id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_14_83842 | Una trentena d’entitats se sumen a l’acord per a l’Agenda 2030 | redacció | Societat | El Punt Avui
Una trentena d’entitats se sumen a l’acord per a l’Agenda 2030 Una trentena d’entitats se sumen a l’acord per a l’Agenda 2030 Una trentena d’entitats se sumen a l’acord per a l’Agenda 2030 Una trentena d’entitats se sumen a l’acord per a l’Agenda 2030 + Una trentena d’entitats se sumen a l’acord per a l’Agenda 2030 E-mail
Una trentena d’entitats se sumen a l’acord per a l’Agenda 2030
Els responsables de les entitats signants al Recinte Modernista de Sant Pau ACN.
Una trentena d’entitats se sumen a l’acord per a l’Agenda 2030 Una trentena d’entitats se sumen a l’acord per a l’Agenda 2030 Una trentena d’entitats se sumen a l’acord per a l’Agenda 2030 Una trentena d’entitats se sumen a l’acord per a l’Agenda 2030 Una trentena d’entitats se sumen a l’acord per a l’Agenda 2030 E-mail
Una trentena d’organitzacions empresarials, polítiques, culturals i socials han signat l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030, impulsat pel govern, en el qual es comprometen a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i “transformar Catalunya per millorar el món”. Aquest compromís constitueix un “pacte de país” i suposa el tret de sortida de l’Aliança Catalunya 2030, constituïda com a “resposta col·lectiva” per assolir els objectius reconeguts per les Nacions Unides el 2015. “Necessitem implicació de tothom per afrontar els grans reptes del planeta i de la societat. Per a la consecució dels ODS només podem actuar localment, tenim una enorme responsabilitat, la nostra actuació afectarà tot el planeta”, va indicar el president de la Generalitat, Quim Torra, en la signatura de l’acord. “Amb aquesta signatura espero que estiguem posant els fonaments d’un món millor i que en gaudeixin les generacions que vindran”, hi va afegir.
L’Agenda 2030 està inspirada en cinc idees fonamentals. La “urgència” per assolir els ODS i fer front als reptes que amenacen el desenvolupament sostenible del planeta, el “potencial transformador” dels objectius davant els models actuals, el seu caràcter “global i universal” i la “naturalesa indivisible” i, finalment, “l’equilibri” entre les dimensions econòmica, social, ambiental i cultural del desenvolupament sostenible. Entre les entitats signants ahir hi havia els sindicats CCOO i UGT, la patronal Foment del Treball, el Cercle d’Economia, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i també la Taula del Tercer Sector.
El Punt Avui. Girona 22-02-2020, Pàgina 19
El Punt Avui. Nacional 22-02-2020, Pàgina 19 | 0.643261 | curate | {"ca": 0.7232457859662877, "ru": 0.27675421403371225} | https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1744356-una-trentena-d-entitats-se-sumen-a-l-acord-per-a-l-agenda-2030.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_16001 | El Fora de joc finalment a televisió Emissió dijous 29 a les 22:30 a l'Esport3 El documental de la Plataforma Proseleccions "Fora de Joc", que mostra les maniobres de les institucions espanyoles per evitar que les Seleccions Catalanes competeixin internacionalment arriba a la televisió. Concretament el proper dijous a les 22:30 al canal Esport3 de Televisió de Catalunya. Serà el dia anterior al Catalunya - Tunísia de futbol i ajudarà a donar a conèixer les maniobres i pressions espanyoles contra les Federacions Catalanes i el seu reconeixement internacional. En el documental, dirigit per Jordi Finestres i produït per Bat a bat, es parla de diferents casos el patinatge, bowling, rugbi, futvòlei, etc. I ho fan els mateixos protagonistes tant del costat català com de l'espanyol. També compta amb les paraules d'Ivan Tibau, actual Secretari General de l'Esport, i de Joan Laporta. I testimonis de presidents de federacions de patinatge sud-americanes que van rebre pressions en tot el procés de reconeixement de la Federació Catalana de Patinatge a la FIRS. En definitiva, una obra imprescindible per conèixer la realitat del nostre esport i veure com l'Estat Espanyol utilitza tota la seva capacitat per lluitar-hi en contra. Us animem a fer córrer la informació entre les vostres amistats perquè tothom pugui veure les injustícies fetes sobre Catalunya i l'esport català. Tràilerhttp://www.youtube.com/watch?v=LfcQi7DQpJg&feature=player_embedded ESDEVENIMENT DEL FACEBOOK (Estrena del documental sobre les Seleccions Catalanes "Fora de joc") FONT: SELECCIONS.CAT JA ES POT VEURE EL DOCUMENTAL, CLIQUEU AQUI PER VEURE'L (ESPORTS3)SI US EL VOLEU DESCARGAR, A TRAVÉS DE MECANOSCRIT JA ES POT TAMBÉ ES POT TORNAR A VEURE EL DOCUMENTAL A TRAVÉS DE DESCARREGADIRECTA________________________ Ja el podrien haver posat a tv3 que el podrien veure mes persones..
déu n'hi do el que hem d'aguantar encara avui dia... | 0.776702 | curate | {"ca": 0.7478991596638656, "es": 0.2521008403361345} | |
macocu_ca_20230731_0_216148 | Neteja d’oficines al Maresme
Una neteja adequada del seu lloc de treball és essencial per mantenir el benestar en l’ambient de l’oficina. Una aparença neta i fresca oferirà als professionals de la seva oficina una atmosfera de treball molt més agradable. A més, per al tracte amb clients és essencial salvaguardar una imatge correcta de l’empresa, començant per la neteja. Per això, en NetService hem desenvolupat el nostre servei integral de neteja d’oficines al Maresme, adaptat completament a les seves necessitats.
Realitzem tot tipus de serveis de neteja i de manteniment segons les diferents necessitats de cada centre. Programem els horaris segons la conveniència de cada oficina, ja sigui als matins, a les tardes o les nits, permetent que la neteja en els despatxos i oficines es realitzi en els horaris en què ningú es trobi treballant, sense interrompre l’activitat del centre de treball i mantenir al mateix temps una neteja molt més escrupolosa. Amb el nostre servei de neteja d’oficines, el seu centre de treball lluirà sempre la millor imatge.
Per això, si es troba al Maresme no dubti en confiar en els serveis professionals de NetService per a la neteja dels despatxos i de les oficines de la seva empresa.
Sense cap dubte, NetService ofereix els millors serveis a l’hora de realitzar les tasques de neteja en oficines i despatxos del Maresme. Els nostres serveis s’ocupen de la retirada i la neteja de totes les escombraries i papereres del lloc, de la neteja de la pols en llocs com el sostre o les parets, utilitzant materials necessaris per a cada tipus de neteja, com mopes amb microfibres, evitant la difusió de la pols per els conductes d’aire,de la neteja de tot el mobiliari que es trobi en l’estada, incloent taules, cadires, armaris, arxivadors, etc.,de la neteja amb la màxima cura de teclats, calculadores, ordinadors, telèfons...
Procedirem també a aspirar, escombrar, mopar o fregar el terra, cuidant sempre al màxim cada superfície i adaptant cada mètode de neteja a aquestes. A més, també es procedirà a la total neteja i desinfecció de banys, lavabos i sanitaris.
L’objectiu fonamental de la nostra empresa és cobrir les necessitats específiques de cadascun dels nostres clients, sent la seva satisfacció el nostre principal objectiu. Per a això, NetService té una infraestructura empresarial molt desenvolupada, en la qual el contacte directe amb tots els nostres clients és la nostra prioritat. Per això, cal posseir un gran coneixement tant del servei que es realitza com de les necessitats que puguin sorgir en qualsevol moment.
Nosaltres | 0.878821 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_236452 | Una sessió d'entrenament diferent, visitant als xiquets de l'escola d'esport adaptat
L'Escola Municipal de Voleibol de Dénia va passar la vesprada de dijous amb el grup de joves amb diversitat funcional monitoritzat per Jaume Higueras
Blai Pascual, coordinador de l'escola de vòlei afirma que "l'activitat va ajudar molt a les esportistes i els va ensenyar valors tan importants com el respecte, la tolerància o l'empatia"
Hi ha formes i formes d'executar sessions d'entrenament. En totes les escoles municipals, els xiquets tenen les seues activitats durant diversos dies a la setmana. Generalment, tots practiquen l'esport triat unes dues o tres vegades. No obstant això, hi ha activitats que escapen al simple i mer fet d'entrenar-se, i que poden ajudar els joves a desenvolupar habilitats i capacitats més enllà de la seua modalitat esportiva. Un perfecte exemple és el que va fer l'Escola Municipal de Voleibol de Dénia el passat dijous. I és que, a manera d'activitat pedagògica, van realitzar una visita a l'Escola Municipal d'Esport Adaptat de la mateixa localitat. Així, van passar una vesprada diferent amb els xiquets amb diversitat funcional.
Com afirmava a este diari Blai Pascual, coordinador de l'Escola de Vòlei, "el propòsit era fer servir l'escola esportiva com un mitjà per a educar i que les nostres jugadores visquen el màxim número d'experiències positives". Així, es van posar en contacte amb l'Escola d'Esport Adaptat, gestionada per l'Associació Condenados al Bordillo i dirigida per Jaime Higueras, per a fer una sessió en l'IES Maria Ibars, on entrenen i juguen els joves d'esta altra escola. I allà que van acudir, tots els jugadors de voleibol de les categories aleví, infantil i cadet, amb els seus entrenadors.
L'objectiu, en paraules de Pascual, va estar més que aconseguit. "Hem intentat que les xiquetes de l'Escola Municipal de Vòlei visqueren l'experiència de jugar amb els alumnes de l'Escola Municipal d'Esport Adaptat, perquè pensàvem que seria una activitat molt positiva i educativa". Des de la coordinació del voleibol es pretenia fer desaparèixer els estereotips i, en paraules del mateix Pascual, es va aconseguir.
No obstant això, el mateix coordinador també afirma que, "en un primer moment a les joves els va costar adaptar-se a l'activitat, però prompte va desaparèixer la por i la vergonya, així com els estereotips, i va ser molt divertit". De fet, les xiquetes van acabar passant-s'ho d'allò més bé i l'activitat va eixir segons el que estava previst en tots els sentits. "L'activitat va ajudar molt a les esportistes i els va ensenyar valors tan importants com el respecte, la tolerància o l'empatia", va afirmar Pascual. I és que, l'esport ha d'estar acompanyat en tot momento per certs valors, que els joves han d'aprendre de ben menuts.
Els entrenadors, al costat de Jaime Higueras, van organitzar les activitats. En un primer moment van començar amb jocs per a perdre la vergonya i apropar a tots amb tots. Posteriorment van fer-ne alguns de cooperació, on el més important va ser el treball en equip. I finalment, amb l'objectiu d'apropar el voleibol als xiquets de l'esport adaptat, es va realitzar un joc similar, amb una pilota gegant.
El mateix Pascual va aprofitar per a recomanar esta activitat a la resta d'escoles municipals de Dénia. I és que, més enllà dels jocs, hi va haver xerrades que van intentar fer arribar el missatge a tots els participants. Sens dubte, una gran iniciativa amb una bona funció que acabarà repercutint en la vida dels esportistes. | 0.854142 | curate | {"ca": 0.9839816933638444, "fr": 0.016018306636155607} | |
crawling-populars_ca_20200525_47_2274 | La segona edició del Festival de Titelles serà el cap de setmana del 14 i 15 d’agost. La primera edició, celebrada l’any passat, va tenir una molt bona acollida
Guils de Cerdanya ja treballa en l’organització de la segona edició del Festival de Titelles. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa l’any passat, va ser molt ben rebuda per les famílies que van gaudir dels espectacles. Aquest fet ha esperonat als responsables de l’organització que han anunciat que per aquesta segona edició es donarà continuïtat al projecte, amb el mateix format de l’any 2017.
La segona edició del Festival de Titelles serà el cap de setmana del 14 i 15 d’agost i l’Ajuntament de Guils de Cerdanya espera una major afluència de públic que l’any anterior. “L’any passat vam anunciar aquesta activitat amb poca antel·lació. La seva difusió va ser pobra. Enguany volem potenciar el festival i donar-hi més ressò. És una proposta que sabíem que té un públic que ho esperava i ara, vista l’experiència, n’estem convençuts. És idoni per a les famílies”, ha explicat la regidora de Cultura del cosistori guilsenc, Montse Ribot.
Per aquesta segona edició està prevista la presència de quatre companyies que completaran el programa del festival. Cal recordar que aquesta és una activitat gratuïtat i oberta a tots els públics. Com l’any anterior, l’activitat se celebrarà al Local Social de Guils de Cerdanya. “És probable que hi hagi alguna sorpresa però ho estem acabant de lligar. La voluntat de l’Ajuntament de Guils és convertir aquest festival en un referent de l’estiu a la Cerdanya, per a totes les famílies que hi viuen i hi passen les vacances”, ha dit Ribot.
Av. Passeig del Parc. 26 25700 La Seu d'Urgell 973 989162 [email protected] | 0.812183 | curate | {"ca": 0.9982404692082112, "es": 0.0017595307917888563} | : /articulo/cerdanya/guils-cerdanya-ja-treballa-segona-edicio-festival-titelles/20180523101218011398.html |
mc4_ca_20230418_1_127173 | Amparo Marco vota a favor dels acomiadaments en l'Hospital Provincial - Diari Millars, informació local en valencià.
Amparo Marco vota a favor dels acomiadaments en l’Hospital Provincial
Altres, Política
El Grup Municipal Popular lamenta que l’alcaldessa de Castelló haja tornat a donar l’esquena als castellonencs, amb el seu vot a favor dels acomiadaments de l’Hospital Provincial.
La portaveu popular en l’Ajuntament de Castelló, Begoña Carrasco, ha manifestat: “Ahir l’alcaldessa va tenir una oportunitat per a esmenar el seu error i, com a consellera del Consorci Hospitalari, va poder votar en contra d’uns acomiadaments que el Jutjat social de Castelló ha declarat improcedents i fins i tot nuls, no obstant això la seua falta de valentia va fer que votara, de nou, a favor dels acomiadaments, en contra dels treballadors i en contra dels castellonencs, anteposant els interessos del seu partit als de la ciutat que representa”.
“La conseqüència del seu vot afavoreix als interessos de la consellera, Carmen Munt, de continuar amb el desmantellament iniciat en l’Hospital Provincial, un centre hospitalari que sempre ha sigut un referent en qualitat”.
Els populars recorden que el vot de l’alcaldessa ha tornat a ser decisiu, “el seu vot en sentit contrari haguera permés anul·lar els acomiadaments i readmetre als treballadors de manera immediata, no obstant això, va preferir votar en contra dels treballadors i dels castellonencs”.
acomiadaments de l'Hospital Provincial
Post més nousTau Castelló cau en el fortí de pumarín davant un poderós Unió Financera Oviedo
Post més vellsL’Hospital Universitari de la Plana incorpora la cirurgia bariàtrica per a pacients amb obesitat | 0.877092 | curate | {"ca": 1.0} | https://diarimillars.es/altres/amparo-marco-vota-favor-dels-acomiadaments-en-lhospital-provincial/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_41808 | Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...
El volcà Arenal (Costa Rica)
L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...
Ayasofya (Estambul)
Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.
La ciutat maia de Tulum
Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...
El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga
En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...
El monestir de Ripoll
17:35 Catalunya , Girona , Monestirs , Ripollès , Romànic 1 comment
El monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll fou fundat vers el 879 pel comte Guifré el Pelós. L'any 888 es va consagrar la primera església monàstica, la de Santa Maria en presència dels propis comtes. Dos anys després es faria el propi amb l'església de Sant Pere, adjacent al monestir. Mentre la primera església era utilitzada per la comunitat del monestir, la segona s'utilitzava per a la població que s'havia aplegat als voltants.
L'època més esplendorosa del monestir va ser amb l'abat Oliba (971-1046), que va impular l'scriptorium, la sala on es copiaven els manuscrits. Aquesta tasca cultural del monestir va originar la creació de la primitiva historiografia catalana.
El més destacat del monestir és la seva portalada romànica, del segle XII. Es un dels elements romànics més importants del món. El seu deteriorament, per la polució, va fer que l'entrada al monestir estigui tapada per un vidre, el que fa que no podem tenir una panoràmica de tot el conjunt en el seu esplendor.
Conté una plasmació inconogràfica de la Bíblia, tallada en pedra, dividida en en diverses franjes horizontals, on es combinen representacions d'escenes històriques i al·legòriques. En la part superior està el Pantocrator, acompanyat de quatre àngels adoradors i 24 ancians, que representen als 24 llibres de l'Antic Testament. En la part central del conjunt hi ha les figures dels apòstols i dels sants així com dos cicles d'escenes relatives a David i Salomó i de Moisès i l'èxode dels israelites. Finalment, en la part inferior es representen les figures humanes, divines i animals com grius i lleons.
L'arc d'entrada està format per set arquivoltes, dedicades a diferents escenes de personatges bíbliques. En la part més interna, dotze escenes representen als dotze mesos de l'any, segons les feines de pagesia del camperol que hi ha en elles. Més informació es pot trobar en aquesta pàgina web dedicat al Romànic català on s'explica amb detall cadascú de les figures que formen part d'aquesta portalada.
Abans d'entrar a l'església, ens dirigim cap al claustre, abans que el tanquin. Està situat a la zona sud de l'església. Té forma trapezoïdal i és de dues plantes, format per 112 arcs de mig punt recolçats en 252 columnes amb capitells decorats amb motius religiosos i mitològics.
La construcció del mateix es va iniciar en el segle XII durant l'abadiat de Ramon de Berga, i no es va acabar fins el segles XIV-XV quan s'acabaren totes les galeries. El pis superior es va acabar en el segle XVI.
En els capitells, ricament adornats poden trobar-se motius vegetals, figures animals o bé d'éssers fantàstics.
Des del claustre podem veure un dels dos campanaris existents. El més petit i que no podem veure des d'aquí, és original, mentre que el que estem observant va ser reconstruït en el segle XIX, després que hi hagués un enfonsament després d'un terratremol del segle XV.
També tenim visió del cimbori situat entre la nau principal i el transsepte. Després de passejar per les dues plantes del claustre, ens anem cap a l'església.
Consagrada diverses vegades, l'església era d'estil romànic llombard, amb una planta basilical de cinc naus coronada per set absis. Les desgràcies de la història i del temps, van fer que hagués de ser resconstruïda durant el segle XIX per Elies Rogent, havent-se de fer de nou les voltes de les cinc naus, columnes, pilars, el cimbori i bona part del claustre.
A la part dreta de l'església, es poden veure unes pintures a l'oli d'Eduard Llorens i Masdéu, amb escenes com Sant Carles Barromeo en la pesta de Milà i El martiri de Santa Margarida.
En el creuer i en els murs interiors de la nau central es troben les tombes comtals de molts dels comtes de Besalú, de la Cerdanya i de Barcelona, i a l'extrem dret del creuer, hi ha la tomba de Ramon Berenguer III el Gran, formada per una gran urna del segle XII, amb relleus que representen la mort i les exèquies del comte, i situada dins un gran arc de mig punt sostingut per capitells del segle X que corresponen a l'anomenat estil califal; el relleu del comte a cavall a la part superior és una obra moderna de Josep Llimona.
A l'altre costat, al braç esquerre del creuer, hi ha el cenotafi del comte Ramon Berenguer IV amb la llegenda en llatí i traduïda per Miquel Sitjar i Serra: "En aquest venerable monestir de Santa Maria de Ripoll, durant set segles hi ha reposat en pau el cos incorrupte de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, anomenat el Sant, al qual tot el Capítol de l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem i també l'Ordre del Sant Hospital i la venerable milícia del temple varen concedir a 16 de les calendes d'octubre de l'any del senyor de 1140, el regne d'Aragó atorgat a elles per Alfons I en el seu testament. Certament aquest cos fou profanat pels invasors francesos l'any 1794, després que l'any 1835 fou sacrílegament consumit per un horrorós incendi. Però l'any 1893, havent estat aixecada feliçment una basílica gràcies a la generositat i eficàcia de l'Il·lustríssim Senyor Doctor Josep Morgades i Gili, bisbe de Vic, els cavallers del Sant Sepulcre, reunits a Barcelona en record d'un Príncep tan gran i confrare seu hi han posat aquest record."
Al costat, tenim la tomba de Guifré el Pelós (840-897), fundador de la nació catalana i al qual una llegenda li atribueix l'origen de les quatre barres de l'escut de Catalunya: "Guifré jeia ferit i el rei franc Carles el Calb mullà quatre dits de la seva mà en la sang del comte, tot passant-los sobre el seu escut daurat".
Per tota l'esglèsia, en els seus passadissos laterals, podrem trobar escenes del Via Crucis.
Més informació del monestir en:
Ripoll. Monasterio de Santa María de Ripoll
Monestirs de Catalunya - Santa María de Ripoll
Art Medieval
Visita que es pot complimentar amb la vila de Sant Joan de les Abadesses
Llegir més
Sant Joan de les Abadesses
17:22 Catalunya , Girona , Monestirs , Ripollès , Romànic No comments
(16/04/2011) De Sant Joan de les Abadesses ja n'havia parlat en una entrada temps enrera. Aprofitant que havíem passat el dia al Santuari de Núria, i que gairebé passem pel costat carretera avall, vam fer una aturada i visitar una mica més d'aquesta antiga vila medieval.
La història de la Vila està lligada al Monestir, fondat per Guifré el Pelós per reorganitzar la vall l'any 887, sent la primera abadessa la seva filla Emma. Les abadesses van ser expulsades a l'any 1017 per una butlla papal per raons poc clares, i van ser subsituïdes per una comunitat de monjos agustinians i benedictins. Destaca la seva decoració exterior amb arquacions llombardes, columnes i capitells.
Ponç de Monells, abat de Sant Joan i bisbe de Tortosa, va ser qui va consagrar l'actual església del monestir, l'any 1150. A un costat del porxo, podem veure una escultura de l'abat aguantant una reproducció de l'església.
Al costat, hi ha el Palau de l'Abadia (segle XV), i on hi ha l'oficina de turisme. Va ser la residència dels abats i destaca el petit claustre de dos pisos. En molt dels capitells, es pot veure l'escut de l'Abat de Vilalba, que va ser qui va ampliar el Palau.
I davant de l'església i del Palau, tenim la Plaça Abadessa Emma, amb una font monumental al mig dedicada pel poble mexicà a Jaume Nunó i Roca, fill del poble que va neixer el 1824 i que va ser autor de la música de l'himne nacional mexicà. La lletra és obra del poeta mexicà Francisco González Bocanegra, fill de San Luís Potosí. D'aqui, que les dues viles estiguin agermanades.
Seguim la ruta de descoberta, d'acord amb l'itinerari que ens han donat a l'oficina de turisme, i arribem a Sant Miquel de la Infermeria, del qual ni queda gairebé els fonaments de la capella, del segle XII, de la infermeria del monestir, que estava al servei dels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa.
La Plaça Major, com en moltes viles medievals, està voltada per cases porxades. Jaume I el Conqueridor va ser qui va donar permís de fer-hi el mercat setmanal. D'aqui parteixen els principals carrers de la Vila Vella, entre ells el Carrer Major, al capdamunt del qual es trobava el Portal Major.
La Muralla envoltava tota la Vila Vella i van ser construïdes al segle XII. Constava de 24 torres i 6 portals d'entrada, entre ells el Portal Major, l'entrada principal de la vila.
La Vila Vella es va crear a principis del segle XIII i va creixer sota un esquema propi de les ciutats romanes amb carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal. Els carrers tenien assignades de forma alterna dues funcions: pas de vianants, amb les façanes més boniques, i entrada d'animals i activitats insalubres. També hi ha carrers d'oficis, que es poden anar descobrint mentre es passeja pels seus carrers.
Sortim del nucli vell i arribem al Pont Vell (segle XII), que originalment era d'estil romànic i donava entrada a la vila. Malmès per un terratremol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta i un perfil característic d'esquena d'ase.
Al final de la Guerra Civil, les forces militars fidels a la República el van dinaminar, quan marxaven en retirada vers França. El 1976 es va reconstruir fidelment, amb la volta gòtica i les petites arcades del pont romànic original.
Després del pont continuava el camí que s’endinsava a la vall, i a la seva vora va aparèixer el primer nucli urbà i l'Església de Sant Pol, en aquell temps parròquia dels vilatans. Dedicada a Sant Joan i Sant Pau, els quals estan representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta, data del segle XII.
Al costat, hi ha la Plaça Anselm Clavé, urbanitzada cap al 1920 per Jeroni Martorell, amb l’expansió de la vila. La font que ornamenta la plaça és obra de Josep Camps i està coronada per una estàtua que representa el Comte Arnau, un dels mites de la cultura catalana, al qual es presentat tant com un hero noble i just defensor dels seus vasalls com ens parlen d'una mena de monstre cruel i despietat.
El següent i últim punt de l'itinerari que fem ens durà a la Casa Maragall, on va estieujar el poeta Joan Maragall, i trobà a Sant Joan diferents motius d'inspiració d'on sorgirien poemes com La Vaca Cega, Els Goigs de la Mare de Déu de Núria o El comte Arnau.
I després d'aquesta visita ràpida, ens apropem a Ripoll a visitar el Monestir de Santa Maria.
Llegir més
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Populars
Etiquetes
Arxiu
Tres dies pel Vallespir i pel Conflent
Al nord de Catalunya i dels Pirineus, hi ha el que es coneix com la Catalunya Nord que està formada per sis comarques històriques que no c...
Montserrat: el camí de la Santa Cova
Un dels itineraris típics a fer per Montserrat és fer el camí de la Santa Cova , on segons la llegenda uns pastors van trobar una imatge de...
Quatre dies per l'Empordà
(Del 21/04/2011 al 24/04/2011) Aprofitant la Setmana Santa, fem una petita ruta de quatre dies per l'Empordà, tant a l'Alt com el Ba...
El Parc del Laberint d'Horta
Avui coneixerem el jardí més antic que es conserva en la ciutat de Barcelona: el Parc del Laberint d'Horta , que es troba en el district...
El Conflent. El monestir de Sant Martí del Canigó
Sobre els contraforts septentrionals del massís del Canigó, a més de 1.000 metres es troba el monestir de Sant Martí del Canigó . Per acced...
Camprodon: el Passeig Maristany
A finals del segle XIX i a començaments del XX moltes famílies benestants de Barcelona van escollir com a zona d'estiueig Camprodon i...
Un cap de setmana a Vidrà
El cap de setmana, del 22 al 24 de juliol, després de molt temps parlant-ne ens vam reunir gairebé tota la colla d'amics per passar un c...
Antoni Gaudí ( 13 ) Arquitectes ( 8 ) Art nouveau ( 4 ) Biografies ( 5 ) Camí de Sant Jaume ( 14 ) Camins de ronda ( 3 ) Carquinyolis ( 5 ) Cases-museus ( 11 ) Castells ( 64 ) Cellers i bodegues ( 10 ) Cementiris ( 2 ) Cèsar Martinell ( 4 ) El Cister ( 10 ) El Modernisme ( 89 ) El Noucentisme ( 22 ) Excursions a peu (natura) ( 20 ) Fàbriques ( 5 ) Fires i festes ( 12 ) Fòrmula 1 ( 4 ) Història dels jueus ( 3 ) Jaciments arqueològics ( 22 ) Josep Puig i Cadafalch ( 13 ) Llegendes ( 4 ) Lluís Domènech i Montaner ( 11 ) Lluís Muncunill i Parellada ( 5 ) Monestirs ( 41 ) Museus ( 39 ) Romànic ( 28 ) Ruta càtara ( 4 ) Ruta del Modernisme de Barcelona ( 6 ) Triangle dalinià ( 3 ) Vila termal ( 5 )
► 2019 ( 1 )
► d’abril ( 1 )
► 2018 ( 13 )
► d’agost ( 4 )
► de juliol ( 1 )
► de juny ( 5 )
► de maig ( 1 )
► d’abril ( 2 )
► 2017 ( 15 )
► d’agost ( 3 )
► de maig ( 2 )
► de març ( 4 )
► de febrer ( 3 )
► de gener ( 3 )
► 2016 ( 39 )
► de desembre ( 1 )
► de novembre ( 2 )
► d’octubre ( 1 )
► de setembre ( 5 )
► d’agost ( 2 )
► de juliol ( 6 )
► de juny ( 4 )
► de maig ( 8 )
► d’abril ( 4 )
► de març ( 3 )
► de febrer ( 1 )
► de gener ( 2 )
► 2015 ( 35 )
► de desembre ( 2 )
► d’octubre ( 4 )
► de setembre ( 7 )
► d’agost ( 1 )
► de juliol ( 4 )
► de juny ( 1 )
► de maig ( 3 )
► d’abril ( 4 )
► de març ( 5 )
► de febrer ( 3 )
► de gener ( 1 )
► 2014 ( 66 )
► de novembre ( 1 )
► d’octubre ( 3 )
► de setembre ( 6 )
► d’agost ( 7 )
► de juliol ( 7 )
► de juny ( 7 )
► de maig ( 7 )
► d’abril ( 6 )
► de març ( 8 )
► de febrer ( 9 )
► de gener ( 5 )
► 2013 ( 63 )
► de novembre ( 9 )
► d’octubre ( 11 )
► de setembre ( 15 )
► d’agost ( 2 )
► de juny ( 5 )
► de maig ( 5 )
► d’abril ( 3 )
► de març ( 4 )
► de febrer ( 4 )
► de gener ( 5 )
► 2012 ( 77 )
► de desembre ( 3 )
► de novembre ( 9 )
► d’octubre ( 12 )
► de setembre ( 2 )
► d’agost ( 9 )
► de juliol ( 16 )
► de juny ( 9 )
► de maig ( 9 )
► de març ( 1 )
► de febrer ( 2 )
► de gener ( 5 )
▼ 2011 ( 78 )
► de desembre ( 9 )
► de novembre ( 5 )
► d’octubre ( 7 )
► de setembre ( 14 )
▼ d’agost ( 2 )
El monestir de Ripoll
Sant Joan de les Abadesses
► de juliol ( 8 )
► de juny ( 9 )
► de maig ( 13 )
► d’abril ( 6 )
► de març ( 2 )
► de febrer ( 2 )
► de gener ( 1 )
► 2010 ( 11 )
► de desembre ( 1 )
► de setembre ( 3 )
► de juliol ( 7 )
► 2009 ( 42 )
► de desembre ( 7 )
► de novembre ( 1 )
► d’octubre ( 6 )
► de setembre ( 4 )
► d’agost ( 6 )
► de juliol ( 4 )
► de juny ( 4 )
► de maig ( 2 )
► d’abril ( 1 )
► de gener ( 7 )
► 2008 ( 140 )
► d’octubre ( 1 )
► de setembre ( 11 )
► d’agost ( 7 )
► de maig ( 21 )
► d’abril ( 9 )
► de març ( 46 )
► de febrer ( 29 )
► de gener ( 16 )
► 2007 ( 38 )
► de desembre ( 37 )
► de novembre ( 1 )
Formulari de contacte
Nom
Correu electrònic *
Missatge *
Dades personals
Gerard
Sant Cugat del Vallés, Catalunya, Spain
Visualitza el meu perfil complet
Estadístiques
Distincions
Païssos/províncies
Alemanya ( 20 ) Andalusia ( 8 ) Andorra ( 8 ) Aragó ( 12 ) Bèlgica ( 7 ) Brasil ( 23 ) Cantàbria ( 12 ) Castella i Lleó ( 2 ) Catalunya ( 227 ) Comunitat valenciana ( 4 ) Costa Rica ( 7 ) Cuba ( 4 ) El Regne Unit ( 5 ) Espanya ( 68 ) Espluga de Francolí ( 8 ) Estònia ( 4 ) Finlàndia ( 3 ) França ( 79 ) Holanda ( 7 ) Hongria ( 4 ) Illes Canàries ( 7 ) Irlanda ( 10 ) Itàlia ( 16 ) Jordània ( 7 ) La Rioja ( 13 ) Letònia ( 8 ) Lituània ( 7 ) Madrid ( 4 ) Mèxic ( 7 ) Portugal ( 13 ) República Txeca ( 18 ) Turquia ( 37 ) | 0.63945 | curate | {"ca": 0.9466541588492808, "nl": 0.0011882426516572858, "es": 0.008692933083176986, "en": 0.0020637898686679174, "pt": 0.0016885553470919325, "fr": 0.01056910569105691, "it": 0.00075046904315197, "de": 0.0283927454659162} | https://km369.blogspot.com/2011/08/ |
cawac_ca_20200528_4_188573 | Oriol Ferran: «Ha estat un mandat desaprofitat»
Isabel Artero
01/04/2007 - 18:09
subtítol
El candidat confia que el proper govern recuperi la confiança en la ciutadania
cos
Oriol Ferran s'estrena com a candidat d'ICV a Arenys de Mar. És periodista i actualment està al capdavant de l'empresa de noves tecnologies Crea't. Ferran, que havia estat secretari de telecomunicacions i societat de la informació de la Generalitat, té 41 anys, viu en parella i té una nena.
-Tot feia pensar que ICV aniria a les eleccions amb els independents del VIA? «En l'últim moment, les dues sensibilitats es van trencar. No va ser tant pel candidat sinó una situació fruit de diferències d'opinions. Quan ICV endega el procés ho fa emmirallant-se en Arenys de Munt 2000, però va arribar un moment que no ens hi sentíem còmodes.»
-Seran les eleccions per fer fora CiU i l'alcalde Rubirola? «Ens trobem al final d'un mandat que algú ja ha dit que és per oblidar, en tot cas el que és segur és que ha estat desaprofitat i ha de servir per aprendre'n. A part de l'estancament generalitzat en l'execució de projectes, hi ha un fet que és el trencament entre l'Ajuntament i el ciutadà. S'ha trencat la confiança. Recordo haver treballat en el primer tripartit arrencant coses amb els joves, com ara les festes de Cap d'Any i les barraques. Les activitats van néixer de la confiança entre l'Ajuntament i aquests col·lectius, però dos anys després són motiu de conflicte i de divorci.»
-A més, ICV sempre s'ha desmarcat dels acords que el govern ha fet amb l'oposició? «Per la situació de minoria en el govern municipal, les altres forces de l'oposició no van voler fer màrtir Rubirola, no van voler anar a un desgast i van suavitzar la seva actitud. ICV va mantenir el criteri al marge de les vicissituds del moment.»
-Després dels bons resultats al Parlament, és optimista per a les municipals? «És un bon termòmetre que evidencia que hi ha una sintonia ideològica amb ICV. Espero entrar a l'Ajuntament acompanyat. M'agradaria arribar a tres regidors.»
-Aposta per repetir la fórmula del tripartit? «Clarament. El nostre paper és representar un govern progressista. És l'entorn polític en el qual ens sentim més còmodes.» | 0.801742 | curate | {"ca": 0.9395477618827872, "es": 0.005999077065066913, "fr": 0.0373788647900323, "pt": 0.011998154130133826, "ru": 0.005076142131979695} | http://arenys.cat/node/213/print |
wikipedia_ca_20230401_0_140340 | Haplochromis nyanzae
Haplochromis nyanzae és una espècie extinta de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 17,1 cm de longitud total.
Distribució geogràfica.
Es trobava al llac Victòria (Àfrica Oriental). | 1 | perfect | {"es": 0.07518796992481203, "ca": 0.8834586466165414, "pt": 0.041353383458646614} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=140341 |
macocu_ca_20230731_7_143785 | Obres de la biblioteca amb la classificació 343.221.9
Cercar...
Inici
connectar-se | 0 | curate | {"ca": 0.7341772151898734, "pt": 0.11392405063291139, "en": 0.1518987341772152} | |
mc4_ca_20230418_1_196816 | Un gran envelat de festa major
L"envelat era molt bonic i estava molt treballat..."
Dijous, 17 Setembre 2015 10:27
Festa Major de Llavaneres, allà pels inicis del segle XX
Les festes majors de la comarca eren molt viscudes a pràcticament totes les famílies. Almenys a la de la Maria Rosa Albi, els pares de la qual eren fills de poblets costaners, fet que els traslladava a les seves localitats durant la festa major.
És el cas de la fotografia d’aquesta setmana, que retrata una família immensa davant l’envelat de la festa de Llavaneres. “La meva mare era originària d’allà i cada any hi anàvem a passar la festa major”, recorda Albi, que era bastant petita.
“L’envelat era molt bonic i comparant-ho amb l’actualitat, estava molt treballat”, explica Albi, que explica que l’estructura era de fusta i està cobert de teles bones i ben col·locades que servien de carpa per a les taules que s’instal·laven a l’interior: “Era una festa molt elegant i molt treballada”.
“Tothom es coneixia”
Albi també recorda que un dels nois que apareix a la fotografia va ser el que, anys després, es faria càrrec de la popular i coneguda Granja Caralt de Mataró. I és que “tothom es coneixia” perquè moltes famílies recorrien les festes del Maresme. | 0.80083 | curate | {"es": 0.04095004095004095, "ca": 0.9344799344799345, "it": 0.02457002457002457} | http://wwww.totmataro.cat/especials/foto-antiga/item/33430-un-gran-envelat-de-festa-major |
oscar-2301_ca_20230418_3_112948 | L’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) dedica un cicle d’activitats a l’escriptor Josep Vallverdú, en l’any del seu norantè aniversari. Sota el títol ‘Josep Vallverdú, passeig d’aniversari. Vallverdú al món’, s’han organitzat una dotzena d’actes per homenatjar el pare del ‘Rovelló’ i donar a conèixer la seva àmplia i diversa producció literària.
El cicle, que ja s’ha iniciat, i durarà tot l’any, i abastarà els Països Catalans, va tenir el punt d’arrencada amb la presentació a Lleida el passat 16 de gener, de l’últim dietari de l’autor, ‘Però plou poc’ (Pagès Editors).
L’acte central de l’homenatge es farà al mateix Institu d’Estudis Ilerdents, el 20 de juny, quan es lliuraran també els premis convocats anualment per aquesta entitat. També, al llarg de l’any, hi haurà actes a Tarragona, Girona, Andorra, Menorca, Prada de Conflent, Perpinyà, l’Alguer i València. El cicle es clourà el mes de desembre a Barcelona amb una exposició sobre la vida i l’obra de Josep Vallverdú.
En l’organització dels actes, programats per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, hi col·laboren l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, l’Obra Cultural Balear i les Diputacions de Tarragona, Barcelona i Girona.
Gener: presentació a Lleida de l’últim llibre de Vallverdú: Però plou poc
L’acte va tenir format de taula rodona, moderada per Toni Puntí, director i presentador del programa “Ànima” de TV3-C33 i on van participar Josep Murgades, Francesc Pané, Maria Mercè Roca iMaria Pujol Valls
Tot i que l’acte havia estat anunciat com a pretext de la presentació de l’últim dietari, Però plou poc, la taula rodona també va representar el tret de sortida a l’itinerari del Passeig. Els participants van exposar la seva aproximació personal (fins i tot, la seva “descoberta”) cap a l’obra i l’home Vallverdú. L’aportació més íntima va ser la de Pané, que va confessar que estava “enamorat” de Vallverdú. Maria Pujol va emmarcar Però plou poc dins de la seva obra dietarística i la va relacionar amb els altres gèneres que ha cultivat (prosa assagística, novel·les d’aventures…) i també amb les traduccions. Murgades va fer una esplèndida disertació sobre l’obra de Vallverdú i Roca va parlar de la vigència de l’obra infantil i juvenil al llarg de les diferents generacions de lectors i del paper de Vallverdú com a traductor.
Febrer: “La llengua com a eina d’ofici” (Conversa a Barcelona)
Aquest fou el títol de la conversa que es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans el dia 12 de febrer de 2013. La conversa va ser a càrrec dels professors Joan Veny i Gemma Rigau, membres de la Secció Filològica de l’I.E.C., com el mateix homenatjat. Va introduir la conversa, i la va moderar, el periodista i membre també de la Secció, Joaquim M. Puyal. El president de l’I.E.C., Salvador Giner, i el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Josep Maria Solé i Sabaté, van obrir l’acte.
Març: “Josep Vallverdú, l’home” (taula rodona a Tarragonaa)
Josep Vallverdú, l’home va ser el tema d’aquest acte al Teatre Tarragona. Els ponents foren: Quim Mallafré, Joan Martí Castells, Rosa M. Codines. L’acte fou moderat pel director del Diari de Tarragona, J. R. Correal.
Queden molts actes encara per celebrar, amb motiu d’aquest norantè aniversari, actes que anirem comentant. Almenys un cada mes durant tot aquest any i sobre temes ben diversos, però tots a l’entorn de la persona i l’obra de Josep Vallverdú.
sibutril
limos san diego
web hosts
Categoria: GeneralPer Josep Maria Aloy 22 març 2013 Deixar un comentari
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
La teva adreça de correu no serà publicada. Els caps obligatoris estan marcats amb *
Comentari
Nom * Correu * Web
Guarda el meu nou, correu i web al buscadors per comentaris futurs
- Accepto la política de protecció de dades
Aquest formulari recull el vostre nom, correu electrònic i contingut perquè puguem fer un seguiment dels comentaris publicats al lloc web. Les vostres dades seran tractades exclusivament per l'ús dels comentaris i no seran facilitades a tercers. Podeu obtenir més informació sobre on, com i per què emmagatzemem les vostres dades, així com exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició escrivint un correu a [email protected].
Publicar comentari
Δ
Darreres novetats
Josep Vallverdú, fill adoptiu de les Borges Blanques.
14 novembre 2022
Josep Vallverdú, rep el premi honorífic Martí Gasull i Roig
20 maig 2021
Josep Vallverdú publica el vuitè llibre de poemes
28 novembre 2020
Josep Vallverdú, fill predilecte de Lleida
23 octubre 2020
“Rovelló en bronze”
7 octubre 2020
Historial
Historial Selecciona el mes novembre 2022 maig 2021 novembre 2020 octubre 2020 febrer 2020 novembre 2019 juliol 2019 maig 2019 setembre 2018 maig 2017 febrer 2017 maig 2016 febrer 2016 gener 2016 abril 2015 juliol 2014 maig 2014 març 2014 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 abril 2013 març 2013 agost 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 novembre 2011 maig 2011 abril 2011 gener 2011 setembre 2010 març 2010 febrer 2010 setembre 2009 maig 2009 març 2009 desembre 2008 setembre 2008 abril 2007 gener 2007 abril 2006 desembre 2005 setembre 2005 abril 2005 març 2005 març 2004 desembre 2002 abril 2002 març 2002 maig 2001 febrer 2001 novembre 2000 setembre 2000 juny 2000 maig 2000 maig 1999 octubre 1997 octubre 1995 març 1994 gener 1993 setembre 1991 juliol 1991 juliol 1989 novembre 1987 juny 1985 novembre 1983 abril 1983 octubre 1970 gener 1969 maig 1968 febrer 1965 març 1960 gener 1954
Tots els drets reservats
Política de cookies
Go to Top
Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.
Accepta
La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord. | 0.799921 | curate | {"ca": 0.9663737749239608, "en": 0.005914160189253126, "es": 0.010645488340655627, "pt": 0.010307536329841162, "ru": 0.00016897600540723216, "fr": 0.005407232173031429, "sv": 0.0011828320378506252} | https://www.vallverdu.org/passeig-daniversari-vallverdu-al-mon/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_202516 | Fa uns dies vaig anar amb un amic al Carxe, el racó catalanoparlant de Múrcia, per ajudar-lo a fer un treball sobre la situació de la llengua catalana a aquesta zona tan peculiar. El nostre treball consistia en fer entrevistes a la gent d'aquestes pedanies sobre les seues relacions amb El Pinòs (poble molt próxim, però pertanyent al País Valencià), el seu sentiment valencià- murcià, la situació de la llengua en les relacions socials i l'ensenyament escolar, les seues opinions sobre el català estàndar, etc. Però la gran sorpresa que ens vam emportar una vegada estavem allí, va ser que el català no sols està sent arraconat pel castellà, sinó també per l'anglès. Per dir-ho d'alguna forma, el Carxe, també s'està convertint en el paradís dels estrangers (anglesos sobretot): és la Mallorca o el Benidorm rural. Per tant, s'està consolidant un trilingüisme, vertaderament perillós si considerem que a aquesta zona el català no és oficial (el govern murcià sols es dedica a dir: "agua para todos" i passa per alt els drets lingüistics d'aquesta gent) i que les altres dues llengües tenen un gran pestigi. Tmbé vam veure que els estrangers ni tan sols parlaven castellà, sinó que s'entenien amb els autòctons per gestos, i si algún estranger sabia parlar-ne un poc , els valencionaparlants es passaven al castellà.Per contra, altres sorpreses un tant més agradables van ser que la majoria dels entrevistats es consideraven valencians i no murcians, que eren conscients de la unitat de la llengua catalana i que una gran part dels xiquets de la zona estudien en col-legis del Pinós, i per tant reben almenys l'assignatura de valencià o fan linea en valencià. En fi, una de calenta i una de freda en una racó dels PPCC tan poc estudiat. Si algú vol informar-se un poc més sobre el tema, li puc enviar el treball realitzat. Des del sud, resistint a l'ocupació espanyola i anglesa ! !
Des de Suècia sé que els jubilats suecs agafen tots els patracols i se'n van cap al sud d'espanya. normalment a andalusia prop de malaga. Son pobles petits on els suecs es conten per centenars i fins i tot hi tenen les seves pròpies botigues i això. Tampoc no parlen castellà i la llengua vehicular és el suec. Això n'és un altre exemple amb el que intento ratificar el que has dit tu més amunt. /è
Si, sobretot van a Torevieixa... Tots els noruecs amb els que jo he xerrat i que tenen una casa a Torevieixa, tots, es queden sorpresos que aquest indret sigui part de la cultura catalana. De fet, crec que una majoria fins i tot ingnora que al País Valencià es xerra o es de cultura catalana/valenciana... | 0.879202 | curate | {"ca": 0.9840466926070038, "fr": 0.00038910505836575873, "es": 0.014785992217898832, "it": 0.0007782101167315176} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_145870 | ‘Respira la Vall de Vinaixa’ l’activitat de Geocaching de Boira Experience per descobrir paratges naturals
15/09/2022
Aquesta activitat està inclosa dins el programa dels Espais Naturals de Ponent i té com a objectiu realçar els valors d'aquest espai natural.
Les Borges prepara la primera Caminada dels Desitjos sota la pluja d’estels fins a les Roques Guàrdies
01/08/2022
Tindrà lloc el pròxim 12 d’agost al vespre, coincidint amb les llàgrimes de Sant Llorenç.
La 4a Marxa les Borges-Riu Set proposa quatre noves caminades per territori garriguenc
02/03/2022
S’espera la inscripció d’uns 300 participants, repartits proporcionalment entre les dues marxes i les dues caminades.
Marxa Popular dels Ametllers Florits a Castelldans
28/02/2022
Tots tres recorreguts han comptat amb un avituallament complet.
Caminada Solidària a favor de la Marató a Castelldans
22/11/2021
El Club Esportiu de Castelldans és el club ciclista de la localitat que compta actualment amb 82 socis.
Aida Alemany, del Joventut Atlètica d’Arbeca, tercera en la categoria dels 3.000 metres obstacles del 101è Campionat de Catalunya absolut d’atletisme
10/06/2021
La seva germana, Andrea Alemany, va quedar en 4a posició de Catalunya en la categoria dels 1.500 metres obstacles i ambdues participaran, al juliol, en el Campionat d'Espanya Sub20.
Ajornament de la 7a Marxa de la Boira 2021
16/12/2020
L'organització, en aquest sentit, prefereix ajornar aquest esdeveniment fins a l'any 2022.
Entrevista al borgenc Josep Viladoms, després d’aconseguir 2 medalles d’or al Campionat d’Europa de Duatló
14/03/2020
L'atleta borgenc Josep Viladoms ha aconseguit dues medalles d'or al Campionat d'Europa de Duatló, que s'ha disputat a Punta Umbría (Huelva).
Èxit de participació en la 4a Marxa Heroica de Fulleda
02/03/2020
La 4a edició de la Marxa Heroica de Fulleda, que ha tingut lloc aquest diumenge, 1 de març, ha estat tot un èxit ja que ha comptat amb 450 participants. | 0.769199 | curate | {"ca": 0.9529780564263323, "zh": 0.00522466039707419, "fr": 0.00522466039707419, "en": 0.02089864158829676, "pt": 0.01044932079414838, "it": 0.00522466039707419} | https://lesborgestv.cat/noticies/esports/curses-i-marxes/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_316526 | Per si no ho sabeu a la nostra escola li hem de treure una pota durant 7 setmanes. Si ens portem bé, ens dona un regal, però si no, no ens dona res. Qui li treu les potes són la Júlia i la Calipso, que són les que fan P4. | 0.690007 | curate | {"ca": 1.0} | https://escolagosol.blogspot.com/2017/03/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_177549 | El passat divendres 28 d’octubre al vespre, el programa de TV3 Planta Baixa, va entrevistar a Carles Cotonat, secretari General del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona per valorar el seguiment de l’aturada de les fleques al matí. En la seva intervenció, Cotonat destaca que el crit alertador de les fleques i altres comerços […]
El Gremi informa sobre les noves mesures fiscals en l’àmbit de l’energia
En la tasca d’assesorament del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona, ha detallat els aspectes més rellevants del Reial Decret Llei 17/2022 del 20 de setembre per el que s’adopten mesures urgents en l’àmbit de l’energia. S’amplia la reducció de l’IVA de l’energia a combustibles per calefacció Es redueix al 5% el tipus […] | 0.817171 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.newspa.cat/tag/preu-energia/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_107587 | Si pogués, demanaria a algun déu el do de canviar les coses. El primer que faria seria néixer de nou amb l’experiència de les meves quaranta i escaig primaveres. Ja en el bressol vomitaria damunt de tots aquells que volguessin tractar-me com a un imbècil. Sé que ho seguirien fent la resta dels seus dies, però almenys deixaria les coses clares des d’un principi. I és que quan un és adult s’ha de conformar amb fer esclatar frases més o menys coherents, sense la més mínima esperança que tots els tocacollons d’aquest món canviïn un sol milímetre.
Si pogués, volaria damunt de tots aquells que practiquen l’estranya afició d’invertir les seves hores de vigília a jutjar les actuacions de tota bestiola vivent mentre, aferrats al coixí per les nits, imaginen que no són tan mediocres. I ho faria per regar-los amb un poc d’humilitat i sentit comú.
Si pogués, animaria a tots aquells que s’obstinen a turmentar als febles, a que es donessin un fort cop de cap contra la paret més pròxima per comprovar si sona a buit.
Si pogués, crearia la facultat d’arquitectures humanes per conscienciar als joves que els éssers humans necessitem uns bons fonaments i que, darrere de totes les façanes, per molt boniques que siguin, habiten les persones.
Si pogués, buscaria mirades després de les cares, i després de les mirades, el foc que fa que brillin quan encara existeix capacitat per a la sorpresa.
Si pogués, compraria una illa perquè tots els que violen la memòria d’un amor amb hòsties i baves d’animal edípic s’anessin a ella i coneguessin la veritable solitud.
Si pogués, demostraria científicament que l’amor és més saludable que l’odi, que riure resulta més indicat que insultar, que perdonar sembla més adequat que perseguir, que construir fa d’aquest món un lloc més habitable que destruir.
Si pogués, et buscaria en tots els deserts i sota tots els mars perquè sé que existeixes, que darrere d’aquestes barricades que et protegeixen habita un cor àvid d’autoestima. Sempre haurà cabrons disposats a fotre’t la vida. Sempre trobaran motius per a marginar-te, per arraconar-te, per assegurar-te que tu no ets ningú sense la seva ajuda. Però, creu-me. Aquest planeta seguirà girant sense ells. El sol no s’oblidarà de sortir. Les marees dormiran a les platges. El cel cobrirà els teus somnis. Perquè allà continuaran habitant els teus anhels.
Si pogués, acaronaria el teu rostre amb els dits del vent i et diria: vull fer-te gran. Vull que cada cop que em miris et sentis el centre de l’univers. Vull que el simple eco de la nostra veu sigui la música que silenciï els inquietants sorolls de l’eterna soledat, la nostra soledat. Vull perpetuar el teu nom en la llunyania i pactar amb el déu del temps a fi de que, amb un màgic conjur, la teva llum sempre envaeixi tots els racons dels meus maleïts buits. I, sobretot, vull que quan creuis el riu de les ombres i no trobis l’altre costat, allarguis el braç i descobreixis que continuo al teu costat.
Àlex Ribes
http://alexribes.wordpress.com/
Comparteix-ho!
WhatsApp
Telegram
Twitter
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Quant a Àlex
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
‹ A l’altra banda de les muralles.
Xenofòbia, homofòbia i cinefòbia: el còctel d’Interlobotomia ›
Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Si pogués”
Oriol López ha dit:
17/02/2011 a les 19:25
Segur que es pot.
Els comentaris estan tancats.
Cercador
El més nou
‘Brachinecta ferox’ i ‘Branchinecta orientalis’: diferenciació pleistocènica i superposició holocènica de dos crustacis (Zoologia mediterrània, 47/2021)
50 coses que cal saber sobre física
Factors de risc de la síndrome de l’ull sec (Oftalmologia mediterrània, 46/2021)
Sis anys de dades de leishmaniosi cutània a Barcelona (Dermatologia mediterrània, 45/2021)
Un simbiont fixador de nitrogen en les arrels de posidònia (Ecologia mediterrània, 44/2021)
Subscripció
Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!
Adreça de Correu-e:
D'acord
RSS
© 2021 Des de la Mediterrània
↑
Bloc a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.78847 | curate | {"ca": 0.9284159613059251, "it": 0.007980652962515114, "pt": 0.014510278113663845, "eo": 0.0074969770253929865, "en": 0.01064087061668682, "oc": 0.002176541717049577, "es": 0.012333736396614269, "fr": 0.006045949214026602, "gl": 0.008464328899637243, "an": 0.0016928657799274486, "kk": 0.0002418379685610641} | https://desdelamediterrania.cat/2011/02/17/si-pogues/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_661534 | Fil de seguiment de l'acampada9Nhttps://twitter.com/hashtag/Acampada9N?src=hash
No es pot acampar a la via pública. Tot i que entenc el simbolisme de l'acció, es nota que fan allò de sempre, de fer-se les víctimes perquè venen els mossos quan és el que buscaven. Una manera alternativa de fer-ho, per exemple, i sense fer tant d'enrenou, seria manifestar-se cada dia allí fins el 9N (que al cap i a la fi és el que proposen).
Per la mateixa lògica que no es pot acampar a la via pública tampoc es pot fer la consulta... Respecta la llei i segueix sent espanyol si vols... | 0.748119 | curate | {"ca": 0.9382716049382716, "es": 0.06172839506172839} | |
mc4_ca_20230418_14_785795 | Cristian..Fanatik_bike...la meva..i les nostres petites histories : JA HO TENIM AQUI
I semblava lluny.......dissabte 4 de Juny, Tracks Non Stop, toma!!!! Sense fern gaire fresa ens hi hem plantat, i lo bo, es que venen les 3 setmanes intenses de les que fa dies parlem...uf!
Divendres sobre les 7 de la tarda hi ha el Brieefing a la zona esportiva de Torello, zona pavelló etç, hi pot venir tot el que tingui ganes de viure una mica d'ambient previ a una carrera d'aquest tipus, o sigui, rollo no masificació, i es que l'experiencia d'altres Non-Stop que hem fet, ens diu que el dia previ, casi es el millor, bon ambientillo, gent contenta, en fi, divertit, perque desprès, el dissabte de carrera, ja es una altre història, diguem que toca la part de patir.....Vaja que divendres qui tingui ganes de Tracks previ Non-Stop, cap el brieefing a les 7 de la tarda.
La setmana prèvia, o sigui aquesta, i com va sent costum cada cop que hi ha objectiu, ha set rara de cullons, i sembla que ho continuarà sent la que ve i tot, pluja, nuvols, dies grisos, i lo mes raro..fred!! !vaja cap dels plans de rodatge que teniem alguns, han sortit, però que sigui el que deu vulgui! Aquest any almenys, no patirem calor, fijo.....o sigui, les pajares no seran per aixo, si n'hi han! algu te dubtes? jeje..
Per curiositat, i encara que se que molts ho teniu vist ja de sobres, hi deixem temps de pas de la carrera de l'any passat, i qui tingui ganes que començi a fer previsions ja....aixo si, penseu que aquest any tocarà ptir una mica mes, el terra esta tou per culpa de la pluja.... I es nota ! !! !
Ens veiem divendres, i els que no, penseu que dissabte hi hauran uns quants bojos, patin i gaudin a l'hora, per les muntayes d'Osona i el Lluçànes!
Publicado por CRISTIAN ARROYO BERENGUER en 5:45
Mama por! En el mail que ens van passar deia que el briefing era més tard... espereu-nos que vindrem!
Cangueli, cangueli!
3 de juny de 2011 a les 9:42
Molta sort a tots, tot i que no us fa falta. Espero que el dia acompanyi... ens veiem aviat
3 de juny de 2011 a les 11:51
SI, Ada, es mes tard el Brriefing, les 7 es l'hora que en Jordi va comentar que ja es podria anar a buscar els dorsals, etç...que massa feina no tindra tampoc, jeje....i tant que us esperem!
Jordi! ens veiem la setmana que ve, a veure si el temps acompanya mes! perque dema ja te rao l'Ada ja...mama por! jajaja
3 de juny de 2011 a les 13:44 | 0.749287 | curate | {"fr": 0.06458421274799493, "ca": 0.8666103841283241, "es": 0.026171380329252848, "cs": 0.002532714225411566, "ia": 0.004643309413254538, "en": 0.0008442380751371887, "tr": 0.003799071338117349, "it": 0.010552975939214858, "hu": 0.017728999577880964, "id": 0.002532714225411566} | http://independent-cristian.blogspot.com/2011/06/ja-ho-tenim-aqui.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_613891 | No vull jutgar els atempats en si desde un punt de vista moral El que vull possar sobre la taula es : Matar a un analfabet que esta a la GC perque no te estudis ni capacitat per fer una feina qualificada , serveix d´alguna cosa a efectes practics per aconseguir la independencia ? De debo es creu algu que al poder politic i economic espanyol li importa molt ( mes enlla de la comedia que foten per la TV ) que de tant en tant matin a un desgraciat de la GC o a un Khadija regidor d´algun poble ? Siguem politicament incorrectes i parlem amb cruesa . Si ETA tingues capacitat per matar a ministres espanyols , a presidents de Bancs i de grans empreses , etc etc , es dubtos que fos util , pero encarapodem tenir algun dubte . Pero matar a desgraciats , no serveix absolutament per res Com deia fa poc a un altre fil . el contexte historic i geografic on estem , fa que el terrorisme no sigui util pels processos nacionals d´independenncia , de fet es totalment contraproduent
Vàries. Fa que et prenguin en serio, com s'ha vist a Euskadi on milers de fatxes espanyols han hagut de marxar, dóna molta propaganda de cara a l'estranger...El que t'hauries de preguntar és si la via "democràtica" serveix per alguna cosa. Si 100 o 200 persones que són ara ETA toquen tant els collons, imaginat que ara fossin per exemple els 300000 votants de Batasuna els que posessin bombes.Així doncs et faig la pregunta, com creus que s'arribaria abans a la independència, si els més o menys 600000 independentistes que hi ha a Catalunya es dediquessin a fotre bombes per tot arreu, tirar cocktails molotov a seus del PP i PSOE, etc. o si seguissim fent això que està donant tants fruits ara d'anar fent estatutets i pactes amb els espanyols?
imaginat que ara fossin per exemple els 300000 votants de Batasuna els que posessin bombes És que això no passarà MAI. Deu n'hi dó...
Collons, però és que no he dit que hagi de passsar. Només he dit pels que menyspreen la lluita armada que s'arribaria molt abans a la independència per la via armada que per la via democràtica tenint en compte que 100 tios fotent bombes que hi ha ara toquen tant els collons. És obvi que la grandíssima majoria de gent obta per la via "democràtica" i per això ens trobem en la situació que ens trobem, nosaltres portem 300 anys lluitant i no hem aconseguit la idnependència i els bascos en porten 700 i tampoc l'han aconseguit.I ara faré meves unes sàbies paraules que em va dir un testimoni de Jehovà, quan dic via "democràtica" dic via "tontocràtica". I aquell home no podia estar més encertat perquè no vivim en una democràcia i per tant utilitzar aquest camí seria acceptar el joc espanyol, quan ells ens han prohíbit legalment la independència. | 0.886306 | curate | {"ca": 0.9947994056463596, "st": 0.005200594353640416} | |
mc4_ca_20230418_12_142290 | Posted on 16 maig, 2011 29 juny, 2017 by Calcego Calcego
Amb Un Segundo de horizonte Wilfredo Prieto incia una sèrie de peces en les quals investiga el gènere pasisatgístic des d’una perspectiva pròpia. Es tractava de la peça principal de l’exposició Negre, Mat, Sec, que va poder-se veure a NoguerasBlanchard, Barcelona 2009. En entrar a l’espai trobem diferents objectes que podrien ser utilitzats en el sector de la construcció: una lot, un casc, un llumí, o un nivell. És aquest últim element el que produeix Un segudo de horizonte:una línia làser de 360º que es dibuixa per les parets de la sala d’exposicions, evocant un paisatge vespertí, i abraçant la resta de les peces. Quan el visitant entra i camina per l’espai, hi ha un moment en el qual el làser li colpeja els ulls i l’enlluerna, creant un paral·lelisme amb l’observació d’aquell segon en el que el sol neix o es pon.
El nivell làser està col·locat a la vista, de manera accidental. L’artista recrea un paisatge simbòlic però, alhora, un environment on situa al públic en un entorn de treball, en un in pass entre una acció anterior i una acció que encara ha d’arribar. Semblaria com si quelcom ha quedat a mig fer, o alguna cosa està a punt de començar. Com en molts dels treballs de Prieto, el joc poètic sorgeix del xoc conceptual que es produeix en juxtaposar dues realitats diferents. A partir de materials de construcció, del seu posicionament en l’espai, i de la lectura que en fa l’espectador, es recrea un paisatge. Es podria dir que en la manera de fer de Prieto, un dels elements bàsics és la imaginació, utilitzada com a motor mateix de la creació i com a ressort per a que l’eloqüència del gest generi nous moments i espais. Mitjançant aquests gestos mínims de màxima incidència, Prieto genera noves lectures e interpretacions imprevistes que, de manera subtil, trenquen amb allò estandaritzat i normatiu.
Com en la majoria dels seus treballs, aquí l’artista es converteix en una sort d’observador de la realitat, d’explorador e investigador d’allò quotidià, i la seva funció es redueix gairebé a assenyalar i evidenciar certs aspectes del món, modificant el seu significat amb petits gestos que disloquen la perspectiva de la raó. Sembla que cada vegada més Prieto intervé menys en els seus treballs, i va deixant més espai a l’espectador.
Després d’aquesta obra, Prieto ha seguit indagant en la tradició paisatgística amb obres com Pradera constructivista y deconstructivista, vista desde el sofá de la casa con los pies sobre la mesa, o Paisaje con la caída de Ícaro, ambdues de 2011. En aquests treballs torna a incórrer en aquell paisatge propi realitzat amb objectes quotidians extrets del seu context que ens porten a imaginar nous escenaris possibles. | 0.901013 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.calcego.com/ca/prieto-wilfredo-ca/un-segundo-de-horizonte-2/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_52523 | L'ametller[1] o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia. Pertany a la família de les rosàcies, que és una de les més evolucionades i nombrosa en espècies. És principalment cultivat per les ametlles, encara que cal tenir cura a diferenciar-ne l'ametlla dolça de l'amarga que és tòxica d'ús farmacològic. [2]
Contingut
1 Història
2 A la mitologia grega
3 Etimologia
4 Nomenclatura científica
5 Descripció
5.1 Òrgans vegetatius
5.2 Flor (Òrgans reproductors)
6 Nutrició
7 Usos
7.1 Gastronomia
7.2 Usos culturals
7.3 Salut
8 Possibles al·lèrgies, toxicitat o altres efectes negatius
9 Ecologia
10 Cultiu
11 Plagues i malalties
12 Varietats
13 Vegeu també
14 Referències
15 Bibliografia
Història[modifica]
Flor d'ametller
L'ametller va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. En les llegendes de la Bíblia, el patriarca Abraham utilitzava vares d'ametller per construir corrals on tancava els seus nombrosos ramats i el cèlebre bastó d'Aaró era una branca del referit arbre. [3] A la Bíblia l'ametller simbolitza la vigilància i el bon fruit, per això apareix entre els que selecciona Aaró i està present a Paradís terrenal. Per aquest motiu sovint envolta les pintures de Jesús infant (el fruit de la Verge) o a la seva mare.
Els grecs varen ser els difusors d'aquesta espècie vegetal arreu de la Mediterrània. A finals del segle xviii uns missioners franciscans, amb fray Juníper Serra (natural de Petra) al capdavant, van plantar ametllers de les nostres terres en la regió californiana de San Diego. [4]
A la mitologia grega[modifica]
A la mitologia grega una ametlla d'un ametller, que va germinar a partir dels genitals tallats d'Agdistis, va deixar embarassada a la nimfa Nana. Fruit d'aquest embaràs va néixer Atis, que més tard fou paredra de Cíbele. [5][6][7]
Etimologia[modifica]
Ametller deriva d'ametlla, la qual prové del llatí amygdăla, a través d'una forma llatina vulgar amyndŭla. Segons P. Aebischer, el procés d'aquest mot hauria estat: amyndŭla > amenla > amel·la o ametla > ametlla. El seu nom científic prové del llatí prunus que significa cirerer silvestre i amygdala. Els epítets de les principals varietats dulcis dolç, pel seu fruit comestible o amarus pel gust amarg..
Nomenclatura científica[modifica]
El Prunus dulcis —(Miller) D. A. Webb—[8][9] o ametller pertany a la família Rosaceae. Alguns dels sinònims del seu nom científic són Amygdalus dulcis Miller, Prunus amygdalus Bartsch o Amygdalus communis L. I en català és conegut com a ametller, almetler, ameler, armeler o ametler a les Illes Balears.
Descripció[modifica]
El Prunus amygdalus[10] és un arbre caducifoli que pot arribar a mesurar fins a 10 m d'alçada i que floreix entre els mesos de gener a l'abril i dona el seu fruit entre els mesos d'agost a octubre.
Ametller al Montsec
Òrgans vegetatius[modifica]
Arrel: L'ametller té una rel axonomorfa amb un eix principal més desenvolupat que els laterals, en sistema radial, poc ramificada, ben aferrada al sòl i de color groc grisenc quan és jove.
Tronc: La tija és llenyosa i de ramificació simpòdica, és a dir, que del tronc principal en surten diferents branques divergents; és llisa, verda i marró quan és jove i escamosa i gris en l'arbre adult.
Fulla: Les seves fulles són simples, lanceolades, amb una base atenuada, un àpex acuminat i per tant, marcadament punxegut i els seus marges són lleugerament serrats; tenen una textura coriàcia, una nervadura pennada i són de color verd intens.
Flor (Òrgans reproductors)[modifica]
Les flors del Prunus dulcis són hermafrodites i monoiques, ja que tenen androceu i gineceu en la mateixa flor i els dos sexes coincideixen en el mateix individu. La seva inflorescència és racemosa i en forma de raïm, és a dir, les flors pedicel·lades es disposen al llarg d'un eix. Són flors que presenten les peces homòlogues, al mateix nivell de l'eix floral, amb dos plans de simetria i amb el calze i la corol·la ben diferenciats, per tant, són flors cícliques actinomorfes i heteroclamídies. Tenen un periant força desenvolupat que consta del calze i la corol·la. El calze, sinsèpal, està format per cinc sèpals vermellosos soldats entre si; la corol·la, dialipètala, té els cinc pètals lliures iguals entre si, disposats simètricament de manera molt regular, de color blanc o d'un rosa pàl·lid i estan soldats només per la base, és a dir, és de tipus rotàcia. Tota la flor es troba al voltant d'un receptacle còncau i obert anomenat hipant.
L'androceu està format pel conjunt d'òrgans masculins de la flor anomenats estams. Aquests estan formats per un filament i una antera que està constituïda per dues teques. En cada teca podem trobar dos sacs pol·línics on estan els grans de pol·len. En les flors de l'ametller el nombre d'estams és elevat, entre 15 i 30, disposats en diversos grups i sense estar soldats entre ells: són estams poliadelfs i lliures. Aquests se situen de manera irregular enfront dels pètals i els sèpals, i no sobresurten respecte de la corol·la, són estams inclusos. El procés d'obertura de les anteres es fa per una fenedura al llarg de cada teca, procés anomenat dehiscència longitudinal.
El gineceu és l'aparell sexual femení de la flor i està format, en aquest cas, per un únic carpel lliure situat dins l'hipant i recobert d'una vellositat blanquejada. A l'interior d'aquest trobem una cavitat tancada anomenada ovari situada per sobre de la resta de les peces florals. Per tant, direm que la flor de l'ametller és monocarpel·lar i amb l'ovari en posició súper. A més, també és perígina perquè té els sèpals, els pètals i els estams distribuïts al voltant del gineceu. La seva placentació és marginal, és a dir, els primordis seminals s'insereixen als marges.
Un cop produïda la fecundació es va formant el fruit a l'ovari que conté les llavors i contribueix en dispersar-les quan són madures. Són fruits simples, ja que provenen d'un gineceu monocarpel·lar. Si comparem el fruit de l'ametller, que és una drupa ovada i tomentosa (coberta de pèls), amb el d'altres arbres fruiters que són classificats al mateix gènere Prunus (com la prunera, el cirerer, l'albercoquer i el presseguer) podem veure la semblança entre l'ametlla i els pinyols de la pruna, la cirera, l'albercoc i el préssec. La diferència és que el mesocarpi, que en aquestes fruites constitueix la part carnosa, que és la que es menja, en l'ametller és una mena de pell que es va ressecant durant la maduració i s'obre alliberant el pinyol amb la llavor dins, l'ametlla, que serà la part comestible en aquest cas. L'ametlla té l'endocarpi petri que és de color marró vermellós quan la llavor està ben madura i l'obertura del fruit no és d'una forma determinada, és indehiscent. Els pinyols del Prunus dulcis també són molt més petits, proporcionalment, però això en bona part és degut a la selecció artificial per augmentar el volum de la part aprofitable, que ha buscat d'augmentar la mida de les ametlles i reduir la dels pinyols dels altres fruiters. D'aquests fruits, el que més s'assembla al de l'ametller és l'albercoc, que no s'obre sol però que es pot obrir amb molta facilitat per una sutura molt visible i separar-ne el pinyol.
Nutrició[modifica]
Ametlles
El fruit de l'ametller és l'ametlla, és a dir, la llavor. Conté un 2,3% d'hidrats de carboni, un 5,7% d'aigua, un 15,2% de cel·lulosa, un 18,7% de proteïnes i un 58,1% de greixos. També és rica en vitamina B, D i minerals com el ferro, el magnesi, el calci, el fòsfor, el potassi i el zinc. Les dues varietats d'ametlles, tant l'amargant com la dolça, contenen el glucòsid amigdalina, que fa molt mal gust. Ambdues contenen ferments anomenats emulsina, que poden descompondre l'amigdalina i sintetitzar àcid cianhídric.
S'ha de tenir en compte que l'ametlla dolça conté sucres, i per tant els diabètics i aquelles persones que prenen drogues o segons quins medicaments que modifiquen la quantitat de sucre han de vigilar la quantitat d'ametlla que prenen. Pel mateix fet, s'ha de tenir en compte que tenen un alt valor energètic, i poden produir un augment de pes (cada 100g d'ametlla conté uns 2160J). [11]
Usos[modifica]
Gastronomia[modifica]
Panellets
Amb l'ametlla picada es fan salses: romesco, salvitxada o salsa pels calçots, xató, salsa mossona, salsa balandra, salsa de nadal, etc. i s'usa com ingredient de les picades en molts plats i estofats. Les ametlles crues també es poden afegir senceres en alguns plats de carns a la cassola.
S'utilitzen per a les postres de músic. Les ametlles crues dolces pastades amb sucre formen el massapà i el torró, típiques postres de Nadal. [12] Si trossejam les ametlles amb sucre formant una massa homogènia a la qual se li va afegint aigua i posteriorment colant el liquid, es crea l'orxata d'ametlles. Són bàsiques a les tortades, amargos, carquinyolis, panellets, menjar blanc i altres dolços.
Se'n poden fer licors, per exemple l'amaretto, sintetitzat a partir d'ametlles amargues, o orxata d'amelles. La llet d'ametlles es pot usar per substituir la llet de vaca, ja que també és molt rica en calci.
Usos culturals[modifica]
Segons algunes cultures populars, es pot utilitzar com a aliment afrodisíac.
Salut[modifica]
Des d'antic s'han utilitzat diferents parts de la planta com a antitussigen, hipotensor i hepatoprotector, entre d'altres. Les seves propietats principals són les d'emol·lient dermatològic, laxant, antiinflamatori, cicatritzant i antiespasmòdic (oli de la variant amara). La llet i l'oli d'atmetlles també s'ha usat, com a aplicació externa, per a la cura de la pell.
En medicina l'oli d'ametlles s'usa per al tractament de dermatitis, psoriasis, pells seques, cremades superficials i per l'estrenyiment. [13] L'oli de la variant amargant és antiespasmòdic a petites dosis, però sempre haurà de ser obtingut sota prescripció mèdica degut a la toxicitat de la planta. [14] A més la llet d'ametlles (del Prunus amygdalus) té una aplicació dietètica pel seu alt contingut en nutrients.
Possibles al·lèrgies, toxicitat o altres efectes negatius[modifica]
Ametller d'ametlles dolces florit
La florida en ametllers d'ametlles amargants
Hi ha una variant d'aquesta espècie anomenada amara, les ametlles de la qual són amargues i tòxiques pel seu elevat contingut en heteròsids cianogenètics, és a dir, àcid cianhídric (un mil·ligram per ametlla). El fruit de l'espècie de l'ametller, Prunus dulcis var. dulcis, és predominantment dolç, però unes poques ametlles amargants es poden trobar en cada arbre. [15][16]
Els fruits de la varietat amara de l'espècie Prunus dulcis són sempre amargants. L'ametlla amargant és lleugerament més ampla i curta que la de l'ametlla dolça i conté la meitat de l'oli fixat de les ametlles dolces. També conté l'enzim emulsina, el qual en presència d'aigua, actua com un glucòsid soluble anomenat amigdalina que dona glucosa, cianur i oli essencial d'ametlles amargants el qual és benzaldehid pràcticament pur. Les ametlles amargants proporcionen de 4–9 mg de cianur d'hidrogen per cada ametlla. [17][18] L'extracte de les ametlles amargants s'havia usat com a medicinal però fins i tot en dosis baixes els efectes són severs i en grans dosis poden ser mortals. [19] La intoxicació es dona per la ingesta de 25-30 ametlles amargues i produeix nàusees, vòmits, hipotèrmia, asfíxia, etc. En els casos més greus pot arribar a produir la mort, sobretot en la població infantil. Altres ametlles amargues, però, no són tòxiques i s'usen sovint a la gastronomia, en especial per a postres i licors.
Les al·lèrgies a l'ametlla són bastant freqüents, i causen inflamació del llavi, rostre i fins i tot pot arribar a tancar la gargamella.
Ecologia[modifica]
Ametlers florits en el municipi de Lloseta (Mallorca)
L'ametller és originari de l'Oest d'Àsia i nord-est d'Àfrica, on es cultiva de forma silvestre. Tot i que avui en dia es troba a tota l'àrea mediterrània, prolongada fins a l'Iran, a Amèrica del nord i a l'extrem Orient. A Catalunya es cultiva al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. També es pot trobar en part del País Valencià, a les Illes Balears, a Múrcia i a les províncies espanyoles de Granada i d'Almeria. És un arbre que s'adapta bé a terrenys lleugers, secs i pedregosos, preferint el calcari, i viu en zones de clima tebi, amb estius càlids i secs i hiverns suaus amb escasses gelades. Per contra, li costa sobreviure en terres humides i impermeables i en ambients freds. Les glaçades, la gomosi, l'arrugat, la podridura de les arrels en zones humides i l'erugueta de l'ametller dificulten el seu creixement i poden causar-li la mort.
Cultiu[modifica]
És una planta que es multiplica per empelt sobre d'un patró d'ametller amarg, ja que aquest és més resistent. Les varietats més cultivades són : Desmai llargueta, Marcona Garrigues, Vivot i Pou de Felanitx. De florida tardana destaquen, entre d'altres: Cristo morto, Texas, Ferragnes, Ferraduel, Pou, Masbovera, Glorieta i Francolí. I d'entre les de floració tardana i de pol·len autocompatible, la Guara.
Plagues i malalties[modifica]
Entre les plagues per insectes es troben:
L'Erugueta de l'ametller Aglaope infausta L., que s'alimenta de les fulles més joves.
Monosteira unicostata
Malacosoma neustria L., que s'alimenta de les fulles joves, a més dels brots i dels rovells.
Corc de l'ametller (Scolytus amydali Guérin), Scolytus mali B., que fan forats i galeries dins l'escorça.
Anthonomus amygdali Hust, és un coleòpter) que ataca els centres de les flors.
així com les "cotxinilles".
Entre els fongs els més importants són l'Armillaria, el corineu, el xancre de les drupàcies i la moniliosi.
Varietats[modifica]
N'hi ha més de cinquanta. [20] Entre les de floració primerenca, les més conegudes són: Desmai llargueta, Marcona Garrigues, Vivot i Pou de Felanitx. De florida tardana destaquen, entre d'altres: Cristo morto, Texas, Ferragnes, Ferraduel, Pou, Masbovera, Glorieta i Francolí. I d'entre les de floració tardana i de pol·len autocompatible, la Guara. [21]
Les ametlles ja han estat collides
Ametlles sense l'epicarpi, ni mesocarpi
Endocarpi de l'ametlla
Bessó de l'ametlla
Flor d'ametller, febrer 2006.
Flor d'ametler nova, febrer 2007
Ametlles a l'arbre, juliol 2005
'Fitas' d' Eivissa
Vegeu també[modifica]
Pasta d'ametlla
Escaldat
Referències[modifica]
↑ Diccionari alcover moll (ametller)
↑ «Ametller». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑
De pals d'ametler se'n serví
el patriarca dit Abraham
quan previsor alçava tanques,
encercladores del ramat
i lliuradores del perill
del sanguinari animal
amb justa fama de ferotge,
la qual sempre conservarà.
La cèlebre vara d'Aaron,
la d'aquell prodigi d'antany,
era fusta d'un ametler
tronxada per hàbil destral
que, privada de tota saba
nodridora, prest se secà;
després, per obra de l'Altíssim
reverdí, florí i fruit donà.
Del poema Elogi a l'ametler, tercera i cinquena estrofes.
↑
Fruit i arbre, gloriós parell,
el llarg viatge americà
feren per iniciativa
d'uns emprenedors franciscans
sense ni remota sospita
que, en el lent decurs dels anys,
Ibèria i Califòrnia
esdevendrien grans rivals.
Del poema Elogi a l'ametler, huitena estrofa.
↑ «PAUSANIAS 7.17-27» (en (anglès)). [Consulta: 27 juliol 2021]. Pausanias, Description of Greece 7.17.11
↑ Ovid. Fasti. Penguin Books Limited, 28 octubre 2004, p. 238–. ISBN 978-0-14-191333-9.
↑ Pausanias. Pausanias' Description of Greece. G. Bell and sons, 1886, p. 36–.
↑ «PRUNUS DULCIS» (en (castellà)). [Consulta: 7 agost 2010].
↑ Franquesa i Codinach, Teresa. El paisatge vegetal de la península del cap de Creus. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques, 1995, p. 464. ISBN 84-7283-299-6.
↑ Masclans i Girvès, Francesc. Flora del Segrià i l'Urgell. A la Plana Occidental Catalana.. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans., 1966, p. 33.
↑ (anglès) Pearl Violette Newfield Metzelthin, Gourmet, Volum 42, Ed. 7-12
↑ receptes amb ametlla
↑ (anglès) Paul Pitchford, Healing with whole foods: Asian traditions and modern nutrition, p.532
↑ (anglès) Dietrich Frohne i Hans Jürgen Pfänder. Poisonous plants: a handbook for doctors, pharmacists, toxicologists, p.338
↑ Gernot Katzer's Spice Pages. «Almond (Prunus dulcis [Mill. D. A. Webb.)]». [Consulta: 23 juliol 2013].
↑ «Almond and bitter almond». from Quirk Books: www.quirkbooks.com. [Consulta: 8 abril 2011].
↑ Karkocha I «[Semiquantitative method of hydrogen cyanide and sweet almonds]» (en polish). Roczniki Państwowego Zakładu Higieny, 24, 6, gener 1973, pàg. 703–5. PMID: 4775628.
↑ Shragg TA, Albertson TE, Fisher CJ «Cyanide poisoning after bitter almond ingestion». West. J. Med., 136, 1, gener 1982, pàg. 65–9. PMC: 1273391. PMID: 7072244 [Consulta: 17 juliol 2008].
↑ Cantor, D., Fleischer, J., Green, J., i Israel, D. L. (2006). The Fruit of the Matter. mental floss 5 (4): 12.
↑ Rogeli Montalá Magriñà. Evolució del treball de la terra a Catalunya. Cossetània Edicions, 2006, p. 166–. ISBN 978-84-9791-220-4.
↑ Sandeep Kumar; Ram Swaroop Meena; Manoj Kumar Jhariya Resources Use Efficiency in Agriculture. Springer Nature, 2020, p. 716–. ISBN 9789811569531.
Bibliografia[modifica]
Direcció General: Ramon Folch i Guillèn. Història natural dels Països Catalans, Volum 6: Plantes superiors. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1984-1992. ISBN 84-85194-52-7
Izco, Jesús. Botánica. McGraw-Hill/Interamericana de España, cop 1997. ISBN 84-486-0182-3
Moro Serrano, Rafael. Guía de los árboles de España. Barcelona : Omega, cop. 1995. ISBN 84-282-1043-8
Elena Maugini. Manuale di Botanica Farmaceutica. Setena edició. Pàdua: Piccin, 1994. ISBN 88-299-1162-3
Barceló, M. C.; Benedí, C. (coord.) et al.. Botànica farmacèutica ensenyament de Farmàcia: pràctiques. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2004. (Col. Textos docents 279; Text-guía).
Bolós, O. et al.. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. Barcelona: Pòrtic, 2005.
Banc de dades de plantes medicinals[Enllaç no actiu] de la Universitat de Barcelona
Bruneton, J. (2000), Plantas tóxicas : vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Ed. Acribia. Zaragoza.
Fabra, Pompeu; Pius Font i Quer, Miquel de Garganta. Un epistolari fonamental per a la lexicografia científica catalana (1925-1953). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1991. ISBN 84-7283-197-3.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons (Galeria)
Commons (Categoria)
Viquidites
Viquiespècies
Bases de dades taxonòmiques
APD GBIF GRIN IN IPNI ITIS
Viccionari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ametller&oldid=28598006»
Categories:
Plantes medicinals rosàcies
Ametller
Plantes i flors als mites grecs
Categories ocultes:
Articles amb enllaços externs no actius des de 2021
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control de bases de dades taxonòmiques
Control d'autoritats
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
Viquiespècies
Viquidites
En altres idiomes
Afrikaans
አማርኛ
Aragonés
العربية
ܐܪܡܝܐ
Asturianu
Atikamekw
Kotava
Azərbaycanca
تۆرکجه
Беларуская
Беларуская (тарашкевіца)
Български
Bosanski
Cebuano
کوردی
Corsu
Čeština
Kaszëbsczi
Cymraeg
Dansk
Deutsch
Zazaki
Dolnoserbski
Ελληνικά
English
Esperanto
Español
Eesti
Euskara
Estremeñu
فارسی
Suomi
Français
Nordfriisk
Furlan
Gaeilge
Gàidhlig
Galego
ગુજરાતી
Gaelg
עברית
हिन्दी
Hrvatski
Hornjoserbsce
Magyar
Հայերեն
Արեւմտահայերէն
Interlingua
Bahasa Indonesia
Ilokano
Ido
Italiano
日本語
Jawa
Taqbaylit
Қазақша
ಕನ್ನಡ
한국어
Kurdî
Kernowek
Кыргызча
Latina
Lietuvių
Latviešu
Македонски
മലയാളം
Монгол
Bahasa Melayu
Mirandés
नेपाली
Nederlands
Norsk nynorsk
Norsk bokmål
Diné bizaad
Occitan
Ирон
ਪੰਜਾਬੀ
Kapampangan
Polski
Piemontèis
پنجابی
پښتو
Português
Runa Simi
Română
Armãneashti
Русский
संस्कृतम्
Sardu
Sicilianu
سنڌي
Srpskohrvatski / српскохрватски
Taclḥit
Simple English
Slovenčina
Slovenščina
Shqip
Српски / srpski
Svenska
Kiswahili
தமிழ்
తెలుగు
Тоҷикӣ
ไทย
Tagalog
Türkçe
Татарча/tatarça
Українська
اردو
Tiếng Việt
Winaray
吴语
ייִדיש
中文
文言
粵語
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 14 nov 2021 a les 09:24.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.713109 | curate | {"ca": 0.7991328767798197, "mk": 0.0021678080504508057, "it": 0.014632704340542937, "pt": 0.012514164654875105, "es": 0.04177957333596098, "id": 0.0027590284278464798, "fr": 0.012859043208355915, "en": 0.047790313839483664, "uu": 0.00034487855348080997, "sr": 0.0021678080504508057, "ko": 0.0005419520126127014, "sv": 0.006946839434399173, "wa": 0.0008868305660935114, "ru": 0.006109277233088634, "kk": 0.0004434152830467557, "de": 0.00620781396265458, "eo": 0.00103463566044243, "be": 0.00310390698132729, "pl": 0.004187811006552693, "ja": 0.0019214662265359412, "ar": 0.0012317091195743213, "zh": 0.0006404887421786471, "oc": 0.0025126866039316153, "la": 0.0007882938365275657, "nl": 0.0032517120756762083, "eu": 0.0011824407547913484, "ro": 0.0007390254717445928, "am": 0.00019707345913189142, "an": 0.00039414691826378283, "st": 0.0008868305660935114, "az": 0.0005912203773956742, "ku": 0.0005419520126127014, "bg": 0.0004434152830467557, "bs": 0.00039414691826378283, "zn": 0.00024634182391486425, "sh": 0.00034487855348080997, "cy": 0.00103463566044243, "da": 0.0007390254717445928, "sb": 0.0005912203773956742, "el": 0.00039414691826378283, "et": 0.00024634182391486425, "fa": 0.00024634182391486425, "fi": 0.00024634182391486425, "gd": 0.00039414691826378283, "lt": 0.0006897571069616199, "gu": 0.00034487855348080997, "he": 0.0005419520126127014, "hi": 0.0002956101886978371, "hr": 0.00039414691826378283, "hu": 0.0004434152830467557, "hy": 0.00103463566044243, "ta": 0.0004926836478297285, "ky": 0.00039414691826378283, "lv": 0.00039414691826378283, "ml": 0.0002956101886978371, "mn": 0.0002956101886978371, "ms": 0.0011331723900083756, "ne": 0.0002956101886978371, "no": 0.0012317091195743213, "os": 0.00019707345913189142, "pa": 0.0002956101886978371, "nb": 0.0002956101886978371, "ps": 0.00019707345913189142, "sa": 0.0004434152830467557, "sd": 0.00019707345913189142, "sk": 0.0004926836478297285, "sl": 0.0005419520126127014, "sq": 0.00024634182391486425, "su": 0.0004434152830467557, "te": 0.0002956101886978371, "tl": 0.0002956101886978371, "th": 0.00014780509434891856, "eb": 0.00034487855348080997, "tr": 0.0002956101886978371, "uk": 0.0004926836478297285, "ur": 0.00019707345913189142, "vi": 0.0004926836478297285} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ametler |
racoforumsanon_ca_20220809_3_586786 | ERROR: type should be string, got "https://www.trenvista.net/noticias/el-traspaso-de-rodalies-vuelve-a-estar-sobre-la-mesa/En aquest enllaç, que parla de la possibilitat del traspàs del ferrocarril a Catalunya, hi comenten maquinistes. Us covido a llegir-ne els comentaris per a veure fins a quin punt odien el nostre país i la nostra causa d'allibermanet nacional.. La vaga la fan contra nosaltres, contra els catalans.\n\nMés enllà de les motivacions d'aquesta vaga aquí algú hauria de dir prou. Aquests abusos per part de treballadors de serveis publics no els hauriem d'acceptar, cal que es faci una llei que impedeixi fer vagues salvatges com aquesta. Per exemple que posi sempre uns serveis mínims del 90% i si no es compleixen penes de presó, així de clar. Al final es foten els de sempre, la gent que va en renfe és la gent més vulnerable de la societat.El mateix val pels treballadors de metro, bus, els putos taxistes, mestres i polis.\n\nSí la vaga el diumenge de 12 a 1 de la nit i a la vorera sense ocupar el carrer. Que collons vaga, si li ho demanem per favor i ens agenollem segur que el patró ens escolta! Un exemple de que fer vaga no serveix per res:https://twitter.com/tubace_xen/status/1445276230186672132?t=Jb-X60T6EkhIY4XX5tEJog&s=19\n\nNo has entés molt bé el que estic dient, el que estic dient és que precisament les vagues de la puta renfe no serveixin de res i deixin de tocar els collons a la gent treballadora que no té els seus privilegis." | 0.855227 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_269243 | MANOMATIC – GraffiteaCheste
Parlar de MANOMATIC és parlar de l’hiperrealisme portat a un mur. Un artista consolidat en el panorama nacional i internacional per la seua forma de treballar, la qualitat de les seues intervencions i la critica que presenten moltes d’estes.
Este artista andalús es caracteritza per un estil minuciós on el maneig de la tècnica és indubtablement de deu. Quasi com si d’una impressora humana es tractara, és capaç de traure capa rere capa, fins a l’ultime detall d’allò que es proposa plasmar en un mur. | 0.731181 | curate | {"es": 0.051330798479087454, "ca": 0.9486692015209125} | http://graffiteacheste.com/ca/portfolio/manomatic/ |
macocu_ca_20230731_0_392703 | Contradanza
CONTRADANZA va ser fundada l'any 1984 a la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria per Menchu Vargas, coreògraf i ballarina de la companyia. Des d'aleshores ha realitzat sis espectacles: Sinfonía en negro (1986), Mosquitozzz (1987), En busca de la libertad del sentimiento (1988), Despedida que no despide (1989), Manada (1990) ¡ Prefijo 928 (1992). Aquesta companyia també ha col.laborat amb les seues coreografies en diverses produccions de vídeo dansa i performances. | 0.512326 | curate | {"it": 0.023109243697478993, "ca": 0.5399159663865546, "es": 0.4369747899159664} | |
cawac_ca_20200528_1_79765 | La nova seu social dels fisioterapeutes catalans serà una realitat a partir de febrer de 2002
El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya canviarà a partir de febrer la seva ubicació dins la Ciutat Comtal. La seu social situada al carrer Rosselló passarà a estar al número 78 del carrer Segle XX. Es trasllada de l'Eixample a Horta-Guinardó. D'estar de lloguer, el Col·legi passarà a tenir un edifici propi per tots els seus col·legiats. El nou local ha costat 60 milions de pessetes i és fins a cinc vegades més gran que l'actual seu. I no hi haurà un increment en les quotes col·legials per pagar les despeses que generarà aquest trasllat. Tot un munt de canvis que es veuran reflectits en una millora qualitativa en el servei.
A partir d'aquest estiu són sis les promocions de Fisioteràpia que surten al mercat de treball. Això suposa pel Col·legi rebre el doble de gent per col·legiar-se, per realitzar gestions, consultes, per assessorar-se… A aquesta gent s'han de sumar tots els que venen per l'oferta de treball d'Itàlia i França. La seu del carrer Rosselló es quedava petita per respondre eficientment a aquestes demandes. Per això, la Junta de Govern es va plantejar fa temps el trasllat a un nou local. Després de veure molts edificis, de comparar preus amb l'extensió i la qualitat de l'edifici, de triar entre llogar o fer una compra, es va arribar a la conclusió que el més adient era adquirir el local a Horta-Guinardó. La decisió va ser presa en una Assemblea Extraordinària de la que informem en la pàgina 5.
El nou edifici està situat prop del Passeig Maragall, concretament al carrer Segle XX, número 78. El local té una superfície de 485 m2, i està dividit en dues plantes. La planta baixa té 208,30 m2 de superfície construïda, mentre que la de la segona planta o altell és de 276,30 m2. En total, es quintuplicarà l'extensió de la seu col·legial. A més, el local serà estrenat pel Col·legi. L'edifici compleix tots els requisits legals necessaris per poder-hi ubicar unes oficines.
Ubicació dins la ciutat
El carrer Segle XX és al barri d'Horta-Guinardó, prop del Passeig Maragall. La situació concreta la podeu observar en el mapa que incloem aquest Noticiari. Com qualsevol zona de la Ciutat Comtal, la millor manera de moure's és mitjançant el transport públic. Si aneu en cotxe, sabeu que us arrisqueu a donar voltes i més voltes fins trobar un lloc per poder estacionar sense que còrrer el risc de ser multat. Segons la taxació oficial encarregada pel Col·legi a la Societat de Taxació, l'accesibilitat al local és bona.
Abans, els que paraven amb la Línia 5 a "Sagrada Família", amb la nova seu ho hauran de fer a la parada de "Maragall", també amb la Línia 5, des de la que no hi ha ni tres minuts a peu fins a la futura seu. Altra forma d'arribar en metro és mitjançant la Línia 4, també aturant-se a "Maragall". L'altra opció és viatjar en bus, en els números 19, 45, 47, 50 i 51. A més, com a últim recurs, sempre es pot preguntar. Ja diuen que "preguntant s'arriba a Roma".
A preu d'ocasió
El local costarà al Col·legi un total de 60 milions, sense comptar les despeses que significarà el nou mobiliari i les reformes oportunes per arreglar l'edifici perquè compleixi les seves funcions. La Societat de Taxació va certificar que a dia de 5 d'octubre de 2001, el valor de taxació de l'immoble és de 65 milions de pessetes (390.658 Euros | 0.826651 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fisioterapeutes.cat/noticiari/veure.asp?n=329 |
mc4_ca_20230418_1_484897 | Marketing online | empresa de diseño de páginas web Barcelona
Marketing Online per al teu projecte
El marketing online és una estratègia imprescindible per a les marques per la gran oportunitat de creixement, posicionament i difusió que representen. Som la teva Agència de Marketing Online a Barcelona.
Capitalitzem les opinions dels clients per millorar serveis, productes i processos. Seràs més conegut en el món d'internet i augmentaràs les oportunitats de negoci. També optimitzem els teus continguts.
Realitzem un seguiment i analítica de la teva web. Gestionem la teva Reputació Corporativa i acostem els clients a la teva empresa. I, per suposat, integrem el teu negoci a les xarxes socials per a més visibilitat.
La pàgina web de la teva empresa és molt important a l'hora de presentar el teu producte al públic. Aquesta és la identitat del teu negoci i la cara visible al client. A través del marketing de continguts el que es planifica és la organització i informació que el teu lloc web proporcionarà a cada visitant, a més a més de tendències i la confiança que puguis transmetre a través del teu contingut.
Que la teva empresa tingui presència a les xarxes Socials és molt important pel teu producte o marca, ja que això li permetrà a la teva empresa tenir un major abast cap a clients potencials. Avui dia és molt important que el teu contingut pugui ser publicat, compartit i distribuït a través de tot internet. La promoció a través dels usuaris és la millor forma de promocionar el teu servei. Quan ve "recomanat" per algú, sempre tindrà el valor afegit de la credibilitat i la confiança.
És un canal de comunicació directe amb el client. Podràs generar visites més freqüents de persones que realment estan interessades en els teus productes i els mantindràs informats sobre el que ofereixes. A través d'aquesta eina tindràs al corrent als teus clients del que ofereixes. Opinem que l'e-mail marketing no és només un canal publicitari o de venda, sinó també un canal per a generar confiança i imatge de marca.
Amb els informes de Google Analytics podrà reconèixer aspectes clau del seu negoci. Conèixer quin és el retorn de la seva inversió (ROI), quines empreses l'estan visitant, quan de temps romanen els usuaris a la seva pàgina web i en quines pàgines. També saber de quins països i ciutats procedeixen, quins envien un formulari o descarreguen un catàleg, quines són les fonts de trànsit que porten més clients a la seva web, etc... tot un món d'informació estratègica. | 0.815827 | curate | {"es": 0.024706358849736737, "ca": 0.9752936411502633} | https://barnastudios.com/ca/marketing-online |
acn_ca_20201011_0_123249 | Sabrià referma el suport a Puigdemont i diu que les declaracions de Tardà són anteriors a la decisió del TC
El portaveu d'ERC assegura que "ara és més clar que en qualsevol altre moment" que ha de ser el candidat
ACN Barcelona.-El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha assegurat que després de la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d'aquest dissabte queda "més clar que en qualsevol altre moment" que Carles Puigdemont ha de ser el candidat a la presidència de la Generalitat. En declaracions a Rac 1, Sabrià ha refermat el suport a Puigdemont després de les declaracions del portaveu dels republicans al Congrés, Joan Tardà a 'La Vanguardia' en què assegura que "si cal, s'haurà de sacrificar Puigdemont". Sabrià ha assenyalat que l'entrevista es va fer entre setmana quan l'alt tribunal encara no s'havia pronunciat i ha remarcat que els fets de les últimes hores "són importants". "Ara que l'embat és més ferotge que mai, Puigdemont ha de ser el nostre candidat", ha insistit. A més, Sabrià ha qualificat la resolució del TC "d'esperpèntica" i "d'aberració jurídica". Segons el portaveu dels republicans, l'alt tribunal busca una sortida per no desqualificar l'Estat que aconsegueix els mateixos efectes. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/sabria-referma-el-suport-a-puigdemont-i-diu-que-les-declaracions-de-tarda-son-anteriors-a-la-decisio-del-tc |
racoforumsanon_ca_20220809_1_112452 | GUIATGE PER MITJÀ DEL QUAL HOM POT LLEGIR CONSECUTIVAMENT TOTA LA BÍBLIA EN UN O DOS ANYS, I ELS PSALMS I EL NOU TESTAMENT UNA VEGADA CADA ANY. http://cristianscatalans.cat (En la lletra petita de la portada del llibret hi posa: "UN GUIATGE PER MITJÀ DEL QUAL HOM POT LLEGIR CONSECUTIVAMENT TOTA LA BÍBLIA EN UN O DOS ANYS, I ELS PSALMS I EL NOU TESTAMENT UNA VEGADA CADA ANY". Fil dedicat especialment a cristians independentistes, com tots els meus fils. Les lectures continuades i consecutives d'aquest Llibre són les que fan savis i lliures els cristians catalans:
Data: 2016-04-26, dimartsComentari: Unai 55v9 Perquè com els cels són per damunt de la terra, així són els meus camins per damunt dels vostres camins, i els meus pensaments per damunt dels vostres pensaments.כִּֽי־גָבְה֥וּ שָׁמַ֖יִם מֵאָ֑רֶץ כֵּ֣ן גָּבְה֤וּ דְרָכַי֙ מִדַּרְכֵיכֶ֔ם וּמַחְשְׁבֹתַ֖י מִמַּחְשְׁבֹתֵיכֶֽם׃For as the heavens <08064> are higher <01361> (08804) than the earth <0776>, so are my ways <01870> higher <01361> (08804) than your ways <01870>, and my thoughts <04284> than your thoughts <04284>. | 0.614684 | curate | {"en": 0.1322849213691027, "es": 0.21554116558741906, "ca": 0.6521739130434783} | |
mc4_ca_20230418_2_35847 | Per un Riu Sants net | L'Informador
Per un Riu Sants net
ACDEMA neteja el riu al seu pas pel nucli urbà de Canals i adverteix que la falta de civisme pot fer inútil la seua feina
L’associació ecologista ACDEMA va arribar a un acord amb l’ajuntament de Canals per a la neteja del riu Sants durant aquest mes d’agost la qual es realitza per dos voluntaris de l’associació. L’ajuntament ha aportat una ajuda econòmica per a aquests treballs, part de la qual es destinarà a la protecció de la fauna del riu Canyoles, en perill per la tremenda sequera que patim aquest estiu. A més s’aporta un cabal ecològic a la gorg del riu on es troben els “unio mancus” o cloïssa de riu valenciana, per evitar la seva desaparició.
ACDEMA, amb la col·laboració de propietaris i regants, aporta periòdicament un cabal de supervivència a la bassa per garantir en la mesura del possible la supervivència d’aquestes espècies, fins que passi l’actual sequera.
En un primer balanç que el col·lectiu ha publicat al seu web afirmen que la neteja és un treball penós i esgotador, més quan s’ha de realitzar de vesprada, per no danyar els motors de reg en regirar el fons de llim i terra del mateix. A més, quan acaben, apunten, probablement caldria reiniciar la mateixa, donada la manca de cultura ciutadana.
Un dels safareigs històrics del nucli urbà, al riu Sants, es troba envaït per la vegetació i a punt d’ensorrament, amb el greu impacte visual i patrimonial. L’espècie al·lòctona Aliantum envaeix part del riu Sants contribuint al deteriorament del safareig històric, al carrer València. Es van extreure més de 100 ampolles del fons del riu Sants al seu pas pel carrer València. | 0.893559 | curate | {"ca": 1.0} | http://linformador.net/per-un-riu-sants-net/ |
wikipedia_ca_20230401_0_450552 | Ludwigia octovalvis
Ludwigia octovalvis, amb el nom comú en anglès de "Mexican primrose-willow", és una planta nativa de llocs molt humits de Mèxic i altres llocs tropicals i subtropicals com Texas i el sud-est asiàtic. Es considera una mala herba quan apareix en el cultiu de l'arròs.
Descripció.
És una planta herbàcia de fins a un metre d'alt. Les fulles són alternes i fan fins a 15 cm de llargada. Floreix de juliol a octubre, la flor és tubular amb 4 sèpals triangulars carnosos. El fruit és una càpsula cilíndrica amb nombroses llavors. | 1 | perfect | {"en": 0.03544776119402985, "ca": 0.9645522388059702} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=450553 |
cawac_ca_20200528_0_166546 | Reus.- El subdelegat del govern de l'Estat espanyol a Tarragona, Joan Abelló, ha anunciat que el nombre d'agents que el Cos Nacional de Policia té a l'Aeroport de Reus s'augmentarà dels 12 actuals a 32, 'en funció de l'increment progressiu d'activitat' que tindrà l'aeròdrom reusenc. Aquesta és una de les mesures anunciades després de la Junta Local de Seguretat celebrada a Reus aquest dimecres. Aquesta reunió també ha servit per constatar que 'hi ha hagut una lleugera baixa, de l'1% en el nombre de delictes penals a la ciutat, tot i que s'han incrementat les faltes en temes convivencials', segons ha explicat l'alcalde de la ciutat, Lluís Miquel Pérez. En aquest aspecte, Joan Abelló ha assenyalat que 'dels 63 fets delictius per cada 1.000 habitants registrats l'any 2002, s'ha passat als 55 per miler d'habitants del 2007'. | 0.829458 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.324.cat/noticia/257489/baixcamp/El-Cos-Nacional-de-Policia-incrementara-en-una-vintena-el-nombre-defectius-a-lAeroport-de-Reus |
mc4_ca_20230418_13_110255 | The Daily Avalanche: d’octubre 2017
Si avui és dissabte, toca apunt de metros. Si avui és dissabte, calculo que serem a Torí, ciutat que volia visitar d’ençà que la Marta Voladora em regalà el «Voyage autour de ma chambre» de Xavier de Maistre.
Bé, el metro de Torí no amaga cap misteri. Va ser inaugurat l’any 2006 amb motiu dels seus Jocs Olímpics d’Hivern (algú se’n recordava que hi havien hagut Jocs aquí?) i es regeix per un sistema de conducció automàtica similar al de ciutats franceses com Lille, Rennes o París.
En l’actualitat compta amb 13,2 quilòmetres de vies i 21 estacions; com que totes elles estan disposades sobre una sola línia, la veritat és que el disseny del seu traçat no suposa cap problema: la dibuixen sobre el mapa de la ciutat, tal qual, i es queden tan frescos! Sent Torí una de les capitals del "design" italià, caldria exigir-los una mica més. Trobo. Modestament.
El fenomen que s’ha anomenat «Segona Edat Daurada de la Televisió» parteix d’un substanciós grapat de sèries excel·lents; però no hauríem d’oblidar que el que abunda més és la mediocritat o el producte de fàcil comercialitat. D’entrada d’«Els Medici: senyors de Florència», luxosa producció italo-britànica de la RAI, caldria esperar una pàtina de qualitat prestigiosa, una mica de didàctica històrica i (per què no?) una certa dosi d’espectacularitat. Desafortunadament, i malgrat el ganxo comercial de Dustin Hoffman com a Giovanni de Medici (en un paper que no deixa de ser un «cameo» allargassat), la sèrie els hi ha quedat molt justeta.
Pertany al gènere de ficció històrica, amb tot l’accent posat a la paraula «ficció». De fet, un rètol final ja adverteix que la majoria dels personatges que apareixen a la pantalla van existir realment, però no així les coses que els hi fan fer. Segurament explicar la vida dels membres de la famosa família de banquers florentins d’una forma pròxima a la veritat històrica hauria resultat molt avorrit; així que tot es converteix en matèria de fulletó barat. A «Els Medici» gairebé ningú no mor al seu llit de vellesa o malaltia, sinó que són víctimes de verí, llança o punyal (o de falsejament de la realitat). Precisament la mort de Giovanni de Medici per ingestió de raïm enverinat (mètode inspirat per l’emperador August) constitueix el punt d’arrencada de la trama i la recerca del culpable formarà l’espinada de tota la sèrie. Que el Giovanni de Medici històric morís per causes molt menys melodramàtiques no treu ni un minut de son als guionistes.
Si amb la història fan el que volen, amb les localitzacions tampoc es queden curts. A l’església de San Lorenzo de Florència hi pinten una cúpula que no es va construir fins un segle i mig més tard, mentre que a les escenes venecianes s’hi veu la barroca Santa Maria della Salute que trigaria uns dos cents anys a fer-se realitat. Tampoc entenc la insistència de presentar el perfil de Florència encimbellat a la carena, com si de Siena es tractés, quan tot avi turista sap que la capital de la Toscana se situa a una vall, la de l’Arno.
Si em féssiu salvar alguna cosa d’aquest melodrama banal, m’ho posaríeu difícil. Les simulacions per ordinador d’una Florència renaixentista tiren a barates, cúpula de Bruneleschi inclosa. Les cançons pop dels crèdits inicials i finals són una atrocitat. I dels actors i actrius (un poti-poti d’anglos i italians) poc de bo se’n pot dir. Apart de Hoffman, que aporta experiència a un no res de paper, només Brian Cox pertany a la «major league». Richard Madden, el protagonista oficial, deu tota la seva celebritat a haver interpretat Robb Stark a «Joc de Trons». Aquí està atractivament oblidable; encara que no deixa de ser curiós que el seu sogre a la ficció italiana sigui David Bradley, el mateix actor que com Walder Frey presidí les Noces Roges.
«Els Medici: senyors de Florència» aconsellable només a qui tingui vuit hores a perdre sense cap excusa decent a la vista.
«Lumière!» és un documental de tesi, dirigit i comentat amb persuasiva autoritat per Thierry Frémaux, director del Festival de Cannes i de l’Institut Lumière de Lyon, potser la veu més competent per defensar un segle i escaig més tard l’obra de la família Lumière. El film s’oposa, en la «tesi» ja mencionada, a la idea canònica que els Lumière foren els «inventors» de la indústria cinematogràfica, però que el seu desenvolupament artístic posterior correspongué a George Méliès i altres imaginatius precursors. Concedeix així a la família titular uns mèrits que la historiografia oficial els havia negat.
Per demostrar-ho, utilitza un muntatge de 108 curts de 50 segons cadascun —mena de «tweets» visuals que era el format estàndard dels films de l’estudi, que es mostren aquí en versions gloriosament restaurades—, ordenats per blocs temàtics i acompanyats per explicacions admirablement didàctiques. Així anirem descobrint amb els nostres propis ulls com Louis i Auguste Lumière «inventaven» des de zero el llenguatge bàsic del cinema: la composició del pla, la il·luminació, els tràvelings, la posada en escena, els efectes especials, el reportatge d’actualitat, el gag, la pantalla dividida i fins i tot el cinema experimental.
Detesto la idea que tenen alguns apologetes, de despullar uns sants per poder vestir-ne uns altres, i per tant crec que a l’Olimp del cinema hi ha lloc de sobres tant per Méliès com pels Lumière. Es podria adduir que, davant d’una nova tècnica de representació, les troballes expressives serien relativament fàcils de revelar; però cal tenir un cor avinagrat per negar que aquest documental és 100% emoció pura.
A «Lumière!» veureu inundacions i balls populars, nens i gatets (com a Facebook ara mateix), les piràmides d’Egipte i els bulevards de París, gent que treballa i gent que es diverteix, les còmiques maniobres dels regiments alpins i les no menys còmiques maniobres del jardiner ruixat. Veureu doncs les primeres imatges de la Història d’uns humans reproduïts en moviment real, i també els nostres últims instants d’innocència.
Estava naixent el «selfie», estàvem deixant enrere la nostra ànima. Imprescindible.
«Handia», que es podria traduir més o menys com «El gegant», és una d’aquelles delicades joies que de tant en tant ens regala la cinematografia basca, a partir de motius ben arrelats a la terra d’origen, però també molt universals. Dirigida per Jon Garaño i Aitor Arregi, amb un guió on també hi intervé Jose Maria Goenaga, dos d’ells presents a la sensible «Loreak», «Handia» narra uns fets reals succeïts a un poble de Guipúscoa a mitjans del segle XIX. Gira entorn del personatge de Migel Joakin Eleizegi (Eneko Sagardoy), anomenat «el gegant d’Atzo» per la seva descomunal alçada, i del seu germà Martín (Ramon Agirre), veterà esguerrat a la primera guerra carlista, embarcats tots dos en el món de l’espectacle dels monstres de fira per pobles i ciutats d’Europa.
El film evita els convencionalismes habituals del «biopic» històric i apunta més aviat als gèneres del conte de fades o a la paràbola al·legòrica de fructíferes interpretacions. Es pot llegir, entre moltes altres coses, dues visions oposades de l’existència (el que s’adapta al canvi i el que adopta l’immobilisme resistent, exemplificats per les faccions de la Carlinada), la condemna a la deshumanització de tot allò que surt de la norma, la realitat cruel de la societat de l’espectacle o, fins i tot, una representació d’España que pretén ser una de sola, però que no reconeix els elements de la seva composició.
Com sol ser norma en el cinema basc, el guió és concís en paraules, però profund en intencions. Potser als actors no se’ls hi dona gaire oportunitat de lluïment; però la factura tècnica (fotografia, banda sonora o disseny de producció) excel·leix. Es nota que el pressupost no fou generós, però encara així, les diverses localitzacions urbanes (a Madrid, Lisboa, Bordeus o Londres) no desmereixen gota.
Potser «Handia» peca de morositat i d’una certa fredor expositiva, però l’embolcall és impecable i conté alguns grans moments de cinema. Un d’ells de comicitat incòmoda, quan el gegant titular s’entrevista amb la reina Isabel I; un altre, d’estranya poesia, quan alguns colossos del continent fan un aplec entorn d’una mena de Stonehenge. És inevitable pensar en el «Freaks» de Todd Browning i en «L’home elefant» de David Lynch, però no de manera derivativa, sinó com una virtut que eleva aquest film molt per damunt del que passen a les sales. Recomano que l’aneu a veure.
En cinc anys la xarxa ha crescut notablement: 67 quilòmetres de via més i 53 estacions més. El mapa inclou línies projectades encara per inaugurar, sense que n’afecti la claredat. M’agrada el predomini de les diagonals a la zona central.
Un logo del servei, que apareix com a imatge de fons, i que es pot llegir com un mapa estilitzat de l’illa, però també com una «S» estilitzada.
Cas potser únic al món de línies que s’identifiquen per dues xifres (per exemple, la vermella és la 4/5), el que permet precisar el destí dels convois.
Cinc curioses configuracions en forma de matamosques en les línies del metro lleuger (color gris).
Diuen que «Line of Duty» (ho podeu traduir com «acte de servei» o «compliment del deure») és el programa més vist de la història de la BBC2: un «procedural» policíac sorgit de les cèl·lules grises del guionista Jed Mercurio, que des de la seva estrena el 2012 ja compta amb quatre temporades i en té dues més d’aparaulades. De sèries que intenten explicar de forma realista la metodologia quotidiana dels cossos policials, n’hi ha un fotimer; i de totes elles, les britàniques són potser les que més creïbles ens resulten. Per tant caldrà definir quin és el fet diferencial de «Line of Duty» que la fa esdevenir una sèrie tan entretinguda i addictiva.
El serial es centra en les activitats de l’AC-12, el departament d’afers interns de la policia britànica. Els actors Martin Compston, Vicky McClure i Adrian Dunbar formen un compacte equip laboral durant tota la sèrie en una ciutat anglesa que no té nom, però bé podria ser Birmingham. Cada temporada compta amb la figura d’un policia presumptament corrupte com a protagonista principal. I tot i que, després de moltes giragonses i sorpreses del guió, s’acaba demostrant la seva culpabilitat, no és mai d’una forma categòrica i maniquea: sempre hi ha lloc per a la redempció parcial.
Tret de puntuals moments d’acció frenètica, els capítols es dediquen a tranquil·les tasques rutinàries (entrevistes a testimonis, revisió de pistes, informes forenses, visionat del material de les càmeres de seguretat…). A diferència del que passava a «Happy Valley», aquí la vida privada dels investigadors té un paper molt anecdòtic. Els millors minuts de «Line of Duty» pertanyen sens dubte als llargs i tensos interrogatoris, on els membres de l’AC-12 van encerclant el possible imputat en un dramàtic crescendo.
En realitat cap de les temporades de la sèrie és autoconclusiva, ja que en temporades posteriors es descobreix que la corrupció mai no ha sigut del tot eradicada i impregna el cos policial britànic com una atapeïda malla de suborns i mentides. No és un missatge gaire esperançador; però no mirem bones sèries com qui llegeix un llibre d’auto-ajuda. «Line of Duty»: notable alt.
Un admirador de la novel·la realista del XIX, com jo, ja feia tard a llegir una de les seves obres mestres indiscutibles, com és «Els Maia» del portuguès José Maria Eça de Queiroz. Disposo d’una versió una mica antiga (1985) del Círculo de Lectores amb pròleg de Don Joaquín Calvo-Sotelo (de la Real Academia Española), o sigui que tot es manté en un to respectable i arnat. El meu exemplar pertany a la xarxa de biblioteques universitàries i per tant està convenientment vandalitzat. No deixa de sorprendre’m que els usuaris d’un servei tan admirable puguin ser tan desagraïts i cafres.
No he acabat encara. El comentarista anònim pensa que «idiosincrasia» equival a «temperamento», o que «temido» val per «tozudo», que «maneras prácticas» ha de ser «maneras patricias» i que «escoltada» s’ha de llegir «escotada». Cap a la pàgina seixanta calla; no sé si es va cansar de llegir o es va cansar de corregir Eça i el traductor. Una prova més en definitiva que ser aficionat a la lectura no eleva necessàriament la teva estatura moral.
Per reposar-me de temps tan trepidants com aquests he estat revisant un clàssic de la televisió, oblidat però respectable, com és «Upstairs, Downstairs» (o «Arriba y abajo», com sempre la vam conèixer des de la seva estrena aquí). La idea de fer una comèdia sobre els membres del servei d’una distingida mansió eduardiana sorgí al cap de les actrius Eileen Atkins i Jean Marsh. De seguida s’adonaren que, si volien parlar de criats, calia que hi haguessin senyors als quals servir; així s’establiren els dos mons paral·lels i interrelacionats dels de dalt i els de baix, pensada que posteriorment han heretat pel·lícules com «Gosford Park» o sèries com «Downton Abbey»; tot i que la troballa inicial l’hauríem d’atribuir més aviat als relats de P. G. Wodehouse, on l’aristocràtic cap de pardals Bertie Wooster era assistit pel més que competent majordom Jeeves.
El programa de la ITV s’estrenà temptativament el 10 d’octubre de 1971 en horari tan poc propici com era el diumenge al vespre, però aviat captà l’atenció del públic fins conduir-lo a un èxit esclatant i un reguitzell de premis que es prolongaren durant les seves cinc temporades fins arribar l’any 1975. Atkins abandonà aviat el barco, mentre que Marsh, en el paper de l’assenyada donzella Rose, esdevindria un dels puntals de la sèrie.
Com és sabut, «Upstairs, Downstairs» relata les vicissituds de la família del polític conservador Richard Bellamy i dels nombrosos membres del seu servei, residents tots ells al 165 d’Eaton Place, a l’elegant barri de Belgravia. La sèrie, com una mena de precedent d’un «Cuéntame» a la britànica, deixa que la ficció s’impregni puntualment de fets històrics i avanços tecnològics contemporanis a l’acció i abasta des del 1903 fins a 1930; primer a un ritme calmós, a la cinquena temporada acceleradament (ja que tots els implicats tenien pressa per embarcar-se en nous projectes). Així aniran apareixent als moments pertinents les sufragistes, la bohèmia de Bloomsbury, la popularització del cinematògraf, l’epidèmia de grip espanyola o la irrupció de l’automòbil. La quarta temporada es dedica a una acurada monografia sobre la Primera Guerra Mundial i no defuig temes delicats com el linxament de ciutadans d’origen alemany, les neurosis provocades per la guerra de trinxeres o la frivolitat dels esforços patriòtics de les classes benestants. Els britànics, és clar, fa dècades que ens donen lliçons d’equanimitat i sentit autocrític. Per això no estranya que gosin ironitzar sobre el puritanisme de la reina Victòria o presentar el seu fill Eduard VII sota una llum ben poc favorable.
No negaré que el programa té una factura d’aparença envellida, sobre tot la primera temporada, que evoca directament el cartró pedra de l’«Estudio 1» de Televisión Española. Després (potser perquè l’èxit propicià un augment del pressupost) els valors de producció milloren considerablement i fins i tot s’intercalen algunes escenes d’exterior força lluïdes. Tampoc juguen al seu favor els cinquanta minuts de durada de cada capítol, que es revelen excessius per desplegar les seves trames; tot i que aquí la dificultat de visionat hauria d’atribuir-se a la diferent velocitat a la que ara consumim televisió.
Malgrat la voluntat de representar amb el cap fred les dues realitats paralel·les del 165 d’Eaton Place, són els criats els que acaben acaparant el nostre interès. No és que els Bellamy del pis de dalt no tinguin problemes patricis dignes de la nostra atenció, però els actors que els defensen no sempre estan a l’alçada. Començant per l’inexpressiva Meg Wynn Owen que defensa una Hazel Bellamy de manera més que deplorable. Salvaré l’atribolat Richard Bellamy (David Langton), alternativament còmic i dramàtic però sempre digne. I la preciosa Georgina (Lesley-Anne Down), que es limita a ser «preciosa», i ho fa molt bé. I confessaré que adoro Lady Prudence Fairfax (Joan Benham), pur escumós amb excés de bombolles, però digna d’una de les novel·les brètoles d’Evelyn Waugh.
Almenys, al pis de baix l’oferta és més variada i molt més propera als espectadors. El pompós i autoritari majordom escocès Hudson, que interpreta l’actor Gordon Jackson, pot ser la pura imatge de l’immobilisme, però esdevenir a la vegada el remei de totes les crisis. La donzella Rose (Jean Marsh) amb la seva fidelitat acaba sent, en perspectiva, la que assumirà sobre les seves espatlles el punt de vista de l’espectador. La meva favorita però és la rondinaire cuinera Mrs. Bridges, encarnada a la perfecció per l’actriu de caràcter Angela Baddeley, tan orgullosa dels seus fogons com defensora del «status quo». No voldria deixar de mencionar amb afecte a la vivaç donzella Daisy, el trempat criat Edward i l’entranyable i beneitona ajudant de cuina Ruby. Karen Dotrice, la dolça nena de «Mary Poppins», va encarnar la igualment dolça minyona Lily durant sis capítols poc abans de deixar definitivament la interpretació. Anthony Andrews ja va estrenar-se com a membre de l’aristocràcia anys abans de «Brideshead Revisited». I també caldrà recordar que Pauline Collins, inoblidable Shirley Valentine, havia treballat de criada a casa dels Bellamy al principi de la sèrie en el paper de l’enredaire Sarah Moffat, personatge que gaudiria del spin-off «Thomas & Sarah» de curta durada.
Tot i la continuïtat dels personatges i la concreció del seu marc temporal, cada capítol d’«Upstairs, Downstairs» es pot contemplar com una peça dramàtica independent i auto-conclusiva, gairebé com un conte televisat. El seu material de base és el del serial de tota la vida, amb els seus enamoraments (o ruptures) i les seves defuncions de rigor (amb unes gotes d’humor que mai no fan nosa i unes gotes de «Historia y Vida», que tampoc). Però on la sèrie toca el cel és en la descripció del funcionament de la molt classista societat britànica, que potser actualment ja no és la que era, però de la qual encara en podem extraure alguna lliçó.
És precisament quan les vides dels senyors i dels criats interfereixen que es produeixen les situacions més interessants. Així el paternalisme responsable sembla guiar els de dalt; almenys fins que la irresponsabilitat irromp a les seves vides, de vegades amb la intrusió d’una relació interclassista. És llavors quan els de baix els han de cridar a l’ordre; perquè no hi ha servitud satisfeta si aquells a qui serveixen no estan a l’altura de les expectatives. De fet és el servei qui sap millor que ningú que la senyora de la casa està tenint una aventura, mentre que els seus parents cavalquen a la inòpia.
Sense por a la incomoditat, «Upstairs, Downstairs» aborda els dos costats d’una vaga general, la xenofòbia, la impunitat de classe, el codi d’honor bèl·lic, les discriminacions per sexe, i els secrets de família. Ho sol fer prou bé, com per incitar el debat, i la sociologia acaba superant les trampes del guió.
Deures per a demà: revisar «La Duquesa de Duke Street», que fa el mateix que «Upstairs, Downstairs»; però de manera més brètola i divertida, i de passada ens regala la fantàstica Gemma Jones.
De tant en tant sento la sobtada recança de no haver dedicat prou temps a la lectura de literatura fantàstica; per això vaig ullar amb interès el canon de literatura fantàstica (britànica) del segle XXI que en Josep Sala i Cullell va publicar fa poc al seu blog. Com que m’havia impressionat força «La ciutat i la ciutat» de China Miéville, no em va costar gaire decidir-me per una altra obra seva que Sala i Cullell cita, «La estación de la calle Perdido» (2000), segona novel·la de l’autor, publicada quan tenia 28 anys, i iniciadora de l’anomenada trilogia de Bas-Lag.
Tota l’acció del llibre té lloc a la metròpoli de Nova Crobuzon, una invenció entre «steampunk» i victoriana, amb molta boira, molta brutícia i encara més misèria. Fa pensar una mica en l’Ankh-Morpork de Discworld, però sense gota de l’humor de Pratchett; i les races que l’habiten no pertanyen al canon fantàstic tradicional sinó que sorgeixen de la imaginació febrosa de Miéville. Així hi trobareu els garuda, homes-ocell del desert de Cymek, els khepri, barreja d’humans i insectes, els cactus mòbils, o els vodyanoys, capaços d’esculpir l’aigua.
En quant a l’argument —on s’hi veuen involucrats el científic Isaac Dan der Grimnebulin i la seva amant Lin, escultora khepri—, comença com l’execució privada de dos encàrrecs paral·lels, l’un de científic, l’altre artístic; però acaba derivant en una empresa col·lectiva destinada a anorrear unes arnes psicodèliques i letals que literalment estan monopolitzant els malsons de Nova Crobuzon. Tota aquesta trama, que es podria explicar de forma bastant directa, ocupa gairebé 600 pàgines de florida prosa amb una profusió de detalls que només es pot imputar a l’ímpetu juvenil del novel·lista.
Així, Miéville descriu amb cura cadascun dels barris de Nova Crobuzon (un minuciós mapa de la ciutat es troba a les primeres pàgines), els seus carrers, els seus edificis i els seus habitants; però sembla confondre l’acumulació d’informació amb la creació d’un univers palpable. Entre aquesta prolixitat explicativa i un estil recarregat, on sembla que cada substantiu ha d’anar acompanyat d’un adjectiu, la lectura resulta sempre molt feixuga.
No negaré que «La estación de la calle Perdido» presenta en societat un autor d’imaginació desbordant, amb un nivell WTF digne d’atenció, tot i que la seva inventiva no sempre estigui al servei de l’obra i de vegades signifiqui únicament una digressió passatgera. Alguns paràgrafs de prosa pseudo-científica són tediosos sense pal·liatius; mentre que les escenes de sexe entre espècies indueixen més a perplexitat fisiològica que a comunicació entre éssers racionals i sensibles. A Miéville li agraden la misèria i la decrepitud, els cossos deformats, les vides viscudes a les costures de la frontera, els humors que el cos supura: la sang, els mocs, el pus i la putrefacció. Pot arribar a ser un escriptor contínuament incòmode. El text següent (sobre el particular èxtasi sexual d’una particular raça d’arnes) pot servir de test sobre la vostra capacitat d’aguant a l’autor.
Las polillas flirteaban con un gemebundo y lascivo ballet aéreo. Se tocaban los tentáculos y los miembros, desplegaban nuevas partes nunca vistas antes. Las tres menos dañadas arrastraban a su hermana, la víctima de la Tejedora, por las corrientes de humo y aire. Poco a poco, esta polilla dejó de gazmiar y lamerse las heridas con la lengua trémula, y comenzó a tocar a sus compañeras. La carga erótica era infecciosa.
Aquel cortejo polimorfo a cuatro bandas era tenso y competitivo. Roces, toques, excitaciones. Cada polilla por turno ascendía hacia la Luna, perdida en la lujuria. Entonces rompía el sello de una glándula oculta bajo la cola y exudaba una nube de almizcle empàtico.
Perdoneu els prejudicis, però crec que la literatura fantàstica a Espanya ha estat deficientment servida per editorials volenteroses adreçades a un públic de fans acrítics, editorials que oferien un producte danyat i no arribaven a més. Editorials com «La factoria de ideas», capaces d’espatllar de la pitjor manera possible, un disseny de coberta (encara) salvable. Capaces d’editar un llibre que té dues primeres parts i dues cinquenes parts, encara que siguin diferents (i no de manera voluntària).
Ara Ediciones B ha reprès la novel·la, ha reimaginat una coberta més elegant; però ha mantingut la traducció molt deficient de Carlos Lacasa Martín i Manuel Mata Álvarez-Santullano. Ja no em convencen amb el seu ús de paraules tan poc usuals en castellà com «acerarse», «gazmiar», «mollizna» i «cercha»; però no els hi perdono que s’inventin coses com «santimoniosos», «conundrum» o «pelo gengibre». Si cal reivindicar Miéville no serà a partir d’aquí. Llegiu en canvi, feu-me el favor, «La ciutat i la ciutat».
El xilè Sebastián Lelio, que ja ens havia ofert a «Gloria» un retrat profund d’una dona en plena crisi de maduresa (i ens descobria de passada la notable actriu Paulina García), descriu a «Una mujer fantástica» una figura femenina completament diferent, però igualment absorbent.
A Marina Vidal se li mor el company pràcticament als braços al final d’una nit de celebració. A partir d’aquí s’haurà d’enfrontar a tota mena de problemes; no tant perquè el seu amant tingui ex-esposa i fills, sinó perquè Marina és una dona transsexual. El film ens detalla el calvari que la noia ha de passar pel seu senzill desig d’acomiadar-se per darrera vegada de la seva parella. Les reaccions dels que l’envolten —la família pròpia i la del finat, els metges, la policia, els companys de treball—, fluctuen entre la solidaritat (les menys de les vegades) i un reguitzell d’actituds negatives que passen pel prejudici, el paternalisme, el menyspreu, l’insult i la violència física a l’últim extrem. Desconec la realitat social xilena, però el que aquí es retrata no resultaria fora de lloc en una Espanya que es pensa més progressista del que ho és en realitat.
Afortunadament el personatge de Marina, malgrat la humiliació perpètua, es nega a aparèixer com a víctima i aquesta fortitud és un dels fars que il·luminen la pel·lícula. Tot i que «Una mujer fantástica» està fent un molt bon paper a festivals i guardons diversos, no crec que sigui una pel·lícula rodona. Les fantasmagòriques aparicions del difunt són un recurs molt pobre per visualitzar l’absència que rau al cor de Marina. Hi ha també tota una falsa pista sobre un passatge d’avió a Iguazú, que provoca una llarga i sobrera digressió en una sauna finlandesa. I la banda sonora de flauta i violins lleument desballestats de Matthew Herbert sona bé en els títols de crèdit, però l’acabes avorrint deu minuts més tard.
L’element que eleva «Una mujer fantástica» per damunt de la correcció és la dona que interpreta la protagonista. Daniela Vega, actriu i cantant clàssica, ofereix una veracitat enorme des de la seva condició transsexual. Aquí no hi ha el «tour de force» fraudulent i amb vistes a l’Oscar d’un Jared Letto o un Jeffrey Tambor, sinó pura vivència. Vega, bella, ambigua, vulnerable i forta al mateix temps, modula bé els seus sentiments i fa fàcil fer-l’hi costat. Tant de bo aquest sigui l’inici d’una fructífera carrera.
La xarxa de San Francisco és pràcticament la mateixa que el 2009; però si allà es mostrava el traçat geogràfic de la ruta, ara s'opta per una versió més geomètrica. Ja posats, podrien haver intentat que els angles seguissin l'estàndard londinenc dels 45º; així la línia groga no semblaria tan matussera.
La insistència de dibuixar la xarxa sobre el perfil real de la costa, provoca atapeïments antiestètics d'estacions, especialment a la zona centre. I per molts colorets que hi posin, no ens enganyaran: si hi ha cinc punts terminals, amb tres línies passaven.
Zoe Kravitz, per si faltaven incentius
Una de les recents vencedores dels Emmy televisius (vuit premis a la butxaca a partir de setze candidatures), la producció «Big Little Lies» de la HBO adapta una novel·la que no conec de l’australiana Liane Moriarty amb un luxe de mitjans que sospito que dignifica el dubtós material de base. L’acció ha sigut trasplantada d’Austràlia a Monterey (Califòrnia), una petita ciutat costanera situada entre Los Angeles i San Francisco, i amb uns habitants que fluctuen entre la bonança econòmica i la mala consciència liberal (no podrien ser més «pijos», en definitiva).
La trama afecta a un grup de mares d’infants de sis anys que coincideixen a la mateixa escola i l’efecte que té a les seves vides l’arribada d’una mare soltera amb molt menys poder adquisitiu a la que decideixen «adoptar». Ziggy, el nen «nou», aviat serà acusat d’agredir els seus companys tot i que ell ho negui. Com a conseqüència, s’anirà bastint un ambient enrarit, on les diverses famílies implicades s’enfrontaran en una escalada de maledicència de final incert. He vist definir «Big Little Lies» com a comèdia negra, tot i que provoca pocs somriures i li escau més el terme de melodrama una mica desaforat (i també sofisticat, sense cap dubte).
Les qüestions que es tracten al guió són les pròpies d’un serial modern de sobretaula: els límits de l’adulteri, els límits de la violació, assetjaments escolars, violència conjugal, la pressió que senten les mares que exerceixen una professió, la pressió que senten les mares que no exerceixen cap professió, la maternitat obsessiva… I el preu de la virginitat a l’era de les xarxes socials. Motius tots aquestos que aporten un punt de vista indiscutiblement femení, tot i que els responsables principals són mascles: direcció del canadenc Jean-Marc Vallée («C.R.A.Z.Y.» o «Dallas Buyers Club») i guió de David E. Kelley (pare d’Ally McBeal, i marit etern de Michelle Pfeiffer).
Aquest material, tan propens al sentimentalisme barat, es veu redimit en part per una estructura narrativa que injecta suspens des del primer capítol. Així, el maliciós llibret de Kelley ens informa de bones a primeres que s’ha produït un crim, però no precisa ni qui ha estat la víctima (o víctimes) ni qui ha estat el perpetrador. Caldrà arribar al final del setè capítol per saber què va passar realment a la festa dels pares de l’escola. Mentrestant, durant la investigació policíaca, un cor de veïns de llengua d’escurçó va emetent veredictes impietosos contra amics i saludats.
Segurament «Big Little Lies» s’hagués pogut solucionar millor amb un capítol menys; perquè les estratègies cinematogràfiques de Vallée i les seves dilacions en el ritme de la sèrie l’obliguen a repetir imatges oníriques de Jane (Shailene Woodley) corrent embogida per la platja cada mig capítol, i molts plans de senyores mirant l’oceà d’esquena a la càmera, amb algun llum giratori de cotxe de policia com condiment addicional. Vaja, que hi ha una mica de farciment que ens el podríem haver estalviat.
No tinc gens clar que el director faci mèrit per guanyar-se les garrofes; però els actors estan tots impecables. Sobretot les actrius (i els nens, que no t’expliques com ho poden fer tant bé amb sis anys mal comptats). Perquè Alexander Skarsgård broda el paper de seductor maltractador de manual; però el superen de lluny la Woodley ja mencionada, Reese Witherspoon, excel·lent malgrat la seva imatge pública de formiga atòmica, o la super-operada Nicole Kidman en un dels seus millors papers en anys recents. Laura Dern, que també estava definitiva a la tercera temporada de «Twin Peaks», s’endugué un Emmy a casa (com ho feren també Kidman i Skarsgård).
El misteri conclou de forma molt satisfactòria i amb una indissimulada nota de recolzament a la solidaritat entre dones (no em feu escriure, us ho prego, la paraulota «empoderament»). «Big Little Lies» mostra tanta sensibilitat i penetració en qüestions delicades i tanca de forma tan immillorable la seva trajectòria, que la idea d’una segona part (que ja està en procés) només em pot semblar una aberració. No en responc.
Woodley, Witherspoon i Kidman: the way we were.
Potser la cinta «Blade Runner», que l’any 1982 va dirigir Ridley Scott, era una de les obres mestres de la història del cinema que menys requerien una seqüela; però el Hollywood actual —mancat d’idees i amb tendència a extorsionar la memòria afectiva dels consumidors— ha preparat (trenta-cinc anys més tard) una continuació no sol·licitada, amb credencials però més que respectables: «Blade Runner 2049».
El director Denis Villeneuve, responsable de peces tan valuoses com «Incendies», «Sicario» o «Arrival», semblava una opció més excitant que no pas un Ridley Scott actualment en hores baixes. Hampton Fancher, el guionista original, repetia (ara amb la col·laboració de Michael Green), com també retornava Harrison Ford en el paper de Rick Deckard. Nous actors, sovint de prestigi, s’incorporaven al repartiment multiracial al costat d’alguna reaparició quasi cantada. Hans Zimmer, omnipresent però eficaç compositor de bandes sonores, i el magistral director de fotografia Roger Deakins completaven aquest «dream team». Què podia sortir malament? En efecte, pràcticament res; perquè tant crítica com públic sembla haver-se rendit als seus encants sense oposar-hi gairebé cap reticència. Però «Blade Runner 2049», tot i excel·lir en molts apartats, no és l’obra mestra que ens volen fer creure, però sí que és una mostra dels tics de les superproduccions del segle XXI.
Per començar, és molt llarga (163 minuts, contra els 117 de l’original) i amb una trama aparentment complexa, però que té més fullaraca que substància. Com que l’«spoiler» és actualment el pecat mortal del comentarista de pel·lícules i el director Villeneuve va sol·licitar a la crítica que no revelés les espaterrants sorpreses del guió, em limitaré a dir que han passat 30 anys des dels fets de la pel·lícula anterior i que els androides «replicants» de nova generació són molt més obedients que els seus antecessors rebels, als quals es dediquen a eliminar amb un zel sense fissures. Ryan Gosling fa el paper d’un d’aquests menyspreats botxins («blade runners») dels seus congèneres i s’anomena K, tal com s’han anomenat sempre les víctimes individualitzades entre la multitud, d’ençà que Franz Kafka ho escrigué. Per descomptat, durant les investigacions de K es revelaran misteris portentosos que podrien afectar el futur de la humanitat. I fins aquí puc llegir.
Ara seriosament, «2049» i el seus aires ressonants afecten un to de transcendència de ritme majestàtic que només conté un nucli de buidor. No sé si se m’han escapat detalls, però el guió m’ha semblat farcit d’incoherències, de coincidències increïbles i de forats molt convenients; res a veure amb l’elegant senzillesa de la trama del primer «Blade Runner», tan suggestiva com ambigua. Dit d’una altra forma, «2049» és imponent i admirable, però innecessàriament complicada i no gaire entretinguda en el sentit més superficial de la paraula.
Per altra banda, les poc subtils onades electròniques de Hans Zimmer i el seu col·lega Benjamin Wallfisch no aconsegueixen fer-nos oblidar els delicats sintetitzadors de Vangelis, ni aquell diví solo de saxo. En canvi, la fotografia de Deakins —empolsegada, hivernal, entre groga i grisa, però mai solar— mereixeria un reconeixement de l’Acadèmia, que sempre li ha sigut negat fins el present. Tampoc li faré fàstics al disseny d’aquest món, ara d’horitzons més amples i població escassa, que respira desolació post-apagada informàtica pels quatre costats. Però les escenes a l’interior de la Wallace Corporation semblen totes un anunci de perfumeria de Giorgio Armani.
En quant a l’element humà (vull dir els personatges, o potser els actors), hi ha per a tots els gustos. Gosling explota aquest fràgil mutisme melangiós amb rerefons tèrbol que tants beneficis li han reportat recentment. Mentre que Harrison Ford, que apareix cap a l’últim terç, es rescabala aquí de l’apatia de les seves últimes intervencions cinematogràfiques, i ofereix una de les seves interpretacions més enèrgiques i satisfactòries. Robin Wright utilitza amb saviesa l’autoritat que ha heretat de Claire Underwood; llàstima que el seu paper no sigui gaire interessant. Jared Leto ha de carregar amb el paper del dolent i amb uns monòlegs que són impossibles, o sigui que serà millor callar. I la cubana Ana de Armas, ha sigut anunciada com la gran revelació del film, i no és que tingui res contra la seva forma d’actuar, però el seu rol de Joi, l’amant virtual sotmesa al teu propi desig, és el somni masturbatori de qualsevol adolescent calent; i, per tant, censurable idea per a un guionista adult.
Per fer els deures, abans d’anar a veure «2049» vaig repassar el «Blade Runner» del 1982. Potser si no ho hagués fet, hauria sigut més benvolent amb l’actual. Un cop superada la sorpresa que Harrison Ford, que se suposava que havia d’interpretar una mena de Sam Spade futurista, tenia el 1982 més aviat pinta de galifardeu acabat de sortir de la universitat i que l’emblemàtic tema musical no apareixia fins els crèdits finals, tota la resta em va engrescar com no ho ha fet aquesta seqüela. Deixant de costat un guió que no t’abandona, cadascun dels fotogrames de l’original són plens de detalls visuals a estudiar i tenen interès per ells mateixos, mentre que a «2049» tot és grandiosa austeritat una mica estèril. S’ha elogiat la notable presència de personatges femenins a «2049», encara que la majoria d’ells siguin dones atractives i d’un atractiu fàcil d’intercanviar. Cap d’elles supera però el valor icònic de Joanna Cassidy, Daryl Hannah i sobretot la malaguanyada Sean Young, sensacional en la seva primera irrupció als despatxos de la companyia Tyrrell. Joe Turkel fa un demiürg infinitament més interessant que Jared Leto i el personatge de J. F. Sebastian dota a aquell «Blade Runner» una humanitat que aquest no té. A més, hi sortia M. Emmet Walsh, responsable de redimir films molt-molt-molt pitjors que aquell.
De tota manera, qui no estigui massa aclaparat per la realitat política present, hauria de passar per taquilla, encara que només fos per dir la seva davant de la màquina del cafè de la feina sobre la segona qüestió més candent de la nostra actualitat. Visió bastant obligada.
The Daily Avalanche, sempre en contra de tot pensament màgic, per exemple la monarquia.
Aquí un Borbó, mai votat, expressant una opinió que ja ningú no esperava.
Enviat per Allau a les 23:43 12 comentaris:
Blog emprenyat i temporalment desconnectat (clic!)
Enviat per Allau a les 13:56 | 0.885787 | curate | {"ca": 0.9593319393062034, "es": 0.03286687040909335, "en": 0.0019838078387217845, "pt": 0.0021446571229424695, "ru": 0.0007506299930298644, "it": 0.0029220953300091146} | http://allausz.blogspot.com/2017/10/ |
mc4_ca_20230418_5_76081 | núvols - De paraules per Context
<a href="http://wordincontext.com/ca/n%C3%BAvols">núvols</a>
[url=http://wordincontext.com/ca/n%C3%BAvols]núvols[/url]
-On sóc! això deu ésser el reixorc de can Massot- va mormolar l'Andreu sentint una gran basarda i una defallior de cor i respirant l'aire geliu d'aquella nit d'hivern que infantava uns núvols que colgaven els estels un a un. El magí de l'Andreu se li entorbolia pels bullarocs del desvari. Volia esbrinar on era i no ho podia capir. Les cames se li flectaven de cansament i cerc
Amb lluna o fosca, amb tramuntanes o gebres, amb pluja o neu, ell havia de fer la seva ronda nocturna, barranquejant pels sots i entaforant-se per les brolles a fi de vigilar aquelles combustions subterrànies, que eren els seus camps i vinyes. Sovint bramulava el llevant, i els núvols donaven l'aigua per amor de Déu. | 0.698088 | curate | {"ca": 0.8107142857142857, "en": 0.1392857142857143, "pt": 0.05} | http://wordincontext.com/ca/n%C3%BAvols |
mc4_ca_20230418_6_776983 | Situen a Isaac Cuenca al Sagan Tosu de Lluís Carreras
12.17 º
Cuenca ha de decidir ja si es queda a Reus o marxa a jugar a l'estranger
Isaac Cuenca, durant un dels primers dies d'entrenaments a Reus, exercitant-se amb la resta de companys.
El futbolista es troba sense equip des de l'estiu, però des de llavors està entrenant al CF Reus
Actualitzada 08/01/2019 a les 12:05
Isaac Cuenca ha manifestat en reiterades ocasions que el seu desig era el de fitxar pel CF Reus, l'equip de la seva ciutat. Per comoditat i per estar més a prop de la seva família, l'extrem format al Reus i al Barça volia quedar-se al club que el va veure créixer, però el seu futur podria estar lligat a l'altra punta del món.
I és que segons apunta Mundo Deportivo, el futbolista reusenc està a prop de fitxar pel Sagan Tosu, equip japonès que, des de fa poc, entrena Lluís Carreras, tècnic que va dirigir al Nàstic de Tarragona les quatre primeres jornades de la temporada passada.
Si fos així, es tractaria d'un nou fracàs de la direcció del CF Reus, que hauria deixat escapar un gran jugador a causa de la nefasta gestió econòmica duta a terme.
1.Interrompuda la circulació de trens entre ...
4.Confrares i espectadors celebren la processó ...
5.El detingut per la mort de la seva dona a Olot...
6.Suspesa la processó de la Soledat per les ...
7.Final: empat a res
8.El banc de la discòrdia
9.La Creu Roja de Tarragona busca socorristes...
10.Poc a perdre
1. Tres detinguts per una violació en grup en una ...
2. Xavi Bartolo i Sergi Parés capitanejaran el ...
3. Enrique Martín: «S'han vist coses molt c...
4. El conductor de l'accident mortal a Avinyó no ...
5. Al Nou Estadi tampoc (0-0)
6. La pluja i els núvols es mantindran ...
7. Detingut a Badalona per disparar diversos...
8. Sergio del Campo, defensa que «Cs ha estat ...
9. Interrompuda la circulació de trens entre ...
10. El PSOE planteja una reforma de la llei per...
Comenta el contingut : Situen a Isaac Cuenca al Sagan Tosu de Lluís Carreras | 0.769493 | curate | {"ca": 0.8690965092402464, "it": 0.003593429158110883, "es": 0.08264887063655031, "oc": 0.012833675564681724, "fr": 0.0077002053388090345, "cs": 0.009753593429158111, "de": 0.013347022587268994, "da": 0.001026694045174538} | https://www.diarimes.com/noticies/esports/2019/01/08/situen_isaac_cuenca_sagan_tosu_lluis_carreras_52602_1094.html |
cawac_ca_20200528_3_3957 | L’endemà de la proclamació de la independència de Guinea Equatorial, algú troba als voltants del barri negre de Santa Isabel de Fernando Poo el cadàver de Pablo Montesinos, un dels... Freixas, gemma EDICIONS PROA viernes, 1 de noviembre de 2013
L’any 1986 la Mar, de deu anys, engega unes vacances amb una de les seves dues mares. Mentre la biològica atén la botiga de Barcelona, la nena marxa a Motril amb la Paula, que allà... Villanueva perarnau, muri... EDICIONS PROA martes, 1 de octubre de 2013
Els déus antics van existir. Van néixer, van regnar i, quan els humans van deixar de fer-los sacrificis, van morir. I ara tots han mort, excepte Hefest, el déu del foc, que els rom... Lluís, joan-lluís EDICIONS PROA martes, 1 de octubre de 2013
Ulisses narra la història d'un dia el 16 de juny de 1904 en la vida de tres personatges: Stephen Dedalus, Leopold Bloom i Molly Bloom en el seu vagareig per Dublín. Acció, pensamen... Joyce, james EDICIONS PROA martes, 17 de septiembre de 2013
En aquesta novel·la exuberant i plena d'humor coneixerem un home gras, molt gras, que observa el món des de dalt d'un colomar. El visita sovint un escriptor que pretén escriure un ... Julià de jòdar muñoz EDICIONS PROA domingo, 1 de septiembre de 2013
Arran de la desaparició d’un tècnic de laboratori amenaçat de mort, creixen les sospites sobre les activitats irregulars del nou Hospital de la Mediterrània. La Diana és una invest... Amalia lafuente flo EDICIONS PROA domingo, 1 de septiembre de 2013
La matança d’una família de masovers a Carreu l’any 1943 va commocionar les masies i els pobles veïns d’aquest racó del Pallars Jussà. La notícia de l’assassinat múltiple no va arr... Coll, pep EDICIONS PROA jueves, 29 de agosto de 2013 | 0.827505 | curate | {"ca": 0.8741258741258742, "es": 0.1258741258741259} | http://www.llibres.cat/brand/447/edicions-proa |
racoforumsanon_ca_20220809_0_80548 | I dic Catalunya perquè, siguem realistes, crec que ja ens podem anar oblidant del País Valencià i les Illles. Si més no, creieu que nosaltres ho veurem? Jo ja m'he fet la idea que no ho arribaré a veure, si és que s'assoleix algun dia. Perquè a veure, el 2014 em sembla una utopia. De debò creieu que al 2014 podrem? Que només falten sis anys! En el fons crec que tots sabem que no podrà ser. A Catalunya, tal com estan les coses, també ho veig impossible: amb un govern tripartit que, per molt que hi hagi ERC, s'acaba venent als socialistes de Madrid, amb un Montilla que no és capaç de plantar-li cara a Zapatero simplement perquè són del mateix partit. I si no hi ha tripartit, hi ha CIU, que ja sabem tots que no són independentistes. I si no hi ha CIU, hi ha CIU-PSC, o sigui que menys encara, i amb un hipotètic govern CIU-ERC, és que simplement ja hem vist com ERC ha deixat de ser independentista per passar a ser la marca blanca del PSOE. Els més optimistes, quina data hi poseu? Jo ja dic: 2014, ni de conya! I ja us dic: oblidem-nos del PV per començar, amb el PP cada vegada més fort, més castellà a la societat, passant per Canal 9 que, ara que ha arribat a Catalunya, amb un dia n'he tingut prou per no veure'l més... I les Illes... Ara hi governa el PSOE, però gràcies a una coalició, perquè allà el partit més votat també continua sent el PP. No vull ser pessimista, però m'he adonat que, per molt que digui en Carod, ara per ara és impossible.
Sí, i tant. | 0.836516 | curate | {"ca": 0.9567901234567902, "es": 0.023319615912208505, "fi": 0.019890260631001373} | |
mc4_ca_20230418_3_49455 | Gènesi apòcrif - Uniopèdia, el mapa conceptual
10 les relacions: Arameu, Cisjordània, La Regla de la Comunitat, Lèmec, Manuscrits de la mar Morta, Matusalem, Nefilim, Noè, Pseudo-epígraf, Qumran.
Nou!! : Gènesi apòcrif і Arameu · Veure més »
Nou!! : Gènesi apòcrif і Cisjordània · Veure més »
La Regla de la Comunitat
La Regla de la Comunitat també anomenat Manual de Disciplina o (1QS), és el nom donat a un dels documents trobats al coves de Qumran, i com a tal és un dels Manuscrits de la mar Morta.
Nou!! : Gènesi apòcrif і La Regla de la Comunitat · Veure més »
Nou!! : Gènesi apòcrif і Lèmec · Veure més »
Nou!! : Gènesi apòcrif і Manuscrits de la mar Morta · Veure més »
Nou!! : Gènesi apòcrif і Matusalem · Veure més »
Els Nefilim (en hebreu הנּפלים, nefilim, "els caiguts") són, en la Bíblia i altres escrits religiosos jueus i cristians primerencs, un poble de gegants o titans fills dels "fills de Déu" (בני האלהים,bené ha-Elohim) i les "filles de l'home" esmentats a Gènesi 6:1-4.
Nou!! : Gènesi apòcrif і Nefilim · Veure més »
Nou!! : Gènesi apòcrif і Noè · Veure més »
Nou!! : Gènesi apòcrif і Pseudo-epígraf · Veure més »
Nou!! : Gènesi apòcrif і Qumran · Veure més » | 0.484952 | curate | {"ca": 0.9568221070811744, "uk": 0.04317789291882556} | https://ca.unionpedia.org/G%C3%A8nesi_ap%C3%B2crif |
racoforumsanon_ca_20220809_4_115685 | Ultima hora: BARAJAS La última comunicación del año, que reproduzco abajo, fue escrita el viernes noche y ante la noticia de ayer sábado 30 en Barajas no podía colgarla hoy sin hacer referencia a lo ocurrido. Porque desde este espacio de la palabra, quiero mostrar mi frontal rechazo al atentado de ayer en Madrid. Mi rabia por la desaparición de los dos trabajadores ecuatorianos. Los viajeros siempre encontramos cualquier hueco para dormir un rato, por eso yo también estoy gritando desde los escombros, de la misma manera que ayer grité con mi presencia silenciosa en la rueda de prensa, mi apoyo a los jóvenes de Segi, legitimando su actividad política como organización juvenil, denunciando la persecución a la que son sometidos. Hoy más que nunca, y como siempre en nombre solo de mi mismo, pido en voz alta a ETA que restablezca la tregua permanente y a los gobiernos Español y Francés, cesen en la represión, deroguen las leyes que ilegalizan las ideas y cambien la política penitenciaria de exterminio, para encauzar de nuevo el proceso de paz y la oportunidad brindada a la palabra, sobre los cimientos firmes del respeto, comprometiéndome a trabajar en todas aquellas iniciativas ciudadanas dirigidas a blindarlo, convirtiéndolo en irreversible, pues solo la sociedad civil y el movimiento popular hará posible que se respeten nuestras decisiones y nuestros derechos. Un abrazo enorme: Fermin Muguruza ______________________ Ahm i us deixo la font que a més a més sota del comunicat podreu veure una curiositat, el Fermín amb l'Oleguer i el Ronaldinho (que va dir que marcaria un gol de ben segur després d'escoltar l'Euskal Herria Eugenio Clash i així ho va fer, serà el Ronnie tot un borroka? hehe) Font
Batasuna diu que no esperava un atemptat com el de Madrid Joseba Álvarez creu que aquesta acció dificulta el procés de pau · El govern espanyol el dóna per trencat · Rubalcaba obrirà dimarts una ronda de converses amb tots els partits En una entrevista a Ràdio Euskadi avui al matí, un representant de Batasuna, Joseba Álvarez, ha dit que l'atemptat de dissabte a l'aeroport de Madrid ha estat una autèntica sorpresa, tot i que la situació del procés de pau basc es trobava en un punt difícil. I ha afegit que aquesta acció no facilita la bona marxa del procés negociador i que ara toca a ETA explicar per què ha actuat d'aquesta manera i quin camí vol seguir a partir d'ara. Quant al paper dels socialistes espanyols, Álvarez considera que no s'ha avançat prou pel que fa a la creació d'unes condicions idònies perquè el procés de pau avancés sense dilacions. Tot amb tot, Batasuna manté la voluntat de seguir avançant a la recerca d'una solució i d'uns compromisos que aturin la lluita armada. El govern basc continua apostant pel diàleg El govern basc continua apostant pel diàleg i perquè els ciutadans prenguin part en el procés de pau al País Basc. El conseller de justícia, Joseba Azkarraga, ha dit que l'única sortida de la situació actual era la via del diàleg i de la negociació i que calien gestos d'ETA i del govern espanyol. La portaveu de l'executiu, Miren Azkarate, ha dit que la participació dels ciutadans era fonamental. Aquesta setmana, el cap del govern basc, Juan José Ibarretxe, convocarà el Consell Polític per analitzar les mesures a emprendre després de l'atemptat de dissabte a Barajas. Ibarretxe no ha donat per tancat el procés ni el diàleg polític per trobar solucions. L'esquerra abertzale encara no n'ha dit res, de l'anunci fet ahir per Rubalcaba. Vilaweb
Ara a veure que diu ETA... | 0.662483 | curate | {"es": 0.3912919749573136, "ca": 0.605862265224815, "de": 0.0028457598178713715} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_37814 | La fascitis plantar és la inflamació del múscul plantar del peu degut a una mala posició al caminar, un calçat inadequat o un sobre esforç practicant esport. Aquestes situacions provoquen uns microtraumatismes que el cos no té temps de reparar, de forma que acaben degeneran la fascia.
El símptoma principal és dolor plantar al taló o a la zona mitja de la planta del peu, que no sol ser per un traumatisme directe, sinó de microtraumatismes tal i com hem comentat anteriorment. El dolor s’intensifica al matí sobretot el primer moment que col·loquem el peu al terra degut a la rigidesa de la fascia, i també durant exercisis que necessitin un augment de carga sobre la zona.
Per tal de diagnosticar correctament la patologia, hem de realitzar una exploració física detallada i un correcte estudi de la marxa. Fins i tot, si és necessari podem realitzar radiografia per tal d’assegurar-nos que no es tracta d’un espoló de calcani. D’aquesta manera, podrem aplicar el tractament més adequat per resoldre el dolor de la lesió.
El centre podologic vic oferim un tractament de la fascitis plantar, que és complet i molt efectiu, tot i que pot tardar alguns mesos a resoldre el problema, per tant, hem de mantenir el tractament fins la desaparició completa del dolor ( mínim 3 mesos ). Les 3 mesures principals són:
Aplicació de plantilles per corregir la mala postura del turmell que desenvolupa la inflamació principal de la fàscia plantar:
Aplicació làser de la zona afectada, per tal d’aportar un augment de nutrients a la zona i així reparar la lesió amb un temps més baix:
Estiraments de la zona posterior de la cama: Relaxant la musculatura posterior de la cama ajudem a descontracturar la fàscia plantar | 1 | perfect | {"ca": 0.9221238938053097, "es": 0.07787610619469026} | |
macocu_ca_20230731_9_368250 | Public information related to Development Regulations and Land-use Policies under review Publicació del text definitiu signat de l’Addenda al conveni urbanístic de data 11-11-2013, concretament referent a la unitat d’actuació anomenada UA SFC-03, TM Formentera | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_150513 | Setac – Pàgina 4 – Castello.cat
Durant l’estiu s’ha aprofitat per fer manteniment i algunes millores a les escoles del municipi, com és habitual. Sempre s’aprofiten les vacances escolars per a realitzar les accions de manteniment necessàries pels equipaments escolars que requereixen més temps per a realitzar-se o que es poden efectuar millor quan els alumnes no estan als centres. En aquesta línia, s’han dut a terme accions de manteniment habituals als tres centres d’Educació Infantil i Primària, sobretot treballs de jardineria, fusteria, lampisteria, pintura i…
Avui s’obren les inscripcions a les diferents activitats de l’agenda formativa que es presenten per aquest període d’octubre a gener. El contingut de l’agenda i el full d’inscripció es pot consultar a la web www.castello.cat, o en format paper a les dependències municipals. S’hi poden trobar més de quaranta formacions classificades en: formació bàsica, formació ocupacional, formació comercial i empresarial, tallers familiars, cursos i tallers de salut, creixement personal i artesania, i també un llistat amb serveis d’interès. Pel que fa…
El torneig Tramuntana, s’ha convertit ja un clàssic que marca l’inici de la temporada de bàsquet a l’ Alt Empordà. Enguany, el dissabte 21 i el diumenge 22 de setembre celebrem a Castelló d’ Empúries la 6ª edició. El proper dissabte 14 de setembre , a les 13h, a la capella del Convent de Santa Clara de la vila comtal es farà la presentació del torneig. El quadre competitiu que es presenta es d’allò mes interessant i representatiu de la…
A partir del dilluns 16 i fins al divendres 20 de setembre, totes les persones interessades en aprendre i/o millorar l’ús de la llengua catalana, podran inscriure’s als cursos de català que s’ofereixen a través del Consorci per a la Normalització Lingüística. Des del Departament d’Ensenyament de l’Ajuntament es continua volent impulsar els cursos de llengua catalana com una prioritat. És per això que tots s’ofereixen de manera totalment gratuïta i es realitzen a través del Consorci per a la…
Una prova pilot de carril bici, una taula rodona i el moviment Parking Day són les novetats d’enguany Les noves propostes animen als usuaris a participar en el plantejament del projecte d’un nou carril bici a Empuriabrava i contemplen una valoració de la prova pilot Una vegada més Castelló d’Empúries s’adhereix a la Setmana Europea de la Mobilitat, organitzant diverses accions en bé d’unes ciutats i viles més sostenibles i promovent formes de desplaçament que humanitzin els carrers i contribueixin a…
Comença el nou curs escolar 2019-20 a Castelló d’Empúries
Avui ha començat el nou curs escolar 2019-20 per l’alumnat d’infantil, primària, secundària, batxillerat i CFGM. Un total de 1.851 infants i joves comencen avui a la llar d’infants, a les escoles o instituts al municipi de Castelló d’Empúries. Per sectors, concretament hi ha 64 infants que han començat a la llar d’Infants Municipal, 956 alumnes a l’Eduació Infantil i Primària i 831 als ensenyaments secundaris (incloent els estudis d’ESO, Batxillerat, el CFGM de Nàutica i el nou PTT). Pel…
Aquest migdia s’ha fet la segona acollida als professors que aquest any entraran a formar part del professorat dels centres educatius del municipi. La setmana passada es va fer una primera trobada amb els docents de l’Institut-Escola El Bruel i avui han estat els de les Escoles Ruiz Amado, Joana d’Empúries i també de l’Institut de Castelló d’Empúries els que hi han assistit . Aquestes sessions d’acollida consisteixen en una visita guiada pel centre històric per tal de donar a…
Última jornada de Terra de Trobadors
Terra de Trobadors, la gran festa medieval de Catalunya que té lloc a Castelló d’Empúries, celebra avui la seva darrera jornada amb prop d’un centenar d’activitats per a tots els públics. De la progrmació d’avui destaca el segon passi del Gran Torneig Medieval de Cavallers. Memorial Fernando Arnau i l’espectacle de cloenda ‘El botí de pau’, que posarà punt i final a la XXIX edició de l’esdeveniment. Els espectadors podran gaudir, entre altres, de teatre de carrer amb les companyies Carro de Somnis, Théatre…
El torneig medieval, l’espectacle de foc i les propostes de carrer, plats forts de la segona jornada de Terra de Trobadors
Terra de Trobadors, el festival medieval de referència a Catalunya, celebra avui la seva segona jornada amb prop d’un centenar de propostes per a tots els públics. De les activitats de dissabte destaca el Gran Torneig Medieval «Memorial Fernado Arnau», un espectacle d’exhibició i d’habilitat que representa i reprodueix les lluites dels cavallers de l’època medieval amb tot de detall i de solemnitat, seguint les formes i els costums de l’Edat Mitjana. Una altre de les propostes destacades d’aquesta segona jornada de… | 0.877065 | curate | {"ca": 0.9968434343434344, "gl": 0.0023148148148148147, "ru": 0.0008417508417508417} | https://www.castello.cat/category/setac/page/4/ |
mc4_ca_20230418_5_516832 | Publicat per M. Casanova ... a les 09:59
Publicat per Kike Pérez Colomer ... a les 13:05
Etiquetes: Bamjaf, exposició, pà
Publicat per Marina Calatayud ... a les 11:27
Etiquetes: felicitació any nou, solidaritat
Publicat per Boils ... a les 09:38
Etiquetes: esports camallarga
Publicat per Paco GB ... a les 01:00
Etiquetes: 2011, Dansà popular festes, Paco Garrido
Publicat per Vallada CITY Efemèrides ... a les 11:17
Etiquetes: efemèrides desembre 2010, efemèrides gener 2011
Publicat per Unknown ... a les 00:46
Etiquetes: felicitació nadal 2011 | 0.597299 | curate | {"ca": 1.0} | http://valladacity.blogspot.com.es/2011_12_25_archive.html |
crawling-populars_ca_20200525_0_101481 | Quan dissabte en els minuts finals del partit contra el Blanes, Pelicano, que ja havia firmat el hat-trick, se n’anava per terra en una topada amb un jugador rival, pocs podien sospitar que passaria tanta factura a l’equip de cara al partit de dissabte a Lloret. I és que el davanter tampoc no s’ha pogut entrenar aquest dijous i després de tota una setmana de baixa té molt difícil de poder ser al municipal de Lloret. El mateix jugador ha explicat a la mevaweb que tot s’haurà de decidir a l’últim moment: "Dissabte veurem just abans del partit si estic bé o no".
En el cas que finalment no pugui jugar Ivan Sanz es quedarà com a sèniors només amb el 5 inicial. Per tant aquest cop tindrà encara més trascendència l’ajut dels jugadors de l’Igualada B que entren a la llista de convocats. En aquest cas són Jordi Casanovas, Joan Raja, Joan Muntané i Albert Lòpez que poden ser necessaris per afrontar un partit contra un equip veterà i amb ofici que arriba al partit sense baixes i al complet. Això fa més difícil l’intent de treure un bon resultat a la Costa Brava tot i que aquesta dificultat no rebaixarà ni les ganes ni l’esforç dels arlequinats que han completat una altra setmana a màxima intensitat.
Tweet
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari | 0.853775 | curate | {"ca": 0.9961300309597523, "nl": 0.003869969040247678} | : /2010/10/28/pelicano-encara-no/ |
wikipedia_ca_20230401_0_200878 | Hipercolesterolèmia
La hipercolesterolèmia (literalment: el "colesterol alt") és la presència d'alts nivells de colesterol a la sang. És una forma d'hiperlipidèmia (alts nivells de lípids a la sang), hiperlipoproteïnèmia (alts nivells de lipoproteïnes a la sang) i dislipidèmia (qualsevol anomalia dels nivells de lípids i lipoproteïnes a la sang). Junt amb la diabetis, la hipertensió arterial i el tabaquisme són els principals factors de risc de malaltia cardiovascular.
Els nivells elevats de colesterol no HDL i LDL a la sang poden ser conseqüència de la dieta, l'obesitat, malalties heretades (genètiques) (com ara mutacions del receptor LDL en la hipercolesterolèmia familiar) o la presència d'altres malalties com la diabetis tipus 2 o una tiroide poc activa.
El colesterol és una de les tres principals classes de lípids que totes les cèl·lules animals utilitzen per construir les seves membranes i, per tant, és fabricat per totes les cèl·lules animals. Les cèl·lules vegetals fabriquen fitosterols (similars al colesterol), però en quantitats força petites. També és el precursor de les hormones esteroidals i els àcids biliars. Com que el colesterol és insoluble en aigua, es transporta al plasma sanguini dins de partícules proteiques (lipoproteïnes). Les lipoproteïnes es classifiquen per la seva densitat: lipoproteïna de molt baixa densitat (VLDL), lipoproteïna de densitat intermèdia (IDL), lipoproteïna de baixa densitat (LDL) i lipoproteïna d'alta densitat (HDL). Totes les lipoproteïnes porten colesterol, però els nivells elevats de lipoproteïnes diferents de l'HDL (anomenat colesterol no HDL), especialment el colesterol LDL, s'associen a un major risc d'ateroesclerosi i malalties coronàries. En canvi, els nivells més alts de colesterol HDL són protectors.
Es recomanen mesures dietètiques per evitar els greixos trans i substituir els greixos saturats en dietes per adults per greixos poliinsaturats per reduir el colesterol total i el LDL en sang en adults. En persones amb un colesterol molt alt (per exemple, hipercolesterolèmia familiar), la dieta sovint no és suficient per aconseguir la reducció desitjada de LDL, i se solen necessitar medicaments per disminuir els lípids. Si cal, es realitzen altres tractaments com l'afèresi de LDL o fins i tot la cirurgia (per a subtipus particularment greus d'hipercolesterolèmia familiar). | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=200879 |
macocu_ca_20230731_8_562395 | Edifici de planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues aigües, de teula àrab que acaba en la façana amb un fals balcó i un curiós disseny a la part final. L'obra que emmarca les obertures són imitació d'obra vista mitjançant pintura. | 0.662026 | curate | {"es": 0.1574468085106383, "ca": 0.8425531914893617} | |
mc4_ca_20230418_3_492512 | Tota la Gaseta Municipal (1914-2017) cercable i en accés obert - El Digital D Barcelona | Ajuntament de Barcelona
Publicat el 13/09/2017 a les 14:22 h. SEDAC
Tota la Gaseta Municipal (1914-2017) cercable i en accés obert
La ciutadania ja pot cercar, des de casa seva, qualsevol mot dins la col·lecció històrica de la Gaseta municipal (1914-2017) en el repositori institucional de l’Ajuntament de Barcelona, BCNROC.
La Gaseta és el butlletí oficial de l’Ajuntament de Barcelona on es recull l’activitat consistorial des del 1914. Difon la normativa municipal, actes i acords dels òrgans de govern, decrets d’Alcaldia, bans, circulars, reglaments, instruccions, estatuts, mesures de govern, convocatòries, concurs de personal i nomenaments.
La publicació té un gran valor per la ciutat perquè en recollir la memòria de l’actuació del govern municipal al llarg dels temps, permet l’anàlisi i l’estudi de l’evolució política, social i urbana de la capital catalana.
El Servei de Documentació i Accés al Document de l’Ajuntament, ha finalitzat la segona fase de digitalització i tractament documental dels números que van aparèixer entre 1952 i 1999, amb la qual cosa s’han pogut publicar aquestes versions digitals en el repositori institucional de l’Ajuntament BCNROC amb l’objectiu de garantir la preservació i eixamplar les possibilitats de cerca documental
Aquests anys publicats originàriament en paper i ara digitalitzats (1914-1999), juntament amb els anys en que la Gaseta es va publicar digitalment (2000-2017), possibilita que a partir d’ara la ciutadania pugui trobar qualsevol concepte, nom propi, tema, data, de forma molt senzilla, en tot el butlletí històric (1914-2017), sense haver de desplaçar-se a la biblioteca. També pot consultar i descarregar-se els números de manera individual, en diferents formats, i accedir a les metadades. La possibilitat de reutilització per part de qualsevol que pugui estar interessat, és una altra facilitat automàtica que permet el repositori BCNROC.
Pel Consistori és un gran salt endavant perquè facilita al personal municipal localitzar els actes municipals apareguts en la col·lecció històrica de la Gaseta de forma àgil i senzilla amb la possibilitat d’usar tècniques de cerca avançades. A més, amb aquesta iniciativa l’Ajuntament assumeix la seva responsabilitat de garantir l’accés permanent i la preservació de les seves publicacions per la societat actual i les futures.
A partir del 19 d’abril de 2017, la Gaseta Municipal ha deixat de sortir tres cops al mes per convertir-se en una publicació contínua, d’actualització diària, que permet cercar els anuncis per seccions i verificar la seva autenticitat a partir del Codi Segur de verificació que hi ha imprès al document, indicant el seu caràcter oficial.
Gaseta Municipal (1914-2017) al repositori institucional BCNROC
Web de la Gaseta Municipal | 0.873352 | curate | {"ca": 0.946830985915493, "es": 0.05316901408450704} | http://eldigital.barcelona.cat/tota-la-gaseta-municipal-1914-2017-cercable-i-en-acces-obert_549609.html |
mc4_ca_20230418_9_336709 | El Row estrena avui la seva temporada de tardor sota cobert i en horari de nit. Infected Mushroom és un duet de psytrance i electrònica experimental israelí format per Erez Aizen i Amit Duvdevani (conegut com Duvdev). Des de la seva formació a Tel Aviv, el grup conserva l'estil de la seva primera gravació el 1999, 'The Gathering'. | 0.729977 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.timeout.cat/barcelona/ca/club/infected-mushroom-dj-set-2 |
macocu_ca_20230731_10_146458 | Prolase, companyia especialitzada en vestuari i protecció laboral, va aconseguir l’any passat una xifra de vendes de tres milions d’euros, un 30% de creixement respecte de l’any anterior.
En bona part, aquest increment ha estat motivat pel bon comportament d’una de les empreses del grup, Epivending Sistemas, que ofereix un servei integral d’automatització i dispensació d’EPIs i eines, tot incorporant màquines dispensadores, taquilles i TPV’s. Durant l’any passat, Epivending va duplicar el nombre de màquines instal·lades al mercat, i per a enguany s’espera un increment superior. La necessitat d’automatitzar processos i complir amb criteris de seguretat ha determinat que aquest tipus de solucions hagin guanyat en importància. Com explica el CEO de Prolase, Ramón Cano, el sistema d’automatització garanteix per damunt de tot la seguretat dels treballadors els 365 dies de l’any i la disponibilitat immediata dels equips de seguretat. Com diu, “els EPIs han estat els productes més demanats en sectors com l’industrial, logístic, retail, alimentació i farmacèutic.”
En aquests moments, la companyia està incorporant noves solucions per externalitzar el vestuari laboral mitjançant un sistema de taquilles intel·ligents, en què el client té coneixement en qualsevol moment quin usuari ha retirat el producte i a quina hora.
Exemples de l’adopció d’aquesta mena de solucions són Louis Vuitton, en el sector del retail; Kostal Eléctrica, a la indústria i Condis, a la distribució. | 0.866249 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_102220 | Quan viatgem és molt important que mantinguem aquells bons hàbits que apliquem a casa. De la mateixa manera que hem de seguir sent respectuosos o educats en arribar a un país diferent, val la pena recordar quines pautes de comportament podem aplicar al viatjar per fer de les nostres vacances un viatge més ecològic. Per això us proposo
10 consells per fer el vostre viatge més sostenible
1_ Quan viatgis en cotxe evita les hores de calor
Si has de fer un trajecte llarg en el teu cotxe durant els mesos d’estiu és molt aconsellable sortir a primera hora del matí, abans que faci massa calor.D’aquesta manera estalviaràs un 25% de la despesa de combustible derivat de l’aire acondicionat. A més guanyaràs en seguretat, ja que un dels motius de les distraccions és el cansament que produeix la calor.
2_ Tria un hotel compromès amb el medi ambient
Pots escollir-los en funció de la certificació mediambiental que tinguin, informan-te a través de la seva pàgina web. O també a través d’Organitzacions No Governamentals del país, demanant-los informació al respecte. Com més persones prioritzem factors de sostenibilitat per sobre d’altres, més establiments s’esforçaran per millorar en aquest àmbit.
D’altra banda és important que cadascú de nosaltres ens comportem a l’hotel com a casa: tancant les aixetes, aprofitant les tovalloles, gestionant correctament l’aire condicionat, apagant llums, etc.
3_ Quan arribis al teu destí fes servir el transport públic en lloc de cotxes de lloguer
Cada vegada és més habitual que les ciutats ofereixin als turistes una targeta per accedir a metro i autobusos amb un preu reduït. Viena, Salzburg i moltes altres tenen aquest tipus d’iniciatives en marxa des de fa temps. Suïssa, per exemple, té la Swiss Half Fare card amb la qual s’obtenen descomptes del 50% en trens vaixells, autobusos, etc.
I si no et queda més remei que utilitzar un cotxe, inclina’t pels vehicles elèctrics o aquells que utilitzin biodièsel. Fins i tot al reservar un taxi. És important indicar-ho al fer la nostra reserva ja que com més gent ho sol·licitem, més importància li donaran a aquest tipus d’opcions.
4_ Menja al carrer i en petits negocis
Els avantatges de fer la majoria d’àpats en parades del carrer o en establiments locals (sempre que les condicions higièniques ho permetin), en lloc de en grans cadenes de restauració té importants beneficis: D’una banda donem suport a l’economia local i el consum de productes de proximitat, però és que a més coneixerem millor els costums del lloc i la seva gastronomia.
5_ Compra regals fets pels artesans locals
Una cosa semblant al que comentàvem dels restaurants podem dir de les compres: és més ètic adquirir els regals i souvenirs a artesans locals, tenint en compte que mai hauríem de comprar productes fets d’ivori, de corall, ni comprar animals salvatges o productes derivats d’ells.
6_ És millor viatjar en petits grups que sol
Entre els viatgers sempre han existit dues tendències clares: la d’aquells que prefereixen viatjar sols per lliure i aquells altres que prefereixen fer-ho en grup. Cadascuna de les dues opcions té avantatges i inconvenients. Viatjar sol permet variar el programa previst sense haver de consultar-ho amb ningú, ofereix molts moments de tranquil·litat i silenci … D’altra banda viatjar en grup farà que puguem compartir les experiències amb altres persones, però des del punt de vista de la sostenibilitat té altres avantatges com que podrem compartir despeses sobretot en destí com són els desplaçaments, els de l’hotel, etc.
7_ Contracta viatges sostenibles
Cada vegada són més populars les propostes viatgeres que ofereixen un contacte més directe amb la natura com poden ser els de trekking o les rutes en bicicleta, l’observació d’aus, etc. D’aquesta manera aconseguirem aportar el nostre granet de sorra a utilitzar menys dels combustibles fòssils.
8_ Recull totes les deixalles que generes durant el viatge
A l’anar al desert o llocs verges porta amb tu de tornada les ampolles de plàstic, si el país de destinació no tenen llocs de recollida selectiva. Per a això és fonamental conèixer quines accions estan prenent a les ciutats que tenim previst visitar. Així podem descobrir, per exemple, que a Pequín canvien ampolles de plàstic per bitllets del metro.
9_ Abans de sortir de viatge, revisa que has apagat tots els electrodomèstics
Moltes vegades no ens adonem, sobretot si sortim amb pressa per no perdre l’avió, i podem deixar la televisió en stand by, els carregadors dels mòbils carregats. Tot això gasta, per la qual cosa convé donar una ullada.. I si t’és possible, tingues previst deixar la nevera buida i totalment apagada. Ah, i no oblidis revisar que totes les aixetes estan totalment tancades!
10_ Comparteix la teva experiència a les xarxes socials
Per acabar t’animaria a que en tornar de viatge no només comparteixis l’experiència turística, sinó també totes aquelles accions sostenibles que hagis anat realitzant durant el viatge. A més de donar idees a altres viatgers segur que serviràs d’exemple perquè altres segueixin els teus passos.
Aquests són els 10 consells que volia donar-te per fer el vostre viatge més sostenible. Però sens dubte una de les millors recomanacions és planificar-correctament, i amb temps. D’aquesta manera podràs informar-te bé del teu destí i de com aplicar tots aquests consells.
© Fotos:
Tim Spouge
Anna Mezcla
Stvcr
Andrew Huff
Tirol Werbung, Frank Bauer
Tags: Consells per viatgers
Joan Torres
Viatger, blocaire i optimista empedreït. Lector d'amagat i pare a jornada completa. Viajero, blogero y optimista empedernido. Lector a hurtadillas y padre a jornada completa.
You may also like...
La guia definitiva per fer el Danubi en bici
març 1, 2017
by Joan Torres · Published març 1, 2017 · Last modified juliol 6, 2018
10 trucs per fer fotos amb el mòbil
agost 9, 2017
by Joan Torres · Published agost 9, 2017
Consells per viure i treballar a Irlanda
setembre 22, 2017
by Joan Torres · Published setembre 22, 2017
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. | 0.811738 | curate | {"ca": 0.9614200032420165, "de": 0.005511428108283352, "en": 0.013130166963851516, "es": 0.016210082671421624, "zh": 0.0008105041335710813, "it": 0.002107310747284811, "fr": 0.0008105041335710813} | https://www.valemany.com/blog/10-consells-per-fer-el-teu-viatge-mes-sostenible/ |
macocu_ca_20230731_9_261859 | ¿Independència o pacte fiscal?
Com era de preveure, com més s’acosta la cita el 25N més despistats ens tenen els partits polítics. No sabem encara el contingut dels seus programes però sí veiem els moviments que es van fent. Catalunya segueix sent el centre d’atenció de la política a Espanya. Ja sigui per beneir postures o per tirar pestes, el cert és que aquesta regió segueix estant en el punt de mira del dia a dia. Va estar present en la campanya gallega, present implícitament en la campanya basca (on es va esmentar poc per no córrer el risc que el debat derivés cap a la re centralització i la pèrdua de drets forals) i segueix present en els mitjans i en les tertúlies. Si abans es parlava del futbol, ara tots parlem de política i de si el dret a decidir és de tots els espanyols o només dels catalans.
I tot això passa quan la crisi segueix agreujant-se a velocitat de creuer, malgrat la qual cosa, certs ministre, que deuen viure en els “mons de Yupi” comencen a veure brots verds (pateixen del mal de Zapatero? ), Encara que l’atur segueixi pujant sense parar i cada vegada hi hagi més persones en aquest país en el llindar de la pobresa (o directament a la pobresa, siguem realistes), i cada cop més joves, i no tan joves, abandonen el país a la recerca de noves oportunitats, per no parlar del capital estranger que es bat en retirada del nostre país. En aquesta tempesta d’enfonsament col·lectiu, amb un Govern que es dedica a governar a cop de decret, amb Ministres que juguen a veure qui diu la barbaritat més gran, i amb un president que ha descobert la seva vocació internacional (encara que admeto que és el que toca, donada la situació, la llàstima és que no tingui ni “repajolera” idea d’un altre idioma que no sigui el castellà), ens toca votar aquí a poc nostre futur. Però aquesta vegada no decidim només pensant en els pròxims quatre anys, sinó que hem de prendre decisions que potser transcendeixin el nostre temps i temps futurs.
Els ciutadans hem de triar entre partits que, com sempre, no ens expliquen tota la veritat. Ara la líder del PP català acaba de sortir oferint un tracte especial a Catalunya des del punt de vista fiscal, que a mi em fa olor de que des d’instàncies internacionals els han dit que no podran seguir esprement la vaca lletera si no la tracten millor. I em dóna per pensar que el PP està convençut que als catalans se’ls compra fàcil amb diners. Mentre, els seus col·legues de Madrid (tant de partit com dels mitjans de la caverna) segueixen amb la seva estratègia d’imposar la por. Ara resulta que els catalans, que des de fa anys hem estat els més europeus d’Espanya amb diferència, hem d’espantar-nos amb l’amenaça de deixar de pertànyer a Europa. Ho vaig dir en un post anterior i ho repeteixo: potser no es tracti d’analitzar només si Catalunya pot viure sense Espanya sinó si Espanya pot seguir a Europa sense Catalunya.
Del PSC no val la pena parlar. Crec que han perdut en escassos mesos la posició guanyada en anys com a força política i van tan perduts com els seus col·legues del PSOE. Comparteixen els dos partits tenir líders mancats del sentit de la realitat que segueixen sense voler assabentar-se dels canvis que la societat els demana a crits. Ells sabran per què, però la veritat és que han deixat orfes a milions de votants. Recuperar-se els costarà massa temps i no els salvarà una Chacón que, oportunista com sempre, salta a la palestra només quan a ella li interessa.
Crec que les postures d’ICV o ERC estan més clares i aglutinaran molts vots de l’esquerra que es repartiran en funció que s’opti més per la independència o per polítiques de benestar social. Em preocupa més CiU, ja que, ara que el PP sembla que vol entrar de nou en el diàleg, temo que optin per la negociació del pacte fiscal, oblidant el discurs de Mas el 12 de setembre. Si per alguna cosa s’han distingit en els seus anys de govern a Catalunya ha estat per la seva capacitat d’assolir pactes amb el Govern de Madrid, de manera que, de moment, els fets històrics pesen més que els recents. Encara hi ha tanta indecisió pel que fa al vot, que jo no em crec, de moment, cap de les enquestes prèvies. I és que, aquesta vegada, molts decidiran el seu vot de camí al col·legi electoral, independentment del que puguin haver contestat a una enquesta.
Mentrestant, els demano a tots els implicats en el govern del nostre destí que deixin de jugar a enganyar-nos. Que parlin clar. Que ens expliquin les opcions i les possibles conseqüències. Que no ens fiquin por que bastant malament ho passa ja la gent amb la crisi. Que estem farts que ens prenguin pel pito del sereno. Som ciutadans i com a tals tenim drets. Exigim que les propostes que ens facin siguin les que compliran i que no ens venguin després per un plat de llenties. I que no s’oblidin mai que som nosaltres qui els col·loquem on estan, la qual cosa implica una responsabilitat tremenda. Si no estan preparats, és millor que cedeixin el seu lloc perquè estem farts d’impresentables que no compleixen les seves promeses. | 0.868509 | curate | {"ca": 0.9861668003207699, "ia": 0.0032076984763432237, "es": 0.01062550120288693} | |
mc4_ca_20230418_15_86804 | Grup Capdemunt | Turon de Néouvielle (França) | FEEC – Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
IniciEsdevenimentsExcursionismeGrup Capdemunt | Turon de Néouvielle (França)
http://www.cmsc.cat/agenda_detall_1/_CAFjuKR7gbVUeUxcall__TpTAZ7f2AvAQTydfK_o0ca3OvGKgKmXTounpDhNVF0h
Lloc: Turon de Néouvielle, França (3.035 m)
Hora i lloc de sortida: divendres 29, a les 8:00 h, del pont del Parc Central (C/ Manel Farrés – C/ Pere Serra)
Hora prevista de tornada: diumenge 1, a les 18:00 h
Nota: Hi ha la possibilitat que, si algú ho prefereix, baixi fins als cotxes per tornar a casa el dissabte a la nit. Indicar-ho en fer la inscripció.
Viatge per carretera: per l’A-2 fins a Lleida, A-22 cap a Osca, sortida 51, direcció Barbastro; N-123 i A-138, El Grado, Aínsa, Bielsa (túnel); D929 por St. Lary i fins a Guchen, D113 i D918 fins al Col de Tourmalet i Barèges. Deixar la carretera principal per pujar a l’esquerra al Plateau de Lienz (1.630 m aprox. ), on deixarem el cotxe a l’aparcament (400 km aproximadament, 5 h 30 m, més aturades).
A peu, per pista i camí, pujarem al refugi de la Glère (2.184 m), sense cap dificultat.
Durada: 2 h 30 m
Des del refugi (2.184 m), pel llac Det Mail i llac Bleu, pujarem als llacs i glacera de Maniportet i, per pendents moderats, arribarem al cim del Turon de Néouvielle (3.035 m). Depenent de l’estat del temps i cansament, intentarem el pic dels Trois Consellers (3.039 m), pel vessant sud-est, grimpant, o baixant per on hem pujat i vorejant la seva cara nord, fins a la Bretxa de Néouvielle. Després per la cresta, en terreny rocós arribarem amb alguna grimpada fins al cim. Descens per anar a dormir de nou al refugi de la Glère (amb possibilitat de tornar ja a casa).
Desnivell: +/- 900 m (+/- 200 m amb el Trois Consellers)
Distància: 10 km (+1 km amb el Trois Consellers)
Durada: 4 h (5 h 30 m si fem el Trois Consellers)
Dificultat tècnica: mitjana/alta (segons la neu) (alta pel Trois Consellers)
Dificultat física: mitjana/alta (pel desnivell i la neu) (alta pel Trois Consellers)
Baixada fins a l’aparcament i tornada a casa amb cotxe. Dinar en un bar pel camí.
Desnivell: -600 m
Vocal: Eugenio Calderón (629792959, [email protected])
Allotjament: Refuge de La Glère (tel. 00-33-680012564 — 00-33-982125532). (37,10 € Mitja Pensió/dia federats)
Inclou: bestreta de 20 € a compte de Mitja Pensió al refugi, pagant la resta allí
Nota: enviar un e-mail al vocal per controlar nombre d’inscrits, reserva de refugi i cotxes.
Mapa: Gavarnie 1:25.000 (IGN France)
Reunió informativa: no n’hi haurà
Responsabilitat: tots els participants som els únics responsables de nosaltres mateixos. Els vocals coordinadors no són guies de muntanya, només coordinen la sortida, horaris de trobada, reserves d’allotjament i logístiques vàries.
Aquesta entrada s'ha publicat en Excursionisme el 04/06/2018 per CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT. | 0.724551 | curate | {"ca": 0.8757022471910112, "es": 0.09866573033707865, "fr": 0.012991573033707866, "en": 0.012640449438202247} | https://www.feec.cat/esdeveniment/grup-capdemunt-turon-de-neouvielle-franca/ |
mc4_ca_20230418_13_87238 | Infinitament superiors - ceeuropa.cat
24 Gener 2016 Àngel Garreta
Poves salta amb Giralte en una acció del segon temps del partit Àngel Garreta
Tercera Divisió · Jornada 22 · 24/01/16 · 12 hores · Estadi Nou Sardenya · 650 espectadors
3 - 0 MORELL
Des del minut zero i fins l'afegit del segon temps, l'Europa ha estat amo i senyor del partit, dominador de la possessió, autor de les ocasions -exceptuant una petita empenta visitant quan el matx agonitzava- i que no ha notat jugar un quart d'hora amb deu jugadors per lesió de Padilla quan l'equip ja havia efectuat els tres canvis.
Quan el cronòmetre marcava tot just dos minuts, l'Europa ha tingut la primera ocasió clara. Abel Rita ha marxat per banda esquerra, internant-se a l'àrea i decidint, quan tothom pensava que xutaria, enviar la pilota bombejada al segon pal per a l'arribada de Poves, molt forçat, qui ha rematat de cap fluix. La possessió, inèrcia ofensiva i voluntat de domini ha estat clarament local des del xiulet inicial. Al minut 12 ha arribat el premi a la superioritat europeista. L'estratègia ha donat el seu fruit quan Nils ha servit un córner a la frontal per a l'arribada de Padilla, qui ha engaltat de primeres enviant la pilota al fons de la xarxa pel pal curt.
Durant un quart d'hora, l'Europa ha seguit dominant però no han arribat noves ocasions. A partir del minut 30, el perill ha tornat a sobrevolar l'àrea defensada per Raúl. Abel Rita, en una acció similar a la de l'inici del matx, ha decidit en aquesta ocasió xutar, però el seu impacte ha enviat la pilota desviada i directament a fora. Al minut 37, resposta de punys de Raúl a un xut sec de Dot des de la frontal. Just a tocar del xiulet final del primer temps, Padilla ha engaltat una pilota caiguda morta a la frontal per tornar a obligar Raúl a intervenir de punys i evitar el segon gol gracienc.
La sensació al descans era que l'Europa sumava un encara massa estret marcador pels mèrits acumulats. Ben aviat ha posat remei l'equip escapulat a aquesta sensació per començar a definir el partit cap als seus colors i evitar qualsevol ensurt. Als dos minuts de joc de la represa, pilota en profunditat de Guzman per la banda dreta per a l'escapada en cursa de Poves, qui ha centrat en paral·lel a la línia de la frontal cap al punt de penal on Abel Rita, després d'un control i regat magistrals que han deixat clavat Pato, ha afusellat la porteria del Morell per fer el 2-0, sens dubte un dels gols de la jornada a Tercera Divisió.
Un minut després, Nils, amb molèsties, ha hagut de deixar el seu lloc al camp a Rubi. L'Europa no s'ha conformat i ha seguit atacant. Guzman, en una acció forçada, ha tingut una bona opció al minut 55, però s'ha anticipat el porter Raúl a la jugada. Al minut 64, Sellarès ha vist com l'àrbitre li ha anul·lat un gol per clar fora de joc. Un minut després, la sentència: Poves roba la cartera a un defensa visitant, habilitant l'arribada de Fran Bea, qui ha fet el definitiu 3-0. Amb tots els canvis fets, Padilla s'ha lesionat i ha abandonat voluntàriament el camp. L'Europa ha jugat un quart d'hora i l'afegit amb deu jugadors, però això no ha variat la tònica del partit. El quadre local ha seguit mostrant-se superior al seu rival amb un marcador vist per a sentència.
Amb un efectiu més sobre la gespa, el Morell ha intentat tímides aproximacions i ha tingut l'acció més clara per marcar en una rematada de taló de Sellarès, superant Gianni, que David López ha salvat gairebé sobre la línia de gol. El porter Raúl ha tornat a ser salvador pel seu equip poc després en dues accions gairebé consecutives, evitant el quart gol primer a rematada de Poves i després de Guzman. Al tram final, molèsties al genoll per a Fran Bea -que ha pogut completar el matx- i les dues úniques intervencions de Gianni per refusar perill: aturant una falta directa de Roca i, en temps afegit, refusant de punys una rematada de cap de Sellarès a la sortida d'un córner. L'Europa salta aquesta jornada al setè lloc de la taula.
EUROPA: Gianni, Dot (Rovira, 65'), Padilla, Cano, David López, Àlex Fernández, Guzman, Fran Bea, Poves, Abel Rita (Montoro, 65') i Nils (Rubi, 47').
MORELL: Raúl, Adri, Pato, Domènec, Miranda, Prince, Javi Jaime, Giralte (Roca, 65'), Sergi, Ramon (Sangrà, 45') i Saddik (Sellarès, 58').
ÀRBITRE: Vicente Alexand Muñoz Baquero (Vallès Occidental), assistit per Marc Padrós Baciero i Álvaro Tallón Silva (del mateix col·legi).
TARGETES: Grogues a Fran Bea (Europa) i a Adri i Saddik (Morell).
GOLS: 1-0 (Padilla, 12'); 2-0 (Abel Rita, 47'); 3-0 (Fran Bea, 64').
Jornada 22 del campionat regular de lliga de la Tercera Divisió grup V.
Per l'Europa no han pogut formar part de la convocatòria: Javi Iglesias i Ivan Vidal (lesió) i Alberto, Josa i Gabriel Vidal (decisió tècnica).
Han completat la convocatòria de l'Europa sense jugar: Uri i el porter Fer / Pel Morell han restat a la banqueta: Bicho i el porter Miki.
Partit disputat amb cel tapat però temperatura no gaire baixa.
Per ordre de calendari, segon partit de lliga consecutiu al Nou Sardenya. Primer triomf en lliga contra el Morell després de tres precedents anteriors. Setè partit seguit sense perdre, sumant 17 dels darrers 21 punts en joc a Tercera Divisió.
Partit tranquil i per gaudir / Galeria: Àngel Garreta i Sònia Pérez
Partit tranquil i per gaudir / Galeria: Àngel Garreta i Sònia Pérez Partit tranquil i per gaudir / Galeria: Àngel Garreta i Sònia Pérez
Els jugadors se saluden abans de l'inici Els jugadors se saluden abans de l'inici
Onze del Morell Onze del Morell
La pilota ha sobrevolat l'àrea visitant tot el primer temps La pilota ha sobrevolat l'àrea visitant tot el primer temps
Cano intenta robar-li la pilota a Saddik, exjugador del Juvenil A de l'Europa a Divisió d'Honor Cano intenta robar-li la pilota a Saddik, exjugador del Juvenil A de l'Europa a Divisió d'Honor
Així ha celebrat Rita el 2-0 Així ha celebrat Rita el 2-0
Guzman ha signat un partit majúscul Guzman ha signat un partit majúscul
Gianni ha tingut un xic de feina, ben resolta, al tram final Gianni ha tingut un xic de feina, ben resolta, al tram final
El 3-0 definitiu de Fran Bea ha entrat així El 3-0 definitiu de Fran Bea ha entrat així
Montoro ha donat velocitat per la banda al segon temps Montoro ha donat velocitat per la banda al segon temps
Lluita per la pilota entre Sergi i Àlex Fernández Lluita per la pilota entre Sergi i Àlex Fernández
http://www.ceeuropa.cat/equips-principals/primer-equip/lliga/croniques/infinitament-superiors#sigProId333c1c543e | 0.812155 | curate | {"ca": 0.9425465838509317, "en": 0.045496894409937885, "fr": 0.011956521739130437} | http://www.ceeuropa.cat/equips-principals/primer-equip/lliga/croniques/infinitament-superiors |
mc4_ca_20230418_15_355585 | Dimecres, 18 Juliol 2007 14:58
Aquest dimarts s’ha inaugurat l’exposició “Ofici de Santes” del fotògraf Miquel Sala. Es tracta d’una exposició retrospectiva d’aquest veterà mataroní que va veure exposades les seves fotografies amb emoció continguda. L’exposició es troba a l’espai de la botiga de Les Santes, al Foment del Carrer Nou on el dia de la inauguració hi regnava un caos considerable i una calor insuportable. Familiars, amics, coneguts i tota la fila de gent que ja comprava les primeres samarretes de Les Santes van omplir l’Espai F per veure les fotografies de Sala acompanyat per bona part de la seva família, amb els seus tres néts al capdavant.Va ser un dels néts, Joan Sala, el que va prendre la paraula per explicar que el fons de fotografies de Miques Sala és molt més ampli. “És una pena que no tinguem un altre espai més gran on poder exposar bé, amb més fotos i més grans, moltes altres fotos de l’avi que realment estan molt bé” va comentar Sala. Després, un emocionat Miquel Sala va agrair la presència als qui omplien l’espai i va afirmar que li feia molta il·lusió fer aquesta exposició. Per la seva banda, Sergi Penedès, regidor de cultura, va donar per inaugurada la mostra elogiant la tasca de Sala i comentant l’evolució que es veu a les fotografies: “Menys en Robafaves, a tothom se’l veu molt desfavorit ara” va dir amb ironia.Ofici de SantesJoan Sala, nét de l’autor i comissari de l’exposició va explicar el perquè d’aquest “Ofici de Santes” com a títol. “Volíem jugar amb el doble sentit, per una banda l’Ofici és tot el que hi ha el dia de les Santes al matí, des de les Matinades a la Missa i per l’altra ofici de Santes com a feina és el que va fer el meu avi i aquí ho exposem” va dir.L’exposició de Sala és una mostra que il·lustra la perseverància i la passió que aquest va tenir durant 25 anys de fotografiar els mateixos actes, la mateixa diada, sempre diferent, any a any amb alguna cosa canviant, enfocant l’objectiu cap a aquell detall o aquella altra foto buscada.
Entre les fotografies de Sala hi ha de tot, des d’un punt de vista molt clàssic, d’aficionat a la fotografia i apassionat Santero. El cert és que molts dels que fa anys que mouen la cua pels actes de Santes no poden oblidar la imatge de Miquel Sala fent fotos a tort i a dret i se’ls continua fent estrany no trobar-lo encara ara a tot arreu. Per raons de salut i edat, s’entén. En tot cas, una mostra per il·lustrar l’obra d’un apassionat amb un fons amplíssim que algun dia mereixerà una mostra més digna. | 0.904147 | curate | {"ca": 1.0} | http://totmataro.cat/cultura/art/item/10096-inaugurada-l-exposicio-de-miquel-sala-a-la-botiga-de-santes |
mc4_ca_20230418_7_266782 | Extracte de fulla de Lotus Xina, extracte de Nuciferine, Nuciferine 2% - 98%, Nuciferine extracte, Nuciferine 2-98% fabricants i fàbrica - a l'engròs productes - Apex Biotech Ltd
El Lotus Leaf extracte, extracte de Nuciferine, Nuciferine 2-98%
Breu introducció Lotus fulles contenen altes concentracions de fitoquímics, compostos produïts per plantes per defensar-se contra infeccions bacterianes i fúngiques. Les substàncies presents en l'extracte de fulla de lotus inclouen alcaloides, tanins i flavonoides. L'alcaloide isoquinoline en lotus...
Fulles de Lotus conté altes concentracions de fitoquímics, compostos produïts per plantes per defensar-se contra infeccions bacterianes i fúngiques. Les substàncies presents en l'extracte de fulla de lotus inclouen alcaloides, tanins i flavonoides. L'alcaloide isoquinoline en lotus fulles tenen propietats sedants i antiespasmòdic, que pot ajudar a indigestió. Tant flavonoides i tanins són poderosos antioxidants que han estat connectats amb la pèrdua de pes i la salut cardiovascular.
Nom llatí: Foli nelumbinis
Sinònims: lotus sagrat, lotus indi, arrowroot xinesos, mongeta egípcia
Principis actius: nuciferine / flavone
Especificacions: 2%; 20%
Tipus de producte: Pols fina de color marró
Part de planta utilitzat: fruita
Mètode d'extracte: Etanol i aigua
Extreure beneficis de salut de fulla de Lotus
Nuciferine pot promoure descomposició greix, diürètic Tongbian al mateix temps, passar drogues intestinals i hipolipemiants Desgreixador, traient l'estiu calor i efectes antipirètics, pot reduir significativament els triglicèrids de sèrum i colesterol contingut de glicerol, amb paper en la regulació de la salut de lípids de sang.
Extracte de fulla de Lotus s'utilitza per al tractament de l'estiu calor humitat i síndrome d'acumulació; també contenen els alcaloides lotus amb efecte hypotensive. El Lotus leaf s'ha convertit en popular per a la reducció de lípids en la sang i el tractament de fetge gras; comunament es combina amb cartages, que promou la circulació sanguínia i redueix els greixos de la sang, per aquesta finalitat. Aquesta pols és adequat per a la medicina: control ajustar els lípids sanguinis, codeïna i expectorant, Anticoagulant.
L'aplicació deExtracte de fulla de Lotus
Efectes secundaris i la seguretat de l'extracte de fulla de Lotus
Pocs efectes adversos en els éssers humans s'han reportat per a lotus. Lotus pot causar flatulència (gasos), restrenyiment i altre irritació gastrointestinal. Evitar en pacients amb restrenyiment i estómac distensió (inflor).
Teòricament, lotus pot la pressió arterial i ha ant arrítmics inquietants (batec delícies del cor anormal) i activitat anticonceptiva. Lotus també pot augmentar el risc de sagnat. Es recomana precaució en pacients amb trastorns de sagnat o tenint agències que pot augmentar el risc de sagnat. Dosificació ajustaments pot ser necessari.
Hot Tags: Extracte de fulla de Lotus, extracte de Nuciferine, Nuciferine 2% - 98%, Xina, fabricants, fàbrica, a l'engròs, barats
Pols de menta | 0.768319 | curate | {"ca": 0.9698895951823352, "en": 0.021411843425894948, "cs": 0.008698561391769822} | http://ca.apexnature.com/lotus-leaf-extract |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_278070 | Aquesta setmana el càrrec de Regidor d'Esports m'ha portat a diferents indrets de la vila per estar al costat de la gent que fa esport. En primer lloc a l'entrega de premis de la Marxeta que organitza el Centre Excursionista de Molins de Rei, acte que va coincidir amb el reconeixement als socis de l'entitat que fan 25 anys i, també, als socis que han pujat un cim de més de 3000 metres. Va ser un plaer i un honor poder fer entrega dels premis d'una prova amb més de 40 anys d'història i compartir amb la gent de la muntanya i de l'excursionisme una tarda de tertúlia i bon ambient. Per molts anys CEM i grup organitzador de la Marxeta sistema "Dufour".
Per altra banda, el dimecres a la tarda a la piscina municipal, l'equip sènior masculí de Waterpolo del Club Natació Molins de Rei va guanyar la Copa Catalana de la 1a divisió al imposar-se a la UE. Horta. Per raos d'agenda no vaig poder assistir al partit, tot i això, els nois del Waterpolo estan fent una campanya increïble en aquest primer anys a primera divisió, felicitats nois i a continuar així.
I finalment el diumenge al matí a les 12h vaig assistir al derbi local de futbol al camp Ricard Ginebreda. El dia va ser fantastic per la temperatura i el sol, cosa que va convidar a que molt de públic assistís al camp. Els presidents dels dos Clubs i jo mateix vam seguir el joc des de la nova tribuna que s'ha instal·lat al camp, va ser un partit emocionant amb moltes oportunitats de gol i bon joc. El meu resum és que va dominar el Molins de Rei, però les millors oportunitats de gol les va tenir l'Incresa. La victòria del Recreatiu Incresa per 1 a 0 va ser un resultat just. Felicito a tohom pel bon ambient i l'esportivitat que es va viure a dins i fora del camp.
Sigui quin sigui l’esport escollit, sempre serà millor practicar-lo que no fer-ho i portar una vida sedentària. Està demostrat que l’esport ajuda a prevenir l’aparició de problemes cada cop més freqüents com ara el colesterol, l’obesitat o la hipertensió arterial. Igualment la pràctica d’esport entre els joves té molt a veure amb un menor consum d’alcohol, tabac i altres drogues. Uns hàbits que, amb els anys i acompanyats d’una mala dieta, poden contribuir a l’aparició de malaties degeneratives en l’edat adulta. Segons els resultats de diversos estudis que es van presentar al Congrés Mundial de Cardiologia, si els ciutadans de l’Estat caminessin 30 minuts diaris, cada any es produirien 16.000 infarts menys.
Ja ho se i ho sabeu, a fer esport.
posted by Víctor Puntas @ 6:43 p. m. 1 comments
10 de novembre 2006
Ja tenim gespa al camp de futbol Josep Raich
Els que passejeu per la vila segur que haureu vist que el camp de futbol ja té instal·lada la gespa artificial. Ha estat un procés llarg i ple d'entrebancs que ha durat 16 setmanes, tot i això, el resultat és espectacular i en pocs dies podrem començar a utilitzar la instal·lació.
La setmana vinent adequaran la gespa, posaran les línies de joc, les porteries i les banquetes, i si la climatologia acompanya, el dissabte 18 de novembre ja es podran jugar els primers partits de competició. Un cop finalitzada aquesta primera fase de l'obra continuarem amb la construcció de la graderia, els nous vestidors i el bar. L'obra amb un pressupost de 1,2M d'euros està prevista que finalitzi cap al mes d'abril de 2007, que és quan es farà la inauguració oficial de la nova instal·lació.
Us recomano que passeu pel camp i veieu la gran millora que ha suposat aquesta obra per a l'entorn, d'aquesta manera acabem les inversions que van començar amb el pavelló i la piscina a la zona esportiva de la vila.
A partir d'ara, ens centrarem en agilitzar la construcció del nou poliesportiu al CEIP de la Sínia i la remodelació del camp de futbol Ricard Ginebreda.
posted by Víctor Puntas @ 12:10 p. m. 3 comments
03 de novembre 2006
Esquerra consolida un espai propi i serà imprescindible en la formació d'un nou govern
Esquerra ha consolidat un espai propi diferenciat com a tercer partit amb més representació i es manté com una força política imprescindible en el mapa polític català.
Esquerra no ha guanyat aquestes eleccions, ja que ha obtingut 21 dels 135 escons. Tot i això, Esquerra aguanta i es consolida en l'espai de l'esquerra nacional i serà decisiva per conformar governs i majories estables. Els ciutadans han tornat a confiar en Esquerra, que ha après la lliçó i serà decisiva per fer polítiques progressistes i a favor dels drets nacionals de Catalunya.
A Molins de Rei 1803 persones ens han fet confiança de nou i hem tornat a ser la tercera força més votada de la vila. Un cop superades les eleccions al Parlament de Catalunya comencem a treballar de cara a les eleccions municipals de maig de 2007. La gent d'Esquerra estem molt il·lusionats i estem convençuts que millorarem els resultats obtinguts el 2003 gràcies a la feina feta des de l'Alcaldia i el govern de la vila. No renunicem a res i treballarem perquè la gent de Molins de Rei torni a fer-nos confiança. | 1 | perfect | {"ca": 0.9717995536620004, "pt": 0.0012172854534388314, "en": 0.01927368634611483, "fr": 0.007709474538445932} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_278985 | Menú
BARCELONA, 21 juny (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat aquest dimecres una campanya de comunicació per conscienciar els ciutadans amb l'objectiu de millorar la seguretat viària i reduir els accidents, ha informat en un comunicat.
La campanya, anomenada 'Barcelona ciutat de vianants', pretén canviar els hàbits i els comportaments dels ciutadans per reduir la sinistralitat i garantir els nivells de convivència i civisme, a través de la conscienciació que "la persona que va a peu sempre té prioritat".
La iniciativa es dirigeix vianants, ciclistes, motoristes i conductors de vehicles, i gira entorn a la prevenció, la protecció i la corresponsabilitat d'aquests col·lectius.
Sobre els vianants, la campanya cerca sensibilitzar sobre la importància de respectar els passos de vianants, semàfors i creus amb carrils bicis, i dóna una especial atenció als "riscos i deures" de la gent gran al carrer.
També intenta conscienciar els ciclistes sobre "el respecte dels carrils bicis, mantenir la distància de seguretat amb els ciclistes en la carretera, i mirar pel retrovisor en els girs i les incorporacions, i l'ús dels indicadors".
Així mateix, la campanya se centra a garantir la seguretat dels motoristes i dels altres actors de la carretera, i als conductors joves per "l'ús responsable de la motocicleta o ciclomotor".
Finalment, contempla accions d'informació i sensibilització dirigits a conductors de vehicles per garantir la seva seguretat, com respectar les normes de circulació, evitar distraccions amb el mòbil, els controls d'alcoholèmia i de drogues, entre d'altres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.694464 | curate | {"es": 0.16140083745717548, "ca": 0.823372668443091, "en": 0.015226494099733536} | : /catalunya/noticia-lajuntament-barcelona-inicia-campanya-per-millorar-seguretat-viaria-20170621125625.html |
cawac_ca_20200528_11_130731 | Els alumnes del Comissionat confirmen la seva satisfacció un cop acabada la formació prevista per al 2005
• El passat dijous 24 de novembre va finalitzar l’oferta de formació en noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per al 2005 del Comissionat per a la Societat de la Informació de l’Ajuntament de Rubí. Després de valorar les dades de totes les enquestes de satisfacció realitzades pels alumnes, es confirmen els resultats de la valoració del primer torn. Els alumnes han puntuat les accions formatives del Comissionat amb un 8.5, un notable alt.
Encara dins la convocatòria del 2005 s’està impartint, del 12 al 22 de desembre, un curs d’Informàtica i Internet bàsics adreçat als membres de l’associació de veïns de Can Vallhonrat, i al gener començaran dos cursos més d’Informàtica i Internet bàsics per a discapacitats. Així doncs, comptant els cursos que es realitzaran al 2006 per raons de calendari, aquest és el total de cursos duts a terme dins la convocatòria del 2005:
19 cursos Informàtica i Internet bàsics 4 cursos Informàtica i Internet bàsics per a dones 3 cursos Informàtica i Internet bàsics per a majors de 60 9 cursos Internet i correu electrònic 3 cursos de Linux i programari lliure 2 curs de Creació de webs per a entitats 1 curs Informàtica i Internet bàsics per a entitats 2 cursos d’Informàtica i Internet bàsics per a discapacitats
Les puntuacions per cursos un cop acabada la formació d’enguany és la seguent:
Informàtica i Internet bàsics 9,1 Informàtica i Internet bàsics per a dones 9,2 Informàtica i Internet bàsics per a majors de 60 anys 9,4 Internet i correu electrònic 8 Linux i programari lliure 8.4 Creació de webs per a entitats 7.3 Informàtica i Internet bàsics per a entitats 8.2
Els resultats de l’anàlisi de les enquestes un cop acabada la formació confirmen la tendència mostrada als resultats del primer torn. La metodologia i el professorat segueixen sent els aspectes més ben valorats, juntament amb el fet de ser pocs alumnes a l’aula i de poder disposar d’un ordinador per persona.
Tenint en compte els resultats de les enquestes, el Comissionat pretén continuar impartint cursos de les mateixes característiques que els que ha desenvolupat aquest any, però amb la novetat que el programari que s’utilitzarà serà lliure. Amb això se segueix l’esperit democratitzador dels cursos, que pretenen fer competents en matèria de noves tecnologies el màxim de rubinencs i rubinenques. Atenent les demandes dels alumnes expressades a les enquestes, el Comissionat treballarà en el sentit de poder ampliar l’oferta de formació bàsica a aspectes de les noves tecnologies més concrets i que ja formen part del dia a dia, com ara el tractament de les imatges fetes amb càmeres digitals o la descàrrega de música d’Internet.
El tinent d’alcalde i regidor del Comissionat per a la Societat de la Informació, Francesc Sutrias (ERC), agraeix als rubinencs i a les rubinenques la confiança que estan dipositant en els cursos d’alfabetització digital del Comissionat i considera que “l’acceptació per part dels alumnes confirma l’encert d’aquest tipus d’accions”. Sutrias recorda que l’única manera d’evitar l’exclusió digital és la formació i que el Comissionat ha estat capdavanter a l’hora d’oferir cursos en noves tecnologies, així com en programari lliure. | 0.85556 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.rubidigital.cat/comissionat/novetats/20/els-alumnes-del-comissionat-confirmen-la-seva-satisfaccio-un-cop-acabada-la-formacio-prevista-per-al-2005 |
mc4_ca_20230418_5_579090 | Émilienne Naze, al projecte Bingo Art
Actualitzada 13/11/2018 a les 07:20
-'ÉMILIENNE NAZE, AL PROJECTE BINGO ART'
Novena proposta del projecte Bingo Art, dedicada en aquesta ocasió a les obres de l’artista francesa Émilienne Naze. Exhibeix divuit obres confegides amb tot tipus d’elements al seu abast, de fil a arròs o mocadors de paper. Unes composicions abstractes, projeccions de la seva imaginació i que pretenen generar emocions i sensacions en l’espectador. Naze té així l’oportunitat de mostrar per segon cop el seu treball, després de la mostra que va protagonitzar a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. L’objectiu de Bingo Art és precisament donar visibilitat a artistes locals amb dificultats per donar a conèixer el seu treball.
Les divuit obres de la francesa es poden veure fins al 10 de desembre | 0.736287 | curate | {"fr": 0.04567901234567901, "ca": 0.9049382716049382, "en": 0.04938271604938271} | https://www.diariandorra.ad/noticies/cultura/2018/11/13/emilienne_naze_projecte_bingo_art_138036_1127.html |
mc4_ca_20230418_11_146337 | Miquel López Crespí - Memòria històrica | La massificació de les Illes i els errors del conseller d'Habitatge
GOB | 13/08/2008, 14:52 | 0.560613 | curate | {"ca": 0.8257575757575758, "en": 0.17424242424242425} | http://pobler.balearweb.net/post/55629 |
mc4_ca_20230418_3_342503 | Govern i universitats signen un conveni per facilitar el canvi d'estudis oficials de grau a les estudiants víctimes de violència masclista
Es tracta d'una iniciativa sorgida de la UPF, que es troba entre les dotze universitats de Catalunya que han subscrit el conveni de col·laboració, juntament amb les conselleries de la Presidència i d'Empresa i Coneixement. L'acte de signatura ha tingut lloc el 10 de gener al Palau de la Generalitat.
Tots els rectors i les rectores de les universitats de Catalunya, entre els quals Jaume Casals, en representació de la UPF, han signat avui al Palau de la Generalitat un conveni de col·laboració amb la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, amb l’objectiu d’implantar un procediment excepcional de canvi d’estudis oficials de grau adreçat a dones estudiants que acreditin la condició de víctimes de violència masclista.
Aquesta mesura permetrà a les dones víctima de violència masclista, així com als fills i filles que en depenen, continuar els estudis oficials de grau en una universitat diferent d’aquella en què els van iniciar. La finalitat és que la persona afectada pugui continuar els seus estudis, en el termini de temps més curt possible, mitjançant el trasllat del seu expedient, en qualsevol de les universitats del sistema català que hagi triat.
Aquesta mesura permetrà a les dones víctima de violència masclista, així com als fills i filles que en depenen, continuar els estudis oficials de grau en una universitat diferent d’aquella en què els van iniciar.
El conveni de col·laboració signat és fruit d’una iniciativa sorgida de la Universitat Pompeu Fabra, impulsada per Mònica Figueras i Pablo Pareja, vicerectors per a projectes per al compromís social i la igualtat i per a projectes d’acollida, participació i acompanyament, respectivament.
La iniciativa va ser recollida pel Consell Interuniversitari de Catalunya, i ha estat impulsada per la Secretaria d’Universitats i Recerca i l’Institut Català de les Dones.
El conveni signat respon a la voluntat del Govern i de les universitats catalanes de lluitar contra la violència de gènere i garantir els drets bàsics de les dones que la pateixen. Les entitats signants reconeixen que la violència de gènere és un problema estructural que pateixen les dones, tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat, en el marc d’unes relacions de poder desiguals entre dones i homes. En aquest sentit, es tracta d’una greu vulneració dels drets humans i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat.
Per aquest motiu, correspon als poders públics establir els mecanismes adients per contribuir a l’eradicació d’aquesta violència i garantir el dret bàsic de les dones a viure en pau. El present conveni s’emmarca, a més, en els disset objectius de desenvolupament sostenible fixats per Nacions Unides per superar les desigualtats socials.
Les conselleres Artadi i Chacón valoren l'acord com una passa endavant i un acte de responsabilitat
En el transcurs de l’acte de signatura, la consellera Artadi ha assegurat que el conveni és “una passa endavant en la cura i en la recuperació de les dones que han sigut supervivents, que són supervivents de la violència masclista”. Tot i això, la consellera ha considerat que “queda molta feina a fer i les dades ho demostren” i ha afegit que "estem comprovant aquests dies que tenim amenaces noves que pensàvem que ja no hi serien, que veiem opcions polítiques que fan discursos aberrants, discursos negacionistes de la violència masclista i, fins i tot, sobre les desigualtats més bàsiques entre dones i homes”.“Són drets que ens ha costat molt obtenir i que són insuficients, recursos que ens ha costat molt blindar i que evidentment són insuficients, i per això hi lluitem cada dia per tenir-ne més” ha reblat la consellera de la Presidència.
Per la seva banda, la consellera Chacón ha assegurat que el conveni signat aquest migdia és “un acte de responsabilitat, que esperem pugui servir de precedent per altres moltes actuacions necessàries, diria imprescindibles, per avançar en la direcció correcta”. Chacón ha considerat les universitats com “a part de l’estructura que ha de donar resposta a la violència de gènere de la nostra societat; amb sentit de participació i solidaritat amb la societat de la que forma part”. En aquest sentit, la consellera ha volgut donar un 'sincer agraïment' a les dotze universitats catalanes “per ser-hi presents i no deixar de treballar en aquest àmbit”.
Procediment, acreditació i comissió de seguiment
El procediment excepcional de canvi d’estudis universitaris oficials de grau s’iniciarà quan la dona víctima de violència masclista, o els fills o filles que en depenen, sol·liciti el trasllat d’expedient en la universitat on ha iniciat els seus estudis de grau. Aquest procediment per realitzar el canvi d’universitat tindrà un caràcter gratuït. Per tal d’acreditar la consideració de víctima de violència masclista la persona afectada haurà d’aportar alguna de les proves qualificades, el llistat de les quals està inclòs en el conveni.
D’altra banda, Amb la finalitat de dur a terme un seguiment detallat del present conveni es crearà una Comissió de seguiment composta per tres persones en representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya –una designada pel titular de la Secretaria d’Universitats i Recerca, una pel Consell Interuniversitari de Catalunya, i una per l’Institut Català de les Dones–; així com una persona en representació de cadascuna de les universitats signatàries, nomenada pel seu respectiu rector o rectora. Aquesta Comissió vetllarà, entre altres, pel compliment del conveni i intervindrà en la resolució de les controvèrsies que es puguin suscitar en el seu desenvolupament així com en els casos dubtosos.
La Secretaria d’Universitats i Recerca, adscrita al departament d’Empresa i Coneixement, farà de mitjancera col·laborant amb les universitats per garantir les finalitats previstes en el conveni. Així mateix, es compromet a mantenir l’exempció de preus públics per a víctimes de violència de gènere. Per la seva banda, l’Institut Català de les Dones col·laborarà amb les universitats aportant tota la informació sobre els serveis i recursos disponibles a Catalunya per a les dones en situació de violència de gènere.
Intervencions en l'acte de signatura del conveni
L’acte de presentació del conveni ha comptat amb l’assistència del secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Lluís Baulenas; i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada, entre altres.
En el decurs de l’acte de signatura, a banda de les dues conselleres, també han intervingut el rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Antoni Planell, com a president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), i el rector de la Universitat Ramon Llull (URL), Josep Maria Garrell (Universitat Ramon Llull), en representació de les universitats privades. Així mateix, hi ha participat la presidenta de la Comissió Dona i Ciència del CIC, Anna Berga.
La UPF reforça els protocols contra la violència masclista i la LGBIfòbia i l’assetjament moral en l’àmbit laboral | 0.830014 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.upf.edu/inici/-/asset_publisher/1fBlrmbP2HNv/content/id/220681687/maximized |
mc4_ca_20230418_15_532879 | by: fawda - agost 22nd, 2018
A Ca La Trava reivindiquem la Ràbia. No ens avergonyim d’aquest sentiment! Ràbia perquè ens passem el dia treballant i cobrem un sou de misèria que ni ens arriba per pagar el lloguer. Ràbia perquè destrueixen el nostre barri i ens fan fora de casa. Ens hem cansat de posar bona cara, de les protestes que no molesten, de la normalitat imposada que ens ofega. Volem resistir, fer la vida impossible als especuladors, lluitar cada pujada de lloguer, cada pis, cada bloc i cada centímetre quadrat d’aquesta ciutat.
Organitza la teva Ràbia! No acceptis les pujades de lloguer ni les condicions d’explotació a la feina. Organitza’t i planta cara, som moltes les veïnes treballadores que volem lluitar pel nostre barri i per la nostra ciutat.
La immobiliària la “Llave de Oro” vol desallotjar-nos per enderrocar l’edifici i construir pisos de luxe. Nosaltres ho tenim clar, no ho permetrem perquè ens organitzarem i resistirem. Si ens desallotgen reokuparem, si enderroquen l’edifici okuparem el solar i si construeixen pisos de luxe els okuparem de nou. Ca La Trava mai serà pisos de luxe, mai donarà beneficis als especuladors.
Fem una crida a totes les veïnes que senten aquesta Ràbia a sumar-se a nosaltres i a lluitar per Ca La Trava.
CONTRA LA GENTRIFICACIÓ, ORGANITZA LA TEVA RÀBIA!
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/520934
<< Tarragona: Una casa d’acollida per a menors tutelats és el nou centre social okupat
Tarragona: Un desallotjament una altra ocupació >> | 0.762012 | curate | {"en": 0.05514458641560188, "ca": 0.9119031607262945, "es": 0.03295225285810356} | https://ca.squat.net/2018/08/22/barcelona-organitza-la-teva-rabia-ca-la-trava-campanya-festes/ |
macocu_ca_20230731_7_249887 | TEMA:
Pregunta punt compressió nabó fa 1 any 10 mesos #69468
Bones a tots/es! Algú sap que per han canviat la resposta aquesta pregunta? A les guies de la ERC diu clarament al terç inferior de l'estèrnum. Gràcies! !
Tampoc entenc el criteri, en tot cas, veig dos opcions: o bé que una de les opcions seria correcte o que l'anunciat no específica edat i s'hauria d'impugnar, no?
Si no està clar i pot portar a equívoc, tampoc entenc perquè no la impugnen enlloc de canviar la resposta bona com han fet. Presentareu alegacions sobre això? Jo m'estic plantejant fer-ho.
Esta clarisim, tranquils... Jo us treure de dubtes. En Miquel, te un 4'9 i necessita una pregunta mes per arribar al 5 i entrar. En Miquel te les dues de reserva be i la resta malament... Tranquils, canviem una de les respostes per una que en miquel tingui be i tot solucionat hahah Sorry es que com que la opo es de xiste... Ja nomes queda riure's de com fan les coses aquests porcs..
Si algú te el escrit i com fer-ho, estaría be que ho passes, no té cap sentit que canviar la resposta d'aquesta pregunta i prou.
He agafat una d'un company feta amb anterioritat i he afegit el penúltim paragraf on es comenta la nova situació. Creieu que pot servir? Algú sap com ho hem de presentar? sino demà trucaré. Si creieu que li falta quelcom o en teniu una de millor i la podeu compartir, perfecte! Assumpte: Impugnació pregunta convocatòria 81/19.2 Bomber escala bàsica del Cos de Bombers. Pregunta 5, examen model A. Exposo: La pregunta diu: Quin és el punt de compressió toràcica per aplicar el massatge cardíac a un nadó? a) A l’apèndix xifoides. b) Al centre del tòrax. c) Al terç inferior de l’estèrnum. d) Totes les respostes proposades són incorrectes. A RESOLUCIÓ INT/3548/2019, de 18 de desembre, de convocatòria del procés de selecció per proveir 250 places de la categoria de bomber/a de l'escala bàsica [...] s’especifica dins el programa de temes (annex 3), al tema 15: “Atenció sanitària: Valoració del pacient. Signes i símptomes. Suport vital bàsic i reanimació cardiorespiratòria. Hemorràgies i xoc. Mobilització i immobilització de pacients traumàtics.” que el coneixement sobre suport vital és bàsic i no avançat. Si bé és cert que al “Resumen Ejecutivo de las Recomendaciones 2015 del European Resuscitation Council”, s’indica que la compressió toràcica s’ha d’efectuar així: “En neonatos la técnica más efectiva para proporcionar compresiones torácicas es con dos pulgares sobre el tercio inferior del esternón, con los demás dedos sujetando el tórax y la espalda.”; i, per tant, tot i ser vàlida la resposta “a”, aquest contingut s’emmarca dins el suport vital avançat pediàtric i no al bàsic, com s’especifica a les bases de la convocatòria. A més, iniciant a la pàgina 43 l’apartat RCP bàsica corresponent a l’atenció sanitària bàsica, a la secció “7B. Si no hay signos de vida” i concretament “Compresiones torácicas en los lactantes (menores de un año)” que “Si hay un solo reanimador, debe comprimir el esternón con la punta de dos de sus dedos. Si hay dos o más reanimadores, se debe usar la técnica “del abrazo” con dos manos. Colocar ambos dedos pulgares juntos sobre la mitad inferior del esternón con sus puntas dirigidas hacia la cabeza del niño. Con el resto de las manos y los dedos abrazar la parte inferior de la caja torácica del lactante, con la espalda del niño apoyada sobre los dedos. Con ambos métodos, se debe deprimir el esternón al menos un tercio del diámetro anteroposterior del tórax del lactante o unos 4 cm”. Així doncs, l’ERC fa referència al punt d’aplicació de les compressions en el suport vital tant en nens com en lactants de diverses maneres (centre del tòrax, centre del pit, meitat inferior de l'estèrnum, terç inferior de l'estèrnum, etc. ), però al bàsic especifica que ha de ser en la meitat inferior de l'estèrnum, el qual es pot correspondre tant amb el terç inferior de l'estèrnum com al centre del tòrax, donant també per vàlida la resposta “b”. La resposta “c” acceptada com a bona a la correcció de plantilles publicada el dia 21 de setembre de 2020, ha sigut substituïda per la resposta “d” en la correcció de plantilles presentada a dia 26 d’octubre del 2020, on s’especificà que totes les anteriors són incorrectes, afirmació falsa ja que o bé una o l’altre seria correcte, fent referència a l’explicació anterior. D’altre banda l’anunciat anomena nadó, i segons els mesos d’aquest, es podria considerar nounat o lactant, i per tant haver de realitzar una maniobra o una altre segons el cas. Sol·licito: Que s’anul·li la pregunta i es substitueixi per la corresponent de reserva, donat que la pregunta enuncia dues possibles respostes correctes o bé l’anunciat no especifica l’edat del nadó.
es pot presentar fent instancia generica. Jo crec que ha de servir! ovt.gencat.cat/gsitgf/AppJava/traint/ren...&idServei=ING001SOLC Crec que algú en algun post a explicat com fer-ho
Passo l'argumentació que he fet basant-me en les edats per tal que es tingui en compte la pregunta de reserva enlloc de canviar la resposta bona. Salut Assumpte: Reconsideració sobre el canvi de resposta correcte de la pregunta 29 de l’examen model B de la convocatòria 81/19.2 Bomber escala bàsica del Cos de Bombers. Exposo: Pregunta 29 model B: “Quin és el punt de compressió toràcica per aplicar el massatge cardíac a un nadó?” a) Al terç inferior de l’estèrnum. b) Totes les respostes proposades són incorrectes. c) A l’apèndix xifoides. d). Al centre del tòrax. En referència a les edats que estableix la guia per a cadascún dels substantius emprats per referir-se a infants, podem determinar el següent: Taula 1.2 de la pagina 49 - Resum Executiu de les Guies 2015 de l’European Resuscitation Council En la guia, es distingeix entre nounats, lactants i nens. Les edats que ho delimiten son fins a un any per a lactants i a partir d’un any per a nens. La pregunta del test teòric fa servir el terme nadó per referirse a una franja d’edat. L’edat d’un nadó està compresa entre els 0 i els 18 mesos de vida de l’infant. Segons el document de la Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Família Secretaria de Famílies i d’Infància amb títol Créixer amb tu. Els infants de 0 a 18 mesos. Una petita guia per a pares i mares Pàgina 43 sisé paràgraf “... Per últim, alguns nadons entre els 15 i els 18 mesos... ” Queden per tant dividides les franjes de lactant i del nen que s’estableixen en la guia de ressucitació, dins del terme nadó. Aquesta casuística, permet que la resposta, “Al terç inferior de l’estèrnum” sigui valida per a un nadó de més de 12 mesos, que en la guia s’anomena ja nen. Però també permet que la resposta “totes les proposades son incorrectes” sigui valida per a un nadó de 0 a 12 mesos. En la pàgina 43 del resum executiu apartat 7B, diu el següent: “Compressions toràciques. En tots els nens, comprimeixi el terç inferior de l’estèrnum. “ Aquesta ambivalència del terme utilitzat (nadó), pot portar a diferents interpretacions sobre la resposta correcte, segons les guies ERC 2015. La resposta “a” acceptada com a bona a la correcció de plantilles publicada el dia 21 de setembre de 2020, ha sigut substituïda per la resposta “b” en la correcció de plantilles publicada a dia 26 d’octubre del 2020, on s’especifica que totes les anteriors són incorrectes. SOL·LICITO: Que s’anul·li la pregunta 29 del qüestionari model B de l’exàmen teòric de la convocatòria 81/19.2 Bomber de l’escala bàsica del Cos de Bombers al haver-hi dues respostes vàlides i que es tingui en compte la següent pregunta de reserva per calcular la puntuació definitiva de la prova.
Molt ben argumentada! A vere si hi ha sort amb aquesta i la de la pressió hidrostatica.. | 0.780975 | curate | {"ru": 0.0006560818790185015, "ca": 0.8679963259414775, "fr": 0.0001312163758037003, "es": 0.12281852775226348, "oc": 0.005642304159559113, "pt": 0.0027555438918777063} | |
mc4_ca_20230418_10_229615 | Lladó Grup segueix prestant els seus serveis en remot -Lladó Grup-
A Lladó Grup seguim prestant serveis en remot
Ets aquí: Inici / landing / Coronavirus / A Lladó Grup seguim prestant serveis en remot
Reinici d’activitat. Lladó Grup segueix prestant els seus serveis preferentment en remot
En aquest nou escenari de reinici d’activitat segons les diferents fases de desconfinament programades pel Govern espanyol, Lladó Grup Consultor es mantindrà a efectes de preservar la salut de tot el nostre equip i així mateix dels nostres clients, en plena activitat com hem fet des de la declaració de l’estat d’alarma, preferentment, en teletreball.
Lladó Grup Consultor pot desenvolupar la seva tasca via teletreball i, per tant, en sistema remot atès la importància que sempre hem donat a la tecnologia i a les inversions fetes en aquest sentit. Així el fet de tenir totes les nostres aplicacions en “cloud” ens permet treballar des de qualsevol lloc del món amb connexió a internet i, per tant, els nostres clients estaran sempre atesos.
A nivell de comunicació amb clients, empreses, proveïdors, col·laboradors, companys de l’equip, etc. , Lladó Grup Consultor disposa dels mitjans habituals com són el correu electrònic en les adreces habituals de cada membre de l’equip, així com els telèfons de contacte habituals del despatx, tant les línies directes com les extensions. La nostre centraleta es troba operativa, també, en remot des de la declaració de l’estat d’alarma.
Com que l’activitat del nostre despatx no para atès les circumstàncies actuals i es fan necessàries les reunions amb clients, aquestes les estem mantenint via videotrucades mitjançant diferents sistemes a l’abast. En aquest sentit estem treballant amb Teams, Zoom, FaceTime (si les dues parts tenen el sistema Apple), Whatsapp i Skype. Per tant, si es vol mantenir una reunió amb algun dels professionals del despatx només cal concertar una entrevista i concretar per quin dels sistemes es realitza. Segons evolucionin les circumstàncies comunicarem, oportunament, quan i de quina manera es podran fer reunions presencials a les nostres instal·lacions.
Sabem de les dificultats que estan passant les empreses i els autònoms amb la crisi sanitària del Covid-19 i, des del primer moment, hem bolcat i reforçat tots els equips per poder donar resposta al client en diverses qüestions (ERTOS, prestació dels autònoms, ajornaments de les liquidacions tributàries i de seguretat social, consultes jurídiques de contractes d’arrendament i d’altres), així com sabem de l’esforç un cop totes les activitats retornin a certa normalitat. En aquest sentit hem creat equips de treball per ajudar a l’empresari a unes bones pràctiques empresarials (realitzar estudis de viabilitat, nous pressupostos, prendre mesures laborals, mesures econòmica-financeres, tributàries i mercantils). En aquest sentit Lladó Grup Consultor es converteix, en moments com aquest sobretot, en un “partner” estratègic de les empreses, autònoms i de les persones físiques que d’elles se’n deriven, sent la nostra activitat essencial per la consultoria necessària en moments com els actuals i que, com venint fent des de 1955, estem al teu costat per fer el camí junts.
Agraint la confiança dels nostres clients,
Joan Lladó Grífol
President de Lladó Grup Consultor | 0.868798 | curate | {"ca": 0.9948123283490998, "es": 0.0051876716509002135} | https://www.lladogrup.com/landing/coronavirus/prestant-serveis-en-remot/ |
macocu_ca_20230731_0_269123 | Gestionar els ODS amb la contractació pública: sumar complexitat per multiplicar valor públic (20117/2022-1)
La Llei 9/2017 va entrar en vigor fa quatre anys. La manca de modificacions del text legal han portat a un clar assentament de la seva operativa de gestió. Aquesta relativa estabilitat contrasta amb els canvis que la societat ha viscut recentment: la pandèmia, la crisi de subministraments i de matèries primeres, la irrupció de les tecnologies disruptives (intel·ligència artificial, cadena de blocs...) i la necessitat d'assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Així doncs, i a mesura que la societat es fa més complexa i els recursos públics són escassos, cal fer un pas més en els processos de compra pública per fer-la més estratègica, aconseguir/desenvolupar els ODS i multiplicar el valor públic que pot aportar en la gestió dels serveis públics. En aquesta sessió s'analitzaran casos d'èxit i la possible aplicabilitat i replicabilitat.
Objectius
Analitzar els mecanisme legals que preveu la llei de contractes del sector públic per potenciar la contractació estratègica.
Identificar els factors de gestió que afavoreixen l'èxit de la contractació en l'assoliment dels ODS.
Persones destinatàries
1. ODS i contractació públic, Com alinear una licitació 2. Les variants en els contractes d'obra 3. L'ambientalització dels criteris d'adjudicació 4. La compensació de Co2 com a condició especial d'execució dels contractes públics 5. El sistema dinàmic d'adquisició, una gran eina de racionalització de la compra menor Nota L'EAPC es reserva el dret a modificar el programa de l'activitat formativa i a introduir canvis en la metodologia del curs. Així mateix, es reserva el dret a modificar les dates o horaris per motius d'organització. Es considerarà definitiu el redactat existent en el moment de comunicar l'admissió a l'activitat, qualsevol canvi posterior es comunicarà a l'alumnat admès.
Jordi Brunet Badosa Cap de compra pública. Àrea d'Hisenda, Administració, Prom. Econòmica i Coop. Local Diputació de Girona
Metodologia
La metodologia es basa en el treball participatiu de continguts teòrics La sessió es dividirà en cinc parts de mitja hora, on es desenvoluparà teòricament el marc i els conceptes claus i es deixarà un ampli marge de temps per incentivar el debat i l'enriquiment d'idees i propostes d'actuació. La sessió es farà en línia a través de videoconferència de Zoom. Certificació La certificació de l'activitat es farà en funció de les activitats lliurades i tenint en compte la participació mínima del 80%.
Activitat formativa Gestionar els ODS amb la contractació pública: sumar complexitat per multiplicar valor públic(20117-1) | 0.818714 | curate | {"ca": 0.9793233082706767, "cs": 0.0007518796992481203, "es": 0.015789473684210527, "pt": 0.004135338345864661} | |
mc4_ca_20230418_6_408474 | Dessuadora 2 en 1 reversible | Desigual.com
Dessuadora 2 en 1 reversible
Divertida, creativa i transformadora. Així és aquesta dessuadora reversible amb doble estampat. Que a la teva nena li agraden les flors? Perfecte. Que prefereix les ratlles? També. Amb aquesta dessuadora de cremallera i caputxa ja no cal triar. Una peça 2 en 1 pràctica, funcional i molt Desigual.
Amb caputxa estampada
Doble estampat: flors i ratlles de colors sobre fons negre. | 0.46396 | curate | {"es": 0.24489795918367346, "ca": 0.6439909297052154, "fr": 0.1111111111111111} | https://www.desigual.com/ca_ES/19WGSK192000.html |
macocu_ca_20230731_0_362160 | ÍNDEX DE RECEPTES
GELAT DE DOLÇ DE LLET
16 comentaris:
Molt cremós, Teresa, una bona manera d'acabar un àpat o a mitja tarda que ara els gelats ja venen de gust a totes hores. Petons.
es molt bo aquest gelat! jo l'he tastat i em va agradar molt! i ja veig que es molt facil tambe! petons
NO sòc massa de gelats, pero amb aquesta cremositat que t'ha quedat ben be que el faria passar. petons
Quina bona pinta, Teresa! I ha de ser boníssim, a mi m'agrada molt el dulce de leche! No m'acabo d'atrevir amb els gelats... a veure si m'hi animo!! Petons
Mare meva Teresa, es veu tan cremós.... em venen ganes de comprar-me una màquina de fer gelats, però sé que aquest estiu perillaria la meva salut jejeje
Aiiiixxx que a mi el dulce de leche no m'agrada gens!!!! Però si dius que no queda massa dolç... PTNTS Dolça
Queda inaugurada la temporada de gelats!! Aquesta recepta me l'apunto, que la trobo super fàcil i molt bona per fer gelats casolans sense geladora.
Oh! m'encanta el dolç de llet! Tinc geladora a casa o sigui que potser aqeust estiu m'atreveixi a fer-lo :) | 0.653533 | curate | {"pt": 0.029750479846449136, "es": 0.13723608445297505, "ca": 0.7715930902111324, "en": 0.012476007677543186, "br": 0.0345489443378119, "fr": 0.011516314779270634, "it": 0.0028790786948176585} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_567568 | Per si no ho sabíeu, hi ha un canal molt interessant, Ecolinguist, creat pel polonès Norbert. Consisteix en establir converses entre diferents parlants de llengües d'un mateix tronc. Aquest és un vídeo de fa dos mesos. La temàtica és: És el català tan proper al francès o al castellà? https://www.youtube.com/watch?v=AtPa_U8Efao
Tots dos entenen prou bé la noia. Són només quatre mots, clar, i no se'n poden extreure grans conclusions, però la sorpresa del mexicà amb la cama és un dels clàssics: en català s'hi camina i en castellà s'hi dorm. El fet que dos dels mots triats siguin cullera i llit, tan propers al francès, a descol.locat el quebequès i el mexicà a l'ensems. Està bé, aquest enllaç que ens has passat. Demostra que amb una mica d'interès, els parlants de llengües romàniques ens podem comunicar sense massa esforços. Això sí, sovint amb malentesos que poden arribar a ser una mica embarassadors.Per cert que m'ha sorprès la incapacitat del noi mexicà per a reproduïr el so de la doble ela de cullera. No hi ha paraules amb una doble ela intervocàlica, en castellà? "Calle", per exemple? Ja sé que ho fan anar com si fos una i, però m'ha sorprès molt que continués dient "culera". I un apunt final: adoro absolutament el francès del Quebec. Hi ha multitud de videos de quebequesos viatjant per França que fan riure molt. | 0.785506 | curate | {"ca": 0.9265151515151515, "en": 0.03257575757575758, "pt": 0.025, "jv": 0.015909090909090907} | |
mc4_ca_20230418_15_770018 | farina molí de pedra
A Ylla 1878 sabem que la màxima qualitat neix de la suma de l’esforç i l’experiència. Per això hem volgut recuperar el molí de pedra, que permet transmetre totes les propietats del gra a la farina i així poder-vos oferir la nova varietat Bio Molí de Pedra.
Es tracta de una farina molturada amb molí de pedra, amb una producció petita on mirem de respectar el màxim el gra de blat, intentant no fer malbé tant la part externa com la part interna del producte. Tot això al final es reflecteix en el producte final aportant més sabor i aroma als diferents productes. Aquesta nova gama és ideal pels tots els sectors, però sobretot la recomanem per pans rústics, galetes, pastissos i magdalenes.
Aquesta farina la podeu trobar en sacs de 20 kg i en bosses de 5 kg en les següents varietats:
– Farina de blat molturada en molí de pedra (extracció 80%)
– Farina d’espelta molturada en molí de pedra (extracció 80%)
Anterior Entrada anterior: Benvinguts al Fòrum Gastronòmic – Hostelco
Següent Entrada següent: El pa de Soda | 0.782544 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ylla1878.com/blog/2014/10/nova-farina-bio-mol%C3%AD-de-pedra/ |
mc4_ca_20230418_2_537790 | Comunitat del Fosfat: d’octubre 2008
Després de quasi una hora de frustrats intents, cap a les deu del matí del dia d'avui he aconseguit reunir les forces necessàries per afrontar la condemna que ara fa un parell de nits va recaure sobre mi, després que la meva pròpia fisiologia em traís i em declarés culpable d'una inequívoca indigestió per gula. Veient l'evolució dels esdeveniments, seria just matisar que existeix una elevada probabilitat de que algun virus hagi actuat de catalitzador en aquest lamentable succés, però a hores d'ara és massa tard per intentar esgrimir part de la culpa, cosa que, ben mirat, tampoc canviaria gaire la condemna. Doncs el que dèiem, que finalment he aconseguit trobar la inspiració (diguem-ho així) per treure el peu de sota l'edredó i posar-lo a terra en el que sembla ser el primer dia de fred verdader de la temporada. Les primeres escenes no han diferit gaire de les que es produeixen cada matí entre dues i tres hores abans. Ulls de son, gallumbos i cabells despentinats. Passejant per casa, mirant aquí i allà a l'espera de que algun moble del menjador em resulti més familiar que els altres i em doni alguna pista sobre la meva localització geogràfica. La diferència, però, amb els altres dijous del curs és que avui no tenia absolutament res a fer. En aquest punt qui estigui llegint això pensarà que m'ha tocat la loteria del temps, amb el reintegrament de les vint-i-quatre hores. Però la veritat és aquesta perspectiva, que en circumstàncies fisiològiques pintaria com un autèntic privilegi caigut del cel de forma regalada, sota la pressió d'una petita patologia estomacal esdevé una muntanya de palla amb un cartell a dalt de tot que diu "busca l'agulla si tens collons!". Després de repassar mentalment totes aquelles coses per les que sempre m'agradaria tenir temps, però que justament ara (ves quina cosa!) no em venen gens de gust, m'he decidit pel comodí multimèdia. A primer cop d'ull, sembla que tensar lleugerament les parpelles fins al punt de deixar les pupil·les al descobert i moure el polze de la mà dreta per governar el comandament a distància és el ridícul preu que has de pagar perquè algú prengui les decisions per tu i et mantingui entretingut. I així ha estat durant ben bé mig dia. Però a mesura que anaven passant les hores, la satisfacció d'haver trobat la manera de mantenir-me distret a baix preu ha anat cedint terreny a l'angoixa de sentir com el meu cervell s'anava estovant com ho fa un tall de pit de pollastre quan el marines amb suc de llimona. No m'atreviria a trobar un símil rigorós a la hidròlisi àcida dels enllaços peptídics del col·lagen del pollastre, però el cas és que la capacitat del meu còrtex cerebral per retenir pensaments anava minvant dràsticament, i de més està fer al·lusió a la seva capacitat per generar-los. Fins i tot els gats anaven fent la seva mirant-me de reüll, com si fardessin de que el seu esquelet obeís les ordres del seu cervell, mentre el meu era incapaç d'orquestrar qualsevol moviment més sofisticat que el del dit polze. Una vegada més ha estat algun tipus d'inspiració i no el sentit comú la que ha posat fi a la ingovernable situació, traslladant la meva mirada del mar de píxels a les lletres impreses. Trenta o quaranta pàgines més tard m'atreveixo a dir que estic prou recuperat com per pensar en el que m'ha passat i fotre-us aquesta xapa insuportable amb la que pretenc culminar la meva carambola de crim i càstig. Bona nit. Escrit per
El fet de passar les tardes a casa fa que m'assabenti d'algunes coses que d'altra manera ni sabria. Segueixo molt desinformat en alguns temes, però aquests dies als programes de tarda només fan que parlar del Julián Muñoz, l'ex-alcalde de Marbella, que acaba de sortir de la presó sota fiança (ja em perdonareu que no en posi cap foto, per motius evidents). Com segur que sabreu, aquest pajaru es va fer famós per malversar una picosada del fons de Marbella, i per embolicar-se amb la Pantoja (tampoc hi ha foto pels mateixos motius).Aparentment tot això no té cap mena d'interès, ni hauria de ser objecte de comentari aquí al nostre blog. Però la gràcia del tema és que, com era d'esperar, el lladre aquest, perquè no és altra cosa eu un delinqüent, ha venut l'exclusiva de la seva història a la presó al millor postor, que en aquest cas és Telecinco (que no linko perquè foten una ràbia d'aquí allà). Es parla de xifres al voltant de 300000 o 400000 euros. És a dir, que per una entrevista en sortir de la presó, on explicarà les misèries que ha viscut (evidentment, estava en un règim d'estar per casa) i quatre coses de la folclòrica, es tornarà emportar una bona suma de diners, com si no n'hagués robat prous ja.En la meva opinió, si el periodisme d'aquest país fos seriós, ningú no hauria de comprar l'exclusiva d'aquest tio, s'hauria de menjar els mocs i les quatre bajanades que pugui dir, perquè segur que no explica res de totes les estafes que va fer quan exercia de polític corrupte (què deu tenir Marbella?). És una vergonya que algú estigui disposat a pagar aquests diners a un delinqüent, que d'acord que els programes del cor els segueix molta gent, però a aquest preu, la vida d'aquest home no interessa a ningú. Només hauria de parlar davant del poble que governava, demanar disculpes, i pagar d'alguna manera tot el que va fer. Ells són els únics que mereixen una explicació. Una explicació que tampoc tindran en l'entrevista que li faran. Escrit per
Darrerament en totes les trobades tenim un tema recurrent que ens ocupa bona part del temps. I no només en el nostre ambient, ja que en parlo també amb força altra gent. Aquest tema són els gats. En relatiu poc temps els gats han passat a ser part importants de les nostres vides, per alguns perquè n'hem adoptat, i per altres perquè tenen al·lèrgia a aquestes bèsties. Normal que no parem de parlar-ne, i a més, és que ens donen tema, ja que són d'allò més trapelles i graciosos, almenys els meus. Cada dia em sorprenen amb alguna animalada nova, i la veritat és que omplen molt.Avui us vull presentar un vídeo d'un gatet que ha caigut davant dels meus ulls, i em va fer molta gràcia. No és propi, és un vídeo que ens van passar, però en Blog té algun comportament similar, i això fa que encara em faci més gràcia. Ara, que aquest gat del vídeo, és tot un professional. Mireu-lo i ho veureu, és curtet i no us traurà massa temps, i crec que val la pena.
Tarda a casa, com la majoria de les anteriors. Em poso a l'ordinador després de veure a la tele programes que millor no anomenar. La catosfera està tranquil·la, poqueta cosa per llegir, però arribo a un dels molts blogs que segueixo, el de la Musa, i enllaça al final una cançoneta que no puc evitar escoltar.I clickant l'enllaç et porta a una pàgina del goear on sona la cançó, i per la meva sorpresa, sota el reproducció et dona altres opcions del grup. I quan acaba Portaavions en clicko una altra. I després d'aquesta una altra. I a continuació una altra. I cada cop canvien les opcions. I així intentant fer altres coses mentre canto al mateix temps. I m'arribo aquí perquè això és un post. I ho escric i aquí ho deixo. I segueixo escoltant. | 0.847163 | curate | {"ca": 0.9747389218176686, "en": 0.006491673722833756, "la": 0.0012701100762066045, "it": 0.002822466836014677, "es": 0.007761783799040361, "pt": 0.0069150437482359585} | http://comunitatdelfosfat.blogspot.com/2008/10/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_492083 | «El nou clima de tranquil·litat no pot fer que l'independentisme perdi de vista l'amarga lliçó rebuda els darrers tres mesos d'incertesa»Dissabte al matí tot estava perdut. Si Mas ho deixava, tal com reclamava la CUP, el vot dretà i d'ordre abandonava l'independentisme i amb ell tota possibilitat de victòria. Si Mas no ho deixava, la CUP, reglament del Parlament en mà, imposava unes eleccions al març on l'unionisme s'hagués fet fort gràcies als blocs dels Comuns i Ciutadans. Dissabte al matí l'independentisme no tenia sortida, però diumenge a la nit Carles Puigdemont era investit i els somriures congelats del dia anterior van tornar a lluir com si acabessin de despertar d'un malson.El nou clima de tranquil·litat no pot fer que l'independentisme perdi de vista l'amarga lliçó rebuda els darrers tres mesos d'incertesa. La majoria independentista és discutida i discutible, obliga a molts dels seus agents a renúncies que freguen l'intolerable i té importants riscos de caure a la que es posin les urnes de nou. No serveix de res seguir amagant-se entre els globus i les ampolles de la nit del 27-S: l'independentisme no va ser capaç de superar el 50% de vots. Té una majoria potencial, però de moment no en té una de real.La gran tasca que l'independentisme té davant seu durant els pròxims 18 mesos és convèncer a molta més gent de la que va convèncer el 27-S. Un pacte entre JxS i la CUP n'era condició d'entrada. Però la lletra de l'acord signat sembla redactada mirant més al període que es deixa enrere que no el projecte que l'independentisme ha de començar amb el nou Govern.Fer baixar el cap a la CUP, cobrar tots els errors comesos durant la negociació i mostrar que la dreta independentista saliva humiliant a la seva esquerra és just el contrari a convèncer i guanyar majories. "Fer la revolució abans de guanyar la guerra", la suada idea que durant els últims mesos tant se li ha imputat a la CUP, és exactament el que ha volgut fer CDC en aquesta negociació i amb aquest pacte. Podria ser necessària la seva utilitat per no desmoralitzar al votant de dretes, com diuen, però l'independentisme no està per conservar la quasimajoria que té. Ha de sortir a buscar nous vots i convertir l'actual majoria en una de veritat.Per saber com fer-ho cal mirar on són les fronteres de l'independentisme. No són fronteres aquells que estan en contra del dret a decidir, aquells que consideren que a Catalunya no hi ha un poble madur o legitimat per regir el seu propi destí o els que usen com a pretext el monopoli de la força d'un Estat constituït per dir que "és impossible". Amb aquests, el projecte independentista s'hi haurà de confrontar amb aliats no necessàriament independentistes. Com ho va fer posant urnes quan no es podia o quan va sortir al carrer a cridar "Som una nació, nosaltres decidim" quan totes les portes per millorar el seu autogovern semblaven tancar-se.Però sí que són frontera aquells que consideren que Catalunya ha de tenir un encaix a l'Estat espanyol basat en la seva decisió, encara que no apostin d'entrada per la independència; els que prioritzen la lluita social a la nacional sense desmerèixer la segona o els que entenen que hi ha una revolució democràtica per fer i que Catalunya és el lloc on pot fer-se. Amb aquests, l'independentisme ha de teixir objectius mutus, diàleg i acords, i això requerirà cessions en alguns moments. El pacte de la CUP no és un bon precedent si l'independentisme considera que imposar una determinada visió unívoca del procés, com fan les clàusules de l'acord, és una victòria.La legislatura que aquest dilluns comença Carles Puigdemont a espatlles d'una majoria transversal -que va de Demòcrates de Catalunya a Endavant- obliga a entendre les debilitats d'un moviment que ha estat a punt de no ser, però també l'enorme ventall d'aspiracions que l'han permès ser. Totes elles han de tenir cabuda en la nova etapa, i no només aquestes sinó bastants més, si no es vol que els somriures que s'han congelat momentàniament durant les darreres setmanes ho facin definitivament.Arturo PuenteNACIÓDIGITAL.CAT
És alfa. Pacta amb mi, fill de puta! | 0.887812 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_705645 | El president del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, ha dit avui que ha mantingut contactes amb socialistes de l'ala catalanista que podrien acabar amb una coalició.Nacio digital Nomes una pregunta : Hereu es del sector catalanista ? Portabella vol anar a les municipals amb el PSOE-C Carod a les espanyoles tambe amb el PSOE Potser que es facin militants directament i que desde dins catalanitzin al PSOE-c no ? Molta sort amb Corbacho , Chacon , Montilla , De Madre , Iceta , Zaragoza etc
Realment el que està passant últimament a can ERC és bastant preocupant. A mi em semblava perfecte que fessin coalició amb SCI i les CUP, però d'aqui a integrar sociates repugnants hi van uns quants pobles..
Realment el que està passant últimament a can ERC és bastant preocupant. Per què? A mi això em preocupava el 2006, però ara els que volem un referent fort de l'independentisme tenim una alternativa.
Ja, però igualment és un partit amb una història, respectable, i un referent de la catalanitat i durant un temps de l'independentisme. Tot plegat també s'ha de dir que es bastant preocupant, malgrat no cregui ja en ells. | 0.713305 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_438077 | Posa música al teu estiu amb els cursos de la Xarxa Vives - Xarxa Vives d'Universitats
Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.- 19/05/2016.- Les teues vacances poden donar la nota amb la Guia de cursos d’estiu. Les universitats de la Xarxa Vives et brinden l’oportunitat de realitzar formació musical a l’estiu, amb ua sèrie de cursos al voltant d’aquest àmbit:
Oriola, 1 de juny
A distància, 29 de juny
Pensament i música
La capoeira, una eina d’innovació educativa per la classe d’EF
Curs de composició creativa i musical i fast songwriting amb Aldo Narejos
Música neuronal a través de les ones per al desenvolupament de l’aprenentatge
Barcelona BSO. Els grans moviments musicals del segle XX a la ciutat
Un país de música: la industria musical valenciana
Castelló de la Plana, Benicàssim, 12 de juliol
Matadepera, 7 de setembre
Aquests i altres cursos sobre totes les temàtiques possibles es recullen anualment a la Guia de cursos d’estiu. La preent edició, amb 605 cursos que es desenvolupen entre el 15 de maig i el 15 de setembre, posen a l’abast del públic activitats estivals emmarcades en 11 àrees acadèmiques: arts, humanitats, ciències de l’educació, ciències econòmiques, ciències jurídiques, ciències socials, medi ambient, ciències experimentals, ciències de la salut, estudis tècnics i altres.
D’altra banda, s’ha posat a disposició dels estudiants les ajudes DRAC Estiu, una línia d’ajuts a la mobilitat per assistir a algun dels cursos o activitats que figuren a la Guia i que podreu demanar fins l’1 de juliol. Si desitgeu més informació sobre aquestes beques, no dubteu en adreçar-vos al punt d’informació de la vostra universitat.
Tags:ajuts a la mobilitat, ajuts drac a la mobilitat, cursos, cursos d'estiu, DRAC, estiu, música | 0.807647 | curate | {"ca": 0.9606936416184971, "pt": 0.010404624277456647, "es": 0.028901734104046242} | https://www.vives.org/2016/05/19/posa-musica-al-teu-estiu-amb-els-cursos-de-la-xarxa-vives-3/ |
macocu_ca_20230731_7_95307 | A l interior fitxes de la mà de Josep Palau i Fabre. Exposat a "Palau mira Picasso", Fundació Palau, 2017. | 0.631337 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_64564 | L’autoritat municipal de Palma, amb els doblers de Madrid, per pal·liar els efectes devastadors de la crisi (el “Plan Español para el estímulo de la economía y el empleo” altrament dit, “pla Zapatero”), ha decidit “adequar i millorar els vials de les places i carrers” d’una amplíssima zona de Palma caracteritzada per la densitat de trànsit i les dificultats d’aparcament dels automòbils. I ho ha fet omplint de tanques la zona intervinguda, amb la qual cosa s’han esfumat un nombre importantíssim d’aparcaments i han reduït a la meitat les voreres dels carrers més transitats. Cert és que per contrarestar la reducció d’aparcaments d’aquests carrers s’ha obert un aparcament prop de la zona que absorbeix les places d’aparcament destruïdes, però ha fet créixer la indignació dels veïns que no entenen per què han tancat TOT el perímetre d’intervenció d’un sol cop i no per fases.
L’Ajuntament de Palma envià a cada ciutadà afectat per aquestes “adequacions i millores” una explicació molt beneita –en el sentit que no indicava ni fases d’execució ni concretava què es faria- que tan sols, en definitiva, pretenia demanar disculpes per les molèsties, però que això de la crisi del món mundial té unes servituds poc agradoses que hem d’acceptar com a béns futurs. Unes molèsties que tindran una durada no gens menyspreable i empipadora a bastament de nou mesos. Davant aquesta mena d’assetjament –els reixats i les tanques grogues clavades enterra perquè ningú no les mogui agredeixen la civilitat i estimulen la barbaritat- els obrers que van i vénen en paguen les conseqüències.
Na Maria, la meva veïna de pis, està emprenyada però, a la vegada, en tenir un fill que hi fa feina, mira les obres com un bàlsam. En Pep del bar amic, però, va encès com una teia perquè, com a botiguer, ningú no l’informà i tant de malaveig li espanta clients i dificulta greument la descàrrega de gènere. Inútilment demana a l’encarregat de les obres per què no van tancant a mesura que van “adequant i millorant”. Són ordres “de dalt”, senyor, i no hi puc fer res. I davant això… Fa una setmana que tancaren la zona i sols han treballat en els escocells dels plataners. En Vicenç, el cec amic que tot ho sap, diu que “el cul a Judes, toquen. Si van així, tan malfeiners i poc instruïts, mataran els arbres. Així, l’embelliment serà complet, ja ho veuràs”. I es queixa, amb tota la raó, que reduint a la meitat les voreres, no hi cabem tots els que les usam d’habitud: vianants, ciclistes -que han vist com s’esfumava el carril bici inaugurat fa poc més de quinze dies- els que passejam els cussons, els infants de l’escola, els agents (i agentes?) de l’ORA i les cadires de rodes i cotxets de criatura. “L’altre dia un ciclista xinès enganxà madò Aina, la de la merceria. Sort que només va ser un cop. I el xinès que ni s’aturà, el molt animal. És clar que les madones l’increpaven, però s’escapà en quatre llongos. És clar que li varen dir que se n’anàs a atropellar velles a la Xina de Mao, però no et diré qui ho va dir”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari | 0.881063 | curate | {"ca": 0.9958279845956355, "pt": 0.00417201540436457} | : /jmateuimarti/?p=131485 |
mc4_ca_20230418_10_627650 | Hurley Flamingo Boardshort de 51 cm - Home. Nike.com ES
El boardshort Hurley Flamingo presenta un estampat de flamenc confeccionat amb teixit suau i durador. El coll més llarg ofereix protecció addicional quan més la necessites.
Color mostrat: Potència Anyil
Model: BV1716-419
COMODITAT CLÀSSICA. ESTIL ILLENC.
La persona de la fotografia porta una talla 30 i fa 185 cm d'alçada
Digues la teva. Sigues la primera persona a fer una ressenya sobre Hurley Flamingo. | 0.575997 | curate | {"en": 0.1570796460176991, "ca": 0.7389380530973452, "es": 0.0752212389380531, "ms": 0.028761061946902654} | https://www.nike.com/es/ca/t/hurley-flamingo-boardshort-de-51-cm-home-GZD2TL/BV1716-419 |
cawac_ca_20200528_3_27528 | La Plataforma en Defensa de l'Ebre presentarà una denúncia a la Fiscalia de Catalunya contra el canal Segarra-Garrigues en un termini de 15 dies, segons va decidir aquest dissabte l'assemblea celebrada a l'auditori de Tortosa.
Espanya és una creació de Madrid, i si hom no entén què és Madrid no serà possible entendre qui som. Aquesta és la premissa de la qual parteix el periodista Eugeni Casanova en una conferència que va oferir durant el 13è simposi d'Arenys de Munt titulada 'Madrid contra el món. La falsificació del present', i que us oferim íntegra en vídeo.
Diu Casanova: 'No entendrem qui som si no entenem què és Madrid des que Felip II hi va posar la cort, el 1561. Tampoc no podem entendre la manipulació de la història sense Madrid, que ha creat el seu univers i la seva personalitat'.
El portal BuzzFeed ha publicat un vídeo en què revela algunes coses del nostre dia a dia habitual que ens poden afectar negativament l'estat d'ànim. Entre més factors, s'hi parla de la desorganització, dels colors que ens envolten, de l'hàbit de fumar, d'enganxar-se massa a Facebook o de la il·luminació quan es dorm.
El vídeo exposa la influència que poden tenir tots aquests elements quotidians en el nostre nivell d'estrès, de motivació…, i també algunes idees per a contrarestar-ho.
A la Franja de Ponent el procés cap a l'autodeterminació de Catalunya ha coincidit amb un enduriment del secessionisme lingüístic, molt minoritari fa uns anys però que ara el govern del PP i el PAR ha convertit en llei amb la derogació de la tímida llei de Llengües que havien aprovat en la legislatura anterior el PSOE i Chunta Aragonesista, en què es reconeixia el català i l'aragonès tot i que sense dotar-les de caràcter oficial. El PP i el PAR, en canvi, han aprovat una nova llei que canvia el nom de català pel circumloqui Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental (les sigles, LAPAO, van causar furor a la xarxa), igual que fa amb l'aragonès, ara anomenat Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca. Aquest escapçament del català coincideix amb l'accelerada del procés sobiranista a partir de la Diada del 2012, però no es pot concloure que sigui en resposta a la política catalana: la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, ja es va presentar a les eleccions el 2011 amb la voluntat de derogar la llei de Llengües socialista.
La llei del LAPAO, però, ha tingut l'efecte no buscat de reactivar els defensors del català a la Franja. Una vintena d'alcaldes i regidors de la Franja van signar l'1 de juny del 2013 la segona Declaració de Mequinensa, que, com la feta el 1984, mostra la determinació de la majoria dels municipis de la Franja de veure reconegut i promocionat el català com a llengua pròpia.
Però més enllà de la defensa dels llaços culturals i econòmics amb l'altre costat de la frontera, no hi ha a la Franja cap moviment polític que pugui acompanyar el Principat cap a la sobirania. Tan sols dos ajuntaments tenen representants catalanistes (Calaceit, un regidor d'ERC, i Pont de Montanya, on governa Convergència de la Franja). El sociòleg Natxo Sorolla va apuntar que el procés sobiranista pot tenir com a primer efecte un reforç del discurs anticatalà des dels mitjans i la política aragonesa, que farà en primer terme més sòlides les fronteres de la Franja amb el Principat. Tot i que no programat, la llei del LAPAO n'hauria estat un primer episodi.
Les rebaixes ens han dut una subcomissió i un comitè d'enllaç. Ens haurien pogut dur un manifasser, un camforer, o un penó i tindríem la mateixa cara de llonganissa vegetal en forma d'interrogant. Mc2=X3. És clar. El que vol dir és que Granada ha començat a caminar. Eh? Sí, home, que Las muñecas de Famosa se dirigen al portal . Vols dir que no fan tard? Que ja han passat els Reis. Titubejant. Eh? Els Reis són els pares. Ah! I com ho resolem això? Nois, crideu l'FBI. Hola, som els agents Rubalcaba Mulder i Navarro Scully. Especialistes en fenòmens paranormals, ovnis, selenites, truites federals i reformes astrals. Hola, agents. Res, que aquí tenim un expedient X. Molt bé, molt bé. Ah! Estem davant del típic cas de subcomissió i comitè d'enllaç. I per a què serveix això? No avancem esdeveniments. Però això quin tipus de criatura és? Animal? Sideral? El·lipsoïdal? Federal, federal. I de quin planeta ve? Tranquils, farem la prova del carboni 14. Agafem l'isòtop, sacsegem els protons i els neutrons, posem una mica de mantega dialogant, granulat farsant, argelaga pica-grata i ja ho tenim. Osti! Que és vell! Qui és? Francesc Pi i Margall. Això no és un carrer? No! És el president de la primera República espanyola (1873) i pare federalista. Ja ho entenem. També va intentar reformar l'Estat, fer-lo federal. Va durar 38 dies al càrrec. Se'l van fotre viu tots plegats. La batussa és de les que fan època a la Tercera Via Làctia. I com va acabar la cosa. Mirin, immillorable: al més enllà. Quan mor, Pi i Margall, el 1901, el nostre artista polifacètic Apel·les Mestres li fa un dibuix ( La Campana de Gracia , 7 de desembre 1901) on es veu el Sr. Federal traspassant el llindar de la porta de la vida i la mort i al peu es pot llegir: “Passinho bé, y sobretot no confonguin federalisme ab catalanisme.” Ah! No han entès res, oi agents? No. Mai han entès res. Ah! Doncs nosaltres tampoc, potser perquè no som d'eixe món.
El Pakistan ret homenatge a un jove de 15 anys que va morir en impedir l'acció d'un terrorista suïcida dins un centre escolar. El jove va provocar la detonació a 150 metres de les aules i va evitar una tragèdia, ja que al centre hi havia més de 500 alumnes.
El Tribunal Superior de Justícia condemna Interior a indemnitzar la família de Josep Maria Isanta, assassinat durant la Patum del 2005, per negligència en el dispositiu policial. Montserrat Tura, consellera de l'època, nega que hi hagués negligència en les actuacions.
L'exprimer ministre israelià serà acomiadat dilluns en un funeral d'estat en què està previst que hi assisteixin personalitats polítiques i mandataris mundials. Després serà enterrat al ranxo del Nègueb on vivia. La seva mort ha provocat dol a Israel, mentre a Gaza ho han celebrat.
El pilot nord-americà Brad Baker ha guanyat la primera edició del Superprestigi Dirt Track, una prova de derrapatge sobre una pista oval de terra que s'ha fet al Palau Sant Jordi. Marc Márquez ha caigut quan lluitava per la victòria, i finalment ha estat el campió dels Estats Units qui s'ha adjudicat el triomf. Baker és l'actual campió nord-americà de l'especialitat. Tito Rabat ha estat segon finalment, i Nick Noyes, tercer.
El Barça ha empatat a zero davant de l'Atlètic al Vicente Calderón i amb 50 punts, empatat amb els matalassers, es proclama campió d'hivern. Els blaugranes han començat amb Messi i Neymar a la banqueta i no han pogut desfer la teranyina que han teixit els madrilenys a l'àrea de Courtois. El conjunt dirigit pel Tata Martino ha dominat en possessió però no ha tingut sort de cares a porteria en les accions de contraatac de què han disposat.
Un miler de persones, segons els organitzadors, s'han concentrat davant del Centre d'Internament d'Estrangers per exigir-ne el tancament. La portaveu de Tanquem els CIE, Sandra Queraltó, ha assegurat que amb la concentració pretenen denunciar "els gravíssim fets" i la "opacitat" del centre. Han subratllat que tres persones hi han mort "en circumstàncies molt poc clares" i en versions que "es contradiuen", com el cas d'Alik Manukyan a principis de desembre. "L'única via democràtica és tancar-lo" i posar fi així a "irregularitat, il·legalitat i impunitat", ha dit. L'advocat del col·lectiu, Andrés Garcia Berrio, ha afegit que mentre no es tanqui volen un reglament per "garantir els drets" dels interns.
Una gran marxa, una de les més multitudinàries que es recorden al País Basc, ha aplegat a Bilbao milers de manifestants en la mobilització unitària convocada per PNB, Sortu, EA, Aralar, Alternatiba, amb l'adhesió de Geroa Bai i els sindicats ELA i LAB. Segons la policia, hi han participat 130.000 manifestants. Amb el lema 'Drets humans. Acord. Pau', ha esdevingut una manifestació històrica, pel caràcter unitari, i responia a la prohibició del jutge de l'Audiència Nacional espanyola Eloy Velasco de la manifestació que s'havia convocat en suport dels presoners bascs.
Arran d'aquesta prohibició, la plataforma convocant de la primera manifestació, Tantaz tanta (Gota a gota), va desconvocar-la. I va ser just després quan el nacionalisme basc en bloc, i per primera volta, convocava la manifestació d'aquest dissabte.
De fet, és la primera vegada l'esquerra abertzale i PNB convoquen plegats una manifestació per a canviar la política penitenciària dels presoners bascs en el marc del procés de pau.
Entre més, hi havia Andoni Ortuzar (PNB); el president de Sortu, Hasier Arraiz; els dirigents d'EA, Alternatiba i Aralar Pello Urizar, Asier Vega i Patxi Zabaleta; el diputat general de Guipúscoa, Martín Garitano, i el de Biscaia, José Luis Bilbao… I hi ha hagut la participació d'alguns polítics catalans, com Esther Capella, per part d'ERC, i David Fernàndez, de la CUP.
'Davant la conculcació de drets humans i de mesures excepcionals negatives, tots els aquí reunits expressem la nostra voluntat d'enfortir el nou escenari obert i prendre mesures necessàries per a consolidar-lo, tal com fem avui', van explicar en la conferència de premsa, en la qual van fer una crida a la ciutadania a participar en la manifestació i a 'treballar de manera conjunta per a aconseguir els objectius del seu lema'.
Una gran marxa, una de les més multitudinàries que es recorden al País Basc, ha aplegat a Bilbao milers de manifestants en la mobilització unitària convocada per PNB, Sortu, EA, Aralar, Alternatiba, amb l'adhesió de Geroa Bai i els sindicats ELA i LAB. Segons la policia, hi han participat 130.000 manifestants. Amb el lema 'Drets humans. Acord. Pau', ha esdevingut una manifestació històrica, pel caràcter unitari, i responia a la prohibició del jutge de l'Audiència Nacional espanyola Eloy Velasco de la manifestació que s'havia convocat en suport dels presoners bascs.
Arran d'aquesta prohibició, la plataforma convocant de la primera manifestació, Tantaz tanta (Gota a gota), va desconvocar-la. I va ser just després quan el nacionalisme basc en bloc, i per primera volta, convocava la manifestació d'aquest dissabte.
De fet, és la primera vegada l'esquerra abertzale i PNB convoquen plegats una manifestació per a canviar la política penitenciària dels presoners bascs en el marc del procés de pau.
Entre més, hi havia Andoni Ortuzar (PNB); el president de Sortu, Hasier Arraiz; els dirigents d'EA, Alternatiba i Aralar Pello Urizar, Asier Vega i Patxi Zabaleta; el diputat general de Guipúscoa, Martín Garitano, i el de Biscaia, José Luis Bilbao… I hi ha hagut la participació d'alguns polítics catalans, com Esther Capella, per part d'ERC, i David Fernàndez, de la CUP.
'Davant la conculcació de drets humans i de mesures excepcionals negatives, tots els aquí reunits expressem la nostra voluntat d'enfortir el nou escenari obert i prendre mesures necessàries per a consolidar-lo, tal com fem avui', van explicar en la conferència de premsa, en la qual van fer una crida a la ciutadania a participar en la manifestació i a 'treballar de manera conjunta per a aconseguir els objectius del seu lema'.
El Marfil Santa Coloma ha derrotat l'Umacon de Saragossa 7 a 2. Aquest resultat, combinat amb la derrota del seu perseguidor, el Magna Navarra, a casa, contra El Pozo Múrcia, consolida els colomencs en la quarta posició .
Thievy Bafouma pateix un quadre d'ansietat. Aquest és el diagnòstic dels metges de l'Espanyol que han visitat el jugador a casa seva després que aquest matí no s'hagi presentat a l'entrenament. El davanter seguirà ara un tractament específic i repòs domiciliari amb un control mèdic regular, i no es reincorporarà a l'activitat física fins d'aquí a uns dies, en funció de la seva evolució clínica.
Si ahir us parlàvem d'un sant que passava gana, avui us parlem de dos estudiants afamats que viatjaven cap a Vic per estudiar a la universitat. A Vic, però, ja van arribar-hi amb la panxa plena. I sense diners... Aleshores, quina una se n'empesquen? El rondallaire Albert Estengre ens ho explica en el conte d'avui.
VilaWeb publica cada dia de l'any, de dilluns a dissabte, un conte tradicional del nostre país, en vídeo, i per a tots els públics, de la mà d'Albert Estengre. Podeu seguir i comentar els contes a les xarxes socials amb l'etiqueta #300contes .
Unes 700 persones s'han concentrat aquest dissabte davant del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona per exigir-ne el tancament. En denuncien l'opacitat i la vulneració de drets dels interns.
Un dels moments més emotius de la cerimònia d'arrencada del Tricentenari ha estat la lectura del pròleg de la commemoració, que porta el nom d'Érem. Som. Serem', a càrrec de l'actriu Montserrat Carulla. 'Recordar per no oblidar i per no ser oblidats, 300 anys després reivindiquem el que som, el que érem i el que serem. El camí no és gens fàcil. Mai no hem deixat d'avançar. Avui commemorem la nostra voluntat de ser, i demanem la paraula per explicar el que som. Ens plau compartir un projecte comú, herència del passat, expressió del present i voluntat de futur, on tothom hi és convidat. La història ens convoca. Caminem cap al futur amb naturalitat i fermesa. Érem, som i serem'. | 0.693089 | curate | {"ca": 0.9703999397454244, "zh": 0.0005272275363410409, "it": 0.0035399563154327033, "es": 0.00436845672968291, "fy": 0.001882955486932289, "en": 0.0061760939971379075, "pt": 0.000677863975295624, "fi": 0.0003765910973864578, "hu": 0.0027867741206597874, "oc": 0.0024101830232733296, "de": 0.001355727950591248, "fr": 0.004067183851773744, "no": 0.0014310461700685396} | http://www.ras.cat/aggregator/aggregator/categories/aggregator/categories/aggregator/categories/aggregator/categories/aggregator/categories/aggregator/categories/assembleadocentsib.blogspot.com?page=21 |
mc4_ca_20230418_1_459463 | Las Gafas Del Señor G: Som una nació (IV). No respectem del dret de vaga a l’ACN. Ni la llibertat d'expressió.
Som una nació (IV). No respectem del dret de vaga a l’ACN. Ni la llibertat d'expressió.
Em diu un amic i company que el director de l’ACN (Agencia Catalana de Noticies) un tal Saül Gordillo s’ha permès despatxar a un treballador contra dos drets fonamentals. A aquest treballador se li va ocórrer exercir el seu dret de vaga i la seva llibertat d’expressió. Fet greu en una democràcia i més tenint en compte que es un ens depenen de la Generalitat de Catalunya, un ens públic! A més depen d’una conselleria vinculada a ERC, que va donar suport a la vaga.
El treballador té el suport del comitè d’empresa de l’ACN (Sindicat de Periodistes) i de CCOO. Seguint la seva explicació el Saül Gordillo va felicitar als treballadors “en un correu, enviat a tota la redacció, el director felicitava als redactors que van treballar durant la jornada de vaga del 29-S perquè havien demostrat la seva 'vocació' periodística, el valor afegit 'impagable que fa gran' a l'ACN, segons deia el director.” El redactor va respondre “amb un altre correu, utilitzant un to irònic, se sumava a les felicitacions del director per haver produït, l’Agència, el doble de notícies que un dia com la manifestació del 10 de juliol a Barcelona i, d’aquesta manera, haver neutralitzat amb escreix la no producció dels periodistes que sí van voler exercir el seu dret a la vaga”.
Però clar, fruït de tantes reformes laborals, el treballador, documentalista, tenia un contracte d’obra i servei. El contracte del futur.
Suposo que el treballador no esperarà que mitjans tant proclius a parlar dels drames de les vagues amb cert biaix dretà, i els seus columnistes, li facin als seus companys esquirols les “gràcies també per fer pinya amb el Grup Godó i els mitjans contraris a la vaga, amb els qui hem aconseguit emmascarar els èxits significatius de la vaga, focalitzant el relat del 29-S i "del dia després" en lo dolentíssims que són els piquets i en els disturbis d'un grapat de trinxeraires, i no pas en la mobilització i la generositat de centenars de milers de treballadors catalans.” Des de aquí el meu suport al Marc, i el meu fàstic al biaix dels mitjans i agencies en el tractament de les retallades socials que cada cop son més a prop del moll de l’os de la democràcia.
agencia catalana de noticies,
Sindicat de Periodistes,
Comentari anterior, que era Anómimo sense ** i sense %%:En Marc **, aquest documentalista polèmic, es va passar tres pobles. Home! Comparar l'ACN amb el Grupo Godó... Què més voldrien els del Conde Godó! **, **, que vas muy mal! I el %%, que et segueixi assessorant. L'últim consell que et va donar ja veus l'embolic que t'ha portat!
Visca la censura! Sí que ets Tolerant i d'Esquerres...
Un ‘sálvame’ a TV3?
Encuentro internacional sobre el impacto en las relaciones laborales de la Directiva 2014/95/UE de divulgación de información no financiera | 0.746621 | curate | {"es": 0.07629427792915532, "ca": 0.9083787465940054, "la": 0.007833787465940054, "en": 0.0017029972752043597, "it": 0.0057901907356948225} | http://lasgafasdelsenyorg.blogspot.com/2010/10/som-una-nacio-iv-no-respectem-del-dret.html |
mc4_ca_20230418_16_486668 | Un accident a l'A-2 obliga a tallar un carril i causa importants retencions
Hi ha fins a vuit quilòmetres d'aturades en sentit Lleida a l'altura de Sant Feliu de Llobregat
dimecres, 19 de setembre 2018 - 09:33h | Actualitzat a 19/09/2018 10:14h
Cua de trànsit a l'A-2 direcció Lleida | Cedida
Un accident a l'A-2 aquest dimecres al matí ha obligat a tallar un carril de l'autovia, el que provoca importants retencions que al punt de dos quarts de deu del matí arriben a ser de fins a vuit quilòmetres. El sinistre s'ha produït a l'altura de Sant Feliu de Llobregat, en direcció Lleida, segons ha informat el Servei Català de Trànsit.
Pocs minuts més tard, al voltant de les 10.00 hores, Trànsit ha informat que el carril que havia estat tallat en conseqüència de l'accident, ja ha pogut ser reobert a la circulació.
Un carril tallat a la B-20 al Prat de Llobregat
Cal mencionar que durant el matí d'aquest dimecres un altre accident s'ha produït també a Barcelona. Ha estat a la carretera B-20 al Prat de Llobregat. El sinistre ha provocat que un dels carrils de la via s'hagi hagut de tallar, en sentit nord. Com a conseqüència dels fets, s'estan generant retencions a la zona, pocs minuts abans de les 10.00 hores del matí hi ha cues d'uns dos quilòmetres.
Un detingut quan circulava per l'A-2 triplicant la taxa d'alcoholèmia
Aquest mateix mes de setembre, agents dels Mossos d'Esquadra van detenir un conductor a l'A-2 per triplicar la taxa d'alcoholèmia i, a més, no haver senyalitzat correctament un accident, tot va succeir a l'altura d'Esparreguera. Es tractava d'un jove de 23 anys de nacionalitat boliviana i veí de Cornellà, els fets es van produir a les 3.00 hores de la matinada de dissabte dia 4.
El jove va patir un accident i els agents es van trobar el cotxe aturat sense cap dels senyals obligatoris, de fet, portava totes les llums apagades i els triangles de senyalització no els havia col·locat. A més, mostrava símptomes d'haver consumit begudes alcohòliques, pel que se li va realitzar la prova i va donar positiu amb una taxa de 0,83 mg/l en aire expirat.
Trànsit A-2 Baix Llobregat | 0.84478 | curate | {"ca": 1.0} | https://catalunyadiari.com/successos/accident-a2-carril-tallat |
macocu_ca_20230731_0_78314 | Castellbell i el Vilar inaugura la remodelació de l'Ajuntament
L’equipament compta amb nova Oficina d’Atenció al Ciutadà, disposa d’uns espais de treball més funcionals i també estrena la rehabilitació de la façana històrica.
Obres de rehabilitació
La presidenta de la Diputació de Barcelona va destacar que amb aquesta reforma “no només heu volgut deixar l’edifici en bones condicions, sinó que heu aprofitat per millorar-lo en tots els sentits, ampliant espais i fent-lo més segur i accessible”. I ha afegit que “el nostre dia a dia passa per la col·laboració constant amb vosaltres perquè l’Ajuntament funcioni i la gent de Castellbell estigui ben atesa”. L’alcaldessa de Castellbell i el Vilar ha explicat que “ara disposem d’un edifici modern i més preparat per atendre la ciutadania i continuar oferint un servei públic de qualitat i proper. Fem un salt endavant en matèria de transparència i atenció ciutadana”. | 0.840428 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_167323 | El director del Gyeonggi Veterinary Service (GVS) va venir en representació d'aquesta oficina del govern de la província de Gyeonggi, que s'ocupa dels serveis veterinaris d'aquesta zona de Corea del Sud.
Els representants del GVS va recórrer les instal·lacions del CReSA i també van atendre un seminari sobre SESC, un servei de suport especialitzat destinat als veterinaris d’escorxador del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El seminari va ser impartit pel Dr. Enric Vidal, investigador responsable de la Unitat de Malalties Espongiformes del CReSA, qui ja havia visitat el país anteriorment i havia establert relacions internacionals.
Posteriorment, van visitar la Facultat de Veterinària de la UAB i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la mateixa universitat.
Sungsik Lee, director del GVS (Gyeonggi Veterinary Service), juntament amb Francesc Xavier Abad (Responsable de Laboratoris NBS3 del CReSA) i un altre representant del GVS.
Cal destacar que la UAB va inaugurar el 16 de novembre una oficina a la ciutat de Seul amb l'objectiu de facilitar la seva relació amb les universitats, els centres de recerca i altres institucions de Corea del Sud. És la primera oficina que obre una universitat espanyola a Corea del Sud. Donarà impuls a l'intercanvi d'estudiants i de personal docent i investigador entre l'Autònoma i les universitats coreanes, i facilitarà la col·laboració en recerca i transferència tecnològica amb els centres de Corea del Sud, especialment dels àmbits sanitari i mediambiental i del sector "bio".
Per saber-ne més sobre el SESC:
http://www.cresa.cat/cresa3/default.asp?mod=strmenu2041
Per saber-ne més sobre l’oficina de la UAB a Seul: | 0.839255 | curate | {"ca": 0.9674170616113744, "es": 0.032582938388625596} | http://www.cresa.cat/cresa3/default.asp?mod=strmenu01&anio=2009&sub=noticia139 |
mc4_ca_20230418_12_720126 | Unitat amb electricitat | Els millors càmpings a Cantó de Bòsnia Central el 2019 - Reserveu 1 càmpings a Pitchup®
Unitat amb electricitat: Càmpings i complexos turístics a Cantó de Bòsnia Central
Càmpings - Central Bosnia - Apte per a famílies Càmpings - Central Bosnia - Bar o club Càmpings - Central Bosnia - Blocs sanitaris Càmpings - Central Bosnia - Dutxes disponibles Càmpings - Central Bosnia - Exclusiu per a adults Càmpings - Central Bosnia - Fogueres permeses Càmpings - Central Bosnia - Gossos permesos Càmpings - Central Bosnia - Parc infantil Càmpings - Central Bosnia - Piscina coberta Càmpings - Central Bosnia - Piscina exterior | 0.791045 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.pitchup.com/ca/campsites/bosnia_and_herzegovina/federation-bosnia-and-herzegovina/central-bosnia/-/electric/ |
oscar-2201_ca_20230904_5_18060 | Activitats on s'ha tocat l'obra Marxa sobre motius populars catalans per la cobla La Principal de la Bisbal | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://boig.sardanista.cat/llistat3.asp?id=11&id2=2&cobla=3&sardana=25107 |
mc4_ca_20230418_7_475296 | Brexit.- El nou primer ministre irlandès advoca per una frontera "invisible" amb Irlanda del Nord després del Brexit
Brexit.- El nou primer ministre irlandès advoca per una frontera “invisible” amb Irlanda del Nord després del Brexit
El nou primer ministre irlandès, Leo Varadkar, ha defensat que la frontera entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda ha de ser “invisible” fins i tot després de la sortida del Regne Unit de la UE.
Varadkar ha realitzat aquestes declaracions des de Londres després d’una reunió amb la primera ministra britànica, Theresa May, en el seu primer viatge a l’estranger des que va ser triat primer ministre, el passat 14 de juny.
Quant a la situació política d’estancament a Irlanda del Nord, Varadkar ha assenyalat que tant el Govern britànic com l’irlandès han de ser actors imparcials i donar suport a un nou pacte de govern entre unionistes i republicans, informa la televisió pública irlandesa RTÉ.
May, per la seva banda, ha expressat el seu compromís per aconseguir una solució pràctica per a la qüestió de la frontera terrestre irlandesa una vegada es consumi el Brexit. En qualsevol cas, ha apuntat que desitja que aquesta frontera sigui “el menys sargida possible”.
Mentrestant, DUP i el nacionalista Sinn Féin negocien la formació d’un govern de consens per a Belfast davant el risc que Londres decideixi suspendre l’autonomia i les institucions de la regió. | 0.860025 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/brexit-el-nou-primer-ministre-irlandes-advoca-per-una-frontera-invisible-amb-irlanda-del-nord-despres-del-brexit/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_55393 | Els dies 26, 27 i 28 d’agost s’ha celebrat l’entrenament anual de pretemporada de l’escola Juche Kwan. Un cap de setmana de convivència, entrenament i posada a punt.
Divendres va tindre lloc la sessió de cinturons negres on es va treballar Yedo Gumbup i Bonguk Gumbup.
Dissabte, ja amb tots els alumnes, es varen repassar totes les formes i kyukgum. A més a més es van començar a preparar les categories individuals i en grup del proper campionat europeu (EuroMulimpia) i del campionat d’Espanya, que se celebren a la tardor.
Haidong!
Altres notícies
3 octubre, 2016
VIII Gala Benèfica d’Arts Marcials
Ahir dissabte 1 d'Octubre de 2016 es va celebrar com cada any la VIII Gala Benèfica d'Arts Marcials a l'Hospitalet del Llobregat...
25 juliol, 2016
4t Examen de cinturons de color a l’escola Lee Young de Badalona
Ahir dia 23 de juliol de 2016 es va realitzar el quart examen de cinturons de color de l'escola Lee Young de Badalona... | 0.762109 | curate | {"ca": 0.9750812567713976, "en": 0.00866738894907909, "pt": 0.016251354279523293} | https://www.haidong-gumdo.cat/entrenament-de-pretemporada-de-lescola-juche-kwan/ |
crawling-populars_ca_20200525_5_9653 | L.N. 2020-02-15 Si vols que la teva roba surti neta de veritat, una de les claus és realitzar un manteniment periòdic
R. García 2020-02-03 Elimina la brutícia de les finestres, miralls i vidres de la forma més senzilla i eficaç
redacció | manresa 2019-12-04 El patinet porta incorporat al darrere un cubell d'escombraries i també una mànega amb productes líquids per netejar la base de les papereres
R.P. 2019-11-27 Una solució fàcil i ràpida per aconseguir que casa teva quedi a punt
R.P. 2019-11-13 Una tècnica molt útil i repetida per tots els experts en neteja
Manresa 2019-09-16 Una vintena de voluntaris troben una bombona de butà, una barca de plàstic i un escalfador d'aigua en una jornada de neteja
G.T. 2019-05-14 Descobreix alguns trucs que poden ajudar-nos i evitar situacions d'allò més incòmodes
G.Tenas 2019-01-14 La neteja integral de la llar convida a rebre el 2019 des de la serenitat, eliminant qualsevol lligam
2019-01-09 La fórmula per mantenir la teva cuina sempre neta i lliure de greix
M.C. 2018-09-24 És un dels elements clau de la llar, tot i que el seu manteniment, de vegades, és tediós i complicat
2018-07-08 L'entitat reclama millores en el servei i denuncia pressions
2018-05-14 Aquest dilluns ja s'han iniciat les activitats de lleure a l'espai fluvial després de la neteja dels fangs
Redacció Solsona 2018-04-17 Les accions per part de l'ens comarcal són combinades amb formacions en utilització del maquinari
2018-02-07 L'espai ha incorporat espècies vegetals autòctones
M.G. 2018-01-01 Una aplicació pot ajudar-te a eliminar totes les fotos i vídeos que no vulguis del teu mòbil
C.G./M.G 2018-01-01 Alguns cops no n'hi ha prou amb rentar els teixits amb aigua i sabó i cal recórrer a trucs casolans
2017-10-24 Els experts sostenen, entre d'altres motius, que irriten la pell i són perjudicials per al mitjans ambient
2017-09-13 El delegat de la CGT-UTE Sanejament de Manresa assenyala que no demanen "més diners, sinó més recursos per fer la nostra feina"
2017-08-01 L'actuació per mantenir i conservar aquesta zona fluvial es durà a terme el pròxim mes d'octubre
2017-07-11 L'associació de veïns va dur a terme la jornada anual de neteja de l'entorn de la riera de Rajadell al seu pas pel barri manresà
DPA 2017-06-02 La solució per netejar bosses de cuir, materials sintètics o tela
EP | Madrid 2017-05-31 Mantenir l'equip net és fonamental per higiene, però també per optimitzar el seu rendiment
Redacció 2017-05-18 La suor, el temps i la saliva fan que perdin el color blanc per d'altres més antiestètics
2017-03-13 Encara que ens hi passem un terç de la nostra vida no prestem la suficient atenció a la higiene del llit
2016-11-04 El punt de trobada del voluntariat i entitats serà al costat de la Carpa del Riu a les 9 del matí. | 0.801819 | curate | {"en": 0.005841548010222709, "ca": 0.9912376779846659, "it": 0.0014603870025556773, "ru": 0.001460387002555677} | : /tags/neteja.html |
crawling-populars_ca_20200525_16_19180 | Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
BENVINGUTS/DES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Formats: JSON XML Etiquetes: itinerari salut
Mostrar més Etiquetes
No hi ha resultats per Indicadors City Anatomy
REUSOPENDATA és el portal de dades obertes de l'Ajuntament de Reus
REUSOPENDATA
© Ajuntament de Reus Plaça del Mercadal · 43201 REUS
[email protected] · T. 977 010 010 · F. 977 010 210 | 0.770591 | curate | {"ca": 0.8786677240285488, "es": 0.003766851704996035, "en": 0.09516256938937351, "pt": 0.013084853291038858, "de": 0.006938937351308485, "bs": 0.0023790642347343376} | : /cps_dataset?tags=itinerari&res_format=JSON&res_format=XML&tags=salut |
acn_ca_20201011_0_107481 | El govern de Vilanova retira del ple el debat dels pressupostos i els mantindrà prorrogats fins el final del mandat
L’oposició tomba una venda de terrenys que condicionava les inversions d’aquest 2019
ACN Vilanova i la Geltrú.-El govern de Vilanova i la Geltrú va retirar del ple municipal d’aquest dilluns el debat del nou pressupost i preveu mantenir la pròrroga dels comptes fins que acabi el mandat el proper mes de maig. El motiu de la retirada, segons ha detallat l’executiu en roda de premsa, ha estat el veto de l’oposició a vendre unes parcel•les municipals valorades en 4,1 MEUR. El govern del PDeCAT i ERC incloïa aquests diners a les inversions del 2019, però l’impediment en la venda dels terrenys ha obligat l’executiu a aturar la proposta dels comptes per aquest any. L’alcaldessa Neus Lloveras ha criticat el “bloqueig” per part de l’oposició i ha admès que és “poc probable” presentar un nou pressupost abans que acabi el mandat.
La proposta de pressupostos per aquest 2019 era de 83,5 MEUR, un 8,4% més respecte el 2018. Ara, però, l’Ajuntament s’aboca a prorrogar els comptes de l’últim any. “Estem al mes de març i al maig hi ha eleccions. Si els últims quatre mesos no hem tingut aportacions de l’oposició, seria no tocar de peus a terra pretendre que puguem presentar un nou pressupost a l’abril”, ha assegurat Lloveras, mentre ha remarcat que el govern “continuarà treballant per fer els ajustos necessaris per treballar amb normalitat fins les eleccions”.
La venda dels quatre terrenys per a la construcció d’habitatges era la via que el govern havia trobat per aconseguir finançament per construir la nova comissaria de la Policia Local i l’equipament juvenil. La regidora d’Hisenda, Olga Arnau, ha culpat l’oposició –només es va abstenir el PP- de frenar els diners per tirar endavant aquestes dues obres. “Hem entrat en pre campanya i això ho paga la ciutat”, ha lamentat Arnau, tot assenyalant que “ara caldrà buscar altres vies de finançament, sempre igual no es condicioni l’endeutament de la ciutat”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/el-govern-de-vilanova-retira-del-ple-el-debat-dels-pressupostos-i-els-mantindra-prorrogats-fins-el-final-del-mandat |
oscar-2301_ca_20230418_2_124754 | Un any més els alumnes de 1r i 2n de batxillerat artístic han participaten l’exposició Art en Femení març al C.C.Bellvitge-el Gornal. Es tracta d’una exposició col·lectiva en què participen diferents instituts i joves artistes de l’Hospitalet sota el tema de la dona.
La inauguració va tenir lloc el 3 de març a la sala d’exposicions del C.C. Bellvitge a les 19.00 hores.
Els nostres alumnes han participar amb un plafó de més de 3 metres, format per diverses obres. Cada alumne ha intentat reflectir la seva pròpia idea dels Joves, sota una òptica femenina, intentant copsar diferents retalls de la seva quotidianitat. Després, amb tots aquests retalls s’ha intentat crear una obra única que els representi. | 0.757737 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ibellvitge.net/web/art-en-femeni/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_164065 | Data naixement 00 01020304050607080910111213141516171819202122232425262728293031 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 0000 2021 2020 2019 2018 2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990 1989 1988 1987 1986 1985 1984 1983 1982 1981 1980 1979 1978 1977 1976 1975 1974 1973 1972 1971 1970 1969 1968 1967 1966 1965 1964 1963 1962 1961 1960 1959 1958 1957 1956 1955 1954 1953 1952 1951 1950 1949 1948 1947 1946 1945 1944 1943 1942 1941 1940 1939 1938 1937 1936 1935 1934 1933 1932 1931 1930 1929 1928 1927 1926 1925 1924 1923 1922 1921 1920 1919 1918 1917 1916 1915 1914 1913 1912 1911 1910 1909 1908 1907 1906 1905 1904 1903 1902 1901 1900
Sexe Dona Home
DNI * Codi Postal
Població * Ficar primer el codi postal Correu-e *
Teléfon
Mobil
Botigues a les que sols comprar:
G.Nuvis i Festa G.Multimarca G.Franquicies G.Vero & Jack
Declaració de privacitat *:
PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL - Mora Botigues de Moda S.A. li garanteix la confidencialitat de les seves dades personals. Cap de les dades que ens proporcioni serà compartida amb organitzacions o empreses alienes a nosaltres. - Mora Botigues de Moda S.A. compleix la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de dades de Caràcter Personal (LOPD). - Mora Botigues de Moda S.A. li garanteix que totes les dades personals recollides mitjançant els formularis d'aquest web i les facilitades a través de les diferents vies de contractació de serveis, seran utilitzades en la forma i amb les limitacions i drets que concedeix la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre sobre Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD). - El tractament i gestió d'aquestes dades compleix amb les normes estipulades al Reial Decret 994/1999, de l'11 de Juny, pel qual s'aprova el Reglament de mesures de seguretat dels fitxers automatitzats que contenen dades de caràcter personal. Quan facilita les dades personals a través d'aquest web autoritza a Mora Botigues de Moda S.A. per al seu ús i tractament informàtic, amb l'objectiu de facilitar-li informació sobre els seus serveis i promocions. En qualsevol moment podrà exercitar els seu dret d'accés, rectificació, oposició i/o cancel·lació dirigint-se a: Mora Botigues de Moda S.A. Sant Blai 21 43500 Tortosa (Tarragona) Telèfon:977446671 Mail: [email protected] | 0.609184 | curate | {"en": 0.31802721088435376, "it": 0.007227891156462585, "ca": 0.6458333333333334, "es": 0.026785714285714284, "de": 0.0021258503401360546} | http://grupmora.com/club_mora.php |
oscar-2301_ca_20230418_5_84143 | Dissabte dia 14 de juny vam celebrar la Festa de Final de Curs de l’Escola l’Estel, la qual es va veure afectada per un fort aiguat. La pluja només va permetre de fer una petita cercavila pel davant de l’Escola, en la qual vam poder estrenar una pancarta demanat “Escola catalana, de qualitat i per a tothom”, sumant-nos així a la manifestació reivindicativa que hi havia a Barcelona. Agraïm l’esforç dels geganters i gralles de Sant Vicenç, que tot i les gotes van fer l’esforç de sortir i, com que no van poder fer cercavila complerta, ens van dir que els agradaria tornar l’any vinent. Comptem amb ells!
Una mica estrets, els cent cinquanta participants vam continuar la festa al menjador de l’Escola on va aparèixer en Mickey Mouse amb gran alegria dels nens i nenes. Vam sopar l’entrepà de botifarra de Taradell, cuites a la brasa per en David i en Gabriel sota les plaques solars de l’Escola per protegir-les de la pluja. D’aquesta manera hem trobat un nou ús a les plaques solars.
Just abans de menjar-nos les postres, vam fer sortir els quatre alumnes que acaben els estudis i deixen l’Estel, són: en Paolo, Mohamed, Kholoud i Xavier. Els hi vam posar un birret de graduació i els hi vam donar un diploma. Ells ens van adreçar a tots unes paraules molt emotives. Que us vagi a tots quatre molt bé, ja ho sabeu l’Estel sempre serà la vostra Escola.
Per acabar la festa, hi va haver un sensacional espectacle de màgia, amb el mag Pota i la petita maga Game, que l’any passat ja ens havien acompanyat i van igualar i superar les expectatives. I per si no n’hi havia prou, en Roger, l’autor del cartell de la festa i organitzador de l’espectacle, ens va fer globoflexia al final de tot. Gràcies Roger.
Posted in Activitats Ampa, Escola, Espectacles, Família, Geganters, Màgia, Vic •
El Temps. Consulteu la predicció de l'AEMET per Vic
Categories
Activitats Ampa Aniversaris Assemblea Beques Caga tió Carros Casal Estiu Casal Nadal Casal Setembre Casal Setmana Santa Colònies de l'AMPA Confinament Coral Covid-19 Educació Enquesta satisfecció Equinoteràpia Escola Espectacles Esport Excursió Extraescolars Família Festa del Tonis Festa final de curs Festa Nadal Geganters General Informació General Lleure Estel Mas Penedes Musicoteràpia Música Natació Natura Niemann Pick Rehabilitació aquàtica Sant Antoni de Calonge Setmana Santa Taller de Tions Teatre Tennis Tens el "factor Q" Vic Xerrades
Segueix-nos
Estigues al cas de les novetats del nostre blog
Categories
Activitats Ampa
Aniversaris
Assemblea
Auditori de l'Atlàntida
Beques
Bolquer de natació
Caga tió
Carros
Casal Estiu
Casal Nadal
Casal Setembre
Casal Setmana Santa
Colònies de l'AMPA
Confinament
Coral
Covid-19
dinar de pícnic
Educació
Enquesta
Enquesta satisfecció
Equinoteràpia
Escola
Espectacles
Esport
Excursió
Extraescolars
Família
Festa del Tonis
Festa final de curs
Festa Nadal
Geganters
General
Grups de Lleure
Informació General
JONC
Lleure Estel
Màgia
Mas Penedes
Menjador Escolar
Música
Musicoteràpia
Natació
Natura
Niemann Pick
Premi Baldiri Reixac
Rehabilitació aquàtica
Reivindicacions
Sant Antoni de Calonge
Sant Tomàs
Setmana Santa
Taller d'arbres de nadal
Taller de Tions
Teatre
Tennis
Tens el "factor Q"
Vic
Xerrades
RSS – Entrades
RSS
© 2013 Ampa Escola Estel amb la col·laboració de Tuatara Aplicacions TIC
Aquesta pàgina utilitza cookies i altres tecnologies perquè puguem millorar la seva experiència en els nostres llocs: Més informació. | 0.721576 | curate | {"ca": 0.895067264573991, "fr": 0.020328849028400597, "pt": 0.018236173393124066, "en": 0.03288490284005979, "es": 0.020328849028400597, "it": 0.009566517189835576, "de": 0.0017937219730941704, "sv": 0.0017937219730941704} | https://www.ampaestel.cat/category/magia/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_264877 | Mar Buyreu, Joana Pujals i Àngela M. Valencia van poder gaudir la gran experiència de participar en un campionat d’aquestes característiques i veure recompensat l’esforç emprat.
El passat cap de setmana, dies 18 i 19 de Març, es va disputar el Campionat d’Espanya Cadet a Pista Coberta a Antequera, Màlaga.
Mar Buyreu aconsegueix ficar-se entre les deu primeres amb una sisena posició a la prova de Perxa amb un salt de 3.12m. Obtè el rècord del club en la seva categoria de PC i ALL
Joana Pujals queda en vintè primera posició a la final de Pes amb un llançament de 9.54m.
Àngela Maria Valencia queda en la posició nº48 en eliminatòries al 60m amb una marca de 8.24s i en vintè primera posició a les semininals del 300m amb una marca de 44.24s. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_218138 | Avui ha tocat matinar, a les 6 ha tocat diana, avui toca la cursa dels Llebrers a Castellbell i el Vilar, de 5,5 km i 220m+, primer canicroos de la temporada amb desnivell, els que he fet fins ara han estat molt plans. La cursa dels llebrers és una canicross benèfic a favor de galgos112 prova puntuable a la Copa Cor de Catalunya
Vaig esperar a apuntar-me fins última hora per que les previsions de pluja pel cap de setmana no eren massa favorables.
Sortim de la Selva al voltant de les 7 i arribem a Castellbell i el vilar passades les 8:15, no plou per, em vist les rieres baixar amb força i amb l’aigua tèrbola i ser que algun punt del circuit s’ha de creuar alguna riera, avui tocara mullar-nos.
Passem un control veterinari molt minimalista, ni tant sols llegeixen el xip del gos, només miren la cartilla i els vacunes i pregunto si hi ha lagun lloc per anar la bany, em diuen que no, que potser al bar, però, el bar està tancat….res toca plantar el pi al mig de la muntanya….
El dorsal
Al briefing de la cursa ens avisen que el terreny està força humit i enfangat, al Bages aquesta nit hi ha hagut una força tempesta i les rieres baixen amb força, em de creuar-les 2 cops, la primera ens arriba l’aigua fins el turmells i la segona quasi fins els genolls. Per tant que em de ser previngutsi evitar riscos i els gossos més petits a les rieres agafar-los en braços i a les baixades més tècniques anar amb curar.
Escoltant el briefing
Per aquesta cursa ja m’ha arribat l’arnes de gos per ficar la Xiaomi Yi cam i gravaré la cursa des de el llom del Llamp, per això avui a diferencia d’altres dies em fico al davant de tot, el Llamp sembla més nerviós de lo normal, te ganes d’arrencar i emprenya el gos de davant, més per jugar que altre cosa. Per fi donen la sortida i a les primeres rampes em comença a avançar força gent, em pesen les cames, no ser per que m’he passat la nit en blanc, no estic acostumat a anar a dormir massa aviat i molts cops em costa dormir i desprès ja no m’adormo…
Video de la sortida
El circuit es dels més macos que he fet enguany, tot i la forta pluja de la nit el terra ha drenat força bé i els baixades jo que estic acostumat a terrenys tècnics les faig sense masses dificultats.
Sender dins els bosc
En una de les pujadetes
Passem per un sender molt maco enmig del bosc que m’encanta després creuem la carretera i ens trobem la segona pujadeta del dia, per tot seguit creuar la primera riera, agafo el Llamp en braços per si les mosques, encara que desprès veig que no era necessari i als pocs minuts trobem el segon pas. L’aigua baixa en força i ens arriba gairebé las genolls, el torno a agafar a coll i més quan veig que el participant de davant meu rellisca dins l’aigua, un aigua freda que em deixen les cames fredes. Els últims metres son plans, davant tinc un parell de participants, però, em falta l’espurna que tinc altres dies i no puc atrapar-los.
Primer toll d’aigua
Amb l’aigua fins els genolls
Creuant la riera
A l’arribada ens espera la Judit i la Neu que també ens han acompanyat, dono de veure al Llamp i desprès menjo i veig una mica de l’avituallament que ens tenen preparat a l’arribada, quan acabo vaig corrents cap el cotxe per canviar-me i no agafar fred. allí ens trobem amb un fet desagradable, em deixat el bol de l’aigua dels gossos al costat d’una roda per que en acabar la cursa els gossos poguessin veure i algú ens l’ha robat….
Arribada
últims metres
Ens quedem fins l’entrega de premis i el sorteig de regals i abans de marxa el Xavi de Canix em dona la llança per la btt, a partir d’ara ja podré fer bikejorning amb ell LLamp.
Stand de Galgos112
Em resum un canicross molt maco, circuit ben marcat i espectacular, i en un paratge immillorable, per contra una inscripció cara en comparació a altres canicross i només et donaven una samarreta, a altres curses a la bossa del corredor et donen més coses pel teu pelut i per tu, però, tota lo que treuen de les inscripcions va destinat a ajudar els llebrers, també falta una mica de serveis, Castellbell i el Vilar es un poble petit, però, almenys el bar podria obrir al més aviat, segur que molts participants anirien a fer un cafè abans de la cursa i li sortiria rentable, però, si no passa res el pròxim any repetirem.
Video fet per la guaurderia
Publicat dins de General | Deixa un comentari
II Canicross de Creixell 2016
Publicat el 20 Novembre 2016 per perebor
Respon
L’any passat al canicroos de Creixell va ser el meu debut al mon del canicross amb el Llamp, enguany per participar en aquest canicross he escollit la Neu, ella no córrer tant cm el Llamp, però, jo vaig a gaudir de l’ambient i dels companys que he fet.
Sortim de la Selva al es 7:30 del matí i arribem a Creixell a les 8 amb tens més que suficient per passar el control veterinari, allí ens trobem amb tota la tropa, l’Estel, el Rom, la Yash, la Miriam i els 2 Oscars, també coincidim amb la Carolina i el seu bodeguero Luke, van ser els primers que van conèixer la mon del canicross i em anat coincidim en diverses curses.
Esperant que donin la sortida
En aquesta cursa els nois i les noies sortim per separat, primer els nois i després les noies, nosaltres ens fiquem enrere de tot, la Neu es fica nerviosa amb els altres gossos i la tinc d’agafar en braços, sino s’escapa cap el cotxe. Donen el tret de sortida i tenim un petit contratemps, l’arnes se li enganxa en una pota i sortim força enrere, a sobre els primers 2 km la Neu no volia córrer i anaven quasi caminant i jo estirant d’ella, i ens passen quasi totes les noies que havien sortit 1 minut després de nosaltres.
Primers metres de la cursa
De sobte quan portem una mica més de 2 km’s la Neu canvia de xip i comença a córrer, amb altres canicross ja m’havia fet el mateix, al principi li costa i després s’anima i comença a córrer, poc a poc anem avançant gent, alguns s’ens queden mirant una mica al·lucinats perquè feia una estona que ens havien avançat quan amaven a pas de tortuga, quan avancem l’Estel ens dona ànims igual que la Carolina, la Neu quan veu al Luke crec que es pensa que es el Llamp, perquè s’acosta una mica a ell, quan normalment no vol saber res dels altres gossos…
Gaudint del recorregut
Encarem els últims 500 metres i davant tenim un grupet de 3 corredors, esperono la Neu i amb prou feines puc seguir-li el ritme, fem els últims 500m en 2 min.!!! i entrem a l’arribada com tots uns campions!!!! !.
Entrant a meta
Un cop acabada la cursa sense perdre temps marxo a les dutxes per no agafar fred, des de que al Setembre em vaig refredar per no dutxar-me just al acabar una cursa i em vaig passar 6 setmanes refredat, estic una mica emparanoiat per no agafar fred i corro cap les dutxes…
Mentres no es fa l’entrega de premis hi ha una exhibició per part de ONG K9 – Creixell – Unidad Canina de Rescate jo aprofito que quasi no hi ha ningú al massatges per fer-me un massatge, desprès de una cursa sempre va bé un bon massatge.
Arriba la hora de l’entrega de prems i l’Oscar queda primer de la seva categoria i tercer de la general, quin crack, 6,5km gairebé a 3 min. Felicitar a la Yash pel seu primer canicross, que durant tota la cursa va tenir el suport del Röm, és molt maco que un company al teu primer canicroos t’acompanyi sense importar-li el temps.
Abans de marxar parlem amb el Xavi de Canix, per refer l’arnes de la Neu que li va una mica gran i per recollir una llança de bikerjorning (amb el Llamp vull provar de córrer amb la btt a veure com ens va) però, per desgracia li havien donat la llança groga, quan jo la volia negra i quedem pel pròxim canicross.
VÍDEO OFICIAL “II CANICROSS CREIXELL 2016”
Aquest cop no ens fem ni foto de grup ni prenem una cervesa, el pròxim dia obligatori birra i foto de grup, això no potser!!! !
foto de grup del dia que vam anar a entrenar, falta la Yash
Estel,Yash i Röm
Felicitar a l’organització en especial a Kepa, una bossa del corredor generosa i tot molt ben organitzat, el pròxim any i tornarem. Abans ens veurem els cares pel I Canicross Beach Speed Creixell
Publicat dins de Canicross | Deixa un comentari
I Canicross Tivenys
Publicat el 3 Gener 2016 per perebor
Respon
Començo l’any amb el canicross de Tivenys, el més llarg que he fet fins ara, en aquest cas li toca a la Neu, el Llamp està amb problemes estomacals, tenia una ferida a una pota, li vam ficar un bandatge i tot i portar la campana es va menjar el bandatge i porta uns dies que quasi no menja i molt dèbil i amb els gossos qui a de ficar seny es l’amo, ells es seguirien fins la mort
Sortim de la Selva a 3/4 de 8 i arribem a Tivenys pels voltants de les 9, vam anar fins Mora i d’allí una carretera molt estreta fins Tivenys, aparquem el cotxe al camp de futbol i anem a passar el control veterinari i a recollir la bossa del corredor, que mare meva quina bossa, per 10€ un fotimer de coses. De camí el control de veterinari em trobo al Javi Borras i la seva família, company de fatigues de la CCCR i fem petar la xerrada una estona
Abans de la sortida
Un cop passat el control veterinari vaig al cotxe a canviar-me i no em queda temps per escalfar, però, com la Neu no te unes sortides tan explosives com el Llamp no es massa problema. La Neu el tema de la sortida del canicross no o porta molt bé i la tinc d’agafar en braços, si no marxa cap el cotxe…, per aquest motiu em fico al final.
Moments previs a la sortida
Donen la sortida i tinc d’esperonar a la Neu per que corri, li costa arrencar i ens avancen quasi tots gossos que teníem enrere nostre a la sortida. El primer km es per asfalt i anem amb un grupet de 4 o 5 gossos, un cop acaba l’asfalt entren amb un sender que a la Neu no li fa massa gracia i ens quedem enrere d’aquest grupet, quan sortim d’aquest petit sender s’anima i avancem un parell de gossos i comencem la pujada en solitari. La pujada li fa una mica de mandra i la tinc d’esperonar per que corri, no massa, jo no estic tant en forma com abans i el seu ritme també em va bé.
Foto cedida per Juan Bordes
Arribem al km 5, s’acaba la pujada i aquí hi ha un avituallament liquid, paro, però, la Neu no vol veure aigua i desprès de fer un glop comencem la baixada i la Neu es comença a animar i apreta a córrer de valent!!!! però, els gossos de davant estan una mica allunyats i de moment no veiem a ningú, però, passats un parell de km veiem un gos, apretem de valent i l’avancem, desprès un altre i un altre al final avancem 3 o 4 gossos, tot i ser la gosseta més petita del canicross, inclús just en arribar a la meta avancem un pastor alemany, en un sprint final apoteòsic.
Arribant a meta
A l’arribada hi ha la Judit amb el LLamp, que ens reben molt contents, ells han fet una Sant Silvestre molt light pel poble. També hi ha xocolata calenta amb galetes per matar el cuquet, mentre estic menjant la xocolata sent que en el sorteig que han fet entre tots els participants m’ha tocat un sac de 3kgrs. de menjar per gos!! !
Recollint el premi
és fotos de la cursa
Abans de marxar cap la Selva el Javi ens invita a prendre un cafetó i petar una mica la xerrada tot recordant velles batalles. | 0.816077 | curate | {"ca": 0.9679071043247691, "es": 0.011063362896589558, "pt": 0.0011886257657492915, "fr": 0.001828655024229679, "oc": 0.008411813111456523, "en": 0.0076803511017646525, "et": 0.0001828655024229679, "eb": 0.0017372222730181951} | http://www.boira.eu/author/perebor/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_9418 | Introduïu un nom de pàgina per veure els canvis en les pàgines enllaçades des de o cap a aquesta pàgina (per veure els membres d'una categoria, introduïu Categoria:Nom de la categoria). Els canvis en pàgines de la vostra llista de seguiment apareixen en negreta.
Opcions de canvis recents Mostra els darrers 50 | 100 | 250 | 500 canvis dels darrers 1 | 3 | 7 | 14 | 30 dies
Amaga usuaris registrats | Amaga usuaris anònims | Amaga edicions pròpies | Mostra bots | Amaga edicions menors | Mostra categoritzacions de pàgina | Mostra Wikidata
Mostra els canvis nous des de 27 nov 2022, 15:55
Espai de noms: tots (Principal) Discussió Usuari Usuari Discussió Viccionari Viccionari Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Gadget Gadget talk Gadget definition Gadget definition talk Inverteix la selecció Espai de noms associat
Filtre d'etiquetes: Advanced mobile edit blanking Buidament canvi de model de contingut Codi condition limit reached Desfés discussiontools (etiqueta oculta) discussiontools-added-comment (etiqueta oculta) discussiontools-source-enhanced (etiqueta oculta) edició visual: canviat Edició web per a mòbils Edita des de mòbil editor de codi 2017 editor visual Emojis La destinació de la redirecció ha canviat MassMessage delivery meta spam id nou IW PAWS [1.2] PAWS [2.1] Redirecció nova Redirecció suprimida Respost Reversió Reversió manual Revertida Substitució SWViewer [1.0] SWViewer [1.2] SWViewer [1.3] SWViewer [1.4] Tema nou Visual wikieditor (etiqueta oculta)
Nom de la pàgina: Mostra els canvis de les pàgines enllaçades amb la pàgina donada
Llista d'abreviatures:
D
Edició de Wikidata
N
Aquesta modificació ha creat una pàgina (vegeu també la llista de pàgines noves)
m
Aquesta és una modificació menor
b
Aquesta modificació fou feta per un bot
(±123)
La mida de la pàgina ha canviat aquest nombre de bytes
Pàgina seguida temporalment
24 nov 2022
dif.hist.
Mòdul:llengua 18:16 +4 Vriullop discussió contribucions (el haussa, sense apòstrof)
dif.hist.
Mòdul:llengua 17:34 +14 Vriullop discussió contribucions (apòstrof l'uigur)
21 nov 2022
dif.hist.
jo 10:42 +137 Vriullop discussió contribucions (→{{-ca-}}: pronúncia de distribució complexa remeto a les notes) | 0.707918 | curate | {"ca": 0.9746672391584371, "it": 0.00042936882782310007, "en": 0.021897810218978103, "de": 0.00042936882782310007, "es": 0.0025762129669386004} | https://ca.wiktionary.org/wiki/Especial:Seguiment/auxilie |
mc4_ca_20230418_13_316983 | «Andreíta està molt preocupada»: la seva vida a Londres perilla
La filla de Belén Esteban està «molt preocupada»: La seva vida a Londres perilla
El futur de Belén Esteban, i els seus ingressos, a l'aire
dimecres, 5 de febrer 2020 - 15:30h
Belén Esteban preocupada pel seu lloc a Telecinco | G3
La princesa del poble, Belén Esteban, està vivint uns dies complicats. El seu conflicte amb Sofia Suescun ha esquitxat a la seva filla Andrea i sembla que Sofia no s'acoquinarà per qui ha controlat durant anys l'univers de 'Sálvame'. Belén continua sent poderosa, és cert, però han anat apareixent noves cares que no han dubtat en plantar-li cara i ser una alternativa a Belén.
Andrea Janeiro Esteban, la seva filla, ho veu tot des de la distància i amb patiment cap a la seva mare. En primer lloc, perquè no vol ser protagonista, ja que a diferència d'altres filles de celebritats, la petita Esteban odia tot el referent a la televisió, el 'famoseig' i les seves xarxes. I en segon lloc, perquè no pot evitar tenir por en veure com la seva mare comença a passar a segon pla. Belén viu la pressió, la necessitat constant de donar carn als mitjans, d'alimentar el seu personatge, de continuar sent el centre d'atenció de Mediaset, però cada vegada té més competidors.
Apareix Fani, la nova Belén Esteban?
Fani feia potser el pas definitiu per a convertir-se en una cara de Mediaset en aparèixer en la portada de 'Lectures' d'aquest dimecres. El personatge del famós crit «Estefanía» ha vingut per a quedar-se i ha cridat l'atenció l'última pregunta que li ha fet la periodista Karmele Izaguirre: «Molts et veuen com la nova Belén Esteban».
Aquesta frase, que sembla una semblança lògica de personatges i una pregunta inofensiva, ha encès les alarmes de Belén i Andrea. Davant una Fani que podria estar disposada a tot per saltar a la fama, la de 'la Isla' no es tallava: «No en sóc conscient, em fa il·lusió», responia. I és que Telecinco necessita anar renovant l'univers Sálvame.
Tot i que sembla impossible, només fa falta veure què ha passat amb María Teresa Campos i com Vasile, l'amo de Mediaset, oblida ràpidament les seves amistats quan es tracta d'audiències i negocis.
Belén Esteban Telecinco Mediaset | 0.828864 | curate | {"ca": 0.9853546910755149, "es": 0.014645308924485127} | https://catalunyadiari.com/televisio/andreita-belen-esteban-preocupada-perill-vida-londres |
mc4_ca_20230418_1_635545 | 10/14/2019 01:36:57 PM
Policia Local i Mossos d'Esquadra parlaran sobre seguretat amb l'empresariat de Sant Boi
La iniciativa inaugura "Les trobades del Fòrum empresarial"
En el mes de febrer va tenir lloc el I Fòrum empresarial de Sant Boi. Aquella trobada, que es repetirà dos cops l'any com a mínim, va suposar la creació d'un marc estable de relació i diàleg entre l'Ajuntament i el teixit empresarial de la ciutat. Per donar continuïtat a aquesta tasca neixen ara "Les trobades del fórum". La primera està prevista per al 29 de maig, a les 18.15 hores, a l'hotel NH. Representants de l'Ajuntament, la Policia Local, el cos dels Mossos d'Esquadra i l'empresariat local parlaran sobre "Seguretat pública i món empresarial".
Els temes que s'abordaran en aquesta trobada són: "El sistema de policia de Catalunya: Mossos d'Esquadra i Policies Locals", ""Seguretat pública versus seguretat privada. Marc competencial", "Evolució dels fets delictius en el primer semestre de desplegament al municipi de Sant Boi de Llobregat" i "Anàlisi dels delictes contra el patrimoni del sector empresarial".
"Les trobades del fòrum empresarial de Sant Boi" permetran que l'Ajuntament i l'empresariat local treballin de manera específica sobre temes i projectes d'interès comú o d'especial sensibilitat. El manteniment de la seguretat, en especial a la zona industrial, serà el tema de la primera d'aquestes trobades. Les persones assistents podran parlar i debatre sobre els principals problemes de seguretat existents a la seva empresa i rebre informació detallada sobre l'abordatge d'aquests problemes.
El Fòrum empresarial i les seves "trobades" s'inscriuen en l'aposta de l'Ajuntament de Sant Boi per una nova forma de governar, que considera la participació ciutadana com un pilar bàsic i a establir xarxes de relació, diàleg i complicitat amb la societat civil per incorporar la seva veu i opinions al procés de reflexió estratègica sobre el futur de la ciutat.
Dia i hora: dijous 29 de maig, 18.15 hores
Lloc: hotel NH (carretera Santa Creu de Calafell, 101)
Tema: Les trobades del fòrum empresarial de Sant Boi: "Seguretat pública i món empresarial"
Inscripcions: www.santboi.cat / Dubtes: [email protected] | 0.834334 | curate | {"en": 0.010022779043280182, "ca": 0.9899772209567198} | http://www.santboi.cat/NPremsaW.nsf/ca-WebNPremsa-BASE/C12570A40043BB01C125743B003961F4?OpenDocument&Clau=tnoticies&Idioma=ca&Seu=N |
racoforumsanon_ca_20220809_1_708918 | - Aitana, vine ací! (.....) - VINE ACÍ D'UNA PUTA VEGADA!!! -Di... digues.... mare... - Què és això? - Els... macarrons... - Ah, clar. Els macarrons! M'alce a les 6 de la matinada a rentar patis per a que fotis els macarrons al fem. Perquè collons has fotut els macarrons al fem? - Ma.... mare... no tenia més fam. Són només quatre trocets. - I aquestos quatre trocets són gratis, no? SÓN GRATIS? O em trenque l'esquena cada puto matí rentant merda per pagar aquestos macarrons? Digues: creus que em passe tot el puto matí per res? - ..... - Filla de puta! No saps que el em fot que tardes més de cinc segons en contestar!! - ..... - Que et passa, filla de puta?!? Em tens por o què? - Pare... - Què et passa? No et sents tan protegida sense ton pare, no? Eh, filla de puta! - .... - CONTESTA'M D'UNA PUTA VEGADA!! - ... vull que vinga el pare... - Ton pare no vindrà fins la nit, ehh... què passa? Em tens por? Creus que pots contra mí? Vinga, vine al poal... - NO, MARE!! EL POAL NO, PER FAVOR... - Vine ací, que a tu et vaig a educar jo... - VULL QUE VINGA EL PARE...!! VULL QUE VINGA EL PARE...!! - CALLA'T D'UNA PUTA VEGADA... - Nooooooooooooooooooooooooo....!! Puntades no!! Puntades no que em fas molt mal...!! - No en tens prou, desgraciada? Doncs ara anem al poal... - NO, AL POAL NO PER FAVOR!!! - Vine, cabrona... - Pareeeeeeeeeee...!! On estàs....? - Fica el puto cap al poal....!!!! Fica el puto cap al poal!! - NOOOOOOOO...!! !
- Saps, carinyo? Tenia moltes, moltes ganes de vore't... - Jo tambè, pare. - Supose que entendràs que la mare i jo ens haguem separat... - Sí, la sort que tens és que ja no l'has d'aguantar. I... PERQUÈ NO ET VEIG MÉS SOVINT? - Són coses de la custòdia. Ta mare... fa tot el que pot per a que tu i jo no ens vegem. Ja veus... només puc vore't els caps de setmana, i no sempre. - Aquesta setmana només ens hem vist hui Diumenge. - Ho sé, però faig EL QUE PUC per a que pugues estar amb mí el cap de setmana sencer. Vaig als judjats... però és que ta mare té contactes, i ens fot de mala manera... - No et preocupes ara, pare... - Escolta, tinc un regal per a tu... - UN REGAL? - Del Dia del Pare. No t'ho vaig poder donar, i t'ho done ara. És una tonteria... - A vore qué és...! - Si és una tonteria que he fet jo mateixa... - A vore...! - ... - Pare... - Ai pare, no plores ara... - Jo tambè t'estimo, Aitana. T'estimo. T'ESTIMO MOLTÍSSIM!!!! - No m'abraces tan fort, que em fas mal... hahahaha... - T'estimo molt. I t'he trobat moooooooooooolt a faltar... - Jo tambè et trobe a faltar sovint, pare. - Què és això? : - Res. M'ho vaig fer l'altre dia, que em vaig caure de la bici... - Aitana, confia en mí... com t'ho has fet? - Pare... - T'HA TORNAT A POSAR LA MA DAMUNT EIXA FILLA DE LA GRANDÍSSIMA PUTA?!??? - Pare, no et preocupes... SÓC FORTA. Puc aguantar açò i més. - Un dia mataré a eixa PERTURBADA DE MERDA...! - Pare, no... no val la pena. Tindries totes les de perdre... et llevarien la meua custódia. De debò, no val la pena. - ... - Ja et dic que sóc forta. Puc aguantar... - Em tens PER A TOT ALLÒ QUE VULGUES, Aitana. Ho saps. - Ho sé. Ens vorem el proper cap de setmana. - No ho sé: la mare no deixa de posar traves als jutjats. Intentaré que estiguem junts tots els cap de setmana, o sino el Diumenge segur. - Pare... - .... - T'estime MOLTÍSSIM, filla meua. T'estime com mai he estimat ningú. - Jo tambè t'estime, pare... - Per favor, continua sent forta... Cap dia tot anirà millor. Recorda que no importa on siga, ni el moment, que SEMPRE podràs contar amb mí. Fins la propera. - Fins la propera, pare.
Per què els teus personatges barregen dialectes?
perquè ha après català al racó | 0.499282 | curate | {"oc": 0.014875105248386191, "es": 0.0412573673870334, "ca": 0.6648891383665451, "pt": 0.12124614089250632, "lt": 0.0030872859949480774, "fr": 0.06006174571989896, "en": 0.04434465338198148, "it": 0.0406960426606792, "de": 0.009542520348021331} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_1583 | Carril bici a Plaça Espanya - Projectes - Pressupostos participatius de Barcelona - decidim.barcelona
Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. En continuar la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies. Per a més informació consulta aquí.
Hi estic d'acord
×
Vés al contingut principal
Cercar
Cercar
Català
Castellano
Navegació
Registra't Entra
Inici
Processos participatius
Òrgans de participació
Iniciatives
Rendició de comptes
Ajuda
Pressupostos participatius de Barcelona
#DecidimPressupostos Procés participatiu Pla d'Inversions Municipals de Districte
Fase 7 de 7
Impuls i seguiment dels projectes 01-07-2021 - 31-12-2023
Veure les fases
Desplegar Projectes
El procés
Resultats votació
Més informació
Punts suport votació
Projectes
Priorització de projectes
Torna al llistat
Carril bici a Plaça Espanya
Participant eliminada
07/02/2020 14:58
Denúncia
Acceptades
DESCRIPCIÓ BREU
Un carril bici segregat a tot el voltant de la Plaça Espanya
DESCRIPCIÓ AMPLIADA
És necessari un carril bici per creuar plaça Espanya. Cada dia milers de usuaris bici han d'usar la calçada compartida amb el vehicle privat, compromentent la seguretat. O bé usar la vorera tenint conflicte amb el vianant. Plaça Espanya és un punt de conexió bici molt important ja que enllaça els carrils bici de Gran Via, Paral·lel i Tarragona
BARRI
Eixample
COST APROXIMAT ORIENTATIU
1 milió d'euros
COM INCORPORA LA PRESPECTIVA DE GÈNERE EL PROJECTE?
les dones acostumen a sentir-se mes insegures quan es desplacen en bicicleta, per tant crear carrils bici segregats implica promoure la mobilitat en bici per a tots els col.lectius, en especial les dones, gent gran i infants.
QUIN ÉS L'IMPACTE ESPERAT DEL PROJECTE?
Un augment dels usuaris bici a Barcelona, i per tant una reducció del transit privat. Menys contaminació, més salut
QUINS AGENTS CALDRÀ IMPLICAR EN EL PLANTEJAMENT I EXECUCIÓ DEL PROJECTE?
Ecologia Urbana
Resultats al filtrar per la categoria: Mobilitat i xarxa ciclista Mobilitat i xarxa ciclista (modificat de Altres per una administradora)
Aquesta proposta ha estat acceptada perquè:
Ens plau comunicar-te que el projecte que has presentat compleix els criteris tècnics estipulats en la normativa reguladora del procés de pressupost participatiu 2020-2023 de l’Ajuntament de Barcelona i, en conseqüència, ha estat Acceptada i passarà a la següent fase del procés participatiu. El cost estimat del projecte a partir de la valoració tècnica realitzada és de 280.850€. Aquest import contempla el Tram: Anella Plaça Espanya.Longitud del tram pressupostat: 410m
La crisi sanitària, econòmica i social ens ha obligat a adaptar i redefinir les fases i el calendari del procés participatiu. Pots consultar tota la informació del procés a https://www.decidim.barcelona/processes/PressupostosParticipatius
Projectes relacionats
Carril bici a Plaça Espanya
Participant eliminada @genisbarrera
Referència: BCN-PROP-2020-02-17412
Versió 2 (de 2) veure altres versions
Verifica l'empremta digital
Empremta digital
El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.
Valor: 1937a630892a5dbe04488575043a1371e8840cef455b51a42bacc3bc1f6890ea
Origen: {"body":{"ca":"DESCRIPCIÓ BREU\r
Un carril bici segregat a tot el voltant de la Plaça Espanya\r
\r
DESCRIPCIÓ AMPLIADA\r
És necessari un carril bici per creuar plaça Espanya. Cada dia milers de usuaris bici han d'usar la calçada compartida amb el vehicle privat, compromentent la seguretat. O bé usar la vorera tenint conflicte amb el vianant. Plaça Espanya és un punt de conexió bici molt important ja que enllaça els carrils bici de Gran Via, Paral·lel i Tarragona\r
\r
BARRI\r
Eixample\r
\r
COST APROXIMAT ORIENTATIU\r
1 milió d'euros\r
\r
COM INCORPORA LA PRESPECTIVA DE GÈNERE EL PROJECTE?\r
les dones acostumen a sentir-se mes insegures quan es desplacen en bicicleta, per tant crear carrils bici segregats implica promoure la mobilitat en bici per a tots els col.lectius, en especial les dones, gent gran i infants.\r
\r
QUIN ÉS L'IMPACTE ESPERAT DEL PROJECTE?\r
Un augment dels usuaris bici a Barcelona, i per tant una reducció del transit privat. Menys contaminació, més salut\r
\r
QUINS AGENTS CALDRÀ IMPLICAR EN EL PLANTEJAMENT I EXECUCIÓ DEL PROJECTE?\r
Ecologia Urbana"},"title":{"ca":"Carril bici a Plaça Espanya"}}
Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen.
×
Compartir
Compartir:
×
Compartir l'enllaç
Compartir l'enllaç:
×
Incrusta
Si us plau, enganxa aquest codi a la teva pàgina:
×
<script src="https://www.decidim.barcelona/processes/PressupostosParticipatius/f/3768/proposals/17412/embed.js"></script>
<noscript><iframe src="https://www.decidim.barcelona/processes/PressupostosParticipatius/f/3768/proposals/17412/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>
Reportar contingut inapropiat
×
Aquest contingut no és apropiat?
Conté "clickbait", publicitat o estafes. Conté racisme, sexisme, insults, atacs personals, amenaces de mort o de suïcidi o qualsevol forma de discurs d'odi. Conté activitat il·legal, amenaces de suïcidi, informació personal, o qualsevol altra cosa que creguis que no pertany a decidim.barcelona. Comentaris addicionals
Denunciar
Detalls del comentari
Ordenar per:
Més antic
Més ben valorats
Recent
Més antic
Més discutit
Estàs veient un sol comentari
Pots revisar la resta de comentaris aquí.
Joaquim Navarro
07/02/2020 15:38
Notificar contingut inapropiat
Aconsegueix l'enllaç al comentari
Molt a favor, i s'ha de fer pel voltant exterior, res de fer experiments pel centre on, com sempre, s'oblidaran de que molts ciclistes també s'han de sentir segurs si agafen un carrer sense carril bici com pot ser Hostafrancs. | 0.587678 | curate | {"ca": 0.8220295767465579, "de": 0.0010198878123406426, "it": 0.00679925208227095, "ro": 0.00271970083290838, "en": 0.08380078191398946, "pt": 0.02311745707972123, "es": 0.03229644739078701, "fr": 0.005779364269930308, "id": 0.0008499065102838688, "wl": 0.00135985041645419, "zh": 0.006629270780214177, "ja": 0.002039775624681285, "ru": 0.004589495155532891, "oc": 0.006969233384327724} | https://www.decidim.barcelona/processes/PressupostosParticipatius/f/3768/proposals/17412?commentId=21521 |
oscar-2301_ca_20230418_5_111381 | Què et ve al cap quan penses en assegurances? Si la teua resposta és “tradicional”, és hora que ens conegues millor. Segur que la teua opinió canvia! Emprenedoria, creixement i innovació han sigut sempre imprescindibles en AXA des dels seus inicis a França fa 32 anys, i que ens ha portat a ser un Líder Global.
Hui les nostres dades parlen per si soles: 64 països (des de l'Argentina fins a Tailàndia); 165.000 empleats; 107 milions de clients; 98.500 milions d'ingressos.
I continuem el nostre esforç per millorar i canviar les coses. El nostre repte per a 2020: evolucionar El nostre CEO mundial Thomas Buberl opina que “les asseguradores tenen molt sovint la reputació de ser “pagadors de factures”, mentre que els clients esperen molt més de nosaltres”
Probablement et preguntes com estem convertint en realitat aquesta transformació. A més de moltes iniciatives actualment en marxa, creiem que la clau del nostre èxit està en les persones. És per això que apostem per un equip divers, amb ganes de créixer contínuament i d'afrontar nous desafiaments.
Ofertes de treball relacionades
AXA Seguros
València
Assessor/a d'Assegurances i Inversions AXA - Pla Emprén
El PLA EMPRÉN és el nostre PLA DE DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL per a futurs empresaris.
Jornada completa
Veure
Avís legal
Politica de privacitat
es
Avís sobre l'ús de cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a oferir els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Per més informació consulta la nostra política de cookies. | 0.783937 | curate | {"ca": 0.9297548045062956, "it": 0.04108681245858184, "es": 0.015241882041086813, "pt": 0.010603048376408217, "fr": 0.0033134526176275677} | https://www.benetusserocupacio.es/empresa/axa-seguros |
racoforumsanon_ca_20220809_1_37413 | Correu rebut ahir al vespre:Subject: Situació del CCNFrom: "CCN Cercle Catala de Negocis" < edgar@ email.cat>Date: Wed, 1 Dec 2010 22:21:35 +0100To: "'CCN Cercle Catala de Negocis'" < edgar@ email.cat>Delivered-To: xxx Benvolguts Un cop passades les eleccions, és el moment d'exposar que ha passat en el CCN. Breument us exposem la cronologia dels fets. Des que dins la Junta vam decidir entrar en partits polítics es van anar produint tensions internes dins del CCN, fins al punt que un sector va demanar la dimissió d’en Joan Canadell com a Secretari General i per tant membre de la Gerència, per no visualitzar que el CCN donava suport a Reagrupament per damunt d’altres opcions. Finalment no va caldre aquesta dimissió perque a canvi van posar 5 persones en la candidatura de SCI en nom del CCN. Aquestes tensions però van desembocar en la presentació de dimissió per segona vegada d’en Joan Canadell al President el dia 18 d’octubre, un cop acabat el termini per la possible unitat de RCat+SCI. La dimissió no va ser acceptada pel President i li va demanar un període de reflexió fins a la propera reunió de Junta. Dijous 21 d’octubre: Declaracions del nostre President a Girona en una taula rodona on es debatia sobre el perque de la No Unitat. Ramon Carner explica els processos de independència nacional d’altres països i argumenta que en cap dels casos en que la independència nacional s’ha assolit, a dos mesos de les eleccions sorgeix un nou partit que divideix el que era un reagrupament natural de catalans cap a un projecte de tots que pretenia assolir la màxima unitat possible. Segons Ramon Carner al darrere de la creació d’ aquest nous partit hi pot haver interessos “anticatalans” i aleshores continua la seva reflexió argumentant que és evident que si aquest plantejament fos veritat, els Srs. Tena i Bertran estarien fent de mercenaris d’un poder anticatalà. Divendres 22 d’ octubre En Fabià Rubio , President de radio Som i Responsable de Marketing del CCN truca a en Ramon Carner i li comunica que traurà la notícia i l’escamparà a tots els mitjans. No acabem d’entendre l’interès de difusió d’aquesta noticia, però sens dubte desencadena en la crisi interna. Dissabte 23 d’ octubre A les 10 matí l’Albert Codinas deixa un missatge al mòbil del Ramon Carner on li diu que hi ha una reunió de junta extraordinària per la tarda. En Ramon té una fira tot el cap de setmana i no pot assistir a la Junta. S'avisa a en Jaume Vallcorba, Sots-President que no es pot fer aquesta Junta i que esperin a dilluns en la Junta ordinària. Degut a que el diumenge 24 hi ha l'assemblea de Solidaritat Catalana on el Sots-President és convidat, així com tots els membres de la llista que formen part de la candidatura del CCN, decideixen fer la reunió de Junta i destituir el President, convocant a més els mitjans de comunicació i per tant provocant una crisi pública dins l'associació. Dilluns 25 d’octubre, en Ramon Carner pretén fer una roda de premsa al Local de Barcelona del CCN i troba que s'ha forçat el pany i no es pot obrir (hores abans havíem comprovat que tot era en ordre). Finalment al Col·legi de Periodistes en Ramon Carner ( President ), en Joan Canadell ( Secretari ), en Miquel Àngel Gràcia ( Responsable Jurídic ) i en Ferran Margarit convoquen els mitjans de comunicació i fan una roda de premsa explicant el que ha passat. S’exposa: 1) La Junta de dissabte era nul·la de ple dret (no havia estat correctament convocada), amb destitució il·legal del President (només es pot fer per ratificació de l’Assemblea de socis). 2) En Joan Canadell confirma que havia presentat la seva dimissió al President un cop passat el període legal per assolir la unitat de RCat+SCI, per disconformitat amb la no transversalitat dins el CCN, però que el President demana que s'ho repensi mentre marxa de viatge. A la tornada el dia 22, i amb els esdeveniments ocorreguts, en Canadell confirma que manté el lloc de Secretari fins la propera Assemblea, per garantir la legalitat de l'entitat. 3) Presentem certificat del Registre d’Entitats de la Generalitat on queda clar que formalment la Junta del CCN està formada només pels Srs. Ramon Carner, Jaume Vallcorba i Joan Canadell. Mai s’ha registrat nous noms perque mai s’ha modificat la Junta en assemblea, i per tant legalment no son Junta, només grups de treball tal com preveuen els Estatuts. Aquest era un mecanisme previst als Estatuts pels fundadors per evitar que mai un grup de persones aliens als principis de l’associació se n’apoderessin. Posteriorment tenen lloc altres fets a destacar: En Jaume Vallcorba presenta dimissió formal dels càrrecs de Sots president i Tresorer, i fa entrega de la base de dades a l’ Albert Codinas. El President Ramon Carner, en Joan Canadell i M.Àngel Gracia veuen com se’ls hi tanca l’accés al correu oficial del CCN. En Joan Canadell obre nou correu edgar@ email.cat per comunicar amb els socis del CCN formalment. La Junta oficial acorda que en Miquel Àngel Gracia ocupi el càrrec de Tresorer en funcions fins el dia de l’Assemblea, ja que segons els estatuts l'entitat necessita formalment aquests tres càrrecs per funcionar. El dia 10/11 el President Ramon Carner convoca una Assemblea General Extraordinària per tal d’aclarir la situació pel dia 10 de desembre a les 20h a la seu de Bigues. Queda clar pels estatuts que qui pot convocar una Assemblea i l’ Ordre del dia és la Junta i el seu President. Si alguns socis volen incloure nous punts, evidentment podran fer-ho si compleix els requisits establerts als estatuts. Hi ha intents de reconduir la situació amb intermediació, però el President posa com a condició que cal tornar els elements de comunicació formals a la Junta (correu i web bàsicament) i s’obre la porta a incorporar membres de l’altre part per tal de fer una gestora de consens fins a la propera assemblea on els associats decidiran. No accepten la proposta. L’altre part ha fet actes clarament il·legals com nombrar un nou President, un nou Secretari General i altres càrrecs sense tenir poders per fer-ho i acrediten que han celebrat una Assemblea General amb data 8 de novembre sense que cap soci hagi estat convocat i han presentat al registre d’entitats de la Generalitat l’acta corresponent d’acords de l’assemblea. També ha presentat una acta al Banc Sabadell per donar de baixa la signatura del President i Secretari, i posar les seves. Tot això està refusat per les entitats esmentades per no complir els requisits legals. Per últim també convoquen una assemblea de socis pel mateix dia, mateixa hora i mateix lloc on el President Ramon Carner el dia 10/11 havia convocat l’ assemblea de socis. Algú accedeix al correu edgar@ email.cat i envia un missatge en nom de Joan Canadell i Miquel Àngel Gràcia on suposadament dimiteixen i accepten l’altre Junta. Evidentment aquest fet és denunciat ja que suposa una usurpació de personalitat tipificat com a delicte penal. Un cop enviat aquest correu, canvien la contrasenya i per tant ja no el podem tornar a fer servir. En tot el temps que ha durat aquests lamentables fets, hem intentat enviar el mínim de comunicats als socis per evitar més tensions, però abans de l’assemblea pensem que és important que coneixeu els fets. El CCN va estar creat per ser un grup de poder econòmic que recolzi el procés de l’ assoliment de l’ Estat propi per Catalunya, fent de lobby cap a la classe política i no al revés. El President Ramon Carner, us recorda que el proper dia 10 de desembre hi ha convocada una única Assemblea General Extraordinària i us demana l’assistència massiva per tal de decidir entre tots el futur de l’entitat, i us recorda que en els nostres estatus no hi consta prevista la delegació del vot i per tant no es pot delegar en terceres persones. Finalment, ara l’únic que cal, és que d’una forma democràtica, l’entitat representada en el màxim òrgan de representació, l’Assemblea General, decideixi quin ha de ser el futur de l’entitat. Recomanem a tothom que llegeixi els estatuts que son penjats a la plana web. Molt atentament, Ramon Carner i AlivésPresident del Cercle Català de Negocis En compliment de l’article 5 de la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, l’hi informem que les seves dades personals consten registrades amb la finalitat de mantenir la relació d’associat i/o simpatitzant. Per exercir el dret d’accés, rectificació i cancel·lació en relació al tractament de les dades amb la finalitat abans descrita, haurà de posar-se en contacte amb el Cercle Català de Negocis, Hotel Molí de la Torre, c/ Molí de la Torre s/n 08415 Bigues i Riells.
Que patètic tot plegat. Ja ho sabeu els reagrupats que Joan Canadell s'ha venut a la PIMEC? Com és possible que en un comunicat de l'ex-president del CCN se segueixi intuint que els dirigents de SI podrien ser mercenaris del poder anticatalà... això és intolerable!
Eduardo escrigué: Que patètic tot plegat. Ja ho sabeu els reagrupats que Joan Canadell s'ha venut a la PIMEC? Com és possible que en un comunicat de l'ex-president del CCN se segueixi intuint que els dirigents de SI podrien ser mercenaris del poder anticatalà... això és intolerable!doncs perquè deu ser el que pensa, no? | 0.843817 | curate | {"ca": 0.9857690202517789, "es": 0.014230979748221127} |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.