó Català
Jordi Miró 03.05.2017 05.00 h
El passat dissabte, 29 d'abril, es va fer a Granollers l'Assemblea General Ordinària de l'ANC. Una assemblea que ha servit per deixar clar els eixos de treball per als propers mesos i el compromís de l'organització més important de la societat civil catalana, amb més de vuitanta mil adherits, amb el suport incondicional a la proposta política favorable a la independència de Catalunya.
La ponència política, aprovada per unanimitat, dona ple suport al Govern en l'actual conjuntura d'imputacions i en la la convocatòria d'un referèndum d'independència vinculant, que es preveu a la tardor; i també, en cas que les pressions i prohibicions de l'Estat no permetin la celebració d'un referèndum d'independència amb garanties i amb pregunta binària de Sí o No, l'ANC ha decidit donar total suport a la Declaració Unilateral d'Independència i posterior ratificació via referendària.
També s'ha manifestat que s'utilitzaran de forma permanent les mobilitzacions en front les actuals i futures embranzides judicials, o de qualsevol altre ordre, contra els nostres representants polítics.
Ha estat una assemblea amb un pes polític com mai no hi havia hagut abans. D'una banda, la majoria de propostes es van aprovar pràcticament sense vots en contra, i a més, la proposta de suport al Govern i als encausats es va aprovar per unanimitat.
Cal destacar la presència de les primeres autoritats del país a l'acte, així com l'àmplia representació de la classe política de molts partits i entitats, especialment la molt ben rebuda presència de Javier Pacheco, nou Secretari General de CCOO.
S'ha palpat durant tota l'Assemblea la trascendència del moment politic que vivim i la voluntat explícita de tirar endavant el referèndum vinculant per part del Govern català amb el suport d'una àmplia majoria del poble. El President de la Generalitat de Catalunya ha estat molt clar i concret: ells són aquí per complir amb el seu mandat i el programa electoral pel qual van ser escollits, que no era altre que el de fer la independència de Catalunya. Evidentment, i no podia ser d'altra manera per qüestions òbvies, continuen oferint mà oberta a trobar una sortida acordada amb l'Estat, tot i deixar clar que no hi ha volta enrere.
Sembla que la proposta política de Declaració Unilateral d'Independència en cas que l'Estat espanyol barri el pas al referèndum d'independència, aprovada per unanimitat a l'Assemblea de l'ANC de Granollers, no ha agradat a tothom. Ja hi ha algunes veus en discòrdia.
Caldria potser que tots plegats comencéssim a assumir que si l'Estat impossibilita el referèndum, via judicial i repressiva (el delegat del Govern fanfarroneja dient que no creu que calgui "suspendre l'autonomia"), l'única via que ens queda als catalans és la Declaració d'Independència i posterior ratificació, via referèndum, un cop independents.
Les urnes van donar la majoria absoluta als partits que estan a favor de la independència, per tant, les urnes ja van decidir independència el passat 27S. No ens perdem ara, a l'hora de la veritat, per les branques!
fa 3 segons 38 respostes
fa 15 segons 6 respostes
fa 29 segons 105 respostes
fa 21 minuts 204 respostes
23.148 raconaires | 383 connectats (54 raconaires) | 0.857979 | curate | {"ca": 0.9756398396546407, "de": 0.008942337341967314, "fr": 0.015417823003391921} | https://www.racocatala.cat/opinio/article/41467/en-defensa-de-la-dui |
macocu_ca_20230731_7_175112 | Començament de curs 2012/2013
Hola amics!
Ja s’han acabat les vacances i ben aviat ens tornarem a veure, la setmana que ve, el dia 12 comença curs. | 0.632182 | curate | {"ca": 0.9241379310344827, "es": 0.07586206896551724} | |
mc4_ca_20230418_1_44033 | COMPANIA TELEFONICA NACIONAL DE ESPANA []
Incendio en la telefónica de Gracia: D. Fernando Sánchez-Contador [...] habla para los lectores de esta revista / texto y fotos
Alegrí Terradas, Rafael J.
En: Gracia : la revista del distrito. Barcelona, núm. 11 (noviembre-diciembre 1966), p. 24-25 : il.
Matèries: Incendis ; Edificis ; Empreses de serveis
La Companyia Telefònica mana més que l'Ajuntament
En: Barri : Coll Vallcarca. Barcelona, núm. 6 (1984) , p. 3 : il.
Carta de queixa de l'Associació de Veïns per una cabina de telèfon incrustada a les pedres de l'església de Mare de Déu del Coll.
Matèries: Associacions de veïns ; Telèfon
Telefònica, nova infraestructura per als propers 20 anys / J. Sardans
En: El Pou de la Gallina. Manresa. 1a època, Any III, núm. 21 (març 1989), p. 12-13
Matèries: Telèfon ; Innovació tecnològica | 0.457803 | curate | {"pt": 0.05036855036855037, "es": 0.36240786240786244, "ca": 0.5614250614250614, "fr": 0.025798525798525797} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=COMPANIA%20TELEFONICA%20NACIONAL%20DE%20ESPANA&indexSearch=MA |
mc4_ca_20230418_11_608824 | La mortalitat per càncer de mama cau un 2,6% cada any - Diari de Girona
El 2017 es van detectar uns 430 casos a Girona, cosa que representa el 28% dels nous diagnòstics en dones
alba carmona 20.10.2018 | 00:41
La mortalitat per càncer de mama cau un 2,6% cada any Diari de Girona
La mortalitat per càncer de mama es redueix un 2,6% cada any a Catalunya, segons les dades del Departament de Salut, que assenyala que actualment la supervivència als cinc anys de les dones diagnosticades és del 86,5%, una taxa similar a la dels països europeus amb millor supervivència.
Aquesta millora es deu a diversos factors, com el Circuit de diagnòstic ràpid, que facilita, davant la sospita d'un càncer de mama, l'accés al tractament o el seguiment de les unitats de consell genètic quan hi ha risc de patir un càncer hereditari, però n'hi ha dos especialment significatius. Per una banda, els avenços en el tractament de la malaltia, i per l'altra, el programa de cribratge de Salut, que l'any passat va permetre detectar precoçment 122 nous casos a les comarques gironines, segons les dades de la memòria de la regió sanitària de Girona del Servei Català de la Salut (CatSalut).
Durant l'any 2017 es van convidar més de 420.000 catalanes al programa de detecció precoç; com en els darrers anys, un 66% hi va participar, el que va permetre detectar més de 1.200 tumors, bona part dels quals en fases inicials, quan la probabilitat de curació és superior. A Girona, la participació al programa va ser del 64,3%, si bé hi ha variabilitat entre els territoris, d'entre un 60,2% i un 82,9%.
En total, l'any 2017 es van diagnosticar uns 430 casos nous de càncer de mama en dones a la demarcació i prop d'una desena en homes, segons les dades del Registre del Càncer a Girona (CanGir) de l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Amb aquestes xifres, el càncer de mama és el tumor més freqüent entre la població femenina, ja que representa el 28% de tots els tumors malignes detectats en dones, tant a Girona com al conjunt de Catalunya.
L'any 2017 es van diagnosticar a Catalunya 4.516 casos de càncer de mama i va causar la mort a 979 dones, una vuitantena de les quals a Girona.
El 22,6% de les dones diagnosticades són més grans de 74 anys, una proporció que, segons Salut, l'any 2025 creixerà fins al 23,7% per l'augment a la població de dones d'aquesta franja d'edat.
Visibilització dels homes afectats i moda solidària a Girona. Comarques | 0.848939 | curate | {"ca": 0.983395599833956, "de": 0.012868410128684102, "fr": 0.0037359900373599006} | https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/10/20/mortalitat-cancer-mama-cau-2/941314.html |
oscar-2201_ca_20230904_5_186584 | A través del espejo reuneix més de tres-cents autoretrats anònims procedents de la Xarxa, recopilats i editats per Joan Fontcuberta i Joaquín Gallego.
El mirall i la càmera fotogràfica, mitjançant els quals sembla obrar-se el «miracle» de la visió unificada del fotògraf i el seu retrat, posseeixen en aquesta variada mostra de fotografies una funció doble que possibilita l’autorepresentació i, alhora, la difusió pública d’imatges personals a través d’Internet. Autoretrats individuals, en parella o en grup, realitzats en espais públics o privats, amb càmeres fotogràfiques o telèfons mòbils que capten diferents situacions, gestos i poses en les quals el fotògraf desitja retratar-se, donen bon compte de l’extensió social de la iconofilia en una època en què l’exhibició de l’íntim sembla haver-se convertit en l’expressió comuna de la subjectivitat. Accessibles a qualsevol i dirigides a la mirada potencial del «altre» de la Xarxa, es reprodueixen aquí seguint el flux anònim de la seva circulació en Internet, en sèries aleatòries que semblen funcionar per acumulació, però l’efecte de la qual és l’anul·lació o desaparició de l’íntim en nom de la dimensió espectacular en què es promou la seva visibilitat.
Els textos publicats al costat d’aquestes fotografies plantegen diferents claus interpretatives des de les quals abordar una reflexió, al fil d’aquestes imatges, sobre les maneres de representació de la subjectivitat i la intimitat. Així, Joan Fontcuberta, en el seu assaig fundacional «La danza de los espejos (identidad y flujos fotográficos en internet)», instaura un nou estadi en la interpretació de la història de la fotografia, assenyalant en aquest fenomen antropològic i visual sense precedents un abans i un després dins del seu transcurs històric.
PrevLo visible y lo invisible en la imagen fotográfica
El origen de la obra de arteNext
Relacionados
Productes relacionats
Exhaurit
FOTOLIBRO
La tienda predilecta – Diran Sirinian
25.00€
Exhaurit
FOTOLIBRO
Meninas do rio – Ana Stewart
30.00€
FOTOLIBRO
Noite afora – Betina Samaia
40.00€
CATÁLOGO
Seqüències 2006-2009 – Joaquim Chancho
15.00€
CATÁLOGO
Relat cartogràfic – Carles Fontserè
15.00€
About
Contacte
Equip
Patrocinadors
Legal
Política de cookies
Condicions generals
Instagram
Facebook
Youtube
Twitter
Envelope
Newsletter
© artslibris 2021
web by phstudio
<# } #> <# if( !data.srcset ){ #>
<# } #>
Suscríbete al newsletter ArtsLibris
SUSCRIBIR
ArtsLibris in English
will be available shortly
Els continguts de ArtsLibris en català estaran disponibles en breu
Utilizamos cookies propias y de terceros para analizar el uso que haces de nuestro sitio web. Puedes autorizar el uso de todas las cookies pulsando el botón «Aceptar» o obtener más información sobre cómo configurarlas, o rechazar su uso. | 0.588843 | curate | {"ca": 0.7372663979479663, "es": 0.12238915353609381, "en": 0.07255404910223526, "fr": 0.013924514474166361, "pt": 0.02015390252839868, "gl": 0.002565042139978014, "de": 0.003664345914254306, "hy": 0.012092341517039208, "ja": 0.002565042139978014, "id": 0.01282521069989007} | https://artslibris.cat/ca/tienda/fotolibro-ca/a-traves-del-espejo/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_850149 | Primers minuts de debat: Montilla agressiu, Mas es defensa, Herrera exposa el seu programa i prou, la Camacho revindica el que va fer el PP i ataca el Montilla, Puigcercós parla de dèficit fiscal i ataca el PP, el Rivera fa la seva demagògia fàcil. Sembla que ja d'entrada tots estan més guerrillers que en altres debats. Per cert, que lletja la corbata d'en Mas, i la d'en Montilla sembla un llençol, li queda fatal.
En Monti no se sí és una mena d'alienigena, retardat o és un paio que s'ha il.luminat amb la Virgen del Rocío... Arriba a fer llàstima i tot...
A mi el que em fot llàstima és que aquest home sigui el president de la Generalitat... | 0.818974 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_42885 | Prestació periòdica, de naturalesa econòmica i/o prestació professional, dirigida a les unitats de convivència en situació d'exclusió social o de risc d'exclusió social el nivell de recursos econòmics de les quals no arribe a l'import corresponent de la renda de garantia d'ingressos mínims, de manera que resulta insuficient per a atendre les despeses associades a les necessitats bàsiques de la vida diària.
La prestació professional és el conjunt d'intervencions dirigides a la prevenció, rehabilitació, diagnòstic, atenció en les situacions de necessitat social o laboral, de promoció de l'autonomia i la inclusió social de la ciutadania, així com l'atenció sociosanitària i socioeducativa.
La renda de garantia té caràcter subsidiari de les prestacions econòmiques vigents i previstes en la resta de sistemes de protecció social, tant estatals com autonòmics, a les quals puguen tindre dret la o les persones destinatàries, i es constitueixen com a últim recurs de protecció social al qual poder accedir.
Per tant, els titulars i sol·licitants, en qualsevol moment de la tramitació, estan obligats a reclamar els drets econòmics als quals puguen tindre accés, és a dir, a sol·licitar l'ingrés mínim vital.
Una vegada resolta l'RVI, es descomptarà la quantia de l'IMV a la quantia corresponent d'RVI.
En els casos en què la diferència entre les dues prestacions siga zero, es podrà mantindre la prestació professional si així ho vol algun membre de la unitat de convivència, llevat que se sol·licite l'extinció d'expedient d'RVI.
En tot cas, la persona titular de la prestació adquirirà el compromís d'afavorir l'accés als drets socials bàsics a les persones destinatàries que formen part de la unitat de convivència i a garantir l'accés a programes personalitzats d'inclusió en cas que les persones beneficiàries tinguen xiquets o xiquetes a càrrec, tenint en compte l'interés superior del menor i adaptant-se a les necessitats dels col·lectius més vulnerables.
Inici
Qui pot sol·licitar-ho?
Interessats/Sol·licitants
Amb caràcter general, tindran dret a la renda de garantia d'ingressos mínims les persones que complisquen els requisits d'accés establits en la llei.
Tindre complits 25 anys en la data de presentació de la sol·licitud.
També podran ser titulars les persones menors de 25 anys que reunisquen la resta dels requisits anteriors i es troben en alguna de les situacions següents:
1. Ser major d'edat i haver estat en situació d'alta en qualsevol dels règims que integren el sistema de la Seguretat Social durant almenys un any abans de la sol·licitud de la renda valenciana d'inclusió, sempre que s'acredite haver tingut anteriorment a la sol·licitud una llar independent de la família d'origen.
2. Ser major d'edat i haver estat subjecte, com a mínim 12 mesos dels dos anys anteriors a la majoria d'edat, a una mesura administrativa de protecció de menors, o haver estat en un centre socioeducatiu per al compliment de mesures judicials.
3. Ser major d'edat i trobar-se en situació de dependència o diversitat funcional.
4. Tindre 16 anys o més i tindre al seu càrrec persones amb diversitat funcional, en situació de dependència o menors d'edat; ser víctima d'explotació sexual o tracta, o víctima de violència de gènere o intrafamiliar.
5. Tindre 16 anys o més i haver participat en programes de preparació per a la vida independent de les persones menors d'edat, com a mínim 12 mesos en els dos últims anys anteriors a la sol·licitud, d'acord amb el que estableix l'article 22 bis de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor.
6. Tindre entre 18 i 24 anys, les dues edats incloses, i estar en situació d'orfandat.
No podran accedir a la renda valenciana d'inclusió les persones que concórreguen en alguna de les circumstàncies següents:
a) Quan un dels membres de la unitat de convivència tinga dret legalment a percebre una pensió compensatòria o alimentària i no la reba, sense haver fet ús del seu dret a percebre-la, o renuncie voluntàriament a percebre-la, excepte quan el titular de la renda valenciana d'inclusió acredite ser víctima de violència de gènere, o es trobe en altres supòsits excepcionals que justifiquen no fer ús o la renúncia del dret esmentat segons es determine reglamentàriament.
b) La renúncia de drets o la falta de sol·licitud de les prestacions econòmiques públiques a les quals tinga dret qualsevol membre de la unitat de convivència tant en el moment de la sol·licitud com en el temps de vigència de la percepció de la renda valenciana d'inclusió.
Requeriments
Amb caràcter general, tindran dret a la renda valenciana d'inclusió les persones que complisquen els requisits següents:
a) Estar empadronat o tindre la residència efectiva durant una suma mínima de 12 mesos, de manera continuada, en qualsevol municipi o municipis de la Comunitat Valenciana, immediatament anteriors a la data de sol·licitud.
També compleix aquest requisit la persona que haja estat empadronada o haja tingut residència efectiva un total de 5 anys, de manera continuada o interrompuda, dels 10 immediatament anteriors a la sol·licitud.
En el cas de persones refugiades, asilades i les víctimes de violència de gènere o d'explotació sexual o tràfic d'éssers humans, no s'exigirà el temps mínim de residència.
A l'efecte d'acreditar la residència efectiva, es considerarà tindre assignada assistència mèdica o estar inscrit com a demandant d'ocupació o tindre descendents escolaritzats o altres supòsits que es consideren reglamentàriament.
b) No disposar de recursos econòmics o, en cas de disposar-ne d'algun, que aquests siguen inferiors a la quantia mensual de la modalitat de renda valenciana d'inclusió que poguera correspondre al titular o la unitat de convivència.
c) No disposar de béns mobles o immobles, diferents als de l'habitatge habitual, sobre els quals es posseïsca un dret de propietat, possessió, usdefruit o qualsevol altre que, per les característiques que té, la valoració, la possibilitat d'explotació o venda, indique l'existència de mitjans suficients i superiors a l'import de la renda valenciana d'inclusió, d'acord amb la seua modalitat i la unitat de convivència, de la manera que es determinarà reglamentàriament. Quedaran exceptuats d'aquesta prohibició els que formen part d'un patrimoni especialment protegit de les persones amb discapacitat, constituït d'acord amb el que s'estableix la normativa específica.
d) No ocupar una plaça en un centre d'atenció residencial amb caràcter permanent.
En els casos en què per informe social s'acredite que les persones interessades deixaran de ser usuàries d'aquests recursos, podran sol·licitar la modalitat de prestació que corresponga amb una antelació de 4 mesos a la finalització de la seua estada, de manera que la resolució i els efectes econòmics tindran vigor a partir del primer dia del mes següent a la data en què es produïsca la seua eixida del recurs de què es tracte.
Amb caràcter excepcional, i sempre que així es justifique expressament en l'informe social que a aquest efecte elaboren els i les treballadores socials dels serveis socials d'entitats locals, podran ser persones destinatàries de la renda valenciana d'inclusió les persones que, encara que no complisquen els requisits establits, concórreguen en circumstàncies extraordinàries que les faça considerar en situació d'especial vulnerabilitat, d'acord amb el que s'establisca reglamentàriament.
Inici
Quantia de l'ajuda / Procediment de pagament
Per a la renda de garantia d'ingressos mínims, el mòdul garantit es definirà com a percentatges de l'SMI vigent en 2019 actualitzat amb l'índex de preus de consum (IPC) (sempre que l'IPC no siga a la baixa i que, una vegada acumulat no supere l'SMI vigent) calculat en dotze mensualitats, per a la unitat de convivència, d'acord amb el nombre de membres en els termes següents:
a) Una persona: 35 % de l'SMI.
b) Dues persones: 42 % de l'SMI.
c) Tres persones: 45 % de l'SMI.
d) Quatre persones: 47 % de l'SMI.
e) Cinc persones: 51 % de l'SMI.
f) Sis o més persones: 55 % de l'SMI.
g) A partir de 7 persones: 60 € per cada membre més
Per a la fixació de la quantia de la prestació de la renda valenciana d'inclusió aplicable a cada unitat de convivència, es tindrà en compte la persona titular i tots els altres membres de la seua unitat de convivència. Per a determinar els recursos econòmics disponibles de la unitat de convivència, es tindran en compte els rendiments de tots els seus membres.
La quantia mensual de la prestació garantida aplicable a cada unitat de convivència estarà determinada per la diferència entre la quantia màxima de la renda de garantia d'ingressos mínims i la unitat de convivència i els recursos econòmics disponibles de la unitat de convivència, i s'establirà un mínim de 50 euros mensuals sempre que els recursos econòmics no superen l'import màxim de la renda valenciana d'inclusió.
De l'import de la prestació que corresponga, calculada d'acord amb el que s'estableix en els apartats anteriors, s'ha de deduir qualsevol tipus d'ingrés del qual dispose la persona titular i qualsevol membre de la unitat de convivència, inclòs el rendiment que s'atribuïsca als immobles, en còmput anual, sempre que no es tracte de l'habitatge habitual. A l'efecte d'aquesta llei, serà rendiment dels immobles esmentats el 2 % del seu valor cadastral.
No obstant el que disposa l'apartat anterior, no es computaran les prestacions que s'establisquen reglamentàriament.
Amb caràcter excepcional i a l'efecte del càlcul de la quantia que cal percebre en concepte de renda valenciana d'inclusió, en els termes que s'establisquen reglamentàriament, no es computaran com a recursos econòmics de la unitat de convivència les quantitats que, una vegada concedida la prestació, puguen percebre's mensualment durant el termini màxim de tres mesos per qualsevol membre de la unitat de convivència en concepte de rendes procedents del treball, sempre que aquestes siguen inferiors en còmput mensual a l'SMI vigent calculat en dotze mensualitats. No seran aplicables a aquests supòsits les regles de modificació i suspensió de la prestació establides en el títol IV de la llei.
Serà requisit indispensable que les persones destinatàries de la renda valenciana d'inclusió comuniquen a l'entitat local corresponent l'inici i la finalització de l'activitat laboral a què es refereixen els paràgrafs anteriors, en el termini màxim de quinze dies des de l'inici o fi d'aquesta.
Inici
Quan s'ha de sol·licitar?
Termini de presentació
Tot l'any
Sol·licitud anticipada
En els casos en què no es complisquen tots els requisits per a poder ser persona titular d'RVI, però hi haja una data objectiva i coneguda en la qual els compliran, es podrà presentar la sol·licitud dins dels sis mesos anteriors a la data prevista del compliment dels requisits en aquests casos:
a) Complir l'edat mínima en el supòsit que corresponga a la persona dels que recull l'art. 13.2 de la llei.
b) Quan es deixe d'ocupar una plaça residencial en algun recurs compatible dels que s'indiquen en l'art. 13.1.d.
c) Quan siga coneguda la data de finalització d'una prestació incompatible amb la renda valenciana d'inclusió.
d) Circumstàncies excepcionals de situació d'especial vulnerabilitat amb informe social.
Inici
On s'ha d'anar?
Presencial
Les persones interessades han de presentar la sol·licitud preferentment en el registre oficial de l'ajuntament del domicili on tinga la seua residència efectiva la persona sol·licitant. Així mateix, també es podrà presentar en els registres oficials de la Generalitat i per mitjà de qualsevol de les modalitats previstes en l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment comú de les administracions públiques.
Per internet
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic:
https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html?tramite=DGM_GEN&version=4&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=19154
Inici
Què s'ha de presentar?
La sol·licitud, degudament omplida i signada, ha d'anar acompanyada de la següent documentació original o fotocòpia.
- Fotocòpia DNI/NIE.
- Fotocòpia SIP.
-Justificant de sol·licitud o resolució de l'ingrés mínim vital.
- Si el sol·licitant viu a soles: fe d'estat (emesa pel Registre Civil) o declaració responsable.
- Acreditació REPRESENTACIÓ, si escau.
- MODEL DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA (és necessari que la persona sol·licitant siga titular del compte).
- Certificat d'empadronament històric de la persona titular i dels membres de la unitat de convivència que acredite de manera continuada els 12 mesos anteriors a la data de la sol·licitud de residència efectiva en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana.
- En cas de no complir els 12 mesos anteriors a la data de sol·licitud, cal aportar certificats de tots els municipis de la Comunitat Valenciana en els quals haja residit fins a complir un total de 5 anys de manera continuada o interrompuda en els 10 immediatament anteriors a la data de la sol·licitud. En aquest cas, serà obligatori tindre la residència efectiva els últims sis mesos anteriors a la sol·licitud, tant de la persona titular com de tots els membres de la unitat de convivència.
- Còpia del llibre de família o, en cas de persones a soles, declaració jurada relativa a l'estat civil.
- En el cas de parelles de fet, certificació del registre de parelles de fet o, en defecte d'això, declaració responsable de la parella.
- Acreditació d'INGRESSOS:
- Certificat bancari o document acreditatiu de l'estat actual de tots els comptes dels quals siguen titulars el sol·licitant i les altres persones de la unitat de convivència.
- Ingressos de treball: 3 últimes nòmines o última declaració trimestral d'IRPF (en el cas d'autònoms) amb el rebut bancari de la liquidació de cotitzacions en què conste la base de cotització a la Seguretat Social.
- Justificant bancari en el cas que el sol·licitant o alguna persona de la unitat de convivència reba pensió de l'estranger.
No serà necessari aportar la informació que estiga en poder de l'Administració i es puga consultar telemàticament sempre que s'autoritze per a fer-ho.
En cas de no poder presentar la documentació que no puga comprovar l'Administració i no estiga en el poder del / de la sol·licitant, aquest/a podrà realitzar una declaració responsable amb el compromís d'aportar aquesta documentació abans que l'Administració local emeta l'informe proposta en el termini de 10 dies una vegada requerit.
I, en funció de les diferents situacions:
- Documentació acreditativa de la representació.
- Document que acredite la guàrdia, custòdia o tutela de qualsevol persona de la unitat de convivència.
- Documentació acreditativa de la convivència sobrevinguda, si és el cas.
- En cas de nul·litat, separació o divorci: resolució judicial, conveni regulador i justificant de la pensió compensatòria i/o alimentària percebuda o abonada. En cas d'impagament, denúncia o reclamació judicial.
- En cas de separació de fet, inici dels tràmits de separació presentats davant del jutjat.
- En cas d'abandó de la llar: denúncia d'abandó de llar presentada davant del jutjat, juntament amb la demanda de separació.
- En cas de residir en habitatge hipotecat: contracte de préstec hipotecari i 6 últims rebuts abonats, no és necessària per a les persones que perceben pensions no contributives.
- En cas de residència en habitatge arrendat: fotocòpia del contracte d'arrendament, així com els rebuts bancaris acreditatius del pagament dels últims tres mesos.
- Condició víctima de violència: fotocòpia de l'ordre de protecció en vigor o sentència resolutòria o informe de l'òrgan autonòmic competent en la matèria.
- Estrangers refugiats: Document d'identitat i la sol·licitud d'asil en tràmit o amb autorització d'estada per raons humanitàries o certificat de la Subdelegació del Govern i/o el Ministeri de l'Interior que acredite aquestes circumstàncies, tant del titular com de tots els membres de la unitat de convivència.
- Apàtrides: Targeta acreditativa de l'organisme corresponent.
- En el cas que el cònjuge residisca a l'estranger, certificat de residència emés pel país (es podrà sol·licitar en el consolat del país corresponent).
- En cas de privació de llibertat de la persona titular: informe del centre penitenciari on estiga ingressat i en el qual conste la data d'ingrés.
ALTRES DOCUMENTS: Qualsevol altre document que el sol·licitant considere oportú incorporar a l'expedient.
- En cas que el sol·licitant o algun membre de la unitat econòmica de convivència tinguera reconeguda la Llei de dependència, ha d'aportar una fotocòpia de la resolució d'aquesta.
- En cas que el sol·licitant o algun membre de la unitat econòmica de convivència tinga reconeguda una qualificació de minusvalidesa igual o superior al 33 %, ha d'aportar una fotocòpia de la resolució d'aquesta.
- Destinataris inscrits com a parella de fet: Certificat d'aquesta situació expedit per l'organisme competent. Si no hi haguera inscripció registral, declaració responsable dels dos membres de la parella.
Impresos associats
SOL·LICITUD RENDA VALENCIANA D'INCLUSIÓ
DOCUMENTACIÓ A PRESENTAR AMB LA SOL·LICITUD
COMUNICACIÓ DE VARIACIONS RENDA VALENCIA D'INCLUSIÓ
SOL·LICITUD DE COMPLEMENT PER A TITULARS DE RENDA VALENCIANA D'INCLUSIÓ QUE RESIDEIXEN EN UN HABITATGE LLOGAT
SOL·LICITUD DE COMPLEMENT DE QUOTA HIPOTECÀRIA PER A TITULARS DE RENDA VALENCIANA D'INCLUSIÓ
MODEL DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
Inici
Com sol·licitar-ho?
Passos
La instrucció de l'expedient de la renda de garantia d'ingressos mínims l'efectuarà el servei corresponent de l'administració local, que elevarà l'informe-proposta de resolució a l'òrgan competent de l'entitat local.
L'informe-proposta de resolució de la renda de garantia d'ingressos mínims serà remesa a la direcció generall de la conselleria que tinga competència en matèria de renda valenciana d'inclusió, en el termini de tres mesos des de l'entrada de la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació necessària, en el registre de l'administració local corresponent.
La direcció general de la conselleria competent en matèria de renda valenciana d'inclusió resoldrà sobre la concessió de la renda de garantia d'ingressos mínims.
Recursos que procedixen contra la resolució
S'hi podrà interposar un recurs d'alçada en el termini d'un mes, si l'acte és exprés. Si no ho és, es podrà interposar un recurs d'alçada en qualsevol moment a partir de l'endemà del dia en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu. Transcorregut aquest termini sense que s'hi haja interposat el recurs, la resolució expressa serà ferma a tots els efectes.
El termini màxim per a dictar i notificar la resolució és de tres mesos. Transcorregut aquest termini sense resolució, es podrà entendre desestimat el recurs.
Inici
Com es tramita telemàticament?
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic:
https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html?tramite=DGM_GEN&version=4&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=19154
Inici
Informació complementària
Les resolucions de garantia d'ingressos mínims tindran una vigència de tres anys des de la data de la resolució, transcorreguts els quals cal procedir a la renovació, en els termes establits en la llei.
Complements a la renda valenciana d'inclusió
1. La condició de persona destinatària de la renda valenciana d'inclusió constituirà un supòsit de valoració específic que cal tindre en compte en l'accés als següents recursos, d'acord amb el que dispose sobre aquest tema la normativa sectorial:
a) Ajudes econòmiques d'emergència social i les que fomenten el desenvolupament o autonomia personal i l'accessibilitat tant de persones amb diversitat funcional com majors.
b) Habitatge social en règim de tinença o lloguer.
c) Obtenció de plaça en escola infantil pública.
d) Obtenció de plaça en centres educatius en qualsevol etapa educativa i de formació reglada, així com en els cursos preparatoris per a l'accés als cicles formatius de qualsevol nivell del sistema educatiu.
e) Obtenció de plaça d'oci educatiu inclusiu.
2. Les persones destinatàries de la renda valenciana d'inclusió tindran garantit l'accés directe com a beneficiàries, en els termes que establisca la normativa autonòmica i municipal en la matèria que es desplegaran reglamentàriament:
a) A les beques d'educació infantil des del primer cicle de 0 a 3 anys en centres sostinguts amb fons públics.
b) A les ajudes de llibres de text i material curricular en totes les etapes de l'educació obligatòria.
c) A les beques de menjador escolar per a alumnes d'Educació Infantil de segon cicle, de 0 a 3 anys, de la xarxa pública i d'educació obligatòria, escolaritzats en centres que disposen del servei de menjador escolar.
d) A les despeses derivades de la matrícula d'Educació Secundària i Formació Professional, i ajudes la concessió de les quals corresponga a la Generalitat.
e) A les beques de despeses de matrícula i ajudes per a la realització d'estudis universitaris la concessió de les quals corresponga a la Generalitat.
f) Als programes i les accions d'orientació, formació i ocupació propis dels serveis públics d'ocupació i formació.
g) A la sanitat universal i a la prestació farmacèutica i ortoprotètica, mitjançant l'adaptació de mesures, per part de la conselleria competent en sanitat, que eliminen els obstacles en l'accés al tractament mèdic i al restabliment de la salut.
h) Als programes preventius i de promoció de la salut del sistema valencià de salut amb perspectiva d'equitat, que afavorisquen la participació de les persones titulars i beneficiàries de la renda valenciana d'inclusió.
i) Al carnet Jove.
3. En els termes que s'establisquen reglamentàriament, les quantitats percebudes en concepte de renda valenciana d'inclusió es podran incrementar fins al 25 % de l'import reconegut per a aquestes prestacions per a sufragar les despeses derivades del lloguer o del pagament de quota hipotecària de l'habitatge habitual de la persona titular de l'habitatge i per a garantir el seu accés als subministraments energètics bàsics, sempre que cap persona beneficiària reba cap quantia pel mateix concepte procedent de qualsevol administració.
Obligacions
Les persones titulars de la renda de garantia d'ingressos mínims assumiran les obligacions següents:
a) Destinar la quantia econòmica de la prestació a la finalitat per a la qual s'ha atorgat.
b) Comunicar, en el termini màxim de 20 dies hàbils, els fets sobrevinguts que, de conformitat amb el que disposa la llei, puguen donar lloc a la modificació, suspensió o extinció del dret a la prestació.
c) Reclamar, durant tot el període de duració de la prestació, qualsevol dret econòmic, incloent-hi l'ingrés mínim vital o qualsevol prestació de garantia de mínims de caràcter estatal que puga substituir-la, que els puga correspondre a qualsevol membre de la unitat de convivència per qualsevol títol i exercitar les accions corresponents per a fer-ho efectiu.
d) Mantindre l'empadronament i la residència efectiva a la Comunitat Valenciana durant tot el període de percepció de la prestació.
e) Comunicar, en el termini de 20 dies hàbils, qualsevol canvi relatiu al domicili habitual de la unitat de convivència o el canvi del domicili facilitat a l'efecte de notificacions als serveis socials d'entitats locals i, si és el cas, als serveis públics d'ocupació.
f) Reintegrar l'import de les prestacions indegudament percebudes o percebudes en quantia indeguda.
g) Comparéixer i atendre els requeriments de l'Administració i col·laborar amb les actuacions de comprovació, seguiment, revisió i modificació que aquesta duga a terme.
h) Les persones titulars de la renda valenciana d'inclusió que no disposen de número d'identificació fiscal han de sol·licitar-lo, en el moment en què tinguen la notificació de la resolució per a acomplir el que recull l'article 20 del Reglament general d'actuacions i els procediments d'aplicació dels tributs aprovats en R. Decret 1065/2007, de 27 de juliol.
i) Aportar al procediment administratiu les dades i els documents que li requerisca l'Administració pública d'acord amb el que disposa la normativa.
Les persones destinatàries de la modalitat de la renda de garantia d'ingressos mínims han de sol·licitar el canvi a modalitat de renda de garantia d'inclusió social en el cas en què a la unitat de convivència s'incorporara alguna persona menor d'edat.
Enllaços
El tràmit per a donar d'alta un nou compte bancari, modificar-la o donar-la de baixa es pot realitzar telemàticament, consulte: PROPER. Procediment per a tramitar les altes, modificacions i baixes de les domiciliacions bancàries (Domiciliació bancària). Tràmit automatitzat:
Inici
Fonts jurídiques i/o documentals
Normativa
- LLEI 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d'inclusió (DOGV núm. 8196, de 22/12/2017).
- LLEI 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat.
- Llei 9/2019, de 23 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat (DOGV núm. 8707 de 30.12.2019)
- DECRET LLEI 4/2020, de 17 d'abril, del Consell, de mesures extraordinàries de gestió economicofinancera per a fer front a la crisi produïda per la Covid-19 (DOGV núm. 8794 de 21.04.2020)
- DECRET LLEI 7/2020, de 26 de juny, del Consell, de modificació de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d'inclusió. (DOGV 8846 / 30.06.2020)
- DECRET 60/2018, d'11 de maig, del Consell, pel qual es desplega la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d'inclusió. (DOGV núm. 8310, de 05/06/2018).
Llista de normativa
Vegeu Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d'inclusió.
VEGEU el Decret 60/2018, d'11 de maig, del Consell, pel qual es desplega la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d'inclusió.
Vegeu Decret Llei 7/2020, de 26 de juny, del Consell, de modificació de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d'inclusió.
Inici
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. | 0.729378 | curate | {"ca": 0.9802139037433155, "cs": 0.0006875477463712758, "en": 0.0007257448433919022, "es": 0.016997708174178762, "tr": 0.0004583651642475172, "de": 0.0009167303284950344} | https://www.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=19154 |
mc4_ca_20230418_3_55108 | Les Universitats i la seva història. Algunes reflexions | Alabrús Iglesias | SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
Pàgina inicial > Vol. 15 (2020) > Alabrús Iglesias
DOI: https://doi.org/10.7203/scripta.15.17562
Les Universitats i la seva història. Algunes reflexions
Resum: En aquest article es fa un estat de la qüestió sobre la història de la Universitats amb un estudi comparatiu de les Universitats de la Corona d’Aragó i, en particular, de les catalanes, amb les Universitats castellanes. S’examina la problemàtica institucional amb les tensions entre l’Església, la Monarquia i els Municipis pel control universitari, la població estudiantil, l’oferta cultural, en les diverses Facultats, l’estructura econòmica, la càrrega docent i la presumpta «revolució educativa» des de la segona meitat de segle xvi. S’analitza, d’altra banda, el període de la decadència final de les Universitats catalanes i la significació de Cervera amb el debat entre jesuïtes i dominics al voltant de la Universitat creada per Felip V i el paper de centres culturals alternatius com l’Acadèmia de Sant Tomàs o l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Paraules clau: Història de les Universitats, problemàtica institucional, càrrega docent, revolució educativa segle xvi, Cervera al segle XVIII
Abstract: This article presents a state of the art on the history of Universities with a comparative study of the Universities of the Crown of Aragon and particularly of the Universities of the Crown of Aragon.The institutional problem is examined with the tensions between the Church, the Monarchy and the Municipalities by the university control, the student population, the cultural supply, in the diverse Faculties, the economic structure, the teaching load and the alleged «revolution educational» of the second half of the 16th century. It also analyses the period of the final decay of the Catalan Universities and the significance of Cervera with the debate between Jesuits and Dominicans around the University, create by Philip V, and the role of alternative cultural centres such as the one. Academia de Sant Tomàs or the Academy of Good Letters of Barcelona.
Keywords: History of universities, institutional problems, teaching load, educational revolution sixteenth century, Cervera in the 18th century | 0.583191 | curate | {"ca": 0.533275713050994, "es": 0.03975799481417459, "en": 0.42696629213483145} | https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/17562 |
macocu_ca_20230731_10_349192 | Llensa accepta fer la nova llista de CDC a Santa Cristina
Segons Informa El Punt Avui La direcció comarcal de Convergència al Baix Empordà i la presidenta del partit a Santa Cristina van encarregar dilluns a l’alcalde, Josep Llensa, que prepari la nova candidatura per als comicis municipals del maig vinent. La tria va rebre el vistiplau majoritari de l’assemblea cristinenca de CDC, tot i que Llensa –que ha acceptat l’oferta– s’ha reservat el dret de renunciar-hi finalment passat un període de 15 dies.
Entre els arguments dels responsables comarcals, defensats pel president, Joan Català, el partit valora la feina del govern de Llensa en un mandat de crisi econòmica, en minoria al ple i amb tibantors dins del mateix grup de CiU. Pocs mesos després dels comicis del 2011, el número dos, Salvador Ribot, va abandonar la disciplina de la federació. I durant la resta del mandat hi ha hagut altres episodis de discrepàncies entre Llensa i edils del grup, que en algun cas han acabat votant en sentit contrari al proposat per l’alcalde.
Les condicions de Llensa
L’alcalde ha posat, a més del període de 15 dies per veure si la relació entre CDC i UDC supera la jornada del 9-N, “llibertat total” per confeccionar una llista de la seva confiança, “sense persones que se’n desmarquin”. Llensa no aclareix si comptarà amb el socialcristià Jordi Oriol, que tot i haver-se mostrat crític, fa un mes va ser proclamat candidat d’UDC.
Entre els reptes per fer una llista amb garanties “per aspirar a la majoria absoluta o obtenir un triomf clar”, l’alcaldable situa el d’engrescar gent jove, un dels objectius que s’havia fixat la direcció local a principis d’any fins i tot per succeir Llensa, que s’havia compromès d’inici només fins al final del mandat.
L’encaix difícil d’Oriol com a cap de llista i amb Llensa
La direcció d’Unió Democràtica al Baix Empordà va confiar en el tinent d’alcalde Jordi Oriol el primer lloc dels socialcristians en la pròxima llista a finals de setembre, després que l’edil s’hagués presentat públicament per rellevar Llensa com a alcaldable. La jugada, d’una banda, va servir per avançar-se a CDC, però no va fer moure els pactes entre els dos partits sobre les sigles que lideren la candidatura a cada municipi. Santa Cristina, de sempre, ha tingut alcaldable convergent.
Fonts pròximes a la direcció comarcal de Convergència han admès que no podien prescindir de Llensa sent l’alcalde, el candidat més votat el 2011 i amb predisposició per continuar. En aquest context, i si tant CDC com UDC mantenen la federació després del 9-N i volen evitar llistes separades l’any vinent a Santa Cristina, l’advertiment de Llensa que vol “llibertat total” no és gratuït. Caldrà deixar passar uns dies per veure si el número 1 d’UDC hi encaixa. | 0.876064 | curate | {"ca": 0.9912568306010929, "es": 0.008743169398907104} | |
mc4_ca_20230418_9_370146 | Arxiu TVE Catalunya - Lletres catalanes - Josafat - RTVE.es
13 des. 1976
Josafat és un pages amb vocació de sant, i fa de campaner a la Catedral de santa Maria. Constantment, Josafat se sent constantment tormentat per la temptació de la carn, i es debat continuament entre les coses que més estima: el cel i les dones. L'obra original és de Prudenci Bertrana Aquesta producció de TVE Catalunya va ser dirigida per Mercé Vilaret i interpretada per Ovidi Monllor, Maife Gil, Àngels Moll, Jordi Serrat, Joan Borràs, Alfred Lucchetti, i amb adaptació de Josep Maria Benet i Jornet. Es va emetre a la 'Segona cadena' de TVE el 13 de desembre del 1976. Posteriomemnt es va reemtre el setembre del 1983
veure més sobre "Arxiu TVE Catalunya - Lletres catalanes - Josafat" veure menys sobre "Arxiu TVE Catalunya - Lletres catalanes - Josafat"
> Arxiu TVE Catalunya - Lletres catalanes - Josafat | 0.77667 | curate | {"ca": 0.9874429223744292, "es": 0.007990867579908675, "en": 0.0045662100456621} | http://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/lletres-catalanes-josafat/1406757/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_59973 | Un projecte de nova creació que pretén impulsar l’emprenedoria i l’autoocupació dels joves mitjançant la creació de cooperatives que fomentin valors de justícia social, consum responsable, sostenibilitat i que proposin solucions innovadores pels reptes socials d’avui dia
REGIDORIA DE JOVENTUT, FESTES I TRADICIONS
L’Ajuntament de Lleida, a través de la Regidoria de Joventut, Festes i Tradicions, i Ponent Coopera impulsen “Fem Coop”, un projecte de nova creació que vol impulsar l’emprenedoria i l’autoocupació dels joves mitjançant la creació de cooperatives
©Ajuntament de Lleida
Fotografia amb alta resolució
El regidor de Joventut, Festes i Tradicions, Ignasi Amor, amb el Marc Brugulat de Ponent Coopera han presentat aquesta nova iniciativa
©Ajuntament de Lleida
Fotografia amb alta resolució
Arxiu de so del regidor Ignasi Amor sobre el projecte "Fem Coop" (1,1 MB)
Arxiu de so de Marc Brugulat de Ponent Coopera sobre el projecte "Fem Coop" (1,2 MB)
Web Fem Coop
Versió de la notícia per imprimir
Compartir:
L’Ajuntament de Lleida, a través de la Regidoria de Joventut, Festes i Tradicions, i Ponent Coopera impulsen “Fem Coop”, un projecte de nova creació que vol impulsar l’emprenedoria i l’autoocupació dels joves mitjançant la creació de cooperatives que fomentin valors de justícia social, consum responsable, sostenibilitat i que proposin solucions innovadores per als reptes socials d’avui dia.
El regidor de Joventut, Festes i Tradicions, Ignasi Amor, amb el Marc Brugulat de Ponent Coopera han presentat aquesta nova iniciativa que Amor ha qualificat "Fem Coop com un projecte prioritari per a la Paeria, una iniciativa pionera a la nostra ciutat molt necessària per al moment que estem vivint, amb un crisi que està afectant molt a la població jove, amb un atur juvenil del 40%". És per això, que "neix aquest projecte de formació i emprenedoria perquè puguin tenir un futur millor i retenir talent". (arxiu de so I. Amor)
Per la seva part, Brugulat ha explicat que "Fem Coop consta d’una formació pràctica adreçada a joves de 18 a 35 anys interessats/des en crear una cooperativa i de finançament en forma d’ajuts directes a aquelles cooperatives de nova creació que hi vulguin optar. (arxiu de so M. Brugulat)
Pel que fa a la formació constarà de 9 sessions de dues hores que es realitzaran setmanalment a partir del dijous 15 d’abril de 2021. El curs el podran fer fins a 30 participants. L'objectiu final és que els joves coneguin els principis i valors del cooperativisme, com funciona una cooperativa, quin tipus de cooperatives hi ha, com es constitueix, finançament, nocions de màrqueting i publicitat i que detectin necessitats reals de la ciutat de Lleida per redactar un pla d'empresa realista que doni resposta a aquestes necessitats. Els participants hauran de fer treball a casa, si s'escau, i podran fer tutories amb Ponent Coopera. El curs està preparat per passar-lo a la modalitat online si les restriccions sanitàries així ho requereixen.
Pel que fa al finançamentla Regidoria de Joventut, Festes i Tradicions, destinarà 15.000€ del pressupost 2021, per cedir-los en forma d'ajuts a cooperatives que han iniciat la seva activitat econòmica a partir de l’1 de gener de 2020. Per tant, s’hi podran presentar tant joves que han realitzat el curs formatiu i han realitzat el pla d’empresa com cooperatives ja creades. Així, el projecte “Fem Coop”, que pretén que les cooperatives siguin una alternativa laboral per al jovent, obrirà la convocatòria d’ajuts el proper mes de juliol.
<< Tornar
Pl. Paeria, 1 | 25007 Lleida | Spain
Servei d'informació Telèfon 010
Adreces, telèfons i fax municipals
[email protected]
Veure aquesta web en:
versió mòbil | versió clàssica
© Ajuntament de Lleida | Centre de Privacitat
Accessibilitat
L’Ajuntament de Lleida forma part de la Xarxa Catalunya Emprèn, amb el suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya en el marc del Programa integral de suport a les persones emprenedores emmarcat en el programa Catalunya Emprèn i amb el cofinançament del Fons Social Europeu. | 0.735918 | curate | {"ca": 0.9762022806147744, "es": 0.010411502231036193, "it": 0.002478929102627665, "pt": 0.0022310361923648984, "ar": 0.0007436787307882995, "en": 0.007932573128408527} | https://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=34712&PaginaAnterior=/cat/index.asp |
mc4_ca_20230418_0_440588 | Supercopa d'Europa de futbol 2007 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Supercopa d'Europa de futbol 2007
La Supercopa d'Europa 2007 és una competició de futbol que es va disputar entre l'AC Milan i el Sevilla FC el 31 d'agost de 2007 a l'Estadi Louis II de Mònaco. El Sevilla defenia el títol cosa que només podia dir el Milan. Per la seva banda, és la setena participació del Milan en aquesta competició.
← Supercopa d'Europa de futbol 2006
Supercopa d'Europa de futbol 2008 →
La mort del jugador del Sevilla Antonio Puerta va provocar que es donés la possibilitat de cancel·lar el partit, però els jugadors van jugar-lo duent tots ells samarretes amb el nom "PUERTA" a l'esquena, sota el número.
El Milan va guanyar el partit per 3-1, amb gols de Filippo Inzaghi, Marek Jankulovski i del Millor jugador de la UEFA de l'any, Kaká. Els tres gols del Milan es van produir a la segona meitat després que Renato posés al Sevilla amb avantatge al minut 14. Aquesta és la cinquena vegada que el Milan guanya la Supercopa d'Europa.
87' (Acta) Renato
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Supercopa_d%27Europa_de_futbol_2007&oldid=21363569»
Last edited on 23 juny 2019, at 14:30 | 0.752076 | curate | {"ca": 0.8629787234042553, "en": 0.04595744680851064, "ja": 0.09106382978723404} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Supercopa_d%27Europa_de_futbol_2007 |
macocu_ca_20230731_7_405181 | Descripción
Busquem missatgers / es que disposin de ciclomotor propi, per treballar en empresa de missatgeria de Barcelona ciutat. Horari de treball de dilluns a divendres.
Contacta amb Badaweb.com | 0.62021 | curate | {"es": 0.05670103092783505, "ca": 0.9432989690721649} | |
macocu_ca_20230731_1_359383 | Categoria principal o arrel: Joventut Categoria: Notícies sobre Joventut Publicat el Dilluns, 08 Març 2021 | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_473913 | Intercanvi amb Samatan - 2019: imatges de l'estada | Samatan - Institut de Santa Coloma de Farners
Comissió per la Pau i la Solidaritat
L'hort de l'INS
Intercanvi amb Samatan - Activitats escolars
Tornar a Intercanvi amb Samatan
Intercanvi amb Samatan - 2019: imatges de l'estada
El dimarts 26 de març, han arribat finalment els francesos de Samatan. Són 27 alumnes del collège de François de Belleforest que s'estaran a casa dels 27 alumnes que fan francès a 2n d'eso, fins al dissabte al matí.
Han arribat una hora més tard del previst per culpa dels embussos típics de Toulouse, però els hem rebut com sempre amb molts de nervis i amb els braços oberts.
Hem fet una mica de recepció a la polivalent i llavors hem fet una foto de les parelles "les correspondants - les correspondantes" que diuen ells, i tot seguit hem anat a fer una foto de grup a les grades del pati. Una foto seriosa i una altra no tant, com podeu veure.
Finalment l'estona que quedava l'hem aprofitat per fer unes mini entrevistes a fi de trencar el gel i començar a comunicar en francès, castellà, i tot el que faci falta per fer-se entendre.
Avui acabem aviat les activitats conjuntes perquè a partir de demà tindrem més feina i més coses a fer.
Imatges del dimarts 26 de març
Dimecres 27 de març ha estat el segon dia d'intercanvi i és el dia que toca fer activitats a Santa Coloma.
Les dues primeres hores del matí han estat dedicades a l'observació de classes. En petits grups de 4 o 5 els alumnes han anat a les classes dels seus correspondants/es i han fet amb ells les activitats que tocaven: alguns han fet classe d'educació física, uns altres han anat sols a classes de castellà de 1r d'eso perquè no podien anar amb les seves parelles a aquella hora, d'altres han fet tecnologia al taller i a d'altres els ha tocat fer un experiment al laboratori de física.
Després de l'observació de classes hem fet pati i llavors hem anat al parc de Sant Salvador. Primer hem passat per la font per si volien beure aigua i hem aprofitat per fer un foto de grup. A continuació, hem anat a la zona de la resclosa i ens hem organitzat en tres grans grups per jugar plegats a diferents jocs populars, comuns a tots però que reben noms diferents i dels quals canvien lleugerament les normes. Hem jugat al cementiri o ballon prisonnier, a pitchi o la tèque en francès, i també al mocador o bé le béret.
Finalment les dues últimes hores de l'horari escolar les hem dedicat a fer una gimcana foto pel poble.
Hi havia tres grups que feien la gimcana número 1 per una banda del poble, i tres grups més feien la gimcana número 2.
Els primers que ens han enviat les fotos han estat els guanyadors i aquí teniu les seves fotos davant dels llocs per on havien de passar!! !
Després de dinar, ens hem donat "rendez-vous" a la biblioteca de Santa Coloma, on teníem prevista una petita recepció per part de l'Ajuntament.
Ens han vingut a desitjar un bon intercanvi la regidora d'Ensenyament, Teresa García, i l'alcalde , Joan Martí, amb els quals la professora d'espanyol del collège de Samatan han intercanviat uns llibres i uns obsequis de regal.
Hem gaudit també d'un petit concert de guitarra i violí gràcies al saber fer d'en Robert Giraldo i en David González. I per acabar, l'Emmanuelle Abadie ens ha cantat a cappella una cançó francesa que està sonant moltíssim en algunes ràdios del país, "À nos souvenirs" de Trois Cafés Gourmands. Vibrant! !
I finalment hem acabat aquest petit acte de recepció amb un pica-pica al pati de la biblioteca. Un final rodó!!! !
Imatges del dimecres 27 de març
Avui, dijous 28 de març, ja és el tercer dia d'intercanvi i hem anat a passar el dia a Barcelona. Els alumnes de Samatan treballen aquest curs el Modernisme i Gaudí i volen anar a veure el més representatiu d'aquest gran arquitecte.
Per això els hem preparat un petit qüestionari per tal que s'hagin de fixar en alguns detalls i buscar les respostes al que se'ls demana.
En primer lloc, hem fet parada davant la Sagrada Família i també hem aprofitat per esmorzar en el parc que hi ha ben bé al davant i hem fet tota la volta observant les façades i els seus detalls.
Hem continuat llavors a la Pedrera i seguint el Passeig de Gràcia hem arribat fins la Casa Batlló on també tenien preguntes a respondre.
El recorregut ha seguit fins a Plaça Catalunya i a partir d'allà ens hem anat endinsant al cor del Barri Gòtic: catedral, Plaça Sant Jaume, Plaça Reial i finalment hem sortit a les Rambles.
A la part baixa de la Rambla a tocar de l'estàtua de Colom, hem trobat un seguit d'estàtues humanes que ens han distret i divertit una bona estona.
Un cop hem arribat a la zona del Maremagnum, hem pogut gaudir de gairebé de dues hores lliures per dinar, passejar i comprar detalls per a la família.
Imatges del dijous 28 de març
Aquest divendres 29 de març és el quart dia d'intercanvi. Avui toca anar a Girona on ens esperen dues visites guiades pel barri vell. Una visita en francès i una mica d'espanyol i una altra en català i una mica de francès. Són dues hores intenses de passejada al voltant del tema de les Llegendes de Girona.
Després de la visita a Girona hem quedat amb els alumnes a l'auditori per celebrar un festival per als alumnes del collège de Samatan.
Entre tots hem organitzat algunes actuacions i tot i que no hem tingut massa temps per preparar-ho a consciència, es pot dir que el resultat ha estat molt més que satisfactori.
Quatre noies, l'Emma, la Dioba, la Farners i la Martina Riera, han fet de presentadores i han preparat un guió que ha marcat la pauta.
En David González i en Robert Giraldo han tocat el violí i la guitarra respectivament i han interpretat dos temes: l'Hallelujah i una cançó en francès "Je ne veux pas travailler".
Les noies de Vilobí ens han fet un ball de hip hop "magnifique" i una bona colla han ballat el Love me de Justin Bieber, amb l'ajuda d'uns quants francesos que també l'han après durant les estones que quedaven, i a més han cantat també entre tots una cançó en català i una altra en castellà.
Val a dir que vam convidar als nois i noies de Samatan de col.laborar i vam descobrir la veu de l'Emmanuelle Abadie que va cantar l'Hallelujah amb en David i en Robert, vam sentir la cançó de moda dels Trois Cafés Gourmands "À nos souvenirs" cantada per francesos de veritat, i cal afegir que també ens van afegir espontàniament als balls i cants dels nostres, de tal manera que semblava que l'escenari havia de baixar amb tanta gent que hi havia saltant i cantant.
Després del festival celebrat a l'auditori, vam passar al cercle jove, on a partir de les 7h teníem pensat de fer un berenar-sopar de comiat. Amb els pares ens havíem organitzat a fi de portar menjar i beure de tot tipus i de seguida que vam posar música, tots es van posar a saltar i ballar en bona sintonia.
Realment, hem de dir que s'ho han passat mot bé i esperem que sigui una experiència enriquidora i profitosa a tots nivells.
La setmana que ve veurem si notem una bona millora del seu francès!!! !
Imatges del divendres 29 de març
Au revoir!!! Aquest dissabte 30 de març hem dit adéu als francesos! !
Però de fet és un fins ben aviat. Farem el viatge a Samatan d'aquí poc més d'un mes, a principis de maig.
1a cimera catalana d'acció climàtica. Gener 2020
© 2020 Institut de Santa Coloma de Farners - Nota legal | 0.7589 | curate | {"ca": 0.9875380780947106, "fr": 0.002353918582110219, "en": 0.008723345333702575, "de": 0.0013846579894765993} | https://www.iessantacolomadefarners.cat/ca/activitats-escolars/intercanvi-amb-samatan/intercanvi-amb-samatan-2019-imatges-de-lestada |
oscar-2301_ca_20230418_5_191909 | Doble decepció a les fases de permanència i ascens - Més de 25 anys de tennis taula i ping pong a Olot
Vés al contingut
Menu
Menú
Open
El club
25è aniversari
Subscriu-te
Fotos i Videos
Calendaris
Comentaris
Contacte
Menu
Open
El club
25è aniversari
Subscriu-te
Fotos i Videos
Calendaris
Comentaris
Contacte
Doble decepció a les fases de permanència i ascens
1 de juny de 2015
Moltes expectatives s’havien posat en l’equip de Segona Nacional en la fase d’ascens a Primera Nacional que es jugava el passat cap de setmana a Villalbilla (Madrid), però no va poder ser, i a aquest objectiu incomplert, si sumava el quart lloc a la lligueta de la fase de permanència a Tercera Nacional, jugada a L’Escala. Dos objectius diferents però molt importants per a la projecció del club i els seus jugadors de base, que segurament farà replantejar diferents aspectes de la programació esportiva per la propera temporada.
En la fase d’ascens el CTT Olot va haver d’afrontar una fase de grups davant tres oponents, Maristas Huelva, Mianpi CTT Illescas i CTT Palma. El primer partit davant l’equip toledà del Illescas, fàcil victòria per 6-0, amb punts de Roca (2), Uribarri (2) i Gallego (2). Davant el Huelva, que disposava d’un jugador argentí d’alt nivell, es va haver d’anar al doble on els andalusos es van imposar per 3-0. Jugaren Uribarri (2), Espert i Gallego (1). El darrer partit de grup era davant el CTT Palma i els olotins es van imposar per 5-1. Amb el partit ja assegurat es va donar descans a Uribarri i Gallego. Els punts els aconseguiren Tor (2), Uribarri (1), Gallego (1), Espert (1).
Quedava la jornada de diumenge amb l’enfrontament decisiu, i l’aparellament va ser amb el GPV Transportes Palletways de Elx, que també compten amb un jugador estranger de gran nivell, i que va resultar determinant en el resultat final de 4-2 pels alacantins. Jugaren per l’Olot, Roca, Gallego (2) i Uribarri.
Una vegada acabada la fase, els equips que acompanyaran als il·licitans la propera temporada a Primera, son CN Mataró (tercer classificat del grup de Segona Nacional on jugava el CTTO), Alicante TM, Maristas Huelva, CTM Bahia de Cadiz i CTM Progreso de Móstoles.
En quan a la fase de permanència a Tercera Nacional, que es jugava amb una lligueta entre cinc equips en un sol grup, i on aconseguien la permanència segura els dos primers classificats i el tercer pendent dels ascensos i descensos compensats de categories superior, la cosa va començar malament en la jornada de dissabte, on els nostres jugadors en el primer partit, van remuntar un 3-0 advers davant el CTT Ateneu de Sant Joan Despí, empatant a tres i perdent en un espectacular enfrontament de dobles. Jugaren: Nogué, Costa (1) i Flores (2). Aquest equip al final es qui s’ha imposat i ha quedat primer. En el segon enfrontament davant el CTT Vilanova, es on els olotins van estar menys encertats i van perdre per un clar 5-1. Jugaren: Nogué (1), Coba, Flores i Toledo.
En jornada de diumenge i a priori amb poques possibilitats, el primer rival era el TT Prat, guanyador el dia abans del Ateneu per 5-1. Excel·lent partit dels jugadors del CTT Olot, que s’imposaven per 4-2, alineant a Coba, Nogué (2) i Flores (2), i permetia albirar possibilitats. Tot quedava obert davant l’últim partit amb el TT Vic, fins al punt que depenent dels resultats que es donessin, i fruit de l’enorme igualtat existent, l’Olot podia quedar segon, però també cuer. Davant els osonencs doncs tot per veure i creure. Després de perdre el primer, s’aconseguia empatar a un, però tres victòries seguides, donaven el partit al Vic. L’Olot aconseguia maquillar el resultat aconseguint un últim punt. S’alinearen Llagostera, Nogué i Flores (2).
Amb aquesta derrota i amb un balanç de una victòria i tres derrotes el CTT Olot quedava quart classificat, i per tant el seu segon equip no jugarà la propera temporada a categoria Nacional.
A la foto els components de l’expedició olotina.
Categories Competició, Cròniques Etiquetes fase d'ascens, fase permanència, fotos Navegació per les entrades
Arnau Roca 4t al Top Estatal, Sergi Bahí sots-campió a l’Open Girona Sénior
Subcampions de Catalunya Infantils, i 3rs Juvenils
Deixa un comentari
Comentari
Nom Correu electrònic Lloc web
Δ
Proper partit DHM
nov.
27
Dg
2022
11:00 CTT Olot – CTT Mollerussa
CTT Olot – CTT Mollerussa
nov. 27 @ 11:00 – 13:00
des.
4
Dg
2022
11:00 CTT Olot – CTT Borges
CTT Olot – CTT Borges
des. 4 @ 11:00 – 13:00
Veure Calendari
Afegir
Afegir al calendari Timely
Afegir a Google
Afegir a Outlook
Afegir a Apple Calendar
Afegir a un altre calendari
Export to XML
Proper partit PDM
des.
3
Ds
2022
17:30 Charlotte’s Grill Badalona – CTT...
Charlotte’s Grill Badalona – CTT...
des. 3 @ 17:30 – 19:30
Veure Calendari
Afegir
Afegir al calendari Timely
Afegir a Google
Afegir a Outlook
Afegir a Apple Calendar
Afegir a un altre calendari
Export to XML
Proper partit SDM
des.
3
Ds
2022
16:30 CTT Olot – CN Mataró
CTT Olot – CN Mataró
des. 3 @ 16:30 – 18:30
Veure Calendari
Afegir
Afegir al calendari Timely
Afegir a Google
Afegir a Outlook
Afegir a Apple Calendar
Afegir a un altre calendari
Export to XML
Proper partit TDM
des.
3
Ds
2022
16:30 CTT Olot – Vilablareix
CTT Olot – Vilablareix
des. 3 @ 16:30 – 18:30
Veure Calendari
Afegir
Afegir al calendari Timely
Afegir a Google
Afegir a Outlook
Afegir a Apple Calendar
Afegir a un altre calendari
Export to XML
Proper partit PREFERENT
des.
2
Dv
2022
21:00 CTT Olot – CTT Vilablareix A
CTT Olot – CTT Vilablareix A
des. 2 @ 21:00 – 23:00
Veure Calendari
Afegir
Afegir al calendari Timely
Afegir a Google
Afegir a Outlook
Afegir a Apple Calendar
Afegir a un altre calendari
Export to XML
SEGUEIX-NOS!
Facebook-f Twitter Instagram
Etiquetes
24 hores cassà aleví arnau roca campionat catalunya campionat espanya campionat provincial catalunya per comarques clínic copa girona divisió d'honor catalana edats edats elit escolar estadistiques estatal fase d'ascens fase permanència fitxatges fotos generació 2000 horitzó intercomarcal marató de la sang nit tennis taula català open cassà open catalunya open de vic open edats open girona patrocinadors preferent president primera primera estatal primera provincial promeses remember segona estatal segona provincial tercera nacional top català top horitzó torneig internacional calella video zonal
2022 © CLUB TENNIS TAULA OLOT
Close
Open
El club
25è aniversari
Subscriu-te
Fotos i Videos
Calendaris
Comentaris
Contacte
Utilitzem cookies pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Si desitges més informació pots visitar la nostra política de cookies o pots desactivar-les als ajustos.
Accepta
Rebutja
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Cookies analítiques
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les cookies s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ens ajuda a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Cookies analítiques
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. El mantenir aquesta cookie habilitada ens ajuda a millorar el lloc web. | 0 | curate | {"ca": 0.8122886133032694, "fr": 0.023534385569334838, "es": 0.04044532130777903, "en": 0.051437429537767754, "pt": 0.017756482525366404, "id": 0.03875422773393461, "ru": 0.00014092446448703494, "hy": 0.0005636978579481398, "sk": 0.0005636978579481398, "de": 0.008455467869222097, "km": 0.0008455467869222097, "sv": 0.0011273957158962795, "ja": 0.004086809470124014} | https://www.cttolot.cat/2015/06/doble-decepcio-a-les-fases-de-permanencia-i-ascens/ |
macocu_ca_20230731_8_551793 | Tornar als detalls de l'article L'empresa Alcohols Contijoch de Montblanc: una fàbrica instal·lada en un antic convent (1882-1951) Baixa Descarrega el PDF Si teniu problemes per visualitzar el fitxer de l'article des del navegador (algunes versions dels visors dels navegadors no són compatibles amb les versions més antigues de fitxers PDF), useu l'opció "Descarrega el PDF" per desar-lo i llegir-lo directament des del vostre ordinador. | 0.744047 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_3_112879 | Detall intervenció
JAJAJA
Aquesta frase no està feta per als espanyols!!!!!! Com a mínim per a les clases polítiques del país que han fet el ridícul més penós a Buenos Aires i per consolar-se han convidat a tota la delegació política i seguidors babosos a una festa en un hotel de cinc estrelles a la capital argentina. Vergonyós, ja que això ho han fet a costa de les paupèrrimes arques de l'estat, és a dir, dels nostres diners
La seva sortida mai serà intel·ligent, sols saben anar de festa després de dir-los que queden eliminats, la seva frase preferida és: "A las penas, puñalàs". o la famosa maldició del pobre, "reventar antes que sobre".
Arriba espana!! JAJAJA
Bona la frase de Proust, com es nota que no era espanyol!! !
Respostes
O sigui: que Proust tenia vinyes???? Mena Guiga | 09/09/2013 a les 14:17
Hipsssssssss Et/ens fas les millors preguntes Menetaaaaaa, upsss Crec que si, i també tenia tres ovelletes per fer formatge amb el que acompanyar els raïms que escapàven dels peus dels qui els premsàven... pfffffff hipsssss O no? Uixxxxxx
Aquesta frase no està feta per als espanyols!!!!!! Com a mínim per a les clases polítiques del país que han fet el ridícul més penós a Buenos Aires i per consolar-se han convidat a tota la delegació política i seguidors babosos a una festa en un hotel de cinc estrelles a la capital argentina. Vergonyós, ja que això ho han fet a costa de les paupèrrimes arques de l'estat, és a dir, dels nostres diners
La seva sortida mai serà intel·ligent, sols saben anar de festa després de dir-los que queden eliminats, la seva frase preferida és: "A las penas, puñalàs". o la famosa maldició del pobre, "reventar antes que sobre".
Arriba espana!! JAJAJA
Bona la frase de Proust, com es nota que no era espanyol!! !
RE: Seguin la història...Va i un home vellet... rnbonet | 09/09/2013 a les 16:15
amb dos atacs al cor, el metge li diu: 'un gotet de vi diari no aniria malament". I el malalt li fa cas, per si de cas la 'palma' un dia o un altre... . I per si de cas, diumenges a l'estiu, amb el dinar amb els amics, se'n fa dos o tres, a més del cava per 'empassar-se' el postre.
I és que els 'gavatxos' sempre han estat una 'civilització' que, allà al nord dels Pirineus -allà on acaba Europa, diuen- ho pogut influir en els costums dels "bàsbars" de més avall...
El que volia dir (sembla que els gotets de vi me'ls hagi pres abans d'intervenir), que sense deixar de banda la segona afirmació, que de la vida cal saber gaudir-ne al màxim, els petits (i grans) plaers que et porta...
...deixeu-me llegir i rellegir la frase de Proust. És una de les màximes de la meva vida (que voldria SABER aplicar sempre)... Un problema deixa de ser-ho si som capaços de pensar una solució...
La història de l'ésser humà com a espècie ens mostra el camí. L'enginy va permetre sobreviure a la natura, a l'animal dèbil i vulnerable que som. La ment ens permet trobar el camí en la foscor i devaluar els problemes, a simples complicacions... (i que no haguem trobat solució a molts problemes, de salut, per ex. no desmenteix en absolut l'afirmació inicial, senzillament la fa més difícil d'acceptar).
Perquè surten unes rodonetes al costat inferior esquerra dels comentaris? No ben bé rodonetes, com una D sense la línea vertical?
Bé.. comences fotent-te vi per alleujar els efectes de la menopàusia i acabes amb "El mico de l'anís" i aprofito l'avinentesa per linkar aquest poema meu per si algú se li acut comentar-lo ( Sóc RDQ totalment frustrada) | 0.6431 | curate | {"ca": 0.9292782305005821, "sr": 0.005238649592549476, "es": 0.04976717112922002, "fr": 0.0005820721769499418, "pt": 0.002619324796274738, "en": 0.01018626309662398, "nl": 0.002328288707799767} | http://relatsencatala.cat/conversa/jajaja/1081432 |
grup-elmon_ca_20230726_0_252723 | La lluita per la gestió pública pel CAP Can Roca continua. Desenes de persones d’Associacions veïnals del districte 6 de Terrassa, de la FAVT, la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública (Marea Blanca) i el Comité d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) s’han concentrat aquest matí al Raval de Montserrat per defensar la moció que es presenta al ple municipal d’avui 30 de juny, per tal de que el CAP Can Roca sigui gestionat pel CST, sense Mútua.
Les entitats exigeixen una gestió 100% pública del CAP Can Roca, no una gestió mixta entre Mútua de Terrassa i el CST. “I per quin motiu la gestió es vol fer mixta i no només per Mútua de Terrassa? Perquè la gestió de l’atenció primària és deficitària, i el que dóna realment diners dins l’atenció sanitària són les altes hospitalàries”, han exposat en un comunicat. Apunten que aquesta gestió mixta “perjudicarà als usuaris agreujant les llistes d’espera, significarà problemes burocràtics i administratius, i de diferències en el funcionament dels dos operadors, provocant un pitjor servei per als ciutadans i ciutadanes”.
Així mateix, denuncien que els endarreriments continuats per posar en marxa el CAP Can Roca estan perjudicant als pacients de la ciutat “que veuen com un equipament tant necessari i primordial no s’obre pels interessos”. Amb crits de “sanitat, pública i de qualitat”, els manifestants han expressat davant de l’atri de l’Ajuntament que “és un camí que no serà curt ni fàcil, però estem disposats a recorre’l”.
Un “maltractament sanitari” a Terrassa
“Els reptes que tenim per endavant a la sanitat de Terrassa són molts, com per exemple la construcció d’un nou CAP Nord i un necessari CUAP, continuarem deixant que segueixi aquest maltractament sanitari que pateix Terrassa des de sempre?”, han qüestionat. “Potser és hora d’aixecar-nos i de dir prou, ens hi juguen la salut, ens hi juguem la vida. Demanem que es busquin solucions ja, que funcioni el CAP de Can Roca gestionat pel CST ja”, han conclòs.
Una moció per denunciar la gestió mixta del CAP Can Roca
La moció que es presenta al ple municipal proposa els següents acords:
- 1. Que es manifesti el ple suport de l’Ajuntament de Terrassa al model de gestió sanitària vigent a la nostra ciutat, que és el d’OSIs (organitzacions sanitàries integrals)
- 2. Que, en conseqüència amb el punt anterior, es mostri el rebuig de l’Ajuntament a la proposta del CatSalut de la gestió mixta (primària al CST i derivacions hospitalàries a Mútua de Terrassa), màxim quan hi ha un exemple d’aquest model en el CAP Sant Genís de Rubí (amb els mateixos operadors), model que és rebutjat tant per pacients com per professionals pel seu mal funcionament.
- 3. Que l’Ajuntament es reafirmi en què, donades les dades aportades (llistes d’espera, OSI, etc.) no hi ha CAP motiu assistencial com perquè el CST no pugui assumir les derivacions hospitalàries d’aquest CAP.
- 4. Que s’insti al CatSalut a explicar quins motius reals han conduït a defensar aquesta solució mixta de gestió.
- 5. Que l’Ajuntament defensa una gestió pública de la Sanitat al seu territori, i que exigeixi del CatSalut el compliment de la normativa de l’Administració en el fet d’haver de concursar tots aquells serveis que no s’adjudiquin a un mitjà propi de la Generalitat (com ho és el Consorci Sanitari de Terrassa).
- 6. Que l’Ajuntament es comprometi a supervisar el procés d’ajudicació i a oposar-se (si cal arribant als tribunals) si detecta qualsevol irregularitat administrativa en el procés d’ajudicació de serveis sanitaris a qualsevol proveïdor de titularitat privada.
- 7. Que doni trasllat d’aquests acords al CST, a Mútua de Terrassa i a la Conselleria de Salut. | 1 | perfect | {"ca": 0.9637959407569939, "es": 0.02852441031267142, "cs": 0.005485463521667581, "et": 0.0021941854086670325} | https://monterrassa.cat/societat/salut/desenes-persones-exigeixen-gestio-100-publica-cap-can-roca-274193/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_143717 | Les cookies són petits arxius que s’instal·laran a l’equip dels usuaris per a l’analítica web analitzant i mesurant la navegació dels usuaris.
Per obtenir i analitzar la informació de la navegació utilitzem l’aplicació: Analytics: www .google.com / analytics /
És una aplicació desenvolupada per Google, la qual ens facilita el servei d’anàlisi dels usuaris de la nostra pàgina. Pel que la nostra empresa pot fer ús d’aquestes dades amb el principal motiu de millorar els nostres propis serveis i per oferir serveis a altres empreses.
Google Analytics és una eina amb què es poden observar dades relacionades amb per exemple la informació que obté està relacionada per exemple amb l’operador o tipus de terminal des del qual es realitza la visita, el navegador que fan servir, el temps de visita, la freqüència i reincidència de les visites, el nombre d’usuaris que ens visiten, la ciutat a la qual està assignada l’adreça IP des de la qual accedeixen els usuaris, xarxa social en la qual es publiquen les nostres notícies, l’idioma, el nombre de pàgines visites.
Sota cap circumstància s’obtenen dades dels noms o cognoms dels usuaris ni de l’adreça postal des d’on es connecten.
Las fotografies o altres elements que poden incloure dades personals es mostren per ser necessaris per fer el servei efectuat, sense que puguin ser utilitzar per el usuari per altres finalitats.
La informació adquirida és utilitzada per millorar la nostra pàgina, descobrir noves opcions, considerar les necessitats dels usuaris i avaluar les possibles millores d’aquesta anàlisi per poder oferir un millor servei als usuaris que ens visiten.
De totes maneres, els usuaris podran gestionar les galetes, és a dir, conèixer, permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu ordinador a través de les opcions de la seva configuració del navegador.
Depenent del navegador que utilitzis, hauràs de fer clic a l’enllaç corresponent.
Per a més información sobre Firefox pulsi aquí: http://support.mozilla.org/es/kb/cookies-informacion-que-los-sitios-web-guardan-en-#w_configurar-las-cookies
Per a més información sobre Chrome pulsi aquí: http://support.google.com/chrome/bin/answer.py?hl=es&answer=95647
Per a més información sobre Explorer pulie aquí: http://windows.microsoft.com/es-es/windows7/how-to-manage-cookies-in-internet-explorer-9
Per a més información sobre Safari pulsi aquí: http://support.apple.com/kb/ph5042
Per a més información sobre Opera pulsi aquí: http://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html
Últimes entrades
sortida Sant Pere de Rodes 26-08-18
Demon Riders MG
Sortida diumenge 22-04-2018 «La Garrotxa»
Sortida a Maçanet de la Selva 03-12-2017
Navegació
Inici
Activitats
esdeveniments
Galeria de fotos
Blog
Contacte
Política de cookies
Avís legal
Xarxes Socials
© Powered by Giroactiu
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per assegurar-nos que donem la millor experiència al usuari del nostre lloc web. D'acordNoLlegir més | 0.787578 | curate | {"ca": 0.9687928669410151, "pt": 0.0054869684499314125, "en": 0.012688614540466393, "es": 0.0102880658436214, "fr": 0.0027434842249657062} | http://www.empordacustom.com/politica-de-cookies/ |
macocu_ca_20230731_10_30756 | Demà 22 d'abril al Museu Darder, conferència d'Albert Aulines: "Patrimoni, ciència, educació i economia a la prehistòria gironina: l'excepcional jaciment paleolític de la Balma de la Xemeneia (Amer)" - Associació Arqueològica de GironaAssociació Arqueològica de Girona
Demà 22 d’abril al Museu Darder, conferència d’Albert Aulines: “Patrimoni, ciència, educació i economia a la prehistòria gironina: l’excepcional jaciment paleolític de la Balma de la Xemeneia (Amer)”
21/04/2016 | 0.717059 | curate | {"ca": 0.9790356394129979, "it": 0.020964360587002098} | |
mc4_ca_20230418_16_418376 | Dissabte 17 de Març. Mobilització ciutadana contra la "Llei Mordassa": Amnistía Internacional Mallorca - Derechos Humanos
Mallorca. 17-03-18
Desenes d'organitzacions es sumen a les manifestacions convocades a Barcelona, Madrid, Bilbao, Granada, Pamplona, Oviedo, Múrcia, o Palència i Granada entre altres llocs, sota el lema "Acabem amb les mordasses".
L'organització manté oberta una ciberacció al seu centre d'activisme on line per demanar al Ministre de l'Interior la reforma de la "Llei Mordassa", amb gairebé 40.000 signatures recollides fins al moment.
El 27 de març és el tercer aniversari de l'aprovació de la reforma de la Llei Orgànica de Protecció de la de Seguretat Ciutadana (LOSC), anomenada "Llei Mordassa", que Amnistia Internacional considera que limita de manera il·legítima, innecessària i desproporcionada l'exercici dels drets a la llibertat d'expressió, reunió i informació. Aquesta llei afecta, entre altres col·lectius i persones, periodistes, activistes pel dret a l'habitatge i també migrants i sol·licitants d'asil que són objecte de les anomenades "devolucions en calent" a les fronteres de Ceuta i Melilla.
Actualment, es troben en procés de tramitació legislativa dues propostes de llei de reforma de la LOSC els processos de la qual podrien concloure al 2018. Perquè aquesta llei es modifiqui, els diferents grups parlamentaris que s'han mostrat favorables a reformar-la han de posar-se d'acord en un text únic.
"Estem davant d'una oportunitat històrica per posar fi a tres anys de la "Llei Mordassa" i per això fem una crida a la mobilització de la ciutadania dissabte 17 de març. Volem que la gent digui als grups parlamentaris que no acceptem més mordasses i que procedeixin a la seva reforma ja", assegura Carlos Escaño, responsable d'aquesta campanya a Amnistia Internacional.
"Aquesta és una llei que, a més, amplia, sense establir cap mecanisme de control que impedeixi els abusos, els poders i la discrecionalitat dels cossos i forces de seguretat de l'estat en les seves intervencions relatives a la seguretat ciutadana. És una llei que dóna més poder a la policia i restringeix drets humans".
Amnistia Internacional calcula que només el 2016 podrien haver-se imposat al voltant de 34.000 sancions per l'exercici dels drets de reunió pacífica, expressió i informació.
Més de 12.000 sancions de 2016 van correspondre a "la desobediència o la resistència a l'autoritat o als seus agents en l'exercici de les seves funcions, quan no siguin constitutives de delicte, així com la negativa a identificar-se a requeriment de l'autoritat o dels seus agents o l'al·legació de dades falses o inexactes en els processos d'identificació", que castiga l'article 36.6 amb sancions de fins a 30.000 euros. Algunes de les sancions s'han imposat en el context de manifestacions o actes de protesta, en els quals no hi ha hagut cap tipus d'incident violent o avalot, o en l'exercici de la llibertat d'expressió, o per exercir el dret d'informació.
D'altra banda, al 2016 es van imposar gairebé 19.500 sancions per "faltes de respecte o consideració el destinatari de la qual va ser un membre de les Forces i Cossos de Seguretat en l'exercici de les seves funcions de protecció de la seguretat".
Més enllà del que pugui ser entès com "una falta de respecte o consideració", la veritat és que aquest precepte atorga una gran discrecionalitat als funcionaris de policia, ja que la interpretació queda sota la seva consideració. Només al 2016, les faltes de respecte a l'autoritat han permès establir sancions amb un import que supera els tres milions d'euros.
D'altra banda, la LOSC ha aconseguit emmordassar molta més gent de la que ha multat. Moltes persones i col·lectius han transmès a Amnistia Internacional que actualment és més complicat sortir al carrer a protestar i reclamar drets.
A més, la LOSC va incorporar una disposició addicional per legalitzar les expulsions sumàries i col·lectives, també cridades "devolucions en calent" que Amnistia Internacional porta denunciant des del 1995. Malgrat la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) del 3 d'octubre, que determina que les expulsions sumàries i col·lectives, també anomenades "devolucions en calent", són il·legals, aquesta pràctica s'ha seguit produint. Segons la informació de què disposa Amnistia Internacional, només des d'aquest mes d'octubre, almenys 40 persones haurien estat expulsades de manera il·legal, corrent el risc de ser sotmeses a tortura i maltractaments, si bé aquest nombre podria arribar almenys fins a les 130 persones.
"Al 2018 no podem donar per descomptat que tindrem llibertat completa per reunir-nos en una protesta espontània o per fer un acudit políticament provocatiu a les xarxes socials. De fet, alçar la veu s'està tornant cada vegada més perillós. En comptes d'intentar silenciar a les persones quan alcen la veu, els governs han d'atendre les seves preocupacions i començar a eliminar les restriccions imposades a la societat civil i altres agents clau que posen control al poder".
Amnistia Internacional s'ha adeçat als grups parlamentaris per recordar-los que cal una llei que garanteixi que la ciutadania accedeix als recursos adequats, efectius i ràpids quan es violin els drets de reunió, expressió i informació, i que incorpori mecanismes independents i garanties efectives de supervisió de l'activitat policial per evitar l'ús excessiu de la força o actuacions arbitràries. A més, els ha demanat que s'assegurin que els funcionaris encarregats de fer complir la llei reben la formació adequada en matèria de drets humans. L'organització manté online una ciberacció amb aquest propòsit al seu centre d'activisme online amb gairebé 40.000 signatures recollides fins al moment.
Activistes de l'organització participaran a les manifestacions convocades per desenes d'organitzacions a ciutats com Barcelona, Madrid, Bilbao, Granada, Múrcia, Oviedo, Palència, Pamplona i Toledo. La manifestació de Barcelona serà a les 11h a la Plaça d'Urquinaona. Portaveus d'Amnistia Internacional estaran disponibles per a entrevistes.
"Estem presenciant com cada vegada més gent es rebel·la i reclama els seus drets. La gent ha deixat força clar que vol que es respectin els seus drets humans; ara correspon als governs demostrar que estan escoltant".
Organitzacions convocants de les manifestacions del dissabte 17 de març a tot Espanya: Amnistia Internacional, No Somos Delito, Greenpeace, Federació SOS Racisme i Coordinadora d'ONG d'Espanya, entre altres. | 0.876948 | curate | {"oc": 0.0031031807602792862, "ca": 0.9942591155934833, "es": 0.0013964313421256788, "en": 0.0012412723041117144} | https://grupos.es.amnesty.org/balears/grupos/mallorca/paginas/noticia/articulo/dissabte-17-de-marc-mobilitzacio-ciutadana-contra-la-llei-mordassa/ |
macocu_ca_20230731_1_254774 | Fruit de la dicultat d'educar als fills que han viscut els procés migratori i que conviuen amb diferencies culturals es realitzen xerrades i sessions de mediació familiar. | 0.68714 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_9728 | Concert de Nadal a ritme de 'Cor Coral·lí' | Guia BCN: agenda d'activitats, directoris i cursos de Barcelona Concert de Nadal a ritme de 'Cor Coral·lí'
Dreceres de barcelona.cat
ajuntament.barcelona.cat
meet.barcelona
Info Barcelona
Guia BCN
Tràmits
Plànol BCN
Canals de comunicació
Com s'hi va
Canviar idioma
Català
Castellano
English
www.barcelona.cat
Català
www.barcelona.cat
Dreceres de barcelona.cat
ajuntament.barcelona.cat
meet.barcelona
Info Barcelona
Guia BCN
Tràmits
Plànol BCN
Canals de comunicació
Com s'hi va
Canviar idioma
Català
Castellano
English
Jump to Navigation
GuiaBCN
Tota la guia
Agenda
Directoris
Cursos i tallers
Per paraula
Cerca avançada
Per districte i barri
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Per adreça
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de directoris
Per temes
Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports
Per subtemes
Per titularitat
Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida
Per districte i barri
Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Per adreça
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada d’activitats
Per temes
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte i barri
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Per data o per període
Des del fins al
Des del fins al
Per preu o adreça
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de cursos i tallers
Per preu o tema
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia
Per subtemes
Per districte i barri
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí | 0 | curate | {"ca": 0.8795527156549521, "en": 0.027476038338658148, "it": 0.031309904153354634, "kk": 0.0022364217252396168, "es": 0.005111821086261981, "pt": 0.04664536741214057, "sv": 0.0076677316293929714} | https://guia.barcelona.cat/ca/detall/concert-de-nadal-a-ritme-de-cor-coral-li_99400656712.html |
mc4_ca_20230418_7_600236 | Els Verds / Notícies / Joan Francesc Peris a l’acte central de campanya d’EUPV-Els Verds.
← Els Verds denuncien davant la Direcció General de Família i Dona i el Observatorio de la Imagen del Instituto de la Mujer tanques publicitàries sexistes demanant la seua retirada.
Pura Peris, Toni Roderic i Xavier Soria participen a París al Congrés d’European Greens. → | 0.728861 | curate | {"ca": 0.9972144846796658, "en": 0.002785515320334262} | http://elsverdspv.net/acte-central-de-la-campanya-deupv-els-verds/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_64401 | L’Assemblea de Joves de Valls va organitzar el passat 24 de gener un homenatge a Manuel Gonzàlez Alba i a tots els “combatents” catalans als peus de la casa natal de l’històric personatge vallenc caigut en combat defensant la República Catalana durant els fets d’’octubre de 1934. L’Acte, que va concentrar una quarantena de persona sota un intens vent, es va emmarcar en el “Dia del Combatent Català”, que l’AJV commemora des de fa 3 anys i on es recorda la victòria de les forces catalanes en la batalla de Montjuïc de 1641 durant la Guerra dels Segadors i també l’assassinat per part de la policia espanyola del membre de Terra Lliure Martí Marcó l’any 1979.
04/02/2009 04:38 Política
Vallsv2
A part de recordar la figura de Gonzàlez Alba, un independentista i revolucionari ferm, amant de la natura i propulsor i defensor de la llengua i la cultura catalana, l’AJV va voler homenatjar també a tots els moviments “que sota diferents noms han lluitat per l’alliberament social i nacional” mentre afirmaven que calia “agafar el seu relleu i participar en aquesta evolució històrica que avui porta el nom d’Esquerra Independentista”. També van tenir paraules de record als combatents antifeixistes de la Guerra Civil mentre recordaven l’efemèride dels 70 anys de l’ocupació franquista, també en ple mes de gener, de la totalitat del Camp de Tarragona i de bona part dels Països Catalans.
Durant l’acte es va fer una lectura de poemes en honor a les persones caigudes defensant els seus ideals, entre els quals destacaven els de Joan Salvat-Papasseit. Posteriorment es va fer una ofrena floral a la casa d’en Manuel Gonzàlez Alba, on també es van instal·lar les fotos de diferents membres de l’organització Terra Lliure i altres joves independentistes catalans assassinats des de l’any 1979.
L’acte es va finalitzar amb els Segadors que va ser interpretat pel nou grup de Grallers i Gralleres del Casal Popular la Turba i amb la col·locació d’una pancarta amb l’imatge de Manuel Gonzàlez Alba i la llegenda: “el millor homenatge, la victòria”.
La festa de la calçotada també es celebra amb èxit a la Turba
Diversos centenars de persones van passar durant tot el dia pel Casal Popular la Turba en el tast de begudes de la terra i el concert organitzats per l’Assemblea de Joves de Valls. A part de poder tastar begudes d’arreu dels Països Catalans, des del licor d’atmelles mallorquí, a l’aigua de València o el moscatell de l’Alt Camp, els assistents van poder gaudir del concert del cantautor Josep Maria Cantimplora i de la música punxada pels AJV DJs fins a ben entrat en vespre. Representants de l’AJV van valorar l’acte com “tot un èxit”, destacant l’augment d’assistents respecte els darrers anys, alhora que van anunciar que aquest acte ja està del tot consolidat i que les activitats de tarda a la Turba també s’han convertit “en un reclam d’aquesta festa de tots els vallencs i vallenques”. | 1 | perfect | {"ca": 0.988911988911989, "pt": 0.008662508662508662, "fr": 0.0024255024255024253} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_288615 | 15. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA MOCIÓ EN DEFENSA DELS MUNICIPIS AFECTATS PER LA MINVA D’INGRESSOS QUE SUPOSA DEIXAR DE COBRAR L’IBI PER FINALITZACIÓ DE LES CONCESSIONS DE L’AUTOPISTA AP-7.
El Sr. Muñoz, portaveu del grup comarcal de JUNTS, presenta la moció en defensa dels municipis afectats per la minva d'ingressos que suposa deixar de cobrar l'IBI per finalització de les concessions de l'autopista P-7.
Entre els fets es destaca que els vuit municipis de les Terres de l’Ebre per on travessa l’autopista AP-7 han deixat d’ ingressar a partir del 2020 la xifra d’1.447.601 euros corresponent a l’IBI que pagava la concessionària Abertis per aquesta infraestructura i tots els serveis associats com peatges o àrees de servei.
En aquest sentit, el grup comarcal de Junts, ACORDA:
Instar el Govern de l’Estat i els grups parlamentaris a presentar i aprovar una proposta que reculli les reivindicacions financeres dels ens locals en els termes d’aquesta moció.
Instar el Govern de l’Estat. com a garant de la suficiència financera del món local a crear un fons de cooperació extraordinari incondicionat per als ens locals, compensatori de la minva d’ingressos que suposa deixar de cobrar l’IBI per finalització de les concessions de l’autopista AP-7.
Iniciar les relacions per tal d’adherir-se a les associacions de municipis que es puguin crear en reivindicació dels drets expressats, tal com s’indica en la part expositiva de la present moció, comunicant l’aprovació d’aquesta moció als Consell Comarcals del Segrià i de Les Garrigues
Comunicar l’aprovació d’aquesta moció al Govern de l’Estat Espanyol i al Congreso de los Diputados, per fer-ho arribar també als seus grups parlamentaris. I comunicar-ho també a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Aprovat per unanimitat. (ERC13; CP-4; JUNTS-4; ECG-2)
Consell
Breu Història
Composició política
Òrgans de Govern
Salutació del President
Plans sobre les polítiques públiques
Normativa
Recursos Humans
Participació Ciutadana
Gerència
Comunicació i premsa
Pla d'Actuació Comarcal
Cartes de Serveis
Comarca
La Comarca del Montsià
Turisme Montsià
Quatre entorns per descobrir
Itineraris Comarcals
Mapes comarcals
Municipis de la comarca
Agenda comarcal
Serveis
Conveni amb la Diputació de Tarragona
Oficina comarcal d'Informació al Consumidor
Àrea d'atenció a les persones
Participació ciutadana
Servei comarcal de català
Medi Ambient
Consell esportiu
Cultura
Dinamització econòmica
Esports
Cèdules d'habitalitat d'habitatges usats
Intervenció
Joventut
Fundació Montsià
Assistència tècnica als Ajuntaments
Ensenyament
Arxiu Comarcal
© CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ - Pl. Lluís Compans, s/n, 43870 Amposta - Tel: 977 70 43 71 - Email: [email protected] | 0.758846 | curate | {"cs": 0.0011115227862171174, "ca": 0.9110781771026306, "it": 0.011115227862171175, "en": 0.04668395702111893, "es": 0.01148573545757688, "pt": 0.018525379770285292} | http://www.montsia.cat/junts |
macocu_ca_20230731_6_554086 | Comentaris tancats a LVII Presentació Magic – La revuelta del éter | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_382097 | - Veure documental - Aquest documental és una producció de Vía Campesina, un moviment creat l'any 1993 i que hores d'ara reuneix més de 200 milions de camperols i camperoles, de 150 organitzacions, de més de 70 països diferents. Vía Campesina va parlar per primera vegada de sobirania alimentària a la Cimera Mundial sobre Aimentació de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) l'any 1996 com una forma d'alimentar el món, protegir el planeta i garantir un mitjà de vida digne a la meitat de la població mundial que encara no el té. La seva lluita pel dret dels pobles a la terra l'hi ha valgut el reconeixement de governs, institucions i grups locals de tot arreu.
We feed the World (Nosotros Alimentamos el Mundo)
- Veure tràiler - Els desastres de l'agricultura industrialitzada. En aquesta pel·lícula, el cineasta i periodista austríac Erwin Wahenhofer explora els orígens del què mengem per evidenciar el fet que la nostra abundància està estretament relacionada amb l'escassetat que es pateix a molts llocs del món. Ho fa amb un guia d'excepció, Jean Ziegler, el ponent especial de les Nacions Unides sobre el Dret a l'Alimentació. La frase de Ziegler “cada cinc segons un nen es mor de gana. Un nen que es mor de gana és realment un assassinat” es converteix en el lema d'aquest documental, un treball d'investigació i denuncia sobre els estralls de l'agricultura industrialitzada i el cinisme de les multinacionals del sector agroalimentari.
Voces de la transición. Per un futur de baix consum.
- Veure tràiler - Amb unes reserves de petroli sota mínims i el canvi climàtic assolint màxims històrics ens espera un futur de grans privacions energètiques. Una bona manera de preparar-se per a això és l'agroecologia, com ens ensenyen persones d'arreu del món en aquest documental dirigit per Nils Aguilar. El seu objectiu és donar a conèixer les Transition Towns o Movimient de ciutats en transició, un esforç col·lectiu de gent que s'organitza en comunitats on es cultiven formes de vida més connectades amb l'entorn local i els límits naturals del planeta. Des que el 2005 es va endegar un primer programa pilot a Irlanda, les iniciatives es multipliquen no només a Anglaterra, Escòcia i Gales, sinó també per Austràlia, Estats Units, Xile Japó, Itàlia, Alemanya, Països Baixos o Espanya.
El futuro de nuestra alimentación está en juego.Contra la Política Agrària Comú.
- Veure documental - Una de les estratègies bàsiques de l'Unió Europea és la Política Agrària Comú (PAC), que determina què mengem, quins aliments produïm i com els comercialitzem. Però les institucions europees estan donant suport a unes polítiques agràries que defensen un sistema d'alimentació insostenible, fonamentat en el benefici econòmic i la competitivitat. Darrera aquest documental produït per Attac.tv hi ha tot un moviment social que lluita per una reforma de la política agrària europea a favor de la sobirania alimentària, el medi ambient i la biodiversitat. Aquesta campanya compta amb el suport d'organitzacions d'arreu del món com Plataforma Rural, Vía Campesina o Slow Food.
De la mata a la olla. Comercialización campesina y comercio justo.
- Veure documental - Prou supermercats! L'actual model de comercialització dels aliments, amb mercats dominats per grans cadenes de distribució i grans superfícies comercials, està empobrint no només els petits productors del Nord i del Sud, sinó també la nostra alimentació. Per això organitzacions com la Xarxa de Consum Solidari intenten recuperar el contacte directe entre productors i consumidors amb la creació dels anomenats “espais comercials de resistència”. Aquest moviment a favor dels mercats alternatius aplega des de cooperatives de producció ecològica fins a iniciatives de comerç just que faciliten el contacte entre petits productors locals i consumidors, també a casa nostra. Un documental produït l'any 2008 per Xarxa de Consum Solidari amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvoupament (ACCD) i l'Unió Europea.
Crece. Querememos llegar hasta la raíz.
- Veure vídeo - Per una justícia alimentària. La campanya d'Intermón Oxfam a favor de la sobirania i la seguretat alimentàries inclou aquest documental amb el testimoni de persones que parlen, en nom de les seves comunitats, de les dificultats per a sobreviure a Tanzània, Guatemala o Bolívia. El culpable d’això no és només el canvi climàtic, sinó també la volatilitat dels preus dels aliments, els problemes d'accés a la terra i els desplaçaments forçats de camperols per culpa dels monocultius d'exportació o els biocombustibles. Més informació: Campanya CRECE
El futuro de la comida. Alimentos manipulados genéticamente.
- Veure documental - Aquest documental nord-americà estrenat l'any 2005 investiga en profunditat els efectes de la biotecnologia aplicada als aliments i la revolució que això ha suposat dins de la indústria alimentària globalitzada. S'hi fa una crítica a la introducció clandestina de productes manipulats genèticament (els famosos transgènics) a les botigues d'alimentació i les polítiques d'extorsió de multinacionals com Monsanto, expulsant de les seves terres als agricultors de mig món. Sense passar per alt els costos que els aliments transgènics (procedents de llavors genèticament manipulades i carregats de fertilitzants, pesticides i herbicides) suposen per a la nostra salut i la del medi ambient.
+ www …
Som lo que sembrem. Aturem els transgènics a Catalunya.
Plataforma creada per a donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des de l'Assemblea Pagesa de Catalunya amb l'objectiu de construir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions d’àmbit nacional disposades a col·laborar. A la seva pàgina web hi trobareu informació d'actualitat, campanyes, activitats, materials i enllaços.
PALABRE-ANDO. Porque contar es otra forma de caminar.
Bloc de Gustavo Duch, coordinador de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas i autor de llibres com Alimentos bajo Sospecha. (Ed. Los libros del Lince, 2011). Ha estat membre directiu de la Plataforma Rural i de la Federació Catalana d'ONGD, i col·labora activament amb moviments i campanyes relacionades amb la lluita per a la sobirania alimentària dels pobles, com Vía Campesina i Som lo que Sembrem. Duch afirma que el sistema alimentari industrialitzat i globalitzat es un desvari energètic, social i ecològic, que només pensa en maximitzar els beneficis econòmics a l'alt preu de desforestar el planeta o suprimir la biodiversitat. Defensa que amb unes polítiques agràries en les quals els petits productors tinguessin capacitat de decisió hi hauria més dignitat, més salut i s'acabaria la gana al món.
Bloc d'Esther Vivas. Actualitat sobre polítiques agrícoles i alimentàries.
Activista i investigadora en moviments socials, i polítiques agrícoles i alimentàries, Esther Vivas és coautora i coordinadora de diversos llibres sobre sobirania alimentària i consum crític com Del campo al plato. Los circuitos de producción y distribución de alimentos (Icaria Ed., 2009), Supermercados, no gracias. Grandes cadenas de distribución: impactos y alternativas (Icaria Ed., 2007) o Cap a on va el comerç just? (Icaria Ed. 2006). Vivas és llicenciada en Periodisme amb un Màster en Sociologia i forma part del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El seu bloc és una de les fonts d'informació més crítiques i actives sobre temes d'actualitat relacionats amb sobirania alimentària i moviments socials antiglobalització, contra el deute extern o el canvi climàtic.
Qué agricultura para qué desarrollo.
Material didàctic editat per l'organització ACSUR-Las Segovias.
Bloc de la Revista Sobirania Alimentària. Actualitat sobre Sobirania alimentària, biodiversitat i cultures.
Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas és una publicació trimestral per a l'Estat espanyol d'informació, debate i reflexió sobre temàtiques rurals sota una òptica política de Sobiranía Alimentària. Un instrument de pensament crític fet per les mans i per a les mans de les persones que integren els moviments camperols que defensen un món rural viu. | 1 | perfect | {"ca": 0.8901889092017062, "es": 0.0890920170627666, "la": 0.0034125533211456435, "it": 0.004753199268738574, "pt": 0.005606337599024984, "de": 0.0008531383302864108, "oc": 0.0023156611822059718, "fr": 0.002437538086532602, "en": 0.001340645947592931} | |
mc4_ca_20230418_2_647046 | Nova victòria de les grogues. Foto: Arxiu
Les noies d'Adrià Castejón es van refer de la derrota patida al Mora la passada jornada, derrotant el Granollers a la seva pista i aconseguint la cinquena victòria en sis partits de Lliga Catalana. Les mataronines, que van mostrar-se superiors des dels primers instants del partit, van veure com les locals, a poc a poc, anaven remuntant diferències en el marcador, tot i això, no es van deixar sorprendre sumant la victòria.
CB Granollers 71 - 76 Platges de Mataró
PLATGES DE MATARÓ: Kador (16), Gómez (8), Ford (2), Murat (0), García (0), Magriña (0), Garcia (6), Cárceles (14), López (2), Harris (18), i Keohe (10).
Parcials: 15-25, 18-17, 21-15 i 17-19.
Esforç insuficient a Cornellà
Segona derrota consecutiva dels de Charly Giralt en la seva tornada a lliga EBA. Els mataronins no van poder superar el Cornellà a la seva pista en un partit molt igualat que no es va resoldre fins als últims instants de l'enfrontament, malgrat una nova gran actuació de Serratacó amb 18 punts.
Tot i la derrota, els grocs només han perdut un lloc a la taula, ocupant la cinquena posició després de 4 jornades.
CB Cornellà 74 - 69 Mataró Feimat
Mataró Feimat: Diallo (7), Guallar (7), Serratacó (18), Rodríguez (3), Ventura (0), Viñallonga (3), Romero (7), Espiga (3), Tardio (8), Coll (9) i Traver (4).
Parcials: 18-16, 20-18, 20-20 i 16-15. | 0.603253 | curate | {"ca": 0.7159676232523915, "en": 0.16777041942604856, "de": 0.11626195732155997} | http://www.totmataro.cat/esports/basquet/item/36850-sort-diversa-per-al-platges-de-mataro-i-el-mataro-feimat |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_158066 | Equip Vidreres ha estat la seu de la 3a prova de doma clàssica d’aquest 2022 amb una participació de 85 binomis entre el CDT0* i el CDT1*.
Fins a 12 clubs ACEEGi hi van prendre part, destacant:
Aiguaviva Hípic: 7 binomis i el podi sencer de la prova Reprise 1 Ponis amb triomf d’Ivet Sirés , 2n lloc de Jana Serra, i 3r per Júlia Ribas. Triomf en preliminar 4 anys per Ferran Serra i 2a posició a Alevins equips per Lucía Castillo.
CAVA Club Hípic Sant Martí Vell:10 sortides a pista i triomfs a les proves d’ Inter I (Gemma Tarrés), Infantils (Ixone Lacunza), i Nicole de Lucia (Juvenils 0*), a més de dues terceres posicions.
CE La Campana: 4 sortides a pista i triomf de Denis Alcaide (a R1 cavalls), 2n lloc per Ian Arjona (a la mateixa) i 3a de Judit Puig a R3.
CH Equidress: 3 sortides a pista i triomf de Jorge Hoyos a la San Jorge (amb Der Kleiner Prinz) i 2n lloc d’Andrea Méndez amb Belo Roma.
CEP Llers: Pia Pot va representar el club amb el seu inseparable Black Label a Alevins i també va competir Laraine Froom a la R” i Valentina Delcloo va guanyar la R3.
Equip Vidreres: 8 sortides a pista del club amfitrió amb triomf de berta Serra a Alevins i 2a Carlota Centenera i Khalessi a Infantils. I debut de Clara Aguiló Mazuelos a la Zipy ponis!
Equus Empordà:2a posició per Lola Pericay i Duque a la Reprise 2
CH Estartit: 9 sortides a pista i 2a posició d’Esteve Pericay a Poltres 4 anys.
Connemara Pony Club: un únic participant a la Reprise 1 ponis.
CE La Vinya: cinc binomis van participar i una tercera posició per Neus Irurita i Cashmire d’Azur a Alevins.
CH Fusté:4 binomis del club de Fornells amb triomf d’Emma Vilarnau a R1 cavalls, 2a Helena Cerbino també a R1 cavalls i 3a Clàudia Monserrat a AP cavalls.
Cavall Aventura: tres sortides a pista i tres podis! Alsú Tordera a la poltres 5 anys amb Cazador i 2a posició d’Etna Roca i 3a d’Uriel Vinyes a la AP Ponis.
La propera data de doma clàssica, el 30 de juliol, el nocturn d’Aiguaviva Hípic, us esperem a tots i totes! | 1 | perfect | {"ca": 0.8902377339403136, "en": 0.027314112291350532, "es": 0.08244815376833586} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_332709 | Menú
El soterrament de les vies al seu pas pels barris de Gràcia i Can Feu ha comptat amb un pressupost de 19 MEUR i ha permès cobrir 375 metres de traçat
Sabadell.-La línia del Vallès dels FGC tornarà a funcionar un dia abans del previst. Així ho han anunciat els responsables de la Generalitat en una visita a la zona d’obres que s’ha celebrat aquest dijous. D’aquesta forma la connexió de la capital vallesana amb la resta de la S2 es reprendrà el proper dilluns, 10 de setembre. La xarxa va quedar interrompuda el passat 25 de juny per dur a terme les darreres actuacions per soterrar les vies entre els barris de Gràcia i Can Feu de la població. Aquesta intervenció ha permès adaptar les vies a la seva nova cota i completar el cobriment de 375 metres de les mateixes. Els treballs han comptat amb un pressupost de 19 MEUR i suposen la culminació d'una reivindicació històrica dels veïns d'aquesta zona del municipi. A partir d'ara els treballs se centraran en l'execució d'una nova sortida d'emergència i un pou de drenatge i la urbanització d'un nou passeig en superfície que estarà enllestit la primavera de 2019.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.65314 | curate | {"es": 0.1970260223048327, "ca": 0.7843866171003717, "en": 0.01858736059479554} | : /catalunya/territori/noticia-servei-linia-valles-dels-fgc-sabadell-reprendra-dia-abans-previst-20180906185747.html |
oscar-2201_ca_20230904_5_174243 | Anell en oro rosa 1ª llei (750 mil.lèsimes), amb 7 diamants brown talla brillant (pes total 0,039 Kt), nº 13 | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.joieriacoma.com/ca/anells/363-anell-en-or-rosa-i-diamants.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_136301 | Per a moltes persones, la tornada a la rutina és difícil. Sigui perquè tornem a dedicar moltes hores a la feina o perquè els dies s’escurcen, ens trobem desanimats, amb poca energia o motivació i fins i tot ansiosos.
Hi ha algunes eines del Mindfulness que podem emprar:
La Gratitud
Sovint la ment es fixa en el que està malament i ens manca, entrant en una espiral negativa de pensaments i emocions. Amb el simple acte d’apreciar el que sí tenim, el nostre sentir canvia significativament: posa’t còmode, tanca els ulls i acompanya la teva respiració durant un minut. Després pensa sobre el que no voldries canviar de la teva vida. Què aprecies? Poden ser relacions, ocupacions, pertinences, la música, una habilitat que tinguis… Quin efecte té recordar aquestes coses en tu? Fes l’exercici, cada vespre, de triar un motiu pel qual sentis gratitud i escriu-lo. Potser una conversa agradable, disposar d’un plat a taula, la teva mascota o la bona salut.
La calma
Pots fer també una senzilla meditació que t’aporti calma i benestar instantanis. Seu en un lloc còmode i tranquil amb el mòbil apagat. Busca les sensacions físiques de la respiració en el cos, el seu moviment, preferiblement al ventre. Acompanya la teva respiració durant uns minuts, sentint com puja i baixa el ventre i queda’t en aquest moviment. Quan la ment se’n vagi, que ho farà, amb amabilitat i sense retrets torna a la respiració. Veuràs com uns minuts d’aquesta pràctica t’aporten calma i més energia per afrontar el dia. Quan acabis et pots preguntar “Com em puc cuidar ara?” i la resposta pot ser tan senzilla com fer un estirament, degustar un cafè amb tranquil·litat o telefonar un vell amic.
Autoconeixement
Si el malestar perdura, potser hem de fer canvis en la nostra vida. Una bona manera d’esbrinar-ho és observar els nostres pensaments i emocions recurrents. Pots accedir-hi meditant. Després d’acompanyar la teva respiració durant uns minuts, pots imaginar que estàs assegut al cinema, a la fila de darrera, i que davant teu, a la pantalla, pots observar el que passa per la teva ment. Pren nota de cada pensament i emoció, però no t’hi enredis, deixa’ls passar i espera atentament a què aparegui el següent. Amb una mica de pràctica podràs accedir fàcilment a la informació que habitualment passa per sota del nivell de consciència de la ment i que et servirà per orientar els canvis, si és que cal fer-los.
Feliç tornada!
Marta Casarramona
Instructora en Mindfulness
Postvacances
Navegació d'entrades
Fals panellet de morcilla
L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
VOLS COL·LABORAR?
T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?
Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns! | 0.774628 | curate | {"ca": 0.9256339958875942, "oc": 0.0037697052775873888, "it": 0.0027416038382453737, "pt": 0.017477724468814255, "es": 0.027073337902673064, "en": 0.009938313913639479, "ja": 0.0075394105551747775, "fr": 0.0017135023989033585, "st": 0.00411240575736806} | https://lham.net/postvacances/ |
mc4_ca_20230418_12_616100 | TarraBooK — Santa Bàrbara
Gaudeix de Santa Bàrbara
Sec. Santa Bàrbara
Comarca: Montsià - Habitants: 3.797 - Extensió: 28,15 km² - Nuclis població: Santa Bàrbara. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)
Allotjaments Santa Bàrbara
Activitats Santa Bàrbara
Restauració Santa Bàrbara | 0 | curate | {"ca": 0.9863013698630136, "en": 0.0136986301369863} | https://tarrabook.cat/poblacio/santa_barbara/Santa-Barbara.html |
mc4_ca_20230418_0_70119 | Cerca totes les ofertes d'hotels a Archena Entrada:
1 ComentarisHotel Hyltor...Habitacions per nit per només43 EUR 2 ComentarisBalneario de Archena - Hotel Levante...Habitacions per nit per només482 EUR Balneario de Archena - Hotel Termas...Habitacions per nit per només497 EUR 1 ComentarisBalneario de Archena - Hotel León...Habitacions per nit per només283 EUR Archybal Apartamentos Turísticos y SuitesEl llit era molt cómoda.
Instalacions modernes i netes.
Parquin privat i mol accesible....Habitacions per nit per només39 EUR Hotel La Parra...Habitacions per nit per només52 EUR Sol Mediterraneo...Habitacions per nit per només76 EUR Apartamentos Turisticos Juanita "Ope"...Habitacions per nit per només124 EUR La Joya del Valle de Ricote...Habitacions per nit per només644 EUR Més zones a Archena
Més de 1.150.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 30.500.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Archena Bars
Archena és el lloc perfecte per explorar les fascinants atraccions i llocs culutrals de Archena. Amb un gran nombre d'atraccions per descobrir, aquesta desitjable part de la ciutat no deixarà de meravellar-vos. Archena està agraciat amb envoltatns plens de vida, bons restaurants, zones de compra i increibles atraccions. Gaudeixi de les millors ofertes d'agoda.com quan decideixi estar a Archena. Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Empleni les seves dates d'estada i navegui a traves de les millors ofertes d'hotel a Archena.
Hotels destacats a Archena, Archena
Àrea Archena
Aquest hotel spa urbà és un establiment nou i elegant situat en ple centre d'Archena, una ciutat...
L'Hotel Levante està situat al Balneario de Archena i ofereix accés gratuït a les piscines termals...
Aquest hotel està situat a la vall de Ricote, a Múrcia, i ofereix habitacions elegants amb accés a...
L'Hotel León inclou l'entrada gratuïta a 8.000 m² de piscines termals. L'hotel forma part del...
El llit era molt cómoda.
Parquin privat i mol accesible.
Jordi, Espanya 13 de gener de 2017 Hotel La Parra
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Hotel La Parra és una elecció...
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Archena, Sol Mediterraneo és...
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Archena, no busqui més enllà de Apartamentos...
Dissenyat tant per oci com per negoci, La Joya del Valle de Ricote està situat idealment a...
Tots els hotels de Archena
Hotels a Archena: Apartamentos Turisticos Juanita OpeArchybal Apartamentos Turísticos y SuitesBalneario de Archena - Hotel León
Llocs d'interès a Archena: Bar Cuatro EstrellasBar El Carril | 0.776426 | curate | {"ca": 0.9110154287764621, "es": 0.06745604592752064, "en": 0.012558306422676713, "it": 0.00897021887334051} | https://www.agoda.com/ca-es/archena/maps/archena-es.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_176891 | Hem parlat amb persones migrades que viuen en municipis petits de Catalunya i ens han explicat la seva experiència | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://chapter2.cat/947oportunitats |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_378976 | Enquesta dirigida a les famílies de Masquefa per conèixer les demandes i necessitats en relació amb les Activitats d’Estiu
Atès el context actual, l’Ajuntament inicia un sondeig per ajustar la proposta municipal a les consideracions dels veïns. L’enquesta, que estarà oberta del 26 de maig al 2 de juny, es pot realitzar a través d’aquest formulari. Tot i el període d’excepcionalitat per la crisi sanitària generada per la pandèmia de la Covid-19, Masquefa treballa…
Butlletí, Educació, GeneralPer Ajuntament de Masquefa 26/05/2020
28 de maig: Ple municipal ordinari de l’Ajuntament
Dijous 28 de maig l’Ajuntament de Masquefa celebra un Ple municipal ordinari. La sessió tindrà lloc a les 17.30 h i excepcionalment es durà a terme a porta tancada, en compliment de les mesures de prevenció del contagi i propagació de la Covid-19. El Ple es podrà seguir en directe a través del canal de… | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_535759 | Antropologia Filosòfica
Semestre: 2on
A través de l’estudi dels principals filòsofs que constitueixen a occident l’entramat de la reflexió antropològica, resseguirem els camins que han conduït les diverses aproximacions filosòfiques a la comprensió de l’ésser humà. Les preguntes sobre l’ésser humà i el lloc que aquest ocupa en el cosmos vertebraran la reflexió filosòfica nuclear del present curs. Avui no disposem d’una concepció unitària de l’ésser humà. Malgrat la crisi profunda en la qual ens trobem immersos, que afecta de ple la comprensió de l’ésser humà, les grans antropologies de la nostra tradició occidental segueixen constituint per a nosaltres un referent prou important.
Continguts
1. L’antropologia i les seves preguntes. 2. El model antropològic de la filosofia grega. Les antropologies de l’univers grecoromà. 3. El model antropològic del judeocristianisme. Les antropologies de l’univers judeocristià. 4. El model antropològic de la modernitat europea. Les antropologies de tall racionalista. 5. El model antropològic de la postmodernitat occidental. Les antropologies de tall nietzscheà i heideggerià. 6. Consideracions antropològiques des del moment present.
El caràcter eminentment teòric de l’assignatura en condiciona la seva metodologia:
Activitat a l’aula: classes magistrals 40% Activitat fora de l’aula: estudi personal: 60%
Examen final escrit: 100%
Competències i objectius
Objectius: 1. Conèixer la terminologia conceptual bàsica dels models i dels autors estudiats. 2. Comprendre i saber reconèixer i descriure els grans models de l'antropologia filosòfica plantejats en el present curs. 3. Comprendre i saber explicar per escrit de manera argumentada i coherent els autors que corresponen als models antropològics estudiats en el curs. 5. Assolir la capacitat lectora suficient, saber posat per escrit i saber exercir la crítica sobre les lectures voluntàries fetes a casa dels autors que es posaran a l'abast de l'alumnat. | 0.673409 | curate | {"ca": 0.9506493506493506, "it": 0.006753246753246753, "cs": 0.00935064935064935, "fr": 0.02025974025974026, "pt": 0.012987012987012988} | |
crawling-populars_ca_20200525_46_16545 | INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Llenegues
Telenotícies vespre
Telenotícies vespre - 20/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Crims
Crims - Machala
Telenotícies vespre
Els Mossos multen tots aquells vehicles que circulen sense motiu justificat
Telenotícies vespre
Telenotícies vespre - Llengua de signes - 20/03/2020
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Crims
Crims - Mataiaies
Adossats
Adossats, de Ramon Madaula
Crims
Crims - Josep Talleda, l'"Espereu-me" (capítol 2)
Telenotícies vespre
Un dinar amb 80 persones, origen del brot d'Igualada, segons Salut
InfoK
Especial "Pregunta al president" - 20/03/2020
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Quatre gats
Dones polítiques
Dies de coronavirus
Dies de coronavirus: 19-20 de març
El llenguado
Els dialectes i la parla del Rosselló
Crims
Crims - Machala
Sense ficció
Els supervivents del vol 9525 de Germanwings
Quan arribin els marcians
La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana
Adossats
Adossats, de Ramon Madaula
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0 | curate | {"ca": 0.730732635585157, "pt": 0.1455756422454805, "en": 0.047573739295908656, "fr": 0.03425309229305423, "sv": 0.025689819219790674, "es": 0.016175071360608945} | : /tv3/alacarta/cacadors-de-bolets/llenegues/video/5359471/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_654140 | Tal i com estan les comptes de la Generalitat en aquest moment, creieu que es bona idea suprimir l'impost de successions? En un moment de crisis economica, no crec que ens poguem permetre el luxe de la reducció d'ingressos, jo seria el primer defensor en cas d'estar en superavit, peró ara mateix la Generalitat té per davant un greu problema de finançament i reducció del deficit, no veig en què beneficia aquesta desició. Abans de suprimir aquest impost, crec que seria millor reduir impostos a les empreses o impostos al cosum, per intentar ajudar a crear riquesa, també es podria utilitzar els recursos que genera l'impost de successions per finançar a les PIMES que es el principal problema que tenen ara. Que en penseu? Es responsable o es una altre desició populista erronea?
Jo crec que s'ha de pujar molt el llindar a partir del qual comences a pagar l'impost. No pot ser que estigui en 270.000€ que és una minucia ja que normalment la gent de classe mitja deixa un pis i alguns estalvis que superen de llarg els 270.000€ Suprimir-lo tampoc ho faria perquè aquell que tingui un gran imperi de propietats (xalets, cotxes, actius financers) podrà deixar-ho als fills, contribuint molt poc a un repartiment equitatiu i limitant moltissim la igualtat d'oportunitats de tenir una vivenda.
Jo ho acabaria suprimint en totes, es el que mana el mercat, del contrari perdries les grans fortunes. La meva reflexió venia de com estan les comptes de la Generalitat, si han tingut que fer uns bons a un interès molt alt per finançar-se senyal que necessiten urgentment liquiditat, ara CiU no es pot permetre el luxe d'eliminar aquests ingressos, pagar els bons a un any amb els interessos, reduir la resta d'ingressos per la crisis i a més tindre solvència per fer polítiques o ajudar als que ho necessiten. Grècia o Irlanda, tot i ser casos diferents han buidat les arques publiques de maneres diferents, ara amb una situació pitjor que aquí (però tampoc tant) la única opció que tenen es augmentar impostos i reduir despesa publica per intentar tornar als números verds, un cop tot solucionat s'ha d'eliminar els impostos innecessaris o perjudicials i vigilar molt la despesa. Crec que els hem d'agafar d'exemple abans no sigui massa tard. Que farà CiU? El PP segur que pressionarà perquè ho facin, per populisme, pensant en les eleccions espanyoles. | 0.881109 | curate | {"ca": 0.944777397260274, "es": 0.04965753424657534, "pt": 0.005565068493150685} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_174147 | Durant les setmanes vacacionals, el fab lab s'omple d'activitat: programació, fabricació digital, disseny, manualitats...
CONSULTAR
El programa Edu Lab té com a objectiu capacitar en les àrees STEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques) a petits, joves, docents i professionals d'altres sectors, a més d'introduir-los al món de la fabricació digital i de la Indústria 4.0.
Introducció al disseny 3D per a la fabricació digital amb FreeCAD
FreeCAD és un programa de disseny 3D molt versàtil i adequat per a diversitat de perfils d’usuari. A més, és…
Formació del docent i creació de continguts curriculars
En el BDN Lab entenem que l'actualització de coneixements tecnològics per part del docent és una tasca fonamental, independentment de…
“Menuda Badalona!”, projecte d’aprenentatge STEAM
"Menuda Badalona!" és un projecte educatiu promogut per BDN Lab que es desenvolupa a Badalona, durant el curs 2018-2019, en…
Campus tecnològic d’Estiu
Aquest estiu al BDN Lab, els nens i nenes gaudiran i aprendran amb les diferents propostes temàtiques del Campus Tecnològic…
EXTRAESCOLARS
Formació d'estudiants de Primària, ESO, Batxillerat i Graus en programació, robòtica maker (programació i fabricació digital de robots), disseny 2D i 3D i Fabricació Digital.
SABER MÉS
FAB LAB SCHOOL
Es tracta del programa d'integració de les tecnologies de fabricació digital del fab lab a les escoles i instituts de Badalona per a l'aprenentatge per projectes i reptes.
SABER MÉS
VISITES - TALLER
Ets formador i vols formar als teus estudiants en la cultura "maker", les àrees STEAM, la programació, el disseny o la fabricació digital?
SABER MÉS
ADULTS
Formació de docents i professionals d'altres sectors en diverses àrees de la fabricació digital (fabricació mitjançant ordinador), el disseny i la programació.
SABER MÉS
TECNOLOGIA AL SERVEI DE L'EDUCACIÓ
Tall i gravat làser
Per crear maquetes, robots, decoracions, obres artístiques i molt més!
Impressió 3D
Amb la impressió 3D podrem crear tot tipus d'objectes en diversos materials.
Impressió digital
Per editar els teus llibres, calendaris, revistes, flyers, caràtules, agendes i més!
Tall de vinil
El tall de vinil permet crear tot tipus de rètols, senyals, estampats i decoracions.
Fresat CNC
Per crear maquetes, mobiliari, decoracions, obres artístiques i molt més!
ALGUNS PROJECTES
Arc de llum imprès en 3D
Placa Arduino programada
Vinil estampat en samarreta
Caretes tallades amb làser
Tamboret creat amb fresadora
Impressió amb material elàstic
Braç robòtic imprès en 3D
Maqueta tallada amb làser
Projectes tallats amb làser
Maqueta d'smart city
Assabenta't de totes les novetats del BDN Lab: nous equipaments, serveis, cursos, píndoles formatives gratuïtes, campus tecnològics… i més! | 0.698056 | curate | {"ca": 0.9162652834383105, "es": 0.030752130418673584, "en": 0.013708781030011115, "de": 0.01333827343460541, "ms": 0.002223045572434235, "ja": 0.005928121526491293, "fr": 0.00889218228973694, "pt": 0.00889218228973694} | https://bdnlab.org/ca/educacio/ |
mc4_ca_20230418_3_257915 | 2016 PEL.LÍCULES – FICGLB 2019
2016 PEL.LÍCULES
Filipines, 2015, 100′
Film sobre l’estil de vida d’un fotògraf i un estudiant activista atrapats en una relació entre ideals i principis contraposats.
Llegiu mésALIMUOM NG KAHAPON
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes filipines, llargs
EUA, 2016, 89′
Una carismàtica lesbiana xicana sedueix i tempta una dona porto-riquenya, únicament per trobar-se a ella mateixa i recrear la seva vida agitada.
Llegiu mésBRUISING FOR BESOS
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes EUA, llargs
EUA, 2015, 100′
Un modern “film negre”, amb seu a West Hollywood …
A Los Angeles, de vegades resulta molt dur dir als teus amics qui són els teus enemics, quan tots els amics de Dusty, pel que sembla, són capaços d’assassinar.
Llegiu mésKISS ME, KILL ME
Colòmbia, 2015, 88′
El germà de Lucia (interpretada per Carolina Guerra), Andreu, mor tràgicament en un accident de trànsit. En ple dol per la seva pèrdua, Lucia coneixerà a la promesa del seu germà, Mariana (Olga Segura) i juntes intentaran superar la mort d’Andrés. Però en aquests moments de dolor, Lucia i Mariana passaran de ser un gran suport l’una per l’altra a convertir-se en una mica més quan s’enamorin. Lucia haurà de decidir si torna amb el seu marit, amb el qual porta casada quatre anys, o si comença una nova vida amb la dona que anava a casar-se amb el seu germà.
Llegiu mésLA LUCIÉRNAGA
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes colòmbia, llargs
EUA, 2016, 66′
“Ens sentíem com que cada dia era meravellós i res podia succeir.” Riques i destacades històries desdoblades entre les vides dels més antics supervivents que han après com celebrar, curar-se, estimar, i prosperar després de la devastació de la incipient crisi de la SIDA ( …)
Supervivents encara afectats pel trauma no només pels seus diagnòstics sinó també per la pèrdua de la comunitat i la seva manera de viure. Ningú suposava que ells envellirien amb la SIDA.
Llegiu mésLAST MEN STANDING
EUA, 2016, 97′
Un reivindicatiu escriptor de comèdia, s’enfronta a una ruptura i enmig del pitjor any de la seva vida, torna a Sacramento per tenir cura de la seva mare a punt de morir.
Llegiu mésOTHER PEOPLE
Catalunya, 2016, 105′
Emma i Toni, són dos germans, que en quedar orfes s’han de fer càrrec del negoci familiar, una hípica. Emma és jove encara i Toni porta una vida gai descontrolada i promíscua, així que Ramon, el capatàs, i el seu fill, Aaron, són els que mantenen el negoci en peu. Els problemes apareixen quan els dos germans s’enamoren d’Aaron i aquest se sent pressionat per l’homofòbia del seu pare.
Llegiu mésSALVAJE DESPERTAR
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes catalunya, llargs
Alemanya, 2015, 79′
El film es qüestiona l’afiliació a diferents nivells, tractant-se d’una Buddy-Movie sobre una infeliç amistat. Ibrahim, jove, gai i turc, s’enamora d’Ali, un lluitador de lluita lliure, delinqüent, alemany i heterosexual. Una mena d’història d’amor que creix entre els dos homes i que els sobrepassa.
Llegiu mésWO WILLST DU HIN, HABIBI?
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes alemanya, llargs
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes curts, frança
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes cuba, curts
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes curts, itàlia
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes curts, israel
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes curts, equador
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes alemanya, curts
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes aràbia saudita, curts, EUA
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes austràlia, curts
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes curts, espanya
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes curts, regne unit
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes curts, EUA
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes catalunya, curts, espanya
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes curts, holanda
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes curts, israel, palestina
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes colòmbia, curts
Categories 2016 PEL.LÍCULESEtiquetes curts, pakistan | 0.753657 | curate | {"en": 0.0344648872764965, "fr": 0.004146151852811609, "ca": 0.8059082663902566, "pt": 0.15548069448043533} | http://barcelonafilmfestival.org/ca/2016-pel-licules/ |
mc4_ca_20230418_7_580424 | Un home de 55 anys se suïcida a Alacant moments abans de ser desnonat
La comissió judicial encarregada de fer efectiu el desnonament tenia ordre d'acudir avui a l'habitatge situat al barri de Los Ángeles de la capital alacantina
1 min. València 13/02/2013 14:01
Un home de 55 anys s'ha suïcidat aquest matí en presència de la comissió judicial encarregada de fer efectiu el seu desnonament. Segons les primeres informacions, la policia que ha acompanyat la comissió judicial a trobat l'home penjat en una de les habitacions de la casa. L'home alacantí havia de ser desnonat avui per un deute de 24.000 euros.
El cadàver ha estat trobat per efectius policials en una dependència de l'habitatge, situat en el carrer Poeta Sansano del barri alacantí de Los Ángeles, instants després que una comissió judicial del servei de Notificacions i Embargaments es personés per procedir al desnonament per impagament del lloguer.
Fonts del Tribunal Superior de Justícia valencià han informat que aquest home havia d'abandonar avui l'habitatge per execució d'una ordre de desnonament derivada d'un deute de 24.000 euros per impagament del lloguer. Es tracta del tercer suïcidi en pocs dies provocat, presumptament, per una ordre de desnonament, després de la mort ahir d'una parella a Calvià i la d'un home a Còrdova fa uns dies.
Repunten els casos de coronavirus al País Valencià, que recupera el ritme de contagis assolit a l'abril | 0.823711 | curate | {"ca": 0.9957416607523066, "eo": 0.0042583392476933995} | https://www.ara.cat/paisvalencia/Alacant-suicidi-desnonament_0_865113626.html |
macocu_ca_20230731_3_571756 | Serra del Verd
Imatges relacionades
serra del Verd
Es troba al sud de la Serra del Cadí i a l'oest i nord de la d·Ensija i, per tant, comparteix moltes de les característiques d·aquestes serres. El seu punt culminant és el cap del Verd, a 2.289 metres. Té la particularitat de conservar una bona representació d·animals de zones subalpines i montanes, al límit de la seva àrea de distribució, fàcils de veure per ser zona de pas cap a altres espais protegits. Les seves extensions de pastures són aprofitades per ramats de vaques i isards, que conviuen pacíficament a les parts més altes.
Part del massís està inclòs dins la Reserva nacional de caça del Cadí, gestionada per la Generalitat, que vetlla per la conservació de la fauna cinegètica i protegida i els seus hàbitats. | 0.760774 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_678651 | La festa no para al Prat! - elBaix.cat
Inici queda't al Baix La festa no para al Prat!
La festa no para al Prat!
Als pratencs que estaven dormint a les 8 del matí de ben segur que els han despertat per començar el diumenge de festa major. I és que a les 9 del matí ja estaven els gegants plantats a la plaça de la Vila i ha sigut, com ja és habitual, a dos quarts de dotze del matí que han començat la cercavila pels carrers de la ciutat en un dels actes on no s’hi pot faltar.
Les colles locals i convidades, la de Sant Joan de Vilatorrada, Viladecans, Sant Cugat del Vallès, Argentona, BCN Casc Antic, Sant Just Desvern, Nou Barris, Sant Jaume de Barcelona, Montornès del Vallès i Collbató, han arribat a al parc del Fondo d’en Peixo, passades la una del migdia ha començat la ballada i el lliurament de recordatoris.
I just a la mateixa hora a la plaça de la vila començava la ballada de sardanes que anualment organitzen Amics de la Sardana i com ja és tradició acabava amb la Sardana de la Festa Major del Prat i La Santa Espina.
Mentre, al pati de l’Artesà començava a sonar a Big Band Prat de l’Associació Musical del Prat i la Big Band de l’Escola de Música de Canet , el públic ha pogut gaudir de temes dels Blues Brothers i de Glen Miller entre d’altres.
La Plaça Pau Casals a mes de circ, avui acull un mercat molt especial. Des de les 11 del matí creadors i creadores s’han instal·lat a L’Aparador, el mercat d’autoedició, art i artesania. Fins a les 20 del vespre podrem trobar petites edicions gràfiques, fanzins, objectes d’art i artesania que difícilment veiem als circuits més comercials. Hem vist objectes artístics fets a mà d’allò més diversos; roba per a petits, objectes de decoració, bijuteria, petites peces d’art. Moltes opcions i molt variades per poder tafanejar una estona. Recordeu que l’Aparador seguirà a la tarda amb diversos tallers gratuïts: Un d’scrapbooking amb l’Eva Marin a les 17.30 h i un per descobrir el ganxet a les 18h.
També aprofitem per recordar-vos el taller gratuït amb Kanaya Circ, que tindrà lloc a la mateixa plaça, de 18.00 a 20.00 hores. Plats xinesos, pilotes de malabars, slackline o diàbolos són alguns dels elements que trobareu en aquest espai familiar, obert a tothom que vulgui posar a prova les seves habilitats i seguir amb la festa.
Article anteriorUn emocionat Alfred va apadrinar, envoltat de família i amics, la Festa Major del Prat
Article següentSant Feliu aposta per l’economia verda local en l’EdiCitNet de Berlín | 0.806998 | curate | {"pt": 0.0202757502027575, "ca": 0.9606650446066505, "es": 0.019059205190592052} | http://www.elbaix.cat/2018/09/30/la-festa-no-para-al-prat/ |
mc4_ca_20230418_17_258398 | ALEGO: PRESENTACIÓ A MÓRA LA NOVA DEL LLIBRE: “JOAQUIM LLORENS ABELLÓ” DELS ECRIPTORS PERE AUDÍ I TONI ORENSANZ | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | http://angellluis.blogspot.com/2009/11/presentacio-llibre-joaquim-llorens.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_473201 | Aquesta secta destructiva té un local obert al públic en el carrer dos de maig 310. També són a Gran Via 780.La secta té nul respecte per la llengua catalana, car ho tenen tot en espanyol, tots els llibre, el seu lloc web, i la recepcionista de dins del local també parla únicament en castellà. L'altre dia conversant amb ella em va deixar anar un "por exemplo aqui en espanya avlamos espanyol..."(per exemple aquí espanya parlem en espanyol) la vaig tallar "no! aquí Catalunya parlem en català" i ella "perdon, si, todo el mundo abla catalan menos yo" (perdó, tothom parla en català menys jo), i jo "malauradament no tothom el parla, però l'única llengua d'aquí és el català".Deixant el tema de la llengua, que no he obert el fil per parlar d'això, aquests mal parits són una secta destructiva.Aquesta secta va ser fundada per l'escriptor de ciència-ficció Ron Hubbard l'any 1952, i és presentada com un sistema d'ajut personal per a persones amb problemes. Ells mateixos et fan un test i a partir d'aquest test et diuen quins problemes tens: depressió, ansietat, estrès, problemes d'auto-estima etc.Un cop t'han detectat el problema et recomanen que entris a fer una teràpia d'x hores per uns 40 euros, són unes quantes hores on et van passant uns vídeos i uns àudios. Acabada la teràpia et recomanen passar a un nivell més avançat, aquest cop ja son més de 600 euros, i així successivament fins arribar a teràpies de més de 7.000 euros que et fan amb la seva suposada tecnologia secreta.Això que us he explicat de les teràpies ho sé per documentaris que he vist i per algunes cosetes que he llegit per internet de gent que ha estat dins. A la viquipèdia hi ha força informació pel que fa a la secta.Xenu, el dictador extra-terrestre.Segons la doctrina de la Cienciologia, Xenu (també Xemu) era el dictador de la "Confederació Galàctica, " que fa 75 milions d'anys va portar milers de milions de persones a la Terra en naus espacials semblants a avions DC-8. Seguidament, els va desembarcar al voltant de volcans i els va aniquilar amb bombes d'hidrogen. Les seves ànimes es van ajuntar en grups i es van pegar als cossos dels vius, i encara continuen creant caos i estralls.Els cienciòlegs el coneixen com "L'Incident II", i les memòries traumàtiques s'associen a aquests com la "Paret de Foc" o "La implantació de R6". La història de Xenu és una petita part de la gran gamma de creences de la Cienciologia sobre civilitzacions extraterrestres i les seves intervencions en esdeveniments terrenals, en conjunt descrits com una obra de ciència-ficció sobre els viatges en l'espai per L. Ron Hubbard, escriptor de ciència-ficció i fundador de la Cienciologia.Hubbard va revelar detalladament aquesta història als integrants del nivell "OT III" el 1967. En la història de Xenu es va donar la introducció de l'ús del volcà com un símbol comú de la Cienciologia i Dianètica, que persisteix fins als nostres dies.Les crítiques a la Cienciologia sovint utilitzen la història de Xenu en contra seva. La Cienciologia ha tractat infructuosament de mantenir la història de Xenu confidencial. Els crítics demanden que la revelació de la història és d'interès públic, considerant l'alt preu exigit per assolir el nivell "OT III". La Cienciologia només ensenya aquesta doctrina als membres que han contribuït amb grans quantitats de diners a l'organització.La Cienciologia evita fer menció de Xenu en declaracions públiques i ha fet un esforç considerable a mantenir la confidencialitat, incloent accions legals basades en els drets de propietat intel·lectual i en el secret comercial. Malgrat això, molt material sobre Xenu s'ha filtrat al públic. -----------------------------------------------------I jo em pregunto, com pot ser legal aquesta secta destructiva? i com poden tindre un local obert al públic exposat al carrer com si fos una botiga comercial? em fa mal cada dia veure gent ignorant o amb problemes psicològics entrant i sortint del local. Ah, sí! que no us ho he explicat, aquesta gent estan radicalment en contra de la psicologia oficial i de la psiquiatria; difonen la creença de que psicòlegs i psiquiatres són gent perversa que conspira contra la humanitat. No és pas estrany que tinguin mania als professionals que denuncien els seus mètodes de manipulació i captació propis d'una secta destructiva.Per a més informació pel que fa a la secta en general recomano veure aquest documentari , és en la llengua imposada per Espanya, també hi deu ser en anglès.
Sempre que puc, aprofito per entrar diferents botigues, establiments...centres comercials per, expressament, esbrinar si el català està inclòs en els seus productes / rètols o en quina llengua es dirigeixen, sigui entre ells sigui cap a la clientela, i la majoria, tot i entendre la llengua catalana es dirigeixen entre ells en castellà, altres ni arriben a entendre la llengua catalana, ni els seus productes estan editats en català, o, simplement, és fan l'orni. Vinc a dir, que el cas lingüístic que exposes, no es un cas únic, ni malauradament, serà l'ultim.La qüestió de les sectes considero que totes aquelles que venen demanant aportacions econòmiques haurien d'estar prohibides, doncs representa ser un altre tipus de frau.I ara tinc aquella curiositat per anar-hi a fotre una ullada. | 0.860135 | curate | {"ca": 0.9766997708174179, "pt": 0.023300229182582125} | |
macocu_ca_20230731_8_420848 | Convocatòria per cobrir, en comissió de serveis i pel sistema de lliure designació, el lloc de subinspector o subinspectora en cap de la Policia Local
Convocatòria per proveir dues places vacants de policia local, funcionari de carrera, pel sistema d'oposició
Convoctòria del concurs-oposició de promoció interna per proveir una plaça de personal funcionari administratiu de carrera de l'Ajuntament d'Artà | 0.74898 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_38628 | Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis (política de cookies). Acceptes les cookies a efectes analítics i/o de marketing?
SubCurses
8RESULTATS
Cursa Delta Prat
2013_2014
08 maig 2022
8 Resultats Html a
10K 2009_2012 2013_2014 5K fins_2015
X
AUTENTICACIÓ D'USUARI
Si us plau, introdueix el teu email i contrasenya de xipgroc.cat per poder descarregar el diploma amb foto.
Email
Contrasenya
Email/contraseña incorrectos
Hi ha hagut un error, si us plau intenta-ho més tard
Encara no ets usuari de xipgroc.cat?
Registra't
Has oblidat la contrasenya?
9
FILTRES
1
meta
m Homes
f Dones
= PRATENC TRIPLAY PRAT
h
9
CATEGORIES
1
General
FN2
MN2
L'Usuari s'obliga a abstenir-se d'utilitzar el Servei amb fins o efectes il·lícits, contraris al que estableixen les Condicions Generals, lesius dels drets i interessos de tercers, o que de qualsevol forma puguin danyar, inutilitzar, sobrecarregar o deteriorar el servei o impedir la normal utilització o gaudi del Servei per part dels Usuaris. Queda prohibida la còpia de les base de dades de resultats de competicions per a usos comercials propis no autoritzats expressament per CHAMPIONCHIP. | 0.522237 | curate | {"ca": 0.8076241134751773, "en": 0.07092198581560284, "de": 0.010638297872340425, "sv": 0.01773049645390071, "hy": 0.031914893617021274, "es": 0.03102836879432624, "ro": 0.008865248226950355, "fr": 0.00975177304964539, "ta": 0.008865248226950355, "fa": 0.0026595744680851063} | https://xipgroc.cat/ca/curses/DeltaPrat2022/2013_2014/resultats?cursa=DeltaPrat2022&id=2013_2014 |
macocu_ca_20230731_2_327563 | Política de privadesa
ASSOCIACIÓ XARXA D’ESPECTACLE INFANTIL I JUVENIL DE MARTORELL, és una associació inscrita el Registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 17453 i amb CIF: G-60931938.
Avís legal de Google Analytics : | 0.651443 | curate | {"es": 0.08641975308641975, "ca": 0.7818930041152263, "fr": 0.13168724279835392} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_31902 | L'any 2018 es van diagnosticar a Catalunya més de 40.000 càncers, un 1,5% més que l'any anterior i un 9% més que fa 6 anys. El càncer de pulmó ha estat el 4art més diagnosticat i el què presenta un pronostic més delicat. Aquestes són les raons per les quals l'Associació per a la Recerca Oncològica (APRO) i la Fundació Amics de l'Hospital del Mar unim esforços per avançar en el seu diagnòstic i tractament.
El dissabte 15 de juny a les 8,30 del vespre, t'esperem en el sopar solidari que hem organitzat per contribuir en la investigació d'aquesta malaltia. Els jardins del Real Club de Polo acolliran la vetllada solidaria conduïda per Elsa Anka i Antoni Miquel, Leslie, amb l'actuació dels Sirex, i amb divertides activitats per gaudir d'una estona agradable, però sobretot compromesa amb la recerca contra el càncer de pulmó.
Ens complauria molt la teva assistència i t'animem a fer-ho acompanyat de la teva família, companys i amics. | 0.853159 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.parcdesalutmar.cat/ca/noticies/view.php?ID=9653&newsletter |
macocu_ca_20230731_10_477536 | «Preguntes Freqüents»: 21-D, ¿què i qui?
«A Escòcia, si s’hagués negat el dret al referèndum s’hagués vist com una vergonya antidemocràtica» Owen Jones
Més empresonaments, la manifestació del 11-N i la mirada posada en les eleccions del 21-D. Vam arrencar el programa de dissabte 11 de novembre amb una entrevista a Elisenda Alamany (flamant número 2 de la llista dels Comuns), que va derivar en un cara a cara amb Gabriel Serra, diputada de la CUP. Vam completar el tema amb una entrevista a distància amb el columnista del The Guardian, Owen Jones, molt viral aquests dies per la seva intervenció en defensa del referèndum a la BBC.
Més tard, vam fer un altre cara a cara entre Celestino Corbacho (PSC) i Ferran Mascarell (exdelegat de la Generalitat a Madrid i exPSC) per a parlar de l’actual moment polític i per saber què en pensen de la llista que està configurant el PSC per al 21-D.
També vam entrevistar Francesc de Dalmases, promotor de la Llista Unitàtia 1 d’Octubre, per a conèixer la seva proposta i saber si té possibilitats de prosperar. També vam connectar amb Brussel·les per parlar amb Toni Comín, que ens va explicar com és el dia a dia del govern cessat a Bèlgica.
Amb la Pilar Rahola vam fer el repàs dels principals fets polítics de la setmana i vam tancar-ho tot plegat amb una conversa entre el director teatral Oriol Broggi i el també director Joan Ollé sobre valors associats a la cultura i per comentar com aquesta pot ajudar a destensar moments com l’actual.
A les cadires van acompanyar-nos durant tot el programa els periodistes Neus Tomàs, Ana Pardo de Vera, Daniel Basteiro, Vicent Partal, Esther Palomera i Albert Calatrava per a comentar els diferents temes que vam anar abordant, debatre i fer algunes preguntes als convidats. | 0.903244 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_195895 | EN RESiDÈNCiA, ponent a la jornada 'Comunitat RBLS · Teatre comunitari amb joves | En Residència
EN RESiDÈNCiA, ponent a la jornada 'Comunitat RBLS · Teatre comunitari amb joves
La importància dels processos de creació en els projectes escènics comunitaris va centrar una de les taules rodones de la trobada
La conjuntura econòmica i social dels darrers anys ha empès molts creadors i creadores, companyies i institucions a desenvolupar projectes comunitaris que contribueixin a la transformació social. Es tracta, sovint, de projectes vinculats a les arts escèniques, que donen eines per transformar l’entorn immediat dels i de les participants. Amb l’objectiu de debatre al voltant del teatre comunitari fet amb adolescents i joves, i dels beneficis que reporta la participació activa en els processos de creació, el festival RBLS Teatre Jove va organitzar el 5 de novembre passat una trobada amb professionals de les arts escèniques, entitats socials, projectes educatius i responsables de programació de teatres. L’acte, que va tenir lloc al Teatre Tantarantana, es va tancar amb una mostra de l’espectacle Oi néoi (Els nous), d’Albert Tola i Constanza Brnčić (creadora resident a l’Institut Comas i Solà en la 10a edició, 2018-2019), i del projecte Freiraum del Goethe Institut Espanya, realitzat amb nois i noies de la comunitat gitana de Barcelona i Madrid.
Carles Giner, director d’EN RESiDÈNCiA, va participar a la taula rodona ‘Grups auto-organitzats, centres escolars i educadors/ores: receptes per realitzar un projecte’, que va donar algunes claus perquè centres educatius i grups interessats en la creació artística per al creixement cultural, social i personal d’adolescents i joves puguin desenvolupar el seu projecte en cooperació amb companyies i creadors/ores professionals.
‘Comunitat RBLS · Teatre comunitari amb adolescents i joves’ va comptar amb la participació, entre d’altres, de Marta Galán (EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla, 4a edició, 2012-2013) i d’Eli Ruiz, de l’Antic Teatre, mediadora d’EN RESiDÈNCiA des de la 9a edició del programa (2017-2018). | 0.900838 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.enresidencia.org/en/news/en-residencia-ponent-la-jornada-comunitat-rbls-teatre-comunitari-amb-joves |
macocu_ca_20230731_2_49516 | La Ciutadella de Roses : 30 anys de titularitat municipal : 1986/2016 / text: Toni Martínez ; documentació i coordinació: Toni Martínez ; fotògrafs: Jesús Mínguez Castanheira, Jordi Velasco Martínez Martínez, Antoni | 0.691037 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_413377 | Nolla, J. M., & Casas i Genover, J. 1. (2009). Arqueologia urbana a Girona: L'excavació "Cuina" de Casa Pastors. Girona: Universitat de Girona, Laboratori d'Arqueologia i Prehistoria.
Chicago Zitierstil
Nolla, Josep Maria, and J. 1957- Casas i Genover. Arqueologia Urbana a Girona: L'excavació "Cuina" De Casa Pastors. Girona: Universitat de Girona, Laboratori d'Arqueologia i Prehistoria, 2009. | 0.401485 | curate | {"en": 0.16666666666666666, "cs": 0.005128205128205128, "es": 0.017948717948717947, "ca": 0.7076923076923077, "de": 0.046153846153846156, "tr": 0.05641025641025641} | |
crawling-populars_ca_20200525_34_46775 | Recorda'm
Sense molèsties al soli, Messi va tornar a treballar amb el grup ahir al matí
Està previst que entri a la llista i reaparegui a Dortmund sortint des de la banqueta
Valverde en 9 frases
Champions. El davanter argentí podria tenir alguns minuts en la segona meitat en l’estrena europea
Excel·lent. L’holandès va aconseguir contra el València el seu primer gol amb la samarreta del Barça, en un partit sense errada en la passada
Champions.El porter alemany adverteix de l’ambient i la dificultat del camp del Borussia Dortmund i diu que han d’aprendre dels errors de la temporada passada a Europa
Gols en la lliga. L’uruguaià supera Kubala en la llista de golejadors del Barça en el campionat de lliga, amb les dues dianes contra el València, i ja només té Messi i César Rodríguez al davant
El jove futbolista del planter, de només setze anys, trenca el partit amb un gol en el minut dos i amb una gran assistència en el sis
Gran retorn del davanter uruguaià, que va jugar l’última mitja hora i va fer dos gols
El Barça té un tresor en Ansu Fati. És un nen –té 16 anys– amb estrella. És un diamant encara per acabar de polir però que ara mateix ja té un valor impressionant. Ja no només per la seva qualitat...
No perdona. Tot i el gol salvador, el brasiler es mostra sincer amb la seva situació
Recollida de firmes. Víctor Font, de Sí al Futur, va estar demanant el suport als socis per poder introduir en l’ordre del dia de l’Assemblea de Compromissaris el vot electrònic
1a divisió. Martin Odegaard i Nacho Monreal signen, per a la Real Sociedad, els gols que decideixen el partit inaugural del nou Anoeta
El Barça no es pot permetre una altra ensopegada en la lliga després del fluix inici i no podrà comptar encara amb l’argentí
L’uruguaià, per contra, sí que s’ha recuperat de la seva lesió i ajudarà Griezmann
Els ànims tampoc són els millors, després del sorprenent acomiadament de Marcelino, substituït per Celades
Lliga. Els de Valverde no fallen i en un molt bon partit s’imposen als de Celades amb un gol del jove de 16 anys, titular, un altre de De Jong, que es va estrenar, un de Piqué i dos de Luis Suárez
Valverde. El tècnic diu que no va llegir l’entrevista a l’argentí, lamenta que s’interpreta massa tot el que diu, i gairebé el va descartar per dimarts
Jasper Cillessen. L’holandès tornarà avui a l’estadi, defensant la samarreta del València, l’equip on busca els minuts de joc i el protagonisme que no va tenir com a blaugrana
Valverde en 9 frases
‘Overbooking’. L’entrenador blaugrana té a la seva disposició set migcampistes per a tres places
El portaveu del Barça, Josep Vives, assegura que no veuen cap estira-i-arronsa del capità cap a la junta i valora molt positivament l’ambició que mostra volent seguir guanyant
Lesionats. Avui se li han fet proves i s’ha detectat una fissura del segon metatarsià
El davanter argentí serà baixa dissabte contra el València perquè encara no està al cent per cent físicament i el club no vol arriscar gens ni mica per por d’una possible recaiguda, però sí que podria tornar Luis Suárez
Pàgina 43 de 50
© 2020 L'Esportiu de Catalunya | 0.769307 | curate | {"ca": 0.9490529065969955, "es": 0.03755715218811234, "en": 0.007838014369693011, "fr": 0.005551926845199217} | : /barca.html?start=840 |
macocu_ca_20230731_10_419105 | Casos d èxit
La tasca de SIGMA i el seu projecte de responsabilitat social han obtingut reconeixements per part de diferents analistes nacionals i internacionals:
Adopció de solucions ERP al sector educatiu espanyol i portugués 2013
per Óscar Alonso i Enric Cánovas
Històricament, les institucions educatives, tant d’àmbit públic com privat, han sigut entitats complexes, amb divisions a la seva estructura, resultant en un conglomerat de facultats, òrgans i departaments que en la majoria dels casos compten amb un ecosistema d’aplicacions complex i amb problemes d’integració per a disposar d’una vista de 360o de les dades dels constituents (alumnes, alumni, professorat, etc.). A la península ibérica no existeix una estratègia homogènia per a l'adopció de solucions que facilitin els processos de gestió acadèmica de les institucions educatives. El desenvolupament a mesura està molt present, i les institucions educatives es troben amb dificultats per a la integració, manteniment i evolució de les seves solucions. Únicament el 37% de totes les entitats entrevistades utilitzen exclusivament paquets estàndard per a donar suport als seus processos de gestió acadèmica.
Cas d estudi de Gartner
per Jan-Martin Lowendahl
Beneficio comercial a partir de la Responsabilidad Social: el SIGMA Learning Center
El repte de SIGMA era produir software de manera rentable alhora que treballar conjuntament sobre les expectatives i valors culturals de la comunitat educativa. Les companyies de software que venen a la comunitat educativa poden esbrinar com crear una virtut a partir d’una necessitat i esdevenir així al mateix temps, més productius.
Introducció
L’ecosistema educatiu està esdevenint competitiu cada vegada més, en particular, les companyies de software que hi donen suport reben la pressió de les solucions ‘’greenfield’’ construïdes sobre la més innovadora tecnologia així com dels avantatges del cost del desenvolupament offshore. Mentrestant, això estableix una expectativa d’una relació funcionalitat/cost difícil de complir, el mercat de l’educació segueix sent molt conservador amb sospites de venedors que no mostren un compromís real amb l’educació com a missió. En aquest cas d’estudi, SIGMA Gestión Universitaria demostra de quina manera el seu objectiu estratègic de ‘’major participació en la comunitat educativa’’ per a construir la seva marca també va donar lloc a l'eficiència interna en la producció de software i el que, en efecte es converteix en un sòlid procés de reclutament.
Projecte de Business Intelligence a UZA
Universitat de Saragossa
Existe una creciente necesidad de proporcionar información tanto a organismos externos como a los diferentes agentes dentro de la propia institución. Esta información cada vez se solicita con unos mayores niveles de exigencia y rigor. Derivado de esta necesidad y motivados también por la fuerte apuesta de la universidad por la transparencia, que implica garantizar la excelencia en la calidad de los datos expuestos, el SICUZ (Servicio de Informática y Comunicaciones de la UZ) se planteó el desarrollo de una plataforma de analítica de datos.
El proyecto se concibió con estas premisas:
• Dar cobertura a todos los ámbitos de gestión de la universidad
• Permitir el acceso «universal» a la información (todo el personal PAS y PDI)
• BI Competency Center, equipo multidisciplinar responsable de la plataforma de analítica de datos
SIGMA SaaS
Pere Regull, CEO d' IQS.
Pere Regull, director general d' IQS, ens parla en aquesta entrevista dels avantatges del sistema Software as a Service (SaaS) de SIGMA per a la plataforma de Gestió Académica de l'Institut Químic de Sarrià. | 0.686541 | curate | {"ca": 0.7158243579121789, "es": 0.25738746202706436, "it": 0.006628003314001657, "fr": 0.010770505385252692, "en": 0.009389671361502348} | |
macocu_ca_20230731_4_601975 | Jamiroquai serà el cap de cartell del festival Cruïlla 2017
Entre els artistes de renom també hi haurà Pet Shop Boys, Two Door Cinema Club i The Prodigy
El cartell del festival Cruïlla 2017 serà el millor de la seva història. Així ho asseguren els seus responsables després de presentar els artistes que actuaran del 7 al 9 de juliol als cinc escenaris que enguany es muntaran al Parc del Fòrum. Entre l’ampli elenc de músics, destaca per sobre de la resta la presència del britànic Jamiroquai que, després de set anys d’absència, torna al panorama musical i el 31 de març publicarà un nou disc. El seu concert a Barcelona serà l’únic que aquest grup que mescla el funk i l’electrònica farà a tot l’estat espanyol.
El reguitzell de bandes internacionals que participaran en el Cruïlla inclou els també els britànics Pet Shop Boys, que duran als escenaris el pop electrònic que caracteritza aquest duo veterà. També de les illes arribaran The Prodigy, que no toquen les seves cançons més electròniques a nostra la ciutat des del 2009. El quartet de grans grups britànics el completaran Two Door Dinema Club i el seu rock indie.
A banda dels grups més cridaners, n’hi ha d’altres de renom. Dels Estats Units actuaran en el Cruïlla el rocker nord-americà Ryan Adams, escoltarem el folk rock dels The Lumineers, la prolífica Ani di Franco, la guitarra de Steven Van Zandt que tocarà a Barcelona sense Bruce Springsteen per fer-ho amb el seu altre grup, Little Steven & The Disciples of Soul.
De la resta de l’escena internacional destaquen el senegalès Youssou Ndour, els argentins Los Fabulosos Cadillacs, els sud-africans Die Antwoord i la francesa Jain.
Tal com és habitual, la propera edició del Cruïlla tindrà una forta representació de casa nostra. Entre els noms del cartell hi ha Txarango, El Petit de Cal Eril, Oques Grasses, Enric Montefusco, Dorian o Love of Lesbian.
Encara falta per definir la programació musical per dies, però de moment ja se sap que el diumenge dia 9 de juliol la programació estarà pensada per al públic familiar. Els abonaments estan ja disponibles per 110 euros més cinc euros en concepte de despeses de gestió. | 0.876963 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_628860 | Comunicació i creació a Internet - Pixel.cat
Les cookies són petits arxius de dades que es reben al terminal des del lloc web visitat i s'usen per registrar determinades interaccions de la navegació en un lloc web emmagatzemant dades que podran ser actualitzades i recuperades. El web de Pixel utilitza cookies estrictament necessàries i essencials per recollir dades relatives a l'anàlisi d'ús del web.
Per complir la legislació vigent, hem de demanar-vos permís per gestionar cookies. Si decidiu no autoritzar el tractament indicant-nos que no hi esteu d'acord, no instal·larem cap cookie al vostre terminal. Si decidiu modificar la configuració del vostre accés a la pàgina web, heu de saber que és possible eliminar les cookies o impedir que es registri aquesta informació al vostre equip en qualsevol moment modificant els paràmetres de configuració del vostre navegador:
Si esteu d'acord amb la nostra política de cookies feu clic a Acceptar-les a la barra inferior. Les cookies que s'instal·laran seran les següents:
acpcook
Galeta pròpia de la web de 'Pixel' que emmagatzema les vostres preferències relatives a la configuració de l'acceptació de galetes.
Galeta de Google Analytics que habilita la funció de control de visites úniques. La primera vegada que un usuari entri al lloc web a través d'un navegador s'instal·larà aquesta galeta. Quan aquest usuari torni a entrar a la web amb el mateix navegador, la galeta considerarà que és el mateix usuari. Només en el cas que l'usuari canviï de navegador, es considerarà un altre usuari.
S'utilitza per distingir als usuaris i sessions. La galeta es crea quan la biblioteca javascript s'executa i la cookie UTMA __ no existeix. La galeta s'actualitza cada vegada que les dades s'envien a Google Analytics.
S'utilitza per determinar noves sessions / visites. La galeta es crea quan la biblioteca javascript s'executa i la cookie UTMB __ no existeix. La galeta s'actualitza cada vegada que les dades s'envien a Google Analytics.
No s'utilitza en ga.js, per a la interoperabilitat amb urchin.js. Històricament, aquesta galeta ha operat en conjunt amb la galeta __ UTMB per determinar si l'usuari estava en una nova sessió / visita.
Emmagatzema la font de trànsit o campanya que explica com l'usuari ha arribat al lloc. La galeta es crea quan la biblioteca javascript s'executa i s'actualitza cada vegada que les dades s'envien a Google Analytics.
Si necessiteu obtenir més informació sobre la directiva de cookies, si us plau, consulteu el Butlletí Oficial de l'Estat publicat el 31 de març de 2012 (per a Espanya), en què es transposen les directives en matèria de comunicacions electròniques. També es pot consultar la directiva a Information Commissioner Office (en anglès).
Addicionalment, podeu accedir a uns vídeos didàctics publicats per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en què s’explica, pas a pas, com configurar les opcions de privacitat dels navegadors, de les xarxes socials i dels sistemes operatius mòbils més comuns, a Vídeos AEPD.
Escoltem quins són els teus objectius. Creem per tu un projecte únic. Ens ocupem de coordinar i portar a terme totes les fases del projecte amb el millor equip de professionals. Treballem en la implementació, però també en la difusió. Mantenim el projecte viu per rendibilitzar al màxim la teva inversió.
Maria Aguiló, 88, Àtic 2
Poblenou 08005 (Barcelona)
Utilitzem cookies de tercers per recollir informació estadística. Feu clic aquí per obtenir informació sobre elles i com desactivar-les. Refusar-les Acceptar-les | 0.782031 | curate | {"ca": 0.9979959919839679, "en": 0.002004008016032064} | http://pixel.cat/cookies.html |
macocu_ca_20230731_7_243926 | L’anunci de la dissolució d’ETA vist des de Vic
El 29 de maig de 1991 és una data que no s’esborrarà de la memòria dels vigatans. Un cotxe bomba esclatava al pati de la caserna de la Guàrdia civil i provocava la mort de deu persones, entre elles cinc nens. 27 anys després la ciutat ha volgut passar pàgina i la memòria de les víctimes serà present en la biblioteca que es construirà al solar de l’antiga caserna. L’anunci de la dissolució de la banda armada també és una bona notícia, en el mateix sentit de passar pàgina, segons l’alcaldessa de la ciutat, Anna Erra. Coincidint amb el 25è aniversari de l’atemptat, la ciutat va acollir un acte de reconeixement a les víctimes organitzat conjuntament amb els governs espanyol i català. | 0.816826 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_21516 | Cases a Chóvar - habitaclia
Cases a Chóvar
190m2 - 5 habitacions - 1 bany - 289€/m2 54.990 € Casa en Chóvar
210m2 - 6 habitacions - 3 banys - 471€/m2 99.000 € Casa en Chóvar
43m2 - 1 habitació - 1 bany - 640€/m2 27.500 € Pis en Chóvar
90m2 - 2 habitacions - 1 bany - 646€/m2 58.100 € Pis en Chóvar
43m2 - 1 habitació - 1 bany - 656€/m2 28.200 € Pis en Chóvar
3 anuncios de cases de venda a Chóvar
Casa a Chóvar. Casa con 5 habitaciones
190m2 - 5 habitacions - 1 bany - 289€/m2
CASA DE PUEBLO EN CHOVAR . La vivienda esta ubicada en un entorno natural rodeada de montañas y parajes naturales , fu...
210m2 - 6 habitacions - 3 banys - 471€/m2
205m2 - 6 habitacions - 3 banys - 459€/m2
Casa adossada en venda en Chóvar, Chóvar de 205 m 2 amb 6 habitacions per 94.000 €...
70m2 - 1 habitació - 1 bany - 641€/m2
Apartamento de un dormitorios, un cuarto de baño y trastero anejo en la planta baja de un edificio de cuatro alturas sobre rasan...
43m2 - 1 habitació - 1 bany - 623€/m2
43m2 - 1 habitació - 1 bany - 640€/m2
43m2 - 1 habitació - 1 bany - 656€/m2
Casa adossada Calle zorrillas, 3. Azuébar
120m2 - 3 habitacions - 1 bany - 583€/m2
3 cases en venda a Chóvar de particulars, agències immobiliàries i bancs. Troba també cases en lloguer i cases d'obra nova a Chóvar. Per buscar cases en venda a Chóvar, habitaclia, quan t'ajuden és més fàcil.
Pisos Chóvar 12
Habitatges Chóvar 15
Terrenys i Solars Chóvar 1
Cases de particulars a Chóvar
Cases de bancs a Chóvar
Cases segona mà a Chóvar
Cases de particulars amb terrassa a Chóvar
Cases barates a Chóvar
Cases Chóvar
Àtics Chóvar
Habitatges obra nova a Chóvar
Habitatges preus rebaixats a Chóvar
Habitatges amb parking a Chóvar
Habitatges amb piscina a Chóvar
Habitatges amb terrassa a Chóvar
Habitatges amb jardí a Chóvar
Habitatges amb ascensor a Chóvar
Habitatges amb xemeneia a Chóvar
Habitatges prop del transport públic a Chóvar | 0.518512 | curate | {"es": 0.3474714518760196, "ca": 0.6199021207177814, "gl": 0.008156606851549755, "fr": 0.012506797172376292, "en": 0.011963023382272975} | https://catala.habitaclia.com/cases-chovar.htm |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.