id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_7_347006 | La Cabana del LLac
Durant tot l'estiu trobareu un bon punt de reunió per a disfrutar sols , amb parella o amb la vostra colla, d'una bona estada a la terrassa, sempre amenitzats amb molt bona música i ben acompanyats d'un ambient jovial i acollidor.
El Serveis
A la terrassa - Servei de Cafè-Bar i Grill A La Cabana del Llac - Informació Turística de la Zona - Lloguer de Material Esportiu - Telèfon - Farmaciola A l'Area de Serveis - Zona WIFI - Dutxes - WC - Vestidors - Aparcament per Turismes Al Pla de Can Tapies - Aparcament per Autobusos
Els Productes
Tenim una extensa carta, on trobareu un munt d'opcions per gaudir d'un bon àpat. També podem oferir Dinars, Berenars, Sopars i Festes per a Grups. Tenim dos menús per quan vingueu amb la colla, així podrem donar-vos un millor servei. No dubteu en trucar, segur que trobarem la proposta adequada a les vostres necessitats.
Reserves La Cabana del Llac
A fi de poder oferir-vos un millor servei, cal reservar si sou mes de sis a sopar. Encara que vingueu sols, us recomanem, que sempre que pugueu, abans de venir, ens feu una trucada a La Cabana del Llac, T 938311180, i ho tindrem tot a punt. Si sou una bona colla es important que us poseu en contacte el més aviat possible, farem el que convingui a fi de que la vostra estada sigui del tot agradable. | 0.81814 | curate | {"eb": 0.013878180416345412, "ca": 0.936006168080185, "pt": 0.05011565150346955} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_5061 | Les preguntes sobre la identitat i com es construeix són complexes. I la irrupció de la realitat ampliada en un entorn digital no ha simplificat el problema. Com ho afrontem?
Entrevista
1/5 Com construïm la nostra identitat?
La identitat individual es construeix en interacció amb les circumstàncies de cada persona. Què passa quan la nostra realitat s'expandeix mitjançant xarxes i pantalles?
Entrevista
2/5 Com mostrem la nostra identitat als altres?
Què mostrem de nosaltres mateixos quan volem ser autèntics? Màscares o avatars? Potser l'afany per ser únics ens acabarà deixant aïllats.
Entrevista
3/5 L'extimitat ha matat la sorpresa?
La pantalla ha envaït la intimitat i això podria estar acabant amb la possibilitat d'aventurar-se en allò que desconeixem. Això què vol dir?
Entrevista
4/5 La construcció de la identitat pot generar frustració?
La frustració apareix quan les expectatives no encaixen amb la realitat. Confonem somnis amb desitjos?
Entrevista
5/5 El pensament crític ens pot ajudar amb els problemes d'identitat?
Saber qüestionar el que ens arriba des de l'exterior ens ajuda a construir la identitat pròpia de manera sana. Com podem esmolar la nostra capacitat innata per pensar de manera crítica?
També et pot interessar
Infodada
Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social
Inclusió social Novembre 2021>
El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.
Infodada
Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat
Inclusió social Novembre 2021>
Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.
Infodada
Taxa de fecunditat
Inclusió social Novembre 2021>
La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.
Subscriu-t'hi
Avís legal i Privacitat
Cookies
Configuració de les Cookies
Atenció a l'usuari
Com navegar
Accessibilitat
Reconeixements
Copyright
L’Observatori Social de la Fundació “la Caixa” i la Fundació “la Caixa” no s’identifiquen necessàriament amb l’opinió dels autors. | 0.618145 | curate | {"ca": 0.892745883400089, "pt": 0.04494882064975523, "es": 0.022251891410769914, "it": 0.016466399643969738, "en": 0.017801513128615932, "br": 0.005785491766800178} | https://elobservatoriosocial.fundacionlacaixa.org/ca/-/la-identitat-per-jose-carlos-ruiz |
wikipedia_ca_20230401_0_470603 | John Jellico
John Fletcher Jellico (Limerick, Irlanda, 24 d'octubre de 1856 - Blundellsands, Merseyside, 9 d'agost de 1925) va ser un regatista irlandès que va competir a cavall del segle XIX i el segle XX.
El 1908 va prendre part en els Jocs Olímpics de Londres, on va guanyar la medalla de plata en la categoria de 12 metres del programa de vela com a membre de la tripulació del "Mouchette". | 1 | perfect | {"pt": 0.030612244897959183, "ca": 0.9693877551020408} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=470604 |
mc4_ca_20230418_7_368307 | Pisos amb ascensor a Verger (el) - habitaclia
98 anuncios de pisos amb ascensor de venda a Verger (el)
Avui disposem de 98 pisos amb ascensor en venda a Verger (el). També trobaràs pisos en lloguer i d'obra nova a Verger (el). El portal immobiliari habitaclia.com. A habitaclia.com trobaràs la millor selecció pisos de forma ràpida i senzilla, i si no trobes el que cerques pots crear-te una alerta i t'avisem de manera gratuïta
Habitatges Verger (el) 248 | 0.711219 | curate | {"ca": 0.9175946547884187, "en": 0.08240534521158129} | https://catala.habitaclia.com/pisos-ascensor-verger.htm |
racoforumsanon_ca_20220809_0_194857 | La plasmació política del revisionisme fusterià té els origens en dos llibres molt crítics amb el fusterianisme que van aparèixer a finals dels anys vuitanta. Els textos van ser obra de dos grups reduïts d’universitaris que van cristal·litzar les seues tesis en dos treballs: De impura natione de Damià Mollà i Eduard Mira (Edicions 3i4, 1986) i Document 88 (Edicions 3i4, 1988) d’Agustí Colomer, Rafael Company, Vicent Franch i Miquel Nadal. Aquestes tesis constitueixen la doctrina de la que s’ha convingut a anomenar: Tercera via, tot i què actualment i segons els interl·locutors s'anomena neoblaverisme (pels fusterians) i valencianisme estricte (pels revisionistes). Eixe revisionisme va plasmar-se políticament i per primera vegada el 1990 (ara fa 20 anys) amb la constitució a partir d'una escissió de la Unitat del Poble Valencià (UPV), del Partit Valencià Nacionalista (PVN). El PVN al poc temps de constituir-se (com va declarar Pepa Chesa, ex-presidenta del PVN, en una entrevista a valencianisme.com) va entrar en contacte amb persones i col·lectius del blaverisme més moderat, com Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) o Joventut Valencianista (JV). Més tard i entre 1991 i 1995, el PVN va participar en el projecte de constitució del que s’anomenà Convergència Democràtica Valenciana on intentava agrupar en un mateix projecte polític, projecte que obviament va fracasar, als blavers d'Unió Valenciana (UV) i als fusterians de la UPV. El 1996 (quatre anys després de la mort de Fuster) es va produïr un gir sorprenent, tot i què no inesperat del tot, la UPV va abraçar parcialment eixes tesis revisionistes i en un congrés molt polèmic i amb una forta crítica del fusterianisme cultural (ACPV) alguns militants decidiren deixar el partit. Un any després apareixia un tercer llibre, sembla que per a justificar tots aquests nous moviments, que el constituiren les reflexions de J. F. Mira en Sobre la nació dels valencians (Edicions 3i4, 1997). El anys passats des d'aquell 1990 no són pocs, i és temps suficient per fer balanç i arribar a conclusions. Si en el seu moment, 20 anys després de l'aparició de Nosaltres, els valencians i els primers intents de plasmar el fusterianisme en un projecte polític es va argumentar de manera agosarada que aquelles tesis havien fracassat, és de justicia a dia de hui i passat el mateix temps, afirmar de manera no més agosarada que aquelles tesis revisionistes han fracassat també. A partir d'ara aquest argument, si això es pot considerar un argument vàlid, ja no ho és. (Anagrama del PVN amb els colors de la senyera amb blau formant una palmera i cartell electoral d'UPV de 1994 amb senyeres quatribarrades a l'anagrama i al fons de la fotografia del candidat)
No tinc res a afegir, unes conclusions magnífiques. I jo encara aniria més lluny: Per què si les bases del BNV són fusterianes, consenteixen que el partit el manipulen quatre riquets de poble de la Safor neoblavers? ? | 0.886087 | curate | {"ca": 0.9996578857338351, "fr": 0.00034211426616489907} | |
vilaweb_ca_20220728_0_66665 | Cinc grans diaris europeus han publicat aquesta nit de manera simultània una entrevista amb el president Carles Puigdemont. Els diaris són el Financial Times britànic, el francès Le Monde, l’italià Corriere della Sera, l’alemany Süddeustche Zeitung i el portuguès Diario de Notícias.
A l’entrevista a Diario de Notícias, Puigdemont diu: ‘Catalunya ja fa cinc anys que fa propostes i espera solucions i ara no esperarem cinc anys més.’ El president de la Generalitat també diu que el Principat ‘no vol treure profit de la inestabilitat del govern espanyol’, però que els diputats independentistes només poden votar un candidat que accepti un referèndum sobre la independència.
El Financial Times destaca que ‘Catalunya pot separar-se sense l’acord de Madrid’. L’influent rotatiu britànic recull una declaració del president de la Generalitat on aquest afirma que ‘en una democràcia consolidada allò que és legal ho determina el parlament’. ‘Carles Puigdemont (…) diu que el govern confia a assolir la independència en el marc d’un acord amb el govern espanyol. Però insisteix que la secessió unilateral és possible’, diu el corresponsal Tobias Buck, que destaca aquestes paraules de Puigdemont: ‘Si Madrid no vol l’acord i la majoria de catalans vol un estat independent, com es podrà evitar?’. També posa de relleu la situació d’inestabilitat política a Espanya, i, sobre la possibilitat que això sigui aprofitat per a accelerar el procés cap a la independència, Puigdemont diu: ‘No volem aprofitar pas la inestabilitat política a Espanya. Al contrari, volem veure un govern espanyol sòlid aviat.’
A Le Monde destaquen la mateixa frase que al rotatiu portuguès, quan
Puigdemont diu que ‘els catalans no esperarem cinc anys més a trobar una solució’. El diari francès interroga el president preguntant-li què farà si el tribunal constitucional espanyol s’oposa al procés d’independència, a la qual cosa Puigdemont respon que ‘jo he estat triat pel Parlament de Catalunya i no pas pel tribunal constitucional i jo davant qui he de respondre és davant els diputats catalans’. En aquesta entrevista amb el principal diari francès Puigdemont respon a la pregunta de com pot ser legal la independència afirmant que ‘en democràcia les lleis són aprovades pel parlament. Hi ha hagut eleccions lliures i els catalans han triat un parlament on la majoria absoluta dels diputats va a elaborar una sèrie de lleis. El parlament i les urnes legitimen el procés’.
El Corriere della Sera destaca la proposta de Puigdemont als candidats a la presidència del govern espanyol: ‘Doneu-nos el referèndum i votarem sí al govern’. En una altra resposta al periodista italià el president repeteix el calendari ja conegut: ‘en setze mesos escriure’m les lleis per a preparar l’estat independent i després convocarem les eleccions d’un parlament constituent i correspondrà als diputats així legitimats de fer la declaració oficial de separació d’Espanya’. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/cinc-grans-diaris-europeus-entrevistes-simultaniament-puigdemont-no-esperarem-mes/ |
mc4_ca_20230418_16_9124 | L'obstrucció de les trompes de Fal·lopi
vostè és aquí: casa embaràs L'obstrucció de les trompes de Fal·lopi
Aproximadament un de cada quatre casos d'infertilitat femenina es deu a l'obstrucció de les trompes de Fal·lopi. És en la fertilització trompes de Fal·lopi, perquè van rebre òvul des de l'ovari, i penetrar l'esperma. zigot, formada després de la fusió de les cèl·lules sexuals masculines i femenines, descendeix a la cavitat uterina, i on s'uneix a la paret. Perquè la vida de les dones amb aquesta patologia, en general, no hi ha amenaces, però trobar obstacles en les trompes de Fal·lopi (fins i tot com les extensions d'ungles embarassada) pot dificultar el procés de concepció normalment ocórrer.
La causa l'obstrucció de les trompes de Fal·lopi més:
processos neoplàsics benignes i malignes en les trompes de Fal·lopi.
Conseqüències van dur a terme un avortament amb medicaments i intervencions quirúrgiques en els òrgans abdominals.
La derrota dels òrgans reproductius de la tuberculosi.
Les anomalies congènites en l'estructura de les trompes de Fal·lopi.
Les malalties infeccioses de l'aparell reproductor.
La disfunció del sistema hormonal.
l'estrès freqüent.
L'obstrucció de les trompes de Fal·lopi: símptomes.
Sovint aquesta patologia té un stёrtuyu en lloc clínic. L'obstrucció de les trompes de Fal·lopi, símptomes, que no ha expressat clarament, així com absència de períodes menstruals en les dones no embarassades, Ell comença a molestar la dona és en general només després de diversos intents sense èxit per quedar embarassada. Només de vegades hi ha tals signes, com el dolor recurrent en la part inferior de l'abdomen, que té un caràcter de dibuix. També pot experimentar dolor durant la menstruació, abundant flux groc, i més de la incomoditat i el dolor durant el coit.
Després de la recollida completa dels símptomes, embarcar-se en els procediments de diagnòstic per verificar el diagnòstic. Els mètodes bàsics per a la determinació de l'obstrucció de les trompes de Fal·lopi:
estudi laparoscòpic.
Transvaginalьnый mètode gidrolaparoskopicheskiй.
El tractament de l'obstrucció de les trompes de Fal·lopi.
El tractament de l'obstrucció de les trompes de Fal·lopi dependrà en gran mesura la quantitat d'executar aquesta patologia, de les raons que l'han causat i el caràcter dels símptomes. En alguns casos, és suficient per normalitzar les hormones i eliminar l'excés d'estrès. En les malalties inflamatòries mostra fàrmacs antibacterians, fisioteràpia, i en alguns casos la cirurgia. En qualsevol cas, l'aparició de la primera sospita d'obstrucció tubàrica d'anar immediatament al metge. | 0.811901 | curate | {"ca": 0.9814743342338865, "nl": 0.018525665766113468} | http://allbeautyone.ru/ca/beremennost/neproxodimost-matochnyx-trub/ |
crawling-populars_ca_20200525_37_9189 | Navegació principal
Sra. Guadalupe Iglesias Rosado Número Col·legiat 17617 Col·legiat No exercent Data d'incorporació: 23/10/1990
Wellington n.52-70 3 14 Barcelona C.P. : 08005 Barcelona
Telèfon: 932218665 | 0 | curate | {"ca": 0.79, "es": 0.02, "it": 0.19} | : /?go=eaf9d1a0ec5f1dc58757ad6cffdacedb1a58854a600312cc05c1111068622195261194c43d2e2798b1d7d24da29dea73ddc21f117ec0316d34c540530313db7703bf0f6b58499e85 |
oscar-2301_ca_20230418_1_326425 | Les relacions personals al segle XXI tenen els seus propis codis, noves maneres de seducció i lleialtat o límits i llibertats que encara no han resolt certes preguntes: Com influeixen les xarxes socials i la hiperconnexió en la intimitat? Ha mort l’amor romàntic? O sabem diferenciar entre l’amor i la dependència emocional?
ARUN MANSUKHANI
Psicòleg i sexòleg
El psicòleg clínic i sexòleg Arun Mansukhani està especialitzat en el tractament dels problemes de parella, la dependència emocional i les relacions tòxiques. La seva dilatada experiència en aquestes àrees l’ha dut a estudiar i analitzar de quina manera els canvis socials afecten les relacions interpersonals.
Programa complet
Les relacions de parella
Moments destacats
Saps diferenciar l’amor de la dependència?
Poliamor, parelles obertes… Quines relacions té avui dia el jovent?
Altres episodisde A mi jo adolescent
T2 EPISODI 9
El valor de la paraula
con ESPIDO FREIRE
Durant l’adolescència, ens “juguem la vida” a les converses que tenim i a les que no, a les que ens agradaria haver tingut i a les que no ens atrevim a tenir mai. L’escriptora Espido Freire s’ajunta amb un grup de joves per parlar sobre el valor que tenen les paraules i les converses a […]
T2 EPISODI 8
La Música
con ÁNGEL CARMONA
Deia l’escriptor Gabriel García Márquez que “l’únic millor que la música és parlar sobre ella”. Ángel Carmona, periodista musical i presentador del programa ‘Hoy empieza todo’ de Radio 3, n’està convençut. Carmona proposa descobrir la música d’aquesta generació per entendre el jovent. De les cintes de casset a les playlists, del rock i el reggaeton […]
T2 EPISODI 7
Els Avis
con CARMEN GUAITA
Aquest capítol és un homenatge a una generació imprescindible a la vida dels adolescents: la dels seus avis. Una generació que es va veure privada d’oportunitats, que va lluitar i patir i que va aconseguir, amb molt d’esforç, que els seus fills i els seus nets visquin en un país amb els drets i llibertats […]
T2 EPISODI 6
El Futur
con JUAN LUIS ARSUAGA
En aquest capítol, descobrirem la visió dels joves sobre el seu futur. Ha arribat el moment de pensar en què es volen convertir, quin és el camí que volen recórrer. Com se l’imaginen? Els produeix incertesa? Se senten lliures a l’hora de prendre totes les seves decisions?
T2 EPISODI 5
L’ Autoestima
con SILVIA CONGOST
L’adolescència és una etapa en què apareixen moltes pors i inseguretats. Per construir la nostra identitat, cal tenir una bona autoestima. Quina importància donen els adolescents a l’autoestima? Tenen les eines necessàries per construir-ne una de sana? Què és el que més els preocupa sobre aquest tema?
T2 EPISODI 4
L’Alegria
con ÁLEX ROVIRA
Les emocions són les grans protagonistes de l’adolescència. Són les responsables dels millors i els pitjors moments. Aprendre a entendre-les i conviure amb elles és un dels grans reptes que tenim a la vida. En aquest capítol, fem un lloc a l’alegria: una emoció simple, directa i fascinant a la qual no sempre parem tota […]
T2 EPISODI 3
La Sostenibilitat
con SEBASTIÁN ÁLVARO
La sostenibilitat del planeta representa un dels grans reptes als quals ens enfrontem com a societat. “No podem tenir cura del que no estimem i no podem estimar el que no coneixem”, sosté Sebastián Álvaro. L’alpinista es reuneix amb un grup d’adolescents per convidar-los a pensar sobre aquesta situació fent un recorregut pels paisatges més […]
T2 EPISODI 2
La salut mental
con LUCÍA GALÁN
El 70% dels trastorns mentals comencen abans o durant l’adolescència. Quins són els riscos de no tenir cura de la salut mental dels adolescents? Quan és el moment de demanar ajuda professional?
T2 EPISODI 1
El sentit de la vida
con JON SISTIAGA
Qui som? On anem? Per què som aquí? Si hi ha alguna cosa que totes les civilitzacions tenen en comú és la cerca de respostes a preguntes com aquestes. Al darrere de totes elles, potser hi ha la més difícil: quin sentit té la vida? El periodista Jon Sistiaga reflexiona sobre aquest tema amb un […] | 0.752959 | curate | {"ca": 0.845131612573473, "en": 0.010222335803731152, "es": 0.05238947099412216, "ja": 0.027600306670074112, "it": 0.013544594939943777, "fr": 0.01942243802708919, "mg": 0.0033222591362126247, "pt": 0.026322514694607713, "oc": 0.0020444671607462305} | https://aprendemosjuntos.elpais.com/ca/a-mi-yo-adolescente/les-relacions-de-parella/ |
cawac_ca_20200528_2_181018 | Teatre Seixanta dones es vesteixen de dol per promocionar ´La Casa de Bernarda Alba´ a Llagostera
Per tenir difusió, cada dia veiem iniciatives més singulars. Els propers dies 24, 25, 26 de febrer i 2, 3 i 4 de març, en commemoració del 75è aniversari de la mort de Federico García Lorca, els Amics del Teatre de Llagostera estrenen l'obra La Casa de Bernarda Alba a Llagostera. Per promocionar l'obra es van convocar totes les dones del poble que volguessin col·laborar en la foto que s'utilitzarà per donar difusió a l'obra. A la convocatòria hi van assistit aquest diumenge prop de seixanta dones vestides de dol. L'obra de Federico García Lorca, dirigida per Joaquim Aiguabella, tindrà una nova posada en escena. | 0.79894 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridegirona.cat/cultura/2012/01/31/teatre-seixanta-dones-vesteixen-dol-promocionar-casa-bernarda-alba-llagostera/544761.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_131159 | El Govern ha aprovat aquest divendres en Consell de Ministres la correspondència dels títols d’Enginyer de Camins, Canals i Ports, Enginyer en Informàtica i Enginyers tècnics d’Informàtica de Gestió i de Sistemes amb els seus corresponents graus universitaris dins el marc del Pla Bolonya.
Concretament, a les dues enginyeries superiors (Camins i Informàtica) els correspondrà el nivell Màster (nivell 3 a l’Espai d’Educació Superior Europeu), mentre que a les dues enginyeries tècniques els correspondrà el nivell 2, equivalent a un Grau.
Les quatre titulacions l’homologació ha estat aprovada aquest divendres han rebut el vistiplau de les comissions d’experts creades pel ministeri per treballar en l’homologació dels títols antics al nou espai d’educació abans de poder ser aprovades pel Govern.
Segons ha explicat Educació, ara que ha culminat el procés per a aquestes quatre titulacions, la Subdirecció General de Coordinació Acadèmica i Règim Jurídic inscriure la resolució de reconeixement de correspondència en el Registre d’Universitats, Centres i Títols.
Amb l’homologació dels títols antics al nou sistema d’estudis universitaris, es pretén millorar la competitivitat dels professionals espanyols que treballen a l’estranger o opten a contractes en altres països i als quals, segons va indicar el ministeri a l’iniciar el procediment, la manca de reconeixement oficial situava els espanyols en “desavantatge” davant els professionals d’altres països que sí que tenien els seus estudis homologats.
EUROPAPRESS
Enllaços:
Vídeo del Consell de Ministres
Referència del Consell de Ministres
Nota de Premsa del Ministeri d’Educació
Enginyer de Camins, Canals i Ports
Enginyer en Informàtica
Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió
Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes
Miquel Boix Planes2020-03-15T23:01:07+01:00abril 28, 2015|Categories: Actualitat|Tags: Camins, Informática|
Comparteixi aquesta entrada!
FacebookTwitterRedditLinkedInWhatsAppEmail
Related Posts
Celebració del nou webinar “Professional Engineer Series”
novembre 21, 2022
Avantatges de la certificació Professional Engineer per a la mobilitat internacional
octubre 18, 2022
Nou acord amb l’Engineering Council d’UK
octubre 4, 2022
AQPE – Agency for Qualification of Professional Engineers
c/ Els Vergós, 16
08017 Barcelona
93 295 78 10
[email protected]
Inici
Què és?
Certificació PE
Registra’t
Iniciar Sessió
© Copyright 2020 – AQPE – Tots els drets reservats. Avís Legal – Política de Privacitat – Política de Cookies
TwitterLinkedInRss
Page load link
Aquest lloc web utilitza galetes propis i galetes + incrustacions de tercers. Configuració Aceptar
Scripts de Seguiment
Scripts de seguiment com Google Analytics que permeten al responsable de la web el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris dels llocs web als que estan vinculades. | 0.775522 | curate | {"ca": 0.8741484403011832, "ru": 0.003944065973467192, "es": 0.05629257798494084, "en": 0.045177482968806026, "it": 0.006095374686267479, "fr": 0.004302617425600574, "hu": 0.0035855145213338113, "kk": 0.006453926138400861} | https://www.aqpe.org/el-govern-aprova-lequivalencia-de-quatre-enginyeries-a-titols-bolonya/?lang=ca |
mc4_ca_20230418_16_481637 | La Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall, de BCQ Arquitectes, guanya el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura 2015 - arqxarq
El jurat ha valorat en aquesta actuació la “renúncia a la condició d’edifici per esdevenir espai públic, permetent la preservació dels jardins” i el fet que “és una intervenció que millora les condicions del carrer i facilita la connexió amb el jardí de Vil·la Florida”. Sobre l’espai interior destaca que “es fragmenta creant àmbits d’escala humana d’una mida confortable i molt ben il·luminats, mitjançant patis útils que permeten la privacitat en un lloc públic. L’obra reflecteix una manera de fer molt pròpia de Barcelona”.
Els Premis Ciutat de Barcelona són convocats anualment per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de guardonar la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a la ciutat per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen.
Foto de portada de mobles114 i extreta de diarodesign.com | 0.824696 | curate | {"ca": 0.9446601941747573, "es": 0.05533980582524272} | http://arqxarq.es/la-biblioteca-sant-gervasi-joan-maragall-de-bcq-arquitectes-guanya-el-premi-ciutat-de-barcelona-darquitectura-2015/ |
mc4_ca_20230418_11_538220 | Ed. Físc. | ESCOLA SALVAT PAPASSEIT DE SANTA COLOMA
Tag Archives: Ed. Físc.
El passat diumenge 29 de novembre s’ha celebrat el Cros Amorós 2015. Enguany la prova s’ha disputat a les noves pistes d’atletisme Antoni Amorós de Santa Coloma de Gramenet. Els i les nostres alumnes s’ho han passat d’allò més bé en una nova jornada esportiva que, com sempre, ha estat engrescadora i motivant per a ells i elles.
L’enhorabona a tots i totes per haver participat! 😛
This entry was posted in CURS 15/16, TAULER INFORMATIU and tagged Ed. Físc. on 30 novembre 2015 by JOSE LUIS VALENCIA GIL.
This entry was posted in cicle superior, CURS 10/11 and tagged Ed. Físc. on 29 juny 2011 by ygomez.
Guanyadors a la cursa “Cros Amorós” de Santa Coloma
Felicitats a tots els participants. Esteu fets uns grans esportistes.
Podeu consultar els resultats a Unió Colomenca d’atletisme
This entry was posted in cicle inicial, cicle mitjà, cicle superior, CURS 10/11 and tagged Ed. Físc. on 1 desembre 2010 by Virginia.
XXXIX CROS ESCOLAR ANTONI AMORÓS
Aquest diumenge teniu la 1a cita esportiva del curs.
Recordeu que és important arribar amb temps per tal de recollir el xip.
Us deixem un petit vídeo de l’any passat.
This entry was posted in CURS 10/11 and tagged Ed. Físc. on 24 novembre 2010 by EVA MESADO ORTIZ.
Cros Escolar Antoni Amorós
This entry was posted in cicle inicial, cicle mitjà, cicle superior, CURS 10/11 and tagged Ed. Físc. on 18 novembre 2010 by EVA MESADO ORTIZ. | 0.440024 | curate | {"es": 0.08543417366946779, "ca": 0.5238095238095238, "en": 0.2801120448179272, "it": 0.11064425770308123} | http://blocs.xtec.cat/ceipsalvatpapasseit/tag/ed-fisc/ |
mc4_ca_20230418_7_778772 | 'Un maestro, una causa, un efecto': arts plàstiques, música i literatura al consolat argentí | Barcelona Cultura
De dilluns a divendres, de 9 a 16 h
Consolat Argentí a Barcelona
'Un maestro, una causa, un efecto': arts plàstiques, música i literatura al consolat argentí
Una artista argentina de renom protagonitza una mostra de pintures i instal·lacions al Consolat Argentí a Barcelona que té com a tema dos referents de la cultura iberoamericana: un músic i un escriptor universals.
L'exposició, que es pot veure al consolat del 7 al 21 d'agost, es titula Un maestro, una causa, un efecto i té com a protagonista Cecilia Mendoza, una artista plàstica autodidacta més coneguda al seu país amb el nom de Cez. Nascuda a Buenos Aires el 1982, la seva obra ha estat declarada d'alt interès cultural pel Ministerio de Relaciones Exteriores y Culto de l'Argentina.
Amb un estil que navega entre el realisme i l'hiperrealisme i entre l'abstracció i el classicisme, a Un maestro, una causa, un efecto, Cez ret homenatge a la figura del músic Gustavo Adrian Cerati (a la imatge) que va morir l'any 2014 i que va ser un cantautor, compositor i productor discogràfic, a més de vocalista del grup Soda Stereo. Moltes obres del músic es basaven en l'imaginari d'un altre argentí universal: l'escriptor Jorge Luis Borges.
Pintures i instal·lacions serveixen a Cecilia Mendoza per repassar la carrera i les obsessions de Cerati i Borges, dos artistes l'obra dels quals forma part del llegat cultural no només argentí, sinó del món sencer. Conceptes comuns a tots dos creadors, com l'infinit o els laberints són ben presents a l'exposició.
Si voleu saber més sobre la mostra Un maestro, una causa, un efecto, consulteu el Facebook de l'esdeveniment. | 0.861318 | curate | {"ca": 0.97968659315148, "fr": 0.020313406848520024} | http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/maestro-causa-efecto-arts-plastiques-musica-literatura-consolat-argenti |
macocu_ca_20230731_1_5936 | L'Auditori
Descripción
Viernes, 28 Diciembre 2018
L'Auditori
espectáculo apropiado para niños y niñas entre 2-5 años.
Fue una buena actividad para las familias, los y las artistas interactuavan con el público y gracias a la música los niños y niñas mas pequeños podían mantener su atención.
Divertida i entretinguda
El grup de mares i nens petits era la primera vegada que assistia a un concert i ja tenen ganes de repetir Moltes gràcies i Bon Any ! ! !
CONCERT DE CAP D'ANY
Fantàstica forma d'acabar l'any!
El concert de la Banda Municipal de Barcelona va ser realment especial. Les peces escollides van ser molt boniques i alegres; era inevitable no moure't en el seient, i se t'escapava un somriure amb cada nota. El músics, com sempre, et van fer viure la música, i la soprano, una delicia! A part de la seva fantástica veu, va ajudar a imaginar-te el què cantava gràcies a la seva interacció amb el públic. I ja no parlem d'en Salavador Brotons, que sempre ho dóna tot sobre l'escenari. A més, al final ens van regalar vàries nadales catalanes amb un toc molt de la terra. Tot plegat, molt emcionant!!!! Les usuàries dels Habitatges amb serveis per a gent gran Can Travi no paren de dir que se'ls hi van quedar les mans vermelles de tan aplaudir, i no és per menys.
TALLER VINE A CANTAR RUMBA AMB ELS SARANDONGOS
una experiència diferent
Els nostres nois, gens acostumats a una activitat d'aquest tipus, van participar amb optimisme. Tant els músics com la dinamitzadora eren molt flexibles i comprensius amb la manca d'experiència dels participants per cantar davant del públic i això va facilitar que el nostre grup es fes seva la proposta. Molt be!
100 ANYS DE BERNSTEIN I EL MUSICAL AMERICÀ
Magnífica
Com sempre el lloc dels seients molt bé ! ! I el concert espectacular , unes veus increïbles Moltes gràcies | 0.600272 | curate | {"it": 0.011185682326621925, "es": 0.21644295302013422, "ca": 0.7404921700223713, "fr": 0.0016778523489932886, "sk": 0.025727069351230425, "hu": 0.0044742729306487695} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_79593 | El jurista Carles Viver Pi-Sunyer, President del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va estar a Bellaterra el 18 de febrer per comentar els passos que se segueixen via dret a decidir per a la consecució de l’Estat propi per a Catalunya i donar a conèixer que està fent el CATN que ell presideix. Molts ciutadans han estat presents a l’acte organitzat per Bellaterra per la Independència.
El presentador i també jurista Rafel Cabré ha glossat la trajectòria del convidat i ha expressat el seu suport al manifest dels juristes catalans a favor del referèndum.
La situació de la Generalitat és crítica en tots els àmbits competencials, fent-se més palpable en l’absència d’autonomia política, un finançament injust que s’acusa més a Sanitat, Ensenyament i Afers Socials més necessitats de recursos i la negació al reconeixement nacional que l’Estat no reconeix.
Davant el manteniment de l’statu quo actual que porta al suïcidi de Catalunya en reduir-la a una entitat administrativa mal finançada, les “terceres vies” (federalisme, etc.) a més de ser consensuades entre els dos partits majoritaris de l’Estat tampoc solucionen la problemàtica nacional ni econòmica; en aquest escenari real només és viable la independència.
La independència és complexa però possible; romandre a Espanya encara és més complicat i sense viabilitat futura. Hi ha molt camí per fer i no serà fàcil. A favor hi juga la gran mobilització de ciutadans i ciutadanes que donin suport al moviment a favor de la consulta i també a l’escenari postconsulta en sintonia amb les institucions i els moviments polítics. Cal mantenir la mobilització sense descuidar la cohesió social; tothom és necessari en una Catalunya que ha suportat grans onades migratòries com pocs països d’Europa han tingut i ha sabut mantenir-se cohesionada malgrat haver passat de 6 a 7,5 milions d’habitants en 10 anys. Afirma que no es necessiten majories qualificades; amb un 60 % a favor el procés és imparable. Però, bàsicament depèn del suport dels ciutadans i de la capacitat de resistència.
El procés d’autodeterminació ve de lluny; des del 1989, el Parlament s’hi ha pronunciat onze vegades i amb més concreció en les darreres resolucions: la de 2010, la de setembre de 2012 que declara de forma solemne el dret d’autodeterminació, la de desembre de 2013 amb l’acord sobre data i preguntes de la consulta, i la de gener 2014 en que el Parlament demana a l’Estat la delegació de competències per fer el referèndum.
Atesos els 4 precedents en que s’ha demanat, la resposta sempre ha estat NO i absent d’arguments, no creu que l’Estat delegui; ara probablement s’esventarà el mateix argument de la sentència del Tribunal Constitucional de 2008 contra el Pla Ibarretxe: no es pot fer un referèndum sobre la independència sense consultar la totalitat dels espanyols. L’Estat no farà res si des de fora no se’l pressiona; els “Rajoy” de torn necessiten una coartada per poder negociar amb Catalunya i tard o d’hora es pot desencallar el bloqueig actual ja que afecta valors essencials de la Unió Europea (democràcia, moneda, …). Per això, l’única manera de sortir-ne es portar el procés a Europa o bé que aquesta pressioni l’Estat.
En aquesta línia considera que cal seguir i esgotar les vies legals de l’estat de dret, ja que de no seguir-les el cost polític podria ser important tant dins de Catalunya (on s’estima que hi ha un 10% de vots dubtosos) com en la comunitat internacional. Aquesta exigeix acords o l’esgotament dels intents dins la legalitat per vies democràtiques i pacífiques; per això cal insistir-hi per carregar-nos de raons i de legitimitat.
Vies com la Llei de Referèndums (2010) o bé la Llei de Consultes Populars en tràmit al Parlament no es veuen efectives. Entre d’altres (consulta alegal, eleccions sota el paraigües d’instàncies internacionals) la més factible són les eleccions plebiscitàries.
La falta de credibilitat fa difícil l’entesa Catalunya–Estat per a un futur ja que la interpretació que s’ha fet de l’Estatut del 79 i la Constitució del 78 ha estat sempre en sentit restrictiu i en detriment de l’autonomia malgrat el marge que permetien les lleis. Així, l’Estat ha regulat, fins i tot en les coses més petites, més del 80 % de les lleis de base; actualment hi ha una recentralització brutal i la mentalitat de l’Estat no ha canviat.
En relació a la Unió Europea (UE), els informes del CATN contemplen diversos escenaris possibles: romandre a la UE; sortida però amb garantia d’admissió a través d‘un procés transitori però ràpid (de ser aquest, no seria cap drama); sortida per situar-se a la cua; i l’expulsió sine die. Els casos d’Escòcia i Catalunya són inèdits a la UE; mai s’havien donat. La UE és enormement flexible i pragmàtica i cita la incorporació de l’Alemanya unificada a la UE en contra de les pròpies lleis i tractats; la reunificació alemanya és un cas clar de la flexibilitat jurídica de la UE, ja que es van modificar directives i reglaments per adaptar-se a la nova situació sense tocar els tractats de la UE. Vist això, no té sentit que ens facin fora; i si és així, fóra amb un procés d’adhesió especial. Per altra part, encara que la majoria de catalans semblen favorables a la UE i l’euro, eminents economistes demostren que no seria cap desastre viure-hi al marge.
Fa esment dels informes que ha elaborat el CATN, els pendents i l’activitat actual centrada en el procés constituent, com s’hauria de fer la declaració d’independència i en quin moment.
Comparteix...
Correu electrònic
Facebook
Twitter
WhatsApp
Telegram
Més
Imprimeix
LinkedIn
Tumblr
Pinterest
Reddit
Pocket
Skype
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
By bellaterracom1234 • Posted in Bellaterra • Etiquetat Bellaterra cap a l'Estat propi, Bellaterra per la Independència i referèndum, Carles Viver a Bellaterra, Dret a decidir a Bellaterra
febr. 2 2014
Dimarts 18 de febrer a Bellaterra: El procés cap a l’Estat propi amb Carles Viver Pi-Sunyer
Carles Viver Pi-Sunyer, jurista i President del Consell Assessor per a la Transició Nacional ens parlarà del Procés cap a l’Estat propi.
En base al dret de petició, també es recolliran signatures Signa un Vot per la Independència.
Comparteix...
Correu electrònic
Facebook
Twitter
WhatsApp
Telegram
Més
Imprimeix
LinkedIn
Tumblr
Pinterest
Reddit
Pocket
Skype
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
By bellaterracom1234 • Posted in Bellaterra, Signa un vot • Etiquetat Carles Viver a Bellaterra
Navegació d'entrades
Recerca dins la web…
Cerca
Actes previstos al Vallès Occidental
El 18 de desembre, Sant Quirze es mobilitza pel català i pel Debat Constituent
15 de desembre, a Sant Cugat, Àgora 1 d’Octubre: xerrada d’Albert Pont
17 desembre, a Terrassa, marxa de torxes contra la repressió, i el 18, a Barcelona
13 de desembre, a Cerdanyola, presentació dels representants territorials de l’Assemblea de Representants del Consell per la República
17 de desembre, des de Sabadell, visita al Parlament i trobada amb la diputada Aurora Madaula
10 de desembre, a Sabadell, xerrada “Pensions… garantides? Avui? I d’aquí 10 anys?”
Segueix-nos per correu
Vols rebre al teu correu les noves entrades?
Join 1.849 other followers
Adreça de Correu-e:
Segueix-nos
Traducir-Translate-Übersetzen-Traduire-переводить-Vertalen
Categories
Acte A punt Badia del Vallès Barberà del Vallès Bellaterra Castellar del Vallès Castellbisbal Cerdanyola del Vallès Comunicats Consulta 9N Convocatòries Diada del Sí Diada per la República Documents Eines Eleccions 27S Fotos Gallifa Informació Marxa Matadepera Montcada i Reixac Municipals-15 Municipals-19 Municipis Mèdia Objectiu Independència Palau-solità i Plegamans Parlament independentista Polinyà Recull de premsa Referèndum Rellinars Repressió República Ripollet Rubí Sabadell Santa Perpètua de Mogoda Sant Cugat del Vallès Sant Llorenç Savall Sant Quirze del Vallès Secretariat Sectorials Sentmenat Signa un vot Terrassa Ullastrell V Vacarisses Vallès Occ. Via catalana Via Lliure Viladecavalls Vídeos Xarxa independència Àudios
Segueix-nos a xarxes
Twitter
Facebook
Instagram
YouTube
Flickr
Twitter de l’ANC al Vallès Occidental
Els meus tuits
Facebook
Facebook
Notícies ANC Nacional
L’Assemblea denuncia els abusos dels drets humans contra el poble català al fòrum més important de les Nacions Unides sobre minories nacionals 4 Desembre 2021
L'entrada L’Assemblea denuncia els abusos dels drets humans contra el poble català al fòrum més important de les Nacions Unides sobre minories nacionals ha aparegut primer a Assemblea Nacional Catalana.
L’Assemblea Nacional Catalana consolida els seus vincles amb l’independentisme escocès 3 Desembre 2021
L'entrada L’Assemblea Nacional Catalana consolida els seus vincles amb l’independentisme escocès ha aparegut primer a Assemblea Nacional Catalana.
La Caixa de Solidaritat ha ajudat prop de 300 persones represaliades durant el 2021 26 Novembre 2021
L'entrada La Caixa de Solidaritat ha ajudat prop de 300 persones represaliades durant el 2021 ha aparegut primer a Assemblea Nacional Catalana.
Política de l’ “Ara”
L'aniversari de la Constitució certifica el bloqueig de la reforma 6 Desembre 2021
Malgrat el sol que ha banyat l'acte del 43è aniversari de la Constitució aquest dilluns al matí al Congrés de Diputats, el fred ha sigut el veritable protagonista d'un acte que un cop més s'ha fet a l'aire lliure per la pandèmia. Unes baixes temperatures que s'han deixat veure en la vestimenta dels presents però que també han servit […]
El Procés no enterra la Constitució als carrers de Catalunya 6 Desembre 2021
La Constitució, el marc legal a què s'aferra l'Estat per negar el dret a l'autodeterminació, segueix ben present als carrers de Catalunya. El Procés no l'ha aconseguit treure del nomenclàtor, com sí que ha passat amb les vies dedicades a Espanya o a la monarquia. Sis capitals de comarca i desenes de municipis del país dediquen carrers i p […]
L’últim cop que Espanya va votar entre monarquia i república 5 Desembre 2021
Hi havia dies en què la monarquia espanyola campava alegrement sense necessitat d’anar tapant escàndols. Dies en què ni la flaire amb què l’acabava d’impregnar el franquisme generava rebuig entre els seus tradicionals enemics. Durant molts anys, a més de rei, a Joan Carles I li van atorgar el títol informal de salvador de la democràcia i abans d’això també s […]
El PSOE congela la reforma de la Constitució 5 Desembre 2021
Ni canvis profunds ni retocs quirúrgics. La Constitució compleix avui 43 anys sense que la seva reforma acabi de posar-se mai seriosament sobre la taula dels partits estatals. Tampoc ara que per primera vegada hi ha a l’Estat un govern de coalició amb dos partits que s’han mostrat sovint partidaris d’actualitzar una arquitectura constitucional que suma esque […]
Un llibre sobre la mort de Diana, l'amenaça del CNI contra Corinna 6 Desembre 2021
Males notícies en el Dia de la Constitució per al rei emèrit Joan Carles I, que s’ha vist arrossegat finalment a un tribunal de Londres per respondre a presumptes delictes d’espionatge i assetjament. La demanda civil es va presentar l’any passat davant del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les per la seva examant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, […]
Notícies del procés de “L’Unilateral”
Discòrdia total i gens gradual 7 Desembre 2021
La ministra Margarita Robles ha tornat a manifestar-se contra el dret de Catalunya a l’autodeterminació. Com altres vegades s’ha remès a la Constitució afegint a més que a la Unió Europea tampoc la reconeixen. La qüestió és dir que no i limitar la via del diàleg. La ministra vol que els catalans ens anem desanimant […]
La imposició del castellà en l’educació, una guerra que està guanyant Espanya 6 Desembre 2021
Aquest reportatge fou publicat el 25 de juliol de 2016. El recuperem davant els fets de l’Escola Turó del Drac de Canet de Mar, Maresme, on davant la sol·licitud d’una família de P5 que vol la meitat de les classes en castellà, s’hi ha d’impartir de moment amb les mesures imposades de forma cautelar pel […]
El Reial Cercle Artístic dóna la benvinguda al Nadal amb una festa artística amb material reciclat 5 Desembre 2021
El Reial Cercle Artístic de Barcelona (RCA) donà ahir divendres la benvinguda a les celebracions nadalenques amb una festa on els dos elements protagonistes (l’arbre i un vestit de gala) estaven fets amb materials reciclats. La celebració començà a les set de la tarda al pati de la seu de l’entitat (Carrer dels Arcs, 5 […]
De Llerona a Barcelona 5 Desembre 2021
Amigues, amics El nomenament avui del nou titular del bisbat de Terrassa, Salvador Cristau, al qual pertany la parròquia de Llerona, m’ha agafat fora del poble i del bisbat, concretament a la ciutat de Barcelona. Tinc bones referències del bisbe Cristau, sobretot d’una persona molt propera a ell i també de mi. Li desitjo molta […]
L’Assemblea Nacional Catalana consolida els seus vincles amb l’independentisme escocès 4 Desembre 2021
Aquesta setmana, una delegació de l’Assemblea, encapçalada per la presidenta Elisenda Paluzie, ha visitat Glasgow per mantenir diverses reunions i trobades amb representants dels partits independentistes escocesos i de la societat civil. La visita tenia com a objectiu conèixer millor els processos polítics actuals i la situació del moviment independentista e […]
La revolta d’Albert Camus
7 Desembre 2021
‘L’home revoltat’ és un dels grans manifestos humanistes del nostre temps L'entrada La revolta d’Albert Camus ha aparegut primer a La República.
Els ministres de Finances de la UE acorden donar més flexibilitat als estats per fixar tipus d’IVA reduïts o zero
7 Desembre 2021
Els 27 pacten poder rebaixar l'IVA a productes destinats a protegir la salut pública L'entrada Els ministres de Finances de la UE acorden donar més flexibilitat als estats per fixar tipus d’IVA reduïts o zero ha aparegut primer a La […]
El sector de la joguina assegura que no hi haurà desabastament de cara a les festes de Nadal
7 Desembre 2021
Els contenidors amb productes arriben per mar amb un mes i mig de retard però la campanya està planificada de fa mesos L'entrada El sector de la joguina assegura que no hi haurà desabastament de cara a les festes de […]
Una treballadora de Sanitat a Vinaròs refusa atendre un usuari per parlar-li en català
7 Desembre 2021
La denúncia a les xarxes ha arribat les institucions valencianes L'entrada Una treballadora de Sanitat a Vinaròs refusa atendre un usuari per parlar-li en català ha aparegut primer a La República.
Catalunya commemorarà el 2022 els centenaris de Gabriel Ferrater i de Joan Fuster
7 Desembre 2021
També es celebrarà el centenari de l'inici del Cançoner Popular i els 150 anys de l'Ateneu Barcelonès L'entrada Catalunya commemorarà el 2022 els centenaris de Gabriel Ferrater i de Joan Fuster ha aparegut primer a La República.
Notícies Vallès Occidental El Punt Avui
Ajornat el Sabadell-Betis B pel brot de covid 7 Desembre 2021
La federació espanyola ha anunciat l’ajornament del partit que havien de disputar dissabte a la Nova Creu Alta el Sabadell i el Betis B, pel brot de covid al conjunt vallesà. La decisió era previsible...
Restablert abans d’hora el servei de la línia S1 dels FGC a Terrassa 7 Desembre 2021
La línia S1 dels FGC a Terrassa torna a oferir des d’ahir al matí, i abans de l’hora prevista, el servei amb normalitat en acabar-se tasques de reparació urgent de l’esllavissada que es va produir...
FGC restableix el servei a la línia S1 després de l’esllavissada d’un mur divendres a Terrassa 6 Desembre 2021
Durant les tasques de reparació s’han retirat 1.500 metres cúbics de terra
“Proposem passar de la protesta a la proposta” 6 Desembre 2021
“No demanem a ningú que redacti una llei, només necessites reflexionar i que algú t’aclareixi arguments i et doni elements per contestar el qüestionari”“Serem profundament gelosos perquè no hi hagi interpretacions”“Malament qui no vulgui fullejar, i ja no dic estudiar, els resultats sobre què pensa una part del poble”
Cristina Pujol acaba en una gran desena posició en el mundial de Làser Radial 6 Desembre 2021
L’olímpica Cristina Pujol ha finalitzat en una molt bona desena posició en el mundial de Làser Radial que s’ha disputat a Oman. La regatista de Sant Cugat del Vallès, de 28 anys, ha aconseguit...
News in english by ACN
Catalan president calls Spanish Constitution 'obsolete' on 43rd anniversary of ratification 6 Desembre 2021
Insufficient support to amend text as Congress marks date without pro-independence partiesDecember 6 has been a bank holiday in Spain for the past 38 years. It marks the date of the 1978 referendum in which Spaniards voted in favor of the Constitution that turned Spain into a parliamentary monarchy following Dictator Francisco Franco's death. Yet, over […]
Prosecutors seek disqualification for former parliament bureau members over disobedience case 2 Desembre 2021
1 year and 8 months requested for former speaker Torrent and others for allowing votes on self-determination and against monarchyProsecutors have requested disqualification from holding public office for the former Catalan parliament bureau members accused of disobedience. Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, and Adriana Delgado are all accused o […]
6% minority language quota will not affect Netflix, HBO or Amazon Prime 30 Novembre 2021
Spanish cabinet bill, which only affects companies headquartered in Spain, stems from ERC-Socialist budget dealThe 6% minority language quota will only affect streaming platforms headquartered in Spain, not companies like Netflix, HBO, or Amazon Prime, as proposed by a Spanish government bill that is yet to be approved in Congress. The bill, put forward by t […]
Puigdemont calls on Spain's Supreme Court to officially state extradition warrant has been suspended 30 Novembre 2021
EU court says ex-president and two other MEPs cannot be arrested or sent back to Spain for nowThe defense team of former Catalan president Carles Puigdemont and ex-MPs Toni Comín and Clara Ponsatí, all of whom are currently MEPs for Junts per Catalunya (JxCat), has formally asked Spain's Supreme Court to officially state that the extradition warrants fo […]
EU court provisionally denies immunity to Puigdemont but says he should not be arrested 26 Novembre 2021
After detention in Sardinia, former president requested privileges to be returned while appeal on his immunity waiver is discussedThe EU court again provisionally denied returning parliamentary immunity to Carles Puigdemont on Friday. Yet, at the same time, the judges in Luxembourg insisted that the former Catalan president, along with the other two pro-inde […]
"Todos los procesos de independencia en el fondo son revoluciones"
4 Desembre 2021
El político y periodista español, presidente de Junts per Catalunya, se refirió a las pulsiones de la autodeterminación de los pueblos y la larga …
Puigdemont wird nicht nach Spanien ausgeliefert – vorerst
4 Octubre 2021
Ein Gericht auf Sardinien hat beschlossen, Puigdemont nicht nach Spanien ausliefern zu lassen. Europas Gerichtshof soll über dessen Immunität …
Katalonien-Konflikt:Puigdemont muss nicht nach Spanien
4 Octubre 2021
Ein Gericht auf Sardinien hat verfügt, dass für eine Auslieferung des früheren katalanischen Regierungschefs die legale Basis fehlt. Der Politiker …
Kataloniens Ex-Präsident: Entscheidung über Auslieferung von Puigdemont verschoben
4 Octubre 2021
Sassari. Eine Entscheidung über eine mögliche Auslieferung des früheren Regionalpräsidenten von Katalonien, Carles Puigdemont, von Italien nach …
Puigdemont, estradizione sospesa (attendendo il giudizio della Corte europea)
4 Octubre 2021
A dieci giorni dall’arresto di Carles Puigdemont ad Alghero, la Corte d'Appello di Sassari ha sospeso la richiesta di estradizione avanzata dalle autorità spagnole, nell'attesa che vengano definite le questioni preliminari davanti alla Corte europea. A riferirlo è il legale […]
Vídeos Assemblea Nacional Catalana
Estat de la Nació #42 3 Desembre 2021
Elisenda Paluzie - Cloenda del CAB 2021 1 Desembre 2021
Sobirania Fiscal, la clau de la caixa 1 Desembre 2021
El rei espanyol no és benvingut a Catalunya! 30 Novembre 2021
Estat de la Nació #41 26 Novembre 2021
Vídeos ANC Vallès Occidental
A Sant Quirze, la flama de l'1-O segueix ben viva 1 Octubre 2020
Encerclament Parc de les Morisques de Sant Quirze 6 Setembre 2020
Vídeo 11 Setembre 2020 28 Agost 2020
Reconeixement a les cosidores voluntàries de Sant Quirze del Vallès 4 Mai 2020
Confecció de mascaretes 10 Abril 2020
Videoteca
Jorge Fernández Díaz contra el mal – Sense ficció
La corona retratada – 30 ‘
Llavors de llibertat. Cala i la generació oblidada Aixina Produccions
L’estafa d’Andorra Merola Films
El Gobierno del Miedo ACATS
Poble Rebel ACATS
Sentenciats 30′
Arenys, on tot comença 30′
1-O, Cas obert Sense ficció
Acusados, crónica política de Cataluña TeleSUR
Entre togues. 52 dies al Suprem 30′
Procés dins del procés Sense ficció
Dormir amb les sabates posades Aixina Produccions
Llibertats empresonades Sense ficció
Causa especial 20907/2017 Sense ficció
Educar sota sospita 30′
La gent de l’escala Sense ficció
Marcats per l’1 d’octubre 30′
Relato de lo inexistente TeleSUR
20-S Mediapro castellà anglès
1-0 Mediapro castellà anglès alemany francès
Hackers 1-0 30′
I ara, què? 30′
L’Espagne au bord de la crise de nerfs ARTE
12 d’octubre, cultura de l’odi i legítima autodefensa El Documental
Catalunya, les veus de l’1-O IB3
El primer dia d’octubre La Directa
Catalunya: afer exterior 30′
Causa General? 30′
Els dies clau 30′
Interès d’Estat, en ruta
Setge al referèndum 30′
Las cloacas de Interior
Operació Catalunya 30′
Benvinguts al 9N 30′
L’Assemblea, un retrat 30′
Les veus de la V TV3
L’estelada de Verdun Sense ficció
Bon cop de falç. La història de l’himne
El cas dels catalans
400 km, Via catalana 30′
L’estelada, un símbol provisional 30′
Hola, Europa! Sense ficció
Adéu, Espanya Sense ficció
Són bojos, aquests catalans! ?
Què ens passa, valencians! ?
El repte de decidir resum del 2012
Llavors de llibertat
Operació Garzón
Història del ‘café para todos’ 30′
La independència pas a pas 30′
Fora de joc Seleccions catalanes
Pròxima estació: independència
La Crida, història d’una resposta
Spain’s secret conflict VOSC
Sèries de vídeos plens de raó
Escrivint la independència
The Catalan Project
Vídeocronologia des d'Arenys fins Declaració de Sobirania
La Catalunya independent que volem
Vull una resposta
No tinc por
Amb independència
Cercle Català de Negocis
Fundació Catalunya Estat
A eines trobareu molt més vídeos útils.
Entrades recents
El 18 de desembre, Sant Quirze es mobilitza pel català i pel Debat Constituent
15 de desembre, a Sant Cugat, Àgora 1 d’Octubre: xerrada d’Albert Pont
L’Assemblea denuncia els abusos dels drets humans contra el poble català al fòrum més important de les Nacions Unides sobre minories nacionals
L’Assemblea Nacional Catalana consolida els seus vincles amb l’independentisme escocès
Estat de la Nació: Què implica la Llei de l’audiovisual?
17 desembre, a Terrassa, marxa de torxes contra la repressió, i el 18, a Barcelona
13 de desembre, a Cerdanyola, presentació dels representants territorials de l’Assemblea de Representants del Consell per la República
Pàgines més visitades
El 18 de desembre, Sant Quirze es mobilitza pel català i pel Debat Constituent
Càntics i crits nous per fer durant la manifestació de l'11S
Aquesta és la galàxia de llibres sobre el procés d'independència
Dijous 18 d'abril acte suport a la sobirania fiscal dels primers Ajuntaments catalans
Vídeo de la manifestació "Llibertat presos polítics. Som República"
17 desembre, a Terrassa, marxa de torxes contra la repressió, i el 18, a Barcelona
Guia de les Primàries Catalunya al Vallès Occidental
InformeCAT 2020, 50 dades sobre la llengua catalana
Manifest "Desconnectem-nos"
Què porta més clics
wordpress.com/log-in?redirect_to=ht…
ancvallesoccidental.files.wordpress…
plataforma-llengua.cat/media/upload…
wordpress.com/log-in?redirect_to=ht…
wordpress.com/log-in?redirect_to=ht…
ancvallesoccidental.files.wordpress…
Calendari d’entrades
Desembre 2021
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
« nov.
Arxiu d’entrades
Arxiu d’entrades Selecciona el mes Desembre 2021 (12) Novembre 2021 (25) Octubre 2021 (31) Setembre 2021 (32) Agost 2021 (8) Juliol 2021 (21) Juny 2021 (31) Mai 2021 (34) Abril 2021 (23) Març 2021 (21) febrer 2021 (33) gener 2021 (11) Desembre 2020 (18) Novembre 2020 (8) Octubre 2020 (29) Setembre 2020 (47) Agost 2020 (14) Juliol 2020 (17) Juny 2020 (22) Mai 2020 (23) Abril 2020 (16) Març 2020 (13) febrer 2020 (14) gener 2020 (23) Desembre 2019 (14) Novembre 2019 (32) Octubre 2019 (46) Setembre 2019 (32) Agost 2019 (24) Juliol 2019 (24) Juny 2019 (34) Mai 2019 (43) Abril 2019 (29) Març 2019 (36) febrer 2019 (34) gener 2019 (26) Desembre 2018 (47) Novembre 2018 (46) Octubre 2018 (56) Setembre 2018 (54) Agost 2018 (25) Juliol 2018 (35) Juny 2018 (45) Mai 2018 (32) Abril 2018 (32) Març 2018 (40) febrer 2018 (19) gener 2018 (27) Desembre 2017 (77) Novembre 2017 (41) Octubre 2017 (46) Setembre 2017 (113) Agost 2017 (26) Juliol 2017 (46) Juny 2017 (41) Mai 2017 (40) Abril 2017 (31) Març 2017 (26) febrer 2017 (44) gener 2017 (34) Desembre 2016 (33) Novembre 2016 (33) Octubre 2016 (41) Setembre 2016 (49) Agost 2016 (31) Juliol 2016 (32) Juny 2016 (28) Mai 2016 (32) Abril 2016 (31) Març 2016 (28) febrer 2016 (20) gener 2016 (23) Desembre 2015 (15) Novembre 2015 (20) Octubre 2015 (31) Setembre 2015 (91) Agost 2015 (49) Juliol 2015 (78) Juny 2015 (47) Mai 2015 (50) Abril 2015 (39) Març 2015 (38) febrer 2015 (16) gener 2015 (21) Desembre 2014 (17) Novembre 2014 (48) Octubre 2014 (80) Setembre 2014 (62) Agost 2014 (35) Juliol 2014 (32) Juny 2014 (37) Mai 2014 (44) Abril 2014 (38) Març 2014 (44) febrer 2014 (35) gener 2014 (35) Desembre 2013 (32) Novembre 2013 (39) Octubre 2013 (25) Setembre 2013 (53) Agost 2013 (26) Juliol 2013 (19) Juny 2013 (37) Mai 2013 (38) Abril 2013 (42) Març 2013 (45) febrer 2013 (29) gener 2013 (38) Desembre 2012 (30) Novembre 2012 (68) Octubre 2012 (84) Setembre 2012 (80) Agost 2012 (28) Juliol 2012 (59) Juny 2012 (23) Mai 2012 (21) Abril 2012 (11) Març 2012 (15) | 0.642866 | curate | {"ca": 0.8057228915662651, "en": 0.11160024714241581, "pt": 0.004131912264442385, "oc": 0.002239728143342601, "pl": 0.00030892801977139327, "fr": 0.008881680568427556, "it": 0.015485016991041087, "de": 0.02815106580166821, "es": 0.022126969416126043, "sv": 0.00023169601482854495, "eo": 0.0007723200494284832, "wa": 0.00011584800741427248, "cs": 0.00011584800741427248, "hi": 0.00011584800741427248} | https://vocxi.assemblea.cat/tag/carles-viver-a-bellaterra/ |
mc4_ca_20230418_6_108477 | Segons Football Leaks, Neymar va costar 252 milions al PSG
Una nova filtració de documents revela que el cost final va ser superior als 222 de la seva clàusula
ARA Barcelona 09/11/2018 19:54
651x366 Neymar durant la presentació amb el PSG / PSG Neymar durant la presentació amb el PSG / PSG
Una nova filtració de Football Leaks assegura que Neymar va costar 252 milions d'euros al PSG, en lloc dels 222 que figuraven en la clàusula de rescissió que tenia sent jugador del Barça. A banda de la xifra que va pagar al conjunt blaugrana, segons aquest portal, el PSG va pagar 10,7 milions de comissió a cadascun dels dos agents de Neymar: el seu pare i l'israelià Pini Zahavi. Aquest experiodista esportiu va deixar la professió el 1988 per dedicar-se a ser agent, i va obtenir una gran fama gestionant les carreres de Marcelo Salas o Rio Ferdinand, entre d'altres.
El PSG, a més, hauria pagat 8,7 milions al Santos com a contribució solidària al club que el va formar. Aquesta xifra representa el 5% del total del traspàs que la FIFA exigeix que s'aboni al club formador del jugador. En total, per tant, la xifra final són 252 milions, 30 més dels anunciats. A més, revela que el salari són 30 milions nets per temporada: un fix de 25,5 milions i 4,5 més com a prima ètica que se sumaria al fix sempre que Neymar mostri un compromís amb els valors del club. Això inclou "el deure de saludar els aficionats i agrair-los el suport després de cada partit".
Football Leaks, a més, revela que el conjunt francès paga els impostos d'almenys 9 dels seus millors jugadors, entre els quals Neymar i Mbappé. La xifra d'aquest concepte ascendeix a 66 milions anuals.
35 jueus viatgen a Barcelona per veure el Superclàssic i no transgredir el sàbat | 0.860542 | curate | {"ca": 0.9825479930191972, "en": 0.017452006980802792} | https://www.arabalears.cat/esports/barca-futbol_0_2121988016.html |
crawling-populars_ca_20200525_46_62467 | Copia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Lord Canterville convida a l'empresari nord-americà Hiram S. Otis i a la seva família a passar el cap de setmana al seu antic Castell prop d'Ascot, Anglaterra. Lord Canterville, propietari del Castell, adverteix els nous habitants que el fantasma de Sir Simon de Canterville, avant passat familiar, vaga per la casa des que va assassinar la seva esposa, Lady Eleonore. Però els nous inquilins, el senyor Otis, la seva esposa Martha i la seva filla Virginia, no fan cas de l'advertència, sinó que es burlen constantment d'ell, tot i que el fantasma intenta pertorbar la pau de la família per activa i per passiva, per mantenir la seva reputació i el seu honor.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.81854 | curate | {"ca": 1.0} | : /tv3/alacarta/teatre-i-opera/el-fantasma-de-canterville-1-/coleccio/15250/6035683/ |
mc4_ca_20230418_10_112021 | > HOME > El dilluns 17 de febrer comencen les obres de pavimentació i millora del Pati del Palau dels Comtes de Castelló d'Empúries | 0.739093 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tramuntanatv.com/news/el-dilluns-17-de-febrer-comencen-les-obres-de-pavimentacio-i-millora-del-pati-del-palau-dels-comtes-de-castello-dempuries/ |
mc4_ca_20230418_16_633354 | Gueutteville-les-Grès - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Localització de Gueutteville-les-Grès a la República Francesa
Localització de Gueutteville-les-Grès a Sena Marítim
49° 50′ 26″ N, 0° 45′ 16″ E / 49.840497°N,0.754315°E / 49.840497; 0.754315Coord. : 49° 50′ 26″ N, 0° 45′ 16″ E / 49.840497°N,0.754315°E / 49.840497; 0.754315
Gueutteville-les-Grès és un municipi francès, situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia. L'any 2007 tenia 344 habitants.
El 2007 la població de fet de Gueutteville-les-Grès era de 344 persones. Hi havia 146 famílies de les quals 32 eren unipersonals (8 homes vivint sols i 24 dones vivint soles), 57 parelles sense fills, 45 parelles amb fills i 12 famílies monoparentals amb fills.
El 2007 hi havia 214 habitatges, 145 eren l'habitatge principal de la família, 64 eren segones residències i 5 estaven desocupats. Tots els 213 habitatges eren cases. Dels 145 habitatges principals, 117 estaven ocupats pels seus propietaris, 25 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 2 estaven cedits a títol gratuït; 9 tenien dues cambres, 26 en tenien tres, 41 en tenien quatre i 68 en tenien cinc o més. 119 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 58 habitatges hi havia un automòbil i a 67 n'hi havia dos o més. [3]
Piràmide de població de Gueutteville-les-Grès el 2009. [4]
El 2007 la població en edat de treballar era de 225 persones, 149 eren actives i 76 eren inactives. De les 149 persones actives 134 estaven ocupades (76 homes i 58 dones) i 15 estaven aturades (6 homes i 9 dones). De les 76 persones inactives 29 estaven jubilades, 16 estaven estudiant i 31 estaven classificades com a "altres inactius". [5]
El 2009 a Gueutteville-les-Grès hi havia 149 unitats fiscals que integraven 362 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 18.432€. [6]
Dels 9 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa de fabricació d'altres productes industrials, 3 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 2 d'empreses de transport, 1 d'una empresa immobiliària, 1 d'una empresa de serveis i 1 d'una empresa classificada com a "altres activitats de serveis". [7]
L'any 2000 a Gueutteville-les-Grès hi havia 5 explotacions agrícoles.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gueutteville-les-Grès ↑ «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 3 gener 2014]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Gueutteville-les-Grès a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Gueutteville-les-Grès a l'INSEE
BNF: cb15274922d
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gueutteville-les-Grès&oldid=15657562» Categoria: Municipis del Sena MarítimCategories ocultes: Articles amb coordenadesPàgines amb enllaç commonscat des de WikidataControl d'autoritats Menú de navegació
CebuanoEnglishEspañolEuskaraFrançaisMagyarItalianoҚазақшаLatinaBahasa MelayuNederlandsOccitanPolskiPiemontèisPortuguêsRomânăSlovenčinaSvenskaУкраїнськаTiếng ViệtVolapükWinarayBân-lâm-gú Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 2 set 2015 a les 00:54. | 0.749218 | curate | {"ca": 0.9333754341648247, "en": 0.06283549100094726, "uu": 0.001894537417113988, "uz": 0.000947268708556994, "mk": 0.000947268708556994} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Gueutteville-les-Gr%C3%A8s |
mc4_ca_20230418_9_675521 | BIBLIOTECA MUNICIPAL DE LA PALMA: de novembre 2013
Taller: Creacions de Nadal
Cal fer la inscripció a la Biblioteca.
Publicat per Bibliolapalma a 13:20 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: INFANTS, NADAL, TALLERS
Una altra sessió del Club de lectura
Ja estem llegint la lectura número 70 del Club. La foto correspon a la darrera tertúlia d'aquest mes de novembre, en què vam poder comprovar com de diferents poden ser les percepcions en llegir un mateix llibre. És molt enriquidor poder compartir sensacions, pensaments, idees, coneixements, i descobrir les diferents interpretacions que fan els altres lectors.
Teniu més informació sobre el Club de lectura a: http://bibliolapalmaclub.blogspot.com.es/
Publicat per Bibliolapalma a 11:35 Cap comentari:
La gestió del Telecentre, en català
El Telecentre de la Biblioteca Municipal de la Palma funciona amb Ubuntu, un sistema operatiu lliure, i està gestionat amb un programa també lliure anomenat Teseo i distribuït per l'empresa experta en solucions de programari lliure Vital Innova.
Amb l'ajut de la Konfraria de la Vila del Pingüí, aquesta empresa ha pogut desenvolupar una nova versió de Teseo que inclou la traducció al català. Així doncs, a partir d'ara i la Biblioteca de la Palma com a pionera, disposarem de Teseo en la nostra llengua.
Des de la Biblioteca donem les gràcies a l'Hector Garnacho de Vital Innova i a l'Albert Fisas de la Konfraria per fer-ho possible.
Publicat per Bibliolapalma a 12:03 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: TELECENTRE
Àvies enginyoses, àvies de conte
Publicat per Bibliolapalma a 13:16 2 comentaris:
Els secrets de l'antiga Roma
Els nois i noies de la Palma aquest any estan molt interessats en la Història Antiga i els romans. A la Biblioteca hi trobaran una selecció de llibres sobre l'Imperi romà, les ciutats romanes, l'art i la vida quotidiana, la mitologia romana... per convertir-se en uns experts.
Publicat per Bibliolapalma a 13:09 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: EXPOSICIÓ, INFANTS, LLIBRES, NOVETATS | 0.796741 | curate | {"ca": 0.9347061778001005, "es": 0.06529382219989954} | http://bibliolapalma.blogspot.com.es/2013/11/ |
macocu_ca_20230731_10_387280 | UN PORC SENGLAR PROVOCA UN ACCIDENT DE TRÀNSIT AL CAMÍ D ULLASTRELL
17/03/2015 Una desena d exemplars van ser capturats en aquesta zona ara fa uns dies
Un porc senglar ha mort aquest dilluns al vespre al Camí d'Ullastrell com a conseqüència d'un accident de trànsit. Dues dotacions de la Policia Local i una ambulància es van personar al lloc dels fets, molt a prop de l'accés a la urbanització de Can Ximelis, cap a les 20.30h. Segons ha informat l'Ajuntament a Rubitv.cat, cap persona va resultar ferida.
Una desena de senglars capturats a la zona
D'altra banda, fonts municipals han explicat a aquest mitjà de comunicació els resultats de la batuda de senglars efectuada el passat diumenge 8 de març. Així doncs, durant aquest control cinegètic es van capturar una desena d'exemplars a la zona del torrent de Tallafigueres i Mas Jornet, molt a prop dels barris de La Perla, Can Serrafossà, Els Avets i el polígon de Rubí Sud. Segons els Agents Forestals, la quantitat d'animals abatuts ha estat 'important'. A més, l'Ajuntament ha fet un seguiment de rastres per decidir si cal dur a terme alguna actuació més. Es calcula que poden quedar dos o tres exemplars i, per tant, consideren que aquesta qüestió ha quedat 'calmada' i que no hi ha previsió de fer cap actuació més a la mateixa zona properament. La carn dels animals es va repartir, previ anàlisi per comprovar que tot fos correcte, entre persones necessitades.
Recordem que aquest estiu, Josep Maria Carreras, propietari de Cal Patillas, explicava a Rubitv.cat que els porcs senglars estaven posant en perill aquesta vinya (veure notícia). Després de la batuda del passat 8 de març, el departament de Medi Natural de l'Ajuntament s'ha posat en contacte amb ell, qui ha afirmat que 's'ha notat' la intervenció i que ni ell ni un pastor de la zona han patit danys durant els darrers dies. | 0.866765 | curate | {"en": 0.03653217011995638, "ca": 0.9634678298800436} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_156863 | 20.03.2019 ! 14:58 h L'Ajuntament de Barcelona forma prop de 2.000 treballadors en drets humans i interculturalitat
20.03.2019 ! 14:58 h El violador de Martorell reconeix els fets, no demana perdó durant el judici i s'enfronta a 70 anys de presó
20.03.2019 ! 14:50 h Una exposició a Olot reflexiona sobre les càrregues policials en la història a partir del quadre de Ramon Casas
20.03.2019 ! 14:45 h Els serveis socials de Bescanó van atendre "de forma continuada" la veïna trobada morta quan l'anaven a desnonar
20.03.2019 ! 14:39 h Platja d'Aro despenja la pancarta dels presos independentistes de la façana de l'Ajuntament
20.03.2019 ! 14:38 h Malestar entre els viticultors per l’augment de quotes de la DO Cava
20.03.2019 ! 14:37 h Calvo diu que el Síndic “no té cap competència” sobre les decisions de la JEC i emplaça Torra a complir
20.03.2019 ! 14:35 h Valls proposa un "gran pacte d'estat" perquè hi hagi "tolerància zero amb la delinqüència"
20.03.2019 ! 14:34 h Tallen una trentena de connexions il·legals d’electricitat i d’aigua a Reus
20.03.2019 ! 14:32 h El Saló de l'Ensenyament obre les portes amb tretze graus nous a l'oferta de les universitats catalanes
ETIQUETES
Resultats de l'etiqueta parlamen
Notícia
El deix franquista de PP, Cs i PSC al descobert
13.04.2018.
( 5 vots )
Gerard Sesé @gerardsese | El bloc del 155, els partits unionistes que avalen la repressió i agressivitat de l'Estat, és a dir, el Partit Popular, Ciudadanos i, malauradament, també el PSC, ja no s'amaguen que el passat d'Espanya...
Llegir-ne més
Notícia
Ciudadanos s'enfada amb els companys de grup del Parlament Europeu per un acte amb Puigdemont
28.02.2018.
( 4 vots )
Redacció | Carles Puigdemont va participar aquest dimarts en un debat al costat del partit liberal flamenc VLD a Gant, davant de prop de 150 joves que li han preguntat per la situació actual de Catalunya.
Llegir-ne més
Notícia
‘El País’, desbocat contra l’estratègia per garantir una legalitat pel referèndum
1.03.2017.
( 4 vots )
El diari El País continua amb la campanya implacable contra el procés català amb un editorial desbocat en la crítica a l’estratègia de Junts pel Sí i la CUP per dotar d’una legalitat al referèndum. Les dues formacions independentistes...
Llegir-ne més
Notícia
La persecució de l’Estat per la crema de fotos del rei salta a la premsa internacional
13.12.2016.
( 7 vots )
La detenció dels cinc acusats per cremar fotos del rei no només ocupa avui titulars a la premsa catalana. Diversos diaris d’arreu del món se’n fan ressò i aprofiten per donar context sobre el procés d’independència català i el...
Llegir-ne més
Notícia
Dante Fachin rep de valent a Twitter per una piulada digna d’una òpera bufa
3.11.2015.
( 7 vots )
Albano Dante Fachin ha rebut crítiques per tots costats després de publicar una piulada ofensiva respecte l’activitat del Parlament de Catalunya. El número 5 de Catalunya Sí que es Pot ha escrit a Twitter a primera hora del matí: “Camí...
Llegir-ne més
Notícia
Camacho surt escaldada de l'enfrontament amb Mas
24.04.2014.
( 21 vots )
(ACN).- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha recriminat aquest dijous a la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, que s'erigeixi en portaveu d'aquells que estan en contra de la consulta i ignora els que sí que la volen....
Llegir-ne més
EDITORIAL
Del Directe a La República
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més
61
Belfegor #60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
BLOGS
Joan Lladonet
La unitat i la simbologia espanyoles són sagrades
#xocdetrens
6
Arrimadas i Alamany, 'Estils en comú'
5
Els lletrats del Parlament en contradicció flagrant
3
L'Ajuntament de Barcelona premia econòmicament el mitjà El Crític per un treball que va subvencionar
ENTREVISTES
Lluís Puig Conseller de Cultura a l'exili
"Tornarem a Catalunya per entrar-hi amb el cap ben alt i tocant el clàxon per l'AP-7"
102
Josep... FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
@somrepublica
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
seccions
Comunicació
Internacional
Cultura
Societat
Política
Economia
Tecnologia
Esports
Associació de Municipis per la Independència
serveis
Envia'ns una notícia
Publicitat
Contacta'ns
Versió per mòbil
Versió per iPhone
Enllaça'ns
notes legals
Qui som
Avís legal
Mapa web
Crèdits
sobre els comentaris
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat. | 0.611371 | curate | {"de": 0.03918661300571913, "ca": 0.8413471722092777, "es": 0.03897479347595848, "pt": 0.022241050624867614, "fr": 0.013768269434441855, "en": 0.035797500529548824, "sv": 0.0023300148273670833, "oc": 0.0006354585892819318, "it": 0.004236390595212879, "no": 0.0014827367083245075} | https://directe.larepublica.cat/etiqueta/parlamen |
crawling-populars_ca_20200525_9_20206 | Congressos
Destinació de Turisme Esportiu (DTE)
El GEiEG (Grup Excursionista i Esportiu Gironí) va ser fundat l'any 1919. El formen 19 seccions esportives i 2 de culturals. Disposa de 265.000 m² repartits en tres instal·lacions a la ciutat de Girona, a més d'un local social i un refugi de muntanya a la població de Sant Miquel de Falgars.
En els complexos del GEiEG es pot practicar gairebé qualsevol modalitat esportiva, es pot garantir un servei de qualitat i existeix la possibilitat d'organitzar múltiples activitats de caire social, cultural o esportiu. A més, aquestes instal·lacions poden acollir estades de pretemporada o concentracions d'equips d'altres clubs, una experiÚncia que ja s'ha dut a terme amb resultats molt satisfactoris.
Web oficial de l'Oficina de Turisme
Pl. del Vi, 1 - 17004 GIRONA - Tel. 972 010 001
© 2020 Ajuntament de Girona | Contacte | 0.744999 | curate | {"en": 0.011682242990654205, "ca": 0.9357476635514018, "ar": 0.0035046728971962616, "es": 0.036214953271028034, "ls": 0.012850467289719626} | : /turisme/cat/dte_equipaments_santponc.php |
macocu_ca_20230731_2_448555 | escaldot
Biografia:
escaldot - 02-04-2009 - 1160 Lectures - 1 comentaris Temps estimat: menys d'un minut
De vegades la necessitat et porta a entrelligar pensaments amb l'entorn, a mirar sense seguir cap ordre les pagines del rol de la nau on viatges ......... més
escaldot - 11-04-2008 - 1547 Lectures - 1 comentaris Temps estimat: 1 minut
un petit homenatge als moments en que un es deixa anar tan, tan ...que t'adones que quasi et cau la bava i per poc t'ho deixaries fer tot.... més
el que meticulosament ofereixes... particulament m'agrada molt, es tot un pregó en vers i llum. una abraçada Jordi
No puc dir que sigui soci d'aquesta empresa peró intueixo una gran prosperitat...nadalenca en el seu fi. He anat recordant alguns els topics que sobre aquestes dates deixem anar i que nosaltres mateixos anem defugint tot encaixant-nos les mans. Pau i prosperitat......fum/fum/fum Per Nadal cada ovella al seu corral... Per Sant Esteve cada un ha casa seva.... i.... truquen a la porta, ves que no suguin aquells pesats que ens porten el sobretaula relatat sense afegitons, o potser alguna absència desde fa una vintena d'anys. Tanmateix no deixa de ser divertit, una mica grotesc i engrescador com el teu relat. Apa que si l'empresa decideix muntar algún pessebre vivent per adornar itinerants menjadors jo podria fer de caganer o ves a saber si d'anec prop el rierol de plata... FUM::FUM:: FUM ! !! Salud i unas abraçada. Jordi
perqué el teu relat es con una heura enfiladissa de sentiments que dona vida a una pila de desitjos. Cap a un despertar esclaridor. Te llegit a partir d'un comentari teu i ho seguiré fent. Endavant.
Hola Angie, em sembla preciós, fèrtil com la terra ben adobada, natural i harmoniós. En llegir-lo imagino aquest feix de paraules escollides gronxant-se...donant-se en moviment. una abraçada.
LLegir.lo ha esta com menjar-se un tall de coca de sucre amb un xic de xocolata. Convidar a mirar-se en el mirall de les complicitats...... Genial ! ! Salut i sort
Bona fusió de sentiments, pors i desitjos trets en forma de paraula dels calaixos de la vida i deixats anar per llegir-los en forma de pluja. Felicitats i molta sort.
..quin munt de records m'han vingut en llegir-te. M'has fet fer una caminadeta per la tendresa fins que he decidit asseure'm i mirar dins meu i descobrir absències, enyorances i m'he enllapolit de bons moments. Gracies! Una abraçada.
En aquesta tarda freda, llegir aquest lligall de paraules m'ha fet sentir la gota que és un missatge i que cada instant potser un paissatge. Dignissim ! felicitats
i de calma i esperança despres. Cerques perqué tens el camí i saps seguir-lo i viure en els marges dels teus versos amb moltissima força i amb passió i encara retalles amb molta harmonia al voltant de l'enyor. I ho saps comunicar. UFF ! m'ha agradat molt. Una abraçada.
No havia llegit gaires relats teus i no crec haver-te comentat res. Peró com que he caigut en aquest tot aixecant el finestró la pluja d'aquesta tarda i el vent s'han barrejat amb les teves paraules i m'ha agradat molt. M'he deixat remullar una mica dels reflexes curts i molt ben definits. Endavant i segueix buscant. una abraçada.
descriptiu, molt ben portat, relat quem'ha neguitejat i crec que hi vols imprimir missatge. Obres i tanques molts calaixos amb un cert protocol. Una bona coversa xerrada de puntetes al voltant d'una tauleta de marbre tot remenant cafetó i copa. Bo i ambient acollidor. M'agrada.
Cada vegada que llegeixo un relat teu, em reflecteix un curt d'imatges encadenades, a vegades es un quadre i t'imagino com una cuca de llum (pos si ! perqué no?). i camines a pas de cargolet amb la casa de les paraules sobre teu. Molt evocador. Felicitas.....!! 1 pto. escaldot
Ajuda'ns amb un donatiu | 0.707676 | curate | {"es": 0.04465014974135584, "pt": 0.037026953444051186, "ca": 0.8638714946909883, "en": 0.008439967329158726, "oc": 0.025319901987476176, "it": 0.014157364552137218, "fr": 0.0016335420637081405, "hu": 0.004900626191124422} | |
macocu_ca_20230731_1_402474 | Follet del foc
Biografia:
Hola! Sóc el Follet del foc. Visc a la llar de foc de Ca'la Maria i sempre m'ha agradat explicar historietes als que venien a escalfar-se a la voreta del foc. Intentaré explicar tantes històries com pugui per Internet, però vaja, aquestes noves tecnologies són d'allò més complexes, així que potser tardo un xic més de l'esperat. Bé, em podeu llegir al meu blog personal el racó del follet, a relats en català i a Wattpad. A més a més, si teniu curiositat, podeu passar-vos per l'enciclopèdia del follet, un web on publico tota la informació referent als relats, com ara els personatges, llocs, etc. Espero que almenys hi doneu una ullada. Per cert! Si us voleu posar en contacte amb mi, tan sols m'heu d'enviar un correu a [email protected] o adreçar-vos a mi pel Twitter, em trobareu com a @FolletDelFoc. Apa, bon dia!
Últims relats de Follet del foc
Follet del foc - 08-09-2019 - 615 Lectures - 2 comentaris Temps estimat: 8 minuts
Recolliràs el que has sembrat, diuen. En aquest cas, el destí tenia reservada una collita abundant de crims, però... no tothom creu en el destí, i potser creu més en el seu poder i criteri. El grup de bandits fa esclaus. més
Recolliràs el que has sembrat, diuen. En aquest cas, el destí tenia reservada una collita abundant de crims, però... no tothom creu en el destí, i potser creu més en el seu poder i criteri. Un grup de bandolers ataquen una vila on saquejen, maten, violen i fan esclaus. més
Suposo que tothom vol ser recordat per alguna cosa més que pel nínxol o la tomba. Evidentment poca cosa podràs recordar de tota la gentada que hi pot haver enterrada a la tomba de la família. Moltes coses del teu pare o ta mare, algunes dels avis i les àvies... com a molt alguna coseta del besavi o la besàvia!
Carai, quina matança! M'he posat molt content de trobar un relat de Pokémon en català! I m'ha semblat interessant la distòpia que planteja en Víctor, tan debò s'animi a continuar. (tot i que ja té un temps aquest relat... xD)
Previsualitzar relats | Follet del foc | 14/08/2019 a les 14:37 Darrera intervenció de Follet del foc, 14/08/2019 a les 14:39
Error redirigint enllaços | Follet del foc | 01/08/2019 a les 13:01 Darrera intervenció de pensicola, 23/08/2019 a les 11:37
Editar un relat | Follet del foc | 29/07/2019 a les 13:35 Darrera intervenció de Montseblanc, 29/07/2019 a les 20:16 | 0.68037 | curate | {"ca": 0.9585292860196665, "pt": 0.013253527148353997, "eo": 0.0021376656690893546, "es": 0.016673792218896963, "en": 0.003847798204360838, "lo": 0.0055579307396323215} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_132565 | La qualitat de l'ocupació que s'està generant a Catalunya gràcies a la incipient recuperació econòmica no satisfà els sindicats. La UGT ha denunciat aquest dimarts, citant les xifres del primer semestre d'aquest any, que els nous contractes laborals signats a Catalunya són més precaris i curts. Un 56% de les ocupacions temporals té una durada inferior als sis mesos i un de cada tres contractes és per menys de 30 dies (448.452).
Dels 1,4 milions de les contractacions que es van produir en el primer semestre d'aquest any només el 13% van ser indefinides, segons recull el document Ombres de la recuperació de l'ocupació i la contractació a Catalunya, elaborat pel sindicat. En el mateix període del 2007, aquest percentatge va ser de gairebé el 18%.
José Antonio Pasadas, secretari de polítiques sectorials de la UGT, va atribuir aquesta disminució a l'efecte de la reforma laboral. D'acord a l'informe anual que fa la Generalitat, la meitat dels contractats catalans han signat com a mínim dos contractes de treball durant l'any. L'índex de rotació arriba així als 2,45 punts, seguint la tendència creixent dels últims anys. El perfil del treballador que més rota és el d'un universitari de primer cicle. El 2010, la durada mitjana d'un contracte en el sector industrial era de 137 dies, l'any anterior va ser de 57 dies.
Des de la UGT critiquen que l'actual legislació laboral afavoreix la prioritat de l'aplicació dels convenis d'empresa sobre els del sector, la qual cosa explica l'auge de les empreses multiserveis. L'impacte d'aquestes empreses fins i tot s'està començant a sentir en la indústria, on hi ha més subcontractacions.
Pasadas calcula que dels quatre punts que ha perdut l'ocupació en el sector industrial (va passar del 20% al 16% en nou anys), tres han anat a parar a empreses multiserveis. Recórrer a elles, va criticar el líder sindical, li permet a l'ocupador reduir les condicions salarials entre un 30 i un 50%.
Arxivat a:
UGT
Sindicats
Ocupació temporal
Catalunya
Sindicalisme
Ocupació
Relacions laborals
Espanya
Feina
MÉS INFORMACIÓ
Només el 4% dels contractes temporals van passar a indefinits el 2015
NEWSLETTER
Subscriu-te als nostres butlletins
Preservar el planeta
Una estación meteorológica en el Everest para comprender cómo nos afecta el cambio climático
Dentro de la iniciativa Perpetual Planet, National Geographic y Rolex comandan una expedición para instalar el centro metereológico a mayor altura del mundo, vital para conocer el efecto del calentamiento global. | 0.763187 | curate | {"ca": 0.8420840064620355, "eu": 0.004038772213247173, "es": 0.13933764135702748, "fr": 0.008481421647819063, "en": 0.006058158319870759} | https://cat.elpais.com/cat/2016/08/30/catalunya/1472578827_565840.html?rel=mas |
oscar-2301_ca_20230418_9_274794 | El Nou Pacte Europeu que regula les migracions i l’asil s’allunya de garantir l’accés al procediment d’asil amb totes les garanties i fomentarà devolucions col·lectives de persones migrades i potencials sol·licitants de protecció internacional.
Dilara Ekmen
@DilaraESales
Referent de l’àrea d’Incidència de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR).
més articles de Dilara Ekmen
La proposta del nou Pacte sobre Migració i Asil presentada per la Comissió Europea, lluny de fer un plantejament integral en matèria de migració i refugi que posi els drets humans al centre, ha resultat tenir un únic objectiu: la securitització i el control de les fronteres externes de la Unió Europea.
Aquest objectiu ha marcat, per no dir obsessionat, l’agenda europea els darrers anys i s’ha convertit en l’eix central de les seves polítiques. La claudicació als interessos dels països que conformen l’anomenat eix de Visegrad és més que manifesta, en una proposta molt poc ambiciosa que supedita tota solidaritat a la voluntat política dels Estats membre i elimina les quotes de repartiment de persones refugiades obligatòries entre els Estats.
En aquest sentit, tot i que el pacte va ser presentat com un instrument que ha de permetre un millor equilibri entre responsabilitat i solidaritat, la realitat dista de ser aquesta.
En primer lloc, a través de l’anunciat mecanisme de solidaritat (que es podrà activar a petició d’un Estat Membre quan aquest estigui rebent un alt nombre de persones de fora de la UE i després haurà de ser valorat per la CE), la solidaritat dels altres Estats consistirà en una tria a la carta entre acollir (reubicar) a persones sol·licitants de protecció internacional, ajudar tècnicament o financerament o en patrocinar el seu retorn.
El patrocini del retorn no és més que un vergonyós eufemisme per parlar de devolucions, que ara es podran fer amb col·laboració d’aquells Estats Membre que no tenen fronteres externes o no volen acollir. Així doncs, es constata l’evident intencionalitat d’intensificar els controls de fronteres respecte a la creació de vies legals i segures; també es prioritza l’expulsió de les persones migrants i sol·licitants de protecció respecte a l’acollida.
Un segon punt a tenir en compte és la incorporació d’un nou procediment d’avaluació previ a l’entrada- pre entry screening- que consistirà en la realització de cribratges en frontera, on les persones procedents de països tercers hauran de passar per un procés de control d’identitat, de seguretat i mèdic en menys de cinc dies. L’objectiu del control és determinar amb rapidesa qui és susceptible de demanar protecció internacional i qui no.
Tot i que actualment és necessària una agilització dels processos, hi ha aspectes que són alarmants i que ens hauríem de qüestionar, tals com la factibilitat de determinar que una persona és susceptible de rebre Protecció Internacional en només cinc dies o la forma en la qual es garantirà que s’estudiïn els casos de sol·licitants individualment si es preveu que s’utilitzin llistes de països segurs i no segurs.
A més, ens preocupa que en el control d’identitat no es contempli la pèrdua de la documentació (molt normal durant el procés migratori) i que es converteixi en motiu de retorn o expulsió, sense donar altres possibilitats que requeririen més temps. També és alarmant el que pugui implicar tenir una certa patologia mèdica en termes d’acceptar o denegar l’entrada a territori de les persones migrants i de les sol·licitants de protecció.
D’altra banda, mentre no s‘executi el retorn sembla clara la possibilitat que hi hagi centres de detenció en frontera. Com a Grècia amb els Hotspots o Ceuta i Melilla, així doncs es consolidarà la pràctica de convertir territoris dintre de les fronteres en espais d’excepció on es vulnerin drets humans.
Preocupa i molt que la Unió Europea segueixi apostant per establir acords amb països d’origen i de trànsit per tal de reforçar els retorns. La instrumentalització de l’ajuda de Cooperació al Desenvolupament i el seu condicionament al control dels fluxos migratoris per part dels països tercers fa palesa la mirada a curt termini i errònia d’aquest pla, en el qual se segueix prioritzant l’externalització de fronteres, una política que s’ha demostrat ineficient i en molts casos còmplice de la vulneració de Drets Humans.
Vint-i-un anys després de Tempere, moment en el qual es van començar a posar els fonaments d’una política europea d’immigració i asil, aquesta ha estat una oportunitat perduda per acordar protocols de desembarcament i reubicació segurs i de caràcter obligatori per tots els Estats membres, així com per avançar en el compromís d’oferir vies legals i segures per obtenir protecció internacional que no comportin posar en risc la vida de les persones migrants.
I tot i que encara queda recorregut, aquest pacte s’allunya de la necessitat de vertebrar un sistema comú d’asil a la Unió Europea que garanteixi els plens drets de les persones migrants i refugiades i que posi al centre les obligacions internacionals adquirides pels Estats membres respecte a l’arbitrarietat del compliment d’aquestes. Una autèntica vergonya.
Etiquetes:
dret a l'asil, drets humans i desigualtat, persones refugiades, Unió Europea
Afegeix un comentari nou
El vostre nom
Correu electrònic El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
Assumpte
Comment *
Switch to plain text editor
Control anti-spam * Escriu l'any actual, amb quatre xifres.
Aquesta pregunta es per veure si realment ets una persona i no un generador de spam.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es per veure si realment ets una persona i no un generador de spam.
Servei d'Assessorament gratuït per a entitats
Informa't
Fes voluntariat
Vols fer voluntariat? Informa't i troba el teu lloc
Ves-hi
Finançaments
Convocatòria de propostes en el marc del Cos Europeu de Solidaritat per al 2023
Termini 04/10/2023
Subvencions per a la contractació i autoocupació de persones migrades extracomunitàries
Termini 30/09/2023
10a edició del Concurs Piula
Termini 16/05/2023
Veure tot
Cursos
Descobriu tots els cursos que ofereixen les entitats.
Ves-hi
Recursos Econòmics
Banca ètica, captació de fons, economia solidària i molt més als nostres recursos
Ves-hi
Tots
Banca ètica
Captació de fons
Cooperativisme
Economia social
Obligacions fiscals
Transparència i rendició de comptes
Tresoreria i comptabilitat
Recursos formació
Crèdits de lliure elecció, formació, gestió i molt més als nostres recursos
Ves-hi
Tots
Dinàmiques grupals
Formació en línia
Formació gestió
Formació intervenció
Màsters i postgraus
PFAVC
Recursos informàtics
Programari lliure, aplicacions, xarxes socials i molt més als nostres recursos
Ves-hi
Tots
Accessibilitat i tecnologia
Aplicacions i programari
Comunicació associativa
Programari lliure
Xarxes socials i Internet
Recursos jurídics
Contractació, normativa d’entitats, marc legals i molt mès
Ves-hi
Tots
Contractació
Marc legal voluntariat
Normativa entitat
Recursos Projectes
Voluntariat, assessorament, publicacions i molt més als nostres recursos
Ves-hi
Tots
Avaluació i qualitat
Direcció i gestió ONG
Disseny de projectes
Gestió del voluntariat
Innovació i emprenedoria social
Participació interna
Responsabilitat social
Treball en xarxa
Últimes opinions
ÚLTIMES OPINIONS
Una columna difícil de tombar
Els mitjans de comunicació independents, com la Directa, tenim molt clar que la informació no l’entenem com una mercaderia sinó com un bé públic...
Estel·la Marcos Faura
El lleure educatiu i l’acció sociocultural com a eines de treball comunitari
Reivindiquem i apostem doncs, per a que tots els infants i adolescents, indistintament de la seva classe social o de la realitat socioeconòmica i...
Eva Palasi
La democratització de la cultura
Innovar en la democratització de la cultura no només com a eina d'accés a aquesta, sinó per reforçar capacitats i facultats en la ciutadania per a...
Esteban Marín Pèrez
Quatre reflexions i un desig per millorar la incidència de les entitats socials
L'únic recurs realment imprescindible per a fer incidència el tenen totes les organitzacions que toquen terreny: el contacte directe amb persones... | 0.67707 | curate | {"ca": 0.9478401593427113, "sv": 0.0014938379185858335, "es": 0.007842649072575626, "pt": 0.0027387028507406944, "fr": 0.00609983816755882, "en": 0.01892194696875389, "os": 0.001120378438939375, "it": 0.007842649072575626, "nl": 0.001120378438939375, "id": 0.002987675837171667, "cs": 0.001991783891447778} | https://xarxanet.org/opinio/el-nou-pacte-sobre-migracio-i-asil-una-vergonya |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_130170 | Si busques una conducció ràpida, àgil i agressiva, pots confiar en la VX HO 180 Cruiser i el seu motor de 180 cv i gran cilindrada (1.812 cc), que et garantirà una acceleració imponent per descobrir la veritable potència i precisió. si et vols divertir a l'aigua, aquesta és la teva oferta!
Benzina inclosa en la tarifa d'1h i 2h!
Per a les tarifes de 4h o 8h, caldrà fer el ple de combustible a la nostra plataforma, de manera que la gasolina en aquest tipus de lloguers no està inclosa.
Veure més
Abans de llogar ...
És obligatori presentar físicament la corresponent llicència nàutica en vigor abans del lloguer. Podran gaudir d'aquesta conducció emocionant un màxim de tres persones (recomanem no superar els 180 kg).
És obligatori deixar una fiança en efectiu o targeta el dia de l'activitat, així com presentar la teva confirmación de reserva des del mòbil o impresa, a la nostra taquilla el dia de l'activitat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_283272 | abril | 2018 | Blog Ajuntament de Xàtiva | Pàgina 3
Inici / 2018 / abril (page 3)
18 abril, 2018 Seguretat, mobilitat i transport Comentaris tancats a Xàtiva rebrà una subvenció de 190.000 euros en matèria de mobilitat
Lorente: “El municipi adquirirà un bus de baixes emissions amb 140.000 euros, mentre que altres 50.000 aniran a parar a la pacificació del tràfic al Carrer Corretgeria” L’ajuda servirà per finançar un 50% dels costos d’ambdues operacions, mentre que l’altra meitat serà aportada per l’Ajuntament Xàtiva, 18 d’abril de …
18 abril, 2018 Cultura i oci Comentaris tancats a El llibre «Perfils d’un poble», de Toni Marzal, tindrà un caràcter benèfic
Els més de 3.000 euros que es recolliran aniran a parar a projectes socials de les distintes associacions locals La publicació es presentarà el proper dijous 26 d’abril a les 20 hores a la Casa de la Cultura Xàtiva, 18 d’abril de 2018.- El llibre «Perfils d’un poble» del fotògraf …
18 abril, 2018 Seguridad, movilidad y transporte Comentaris tancats a Roger Cerdà reivindica les inversions en infraestructures ferroviàries compromeses en el Pla de Rodalies
L’alcalde participa en València en representació dels municipis de les línies C2 i Xàtiva- Alcoi Xàtiva, 17 d’abril de 2018.- L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha intervingut hui en una reunió a la que estaven convocats 115 alcaldes de la Comunitat Valenciana, per tal de reclamar l’acompliment dels compromisos d’inversió …
17 abril, 2018 Bienestar social y salud Comentaris tancats a El personal del Departament de Serveis Socials es forma en matèria de pobresa energètica
L’objectiu és la prevenció i la reducció del nombre de famílies en risc d’exclusió social Xàtiva, 17 d’abril de 2018.- El Personal del Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Xàtiva participa al Taller sobre la Gestió activa de la pobresa energètica que serveix per presentar el Pla integral d’actuació …
A debat la primera ordenança en la història de la Fira del Bestiar
17 abril, 2018 Cultura y ocio Comentaris tancats a A debat la primera ordenança en la història de la Fira del Bestiar
La Comissió socio-cultural analitzarà el document que regularà la normativa d’aquesta activitat de la Fira d’Agost L’ordenança garantirà el benestar dels animals i el seu control sanitari Xàtiva, 17 d’abril de 2018.- A la Comissió socio-cultural que es celebrarà aquest dimecres a l’Ajuntament de Xàtiva es debatrà per primera vegada …
16 abril, 2018 Ocupació i economia Comentaris tancats a Xàtiva condemnada a pagar vora 195.000 euros per les defectuoses obres del Carrer Corretgeria
Els sobrecostos, que mai van ser autoritzats des de l’Ajuntament, no van ser informats fins l’any 2012 El Consistori haurà de sufragar la despesa amb el pressupost corresponent al Fons mancomunat de la Diputació de València Xàtiva, 16 d’abril de 2018.- L’Ajuntament de Xàtiva haurà de pagar quasi 195.000 euros …
16 abril, 2018 Cultura y ocio Comentaris tancats a El concert de clausura posa punt i final a la XVII edició del Concurs de Jóvens Intèrprets «Ciutat de Xàtiva» 2018
L’acte tindrà lloc aquest dissabte 21 d’abril, a les 20 hores, al Gran Teatre de Xàtiva Xàtiva, 16 d’abril de 2018.- El Concurs de Jóvens Intèrprets “Ciutat de Xàtiva” posarà punt i final a la seua XVIII edició amb un concert de clausura que se celebrarà dissabte 21 a les …
13 abril, 2018 Cultura y ocio Comentaris tancats a Les Jornades de Memòria Democràtica s’endinsen en la història dels espanyols represaliats als camps de concentració nazis
Xàtiva, 13 d’abril de 2018.- El passat dijous es va iniciar les Jornades de Memòria Democràtica a Xàtiva. Al saló d’actes del CEFIRE de Xàtiva, va tindre lloc la primera de les conferències a càrrec de Vicent Torregrossa Barberà. El ponent va explicar tot el procés de constitució de les colònies …
13 abril, 2018 Ocupació i economia Comentaris tancats a Xàtiva invertirà 153.000 euros en la II fase del Pla de Seguretat de Vies Urbanes
L’actuació està cofinançada per la Diputació de València, que aportarà 95.000 euros a més dels 58.000 de l’Ajuntament L’execució del Pla millorarà la il·luminació de 70 carrers del casc urbà de la ciutat Xàtiva, 13 d’abril de 2018.- Xàtiva invertirà 153.000 euros en la implantació de la II fase del … | 0.868221 | curate | {"ca": 0.9519640321817321, "pt": 0.00686228111689541, "es": 0.041173686701372454} | http://blog.xativa.es/2018/04/page/3/ |
mc4_ca_20230418_2_382689 | «Del Tros al Plat» 2018 arranca amb el I Concurs Gastronòmic Valencià de la Tòfona
El programa gastronòmic del Patronat de Turisme de València "Del Tros al Plat" arrancarà enguany la seua segona etapa de desenvolupament amb la celebració del I Concurs Gastronòmic Valencià de la Tòfona, que se celebrarà dilluns que ve 15 de gener, a les 11.30 hores,...
La Diputació de València, a través de les subvencions concedides des de l'àrea d'Esports que dirigeix Isabel García, està permetent que el Club d'Esquí Sierra de Gúdar desenvolupe al màxim la pràctica de l'esquí adaptat per a persones amb diversitat funcional. El Club d'Esquí...
La regidora Ribera explica que a l'actuació en l'avinguda Barcelona li seguirà una campanya ciutadana durant l'any 2018 La Regidoria de Salut Pública de Castelló, dirigida per Mary Carmen Ribera, ultimarà en els pròxims dies una nova acció que té per objecte minimitzar els danys...
11 gen., 2018 | Destacat, Ensenyament, Notícies • Amb premis de 150 i 300 euros per a la modalitat d’adults i vals de 30 i 50 euros per a la modalitat escolar, a banda de lots de llibres de Joan Valls. • L’escola enviarà tots els poemes seleccionats en un sol...
L'alcaldessa, Amparo Marco, i la regidora de Festes, Sara Usó, han assistit a la presentació oficial de la polsera de la Magdalena 2018, al Palau de la Festa.
«Frank Lloyd Wright remains America’s greatest architect»
Page 162 of 165 Prev 1 … 161 162 163 … 165 Next | 0.847886 | curate | {"ca": 0.9149825783972125, "es": 0.012543554006968641, "ru": 0.0397212543554007, "de": 0.032752613240418116} | http://valencianoticies.com/page/162/ |
macocu_ca_20230731_0_312283 | La intervenció arqueològica realitzada a la finca 42 del carrer Princesa, 1-3 del carrer Corretger fou motivada per l'apertura d'una cala per tal d'instal·lar un ascensor. El fossat amidava 1,60 m. de llargada, 0,80 m. d’amplada i una profunditat de 0,62 m., situat a una distància de 6,40 m. de la porta d’accés de l’immoble. En la cala no es detecta cap mena d’estructura antiga, ni estrat arqueològic amb cap evidència de material arqueològic. | 0.774455 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_519747 | Cap a un pla de formació de l'associacionisme cultural
Fabian Mohedano Morales
Xavier Peralta Maniviesa
L’associacionisme cultural català, com el conjunt d’organitzacions del tercer sector, es troba en una situació de cruïlla no únicament per la transformació que pateix el sector cultural sinó també pel que s’esdevé en la societat en general i, en aquest cas, en la forma de vinculació al consum de cultura i coneixement. El Congrés de l’Associacionisme Cultural celebrat el 2008 deixà algunes conclusions força interessants en forma de reptes en cinc grans qüestions: la comunicació, l’educació o la formació, la migració, les relacions intergeneracionals i la qüestió de la llengua catalana a la Catalunya Nord.
Mohedano Morales, Fabian; Peralta Maniviesa, Xavier. «Cap a un pla de formació de l’associacionisme cultural». Canemàs: revista de pensament associatiu, 2013, Núm. 4, p. 20-41, https://raco.cat/index.php/canemas/article/view/374017. | 0.749539 | curate | {"ca": 0.8223404255319149, "en": 0.1776595744680851} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_245739 | Escamilla és una empresa de serveis financers d'àmbit nacional experta en el finançament de circulant a curt termini de la petita i mitjana empresa, i especialitzada en el descompte de pagarés. Treballem de manera clara, ràpida i entenedora, minimitzant els tràmits per a formalitzar una operació.
INFORMACIÓ BÀSICA PER AL CLIENT:
Escamilla, no és ni una plataforma de finançament participatiu, ni una empresa de serveis d'inversió ni una entitat de crèdit; a més no està adherida a cap fons de garantía d'inversions o fons de garantía de dipòsits.
Principals serveis
Descompte de pagarés
En un contracte de descompte de pagarés el client ens cedeix la propietat del pagaré i nosaltres li anticipem l'import abans del venciment, cobrant uns interessos per aquesta operació.
Més informació
Membre de:
Escamilla & Associats, SA | 93 872 04 76, [email protected] | Passeig Pere III, 14-16, 4t 2a. 08242, Manresa. | Avís legal | Condicions generals | Política de cookies
Disseny web: El Divendres
ÚS DE COOKIES. Utilitzem cookies propies i de tercers per millorar l'experiència de navegació. Al continuar navegant entenem que accepta la nostra política de cookies. Accepto | 0.733906 | curate | {"ca": 0.8976582827406765, "fr": 0.008673026886383347, "es": 0.09366869037294015} | https://www.escamilla.cat/php/quisom.php |
mc4_ca_20230418_13_250794 | L’audició digital
Performance management by Najeebhemat Malikzia 212 views
Media evaluation Q1 by Shamil96 196 views
Cp 2013 11 12 v gpru-concertation by Mairie2Paris 338 views
Examen de puente jessica garcia by JESSICA GARCIA 142 views
Acheter batterie pour samsung aa pb... by batteriepcportabl... 190 views
5976 ''Traget Mein Wort hinaus ...... by Marianne Zipf 119 views
Laiia Garciia Ballester
1. Laia García Silvia Barrio Iván Garrido
2. · NATURALESA DEL SO · DIGITALITZACIÓ DEL SO · FORMATS DEL SO · EL PROGRAMA AUDACITY
3. ·El so es la variació periòdica de pressió que genera un objecte vibrant i que es propaga per un medi determinat. ·El soroll són les vibracions de forma arbitrària sense cap sequenciació rítmica.
4. Les característiques que defineixen les ones són: ·L’ampitud(A) és la característica de les ones sonores que percebem com a volum. ·La frequència(f) es el nombre de cicles complets que es repeteixen en un segon. ·El període(T) és el temps que tarda a produir-se un cicle. ·La longitud d’ona(λ) és la distància que recorre el so en un cicle complet.
5. ·La intensitat depén de l’energia que trasporta l’ona sonora i esta en relació directa amb la seva amplitud. ·L’altura o to és la característica que permet percebre un so com a més greu que un altre. ·El timbre és la caracteristica que ens ajuda, per exemple, a reconéixer les persones per la veu o a distingir diferents tipus d’instruments musicals.
6. El procés mitjançant el quales transformen dades analógiques a un format digital s’anomena digitalització. ·La placa de so que actua com a element digitalitzador, fa un mostratge del senyal analógic que rep.
7. La qualitat d’un so digital, així com la seva mida, ve definida pels paràmetres següents: ·Freqüència de mostratge és el nombre de mostres que es prenen en un interval determinat de temps, normalment cada segon ·Resolució és el nombre de dígit binaris(bits) que utilitzem per representar cada mostra.
8. Per emmagatzemar el so he de triar el format d’arxiu que utilitzarem.En general,els arxius d’audio,els acostumem a classificar en dues grans categories: ·Formats sense compressió de dades el so es grava sense cap tipus de compressió; per tant, l’espai que ocupa en el disc dur de l’ordinador és molt considerable. ·Formats amb compressió de dades Normalment, els fitxers d’audio que s’utilitzen en dispositius móbils i a internet estan comprimits. Aquests formats aprofiten el fet que l’oïda humana habitualment no distingueix determinants sons.
9. Formats d’arxiu sense compressió: ·WAV:És el fitxer de so del windows. Estan extesos a toto el món i s’utilitzan com a format comú d’intercanvi entre aplicacions. ·MID: No emmagatzema so própiament perque fa servi patrons que ya estan actius a la placa de so. ·AIFF: Ès el format estándar de les plataformes MAC. El format i la estructura interna son molt similars a la dels WAV. ·CDA: És el format que utilitza el windows per inerpretar la informació contiguda a les pistes d’un CD d’audio.
10. Format d’arxius amb compressió: ·MP3: Va ser el primer que va apareixer amb un sistema de compressió prou bó per conservar un bon nivell de cualitat. Permet reduir els arxius de so fins a 90 % . ·WMA: No es pot utilitzar de manera comercial si no es disposa de llicencia d’us, la mida del arxiu es petita. ·OGG: es un format en codig obert i la mida del arxiu es variable .
Cp 2013 11 12 v gpru-concertation
Examen de puente jessica garcia
Acheter batterie pour samsung aa pb2 nc6b, aa-pb2nc6be batterie pc portable o...
5976 ''Traget Mein Wort hinaus .... ''
Crossword - Infoyage 2014
Treatment options for vaginal cuff prolapse | 0.742999 | curate | {"ca": 0.7757897679619793, "en": 0.10567514677103718, "fr": 0.04948280682135868, "cs": 0.005311713726586525, "es": 0.052558009505171935, "da": 0.01118255521386637} | https://es.slideshare.net/laiasilviaivan/laudici-digital |
racoforumsanon_ca_20220809_1_429171 | A les 14h han sortit del tribunal polític de Madrid les 9 persones que havien estat citades avui per cremar fotografies del rei. Totes elles han afirmat la seva acció de protesta, enmarcant-les com a actes legítims de desobediència civil, pacífics, solidaris vers els altres encausats i de rebuig a la monarquia espanyola aliena al Poble Català. El traductor fa endarrerir les declaracions més de dues hores A les 10’30 haurien d’haver començat les declaracions però no hi havia traductor. Membres de secretaria de l’Audiencia Nacional han intentat convèncer els independentistes de declarar en castellà: "no es tan difícil". A la valentia i coherència mostrades per totes les persones citades, que no han renegat dels seus actes, no es podia esperar cap altre actitud respecte la nostra llengua. Dues hores i quart més tard, han començat a declarar. El silenci del Departament d'Interior, una vergonyaCal tenir en compte, que el Departament d’Interior, responsable de delatar els ciutadans d’aquest país per tal que els processi un tribunal d’excepció de l’Estat ocupant, continua la seva tasca col·laboracionista de la repressió política i promou la desactivació dels moviments polítics dissidents: aquest matí els Mossos d’Esquadra han desallotjat el centre social La Ferralla de Girona. El cost per a totes les persones que han hagut d’anar a Madrid és ja molt elevat. No només és la despesa del viatge, sinó la pèrdua d’hores de treball, d’estudi, etc. El silenci del Departament d’Interior, com a responsable de tot plegat, és covard i vergonyós. www.alertasolidaria.org
Tot això ho pagaràs Saura...avisat estàs. | 0.867008 | curate | {"ca": 0.985687616677038, "lt": 0.01431238332296204} | |
macocu_ca_20230731_6_31714 | Afegir un producte
Fierce - Gatorade
Codi de barres: 7501022009857 (EAN / EAN-13)
Producte afegit 14 de juny de 2020, a les 19:46:04 CEST per org-app-elcoco Última modificació de la pàgina del producte 15 d’agost de 2020, a les 23:42:58 CEST per thaialagata. | 0.582019 | curate | {"ca": 0.7607843137254902, "en": 0.06666666666666667, "pt": 0.17254901960784313} | |
mc4_ca_20230418_12_761839 | 113424.057 AMD a USD ᐈ Converteix Դ113424.057 Drama armeni in Dòlar americà
113424.057 AMD a USD
Has convertit 113424.057 🇦🇲 Drama armeni a 🇺🇸 Dòlar americà. Per mostrar-vos el resultat més precís, utilitzem el tipus de canvi internacional. Convertir moneda 113424.057 AMD a USD. Quant Դ113,424.06 Drama armeni a Dòlar americà? — $235.507 USD.Mirar el rumb invers USD a AMD.Potser us pot interessar AMD USD Cartell històric, i AMD USD Dades històriques del tipus de canvi. No dubteu a provar-ho converteix més...
Converteix 113424.057 Drama armeni a Dòlar americà
235.507 USD
113450 Drama armeni a Dòlar americà113500 Drama armeni a Dòlar americà113550 Drama armeni a Dòlar americà113600 Drama armeni a Dòlar americà113650 Drama armeni a Dòlar americà227300 Drama armeni a Dòlar americà454600 Drama armeni a Dòlar americà909200 Drama armeni a Dòlar americà1818400 Drama armeni a Dòlar americà3636800 Drama armeni a Dòlar americà1 Ethereum a Naira nigeriana469 Tronix a Ruble rus470 Tronix a Ruble rus465 Tronix a Ruble rus475 Tronix a Ruble rus450 Tronix a Ruble rus500 Tronix a Ruble rus1 Dòlar americà a Euro62000 Dòlar de Singapur a Dòlar americà1 Dòlar de Singapur a Dòlar americà640 Tronix a Ruble rus0.008 Primalbase a Dogecoin300000 Dòlar de Hong Kong a Dòlar americà18000 Corona danesa a Dòlar americà
113424.057 Drama armeni a Dòlar americà113424.057 Drama armeni a Euro113424.057 Drama armeni a Lliura britànica113424.057 Drama armeni a Franc suís113424.057 Drama armeni a Corona noruega113424.057 Drama armeni a Corona danesa113424.057 Drama armeni a Corona txeca113424.057 Drama armeni a Zloty polonès113424.057 Drama armeni a Dòlar canadenc113424.057 Drama armeni a Dòlar australià113424.057 Drama armeni a Peso mexicà113424.057 Drama armeni a Dòlar de Hong Kong113424.057 Drama armeni a Real brasiler113424.057 Drama armeni a Rupia índia113424.057 Drama armeni a Rupia pakistana113424.057 Drama armeni a Dòlar de Singapur113424.057 Drama armeni a Dòlar neozelandès113424.057 Drama armeni a Baht tailandès113424.057 Drama armeni a Yuan xinès113424.057 Drama armeni a Yen japonès113424.057 Drama armeni a Won de Corea del Sud113424.057 Drama armeni a Naira nigeriana113424.057 Drama armeni a Ruble rus113424.057 Drama armeni a Hryvnia d'Ucraïna | 0.845247 | curate | {"ca": 0.9483296213808463, "de": 0.008908685968819599, "pt": 0.016926503340757237, "en": 0.025835189309576838} | https://ca.currencyconvert.online/amd/usd/113424.057 |
mc4_ca_20230418_7_378893 | El múixing és un esport que consisteix en una cursa de gossos de trineu que es practica en països amb climes més hivernals. La rubinenca Magda Ramos del equip Kobalaq ha fet història en aquest esport al ser la primer dona de l’Estat que finalitza la Femundlopet, una cursa de 450km. En parlem d’això i més amb la pròpia Magda Ramos en l’entrevista que poden trobar al final d’aquesta informació.
L’interès de la Magda per aquesta modalitat esportiva arriba fa 19 anys. Ella treballava a una protectora d’animals de Rubí i al haver una llar d’abandonaments de huskies va tenir la iniciativa de fer algun tipus d’activitat per promocionar aquesta raça de gossos. Entre les activitats suggerides va sortir la idea de fer un grup de gossos de trineu. Va ser llavors quan es va endinsar en el món del múixing.
Aquest interès va anar incrementant fins participar el 31 de gener passat en la Femundlopet, una cursa de múixing de 450km que té el reconeixement a una de les curses més complicades de la modalitat per les adverses situacions climatològiques. Aquesta es disputa a Noruega. L’objectiu de la Magda era el de finalitzar la cursa ja que al provenir d’un clima com el mediterrani va haver de fer un mes d’adaptació tant per ella com pels seus gossos.
L’estratègia era clara, marcar-se petites metes per poder completar tota la “Femund”. Tot i que aquest any les temperatures no van ser tan baixes com altres anys pel canvi climàtic, els participants sí es van afrontar a ratxes de vents de 19km/s (a partir de 20 es considera huracà). Finalment, després de 2 dies, 20 hores i 2 minuts Ramos va entrar en la història d’aquest esport al ser la primera espanyola en acabar el complicat recorregut.
Després d’assolir aquest objectiu, Magda ja té noves metes a l’horitzó. Ens comentava que dintre dels recorreguts de llarga distància existeix el de 450km (el que lla va fer), el de 650km i el de 1200km. A curt termini, és a dir, en vista a la temporada vinent tornarà a fer el recorregut dels 450. Tot això per preparar el seu objectiu de llarg termini, la cursa dels 650km.
Més en aquesta categoria: « El CE Maristes dona la cara contra el líder Dobles cites pel CN Rubí » | 0.854128 | curate | {"ca": 0.9865304226660474, "es": 0.013469577333952624} | http://www.radiorubi.fm/esports/item/29824-magda-ramos-fa-hist%C3%B2ria-en-el-m%C3%BAixing |
macocu_ca_20230731_4_464539 | ESPECIAL
Esteu aquí
La Fapac veu un perjudici l'avaluació telemàtica
REDACCIÓ
01-04-2020
La Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) rebutja els criteris d’Educació d’avaluar telemàticament els alumnes durant el confinament. Considera que suposa un “perjudici” per als estudiants que pateixen la “bretxa social i digital” i que provenen d’entorns desafavorits. També mostra la seua preocupació pels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu per seguir les activitats lectives. Destaca que els “centres segregats tindran moltes més dificultats” per aplicar aquests criteris.
En un altre ordre, la Universitat de Lleida (UdL) és el centre d’ensenyament superior que més consultes ha rebut en la primera fira virtual de màsters de l’Estat, impulsada per Crue Universidades Españolas i la Xarxa de Serveis d’Informació i Orientació Universitaris. Segons dades oficials d’UNIferia Másteres Oficiales 2020, l’estand en línia de la UdL va registrar 4.728 visites d’un total de 2.301 usuaris, al davant de la Universitat de Barcelona (4.141 consultes de 1.903 persones), la Pompeu Fabra (2.742 de 1.122) i la Complutense de Madrid (2.330 de 985). | 0.767686 | curate | {"ja": 0.00686106346483705, "es": 0.008576329331046312, "ca": 0.9759862778730704, "en": 0.008576329331046312} | |
mc4_ca_20230418_11_445080 | Coll de Nargó aposta en el POUM per un polígon industrial de 12 hectàrees — RàdioSeu 107.2 FM: notícies de La Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu
Sou a: Inici / Notícies / Coll de Nargó aposta en el POUM per un polígon industrial de 12 hectàrees
Coll de Nargó aposta en el POUM per un polígon industrial de 12 hectàrees
El planejament municipal es troba en període d’al.legacions L’Ajuntament ha suspès l’atorgament de llicències d'obra
L’Ajuntament de Coll de Nargó ha fet aquest dissabte la presentació pública del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), que va aprovar-se de forma provisional el passat mes de juny. El planejament urbanístic es troba en aquests moments en període d’exposició pública. Tots els veïns i afectats poden presentar-hi al.legacions fins al dia 21 de novembre. El document es pot consultar al consistori nargoní els dijous, de 10 del matí a dues del migdia.
A l’espera de la modificació del règim urbanístic, el consistori de Coll de Nargó ha suspès l’atorgament de llicències d’edificació, reforma, rehabilitació o l’enderrocament de construccions, d’instal.lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions en tot l’àmbit municipal.
L’alcalde de Coll de Nargó, Benet Fité, s’ha mostrat satisfet pel fet de tirar endavant l’ordenació urbana del municipi, i ha recordat que “la proposta també inclourà algunes de les modificacions que arribaran en forma d’al.legacions”. Fité destaca que el POUM segueix les directrius d’Urbanisme i que, per tant, contempla un creixement d’un 30 per cent en quinze anys. Si es compleixen les previsions, el municipi passaria a tenir 800 habitants. La proposta també contempla la construcció d’un polígon industrial de dotze hectàrees que hauria d’aportar sòl industrial per a les empreses del municipi i també per als empresaris de la zona que hi estiguessin interessats.
El POUM, redactat per Maria Àngels Espar, consta d’una memòria descriptiva i justificativa i d’una memòria social. El document també recull les normes urbanístiques, els plànols d’informació i ordenació del territori, un catàleg de béns a protegir i un altre catàleg de masies i cases rurals. El planejament es desenvoluparà tenint ja una avaluació econòmica establerta i una agenda estipulada. El POUM inclou un informe de sostenibilitat econòmica, un altre de sostenibilitat ambiental i un estudi d’avaluació de mobilitat generada. | 0.875055 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radioseu.cat/noticies/coll-de-narga3-aposta-en-el-poum-per-un-polagon |
mc4_ca_20230418_6_428639 | Dispensador de mel - Apicola
Inici / Subministraments apícoles / Envasos mel / Dispensador de mel
Dispensador de mel
quantitat de Dispensador de mel
SKU: 01984 Categories: Envasos mel, Gerres per a mel, Subministraments apícoles
Dispensador de mel.
Pot plàstic 1kg
Cistella metàl·lica 36x21x17 ref. 60501C
Dosificadors 350g | 0 | curate | {"es": 0.47770700636942676, "ca": 0.5031847133757962, "zh": 0.01910828025477707} | https://apirossend.com/ca/producte/dispensador-de-mel/ |
oscar-2201_ca_20230904_3_184378 | Medievalista especialitzada en Història d’Àfrica i que ha publicat articles relacionats amb la temàtica africanista. També ha realitzat incursions en la literatura de ficció guanyant alguns premis literaris de narrativa curta, i ha estat seleccionada per a l’edició de diversos llibres de compilació de relats. La seva mare deia que si treballava en una secta, perquè això d’africanista sonava molt estrany i si parlem de tema friki ja superava els límits. Però quan la seva primera novel·la, amb coautoria amb Sílvia Romero, Iskander, un viatge a la màgia dels llibres, va obtenir el Premi Ciutat de Lleida 2006 i la seva segona novel·la, El camí del Bandama vermell, sobre els nens soldats a Costa d’Ivori i també amb coautoria amb Sílvia Romero, va ser premiada amb el Premi Columna Jove, la bona dona va pensar que això de les sectes tenia futur. Pobra, s’equivocava!
http://sionia.blogspot.com.es/
@eowin32002
Així comença La cadira de les bruixes
Acabo de fer vuitanta-nou anys i demano a Déu nostre Senyor tenir prou forces per acabar aquesta història. Érem al voltant de la Mare de Déu d’Agost, quan a les set ja es fa fosc, que va tenir lloc, i la començo de memòria, tan verídica com que tots els vilatans la recorden com si fos avui, i espero que aquesta breu, però interessant història quedi registrada en les memòries d’aquells que sempre volen aprendre quelcom d’allò que llegeixen!
Era ja l’hora de ponent quan el peó s’assegué sobre la cadira de les bruixes. Li agradava aquell lloc. Era un roquissar dalt d’un espadat des d’on podies albirar tota la plana de Lleida. Des dels antics ibers, que ja es reunien allí per agrair les benaurances de la deessa de la terra, fins als trabucaires, que des de la Primera Guerra Carlista ja preparaven des d’aquella talaia privilegiada les seves ràtzies, la cadira de les bruixes havia acollit els delits i desitjos de molts homes i dones. Continua llegint →
Tagged Alícia Gili, Contes en català, Inèdits Núm 13, La cadira de les bruixes, Revista literària
febr.·27
El qüestionari: Xavier Valeri
Posted by ineditsrevista
0
Biografia i fotografia eliminades a petició de l’autor.
1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?
XV.- Vaig saber de l’existència d’Inèdits pel Facebook. Ja ho vaig saber des del primer número. No sabeu el que em satisfà que tingui continuïtat. Ara ja fa una mica de temps.
Continua llegint →
Tagged Contes en català, El qüestionari, Inèdits, La corda, Les sopes, Revista literària, Xavier Valeri
febr.·22
Lectura de Les adaptacions
Posted by ineditsrevista
0
Us oferim un fragment de lectura del conte Les adaptacions, de Joan Gausachs i Marí, el primer conte de l’Inèdits de gener 2018, il·lustrat per Pilar Campmany.
Tagged Arxiu Sonor, Contes en català, Inèdits Núm 13, Joan Gausachs, Les adaptacions, Pilar Campmany, Revista literària
febr.·20
Pilar Campmany, il·lustradora de Les adaptacions
Posted by ineditsrevista
0
Pilar Campmany – il·lustradora
De la meva passió
A vegades intento recordar en quin moment em va començar a seduir el dibuix i la pintura; no ho puc recordar amb exactitud, però sí que tinc clar que no es va iniciar tan sols pel fet d’haver assistit a l’Escola Massana o a tallers d’art; la meva afecció ve de molt més lluny, dels primers anys de la meva infantesa. Potser va aparèixer o créixer la tarda en què al col·legi una monja em va dir “Pilar, deixa el ganxet i els brodats i posa’t a dibuixar; això és el que t’agrada”. Li vaig fer cas, i a partir d’aquell moment vaig començar a robar colors a l’arc de Sant Martí i a mirar amb els ulls del cor els traços, les textures i els colors; vaig permetre que els magentes m’incendiessin el cor, els maragdes m’oferissin paradisos gemats, i els canyelles i torrats em duguessin l’olor de la terra mullada…
Puc dir, amb satisfacció, que de la meva passió vaig aconseguir fer-ne la meva professió fins que més endavant vaig dedicar-me a la docència. Els llapis i els pinzells van ser el meu mitjà de vida durant molts anys. Actualment ja no pinto tant, però encara aprofito qualsevol ocasió per obrir un tub de pintura o improvisar un traç; mentre creo, em sento viva.
I és per això que quan la revista “Inèdits” em va demanar que il·lustrés el text del meu benvolgut company de Relats en Català, Joan Gausachs i Marí, vaig acceptar de seguida, em vaig sentir afortunada.
Pilar Campmany i Piqué
Gener del 2018
Tagged Il·lustradors, Inèdits Núm 13, Les adaptacions, Pilar Campmany, Revista literària
febr.·15
Les adaptacions, de Joan Gausachs i Marí
Posted by ineditsrevista
0
Joan Gausachs – Biografia
En Joan Gausachs i Marí va néixer —tal i com ja ho va indicar en les dues anteriors participacions a Inèdits— a la barriada d’Horta (Barcelona) el dijous 15 de gener de 1942. Tal com era costum a l’època ho va fer a casa. Bé, això li ho han dit sempre, doncs ell, per més que s’hi esforça, no pot recordar-ho.
L’any 2005, a la tendra edat de 63 anys, se li va despertar la dèria d’escriure una mica —dèria que tenia adormida des de feia bastant temps—. L’any 2008 va començar a penjar algun dels seus relats a Relats en català (R.C.) L’any, possiblement 2010, es va associar a l’Associació de relataires en català (ARC)
Si parléssim dels seus èxits literaris ja hauríem acabat; mai, mai, però mai, ha guanyat res de res, tan sols ha estat finalista cinc vegades de vuit participacions en el Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de L’Escala. El fet de no haver guanyat mai res de res, ell no creu que el problema sigui seu, més aviat considera que els jurats en tenen la culpa.
Ah! No es pot deixar de fer constar que diversos autors de Relats en català, han tingut l’honor de compartir llibres col·lectius amb ell.
Primeres línies de Les adaptacions
Qui més qui menys ha sentit a parlar de que la majoria de les adaptacions cinematogràfiques de novel·les d’èxit, acostumen a tergiversar bastant el seu contingut, cosa que normalment desagrada als autors.
Doncs ara us explicaré que tinc un amic… com us diré? Un amic d’aquells de tota la vida, un amic a qui estimes com si fossis tu mateix, al qual li va passar un cas similar. Similar, similar, potser és exagerar una mica, la veritat no és pas que li volguessin adaptar una obra per al setè art. La cosa és un xic més senzilla: en Jan Gim, el meu amic, havia escrit uns “Pastorets” dels quals n’estava molt cofoi i els va deixar llegir a un amic seu, director de teatre d’aficionats. L’Albert Bertran, l’amic del meu amic, li fa oferir de representar-los però, i aquí està el “però”: caldria fer uns petits retocs.
El pobre Jan va quedar ben atabalat amb tants retocs i del seus trasbalsos en podríem fer un relat que es podria titular…
Continua llegint →
Tagged Contes en català, Inèdits Núm 13, Joan Gausachs, Les adaptacions, Revista literària
febr.·13
Navegació d'entrades
← Entrades més antigues
contacte:
[email protected]
Cerca
Follow ineditsrevista on WordPress.com
Inèdits disponibles (clica sobre la imatge)
Vols enviar un original?
Pot enviar un original qualsevol persona física major d’edat.
El treball, que s’enviarà per correu electrònic en arxiu annex, ha de complir les següents característiques:
• Escrit en català i en arxiu word amb la indicació del títol del conte i el nom de l’autor o autora.
• Extensió mínima de 15 pàgines i màxima de 25 pàgines.
• Tipus de lletra: Times New Roman o Arial.
• Cos de lletra: 12 .
• Interlineat: 1’5.
• Disseny de pàgina: 30 línies de 70 espais, aproximadament.
El treball s’enviarà a [email protected]
Recepció d’originals
A la recepció de l’original t’enviarem un correu confirmant la correcta rebuda.
Si el teu conte sí és acceptat:
• T’ho comunicarem per correu electrònic.
• Et farem arribar el Full d’autorització corresponent, que hauràs d’emplenar, signar i retornar amb una fotocòpia del document d’identitat.
Important: abans d’enviar-nos el teu original llegeix atentament el Full d’autorització que pengem al blog a títol informatiu (clica aquí). En ell s’especifiquen i detallen les condicions vigents que et cal conèixer per poder publicar a INÈDITS. Revista de creació literària.
L’Equip editor d’INÈDITS podrà resoldre qualsevol contingència no prevista en aquestes bases, sense dret a cap tipus de reclamació sobre cap decisió.
Arxius
Octubre 2018
Juny 2018
Mai 2018
Abril 2018
Març 2018
febrer 2018
gener 2018
Setembre 2017
Juliol 2017
Juny 2017
Mai 2017
Abril 2017
Març 2017
febrer 2017
gener 2017
Desembre 2016
Novembre 2016
Octubre 2016
Setembre 2016
Agost 2016
Juliol 2016
Juny 2016
Mai 2016
Abril 2016
Març 2016
febrer 2016
gener 2016
Desembre 2015
Novembre 2015
Octubre 2015
Juliol 2015
Juny 2015
Mai 2015
Abril 2015
Març 2015
febrer 2015
gener 2015
Desembre 2014
Novembre 2014
Octubre 2014
Setembre 2014
Juliol 2014
Juny 2014
Mai 2014
Abril 2014
Març 2014
gener 2014
Desembre 2013
Etiquetes
Adéu Caterina! Alícia Gili Ampolla al Mar Anna Porquet Arxiu Sonor Berta Gómez Barroso Carla Soza Carles Castell Carme Ripoll Com a mínim el cel podria posar-hi de la seva part COM PUBLICAR Concurs Biblioteques Contes en català Contes per a adults Corrents del riu del temps De llops i lleons Digitalització extrema Diuen que... Dolors Mas Editorial El bandoler ferit El col·leccionista El llit tretze de l'UCI El pacte El qüestionari El rei del bricolatge El testament Enric Bassegoda Eva Pelegrí Fent feina Ferran Costa Ferran d'Armengol Ficció Finestres que aturen la foscor Francesc Barrio Gabriel Lemkow Història de M Històries de família Ignasi Carbonell Il·lustradors Inèdits Inèdits Núm 1 Inèdits Núm 2 Inèdits Núm 3 Inèdits Núm 4 Inèdits Núm 5 Inèdits Núm 6 Inèdits Núm 7 Inèdits Núm 8 Inèdits núm 9 Inèdits Núm 10 Inèdits Núm 11 Inèdits Núm 12 Inèdits Núm 13 Inèdits Núm 14 Jim Nash Joan Carrió Joan Gausachs Jordi Masó Júlia Lancho L'home que llegia l'Eneida La corda La Diana mare La forja d'un heroi La noia que va robar la torre Eiffel La pedra i el Corriol La Presó de llibres La terra de l'aigua sòlida La Trobada Leonor i el malestar de l'ésser Les sopes Lluís Julian Lucrècia Lu Garriga Marc Martorell Margarides arran de mar menut Mercè Bellfort Merles M Jesús Royo M Rosa Dachs M Victòria Lovaina Nicanor i l'oca Sió Novetats editorials Núm Especial Presentacions Ramona Solé Revista literària Roser Blàzquez Sant Jordi Secrets Silenci de dames Sofia Gómez Barroso Sílvia Armangué Sílvia Cano Toni Arencón Una nit d'insomni Xavi Ballester Xavier Valeri Yves Gerbeau
Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.737408 | curate | {"ca": 0.9321104387291982, "es": 0.014939485627836611, "de": 0.004822239031770046, "en": 0.016452344931921332, "cs": 0.00018910741301059002, "st": 0.0026475037821482605, "fr": 0.0057677760968229954, "id": 0.00208018154311649, "eu": 0.0007564296520423601, "pl": 0.0023638426626323753, "pt": 0.00680786686838124, "nl": 0.0007564296520423601, "ro": 0.000850983358547655, "el": 0.0023638426626323753, "it": 0.00529500756429652, "fi": 0.0017965204236006051} | https://ineditsrevista.wordpress.com/2018/02/ |
dogc_ca_20230901_0_12847 | ORDRE de 3 de novembre de 1993, per la qual es dona publicitat a les condicions definitives de l'emissió de deute públic a l'exterior de la Generalitat de Catalunya que es va acordar mitjançant el Decret 260/1993, de 26 d'octubre.
Atès el que estableix la disposició final 1 del Decret 260/1993, de 26 d'octubre, pel qual es va acordar l'emissió de deute públic a l'exterior de la Generalitat per un import màxim de 24.407 milions de pessetes en francs francesos;
D'acord amb el que estableix la disposició final 2 del Decret 260/ 1993, de 26 d'octubre;
En ús de les atribucions que em són conferides,
Ordeno:
Es dóna publicitat a les condicions definitives de l'emissió de deute públic de la Generalitat de Catalunya que es va acordar mitjançant el Decret 260/1993, de 26 d'octubre, que són les següents:
Import: 1.000 milions de francs francesos.
Tipus d'interès: 6,25%.
Preu d'emissió: 98,773%.
Data de posada en circulació de l'emissió: 3 de novembre de 1993.
Data de desembossament de l'emissió: 26 de novembre de 1993.
Data de pagament d'interessos: 26 de novembre de cada any.
Data d'amortització: 26 de novembre del 2003.
Preu d'amortització: a la par.
Barcelona, 3 de novembre de 1993
Macià Alavedra i Moner Conseller d'Economia i Finances | 1 | perfect | {"ca": 0.9343065693430657, "it": 0.0056772100567721, "es": 0.0340632603406326, "fr": 0.025952960259529603} | |
mc4_ca_20230418_6_11009 | Sis anys de treball dels psicòlegs de les emergències a Girona - Diari de Girona
Sis anys de treball dels psicòlegs de les emergències a Girona
El Servei d'Emergències Psicològiques de Dipsalut ha fet 77 intervencions des del 2010 i ha atès 581 persones. Actua en casos de morts sobtades i amb alt potencial traumàtic, en accidents de trànsit amb múltiples víctimes, entre d'altres
girona | e.b. 11.03.2016 | 08:25
El Dipsalut compta amb un Servei d'Emergències Psicològiques que va entrar en funcionament el 2010. Està format per vuit professionals formats en la Psicologia d'emergències i amb una àmplia experiència en aquest àmbit específic de treball. Una altra de les característiques de l'equip és que està dispersat geogràficament per aconseguir una resposta més ràpida en el cas que es produeixi una emergència.
Es tracta d'un servei que es pot activar en casos de morts sobtades i amb alt potencial traumàtic, accidents de trànsit, agressions sexuals, desastres amb damnificats o accidents amb múltiples víctimes, entre d'altres. La desaparició d'un nen de 3 anys a Camós durant la nit de cap d'any va ser l'últim cas de 2015 on va intervenir l'equip d'emergències psicològiques de Dipsalut. Enguany, el servei ja s'ha activat en quatre ocasions atenent a un total de 19 persones a qui s'ha ofert suport psicològic i assessorament. El servei atén tant les víctimes de situacions traumàtiques i els seus familiars, com els professionals dels equips d'emergències psicològiques que intervenen en situacions de crisi amb un elevat impacte psicològic.
Des de la seva posada en marxa ha realitzat 77 intervencions on ha atès un total de 581 persones. I és que les xifres parlen per si soles, cada any s'ha anat incrementant el nombre d'actuacions. L'any amb més atenció de persones va ser el 2012, amb 313. I és que l'equip d'emergències psicològiques va actuar en un dels incendis que es van declarar a l'Alt Empordà a l'estiu i van atendre 250 persones.
Un servei per als municipis
El Programa de suport i atenció psicològica en situacions d'emergència al municipi és una iniciativa de Dipsalut que va néixer amb l'objectiu de posar-se a disposició de tots els municipis de la demarcació de Girona. Per evitar duplicitats i disfuncions, existeix un protocol de coordinació amb el SEM i els Equips de Resposta Immediata en Emergències (ERIE) de la Creu Roja. Poden sol·licitar l'activació del Servei els alcaldes; els regidors; els caps de Policia Local o els comandaments responsables als quals s'hagi delegat aquesta tasca, els caps de Protecció Civil i els responsables dels Serveis Socials. També en poden sol·licitar l'activació els Mossos, Bombers i SEM.
El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, destaca la importància d'oferir als municipis el servei. I el responsable de l'equip d'emergències psicològiques, Jordi Frau, fa balanç i afirma que «al cap de sis anys de funcionament ininterromput i de 77 intervencions realitzades arreu de les nostres comarques, el servei ja comença a ser conegut i reconegut per les persones i organismes que en tenen la responsabilitat d'activar-lo en cas de necessitat»
Una de les innovacions del programa de Dipsalut és la formació que s'ofereix als diferents equips d'emergències. Per exemple, fan un curs de primers auxilis psicològics on se'ls donen eines per comunicar de manera adequada males notícies o afrontar les conseqüències que comporta l'assistència d'esdeveniments crítics.
Servei d'Emergències Psicològiques | 0.836655 | curate | {"ca": 0.9910170964937699, "sr": 0.0037670240509997104, "de": 0.005215879455230368} | http://www.diaridegirona.cat/comarques/2016/03/11/sis-anys-treball-dels-psicolegs/771990.html |
macocu_ca_20230731_3_533452 | Un incendi crema 1,2 hectèrees de vegetació a Tortosa
Una desena de dotacions dels Bombers de la Generalitat han estat treballant durant la tarda de dissabte, per mitigar les flames d’un incendi davant de Ferreries a Tortosa. El foc ha cremat 1,2 hactàrees de vegetació, principalment de canyes d’una finca vora el riu. Per la dificultat que ha suposat l’accés a la zona afectada i la climatologia forta del vent, han acudit diversos helicòpters, acompanyats de mitjans terrestres que han treballat des de Remolins. Es desconeixen les causes de l’incendi, que ha iniciat poc després de les 15 hores, però tot apunta a una imprudència. Durant les tasques d’extinció ha participat la Policia Local de Tortosa coordinant l’afectació viària. Passades les 17h s’ha donat per controlat. | 0.779576 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_29036 | Projectes tècnics, legalitzacions, peritatges judicials, industrials i particulars, valoració d'immobles, inspeccions tècniques d'edificis, reconstrucció d'accidents, certificacions tècniques. | 0.574159 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.regio7.cat/empreses-locals/inpreper-enginyers-consultors-59848215.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_130835 | "Les persones tendixen més a l'estabilitat que al canvi", va dir a la seua classe aquell conegut psicoterapeuta al que vaig tindre l'oportunitat de conèixer. És a dir, som peresosos, ens acomodem, no ens agrada canviar, i menys l'esforç que suposa haver d'adaptar-nos.
Durant milions d'anys d'evolució en la terra, les diferents espècies han hagut d'adaptar-se a un món ple de canvis. Aquesta capacitat d'adaptació, és la que els hi ha permet sobreviure. Així, les espècies que no han sabut adaptar-se, han quedat extingides. Però ara arribem al nostre temps, amb l'espècie humana, i potser una cosa és haver evolucionat físicament, però altra ben diferent la capacitat d'adaptació de la nostra ment, que malgrat que és la més plàstica i evolucionada de totes les espècies del planeta, sembla resultar summament peresosa davant els canvis, potser baix la fatiga d'un cos que ha anat evolucionant fins arribar al que som, deixant-nos aquesta empremta en els nostres gens.
Així, ens resulta més còmode donar-li el nostre vot a un partit polític que involucrar-se en la millora de la nostra societat; és més còmode agafar el cotxe, l'ascensor o les escales mecàniques que haver de caminar; és més còmode comprar una planta crescuda que guardar la llavor i plantar-la; és més còmode comprar el menjar preparat que cuinar; és igualment més còmode veure les notícies o sentir la ràdio que llegir un periòdic, o veure una pel·lícula que llegir el llibre; també és més còmode posar al xiquet davant el televisor que dedicar-li temps, o comprar-li qualsevol cosa abans que donar-li afecte; igualment és més còmode agafar un traductor electrònic que aprendre un idioma, o guardar un número en el telèfon abans que memoritzar-lo en la nostra ment; és més còmode queixar-se dels polítics i la crisi en les xarxes socials que implicar-se en les accions per millorar el nostre entorn; és més còmode donar almoina que participar com a voluntari en una ONG; és més còmode parlar que escoltar, sentir que comprendre; és més còmode prendre alguna píndola per aprimar-se, que passar hores fent esport en un gimnàs; és més còmode tirar un embolcall allà on ens ve que buscar una paperera; fins i tot és més còmode conviure amb una parella entre la que ja no hi ha afecte que fer una nova vida amb altra parella...
I així, una cosa rere altra, anem confirmant el que va dir el psicoterapeuta: que no ens agrada canviar. Ara tenim formades les nostres creences, la nostra vida, els nostres costums i potser una situació com la que viu el món actualment ens diu que hem de canviar, que hem d'aprendre a adaptar-nos a la nova situació. ¿Serem capaços de canviar o una vegada més ens deixarem arrossegar per la peresa, o esperarem que siguen els altres els que promoguen el canvi?.
Daniel Balaguer
http://www.danielbalaguer.es
https://sites.google.com/site/danielbalaguer
LEER MÁS...
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
ON ESTÀ FET EL MÓN?
Tal vegada ens puga resultar curiós mirar en l'etiqueta de qualsevol peça de vestir, o en l'interior d'un component electrònic, o el que siga que se'ns ocórrega. Pareix que tot està fet en eixe vast i conegut país oriental. Es diu que allí es treballa per un plat d'arròs, i sovint, inclús amb l'explotació infantil, sense que als consumidors finals d'eixe producte els afecte la consciència. També diuen que com en aquell país la mà d'obra és tan barata, per això totes les anomenades grans empreses fabriquen allí. Potser cabrà preguntar-nos: Com pot ser tan barata la mà d'obra i al seu torn produir tant?. Alguns diran que el nivell de vida allí és més baix que al nostre país, tan baix, que inclús resulta més barat pagar els elevats costos de transport des d'aquell país a la resta del món. Altres tal vegada diran que és qüestió de mentalitat. Pareix que allí la gent naix per a treballar.
La qüestió és que un país en què els drets humans pareixen quedar tan lluny com el destí de les mercaderies que exporta, fabrica el món sencer i a més va creixent, o com l'anomenen altres: és un país emergent. Ara tot el món viu davall la pressió dels mercats i la guerra dels preus. Així, les empreses locals no poden competir amb el preu del que es produïx allà en el llunyà orient. Però un altra dada curiosa és que hi ha empreses que produïxen allà i ho venen al preu que costa fer-ho ací, obtenint per tant un major marge de benefici. Per a mi este no és més que un significativa dada de l'abast de la cobdícia humana, però tal vegada, el pitjor de tot és que ja no és la producció, els diners o el president d'un poderós país el que governa el món, sinó que realment estem governats per la cobdícia humana, que aliada amb els diners, és capaç de crear espolis, abusos o crisis mundials perquè abaixe el nivell de vida de la major part dels habitants del planeta i concentrar tota la riquesa en només unes poques mans.
Ara, en estos temps, tots els presidents són titelles en mans dels que controlen l'economia mundial, i la resta de ciutadans, pareix que únicament som els peons, totalment sacrificables per a protegir els interessos de la resta de les fitxes del tauler. I mentrestant, tots eixos peons treballen, o simplement viuen i seguixen avant somiant arribar al costat oposat del tauler i convertir-se en un alfil, una torre, un cavall o inclús una reina, perquè inclús han sigut ensinistrats per a viure de l'esperança. I altres es queixen en les xarxes socials, caricaturitzen la crisi o a les seus titelles, mentrestant, cada vegada són més persones les que s'acosten al llindar de la pobresa; les que perden sa casa, el seu treball; les que han de recórrer a la caritat dels altres; les que no poden pagar-se la seua pròpia salut…
Tu estaries disposat a treballar només per un plat d'arròs?. No t'has plantejat un món diferent, un poc millor? | 0.885238 | curate | {"ca": 0.9798865394533265, "en": 0.01014268523293794, "es": 0.008079766202509884, "fr": 0.0018910091112257178} | https://filosofiesdunignorant.blogspot.com/2013/02/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_39495 | El PP perd la majoria a les Illes i MÉS reforça la tercera posició, segons una enquestaces El Partit Popular pot perdre la majoria absoluta al Parlament de les Illes Balears, segons l'enquesta que avui publica el diari Última Hora. El sondatge indica que el PP passaria dels 35 diputats actuals a 27, mentre que el PSIB passaria dels 18 actuals a 14 (o dels 19 a 15, si comptem l'escó de Formentera). L'estudi també indica que la tercera força quedaria en mans de MÉS, que reforçaria la tercera posició amb un diputat més, passant dels 5 actuals a 6.La sorpresa de l'enquesta és l'entrada de Podem a la cambra balear amb 5 diputats. A continuació hi hauria Esquerra Unida, que tornaria al parlament amb 3 o 4 diputats; UPyD amb 2; i finalment, Proposta per les Illes (PI) podria aconseguir-ne un.www.vilaweb.catpd. molts dubtes de certes forquilles que dóna l'enquesta.
Amb un PP hegemònic, gran i potent, i cinquanta-tres mil dos-cents partidets petitons no avancem gens ni mica. I encara menys quan el nostre èxit més gran seria aconseguir 1 o 2 diputats "catalanistes" al Parlament... | 0.860522 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_10_81705 | Tal com han anat les coses, i tal com estan anant ara mateix (sòlid liderat sobiranista de Convergència i del president Mas, gran capitalització de la manifestació de masses de l’11-S, enfortiment de CiU...), la força política que sustenta el Govern obtindrà un èxit considerable el 25-N, i no es descarta l’obtenció per part seva de la majoria absoluta dels vots, en el marc d’un veritable plebiscit popular (...)
Si CiU va progressant en l’acceptació popular, ERC mantindrà, amb penes i treballs, els vots i escons que li atorguen les enquestes; SI no sabem si podria veure’s perjudicat per l’ascens convergent i el vot útil... D’altra banda, hi ha el factor CUP, que podria obtenir representació, restant vots a les altres forces sobiranistes...
Així les coses, i per no quedar marginalitzats o poc operatius, l’independentisme –tret de la CUP que per raons ideològiques no estarà interessat en prendre-hi part- que representen ERC, SI, RCAT... hauria d’establir una coalició. Un aplec de forces, en primer lloc, amb caràcter defensiu: per preservar la pluralitat de l’ecosistema polític sobiranista; és a dir, perquè no hi quedin com estaven o perquè no hi perdin suport. Però també ofensiu: per contrabalançar CiU tot evitant excessos pragmàtics, aigualiment d’objectius, i la consolidació d’una política econòmica esbiaixada cap a la dreta. No es tractaria, però, d’una coalició contra CiU, sinó d’una conjunció política en favor de l’Estat propi, d’una Catalunya lliure i sobirana.
El mapa que en surti després del 25-M és possible que tingui certa durada. És, doncs, una ocasió única per les altres forces d’esquerres i/o sobiranistes per tal que assoleixin una presència prou destacada per evitar massa aigua al vi polític i una hegemonia gairebé monopolística del procés de construcció de l’Estat propi. | 0.896386 | curate | {"ca": 1.0} | http://blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/230704 |
mc4_ca_20230418_18_190732 | Château Verez Vidauban França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Château Verez5192 Chemin de la Verrerie Neuve, Saint-Julien, Vidauban, França, 83550 - Veure al mapaExcel·lent8,9Basada en37comentarisChâteau VerezVeure més fotos"Tucked deep in the countryside, the drive to Chateau Verez l..."AngelaUnited StatesVeure més fotosVeure totes les 45 fotosMolt bona ubicació 8,7Veure al mapa8,7Ubicació
Sobre l'allotjamentDescripcióDissenyat tant per oci com per negoci, Château Verez està situat idealment a Vidauban; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. El Château Verez, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, ventilador, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, nevera, caixa forta a l'habitació per satisfer els clients més exigents. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de centre esportiu, sauna, piscina exterior, jardí. Château Verez és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Vidauban.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsarticles de tocadorCaixa forta a l'habitacióventiladorassecador de cabellcalefacció barnussosempolles d'aigua de cortesia Idiomes ParlatsAnglès Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantPlease ask child policy to Hotelier before using the sauna, hot tub or fitness centre.
Please inform Château Verez 24 hours in advance of your expected arrival time. You can use the Special Requests box when booking, or contact the property directly with the contact details provided in your confirmation. Mostrar més | 0.863389 | curate | {"ca": 0.9103305785123967, "en": 0.0896694214876033} | https://www.agoda.com/ca-es/chateau-verez/hotel/vidauban-fr.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_865416 | Els pares dels nens d'una escola de primaria a Birmingham han estat protestant sobre el fet que s'ensenyi sobre els drets de la comunitat LGBT i la homofobia a la seva escola.Alguns pares clamen que aquestes lliçons contradiuen la llei islàmica.Mariam Ahmed, els fills de la qual assisteixen a l'ecola, ha organitzat una petició contra el projecte "No outsiders". L'escola per la seva banda argumenta que volen educar als nens a acceptar les diferències en la societat.Ms Ahmed ha dit: "A aquesta edat és totalment incorrecte. Els nens d'aquesta edat no saben si venen o si van, i menys encara quina és la seva orientació sexual".Mariam Ahmed ha organitzat una petició oposada al programa "No Outsiders"Asma i Mohammed Jdaitawi han afegit: "És bo ensenyar als nens sobre respecte i valors, però sobre l'orientació sexual va contra els nostres principis".En un comunicat, l'escola va dir que tenia el deure de protegir els alumnes dels danys, incloent l'assetjament homofòbic o transgénere i que el projecte "augmenta la consciència d'aquestes diferències perquè els nens puguin tolerar i acceptar diferències en la nostra societat".Moffat s'havia reunit amb els pares afectats fins que alguns van fer paleses les seves reclamacions de "forma violenta", va afegir l'escola.https://www.bbc.com/news/uk-england-birmingham-47040451
La resposta al problema és ben simple: S'agafarà els nens d'aquestes families conservadores i se'ls ensenyarà que el seu deu i tots els altres són una puta patranya, un virus mental transmès al llarg del temps que condemna la humanitat a la més absoluta misèria. Se'ls demostrarà que l'únic camí és la ciència i el raonament i que la religió és un tema propi de retrassats mentals, pervertits i altres éssers despreciables sense els quals la humanitat aniria molt millor.A LA MERDA DEU
Ja que parles de demostrar, podries "demostrar" aquí això que dius de la ciència és l'únic camí i blablabla, que segur que n'has fet un extens estudi filosòfic i metafísic.
La ciencia es el procés deductiu pel que aprenem i descobrim el món que ens envolta de forma corroborable, fins i tot més enlla de la nostra limitada percepcio. Avui dia vivim totalment envoltats de les marebelles que ens ha aportat que fa 200 anys haguessin estat considerades bruixeria.Mentrestant, els creients...
Molt bé, veig que has obert el diccionari i has llegit la definició de ciència. Suposo que certes ments "privilegiades" (com l'usuari que t'ha respost abans) en teniu prou amb aquest nivell de raonament.
Algunes ments "CRITIQUES" raonem. Els amics imaginaris de l'edat del bronze no han de dictar la vida dels humans de l'edat del silici | 0.900544 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_54315 | ...) Haurem de fer un treball segons les pautes que ens ha donat el professor (i no ...en base a les pautes...). Ara bé, sí que és possible l'expressió sobre la base de, formada també a partir del nom base. Per exemple: Sobre la base de les últimes notícies caldrà decidir què hem de fer d'ara endavant. [...]
12. plural de pas i plural de passa / passos o passes? / pas o passa?
Font Fitxes de l'Optimot
ampli i general. Designa el moviment que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra. Per exemple: El culpable va fer un pas endavant. Fa els passos tan llargs que no l'atrapo mai. També es fa servir en expressions amb sentit figurat, per exemple [...]
Fitxa 6835/1Darrera versió: 12.08.2014
Títol
passos o passes?
pas o passa?
plural de pas i plural de passa
Resposta
passos (plural de pas)
passes (plural de passa)
Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit.
El mot pas (en plural, passos) té un sentit molt ampli i general. Designa el moviment que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra. Per exemple:
El culpable va fer un pas endavant.
Fa els passos tan llargs que no l'atrapo mai.
També es fa servir en expressions amb sentit figurat, per exemple:
Ha fet un pas en la direcció correcta.
Amb aquest programa podràs retocar les fotografies en només tres passos.
A més, apareix en expressions fixades, com ara anar pas a pas, fer el primer pas, fer un gran pas, fer un pas fals, marcar el pas, etc.
En canvi, el mot passa (en plural, passes), es fa servir especialment quan es compta el nombre de passos en una marxa. Per exemple:
Tenim l'hotel a quatre passes.
Van trobar el cotxe deu passes més lluny.
Classificació
Categoria
Lèxic .Lèxic general
Abreviacions
Abreviacions
13. El pronom en de complement del nom
Font Fitxes de l'Optimot
: Necessito fer un canvi de feina, però sé que en pagaré les conseqüències. (les conseqüències és el complement directe) Estic acabant el llibre, me'n falten les dues últimes pàgines. (les dues últimes pàgines és el subjecte postverbal) Hem tirat endavant el projecte. Ella en va ser la impulsora. (la [...]
14. Com es diu 'arreando que es gerundio' en català?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan es vol fer que algú es posi en marxa o bé que iniciï un assumpte que pot resultar costós, es poden fer servir diverses expressions, segons el context: avall, que fa baixada; som-hi; som-hi, que no ha estat res; endavant les atxes, etc. Per exemple: Quan hi arribarem tot serà nevat, però ens [...]
15. Exemple de carta d'oferta de serveis
Font Fitxes de l'Optimot
COMERCIAL PRATS, SA C/ Font, 8 25300 TÀRREGA Distingit senyor, distingida senyora, Amb aquesta carta us volem oferir un nou servei [...]. Us fem arribar, adjunta, la llista de totes les activitats de què podeu disposar d'ara endavant, amb els preus corresponents. [...] Esperem [...]
16. Exemple de carta de sol·licitud de col·laboració
Font Fitxes de l'Optimot
Sr. Martí Vila Sala C/ Roser, 8 08004 BARCELONA Benvolgut senyor, El motiu d'aquesta carta és demanar el vostre parer sobre l'informe que us faig arribar, juntament amb aquest escrit. [...] Us agraeixo per endavant la vostra col·laboració. Cordialment, Pau Oliva [...]
17. 'previsible' o 'prevenible'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els adjectius previsible i prevenible tenen significats diferents segons el context. L'adjectiu previsible deriva del verb preveure: 'intuir per endavant allò que pot ocórrer'. Així, davant d'una actuació o un fet determinats, per parlar de les conseqüències que probablement se'n derivaran es [...]
18. Fraseologia de la carta
Font Fitxes de l'Optimot
... D'altra banda, seria molt convenient que... Exemples de fórmules per al paràgraf final: Confiem que aquesta informació serà del vostre interès... Espero que podreu atendre la meva sol·licitud... Us agraïm per endavant la vostra col·laboració... Esperem les vostres indicacions... Si [...]
19. circumstancials (signes de puntuació) / oracions subordinades adverbials (signes de puntuació)
Font Fitxes de l'Optimot
perquè ho entengués bé. Com que no sabia d'on podia venir-li aquell mal, va decidir anar al metge. Si ens queda pressupost tirarem endavant el projecte. Si jo li pogués explicar tot el que he fet per ajudar-lo, acceptaria millor la meva manera de fer. [...]
20. Exemple de contracte d'arrendament
Font Fitxes de l'Optimot
contracte que quedés per complir o a la part proporcional en el cas de períodes inferiors a un any. 3. Renda La renda per l'arrendament, que és d[...] euros ([...]) anuals, s'ha d'abonar en terminis mensuals, per endavant, de l'1 al 7 de cada mes, mitjançant domiciliació bancària al compte [...], la [...]
Fitxa 6835/1Darrera versió: 12.08.2014
Títol
passos o passes?
pas o passa?
plural de pas i plural de passa
Resposta
passos (plural de pas)
passes (plural de passa)
Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit.
El mot pas (en plural, passos) té un sentit molt ampli i general. Designa el moviment que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra. Per exemple:
El culpable va fer un pas endavant.
Fa els passos tan llargs que no l'atrapo mai.
També es fa servir en expressions amb sentit figurat, per exemple:
Ha fet un pas en la direcció correcta.
Amb aquest programa podràs retocar les fotografies en només tres passos.
A més, apareix en expressions fixades, com ara anar pas a pas, fer el primer pas, fer un gran pas, fer un pas fals, marcar el pas, etc.
En canvi, el mot passa (en plural, passes), es fa servir especialment quan es compta el nombre de passos en una marxa. Per exemple:
Tenim l'hotel a quatre passes.
Van trobar el cotxe deu passes més lluny.
Classificació
Categoria
Lèxic .Lèxic general
Abreviacions
Abreviacions
Pàgines 2 / 3
<< Anterior Pàgina 1 2 3 Següent >>
Avís legal: D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. Accessibilitat
Avís legal: D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. | 0.529642 | curate | {"ca": 0.8909796893667862, "en": 0.01627837514934289, "oc": 0.013739545997610514, "es": 0.023745519713261647, "fr": 0.037037037037037035, "pt": 0.005077658303464755, "cs": 0.0034348864994026285, "uz": 0.0013440860215053765, "ro": 0.004181600955794504, "gl": 0.004181600955794504} | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html;jsessionid=189BB9481FB4FC21456010BD1B670267?action=Principal&method=detall&input_cercar=%22endavant%22&numPagina=2&database=FITXES_PUB&idFont=8687&idHit=8687&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=12&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=plural+de+pas+i+plural+de+passa+%2F+passos+o+passes%3F+%2F+pas+o+passa%3F&tematica=&databaseFilterName=Fitxes%20de%20l'Optimot&databaseFilter=FITXES_PUB¶meterField=FITXES_PUB&tipusCerca=cerca.queSignifica |
mc4_ca_20230418_4_565640 | Coses, cosetes i xorrades: CANIBALISME!! !
CANIBALISME!! !
Fa uns mesos, vaig arreglar una mica el terrat de casa, netejant una vella jardinera i col.locant un parell mes de gelosies, per que fesin una mica d'ombra i donesin una mica d'intimitat als sopars que fem a la terrasseta de casa, i al cap d'uns dies va apareixer per sorpresa una planta "desconeguda".
Seria un roser? potser una "maria"?, fos qui fos, l'hem tractada com una filla mes de la familia, i per sorpresa de tothom, practiquem jardineria de profit, de molt bon profit, tenim una fantastica tomaquera que ens ajudara a preparar amanides mes barates i gustoses.
Aixo si, per molt que la considerem casi de la familia, d'aqui un parell de setmanes la devorarem sense pietat com aquell deu mitologic que es jalava els fills.
Publicado por jordi bell en 20:55 | 0.64739 | curate | {"ca": 0.9227941176470589, "fr": 0.0024509803921568627, "ja": 0.015931372549019607, "id": 0.01838235294117647, "es": 0.04044117647058824} | http://jb500.blogspot.com/2009/09/canibalisme.html |
mc4_ca_20230418_1_484054 | Bétera impulsa el servei de Banc de Terres – Noticias CAMP DE TURIA
L’Ajuntament de Bétera, des de la regidoria d’Agricultura, pretén impulsar el servei de Banc de Terres a la localitat. Aquesta iniciativa, amparada per Diuptació de València, pretén posar en contacte propietaris de sòl i aquells que volen cultivar-lo. Es tracta d’un recurs amb avantatges per a les dues parts.
Qui estiga interessat en aquest assumpte, podrà ficar-se en contacte a l’Ajuntament del municipi. | 0.715088 | curate | {"es": 0.1419491525423729, "ca": 0.8580508474576272} | http://camp-de-turia.es/2017/09/01/betera-impulsa-el-servei-de-banc-de-terres/ |
cawac_ca_20200528_12_40820 | BIOGRAPHY Metge. Persona de virtuts cíviques, mèdiques, humanes i catalanes. President d'honor de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Fou membre de nombroses entitats i corporacions mèdiques del seu temps, i també del Centre Excursionista de Cat | 0.659648 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.museudemanresa.cat/artistfile/2622 |
mc4_ca_20230418_8_781916 | Cerca totes les ofertes d'hotels a Knollwood Entrada:
Staybridge Suites Kalamazoo...Habitacions per nit per només129 EUR Més zones a Kalamazoo (MI)
Més de 1.175.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 31.000.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Knollwood Monuments i llocs històrics
Knollwood és una base excelent per a explorar en profunditat les vistes de Kalamazoo (MI). Amb un gran nombre d'atraccions per descobrir, aquesta desitjable part de la ciutat no deixarà de meravellar-vos. Knollwood té molt a oferir: llocs famosos, bons restaurants i una gama d'entreteniment emocionant. Estalvii temps i diners fent la reserva amb Agoda.com, que us promet les millors opcions d'hotels a Knollwood i molts més àrees a Kalamazoo (MI). Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Inserti les seves dates de viatge a la nostra pestanya de recerca i busqui els millors preus en allotjaments a Kalamazoo (MI).
Hotels destacats a Knollwood, Kalamazoo (MI)
Àrea Knollwood
Ben posicionat a Knollwood, Staybridge Suites Kalamazoo Hotel és un lloc ideal d'inici d'excursions...
Hotels a Knollwood: Staybridge Suites Kalamazoo Hotel
Llocs d'interès a Knollwood: Verhage Fruit Farm & Cider MillGene the Pumpkin Man | 0.79083 | curate | {"ca": 0.9307142857142857, "en": 0.06928571428571428} | https://www.agoda.com/ca-es/knollwood/maps/kalamazoo-mi-us.html |
oscar-2201_ca_20230904_2_133131 | Sol·licitud d'ajut econòmic/declaració responsable i autorització de consulta de dades per a activitats de vacances d'estiu 2021 per a infants i adolescents | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | http://ajutsbcncve2020.cat/main/index.php?lang=ca |
mc4_ca_20230418_8_641882 | Com sóc!
Forjant un destí.
Sóc una persona oberta, creativa i atrevida, amb unes gotes de més de somniador. Aquest caràcter ha fet que ja des de petit, hagi estat un cul de mal seient, massa mogut diuen! !
Aquest caràcter, ha fet que durant els anys, hagi estat implicat en moltes de les activitats i associacions del poble, ja sigui, la música, el teatre, els escoltes, sardanistes bastoners, centre excursionista, gimnasos, i bàsquet tant jugador com entrenador.
Gràcies a monitors, entrenadors, professors, amics, pares, etc. crec tinc assolits uns valors que m'han preparat per la vida actual, com ara optimisme realista. Una petita història, que exemplifica el que comento, és la següent.
"En un vaixell de vela al mar, deixa de bufar el vent. Un optimista diria: esperem... aviat bufarà de nou; un pessimista diria: ostres... som pell; un realista es posaria a remar. ", (molt maco, però el realista està cagat!! ).
Per mi l'optimista realista, es posaria a remar, però feliç doncs sap que no fer res es pitjor, i que la natura canvia i tard o d'hora tornarà el vent.
Dono un bot de confiança a aquelles persones que amb la seva entrega i dedicació, m'han forjat en la vessant de la responsabilitat envers projectes a través de la disciplina i la duresa del treball. Deixant clar que:
"Del patiment apareixen les ànimes més fortes. Els caràcters més sòlids estan llaurats de cicatrius". (Khalil Gibran)
Altres valors que estic agraït, a qui me'ls han interioritzat, són la competitivitat; malauradament en aquesta societat, on la lluita per l'estatus, per un lloc de treball, per una victòria el dissabte, per trobar un aparcament abans que un altre, etc... és el pa de cada dia, és bo (penso) estar preparat.
Durant molts anys, de pujar cims, de jugar partits, de fer oposicions, etc. arribes a veure, que la derrota sovint és tant, o més dolorosa quan creus que podies haver donat més, superant-se.
"Aquell qui obté una victòria sobre un altre home, és fort; però qui obté una victòria sobre si mateix, és poderós". (Lao Tse)
En els últims anys, veient que no es podia portar tot, decideixo enfocar els meus esforços en ser millor en un del múltiples hobbies que tenia i que mes m'apassionava, entrenador de bàsquet. Aquí conec el valor del sacrifici, doncs deixar el grup de música, deixar els escoltes, deixar la pràctica del muntanyisme, deixar la convivència de caps de setmana amb amics, marxar del poble per volar més alt,... va ser dur... però un somni no pot quedar en això i prou.
"La coherència és proporcional a la distància entre el que es diu i el que es fa." (Maceiras).
En aquests moments, em defineixo com una persona alegre, valenta i coherent; capaç de somniar i lluitar per arribar-hi, amb capacitat d'empatia amb els que lluiten i dubten, amb eines per liderar el canvis dels meus equips, i de la meva vida. | 0.798857 | curate | {"pt": 0.008906305664410403, "es": 0.050944068400427506, "ca": 0.9273245457784112, "fr": 0.0003562522265764161, "en": 0.008550053437833986, "gl": 0.003918774492340577} | http://caballol.es/Perfil/comsoc.html |
mc4_ca_20230418_18_23371 | Fundaci� Jaume Casademont
Jaume Casademont Jaume Casademont
la identitat l'ideari el comprom�s amb... retalls de diari veus del seu entorn la Fundaci� la Fundaci�
benvinguda qu� �s la fundaci� patronat objectius i accions amics de la Fundaci� la seu contacte acte inaugural publicacions i not�cies publicacions i not�cies
llibre identitat i comprom�s Col�lecci� Butaca
Col�lecci� Bar�metre
Beques de la Fundaci�
Butaca Butaca
Presentaci� Galeria d'Imatges V�deos
Publicacions registre registre registre contacte Girona, 03 de maig de 2016
www.fundaciojaumecasademont.cat
publicacions i not�cies
llibre identitat i comprom�s not�cies Publicat el segon volum de la Col.lecci� Butaca
« tornar Coincidint amb la primera Butaca del 2012 la Fundaci� Jaume Casademont ha publicat el segon volum de la Col�lecci� Butaca que recull els textos de les confer�ncies realitzades en aquest cicle.
El segon volum inclou les confer�ncies de Jean Clair : �Figures del gegant, de Satan a Satalin�, de Jos� Mar�a Ordov�s : �Cultura i temps: Arquitectes del genoma� i Joan Francesc Mira, titulada �Un m�n fet de nacions�
Els llibres es poden obtenir gratu�tament assistint a les conferencies de la Butaca o posant-se en contacte directe amb la Fundaci�.
Tamb� es pot trobar en versi� digital, a l�apartat �Publicacions� del web de la Fundaci� Jaume Casademont.
La Col�lecci� Butaca t� com a objectiu continuar la transmissi� del coneixement de les persones que han assistit a les Butaques i poder aix� posar-lo a disposici� del p�blic.
Aquesta segona publicaci� ha estat editada per la Fundaci� Jaume Casademont, la Universitat de Girona i el Centre Cultural la Merc� de l�Ajuntament de Girona, i ha comptat amb el suport de Dipsalut, la Fundaci� Agrupaci� M�tua i la Cooperativa Empord�lia.
Tweets por @FJCasademont
amics de la Fundaci�
Veure tots » Cr�dits
- registre - Pol�tica de cookies - Pol�tica de privacitat - Av�s legal - �2016 Fundaci� Jaume Casademont
GNA ha dissenyat i creat aquest website, per enc�rrec de Fundaci� Jaume Casademont.
GNA°GironaPlaça de la Independència, 18 1r17001 Girona
[email protected] www.gna.es GNA°LleidaPlaça de Sant Joan, 10 5è 2a25007 Lleida
[email protected] www.gna.es GNA°SalamancaPalacio del Marquès de LenPaseo de la Estación, 27-29Oficina 1037004 Salamanca
[email protected] www.gna.es | 0.768909 | curate | {"ca": 0.8689171416045594, "es": 0.09864094695309075, "fr": 0.026742656729504603, "hr": 0.005699254712845244} | http://www.fundaciojaumecasademont.cat/publicacions.php?idm=1&subpagina=4¬=107 |
oscar-2301_ca_20230418_1_250096 | Implicats per Sant Jordi mlluelle natura dibuixos projecte activitats contes transversal ciclesformatius manualitats drac propostes tac primària infantil secundària batxillerat lectures digital maletesviatgeres entorn trencaclosques santjordi gamificació diada roses implicat+ agenda 2030 lacartadelaterra materialsdidàctics materialseducatius ods puntsdellibre taulerdigital maletespedagògiques santordi 2021 | 0.648556 | curate | {"ca": 1.0} | https://blocs.xtec.cat/?a=list&desc=princesa |
mc4_ca_20230418_12_668636 | Sobirania alimentària | esther vivas
Vivas inicia la ponència qüestionant si les persones escollim realment allò que consumim. “Pensem que nosaltres prenem aquestes decisions, i en bona part és així, però també hem de preguntar-nos qui escull els productes que trobem al supermercat”, afirma. Vivas considera que “en realitat triem sobre un número limitat de productes”, col·locats a les estanteries de les grans superfícies per “una sèrie d’empreses que tenen un control absolut de cada un dels trams de la cadena agrícola i alimentària”.
Si entenem—de manera simplificada—la sobirania alimentària com el poder de les persones per decidir sobre allò que mengen i sobre les polítiques agrícoles i alimentàries, en l’actualitat, segons Vivas, aquest poder del consumidor és “limitat”. Compara la nostra situació amb la dels nostres avis, que anaven al mercat, on majoritàriament compraven la vianda al pagès mateix, i per tant, “la cadena que vinculava el consumidor i el productor era estreta”. “Ara, en canvi, molt sovint, el productor se situa a l’altra punta del planeta, i no sabem absolutament res sobre com s’ha elaborat el producte”, argumenta.
Vivas fa referència aleshores als “aliments quilomètrics”. Segons Amics de la Terra , els aliments, del camp al plat, si portessin comptador, recorrerien una mitjana de cinc mil quilòmetres. “Acabem alimentant-nos de petroli , i això té un impacte, a nivell medioambiental, però també a nivell social”, assegura. “Veiem d’una banda aliments quilomètrics que es porten del sud al nord, perquè a les empreses que controlen la cadena agroalimentària els interessa deslocalitzar la producció agrària”, assevera. Així, compten amb “una mà d’obra barata, sense drets sindicals i amb escasses legislacions de protecció medioambiental”. En aquest sentit, Vivas compara l’enriquiment de les dues primeres fortunes de l’Estat espanyol: Amancio Ortega (Inditex) i Juan Roig (Mercadona), que representant negocis diferents, comparteixen una fórmula d’enriquiment basada en la deslocalització, un concepte explicat a bastament per Naomi Klein a l’assaig No logo.
“El curiós del cas és que no només trobem aliments viatgers del sud al nord, sinó que cada cop més topem amb aliments quilomètrics que van del nord al sud”, assegura Vivas, que ho relaciona amb una política de subvencions (la Política Agrària Comuna a la Unió Europa i la Farmville als Estats Units) que beneficia unes “elits hipersubvencionades”—segons un informe de Veterinaris Sense Fronteres un 16% de beneficiaris de la PAC rep el 75% de les ajudes—i que fomenta els cultius “independentment de l’oferta i la demanda”. “Això genera un excedent, perquè l’alimentació no s’està produint en funció d’allò que aquí necessitem per menjar”. Aquesta sobreproducció es ven als països del sud, com que ha estat subvencionada, a un preu molt barat que fa la “competència deslleial als productors del sud, que no poden competir-hi”. Vivas posa el paradoxal cas d’Haití com a exemple, ja que “als anys 70, amb la producció d’arròs, el país era autosuficient, capaç d’alimentar tota la seva població”, i després que s’hi apliquessin unes “polítiques de liberalització comercial” s’ha acabat convertint en el principal país “comprador d’arròs a les multinacionals nord-americanes”.
Davant d’un món que no havia produït mai tants aliments, segons la Organització de les Nacions Unides (ONU) una de cada set persones passa fam al món. “L’aberració de la fam és que es produeix en un món de l’abundància”, assegura. Vivas ho té molt clar: “Les causes de la fam són polítiques”. El greuge també és significatiu vist des d’una perspectiva de gènere, ja que, tot i que entre el 60% i el 80% de la producció d’aliments estigui en mans de les dones, aquestes tan sols disposen, segons dades d’Intermon Oxfam, d’un 1% de l’accés al crèdit agrícola mundial. “La dona treballa la terra, produeix aliments, però no disposa de la propietat de la terra”, denuncia Vivas.
Després d’aquesta radiografia de la situació actual, on rau el major pes de la sobirania, doncs? En les grans empreses del sector, segons Vivas. “Avui en el model d’agricultura i alimentació el que sobretot compta és el diner, el lucre, el capital, el negoci, i això succeix amb quelcom tan essencial com són els aliments”, assevera. Ella ho situa en l’interior d’una “espiral que vincula crisi econòmica, atur, desnonaments i fam“. Privatitzacions i pèrdua de drets democràtics, un retrocés social custodiat per portes giratòries. En concret Vivas lamenta el cas de la presidència de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria, ocupada per Ángela López de Sá, que és una important exdirectiva de Coca-Cola—amb excedència laboral—.
Malgrat el que planteja, Vivas s’esmerça a no caure en una visió extremadament pessimista, i enumera diferents alternatives com el consum cooperatiu, d’aliments de proximitat, o la nova pagesia, és a dir, el retorn dels joves al cultiu de la terra en unes condicions de respecte a la societat i al medi ambient. Però el que cal també, segons ella, són solucions polítiques ”antagòniques a les actuals”, que pensin en el benestar dels ciutadans, i en aquest sentit, Vivas aprofita la frase que va popularitzar el programa La Bola de Cristal per encoratjar la resposta col·lectiva: “Solo no puedes, con amigos sí”.
Entry filed under: cròniques. Tags: agricultura, sobirania alimentària.
¿Dónde están las campesinas? “El llegat més important del 15M ha estat la presa de consciència política de la gent” | 0.88926 | curate | {"ca": 0.9948633278297561, "es": 0.005136672170243992} | https://esthervivas.com/2014/05/14/sobirania-alimentaria/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_169489 | Font
Ser valencià segons José Sancho: | 0 | curate | {"fr": 0.1111111111111111, "ca": 0.8888888888888888} | |
macocu_ca_20230731_6_397239 | Des del passat dissabte dia catorze de gener se celebra un taller d'esmotxar organitzat per l'Obra Cultur ...
Des del passat dissabte dia catorze de gener se celebra un taller d'esmotxar organitzat per l'Obra Cultural Balear de Campos. Després d'haver seguit les classes teòriques de Miquel Àngel Mas a les aul ...
Necessitam la teva sang urgentment! Hi ha vides que en depenen! El tema de la donació de sang sempre ens ...
Necessitam la teva sang urgentment! Hi ha vides que en depenen! El tema de la donació de sang sempre ens ha preocupat, però ara estam especialment sensibilitzats perquè un ex-alumne de l'IES Damià Hug ...
Ahir vespre va començar el Campionat de Mallorca Juvenil d'escacs que enguany té lloc al camp d'aprenenta ...
Ahir vespre va començar el Campionat de Mallorca Juvenil d'escacs que enguany té lloc al camp d'aprenentatge es Palmer, amb vint-i-vuit inscrits. Simultàniament se celebra un campus d'escacs per a inf ... | 0.600488 | curate | {"ca": 0.8669527896995708, "en": 0.07510729613733906, "es": 0.05793991416309013} | |
mc4_ca_20230418_15_192209 | POLÍTICA - 20/05/2019 21:48 / Redacció
Bèlgica humilia PePe Borrell fent això amb els diplomàtics espanyols
Des que el President Puigdemont es va exiliar a Bèlgica on també s'hi troben els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, el Ministro de Asuntos Exteriores espanyol, PePe Borrell, no ha parat de fer la guitza al govern belga. Cansats d'aguantar els seus embats dilpomàtics, des de Bèlgica han decidit parar-li els peus de la forma més eficaç possible.
Imatge d'arxiu de les banderes de Bèlgica i la Unió Europea. Foto: iStock.
La guerra oberta del Gobierno español contra el Govern català ha provocat de retruc un enfrontament amb Bèlgica per haver permès que a Wateloo, el President Puigdemont hi instal·lès la Casa de la República, seu del Consell per la República. Si fa pocs dies l’ambaixador espanyol Carlos Bastarrreche va amenaçar la societat de debat Oxford Union del Regne Unit per haver fet una invitació al President Puigdemont com vàrem (VEURE AQUÍ), ara se'ls hi gira feina a Bèlgica.
Concretament, el Govern belga ha retirat la immunitat diplomàtica a 8 funcionàries espanyoles que des de fa 40 anys treballen a l'ambaixada espanyola de Bèlgica. Aquesta escalada de la tensió entre amdós països es deu també a les dures paraules que el President de Flandes, Jan Peumans, va adreçar contra l'Estado español per la seva manca de democràcia com vàrem (VEURE AQUÍ). Això va fer que de retruc, PePe Borrell retirés l'estatus diplomàtic al delegat del Govern de Flandes a Espanya com vàrem (VEURE AQUÍ).
Paraules clau: BÈLGICA HUMILIA PEPE BORRELL AIXÒ DIPLOMÀTICS ESPANYOLS | 0.830565 | curate | {"ca": 0.9478643216080402, "en": 0.052135678391959796} | http://m.xcatalunya.cat/detail/Belgica_humilia_PePe_Borrell_fent_aixo_amb_els_diplomatics_espanyols-50436.html |
macocu_ca_20230731_4_542521 | Wild music pocket puzzle
Avui ens divertirem creant una banda de música que soni d'allò més salvatge!
Un puzzle reversible amb una família de tigres i una altra d'óssos tocant música. Un trencaclosques per aprendre els instruments musicals! Joguina feta a Cataunya | 0.634605 | curate | {"en": 0.09230769230769231, "ca": 0.9076923076923077} | |
mc4_ca_20230418_3_148216 | COLLA XAPOUTOT: de febrer 2011
La Directa al Cilindre de St. Llorenç de Montgai
Aquest dissabte, ens reunim un bon grapat de Xapoutot`s. El destí és Sant Llorenç de Montgai. La meteo diu que la cosa estarà tapada però que encara ens deixarà fer algo, així que després d'un bon esmorzar aparquem les furgos, i cadscú es dispersa a les seves vies escollides. En Josep, la Mercè, i l'Isabel marxen cap a la Martineti a la paret de la Formiguera, en Jaume i en Font cap a la Isaac-Gabriel a la paret de l'Os, en Lluís i en Dani, a l'esperó Ribes-Sabaté del Cilindre ( http://fentelmiku.blogspot.com/ ), i en Ricard amb un servidor a la Directa del Cilindre. Aquesta via ja me la va recomanar un company del boulder fa temps, i varem dir que quan tornessim a St Llorenç doncs ens hi posariem. Hem trobat diferents opinions sobre la via, i sobre la seva graduació, aquí nosaltres en fem la nostra.
Per començar, doncs que és un viot guapíssim de dalt a baix. Si en el llibre de les 100 millors n'hi haguéssin 101, sería aquesta!!!! !
Comença anant a buscar una llastra molt grossa la cual pugem amb baveresa per la seva dreta amb uns passos molt atlètics i verticals. Un cop superada, ens posem en un mar de bolos tacats de magnesi que fan que no t'hagis d'escarrassar gaire a l'hora de triar la millor presa, però que la seva verticalitat o millor dit desplomació, doncs la fan una escalada molt mantinguda i sense gaires descansos natutrals.
La via va resseguint una dèbil fisura que a trams està formada de grans blocs de pedra més que dubtosos, però que aguanten allà, tibada rera tibada. Arribem a la R1 amb els braços ben tebis, i comentem amb en Ricard que deunidó quin parell de pebrots els aperturistes de la via de refiar-se d'aquest rocam tant dubtós, i que guapa i mantinguda que és aquesta tirada.
Al Ll2, doncs continúa el lleuger desplom, i trobem els passos més durs en gran part de la tirada.
Comença amb una lleugera diagonal cap a l'esquerra, i abans de xapar el segon o tercer parabolt trobem uns passos una mica obligats.
Fem un lleuger canvi de sentit cap a la dreta, ens posem a una espècie de placa on convinem passos de bidits d'escàndol, fisura, i bolos salvadors.
Aquest tram, és un festival!!!!! És pura resistència, amb els passos molt ben marcats però que hi has d'apretar fort en tot moment.
Un cop a la R2, tenim un pati a sota els peus que deunidó. Les cordes al caure es van separant de la paret, enmig d'un ambientasso que no vegis.
El Ll3 comença seguint la mateixa tònica. Baveresa amb lleuger desplom i passos atlètics que ens porta a l'inici d'un curt flanqueig que amb uns passos guapos, guapos, ens treu del continu desplom de la paret, i del mar de còdols dubtosos del qual veníem.
La roca canvia, al igual que els bons cantos, i ja per un tram molt vertical i més finet arribem a la R3.
Fins aquí, la vía no ens ha donat repòs. El Ll4 comença amb un tram vertical, i per terreny més ajagut passem per sota d'una gran llastra, i anem a buscar el tram vertical final que ens porta al capdamunt de la paret del Cilindre.
Però millor no refiar-se, que aquesta placa ens guarda uns passos d'entrada a la R4 ben obligats, que són d'aquells finets, finets i que dius collons quina traca final!!!!!!!! !
Una vía que ens ha agradat moltíssim. Hem passat amb cintes exprés, unes 14 més o menys, tot i que portàvem una mica de tot per si les mosques. La via està molt ben equipada amb parabolts, tret d'aquests dos trams més obligats esmentats (opinió personal!! ), però s'ha d'escalar entre assegurances. I la dificultat de la vía, per nosaltres ve marcada clarament per la seva continuitat. Potser si et pares a reposar a les assegurances doncs no trobes tanta dificultat a l'hora de fer algun pas.
Vam començar ben abrigats, i a la R1 ja ens ho vam treure tot. Un cop al cotxe se'ns va posar a ploure.
Vaja, que tot ens va anar rodó. Tots els Xapoutot vam disfrutar de valent, i ´´es que Sant Llorenç de Montgai té un encant i una pila de roca que no vegis!!!!!!!! Per cert, ja tenim la pròxima pensada per quan tornem...jejejeje!! !
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!! !
Publicat per llembresku a 22:53 8 comentaris:
Sangre azul, a la Roca del Arcs
Aquest dissabte quedem sis Xapoutot's per anar a Vilanova. Aquest any encara no hi havíem estat, i el cos ens ho demanava a crits. La vies escollides van ser la Camel, per en Ramon, en Jaume, i en Font, i la Sangre Azul, (http://www.aec.cat/contingut/ressenyesgustavo/sangreazul/sangreazul.htm) per en Ricard, en Lluís i un servidor. Aquesta via ens la va recomanar un company del boulder, en Roger, que en va ser un dels aperturistes. Ens en fa una bona propaganda, i nosaltres com que sóm molt difícils de convèncer, doncs ens hi apropem a veure què. Fem tot el trajecte en cotxe envoltats d'una boira que fa dubtar de la gran jornada que ens espera fins hi tot als més experimentats... Però un cop a lloc, no hi ha paraules per descriure aquest bé de Déu de parets que ens envolta!! !
Agafem el corriol que passa per sota de la roca dels Arcs, i anem repetint el nom de totes les vies ( de segur que no n'endevinem cap!!! ), i mica a mica ens apropem als nostres destins. Ens separem dels companys, que de fet avui sembla que estiguem emprenyats, uns a cada punta de paret!!! A peu de via de la Lleida ens trobem amb uns altres companys internautes, els Puretas!!!! amb els que ja hem coincidit al bar, i en alguna altra via també. Xerrem uns segons, i ens dirigím cap a la nostra via, que està més cap a l'esquerra. Tornem a trobar una altra colla que es posaran a la Cosa Nostra, amb els que ens anirem veient al llarg de la via.
L'inici de la via està marcat amb un buril, i recte amunt ja es van veient les assegurances. La via està molt ben equipada, i pel que fa a nosaltres no hi varem posar res extra tot i que ho portavem per si les mosques...
El Ll1, és un a tirada prou llarga i molt disfrutona, amb un passet entre la primera i segona xapa que ens fa posar a lloc, i la resta de disfrutar de cantos generosos i ben vertical. Aquest passet, consta de superar una panxeta on no trobem prou canto per superar-la abans de xapar la segona xapa, però el canto és espectacular si es puja lo suficient com per arribar-hi, però lo xungo és que de sota no es veu. De fet, dels tres, un va pujar per la dreta, un per l'esquerra i l'altre pel mig!!!!! La R1 la fem en un ressalt més que cómode.
El Ll2 sense cap mena de dubte és el més guapo. Comença mig rampós, fins a trobar una llastra on la cosa ja s'enxerina força. La pujem a trams amb baveresa, i a trams com podem, però amb uns passos guapíssims. De cop i volta, al capdamunt de la llastra, la roca canvia tornant-se més vermellosa i ja sense oferir-nos aquestes bústies tant espectaculars que ens agraden tant. És un tram un xic desplomat però amb bons cantells, i al loro!! que al bell mig hi trobem un bloc que es veu força inestable. Es passa sense tocar, però no estaría de més de tirar-lo controladament.
Passat el tram vermellós, trobem un bon repòs que ens anirà de conya per afrontar el tram més dur del llarg. Una placa un xic desplomada, amb les regletetes justes per anar apretant a cada pas. És un tram més que guapo, on no s'hi val a mirar el vent d'on ve, ja que els braços es van posant tebis mica a mica. Un cop superat això, la cosa s'ageu, i amb roca trencadota arribem a una gran alsina on trobem la R2.
Al nostre costat, van pujant els companys per La cosa nostra, que es veu més que interessant.
Per començar el Ll3 fem un canvi de reunió, caminant uns metres cap a l'esquerra per una feixa molt còmode. En Ricard que quan veu qualsevol cosa enfilable hi puja, s'enfila per treure la foto del dia, i amb una branca seca el que casi treu és un ull a en Lluís que estava a sota muntant la R! !jejejeje Bromes a part, el Ll3 podríem dir que és de tràmit. Una placa amb uns passets més drets a l'inici, amb unes bústies que ni les de correus, i força ajagut, ens porta al capdamunt d'una altra feixa amb la roca força trencada a l'entrada de la R.
Nosaltres, el descens el varem fer amb tres ràpels, tot i que seguint la feixa de la R3 cap a la dreta aniríem a petar a la sortida de la Lleida, i baixar caminant. Una via molt xula, sobretot els dos primers llargs, que ens deixa amb un regust d'haver disfrutat moltíssim, però que li falten unes tirades més. Realment sens ha fet curta. Sería una vía ideal per combinar amb qualsevol altre, o com varem fer nosaltres, per convinar-la amb estar una estona més fent la birra al bar. Per veure la fantàstica jornada de dissabte des d'uns altres ulls, aquí teniu l'entrada que li ha dedicat en Lluís al seu recent blog: http://fentelmiku.blogspot.com/2011/02/sangre-azul-roca-dels-arcs.html
I és que no ens cansaríem mai d'escalar per aquestes parets!!!! i d'altres tampoc!!!!!! !
Apa gent, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!! !
Publicat per llembresku a 20:56 6 comentaris:
Aquest dissabte ens reunim quatre Xapoutot's per anar a Montserrat. Sóm en Font, en Lluís, en Dani, i un servidor. Després d'un bon esmorzar, ens dirigím cap al Clot de la Mònica, on enfilarem el camí que ens portarà cap a la Plantació. La via escollida és la Màgic Mystery Tour, a la Roca de Sant Martí. Només teniem una visita a aquesta regió, abans de que apareixés la guia, i ens varem perdre ben perduts, així que avui ens hi fixarem més a veure si ho trobem bé.
L'inici de la via el trobem just passats potser una cinquantena de metres del primer tram d'esglaons metàl.lics, al costat esquerra de la Canal dels Llorers. Just al davant, tenim l'inici de la via Cambi Climbàtic. Ja hi ha varis blogs que expliquen prou bé la via, nosaltres en farem cinc cèntims del que ens va semblar.
El Ll és una tirada tranquileta amb la roca que fa mirar-s'ho bé que ens deixa al cim del ressalt, fem la R1 en un arbre. El Ll2 comença amb uns passos explosius que en Dani es mig treu en lliure (està fet un màquinot! ), i els altres en A0. Cal dir que dels dos pitons que hi havien a sota del megacòdol, ara només n'hi ha un... no l'hem pispat no, sinó que ens va fer marxo amb susto inclòs. La resta del llarg, doncs del pal del primer. Fem la R2 al cim del ressalt en un altre arbre.
Aquí comença la festa. I dic festa, perquè a partir d'aquí la via és com sortir de festa. Una disfrutada de collons. El Ll3 comença amb una placa desequipada que ens porta a una espècie de ressalt on hi trobem les dificultats de la tirada. Són uns passos finets guapíssims, molt ben protegits i amb molt bona roca. Un altre cop fins al capdemunt del ressalt i fem la R3 en un altre arbre. El Ll4 és un flanqueig constant amb unes bústies i regletes que ni en el rocòdrom, i amb un passet més fí abans d'entrar a la R4. També molt ben protegit. I el Ll5, puja per una fisura amb un pas més dur a mig llarg. Ens saltem la R5 ja que ni la veiem, i arribem al cim.
D'allà baixem amb una desgrimpadeta fins al collet que ens separa de la Roca de Sant Cugat, i canal aball per terreny fressat ens porta un altre cop a la Canal dels Llorers. Una molt bona via, amb uns últims tres llargs molt guapos.
Vèiem varies cordades enfilant-se per aquí i per allà, i és que a la Plantació ens queda molta feina per fer!!!! !
Tranquilitat assegurada, i un munt d'agulles per coronar. De ben segur que no hi tardarem a tornar. Per una altra visió de la jornada: http://fentelmiku.blogspot.com/2011/02/roca-sant-marti-via-magic-miistery-tour.html
Salut a tothom!!!!!!!!! !
Publicat per llembresku a 22:58 4 comentaris:
Encara que sembli mentida, una de gel...
Aquest dissabte, tot i les temperatures una mica elevades per a l'època, quatre Xapoutot's encoratjats i plens d'eines esmolades decideixen d'anar a fer gel. Ja ho diuen ja, qui no s'arrisca, no pisca!!!! !
Però el que millor us ho explica, és en Gerard, http://neuifoc.blogspot.com/2011/02/via-godefroy-balsareny-baga-5-de-gener.html
Aquí només quatre fotos per anar fent dentetes....
Apa doncs, salut i a veure que fem la setmana vinent!!! !
Publicat per llembresku a 21:05 3 comentaris: | 0.698252 | curate | {"ca": 0.9766756483664534, "fr": 0.006736274840013472, "es": 0.016588076793533177} | http://llembresku.blogspot.com/2011/02/ |
macocu_ca_20230731_10_316990 | El dissabte 19 de Maig, va tenir lloc la quarta Caminada de Pinós. Aquest any es va dissenyar una ruta per els boscos d’Ardèvol. Varem baixar i pujar boscos de tota mena i vorejar camps de blat i les rases de La Rovira i Orrius, varem visitar el Dolmen de la Pera i varem veure les restes de Llanera
des de lluny.
Durant el recorregut vàrem trobar dos punt d’avituallament on se ens va oferir fruita i begudes.
La pluja va esperar que l’últim participant arribes al local social d’Ardèvol on l’esperaven
unes botifarres amb torrades i la final de la Champions amb pantalla gran.
Tot i el pronòstic de pluja anunciat, la participació va ser l’esperada.
Aquesta caminada forma part de les activitats que organitza la Comissió de la Fira de Pinós que la propera setmana celebra la XIX Fira de Productes Artesans.
Us convidem a participar en la quarta edició de la Caminada popular al Capvespre.
Aquest any el recorregut començarà i acabarà a Ardèvol, en els 12 quilometres de recorregut podrem veure :
– El dolmen de La Pera – El Moli de Moixons
Veurem de lluny el Castell de Llanera i trobarem 2 punts de refrigeri un a la barraca de Soldevila i l’altre al camí de Carbonells.
Com en les anteriors edicions en arribar ens espera una torrada amb botifarra tot vien la final de la Champions Leage al poliesportiu/casal d’Ardevol, amb pantalla gran i tot allò que us calgui.
Durant el recorregut hi aura servei de cotxe escombra per si algú no vol/pot acabar per ell mateix.
En el moment de la inscripció us donarem una copia del planell de la ruta.
Dades bàsiques :
Sortida i arribada : Plaça d’Ardèvol, Ardèvol de Pinós, Solsonés, LLeida Inscripcions a les 16 hores Sortida a les 17 hores Preu : 5€ Distancia : 12 Qm.
TAPS SOLIDARIS PER EN MAGÍ
CAMPANYA SOLIDÀRIA DE RECOLLIDA DE TAPS
El Magí és un nen d’un any de Sant Joan de Vilatorrada que va néixer amb una sordesa bilateral pregona. En breu li posaran dos implants coclears, un dels quals, tot i estar recomanat pels metges, no queda cobert per la seguretat social. El cost aproximat és de 25.000€. Necessitem la teva ajuda!
Els taps que es recullen han de ser de polipropilè (símbols PP o 5).
Aquests tipus de taps i tapes es troben en la majoria d’ampolles d’aigua, sucs, llets, refrescos (coca-cola, fanta, pepsi, etc. ), detergents, sabons, xampús, lleixius i altres envasos diversos.
És molt important que els taps o les tapes siguin del material indicat a dalt. En taps petits normalment no hi és el símbol de la capçalera, però en taps i tapes més grans hi és, igual que en la majoria d’envasos de plàstic.
Tot i que també serveixen envasos més grans és molt important que tot el que es guardi estigui net (si és possible esbandir amb aigua) i que no tingui cap etiqueta o element metàl·lic. Davant del dubte sobre el tipus de material sempre és preferible no guardar l’envàs.
** Contacta amb nosaltres a traves del blog per conèixer altres punts de recollida de taps.
En hora bona al Centre Cultural d’Ardèvol per el premi Signum que els hi ha sigut atorgat. Bon Pessebre.
– La Caminada 2012 serà el 19 de Maig 2012, la sortida i l’arribada de la caminada així com les botifarres i el partit de la Champions es farà a la vila d’Ardevol.
El disabte 4 de Juny com els darrers anys vam gaudir del suculents plat de sepia amb gambes elaborat essencialment per la Teresa d’Auques amb ajuda d’altres dones del municipi
seguidament ens van ofeir uns deliciosos cigronets de l’alta Anoia amb rostes de cansalada, tot ben regat amb un bon vi.
La sobretaula va ser amanitzada amb l’actuació de magia a càrrec del Mag Jordi Cumelles
Gràcies a totes i a tots per tant agradable vetllada.
Va obrir la conferencia en Jordi Gené de INCAFUST parlant-nos de les propietats físiques i mecàniques de la fusta com material de construcció i com a bio combustible, les seves avantatges enfront d’altres materials, ductilitat, resistència, preu, qualitat i proximitat.
Jordi Gener
Pau Vericat
A continuació va ser el torn den Pau Vericat, enginyer de Forest del Centre Forestal Tecnològic de Catalunya (CFTC) qui va parlar dels diferents tipus de boscos que tenim a la nostra comarca i de la varietat d’espècies d’arbres que es combinen en els mateixos (pinassa combinada amb pi blanc / roures / pi roig / carrasca / etc.) , així com la necessitat de gestionar els boscos per tal de fer-los més productius a llarg termini.
Xerrada Coloqui
Jordi Jané
Va tancar les ponències en Jordi Jané de la serradora Fustes Jané de Solsona qui ens va exposar el punt de vista de l’industria de la fusta, la situació actual dels serradors a Catalunya, productes i subproductes que poden oferir així com suggerències per millorar.
Entrega record
Els ponents van ser obsequiats amb el record de la Fira d’enguany, la reproducció en ceràmica de una estufa de llenya, molt apropiada per els l’ocasió.
El passat 28 de Maig del 2011, va tenir lloc la tercera edició de la caminada popular del municipi. Aquesta caminada ha estat una de les activitats englobades per a la fira de Pinós, aquesta edició, ha estat un èxit de participació.
Sortida plaça Pinós
La caminada va començar a la Plaça de Pinós, i va acabar al mateix indret, donant la volta a un entorn amb rics paisatges, camps estivals i llocs bucòlics.
La caminada va comptar amb un punt de refrigeri situat a la font del Mas de l’Hort on s’oferien sucs i fruita, a mes d’aigua fresca de la font.
La ruta sortia del poble per el cementiri, baixava fins a Cal Fitó bordejant un torrent, després creuava la carretera i entrava al camí del Mas de l’Hort, posteriorment es desviava fins la font, allà hi havia un punt de refrigeri,
Refrigeri a la font
d’allà baixava cap el salt d’aigua del Mas de l’Hort, i després el salt dels Codina i tornava a pujar al nucli de Pinós.
En definitiva, un recorregut pels boscos, pels salts d’aigua per les valls de Pinós, amb un temps calorós.
Barça - Manchester a la fresca
En arribar els esperaven unes torrades amb botifarres i una gran pantalla on es va gaudir del Barça – Manchester.
Espectacle amb l Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages
Cloenda de la fira:
Berenar popular.
Paral.lelament hi haurà una mostra de treballs amb fusta a càrrec de l Escola de talla defusta de Santpedor.
Inauguració d exposicions:-El bosc i el seu aprofitament-Amb la col.laboració del Centre tecnològicforestal de Catalunya, INCAFUST i l Escola de talla de fusta de Santpedor.
-Fotos de Pinós-Amb la col.laboració d en Joan i la Montse de Súria.
-Exposició de Ceràmica
-Artesans del Solsonés
-Exposició de Patxword, a càrrec de l assossiació “Amics de la gent gran dePinós”.
-Aula rural
Xerrada-col.loqui: El Bosc i el seu aprofitament, a càrrec de :
-Jordi Gener – Tècnic d INCAFUST.
-Pau Vericat, Enginyer de Forets i tècnic de l’Àrea de Gestió Sostenible delCentre Tecnològic Forestal de Catalunya.
Sopar de germanor:
reserves al 973 473 292 | 0.799517 | curate | {"ca": 0.9545521617234765, "fr": 0.003836505828537701, "es": 0.02478972996901284, "en": 0.010919285819684226, "pt": 0.005902316659288771} | |
mc4_ca_20230418_4_465533 | Vent d Cabylia: Dubón, l’artista que pintà la modernitat amb rostre de dona
Postejat per Vent d Cabylia a les 16:36
Gran aporte sobre un impressionant artiste que deuria tindre molt més reconeiximent.
01 de juny, 2020 19:14 | 0.657937 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ventdcabylia.com/2020/05/el-famos-cartell-desquerra-valenciana.html |
mc4_ca_20230418_10_180876 | LO CARRANQUER: Catalunya Experience, Taller Casserras i el Carranco Bilandó, el Drac de #Cervera
Catalunya Experience, Taller Casserras i el Carranco Bilandó, el Drac de #Cervera
Turisme de Catalunya a travès de Catalunya experience, va presentar a principis de setmana un vídeo promocional dirigit per Oliver Astrologo on destaca la Cultura i el patrimoni cultural com una peça clau de la singularitat de Catalunya.
Protagonista inesperat, el drac de Cervera, lo Carranco Bilandó, apareix en un tall dedicat al Taller-Escultura Casserras de Solsona. Unes imatges que segurament foren gravades la passada primavera durant el període en què el Drac estigué restaurant-se en el taller Casserras. Podeu observar el drac, aproximadament, a partir del 1:40.
Oliver Astrologo, és un director especialitzat en videos promocionals, entre d'altres, ha treballat per destinacions turístiques com Malta, Mèxic, Cuba o Venècia, entre d'altres.
http://oliverastrologo.com/
Publicat per Xavi Miret a les 15:24
Secció: Bestiari carranquer, Catalunya Territori i Paisatge, Patrimoni cultural i festiu | 0.574371 | curate | {"es": 0.2669767441860465, "ca": 0.6753488372093023, "en": 0.025116279069767444, "it": 0.03255813953488372} | http://locarranquer.blogspot.com/2018/01/catalunya-experience-taller-casserras-i.html |
cawac_ca_20200528_1_191868 | Metro exposa l’obra de Xurxo Alonso
Metro Arte Contemporani del carrer Rua Nova, 24 de Santiago de Compostel·la exposa des del 19 de juliol i fins al 10 de setembre la mostra de l’artista gallec Xurxo Alonso (Bons Aires, 1956) resident a Vilagarcia de Arousa, Terra adentro, mar de fora. | 0.745933 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bonart.cat/actual/metro-exposa-lobra-de-xurxo-alonso/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_29456 | El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” | ACN | madrid | Política | El Punt Avui
Web versió mòbil
El Punt Avui
Agenda
Cinema
Serveis
Temes
Canals
Participació
Registre
Edició impresa
Webs
El Punt Avui
L'Esportiu
L'Econòmic
Catalonia Today
Club del Subscriptor
El Punt Avui Tv
Grup El Punt Avui
Visualització
Dimarts, 30 novembre 2021
[X]
Estic registrat i vull presentar-me
Recorda'm
He oblidat la contrasenya
Consulta el text d'ajuda
Registra't gratuïtament
Fes-te subscriptor per 4 € al mes
Identifica't
Subscriu-te
Cercar
Telegram Instagram Facebook Twitter
El Punt Avui
Seccions
Edició impresa
Més
Portada
Local
Societat
Successos
Política
Economia
Cultura
Europa-Món
Comunicació
Opinió
Esports
×
[D]
El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” + El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” E-mail
3
Política
madrid - 24 juliol 2021 19.44 h
El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable”
La ponència marc del congrés del partit defensa l’“agenda del retrobament” de Sánchez
El president espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez EFE.
El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” E-mail
ACN - madrid
La ponència marc que el PSOE debatrà en el seu 40è congrés, previst per al mes d’octubre, proposa “la promoció dels idiomes cooficials, la sensibilitat envers sentiments de pertinença diversos, el foment del diàleg interterritorial o la cooperació lleial entre administracions”. El document, que s’ha donat a conèixer aquest dissabte, defensa l’anomenada “agenda del retrobament” del president espanyol, Pedro Sánchez, amb Catalunya, que inclou mesures com la millora de la convivència i el “millor encaix de l’autogovern català”, i avisa que és “l’únic camí viable per avançar amb esperança d’èxit”. “És una aposta ferma dels i les socialistes”, rebla el text.
Aquest document és la base política del projecte del PSOE per als propers anys. L’ha coordinat la portaveu del partit al Congrés i vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra, que l’ha treballat amb la presidenta dels socialistes, Cristina Narbona; l’eurodiputada Lina Gálvez i la secretària d’Estat de Migracions, Hana Jalloul.
La ponència no només fa referència a Catalunya i a l’enfortiment que volen de l’estat autonòmic –tot i que no esmenten elements com la taula de diàleg amb la Generalitat–, sinó que també tracta aspectes com els impostos, l’habitatge i la salut. Així mateix, suggereix la modificació de l’article 99 de la Constitució per tal d’evitar que calgui la majoria absoluta del Congrés dels Diputats per escollir el president del govern espanyol i esquivar repeticions electorals com les dels anys 2016 i 2019. La proposta socialista passa per permetre la presentació de mes d’un candidat i que s’investeixi el que tingui més suport.
El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’”encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable” E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Més llegides
Mor l’excursionista rescatat a Ulldeter
Mor l’excursionista rescatat a Ulldeter
Quatre morts, dos d’ells nens petits, en un incendi a la plaça Tetuan de Barcelona
Quatre morts, dos d’ells nens petits, en un incendi a la plaça Tetuan de Barcelona
Jo, moro i Llarena, cristià
Jo, moro i Llarena, cristià
“Vull créixer junt amb la Penya”
“Vull créixer junt amb la Penya”
El bomber que va morir a la central d’Ascó havia acabat la jornada
El bomber que va morir a la central d’Ascó havia acabat la jornada
“A Sud-àfrica no és tan greu, la situació”
“A Sud-àfrica no és tan greu, la situació”
Condemna a un menor que va tirar un petard a un policia estatal
Condemna a un menor que va tirar un petard a un policia estatal
President Pujol
President Pujol
Certificat digital per divendres
Certificat digital per divendres
Política
El Codi Civil català prohibirà als progenitors amb indicis fonamentats de violència de gènere comunicar-se amb els fills
El Codi Civil català prohibirà als progenitors amb indicis fonamentats de violència de gènere comunicar-se amb els fills
Barcelona
30 novembre
0
El Codi Civil català prohibirà als progenitors amb indicis fonamentats de violència de gènere comunicar-se amb els fills
La Mesa expressa el malestar al TSJC per no permetre l’accés de Borràs a l’edifici després de la detenció de Josep Costa
La Mesa expressa el malestar al TSJC per no permetre l’accés de Borràs a l’edifici després de la detenció de Josep Costa
Barcelona
30 novembre
0
La Mesa expressa el malestar al TSJC per no permetre l’accés de Borràs a l’edifici després de la detenció de Josep Costa
Junts presenta un veto als pressupostos generals de l’Estat al Senat
Junts presenta un veto als pressupostos generals de l’Estat al Senat
Madrid
30 novembre
0
Junts presenta un veto als pressupostos generals de l’Estat al Senat
Barbados es converteix en una república
Barbados es converteix en una república
Castries
30 novembre
0
Barbados es converteix en una república
La CUP demana “mà dura” al govern espanyol per fer complir les quotes de català a plataformes com Netflix
La CUP demana “mà dura” al govern espanyol per fer complir les quotes de català a plataformes com Netflix
Madrid
30 novembre
1
La CUP demana “mà dura” al govern espanyol per fer complir les quotes de català a plataformes com Netflix | 0.590581 | curate | {"ca": 0.9297084096351599, "it": 0.0016903789266093816, "en": 0.01887589801380476, "pt": 0.011973517396816452, "fr": 0.01253697703901958, "es": 0.024228764614734468, "uu": 0.0004225947316523454, "de": 0.0001408649105507818, "hr": 0.0004225947316523454} | http://admin.elpunt.cat/politica/article/2005419-el-psoe-defensa-promoure-els-idiomes-cooficials-i-millorar-l-encaix-de-l-autogovern-catala-com-a-unic-cami-viable.html |
mc4_ca_20230418_12_93548 | Els Mercats de TGN i l’AEHT serviran àpats solidaris | Diari La República Checa
Els Mercats de TGN i l’AEHT serviran àpats solidaris
Nou gest solidari d’entitats tarragonines. Els Mercats públics de la ciutat i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona (AEHT) col·laboraran per servir àpats solidaris cada dijous en el menjador social de la comunitat de Sant’Egidio, a la Part Alta.
Cada dijous s’elaborarà un menú solidari
Amb aquest acord, els productes del recapte solidari del Mercat Central i Mercat de Torreforta es posaran a disposició d’un cuiner de l’associació hostalera, que elaborarà el menú del menjador social tots els dijous. La comunitat de Sant’Egidio ofereix, des de fa tres anys, tres àpats per setmana a més de mig centenar de persones sense llar o sense recursos.
La iniciativa conjunta va començar fa dues setmanes. El primer restaurant que va oferir els seus serveis va ser La Morada. La setmana passada, l’àpat va anar a càrrec dels responsables del restaurant Cup Vell. En les darreres setmanes, 15 voluntaris que col·laboren de forma habitual han vist com s’intensificaven les demandes i han arribat a donar cobertura a més de 65 persones per àpat.
Cada dimecres i dissabte al Mercat Central i cada dissabte al de Torreforta i el mercadet de la Móra, hi ha punts de recapte d’aliments. Les persones que vulguin fer donacions poden enviar un correu electrònic a [email protected].
previousMor un home a la Selva del Camp en un accident agrícola
nextEls sanitaris diuen prou i exigeixen EPIs i més recursos | 0.815192 | curate | {"ca": 1.0} | https://larepublicacheca.cat/els-mercats-de-tgn-i-laeht-serviran-apats-solidaris/ |
mc4_ca_20230418_16_561451 | Hotel Benex Yonezawa Yamagata Japó - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Montoumachi 3-2-16, Yonezawa, Yamagata, Japó, 992-0039 - Veure al mapa
Barri Yonezawa Yonezawa Yonezawa Yonezawa Yonezawa Tsuruoka
Més informació sobre Hotel Benex Yonezawa
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Yamagata, no busqui més enllà de Hotel Benex Yonezawa. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Hotel Benex Yonezawa també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Yamagata. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, magatzem d'equipatge, aparcament de cotxes, restaurant.
L'ambient de Hotel Benex Yonezawa es reflexa en cada habitació. aire condicionat, calefacció, telèfon, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, nevera són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Hotel Benex Yonezawa és una selecció idònia per a la vostra estada a Yamagata. | 0.767665 | curate | {"ca": 0.8964686998394864, "es": 0.056179775280898875, "en": 0.04735152487961477} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-benex-yonezawa/hotel/yamagata-jp.html |
cawac_ca_20200528_6_19458 | Archive for Arreglant el món
Aquesta setmana, tot fent un te amb en Guillem, comentàvem que si els mass media de casa nostra incloguéssin a les enquestes d’intenció de vot el partit PIRATA . CAT , segurament això reportaria uns quants vots a aquest partit. Simple. Potser també per aquest motiu, recentment els Pirates de Catalunya van expressar aquest legítim desig en una nota de premsa… Però els periodistes tenen el poder de decidir què és notícia i què no ho és. Una qüestió que m’imagino que deu suposar no poques discussions a les redaccions dels diaris i tertúlies a les aules i bars de les facultats de comunicació d’arreu del món… i que particularment em té ben distret (per no buscar altres formes de dir-ho).
Entre els mitjans tradicionals que més consulto s’hi troben el diari ARA i Catalunya Ràdio; i voldria parlar del primer: l’ ARA .
Abans que en sortís el primer número vaig fer-me’n subscriptor. És el primer diari en paper del qual he sigut subscriptor i vaig decidir ser-ne per diversos motius: per donar suport a la iniciativa d’un nou diari català, perquè m’agrada l’actitud positiva dels seus caps visibles, començant pel director Carles Capdevila; i també perquè la campanya publicitària de llançament que van fer va aconseguir il·lusionar-me amb el projecte. Innocent de mi, creia que potser sí que era factible un diari de masses amb un punt de vista diferent…
Ara que el diari està a punt de celebrar el seu primer aniversari, pel que fa a mi, aquesta il·lusió inicial s’ha anat transformant progressivament en decepció. L’ ARA es presentava com un diari “diferent” i just això n’esperava, però –la veritat– em sembla un diari com la majoria.
Quan llegeixo la columna diària del director encara em sembla veure-hi aquestes ganes de treballar i de buscar alternatives, però malauradament al tractament de l’actualitat no n’hi veig el reflex. Em costa molt prendre’m seriosament un mitjà que amb dos dies de diferència escriu en portada « Europa se la juga » (dimecres) i « Europa revifa » (avui) només perquè ahir la borsa va pujar un 5% o es va condonar el 50% del deute grec.
Avui en dia, els bars i les tertúlies de ràdio són plens d’espavilats que, si bé no s’atreveixen a pronunciar el jo ja ho deia! , ara tenen molt clar que, de fet, era impossible que els preus dels pisos continuessin pujant al ritme que ho feien fa 5 o 6 anys. Però, en canvi, no sento ningú alertant-nos que les “solucions” que aproven els governs europeus no són tals. Comprar deute d’un país és pagar-li el compte d’avui a canvi que ens el torni encara més car demà. Bons de la Generalitat? m’imagino que els mil o dos mil euros que la gent treballadora diposita al 2% a “La Caixa” deuen ser utilitzats per aquesta entitat per adquirir bons públics al 4,75%. És de bojos! Retallar serveis socials pot ésser una sortida desesperada per intentar salvar la situació, però mai la primera mesura d’austeritat aplicada i, en qualsevol cas, no és una solució al problema. A tot això em refereixo… Però al diari només hi trobo un semàfor verd o vermell pel conseller de torn segons si aquesta setmana s’ha parlat més de la sanitat o d’Europa.
CatalunyaCaixa és, segons tinc entès, l’entitat més ruïnosa de les que s’han intervingut amb diner públic a casa nostra; però el seu compte de pèrdues i guanys ( PDF , pàg.83) mostra uns beneficis nets de 23.562.000€ el segon semestre del 2010. Al diari hi llegeixo que els directius d’aquesta i altres entitats han doblat els seus sous en 5 anys. Com pot ser? Sí, semàfor vermell, però demà ja parlarem d’una altra cosa… és que l’actualitat crema!
A mi em sembla que el periodisme hauria de mirar què passa fora del taulell de joc, fugir de les notes de premsa, posar-ho tot en dubte, investigar, aprofundir, denunciar, donar veu a les minories que treballen per canviar les coses… això és el que esperava trobar a l’ ARA ; però hi llegeixo el mateix que a La Vanguardia, El Periódico, El País… Tot plegat és per tirar el barret al foc.
[hr]
A l’hora de titular aquesta entrada he estat dubtant una estona i al final he escrit “Ara, decepcionat”. Em felicito! Ara ho he corregit. El que més m’amoïna és que d’entrada no m’ha sonat malament…
Alessio Rastani ( aquí , aquí i aquí ) ja ha tingut els seus 15 minuts de fama . Dimarts el va entrevistar la BBC News en qualitat d’expert en inversions i borsa, i mig europa es va posar les mans al cap per les seves declaracions. Interrogat sobre les mesures per tornar a encarrilar l’economia, Rastani va respondre que ell és un trader i que no l’amoïna pas el bon funcionament de economia i de la zona euro sinó guanyar diners i que, de fet, somia una altra recessió perquè és una oportunitat per fer diners si saps com aprofitar-te’n. Tampoc es va tallar per dir que és Goldman Sachs qui governa el món, no pas els governs.
Tot sembla indicar que aquest paio és un cabró sense escrúpols. Crec que es pot qualificar així algú que no té vergonya de dir públicament que és més important fer calers que vetllar per les necessitats bàsiques de milions de persones que ho passen malament a Europa i els EUA . El més curiós del cas –i el que m’ha dut a escriure sobre ell– és que passada la indignació inicial, Rastani torna a ser notícia perquè ara resulta ser que no és realment un broker … Diuen que va fer unes declaracions al Daily Telegraph on confessa que només volia cridar l’atenció. Literalment: « I’m an attention seeker not a trader ».
Sincerament no sé si és un trader , un attention-seeker-d’estar-per-casa qualsevol o un Yes Men ; i se me’n fot. A hores d’ara, al seu Twitter només hi ha tres tuits posteriors al 27-set: un enllaç a un article del seu blog sobre el mercat de valors i el preu de la plata, un agraïment als seus nous followers (en deu haver guanyat uns quants, entre els que em compto) i un enllaç a una entrevista que li van fer ahir (després de l’escàndol) a la CNN . Després de veure-la sembla més clar que realment no és un professional però sí que inverteix els seus propis diners.
Sigui o no sigui un farsant, jo diria –abans que res– que el fet de no ser professional no té perquè desautoritzar les seves opinions i arguments. De fet, si parlem de professionalitat, em preocupa més la dels periodistes de la BBC que el van escollir per a l’entrevista… i dels de casa nostra!, veient el tractament que n’ha fet la premsa. Encara que el tal Rastani només sigui un “pobre nano” que inverteix els seus estalvis i no el despietat capitalista d’èxit que volia aparentar no compto que a hores d’ara algú dubti de l’existència d’aquests, diguem-ho clar, fills de puta (vegeu, sense anar més lluny, Inside Job ). El motiu d’indignació hi és, repeteixo, sigui o no sigui un farsant.
I ja que parlava del tractament periodístic no vull deixar de dir que em sembla vergonyós i lamentable l’article que publica avui el diari ARA titulat « Un fals broker s’infiltra a la BBC » justament sota la capçalera El control de qualitat als mitjans . No conec gaire (gens) el món dels espais de notícies a la TV , però no crec que sigui un lloc on et puguis “infiltrar” fàcilment i et facin sortir en directe. Aquest senyor el van escollir, no es va infiltrar. L’article en si, comença desacreditant Rastani per disposar només de 1.130€ al compte corrent, una casa hipotecada a nom de la seva dona i un saldo negatiu d’11.500€ després de quatre anys de compra-venda d’accions. (Deixant de banda d’on han obtingut aquestes dades personals els periodistes de l’ ARA –no citen cap font– és interessant saber que aquest diari valora l’opinió de les persones en funció del gruix de la seva cartera). Explica breument la cronologia dels fets basant-se en la notícia del Daily Telegraph i qüestiona els filtres de la BBC ; res de nou. La versió en paper inclou la cirereta dels “precedents”: Enric Marco , el cas del taxista confós per un expert en IT i els Yes Men .
El proper 28 de gener, si no hi ha cap daltabaix anterior (que mai se sap amb l’actual panorama governamental), el consell de ministres de ZP aprovarà la reforma de les pensions que, entre d’altres mesures (com el replantejament del sistema de pensions de viudetat –que trobo bé– o de les prejubilacions), endarrerirà l’edat de jubilació fins als 67 anys. Diuen que si cada cop vivim més anys és raonable que treballem una mica més per a poder mantenir l’actual sistema de pensions. En castellà diríem que no hay que ser un lince (quina expressió equivalent tindríem en català?) per adonar-se que la fi del sistema de pensions i la prestació sanitària universal són les amenaces més concorregudes quan a la ciutadania li passa pel cap de protestar una mica més del compte per totes les retallades de drets que estan a l’ordre del dia.
Al web de El País podem descarregar un document ( PDF 188KB ) on s’explica millor la reforma i hi ha algunes xifres destinades a justificar la jubilació als 67. La més destacable és que l’estimació de la quantitat de pensions (no l’import) que caldrà pagar el 2040 és aproximadament el doble que l’actual. Potser sí. Amb tot plegat, però, continuo sense estar d’acord amb aquest punt de la reforma. Si bé és evident que cal prendre mesures per a garantir unes pensions dignes per als jubilats no veig com ens ajudarà endarrerir l’edat de jubilació. En primer lloc perquè em temo que el que persegueixen no és que ens jubilem més tard sinó que encara que ens jubilem a la mateixa edat que ho fem ara (la mitjana ronda els 63 anys) cobrem, comparativament, bastant menys. En segon lloc perquè el que ens falta ara és justament ocupació. Amb la taxa d’atur actual (especialment entre la població més jove) posar-se a discutir si cal endarrerir dos anys l’edat de jubilació desperta, com a mínim, un lleu somriure sota el nas. Per últim perquè, no fotem!, trobo que als 65 –sinó abans– ja has treballat prou i realment et mereixes passar els últims 20 anys de la teva vida una mica més tranquil. A aquesta vida no hi hem vingut a treballar!
En la línia d’aquesta darrera afirmació faré l’esbós, en dos punts, de la que seria la meva proposta de reforma laboral. En l’article « La Catalunya hispanitzada » (Ara, 10/12/2010 –cal registre gratuït per llegir l’article sencer), Xavier Roig afirmava que «la famosa jornada intensiva (el de 8 a 3) és l’exponent més clar que un país no té ganes de fer feina». Vaig llegir l’article amb interès i, tot i no estar gens d’acord amb l’autor, que no només semblava que volia convertir-nos a tots en workaholics (o, encara pitjor, que ens renyava per no ser-ho) sinó que en donava la culpa a Espanya (com si els catalans no en tinguéssim prou amb nosaltres mateixos per ser uns ganduls! ); sí que vaig trobar-hi un bon punt de partida… cap a una interpretació diferent; això sí.
Ésser productiu de 8 a 3 és impossible; i a més no cal. A Google (empresa que hom fa servir d’exemple quan parla de bones condicions laborals i conciliació) ho saben molt bé i és vox populi (i veritat) que permeten als seus treballadors dedicar un 20% de la seva jornada a “projectes propis”. Si és bo per a Google (empresa que hom fa servir d’exemple, també, quan parla de creixement espectacular i excel·lents resultats econòmics) ho hauria de ser per a tothom.
Primer punt, per tant, reduïm la jornada laboral a 6 hores i flexibilitzem-la. Treballem l’estona que puguem ser realment productius i deixem de valorar els empleats per la seva capacitat d’ estar al lloc de treball durant 8, 10, 12 hores… Aquesta mesura té, al meu entendre, dues conseqüències directes: la primera és que la gent va menys atabalada i té per tant més oportunitats per a ser feliç; la segona és que (en moltes indústries) cal més gent per a fer la mateixa feina, amb la qual cosa posem rumb a la plena ocupació.
El segon punt de la reforma que proposaria consisteix en un any sabàtic obligatori cada quatre anys de treballar, cobrant una prestació pública. Aquest any sabàtic podria dedicar-se a la formació, a preparar nous projectes, a viatjar, a la família i els amics… o a fer figures pel pessebre, a gust de cadascú. Tot plegat amb la idea principal de fomentar la felicitat entre la gent, motivar les persones per a emprendre amb més ganes i eficiència els reptes professionals (cada cinc anys en tindríem un de nou) i repartir al llarg de tota la vida aquesta suposada recompensa pels anys de dedicació al bé comú que representa la jubilació. No cal dir que aquesta mesura contribuiria –i molt– a reduir la taxa d’atur.
En un escenari com aquest, potser sí que estaria d’acord amb endarrerir l’edat de jubilació als 67 o als 70…
Tot i els atacs que ha patit el web de WikiLeaks, a través de bittorrent qualsevol de nosaltres pot descarregar un fitxer d’1, 40GB anomenat insurance.aes256 que WikiLeaks distribuïa en el seu Afghan War Diary, 2004–2010 . Hi ha qui diu que és un hoax (en aquest cas concret, jo diria que, deguda la seva intenció, més aviat un farol ) però aparentment (si fem cas del seu nom) es tracta d’un arxiu xifrat amb AES256 del qual se’n desconeix la clau. És per tant inexpugnable. Tampoc es pot comprovar si és –en efecte– el resultat d’un xifrat AES256 (o de qualsevol altre mètode simètric ), tot i que l’ anàlisi de probabilitats concorda : és del tot aleatori. Suposadament conté informació que els perseguidors del cap visible de l’organització, Julian Assange, no voldrien que es fes pública de cap de les maneres. Així que si li passa res a Assange, «algú» distribuirà la clau i tots els qui ja hagin descarregat el fitxer podran fer-lo públic. D’aquí el nom d’ assegurança . Tot plegat sembla un punt de partida magnífic per a atrapar-nos, als lectors de Larson, en una nova aventura de Lisbeth Salander; però resulta que aquesta vegada ho llegim als diaris i no en una novel·la… Els amants de la conspiranoia deuen estar encantats.
S’han dit moltes coses sobre Assange i WikiLeaks (està confirmat que Suècia el busca per una acusació de delicte sexual –que també hi ha qui nega que aquesta acusació existeix) i la veritat és que no sé massa què pensar-ne, jo, de tot plegat. És cert, com diuen alguns mitjans, que algunes de les revelacions que han fet són més pròpies del camp de les tafaneries que dels secrets d’estat i d’altres no fan sinó confirmar sospites que tothom donava per sobreenteses. Alguns humoristes han sabut captar molt bé aquesta crítica a WikiLeaks, com Manel Fontdevila , per exemple:
Malauradament sempre hi ha qui, de l’humor, en pren només la banalització i no sap cercar-hi també la reflexió ( tweet via ara.cat ) i, per una cosa o altra, una part de l’opinió en els mitjans sembla instal·lada en la incredulitat acrítica (tant dolenta, en aquest cas com la credulitat) i oblida que també fou WikiLeaks qui va fer publica, per exemple, la mort d’un periodista de Reuters (i de la d’altres civils innocents) a Iraq a mans de l’exercit americà d’una forma absolutament criminal. És cert que hi ha algunes contradiccions en la reclamació de transparència que fa WikiLeaks, i potser també és veritat que hi ha secrets d’estat que ja està bé que ho siguin (de secrets); però si hi ha una organització que remenant una mica la merda dels governs aconsegueix que s’apliquin més controls i que es faci justícia ens casos d’abusos militars a Iraq, Afganistan, Rússia… o Espanya; a mi ja em sembla bé. | 0.887519 | curate | {"ca": 0.9851593190746399, "en": 0.0006859138242813494, "pt": 0.001558895055184885, "it": 0.0013094718463553033, "fr": 0.003491924923614142, "oc": 0.007170917253850471, "ga": 0.000623558022073954} | http://jordinebot.cat/blog/category/arreglant-el-mon/page/2/ |
aquibergueda_ca_20231009_0_13442 | Berga ha tancat ja l’activitat ‘A les tardes juga al carrer’ i ho ha fet després d’una reeixida edició en què s’hi han sumat més infants que mai, segons fonts consistorials. Cada dimarts i dijous de juliol, l’empresa Rural Salut, amb la col·laboració de diferents entitats del territori, ha dinamitzat el passeig de la Indústria amb activitats lúdiques de foment de la salut i del joc cooperatiu, un mètode que ha acollit diversos infants cada dia i que ha superat la participació d’altres anys.
A través de tallers de fruita, de primers auxilis, de curses, de jocs d’aigua, entre d’altres; s’han treballat valors com el companyerisme, l’empatia i la cooperació. Diàriament han passat pel passeig de la Indústria, una quarantena d’infants.
Des del seu inici, a principi de juliol, totes les activitats han estat gratuïtes i s’han pogut fer sense inscripció prèvia, per tal de fomentar el joc als espais públics. Tant pares com infants i organitzadors, valoren molt positivament l’edició d’enguany i assenyalen que ha estat un encert comptar amb la col·laboració de diferents entitats locals per, entre tots, dinamitzar l’espai. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/2015/08/03/finalitza-lactivitat-a-les-tardes-juga-al-carrer-amb-mes-infants-que-mai/ |
wikipedia_ca_20230401_0_176010 | Serra de Vicent (Mont-ral)
La Serra de Vicent és una serra situada als municipis de Mont-ral a la comarca de l'Alt Camp i de Vilaplana a la de la Baix Camp, amb una elevació màxima de 1.056 metres. | 1 | perfect | {"fr": 0.1326530612244898, "ca": 0.8673469387755102} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=176011 |
mc4_ca_20230418_14_392696 | IMPORTANT: COMUNICATS CORONAVIRUS – INS Terrassa
IMPORTANT: COMUNICATS CORONAVIRUS
25/03/2020 19:30 h.
Comunicat als alumnes de 2n BAT
25/03/2020 14:00 h.
Els pares i mares d’ESO heu rebut al vostre correu de l’INS Terrassa el butlletí de notes de la 2a avaluació.
També el podeu consultar a Aléxia a l’apartat “Informes d’avaluació”.
23/03/2020 17:00 h.
S’ha enviat els butlletins de notes de la 2a. avaluació als alumnes de 1r de batxillerat.
19/03/2020 22:00 h.
El conseller d’educació va anunciar ahir que no hi ha data de retorn a les escoles perquè el confinament s’allargarà.
Pel fa als exàmens de selectivitat es posposen fins a juliol, amb dates encara per a concretar.
Pel que fa als exàmens de les proves de FIRST i PET de Cambridge, de moment queden posposats fins el proper 29 i 30 de maig.
17/03/2020 21:00 h.
S’ajornen les dates de preinscripció de l’ESO fins a nou avís.
15/03/2020 22:00 h.
Com que no podem garantir que tot l’alumnat tingui accés a Internet, hem encarregat al professorat, sigui a través del Moodle o del correu electrònic, que proposi activitats de repàs que no poden ser obligatòries.
Procurament fer-vos arribar les notes de la 2a avaluació d’ESO i 1r de Batxillerat en aquest mateix correu a partir del 23 de març. A la tornada al centre establirem dos dies de revisió i reclamació de notes.
12/03/2020 22:45 h.
Informació pels alumnes de cicles formatius:
Els alumnes en FCT no han d’anar als centres de treball mentres les classes estiguin cancel·lades i han d’indicar al QBid “Absència per altres motius”.
Els alumnes en estada Dual han de seguir les instruccions de les seves empreses ja que no estan sota el mateix régim que els FCT.
12/03/2020 15:55 h.
Segons les instruccions del Departament i per tal de contenir la propagació del coronavirus, EL CENTRE ROMANDRÀ TANCAT A PARTIR DEL DIA 13 DE MARÇ I FINS EL PROPER 27 DE MARÇ, AMBDÓS INCLOSOS. Es cancel·len totes les activitats lectives i extraescolars (colònies, sortides).
12/03/2020 11:30 h.
Es cancel·la la Jornada de portes obertes de l’ESO que estava programada pel dissabte dia 21 de març a les 10:00h.
Comunicats del Departament d’Educació
Comunicats del Departament de Salut
INS Terrassa / Actualitat / IMPORTANT: COMUNICATS CORONAVIRUS | 0.758598 | curate | {"en": 0.021709633649932156, "es": 0.014925373134328358, "fr": 0.034373586612392586, "nl": 0.014020805065581185, "ca": 0.872003618272275, "zh": 0.008593396653098146, "ja": 0.017186793306196293, "eb": 0.017186793306196293} | http://insterrassa.cat/2020/03/25/important-comunicats-coronavirus/ |
macocu_ca_20230731_0_437453 | Afegir un producte
Hummus pikant - Edeka
Producte afegit 22 d’agost de 2022, a les 18:10:15 CEST per kiliweb Última modificació de la pàgina del producte 29 d’agost de 2022, a les 12:55:27 CEST per worldtest. La pàgina del producte, també editada per hectorcapet, yuka.sY2b0xO6T85zoF3NwEKvllxefeP3ugr1bUfRiEeKz4iSEsHhautpw6zlGqs. | 0.667118 | curate | {"ca": 0.9355828220858896, "fi": 0.06441717791411043} | |
macocu_ca_20230731_8_175818 | Fomentar la lectura amb el disseny d'un booktrailer
Una quinzena de centres educatius han participat a la segona edició dels Relats Digitals. Un concurs on l'alumnat de les escoles dissenyen un book trailer a partir d'una lectura fomentant així una manera alternativa de comprensió lectora. Els guanyadors són l'Escola Pi del Burgar de Reus, l'escola de Maspujols i l'escola Font de l'Arc de Vilanova d'Escornalbou.
La sala d'actes del Centre de Lectura ha estat testimoni del lliurament de premis dels Relats Digitals. Un concurs que aquest any ha arribat a la seva segona edició i en el quan hi han participat una quinzena de centres educatius. El jurat ha valorat la trentena de vídeos que les escoles han enviat i han seleccionat els tres guanyadors. L'objectiu del concurs és fomentar la comprensió lectora a partir d'altres vies menys tradicionals i és per això que els alumnes han hagut de dissenyar un booktrailer a partir de la lectura d'un llibre.
L'escola Pi del Burgar ha guanyat el premi de la categoria educació infantil i cicle mitjà. L'escola de Maspujols, en la categoria cicle mitjà i, finalment, el premi del cicle superior se l'ha emportat l'Escola Font de l'Arc de Vilanova d'Escornalbou. Una manera alternativa de potenciar la lectura als centres i desenvolupar la competència digital a través de diferents activitats. | 0.834051 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_151460 | Sistema públic d'intermediació
No existeix als EUA cap organisme públic que exerceixi la intermediació laboral pròpiament dita. Són les agències de col·locació i les de selecció de personal d'àmbit privat que posen en contacte les empreses que necessiten cobrir un lloc de treball amb els treballadors que el busquen o bé mitjançant anuncis a la premsa o a Internet.
En aquesta pàgina web trobaràs informació de com cercar feina al Govern federal i als diferents governs estatals així com al sector privat.
El govern federal i els dels diferents estats ofereixen llocs de treball a persones que reuneixen determinats requisits. Per treballar al Govern federal , el candidat ha de ser ciutadà nord-americà en la majoria del casos. A nivell estatal, cada govern determina els requisits.
El Departament de Treball (DOL) , a la seva pàgina web, ofereix una informació molt exhaustiva de les normes que gestiona, referida, entre d'altres, a les següents qüestions:
Salari i altres informacions en matèria de retribucions i conceptes salarials diversos.
Prestacions econòmiques d'atur . Aquest enllaç ofereix informació sobre Unemployment Insurance (UI) o assegurança per desocupació. D'aquesta assegurança, se'n beneficien les persones que han perdut la feina per causes alienes a la seva voluntat, com, per exemple, a causa d'una catàstrofe natural declarada de gran magnitud pel president dels EUA o, els treballadors que s'han vist afectats per importacions estrangeres.
Suport a persones desocupades . Des d'aquesta pàgina web s'accedeix als enllaços de tots els serveis que ofereix el DOL a persones que estiguin en la situació de demandants d'ocupació, pel que fa a recursos per discapacitat i per acomiadament, formació ocupacional i jubilació, entre d'altres.
Suport a empreses/ocupadors . Des d'aquesta pàgina web s'accedeix als enllaços de tots els serveis que la DOL ofereix als empresaris i ocupadors.
Informació a treballadors . En aquest enllaç es troba tota la informació sobre els serveis que el DOL ofereix als treballadors pel que fa a horaris i salaris, seguretat en el treball, jubilació i beneficis per a la salut, emprenedoria i treball per compte propi formació ocupacional i acomiadament. | 0.851668 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_20191 | Carles Puigdemont vol que Junts per Catalunya (JxCat) es converteixi en un "moviment polític" estable, més enllà del grup parlamentari, al llarg de les properes "setmanes", segons ha indicat en una trobada de diputats i candidats celebrada aquest dissabte a Vilafranca del Penedès. Puigdemont, en aquest sentit, preveu que la iniciativa -que es va posar en marxa al novembre i que va obtenir 34 diputats contra pronòstic- faci la seva "eclosió" en el primer semestre de l'any, a l'espera d'aconseguir una investidura efectiva, de formar Govern a Catalunya i de constituir l'Espai Lliure de Brussel·les.
El president a l'exili ha estat explícit en el seu discurs. "Ha arribat el moment de fer un pas endavant. JxCat no és només un grup parlamentari, sinó que recull una esperança que recorre Catalunya demanant que la política estigui a l'alçada de la ciutadania", ha ressaltat. "Hem de començar a articular aviat la suma que ens demana la gent i el moment històric que vivim. Cap país, cap societat ha afrontat amb èxit els seus reptes sense grans dosis d'unitat", ha manifestat, davant dels membres de la llista congregats en la jornada de treball, durant la qual hi ha hagut un intens torn de paraules.
"Ha arribat el moment de fer un pas endavant. JxCat no és només un grup parlamentari, sinó que recull una esperança que recorre Catalunya", sosté Puigdemont
"L'existència de JxCat, el nostre extraordinari resultat electoral, la manera com vam connectar amb poc temps i pocs recursos amb el nostre país, el clam d'unitat que ha recorregut bona part del país, són les més eloqüents demostracióons que ens trobem en una situació nova en la política i en la manera com la gent vol ser governada", ha recalcat Puigdemont, que ha situat com a "única" l'oportunitat per a la candidatura per fer forat. La intenció del president, per tant, és doble en el futur immediat: posar-se al capdavant del Consell de la República i liderar de manera clara el nou artefacte polític.
De moment, però, cal esperar a formar Govern abans de veure la nova etapa de JxCat. Diverses fonts consultades per NacióDigital indiquen que les converses entre la candidatura i el PDECat -que és qui té els drets electorals i qui té registrat el nom amb el qual es va concórrer al 21-D- per explorar el futur conjunt no arrencaran fins que no hi hagi un "escenari d'estabilitat". Malgrat que els de Puigdemont i ERC han presentat una proposta a la CUP en clau constituent i amb un to de gir a l'esquerra en algunes polítiques respecte dels últims anys, dirigents de JxCat no veuen clar que hi hagi un acord. Si es va a noves eleccions, per tant, el tauler tornarà a remoure's.
Refundació, coalició, fusió?
Quins opcions hi ha sobre la taula? Després de les eleccions, en plena eufòria per la victòria en el camp independentista, a PDECat interpretaven que els responsables de la candidatura de Puigdemont anaven "a sac" i que pretenien "absorbir" les sigles en les quals va mutar l'antiga Convergència. Fins i tot van voler accedir a un repartiment favorable de les subvencions electorals, però "després de fer unes quantes consultes jurídiques van veure que no era possible", segons relaten a la sala de màquines del partit. En tot cas, però, tots els actors indiquen que "caldrà entendre's".
En aquest sentit, hi ha dirigents com Ferran Bel, membre de la direcció del PDECat i molt respectat per Puigdemont, que han "amorosit" la relació entre les parts. No és cap secret que la coordinadora general del partit, Marta Pascal, i el president a l'exili no és del tot fluïda, malgrat que en les últimes setmanes han estat junts a Brussel·les. Una de les opcions que s'han posat damunt la taula és que Junts per Catalunya es converteixi en el nom del PDECat, però no hi ha res decidit. També es podria plantejar que el nom de la candidatura fos la marca electoral, especialment ara que vénen les municipals i s'explorarà l'opció de tirar endavant un projecte a l'estil Junts per Barcelona.
Sectors del PDECat interpreten que els perdedors del congrés fundacional del juliol del 2016 volen prendre el control del partit a través de JxCat
"Uns necessiten la infraestructura del partit i el múscul territorial, els altres una marca guanyadora", recalca un alt dirigent consultat. Sense oblidar el fet que Puigdemont milita en el PDECat, malgrat que la seva afició a la política de partit sigui més aviat escassa. El president a l'exili sosté que l'era de les sigles i dels compartiments estancs ha arribat a la seva fi -un exemple és el d'Emmanuel Macron a França-, i que JxCat ha d'aprofitar aquesta oportunitat "única" per consolidar-se. Els actors que en formen part hauran de negociar per bastir una estructura estable que satisfaci tothom.
I ho hauran de fer tenint en compte els equilibris interns. Dins la cúpula del PDECat encapçalada per Marta Pascal hi ha qui defensa -en privat- que JxCat és "la revenja dels que van perdre el congrés del juliol del 2016" -estructurats especialment al voltant del corrent Moment Zero- per fer-se amb el control. Encara ressonen les paraules d'Artur Mas en el seu comiat com a president del partit, a principis de gener: "Més enllà de les controvèrsies i les dinàmiques internes, mantingueu-vos units. Ara teniu, i tenim, una enorme oportunitat, que és com la millor Convergència que avui representa el PDECat, se suma al millor esperit de l'obertura de mires de la seva mirada". | 1 | perfect | {"ca": 0.9831964152352501, "fr": 0.016803584764749812} | https://www.naciodigital.cat/noticia/150226/puigdemont-vol-transformar-ja-jxcat-moviment-politic-estable |
mc4_ca_20230418_17_386496 | Es constitueix la Federació Catalana d'Entitats de Salut Mental en 1ª Persona - Social.cat
Es constitueix la Federació Catalana d'Entitats de Salut Mental en 1ª Persona
Avui ha tingut lloc l'assemblea constituent de la federació, que compta ja amb sis associacions d'arreu de Catalunya
Dijous, 10 de juliol de 2014 | 13:00 h
Aquest dimecres, 9 de Juliol, ha tingut lloc a Barcelona l’Assemblea Constituent de la Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1a Persona.Una organització que aplega el teixit associatiu de persones amb trastorn mental de Catalunya.
"Som tot un ventall d’entitats creades i dirigides per les pròpies persones amb problemes de salut mental, que unim les nostres forces per promoure i enfortir el moviment associatiu, per la defensa dels nostres drets i per a que la veu del nostre col·lectiu tingui influència en les polítiques públiques", expliquen de la nova federació.
L'entitat ha iniciat el camí a través de la unió de sis associacions: ADEMM Associació Pro Salut Mental, ActivaMent Catalunya Associació, Associació Sociocultural Radio Nikosia, Associació Emilia Barcelona, Associació AADDMM Terraferma i Associació Grup de Teatre Imagina.
La unió es deu a la necessitat de "lluitar contra situacions de vulneració de drets fonamentals, com la reforma del Codi Penal proposada pel ministre Gallardón" i la de promoure polítiques "que fomentin la participació directa de les persones amb problemes de salut mental", en un moment històric on la ciutadania pateix la crisi econòmica actual. | 0.886432 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.social.cat/noticia/4510/es-constitueix-la-federacio-catalana-dentitats-de-salut-mental-en-1-persona |
mc4_ca_20230418_0_56834 | L'hora de la veritat - Empordà
?L'Spar Citylift Girona comença el «play-off» pel títol rebent el Mann Filter a Fontajau en una semifinal en què les gironines no poden defugir de l'etiqueta de favorites per passar a la final ?L'equip de Saragossa té jugadores de molt talent, com l'uruguaiana Paola Ferrari, però una rotació molt més curta que un Uni que arriba a la cita descansat i sense baixes | 0.836346 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.emporda.info/esports/2018/04/15/lhora-veritat/389924.html |
mc4_ca_20230418_10_531031 | EL BLOG DE L'HOSPI | #2BG3 + Hospi + #FutboLH: Derrota en un bon partit | CE Sabadell FC 2-1 CE l'Hospitalet
Derrota en un bon partit | CE Sabadell FC 2-1 CE l'Hospitalet
Hi ha discursos que amb raó o sense, al final acabant apropant-se força a la realitat. Recordàvem que en això de les pretemporades, molts cops (no sempre), el resultat final era el de menys i les sensacions i les coses ben o mal fetes acabaven per tenir més valor que un simple guarisme. Va passar dimecres enfront del Júpiter a l'Estadi amb un contundent triomf, però també s'ha repetit aquesta tarda a Sant Oleguer davant d'un equip de categoria superior com el Sabadell i en un matx on, tot i la derrota, l'Hospi de Miguel Álvarez ha tractat de tu a tu el quadre arlequinat. Durant bona part del partit, la igualtat, el domini i les ocasions han estat repartits llevat d'un tram final on els locals s'han mostrat superiors amb un onze completament diferent del de la primera meitat. En general, detalls a millorar però també coses a destacar de forma positiva en l'aspecte individual (bon partit de Valentín, Ángel Sánchez o Pedro, per exemple), però també en l'aspecte col·lectiu. Cada partit que passa, petita millora. Dimecres a Terrassa, més.
Miguel Álvarez segueix introduïnt variacions en l'onze inicial de cada partit, i avui ha estat el torn d'homes com Pol Llonch o Ángel Sánchez, que han arrencat el parti d'inici. Un encontre en què el Sabadell ha volgut imposar domini i possessió davant d'un Hospi que no ha concedit massa espais ni ocasions i que ha estat intens en la pressió per no deixar elaborar el quadre local. Gato i Bacari, per tots dos equips, ho han intentat amb accions en què després d'entrar fins la cuina no han trobat rematador. Hem hagut d'esperar fins gairebé l'equador del primer temps per veure com Ángel Sánchez posava a prova Nauzet amb un xut que culminava una bona acció individual (22'). El canari ha deixat accions de classe abans i després del gol vallesà, que arribava després d'una bona jugada trenada pels de Carreras, centrada de Toni Lao des de la dreta, control i rosca excelsa des de la frontal d'Ulises per colar-la a l'escaire, ben lluny de l'abast de Carlos Craviotto (25').
El gol ha deixat tocat un Hospi que fins aleshores havia controlat bé un Sabadell que, animat, ha estirat línies i ha donat algun ensurt més als riberencs, que tractaven a sortir a la contra sense que l'última passada arribés a bon port. De nou Ángel Sánchez provaria sort des de la distància, amb un xut ras que Nauzet Pérez blocava sense més problemes (32'). A l'altra porteria, una altra 'rosqueta', ara de l'ex de l'Alcoyano, Manuel Gato, es perdia llepant el pal esquerre de la meta riberenca (42'). Eren minuts de partit obert i d'accions d'atac per tots dos equips, però curiosament seria a pilota aturada que l'Hospi acariciaria el gol de l'empat. I com no, l'autor de l'acció ha estat Ángel Sánchez, que ha colpejat la pilota amb la dreta impactant el travesser arlequinat (44'). Era l'última acció del primer temps, just abans que el col·legiat xiulés el final.
A la represa, com és habitual a l'estiu, canvis, canvis i més canvis. Tants com disset: onze (tots) al Sabadell i sis en un Hospi que avui ja no ha comptat amb Borja Sánchez (baixa definitiva) ni tampoc amb Douglas ni David Márquez, que eren a prova. Pol Llonch ha continuat al lateral i Cirio, Pedro, Pedraza i Osado han format el quartet d'atac amb algunes incursions de Manga. Els primers minuts, de clar domini riberenc, han tingut Pedro Bilbao com a protagonista. L'exjuvenil ha provat dues internades per banda abans que a la tercera, i després d'un petit embolic, Juan Antonio Osado l'encertés per empatar el matx (49'). Amb l'empat tots dos equips han entrat en un període de calma, amb poques idees un cop traspassada la línia de tres quarts. La solució: la pilota aturada. Així arribava l'ocasió de l'Hospi per capgirar el marcador després que Manga servís un córner i Moyano, a plaer, rematés de cap per trobar-se amb la intervenció del Sant arlequinat: David de Navas (67').
L'Hospi havia perdonat, però el Sabadell no ho faria. Havíem 'avisat' a la prèvia i el francomarroquí ha estat el més llest de la classe per rematar de cap una centrada a mitja alçada i fer el 2-1 definitiu (69'). A partir d'aquí, els de Carreras han imposat la seva superioritat i Antonio Hidalgo hauria pogut fer el tercer amb un batzac des de la frontal que ha marxat fregant el pal (74'). Álvarez ha donat entrada a Iván Salvador, Peque... i Aday, que d'aquesta manera 'retornava' a l'Hospi. De fet, el de Sentmenat ho ha provat amb un llançament de falta sense conseqüències; també ho intentava Pedro, actiu durant bona part del segon temps amb una acció que tampoc acabava en gol (79'). Abans d'acabar, però, un altre cop Antonio Hidalgo ha posat a prova Oliver, amb una volea que el porter hospitalenc ha rebutjat amb els punys. Accions que aporten confiança.
CE SABADELL FC - 1a part: Nauzet, Toni Lao, Abraham Paz, Tortolero, Óscar Ramírez, Héctor Simón, Juvenal, Arteaga, Gato, Ulises i Aníbal. 2a part: De Navas, Espasandín, Juanjo, Paz, Arnau, Llorente, Fito, Hidalgo, Eneko, Collantes i Baha.
CE L'HOSPITALET - 1a part: Craviotto, Pol, Moussa, Viale, Valentín, Manel Gómez, Ángel Sánchez, Corominas, Cirio, Manga i Bacari. 2a part: Oliver, Pol, (Peque, 72'), Moussa, Valentín, Moyano, Alan, Manga (Iván Salvador, 72'), Pedro Bilbao, Cirio (Aday, 72'), Pedraza i Osado.
Gols: 1-0 Ulises (25'); 1-1 Osado (49'); 2-1 Baha (69').
Àrbitre: Joan Fàbregas Capella. No ha mostrat cap targeta.
Incidències: quart partit de pretemporada (cinquè del Sabadell) disputat a l'Estadi d'Atletisme Josep Molins, al Complex Esportiu de Sant Oleguer de Sabadell davant d'uns 400 espectadors. Calor, molta calor i uns 32 graus de temperatura. Hammouch no ha jugat per molèsties físiques; sí ho ha fet Aday, que redebutava amb l'Hospi.
Publicat per Cristian Garcia a les 20:23 | 0.823776 | curate | {"ca": 0.8940656350960721, "pt": 0.005101173269852066, "es": 0.0868899846964802, "en": 0.009522190103723856, "it": 0.004421016833871791} | http://centredesportslhospitalet.blogspot.com/2012/08/derrota-en-un-bon-partit-ce-sabadell-fc.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_15558 | Tot i només fer dues cries a l’any i axiò condicionar-nos l’estacionalitat del producte, tenim el sistema de poder proveïr el producte durant tot l’any. Per qualsevol dubte contacta amb nosaltres.
Feu lliurament a domicili?
Les comarques de proximitat, Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia és on servim habitualment. Per altres zones geogràfiques contacta amb nosaltres.
Es pot pagar amb targeta?
Treballem amb la plataforma més segura i coneguda del comerç online (Stripe). A través de la nostre web pots pagar amb la targeta directamente.
Puc congelar el el Gall?
El Gall es un producte fressc, qué no fa més de tres dies que s’ha portat a l’escorxador, en tot moment s’ha conservat la caden del fred.
El Gall es presenta en safata retractilada i és pot conegelar perfectament amb una durabilitat d’un any sense perdre cap de les seves propietats.
Quins dies es fa el lliurament durant la campanya de Nadal?
Durant la campanya de Nadal d’quest any 2021, els dies de repartiment i recollida (En els establiments col·laboradors), seran:
14/12/2021
15/12/2021
16/12/2021
17/12/2021
18/12/2021 Fira del Gall
19/12/2021 Fira del Gall
20/12/2021
21/12/2021
22/12/2021
Només es pot reservar mitjançant la pàgina web?
També podeu fer les vostres reserves mitjançant contacte directe amb nosaltres, ja sigui per trucada o enviant un mail.
Pàgina Oficial de Guirigall
La Granja Guirigall, va néixer el 2006 i des del primer moment ha estat membre de l’Associació de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenca. | 0.746948 | curate | {"ca": 0.9203778677462888, "pt": 0.01349527665317139, "it": 0.05263157894736842, "fr": 0.01349527665317139} | https://granjaguirigall.com/contact/ |
mc4_ca_20230418_5_614503 | Comunicat de l’alcalde de Mollet del Vallès respecte les detencions dels presidents d’Òmnium, Jordi Cuixart i de l’ANC, Jordi Sànchez | Josep Monràs - Mollet del Vallès
Primer de tot vull manifestar el meu respecte a les decisions judicials, tot afegint que crec que l’empresonament dels presidents d’Òmnium Cultural i de l’ANC és completament desproporcionat i afecta greument a la convivència pacífica de les nostres viles.
Considero que la seva entrada en presó és un error i em sumo a totes aquelles veus que reclamen la revisió d’aquest acte judicial que impliqui la posada en llibertat d’aquestes dues persones.
Sempre he defensat i ho continuo defensant, que els problemes polítics s’han de resoldre políticament. El problema d’encaix Catalunya-Espanya no es resoldrà ni amb la justícia ni amb la força: es resoldrà políticament fent un diàleg sincer i amb voluntat d’arribar a acords que beneficiïn ambdues parts. | 0.841543 | curate | {"ca": 1.0} | http://josepmonras.cat/comunicat-de-lalcalde-de-mollet-del-valles-respecte-les-detencions-dels-presidents-domnium-jordi-cuixart-i-de-lanc-jordi-sanchez/ |
mc4_ca_20230418_16_775445 | Assessorament del govern local en els tràmits jurídics necessaris per tal de donar resposta a problemàtiques organitzatives i de gestió de personal derivades del desenvolupament i funcionament dels serveis municipals, i del marc normatiu i organitzatiu establert i aplicable a cada entitat.
L'assessorament jurídic consistirà en el lliurament d'un document que incorporarà en línies generals el contingut i desenvolupament realitzat i, podrà culminar, a petició de l'entitat sol·licitant i prèvia valoració de la viabilitat tècnica, en l'emissió d'un informe jurídic.
Nombre de personal tècnic dedicat a l'àmbit de recursos humans:
- de 0 a 1: [60 punts].
- de 2 a 3: [30 punts].
- més de 3: [20 punts].
Viabilitat tècnica de la petició
- Es valorarà que l'ens faciliti la informació prèvia d'estudi, de treball de camp intern, en la mateixa sol·licitud sobre la qual demanen l'assessorament.
Connexió o antencedents amb altres assistències 10
Ordre d'arribada de la sol·licitud
- Es valorarà positivament que la sol·licitud es presenti en una data que permeti preparar l'assistència per part de la Diputació.
Per accedir al recurs s'estableix la puntuació mínima de 30
Nombre màxim de sol·licituds: Tres sol·licituds per semestre i per ens.
Altres condicions: S'estudiarà la viabilitat de l'assistència i la prestació presencial i documental.
Garantir que un mínim del 80% de les valoracions realitzades pels ens locals sobre la competència professional del personal que l'ha assistit siguin iguals o superiors a 8 sobre 10 punts, però mai menys de 7.
El 100% de les aprovacions o denegacions dels recursos s'han de comunicar mitjançant el PMT en un termini màxim de 50 dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud.
En el cas d'incomplir el termini fixat de 50 dies hàbils, la unitat responsable s'ha de posar en contacte amb l'ens local en 3 dies hàbils, o menys, per disculpar-se i donar les explicacions pertinents.
Reial decret legislatiu 5/2015 de 30 d'octubr, pel qual s' aprova el Text refós de la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat Públic; Decret llei 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament de personal al servei de les entiats locals de Catalunya; Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de l'estatut dels treballadors; entre d'altra normativa relacionada en matèria de funció pública.
Servei d'Assistència Jurídica en Recursos Humans
Tel. 934 022 276
[email protected] | 0.837464 | curate | {"ca": 0.9791747011183957, "ro": 0.00887003470883147, "en": 0.0015426147319706903, "oc": 0.004242190512919399, "es": 0.006170458927882761} | https://catalegdeserveis-cercador.diba.cat/fitxa?id=20029 |
cawac_ca_20200528_8_47947 | Mostra de punta
Col·leccions > Puntes
Mostra de punta
Número de registre
10003.5
Mides
15 x 8 cm
Materials
Cotó
Tècnica
punta mecànica
Cronologia
primera meitat segle XX
Procedència
Saxònia
Lloc precís
Plauen
Taller
E. Schmalfuss & Söhne
Ubicació
magatzem
Descripció
Punta de color blanc trencat, imitació del guipur a l'agulla. Sobre un fons trenat es dibuixen dues fileres superposades de flors, una de set pètals i una altra de vuit, decorades amb una franja en mig arc de petits cercles. El peu és rectilini i el cap presenta una onda regular decorada amb petits cercles, com perles, a manera de puntillons. La punta és enumerada dins del mostrari amb el núm. 12155 i amb el 106835 per l'empresa E. Schmalfuss & Söhne. | 0 | curate | {"eb": 0.04310344827586207, "ca": 0.8089080459770115, "es": 0.031609195402298854, "id": 0.010057471264367816, "ro": 0.007183908045977011, "en": 0.034482758620689655, "it": 0.014367816091954023, "de": 0.05028735632183908} | http://museu.arenysdemar.cat/ca/node/5575 |
macocu_ca_20230731_10_321310 | Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, un estudiant de piano a París rep l’avís d’un amic, al qual fa anys que no veu, per trobar-se a Bray.
Una adaptació de Julien Gracq que troba extraordinàries equivalències entre el llenguatge escrit i el visual. També pot interessar per la seva dimensió plàstica i les referències a Paul Delvaux i René Magritte.
“És un film sobre l’espera, l’absència, el silenci, el record... Rendez-vous à Bray és també la pel·lícula d’una trasbalsadora iniciació amorosa” (Jean-Loup Passek). | 0.792905 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_77728 | El cinema de març 2022
Aquest mes de març, amb un any de retard com a conseqüència de la Covid-19, s’estrena per fi la nova versió del superheroi Batman; una de les propostes més esperades de l’any, fins al punt que no arriba cap altre blockbuster made in Hollywood. Contràriament tenim diverses propostes de factura espanyola que comença la seva temporada cinematogràfica.
L’estrena més destacada del mes és l’esperada ‘The Batman’, nova incursió cinematogràfica del superheroi de Gotham City, un dels més importants de l’univers DC, dirigida per Matt Reeves (responsable de les dues darreres entregues de la trilogia reboot d’ ‘El planeta de los simios’). L’estoll de protagonistes és de luxe, encapçalat per Robert Pattinson en la pell del superheroi (prenent el relleu de Michael Keaton, Val Kilmer, George Clooney i Ben Affleck), Paul Dano com Enigma (anteriorment Jim Carrey), Zöe Kravitz com Catwoman (abans interpretada per Michelle Pfeiffer, Halle Berry i Anne Hathaway), Colin Farrell donant vida al Pingüí (anteriorment Danny DeVito), Jeffrey Wright com el comissari Gordon (anteriorment Pat Hingle, Gary Oldman i J.K. Simmons) i Andy Serkis interpretant el fidel majordom Alfred (abans Michael Gough, Michael Caine i Jeremy Irons).
Altres propostes made in Hollywood que arriben són el thriller ‘La protegida’ i el drama ‘Mass’. El primer narra com una nena (a qui dóna vida Maggie Q) es recollida per un assassí a sou (interpretat per Samuel L. Jackson) que la cria i l’entrena fins a convertir-la en una assassina letal. 20 anys després, quan ell es assassinat ella buscarà venjança i per aconseguir-la s’unirà amb un altre assassí (Michael Keaton). El segon, escrit i dirigit per Fran Kranz, narra el retrobament de dues parelles, interpretades per Reed Birney i Ann Dowd i Jason Isaacs i Martha Plimpton, per afrontar la tragèdia que el fill de la primera va causar a la segona. Procedent d’Iran el drama ‘Un héroe’ és el darrer treball escrit i dirigit per Asghar Farhadi, escollit per l’Acadèmia iraní per aspirar a l’oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, premi que el cineasta ja ha guanyat en dues ocasions per ‘Nader y Simin, una separación’ (2011) i ‘El viajante’ (2016).
Tenim dues pel·lícules que tenen nominacions en la 94a edició dels Oscars, que se celebra el dia 27 d’aquest mateix mes. La britànica ‘Cyrano’ és una nova adaptació, en format musical i dirigida per Joe Wright, de l’obra de l’autor Edmond Rostand. Peter Dinklage (popular gràcies a la sèrie ‘Juego de tronos’) dóna vida al personatge del títol, al que acompanyen Halley Bennett i Kelvin Harrison. El film aspira a l’oscar a millor vestuari. I la comèdia noruega dirigida per Joachim Trier ‘La peor persona del mundo’ és candidata a dos guardons, en les categories de millor pel·lícula de parla no anglesa i guió original.
El cinema espanyol tindrà una important presència en la cartellera durant aquest mes. El thriller ‘Código emperador’, pel·lícula inaugural de la imminent edició del Festival de Cine Español de Màlaga, suposa el retorn a la direcció Jorge Coira, 12 anys després del seu darrer film ’18 comidas’. El guió està protagonitzat per un agent que treballa pel servei secret (interpretat per Luis Tosar) que està investigant un matrimoni sospitós. Per tenir-hi accés, s’acosta a Wendy (Alexandra Masangkay), la dona de fer feines, amb qui comença una complicada relació. Paco León i Leonor Watling protagonitzen el drama ‘No mires a los ojos’ dirigit per Félix Viscarret i que trasllada a la gran pantalla la novel·la homònima de Juan José Millás. Amb un any de retard a causa de la pandèmia s’estrena ‘Malnazidos’, presentada en la penúltima edició del Festival de Sitges. Es l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de l’autor Manuel Martín Ferreas situada durant la Guerra Civil i que narra com dos batallons dels bàndols oposats s’han d’unir per front a una amenaça pitjor. La comèdia ‘Escape Room, la pel·lícula’, dirigida per Hèctor Claramunt, trasllada a la gran pantalla el muntatge teatral homònim. El film està protagonitzat per dues parelles, interpretades per Joel Joan (l’únic del quartet protagonista que també era present a l’obra sobre els escenaris) i Paula Vives, i Ivan Massagué i Mònica Perez, que queden per participar en el joc del títol. Durant la partida sortiran diferents secrets de les seves personalitats i relacions. Una altra adaptació, en aquest cas de la sèrie televisiva ‘Camera Café, la película’, òpera prima darrera de la càmara de l’actor Ernesto Sevilla. En la seva versió cinematogràfica tornen tots els protagonistes de la sèrie televisiva que es va emetre durant cinc temporades entre 2005 i 2009. El thriller ‘Llegaron de noche’ és el darrer treball del cineasta Imanol Uribe. El guió, basat en fets reals, narra la història de Lucía (a qui dóna vida Juana Acosta): l’únic testimoni de la matança d’un grup de jesuïtes a El Salvador el 16 de novembre de 1989. El director torna a comptar amb dos actors habituals en la seva filmografia; Carmelo Gómez (‘Días contados’, ‘Extraños’, ‘El viaje de Carol’ i ‘La carta esférica’) i Karra Elejalde (‘Días contados’ i ‘Miel de naranjas’). | 0.88871 | curate | {"ca": 0.9570564122584423, "es": 0.04294358774155768} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_117011 | Algunes persones miren el món i diuen: Per què? Altres miren al món i diuen: Per què no?. (George Bernard Shaw)
Search for:
Search
ADE-UManresa
Recerca de feina
Suport a l’emprenedoria
umanresa.cat
Altres blogs d’UManresa-FUB
aula d'economia i empresa
ADE-UManresa
Recerca de feina
Suport a l’emprenedoria
umanresa.cat
Altres blogs d’UManresa-FUB
Categoria: Articles d’opinió
Posted on 13/10/2022 Articles d'opinió
Llibertat de decidir ser feliç
Un dels llibres que més m’ha impactat és “L’home a la recerca de sentit” de Víktor Frankl. Es tracta d’un llibre de menys de dues-centes...
Posted on 10/10/2022 07/10/2022 Articles d'opinió
La decadència catalana
Israel és un país amb poc més de 9 milions d’habitants, només 1,2 milions més que Catalunya, però líder en creativitat i innovació. Presenta el...
Posted on 05/10/2022 04/10/2022 Articles d'opinió
Algunes bondats de la Xina
En els mitjans de comunicació, especialment els euroamericans, poc se’n parla de les bondats de la Xina. Quan el gegant asiàtic és notícia és quan...
Posted on 03/10/2022 30/09/2022 Articles d'opinió
Economia de guerra
El Kremlin considera vàlids els referèndums en superar la participació el 50% i Putin ha escenificat aquest divendres l’annexió dels territoris prorussos d’Ucraïna. Putin també...
Posted on 26/09/2022 Articles d'opinió
Rèquiem per un imperi
Amb la tradicional pompa i cerimonial britàniques s’ha posat fi al regnat d’Isabel II. S’ha de destacar, durant 70 anys, el seu rol com a...
Navegació d'entrades
1 2 3 … 116 →
Benvinguts al Bloc d’Empresa
Els articles que es publiquen expressen l'opinió dels seus autors, que no ha de ser necessàriament compartida pels responsables dels estudis de la FUB.
Entrades recents
Llibertat de decidir ser feliç
La decadència catalana
Algunes bondats de la Xina
Economia de guerra
Rèquiem per un imperi
Comentaris recents
Francesc X en Andorra del Sud
Salomé Talón Ruiz en La vacuna contra la covid
Recuperar rendibilitat amb el COVID-19 - U-Divulga en Recuperar rendibilitat amb el COVID-19
El retorn a la normalitat - U-Divulga en El retorn a la normalitat
L’escut anticrisi del govern polonès - U-Divulga en L’escut anticrisi del govern polonès
Arxius
Arxius Selecciona el mes octubre 2022 setembre 2022 agost 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012
Categories
Articles d'opinió
Conferències
Dr. Jordi Franch – Opinió
Entrevistes
General
Agenda de la FUB
Enllaços d'interès
ACCID
AIJEC
CEDEM – Ajuntament de Manresa
FUB
Meta
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
desembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
« oct.
Subscriu al bloc per correu electrònic
Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.
Email Address
Subscriu
núvol d’etiquetes
Actualitat ADE Atur Banc Central Europeu Brexit Canvi climàtic Cita de la setmana comerç electrònic Competitivitat Conferència Coronavirus Creixement Crisis Desigualtats Despesa pública Deute públic Diferenciació Eleccions Emprenedoria Empresa-xarxa Empresa familiar Entrevista Envelliment Estratègies màrqueting Fiscalitat Gestió de Persones Impostos Independència Inflació Innovació Internacionalització Màrqueting Patents Pensions Postgraus reactivació del consum Recuperació economòmica Rescat a la Banca RSC Simulació Sostenibilitat mediambiental talent Tipus d’interès UManresa Universitat Empren | 0.616344 | curate | {"ca": 0.895141196013289, "en": 0.014119601328903655, "ru": 0.01079734219269103, "es": 0.036337209302325583, "pt": 0.0070598006644518275, "de": 0.006852159468438538, "fr": 0.023463455149501662, "zh": 0.0010382059800664453, "sh": 0.0010382059800664453, "it": 0.0008305647840531562, "sv": 0.0004152823920265781, "nl": 0.0004152823920265781, "km": 0.0004152823920265781, "sk": 0.0004152823920265781, "oc": 0.0016611295681063123} | https://blocs.umanresa.cat/empresafub/category/articles-dopinio/ |
mc4_ca_20230418_15_471089 | Marzà encén la polèmica a Alacant pel pròxim calendari escolar - 7TeleValencia
La proposta del Consell fixa que en Infantil i Primària el curs finalitze en plena celebració de les Fogueres de Sant Joan.
Irromp en una cafeteria i agredeix amb una botella trencada a un home a Alacant
La detinguda d’assassinar al seu marit hi havia estat casada tres vegades abans | 0.700231 | curate | {"ca": 1.0} | https://7televalencia.com/marza-enciende-la-polemica-alicante-proximo-calendario-escolar/ |
macocu_ca_20230731_2_525283 | VARETA MÀGICA
2,40 €
“Vareta màgica” “Abracadabra Simsalabim i tres gats negres.” Els teus trucs de màgia només tindran èxit amb aquesta vareta màgica i l’encanteri adequat.
Bastó clàssic negre amb tapes blanques, material plàstic | 0.670589 | curate | {"be": 0.05726872246696035, "fr": 0.02643171806167401, "ca": 0.9162995594713657} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_178494 | Tornem al nostre poeta inèdit, i a un dubte que havíem deixat en l’aire. Si ell fa la classe de poemes que vol escriure, i hi ha algú (segur que jo no sóc l’únic) que els acull com la classe de poemes que vol llegir, què hauria d’importar allò que un tercer opine? Doncs sí, importa, a efectes pràctics. Entre la cançó del trobador i la balconada de la dama sempre hi ha hagut obstacles, com per exemple la vigilància d’un gos perillós (no és potser la metàfora més digna per a descriure la noble responsabilitat del filtre editorial, però intentem seguir-la). Hi ha els qui creuen, de forma sincera o acomodatícia, que els obstacles entre qui crea i qui rep tenen un valor positiu, de selecció. Puc incloure’m, aproximadament, entre ells: tots sabem que bona part de la passió, l’esforç i la desesperació creativa del trobador són fruit justament de la dificultat d’allò a què aspira. Però això no deixa de tenir el seu preu: posa, en la pràctica, les preferències del gos vigilant per davant de les de la dama, que triarà sempre, sí, però en segon lloc.
Fins on arribe a entendre-ho, el filtre principal que separa un poeta dels seus lectors a casa nostra és el de guanyar un premi literari. Bona part dels pocs llibres recents (no només en vers) que he llegit tenen la referència d’haver “guanyat” ací o allà, çò és, d’haver convençut un grup de tres, quatre o cinc lectors qualificats que mereixien (abans que els altres) ser publicats i gratificats econòmicament. Doncs bé, allò que he pogut llegir com a “premiat” és, en general, bastant distint als versos del nostre poeta inèdit. No he dit “millor” o “pitjor”, ni és el que m’interessa, ara, sinó diferent, incommensurable en el seu sentit matemàtic (que és l’etimològic: que no poden ser comparats amb una mateixa mesura). I això resulta preocupant, no sols per al poeta que pretén arribar al seu públic, sinó per al públic mateix: la dama acull només a la seua alcova els qui el gos ha deixat passar, i ignora si els qui han quedat fora són ja no millors o pitjors, sinó senzillament “distints”.
Hi ha mil formes de ser “distint”. L’arquetípica és l’actitud de ruptura, mig real mig fingida, amb allò tradicional, dominant o comú: “originalitat”, en diem, quan pretenem posar-la en valor. Aquesta postura de trencament, de canvi de tendència, té un curiós avantatge si més no psicològic: rep bona part del seu pedigrí, de la seua força motriu, del rebuig que altres (els “antics”, els “acadèmics”, els “famosos”) en facen d’aquest canvi, i s’alimenta de la nostra ja centenària fascinació per allò nou. La seua estètica és sorollosa: ve acompanyada d’un programa (ben sovint generacional, quasi juvenil) que afegeix a la creació la provocació i un cert proselitisme grupal. Però, ai del “distint” discret i mesurat, solitari, pacient, silenciós. El nostre poeta inèdit sosté la seua distinció sobre pilars antics, i el que reclama és una continuïtat digna amb allò que aprecia, no la seua histriònica abolició. Del seu hipotètic isolament no traurà cap avantatge, car no té burgesos que espantar: havent ja creat, la seua principal aspiració és ser llegit.
Publicat el 30.5.10 2 comentaris
Poeta inèdit (2/4)
II
Allò que per a mi pot semblar domini formal, per a altres és una submissió anacrònica al ritme, a la rima. La meua demanda d’intel•ligibilitat, d’accessibilitat del text poètic, és distintament entesa per altres lectors (i per molts poetes): hi ha una frontera mòbil que separa el terreny d’allò que pot dir-se d’allò que cal callar (per obvi, per incomunicable, ben sovint per absurd), i allà on jo puc lloar una certa transparència un altre pot menysprear allò evident, gastat, pobre. No caldrà insistir allargant la llista de criteris oposats: la pluralitat de gustos és tan vella com l’home, i la nostra no és la millor època per a pretendre abolir-la o regular-la.
Però hi ha una asimetria sobre la qual voldria incidir: la preferència per allò mesurat, clar, compartible, podria no ser més que un reflex de la meua quasi-virginitat lectora. Hi ha, d’una banda, un classicisme madur, el de qui després d’un llarg pelegrinatge estètic ha quedat convençut del valor pervivent d’alguns principis, i del superior potencial de la seua aplicació. D’altra banda, hi ha un classicisme instintiu, iniciàtic, que ve a ser aproximadament el meu: l’home de poques lectures es troba, de partida, més còmode entre els cotonets de les convencions temàtiques o formals. No puc posar aquest segon criteri, innat, simple, a la mateixa alçada crítica que el primer, el dels qui saben. I no es tracta només d’una humilitat fingida o morbosa: jo mateix, en altres terrenys en què crec haver acumulat més experiències, més coneixement de causa (probablement el camp de la música oferisca la millor analogia), em sent confiat a l’hora de posar el meu criteri per davant de la ingenuïtat del no iniciat. No serà “clàssic” l’adjectiu pretensiós amb què dissimule les meues preferències elementals?
Publicat el 29.5.10 0 comentaris
Poeta inèdit (1/4)
[Aquesta entrada, juntament amb les tres que seguiran, és una mostra d'allò que podria haver sigut aquest espai des de la seua (re)inauguració fa quasi tres mesos, però no ha estat possible (almenys encara). Un simple blog, sí, però que buscava formes d'enriquir el seu discurs: combinant entrades breus però temàtiques, categoritzades, encadenades, en l'intent de conjugar la necessitat personal d'una reflexió distesa, ampla de mires, amb la forma apressada amb què llegim (tots, i jo el primer) a la pantalla. Hagués preferit publicar aquesta xicoteta reflexió estètica en quatre actes abans o després d'altres divagacions, del mateix estil, en què he pensat (i fins i tot he mig començat a escriure) durant aquest temps, però m'està resultant impossible per motius (acadèmics) als quals faria bé de dedicar un altre text.]
I
Com a corol·lari d’un frontennístic intercanvi de correus electrònics sobre temes diversos, un jove poeta em fa arribar un extracte del poemari en què treballa. En el propi text amb què me’l presenta, em demana una opinió sincera, alhora que confessa com, en alguna ocasió, ell mateix ha hagut de sacrificar eixa sinceritat a l’hora de fer judicis crítics de l’obra d’altres. És a dir, em posa la trampa davant per a que hi caiga, i gentilment em recorda quelcom que tinc la sort de saber ja: les mil i una formes en què podria escapar-me.
El cas és que els versos que m’envia m’han agradat bastant, per motius que em resulten fàcils d’enumerar, car s’arrengleren en paral·lel amb els meus propis prejudicis estètics: la seua pulcritud mètrica, la seua qualitat translúcida (aquest punt intermedi entre allò obvi i allò senzillament incomprensible), la seua concepció unitària, el seu classicisme no sols formal, sinó temàtic (la nostàlgia de dies feliços, les oposicions metafòriques fonamentals: dia-nit, memòria-present), la dosi justa de narrativitat que em cal per a implicar-me en els versos... Els problemes comencen quan, en un instintiu arravat de prudència, em veig obligat a subratllar allò que, generalment, hom diu exclusivament quan ha d’endolcir el tràngol d’una opinió negativa: que es tracta només dels meus gustos, qui sap si immadurs o corruptes, i que no hauria de descartar que, a “algú altre”, no li agradaren. Però, per què preocupar-nos dels gustos d’”algú altre”?
Publicat el 27.5.10 2 comentaris
Sanus
Aquesta nit ha mort l'alcoià Rafael Sanus, que fou bisbe auxiliar de València. Jo el recorde, vagament, d'alguna visita pastoral al meu poble quan jo era xiquet i anava a "doctrina". Però sobretot el recorde perquè ell fou col·legial primer (com jo) i després director del Col·legi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot, i allà acudia, entre altres ocasions, als actes d'inauguració del curs. Fou en un d'aquells actes, no sé si coincidint en el temps amb la polèmica pública que mantingué amb l'ex-arquebisbe de València (del qual depenia jeràrquicament com a bisbe auxiliar) que va pronunciar una frase, en un sermó, que em quedà gravada a foc en la memòria: "Cada volta que l'Església s'acosta al poder s'allunya de l'Evangeli". En boca d'un ateu, d'un crític "des de fora", una afirmació com eixa no passaria de tenir un cert valor lògic de veritat, en la mesura en què allò que diu es correspon fidelment amb l'òbvia discrepància entre la radicalitat del missatge evangèlic i el forçós pragmatisme d'una institució poderosíssima com ha estat i és l'Església. Però quan algú com Sanus assenyala aquestes mateixes qüestions, les paraules deixen de ser purament descriptives i arrosseguen amb elles tot un seguit d'implicacions vitals, ètiques: amb el missatge, es transmeten alhora un problema i una esperança per a resoldre'l. Almenys per als qui, com jo, encara creiem que aquesta complicada tensió entre el món i la creença pot infantar un home millor, una vida més digna, un món menys cruel.
Hui mateix, a poqueta nit, faré per quarta vegada de padrí de confirmació, en aquest cas del meu cosí (i fillol!) Salva, en una cerimònia que a mi m'agrada especialment, per les oportunitats que m'ha oferit d'estar al costat dels meus cosins i germans ja adults (bé, deixem-ho en adolescents) i perquè és un acte senzill i barat. No sé si en l'acte es farà alguna referència a Rafael Sanus, però almenys he volgut fer-la jo ací. Descanse en pau.
Publicat el 14.5.10 0 comentaris
El filtre interior
La forma inconstant i apressada amb què m'adrece darrerament a aquest quadern em fa quedar-me massa sovint a mitges. L'impuls de l'escriptura, sempre calmat i racional, evitant alhora les obvietats i les indignacions quotidianes, però impuls al capdavall, em dóna o només per a l'anècdota o només per a la categoria, i així s'han quedat pel camí unes quantes anotacions mutilades, germinals. L'inconvenient no és la brevetat (que, en el meu cas, sol ser l'infreqüent resultat d'una profitosa destil·lació) sinó la incompletitud, la demolidora intuïció que ens fa abandonar un text prometedor, una experiència o una idea fecundes, per no haver sabut trobar un tancament, una cadència mínimament conclusiva. Fins i tot el simple suggeriment reclama la seua estructura.
És ben paradoxal, tot plegat. D'una banda, valore positivament tot allò que el blog té de contenidor, de pila de materials amb què nodrir el futur, la memòria, el pensament. Però de l'altra, aquesta mena de filtre estètic de què he parlat, més o menys interioritzat, fa que bona part d'aquest material, d'aquesta meua vivència del món que és constantment reflexiva, en ocasions fins i tot original, creativa, es perda pel camí: tot allò que no arrela i brota en forma de peça unitària, de fragment tancat, mor, o queda aparcat indefinidament. I en el seu lloc, allà on devia sorgir el pensament profitós, creix la mala herba del blogger: aquesta estilitzada lamentació pel tot el que no queda escrit. Una llàstima, perquè no sempre ha estat així.
Publicat el 12.5.10 0 comentaris
Un dilettante incorregible
Quan tenia 20 anys i cursava 3er a la Facultat de Matemàtiques, vaig donar la primera "xarrada musical" al meu col·legi major, el Sant Joan de Ribera de Burjassot. El títol era "La forma Sonata", una qüestió no sé si dir "tècnica", pròpia del classicisme musical de la qual no m'atreviria a parlar ara, dotze anys després, en part per tot el que he oblidat des d'aleshores, en part perquè no puc saber quantes de les coses que vaig dir aleshores eren veritat i quantes no: dieu-li edat, dieu-li escepticisme. En anys següents he tornat per a parlar de la Passió Segons Sant Mateu de Bach (en dues ocasions), del Messiah de Haendel, de la música del Romanticisme, del Nacionalisme (Smetana, Dvorak, Elgar, Albéniz, Manolo Escobar), de Mozart... Enguany tocava parlar de la música del Renaixement (ací una entrada meua al respecte), en un principi, però com que és una regió musical en la qual no em trobe encara del tot còmode, he aprofitat una oportuna efemèride per a canviar de tema i jugar "a casa": enguany celebrem el 200 aniversari del naixement de Frédéric Chopin (1810-1849), un dels 10 o 20 millors compositors dels darrers segles, però que especialment per als qui toquem el piano és una espècie de semidéu estimat, venerat (i justificadament temut, en ocasions). Falten unes poques hores per a la xarrada (aquesta nit després de sopar), i no és el moment de posar-me a escriure res sobre Chopin: si cal, li dedicaré algun text, o alguna sèrie amb vídeos de Youtube i coses així. Només necessitava escriure perquè estic un poc nerviós: en part per com anirà la conferència, en part perquè hem de conduir fins Burjassot en un dia gris i plujós com avui.
Dies com el de hui se'm fa més present que mai l'especial condemna que m'he imposat a mi mateix després d'anys i anys de passions abandonades, esforços canviants i èxits truncats: el meu irredimible amateurisme. D'una banda, tinc la sensació perenne de creure que tot allò que faig, hi ha molta gent que ho fa millor: el corol·lari d'això és una sana modèstia, gens natural en mi, però ja del tot interioritzada. Tanmateix, de l'altra banda tinc la sospita que només amb que m'hagués conformat amb una de tantes possibilitats, que hagués perseverat al llarg dels anys en un camí (el científic, el musical, l'humanístic, l'empresarial, el docent) jo mateix hagués esdevingut una d'aquella classe de persones a qui tan sovint reconec els mèrits i n'admire la trajectòria: i el regust d'aquest pensament té un punt amarg. Però aleshores ja no seria jo: i ací em teniu. Hui, buscant informació a la xarxa per a completar el que he de dir esta nit; demà, fent un treball sobre cultura digital; demà passat, no vull ni pensar-ho... I pels matins, explique trigonometria (i ho faig a gust, creieu-me).
Afortunadament, prompte començarà la tasca més important de totes, a la qual un instint sagrat m'hauria d'impedir renunciar mai: ser pare. Això inclourà, imagine, la responsabilitat d'oferir-li al meu fill totes les possibilitats del món, per a que puga ser qui ell vulga ser. Espere, almenys, que el petit Emili tinga el bon sentit de deixar-ne passar alguna... | 0.888742 | curate | {"ca": 0.984824624194703, "pt": 0.00243378668575519, "es": 0.010307802433786685, "it": 0.0020042949176807445, "en": 7.158196134574088e-05, "sv": 0.00035790980672870435} | https://emilimorant.blogspot.com/2010/05/ |
mc4_ca_20230418_9_63945 | Edurne: 16/04/2011: El dia que Lluís Llach va tornar a pujar a un escenari
16/04/2011: El dia que Lluís Llach va tornar a pujar a un escenari
Jo vaig créixer escoltant algunes de les seves cançons. Ja en ple “boom” de les noves tecnologies, part de les cançons de la meva llista de reproducció del mp3 eren seves. "L’estaca" i "La gallineta cega" eren les que més m’agradaven. Encara no sabia ben bé què significaven, però recordo que m’encantava veure la cara que feia la meva mare mentre les cantava. Encara ara m’agrada. Van anar passant els anys i vaig començar a escoltar totes les seves cançons. L’any 2007 em vaig fer amb el seu últim treball, Verges 2007, amb el qual vaig conèixer altres joies que encara no havia escoltat i algunes de les quals em van enamorar, com per exemple "Amor particular". El vaig tenir en concert al meu poble, però ni jo ni la meva mare, autèntiques fans de la seva música, hi vam anar. No sé per quin motiu no vam poder anar-lo a veure, però sempre ens en vam penedir. Un bon matí, mentre fèiem el cafè a la cafeteria de la universitat, la meva amiga Isabel em va dir que a València actuava en Lluís Llach. No m’ho podia creure. L’any 2007 havia deixat ben clar que es retirava dels escenaris, així doncs, com podia ser que tornés? Doncs bé, resulta que en Llach tornava als escenaris per solidaritzar-se amb la manifestació a València a favor de l’emissió de TV3. Les nostres paraules van ser: “Hi hem d’anar!” Doncs bé, ara em fa feliç pensar que ho vam complir, i que aquestes paraules no van ser només un d’aquells plans que un dia et proposes però que mai fas. Vam patir per veure’l, entre altres coses a causa de la contra manifestació dels que no volien TV3 i cridaven: “Som valencians, mai catalans!”, però al final ho vam aconseguir. Allí estàvem, entre 80.000 persones que reivindicaven la seva llibertat d’expressió, encara en ple segle XXI. Va cantar tres cançons i la veritat és que va valer la pena desplaçar-nos fins a València per escoltar-lo en directe. Sens dubte, una d’aquelles coses que mai oblidaré.
Publicat per Edurne a 5:24 | 0.817023 | curate | {"ca": 0.9675544794188862, "es": 0.009685230024213076, "en": 0.010169491525423728, "it": 0.012590799031476998} | http://edurnezermoduz.blogspot.com/2011/04/16042011-el-dia-que-lluis-llach-va.html |
mc4_ca_20230418_3_409115 | Actes i jornades organitzades pels grups LEADER pel mes d'agost. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Actes i jornades organitzades ...
Els grups Leader aquest mes d'agost organitzen i participen en diferents actes per a divulgar i donar a conèixer els projectes que desenvolupen en el marc de les seves estratègies de desenvolupament territorial
06/08/2018 12:08
Serra de la Llena (Espais Naturals de Ponent)
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya va seleccionar 11 Grups d'Acció Local (GAL) per a aplicar el desenvolupament local participatiu Leader en el marc del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020.
Destaquem les activitats que està impulsant l’Associació Leader de Ponent en el marc del projecte estratègic “Espais Naturals de Ponent”, amb un seguit de concerts i actuacions musicals en diferents espais naturals de la plana de Lleida.
Jornada EneGest
Data i lloc: 7 d’agost. Seu del Consell Comarcal de la Noguera. Balaguer.
Hora d’inici i durada: de 10:00h a 14:00h.
Organitza: Consorci Grup d'Acció Local Noguera - Segrià Nord.
Explicació de l’eina “EneGest”, impulsada en el marc del projecte de cooperació “ENFOCC”.
Adreçat a empresaris/àries beneficiaris dels ajuts Leader
Sent La Serra de la Llena amb música del “Fill del Mestre”
Data i lloc: 9 d’agost. La Pobla de Cérvoles.
Hora d’inici i durada: a partir de les 20:00h.
Organitza: Associació Leader de Ponent.
El músic i cantautor lleidatà Jordi Gasion, sota el pseudònim del "Fill del Mestre", presentarà les cançons del seu nou àlbum 'Martina'. Durant el concert es podrà contemplar com es pon el sol a la Serra de la Llena i gaudir d'un tast de productes locals. A les 19.30 hores està prevista una sortida naturalística fins al lloc del concert. Aquesta acció s'impulsa en el marc del projecte estratègic "Espais Naturals de Ponent”.
Acte obert a tothom.
Programa i enscripcions: http://bit.ly/2OeIV2U
Sent la Vall de Vinaixa amb el grup “Avstral”
Data i lloc: 15 d’agost. Tarrés.
Activitat cultural per gaudir de l'espai natural de la Vall de Vinaixa amb la música del grup "Avstral". Una acció que s'impulsa en el marc del projecte estratègic "Espais Naturals de Ponent".
Sessió de Treball Activitats Eqüestres – Presentació DIA A CAVALL 2018
Data i lloc: 20 d’agost. Biblioteca Municipal Miquel Martí i Pol. Sant Gregori.
Hora d’inici i durada: de 17:00h a 19:00h.
Organitza: Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord Oriental de Catalunya (ADRINOC).
En el marc del projecte estratègic “Activitats Eqüestres”, l’objectiu d’aquesta sessió de treball és estructurar i concretar la “Jornada del Dia a Cavall”, prevista per al 16 de setembre.
La sessió està dirigida als agents i entitats i empreses vinculades al sector.
Data i lloc: 26 d’agost. Aiguabarreig Segre-Cinca.
Hora d’inici i durada: a partir de les 9:00h.
Activitat inclosa dins el programa d’activitats del projecte estratègic "Espais Naturals de Ponent".
Més informació: www.espaisnaturalsdeponent.cat
Data i lloc: 26 d’agost. Vall del Llobregós.
Organitza: Associació Leader de Ponent
Jornada de presentació dels “Ajuts Leader”
Data i lloc: 29 d’agost. Seu del Consell Comarcal de la Noguera. Balaguer.
Hora d’inici i durada: a partir de les 13:00h.
Explicació de la nova convocatòria d’Ajuts Leader.
Adreçat a empresaris/àries, emprenedores/res, i qualsevol persona interessada en els ajuts Leader.
Actuacions previstes pel mes d'agost
Agenda dels grups LEADER
Espais naturals de Ponent - Dinamització del patrimoni natural, paisatgístic i històric de les comarques de ponent
Butlletí electrònic de la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural (ENRD)
Butlletí electrònic de la Xarxa Rural Nacional (RRN)
Butlletí electrònic Xarxa Espanyola de Desenvolupament Rural (ReDR)
Visita virtual Serra de Llena – Muntanyes de Prades
Desenvolupamentrural.cat
Desenvolupament rural de Catalunya | 0.711965 | curate | {"ca": 0.9333333333333333, "en": 0.015186615186615187, "pt": 0.003861003861003861, "es": 0.035263835263835266, "ro": 0.005405405405405406, "fr": 0.0069498069498069494} | http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/LEADER_2018_08_1 |
mc4_ca_20230418_4_715301 | "Polèmica, arriscada, sincera, generosa, subtil, tossuda, abrandada, però potser també reservada, tímida, insegura, prudent. Només els que la coneixem bé en tenen prou si dic que té un tarannà 'capmanyià', dels que ja no se'n troben", deia l'escriptor Guillem-Jordi Graells poc abans de la seva mort. Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) era única en la seva pluralitat. Prolífica autora de novel·la, d'assaig, de teatre i de cançó; figura clau per a la resistència del feminisme i la cultura catalana durant el franquisme; popular regidora socialista de la seva ciutat. La vida és massa curta per interpretar-hi tots els papers. Maria Aurèlia Capmany se la beu a glopades.
En el centenari del seu naixement, Capmany continua sent un referent feminista i una autora reivindicada en el món literari català
“L’única manera d’aclarir una història és contar moltes vegades
la mateixa història, cada vegada d’una manera diferent. Com
els gravadors, que van repetint les proves fins que la
superposició del mateix dibuix, amb molt diverses línies, els
dóna la imatge exacta que desitjaven.”
Una nit de juny al tren. 1966. El tracaleig del vagó bressola confidències entre fums de tabac ranci. Enrere queda el franquisme. Endavant, París. Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany viatgen a la capital francesa amb l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual per interpretar la ‘Ronda de mort a Sinera’, de Salvador Espriu. Per a la jove Roig no és un trajecte qualsevol. És una sacsejada: “Jo tenia vint anys i moltes boires al cap. Em sentia ressentida i no sabia per què. Recordo que vam passar gairebé tota la nit enraonant de nosaltres, les dones. Ella em va escoltar i no em va donar consells, i em va dedicar el seu llibre. A la matinada, en arribar a París, vaig tenir la sensació d’haver tornat a néixer. O més ben dit, com si m’hagués convertit en una persona adulta”.
El llibre és ‘La dona a Catalunya‘. Ella, Maria Aurèlia Capmany. Escriptora, dramaturga, actriu, mestra, filòsofa i resistent franquista, fa només dos mesos que ha esdevingut una figura clau per reconstruir la genealogia feminista del país. I, amb tot, aquell 1966 encara li queda mitja auca per interpretar: encara ha d’escriure desenes d’articles, assajos, guions de TV i de cabaret; acompanyar la formació de la generació literària dels anys setanta; recuperar la memòria de Layret; contribuir a la creació del PSC; traduir Pasolini, Duras i Pirandello; presidir el PEN Català, i convertir-se en regidora de Cultura de la seva estimada Barcelona. “Faràs malbé la teva imatge!”, li dirà una bona amiga quan es decideixi a integrar les llistes de Pasqual Maragall. “En tinc cent mil, d’imatges!”, li riurà ella.
Com els vells gravadors, Maria Aurèlia Capmany traçarà amb mil línies una mateixa història de resistència, llibertat i compromís, decisiva per a la cultura i la dona catalanes. Tots els focs, el foc. Totes les vides, la vida.
La casa com a escola; l’escola com a forja
[1932, la Rambla, 11]
Maria Aurèlia Capmany als 3 anys, amb el seu germà Jordi / ARXIU FAMÍLIA CAPMANY
Personatges: Sebastià (avi), Maria (mare), Aureli (pare), Mercè (tieta), Maria Aurèlia.
Escena: al mig, dues cadires envoltades per una dotzena de cistells de vímet. Al fons, un taulell i, darrere, una porta corredora.
És una botiga petita, com qualsevol altra de Ciutat Vella. Darrere el taulell, enllà del menjador, un passadís estret mena, a l’esquerra, a una cambra sense finestres, de mals endreços; i a la dreta, al pati del celobert amb un gran safareig de pedra: no és allà. És a la sotaescala de l’entresòl on es guarden els cistells i les paneres de vímet.
Aureli Capmany ha heretat el negoci del seu pare menestral a la Rambla, però de l’ofici de cistellaire no en vol saber gaire. Ell el que vol és dedicar la seva vida a l’activisme cultural, a recórrer el país cercant rondalles i cançons tradicionals, a conèixer gent tan interessant com el seu sogre, Sebastià Farnés. Advocat, taquígraf, articulista, ideòleg del primer catalanisme i gran referent de la paremiologia local, l’avi Farnés deixarà una empremta determinant en Maria Aurèlia Capmany. També els seus pares. Ell (amant de l’òpera), amb la seva biblioteca i la seva passió per la cultura popular; ella (burleta, ràpida en la rèplica i enginyosa com l’avi), amb la seva febre lectora i el seu compromís amb Esquerra Republicana. “Eren liberals, eren pacifistes, eren republicans i catalanistes. Creien en l’eficàcia de l’educació, en el respecte humà i la tolerància. Eren gent del segle XIX”, dirà l’escriptora. A banda dels pares i de l’avi Farnés, Capmany trobarà en les tietes de Canet (l’una, llicenciada i directora de la Biblioteca Municipal; l’altra, violinista i fabuladora de mena) l’encarnació de la idea de responsabilitat sobre si mateixa que havia après a casa i, en certa manera, un model d'”incipient i cautelós feminisme”.
Els bombardejos sobre Barcelona esfondraran el món per al qual Capmany havia estat preparada
L’Institut Escola farà la resta. L’ingrés a aquest centre de renovació pedagògica impulsat el 1932 per la República emergent obrirà un nou món ple de matisos a la jove i dispersa Maria Aurèlia: “Ens van ensenyar a pensar, a ordenar els coneixements, a dir la veritat, a sentir-nos responsables de cada un dels nostres actes”. Massa subversiu. Els bombardejos sobre Barcelona esfondraran el món per al qual havia estat preparada. Capmany veurà com la carretera a França engoleix tota una generació, de la mateixa manera que la batalla de l’Ebre ha engolit el seu estimat professor de literatura Ramon Esquerra. Ella ha decidit quedar-se amb els seus pares, després de servir com a voluntària a l’Hogar Sueco-Catalán de Teià. Però ja serà tard per acotar el cap. En endavant, bolcarà l’esperit i els valors d’aquella experiència en tot el que faci.
Montserrat Roig entrevista Maria Aurèlia Capmany al programa ‘Personatges’, de TVE, l’any 1977 / RTVE
“— Comparat amb altres generacions, sembla com si vosaltres tinguéssiu més alegria de viure, malgrat la postguerra.
— Sí. Jo m’he adonat que vivia, perquè he sentit els vidres de la finestra que es trencaven, perquè m’han caigut pedres d’un bombardeig a sobre. Nosaltres vam tenir la vitalitat dels que ens havíem escapat de la mort.”
[Li ho pregunta aquella jove actriu de l’Adrià Gual, 11 anys després de compartir lliteres rumb a París. 1977. Són temps de transició. Són temps de llibertat.]
“Un partit polític no és més que una eina” (i, quan no és útil, se’n busca una altra) [1976, Palau Blaugrana]
“El meu ideal és l’Edat d’Or, tal com la descriu Virgili,
aquella època en què el llop i l’anyell comparteixin
pacíficament la mateixa aigua i el món sigui ple de
colors. Però com que l’Edat d’Or no se m’ofereix a cap
referèndum, de moment votaré l’Estatut.”
Un altre vídeo. ‘Play’: “La nostra cultura va ser condemnada com a reu de guerra i perseguida l’any 39“. Pausa. Una fressa d’esclat, partícules de vidre esmicolant-se a l’aire. ‘Play’: “I jo us diré ara les paraules d’un gran poeta nostre: ‘De vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble’ [i alça la veu i agita el dit índex], però mai no ha de morir tot un poble per un home sol!'”. El Palau Blaugrana s’ensorra.
En Jordi Font recorda molt bé aquell històric Míting per la Llibertat que encarrilava la creació del PSC. Recorda la xafogor d’aquell 22 de juny al Palau i el “trepidant discurs” de Maria Aurèlia Capmany.
/ ARXIU FAMÍLIA CAPMANY
Tots dos s’havien conegut quatre anys abans quan, sent ell un joveníssim membre d’una comissió clandestina de CCOO a l’empresa Seresco, l’havia visitada per demanar-li una adaptació al català i als nous temps d’una sèrie d’himnes revolucionaris. D’aquella trobada en resultaria la nova “Internacional” amb què es clouria aquell primer gran míting tolerat de la Transició i una fecunda amistat lligada als avatars polítics del partit. Però què hi feia Maria Aurèlia al PSC? Font (secretari de Cultura de la formació entre el 1980 i el 1996 i director general de l’Institut del Teatre, després) s’explica mentre remou un te verd al ‘hall’ de l’Avenida Palace de la Gran Via:
“Crec que entrar al PSC el 1976 va ser una conseqüència lògica de tota una trajectòria vital. D’entrada, havia heretat una gran vocació política. L’avi Sebastià era un exiliat interior, un supervivent del modernisme i d’aquell primer catalanisme, federal i progressista, que s’aplegava al voltant de la revista ‘L’Arc de Sant Martí’. Ella veia en la jugada de Layret i Companys la necessitat de canalitzar l’efervescència obrera cap a una opció política, com ja havia passat en altres països. Creia que Catalunya tenia aquest dèficit en termes de moviment obrer, però també de nació catalana. Això és el que té molt clar quan s’incorpora al PSC a través del Grup d’Independents pel Socialisme (GIS) de l’Alexandre Cirici Pellicer”.
I el PSUC? “N’havia estat companya de viatge. Va participar en iniciatives com el Congrés de la Pau, però mai no s’hi va vincular. Sempre s’hi referia com ‘els del convent’. [Riu.] Ella era més llibertària que quadrada. I, quan veu que qualla la possibilitat de crear un gran partit laborista a Catalunya, tant li fa si és un pam més cap aquí o cap allà. També respecte a les relacions amb Espanya: el que vol és un marc estatal on Catalunya es pugui desenvolupar plenament com a nació a tots els efectes, perquè ella és una gran patriota. Però, si això es materialitzava en un estat associat o una autonomia amb molt autogovern, tant li feia”.
“Capmany vol un marc estatal on Catalunya es pugui desenvolupar plenament com a nació a tots els efectes”, diu Jordi Font
Quan el te verd ja sigui tebi, Jordi Font recordarà la petjada que havien deixat en Capmany els estudis de filosofia i la breu estada a París que el 1953 havia fet possible una beca de l’Institut Francès. “Ella era molt ‘sartriana’. Defensava embrutar-se les mans en lloc de mantenir-se en la torre d’ivori de la intel·lectualitat. Deia allò que preferia una mica més de felicitat ara en lloc d’una gran dignitat d’aquí a cent anys, i que per això li agradava la política i respectava els polítics que pactaven. Les mans se les anava embrutant des del franquisme. Havia estat en totes les bregues, era una insurgent”. Resistència cultural a través del Grup Miramar, participació en la Caputxinada… Deu anys després d’aquella beca a París, Capmany va viatjar per primera vegada a Madrid per declarar davant del Tribunal d’Ordre Públic (TOP): se l’acusava de promoure un manifest solidari amb els treballadors asturians en vaga.
‘Play’. Pausa. En aquest vídeo no es recull el moment, però aquell 22 de juny al Palau Blaugrana, presidint l’acte amb Jordi Llimona, Alexandre Cirici, Anna Balletbó i Joan Reventós, entre d’altres, Maria Aurèlia Capmany també va dir que “al nostre futur i a la nostra escola hi cabran tots, perquè la llengua catalana serà nexe d’unió i mai de separació” i que “aquell intel·lectual que no sap que és un treballador de la cultura, no sap res ni és ningú”.
La dona lliure irromp en escena [1966, cúpula del Coliseum]
“Per què jo? És molt possible que la imatge que em conferien els joves
caps clars d’Edicions 62 fos la d’una doneta que ha lluitat per la seva
emancipació, que vivia sola o irregularment acompanyada, que no
posseïa la virtut del silenci, ni de la submissió, ni del respecte a les
consignes, ni feia ús de la ponderada coqueteria, i que més aviat podia
dir, com la princesa Carmesina: quan dic sí, és sí, i quan dic no, és no.”
“Em sentia tan absolutament responsable dels meus actes que m’era
molt difícil donar-ne la culpa a algú o a algú altre, encara que fos el
mascle.”
Aquell vespre al Palau no havien passat ni dos mesos de les històriques I Jornades Catalanes de la Dona. Dies de revolució. Malgrat que no participi de forma directa en la seva organització, Maria Aurèlia Capmany serà decisiva perquè s’hi congreguin tots els camins del feminisme. La divergència de postures és clara. Sobretot entre les seves tesis igualitàries i les d’aquelles que, al voltant de Lidia Falcón i el Col·lectiu Feminista, alcen la bandera de la diferència i rebutgen una aproximació nacional i partidària al feminisme. En la comunicació que presentarà en l’última jornada, Capmany serà contundent: “La primera trampa en què ha caigut la dona des del moment en què ha intentat les seves revoltes alliberadores és la d’acceptar que ella és d’una determinada manera (la que se’n diu manera de ser femenina) enfront d’una altra manera (la que se’n diu masculina), que és, per més senyes, la dominant. Aquesta formulació de la feminitat com a fet diferencial negatiu és el principi de la seva alienació. […] La dona no aconseguirà res si no comprèn i accepta que la seva lluita no és una lluita a favor de la dona, sinó a favor d’una persona oprimida, utilitzada, injustament tractada, i precisament per això, quan arribi a aquest convenciment, farà causa comuna amb totes les reivindicacions justes de la Terra, les laborals, les nacionals, les racials”.
Malgrat les diferències creixents entre les feministes més joves i el seu pensament, el respecte per l’escriptora, però, és total. No en va, havia estat ella la que, en plena foscor franquista, havia rebentat les costures de la ‘sección femenina’ de Pilar Primo de Rivera amb un llibre, encarregat per Edicions 62, que recuperava la memòria de referents com Dolors Monserdà, Carme Karr i Josepa Massanés mentre, alhora, feia créixer la segona onada feminista que en altres latituds havien impulsat Simone de Beauvoir i Betty Friedan.
Capmany va fer créixer a Catalunya la segona onada feminista que en altres latituds havien impulsat Simone de Beauvoir i Betty Friedan
El 1966, ‘La dona a Catalunya: consciència i situació‘ és tot un èxit i obre una etapa de màxima agitació en la vida de Maria Aurèlia. Fa poc que ha deixat les classes de filosofia i de francès que durant vint anys ha impartit a l’Escola Isabel de Villena per abocar-se a les traduccions, els articles de premsa i els nous llibres. Queden lluny aquelles primeres obres (‘El cel no és transparent’ [premi Joanot Martorell 1948], ‘Betúlia’, ‘Tana o la felicitat’…) que, malgrat la censura tossuda, li havien atorgat cert reconeixement en el desèrtic panorama editorial català. El gir ve amb la publicació de la seva novel·la més ambiciosa, ‘Un lloc entre els morts‘ (escrita el 1959, premi Sant Jordi 1968). Com afirma Lluïsa Julià, embolcallades en l’esperit de l’època i en el de la seva autora, les protagonistes de les seves futures narracions es desempallegaran de “la teranyina de convencions socials que les angoixaven i les feien infelices” en les primeres publicacions. Amb tot, la profusió i diversitat de la producció literària de Maria Aurèlia Capmany (“un bosc mediterrani de mitja muntanya”, segons Guillem-Jordi Graells) i la seva ubicació fora del realisme social que imperava en la crítica universitària faran d’ella una figura incòmoda en l’escenari literari d’aquella època.
Maria Aurèlia Capmany hi havia entrat amb la vida capgirada, i bona part de culpa la tenia l’Adrià Gual, l’Escola d’Art Dramàtic que havia fundat el 1960 amb el dramaturg Ricard Salvat i que havia fet de la cúpula del Coliseum no solament un pol de renovació escènica, sinó també una autèntica illa de resistència antifranquista. L’EADAG és un vesper. Dins l’horari lectiu hi fa de professora, directora, actriu i fins i tot decoradora, envoltada del talent multidisciplinari de Ràfols-Casamada, Maria Girona, Antoni Tàpies o Salvador Espriu; fora de l’horari lectiu —com assenyala Agustí Pons a ‘Maria Aurèlia Capmany: l’època d’una dona’ (Meteora, 2018)— es fa de tot: “Llegir amb avidesa; beure i fumar compulsivament; teixir i desteixir amistats i relacions sentimentals, allargar les nits amb discussions interminables, exercir la maledicència amb apassionament i rigor i conspirar i endevinar conspiracions”. El sobreàtic de Capmany a la rambla de Catalunya es converteix en l’escenari on joves inquiets com Carme Sansa, Terenci Moix, Pilar Aymerich o Montserrat Roig assagen la paraula ‘llibertat’. Totes embadalides davant d’aquella donassa que fuma ‘puros’ amb l’esquerra i riu i garla tal com raja.
Maria Aurèlia Capmany és una festa.
[Cançó de cabaret “Viola del violer”. Lletra: Maria Aurèlia Capmany]
Entreacte: on la Maria Aurèlia és recordada per Eulàlia Lladó
“Recordo el teu caminar segur i majestuós, impressionant. Les mitges plenes de tomàquets com a mi m’hauria agradat portar els mitjons. L’abric negre, folgat, sempre al teu servei i no tu al seu, no semblava empresonar-te el gest. Em vas ser posada com a exemple del que no s’ha de fer. Sense saber-ho, has estat prehistòria d’una revolta. La teva imatge i la teva mirada sense por, en un món que la prohibia, el teu caminar segur, ens va començar a ensenyar el camí que havíem de gosar trepitjar i ens va fer sospitar que potser no calia renunciar a res.”
Regidora Capmany [plaça de Sant Jaume, 1983]
Personatges: Maria Aurèlia, Montserrat Roig, Jaume Vidal Alcover, Pasqual Maragall, Joan Reventós, Jordi Font.
Escena: un llit davant d’un gran finestral. A fora s’hi veuen palmeres. Darrere el llit, cinc cadires.
“Era un piset típic de l’Eixample amb un passadís llarg on hi guardava una calaixera amb la paremiologia completa de l’avi Sebastià. A la banda dreta del pis hi feia vida el Jaume Vidal Alcover, i a l’altra, ella. Tots hi anàvem candorosos a buscar consell, i ella s’hi abocava. No per fer cap favor, sinó perquè trempava amb la gent jove.”
Les prioritats de Capmany com a regidora de Cultura van ser tres: el teatre, els museus i les publicacions
Quan en Jordi Font va a visitar-la per demanar-li l’adaptació dels himnes, feia escassos mesos que les tertúlies amb convidats improvisats s’havien passat a fer a l’àtic, entre Mallorca i Enric Granados, on Capmany i el seu company de vida s’havien instal·lat. La Barcelona sentimental de Capmany, però, és la Barcelona d’intramurs. La Barcelona popular, menestral i finestrera de la rambla de les Flors i de la Boqueria, de la plaça de Sant Jaume i del carrer Princesa. Del parc de la Ciutadella. “Sempre que m’allunyo de Barcelona, em fa la impressió de viure un parèntesi i que tornaré a ser jo quan torni a Barcelona“, deia.
Potser aquest amor sense mesura, combinat amb la seva enorme popularitat, va acabar de convèncer Pasqual Maragall per incloure-la en les llistes guanyadores del PSC en les eleccions municipals del 1983. Les prioritats d’actuació de Capmany com a flamant regidora de Cultura van ser tres: el teatre, els museus i les publicacions. Malgrat que algunes de les seves propostes (com dur la sarsuela al Liceu) no van acabar de quallar, al final de la legislatura es va sentir particularment orgullosa de l’impuls del Mercat de les Flors com a espai municipal de teatre i del Pla de museus. “A més d’aquestes actuacions, crec que va ser molt decisiva en termes de discurs”, diu Font. “Donava suport a una posició política concreta, però la glossava d’una manera, amb arguments impensables i grans excursions intel·lectuals i culturals que deixava a tothom fascinat”. I en la brega política? “Era valenta i alhora pragmàtica, sabia llegir el moment. I sempre amb molta ‘conya’; tot el cos li reia. Fins i tot feia broma amb la malaltia: deia que era una amazona d’esquerres”.
Amazona perquè, el 1987, el càncer que quatre anys més tard se l’endurà (com pocs dies després s’endurà la seva amiga Montserrat Roig) l’havia obligat a passar pel quiròfan per fer-se una mastectomia al pit esquerre. D’aquell tràngol d’hospitals, Capmany (o el personatge que interpreta a les seves memòries per explicar-se a si mateixa) sentenciarà a ‘La mala memòria‘ que el que més por li feia era perdre el món de vista: l’anestèsia. “Entrar en el son m’ha produït —no sé des de quin instant de la meva existència— la impressió de la mort, de quedar si més no a la mercè d’algú altre, la interrupció de la meva voluntat i la meva capacitat de decisió”. Tota la Capmany en un detall. Viure-ho tot. Decidir-ho tot. Tothora i de totes les maneres, sobre el mateix dibuix. Com els gravadors.
Del tràngol d’hospitals, Capmany n’escriurà que el que més por li feia era perdre el món de vista: l’anestèsia
Els darrers mesos, Jordi Font no va visitar-la al pis de la plaça Reial on s’havia traslladat per viure-hi l’última etapa de la seva vida. Capmany tornava al Born. “No vaig anar-hi perquè em va semblar que no li devia agradar mostrar-se malalta. Però em va impressionar molt el que em va explicar el Joan Reventós després de veure-la. Eren els darrers dies i ja estava molt impedida, però li va explicar com gaudia quan entrava un raig de sol per la finestra. La mateixa capacitat d’adaptació i resistència de sempre. No es tractava de com n’estava de malament, sinó del que encara podia gaudir“. I esclata a riure.
Jordi Font riu i tot seguit, amb la mirada perduda al finestral de l’Avenida Palace, el somriure es va desdibuixant plàcidament, com el rastre d’un vaixell que s’allunya. Després fa una pausa. “Jo l’he trobat a faltar molt”, diu. “Era un port segur, una fortalesa”. | 0.818606 | curate | {"ca": 0.9607993482532228, "pt": 0.010015814443858724, "fr": 0.0026836632002683663, "en": 0.0034025015574831075, "es": 0.013945464129965975, "it": 0.005175636171946135, "gl": 0.0007667609143623904, "hu": 0.0012459864858388845, "tl": 0.0005750706857717928, "ja": 0.0011022188143959362, "sr": 0.0002875353428858964} | http://www.elcritic.cat/perfils/maria-aurelia-capmany-els-cent-mil-rostres-de-la-llibertat-24443 |
oscar-2301_ca_20230418_6_527 | Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació. Eliminar cookies
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació.
En continuar navegant, entenem que acceptes el seu ús. Més informació
Accepto
×
Informació de l'ús de cookies
Les cookies són breus informacions que s'envien i emmagatzemen en el disc dur de l'ordinador de l'usuari a través del seu navegador quan aquest es connecta a una web. Les cookies es poden utilitzar per recaptar i emmagatzemar dades de l'usuari mentre està connectat per facilitar-li els serveis sol•licitats i que en ocasions no se solen conservar. Les cookies poden ser pròpies o de tercers.
Existeixen diversos tipus de cookies:
Cookies tècniques que faciliten la navegació de l'usuari i la utilització de les diferents opcions o serveis que ofereix la web com identificar la sessió, permetre l'accés a determinades àrees, facilitar comandes, compres, emplenament de formularis, inscripcions, seguretat, facilitar funcionalitats (vídeos, xarxes socials, etc. ).
Cookies de personalització que permeten a l'usuari accedir als serveis segons les seves preferències (idioma, navegador, configuració, etc. ).
Cookies d'anàlisi que permeten l'anàlisi anònima del comportament dels usuaris de la web i que permeten mesurar l'activitat de l'usuari i elaborar perfils de navegació amb l'objectiu de millorar els llocs web.
Per això, en accedir a la nostra web, en compliment de l'article 22 de la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació, en tractar cookies d'anàlisi, li hem sol•licitat el seu consentiment per al seu ús. Tot plegat per a millorar els nostres serveis, utilitzem Google Analytics per a recopilar informació estadística anònima, com per exemple el número de visitants a la nostra web. Les cookies afegides per Google Analytics es regeixen per les polítiques de privacitat de Google Analytics. Si vosté ho desitja pot desactivar les cookies de Google Analytics.
De totes maneres, l’informem que pot activar o desactivar aquestes cookies seguint les instruccions del seu navegador d'Internet.
Tancar
Bootstrap is a front-end framework of Twitter, Inc. Code licensed under MIT License. Font Awesome font licensed under SIL OFL 1.1. | 0.702099 | curate | {"ca": 0.9283201407211962, "en": 0.06376429199648197, "es": 0.004837291116974494, "de": 0.00043975373790677223, "fr": 0.002638522427440633} | https://carmellop.cat/index.php/ca/ |
mc4_ca_20230418_13_352887 | Venda de Nanolux Fixture 315w CMH LEC
Comprar Nanolux 315w CMH LEC Fixture
amb bombeta 3100 K
CMH 315W Fixture d'Nanolux és un Kit d'il·luminació amb balast electrònic de descàrrega ceràmica, més conegut com a sistemes d'il·luminació LEC, CMH o CMD. Els sistemes d'il·luminació LEC CMH emeten un ampli espectre lumínic, molt semblant al del sol, en el qual es troben des dels blaus necessaris per a realitzar un creixement compacte de les plantes fins als vermells i vermell llunyà necessaris per a una floració perfecta.
Els llums de CMH a més incrementen el PAR / WATT en comparació a altres tipus de llums HID (làmpades de descàrrega d'alta intensitat). Aquest tipus d'il·luminació es pot usar per a tot un cicle de cultiu o fins i tot com a suplement lumínic per a ús en hivernacles.
El balastre CMH 315W de Nanolux funciona a baixa freqüència està completament segellat i es munta al lateral del reflector.
El reflector que utilitza el CMH Fixure de Nanolux, qualitat alemanya, disposa d'un 97% de reflexió de la llum. A més a disposar la bombeta en vertical s'assegura una reflexió de la llum uniforme en tot l'espai de cultiu, cosa que no passa quan les bombetes estan disposades en horitzontal.
L'equip d'il·luminació LEC CMH de Nanolux compleix amb els estàndards de ELT. Tant el balast com la bombeta es poden usar en altres equips o bombetes de qualitat amb una potència de 315W ja siguin de 3100K o 4200K.
La producció dels equips CMH LEC poden generar una producció de fins a 1W = 1.6g, menys potència, menys consum però gairebé la mateixa producció en comparació a les llums HPS o HM convencionals.
Pots adquirir el Kit CMH LEC 315W Fixture de Nanolux amb o sense bombeta. En el cas que adquireixis l'opció amb la bombeta, es lliura amb la Bombeta Nanolux CHM 315W de 3100 K .
Característiques de CMH LEC 315W Fixture de Nanolux
Potència de sortida: 315W
Tensió d'entrada: 120-240, 277
Corrent d'entrada: 2.6 / 1.3a
Bombeta: ES
Ajustaments d'atenuació: Cap
Pes: 5.9 lliures
Mida: 16.5 "X16.5" X12.6 "
Opinions de Nanolux 315w CMH LEC Fixture i preguntes
Vols donar la teva opinió sobre Nanolux 315w CMH LEC Fixture o preguntar sobre aquest producte? | 0.779004 | curate | {"en": 0.04628330995792426, "ca": 0.9004207573632539, "es": 0.04815334268349696, "gl": 0.005142589995324918} | https://www.alchimiaweb.com/ca/nanolux-315w-cmh-lec-fixture-product-10803.php |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.