id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2201_ca_20230904_6_179416 | Què és la gamificació? La docent Esther Hierro ens explica en què consisteix i com aplicar el poder del joc en l'aprenentatge.
Col·lecció 1 hora, 1 habilitat. Edició 2021.
Guia d'habilitats
Format
Audiovisual
Agrupació
Formació
Recurs
Dialogar amb l'estrès
El recurs pretén ajudar-nos a entendre què és l’estrès, per què es produeix i de quins recursos disposem per tal de mantenir-hi un diàleg fluid i fecund que no ens faci mal.
Per fer-ho, es plantgen tres tipus de recursos: mètodes cognitius, recursos conductuals i activitats físiques. Es presenten els mecanismes bàsics de cada mètode i se suggereix la combinació de tots tres perquè el diàleg amb l’estrès sigui fructífer. | 0.714166 | curate | {"ca": 0.974512743628186, "en": 0.008995502248875561, "de": 0.01649175412293853} | https://recursos-formatius-db.diba.cat/ca/recursos-accions-formatives?search_api_fulltext=&f%5B0%5D=descriptor%3A89025&f%5B1%5D=descriptor%3A95870&f%5B2%5D=descriptor%3A108972&f%5B3%5D=descriptor%3A112701&f%5B4%5D=descriptor%3A112709 |
oscar-2301_ca_20230418_7_261796 | L’esquerda oberta als Liberals (Ld’A) per la votació sobre la reforma de competències i transferències de les corporacions comunals proposada pel grup Demòcrates per Andorra (DA) de Toni Martí ha tingut les primeres conseqüències en el si del principal partit de l’oposició, evidenciant l’enfrontament entre els dos corrents interns existents a la formació representats per Josep Pintat i Jordi Gallardo.
Segons el Diari d’Andorra l’actual secretari general de Liberals d’Andorra, Amadeu Rossell, hauria presentat la seva dimissió, dimarts passat en la reunió celebrada per l’executiva, tot i que fonts consultades no han confirmat aquest extrem. Una trobada on estava previst que s’aprovés quin havia de ser el reglament de les primàries que el partit té previst convocar per decidir qui és el candidat a cap de Govern a les eleccions del 2019. En canvi, alguns membres de l’òrgan executiu van expressar la necessitat que sigui una assemblea la què decideixi el mecanisme per escollir els candidats.
La tensa reunió va posar de manifest el desacord dels membres del partit més propers a l’excònsol de Sant Julià de Lòria pel que van entendre com ‘una imposició’ de Jordi Gallardo com a cap de llista. La trobada va acabar amb el malestar de Rossell per les crítiques rebudes després que donés com un fet consumat que el president de Ld’A i vicepresident del grup parlamentari serà el nou cap de llista.
Mentrestant, a hores d’ara, Pintat encara no s’ha pronunciat sobre si té o no la intenció de repetir com a candidat. Els seus fidels consideren que de la seva decisió dependrà la celebració d’unes primàries.
Les discrepàncies sobre la reforma comunal han estat ‘la gota que ha fet vessar el got’en l’executiva liberal i que s’ha traslladat ara a una lluita interna per escollir el possible successor de Pintat, després que els vots d’aquest darrer i el del conseller general, Joan Carles Camp, permetessin introduir modificacions del marc competencial i l’encaix financer de les set corporacions locals del Principat.
Pintat va justificar el sentit favorable del seu vot argumentant que els canvis ja figuraven en el programa electoral liberal.
Facebook
Twitter
WhatsApp
NOTÍCIES RELACIONADES
Alerten de la presència de sofre a les parets d’alguns carrers d’Andorra la Vella per evitar els orins de gos
3 de desembre de 2022
Primeres imatges de la reobertura del túnel de Tres Ponts, restringit als camions de mercaderies perilloses
2 de desembre de 2022
La comarca de l’Alt Urgell torna a encapçalar la llista negra d’aturats al novembre de l’Alt Pirineu i Aran
2 de desembre de 2022
avui destaquem
Espot discrimina els empleats del sector privat en l’augment dels salaris per garantir-se el vot dels funcionaris
2 de desembre de 2022
L’alcaldessa de Ribera d’Urgellet, Josefina Lladós, ‘planta’ als seus homòlegs alcaldes de l’Alt Urgell
1 de desembre de 2022
Compromís proposa al Parlament que la Generalitat assumeixi el cofinançament de la Residència de la gent gran a la Seu
1 de desembre de 2022
PrevAnterior
SegüentNext
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom Correu electrònic Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Twitter Facebook-f Youtube
LA VALIRA
DIARI DIGITAL D’INFORMACIÓ DELS PIRINEUS
Edita Tritón Plus
Qui som?
Publicitat
Menu
Qui som?
Publicitat
MITJANS DEL GRUP
© Tots els drets reservats
Dissenyat per
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies | 0.65714 | curate | {"ca": 0.8826586433260394, "en": 0.006291028446389497, "pt": 0.009573304157549234, "zh": 0.007111597374179431, "la": 0.002461706783369803, "es": 0.08205689277899343, "oc": 0.00437636761487965, "fr": 0.0010940919037199124, "cs": 0.00437636761487965} | https://lavalira.eu/guerra-oberta-entre-els-liberals-pel-candidat-a-cap-de-govern/ |
mc4_ca_20230418_18_28740 | Olot d'abans, Exposicions a Olot – Oci a Empordà
Ets a: Empordà > Canal d'Oci > Agenda > Girona > Exposicions > Olot > Olot d'abans
Carrer de l'Hospici, 8 17800 - Olot
Telèfon: 972 26 63 51
del 1 de Setembre al 4 de Novembre de 2018
Els personatges olotins i l'evolució del paisatge olotí són els protagonistes d'aquesta mostra organitzada amb motiu del cinquè aniversari del grup de Facebook "Olot d'Abans, fotos antigues d'Olot". L'exposició aplega una selecció de fotografies aportades per diversos components del grup, integrat per més de dues mil persones.
Plis-Plas Companyia Filigranes
3r RockFest a Can Ninetes
Espectacle BabaBa, Cia. Com Sona
Conferència "Eliminació del càncer de coll de matriu"
Museu de la Mediterrania - Torroella de Montgri | 0.732046 | curate | {"ca": 0.9244264507422402, "en": 0.06477732793522267, "pt": 0.010796221322537112} | https://oci.emporda.info/agenda/girona/exposicions/olot/eve-1128254-olot-dabans.html |
mc4_ca_20230418_6_23281 | | Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 18 d'octubre de 2018
JOSEP M.FONALLERAS.
El Museu del Joguet de Catalunya de Figueres inaugura el 4 d'octubre una mostra de la col·lecció d'Anki Toner comissariada per Oriol Comas. Va de ciclistes. L'exposició es titula Pedalant pel tauler i està formada per uns quants pilots de joguina que es desplacen a través de diferents superfícies en les quals es poden practicar jocs de taula. Aquests ciclistes en miniatura no estan pensats per als taulers on, de manera habitual, hi juguem amb fitxes o peons. Però la combinació, que he vist al youtube, és fantàstica, onírica. Genera en el visitant un immediat retorn als dies que aquests ciclistes (de plàstic, de llauna, pintats amb els colors tradicionals, llampants, del ciclisme, o uniformes, tots iguals, sense distincions) es convertien en l'atracció de les tardes de diumenge.
Jo havia organitzat, amb el meu germà, extraordinaris tours de França. No recordo amb exactitud quina mena de mecanisme fèiem servir perquè avancessin, i quina era la clau perquè l'etapa la guanyés un i no pas un altre. Però sí que puc evocar amb nitidesa les seqüències del pilot, estès sobre la taula del menjador, que ara em retornen les imatges de la col·lecció d'Anki Toner. Ho reconec. M'hauria agradat que fos meva.
Fa poc, en una llibreria de vell de Girona, vaig descobrir que en venien, d'aquests ciclistes. Aleshores, fa més de trenta anys, és evident que no hi pensava, però ara que els veig de nou tots junts, em fascina la il·lusió de moviment que desprenien i, al mateix temps, l'esclavitud que han d'arrossegar tota la vida per culpa del rol que han d'assumir. El guanyador, que sempre s'assemblava a Eddy Merckx, tindrà al llarg de tota l'eternitat el braç dret enlaire i aguantarà un ram de flors. N'hi ha que sempre correran ajupits i n'hi ha que aixecaran pels segles dels segles el cul de la bicicleta. No ho sabíem, és clar, però estan condemnats a representar un paper que nosaltres, de petits, ingènuament crèiem que podíem trastocar. | 0.844525 | curate | {"oc": 0.004775549188156638, "ca": 0.9808978032473734, "an": 0.009073543457497613, "en": 0.0052531041069723014} | https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2571078 |
macocu_ca_20230731_3_317347 | El passat 23 de març de 2015 les nostres companyes Lucia Melchor i M Teresa Corbella varem anar a l’INS Salvador Espriu de Salt a realitzar una xerrada sobre l’accessibilitat dels continguts digitals i les pàgines web amb els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mig d’Informàtica. | 0.674418 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_240976 | Els diputats d'IU i de ICV, Gaspar Llamazares i Joan Herrera, respectivament, han presentat una proposició no de llei per a endurir la llei antitabaco i equiparar així la legislació espanyola a la normativa europea. Així ho va anunciar avui el portaveu d'IU en el Congrés dels Diputats, Gaspar Llamazares, en una roda de premsa celebrada en la Cambra baixa. Després de criticar que "el Govern no té voluntat de modificar la llei del tabac, que està per darrere de la legislació comunitària", Llamazares va assenyalar que l'Executiu hagués d'afrontar la modificació de la llei "en favor dels treballadors de l'hostaleria, que són fumadors passius, generalitzar els espais sense fum i incrementar la fiscalitat del tabac a Espanya". En la proposició no de llei, presentada a través del Grup Parlamentari ERC-IU-ICV, Llamazares i Herrera assenyalen que "la prohibició total del tabac seria una mesura molt important en tots els aspectes". "És una qüestió de salut pública aprofundir en els espais sense fum i en la protecció del fumador passiu, ja siguin treballadors com clients d'aquests espais", assenyala el text, que recorda que "el tabaquisme passiu provoca 5.000 morts anuals, sent la tercera causa de mort evitable". Segons el parer de Llamazares i Herrera, "és particularment greu que no es protegeixi als nens de respirar fum de tabac", que aprenen dolents hàbits de salut, atès que a l'arribar a l'adolescència associen els moments d'oci amb el tabac. En aquest sentit, assenyalen que a Espanya, fumen un 20% dels alumnes de primària i secundària i que l'edat d'inici en l'hàbit del tabaquisme és cada vegada més primerenca, ja que actualment comencen a fumar amb 13 anys. A més, de les malalties respiratòries i cardiovasculars que provoca el tabac en adults, en bebés i nens desencadena asma bronquial i major risc d'infeccions respiratòries, insisteixen. Per aquestes raons, reclamen ampliar la prohibició de fumar a "tots els espais públics" i que es garanteixi teràpies parell els ciutadans que desitgin deixar de fumar
Ui sí quina política més d'esquerres! Ara ser d'esquerres s'en diu de mirar que els aliments siguin bons i que la gent porti colònia per no contaminar. Ser d'esquerres no vol dir ser metge i preocupar-se per coses banals (importants, sí, però que afecten tant als rics com als pobres) ser d'esquerres vol dir no donar suport als interesos de la oligarquia empresarial per davant de la voluntat (i la necessitat) econòmica del poble.
Ser d'esquerres és preocupar-se de les condicions de vida de la classe obrera, i la salut és un aspecte més on el capitalisme ens matxaca. O el tabac no és un vici fomemtat pel sistema? O no hi ha grans corporacions enriquint-se cada cop que un obrer acurta la seva vida 10 anys per fumar? A pensar una mica les coses abans de dir bajanades. Jo sóc fumador, però la proposta em sembla molt bona.
Ens pot semblar bona o no, analitzant els seus efectes reals en l'economia, en l'economia submergida i en la actitud de la població davant d'una prohibició. Però tot i que fem aquest analisi complet (que si la població fuma més i pitjor amb prohibició que sense o no) no hi hauria prou per titllar aquestes polítiques d'esquerres i molt menys als grups que les impulsen fins i tot si ignorem el fet de que ara mateix siguin les eleccions. | 0.891627 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_323371 | L’Ajuntament de Constantí inclou una partida destinada a pressupostos participatius per aquest 2019 – Ajuntament de Constantí
Skip to content Skip to main navigation Skip to footer
ca
Choose language:
es
ca
Ajuntament de Constantí
Menu
Seu i Factura Electrònica
Transparència
Tauler d'anuncis
Perfil del contractant
Choose language:
es
ca
Inici
Actualitat
Agenda
Ajuntament
L’Alcalde
Consistori
Municipi
Comerç Local
Plànols i Mapes
Serveis
Ajuntament
Ajuntament
Oficina Municipal de Treball
Esports
Pavelló Poliesportiu
Camp de Futbol Municipal de Constantí (La Coma)
Serveis Socials
Serveis Socials
Joventut
Joventut
Seguretat
Policia Local
Ensenyament
LLar d’Infants
Escola de Música
Escola d’Adults
CITA PRÈVIA
OFICINES / TRÀMITS
Arxiu de Constantí
Biblioteca Municipal
Cercar
Filter results:
everything posts pages notices listings Actes galleries documents people
Collapse search
Home
Notícies
L’Ajuntament de Constantí inclou una partida destinada a pressupostos participatius per aquest 2019
1 febrer, 2019 Hisenda
El Ple ha aprovat el Pressupost general per al 2019, amb aquesta partida de 100.000 euros destinada a la participació ciutadana com a principal novetat
L’Ajuntament de Constantí ha aprovat aquest dijous 31 de gener els pressupostos generals de l’exercici 2019. La proposta va comptar amb el vots favorables (7) dels regidors de l’equip de govern (PSC i UxC) i el regidor del PP, i els vots en contra (5) d’ERC, PdeCat.
Els pressupostos municipals d’aquest any se situen en 8.081.800 €, el que significa una reducció del 3,38 % respecte al pressupost de l’exercici anterior. Un any més, aquest pressupost es basa en l’endeutament zero del consistori.
Sens dubte, la gran novetat d’aquests pressupostos de 2019 és la dotació de 100.000 euros en el capítol d’inversions, destinats als primers pressupostos participatius a Constantí. D’aquesta manera, serà la ciutadania la que tindrà l’oportunitat de decidir de forma directa en què s’invertirà aquesta partida. L’objectiu d’aquests pressupostos participatius és que siguin els propis constantinencs i constantinenques, a través de la participació ciutadana, els qui proposin i triïn les inversions que cal tirar endavant al municipi. Tots els majors de 16 anys i empadronats/des a Constantí podran fer les propostes que creguin oportunes, que posteriorment hauran de ser avaluades pel que fa al seu cost i la seva viabilitat per part dels tècnics de l’Ajuntament. Aquelles que compleixin amb els requisits, passaran a la fase final perquè siguin votades.
Els pressupostos de 2019 segueix apostant per la despesa social, i en aquest sentit es mantenen les partides econòmiques destinades als Plans d’Ocupació locals, les beques menjador, el manteniment dels 20.000 euros per a ajuts d’urgència social, i també es mantenen els 50.000 euros dels incentius adreçats a fomentar l’ocupació: a empreses que contractin aturats empadronats a Constantí i les ajudes a nous emprenedors.
Cal destacar també l’augment del 0,96 % (9.000 euros), per a dotacions de programes de subvencions a entitats del municipi.
A banda de l’aprovació dels pressupostos del 2019, el Ple també va aprovar, per unanimitat de tots els grups municipals, una proposta de millora de les prestacions per incapacitat temporal d’acord amb els pressupostos Generals de l’Estat, i la proposta de les al·legacions que es presentaran al Jurat d’Expropiació de Catalunya, en relació a una finca situada al número 49 del carrer sant Pere. També es va aprovar la declaració d’obra d’especial interès per a l’aplicació de la bonificació del 95 % en la quota de l’ICIO, sol·licitada per l’IRTA per a la remodelació interior de dues naus avícoles
Finalment, també es va aprovar (amb els vots favorables de tots els grups municipals, a excepció del PP) una moció presentada pel grup municipal d’ERC de rebuig a les detencions arbitràries contra independentistes. | 0.651472 | curate | {"ca": 0.8910138852501965, "en": 0.06025674613570867, "ro": 0.0015719151165837044, "es": 0.01414723604925334, "fr": 0.008645533141210375, "it": 0.005763688760806916, "gl": 0.002357872674875557, "pt": 0.013361278490961487, "hi": 0.002881844380403458} | https://web.constanti.cat/2019/02/01/lajuntament-de-constanti-inclou-una-partida-destinada-a-pressupostos-participatius-per-aquest-2019/ |
mc4_ca_20230418_0_108556 | Festa del Vi Novell < Fires i mercats < Reportatges < Mallorca @ MallorcaWeb
Mallorca >> Reportatges >> Fires i mercats >> Festa del Vi Novell
Festa del Vi Novell: Foto 4
La tradició vinatera de Santa Maria del Camí ja era reconeguda a l'edat mitjana, antics topònims ens ho recorden així com l'ornamentació del portal major de l'església parroquial (s. XVIII). Per commemorar aquesta tradició vinatera i promocionar els set cellers del poble, el darrer cap de setmana de novembre, aquest municipi de la comarca del Raiguer celebra anualment la Festa del Vi Novell i la Ruta dels Cellers.
La festa s'inicia el dissabte, cap a les 20:30 h, a la plaça de la Vila amb l'arribada del carro portador de les branques de pi. Segons marca la tradició, les branques són entregades als cellers del poble per penjar-les dalt del seu portal principal anunciant l'inici de la venda del vi novell. El programa del dissabte continua amb el Pregó, la "sonada del vi novell", l'ofrena de la collita, la degustació del vi novell, la torrada popular i el concurs de tast, tot això acompanyat amb música tradicional mallorquina.
L'activitat festiva es reprèn l'endemà, diumenge, entre les 10 del matí i l'1 del migdia, amb la Ruta dels Cellers que inclou visites al Celler Es Cabàs, Celler Sebastià Pastor, Bodegues Can Rubí, Celler Jaume de Puntiró, Bodegues Macià Batle, Bodegues Ramanyà i Bodegas Angel. La visita als cellers es complementa amb el mercat setmanal que se celebra tots els diumenges a la Plaça Nova de Santa Maria.
Última actualització: 23/11/2009 | 0.850945 | curate | {"ca": 0.9824104234527687, "es": 0.01758957654723127} | http://www.mallorcaweb.com/reportatges/fires-i-mercats/festa-del-vi-novell/4/ |
mc4_ca_20230418_4_766365 | Compra els nostres productes d’oli d’oliva verge extra directament del productor, sense intermediaris i amb només uns clics. Enviament gratuït en comandes superiors a 30€!
necessites fer un regal?
Si vols quedar bé i regalar productes de qualitat i proximitat, no et pots perdre els nostres packs regal. Descubreix-los!
vull veure'ls tots!
Perles oli oliva verge extra arbequina Torclum 50gr.
Bag in Box 2L oli oliva verge extra arbequina Torclum
Oli oliva verge extra arbequina aromatitzat amb tòfona negra – ampolla 250 ml
Ampolla Solidària Ona de Torclum oli oliva verge extra arbequina 500ml
Truita de botifarra d’ou
Polvoró d’oli
Ona: un regal per als sentits
All, pebre, tòfona negre, tòfona blanca, picant, farigola, romaní, alfàbrega, garrofa, taronja, llimona... tot el sabor del camp és a la nostra Masia Torclum! Descobreix aquests dotze olis aromatitzats, combina'ls amb els teus plats i explica'ns quin és el teu preferit! . 🏠 https://buff.ly/32iMnS2 ☎ 620 148 362 📲 torclum.com
Avui és Dijous Gras! Comencem uns dies de disbauxa i disfresses arreu del territori, i com sempre, a Torclum no ens perdem cap tradició de menjar! Per això avui us portem una tradicional truita de botifarra d'ou amb un toc especial gràcies a la Mary Herrera del @petitbistrosegur. Us animeu a provar-la? Què mengeu a casa vostra avui? . 🎭 https://buff.ly/2wvBZL7 ☎ 620 148 362 📲 http://torclum.com
Com m'agrada aquest temps!!!! Quan encara tenim molt present la passada collita, les oliveres ja comencen a fer els primers passos per la següent. La naturalesa és així. #olivera #oli #oliturisme #oleoturisme #bontemps #primavera #brotacio #extraverge #extravirginoliveoil #catalunyaexperiencie #baixpenedes #catalunya #producciopropia #eco
Cada cop són més els grups que s'animen a vindre a visitar-nos per descobrir el món de l'oleoturisme de la nostra mà! Fins i tot de ben lluny com aquest grup d'italians i russos que ens han visitat aquest cap de setmana! Si vosaltres també voleu descobrir el món de l'oli de l'olivera a la taula, contacteu-nos! . 🌿 https://buff.ly/2vH09BZ ☎ 620 148 362 📲 http://torclum.com
Divendres vam estar compartint el nostre amor per l'oli d'oliva verge extra a Sabadell! Ens encanta voltar i poder compartir els nostres productes i coneixements en llocs tan especials com @delaterraalolla , un exemple d'aquells negocis que creuen en la proximitat i el valor dels productes ecològics i de qualitat. Gràcies per l'acollida! . ☎ 620 148 362 📲 http://torclum.com
Mentre podes els arbres t'adones que durant la collita t'hi ha quedat algun racó per resseguir. Els ocells també en disfrutaran. #poda #olives #oleoturisme #febrer #catalunyaexperiencie #labisbaldelpenedès
Un gran oli d’oliva arbequí i amb el valor afegit ecològic. Afruitat, intens, espectacular! | 0.682304 | curate | {"ca": 0.8287070854638422, "gl": 0.00547845142439737, "gd": 0.006939371804236669, "de": 0.023739956172388606, "fi": 0.01935719503287071, "fr": 0.010226442658875092, "en": 0.08692476260043827, "pt": 0.008035062089116142, "oc": 0.010591672753834916} | https://torclum.com/?add_to_wishlist=284 |
macocu_ca_20230731_4_25480 | Informe final PMID 2015. Pràctiques a empreses quimicofarmacèutiques al Grau de Farmàcia
Escolano Mirón, Carmen
Data: 2021-07-29
Aquest és l'informe final del PMID del grup MICOFAR 2015. | 0.387766 | curate | {"hu": 0.13186813186813187, "ca": 0.6593406593406593, "es": 0.12087912087912088, "de": 0.08791208791208792} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_259719 | La Junta General Ordinària, tindrà lloc a la seu de la Demarcació (carrer Pompeu Fabra, 13, 2n 4a de Manresa), el proper dijous dia 5 de març de 2020, a les 18.00 h. en primera convocatòria i a les 18.30 h en segona convocatòria.ORDRE DEL DIA1. Lectura i aprovació de l'acta de l'última reunió de Junta General.2. Informe sobre la situació econòmica.3. Informació general de la marxa de la Demarcació i Col·legi/Associació.4. Precs i preguntes.
Convocatòria | 0.723288 | curate | {"ca": 0.9601769911504425, "es": 0.03982300884955752} | : /noticies/junta-general-ordin%C3%A0ria-1 |
cawac_ca_20200528_12_18252 | Com és el meu fill? Què li puc demanar?
Benvingudes famílies!. Avui estrenem la primera edició virtual DE TOT PER A TOTS. Us convidem a visitar aquest espai, llegir els articles i participar en el fòrum. Ja sabeu que bimensualment, al llarg de tot el curs, publicarem un tema i posteriorment se'n podrà opinar, compartir, comentar... Desitgem que aquest projecte es converteixi en una eina de coneixement i alhora pugui ser un mitjà de comunicació en relació a l'educació dels vostres fills, dels nostres alumnes. El tema de la primera publicació és Com és el meu fill? Què li puc demanar? Animeu-vos! Esperem trobar-vos per aquí. Laia Sellarès i Cristina Méndez
Com és el meu fill? Què li puc demanar?
La vida moderna és agitada, sempre anem amb presses. Si, a més a més, intentem compaginar la família, la feina, els nostres hobbies, el temps d'oci, etc. Resulta difícil!
Una bona eina és aprendre a prioritzar. Confeccionar un horari o una rutina per a casa pot fer que puguem compatibilitzar les necessitats i els interessos de tothom.
Potser algú pensa que les rutines són massa rígides, però en realitat, aquestes deixen marge per a la diversió, ja que ens alleugen de l'estrès que ens envaeix quan volem fer moltes coses en poc temps.
Les rutines són beneficioses tant per als nens com per als adults, ja que proporcionen una estructura clara per al dia a dia. Els nens funcionen millor quan les coses són previsibles, fa que augmenti la seva seguretat, explicant-los què passarà a continuació els preparem per al què vindrà i els permet anar seguint les activitats quotidianes. D'aquesta manera no els sembla que tot es fa amb presses ni que els agafem per sorpresa. Aquestes pautes que s'estableixen donen coherència a la vida familiar i els ajuda a créixer.
No oblidem que els nens es desenvolupen quan tenen temps i espai per respirar, quan poden passar una estona amb els seus amics, quan s'avorreixen, es relaxen, s'arrisquen i cometen errors, quan somien i es diverteixen com els hi és propi. Són nens!
És recomanable que fixem i pautem les hores de les activitats clau (els àpats, l'hora d'anar a dormir, l'hora del bany, les tasques escolars...), i que en parlem amb els nostres fills. Qualsevol rutina funciona millor si l'expliquem i en fem partícips a tots els membres de la família.
LA RESPONSABILITAT
La infantesa consisteix a créixer, per això hem de permetre que els infants facin petites feines que tinguin a l'abast. D'aquesta manera potenciem l'autoconfiança i aprenen les habilitats socials necessàries per a la vida. Això sí, pensem que les expectatives que ens marquem han de ser raonables, ja que sinó estaran predestinades al fracàs!
Els nens actuen de manera responsable quan es comporten adequadament, sense que se'ls hagi de recordar cada vegada, quan són capaços de raonar el que fan i quan assumeixen els seus actes. Quan reconeixen i accepten els límits imposats per l'adult, i quan se n'adonen dels seus errors i intenten corregir-los.
Podem ajudar als infants a adquirir les seves responsabilitats:
- Escrivint les tasques i penjar-les en un lloc visible.
- No repetint les coses. Repetir les coses es converteix en un mal costum i els nens aprenen a dependre'n.
- Establint rutines el més regulars possibles.
- No tornant-nos a fer càrrec de les tasques i les obligacions que els havíem assignat. Actuant d'aquesta manera podem confondre'ls i fomentar la irresponsabilitat.
A continuació farem un repàs dels trets característics de cada edat i de les responsabilitats que poden començar a assumir. | 0.733674 | curate | {"ca": 0.9854160709179296, "pt": 0.007720903631684301, "fr": 0.006863025450386045} | http://www.escolamowgli.cat/ca/noticies/com-es-el-meu-fill-que-li-puc-demanar_p38.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_652792 | Ja n' hi ha prou amb els xantatges a l' esquerra i a la detra i al centre de 4 anarquistes que demanen diners però no saben com generar aquest diners..
Si la CUP diu NO a Mas, Mas hauria de fer un pas al costat per evitar les eleccions.
Òbivament no.No sou nens petits, heu de compendre que si voteu la opció B ens anem a eleccions. Ningú farà un pas enrere per a calmar la vostra dèria personal.Quin poder de negociació tindria JpS si acatés totes les premises de la CUP? És ridícul l'esquema que proposeu.
Tampoc una dèria personal per la cadira hauria de condicionar tot un procés avalat per 2 milions. Si l'objectiu és la independència, tota la resta és negociable. La presidència, també.
Però no enteneu que no podeu tenir alhora la presidència que vosaltres voleu i també el programa polític que vosaltres voleu?Us heu centrat des del principi en la primera part, oblidant la segona, quan se suposa que una organització com la CUP hauria d'estar presionant en el què i no en el qui.
CDC tampoc pot tenir la presidència que vol i el programa polític que vol. Per tant s'ha d'arribar a un consens en la presidència i en el programa.
Com sabeu això del programa si heu centrat tota la vostra negociació en la parida aquesta del "president de consens"?.Sense haver ni tan sols començat la negociació pròpiament dita, JpS ja ha cedit:-Moció de censura al juliol.-Vice-presidències fortes.-Control parlamentari exhaustiu.-Pla de xoc de 300.000.000€.Hauríeu tingut una oportunitat per a treure mesures boníssimes per aquesta part, però heu estimat més triar l'altra, la que no tenia possibilitats de moviment.Doncs el 28D veurem el resultat.
No és cap parida. És necessari per a que l'acord no acabi sent paper mullat.
Això és una de les coses que no entenc: si en "Mas" (ho poso entre cometes perquè en tot cas seria JpS) no compleix el que promet en el pacte, perquè no li feu una moció de censura?Quines garanties us dóna Neus Munté que no us doni Mas?
Perquè un cop tingui la presidència no hi ha cap aritmètica que permeti aprovar una moció de censura.Qualsevol dels altres té, com a mínim, un historial net, honestedat i honorabilitat (evidentment pressuposades, però en Mas ja ha demostrat que no)
Bé, una moció de confiança volia dir.
La moció de confiança no existeix en el nostre ordenament jurídic.El que sí existeix és la qüestió de confiança, és a dir, que el president per iniciativa pròpia (si vol) pot demanar-li al Parlament si encara li fan confiança. Tot depèn del que vulgui fer, però en Mas ja ens ha demostrat que fa el que ell vol, sempre, en qualsevol circumstància i malgrat tot.Però els nens petits i malcriats són els altres?
Estem parlant d'un pacte firmat on s'inclou la qüestió de confiança, no de la ocurrència personal d'Artur Mas.
El pacte pot dir mil coses però qui ha de prendre les decisions és un i sempre en pren la que més li interessa.Per això fa falta un president de consens.
Neus Munté canvia res respecte a Mas?NO. Per tant, no es tracta de si el president és de consens o no, sinó d'obtenir una victòria política a curt termini que després a la pràctica no beneficia ningú.
Canvia, perquè Munté no ha mentit, ni trencat acords. A més té uns consciència social infinitament més gran, cosa que per ser de convergència és un valor afegit.
Va home va, això no t'ho creus ni tu.L'únic que volen alguns líders de la CUP és el cap d'en Mas per a apujar el seu ego en els cercles cupaires més endogàmics (humm, endavant, humm).Ni pla de xocs, ni merdes en vinagre, això no dóna rèdits en els seus casals on tothom va fins al capdamunt de haixix.
Ho dic com realment ho sento. I no he dit cap mentida.
Doncs perdona per ser tant impetuós, però porto uns dies que ja estic fins els collons de que els cupaires es prenguin l'Assamblea del diumenge com un instrument de pressió sobre JpS.I fins els collons també que pensin que només ells poden fer xantatge amb les eleccions al març, jugant amb la il·lusió de centenars de milers de persones que recolzen l'independentisme sense adhesió a cap formació en particular.Ja ho he dit i ho torno a dir. Si voten B, tindran eleccions, que no esperin cap altra cosa.
Doncs jo sí que m'esperava una altra cosa.En tot cas espero que si CDC s'aixeca de la taula, ERC i els independents segueixin allà fins al final.Al cap i a la fi algú ens haurà de representar als que no tenim el cul llogat i volem la independència sense arriscar-nos a eleccions. | 0.86972 | curate | {"ca": 0.9933955818720109, "it": 0.006604418127989069} | |
macocu_ca_20230731_1_2964 | Clínica Dental Merino
A la Clínica Dental Merino ens ocupem de la salut buco dental de nens, adults i pacients especials amb un tracte honest on les persones estan per sobre de tot, investigant i millorant contínuament els nostres tractaments i amb una actualització científica constant dels nostres professionals.
Abastem nombroses especialitats des de rehabilitacions amb pròtesis fixes i removibles, implants, tractament de les genives, ortodòncia, estètica, endodòncia, cirurgia, educació i prevenció buco dental, higiene dental, tot això complint la legislació vigent en l'àmbit sanitari i complint el codi deontològic tots els nostres professionals. La nostra voluntat és la promoció, restabliment i manteniment de la salut dental individual i col lectivament.
A la Clínica Dental Merino tu ets el que importa. | 0.811806 | curate | {"es": 0.08620689655172414, "ca": 0.9137931034482759} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_666971 | Acaba de publicar-ho en un tuit el periodista de Catalunya Ràdio Ignasi Abad:Ignasi Abad @ignasi_abad El Govern descarta poder fer consulta en base al Decret #9N, apunten Francisca fonts pròximes a reunió de Pedralbes. #ConsultaCatRàdio Barcelona, Barcelona "Consulta sí o sí", "Votarem", "Depèn de nosaltres fer la consulta, no de cap Tribunal" La notícia una mica més desenvolupada a TV3
SeguirLa nit a RAC1@lanitarac1Rull: "No descartem la declaració unilateral d'independència, en qualsevol dels escenaris" SeguirLa nit a RAC1@lanitarac1Rull: "El parlament està legitimat des del nostre punt de vista per aprovar una declaració unilateral"
De descartar mai no han descartat res, ni tan sols a l'època Pujol, però del que es tracta és de fer.
Sí, després ha dit això: La nit a RAC1@lanitarac1Rull: "l'objectiu és aconseguir l'estat català. Estem buscant els instruments per aconseguir aquesta voluntat majoritària de la gent" | 0.82566 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_280602 | Vitaphone
}}
Vitaphone va ser una companyia dedicada al so en les pel·lícules, fundada el 1926 per Bell Telephone Laboratories i Western Electric i adquirida després per Warner Bros.
El procés que feia servir per posar la banda sonora a les pel·lícules consistia a gravar el so i la imatge per separat i després reproduir els discos amb la banda sonora sincronitzada amb la pel·lícula projectada. Moltes pel·lícules, com ara "The Jazz Singer" (1927) (primera pel·lícula considerada "sonora") i "Don Juan" (1926) van utilitzar aquest sistema per captar i reproduir el so als espectadors.
La conversió a aquest so sincronitzat va ocasionar seriosos problemes a la indústria del cinema. La gravació de so era difícil, totes les càmeres havien de gravar des de dins de cabines de vidre per tal de no captar so indesitjat, els estudis havien de construir escenaris especials aïllats del so, els cinemes havien d'implementar un costós nou equip i calia contractar guionistes que generessin molt més diàleg del que havia existit mai... A causa d'això, molts dels primers diàlegs van ser estàtics i sense moviments dels actors. Les imatges visuals servien, doncs, només com a acompanyament per a un diàleg interminable, efectes de so i números musicals (com es veuria als nombrosos musicals que començarien a sorgir a Hollywood).
Tanmateix, el sistema va aconseguir generar beneficis milionaris que multiplicaven diversos cops els generats pel cinema mut. Aquest augment de capital va captivar la indústria que va llançar-se de cap a l'aposta cap al cinema sonor, fet que va destruir en pocs anys un sistema d'actors que dominava el cinema mut i que no van aconseguir adaptar-se al cinema sonor (Charles Chaplin, Buster Keaton, Gloria Swanson...).
El sistema Vitaphone va ser descartat a la dècada dels 30 encara que Warner Bros va conservar la productora com subsidiària a la producció de curtmetratges. Amb aquest sistema la Warner ha realitzat gairebé 2.000 curts de tots els gèneres, especialment de Looney Tunes i Merrie Melodies. Durant els anys 40, Warner Bros haurà descartat completament el sistema.
Història.
Vitaphone era un sistema "so-a-disc", un sistema desenvolupat per Bell Telephone Laboratories i Western Electric. El sistema fou adoptat al cinema dels anys 1920. Western Electric estava investigant com posar el so a les pel·lícules, i llavors va concebre la idea de crear el so en discos, amb l'ajut de la compra de sistema d'àudio de Lee De Forest el 1913, i el desenvolupament del micròfon de condensador el 1915. La companyia va decidir implementar el sistema de discos a les pel·lícules.
El negoci es va establir a la Western Electric Bell Laboratories a Brooklyn, Nova York, i va ser adquirida per Warner Bros a l'abril de 1925. Vitaphone es va presentar el 6 d'agost de 1926, llançant la seva primera estrena amb aquest sistema, "Don Juan", protagonitzada per John Barrymore, amb música i efectes de so només (sense diàleg), acompanyat de diversos temes de la majoria d'estrelles d'òpera i dels intèrprets de música clàssica de l'època.
"Don Juan" va ser capaç de treure enormes sumes de diners a la taquilla, però no va ser suficient per cobrir el costós pressupost que Warner Bros va posar a la pel·lícula. A partir del fracàs d'aquest film, el cap de Paramount, Adolph Zukor, va oferir als propietaris de Vitaphone un acord perquè l'empresa seguís produint. Els propietaris es van negar a avançar amb l'ús de so en el futur en les pel·lícules de Warner, però al final van acceptar l'acord de Zukor. Llavors van tornar a implementar el sistema Vitaphone en una nova pel·lícula, basada en una obra de Broadway i protagonitzada per Al Jolson, "The Jazz Singer", que va desbordar els ingressos a taquilla.
El director d'orquestra Henry Halstead és qui feu la primera pel·lícula de Hollywood utilitzant el sistema Vitaphone en els curts de Warner Brothers el 1927, entre ells "Carnival Night in Paris "("Nit de Carnaval a París"), en el qual l'actor Lew Ayres va ser gravat tocant el baix. Les tres seleccions de música per a la producció Vitaphone són les següents:
- Volga Boatman,
- At Sundown,
- Rosy Cheeks.
La producció es realitza al mateix temps que mostren un gran grup de centenars de ballarins amb vestits en un ambient de Carnaval.
Com treballava Vitaphone.
Un equip de Vitaphone constava d'un projector, un amplificador i altaveus. Els projectors funcionaven amb normalitat i eren silenciosos. La seva mecànica era igual a la d'un tocadisc. Quan el projector es muntava, el projeccionista feia una marca al començament de la pel·lícula, i al mateix temps, alineava l'agulla del fonògraf al començament del disc.
A diferència de la velocitat de 78 revolucions per minut per a discos de fonògraf, en els discos Vitaphone es va exercir en 33-1/3 rpm per augmentar el temps de tocat perquè coincidís amb els 11 minuts de durada màxima d'un rotllo de pel·lícula. També, a diferència de la majoria de discos de fonògraf, l'agulla en Vitaphone era traslladada des de l'interior del disc cap a l'exterior.
El procés Vitaphone ha fet grans millores en els sons com:
- Amplificació, el sistema Vitaphone va ser un dels primers a utilitzar amplificació electrònica, utilitzant el tríode de Lee De Forest. Això va permetre que el so del fonògraf es fes sentir a una gran audiència en un volum còmode.
- Fidelitat, en els primers dies, Vitaphone havia superat en fidelitat de so a altres processos de pel·lícula, especialment en freqüències baixes.
Malgrat aquestes innovacions, el procés Vitaphone va perdre en la guerra dels processos de so de pel·lícula per moltes raons:
- Distribució, els enregistraments es desgasten després, d'aproximadament, 20 projeccions, i havien de ser reemplaçats. En fer el canvi, els danys i trencaments en les pel·lícules eren un perill constant.
- Sincronització, vitaphone ha tingut greus problemes de sincronització notòria. Si durant una projecció, l'agulla salta o la pel·lícula s'enganxa, es perd la sincronia entre imatge i so, i el projeccionista hauria de restaurar manualment. A més, si la pel·lícula està danyada i no ha estat reparada (com, per exemple, si es perdés un tros de pel·lícula), la relació entre la longitud del so i la pel·lícula podria perdre's i per tant causar una pèrdua de sincronització permanent. Els projectors Vitaphone tenien palanques especials per avançar i retardar la sincronització, però era necessària la contínua atenció de l'operador, i això era poc pràctic. El sistema d'alineació de les marques d'inici a la pel·lícula estava lluny de ser exacta.
- Edició, un fonògraf no podia ser editat físicament, i això limitava considerablement el potencial creatiu de les pel·lícules de Vitaphone.
Amb millores en la competència de procés de so en pel·lícules, i la imperfecta tècnica de Vitaphone, va portar al seu retirament a principis de 1930. Warner Bros va aturar la gravació directa a disc, i va passar la gravació del so en la mateixa pel·lícula. L'estudi Warner va haver d'admetre públicament que Vitaphone havia estat un fracàs.
El projecte Vitaphone.
Avui en dia hi ha un grup d'aficionats conegut com "El projecte Vitaphone" (Project Vitaphone), la missió és la de restablir a llarg termini les produccions de Vitaphone. Ells s'encarreguen de localitzar elements de la imatge i els seus corresponents discos Vitaphone, i produir-ne de nous en versions de 35 mm sincronitzades amb l'última tecnologia de so i vídeo. Fins ara, el projecte ha restaurat diverses dotzenes de curts de Vitaphone.
Tanmateix, és difícil adaptar-se a un sistema amb tantes dificultats i més amb la influència del so digital tan consolidat com està avui en dia.
Podeu visitar el projecte Vitaphone a http://www.vitaphoneproject.com/. | 1 | perfect | {"en": 0.016350555918901243, "ca": 0.9557880967952911, "it": 0.014780902550686724, "pt": 0.0032701111837802484, "fr": 0.009810333551340745} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=280603 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_217028 | Càritas celebra aquest divendres la 7ª edició del sopar solidari. Es tracta d’un menú degustació on hi participen diversos restaurants del municipi elaborant, cada un d’ells, un plat del menú de forma desinteressada.
Aquest any hi participen els els restaurants Ospi, el Celler, Mas de la Sala, Cal Josetxo, La Sala i Parador El Lleó. Una de les membres de Càritas Mercè Maseda assegura que és molt important per a l’entitat veure com la gent del poble s’implica i es solidaritza amb el projecte.
El preu del sopar és de 25 euros i aniran destinats íntegrament a l’entitat. També hi ha la possibilitat de comprar una taula sencera, per a 10 persones, pel preu de 250 €, o bé, col·laborar comprant un tiquet de Taula 0, pensat per aquelles persones que no puguin assistir al sopar, però vulguin fer una aportació benèfica. Maseda assegura que el sopar ajuda a l’entitat perquè “a part de la subvenció de l’Ajuntament no reben més recolzament econòmic”.
Un dels fets que també destaca Maseda és que “els restaurants que hi participen ho fandes de la primera edició, menys el Celler que s’hi va afegir l’any passat, data de la seva obertura”.
La data límit per apuntar-se és avui 12 de novembre. La compra de tiquets i reserves es pot fer a, Ca l’Amadeu, Cal Serra, o bé, a l’Ajuntament de Sallent. Pel que fa als tiquets de Taula 0 es vendran únicament a l’Ajuntament. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_372485 | 15-05-2007 – Déu vos guard!
Dia: 15 de maig de 2007
El vestit de la sort
Post date 15-05-2007
Suposo que ningú se sorprendrà si us dic que finalmenr el banc SÍ ens ha concedit el préstec. I és que evidentment, hi he anat amb la Gemma i el seu “vestit de la sort”, i el director de la sucursal no s’ha pogut resistir! Així doncs, demà comencem a muntar el negoci! Negoci que per cert, encara no té nom, tot i que de moment hi ha moltíssims suggeriments vostres. Durant els propers dies, l’escollirem entre tots!
Però en aquest món, no tot són negocis! També hi ha altres coses, com per exemple les noies amb morbo del Ferran, el tren més llarg del món, les tortugues ninja, els gols curiosos, les entrevistes per trobar company de pis, un fòrum on fer propaganda del vostre blog o web, o del debat de “LoL” versus “XD”. Com podeu veure, tot són qüestions bàsiques i transcendentals per la existència humana. O no? | 0.773232 | curate | {"fr": 0.07444444444444444, "ca": 0.92, "pt": 0.005555555555555556} | https://deuvosguard.com/2007/05/15/ |
cawac_ca_20200528_1_152519 | El RITE i la qualitat de l’aire: criteris de ventilació, aspectes de disseny / instal·lació
Informació de l'activitat
Programa:
Habitualment quan es parla de RITE es centra el tema en l’eficiència energètica, però, en aquesta jornada volem focalitzar-nos en un altre aspecte que genera força conflictes entre els que dissenyen, instal·len i els usuaris finals: LA VENTILACIÓ.
Després d’un breu repàs a la norma i a les seves exigències reglamentàries, tractarem els aspectes de ventilació orientats a garantir una correcta qualitat de l’aire per acabar amb una visió pràctica dels aspectes on sovint apareixen incidències, ja sigui en la fase de disseny, instal·lació o d’ús. | 0.792288 | curate | {"ca": 0.9865871833084948, "id": 0.013412816691505217} | http://www.enginyersbcn.cat/serveis-colegiats/formacio/cursos-activitats/890/el-rite-i-la-qualitat-de-laire-criteris-de-ventilacio-aspectes-de-disseny-installacio |
mc4_ca_20230418_0_110272 | Charles Leclerc pateix la jerarquia de l'escuderia des de la primera cursa de la temporada
3 min. Barcelona 18/03/2019 14:39
651x366 Vettel (esquerra) I Leclerc (dreta) durant els primers compassos del GP d'Austràlia de F1 / MARK THOMPSON / GETTY Vettel (esquerra) I Leclerc (dreta) durant els primers compassos del GP d'Austràlia de F1 / MARK THOMPSON / GETTY
Van fer un hivern prometedor, dominant les taules de temps molts dels dies que els pilots van estar al Circuit de Barcelona-Catalunya durant la pretemporada. Semblava que anava de debò, que aquest any podrien lluitar de tu a tu amb Mercedes. Però a l'hora de la veritat, al GP d'Austràlia les diferències van ser notables. Sebastian Vettel, de fet, va acabar preguntant per ràdio per què estava sent tant lent, i tot i que l'equip li va respondre que no ho sabien, per mantenir-lo davant del seu company d'equip van recuperar les ordres d'equip per frenar Charles Leclerc. El jove monegasc ja va començar a patir la jerarquia de l'equip en la primera cursa.
Charles: "Ok" #AusGP pic.twitter.com/PNH8000UYn
— tami. (@Vetteleclerc) 17 de març de 2019
"No he pogut tirar tant com hauria volgut i hem hagut de guardar les posicions. Teníem més ritme, segur, però l'equip ens ha demanat que mantinguéssim posicions. No hi havia gaire a guanyar si lluitàvem entre nosaltres, hi havia més a perdre que a guanyar, així que no em queixo", va dir Leclerc just després d'acabar la cursa. Amb Vettel rodant quart després de veure's superat a la pista per Max Verstappen, Leclerc va aconseguir retallar vuit segons per acostar-se perillosament al seu company. Quan estava a tan sols mig segon de Vettel, Ferrari va dir prou i li va demanar al monegasc que es mantingués en el cinquè lloc. Així, Mattia Binotto, el nou cap de Ferrari, s'estrenava en el càrrec amb una ordre d'equip defensiva per mantenir Vettel al davant que tallava les ales a la nova promesa que ha fitxat l'escuderia.
"A 10 voltes per al final hem decidit no prendre riscos i assegurar els punts", va dir Binotto, que va explicar per què l'alemany no havia aconseguit trobar un bon ritme després de l'entrada a boxs per canviar els neumàtics. "Quan el Sebastian ha col·locat els neumàtics mitjans no ha tingut l'adherència que esperava. Verstappen l'ha atacat i ell no ha pogut mantenir la posició fins al final, per això hem volgut sumar el màxim de punts possibles". Binotto va justificar l'ordre de mantenir la posició a Leclerc assegurant que "no tenia sentit posar en risc els punts, ja que només faltaven deu voltes".
Barrichello i Massa, els precedents
No és el primer cop que Ferrari aposta per les ordres d'equip, que ara són legals a la Fórmula 1. El 2002, a l'A1 Ring d'Àustria, Rubens Barrichello va deixar passar Michael Schumacher a la mateixa línia de meta per ordre de Jean Todt, llavors cap de l'equip italià. Al podi, l'alemany va fer pujar Barrichello al primer lloc i també li va deixar recollir el trofeu de guanyador. Anys més tard, Barrichello va declarar que Ferrari l'havia amenaçat per ràdio durant les últimes voltes perquè es deixés avançar.
Més recentment, el 2010, al Gran Premi d'Alemanya, Felipe Massa anava primer i Fernando Alonso segon quan per ràdio li van dir al brasiler: "El Fernando és més ràpid que tu. Ho entens?" Massa es va apartar per deixar passar l'asturià, però com que llavors les ordres d'equip estaven prohibides, la FIA va multar l'equip de Maranello amb 100.000 dòlars.
Esta es la accion con más repercusión que recuerdo de Hockenheim; “Fernando is faster than you”, le dijeron por radio a Massa para que dejara pasar al español, año 2010. #F1 pic.twitter.com/ZfdBj4PnQo
— Alex Pozo Pérez (@AlexPzPrez_) 19 de juliol de 2018 | 0.810107 | curate | {"ca": 0.9221736755871108, "eo": 0.00354997269251775, "en": 0.028126706717640632, "es": 0.04614964500273075} | https://www.ara.cat/esports/motor/ordres-equip-tornen-Ferrari_0_2199380190.html |
macocu_ca_20230731_2_39989 | FAMPA Castelló assisteix a una reunió amb direcció territorial per a esclarir dubtes sobre l’inici de curs
Per a això, hi haurà una comunicació directa i permanent amb el responsable COVID amb l’objectiu que cada centre puga saber com actuar en cada cas. Segons Corchado, “les actuacions estan bastant protocolaritzades i la coordinació amb sanitat és gran”. A més, s’han contractat tres mútues que, a través d’experts, assessoraran els centres i validaran els plans de contingència.
Un altre dels mecanismes que ha posat en marxa la conselleria és un servei d’atenció telefònica adreçat a tota la comunitat educativa. Més de 200 professionals que han rebut formació en aquesta àrea podran atendre les consultes de docents, famílies i altres actors durant el curs. També hi haurà informació actualitzada en www.aulasegura.es, una web que donarà resposta sobretot tipus de temes com el funcionament del menjador, els materials i altres qüestions.
Amb la posada en marxa d’aquestes eines, l’administració vol garantir la presencialitat d’una forma segura. Per això, sobre l’absentisme escolar, direcció territorial ha subratllat que sobretot “preval el dret a l’educació dels xiquets i xiquetes”. En aquest sentit, Corchado s’ha mostrat comprensiu amb les famílies que senten preocupació i incertesa i ha reconegut que són “temps complicats i la gent necessita una adaptació”. Per això, ha manifestat que donaran “un marge perquè, a partir de les certeses i la constatació, les famílies vegen que els centres són segurs”. Gràcies a l’esforç dels centres i els ajuntaments, quasi el 80% de l’alumnat podrà anar de manera presencial a les seues classes a Castelló. Un percentatge que arriba al 90% en el cas dels estudiants de segon de batxillerat.
També s’han previst altres escenaris com un possible confinament. En aquest punt, direcció territorial destaca que la previsió és màxima i que en els casos en els quals hi haguera quarantena o confinament està garantida l’educació. De fet, els centres s’han preparat per a abordar l’educació a distància o semipresencial, han destacat.
Respecte a la jornada contínua, Corchado ha recordat que hi ha una normativa sobre aquest tema i ha manifestat que hi ha centres que, amb autonomia i perquè prevalga la seguretat, han adaptat els seus horaris d’entrada i eixida.
Les extraescolars han sigut un altre dels punts de la trobada. Sobre aquest tema, direcció territorial ha explicat que s’ha d’actuar amb normalitat i que hi ha protocols que les regulen. Per això, s’han de mantindre els grups bambolla sempre que siga possible o mantindre les distàncies i utilitzar mascareta sempre que això no es puga complir.
D’altra banda, han demanat la col·laboració i complicitat de les famílies a l’hora de mesurar la temperatura diàriament als seus fills i filles. En els centres hi haurà termòmetres per a utilitzar-los quan siga necessari però s’evitaran llargues files a l’entrada, que també aglomerarien a l’alumnat, amb la participació de les famílies. | 0.848418 | curate | {"ca": 1.0} | |
tdx_ca_20220518_1_1940 | Ha arribat el moment més important d'aquesta tesi: els agraïments.
Evidentment tots els treballs són el resultat d'un conjunt d'esforços de molta gent, però aquesta tesi en particular no hagués arribat fins aquí sense el recolzament, ànims, paciència i inestimable ajuda dels que aquí mencionaré.
La meva carrera investigadora s'inicià gràcies a en Maurici Ruiz, pràcticament sense que ell ni jo ho intuíssim, donant-me un lloc al seu laboratori de SIG i presentant-me al qui seria un dels meus directors de tesi: en Rafel Bosch, qui amb el seu entusiasme m'ha fet gaudir del món de la microbiologia i del que es pot extreure d'ella. Poc després aparegué la meva gran mestra, Balbina Nogales, de la que esper haver absorbit els màxims coneixements possibles. A en Jordi Lalucat, agrair-li l'oportunitat que em va donar de continuar al laboratori.
Ara em venen a la memòria molts bons records viscuts amb la gent del laboratori. Na Marga va ser l'anfitriona del grup de becaris, na Diana la que organitzava les festes més divertides. N'Aina sens dubte la meva ànima bessona, amb la qui vaig compartir moments, xerrades i moltes, moltes rialles i amb la que m'uneix una gran amistat. Els mostrejos d'aquesta tesi no haguessin estat possibles sense la inestimable ajuda del patró, Mateu Bosch. I encara record el mostreig dels ports de Mallorca en el que amb na Cèlia acabarem cantant totes les cançons del moment. Voldria mencionar als alicantins, Arantxa i Fernando, que a pesar de veure'ls poc, tenc molt bon record d'ells sense poder evitar un somriure. Agrair també a na Cris, na Zoyla, na Claudia, na Magda, na Meri i na Miki el bon rollo que crearen i segueixen creant al laboratori o millor al ja grup d'amics del labo.
Na Mariana resultà un revulsiu amb la seva arribada al labo, va crear un punt d'inflexió a la meva vida científica i no tant científica, crec que no exager al dir que és una amistat per a sempre.
A fora de l'àmbit del laboratori també hi ha hagut pedestals als que a pesar d'estar al marge de la meva feina m'han recolzat en tot moment. N'Ana ha estat la més important entre elles.
Na Loli, n'Emma i n'Helena van ser fruit de la meva estància al SIG encara que desprès s'han convertit en grans amigues a fora.
Encara que ja en la distància, les nines de Càdis van ser el meu suport durant la carrera i els meus primers anys de retorn a Mallorca. Molt especialment a na Sonia vull agrair els seus consells i la seva gran amistat, a més de ser el meu referent durant molt de temps. Gràcies també a n'Alfonso, na Maria i n'Isa per alegrar-me els meus primers anys de carrera. I a na Jéssica per compartir tants bons moments juntes.
Totes voltros, Pili, Merche, Raquel... sou part d'aquesta tesi.
I en l'actualitat les que han viscut la part més feixuga de la tesi, les meves compis de Tragsatec: na Mai, Carol, Rosa, Antònia i molt especialment a na Bea qui a més d'aguantar els meus rollos ha col•laborat amb la foto de portada.
A en Daniel agrair-li el seu punt d'ironia i es llevar ferro fàcilment a les coses i a na Juanita el seu recolzament tant a Càdis com a Mallorca.
Evidentment que els més sofrits, pacients, insistents i que han aconseguit amb molt d'esforç que arribàs aquest moment, són els meus pares, aquesta tesi és també seva.
I finalment del que més agraïda estaré tota la vida a la tesi és l'oportunitat que m'ha donat de conèixer a la persona més important de la meva vida, en Joseph, amb qui he compartit la part més meravellosa de la meva vida, però la més dura de la tesi.
A tots voltros i tota la gent que heu estat part de la meva vida i de la tesi MOLTES, MOLTES GRÀCIES.
Al MEC i CITB per la financiació dels projectes sense la qual aquesta feina no hagués estat possible.
1. Descripció física del sistema marí.
1.1. Radiació solar.
1.2. Temperatura de l'aigua. 1.3. Salinitat. 2. Distribució de nutrients al sistema marí.
3. Importància dels bacteris en els cicles biogeoquímics marins. 4. Característiques del mar Mediterrani.
5. Característiques dels sistemes costaners.
6. Contaminació i efectes antropogènics a la costa. El paper dels microorganismes.
7. La importància del desenvolupament de sistemes de gestió del litoral.
OBJECTIUS MATERIALS I MÈTODES
1. Recollida de mostres. 2. Determinació de paràmetres físics, químics i biològics a les estacions de mostreig analitzades.
2.1. Determinació de compostos hidrofòbics.
2.2. Determinació de clorofil•la a. Pàg.
-1 -Índex 4.2. Amplificació del gen per a RNA ribosòmic 16S. 4.3. Purificació i digestió dels productes de PCR amplificats. 4.4. Separació dels fragments de restricció. 4.5. Processament de dades.
5. Anàlisi molecular de genoteques de 16S rDNA de Port Adriano. 5.1. Preparació i anàlisi de genoteques de 16S rDNA 5.1.1. Selecció de mostres. 5.1.2. Amplificació del gen per a RNA ribosòmic 16S. 5. 1.3. Clonació. 5.1.4. Anàlisi i selecció dels clons mitjançant polimorfisme de longitud de fragments de restricció (RFLP). 5. 1.5. Seqüenciació dels clons representatius dels diferents grups d'RFLP. 5.2. Anàlisi filogenètica.
Anàlisi mitjançant T-RFLP dels clons majoritaris.
6. Càlcul d'índexs de diversitat i anàlisi estadística.
RESULTATS
Capítol 1: Descripció de l'entorn a Port Adriano.
1. Paràmetres meteorològics i oceanogràfics més rellevants durant el període de mostreig.
2. Variacions dels paràmetres fisicoquímics determinats a les estacions de mostreig.
2.1. Temperatura de l'aigua del mar.
2.2. Variacions del pH.
Salinitat i conductivitat.
3. Variació de la concentració de compostos hidrofòbics.
4. Variació de paràmetres biològics determinats a les estacions de mostreig. -2 -Índex 2. Estudi comparatiu de la composició i estructura de les comunitats bacterianes marines estudiades mitjançant l'anàlisi de perfils de T-RFLP de 16S rDNA.
3. Identificació de les poblacions bacterianes corresponents a T-RF predominants als perfils de T-RFLP de 16S rDNA de mostres de Port Adriano.
4. Distribució espacial de poblacions bacterianes detectades a port Adriano. 5. Dinàmica temporal de les poblacions bacterianes predominants.
Interaccions entre les abundàncies d'aquestes poblacions i els paràmetres ambientals. 2. Identificació de les poblacions bacterianes majoritàries a les genoteques d'aigua superficial de Port Adriano.
2.1. Principals grups filogenètics observats a les genoteques.
2.1.1. Diferències temporals entre les genoteques d'agost i de desembre.
2.1.2. Diferències espacials entre les estacions del port, platja i badia.
2.2. Diversitat de seqüències de 16S rDNA afiliades a la Classe Alpha Proteobacteria.
2.3. Diversitat de seqüències de 16S rDNA afiliades a la classe Gamma Proteobacteria.
2.4. Diversitat de seqüències de 16S rDNA afiliades al filum Bacteroidetes. 2. Estudi de les comunitats bacterianes dels ports de l'illa de Mallorca.
2.1. Caracterització per paràmetres de diferents ports esportius ubicats al voltant de l'illa de Mallorca.
2.2. Diversitat global de les comunitats bacterianes analitzades a diferents ports de l'illa de Mallorca.
2.3. Composició de les comunitats bacterianes marines estudiades mitjançant l'anàlisi de perfils T-RFLP de 16S rDNA a diferents ports esportius de l'illa de Mallorca.
Identificació de les poblacions bacterianes corresponents a T-RF
predominants als perfils de T-RFLP de 16S rDNA de mostres dels ports de l'illa de Mallorca.
3. Estudi de les comunitats bacterianes a la Platja de Palma.
3.1. Caracterització de l'àrea de mostreig de la Platja de Palma.
INTRODUCCIÓ
Introducció
Existeixen diversos factors que determinen les distribucions de les poblacions bacterianes dins un ecosistema marí: la temperatura de l'aigua, la salinitat, la quantitat i composició de matèria orgànica, la presència de contaminants, les aportacions de nutrients, entre d'altres. Arrel de la variació d'alguns d'aquests factors s'ha realitzat l'estudi descriptiu dels canvis poblacionals produïts en les comunitats bacterianes degut a la variabilitat espacial i estacional en una zona costanera. L'àrea escollida per a l'estudi es localitza a dins el marc del mar Mediterrani, a l'illa de Mallorca, on destaca l'afluència turística estival. Les aigües caracteritzades estan pròximes a la costa i es corresponen amb la capa més superficial, on es produeixen grans canvis deguts a l'activitat antropogènica.
DESCRIPCIÓ FÍSICA DEL SISTEMA MARÍ
Per a descriure la dinàmica del sistema marí cal entendre quins són els processos més determinants que actuen sobre ell. A continuació explicarem els efectes de la radiació solar, la temperatura i salinitat que afecten a qualsevol ambient marí.
Radiació solar
La radiació solar és primordial per al primer graó de la xarxa tròfica del sistema marí, la producció primària. Part de la radiació que arriba a la superfície del mar és absorbida per l'aigua transformant-se en calor i augmentant la seva temperatura, i part és absorbida pels organismes fotòtrofs durant la fotosíntesi. La irradiància és molt variable i depèn de la durada del dia, l'angle d'inclinació solar i les condicions meteorològiques. L'angle d'inclinació canvia segons la latitud, l'estació de l'any i el moment del dia en que ens trobam. En relació a la penetració de la llum, el medi marí es divideix verticalment en tres capes: a) la capa eufòtica, definida com la regió on la llum és suficient per al creixement i reproducció d'organismes fotòtrofs; b) per davall de la zona eufòtica hi ha la zona disfòtica, on la llum que hi arriba és massa tènue per la realització de la fotosíntesi neta, encara que hi podem trobar fitoplàncton provinent de la zona eufòtica, i c) la zona afòtica, és la més profunda i la més gran, aquí la llum del sol no pot ser detectada per cap sistema biològic (Lalli i Parsons, 2000).
Temperatura de l'aigua
L'aigua té un elevat calor específic, això li permet absorbir i perdre grans quantitats de calor amb petits canvis de temperatura. El sistema de pèrdua de calor dels oceans és l'evaporació. Les zones temperades d'ambdós hemisferis presenten una mescla d'aigües subtropical i subpolar, obtenint aquí la màxima variació anual de temperatura. En general a les zones costeres les fluctuacions de la temperatura de l'aigua van parell amb les de l'aire, provocant unes variacions anuals de més de 10ºC.
La mescla per terbolesa produïda per vents i onatge transfereix la calor a les capes menys superficials. A baixes i mitjanes latituds aquest fenomen crea una capa superficial anomenada capa de mescla, de temperatura uniforme que pot tenir des d'uns pocs metres fins a uns centenars de metres de profunditat. Per davall de la capa de mescla, a uns 200 ó 300 metres, la temperatura comença a disminuir ràpidament fins arribar aproximadament als 1.000 m. La capa d'aigua, dins la capa de mescla, on es produeix el més accentuat gradient de temperatura es coneix com a termoclina permanent. Aquest gradient pot arribar a ser de 20ºC. La termoclina permanent coincideix amb un canvi de densitat de l'aigua, entre l'aigua càlida superficial de baixa densitat i les aigües fredes subjacents de densitat major. La regió on es produeixen els majors canvis de densitat s'anomena picnoclina i aquesta actua com a barrera en la circulació vertical de l'aigua, afectant a la distribució vertical de nutrients. Els gradients més accentuats de temperatura i densitat poden actuar de forma restrictiva en els moviments verticals dels organismes.
A més de la ja descrita termoclina permanent, a les zones de climes temperats s'estableixen les termoclines estacionals a la capa més superficial durant l'estiu. Són el resultat de l'increment de la irradiància solar que eleva les temperatures en superfície, i de la disminució dels vents. Es produeix una petita mescla per terbolesa que promou moviments descendents de calor i una estratificació tèrmica establida a les capes més superficials. Aquest fenomen dura fins a la tardor, quan les aigües superficials comencen a refredar-se i augmenten els vents, la terbolesa i mescla de les capes més superficials produeixen el trencament de la termoclina estacional (Lalli i Parsons, 2000).
Salinitat
La variabilitat de la salinitat als diferents mars i oceans va relacionada amb la distribució de les zones climàtiques. La salinitat augmenta per evaporació de les aigües superficials i disminueix per l'entrada d'aigua dolça provinent principalment per precipitacions, en forma de neu o d'aigua, o degut a les descàrregues dels rius. A elevades latituds la disminució de salinitat també es produeix pel desgel. La variabilitat de la salinitat és major en aigües superficials que en les més profundes degut a les interaccions atmosfera-oceà. L'àrea on es produeixen les variacions més accentuades de salinitat s'anomena haloclina, aquesta àrea es troba a baixes i mitjanes latituds i s'estabilitza al final de la capa de mescla, voltant als 1.000 m. A partir d'aquesta profunditat la salinitat es manté entre els 34,5-35,0 psu ("practical salinity units") a tots els oceans. Les variacions de salinitat tant diürnes com estacionals són generalment molt petites, la variació mitjana anual a la superfície allunyada de costa a l'oceà sol ser de 0,3 psu.
DISTRIBUCIÓ DE NUTRIENTS AL SISTEMA MARÍ
Els principals nutrients inorgànics necessaris per al creixement i la reproducció del plàncton són el nitrogen i el fòsfor, a més d'altres nutrients inorgànics que precisen en menors quantitats com el ferro i el silici. Tots aquests nutrients són de gran importància degut a que es troben al mar en petites quantitats arribant a ser limitants.
Les distribucions verticals d'aquests nutrients són molt semblants als diferents oceans, presenten baixes concentracions als primers 100-200 m i un ràpid increment a mesura que augmenta la profunditat, fins arribar a valors constants a tota la columna d'aigua subjacent. Les baixes concentracions de nutrients que es troben a les capes més superficials a tots els oceans és deguda al consum per part dels organismes fitoplanctònics, principalment en el període de primavera-tardor i menys als mesos hivernals (Nybakken, 1997). Els nutrients que no són consumits a les capes més superficials sedimenten, juntament amb restes d'organismes morts, a una profunditat on no hi arriba la llum per als processos fotosintètics. Són necessaris doncs, mecanismes que compensin les pèrdues de nutrients a les zones més il•luminades de la columna d'aigua on té lloc la producció primària, base de la cadena alimentària.
Existeix un abastament mitjançant fenòmens mecànics que porten a la superfície aigües riques en nutrients, restablint la fertilitat de la zona eufòtica de la mar.
L'eficiència d'aquests mecanismes depèn principalment de les condicions meteorològiques i dels moviments de la mar. A mars de clima temperat com el Mediterrani, de la primavera a la tardor part dels nutrients es traslladen a capes més profundes, i la resta es consumeixen a les capes superiors. A l'hivern a causa de la mescla de la columna d'aigua els nutrients tornen a la superfície. Als mesos de màximes temperatures les aigües estan estratificades i disminueix la disponibilitat de nutrients per damunt la termoclina; aquesta disminució únicament es pot veure interrompuda per esporàdiques entrades de nutrients, com per exemple aportaments per rius. Després dels temporals de finals d'estiu i amb la disminució de la temperatura de l'aigua a la tardor, desapareix la termoclina i l'aigua de superfície refredada s'enfonsa per ser més densa i es veu substituïda per aigües més profundes. A l'hivern, sense barreres tèrmiques ni de densitat, la mescla de les aigües es produeix fàcilment aportant nutrients a la superfície. A la primavera degut a l'augment de la radiació solar i la disponibilitat de nutrients es produeix un increment dels organismes planctònics (Cognetti et al., 2001).
IMPORTÀNCIA DELS BACTERIS EN ELS CICLES BIOGEOQUÍMICS
MARINS
Els cicles biogeoquímics són el resultat d'un conjunt de processos biològics i químics que tenen lloc durant el reciclatge de diversos elements (principalment carboni, sofre, nitrogen, fòsfor i ferro) essencials per a la vida. El descobriment de la importància dels bacteris marins als cicles biogeoquímics com a organismes claus en la xarxa tròfica a causa de la seva capacitat regeneradora de la matèria orgànica particulada (POM), matèria orgànica dissolta (DOM) i d'altres nutrients ha desencadenat l'interès per l'estudi d'aquests processos (Fig. 1). Els bacteris intervenen en els diferents cicles biogeoquímics de nitrogen, sofre, fòsfor i d'altres elements a més del cicle del carboni.
Fig. 1: Xarxa tròfica de plàncton oligotròfic i l'estimació dels fluxos de matèria expressat en percentatges nets anuals de producció primària planctònica. PPB: producció primària bruta (adaptació de Nagata, 2000).
La majoria dels bacteris estan lliures i suspesos a la columna d'aigua, però alguns estan agregats a partícules. En general viuen degut a processos fotosintètics o per oxidació de la matèria orgànica dissolta o components inorgànics, utilitzant l'oxigen com acceptor d'electrons (Giovannoni i Stingl, 2005). La concentració de cèl•lules a la superfície dels oceans (0-300 m) és al voltant de 10 5 cèl•lules•ml -1 i la taxa mitjana de creixement dels microorganismes és de 0,15 divisions per dia (Ducklow, 2000). Hi ha doncs, un eficient reciclatge de nutrients per a mantenir aquests ritmes de creixement a pesar de la gran competència pels escassos recursos.
El bacterioplàncton heterotròfic és el grup de consumidors de carboni orgànic dissolt (DOC) dominant a l'oceà, transformant-lo en biomassa o en nutrients inorgànics (Azam i Hodson, 1977, Azam et al., 1983). Una de les entrades més importants de carboni orgànic dissolt a aigües superficials és degut a la lisi de cèl•lules fitoplanctòniques, proporcionant una ruta important de transferència de carboni a les xarxes tròfiques marines (Carlson et al., 1994). La lisi cel•lular té una elevada estacionalitat al Mediterrani Occidental. Així, la mitjana de les taxes de lisi fitoplanctònica és més elevada a l'estiu que a la resta de l'any, sent especialment baixa a l'hivern (Agustí i Duarte, 2000).
CARACTERÍSTIQUES DEL MAR MEDITERRANI
El clima mediterrani exerceix una gran influència en les propietats bàsiques del mar Mediterrani, afectant a l'estructura i a la dinàmica del seu ecosistema. El mar Mediterrani es caracteritza per ser un mar relativament càlid i d'alta salinitat degut a l'elevada irradiància i baixes precipitacions d'aquesta zona. Les aigües del Mediterrani són pobres en nutrients; aquesta naturalesa oligotròfica es deu, en part, a la geomorfologia semitancada que presenta el Mediterrani. A través de l'Estret de Gibraltar es produeix un intercanvi d'aigua amb l'oceà Atlàntic amb entrada d'aigua atlàntica i sortida d'aigua del Mediterrani. L'aigua de l'Atlàntic és, menys densa que la del Mediterrani i aquesta diferència de densitats impedeix la mescla d'ambdues masses d'aigua. Es crea així un gradient de densitats entre l'aigua superficial atlàntica, pobra en nutrients i les aigües mediterrànies més profundes, riques en nutrients, que genera un balanç negatiu en nutrients al Mediterrani.
El mar Mediterrani consta de dues conques principals, l'occidental i l'oriental, separades pel canal de Sicília, amb diferents característiques morfològiques. Existeix un gradient de nutrients de la conca oest a l'est, incrementant-se el caràcter oligotròfic de les aigües cap a l'est (Turley, 1999). Al mar Mediterrani desemboquen pocs rius importants, això produeix una escassa entrada de matèria orgànica per escorrentia.
Les costes predominants al llarg del litoral Mediterrani són rocoses (dures i blanes), amb penya-segats que es veuen interromputs per platges arenoses.
Un dels factors més característics d'aquest mar és la temperatura superficial de l'aigua, marcada per una forta estacionalitat que ve induïda per la irradiància estival. A conseqüència d'això, es forma una forta termoclina estacional a partir de maig-juny, que es manté durant quatre o cinc mesos, fins l'arribada de les tempestes de tardor (setembre i octubre), moment en que la termoclina desapareix. D'altra banda, les masses d'aigua més superficials del Mediterrani estan molt influenciades per les pressions atmosfèriques: les elevades pressions que es produeixen a finals de l'hivern (gener i març) i a la tardor (novembre) provoquen un clima molt estable i sense niguls, augmentant la irradiància i per tant la temperatura del mar, que afavoreixen en aquestes èpoques l'aparició de proliferacions massives d'algues microscòpiques (Duarte et al., 1999). A més, a l'estiu augmenta la radiació ultraviolada (290 a 400 nm) sobre la superfície de l'aigua, radiació solar que danya greument les cèl•lules i redueix les taxes de fotosíntesi, afectant també a la producció, abundància i variabilitat de les comunitats bacterianes (Chatila et al., 2001). Així doncs, les elevades temperatures de l'estiu s'associen a estrès degut a l'efecte de l'excessiva irradiància, el nivell de radiacions ultraviolades i una quantitat deficient de nutrients (Agustí i Duarte, 2000).
Com ja s'ha mencionat la característica principal del sistema marí mediterrani és la seva pobresa en nutrients. A partir d'estudis d'enriquiment fets a la zona oest del Mediterrani s'ha observat que el fòsfor és el nutrient limitant per al creixement dels bacteris, principalment a aigües superficials en diferents estacions (Sala et al., 2002).
Una de les possibles causes de la manca de fòsfor al Mediterrani és per l'adsorció de PO 4 3per Fe oxidat, molt abundant a les partícules de pols (Krom et al., 1991).
La distribució dels nutrients a la part occidental del mar Mediterrani es diferencia en tres capes: la més superficial, la termoclina i la capa més profunda. Les concentracions més baixes de nutrients inorgànics dissolts es troben a la capa superficial, amb un dèficit de nitrogen en vers al fòsfor. Un excés de nitrogen en relació al fòsfor es detecta a la termoclina, mentre que a les capes més profundes hi ha un dèficit de sílice respecte al nitrogen i al fòsfor. La matèria orgànica dissolta és escassa en nitrogen i principalment en fòsfor en relació al carboni a les tres capes esmentades (Lucea et al., 2003). La forta termoclina que es forma en les aigües temperades del Mediterrani limita l'aportació de nutrients des del fons marí.
El bacterioplàncton de l'oligotròfic mar Mediterrani viu dins un equilibri dinàmic on petites variacions de pressió depredadora, competició i concentracions de nutrients poden variar les comunitats que estan limitades (Sala et al., 2002). Per a la descripció dels canvis que es produeixen a les àrees estudiades en aquest treball, al litoral de l'illa de Mallorca, ens centrarem en la influència de la costa i de les activitats recreatives que allí es practiquen com a possible variabilitat de l'aportament de nutrients a les capes d'aigua més superficials.
CARACTERÍSTIQUES DELS SISTEMES COSTANERS
La zona costanera és la que es troba entre la riba i el límit de la plataforma continental, aproximadament a uns 200 m de profunditat. No es diferencia de les aigües de mar oberta tan sols per la profunditat, sinó que tenen també una forta repercussió sobre ella les marees i l'onatge. Una altra de les característiques importants d'aquestes zones és la forta influència del litoral degut a les aportacions des de terra, que poden afectar a la química de l'aigua i variar els processos de mescla a causa de descàrregues puntuals d'aigua dolça, com a la desembocadura de rius importants. A zones caloroses, en canvi, es formen àrees properes a la costa d'elevada salinitat degut a una intensa evaporació (Dobson i Frid, 1998).
Dels processos físics mencionats els que més afecten a la costa són les marees, però degut al règim micromareal del mar Mediterrani les seves costes es veuen poc influenciades per aquest fenomen. L'onatge i els corrents són els processos físics més rellevants de la costa mediterrània. Les ones són el resultat de la transferència d'energia entre dos fluids en moviment a diferents velocitats. A la superfície del mar és l'aire el fluid de contacte amb l'aigua superficial, mentre que a més profunditat, dues masses d'aigua de característiques distintes, com per exemple la termoclina o l'haloclina poden ser causants de l'onatge (Dobson i Frid, 1998). Pel que fa als corrents superficials principals del Mediterrani, aquests es presenten a la Figura 2.
Un fenomen meteorològic habitual a les costes del Mediterrani és l'embat, un règim de vents existent durant els mesos d'estiu, la velocitat del qual no supera els 6 m•s -1 . Es forma a conseqüència del contrast tèrmic entre el mar i la terra, a causa de l'escalfament i refredament diürn més ràpid a la terra que al mar, generant aquest règim de vents al llarg de tota la costa. De dia la direcció dels vents és de mar a terra, mentre que a la nit és a l'inrevés.
CONTAMINACIÓ I EFECTES ANTROPOGÈNICS A LA COSTA. EL PAPER
DELS MICROORGANISMES
Considerant que l'àrea d'estudi escollida forma part d'una de les zones turístiques més importants del Mediterrani Occidental, com és l'illa de Mallorca, cal tenir en compte que a l'estiu, que és l'època de major afluència turística, aquestes costes es veuen afectades per una gran pressió antropogènica. El Mediterrani és un dels mars més afectats per aquesta pressió. El creixement de la població a la Mediterrània és exponencial i el nombre de turistes s'ha doblat cada 15 anys des de la dècada dels 60, en previsió que es duplicarà en els pròxims 30 anys (Duarte et al., 1999). L'augment de la població té conseqüències més greus, com l'augment de la demanda d'aigua potable i de les descàrregues d'aigües residuals en èpoques estivals. Així es produeixen descàrregues estacionals de nutrients al mar, quan la termoclina és més estable i quan en condicions naturals les capes més superficials d'aigua serien pobres en nutrients.
A més de les conseqüències degudes a l'increment de la població estacional que es produeix a les costes, aquestes són zones recreatives on tenen lloc diferents activitats i on es demanden diverses instal En general l'impacte humà sobre les costes del Mediterrani ha provocat un increment en les entrades de fosfats i nitrats. Els canvis en les concentracions de nutrients provoquen canvis en les comunitats planctòniques, que són la base de la cadena alimentària. Es determina doncs, que l'entrada de nutrients a causa de la superpoblació que envolta el Mediterrani és la principal força de canvis en la producció fitoplanctònica (Béthoux et al., 2002). A més, aquests canvis en la comunitat fitoplantònica provoquen canvis en la presència o absència de diferents filotips bacterians i en l'abundància relativa dels filotips ubics. Això implica que canvis en la composició de la comunitat fitoplanctònica i altres conseqüències associades canvien la xarxa tròfica microbiana provocant diferències en la composició de les espècies bacterianes (Pinhassi et al., 2004). L'efecte dels canvis o impactes a l'ecosistema marí s'exerceix immediatament a nivell dels microorganismes, però aquest nivell és el menys estudiat degut a la poca transcendència social que té en comparació als efectes sobre organismes superiors.
LA IMPORTÀNCIA DEL DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES DE GESTIÓ DEL LITORAL
El litoral marí és un dels hàbitats més valuosos i més vulnerables del planeta.
La majoria de les costes del món han estat o estan sent danyades per la contaminació, afectant a zones costeres comercials i a pesqueries. Per aquesta raó és primordial el control de la contaminació marina per tal de gestionar i conservar els recursos marins i costaners. Així doncs, és important conèixer les fonts de contaminació i els impactes que actuen sobre aquests ecosistemes, no tan sols per a entendre millor la seva capacitat de resposta, sinó també per a formular mesures de prevenció i de gestió del litoral (Islam i Tanaka, 2004).
Les anàlisis realitzades fins ara per a l'estudi del grau de contaminació marina han estat aplicades a les aigües de bany, per a garantir una bona qualitat d'aigua per a la salut humana. La gestió microbiològica es basa únicament en l'efecte nociu que les aigües residuals urbanes poden provocar. Per a determinar la qualitat microbiològica de les aigües de bany s'utilitzen tècniques de cultiu: es fan recomptes del nombre de coliforms totals i fecals i d'altres bacteris d'origen fecal humà. En canvi, no es considera l'efecte de l'antropogenització sobre l'estructura de les comunitats microbianes, una peça clau de la xarxa tròfica marina i un indicador del grau de degradació dels sistemes costaners.
Amb el reconeixement de la important implicació dels bacteris en els processos primaris als ecosistemes marins, s'han incrementat els esforços per a conèixer la funció dels microorganismes en els cicles biogeoquímics. Entre d'altres, les tècniques que han aconseguit aprofundir sobre aquests processos són les tècniques de biologia molecular, les quals ens permeten aplicar mètodes independents al cultiu d'organismes. Això és especialment interessant en l'estudi de bacteris marins d'aigües oligotròfiques degut al seu limitat creixement en els habituals medis de cultiu. Les tècniques moleculars ens permeten al menys tres tipus d'anàlisis: a)
avaluar la diversitat filogenètica a l'ecosistema; b) comparar la composició de comunitats microbianes en temps i espais determinats, podent analitzar com respon la comunitat microbiana davant canvis de factors biòtics i abiòtics i c) proporcionar una gran quantitat de informació genètica de les comunitats naturals (Caron, 2005). Per tant, l'aplicació de tècniques de biologia molecular a l'anàlisi de comunitats microbianes és una eina molt valuosa per a determinar l'estat i evolució d'aquestes comunitats en resposta a l'impacte al que estan sotmeses.
El coneixement dels canvis que es produeixen a les comunitats litorals pot ser útil per a definir microorganismes indicadors del grau d'impacte que pateix un ambient concret. Però per a una gestió eficient del litoral no és suficient amb conèixer quins microorganismes responen a l'impacte ambiental, sinó que també és important determinar l'abast espacial d'aquest impacte. Una manera de determinar això és mitjançant la utilització de tècniques del camp de la Geografia, com ara l'aplicació de Sistemes de Informació Geogràfica (SIG). Un Sistema d'Informació Geogràfica s'ha definit de moltes maneres al llarg de la seva història. De totes elles la definició més amplia i on es descriu millor la seva utilitat seria: "Conjunt d'eines dissenyades per a reunir, introduir (a l'ordinador), emmagatzemar, recuperar, transformar i cartografiar dades espacials sobre el món real per a un conjunt particular d'objectius" (Burrough, 1988). L'aplicació de SIG facilita la comprensió de fenòmens espacials i es basa en les dades introduïdes. Aquestes dades estan formades per un suport geogràfic sobre el qual es manifesta el fenomen a estudiar i per una variable que adopti diferents modalitats a cada observació. La dada és la que fa aplicable el SIG a qualsevol disciplina (Bosque Sendra, 2000), com ara a la microbiologia ambiental.
El més innovador de les tècniques utilitzades en aquest estudi és l'englobament de dues disciplines tan dispars com la Microbiologia i la Geografia. L'aplicació de tècniques de Sistemes d'Informació Geogràfica per a la millor comprensió dels resultats obtinguts mitjançant tècniques moleculars o de determinació de paràmetres químics i biològics ens facilita en gran mesura la interpretació dels resultants donant una visió espacial molt acurada.
-18 -
OBJECTIUS
1.
Determinar la dinàmica bacteriana marina a la zona de mostreig de Port Adriano, on es troben àrees recreatives costaneres: un port esportiu i una petita platja.
2.
Analitzar la influència de l'impacte de les àrees recreatives costaneres sobre les comunitats bacterianes i el seu abast.
3.
Comparar el comportament de les comunitats bacterianes a la zona de Port
Adriano amb altres ports i platges de l'illa de Mallorca.
4.
Aplicar i avaluar la utilització de tècniques d'Informació geogràfica a l'estudi de les comunitats bacterianes marines com a possible eina de gestió del litoral.
-21 -
MATERIALS I MÈTODES
1.
RECOLLIDA DE MOSTRES
Localització i descripció de les àrees de mostreig
El treball presentat es dividirà en dues parts, una que correspon a tot l'estudi realitzat al voltant de Port Adriano i una altra on s'inclouran la resta de zones analitzades: Port de Palma, la platja de Palma i diversos ports de l'illa de Mallorca (Fig. 4). La zona de mostreig està situada al sud-oest de l'illa de Mallorca (Fig. 4) al municipi de Calvià. Comprèn un port esportiu, de 404 amarradors, una petita platja, Cala Penyes Rotges, declarada zona sensible de les Illes Balears (Decret 49/2003 de 9 de maig, BOIB núm. 076) i al seu voltant un conjunt d'urbanitzacions (Fig. 5). Es situaren 14 estacions de mostreig repartides per tota la zona (Taula 1), a l'interior del port (18,17,16), a la bocana (15 i 14), a la zona de possible influència portuària (12 i 11), a la platja (13), a prop de la costa (9, 8, 6) i allunyada d'ella (10, 7, 5), (Fig. 6).
En primer lloc es determinaren les coordenades de les estacions de mostreig i dos paràmetres geogràfics més: la distància de cada estació de mostreig a la bocana del port i la distància de cada una a la costa. La distància a la bocana es mesurà com la distància de cada estació a l'estació de mostreig número 16 (est. 16) situada al mig de l'entrada del port (Fig. 6). Es representaven les distàncies positives en direcció a -25 -l'exterior del port i les negatives en direcció a l'interior del port. La distància respecte a la costa es mesurà des de cada estació de mostreig al punt de la costa més pròxim a aquest en línea recta. Les estacions situades a dins el port es consideraren a distància zero de la costa degut a la seva proximitat a ella en totes direccions (Taula 1). Totes les distàncies es determinaren a partir de les eines de mesura del programa Arcview Taula 1: Paràmetres geogràfics, coordenades, profunditat i distàncies a la costa i a la bocana, de cadascuna de les estacions de mostreig.
Coordenades Estació
Latitud (N)
Longitud (E) Coordenades geogràfiques de les 6 estacions de mostreig del Port de Palma.
Ports de Mallorca
A part dels mostrejos ja mencionats, el gener de 2002 es recolliren mostres de diferents ports al voltant de l'illa de Mallorca. Els ports estudiats es localitzen al mapa de la Figura 8 i es caracteritzen a la Taula 2.
La ubicació d'aquests ports els dóna característiques totalment diferents, així les dimensions de cada port permeten un determinat nombre d'amarradors i d'una mida concreta. A partir de les dades extretes de la Conselleria de Turisme (URL:http://www.caib.es), els ports esportius es poden classificar en dos tipus, aquells que tenen majoritàriament amarradors de petites dimensions, menors de 8 m, i els que tenen un major nombre d'amarradors de més de 10 m. Tots els ports analitzats, excepte S'Arenal i Portals corresponen al primer tipus. El mostreig a tots els ports es realitzà en un sol dia, recollírem l'aigua de la zona més estancada dels ports, és a dir, l'aigua que presentava major temps de renovació i on els corrents haurien de tenir menys influència, tal com es va fer per a la presa de la mostra a l'estació 18 de Port Adriano. Situada dins la badia de Palma, té 4.600 m de longitud, una amplada mitjana de 50 m i una superfície total de 216.742 m 2 . A causa de la seva proximitat a la ciutat de Palma ha sofert una gran urbanització (Fig. 9), per tant és considerada una platja urbana amb un elevat índex d'ocupació, principalment a l'època estival. Com a platja urbana presenta tota una sèrie d'equipaments hotelers, de seguretat i de serveis, a més d'un port esportiu de 655 amarradors. dades oficials s'ha de tenir en compte que no estan comptabilitzades les afluències dels banyistes residents a Palma, que per proximitat acudeixen a aquesta platja, i els turistes no enregistrats ni a hotels ni a apartaments.
Calendari dels mostrejos realitzats en aquest estudi
A continuació es presenta, a manera de resum, les dates de les recollides de mostres, per a cadascun dels mostrejos realitzats per a aquest estudi (Fig. 10).
Any Gener Febrer
DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES FÍSICS, QUÍMICS I BIOLÒGICS A LES ESTACIONS DE MOSTREIG ANALITZADES
Determinació de compostos hidrofòbics
La determinació de compostos hidrofòbics es feia a partir de l'aigua filtrada amb dos filtres un de 5 µm i l'altra 0,22 µm, com es detalla a l'apartat 4.1, el mateix dia del mostreig. Utilitzàrem 200 ml d'aigua i realitzàrem l'extracció de compostos hidrofòbics amb tetraclorur de carboni (Panreac) (40:1 vol/vol). La fase orgànica, on queden dissolts tots els hidrocarburs de la mostra, es separava de la fase aquosa utilitzant un embut de decantació. El tetraclorur de carboni present a la fase orgànica s'evaporava a 65ºC, quedant els compostos hidrofòbics com a residus sòlids. La quantitat de compostos hidrofòbics es determinà gravimètricament a una balança analítica (Mettler H51AR).
Determinació de clorofil•la a
Filtràrem 1 litre d'aigua fent servir filtres de fibra de vidre GF-F (Whatman) de 25 mm de diàmetre, els quals es guardaren congelats (-20ºC) i protegits de la llum fins a l'extracció. Aquesta es realitzà amb una dissolució d'acetona saturada amb carbonat de magnesi al 90% (vol/vol). Es mesurà l'absorbància de l'extracte a 750, 664, 647 i en el mètode tricromàtic (Jeffrey i Humprey, 1975). S'aplicà la següent fórmula:
Chl a (µg•l -1 )= ( )
− − On: A664 c nm és el màxim d'absorció de la clorofil•la a; A647 c nm és el màxim d'absorció de la clorofil•la b; A630 c nm és el màxim d'absorció de la clorofil•la c; V 1 és el volum de l'extracte en mil•lilitres; V 2 és el volum de la mostra filtrada en litres i Z la longitud del pas de la llum a través de la cubeta en centímetres. Tots els valors d'absorbància es van corregir amb els valors mesurats a 750 nm.
2.3.
Determinació del nombre total de cèl•lules i de cèl•lules presumptament actives El comptatge total de cèl•lules es realitzà mitjançant tinció amb 4', 6'-diamidino-2-fenilindol (DAPI) (Porter i Feig, 1980) i observació en un microscopi d'epifluorescència Axiophot (Zeiss). A més es va fer hibridació de cèl•lules amb la sonda per 16S rRNA EUB338 específica pel domini Bacteria (Amann et al., 1990). La sonda estava marcada a l'extrem 5' amb el fluorocrom Cy3 (Thermo Hybaid, Ulm, Alemanya).
Es fixaven les mostres d'aigua in situ amb 4% (v/v, de concentració final) de formaldehid i es mantenien a 4ºC aproximadament 24 h. Posteriorment es filtraven 25 ml de l'aigua amb un filtre de policarbonat (mida de porus 0,2 µm; Millipore), i es rentava dues vegades amb un tampó de fosfat salí, PBS (Sambrook et al., 2001).
Posteriorment els filtres s'eixugaven a l'aire i es conservaven a -20ºC fins al seu processament.
La hibridació es va realitzar d'acord amb el procediment descrit per Glöckner i col•laboradors (1996). Preparàvem la mescla d'hibridació amb formamida al 35%
(vol/vol, concentració final), realitzant la hibridació a 46ºC durant 2 hores.
Posteriorment els filtres es submergien dins una solució de rentat a 48ºC durant 15 minuts. Finalment es tenyien els filtres amb DAPI (1 µg•ml -1 ), es rentaven amb aigua i etanol i es muntaven al portaobjectes amb Citifluor (Citifluor Ltd.). Les mostres es van observar amb un microscopi d'epifluorescència Axiophot (Zeiss).
APLICACIÓ DELS SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA (SIG)
En (Sambrook et al., 2001)], tinció amb bromur d'etidi (0,5 µg•ml -1 ) i observació a la llum ultraviolada a un transil•luminador UPV (Rich-mond). Els extractes de DNA es conservaven a -80ºC.
Amplificació del gen per a RNA ribosòmic 16S
A partir de DNA genòmic total es van amplificar els gens que codifiquen per a la subunitat 16S del RNA ribosòmic (16S rDNA) mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa (PCR).
La mescla de reactius per a la PCR contenia el tampó de reacció (50 mM KCl, 1,5 mM MgCl 2 i 10 mM a pH 9,0 Tris-HCl, concentracions finals); desoxinucleòtids trifosfat (dNTP, Roche) amb concentració final 100 µM; ambdós encebadors a una concentració final de 0,4 µM i finalment afegírem 2,5 U de l'enzim Taq DNA polimerasa (GE Healthcare). El volum total de la reacció era de 50 µl. Les PCR es realitzaren a un termociclador Mastercycler personal (Eppendorf).
Els encebadors utilitzats per a aquest estudi (Taula 3) s'uneixen a regions conservades del 16S rDNA; escollírem els encebadors 63f (Marchesi et al., 1998) i 1389r (Osborn et al., 2000), marcats amb els fluorocroms 6-carboxifluoresceïna (6-FAM) i un derivat hexaclorat (HEX), respectivament. Els encebadors fluorescents van ser sintetitzats per les companyies Applied Biosystems i Invitrogen (Gran Bretanya).
Les temperatures i els temps de reacció utilitzats a la reacció de PCR foren: 94ºC 2 min, 30 cicles a 94ºC 1 min, 55ºC 1 min, 72ºC 2 min i una extensió final de 10 min a 72ºC. Els productes es visualitzaren mitjançant electroforesi en gels d'agarosa a l'1%
(pes/vol), tinció amb bromur d'etidi i observació a la llum ultraviolada a un transil•luminador UPV (Rich-mond). 1.29, PAST (Hammer et al., 2001) a partir del qual es realitzaren tots els càlculs per a l'obtenció de dendrogrames, utilitzant el mètode "Unweighted Pair Group Method with Arithmetic mean" (UPGMA; Sneath i Sokal, 1973) amb el coeficient de Bray-Curtis per a mesurar les distàncies entre els perfils.
ANÀLISI MOLECULAR DE GENOTEQUES DE 16S rDNA DE PORT ADRIANO
5.1.
Preparació i anàlisi de genoteques de 16S rDNA
Selecció de mostres
En total realitzàrem 6 genoteques de productes de 16S rDNA amplificats per PCR a partir de DNA extrets de mostres d'aigua de tres estacions de Port Adriano als mesos de desembre i agost, que són els mesos que presenten mínimes i màximes temperatures a la mar. Les tres estacions escollides foren la del port a la zona més estancada (est. 18), l'estació de la badia (est. 5) i l'estació de la platja (est. 13).
Amplificació del gen per a RNA ribosòmic 16S
L'amplificació es realitzà exactament igual que per a l'anàlisi molecular per T-RFLP (apartat 4.2), a partir de DNA genòmic total, utilitzant els mateixos encebadors (63f i 1389r) sense marcatge amb fluorocroms. També es comprovaren els productes de PCR per electroforesi amb agarosa i tinció amb bromur d'etidi.
Clonació
La Investigaciones Biológicas (Madrid, Espanya) per a la seva anàlisi.
Anàlisi filogenètica
Es seqüenciaren en total 82 clons del conjunt de les 6 genoteques. El nombre de seqüències de 16S rDNA pràcticament completes (1.300 nt aproximadament) varen ser 27; la resta eren seqüències parcials amb un mínim de 400 nt. Totes les seqüències s'analitzaren amb el Chimera Check (Cole et al., 2003), per a detectar qualsevol quimera obtinguda entre les seqüències. Les seqüències de 16S rDNA verificades es compararen en primer lloc amb les seqüències de la base de dades de l'EMBL (Crochane et al., 2008) utilitzant el programa FASTA (Pearson i Lipman, 1988) per a determinar les afiliacions filogenètiques aproximades. Posteriorment les seqüències de 16S rDNA s'alinearen amb les seqüències de referència de la base de dades del paquet informàtic ARB (Ludwig et al., 2004); i es calcularen els valors de similitud entre les seqüències. Els arbres filogenètics es calcularen amb el mètode de Neighbor-joining (Saitou i Nei, 1987) a partir de matrius de distància calculades utilitzant la correcció de Jukes-Cantor (Jukes i Cantor, 1969). Per al càlcul dels arbres es van considerar únicament les seqüències de 16S rDNA més llargues (aprox. 1.300 nt), i posteriorment s'afegiren les seqüències parcials als arbres amb l'eina d'inserció per parsimònia del paquet informàtic ARB. Es van aplicar filtres per a cada grup bacterià que limitaven la comparació a aquelles posicions que presentaven una homologia mínima del 50%.
Amb la finalitat de realitzar una comparació de la composició de les diferents genoteques es va utilitzar el programa LIBSHUFF (Schloss et al., 2004) a través de la seva interfície a la xarxa (webLIBSHUFF v.0,96, Henriksen;
URL:http://libshuff.mib.uga.edu). Els càlculs es realitzaren a partir dels valors de les matrius de distància obtinguts amb ARB i utilitzant la màxima longitud de seqüència comú a totes elles. El programa LIBSHUFF ens va permetre comparar les genoteques de les estacions de port, badia i platja, considerant conjuntament les seqüències obtingudes l'agost i el desembre. Les comparacions es feren per parelles: port-platja, platja-badia, badia-port.
Les seqüències generades en aquest estudi han estat dipositades a la base de dades EMBL amb els números d'accés AM747303-AM747384.
Anàlisi molecular per T-RFLP dels clons majoritaris
El clon representatiu per a cada grup constituït per dos o més clons, a més de ser seqüenciat, també es seleccionà per analitzar el seu perfil de T-RFLP. Utilitzant la mateixa metodologia que a l'apartat 4, es caracteritzà cada clon representatiu amb 4 mides de fragments de 16S rDNA (T-RF) corresponents a l'extrem 5' (marcat amb 6-FAM) i a l'extrem 3' (marcat amb HEX) dels enzims de restricció AluI i CfoI. Aquests T-RF varen ser comparats amb els obtinguts a les mostres ambientals.
CÀLCUL D'ÍNDEXS DE DIVERSITAT I ANÀLISI ESTADÍSTICA
Per tal d'analitzar el conjunt de dades obtingudes en aquest treball, calculàrem diferents índexs de diversitat. Aquests índexs ens permetien comparar de forma senzilla, mitjançant un valor numèric, la diversitat de les mostres, i per tant de les comunitats bacterianes caracteritzades a tots els mostrejos.
En primer lloc calculàrem la cobertura (Good, 1953) de les genoteques, índex que defineix quant de ben caracteritzada està una comunitat tenint en compte el nombre d'individus que s'han analitzat.
N n C 1 1 − =
On n 1 és el nombre de clons únics que obtenim a cada genoteca; N és el nombre de clons totals analitzats.
Per a l'estudi de diversitat es calculà l'índex de Shannon (H') (Shannon, 1948), que mesura la quantitat d'informació (entropia) en el sistema, per tant mesura la dificultat en predir la identitat del pròxim individu analitzat. Aquest índex és sensible a la riquesa d'espècies i a l'abundància relativa d'aquestes a dins la comunitat, a més està influenciat pels canvis d'abundància dels grups amb un sol representant (Hill et al., 2003).
On n i és el nombre de clons que obtenim per a cada grup i i N és la mateixa variable anterior.
El càlcul de l'índex J (Lloyd i Ghelardi, 1964) permet mesurar la proporció d'individus dins les comunitats, indicant si hi ha poblacions dominants a cadascuna de les mostres. Es calcula a partir de l'índex de Shannon, partint de la relació entre l'abundància de grups observats i l'abundància associada a una situació hipotètica en la que hi ha la màxima diversitat (n i =1). Quan el valor de J s'aproxima a cero hi ha una espècie dominant, quan el valor és 1, vol dir que la comunitat presenta la màxima diversitat. Un altre dels mètodes d'anàlisi utilitzats per a l'estudi de la diversitat de les mostres analitzades van ser les corbes d'enrariment ("rarefaction") que permeten una significativa estandardització i comparació de les dades obtingudes (Gotelli i Colwell, 2001). Per a la realització de les corbes s'utilitzà també el programa PAST v.1.29 i la fórmula emprada pels càlculs era la següent:
On E és el nombre de filotips i la resta de variables ja han estat explicades anteriorment.
L'anàlisi estadística de les dades es va fer amb el paquet informàtic SPSS v 13.0 (SPSS Inc.). S'utilitzaren mètodes estadístics multivariables com l'Anàlisi de Components Principals (PCA) i el mètode d'escalat multidimensional no mètric (NMDS), ambdues tècniques estadístiques sintetitzen la informació i permeten la interpretació de les dades mitjançant la seva representació. També es calcularen correlacions estadístiques entre els diferents paràmetres analitzats, per tal de conèixer la relació lineal entre dos d'aquests paràmetres.
També es realitzà una Anàlisi de Similituds (ANOSIM), un test no paramètric per a comparar els grups obtinguts a partir dels perfils de T-RF, indicant si existien diferències significatives entre els grups, s'aplicà el programa PAST per a l'anàlisi.
-40 - L'àrea de mostreig de Port Adriano es caracteritzà a partir d'una sèrie de paràmetres físics, químics i biològics determinats a cada estació de mostreig definida.
RESULTATS
Aquests paràmetres eren: temperatura, salinitat, conductivitat, concentració de compostos hidrofòbics, concentració de clorofil•la a i recompte de cèl•lules procariòtiques. El mostreig es va realitzar durant 14 mesos, des del mes de maig del 2001 al mes de juliol del 2002. També s'analitzaren alguns paràmetres meteorològics i oceanogràfics pròxims a l'àrea de mostreig.
PARÀMETRES METEOROLÒGICS I OCEANOGRÀFICS RELLEVANTS DURANT EL PERÍODE DE MOSTREIG
Amb la finalitat de caracteritzar l'època i la zona de mostreig s'identificaren diferents paràmetres meteorològics dels anys 2001 i 2002, com la temperatura de l'aire, les precipitacions i l'onatge.
A la Fig. 11 es representa la mitjana mensual de la temperatura de l'aire i de Descripció de l'entorn -46 -Resultats
VARIACIONS DELS PARÀMETRES FISICOQUÍMICS DETERMINATS A LES
ESTACIONS DE MOSTREIG.
Temperatura de l'aigua del mar
El més destacat de la variació de les temperatures eren les diferències que es produïen entre l'estiu i l'hivern, però no s'observaren diferències remarcables entre les diferents estacions de mostreig (Fig. 13, A i B). La variació tèrmica estiu-hivern a l'aigua de mar superficial a totes les estacions era d'aproximadament de 13ºC (Fig. 13A). Totes les estacions presentaven una amplitud interquartil de temperatura de 8 graus (18-26ºC), llevat de les estacions 12 i 15 (19-26ºC) i l'estació 18 (17-26ºC). La temperatura superficial de l'aigua va assolir temperatures mínimes lleugerament inferiors en les estacions del port, la platja i les zones adjacents (est. 11-14 i 16-18).
Fig. 13: Valors de temperatura de l'aigua de mar. A: Diagrama de caixes dels valors mensuals de la temperatura de l'aigua per a cada estació analitzada. Es representen els valors de la mediana, els màxims i mínims i l'amplitud interquartil per a cada estació. B: Variacions mensuals de la temperatura representades mitjançant escales de grisos.
Variacions del pH
A diferència de la homogeneïtat en els valors de temperatura entre les diferents estacions de mostreig, es va observar una major variabilitat en quant al pH de l'aigua (Fig. 14). Els valors de pH mesurats a l'aigua superficial estaven en un rang entre 7,8 i 8,5, amb valors mitjans entorn a 8,1-8,2 a les diferents estacions.
L'amplitud interquartil dels valors de pH a la majoria de les estacions era de 0,1 unitats (8,1-8,2), essent de 0,2 unitats a les estacions 8, 12 i 14 (8,1-8,3) i de 0,3 unitats a l'estació 9. Els valors de pH eren més elevats en els mesos de tardor-hivern (octubre-Descripció de l'entorn -47 -gener), excepte a algunes estacions com les més internes del port (est. 17 i 18) on, contràriament a la resta d'estacions, els valors de pH en aquests mesos van ser mínims. Els valors mínims es produïren majoritàriament al mes de juny del 2002 i en molts de casos (est. 5, 10, 11 i 13) allunyats del rang on es trobaven la resta dels valors de pH
Salinitat i conductivitat
Els paràmetres de salinitat i la conductivitat es van mantenir relativament estables a les diferents estacions estudiades (Fig. 15 Descripció de l'entorn -49 -els valors més elevats de conductivitat es detectaven al mostreig de gener del 2002 a la majoria d'estacions. A dins el port (est. 16, 17 i 18) es detectaven també disminucions general de valors de la conductivitat en els mesos de tardor, com passava amb la salinitat. L'amplitud interquartil dels valors de conductivitat eren semblants per totes les estacions amb l'excepció de l'estació 11, com s'observà també amb la salinitat.
Cal recalcar que els paràmetres de pH, salinitat i conductivitat presentaven un augment destacable dels seus valors entre els mesos de maig, juny i juliol de l'any 2002 respecte dels valors de 2001. Per tant es produïa una variabilitat anual significativa entre aquestes dades.
VARIACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE COMPOSTOS HIDROFÒBICS
Un dels paràmetres que podrien facilitar l'avaluació de l'impacte derivat de l'activitat portuària era la concentració d'hidrocarburs, degut a que la seva presència i abundància ens permetria caracteritzar la importància i la influència del port esportiu a la zona, a més, de poder estudiar la seva possible rellevància en la dinàmica de les poblacions bacterianes. La mesura de la concentració de compostos hidrofòbics (CH), no volàtils en l'aigua era doncs, una aproximació a la concentració d'hidrocarburs presents a l'aigua.
Els valors relatius de cada una de les mostres es calcularen respecte a les concentracions mitjanes de les mostres localitzades a dins el port (a Port Adriano est. A pesar de totes les variacions que es detectaven en la concentració de composts hidrofòbics, calculant la mitjana dels valors per a cada estació en els diferents mesos analitzats, els valors màxims es trobaven sempre a dins de l'àrea portuària, disminuint en relació a la distància de la bocana, com es pot veure a la Figura 19.
Descripció de l'entorn
VARIACIONS DE PARÀMETRES BIOLÒGICS DETERMINATS A LES ESTACIONS DE MOSTREIG
Variació de la concentració de clorofil•la a
Un dels paràmetres biològics analitzats va ser la concentració de clorofil•la a, emprada freqüentment per a estimar la biomassa fitoplanctònica (Bird i Kalff, 1984); i utilitzada com a variable de referència per a l'estudi del fitoplàncton al medi aquàtic. A més, les interpretacions de la distribució de les poblacions bacterianes al mar han anat moltes vegades lligades a la distribució espacial i temporal de la clorofil•la (Pinhassi i Hagström, 2000).
L'estudi de la clorofil•la a, tal i com es preveia, presentava una important variabilitat al llarg de la zona de mostreig. Tal com es mostra a la Fig. 20 s'apreciava un augment de la concentració de clorofil•la a a les estacions de l'àrea portuària (est.
16-18). L'augment dels valors de la concentració de clorofil•la començava a detectarse a partir de les estacions 13 i 14. En canvi, l'estació 15, situada darrera l'espigó de la bocana del port, presentava un comportament semblant a les estacions més allunyades del port (est. 5-12). Tant els valors mitjans de concentració de clorofil•la, com els valors de la mediana, l'amplitud interquartil i el rang de concentracions eren significativament majors a les estacions del port. Majoritàriament els màxims de concentracions de clorofil•la detectats a les estacions de fora port, inclosa la 15, es detectaren al mes de gener, mentre que els màxims de les estacions portuàries es donaren a l'estiu. Els mínims valors de clorofil•la a es detectaren al març del 2002 pràcticament a totes les mostres.
Descripció de l'entorn -53 - A la imatge que es presenta a la Fig. 22 que mostra la mitjana dels valors obtinguts als diferents mesos es pot veure que la major concentració de clorofil•la es troba a dins el port, sent la part més interna i estancada la que presentava els valors màxims i aquests disminuïen amb l'aproximació a la bocana. A la zona propera a la platja, la concentració de clorofil•la era més abundant que a la zona de la badia, on els valors de la mitjana eren els més baixos de l'àrea de mostreig. ) a les 14 estacions de mostreig. tots els mesos analitzats (Fig. 23 i 24) pràcticament un ordre de magnitud (de l'ordre de 10 5 a 10 6 cèl•lules•ml -1 ). Així la mediana i l'amplitud interquartil de les dades variaven poc en les estacions de la 5 a la 12, mentre que les estacions 13, 14, 16 i 18 presentaven mitjanes, medianes i amplituds intequartils bastant més elevades que la resta (Fig. 23A). L'estació 15 a pesar de tenir una amplitud interquartil considerable en quant al nombre de cèl•lules totals tenia una mediana més propera a les estacions de
Descripció de l'entorn
El nombre de cèl•lules es veia afectat tant pel temps com per l'espai, és a dir, destacava la influència del port i de la estacionalitat (efecte de les elevades temperatures estivals), com es pot veure a partir de les imatges obtingudes amb SIG (Fig. 24). Així doncs, s'observà un major nombre de cèl•lules totals en la zona del port, platja i en la seva proximitat. La superfície de la zona amb un elevat nombre de cèl•lules era major als mesos de primavera-estiu.
Per a comparar els resultats obtinguts amb el DAPI i el FISH es calcularen els percentatges de bacteris detectats amb la sonda EUB338 respecte al total de cèl•lules, el que indicaven aquests percentatges era el grau de detecció de bacteris actius a la zona de mostreig. Els resultats es mostren a la Fig. 25. Els percentatges de detecció de bacteris mitjans eren més del doble en les mostres d'aigua del port (est.
16 i 18) i la platja (est. 13 i 14). Els diagrames de caixes (Fig. 25A) ens presenten les estacions 13 i 14 com les que tenen el percentatge de bacteris actius més variables entre les diferents mostres i les menys variables les estacions 12, 16 i 18. Les on incrementava l'activitat bacteriana, tant per les variacions espacials (al port i a la platja els percentatges de detecció eren d'un 90% a la majoria de mesos, disminuint gradualment a mesura que ens allunyàvem de la bocana); com temporalment (l'activitat bacteriana al desembre era inferior que a la resta, llevat de l'estació 18 on era igual per a tots els mesos). Aquests mapes mostraven també una certa estimulació de l'activitat bacteriana en zones pròximes a la línia de la costa, especialment a la costa oest de la badia (com per a exemple a l'agost, octubre i desembre del 2001).
Descripció de l'entorn
CORRELACIONS ENTRE ELS PARÀMETRES FISICOQUÍMICS I BIOLÒGICS ANALITZATS
Es realitzaren càlculs de correlacions no paramètriques entre els diferents paràmetres fisicoquímics per a així conèixer com interaccionaven entre ells a les diferents zones de l'àmbit d'estudi, a dins (est. 13, 14 i 16-18) o a fora del port (est. 5-12 i 15) (Taula 4). A dins el port, les correlacions més significatives de la temperatura eren amb la clorofil•la (R= 0,4; p<0,01) i amb els compostos hidrofòbics (R= -0,5; p<0,05). En canvi, a fora del port la temperatura no presentava una correlació significativa amb la clorofil•la, encara que sí mantenia la correlació negativa amb els CH (R= -0,3). El pH a fora el port correlacionava significativament amb tots els altres paràmetres estudiats, coincidint el seu augment amb l'augment de la clorofil•la (p<0,01) i dels compostos hidrofòbics (p<0,05). Per altra banda, únicament el pH amb la salinitat tenia una correlació significativa de p<0,01 a dins el port. La salinitat presentava tant a dins com a fora una correlació positiva amb la temperatura tal i com s'esperava, l'augment d'aquesta produïa un augment de la salinitat, així i tot la significança a les mostres de la badia era major (p<0,01) que a dins el port (p<0,05).
Descripció de l'entorn -59 -La salinitat i la conductivitat presentaven elevades correlacions entre elles a dins i a fora del port, tal i com era d'esperar.
CH -0,5** 0,3* -0,5** -0,3** 0,0 -0,3** 0,2* -0,1 -0,2* 0,1 ª Les correlacions es calcularen segons la localització dels punts de mostreig, dins port: est. 5-12 i 15, fora port est. 13, 14 i 16-18. Els valors marcats amb un asterisc (*) tenen una significança estadística 0,05<P>0,01 i els marcats amb dos (**) P<0,01.
Aquestes diferències espacials tan destacables en les interaccions dels paràmetres fisicoquímics permetien, una vegada més, remarcar la zonificació que presentava l'àrea d'estudi en relació a l'aproximació a la zona portuària. Es detecta doncs una important caracterització de la zona de mostreig en base als factors (temperatura, salinitat, compostos hidrofòbics...) que influiran en l'estructura de les comunitats bacterianes.
Per tal de conèixer la relació existent entre les diferents mostres a partir de les característiques fisicoquímiques de l'aigua es realitzà un Anàlisi de Components Principals (PCA). L'anàlisi es basà en els paràmetres fisicoquímics determinats: temperatura, conductivitat, clorofil•la a, nombre de cèl•lules totals i concentració de compostos hidrofòbics. Aproximadament el 77% de la variabilitat de les dades es podia explicar amb tres components principals. Cada eix obtingut de l'anàlisi representava aquest percentatge de variabilitat caracteritzat per alguns dels paràmetres. L'eix PC1 explicava aproximadament el 31% de la variabilitat. Respecte a aquest eix les mostres s'ordenaven segons la concentració de clorofil•la i el nombre de cèl•lules totals, paràmetres que clarament discriminaven les mostres de la platja i del port (est. 13-18). L'eix PC2 explicava aproximadament un 25% de la variabilitat i el Descripció de l'entorn D'altra banda es calculà l'índex de Shannon (H') per a cada una de les estacions durant els mesos de mostreig (Fig. 28). El més destacable dels resultats eren, també, els valors màxims d'H' obtinguts al mes d'abril per a totes les estacions (valors que oscil•laven entre 3 i 4), en molts de casos sent l'augment de diversitat molt superior a la resta dels mesos. Aquest augment de la diversitat es podria atribuir a l'augment del nombre de T-RF (Fig. 27).
Cal realçar que les estacions que presentaven una major diversitat eren les de dins el port (est. 18, 17 i 16) i les estacions 13 i 14, on la mediana dels valors superava el 2,5. La resta de les estacions, sobretot les més allunyades del port, presentaven rangs de variacions de valors molt més petits i valors més pròxims a 2. Entre aquestes s'incloïa l'estació 15 que a pesar d'estar situada molt pròxima a la bocana, presentava valors de diversitat que s'aproximaven a les mostres de la badia. L'estació 12 presentava una mitjana propera als valors de fora de la badia, però al mateix temps aquesta estació tenia un rang més elevat de variació que la resta de les estacions 5-11. Doncs, les estacions menys influenciades pel port i la seva activitat presentaven una diversitat menor que aquelles que es trobaven a dins el port i la seva àrea d'influència (Fig. 28). Basat amb l'índex de Shannon, calculàrem l'índex de Lloyd i Ghelardi (J) que indica uniformitat o asimetria de la comunitat, informant de l'abundància relativa d'espècies a dins d'una comunitat. Representat a la Figura 29, presentava valors elevats entre 0,7 i 0,9. Les estacions de la 5 a la 11 i la 15 presentaven uns valors més baixos de J que a la resta de les mostres. Aquests valors augmentaven en les estacions situades a menys distància de la bocana del port 12, 13 i 14, al mateix temps que augmentava l'amplitud del rang. Finalment les tres estacions del port tenien uns valors lleugerament més elevats de J amb una amplitud interquartil menor. Així la uniformitat de la comunitat augmentava, a l'igual que la diversitat, coincidint amb l'aproximació i la localització de les estacions al port. També quedava reflectida la marcada diferència al mes d'abril amb l'augment de la uniformitat a moltes de les mostres. Cal destacar també la baixa uniformitat de les comunitats bacterianes als mesos de juny (2001 i 2002) a les estacions 5, 7 i 8 i a les de dins el port (est. 16, 17 i 18). Aquestes dades indiquen que el conjunt de les poblacions bacterianes dins del port (est. 18, 17 i 16) es diferenciava molt de les poblacions detectades a la resta de les estacions, i que la influència d'aquest port sobre aquestes poblacions anava més enllà dels límits de la bocana en alguns dels mesos estudiats, de la primavera fins a l'estiu més avançat, constatat per la presència de estacions extra portuàries en aquest primer grup analitzat.
Estructura de la comunitat
Estructura de la comunitat
Al segon gran grup del dendrograma (Grup II) es trobaven principalment mostres de fora del port i entre aquestes es trobaven quasi totes les de l'estació 15, que com ja s'ha descrit anteriorment, presentava característiques més semblants a les mostres de la badia que a les del port i el seu voltant. Dins d'aquest grup de perfils destacava una vegada més una agrupació formada per mostres de primavera dels mesos d'abril, maig i juny de 2002 (Grup IIA) amb una similitud entre els perfils lleugerament superior al 50%.
Estructura de la comunitat
El segon subgrup (IIB) contenia perfils de tot el període de mostreig, cal destacar dins aquest subgrup un agrupació de perfils majoritàriament de les estacions 12 i 14 properes al port corresponents a la tardor que no s'agrupaven amb el Grup I i que presentaven similituds superiors al 60%. Finalment, els perfils de gener de les mostres de port formaven un grup coherent, el subgrup IIC (similitud aproximada 65%) amb mostres també de gener d'estacions properes a la costa (est. 14, 12, 8 i 6), però que presentava una similitud relativament baixa (aproximadament del 35%) amb la resta de perfils del Grup II. Els paràmetres fisicoquímics del mes de gener presentaven algunes diferències (observat a partir de PCA) respecte als demés mesos que podrien haver influït en l'estructura diferencial de les poblacions bacterianes que explicaria l'agrupació que s'observa al dendrograma. A més de per presentar les temperatures més baixes dels mesos de mostreig (Fig. 13), el mostreig de gener es caracteritzà per tenir a moltes estacions els valors màxims de conductivitat (est. 6, 9, 10, 12-15 i 17; Fig. 16). També es detectaven valors elevats en les concentracions de compostos hidrofòbics a les estacions del port i voltants en aquest, molt més elevats que a les estacions de fora en el mateix mes i bastant més elevades respecte als demés mesos (Fig. 17 Així doncs, es pot concloure que, el pes de l'agrupació dels perfils de T-RFLP de 16S rDNA, i per tant de les comunitats bacterianes a les mostres d'aigua, venia donat principalment per la seva localització geogràfica i no tant per l'època de l'any. Encara que hi havia associacions determinades pels mesos en que es realitzaven els mostrejos, aquestes sempre estaven supeditades a l'agrupació per estació de mostreig, és a dir, al seu posicionament geogràfic. Es podien així definir dos grans tipus de comunitats microbianes: (1) comunitats de port i zona d'influència (Grup I a la Fig. 30) i ( 2) comunitats de badia (Grup II a la Fig. 30). Els principals T-RF que contribuïen a la diferenciació dels dos tipus de comunitats es van determinar i les poblacions bacterianes representades per alguns d'aquests T-RF van ser identificades. Estructura de la comunitat La població més abundant detectada a les mostres de port pertanyia a un membre del grup Roseobacter (A5-213,8), el qual també s'observava a la platja (Fig. 31).
IDENTIFICACIÓ DE LES POBLACIONS BACTERIANES CORRESPONENTS
Aquesta era l'única població pertanyent a α-Proteobacteria detectada a la zona del port, i molt probablement es tractaria d'una població diferent a les poblacions de Roseobacter detectades a la badia com es va confirmar per anàlisi de seqüències (Capítol 3 de Resultats). Altres poblacions predominants observades a les zones del port i de la platja corresponien a grups no cultivats de la classe γ-Proteobacteria: el T-RF A5-111,9, Estructura de la comunitat relacionat amb seqüències de bacteris no cultivats detectats a aigües costaneres de Georgia (denominada UMG-1 en la Fig. 31); el T-RF A5-170,3 relacionat amb un clon obtingut d'aigua del Mediterrani (Schäefer et al., 2000) i denominada UMG-2 a la Fig. 31, i el T-RF C5-320,2, relacionat amb bacteris marins oligotròfics del grup OM60 (Cho i Giovannoni , 2004) Una altra de les característiques de les mostres del port i de la platja era la presència de T-RF corresponents a plastidis d'algues picoeucariotes de la classe Prasinophyceae, els quals eren difícilment observables a les mostres de la badia. L'altra presència de fotòtrofs era una població de Synechococcus que es detectava a les mostres de port tan sols al mes d'agost (A5-169,4). El darrer grup bacterià identificat a les mostres del port pertanyia a la classe Actinobacteria, però aquests T-RF s'observaven esporàdicament i no es relacionaven amb bacteris marins, pel que s'assumia que eren bacteris de procedència al•lòctona.
DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DE POBLACIONS BACTERIANES DETECTADES A PORT ADRIANO
Amb l'aplicació de tècniques de Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) i l'elaboració de mapes d'abundància s'analitzaren les distribucions a tota la superfície de mostreig de cinc poblacions identificades.
El comportament espacial de la població de SAR11 caracteritzada per l'abundància mitjana del T-RF A5-134,5 presentava una disminució gradual amb l'aproximació a la zona portuària (Fig. 33, A i B). A les estacions 13 i 14, com es pot veure al diagrama de caixes, presentava una abundància menor en comparació a la resta de les estacions de la badia però sense arribar als límits dels valors de dins el port. Les poblacions Estructura de la comunitat bacterianes en aquesta zona (est. 13 i 14), igualment que els paràmetres fisicoquímics descrits en el capítol anterior, la caracteritzaven com a àrea limítrof entre badia i port.
L'altra població de SAR11 identificada amb el T-RF A5-172,2 (Fig. 33, C La població representada per T-RF A5-211,4 associada a Roseobacter (Fig. 34 A i B), a l'igual que les poblacions de SAR11, presentava una major abundància a la zona de la badia, arribant a ser pràcticament nul•la la presència d'aquesta població a dins el port.
Estructura de la comunitat -0,28* n.s. n.s. a: Les correlacions es calcularen per separat, considerant les dues principals zones espacials: mostres de la badia (est. 5-12 i 15) i les mostres de la platja i el port (est.
13-14 i 16-18). b: Significació estadística: n.s. : p>0,05; *: 0,05>p>,0.01; sense indicació:p<0,01. c: Tests de Mann-Whitney i Wilcoxon.
Estructura de la comunitat -84-Resultats successió de poblacions relacionades en aquestes mostres, algunes de les quals eren més abundants als mesos més càlids mentre que d'altres predominaven als mesos de baixes temperatures. La variació temporal de l'abundància del grup d'α-Proteobacteria a les mostres de la badia (Fig. 36) és un clar exemple de la successió entre poblacions relacionades. Dues poblacions de SAR11 (A5-134,5 i A5-172,2), una població de Roseobacter (TRF A5-213,2) i una població de SAR116 es presentaren al llarg del període de mostreig. En canvi, la població de Roseobacter T-RF A5-211,4 va ser observada només fins el novembre de 2001 i la seva desaparició a la badia coincidia amb l'aparició de la població de SAR11 T-RF A5-210,7. La correlació entre aquests dos T-RF era significativa i negativa (R= -0,82, p<0,01). Finalment, la població de SAR11 A5-104,7 tan sols s'observava, amb baixes abundàncies, als mesos de tardor i hivern.
Composició de comunitats
-91-
Índexs de diversitat
El càlcul dels índexs de diversitat ens permeteren una fàcil i ràpida comparació i distinció de la diversitat bacteriana a les diferents genoteques.
Calculàrem diferents índexs per a cada una de les genoteques analitzades a partir de les agrupacions fetes mitjançant l'anàlisi d'RFLP (Taula 7). El primer que s'analitzà va ser el grau de representativitat de les genoteques a dins de la comunitat mitjançant la determinació de la cobertura, que indica quin percentatge de la comunitat bacteriana s'ha caracteritzat. Les genoteques en les que havíem obtingut un major nombre de grups d'un sol individu estaven menys caracteritzades, donant uns percentatges inferiors de cobertura que les genoteques on aquest nombre de grups únics era menor.
Per a l'estudi de diversitat de les genoteques es calculà l'índex de Shannon, essent els valors obtinguts per a les 6 genoteques superiors en tots els casos a 3,5.
Els valors més elevats d'aquest índex es trobaven a les genoteques de la platja, mentre que els valors de la badia eren els més baixos i els que presentaven una major diferència entre l'estiu i l'hivern.
Taula 7: Índexs de diversitat calculats per a cada una de les genoteques. Els valors de J, indicadors de la uniformitat de la comunitat, eren bastant elevats i augmentaven a la platja. Les majors diferències entre estiu i hivern es trobaven a l'estació allunyada de la costa, encara que aquestes diferències no eren gaire notables.
Badia
Corbes d'enrariment
Les corbes d'enrariment obtingudes per a cada una de les genoteques analitzades (Fig. 39) no presenten una asímptota clara, la qual cosa indica que l'esforç d'anàlisi realitzat no ha estat suficient per descriure la complexitat de les comunitats bacterianes estudiades. Les corbes d'agost i desembre tenen un comportament molt Composició de comunitats -92-semblant a les estacions pròximes a la costa, a la platja i al port, mentre que les corbes de la badia es diferencien considerablement entre elles, sent la de desembre la que presenta una forma més asimptòtica.
Comparació estadística de les genoteques.
L'aplicació del programa LIBSHUFF permet comparar dues genoteques per determinar si són significativament diferents (Singleton et al., 2001). Les comparacions es realitzaren considerant les genoteques d'agost i desembre de cada estació de mostreig conjuntament com a mostres representatives de les comunitats de port, platja i badia, respectivament. Es compararen les seqüències de 16S rDNA en un rang aproximat de 490 nt. Els resultats de la comparació de la composició de les genoteques de port i de platja donaven valors significativament diferents (p=0,023); entre les mostres del port i de la badia aquesta diferència augmentava (p=0,001), en canvi comparant la composició de les genoteques de la platja i la badia les mostres no presentaven una diferenciació significativa (p=0,103). L'afiliació a diferents grups filogenètics de les seqüències de 16S rDNA dels clons es va fer en base als resultats derivats de la comparació amb seqüències de referència dipositades en bases de dades públiques i per comparació amb la base de dades del programa ARB, utilitzant l'eina de parsimònia implementada en aquest programa (apartat 5.2 de Materials i Mètodes). Els grups més abundants eren α-, γ-Composició de comunitats -94-Proteobacteria i Bacteroidetes, grups habitualment observats en genoteques marines.
Aquests eren els grups predominants segons l'abundància relativa dels T-RF que havien estat presumptivament identificats (capítol 2 de Resultats).
Discriminant aquests resultats per a cada una de les genoteques realitzades (Fig. 40) podíem analitzar la proporció de seqüències afiliades a diferents grups filogenètics en funció de l'estació de mostreig (al port, a la platja i a la badia) i de l'estacionalitat (estiu/hivern).
Diferències temporals entre les genoteques d'agost i de desembre
El grup filogenètic més abundant per a totes les genoteques, llevat de la del port a l'estiu, era el de la classe α-Proteobacteria; el nombre de clons pertanyents a aquest grup augmentava considerablement a l'hivern a totes les estacions. La variació temporal en el nombre de clons pertanyents a la classe γ-Proteobacteria es produïa a totes les estacions de forma diferenciada, així a la badia i a la platja disminuïen considerablement el nombre de clons a l'hivern, mentre que al port aquests augmentaven. Es detectaren clons associats al grup Bacteroidetes a totes les estacions, les diferències que presentaven eren una major abundància a l'estiu a les genoteques del port i la badia i una major abundància a l'hivern a la platja. Els grups Composició de comunitats -95-de clons afiliats a Cyanobacteria detectats tenien una major presència a l'estiu que a l'hivern. Les úniques seqüències detectades tan sols a un dels dos mesos analitzats van ser les afiliades amb Actinobacteria i els cloroplasts d'algues, els primers els trobàrem únicament a l'estiu (al port, on constituïren el grup majoritari, i a la platja), mentre que els cloroplasts tan sols a l'hivern a totes les estacions.
En general podem afirmar que la variabilitat temporal dels bacteris era molt més pronunciada pròxima a la costa (platja i port) que al punt més allunyat d'ella (badia) on no es produïen canvis tan importants.
Diferències espacials entre les estacions del port, platja i badia
Pel que fan les diferències espacials, es produïa una forta disminució de la presència de clons amb seqüències afiliades a la classe α-Proteobacteria amb la disminució de la distància al port principalment a l'estiu. En canvi, la variació espacial de clons afiliats a la classe γ-Proteobacteria presentava un augment a les estacions més properes al port; a l'estiu era a la platja on presentaven una major abundància, mentre que a l'hivern era al port on es detectava majoritàriament aquest grup. Al grup dels Bacteroidetes l'abundància era major a les estacions pròximes al port (entre un 10 i un 5%) mentre que a l'estació de la badia tan sols ens trobàvem un 3,33% a l'estiu i un 1,79% a l'hivern. L'abundància detectada de clons pertanyent a Cyanobacteria no presentava grans variacions entre les estacions de la badia i de la platja al mateix mes (agost i desembre), mentre que al port a l'estiu era molt més abundant que a les altres estacions i a l'hivern no es detectava. Les seqüències d'Actinobacteria, presents tan sols al port i a la platja, eren molt més abundants al primer amb un percentatge d'un 24,37% en front del 3,31% amb que es trobaren a la platja. Finalment els clons amb seqüències de 16S rDNA afiliades a cloroplasts d'algues eucariotes es detectaren a totes les estacions amb una abundància inferior a la platja.
Diversitat de seqüències de 16S rDNA afiliades a la classe Alpha Proteobacteria
Entre els clons seqüenciats que s'afiliaven amb la classe α-Proteobacteria identificàrem tres importants subgrups característics de les genoteques de 16S rDNA de l'hàbitat marí (Fig. 41): els grups de SAR11, SAR116 (Mullins et al., 1995) i un grup de seqüències relacionades amb el grup filogenètic de Roseobacter, tots tres repartits de forma molt diferenciada entre les zones estudiades. L'anàlisi de l'abundància dels tres grups identificats (SAR11, SAR116 i Roseobacter) es va fer a partir del nombre de Composició de comunitats -96-clons obtinguts per a cada genoteca i poder observar així l'abundància de cada grup en relació al lloc i al moment detectat. Cal destacar doncs, la major detecció de clons relacionats amb els grups de SAR11 i SAR116 als hàbitats més allunyats de la costa; així com la presència de clons relacionats amb el grup filogenètic de Roseobacter majoritàriament al port i a la platja.
Aquest mateix comportament per aquestes poblacions era el que es descrivia amb l'anàlisi de comunitats mitjançant T-RFLP (Capítol 2 de Resultats).
Composició de comunitats -97-En funció de la estacionalitat (estiu/hivern) també es detectaren diferències del nombre de clons a dins la classe α-Proteobacteria, identificant 111 clons al desembre i menys de la meitat (54) a l'agost.
Les relacions entre les seqüències de 16S rDNA dels clons pertanyents a la classe α-Proteobacteria i amb seqüències de referència de les bases de dades es presenten a la Taula 9 i a l'arbre que es mostra a la Figura 42. Les seqüències identificades com a SAR11 s'agrupaven majoritàriament en dos grups ben definits (la similitud entre les seqüències de cadascun dels grups era superior al 97%). El primer grup format per les seqüències BAS19, BAW127, BES62, BEW21, BAW10, BAW7, BEW9, MAW19, BAW53, BEW28 i BAS16; estava relacionat amb la seqüència de 16S rDNA de l'únic representant cultivat del grup, "Candidatus Pelagibacter ubique" (Rappé et al., 2002). Al segon grup hi pertanyen BAW36, BAW1, BEW20, BAS53, BAW43, BAW18, BAS166 i BAS15. En el primer d'aquests grups ens trobàrem seqüències procedents de les tres estacions, principalment en el desembre, menys tres seqüències d'agost, BAS16 i BAS19, que es trobaren a la badia i una BES62 a la platja. En canvi, en el segon totes les seqüències menys una, BEW20 que es localitzava a la platja al desembre, es detectaven a l'estació de la badia i aquestes es trobaven majoritàriament al desembre. Cap de les seqüències d'aquest segon grup relacionades amb SAR11 era localitzada al port.
El grup de clons relacionats amb el gènere Roseobacter era el segon més abundant pel que fa als clons amb seqüències de 16S rDNA afiliades a la classe α-Proteobacteria. Aquestes seqüències es detectaven al port a l'hivern (MAW 4, 9, 20, 30 i 54) i a la badia a l'estiu (BAS 35), mentre que a la platja es detectaven independentment a l'hivern (BEW 24, 120) i a l'estiu (BES 37 i 139). Les diferències més destacables eren que les seqüències detectades al port i a la platja s'associaven a organismes cultivats del gènere Marinovum, Roseovarius i Loktanella i a grups detectats a la costa o a sediments, com CHAB-I-5 i AS-26 (Buchan et al., 2005). En canvi, les seqüències detectades a la badia es relacionaven amb clons trobats a l'oceà (Brown et al., 2005) Composició de comunitats -100-Resultats
Diversitat de seqüències de 16S rDNA afiliades a la classe Gamma Proteobacteria
Les seqüències de 16S rDNA dels clons identificades com a membres de la classe γ-Proteobacteria es relacionaren en 6 subgrups (Fig. 43): un grup de γ-Proteobacteria oligotròfics d'origen marí, denominat OMG (Cho i Giovannoni, 2004); el grup SAR86; un grup no cultivat detectat a aigües costaneres de Georgia, SIMO-3997 (Mou et al., 2007); un altre grup no cultivat, relacionat amb el clon CHAB-III-7 obtingut al Mediterrani (Schäfer et al., 2000) i finalment, el gènere Acinetobacter.
A diferència dels clons relacionats amb la classe α-Proteobacteria on predominava SAR11, l'abundància per a cadascun dels subgrups dels clons afiliats a γ-Proteobacteria era molt similar, és a dir, no hi havia un subgrup dominant. Encara que els clons amb seqüències de 16S rDNA relacionades amb el grup OMG fossin els més abundants, no destacaven sobre la resta (Fig. 43). El més destacat era que la majoria dels subgrups de γ-Proteobacteria detectats es trobaven al port a l'hivern, llevat dels grups SAR86 que es trobà a la badia a l'estiu i a la platja a l'hivern. El grup relacionat amb SIMO-3997 únicament es trobà a la platja l'agost. Cal realçar també que l'únic grup de la classe Gamma present a la badia fos SAR86, tota la resta de subgrups estaven localitzats a prop de la costa. L'únic grup de γ-Proteobacteria associat a un membre cultivat, Acinetobacter, es detectà exclusivament al port al desembre, genoteca on es detectaren més abundantment les seqüències de 16S rDNA associades a γ-Proteobacteria en aquest estudi (Taula 10).
Composició de comunitats -101- a Percentatge de l'abundància de cada grup a dins la genoteca on s'hi troba el clon representant.
b Seqüències més relacionades obtingudes amb el programa FASTA.
Composició de comunitats -102-Resultats
Diversitat de seqüències de 16S rDNA afiliades al filum Bacteroidetes
El nombre de seqüències de 16S rDNA afiliades a Bacteroidetes van ser 16, majoritàriament de les genoteques de la platja i del port. A la Taula 11 es presenten els resultats de la identificació i l'abundància a dins cada genoteca segons el nombre de clons obtinguts amb els mateixos patrons de digestions.
A la Figura 44 es representa l'arbre obtingut a partir de les seqüències de 16S rDNA relacionades amb Bacteroidetes. Totes les seqüències relacionades amb el filum
Bacteroidetes detectades en aquest estudi es relacionaven amb la Classe
Flavobacteria. Majoritàriament aquestes seqüències de 16S rDNA s'associaven a bacteris no cultivats, amb l'excepció de la seqüència del clon MAS2 detectat a l'estiu al port que s'identificava amb Winogradskyella poriferorum (Lau et al., 2005). Les seqüències localitzades a la badia i al port pertanyien únicament a la família Flavobacteriaceae. En canvi, la majoria de les seqüències detectades a la platja s'identificaven amb el grup agg58 (De Long et al., 1993;O'Sullivan et al., 2004) i amb la família Cryomorphaceae.
Dins el grup de la família Flavobacteriaceae es trobaven les 3 úniques seqüències associades amb Bacteroidetes detectades a la genoteca de la badia, que estaven relacionades amb clons de la superfície oceànica (Amann et al., 1990) i amb clons del Mar del Nord pertanyents al grup NS4 que està format per seqüències procedents de medis marins i d'estuaris (Alonso et al., 2007). Igualment, les seqüències del port MAW5, MAS70 i MAS75 es relacionaven amb seqüències d'aquests ambients i amb el grup DE2 detectat a l'estuari de Delaware (Kirchman et al., 2003). Pertanyents a la família Flavobacteriaceae es trobaven el clon BES26, localitzat a la genoteca de la platja a l'estiu, juntament amb els clons MAW17 i MAW77, detectats al port a l'hivern. Tots ells formaven un nou grup que s'associava remotament amb representants cultivats i altres seqüències ambientals dins d'aquesta família. Per una altra banda, aquests clons es relacionaven amb seqüències parcials extretes d'un microcosmos provinent del nord-oest del Mar Mediterrani (Pinhassi et al., 2004) i amb seqüències procedents d'un llac hipersalí estudiat al projecte Global
Ocean Survey (Rusch et al., 2007). Per una altra banda es trobaren dos clons a la genoteca de la platja relacionats amb la família Cryomorphaceae, com BEW113 associat amb el clon NorSea84 (Alonso et al., 2007), mentre que l'altra, BEW12, formava un grup juntament amb seqüències pertanyent a un clon detectat en l'enriquiment d'aigües de l'oceà Àrtic amb dimetilsulfit (AF468245).
Composició de comunitats -103- a Percentatge de l'abundància de cada grup d'RFLP a dins la genoteca on s'hi troba el clon representant.
b Seqüències més relacionades obtingudes amb el FASTA.
Composició de comunitats -104-
2.5.
Diversitat de seqüències de 16S rDNA afiliades als fila Actinobacteria,
Cyanobacteria i als cloroplasts d'algues eucariotes
Del grup de vuit seqüències de 16S rDNA identificades com a Actinobacteria, sis tenien un percentatge de similitud igual o superior al 97% (MAS72, MAS118, MAS74, BES12, MAS37 i MAS45), totes menys una, BES12, pertanyien a la genoteca d'estiu del port. Les dues seqüències restants dins aquest grup localitzades al port l'agost presentaven un percentatge de similitud menor al 97% entre les demés i de menys del 94% entre elles. Cap dels clons pertanyents a Actinobacteria trobats a les genoteques es relacionaven amb grups detectats a l'hàbitat marí, algunes seqüències com a MAS72, BES12 estaven relacionades a un clon trobat a un estany d'aigua dolça (Hahn et al., 2004), i els altres MAS45, MAS74, MAS10 es relacionaven amb clons detectats a un llac a Noruega (Warnecke et al., 2004) (Taula 12).
Un altre dels grups presents a les genoteques era el de Cyanobacteria, tots els membres del qual estaven relacionats amb Synechococcus. L'abundància de seqüències de 16S rDNA afiliades a aquest grup a les genoteques era molt variable, no superava en cap d'elles el 10% i en les tres estacions estudiades sempre era major el nombre identificat a l'estiu que a l'hivern. Al punt on la seva presència es feia més patent era al port al mes d'agost, mentre que en aquest mateix punt a l'hivern ni tan sols es detectava. De les cinc seqüències de 16S rDNA relacionades amb Cyanobacteria cap presentava una similitud entre elles inferior al 99%, encara que eren detectades a diferents genoteques, al desembre a l'estació de la badia i a l'agost a les estacions pròximes a la costa (Taula 12).
Les seqüències identificades com a cloroplasts es trobaven tan sols a l'hivern amb un percentatge similar al port i a mar oberta, mentre que a la platja disminuïa la seva abundància. Analitzant la similitud entre les seqüències de 16S rDNA afiliades a cloroplasts d'algues eucariotes, observàrem que les localitzades al port, MAW8 i MAW57, eren idèntiques, i presentaven una similitud del 97,7% amb la detectada a la platja BEW102. Les seqüències més relacionades corresponien a 16S rDNA de cloroplasts de Prasinophyceae, cloròfits (AY702163 Micromonas i X90641 Mantoniella squamata). Les dues seqüències de 16S rDNA de cloroplasts pertanyents a la mostra de la badia, BAW8 i BAW81, presentaven una similitud entre elles de només el 86%, Composició de comunitats -106-Taula 12: Identificació i abundància dels clons afiliats a Actinobacteria, Cyanobacteria i cloroplasts d'algues eucariotes.
Genoteca
Estructura de les comunitats bacterianes a altres sistemes
Adriano era comparable a la diversitat a altres ambients portuaris de l'illa de Mallorca, es van analitzar les comunitats bacterianes al Port de Palma (abril i juny del 2003) i a 18 ports esportius localitzats a tot el perímetre de l'illa (gener 2002).
Pel mateix motiu es realitzà també un estudi setmanal a la Platja de Palma des de març fins a desembre de 2003, aquest sistema es comparà amb els resultats obtinguts de l'estació 13 de l'estudi de Port Adriano corresponent a la platja de la zona.
ESTUDI DE LES COMUNITATS BACTERIANES DEL PORT DE PALMA
L'estudi del Port de Palma es realitzà mitjançant l'anàlisi de T-RFLP a 6 estacions repartides a dins i fora de la zona portuària (Fig. 7) per tal de comparar la composició i estructura de les comunitats bacterianes a mesura que augmentava la distància al port, de manera semblant al que s'havia fet a l'estudi de Port Adriano. El Port de Palma es va incloure també a l'estudi de diferents ports de l'illa realitzat al gener de 2002, però en aquella ocasió el mostreig es va realitzar a una estació propera a terra i de baixa profunditat (comparables a l'estació 18 de l'estudi de Port Adriano).
Caracterització de l'àrea de mostreig del Port de Palma amb paràmetres ambientals
A l'estudi de Port de Palma es determinaren diferents paràmetres fisicoquímics per a cada estació als dos mesos en que es realitzà el mostreig, abril i juny, com s'havia fet a Port Adriano. La temperatura de les estacions al mes d'abril oscil•laven entre 16,2ºC a dins el port i 15,4ºC a l'estació 6, la més endinsada a la badia. En canvi, les temperatures al juny varen ser molt constants 27ºC a totes les estacions (Taula 13).
La salinitat i la conductivitat presentaven valors molt semblants als mesos mostrejats (Taula 13). Generalment a l'abril la salinitat era menor que al juny a causa de l'evaporació de l'aigua per la pujada de les temperatures a l'estiu.
Les concentracions relatives dels compostos hidrofòbics (Taula 13) es calcularen a partir de la mitjana de les estacions localitzades a dins el port (1 i 2). Els valors obtinguts no presentaven grans diferències entre les estacions, únicament cal destacar la disminució als dos mesos estudiats a l'estació 3.
Taula 13: Paràmetres fisicoquímics de l'aigua a cada una de les estacions als mesos de mostreig i la concentració relativa de compostos hidrofòbics.
Abril Juny
Estacions Les concentracions de clorofil•la a (Fig. 45) a l'aigua varen ser més altes al mostreig del mes d'abril, especialment a les estacions més properes al port. Els valors màxims es van observar a l'estació 2 (4,78 µg•l -1 ) i en general s'observà una tendència a la disminució de la concentració de clorofil•la en augmentar la distància al port. Els valors de concentracions de clorofil•la a les mostres del Port de Palma eren comparables als observats a l'estudi de Port Adriano, excepte els de l'estació 2 a l'abril que eren superiors als valors màxims de Port Adriano.
Diversitat global de les comunitats bacterianes analitzades
A les 11 mostres del Port de Palma analitzades (es va excloure l'estació 6 del mes de juny perquè no es va poder analitzar) mitjançant T-RFLP es detectaren 195 T-RF dels quals 47 eren T-RF pertanyents a l'extrem 5' dels 16S rDNA digerits amb l'enzim AluI, 32 eren de l'extrem 3' del mateix enzim i per a l'enzim CfoI 65 eren de l'extrem 5' i 51 de l'extrem 3'. Els T-RF que presentaven una abundància superior a l'1% eren 80, és a dir, més de la meitat dels fragments presentaven una abundància relativa menor a l'1%.
A l'igual que als altres sistemes estudiats, al Port de Palma es va fer l'estudi de diversitat observant els T-RF obtinguts de l'extrem 5' dels 16S rDNA digerits amb l'enzim AluI. El nombre d'aquests fragments variava segons l'estació i el mes de mostreig. A diferència de Port Adriano, al Port de Palma el mes d'abril no presentava el major nombre de fragments ni una major diversitat en front al mes de juny, excepte a les estacions més internes del port (est. 1 i 2). A la resta de estacions era al mes de juny quan es trobava major nombre de T-RF (Taula 14). Tant l'índex de Shannon (H') com l'índex de Lloyd i Ghelardi (J) obtinguts presentaven valors inferiors als de l'estudi de Port Adriano. Els perfils de T-RFLP s'agrupaven principalment segons el mes en que van ser recollides les mostres, abril i juny, encara que amb algunes excepcions. Les mostres de juny es trobaven relativament agrupades, menys la de l'estació 1, el perfil de la qual no s'assemblava gaire als perfils de cap de les altres mostres (similitud inferior al 30%, calculada amb transformació logarítmica de les dades d'abundància relativa de T-RF).
A més, prop dels perfils observats a les estacions de juny es trobaven també els de dues estacions (est. 5 i 6) d'abril, que eren les que estaven més allunyades del port (similituds superiors al 60%). Els perfils corresponents a les estacions 1, 2 i 4 del mostreig d'abril formaven també un grup coherent, mentre que el perfil obtingut per a l'estació 3 no es relacionava ni amb el grup de l'abril ni amb el grup format per les mostres de juny. Aquestes quatre poblacions associades a α-Proteobacteria s'havien observat a l'estudi realitzat a Port Adriano, principalment a les mostres de badia i totes elles disminuïen en abundància o desapareixien a mesura que disminuïa la distància al port. Estructura comunitat d'altres sistemes -117 -
ESTUDI DE LES COMUNITATS BACTERIANES
Resultats
Els ports escollits estaven repartits per tota l'illa de Mallorca, el que els caracteritza per presentar unes condicions geomorfològiques i oceanogràfiques molt diferents entre ells. Aquesta marcada heterogeneïtat es manifestà amb els paràmetres determinats, tant la temperatura com la salinitat.
La temperatura variava entre 10ºC i 17ºC (Fig. 49), encara que el valor que presentaven la majoria dels ports era de 16ºC. El mínim valor (10ºC) es detectà a l'únic port de la serra de Tramuntana estudiat, Sóller, mentre que el valor màxim es trobava a dins la Badia de Palma, al club nàutic de s'Arenal i del Portixol.
Pel que fa els valors de salinitat (Fig. 49) eren molt més semblants entre els diferents ports (a l'igual que els valors de conductivitat Pel que fa a les concentracions de clorofil•la a (Fig. 50) hi havia variacions en els diferents ports però els valors mitjans estaven entre 2,5 i 3
2.2
Diversitat global de les comunitats microbianes analitzades a diferents ports de l'illa de Mallorca L'índex de Shannon (H') per a tots els ports estudiats era elevat, al voltant de 3.
Els índexs de Lloyd i Gheraldi (J), indicatius de la uniformitat de les comunitats, a més de ser elevats, presentaven uns valors molt homogenis entre els diferents ports esportius (Taula 15). La variació de la temperatura de l'aigua (Fig. 54) va ser la típica d'una estació costanera del mar Mediterrani, temperatures màximes a l'estiu pròximes als 30ºC i molt suaus (15ºC) a la primavera i tardor.
ESTUDI DE LES COMUNITATS BACTERIANES
Estructura
Diversitat global de les comunitats bacterianes analitzades
La diversitat bacteriana es va analitzar mitjançant T-RFLP de gens per a 16S rRNA tal i com s'ha descrit a l'apartat 4 de Material i Mètodes. A les 26 mostres analitzades a la Platja de Palma es detectaren 178 T-RF, dels quals 87 corresponien a l'enzim AluI (47 de l'extrem 5' i 40 de l'extrem 3') i 91 a l'enzim CfoI (49 de l'extrem 5' i 42 de l'extrem 3'). El nombre de fragments que presentaven una abundància relativa major a l'1% eren 104 (58%).
Estructura comunitat d'altres sistemes
Es determinaren els índexs de diversitat considerant els T-RF 5' d'AluI que es presenten a la Taula 16 per a cada dia de mostreig. La detecció del major nombre de T-RF es produïa a les mostres de primavera i de la tardor, apareixent una important disminució a l'estiu des de finals de juny fins a finals de setembre. La major diversitat observada a partir dels índexs de Shannon es detectava als mesos de finals de la primavera i finals de la tardor, i a l'igual que la major abundància de T-RF, l'estiu era l'època en que a la Platja de Palma hi havia una menor diversitat poblacional bacteriana. La uniformitat identificada amb l'índex de Lloyd i Gheraldi era molt variable; la uniformitat de principis de primavera i tardor era la més baixa, mentre que als mesos d'estiu generalment presentaven una uniformitat més elevada. El rang de variació d'ambdós índexs (H' i J) era major per a les mostres corresponents a l'estiu (Fig. 56). Els perfils de la Platja de Palma obtinguts es van comparar amb els de la mostra de la platja (estació 13) a l'estudi de Port Adriano mitjançant el càlcul de valors de similitud (coeficient de Bray-Curtis) i de dendrogrames de UPGMA per determinar les semblances entre comunitats bacterianes a ambdues platges. Majoritàriament els perfils de T-RFLP es separaven en dos grups amb valors de similitud baixos entre ells (inferiors al 30%) en relació a la localització de la platja, un grup contenia principalment perfils corresponents a la Platja de Palma on es trobaven els perfils de les mostres de maig i juny del 2002 de l'estació de la platja de port Adriano intercalades i un altre grup amb la majoria de perfils de mostres de la platja de Port Adriano i els perfils de la Platja de Palma corresponents a finals de tardor, novembre i desembre (Fig. 59).
Aquests resultats estaven d'acord amb les diferències en diversitat esmentades anteriorment i indicarien que les diferències entre comunitats d'aquestes dues platges són més importants que les variacions estacionals que es produïen en les comunitats bacterianes de cadascuna d'elles.
Estructura comunitat d'altres sistemes Estructura comunitat d'altres sistemes presentaven els valors màxims a dins la zona portuària. Cal realçar també la influència de la temperatura en aquests paràmetres, remarcant l'accentuada estacionalitat del clima mediterrani la qual provoca una variació tèrmica de l'aigua del mar de 13ºC entre l'estiu i l'hivern (Duarte et al., 1999). Com per exemple al port on, contràriament al que en principi es podria esperar, la concentració de compostos hidrofòbics era major a l'hivern, en un mes on l'activitat portuària era menor. Una de les possibles explicacions per les quals es pot donar aquest fenomen era el nombre d'hores d'irradiància solar i les temperatures més elevades a l'estiu, produint un augment de l'evaporació de l'aigua i amb ella l'evaporació dels components volàtils que es troben a la superfície, com alguns hidrocarburs, o bé per la fotòlisi d'aquests compostos. Per a reforçar aquestes hipòtesis i comprovar que no es tractava d'un fet puntual calculàrem la correlació de les diferents temperatures de la mar i el nombre d'hores de sol amb la concentració de compostos hidrofòbics al llarg de 14 mesos dels anys 2001 i 2002, obtenint correlacions significatives (p<0,01) en ambdós casos. Un altre factor que influeix en la pèrdua per volatilització d'hidrocarburs, especialment els de més baix pes molecular, en aigües de port és la influència del vent i de la brisa marina, tal com es va demostrar en un estudi realitzat al port del Masnou, Barcelona (Pérez et al., 2003).
Aquest estudi va demostrar que el flux de volatilització d'hidrocarburs a l'estiu seguia -138 -Discussió un patró diari, relacionat amb el règim de brisa marina que s'establia a la zona, amb vents diürns de mar cap a terra i en sentit contrari durant la nit. Aquests tipus de règim de vent que es produeix als mesos d'estiu com a conseqüència de les diferències tèrmiques entre mar i terra és predominant a la costa sud-oest de Mallorca i, encara que es tracta de vents dèbils, la seva persistència (Basterretxea et al., 2005) D'altra banda, la temperatura de l'aigua és una variable important que permet explicar l'augment del nombre de microorganismes a l'estiu (Duarte et al., 1999). Això es demostra amb la disminució del nombre de cèl•lules a l'hivern, molt considerable tant als recomptes per DAPI com per FISH, així com amb la disminució de la concentració de clorofil•la (Fig. 22, 24 i 26). Es comprovà que hi havia una correlació positiva significativa tant entre la temperatura i el nombre de cèl•lules totals (p<0,01) com entre la temperatura i el percentatge de cèl•lules actives (p<0,05). L'increment del nombre de cèl•lules microbianes a l'aigua va ser especialment important a la platja i al port, les zones on hi ha un menor recanvi de l'aigua i per tant, on la influència de l'aport de nutrients des de la costa seria major. Increments en les poblacions microbianes durant l'estiu en aigües de ports també han estat descrits a la literatura (Schauer et al., 2000). Aquest efecte combinat de la temperatura, els nutrients i la taxa de recanvi de l'aigua es manifestà també en els valors de concentració de clorofil•la, un paràmetre integrador que permet avaluar l'estat tròfic de l'aigua, ja que en aquest estudi no s'han quantificat nutrients importants com ara nitrogen i fòsfor a l'aigua. Els valors de clorofil•la obtinguts en aquest estudi són semblants als que s'han descrit en altres zones del litoral de Mallorca (Basterretxea et al., 2005;Navarro et al., 2004;Puigserver et al., 2002) i de la costa catalana (Estrada et al.,1999;Schauer et al., 2000;Schauer et al., 2003). Com s'observà a Port Adriano i com també s'ha descrit a altres ports, els valors de clorofil•la són superiors als que es troben a la costa (Puigserver et al., 2000;Schauer et al., 2000), i són més elevats a l'estiu. Però cal destacar també la influència de la costa sobre la clorofil•la entre les mostres de la -139 -Discussió badia, que s'aprecia amb facilitat amb l'aplicació dels Sistemes d'Informació
Geogràfica. La concentració de clorofil•la a que generalment es detectava a concentracions baixes a la badia presentava al mes de desembre un augment de la seva abundància, sent a les estacions més properes a la costa on s'elevaven els valors de clorofil•la (Fig. 21B). Aquest fenomen s'observa de forma característica en aigües del Mediterrani nord-occidental a la tardor (Duarte et al., 1999).
Altres paràmetres com la salinitat i la conductivitat presentaven al port canvis inesperats, principalment a l'estació 18 la més interna i propera a la zona de reparacions de vaixells de Port Adriano. Aquesta variabilitat era produïda per la disminució d'ambdós paràmetres en mesos de baixes temperatures, molt probablement induït per l'abocament d'aigua dolça provinent de l'escar. A l'estació 11 també es produïen fenòmens puntuals de disminució dels valors de conductivitat i salinitat, i la disminució del pH a les estacions veïnes 8 i 9, properes al dic de Port Adriano. Aquestes variacions molt probablement tenien lloc per vessaments localitzats d'aigua dolça.
Cal destacar que les variacions dels paràmetres fisicoquímics a l'espai de Port Adriano concorden amb l'evolució de les corrents superficials influenciades pels vents predominants (SW) i que circulen vorejant la costa. Així doncs, baix condicions climatològiques normals es podia preveure que els impactes provocats per la platja i el port es manifestarien primer a l'estació 11 que a la estació 7. I així queda reflectit amb l'anàlisi de SIG a les Fig. 19, 22 i 24.
Totes aquestes incidències i variabilitats es veuen reflectides a les poblacions bacterianes que es detectaren en aquest treball, tant amb l'anàlisi dinàmica dels T-RFLP com amb l'estudi puntual de les genoteques. Així, es detectaven canvis importants de les comunitats bacterianes a través de la determinació dels índexs de diversitat, variacions que es manifestaven tant a l'espai com en el temps. Eren a les zones teòricament més eutrofitzades (port i platja) on s'obtenien els índexs de diversitat i d'uniformitat més elevats. Aquests resultats coincideixen amb estudis previs amb macroorganismes, els quals indiquen que la presència d'una pertorbació, sigui natural o artificial no necessàriament es tradueix amb una disminució local de diversitat (Sax and Gaines, 2003). De l'estudi de Port Adriano, cal destacar els elevats valors de diversitat del mes d'abril independentment de l'estació analitzada, degut a l'increment del nombre de T-RF observats. Aquesta proliferació de poblacions bacterianes al mes d'abril podria donar-se per l'augment de les temperatures i per la presència de -140 -Discussió nutrients a les capes més superficials perquè encara no s'hauria format la termoclina estacional.
L'anàlisi de composició i estructura permetia detallar els canvis dins les comunitats bacterianes amb més precisió, revelant que les variacions es produïen de forma gradual i d'acord amb la localització de les estacions i la seva proximitat a les àrees d'impacte, port i platja. L'escala espacial de variació de les estacions de la badia (est. 5-11) encaixava amb els estudis previs de comunitats bacterianes del Mediterrani Occidental, on a escales petites (200 m a 9,3 km), no presentaven variacions espacials o aquestes eren insignificants (Ghiglione et al., 2005). En canvi, sí que es detectaren importants diferències, a escales de metres, en la composició de les comunitats a les zones pròximes a les àrees d'impacte (port i platja). Un exemple seria entre les estacions 12 i 13 ó 13 i 14, les distàncies entre les quals no superaven els 200 m, i on es trobaven importants diferències entre les comunitats bacterianes. Així doncs, la presència de la platja i el port provocaven una forta influència en la composició bacteriana encara que restringida a una petita àrea veïnal. Un estudi interessant seria analitzar si les diferències espacials que es detectaren en aquest estudi en zones molt pròximes eren fruit de la presa de mostres en superfície i si aquestes diferències desapareixerien si l'estudi es realitzàs a alguns metres de profunditat (p.e. 5 m), com es fa habitualment en aquest tipus de treballs (Ghiglione et al., 2005).
La comparació dels perfils de T-RFLP de les estacions 13 i 14, pròximes a la platja, denotaven la influència de l'ús de la costa sobre l'efecte de les comunitats. Així als mesos d'hivern, quan l'afluència de banyistes és pràcticament nul•la, els perfils de les estacions de la platja s'agrupaven amb els perfils obtinguts de les mostres de la badia (Fig. 30). De la mateixa manera es produïa una forta diferenciació amb els perfils d'hivern de la Platja de Palma en relació als perfils obtinguts als mesos de temporada turística alta (maig a octubre; Fig. 58). A més, a la genoteca d'hivern de la platja (est.
13) es produïa un increment del percentatge en abundància de clons majoritàriament detectats a l'estació de la badia (est. 5), com SAR11 i SAR86 (Fig. 41 i 43).
La identificació de les poblacions bacterianes observades a les mostres de la badia pertanyen a grups descrits anteriorment amb tècniques de clonació i seqüenciació a estudis d'ambients costaners (Rappé et al., 2000;Schauer et al., 2003;Fuhrman et al., 2006). Cal destacar l'absència de representants relacionats amb el grup marí d'Actinobacteria o de seqüències de Beta-Proteobacteria, observades sovint a ambients costaners (Rappé 1997(Rappé , 2000)).
-141 -
Discussió
Les poblacions bacterianes que es detectaven a les mostres de la badia (majoritàriament pertanyents al grup α-Proteobacteria) com eren SAR11, SAR116 i alguna població de Roseobacter a més de SAR86. Alguns d'aquests grups considerats oligotròfics estrictes (p.e. SAR11, Giovannoni et al., 2005) desapareixien o disminuïen la seva abundància considerablement amb l'aproximació a les zones de la platja i del port. Aquest comportament permetria la utilització d'aquests bacteris com indicadors d'aigües que rebien un impacte baix, no només a les aigües de Port Adriano sinó també a les de la resta de l'illa de Mallorca, degut a que aquest comportament es produïa a tots els altres mostrejos analitzats. Potser que aquestes poblacions hagin respost a un increment de les concentracions de nutrients o a la presència de concentracions més elevades de substàncies tòxiques a les zones de la platja i del port. Aquesta hipòtesi es veu recolzada per la disminució en l'abundància a la zona de Port Adriano de la població de SAR11 representada pel T-RF A5-134,5, no només a les zones pròximes de la platja i el port, sinó també a les estacions més properes a la línia de costa. Altres indicis eren la correlació negativa de les dues poblacions més abundants de SAR11 (T-RF A5-134,5 i A5-172,2) amb les concentracions de clorofil•la a les zones de la platja i el port, a més de la relació negativa de SAR11 (T-RF A5-172,2) i una població de Roseobacter observada a la badia (T-RF A5-213,2) amb concentracions de compostos hidrofòbics a les mostres de la badia.
El grup SAR11 abasta entre un 25 i un 35% de la comunitat procariota de la superfície dels oceans i d'aigües costaneres (Morris et al., 2002). Aquests microorganismes presenten característiques molt adients per a la vida al medi oligotròfic marí, sent un dels organismes de vida lliure més petits que s'han cultivat (Rappé et al., 2002). Així augmenta l'eficiència en la captació de nutrients i afavoreix la competitivitat en aigües oligotròfiques (Simu i Hagstrom, 2004). Una altra de les característiques que afavoreix la competitivitat de les cèl•lules bacterianes en condicions baixes de nutrients que predomina als ambients marins, és la presència de proteorodopsina, que s'ha detectat a la soca HTCC1062 (Candidatus Pelagibacter ubique) membre cultivat de SAR11 (Giovannoni i Stingl, 2005).
El grup de SAR11 presenta una gran diversitat, s'han trobat entre les seqüències de 16S rRNA identitats tan baixes com 0,87 (Rappé i Giovannoni, 2003).
L'anàlisi filogenètica de seqüències de SAR11 permet establir diferents subgrups, que es corresponen de forma general a diferents ecotips. Per exemple entre les seqüències detectades en medi marí es poden diferenciar les que provenen majoritàriament de mostres d'aigua superficial i d'aigua més profunda (Field et al. -142 -Discussió 1997;Rappé i Giovannoni, 2003). Entre les seqüències de 16S rDNA del grup SAR11 detectades en aquest estudi també es distingien filogenèticament dos grups (Fig. 42), amb diferent localització geogràfica. Les seqüències afiliades al grup relacionat amb Candidatus Pelagibacter ubique es localitzaven a les tres estacions analitzades (port, platja i badia), mentre que del segon grup totes menys una de les seqüències es trobaven a l'estació més allunyada de la costa (est. 5). Així doncs, el primer grup presentava una major diversificació espacial.
Les comunitats bacterianes a les àrees més influenciades per l'antropogenització, port i platja, eren diferents a les comunitats que es detectaren a la badia. Les poblacions de Roseobacter localitzades a la badia o a les àrees d'impacte eren diferents i augmentava l'abundància de forma important de poblacions pertanyents al grup γ-Proteobacteria i Bacteroidetes. Bacteris pertanyents al grup Roseobacter i al filum Bacteroidetes s'han trobat en enriquiments amb aigua de mar amb hidrocarburs (Chang et al., 2000), mentre que el creixement de Bacteroidetes es va veure estimulat a un experiment de contaminació artificial en una platja amb cru de petroli (Macnaughton et al., 1999).
En aquest estudi no es detectaren bacteris oligotròfics marins especialitzats en la degradació d'hidrocarburs (Head et al., 2006) a les mostres de Port Adriano. Aquest tipus de bacteris sí es van detectar en estudis realitzats al port Victoria a Hong Kong i al port de Messina a Sicília (Zhang, 2007;Denaro et al., 2005). En canvi, sí que es detectaren a la genoteca del port a l'hivern seqüències de 16S rDNA relacionades (amb un 97-98% d'identitat) amb Acinetobacter schindleri i altres seqüències obtingudes de reservoris de petroli a altes temperatures (Orphan et al, 2000). Els bacteris pertanyents al gènere d'Acinetobacter s'han vist implicats en la degradació d'hidrocarburs en ambients marins (Radwan et al., 1999) (Kelly i Chistoserdov, 2001;Zhang et al., 2007). L'increment dels bacteris marins degradadors d'hidrocarburs s'han trobat a aigües contaminades després de l'enriquiment d'aquestes aigües amb nutrients, però aquests bacteris podrien ser indetectables abans del tractament (Head et al., 2006). Els resultats obtinguts en aquest treball indiquen que els bacteris degradadors d'hidrocarburs no constitueixen poblacions rellevants a les mostres d'aigua del port a la zona de Port -143 -
Discussió
Adriano ni als altres Ports de Mallorca analitzats, però així i tot s'obtingueren aïllaments relacionats amb Alcanivorax borkumensis (Yakimov et al., 1998) després de l'enriquiment d'un medi oligotròfic marí amb hidrocarburs alifàtics (dades no mostrades).
La predominança de certes poblacions de Roseobacter, γ-Proteobacteria i Bacteroidetes a la zona de la platja i del port podria també està relacionada amb l'increment de la concentració de nutrients. Així doncs, la presència de més partícules, un major temps de residència de les aigües a dins el port i la presència de fitoplàncton eucariota (evidenciat per les altes concentracions de clorofil•la obtingudes i la detecció de T-RF i clons associats a algues Prasinophyceae) són factors que s'han relacionat amb la presència d'aquest bacteris (Schäefer et al., 2000;Kirchman, 2002;Pinhassi et al., 2004;2005;Buchan et al., 2005). Per exemple, l'abundància de dues poblacions bacterianes (T-RF Cfo I 5' 61,3 del grup Bacteroidetes i T-RF Cfo I 5' 320,2 del grup OM60 pertanyent a γ-Proteobacteria) a les mostres de la platja i el port correlacionaven positivament amb les concentracions de clorofil•la i aquests tipus de microorganismes s'han relacionat amb proliferacions massives de fitoplàncton (Pinhassi et al., 2004;2005).
A l'igual que en altres estudis, la majoria de seqüències obtingudes en aquest treball pertanyents a Bacteroidetes van ser relacionades amb seqüències de 16S rDNA de bacteris no cultivats (Fig. 44). Tant les seqüències relacionades amb el grup agg58 (De Long et al., 1993;O'Sullivan et al., 2004) com les relacionades amb la família Cryomorphaceae únicament van ser observades a la genoteca de la platja. No es coneix el per què d'aquest comportament de les citades poblacions de Bacteroidetes en aquests ambients, però podria ser que les condicions particulars de la platja afavoreixen la presència d'aquests dos grups filogenètics. Les seqüències obtingudes en aquest estudi s'associaven principalment amb grups descrits prèviament a German Bight, a l'estuari Delaware i a la costa de Plymouth (Alonso et al., 2007, Kirchman et al., 2003i O'Sullivan et al., 2004). S'observà també un nou grup de seqüències formades pels clons MAW17, MAW77 i BES26, que presentaven una elevada similitud amb seqüències parcials de bandes de DGGE aparegudes a perfils de microcosmos procedents del nord-oest del mar Mediterrani (Pinhassi et al, 2004) i amb una seqüència detectada a una llacuna hipersalina en el projecte Global Ocean Survey (Rusch et al., 2007).
També cal destacar la composició inusual que presentava la genoteca del port Les comunitats bacterianes a la zona de Port Adriano presentaven també una important variabilitat a escala temporal, a l'igual que s'ha descrit a altres indrets (Schauer et al., 2003;Brown et al., 2005;Fuhrman et al., 2006;Alonso-Sáez et al, 2007). Aquestes variacions estan relacionades amb factors ambientals (Brown et al., 2005;Fuhrman et al., 2006). A les zones de mostreig les característiques oligotròfiques de la mar i l'estratificació de la columna d'aigua a causa de la formació de la termoclina des del final de la primavera fins a la tardor, provoca una limitació de nutrients a les capes més superficials de l'aigua (Duarte et al., 1999;Sala et al., 2002).
Els efectes de les tempestes de final d'estiu i la mescla de les capes de l'aigua que es produeix a l'hivern provoca el retorn de nutrients a les capes més superficials i facilita un ràpid creixement fitoplanctònic a principis de la tardor i final de l'hivern (Duarte et al., 1999). D'acord amb aquests canvis la majoria de les poblacions bacterianes predominants en mostres de la badia en aquest estudi presenten una correlació significativa amb la temperatura (Taula 4), i s'observava a la tardor i a l'hivern l'increment de la concentració de clorofil•la i de l'abundància de la població de -146 -
Discussió
En general, les principals poblacions detectades es trobaren a tots els mostrejos analitzats amb un mateix comportament temporal i espacial, aquest darrer en relació a l'afectació de la costa sobre les comunitats bacterianes.
Així doncs, en aquest estudi queden reflectits canvis importants en les poblacions bacterianes al llarg del temps i de l'espai, a l'igual que variacions en diferents paràmetres químics, físics i biològics determinats. Es confirma la repercussió de la costa i de les activitats recreatives allí realitzades a l'àmbit microbià. I finalment, l'aplicació dels Sistemes d'Informació Geogràfica a més de facilitar l'estudi proporciona una eina per a una futura gestió integradora del sistema litoral.
5.
La representació de les variacions poblacionals bacterianes mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica permet una ràpida anàlisi visual i quantitativa dels resultats sobre la geografia estudiada i es podria considerar com una bona eina de gestió del litoral per conèixer l'abast dels impactes costaners.
-152 -BIBLIOGRAFIA
1. 1 . 2 .
2. 3 .
4. 1 .
4. 2 .
Capítol 3 :
2. 5 . 3 - 1 .
3. 2 .
Fig. 2 :
Fig. 3 :
Fig. 4 :
3. 2 .
Fig. 5 :
Fig. 7 :
Fig. 8 :
Fig. 9 :
5. 1 . 4 .
DescripcióFig. 11 :
Fig. 12 :
Fig. 14 :
Fig. 15 :
Fig. 17 :
Fig. 18 :
Fig. 19 :
Fig. 20 :
Fig. 21 :
Fig. 22 :
Fig. 23 :
Fig. 24 :
Fig. 25 :
Fig. 26 :
Fig. 27 :
Fig. 28 :
Fig. 29 :
Fig. 32 :
Fig. 33 :
Fig. 34 :
Fig. 35 :
Fig. 36 :Fig. 37 :
Fig. 38 :
Fig. 39 :
Fig. 40 :
Fig. 42 :
Fig. 43 :
Fig. 44 :
Fig. 46 :
Fig. 47 :
Fig. 48 :
Fig. 51 :
Fig. 52 :(Fig. 53 :
Fig. 55 :
Fig. 56 :
Fig. 57 :
Fig. 58 :
Fig. 59 :
Fig. 60 :
Distància bocana (m) Distància costa (m) Profunditat (m)
1.1.2. Port de Palma És
Ports Nord i Est N. amarradors Ports Sud i Oest N. amarradors
1.1.4. Platja de Palma
Març Abril Maig Juny Juliol Ago. Set. Oct. Nov. Des.
MOLECULAR MITJANÇANT POLIMORFISMES DE FRAGMENTS DE RESTRICCIÓ TERMINALS (T-RFLP) 4.1. Extracció de DNA total
4.3. Purificació i digestió dels productes de PCR amplificats
.5. Processament de dades
4.2. Determinació del nombre total de cèl•lules i de cèl•lules presumptament actives
Capítol 2: Estructura de les comunitats bacterianes a Port Adriano
CONCLUSIONS
Conclusions | 1 | perfect | {"ca": 0.9777066005114567, "pt": 0.0029735860598285517, "cs": 0.000875083897606688, "fr": 0.002472324409743167, "la": 0.00033134244666661004, "da": 0.0018691112376065181, "en": 0.005301479146665761, "es": 0.006346482247691223, "it": 0.0010110192603417075, "de": 0.00045028588905975206, "eo": 3.398384068375487e-05, "tr": 0.00011894344239314206, "oc": 9.345556188032591e-05, "ms": 0.0001699192034187744, "eb": 3.398384068375487e-05, "sl": 3.398384068375487e-05, "sv": 7.646364153844847e-05, "zh": 0.00010195152205126462} | |
mc4_ca_20230418_5_40774 | Notícia històrica - NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS - Iniciativa de la Federació Catalana de Caça al Parlament Europeu per la problemàtica ocellaire - Federació Catalana de Caça
El President de la Federació Catalana de Caça, Sergio Sanchez, pacta amb l’eurodiputat Javi López (PSC-PSOE) una pregunta sobre la tradició ocellaire per plantejar al Parlament Europeu
El passat divendres 7 d’octubre el President de la Federació Catalana de Caça, Sergio Sanchez, va reunir-se amb l’eurodiputat del Partit Socialista, Javi López i van acordar pactar una pregunta escrita sobre la problemàtica ocellaire per poder presentar-la a la Comissió del Parlament Europeu i sol·licitar la corresponent resposta.
Després de treballar-hi conjuntament per tal que la pregunta recollís correctament les inquietuds del col·lectiu ocellaire i alhora s’adeqüés a les regles del Parlament Europeu la qüestió ha quedat formulada i està en tràmit de presentar-se.
Seguirem informant dels moviments al respecte d’aquest tema.
Adjuntem la pregunta acordada per al seu coneixement.
Pregunta sobre la problemàtica ocellaire en tràmit de presentar-se al Parlament Europeu | 0.814686 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.federcat.com/noticia_historica.php?idn=1568&ida=1&iniciativa_de_la_federacio_catalana_de_caca_al_parlament_europeu_per_la_problematica_ocellaire |
macocu_ca_20230731_8_165366 | Ballada de gitanes a Montmelo .
07/02/13 | Gitanes MontmeloÂ
Diumenge 10 de Febrer de 2013 a les 11h del matà al pavellÃ3 poliesportiu de MontmelÃ3, organitzem una ballada de gitanes. | 0.485638 | curate | {"es": 0.1712707182320442, "de": 0.15469613259668508, "ca": 0.6740331491712708} | |
mc4_ca_20230418_10_227565 | “Cal veure la infertilitat com un problema polític” | esther vivas
—En el llibre plantejo que cal desobeir o revelar-se davant els ideals de maternitat que s’han imposat. No es tracta de reivindicar la maternitat, d’un punt de vista romàntic o essencialista, sinó que li cal donar el valor social, polític i econòmic que té i que li ha estat negat. Cal treure la maternitat real de l’armari. La que veiem reflectida en els mitjans de comunicació, en el cine, en la premsa del cor, no és la que després tenim. Ens presenten mares que el cap de dos dies d’haver parit tenen un cos deu i tornen a estar actives en la seva vida social. Una mare perfecta, que mai no s’equivoca. Però les qui hem estat mares sabem que la maternitat és antagònica a tot això. Equivocar-se forma part de la nostra tasca com a mares. És un paper que implica contradiccions i que capgira totalment la vida personal, de parella, familiar i laboral. No és fàcil. Cal trencar aquest miratge de la maternitat de color de rosa. Mentre hi hagi aquests ideals impossibles d’assumir, les mares continuarem carregant la culpa i no podrem tenir una experiència materna satisfactòria.
—Però últimament no s’ha trencat aquest ideal de color de rosa? Penso en el poder de les xarxes socials…
—Sí, les xarxes socials i aquesta nova onada feminista ha permès de trencar una sèrie de mites. També ha tret de l’armari alguns tabús. Suposo que tens raó i que les xarxes han permès de començar a mirar la maternitat amb uns altres ulls. Malgrat tot, encara hi ha uns quants estigmes i prejudicis que envolten tota l’experiència materna.
—Penso per exemple en el paper clau de Paula Bonet a l’hora de parlar obertament del dol gestacional…
—Completament cert. Segurament Catalunya és un dels indrets on més artistes n’han parlat, de la pèrdua gestacional. I aquests darrers anys, sobretot a les xarxes socials, aquestes experiències han adquirit més visibilitat. Un dels referents actual és Paula Bonet, amb el seu llibre Roedores. Però prèviament hem tingut actrius com Gemma Brió i la seva obra Llibert, on explicava la seva experiència. O més recentment la dramaturga Clàudia Cedó, amb l’obra Una gossa en un descampat. O la poetessa Luna de Miguel. Però malgrat tot, sobre la pèrdua gestacional continua havent-hi un dels silencis més grans que envolten la maternitat. A més, també hi ha la infertilitat o la depressió postpart i tots es consideren els fracassos de la maternitat. Són l’antítesi d’allò que la gent n’espera. És important de parlar obertament sobre aquestes qüestions, per tal de normalitzar-les i poder experimentar-les amb menys soledat.
El que no t’han explicat de la maternitat “La maternitat ha estat un tema incòmode per al feminisme”
RT @madresfera: “Mamá desobediente” con @esthervivas bit.ly/3iQBlf7 6 hours ago | 0.79535 | curate | {"ca": 0.9192614047791455, "es": 0.04344677769732078, "pt": 0.03041274438812455, "en": 0.0068790731354091235} | https://esthervivas.com/2019/05/05/cal-veure-la-infertilitat-com-un-problema-politic/?shared=email&msg=fail |
racoforumsanon_ca_20220809_1_769227 | Semifinal de la copa del Paràsit 2013 Partit de tornada Escenari. Camp Nou. Dia i hora del partit/TV. Dimarts 26 de febrer a les nou del vespre retransmès per Canal+1. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Ja tenim ací la setmana dels dos clàssics!!! Comencem amb el de copa(l'important, sens dubte). Ja aniré completant el fil més endavant, amunt!! !
1-3. Ho vaig dir. I contra el Milan, 0-2. Aquest any guanyem sa lliga perquè els altres no l'han volguda guanyar.
Els altres??? Fa anys que no hi ha els altres... La lliga és cosa de dos.
Els altres eren els dos madrilenys d'enguany. | 0.458457 | curate | {"ca": 0.8875379939209727, "pt": 0.031914893617021274, "it": 0.037993920972644375, "fr": 0.001519756838905775, "de": 0.0060790273556231, "es": 0.034954407294832825} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_879 | Només has de contactar amb nosaltres escrivint-nos a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. | 0.676063 | curate | {"ca": 1.0} | http://unesco-tortosa.org/index.php/llegat-fmz/visites-a-la-cambra-de-comerc/2016 |
macocu_ca_20230731_6_389106 | Resultat de la cerca
1 resultat(s) cerca per la paraula clau 'Judici just' | 0.591017 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_201752 | Òscar Meseguer - Articles - Pàgina 2 - Setmanari l'Ebre
Autor: Òscar Meseguer
Dilluns, 25 de març de 2019 a les 21:00h
L’alcaldessa Roigé, del PDeCAT, ho veu “inadmissible”, i l’oposició farà pressió sobre la qüestió en el proper ple
Els parcs de bombers d’Ulldecona i d’Ascó han hagut de tancar alguns dies, els de Tortosa i Amposta funcionen sota mínims perquè els bombers es neguen a fer més hores extres per a tapar la desinversió que arrossega el cos.
Dijous, 27 de desembre de 2018 a les 18:00h
Un sarabastall màgic per a atraure els Reis, a Tivenys
Els xiquets i xiquetes d'este poble del Baix Ebre arrosseguen “petrolieres”, fetes amb pots i llaunes units amb un cordill, per cridar l’atenció dels Reis Mags d’Orient i que aquests no passen de llarg; una tradició local antiga i poc coneguda a les Terres de l’Ebre
Els ramaders ebrencs començaran l’any que ve a comercialitzar embotit de brau
Promouran a les fires del territori el consum de xoriço, patés i cecina i probablement el de cua de toro o estofat precuinats, tot amb segell propi
Divendres, 30 de novembre de 2018 a les 16:00h
El Banc d’Aliments ha repartit a l’Ebre prop de dos milions de quilos de menjar en quatre anys
Desena edició del Gran Recapte, este divendres i dissabte
Diumenge, 25 de novembre de 2018 a les 07:45h
Un 17,6% d’ebrenques que recorren al servei d’atenció a la dona patixen violència masclista
Una de cada quatre dones catalanes afirmava el 2016 haver estat víctima d’algun fet d’especial gravetat durant la seua vida
Dimecres, 14 de novembre de 2018 a les 07:45h
El setmanari L'EBRE ho revela dins de l'ampli reportatge de divendres sobre els noranta anys del balneari de Benifallet
Dimecres, 7 de novembre de 2018 a les 07:45h
Les Terres de l’Ebre haurien de duplicar en menys de dos dècades els resultats de recollida selectiva neta del 2017 (33,53%)
Dimecres, 24 d'octubre de 2018 a les 16:00h
“Treballem a partir de les motivacions i els interessos de cada jove”
Sònia Tomàs Directora del centre Noves Oportunitats de la Fundació Gentis
Diumenge, 14 d'octubre de 2018 a les 09:00h
Animalistes sostenen que el nombre de correbous va a l’alça i les penyes i el govern ho posen en dubte
Dilluns, 8 d'octubre de 2018 a les 07:45h
Dimarts, 2 d'octubre de 2018 a les 07:45h
Diumenge, 30 de setembre de 2018 a les 14:00h
El canvi de jutge alentix la causa contra policies que van actuar violentament a la Ràpita
En total, esta causa i la que s’instruïx al jutjat de Tortosa per l’actuació policial a Roquetes han acumulat en total una seixantena de denúncies de ferits durant l’1 d’octubre a les Terres de l’Ebre.
Diumenge, 30 de setembre de 2018 a les 10:00h
“Es va treballar poc el postreferèndum”
Joan González, exmembre del Secretariat Nacional de l’ANC i ideòleg del referèndum unilateral
Diumenge, 30 de setembre de 2018 a les 09:00h
Dissabte, 29 de setembre de 2018 a les 07:45h
Alcaldes demanen a la Fiscalia que arxive la causa contra ells per donar suport al referèndum
Entre els que van ser citats a declarar hi ha l’exalcalde de Tortosa i els batlles de la Ràpita i Deltebre, que no preveuen demanar formalment l’arxivament, i el d’Amposta, que sí que ho té previst. L’AMI amenaça de querellar-se contra la Fiscalia
Divendres, 3 d'agost de 2018 a les 13:00h
L’ANC impulsarà llistes en pobles ebrencs governats per partits constitucionalistes
Tot i que les primàries arreu de Catalunya afecten les ciutats de més de 25.000 habitants, l’entitat també es fixa l’objectiu de “fer coses diferents” en feus socialistes com Ulldecona o Sant Jaume i de demanar en general als partits sobiranistes que prioritzen l’eix nacional a l’hora de fer pactes | 0.800831 | curate | {"ca": 0.9309100998890122, "pt": 0.019145394006659266, "fr": 0.049944506104328525} | https://www.setmanarilebre.cat/autor/oscar-meseguer/pagina/2 |
cawac_ca_20200528_1_1143 | Arxiu de novembre del 2009
Josep Patau, un dels nostres dissenyadors de Can Antaviana i un megamestre de la tipografia, ha participat com a ponent a la ATyPI Conference 2009 , que va organitzar l’Association Typographique Internationale a Ciutat de Mèxic el passat mes d’octubre.
Els assistents a la Typ09 van poder gaudir de la xerrada del Josep, amb el títol “ The Tipographic work of the goldsmiths Manuel Peleguer “. La xerrada es va centrar en les figures de Manuel Peleguer pare i fill, orfebres valencians del segle XVIII que van excel·lir en la creació i fabricació de tipus.
Una tipografia feta pels Peleguer, que van fundar una impremta l’any 1784 en què només van editar sis llibres, va servir al Josep per crear la família batejada amb el cognom dels seus creadors.
És quan conduïm o quan sortim al carrer que hem de buscar i trobar llocs, cercar un restaurant a prop de la nostra ubicació actual, un taller per reparar el cotxe, un caixer automàtic. En casos com aquests els dispositius mòbils es fan eines imprescindibles. En l’ apunt anterior parlàvem de les aplicacions amb mapes, però cal afegir que, en el camp de la telefonia mòbil , és on apareixen i aniran apareixent noves aplicacions d’aquest tipus.
Des de l’any 2004, els usuaris d’internet disposem de Google Maps , un servei de cartografia gratuït de Google, que, a hores d’ara, és sobradament conegut per tothom.
A banda de poder cercar rutes i mapes al web de Google, la companyia també permet als programadors utilitzar de forma gratuïta l’ API de Google Maps. Així cadascú es pot crear les seves pròpies aplicacions amb mapes, obrint la porta a tot un ventall de possibilitats força interessants.
Google posa la infrastructura i els usuaris i desenvolupadors, les idees. Tots n’hem vist, la xarxa és plena d’exemples d’aplicacions amb mapes.
Vet-ho aquí la importància de permetre l’accés a una API: els mateixos desenvolupadors fan promoció del producte de Google, per convertir-lo en estàndard. Se n’ha popularitzat l’ús, tothom ja està familiaritzat amb la interfície, a tots ens sembla senzill consultar, crear o compartir mapes a la xarxa.
El dijous passat vam assistir a l’OME ( Online Marketing Expo de Barcelona ), un congrés i exposició sobre les darreres tendències en màrqueting online, que es va realitzar al World Trade Center de Barcelona.
Amb 3 sales i un auditori i mitjançant tallers, conferències i seminaris, els assistents a l’esdeveniment vam tenir ocasió de conèixer les novetats en aquest sector. Moltes empreses publicitàries s’han vist afectades per la crisi i per la reducció de la inversió dels anunciants i han hagut de reinventar-se i buscar noves fórmules, obrint la porta a la innovació i la creativitat .
A mode de resum, la situació actual seria aquesta:
Internet és el tercer mitjà pel què fa a la inversió Els anunciants han reduït la inversió en publicitat i campanyes de màrqueting. Els mitjans de comunicació tradicionals han anat perdent pes i cada vegada s’ha fragmentat més l’audiència. Fer campanyes a internet és molt més barat, però cal ser enginyós per aconseguir destacar entre la multitud d’informació que es genera. | 0.864198 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.antaviana.cat/blog/2009/11/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_151852 | Mahmud Ahmedineyad: «El tumor maligne sionista desapareixerà aviat» GARA |El president iranià, Mahmud Ahmedineyad, va afirmar que «el règim sionista és un tumor cancerigen (...) Els països de la regió van a acabar aviat amb la presència dels usurpadors sionistes en sòl palestí», va afegir durant la Jornada d'Al-Qods (Jerusalem).Milers i milers de manifestants van participar en la marxa anual en solidaritat amb Palestina al final del Ramadà. «Ells (els occidentals) diuen que volen un nou Orient Mitjà. Nosaltres també volem un nou Orient Mitjà, però en el nostre no hi haurà ni rastre de sionistes », va assenyalar, per augurar que« els sionistes s'aniran i la dominació americana en el món tocarà a la seva fi ».Ahmedineyad va reiterar la seva oposició a la solució dels dos estats. Els manifestants ho van respondre amb crits contra Israel i els EUA.En les últimes setmanes, i sobretot en els últims dies, els mitjans israelians airegen informacions que apunten a un atac imminent a l'Iran. Dijous, el president israelià, Shimon Peres, va reconèixer que és «evident» que Israel no pugui atacar l'Iran sense l'ajuda dels EUA, aixecant polèmica a Israel. Déu n'hi do amb aquest sonat, feia dies que no sortia...
lo de tumor maligne és una veritat com una catedral Però lo que desapareixerà aviat a mi em fa pinta a propaganda nacionalista barata. Rajar dels nassuts els va molt bé als governs musulmans.Iran és potent però per derrotar militarment Israel el món musulmà s'hauria d'unir i actuar molt bé i fer grans sacrificis (200, el nº de caps nuclears d'Israel). El món àrab fa segles que és perifèria controlada i explotada per Occident.Abans de dir que Iran és una amenaça...Propaganda... Iran no es menja un rosco en l'estructura de poder mundial.
tumor maligne? com es nota que hi ha molts nazis al xat que usen l'excusa àrab. Israel no desapareixarà mai, es un Estat consolidat. Catalunya a día d ehui es una regió d'Espanya, a vore qui té més possibilitats de desaparèixer xD
PP style. Qui es podia imaginar que un dia en David esdevindria Goliath?
Israel: 10 milions d'habitants. Els Estats-casernes hostils que l'envolten: 300 milions. David segueix derrotant Goliat, sembla. | 0.851797 | curate | {"ca": 0.9894106813996317, "en": 0.010589318600368325} | |
macocu_ca_20230731_9_420764 | El PSM vol que el Govern de Jaume Matas expliqui per quà ha renunciat al programa Equal de la UniÃ3 Europea
El PSM vol que el Govern de Jaume Matas expliqui per quin motiu ha renunciat a les ajudes per projectes Equal de la UniÃ3 Europea. En aquest sentit, Joana Lluà sa MascarÃ3, diputada del PSM al Parlament de les Illes Balears, ha dirigit una bateria de preguntes a les Conselleries de Treball i FormaciÃ3, de Presidà ncia i Esports, i la de Turisme per a quà els seus mà xims responsables informin de les raons per les quals han renunciat a les ajudes europees.
En aquests mateixos termes, el grup parlamentari nacionalista sâha dirigit al conseller de Turisme per a que doni comptes de per quà la seva conselleria ha renunciat a les ajudes i si tenen prevista alguna partida per dur a terme els projectes que no rebran fons europeus. | 0.786123 | curate | {"es": 0.12783751493428913, "ca": 0.8721624850657109} | |
mc4_ca_20230418_17_340893 | Línia Verda Ajuntament de Calafell - Consultes mediambientals per a les empreses i la ciutadania
Davant la gran quantitat de productes en bon estat que van a parar a la deixalleria comarcal o als contenidors de brossa, l'Ajuntament de Calafell vol potenciar l'intercanvi i l'ús de productes usats com a mitjà per reduir els residus, en coherència amb la jerarquia de la gestió de residus; reduir,reutilitzar i reciclar.
- Aquest és un servei gratuït.
- Els intercanvis han de ser desinteressats; no s’admeten ni compres ni vendes.
- És necessari que estigui registrat en Línia Verda per afegir el seu anunci.
No ens fem responsables dels anuncis que es pengin, ni del que es dóna o es rep, ni de la forma d’execució de l’intercanvi. Però si ens fem responsables de moderar els anuncis.
Filtra els teus anuncis segons les teves preferències:
Tria una opció Dono... Canvio... Necessito... Tria una categoria Coses de nadó Eines de bricolatge Música Roba de criatura Joguines Mobles - sSfàs Mobles - Llits Mobles - Cadires Mobles - Taula Electrònica - Ordinador Electrònica - Equips de música Altres
Dono... ...
mesa y 4 sillas plásticas
Sí alguien necesita tengo una mesa de jardín y 4 sillas plásticas de color verde oscuro
Si t'interessa, posa't en contacte amb mi en [email protected]
Necesito... ...
Necesitamos una lámpara de noche
Canvio... ...
De: Dolors
cambio perchero de pie de madera,con 8 colgadores cambio dos silla de madera con la base imitación anea
Si t'interessa, posa't en contacte amb mi en [email protected]
cambio traje chaqueta de novio, con hermilla. color negro talla 48, marca Antonio Miro
DONO MOBLE REBEDOR
Moble rebedor xapat, color marró fosc. 1,20m x 1m aprox. Interessats envieu-me un email i adjunto fotografía.
Si t'interessa, posa't en contacte amb mi en [email protected]
Necesito un microondas.
Si t'interessa, posa't en contacte amb mi en [email protected]
Canvio ...
camara de video (no es digital)
Doy una camara de video nueva, solo se ha usado una vez. No es digital. Completamente nueva. Por una tv de pantalla plana
Dono forn i encimera
Dono forn i fogons elèctrics. Funcionen bé. El forn és blanc i pràcticament nou però no té les safates de dintre.
Si t'interessa, posa't en contacte amb mi en
pantalla I teclat ordinador
Dono pantalla I teclat d'ordinador vells [email protected] | 0.607151 | curate | {"ca": 0.7029831387808041, "pt": 0.02637267617812365, "es": 0.25853869433635973, "en": 0.007782101167315175, "ro": 0.00432338953739732} | http://www.liniaverdacalafell.com/intercambio.asp?pag=1 |
mc4_ca_20230418_3_746698 | Chelsea - FC Barcelona: Sabies que...? - FC Barcelona
HomeFutbolPrimer EquipNotíciesChelsea - FC Barcelona: Sabies que...?
Repassem diverses dades i fets curiosos al voltant de la semifinal de la Lliga de Campions a Stamford Bridge
Chelsea - FC Barcelona (Temporada 2008/09) / FOTO: ARXIU FCB
- L’última vegada que el Barça i el Chelsea es van enfrontar va ser el 6 de maig del 2009, en la tornada de les semifinals de la Lliga de Campions a Stamford Bridge. El gol d’Iniesta en el temps afegit va classificar els de Guardiola per a la final de Roma que acabaria guanyant al Manchester United.
- Els dos conjunts s’han vist les cares 10 vegades en competicions de la UEFA, amb el balanç de tres victòries per a cadascun i quatre empats.
- És la cinquena temporada consecutiva que el Barça juga les semifinals de la Champions League, mentre que per al Chelsea és la sisena vegada en els últims nou anys que arriba a aquesta ronda.
- Aquesta temporada a Europa el Chelsea porta 5 triomfs consecutius a Stamford Bridge amb 16 gols marcats i només dos d’encaixats. Amb tot, el Barça, abans d’empatar a zero a San Siro davant el Milan, portava quatre victòries seguides lluny del Camp Nou.
- L’última vegada que el Barça va trepitjar terres angleses per jugar un partit va ser el curs passat a la final de la Lliga de Campions a Wembley davant el Manchester United, on els de Guardiola van aixecar el quart títol per a la història del Club.
- El balanç del Barça davant equips anglesos és de 24 partits guanyats, 18 empats i 16 derrotes. Fora de casa aquest balanç es tradueix en 6 triomfs, 8 empats i 13 derrotes. Pel que fa a les eliminatòries davant un conjunt d’Anglaterra, el Barça n’ha guanyat 10 i n’ha perdut 9.
- En els 10 partits que el Barça ha jugat aquesta temporada a la Champions ja suma 33 gols, i és el màxim golejador de la competició. El Chelsea, per la seva banda, és, dels quatre semifinalistes, el que menys gols ha marcat (21) i el que més n’ha encaixat (9).
- Messi és el Pitxitxi de la Lliga de Campions, amb 14 gols, i ja és el jugador que més gols ha fet en una edició de la Champions League. A més, el '10' del Barça, que suma 63 gols en totes les competicions, n'està a només quatre d’igualar Gerd Müller com a futbolista que més gols ha marcat en una temporada.
- Mascherano i Puyol es troben a una targeta groga de la suspensió, mentre que en el Chelsea els jugadors que estan a una cartolina de perdre’s el pròxim partit són Ivanovic, David Luiz, Meireles i Ashley Cole.
- Fernando Torres, ara a les files del Chelsea, va marcar al Barça set gols en 10 dels partits que va jugar amb la samarreta de l’Atlètic de Madrid, i va aconseguir quatre triomfs, quatre empats i dues derrotes.
- El Chelsea té a la seva plantilla un jugador format a la Masia. Es tracta d’Oriol Romeu, que entre el 2009 i el 2011 va jugar 41 partits amb el Barça B, i fins i tot va arribar a disputar dos partits amb el primer equip –a la Lliga i a la Supercopa d’Espanya.
Zubizarreta: “Viurem futbol en estat pur”
Zubizarreta: "Viviremos fútbol en estado puro" | 0.844648 | curate | {"en": 0.012516469038208168, "sv": 0.00461133069828722, "ca": 0.9479578392621871, "es": 0.03491436100131752} | https://www.fcbarcelona.cat/futbol/primer-equip/noticies/2011-2012/chelsea-fc-barcelona-sabies-que |
macocu_ca_20230731_10_487085 | Torna el taller de Nadal surrealista al Museu Dalí!
Dissabtes 6, 13, 20 de desembre.Torna el taller de Nadal surrealista! Aquest Nadal ens inspirarem en el cartell d’inauguració del Teatre-Museu i jugarem, com fa Salvador Dalí, amb el que veiem a través dels miralls, boles de cristall, reflexos... Vine i veuràs què ens proposen fer la Petra i la Marta amb una cartolina-mirall per a decorar l’arbre de Nadal!
Dates: dissabtes 6 (COMPLET), 13, 20 de desembre. Els dies 6 i 13 tenen preferència els Amics dels Museus Dalí. Hora: 11 h. Places limitades Taller per a nens i nenes de 5 a 12 anys acompanyants d’un adult. Reserves: Servei Educatiu de la Fundació Dalí tel. 972 67 75 18 o [email protected] Preus activitat: fins a 8 anys: 5 €; a partir de 9 anys: 10 € (nens i adults) Amics dels Museus Dalí: 5 € | 0.786843 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_250366 | El Teatre Auditori Municipal d’Aldaia (TAMA) ha estat estes setmanes el punt de trobada de les excursions escolars d’alumnat de tota la localitat. Com cada curs, el TAMA ha organitzat i dut a terme amb èxit el XXXI ‘Anem al Teatre’.
Es tracta d’una programació comarcal de teatre infantil i juvenil per al públic dels centres educatius d’Aldaia que pretén apropar la cultura, en totes les seues vessants, als més menuts i joves.
Després de l’ajornament, per motius de la pandèmia de la Covid-19, el cicle ha tornat amb una bonica programació i els espectacles “Nina” de Fil d’Arena (espectacle de dansa teatre), “Royal Circ” de La Finestra Nou Circ (espectacle circense amb malabars, equilibris, música i acrobàcies) i “ROB” de Teatre de l’Abast (funció teatral sobre un naufragi on la imaginació és l’únic bot salvavides).
En total, han estat cinc intenses jornades, del 3 al 12 de maig que en horari escolar han omplit el gran auditori de grups d’infantil i primaria. Segons l’alcalde d’Aldaia, Guillermo Luján “És importantíssim apostar per una educación completa apropant la cultura als xiquets i xiquetes, i en Aldaia ho hem tingut sempre clar. Dona gust vore el nostre benvolgut teatre ple de present i futur entorn de l’escenari.”
Per la seua part, la regidora de Cultura, Empar Folgado, considera “molt important que jugant amb personatges i situacions diferents, els i les nostres menudes puguen posar-se en la pell d’altres, sentir les vivències i fomentar així un aprenentatge en valors positius per a la nostra societat”.
Finalment, durant l’edició de 2022, un total de 2.595 alumnes d’Aldaia han participat i gaudit de nou del cicle cultural ‘Anem al teatre’.
Informa Nou Horta. Aldaia
Publicat en Aldaia-VAL
Etiquetat com
Aldaia
horta sud
Actualitat
Actualidad
teatre
teatro
Llegir més ...
Divendres, 25 Març 2022 15:05
Mislata celebra el Dia Mundial del Teatre
El 27 de març és considerat, des de 1961, el Dia Mundial del Teatre i a tot el món els teatres celebren aquest dia amb la lectura d'un manifest i una representació. El teatre i les arts escèniques tenen una important presència en la programació cultural de la ciutat de Mislata al llarg de tot l'any, destacant el prestigiós certamen de teatre amateur en valencià ‘Vila de Mislata’ i que enguany celebrarà la seua quarantena edició, o el festival MAC d'arts escèniques al carrer. A més, el Centre Cultural Carmen Alborch acull també nombroses representacions o programes, com a ‘Temps de Teatre’, que precisament es clausura ara coincidint amb el Dia Mundial del Teatre.
L'obra Sophie, de la Troupe Malabó, tancarà aquest cicle de teatre contemporani de companyies professionals. Un espectacle poètic per a tots els públics, on la veu, l'humor, la música, el clown i la poesia s'entrellacen en aquesta bella madeixa carregada de bellesa i metàfora. L'obra ens compta a través de tres dones diferents situacions de l'univers femení: el treball, la reivindicació, la diversió, l'agermanament i la repressió, per a concloure amb un cant a la llibertat.
L'Escola Municipal de Teatre de Mislata se suma també un any més a la celebració d'aquesta efemèride amb un manifest, en aquesta ocasió escrit per la professora Silvia Valdés, i una sèrie d'activitats especials. Començant amb un col·loqui que es realitzarà després de la representació de Sophie, i en el qual participaran les actrius de l'obra i l'alumnat de l'escola. Al seu torn, diferents grups de l'escola han preparat exercicis audiovisuals, dirigits per Irene Mira. I la setmana teatral serà rematada amb una mostra del Grup Juvenil de l’EMTM, que representaran La cabeza del dragón, una obra infantil escrita pel brillant dramaturg espanyol Ramón María de la Vall Inclán.
Informa Nou Horta. Mislata
Publicat en Mislata-VAL
Etiquetat com
mislata
horta sud
Actualitat
Actualidad
Cultura
teatro
Llegir més ...
Divendres, 25 Març 2022 09:47
Quart de Poblet celebra el Dia Mundial del Teatre
Quart de Poblet ha organitzat una programació especial amb activitats per a totes les edats amb motiu del Dia Mundial del Teatre. El dissabte, si el temps ho permet, l'alumnat del Taller de Teatre ha preparat una visita teatralitzada pel municipi. El punt de partida serà a les onze del matí en l'Oficina de Turisme per a finalitzar el recorregut en el Centre Cultural El Casino. I per a passar un matí en família des de les onze i mitja hi ha previstes diverses activitats a l'Auditori Vaig moldre de Vila relacionades amb el teatre i amb el circ que finalitzarà amb la lectura d'un manifest en commemoració del Dia Mundial del Teatre.
D'altra banda, l'àrea d'Educació contínua amb la programació de l'Escola de Pares. És fonamental saber dir no els nostres fills. No per donar-li tot el que volen se'ls vol més. Al contrari. Però moltes vegades no se sap quan s'està fent el correcte. Per això, la regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Quart de Poblet ha organitzat per a aquest dijous 24 de març a les 18.30 de la vesprada el taller "Perquè et vull et pose límits" emmarcat en el cicle de conferències d'Escola de famílies. Manolo Salines, professor de la Universitat de València, serà qui impartisca el taller que estarà dirigit a pares i mares amb fills en primària o secundària i tindrà lloc en Trenquem Barreres.
Una altra activitat que no et pots perdre aquest divendres a les 19.00 de la vesprada en la Sala d'actes de l'Ajuntament és la presentació del llibre "Despertar a Sòria" de Uiso Crespo. Després de l'èxit de la seua primera novel·la que va aconseguir arribar a lectors i lectores de set països, el periodista quartero torna amb una segona novel·la que indaga en el rodatge de Doctor Zhivago i ho fa a través d'una història on la nostàlgia i els problemes d'addicció a les xarxes socials són els grans protagonistes.
També hi ha opcions per a qui preferisca gaudir d'un cap de setmana esportiu, el pavelló Cobert Sant Onofre acollirà aquest divendres de cinc a set de la vesprada el Control Espanya conjunts absoluta de Gimnàstica rítmica i el dissabte 26 tindrà lloc de 9.00 a 13.00 hores la primera trobada de Jocs escolars a Quart de Poblet amb les categories prebenjamí, infantil i cadet.
L'àrea de Persones Majors ha preparat un cap de setmana diferent i divertit en el Centre de Convivència San Onofre. El dissabte, de sis a nou de la vesprada hi haurà música en directe i un duo rescatarà cançons dels Meravellosos 60 i 70.
Si prefereixes passar el descans setmanal immers en la lectura d'un llibre, la Biblioteca Municipal Enric Valor ha seleccionat els millors títols relacionats amb aquest dia tan especial. L'horari de la Biblioteca és de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 15:30h a 20h a dos. El dissabte roman oberta de 10:30h a 13:30h.
I, per descomptat, també pots gaudir de l'exposició etnològica de peces seleccionades del Museu Virtual. Pots acudir a l'Edifici de l'Estació el divendres de cinc a huit de la vesprada i el dissabte de deu del matí a dos de la vesprada. A més, allí mateix es troba l'Oficina de Turisme on t'informaran de les millors rutes i llocs que pots trobar en el municipi.
El diumenge a les sis de la vesprada, per a commemorar el Dia de Record i Homenatge a les Víctimes de la Guerra Civil i la dictadura a la Comunitat Valenciana es projecta El substitut, un thriller que segueix les pistes d'un grup de nazis retirats que viuen en un municipi de la costa alacantina. La pel·lícula no és recomanable per a menors de 16 anys i l'entrada a l'Auditori Molí de Vila és gratuïta. El motiu de triar el 28 de març és perquè, tal dia, però de 1942, moria Miguel Hernández en la presó. El poeta alacantí va ser empresonat en acabar la Guerra Civil i va morir de tuberculosi.
Informa Nou Horta. Quart de Poblet
Publicat en Quart de Poblet - VAL
Etiquetat com
Quart de Poblet
horta sud
Actualitat
Actualidad
teatre
teatro
Llegir més ...
Dijous, 10 Febrer 2022 10:07
La comèdia valenciana ”Els Villalonga” es representa en el “Teatre La Marina” del Puig
Bruno Tamarit, Lucía Poveda i Alfred Picó protagonitzen aquesta divertida comèdia que té com a rerefons un embolic familiar.
Aquest diumenge dia 13 podrem veure l'obra teatral “Els Vilalonga” de la companyia L´horta Teatre en el Teatre de la Marina del Puig, a les 19:00 hores.
“Els Villalonga”, és una peça que retrata el costat còmic de l’ànsia de poder econòmic.
L'obra tracta d’una família amb una llarga trajectòria en el món financer, els Villalonga, que han sabut aprofitar totes les oportunitats d’enriquir-se, de manera que han estat unes de les famílies més influents en l'àmbit valencià.
Ara, està a punt d'arribar un membre nou a la família de Paco Villalonga, el qual no pensa consentir de cap manera que el seu llegat, en aquest cas el seu cognom, no es perpetue per la capritxosa decisió de la seua consentida i estimada filla Anna, i del seu còmplice i gendre, Pau.
A aquesta família li ha arribat l’hora de decidir, de mirar-se cara a cara i revelar com són de consistents els principis de cadascun d'ells; i el més important, saber si tot això té alguna cosa a veure amb la felicitat.
Aquesta darrera peça de Madaula sap traure profit de les habituals contradiccions entre el que diem i el que fem i entre allò que se suposa que hauríem de fer i allò altre que acabem fent.
En el programa de mà que ha preparat la companyia, s'hi ha afegit una cita de Grouxo Marx molt encertada per resumir la temàtica de la peça. Diu: “Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d’altres”.
El preu de les entrades és de 6 euros.
Informa Nou Horta. El Puig
Publicat en El Puig-VAL
Etiquetat com
el puig
Horta Nord
Actualitat
Actualidad
teatre
teatro
Cultura
Llegir més ...
Dijous, 06 Mai 2021 16:12
Benetússer és triada capital del teatre amateur de la província de València
La localitat de Benetússer ha sigut triada seu provincial de la Federació de Teatre Amateur de la Comunitat Valenciana, una organització que acull a més d’un centenar d’associacions teatrals del territori autonòmic. Per a formalitzar aquesta distinció, l’alcaldessa de Benetússer, Eva Sanz, acompanyada del regidor de Cultura, Juan Alarcón, han rebut aquest matí a Manuel Vivó, representant de la Federació, amb l’objectiu d’establir un calendari d’actuacions i presentar el programa d’espectacles previstos per als mesos de maig i juny en el Centre Cultural El Vaig moldre. “Convertir-nos en capital provincial del teatre amateur és tot un honor per a Benetússer, ja que la representació artística forma part del nostre ADN i treballem cada dia per a continuar sent un referent cultural en matèria d’espectacles accessibles per a tota la població”, indica el regidor de Cultura, Juan Alarcón.
D’aquesta manera, diumenge que ve 9 de maig a les 19 hores, el CC El Vaig moldre acollirà Totes mortes de la companyia Pànic Escènic de València, obra en la qual s’aborda l’ocorregut després de la mort de personatges essencials de la història del teatre com són Desdémona, Lady Macbeth, Julieta i Ofelia. El divendres 14 de maig pujarà a l’escenari Escriu-me a la terra de la companyia Zorongo Teatre de Bétera, amb la representació d’un monòleg de Josefina Manresa, la jove vídua de Miguel Hernández. El diumenge 16 de maig serà la vesprada de L’últim viatge a Treblinka de la companyia Lletraferits de Gandia, homenatge a Janusz Korczak i la seua passió per l’educació infantil en temps del nazisme. Finalment, el 5 de juny actuarà la companyia d’Amics del Teatre de Castelló amb El que deixa veure el ficus quan es poda, amb una comèdia dramàtica sobre les dificultats de la vida en parella.
A més, després de la designació com a capital provincial del teatre amateur, el municipi benetussí es convertirà en seu per a la celebració de reunions i participarà en la presa de decisions que afecten el teatre amateur valencià, una disciplina artística duta a terme per persones que, si bé no es dediquen professionalment a aquesta activitat, vinculen el teatre a una manera d’expressió i d’oci fortament associat al desenvolupament personal.
Informa Nou Horta. Benetússer
Publicat en Benetússer-VAL
Etiquetat com
Benetússer
horta sud
Actualitat
Actualidad
Cultura
teatre
teatro
Llegir més ...
Dijous, 29 abril 2021 13:24
Xirivella recupera el teatre infantil
El teatre infantil ha tornat a Xirivella amb la campanya Anem al teatre, que en aquesta ocasió ha canviat el seu format habitual per a adaptar-se a les mesures sanitàries derivades de la pandèmia. Per això, el teatre s'ha traslladat de l'auditori, on se solia celebrar, al pati de cadascun dels col·legis de la localitat. D'aquesta manera, l'alumnat podrà presenciar les obres a l'aire lliure i amb distància de seguretat.
La campanya ha arrancat aquest dijous en el CEIP Miguel de Cervantes. Prop de tres-cents alumnes i alumnes de primer a quart de primària han disfrutat durant tot el matí de les tres sessions de l'espectacle Els colors de l’arc de Sant Martí, que ha oferit la companyia Tramant Teatre. Entre riures i emocions, s'ha parlat de respecte a la naturalesa, companyonia i de responsabilitat cívica. Ha sigut un retrobament entre l'alumnat i la cultura en viu molt esperat per tots.
“La cultura i l'educació van unides. Hem fet un treball conjunt de reinvenció per a fer arribar el teatre als col·legis i que l'alumnat no deixe de tindre l'oportunitat de poder disfrutar d'ell. És, sens dubte, una de les nostres prioritats per a l'escenari que s'obri després de la superació progressiva de la pandèmia”, han assegurat Encarna Martí, regidora d'Educació, i Roberto Romero, responsable de Cultura, durant la representació inaugural del cicle.
Anem al teatre, que enguany aconsegueix la seua trenta-tresena edició, també visitarà els col·legis Antonio Machado, La nostra Senyora de la Salut, Gregori Mayans, Ramón y Cajal, Vicent Tosca i Rei En Jaume fins al pròxim 31 de maig. A més de la companyia Tramant Teatre, també participen en aquesta ocasió Dani Miquel, amb l'espectacle L’arbre generós, i Rubén Aparisi, que interpretarà l'obra Respira.
Informa Nou Horta. Xirivella
Publicat en Xirivella-VAL
Etiquetat com
Xirivella
horta oest
Actualitat
Actualidad
educació
Educación
teatro
teatre
Llegir més ...
Dimarts, 20 abril 2021 09:38
Quart de Poblet reprén el Taller de Teatre Municipal
Quart de Poblet ha représ el Taller de Teatre Municipal, un referent cultural en el municipi. Fa més de trenta anys que la regidoria de Cultura organitza aquesta activitat que arriba a tota la ciutadania, des dels més xicotets fins a les persones més majors.
Enguany s'han posat en marxa dos grups infantils, un grup per a joves i adolescents, que tenen entre 13 i 17 anys, i dos grups per a persones adultes. Un d'ells està format per als qui s'inicien en el món de la interpretació mentre que l'altre l'integraran els qui ja tenen experiència damunt d'un escenari. També hi ha un grup inclusiu destinat a persones de qualsevol edat i condició.
Tots els alumnes tenen moltes ganes i il·lusió de reprendre les classes presencials després de l'aturada obligada per la pandèmia, el primer en els seus trenta anys d'història. El Taller de Teatre Municipal és totalment gratuït, ja que l'Ajuntament es fa càrrec de totes les despeses. L'únic requisit és que les persones inscrites es comprometen a assistir a les classes.
A causa de la pandèmia, s'han reduït les ràtios i reforçat els protocols de seguretat i higiene. #CulturaSegura també en el teatre.
Els cursos finalitzaran al juny, i al setembre es tornarà a obrir el termini d'inscripcions.
El taller de teatre ha iniciat una nova etapa amb un equip docent renovat. Arantxa Cerrillo, Carmen Golfe, Alejandra Garrido i María Andrés donaran un nou impuls a l'escola de Teatre perquè continue sent un referent a la Comunitat Valenciana.
Per una altra, s'estan donant els últims retocs a la Campanya Anem al Teatre, organitzada per diverses localitats de València. Està previst que comence el 4 de maig i està dirigit a tots els alumnes de primària de Quart de Poblet.
Les activitats d'aquesta campanya també són a cost zero per a les famílies.
Informa Nou Horta. Quart de Poblet
Publicat en Quart de Poblet - VAL
Etiquetat com
Quart de Poblet
horta oest
Actualitat
Actualidad
teatre
teatro
Cultura
Llegir més ...
Dimarts, 13 abril 2021 11:46
'Cantant sota els Bales' de Stres de Quatre guanya el XXXVIII Concurs de Teatre Vila de Mislata
El Concurs de Teatre Vila de Mislata ja té guanyadors i guanyadores de la seua 38 edició, un poc extraordinària per les circumstàncies de la pandèmia de covid, que va obligar a ajornar diversos espectacles i va impedir la representació dues companyies participants, amb dificultats per a dur a terme les representacions durant la crisi sanitària.
Malgrat tot, el divendres es van donar a conéixer els premiats Centre Cultural Carmen Alborch, una gala conduïda per la reconeguda companyia Cashalada, i conduïda pels presentadors Noèlia Pérez i Josep Zapater. Una gala que va comptar amb la presència de la regidora de Cultura i segona tinenta d'alcalde, Pepi Luján.
La companyia Stres de Quatre (Albalat dels Sorells) va ser la gran vencedora de la nit emportant-se quatre guardons en diferents categories, entre ells el guardó a millor espectacle del concurs Vila de Mislata en la seua trenta-huit edició. Ho va fer amb la seua obra Cantant sota els Bales. Suc de Teatre-La Tarumba (Alzira) que partia també com una de les favorites amb l'espectacle Serendipia finalment va guanyar el segon premi del jurat. I el tercer es va quedar a casa, amb la companyia La Trinxera (Mislata) que va estrenar la seua obra Mercaders de Venècia i suposa un nou èxit per a la seua trajectòria.
L'obra guanyadora Cantant sota els Bales, d'Antonio Álamo, està dirigida per Javier Sahuquillo i retrotrau en to satíric a la dictadura franquista; l'actor protagonista, Jordi Tamarit (també premiat) interpreta a un esperpèntic Millán Astray. Una combinació d'elements còmics que mescla diferents llenguatges d'interpretació i proposa una reflexió a través de l'humor crític amb el qual va aconseguir la millor puntuació del jurat.
La regidora de Cultura, Pepi Luján, va tancar la gala agraint la seua participació a totes les companyies en aquesta edició tan complicada, que malgrat tot ha vist culminat el seu objectiu de promoure la creació teatral de companyies no professionals en llengua valenciana. “Hem de tornar a convidar al gran públic a les sales; i Mislata continuarà oferint en els divendres de tardor una proposta diferent de teatre, de les millors companyies, que porten a aquesta ciutat el seu treball i el seu talent”.
El Vila de Mislata va entregar també premis al millor actor (Jordi Tamarit, de Stres de Quatre), millor actor de repartiment (ex aequo per a Salva Carreres, Marcel Santacreu, Guillem Lancero i Jorge García, tots ells de Suc de Teatre), millor actriu (Ester Chicharro, d'Ars Dementia), millor actriu de repartiment (Teresa Llàcer, de Malatesta Teatre), millor direcció (Javier Sahuquillo, de Stres de Quatre) i els premis “Matíes Ruiz” a l'ús de la llengua i la dicció (Stres de Quatre), i el “Nemesio Batres” a la millor estètica de conjunt (Malatesta Teatre).
El jurat, compost per Victòria Mínguez, Paula Llorens, Mª Francisca Garcelán, Antoni Vicent Pastor i Magda Ruiz, va tornar a donar prestigi al certamen.
Informa Nou Horta. Mislata
Publicat en Mislata-VAL
Etiquetat com
mislata
horta oest
Actualitat
Actualidad
Cultura
teatre
teatro
Llegir més ...
Dimarts, 13 abril 2021 11:42
El Gran Teatre de Paterna reobri les seues portes i presenta la programació de primavera
El Gran Teatre de Paterna ha tornat a alçar el teló aquest cap de setmana amb l'obra "Dribbling", interpretada per Nacho Fresneda i Álvaro Rico després de mesos tancat a causa de la crisi sanitària.
Tal com ha explicat la regidora de Turisme, Cultura i Foc, Teresa Espinosa “aquest cap de setmana s'han représ les obres en el Gran Teatre que ha adaptat el seu protocol de funcionament a les directrius sanitàries”.
Entre les mesures adoptades destaca l'inici de les obres, que s'avança a les 19 hores mentre es mantinga el toc de queda amb l'objectiu de facilitar als assistents la tornada a casa. A més, l'aforament es manté reduït per a garantir la distància social entre el públic i s'ha facilitat un horari de venda d'entrades per a cada obra de teatre amb l'objectiu d'evitar aglomeracions.
“El Gran Teatre és un espai segur que compta amb totes les mesures sanitàries perquè els assistents puguen tornar a gaudir de la cultura, tan necessària i important especialment en moments tan complicats com els que estem vivint”, ha destacat la regidora Espinosa qui també ha recordat que a partir de mes d'abril donarà principi la nova programació del teatre que inclou les millors obres nacionals, concerts o monòlegs d'humor.
La programació de primavera arrancarà el 16 d'abril amb l'obra “Trash!” de la companya Yllana, un espectacle vitalista que fusiona la comèdia i la percussió per a conscienciar sobre la importància del reciclatge.
El 23 d'abril es representarà “Vidas enterradas” un projecte escènic que integra sis monòlegs teatrals basats en la memòria històrica i que es recolza en el microteatre per a oferir una experiència íntima a l'espectador. Una proposta que ha sigut reconeguda com a Projecte d'Especial interés pel Circuit Cultural Valencià i recomanada per la Xarxa Nacional de Teatres de la qual forma part el Gran Teatre.
“Les Cartes del Quixot” arribarà a Paterna el diumenge 25 d'abril. Un cant d'amor a la lectura representada en valencià.
La cantant Vega oferirà el divendres 30 d'abril un concert molt especial. Sota el títol “Diari d'una nit”, la cantant cordovesa farà un repàs a la seua trajectòria que permetrà al públic gaudir del seu contundent directe.
Cayetana Guillen Cuervo i Ayoub El Hilali es pujaran a l'escenari del Gran Teatre el 7 de maig per a representar “Puertas abierta”, una intriga teatral que parla de por però també d'amor i esperança en l'espècie humana.
El divendres 21 de maig, el reconegut còmic valencià Raúl Antón presentarà el seu últim espectacle “Curiositat Valenciana”.
Finalment, alguns dels actors valencians més volguts com Ferran Gadea, Rebeca Valls, Jordi Ballester i Diego Braguinsky, es donaran cita el 28 de maig per a representar l'obra “El mètode Grönholm” una sàtira sobre el món dels processos de selecció de personal.
Informa Nou Horta. Paterna
Publicat en Paterna-VAL
Etiquetat com
Paterna
Horta Nord
Actualitat
Actualidad
teatre
teatro
Cultura
Llegir més ...
Dilluns, 07 Octubre 2019 14:28
Compromís per Paterna torna a criticar la discriminació del valencià en la programació teatral
Compromís per Paterna ha tornat a qualificar de “discriminació” el fet que es continue deixant de costat al teatre en valencià a les programacions del Gran Teatre Antonio Ferrandis. Des de la coalició han indicat que porten fins a tres legislatures denunciant este assumpte i els sembla que és com pregar en el desert perquè “es continua fent mal i no pareix que hi haja voluntat d'arreglar-ho, quan hi han acords de legislatures passades, concretament des de 2011, signades per tots els grups polítics municipals per a potenciar el teatre en valencià”.
El regidor de Compromís en Paterna, Juanma Ramón, explica que “només cal veure l’últim Cultiva’t, l’agenda cultural que edita el consistori. Per a l’últim trimestre de l’any enfront de sis produccions en castellà només hi han dues en valencià, en els trimestes anterios és encara més baixa la cifra. Es tracta d’una situació contra el valencià que ve repetint-se fa anys i a la que ningú posa solució”.
Des de la formació valencianista subratllen que “aquesta marginació es fa de cara tant a adults com als més menuts, ja que la programació de teatre infantil en valencià té molta menys presencia que la programada en castellà. A Compromís ens pareix un absurd que en legislatures passades el Psoe signara i votara a favor totes les mocions i propostes que hem fet en este sentit, inclús en la legislatura passada, al plenari de Setembre, es va aprovar per unanimitat la creació d’un festival de Teatre en valencià al municipi. Estem en la segona legislatura consecutiva que governen i esta situació per al teatre en valencià continua exactament igual que abans”.
“Continuem posant damunt la taula la nostra proposta per a ampliar l’oferta cultural en valencià i amb artistes valencians, implantar una programació estable en tots els centres socials del municipi de cara a optimitzar les instal·lacions del poble i crear oferta cultural de proximitat i en valencià. Esta proposta permetria comptar amb produccions fetes per companyies valencianes, que dinamitzarien la maltractada indústria cultural valenciana i ajudarien a reduir la despesa”, han indicat fonts de Compromís.
“L’Ajuntament hauria d’augmentar els esforços en promocionar l’ús del valencià a la seua programació teatral municipal. Per això, cal augmentar l’oferta teatral en valencià i amb artistes valencians i així convertir el Gran Teatre Antonio Ferrandis en una referència de la programació teatral en valencià de la nostra comarca”, conclou el regidor Juanma Ramón.
Informa Nou Horta. Compromís per Paterna
Publicat en Paterna-VAL
Etiquetat com
Compromís
Paterna
discriminació
Valencia
programació
teatral
teatro
Cultura
Llegir més ...
1
2
Pàgina 1 de 2
Secció literària
ENRIQUE S. CARDESÍN
Operación encubierta
RAFAEL ESCRIG
Carpesa
Economia i comerç
ZONA PYME
Pascual Cervera - Hola papá, de mayor quiero ser hacker
RINCÓN CONSULTOR
Gabi Martínez - Joven, observa y aprovecha
Diseño y Marketing
¿Web anticuada? ¡Actualízate!
[...]Actualmente, es esencial tener una página web actualizada, al día y con un diseño donde la usabilidad sea predominante. Sobre todo, si tu negocio es un comercio donde las compras online son primordiales, es muy importante que tu página web se diferencie del resto en cuanto a comodidad de navegación y facilidad de compra.[...]
[Continuar leyendo]
Videos Nou Horta
Grup Veterinari Torrent
Campaña de esterilización de perros y gatos
Se acerca el invierno y con ello nuestra campaña de esterilización de perros y gatos, machos y hembras.
[Continuar leyendo]
ACST Informa
ACST lanza en Torrent la campaña “El black de confianza”
El próximo viernes 25 de noviembre llega una de las fechas señaladas en el calendario de campañas estacionales del comercio internacional: el famoso “Black Friday”. Un Viernes Negro, nacido en Estados Unidos y que comenzó a celebrarse en España a partir del año 2012...
[Continuar leyendo]
Club Asesores Torrent
IRPF Vs INFLACIÓN
Para adecuar distintos gravámenes de impuestos a los efectos de la inflación, en octubre, la Generalitat, ha modificado la Ley 13/1997, de 23 de diciembre, que regula el tramo autonómico del IRPF y otros tributos cedidos a la Comunidad Valenciana.
[Continuar leyendo]
Últim exemplar en PDF
Utilitzem 'cookies' pròpies i de tercers per a millorar els nostres servicis.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més info
D'acord
Ús de cookies
Esta pàgina web utilitza "cookies". Les cookies constituïxen una ferramenta empleada pels servidors web per a emmagatzemar i recuperar informació sobre els seus visitants. No és més que un fitxer de text que alguns servidors demanen al seu navegador web que escriba en el disc dur, amb informació sobre hàbits de navegació. Estes tenen una data de caducitat, que pot variar en funció del temps que dure la sessió fins una data determinada, una vegada conclou eixa data la cookie caduca. www.nouhorta.com a l'estar allotjada en un servidor amb esta tecnologia, usa cookies per a facilitar la navegació a l'usuari i per a obtindre una major eficàcia i personalització dels servicis oferits. Les cookies empleades en www.nouhorta.com s'associen únicament a un usuari anònim i el seu ordinador, no proporcionen referències que permeten deduir el nom i cognoms de l'usuari i no poden llegir dades del seu disc dur ni incloure virus en els seus text. | 0.636965 | curate | {"ca": 0.9095733081340408, "es": 0.06938285963509486, "en": 0.0020353274696518135, "it": 0.003489132805117395, "sv": 0.002544159337064767, "fr": 0.0021807080031983716, "hr": 0.0005088318674129534, "de": 0.005270044341062732, "pt": 0.004761212473649778, "an": 0.0002544159337064767} | https://nouhorta.eu/val/horta-nord-val/paterna/itemlist/tag/teatro |
mc4_ca_20230418_5_769821 | Baqueira Beret, una setmana en un esquí camp intens
tour-item-template-default,single,single-tour-item,postid-5742,mkd-core-1.1.1,mkdf-social-login-1.2,mkdf-tours-1.3.1,voyage child theme-child-ver-1.0,voyage-ver-1.5,mkdf-smooth-scroll,mkdf-smooth-page-transitions,mkdf-ajax,mkdf-grid-1300,mkdf-blog-installed,mkdf-breadcrumbs-area-enabled,mkdf-header-standard,mkdf-no-behavior,mkdf-default-mobile-header,mkdf-sticky-up-mobile-header,mkdf-dropdown-default,mkdf-light-header,mkdf-fullscreen-search,mkdf-fullscreen-search-with-bg-image,mkdf-search-fade,mkdf-side-menu-slide-with-content,mkdf-width-470,mkdf-large-title-text,mkdf-title-with-subtitle,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2.1,vc_responsive
La Mountain / Esquí Camp a Baqueira
Els skicamps de la Mountain t’aportaran grans coneixements d’aquest esport alhora que millores la teva tècnica.
A Baqueira, les muntanyes que conformen el domini de la Vall d’Aran dibuixen un paisatge inigualable. És aquí on ens trobem amb l’estació d’esquí més gran del país, espai idoni per a la pràctica esportiva i en especial per l’esquí alpí. Al ser la única estació ubicada a la cara nord del Pirineu, les condicions amb les que ens trobem habitualment són immillorables.
Millora la teva tècnica i descobreix tots els racons de l’estació més atlàntica del Pirineu català. Amb més de 150km de pistes i una gran quantitat d’itineraris fora pista i per esquí de fons, Baqueira Beret és el lloc escollit per a realitzar aquest SKI CAMP de La Mountain. De la mà de grans instructors aprendràs els millors trucs i consells, així com les classes de reparació de material i videocorreccions per a millorar.
Amb els SKI CAMP de La Mountain coneixeràs gent apassionada per l’esport, aprendràs amb professionals i conviuràs en un ambient agradable i divertit. Des de la tècnica més detallada fins a classes d’iniciació al fora pista, durant una setmana i 15 hores de curs descobriràs tot el que l’esquí ens pot oferir, també mitjançant el coneixement del material i la reparació dels esquís. Que no t’ho hagin d’explicar!
✔ 7 nits d’allotjament i esmorzar a hotel Casa Estampa 3* (Escunhau)
✔ 6 díes de forfet Baqueira Beret
✔ curs complert d’esquí de 15 h. (3 h. X 5 dies)
✔ 2 sesions de video y correccions visuals a càrreg del mateix professor assignat
✔ Taller de reparació i manteniment d’esquís
✕ Tot servei no indicat explícitament com a inclós
Del 3 al 10 de febrer de 2018
Descobreix Baqueira com no has vist mai
Día 1: Dissabte - ORIGEN - ESCUNHAU
Día 2 - 6: Diumenge – Divendres - SKICAMP EN BAQUEIRA BERET
Dies d'esquí per a poder perfeccionar la tècnica i coneixements de l'esquí
Día 7: Dissabte - ESCUNHAU - ORIGEN
Sortida al matí en direcció al nostre orígen Fi del viatge
L'hotel disposa de 18 habitacions (1 adaptada per a minusvàlids) totes amb bany, assecador de cabell, telèfon, fil musical i TV. Altres serveis: Bar-cafeteria, restaurant, saló, connexió a internet wifi gratuït, guardaesquís, gimnàs, piscina climatitzada amb jacuzzi gratuïts i pàrquing a l'aire lliure. Horari de sopars: de 20 a 21,30 h. (Un altre horari consultar amb l'hotel) Horari d'arribada fins a les 23 h. si l'arribada és més tard avisar a l'hotel. | 0.593083 | curate | {"ca": 0.705470737913486, "en": 0.21660305343511452, "es": 0.02989821882951654, "hu": 0.01049618320610687, "fr": 0.015267175572519083, "de": 0.022264631043257} | https://www.lamountain.es/ca/tour-item/baqueira-beret/ |
mc4_ca_20230418_5_246182 | Acusen una comunitat en línia de suport als joves LGBT de ‘propaganda gai’ · Global Voices en Català
Acusen una comunitat en línia de suport als joves LGBT de ‘propaganda gai’
Traducció publicada 4 desembre 2014 8:00 GMT
La concentració LGBT del 12 d'octubre va estar dominada per la violència i les detencions a Sant Petersburg. Imatge de Roma Yandolin. Demotix.
Les autoritats russes han etzibat el que podria ser el cop més dur als defensors dels drets LGBT des que Vladímir Putin va signar i promulgar la llei infame que prohibeix la «distribució de propaganda homosexual a la presència de menors».
El dia set de novembre, tres agents de policia van acudir a la residència d'Elena Klimova, periodista i la fundadora del projecte «Children-404,» una comunitat russa on-line que, a través de missatges afectuosos de suport, ajuda els adolescents LGBT de tot el món. Aquesta societat s'assembla molt a la nord-americana «It Gets Better,» un altre col·lectiu que comparteix missatges a les xarxes socials com també ho fan Vkontakte, Facebook, i YouTube. Εl títol del projecte, Children-404, fa referència al típic missatge d'error ‘page not found’ (pàgina no trobada) que apareix quan l'adreça d'URL és incorrecta o no es pot accedir-hi. El grup atreu els joves afectats que puguin trobar-se perduts o, fins i tot, marginats.
Children-404 ha despertat l'interès de les autoritats russes. Fa unes setmanes van interrogar Elena sobre els continguts del projecte i, amb especial recalcament, si el col·lectiu publicava fotografies de nens nus. Cosa que no fa.
Tres dies després de la visita policial, la fundadora del grup va rebre un telegrama on se li informava que Roscomnadzor, l'agència encarregada de la regulació de les telecomunicacions i del contingut dels mitjans de comunicació, havia resolt que Children-404 violava la prohibició russa de generar «propaganda homosexual». Elena va ser citada a presentar-se a l'oficina de Roscomnadzor el 18 de novembre a fi de conèixer les sancions legals que se li imposa: conformement a les lleis russes, Children-404 es tracta d'una organizació i la pena podria atènyer més de 20.000 dòlars. La periodista assegura que tem que tot pugui anar pitjor i les autoritats puguin aprofundir-hi encara més i trobar altres acusacions amb què poder finalment encarcerar-la.
La policia va inciciar el cas contra Children-404 en part arran d'una queixa presentada per Anna Levchenko, líder d'un projecte (el va elogiar el president rus) que pretén lluitar contra la violència sexual comesa en els menors. Això no obstant, a la pràctica, aquest grup que “pretén erradicar la violència sexual” no és més que un pretext per perseguir tothom que gosi donar un cop de mà i d'ànim a la joventut gai. A la darreria d'octubre, Levchenko va formalitzar una demanda al Fiscal general de Rússia perquè s'investigui de la pàgina de la xarxa social Vkontakte per la violació de la prohibició del país de «promocionar relacions sexuals no convencionals».
Segons la carta de Levchenko, el col·lectiu no va catalogar solament els presumptes delictes comesos en Children-404, sinó que a més va arribar a fer preguntes a qualques participants LGBT sobre per què s'indentificaven homosexuals. Al començament de novembre, Levchenko va fer una aparició en una ràdio en línia, l'emissora russa «Popular-Patriotic Channel.» Aquí va acusar de nou el projecte Children-404 per haver minat l'Església Ortodoxa, es va ajudar d'uns quants exemples de joves homosexuals que estan lluitant amb el «pecat» de l'homosexualitat com a conseqüència del consell, suposadament antireligiós, que ells han rebut de tots els membres de la comunitat Chindren-404.
Elena Klimova, fotografia de Facebook.
En un article del LiveJournal, la fundadora de Children-404 va donar a entendre que recorrerà la resolució de Roscomnadzor davant el tribunal. Amb tot, no dóna mostres de molt optimisme sobre les oportunitats que té d'anular la resolució. Es podia observar la gran desesperació en les seves paraules a l'acabament de la publicació de LJ:
ЧТО ТЕПЕРЬ ДЕЛАТЬ? Жить дальше. Имеет ли смысл (как это делают наши оппоненты) завалить Роскомнадзор письмами о том, что наш проект полезный, важный, нужный и вам / кому-то помог? Я не знаю. Имеет ли смысл создавать петиции и выходить на акции? Я не знаю. В конечном счёте каждый человек делает то, что сам считает нужным, и да будет так.
QUIN ÉS EL PAS SEGÜENT? La vida continua. Es pot treure algun profit de les cartes enviades a Roscomnadzor (així com els nostres adversaris solen i adoren fer) en les quals reiterem que el projecte és útil, important i necessari per a moltes persones? No ho sé. Servirà per alguna cosa que es recullin signatures o que s'organitzi una manifestació? No ho sé. Al cap i a la fi, tothom fa el que considera que és necessari; així és com passarà.
És impossible apartar la vista de l'efecte esgarrifador que podria provocar l'ofensiva contra Children-404. La comunitat LGBT és un dels grups menys respectat i més marginat de la societat russa. Sens dubte, tenir en el punt de mira Children-404 provocarà que molts adolescents LGBT de Rússia no tinguin l'ànim de cercar suport durant l'adolescència, etapa de la vida on més en necessiten.
El tancament del projecte Children-404 podria fins i tot privar els adolescents d'una ajuda i un suport que siguin capaços d'evitar que es facin mal a si mateixos. És irònic ja que una de les missions de Roscomnadzor, un motiu perquè ha estat creada, és per protegir els nens de les tendències relacionades amb el suïcidi a Internet. Sembla que la guerra contra els homosexuals supera aquesta missió.
Escrit perKevin Rothrock
Traduït perRuben Quinto Zaplana
30 desembre 2018Romania
Aquesta notícia forma part de RuNet Echo, una iniciativa de Global Voices amb el propòsit d'interpretar la internet en llengua russa. Totes les notícies ·
Llegeix aquesta notícia a English, Português, Français, Español, English
— Carib
L’esmena estranyament ignorada, i del tot legal, sobre l’ús de la marihuana a Trinitat i Tobago
Vota per les set meravelles naturals de l'Àfrica
Índia: Amb l'aigua al coll com a senyal de protesta | 0.768448 | curate | {"ca": 0.914921681780709, "fr": 0.00247320692497939, "pt": 0.018301731244847484, "ru": 0.054740313272877164, "hu": 0.003792250618301731, "es": 0.005770816158285243} | https://ca.globalvoices.org/2014/12/acusen-una-comunitat-en-linia-de-suport-als-joves-lgbt-de-propaganda-gai/ |
crawling-populars_ca_20200525_7_21306 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Ontinyent
Febrer 2020
Àlex Martín i Jordi Canal obrin la 5a Setmana Negra d'Ontinyent
Amb la presentació del seu llibre 'Trets per totes bandes: l’època clàssica de la novel·la negra i policíaca'...
27.02.20
La novel·la negra, segons Núria Cadenes i Xavier Aliaga
En parlaran en un dels actes de la 5a Setmana Negra d'Ontinyent que comença el 28 de febrer...
22.02.20
Sexisme, pornografia i urbanisme a anàlisi en les Jornades per la Igualtat de Gènere de l'IES Pou Clar
Comencen aquest dimecres, amb xerrades i una taula redona...
4.02.20
Gener 2020
La Universitat de València presenta el seu documentari sobre el campus d'Ontinyent
'El Campus d’Ontinyent: Universitat i Territori' és un dels reportatges del programa Docufòrum realitzats pel TAU...
29.01.20
Comerç IN comença a celebrar els vint anys de l'entitat amb una campanya solidària contra la leucèmia infantil
Els establiments de l'entitat recolliran donatius per a la Fundación Unoentrecienmil...
24.01.20
El col·lectiu de Dones Sòriques debatrà a Ontinyent sobre l'evolució del paper de la dona en la festa
En l'encontre que celebra aquest dissabte a la capital de la Vall d'Albaida...
17.01.20
L'IEVA comença l'any amb la presentació del llibre de Lucas Marco sobre la policia política de la dictadura
'Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València' l'ha publicat la Institució Alfons El Magnànim...
8.01.20
L'exposició 'El tren, una via a la utopia' mostra una visió romàntica i compromesa del ferrocarril
Aplega trenta fotografies del maquinista i activista Juan R. Ferrandis...
5.01.20
Desembre 2019
L'Arrel comença a celebrar trenta anys de projectes i realitats
L'entitat organitza dissabte una jornada per a reflexionar sobre la recuperació del bosc autòcton...
27.12.19
L'Arrel i l'Utiye oferiran sis pel·lícules dins la Mostra de Cinema de Medi Ambient d'Ontinyent
Les projeccions de la sisena edició del MOCMAO seran als cinemes del Teler i al Centre Cultural Caixa Ontinyent, del 13 al 26 de desembre...
8.12.19
PUBLICITAT
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.77945 | curate | {"ca": 0.9143952299829642, "de": 0.036626916524701875, "es": 0.04471890971039182, "en": 0.004258943781942078} | : /etiqueta/centre-cultural-caixa-ontinyent/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_26789 | Via Ferrada del Tossal de Miravet en El Pont de Suert; Accesible, per a tots els nivells i edats T'iniciem en el món vertical de les
des de
50,00€
Reserva ara
Via ferrata: Tossal del Miravet
La via ferrata del Tossal de Miravet està situada al costat de Pont de suert, i és perfecta per a tots els públics. Es pot fer només la
des de
50,00€
Reserva ara
Entrada Sant Climent de Taüll
Entrada per visitar l'església de Sant Climent de Taüll (inclou el vídeo mapping) Esperem que gaudiu de la visita!
des de
5,00€
Reserva ara
Cicloturisme Vall de Boí
Ruta pirinenca que transcorre per carrteres poc preqüentades i molt segures. Alçada, paisatge i exigència. La Vall de Boí ofereix moltes | 0.534671 | curate | {"ca": 0.8513513513513513, "fr": 0.052552552552552555, "en": 0.04954954954954955, "it": 0.046546546546546545} | https://www.vallboi.cat/ca/proposals?f%5B0%5D=activity_type%3A85&f%5B1%5D=activity_type%3A89&f%5B2%5D=activity_type%3A95&f%5B3%5D=activity_type%3A164&f%5B4%5D=activity_type%3A175 |
oscar-2301_ca_20230418_5_277986 | Entrada publicada a Campanyes de les ONG federades Notícies i etiquetada com a acollida ajut humanitari Cultura de pau Educació per a la Justícia Global emergència humanitària No a la guerra Pau Ucraïna on 4 April, 2022
Des que va esclatar el conflicte a Ucraïna són moltes les preguntes de la ciutadania que han arribat a Lafede.cat que van en la línia de trobar la millor manera de col·laborar amb l’ajut humanitari al país, de donar suport en l’acollida de famílies i menors a Catalunya o d’utilitzar recursos educatius per treballar l’educació […]
Dia Internacional per la Pau: treballem per la pau a Catalunya i arreu
Entrada publicada a Notícies i etiquetada com a acció noviolenta Cultura de pau Dia Internacional de la Pau drets Noviolència Pau on 21 September, 2017
En el dia Internacional de la Pau Lafede.cat recorda que les entitats de pau, cooperació internacional i drets humans portem dècades lluitant contra les violacions de drets humans arreu, i que ara no deixarem de fer-ho a casa nostra. Apostem per la transformació pacífica i dialogada dels conflictes i, en aquest sentit, hem acompanyat processos […]
1-O: Lafede.cat demana més diàleg i negociació
Entrada publicada a Notícies i etiquetada com a catalunya Cultura de pau desobediència dret d'autodeterminació Drets Humans negociació Pau Pau i Drets Humans referèndum on 13 September, 2017
Lafede.cat resta vigilant davant la prohibició del referèndum i es reafirma en la necessitat de diàleg i negociació com a mecanismes possibles i imprescindibles. Actualització a 14/09/2917 Lafede.cat veu amb gran preocupació l’escalada repressiva contra drets polítics i creu del tot desproporcionada l’actuació de la Fiscalia General de l’Estat de citar els 712 alcaldes que […]
Dialèg, negociació i referèndum, el posicionament de Lafede.cat
Entrada publicada a Notícies i etiquetada com a Cultura de pau dret d'autodeterminació Drets Humans Parlament Pau referèndum transformació noviolenta dels conflictesnegociació on 18 July, 2017
El passat 10 de juny l’Assemblea de Lafede.cat va debatre un document de posicionament sobre el referèndum. Després d’un mes de treball en què la nova junta ha recollit totes les esmenes presentades, Lafede.cat fa ara públic el document. El 2014, Lafede.cat va cridar a la desobediència al Tribunal Constitucional davant la suspensió de la […]
Català
Español
English
Cerca:
Amb el suport de
Col·laborem amb
Lafede.cat | Organitzacions per a la justícia global ● C. Tàpies, 1-3, 08001 Barcelona ● Tel. 93 442 28 35 ● [email protected] ● Avís legal ● Política de privacitat
· © 2022 Lafede.cat · Designed by Press Customizr · Powered by ·
Torna a dalt
Aquest web fa servir cookies per millorar la teva experiència. Assumim que hi estàs d'acord, però si no és així pots desactivar-les. ACCEPTOREFUSOConfiguració
Privacy & Cookies Policy
Tanca
Privadesa
Aquest web fa servir cookies per millorar la teva experiència mentre navegues pel lloc web. Les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al teu navegador ja que són essencials per al funcionament bàsic del web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al teu navegador només amb el teu consentiment. També tens l’opció de desactivar-les, tot i que això pot tenir efectes en la teva experiència de navegació.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Non-necessary
Non-necessary
Totes les cookies que no són especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i que s’utilitzen específicament per a recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies. | 0.742164 | curate | {"ca": 0.9543413173652695, "es": 0.001746506986027944, "en": 0.03468063872255489, "it": 0.004491017964071856, "cs": 0.00124750499001996, "pt": 0.003493013972055888} | https://www.lafede.cat/ca/tag/cultura-de-pau/ |
mc4_ca_20230418_1_313556 | Mòduls prefabricats per a la Policia Local de Roses mentre es reformen les seves dependències :: Tramuntana TV
> HOME > Mòduls prefabricats per a la Policia Local de Roses mentre es reformen les seves dependències
Mòduls prefabricats per a la Policia Local de Roses mentre es reformen les seves dependències
L'execució de les obres a l'edifici de la Policia Local de Roses ha fet necessària la reubicació de la totalitat dels serveis policials que allotjava l'equipament. Concretament, els serveis administratius i de comandament s'han instal·lat a les oficines del Teatre, mentre que pel que fa al servei d’atenció al ciutadà s’ha considerat com a millor opció el muntatge d’una comissaria provisional formada per mòduls prefabricats, de fàcil accés i visibilitat.
Així, l'oficina d'atenció al públic s'ha instal·lat a la plaça de l'Empordà, a tocar del Teatre Municipal, on a partir d'aquest dimarts, seguirà prestant la totalitat dels seus serveis. Es preveu que aquesta nova ubicació es mantindrà durant els 5 mesos que duraran les obres, que consistiran en l'ampliació i reforma de les actuals dependències policials situades a l'edifici de l'avinguda Tarragona, 64.
Policia local | Roses | mòduls prefabricats | 0.835414 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tramuntanatv.com/news/moduls-prefabricats-per-a-la-policia-local-de-roses-mentre-es-reformen-les-seves-dependencies/ |
macocu_ca_20230731_3_562834 | Campanya: Cyber days Setmana de la fotografia Nadal Gratis Eurocopa Transport gratuït Prepara't per la calor | 0.621029 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_5_21269 | Matricular-te a la UB
Per a tant noble tasca requeriràs bàsicament de tres elements fonamentals: Paciència, bon humor i esperança envers el gènere humà.
Paciència per que l’aula d’odinadors on es fa la matricula és col·lapsarà, congenstionant el transit d’alumnes de manera que podràs tenir fills mentre esperes que cridin el teu nom. És llei de vida. Però no passa res, què va. M’encanta que em cridin tres quarts d’hora més tard. Tens temps per replantejar-te l’existència en general. Ve a ser com una mena de purgatori, on pots expiar els teus pecats fins que et toqui enfrontar-te a l’administració.
Bon humor. Més et val tenir-ne d’això. Perque et farà falta quan descobreixis que la persona que ha cantat llista és la mateixa que ha de vigilar-ho tot, comprovar allò altre, ajudar per aquí… tinguent en compte que aproximadament hi han 50 persones matriculant-se. Genial. Un altre esser humà que acabarà el dia estressat ( la pobre dona). I molt bon humor hauràs de tenir, quan vegis que la pobre impressora que ha d’escopir tots les resguards de matricules i pràctiques deicideix deixar de funcionar (normal, tinguent en compte la pallissa que li estavem fotent, entre tots polegats) amb el TEU resguard de la matricula segrestat al ciberespai.
I esperança envers el gènere humà també s’hauria de tenir ja que, algun dia (suposem els bons samaritans) que algun reducte de vida intel·ligent a la UB veurà els avantatges de matricular-se via internet a les nostres respectives cases, estalviant a més d’un un viatge en tren força considerable. | 0.839745 | curate | {"en": 0.013680781758957655, "ca": 0.9752442996742671, "es": 0.011074918566775244} | http://collonstrinxats.blog.cat/2005/09/15/matricular-te_a_la_ub/ |
mc4_ca_20230418_11_755690 | SOCIETAT - 12/05/2020 08:55 / ACN
Bones notícies: L'àvia catalana de 113 anys que ha superat el coronavirus
La dona més vella de Catalunya, Maria Branyas, de 113 anys, ha superat la covid-19 amb èxit, segons han confirmat a l’ACN fonts de la família i de la Residència Santa Maria del Tura, a Olot, on viu des de fa prop de 20 anys. També han explicat que només ha tingut símptomes “lleus” i ha passat la malaltia i tota la crisi sanitària confinada a la seva habitació.
FOTO: Maria Brinyas
El centre, que va confirmar l’1 d’abril de 17 defuncions de residents amb el virus, només ha deixat entrar una treballadora a l’habitació de Branyas durant la crisi. Nascuda el 4 març del 1907, la dona més gran de Catalunya també ho és de tot l'estat espanyol, segons l’associació Gerontology Research Group, que nodreix la llista dels rècords Guinness en longevitat.
La família i els amics ho celebren. La malaltia és especialment greu en els ancians i aquesta dona tan valenta ha estat capaç de superar-la. Des d'aquí també ens n'alegrem, ho celebrem i li fem una abraçada. Per molts anys! | 0.779118 | curate | {"fr": 0.030783582089552237, "ca": 0.9514925373134329, "it": 0.017723880597014924} | http://www.xcatalunya.cat/noticies/detail.php?id=58794 |
oscar-2201_ca_20230904_11_40109 | Consisteix en una lleugera prolongació del so una vegada s'ha extingit l'original, a causa de les ones reflectides. Si aquestes ones reflectides arriben a l'oient separades del so directe amb retard superior a 60 mil·lisegons o d'uns 20 metres, que és el valor de la persistència acústica, aleshores si són prou intenses són percebudes com un eco, en comptes de com a reverberació. [1]
Per a determinar com és la reverberació en un determinat recinte s'utilitza un paràmetre físic conegut com a temps de reverberació que mesura la persistència del so en una sala després de cessar la font. En general, el temps de reverberació serà més gran com més gran sigui l'espai i com menys absorbents siguin les superfícies que el limiten i el seu contingut. Així, per exemple, una habitació buida "ressona" més que la mateixa habitació moblada (o sigui, té un temps de reverberació més llarg) perquè els mobles, estores, cortines, ocupants, etc., absorbeixen so disminuint el temps de reverberació.
Contingut
1 Temps de reverberació
2 Classes de reverberació
3 Paràmetres que gestionen la Reverberació
4 Referències
5 Vegeu també
Temps de reverberació[modifica]
El temps de reverberació és el temps que transcorre en un determinat recinte, des que es produïx un determinat so, fins que la intensitat d'eixe so disminuïx una milionèsima del seu valor original.
El físic Wallace Clement Sabine va desenvolupar una fórmula per a calcular el temps de reverberació (TR) d'un recinte en què el material absorbent està distribuït de forma uniforme. Consistix a relacionar el volum de la sala (V) i l'absorció total (A) amb el temps que tarda el so a baixar 60 dB en intensitat, a partir que s'apaga la font sonora.
T R = ( 0 , 16 V ) / A {\displaystyle TR=(0{,}16\,V)/A}
La fórmula de Sabine després va ser millorada a l'introduir un factor d'absorció (x) de l'aire per a una determinada temperatura i humitat. Factor que té gran importància si es tracta de grans recintes.
T R = ( 0 , 16 V ) / ( A + x V ) {\displaystyle TR=(0{,}16\,V)/(A+xV)}
Cal tindre en compte que la fórmula de Sabine ni és l'única, ni tampoc és absolutament fiable. Només es tracta d'una de les fórmules més utilitzades. Quan els enginyers encarregats del condicionament acústic la fan servir, ho fan només com una orientació.
Classes de reverberació[modifica]
Room: Reverberació que es produeix quan la font de so es troba en espais petits, com ara habitacions. El que escoltem són les primeres reflexions. [2]
Chamber: Aquest tipus de reverberació es produeix en llocs més petits que en una habitació. El seu temps oscil·la entre 0,4 i 1,2 s.[3]
Hall: El contrari al tipus "Room", fa referència al tipus de reverberació que es dona en espais grans, com auditoris. El seu temps de reverberació, per tant, serà més llarg (1,2 - 1,3s)
Cathedral: Aquesta reverberació té uns temps molt alts per la grandària del lloc on es troba, alhora que està marcat per un alt valor de difusió (materials que ocupen un recinte obstaculitzant el pas de les reflexions). [2]
Plate: Aquesta reverberació s'aconsegueix mitjançant la vibració que produeix una planxa metàl·lica en rebre les reflexions de la font de so. [3]
Paràmetres que gestionen la Reverberació[modifica]
Early Reflections o reflexions primàries: Són les primeres reflexions que arriben a les nostres oïdes després d'emetre un so en un entorn. Provenen dels obstacles més propers, com les parets properes, el sòl o el sostre.
Reverb time o Decay: És el temps que triga la reverberació a desaparèixer, dit d'una altra manera, el temps que triga a perdre els 60 dB.
Size o Mida: Fa referència a la mida del lloc o entorn a emular. Això, permet augmentar o disminuir la mida del recinte. [2]
Density o densitat: La densitat a la reverberació es produeix quan es barregen diversos tipus diferents de reverberació. Com més densa, més completa. [2]
Difusion: Aquest paràmetre està relacionat amb els materials que formen el recinte en el qual es troba la font sonora, i que, per tant, obstaculitzen les reflexions.
Referències[modifica]
↑ Egan, David M. Architectural acoustics. Nova York: McGraw-Hill, 1988. ISBN 0-07-019111-5.
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Desglosando Las Funciones Del Reverb Y Delay» (en castellà). Audio Producción, 09-10-2014.
↑ 3,0 3,1 «Reverb - Explicando los tipos de reverb». [Consulta: 3 novembre 2018].
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article.
Aquest article té una llista de referències o de bibliografia, però no se sap quina verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
Vegeu també[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reverberació
Reverberació convolutiva
Persistència acústica
Reflexió (so)
Absorció (so)
Propagació del so
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Reverberació&oldid=27677626»
Categoria:
Acústica
Categories ocultes:
Articles amb referències per millorar des de 2018
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
En altres idiomes
Afrikaans
العربية
Azərbaycanca
Български
Čeština
Dansk
Deutsch
English
Esperanto
Español
Eesti
Euskara
Suomi
Français
Galego
हिन्दी
Magyar
Հայերեն
Bahasa Indonesia
Italiano
日本語
Қазақша
한국어
Кыргызча
Lombard
Lietuvių
മലയാളം
Bahasa Melayu
Nederlands
Norsk nynorsk
Norsk bokmål
Polski
Português
Русский
Simple English
Svenska
தமிழ்
Türkçe
Українська
Vèneto
中文
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 30 juny 2021 a les 10:34.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.675133 | curate | {"ca": 0.8241368183284931, "uu": 0.0004840271055179089, "en": 0.03904485317844466, "mk": 0.001936108422071636, "ja": 0.005162955792191029, "de": 0.007421748951274605, "es": 0.01823168764117457, "fr": 0.019199741852210392, "pt": 0.013875443691513391, "sv": 0.014682155534043239, "it": 0.008873830267828332, "eu": 0.003872216844143272, "ro": 0.001452081316553727, "id": 0.003872216844143272, "ru": 0.005162955792191029, "nl": 0.003065505001613424, "ar": 0.0011293965795417876, "az": 0.001936108422071636, "bg": 0.001452081316553727, "sh": 0.0011293965795417876, "da": 0.0008067118425298483, "eo": 0.001452081316553727, "et": 0.0008067118425298483, "fi": 0.0008067118425298483, "lt": 0.002258793159083575, "hi": 0.000968054211035818, "hu": 0.000968054211035818, "hy": 0.0011293965795417876, "kk": 0.0011293965795417876, "ko": 0.000484027105517909, "ky": 0.0012907389480477573, "ml": 0.000968054211035818, "ms": 0.002097450790577606, "no": 0.004033559212649242, "pl": 0.000968054211035818, "ta": 0.0008067118425298483, "tr": 0.000968054211035818, "uk": 0.0016134236850596966, "zh": 0.00032268473701193933} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Reverberaci%C3%B3 |
mc4_ca_20230418_7_28073 | Com podem millorar les nostres habilitats socials? – Col·legi Episcopal de Lleida
Publicat el 14 de Novembre de 2017 ·
Xerrada sobre valors i Taller de valors.
Avui, el Dr. Vicente Javaloyes ha vingut a la nostra escola per impartir una xerrada sobre els valors i seguidament fer un Taller de valors. Ha començat pels alumnes de CFGS d’Integració Social 1r curs i després ha continuat amb el alumnes de CFGS D’Educació Infantil 1r curs.
Ens ha parlat sobre la importància dels valors al nostre dia a dia, de preguntar-nos quins valors orienten el nostre treball i la nostra vida.
Les nostres creences donen contingut i configuren els valors.
L’èxit de qualsevol projecte que iniciem depèn en gran part del grau en que siguem capaços de respectar la nostra escala de valors i també de com els hem alineat per prioritats.
Treballar en valors significa pensar que és igual d’important “arribar a l’objectiu” com el “com hem arribat”.
Hi ha èxit quan hi ha valors comuns, lliurement acceptats i compartits.
A l’hora d’aplicar els coneixements que anem adquirint cada dia ens hem de preguntar quins valors tenim. En què es fonamenta la nostra pràctica?
És fonamental partir de la confiança amb nosaltres mateixos i fer-la extensible a la confiança amb els altres fins arribar a la confiança que les altres persones depositen en nosaltres. Els valors són els que fonamenten les nostres actuacions, són el terreny sobre el qual edifiquem els nostres projectes. Són doncs la brúixola que guiarà la nostra professió.
Les nostres creences donen contingut i configuren els valors. Per tant, convé reflexionar sobre quins valors tenim, els hem d’identificar, reconeixe’ls, acceptar-los, afilerar-los i posar-los en acció. Gràcies Vicente per haver-nos donat l’oportunitat d’aprofundir amb un tema que ha de guiar la nostra vida personal i professional. | 0.759146 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cepiscopal.org/blog/2017/11/14/com-podem-millorar-les-nostres-habilitats-socials-2/ |
mc4_ca_20230418_3_173087 | Leer Libro 100 Indrets De Catalunya Que Cal Conèixer Descargar - Libroslandia ✓
Inicio / Libros / 100 Indrets De Catalunya Que Cal Conèixer
ISBN: 978-8473066570 | ASIN: 847306657X | Tamaño descarga: 1453KB
100 Indrets De Catalunya Que Cal Conèixer Media de 1 estrellas basadas en 10 opiniones
100 Indrets De Catalunya Que Cal Conèixer EPUB
100 Indrets De Catalunya Que Cal Conèixer PDF
Descargar Libro 100 Indrets De Catalunya Que Cal Conèixer
Libro 100 Indrets De Catalunya Que Cal Conèixer de Diversos Autors
Libro Online Ebook 100 Indrets De Catalunya Que Cal Conèixer
«S’ha dit sovint, i amb raó, que no es pot querer alguna cosa o bien alguna persona si abans no la coneixem. Per això, la campanya “Conèixer Catalunya” no es limita al simple coneixement del nostre país, sinó que té un objectiu concret: conèixer | Diversos Autors | 0.745345 | curate | {"ca": 0.9212121212121213, "es": 0.07878787878787878} | https://www.libroslandia.com/libros/100-indrets-de-catalunya-que-cal-conixer/ |
mc4_ca_20230418_6_119467 | Avenços en gestió clínica: Reclamacions per esdeveniments adversos: un algoritme predictiu
Per la seva banda, Spittal et al. (El Dr. Spittal és professor de la Melbourne School of Population and Global Health de la Universitat de Melbourne) en un article publicat recentment en aquesta mateixa revista: The PRONE score: an algorithm for predicting doctors' risks of formal patient complaints using routinely collected administrative data centra l'atenció en l'estudi de les reclamacions del sistema sanitari australià. Destaca que la meitat de les reclamacions tramitades en 10 anys han estat relacionades amb el 3% dels metges. Aquesta dada rellevant ens alerta de la importància d'analitzar els casos de professionals que reben reclamacions de manera reiterada, i promoure intervencions que corregeixin el risc que alguns metges tenen de patir una demanda.
A l'estudi que els comento es van analitzar 13.849 queixes presentades pels pacients del servei de salut australià durant un període de 12 anys en que estaven implicats 8.424 metges. Els investigadors classifiquen les reclamacions en funció de determinats factors de risc que han evidenciat l'alta probabilitat que un metge sigui reclamat. Utilitzant l'anàlisi de regressió logística multivariant han creat un algoritme de risc predictiu que permetrà estimar, amb certa fiabilitat, la probabilitat que té un professional de rebre una queixa en els dos anys posteriors a una reclamació considerada de referència.
Hi ha hagut intents previs d'utilització d'algoritmes senzills que permetin disposar d'un sistema d'alerta per predir el risc de reclamacions per mala praxi, com la desenvolupada per Hickson et al: Patient at Risk Score (PARS), la qual cosa indica que disposar d'aquesta eina representa no només un benefici per a l'organització sinó també per a la satisfacció del pacient.
El sistema PRONE (Risc Previst de Nou Esdeveniment o Risc de Nova Reclamació) està basat en quatre variables: a) l'especialitat del metge, b) el sexe, c) el nombre de queixes anteriors, i d) el temps transcorregut des de l'última queixa. Els resultats mostren que pot ser un mètode vàlid per avaluar el risc de reclamacions recurrents en metges (El 70% de les reclamacions registrades en els dos anys següents a una queixa referent, van estar relacionades amb els mateixos metges), fàcilment extrapolable a altres professionals de la salut i a altres organitzacions, però el més important és la factibilitat de posar en marxa intervencions dirigides a evitar l'esdeveniment advers modificant el context i el comportament dels professionals. Spittal planteja tres intervencions possibles: 1) Informar els metges que estan en risc de rebre una futura queixa, 2) Formar-los en els temes que habitualment sorgeixen en el seu perfil de queixes, i 3) Citar el metge a una entitat de supervisió mèdica que consideri la intervenció professional apropiada a cada situació.
El primer pas en la reducció d'esdeveniments adversos és considerar que hi ha un dany que es pot prevenir. Conèixer les necessitats dels pacients i analitzar sistemàticament les reclamacions des d'un enfocament de seguretat ens permetrà dissenyar models predictius necessaris en la gestió sanitària per optimitzar recursos, reduir costos i millorar l'assistència. | 0.892029 | curate | {"ca": 1.0} | http://gestioclinicavarela.blogspot.com/2015/07/reclamacions-per-esdeveniments-adversos.html |
wikipedia_ca_20230401_0_180114 | MAI Moscou
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
El MAI Moscou és un equip d'handbol de Moscou fundat l'any 1930 vinculat a la Universitat Estatal d'Aviació de Moscou. Fou un dels grans dominadors de l'handbol nacional dels anys 70, dècada en què també s'imposà a nivell internacional en la Copa d'Europa d'handbol de 1973 i la Recopa d'Europa d'handbol de 1977, perdent a més la final de la Copa d'Europa d'handbol de 1974.
Palmarès.
- 1 Copa d'Europa: 1973
- 1 Recopa d'Europa: 1977
- 8 Lligues soviètiques: 1960, 1965, 1968, 1970, 1971, 1972, 1974 i 1975 | 1 | perfect | {"fr": 0.017152658662092625, "ca": 0.9828473413379074} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=180115 |
macocu_ca_20230731_9_512960 | FOTOS: Rosalia irreconeixible de rossa
Rosalia es tenyeix el cabell i ja no és com era
Rosalia Vila Tubella, més coneguda arreu del planeta com a Rosalia, ha tornat a ser protagonista a xarxes socials. Divendres passat sortia a la llum el seu nou àlbum, tot i que poc a poc ja havien anat apareixent peces d’aquest nou projecte. L’artista catalana no para de rebre premis i ja està entre les cantants més conegudes i més escoltades del món. Després de passar un temps a Miami, ara la podreu trobar a Madrid, on viu juntament amb la seva parella Rauw Alejandro.
Rosalia va ser present al Santiago Bernabeu i va gaudir de la victòria del FC Barcelona davant del Real Madrid. No és l’única vegada que l’hem vist al voltant del futbol. Fa uns dies la vam veure lluint una samarreta de la Selecció de Mèxic, un regal que va rebre i va voler tenir el detall de posar-se-la. Ara, l’hem tornat a veure a Instagram, però molt diferent. Amb el cabell ros i amb els ulls verds.
Les imatges es van fer virals a xarxes socials i els usuaris d’Instagram les van comentar: “molt guapa”, “estàs increïble”, “no sembles tu”, “estàs guapa, però et prefereixo al natural”, “preciosa”, “ara sempre seràs així?”, “m’encantes de rossa”, “molt millor morena, sense cap dubte”. Es va generar un debat i hi va haver divisió d’opinions. Els favorables i els contraris al canvi.
Dies abans, Rosalia havia aparegut a El Hormigero. Pablo Motos, que tenia Covid, no poder fer-li l’entrevista i ho va fer Nuria Roca. Allà, la catalana va explicar els seus últims projectes i també va explicar que té un nou tatuatge a la planta del peu. Són dos RR. Rauw Alejandro i Rosalia. O dos erres de Rosalia si tallen. La presentadora, en la seva línia habitual, no entenia res: “alla, RR; de Rolls Royce”. | 0.814768 | curate | {"ca": 0.960458452722063, "pt": 0.02521489971346705, "en": 0.014326647564469915} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_53923 | El passat mes de juny, la diòcesi de Terrassa començava una nova etapa al ser nomenat Mons. Josep Àngel Saiz Meneses com a arquebisbe de Sevilla, i a la vegada un servidor com a Administrador diocesà. Avui em presento a tots els fidels com a bisbe vostre, bisbe de la diòcesi de Terrassa.
Penso que el primer que haig de fer és donar gràcies a Déu per la confiança que ha depositat en mi, confiança que certament no mereixo i que em fa sentir la responsabilitat que això suposa, i també donar-vos gràcies a vosaltres, a tota la diòcesi, preveres, diaques, membres de la vida consagrada, seminaristes, famílies i laics tots per l’afecte que m’heu manifestat i que em manifesteu i per la vostra pregària que tantes vegades durant aquests mesos m’heu expressat que fèieu.
Diuen els entesos en el tema que l’economia, les relacions econòmiques, es fonamenten en la confiança. Però no és només l’economia, és tota la vida, la família, l’amistat, les relacions laborals, de veïnatge, és tota la nostra vida la que es fonamenta en el fet de confiar els uns en els altres. Confiar en la paraula de l’altre, confiar que cadascú farà allò que li pertoca per tal de mantenir l’equilibri d’una sana convivència. Necessitem confiar els uns en els altres, i el mateix podem dir de la vida de l’Església, sobretot, confiant en Déu.
Però el tema de la confiança va molt més enllà, perquè és Déu mateix qui, sorprenentment, confia en nosaltres. Ens ha confiat i confia la vida i la creació, la naturalesa al deixar-les a les nostres mans. Confia els seus fills als pares humans perquè els protegeixin, els ajudin a créixer, a ser fills seus també. Confia en nosaltres perquè duem a terme la missió que ens ha encarregat, que ens ha confiat. I ara em confia a mi la tasca de ser pastor de tots vosaltres, sense deixar de ser el que soc.
Emprenc aquest camí jo també amb confiança. En Ell, que és qui m´ha cridat i m´ha enviat, però també en vosaltres perquè com he dit més d’una vegada formem una família en la que tots, absolutament tots hi tenim una missió i una tasca a fer. Cada un en el camí i en el lloc en el que el Senyor ens ha posat, perquè tots ens necessitem els uns als altres. La vocació de cada un de nosaltres en la família de l’Església i en el món és única i insubstituïble, i per la meva part espero, desitjo i demano al Senyor poder dur a terme la missió que m´ha encomanat com a pastor que no és només cuidar de les ovelles i guiar-les, sinó anar a buscar les perdudes també.
És veritat que això produeix una certa inquietud, per això necessito jo també confiar en Ell i en tots vosaltres. Sant Agustí va saber-ho explicar en un dels seus sermons: «Jo, bisbe vostre? Quina por! Penso llavors: Tu estàs amb ells, i això em consola. Per a vosaltres sóc el bisbe; amb vosaltres, sóc cristià. Bisbe, nom de la càrrega; cristià, nom de la gràcia. Al bisbe, el perill; al cristià, la salvació» (Sermó 340,1).
Donem gràcies al Senyor per tots els seus dons, i per aquest de formar part de la seva família, també! | 0.855282 | curate | {"ca": 0.9966487935656837, "es": 0.003351206434316354} | https://www.tarraconense.cat/un-nou-bisbe/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_692129 | És el que passa quan es toquen molts els nassos a qui té poder i pot utilitzar-lo.Rússia veta durant un any la compra d'aliments a OccidentTambé estudia prohibir els vols de trànsit sobre el seu territori d'aerolínies europees i nord-americanes a les regions d'Àsia OrientalLlegiu la notícia senceraA l'espera que l'estatpropi digui a quina secció ha d'anar el fil.
Les mesures proteccionistes sempre acaben malament. D'altra banda Rússia és un pais amb un PIB similar al d'Itàlia (malgrat tenir més del doble de població), els seus fums de gran potencia no tenen cap sentit. Són un desastre de país. El que no s'entén és el paperot de la UE especialment després de l'abatiment de l'avió amb 300 europeus a bord. Quin ridícul d'unió.
Els seus ingressos per mataries primes se'ls hi poden acabar amb #freesiberiahttp://www.bbc.com/news/blogs-news-from-elsewhere-28643523
Fascinant
http://tjournal.ru/paper/free-siberia (traducció automàtica)http://en.wikipedia.org/wiki/Siberian_regionalism'Siberia independece' al google | 0.76401 | curate | {"ca": 0.967391304347826, "es": 0.023715415019762844, "fr": 0.008893280632411068} | |
mc4_ca_20230418_8_156979 | Calidoscopi - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vista interior dels colors i formes d'un calidoscopi.
Vista exterior del tub d'un calidoscopi.
Un calidoscopi (del grec antic kalós bella éidos imatge scopéo observar) és un tub que conté tres espills, que formen un prisma tetraèdric amb la seua part reflectora cap a l'interior, a l'extrem dels quals es troben dues làmines translúcides entre les quals hi ha diversos objectes de color i forma diferent, les imatges dels quals es veuen multiplicades simètricament en anar girant el tub mentre es mira per l'extrem oposat. Els espills poden estar disposats a distints angles. A 45° es generen vuit imatges duplicades. A 60º se n'observen sis duplicats i a 90° quatre.
Tot i que habitualment el calidoscopi té tres espills, també pot construir-se un calidoscopi amb dos, o més de tres espills per a diferents tipus d'efectes. El calidoscopi modern va ser inventat l'any 1816 pel físic escocès David Brewster. Va tramitar la patent corresponent i el va posar a la venda. El ritme de venda va ser enorme, però la facilitat de fabricació va fomentar les imitacions i rèpliques, en només pocs dies, Brewster va deixar de rebre guanys que pogueren ser considerats atractius. És un dels joguets clàssics d'arreu del món.
1.1 Tomoscopi
1.2 Magicscopi
1.3 Grafiscopi
1.4 Calidoscopi Polaritzat
Tomoscopi[modifica | modifica el codi]
És una variant del calidoscopi que consisteix en aplicar una lent translúcida de gran apertura al seu extrem. Aquesta lent ens permet fer servir qualsevol forma, color i volum; recollint tot el que ens rodeja convertin-ho en imatges caleidoscopiques.
El Tomoscopi té l'avantatge que no es necessita una intensitat de llum concreta, sino que una mínima ja fa la seva funció. Com que juguem, amb el nostre voltant, les imatges sempre seran diferents i infinites. No cal donarli voltes pèr a que es visualtizin les imatges, tiot i que és recomanable, ja que així canvia la posició del mirall i les figures a l’hora sembla que s’obrin o es tanquin. Les figures adquireixen volum depenent de l’objecte que s’estigui enfocant, un altre avantatge és que podem jugar amb objectes opacs, cosa que amb un calidoscopi clàssic no ens permet.
Magicscopi[modifica | modifica el codi]
El magiscopi es un dels calidoscopis mes recents. Es seu funcionament es basa amb un tub de material transparent ple de liquid, amb fragments de vidre i purpuria, col·locat en la part de devant del calidoscopi. Al `pasar-ho en posicio vertical amb el contingut en la part superior, aquest cau amb el seu propi pes a la part inferior i al pasar per la par de dvant del prisme dóna lloc a la formacio d’imatges calidoscòpiques.
Grafiscopi[modifica | modifica el codi]
És molt semblant al calidoscopi clàssic, però amb la diferència que on es col·locarien els trossets de vidre, paper, etc. Es talla una ranura on s’introdueix una tira transllúcida o transparent que al fer-la lliscar d’un lloc a un altre, el que hi ha imprés, dibuixat o enganxant; queda convertit en una imatge calidoscopica.
Calidoscopi Polaritzat[modifica | modifica el codi]
Elaborat en base a un polaritzador que permet descompondre la llum, creant així infinites combinacions multicolors.
Enfocant aquest calidoscopi a qualsevol feix de llum, aquest travessa el polaritzador i es descompon en tot el seu espectre i aquest, al seu torn, projectara el color a través del prisma o mirall formant les figures calidoscòpiques.
The Brewster Kaleidoscope Society Una organització internacional dels estusiastes del calidoscopi (anglès)
Kaleidoscopes and Teleidoscopes Xenlite: Calidoscopis i Teleidoscopis (anglès)
Explicació del funcionament del Teleidoscopi A la Brewster Kaleidoscope Society (anglès)
Tot sobre el calidoscopi (castellà)
Manualidades, Como hacer un caleidoscopio. Video tutorials i articles sobre manualitats amb el calidoscopi (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Calidoscopi&oldid=17829788» Categoria: JoguinesCategories ocultes: Pàgines amb enllaç commonscat des de WikidataControl d'autoritats Menú de navegació
العربيةAzərbaycancaБеларускаяБеларуская (тарашкевіца)БългарскиবাংলাBosanskiČeštinaDanskDeutschΕλληνικάEnglishEsperantoEspañolفارسیSuomiFrançaisעבריתMagyarBahasa IndonesiaIdoÍslenskaItaliano日本語Қазақшаಕನ್ನಡ한국어LatinaLietuviųМакедонскиമലയാളംBahasa Melayuမြန်မာဘာသာNederlandsNorsk nynorskNorsk bokmålPolskiPortuguêsRomânăРусскийScotsSrpskohrvatski / српскохрватскиSimple EnglishСрпски / srpskiSvenskaதமிழ்తెలుగుไทยTürkçeУкраїнськаTiếng Việt中文 Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 3 des 2016 a les 22:00. | 0.812227 | curate | {"ca": 0.9709826335458343, "fr": 0.013629369092108155, "en": 0.006155198944823038, "es": 0.009232798417234556} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Calidoscopi |
mc4_ca_20230418_10_185894 | El Festival de Danses de l'Antiga Corona d'Aragó trasllada la seua 37a edició
3:52 am - Wednesday, 27 May 2020
La multitudinària cita a la plaça Major prevista per als dies 8 i 9 de maig s'ajorna al pròxim any "per responsabilitat".
Previous articleLabora ofereix cursos gratuïts online a aturats i treballadors en situació d’ERTO
Next articlePublicacions de l’UJI ofereix més de 200 obres en descàrrega gratuïta | 0.713993 | curate | {"ca": 0.9215686274509803, "en": 0.0784313725490196} | https://actualitatvalenciana.com/37-festival-danses-antiga-corona-arago/ |
mc4_ca_20230418_14_786285 | La tancada de migrants de Barcelona s'estén al barri del Poblenou | Directa
Una dotzena de migrades es clausuren en una dependència de l'església del Sagrat Cor per reclamar "tracte institucional digne i igualitari", en una acció que es defineix com una "extensió territorial" de la tancada que té lloc des de fa setmanes al Raval
Alguns dels participants a la tancada expliquen l'acció al veïnat del Poblenou davant de l'església del Sagrat Cor
Eloi Latorre 14/05/2018
Una dotzena de migrants o que es consideren discriminades per raó del seu origen han iniciat aquest vespre una tancada a l'església del Sagrat Cor, al barri barceloní del Poble Nou. Aquesta acció se suma a la tancada indefinida que diversos col·lectius estan duent a terme des del passat 21 d'abril en un local de l'antiga escola Massana, a la plaça de la Gardunya del barri del Raval. De fet, les promotores de la tancada iniciada avui parlen d'una "extensió territorial" de la protesta del Raval.
La reivindicació del Poble Nou compta amb el suport de les entitats Poblenou Refugi, Apropem-nos, l'Associació de Veïnes i Veïns del Poblenou, la Taula Eix Pere IV, l'Associació cultural Bac de Roda, el Banc d'Acció Social i la Xarxa de suport als Assentaments del barri, dedicada a assistir les persones que viuen en barraques construïdes en solars no edificats o en naus abandonades, moltes d'elles sense papers i dedicades a recollir ferralla. Les promotores de l'acció d'avui recorden el compromís històric del barri amb la defensa dels drets de les persones migrants sense papers, amb episodis com la lluita contra els desallotjaments de les naus del carrer Puigcerdà i Pere IV l'any 2013 o la tancada a l'església de Bernat Calbó el 2012.
La reivindicació compta amb el suport de Poblenou Refugi, Apropem-nos, l'Associació de Veïns del Poblenou, la Taula Eix Pere IV, l'Associació cultural Bac de Roda, el Banc d'Acció Social i la Xarxa de suport als Assentaments
La tancada s'ha gestat aquesta tarda mitjançant una concentració veïnal davant de l'església del Sagrat Cor, lloc on ja es va produir durant uns quants mesos de l'any 2001 una tancada de migrants, que es va reproduir en diversos centres de culte de Barcelona, amb l'església del Pi com a punt més emblemàtic. Davant del recinte religiós, la dotzena de persones que han inciat l'acció han explicat a les veïnes concentrades el motiu de la seva protesta, abans de passar un espai condicionat en una dependència al primer pis de la parròquia.
Les entitats que la promouen aquesta nova tancada recorden en un comunicat conjunt que "malauradament la situació de les persones migrades no ha millorat en gran manera, a banda d'alguna mesura d'àmbit municipal" i és per aquest motiu que volen fer un toc d'alerta "en contra de les polítiques restrictives existents a l'Estat espanyol en matèria d'immigració, asil i refugi" i alhora "suport a les lluites de diversos col·lectius per aconseguir un tracte institucional digne i igualitari en tots els àmbits de la vida".
La tancada de migrants de Barcelona s'estén al barri del Poblenou Flattr donate!
Tancada de Migrants
"Ni un pas enrere pels drets de les persones migrants".
Anna Celma dilluns, 7 maig, 2018
A l'antic edifici de la Massana de Barcelona, en ple epicentre de la zona zero turística, a tocar del Mercat de la Boqueria i immersa en les batudes racistes del Raval, | 0.863077 | curate | {"ca": 0.9709667764142472, "en": 0.006884166417240347, "fr": 0.022149057168512423} | https://directa.cat/actualitat/tancada-de-migrants-de-barcelona-sesten-al-barri-del-poblenou |
crawling-populars_ca_20200525_39_144115 | Barcelona - Doctor roux, 83 - local
932045511
Contactar amb l'anunciant
Mentions légales - Politique de confidentialité
Superfície parcel·la: 320 m² aprox. Superfície Casa: 350 m² aprox. (Inclosa planta garatge) Distribució: Planta Baixa: Rebedor, ampli saló amb llar de foc i sortida a porxo, cuin ...
Superfície: 110 m² aprox. Distribució: Rebedor, saló menjador, 4 habitacions (1 suite), 2 banys, cuina, zona d´aigües. Observacions: Pis molt ben conservat al costat mercat de Ga ...
Superfície parcel·la: 100 m² aprox. Superfície Casa: 80 m² aprox. Distribució: Planta semi-soterrani; gran garatge, zona de bugaderia, celler, traster i dutxa. Planta Baixa; reb ...
Superfície parcel·la: 317 m² aprox. Superfície Casa: 261 m² aprox. Distribució: Planta baixa: Garatge amb sortida a jardí Segona planta: totalment a reformar Observacions: És u ...
Superfície parcel·la: 385 m², Superfície Casa: 285 m² construïts. distribució; Planta Baixa: Gran saló amb llar de foc. un despatx, un lavabo de cortesia, i una àmplia cuina amb ...
Superfície parcel·la: 1.700 m² aprox. Superfície Casa: 300 m² aprox. Distribució: Planta: Gran rebedor amb armaris, saló menjador amb llar de foc a diversos nivells i sortida a j ...
Superficie: 143 m² aprox. Distribució: gran rebedor, saló comedor dividit per porta corredera, 3 habitacions (suite amb salita), 2 banys, oficina de cuina, habitació de servei (po ...
Superfície parcel·la: 620 m² aprox Superfície útil: 270 m² aprox. Distribució: Planta Baixa: Rebedor, Gran saló menjador, una habitació individual, cuina office i un lavabo corte ...
Superfície parcel·la: 928 m² aprox. Superfície Casa: 843 m² aprox. Distribució: Planta baixa; entrada des carrer amb gran hall amb escala, ascensor i vistes a jardí. Zona de serv ...
Superfície parcel·la: 968 m² aprox. Superfície Casa: 184 m² aprox. més garatge de 24 m² aprox. Distribució: Planta Entrada: Rebedor amb escala a saló. En aquesta planta hi ha la ...
Superfície Finca: 37,5 Ha. Superfície Casa segons cadastre: 218 m². La finca consta de: Camp de secà: 4,1 ha. Pineda: 13,65 Ha. Muntanya: 15,32 Ha. Masia catalana a dues aigü ...
Superfície Solar: 105 m² Superfície Construïda: 262 m² Casa distribuïda en tres plantes: Planta Baixa: garatge que hi caben tres cotxes i un gran traster. Planta Primera: saló m ...
Palau de l´any 1570, reformat segle XIX, al centre de Esparreguera Superfície Parcel•la: 1.300 m² aprox. Superfície Casa: 1.000 m² aprox. Distribució: Planta Baixa: Accés a gran ...
Superfície parcel·la: 1614 m² (700 m² de bosc) Superfície Casa: 346 m² aprox. (50 m² de garatge) Distribució: Planta Baixa: Lluminós rebedor amb escala a plantes superiors, saló ...
Superfície parcel·la: 1.375 m² aprox. Superfície Casa: 545 m² aprox. Distribució: Planta Baixa: Gran rebedor, distribuïdor, bany de cortesia, saló menjador amb sortida jardí, cui ...
Mentions légales - Politique de confidentialité
à vente de 545 m2 Sant Andreu de Llavaneres, Barcelona
Avís Legal - Política de privacitat
Suivez-nous sur | 0.640847 | curate | {"en": 0.011852353538774127, "eu": 0.0030477480528276328, "ca": 0.8936674568235693, "fr": 0.055198103623433796, "pt": 0.007111412123264477, "it": 0.008465966813410093, "es": 0.014222824246528954, "id": 0.006434134778191669} | : /fr/acheter/habitatges/api/1168 |
macocu_ca_20230731_6_234111 | Blanch (PSPV-PSOE) insta a “no abaixar la guàrdia” en la Nova Normalitat
El secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló reitera la crida a la responsabilitat després d’aprovar-se el Reial Decret Llei per a prevenir possibles rebrots
“El món ha canviat, res serà igual després de la COVID-19 i, en aquesta nova normalitat, no podem abaixar la guàrdia i hem de fer un vertader exercici de sensatesa i respectar els nous codis de prevenció i control per a evitar un rebrot”. El secretari general ha llançat aquest missatge després de l’aprovació pel Govern d’Espanya del Reial Decret Llei per a la Nova Normalitat per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, així com prevenir possibles rebrots. “Hem d’estar igual de conscienciats que el primer dia per a evitar fer passos enrere, que tornarien a provocar una situació inassumible, tant des del punt de vista sanitari com econòmic”, apunta Blanch.
El secretari provincial ha apel·lat a la “responsabilitat individual i col·lectiva” i la necessitat de “seguir l’escrupolós compliment” de les directrius marcades pel Reial Decret Llei per a la Nova Normalitat. “Després de l’Estat d’Alarma, hem d’estar preparats per a la nova normalitat i mantenir l’alerta perquè el virus segueix ací i el risc de contagi persisteix”, afirma. Blanch assenyala que les mesures proposades pel Govern d’Espanya “suposaran una nova manera de relacionar-nos, de treballar, de disfrutar del nostre oci, però són l’arma amb el qual hem de continuar combatent perquè el coronavirus no guanye terreny. Per això, l’ús de les màscares, la higiene de les mans, els controls sanitaris i evitar les aglomeracions, seran algunes de les accions que estan cridades a formar part del nostre dia a dia fins que es trobe una vacuna”, diu Blanch.
Diàleg i consens
El secretari provincial ha valorat que el Reial Decret Llei per a la Nova Normalitat hi haja comptat amb el consens necessari per a la seua aprovació, abans de portar-lo a la cambra dels diputats. “Una vegada més, el partit socialista està sent exemple que, en una situació d’excepcionalitat en la qual ens trobem, el diàleg i la unió han de ser les regles que marquen la gestió política”, assenyala. | 0.892489 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_309738 | La suerte de Mubarak está echada | Roig i Negre
Posted on 3 febrer 2011 by Jaume Satorra 1 FEBRERO 2011
Febrero 1º de 2011 – 7 y 15 p.m.
Filed under: General | Tagged: Opinió | « La grave crisis alimentaria Sobre la Vaga del 27 i la mort del sindicalisme institucional » | 0.542784 | curate | {"es": 0.2958801498127341, "ca": 0.704119850187266} | https://satorrajaume.wordpress.com/2011/02/03/la-suerte-de-mubarak-esta-echada/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_73977 | AjuntamentSalutació de l'AlcaldeAgenda de l'alcaldeL'alcalde a VOTVLínia directa amb l'alcaldeConsistoriPla Mandat 2019-2023RegidoriesGrups municipalsOpinions i propostes dels grups municipalsPlans i estudis municipalsCartipàs
Imatge corporativa
Informació oficialOrdenances FiscalsOrdenances i reglamentsPle municipalConvocatòries dels plens municipalsJunta de Govern LocalComissions InformativesResolucions d'AlcaldiaPressupostosPerfil del contractantPla d'Ordenació GeneralFestes generals i localsAjuts, Subvencions i ConvenisConvenis subscrits amb l'AjuntamentJustificació subvencions Treballa a l'AjuntamentInformació públicaExposició públicaCalendari fiscal
El municipi
Informació generalCom arribar-hiDescripció del municipiHistòriaLa Roca prehistòricaNuclisEstadístiquesFires i festesPlànolTransportsWebs municipalsMercats setmanals
Equipaments
Entitats
EmpresesDirectori d'Empreses
Espais de participacióProcés de participació ciutadana sobre la convivència i el civisme a la Roca del VallèsTaula de TurismeConsell de Poble de la TorretaConsell de la PagesiaComSalutProcés participatiu modificació Reglament de Participació Ciutadana
Serveis i tràmits
Atenció a la ciutadaniaOficina d'Atenció a la Ciutadania de la RocaOficina d'atenció a la Ciutadania de la TorretaOficina d'Atenció a la Ciutadania de Santa Agnès de Malanyanes
Catàleg de tràmits
Seu electrònica
Seu electrònica
Informació de la Seu Electrònica
Tauler d'anuncis
Factura electrònica
Perfil de contractant
Portal de Transparència
Actualitat
Què està passant?NotíciesAgendaXarxes socialsVOTVPresència de la Roca als mitjansButlletí municipal "La Roquerola"Guia d'activitatsEnvia'ns el teu acte o activitat
WebsTurismeBibliotecaCentre Esportiu Municipal (CEM) Arxiu de la Memòria popular
AltresHemerotecaNecrològiques i CementiriMeteorologiaGaleria fotogràficaProgrames Festa de la CreuTelèfons i adreces d'interès
Temes
Habitatge
Hisenda i Serveis Econòmics
Comerç
Consum
Noves Tecnologies
Obres i Serveis
Seguretat Ciutadana
Serveis Jurídics
Urbanisme i Planejament
Cultura i Festes Populars
Solidaritat
Recursos Humans
Promoció Econòmica
Esport
Educació
Turisme
Plans i Projectes
Igualtat
Imatge i Comunicació
Inserció laboral
Joventut
Medi Ambient i Pagesia
Participació Ciutadana
Salut Pública i Comunitària
Afers Socials i Famílies
Transparència
/ Ajuntament
AjuntamentImatge corporativaInformació oficial
/ Informació oficial
Ordenances FiscalsOrdenances i reglamentsPle municipalConvocatòries dels plens municipalsJunta de Govern LocalComissions InformativesResolucions d'AlcaldiaPressupostosPerfil del contractantPla d'Ordenació GeneralFestes generals i localsAjuts, Subvencions i ConvenisConvenis subscrits amb l'AjuntamentJustificació subvencions Treballa a l'AjuntamentInformació públicaExposició públicaCalendari fiscal
/ Ple municipal
ConvocatòriesActes del Ple
Ajuntament
AjuntamentImatge corporativaInformació oficial
Ordenances FiscalsOrdenances i reglamentsPle municipal
ConvocatòriesActes del Ple
Convocatòries dels plens municipalsJunta de Govern LocalComissions InformativesResolucions d'AlcaldiaPressupostosPerfil del contractantPla d'Ordenació GeneralFestes generals i localsAjuts, Subvencions i ConvenisConvenis subscrits amb l'AjuntamentJustificació subvencions Treballa a l'AjuntamentInformació públicaExposició públicaCalendari fiscal
Ple municipal
Convocatòries
Actes del Ple
Què és el Ple?
El Ple de l’Ajuntament està format per l’alcalde i tots els regidors/es escollits segons la normativa electoral. Ordinàriament el lloc de realització de les sessions és l’Ajuntament (sala de plens) i les sessions plenàries que es convoquin amb caràcter ordinari tenen lloc el darrer dijous, no festiu, de cada dos mesos senars a les 20.00h. Actualment el Ple de l'Ajuntament de la Roca del Vallès està format per 17 regidors i regidores. Les actes del ple es publiquen un cop han estat aprovades en la sessió posterior.
El Govern està format pels Grups Municipals de d’ERC-AM (6 regidors/es) i de JUNTS per la Roca (5 regidors/es) . L’alcalde és Albert Gil i Guitérrez (ERC-AM).
L’oposició està formada per PSC- CP ( 3 regidors/es) Ciutadans (2 regidors/es) i La Roca en Comú (1 regidor).
És l’òrgan principal de govern de la corporació i està format per l’Alcalde i tots els regidors i regidores elegits segons la normativa electoral. El Ple es realitzarà sessions ordinàries i extraordinàries sempre que sigui necessari. Les extraordinàries podran ser urgents. També se celebraran les especials que indiquin les lleis.
Es celebra a la Sala de Plens de l’Ajuntament, com a mínim una vegada cada dos mesos. De forma general l’últim dijous cada dos mesos, començant el mes de gener.
Competències del Ple municipal
El règim de funcionament del Ple és el que s’estableix a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, i al Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, o altres normes d’aplicació preceptiva.
Entre aquestes funcions les principals són les enumerades a l'article 22 de la Llei 7/85.
Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern.
Prendre els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals, l’alteració del terme municipal, la creació o la supressió de municipis i d’entitats d’administració descentralitzada, la creació d’òrgans desconcentrats, l’alteració de la capitalitat del municipi, el canvi de nom del municipi o de les entitats esmentades, i l’adopció o la modificació de la bandera, l’ensenya o l’escut.
Aprovar els plans i altres instruments d’ordenació i gestió establerts en la legislació urbanística.
Aprovar el reglament orgànic i les ordenances.
Crear i regular òrgans complementaris.
Determinar els recursos propis de caràcter tributari, aprovar i modificar els pressupostos, disposar despeses en els assumptes de la seva competència i aprovar els comptes.
Contractar obres i serveis la quantia dels quals excedeixi la que és permesa a l’alcalde o a la comissió de govern, adquirir patrimoni i fer operacions de crèdit la quantia dels quals excedeix del 5% dels recursos ordinaris del pressupost municipal.
Aprovar les formes de gestió dels serveis i els expedients de municipalització.
Acceptar la delegació de competències feta per altres administracions públiques.
Plantejar conflictes de competència a altres entitats locals i restants administracions públiques.
Aprovar la plantilla del personal, la relació dels llocs de treball, les bases de les proves per a la selecció de personal i per als concursos de provisió de llocs de treball, fixar la quantia de les retribucions complementàries dels funcionaris i el nombre i el règim del personal eventual, tot això en els termes establerts per la legislació sobre funció pública local, i també separar del servei els funcionaris de la corporació, llevat del que estableix l’article 99.4 de la Llei de Bases del Règim Local, i ratificar l’acomiadament del personal laboral.
Exercir les accions administratives i judicials.
Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic.
Alienar el patrimoni.
Les altres que han de correspondre al ple, pel fet que llur aprovació exigeix una majoria qualificada.
Les altres que expressament li atribueixin les lleis.
La votació sobre la moció de censura a l’alcalde, la qual es regeix pel que disposa la legislació electoral general. | 0.753794 | curate | {"ca": 0.9634514976641935, "pt": 0.0108546303929651, "es": 0.005770816158285243, "en": 0.018136850783182192, "de": 0.0008244023083264633, "fr": 0.0009618026930475406} | http://www.laroca.cat/ajuntament/informacio-oficial/ple-municipal/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_123487 | Aquesta imatge és el resultat de redibuixar amb el ratolí un dibuix de la meva filla, que aviat farà cinc anys. Es titula fada-peix, tal i com el seu cos de peix posa de manifest. La seva creativitat, i la del seu germà, de qui ha après també el joc del dibuix i l’expressivitat gràfica, així com la capacitat de joc de la seva germaneta petita, em deixen cada dia més admirat i agraït. Jo m’he limitat a fer l’exercici d’aprendre d’ells i deixar-lis paper i llapissos de colors. La seva imaginació em recorda que segurament tots hem estat creatius de petits, i que la major part hem descuidat aquesta aptitud.
La creativitat neix de la llibertat, i la llibertat de l’esperança en créixer. A mesura que ens hem anat fent grans hem perdut llibertat, ens hem anat acomodant i la comunitat, la família, els amics, ens han anat emmotllant. L’esperança l’hem anat deixant en mans d’un sistema econòmic i un estat del benestar que prometia molt i que ara es veu plè de fissures. Atur estructural, un estat ofegat en prestacions i uns serveis que no es poden assumir, una mobilitat que ens ha desarrelat i molt a la majoria de nosaltres, i un perfil laboral que no sabem si té futur ni si es pot reconduir.
Aquest matí he llegit l’article Estado de shock redactat per la periodista Joana Bonet per La Vanguardia digital. En ell es fa ressò del desencís de gran part de la massa laboral que té encara feina al nostre Estat, i de com el tarannà laboral es troba sotmès a la pressió d’una angoixa permanent ocasionada tant per les notícies decebedores de l’engruiximent constant de la bossa de l’atur com per la poca capacitat d’extreure la creativitat a la feina. De fet, la seva crítica, recau sobretot sobre el fet que molts hem perdut la capacitat de dirigir la nostra vida professional, i la causa es suporta amb un sentiment comú d’haver de donar gràcies pel senzill fet de tenir feina (quan en tenim) i totes les avantatges que una nòmina ens proporciona. Hem tendit a acomodar la nostra aparent passivitat.
Per expressar-ho fa una especialment indicativa aportació a una cita de l’escriptor Vladimir Nabokov, d’origen rus i nacionalitzat nord-americà, que ja en 1955 feu un retrat de la societat nord-americana amb la seva obra Lolita, quan digué que el sentit comú és, en el pitjor dels casos, tant sols el sentit fet comú. En aquesta afirmació recau el significat de la senyal principal de la paralització de la societat actual. Sota el paraigües de la recerca de la nostra comoditat com a societat i com a individus hem creat un esperit dòcil i alhora acrític amb la nostra condició. I molts anys d’avenços socials i personals reconeguts en la capacitat d’enriquir-nos, i de veure com el progrés ens afavoria, ens han deixat ara un rastre de credulitat indignada. Ens sentim indignats i alhora no sabem què fer realment.
L’empobriment de l’expressió del nostre potencial es veu refermat després d’haver estat masses anys pensant molt en què ens convé i poc en què convé a la societat i al pròxim. Aquest ha estat el missatge egoista que des de les nostres famílies i el nostre entorn hem rebut constantment. I ara no veiem amb bons ulls el model que ens guia, i menys el que ens ha guiat fins ara, i esperem, passivament, que tot s’arregli sol sense saber com actuar realment. Amb la bonança, amb l’enriquiment patrimonial i material, hem passat de la incredulitat a la credulitat gairebé absoluta. Així hem mostrat com, tot i el suport que hem donat al moviment dels indignats, la societat ha votat religiosament al partit més conservador a les darreres eleccions generals. Quan ara calia ser més agosarats hem vist com l’alternativa no ens la creiem i ens hem posat en mans del propi sistema que ens ha dut on som. Inconscientment o no, hem fet d’aquest model la base de la nostra seguretat, i ens hem posat en mans de la dreta conservadora amb l’esperança que sobrevisqui el sistema i poguem reviure la comoditat somiada, renunciant, això sí, a nous aires de revolta. Amb les darreres eleccions hem confessat la dependència del nostre model econòmic a unes forces que ens sobrepassen. A Catalunya i al País Basc no hem votat amb la mateixa actitud, perquè tenim alternatives considerades més pròpies i raonables, però el resultat és el mateix.
Aquest país ja fa uns anys que poc a poc està deixant enrera l’ordeno i mano tant característic de la jerarquia laboral, o el jo faig allò que em manen corresponent, tant còmode per molts i tant xocant per d’altres, però segueix present en tots nosaltres. No se’n pot fugir fàcilment. La generació incorporada al mercat laboral als anys 90, com és el meu cas, n’hem vist l’herència i una certa evolució, amb el conseqüent cost psicològic per aquells que han/hem vist desaprofitar el seu/nostre potencial. També hi ha hagut qui ha jugat amb aquest factor, qui s’ha volgut aprofitar de la plusvàlua creativa i la bona voluntat de joves amb ganes de treballar i progressar, però això ha servit perquè la majoria claudiqués i acabés acceptant com a normal allò que no ho és. Jo mateix, en un acte de sincer malestar en què expresso en privat com una empresa manipulava als treballadors fins a la humiliació vaig rebre el missatge d’un company més adult que em va dir, “no siguis tonto, això funciona així, tothom ho fa i fes-te’n a la idea”… “accepta-ho i tindràs un problema menys”. Amb aquests bons consells ¿qui pot creure’s que es pot fer un projecte creatiu i responsable a la feina? He conegut molta gent vàlida que per resistir-se a claudicar ha patit un aïllament social i laboral, i d’altres que amb més o menys cinisme pràctic s’han sobreposat aparentment, però que ara també es veuen indignats, ja que allò que els mantenia ferms en la seva actitud (diners i/o seguretat) ara no els reporta els resultats esperats. L’aïllament i una realitat empobrida que ens afecta a tots sorgeix de l’ombra descuidada quan el control i l’autonomia expressen els defectes de les seves pròpies aparences que tant hem procurat mantenir i autoritzar, tots plegats.
Ara, a l’atur però més lliure, veig que puc fer una vida diferent. Ara bé, això suposa que cal ser més decidit i coherent amb un mateix, i alhora fer de la vida un acte experiencial. Estic preparat? Depèn de moltes coses, i en primer lloc de la pròpia resistència social i personal a creure en un mateix i en el pròxim. Això demana, com diu la periodista Joana Bonet, respirar…
Les respostes són a la vida, a la naturalesa, i a la llibertat encara visible en ella, en ella i en els nostres fills. Aprenguem d’ells i donem-li una oportunitat a la seva creativitat natural. Cal que siguin ells els que descobreixin allò que encara poden ser, no cal que els emmotllem a un món massa crèdul, massa incrèdul, ara indignat. Potser així creixeran lliurement i mantindran l’esperança en redirigir allò que han heretat sense indignar-se, com un acte de responsabilitat i coherència amb sí mateixos, com a societat i com a individus. Mentre siguem els seus pares, el seu camí és també el nostre camí.
Andreu Marfull i Pujadas
2012-01-30
Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
Feu clic per compartir al WhatsApp (S'obre en una nova finestra)
Feu clic per compartir al Telegram (S'obre en una nova finestra)
Feu clic per compartir al Tumblr (S'obre en una nova finestra)
Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Publicat a Pensament, PoesiaEtiquetat afecte, art, ètica, Consciència, creativitat, educació, pensament, poesia, realitat, transmissibilitatPer AMP4 comentaris
4 pensaments sobre “El sentit comú és, en el pitjor dels casos, tan sols el sentit fet comú”
marc12 ha dit:
febrer 13, 2012 a les 6:25 pm
Hola Andreu!!! Un article molt interessant, felicitats. I una encertada descripció de tot aquest procés d’acomodament al que tan feliç i voluntàriament ens hem dirigit nosaltres mateixos.
Trobo que l’esperit crític és quelcom que hem canviat pel conformisme.
Si t’interessa passar pel meu bloc, tot just l’he començat fa uns dies, potser t’interessa http://meditacionespsicosoficas.blogspot.com/2012/02/la-creativitat-esta-sobrevalorada.html
Respon
Andreu Marfull Pujadas ha dit:
febrer 14, 2012 a les 8:39 am
Gràcies per les teves aportacions Marc, com bé insinues el confomisme és una patologia, potser d’una societat que no té consciència de conduir la seva cultura depenent d’un sistema econòmic massa utilitarista i poc responsable amb les desigualtats i injustícies, els excessos que veiem constantment i que hem normalitzat.
M’he llegit el teu article. Bones les aportacions sobre el sentit de la creativitat que avui en dia fomentem. T’animo a que segueixis escrivint!
Respon
Elena Nedelcu ha dit:
Mai 28, 2012 a les 5:03 pm
Hola Andreu,
Jo m’he educat en una societat que no te molt a veure amb la societat d’aquí, tinc altres referencies, per tant, el meu punt d’observació té una distancia que permet “triangular” (que no vol dir que jo tingui raó)
Per començar, crec que el teu escrit té més idees i creativitat que el de la Sra. Bonet. Potser perquè et sents lliure, no et paralitza la idea de perdre la feina o la responsabilitat de tenir-ne? No vull ser irònica, però només es un exemple de que tots dos teniu raó.
Tinc un amic que diu que per ell, les crisis sempre han representat un pas endavant, perquè el van fer posar-s’hi les piles, buscar noves sortides que han resultat més profitoses que el que feia normalment. M’agradaria que fos així per tots nosaltres, segurament no ho serà ni tan sols per a mi, però al menys es una actitud positiva que pot ajudar els nostres fills sobreviure davant una crisis.
1.La gent creu sobre tot el que li agrada creure, i no vol veure la veritat, sobretot si es lletja. (des de sempre)
2.No crec que hagin votat creient que “els altres” puguin donar una solució, més aviat, per sancionar els que hi havien. Que serveixi de lliçó.
3.Jo sempre he tingut enveja de la credulitat de les societats occidentals. Es una senyal de benestar. En un sistema que es basa en la confiança, la credulitat fa que funcionin les coses. Els sistemes que es basen en la desconfiança son un desastre pitjor. De primera mà: als immigrants que venim de sistemes basats en la desconfiança, ens encanta la credulitat, encara que potser tenim la temptació de aprofitar-nos.
Millor sancionar els que abusen de la credulitat i aprendre ser crític, no crec que hi hagi més profit si la gent es torna desconfiada.
4.Estem tots en estat de “shock”, els que hem perdut i els que no hem perdut la feina. Quan més aviat ens despertem, millor. Fa uns 7 anys, ja es veia que alguna cosa no anava bé. Hi havia molta gent que ho deia, i la crisis (al menys la Inmobiliaria) era una qüestió de dies. Llavors, el “sentit comú” de veritat, no el de tothom que pensava que allò era normal, ens deia que el dia que vivim ara arribaria. El que trobo indignant es que des de la política no s’ha fet res per alleugerir-ho, no dic pas per evitar-lo.
Admiro moltíssim a Nabukov per la seva exuberància “verbal”, de la que aquí tenim un exemple molt pàl•lid.
…ja sé que ni tan sols no t’he alegrat el dia…
Respon
Andreu Marfull Pujadas ha dit:
Mai 28, 2012 a les 5:31 pm
Moltes gràcies Elena per mostrar-me com el temps i l’atenció aporten respostes, entre tots les podem cercar, i trobar. I tant que m’has alegrat el dia, tot i el disgust del robatori.
Doncs sí, ser crèdul, si vol dir ser confiat, és un impuls, si no és malpensar, és un alleugeriment, i senyal de salut social i cultural. Evidentment la desconfiança és molt perjudicial, i en certa manera la incredulitat no és el mateix, tal i com ho apuntes. Malauradament, el moviment dels ‘indignats’, i la indignació de molts, s’acosta més a la queixa incrèdula, negativa, que al compromís que l’hi hauria d’acompanyar, no pas per manca de ganes, sinó perquè s’hi percep també molta desconfiança.
Estic segur que Nabukov, que realment no conec, només me n’he fet una impressió, mostra una realitat molt més viva i complexa que el que les meves paraules mostren, però els meus recursos verbals sempre tendeixen a ser més pensaments que no pas missatges saccejadors. Si mai m’arriba un llibre seu m’encantarà llegir-lo a fons, de fet m’agrada molt tota la literatura moderna de principis i mitjans del segle XX.
Parlo de temps i espai per alliberar els pensaments, per canalitzar les inquietuds, per ‘amoblar’ els reptes i els desafiaments que ens esperen, i per donar valor a la nostra missió de pares, per donar-lis un món millor menys crèdul i més crític on nous valors, ara menystinguts, comuns, afiancin noves esperances.
Una abraçada
Respon
Respon a Andreu Marfull Pujadas Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Navegació per l'entrada
← La revalorització de l’espai públic de la ciutat d’Hamburg
De l’era industrial a l’era urbana, un compromís per naturalitzar la nostra cultura →
Menú
FU
NC
Nova Cronologia
Nueva Cronología
New Chronology
Neue Chronologie
NCat
NCat – Català
NCat – Castellano
NCat – English
Autor
Blog
Contactar
Follow this web via Email
Adreça electrònica:
Follow
Uniu-vos a 218 seguidors
Cerca:
Mostra el perfil de andreumarfull a LinkedIn
Vimeo
Dynastic parallelism
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
NC
Anatoly Timofeevich Fomenko
CHRONOLOGIA.ORG
Cliolapso
CRONOS
History: Fiction or Science?
Nuova Cronologia
Russia Inedita
El crític
Capicua
Reconstrucción de la Historia Global
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción gráfica basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción histórica aportada por Andreu Marfull, basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucción histórica aportada por Andreu Marfull, basada en los trabajos de la Nueva Cronología dirigida por los matemáticos A.T.Fomenko y G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció de la Història Global
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció gràfica basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció històrica aportada per l’Andreu Marfull, basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Reconstrucció històrica aportada per l’Andreu Marfull, basada en els treballs de la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.
Cerca:
Website Powered by WordPress.com. de WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.59236 | curate | {"ca": 0.7966093293015417, "it": 0.01075695236206811, "es": 0.1645764140187379, "en": 0.017597779209834928, "oc": 0.00044614088137609676, "co": 0.0006939969265850394, "pt": 0.00436226639567739, "nl": 0.0010409953898775591, "fr": 0.00337084221484162, "ru": 4.957120904178853e-05, "de": 0.0002478560452089426, "tr": 0.0002478560452089426} | https://andreumarfull.com/2012/01/30/el-sentit-comu-es-en-el-pitjor-dels-casos-tant-sols-el-sentit-fet-comu/?replytocom=62 |
mc4_ca_20230418_8_323788 | LLEI 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 3060, pàg. 540, de 20.1.2000). - DOGC. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya - Legislació - VLEX 331574566
LLEI 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 3060, pàg. 540, de 20.1.2000).
10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 3060, pàg. 540, de 20.01.2000).
La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, disposa en l’article 5 que el posseïdor d’un animal, sens perjudici de la responsabilitat subsidiària del propietari o propietària, és responsable dels danys, dels perjudicis i de les molèsties que ocasioni a les persones, a les coses, a les vies i als espais públics i al medi natural en general, d’acord amb el que estableix l’article 1905 del Codi civil.
La Llei 3/1994, de 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/1988, de protecció dels animals, i el Decret 328/1998, de 24 de desembre, pel qual es regula la identificació i el registre general d’animals de companyia, que la desplega, estableixen l’obligatorietat de la identificació i del cens dels animals de companyia i, concretament, disposen que els ajuntaments han de tenir un registre censal d’animals de companyia i que els posseïdors d’animals domèstics de companyia estan obligats a inscriure llurs animals en el registre censal del municipi de residència habitual de l’animal.
La Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, en l’article 23.k qualifica de falta molt greu la realització d’espectacles que infringeixin el que disposa la Llei 3/1988, de protecció dels animals. Així mateix, l’article 20, apartats 1 i 3, de la dita Llei fa referència a les competències de la Policia Autonòmica i de les policies locals respecte als espectacles i les activitats recreatives i els criteris d’actuació dels agents davant qualsevol infracció de la normativa vigent.
Els darrers temps han transcendit a l’opinió pública casos de gossos que, per llurs característiques físiques i de comportament, es poden considerar potencialment perillosos i que han protagonitzat incidents importants, des d’agressions molt greus a persones i a altres animals, a casos, fins i tot, de participació en baralles il·legals de gossos. Aquests fets, provocats, bàsicament, perquè els propietaris d’aquests animals en fan un ús indegut, han creat una alarma social que ha de rebre una resposta efectiva de l’Administració.
Per tant, aquesta Llei, que té per finalitat regular la tinença dels gossos considerats potencialment perillosos i, així, poder garantir la seguretat dels ciutadans i la dels altres animals, pretén complementar el marc jurídic a Catalunya en matèria de seguretat ciutadana i de protecció dels animals ja regulats per normatives sectorials i les disposicions que les desenvolupen.
c) Gossos que pertanyen a una de les races següents o a llurs encreuaments: bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog de Bordeus, fila brasileiro, mastí napolità, pit bull, de presa canari, rottweiler, terrier staffordshire americà i tosa japonès.
A les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col·lectius, als transports públics i als llocs i als espais d’ús públic en general, els gossos a què fa referència l’article 1 han d’anar lligats i proveïts del corresponent morrió, i en cap cas no poden ésser conduïts per menors de setze anys.
Les instal·lacions que alberguin els gossos potencialment perillosos han de tenir les característiques següents, a fi d’evitar que els animals en surtin i cometin danys a tercers:
b) Les portes de les instil·lacions han d’ésser tan resistents i efectives com la resta del contorn i s’han de dissenyar per a evitar que els animals puguin desencaixar o obrir ells mateixos els mecanismes de seguretat.
Quan es tracti dels gossos a què fa referència l’article 1, en el registre censal de l’ajuntament que correspongui s’han d’especificar la raça i les altres circumstàncies que siguin determinants de la possible perillositat d’aquests gossos.
En la base de dades d’identificació d’animals de companyia del registre censal dels ajuntaments, s’ha d’incloure un apartat específic per als gossos potencialment perillosos.
No poden adquirir gossos considerats potencialment perillosos les persones menors d’edat i les que hagin estat privades judicialment o governativament de la tinença d’aquests animals.
Com a condició indispensable per a la tinença i la posterior inclusió en el registre a què fa referència l’apartat 1, els propietaris dels gossos potencialment perillosos han de contractar una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització dels danys que aquests animals puguin provocar a les persones i als altres animals.
Control dels centres de cria
Només s’autoritza la cria de gossos inclosos en l’article 1 en els centres de cria autoritzats i inscrits en el Registre Oficial de Nuclis Zoològics de Catalunya.
Els animals que es vulguin utilitzar per a la reproducció han de superar els tests de comportament que garanteixin l’absència de comportaments agressius anòmals.
L’ensinistrament d’atac i de defensa només es pot autoritzar en les activitats de vigilància i de guarda d’empreses de seguretat i dels diferents cossos de seguretat.
Les activitats relacionades amb l’ensinistrament de gossos només poden ésser realitzades en els centres o les instal·lacions legalment autoritzats i per professionals que tinguin la formació i els coneixements necessaris avalats per la titulació reconeguda oficialment.
Aplicació d’altres mesures
En els casos concrets de gossos que presentin comportaments agressius patològics no solucionats amb les tècniques d’ensinistrament i terapèutiques existents, es pot considerar, sota criteri facultatiu, l’adopció de mesures consistents en la castració o el sacrifici de l’animal.
Als efectes d’aquesta Llei, les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
a) No complir les mesures de seguretat establertes per a les instal·lacions que alberguin gossos potencialment perillosos.
b) No contractar l’assegurança de responsabilitat civil.
c) Fer activitats d’ensinistrament sense acreditació professional oficial.
d) No dur a terme els tests de comportament dels gossos progenitors en els centres de cria.
e) Portar els gossos deslligats i sense morrió a les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col·lectius i als llocs i als espais públics en general.
f) Adquirir un gos potencialment perillós persones menors d’edat o privades judicialment o governativament de tenir-ne.
a) Fer activitats d’ensinistrament d’atac no autoritzades.
b) Participar en la realització de combats de gossos, en els termes que s’estableixen legalment.
Els terminis de prescripció de les infraccions són de tres anys per a les molt greus, dos anys per a les greus i sis mesos per a les lleus, comptadors des de la data de la comissió de la infracció.
Els terminis de prescripció de les sancions són de tres anys per a les molt greus, dos anys per a les greus i un any per a les lleus, comptadors des de la data en què la resolució sancionadora esdevé ferma.
El procediment sancionador s’ha d’ajustar al procediment vigent.
Si s’aprecia que els fets objecte d’un expedient sancionador poden ésser constitutius de delicte o falta, l’Administració ha de traslladar les actuacions a l’autoritat judicial competent i deixar en suspens el procediment sancionador fins que aquesta no es pronunciï.
La sanció de l’autoritat a què es refereix l’apartat 2 exclou la imposició de sancions administratives. Si la resolució judicial és absolutòria, l’Administració pot continuar la tramitació de l’expedient sancionador, respectant els fets que els tribunals hagin declarat provats.
Les infraccions comeses contra el que disposa aquesta Llei són sancionades amb multes de 10.000 pessetes a 5.000.000 de pessetes.
La imposició de la sanció pot comportar el comís dels animals objecte de la infracció.
Les infraccions lleus són sancionades amb una multa de 10.000 a 25.000 pessetes, les greus amb una multa de 25.000 a 250.000 pessetes, i les molt greus, amb una multa de 250.000 a 5.000.000 de pessetes.
En la imposició de les sancions s’ha de tenir en compte, per a graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents:
Responsabilitat i indemnitzacions
La imposició de qualsevol de les sancions establertes per aquesta Llei no exclou de la responsabilitat civil de la persona sancionada ni la indemnització que se li pugui exigir per danys i perjudicis.
El Govern pot delegar les competències sancionadores als ajuntaments que ho sol·licitin.
Són competents per a imposar les sancions els òrgans següents:
a) Els delegats territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i els alcaldes, per a les lleus.
b) El director o directora general del Medi Natural i els plens dels ajuntaments, per a les greus.
c) El conseller o consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, en el cas de les infraccions molt greus.
Comís dels animals
Mitjançant els seus agents, l’Administració pot comissar els animals objecte de protecció en el mateix moment en què hi hagi indicis racionals d’infracció de les disposicions d’aquesta Llei.
El comís a què es refereix l’apartat 1 té el caràcter de preventiu fins a la resolució de l’expedient sancionador corresponent, que en tot cas ha de determinar la destinació final que s’ha de donar als animals comissats.
Les despeses ocasionades pel comís a què es refereix l’apartat 1 i les actuacions relacionades amb aquest són a compte de qui comet la infracció.
Periòdicament, el Govern ha de revisar per decret la incorporació o l’exclusió d’algunes races de les incloses en l’article 1 en funció de la presència i l’agressivitat manifesta.
Es faculten els departaments de Governació i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè facin el desplegament reglamentari d’aquesta Llei.
Palau de la Generalitat, 30 de juliol de 1999
(99.210.054)
Llei sobre la Tinença de Gossos Considerats Potencialment Perillosos de Catalunya (Llei 10/1999, de 30 de juliol)
ORDEN FORAL 67/2017, de 9 de febrero, de la Consejera de Desarrollo Rural, Medio Ambiente y Administración Local por la que se aprueba la normativa que regirá la pesca en Navarra durante el año 2017, incluyendo determinadas medidas de control de poblaciones de especies exóticas invasoras.
DECRETO 375/2002, de 17 de diciembre, del Gobierno de Aragón, por el que se transfieren funciones y traspasan servicios de la Administración de la Comunidad Autónoma de Aragón a la Comarca de La Jacetania.
Ley 54/1974, de 19 de diciembre, de concesión de un crédito extraordinario de 400.000.000 de pesetas al Ministerio de Asuntos Exteriores para actuación del Departamento en África, en cumplimiento de lo dispuesto en los Acuerdos adoptados por el Consejo de Ministros en 7 de julio y 13 de octubre de 1972, tal como han sido modificados por el Acuerdo de 9 de agosto de 1974.
Corrección de errores del Real Decreto 1317/1989, de 27 de octubre, por el que se establecen las unidades legales de medida. | 0.720302 | curate | {"ca": 0.8988020740210978, "es": 0.09949937421777222, "sr": 0.0006257822277847309, "sv": 0.001072769533345253} | https://dogc.vlex.es/vid/gossos-considerats-potencialment-perillosos-331574566 |
mc4_ca_20230418_4_786510 | Revisió del 21:42, 7 set 2010 (mostra codi font)
'''Jaume Codina i Vilà''' fou historiador del Baix Llobregat. Nascut [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]] el [[16 de setembre]] de [[1923]], ens deixà el [[22 de maig]] de [[2007]].
Revisió del 21:42, 7 set 2010
Obtingut de «http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Jaume_Codina_i_Vilà&oldid=427» | 0.570517 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Jaume_Codina_i_Vil%C3%A0&diff=427&oldid=425 |
mc4_ca_20230418_12_334590 | El blog d'Albert Baranguer: Baixa intensitat
La vida està per viure-la. N'estic força convençut. Cal gaudir dels moments bons i cal superar els que no ho són. Tant una cosa com l'altre demanen temps, i sovint, intensitat.
Personalment, no tinc tot el temps que voldria per gaudir i, per exemple, dedicar-me a aficions com aquesta d'escriure. El plaer d'escriure. En el meu cas, escriure al meu blog. Escric per moltes raons, però al final n'hi ha una de principal : m'agrada i tinc temps per fer-ho.
Però darrerament ja no tinc tant de temps. Circumstàncies familiars i projectes personals reclamen la meva atenció. Si més no per una temporada, el ritme d'escriptura al blog serà més baix.
Però més baix no vol dir que l'abandoni. Si vull i puc, quan les circumstàncies m'ho permetin, escriuré. Es tracta d'organitzar-se, aprofitar el temps i gaudir del plaer d'escriure quan sigui possible.
Ara mateix, tinc algunes idees que em fan barrinar. Primera : sembla que el país viu un període de, diguem, « baixa intensitat nacional ». Els partits independentistes en general han ofert, i ofereixen, un espectacle força lamentable de lluites partidistes. Potser sí que entre uns i altres estan fent que la gent es quedi a casa.
Però, justament, per això és molt important persistir i fer bullir l'olla. Cal mantenir les organitzacions vives i actives. El tall diari de la Meridiana, per exemple, és la mena d'accions que necessita l'independentisme, en la meva opinió.
La independència no vindrà de cap partit ni de cap govern. Vindrà de la mobilització ciutadana. Vindrà de la desobediència civil no violenta, però ferma. Vindrà de plantar cara de forma massiva la repressió.
Haurem de plantar cara. Ens hi va la supervivència : Avui s'ha sabut que la fiscalia (ja sabeu, l'organisme que, segons Pedro Sánchez, depèn del Gobierno) s'oposa a l'aplicació de l'article 100.2 a Jordi Cuixart i demana que faci un « tractament específic » per a, cal entendre, « curar-lo » de les seva ideologia independentista i sediciosa.
Un tractament específic. Suposo que deuen estar pensant en electroxocs i lobotomies. El nacionalisme espanyol és tan absolutament feixista que considera que els independentistes estem malalts i ens cal un « tractament especial ». Després del « tractament especial » ens esterilitzaran ? O potser tenen alguna altre solució? una solució final ?
I aquesta fiscalia depèn de Pedro Sánchez? Amb aquests feixistes vol dialogar ERC ? És que a ERC s'han begut l'enteniment ? No ho entenc.
Aquest és el pla de l'enemic. Ens volen lobotomitzar. Ens prenen per malalts.
No passa res. L'amor és mutu. Jo els prenc per feixistes. La maldat personificada.
Per això dic que ens va la supervivència. Ens cal lluitar i plantar cara. No hi ha alternativa.
Però no ho dubteu ni un segon : Vencerem. Catalunya serà independent i republicana més aviat que tard.
El proper 29 de febrer tenim una cita amb el Molt Honorable President Puigdemont a Perpinyà.
Si pots, ves-hi!
Publicat per Albert Baranguer Codina a 21:03
Etiquetes de comentaris: antifeixista, Desobediència, Independència, llibertat exiliades i exiliats, llibertat preses i presos polítics, No-Violència, personal, Procés Constituent, República Catalana
Entrevista a Jordi Sànchez al FAQS de 22/02/2020 | 0.784014 | curate | {"ca": 0.9232688708671242, "it": 0.03961322520274485, "oc": 0.006238303181534623, "es": 0.018714909544603867, "en": 0.012164691203992514} | http://www.albertbaranguer.cat/2020/02/baixa-intensitat.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_266200 | El 18 de maig es celebra a Barcelona La Nit dels Museus, un esdeveniment on diversos espais museístics de la ciutat obren les seves portes de forma gratuïta a la ciutadania per conèixer les seves col·leccions i participar en diverses activitats.
El Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE) participa, un any més, en aquesta jornada cultural amb tallers, actuacions de l'alumnat de l’Institut del Teatre i diverses exposicions dedicades a les arts escèniques.
Com a novetat, enguany hi haurà diverses food trucks i una festa final amb DJ, amb una llista musical elaborada a partir de les preferències dels usuaris que participin contestant un formulari.
Exposicions i visites guiades
La Nit dels Museus ofereix l’oportunitat de fer una visita guiada a l’exposició permanent “La Memòria de les arts efímeres” i a les reserves dels museu, la qual ofereix l'oportunitat de descobrir algunes de les moltes peces que conserva, així com les tasques de preservació que duu a terme. En aquest sentit, aquest any s'ofereix també l'activitat Racó de restauració, una aproximació als processos de prevenció i restauració de les peces del Museu de la mà de la restauradora Katerina Musilova. Tant per la visita guiada com per l'activitat de restauració es duran a terme diversos passis amb places limitades. A partir del 13 de maig s'obriran les inscripcions.
Coincidint amb la inauguració recent de l’exposició del vestíbul “José de Udaeta i Emma Maleras, vides paral·leles”, el Teatre Estudi acollirà la instal·lació “El ritme a les mans”, amb vestuari de la dansa de les dues figures i, en moments puntuals, alumnes del Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l’especialitat dansa espanyola dialogaran amb les peces de museu a través de micro-coreografies.
Seguint amb el món de la dansa espanyola, el MAE també ofereirà l’exposició “Carmen Amaya. Essència, presència i mite” al vestíbul del Teatre Estudi. La mostra repassa la trajectòria d’una de les bailaores més destacades del ball flamenc i una de les grans artistes catalanes del segle XX a través de fotografies, programes de mà i cartells conservats al museu.
Finalment, els alumnes d’escenografia de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) proposen la instal·lació “El príncep d’Homburg” creada a partir de diversos projectes escenogràfics entorn l'obra d'Heinrich von Kleist, escrita l'any 1810.
Tallers per a petits i grans
La Nit dels Museus a l’Institut del Teatre també proposa uns seguit de tallers gratuïts familiars a partir de les 19 h que es duran a terme a l’atri i a diverses aules de l’Institut. Hi haurà taller de titelles, castanyoles, dansa creativa i dansa i acrobàcia. En el següent enllaç podeu ampliar la informació dels tallers i les visites guiades i el taller de restauració
Podreu accedir a les inscripcions a les activitats i els tallers del 13 al 17 de maig en aquest enllaç. Places limitades.
Actuacions de l’alumnat de l’Institut del Teatre
L’oferta es completa amb una mostra dels treballs acadèmics dels alumnes del Conservatori Professional de Dansa (CPD), el Conservatori Superior de Dansa (CSD) i l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) en forma d’actuacions breus que podran veure a partir de les 20 h a l’exterior (plaça de l’Atri), al Teatre Ovidi Montllor i al bar de l’edifici.
Oferta gastronòmica i festa final amb DJ: tria la música que vols ballar
Com a novetat, aquest any hi haurà diverses caravanes de menjar o food trucks que oferiran una variada oferta gastronòmica i de begudes per poder seguir el ritme de visites a exposicions i activitats.
D’altra banda, la festa es clourà ballant a càrrec del DJ Ferminazo, que ofereix la possibilitat de participar en la tria de la música a través d’aquest formulari, on podeu deixar les vostres preferències musicals per acabar la nit al millor ritme. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_628559 | El PSC crearà un espai amb membres de CiU, PP i ICV per "treballar" el projecte federal del PSOENavarro culpa "determinats responsables territorials" dels socialisme espanyol de mantenir encallat el protocol de relacions del grup al CongrésACN Barcelona | Actualitzada el 15/08/2013 13:16Pere Navarro, durant l'entrevista amb l'ACN / ACNEl PSC crearà un "espai de diàleg" amb caràcter "transversal" per poder "treballar" el document que els socialistes de tot l'Estat van aprovar a Granada i que senta les bases de la reforma de la Constitució espanyola que vol impulsar el PSOE. Així ho ha explicat el líder del PSC, Pere Navarro, en una entrevista a l'ACN, on ha detallat que en aquest fòrum hi participaran membres de CDC, Unió, el PP i ICV que consideren que amb el model territorial dels socialistes "es pot treballar". Navarro també ha explicat que el protocol de relacions parlamentàries de PSC i PSOE s'aprovarà en breu, i ha culpat alguns 'barons' del socialisme espanyol de l'encallament d'aquest reglament intern.El passat 6 de juliol, els socialistes de tot l'Estat es van reunir a Granada per debatre i aprovar el document que posa les bases que haurien de guiar la reforma constitucional en sentit federal que vol impulsar el PSOE. Ara, però, el PSC vol recollir adeptes a aquest model, i no només entre el seu espai clàssic. Per això, el primer secretari del partit, Pere Navarro, prepara una plataforma de debat per poder aglutinar a l'entorn d'aquest document i de la idea federal a tots aquells catalans que s'hi sentin propers. "Hi ha persones de diferents partits que s'han interessat pel model del PSC, i aquestes persones han de tenir un espai per poder-se expressar, per opinar", ha explicat Navarro en una entrevista a l'ACN. Segons el socialista, hi ha "persones del PP, de CDC, d'Unió, i d'ICV que creuen que aquest és un model amb el que es pot treballar", i per això el PSC vol oferir-los "aquest espai per poder-ho fer". "Serà un espai transversal, que no ha de ser només del PSC, i per això també hi haurà persones vinculades a entitats, associacions, el món intel·lectual, universitari, cultural, i social, de Catalunya i del conjunt d'Espanya", ha explicat Navarro, que assegura que els socialistes ja tenen un tot grup de gent que "volen col·laborar en explicar aquest model i en dir que hi ha un camí de diàleg i no de confrontació".El protocol de relacions, pendentEl document de Granada ha estat el darrer dels acords al que han arribat els socialistes del PSC i del PSOE. Però les cúpules tenen sobre la taula un altre pacte que, de moment, segueix encallat. Es tracta del protocol que ha de marcar la relació parlamentària que han de tenir els diputats al Congrés del PSC i del PSOE. El darrer Comitè Federal dels socialistes va acordar ajornar-ne la seva aprovació i crear la comissió de coordinació que, teòricament, el redactarà.És per això que Pere Navarro espera "poder aprovar el protocol en breu", donat que "és un document gairebé enllestit". "No crec que hi hagi gaire dificultat per tirar-lo endavant", assegura el socialista, que tot i això, admet que hi ha un escull que els està costant saltar per arribar a un pacte.En aquest sentit, en ser preguntat sobre el motiu pel que el protocol està aturat, Navarro té molt clara la resposta: "L'opinió de determinats responsables territorials del PSOE, perquè no acaben d'assumir, potser, que hi ha una situació d'evolució de l'Estat de les autonomies que ha d'avançar cap al model federal, i també que el PSC i el PSOE són dos partits i hi ha d'haver una relació diferenciada". "Haurem de seguir treballant més amb aquests companys, i podrem aprovar el protocol", ha explicat Navarro, que prefereix no aventurar-se amb un calendari per tancar l'acord d'aquest reglament intern.
Calrissian, ja tardes | 0.868248 | curate | {"ca": 0.9944459137794235, "et": 0.005554086220576567} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_110115 | L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler el primer tinent d’alcalde Juan Pedro Pérez i la tinenta d’alcalde d’urbanisme van visitar dijous el tram final de les obres. Les obres de pacificació i renovació del carrer de Sant Pere, que es van iniciar el maig... | 0.772499 | curate | {"ca": 1.0} | https://elprataldia.es/tag/pacificacio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_203581 | Aquesta frase l'han dit avui dos professors després d'esta uns minuts de xerrada, i en català, a la presentació d'un centre de FP. No te cap rellevància dir el nom del centre perquè no és intenció meva “ denunciar-los “, sinó fer constància de quina manera és protegeix la llengua catalana, sobre tot en els centres escolars. El cas es que, només un alumne dels 20 que som, ha demanat per veure si es podia fer les classes en castellà, que tot i que entenia el català, per a ell li anava millor aprendre amb l'altra llengua. Però els professors han tornat a fer constància que una de les normes del centre era que les classes s'impartirien en català. Però, quan hem anat a un altre aula per fer una assignatura diferent, un altre professor, tot i sent català, ja se'ns ha dirigit directament en castellà sense que en cap moment se'ns formules la pregunta ....algú entén el castellà ? . .....Coi... si son bons per preguntar-nos si entenem el català , també ho haurien de ser quan ho fan amb el castellà . O es que ja es de suposar que tots hauríem d'entendre el castellà ? No es la primera vegada en que m'he trobat amb aquests casos. Ja duc com quatre centres diferents i en tots ells ens han formulat aquesta maleïda pregunta, acabant per impartir les classes en castellà perquè hi havia un o dos alumnes que no l'entenien. Vinc a dir que, sigui quin sigui, el motiu no veig cap mena de lògica que es formuli aquesta pregunta ---Algú **no entén el català ? quan gran part de l'ensenyament escolar a Catalunya s'està fent en castellà, si és troba que un alumne digui que no l'entén. No seria més lògic no preguntar res a alumnat i continuar l'ensenyança íntegrament en català, que de fet, és la llengua referent del país ? .
L'altre dia a la uni hi havia una professora castellanoparlant que va dir "la clase se hará en castellano pero podéis emprar* el catalán". Home, només faltava eh! (A més això d'emprar és una catalanada molt grossa XD).També acaba de venir una erasmus a una classe de polonès parlant-nos tots en anglès, i li vaig preguntar si entenia el que deia la profe en català, i va respondre "això era català? però si parlava en espanyol!". Després li va dir a un altre company que la profe hauria de fer la classe en castellà, perquè ella i tots els erasmus van venir a Barcelona per aprendre castellà i penso jo "què cony diu aquesta, si no en té ni punyetera idea, del castellà - si vol una classe de castellà això no és el lloc, que aquí s'hi aprén polonès!". O.o Demà tinc polonès una altra vegada, espero que no demani que es passi al castellà... I això a la facultat de filologia, on la docència hi hauria de potenciar el plurilingüisme i estar concienciada de la substitució i tal...
Quin fàstic | 0.807331 | curate | {"ca": 0.9992584352984798, "fr": 0.0007415647015202076} | |
mc4_ca_20230418_5_746245 | L’AQUARIUM | La Bellesa Blog Cultural L’AQUARIUM – La Bellesa Blog Cultural
L’Aquarium de Barcelona ens ofereix imatges tant espectaculars com aquesta.
L’Oceanari ens permet veure de molt a prop els animals marins.
Veurem plantes com aquests coralls tropicals.
Animals com els cavallets…
… o dragons marins.
Hi ha diversos ambients com l’aquari tropical.
I per descomptat té zona infantil.
Si volem tenir una experiència diferent dins d’una ciutat, un aquari és un lloc adequat.
A Barcelona disposem de l’Aquarium, un espai que conté més d’onze mil peixos i criatures marines que pertanyen a 450 espècies diferents. Es un dels més importants del món i el més gran dedicat al Mediterrani.
Encara que està especialitzat en el nostre mar (disposa de catorze aquaris), també ens ofereix ambients d’altres latituds com els dedicats al món tropical amb l’exotisme dels seus mars
Disposa d’un espectacular Oceanari, únic a Europa, que és l’aquari més gran i amb un nombre més elevat d’espècies de L’Aquàrium. Amb 36 metres de diàmetre i 5 de profunditat, conté prop de 4 milions de litres d’aigua. S’hi troben espècies tan diverses com orades, morenes, peixos lluna, rajades i dues classes de taurons: el solraig de sorra i el tauró gris que, no cal dir-ho, son les estrelles d’aquest curiós espai marí.
Podem circular per un túnel transparent de més de 80 metres de longitud que ens permet gaudir d’una espectacular passejada submarina. Així es pot recórrer l’Oceanari per sota i tenir la sensació de conèixer el Mediterrani com si estiguéssim passejant pel fons del mar, a pocs centímetres dels taurons i d’altres espècies curioses. Tota una experiència.
Com ja s’ha dit, l’Aquarium se centra principalment en el Mediterrani, mar que té una longitud de 3.800 km. Encara que té la consideració de pobre per la falta de nutrients, en canvi acull una gran diversitat d’ecosistemes i espècies. Entre elles, destaquen uns importants depredadors: els taurons. L’Oceanari ens mostra una síntesi d’aquest mar, el nostre.
Una altra de les experiències més especials que es poden tenir a l’Aquarium és la immersió amb els taurons. Els intrèpids que ho volen fer son introduïts en un tanc des del que poden observar des de ben a prop i barrejats amb ells, el comportament d’aquests depredadors i d’altres animals aquàtics. Cal aclarir que l’experiència no la pot tenir qualsevol: s’ha de ser major d’edat, tenir títol de submarinista i sotmetre’s a un mini curs previ doncs no és tan senzill.
Hi ha un altre espai que porta per nom Explora! Es interactiu i està concebut per donar a conèixer el món marí als nens i nenes. Conté més de 50 interactivitats per tocar, mirar, escoltar, investigar i descobrir la natura. A Explora! es representen tres ambients de la costa mediterrània: els aiguamolls del Delta de l’Ebre, un racó de la Costa Brava i una cova submarina de les illes Medes.
Així que si volem tenir experiències diferents a Barcelona, al marge dels cinemes, restaurants, galeries d’art… aquí tenim un lloc amb encant ben peculiar en el que es poden aprendre moltes coses.
El web de l’Aquarium és: http://www.aquariumbcn.com/ | 0.804344 | curate | {"es": 0.024295432458697766, "ca": 0.9517330741820538, "en": 0.014577259475218658, "pt": 0.009394233884029803} | https://www.labellesa.cat/laquarium/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_127771 | Agència de Viatges agències Alaska Aleutianes amhs anchorage atlin aurores boreals avionetes balenes bandera barry glacier bisons blog Canadà Canvi Climàtic cine covid19 covid_19 creuers dawson city denali Enllaços esglesia esta Estats Units eTA Exxon Valdez fairbanks fauna ferris Fotos gat glaceres glacier bay greta thunberg gustavus habitatge haines halibut Homer hyder Indigenes instagram inuit itinerari jacinto anton jon krakauer juneau Katmai kenai ketchikan lake clark Llibres llops lludrigues Mapes mendenhall morses museu Notícies nunavut ortodox os mari Ossos parcs nacionals pesca politica salmó senderisme Sibèria sidra skagway Sobre Alaska stewart stol Sud-est Alaska taku talkeetna tsunami turisme utqiagvik Valdez viatges viatges en grup Viatjar vimeo Viquipedia vols Vídeos whittier Yukon yupiq
ESP
Sobre Alaska i Yukon
Notícies d’Alaska
Mapes i llibres d’Alaska
Viatjar a Alaska i el Yukon
Fotos i vídeos d’Alaska
Enllaços sobre Alaska i Yukon
Sobre Alaska i Yukon
Notícies d’Alaska
Mapes i llibres d’Alaska
Viatjar a Alaska i el Yukon
Fotos i vídeos d’Alaska
Enllaços sobre Alaska i Yukon
23 set. Caçador sobreviu a l’atac d’un ós
Posted at 19:53h in General
Setembre i octubre solen ser mesos per la cacera. Moltes zones d'Alaska, gestionades per l'estat, obren la temporada de cacera. El departament de caça i pesca fa cada un seguiment de les principals espècies (cérvols, caribús, ants, óssos…) i determina quants exemplars poden ser caçats. Cada resident d'Alaska que ho...
Llegir-ne més →
23 set. Vols internacionals a Anchorage el 2022
Posted at 19:53h in General
Ara que sembla que la possibilitat de viatjar torna, en obrir-se les fronteres que havien tancat arran de la pandèmia, a l'aeroport d'Anchorage estan contents perquè algunes companyies aèries internacionals preveuen tornar a volar a aquesta destinació, el principal aeroport d'Alaska.Per nosaltres, alguns vols directes a Anchorage des de fora...
Llegir-ne més →
30 set. La llibreria de Haines
Posted at 13:17h in General
Haines és un poble del sud-est d'Alaska, d'uns 2500 habitants, que viu de la pesca, el turisme, la mineria… N'he parlat més d'una vegada en aquesta web, perquè la veritat, és un lloc prou agradable, un d'aquells racons d'Alaska tranquils que tan m'agraden i que recomano en els meus viatges....
Llegir-ne més →
10 ag. A Haines recullen la fruita per evitar als óssos
Posted at 23:21h in General
El sistema no és nou, es veu que fa temps que ja el fan servir a l'oest de Montana. Ara el volen aplicar a Haines, Alaska. Però comencem pel principi. Des de fa alguns anys, el creixement de la població d'óssos (sobretot negres, ursus americanus) ha fet més freqüent que...
Llegir-ne més →
03 ag. L’autobús 142, traslladat a un museu
Posted at 03:17h in General
L’autobús 142 va esdevenir la darrera casa (o simple aixopluc) d’en Christopher McCandless. Al mig d’un bosc d’Alaska, l’estiu del 1992, hi va morir de gana. Era un jove universitari que cercava viure en la natura, o vés a saber què, i se’n va anar cap a Alaska. Es va...
Llegir-ne més →
24 jul. Les esglésies ortodoxes de Kenai
Posted at 19:17h in General
Se sospita que abans del segle XVIII ja hi havia contactes entre Sibèria i Alaska. En tot cas, les primeres expedicions enviades per Rússia són cap al voltants de 1733, sota el comandament del danès Bering. Després de desembarcar a diferents punts d’Alaska, Bering va morir, però la resta de...
Llegir-ne més →
22 jul. Tristor a la Milla d’Or de Denali
Posted at 20:16h in General
Un dels indrets més afectats per la manca de turisme a Alaska són els negocis al voltant del parc nacional de Denali. Uns metres més al nord de l’entrada del parc, hi ha l’anomenada Milla d’Or. Tot resseguint la carretera, s’hi poden trobar la major part dels hotels, restaurants i...
Llegir-ne més →
20 juny L’or torna a Dawson City, Yukon
Posted at 00:22h in General
Dawson City, al nord del Yukon, va ser fundat a partir de la descoberta d’or al Klondike, i que va donar lloc a la famosa febre de l’or que ens va descriure Jack London a Ullal Blanc. Va esdevenir la capital del Territori (no tinc clar que hi hagués cap...
Llegir-ne més →
19 juny Haines i els petits creuers
Posted at 03:23h in General
El consell municipal de Haines ha demanat als creuers que encara tenen previst fer parada al poble, que no ho facin. La decisió sembla contradictòria, però realment és una mostra de com està afectant l’epidèmia del coronavirus, a racons tan petits i llunyans com el poble de Haines, al sud-est...
Llegir-ne més →
28 maig El botiguer de Gustavus
Posted at 10:19h in General
Gustavus és un petit poble (no arriba al mig miler d'habitants) a l'entrada del parc nacional de Glacier Bay, al sud-est d'Alaska. Com tants altres pobles d'aquesta regió de l'estat, només s'hi pot accedir per mar o aire. Fins i tot Juneau, la capital, segueix aquest mateix patró, són illes...
Llegir-ne més →
20 maig El sud-est d’Alaska s’ofega sense creuers
Posted at 19:18h in General
Ja ho explicava amb més detall en aquest article del meu blog: el coronavirus ha afectat Alaska de refilada, però la seva economia, depenent de petroli, turisme de creuers i pesca, rebrà l'impacte d'una manera molt més intensa.En el cas del sud-est d'Alaska, l'economia d'alguns pobles depèn en més del...
Llegir-ne més →
18 maig Un japonès a l’Àrtic
Posted at 20:16h in General
Si sou amants de la fotografia, de ben segur que o n'heu sentit a parlar o en coneixeu la seva obra. Si com a mi, el món de la fotografia no és el vostre fort, descobrir-lo serà un regal del cel. Us parlo d'en Michio Hoshino, considerat el primer gran...
Llegir-ne més →
16 maig Alerta de Tsunami al Prince William Sound
Posted at 14:14h in General
Sembla que plou sobre mullat. Un equip de científics ha alertat que hi ha moltes possibilitats que, amb el desgel de la glacera Barry, al Prince William Sound (Alaska), es pugui provocar una gran esllavissada de terres durant aquest proper any. De fet, el donen com a quasi segur en...
Llegir-ne més →
12 maig Els problemes d’acabar amb el confinament a Alaska
Posted at 20:17h in General
Els governs i autoritats, van relaxant les mesures de confinament. Uns en diuen fases, altres parlen de major llibertat, tots van a les palpentes, segons interessos diversos. El cert és que la major part de les distraccions de la població segueixen tancades: bars, concerts, futbol… Si permets a la gent...
Llegir-ne més →
10 maig Alaska 2020, un estiu sense creuers
Posted at 17:18h in General
Per aquest 2020, a Alaska s'esperava un altre rècord de turistes vinguts en creuers. Des de feia uns anys, els rècords es succeïen, i fins i tot començava a haver-hi les primeres queixes sobre un excés de visitants. Pobles llunyans de les Aleutianes estaven començant a rebre creuers.La pandèmia de...
Llegir-ne més →
09 maig Grise Fiord prohibeix el consum d’alcohol
Posted at 11:19h in General
Grise Fiord és el poble habitat més al nord de Canadà, a la província de Nunavut. Té uns 130 habitants. Només s'hi pot arribar volant o en vaixell (durant l'estiu). La temperatura mitja durant l'estiu sol ser de 5 graus, a l'hivern menys 20. Aquesta comunitat va ser creada el...
Llegir-ne més →
06 maig Temperatura rècord de fred a Utqiagvik
Posted at 19:14h in General
Per fi arriba alguna notícia que ens alegra l'ànima, malgrat glaçar-nos les entranyes. A Utqiagvik (fins fa 4 dies anomenada Barrow, a dalt de tot d'Alaska) han patit una baixada de temperatures rècord en 13 anys. Han arribat a menys de vint sota zero, a finals d'abril, i això no...
Llegir-ne més →
05 maig Els ocellets d’hivern volen tornar a Alaska
Posted at 21:13h in General
Hi ha una part molt important de la població d'Alaska que allà són anomenats “snowbirds” o ocells de la neu. Jo m'estimo més traduir-ho com “ocellets d'hivern”. Són totes aquelles persones que passen l'estiu a Alaska (la major part d'ells, treballant durant uns tres/quatre mesos que dura la temporada) i...
Llegir-ne més →
01 maig El parc de Denali obre aquest 2020 però, com?
Posted at 22:13h in General
L'obertura iniciada pel governador Dunleavy, més les ordres que arriben des del govern federal, fa que molts parcs nacionals comencin a voler tornar a obrir les seves portes als turistes. En el cas d'Alaska, destaca el parc nacional de Denali, el més popular i visitat. Però en la ja famosa...
Llegir-ne més →
20 abr. Na Riley, la lloba de Denali
Posted at 19:16h in General
De fet, els científics li deien 1202. Això d'anomenar-la Riley va ser una llicència periodística, com ens diu l'autor de l'article. Doncs bé, la notícia trista és que na Riley s'ha mort. L'han trobada, ofegada, a la vora d'un riu del parc nacional de Denali, Alaska. Ja tenia gairebé 11...
Llegir-ne més →
17 febr. Alaska: què passa amb els ferris?
Posted at 20:18h in General
Escric aquestes 4 línies a mitjans de febrer de 2020, i encara no ha estat publicat el calendari de preus per l’estiu. Normalment, es publicava l’octubre o al novembre de l’any anterior. A més, dels 11 vaixells de la Alaska Marine Highway System (aquest és el nom de la companyia...
Llegir-ne més →
27 gen. Alguns consells per comprar el vol a bon preu
Posted at 16:14h in General
El preu del vol és un part important del preu total d'un viatge, especialment si aneu cap a Alaska o el Yukon. Al mateix temps, hi ha importants diferències de preu segons el moment de l'any en que hi viatgeu. En aquesta pàgina de l'agència Agama, s'hi donen algunes pistes...
Llegir-ne més →
11 gen. Instagramers de viatge pel Yukon
Posted at 17:19h in General
Vet aquí un cocktail prou bo: agafa cinc instagramers jovenets, urbanites i famosos (i que en sàpiguen, de fer fotos i altres filmacions), te'ls endus cap al Yukon, i els hi fas fer un viatge de 9 dies. Com que queden impressionats, comencen a fer fotos i a filmar com...
Llegir-ne més →
08 gen. Creuers a Alaska amb una agència especialista
Posted at 11:27h in General
Alaska és una de les grans destinacions en el món dels creuers. Moltes companyies n'ofereixen diversos itineraris. D'una manera resumida, els creuers a Alaska segueixen uns mateixos patrons. Gairebé tots surten des de Seattle (estat de Washington) o Vancouver (Columbia Britànica, Canadà). Sobretot aquests darrers, tendeixen a complementar-se o vendre’s...
Llegir-ne més →
18 des. Albirament d’óssos a Alaska
Posted at 14:16h in General
Aquest vídeo de l’agència de viatges Agama és un resum de l’excursió en avioneta fins a la regió dels parcs nacionals de Katmai i Lake Clark, a Alaska, per poder observar els óssos bruns.Alguns viatges a Alaska inclouen aquesta excursió, que surt desde Homer (a la península de Kenai). Inclou...
Llegir-ne més →
25 nov. Colors de Tardor al Yukon
Posted at 21:18h in General
A principis de setembre, la tardor ja ha entrat al Yukon, el territori al nord-oest del Canadà. Així i tot, no t’esperes l’esclat de colors que normalment es produeix un mes després en latituts més baixes. Aquí al nord el fred la transició d’estiu a hivern deixa pocs dies a...
Llegir-ne més →
21 nov. Foto de na Greta al Yukon… fa 120 anys!
Posted at 04:16h in General
La notícia ens arriba des del Yukon. Fa 120 anys, el fotògraf Eric A. Hegg ja va immortalitzar a l'heroina de la lluita contra el canvi climàtic, la jove Greta Thunberg, ajudant a un parell de nanos a cercar or, en una explotació que sembla del tot ecològica (no emet...
Llegir-ne més →
06 nov. L’ós marí septentrional sembla que revifa sota el volcà
Posted at 13:22h in General
L'ós marí septentrional (Callorhinus ursinus) és una d'aquelles espècies que tendim a confondre amb lleons marins o elefants marins. En tot cas, com altres espècies similars, i després de ser gairebé exterminades les llúdrigues marines, van esdevenir objectiu dels caçadors russos. Se'n van sortir una mica millor, però van quedar...
Llegir-ne més →
05 nov. El retorn de les llúdrigues marines té conseqüències imprevistes
Posted at 18:13h in General
La llúdriga marina (Enhydra lutris) va ser gairebé exterminada al segle XIX. La caçaven a causa de la seva pell, ja que és l'animal que té més pels per centímetre quadrat. El pell la protegeix en les aigües fredes del Pacífic, i no té gairebé gens de greix. Per mantenir...
Llegir-ne més →
03 nov. Qui no té feina el gat pentina
Posted at 14:13h in General
Vet aquí una notícia local, de rellevància mundial. En Bob, el gat del poble d'Atlin, s'ha mort. Tenia 16 anyets, el moix. Però anem a pams.Atlin és un poble al nord de la Colúmbia Británica. Tan al nord, que no hi té conexió. Per arribar-hi, has de conduir per una...
Llegir-ne més →
03 nov. La glacera Taku també ha començat a retrocedir
Posted at 12:26h in General
Diuen que Juneau, la capital d'Alaska, és una illa envoltada de terra. De fet, caldria dir que és envoltada de muntanyes. I darrera d'aquestes muntanyes, els camps de gel de Juneau, la major part en territori canadenc. D'aquesta immensa massa de glaç neixen una pila de glaceres. Les dues més...
Llegir-ne més →
29 oct. Sense balenes a Utqiaġvik
Posted at 18:19h in General
Els tractats internacionals no permeten la caça de balenes, excepte per temes científics, i les de cacera de subsistència dels pobles inuit. Per aquests pobles, la carn de balena és una font bàsica per a la seva subsistència, i les que cacen a la tardor els alimenten en els llargs...
Llegir-ne més →
17 oct. Els enginyers de Denali, pregant que faci fred
Posted at 15:14h in General
Si heu tingut la sort de visitar el parc nacional de Denali, de ben segur que haureu agafat un dels autobusos (amb o sense guia) que et permeten d'entrar dins del parc passada la milla 14. Haureu passat per Polychrom Pass, per una carretera sense asfaltar, amb un penya-segat que...
Llegir-ne més →
10 oct. Holly, la nova reina “Michelin” d’Alaska
Posted at 22:13h in General
Els óssos hivernen, i per això cal que mengin molt abans d'anar a fer la llarga migdiada. De fet, s'engreixen com tudons (de fet, moltíssim més). A més, les femelles només posen en marxa l'embaràs (ja estan prenyades, però en stand by) si entren al cau per dormir amb molt...
Llegir-ne més →
09 oct. La cacera del paranyer boig al Yukon
Posted at 14:16h in General
Jacinto Anton es torna a lluir amb un article sobre la Policia Muntada del Canadà i la persecució del paranyer del Yukon, que va immortalitzar el film protagonitzat per Charles Bronson (el paranyer) i Lee Marvin (el Policia dalt del cavall, però sense cavall). Els fets no van anar com...
Llegir-ne més →
07 oct. Multa per espantar a les morses
Posted at 17:14h in General
Ara a la tardor, les morses de la zona de l'estret de Bearing acostumen a viure distribuides sobre múltiples blocs de gel. Amb el canvi climàtic, es gel es fon, i acaben reunint-se a terra, en algunes platges solitàries de difícil accés. S'hi junten centenar de morses. Això ha atret...
Llegir-ne més →
03 oct. Llops a tocar de Fairbanks
Posted at 21:17h in General
Les autoritats han avisat als habitants al nord-oest de la ciutat de Fairbanks (la més gran d'Alaska després d'Anchorage) que protegeixin els seus animals, per la presència d'un grup de 4 llops. Fa pocs dies van atacar i matar un gos, en una zona habitada. Aquests atacs no són molt...
Llegir-ne més →
18 set. Un llarg hivern sense ferris per a Cordova
Posted at 00:24h in General
A Alaska també hi ha una localitat anomenada Cordova. Els alaskencs ho pronuncien posant l'accent a la segona o. És una població que viu de la pesca. Es localitza a la desembocadura del riu Copper, que forma un immens delta, paradís dels ocells (i dels qui els agrada observar-los). Cordova...
Llegir-ne més →
30 abr. Alaska es prepara per l’arribada d’un record de creuers
Posted at 02:20h in General
Les aglomeracions de creuers i turistes semblen començar a ser una norma del món occidental. A Alaska, amb poblacions de pocs mils d’habitants que fan de ports d’escala dels creuers que recorren la seva costa, aquesta sensació d’inundació de turistes comença a amoïnar-els. El turisme de creuers és una part...
Llegir-ne més →
23 abr. Pagar a Alaska i no quedar aruïnat
Posted at 13:36h in General
Alaska és car, d’això no en té cap dubte ningú. Com qualsevol país del nord, molts dels seus productes són importats, i tenen un preu. El clima també ajuda a que la temporada turística tendeixi a ser breu. I tot plegat fa que costi uns bons diners visitar Alaska o...
Llegir-ne més →
23 abr. Competició en llengua Yupiq
Posted at 13:35h in General
La majoria de les llengües indígenes d’Alaska (i de la resta dels Estats Units i Canadà) estan patint per sobreviure a la presència de l’anglès. Diverses llengües s’han extingit recentment o bé estan en greu perill (amb escassos parlants nadius). Front aquesta situació, es fan intents de tota mena per...
Llegir-ne més →
23 abr. Canvi climàtic a Alaska, tristes conseqüències
Posted at 13:35h in General
Parlem tot sovint del canvi climàtic, i tendim a pensar en els pobres óssos polars que es queden sense gel. Fem divagacions sobre com de ràpid arriben les pujades de temperatures mitges, que si un grau amunt o un avall. Però a Alaska (i a tot l’Àrtic en general), el...
Llegir-ne més →
12 abr. Llocs d’acampada tancats a causa de la plaga de l’escarbat dels pins
Posted at 16:15h in General
De fet, no és l’escarbat dels pins, sinó d’unes espècies de pícees (coníferes anomenades genèricament “spruce” en anglès). Són una de les espècies que predominen en els grans boscos del continent nord-americà, inclosa Alaska. L’escarbat d’uns 6 mil·límetres (Dendroctonus rufipennis) n’és un paràsit, que els acaba matant, expandint-se com pot...
Llegir-ne més →
12 abr. Mapes dels Parcs Nacionals del Estats Units
Posted at 01:16h in General
Aquest és, possiblement, el millor web per obtenir els mapes dels parcs nacionals (i altres indrets gestionats pel National Park Service dels Estats Units). Aquí hi trobareu, per tant, tots els d’Alaska, però no pas del Yukon, que pertany al Canadà.Els mapes es poden trobar als webs de cada parc,...
Llegir-ne més →
10 abr. Hyder, la vila més al sud d’Alaska
Posted at 15:13h in General
Bé, Hyder no només és la vila més al sud, sinó també la més a l’est d’Alaska. I això no és cap dels seus mèrits més destacables. Amb només 87 habitants, no tenen impostos, no tenen policia (ni municipal ni de cap mena), van armats pel carrer… perquè hi ha...
Llegir-ne més →
09 abr. Sobrevol del Mt Denali i aterratge en glacera
Posted at 18:49h in General
Una de les activitats més destacades de qualsevol viatge a Alaska es fa des de Talkeetna. És una petita vila, al sud del Mt Denali, fins fa poc conegut amb el nom de McKinley. Aquesta muntanya fa més de 6000 metres d’alçada, i sobretot, destaca perquè es considera de les...
Llegir-ne més →
09 abr. Y U K O N
Posted at 18:49h in General
Vídeo de paisatge del Yukon....
Llegir-ne més →
08 abr. Aurores Boreals: per saber quan i on n’hi haurà
Posted at 14:18h in General
L’Universitat de Fairbanks disposa d’un centre d’estudi de les aurores boreals: l’Institut Geofísic. No ens ha de sorprendre, Fairbanks és un dels indrets on molta gent viatja per poder observar les aurores boreals. Aquest institut és el que manté el web que ens informa als neòfits en el tema, sobre...
Llegir-ne més →
07 abr. Competició STOL a Valdez, Alaska
Posted at 18:51h in General
STOL són és l’acrònim de “Short Take Off and Landing” (Enlairar-se i aterrar en poc espai). Al poble de Valdez es celebra, des de fa més de 15 anys, una competició per saber qui és capaç d’enlairar la seva avioneta, i després aterrar, en menys metres. Hi solen participar més...
Llegir-ne més →
06 abr. Mendenhall Glacier ice cave
Posted at 18:36h in General
Feia anys que no se’n formaven, a causa del canvi climàtic. Abans n’hi havia cada hivern, quan es gelava el llac davant de la glacera Mendenhall. Però aquest any, els habitants de Juneau han descobert les noves coves, i les han anat a visitar.La glacera, a tocar de la capital...
Llegir-ne més →
06 abr. Iniciativa popular per traslladar el Congrés i el Senat d’Alaska a Anchorage
Posted at 18:14h in General
La mesura us pot semblar més o menys atractiva, i de ben segur que té punts a criticar. Però hi ha diverses raons per les quals us destaco aquesta iniciativa popular. Primer, situem-nos. La capital d’Alaska és a Juneau, al sud-est de l’estat. A Juneau, només s’hi pot arribar en...
Llegir-ne més →
05 abr. La primavera engega els Festivals a Alaska
Posted at 14:24h in General
Quan t’has passat l’hivern amb fred i sense llum, com a qualsevol país del nord, i de cop i volta arriba la primavera, el personal fa uns bots d’alegria que no us ho podeu imaginar. Celebren l’arribada del bon temps amb un esclat de joia que està a l’arrel de...
Llegir-ne més →
05 abr. Doctor En Alaska – Tota la sèrie
Posted at 01:14h in General
Una de les sèries mítiques de tots els temps, imprescindible per a qualsevol fan d’Alaska. Un metge de Nova York acaba de rebot a Alaska, i encara més, a una petita vila perduda (Cicely, que m’ha estat del tot impossible de trobar en els viatges que he fet per aquelles...
Llegir-ne més →
03 abr. Acord entre la ciutat de Juneau i l’associació de creuers
Posted at 14:36h in General
A Juneau hi fan parada gairebé tots els creuers que passen pel sud-est d’Alaska (i això són molts creuers, proporcionalment moltíssims més que els que paren a Barcelona). N’estan contents, ja que mou l’economia local. Però clar, molts creuers vol dir un munt de visitants i turistes de tota mena....
Llegir-ne més →
03 abr. Cap A Terres Salvatges, de Jon Krakauer
Posted at 14:36h in General
Als anys 70, un noi d’uns 20 anys, universitari, sense cap mena de problema de cap mena, va sortir cap a Alaska. Un cop allà, va endinsar-se al bosc. Sol, sense experiència, va acabar morint de gana, en un autobús abandonat que havia trobat i que va ser la seva...
Llegir-ne més →
03 abr. Viatge de Senderisme a Alaska
Posted at 14:36h in General
Del 13 al 29 juliol 2019, l’agència de viatges “Acaminar Travel”, especialitzada en senderisme, ofereix una sortida per un viatge en grup i guia, que combina el senderisme a Alaska amb un creuer que baixa per l’Inside Passage (costa del Pacífic) fins a Vancouver (Colúmbia Britànica, Canadà). En altres paraules,...
Llegir-ne més →
02 abr. Sud-est d’Alaska en kaiak
Posted at 22:16h in General
En Roger Rovira Rius (RRR) combina la fotografia i els viatges, tot sovint amb el kaiak com a mètode de transport. El sud-est d’Alaska s’adapta a aquesta combinació, i aquí en teniu la conseqüència: una preciosa galeria de fotos....
Llegir-ne més →
02 abr. Alerta, que els óssos surten del cau.
Posted at 16:53h in General
Arriba la primavera, i els óssos surten dels seus caus, després de la llarga migdiada de l’hivern. Tenen una gana que es fotrien un bou. I per això, com cada any, les autoritats recorden als ciutadans el que cal fer per evitar sorpreses desagradables. Si, hi ha tants d’óssos, que...
Llegir-ne més →
01 abr. I després del Brexit, el Sexit!
Posted at 20:16h in General
No tingueu mals pensaments, que això és Alaska, i són gent pacífica. És tot just un article d’opinió que acaba de sortir al Juneau Empire, que és com es diu el diari de la capital. Proposa la separació del Sud-est d’Alaska de la resta de l’estat. I d’entrada, li posa...
Llegir-ne més →
01 abr. Parcs Nacionals d’Alaska
Posted at 15:13h in General
En aquest enllaç hi trobareu la llista de terres gestionades per Parcs Nacionals dels Estats Units a l’estat d’Alaska. Alerta, perquè això inclou parcs nacionals, però també monuments nacionals, llocs d’interès històric (com per exemple, a les Aleutianes, que van ser invadides pels japonesos durant la II Guerra Mundial), reserves...
Llegir-ne més →
01 abr. Tornaràs a Alaska, de Kristin Hannah
Posted at 15:13h in General
Alaska, a més d’un estat dels Estats Units, és un mite. A partir d’uns fets, com són al llunyania de les grans ciutats on vivim tots plegats, el clima, la fauna, l’extensió… Alaska engega un munt d’imatges en el nostre cervell. Per això funciona tan bé com a mite, i...
Llegir-ne més →
01 abr. Qui pagarà la Shakwak Highway?
Posted at 05:20h in General
Vet aquí un exemple pràctic de les relacions entre estats dels Estats Units, Territoris o Províncies canadenques, i els corresponents governs federals. La Shakwak Highway (en llengua Tlingit, vol dir ”entre les muntanyes”), és la carretera que connecta l’Alaska central amb l’Alaska del Sud-est, a través del Territori del Yukon....
Llegir-ne més →
01 abr. 20 creuers cap a Unalaska, Aleutianes
Posted at 01:48h in General
Des d’aquí pot semblar ridícul, però els problemes de la massificació turística, també se’ls plantegen a Unalaska. Aquesta vila a l’extrem de les illes Aleutianes, a l’oest d’Alaska, és un tranquil port de pesca. Es veu que l’any passat van rebre la visita de 8 creuers, i tots ells, d’un...
Llegir-ne més →
31 març Protestes a Alaska: el nou governador vol tancar o privatitzar els ferris
Posted at 09:48h in General
Segueixen les retallades a tot arreu, Alaska no n’és cap excepció. Des de ja fa uns anys, els governs d’Alaska han anat retallant els pressupostos del magnífic i car sistema de ferris, gestionat per la companyia pública estatal Alaska Marine Highway System. Però ara el nou governador Mike Dunleavy (Republicà),...
Llegir-ne més →
29 març Landi, la tortuga blanca, a través del Yukon
Posted at 19:13h in General
Si vas cap Alaska per carretera, has de passar pel Yukon si o si. I això van fer en Josep i la Conxita, a dalt de la Landi, la tortuga blanca. I com que van tornar deprés cap al sud, doncs sant-tornem-hi, i van fer una altra zona del Yukon,...
Llegir-ne més →
29 març Una acadèmia de pesca per a joves Yupiq
Posted at 19:13h in General
Aquest video és un reportatge sobre una escola de pesca a la mosca (fly fishing), al sud-oest d’Alaska, a la remota badia de Bristol Bay. Situem-nos primer: Bristol Bay és una zona del sud-oest d’Alaska farcida d’aiguamolls, pels rius que hi desemboquen. Només s’hi pot arribar volant o en vaixell,...
Llegir-ne més →
29 març Ullal Blanc, de Jack London
Posted at 09:49h in General
Jack London va anar a cercar fortuna al Yukon, durant la febre d’or de 1898. No en va sortir massa ric, però l’experiència (paraula molt de moda avui dia) va ser d’aquelles que te deixen garratibat. I ja se sap, quan una ànima inquieta rep a tort i a dret,...
Llegir-ne més →
29 març 30 anys del desastre de l’Exxon Valdez
Posted at 09:49h in General
El 24 de març és el 30 aniversari d’una de les pitjors catàstrofes marítimes, amb el vessament de milions de litres de petroli al Prince William Sound, a Alaska, degut a un accident del petrolier Exxon Valdez. El vaixell va sortir des de Valdez (punt final de l’oleoducte d’Alaska) i,...
Llegir-ne més →
29 març Terres del Nord, per Jordi Canal Soler
Posted at 09:49h in General
Un dels pocs llibres en català sobre el sud-est d’ Alaska i el Yukon. Ben escrit, amè, interessant… són comentaris que he sentit sobre aquest llibre que recomano. L’autor, en Jordi Canal Soler, és un viatger (com els d’abans, gosaria dir) que ja ha escrit diversos llibres, tots ells apassionants....
Llegir-ne més →
29 març Mapa de carreteres del Yukon i Territoris del Nord-Oest
Posted at 09:49h in General
Personalment aquest mapa no és el que més m’agrada, però no hi ha gaire on triar. Turisme del Yukon en té un que regala… un cop ets allà. Així que si voleu disposar d’un mapa correcte de carreteres, aquesta és la millor opció....
Llegir-ne més →
29 març Mapa de carreteres d’Alaska
Posted at 09:49h in General
Aquest és per mi el millor el mapa de carreteres d’Alaska. És el que es troba a la major part de les benzineres, actualitzat cada any i sobretot, clar i fàcil de llegir. No es troba a les llibreries del nostre país, o en tot cas fins avui (març 2019)...
Llegir-ne més →
29 març eTA, pàgina oficial
Posted at 09:49h in General
El Yukon és un territori del Canadà, i per tant, si hi voleu (en vaixell no hi podeu arribar), us cal disposar del permís de vol en aquest país, que anomenen eTA. Aquesta n’és la pàgina oficial en anglès....
Llegir-ne més →
29 març ESTA, pàgina oficial
Posted at 09:49h in General
Alaska forma part dels Estats Units. Per tant, si hi voleu anar, volant o en vaixell, us cal disposar del permís corresponent, anomenat ESTA. Aquí en teniu la web oficial per obtenir-la....
Llegir-ne més →
29 març Yukon a la Viquipèdia
Posted at 09:49h in General
El Yukon no només sona una mica més lluny (encara més) que Alaska, També és més desconegut. Tampoc ens hem d’estranyar, hi viuen quatre gats… i com sempre, la Viquipèdia n’és una bona introducció....
Llegir-ne més →
29 març Nova companyia aèria al sud-est d’Alaska
Posted at 09:49h in General
Al sud-est d’ #Alaska, per anar d'un lloc a un altre, o agafes un ferri (que m'entusiasmen, potser per la seva lentitut) o voles amb alguna de les poques companyies àeries de la zona. Són companyies amb avionetes, que ofereixen charters (com un taxi, i que són més aviat cars)...
Llegir-ne més →
29 març Homer, Alaska, com Eivissa
Posted at 09:49h in General
En què s'hi assemblen Eivissa, amb tot el Sol de la Mediterrània, i Homer, Alaska, on hi plou tot sovint? Us ho explico. Són llocs aïllats (en el cas d'Eivissa, òbviament), Homer és a la fi de la península de Kenai, una espècie de Finisterre. Hi ha un nombre limitat...
Llegir-ne més →
29 març La balena que sopava sola
Posted at 09:49h in General
Només pel títol de l'article, ja val la pena la seva lectura. Us explico. Sembla ser que les balenes geperudes canten quan mengen arengs. Els envolten amb bombolles, i se'ls cruspeixen de viu en viu, tot cantant una cançoneta repetitiva que podeu escoltar a l'article. Es creia que era una...
Llegir-ne més →
29 març La curiosa bandera d’Alaska
Posted at 09:49h in General
Si aneu cap Alaska, en arribar ben aviat veureu una bandera que molta gent confon, al principi, amb la de la Unió Europea. És blau fosca, amb estrelles… Però un cop t’hi fixes, t’adones que no és pas la mateixa. Les estrelles representen la óssa major (popularment “carro gran”), amb...
Llegir-ne més →
29 març Alaska a la Viquipèdia
Posted at 09:49h in General
Comencem amb 4 dades basiques per saber on és Alaska, i la Viquipèdia fa aquesta feina de maravella....
Llegir-ne més →
29 març Agama: Viatges a Alaska i Yukon
Posted at 09:49h in General
Agama és una agència de viatges especialitzada en Alaska i Yukon, a més de l'Oest Americà i l'Oest del Canadà. Creada l'any 2000, té la seu a Barcelona, amb un únic treballador: en Francesc Nolla. El seu coneixament de les destinacions (que visita cada estiu) és a l'origen dels viatges...
Llegir-ne més →
29 març Eva Tcheripanoff, la última de Kashega
Posted at 09:49h in General
Eva Tcheripanoff, la darrera de Kashega.Ha estat una notícia rellevant a Alaska, fins i tot el Governador de l'estat n'ha fet esment. La setmana passada va morir Eva Tcheripanoff, als 90 anys. Era la darrera persona viva que havia nascut al poble de Kashega, a l'illa de Unalaska, a les...
Llegir-ne més →
29 març Óssos a Katmai, com veure’ls i saber qui són
Posted at 09:49h in General
Óssos a Katmai, com veure'ls i saber qui sónCom molts altres parcs nacionals, des de la web de Katmai National Park pots accedir a webcams. En aquest parc estan principalment enfocades a l'observació dels óssos. Per exemple, en tenen unes quantes posades a Brooks Falls, la famosa cascada on hi...
Llegir-ne més →
29 març Relació entre els elefants d’Àfrica amb els nadius d’Alaska
Posted at 09:49h in General
Relació entre els elefants d'Àfrica amb els nadius d'AlaskaSembla allò de la papallona que inicia el seu vol, i al cap d'un temps algú rep una garrotada a l'altra banda de món. Resulta que les polítiques de defensa dels elefants i en contra del contraban d'ivori, han fet baixar brutalment...
Llegir-ne més →
29 març Canvi Climàtic i Inuit: el cas d’una petita vila a l’estret de Bering
Posted at 09:49h in General
CanviClimàtic, Inuit, Alaska … si aquests temes us interessen, no deixeu de llegir aquest article sobre una petita vila al nord-oest d’Alaska, a prop de l’estret de Bering....
Llegir-ne més →
29 març Per quants dòlars va comprar Alaska els Estats Units?
Posted at 09:48h in General
Un breu article de la revista Sapiens, que us permetrà de saber com i perquè Alaska va passar a formar part dels Estats Units....
Llegir-ne més →
29 març Parc Nacional del Kenai Fjords
Posted at 09:48h in General
Un dels parcs nacionals més visitats d’Alaska és el Kenai Fjords. Situat a la península del mateix nom (que prové de la gegantina serralada marítima), es tracta d’un parc nacional que, exceptuant la glacera Exit, només es pot visitar des del mar. És una excursió clàssica que es fa en...
Llegir-ne més →
29 març Fer Snorkel a Alaska
Posted at 09:48h in General
La companyia de petits creuers Uncruise ens proposa l'opció de fer snorkel per les aigües del sud-est d’ Alaska, aprofitant les marees. Ah, ells ja proveeixen els vestits de neoprè, que fins i tot a l'estiu el mar no està massa calent, per allà dalt…....
Llegir-ne més →
29 març Gran Viatge en creuer per Alaska, les Aleutianes i Inside Passage
Posted at 09:48h in General
L’agència Eurovacances us proposa, pel setembre de 2020, un Gran Viatge de 20 dies. Es tracta d’un creuer amb una ruta del tot fora de les que són habituals. Molt més completa i cobrint zones d’Alaska que pocs han visitat com a turistes. Surt de Vancouver, per anar pujant per...
Llegir-ne més →
29 març Esquiar sense pagar a Alaska
Posted at 09:48h in General
Un dia a l'any, a l'Alyeska Resort, una de les pistes d'esquí més populars d’ Alaska, permeten esquiar de franc a tots aquells que hi vagin disfressats de Papa Noel o Santa Claus, com us agradi més dir-li. Any rera any, s'hi presenta un munt de gent, arribant als 700...
Llegir-ne més →
29 març El Viatge de Landi, la Tortuga Blanca: Alaska
Posted at 09:48h in General
Vet aquí un gran viatge feta per aquesta parella (en Josep i la Conxi), que el 2016 van començar una gran ruta per Nord-Amèrica. Van fer traslladar en un contenidor a en Landi, la Tortuga Blanca o Land Rover que seria la seva casa durant uns quants mesos.En aquest enllaç,...
Llegir-ne més →
29 març Bisons d’Alaska cap a Sibèria!! !
Posted at 09:48h in General
No tot són conflictes, entre els Estats Units i Rússia! De fet, sempre hi ha hagut contacte, fins i tot en èpoques de la guerra freda, entre Alaska i Sibèria. Hi ha determinats grups d’Inuit que viuen a ambdós costats de l’estret de Bering.Però ara la col·laboració s’està establint a...
Llegir-ne més →
29 març Viatge en grup amb Terres Llunyanes
Posted at 09:48h in General
L’agència de viatges d’Esparraguera Terres Llunyanes ens torna a oferir un viatge a Alaska en grup i guia, ple d’aventura. Amb un màxim de 10 participants, ofereixen diverses sortides durant tot l’estiu. Si cerqueu un viatge amb activitats (senderisme, kaiak…), que prioritza l’accés a la natura per sobre del comfort,...
Llegir-ne més →
29 març Alaska State Ferry | Alaska Marine Highway System
Posted at 09:48h in General
L’Alaska Marine Highway System és l’empresa pública que gestiona la xarxa de ferris de l’estat (que són gairebé tots). Alaska no es pot entendre sense els seus ferris. Hi ha moltes poblacions de la costa que només es poden comunicar amb altres indrets per aire o per ferri. Juneau, la...
Llegir-ne més →
29 març Canadà Oest i Creuer fins Alaska, amb guia
Posted at 09:48h in General
L’agència Viatges Alemany, amb seu central a Vic però amb diferents sucrsals pel Principat, ofereix dos circuits que inclouen un creuer per la costa d’Alaska. Són viatges amb un guia acompanyant de l’agència, el mes de juny de 2019.El primer fa una ruta per l’oest de Canadà, per agafar després...
Llegir-ne més →
29 març El Yukon té un trosset de mi
Posted at 09:48h in General
Aquest post sobre el Yukon no aporta molta informació pràctica, però per qualsevol que hi hagi estat o qu ehi hagi somiat (com l’autora), és una delícia. En poques paraules diu molt d’aquest racó de món que ens té el cor robat....
Llegir-ne més →
29 març Permisos de pesca al Yukon
Posted at 09:48h in General
No és tant freqüent anar al Yukon a pescar, com ho és a Alaska. En no tenir costa, hi ha molt menys salmó en els seus rius. I per això molts pescadors del Yukon van cap a Alaska a omplir el sarró (hi ha acords especials entre Alask i Yukon,...
Llegir-ne més →
29 març Permisos de pesca a Alaska
Posted at 09:48h in General
Molta gent va fins Alaska per pescar, sobretot salmó (als rius Kenai i Kasilof), i alguns altres, halibut (al mar). En tot cas, per poder pescar a Alaska (encara que sigui un únic dia del vostre viatge), cal disposar d’una llicència, emesa pel Departament de Pesca i Cacera de l’estat....
Llegir-ne més →
14 febr. Sobre Alaska i Yukon
Posted at 11:29h in Veure a la home
...
Llegir-ne més →
13 febr. Notícies d’Alaska i el Yukon
Posted at 18:28h in Veure a la home
Posa't al dia del que passa a Alaska...
Llegir-ne més →
12 febr. Mapes i Llibres d’Alaska i Yukon
Posted at 22:24h in Veure a la home
...
Llegir-ne més →
11 febr. Viatjar a Alaska i el Yukon
Posted at 22:39h in Veure a la home
Propostes de viatges...
Llegir-ne més →
10 febr. Fotos i Videos sobre Alaska i Yukon
Posted at 22:42h in Veure a la home
...
Llegir-ne més →
09 febr. Enllaços sobre Alaska i Yukon
Posted at 22:43h in Veure a la home
Més referències d'Alaska...
Llegir-ne més →
Sobre Alaska i Yukon
Notícies d’Alaska i el Yukon
Mapes i Llibres d’Alaska i Yukon
Viatjar a Alaska i el Yukon
Fotos i Videos sobre Alaska i Yukon
Enllaços sobre Alaska i Yukon
Contacte
Nota legal Politica de privadesa
Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, , premi l'enllaç per a més informació. | 0.608067 | curate | {"ca": 0.8828576808241655, "fr": 0.005406568577346209, "pt": 0.01229254646690158, "no": 0.0007531538316701186, "en": 0.07865077870726525, "es": 0.012507733275950185, "it": 0.0026360384108454153, "nl": 0.000161390106786454, "gl": 0.00021518680904860531, "ro": 0.0003765769158350593, "de": 0.0017214944723888425, "pl": 0.000645560427145816, "sv": 0.0006724587782768916, "tr": 0.000242085160179681, "eo": 0.0006186620760147403, "sh": 0.000242085160179681} | https://alaska.cat/author/francesc-nolla/ |
macocu_ca_20230731_7_49040 | Resultat de la cerca
1 resultat(s) cerca per la paraula clau 'Limitació en el temps' | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_406601 | Em sap greu, però jo considero que les dos primeres són les pitjors, de carrer!! Són absolutament infantils, molt del pal factoria Disney... i els actors encara estàn molt verds, cosa comprensible per altre banda perquè són molt jovenets... És a partir de la tercera de l'Alfonso Cuarón (s'escriu així?) que la saga cinematogràfica comença a ser més adulta, més fosca i més ben elaborada pels actors joves. (Un detallet; hi ha una escena de la tercera peli que em posa la pell de gallina, quan el Harry dóna una volta amb el Bécbrau per sobre l'escola i pel llac, amb la banda sonora de fons....INCREÏBLE!!!) La quarta també em va agradar, però la que s'emporta la palma és la cinquena. La més adulta i plena de sentiments que he vist fins ara! Trobo bastant ben cohesionada la història. Sé que es deixen molt tros de la història de la profecia i l'explicació del Dumbledore i això em va tocar molt la moral...però el que han decidit d'incloure està ben fet. El Daniel Radcliffe està millor que mai, molt adolescent, molt confús i dónen molta importància a la dualitat Harry/Voldemort és a dir el bé/mal...Dan brillant amb la mort del Sirius i amb la possessió i els flashbacks...em va impressionar força, no m'esperava que ho fes tan bé. Per altre banda apareix molt Gary Oldman (Sirius) i això sempre dóna un nivell, ho fa de conya! La banda sonora a més, és immillorable!
U.U jo penso el revés que tu, Tanit Penso que les dues primeres són les més emocionant (i no les trobo infantils) La tercera també m'agrada (coincidim el algo!!! ) I les dues últimes, especialment la quarta, no em van agradar gens. El que no m'agrada de la cinquena és la tema "harry adolescent en crisi" i òbviament, la mort del sirius
És que el cinquè llibre reflexa aquesta inquietud d'en Harry adolescent per tant, és de suposar que a la pel·lícula sortiria reflexat. xD De la mort del Sirius no se'n pot parlar... però si mires la peli amb menys qualitat plores! xDD Perquè l'arc no es veu tan cutre i la mort sembla més com jo me l'havia imaginat XD
Ja, però és que al llibre tampoc m'agrada trobo que humanitza molt el mon de hp, que es tant... superior i no m'agrada que resulti que son persones tirant a "normals"
No ho sé, potser hi té algo a veure la diferència d'edat... Diguem que no formo part de la mitjana d'edat del fórum.. I els meus amics i amigues d'edats similars a la meva, també pensen com jo. Les dos primeres el van avorrir força (sobretot la primera!!) i les consideraven excessivament infantils, i amb el temps, sobretot amb l'arribada de la tercera pel·lícula van cedir als encants de Harry Potter.... Tot i que opinions....les que vulguis! Jo penso completament el contrari que tú. El fet que Harry Potter tingui aquesta dualitat tan perfecte entre món real i món màgic és un dels seus maxims encants. I el fet que els seus personatges siguin de carn i ossos, i arribin a l'adolescència, s'enfadin, s'enamorin, s'equivoquin, s'espantin, pateixin, es diverteixin...etc. És el punt que realment fa conectar amb els personatges, per bé o per mal. Jo al cinqué llibre vaig sentir una empatia absoluta amb el Harry, no sé perquè, però l'entenia, podia notar la seva ràbia, les seves raons...I en canvi hi ha gent que considera que en aquest llibre li comença a caure malament. Jo al revés. Ja m'agradava el seu personatge però amb el cinqué llibre, i a mesura que va creixent i fent-se gran, encara m'agrada més, el comprenc més.
U_U potser sí que té a veure amb l'edat xddd aleshores, quan em passi l'adolescència (jiji) ja et diré si he canviat d'opinió respecte això. Es que a mi el harry ja no és el pesonatge que m'agrada més. i els seus problemes m'importen un pitu
Crec que és de les millors pel·lícules de Harry Potter. De fet, em va encantar! Comparant-la com deieu amb les dues primeres, la conquena és potser la que m'ha agradat més. Crec que és perquè cada vegada està més elaborada i els actors cada vegada ho fan millor. Per cert, em podeu dir on puc trobar la pel·lícula en format DVD amb català? Ho he preguntat a un munt de llocs i només la tenen en castellà, és una gran vergonya, no creieu? Si us plau, sabeu alguna botiga?
Oh, jo la tinc en DVD original i surt en català... Quan entres dins del menú, a part de posar espanyol i aquestes coses, si mentre mires la pel·lícula prems el botó "Audio", et surtirà en anglès i, si segueixes provant, et surtirà en català... Almenys a mi m'ha passat... I és la pel·lícula normal de tota la vida que diguem... Així que, si la tens en "castellà", és molt possible que també et surti en català... (Tot i que no t'ho puc assegurar, perquè també tinc la primera en castellà i aquella si que no la puc doblar al català... [Serà perquè la vaig comprar fora de Catalunya? xDD]) Bé, espero que et serveixi.
Bé gràcies roni. De fet, encara no la tinc, me la vull comprar, això sí. Espero que això em funcioni El de dalt, que hi posa visitant sóc jo (per si no ho torna a posar: /pol33), que nosé perquè no m'ha sortit el nom! Gràcies altre cop! Per cert, on te la vas comprar?
Sense ànims de resultar empipadora...però aviam, evidentment, entenc que el Harry pugui no ser el personatge que t'agradi més. És més, com he comprovat pel fòrum, hi ha molta gent que no el suporta i ho respecto. La gràcia de tot això és que hi ha opinions de tots colors. Però em permetràs que digui que de fet, el nucli de la trama de Harry Potter, és precisament, i perdó per la redundància, el HARRY POTTER. I que si els problemes del Harry t'importen un pitu, la veritat, llavors la trama de la saga....vaja que bàsicament, són els problemes del Harry els que conformen la història no? ?
Ho sento és que ho he llegit i no m'he pogut estar... És que em passa exactament el mateix amb aquesta escenaaa!! Quan en Harry sobrevola el llac, i alça les mans i crida...I amb la BSO....Uff....Aquesta escena m'encanta! xD I sobre la cinquena pel·lícula he de dir que una vegada ha passat el temps després de l'estrena, i la veig més tard quan surt en DVD, m'agrada més...Suposo que perquè a l'estrena, sempre m'espero més del que serà, i això que ja sé que són només una adaptació i que per a res seran com el llibre, i quan la veig en DVD m'agrada més... No sé, em passa això... Per cert crec que tots els DVD's tenen l'opció de l'àudio en català, el meu també... Crec que la que no tenia opció en català era la quarta, no?
Ei!! Que bé! Pensava que era un friki, bé de fet.... potser un pèl si que ho sóc... És l'escena més aconseguida de la peli eh...!! Dóna com...una sensació....de...LLIBERTAT... I el crit que fa ell...i la música...i el verd i el castell i el llac...uff...és que tot plegat dóna un resultat!! Alfonso Cuarón et mereixes aquest ninotet No tothom aconsegueix fer escenes que transmetin alguna cosa... | 0.82288 | curate | {"ca": 0.9672302857997905, "pt": 0.015112973215621727, "es": 0.017507107586413287, "fr": 0.00014963339817447254} | |
mc4_ca_20230418_4_48220 | Estás aquí: Portada / Destaquem / Maria Martinell, una vida al servei de l’Església, de la dignitat de la dona i del país
El 24 de maig va morir Maria Martinell, i aquest divendres 13/6, a les 8 del vespre, a la basílica de Sant Josep Oriol (Diputació, 145 – Barcelona) es fa una eucaristia dedicada a la seva memòria.
Des d’Església Plural manifestem la nostra profunda admiració per la trajectòria vital de la Maria, i el més sincer agraïment per haver col·laborat amb nosaltres durant més de sis anys, fent cada setmana uns magnífics comentaris al Salm dels diumenges, que, a través del nostre web, tenia un bon nombre de seguidors.
A la Maria Martinell li vàrem reconèixer la seva trajectòria al servei de l’Església i la seva renovació, atorgant-li el 2005 el primer premi “Mn. Vidal i Aunós a una trajectòria” que a partir d’aquell moment Església Plural ha vingut convocant cada any.
Maria Martinell va ser una dona excepcional, filla de l’arquitecte modernista César Martinell, amb qui va col·laborar molt estretament. Persona d’una gran intel·ligència i capacitat intel·lectual, va participar en un bon nombre d’iniciatives culturals, socials i eclesials de gran importància en la Barcelona del segle XX. Per aquests motius la ciutat de Barcelona li concedí la Medalla d’Honor de la Ciutat, i posteriorment la Generalitat, la medalla Francesc Macià al mèrit al treball, i és que la Maria va ser una persona incansable fins als darrers moments en què la seva malaltia li va permetre.
En l’àmbit eclesial sempre va tenir clares dues idees, la importància de la formació del laïcat i la seva implicació en el devanir de l’Església, i la reivindicació del paper de la dona en la vida eclesial. En aquest cas, com en molts altres aspectes, Maria Martinell va ser una avantguardista, i va impulsar, al costat d’altres dones, el Col·lectiu de dones en l’Església, que tant ha treballat i treballa per reivindicar la plena paritat de la dona en tots els àmbits de la vida eclesial.
Ja abans del Concili Vaticà II, tenia clar la importància de posar a l’abast dels fidels catalans les millors obres de teologia, espiritualitat i filosofia que es publicaven arreu d’Europa. Amb aquesta intenció va participar en el projecte de l’Editorial Estela, que com la definia ella mateixa era “una editorial catòlica portada i pensada per laics”. En paral·lel va començar a treballar amb el monjo de Montserrat Evangelista Vilanova en el que durant més de trenta anys seria el seu gran projecte, la revista montserratina Qüestions de Vida Cristiana. al final de la dècada dels seixanta va començar a fer cursos de promoció de la dona a l’ICESB – Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, embrió del que seria l’Escola Superior de Ciències Socials i l’Escola de Treballadors Familiars, i d’on seria directora des de 1978 fins a 1998, on a més de la tasca docent i d’investigació sociològica, va impulsar debats socials i polítics, valents i innovadors en una societat que començava a sortir del franquisme. El nomenament de Ricard Maria Carles com a nou arquebisbe de Barcelona va donar pas a una etapa difícil al ICESB que va acabar amb el període de Maria Martinell al seu front, diu ella mateixa “En els darrers anys, la jerarquia eclesiàstica ha estat la creu de la meva fe…”. En canvi la relació amb l’actual arquebisbe, el cardenal Martínez Sistach, sempre ha estat fluida i cordial.
La Maria Martinell és l’exponent d’un nodrit grups de dones, lliures, intel·ligents, intrèpides que va donar la generació que va viure la guerra sent molt petites. Dones que en diversos àmbits van reconstruir el país, la cultura, la llengua i, també l’Església. El nostre sentit homenatge a la Maria i a totes elles. | 0.884076 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.esglesiaplural.org/el-136-missa-en-record-de-la-maria-martinell/ |
cawac_ca_20200528_12_24425 | Esteu aquí
Certificats de professionalitat
Mas Carandell ofereix cursos de caràcter professional dissenyats en base a Certificats de professionalitat i/o especialitats de Nivells I, II i III. Segons l’aprofitament s’obté una acreditació reconeguda pel Departament d’Empresa i Ocupació i/o Departament d’Ensenyament.
Un certificat de professionalitat configura un perfil professional entès com conjunt de competències professionals identificable en el sistema productiu i reconegut en el mercat laboral. La formació conduent a l'obtenció del certificat de professionalitat estarà composta pel desenvolupament de cadascun dels mòduls formatius del Catàleg modular de formació professional associats a cada unitat de competència que componen el certificat.
Tots els certificats de professionalitat tenen el mòdul de pràctiques professionals no laborals.
El certificat de professionalitat és l’instrument d'acreditació oficial de les qualificacions professionals del Catàleg nacional de qualificacions professionals en l'àmbit de l'Administració laboral. Les persones que superin la formació del certificat de professionalitat obtindran el Certificat de professionalitat de nivell 1, 2 o 3 de la qualificació corresponent, segons cada cas.
Mas Carandell té homologades les següents famílies professionals :
- Serveis socioculturals i a la comunitat
- Comerç i màrqueting
- Administració i gestió
- Informàtica i comunicacions
- Energia i aigua
- Instal·lació i manteniment
- Industries alimentàries
I els següents certificats de professionalitat :
CODI
ESPECIALITATS
SSCS0108
Atenció sociosanitària a persones al domicili
SSCS0208
Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials
SSCB0110
Dinamització, programació i desenvolupament d'accions culturals
SSCG0109
Inserció laboral de persones amb discapacitat
SSCG0111
Gestió de trucades de teleassistència
SSCB0109
Dinamització comunitària
COML0210
Gestió i control de l'aprovisionament
COMM0110
Màrqueting i compravenda internacional
COMT0210
Gestió administrativa i financera del comerç internacional
COMT0211
Activitats auxiliars de comerç
COMV0108
Activitats de venda
COML0109
Trànsit de mercaderies per carretera
ADGD0308
Activitats de gestió administrativa SEFED
ADGG0408
Operacions auxiliars de serveis administratius i generals
ADGD0210
Creació i gestió de microempreses
ADGD0108
Gestió comptable i gestió administrativa
ADGG0208
Activitats administratives en la relació amb el client
IFCD0110
Confecció i publicació de pàgines web
IFCT0109
Seguretat dels sistemes d'informació
IFCD0210
Desenvolupament d’aplicacions amb tecnologia web
IFCT0410
Administració i disseny de xarxes departamentals
IFCI3004
Programador/a d'aplicacions orientades a objectes
ENAE0208
Muntatge i manteniment d'instal·lacions solars tèrmiques
IMAI0108
Operacions de fontaneria i calefacció-climatització domèstica
INAD0108
Operacions auxiliars d’elaboració a la indústria alimentària
INAD0310
Fabricació de productes de torrat i aperitius extrusionats
Els requisits per realitzar els certificats de professionalitat segons normativa any 2012 són els següents. Sino es cumpleixen els requisits de nivell es pot realitzar una prova del nivell corresponent de certificat. | 0.66078 | curate | {"es": 0.00826972010178117, "ca": 0.9198473282442748, "it": 0.005407124681933842, "nl": 0.003816793893129771, "ko": 0.004134860050890585, "en": 0.03816793893129771, "ja": 0.005089058524173028, "ru": 0.007633587786259542, "el": 0.002544529262086514, "vi": 0.002544529262086514, "zh": 0.002544529262086514} | http://www.mascarandell.cat/certificats-de-professionalitat |
oscar-2301_ca_20230418_2_3498 | El pagament amb TPV és farà al moment de l'entrega i el pagament de consignes es farà directament a la parada al moment de fer la comanda.
Enviament standard 24 hores, segons la demanda del mercat pot trigar 48 hores a ser entregada.
Descripció
Detalls del producte
Hi ha 8 productes més de la mateixa categoria:
Caracolillo
14,00 €
14€/Kg. El preu final d'aquest producte està subjecte a petites fluctuacions de preu i una mínima variació una vegada pesat. Només se't cobrarà...
Navaixes (longeron) 250g aprox
13,20 €
4€/ 250 gr. El preu final d'aquest producte està subjecte a petites fluctuacions de preu i una mínima variació una vegada pesat. Només se't...
boqueron grande
6,00 €
boqueron grande de playa
Filet de bacallà
2,38 €
11.9€/Kg. El preu final d'aquest producte està subjecte a petites fluctuacions de preu i una mínima variació una vegada pesat. Només se't cobrarà...
Musclo roca
3,90 €
3.9€/Kg. El preu final d'aquest producte està subjecte a petites fluctuacions de preu i una mínima variació una vegada pesat. Només se't cobrarà...
Sépia neta
5,56 €
13.9€/Kg. El preu final d'aquest producte està subjecte a petites fluctuacions de preu i una mínima variació una vegada pesat. Només se't cobrarà...
Calamar platja
14,00 €
14.9€/Kg. El preu final d'aquest producte està subjecte a petites fluctuacions de preu i una mínima variació una vegada pesat. Només se't cobrarà...
Filet de perca 200g aprox
2,38 €
11.9€/Kg. El preu final d'aquest producte està subjecte a petites fluctuacions de preu i una mínima variació una vegada pesat. Només se't cobrarà...
Amb el suport de
Informació
Sobre nosaltres
Avís legal
Política de privacitat
Condicions d'ús
Compte
El meu compte
Les meves dades
Les meves direccions
Les meves comandes
Contacte
Contacte
Mercat Fontetes Online | El teu mercat online, a Cerdanyola del Vallès
Plaça del Pla de les Alzines (les Fontetes)
08290 Cerdanyola del Vallès
Barcelona
Espanya
Trucan's: 936926496
Email: [email protected]
Segueix-nos
Segueix-nos
Facebook
RSS
Instagram
© 2020 Mercat fontetes. Tots els drets reservats
La vostra configuració de cookies
×
Aquesta botiga us demana que accepteu cookies amb finalitats de rendiment, xarxes socials i publicitat. Les cookies de publicitat i xarxes socials de tercers s’utilitzen per oferir-vos funcionalitats de xarxes socials i anuncis personalitzats. Accepteu aquestes cookies i el tractament de dades personals implicades?
La vostra configuració de cookies
×
Cookies estrictament necessàries
Són cookies que són necessàries per al funcionament dels serveis en línia. Per exemple, s’utilitzen per permetre el funcionament dels serveis en línia, permetre l’accés a zones segures dels serveis en línia, recordar els articles col·locats a la cistella o el carretó de la compra durant una sessió, protegir els serveis en línia i per a l’administració dels serveis en línia. (per exemple, equilibri de càrrega, prevenció de fraus). Sense aquestes galetes, els serveis en línia no funcionarien correctament i és possible que aquesta botiga no pugui proporcionar determinats serveis.
Accepteu les cookies estrictament necessàries?
Sí
Cookies de tercers
Aquesta botiga pot utilitzar tercers que utilitzen les seves pròpies cookies per emmagatzemar i / o accedir a dades relacionades amb l’ús i la interacció amb els serveis en línia. Els Serveis en línia poden incloure contingut de tercers (com Google Maps, YouTube, ShareThis, etc.) i connectors de llocs de xarxes socials (com Facebook, Twitter, Linkedin, etc.). Quan us connecteu a aquests serveis, els tercers poden emmagatzemar i / o accedir a dades mitjançant galetes sobre les quals aquesta botiga no té control. Si heu iniciat la sessió en un lloc web de xarxes socials mentre visiteu els serveis en línia, els connectors de xarxes socials poden permetre que el lloc web de xarxes socials rebi la informació que vau visitar els serveis en línia i enllaçar-la al vostre compte de xarxes socials. Aquesta botiga no controla les Cookies utilitzades per aquests serveis de tercers ni les seves polítiques o pràctiques. Reviseu les declaracions sobre cookies, privadesa i compartició de dades d’aquests tercers. | 0.574293 | curate | {"ca": 0.8995098039215687, "es": 0.023774509803921567, "fr": 0.028676470588235293, "nl": 0.001715686274509804, "en": 0.030637254901960783, "pt": 0.013725490196078431, "ja": 0.0014705882352941176, "de": 0.0004901960784313725} | https://botiga.mercatfontetes.cat/peix/38009383-sardina-playa.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_134020 | La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, s’ha preguntat en un article a ‘Newsweek’ si “voler votar és un crim” i respon: “Nosaltres creiem que no”. En l’article, la consellera alerta que negar el referèndum a Catalunya farà que l’Estat espanyol sigui “tant dolent com els populistes”. Munté denuncia els judicis contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel 9-N, que recorda que va ser “una consulta informal i legalment no vinculant”. Afegeix que segons el govern de Mariano Rajoy organitzar el procés participatiu sí és un “crim” veient les actuacions judicials que s’han dut a terme. Menciona també la querella de la Fiscalia contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tres membres de la Mesa i apunta que aquestes actuacions judicials sorprenen qualsevol demòcrata.
Munté alerta que fer qualsevol cosa en contra del “més bàsic” dels drets democràtics com és votar situaria l’Estat espanyol “a la llista dels governs populistes i autoritaris que estan arrelant en certes zones d’Europa”.
La consellera defensa que hi ha una majoria a favor del dret a decidir a Catalunya i “un bon nombre de ciutadans a la resta de l’Estat” que també ho recolzen. Afegeix que els ciutadans de Catalunya esperaven que el govern espanyol apostés per l'”esperit democràtic” del diàleg, com els governs del Regne Unit o el Canadà. Afegeix que en els dos casos, va guanyar el ‘no’ a la independència però que van tenir l’oportunitat de decidir-ho els ciutadans i la situació no va ser “imposada”.
En aquest sentit, lamenta que l’Estat espanyol ha respost “rebutjant qualsevol diàleg” i impulsant una campanya de “persecució” legal contra els càrrecs electes del país. Critica també la “guerra bruta” del govern espanyol “propagant rumors” i lamenta que algunes de les actituds pròpies de la dictadura de Francisco Franco “es mantenen”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/munte-a-newsweek-voler-votar-es-un-crim-126862/ |
mc4_ca_20230418_2_33756 | TRAVY, o l'homenatge d'Oriol Pla a les famílies de joglars - Culturaca
La primera vegada que vaig veure l’Oriol Pla actuant va ser a l’espectacle multidisciplinar Be God Is, i em va deixar bocabadat. Poc temps després vaig tenir la sort de veure’l a la magistral Ragazzo, de la Lali Álvarez. I quan pensava que l’Oriol no podia superar-se més, descobreixo la seva faceta de director i em quedo sense paraules.
Travy és una obra dirigida per l’Oriol Pla, amb dramatúrgia de Pau Matas i el mateix Oriol. És un espectacle esbojarrat, intens i emotiu sobre una familia de jogalrs que decideixen fer un espectacle sobre ells mateixos. I els protagonistes són precisament una família de joglars, els Pla.
Comèdia, drama, clown, metateatre… Travy és un espectacle dinàmic que recull tota una tradició teatral. La tradició de la qual l’Oriol i la Diana Pla han mamat des que eren petit, gràcies a l’entrega i la passió dels seus pares, Quimet Pla (cofundador de Comediants) i Núria Solina (fundadora de Picatrons i Circ Cric). L’espectacle és un sentit homenatge a una forma ancestral de concebre i de dur a terme els espectacles en un entorn familiar i amb un pressupost mínim. Però també és un homenatge de l’Oriol a la seva pròpia família.
Unes cortines clàssiques, una taula, quatre cadires i una síndria és l’única escenografia que necessiten aquests autèntics joglars per transportar-te al seu meravellós univers de teatre casolà.
A part de la temàtica emotiva i de les interpretacions fresques i al mateix temps intenses, Travy és un divertidíssim exercici de metateatre. L’obra es va desenvolupant sobre la marxa, sense una estructura aparent, com si la família estigués improvisant constantment. I, abans de que puguis dir Pla, ja t’han atrapat i estàs amb els pels de punta sentit confessions esfereïdores que dubtes si són artifici o realitat.
En definitiva, és un exercici de creativitat, un tribut als joglars clàssics i un espectacle emotiu, divertit i imprevisible per conenctar amb l’essència del teatre de tota la vida. Encara la podeu veure al Lliure fins al 4 de novembre. No us la perdeu! | 0.85768 | curate | {"ca": 0.9923187710033605, "es": 0.007681228996639462} | http://www.culturaca.com/travy-tribut-una-familia-joglars/ |
mc4_ca_20230418_16_178672 | L’ICCUB esdevé soci tecnològic de Scientifica International - Fundació Bosch i Gimpera
L’ICCUB esdevé soci tecnològic de Scientifica International
L’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la Universitat de Barcelona ha signat un acord amb l’empresa Scientifica International, SLU per col·laborar en les àrees de física nuclear i de partícules, ciències de l’espai i en la indústria. Aquest acord genèric, gestionat a través de la Fundació Bosch i Gimpera, posa les bases per a futures col·laboracions entre l’ICCUB i Scientifica. L’ICCUB esdevé així el soci tecnològic de la companyia i serà la seva unitat de disseny avançat.
Scientifica portarà al mercat tecnologies desenvolupades a l’ICCUB, en particular instrumentació electrònica i circuits integrats d’aplicació específica (ASIC). Les dues unitats col·laboraran en projectes d’alta tecnologia i es podran presentar conjuntament a concursos d’organitzacions internacionals com ara les de l’Agència Espacial Europea (ESA), el CERN o el projecte ITER.
Acord de llicència per a dues tecnologies
Un dels primers productes concedits en llicència per a la comercialització és el circuit integrat eMUSIC (multi-purpose integrated circuit), desenvolupat a l’ICCUB. Tot i que originàriament estava dissenyat per a un dels futurs telescopis del consorci Cherenkov, eMUSIC es pot fer servir en moltes altres aplicacions, per exemple en imatge mèdica, en espectròmetres o en detectors de radiació com ara sincrotrons o acceleradors de partícules.
eMusic és un circuit integrat que permet amplificar, processar i sumar els senyals que arriben d’una matriu de fotomultiplicadors a gran velocitat i en un marge dinàmic molt ampli, i permet desenvolupar sistemes compactes i de baix consum.
El dispositiu electrònic Matrix, amb funció de conversió de temps a digital per a mesures de temps d’alta precisió, també s’ha concedit en llicència per ser comercialitzat. Aquest dispositiu s’ha aplicat en la millora de la precisió temporal de tomògrafs per emissió de positrons (PET), que es fan servir en el diagnòstic mèdic.
La Secció d’Electrònica de la Unitat Tecnològica de l’ICCUB (ICCUB-Tech) ha desenvolupat sis dissenys diferents en els darrers anys, dels quals se n’han produït més de 100.000 unitats. Actualment, té també cinc patents en el camp dels fotodetectors. | 0.878769 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fbg.ub.edu/actualitat/liccub-esdeve-soci-tecnologic-scientifica-international/ |
mc4_ca_20230418_6_319133 | OLIS SOLÉ PREMIAT PER LA SEVA INTERNACIONALITZACIÓ – Ressó Mont-rogenc
Inici > General > Noticiari > OLIS SOLÉ PREMIAT PER LA SEVA INTERNACIONALITZACIÓ
El 29 d’abril, Olis Solé va rebre el PREMI a la INTERNACIONALITZACIÓ 2015 atorgat per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, lliurament que va tenir lloc a l’auditori Antoni Gaudí de la Fira de Reus.
Olis Solé és una empresa familiar amb gairebé dos segles d’història dins del món de l’Oli d’Oliva Verge Extra, ubicada a Mont-roig del Camp.
De la combinació de la terra roja, mar i muntanya i el clima mediterrani, neix el seu “elixir daurat” MAS TARRÉS, de la Denominació d’Origen Protegida Siurana.
Sense deixar a banda les arrels dels seus avantpassats, apliquen les tècniques oleícoles més innovadores, obtenint així un producte d’altíssima qualitat.
Amb aquest 3 valors: tradició, qualitat i innovació, Olis Solé ha aconseguit ser reconegut a més de vint països d’arreu del món.
Des de Ressò mont-rogenc els donem l’enhorabona. [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text] | 0.739566 | curate | {"ca": 0.9209302325581395, "zh": 0.07906976744186046} | https://ressomont-rogenc.cat/olis-sole-premiat-per-la-seva-internacionalitzacio-2/ |
mc4_ca_20230418_5_734585 | El congrés JOBarcelona oferirà 8.000 places d'ocupació o pràctiques per a joves
L'esdeveniment tindrà lloc el 15 i 16 de març al Palau de Congressos de Catalunya
L'esdeveniment tindrà lloc el 15 i 16 de març al Palau de Congressos de Catalunya. | Barcelona Activa
La quarta edició del Congrés Internacional d'Ocupació i Orientació Professional JOBarcelona preveu oferir 8.000 oportunitats d'ocupació o pràctiques per a joves en més d'un centenar d'empreses, ha informat aquest dilluns l'organització en un comunicat. L'esdeveniment, que tindrà lloc el 15 i 16 de març al Palau de Congressos de Catalunya, és gratuït per als candidats que s'hagin registrat prèviament al web, i preveu l'assistència de 20.000 universitaris i titulats.
Podran entrevistar-se directament amb els reclutadors i participar en tallers d'orientació professional de manera individual i grupal i assistir a més de 90 conferències i activitats de formació, alhora que s'incorporaran processos de selecció mitjançant ludificacions, reptes i concursos. Els perfils més demandats estan relacionats amb l'enginyeria, tecnologia, consultoria, finances i turisme, i han augmentat les ofertes internacionals, especialment per a Alemanya, el Canadà i Holanda.
JOBarcelona és una iniciativa de la consultora barcelonina de recursos humans per a universitaris i perfils júnior Talent Point, i l'esdeveniment compta amb el suport del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, Pimec, FSC Inserta i la Comissió Europea. | 0.861923 | curate | {"ca": 0.9884095299420477, "es": 0.01159047005795235} | https://catalunyadiari.com/successos/el-congres-jobarcelona-oferira-8000-places-docupacio-o-practiques-per-a-joves |
mc4_ca_20230418_15_225277 | Mikel Azcona, al volant al volant del R/Clio preparat per PCR Sport, va donar mostres de la seva qualitat en la cita de l’EUROCUP Clio disputada en el circuit Paul Ricard (França). Azcona, que ja va estar entre els millors en les diverses sèries d’entrenaments disputades, va guanyar amb autoritat la primera carrera i va acabar a la segona plaça la que tancava el meeting.
El cop d’efecte de la jornada el van posar els comissaris esportius de la prova francesa que van sancionar al jove pilot navarrès, davant la sorpresa de tots els presents rivals inclosos, per escalfar rodes en els compassos previs d’aquesta última prova.
En la CLIO EUROCUP, Azcona sempre entre els tres millors.
En les tandes dels assajos lliures, Azcona ja va fer una declaració d’intencions en marcar el millor registre en la pista francesa.
En els cronometrats va seguir la mateixa tònica, encara que ja es va intuir que pilots de l’experiència d’Oscar Nogués i l’ídol local Eric Tremoulet vendrien cara la seva derrota. En la primera sèrie d’entrenaments oficials, el pilot de PCR Sport va marcar el tercer millor crono (2’28”521) a 2 dècimes del pilot francès i a centèsimes de Nogués.
En la segona Azcona va ser l’únic a baixar de 2’28” (concretament 2’27”913) i es va situar en la primera posició d’aquesta sèrie. Les diferències amb els seus rivals en aquesta ocasió van ser de 3 dècimes respecte a Nogués i més de mig segon amb Tremoulet.
En la primera carrera (11 voltes) el domini de Azcona va ser clar des de l’inici de la prova. Va creuar la meta amb mig segon d’avantatge respecte a Tremoulet, en principi favorit però que no va poder seguir en cap moment el ritme imposat pel pilot de PCR Sport.
La segona carrera (11 voltes) va ser més igualada encara que, en tot moment va donar la sensació que Azcona tenia el control de la situació. Es va mantenir amb serenitat darrere dels líders, Nogués i Tremoulet, i quan va veure opció clara de llançar el seu atac ho va fer. Va creuar la meta en la segona posició però la sanció de 10” comentada al principi el va fer baixar fins a la 6ª plaça.
Així doncs Azcona deixava l’escenari francès amb la satisfacció del treball realitzat però: La sanció m’ha deixat un regust agredolç en un cap de setmana en el qual crec que hem demostrat que podem lluitar amb els, a priori, favorits amb garanties d’èxit.
És evident que al jove pilot navarrès no li queda una altra sortida que seguir treballant i ser conscient que repassaran amb lupa totes les seves accions.
Classificacions CLIO EUROCUP - Paul Ricard.
Entrenaments Cronometrats 1: 1.-Eric Tremoulet, 2’28”628, 2.-Oscar Nogués, a 0”148, 3.-Mikel Azcona, a 0”230, 4.-Alex Morgan, a 0”446, 5.-Facundo della Motta, a 0”458.
Entrenaments Cronometrats 2: 1.-Mikel Azcona, 2’27”913, 2.-Oscar Nogués, a 0”343, 3.-Eric Tremoulet, a 0”608 4.-Alex Morgan, a 0”908, 5.-Facundo della Motta, a 1”074.
1ªCarrera: 1.-Mikel Azcona, 27’35”348, 2.-Eric Tremoulet, a 0”490, 3.-Alex Morgan, 2”496, 4.-Massimiliano Pedala, a 5”961, 5.-Oscar Nogués, a 13”851.
2ªCarrera: 1.-Oscar Nogués, 27’46”315, 2.-Eric Tremoulet, a 0”537, 3.-Ivan Pulic, 6”078, 4.-Massimiliano Pedala, 7”014, 5.-Pablo Martin, a 9”246, 6.-Mikel Azcona, a 10”460. | 0.780814 | curate | {"ca": 0.7801955219173762, "es": 0.06780195521917376, "it": 0.15200252286345} | http://www.pcrsport.com/noticiaHTML.asp?Id=2604 |
cawac_ca_20200528_11_91295 | Cantó crea polèmica al negar que hi hagi tanta violència masclista
El diputat d'UPD es disculpa per qualificar de «falses» moltes denúncies
L'actor i diputat d'UPD Toni Cantó va desencadenar ahir una forta polèmica al llançar la següent sentència des del seu compte de Twitter: «La major part de les denúncies per violència de gènere són falses. I els fiscals no les persegueixen. Les estadístiques són esbiaixades». El parlamentari, que va dir que es basava en les dades que li va proporcionar la Federació d'Afectats per les Lleis de Gènere, va afegir que la UE «paga 3.200 euros per cada denúncia per maltractaments» i que des del 2004 Espanya ha rebut més de 2.000 milions d'euros per aquesta raó. La reacció ciutadana i política va ser contundent i Cantó no va tenir cap més remei que demanar disculpes i admetre que s'havia «equivocat» al donar per «contrastades» les dades que li havien facilitat.
Edició Impresa
Versió en .PDF
Informació publicada en la página 16 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 26 de febrer de 2013 VEURE ARXIU (.PDF)
A part de l'allau de retrets que va rebre a Twitter, i que el van convertir en tema del moment durant gran part de la jornada, Cantó va ser durament criticat per alguns partits. El PSOE va exigir la seva dimissió immediata per «insultar» les dones, i IU va reclamar la seva reprovació com a portaveu d'Igualtat d'UPD al Congrés. A més, el secretari d'Estat de Serveis Socials i Igualtat, Juan Manuel Moreno, va demanar «no caure en frivolitats». El nombre de denúncies falses per violència masclista va ser de 19 el 2011, cosa que representa el 0,01% del total (134.002 denúncies), segons la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat del 2012 en base a les dades de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial.
Cantó, que fa dues setmanes ja va revolucionar les xarxes socials al dir que «els animals no tenen dret a la vida», va veure ahir com la xifra de seguidors al seu perfil de Twitter va créixer en prop de 2.000 persones. Hi ha més de 108.000 internautes pendents dels seus comentaris. | 0.86694 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/canto-crea-polemica-negar-que-hagi-tanta-violencia-masclista-2326575 |
mc4_ca_20230418_11_123002 | CENTRE D'HISTÒRIA DE GAVÀ ARXIU MUNICIPAL: de febrer 2019
UNA HISTORIA FAMILIAR. DE L´EMPORDÀ A GAVÀ. JAU... | 0 | curate | {"ca": 0.5428571428571428, "es": 0.4, "fr": 0.05714285714285714} | https://centrehistoriadegava.blogspot.com/2019/02/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_686987 | Doncs aixó. El Govern demana a la Sindicatura Electoral que es dissolgui per evitar les multes de 12.000 euros al dia. Doncs això, ara ja si que es pot dir clarament que no hi ha referèndum. Quedem a l'espera que ens expliquin el pla B, que sembla que no és una DUI, perque hi ha pla B, no?No?Eeeooo!
Fins que el president Puigdemont no comuniqui oficialment que es cancel·la el referèndum això és derrotisme.
De moment el seu partit ja ha anunciat que encara que se celebri i guanyi el Si no preveuen declarar la independencia
Quan? On?
Ho pots veure al fil "Marta Pascal CALLA!!!"
Però aquest fil és antic
Es pot dir que es un fil oficial
Tu calla, carbó | 0.652691 | curate | {"ca": 0.7503875968992249, "es": 0.21395348837209302, "tl": 0.007751937984496124, "nl": 0.004651162790697674, "fr": 0.023255813953488372} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_812521 | Avui m'han comentat una frase d'un llibre (no recordava de quin però quan ho sàpiga ho posaré) on un personatge deia "no havia conegut cap poble tant covard com el català". En la conversa he dit que això es fals, ja que el poble català s'ha aixecat en armes moltes vegades contra Castella, i si encara hi ha poble català i no com altres que ja no existeixen es precisament per la seva resistència. He recordat tots els episodis que els catalans hem agafat les armes per lluitar contra injustícies: podríem començar a les guerres de remences, continuar amb la guerra de successió, la guerra dels segadors, la setmana tràgica, la resistència contra les tropes feixistes durant la guerra civil. Però que tenen en comú totes aquestes batalles? El que tenen en comú es que totes varen sortir de les bases del poble, totes varen començar sense el suport de la classe dirigent catalana, inclús alguna potser va ser frenada o intent d'aturar-la per les mateixes classes dirigents catalanes. Els catalans no som un poble covard, però si que fa massa temps hem estat dirigits per unes classes dominants covardes, venudes, interessades i que estan aquí per controlar al poble català. Avui en dia, tot i les declaracions sobiranistes de part de la nostre classe política tot sembla indicar que segueix igual, no sembla que cap dirigent polític, econòmic o d'altres àmbits de poder els interessi el tema independentista que no sigui per buscar rendibilitats electorals per ells. Mai us fieu dels nostres dirigents, voldran fer veure que ens porten per un camí per mai permetre que hi arribem, només un moviment popular fet de gent de base sense interessos a dalt pot arribar a acostar-nos realment a la independència. Només un moviment autentic i de gent del carrer pot posar en greu situació l'estat espanyol. Un moviment com pot ser-ho la CUP o altres que no tinguin cap lligam amb poders econòmics importants.
M'ha agradat molt la teva reflexió. Tens raó en el poc nivell de les classes dirigents. Però ara tenim una gran avantatja, estem en democràcia i triem part de les classes dirigents. De fet Macià (una de els poques exepcions) va ser triat electoralment. En Lester te raó (quina gran signatura) calen dirigents, per això els independentistes estem sempre buscant messies. I una cosa fem be: quan els liders independetistes fallen, els hi traiem el suport. Aviat trobarem un Lider capaç de dirigir correctament el nostre moviment. Serà en Junqueras?
No desconfiu d'en Junqueras, peró ERC es molt més que una persona, podrà ell sol controlar els moviments interns colaboracionistes?
Ho desconec. De fet no sé ni a quins corrents et refereixes. En tot cas espero que si.
Ridao amb el seu desitg per avantposar la lluita social a la independentista, l'ex Carod i el seu desitg de crear un front d'esquerres amb el "catalanisme" del PSC, tots els que no s'arrepenteixen del tripartit amb els "federalistes" espanyols. Aquests continuen siguent un perill. | 0.861707 | curate | {"ca": 0.9811901504787962, "it": 0.010259917920656635, "eu": 0.008549931600547196} | |
naciodigital_ca_20220331_0_603520 | Deu nedadors del CN Terrassa competiran en el 31è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, segona prova del circuit Mare Nostrum 2010, que se celebrarà a la piscina Pere Serrat del CN Sant Andreu entre dimecres i dijous.
La llista de convocats del Natació està integrada per quatre nedadores i sis nedadors sota la direcció tècnica d’Eduard Vera. En l’apartat femení, intervindran Jessica Álvarez (200 i 400 m lliures), Gemma Cristóbal (50, 100 i 200 m lliures), Núria Ciuró (200 i 400 m lliures) i Carla Campo (50, 100 i 200 m papallona). De la mateixa manera, en categoria masculina, participaran Víctor Muñoz (50 i 400 m lliures), Adrià Muñoz (200 i 400 m estils), Guillem Ramos (50 i 100 m esquena), Rubén Martínez (50 i 100 m esquena i 50 m braça), Adam Plutecki (50 i 100 m braça) i Carles Subirana (200 m papallona i 1500 m lliures).
La competició es desenvoluparà en doble sessió de matí i tarda. Les sèries tindran lloc a partir de les 8.30 del matí, mentre les finals començaran a les 16.00 hores.
Cartell de luxe
El cartell del 31è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona aplega 653 nedadors de 43 federacions diferents, entre ells sis campions olímpics i una desena de campions mundials. Destaca la presència d'Aaron Peirsol, campió olímpic i mundial en 100 m esquena; Natalie Coughlin, campiona olímpica en 100 m esquena; Rebecca Soni, campiona olímpica en 200 m braça i campiona mundial en 100 m braça; Oussama Mellouli, campió olímpic i mundial de 1500 m lliures; Kosuke Kitajima, campió olímpic en 100 i 200 m braça; Rebecca Adlington, campiona olímpica en 400 i 800 m lliures; Lotte Friis, campiona mundial en 800 m lliures; Iulia Efimova, campiona mundial en 50 m esquena; Sarah Sjostrom, campiona mundial en 50 m braça; Cameron van der Burgh, campió mundial en 50 m braça; Ariana Kukors, campiona mundial en 200 m estils; Lin Zhang, campió mundial en 800 m lliures; i Jing Zhao, campió mundial en 50 m esquena. | 1 | perfect | {"ca": 0.9921996879875195, "es": 0.0078003120124804995} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/5380/cn-terrassa-present-trofeu-internacional-ciutat-barcelona |
mc4_ca_20230418_4_728000 | Orlando Ortega es penja la plata en els 110 tanques i suma la setena medalla per a la delegació espanyola - Esport3 - TV3 i Catalunya Ràdio
Orlando Ortega es penja la plata en els 110 tanques i suma la setena medalla per a la delegació espanyola
L'hispanocubà, que fins poc abans dels Jocs no va ser autoritzat a competir amb Espanya, permet a l'atletisme espanyol tornar a guanyar una medalla després de dotze anys de sequera
17/08/2016 - 08.29
Ortega, exultant després de saber que havia guanyat la medalla de plata (EFE)
Orlando Ortega ha guanyat aquesta matinada la medalla de plata en els 110 metres tanques. L'atleta cubà nacionalitzat espanyol ha fet una mala sortida, però la seva progressió ha estat excel·lent i ha acabat segon darrere del jamaicà Omar McLeod (13.05) amb un temps de 13.17. El bronze ha estat per al francès Dimitri Bascou (13.24).
La medalla d'Ortega és la setena per a la delegació espanyola en els jocs de Rio. També és la primera en proves atlètiques des dels Jocs d'Atenes-2004, ja que ni a Pequín 2008 ni a Londres 2012 cap atleta espanyol va poder pujar al podi. Igualment, és la primera de la història per a un atleta espanyol en una prova amb obstacles.
Ortega, que fins poc abans dels Jocs no va obtenir el permís per competir amb Espanya per qüestions burocràtiques, deia al final de la prova que "vaig prometre que ho donaria tot i hi he deixat la pell per Espanya. Aquesta medalla és de plata, però per mi és com un or amb rècord mundial inclòs". El corredor de tanques hispanocubà, de 25 anys, ja va ser sisè en la prova en els Jocs de Londres-2012, però en aquella ocasió competia per Cuba. | 0.850932 | curate | {"ca": 0.9888820259419395, "en": 0.011117974058060531} | http://www.ccma.cat/esport3/orlando-ortega-es-penja-la-plata-en-els-110-tanques-i-suma-la-setena-medalla-per-a-la-delegacio-espanyola/noticia/2745397/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_78681 | El fitxatge d’Ilkay Gündogan pel Futbol Club Barcelona ja és una realitat. Ahir es va saber que el jugador es va reunir amb el director esportiu del club, Mateu Alemany, per acabar de tancar l’acord que unirà l’alemany amb el conjunt blaugrana per les dues pròximes temporades més una d’opcional. Ara, s’ha sabut que el Barça va tenir una ajuda interna amb un pes molt important. Segons apunten diversos mitjans de comunicació polonesos, Robert Lewandowski es va reunir amb Gündogan després del partit de seleccions que es va jugar entre Alemanya i Polònia el 16 de juny a Varsòvia. Allà, els dos jugadors van parlar sobre la possibilitat que l’alemany vestís de blaugrana i acompanyés al polonès a Barcelona. Lewandowski li va demanar que fitxés pel Barça per millorar la qualitat de la plantilla i el club pogués competir amb millors garanties a Europa.
De fet, Lewandowski i Gündogan tenen una gran relació personal des que van coincidir diverses temporades al Borussia Dortmund. Els dos jugadors van tenir una bona química al terreny de joc, però van haver de separar els seus camins per aconseguir millors objectius; el polonès va marxar al Bayern de Munic i l’alemany va fitxar pel Manchester City. Justament, aquests dos equips han sigut l’últim club de cada jugador fins que han aterrat a Barcelona.
Xavi, protagonista en els dos fitxatges
Igual que Lewandowski, que va haver de fer un gran esforç per fitxar pel Barça l’estiu passat davant la negativa del Bayern de Munic a deixar sortir la seva gran estrella, Gündogan també ha decidit agafar el mateix camí que el seu amic, deixant un club guanyador com el Manchester City i, a més, sent el capità de l’equip. A banda de l’amistat entre els dos jugadors, un dels artífexs de cada fitxatge ha sigut el tècnic blaugrana, Xavi Hernández, que va seduir i participar activament en els fitxatges, parlant directament amb els jugadors per convèncer-los de venir a Barcelona. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monesport.cat/barca/jugadors/gundogan-barca-jugador-convencer-326926/ |
macocu_ca_20230731_3_402413 | Aprofitant la celebració de FITUR, la Fira Internacional del Turisme que se celebra a Madrid fins diumenge, l'Estació Nàutica va realitzar l'acte de signatura del conveni 2017 amb la participació de tots els municipis adherits, entre els quals l'Ametlla de Mar. Amb la renovació del compromís amb l'entitat, que ha sumat enguany les poblacions de l'Ampolla i Deltebre, s'aconsegueix l'Estació gestioni que des del cap de Salou fins al cap de Tortosa, és a dir, el Golf de Sant Jordi.
La representant del municipi en l'acte de signatura, la tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Mayte Puell, ha celebrat l'adhesió de l'Ampolla i Deltebre dins d'aquesta associació, a més de noves empreses privades, algunes d'elles de l'Ametlla de Mar. «Hem d'agrair la confiança i l'oportunitat que ens van donar quan ens vam adherir. Per la nostra part, és una mostra de la confiança que hem dipositat en l'Estació Nàutica», comenta Puell. La regidora explica que, «amb la unió de recursos, gràcies a l'Estació, som més efectius i destaquem el potencial turístic nàutic».
Les noves incorporacions a l'entitat permeten afegir a l'oferta «un seguit de productes molt innovadors relacionats amb el respecte a l'entorn, la natura i la sostenibilitat» comenta el gerent de l'Estació Nàutica, Jordi Rom, afegint que són un complement a la important oferta «que ja tenim a municipis com l'Ametlla de Mar, l'Hospitalet o Mont-roig del Camp». Amb tots els productes i activitats nàutiques de què disposa l'entitat i, a més a més, «si tenim en compte que de cara a aquesta temporada hi haurà un esforç molt gran en promoció, les expectatives de cara a la temporada 2017 són força interessants» subratlla Rom.
Concretament, l'oferta nàutica i turística d'aquests set municipis –Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla i Deltebre–, estarà present a diverses fires. A banda de FITUR, també està present a una fira d'Alemanya, i la pròxima en una especialitzada en submarinisme a Utrecht.
A més, recentment s'ha signat un acord amb una cadena hotelera que permetrà que fins a 260 hotels de la costa catalana compresa entre Vilanova i la Geltrú i Amposta, promocionin les activitats de les empreses adherides a l'Estació Nàutica Costa Daurada, amb unes condicions molt avantatjoses per a les empreses i per als turistes.
0 respostes a "L'Ametlla de Mar renova a FITUR el seu compromí..." | 0.889402 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_15772 | Un ferit de poca gravetat en l'incendi d'un habitatge a Figueres
L'afectat és un home de 71 anys
ACN Figueres.-Un home de 71 anys ha resultat ferit de poca gravetat per inhalació de fum aquest divendres a la matinada en l'incendi d'un pis a Figueres. El foc ha començat quan faltaven pocs minuts per la una de la matinada a la segona planta d'un bloc de pisos situat al número 15 del carrer Calçada dels Monjos. Fins al lloc s'hi han desplaçat sis dotacions dels Bombers de la Generalitat que han sufocat les flames i han hagut d'evacuar un dels veïns amb la cistella de l'autoescala. La resta de persones que hi havia en aquell moment a l'edifici han pogut sortir pel seu propi peu. Les flames han cremat totalment una de les habitacions de l'habitatge del segon pis i han afectat la façana del bloc de pisos. La resta de pis també ha estat malmès pel fum i les altes temperatures.
El fum també ha afectat l'escala comunitària del bloc de pisos de quatre plantes i ha intoxicat un home de 71 anys. El veí ha resultat ferit de poca gravetat i ha estat evacuat en una de les dues ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) que s'han desplaçat fins al lloc a l'Hospital de Figueres.
En aquest incendi hi han treballat sis dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat que han donat el foc per apagat a un quart de dues de la matinada. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/un-ferit-de-poca-gravetat-en-l-incendi-d-un-habitatge-a-figueres |
cawac_ca_20200528_0_164093 | Últimas entradas
19/11/2013. COMPARTINT LA CULTURA NO VAL RES : L’atzar i el destí, constants en la literatura de Paul Auster, troben un sentit renovat en La nit de l’oracle . L’escriptor ens demostra que un fet casual i sense importància pot desembocar en grans conseqüències.
18/11/2013. La blogosfera: Aquest vídeo, animat amb Stop Motion, revela cinc fets desconeguts de la consola de Nintendo Entertainment System (NES) a través del seu desmuntatge. Un nou treball audiovisual de l'artista Jake Roper, conegut com Vsauce3, que ja compta amb més d'un milió de visites a la xarxa.
18/11/2013. COMPARTINT COOLTUREMAG: La dansa també vol celebrar l’homenatge que les arts escèniques estan fent a Salvador Espriu enguany, i se suma a aquesta iniciativa amb l’espectacle Mrs Death, un diàleg amb Espriu que acull Versus Teatre fins al proper 8 de desembre.
15/11/2013. Enguany, L'Alternativa, el festival de Cinema Independent de Barcelona, celebra la seva vintena edició. Un bon moment per seure i reflexionar sobre el passat i el futur del cinema independent. Per aquest motiu, s'ha organitzat una taula rodona sota el títol 20 anys d'Alternatives .
15/11/2013. COMPARTINT LAMONO : Levalet és un artista de street art francès, conegut també com Charles Leval, que té com a centre neuràlgic la ciutat de París. Levalet crea stickers de paper a mida real de personatges que interactuen amb l'entorn.
Hambret és la primera estrena de la nova companyia Laboratorio Teatro i, com el seu nom indica, és una adaptació del clàssic de Shakespeare combinada amb el teatre més experimental i d'avantguarda. Aquesta nit, 21 de febrer, posada de llarg a l’Escola Laboratori.
Aquesta tarda s’inaugura a la galeria Miscelanea el nou treball de Marian Garrido . Aquareles i serigrafies vinculades al context social, polític i cultural dels 80. Partint de l’eclosió de l’acid house, s’analitzen els canvis i revolucions succeïdes a Anglaterra en les darreres dècades.
Aquest dilluns, 18 de febrer, ens visiten al plató d’ Ànima (33, 23h) tres cuiners representants de la cuina d’autor catalana més dinámica, Raül Balam , Jordi Roca i Isma Prados . La seva visita es produeix dies abans que comenci el Fòrum Gastronòmic de Girona. | 0.720541 | curate | {"es": 0.00730260155180283, "pt": 0.015061615700593337, "ca": 0.967594705613875, "it": 0.010041077133728891} | http://barcelonacultura.bcn.cat/es/cara-b?page=15%2C0%2C0%2C0%2C0%2C31 |
macocu_ca_20230731_7_177360 | RESUM DE LA SETMANA DEL 1 AL 5 D'ABRIL DE 2019
2 comentaris:
Oooh que xulo! Llàstima que el Marc s'ha perdut aquesta nova experiència del resum setmanal. Quines ganes que arribi Sant Jordi per a veure-ho exposat.
resum de la setmana del 1 al 5 d'abril de 2019 aquesta setmana hem fet el resum una habitualment. li hem donat format de comic amb les seves vinyetes i bafarade mireu que divertít!! el día de sant jordi estara exposat al hall de lanaspa | 0.663907 | curate | {"ca": 0.8167420814479638, "pt": 0.029411764705882353, "gl": 0.03167420814479638, "es": 0.12217194570135746} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_316008 | Ayman al-Zawahri i Adam Yehiye Gadahn,dos grans tolerants i demòcrates de la molt humanitària Al-Qaeda, han decidit amb una gran dosis de bondat i amor senyalar-nos el camí de la salvació. "A la població nord-americana y a la població d'Occident en general, Deu va enviar el seu profeta Mahoma amb els seus consells i la religió de la veritat i el va enviar com a missatger" Ayman al-Zawahri A mes, diuen que en de convertir-nos al Islam ràpid abans que sigui massa tard ja que el temps s'esgota A que son uns angelets?
Home, a mi si m'expliquen bé això de la poligàmia potser m'ho penso... i aquell paradís ple de belles fembres...
Hurís, son Hurís. | 0.842495 | curate | {"ca": 0.973724884080371, "es": 0.02627511591962906} | |
mc4_ca_20230418_5_321581 | Federació Catalana d'Handbol, autor a Federació Catalana d'Handbol - Página 2 de 95
Author: Federació Catalana d'Handbol
XVII Trobada de MiniHandbol BM Granollers
sábado, 16 marzo 2019 por Federació Catalana d'Handbol
El proper 7 d’abril tindrà lloc una nova edició, enguany la dissetena, de la Trobada de MiniHandbol que organitza el BM Granollers, amb el Palau d’Esports com a centre neuràlgic de l’activitat. La Torbada està oberta als equips de les categories Prebenjamí (nascuts el anys 2011, 2012 i 2013), Benjamí masculí (nascuts els anys 2009
Activitat de Formació de l’Àrea Tècnica del Comitè d’Àrbitres a Molins de Rei
jueves, 14 marzo 2019 por Federació Catalana d'Handbol
El divendres 15 de març de 2019, a les 20 hores, el Comitè d’Àrbitres durà a terme una nova activitat de formació des de l’Àrea Tècnica del CCA de la Federació Catalana d’Handbol, aquest cop a la Sala d’Actes de la Federació Obrera de Molins de Rei. Els Srs. Ricardo Nuez Boira i Francisco Javier
Publicado en Actualitat, Àrbitres
La Lliga Catalana Sènior Femenina en directe per TV
Aquest proper diumenge, 17 de març, podràs gaudir, de tres partits de la Lliga Catalana Sènior Femenina en directe per televisió. I es que La Xarxa de Comunicació Local i, la seva plataforma xala.cat, emetran, a les 18 hores, tres partits en directe, un partit per la plataforma TDT de La Xarxa de Comunicació Local,
Aquest diumenge entrenament de les Seleccions Territorials de Lleida
miércoles, 13 marzo 2019 por Federació Catalana d'Handbol
Aquest proper diumenge, 17 de març, el Pavelló Municipal d’Esports de Guissona acollirà una nova activitat de les Seleccions Territorials de Lleida Femenina i Masculina. Els entrenaments, dirigits per Albert Gómez i Aleix Gómez, començaran a les 16 hores, amb la Selecció Territorial Masculina, i després, a les 17.30 hores, serà el torn de la
Activitat de formació de Delegats Federatius a Sant Joan Despí
lunes, 11 marzo 2019 por Federació Catalana d'Handbol
Amb motiu de la proximitat de les competicions de la Federació Catalana d’Handbol (FCH), que es juguen amb el sistema de FASE FINAL TOP-4, el local de la FCH acollirà, el dissabte 16 de març a les 10 hores, una activitat de formació per a Delegats Federatius. L’activitat serà dirigida pel Sr. Antonio Cubel Jimenez,
La Lliga Catalana Sènior Femenina i Masculina en directe per TV
jueves, 07 marzo 2019 por Federació Catalana d'Handbol
Aquest proper diumenge, 10 de març, podràs gaudir, de tres partits, dos de la de la Lliga Catalana Sènior Masculina i un de la Lliga Catalana Sènior Femenina en directe per televisió. I es que La Xarxa de Comunicació Local i, la seva plataforma xala.cat, emetran, a les 18 hores, tres partits en directe, un | 0.756666 | curate | {"ca": 0.9449609520267758, "es": 0.055039047973224245} | https://www.fchandbol.cat/author/fch/page/2/ |
mc4_ca_20230418_3_632037 | Dinar del Mercadet Solidari | Parroquia Canals
Dinar del Mercadet Solidari
El passat divendres 6 de juny, l’Ajuntament de Canals va convidar a dinar als alumnes i professors de l’IES Francesc Gil i del Col·legi Parroquial Sant Antoni Abat, ambdós de Canals, que han fet possible la celebració del XX Mercadet Solidari agraint així tot el treball i esforç realitzat.
En aquest dinar es van lliurar els xecs als representants de les associacions beneficiàries que enguany han sigut ASCADIS, ACADEFI, Càrites-Canals i AECC-Canals. Cada associació ha rebut 650 euros ja que el total de la recaptació ha sigut de 2600 euros.
La matrícula per al Col·legi Sant Antoni Abat OBERTA
Des dels Campanars Nº134
Celebrem tots junts el Dia de la Pau
Col·legi Parroquial "Sant Antoni Abat", General, Liturgia, Paraula
| Tags: ACADEFI, Activitats del Col·legi, AECC de Canals, ASCADIS, carites, Col·legi Parroquial Sant Antoni Abat de Canals, Mercadet Solidari, Mercadet Solidari 2014
← Des dels Campanars Nº145
Via Lucis amb els joves de Confirmació → | 0.768401 | curate | {"es": 0.0712890625, "ca": 0.9287109375} | http://vl.parroquiacanals.com/dinar-del-mercadet-solidari/ |
mc4_ca_20230418_14_323412 | Haus Piesendorf Piesendorf Àustria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Haus PiesendorfApartamentDorfstrasse 340, Piesendorf City Center, Piesendorf, Àustria - Veure al mapaExcel·lent8,3Basada en 126 comentarisHaus PiesendorfVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotos8,3 Excel·lent valoració dels hostesVeure tots els comentaris"Really helpfull owner, good place and perfect for short stay..."MarianSlovakiabalcó/terrassaVeure més fotosMolt bona ubicació 8,6Veure el mapaVeure totes les 50 fotos8,6UbicacióParticularitats que li encantaranbalcó/terrassa
Opcions d'habitacióMés fotos i detallsApartament 2 Habitacions Superior amb Balcó (Superior Two-Bedroom Apartment with Balcony)...100 m2plat de dutxa2 llits individuals i 1 lli...Fixa les dates per veure preusMés fotos i detallsEstudi Superior amb balcó (Superior Studio with Balcony)...45 m2banyera2 llits individuals o 1 lli...Fixa les dates per veure preusMés fotos i detallsHabitació Confort Doble amb balcó (Comfort Double Room with Balcony)...25 m2Dutxa i bany2 llits individuals i 1 lli...Fixa les dates per veure preusMés fotos i detallsEstudi Estàndard amb balcó (Standard Studio with Balcony)...40 m2Dutxa i bany2 llits individuals i 2 lli...Fixa les dates per veure preusMés fotos i detallsApartament (12 Adults) (Apartment (12 adults))...127 m2balcó/terrassa5 llits individuals i 3 lli...Fixa les dates per veure preusMés fotos i detallsApartament de Dues Habitacions amb Balcó (Two-Bedroom Apartment with Balcony)...70 m2banyera4 llits individuals i 2 lli...Fixa les dates per veure preusMés fotos i detallsApartament d'Una Habitació amb Balcó (One-Bedroom Apartment with Balcony)...42 m2banyera1 llit extragran i 2 llits ...Fixa les dates per veure preusMés fotos i detallsApartament 2 Habitacions Estàndard amb Balcó (Standard Two-Bedroom Apartment with Balcony)...80 m2banyera2 llits individuals i 1 lli...Fixa les dates per veure preusMés fotos i detallsApartament Confort 2 Habitacions amb Balcó (Comfort Two-Bedroom Apartment with Balcony)...70 m2banyera2 llits individuals i 1 lli...Fixa les dates per veure preusMés fotos i detallsHabitació Estàndard Doble amb balcó (Standard Double Room with Balcony)...18 m2plat de dutxa2 llits individualsFixa les dates per veure preusMés fotos i detallsApartment (11 adults)...117 m2banyera3 llits dobles i 1 llit de ...Fixa les dates per veure preusMés fotos i detallsEstudi amb Balcó (Comfort Studio with Balcony)...40 m2banyera2 llits individuals o 3 lli...Fixa les dates per veure preus
Sobre l'allotjamentDescripcióPer als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Piesendorf, Haus Piesendorf és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Haus Piesendorf també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Piesendorf. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb calefacció, servei de despertador, escriptori, balcó/terrassa, insonorització a cada habitació. L'hotel compta amb una llista completa de comoditats, com camp de golf (a 3 km), esquí, massatge, parc infantil, ping pong. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Haus Piesendorf.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsbalcó/terrassallits extrallargs (> 2 metres) empolles d'aigua de cortesiaTV satèl•lit/cable Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.805561 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/haus-piesendorf/hotel/piesendorf-at.html |
mc4_ca_20230418_15_70304 | Misericòrdia a la gran pantalla – Arquebisbat de Barcelona
Noticies > Any de la Misericòrdia > Església de Barcelona
Misericòrdia a la gran pantalla Amb motiu de l’Any Jubilar s'organitza un cinefòrum per a reflexionar en les obres corporals i espirituals, a càrrec d’experts
16 setembre, 2016 - Església de Barcelona
CinemaNet, en col·laboració amb l’Oratori de Bonaigua, organitza tots els divendres del 30 de setembre al 28 d’octubre un cicle de cinema per aprofundir en la misericòrdia amb motiu de l’Any Jubilar. Les reproduccions tindràn lloc a la Sala d’Actes de l’Oratori de Bonaigua de Barcelona (c / Jiménez Iglesias 1 ). Les sessions es desenvoluparan amb la projecció de pel·lícules, que reflexionen sobre les obres de misericòrdia corporals i espirituals, i a continuació un expert abordarà el tema. Col·laboren l’Obra Social la Caixa, la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, Signis Catalunya i Ajuda a l’Església Necessitada. Són sessions obertes a totes les persones que desitgin assistir-hi, sense limitació d’edat i condició. Les sessions no es limiten als cristians, sinó també als musulmans, jueus, hindús i d’altres religions, i es desenvoluparan els dies 30 de setembre i 7, 14, 21, 28 d’octubre, iniciant-se a les 19:30 hores. A més a més, la Universitat de Barcelona i la Universitat Abat Oliba concedeixen crèdits per als alumnes de les seves respectives universitats que assisteixin a les sessions.
La primera projecció, el 30 de setembre, comptarà amb la presentació del director de CinemaNet i president de la plataforma Catalunya Onu, que donarà pas al passi, “Disparando a perros”. Després el responsable de la Comunitat de Sant Egidi a Barcelona, Jaume Castro tractarà amb profunditat la trama de la pel·lícula, centrant-se amb l’ajut als pobres i mitjancers per acabar les guerres. Temes i pel·lícules
30 de setembre. “Disparando a perros“ (Michael Caton-Jones). Dirigeix Daniel Arasa, director de CinemaNet i president de la Plataforma Catalunya-ONU. Testimoni: Jaume Castro (Comunitat de Sant Egidi). L’ajuda als pobres i la mediació per acabar les guerres.
7 octubre. “Les neus del Kilimanjaro“ (Robert Guédiguian) Dirigeix Alfonso Méndiz, degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya. Testimoni: Josep Claret. Visitar i consolar a les presons.
14 octubre. “La història de Marie Heurtin“ (Jean-Pierre Améris) Dirigeix Josep Maria Caparrós, vicepresident de CinemaNet i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. Testimoni: Virginia Sarabia Sánchez, religiosa del Cottolengo del Pare Alegre. El lliurament a les persones més minusvàlides.
21 octubre. “Invictus” (Clint Eastwood). Dirigeix Manuel Silva, jurista, membre del Consell d’Estat. Testimoni: Jaume Vives, periodista que ha recorregut les zones de l’Orient Mitjà en guerra i informat de la persecució dels cristians.
28 octubre. “Una pastisseria a Tòquio” (Naomi Kawase) Dirigeix Lorena Asensio, consellera de continguts i programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA. Testimoni: Beatriz Daurat, psicòloga de l’associació Llar de Maria, i la mare d’un nadó. L’ajuda a la dona en perill d’avortar. | 0.796527 | curate | {"ca": 0.9383780332056194, "gl": 0.0140485312899106, "es": 0.013729246487867178, "it": 0.02490421455938697, "en": 0.008939974457215836} | https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/misericordia-a-la-gran-pantalla-2/ |
mc4_ca_20230418_16_659631 | Garzón es reuneix amb Rajoy per proposar-li que es faciliti una consulta catalana - Empordà
Garzón es reuneix amb Rajoy per proposar-li que es faciliti una consulta catalana
MADRID | EFE/DDG 02.11.2015 | 06:30
El candidat d'IU, Alberto Garzón, es reuneix avui amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb dues propostes per afrontar el desafiament nacionalista a Catalunya: reunir totes les forces democràtiques per donar una solució política al problema i facilitar la celebració d'un referèndum. Així doncs, en la seva primera reunió amb Rajoy i també en la seva primera visita a la Moncloa, Garzón vol convèncer el president espanyol que és necessari que els catalans puguin decidir sobre el seu futur a través d'una consulta, com van poder fer a Escòcia l'any passat.
Des d'una posició contrària a la independència de Catalunya i a una declaració unilateral de la secessió, el candidat d'IU sí que creu que és necessari atendre aquesta demanda del poble català. No obstant això, ell també insistirà en el fet que la solució del desafiament català passa també per posar en marxa un Estat federal que respecti determinades competències i identitats territorials, segons la postura manifestada aquests últims dies.
En qualsevol cas, el candidat d'IU veu urgent, i així li ho va transmetre per una carta remesa a totes les forces polítiques la setmana passada, habilitar una taula de treball per abordar totes aquestes opcions, i més després que la situació a Catalunya hagi donat un nou gir amb la resolució que Junts Pel Sí i la CUP han registrat al Parlament per iniciar el camí de la separació.
En aquest sentit, Garzón és molt més partidari d'aquest marc obert a totes les formacions que de la via de reunions bilaterals que ha iniciat Rajoy i que, en principi, conclouen demà amb la cita que té amb els líders d'Unió, Josep Antoni Durán Lleida, i UPyD, Andrés Herzog. | 0.876741 | curate | {"ca": 0.9813532232285562, "ru": 0.018646776771443795} | http://www.emporda.info/catalunya/2015/11/02/garzon-reuneix-rajoy-proposar-li/290576.html |
mc4_ca_20230418_8_203814 | El Blog d'en Potti | La contraportada i l'escàner
Varis, Cultura Popular, fotografies, festes | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)
·Xeremiers Pau i Càndid·
Càndid | 26/03/2008, 23:17
Els ·Xeremiers Pau i Càndid· us convidam a a visitar el nostre espai web, esperam que vos agradi.
http://xeremierspauicandid.wordpress.com/ | 0.583158 | curate | {"ca": 0.878698224852071, "en": 0.12130177514792899} | http://potti.balearweb.net/post/48427 |
mc4_ca_20230418_2_394535 | Fi de curs al Parc Aquàtic.Dijous, 23 de Juny del 2016Per celebrar el final de curs els alumnes de 3r d'ESO ho han celebrat amb una bona remullada al parc aquàtic de Lloret de Mar. Bon estiu a tots i totes ! !!! << Accés directe a: | 0.690034 | curate | {"ca": 0.9868421052631579, "de": 0.013157894736842105} | http://moodle199.ieslagarrotxa.cat/index.php?noticia=790 |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.