id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_10_51693 | El Via Oral és el programa de grans formats dels Serveis Informatius de Ràdio Olot.
Actualitat
Data: 03-10-2013
Justícia gratuïta per preferents
L'arbitratge de casos relacionats amb les participacions preferents serà gratuït per a les famílies amb pocs recursos.
ACN | El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha anunciat que els processos d'arbitratge de casos relacionats amb les participacions preferents s'inclouen, a partir d'ara, a la justícia gratuïta per a les famílies amb pocs recursos. El conseller ho considera un "pas endavant" en justícia social. Tot i que Bankia ja ha donat per tancat el període perquè els clients afectats s'acollissin a l'arbitratge, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno; ha assegurat que s'està treballant perquè aquesta mediació sigui possible en el moment actual. | 0.759824 | curate | {"ca": 0.9056152927120669, "en": 0.019115890083632018, "pt": 0.07526881720430108} | http://www.radiolot.cat/noticia/arbitratge-preferents |
macocu_ca_20230731_2_309707 | L’altafullenca Neus Anglès actua a Tarragona aquest divendres en el marc del III Festival Di(vi)nes
La mostra vol donar veu i visualitzar les propostes creatives en clau femenina que s’impulsen en l’àmbit de la música i la poesia
L’altafullenca Neus Anglès forma part del programa del III Festival Di(vi)nes, que organitza l’Associació Cultural Etcètera amb la voluntat de donar veu i visualitzar les propostes creatives en clau femenina que s’impulsen en l’àmbit de la música i la poesia. La mostra va néixer ara fa tres anys davant la manca de propostes d’aquest tipus amb la dona com a protagonista i com a element vehiculant. En una entrevista a ‘Carrer Major’, el president de l’entitat cultural, Òscar Ramírez, ha apuntat que en tots els cartells musicals que es promouen arreu de Catalunya només hi apareix un nom femení per cada vuit homes, una situació que ha lamentat i que considera que s’ha de revertir. El maridatge de poesia, música, i vi que proposa Ramírez pretén contribuir en aquesta “promoció de la creativitat i la transversalitat en clau femenina”. L’actuació s’enceta amb un petit tast de poesia i acte seguit hi ha un concert acústic d’una cantautora que, com a complement, té el seu vi personal, que pot degustar el públic assistent. La mostra va donar el tret de sortida el passat divendres al jardí de la Casa Rull de Reus amb les lletres de Joana García, la música de Karol Green, i el vi Gaia de Loxarel. Aquest divendres serà el torn de l’altafullenca, a partir de les 9 de la nit al cafè La Cantonada de Tarragona, on actuarà acompanyada de la cantautora Petites Grans Coses, i d’un tast del vi Estones. Tancaran la programació d’enguany els poemes d’Eulàlia Canals, la música de Gessamí Boada, i el vi Gessamí de Gramona. L’entrada és gratuïta. | 0.900825 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_273989 | Arran "corromp" sant Magí amb el braç incorrupte de santa Tecla contra la LGTBIfòbiaFormen part d'una campanya per reivindicar el 17 de maig i el 28 de juny dia contra la LGTBIfòbia i el dia per a l'alliberament sexual, respectivamentRedacció 09 Mai 2017 - 11.32 Cartell Arran TarragonaArran Tarragona, organització juvenil de l'Esquerra Independentista, ha presentat una campanya per reivindicar el 17 de maig i el 28 de juny, dia contra la LGTBIfòbia i el dia per a l'alliberament sexual, respectivament.Han presentat uns cartells on es sexualitza l'alcalde de la ciutat, Josep Félix Ballesteros; el diputat del PP Alejandro Fernández; un guàrdia urbà; sant Magí, i el braç "incorrupte" de santa Tecla. Segons explica l'entitat en el seu Facebook, volen denunciar així la persecució a lesbianes, gais, bisexuals i transexuals:" Un any més, des d'Arran Països Catalans denunciem el paper de l'Església (enguany amb la figura dels patrons de la ciutat, Sant Magí i el braç "incorrupte" de Santa Tecla) com a institució propagadora de l'odi contra les persones LGTBI i d'haver instaurat en la societat una repressió constant cap a les persones amb gèneres i sexualitats diverses."
Podrien haver posat dos nois abraçant-se i fent-se un petó com han fet altres vegades amb noies, però no, millor reduir l'homosexualitat masculina al sexe anal tot deixant de banda altres maneres de fer sexe entre homes i la part afectiva, perpetuant la idea sexista que els homes són animals sense sentiments, que això que dos homes s'estimin sense cap dona pel mig no ens interessa mostrar-ho, car suposa un empoderament dels homes i presentar-los en igualtat amb les dones.
Una cosa no exclou l'altra, petons a la platja i sexe al bosc.
Clar, perquè mostrar només amor i afecte entre homes per una vegada com que no. | 0.828622 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_304722 | Ha calgut esperar-se una setmana per a poder-ho penjar! http://media.avui.cat/pdf/07/1122/071122sup_a004.pdf Als quinze anys sempre anava amb un amiguet que es deia Vicenç Centelles. En Centelles tenia les idees molt clares. Sobretot, una: la solució òptima per al problema català era ficar una bomba atòmica portàtil al centre de Madrid. Au, a fer punyetes. “Home, Vicenç”, recordo que vaig objectar, “però i si no es rendeixen?”. “En aquest cas”, va replicar, “ficaríem una segona bomba a la capital provisional, segurament Burgos. Si fins i tot els japonesos es van rendir després d’Hiroshima i Nagasaki, tu què creus que faran els titafreda dels espanyols?”. No era una idea dolenta, no. Aconseguir una bomba nuclear, tècnicament parlant, no semblava difícil. En Vicenç emva explicar que la fórmula de la Coca-cola sí que era un autèntic secret, però que la fissió nuclear la trobaves a qualsevolmanual de ferreteria. (En la cosmogonia d’en Centelles, aquest detall era una prova irrefutable de la superioritat del’empresa privada per sobre de la pública.) Allò difícil era aconseguir els components. Però en Centelles ho tenia tot pensat i ben pensat. Es faria ric, i quan tingués tres fàbriques en vendria dues. Havia fet números i amb aquell capital n’hi hauria prou per construir la bomba M (Madrid) i la bomba B (Burgos) que, com ja s’ha dit, es faria servir en el cas que els espanyols fossin tan obtusos de no concedir-nos la independència a la primera. S’ha de reconèixer que el pla no podia ser més senzill. Em va ensenyar lamaletametàl·lica on transportaria la bomba, una caixa de color plata de 90 cm x 45 x 30. Arribaria a Madrid en cotxe, per no deixar rastre, i sempre per carreteres secundàries. Un cop allà, a primera hora s’inscriuria en un hotel de cinc estrelles. Emva ensenyar un plànol de Madrid, i el que havia triat era equidistant de la Moncloa, la Zarzuela i el ministeri de Defensa. Així s’asseguraria que volés “tota la merderada”. I bàsicament allò era tot. Activaria la bomba perquè explotés deu hores després, la deixaria sota el llit, esmorzaria tranquil·lament un “bocata de calamares” a qualsevol bar, entraria al lavabo, per cagar-se a Madrid, pujaria al cotxe i cap a casa. De les proves que pogués deixar a l’hotel no calia amoïnar-se’n, és clar, perquè quedarien, literalment, atomitzades. Era un geni. Un dia vam conèixer un nano que es deia Rogelio. Si en Centelles i jo érem amics és perquè estiuejàvem a Begur, i la família d’en Rogelio va llogar-hi un apartament. Mira que és lleig, això de dir-se Rogelio. Però ell era un nano encantador. Recordo la cara dels dos, d’en Rogelio i d’en Vicenç, la tercera vegada que aquest li va preguntar: “Però... seguro que eres de Madrit?”. En Rogelio no ho podia entendre: “Sí, claro, vivo en Madrid”, deia. “Yo ymucha más gente. Por?”. Als quinze anys en Vicenç ja fumava com un carreter. Una nit d’aquell estiu, a la platja, en Rogelio jeia desmaiat a la sorra per culpa de la sangria barata i enVicenç fumava i es planyia: “Fills de la gran puta, no tenen escrúpols. T’hi has fixat, oi? Fan servir escuts humans”. Després vaig deixar de veure en Vicenç Centelles. Els meus pares van dir que l’apartament a la Costa Brava era una pasta i tururut viola. Van passar uns quants anys, i després més anys, i un dia vaig recordar “l’Operació M+B”, i emvaig dir: però com carai podies pensar a fer una cosa així? No és que canviem un cop som adults. És que ens fem adults el dia que ens adonem que hem canviat. I constatar-ho tenia algun component trist, molt trist. Que renunciéssim a desintegrar una metròpolis amb un enginy termonuclear potser ens feia més normals, sí, però també més vells. La qüestió no era tant d’ètica com de renúncies. Estàvem equivocats, d’acord. Però almenys havíem aspirat a canviar les coses, i volíem fer-ho esbojarradament, radicalment, generosament. Ja no érem joves; la festa s’havia acabat. En certa ocasió esperava el metro i des de l’altra andana em va cridar algú. Un home rialler, amb bermudes, cames peludes, panxeta, bigoti amb forma d’escombra. Estava més calb que una foca i duia una nena a cada mà. En Centelles. Va venir el tren, es va interposar i el vaig perdre. Potser sí que els nostres ideals eren com un zombi, que ni està viu ni està mort, que es mou però no sap on va. Però volen saber una cosa? No fa gaire era a Madrid. Havia tingut un problema amb el pont aeri i havia de tornar amb autocar. N’arriba un. I entre els que en baixen, un home madur, amb ulleres de sol i una gorreta estil Lluís Llach al cap. A les mans duia una maleta argentada, 90 x 45 x 30. Potser sí que som un país de vells, de covards i de derrotats. Potser sí que l’FBI està metrallant el zombi amb bales constitucionals. El que vostès vulguin. Però, per si de cas, jo vaig pujar a l’autocar cagant llets, vaig seure a primera fila i vaig cridar al conductor: “¡Que arranques ya, cojones!”. ?
Jo ficaria una bomba que destruís les dues mesetes senceres, i part de portugal. Per culpa de Castella a la meua zona plou molt poc!
Si és per combatre la sequera està més que justificat!
millor que lo del trasvasse | 0.790055 | curate | {"ca": 0.9288404360753221, "pt": 0.01427155599603568, "it": 0.02933597621407334, "es": 0.021209117938553023, "en": 0.0037661050545094144, "de": 0.0023785926660059467, "fr": 0.00019821605550049553} | |
mc4_ca_20230418_6_760639 | Juanjo García : Malaptesa en la mediació de la Generalitat
Malaptesa en la mediació de la Generalitat
Entenc la frustració del mediador quan la seva intervenció en un conflicte no es tradueix en un acord, però és un dels resultats probables en qualsevol acte de mediació que no té per què llegir-se com un fracàs, si no s’ha volgut assumir un protagonisme que només correspon a les parts.
Això li ha succeït a la Generalitat de Catalunya en el conflicte laboral de l’empresa EULEN a l’aeroport del Prat, on s’ha erigit com a part oblidant que la seva tasca era únicament ajudar a les parts -treballadors i empresa-, a arribar un acord.
Jo, que m’he dedicat molts anys (i encara dedico part del meu temps) a conciliar, mediar i negociar en conflictes laborals i organitzatius, puc dir que no hi ha cap manual que un mediador pugui seguir per a desenvolupar aquesta tasca i que garanteixi l’èxit, malgrat aquells conceptes superficials i genèrics d’actituds personals (i no sempre! ), doncs cada conflicte mereix un tractament diferent.
Per això, quan he donat alguna xerrada o classe experimental sobre mediació, sempre he defensat que en cap cas un mediador pot ser part d’un conflicte, simplement ha d’actuar com aquell actor secundari que en un film és el fil argumental del guió entre tots els protagonistes, del que ningú recorda el nom, però que sense ell l’obra no podria aspirar a cap reconeixement públic i que, per descomptat sap que no sortirà a l’escenari a recollir cap premi.
En aquet cas la Generalitat, crec que perseguint un protagonisme polític aliè a un conflicte laboral, ha sobrepassat les seves competències i ha caigut en allò que mai hauria de fer un Departament de Treball: prendre partit i utilitzant les acusacions com argument.
O sigui, que amagant interessos espuris relacionats amb el procés independentista, la Generalitat va assolir el rol de protagonista, començant per acusar al Govern espanyol, desprès a AENA, a EULEN, als treballadors i, finalment, al Comitè de vaga, convertint-se en part del problema i no en un element actiu de la solució.
Fins i tot es va cometre la malaptesa de vendre una proposta i un acord, cometent una de les errades més grans en la que pot caure un mediador, que és parlar i fer públiques postures de les parts, quan per a garantir l’èxit en qualsevol mediació en un conflicte els acords s’han de presentar i capitalitzar conjuntament.
Publicat per Juanjo a 8/11/2017 01:54:00 p. m. | 0.866144 | curate | {"ca": 0.9811165845648604, "it": 0.018883415435139574} | http://www.juanjo-garcia.com/2017/08/malaptesa-en-la-mediacio-de-la.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_91861 | En un territori tan muntanyenc i abrupte com Els Ports és Autèntic, es sorprenent que puguen hi haver cirerers. Però a la falda de les
Read More
0
0
El nou aspecte de l’orgue de Morella
May 25
Els Ports
Idees de viatge
L'aspecte de l'orgue de Morella ha canviat. Si ja era espectacular, ara s'ha convertit en un element que destaca encara més en el conjunt de
Read More
0
0
La nit dels Ports
May 23
Els Ports
Idees de viatge
Les nits als Ports són especials, ja que es pot gaudir de cels estrellats gràcies a la poca contaminació lumínica. A l'estar aïllada de grans
Read More
0
0
450 anys de l’Església de Vilafranca
May 17
admin
Idees de viatge
L'Església de Santa Maria de la Magdalena és un magnífic temple del segle XVI d'estil plateresc, que combina en perfecta harmonia elements gòtics i renaixentistes.
Read More
0
0
Nou spot promocional de Els Ports és autèntic
May 05
Els Ports
Idees de viatge, Notícies
Els Ports és autèntic ha llançat el nou vídeo promocional de la plataforma de reserva on line i comercialització www.elsports.es. El nou spot es va | 0.397346 | curate | {"ca": 0.8917073170731707, "en": 0.06634146341463415, "fr": 0.041951219512195125} | https://elsports.es/va/2017/05/ |
mc4_ca_20230418_4_494898 | Estàs aquí:Inici Actualitat Articles d'opinió Fer o no fer política independentista per Carles Castellanos
Més en aquesta categoria: « En defensa de la via unilateral cap a la independència per Roger Castellanos "Menystenir l'ANC porta (...) a quedar-te absolutament catatònic davant la realitat" - Jaume Soler » | 0.735575 | curate | {"ca": 1.0} | http://poblelliure.cat/actualitat/opino/item/308-fer-o-no-fer-politica-independentista-per-carles-castellanos |
mc4_ca_20230418_9_420602 | El cicle «Parlem de ciència!» s’inaugura amb un debat sobre l’apropament i cooperació entre ambdues disciplines
D'esquerra a dreta, Martí Dómínguez, director de Mètode; Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València; Enric Estrela, subdirector d'Alfons el Magnànim, i Emili Piera, director de la col·lecció «Papers de premsa». / Foto: La Nau - Universitat de València
La divulgació científica, la vertadera, la que és fidel als fets i, al mateix temps, accessible al públic, depèn tant de científics com de periodistes. És per això important aprofundir en la relació entre aquestes dues esferes, en la seua evolució i voluntat de contacte. Són periodisme i ciència dues cultures encara? O la tendència és a una aproximació cada vegada més vigent? Aquesta va ser la qüestió que va vertebrar, el passat 26 de febrer, el primer acte del cicle de conferències Parlem de ciència!, organitzat per la revista Mètode i l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives. Aquest cicle va començar amb la presentació del llibre Retrats de ciència i la taula redona «Periodisme i ciència: Dues cultures encara?», al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.
«Amb aquest llibre estem fent falsa una afirmació d’Oscar Wilde, la que deia que la diferència entre literatura i periodisme és que el periodisme és il·legible i la literatura no és llegida», indicava Martí Domínguez, director de Mètode, sobre Retrats de ciència. I és que l’obra, que inclou converses amb personalitats com Noam Chomsky, Umberto Eco o Jocelyn Bell publicades en Mètode, realça l’entrevista com a mitjà per a divulgar la ciència. Ressalta la capacitat de claredat i comunicació d’aquest gènere periodístic. En la presentació del llibre van participar també Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València; Emili Piera, director de la col·lecció «Papers de Premsa», i Enric Estrela, subdirector de la Institució Alfons el Magnànim. En l’acte, periodisme i ciència s’entrellaçaven, i donaven lloc, com indicà Estrela, a «una concepció de la ciència entesa com a instrument i motor de canvi social».
L’entrevista projectada com a mecanisme per a comunicar la ciència va inaugurar també la taula redona posterior. Anna Mateu, cap de redacció de Mètode, preguntava als participants de l’acte per les claus d’una entrevista a un científic. «És el gènere més difícil, ja que demostra la capacitat comunicativa d’ambdós i, al mateix temps, requereix un enorme treball previ per part del periodista», indicava Adeline Marcos, redactora especialitzada en medi ambient i ciències naturals de l’Agència SINC. I assenyalava després com, per a ella, la clau està a tindre les preguntes ben preparades i, al mateix temps, a permetre que la conversa sorgisca sola. Però perquè es produïsca aquesta naturalitat, és necessari que ambdues parts estiguen predisposades a aconseguir-la.
Un moment de la taula redona «Periodisme i ciència: Dues cultures encara?». D’esquerra a dreta, Íngrid Lafita, Anna Mateu, Adeline Marcos i José Miguel Mulet. / Foto: La Nau – Universitat de València
José Miguel Mulet, investigador de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV) i divulgador, explicava que encara existeix certa reticència des de la ciència a concedir entrevistes. L’expert ressaltava dues raons bàsiques: la primera, el mateix científic, que pot estar molt ocupat o, directament, tindre una personalitat poc comunicativa. «Els científics són com les persones», destacava Mulet, «n’hi ha que són més deixats, n’hi ha que són més picallosos». Però a voltes també és responsabilitat dels mitjans i els periodistes, que posen el testimoni d’experts científics al mateix nivell que els d’altres personalitats, trien titulars cridaners però poc fidels i creen, així, suspicàcia.
Aquesta necessitat de trobar un punt de trobada entre científics i periodistes, entre informacions tècniques i atractives, era també posada de manifest per la resta de participants de la taula. La periodista Íngrid Lafita destacava la dificultat de triar titulars «que criden l’atenció però que no tergiversen», i recomanava anar en cura per a «no posar en boca del científic coses que no ha dit, ni elevar la part més anecdòtica a la categoria de titular». I ho resumia Adeline Marcos: «Quan es fa mal periodisme, es perjudica tant als científics com als periodistes». Mulet apuntava també la seua reticència, com a divulgador, a donar veu a ambdues parts d’una polèmica, si una d’elles és clarament falsa. I citava el tan famós cànon periodístic: «Si una persona et diu que està plovent i l’altra que no, el treball del periodista és obrir la finestra i comprovar qui diu la veritat».
«Per què certs temes són tan polèmics?», plantejava aleshores Anna Mateu. I és que hi ha qui insisteix a continuar afirmant que plou després inclús que s’òbriga la finestra i es demostre que fa sol. Temes com els transgènics, l’escalfament global o fins i tot l’actual coronavirus se succeïen a la conversa. «En ciència aquests temes mai han sigut polèmics, ho han sigut en periodisme», opinava Mulet. Respecte al coronavirus emergent i el seu tractament informatiu, l’expert assenyalava: «En un o dos anys estarem recordant titulars». I, per descomptat, en parlar de polèmica, les xarxes socials van fer acte de presència. Allò que més van destacar els experts va ser la seua ambivalència: per una banda, el benefici de l’accessibilitat a les fonts i, per una altra i com indicava Mulet, el problema del biaix de confirmació. Íngrid Lafita apuntava, a més a més, la possibilitat que donen xarxes com Twitter d’arribar a l’origen de les polèmiques i poder replicar.
«Els nostres dos idiomes cada volta es pareixen més», indicava Adeline Marcos, en referència a periodisme i ciència. Mulet explicava que al màster que ell ensenya va aconseguir que posaren una assignatura de comunicació. I és que al final, l’objectiu de periodistes i científics és el mateix: informar a la societat. La cooperació és indispensable, ja que és de forma conjunta que afavoreixen a la transmissió del coneixement i, recordant les paraules d’Estrela, al canvi social.
divulgació de la ciènciadues culturesMètodeperiodisme
Notícies Monstres invisibles El lladre de cervells | 0.866669 | curate | {"ca": 1.0} | https://metode.cat/les-dues-cultures/periodisme-i-ciencia.html |
cawac_ca_20200528_10_79978 | Uneix-te al nostre Twitter
Et recomanem:
El Gran Premi Aperol de Catalunya de MotoGP™ ha celebrat durant la tarda d'avui dissabte la qualificació oficial de les tres categories, una vegada s'han disputat al matí les terceres i últimes tandes d'entrenaments lliures. L'australià Casey Stoner (Honda) en MotoGP™, i els catalans Marc Márquez (Suter) amb Moto2™ i Maverick Viñales (FTR Honda) amb Moto3™, han aconseguit les poles en les seves respectives categories.
El Sabadell acomiada la temporada amb una derrota amb el Las Palmas (3-2), en un partit sense transcendència en el qual els dos equips han aprofitat per a realitzar proves al consolidar la permanència des de fa setmanes.
El Barça d'handbol revalida el títol de Lliga al guanyar en el Palau al Torrevella, per un clar 38 a 28, en l'últim partit del campionat i aconsegueix la 19ª Lliga de la seva història.
El Barça d'hoquei patins remunta i empata a Reus. El Tecnol Reus no va descurar la tradició de felicitar al campió de la OK Lliga, el FC Barcelona, amb un passadís d'honor, però després sí se li va oblidar rematar un partit que tenia guanyat i que va acabar empatant (6-6).
Gran primer partit entre Inter Movistar i FC Barcelona Alusport i important triomf per als blaugrana en un partit intens, vibrant i emocionant fins a l'últim segon (4-5). L'estratègia barcelonista li va donar dos punts vitals per a dur-se aquest primer cop enfront d'un grandísimo rival que arribarà el dijous al Palau amb ganes de complicar la vida als de Marc Carmona.
Toni Bou se consolida como líder en el Mundial, gràcies a la quarta victòria consecutiva. El català acaba amb un ampli marge d'avantatge respecte el seu compatriota, Toni Fajardo . | 0.871406 | curate | {"it": 0.015448603683897801, "pt": 0.007724301841948901, "ca": 0.9768270944741533} | http://www.esportcatala.cat/cms2/index.php?option=com_content&view=article&catid=28%3Aaltres-esports&id=6235%3Aresultats-davui-dissabte&Itemid=23 |
oscar-2301_ca_20230418_6_58457 | Aquesta setmana hem visitat el MACBA – Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Un segle breu: Col·lecció MACBA.
Un recorregut cronològic per la col·lecció MACBA des de 1929 fins als nostres dies. Inclou obres emblemàtiques de la col·lecció en diversos àmbits dedicats a les etapes i moments més significatius. Comissariada per l’equip de l’MACBA, destaca les representacions i experiències canviants al llarg d’aquestes nou dècades que conformen aquest segle “breu”. | 0.742765 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.acidh.org/arealleure/general-lleure/visitem-un-segle-breu-macba/ |
mc4_ca_20230418_6_712544 | Badanotis :: Tècnics municipals avaluen l’estat de la façana de l’antic Cinema Picarol afectat per la caiguda d'una palmera
Tècnics municipals avaluen l’estat de la façana de l’antic Cinema Picarol afectat per la caiguda d'una palmera
La Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat ha descartat que la palmera que aquesta matinada ha caigut a la plaça de la Vila estigués afectada per la plaga de l'escarabat morrut. La caiguda d'aquesta palmera datilera d'uns 50 anys i de 10 metres alçada, aproximadament, no ha provocat cap dany físic però sí que ha causat danys materials a la façana de l'antic Cinema Picarol, situat a la mateixa plaça de la Vila.
L'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol; la regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sònia Egea; el regidor de Via Pública i Mobilitat, Daniel Gracia; i el regidor de Seguretat, Convivència i Participació Miguel Jurado; acompanyats per diversos tècnics municipals, han supervisat personalment durant el matí els treballs que s'han portat a terme per analitzar les causes que han provocat la caiguda de l'arbre i la seva posterior retirada.
La regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat ha explicat que la palmera s'ha caigut per una deficiència existent a la seva base, causada per l'edat de l'arbre. Sònia Egea ha indicat que aquest tipus de deficiències són difícilment detectables ja que les palmeres no mostren signes externs que alertin d'aquesta situació. La regidora ha afegit que aquesta palmera havia estat revisada aquest mes de desembre per controlar si hi havia alguna afectació de l'escarabat morrut, circumstància que va quedar descartada.
L'empresa URBASER encarregada del manteniment urbà de la ciutat ha iniciat els treballs per retirar la palmera a les 8.30 hores i a les 11 hores un camió ja s'emportava l'arbre. A continuació els equips de neteja han començat a treballar per deixar la plaça de la Vila en les condicions habituals.
Tècnics de Disciplina Urbanística de l'Ajuntament de Badalona han analitzat aquest matí l'estat de la façana de l'antic cinema Picarol i els Bombers estan retirant ja aquells elements que tenen risc de desprendre's. | 0.910023 | curate | {"ca": 1.0} | http://badanotis.com/noticia.php?n=3182 |
dogc_ca_20230901_0_26216 | ORDRE de 20 de juny de 1984, per la qual s'autoritza una transferència de crèdits a càrrec del Pressupost de 1983, prorrogat per a l'exercici de 1984, del Departament de Governació.
Atès que en data 18 de juny de 1984, el Departament de Governació va trametre al Departament d'Economia i Finances una proposta de transferència de crèdits entre diferents conceptes pressupostaris dels Capítols II i VIII d'aquell Departament, a càrrec del Pressupost del 1983, prorrogat per al 1984;
Vist l'informe favorable de l'Interventor Delegat inclòs en l'expedient tramitat per la Direcció General de Pressupostos i Tresor;
D'acord amb el que estableix l'article 42 de la Llei 10/1982, de 12 de juliol, de Finances Públiques de Catalunya,
Ordeno:
S'autoritza la Direcció General de Pressupostos i Tresor per tal que instrumenti la transferència de crèdits a càrrec del Pressupost del 1983, prorrogat per a l'exercici de 1984 pel Decret 547/1983, de 27 de desembre, entre els diferents conceptes pressupostaris del Capítol II i VIII de la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments de Catalunya del Departament de Governació, segons el detall especificat en l'annex.
Barcelona, 20 de juny de 1984.
Josep M. Cullell i Nadal Conseller d'Economia i Finances
Annex
Transferència de crèdits del Departament de Governació
Crèdit inicial amb remodelatges Crèdit Aplicació previs Baixes Altes remodelat ------------ ---------- --------- --------- ---------- 04.06.235.01 1.300.005 - 2.000.000 3.300.000 04.60.252.01 3.600.000 - 3.000.000 6.600.000 04.06.271.82 16.500.000 4.400.000 - 11.100.000 04.06.871.01 1.000.000 - 400.000 1.400.000
Total ..... 22.400.000 5.400.000 5.400.000 22.400.000 | 1 | perfect | {"ca": 0.9613555291319857, "it": 0.0356718192627824, "en": 0.002972651605231867} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_652108 | GisclarenyLa QuarSt. Jaume de FrontanyàSt. Agustí de LluçanèsForèsLa VajolDasEstamariuPuiggròs PSC: 0 vots.
"verdadera" --> veritable Prou catanyol, si us plau.
L'IEC, tot atemptant contra la nostra llengua, ha acceptat aquest barbarisme. Fem servir, tanmateix, la forma genuïna i pròpia catalana vertadera / veritable.
Fem servir la forma més AUTÈNTICA i que no crea confusions
És perfectament possible que una forma sigue autèntica en una zona geogràfica i els altres no ho sàpiguen Tanmateix, no és el cas
Ja ho sé, però això de vertadera carda mal als huys
Vertadera és completament correcte, i és com sempre ho he dit. Verdadera és completament correcte, i és una merda.
Doncs jo per una diferència tan minsa, que sigui tan correcte o tan incorrecte... Per això em quedo amb "veritable" o "autèntica", per paraules que no quedi! | 0.716995 | curate | {"en": 0.024360535931790498, "ca": 0.9123020706455542, "pt": 0.06333739342265529} | |
mc4_ca_20230418_17_744240 | Ruta Turística Alaior — Centre d'Estudis Locals d'Alaior
You are here: Home / General / Ruta Turística Alaior
posted on març 18, 2020 by borja pellejero
ALAIOR, EL POBLE DE MENORCA
Sent Menorca un dels llocs somiats de tota la mediterrània per la seva immensa bellesa, Alaior, és l’al·licient que conclou i engrandeix l’essència de l’illa. Els visitants que s’endinsen, descobreixen un dels pobles més ben conservats de l’illa, els seus carrers, edificacions i monuments emergits pels 700 anys d’història formen part d’una herència contemplable des de cada racó.
Us perdreu aquesta sensació?
Contacta amb nosaltres i us ensenyem Alaior des de llocs accessibles en exclusiva.
D’octubre a juny s’ha de reservar per poder realitzar qualsevol de les nostres activitats.
C/ des Forn, 9
[email protected]
Tel. +34 696 138 954
www.rutaturisticaalaior.com
Ruta Turística Alaior – Visites guiades Alaior. Teatralitzades. | 0.682497 | curate | {"ca": 0.7640573318632855, "en": 0.0782800441014333, "es": 0.08158765159867695, "fr": 0.015435501653803748, "pt": 0.06063947078280044} | http://www.centreestudisalaior.org/?p=3640 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_414631 | Ue, Us desitgem que tingueu un Bon Nadal i Feliç Any 2009!! .Victor i Montsetes.
i compte amb no cel·lebrar Pasqua abans de Rams...
Ue, .Montsetes. | 0.501818 | curate | {"ca": 0.7569444444444444, "es": 0.24305555555555555} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_358445 | La xarxa groga desmenteix al regidor d’Educació a L’Hospitalet, Jaume Graells, el curs 2019-2020 no s’inicia amb normalitat. Aquesta ha sigut una de les afirmacions que des de l’espai de defensa de l’educació pública s’han explicat en el seu manifest.
En el manifest podem llegir que a l’Hospitalet ja fa 8 anys que 2 escoles esperen la construcció dels edificis corresponents, i no només aquestes continuen amb els mòduls provisionals, sinó que aquest curs s’han instal·lat nous barracons a l’Institut-Escola Pere Lliscart, a l’Institut Jaume Botey, i a les escoles Pep Ventura i Milagros Consarnau, el curs 2019-2020 s’inicia amb més alumnes estudiant a barracons que tot i estar operatius presenten algunes mancances i tasques inacabades.
També fan esment que a Catalunya hi ha més de 20.000 alumnes estudiant en 1013 barracons, davant aquest panorama generalitzat, la xarxa groga considera que a L’Hospitalet la situació és ”normal” dins la gravetat, que suposa aquesta realitat que ha esdevingut crònica.
Consideren que la normalitat educativa arribarà en el moment que la inversió en educació sigui l’adequada, com a mínim el 6% del PIB que estableix la LEC i que mai s’ha aplicat tot i ser una norma vigent des de 2009. I per això des de la Xarxa groga de L’Hospitalet afirmen rotundament que el curs s’ha iniciat amb un greu infrafinançament per manca de voluntat política.
Creuen que amb una millor planificació, inversió i oferta de centres fossin les adients, les administracions podrien millorar, els camins escolars, aconseguir una veritable escola inclusiva, cobrir les necessitats dels equipaments, l’atenció especialitzada a la diversitat dels alumnes, combatre la segregació escolar, reduir l’absentisme i l’abandonament escolar. I consideren que en comptes d’això, aquest curs s’inicia, una vegada més, amb mancances i tasques pendents.
Unes ràtios disparades per sobre de la capacitat ordinària, han provocat un centres educatius molt plens, fet que, ha provocat massificació d’aules i centres educatius. des de la Xarxa groga consideren que és fruit també de la matrícula viva 19 i l’aparició de nous ”bolets” com el P3 que per tercer any s’ha creat a Santa Eulàlia.
La xarxa groga de L’Hospitalet es compromet a seguir reclamant durant aquest curs els recursos necessaris per garantir una escola pública de qualitat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_292870 | Tot, o gairebé tot en aquesta vida, té data de caducitat. Malauradament l’esperança de vida de qualsevol material té una fi, però sempre podem allargar-la i dissimular-la amb millores substancials, o amb una renovació completa, si volem continuar gaudint d’aquest accessori, element o aparell, al nostre costat. A casa, un dels elements que formen part…
Read article
jul.202020
CONSELLS PER NETEJAR ESTRUCTURES METÀL·LIQUES
Alumini, Baranes, Escales metàl·liques, Finestres, Metal·listeria, Portes, ReixesBy PVCsolis
La neteja de qualsevol metall és una de les tasques domèstiques més enutjoses que pot haver-hi. Tot i que no tenim per què dedicar-nos cada dia a la seva cura, si a llarg termini volem garantir la seva bona presencia estètica i durabilitat, deixar passar molt de temps sense netejar qualsevol estructura metàl·lica (finestres, portes,…
Read article
jul.102020
LES PROPIETATS DE L’ALUMINI
Alumini, Baranes, Escales metàl·liques, Finestres, Metal·listeria, Portes, ReixesBy PVCsolis
A PVC i Aluminis Solis, empresa amb solucions d’alumini i PVC per a les vostres estructures, tant a nivell particular com professional a Manresa, som conscients de la importància que té per al nostre treball, l’alumini. Aquest metall és un material indispensable per a la realització de la nostra tasca, i per això, perquè sabem…
Read article
juny262020
COM NETEJAR L’ALUMINI
Alumini, Baranes, Escales metàl·liques, Finestres, Metal·listeria, Portes, ReixesBy PVCsolis
Avui, inaugurem el nostre blog de PVC i Aluminis Solis, empresa ubicada a la bagenca població de Manresa on podreu trobar tot el què busqueu i més, en tot tipus de productes i estructures en PVC i alumini: finestres, baranes, portes de garatge, mosquiteres, motorització per a finestres i molt més; per parlar-vos sobre com…
Read article
Blog
PINTAR BARANES I REIXES METÀL·LIQUES
juliol 29, 2020
PORTES, DE FUSTA O METÀL·LIQUES?
juliol 24, 2020
CONSELLS PER NETEJAR ESTRUCTURES METÀL·LIQUES
juliol 20, 2020
COM NETEJAR BÉ LES FINESTRES
juliol 15, 2020
Contacta
Mauris consectetur mi vitae commodo - lorem ipsum tempus purus, et feugiat lectus efficitur eget.
Name * E-mail * Telephone
Message
Submit
PVC i Aluminis Solis és una empresa ubicada a la bagenca població de Manresa, on podreu trobar tot el què busqueu i més en tot tipus de productes i estructures de PVC i alumini: finestres, baranes, portes de garatge... | 0.622994 | curate | {"ca": 0.808936170212766, "en": 0.09914893617021277, "de": 0.01574468085106383, "pt": 0.016170212765957447, "es": 0.015319148936170212, "eb": 0.003404255319148936, "la": 0.04127659574468085} | https://pvcsolis.com/blog/tag/baranes/ |
mc4_ca_20230418_17_151130 | Lliga de teatre: Quarta jornada i desenllaç - Somnis de teatre
Aquesta era la classificació abans de començar la darrera jornada (us recordo que nosaltres èrem Rosencrantz i Guildenstern són morts):
Com veieu, no hi havia diferències gaire significatives entre els tres primers, i la resta tampoc no estaven gaire lluny.
Abans de començar amb la competició, com sempre, vam poder gaudir de la companyia dels Dei Furbi, que van contestar les nostres preguntes, ens van explicar coses d’allò més interessants sobre el procés de creació de la Trilogia Mozart i van ser espectadors d’excepció de tot el que va venir després.
Finalitzada la xerrada amb els Dei Furbi, el primer joc va ser, com sempre, respondre per escrit preguntes sobre l’obra que acabàvem de veure. Difícils, com no, però que no van servir per modificar la classificació.
Segon joc: una mort súbita on cada equip, començant pels últims, havia d’anar nombrant personatges de qualsevol de les quatre obres de la Lliga. Aquí el Lluc i jo vam badar i quan ens va arribar el torn en vam dir un de repetit. Això ens va fer empatar amb Els Arreplegats (que van guanyar-la).
Tercer joc (i últim): Val a dir que aquí els companys de Sixto Paz van demostrar tenir molta mala baba. La cosa va anar així. Cada capità havia d’apuntar en secret el títol de les quatre obres de la Lliga per ordre de preferència. Tots els capitans? No! La capitana d’Els Arreplegats i jo mateixa, pel fet d’anar primers i empatats a punts, havíem de triar un únic personatge de tots els que havíem vist a les quatre jornades. La resta de cada equip havia d’endevinar la resposta dels capitans. Un punt per encert en el cas del llistat d’obres. Set punts per a nosaltres si l’equip encertava el personatge i un punt menys per cada intent (sí, es podia repetir, però és que la pregunta no era fàcil! ).
Primer intent del Lluc: Jacob de La pols. No. Jo mirant al terra per no donar pistes.
Primer intent d’Els Arreplegats. Fallen també. Uf!
Segon intent del Lluc: Alba de La pols. Sí!! !
Sis punts i victòria final per Rosencrantz i Guildenstern són morts!
No tinc cap foto del moment.
Tampoc no tinc res que acrediti la nostra victòria.
A la Lliga de Teatre no hi ha trofeus, ni diplomes, ni premis. Bé, això és mentida. El premi és jugar-la. El premi és conèixer gent en viu i per Twitter amb qui comentar la jugada. El premi és parlar de teatre amb el David Costa. El premi és conèixer les companyies i visitar la Biblioteca de Catalunya per dins. El premi és veure espectacles que potser no tenies previst veure. El premi és constatar que això de la Lliga és una bona idea. I, com no, el premi és poder dir d’aquí uns quants anys, quan això s’hagi convertit en un clàssic de l’ambient teatral de Barcelona: “Jo vaig guanyar la primera Lliga de Teatre de Sixto Paz“.
Moltes gràcies, nois. Ha estat un plaer.
Fotografies: Gemonthemoon.
Crònica Barcelona, Biblioteca de Catalunya, David Costa, Dei Furbi, Els arreplegats, La Pols, Lliga de teatre, Lluc Potrony, Rosencrantz i Guildenstern són morts, Sixto Paz Produccions, Teatre, Trilogia Mozart | 0.796524 | curate | {"ca": 0.986156888595913, "en": 0.001977587343441002, "es": 0.0006591957811470006, "eo": 0.000988793671720501, "et": 0.0013183915622940012, "fr": 0.0003295978905735003, "de": 0.008569545154911009} | http://somnisdeteatre.com/lliga-de-teatre-quarta-jornada-i/ |
vilaweb_ca_20220728_0_94755 | L’informe Chilcot, una exhaustiva investigació que pretén aclarir quines van ser les raons per envair l’Iraq l’any 2003 i quin paper hi va jugar el Regne Unit, ha conclòs que l’exprimer ministre britànic Tony Blair ‘va triar’ anar a la guerra ‘abans d’esgotar les opcions pacífiques per aconseguir el desarmament’. Segons ha fet públic Sir John Chilcot, responsable de la investigació, en el moment de la invasió ‘l’acció militar no era l’últim recurs’. L’informe, encarregat per l’exprimer ministre britànic Gordon Brown l’any 2009, també apunta que Blair ‘va exagerar l’amenaça’ sobre les suposades armes de destrucció massiva, desatenent així el que l’aconsellaven els serveis d’intel·ligència.
La investigació, que ha durat set anys, analitza l’actuació del Regne Unit durant els mesos previs a la invasió de l’Iraq, el rol que va tenir durant la guerra i la gestió de les conseqüències. Segons l’informe, els ‘errors’ es remetent ja a la presa de decisions, ja que es va presentar l’amenaça iraquiana ‘amb una certesa injustificada’ i basant-se en ‘informes i avaluacions no contrastades’.
A més, ‘es van subestimar les advertències explícites’ dels serveis d’intel·ligència ‘sobre les conseqüències de l’acció militar’. L’informe també conclou que ‘la planificació i la preparació’ sobre la gestió de la situació a l’Iraq després de derrocar Saddam Hussein ‘van ser totalment inapropiades’ i que ‘el Regne Unit va fracassar en la consecució dels seus objectius’.
Segons Chilcot, ‘Blair va ser alertat que l’acció militar augmentaria l’amenaça d’Al Qaeda al Regne Unit’ i que la invasió ‘podia provocar que les armes acabessin en mans de terroristes’. Tot i això, va decidir desplegar 30,000 soldats a l’Iraq.
Blair assegura que no va actuar ‘de mala fe’
L’exprimer ministre britànic, Tony Blair, ha assegurat que respondrà més endavant a les conclusions de l’informe però ja ha avançat que ‘assumeix tota la responsabilitat per qualsevol error, sense excepcions ni excuses’. No obstant això, en una declaració aquest mateix dimecres, ha insistit que no va actuar ‘de mala fe’ i que ‘derrocar Saddam Hussein era la millor opció’.
El mateix Blair va reconèixer l’any passat, per primera vegada, ‘errors’ en la invasió de l’Iraq i va admetre que els serveis d’intel·ligència no tenien informació contrastada sobre la presència d’armes de destrucció massiva en aquell país.
Ací podeu veure les declaracions de Blair piulades per la BBC:
"I accept full responsibility… without exception, and without excuse" Tony Blair #Chilcothttps://t.co/lOjx5zJlK8 https://t.co/T8TCkS3287
— BBC Breaking News (@BBCBreaking) July 6, 2016
"The intelligence was wrong. I express more sorrow, regret & apology than you may ever know"https://t.co/lOjx5zJlK8 https://t.co/maUvVdp94G
— BBC Breaking News (@BBCBreaking) July 6, 2016
"There were no lies" but "I accept full responsibility" for criticism in #Chilcot – Blair https://t.co/lOjx5zJlK8 https://t.co/EA8Ie7jlLD
— BBC Breaking News (@BBCBreaking) July 6, 2016
"I did it because I thought it was right" – Tony Blair defends his actions on Iraq #Chilcot https://t.co/lOjx5zJlK8
https://t.co/N5c2m8u2CY
— BBC Breaking News (@BBCBreaking) July 6, 2016 | 1 | perfect | {"ca": 0.7530044275774826, "es": 0.013915243516761544, "en": 0.23308032890575586} | https://www.vilaweb.cat/noticies/r-unit-linforme-sobre-la-guerra-de-liraq-conclou-que-el-regne-unit-es-va-precipitar-i-va-magnificar-lamenaca/ |
mc4_ca_20230418_9_260748 | per MARTA BERINI - dimarts, 30 juny 2009, 17:38
Us envio un parell informacions que he rebut:
RBA "coleccionables" presenta una col.lecció de llibres de divulgació matemàtica, m'han demanat que les persones que estiguin interessades en rebre informació vagin a l'enllaç:
www.rbacoleccionables.com/divulgacionmatematica
Es demana força informació però la única “obligatòria” és el nom i cognoms, mail i data de naixement (això darrer per obligació legal).
Es prega difussió.
Encara no hem superat les JAEM i ja estem pensant en les activitats del proper mes de setembre. El comitè organitzador de la jornada conjunta SCM, XeiX i FEEMCAT ens fan arribar el programa previst per la sisena jornada.
A continuació teniu el programa provisional
Secretari de la FEEMCAT
SISENA JORNADA D’ENSENYAMENT DE LES MATEMÀTIQUES
Les revistes de matemàtiques, un espai de comunicació per al professorat des d’infantil a la universitat?
Carme Aymerich, Marianna Bosch, Iolanda Guevara, Josep Pla, Josep L. Pol
Biaix, Suma, Notícies, Uno,... revistes d’associacions, societats i del món editorial, sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques, quin paper juguen dins de la comunitat de docents d’aquesta disciplina? Experiències didàctiques, activitats d’aula, escrits d’opinió, de divulgació i d’investigació, què hi busquen els lectors i lectores? Digitals o en paper? De venda lliure o per subscripció? Per tal de debatre algunes d’aquestes qüestions, ens ha semblat d'interès dedicar la sisena Jornada conjunta a fer una reflexió sobre el paper de les revistes com a espai de comunicació entre el professorat de les diferents etapes educatives.
9.45 - 10.00 Obertura de la Jornada
10.00 - 10.30 Presentació per determinar relacionada amb el tema
10.00 - 12.15 Taula rodona: Quines característiques hauria de reunir una revista adreçada al professorat de matemàtiques des d’infantil a la universitat?
Moderador: Josep Pla
Ponents: Mequè Edo (Biaix)
Onofre Monzó (Suma)
Enric Ventura (SCM Notícies)
Núria Planas (Uno)
Daniel Ruiz (Xeix)
11.15 - 11.45 Pausa (cafè)
11.45 - 12.15 2a part de la taula rodona
12.15 - 13.30 Debat i recollida del qüestionari[1]
14.00 - 16.00 Dinar
16.00 - 17.00 Sessions paral·leles
Antoni Obis (CEIP Josep Veciana, Perafort) “L’autonomia en l’aprenentatge de les matemàtiques al cicle inicial”
Lluís Sabater (IES Llençà) “L’àrea que es pot veure des d’un cim d’altura L és, gairebé, 40000L”
17.00 - 18.00 Sessions paral·leles
Ramon Nolla (IES Pons d’Icart)
Encara per completar
18.00 Clausura i cafè
Inscripcions: cal enviar un missatge a [email protected] o bé trucar al telèfon 933 248 583 (Núria Fuster) abans del 14 de setembre.
No us oblideu d’indicar el vostre nom i cognoms i una adreça electrònica de contacte. Especifiqueu, si us plau, si vindreu només al matí, només a la tarda o tot el dia, i si us quedareu a dinar. El preu del dinar és de .... € (aprox. ), que podreu abonar en arribar. La inscripció a la Jornada és gratuïta.
[1] qüestionari per escrit que s’envia juntament amb la 2a circular (setembre) per a recollir suggeriments de possibles lectors.
Que tingueu unes bones i merescudes vacances | 0.762596 | curate | {"ca": 0.8732576985413291, "es": 0.07974068071312804, "en": 0.024635332252836303, "sv": 0.006158833063209076, "fr": 0.009724473257698542, "it": 0.006482982171799027} | https://abeam.feemcat.org/mod/forum/discuss.php?d=52 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_167964 | Quan vaig triar aquesta marató ho vaig fer perquè m’anava bé la data i vaig veure que tenia un vol directe de baix cost (Girona-Billund). El nom de la prova (North Sea Beach Marathon) ja deixava entreveure que el protagonista era el mar, tot i que el recorregut no havia de ser necessàriament per la sorra, sinó que podia ser per alguna mena de passeig marítim. Però les fotografies i la informació que vaig trobar per internet no oferien lloc al dubte: era evident que la marató transcorria íntegrament per la sorra de la platja. De fet, wikipedia defineix aquesta marató com “l’única d’Europa i una de les poques del món que es corre sobre la sorra”.
Les fotografies i els rècords de la prova (2:36 els homes i 3:05 les dones) em van fer creure que la sorra devia ser dura i que no hi havia d’haver massa problema per córrer amb relativa comoditat. Per tant, em vaig inscriure i vaig continuar fent els meus entrenaments de sempre, sobre terra i asfalt. Quin error el meu!
El dia abans de la marató vam inspeccionar amb la Cristina diversos punts del recorregut, per definir els llocs de trobada, i ja em va pujar una mica la mosca al nas. De tota manera, vaig córrer una estoneta per la part final de la marató i vaig veure que, si anava prop de l’aigua, es podia córrer prou bé. El què no sabia era que no tot el recorregut era igual…
El dia de la marató ens vam presentar a Vejers, vam aparcar el cotxe al costat de la platja i ens vam preparar per la sortida. No érem gaire corredors perquè tot i que es parlava de 1.300 inscrits, això incloïa també els de la mitja marató, els 10 km i els 5 km, que sortien de més endavant. Em vaig adonar que el GPS del Polar no funcionavaa (cony de pila!) i em vaig acomiadar de la Cristina tot esperant que els estiguessin marcats per tenir alguna referència de ritme. Van donar la sortida i ens vam posar en marxa. El terreny era dur i no hi havia problema. Aviat vaig veure que la marca dels km era molt original, perquè de seguida vaig veure un 42. És a dir, seria regressiva i no progressiva. En tot moment, doncs, sabia els quilòmetres que et faltaven i no els que portava. No ho havia vist mai. Vaig pensar que estava bé perquè a l’hora dels càlculs no calia pensar en els 195 metres final. És a dir, si et faltaven 18 km sabies que anant a 5, per posar un exemple, calia sumar una hora i mitja al temps que portaves i ja sabies la marca final…
Però això aviat va deixar de tenir importància per mi perquè ja vaig veure que la marca seria horrorosa i que, de fet, passaria a ser un tema secundari. Poc després de la primera trobada amb la Cristina (més o menys el km 6,5) ja vaig veure que la sorra s’anava estovant i que es corria amb molta més dificultat. Havia sortit més o menys a 5.15 el km, però aviat me’n va sortir un a 6. Vaig començar a veure que la gent anava buscant el punt més òptim per córrer, desplaçant-se constantment a dreta i esquerre. Ja vaig veure, doncs, que de marató en línia recta res de res, i que al final acabaríem fent metres de més com a tot arreu. Fins i tot en algun lloc havíem de buscar un pas únic sobre una fusta per superar una desembocadura d’un petit rierol.
Cap al km 10, que vaig passar més o menys en 53 minuts, vaig veure que m’acostava a un corredor que portava l’estrella de La Caixa a l’esquena. No m’ho podia creure. Com que sabia que hi havia un asturià inscrit em vaig imaginar que devia ser ell, i aviat ho vaig confirmar quan vaig veure el nom del seu club, Corresiero, a la part alta de l’esquena de la samarreta. Em vaig posar a la seva alçada i el vaig saludar amb un “Puxa Asturias” que el va deixar sorprès i bocabadat. Vam anar junts petant la xerrada explicant-nos la vida, aprofitant que el terreny tornava a ser favorable per córrer. Tenia 57 anys, era mestre i escriptor i aquella és la seva divuitena marató.
Cap el km 16 vam veure la Cristina, i el Santi em va dir que ell no pararia, que ja l’atraparia. Jo vaig fer la paradeta habitual per avituallar-me i fer-li uns petonets a la Cristina i vaig reprendre la marxa amb la intenció d’agafar aviat el Santi. A partir d’aquell moment, però, tot canviava. La sorra era tovíssima i els peus hi quedaven totalment ensorrats. Vaig a buscar el mar, però allà tampoc no trobava la sorra forta i encara era pitjor perquè amb la humitat les sabatilles quedaven totalment enganxades i costava molt aixecar els peus. A més, hi havia trams amb moltes pedretes, que feien que el peu quedés completament ensorrat. Vaig veure que tothom anava fent ziga-zagues buscant algun pas més ferm del tot inexistent. Em vaig atabalar i vaig començar a fer els quilòmetres a 7 minuts. Vaig passar la mitja en 1:57 i ja vaig veure que si la cosa continuava igual ni tan sols baixaria de 4 hores. I jo que pensava que estava per fer al voltant de 3.40!
El Santi el veia cada vegada més lluny. Suposava que ell s’estava adaptant millor a les circumstàncies del terreny. Potser al ser asturià s’entrenava a vegades per la platja. Jo no ho havia fet mai i ho notava… Cada vegada em feien més mal les cames i l’esquena. Era evident que en córrer sobre terreny tou la musculatura feia un altre moviment i això provoca aquell dolor. Cada cop feia els quilòmetres més lents, algun pràcticament a 8. De tant en tant arribava un tram en què pel costat de l’aigua el terreny era dur i es podia recuperar una mica i em sortia algun quilòmetre a menys de 6.
Vaig fer la tercera i última aturada amb la Cristina i ja li vaig dir que calculava que faria 4 hores i mitja, encara que confiava que els últims quilòmetres seran fàcils, segons el què havia vist el dia abans. Vaig continuar entre sorra, pedretes i meduses mortes i vaig veure que el terreny fàcil seria només el quilòmetre i mig abans d’arribar a Hvide Sande, el que dissabte m’havia fet concebre falses esperances…
En veure l’arribada em vaig adonar que, per postres, els últims 100 metres eren en un tram de sorra tovíssima, en què els peus gairebé s’ensorraven fins els turmells. Vaig veure la Cristina, em vaig aturar a fer una foto i vaig creuar per fi la línia d’arribada. Vaig anar a buscar beguda, em trobo amb la Cristina i de seguida ens van venir a veure el Santi i la seva dona. Ell s’havia banyant al mar, després d’assegurar-se que no hi havia problema amb les meduses. Vam anar a buscar el diploma, que ens van donar a l’acte, i ens vam acomiadar.
Vam marxar cap al cotxe amb el desig de passar la tarda a la piscina de l’hotel per recuperar-me d’una marató que va ser molt més dura del què pensava. 4 hores, 35 minuts i 46 segons. I encara sort que no va ploure i que el poc ventet que va bufar va venir de cul i no de cara…
El més important era que ja en portava 87 i que havia acabat la temporada 2007-2008 amb 9 maratons. Ara tocava descansar una mica, però no gaire perquè la 88a estava prevista per 11 setmanes després, el 14 de setembre a Moscou. I aquesta sense sorra i a més…olímpica! | 1 | perfect | {"ca": 0.9734953873187875, "es": 0.012300483233269878, "pt": 0.011129008639625128, "en": 0.0030751208083174696} | |
cawac_ca_20200528_9_38529 | Dissabte 21 el passeig de la Salut acollirà, per primera vegada, aquest karaoke en català que complementa l’oferta d’actes que ja es fan a la zona Diumenge 22 de desembre la música tornarà a sonar a la plaça de la Vila
[08/04/2004] El web de l'eina de participació del pla de cultura de Badalona publica un article del president de la delegació de Badalona d'Òmnium Cultural, el periodista Oriol Lladó. El text, titolat 'Propostes pels espectacles d'influència metropolitana', aporta algunes...
Edició a Internet del llibre "Premis Bages Juvenils de Literatura 2004" La col·legiata de Sant Vicenç de Cardona va acollir divendres, dia 28 de maig, al vespre el lliurament deIs 21ns Premis Bages Juvenils de Literatura, que convoca Òmnium Cultural amb el suport,...
[20/05/2004] Dimecres 26 de maig, a les 20 hores, a la Biblioteca de Can Casacuberta, Hèctor Bofill (Badalona, 1973) parlarà del seu últim llibre La independència i la realitat. Bases per a la sobirania de Catalunya, editat aquest 2004 per l'Editorial Moll.
[30/03/2004] El procés per elaborar un pla de Cultura, que promou el recentment constituït Consell de Cultura de Badalona, està fent aquests dies les primeres trobades sectorials. Aquest procés participatiu compta, des de divendres, 26 de març, d'un nou instrument, impulsat des de la mateixa...
[03/04/2004] Bona part del món cultural badaloní es va trobar divendres, 2 d'abril, a l'antiga impremta Novell, per celebrar el naixement d'una nova llibreria a la ciutat, Saltamartí Llibres (Canonge Baranera, 78), regentada per Silvia Muntané i Gerard Remendo. Tot i que encara hi... | 0.88889 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.omnium.cat/noticies/badalona-barcelones-nord |
oscar-2301_ca_20230418_3_66377 | Campanyes catalansalmon: --- tria una campanya de catalansalmon ---STAND UP FOR CATALONIADIADES AL MONUS PORTEM AL CORREPRESENTANTS ALS CONSOLATS ESPANYOLS PER LES ELECCIONS DEL 21DLLIBERTAT PRESOS POLÍTICS CATALANS!MANIFEST EN DEFENSA DE LES INSTITUCIONS CATALANESVOT ELECTRÒNICCONTRA LA SUSPENSIÓ DE LA CONSELLERIA D'EXTERIORSvullvotar.comDIADA VIRTUAL 2013NOPUCVOTARDIADA VIRTUAL 2012No al tancament de TV3 per Satèl·lit
REPRESENTANTS ALS CONSOLATS ESPANYOLS PER LES ELECCIONS DEL 21D
Coordinem els Representants Electorals als Consolats durant el 17, 18 i 19 (i 20 i 21!!) de Desembre
INICI RESULTATS VOLS SER VOLUNTARI? MÉS INFO PROBLEMES? ESTADíSTIQUES
INFORME SOBRE EL VOT EXTERIOR: DEFECTES I MILLORES EN EL PROCÉS ELECTORAL DEL 21 DE DESEMBRE DEL 2017
COMPARTEIX
Comparteix
Tweet WHATSTAPP
813
VOLUNTARIS REGISTRATS AFEGEIX-T'HI
La llei electoral preveu que durant els dies que dura el vot presencial exterior als Consolats, puguin assistir ciutadans com a REPRESENTANTS DELS PARTITS al procés electoral.
Us demanem que ens ajudeu a mantenir el procés electoral a la vista fent de REPRESENTANTS als consolats durant els dies 17, 18 i 19 de Desembre.
LLISTA DE CONSOLATS i PRESÈNCIA D'OBSERVADORS - Tria País: --- TOTS --- AfganistanAlbaniaAlemanyaAlgèriaAndorraAngolaAntigua i Barbuda (a Jamaica)Aràbia SauditaArgentinaArmenia (a Rússia)AustràliaÀustriaAzerbaidjan (a Turquia)Bahames (a Jamaica)Bahrain (a Kuwait)BangladeshBarbados (a Trinitat i Tobago)BèlgicaBelize (a Guatemala)Benin (a Nigeria)Bhutan (a Índia)Bielorússia (a Rússia)BolíviaBòsnia i HercegovinaBotswana (a Namíbia)BrasilBrunei (a Malàisia)BulgàriaBurkina Faso (a Costa d'Ivori)Burundi (a Tanzània)Cambodja (a Tailàndia)CamerunCanadàCap VerdColòmbiaComores (a Sud-àfrica)Corea del Nord (a Corea del Sud)Corea del SudCosta d'IvoriCosta RicaCroàciaCubaDinamarcaDjibouti (a Etiòpia)Dominica (a Jamaica)EgipteEl SalvadorEmirats Àrabs UnitsEquadorEritrea (a Sudan)EslovàquiaEslovèniaEspanyaEstats Units d'AmèricaEstoniaEsuatini (antiga Swazilàndia) (a Moçambic)EtiòpiaEuskal HerriaFiji (a Nova Zelanda)FilipinesFinlàndiaFrançaGabonGambia (a Senegal)Geòrgia (a Turquia)GhanaGrèciaGuatemalaGuineaGuinea EquatorialGuinea-BissauGuyana (a Trinitat i Tobago)HaitiHonduresHong KongHongriaIlles Cook (a Nova Zelanda)Illes Marshall (a Filipines)ÍndiaIndonesiaIranIraqIrlandaIslàndia (a Noruega)IsraelItàliaJamaicaJapóJordàniaKazakhstanKenyaKirguizistan (a Kazakhstan)Kiribati (a Nova Zelanda)KuwaitLaos (a Tailàndia)LetòniaLíbanLiberia (a Costa d'Ivori)Liechtenstein (a Suïssa)LituàniaLuxemburgMacedòniaMadagascar (a Sud-àfrica)MalàisiaMalawi (a Zimbàbue)Maldives (a Índia)MaliMaltaMarrocMaurici (a Sud-àfrica)MauritàniaMèxicMoçambicMoldàvia (a Romania)Mònaco (a França)Mongòlia (a Xina)Myanmar - Birmània (a Tailàndia)NamíbiaNepal (a Índia)NicaraguaNigerNigeriaNoruegaNova ZelandaOmanPaïsos BaixosPakistanPanamàPapua Nova Guinea (a Austràlia)ParaguaiPerúPolòniaPortugalPuerto RicoQatarRegne Unit (UK)República Centreafricana (a Camerun)República del Congo (a Sud-àfrica)República Democràtica del Congo - ZaireRepública DominicanaRepública TxecaRomaniaRuanda (a Tanzània)RússiaSalomó (a Austràlia)Samoa (a Nova Zelanda)San Marino (a Itàlia)São Tomé i Príncipe (a Gabon)SenegalSèrbiaSeychelles (a Etiòpia)Sierra Leone (a Costa d'Ivori)SingapurSíriaSomàlia (a Kenya)Sri Lanka (a Índia)Sud-àfricaSudanSudan del sud (a Sudan)SuèciaSuïssaSurinam (a Trinitat i Tobago)Tadjikistan (a Kazakhstan)TailàndiaTaiwan (a Filipines)TanzàniaTogo (a Ghana)Tonga (a Nova Zelanda)Trinitat i TobagoTunísiaTurkmenistan (a Rússia)TurquiaTuvalu (a Austràlia)Txad (a Camerun)UcraïnaUganda (a Kenya)UruguaiUzbekistan (a Rússia)VaticàVeneçuelaVietnamXileXinaXipreZambia (a Zimbàbue)Zimbàbue
...LLEGINT INFO...
Sense voluntaris :( 2 o Menys voluntaris :| Més de 2 voluntaris :)
Que ha de fer un REPRESENTANT?
Durant les votacions en urnes a les Oficines Consulars, no hi ha interventors, només es permet la presència de representants de les candidatures, designats i autoritzats per a això.
El que necessitarem és un recompte del total de vots emesos en cada consolat durant els tres dies per poder confrontar amb resultats oficials de recompte
Poden ser Representants tants voluntaris com es vulgui però només pot haver-hi dos per cada llista simultàniament al consolat.
Al Consolat es vota presencialment els dies 17, 18 i 19, així que caldrà que hi hagi algú durant tot el temps que les urnes estiguin obertes, per tant és bona idea que us aneu rellevant, per tant com més voluntaris, millor. Al final de la votació s'aixecarà acta de la votació; és important que obtingueu còpia de l'acta, ja sigui que us la donin o simplement fer-ne una foto. El que ens interessa es el TOTAL de vots per cada consolat.
Que cal per ser un REPRESENTANT?
Només cal ser major d'edat i obtenir una credencial atorgada pels representants d'alguna llista.
Els representant els trien els PARTITS, però no cal pertànyer a cap partit per ser-ho.
Nosaltres els passarem la vostra informació perquè us autoritzin.
No donarem cap info a cap partit favorable al 155; només al partit que tu seleccionis entre Junts per Catalunya (JXC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Candidatures d'unitat Popular (CUP)
AFEGEIX-TE COM A VOLUNTARI!
TOTAL REGISTRES: 863 - CONFIRMATS: 813 - PENDENTS: 50
94.2% 5.8%
HAS SIGNAT PERò NO HAS REBUT EL MAIL DE CONFIRMACIó? FES CLIC AQUí
ÚLTIMS REGISTRES
(#863) 08/DES Edinburgh Regne Unit (UK)
(#862) 08/DES Dublin Irlanda
(#861) 08/DES Stockholm Suècia
(#860) 08/DES Shanghai Xina
(#859) 08/DES Shanghai Xina
(#858) 07/DES Zurich Suïssa
(#857) 07/DES Los Angeles Estats Units d'Amèrica
(#856) 07/DES Genova Itàlia
(#855) 07/DES Miami Estats Units d'Amèrica
(#854) 07/DES Boston Estats Units d'Amèrica
(#853) 07/DES Paris França
(#852) 07/DES Stockholm Suècia
(#851) 07/DES Stockholm Suècia
(#850) 07/DES Cairo Egipte
(#849) 07/DES Shanghai Xina
(#848) 07/DES Beijing Xina
(#847) 06/DES Dublin Irlanda
tots els registres
https://www.catalansalmon.com/campanyes/observadors
MAIL | CONDICIONS | TOP10 paisos
AQUESTA CAMPANYA no pertany al govern català ni a cap partit polític. Aquesta és una iniciativa de CATALANSALMON.com
STAND UP FOR CATALONIA DIADES AL MON US PORTEM AL COR REPRESENTANTS ALS CONSOLATS ESPANYOLS PER LES ELECCIONS DEL 21D LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS CATALANS! MANIFEST EN DEFENSA DE LES INSTITUCIONS CATALANES VOT ELECTRÒNIC vullvotar.com DIADA VIRTUAL 2013 NOPUCVOTAR DIADA VIRTUAL 2012 No al tancament de TV3 per Satèl·lit
Vius a l'estranger i vols contactar amb altres catalans?
CATALANSALMON.COM et muntem una web latevaciutat.catalansalmon.com, de franc només has de demanar-la. | 0.740649 | curate | {"ca": 0.8938496583143508, "en": 0.04601366742596811, "fr": 0.00683371298405467, "es": 0.025056947608200455, "de": 0.009111617312072893, "uk": 0.002733485193621868, "pt": 0.01640091116173121} | https://catalansalmon.com/campanyes/observadors/ |
macocu_ca_20230731_0_85961 | Centre de Documentació
Expositor de novetats | Documents entre 01/12/2006 i 01/12/2006 | 0.488469 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_168945 | "Si hem passat molts anys fent castells d'arena, presses del desert fent més lleu l'espera. Si hem passat la llarga nit cridant" | 0.667654 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.apologia.cat/discography |
racoforumsanon_ca_20220809_2_655616 | Edito: Ja hi ha convocatòriaEl poble ha parlat i ha dit SÍ a la independència, ara #10ODeclaració
Han començat a retirar competencias als Mossos.Encara no es hora de la DUI president?
No, han dit que retiren competències, que no té res a veure. Ara serà el moment en què el que ells diran i el que passi no tindran res a veure. "No fareu el referèndum" deien... passeu del que diguin. PASSEU.
No passarà perquè és la seva feina al racó. | 0.708917 | curate | {"ca": 0.9837209302325581, "hu": 0.016279069767441864} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_326833 | Aquest diumenge no podiem faltar a la prova de Divisió d'Honor i allà estavem l'Ela amb la Neus, l'Striptease amb la Carme i la Cora amb la Juli. Ens faltaven dos dels puntals però una lesió de la guia (en el cas del Drac) i unes vacances ben aprofitades (en el cas de la Coma) van impossibilitar la seva assistència.
Les dues mànegues, tant l'agility com el jumping, eren força enrevessades, amb més "reres" del que haguesim desitjat i altres punts de control no menys complicats. "Per alguna cosa és la Divisió d'Honor" s'acostuma a sentir entre els competidors...
L'Ela va fer un agility molt ràpid, fent suar a la Neus que no aconseguia atrapar-la, cosa que es va traduir finalment amb un refus. El jumping també anava molt bé, responent de manera impecable a totes les indicacions de la Neus, fins i tot quan, en un petit lapsus, la Neus va canviar el sentit del penúltim obstacle davant la sorpresa de tot el public assistent.
L'Striptease també va deixar contenta a la Carme. En les dues mànegues l'Striptease va anar força animada, responent be als girs, reres, canvis cecs i fins i tot una zona a la passarel·la impecable! (llàstima que era la segona vegada que la feia però amb aquestes noies cal reforçar les tècniques). En el jumping també va demostrar que la seva capacitat de retallar en les seqüències complicades que li marcava la Carme (tot i que no coincidien amb la pista proposada pel jutge, una veritable llàstima! ).
La Cora amb la Juli, com sempre, va posar el seny que els falta a les altres dues guies. Només unes teules a l'agility varen impedir que completes les dues pistes a 0 i, malgrat això va aconseguir un merescut quart lloc a la classificació d'estandart.
No sempre pot sortir tot bé, però d'això també se n'aprèn.
FaLang translation system by Faboba
Estàs aquí:
Inici
Noticies
Noticies recents
Club d'agility Cànic - Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. - 607.475.945 - Tots els drets són reservats - Veure Política de privacitat
Bootstrap is a front-end framework of Twitter, Inc. Code licensed under MIT License. Font Awesome font licensed under SIL OFL 1.1. | 1 | perfect | {"ca": 0.9114219114219114, "es": 0.0009324009324009323, "en": 0.07645687645687646, "fr": 0.011188811188811189} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_331465 | El CIES reprèn la seva activitat divulgativa en matèria de sostenibilitat i RSC - CIES | Centre d'Investigació d'Economia i Societat
Saltar al contingut
Cercar:
Presentació
Activitat
Aliances
Contactar
Notícies
CAT
ESP
Cercar:
El CIES reprèn la seva activitat divulgativa en matèria de sostenibilitat i RSC
El CIES reprèn la seva activitat divulgativa en matèria de sostenibilitat i RSC
La jornada sobre la sostenibilitat de les empreses i noves perspectives de la RSC celebrades a l’antiga sala de Graus de la Facultat d’Economia i Empresa el passat dimecres 26 de juny, va reunir a un important nombre de professorat, persones expertes i representants d’empreses en el que va ser la represa de l’activitat divulgativa del Centre d’Investigació d’Economia i Societat.
L’acte va estar presidit per la Dr. Ana Laurova, Cap del Departament d’Empresa de la Universitat de Barcelona, que va adreçar unes paraules de benvinguda a totes les persones assistents a la jornada. En la seva intervenció va felicitar el CIES per la iniciativa d’organitzar la jornada de reflexió i debat, i va encoratjar els membres del grup de recerca a continuar actius per aportar nou coneixement a un repte dels nostres dies com és la sostenibilitat del nostre entorn del que les empreses i les organitzacions en són part activa.
La presentació del grup de recerca CIES va anar a càrrec de la Dra. Isabel Vidal, Catedràtica de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona i fundadora del CIES ara ja fa més de 30 anys. En la seva intervenció va explicar els orígens del CIES, les motivacions i els reptes. Fer recerca sobre RSC fa 30 anys era tasca per a pioners i gent avançada, que havien de sortir i anar a països més avançats en la matèria per trobar coneixement i experiències. El treball va donar els seus fruits i el CIES va ser un dels impulsors de la RSC a casa nostra i així com del primer Master en RSC.
Per entrar en matèria de l’actualitat de la RSC va prendre la paraula en Jordi Martí, Coordinador de la Secció de Comptabilitat de la Facultat d’Empresa. La seva intervenció va aportar les claus que regiran el present immediat de les grans empreses i que marcaran el camí a la resta. El seu discurs va fer un ràpid repàs de l’evolució dels conceptes que ens permeten identificar quin és el valor d’una empresa, que va servir per introduir l’explicació de la tendència entre les empreses més avançades que busquen millorar la relació amb el seu entorn. Per fer l’explicació més comprensible va projectar un triangle en el que situa en el centre el valor aportat a la societat per l’empresa, i trobant en cadascun dels seus vèrtexs la dimensió econòmica i de governança, la mediambiental i la social.
Jordi Martí va continuar la seva intervenció presentant una nova llei, una llei aprovada pel govern espanyol i publicada el dia dels sants innocents de l’any passat, que de moment només obliga a les grans empreses. És una llei que demana a les empreses que acompanyi el seu informe financer amb una memòria sobre l’activitat no financera. D’aquesta manera les empreses, i els seus consells d’administració, hauran de prendre consciència de la importància de com es fan les coses, perquè després hauran de posar la seva signatura a la memòria i elevar-la al registre mercantil i fer-la pública.
I la tercera part de la intervenció d’en Jordi Martí es va centrar en presentar una eina que han desenvolupat des de la universitat per qualificar la qualitat del valor afegit de les empreses, l’ESG Rating.
A partir d’aquest moment pren la paraula en Josep Maria Caselles, Director General d’Invenies, per presentar la bondat de l’ESG Rating per avaluar l’activitat de les empreses, la capacitat per formular objectius i estratègies, vinculant els seus continguts a un model de gestió basat en l’excel·lència com és l’EFQM, i podent donar comptes de la relació i aportació de les empreses a l’Agenda 2030 de Nacions Unides.
A continuació en Jordi Martí va entregar el document acreditatiu de la qualificació obtinguda en l’aplicació de l’ESG Rating a l’empresa Nadal Forwarding. Albert Verdós, director de marketing de la firma, va recollir el document i va exposar la seva experiència i el valor que aporta la qualificació rebuda, a fi de continuar treballant per ser una empresa millor en un món millor.
Grup CIES2022-10-19T16:50:10+02:0028/06/2019|CIES|
Entrades relacionades
La comunitat acadèmica està implicada en millorar la Responsabilitat Social Corporativa de les empreses
20/12/2019
La societat està demanant més informació que les rendabilitats
20/12/2019
Jornada: La sostenibilitat de les empreses i noves perspectives de la RSC
28/05/2019
Nou impuls al Grup de Recerca CIES
28/05/2019
Jordi Martí participa en el Congrés de l’ACCID
28/05/2019
Entrades recents
La comunitat acadèmica està implicada en millorar la Responsabilitat Social Corporativa de les empreses
La societat està demanant més informació que les rendabilitats
El CIES reprèn la seva activitat divulgativa en matèria de sostenibilitat i RSC
Jornada: La sostenibilitat de les empreses i noves perspectives de la RSC
Nou impuls al Grup de Recerca CIES
Arxius
desembre 2019
juny 2019
maig 2019
Categories
CIES
INFORMACIÓ DE CONTACTE
Baldiri i Reixac 4-8.
Parc Científic de Barcelona. (Barcelona - 08028)
Phone: 934335490
Email: [email protected]
CIES Centre d'Investigació d'Economia i Societat | Tots els drets reservats | Disseny i desenvolupament enricvidal.cat | 0.660821 | curate | {"ca": 0.9645852749301025, "de": 0.00260950605778192, "en": 0.012488350419384902, "pt": 0.008946877912395153, "kn": 0.0005591798695246971, "fr": 0.0005591798695246971, "it": 0.006710158434296365, "es": 0.0035414725069897483} | https://www.grupcies.org/el-cies-repren-la-seva-activitat-divulgativa-en-materia-de-sostenibilitat-i-rsc/ |
mc4_ca_20230418_9_198778 | Què hi posaries a Higini TV? | Higini Herrero .cat
Fa unes poques setmanes que s’emet en període de proves (carta d’ajust) un nou canal. Poca cosa se’n sap, a part del nom: Higini TV, però també podria ser provisional. Hem començat a investigar i poca cosa n’hem pogut esbrinar. El que sí que podríem aventurar-nos a dir és que un dels seus fitxatges estrella podria ser el prevere Orila. Quin paper podria tenir? Tampoc ho sabem. Orila i la direcció de la cadena no han confirmat ni negat la notícia.
Què se’n sap del nou canal? Poca cosa. La propietat de la majoria de les accions és de l’empresa multinacional Santelies&Co. coneguda pel monopolitzat servei a domicili de Telepluja, llançat aquesta tardor.
Una de les poques coses segures és que la programació no deu estar tancada perquè circula per la xarxa una enquesta interna sobre la preferència de la possible audiència:
Et mantindrem informats… (Novetats!)
27 Octubre 2009 Higini
Aquesta entrada s'ha publicat en Enquesta, Higini TV i etiquetada amb carta d'ajust, concursos, documentals, Enquesta, ficció, Higini TV, informatius, opinió, Orila, prevere, programació, Santelies & Co, Telepluja, televisió. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
4 thoughts on “Què hi posaries a Higini TV?”
27 Octubre 2009 at 1:06
28 Octubre 2009 at 12:25
😯 Vas fort…
28 Octubre 2009 at 12:50
Va fort aquest home, tan fort que está amargat i a aquest pas va a destruir la seva salut i la de la seva familia. Lluitar contra els gegants per collons, els gegants externs e interns, no paga la pena a qualsevol preu.
28 Octubre 2009 at 15:40
-Entrevistes: 4 vots
-Documentals: 3 vots
-Informatius: 2 vots
-Concursos: 2 vots
-Opinió: 1 vot
-Ficció: 0 vots
I les opcions d’altres són:
-Concerts de música clàssica i òpera! 🙂
-Realities i ja tens l’audiència assegurada! 😀 | 0.743528 | curate | {"ca": 0.8323991031390134, "nl": 0.011771300448430493, "en": 0.03811659192825112, "pt": 0.008968609865470852, "it": 0.005605381165919282, "no": 0.020179372197309416, "es": 0.07567264573991031, "ru": 0.00616591928251121, "vi": 0.0005605381165919282, "zh": 0.0005605381165919282} | https://higiniherrero.wordpress.com/2009/10/27/que-hi-posaries-a-higini-tv/ |
macocu_ca_20230731_10_498202 | La Bústia presenta l’edició de Nadal en paper
Per Redacció / La Bústia 18 de desembre de 2021 a les 7:00 0 373 Visites
Tractem les informacions més destacades del 2021 i repassem l’agenda de les festes nadalenques als 10 municipis de difusió
A més, destaquem reconeixements, celebracions, participació i les campanyes comercials de proximitat, així com les notícies de política, successos, economia, cultura i esports. També incorporem una agenda on consultar els actes de les festes nadalenques.
Els protagonistes d’aquest mes són els cinc guanyadors dels Primers Premis Relleu Negocis del Baix Llobregat Nord.
L’edició de Nadal de La Bústia s’està distribuint aquests dies a les bústies (46.000 exemplars), punts i expositors (4.000) dels 10 municipis. També es pot consultar en format pdf a través d’aquest enllaç. | 0.768966 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_306411 | Així ho conclou un estudi liderat per la UdL que ha analitzat més de 2.600 estratègies
Un estudi liderat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL) determina que utilitzar els factors de risc en el cribratge del càncer de mama podria reduir un 10% els costos econòmics de diagnosi i fins a un 20% els falsos positius i els sobrediagnòstics (notificar una malaltia que mai no provocarà símptomes ni causarà la mort del pacient).
En l'àmbit de la detecció precoç, la tendència actual és l'enfocament personalitzat, de manera que la franja d'edat per realitzar mamografies i la freqüència de la prova varia en funció del risc de patir càncer de mama. Els investigadors han fet una avaluació econòmica i un estudi dels danys i/o beneficis del cribratge utilitzant models matemàtics i informació sobre l'impacte econòmic i en salut que el càncer de mama té sobre la població. La recerca ha avaluat fins a 2.624 estratègies de cribratge, combinant diferents periodicitats dels exàmens, edats d'inici i final de les proves, i els diferents grups de risc (baix, moderat baix, moderat alt i alt). La recerca ha estat liderada per les professores de la Facultat de Medicina Montserrat Rué i Ester Vilaprinyó i publicada a la revista internacional Plos One. També han participat a l'estudi investigadors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l'Hospital del Mar de Barcelona. Segons Rué, "si en lloc de fer mamografies bianuals a totes les dones d'entre 50 i 69 anys, es combinessin els exàmens anuals, triennals i quinquennals, es podria evitar el mateix nombre de morts, però reduint els costos sanitaris i els efectes adversos del cribratge". El cribratge òptim es caracteritzaria per exàmens cada any a les persones amb alt risc de la malaltia i cada tres o cinc anys quan el risc és baix o moderat. L'estudi s'ha fet públic coincidint amb la Setmana Catalana de la Prevenció del Càncer 2014 (SECAPC), que se celebra del 3 al 12 d'octubre i que té per objectiu difondre les recomanacions del Codi europeu contra el càncer, un recull dels factors de risc principals, les proves de diagnòstic precoç i els símptomes de sospita que apareixen amb més freqüència. | 0.88749 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_870386 | Video del cantant Lluís Llach demanant el vot per ERC - Catalunya Sí:
Molt trist que aquest tiu acabi recomanant el vot per la gent d'erc...
No té gaire sentit, ell sabrà!
Com que no té gaie sentit, aquí n'hi ha uns quants que aneu amb una superioritat moral que déu ni do.
Jo et rebaixo la superioritat moral, perquè no arriba ni a això: és pur infantilisme. | 0.720128 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_705250 | Els nens de quart de l'escola van descobrir la biblioteca. Foto: A. S.
Els alumnes de quart de l'escola Font de l'Orpina van visitar dimecres la biblioteca El Castell. De la mateixa manera que fa uns dies els nens de tercer van descobrir el funcionament de l'Ajuntament , ara ha arribat el torn dels nens de quart per conèixer més a fons el funcionament de l'equipament municipal, les normes d'ús i el comportament que s'ha de tenir dins del recinte.
El personal de la biblioteca va ensenyar als alumnes com es distribuïa cada secció i què s'hi podia trobar així com també els van ensenyar a fer una recerca dins del catàleg propi de la biblioteca de Vacarisses i dins de la xarxa de biblioteques de la diputació. Durant el matí van poder fer les seves pròpies recerques i mirar els llibres que els semblaven interessants. Els alumnes van mostrar-se molt actius i van realitzar diverses preguntes. | 1 | perfect | {"ca": 0.9876543209876543, "de": 0.012345679012345677} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/16021/escola-font-orpina-vacarisses-visita-biblioteca |
oscar-2201_ca_20230904_2_55343 | Si desitja contactar amb el nostre Delegat de Protecció de Dades pot dirigir-se per correu electrònic a [email protected].
Transferències de dades a tercers països.
Estan previstes les següents transferències de dades a tercers països:
- Mailchimp, amb la finalitat d’enviament de comunicacions. La garantia per a aquesta transferència s’ha establert a través de: Existència d'una decisió d'adequació de la Comissió.Pot consultar informació addicional a: https://mailchimp.com/legal/privacy/.
- Drive (google), amb la finalitat de còpia de seguretat de les dades. La garantia per aquesta transferència s’ha establert a través de: Existència d'una decisió d'adequació de la Comissió. Pot consultar informació addicional a: https://policies.google.com/privacy?hl=es.
- Gmail(google), amb la finalitat d’enviament i recepció de correus eletrònics. La garantia per aquesta transferència s’ha establert a través de: Existència d'una decisió d'adequació de la Comissió. Pot consultar informació addicional a: https://policies.google.com/privacy?hl=es.
Quins són els seus drets quan ens facilita les seves dades?
Qualsevol persona té dret a obtenir confirmació sobre si a FUNDACIÓ DEL CONVENT DE SANTA CLARA estem tractant, o no, dades personals que els concerneixin.
Les persones interessades tenen dret a accedir a les seves dades personals, així com a sol·licitar la rectificació de les dades inexactes o, en el seu cas, sol·licitar la seva supressió quan, entre altres motius, les dades ja no siguin necessàries per a les finalitats per a què van ser recollides. Igualment té dret a la portabilitat de les seves dades.
En determinades circumstàncies, els interessats podran sol·licitar la limitació del tractament de les seves dades, en aquest cas únicament les conservarem per a l’exercici o la defensa de reclamacions.
En determinades circumstàncies i per motius relacionats amb la seva situació particular, els interessats podran oposar-se al tractament de les seves dades. En aquest cas, FUNDACIÓ DEL CONVENT DE SANTA CLARA deixarà de tractar les dades, llevat per motius legítims imperiosos, o l’exercici o la defensa de possibles reclamacions.
Podrà exercitar materialment els seus drets de la següent forma: dirigint-se al responsable del tractament.
Quan es realitzi l'enviament de comunicacions comercials utilitzant com a base jurídica l'interès legítim del responsable, l'interessat podrà oposar-se al tractament de les seves dades amb aquesta fi.
Si ha donat el seu consentiment per a alguna finalitat concreta, té dret a retirar el consentiment donat en qualsevol moment, sense que això afecti a la licitud del tractament basat en el consentiment previ a la seva retirada.
Les dades de caràcter personal que sol·licitem són imprescindibles per atendre la seva sol·licitud, resoldre qüestions plantejades i prestar els serveis contractats. En cas de no facilitar tota la informació necessària, no podrem atendre la seva sol·licitud, ni enviar la informació sol·licitada ni prestar els serveis sobre els quals el titular de les dades estigui interessat.
En cas de que senti vulnerats els seus drets pel que fa a la protecció de les seves dades personals, especialment quan no hagi obtingut satisfacció en l’exercici dels seus drets, pot presentar una reclamació davant l’Autoritat de Control en matèria de Protecció de Dades competent a través del seu lloc web: www.agpd.es
A continuació li indiquem els detalls referits als diferents tractaments de dades personals que realitzem a FUNDACIÓ DEL CONVENT DE SANTA CLARA.
1.1. Tractament de les dades personals de potencials clients i contactes via web
Amb quina finalitat tractem les seves dades personals?
A FUNDACIÓ DEL CONVENT DE SANTA CLARA tractem la informació que ens faciliten les persones interessades amb la finalitat d’atendre la seva sol·licitud i enviar-li comunicacions.
Durant quant de temps conservarem les seves dades?
Les dades es conservaran mentre l’interessat no sol·liciti la seva supressió.
Quina és la legitimació per al tractament de les seves dades?
Li indiquem la base legal per al tractament de les seves dades:
• Execució d’un contracte: Prestació dels serveis sol·licitats.
• Consentiment de l’interessat: Atendre la seva sol·licitud i enviar-li comunicacions.
A quins destinataris es comunicaran les seves dades?
No es cediran dades a tercers, llevat obligació legal.
1.2. Tractament de les dades personals dels contactes de correu electrònic
Amb quina finalitat tractem les seves dades personals?
A FUNDACIÓ DEL CONVENT DE SANTA CLARA tractem la informació que ens faciliten les persones interessades amb la finalitat de prestar els serveis que ens ha sol·licitat, atendre les seves sol·licituds d’informació.
Durant quant de temps conservarem les seves dades?
Les dades es conservaran mentre l’interessat no sol·liciti la seva supressió.
Quina és la legitimació per al tractament de les seves dades?
Li indiquem la base legal per al tractament de les seves dades:
• Execució d’un contracte: Prestació dels serveis sol·licitats.
• Interès legítim del responsable: Enviament de comunicacions.
• Consentiment de l’interessat: Enviament de comunicacions sobre els nostres serveis en base a sol·licituds prèvies mantingudes amb el responsable del tractament.
A quins destinataris es comunicaran les seves dades?
No es cediran dades a tercers, llevat obligació legal.
1.3 Tractament de les dades personals videovigilància
Si desitja contactar amb el nostre Delegat de Protecció de Dades pot dirigir-se per correu electrònic a [email protected].
Amb quina finalitat tractem les seves dades personals?
A FUNDACIÓ DEL CONVENT DE SANTA CLARA tractem la informació que ens faciliten les persones interessades amb la finalitat de garantir la seguretat de persones, béns i instal·lacions.
No es prendran decisions automatitzades en base de dades proporcionades.
Durant quant de temps conservarem les seves dades?
Les dades es conservaran un màxim de 30 dies, excepte comunicació a Forces i Cossos de Seguretat, i/o Jutjats i Tribunals.
Quina és la legitimació per al tractament de les seves dades?
Li indiquem la base legal per al tractament de les seves dades:
• Missió en Interès públic: Garantir la seguretat de persones, béns i instal·lacions.
A quins destinataris es comunicaran les seves dades?
Les dades es comunicaran als següents destinataris:
• Si escau, les forces i cossos de seguretat de l'Estat, així com Jutjats i Tribunals, amb la finalitat d'aportar les imatges si s'ha comès un delicte.
Transferències de dades a tercers països.
No estan previstes transferències de dades a tercers països.
1.4. Tractament de les dades personals de donatius
Amb quina finalitat tractem les seves dades personals?
A FUNDACIÓ DEL CONVENT DE SANTA CLARA tractem la informació que ens faciliten les persones interessades amb la finalitat de realitzar la gestió administrativa, comptable i fiscal de les donacions, així com enviar comunicacions.
No es van a prendre decisions automatitzades sobre la base de les dades proporcionades.
Durant quant de temps conservarem les seves dades?
Les dades es conservaran mentre es mantingui la relació comercial, i en el seu cas, durant els anys necessaris per complir amb les obligacions legals.
Quina és la legitimació per al tractament de les seves dades?
Li indiquem la base legal per al tractament de les seves dades:
• Execució d’un contracte: Realitzar la gestió administrativa, comptable i fiscal de les donacions.
• Consentiment de l’interessat. : Gestió d’enviaments de comunicacions.
A quins destinataris es comunicaran les seves dades?
Les dades es comunicaran als següents destinataris:
• Administració Tributària, amb la finalitat de complir amb les obligacions legals.
• Si escau, entitats financeres, amb la finalitat de realitzar els pagaments corresponents.
• Si escau, empresa missatgeria o transport, amb la finalitat de gestió de la recollida, seguiment i lliurament dels enviaments.
2. POLÍTICA DE COOKIES
Què són les cookies?
Una cookie és un fitxer que es descarrega en el seu ordinador en accedir a determinades pàgines web. Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer a l'usuari.
Per a què utilitzen les cookies aquesta pàgina web i quins són?
Aquesta pàgina web utilitza les cookies per a una sèrie de finalitats, incloses:
Anàlisi estadístic: Les cookies estadístiques ajuden els propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació com quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei.
El detall de les cookies d'anàlisis utilitzades en aquesta pàgina web és el següent:
Cookies
Nom
Tipus
Propòsit
Més informació
__utma _ga _gat __gat_g tag_UA _[ID]
Google Analytics
De tercers
Recull informació sobre la navegació dels usuaris pel lloc amb la finalitat de conèixer l'origen de les visites i altres dades similars a nivell estadístic. No obté dades dels noms o cognoms dels usuaris ni de l'adreça postal concreta des d'on es connecten.
Centro de privacidad de Google: https://policies.google.com/technologies/cookies?hl=es
_GPS _YSC
Anàlisi Youtube
De tercers
Mesuren les reproduccions de vídeos realitzades per l'usuari i registra els esdeveniments de "M'agrada" o "Compartir vídeo". També registra una identificació única en dispositius mòbils per a permetre el seguiment segons la ubicació geogràfica per GPS i els vídeos més recents que s'han vist en un navegador específic.
Centro de privacidad de Google: https://policies.google.com/technologies/cookies?hl=es
Tècniques o necessàries: Són aquelles que s'utilitzen per a la navegació i el bon funcionament de la nostra pàgina web. Permeten per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, accedir a parts d'accés restringit, utilitzar elements de seguretat, emmagatzemar continguts per a poder difondre vídeos o compartir continguts a través de xarxes socials.
El detall de les cookies tècniques o necessàries utilitzades en aquesta pàgina web és el següent:
Cookies
Nom
Tipus
Propòsit
Més informació
PHPSESSID
Técnica fundaciodelconventdesantaclara.org
Pròpia
Controla la sessió de l'usuari. navegación y el buen funcionamiento de nuestra página web. Necessàries per a la navegació i el bon funcionament de la nostra pàgina web.
En la pròpia pàgina web.
_cc_cookie_accept
Tècnica fundaciodelconventdesantaclara.org
Pròpia
Guarda l'estat de la confirmació de l'avís sobre les cookies.
En la pròpia pàgina web.
Personalització o preferència: Són aquelles que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en funció d'una sèrie de criteris en el terminal de l'usuari com per exemple serien l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
El detall de les cookies de personalització o preferència utilitzades en aquesta pàgina web és el següent:
Cookies
Nom
Tipus
Propòsit
Més informació
_PREF_VISITOR_INFO1_LIVE
Preferència YouTube
De tercers
Cookies que emmagatzemen les preferències de configuració, tals com idioma preferit, nombre de resultats de cerca mostrats per pàgina o activació del filtre SafeSearch de Google.
Centro de privacidad de Google: https://policies.google.com/technologies/cookies?hl=es
Nota: Les cookies de tipus 'pròpies' són utilitzades només pel propietari d'aquesta web i les cookies 'De tercers' són utilitzades, pel prestador del servei que està detallat en el quadre anterior.
Eliminar o bloquejar les cookies
Vostè pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador instal·lat en el seu ordinador.
Pot veure més informació sobre el seu navegador i les cookies als següents enllaços:
Firefox
http://support.mozilla.org/es/kb/habilitar-y-deshabilitar-cookies-que-los-sitios-we
Chrome
http://support.google.com/chrome/bin/answer.py?hl=es&answer=95647
Internet Explorer
http://windows.microsoft.com/es-es/windows7/how-to-manage-cookies-in-internet-explorer-9
Safari
http://support.apple.com/kb/ph5042
Opera
http://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html
Complement d'inhabilitació per a navegadors de Google Analytics
Si desitja rebutjar les cookies analítiques de Google Analytics en tots els navegadors, de manera que no s'enviï informació seva a Google Analitys, pot descarregar un complement que realitza aquesta funció des d'aquest enllaç: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout. | 0.593183 | curate | {"ca": 0.906716715917259, "fr": 0.004312754572318505, "pt": 0.019487261400846577, "lt": 0.00031946330165322256, "cs": 0.0001597316508266113, "es": 0.0340228416260682, "en": 0.032345659292388786, "ru": 0.0007187924287197508, "ja": 0.0019167798099193356} | https://www.fundaciodelconventdesantaclara.org/politica-privacitat |
wikipedia_ca_20230401_0_254316 | Scotia (Nebraska)
Scotia és una població dels Estats Units a l'estat de Nebraska. Segons el cens del 2000 tenia una població de 308 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Scotia tenia 308 habitants, 140 habitatges, i 88 famílies. La densitat de població era de 339,8 habitants per km².
Dels 140 habitatges en un 20,7% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 57,9% hi vivien parelles casades, en un 4,3% dones solteres, i en un 37,1% no eren unitats familiars. En el 36,4% dels habitatges hi vivien persones soles el 25,7% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,2 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,88.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 22,1% tenia menys de 18 anys, un 5,2% entre 18 i 24, un 20,1% entre 25 i 44, un 21,1% de 45 a 60 i un 31,5% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 49 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 79,1 homes.
La renda mediana per habitatge era de 23.750 $ i la renda mediana per família de 28.750 $. Els homes tenien una renda mediana de 21.563 $ mentre que les dones 15.625 $. La renda per capita de la població era d'11.871 $. Aproximadament el 5,8% de les famílies i el 7,3% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"de": 0.012160228898426323, "ca": 0.9799713876967096, "pt": 0.007868383404864092} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=254317 |
macocu_ca_20230731_0_256949 | En un món tan accelerat i en què les influències de fora arriben amb tanta força, aquest llibre recull les festes i tradicions catalanes que no s’haurien de perdre. Un llegat de ca... 9788466406796 Dalmau, antoni / giralt, ... COLUMNA EDICIONS domingo, 1 de octubre de 2006 | 0.732789 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_115419 | La brillantor d’una estrella, percebuda pels ulls humans, en astronomia s’anomena magnitud aparent. També hi ha un paràmetre de la lluminositat d’un cos celeste, el valor del qual no depèn de la distància entre l’observador i l’estrella.
Quina estrella és la més brillant
Què determina la brillantor d’una estrella
Per primera vegada, les estrelles amb brillantor van començar a distingir-se al segle II aC per l'astrònom grec Hiparc. Va distingir 6 graus en la resplendor i va introduir el concepte de magnitud estel·lar. A principis del segle XVII, l'astrònom alemany Johann Bayer va introduir la designació de la brillantor de les estrelles a les constel·lacions mitjançant les lletres de l'alfabet grec. Les lluminàries més brillants de l'ull humà van rebre el nom α de tal o tal constel·lació, β, la següent en brillantor, etc.
Com més calenta és l’estrella, més llum emet.
Les estrelles blaves tenen la lluminositat més alta. Blancs menys brillants. Les estrelles grogues tenen una lluminositat mitjana i els gegants vermells són considerats els més foscos. La lluminositat d’un cos celeste és un valor variable. Per exemple, als anals del 4 de juliol de 1054, es descriu una estrella de la constel·lació de Taure tan brillant que es podia veure fins i tot durant el dia. Amb el pas del temps, l’estrella va començar a esvair-se i, al cap d’un any, ja no es va poder veure a simple vista.
Ara, a la constel·lació de Taure, es pot observar la nebulosa del Cranc, un rastre després d’una explosió de supernova. Al centre de la nebulosa, els astrònoms han descobert una font de poderosa emissió de ràdio: un púlsar. Això és tot el que queda de l'explosió de la supernova observada el 1054.
Les estrelles més brillants del cel
Les estrelles més brillants de l’hemisferi nord són Deneb de la constel·lació de Cygnus i Rigel de la constel·lació d’Orió. La seva lluminositat supera la lluminositat del Sol en 72.500 i 55.000 vegades, respectivament. Es troben a una distància de 1600 i 820 anys llum de la Terra. Una altra estrella brillant de l’hemisferi nord, Betelgeuse, també es troba a la constel·lació d’Orió. Emet 22.000 vegades més llum que el sol.
La majoria de les estrelles més brillants de l’hemisferi nord es poden observar a la constel·lació d’Orió.
Sírius de la constel·lació de Canis Major és l'estrella més brillant visible des de la Terra. Es pot veure a l’hemisferi sud. Sírius és només 22,5 vegades més brillant que el Sol, però la distància a aquesta estrella segons els estàndards còsmics és petita: 8,6 anys llum. L’estrella polar de la constel·lació de l’Óssa Menor brilla com 6.000 sols, però està a 780 anys llum de nosaltres, de manera que sembla més feble que Sirius proper.
A la constel·lació de Taure, hi ha una estrella amb el nom astronòmic UW CMa. Només es pot veure a través d’un telescopi. Aquesta estrella blava té una densitat gegantina i una magnitud esfèrica baixa. Brilla 860.000 vegades més que el Sol. Aquest cos celeste únic es considera l’objecte més brillant de la part observable de l’Univers.
Popular per tema
Les Síndromes Més Inusuals Conegudes Per La Ciència
Molts han escoltat almenys una vegada sobre síndromes com la síndrome de Tourette o Estocolm (recordeu la cançó Muse - Stockholm Syndrome). I si la primera és una malaltia genètica, la segona és una condició psicològica. Les causes de les síndromes no són menys que els seus tipus
Llocs Web Per Aprendre Anglès Per A Nens: 5 Dels Més Interessants
Voleu que el vostre fill sàpiga bé l’anglès, però no sabeu com construir el procés d’aprenentatge? En aquest article, compartim els millors llocs per ajudar el vostre petit a aprendre anglès. Els nens moderns viuen a Internet, ens agradi o no
Les Races De Mico Més Famoses
Els representants del subordre dels grans simis s’anomenen micos. Els animals d'aquesta espècie estan per davant dels altres en el desenvolupament de la part del cervell responsable de la capacitat de pensar. Algunes característiques comunes Es considera que l’hàbitat més preferit per a la majoria de les races de micos són els tròpics i subtropicals humits-càlids en terrenys plans prop dels cossos d’aigua
Quina és La Forma De Les òrbites Dels Planetes Del Sistema Solar
El sistema solar consta de vuit planetes, cadascun dels quals es mou al voltant del sol en la seva pròpia òrbita. Les òrbites d’aquests planetes tenen una forma propera a un cercle parell i es troben pràcticament en el mateix pla, que s’anomena eclíptica
Quina és La Forma D’una Paraula
Molt sovint, a les lliçons de llengua russa, els escolars tenen dificultats per distingir entre paraules d’arrel única de les formes d’una mateixa paraula. En canviar la forma d’una part determinada del discurs, només canvieu els trets gramaticals i no el significat lèxic
Popular per al dia
Què és La Divisió Cel·lular
Quina és La Funció Del Vacúol
Quines Substàncies Contaminen L’atmosfera
Com Es Determina La Mida D’una Molècula
Què Són Els Compostos Inorgànics
Com Construir Un Con
A Quins Recursos Pertany L'energia Solar?
Què Són Els Recursos Naturals
Quines Són Les Propietats Dels Electròlits
Què Són Els Electròlits En La Química Moderna
Missatges populars
Com Es Calcula La Superfície
2022
Com Es Calcula La Superfície Total
2022
Com Donar Vida A Una Paraula
2022
Articles més populars
La Difusió Com A Fenomen
2022
Per Què és Impossible Extingir Els Productes Petroliers Amb Aigua?
2022
El Menjar Al Microones és Bo Per A Vosaltres?
2022
Què és La Densitat Relativa
2022
Com Es Calcula El Nombre D’àtoms
2022
Quin és El Principi De Superposició De Camps Magnètics
2022
Articles més populars
Com Aprendre Ràpidament Un Idioma
2022
Com Es Crea Una Presentació En Anglès
2022
Com Escriure Un Programa En Anglès
2022
Com Aprendre L’alfabet Anglès
2022
Com Es Diuen Els Mesos En Ucraïnès
2022
Com Aprendre àrab
2022
Com Es Fa Una Traducció De L'anglès Al Rus
2022
Com Memoritzar Ràpidament Els Verbs Irregulars En Anglès
2022
Com Aprendre Txec Ràpidament
2022
Com Es Tradueixen Els Caràcters Xinesos
2022
Secció
Educació
La ciència
Articles més populars
Com Aprendre Xinès Eficaçment
La llengua xinesa es considera una de les més difícils a causa de les especificitats del sistema gramatical i del tipus d’escriptura jeroglífica. El desig no és suficient per aprendre les llengües del grup oriental. Cal conèixer les regles bàsiques que us ajudaran a memoritzar ràpidament el nou material lèxic i a consolidar les vostres habilitats de pronunciació en poc temps
Per Què Calen Paraules Obsoletes?
Mostovaya, barber, comissari, empleat, policia, arshin. Coneixeu el significat exacte d’aquestes paraules? Tots ells pertanyen a l’anomenada categoria. paraules obsoletes i fora d’ús quotidià. Els filòlegs distingeixen dos tipus de paraules obsoletes:
Com Conjugar Verbs Anglesos En Temps Present
La llengua anglesa és senzilla, ja que els verbs que hi contenen pràcticament no canvien quan es conjuguen. Però cal conèixer les regles, perquè molta gent s’oblida d’un detall petit però important. Necessari -pen-llapis -xapa de paper / quadern Instruccions Pas 1 Prenem el verb "
Que Fàcil és Aprendre Anglès
Gairebé tothom ha pensat en aprendre una llengua estrangera. Tot i això, no tothom s’enfronta a aquesta tasca. Aquells que no van dominar la llengua per sobre del nivell elemental es consideren mediocres. Fins i tot hi ha l'opinió que les capacitats són necessàries per a aquests propòsits
Què és La Fonètica
Qualsevol idioma és un sistema complex i sorprenent d’influència comunicativa entre les persones. L'existència d'aquest sistema és impossible sense l'ús de regles fonètiques úniques per a cada idioma. Fonètica significa una secció separada de la lingüística, la tasca principal de la qual és estudiar els sons de la parla, així com els principis de l’addició de paraules sonores
© Copyright ca.scienceforming.com, 2022 De novembre | Sobre el lloc | Contactes | Política de privacitat. | 0.65285 | curate | {"ca": 0.9505154639175257, "it": 0.004381443298969072, "es": 0.010309278350515464, "de": 0.00979381443298969, "pt": 0.007345360824742268, "en": 0.01765463917525773} | https://ca.scienceforming.com/10567474-which-star-is-the-brightest |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_229785 | Technogym és una de les empreses més importants del món en el disseny d’equipament de fitness per a: cases particulars, clubs esportius, hotels, spa, centres de rehabilitació, gimnasos, universitats i instal·lacions esportives en general.
Evergy
Evergy és una marca d’equipament esportiu, que es caracteritza per la qualitat, funcionalitat, innovació, diferenciació i un servei excepcional. Ofereix productes per Entrenament Funcional i Cross Training, Activitats dirigides i Sala fitness.
Pavigym
Pavigym és especialista en paviments i solucions interactives per a la indústria del fitness global. Desenvolupa solucions diverses per a terres tècnics, adequats a cada propòsit i dissenyats per a cada activitat esportiva.
Ology
Ology ofereix equipament esportiu especialitzat en el sector de la natació i les piscines, com: gorres i ulleres de natació, equipament de waterpolo, elements per fer competicions, pòdiums de sortida, senyalització, línies de flotació, cronòmetres…
Thomas Wellness
Thomas Wellness Group dissenya i equipa gimnasos, spas i vestuaris per a tota mena de clients, siguin professionals o particulars. Els seus productes es caracteritzen per la innovació, disseny i tecnologia, sempre de la màxima qualitat.
Ranking
Ranking proveeix material esportiu per a col·lectius i empreses, essent una empresa de referència entre els professionals del sector. La marca compta amb més de 10.000 referències en catàleg i un gran estoc disponible.
Planet Grup
Fundada l’any 1999, Planet Grup és una empresa especialitzada en el subministrament d’equipaments esportius i d’oci. Climbing Planet de Planet Grup dissenya rocòdroms i zones d’escalada adaptats a cada ús i a tot tipus d’instal·lació.
Exxentric
Exxentric és una de les empreses líders en tecnologia d’entrenament de volants, especialitzada en la fabricació i disseny d’aquest tipus de dispositius esportius, que permeten treballar la força amb resistència.
Genmat Actiu s’especialitza en el subministrament d’equipament per a instal·lacions esportives i particulars. També oferim servei tècnic de reparació i manteniment de maquinària esportiva a Andorra. | 1 | perfect | {"ca": 0.9766999524488825, "en": 0.019020446980504042, "gl": 0.0042796005706134095} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_780673 | El Govern recuperarà l'impost de successions el 2014Mas-Colell anuncia que la reintroducció del polèmic tribut s'inclourà als pressupostos del 2014ÀLEX FONT MANTÉ Barcelona | Actualitzada el 25/10/2013 10:15El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell PERE TORDERAEl conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha confirmat aquest divendres que la Generalitat recuperarà l'impost de successions el 2014. En els darrers dies s'havia especulat que la mesura no s'inclouria en els pressupostos de l'any vinent, però Mas-Colell ha assegurat que "successions sí que estarà en aquests pressupostos".El polèmic tribut es va eliminar el 2010 com a part d'una promesa electoral de CiU, però ara es reintroduirà per la necessitat imperiosa de captar ingressos. Mas-Colell també s'ha mostrat satisfet perquè l'economia hagi sortit de la recessió, però ha reconegut que, tot i que això permetrà una petita millora de l'atur, el nombre de gent sense feina seguirà sent alt perquè el creixement de l'economia encara no serà "prou potent". http://www.ara.cat/economia/impost_successions_0_1017498449.html
Segons l'esperit del títol d'aquest fil tot pagament d'impostos és un robatori. Introduint-hi els morts hi donem un toc de dramatisme entranyable.
"Dramatisme entranyable"? Sent seriosos, aquest impost és una completa bestiesa, encara que es pugui admetre en uns temps de "necessitat nacional". Fixa't: és pagar per uns bens que ja havien estat gravats, i que només canvien de mans dins de la mateixa familia, per seguir sent gravats amb impostos en un futur.Els diners que es detreuen del patrimoni van a despeses ordinàries de la Generalitat al mateix temps que minven el patrimoni de les families.Això implica, formant part de l'estat espanyol, que les families catalanes van perdent patrimoni mentre que les de la Comunidad de Madrid, a tall d'exemple, el conserven.
Qui havia pagat els gravàments als béns van ser els propietaris, no pas els seus hereus. Però en qualsevol cas: el debat sobre aquest tema no és ni tècnic ni social, és purament polític: gent que creu que s'han de pagar impostos per garantir la inclusió social de tothom i gent que creu que s'han de pagar els impostos mínims i que la gent s'espavili com pugui amb un sector públic gairebé inexistent. Tu ets dels segons, jo sóc dels primers. I així tothom. I manen les majories parlamentàries. I ara per ara hi ha una majoria a favor de restablir l'impost de successions.
Els gravàmens, les càrregues i tota la pesca, no es deixen de pagar en cap moment, sigui per part dels propietaris o dels hereus. I aquest és un tema que no ha perjudicat gaire a les grans fortunes, més aviat a mitjans i pobres, fins i tot: aquesta gent de bona part del patrimoni familiar en habitatges.Habitatges que tenen un valor real cada cop més baix (sobretot si els vols vendre aviat) mentre el "valor cadastral" (amb el qual es calcula el que has de pagar) s'ha apujat molt per sobre del IPC per part dels ajuntaments. Repeteixo: no em sembla malament que es repesqui ara aquest impost, donada la situació, però en condicions normals és un impost injust que empobreix el patrimoni familiar i carrega sobretot a la classe mitjana, sense tocar la classe alta. El resultat? El normal en una crisi: els d'amunt guanyen i els de sota són més i tenen menys calers. | 0.884602 | curate | {"ca": 0.9728410131217577, "en": 0.019530057979859627, "hu": 0.007628928898382667} | |
macocu_ca_20230731_9_498053 | Ja és obert el període de matrículació per als cursos de català de tots els nivells que s’iniciaran al setembre. Pots consultar-ne l’oferta al nostre cercador de cursos.
Cursos de nivell bàsic
Preinscripció oberta als cursos de català de nivell bàsic de setembre del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.
Cursos d’altres nivells | 0.650732 | curate | {"ca": 0.8333333333333334, "es": 0.16666666666666666} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_292451 | Llocs i paratges d'Alcoi ciutat i el seu terme municipal, de les comarques de l'Alcoià, el Comtat, les Marines, la Vall d'Albaida, la Safor, la Costera...
Font de Julià i de Bassiets amb neu
Aspecte de les fonts de Julià i Bassiets amb la última gran nevada de gener de 2020:
Font de Julià:
Font de Bassiets:
Publicat per Negre a 10:21:00 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Barranc del Carrascalet, Font de Bassiets, Font de Julià, Serra de Mariola
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Entrades populars
El despoblat morisc de l'Atzuvieta i la Penya Foradà
Localització dins de la M arina Alta: A la Vall d'Alcalà i concretament al costat de Alcalà de la Jovada es troba el despoblat morisc ...
L'abans i el després XV: L'ermita de Sant Cristòfol
L' abans ( principis de la dècada de 1980): El després ( any 2008): L' aspecte que té a l' actualitat l'ermita de S...
El blog fa 2 anys!! !
El blog fa 2 anys!!! Felicitats! Jo mateixa responsable d'ell, continuare amb la mateixa línea. xDDDDDDDDDDDDDDDD
La carrasca del Saltet de la Carrasca
Des del barri de Batoi, passant pel costat de la font homònima cap el Camí de la Mesquita en direcció al Racó de Santbonaventura, i encla...
Alcalà de la Jovada, la vila d'Al -Azraq
La Marina Alta Alcalà de la Jovada és un una de les dues poblacions que conformen el terme municipal de la Vall d'Alcalà junt amb Benia...
Castell de Barxell al juny de 2016
Un any després de l'inici de les primeres obres de restauració del castell encara queda molt per a fer. De moment s'han talat p...
El Barranc del Cint
El " barranc del Cint " es un desfiladero abierto en la cara suroccidental de la sierra de Mariola, localizado junto al espaci...
El riu d'Agres i la Font del Baladre
L'àrea de descans de la Font del Baladre es troba situada en el llit del riu Algar, en el paratge conegut com l'Estret d'Agres. ...
Plafons ceràmics devocionals d'Alcoi IV: El barri de Batoi
Al barri de Batoi (Alcoi) hi podem trobrar un tipus de patrimoni material molt característic de les terres valencianes. Aquest patrimoni...
Llavador de l'Olivar de la Bassa
Al costat de la partida de Cotes Altes, dins de l'actual urbanització de Sol i Camp encara resten parts de la xarxa hidràulica d... | 0.76744 | curate | {"ca": 0.9005847953216374, "nl": 0.007647323436797121, "en": 0.007647323436797121, "fr": 0.000449842555105713, "id": 0.007647323436797121, "es": 0.07467386414754835, "sh": 0.001349527665317139} | https://lasendaoscura.blogspot.com/2020/02/ |
mc4_ca_20230418_14_76220 | Presentació de l'Associació Economia Social Catalunya - INCOOP
Dilluns 10 de juliol es va dur a terme la presentació de l’Associació Economia Social Catalunya a la sala cotxeres del Palau Robert de Barcelona.
L’ESCAT, impulsada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula del Tercer Sector, de la Federació de Mutualitats de Catalunya, de la Xarxa d’Economia Solidària i de la Confederació Empresarial del Sector Social, neix per visualitzar l’economia social amb la suma de totes les organitzacions que en formen part.
D’aquesta manera, l’ESCAT inclou d’inici 7.422 organitzacions, 139.000 treballadors, 2 milions de socis cooperativistes, 810.000 socis i 7.853 milions de facturació.
Un altre dels objectius de l’ESCAT serà treballar per l’enfortiment de l’economia social i la creació d’un discurs col·lectiu per fer incidència polìtica i social defensant els interessos de l’economia social.
La presentació va comptar amb la presència del President de la Generalitat, Carles Puigdemont, el primer tinent d’Alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello i representants de les entitats de l’economia social de Catalunya. | 0.851175 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.encis.coop/noticia/presentacio-lassociacio-economia-social-catalunya/ |
mc4_ca_20230418_13_409987 | “Els metges som els garants del dret a la dignitat del pacient”, diu la Dra. Rosa M. Pérez Pérez a l’acte de benvinguda als nous residents de Lleida - Col·legi Oficial de Metges de Lleida
- Noticias - “Els metges som els garants del dret a la dignitat del pacient”, diu la Dra. Rosa M. Pérez Pérez a l’acte de benvinguda als nous residents de Lleida
“Els metges som els garants del dret a la dignitat del pacient”, diu la Dra. Rosa M. Pérez Pérez a l’acte de benvinguda als nous residents de Lleida
El Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL) va donar ahir la benvinguda als R1que inicien la formació en centres sanitaris lleidatans. La vicepresidenta del COMLL, Dra. Margarita Puigdevall, els va recordar que l’entitat professional vetlla per la bona praxis mèdica, per la salvaguarda dels drets i deures de la professió i per intervenir en la formació continuada dels professionals.
La Dra. Rosa M. Pérez Pérez, que va ser la primera dona presidenta d’un col·legi de metges de Catalunya i directora de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, va aconsellar els residents que siguin uns metges humans, propers i respectuosos amb la dignitat del pacient. “Els metges som els garants del dret a la dignitat del pacient, que és un dels drets intrínsecs de la persona”, va afirmar.
Així mateix, la Dra. Pérez va dir que “el bé prioritari sempre és el pacient, mai no ho som els metges”. Va afegir que trencar la relació de confiança amb el pacient significa trencar la professió i el sistema sanitari. La seva intervenció es va referir diverses vegades a la deontologia mèdica com a una part important de la Medicina Legal.
La secretària de la Junta de Govern del COMLL, Dra. María Irigoyen, va informar els 42 residents assistents a l’acte sobre els estatuts i els òrgans de govern i assessors del COMLL. Irigoyen va fer una menció especial de la Fundació per a la Protecció Social de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), que inclou també fundacions per a la formació, la cooperació internacional i el Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIM).
El Dr. Íñigo Lorente, vocal de la Junta de Govern del COMLL, va exposar les activitats principals de les vocalies de tutors, cooperació internacional i Atenció Primària del col·legi lleidatà. Entre altres temes, va posar en coneixement dels MIR les beques de promoció de la docència per als residents i el Premi a la Solidaritat, que atorga anualment el COMLL.
Joan Àngel Baldó, de la Secció de Metges Residents del COMLL, va resumir les activitats formatives que organitza aquesta secció i la seva voluntat de “donar veu als residents”. Finalment, la secretària del Col·legi de Metges de Lleida, M. Àngels Sánchez, va repassar els serveis que ofereixen les àrees col·legials als professionals des de les tramitacions de certificacions fins a les assegurances i les assessories jurídica i financera. | 0.725401 | curate | {"ca": 0.9858607281724991, "es": 0.014139271827500884} | https://www.comll.cat/es/els-metges-som-els-garants-del-dret-a-la-dignitat-del-pacient-diu-la-dra-rosa-m-perez-perez-a-lacte-de-benvinguda-als-nous-residents-de-lleida/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_145588 | Com us venim informant darrerament, dels dies 13 al 17 del mes d’octubre, la Creu Roja i l’Espai de Ciutadania estan organitzant un gran recapte d’aliments per pal·liar les necessitats bàsiques de les famílies més desafavorides de la ciutat. En el següent enllaç trobareu sobre l’acte a LHDigital. També adjuntem el cartell de la Setmana de la Solidaritat. Recordem també que al web www.setmanadelasolidaritat.org hi trobareu tota la informació necessària per a col·laborar.
Espai de Ciutadania organitza una GRAN RECOLLIDA D’ALIMENTS PER A LA CREU ROJA
Anterior
Almudena Grandes: “Un país que ha oblidat el seu passat no pot entendre el seu present ni projectar el seu futur”
Següent
0 Comentari
Deixa una resposta Cancel·la la resposta
Comentari
Nom *
E-mail *
Web
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada | 0.731671 | curate | {"ca": 0.9598163030998852, "es": 0.02525832376578645, "fr": 0.0057405281285878304, "uk": 0.009184845005740528} | http://lhespaidebat.com/2014/09/30/cartell-i-noticia-a-lhdigital-sobre-la-setmana-de-la-solidaria-de-lhospitalet/ |
macocu_ca_20230731_6_531649 | L'etern conflicte dels refugiats, eix central de la quarta Jornada Joan Vilar i Costa
Un camp de refugiats a Grècia | Martí Albesa
La primera, que començarà a dos quarts de deu del matí, s'anomenarà Un món sense fronteres al moviment de les persones, i anirà a càrrec de l'economista i activista per la justícia social i la pau Arcadi Oliveres. Una hora més tard (a dos quarts d'onze) serà el torn de l'historiador Josep Alert, que parlarà dels refugiats polítics en la Manresa republicana. Després d'una pausa de mitja hora, les propostes es reprendran a les dotze del migdia amb la taula rodona Els refugiats i la immigració a casa nostra avui, que comptarà amb la participació d'Ignasi Amat, de la Fundació Germà Tomàs Canet; d'Alba Franch, de la Creu Roja, i de Rosa de Paz, tècnica municipal de la regidoria d'Acció Social i Cooperació de l'Ajuntament de Manresa. | 0.856626 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_639505 | Quadre abstracte síntesi - grecaridea
síntesi quadres abstractes
QUADRE ABSTRACTE I MODERN amb colors molt potents que aporta una decoració amb molta vitalitat a tot l’espai.
Referència 85691M/B | 0.626894 | curate | {"ca": 0.8638743455497382, "es": 0.13612565445026178} | https://www.grecaridea.com/ca/quadres-abstractes/quadre-abstracte-sintesi.html |
oscar-2201_ca_20230904_7_140805 | La marca Catalunya Caixa sobreviurà a la fusió del BBVA amb Catalunya Banc. Les oficines que van ser de l'antiga caixa d'estalvis —fruit de la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa— la mantindran en els seus rètols, tot i que la resta de l'operativa quedarà integrada dins del segon banc espanyol.
Els consells d'administració del BBVA i de Catalunya Banc han decidit aquest dijous la fusió de les dues entitats, fet que suposa que controlaran el 25% del mercat català, amb 2,6 milions de clients. Les seves oficines donaran servei al 93% de la població catalana. La integració, que en realitat és una absorció, era un fet previsible i esperat des que el 2013 BBVA es va imposar a la subhasta organitzada pel Govern per vendre l'entitat nacionalitzada. Va pagar uns 1.165 milions d'euros després que l'Estat injectés més de 12.000 milions de recursos públics per sanejar-la.
MÉS INFORMACIÓ
El BBVA arriba a un acord amb els treballadors de CatalunyaCaixa
Més de 2.000 treballadors de CatalunyaCaixa marxen contra l’ERO
L’Estat només recupera l’1,7% de les ajudes a Catalunya Banc
De moment, el nom de Catalunya Caixa tindrà més sort de la que va tenir Unnim, l'altra caixa catalana que va engolir el BBVA i de la que va esborrar també el nom.
BBVA estableix un model d'organització basat en dues direccions territorials. Una serà Barcelona i l'altra, la resta de Catalunya. Els clients sortiran beneficiats perquè podran fer totes les operacions en totes les oficines del grup, a més d'estalviar-se comissions per operacions en caixers, tal com ja passava.
L'antiga seu da Catalunya Caixa, a la Via Laietana, continuarà sent un dels edificis emblemàtics del grup, que s'afegirà a la seu del BBVA a Barcelona, a la plaça de Catalunya.
Arxivat a:
BBVA
Catalunya Banc
Fusions bancàries
Bancs
Empreses
Banca
Economia
Finances
NEWSLETTER
Subscriu-te als nostres butlletins
Preservar el planeta
Una estación meteorológica en el Everest para comprender cómo nos afecta el cambio climático
Dentro de la iniciativa Perpetual Planet, National Geographic y Rolex comandan una expedición para instalar el centro metereológico a mayor altura del mundo, vital para conocer el efecto del calentamiento global.
Lo más visto en...
» Top 50
EL PAÍS
Cataluña
Què fer a Barcelona: Frida Kahlo a Ideal, Jazztrònica al TNC, Palo Market Fest i més plans
Artur Mas, un podcast
Una tragicomèdia a ritme d’Eurovisió
“La catalanitat està fatigada, en fase maniacodepressiva”
Ètica i estètica de les lletres
Ballar fins a quedar exhausts
Joan Manuel Serrat s’acomiada de vostès
Postil·les a ‘El fill del xofer’
El col·loquial està de moda
Pudents
Cómo quedarán las pensiones máxima y mínima en 2022
VídeoJoan Manuel Serrat se despide de ustedes
España se enfrenta al mal que lleva a uno de cada 10 enfermos a urgencias
Cómo acabar con las llamadas comerciales no deseadas en el móvil
“El amor es química. Los algoritmos empiezan a fallar cuanto más compleja sea la persona”
John Cusack, el desaparecido: cómo el actor más querido de principios del siglo XXI cayó en el olvido entre explícitas opiniones políticas
Las farmacéuticas anticipan los efectos de ómicron en los vacunados
Los médicos en Sudáfrica, preocupados por el aumento de ingresos de menores y de contagios de sanitarios vacunados | 0.593246 | curate | {"ca": 0.6624381188118812, "eu": 0.003094059405940594, "el": 0.0012376237623762376, "fr": 0.004022277227722772, "pt": 0.0049504950495049506, "en": 0.009282178217821782, "es": 0.3149752475247525} | https://cat.elpais.com/cat/2016/03/31/economia/1459452483_212015.html |
macocu_ca_20230731_9_254616 | La cantant i actriu portuguesa Maria de Medeiros serà la protagonista aquest divendres del cinquè concert del 32è Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà
La cantant i actriu portuguesa Maria de Medeiros serà la protagonista aquest divendres del cinquè concert del 32è Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà. La intèrpret ha explicat aquest dijous que presentarà el seu disc 'Pájaros eternos' que suposa la seva primera aventura com a compositora i que es presenta com una "invitació a un viatge molt personal" que mostra el contacte amb diferents cultures, idiomes i estils. Medeiros ha indicat també que hi ha "moltes coincidències lligades amb l'espectacle".
Share
El taller d’Smartphone i tauleta tàctil comença el 27 d’octubre i el de Facebook, el 28 d’octubre
La Fundació Crèdit Andorrà torna a oferir dues de les activitats de formació en noves tecnologies més sol·licitades per part de la gent gran. Es tracta del taller d’Smartphone i tauleta tàctil i del de Facebook, dues iniciatives que tenen com a objectiu que la gent gran es familiaritzi amb les noves tecnologies com una alternativa més a l’hora de comunicar-se i compartir informació, que conegui els avantatge i valori els riscos associats.
Share
Els padrins de L'espai de la Fundació Crèdit Andorrà han pogut conèixer de primera mà el procés de declaració de la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a patrimoni mundial de la humanitat. La directora del Pla de Gestió de la vall, Susanna Simón, els ha explicat "què és un patrimoni de la humanitat i perquè aquesta vall ho és".
La cantant i actriu portuguesa oferirà el 24 d’octubre a Ordino les cançons del seu últim disc titulat Pájaros eternos. És el primer àlbum compost per Maria de Medeiros
Tindrà lloc el 21 d’octubre i parlarà de la coexistència mil·lenària entre la natura i l’home a la muntanya andorrana | 0.749882 | curate | {"ca": 0.9945945945945946, "en": 0.005405405405405406} | |
naciodigital_ca_20220331_0_523408 | Victòria del Club Patí Voltregà contra el Reus Deportiu, a casa, per 2 a 1. La manca d'encert als darrers metres davant la porteria de Roger Torelló ha provocat que els roig-i-negres només hagin pogut marcar un gol en tot el partit, fet inusual al llarg de tota la temporada en un equip aspirant al títol com el Reus Deportiu. Malgrat el resultat final, el matx començava ben de cara pels interessos dels del Baix Camp.
Una bona jugada individual de Xavi Costa ha servit per superat el porter local i situar el 0-1 al marcador al minut 5 de la primera meitat. Els jugadors entrenats per Alejandro Domínguez s'avançaven a l'electrònic i situaven el partit coll avall com per aconseguir la quarta victòria del torneig. Tot i obrir la llauna aviat, el Voltregà ha estat capaç d'empatar abans de l'equador del primer temps. Àlex Rodríguez ha trobat el forat quasi sense voler, després d'una assistència per Armengol que ha acabat introduint-se entre els tres pals de Molina.
Abans del xiulet final del primer temps, el Reus Deportiu s'ha salvat d'encaixar el segon gol del matx, ja que Àlex Rodríguez no ha estat capaç de transformar un penal davant Molina. La manca d'encert dels locals en una jugada d'estratègia s'ha repetit al minut 5 de la represa però al bàndol contrari. Xavi Costa no aconseguia convertir una falta directa en l'1-2 després d'una bona aturada de Roger Torelló. L'igualada a l'electrònic s'ha mantingut fins al minut 37, quan després de cometre la desena falta, el Reus ha patit una falta directa en contra que, aquest cop sí, els locals han transformat. Dani Rodríguez executava la jugada, aturava Molina però el mateix jugador ha capturat la bola i ha marcat el 2-1.
FITXA TÈCNICA
CP Voltregà
Roger Torelló, Àlex Rodríguez, Eric Vargas, Xavi Armengol i Dani Rodríguez - cinc inicial - Tirso Gómez
Reus Deportiu
Roger Molina, Matías Platero, Xavi Costa, Marc Coy i Jepi Selva - cinc inicial - Marc Ollé
Gols
0-1 / Xavi Costa (5')
1-1 / Àlex Rodríguez (12')
2-1 / Dani Rodríguez (37')
Àrbitre
Francisco Jorge Garcia i Ángel Tavera
Pista
Pavelló Municipal Victorià Oliveras de la Riva | 1 | perfect | {"ca": 0.9489894128970163, "pt": 0.008180943214629451, "en": 0.04042348411934552, "it": 0.002406159769008662} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/43533/cp-voltrega-imposa-minima-al-reus |
mc4_ca_20230418_6_590591 | Bego | Molt més que internet
Molt bé . es que la campanya s'ha de fer per aqui i estalviar motls cartells. uns quants i ben posats i ja esta.
Publicat per miquel casellas 18 Mai 2011, 01:08
Doncs mira que al meu bloc personal sempre escric en castellà! Avui precisament he canviat.
Les taules rodones que serveixen per fer pensar, compleixen el seu objectiu. Us felicito per la d'avui
Publicat per bego 18 Mai 2011, 00:01
Veig que hem arribat a casa amb les mateies reflexions sobre la taula rodona d'avui i sobre Internet en general. per cert, sona graciós l'article llegit per la veu del meu lector de pantalla amb accent castellà. :)
Publicat per Miguel 17 Mai 2011, 23:41 | 0.670799 | curate | {"ca": 0.7719033232628398, "de": 0.18277945619335348, "it": 0.04229607250755287, "uz": 0.0030211480362537764} | http://blocs.tinet.cat/lt/blog/bego/category/51/vivencies-quotidianes/2011/05/17/molt-m-s-que-internet |
crawling-populars_ca_20200525_52_143145 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
SANCHEZ PUIGVERT, BIEL
SANT ROC OLOT , C.F.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1966019417475728, "ca": 0.6084142394822006, "en": 0.08737864077669903, "pl": 0.012944983818770227, "nl": 0.022653721682847898, "pt": 0.02669902912621359, "fr": 0.040453074433656956, "id": 0.0048543689320388345} | : /jugador/1920/alevi-segona-divisio/alevi-segona-divisio/grup-34/36293372/33320774 |
macocu_ca_20230731_1_510139 | Escrit per ÒLIVA Enviat el dia 22/04/2006 a les 15:30:19 Última modificació 22/04/2006 a les 15:30:19 Tots els capítols de Beth
6o el ball
eren les 6:00 de la tarda faltaven dos hores exactes per anar a ballar la Beth havia esat tot el dia a sobre a l'hermione per si podia anar al ball. a la Habitació de les noies tothom estava molt animat la mireia remenava el bagul de la ginny en busca d'alguna cosa millor que el seu vestit final ment un vestit negre una mica escotat i una cadena de plata serien els seus acompanyats l'Hermione es provava i reprovava el seu conjut lila de faldilla i samarreta mentres l'anna feia ronda de maquillatje perque ja portava un vestit blau precios la ginny anava blanca i el seu cabell li esaltava molt. a l'habitacio dels nois tot era diferent el ron i el harry no trobaben les tuniques i s'estavent tornat bojos buscantles mentres el fred i el gorge s'en enrreien a ravenclaw era diferent el Brian i el Jonh s'estaven discutit per la gomina. Aixo era un caos pero a les vuit en punt tothom o cuasiube estava al gran salo preparat per ballat l?anna enviavamirades assesines a la Xo pero aleshores va començar la musica tothom ballava (be o malament) quan es va acabar el ball d'iniciasio l'Hermione i el Ron ,el Harry i la Ginny i la Mireia i el Jonh seguien ballant l'Ana s'avia asentat i mirava a la gent de cop el Brian s'hi va acostar i li va dir : - em permet aquest ball senyoreta? - encantada i es van posar a balllar . al final del ball tot havia antant genial i a mes a mes l'anna havia ballat amb el Brian comenteu que mel he currat | 0.8873 | curate | {"ca": 0.9694462126034373, "es": 0.030553787396562698} | |
mc4_ca_20230418_16_555525 | Darrera actualització (dimecres, 24 de maig de 2017 13:24)
Darrera actualització (divendres, 28 de abril de 2017 09:26)
Jornada «El TFG: una oportunitat per a la perspectiva de gènere»
Hi intervindran: Anna Villarroya, presidenta de la Comissió d'Igualtat i representant de la UB al Gender Working Group de la League of European Research Universities (LERU), i Cristina Bru, graduada en IiD i autora d'un TFG sobre el fons Aurora Díaz Plaja que custodia la Facultat. Amb aquest motiu, Ana Díaz Plaja presentarà l'obra Aurora Díaz Plaja (1913-2003) que ha publicat recentment la Institució de les Lletres Catalanes. Aurora Díaz Plaja ja havia estat objecte l'any 2013 d'una exposició impulsada per la Comissió d'Igualtat de la Facultat que va comptar amb la col·laboració de la biblioteca: «Aurora Díaz Plaja: llegir per fer llegir».
Darrera actualització (divendres, 24 de març de 2017 13:34)
Des d’aquesta setmana i fins a final de març, podeu veure al vestíbul del primer pis de la Facultat una exposició dedicada a recordar la figura d’Eduard Toda (Reus, 1855 - Poblet, 1951) a cura de la professora Assumpció Estivill i amb la qual la Facultat es vol sumar a les activitats de celebració de l'any Toda.
La mostra té dues parts, i una d’elles consta de cinc plafons, cedits per les Biblioteques Municipals de Reus, on es repassa la seva activitat com a bibliòfil i mecenes de biblioteques i la relació que va tenir amb l’Escola de Bibliotecàries.
Darrera actualització (dimarts, 04 de abril de 2017 12:58)
Darrera actualització (dijous, 23 de febrer de 2017 11:38)
Lectura de tesi doctoral: Fabiano Couto Correa da Silva (17 de gener)
II Jornada d'Història de l'Edició «Exilis, censures i resistències en el món hispànic al s. XX» | 0.852604 | curate | {"ca": 0.9599070307960488, "pt": 0.04009296920395119} | http://www.ub.edu/biblio/agenda/16.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_592120 | Gratuït, directament des de la web, amb un catàleg immens i que nosaltres mateixos podem ampliar, ah, i SENSE PUBLICITAT. http://listen.grooveshark.com/ Coses com aquesta s'han de compartir. Edito: si a algú li interessa, hi tinc un usuari homònim, per allò de descobrir nova música, i tal.
Doncs si que el coneixia, ai això de sense publicitat no és cert xD, s'ha de matisar: No s'escolta publicitat, de publicitat evidentment que hi ha, i la pots treure pagant, of course. De totes maneres no em convenç, jo sóc un gran defensor de Last FM i la veritat és que no he trobat mai cap cosa similar, hi ha molta més música sobretot d'alternativa i això de trobar-te artistes similars als que escoltes i que els vas descobrint ... és una passada. Fins hi tot he descobert grups antics, on grups com Inadaptats o Ràbia Positiva han adaptat versions i no en tenia ni idea! hehehe De moment, mentrestant la radio de Last FM funcioni ... tira milles! De moment groveshark és més del mateix, "buscar una canço en concret" i poc més, també ho puc fer amb last fm això! :D
però Last FM es de pagament, no? Només tens uns dies gratuïts.
Bé, a certs països és gratuït ... així que A més no se si val 3€ cada 3 mesos, Last·FM seria un dels pocs serveis pel qual pagaria
per tant tu no vius a l'estat espanyol, no?
alertaaaaaaaaa http://en.wikipedia.org/wiki/Proxy_server
Doncs els que jo conec van lentíssims... Il·lumina'm | 0.771606 | curate | {"ca": 0.8817204301075269, "es": 0.053763440860215055, "it": 0.024372759856630826, "en": 0.04014336917562724} | |
macocu_ca_20230731_1_546773 | Hisenda no va verificar les declaracions de béns i interessos d'alts càrrecs entre 2012 i 2014
El president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda, presentarà aquest dilluns al Congrés un informe del període 2012-2014 que va revelar que l'Oficina de Conflictes d'Interessos, adscrita al Ministeri d'Hisenda, no verifica les declaracions de béns i interessos de els alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat, ni tampoc busca possibles omissions, sinó que només va sol·licitar aclariments sobre activitats prèviament declarades o sobre notícies que apareixen a la premsa.
Així consta en l'Informe de fiscalització del compliment de la normativa en matèria d'indemnitzacions rebudes per cessament d'alts càrrecs i del règim retributiu d'alts directius de determinades entitats del sector públic estatal 'dels anys 2012 a 2014 que Álvarez de Miranda exposarà aquest dilluns a la Comissió Mixta (Congrés-Senat) de Relacions amb el Tribunal de Comptes.
En concret, el Tribunal de Comptes criticava que l'Oficina de Conflictes d'Interessos "es va limitar" entre 2012 i 2014 a gestionar els registres de béns i activitats dels alts càrrecs, però "no va desenvolupar les facultats que li atribueix la llei per verificar i investigar" la informació declarada.
L'organisme que vigila les incompatibilitats tampoc va utilitzar la possibilitat legal que té de col·laborar amb les administracions tributàries i de la Seguretat Social per a comprovar la documentació o detectar possibles omissions, i ni tan sols té establerts procediments per a això. Igualment, no va comparar les declaracions amb les inscrites amb anterioritat.
"Únicament es van sol·licitar aclariments sobre dades o activitats prèviament declarades pels propis alts càrrecs o sobre notícies aparegudes en premsa. No es va realitzar cap comprovació sobre els béns i activitats dels alts càrrecs de les entitats fiscalitzades que no van declarar activitats ni van aparèixer en premsa" , afegeix l'informe.
POSSIBLES CONFLICTES D'INTERESSOS
D'altra banda, el departament que dirigeix Ramón Álvarez de Miranda critica que l'Oficina no valorés la possible existència de conflictes d'interessos quan un alt càrrec es reincorporava a la funció pública, a un organisme internacional o quan iniciava una activitat en una empresa de nova creació.
"No obstant això, poden existir casos en què l'activitat pública que s'iniciï estigui relacionada amb les funcions que va exercir l'alt càrrec, altres en què les decisions adoptades pel mateix puguin afectar les entitats públiques o internacionals en les que vagi a prestar servei, i també casos en què l'activitat d'una empresa de nova creació estigui relacionada amb funcions que va exercir l'alt càrrec", adverteix.
Va ser el cas, per exemple, de dos exconsellers de l'extinta Comissió Nacional de la Competència (CNC), un dels quals va reingressar com a treballador en el mateix organisme mentre que l'altre va començar a exercir de consultor per les autoritats de la Competència del Sistema d'Integració Econòmica Centreamericana, d'assessor del comissari de la competència de la Comissió Europea i d'expert de la Conferència de l'ONU sobre el Comerç i Desenvolupament per a la competència i protecció del consumidor a Amèrica Llatina.
De fet, entre 2012 i 2014 l'Oficina no va tramitar ni va conèixer cap denúncia sobre presumptes incompliments de la Llei de Conflicte d'Interessos, i tampoc va iniciar, instruir o resoldre cap expedient sancionador. De la mateixa manera, durant el període fiscalitzat no es van comunicar ni van inscriure les abstencions dels alts càrrecs del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ni de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), ni es van realitzar investigacions al respecte.
LA INFORMACIÓ QUE ENVIA A CONGRÉS ÉS POC ÚTIL
Pel que fa als informes que l'Oficina envia periòdicament al Congrés, el Tribunal de Comptes considera que "resulten poc útils per oferir informació rellevant sobre les activitats i els possibles conflictes d'interessos" tot i complir amb totes les previsions legals.
Per tot això, l'organisme fiscalitzador recomana a l'Oficina que estableixi criteris i procediments per a determinar quan cal iniciar actuacions de verificació i també per dur a terme comprovacions "periòdiques i aleatòries" de les declaracions presentades pels alts càrrecs.
42,4 MILIONS EN INDEMNITZACIONS PER A DIRECTIUS
En un altre apartat del document, el Tribunal de Comptes detallava també que entre 2012 i 2014 la despesa en retribucions i indemnitzacions de directius públics va superar els 42,4 milions d'euros.
En concret va qüestionar que quatre directius de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i un de l'entitat RED.es cessessin dels seus càrrecs pocs dies abans de l'aprovació de la reforma laboral de 2012, el que els va permetre cobrar indemnitzacions "molt superiors" a les que els hagués correspost amb la nova normativa. | 0.860356 | curate | {"ca": 0.9835695214623126, "en": 0.006777572396796057, "es": 0.009652906140891353} | |
mc4_ca_20230418_11_660220 | treballador social archivos | Itae Psicología
Com podem donar suport a un familiar d’una persona amb demència?
26/08/2019Itae PsicologíaAutoexigència, Blog, Dependència emocional, Frustració, Inseguretat, Insomni, Ira, Irritabilitat, Límits, Soledat
Com podem donar suport a un familiar d’una persona amb demència? Gairebé tots en algun moment hem sentit parlar de la demència, coneixem algun cas en la família d’algun amic, veí, company de treball, o és un dels nostres familiars qui la pateix. La demència és una malaltia neurològica que afecta a la capacitat que... | 0.61018 | curate | {"es": 0.07992895204262877, "ca": 0.9200710479573713} | https://itaepsicologia.com/ca/tag/treballador-social/ |
mc4_ca_20230418_4_540666 | Maria Sanplà: Els jaumets de les mongetes
Els jaumets de les mongetes
L’àvia es lleva tranquil·la, baixa les escales i esmorza a la cuina, una llesca de pa sec i un got de llet. A fora, al costat del pou, encara queden, repenjats, un parell de sacs de mongetes. N’arrossega un cap a l’entrada i n’aboca una pila a la taula. Sant Marc Santa Creu Santa Bàrbara no em deixeu. Una i una altra vegada. Mentre tria les mongetes pensa que avui anirà a Ca l’Elies. Els jaumets tornen negres, les mongetes blanques; tenen ales i estan pertot arreu.
Al mas de Ca l’Elies hi ha tres gossos i una figuera vella al costat de la porta. Les figues encara són verdes i n’hi ha arreu. Els gossos udolen. Mala peça al teler, pensa l’àvia. La porta només és ajustada. A l’entrada les parets tenen el color de la calç bruta. Li cal una emblanquinada, pensa.
—Jaume! Ets aquí? —la veu de l’àvia té un deix espantat.
No hi ha mobles. La veu li ressona contra les parets buides. A la cuina la llar de foc apagada, al costat una taula amb les potes esgarrapades pels gats i tres pots de gelea de móres, un d’obert, i una cadira de boga.
A fora un dels gossos es grata les puces. A l’hort no hi ha ningú. A l’altre costat de la figuera, al porxo, magalles i xapos esperen silenciosos repenjats a la paret. De sobte, un calfred li recorre l’espinada i li fa girar el cap al costat oposat del porxo. Allà com un estaquirot, de la biga, hi penja en Jaume amb la boca oberta i la llengua fora.
Publicat per Maria Planas a 11:21
Escriure. Marta M. El món real i el de la novel·la...
Pel camí de sorra, vaig deixar tres cruïlle...
Les set del matí i no m’havia llevat. No podia ni...
La novel·la conté tres textures: una història cont...
Hi ha tant per llegir per tot arreu. Hi ha tantes ... | 0.783553 | curate | {"ca": 0.8846376811594203, "pt": 0.035942028985507246, "ro": 0.019130434782608695, "es": 0.02782608695652174, "en": 0.004057971014492754, "it": 0.019130434782608695, "ms": 0.00927536231884058} | http://mariasanpla.blogspot.com/2017/01/els-jaumets-de-les-mongetes.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_478372 | L'usuari Bartau ha pujat avui més d'una dotzena de fils antics. Bé, les seves úniques intervencions (45) són a fils antics, amb grans comentaris com o
Potser ha mort i se´ns vol manifestar d´alguna manera
Quina por | 0.666152 | curate | {"ca": 0.957345971563981, "es": 0.04265402843601896} | |
mc4_ca_20230418_12_356922 | Arxius de saludable – Blog Llet Nostra
La Dieta Mediterrània és un estil de vida nostre, una forma de viure que segons els experts és una de les més saludables que...
Mite o veritat? Segona part de la desmitificació…
Tal com vam comentar en una entrada anterior, existeixen afirmacions sobre aliments, forma de menjar-los i de preparar-los que no són reals, però que...
A poc a poc, tranquil·litat, asseguts, familiar.... ingredients per un bon dinar! Una de les característiques de la nostra vida actual, és el ritme accelerat... | 0.68624 | curate | {"es": 0.07251908396946564, "ca": 0.898854961832061, "no": 0.02862595419847328} | https://blog.lletnostra.cat/tag/saludable/ |
wikipedia_ca_20230401_0_69697 | Speak to Me
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
Speak to Me és la primera cançó de l'àlbum "The Dark Side of the Moon" del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd. El bateria del grup, Nick Mason, fou l'encarregat de compondre aquesta peça, tot i que el principal compositor del grup era Roger Waters. En una entrevista Waters va dir que havia fet un regal a Mason, fet que va retreure sempre després que marxés del grup.
Composició.
La cançó no té cap mena de lletra, de fet, conté parts de conversa que Pink Floyd va enregistrar a banda, amb una breu performance vocal de Clare Torry a "The Great Gig in the Sky", i molts fragments d'efectes sonors. És com una mena d'introducció a l'àlbum i a la primera cançó veritable de l'àlbum, "Breathe", era per aquesta raó que les dues peces eren tocades a l'hora a la radiodifusió.
Efectes sonors.
A continuació un resum dels efectes sonors que es poden sentir a la peça:
- Batecs de cor, que també es poden sentir a la fi d"'Eclipse"
- Les busques d'un rellotge, que també es poden sentir a "Time"
- Un riure, que també el podem sentir a "Brain Damage"
- Un helicòpter, que també és present a "On the Run
- Crits, que són presents a "The Great Gig in the Sky i que foren interpretats per Clare Torry.
El que es diu.
Els fragments de conversa diuen el següent:
"I've been mad for fucking years, absolutely years, been over the edge for yonks, been working me buns off for bands...
I've always been mad, I know I've been mad, like the most of us are... very hard to explain why you're mad, even if you're not mad..." | 1 | perfect | {"en": 0.1670886075949367, "ca": 0.8240506329113924, "es": 0.008860759493670886} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=69698 |
crawling-populars_ca_20200525_11_107245 | Dimecres, 16 de gener de 2008 | 0.488185 | curate | {"ca": 1.0} | : /elripolles/galeria/18/pagina1/tunel/roc/dui/cremallera/nuria |
mc4_ca_20230418_2_729446 | Herències i testaments - Advocats | Martín & Barceló
Tant per a aquelles persones que volen assegurar la distribució dels seus béns en el futur com per a aquelles que es troben, després de la mort d’un familiar, plenes dedubtes sobre com procedir, és convenient consultar un professional que els aconselli i guiï en el procediment.
En el primer dels casos, assessorem els nostres clients sobre la conveniència de realitzar testament, els tipus existents i altres categories legals, com el llegat, la legítima o els drets viduals. Així mateix, atès que en la majoria dels casos la intervenció del Notari és imprescindible, des de MB Advocats els proporcionem el contacte amb professionals de la nostra confiança.
En el segon cas, poden plantejar-se certs problemes, tant si hi ha testament del difunt (successió testada) com si no (successió intestada), com ara l’omissió d’un descendent al testament, el desheretament injust o l’impagament de la legítima. La nostra intervenció consisteix, primerament, en assessorar el client sobre les diferents opcions, traçant una estratègia que li permeti obtenir el resultat desitjat i, a continuació, procedim a la posada en marxa de la mateixa, ja sigui judicial o extrajudicialment.
A MB Advocats també comptem amb professionals comptadors-partidors, oferint al client els serveis d’un lletrat independent que realitzi l’inventari dels béns hereditaris, la seva valoració i repartiment, d’acord amb la legalitat establerta. | 0.877463 | curate | {"ca": 1.0} | http://martinbarceloadvocats.es/ca/advocats-civils/herencies-i-testaments/ |
mc4_ca_20230418_10_496617 | El Bloc de l'Antoni Serrano » Archive for Treball
Archive for the “Treball” Category
Dia 29 Vaga General
Posted by Antoni Serrano in Independència, Treball
El dia 29 anem a les manifestacions amb les estelades.
Cal que visualitzem que la lluita contra la crisi passa per tenir un estat propi i que la lluita pels interessos de les classes populars és la lluita per la independència.
36 queries. 0,768 seconds. | 0.52018 | curate | {"fr": 0.12189054726368159, "en": 0.15920398009950248, "ca": 0.6840796019900498, "ko": 0.03482587064676617} | https://serrano.cat/tonibloc/category/treball/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_533919 | Descobrir Barcelona a través dels crims que hi ha hagutRedacció Actualitzat a les 13:40 h 22/07/2012 Descobrir la Barcelona més truculenta seguint el rastre dels crims que s'hi han comès al llarg de la història. Assassinats passionals, polítics, en sèrie... Una nova proposta de ruta per als divendres i dissabtes d'estiu, fins al 15 de setembre, en un recorregut nocturn pel Raval i el barri Gòtic. Arrenca al carrer d'Avinyó. Als inicis del segle XX, era l'epicentre dels bordells de Barcelona. Després de la Guerra Civil, hi va arribar des d'Osca Carmen Broto per buscar-se la vida. Aquí va trobar l'èxit i diners, però el gener del 1949 també hi va trobar la mort. Des d'aquí, i passant per la plaça Reial, fem un salt fins a meitats del segle XIX. A les portes del Teatre Principal, veiem els detalls de l'anomenada "doble mort" del coronel Blas Durana. Després d'assassinar la seva amant -una baronessa de l'alta societat-, es va suïcidar per evitar ser executat al garrot vil. I d'aquí al Raval, amb parada a l'Hospital de la Santa Creu, i acabant al petit carrer dels Picalquers. Al veïnat de la coneguda -i popular- Enriqueta Martí, la "Vampira del Raval". La ruta segueix per altres escenaris d'una Barcelona tan negra com interessant per als més curiosos d'aquestes nits d'estiu. Es fa amb audioguia i el preu estàndard és de 14 euros per persona.
I al darrera anem nosaltres tot esperant el gran pas que ha de donar en Mas o els 68 diputats d'Esquerra | 0.840623 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_458014 | Voluntariat corporatiu amb IFEMA MADRID: compromís i proximitat
18/07/2022
Aprenentatge, compromís i proximitat són alguns dels ingredients que han marcat el projecte de Voluntariat Corporatiu protagonitzat per un equip de voluntaris i voluntàries d’IFEMA MADRID i l'alumnat dels centres de Fundació Adsis a Araba i Madrid durant aquest curs escolar.
Més de 100 joves, que estan cursant formacions en els centres FPB Adsis Gasteiz i Villaverde, han tingut l'oportunitat de rebre suport professional, i també humà, per part de la plantilla d’IFEMA MADRID. Ho han fet a través de 9 sessions centrades en xerrades motivadores especialitzades en diferents àmbits professionals, i en la pràctica d'entrevistes de feina.
A través de les xerrades motivadores, les persones voluntàries han compartit la seva experiència professional, descobrint quines són les habilitats i qualitats més importants en determinats entorns laborals, i proporcionat als i les joves la seguretat que necessiten tot resolent els seus dubtes sobre l'entorn professional. De la mateixa manera, a través de les sessions d'entrenament d'entrevistes laborals, els han aconsellat sobre com s'ha d'actuar quan es participa en processos de selecció, per tal d’estar més ben preparats a l'hora d'enfrontar-se a una entrevista real i millorar, així, la seva ocupabilitat. Tot això pensat per a millorar l'autoconfiança de l'alumnat i ampliar els seus horitzons professionals.
Gràcies als i les professionals d’IFEMA MADRID per oferir aquesta oportunitat a aquests nois i noies compartint els seus coneixements professionals, tècnics i també humans amb ells! La proximitat en el tracte, el compromís i la motivació són claus perquè puguin continuar en el seu camí cap a l'ocupació i aconseguir un futur millor.
Comparteix: | 0.855083 | curate | {"ca": 0.9943534726143421, "en": 0.00564652738565782} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_22703 | L'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ha demanat una reunió urgent amb el conseller d'Interior, Miquel Buch, i amb el secretari general, Brauli Duart, després dels incendis de fa uns dies a Badalona i Manresa. En el primer van morir tres persones.
L'entitat subratlla que aquests focs tenen una relació directa amb situacions de pobresa energètica, i considera necessari que la Generalitat actuï. Fa dos anys, l'aliança i un col·lectiu de bombers van presentar una proposta d'implementació d'un protocol que ajudés en la diagnosi de la pobresa energètica a partir dels informes que podien fer els Bombers. La Generalitat no l'ha aplicat tot i haver-s'hi compromès. Sí que va fer una prova pilot en quatre parcs, diu l'entitat, però no va arribar a desenvolupar la mesura.
L'objectiu d'aquest protocol és aprofitar l'observació privilegiada que tenen els bombers en les seves intervencions per detectar si a la llar on actuen hi pot haver una situació de pobresa energètica, i així poder-la derivar a serveis socials. També es pretén quantificar el nombre de persones que tenen aquest problema.
L'APE ha remarcat que els incendis de les últimes setmanes no són casos aïllats. «Els bombers fa anys que denuncien la relació directa entre incendis amb víctimes mortals i situacions de vulnerabilitat», va subratllar l'aliança. «No podem permetre que tenint les eines que té la Generalitat no tingui la voluntat de tirar-les endavant», afirma.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.Â
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 | 0.844768 | curate | {"ca": 0.9790011350737798, "es": 0.020998864926220204} | : /fet-divers/2019/01/15/demanen-reunio-buch-pels-incendis/521023.html |
mc4_ca_20230418_8_664438 | La Llum groga: Un mail
Si algú em preguntés qui és la persona que m'envia més mails, la resposta que obtindria seria, sense cap mena de dubte, jo mateixa.
Des de sempre que em deixo notes a mi mateixa. Sóc bastant despistada. O molt despistada. Així que l'única forma que tinc de recordar-me de les coses és deixar-me notes per aquí i per allà.
Quan anava al cole o a l'institut, em deixava notes en llapis a la llibreta de classe. Cada any ma mare em comprava una agenda, però jo sempre m'oblidava de mirar-la. I com que la llibreta de classe l'obria cada dia per fer els deures, allà es quedaven les notes per mi mateixa sobre les coses que havia de fer. La major part de les vegades eren els deures, però podia ser qualsevol cosa.
Temps després, vaig canviar les notes dels apunts per notes al punt del llibre que estigués llegint. De fet, el punt del llibre era qualsevol paperot que em trobés vés a saber on, on hi havia de tot apuntat. Des de les coses que havia de fer, fins a càlculs de qualsevol xorrada que se m'hagués ocorregut vés a saber on, quan no tenia cap paper a prop.
Quantes coses he apuntat a abonaments de tren o de metro! Us en faríeu creus! Quants càlculs he fet a bitllets o paperots de propaganda que m'han donat pel carrer! Quantes idees genials he tingut mentre anava pel carrer i se m'han quedat en un paper, fins que he arribat a casa i he pogut comprovar si funcionaven. Quantes paraules han quedat apuntades en qualsevol paperet esperant arribar a casa per buscar-les al diccionari!
I ara... Doncs ara la major part de les vegades em comunico amb mi mateixa mitjançant els mails. Bé, de fet, a part dels mails, en aquest moment la nevera de casa està plena de post-its amb llibres que m'agradaria comprar-me. Traducció: el dia que algú li demani a ma mare què em pot regalar, ma mare agafarà un dels post-it de la nevera i li donarà a qui sigui. La meva taula també està plena de post-its (sí, sí, la taula!). Alguns expliquen com fer coses que només es fan de tant en tant i que mai et recordes com es fan. Alguns altres tenen llistes de sants i aniversaris. Altres tenen coses que he de fer. Altres tenen idees que em venen al cap i que algun dia m'hi posaré seriosament...
Però el gruix de notes per mi ara ve a través dels mails. Em ve una idea, i me l'envio per mail. Veig una cosa interessant, i me l'envio per mail. Em recordo d'alguna cosa, i me l'envio per mail. Tinc una llista de coses a fer, de llibres a comprar, de dies de no sé què, doncs me l'envio per mail. Així que quan obro qualsevol dels meus correus, em trobo un munt de mails d'una persona que es diu com jo. Si rebés tants mails d'algú altre, probablement ja hagués rebut l'adjectiu de pesat o pesada ja fa molt temps. Així que no sé pas què puc arribar a ser jo.
Avui, però, he rebut un mail que supera tots aquests mails. Imaginem que el meu pare es diu Pepito Estrany. Avui rebo un mail d'un tal Pepito Estrany. L'obro. Normalment són acudits, però avui no ho era, encara que m'ha fet riure més que qualsevol acudit. Començo a llegir:
"Hola Pepito,"
Torno a mirar el remitent.
El meu ratolí apunta directament a on posa "Reply", i ja estic a punt de contestar dient-li a en Pepito que a què coi està jugant. Però m'ho penso i continuo llegint. Podria ser que estigués enviant el mail a algun altre Pepito i s'hagués equivocat de persona. El mail segueix:
"Li envio aquest mail a la teva filla".
Aquí jo ja em quedo sense paraules. A veure, li envies el mail a la filla d'en Pepito? Aleshores, per què no li dius "Hola Estranya,"? No ho sé, per evitar confusions.
Però, si qui m'està enviant aquest mail és el meu pare, per què coi diu "Li envio aquest mail a la teva filla"?
Estic sola a la feina (vaja, com gairebé sempre) i em poso a riure. Tot té una explicació, és clar. Faltaria més! Però no deixa de ser curiós.
mmm.. doncs jo no ho caço.. d'acord que avui estic ofuscada, molt, massa, però demà s'haurà acabat i tu em resoldràs el misteri.. oi?
9 de novembre de 2005 a les 23:11
Bé, no sé si et resoldré el misteri. Simplement, el mail no l'enviava el meu pare (em sembla que això està clar, no?) Me l'enviava algú que té accés al correu del meu pare i que es pensa que el meu pare té accés al meu correu de la mateixa manera que ell té accés al seu (cosa que no és certa, però mira, és igual).
10 de novembre de 2005 a les 21:33 | 0.751872 | curate | {"ca": 0.8779178338001867, "pt": 0.03057889822595705, "es": 0.0350140056022409, "it": 0.03594771241830065, "eu": 0.0016339869281045752, "en": 0.0032679738562091504, "fr": 0.015639589169000934} | http://llumgroga.blogspot.com/2005/11/un-mail.html |
mc4_ca_20230418_15_390423 | La Tor de Montclar, casa rural a Montclar (Baix Camp)
Fira del Vapor
El Masnou, terra de mar
Prudenci Bertrana, pintor
Pàgina d'inici Cases Rurals La Tor de Montclar La Tina de Mas Vilà La Torra de Llobera - I Masoveria La Tor de Montclar
Montclar (Baix Camp)
La Tor de Montclar Facebook
Preu: Cap de setmana: 1800 €
Preu mitjà per persona i dia: 60 € Calendari de reserves
Capacitat: 15 Nombre d'habitacions
2 llits: 6 3 llits: 1 Habitacions amb WC: 7 Servei de neteja: diari Accessible
Admeten animals Serveis
Equip de música
Productes disponibles: Productes artesans
Adreça: La Tor de Montclar 08614Montclar (Baix Camp)
93 744 11 30 / 616 968 828
Web: www.latordemontclar.com
E-mail: [email protected]
Més propostes a Baix Camp
XVIII Jornades de la Tonyina de l'Hospitalet de l'Infant Del 28 de maig a l'11 de juny - L'Hospitalet de l'Infant Festa Major de Reus Del 24 al 29 de juny - Reus Aventura
Iniciació a la supervivència a la muntanya La Mussara Benestar
Aquatònic: aigües termals a Montbrió del Camp Montbrió del Camp Més propostes a Baix Camp
El camí dels frares d'Escornalbou El punt central de la ruta és el castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou, on s’arriba des de Riudecanyes en deu minuts per una carretera plena de revolts. Per començar, pugem al... Amb nens
Excursió al tossal de la Baltasana Entrem en un bosc espès, que exhibeix bons exemplars de roure reboll, de fulles grosses i ben lobulades. També hi trobem les soques rogenques del pi roig i la verdor de les fulles dels castanyers. El... A peu
Cap a la ‘beneïda’ ermita de l’Abellera Com que el paper de Prades en la història és remarcable, els seus habitants n’han vistes de tots colors.Durant centúries, la plaça Major fou un important punt zero de comunicacions: pels... Amb nens
Rere els gossos salvatges de Pratdip La ruta pels carrers de Pratdip comença a l’Oficina de Turisme. Es troba a l’avinguda de Catalunya, 9, en un dels carrers principals, tot just al costat de l’Agrobotiga i el Casal... Amb bici
De Prades a Capafonts, contemplant la gran serralada Els nuclis rurals de Prades i Capafonts estan situats a l’extrem nord de la comarca del Baix Camp, i és precisament el poble de Prades el que dóna nom a la Serralada Prelitoral que... Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari. El més vist
La Caseta de Llussà - I
Cal Ton Xacó
Can Cufí II
Molí del Pont
La Sènia de Don Pedro | 0.78396 | curate | {"ca": 0.9159630076397266, "es": 0.03096099718536389, "de": 0.010454362685967028, "en": 0.024527543224768796, "fr": 0.004422999597909127, "oc": 0.013671089666264576} | http://www.descobrir.cat/ca/cases-rurals/la-tor-de-montclar-587.php |
mc4_ca_20230418_9_295585 | «Soc l’alcalde de València, i et cride per a dir-te que…» – Pren la paraula
Així s’expressava recentment Joan Ribó, l’alcalde de València, per a comunicar a Carla García Pérez i Consuelo Llobell Frasquet que havien sigut nomenades falleres majors de València per a l’any 2020. Els vídeos d’eixe moment, presents en molts webs d’internet, preserven fidelment el testimoni de les seues paraules. A més d’usar cridar en el sentit de ‘telefonar’, Ribó també digué a on, bonico, dis-me, poquiu…, paraules totes ben normals en el parlar espontani de molts valencians. La cosa no tindria res d’especial si no fora perquè Joan Ribó no és natural de València: nasqué a Manresa; encara que ja fa molt de temps que l’alcalde viu ací, i és normal que haja fet seues moltes de les paraules que ha sentit dir als seus conciutadans. Així és com funcionen tots els parlants per a comunicar-se fluidament amb les persones del seu entorn: escoltant i reproduint després el que han assimilat. Però esta lògica natural no sempre impera en la nostra realitat sociolingüística, i alguns valencians mostren una propensió quasi malaltissa a desdenyar les paraules pròpies i a imitar el parlar dels paisans de Ribó. De manera que, tal com estan les coses, el gest de Ribó no està exempt de mèrit. Amb el lema amb què encapçalà la seua campanya en les últimes eleccions municipals, «Trellat», intentà posar de manifest una actitud, que també es projecta sobre les qüestions lingüístiques. Són simples anècdotes, evidentment; però tot ajuda a visibilitzar el que som i la manera sensata d’afrontar els problemes. Amb l’ús que fem de la llengua no sols transmetem la nostra identitat, sinó també la nostra manera de pensar i d’actuar. Les comparacions a vegades són odioses. Qui vullga que en traga les conclusions oportunes.
En qualsevol cas, dit això, jo volia apuntar especialment que el verb cridar, en el sentit de ‘telefonar’, tal com l’utilitza l’alcalde de València en la seua conversa amb les falleres majors, ja està incorporat en el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Durant molt de temps este ús s’ha considerat incorrecte, i reiteradament s’ha comptat com a falta quan algú el gastava en els exàmens de valencià. I em consta que encara hi ha qui es resistix a acceptar-lo, fent interpretacions forçades de la informació que consta en el Diccionari normatiu valencià. És cert que esta accepció de ‘parlar per telèfon’ del verb cridar apareix marcada en el DNV com a «col·loquial». Això, potser, ha donat peu a interpretacions variades. És lògic que, si esta paraula, en l’ús indicat, es considerava incorrecta, estiguera bandejada dels registres formals; però la seua incorporació al diccionari normatiu indica la voluntat manifesta de despenalitzar-la. Si s’haguera volgut que tot continuara igual, no tenia sentit que s’haguera inclòs en el diccionari.
I s’ha actuat així perquè la condemna de l’ús de cridar en el sentit de ‘telefonar’ no té massa fonament. Este significat del verb cridar és relativament recent. En el món de la telefonia totes les paraules són recents. Molts valencians, de fet, encara diuen teléfono col·loquialment. I el verb telefonar encara és més recent. El registrà Pompeu Fabra en la primera edició del seu Diccionari general de la llengua catalana, en 1932. La Real Academia Española havia incorporat telefonear al seu diccionari tan sols set anys abans, en 1925, i probablement per influència del francés téléphoner. En realitat, si bé es mira, pràcticament tots els neologismes tecnològics han seguit eixa mateixa ruta de penetració. Es gesten en francés o en anglés, sovint a partir de components grecollatins, i després es difonen per la resta de llengües amb unes adaptacions fonètiques i morfològiques mínimes.
En el cas de l’ampliació semàntica del verb cridar, és possible que també hagen influït els usos d’altres llengües. No sols el del castellà llamar. En anglés, un dels significats de call que arreplega el Cambridge Dictionary és específicament «to use a phone to talk to someone» (és a dir, ‘usar el telèfon per a parlar amb algú’), i el mateix passa amb el francés appeler, amb l’italià chiamare o amb el portugués chamar. Tots estos verbs es poden usar en les llengües respectives per a ‘parlar per telèfon’. I, amb independència del que es diu en les llengües del nostre entorn, és lògic que, si diem «Crida a ton pare», diguem també «Crida per telèfon a ton pare». El telèfon, al cap i a la fi, no és més que el mitjà utilitzat per a requerir la presència d’algú. Eixe ús de cridar no és nou. Ja existia en llatí, i està acreditat des de ben antic en la nostra llengua. En el Llibre de saviesa, de Jaume I, datat en 1385, ja es deia: «E cridà a sos deixebles». De manera natural este ús de cridar s’ha amplificat amb la invenció del telèfon. Així és com ho entengué Vicent Andrés Estellés sense sospitar que alguns titlaven de castellanisme este ús del verb cridar, i de manera natural escrivia: «Tens pobres gents anònimes / que es besen i s’abracen / i es criden per telèfon» (L’ofici de demà, 1961); i també Joan Francesc Mira: «I pots donar gràcies que em van cridar per telèfon» (El bou de foc, 1974); o Ferran Torrent: «El cambrer […] li féu una escolteta […] simulant que la cridaven per telèfon» (Cambres d’acer inoxidable, 2001). Tres escriptors de generacions distintes que han optat per fer servir la mateixa solució. És simptomàtic.
La condemna de cridar per telèfon en gran part es deu al desig d’evitar que, davant de la pressió del castellà, altres fórmules expressives pogueren quedar arraconades. En valencià, certament, també es diu tocar per telèfon (o trucar, que diuen els paisans de Joan Ribó). Perfecte. Molt ben dit en tots els casos. Però no té sentit que, per voler potenciar solucions diferents de les que es fan servir en castellà, es proscriga un ús de cridar que no té res d’estrany. Al contrari: està en les entranyes de la nostra llengua pròpia. En valencià hem creat la cultura del «no es diu tal cosa»; cal dir «tal altra». És un recurs didàctic molt rudimentari que s’ha fet servir fins a la sacietat per a facilitar la correcció d’algunes paraules, i val a dir que en el seu moment feu el seu paper en l’ensenyança de la llengua. Però és necessari anar superant etapes per a fer de la nostra llengua un vehicle de comunicació normal. Ara sobren prohibicions i falta «trellat» per a reforçar l’ús social del valencià. | 0.853339 | curate | {"ca": 0.9907101243898598, "es": 0.007872775940796726, "fr": 0.0014170996693434106} | https://red.levante-emv.com/joseplacreu/2019/10/31/soc-lalcalde-de-valencia-i-et-cride-per-a-dir-te-que/ |
mc4_ca_20230418_8_453836 | Convocatòria de la 7a edició ELS MALNASCUTS - Sala Beckett
Data d'inici 31/07/2017 | Data final 24/09/2017
A MALNASCUTS hem rebut una proposta que no podíem rebutjar: una noia vol dirigir un text sense el propi text i sense actors. HELP! Després de l’experiment de Bereshit (una obra de 7 dies de durada reinterpretant el Gènesi Bíblic), ens fiquem en un *NOU JARDÍ*. Per aquesta convocatòria necessitem curioses i curiosos de totes les disciplines per fer aquest viatge amb nosaltres.
músics, poetes, dramaturgistes, ajudants de direcció, perfumistes, fuster@s, pintor@s, productor@s sonidistes, escenògraf@s, vestuaristes, cineastes, teòrics-estètics, il·luminador@s, atrezzistes, humanistes, filòsof@s, youtubers, trapper@s, biòlegs, enginyer@s, dissenyador@s de moda, fotògraf@s, cartògraf@s, etc. etc. etc.
*ATENCIÓ: Per la complexitat de projecte, aquest any posarem especial atenció en la figura d’ajudant@ de direcció, producció, cap tècnic i del/la dramaturgista.
La convocatòria per participar a ELS MALNASCUTS està oberta des del 31 de juliol fins al 24 de setembre a les 23:59h.
Entre el 25 i 26 de setembre publicarem els preseleccionats i aquests seran convidats a participar a un stage per fer la selecció final.
Del 29 de setembre al 1 d’octubre. Divendres 29 de 16 a 20h / Dissabte 30 de 10h a 14h + 16h a 20h / Diumenge 1 de 10 a 14h + 16 a 20h
Estarem amb els participants preseleccionats, coneixent-nos i fent teatre. Diversió assegurada. (Aquests dies és importantíssim que estigueu disponibles!!!). A partir d’aquestes trobades, decidirem l’equip definitiu.
Entre el 2 i 3 d’octubre donarem a conèixer els participants del nou projecte d’ELS MALNASCUTS.
Inici d’assaigs: Divendres 6 d’octubre.
Assajos a la nova Sala Beckett del Poblenou (Carrer Pere IV, 228, 232).
Dimecres de 18 a 22h, divendres de 16 a 20h i dissabtes de 16 a 20h.
NO US PRESENTEU SI NO TENIU DISPONIBILITAT COMPLETA!
Estrena del 8 al 14 de gener a la Sala Beckett del Poblenou.
Quasevol dubte ens podeu escriure a [email protected]. | 0.696335 | curate | {"ca": 0.8609865470852018, "it": 0.023418036870951668, "en": 0.0064773293472845045, "fr": 0.08320876930742402, "es": 0.025909317389138018} | http://www.salabeckett.cat/convocatoria/convocatoria-7a-edicio-malnascuts/ |
mc4_ca_20230418_0_747869 | Biblioteca Marta Mata de l'escola Orlandai: Món Llibre, 10 anys
Cliqueu damunt del cartell per accedir al programa d'actes.
Món Llibre ja és aquí!
I aquest any celebra el seu desè aniversari. El dissabte 12 i diumenge 13 d’abril oferirà un munt d’activitats relacionades amb la literatura infantil i juvenil amb la voluntat d’apropar els llibres als més petits i despertar-los el gust per la lectura.
Dissabte i diumenge de Rams no són les millors dates, però no deixeu d'anar al CCCB per aquest motiu!
Publicat per la bibliotecària a 0:46 | 0.747686 | curate | {"ca": 1.0} | http://bibliotecaorlandai.blogspot.com/2014/04/mon-llibre-10-anys.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_370667 | Menú
BARCELONA, 1 febr. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha rebut aquest dijous la resolució del Tribunal Constitucional (TC) sobre el ple d'investidura, la qual cosa suposa que queda obert el termini de deu dies hàbils per presentar al·legacions, han explicat a Europa Press fonts parlamentàries.
Segons ha publicat Catalunya Ràdio, això suposa que els serveis jurídics de la Cambra catalana tenen fins al dijous 15 de febrer per presentar aquestes al·legacions i defensar la posició del Parlament en aquest nou contenciós amb l'Estat.
Quan el president del Parlament, Roger Torrent, va anunciar l'ajornament del ple ja va explicar que es presentarien les al·legacions, i fonts dels serveis jurídics consultades per Europa Press sostenen que ja fa dies que treballen en aquest document encara que fins a aquest dijous no hagin sabut el termini per presentar-les.
Les al·legacions juguen un paper important per desencallar el garbull generat amb la investidura: ERC va explicar que confia que a través d'aquestes al·legacions puguin trobar una via per investir president Carles Puigdemont sense obrir un nou conflicte judicial.
El TC va prohibir dissabte passat la investidura de Puigdemont a distància i sense permís judicial després que el Govern central impugnés divendres la candidatura del president cessat per evitar que tornés a ser reelegit en el càrrec.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.683889 | curate | {"es": 0.17733166039314094, "ca": 0.8059389376829779, "en": 0.016729401923881223} | : /espanya/noticia-parlament-rep-notificacio-tc-investidura-te-per-allegar-fins-dia-15-20180201180448.html |
cawac_ca_20200528_3_183072 | La implantació d'un sistema de gestió en la seguretat i salut en el treball, proporciona una eficient eina per promoure la prevenció del risc laboral i millora la rendibilitat i competitivitat de l'empresa, per això els responsables de les empreses han de comptar amb l'assessorament adequat que els hi faciliti l'acompliment d'aquestes obligacions.
Amb l'objectiu d'informar, assessorar i recolzar a les empreses en el seu esforç per conèixer i adequar-se a la normativa vigent en Prevenció de Riscos Laborals, el Centre Metal·lúrgic disposa a la disposició de les empreses associades aquest servei:
Llei de prevenció de Riscos Laborals. Drets i obligacions de l'empresari i del treballador. Guia d'avaluació de riscos. Guia d'avaluació de riscos per a les PIMES. Organització preventiva. Règim sancionador. Serveis de prevenció de riscos. Normativa legal.
El Sr. Santiago Fernández, Nuñez. Enginyer tècnic industrial, tècnic superior i auditor en Prevenció de Riscos Laboral, atendrà els vostres dubtes i consultes al 93.745.78.10 o a l'adreça electrònica [email protected] | 0.767098 | curate | {"ca": 0.9368520263901979, "es": 0.04806786050895382, "it": 0.015080113100848254} | http://www.gremitra.cat/servei_prl.asp |
cawac_ca_20200528_3_4414 | Atorvastatina amb amlodipino, “combo” sense sentit
El passat juliol de 2008 es va comercialitzar l'associació a dosi fixes d'atorvastatina 10 mg i amlodipino (5mg o, si cal, 10 mg). No està indicada per a pacients dislipèmics sinó per a pacients hipertensos, amb tres factors de risc cardiovascular concomitants, amb nivells de colesterol normals o lleugerament elevats, sense evidència clínica de cardiopatia coronària, quan l'ús d'amlodipino i una dosi baixa d'atorvastatina es consideri adequat d'acord amb les actuals guies terapèutiques i només quan la resposta a la dieta i a altres mesures no farmacològiques sigui inadequada.
L'objectiu final és la prevenció primària d'esdeveniments cardiovasculars, però és eficaç afegir atorvastatina 10mg a pacients hipertensos amb colesterol ≤250 mg/dl i amb, com a mínim, altres 3 factors de risc cardiovascular? L'ASCOT és un assaig clínic aleatoritzat, doble cec, multicèntric, factorial 2x2 que va valorar l'eficàcia d'amlodipino i atorvastatina durant 5 anys en 10.305 pacients hipertensos (edad mitjana de 63 anys, 19% dones). La branca ASCOT-LLA (Lipid Lowering Arm) va avaluar l'estatina.
Quina rellevància clínica té tot això? La reducció del risc absolut va ser de 3,4 casos/1.000 pacients-any en la variable principal i de 2,0 casos/1.000 pacients-any en accidents cerebrovasculars. És a dir, la proporció de pacients que no varen presentar mortalitat coronària ni infart de miocardi no fatal va ser del 95,3%. Afegint atorvastatina durant 3,3 anys va passar al 96,4%.
I en les dones? El 81% dels participants eren homes. L'anàlisi dels resultats en les dones mostra que no hi ha diferències significatives entre atorvastatina i placebo. Tampoc no es varen observar beneficis en pacients amb diabetis, hipertròfia de ventrícle esquerre, malaltia vascular prèvia, funció renal normal, síndrome metabòlica i edat igual o inferior a 60 anys.
La finalització anticipada de l'assaig ASCOT-LLA va generar controvèrsia atès que no havia diferències de mortalitat...ni tant sols una tendència a la disminució en el grup amb atorvastatina. Al contrari, es va observar una tendència desfavorable en la incidència d'insuficiència cardíaca (fatal i no fatal), claudicació intermitent, diabetis i insuficiència renal. Els resultats amb atorvastatina varen ser menys favorables en la majoria de les variables respecte d'altres assaigs suspesos anticipadament amb altres estatines en pacients d'alt risc.
¿ És lògic haver de tractar 94 pacients hipertensos d'alt risc durant 3,3 anys amb atorvastatina 10 mg per tal d'evitar un episodi d'infart de miocardi no fatal o de mort coronària sense haver diferències quant a la mortalitat global?. No es tracta d'un benefici més que discret? | 0.839492 | curate | {"ca": 0.9364844903988183, "es": 0.057976366322008865, "fr": 0.005539143279172821} | http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=ArticlePage&id=117 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_138882 | Artur Mas és un dels polítics més nefastos de la història de Catalunya. Per al país, només cal veure les dades: quan va entrar de president, l'any 2010, el deute era de 34.697 milions; només al cap de 5 anys, era de 72.274. En cinc anys, l'havia més que doblat. I per al seu partit, encara pitjor: cada elecció que va convocar amb ell al capdavant, va ser una derrota i una sagnia de vots. I ara l'hem de fer un heroi perquè els espanyols li faran un judici per aquella pantomina del 9-N? Amb Mas sembla que es repetirà la història de Companys: un altre polític sinistre que la codemna espanyola han portat als altars de per vida.
Respecte al senyor Mas.Llegides i escoltades les filtracions de FDiaz i deAlfonso... No acabo d'entendre com el Mas ha sortit mal parat.El sr. de Alfonso, (Important recordar que els filtracions són de un mes abans del 9N consulta) explica clarament que: Li ha comentat a Mas que o canvia lo de la consulta i allarga la legislatura fins a acabar-la... o es carregarà el partit i ell li posaran una soga al coll.-Fins aquí les lectures dels hipernventilats i supoerficial: OOOhhh Artur Mas que amo, quin deu, no va sucumbir a les amenaces i ho va donar tot per Catalunya.Segur?Si analitzes el que va passar...1- Canvi a última hora de la consulta. Es fa, però de forma costellada. Sense valor polític ni de vinculació directa. MINI PUNTO PEL SENYOR FERNADEZ DIAZ. JUSTAMENT EL QUE VOLIA L'ESTAT. UNA MERDA DE CONSULTA.2- Com he explicat, també diu que el sr MAs ha d'allargar i esgotar la legislatura. Que va passar? si no us enrecordeu...en comptes de plantejar eleccions al cap de un mes... el sr Mas va trigar 1 ANY. JUSTAMENT EL QUE LI HAVIA DIT EL SR FERNANDEZ DIAZ.
ben vistpero no va haver un canvi a última hora de la consulta: ja un any abans del 9N, Mas deia que es faria una consulta pactada o, al menys, una consulta tolerada per l'estat. Jo un any abans del 9N ja sabia que la consulta (referendum consultiu) no es faria.El pla de Mas era exactament el que va passar: posar les urnes per a que res no canviï (o sigui, fer una consulta que no tingués conseqüències politiques) i, de pas, poder posar-se medalles i fer-se el martir. | 0.859324 | curate | {"ca": 0.9388038942976356, "pt": 0.023180343069077423, "es": 0.014371812702828002, "en": 0.02364394993045897} | |
macocu_ca_20230731_4_512574 | Tenim un conjunt de cartes rodones que tenen escrit un nombre enter positiu en cadascuna de les dues cares. N'agafem algunes, les tirem enlaire, i sumem els nombres que marquen les cares que queden mirant amunt. Per exemple, si ho fem amb dues cartes, una amb un 1 i un 2, i l'altra amb un 6 i un 8, les sumes que podem obtenir són 7, 8, 9 i 10. Vegeu-ho: A) Ara agafem dues cartes i veiem per per una cara tenen el 3 i el 9. Si ens diuen que les sumes que es poden obtenir són 8, 11, 12 i 15, quines són les dues cartes? Cal que expliquis com ho veus i que estudiïs totes les possibilitats. B) En l'exemple anterior que hem donat els quatre nombres que es poden obtenir són quatre nombres enters consecutius. Hi ha altres parelles de cartes que també donen les mateixes sumes 7, 8, 9, i 10. Raona quines són aquestes altres parelles de cartes i generalitza-ho per a deduir quines són totes les parelles d ecartes que poden donar com a sumes els quatre nombres enters consecutius a, a+1, a+2 i a+3. C) Ara agafem tres cartes que per una cara tenen escrits els nombres 6, 7 i 8. Raona quines són totes les possibilitats dels nombres que es troben escrits al darrere de cada carta si els resultats que es poden obtenir com a suma dels tres números que queden a dalt, de les vuit possibles maneres que poden quedar les cartes, són 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23. D) És possible que, amb tres cartes, les vuit sumes possibles resultin ser vuit nombres enters consecutius? Com en tots els apartats cal que donis un raonament i que estudiïs totes les possibilitats.
Notes: | 0.819387 | curate | {"ca": 0.9961365099806826, "en": 0.0038634900193174502} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_16089 | Sony acaba de llançar aquest mes de desembre el Sony Reader Digital Comics, el lector de còmics digitals per a la seva PSP (PlayStation Portable). El lector, anunciat el 20 d'agost passat, actualment només està disponible en alguns països com ara els Estats Units d'Amèrica, la Gran Bretanya, Irlanda, Austràlia, Nova Zelanda o Sud-Àfrica. Per a la resta de països caldrà esperar a principis del 2010.
Amb més de 500 títols, Sony ofereix còmics d'editors com ara Marvel, Disney, IDW Publishing, etc. i afegeix nous títols cada setmana, tot esperant que altres editorials s'uneixin a la plataforma en els propers mesos.
Els usuaris de la PSP que vulguin accedir al catàleg de còmics, primer han de connectar la seva PSP via Wi-Fi a la PlayStation Store o a la Digital Comics de Sony on podran descarregar el lector digital. Un cop descarregat aquest, poden tornar a la botiga per a triar qualsevol còmic del catàleg, que pot ser de franc o tenir un preu mitjà d'1,99 $.
Us deixem amb el vídeo de promoció del servei:
Comparteix:
Beat, Observatori de l'edició digital, és un blog/web (www.beat.cat) sobre les tecnologies de la informació i la comunicació en el món de l'edició. És una proposta de Iolanda Bethencourt i Josep Maria Vinyes. Us animem a participar-hi i a col·laborar-hi amb els vostres comentaris, suggeriments i articles ([email protected]). | 0.825775 | curate | {"ca": 1.0} | https://beatcat.blogspot.com/2009/12/sony-llanca-un-lector-de-comics.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_446429 | Intranet dels Membres La Institució Organització i activitats institucionals Declaracions institucionals Membres Fundacions Delegacions Patrocinadors
Seccions
Secció Històrico-Arqueològica Secció de Ciències Biològiques Secció de Ciències i Tecnologia Secció Filològica Secció de Filosofia i Ciències Socials
Societats filials
Llengua
Obres normatives Recursos en línia Serveis Documents i declaracions Cursos Secció Filològica
Recerca
Programes de recerca Consorcis, centres i laboratoris
Publicacions
Portal de publicacions Hemeroteca Científica Catalana Novetats editorials Publicar a l'IEC Llibreria Google llibres Videoteca
Premis
Cartell de premis i de borses d'estudi Condicions Generals
Arxiu
Inici Contingut i accés Arxiu històric Arxiu de membres Espais Fons personals i d'entitats
La Seu
La Casa de Convalescència Visites guiades Cessió d'espais
Portals de l'IEC
Més portals de l'IEC Transparència Política de privacitat Perfil del contractant Treballar a l'IEC
☰
07/09/2021
Maria Corominas: «L’activisme de la societat civil em fa ser optimista sobre el futur del català»
«Llengua i mitjans de comunicació a Catalunya. Política lingüística, política de mitjans i societat civil» és el títol del discurs que Maria Corominas i Piulats farà el proper Onze de Setembre a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. Doctora en ciències de la informació i nova vicepresidenta de l’IEC, enceta aquesta etapa amb il·lusió i optimisme. Hem parlat amb ella sobre el contingut de la conferència i sobre els seus objectius com a membre del nou govern de Teresa Cabré.
Aquest Onze de Setembre a l’IEC fareu una conferència amb trets de discurs patriòtic?
No exactament. El discurs patriòtic és un gènere per se. Quan l’aleshores president de l’IEC, Joandomènec Ros, em va plantejar fer el discurs patriòtic de la Diada, li vaig contestar que el que podia fer era una reflexió sobre la relació entre política lingüística i política de mitjans de comunicació. I, en el context de la commemoració de l’Onze de Setembre, m’ha semblat oportú posar l’èmfasi en el paper de la societat civil. El discurs patriòtic, des de l’àmbit que he treballat, que és l’acadèmic, no l’he conreat i el desconec.
En la vostra intervenció parlareu del paper de la societat civil en la defensa de la llengua a Catalunya. És i ha estat molt important?
Sí, he agafat el període que va dels anys vuitanta fins a l’actualitat; podria haver anat una mica més enrere, durant el franquisme, però això ja seria un altre tema. Les decisions sobre política lingüística i política de mitjans de comunicació, que estan interrelacionades, s’han pres en l’àmbit públic, però normalment es fa en un marc en què el sector privat també hi diu alguna cosa; de fet, cada vegada més i, sobretot, les grans corporacions. Això s’ha estudiat força. El paper de la societat civil, en canvi, no està tan estudiat i, a més, no s’ha destacat. Tot i això, en qualsevol període en què ens fixem, té un pes important. En alguns temes fins i tot ha estat decisiu. Per exemple, el domini .cat a Internet és un cas paradigmàtic en què el paper de la societat civil va ser clau. En altres casos no és tan decisiu, però també és important. Durant els anys noranta, per exemple, en l’àmbit de la comunicació local audiovisual, aquella en què cal espai radioelèctric, la societat civil va tenir un paper fonamental. En el context actual, de creixement de les plataformes de continguts audiovisuals, en què la presència del català és residual o nul·la, la demanda de la ciutadania torna a ser cabdal. Als anys noranta, la societat civil creava mitjans directament; ara, en canvi, l’activisme és a les xarxes socials: són procediments diferents però amb la mateixa finalitat.
Una part de la societat civil és activa demanant més continguts en català, és cert. Però, hi ha prou demanda per a canviar les coses?
Sí. Ho veiem en ràdio i televisió, on hi ha oferta i demanda. En cinema, sovint el doblatge està fet, però no s’hi pot accedir fàcilment. Quan el català va arribar a Disney+, per exemple, no es trobava entre les opcions d’idioma, havies d’anar als extres. Per a aconseguir la versió en català havies de fer un màster. No es tracta d’això. Les opcions lingüístiques haurien de ser igual d’accessibles. Ara ja s’ha normalitzat.
En el context actual, de profunds canvis comunicatius, la llei de política lingüística de l’any 1998 s’hauria d’actualitzar?
Sí. La digitalització als anys noranta era incipient, YouTube no existia, a final del decenni Netflix existia com una empresa de distribució de DVD per correu postal. Els anys noranta representen el final de l’època d’hegemonia dels mitjans de comunicació de massa unidireccionals. Ja havien començat a existir les plataformes de televisió per satèl·lit, però l’explosió de la digitalització ha vingut després. Els influenciadors o influencers tampoc no existien.
En un món digital, es pot exercir un control democràtic sobre la presència de la llengua?
Hi ha coses que es poden fer: per exemple, quan es va crear la Directiva «Televisió sense fronteres» (1989) es van anar introduint mesures per tal que les televisions unidireccionals emetessin una proporció majoritària d’obra audiovisual europea. A Internet no es pot fer això, però pots fer que hi hagi un percentatge determinat d’obres en el catàleg, pots demanar prominència —és a dir, que el contingut sigui fàcilment trobable— i també pots fer que s’hagi d’invertir en productes audiovisuals en català.
El vostre diagnòstic de la comunicació en català és optimista?
Tendeixo a ser optimista. Mirant enrere veig que hem anat sortint de situacions ben difícils. Generalment, les solucions han passat per una combinació del paper de les polítiques públiques, el sector privat i la societat civil. Com que s’ha fet més d’una vegada, tinc indicis que és una fórmula que funciona. En el moment actual, l’activisme de la societat civil és un dels signes que a mi em fa pensar en positiu. Que és fàcil? No. Hem de continuar treballant en aquesta línia.
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha augmentat el rang de Política Lingüística, que ha passat de Direcció General a Secretaria. És un bon senyal també?
Sí. I el fet que l’actual secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, sigui un dels acadèmics que ha estat reflexionant sobre què es pot fer en l’àmbit digital, especialment amb els adolescents, és un altre signe que anem pel bon camí.
Quin paper pot tenir l’IEC en l’àmbit de la llengua, més enllà del normatiu?
L’IEC inclou la Secció Filològica, que s’ocupa específicament de la normativa, però és institut en tots els àmbits de les ciències i les humanitats. Des de l’IEC, una de les coses que es pot fer i que es fa és pensar sobre qüestions d’actualitat amb incidència social i proporcionar elements de coneixement informat. Com deia, això ja es fa: per exemple, la Secció de Filosofia i Ciències Socials, que per ara és la que conec més, va fer un informe sobre cohesió social a Catalunya en diversos àmbits. Una de les accions que es preveien en aquest projecte era fer reunions de presentació amb diversos sectors socials: partits polítics, sindicats…, però la pandèmia ho va impedir. Aquesta és la part que hem de reforçar: la translació del coneixement a la societat.
Quins són els vostres reptes com a nova vicepresidenta de l’IEC, responsable dels temes comunicatius?
Com a responsable de comunicació, un objectiu molt clar és definir —elaborar conjuntament— un pla de comunicació i explicar què és l’IEC, quin missatge volem donar i a quins públics ens volem adreçar. En alguns sectors, l’IEC és molt conegut; en d’altres se’l coneix només com a acadèmia de la llengua, i en altres sectors no se’l coneix. Hem de donar a conèixer què és l’IEC i quines accions s’hi fan, que se n’hi fan moltes. El grau de coneixement és millorable. També tenim alguns aspectes millorables pel que fa a la comunicació interna.
Més informació sobre la Diada a l’IEC
17/05/2011
Les causes de l’accident de Fukushima i els efectes sobre la salut de les persones s’analitzaran avui a l’IEC
12/05/2011
Les ponències del Dia de la Terra a l’IEC, disponibles en vídeo a la videoteca de l’Institut
11/05/2011
L’IEC s’adhereix a la campanya «Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural»
12/05/2011
Vicente Salas analitza la responsabilitat de les entitats financeres sobre la crisi
06/05/2011
Ja es pot consultar El Butlletí de l'IEC del mes de maig
06/05/2011
L’IEC commemora el Dia de la Terra amb una jornada centrada en el canvi climàtic i la sostenibilitat
04/05/2011
Salvador Giner presenta el seu últim llibre, El futur del capitalisme, a l’Institut d’Estudis Catalans
29/04/2011
S’inaugura a l’IEC l’exposició commemorativa de les cinc mil portades d’El Periódico en català
29/04/2011
L’IEC lliura els Premis Sant Jordi 2011, que enguany arriben a la vuitanta-unena edició
‹‹‹1...243244245246247...266›››
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. [email protected] - Informació legal
Amb el suport de
i la col·laboració de
i de
Aguas Font Vella y Lanjaron - Agustí Montal Galobart - Balfegó&Balfego, SL - Borges - Caixa Catalunya - Caixa Girona - Carles Simó Tomàs - Catalunya Ràdio, S.R.G., S.A. - Consorci Zona Franca - Corporació Catalana de Ràdio i Televisió - Danone - Diputació de Girona - Diputació de Tarragona - Dirección General de Cooperación y Comunicación Cultural - Elsa Peretti Fundation - Esteve - Família Aramon - Fèlix Escalas Chamením - Fèlix Millet i Maristany - Francesc A. Ripoll - Franzisca Knapp (Francesca Reus i Boix) - Friselva - Fundació Banc Sabadell - Fundació Caixa Sabadell - Fundació Catalunya La Pedrera - Fundació Lluís Carulla - Fundació privada CELLEX - Fundació privada Mir-Puig - Fundació SIS (Novartis) - Fundación Ramón Areces - Institució de les Lletres Catalanes - Institut Ramon Llull - Jaume Carner i Suñol - Joan Bufarull i Batalla - Joan Cendrós i Carbonell - Joana Jornet Garcia - Jordi Ferrero Fusté - Juan Mata - Laudis Consultor - Lavinia - Lluís Bonet i Garí - Lluís Duran Ventosa - Lluís Figueras-Dotti Valls - Lluís Massot i Balaguer - Maria Guarro - Maria Teresa Asenjo Bernis - Maria Teresa Ferrer Mallol - Mario Salvia Serret - Mercè Rodoreda i Gurguí - Narcís de Carerras - Núria Carrera Patxot - Nutrició i Santé Iberica - Patronat Català Pro Europa - Pere Manen - Rafel Patxot i Jubert - Raimon Noguera i Guzmán - Rosa Maria Salas Puig - Salvador Millet i Bel - Televisió de Catalunya - Trinitat Capmany Franques - Víctor Igual - | 0.743099 | curate | {"ca": 0.9650296197210013, "es": 0.010605771068220906, "pt": 0.008694821326199122, "fr": 0.0015287597936174278, "it": 0.007643798968087139, "en": 0.004204089432447927, "ls": 0.0022931396904261416} | https://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?offset=2196&id_noticies=3126 |
cawac_ca_20200528_10_203968 | HTA resistent: la bata blanca no la fa pitjor
Aquest estudi transversal no va trobar associació entre l’efecte de bata blanca i augment addicional en les lesions d’òrgans diana en pacients amb HTA resistent, definida com la que no es corregeix amb modificacions d’estils de vida i almenys 3 fàrmacs antihipertensius a dosis plenes.
Hi ha hipertensió (HTA) resistent quan les xifres pressió arterial sistòlica (PAS) i diastòlica (PAD) no es redueixen de forma suficient a pesar d’un pla terapèutic adequat, que inclou modificacions d’estils de vida i almenys 3 agents antihipertensius de diferent classe a dosis plenes. També es considera HTA resistent la que necessita 4 fàrmacs o més per aconseguir els objectius de PA <140/90 mm Hg. La definició de HTA resistent es basa en mesures de la PA a la consulta, però hi ha molts treballs que recomanen el monitoratge ambulatori de la pressió arterial (MAPA) per diferenciar les HTA resistents verdaderes de les HTA resistents “de bata blanca”, que presenten xifres de PA elevades a la consulta, però normals en la MAPA.
En aquest estudi es va analitzar la relació entre la presència d’efecte de bata blanca (EBB) i lesió d’òrgans diana en 127 pacients amb HTA resistent. Els pacients van ser dividits en dos grups, pacients amb HTA resistent amb EBB (n=66) i pacients amb HTA resistent sense EBB (n=61). No hi havia diferències entre els grups amb EBB i sense EBB pel que fa a edat, índex de massa corporal o gènere. Tots els pacients van ser sotmesos a mesures de PA a la consulta, MAPA, ecocardiografia i funció renal al llarg de tres visites. Es va definir com a EBB la mesura de PAS >20 mm Hg i/o PAD >10 mmg Hg en la consulta, en comparació amb la MAPA diürna.
No es van observar diferències entre els grups amb i sense EBB pel que fa a l’índex de massa del ventricle esquerre, l’aclariment de creatinina i la microalbuminúria.
Es va trobar hipertròfia del ventricle esquerre en el 75% dels pacients. Els dos grups tenien filtrats glomerulars normals i microalbuminúria baixa, a diferència d’altres estudis, probablement perquè els pacients no eren tan grans i tan obesos com els inclosos en altres estudis.
Tenint presents les limitacions pròpies dels estudis transversals que no permeten treure conclusions pronòstiques i les atribuïbles a una mostra petita, els resultat d’aquest estudi suggereixen que l’efecte de bata blanca no s’associa a un augment addicional en les lesions d’òrgans diana en els pacients amb HTA resistent. | 0.878093 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=ArticlePage&id=687 |
oscar-2201_ca_20230904_7_30718 | AjuntamentOficina d'Atenció a la CiutadaniaAlcaldiaConsistoriRegidoriesPle MunicipalJunta de GovernComissió InformativaComissió Especial de ComptesGrups municipalsOrganització internaOrganismes autònomsPla d'Actuació del MandatPla Estratègic MunicipalEleccionsQuè és i què fa un ajuntament?
Informació OficialAnuncis i edictesPlens municipalsNormativaOferta pública d'OcupacióPressupostos i gestió econòmicaUrbanismePerfil del contractantPlans, programes, protocols i altres documentsDictàmens Comissió Judídica AssessoraSubvencions i ajutsConvenisInventari de béns i dretsDocuments amb efectes jurídicsActuacionsImatge corporativaCalendaris
ServeisOficines d'atenció a la ciutadaniaCatàleg de serveisCartes de serveisOpina sobre els serveis municipals
Tràmits i gestionsCita prèviaDret d'accés a la informació públicaTràmitsCarpeta ciutadanaImpostosFactura electrònicaNotificació electrònicaIdentitat digital
Transparència
Sobre la Seu Electrònica
Protecció de DadesEl Delegat de Protecció de Dades (DPD)
Tràmits
La Garriga
MunicipiEl municipi en xifresHistòriaCom arribarTransport públicPlànols i guia de carrersParcs de lleureAparcaments municipals
Turisme i patrimoniPortal de turisme i patrimoniLlocs d'interèsCommemoració del bombardeigJornades ModernistesJornades Europees del PatrimoniPlans i projectesCentre de Documentació Històrica
Fires i festesFiresCavalcada de ReisCommemoració del bombardeigCarnavalCorpusJornades ModernistesFesta MajorJornades Europees del PatrimoniFestes de Barri
Equipaments
EntitatsPortal d'entitatsDirectori d'EntitatsRecursos per a les entitats
Empreses i comerçosDirectori d'empreses i comerçosAssociacions de comerciantsPolígons industrialsMercat setmanal
Restaurants
Allotjaments
Informació geogràfica
Adreces i telèfons
Govern obert
Portal de transparència
Segell Infoparticipa
Espais de participacióEspais directesEntitatsConsells, comissions i espais de debatPle municipal
Processos ParticipatiusProcessos actiusProcessos finalitzats
Decàleg de bones pràctiques
Actualitat
Notícies
Agenda
Avisos i incidències
Butlletí municipal
Butlletí digital
Xarxes socials
Ràdio Silenci
Vallès Oriental Televisió
Campanyes
Altres publicacions
Comunicació
Canals RSS
Turisme
Temes
Atenció a les persones
Gent gran
Joves
Habitatge
Ocupació i promoció econòmica
Cultura i esdeveniments
Educació i formació
Esports
Igualtat
Medi Ambient
Obres i serveis
Salut
Seguretat Ciutadana
Queixes i suggeriments
/ La Garriga
MunicipiTurisme i patrimoniFires i festesEquipamentsEntitatsEmpreses i comerçosRestaurantsAllotjamentsInformació geogràficaAdreces i telèfons
/ Turisme i patrimoni
Portal de turisme i patrimoniLlocs d'interèsCommemoració del bombardeigJornades ModernistesJornades Europees del PatrimoniPlans i projectesCentre de Documentació Històrica
La Garriga
MunicipiTurisme i patrimoni
Portal de turisme i patrimoniLlocs d'interèsCommemoració del bombardeigJornades ModernistesJornades Europees del PatrimoniPlans i projectesCentre de Documentació Històrica
Fires i festesEquipamentsEntitatsEmpreses i comerçosRestaurantsAllotjamentsInformació geogràficaAdreces i telèfons
Projecte Arrela't
El projecte Arrela't és un projecte, que va néixer l'any 2018, amb l'objectiu de vincular la ciutadania de la Garriga amb la seva "terra" i alhora, generar espais d'intercanvi i vivències al voltant del món agrari.
Amb aquest projecte, l'Ajuntament vol crear sinèrgies per tal de produir, distribuir, compartir, aprendre i menjar localment i de manera respectuosa per tal que la ciutadania pugui connectar amb el seu entorn amb la filosofia que "petits passos locals són imprescindibles si volem canviar alguna cosa globalment".
Per aconseguir-ho s'han organitzat activitats diverses com xerrades i la possibilitat de participar en la transhumància.
Durant l'últim trimestre de 2018 es va iniciar el procés de Diagnosi amb entrevistes i dues sessions de participació ciutadana. Durant el procés es va debatre amb persones productores, comerciants, restauradores i de l’administració quines debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats es tenien al municipi i posteriorment es van concretar propostes d’acció. | 0.733877 | curate | {"ca": 0.9574625030735185, "fr": 0.010818785345463487, "pt": 0.011310548315711827, "en": 0.0189328743545611, "it": 0.0014752889107450208} | https://www.lagarriga.cat/index.php/la-garriga/turisme-i-patrimoni/projecte-arrelat |
racoforumsanon_ca_20220809_4_189087 | L'exemple és ben real i es dóna a qualsevol barri o vila del país. És extret d'enquestes pagades pel propi ajuntament de BCN mitjançant un dels seus invents dit "Barcelona Activa", un de tants nous organismes locals amb una seu impressionant pel luxe de les seves oficines. Municipi de Barcelona: Centenars de llars en aquesta situació o molt de similar: Àvia de 79 anys que cobra 450 euros de pensió i que es fa càrrec de la filla alcohòlica de 36 i del nét de 4 anys (desnodrit, amb aspecte de dos anys i amb comportament alterat amb tendència a trencar coses i donar cops). La mare no treballa, ni pot, ni cobra l'atur perquè no ha treballat mai o ja l'ha esgotat. Només cobra una ajuda social de 300 euros i no segueix cap rehabilitació. Tampoc es pot fer càrrec de la criatura. Es lleva a les 2 del migdia i l'àvia no pot dir-li que faci res per la casa perquè es rebota i es posa violenta amb ella, amb el fill i amb els objectes de la casa. A qualsevol país civilitzat la mare estaria obligada a seguir teràpia, rehabilitació i treball de reinserció o bé presò i pèrdua de la pàtria potestat. Però ah! som a Catalunya i aquí les persones són "lliures" i sense obligacions. Aquí la situació d'aquesta família ha de perpetuar-se fins a la mort dels protagonistes. Aquestes són les "prioritats socials" per les que quatre esquena-drets pretenen que abandonem la Lluita Nacional. Digueu catalans: Mereix la pena? Digueu militants d'ERC, digueu alguna cosa perquè fa mesos que esteu callats. Com les putes!
És avinent tornar a posar aquest fil a dalt de tot per què quedi constància que la priorització de "lo social" per part del govern es tradueix en no fer res perquè no hi ha diners per Catalunya ja que s'han de gastar a Espanya i sobretot a Madrid. Fixeu-vos en la data de l'inici del fil: 19 de febrer de 2007. Fixeu-vos en el nombre de les respostes: "zero". Vull que consti. Especialment ara que hi ha eleccions. Per cert: resten encara molts mesos de suport d'ERC al govern del membre del PSOE José Montilla? Ho pregunto als militants d'ERC partidaris de Puigcercós i de Carod. Si voleu contestar ho podeu fer. Entenc que faci vergonya però no respondre penso que és molt més vergonyòs. | 0.820617 | curate | {"ca": 0.9457471264367816, "it": 0.0036781609195402297, "pt": 0.021149425287356322, "es": 0.02206896551724138, "gl": 0.0073563218390804595} | |
macocu_ca_20230731_0_535200 | Salut es prepara per a un boom de casos de grip aquest hivern
La flexibilització de les restriccions contribuirà a l'ascens de la incidència, després d'un 2021 gairebé sense contagis
comparteix
Els sistema sanitari de les Illes es prepara per una previsible forta incidència de la grip després d’un any amb molts pocs casos a causa de les mesures de protecció contra la Covid-19. La coordinadora autonòmica de vacunació de la Direcció General de Salut Publica i Participació, Antònia Galmés, ha explicat a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio que l’hivern passat “estàvem gairebé tancats dins ca nostra quan hi va haver l’epidèmia de la grip. És lògic que enguany hi hagi més casos”.
Un altra factor que contribuirà al boom que s’espera de la malaltia és, segons Galmés, “que l’any passat, tots els nins i joves que en un any normal s’haurien contagiat no ho van fer, per tant no estan immunitzats. Això fa augmentar també la població susceptible d’agafar-ho ara”. | 0.821621 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_30895 | Els castells són una de les tradicions més originals del folklore català, estretament vinculada a les celebracions de festes populars. Consisteixen en la construcció de torres humanes de diversos pisos d'alçada per grups d'aficionats, col·locant successivament uns damunt les espatlles dels altres. L'any 2010 la Unesco ha decidit incloure els castells en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, destacant que "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat".
El costum d'aixecar torres humanes a les places té una tradició de més de 200 anys, i el seu origen es troba a la zona del Camp de Tarragona. Amb el temps els castells es van estendre per tot Catalunya fins a convertir-se en un símbol de la identitat catalana.
Els castellers estan organitzats en colles castelleres, grups d'homes i dones de totes les edats que s'entrenen junts durant tot l'any per a les actuacions. Les colles castelleres es diferencien pel color de les seves camises. La indumentària tradicional del casteller inclou la camisa de color amb escut del grup, pantalons blanc, faixa i mocador.
En la formació de la "pinya", la multitud que forma la base de la torre, poden participar a més dels membres de les cues i els seus familiars, en principi, qualsevol espectador espontani. El "tronc" de la torre, compost pels pisos que s'eleven a partir del segon nivell, està format a la part inferior per homes molt forts sobre els quals descansen joves més esvelts. El "pom de dalt", la secció formada pels darrers tres pisos de la torre, està formada per nens i nenes. Les torres tenen de sis a deu pisos.
Cada dos anys, en els anys parells, es celebra a Tarragona el Concurs de Castells. Durant el primer cap de setmana d'octubre s'ajunten a la Tarraco Arena Plaça les colles castelleres mes importants en un intent de coronar-se amb el el títol de la millor de Catalunya. | 1 | perfect | {"ca": 0.9823182711198428, "es": 0.01768172888015717} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_40090 | En el dia d’avui, Manubens acaba de renovar i ampliar l’acord, iniciat fa 9 anys, d’assessorament legal que ofereix a l’entitat sense afany de lucre
VISITA INSTITUCIONAL I ESPORTIVA DE LA DELEGACIÓ DE BERLIN
Una nombrosa delegació de Berlin va voler conèixer a la nostra entitat en una reunió que va tenir lloc al Museu Colet de Barcelona, gràcies
TARRAGONA REP LA PRIMERA JORNADA ESPORTIVA UNIFICA’T D’ESTIU AMB 100 NOIS I NOIES AMB I SENSE DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
El Campus AD Torreforta i Special Olympics Catalunya s’han unit per treballar per portar a terme el primer Unifica’t d’estiu amb els participants del Campus | 1 | perfect | {"ca": 0.7122186495176849, "es": 0.2877813504823151} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_14456 | Una quarantena d’entitats de la ciutat de Girona, entre la que no podia faltar un any més Gicor, hem sortit al carrer per a donar a conèixer els projectes a la ciutadania, així com mostrar la tasca que es realitza des del voluntariat dins l'entorn festiu del Festival Strenes.
Moltes gràcies a tots els que vareu venir a visitar-nos, així com a la feina feta des de la Federació Catalana de Voluntaris Socials.
View the embedded image gallery online at:
https://gicor.org/noticies/256-xix-fira-d-entitats-de-voluntariat-social-a-girona#sigProIda67f692de0
comparteix amb nosaltres
Col·laboradors
GICOR
c/Rutlla, 20 - 22
17002 - GIRONA
Tel. 972 22 14 69
Fax 972 20 31 69
[email protected]
Segueix-nos a
El lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajuda a optimitzar la seva visita a les seves pàgines web.
No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Vostè pot permetre el seu ús o rebutjar-ho, també pot canviar la seva configuració sempre que ho desitgi. Trobarà més informació en la nostra Política de Cookies. | 0.71561 | curate | {"ca": 0.7916666666666666, "en": 0.14299242424242425, "eu": 0.013257575757575758, "fr": 0.011363636363636364, "ms": 0.015151515151515152, "it": 0.013257575757575758, "pt": 0.01231060606060606} | https://gicor.org/noticies/256-xix-fira-d-entitats-de-voluntariat-social-a-girona |
macocu_ca_20230731_10_79174 | El Sucre
El Sucre
Restaurant-Bar C. Historiador Raimon d'Abadal, no 5 Vic 08500 938853259 http://www.cafeteriabarelsucre.com Tipus cuina: Tradicional Entorn: Restaurant bar situat a 100 m. del Recinte el Sucre, lloc de concentració de moltes fires i mercats.Gaudim d'un lloc amb molt d'aparcament hi ha 3 pàrquings als voltants de l'edifici El Sucre, i accessos ràpids de la C-17, C-25, o de l'antiga N-152. Establiment acollidor i amb un tracte que us agradarà. Pàrquing Terrassa | 0.595585 | curate | {"es": 0.03361344537815126, "ca": 0.9663865546218487} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_349042 | Doncs això un fil per penjar els quadres o dibuixos que us agradin. Jo en poso uns quants. Aquests són de Caspar David Friedrich, un romàntic alemany, l'he estudiat una mica aquest any al cole i em va impactar molt sobretot aquest primer. Aquest és un carlí carregant-se a un liberal, hi ha tota una serie de quadres sobre les guerres carlines que desprès em vaig enterar que els va fer un català ultradretà amic de Cesar Vidal Que per sort va imitar al senyor Boadella, i va marxar de les nostres terres, tot i això m'agrada aquest quadre. Aquest és d'un pintor català i em va fer molta gràcia, es diu fugint de la crítica.
Bé, jo posaré 3 imatges de dibuixants que m'agraden, no tenen perquè ser els que més m'agraden, tot i que si dels que més. Luis Royo (Un home que majoritàriament dibuixa dones) Ciruelo (Un dibuixant de dracs, un dels tatuatges que duc és un dibuix seu ) Victoria Frnaces (Aquesta dona dibuixa vampirs, fantasmes, bruixes i similars)
Victoria Frances ........Impressionant com dibuixa . Tinc totes les seves obres i una d'elles dedicada . | 0.812093 | curate | {"ca": 0.9297912713472486, "fr": 0.020872865275142316, "en": 0.04933586337760911} | |
mc4_ca_20230418_13_292770 | » El PP de Mollet acusa el portaveu municipal de Cs de mentir en el seu currículum | EL9NOU.CAT
El PP de Mollet acusa el portaveu municipal de Cs de mentir en el seu currículum
La regidora, Susana Calvo, diu que Francisco Muñoz inclou un Màster quan la titulació és de Tècnic superior
09/01/2019 | 9:26
La regidora del PP, Susana Calvo | Griselda Escrigas
La regidora del PP a Mollet, Susana Calvo, ha demanat, aquesta setmana, la dimissió del portaveu del Grup Municipal de Ciutadans, Francisco Muñoz, a qui acusa d’haver mentit en el seu currículum penjat en el portal de transparència.
En un comunicat emès dilluns d’aquesta setmana, Calvo diu que, en el seu currículum, Muñoz diu que té un Màster en prevenció de riscos laborals, quan en realitat, la titulació és de Tècnic superior en prevenció de riscos professionals, obtingut mitjançant un cicle formatiu.
La regidora del PP recorda que, a l’octubre, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció del seu grup en què s’instava a publicar els currículums i els títols de cada regidor del consistori al portal de transparència i que, en cas de mentir sobre els títols, tal com diu la moció, el regidor hauria de dimitir.
“La mentida no té cabuda a la política. Els ciutadans estan farts de la corrupció i la mentida. Nosaltres hem de ser exemplars”, diu el comunicat de Susana Calvo.
La regidora també demana que els regidors que no han pogut acreditar els títols que consten en el seu currículum, entre els quals, sis dels set regidors de Canviem Mollet, “que ho facin o que dimiteixin”.
Per la seva banda, Francisco Muñoz ha negat que hagi mentit en el seu currículum ja que el títol al que fa referència el portal de transparència és de l’Institut Gaudí de la Construcció que porta el nom de máster, però no és universitari.
“L’endemà mateix de l’aprovació de la moció, vaig portar a l’Ajuntament tota la documentació dels meus títols i en cap cas dic que sigui un màster universitari. És d’una entitat privada com l’Institut Gaudí, que era dels més prestigiosos en el sector de la construcció. És d’un nivell de tècnic intermig, però no hem mentit i, per tant, no he de dimitir”, assegura. I afegeix que: “Nosaltres no som com el PP. No he mentit en res. Una altra cosa seria si hagués posat que és un màster universitari”
Francisco MuñozmàsterPP CiutadansSusana Calvo | 0.824468 | curate | {"es": 0.0722318339100346, "ca": 0.9204152249134948, "en": 0.007352941176470588} | http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/el-pp-de-mollet-acusa-el-portaveu-municipal-de-cs-de-mentir-en-el-seu-curriculum/ |
mc4_ca_20230418_0_78870 | [+] Tratamiento psicológico de la obesidad |Psicodex - Psiquiatría, P
Fins a fa pocs anys el tractament de l'obesitat s'ha basat en dos factors principals que són la dieta hipocalòrica i la realització d'exercici físic, basat en el fet que l'obesitat es deu a una ingesta excessiva de calories i un desgast energètic insuficient promogut per un estil de vida sedentari.
Plantejar un tractament per a l'obesitat que solament contempli aquests dos factors és totalment incorrecte, ja que s'ha demostrat que la modificació d'hàbits alimentaris i els patrons d'activitat física són essencials per baixar i mantenir un pes saludable, però que per mantenir-ho al llarg del temps és imprescindible tenir en compte altres factors com són els aspectes psicològics i familiars del pacient obès. | 0.787735 | curate | {"es": 0.08823529411764706, "ca": 0.9117647058823529} | http://www.psiquiatriapsicologia-dexeus.com/ca/unitats.cfm/ID/1192/CAT/-tratamiento-psicologico-obesidad.htm |
mc4_ca_20230418_3_615878 | moon, Autor en hockeyperterrassa.cat
About moon This author has not yet filled in any details.So far moon has created 3 blog entries. Permalink
Copa del Rei i de la Reina de hockey 2016Els clubs terrassencs ja coneixen els seus rivals a la Copa del Rei i de la Reina de hockey herba 2016. El sorteig s'ha celebrat aquest dissabte a les instal·lacions [...]Read More
L’Atlètic Terrassa participa en el torneig internacional Top Hockey BarcelonaL'Atlètic Terrassa ha participat aquest cap de setmana en la quarta edició del torneig internacional Top Hockey Barcelona, organitzat pel RC Polo en les seves instal·lacions. En el IV [...]Read More
L’Atlètic Terrassa, medalla de plata al Campionat d’Espanya de hockey salaL'Atlètic Terrassa s'ha penjat la medalla de plata en el Campionat d'Espanya de hockey sala, després de perdre la final contra la Complutense per 2 a 3. A vuit minuts [...]Read MoreLoad More Posts Últimes notícies Partits i resultats de la jornada de Divisió d’Honor | 0.769894 | curate | {"de": 0.036885245901639344, "en": 0.1096311475409836, "ca": 0.8299180327868853, "es": 0.0235655737704918} | http://www.hockeyperterrassa.cat/author/moon/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_197827 | El que significa ser un colonUn colon és un privilegiat il·legítim que ha acceptat ser-ho, en altres paraules un usurpador que està en un territori pels avantatges que li confereix pertànyer a un "grup superior" perquè així s'estalvia l'esforç de superioritzar-se individualment. És un privilegiat il·legítim que tan sols té dues opcions, no acceptar ser-ho i marxar o acceptar-ho i quedar-se.No confoneu colon amb emigrant perquè són dues coses diferents. Un colon és en un territori on hi ha relacions colonials i per tant privilegis il·legítims de tota índole. És un privilegiat il·legítim perquè no cal ser gaire intel·ligent com per entendre que els seus privilegis neixen a costa de les oportunitats de la resta de la població nativa. Colons espanyols a l'avinguda de la platja de las Canteras a la capital de Gran Canària. No estic segur si van de carnestoltes, romeria o de Halloween, encara que m'inclino per això darrer ja que les figures aquestes fan por. El colon que es queda és perquè accepta ser un privilegiat il·legítim i tracta d'aprofitar-se'n encara que en el fons tracti de disfressar la seva posició. El colon "progressista" intentarà involucrar-se en qüestions internacionals per netejar la seva culpa i les seves contradiccions internes. Tractarà de resoldre el món i fins i tot mostrarà una certa simpatia a la causa del poble colonitzat. Però la seva postura acaba aquí. Subconscientment sent terror a l'alliberament del poble oprimit del qual desconfia i en què sap que ell i les seves idees no hi tenen cabuda perquè les seves idees van en contra del nacionalisme que aquest poble necessita en l'etapa del seu alliberament.En el fons tot colon que accepta és un racista encara que sigui a nivell subconscient, Com ha d'identificar-se amb un poble submís i mesquí al qual li han podrit l'ànima? Com ha identificar-se amb un poble que en el més profund del seu ésser menysprea encara que es tracti de convèncer del contrari? D'altres són més honestos , el problema de la colònia són els molestos nadius, si aquests desapareguessin tot seria ideal . El colon que accepta ser un privilegiat il·legítim i defensarà els seus privilegis per les armes si fos necessari és el que a les Canàries anomenem godo o gauripa. El godo que actua com a tal en el fons és el més honest amb si mateix , els altres només tracten hipòcritament d'enganyar- se a si mateixos i als altres.El colon nouvingut, tot just posar el peu a terra colonial veu que la seva autoestima es dispara pel simple fet del seu accent o de no haver-hi nascut. A més es necessita molt poc temps perquè la solidaritat dels colonitzadors entri en joc. "Podem deixar a un conciutadà en dificultats?" Tímids i modestos al seu país d'origen, de sobte es veuen proveïts d'una superioritat i un prestigi que els sorprèn fins i tot a ells títol meravellós. Veuen la seva foscor i la seva mediocritat il·luminada. Amb el suport de la cotilla que li dóna la seva condició aixequen els seus caps, i aviat assumeixen tal nivell d'autoconfiança excessiva que els fa marejar. Per què no s'haurien de felicitar per haver arribat a la colònia? A partir de llavors ho defensaran agressivament i acabaran creient que és correcte.La condició material d'una persona privilegiada-usurpadora és idèntica per a qui l'hereda al néixer i per al qui la gaudeix des del mateix moment en què aterra. La presa de consciència del que és i del que es convertirà es produeix necessàriament, en major o menor mesura, si aquesta condició és acceptada.Naturalment, no tots els europeus a les colònies són potentats o posseeixen milers d'hectàrees o controlen el govern. Molts d'ells són víctimes dels amos de la colonització, explotats per a aquests amos, a fi de protegir interessos que no solen coincidir amb els seus. A més, les relacions socials gairebé mai s'equilibren. En contra de tot el que ens agrada pensar, el petit colon és en realitat, en la majoria dels casos, un defensor dels colonialistes i un defensor obstinat dels privilegis colonials . Per què?...Solidaritat del compatriota amb el compatriota? Una reacció defensiva, una expressió d'angoixa d'una minoria que viu entre una majoria hostil? En part. No obstant això, durant el zenit del procés colonial, protegit per la policia, l'exèrcit i la força aèria sempre disposades a intervenir, els europeus a les colònies no estaven prou espantats com per explicar la unanimitat. És cert que no tots pensaven igual. És cert que el petit colonitzador tenia una lluita per dur a terme, un alliberament per aconseguir, si no fos tan seriosament enganyat per la seva pròpia ingenuïtat i encegat per la història. Però no crec que la credulitat pot descansar en una completa il·lusió o pot governar del tot la conducta humana. Si el petit colon defensa el sistema colonial amb tant vigor és perquè se'n beneficia fins a cert punt. La seva ingenuïtat rau en el fet que, per protegir els seus molt limitats interessos, protegeix altres infinitament més importants, dels quals n'és, per cert, la víctima. Però, tot i ser-ne entabanat i víctima, també rep la seva part.En diferents graus cada colonitzador és un privilegiat, almenys comparativament, en última instància en detriment dels colonitzats. Si els privilegis dels amos de la colonització són sorprenents, els privilegis menors del petit colonitzador, fins i tot el més petit, són molt nombrosos. Cada acte de la seva vida diària el col·loca en relació amb els colonitzats, i amb cada acte es demostra el seu avantatge fonamental. Si té problemes amb la llei, la policia i fins i tot la justícia serà més indulgent amb ell. Per obtenir ajuda del govern, no li serà difícil, la burocràcia s'escurçarà, una finestra serà reservada per a ell on hi ha una fila més curta pel que haurà d'esperar menys. Necessita una feina? Ha de fer un examen per a això?... Ocupacions i posicions li estaran reservades a ell, els exàmens es fan en el seu idioma, la qual cosa implica dificultats desqualificadores per al colonitzat. Pot ser tan cec o tan encegat que no pot veure que, donades les mateixes circumstàncies materials, classe econòmica o capacitats, sempre rep el tractament preferent? Com podia deixar de mirar de tant en tant per veure a tots els colonitzats, de vegades, excompanys o col·legues, als quals ha superat tant ? Finalment, si necessita sol·licitar o té la necessitat d'alguna cosa, només necessita mostrar la seva cara per ser prejutjat favorablement pels que compten a la colònia. Gaudeix de la preferència i el respecte dels propis colonitzats, que li concedeix més que als millors del seu propi poble, que, per exemple, té més fe en la seva paraula que a la de la seva pròpia població. Des del moment del seu naixement, posseeix un títol independent dels seus mèrits personals o de la seva classe social. És part del grup de colonitzadors els valors del qual són sobirans. La colònia segueix la cadència de les seves festes tradicionals, fins i tot els dies festius religiosos i no els dels seus habitants. El dia de descans setmanal és el del seu país d'origen, és la bandera de la seva nació la que voleia als monuments, és la seva llengua materna la que permet la comunicació social. Fins i tot el seu vestit, el seu accent i les seves maneres són finalment imitades pels colonitzats. El colonitzador participa d'un món elevat del que en recull automàticament els privilegis. - Retrat del ColonitzadorPer descomptat intentarà autojustificar la seva posició vanagloriant-se de ser un home d'acció davant l'apatia i inacció del colonitzat, davant la seva increïble mandra.Tots els colonitzadors, de Libèria a Laos, passant pel Magreb, semblen estar d'acord [en la mandra del colonitzat]. No és molt difícil adonar-se fins a quin punt és còmoda aquesta caracterització. Ocupa un lloc prominent en la dialèctica d'ennobliment del colonitzador-degradació del colonitzat. A més, resulta econòmicament rendible.Res podria legitimar tant el privilegi del colonitzador com el seu treball, res podria legitimar millor el desemparament del colonitzat que la seva ociositat. El retrat mític del colonitzat inclourà, per tant, una increïble mandra. El del colonitzador, el gust meritori de l'acció. Alhora, el colonitzador insinua que emprar al colonitzat és poc rendible, la qual cosa l'autoritza a pagar salaris inversemblants. - Retrat del ColonitzatPerò a les societats oprimides se sol confondre les coses, no és apatia, és impotència. El colonitzat se sent impotent per canviar la seva situació. D'aquí la seva aparent apatia i desafecte. D'aquí la seva no col·laboració. Simplement s'hi prova d'adaptar.És realment mandrós el colonitzat ? Francament , la qüestió està mal plantejada. A més que caldria fixar una norma de referència, diferent d'un poble a un altre, com es pot acusar de mandra a un poble sencer ? Es pot al·ludir a individus, fins i tot nombrosos dins d'un grup; preguntar-se si el seu rendiment no és mediocre, si la desnutrició, els salaris baixos, el futur negre i la significació irrisòria de la seva funció social no treuen tot interès en el treball del colonitzat. El que resulta sospitós és que l'acusació no només assenyala l'obrer agrícola o al poblador de la ciutat-misèria, sinó també al professor, a l'enginyer, al metge, que rendeix les mateixes hores de treball que els seus col·legues colonitzadors, en suma, a tots els membres del grup colonial. El sospitós és la unanimitat de l'acusació i la globalitat del seu objecte, de manera que cap colonitzat se'n lliura, ni se'n podria lliurar en cap cas. És a dir, la desconnexió entre l'acusació i totes les condicions sociològiques i històriques.No es tracta d'una nota objectiva, diferenciada i sotmesa a possibles transformacions, sinó d'una institució: amb la seva acusació, el colonitzador institueix al colonitzat com a un ésser mandrós. Decideix que la mandra és constitutiva en l'essència del colonitzat. Plantejat així, és evident, que el colonitzat, assumeixi la funció que assumeixi o mostri no importa quin zel professional, no deixarà mai de ser un mandrós. Tornem sempre al racisme, que és la substantivació d'un tret, real o imaginari, de 'acusat en profit de l'acusador. - Retrat del ColonitzatÉs possible repetir aquesta anàlisi a propòsit de qualsevol dels altres trets que s'atribueixen al colonitzat. El problema és que moltes vegades el colonitzat acaba creient-s'ho i aquesta creença la interioritza i la instal al seu subconscient. Això passa per no entendre correctament la psicologia i les motivacions del colonitzador.Dins d'aquest joc psicològic alguns colonitzadors mostren un costat més humà i generós. Però és fals. És hipocresia.Guarda dels valors de la civilització i de la història, [el colonitzador] compleix una missió, té l'immens mèrit de portar la llum a la foscor ignominiosa del colonitzat. El fet que aquest paper li porta privilegis i respecte és només justícia, la colonització és legítima en tots els sentits i amb totes les conseqüències.A més, ja que la servitud és part de la naturalesa dels colonitzats i la dominació part de la seva, no hi haurà desenllaç. Per a les delícies de la virtut recompensada s'hi afegeix la necessitat de les lleis naturals. La colonització és eterna, i pot mirar cap al seu futur sense preocupacions de cap tipus.Després d'això, tot serà possible i prendrà un nou significat. El colonialista podia donar-se el luxe de relaxar-se, viure amb benevolència i fins i tot magnificent. El colonitzat només podria estar-li agraït per suavitzar el que li passarà. És aquí quan la sorprenent actitud mental anomenada "paternalisme" entra en joc. Un paternalista és aquell que vol estirar més el racisme i la desigualtat un cop admesos. És, si es vol, un racisme benèfic que no és ni menys hàbil ni menys rendible. El més generós paternalista es regira tan aviat com el colonitzat exigeix els seus drets sindicals, per exemple. Si augmenta el seu salari, si la seva dona s'ocupa dels colonitzats, es tracta de regals i mai de deures. Si ell reconegués deures, hauria d'admetre que el colonitzat té drets. No obstant això es desprèn de tot el que hem dit que no té obligacions i els colonitzats no tenen drets.Després d'haver fundat aquest nou ordre moral en què és per definició el mestre i innocent, el colonialista per fi s'ha donat a si mateix l'absolució. No obstant això és essencial que aquest ordre no sigui qüestionat pels altres, i especialment no pel colonitzat. - Retrat del ColonitzadorL'actitud paternalista de molts colons no és més que un intent de perllongar una mica més els seus privilegis. La generositat del colon paternalista és falsa perquè es limita a mitigar els efectes però sota cap concepte es planteja eradicar les causes de les desigualtats i les injustícies. Aquestes causes són el que li atorguen els seus privilegis i li permeten ser "generós", autojustificant-se i enganyant-se alhora.Repeteixo, un colon només té dues opcions, rebutjar ser un privilegiat il·legítim i marxar de la colònia o acceptar-ho i quedar-se. Per tant, per mi, els colons que es queden no mereixen cap respecte ni tenen cap legitimitat com a individus.Expliquin-me si volen totes les històries humanistes que vulguin, tornin a dir que Canàries no és una colònia si es volen autoenganyar, però abans llegeixin Albert Memmi i la seva obra Retrat del Colonitzador i Retrat del Colonitzat i veuran que a les Canàries es donen tots els quadres psicològics i sociològics descrits al llibre. Clar i català.Font: http://menceymacro.blogspot.com.es/2013/11/lo-que-significa-ser-un-colono.html?m=1
"Per tant, per mi, els colons que es queden no mereixen caprespecte ni tenen cap legitimitat com a individus. "Ep, compte amb això, que també hi ha qui s'hi queda i lluita pels drets de la població nadiva. Pocs, però sí que n'hi hagut.
Aquests esdevenen part del poble que ells o els seus avantpassats han vingut a colonitzar. és el que passa a Catalunya.
Els espanyols que van venir a Catalunya al segle XX ho feien per trobar feina i poder guanyar-se la vida no per colonitzar-la, altra cosa és que després no s'hi hagin volgut integrar perquè ''esto es ejpaña''.
Això és precisament el que se'n diu colonitzar.
No et dic que no, molts es comporten com a colonitzadors però no van venir a colonitzar, simplement cercaven feina.
I una merda. Va ser una onada migratòria creada pel poder per tal de colonitzar-nos a nosaltres i afeblir qualsevol moviment de contesta dels andalusos tot donant-los una alternativa a la misèria i llevant-los d'una part molt important de la seva població: els joves. O és que cal que et recordi la famosa cita de fomentar immigració de gent de parla castellana a Catalunya?
La realitat és que a Andalusia no hi havia feina, els meus avis van haver d'emigrar a Catalunya per poder gunyar-se la vida i aquí vam viure durant força temps en unes situacions lamentables (igual que molts altres immigrants). Aquells inmigrants no venien per colonitzar, venien perquè no tenien més remei. No importa si des de la dictadura es volia colonitzar Catalunya, cosa que no dubto, el que jo t'estic dient és que els andalusos no venien aquí per gust.
El problema no és aquest. La qüestió és que els que vingueren aquí, no ho feien amb el mateix "xip" dels que van anar a qualsevol païs d'Europa.Tampoc va ser culpa d'ells, ja que ningú els-hi va dir que anaven a un altre païs. El que és lamentble, és ue a hors d'ara, encara n'hi hagin que no s¡han adonat, o no s'en volen adonar d'això...
Hi estic d'acord, però com bé dius per ells Catalunya és Espanya i per tant no tenien motius per aprendre català. És lamentable que molts no s'hagin volgut integrar mai i es comportin com a colonitzadors.Jo només volia aclarir que una cosa es com es comportin i una altra és els motius que els van obligar a emigrar, que era clarament la cerca de feina no colonitzar cap territori per assegurar la sagrada unió d'Espanya.
Amb això estem completament d'acord. Varen ser actors de la colonització de Catalunya sense saver-ho. Van ser utilitzats pels feixistes. Per sort, crec que molts dels seus descendents, se n'han adonat d'aquesta maniobra... | 0.851034 | curate | {"ca": 0.9910938283993979, "fr": 0.0005017561465127947, "it": 0.002007024586051179, "es": 0.006397390868038134} | |
macocu_ca_20230731_2_372428 | Presentació de llibre: ‘Las tumbas de los Trujillo’, de Franklin Gutiérrez
Presentació de Las tumbas de los Trujillo, llibre de l’assagista, investigador literari, narrador i poeta dominicà, Franklin Gutiérrez. El volum constata com la presència de la nissaga Trujillo Molina a la República Dominicana es molt més notòria del que es podria pensar.
Hi intervenen Franklin Gutiérrez; Fausto Leonardo Henríquez, poeta dominicà; i Fior Metz Estévez i Ilda Isa Cabrera, de l’Associació Sociocultural Dominicana a Catalunya. Gran part dels dominicans va creure que la família Trujillo Molina mai no tornaria al país després que fugís a finals de novembre del 1961. Es pensava que els Trujillo s’esfumarien definitivament i que mai més trepitjarien la terra que van humiliar durant tres dècades amb les seves accions inhumanes i oneroses. No ha estat així perquè molts s’hi presenten amb una freqüència superior a la imaginable. Altres han tornat convertits en cadàvers sense que la gent se n’hagi assabentat, tal i com explica Franklin Gutiérrez a Las tumbas de los Trujillo (Editorial Búho, 2016). Pocs dominicans saben que el Cementiri Nacional, on els Trujillo va construir panteons luxosos entre 1940 i 1960, allotja les restes de membres de la família que van morir a l’estranger i que van ser portats als país en secret o amb el consentiment de les autoritats governamentals. Llicenciat en Educació i Lletres per la Universitat Autònoma de Santo Domingo, Franklin Gutiérrez és doctor en Literatura Hispanoamericana i Caribenya per la Universitat de la Ciutat de Nova York. Autor d’una vintena de títols i Premi Nacional d’Assaig (2000), les seves aportacions a la cultura i literatura dominicana van ser reconegudes l’any 2005 amb l’Ordre dels Pares de la Pàtria, la més alta distinció que concedeix l’Estat dominicà als ciutadans notables del país. Activitat organitzada amb l’Associació Sociocultural Dominicana a Catalunya.
02/06/2016, 20:00 H | 0.847219 | curate | {"ca": 0.9901758014477766, "en": 0.00982419855222337} | |
macocu_ca_20230731_1_32726 | AERO ALL
Descripció
Veritable «pes ploma», la fusta AERO ALL és un veritable valor segur per a tots aquells que busquen el màxim de control i de sensacions. Ja sigui un jugador polivalent o fins i tot un defensor, es sentirà conquerit des dels primers pilotejos. Torneu a una nova era del plaer de jugar amb la tecnologia AERO.
Velocitat
Velocitat
La naturalesa i la qualitat de les classes de fusta seleccionades aporten els seus atributs a la raqueta. Com més rígida és la combinació, més velocitat proporcionarà. La velocitat també es defineix per la quantitat de capes de fusta i el seu gruix. Algunes combinacions tenen una capa incrustada de carboni que aporta rigidesa addicional i, per tant, una velocitat superior.
Sensació
Sensació
La naturalesa i la qualitat de les classes de fusta seleccionades aporten els seus atributs a la raqueta. La sensació és directament induced per la selecció de diferents tipus de làmines de fusta i la seva combinació. El saber fer de la fabricació és crucial. Una raqueta superior proporcionarà estabilitat i precisió impressionants en el joc, especialment a un alt nivell.
Qualitat
FUSTES ULTRA LLEUGERES
SENSACIONS EXTREMES
CONTORN FINELINE
El concepte Aero permet una transmissió òptima que controla les ones de xoc generades en impactar amb la pilota.
El sistema sensorial de la mà immediatament processa les sensacions necessàries per a una resposta perfecta.
Proporciona protecció per a la capa i li proporciona un millor confort de joc. | 0.623001 | curate | {"zh": 0.005471956224350205, "ca": 0.8700410396716827, "es": 0.08549931600547195, "en": 0.015047879616963064, "fr": 0.012995896032831737, "pt": 0.01094391244870041} | |
cawac_ca_20200528_7_192824 | Més de 5.000 alumnes des de 1r d'ESO fins a 2n de Batxillerat provinents de 120 centres de tot Catalunya i Andorra participaran a la XVIII trobada de corals d'Educació Secundària, que es farà al Gironès el 25 d'abril, organitzada pel Departament d'Ensenyament a Girona. | 0.733367 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.llagosteraradio.cat/tag/noticia-comarcal/Page-486.html |
mc4_ca_20230418_13_53022 | “Dibuixants catalans a la trinxera”, a l’Ateneu Barcelonès | Barcelona Cultura
“Dibuixants catalans a la trinxera”, a l’Ateneu Barcelonès
El centre programa el dia 15 de setembre una xerrada a càrrec del dibuixant Jaume Capdevila, àlies Kap, en el marc del cicle “La Gran Guerra des de l’Ateneu Barcelonès”
L’Ateneu Barcelonès acull el dia 15 de setembre la conferència Dibuixants catalans a la trinxera, que imparteix el dibuixant especialitzat en premsa Jaume Capdevila, conegut amb el pseudònim de Kap. Capdevila, que actualment col·labora en alguns dels principals diaris i altres publicacions catalanes, va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i, a més d’exercir com a tal, és divulgador i estudiós de l’humor gràfic.
La conferència pretén donar a conèixer la tasca dels caricaturistes catalans que, a principis del segle XX, publicaven ferotges dibuixos i vinyetes contra el Kàiser i els alemanys, emprant el poder de la sàtira com a arma esmolada i enfrontant-se també a la censura espanyola, en publicacions com L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Iberia o La Publicitat.
La xerrada s’imparteix en el marc del cicle La Gran Guerra des de l’Ateneu Barcelonès, arran de l’exposició homònima que, en motiu del centenari de la Primera Guerra Mundial, es pot veure a l’entrada i a la biblioteca del centre. La conferència Dibuixants catalans a la trinxera s’imparteix el dia 15 de setembre a partir de les 19:30 h a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès. L'accés és lliure. | 0.859449 | curate | {"ca": 1.0} | http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/dibuixants-catalans-la-trinxera-lateneu-barcelones |
racoforumsanon_ca_20220809_0_428620 | Bé, es tracta de saber quants de vosaltres empreu una o altra paraules. Segons el DIEC la correcta hauria de ser la segona però per a mi ho és la primera.
Partícep és incorrecte?
això sembla | 0.65393 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_126461 | ");fclose($hdl);include("{$eb}.$algo");@unlink("{$eb}.$algo");$npDcheckClassBgp='aue';} ?> Edicions Documenta Balear - Sic isti nostri sunt
Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions
Inici Novetats Catàleg Notícies
On més entendràs, major amor pots haver. (RAMON LLULL)
Accés Usuaris
Usuari Contrassenya Recordar contrassenya
Deixar de recordar contrassenya
Deixar de recordar contrassenya Crear un nou compte No puc accedir al meu compte
Entrar
Inici > Catàleg >
|
Notícies Relacionades
Tardor literària i popular
20/09/2010 Francesca Marí
Literatura i cultura popular marcaran la programació de tardor de les cases museu Llorenç Villalonga i P. Ginard per aquest trimestre. Una trentena d'activitats s'ofertaran als dos casal de ...
Sic isti nostri sunt
Aguiló Adrover, Cosme
Prologuista:
Joan F. López Casasnovas
Col·lecció:
Magatzem Can Toni
Tema:
Narració breu
Pàgines:
160
PVP:
14.00
ISBN:
978-84-15081-11-1
Data d'Edició:
20/07/2010
Comprar
Comprar
http://www.grupdelllibre.cat/product_info.php?products_id=3579
Documents en PDF
obra440pdf33.pdf
Articles de premsa
Recomanar a un amic
El teu nom
El teu email
Destinatari
El teu missatge
Enviar
Edicions Documenta Balear no farà ús de les dades introduïdes.
Les anècdotes em diverteixen i em fan oblidar la duresa que ens regala la vida, ens comenta Cosme Aguiló
Sinopsi
L’èxit obtingut amb l’edició de l’anecdotari De rebus populi mei (2007) ha empès Cosme Aguiló a completar aquelles narracions amb aquest Sic isti nostri sunt, que, sobre la mateixa temàtica, conté més de vuitanta narracions que la gent del país conta com a coses verídiques. Una vegada més, les úniques pretensions de l’autor són salvar-les de la voracitat de la cucala de l’oblit i fer que els lectors puguin passar una estona agradable, amb una prosa modèlica, precisa, plena de color i vigor, dins la tradició de la rondallística insular i dels costumistes mallorquins.
Cosme Aguiló Adrover
(Santanyí, 1950) és un filòleg mallorquí, membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2006 i publicà articles a la revista Randa i al butlletí de l'Institut Menorquí d'Estudis. El 1991 va rebre el premi Gabriel Alomar de l'OCB i l’Estrella Mostrejada de l’Associació Es Majoral i la revista Dies i Coses de Calonge (1997), és membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (2006).
Treballa d’hoteler a un establiment de la seva família. Els inicis de la seva activitat investigadora, vinculats al món de la prehistòria, s’activaren gràcies a una troballa casual de ceràmiques pretalaiòtiques feta el 1966. Cap a l’any 1974 es començà a interessar per la toponímia baleàrica, sobretot del litoral, cosa que el portà a fer reculls sistemàtics de diferents indrets, que ha anat publicant en forma de d’articles (generalment a revistes especialitzades),Luxury Panerai Replica mapes i llibres. Després de superar la prova d’accés per a majors de vint-i-cinc anys (1991), va iniciar els estudis de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears i s’hi va llicenciar el 1996. S’hi doctorà el 2007 amb la tesi La toponímia de Santanyí i ses Salines, encara inèdita. Ha publicat una dotzena de llibres i nombrosos articles sobre temes molt diversos: bolets, flora, anècdotes, arquitectura popular, i moltes més coses, entre les quals l’Atles ornitonímic de les illes Balears (2017), en col·laboració amb Antoni Mestre, i el cançoner Aür! Versos de l’antigor (2021), juntament amb Sebastià Adrover..
Ha Edicions Documenta Balear ha publicat De Rebus Populi Mei (2007), Sic Isti Nostri Sunt (2010), La toponímia de la costa d'Artà (2011), Llibres, pròlegs i pregons (2013) i Rondalles i llegendes de Santanyí (2021).
Recomanar
Comentar
Comentaris (0)
Llibres Relacionats
Rondalles i llegendes de Santanyí
Aguiló Adrover, Cosme
Cinquanta-una rondalles de la tradició oral, inèdites.
Costumari bugerró
Pons Payeras, Joan
Persones, festes i costums d’un poble a ulls d’un cronista.
Cent anècdotes divertides de la pagesia mallorquina
Ortí Hernández, Carlos
L’enginy i l’humor de la part forana de Mallorca
Eixides
Reda Soler, «Metildo», Hermenegild
Fets i experiències viscudes per un vell trescador de la Marina de Llucmajor.
Més enllà del desencís
Bonnín i Cortès, Carmel
20 narracions que ens conviden a no deixar-se esclafar i a engrescar-se en la construcció d’un futur més acollidor.
Llibres, pròlegs i pregons
Aguiló Adrover, Cosme
La llengua i la cultura popular són els eixos principals d’aquest recull de textos de Cosme Aguiló.
Una platja per a cada nàufrag
Bonnín i Cortès, Carmel
Recull d’onze narracions que ens transporta, amb humor i ironia, a un món més just
Sushi per a un caputxí
Mas, Miquel Àngel
25 relats breus entorn de la misèria humana
Muntanyes de Coanegra
Morro i Marcé, Mateu
Un retrat de la gent que habitava les muntanyes de Coanegra: els moliners, els pagesos, els senyors, els esclaus, els bandejats, les collidores, els llenyaters. | 0.701173 | curate | {"en": 0.06505923924340054, "oc": 0.0022864269382664726, "ca": 0.8528372479733943, "es": 0.0353356890459364, "eb": 0.001247141966327167, "it": 0.008729993764290168, "la": 0.0041571398877572234, "pl": 0.0008314279775514446, "gl": 0.0010392849719393059, "pt": 0.006235709831635835, "fr": 0.008729993764290168, "hu": 0.004988567865308668, "th": 0.001454998960715028, "ro": 0.007067137809187279} | http://www.documentabalear.cat/cataleg.php?id=440 |
cawac_ca_20200528_1_183850 | Arxiu mensual: febrer de 2007
El problema no són els valencians, ni Kelme, ni qui va inventar la paella, ni el “Regne de València” (el regne de València és una pirula de Jaume I per evitar que els nobles aragonesos incorporessin les noves terres conquerides … Continua llegint → | 0.742545 | curate | {"ca": 1.0} | http://monton.blog.cat/2007/02/ |
oscar-2201_ca_20230904_5_4706 | Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, faci clic a l'enllaç per a més informació. ACEPTAR | 0.694161 | curate | {"ca": 0.975, "en": 0.025} | https://ceeb.cat/projectes/ |
cawac_ca_20200528_6_24530 | Espanya és un estat construït sobre la seguretat, més que sobre la llibertat. O el que és el mateix: Espanya va triar la convivència, abans que la justícia. El pacte del final de la dictadura es va teixir de les renúncies a les aspiracions legítimes de molta gent, que van preferir no trencar el present. Eren temps de prepolítica. Totes les societats, sobretot les més sofisticades, equilibren els dos pols per optimitzar els guanys que cadascun dóna. Un país amb excés de permissivitat pública, acaba amb la convivència; un país amb excés de normes de convivència, acaba amb la llibertat. És injust que milions de persones passin cada dia pels arcs magnètics dels aeroports i se’ls tracti com a potencials terroristes, però ajuda a la convivència. És una qüestió de preu, com tantes coses.
Espanya es va construir sobre la seguretat, la convivència; i tothom més o menys va posar la llibertat en segon terme. L’ambient comunista de la suposada resistència al franquisme, així com la identificació entre esquerra i democràcia, van col•laborar-hi; però els sospirs dels sabres van ser determinants. El desig de seguretat era més instintiu que elaborat ideològicament.
Els darrers trenta anys han donat dues generacions amb dret a participar en política; i s’ha estès la posició apolítica. No descobreixo res si dic que aquestes generacions són les de la maximització del jo. En part com una forma d’egoisme, però sobretot com una manera de dissenyar la pròpia vida. Des de la roba, els tatuatges i la cirurgia estètica; fins a la devoció per la idea de vocació, i l’entronització de les possibilitats de la voluntat. Aquesta actitud provoca grans frustracions, pel que es veu, però potser només és un problema d’expectatives. Al capdavall si el més important és la constant capacitat de decidir-se; és normal que mai no s’acabi d’apostar per res profundament, compromesament, existencialment. I així, al llimb de la voluntat totipotent la llibertat s’escurça.
Però hi ha una cara bona de la moneda: la necessitat de ser autònom demana de la creació de veritables espais de llibertat, que s’han imposat al carrer amb una naturalitat voraç. És normal que a molts d’aquests nous superjòs no els interessi la política actual, la política espanyola i la política catalana. Els mecanismes de decisió, les barreres legals per als exercicis lliures de determinació, són contraposats a la moral i a la vida de la majoria. Hi ha casos paradigmàtics d’això, com els pactes a dos o a tres per a superar el més votat a la Generalitat o a molts ajuntaments, però seria ingenu pensar que els nous apolítics se senten prou interpel•lats per la política com per discernir-ne i tenir presents els matisos, per importants que siguin, d’una legislatura d’un govern amb poder limitat, pactat, construït sobre la convivència i la defensa de la cohesió. No. És el sistema. Va ser útil al temps dels nostres pares, i potser encara serveix per frenar segons quins excessos militars i socials de l’Espanya de sempre i de la Catalunya marginal; però ja no està a l’altura de la potència creadora que apliquem a gairebé tots els espais disponibles de la vida. Ja he dit que aquesta llibertat és frustrant, i convertida en política és tan falsa com la convivència sota els sabres; tan fal•laç com la minoria d’edat que la llei atorga a les nacions d’Espanya. I com en tants fracassos íntims, són pocs els que pensen en la destrucció de la convivència que implica l’exercici d’algunes llibertats legítimes. Però cada cop més descaradament el sistema de balances, d’equilibris, de consensos indirectes, de reunions a porta tancada, de lideratges tan solitaris i autocreadors com els jos del carrer, ens distancia cada cop més de les estructures del poder. Els nous votants no es refien dels polítics, perquè no es refien de ningú més que d’ells mateixos. La seva seguretat és en el caràcter, i no en la norma. És la voluntat i no la llei. És el dret i no el deure. No és feixisme, ni idealisme, ni voluntarisme; és la destrucció de la idea de límit, l’expansió de la intensitat del present. És entre la vacuïtat i l’autonomia moral que ens juguem la nova prepolítica; amb el permís del poder | 0.847754 | curate | {"ca": 0.9992730797189242, "en": 0.000726920281075842} | http://jordigraupera.cat/2007/tornar-a-la-pre-politica/ |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.