id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_11_18670 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
Anticorrupció veu irregularitats en la pensió d'Amorós en la CAM
La Fiscalia Anticorrupció ha detectat irregularitats en el càlcul de la pensió vitalícia que es va posar l'exdirectora de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), María Dolores Amorós, dotada amb 369.497 euros anuals. Anticorrupció treballa ara per aclarir si es tracta d'irregularitats administratives o de delictes penals, és a dir, si Amorós va buscar el benefici propi en determinar i calcular la seva pensió, l'anomenada previsió social complementària, mentre l'entitat feia fallida per mala gestió. La CAM va ser comprada per 1 euro pel Banc de Sabadell i ha deixat més de cinc mil afectats per les seves "participacions preferents", per un valor superior a 55.000 milions d'euros. Les irregularitats s'han detectat durant l'anàlisi dels primers documents rebuts per la Fiscalia, procedents del Banc d'Espanya i dels nous administradors de la CAM, que es van fer càrrec de la gestió de la caixa després de la seva intervenció el juliol de 2011.
Tres setmanes després de la intervenció, els administradors elegits pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per gestionar l'entitat van destituir a Amorós perquè considera que mentre va estar al capdavant de la caixa "va buscar el benefici propi, va falsejar els comptes i realitzar una gestió deficient".
A més, la van acusar de pactar amb l'expresident de la CAM, Modesto Crespo, una pensió vitalícia de 369.497 euros per exercici, amb una revaloració del 2% anual des de la seva jubilació. Precisament aquesta acusació és la que investiga ara la Fiscalia Anticorrupció.
Segons el FROB "va buscar el benefici propi, va falsejar els comptes i va realitzar una gestió deficient"
No obstant això, l'exdirectora ha defensat la seva 'innocència' i fins i tot ha acudit als tribunals per demanar que el seu acomiadament sigui declarat improcedent. El judici sobre el seu acomiadament es celebrarà el 24 de febrer a Alacant i el seu resultat serà "un element més a valorar" per Anticorrupció, segons les fonts consultades.
L'investigació de la Fiscalia Anticorrupció, iniciada al mes de novembre, s'unirà probablement a la causa més àmplia oberta per l'Audiència Nacional contra Amorós i altres directius de la caixa acusats de delicte societari, estafa i falsedat documental.
Des de la intervenció de la CAM el juliol de 2011 s'han multiplicat els processos judicials i administratius contra els seus antics directius, als quals s'acusa de falsejar els comptes i realitzar una gestió deficient.
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.859847 | curate | {"en": 0.0006555227794165847, "ca": 0.9962307440183547, "es": 0.0021304490331039002, "hu": 0.0009832841691248771} | http://noticies.sirius.cat/2012/02/anticorrupcio-veu-irregularitats-en-la.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_164278 | BARCELONA, 30 gen. (EUROPA PRESS) -
La majoria de catalans han aprovat la gestió del Govern durant 2014 segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) presentada aquest divendres, però l'executiu ha suspès amb una mitjana de 4,87 punts sobre 10.
El director del CEO, Jordi Argelaguet, ha concretat en roda de premsa que el 61,4% dels enquestats han aprovat la gestió del Govern el 2014 i un 38% l'han suspès.
Els votants que puntuen millor al Govern són els qui van donar suport a les eleccions del 2012 a CiU (amb una mitjana de 6,77 punts) i a ERC (6,07), mentre que els de la resta de forces suspenen a l'executiu: CUP (4,72), ICV-EUiA (4,09), PSC (2,98), PP (2,13) i C's (1,9).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.529479 | curate | {"ca": 0.7003348214285714, "es": 0.27734375, "en": 0.022321428571428572} | : /espanya/noticia-majoria-catalans-aprova-govern-treu-487-mitjana-segons-ceo-20150130120513.html |
mc4_ca_20230418_12_245573 | EQ1038 - Matèries Primeres per a la Indústria Ceràmica
Classes teòriques. Mètode expositiu consistent en la presentació d'un tema lògicament estructurat amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a la finalitat pretesa. Es basa principalment en l'exposició verbal per part del professor dels continguts sobre la matèria objecte d'estudi, amb el suport de material audiovisual desenvolupat específicament per a cada tema i que estarà disponible en l'Aula Virtual de l'assignatura.
Resolució d'exercicis i problemes per part del professorat: El professorat desenvolupa i interpreta solucions adequades a partir de l'aplicació de rutines, fórmules, o procediments per transformar la informació proposada inicialment. S'usa com a complement a la lliçó magistral.
Resolució d'exercicis i problemes per part del estudiantat: Situacions on l'alumnat ha de desenvolupar i interpretar solucions adequades a partir de l'aplicació de rutines, fórmules, o procediments per transformar la informació proposada inicialment.
Classes pràctiques (laboratori). Realització, en grups reduïts, d'una sèrie de pràctiques relacionades amb els aspectes més importants de l'assignatura. Al finalitzar cada pràctica s'elaborarà un informe o memòria tècnica sobre el treball experimental realitzat.
Seminaris. Exposició en classe per part dels estudiants de treballs elaborats en grup i discussió dels mateixos pels estudiants sota la supervisió del professor. | 0.793933 | curate | {"ca": 0.9931459904043866, "es": 0.006854009595613434} | https://ujiapps.uji.es/sia/rest/publicacion/2019/estudio/220/asignatura/EQ1038/metodologia |
mc4_ca_20230418_16_628318 | Salón del Trono: FALERÍSTICA ANDORRANA
Bajo el proyecto y el impulso de nuestro amigo don Adrià Espineta Arias, a quien felicitamos desde aquí muy efusivamente; el Boletín Oficial de Principado de Andorra acaba de publicar el nuevo Reglamento de Distinciones y Recompensas para los Agentes de Circulación Comunales del país pirenaico.
Nuestra enhorabuena también a las autoridades andorranas por haber sabido incrementar el patrimonio falerístico del Principado de Andorra, al tiempo que reconocen los méritos contraídos por sus Agentes de Circulación Comunales.
Don Antoni Pujol, Jefe del Servei de Circulació Comunal de Andorra la Vella, sentó las bases de los diseños y diseñó la Medalla al Mèrit Professional y las Medallas de 25 años de Servicio al Comú.
Por lo que respecta al diseño de las de 15, 20 y 25 años y las cintas que llevan todas, así como de los pasadores; es de don Adrià Espineta Arias
Medalla al Mérito y Medallas por 15, 20 y 25 años de servicio. En la fila inferior las Medalla de 25 años de servicios de las diferentes comunas andorranas.
Foto: Gobierno de Andorra. Diseños de don Antoni Pujol y don Adrià Espineta Arias.
Vista la Llei 8/2005, del 21 de febrer, dels agents de circulació comunals, i en especial l’article 41 i concordants;
Vist que s’ha acordat unificar el reglament entre els set comuns realitzant el text refós del Reglament de distincions i de recompenses dels agents de circulació comunals;
El Comú d’Andorra la Vella, en la sessió del Consell de Comú del 2 de novembre del 2015, ha aprovat aquest decret amb el contingut següent:
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós del Reglament de distincions i de recompenses dels agents de circulació comunals, que entra en vigor el dia 1 de gener del 2016.
Andorra la Vella, 2 de novembre del 2015
Meritxell PÉREZ FONT Jordi Ramon
MINGUILLÓN CAPDEVILA
Text refós del Reglament de distincions i de recompenses dels agents de circulació comunals
De conformitat amb el que estableix l’article 41 de la Llei 8/2005, del 21 de febrer dels agents de circulació comunals, aquest reglament té per objecte regular les distincions i les recompenses dels agents de circulació comunals i/o altres ciutadans, i el procediment per obtenir-los.
Article 2. Classes i categories de medalles
S’atorguen les medalles als agents de circulació comunals i/o altres ciutadans, en casos excepcionals, que compleixin els requisits següents:
Classe 1. Medalla de la Comissió Interparroquial a la dedicació d’anys de servei com a agent de circulació.
A, al cap de 15 anys de servei com a agent de circulació
B, al cap de 20 anys de servei com a agent de circulació
C, al cap de 25 anys de servei com a agent de circulació.
Classe 2. Medalla de la Comissió Interparroquial al mèrit professional per la realització d’un acte rellevant o exemplar en el compliment de les funcions com a agent de circulació.
Classe 3. Medalla parroquial pels 25 anys de dedicació com a agent de circulació.
Classe 4. Medalla de la Comissió Interparroquial atorgada per la realització per part d’un ciutadà de qualsevol acte rellevant o exemplar de col·laboració amb els agents de circulació comunals.
Article 3. Models
3.1. Les medalles de la classe 1 i les categories A, B i C s’han d’encunyar d’acord amb la forma de l’escut del Servei de Circulació, que va gravada amb relleu sobre una medalla circular.
3.2. La diferència segons les categories és el color final:
Categoria A: color de bronze
Categoria B: color d’argent
Categoria C: color d’or.
3.3. Han de tenir un diàmetre de 35 mm i han de penjar d’una cinta de 4 cm de llargada. L’amplada de la cinta ha de ser igual al diàmetre de la medalla, que ha de tenir una agulla per poder enganxar-se a la roba a l‘extrem superior.
Al darrere de la medalla en la part superior hi consta la inscripció amb la menció “PER (núm. d’anys) ANYS DE SERVEI”. A la part inferior de la peça s’hi inscriu el número de registre de la peça.
En l’annex 1 es detallen els models de medalles, cintes i passadors.
3.4. Medalla de la classe 2
Ha de tenir un diàmetre de 40 mm i ha de tenir forma de la creu ampliada amb els laterals rectes filetejats daurats. Ha d’estar esmaltada en blanc amb l’escut del Servei de Circulació al mig de 20 mm daurat i amb una inscripció al darrere de la creu corresponent a la menció “AL MÈRIT PROFESSIONAL” d’una mida de 20 mm, sota la qual s’ha d’inscriure el número de registre de la peça.
Ha de penjar d’una cinta de 4 cm de llargada. L’amplada de la cinta ha de ser igual al diàmetre de la medalla, que ha de tenir una agulla per poder enganxar-se a la roba a l’extrem superior.
3.5. Medalla de la classe 3
Consisteix en l’escut de la parròquia d’un ample de 35 mm i 37 mm d’alçada, i amb una inscripció al darrere amb la menció “PER 25 ANYS DE SERVEI”. A la part inferior de la peça s’hi inscriu el número de registre de la peça. Ha de penjar d’una cinta de 4 cm de llargada. L’amplada de la cinta ha de ser igual al diàmetre de la medalla, que ha de tenir una agulla per poder enganxar-se a la roba a l’extrem superior, segons la imatge adjunta en l’annex 3.
3.6. a) La classe 1 empra una cinta amb tons blaus, segons la imatge adjunta en l’annex 1.
Per tal de diferenciar-ne les diverses categories, cadascuna fa ús d’un distintiu amb la forma de l’escut del Servei de Circulació de 10 mm de diàmetre, fet de metall i del color de la categoria a què correspon. A sobre hi consta el nombre d’anys de servei. Aquest distintiu s’utilitza tant en les medalles com en els passadors de cada dia i en les miniatures. També es pot utilitzar com a miniatura de solapa.
b) La classe 2 empra una cinta de color blau marí amb un filet de 3 mm de color blanc als dos extrems, segons la imatge adjunta en l’annex 2. A manera de miniatura i miniatura de solapa, es pot fer ús d’un distintiu de 10 mm que representa la creu ampliada amb l’escut del Servei de Circulació al centre.
c) La classe 3 empra una cinta amb els colors de la bandera nacional. Per diferenciar-la de les condecoracions de les altres parròquies, va acompanyada d’un distintiu de 10 mm de color de plata amb la forma de l’escut del Servei de Circulació, sobre del qual hi va l’escut de la parròquia que l’atorga. Aquest distintiu s’utilitza tant en les medalles com en els passadors de cada dia i en les miniatures. També es pot utilitzar com a miniatura de solapa.
3.7. Les miniatures de solapa tenen una mida de 10 mm i es poden portar a la solapa del vestit mitjançant una agulla tipus pin.
Article 4. Passador de cada dia
Els passadors són de mida externa de 35 per 13 mm, del mateix color i material que la cinta que subjecta la medalla, amb una base rígida i un accessori del tipus agulla per subjectar-la a la roba. Van acompanyats, quan escaigui, dels corresponents distintius diferenciadors.
Article 5. Concessió
5.1. Medalla de la classe 1. S’ha d’atorgar als agents que compleixin els anys de dedicació establerts en les diverses categories. El lliurament s’ha d’efectuar durant la Diada dels Agents de Circulació.
5.2. Medalla de la classe 2 de la Comissió Interparroquial al mèrit professional. L’atorga la Comissió Interparroquial a proposta de les autoritats comunals o del cap del Servei de Circulació de la parròquia. El lliurament l’efectua el cònsol de la parròquia a la qual pertany l’agent de circulació durant la Diada dels Agents de Circulació.
5.2.1. En casos excepcionals i sempre d’acord amb la voluntat de la Comissió Interparroquial, es pot concedir la medalla de la classe 4 de la Comissió Interparroquial (al mèrit professional a agents d’altres institucions) o a ciutadans.
5.3. Medalla de la classe 3. L’atorga el comú en complir els 25 anys de servei. El lliurament l’efectua l’autoritat comunal que determini el comú.
Article 6. Deures i drets
6.1. Les medalles s’exhibeixen amb l’uniforme de gala a la part superior del pit esquerre en tots els actes oficials i en actes en els quals s’han d’utilitzar l’uniforme quan es creu convenient, però no es poden utilitzar mai les medalles i els passadors a la vegada, segons la imatge adjunta en l’annex 4.
6.2. Quan s’utilitza l’uniforme de cada dia tenen dret a portar el passador o els passadors respectius a sobre de la butxaca (esquerra) o en una alçada similar en files de màxim de quatre, segons la imatge adjunta en l’annex 5, i amb l’ordre protocol·lari següent:
1r. Medalles de la classe 2
2n. Medalles de la classe 1 (25, 20 i 15 anys)
3r. Medalles de la classe 3.
Article 7. Registre
7.1. El Secretari General del comú corresponent ha de notificar al cap de Recursos Humans la identitat de l’agent al qual se li ha atorgat una condecoració, a l’efecte que s’inscrigui al Registre de la Funció Pública.
7.2. Del registre de condecoracions es deriva el número registral que s’ha d’incloure a cada peça.
Article 8. Personal expedientat o en situació de suspensió
En cas que a l’agent a qui li correspon una medalla estigui sancionat, amb un expedient incoat o suspès del servei, són els seus superiors els qui decideixen la idoneïtat del lliurament de distincions i recompenses.
Disposició transitòria primera: Mentre no entri en vigor aquest reglament, els agents de circulació comunals es regiran per la normativa corresponent de la parròquia a la qual pertanyen.
Aquest reglament entra en vigor el dia 1 de gener del 2016. | 0.69095 | curate | {"es": 0.12847523892267593, "ca": 0.8372067767158993, "fr": 0.015747176368375325, "ja": 0.002172024326672459, "en": 0.008253692441355343, "it": 0.0008688097306689834, "de": 0.0017376194613379669, "pt": 0.0030408340573414424, "cs": 0.0013032145960034753, "fi": 0.0004344048653344917, "id": 0.00032580364900086883, "eb": 0.0004344048653344917} | http://salondeltrono.blogspot.com.es/2015/11/faleristica-andorrana.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_785533 | Per si voleu confessar-vos us passo aquest text (està penjat a Psico-ajuda) : Per un costat cada vegada anem més enfeinats, ens passen els dies i no tenim temps de fer res., per l'altre, el sexe redueix l'estrès.Un grup d'investigadors alemanys van estudiar les conseqüències que provoca l'escassa activitat sexual i van arribar a la conclusió que tenir poc sexe porta a tenir-ne cada vegada menys ganes fins arribar a que es converteixi en una part insignificant de la teva vida.Ragnar Beer de la Universitat de Gottingen va fer una enquesta a 32.000 persones entre homes i dones, i va obtenir els següents resultats : el 36% dels homes i el 35% de les dones que deien que tenien sexe no més que una vegada a la setmana compensaven les seves ganes, treballant extra. Per contra les persones que en tenien com a mínim 2 vegades a la setmana sentien menys ganes de treballar.Beer continua explicant que l'energia sexual que no troba sortida ha de ser desviada cap a alguna forma i generalment es posa al servei de l'activitat laboral. Aquesta activitat laboral extra mica en mica va ocupant part del seu temps reduint encara més el temps per al sexe, comportant un deteriorament de la vida sexual i de les relacions de parella.Nota: Potser el teu cap desitjaria que no tinguessis sexe. Seria la manera d'incrementar la teva activitat laboral!!! !
A cardar s'ha dit!
bon regal de reis
Ostres, gràcies | 0.882794 | curate | {"ca": 0.98705966930266, "fr": 0.012940330697340043} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_8436 | Fem assistència integral en tot el procés de compravenda i/o lloguer i/o lloguer turístic de la teva finca rústica.
Contacta amb nosaltres aqui!
Contacta amb nosaltres aqui!
Si estàs interessat/da en una de les nostres finques rústiques, si us plau, omple el següent formulari i ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible.
Horari d'oficina:
De dilluns a divendres
De 9h a 14h - 16h a 19h
Correu electrònic:
[email protected]
CONTACTE
[email protected]
WHATSAPP
SEGUEIX-NOS
© GIBI RÚSTIQUES 2020 | Política de cookies · Política de privacitat
Política de cookies
El lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajuda a optimitzar la seva visita a les nostres pàgines. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Vostè pot permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pot canviar la seva configuració sempre que ho desitgi. Trobareu més informació a la nostra Política de cookies.
Acceptar
Configura/Rebutjar
Panell configuració de cookies
A través d'aquest tauler de control podràs configurar les cookies que aquesta pàgina web utilitza. Algunes d'aquestes són essencials per al funcionament correcte de la pàgina, mentre que altres ens ajuden a millorar la seva experiència al proporcionar informació sobre com es fa servir el lloc. Trobareu més informació a la nostra Política de cookies.
Estrictament necessàries
Els ajustos estrictament necessaris per al funcionament de la pàgina web queden exempts de la directiva europea i no es poden desactivar.
Activades
Google Analytics
Les cookies analítiques ens ajuden a millorar el nostre lloc web al recopilar i reportar informació sobre el seu ús. | 0.643615 | curate | {"ca": 0.9114077669902912, "an": 0.010315533980582525, "pt": 0.013956310679611651, "fr": 0.02912621359223301, "en": 0.019417475728155338, "sv": 0.0048543689320388345, "es": 0.010922330097087379} | https://www.gibirustiques.com/ca/turistic/82/gran-casaxalet-amb-jardi-&-barbacoa-al-cor-de-monells/ |
naciodigital_ca_20220331_0_639973 | La nova oficina de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) a Terrassa s’obrirà el 4 de setembre al carrer de Joan Artigues, 3, a tocar del passeig del Vint-i-dos de Juliol i el parc de Vallparadís, i comptarà amb 497,10 m2 i 19 treballadors, que se sumaran a la plantilla de l’ATC. Així ho ha comunicat el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, al primer tinent d’alcalde, Alfredo Vega, en una reunió que ha tingut lloc aquest dilluns a la seu de l'Ajuntament de Terrassa.
El local serà un dels quinze nous punts d’atenció i prestació de serveis al contribuent que l’ATC obrirà durant els propers mesos arreu de la geografia catalana, en el marc del seu desplegament territorial. Aquestes noves oficines se sumaran a les quatre delegacions que l’Agència ja té a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
La voluntat del Govern és, d’una banda, implantar un nou model territorial de l’ATC, basat en una xarxa d’oficines pròpies preparades per prestar els mateixos serveis a tots els ciutadans de Catalunya, en especial als de la part nord del Vallès Occidental; i, de l’altra, desenvolupar totes les funcions tributàries que li permet l’actual marc competencial i preparar els fonaments de la futura hisenda catalana.
Aquestes funcions són: la recaptació executiva dels contribuents que tinguin deutes pendents amb l’Administració —com ara sancions de trànsit o deutes amb els ajuntaments—, i la gestió directa i completa dels impostos cedits —transmissions patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (AJD), i successions i donacions (SD)—, que actualment liquiden, a part de l’ATC, els registradors de la propietat.
Els municipis que disposaran d’una d’aquestes catorze noves oficines de l’ATC, a banda de Terrassa, són: Barcelona (per cobrir l’àrea del Barcelonès Nord), Vilafranca del Penedès, Granollers, Sabadell, Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Tortosa, Mataró, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà, Figueres, Reus i la Seu d’Urgell.
Local de lloguer
Les dependències on s’ubicaran els nous espais de l’ATC a Terrassa seran ocupades per l’ATC en règim de lloguer per un període mínim de cinc anys, renovables cada any fins a un màxim de 10. La despesa anual estimada per l’arrendament d’aquest espai és de 40.801,97 euros anuals (sense IVA) i la previsió és que pugui obrir les portes el proper 4 de setembre.
L’Agència va seleccionar aquest local després d’un concurs públic per trobar un espai amb bona accessibilitat, que se situés dins la trama urbana i disposés d’espais adequats per al seu ús com a oficines administratives i d’atenció al públic. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/58648/agencia-tributaria-catalunya-obrira-oficina-terrassa-al-setembre |
mc4_ca_20230418_3_743149 | LaMagnètica - Agència de Màrqueting Digital a Barcelona
basades en l’anàlisi de dades
Incorporem la visió i el coneixement digital a totes les àrees del teu negoci o projecte.
Estratègies basades en l’anàlisi de dades. T’ajudem a detectar i analitzar les dades clau per millorar la competitivitat del teu negoci.
Volem ser la teva agència de màrqueting digital, acompanyar-te des de l’estratègia fins la planificació i la implementació d’accions.
Estratègia Digital, Posicionament SEO i Xarxes Socials
Estratègia Digital i Analítica Web
Auditoria de posicionament SEO i consultoria tècnica
Som un equip d’especialistes en Màrqueting Digital i Digital Analytics, que ens coordinem per aportar el màxim valor als projectes. El nostre centre és el client, treballem com a partners per aportar les solucions adequades a les diferents àrees del negoci.
La diversitat del usuaris, decisiva per evitar que el creixement de la teva comunitat s'estanqui
Al tercer article sobre els resultats del nostre estudi sobre el creixement de les comunitats a Twitter analitzarem un altre dels elements importants pel creixement de les xarxes socials: la diversitat de la nostra comunitat i de les comunitats dels nostres seguidors. Als articles anteriors vam veure com el mecanisme de triangulació actua sobre les principals fonts de creixement de seguidors i vam comprovar que la interacció amb els usuaris influents és un dels elements fonamentals per fer créixer la nostra comunitat.
Estratègies de inversió SEM quan les OTAs no garantitzen una ocupació elevada
Als nostres articles anteriors hem considerat les OTAs com la principal alternativa a la venda directa a través del nostre web. A canvi d’una comissió mitjana del 17%, les OTAs comercialitzen les nostres habitacions, mentre que, en el cas de la reserva directa al nostre web, som nosaltres els que invertim a una campanya SEM per captar clients sense pagar comissió. L’objectiu dels articles previs era plantejar fórmules que ens permetessin, per una banda, comparar la rendibilitat entre la inversió en SEM i la comissió de les OTAs, i per una altra banda, calcular quin percentatge de conversió necessitem perquè l’hotel redueixi la seva dependència de les OTAs.
Com planificar la inversión en màrqueting online d'un hotel: fórmules per comparar la rendibilitat del SEM i d'OTAs
Les OTAs són el principal canal de vendes de molts hotels. Les seves comissions i el domini del mercat concentrat en molt poques empreses -principalment Booking (que concentra més del 50% del volum de negoci a Espanya) i Expèdia -preocupen al sector. Aquest article de Cinco Días tracta el problema i menciona algunes dades interessants, com que Meliá rep el 30% de les seves reserves a través del seu web i vol arribar al 40% a 2018. | 0.857199 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lamagnetica.com/ca/ |
macocu_ca_20230731_9_356512 | ERC marca les "línies" per un Govern amb CiU
Puigcercós exigeix impostos, infraestructures, moviments migratoris i poder judicial propi
El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha concretat, en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, les "línies que ha de vestir" un hipotètic govern amb CiU per a "superar el marc autonòmic". "Que tots els impostos es quedin a Catalunya, que les grans infraestructures com els ports, els aeroports i el ferrocarril estiguin sota control català, que hi hagi un control real dels fluxos migratorios i que Catalunya tingui un poder judicial propi".
Puigcercós ha apuntat que no té "cap sentit" que el PSC parli amb CiU i que ERC no pugui fer-ho, i ha revelat que el seu partit "està parlant i treballant en projectes comuns, com la immigració o el municipalisme amb CiU". "Parlem amb discreció i hem de seguir fent-ho. El que distreu a la ciutadania és parlar per parlar, que és el que hem vist aquest cap de setmana en el congrés d'Unió", ha assenyalat.
21 Comentaris
El pacte CIU-ERC funciona molt bé a vilaller. Eren enemics declaraTS però es van reconciliar ràpidament quan es van fixar suculents sous. Ara governen en coalició tot i les imputacions de la fiscalia a l'alcalde (ERC) per delictes urbanístics.
#20 Meliq Salau, Reus, 22/10/2008 - 19:50
Respondre
Nomes cal anar cap a la independència Sense Catalunya, l'economia d'Espanya no es ni de les 30 primeres Les potències econòmiques saben que el totxo i el turisme son cosa poc seriosa i pretendre seure's al G-8 es una xarlotada del nacionalista Pinotxo
Fa temps que passo dels polítics catalans, que només maregen la perdiu mentre el país va enrera. Sense sobirania, no hi ha res. Quan us hi poseu seriosament, compteu amb mi, mentre, aneu a fer punyetes.
#18 patrícia, Rubí, 22/10/2008 - 18:39
Respondre
I al PSC per continuar el tripartit també li demaneu tot això? ?
Evidentment, amb ningú d'Esquerra es pot anar ni al cel. CiU guanyará amb majoria suficient per no haver de dependre d'aquesta colla de trinxeraires PSOEcialistes. | 0.767986 | curate | {"ca": 0.9297108673978066, "es": 0.03040877367896311, "en": 0.020438683948155532, "pt": 0.018943170488534396, "fr": 0.0004985044865403788} | |
mc4_ca_20230418_6_276780 | 28 Pisos de ONE HOUSE GROUP
Casa de fila a lloguer de 525 m², Can Majó - Can Trabal a Sant Cugat del Vallès per 3700 €
Pis a lloguer de 250 m², Sant Gervasi - Galvany a Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona per 3500 €
Local a lloguer de 230 m², La Salut a Gràcia a Barcelona per 1490 €
Pis a venda de 72 m² a calle Montflorit, Passeig Maragall - Zona Estació a Gavà per 289000 €
Local a venda de 230 m², La Salut a Gràcia a Barcelona per 450000 €
Pis a venda de 210 m², Sant Gervasi - Galvany a Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona per 1100000 €
Pis a venda de 135 m², La Nova Esquerra de l'Eixample a Eixample a Barcelona per 680000 €
Àtic a venda de 180 m², L'Antiga Esquerra de l'Eixample a Eixample a Barcelona per 2900000 €
Casa a venda de 700 m², Gavà Mar a Gavà per 2990000 €
Dúplex a venda de 165 m², Sant Gervasi - Galvany a Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona per 1100000 €
Pis a venda de 92 m², El Camp de l'Arpa del Clot a Sant Martí a Barcelona per 297000 €
Casa a venda de 300 m², Botigues de Sitges - Garraf a Sitges per 1750000 €
Pis a venda de 320 m², Sant Gervasi - Galvany a Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona per 2250000 €
Casa a venda de 457 m², Can Majó - Can Trabal a Sant Cugat del Vallès per 1100000 €
Pis a venda de 145 m², Les Corts a Les Corts a Barcelona per 1050000 €
Pis a venda de 215 m² a calle Balmes, Sant Gervasi - Galvany a Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona per 990000 €
Casa a venda de 350 m² a calle Pere Pau Segarra, Can Girona - Terramar - Can Pei - Vinyet a Sitges ciudad a Sitges per 2700000 €
Casa a venda de 390 m², Can Majó - Can Trabal a Sant Cugat del Vallès per 1000000 €
Pis a venda de 225 m², Sant Gervasi - Galvany a Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona per 1300000 €
Casa a venda de 1100 m², Premià de Dalt per 2800000 €
Dúplex a venda de 102 m² a calle Montflorit, Passeig Maragall - Zona Estació a Gavà per 398000 €
Pis a venda de 255 m², Sant Gervasi - Galvany a Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona per 1240000 €
Pis a venda de 110 m², L'Antiga Esquerra de l'Eixample a Eixample a Barcelona per 690000 €
Casa a venda de 240 m², Vallirana per 480000 €
Pis a venda de 220 m², Sant Gervasi - Galvany a Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona per 1150000 €
Pis a venda de 90 m², Sarrià a Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona per 620000 € | 0 | curate | {"gl": 0.01205895489057615, "ca": 0.9642697632871817, "vi": 0.023671281822242072} | https://ca.yaencontre.com/immobiliaries/one-house-group-21324 |
oscar-2301_ca_20230418_0_442400 | L’Associació d’antigues i antics diputats organitza anualment, conjuntament amb el Departament de Relacions Institucionals, les edicions del Premi Conviure, per premiar els millors treballs del Programa “Fem una llei”. Els treballs que comencen a les nostres escoles i instituts, continuen als tallers del Parlament de Catalunya i finalitzen amb la presentació i el debat parlamentari a l’hemicicle, són un exercici que posa en valor el treball que duen a terme mestres i professors a les aules i ajuden a formar en valors democràtics i acostar la societat a conèixer millor la tasca dels diputats i diputades en la seva representació parlamentària.
Aquest Premi és per a la nostra Associació una contribució per tal que Catalunya sigui un model de convivència, participació, llibertat i democràcia.
Agraïm molt sincerament la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat, que ens facilita de fer arribar la nostra crida a tots els centres de Catalunya, públics i privats. | 0.855086 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.parlament.cat/pcat/parlament/associacio-d-antics-diputats/premi-conviure/ |
mc4_ca_20230418_10_490046 | Sarment: Botifarra i castanyes
Botifarra i castanyes
DE MEMÒRIA (10)
Les activitats extraescolars, en el meu temps, eren estrictament inexistents. L’escola donava ensenyament, quan en donava, i para de comptar. Quan sorties de col·legi, tot era extraescolar. O sigui, bàsicament, el carrer quan feia bon temps, la gran escola de tota la meva generació.
L’escola, que durava de dilluns a dissabte al migdia, tenia una tarda –la del dijous- que diríem de lliure disposició, segons l’humor del mestre. De vegades, almenys els del senyor Ortega, anàvem al camp de futbol, on el fill del mestre, exseminarista i falangista convençut (es deia José, però era més conegut com a Pepito, que el molestava), ens feia fer unes taules de gimnàstica, força estúpides penso, a l’estil de les de la Demostración Sindical que el No-Do ens servia cada primer de maig. O jugàvem a pilota —dir-ne futbol avui seria agosarat—. Aleshores el camp de futbol era davant del cementiri, a l’altra banda de la carretera de Súria, entre camps i vinyes, on avui tot són cases i carrers. Els dies que no anàvem al camp de futbol, ens quedàvem a l’escola i fèiem dibuix, generalment d’inspiració falangista: Don Pelayo, el Cid Campeador, el cardenal Cisneros, José Antonio Primo de Rivera... Eren altres temps i l’escola del senyor Ortega, repeteixo.
Però hi havia dos dies l’any en què sortíem més enllà —i ara em penso que ho fan dins de l’escola—. Eren el dijous llarder i la castanyada. Els mestres nacionals es posaven d’acord, que ja costava, almenys en aquests dos dies, si no recordo malament. Totes dues festivitats, perquè les sentíem com a festes, es celebraven a la font de l’Alou, que aleshores era un lloc quasi verge, abans que les sorreres i graveres ho empolsinessin i desfiguressin. Un lloc esplèndid. Hi anàvem cantant pel camí. Els del senyor Ortega, generalment, cantant cançons de marxa del Frente de Juventudes, com la famosa de les Montañas nevadas, o cançons de l’enfadós, d’aquelles que, dient sempre el mateix, no s’acaben mai. En castellà, naturalment. Els del senyor Civit i les noies, no sé com ho feien: cadascú recorda el que pot.
Arribats a la font de l’Alou, si era el dijous llarder, sempre poc abans de la primavera, menjàvem botifarra, com vol la cançoneta que fa: El dijous llarder botifarra, botifarra, / el dijous llarder botifarra menjaré. O la seva tornada: El dijous passat, botifarra, botifarra, / el dijous passat, botifarra he menjat. O el que ens hagués posat la mare a la carmanyola, tant li fa. La font de l’Alou oferia moltes possibilitats al joc. Als peus d’un gran roure —crec que era un roure— hi havia una rasa ampla i força profunda. Algun dels nostres estacava en una branca de l’arbre una corda prou gruixuda i, aleshores, podíem fer salts d’una banda a l’altra com si fóssim Tarzan, prenent embranzida. Generalment, tot sortia bé. Però alguna vegada clavàvem una panxada contra el marge que Déu n’hi do. Precisament, a la banda de l’arribada del salt, sobre la marjada, hi havia un petit túmul de terra amb una creu. Era, sens dubte, la tomba d’un soldat republicà mort durant la retirada, sense nom. No era pas l’única del poble. A l’hort del Morral, prop de Roqueta, n’hi havia una altra de molt semblant. L’ombra de la guerra encara cobria molta de la nostra geografia i bona part de l’ànima de tots plegats. Nosaltres no n’érem conscients.
N’érem tan poc, de conscients, que durant una d’aquestes diades —no sé si de dijous llarder o de castanyada—, una colleta de nosaltres, corrent per les feixes ja recuperades pels pins sobre la serra de l’Alou, vam trobar un obús d’artilleria sense explotar. Érem l’Esteve Díaz, el Josep Sensada, el Quique Ortega, penso que el Josep Llimargas i jo. Anàvem fent rodolar, marges avall, aquell botí preciós fins arribar prop de la font, on hi havia el mestre. N’estàvem orgullosos. Quan el senyor Ortega ens va veure, es va posar les mans al cap, esgarrifat. Ens vam quedar glaçats. Sembla que allò, que en la guerra no havia explotat, podia explotar d’un moment a l’altre un dia de pau. Avisada la Guàrdia Civil, el van recollir i el van fer explotar, segons alguns al riu, segons algun altre, en lloc segur. Ja veieu que la memòria, tan sols entre cinc, no sempre coincideix.
De fet, era freqüent en aquells moments trobar munició intacta de la guerra que feia poc que s’havia acabat. I molts dels meus contemporanis en poden explicar alguna experiència. Tot i que a Balsareny no hi va haver cap resistència important, alguns morts republicans i força munició van quedar com a testimonis de la guerra civil. De les bales se’n treia la pólvora i, més d’un cop, percudint-les, explotaven a les mans i ferien els agosarats inconscients. Amb la pólvora s’hi jugava a fer-ne reguers i explosions, aquest cop innocents.
La castanyada era l’altra diada a l’aire lliure, també a la font de l’Alou. El centre n’eren, és clar, les castanyes. Entre tots en portàvem uns quants quilos —i ara mateix no sabria precisar si les comprava el mestre i els nostres pares les pagaven o com anava tot plegat—. Per colles, uns els anaven fent els talls perquè no petessin a l’hora de torrar-les, d’altres preparaven el foc. En unes paelles velles de cul foradat les anàvem torrant i després fèiem la castanyada, acompanyant la minestra que cadascú havia portat de casa. De panellets, res de res. Els temps no estaven per bromes.
Mentrestant jugàvem, com he dit, cadascú a la seva, segons l’edat, ja que hi havia nens i nenes des de set fins a catorze anys a cada escola. Els més grans, recordo, anaven cap a un canyer proper a deixar volar les hormones pròpies de l’edat i, segons ells, a provar-ne els efectes. Ho deien amb un mot popular que no goso reproduir. Jo què sé. Totes les èpoques han necessitat els seus aprenentatges. La majoria de nosaltres, però, ens desfogàvem amb la pilota.
I, acabat, refèiem el camí cap a casa abans no es fes fosc. Vet aquí un aspecte de l’escola d’aquell temps. I no pas el més antipàtic. Avui no el canviaríem per res.
Jordi Planes, novembre 2011
Jugant a pilota a la font de l’Alou. Foto: J. Planes
Fontada a l'Alou. Foto cedida per Fina Bassany. Arxiu Fotogràfic de Balsareny
Publicat per CCB-Sarment a 5:54
Etiquetes de comentaris: 2011-11, De memòria
Eleccions generals a Balsareny
Cafè per a ningú
Sònia de los Santos - Mariana Henares
Preacord i Assemblea a la Mina
XVI Fira d'Artesans i de Nadal
Deu anys de Pastorets al Sindicat
Nota d'ERC sobre el Ple del 29 de novembre
Com està la via?
Una estona a les golfes
Programació de la Parockia | 0.805585 | curate | {"ca": 0.9655760583036129, "es": 0.019537912854706158, "it": 0.009458830826484726, "fr": 0.004186695611722748, "de": 0.0012405024034734067} | http://sarment.blogspot.com/2011/11/botifarra-i-castanyes.html |
mc4_ca_20230418_13_444287 | Privatzimmer Hoffmann Kaltenborn Alemanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 4 allotjaments a Kaltenborn.
Hauptstraße 2a, Kaltenborn, Kaltenborn, Alemanya, 53520 - Veure al mapa
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Kaltenborn, no busqui més enllà de Privatzimmer Hoffmann. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Privatzimmer Hoffmann ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, magatzem d'equipatge, aparcament de cotxes, instal.lacions de barbacoa, zona de fumadors.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen esquí, jardí estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Kaltenborn, el Privatzimmer Hoffmann és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.
Tots els tipus de viatgers (38) Parelles (18) Viatgers en solitari (4) Famílies amb infants petits (1) Famílies amb infants grans (2) Grups (13) | 0.793346 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/privatzimmer-hoffmann/hotel/kaltenborn-de.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_105278 | BARCELONA, 8 gen. (EUROPA PRESS) -
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández, ha assegurat aquest dimecres que l'operació que ha desplegat la Guàrdia Civil al País Basc i Navarra contra l'anomenat front de 'makos' d'ETA (front de presons) i que s'ha saldat amb la detenció de vuit persones ha servit per desarticular "el tentacle" que des de la banda terrorista permetia controlar els presos.
En declaracions als periodistes després d'assistir a un dinar-col·loqui del ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, a Tribuna Barcelona, ha explicat que l'operació, que continua oberta, és una continuació de la qual es va fer fa tres mesos contra Herrira, i ha sostingut que demostra que el Govern espanyol "ni ha negociat ni negociarà" amb la banda terrorista i seguirà treballant amb tota la força de la llei.
"És un pas més en la batalla que l'Estat de Dret està lliurant contra ETA per aconseguir la seva definitiva dissolució", ha continuat Fernández, que ha explicat que fins ara s'ha detingut a les vuit persones que s'esperava detenir.
Els detinguts són els advocats Jon Emparantza i Arantza Zulueta --enquadrats en el sector més dur de l'entorn etarra--, i Miren Aitzane Orkoaga Etxaniz, José Miguel Almandoz Erviti, Asier Aranguren Urroz, Aitziber Sagarminaga Abad, José Luis Campo Barandiarán i Egoitz López de la Calle Uribarri.
Tots els arrestats en aquesta operació --dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional-- eren membres permanents del 'KT' (Koordinadora Taldea) format per persones vinculades al Col·lectiu de Presos d'ETA (EPPK en les seves sigles en euskera).
El ministre de l'Interior ha esgrimit que aquesta organització "era el tentacle que des d'ETA permetia controlar els seus presos i sotmetre'ls a la seva tirania", i que, segons ha dit, impedia entre d'altres coses que aquells que ho consideressin oportú s'acollissin als beneficis penitenciaris que preveu la llei.
Fernández, que ha esgrimit que no podia ser "més explícit" sobre l'operació perquè encara seguia en marxa, s'ha limitat a fer una declaració i no ha respost a les preguntes de les periodistes sobre el fet que el ministeri de l'Interior informés de l'operació cap a les 15.00 hores i després anul·lés la informació amb caràcter general.
Si bé la decisió no ha afectat el nombre de detencions previstes, fonts de la investigació consultades per Europa Press han manifestat la seva preocupació perquè els detinguts hagin pogut aprofitar la confusió per eliminar informació rellevant. La documentació a poder del 'KT' era l'objectiu principal de l'operació.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.746826 | curate | {"ca": 0.8541949497692098, "es": 0.13494433885419496, "en": 0.010860711376595167} | : /gent/noticia-amp-eta-jorge-fernandez-assegura-desarticulat-tentacle-controla-els-presos-20140108175058.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_293524 | Els treballadors de la planta que la multinacional tèxtil alemanya Aunde té a Sant Celoni van anunciar aquest dilluns que faran sis dies de vaga -els pròxims 13, 14, 15, 20, 21 i 22 de gener- per oposar-se a l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que la direcció ha proposat a la plantilla, i que es traduiria en l'acomiadament de 22 treballadors de la planta -un terç del total-, on es fabriquen tapisseries de l'automòbil. La plantilla també realitzarà protestes en contra del pla de viabilitat presentat per Aunde: aquest dimecres 13 de gener, primer dia de la vaga, es concentrarà davant l'Ajuntament de Sant Celoni.
A més, des de CCOO s'avisa que "si no hi ha canvis, la vaga passaria a ser indefinida". Segons el sindicat, entre els motius que han portat a la vaga hi ha "la deslocalització de part de la plantilla, un pla de viabilitat presentat per la empresa no acceptat pels treballadors i la negació d'acceptar prejubilacions per majors de 55 anys". Els treballadors creuen que la multinacional es vol endur gran part de la producció a les plantes que té a Mèxic i Alemanya. Per això, un cop celebrada l'assemblea del conjunt de treballadors aquest dilluns, amb 48 persones assistents, es va decidir, amb 47 vots a favor, convocar sis dies de vaga. Al desembre els treballadors ja van advertir que si les negociacions amb la direcció es trencaven emprendrien mobilitzacions.
Els expedients de regulació d'ocupació (ERO) es van començar a presentar amb comptagotes a la tardor del 2008 però aquest any n'hi ha hagut una allau. Al Vallès Oriental, en els primers set mesos d'aquest 2009 -de gener a juliol-, se n'han autoritat 212, que han afectat 7.513 veïns de la comarca, segons indiquen les dades publicades pel departament de Treball de la Generalitat, que s'actualitzaran el mes vinent. Si aquestes dades es comparen amb les registrades durant el mateix període de l'any passat, la diferencia és molt significativa: del gener al juliol del 2008 es van produir 27 expedients, és a dir, els mateixos que s'han registrat durant el mes de gener d'aquest 2009. | 0.879745 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.somvalles.cat/noticia/18562/la-plantilla-daunde-fa-vaga-contra-lero-presentat-per-la-direccio |
mc4_ca_20230418_2_56982 | II TROFEO F.E.R DE REM DE MAR / TORREVIEJA | OLIMPIC BARCELONA Club de rem
← 1ª REGATA DE PROMOCIÓ (A-I-C) A SANT JAUME D’ENVEJA
BONS RESULTATS A TORREVIEJA I MOLT RECORREGUT PER ENDAVANT →
II TROFEO F.E.R DE REM DE MAR / TORREVIEJA
Posted on 1 Octubre 2013 by Olímpic BCN
Aquest cap de setmana l’equip de competició de rem de mar del C.E. OLÍMPIC BARCELONA es desplaça fins a Torrevieja per participar en el II Trofeo FER de rem de mar.
La primera vegada que es va celebrar aquesta regata va ser a Barcelona fa 2 anys. En aquella ocasió es va haver de suspendre el campionat a la meitat degut a una climatologia molt adversa que no va acompanyar gens i a una manca d’experiència en l’organització d’aquest tipus d’events. Esperem que el campionat d’enguany es pugui fer sense contratemps i que tot@s els remers participants gaudeixin de la competició.
Al nostre club estem vivint un moment molt especial perquè s’estan començant a incorporar als equips de competició remer@s de totes les edats que fa menys d’un any encara no sabien ni que era el rem de mar ni el rem olímpic. Poder començar a competir és un estímul per continuar entrenant amb la disciplina que requereix aquest esport.
Si la setmana passada es van estrenar en això de fer regates als més petits, en aquesta ocasió toca als cadets i part de l’equip senior.
En el següent enllaç trobareu la informació que proporciona la Federació Española de Remo sobre aquest event i el quadre de participació:
http://www.federemo.org/component/content/article/56-remo-de-mar/576-cuadro-de-participacion-ii-trofeo-fer-remo-de-mar.html
Disfruteu molt de les regates OLÍMPICS!! !
Aquests són els recorreguts de les regates: | 0.757648 | curate | {"es": 0.0700060350030175, "ca": 0.7954133977066988, "en": 0.13397706698853348, "fr": 0.0006035003017501509} | https://olimpicbarcelona.com/2013/10/01/ii-trofeo-f-e-r-de-rem-de-mar-torrevieja/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_162260 | Primer de tot remarcar que vull parlar d'estartegia i no de sentiemnts. Els sentimenst a casa que estem intentant crear un estat i cal tenir el cap fred. <Posar el mapa dels Països Catalans és un error estratègic per: a) Fa perdre més vots i provoca més reticències que no pas genera afinitats. Tothom que votaria si a un cartell amb un mapa dels PP.CC votaria si a un mapa de Catalunya però al revés no. No hi guanyem res amb aquest mapa i podem perdre molt.b) Només es votarà al Principat.c) Una votació en l’àmbit de tots els PP.CC. és perdria segur ara i d’aquí 20 anys.d) Si realment creiem en els PP.CC. com una confederació d’estats catalans cada membre de la confederació hi ha d’entrar pel seu propi peu. Si no, no és una confederació.e) El País Valencià és impossible que tingui la suficient majoria social pro- independència a no ser que hi hagi un referent anterior com podria ser la independència com a fet consumat del Principat. És a dir només si Catalunya aconseguís la Independència el País Valencià podria veure’s arrossegat. Tot i això serà molt difícil.L’era dels somnis s’ha acabat. Ha arribat l’era dels fets, o res, i els fets són que només el principat té possibilitats de començar la creació d’un Estat Català i qualsevol altra cosa no té possibilitats ara mateix. Això no vol dir que renunciem a res. Sisplau rectifiqueu el cartell. Un últim a punt algú ha mencionat en algún comenatri que estaria bé incloure una referéncia a la UE en el mapa. ho trobarai encertadíssim.
Bé intentaré expressar la meva opinió amb total respecte. Estic fins els collons de la xusma regionalista que renúncia a la seva nació, al seu poble per estètica o per por al què diran. Estic fins d'alt d'aquest grapat d'espanyolistes, de TRAÏDORS (pq sou això) que teniu por al rídicul, por al perdre qui sap què per dir alt i clar que la nostra nació va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Doncs mira feu-vos fotre!Feu-vos fotre tots i cadascún de vosaltres, el país és un i sinó el va aconseguir destrossar Felip V no ho fareu vosaltres amb els vostres complexos. Per molt que us hi esforceu, la independència, com la llibertat, o és completa o no és. Ni França ni Espanya, Països Catalans!
Dignitat, si senyor. | 0.814051 | curate | {"ca": 0.9234624145785877, "fr": 0.014123006833712985, "es": 0.050569476082004565, "it": 0.011845102505694758} | |
cawac_ca_20200528_12_70673 | Comencen els cursos de Gent gran Activa
L' Ajuntament de Taradell, amb el suport del programa de Dinamització de Gent Gran de La Mancomunitat La Plana, ha posat en marxa el nou curs de Tallers per a gent gran 2010-2011 .
Les properes activitats que es duran a terme dins els Tallers per a la gent gran a Taradell són els següents:
X ERRADA " EN QUIN MÓN VISC? Causes i conseqüències de la Immigració. El cas de Taradell" . Dijous 2 de desembre a les 17'30 a l' Associació de Jubilats .A càrrec de Francesc Torras, tècnic de convivència de la Mancomunitat la Plana.
TALLER DE MEMÒRIA . Es cursa trimestralment, a l'Associació de Jubilats. Inscripcions obertes pel període gener-març. Preu de l'activitat: 24€/trimestre. Per inscripcions, trucar a la Mancomunitat La Plana, tel. 93 812 54 45. Horaris del taller: dimecres tarda de 16 a 18h o divendres matí de 10:20 a 12:20h.
Progressivament s'aniran publicitant els diferents tallers i xerrades que es duran a terme finals del mes de juny de l'any vinent. Aquests estan finançats fonamentalment per l'ajuntament. | 0.73337 | curate | {"ca": 0.844168260038241, "es": 0.14340344168260039, "de": 0.0124282982791587} | http://www.taradell.cat/articles-mostra-3424-cat-comencen_els_cursos_de__gent_gran_activa.htm |
mc4_ca_20230418_9_281285 | El Banyoles, present a la festa de l'esport > Club Esportiu Banyoles
El Banyoles, present a la festa de l'esport
El Club Esportiu Banyoles (CEB) ha estat present, un any més, a la festa de l'esport, que organitza l'Ajuntament de Banyoles, un acte senzill que té com a objectiu premiar els esportistes i clubs que han destacat en les diferents modalitats esportives i alhora reconèixer la trajectòria de banyolins i banyolines vinculats al món de l'esport.
Ens fa especial il·lusió que el premi Forjador de l'Esport de 2014 hagi estat per a en Joan Güell, vinculat durant molts anys al Club Esportiu Banyoles com a entrenador del futbol de base. L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, va destacar en el seu discurs "l'exemple de disciplina, comportament i el saber estar que va transmetre en Joan a tots els seus jugadors, deixant ben alt el nom del club i la ciutat a tot arreu".
Des del Club Esportiu Banyoles volem felicitar a en Joan Güell per aquest reconeixement tant merescut i posar en valor la feina de tantes i tantes persones que han contribuït als 102 anys d'història de la nostra entitat. | 0.848951 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cdbanyoles.net/Inici/Not%C3%ADcies/tabid/74/articleType/ArticleView/articleId/234/El-Banyoles-present-a-la-festa-de-lesport.aspx |
oscar-2301_ca_20230418_0_68726 | El dia 23 de novembre a les 19 h tindrà lloc, al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona, l’acte de lliurament dels Premis d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs corresponents a la dissetena i a la divuitena edicions.
L’obra guanyadora de la dissetena edició, corresponent al 2020, és obra dels arqueòlegs Albert Rubio i Mora i Ramon Viñas i Vallverdú, i porta el títol de Les representacions simbòliques prehistòriques del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Tarragona).
L’obra guanyadora de la divuitena edició, corresponent al 2021, és obra de l’arqueòleg Albert Pratdesaba i Sala, i es titula El procés de fortificació i reocupació del territori a Catalunya entre els rius Ter i Llobregat en època visigòtica i carolíngia. El cas de l’Esquerda (segles VIII-X). | 0.849944 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.scarqueologia.com/?p=1441 |
crawling-populars_ca_20200525_41_79693 | BARCELONA, 23 maig (EUROPA PRESS) -
Els candidats catalans per a Europa han planejat un dissabte amb suficient dosi de descans, cinema, hores en família i alguns acabaran la jornada veient la final de la Champions amb ganes de veure a l'Atlètic aconseguir el títol.
El candidat del PSC, Javi López, començarà el dia amb les fotografies de rigor amb candidats, i al migdia anirà a la Barceloneta per menjar amb el seu equip de campanya; després anirà al cinema amb la seva germana Carlota i veuran 'Gran Hotel Budapest'.
A la nit, seguirà al costat dels seus amics el partit de la Champions League en un bar, i ja ha fet la seva porra: un 2-1 a favor de l'Atlètic de Madrid.
Després de les fotos del matí, el candidat del PP català, Santi Fisas, planeja descansar, visitar a la seva mare de 89 anys a la qual no ha pogut veure les últimes setmanes, i, després de passar-se tota la campanya presumint dels seus 32 cognoms catalans, anar al cinema per veure 'Ocho apellidos vascos'.
Ernest Urtasun (ICV-EUiA) passarà el dia al costat dels seus amics i família, descansant d'una campanya intensa i que "requereix molt desgast físic", tot i que també té previst veure la final de la Champions que enfronta a Atlètic i al Reial Madrid: "Tots amb el 'Cholo'. Veig un 2-1" --ha comentat-- amb gols de Koke i de Arda Turan si finalment juga.
Qui també aprofitarà per a una parada és el filòsof Josep Maria Terricabras (ERC), qui confessa sentir-se exhaust, així que s'ha programat una jornada de reflexió tranquil·la i en família, en què es menjarà un "arrosset", veurà la tele i farà 'sudokus'.
En contrapartida, al candidat de CiU, Ramon Tremosa li espera una ajustada agenda familiar perquè preveu portar als seus tres fills d'excursió, a un d'ells també al camp de l'Europa, i, si pot, gaudirà de la piscina exterior d'aigua salada del Club Natació Barcelona.
Tot, sense que això li impedeixi fer una bona migdiada i estudiar la possibilitat d'anar al cinema o al teatre, pel que no pot garantir que vegi el partit de la final de la Copa d'Europa: "Necessito dormir", assegura.
Javier Nart (C's) també estarà molt actiu: lluny de passar el dia de reflexió descansant, es desplaçarà a la Costa Brava per fer honor a la seva passió pel submarinisme, i bussejarà amb amics a la cova Barba del Sastre, però sense oblidar la final de la Champions: espera que guanyi l'Atlètic.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.742173 | curate | {"ca": 0.8449321397632111, "es": 0.143517181634421, "en": 0.01155067860236789} | : /espanya/noticia-25m-champions-sessio-cinema-molta-familia-marquen-dia-reflexio-per-als-candidats-20140523210641.html |
macocu_ca_20230731_9_287606 | BUS 64
A la parada Aribau-Universitat, pugen mitja dotzena de persones a l'autobús número 64. Cap dels viatgers que ja som dalt podríem dir res de cap dels que hi acaben de pujar. La mediocritat del vestuari i la discreció amb què s'han comportat són absolutes. Tret de la peixatera. Ha pujat al bus una peixatera, vull dir una peixatera vestida de peixatera. De peixatera en funcions. Ho sabem per la pudor de peix passat que entra amb ella al bus. Va vestida amb la bata blanca, no gaire neta i porta una bossa de plàstic blanca (indubtablement amb peix.) No és una hora punta i la dona passeja sense gaires impediments el tuf per tot el passadís fins a asseure's al seient de la cua del cotxe, on no hi ha cap viatger. Un vapor pudorós de peix en no gaire bon estat es fa present en la pituïtària de cadascuna de les persones que som al bus. Ho sé, perquè tots arrufem el nas i topem de mirades còmplices, quan la dona baixa a l'altura del carrer València. Em sembla que els viatgers acabem de fer el propòsit de no respirar fins que ens toqui baixar. Una viatgera ens salva: obre la tarja d'un finestral i es queda dreta al passadís. "Faci el favor de tancar! ", xiscla la conductora. La viatgera que ha obert la tarja baixa com si hagués sentit ploure. Els altres passatgers del bus 64 no ens donem per al·ludits i continuem respirant. | 0.78351 | curate | {"en": 0.0045351473922902496, "ca": 0.9584278155706727, "es": 0.037037037037037035} | |
macocu_ca_20230731_7_201224 | DECO ACCESSORIES
M1.B0150
Discos metàl·lics suspesos fixats al cèrcol d’alumini mitjançant tiges metàl·liques roscades en 3 punts. Resultats lumínics interessants. Disponibles en diversos colors.
Disponible per lluminàries ATOMIC, SHALLOW, CELL, BASE i GRAVITY. | 0.535322 | curate | {"en": 0.09375, "ca": 0.90625} | |
cawac_ca_20200528_0_149534 | CDC afirma que no dóna "versemblança" a una possible candidatura pròpia d'Unió al marge del partit de Mas
El secretari d'organització de CDC , Josep Rull , ha dit aquest dilluns que no dóna credibilitat a la possibilitat que Unió estigui decidida a presentar una candidatura pròpia al marge de Convergència en el cas que el seu soci plantegi unes eleccions plebiscitàries. Segons publica EL PERIÓDICO, la direcció del partit de Josep Antoni Duran Lleida ja està decidida a trencar amb el partit d' Artur Mas en el cas que mantingui la seva aposta independentista si l'Estat no autoritza la consulta .
El secretari d'Organització de CDC, Josep Rull. FERRAN NADEU
"No donem versemblança [a la informació] perquè UDC sempre ha estat, al llarg de tota la seva història, amb la majoria del país per dotar Catalunya de més instruments i, davant aquest moment històric, Unió sempre estarà, com ho ha estat, al costat de la majoria del país que demana llibertat", ha afirmat a l'espai 'L'entrevista de l'estiu' de TV-3.
Rull ha insistit que el president del Govern, Mariano Rajoy, "ha d'acceptar la consulta" i respondre a la carta de Mas "durant el mes de setembre". El dirigent de CDC subratlla que la Constitució "permet fer la consulta" i que, si hi ha "voluntat política" i es té "altura de mires i actitud democràtica", la consulta "es pot fer".
El secretari d'organització de Convergència ha identificat la independència, a més, amb "una necessitat" si el que es vol és "garantir el futur i el progrés dels catalans". "Tots els consellers, els de CDC i els d'UDC, treballen com una pinya" i amb "determinació per aconseguir la llibertat", ha afegit. | 0.879732 | curate | {"ca": 0.9926784624771202, "en": 0.007321537522879805} | http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/rull-convergencia-dona-versemblanca-candidatura-unio-marge-cdc-2585809 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_307500 | Aquesta secció em va de perles per a demanar un cop de mà (de moment, només de mà xD). Resulta que des que tinc cotxe, sempre duc un cd amb música per posar si es dona el cas que trobi algú adient per fotre un polvo. Al principi posava la ràdio però les notícies de les hores en punt són una tallada de rotllo. Especialment algunes. Després posava un CD que dugués al cotxe però... "Roooojoooo-separatista! !....lo lo lo ..... Canviarem la històòòria,...etc" Res que em desconcentrava. Al final m'he fet un cd amb música en altres llengues (farncès, anglès, italià...). A vosaltres us passa? Us desconcentra entendre la lletra de les cançons? Poseu música en català per follar? I en aquest cas, què em recomaneu?
home ja posar per posar diria Enigma com no se ki ho a dit o Skunk anansie k a sobre te un cd k es diu "post-orgasmic chill". Si no dons algun grup tipus La sonrisa de Julia. Nu se jo la veritat les pokes vegades k ho fet (es k soc jovenet) algo de chill out. va be ho recomano. Molts petons!! ! | 0.726109 | curate | {"ca": 0.9212916246215943, "pt": 0.024217961654894045, "it": 0.02119071644803229, "es": 0.018163471241170535, "sv": 0.014127144298688193, "fr": 0.0010090817356205853} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_94970 | Fupicsa Fustes del Pirineu Catal� empresa dedicada a la fabricaci� i distribuci� de productes de fusta
EMPRESA
GAMMA PRODUCTES
QUALITAT I SOSTENIBILITAT
GALERIA D'IMATGES
NOVETATS FIRES
CONTACTE SITUACIÓ
QUICKSTEP
FLEXURA
ALTRES MARQUES
PARQUET INDUSTRIAL
FLEXURA
Paviment i parquet de fusta amb el sistema de junta UNICLIC.
Flexura és un producte del grup empresarial belga Delospan.
Els paviments i parquets Flexura proporcionen un acabat excel.lent i un aspecte modern a espais en els quals es precisa originalitat i disseny.
Flexura incorpora el sistema patentat Uniclic. Sense necessitat d'utilitzar cola i tan sols seguint les instruccions subministrades, instal·lar un mateix un paviment de fusta resulta molt fàcil.
A més de la gamma clàssica en auró, bedoll, cirerer, faig, noguera, pi, roure, sapel·li, teka, iroko, perer.. presenta en els seus productes les noves tendències com les fustes de alerce, bambú, freixe olivera, indian apple, makassar, makore, olivera, palissandre, wenge, zebrano i els nous colors com el Versailles i Chambord, molts d’ells en diferents formats ( 1 lama, 2 lames, 3 lames, V-Strip-visell-).
Per què escollir Flexura?
1. Flexura està elaborat amb fusta autèntica de color natural.
2. Fabricació ecològica amb un mínim consum de fusta.
3. Gaudirà de fusta autèntica i a un preu molt raonable.
4. Flexura utilitza una capa de fusta addicional hidròfuga (HDF): resistència
5. Compleix amb les normes europees PR-en 14354 sobre resistència a ratllades i al desgast.
6. Set capes de vernís, assecat per llamps ultravioletes.
7. El sistema Uniclic fa que la instal·lació del paviment sigui molt més fàcil i sense necessitat de cola.
8. Flexura es pot reparar o canviar les lames danyades.
9. Molt apropiat per a habitatges de nova construcció o per a habitatges en renovació. Permet la instal·lació de calefacció per paviment radiant.
10. 20 anys de garantia de qualitat: ús en habitatges i en paviments comercials d'ús moderat.
Distribuidors oficials
Ctra. Manresa a Berga, (C-16) km. 71,2 | 08660 Balsareny | Barcelona | Catalunya | Tel. (+34) 93 839 63 00 | Fax (+34) 93 820 00 55 | Email |avís legal | BG'S
Fupicsa | cobertes de fusta | teulades de fusta | estructures de fusta | Barcelona | Girona | Lleida | Tarragona | 0.711947 | curate | {"ca": 0.8634719710669078, "es": 0.03616636528028933, "en": 0.07640144665461121, "ja": 0.00406871609403255, "eu": 0.0081374321880651, "cs": 0.008589511754068717, "da": 0.0009041591320072332, "it": 0.0022603978300180833} | https://www.fupicsa.com/flexura.php |
macocu_ca_20230731_4_291744 | Primer pla d'un conjunt arquitectònic al carrer Consolat de Mar (Voltes dels Encants) Les Voltes, són el que va quedar després de l'obertura de la Via Laietana d'un tram porxat que arribava fins al carrer Fruita, més enllà de l'edifici de Correus. | 0.731187 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_360685 | 2012 - LIMES
Arxivat per 2012
Share Tweet Mentre reflexiono sobre el futur d’aquest bloc, la meva concentració està bolcada cap al curs oficial del Servei Català d’Ocupació, que a través de l’Acadèmia Lògica Gironina, em permet gaudir d’un plus d’ingressos fins el mes de juny gràcies un a curs de 750 hores de durada: Gestor del Petit Comerç. A mi m’han concedit [...] Read more » Sense Comentaris
Etiquetes: COMUNICACIÓ, ECONOMIA Cerca | 0.665193 | curate | {"en": 0.15242494226327943, "ca": 0.7598152424942263, "es": 0.08775981524249422} | http://alexheroll.cat/2012 |
mc4_ca_20230418_11_519170 | L'Estat ha proposat a la Generalitat reubicar el múltiplex de TV3 a l'espai radioelèctric de la televisió local
Ho ha revelat el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, a la inauguració del MAC
04/06/2014 10:51h
Josep Martí ha fet aquestes declaracions al MAC
El secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat, Josep Martí, ha explicat aquest dimecres durant la inauguració del MAC que el Ministeri d'Indústria els va oferir fa uns dies reubicar el segon múltiplex de Televisió de Catalunya a l'espai radiolèctric dels canals locals com a solució per evitar-ne el tancament. Una proposta que la Generalitat ha rebutjat frontalment i que demostra "la total falta de coneixement del sector audiovisual català" per part del govern central.
Martí ha reiterat que hi ha una zona molt àmplia de l'espai radiolèctric que està lliure on es podria col·locar aquest múltiplex i ha lamentat la negativa del Ministeri a contemplar aquesta opció.
Segons el secretari de Comunicació del Govern, el Ministeri els va plantejar "en un discurs molt poc sòlid" que amb la modificació del pla tècnic de la televisió local el múltiplex de TV3 podria ocupar l'espai radiolèctric d'aquests canals, "ja que els consideren mitjans residuals", ha reblat Martí.
Durant la seva intervenció ha recordat que si se suprimeix el múltiplex s'impedirà a Televisió de Catalunya poder emetre en alta definició i també es renunciarà definitivament a la possibilitat de veure a Catalunya altres canals de parla catalana. | 0.853875 | curate | {"ca": 0.98859825620389, "en": 0.011401743796109993} | http://www.laxarxa.com/media/noticia/l-estat-ha-proposat-a-la-generalitat-reubicar-el-multiplex-de-tv3-a-l-espai-radioelectric-de-la-televisio-local |
racoforumsanon_ca_20220809_1_544750 | n Propos fer una llista d'avatars que no els tenguin cap usuari del raco... per així fer una llista d'avatars als nouvinguts que no en tenen... poden ser tant pròpis com extrets d'algun altre lloc. Que vos pareix l'idea? n
era mes senzill del que pensava, la vitat... tot i que el que sempre cal es una bona foto... per ferla tan petita :P Pero be.. almenys ja mhe tret de sobre l'avatar generic que portava que tenia tot deu! :P | 0.740848 | curate | {"ca": 0.9411764705882353, "ro": 0.05176470588235294, "de": 0.002352941176470588, "en": 0.004705882352941176} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_223781 | Font (en llengua castellana)La darrera enquesta que s'ha fet sobre unes hipotètiques eleccions catalanes al mes de març (del diari espanyol El Mundo, si no m'erro) indicaven una clara victòria d'En Comú Podem amb més de 30 escons i un empat d'ERC i DiLL amb menys de 30.
Se li farà petita la Generalitat i anirà al gobierno de Espanya, i després a la comissió europea, i després ja ho veurem.
oh, no es disfressava de superheroina? doncs a l´espai sideral, to infinity, and beyond | 0.724301 | curate | {"ca": 0.8197064989517819, "es": 0.07966457023060797, "en": 0.10062893081761007} | |
mc4_ca_20230418_10_122635 | Geografia històrica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La geografia històrica és una disciplina que s'ocupa d'estudiar els territoris del passat, com han canviat fins al present i com han influït en les poblacions. Analitza com la cultura difereix a causa de les fronteres polítiques o de la influència dels factors físics al llarg del temps. Pertany, per tant, a la geografia humana. El seu màxim exponent és Carl Otwin Sauer.
Moltes vegades, però, les recerques sobre la geografia històrica poden ésser molt properes als estudis que es fan des d'altres disciplines, com pot ésser la història o l'arqueologia. En aquest sentit podem esmentar els estudis actuals sobre història del paisatge, que ens permeten de conèixer com eren els diversos territoris des de la prehistòria fins a l'actualitat, valorant d'una manera especial els períodes antics, medievals i moderns.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geografia històrica Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Geografia_històrica&oldid=15835830» Categoria: Geografia històricaCategories ocultes: Control d'autoritatsPàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata Menú de navegació
БеларускаяČeštinaDeutschΕλληνικάEnglishEspañolEestiFrançaisFryskעבריתहिन्दीHrvatskiMagyarBahasa Indonesia日本語ქართული한국어КыргызчаLietuviųNederlandsPolskiPortuguêsRomânăРусскийSrpskohrvatski / српскохрватскиසිංහලShqipСрпски / srpskiTürkçeУкраїнська中文 Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 3 oct 2015 a les 04:52. | 0.821072 | curate | {"ca": 0.9725385130609511, "it": 0.027461486939048894} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Geografia_hist%C3%B2rica |
racoforumsanon_ca_20220809_0_765154 | La CUP ha anunciat diverses mobilitzacions de protesta contra la visita del príncep espanyol a Girona, prevista per divendres http://www.llibertat.cat/2012/06/girona-debatra-si-reconeix-felip-de-borbo-com-a-princep-de-girona-18387
De veritat, quina mena de grup fa un reunió amb gent a darrere aixecant fulls dinA4?
No és una reunió, és una roda de premsa. És força habitual fer-ho:
Sí, no em sortia la paraula. Ho trobo bastant cutre, igualment
Tot és qüestió de gustos. N'hi ha que es gasten milers d'euros en vinils i enrotllables per decorar les rodes de premsa i adecuar el seu espai a la campanya de torn. En aquest cas s'aprofiten els cartells que després s'encartellaran, així no hi ha cap cost addicional.
El cost addicional és una necessitat que millora la publicitat. La bona imatge és la diferència entre ser parlamentaris o extraparlamentaris, o en el cas d'una empresa, entre vendre un producte o no.
També es fa per coherència i per recursos. | 0.75149 | curate | {"ca": 0.9355179704016914, "pt": 0.02959830866807611, "en": 0.03488372093023256} | |
naciodigital_ca_20220331_0_376401 | Imatge de l’encesa en el seu darrer moment. Foto: Josep Martí / delCamp.cat
Just pocs minuts després de les set del vespre d’aquest dissabte es van començar a encendre les més 4.500 espelmes que havien d’acabar formant una espectacular estelada al centre de la plaça del Mercadal de Reus. Agafant el relleu de Vic , la primera gran ciutat que va encendre amb espelmes una gran estelada. Per a l'encesa, es va aprofitar la mateixa flama que va clamar per la llibertat a Osona, que van recollir a Vic unes hores abans diversos motards de Reus.
L’encesa, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i Reus per la Independència, ha acabat abans de les nou del vespre amb el cant d’«Els Segadors».
--------------------------
L'estalada d'espelemes a Vic
Imatge de l'arribada a Vic, dels motards de Reus que van recollir la flama. Foto: Carme Vilaró | 1 | perfect | {"ca": 0.9473684210526315, "en": 0.03110047846889952, "es": 0.0215311004784689} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/35066/flama-llibertat-impregna-placa-mercadal-reus |
mc4_ca_20230418_5_576245 | Gargots: Humor social a Alacant
holaa que el divuix esta mol currat i k el divuik k em tens k fer aber cuan mufas hee xd soi la eli de xalest xd per si tu avias ulbidat de mi hee k et tens k pasar per aki hee cua tu bulgis i passas k res k menvaix dw
k mn rkordo, no ptxis, dw!
Sigo de bajón...garabateando, eso si, pero sin sacar nada decente, a ver si me animo a lo del vino. Saúdos e apertas
1/5/10 2:16
Mecasum. Veient que no em donava temps d'acabar la il·lustració per al concurs del vi ho vaig deixar estar pensant que ja l'acabaria amb més calma per a l'any que ve. Si hagués sabut abans que s'allargava...
Espero que sobrevisqui fins llavors!
1/5/10 10:41
An: a ver si sales del bajón... todos los que garabateamos somos muy autoexigentes. Esto es bueno simpre que no nos bloquee y nos permita seguir dandole al tajo.
Gargotaire: Hi ha tot de concursos d'aquesta mena als que val la pena participar, no pas per anar-hi a guanyar, si no pel sol fet de participar, d'entrar al circuit internacional dels dibuixants, per que els catàlegs valen la pena, o pel sol fet que marcar-se un tema i una data d'entrega que cal complir és bo per exprimir la neurona. Et recomano fer un cop d'ull a un enllaç que es diu googlm.com, on hi ha tots els concursos d'humor que hi ha, endreçats per data, tema i etc... cada mes caldria participar en un: és una manera excel.lent d'estrenyer llaços amb gent que dibuixa arreu del món... que són una pila!
No, si ja miro de fer-ne de tant en tant, però si és un concurs sempre un s'hi mira més i en aquest cas el temps se'm tirava a sobre. Gràcies per l'enllaç i felicitats pel que indiques avui.
5/5/10 22:36 | 0.751644 | curate | {"en": 0.040515653775322284, "ca": 0.7697974217311234, "es": 0.17495395948434622, "gl": 0.009821976672805401, "la": 0.004910988336402701} | https://kapdigital.blogspot.com/2010/04/humor-social-alacant.html |
mc4_ca_20230418_4_348908 | Home - GAM DIGITAL
L’excel·lent qualitat d’impressió, el nostre segell d’identitat
PRODUCCIÓ 360º
Especialistes en impressió digital d’alta qualitat i en tot el procés associat a la producció gràfica.
Fundada el 1997, les nostres senyes d’identitat són l’experiència, versatilitat, agilitat i sobretot el nostre compromís i proximitat per oferir solucions a la mida de les teves necessitats.
La contínua aposta a proporcionar l’última tecnologia ens fan un col·laborador inmillorable tant de produccions petites com de grans tiratges i formats.
Els nostres professionals altament qualificats, t’ajudaran i assessoraran en la producció gràfica impresa necessària per a la teva comunicació i la dels teus clients.
Equips d’última generació ens permeten lliurar la millor qualitat.
Equip humà format per especialistes en impressió digital.
Des d’un catàleg fins a la decoració d’un stand.
Màxima implicació en cada projecte per tal d'aconseguir els millors resultats.
Terminis de lliurament ràpids i fiables.
Escriu explicant-nos el servei que t’interessa, deixa’ns les teves dades de contacte i et farem una valoració el més aviat possible.
Imprenta de confianza! Te asesoran, miran con detalle los archivos que les envías y facilitan mucho el trabajo para cumplir los plazos de entrega. No son un proveedor más, sino un partner de máxima confianza.
Hace años que los conozco y puedo decir que un 10! Rapidez y calidad máxima. Enhorabuena por el trabajo que hacéis.
Roger Merin Polo
Me asesoraron en todo momento. Gracias a su profesionalidad y eficacia pudimos sacar el congreso adelante en un tiempo record y reducir los costes.
Yolanda Barbadillo Garrido
Han estat una salvació... m'han donat les targetes en un temps rècord i perfectes
Joan Villaniu | 0.590567 | curate | {"en": 0.025477707006369428, "ca": 0.6884771279675739, "es": 0.27678054429646787, "fr": 0.009264620729588882} | https://gamdigital.com/ca/ |
mc4_ca_20230418_12_478347 | T'agradaria adquirir noves competències i habilitats en el camp de la direcció estratègica i la innovació per a l'empresa? Si comptes amb formació universitària superior o treballes en la direcció d'equips i persones, aquesta formació és per a tu. El centre INSA Business, Màrqueting & Communication School, imparteix el Master in Entrepreneurship & Innovation, una formació superior per formar líders competitius.
El Màster es realitza de forma presencial, al llarg d'un any i amb 250 hores de dedicació. Et formaràs mitjançant l'estudi de casos i exercicis d'engegada d'un pla de negocis. El programa està dissenyat en anglès i castellà per millorar les teves competències en els negocis en tots dos idiomes.
Et formaràs en atenció al client, adquiriràs habilitats personals en el lideratge i la gestió d'equips de treball i et formaràs en recursos clau per al disseny d'estratègies empresarials. Aprendràs a planificar un model de negoci flexible i et formaràs en el cicle de vida d'un projecte. Seràs capaç de dirigir tots els aspectes d'un projecte de negoci de forma resolutiva i eficient.
Aprendràs a aplicar estratègies d'innovació en l'empresa o en el projecte de negocis, a analitzar els ingressos i els costos, a gestionar la logística i desenvoluparàs competències en l'àmbit creatiu i de la negociació. La formació et permetrà liderar el teu propi projecte empresarial o treballar en la direcció d'equips.
Aquesta formació és per a mi? : Professionals amb experiència que vulguin actualitzar-se, especialitzar-se, empreses que busquen formació per als seus empleats, llicenciats i titulats
Que passarà un cop hàgiu demanat informació? : Nosaltres ens posem en contacte pel telèfon facilitat per l'interessat. Ha d'enviar el seu currículum actualitzat i una carta de motivació amb les raons d'haber triat aquest curs.
Inclou classes teòric-pràctiques, casos de negoci, treballs pràctics (Business plan, Project Management Plan i Business Model) i assistència a conferències i fòrums, a través de 8 perspectives o àrees:
1. El client (castellà)
2. Self management (english)
3. Processos, actius i recursos clau (castellà)
5. Ingressos i costos (castellà)
6. Entrepreneurship skills (english)
7. Estratègies innovadores (castellà)
8. Enviroment management (english)
Les perspectives toquen 23 temes (Màrqueting d'innovació en valor, relacions comercials, self awareness and management, time management, operacions – franchising, facility management, projectes, logística, relationship management, leadership styles, customer service strategy, teamwork , finances per a emprenedors, entrepreneurship competences, entrepreneurial negotiations, comfort zone, decision making, family business, creativity, estratègia innovadora, change management, stakeholders management, SCR) | 0.736216 | curate | {"ca": 0.778343023255814, "cs": 0.00436046511627907, "en": 0.21656976744186046, "da": 0.0007267441860465116} | https://formacio.lavanguardia.com/master-entrepreunership-innovation-courses-es-2964890.htm |
cawac_ca_20200528_9_87309 | Neix 'La Grada', un diari blanc-i-blau
La publicació, que sortirà a l'agost, tindrà dues edicions setmanals, una dedicada a la prèvia del partit i una altra, a la crònica i anàlisi del matx
Dimecres, 18 de juliol - 00:00h.
Els aficionats del RCD Espanyol podran disfrutar, a partir de l'inici de la pròxima temporada, de La Grada , un nou diari del Grup Zeta que estarà dedicat a l'actualitat de l'equip blanc-i-blau. Aquest nou diari, que es podrà trobar tant en paper com en format digital, tindrà com a contingut principal temes relacionats amb l'Espanyol, tant en l'àmbit esportiu com en el social i institucional, però sense oblidar la resta de l'actualitat esportiva. Aquesta iniciativa estarà dirigida pel periodista José Sánchez, que va ser l'encarregat de presentar ahir La Grada en un acte, a la vella fàbrica de la Damm, amb el president del club blanc-i-blau, Ramon Condal, i el tècnic, Mauricio Pochettino, entre altres autoritats.
La Grada , que es podrà comprar a tots els quioscos de Catalunya i Andorra a partir de l'agost, coincidint amb la primera jornada de Lliga, tindrà dues edicions setmanals. Sortirà a la venda els dissabtes (la prèvia del partit) i l'endemà (crònica i anàlisi) dels enfrontaments del primer equip. Quan no hi hagi Lliga, sortirà els dissabtes i els dilluns, sempre al preu d'un euro, segons va informar l'actor i periodista Sergi Mas, que va ser l'encarregat de conduir l'acte de presentació al costat de la periodista Raquel Mateos. Tots dos col·laboraran amb La Grada .
El projecte comptarà també amb col·laboradors com l'actor i seguidor blanc-i-blau Carles Canut, que va felicitar el Grup Zeta «per fer un diari periquito, som molts més dels que pensem»; exjugadors com Dani Solsona i Ángel Morales, i periodistes com Oriol Vidal, Sergio Fidalgo i Manel Lucas.
MENTALITAT GUANYADORA / Pochettino, que es va desplaçar expressament des de l'estage de Peralada, va aprofitar per parlar sobre el partit que l'Espanyol juga avui contra el Palamós. «Els jugadors estan cansats perquè ja sumen 17 entrenaments, però esperem que facin un gran partit. Anem amb la mentalitat de guanyar», va declarar el tècnic.
L'espot televisiu de La Grada es podrà veure avui per primera vegada durant l'esmentat partit. | 0.870205 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/esports/print-2098421.shtml |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_96770 | - Tot -Gran enciclopèdia catalanaAprendre a aprendreArt de CatalunyaAtles de la diversitatAtles de la presència catalana al mónAtles electoral Segona Republica a CatalunyaBiosferaCaixes i bancs de CatalunyaCatalunya romànicaComarques de CatalunyaDel romà al romànicDiccionari de la literatura catalanaDiccionari del cinema a CatalunyaDiccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XXDiccionari d’historiografia catalanaEl ModernismeEnciclopèdia de medicina i salutEnciclopèdia temàtica PROAEsportpèdiaFàbriques i empresarisGran enciclopèdia de la músicaHistòria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidentsHistòria econòmica de la Catalunya contemporàniaHistòria natural dels Països CatalansHistòria. Política, societat i cultura dels Països CatalansLlibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaLluís Companys, president de CatalunyaL’Art gòtic a CatalunyaTècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporàniaTemes d’actualitatTradicionari
Temps de lectura: 1 min
castell del Rei
castell de Pollença
Antic castell del terme de Pollença (Mallorca), les ruïnes del qual s’aixequen a 476 m en un impressionant espadat de la costa de tramuntana, al vessant septentrional de la vall de Ternelles.
Antiga fortalesa d’època islàmica, en conservà la jurisdicció sempre la corona (era regit per un castlà o sotscastlà). Perdé importància estratègica a la fi del regne de Mallorca (1349) i encara més amb les noves tècniques de defensa i amb la construcció de la fortalesa d’Albercutx a la fi del s XVII (el darrer sotscastlà és del 1570). Perdurà com a lloc de vigilància de la costa i fou definitivament abandonat el 1715. | 1 | perfect | {"ca": 0.9859154929577465, "es": 0.014084507042253521} | |
mc4_ca_20230418_9_605037 | World nature és una ONG internacional, sense ànim de lucre, dedicada a la Conservació de la Natura i la Divulgació, Educació i Sensibilització Ambientals
La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) és una organització sense ànim de lucre constituïda per entitats, institucions i persones que volen impulsar el desenvolupament i l'impuls de la custòdia del territori al nostre país. La XCT creu en la necessitat i en l'oportunitat de capacitar la societat civil perquè pugui tenir un paper actiu i directe en la conservació del territori. | 0.816686 | curate | {"ca": 1.0} | https://coop57.coop/ca/territorio/catalunya?page=34 |
cawac_ca_20200528_9_134953 | Et recordem que, si hi vols participar, has de deixar un comentari amb la teva resposta de la manera següent:
Maria Martí Pérez Resposta B Professor Jordi
I la resposta de la tercera setmana és…
d) L’Acollidora
L’Acollidora és una escultura de bronze del pintor Eduard Arranz-Bravo, que es troba a la rambla de Just Oliveras i que representa el caràcter “acollidor” dels ciutadans i ciutadanes de l’Hospitalet. Si voleu veure més obres d’aquest pintor, podeu visitar la seva fundació, que es troba a l’Hospitalet. Trobareu l’adreça i els horaris fent clic aquí .
1 comentari
No puc creure que HOSPITALET fos una ciutat amb molts barris,i m’agrada viure en un d’ells, per la varietat dels seus park on pots respirar aire fresc,perque es una ciutat que en molts aspectes es exemplar i emprenedora per la seva gent Respossta A Professora LAURA | 0.762328 | curate | {"ca": 0.9158653846153846, "en": 0.07091346153846154, "es": 0.013221153846153846} | http://blocs.cpnl.cat/parlemcatalalh/2011/05/24/coneixes-el-lloc-on-vius-quarta-pregunta/ |
vilaweb_ca_20220728_0_52172 | Sort diferent per als equips castellonencs que juguen en el grup sisè de Tercera. El Castelló es va imposar finalment 2-1 al Torre Llevant a Castàlia, en un partit molt disputat, on els dos gols locals es van marcar durant els minuts finals del partit, Antonio al 84 i Pruden al 89, aconseguint així remuntar el gol dels visitants, aconseguit al minut 29. El Vila-real C no va passar de l’empat 2-2 al seu camp, contra el Jove Espanyol. I, per la seua banda, el Borriol va tornar a perdre, en aquest cas 2-1 al camp del Crevillent.
Amb aquests resultats, el Vila-real C va vuitè, amb 22 punts, a cinc de la zona de promoció; també 22 punts té el Castelló, que és desè, mentre que el Borriol s’enfonsa fins a la catorzena plaça, amb 18 punts, a cinc de la zona de descens. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://castello.vilaweb.cat/noticies/a-tercera-el-castello-venc-el-vila-real-c-empata-i-el-borriol-perd/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_126558 | Quan una persona espanyola o resident a Espanya es pregunta per establir la seva residència en un altre país diferent, un dels dubtes més generals que poden sorgir és si les cotitzacions i prestacions de la seguretat social espanyola valen també per l'andorrana. És a dir, si la jubilació, la cobertura de salut i altres tipus d'assegurança són consumables en tots dos països a l'canviar de residència o si les cotitzacions prèvies han estat en va. O encara més resumit: si tots dos sistemes són compatibles.
En aquest article ens hem proposat abordar aquesta qüestió, basant-nos en el conveni que manté la Seguretat Social espanyola amb l'andorrana. En el seu moment ja parlem dels convenis de doble imposició, però en aquesta ocasió parlarem del Conveni de Seguretat Social entre Espanya i Andorra.
Aquest conveni i l'Acord administratiu per a l'aplicació el mateix es van signar el 9 de novembre de 2001 i estan en vigor des del 1 de gener de 2003 i han estat publicats al Butlletí Oficial de l'Estat de 4 de desembre de 2002, i s'aplica a les persones que treballin o hagin treballat en un o en els dos països i als seus familiars i supervivents.
Taula de Continguts Amaga l'índex
1 Seguretat social entre Espanya i Andorra: prestacions incloses
1.1 Puc jubilar-me a Andorra amb prestació espanyola?
2 Funcionament de l'conveni
3 assistència Sanitària
4 Incapacitat permanent, jubilació i mort i supervivència
5 altres prestacions
5.1 Maternitat i incapacitat temporal: Les prestacions econòmiques derivades d'aquestes contingències les reconeix el país en el qual estigui assegurat el beneficiari / a, tenint en compte, si cal, els períodes d'assegurança de l'altre país, sempre que no se superposen.
6 Sol·licitud de prestacions
6.1 A Espanya s'han de fer al Centre d'Atenció i Informació de la Seguretat Social més pròxim al seu domicili (Institut Nacional de la Seguretat Social), amb l'excepció de treballadors inclosos en el Règim especial dels Treballadors de la Mar que es fan en les direccions Provincials de l'Institut Social de la Marina.
6.2 D'altra banda, a Andorra s'han de fer a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
7 Treballadors desplaçats
8 Conclusió
Seguretat social entre Espanya i Andorra: prestacions incloses
Segons la pròpia Seguretat Social espanyola i, prenent la informació general d'aquest conveni, té aplicació sobre les següents prestacions:
Prestacions de la seguretat social d'Espanya:
Assistència sanitària per maternitat, malaltia comuna o professional i accident sigui o no de treball.
Prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivada de malaltia comuna i accident no laboral.
Prestacions econòmiques per maternitat.
Prestacions d'incapacitat permanent, jubilació, mort i supervivència.
Prestacions econòmiques derivades d'accident de treball i malaltia professional.
Prestacions de la seguretat social d'Andorra:
Assistència sanitària en els casos de maternitat, malaltia comuna i accident de treball.
Prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivada de malaltia comuna i accident laboral.
Prestacions econòmiques per maternitat.
Prestacions d'invalidesa, jubilació, defunció, viduïtat i orfandat.
Puc jubilar-me a Andorra amb prestació espanyola?
Per tant si, pot una persona passar a la seva jubilació a Andorra a través d'una prestació atorgada per Espanya o l'estat espanyol. No obstant això, han de saber que el difícil en cas de ser ja jubilat és obtenir la residència, ja que obtenir la residència activa per compte propi o aliè implica treball (i per tant no pot rebre la prestació) i obtenir la residència passiva o no lucrativa és força car. poden obtenir més informació aquí.
Un cas diferent és el d'una persona que encara segueix activa i que té dubtes sobre si podrà, un cop arribat el moment, exercir el dret a prestació d'Espanya per haver cotitzat allà una part de la seva vida laboral. En aquest cas i en virtut d'aquest conveni, la persona en qüestió té dret a prestació tant per part de l'estat espanyol com de l'andorrà, i cada un serà el responsable de la seva part corresponent.
Funcionament de l'conveni
Per entendre la funcionalitat d'aquest acord, podem resumir en aquests quatre següents punts importants:
Per adquirir les prestacions de caràcter contributiu previstes en el Conveni, es poden sumar els períodes d'assegurança complerts a Espanya i Andorra, Sempre que no se superposin entre ells.
Les prestacions econòmiques de caràcter contributiu, es podran percebre amb independència que l'interessat residisca o es trobe a Espanya oa Andorra.
Cada país abona les seves prestacions directament a l'beneficiari. No obstant això, als primers pagaments de la pensió se li podran descomptar els imports tinguts en deute amb la seguretat social de l'altre país en cas d'haver-los.
Les persones que reuneixin els requisits exigits per les legislacions dels dos països per tenir dret a pensió contributiva, podran percebre aquesta de cada un d'ells.
A més, cal saber que:
Els períodes de assegurança acreditats abans de la data d'entrada en vigor de l'Conveni, en qualsevol dels dos països, són presos en cuenta per a la determinació de el dret a les prestacions que es reconeguin a l'empara de la mateixa.
L'aplicació de l'Conveni permet l'examen de l' dret a prestacions per contingències que hagueren tingut lloc amb anterioritat a la data de la seva entrada en vigor, Tot i que l'abonament de les mateixes no s'efectuarà en cap cas per períodes anteriors a la seva vigència (serien períodes nous).
Per tant la resposta clara i senzilla és que si, es pot residir a Andorra aprofitant les cotitzacions espanyoles i viceversa, Ajustant-se amb la legislació i amb els requisits esmentats. El que significa, al seu torn, que es pot una persona jubilar a Andorra després d'haver cotitzat a Espanya, rebent pagaments d'ambdues jurisdiccions d'acord amb els drets adquirits de les mateixes.
No obstant això, tot i això, recomanem tractar el tema amb professionals de el sector, Experts a nivell internacional i dels països esmentats per poder optimitzar cada cas estant sempre sota estricte compliment de la legislació pertinent. Passem ara a desgranar cada un dels tipus de prestacions i assistències.
assistència Sanitària
Remetent al que estableix el conveni, l'assistència sanitària la reconeix el país en el qual estigui assegurat el treballador o per al pensionista el país que li aboni la pensió, D'acord amb la legislació nacional. Per a això es totalitza, quan és necessari, els períodes d'assegurança de tots dos països sempre que no se superposen.
Així doncs, en termes generals i normals presta els serveis al país que la reconeix però també poden rebre-la quan es desplacin o resideixin a l'altre país en els casos següents:
Treballadors assegurats en un país així com els seus familiars que es desplacin a l'altre país temporalment i que necessiten de manera immediata l'assistència sanitària.
Treballadors assegurats en un país i envíados a treballar a l'altre per un període no superior a dos anys oa 1 any si es tracta de treballadors per compte propi, així com als familiars que l'acompanyen.
Familiars d'un treballador assegurat en un país que resideixin al territori de l'altre país.
Pensionistes d'un país i els seus familiars que es trobin o resideixin en el territori de l'altre país. Durant l'estada temporal tenen dret a prestacions per necessitat immediata.
Treballadors malalts que hagin estat autoritzats a traslladar-se a l'altre país.
Els treballadors que resideixin en un país i treballin en l'altre país podran percebre l'assistència sanitària en qualsevol dels dos països.
Les prestacions sanitàries es serveixen al país on es trobi el beneficiari, I segons el que estableix la legislació sanitària i en els serveis públics de salut d'aquest país, durant el temps que autoritzi la Institució de país on el treballador estigui afiliat o que aboni la pensió i amb càrrec a aquesta institució.
Incapacitat permanent, jubilació i mort i supervivència
Segons el conveni, cada país ha d'examinar per separat la sol·licitud de prestació en la forma següent:
es comprovarà si l'interessat aconsegueix dret a la prestació tenint en compte únicament els períodes d'assegurança propis sense sumar els de l'altre país.
Així mateix, es calcularà la prestació sumant als períodes d'assegurança propis els acreditats en l'altre país (Pensió teòrica). En aquest supòsit, l'import de la prestació no serà íntegre, sinó segons la proporció existent entre els períodes d'assegurança complerts al país que l'atorgue i la suma dels períodes d'Espanya i Andorra (pensió prorrata).
hi ha una excepció per als supòsits en els quals la durada total dels períodes d'assegurança acreditats en un dels dos països sigui inferior a un any i que per si mateixos no donen dret a pensió en aquest país. S'assumiran per l'altre país com a propis, però sense aplicar la clàusula de prorrata temporis.
Finalment si els períodes d'assegurança acreditats en els dos països són inferiors a un any, s'aplicarà la norma general de totalització i prorrata. Les prestacions calculades segons l'indicat en els apartats anteriors es compararan i cada país reconeixerà i abonarà la prestació que sigui més favorable a l'interessat.
Per al reconeixement i càlcul de la pensió es tenen en compte diferents factors i condicions específiques segons el cas concret, I és per això que insistim a recomanar el tracte professional per determinar i resoldre la situació particular de cada un. No tractarem aquest tema en el present article, ja que és llarg i tediós, força tècnic i relativament poc rellevant per tenir un coneixement general.
altres prestacions
Accident de treball i malaltia professional: El dret a les prestacions derivades d'accident de treball o malaltia professional es determinarà pel país la legislació fos aplicable a treballador en la data de produir-se l'accident o de contraure la malaltia.
Maternitat i incapacitat temporal: Les prestacions econòmiques derivades d'aquestes contingències les reconeix el país en el qual estigui assegurat el beneficiari / a, tenint en compte, si cal, els períodes d'assegurança de l'altre país, sempre que no se superposen.
Sol·licitud de prestacions
El conveni marca que les sol·licituds de prestacions hauran de dirigir-se a la Rnstitución competent de país on resideixi l'interessat, I tindrà eficàcia en els dos països si s'al·lega en la sol·licitud o es dedueix de la documentació presentada l'exercici d'una activitat professional en l'altre país. A més, si l'interessat o els seus causants resideixen en un tercer país han d'adreçar la sol·licitud a la institució de país (Espanya o Andorra) sota la legislació aquell va estar assegurat per última vegada.
A Espanya s'hauran de fer en el Centre d'Atenció i Informació de la Seguretat Social més pròxim al seu domicili (Institut Nacional de la Seguretat Social), amb l'excepció de treballadors inclosos en el Règim especial dels Treballadors de la Mar que es fan a les Direccions provincials de l'Institut Social de la Marina.
D'altra banda, a Andorra s'han de fer en la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Treballadors desplaçats
Finalment queda abordar la qüestió en cas de treballadors desplaçats. Com a norma general, els treballadors desplaçats estan sotmesos a la legislació de Seguretat Social de país en el territori del exerceixen la seva activitat laboral. Ara bé, si es tracta d'un trasllat temporal poden mantindre la legislació espanyola de Seguretat Social en els termes i requisits que s'indiquen a continuació, aplicables als treballadors de qualsevol nacionalitat:
Per als treballadors per compte d'altri, Que exerceixen la seva activitat en una empresa espanyola i que són desplaçats per aquesta a realitzar temporalment la seva activitat a Andorra, se sol·licitarà davant de la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social o administracions d'aquesta, l'expedició de l'corresponent certificat de desplaçament.
Els treballadors per compte propi que es traslladin a exercir la seva activitat temporalment a Andorra hauran de sol·licitar davant la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social o administracions d'aquesta, l'expedició de l'corresponent certificat de desplaçament.
Per als treballadors per compte d'altri el termini màxim de durada de l'desplaçament inicial és de dos anys. Per als treballadors per compte propi el termini màxim de el desplaçament inicial és de un any
Si els treballadors per compte d'altri o per compte propi han de prolongar la seva estada en aquest país més enllà de el període regulat per al desplaçament inicial, l'empresari o treballador per compte propi hauran sol·licitar la pròrroga de l'manteniment de la legislació espanyola de Seguretat Social. Aquesta pròrroga s'ha de demanar amb tres mesos d'antelació a la finalització de el període autoritzat i davant la Subdirecció General d'Afiliació, Cotització i Gestió de l'Sistema RED de la Tresoreria General de la Seguretat Social, sempre d'acord amb el conveni.
A més d'això, existeixen algunes excepcions per a determinats casos específics que, però, sobrepassa l'objectiu d'aquest article i que per tant no abordarem tampoc en el mateix.
Conclusió
Comptat i debatut, el conveni bilateral de seguretat social entre Espanya i Andorra fa possible la compatibilitat de tots dos sistemes, Tant a nivell de cotitzacions com de prestacions i assegurances socials, de manera que pot un residir en un dels dos països sense perdre tots els drets adquirits en l'altre, entre ells la jubilació. No obstant això, hi ha una legislació estricta i bastant extensa que s'ha de complir, i per a la qual cada cas ha de tractar-se d'una forma concreta, més encara quan l'objectiu és optimitzar els drets i els imports cobrats.
És per això que recomanem, malgrat tot, fer-ho de la mà de professionals dedicats a això que puguin garantir la millor aplicació al seu cas. en Abast Global som experts especialitzats en l'establiment de persones i negocis al Principat d'Andorra, i podrem solucionar el vostre cas de manera adaptada i oferir-vos serveis legals, fiscals i comptables de tot tipus. Pot contactar-nos i explicar-nos el seu cas el clic aquí, I també pot llegir gran part dels serveis més importants que oferim aquí. Moltes gràcies per llegir-nos.
19 comentaris a “Seguridad social España-Andorra: convenio bilateral”
Ferriol Mariateresa
10 abril, 2021 a les 11:26 am
Bonjour,
Nous souhaiterions, avec mon mari, nous expatrier a Andorra d'ici 1-2 ans. Nous aimerions connaître li systeme d'assurance maladie ainsi que l'accord avec l'Espagne.
Merci pour votre detour.
Salutations,
MT Ferriol
Respon
Andorra Insiders
17 abril, 2021 a les 12:25 pm
Bonjour, merci beaucoup pour vós commentaires.
Eh bé, concernant l'accord entre Andorre et l'Espagne, vous pouvez li consulter dans cet article. Concernant li système de santé et la sécurité sociale en Andorre, vous pouvez consulter els liens suivants:
https://andorrainsiders.com/seguridad-social-cass/
https://andorrainsiders.com/la-sanidad-en-andorra/
Respon
Jaume
27 abril, 2021 a les 1:48 pm
Puc aquesta jubilat a Espanya i a el mateix temps treballar i cotitzar a Andorra?
És a dir, estar jubilat a Espanya i retardar la jubilació a Andorra.
Respon
Andorra Insiders
27 abril, 2021 a les 5:56 pm
Hola Jaume, gràcies per fer comentaris. Òbviament no, això no té sentit. Si està a Espanya, està a Espanya sense més. Si es refereix a si, a l'percebre una pensió per part de la Seguretat Social espanyola i obtenir la residència passiva a Andorra, pot seguir percebent la pensió, llavors sí, és clar. El que no pot tampoc és treballar, òbviament, perquè està jubilat.
Respon
Jaume
27 abril, 2021 a les 6:05 pm
També volia saber si el temps de cotització a Espanya, serveix per complementar el temps de cotització a Andorra per superar els mínims de 5 anys que demana la CASS?
Respon
Ana
18 juny, 2021 a les 9:15 am
Visc a Espanya i percebo la pensió de jubilació. Me'n vaig a viure a Andorra, Què tràmits / formularis haig de fer amb la SS per seguir percebent la meva pensió?
Respon
Andorra Insiders
6 setembre, 2021 a les 6:38 pm
Hola Anna, moltes gràcies per fer comentaris.
Doncs hauríem d'estudiar el cas amb més deteniment per veure quina documentació i tràmits cal realitzar.
Poseu-vos en contacte amb nosaltres si vol que l'assessorem a l'respecte.
Respon
Joan
21 octubre, 2021 a les 1:20 pm
Em queden 3 anys per jubilar-me i treballaré aquests darrers anys a Andorra.
Als 65 anys podreu sol·licitar la meva jubilació a Espanya, encara que segueixi vivint a Andorra.
M'afecta treballar els darrers anys a Andorra per al càlcul de la meva pensió.
Salutacions.
Joan
Respon
Andorra Insiders
25 octubre, 2021 a les 8:41 pm
Hola Joan, gràcies per fer comentaris.
Doncs encara que depèn de diversos factors i caldria analitzar-ho amb més profunditat, en principi sí que hauria de comptar. Tot i això, haurà de deixar de treballar i per tant tornar a Espanya (ja que no tindrà permís de residència a Andorra).
Respon
Maria Jose
8 novembre, 2021 a les 12:27 pm
he treballat divuit anys a Andorra. Porto des del 2006 a Espanya, em queden 9 anys per jubilar-me a Espanya amb 67 he d'esperar a jubilar-me a Espanya per demanar la jubilació a Andorra?
Respon
Andorra Insiders
13 novembre, 2021 a les 10:38 am
Hola Maria Jose, moltes gràcies per comentar.
Tot i que no en sé res, l'edat mínima de jubilació a Andorra és de 65 anys amb 15 anys de cotització com a mínim. Així, podria jubilar-se als dos països. Si es jubila residint a Andorra ho pot fer als 65 i si es jubila a Espanya als 67. Això sí, cada estat li abonaria la prestació corresponent a la cotització que hagi realitzat.
Respon
Noemí
27 abril, 2022 a les 4:31 pm
Bona tarda, he cotitzat 20 anys a Espanya i ara m'he traslladat a Andorra a treballar per compte d'altri ia viure. Tinc 44 anys.
Al moment que em jubili (presumiblement a Andorra), puc accedir també a una pensió de jubilació per part de l'estat espanyol? o en haver estat els darrers anys previs a la meva jubilació no cotitzant a Espanya, perdo els meus drets…?
moltes gràcies
Respon
José Sanchis
27 abril, 2022 a les 4:58 pm
Hola Noemí, gràcies per comentar.
En principi, té dret efectivament a cobrar una prestació de jubilació de l'estat espanyol corresponent als 20 anys cotitzats.
Una cordial salutació.
Respon
Jose manuel coronat castany
3 maig, 2022 a les 2:50 am
Hola bones, tinc 39 anys i tinc incapacitat permanent absoluta a Espanya. M'agradaria residir a andorra per millorar la meva qualitat de vida i la de la meva filla. Quin tipus de residència em pertoca. O quina serien les despeses necessàries? Gràcies
Respon
José Sanchis
9 maig, 2022 a les 10:20 am
Hola Jose manuel, moltes gràcies per comentar.
Doncs donat el seu cas potser és possible la residència passiva, encara que ho dubto també força. Em temo que lamentant-ho el seu cas és entre complicat i impossible…
Respon
Joan
5 setembre, 2022 a les 6:42 pm
Bona tarda,
He treballat tant a Espanya com a Andorra molts anys basant la meva residència, fins i tot amb treballs simultanis en el temps. La meva residència principal ha estat a Andorra, no a Espanya. M'he jubilat als dos països i rebo prestació als dos països. Actualment estic vivint a Espanya i rebent assistència sanitària a Andorra i mútua espanyola però no per la seguretat social. Hi ha algun problema per rebre prestació sanitària a Espanya previ empadronament aquí? Gràcies per endavant
Respon
José Sanchis
19 setembre, 2022 a les 10:11 am
Hola Joan, moltes gràcies per comentar.
No he entès gaire bé el comentari, però en general els serveis sanitaris amb cobertura de la seguretat social s'exerceixen allà on el beneficiari és resident. Si és resident a Espanya en principi hauria d'estar cobert per la seguretat social espanyola i tenir-hi els seus serveis sanitaris.
Respon
Montse
27 setembre, 2022 a les 7:44 pm
Hola
Tinc cotitzats alguns anys a Andorra i tinc un extracte de punts de jubilació.
230.19 punts.
M'agradaria saber l'equivalència en mesos i dies cotitzats, per saber així s'he acumulat força per demanar una prestació.
Respon
José Sanchis
28 setembre, 2022 a les 10:33 am
Hola la Montse, moltes gràcies per comentar.
Em temo que no podem ajudar-lo en això… contactar amb la CASS i preguntar-hi.
Respon
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom Correu electrònic Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Corrent de @ r *
Lleva t'his fiala ampli
Corrent de @ r *
Lleva t'his fiala ampli
Cerca
Troba'ns a les xarxes
Facebook-f Medium Twitter Instagram Linkedin Youtube
Sobre nosaltres
Andorra Insiders és una plataforma d'informació sobre Andorra gestionada per Abast Global, despatx professional andorrà d'assessorament de serveis legals, fiscals i comptables especialitzat en l'establiment de persones i negocis al Principat d'Andorra. Més informació aquí.
Comparteix a xarxes socials
Compartir en facebook
Compartir en twitter
Compartir en linkedin
Compartir en telegram
Compartir en whatsapp
Posts més recents
L'FMI revisa a l'alça el creixement econòmic d'Andorra el 2022
Llegir més »
Taxa turística d'allotjaments turístics a Andorra
Llegir més »
Inflació a Andorra: taxa, gràfics i índex
Llegir més »
ITV a Andorra: preu, horari i com demanar cita
Llegir més »
Serveis
Contacte
[email protected]
[email protected]
ANDORRA
Viure a Andorra
Obrir una empresa
Impostos, fiscalitat
Tipus de residència
Sanitat i salut
Educació
Insiders
Creador de contingut
Trader, broker o agent
Moneda digital i blockchain
Jubilat o retirat
Emprenedors digitals
Política de privacitat
Copyright © 2022 Abast Global SL ~ All rights reserved
Twitter Facebook-f Instagram Linkedin Medium Youtube
Gestionar el consentiment de les cookies
Utilitzem cookies, estàs d'acord? Més informació sobre el tractament de les dades.
galetes funcionals galetes funcionals Sempre actiu
L'emmagatzematge o l'accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques .
Preferències Preferències
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències no sol·licitades per l'abonat o l'usuari.
Estadístiques Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístiques. L'emmagatzematge o l'accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del Proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-te.
màrqueting màrqueting
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestionar els serveis Gestionar els venedors Llegeix més sobre aquests propòsits | 0.635485 | curate | {"ca": 0.9311280301041394, "es": 0.014089437297628423, "fr": 0.0244158571803623, "en": 0.024328345147457776, "it": 0.000700096263236195, "eo": 0.00026253609871357313, "id": 0.0020127767568040604, "pt": 0.003062921151658353} | https://andorrainsiders.com/ca/conveni-seguretat-social-espana-andorra/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_313643 | Després de dos anys que no s'ha pogut celebrar la nostra Festa Major a causa de la Covid, ja teníem ganes de tornar!
Caminada, jocs, ball, música, humor i exposició esperen a veïns i visitants. Passeu, passeu que gaudireu de la nostra Festa Major! | 0.642452 | curate | {"ca": 0.7836734693877551, "pt": 0.2163265306122449} | https://www.santamariademiralles.cat/actualitat/noticies/1475-festa-major-2022.html |
macocu_ca_20230731_8_17810 | Desig complert 4594
Quan li vam lliurar a l'Amjad la vareta de Pequeño Deseo, ens va somriure com només ell sap fer! Ja en el seu poder, l'agitava demanant amb insistència el que més desitjava: una tauleta. En aquest moment li vam lliurar un paquet tancat amb "xuxes" i ens va fer una forta abraçada, però quan li vam lliurar la seva tauleta, ens va posar una cara de sorpresa plena d'emoció. Li va encantar el seu #desigcomplert! | 0.726285 | curate | {"en": 0.04460093896713615, "ca": 0.9553990610328639} | |
macocu_ca_20230731_7_255208 | L’Ajuntament rep el fons documental de la locutora de ràdio Francina Boris
Ha tingut lloc l’acte de donació del fons documental de la locutora de ràdio gironina, Francina Boris. La donació ha anat a càrrec de les seves nétes Laia i Ariadna Vidal i Feliu, i ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, del regidor de Cultura de l’Ajuntament, Carles Ribas i del cap del Servei de Gestió Documental, d’Arxiu i Publicacions de l’Ajuntament, Joan Boadas. El fons està format majoritàriament per la documentació generada en el desenvolupament de la seva activitat professional com a locutora de ràdio i també en l’àmbit de la difusió de la sardana. En total són 8 unitats d’instal·lació amb documentació datada entre 1936 i 2007. Aquest fons se suma al de Ràdio Girona, que l’Arxiu Municipal custodia des de l’any 2005, i que conté documentació sonora i, en menor mesura, fotogràfica i textual de l’activitat de l’emissora. També inclou correspondència amb entitats i càrrecs públics i partitures de sardanes, a part de documentació en imatge i vídeos que fan referència a activitats i esdeveniments on participà. Francina Boris i Codina va néixer a Girona l’any 1915 i va ser locutora de ràdio a més de tècnica de radiodifusió i de publicitat, d’ençà de 1968. La seva carrera professional va començar l’any 1933 a Ràdio Girona i l’any 1934 va ser nomenada oficialment locutora de Ràdio Associació de Catalunya per part de la Generalitat de Catalunya i es traslladà a Barcelona, on va fer de locutora durant la Guerra Civil, i des d’on va radiar diversos comunicats de guerra. Amb l’arribada del règim franquista va ser apartada temporalment dels micròfons, fins que l’any 1942 va tornar a Ràdio Girona locutant programes culturals, sobretot relacionats amb el món de la sardana. Al llarg de la seva carrera va rebre diverses distincions per la seva tasca com a divulgadora i impulsora de la llengua i la cultura catalanes i, en especial, de la sardana, així com homenatges pel seu paper en la història de la ràdio de Catalunya, com ara la Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya (1991), el Premi Nacional de Cultura Popular Generalitat de Catalunya (1994), o la Creu de Sant Jordi, que se li va concedir l’any 2008. Va morir a Girona l’any 2013. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha volgut destacar que aquest és un “reconeixement a una dona que estimava profundament el seu país, i que en èpoques d’absoluta obscuritat va ser capaç de treballar per salvar els mots, ja que va ser la responsable del primer programa radiofònic en català, titulat Nostra dansa, durant la postguerra”. Madrenas també ha volgut recordar que l’Arxiu Municipal conté gairebé 130 fons documentals, dels quals 13 són d’associacions i fundacions, 26 són comercials i d’empreses i 63 són fons personals, i que dins d’aquest és on s’incorpora el de Francina Boris, que és el 5è que correspon a una dona. | 0.880507 | curate | {"ca": 0.9900172117039587, "ru": 0.009982788296041309} | |
mc4_ca_20230418_0_158318 | Ingredients dels aliments Xina (2020-28 de juny del 30)
de Juny 28, 2020 09: 00 fins Juny 30, 2020 17: 00
etiquetes: Ingredients alimentaris, Additius alimentaris, Processament d’aliments SIDA
El FIC (Food Ingredients China) tindrà lloc al National Exhibition & Convention Center de Xangai (Xina).
Amb un espai expositiu total de 140,000 m², FIC augmenta un 8.8% en comparació amb FIC, i el seu gran èxit també és testimoni dels expositors 1568, inclosos els expositors nacionals 500 a l'estranger i 1068. Per atendre millor els visitants professionals, l’exposició es divideix en cinc zones d’exposició específiques. Amb una rica exposició de productes i tecnologia, tres fòrums acadèmics i conferències de divulgació de 50 sobre nous productes i tecnologies, FIC 2019 proporcionarà als cercles alimentaris una gran reunió anual d’additius alimentaris i d’indústries d’ingredients.
Col·laborar amb proveïdors d'elit i One-Stop Sourcing
El FIC és sempre conegut com "la base de la indústria dels additius i dels ingredients" i la plataforma preferida per als últims productes i tecnologies. Amb els expositors de 1568, FIC 2019 complirà la demanda global i compradora dels compradors.
Amb cinc àrees expositives específiques
Amb cinc zones d’exposició específiques, és a dir, Pavelló d’Ultramar, Productes Naturals, Extractes, Ingredients Funcionals i Zona Alimentària per a la Salut, Zona de Productes Integrals, Zona Sabors, Fragàncies i Condiments, Zona d’equips de prova de maquinària i seguretat alimentària, FIC cobrirà les categories d’aliments 23. additius, categories d’ingredients alimentaris, categories 35, així com aliments i ingredients orgànics naturals, ajudes per al processament d’aliments, aliments nous, maquinària d’embalatge d’aliments, materials d’embalatge, maquinària d’elaboració d’aliments, tecnologia d’aplicacions de producció, equips de prova i tecnologia. FIC utilitza la recent inaugurada Sala 4.1 com a pavelló dedicat a mostrar extractes naturals de plantes i suplements dietètics de més de empreses 242 especialitzades en additius, ingredients i aliments naturals naturals i funcionals. Aquestes empreses, tot i continuant al servei dels seus clients establerts, també realitzen investigacions i desenvolupaments sobre productes que satisfan la demanda del consumidor en els mercats d’aliments d’alta gamma. Aquest pavelló dedicat proporcionarà una plataforma única de proveïment per satisfer les necessitats del mercat diferenciades.
Trieu els vostres millors proveïdors
Hi ha expositors 500 a l'estranger, que representen empreses internacionals més importants i pavellons especials dels EUA, Japó, Corea, Taiwan i 1068 expositors nacionals que representen grans productors i exportadors. FIC atrau empreses de referència i marques de renom a casa i a l'estranger, totes procedents d'additius i ingredients additius i camps relacionats, segueix la nova tendència d'innovació del producte i mostra les últimes tecnologies i productes de la indústria alimentària.
Distància zero a la tecnologia d'avantguarda
Els fòrums de cim més prestigiosos de la indústria: el Fòrum Acadèmic sobre Innovació i Desenvolupament d'Aliments, el Fòrum 2nd Made in China 2025 sobre Desenvolupament de Maquinària i Equipament d'Aliments i el Fòrum de Normes i Normes Alimentàries de la Xina, Japó, Corea del Sud i els Estats Units Els estats són molt esperats per la indústria. Aquests tres fòrums ofereixen al món la possibilitat d’escoltar les opinions d’experts de primer nivell i interactuar amb experts autoritzats del sector. Els informes i discursos que es lliuraran tractaran el futur de la indústria des de la perspectiva del desenvolupament científic i tecnològic, amb un focus en com les empreses han de desenvolupar-se i construir les seves marques en el futur mitjançant la innovació, la investigació i l’avanç tecnològic. Els fòrums també examinaran els punts calents industrials i ajudaran a impulsar el desenvolupament sostenible de tota la indústria. Els fòrums de gran qualitat i autoritats, així com les interaccions eficients entre empreses, permetran que el públic estigui a distància zero de la informació més recent sobre ciència i tecnologia frontereres.
Durant l'exposició, es duran a terme conferències d'alliberament de més productes i tecnologies que 50. La interpretació de les tecnologies de la frontera i les aplicacions pràctiques sonarà com a vocació perquè la indústria alimentària marqui cap al desenvolupament sostenible, ajudant així les empreses a innovar científicament i tecnològicament i millorar la qualitat dels aliments.
Additius alimentaris: àcid cítric, agent anticagant, antioxidant, lleixiu, agent de criança, a més, colorants, estabilitzador.color, additiu alimentari, agent emulsionant, enzims, espècies comestibles de sabor, agent aromatitzant, agent de tractament de farina, agent de retenció d'aigua, nutrició potenciador, conservants, estabilitzants i agent coagulant, edulcorants, espessidors, base de genives
Ingredients alimentaris: midó, midó modificat, sucre midó, oligosacàrids, sucre alcohol, oli i greixos comestibles, productes especials, farina de proteïnes vegetals, llevat, fruites i verdures deshidratades i carn, aliments congelats, farcits, condiments, espècies, condiments, lactis, aliments de salut, extractes d’animals i vegetals, concentrat de begudes, sal, productes de soja, fruits secs, te instantani, ingredients alimentaris funcionals, productes de cacau, fibra dietètica, ous, productes apícols, llegums, fruits secs, probiòtics, pèptids, orgànics naturals aliments i ingredients alimentaris
SIDA: Processador d’aliments, agent antiadherent, agent desemmotllant, dispersant, agent aclaridor, floculant, quelant, ajuda filtrant, decolor, adsorbent, nutrients per a la fermentació, catalitzador, agent de cristal·lització, dissolvent
James Marty Lim 5 mesos 4 dies
Com em registro per anar a aquesta exposició? Exposició FIC a la marxa? | 0.870503 | curate | {"ca": 0.9866033576394777, "en": 0.0133966423605223} | https://www.cantonfair.net/ca/event/656-food-ingredients-china |
cawac_ca_20200528_12_21972 | Notícies
Som visibles! i la simulació de les ulleres, a Vilobí d'Onyar i Tarragona
Activitats per a la mobilitat segura i sostenible per a infants i joves.
Amb l'objectiu de sensibilitzar i conscienciar de la incidència de l'alcohol en la conducció, es va organitzar una activitat educativa per a joves a Tarragona. Situats al centre de la ciutat, el passat divendres a la tarda es va dinamitzar una acció lúdica basada en la simulació d'alholèmia mitjançant unes ulleres que emulen els efectes de l'alcohol, en el marc d'unes activitats d'oci juvenil.
A través d'un petit recorregut, portant les ulleres s'evidencia i es consciencia com queden minvades les habilitats dels i de les joves, en accions tant quotidianes copm seure en una cadira, posar les claus al pany o bé caminar per damunt d'una línia recta.
L'acció va tenir una molt bona acollida per part de tots els tarragonins i tarragonines.
D'altra banda, al llarg d'aquesta setmana tindrà lloc a l'escola de Vilobí d'Onyar, la dinamització de l'activitat Som visibles!, un espai lúdic i educatiu per fomentar l'ús dels reflectors entre els infants i la importància de ser visibles. L'activitat va destinada a nens i nenes dels 4 als 12 anys.
Aquesta activitat se centra en un petit recorregut per un túnel, en el qual hi ha diferents proves i accions que caldrà superar i aconseguir, al final, poder ser visibles. És una activitat que es va presentar en la darrera edicisó de la Festa dels Súpers , a l'anella olímpica de Montjuïc, a Barcelona.
Aquestes activitats estan dissenyades i dinamitzades per l'equip de la companyia de jocs de QUIRÀLIA. | 0.858041 | curate | {"pt": 0.005018820577164366, "en": 0.008155583437892095, "ca": 0.9868255959849436} | http://www.quiralia.cat/noticies.php?id=71&page=22&titol=Som+visibles%21+i+la+simulaci%F3+de+les+ulleres%2C+a+Vilob%ED+d%27Onyar+i+Tarragona |
macocu_ca_20230731_1_119803 | El Vilafranca ha tornat aquesta setmana als entrenaments després de l’aturada de Nadal amb la mirada posada en el partit d’aquest dissabte a les 12 del migdia al municipal Joan Baptista Milà de Sant Boi de Llobregat. L’enfrontament davant el Santboià es juga dissabte per no coincidir amb el dia de Reis, un canvi d’horari gairebé generalitzat a la categoria. | 0.7768 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_611474 | IB3 | El petit comerç espera l’arribada del fred
El petit comerç espera l’arribada del fred Portada > > El petit comerç espera l’arribada del fred El petit comerç espera l’arribada del fred Les vendes del petit comerç minven a l'octubre
07/11/2016 15:36h
Es nota a l’ambient. Avui tenim entre 8 i 10 graus manco que divendres passat. Hem passat d’un mes d’octubre més calorós del que és habitual a haver de menester màniga llarga a l’hora de triar què posar-mos al dematí.
En previsió, el canvi d’armari ja està fet i les tintoreries veuen com, després de mesos, els clients comencen a recuperar abrics i flassades.
D’on no surt encara, però, la roba de més hivern és dels aparadors i prestatges de les botigues. El bon temps no ha ajudat, diuen els comerciants, a animar la gent a comprar en vista al fred.
De fet, des de Pimeco, asseguren que les vendes han minvat durant el darrer mes. Només un 8% del petit comerç de Mallorca ha superat les dades registrades al setembre i gairebé la meitat ha venut manco que a l’octubre de l’any passat. Ara molts confien en l’arribada del fred per donar sortida al gènere de més hivern. Però de la roba més gruixada, la d’hiverns de molt de fred, ja no n’hi ha tanta. Els botiguers s’han hagut d’adaptar també al temps.
Aquesta setmana sí que serà més fresca. | 0.797271 | curate | {"ca": 0.9867704280155642, "es": 0.013229571984435798} | http://ib3tv.com/el-petit-comerc-espera-larribada-del-fred.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_683908 | Hola a tothom!Obro aquest fil perquè per fi he arribat a una situació en què és hora de plantejar-se invertir de debò i voldria prendre idees i suggeriments vostres (dels usuaris que en saben, òbviament) i també comentar-vos la meva situació. Aquí us deixo un petit resum de la meva situació actual:Edat: 32 anysSituació laboral: Contracte fixe i situació laboral estableMatalàs financer a l'abast: 1 any de despeses (una mica més de 2 anys si hi incloem el subsidi d'atur capitalitzat)Deutes: No en tinc ni en penso tenir (tret que sigui per palanquejar d'una manera calculada i intel·ligent)Import mensual mínim que vull destinar a estalvi i inversió: 50€Import mensual màxim que vull destinar a estalvi i inversió: 200€ ~ 250€Import mensual màxim que puc destinar a estalvi i inversió: 350€ (requeriria ajustar-se massa el cinturó pel meu gust però és ben bé el límit d'allò factible)Import mensual mitjà que de moment penso destinar a estalvi i inversió: 150€ ~ 170€I aquí un petit resum de les idees que em ronden el cap. De moment només tinc unes línies generals d'inversió al cap que espero que m'ajudeu a acabar de polir. En un principi estic pensant començar a muntar la part de la cartera a més llarg termini i amb menys risc. És per això que de moment el que tinc més perfilat són el pla de pensions i els fons d'inversió. Però bé, us deixo amb els punts que tinc al cap per que m'ajudeu a acabar de perfilar-los amb els vostres suggeriments:Dipòsit a la vista: La idea és tenir-hi en tot moment entre 3.000€ i 4.000€ per a les despeses més immediates i imprevistos i destinar tota la resta del matalàs financer de què disposo a inversió o estalvi.Productes d'estalvi: Amb el matalàs que tinc no crec que em calgui destinar res a estalvis però ja se sap que la inflació és punyetera i que és preferible tenir-los acumulant una mica d'interès encara que sigui poc mentre no tingui una inversió millor on destinar el capital. Deixant de banda els 3.000 ~ 4.000€ que estaran a l'abast en tot moment, crec que destinar uns quants euros a una imposició a termini i que acumuli una mica d'interès no seria mala idea en l'entretant. Segurament seria un dipòsit a un any o a 18 mesos com a molt però no és una de les meves prioritats per la qual cosa no hi he parat gaire atenció i si bé un dipòsit monetari és bastant líquid perquè pot tenir venciments molt curts, no trobo que siguin gaire interessants. Fent una cerca ràpida veig dipòsits a un any amb una TAE pels volts de l'1%. Poca cosa però millor que deixar que la inflació s'ho vagi menjant de mica en mica. Com ja he dit, emperò, no és una de les meves prioritats i per tant no tinc pensat fer-hi gran cosa al respecte. Ho esmento més que res per si algú té alguna bona idea al respecte (cosa que dubto però mai se sap) mentre tingui una part del capital sense saber gaire bé on destinar-la (cas que esperem que no s'esdevingui i, si s'esdevé, que duri poc).Pla de pensions: A l'edat que tinc és un bon moment de plantejar-se pensar en la jubilació. Molta (massa) gent hi pensa a partir dels 40 anys però jo crec que el moment òptim per començar a fer-se un racó per la pensió és entre els 25 i els 35. Tinc pensat dedicar-hi uns 50€ fixes al més i entre uns 20 i 50 euros més que variarien de mes a mes per la qual cosa les aportacions mensuals serien d'entre 70€ i 100€ mensuals. Sé que és poc (tot i que aportacions raonables) i que com a mínim hi hauria de destinar uns 50€ més per anar bé però vull diversificar les inversions i per això prefereixo destinar-hi poc. A mesura que les altres inversions comencin a rendir segurament les aportacions al pla augmentaran de quantitat.De moment, emperò, no sé quin fons contractar ni quina entitat m'ofereix el millors fons ja que tot just m'ho començo a mirar. El que sí que tinc en ment són unes línies generals. Penso tirar molt de renda variable i els plans amb horitzons temporals i que ajusten la cartera amb més renda fixa a mesura que passa el temps no m'acaben de fer el pas. Vull una mica de risc fins i tot en edats avançades perquè a la llarga gairebé sempre paga bé. Tenint en compte això, què em recomaneu?Fons d'inversió: Un altre pilar de les meves inversions seran els fons d'inversió per la gestió i la diversificació automàtiques que ofereixen. A més hi ha molts fons amb límits d'entrada petits o directament cap límit per la qual cosa cada més s'hi poden anar fent inversions per aquí i per allà per la qual cosa amb poc capital i aportaciones periòdiques petites es pot tenir una cartera tremendament diversificada i d'abast mundial. Encara em falta, emperò, aprendre a seleccionar i analitzar fons però de mica en mica vaig aprendent-ne tot seguint els fons amb entrada baixa (uns 500€ aprox.) que m'ofereix el banc. Com sempre, per questions d'edat tendeixo per fons de renda variable, renda variable garantida, renda variable mixta i mixtos. D'aquests quins em podeu recomanar? Hi ha cap gestora que us cridi l'atenció? M'interessen especialment els fons Vanguard sense límits que fa relativament poc BNP Paribas ha posat a l'oferta al mercat espayol. D'aquests els que més em criden l'atenció són:Vanguard U.S. 500 Stock Index FundVanguard European Stock Index FundVanguard Emerging Markets Stock Index FundQuè me'n dieu dels fons Vanguard que he seleccionat? Hi invertiríeu? Sabeu de cap fons d'aquesta o altra gestora que em recomaneu? Si teniu cap fons en concret, passeu-me'n l'ISIN.Renda variable i fixa: En aquest departament només vull sentir a parlar de moment d'accions que reparteixin dividends. Tinc pensat també construir la cartera de renda variable mentre construeixo la de fons ja que vull que els dividends m'augmentin les rendes com més aviat millor. En aquest camp estic totalment obert a suggeriments.Quant a la renda fixa, doncs com no sapigueu de cap producte interessant en renda fixa privada poca cosa hi ha a fer aquí per molt que la Fed vagi apujant els tipus.Or i plata: Una mesada d'aquestes tinc pensat comprar unes quantes monedes de plata i més a mitjà termini compraré una o dues monedes d'or. Això tinc pensat fer-ho quan la cartera de fons i accions estigui ben assortida. Amb aquests actius el que penso fer és, en poques paraules, inversió B&H pura i dura, que és el que toca amb un valor refugi com són els metalls preciosos. Per cert, m'ho sembla a mi o el pal·ladi últimament va molt bé?Altres inversions: En aquest aspecte estic obert a tot allò que em generi rendes amb ingressos passius. Rendes, rendes i més rendes. El problema? L'abundància d'idees i no saber ben bé quines implementar. Aquí m'agradaria que us marquessiu un bon freestyle a veure què hi teniu a dir. Negocis? Webs? Altres? Paro l'orella atentament a tots els vostres suggeriments.I bé, aquestes són més o menys les meves idees inicials molt a l'engòs. Aquests plans inicials Cap altre suggeriment més? Espero les vostres respostes.
Actualització de desembre de 2018Pressupost i estalvi: Els 270 euros al mes estan plenament consolidats però crec que potser els propers mesos hauré d'afluixar un pèl ja que veig que estic començant a consumir la reserva equivalent a un any de despeses que tinc acumulat i que esmento al començament d'aquest fil. Sé que tenint tants diners acumulats com a mesura de seguretat no m'hauria de preocupar gaire per si consumeixo una petita part d'aquestes reserves (uns ~300€) en gaudir de la vida però del que es tracta aquí no és pas d'una qüestió de números i seguretat financera sinó d'una qüestió de disciplina. I és que si es vol tenir èxit a llarg termini hom no es pot pas permetre que aquestes petites faltes de disciplina en vagin consumint les reserves perquè aleshores hom es troba amb l'aigua al coll quan realment les necessita. No hi ha èxit en cap empresa sense disciplina i per això em corregiré una mica per permetre que les reserves es recuperin. I és que la batalla psicològica és la més important de totes per a tot inversor. En especial si s'és un petit inversor.Així doncs, és probable que l'import destinat a estavlis i a inversió durant els primers 4 mesos de l'any passi a 200€ mensuals per tal d'assegurar que els 280€ que s'acumularan a les reserves compensaran per la major part de la despesa feta. Així doncs, i mirant bé en quins apartats del meu pressupost mensual puc reduir despeses, m'estableixo l'1 de maig de 2019 com a data límit a la qual hauré d'arribar ja a assignar els 300€ mensuals a estalvi i inversions.Fons d'inversió: Aquest passarà a ser de ben segur l'apartat de la meva cartera més avorridot de tots. Com ja crec haver dit en actualitzacions anteriors, els fons d'inversió passaran a ser una guardiola dinàmica en contraposició al compte d'estalvi on mensualmet hi acumulo els diners que més tard destino a renda variable. Com que el fons que tinc contractat està vinculat al sector tecnològic i aquest sector a patit aquesta tardor una correcció important (que ja tocava i que personalment crec que encara anirà a més durant uns quants mesos més) no he fet cap entrada al fons aquest mes (crec que ja porto com 2 o 3 mesos sense fer-hi entrades). Així doncs, quan vegi que el fons en qüestió passa a tenir un preu molt més raonable hi dedicaré no pas una part de l'assignació mensual destinada a estalvi i inversions sinó que hi destinaré el que em sobri al final de cada mes. Així tindré un alicient més per ajusar-me al pressupost i no tirar de reserves. I és que la batalla psicològica és la més important de totes com ja s'ha dit. El subconscient estarà intentant sempre boicotejar el que la raó i unes matemàtiques molt simples et diuen que és el millor per a tu.Aquesta correcció sectorial del meu fons, emperò, també em duu a fixar-me ja de cara a les darreries del 2019 o potser al llarg del 2020 de crear una estrategia molt més variada, sòlida i meditada en fons i ETF's. Així doncs, de ben segur que contractaré el Multisalud de la Caixa ja que és un fons amb unes despeses i uns rendiments molt més raonables que la resta del catàleg (per un fons decent que tenen no el deixarem escapar) i quant a ETF's, llegint la contribució que l'usuari Juana va fer a aquest mateix fil el passat 20 de setembre, potser em plantejo relacionar aquesta estratègia amb la inversió en or i plata per la qual cosa m'hi esplaiaré més en aquell apartat de l'actualització.Renda variable: Sens dubte l'apartat protagonista indiscutible d'aquesta actualització. Com que a l'empresa on treballo sempre solem cobrar uns 2 o 3 dies abans no finalitzi el mes, això m'ha permès prendre la posició que volia abans no finalitzés el mes de novembre (és per això que actualitzo ara, tot i que el mes ha començat en cap de setmana i els mercats financers estan tancats).Aquest mes he comprat 150 títols més d'Iberdrola i així m'asseguro tenir prou títols per replicar accions tan bon punt reparteixin el dividend el proper mes de gener (la data ex dividend és el 9 de gener per si us interessa). En tenir una quantitat de títols prou gran com per assegurar la rèplica del dividend en accions puc allunyar-me d'aquesta posició durat una temporada i centrar-me en altres posicions que vull prendre així que d'Iberdrola segurament no en tornnarem a parlar durant una temporada (tret que el preu de l'acció es posi molt interessant, òbviament).Quant a posicions que més endavant vull prendre, doncs val a dir que ja m'estic decidint i tinc pensat prendre aquestes posicions per aquest ordre (només és una guia aproximada del que penso fer i evidentment encara hi pot haver canvis):- Philip Morris (PM)- 3M (MMM)- The Coca Cola Company (KO)- Western Gas Equity (WGP) Així doncs, m'allunyo durant una temporada dels sectors tecnològic i utilities en què fins ara estic invertit i passem a fer una visita als consumer staples i materials. Fins a l'entrada a Western Gas Equity, doncs, no tornaré a veure un sector on ja estic invertit. Ara bé, aquesta no seria una actualització com cal si no esmentés l'important patacada que la meva posició a Amadeus s'ha endut. La veritat és que l'espectacular rally d'Amadeus (8 anys en pujada continua! Espectacular!) ja es pot donar per acabat per la caiguda general del sector tecnològic que estem vivint i per haver presentat uns resultats una mica pitjors del que s'esperava (crec, emperò, que el mercat va sobrerreaccionar el passat dia 7 ja que tot i així segueixen sent resultats molt i molt bons). Si això hi sumem el pal que ha vingut de Brusel·les on diuen que se'ls investigarà per abús de posició dominant aleshores es comprèn perquè Amadeus ha trencat el suport dels 65€ i, segons molts, potser es dirigiex cap als 60€. Personalment no veia amadeus baixant dels 65 tan de pressa i creia que duraria encara unes setmanes més pels volts dels 70 però la brusca baixada me la prenc com a una severa correcció a una acció que estava clarament sobrevalorada tot i seguir sent molt bona acció. Si baixa dels 60 aleshores hi clavaré els ulls i si baixa dels 55 aleshores de ben segur que compraré.Or i plata: Un cop feta la gran descàrrega a Iberdrola per assegurar-ne el dividend que es repartirà el proper gener, aquest apartat pren el relleu del protagonisme a la renda variable quant a accions a emprendre a curt termini. Així doncs, en els propers mesos (de ben segur entre el febrer i el març) hi haurà moviments per aquesta banda.De moment, emperò, em cal elaborar una estratègia ben meditada i, com a mínim, que funcioni a mitjà termini. He començat a mirar-me els ETF's que en Juana va esmentar al seu post del 20 de setembre i també a mirar monedes físiques on invertir amb petites entrades mensuals (m'han recomanat especialment els vrenelis per fer el que esmento). També m'estic mirant la fiscalitat perquè sempre és important però especialment quan s'inverteix en or. De mica en mica, vaig decidint què és el que realment vull fer. Estic mirant tres estratègies a aplicar en aquest apartat tan conservador de la cartera: només or i plata físics, només ETF's o bé una combinació d'ambdós. Per quina estratègia m'acabaré decantant? Encara no està decidit. Per sort, emperò, no faré entrades en aquest apartat fins al febrer o potser al març, per la qual cosa encara tinc un parell de mesos pel cap baix per perfilar una estratègia i a això dedicaré les meves energies en aquest temps ara que ja tinc les coses molt més clares pel que fa a la renda variable i no cal que hi dediqui tantes energies i em limito a fer-hi un seguiment. Així doncs, quant a or i plata de moment màxim estudi però cap entrada, les quals les deixarem pel primer trimestre del 2019. Si teniu cap idea per compartir en aquest aspecte, serà més que benvinguda.Altres inversions: S'estan movent fils de manera molt interessant en aquest apartat tot i que no hi ha res segur encara. Estic explorant d emoment un contacte que em premetria treure unes rendes de la meva habilitat amb el xinès. Com acabarà la cosa encara ho desconec i és possbile que quedi en no-res però es van fent progressos en aquest aspecte així que esperem que tot rutlli i soni la flauta.També m'estic començant a mirar franquícies barates a veure si podria arribar a tenir el propi negoci. No és quelcom que em cridi l'atenció en excés però aquest darrer apartat sempre el dedico a idees que em passen pel cap i que testejo de manera experimental. La veritat és que he arribat a trobar franquícies molt barates amb un bon model de negoci que em premetrien tenir un negoci propi constituïnt una SL i dedicant-hi molt menys dels 3000 de capital social mínim que es requereix per llei, per la qual cosa els propis 3000 ja actuarien de coixí en els primers mesos d'operació. Si és una idea que a llarg termini acabaré implementat és quelcom que no sé. Com ja he dit, aquest apartat és l'apartat del calaix de sastre i l'exploració i prospecció de les idees de bomber així que els vostres suggerimets són més que benvinguts La meva cartera d'inversions actualAportacions a la cartera de 270€ mensuals10,740710 participacions al fons Caixabank Comunicaciones, FI - ISIN ES0113693032 3 accions d'Amadeus - ISIN ES0109067019180 accions d'Iberdrola - ISIN ES0144580Y1459€ al compte d'estalviValor actual de la cartera: 1.614,94€Evolució mensual de la cartera d'inversions7 de juliol de 2018: 0€ (obertura de cartera)8 de juliol de 2018: 66€ (petita aportació inaugural per declarar la cartera com a oberta)7 d'agost de 2018: 320,60€10 de setembre de 2018: 590,96€8 d'octubre de 2018: 856,95€3 de novembre de 2018: 1.105,94€2 de desembre de 2018: 1.614,94€
Pels que com tu, no tenen massa clara la inversió en metalls preciosos físics, en plata hi ha l'opció de comprar monedes del BDE de 12 euros, n'hi ha també de 20 i 30, són de llei .925 i pesen 18 grams. En aquestes monedes que les tenien no fa gaire en molts bancs, tens garantit el facial, que et protegeix de possibles baixades en la cotització, només cal passar X quantitat d'euros en format paper o digital, a tenir els mateixos euros en format plata amb risc zero.
Gràcies pel suggeriment. La veritat és que assegurrar el facial en petita inversió en plata té molt de sentit. Com que sé que ets partidari d'invertir en or i plata sempre de forma física, m'agradaria saber en quins supòsits i com invertiries tu si mai ho fessis en paper. Em té encuriosit. Com ho faries? ETF's? Derivats? Accions mineres?
Dins del percentatge d'inversió en metalls preciosos, no entraria mai en ETF ni derivats, i a part del físic, només consideraria accions d'alguna minera, tenint en compte que és una inversió molt més especulativa, i que solen exagerar la tendència en la cotització dels metalls, tant amunt com avall. A tenir en compte també és la quantitat de deute que tinguin les mineres, que en alguns casos és com a mínim preocupant, produït sobretot per preus massa baixos, perquè algunes estan extraient mineral a pèrdues, o sigui a preus superiors al de cotització. | 0.86871 | curate | {"ca": 0.9841395270079585, "pt": 0.011514364734435853, "es": 0.0014675170739967263, "la": 0.0004515437150759158, "en": 0.002031946717841621, "it": 0.0003951007506914263} | |
cawac_ca_20200528_2_130034 | Mine! celebra els dos últims concerts
Entrevistem el cantant i teclista, Bernat Sánchez, per parlar del comiat
Al setembre Mine! van anunciar que aturaven màquines : ha arribat la recta final. Després d'haver fet de teloners de Mishima a la sala Apolo de Barcelona, aquest dimecres 11 i dijous 12 de desembre l'Heliogàbal de Barcelona acollirà els dos últims concerts dels barcelonins.
Mine! a Casa Orlandai Foto: Arxiu Enderrock
EDR: Quin balanç feu dels sis àlbums de Mine!? Bernat Sanchez 'Berni' (veu, piano i guitarra): Personalment, estic especialment orgullós del primer, Villa Antonieta (2008), i de l'últim La fi del món (Música Global, 2012) . Curiosament són discos fets amb mètodes diametralment oposats. El primer, anàrquic total, compost i arranjat en dues setmanes, sense producció externa, tal com rajava. L'últim, fet amb molts mesos, molts experiments i molta producció. Estic molt content de com ha treballat aquesta banda, vam acabar assolint un mètode, un sistema propi, que es basava en el caos però que era molt eficaç.
EDR: Quins projectes teniu cada membre que us han fet decidir a desfer el grup almenys una temporada?
B.S: El grup no es desfà a causa de cap projecte paral·lel. Qui ho ha dit, això? Sí que és veritat que un dels molts motius és la necessitat de tenir més temps. Mine! se'ns emportava la major part de les hores. Necessitem refer les nostres vides, les que teníem abans del grup. Hi ha altres motius, personals. Suposo que cadascú té els seus.
EDR: Quines són les diferències que han fet que us vulgueu dedicar més a projectes en solitari?
B.S: A l'Albert li agraden cada cop més les cançons pop directes i crues, al Ricky el neoclàssic i el tecno, al Txiri el rock d'arrel... A mi cada cop m'atreu més la lírica i la narrativa en la cançó. Això no és cap motiu de discòrdia, al contrari. A mi m'agrada molt com escriuen els meus companys de Mine!, m'agradaria seguir treballant amb ells, trobo que la riquesa d'aquest grup eren les nostres diferències.
EDR: En què consistirà el teu? Com se't presenta el 2014?
B.S: Jo fa força temps que estic escrivint en castellà. És la meva llengua paterna i m'atreu molt la idea. De moment no puc dir gran cosa més, però ja fa temps que treballo amb gent nova per engegar una cosa l'any vinent.
EDR: Continuaràs amb Èric Fuentes & El Mal?
B.S: I tant, de moment hem gravat un nou disc molt flipant, i que sorprendrà molt.
EDR: En la vostra decisió hi ha tingut alguna cosa a veure la crisi econòmica i/o cultural? O és únicament personal i artística?
B.S: Vam entrar al circuit professional pràcticament alhora que sorgia la crisi. No hem conegut cap altra situació. Potser si haguéssim fet molts diners amb el grup no plegaríem, simplement faríem vacances, com en una feina en un banc. Però això ha estat una ocupació tan i tan definidora de la nostra manera de viure... Ens ha xuclat cap a una manera d'existir que no et permet mitges tintes. És un peix que es mossega la cua: hi has d'estar sempre ficadíssim per poder-te dedicar només a això, i com que només et dediques a això has de fer com més coses millor, no parar mai. Són tants anys, tantes vivències... A més som gent complicada... Es fa gairebé impossible explicar a algú de fora del grup com és ser un dels Mine! . | 0.772913 | curate | {"it": 0.0046612802983219395, "ca": 0.9950279676817899, "fr": 0.00031075201988812925} | http://www.enderrock.cat/noticia/8744/mine/celebra/dos/ultims/concerts |
mc4_ca_20230418_9_14840 | Appartement Schneider by Easy Holiday Viehhofen Àustria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Veure tots els 57 allotjaments a Viehhofen.
Appartement Schneider by Easy HolidayApartamentKreuzerlehenweg 141, Viehhofen, Viehhofen, Àustria, 5752 - Veure al mapaExcel·lent8,5Basada en43comentarisAppartement Schneider by Easy HolidayVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 39 fotosMolt bona ubicació 8,0Veure al mapa8,0UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsjardíaparcament de cotxes
Sobre l'allotjamentDescripcióAppartement Schneider by Easy Holiday offers pet-friendly accommodation in Viehhofen. Saalbach is 7 km from the property. Free WiFi is offered throughout the property.
Kitzbühel is 27 km from Appartement Schneider. The nearest airport is W. A. Mozart Airport, 85 km from Appartement Schneider by Easy Holiday.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-sejardí Serveis i comoditatszona de fumadors Per als nenshabitació familiar Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionscalefaccióneveratelevisió de pantalla planaempolles d'aigua de cortesiarenta vaixelles estris de cuinasala d'estar Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantCal que informeu el Appartement Schneider by Easy Holiday de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. Cal fer el pagament abans de l'arribada amb transferència bancària. L'allotjament es posarà en contacte amb tu després de fer la reserva i et donarà més informació.Mostrar més | 0.832619 | curate | {"ca": 0.8827552515876893, "en": 0.1172447484123107} | https://www.agoda.com/ca-es/appartement-schneider-by-easy-holiday/hotel/viehhofen-at.html |
naciodigital_ca_20220331_0_118363 | L'Ajuntament de Tarragona treu a concurs públic la concessió de set quioscos de la ciutat. El termini de presentació d'ofertes és fins al 19 de novembre i el període d'explotació d'aquests equipaments és d'un màxim de 15 anys. Entre els requisits que figuren a les bases hi ha la rehabilitació dels quioscos, que va a càrrec de l'adjudicatari.
Així mateix, a partir d'ara aquestes set casetes permetran la venta de plantes i flors, gelats i begudes no alcohòliques, pastisseria, objectes de regal, venda de begudes no alcohòliques, venda de llaminadures, venda de tabac, jocs, loteries i apostes o qualsevol altre ús similar.
«La intenció és», segons la regidora de Comerç i Turisme, Patrícia Anton, «que s'instal·lin activitats que atreguin turisme de qualitat mitjançant l'exercici de negocis que millorin l'oferta de productes i serveis turístics existents actualment a Tarragona. Per això hem ampliat els requisits, ja que abans es limitaven a quioscos de premsa». «En definitiva, és tracta d'un equipament d'impuls econòmic per la ciutat», afegeix Anton.
Els quioscos a rehabilitar a càrrec del concessionari i objecte d'aquesta concessió són els següents (situació):
— Av. del President Companys / Enric Osso.
— Av. del Marquès de Montoliu cantonada amb Sant Antoni M. Claret.
— Av. de Prat de la Riba xamfrà amb l'av. de Ramón i Cajal.
— Rambla Nova davant del núm. 102.
— Rambla Nova cantonada amb Rovira i Virgili.
— Rambla Nova davant del núm. 115.
— Av. del Riu Segre de Campclar. | 1 | perfect | {"ca": 0.9448979591836735, "es": 0.025170068027210883, "en": 0.027210884353741496, "hu": 0.0027210884353741495} | https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/8198/tarragona-treu-concurs-public-concessio-set-quioscos-ciutat |
mc4_ca_20230418_8_531150 | Ajudem a rebrotar
Ajuda'ns a rebrotar l'Ebre!
Les primeres accions que es duran a terme amb la recaptació es destinaran a la reparació d’explotacions agràries amb caràcter d’urgència col·laborant estretament amb les Administracions públiques. I, posteriorment, en diferents iniciatives de reforestació i divulgació, entre d'altres.
Més de 5.000 hectàrees de cultius i bosc van quedar afectades pel foc i, a causa d’això vam perdre el paratge natural, el sòl, la biodiversitat, les oliveres, vinyes i ametllers a més dels projectes i somnis d’agricultors i ramaders que depenen del camp per a la seva subsistència.
El passat 26 de juny de 2019 les comarques de la Ribera d’Ebre, Garrigues i Segrià van patir un dels incendis forestals més importants de les últimes dècades.
Per a fer front de manera imediata la situació, va nèixer Rebrotem, una iniciativa creada per la gent del territori que ha decidit activar-se amb l’objectiu de promoure activitats solidàries i treballar conjuntament per dignificar i reduir danys en la pagesia i la ramaderia així com en el territori, repensant el model de paisatge, vida rural, comarca i país.
Revertir la situació de les zones afectades per l'incendi i reparar les explotacions agràries amb caràcter d’urgència, de forma immediata, eficient i transparent.
Fons d’urgència per a què els pagesos i els ramaders afectats puguin refer la seva vida.
Activitats per repensar el model de vida rural i treballar per l’equilibri territorial.
Accions per reforestar i replantejar el model territorial de boscos i paisatge.
Les persones afectades per l'incendi, principalment les que basen la seva substencia en la terra ara cremada | 0.85171 | curate | {"pt": 0.01029678982434888, "ca": 0.9897032101756511} | https://condis.worldcoo.com/ca/f743f50e-936f-4724-a0ff-b2bb5495dce2/donate/ |
oscar-2201_ca_20230904_12_153942 | Finalment ja tenim nou Estatut, podeu llegir-lo a Vilaweb. Ara només faltarà saber si Zapatero mantindrà la seva paraula d’acceptar un text aprovat pel Parlament o si bé el retallarà i aquest text només serà una Release Candidate.
Article 1. La nació catalana
Catalunya és una nació.
Catalunya exerceix el seu autogovern per mitjà d’institucions pròpies, constituïda com a comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i aquest Estatut.
Autor: Oriol Morell
Em dic Oriol Morell i Jané, Enginyer informàtic de sistemes per la UOC. Sóc especialista en marketing digital, posicionament als cercadors i en desenvolupament de negocis web. Pots llegir més informació sobre mi al meu perfil a LinkedIn i pots contactar-me a oriolm(a)gmail(punt)com Mostra totes les entrades de Oriol Morell | 0.729777 | curate | {"ca": 0.9624352331606217, "en": 0.03756476683937824} | https://blog.oriolmorell.cat/2005/09/30/estatut-2005-release-candidate/ |
mc4_ca_20230418_2_373305 | La Costa Brava imprescindible - ### a Lloret amb Apartamentos Eldorado | Costa Brava
Inici Notícies La Costa Brava imprescindible
La Costa Brava i els seus pobles amb encant
Els pobles de la Costa Brava, els seus paisatges, les seves cales i platges de sorra i pedres, entre moltíssims altres racons, ens asseguren un entorn espectacular digne del gaudi de la natura. Pobles com Tossa de Mar, un poble no massa lluny de Lloret de Mar, té especial atracció.
Tossa de Mar es troba al mig de la Costa Brava; allí trobem el poble amb el seu destacat barri antic, on sobresurt el castell medieval. Un castell medieval que se situa justament a sobre d'un penya-segat que toca la platja de Tossa de Mar; en realitat si ens anem acostant a Tossa de Mar per la carretera de Sant Feliu de Guíxols, també distingirem ràpidament la torrassa del castell de Tossa de Mar; tot això sense deixar de prestar atenció a la bonica platja de Tossa, on ens podem banyar o començar a nedar cap a altres boniques platges i cales de Tossa per poder bussejar i gaudir del seu fons marí.
Seguim la visita de racons de la Costa Brava, i ens trobem amb Calella de Palafrugell, un dels racons més bonics del litoral de la Costa Brava. Calella de Palafrugell és un antic poble pescador; aquest poble és dels pocs nuclis de la Costa Brava on es conserva l'encant que es respirava en tots els pobles de la Costa Brava, abans que arribés el turisme a per tot arreu. La majoria de les cases de són blanques, respectant així l'origen del poble; per altra banda, si es té el privilegi de poder veure Calella de Palafrugell des del mar, podran gaudir de l'espectacle que és veure el mar i la platja fondre dins el poble, i que aquest es vagi difuminant dins de les muntanyes.
Podem concloure que la majoria de pobles de la Costa Brava tenen el seu encant; per aquest motiu ens disposem a presentar-los altres racons que segur que no li decebran.
Comencem amb el Parc Natural del Cap de Creus, situat al nord de la Costa Brava, i ja una mica lluny de Lloret de Mar, tot i que l'excursió d'una jornada valdrà la pena si es vol anar a visitar aquest espai. En tot cas, una bona visita a la Costa Brava ha d'incloure una bona passejada pel Cap de Creus; el seu extraordinari relleu s'obre portes a la mar, oferint així unes vistes espectaculars; alhora alberga molta fauna, la qual busquen un espai tranquil per instal·lar enmig de la natura.
El Cap de Creus ens portarà cap a Cadaqués, un dels pobles més famosos de la Costa Brava; Cadaqués es localitza en plena costa del Cap de Creus, i com bé imaginéssiu, era un poble pesquer. En aquest nucli tornem a trobar el color blanc a la majoria de cases del poble, i és que les casetes blanques pinten el paisatge de mar i muntanya, i d'allí neix en part, el gran encant d'aquest patrimoni de la Costa Brava. Pintors com Salvador Dalí, Picasso o Miró van passar per aquest poble i es van inspirar gràcies a la monumentalitat de l'entorn marítim.
Finalment, dins del Golf de Roses, un espai molt bonic, ens trobem amb els Aiguamolls de l'Empordà, un espectacle de la naturalesa; l'espai dels Aiguamolls de l'Empordà és molt valorat per factors naturals, però poques vegades es valora que hi podrem trobar la màgia de la natura en viu, colors, aigua, plantes, ocells, sons diferents, ... tot això ens permet conèixer i gaudir d'un espai de la Costa Brava molt diferent al que hem vist fins ara; la tranquil·litat, el silenci, la solitud, la natura en estat pur, ... tot això serà el que podrem trobar en aquest espai protegit. | 0.858046 | curate | {"ca": 0.9874750925135212, "pt": 0.012524907486478793} | https://www.eldorado-lloret.com/ca/noticies-eldorado/la-costa-brava-imprescindible |
cawac_ca_20200528_2_39806 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
El president del grup Abertis, Salvador Alemany (dreta), i el conseller delegat, Francisco Reynés, durant l'acte de presentació de la junta general d'accionistes de la companyia, celebrada aquest dimarts a Barcelona
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
La junta general d'accionistes d'Abertis s'ha reunit aquest dimarts a Barcelona per aprovar la segregació del seu negoci i els seus actius d'aparcaments i logística a una nova empresa, Saba Infraestructures, al capital de la qual participarà Joan Abelló. La ratificació de l'anomenada operació Duplo era el principal punt de l'ordre del dia de l'assemblea del grup de concessions d'infraestructures.
D'aquesta manera, Abertis busca fomentar la generació de recursos necessaris per abordar la nova etapa de creixement que preveu emprendre després de dos exercicis de consolidació. El grup presidit per Salvador Alemany confia a tancar als dos pròxims mesos aquest procés, anunciat el passat mes de febrer.
L'operació suposarà la divisió de l'actual companyia en dues empreses. Una d'elles, Abertis Infraestructuras, seguirà cotitzant a borsa i controlada per Criteria, ACS i CVC, i englobarà els negocis d'autopistes, aeroports i telecomunicacions.
L'altra serà Saba Infraestructures, societat no cotitzada a la qual es segregaran aparcaments i logística. El seu capital estarà controlat per Criteria en aliança amb Torreal (societat de Juan Abelló) i la companyia de capital risc Proa Capital. Es tracta de les dues societats que Criteria ha triat com a socis a Saba Infraestructures, després que els altres dos màxims accionistes d'Abertis (ACS i CVC) declinessin participar a la nova empresa.
La segregació de Saba es materialitzarà mitjançant una ampliació de capital de 400 milions d'euros, que es destinarà al pagament d'un dividend extraordinari de 0,67 euros per acció. Els socis d'Abertis que volguin entrar a Saba cobraran el dividend en accions de la companyia, mentre que els que no entrin al seu capital (ACS i CVC) l'han de percebre en efectiu.
Segons dades del grup de concessions que presideix Salvador Alemany, els negocis d'aparcaments i logística que es segregaran a la nova empresa representen el 4,6% dels ingressos totals de la companyia, el 3,5% del seu Ebitda (resultat sense interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions) i el 5,8% dels seus actius totals.
La junta ha donat llum verda a les comptes del grup que, segons ha explicat el conseller delegat, Francisco Reynés, donen un benefici net consolidat durant l'any 2010 de 662 milions d'euros, fet que suposa un augment del 6,1% sobre l'any anterior.
Durant l'acte de presentació de la junta d'accionistes, el president de la companyia, Salvador Alemany, ha afirmat que "la necessitat de creixement ens ha portat a realitzar aquesta reorganització". També ha dit que "hem mantingut els ràtings de solvència financera".
D'altra banda, la junta ha aprovat una devolució d'aportacions amb càrrec a la compte de prima d'emissió per un import de 0,40 euros per acció, que està previst fer efectiva el proper 27 de juliol.
Segons Alemany, per realitzar aquesta devolució s'ha analitzat l'impacte positiu en el balanç de la companyia dels ingressos i plusvàlues generats per la venda de la participació del 6,67% que manteníem a Atlantia". Ha precisat que part d'aquests recursos també s'han destinat a la reducció del deute. | 0.832755 | curate | {"ca": 0.9961208090883902, "en": 0.0013854253255749516, "es": 0.0024937655860349127} | http://economia.e-noticies.cat/abertis-es-despren-de-saba--54426.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_145396 | La 26a Conferència Mundial pel Clima arrenca a Glasgow com a "última millor esperança" per limitar l'escalfament a 1,5º - Diari de Barcelona | Diari de Barcelona
Navegació
Salta al contigut
ETIQUETES
barcelona
catalunya
català
cinema
coronavirus
covid-19
cultura
música
teatre
ucraïna
Seccions
Món
Política
Societat
Cultura
Entrevistes
Futur
Píxels
Esports
A fons
Opinió
Podcasts
Vídeos
Transparència
Qui som
Llibre d'estil
Codi deontològic
Contacte
Avís legal
Especials
10 cançons
Amics x Sèries
Avui convido jo
Balcons
Doble Tic Blau
Frikitok
Ho deixo
Lectura obligatòria
Petites històries del Diari
Poema de la setmana
Racons
Ras i curt
Si pogués parlar
Diari de Barcelona és un projecte de la Universitat Pompeu Fabra, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona
Segueix-nos
A fons
Seccions
Món
Política
Societat
Cultura
Entrevistes
Futur
Píxels
Esports
Podcasts
Vídeos
Opinió
Especials
10 cançons
Avui convido jo
Balcons
Doble Tic Blau
EUreka!
Frikitok
Ho deixo
Lectura obligatòria
LSC
Petites històries del Diari
Poema de la setmana
Racons
Ras i curt
Resistents
Si pogués parlar
Transparència
Qui som
Llibre d'estil
Codi deontològic
Contacte
Avís legal
La 26a Conferència Mundial pel Clima arrenca a Glasgow com a "última millor esperança" per limitar l'escalfament a 1,5º - Diari de Barcelona
CRISI ENERGÈTICA
La 26a Conferència Mundial pel Clima arrenca a Glasgow com a "última millor esperança" per limitar l'escalfament a 1,5º
L'ONU reclama als països del G-20 més "ambició" per reduir emissions
Per ACN
Fotos United Nations
Publicat el 31 d’octubre 2021
La 26a Conferència Mundial pel Clima (COP26) ha començat aquest diumenge a Glasgow, on es trobaran governs i societat civil per acordar un full de ruta col·lectiu davant l'escalfament global que viu el planeta. "És l'última i millor esperança per mantenir-nos en 1,5 °C", ha assegurat Alok Sharma, el ministre britànic encarregat de presidir les negociacions de la COP26. Per la seva banda, la secretaria executiva de l'ONU per al Canvi Climàtic, Patricia Espinosa, ha defensat en la cerimònia d'obertura que l'èxit d'aquesta trobada és "absolutament possible". Ara bé, Espinosa creu que cal "més ambició" dels països del G-20 per reduir la contaminació, ja que aquests són responsables del 80% de les emissions.
"O optem per reduir les emissions ràpidament i a gran escala per mantenir l'objectiu de limitar l'escalfament global a 1,5 °C, o acceptem que la humanitat s'enfronta a un futur desolador en aquest planeta", ha avisat Espinosa.
Durant més de dues setmanes la comunitat internacional discutirà a la COP26 els principals reptes climàtic i s'espera que els governs de tot el món aclareixin els seus plans per reduir emissions. Tanmateix, les organitzacions ecologistes com la Xarxa d'Acció Climàtica són escèptiques sobre els avenços que es puguin fer. A més, critiquen la desigual participació que hi haurà, ja que les restriccions per la covid-19 i el difícil accés a les vacunes a la majoria del món han obstaculitzat la presència dels països pobres.
Organitzada pel Regne Unit juntament amb Itàlia, que ostenta la presidència del G-20 enguany, la COP26 se celebrarà a Glasgow entre el 31 d'octubre i el 12 de novembre. Inicialment s'havia de fer el novembre del 2020, però finalment es va ajornar per la pandèmia.
Conferencia de la COP26 Font: United Nations (Flickr)
Què s'ha de decidir?
D'entrada, no s'esperen grans acords a la COP26, més aviat concreció sobre com els països planegen reduir la contaminació. En la COP24 del 2015 tots van acordar que actuarien per mantenir l'escalfament global "molt per sota" dels 2° i que intentarien limitar l'augment de temperatura a 1,5 °C per evitar una catàstrofe climàtica, tal com pronostiquen els científics. És l'anomenat Acord de París.
A part dels plans de cada estat per frenar l'escalfament global, a la COP26 també es parlarà de diners. Si bé els països rics com els europeus volen centrar les discussions a finançar la transició verda als països menys desenvolupats, aquests també reclamen ajudes en concepte de "reparació" pels danys causats. Occident és responsable de la majoria d'emissions en el passat, però és el tercer món el que, en general, pateix les pitjors conseqüències del canvi climàtic.
Els països desenvolupats es van comprometre a ajudar els més pobres als 100.000 milions de dòlars el 2020. Tanmateix, segons dades de l'OCDE el 2019 només s'havia arribat a 79.600 milions i no s'espera que els diners que falten arribin fins al 2023.
El president dels Estats Units, Joe Biden, va doblar la seva promesa de contribució: de 5.700 milions de dòlars a 11.400 milions de dòlars. Això sí, fins al 20204. També la presidenta de la Comissió Europea, Urusula Von der Leyen va prometre 4.000 milions d'euros més en els pròxims set anys, però a Brussel·les estan molestos perquè consideren que Washington no paga suficient.
Per últim, hi ha una sèrie de negociacions més tècniques sobre les normes per aplicar l'Acord de París. Això ja es va fer durant la COP25 de Madrid, però van quedar pendents algunes carpetes com el funcionament dels mercats mundials de carboni i el rendiment de comptes dels països.
What action is needed to keep 1.5 degrees alive at COP26 \uD83D\uDC47#ParisAgreement | #COP26
— COP26 (@COP26) October 31, 2021
Pel mal camí
Amb l'Acord de París, 195 països van acordar presentar una contribució determinada a nivell nacional (CND) amb el seu objectiu de reducció de les emissions. L'últim Informe de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC, per les seves sigles en anglès) indica que no s'estan complint els objectius i que les emissions contaminants augmentaran un 16% el 2030 en comparació amb el 2010. Així, ens acostem a un escalfament global perillós de 2,7 °C a finals de segle que portarà a "un món desestabilitzat i un patiment interminable, avisen des de l'UNFCCC.
Segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, per limitar l'augment de les temperatures a 1,5 °C cal reduir les emissions de CO₂ un 45% el 2030 o un 25% per limitar l'escalfament a 2 °C.
— El més vist —
Opinió
Sóc la noia de la pregunta a Ada Colau
Pesca Sostenible
Del mar al plat: un peix que es mossega la cua
Entrevista
@MeteoBarrufet: "No em considero científic, sóc curiós i m’agrada explicar petites anècdotes de ciència"
Sociopolítica
L'extrema dreta nostrada
La Pertinença
I tu, d’on ets?
— Hi té a veure —
Cop26
Un centenar de països prometen aturar la desforestació el 2030
03 de novembre de 2021
- Etiquetes -
glasgow
crisi climàtica
- Comentaris -
Si us plau, activeu JavaScript per veure els comentaris impulsats per Disqus..
— El més vist —
Comicis Presidencials
Lluita per la Casa Blanca: la campanya en pandèmia
Vídeo
'Mil batalles', el nou single dels Búhos abans de la victòria
Això Rai
Això de la violència contra les trans
7 Pecats Capitals
Xoc de trens: quan el dret a l’avortament entra en disputa amb el dret a l’objecció de consciència
Masclisme
Natza Farré: “L’exposició et dona molt mal rotllo, però al mateix temps t’empodera molt”
Amagat
La teva privacitat és important per a nosaltres. Fem servir cookies al nostre lloc web per proporcionar funcionalitats bàsiques. Fent clic consenteixes l'ús d'aquesta tecnologia al nostre web.
Accepta i tanca
Roc Boronat, 13808018 Barcelona(+34)93 542 16 96
Segueix-nos
EL NOSTRE NEWSLETTER
Seccions
Món
Política
Societat
Cultura
Entrevistes
Futur
Píxels
Esports
A fons
Opinió
Podcasts
Vídeos
Transparència
Qui som
Llibre d'estil
Codi deontològic
Contacte
Avís legal
Especials
10 cançons
Amics x Sèries
Avui convido jo
Balcons
Doble Tic Blau
Frikitok
Ho deixo
Lectura obligatòria
Petites històries del Diari
Poema de la setmana
Racons
Ras i curt
Si pogués parlar
Diari de Barcelona és un projecte de la Universitat Pompeu Fabra, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona | 0.528861 | curate | {"ca": 0.8734571911134208, "es": 0.03274002858256463, "en": 0.04768091464206834, "pt": 0.00844484864232818, "sv": 0.0027283357152137195, "de": 0.006236195920488502, "fr": 0.008314927893984669, "no": 0.0027283357152137195, "st": 0.005456671430427439, "hr": 0.003118097960244251, "vi": 0.0038976224503053138, "it": 0.0009094452384045733, "oc": 0.001688969728465636, "et": 0.0019488112251526569, "th": 0.0006496037417175523} | https://www.diaridebarcelona.cat/-/26a-confer%C3%A8ncia-mundial-clima-arrenc-glasgow-%C3%BAltima-millor-esperan%C3%A7a-limitar-escalfament |
crawling-populars_ca_20200525_27_33927 | 4 min. 05/02/2016 19:50
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Em sap greu haver de confessar-ho, però jo em vaig fer lector amb Enid Blyton. Dic que em sap greu perquè el que queda bé és relatar una biografia de lector en què les grans aventures que ens fascinaven devers els deu anys siguin les que porten les firmes il·lustres de Robert Louis Stevenson, Jules Verne o Emilio Salgari. Però no: alguna cosa hi va haver, d’algun d’aquests, però el meu primer nom de capçalera va ser el d’aquesta senyora anglesa que avui és acusada, m’imagín que amb fonament, de sexista i conservadora.
Albert Llimós
35 Comentaris
87 Comentaris
23 Comentaris
12 Comentaris
19 Comentaris
7 Comentaris
6 Comentaris
4 Comentaris
4 Comentaris
6 Comentaris
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.546171 | curate | {"eo": 0.014492753623188406, "it": 0.017837235228539576, "ca": 0.7837235228539576, "en": 0.02564102564102564, "de": 0.004459308807134894, "es": 0.13935340022296544, "br": 0.014492753623188406} | : /firmes/miquel_angel_llauger/Enid-Blyton-politicament-corregida_0_1516648491.html |
macocu_ca_20230731_9_310735 | Un centenar de menors en risc d’exclusió menjaran al Lluís Vives
Més d’un centenar de xiquets i joves de 3 a 16 anys en risc de desnutrició es beneficiaran del Servei Nutricional d’Estiu gratuit impulsat pel Govern d’Ontinyent per als mesos de juliol i agost, i que prestarà servei al Col·legi Lluis Vives. Es tracta d’una activitat plantejada per millorar els hàbits alimentaris de la població infantil i jove, coordinada des de l’àrea de Política Social per la regidora Sayo Gandia, qui ha presentat la iniciativa acompanyat del tècnic de Serveis Socials Miguel Colorado. El servei, finançat per l’Ajuntament amb 36.500 euros, a l’espera que es confirme una subvenció per cofinançar-lo per part de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, té un marcat caràcter integrador, tal com explicava Sayo Gandia, ja que “allò que li dóna valor a aquest projecte és que unifiquem en un únic menjador els usuaris de l’Escola d’Estiu “Escorcolla’m la testa!” del Consell Local de la Joventut i el programa “Activa’t” amb els menors derivats del Departament de Serveis Socials, en un context integrador, de normalitat i sense diferències per a accedir al servei”, manifestava. D’aquesta manera, el servei serà atès pels educadors i el personal educatiu i de cuina al mateix recinte del col·legi on es desenvoluparà l’Escola d’Estiu, el CEIP Lluis Vives. Allí, de 14 a 15:00 hores, els participants d’aquesta Escola Estival que es realitza enguany a través del Consell Local de la Joventut, els joves del programa Activa’t (també tutoritzat des del CLJO), i els menors usuaris dels serveis socials podran dinar i passar el migdia amb una dieta i dinar saludable de manera totalment gratuïta.
Miguel Colorado explicava que accions com aquesta impulsades des dels municipis “són molt importants per fer front a un problema greu a tot l’estat, ja que les últimes xifres ens parlen de que a Espanya hi ha més de 2 milions de xiquets i xiquetes amb problemes de desnutrició”, assenyalava. A més, el programa es realitza de manera inclusiva, “unint-lo tota una sèrie de tallers estivals durant el mes de juliol per a que gaudisquen d’activitats d’oci, temps lliure i socioeducatives que els donen eines i habilitats per al seu creixement i desenvolupament personal, familiar i social”, explicava.
Sayo Gandia incidia en què obrir els menjadors escolars en vacances “ens permet donar una garantia alimentària als xiquets i xiquetes evitant situacions d’exclusió social”, explicant que en el marc d’aquest programa es facilitarà a les famílies material divulgatiu sobre alimentació infantil i assessorament dietètic, i sobre com educar en hàbits alimentaris. | 0.865632 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_158890 | S'enfonsa la feria de abril al perdre la meitat de les ajudes per part de la Generalitat. Diputació i ajuntament socialista si que es mantindran gairebé lleials i fidels per no perdre encara més vots dels immigrants andalusos, que com si al menjador de casa seva estiguéssin, volen que TOTS els catalans paguem perquè puguin dansar balls d'altres contrades i celebrar no sabem què... La Generalitat reduirà al voltant d'un 50% la subvenció anual que rep la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya, la FECAC. La FECAC és l'entitat organitzadora de la Feria de Abril a Catalunya, que aquest any tindrà lloc entre el 29 d'abril i el 8 de maig al Parc del Fòrum.La vicepresidenta del govern de Catalunya, Joana Ortega, ha explicat que és un moment de contenció i que el nou govern no pot fer front a aquesta despesa, com moltes entitats del país. font: http://www.3cat24.cat/noticia/1143867/catalunya/La-Generalitat-reduira-al-voltant-dun-50-la-subvencio-anual-que-rep-la-Federacio-dEntitats-Culturals-Andaluses-de-Catalunya
A per la Diputació!!!!! !
A veure quan triguen a arribar en Torquemada* i amics per haver penjat una imatge en anglès. * També conegut com Gerard .
No sabia que Torquemada lluitava contra el menyspreu al català.
El nostre problema, la nostra lluita, no és contra l'anglès, és contra l'espanyol. L'anglès no és cap amenaça.
La nostra lluita és, evidentment, contra l'espanyol, no pas contra l'anglès. Però, per sobre de tot, la nostra lluita és a favor del català. Així que hem de fer servir la nostra llengua en tot i per a tot. Li hem d'ésser lleials
Sí, de fet tens raó. En tot cas hi ha coses més greus que d'altres. Però, sí. | 0.817407 | curate | {"ca": 0.9993928354584092, "fr": 0.0006071645415907711} | |
macocu_ca_20230731_9_314304 | Bar Top Hot Sale Màquina d'alta qualitat de pacman a la venda
Necessiteu canviar el percentatge de joc (%)?
Portem un munt de fitxes en estoc per a les vostres necessitats.
Si sou client internacional que ordena un contenidor de 20 Ft o 40 Ft, un dels nostres tècnics podria viatjar al vostre país i ajudar-vos a entrenar les vostres tecnologies a les màquines.
Hot Tags: venda a la barra de venda calenta de màquines pacman d'alta qualitat a la venda, fabricants, proveïdors, fàbrica, personalitzats | 0.743152 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_4_201527 | 001. Aprovació de l'acta de la sessió amb número d'expedient N111-2006-02
Votació:
Aprovada per unanimitat dels membres presents
Comentaris:
Incidències:
Esmenes:
COMISSIÓ INFORMATIVA DE DISSENY I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT
002. Aprovació inicial de la Modificació del pla general metropolità en el sector Marianao-Eucaliptus, sector discontinu que incorpora dos subàmbits a l'entorn Eucaliptus-Marianao i un altre a l'entorn del Camí Vell de la Colònia
Número d'expedient X103-2004-001
Examinat l'expedient de la Modificació del pla general metropolità en el sector Marianao-Eucaliptus, sector discontinu que incorpora dos subàmbits a l'entorn Eucaliptus-Marianao i un altre a l'entorn del Camí Vell de la Colònia; els dos primers subàmbits es localitzen a nord-est i sud-est del carrer Eucaliptus. El tercer confrontant a sud-oest amb el Camí Vell de la Colònia i a sud-est amb el recinte del Psiquiàtric i a nord-est i nord-oest el sector residencial Molí Nou;
Atès que ha estat sotmès a la informació pública els documents de criteris previs que estableix l'article125 del Reglament de Planejament Urbanístic, en virtut de l'acord del Ple de l'Ajuntament de data 26 d'abril de 2004;
Atès que l'esmentat acord va ser publicat al diari la Vanguardia de data 4 de maig de 2004 i al Butlletí Oficial de la Província número 110 de data 7 de maig de 2004;
Atès l'establert a l'article 92, 93.4 i 94 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme, i l'article 3 del Decret 287/2003, de 4 d'octubre;
Vistos els informes tècnic i jurídic emesos per l'àrea de Disseny i Promoció de la Ciutat, que inclouen l'anàlisi i els comentaris als suggeriments presentats;
D'acord amb les facultats i competències conferides legalment al Ple de la corporació per l'article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i l'article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,
S'acorda:
PRIMER: APROVAR INICIALMENT la Modificació del pla general metropolità en el sector Marianao-Eucaliptus, sector discontinu que incorpora dos subàmbits a l'entorn Eucaliptus-Marianao i un altre a l'entorn del Camí Vell de la Colònia.
SEGON.- SOTMETRE a informació pública l'esmentada modificació, d'acord amb el que prescriu l'article 3 del Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme, pel termini d'un mes i ordenar la publicació d'aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i a la premsa periòdica.
Durant aquest termini l'expedient restarà a disposició de qualsevol que vulgui examinar-lo i /o formular les al·legacions pertinents.
003. Aprovació de la sol·licitud a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de la introducció de la reserva mínima establerta a l'article 57.3 i Disposició Transitòria segona del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'urbanisme, a l'àmbit del PMU-C, delimitat per la ronda de Sant Ramon i pels carrers de la Vansa i carrer de nova creació, en tràmit, aprovat provisionalment en data 24 d'octubre de 2005.
Número d'expedient X107-2005-002
Havent-se aprovat inicialment el Pla de millora urbana Sant Ramon sud, sector PMU-C, delimitat per la ronda de Sant Ramon i pels carrers de la Vansa i carrer de nova creació, en la sessió de data 27/06/05 de la Junta de Govern Local;
Atès que l'acord d'aprovació inicial va estar publicat al Butlletí Oficial de la Província núm. 163 de data 09/07/05 i al diari el Punt de data 05/07/05;
Atès que, segons consta a l'expedient administratiu, finalitzat el període d'exposició pública, i segons diligència emesa per la cap del departament d'Arxiu i Documentació, no es va presentar cap al.legació contra l'esmentat acord;
Atès que, d'acord amb l'establert a l'article 83.5 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme, es va sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials;
Havent-se aprovat provisionalment el Pla de millora urbana Sant Ramon sud, sector PMU-C, delimitat per la ronda de Sant Ramon i pels carrers de la Vansa i carrer de nova creació, en la sessió de data 24 d'octubre de 2005 del Ple municipal;
Havent-se donat trasllat de l'acord i de l'expedient administratiu i tècnic a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona perquè s'aprovès definitivament l'esmentat Pla;
Atès l'establert a l'article 57.3 i a la Disposició Transitòria segona del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme, segons els quals les reserves del 10% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en urbanitzable, s'han d'aplicar preceptivament i immediata als sectors subjectes a un pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat que prevegui usos residencials de nova implantació;
Vistos els informes tècnic i jurídic favorables emesos per l'àrea de Disseny i Promoció de la Ciutat;
Vistos els articles 78.b), 68 i 83 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Urbanisme i 79 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú;
D'acord amb les facultats i competències conferides legalment al Ple de la corporació per l'article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i l'article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
S'acorda:
PRIMER.- APROVAR la sol·licitud a la Comissió Territorial d'Urbanisme de la introducció en el Pla de millora urbana Sant Ramon sud, sector PMU-C, delimitat per la ronda de Sant Ramon i pels carrers de la Vansa i carrer de nova creació , aprovat provisionalment per aquest ple en la seva sessió de data 24 d'octubre de 2005 de la reserva mínima del 10% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, establerta a l'article 57.3 i la disposició transitòria segona del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Urbanisme (destinada a habitatge concertat),
SEGON.- MANTENIR la reserva que el planejament general vigent en l'àmbit PMU-C -modificació de Pla general metropolità al sector de Can Carreres Vell i entorn dels sectors de Can Paulet i de Canons-Orioles, aprovat definitivament per acord del Govern de la Generalitat de data 8 de juny de 2004, DOGC de 9 de juliol de 2004-, fixa pel que fa a habitatge de protecció pública.
TERCER.- DONAR TRASLLAT del present acord a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona.
004. Aprovació de la sol·licitud a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de la introducció de la reserva mínima establerta a l'article 57.3, disposició transitòria segona del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Urbanisme, a l'àmbit del Pla de Millora Urbana Sant Ramon nord, sector PMU-B, delimitat per la ronda de Sant Ramon i pels carrers de Benviure, dels CAnons i carrer de nova creació, en tràmit, aprovat provisionalment en data 19 de desembre de 2005.
Número d'expedient X107-2005-002
Havent-se aprovat inicialment el Pla de millora urbana Sant Ramon nord, sector PMU-B, delimitat per la ronda de Sant Ramon i pels carrers de Benviure, dels Canons i carrer de nova creació, en la sessió de data 27/06/05 de la Junta de Govern Local;
Atès que l'acord va estar publicat al Butlletí Oficial de la Província núm. 163 de data 09/07/05 i al diari el Punt de data 05/07/05;
Atès que, segons consta a l'expedient administratiu, finalitzat el període d'exposició pública, i segons diligència emesa per la cap del departament d'Arxiu i Documentació, no es va presentar cap al.legació contra l'esmentat acord;
Atès que, d'acord amb l'establert a l'article 83.5 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme, es va sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials;
Havent-se aprovat provisionalment el Pla de millora urbana Sant Ramon nord, sector PMU-B, delimitat per la ronda de Sant Ramon i pels carrers de la Vansa i carrer de nova creació, en la sessió de data 19 de desembre de 2005 del Ple municipal;
Havent-se donat trasllat de l'acord i de l'expedient administratiu i tècnic a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona perquè s'aprovès definitivament l'esmentat Pla;
Atès l'establert a l'article 57.3 i a la Disposició Transitòria segona del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme, segons els quals les reserves del 10% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en urbanitzable, s'han d'aplicar preceptivament i immediata als sectors subjectes a un pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat que prevegui usos residencials de nova implantació;
Vista la necessitat d'incloure en el document aprovat provisionalment la reserva mínima establerta a l'article 57.3 i la Disposició Transitòria segona del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'urbanisme (destinada a habitatge concertat), a l'àmbit del Pla de Millora Urbana B;
Vistos els informes tècnic i jurídic favorables emesos per l'àrea de Disseny i Promoció de la Ciutat;
Vistos els articles 78.b), 68 i 83 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Urbanisme i 79 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions públiques;
D'acord amb les facultats i competències conferides legalment al Ple de la corporació per l'article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i l'article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya
S'acorda:
PRIMER.- APROVAR la sol·licitud a la Comissió Territorial d'Urbanisme de la introducció en el Pla de millora urbana Sant Ramon nord, sector PMU-B, delimitat per la ronda de Sant Ramon i pels carrers de Benviure, dels Canons i carrer de nova creació, aprovat provisionalment per aquest ple en la seva sessió de data 19 de desembre de 2005 de la reserva mínima del 10% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, establerta a l'article 57.3 i la disposició transitòria segona del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Urbanisme (destinada a habitatge concertat),
SEGON.- MANTENIR la reserva que el planejament general vigent en l'àmbit PMU-B -modificació de Pla general metropolità al sector de Can Carreres Vell i entorn dels sectors de Can Paulet i de Canons-Orioles, aprovat definitivament per acord del Govern de la Generalitat de data 8 de juny de 2004, DOGC de 9 de juliol de 2004-, fixa pel que fa a habitatge de protecció pública.
TERCER.- DONAR TRASLLAT del present acord a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona.
Abstencions: 4 vots dels regidors presents pertanyents al grup municipal:
PP 4
005. Aprovació de la declaració de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat com a operador d’infrastructures de telecomunicacions dels emplaçaments de titularitat municipal on es preveu l’ús compartit de les infrastructures d’acord amb el previst al Pla Especial de conservació i millora del medi físic urbà : regulació de la implantació i ús d’infrastructures de telecomunicacions
N750/2005/017
Vist que la llavors anomenada Comissió de Govern en data 14/10/2002, va acordar aprovar inicialment el Pla Especial de conservació i millora del medi físic urbà: regularització de la implantació i ús d’infrastructura de telecomunicacions;
Vist que la Comissió Territorial d’Urbanisme, en data 19/01/2005, acordà suspendre la resolució definitiva del Pla Especial fins que s’obtinguessin els informes, i s’adeqüès el Pla als requeriments, entre altres, de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya;
Vist que la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, en data 24 de febrer de 2005 va emetre informe desfavorable en quant a la manca de garantia pels operadors de telecomunicacions de poder oferir els seus serveis en condicions de competència, i concretament es va fer referència, entre altres qüestions, a l’obligació que s’estableix de compartició d’alguns elements pressupostant l’existència d’un operador d’infrastructures que, podria no existir;
02/09/2005, del Ponent delegat de l’àrea de l’àrea de disseny i promoció de la ciutat, s’acordà incoar expedient per a establir una normativa específica per a l’atorgament de les concessions demanials a les empreses operadores de telefonia mòbil per la instal·lació d’infrastructures per la prestació del seu servei dins del marc establert en la normativa d’aplicació de manera, que aquestes infrastructures siguin compartides amb altres operadores i crear la figura de gestor d’infrastructures compartides, efectuant l’encàrrec a l’empresa de capital íntegrament municipal CLAUS, S.A., les actuacions necessàries per exercir com a tal gestor. Igualment es va acordar designar una comissió amb els membres que es dirà, per tal d’establir la normativa abans referida i elevar-la al Ple per la seva aprovació així com l’encàrrec de gestió com a gestor d’infrastructura a l’empresa CLAUS, S.A.
Vist que el Ple de l’Ajuntament en data 25/07/2005 va acordar aprovar la incorporació al text del "Pla especial de conservació i millora del medi físic urbà: regulació de la implantació i ús d’infrastructures de telecomunicacions les esmenes proposades tant d'ofici com en els informes emesos pel Parc Agrari del Baix Llobregat i la secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'establert a l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona de data 19 de gener de 2005.
Vist que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en data 16 de novembre de 2005 va acordà aprovar definitivament el Pla especial de conservació i millora del medi físic urbà per a la regulació i implantació d’ús d’infrastructures de telecomunicacions de Sant Boi de Llobregat;
Vist l’informe emès per la Comissió designada a l’efecte en el que es recull una proposta d’actuació en la que es conclou:
a) La comissió considera convenient als interessos públics que, una vegada determinats els espais idonis per a la ubicació d’estacions base i posterior construcció d’infraestructures compartides de comunicació pel Pla especial de conservació i millora del medi físic urbá per a la regulació i implantació d’ús d’infrastructures de telecomunicions de Sant Boi de Llobregat, aquestes siguin realitzades pel mateix Ajuntament, assumint directament les tasques d’operador dinfraestructures de telecomunicacions.
b) D’acord amb les dades obrants a l’expedient CLAUS, S.A. pot assumir l’encàrrec de gestió i posterior explotació de les tasques d’operador d’infraestructures de telecomunicacions.
Vist l'informe de fiscalització amb la conformitat de la intervenció municipal de data 10/03/2006
Vist que l’annex número 1 del mateix informe contè la relació amb les condicions de cadascun dels emplaçaments i que l’annex número 2 proposa un plec de condicions en el que es recull el règim de l’encàrrec de gestió;
D'acord amb les facultats i competències conferides legalment al Ple de la corporació per l'article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i l'article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,
S'acorda:
PRIMER.- DECLARAR que el gestor d’infrastructures de telefonia mòbil per tal de vetllar pel compliment de les prescripcions del Pla Especial de conservació i millora del medi físic urbà: regulació de la implantació i ús d’infrastructures de telecomunicacions, serà el propi Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
SEGON.- ENCARREGAR la gestió de la infrastructura a la societat municipal CLAUS, S.A., en base al plec de condicions que s’adjunta, que suposa:
a) La redacció dels projectes d’execució de les infrastructures.
b) L’execució de les infrastructures.
c) El manteniment i conservació de les infrastructures així com del domini públic on s’efectuïn.
d) Gestió amb els operadors per tal que obtinguin mitjançant el procediment que s’estableix en el plec de condicions de l’encàrrec les autoritzacions municipals preceptives per efectuar les seves instal·lacions en la infrastructura habilitada a l’efecte.
TERCER.- APROVAR el plec de condicions que regeix l’encàrrec a la societat mercantil de capital íntegrament municipal Companyia Local d'actuacions urbanístiques santboianes, S.A. -CLAUS, S.A.- de la gestió de les infrastructures.
CINQUÈ.- DELEGAR en la Junta de Govern Local la facultat de dictar quants actes o resolucions de caràcter jurídic donin suport o en els que s’integri la concreta activitat material objecte de l’encàrrec, així com la decisió sobre l’ampliació de l’encàrrec a altres emplaçaments, i totes aquelles competències en relació a la gestió de l’activitat que, sent delegables pel ple, condueixin a la millor prestació de l’objecte de l’encàrrec.
006. Aprovació de la sol·licitud de declaració d’utilitat pública de les finques municipals de la muntanya de Sant Ramon
IINCIDÈNCIES:
El regidor Sr. Agustí Torrents demana que consti en acta la seva intervenció. Per coherència es transcriu també l’explicació de la proposta.
EXPLICACIÓ DE LA PROPOSTA:
Sr. Josep Saavedra:
“Aquest punt ja va venir al ple municipal. Jo crec que va ser a l’any 95. I en l’any 97 fins i tot el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ja va emetre un informe favorable. Es va fer un primer intent. El que passa és que després va sorgir la idea. Per part de la Diputació, i Sant Boi s’hi va adherir, de la creació d’una espècie d’anella verda a l’àrea metropolitana, una cosa que estava bastant en discussió, que hi entrava també tot el “sidral” que es va muntar a les muntanyes del Baix. I aleshores l’Ajuntament es va fer enrere esperant a veure què sortia d’allà. Vist el que ha passat i que allò no va reeixir i que ara la idea de les muntanyes del Baix va per una altra via, i arran, sobretot, de l’incendi del mes de juliol passat i de comprovar que a l’hora de rebre ajuts era molt important, o hi havia més facilitat per part d’aquells espais que estan declarats d’utilitat pública, l’Ajuntament va pensar que fóra bo declarar aquest espai d’utilitat pública. El que es declara d’utilitat pública, el posicionament del Ple que es fa avui, de declaració d’utilitat pública i de dir a la Direcció General del Medi Natural que tenim aquesta voluntat són seixanta-set hectàrees i escaig, de les quals n’hi ha cinc que estan ubicades al terme municipal de Viladecans però que formen part de la muntanya de Sant Ramon. Quins són els avantatges? Per una banda, i per a nosaltres és la més important, és que es garanteix la seva protecció i la seva conservació. Per canviar la utilització d’un terreny que té una qualificació urbanística determinada hi ha una sèrie de tràmits que són els que són. Per canviar la utilització d’un terreny que està declarat d’utilitat pública aquests tràmits es multipliquen per molt. És molt més difícil que es faci una cosa que no sigui adient a la zona forestal que és el que ens interessa. Per altra banda, la gestió de la muntanya la pot continuar exercint, per part de l’Ajuntament, i llavors s’ha de fer d’una forma programada i d’acord amb la Direcció General de Medi Natural, qui ens ajudaria a fer un pla de gestió. I la més important és que la possibilitat d’obtenció d’ajuts econòmics augmenta de forma molt considerable ja que passa a ser un espai d’actuació prioritària. Per tant, per una banda tenim el suport tant tècnic com polític que allò és un espai d’utilització pública i per altra banda, si hem de demanar ajuts és molt més fàcil de rebre’ls quan l’espai està declarat d’utilitat pública. Per tant, demano el vot favorable. Se us va fer arribar un informe que era eminentment tècnic, perquè la voluntat política ja l’havíem expressat però sobretot és eminentment tècnic per veure els avantatges i algun inconvenient del que avui aprovem.”
INTERVENCIÓ:
Sr. Agustí Torrents:
“Només vull ressaltar que nosaltres celebrem aquesta proposta que s’eleva a aprovació perquè entenem que a través d’aquest mecanisme, com ha comentat el ponent de Medi Ambient, es garanteix una millor preservació d’aquest bosc públic, es garanteix, també, una millor possibilitat d’obtenir recursos per fer aquesta gestió més eficient, a través dels plans tècnics forestals que s’hauran d’elaborar per permetre aquesta gestió i el que ens agradaria és que això, emmarcat amb el que es comentava abans del projecte que es va tractar també en un anterior plenari, sobre les muntanyes del Baix que les administracions i els particulars fossin capaços d’arribar a acords adequats perquè, si bé no aplicar-hi aquest mecanisme d’utilitat pública, sí que aquests beneficis que suposa la utilitat pública dintre del bosc públic també fos aplicable a tota aquesta altra massa forestal que l’envolta, perquè seixanta-set hectàrees al voltant de tot l’entorn és poc, encara, i és més el que queda per ordenar i per regular i per preservar que no pas el que aconseguim. Per tant, jo, el que demano és que es lluiti i es treballi per aconseguir aplicar i fer arribar tots aquests beneficis que segurament hi seran a la resta de sòl forestal que hi ha al nostre terme municipal i, a més, que els municipis veïns, per una qüestió territorial, també facin el mateix exercici.”
Vist que a l’inventari de béns immobles d’aquesta Corporació hi consta la fitxa núm, 130 “Muntanya de Sant Ramon”, formada per diferents finques registrals de titularitat municipal.
Atès que l’article 11 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, estableix que els terrenys forestals de propietat pública o privada que han d’ésser conservats i millorats per llur influència hidrològico-forestal poden ésser declarats d’utilitat pública mitjançant expedient previ instruït per l’Administració forestal d’ofici o a instància de l’entitat o la persona física o jurídica propietàries, i que els terrenys declarats d’utilitat pública s’han d’inscriure en el Catàleg de Forest d’Utilitat Pública de Catalunya.
Atès que l’article 12 de l’esmentada Llei estableix que la classificació en el Catàleg com a terrenys forestals de titularitat pública pròxims a poblacions la funció dels quals respon a criteris d’esbarjo i de protecció del paisatge té com a finalitat conservar el terreny i contribuir al foment del lleure en contacte amb la natura.
Atès que d’acord amb l’establert per la Llei forestal de Catalunya la gestió dels terrenys forestals d’utilitat pública correspon als titulars d’aquest, els quals gaudeixen dels ajuts preferents establerts pel Departament corresponent de la Generalitat i dels beneficis fiscals que hom determini.
Atès l’informe tècnic de l’Àrea de Medi Ambient i Ciutat Saludable de data 7 de febrer de 2006.
Vist l'informe de fiscalització amb la conformitat de la intervenció municipal de data 07/03/2006
D'acord amb les facultats i competències conferides legalment al Ple de la corporació per l'article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i l'article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,
S'acorda:
Primer.- Sol·licitar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya la declaració d’utilitat pública i la incorporació al Catàleg de Forest d’Utilitat Pública de Catalunya de les finques municipals de la muntanya de Sant Ramon, d’acord amb l’article 11 de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya.
Segon.- Trametre la documentació necessària per a la tramitació de l’expedient de declaració d’utilitat pública i catalogació dels béns i facultar el Tinent d’alcalde titular de l’àrea d’actuació de Medi Ambient i Ciutat Saludable per a la signatura de la documentació que s’escaigui per a la formalització i tramitació de la present sol·licitud.
“Nosaltres només volem fer una observació. Ens agradaria que, ja que aquesta declaració d’utilitat pública la fa la Generalitat de Catalunya, en aquesta declaració entenguéssim, com a mínim nosaltres ho volem entendre així, un cert reconeixement a l’esforç que s’està fent des de Sant Boi per a la preservació dels espais forestals que contrasta amb altres poblacions del nostre voltant que estan esgotant el seu sòl d’aquestes característiques. Per tant, encoratjar a mantenir aquestes polítiques i aquesta salvaguarda d’aquests espais públics i forestals.”
Sr. Josep Saavedra:
“Només vull agrair a tots els grups municipals que hagin entès la proposta i que li hagin donat suport. I, per altra banda, agraeixo a ERC que faci esment d’una cosa que si la féssim l’equip de govern fins i tot podria estar mal vista, però jo crec que tens molta raó i no ens cansem de repetir-ho allà on no ens volen escoltar, que no és, precisament, en els pobles del voltant.”
COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS DE CIUTAT
007. Aprovació de la moció presentada pel grup municipal del Partit Popular relativa a mantenir quatre parades de metro a Sant Boi
Número d'expedient M265-2006-
Atès que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha comunicat als alcaldes dels municipis de la Comarca del Baix Llobregat afectats, la decisió de no executar la línia L12 de metro que ha de connectar la Comarca del Baix Llobregat des de la població de Castelldefels fins a Barcelona.
Atès que el projecte de construcció d´aquesta línia de metro està inclosa en el Pla Director d´Infrastructures (PDI 2001-2010) i ha estat aprovada per l´Autoritat del Transport Metropolità amb un pressupost global de 7.300 milions d´euros.
Atès que l´execució de la línia L12 de metro contribuiria a cohesionar i vertebrar territorialment la Comarca del Baix Llobregat i a millorar les infrastructures de transport públic.
Atès que el nou projecte de línia de metro del Govern de la Generalitat de Catalunya passa per la perllongació de la línia C3 de Rodalies de Renfe amb la pèrdua d´una estació respecte al projecte de la Línia L12.
Primer.- L´Ajuntament de Sant Boi de Llobregat manifesta el seu desacord a la decisió del Govern de la Generalitat de no executar el projecte de construcció de la Línia L12 de metro inclosa en el PDI 2001-2010.
Segon.- L´Ajuntament de Sant Boi de Llobregat insta al Govern de la Generalitat a establir en el nou projecte de “línia de metro del Delta del Llobregat” les quatre parades fixades per a Sant Boi en el seu dia en el projecte de la línia L12: Torrelavila, plaça Catalunya, plaça Generalitat i Molí-Nou
Tercer.- Donar trasllat d’aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i als Grups Polítics amb representació al Parlament de Catalunya.
VOTACIÓ:
Es rebutja per:
A favor:4 vots dels regidors presents pertanyents al grup municipal:
PP 4
En contra 15 vots dels regidors presents pertanyents als grups municipals:
008. Aprovació de les modificacions de la plantilla municipal i de la relació de llocs de treball de la Corporació, del Patronat Municipal d'Esports i del Patronat Municipal de Cultura
Número d'expedient N562-2006-001
Vist l'expedient de modificació de plantilla i relació de llocs de treball de la Corporació, del Patronat Municipal d'Esports i del Patronat Municipal de Cultura, que inclou tots els llocs de treball tant de funcionaris com de personal laboral i eventuals;
Vist així mateix que en el document de la relació de llocs de treball s’han detectat alguns errors materials, de fet o aritmètics que resulta procedent rectificar
Atès que l'examen del seu contingut i de la documentació annexa s'observa que la proposta presentada respon als principis de racionalitat, economia i eficiència, s'adequa a l'orientació general de l'economia, i la despesa resultant no excedeix els límits fixats amb caràcter general, d'acord amb el que preveu l'article 90 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local,
Atès el que disposa l'article 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals;
Atès el que disposa l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
D'acord amb les facultats i competències conferides legalment al Ple de la corporació per l'article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i l'article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,
S'acorda:
PRIMER: Aprovar la modificació de plantilla municipal i de la relació de llocs de treball de la Corporació, del Patronat Municipal d'Esports i del Patronat Municipal de Cultura, que inclou tots els llocs de treball tant de funcionaris com de personal laboral i eventuals.
SEGON: L'abast d'aquesta modificació és la relativa a la creació de tretze places que a l'annex es relacionen i l'amortització d'una plaça, i els termes de la modificació es justifiquen a l'informe tècnic que s'acompanya. La present modificació de la plantilla s'imputarà al romanent de les bosses de vinculació del pressupost municipal vigent i per tant, no comportarà cap modificació del mateix.
TERCER: Rectificar en la relació de llocs de treball l’error en l’import del complement específic per tal que reflexi el corresponent al lloc de treball i no el que correspon al seu ocupant en els casos en què no coincideixi i rectificar igualment les errades concretes que es relacionen a la documentació annexa.
QUART: Publicar de l'abast concret de la present modificació de la Plantilla municipal i de la relació de llocs de treball aoxí com la rectificació d'errors al BOP i al DOGC de Catalunya, d'acord amb el que preveu l'article 28 del Decret 214/1990, de 30 de juliol.
009. Aprovació de la moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya en relació al manteniment de Ràdio 4 i en suport als seus treballadors i treballadores.
Número d'expedient M265-2006-
INCIDÈNCIES:
El regidor Sr. Agustí Torrents demana que consti en acta la seva intervenció. Per coherència es transcriu també l’explicació de la proposta.
EXPLICACIÓ DE LA PROPOSTA:
Sr. Josep M. Cervelló:
“Tothom coneix la situació que està travessant tot el paquet corporatiu de RTVE, un procés no només és traumàtic per als treballadors que el viuen i que molts d’ells perdran llocs de treball, sinó també perquè això representa, a casa nostra, la pèrdua en una pública d’oferta, en aquest cas radiada, en català. Entenem que l’oferta radiada en català no només és una obligació de la Generalitat de Catalunya sinó que també ho és de l’Estat. L’Estat no pot negligir de l’oferta pública i de l’ús del català en allò que paguem entre tots, en aquest cas, RTVE. Per tant, això que es ve a dir sanejament significa unes pèrdues laborals importants i també significa una pèrdua comunicativa important per a la llengua catalana. En aquest sentit, aquesta moció vol manifestar que aquest tancament de Ràdio 4 suposaria un nou i gravíssim incompliment d’una de les obligacions bàsiques que han de prestar els mitjans públics de titularitat estatal, és a dir, la promoció i la defensa de la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat espanyol. També vol fer arribar al govern espanyol i a la direcció de la RTVE la necessitat no només que es mantingui la programació sinó que es potenciïn les seves emissions i, per últim, donar suport a les mobilitzacions que duen a terme aquests dies els treballadors i les treballadores de Ràdio 4 en la defensa de la continuïtat i la millora de les seves emissions. Per tant, demanem el vot afirmatiu per a aquesta moció perquè pensem que s’ha de veure des d’aquest doble prisma de suport i de solidaritat amb uns treballadors i treballadores que estan fent un servei públic i, per altra banda, a una emissora que va ser la pionera de l’ús del català a allò que se’n diu les ones hertzianes.”
INTERVENCIÓ:
Sr. Agustí Torrents:
“Jo crec que cal recordar que Ràdio 4 va ser la primera ràdio en català després del franquisme. Va ser la primera i, per tant, té una significació simbòlica molt important per tot el que representen la llengua i la cultura al nostre país. També cal recordar que si el 27 de febrer la directora general de RTVE, la Sra. Caffarel, va anunciar que es tancaria Ràdio 4 i la desaparició dels espais en català de l’emissió de Catalunya, la mateixa directora havia dit, el 22 de febrer, cinc dies abans, que aquesta emissora no es tancaria mentre ella fos directora general. Per tant, es contradiu a si mateixa. Nosaltres entenem que l’eliminació d’aquests espais de difusió, tant de ràdio com de televisió a Catalunya, s’han fet ja per qüestions estrictament econòmiques basades en uns índexs d’audiència que han estat, segurament, mal presos i tergiversats des de l’Estat espanyol i per tant, entenem que no són del tot fiables i a més, creiem que no es pot guiar només per qüestions estrictament econòmiques una cosa tan important com és la nostra llengua i la cultura a través dels mitjans de comunicació. Podríem pensar que aquest fet posa en evidència que el govern de l’Estat no té una concepció plural de l’Estat i que es menyspreen les llengües que no són el castellà, amb aquesta decisió. Nosaltres entenem que, a més, una decisió com aquesta pot donar a entendre que el govern de l’Estat, en aquest moment, no consulta el govern de la Generalitat en qüestions que afecten directament els interessos de Catalunya i els seus ciutadans. I el que és més greu és que el govern de la Generalitat no fa res per posar-hi solució, tampoc. Per tant, aquí ens trobem davant d’una situació que el que ho paga és una emissora de ràdio, una filial televisiva, tots els seus treballadors i treballadores i totes les persones de Catalunya que, a través d’aquesta ràdio, especialment, han fet cultura, han fet llengua i han fet país, també. Per tant, nosaltres donem suport i volem donar suport a aquesta proposta de moció.”
Atès que Ràdio 4, emissora pionera en l’ús de la llengua catalana, es veu avui amenaçada de mort, després de l’anunci fet per la directora general de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), Carmen Caffarel, en què explicitava el tancament de les seves emissions en el marc de la nova llei de RTVE.
Atès que la decisió de cloure l’activitat de Ràdio 4 és només el desencadenant d’una política de deixadesa i de desinterès que s’ha anat fent ben palesa durant una colla anys. I és que perquè aquesta històrica emissora seguís funcionant amb èxit i es consolidés com una de les ràdios de referència en català haurien estat necessàries un seguit de mesures polítiques, econòmiques i de model informatiu que mai no s’han arribat a posar seriosament sobre la taula. Cal recordar que Ràdio 4 va néixer el desembre de 1976 amb l’objectiu d’utilitzar el català com a fet diferenciador de la resta d’emissores que aleshores ocupaven l’espai radioelèctric de l’Estat espanyol i que, en el seu moment, va constituir una referència important per al conjunt de la ciutadania de Catalunya.
S'acorda:
És per aquests motius que el GRUP MUNICIPAL D’ERC proposa que el ple de l’Ajuntament adopti els acords següents:
1. Manifestar públicament que el tancament de Ràdio 4 suposaria un nou i gravíssim incompliment d’una de les obligacions bàsiques que han de prestar els mitjans públics de titularitat estatal: la promoció i la defensa de la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat espanyol.
2. Fer arribar al govern espanyol i a la direcció de RTVE la necessitat que no només es mantingui la programació de Ràdio 4 sinó que es potenciïn les seves emissions, tenint en compte la importància històrica de l’emissora, la qualitat dels professionals que hi treballen i la bona feina feta fins al moment.
3. Donar suport a les mobilitzacions que duen a terme els treballadors i les treballadores de Ràdio 4 en defensa de la continuïtat i la millora de les seves emissions.
4. Fer arribar aquest acord al president del govern espanyol, a la directora general de RTVE, als grups parlamentaris presents al Congrés de Diputats i al Senat, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya. ;
Abstencions: 4 vots dels regidors presents pertanyents al grup municipal:
PP 4
EXPLICACIÓ DE VOT:
Sr. Agustí Torrents:
“Que la intervenció prèvia serveixi com a explicació de vot.”
Sr. Josep M. Cervelló:
“Només vull agrair el vot afirmatiu a aquesta moció. Ens agrada que l’Ajuntament de Sant Boi mostri la seva sensibilitat nacional, política i de suport als treballadors i les treballadores que, d’una manera tan digna, estan fent ràdio en català i per tant, ens afegim a un mínim de fons que la societat catalana manté en defensa d’aquelles coses que considerem el sentiment del país, és a dir, la defensa que l’espai públic en català no només és patrimoni, o és obligació de la Generalitat de Catalunya sinó que l’Estat espanyol ha de reconèixer, d’una vegada per totes, la seva plurinacionalitat, la seva pluriculturalitat, i exercir com a difusora de la llengua catalana, cosa que fins ara no ha estat així.”
010. Aprovació de la moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre la commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la República, el 14 d'abril de 1931.
Número d'expedient M265-2006-
Atès que el proper 14 d’abril es commemora el 75è aniversari de la proclamació de la República, a partir del plebiscit resultant de les eleccions municipals del 12 d’abril i que a la nostra vila van ser majoritàriament guanyades per la suma de les dues candidatures republicanes i d’esquerres presentades com Aliança Catalanista Republicana ( Casal d’Esquerres i Acció Catalanista Republicana).
Atès que aquest fet va tenir inmediata repercusió local, el mateix dia, amb la proclamació de la República des del balcó de l’ajuntament per Quirze Parès, Roc Tarrida i Bartomeu Petit. En Roc Tarrida i Valls, de l’Aliança Catalanista Republicana, va ser el president del Comitè provisional que va prendre posició i va ordenar el traspàs de poders a l’ajuntament de la nostra vila.
Atès que es va instaurar un règim democràtic que va donar el sufragi a les dones, llibertats públiques, educació per a tothom, justicia social i autonomia política per a Catalunya.
Atès que la República va ser una fita democràtica entre les dues dictadures que van marcat el segle XX i que han tingut conseqüències funestes per a la història del nostre país.
Atès que en els anys de la República l’ajuntament de Sant Boi va iniciar una tasca modernitzadora de l’administració municipal, la seva transparència, les llibertats democràtiques, la fi del sistema caciquista, la laïcitat de la política, l’extensió de la cultura i l’educació a les classes treballadores, la millora de les condicions de vida de la població i que aquesta acció institucional va ser liderada pels alcaldes Baldiri Déu i Priu, Pere Carol i Cirera, Joan Vandellós i Jardí i Gaietà Mestres i Parès
Atès que s’han dut a terme a Sant Boi accions destinades a la preservació de la memòria històrica, com exposicions, concessió del premi Carles Martí, actes socials i que darrerament, a instàncies d’ERC, s’ha honorat la memòria del darrer alcalde republicà, en Gaietà Mestres donant el seu nom a una futura plaça.
Atès que amb els estudis i recopilacions apareix una història fins ara oculta que mostra l’alta intensitat de la vida política del Sant Boi republicà i de les persones que protagonitzaren aquella experiència democràtica i el grau de repressió i de pèrdua de llibertats que va significar el triomf per les armes del feixisme i la persecució la dictadura franquista.
Atès que segons un informe de18 de juliol de 2005 d’Amnistia Internacional, aquest organisme declara que encara hi ha un deute pendent amb les víctimes de la guerra civil i el franquisme i que és vigent el dret a saber i el dret a la reparació.
Atesa la proposta de Leo Brincat, presentada a la Comissió d’Afers Polítics del Consell d’Europa, de 4 de novembre de 2005, sobre la necessitat de condemnar el franquisme i on es fan les recomanacions d’adoptar una declaració oficial adreçada a condemnar el franquisme a nivell internacional, promoure monuments a la memòria de les víctimes i reclamar de l’estat espanyol una comissió d’investigació sobre les violacions dels drets humans comeses sota la dictadura franquista i informar al Consell d’Europa de les conclussions.
S'acorda:
Aquest Ajuntament, a proposta del grup municipal d’ERC adopta els següents acords:
1. Reivindicar l’esperit de la generació republicana i homenatjar les persones que a Sant Boi van protagonitzar la proclamació de la democràcia i les llibertats de Catalunya el 14 d’abril de 1931 i els anys successius i que van defensar aquests principis contra la rebel.lió militar feixista.
2. En el marc de la remodelació urbanística de la Rambla i de Plaça de l’ajuntament emplaçar en lloc preminent un monument dedicat a les santboianes i als santobians de la República del 14 d’abril de 1931.
3. Posar el domàs municipal i la bandera catalana al balcó del nostre Ajuntament com a símbols exclussius durant el dia 14 d’abril de 2006, en record i homenatge a la República.
4. Expressar el suport al Parlament de Catalunya en totes aquelles accions legislatives que cerquin la recuperació de la memoria històrica, la nostra dignitat com a poble i el rescabalament moral de les víctimes de la guerra i la repressió franquista.
5. Reclamar del govern espanyol la promoció de la reparació històrica de la memòria republicana, la creació d’una comissió oficial d’investigació sobre les violacions dels drets humans comeses sota la dictadura franquista i informar al Consell d’Europa de les conclussions.
6. Comunicar aquesta acords al govern espanyol, al congrés de diputats, al Parlament de Catalunya, a la Conselleria de Relacions Institucionals al Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya , a l’ Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, i a tota la ciutadania de Sant Boi de Llobregat. ;
En contra: 4 vots dels regidors presents pertanyents al grup municipal:
PP 4
Abstencions: 2 vots dels regidors presents pertanyents al grup municipal:
CiU 2
EXPLICACIÓ DE VOT:
Sr. Agustí Torrents:
“Només vull dir que els ideals de llibertat i de democràcia no són patrimoni de ningú, són patrimoni de totes aquelles persones que han lluitat per elles, i no tenen cap sentiment ni cap règim que els pugui emparar, en una època determinada. Els llibres d’història ja estan escrits i, per tant, no sóc jo qui ha de fer hemeroteca. En tot cas, els llibres d’història escriuen la història, expliquen el que són les coses, com van passar, el que van fer unes persones, el que van fer unes altres, el que va fer un règim, el que va fer un altre i, per tant, res més que referir-m’hi. I en acabat, he de dir que en tot cas, si s’ha de fer un reconeixement hauria de ser a tots aquells santboians i santboianes que al llarg de tota la història han lluitat per les llibertats del nostre poble, de la nostra ciutat i del nostre país, sense distingir tampoc ni colors polítics ni partidismes. Per tant, nosaltres per això ens abstenim.”
Sr. Josep M. Cervelló:
“Ja sé que és explicació de vot però és que no em puc contenir. Si el que proposa CiU és que un dia fem un homenatge sobre els “Carrasclets” o sobre qualsevol altre moment de la nostra història en què els nostres catalans han votat contra l’Estat espanyol, no hi tenim cap mena de problema, al contrari. Estem parlant d’una commemoració, la proclamació de la República i que la República va ser aquesta fita democràtica entre dos règims que esperem que no vulguin reivindicar des de les files de CiU, com van ser la dictadura de Primo de Rivera i la dictadura de Franco que van laminar completament les aspiracions nacionals i socials del nostre poble. Per tant, estem parlant del moment de llibertat, d’un moment d’il·lusió republicana, evidentment, i que va significar el despertar de moltes consciències a casa nostra, entre elles, per exemple, la fi del caciquisme que era una pràctica habitual en les eleccions municipals d’aquest poble, en el qual es compraven els vots per part de la dreta i que a partir d’aquell moment la gent va aconseguir poder tenir aquesta llibertat de vot i poder votar allò que bonament li plaïa i aconseguir, un any després, que fins i tot les dones poguessin exercir el seu dret al sufragi. Nosaltres volem recordar tres persones que van ser les que van proclamar la República des del balcó d’aquest Ajuntament com van ser en Quirze Parès, en Roc Tarrida i en Bartomeu Petit. En Roc Tarrida va ser el president del comitè provisional que va prendre posició d’aquest Ajuntament, va ordenar tot el traspàs de poders a la nostra vila, que el dia següent ja va haver-hi el primer Ple amb l’acta de constitució d’aquest Ajuntament, en la qual una majoria de catalanistes i d’esquerres es va posar a governar per primera vegada la nostra ciutat, i que va ser una acció que mentre es va poder, mentre els militars no ho van impedir, es va portar amb molta dignitat i va ser liderada institucionalment pels nostres alcaldes com en Baldiri Déu, en Pere Carol, en Joan Vandellós i en Gaietà Mestres el nom del qual, darrerament, hem reivindicat per a una plaça i la tindrem amb el seu nom. Per tant, nosaltres estem molt contents que aquest Ajuntament s’alineï amb aquesta commemoració i tornem a repetir que no és res més que reafirmar-se en els nostres ideals de catalanitat i de democràcia.”
COMISSIÓ INFORMATIVA DE BENESTAR SOCIAL I EDUCACIÓ
011. Aprovació inicial del Programa Municipal Transversal de Prevenció de les Drogodependències
Número d'expedient Ple 2006/002
INCIDÈNCIES:
S’excusa el Sr. ........., qui ha hagut d’abandonar la sala per una indisposició i que tenia concedida la paraula, com a ciutadà, en aquest punt, per parlar en representació de l'Associació de Veïns Casablanca, sobre: "línia metro".
Atès que l'actual PAM 2003-2007, defineix com un dels seus objectius en l'apartat de Benestar Social i Participació dins de l’àmbit de Salut Pública, la elaboració d'un Programa Municipal Transversal de Prevenció de les Drogodependències.
Atès que el Programa Municipal Transversal de Prevenció de les Drogodependències, ha de ser l'eina de treball consensuada per a promocionar la prevenció de les drogodependències des del paradigma de la promoció comunitària de la salut.
Atès que el document consta de dues parts, el Diagnòstic que recull el marc conceptual, marc competencial, marc legal i situació actual i necessitats, i el Pla d'Acció que compta amb els principis rectors, objectius de programa, eixos d'actuació i àmbits d'intervenció.
Atès l'informe emès pel responsable del Programa Municipal de les Prevenció de les Drogodependències de data 7 de març de 2006.
Vist l'informe de fiscalització amb la conformitat de la intervenció municipal de data 08/03/2006
D'acord amb les facultats i competències conferides legalment al Ple de la corporació per l'article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i l'article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,
S'acorda:
Primer.- APROVAR inicialment el Programa Municipal Transversal de Prevenció de les Drogodependències que s'anexa al present acord.
Segon.- DISPOSAR la seva exposició pública pel termini de 30 dies hàbils a partir de la publicació de l'edicte corresponent en el Butlletí Oficial de la Província, als efectes de la presentació de les al·legacions i suggeriments que es considerin convenients.
Tercer.- CONSIDERAR definitivament aprovat aquest Programa pel sol cas que durant el tràmit d'exposició pública no es presenti cap al.legació o suggeriment.
“Nosaltres valorem positivament la feina que s’ha fet amb aquest document. La veritat és que haig de reconèixer que no he tingut temps de llegir-me’l tot perquè és un “totxo”, com ha dit el Lluís. Me l’he mirat en diagonal. Sí que m’he llegit amb més detall el Pla d’acció, el resum que es va adjuntar a aquest programa, i ens sembla que és un bon treball tècnic de compendiar totes les accions que s’estan duent a terme, totes les que es poden dur de cara al futur, sobretot en el tema de la prevenció. És evident que en el tema de les drogodependències és millor prevenir que curar, evidentment. En això hi estem tots d’acord. I nosaltres l’únic que demanarem és que de les moltes propostes que hi ha en aquest programa se n’intentin aplicar tantes com sigui possible, des de l’àmbit, especialment, de la prevenció. I hi ha una cosa que ens preocupa que no s’ha recollit en el document i és que en algun apartat es pot interpretar, però no està explicitat, i jo hi he trobat a faltar, segurament, els mecanismes per arribar als joves que estan en més situació de risc amb el tema de les drogodependències i sobretot aquells que tenen l’edat de més risc, d’anar als llocs allà on són i d’anar on poden caure en aquestes drogodependències. No s’hi reflecteix de manera molt clara en el document, com accedir-hi, i en tot cas, en el futur ja podem seguir parlant amb comissions o amb altres fòrums de debat per fer-hi propostes. I també entenem que possiblement, al costat de la prevenció, també hi hauria d’haver la dedicació, perquè entenem que de poc serveix que es vagi a fer xerrades preventives en una escola sobre el tema de les drogodependències si, en acabat, quan aquests nens i nenes surten de les escoles i a pocs metres de les escoles troben aquelles persones que els estan oferint certs tipus de drogues amb una, en aquests moments, bastant àmplia impunitat en el nostre municipi. Per tant, això ja ho vam denunciar en el seu dia en un altre plenari i entenem que al costat de la prevenció també hi ha d’haver la penalització d’aquelles persones que són, al capdavall, les culpables, en molts casos, que moltes d’aquestes feines que ara s’estan posant a sobre de la taula s’hagin de dur a terme. Segurament, si no hi fossin aquests no seria necessari. Per tant, també demanem que al costat de la prevenció també hi hagi una acció contundent per eradicar totes aquelles causes que puguin provocar-ho. Dit això, només un altre comentari que m’ha sobtat una mica. Jo no sé si el títol és l’adequat: Programa municipal transversal de prevenció de drogodependències. Jo em pensava que en ser un programa transversal possiblement l’hauria explicat la ponent de Programes Transversals perquè, si no, resulta que tenim una regidoria de Programes Transversals, que sona molt bé, però que a l’hora de la veritat fem programes transversals de gent gran, de drogodependències i altres aspectes i les acaben explicant persones diferents de la persona responsable de programes transversals. Per tant, jo demanaria que també, això, intentéssiu aclarir-ho una mica.”
Sra. Montserrat Gibert:
“Abans de passar al portaveu d’ERC, ho sento, Agustí Torrents, però et demanaria que retiressis de la teva intervenció la paraula impunitat en el nostre municipi.”
Sr. Agustí Torrents:
“Bé, el no prou bon control. A vegades ens equivoquem en les terminologies. Accepto la seva petició i ho canvio pel no prou bon control. Us sembla bé així?”
Sra. Montserrat Gibert:
“No ho sé, ja ho passarem a la policia nacional, però és que impunitat...”
Sr. Agustí Torrents:
“No: “no prou bon control”. Gràcies.
Sr. Josep M. Cervelló:
“Nosaltres votem afirmativament, evidentment, a aquest programa municipal de prevenció de les drogodependències per moltes raons. La seva lectura, per a nosaltres, ha estat una font d’idees per al futur, de possibles aplicacions, de possibles no al·legacions sinó suggeriments que ja farem arribar. Després ens hem trobat amb un document d’una alta qualificació tècnica, i en aquest sentit també volem fer arribar la nostra felicitació a totes aquelles persones, als tècnics de la casa, que han fet possible un document que serà un document de treball important, un full de ruta important per al tema de les drogodependències al nostre municipi. I després també perquè s’hi utilitza de ple un dels nostres paradigmes que més ens estimem que és la ciutat inclusiva, que és la ciutat que busca la seva cohesió. Hem interpretat, amb la lectura del programa que una de les seves bases és, precisament, apropar el problema a tothom, o sigui, no amagar el problema, no convertir-lo en un gueto sinó, senzillament, apropar-lo perquè és un problema que tots i totes podem tenir a la vora en un moment o altre. No hi ha ningú que estigui fora de l’afectació que pugui provocar la drogodependència. En aquest sentit, aquest no amagar sota l’estora el problema tractant-lo des de la marginalitat sinó fer que s’apropi aquest problema a tothom perquè és molt proper, ens sembla un abordatge important i interessant al tema. Després perquè també interpretem que el problema és la drogodependència, no els drogodependents, i en aquest sentit, per tant, aquí també nosaltres som molt clars. La lluita és contra la drogodependència i tot el suport de la ciutat ha de ser a aquelles persones drogodependents. Després també perquè el programa té voluntat d’anar calibrant les actuacions, que es vagin fent. Aquest anar calibrant les actuacions pensem que és important perquè es poden anar modificant algunes coses, que potser et passes per una banda o per una altra o que et quedes coix i, per tant, ens sembla un document bastant rodó, que és molt suggerent i molt suggeridor, i que ens ha fet pensar en coses que es poden anar desplegant i, per tant, avui donem la nostra aprovació que tiri endavant aquest Programa de prevenció de les drogodependències.”
Sr. Luis Pérez:
“Només vull expressar la nostra satisfacció perquè un instrument com aquest tingui el suport ple del Ple, i permetin-me la redundància. Jo crec que és important que quan darrere de les propostes hi ha un treball tècnic tan important, hi ha una trajectòria, una història tan densa com la que hem tingut en un àmbit com aquest, jo crec que és molt important, políticament, però també de suport a totes les persones que hi intervenen, que la voluntat política s’expressi de manera consensuada i de manera total. Per tant, vull reiterar la nostra satisfacció.”
INCIDÈNCIES:
S’incorpora a la sessió el regidor Sr. Juan José Casado.
COMISSIÓ INFORMATIVA DE PROGRAMES TRANSVERSALS
012. Aprovació del manifest elaborat amb motiu del Día Internacional de la Dona
Número d'expedient M265-2006-002
Vist que la Federació de Municipis i la Diputació de Barcelona han elaborat un manifest consensuat amb motiu de la celebració del Dia 8 de març Dia Internacional de la Dona;
Vist que el Manifest es va presentar davant del Plenari del Consell Municipal de la Dona que es va considerar d'acord amb la totalitat del document però es va decidir ampliar-lo amb el següent text que seguidament es transcriu:
"Concretament l'Ajuntament de Sant Boi impulsarà la creació d'un Pla Local per a les dones de Sant Boi a seguir per a aconseguir una veritable Igualtat entre els sexes al nostre municipi".
Vist l'informe tècnic emès per la responsable del Programa de la dona en data 3 de març de 2006.
S'acorda:
Aprovar el Manifest elaborat amb motiu de la celabració del dia 8 de març de 2006 Dia Internacional de la Dona que es reprodueix a continuació:
MANIFEST DEL 8 DE MARÇ DE 2006
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Avui, 8 de març de 2006, ens trobem, un cop més per commemorar el que des de fa ja algun temps, és una diada especial, el Dia Internacional de les Dones.
Aquesta celebració ens permet recordar les necessitats de les dones d'avui, les mesures que cal incorporar a les agendes polítiques per tal d'aconseguir la igualtat real i insistir en la necessitat de treballar conjuntament.
En aquest sentit tenim l'obligació de seguir denunciant:
. Les múltiples discriminacions que encara pateixen les dones en l'àmit laboral
. Malgrat el sistema coeducatiu encara no s'ha aconseguit trencar totalment la reproducció d'estereotips masclistes en les noves generacions
. La lleu incorporació de l'home a les responsabilitats familiars
. La manca de programes de difusió de les creacions culturals de la dona
. L'ús d'un llenguatge sexista que invisibilitza l'aportació de les dones
. La feminització de la pobresa
. La doble discrimininació de les dones immigrants
. La xifra esfereïdora de dones víctimes de la violència de gènere
Per tot això MANIFESTEM:
La necessitat:
. d'incrementar les mesures a favor de la conciliació de la vida laboral, familiar, social i personal
. d'afavorir la participació política de les dones, per tal d'incorporar les necessitats i aportacions del 50 per cent de la població
. d'aconseguir una societat on les dones puguin exercir amb plenitud tots els seus drets com a ciutadanes
. d'elaborar pressupostos amb perspectiva de gènere en l'àmbit públic, per tal que les polítiques municipals donin resposta a tota la ciutadania
Un cop més, en el dia Internacional de les Dones, hem de recordar la feina que encara ens queda per tal d'aconseguir la igualtat real entre homes i dones i avançar en els drets de ciutadania.
Des dels municipis seguirem treballant per assolir les fites i els compromisos adquirits davant la ciutadania. En aquest sentit, a nivell local, s'està realitzant una gran feina, perquè totes i tots tenim molt clar que la societat que volem és una societat igualitària, cohesionada i solidària.
Concretament l'Ajuntament de Sant Boi impulsarà la creació d'un Pla Local per a les dones de Sant Boi a seguir per a aconseguir una veritable Igualtat entre els sexes al nostre municipi.
Un cop més renovem el compromís adquirit pel món local d'incorporar la perspectiva de gènere en l'agenda política, reflex de les necessitats i les demandes de la ciutadania. ;
“Nosaltres hi hem votat favorablement com no podia ser d’altra forma, però en tot cas lamentem profundament que s’hagi de sotmetre a aprovació en el Ple del dia 20 de març un manifest que és cert que té sentit tots i cadascun dels dies de l’any, en el seu contingut, però des d’un punt de vista simbòlic, la seva importància la tenia el dia 8 de març i resulta que estem aprovant un manifest que ja es va llegir i que ja es va donar per entès. Sembla una miqueta com una presa de pèl, això. Però agafem-ho en el bon sentit de la terminologia. Nosaltres vam assistir als actes organitzats en aquell dia i, per tant, hi hem donat suport en tot moment. Vam donar suport també en el seu moment a aquest manifest i a la seva lectura. Ens va semblar correcte, però nosaltres considerem que es pot interpretar una mica com el que nosaltres entenem per la descoordinació que hi ha dintre del govern local. No sé per quins motius concrets però hi ha una certa descoordinació en molts aspectes i aquest n’és un més, que dóna a entendre que si som incapaços de presentar un manifest a les comissions informatives que correspon el mes que correspon, per aprovar-la quan toca i que serveixi per al dia que serveix, doncs això podria ser una sensació com la que hem explicat abans també en relació als programes transversals.”
Sr. Josep M. Cervelló:
“Nosaltres, al contrari. Pensem que “totes les santes tenen capvuitada”. Avui no aprovem aquest manifest, expressem el nostre suport a un manifest que es va aprovar allà on sembla que s’han d’aprovar les coses que és en els consells participatius. Per tant, nosaltres expressem el suport a un manifest que va passar per on havia de passar. Això no vol dir que nosaltres cada any diguem més o menys el mateix, que pensem que els manifestos d’aquest tipus han de tenir més relació amb les coses que passen en aquell moment, perquè la reflexió, evidentment, la compartim, però potser posa poc èmfasi en allò que passa i de vegades hi ha una certa retòrica que els fets, precisament no són retòrics. Ens aquests moments a Catalunya els fets sobre política de dones no són gens retòrics i nosaltres pensem que ens trobem en una situació bastant capdavantera amb relació a les coses que s’estan fent. Nosaltres entenem que en aquest sentit volem situar una mica el nostre plantejament. La primera afirmació és que les polítiques de dones són transversals. És clar, doncs, que les noves lleis i les intervencions que s’estan fent en polítiques de gènere tenen o volen tenir aquest caràcter transversal. Les noves lleis que s’han fet a Catalunya sobre aquest tema només han tingut un límit: que no som independents i, per tant, no podem modificar, per exemple, el codi civil, el codi penal, i per tant, aquest és la nostra barrera. Després, en el tema de la discussió que estem portant des de fa un cert temps sobre l’Estatut, Esquerra ha lluitat fins al darrer moment per mantenir de manera íntegra tot allò que afectava al dret al propi cos en relació a l’articulat de l’Estatut que va sortir del Parlament que així ho defensa. I també la preocupació perquè hagin caigut de l’Estatut totes aquelles competències en el món local que faran més difícil tota aquella coordinació amb oficines d’atenció, serveis, etc., i amb aquesta relació més directa que hauria d’haver-hi entre una Generalitat que fa unes lleis progressistes i feministes i uns ajuntaments que les hauran d’aplicar i les hauran de fer properes a tota la població. Estem parlant d’un marc jurídic en el qual Catalunya és capdavantera. Intentem, doncs, que les lleis que es fan en aquest país tinguin un impacte de gènere, és a dir, que s’avaluïn les polítiques de totes les lleis en aquesta perspectiva, que hi hagi accions positives contra la discriminació, és a dir, que hi hagi una perspectiva de gènere amb aquesta acció positiva contra les discriminacions que encara pateixen les dones i també que s’apliquin pressupostos de gènere, és a dir, que es faci una avaluació per separat de l’impacte sobre homes i dones que poden tenir les inversions, tant a nivell local com a nivell nacional. Ja avancem que en els propers pressupostos vigilarem bastant aquest tema. I després, un altre element que nosaltres entenem importantíssim, pel que fa això que parlem, és el tema de la coeducació, és a dir, només la coeducació ens pot donar una perspectiva de canvi cultural en la relació home-dona i per tant, entenem que l’impuls a la coeducació és fonamental perquè tot això de què estem parlant avui tingui una potencialitat de futur clara perquè es creïn uns models absolutament diferents als que hem patim i als que estem patint totes i tots nosaltres. Per tant, nosaltres donem molta importància a aquestes qüestions, ja ho hem fet notar en moltes ocasions. El 8 de març per a nosaltres és un dia més, un dia en el qual es pot expressar institucionalment una feina que s’està fent i que s’està portant a terme dia a dia especialment per part dels col·lectius de dones, també per part de les institucions com l’Institut Català de les Dones, la Comissió 8 de Març que va preparar els actes d’aquest 8 de març, etc. I per tant, des d’ERC manifestem el nostre suport i la consigna important d’aquest anys era precisament això de guanyar la llibertat, que per a nosaltres és que la dona guanya ciutadania.”
Sra. Amor del Álamo:
“Lamento moltíssim la intervenció de l’Agustí perquè el fet que es porti avui aquest manifest al plenari no és cap descoordinació en el si de l’equip de govern municipal. Ho vaig explicar a la informativa i ho hem anat dient. A nosaltres també ens agradaria que el manifest es pogués presentar en el plenari del mes de febrer, però com que és un manifest que no és només de Sant Boi sinó que és el manifest que es llegeix com a base a totes les ciutats de Catalunya, per a nosaltres és important sumar-nos-hi. Aquest manifest, normalment el tenim elaborat a començaments de març però jo crec que aquí el que no ha valorat l’Agustí és que qui aprova aquest manifest és el Consell Municipal de les Dones de Sant Boi, on no només el teixit associatiu de la ciutat hi està representat, sinó també els partits polítics. Per tant, la persona representant del grup de CiU és al si del Consell. O sigui, que no és cap descoordinació. Nosaltres podríem elaborar, com a equip de govern, el nostre manifest, passar-lo al mes de febrer i quedar-nos tan contents i tan contentes, però no és aquesta la nostra voluntat, sinó que és llegir aquell manifest que surti del si del Consell Municipal de les Dones de Sant Boi. Quant al Josep Maria, estic d’acord amb ell i he de dir que les dones catalanes estem molt contentes de com es recull a l’Estatut, quan es parla de les dones, el paper que tenim les dones i quins són els objectius de les dones catalanes en aquest nou Estatut.”
Part de Control
Precs i Preguntes
Paraules dels regidors:
Pregunten:
Sr. .........:
“Volem fer algunes preguntes i després també algunes propostes.
La primera pregunta és respecte a aquest nou aparcament que ha aparegut al carrer Baldiri Aleu, que em sembla que són uns dos-cents aparcaments al mig del carrer que a nosaltres ens planteja diversos dubtes. Primer, si això té alguna relació amb alguna discussió o amb alguna conclusió del Pla de mobilitat. És a dir, estem fent un pla de mobilitat i entenem, nosaltres, que al mateix temps s’estan produint una sèrie d’actuacions que no surten, precisament, del treball que s’està duent a terme en aquest Pla mobilitat. Convertir el carrer en un gran aparcament a l’aire lliure per a nosaltres empobreix el nostre paisatge urbà. És un carrer que era una avinguda àmplia i en aquests moments és un passadís entre cotxes aparcats. Nosaltres entenem que desvirtua el caràcter urbanístic del sector de la Muntanyeta que és un sector molt simbòlic per a la nostra ciutat. Després també planteja problemes. Com tots sabeu, la cantonada del carrer Baldiri Aleu, al costat del camp de rugbi, és un lloc una aturada constant d’autocars: autocars escolars, gent que se’n va d’excursió, etc. En aquest moment és impossible que hi hagi una aturada d’autocar perquè si hi ha un autocar parat bloqueja totalment tot el carrer. Per tant, un lloc que ja era conegut com a lloc de cita per agafar l’autocar en aquest moment ja no existeix. Però el motiu de fer arribar la nostra preocupació és perquè entenem poc apropiat el tractament d’una avinguda com aquella, com si fos un gran camp ras d’aparcament. Esperem que ningú no canviï la pintura de l’aparcament i que això no sigui una primera capa per posar-hi un altre color. Entenem que no ha estat prou meditat i, sobretot, que no ha estat plantejat en el seu medi natural que seria el Pla de mobilitat i que, fins i tot, pot xocar amb algunes de les conclusions a què s’arribi a través del Pla de mobilitat.
Una altra pregunta és que ara s’ha obert una altra vegada la possibilitat d’oci nocturn, el “Mou-te de nit”, que ens sembla molt bé que, per exemple, La Parellada estigui oberta em sembla que és des de dotze de la nit a les tres de la matinada, però l’any passat hi va haver alguns problemes. Hi va haver gent que va voler accedir a la piscina de nit i, per un criteri d’edat que no sabem quin és, se’ls va impedir el pas. Nosaltres tampoc no creiem que hi hagi una saturació de demanda i entenem que no hi ha d’haver criteris d’edat com per restringir el pas a unes persones que s’han posat el casquet i les xancletes i van cap a la Parellada i es troben, allà, que no se’ls deixa entrar.
Una altra pregunta és saber si aquest Ajuntament ha acudit o acudirà a una convocatòria d’ajuts per al desenvolupament de projectes de formació en tecnologies d’informació i comunicació que va sortir publicat al DOGC 4587, de 7 de març de 2006, en el qual es convoquen uns ajuts que lligarien perfectament amb la promoció de programari lliure que vam aprovar d’iniciar en aquesta ciutat, i també amb l’accessibilitat de determinats col·lectius amb risc d’exclusió tecnològica, que lligaria amb la proposta que vam fer el mes passat d’Internet per a invidents. És una convocatòria adreçada especialment als ens locals de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca del DURSI i entenem que seria molt interessant. Hi ha fins a un milió d’euros en aquests ajuts i seria molt interessant que l’Ajuntament de Sant Boi no es perdés aquesta ocasió i pogués llançar d’una manera decidida les accions de cara a l’emigració i el programari lliure i l’accessibilitat de determinats col·lectius amb risc d’exclusió tecnològica pel que fa a l’ús d’Internet i de la informàtica.
I després hem entrat dues propostes al registre. Una és amb número d’entrada 8559 en la qual hi ha la proposta de condicionament de vorera al carrer Pintor Marià Fortuny i plaça Ferrer i Guàrdia, que és un punt, pensem nosaltres, mal mantingut i mal urbanitzat perquè ens trobem amb una vorera molt freqüentada que la gent fa servir per anar cap al carrer Montevideo i baixar cap al centre de la ciutat i que es troben amb una vorera que està absolutament ocupada per sots d’arbres, papereres, una cabina telefònica, una columna publicitària, que fa bastant inaccessible aquell pas i que ha provocat algun ensurt o algun petit accident de vianants, sobretot alguna senyora gran que ha caigut per haver entrat dintre del sot de l’arbre directament. Perquè us en feu una idea, de quaranta metres quadrats de vorera que hi ha en aquest sector, més de deu metres quadrats són de sots d’arbre i a més se’ls ha de sumar tot l’altre mobiliari urbà que hi ha. A part d’això, el paviment està deformat per l’acció de les arrels. Per tant, és un lloc que s’hauria de condicionar d’alguna manera, especialment pel que fa a la cantonada amb el carrer Sant Joan Bosco. Molta gent creua el carrer per allà. No hi ha cap pas de vianants per passar per allà però no hi ha cap pas de vianants per anar cap a enlloc. Si arribes a aquell punt només pots anar fent voltes al carrer perquè no podries sortir d’allà si només haguessis de passar per passos de vianants. Per tant, nosaltres, atenent observacions d’alguns veïns de la zona, us fem arribar la proposta d’actuació que s’assenyali mitjançant pintura al paviment la vialitat correcta en aquest punt per a vianants i que s’anivellin els sots dels arbres amb material que permeti alhora el reg i que faciliti el pas dels vianants sense obstacles. I adjuntem unes fotografies del sector.
I després, la segona proposta que hem entrat també per registre, amb el número 8563, és una proposta de Pla local de formació permanent dins del Projecte educatiu de ciutat. Entenem que el caràcter de ciutat educadora no és només l’oferiment al marc escolar d’espais i recursos de ciutat, sinó que ens estem adreçant al conjunt de la ciutadania i que inclou accions de tot tipus, reglades i no reglades, formals i no formals, i que s’han de prioritzar les intervencions educatives mitjançant l’esforç de la ciutadania, millorar la seva capacitat d’implicar-se i correponsabilitzar-se en la satisfacció de les seves necessitats bàsiques. Aquestes accions s’han de coordinar amb serveis diversos més enllà del que és la xarxa educativa tradicional. Entenem que aquesta és la idea de fons del Projecte educatiu de ciutat i, per tant, en el marc d’aquest projecte educatiu de ciutat hem pensat que la proximitat i les garanties que dóna l’escala municipal per a la formació, en especial per a la formació d’adults és important que, d’alguna manera o altra, es reguli tot això. Fem una proposta d’adoptar una sèrie d’acords per part del govern municipal, en aquest marc del Projecte educatiu de ciutat i, evidentment, passant-lo pels fòrums que siguin necessaris, de redacció de manera participada d’un pla local de formació permanent que doni resposta a les necessitats formatives detectades a la població adulta i que coordinin i complementin les actuacions de tots aquells centres i programes del territori que reben finançament públic; millorar els canals de col·laboració amb les entitats públiques i privades i les empreses que duen a terme formació de persones adultes en qualsevol dels àmbits; i aprovar projectes i distribuir pressupostos de cara al seu finançament municipal, o per sol·licitar finançament d’altres administracions. Entenem, doncs, que en el marc d’aquest Projecte educatiu de ciutat, aquests temes haurien de tenir una certa prioritat.”
Sr. Agustí Torrents:
“En el seu dia es va fer el canvi d’ubicació de l’antena de telefonia mòbil que estava situada sobre la benzinera del carrer Lluís Pascual. Es va ubicar al darrere del mercat de la Muntanyeta, al carrer de la Muntanyeta, de forma provisional, dintre del Pla d’antenes. Aquest canvi d’ubicació estava fet perquè hi havia una normativa que aconsellava fer-ho, o obligava a fer-ho, millor dit. Hi ha hagut crítiques, hi ha hagut alguna manifestació pública en contra de la ubicació d’aquesta antena. Sé que és un tema que no és fàcil. Amb el Josep ho hem comentat vàries vegades. És un tema difícil de vendre públicament, però la meva pregunta va encaminada cap al fet que, des que aquesta nova antena s’ha ubicat al lloc on és, hi ha importants i greus problemes de falta de cobertura en àmplies zones del poble, especialment les circumdants a l’àrea d’influència d’aquesta antena. Jo no sé si alguna de les persones que són aquí fan servir Movistar però jo els puc assegurar que a casa meva abans podia parlar des de qualsevol punt de la casa i ara haig d’anar a la porta del carrer o, si no, no puc parlar. I així a tants i tants altres llocs. Aleshores la meva pregunta molt concreta és si l’Ajuntament és coneixedor d’aquests problemes, si n’és coneixedora la companyia que opera amb aquesta antena, i quines són les solucions que es proposen per restablir la correcta cobertura de telefonia mòbil en aquesta zona si és que això és possible, perquè, si no, crec que també podríem arribar a fixar un mal precedent, de cara al futur, amb el Pla d’antenes que està aprovat.
L’altra qüestió fa referència, també, a l’aparcament del carrer Baldiri Aleu. Com vostès saben nosaltres ho hem denunciat públicament. Ens sembla una bestiesa, i deixin-me dir-ho així. Ens sembla una bestiesa la proposta que s’ha fet d’aparcament. Un carrer ample, amable, espaiós, s’ha convertit en un aparcament a cel obert. És cert que hi ha problemes d’aparcament a Sant Boi, no en aquest barri sinó en tots els barris. S’està treballant un pla de mobilitat, s’està treballant un pla d’aparcaments i mentre s’està treballant aquest pla de mobilitat i aquest pla d’aparcaments, que per cert, aquest pla d’aparcaments, el document que en el seu dia CiU vam demanar i se’ns va lliurar, en cap cas no preveia en aquesta zona la ubicació d’un aparcament a l’aire lliure. És més, en un altre document, en aquesta zona es preveia un hipotètic carril bicicleta. Jo no sé si el volen fer passar per sobre de la vorera o què, perquè em sembla que poc espai hi queda ja per passar allà. Nosaltres entenem que si les solucions que se’ls acuden per arreglar els problemes d’aparcament greus que té el nostre municipi són solucions com aquesta no anem bé, i tenim molt poca capacitat per gestionar-ho i molt poca imaginació per buscar-hi solucions. Nosaltres qüestionem rotundament aquesta zona d’aparcaments. Entenem que hi hauria solucions millors. N’hi hauria hagut una en el seu dia, i també se’n va parlar quan es van fer totes les obres de la Santboiana. El que passa és que algú dirà que això és una qüestió pressupostària, com tot o com gairebé tot en aquesta visa, però quan es van fer les obres de la Santboiana hi havia solucions que passaven per aparcament soterrat, com també hi podrien passar en aquesta zona per aparcament soterrat. Altres ciutats i altres pobles han sigut capaços de fer-ho i aquí mateix a Sant Boi ho hem fet en altres places. Per tant, no em servirà aquesta excusa com a resposta. Nosaltres considerem, torno a dir, que és una bestiesa. I la pregunta concreta va en el sentit de dir: Com és que s’han passat per alt totes les recomanacions, totes les observacions, tots els debats, totes les converses que s’han tingut en el si del Pla de mobilitat. En quina sessió del Pla de mobilitat s’ha parlat d’aquest tema? En quina sessió del Pla de mobilitat s’ha fet aquesta proposta? I, en quina sessió del Pla de mobilitat hi ha hagut un acord, un consens cívic, ciutadà, per ubicar on està posat, a hores d’ara, l’aparcament que hi ha?
I dues qüestions més. Una fa referència al fet que en el seu dia el govern de CiU va establir unes pensions complementàries a les persones vídues amb la voluntat d’intentar millorar el nivell econòmic d’aquest sector de població. I aquest complement de pensions que va establir el govern anterior va ser recorregut pel govern central, en el seu moment, però mantingut per l’actual executiu. A aquest complement de pensions hi tenien dret totes aquelles persones que no superessin una determinada quantitat d’ingressos, un topall, que se’n diu. I com és sabut, cada any les pensions pugen però el govern tripartit no ha modificat aquest topall per poder percebre el complement. En cada debat de pressupostos, des que el tripartit és al govern de Catalunya, s’han presentat esmenes demanant que es modifiqui aquest topall avisant que si no es modificava hi hauria persones que deixarien de percebre el complement de pensions per quedar equiparada la pensió rebuda amb el topall. Totes les vegades que des de CiU hem denunciat aquest fet el govern progressista i d’esquerres, amb la consellera Simó, han fet cas omís a l’advertència i, finalment, aquest avís s’ha fet una realitat i, d’entrada, el mes de gener hi ha més de catorze mil persones vídues que han deixat de percebre aquest complement de pensions perquè passaven el topall. La meva pregunta molt concreta és: Coneix, l’Ajuntament, el nombre de persones de Sant Boi que s’han vist afectades per aquesta retallada? Té, l’Ajuntament, la previsió de quantes seran, finalment, les persones afectades a Sant Boi per aquesta arbitrarietat que està cometent el govern de la Generalitat?
I l’última qüestió que plantejo va relacionada amb un tema que vaig plantejar al Ple del mes de gener, a l’apartat de precs i preguntes en què demanava al Miquel Àngel que l’Ajuntament estudiés una regulació específica pel que fa a l’obertura de locutoris. Els locutoris, penso que, majoritàriament, estan regentats per persones d’origen immigrant i tenen una funció molt determinada que, en tot cas, no hem de menystenir-la, però sí que és cert que aquests locutoris, en aquests moments no sabem si són locutoris, si són locutoris d’Internet, són locals de venda de música, són locals de venda de productes d’alimentació, o venda d’altres productes. I, en tot cas, nosaltres demanàvem que es fes una reglamentació. A mi se’m va demanar, en aquell Ple, que especifiqués quins eren els criteris que jo entenia que s’havien de regular. Vaig contestar per carta aquells criteris en el seu moment, amb un correu electrònic posat el dia 27 de febrer, i com que no n’he rebut resposta, m’atreveixo a fer la pregunta aquí en el plenari i tornar a demanar i a suggerir que l’Ajuntament estudiï la possibilitat d’establir una regulació específica pel que fa als locutoris, la seva ubicació, el nombre que n’hi ha d’haver a Sant Boi i les funcions concretes que han de tenir. I segons quines siguin aquestes funcions que han de tenir, que es respectin les normatives establertes quant a la Llei de comerç i quant als horaris comercials.
I per acabar només vull fer un recordatori en relació a allò que comentàvem abans del Dia Internacional de la Dona. Crec que valdria la pena recordar, també, i no tinc constància que s’hagi fet, que demà, d’acord amb l’acord que va prendre l’organització de les Nacions Unides, se celebra el Dia Internacional de la Discriminació Racial (el dia 21 de març). Jo crec que valdria la pena fer-ne esment, encara que sigui en aquest plenari i amb aquest esment fer una manifestació pública de solidaritat a favor d’aquest dia de l’eliminació de la discriminació racial quan tenim claríssim que el racisme és una violació dels drets humans i de la dignitat humana i és una situació que existeix i ha existit des de fa molt de temps i a la qual encara avui s’hi enfronten milions de persones. Jo m’atreveixo a fer un prec o una petició, no en nom meu sinó que, en tot cas com que a mi m’ho van fer arribar i me n’he fet solidari, jo també la trasllado als membres d’aquest plenari i a les persones que són presents aquí que, entre els molts actes que s’organitzen demà per commemorar aquest dia SOS Racisme organitza també tota una sèrie d’activitats `durant tot el dia a Barcelona i una d’elles és la d’intentar fer un gran mural fotogràfic amb les fotos de les persones que durant el dia passin per la plaça de la catedral i es facin una foto personalment per incorporar-la en un collage per fer un mural de més de mil cares per plantar cara al racisme. En tot cas, des d’aquí convidar a totes les persones que puguin o vulguin fer-ho, que s’adhereixin a aquesta actuació en commemoració d’aquesta data i al mateix temps aquell que no pugui fer-ho de forma personal que pugui fer-ho a través de la pàgina web de SOS Racisme, que també es pot fer molt fàcilment.”
Contesten:
Sra. M. José Jordán:
"Respecte al tema de Baldiri Aleu, és una resposta tant per al Josep Maria com per a l’Agustí. És evident, no és un tema tractat al si del Pla de mobilitat, sinó que és una solució que ha sorgit més per un tema de seguretat perquè la velocitat que hi havia en aquest carrer era perillosa pel tema de l’amplada i aleshores vam trobar com a solució posar aquest aparcament aprofitant la manca d’aparcament que hi ha al municipi."
Sra. Rosa Ana García:
“Suposo que quan plantejaves que no van deixar entrar a la piscina és perquè eren persones majors de trenta anys. En un principi aquest espai surt de la idea de destinar l’espai per a joves d’enter setze i trenta anys, tal com deia el programa, que era la franja que nosaltres havíem marcat. I crec que té aspectes positius tenir un espai, i és un espai natural que els joves creen. Nosaltres, el que fem és oferir una alternativa en un establiment on els joves creen els seus propis espais. Ara diré una ximpleria, però crec que oferir un espai d’oci alternatiu on et pots trobar el teu pare o el teu “profe” potser no té molt d’èxit entre els joves. Jo crec que potser les propostes que s’haurien de plantejar són propostes similars que abastin tots els públics, que puguin tenir interès per a altre públic també, o propostes d’altre públic que també puguin ser integradores.”
Sr. J.M. González:
“Respecte a la convocatòria per a ajuts a noves tecnologies la resposta és sí. Ens hi presentarem.”
Sr. Juan a. Tamayo:
“Sobre la vorera de Pintor Fortuny i plaça Ferrer recollim la proposta d’ERC i estudiarem la possibilitat de fer les modificacions i les voreres que plantegeu. Malgrat que en el seu dia això no va ser recollit en el procés de participació que es va fer amb els veïns i les entitats del barri. No va ser ni recollit ni prioritzat, però agafem la vostra proposta, l’estudiarem i intentarem aplicar-la al més aviat possible.”
Sr. Luis Pérez:
“Volia començar per la pregunta de l’Agustí Torrents. El govern municipal no sap quin nombre de persones estan afectades per cap arbitrarietat del govern de la Generalitat, perquè no coneixem que el govern de la Generalitat hagi comès cap arbitrarietat. En tot cas, si la pregunta la formula en uns altres termes, estem convençuts que li podem donar resposta.
Quant a la intervenció del portaveu d’ERC, començo a patir. No sé si he de fer revisar el meu despatx perquè tinc la sensació de ser escoltat. El mes passat vostès van presentar una proposta just tres dies abans que jo em reunís amb la delegada territorial de l’ONCE a Catalunya per parlar, entre altres temes, de com desplegar accions d’incorporació a les noves tecnologies de les persones invidents. En tot cas, ja tindrem ocasió de seure tranquil·lament i li donaré informació de tot el contingut de la reunió, però sàpiga que és un tema del qual estem parlant. Ara, avui, planteja una pregunta sobre el Pla local de formació permanent. Justament aquest matí he presentat a la Junta de Govern el Pla d’usos del Centre de Formació permanent de Sant Boi que volem construir com vostè ja sap, i és una cosa amb la qual estem d’acord, fins i tot vostès volen suggerir que la idea és seva, la farem a l’antic Milà i Gelabert. Per tant, diguem que sorprèn. Em deixa una mica “tremolant”. Què passarà la propera vegada? En tot cas, molt sintèticament, sí que li diré que estem treballant en el tema. És un dels programes transversals que presentarem. Si l’Agustí Torrents no hi té cap inconvenient, el presentaré jo quan toqui. És un dels que presentarem perquè forma part del desplegament dels programes transversals, la formació permanent d’adults. En aquest moment què estem fent? Diguem que ordenar el sector. I hem creat una comissió que ja porta una sèrie de reunions amb totes les entitats que fan algun tipus de formació, molt sovint en l’àmbit de persones nouvingudes, però també en altres àmbits, i l’escola d’adults. I, amb totes les entitats, més l’Escola d’Adults i el Servei Local de Català, que també hi participa, estem dissenyant quines són les línies estratègiques que hauríem de marcar per tal de tenir una oferta que no s’encavalqui, que es pugui distribuir pel territori i en la qual cadascú sàpiga què fa i què fan els altres, de manera que puguem coordinar les accions. Jo crec que, paral·lelament, a nivell tècnic, des del Departament de Programes Transversals i Educació (per això són transversals, perquè es barregen), s’està elaborant el programa transversal que ha de recollir totes aquestes aportacions i algunes més que aniran sortint. I ja els convido. Els ensenyarem “l’esquelet” del que tenim fet perquè puguin incorporar-se, també, en aquest procés i hi puguin fer les seves aportacions. En aquests moments, avui precisament, aquest matí, hem presentat a la Junta de Govern el Pla d’usos del que ha de ser el Centre de Formació Permanent. Aquest pla d’usos l’hem fet amb l’assessorament de la Diputació de Barcelona. I jo crec que tenim un instrument molt potent per avançar en aquesta línia perquè la concepció del centre ens permetrà resoldre moltes de les necessitats que tenim en aquests moments amb una visió, jo diria que estratègica de ciutat. Per tant, no s’amoïni: si vostè no rep alguna informació abans jo li passaré tota aquesta informació.”
Sr. Josep Saavedra:
“Sobre si l’Ajuntament és coneixedor que hi ha manca de cobertura amb un determinat operador, amb Movistar concretament, la veritat és que no, i probablement ho sabríem, perquè una de les coses que es va posar com a condició en el Pla d’antenes era, primer, que els operadors fessin quin seria el seu pla de desplegament, és a dir, si el lloc on nosaltres dèiem que les posessin a ells els anava bé per a la cobertura, i això ho tenen molt ben protocol·litzat. És a dir, ells saben exactament on les necessiten perquè ningú no es quedin sense cobertura. Jo crec que ens ho haurien dit perquè l’altre dia vam tenir una reunió amb un representant, el de Vodafon, precisament perquè té dues antenes que volem traslladar perquè són al damunt d’habitatges. Aprofitant això, deies que ho vam treure perquè no en teníem més remei. No és cert. La vam treure perquè hi havia la voluntat que no hi hagués cap antena al damunt d’habitatges a Sant Boi i la de Telefònica era una de les més punyents. Precisament, et deia que el de Vodafon, a qui nosaltres demanem que en traslladi dues, l’única condició que posa és que no es quedi sense cobertura, és a dir, que tinguin el mateix radi d’acció que tenen en aquest moment. Per tant, ells ho noten si ha disminuït. No sé, doncs, per què et deu haver passat això, perquè la intensitat em sembla que és la mateixa i, a més, al lloc on és ells garanteixen que poden cobrir el mateix territori. Aprofitant, tot i que no fas la pregunta, ja us avanço que es va fer una reunió amb la Comissió de telefonia mòbil. Sabeu que tenim una sonda que mesura la radiació d’una de les antenes, concretament la que és a Joan Martí. El DURSI va venir a explicar que és una sonda que fa un registre continu. Fa dos mesuraments cada segon de la intensitat de radiació de l’antena. Els valors permesos són de 27 “milinoséquè” per centímetre quadrat. La sonda té una alarma que quan passa de deu es dispara directament cap al centre on recullen les dades a la Generalitat. I en el mes en què s’ha fet el mesurament, en cap moment no ha passat d’1. La dada més alta era de 0,9. I en el lloc on hi ha la sonda i el lloc on hi ha l’antena, jo els metres exactes no els sé però potser n’hi ha uns quaranta. Aquesta de la Muntanyeta, l’habitatge més proper el té a cent cinc metres. Això us dóna una idea del nivell d’intensitat. No ens n’ha arribat cap queixa i suposo que Movistar ens l’hauria fet arribar.”
Sr. Miguel Ángel Merino:
“Respecte a l’obertura de locutoris haig de dir-te, Agustí, que no he rebut aquest correu que em comentaves. Tinc el mal costum de contestar allò que m’arriba però no m’ha arribat res. Durant un temps vaig tenir problemes informàtics i l’ordenador va interpretar que tot el que venia amb santboi.org era un spam i vaig estar durant una setmana sense que m’arribés cap problema de la ciutadania ni des de ningú. Per tant, possiblement va passar això. Et recordo que al mes de gener, quan em vas fer la pregunta, et vaig contestar que el Pla especial dels usos urbans, que ara no fa ni un any que és vigent, era una de les opcions que teníem per intentar regular les activitats en general de la nostra ciutat. Qualsevol activitat, ja sigui locutori, bar o la que sigui, en cas que hi hagi alguna queixa puntual, penso que té una solució puntual, i com a tal potser no cal plantejar-se altres modificacions o altres ordenaments d’aquest tema. També apuntaves que hi havia problemes, o he interpretat que hi havia problemes amb els problemes que venien aquest tipus d’establiments. T’he de dir que són competència de la Generalitat de Catalunya, del Departament de Comerç Consum i Turisme, aspectes relacionats amb la venda suposadament il·legal que tu apuntaves de productes d’audiovisual, etc.”
Sra. Amor del Álamo:
“Jo, per al·lusions a programes transversals, abans de contestar, jo et convido que vinguis un dia a Can Jordana i t’explico l’organigrama de programes transversals de la ponència, i perquè ho presenta el Lluís quan ho ha de presentar, o la Rosa Ana, o l’Etel.
I respecte a SOS Racisme, el dia de demà, 21 de març, el Dia Internacional contra el Racisme, si tu tenies present aquesta data i volies que nosaltres, o que es presentés una moció, o SOS Racisme t’ha fet arribar, que a mi no m’ha fet arribar, els seus actes a Barcelona, o SOS Racisme volia fer alguna cosa a Sant Boi, evidentment, encantats que es fessin. Nosaltres no en tenim coneixement. Són molts els dies internacionals que hi ha en el llarg de l’any i sí que és cert que no de tots presentem mocions o fem activitats concretes, però si un altre cop es dóna que tu tens interès a fer alguna cosa i la vols passar tant pel Consell de Cooperació i Solidaritat com directament per la ponència de Programes Transversals, jo penso que no hi haurà cap tipus de problema. Al revés: benvingudes siguin aquestes aportacions.”
Sra. Montserrat Gibert:
“Jo volia afegir, en el tema de Programes Transversals, que et recomanaria, Agustí, que en parlessis a fons perquè, precisament, la filosofia dels programes transversals, a part d’agafar el ciutadà i la ciutadana com un tot, amb les diferents intervencions, també és trencar amb una cultura organitzativa de “regnes de Taifes” i que cadascú porta la seva parcel·leta i no coneix res de l’altre. I aquesta és la filosofia de fons que inspira la transversalitat. Per tant, aquí no és el protagonisme de si ho porta un o si ho porta un altre, sinó que tot l’equip de govern estigui imbuït de tota la política transversal i de les polítiques dirigides a les persones. En aquest sentit, no prioritzem el protagonisme sinó que el que prioritzem és l’eficàcia i cada ponent fa, en els temes en què té les delegacions però està treballat per diferents ponents i diferents àrees. Per tant, jo crec que sí que val la pena que ho coneguis a fons per no buscar tres peus al gat i lligar-ho amb temes de coordinació que no vénen al cas.”
Donar compte de decrets
En virtut del que disposa l’article 298.3 de la Llei de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, es dóna compte de les següents contractacions laborals efectuades amb caràcter d’urgència:
Sr. .........., com a peó jardiner del departament de manteniment ciutat i edificis públics, amb el tipus de contracte d’interinatge a partir del dia 16/02/2006 i fins l’alta per IT de l’actual ocupant del lloc de treball, ...........
Sra. ...........,com a tècnica auxiliar de delineació del departament de projectes i obres, amb el tipus de contracte d’interinatge a partir del dia 23/02/2006 i fins l’alta per IT de l’actual ocupant del lloc de treball, ..........
Comunicacions de L'alcaldia
Sra. Montserrat Gibert:
“Segurament, si recorden, vostès, s’havia quedat que el mes d’abril no hi hauria plenari perquè coincidia amb Setmana Santa i Sant Jordi, i això del plenaris cada mes va ser un invent últim del canvi de la Llei de règim local que nosaltres encara no ho patim tant però els ajuntaments petits pateixen més l’obligatorietat de cada mes i en mesos determinats, però segurament se n’haurà de fer un, ja se us ha comentat, per al tema de l’Ateneu i, per tant de seguida se us dirà el dia. Segurament serà el dia 3 d’abril per al tema Ateneu, però intentarem que només sigui aquest punt.”
Donar compte dels informes
I com que no hi ha més assumptes per tractar, la presidenta clou la sessió i se n'estén aquesta acta que autoritza la secretària de la corporació amb el vistiplau de l Sra. Alcaldessa. | 0.720555 | curate | {"hu": 0.0002979737783075089, "ca": 0.9860058743402009, "pt": 0.0024050740677677507, "es": 0.007928230887110506, "zh": 4.256768261535842e-05, "fr": 0.0006065894772688575, "de": 0.0010109824621147624, "sr": 0.00012770304784607525, "en": 0.0008300698109994891, "cs": 0.0002128384130767921, "eu": 5.320960326919802e-05, "it": 0.0002554060956921505, "nl": 0.00010641920653839604, "gl": 0.00011706112719223565} | http://www.santboi.cat/hspl01.nsf/ca-ActesCG-BASE/C1256EC3003C5F86C12573A70039DE5C?OpenDocument&Clau=OrdresactesPle&Idioma=ca&Seu=N |
macocu_ca_20230731_3_32380 | GFT contractarà 300 treballadors fins a finals d'any
La companyia tecnològica amb seu a Sant Cugat assessora empreses líders en el sector financer o industrial
La companyia GFT, consultora tecnològica amb la seu principal a Sant Cugat, busca 300 treballadors per incorporar a tot l'Estat fins a finals de 2021. D'aquestes noves contractacions, un centenar seran a Sant Cugat i una trentena a la seu de Lleida. D'aquesta manera, l'empresa espera acabar l'any amb uns 2.300 col·laboradors. El perfil de professionals que requereix és d'experts en l'àrea digital, capacitats per afrontar nous reptes, explorar tendències i desenvolupar prototips.
Concretament es busquen perfils d'especialistes, desenvolupadors i arquitectes de tecnologies relacionades amb la transformació digital com Frontend, Backend, Cloud o anàlisi de dades. El creixement de la demanda de projectes dels seus clients, tant a nivell nacional com internacional, és el motiu de la seva necessitat.
Una de les característiques de GFT és que ofereix un model híbrid de treball, on es combina la presencialitat amb el teletreball i la flexibilitat horària. Durant el primer semestre de 2021 ja ha incorporat 200 col·laboradors.
GFT impulsa la transformació digital d'entitats capdavanteres a escala mundial en el sector financer, assegurador i industrial. Com a proveïdors de serveis de tecnologies de la informació i enginyeria de software, ofereix serveis de consultoria relacionats amb el desenvolupament de tecnologies pioneres com la intel·ligència artificial o l'internet de les coses. | 0.820914 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_5_39213 | Col·legi Oficial, de Graduats i Enginyers Tècnic de Telecomunicació de Catalunya
Plaça d’en Ripoll, 9 baixos Tarragona (CATALUNYA) Telf. : 977 943405
Aquesta adreça "URL" no és operativa. Serveix de contenidor d'altres opcions dins del nostre portal, Per accedir-hi ha de posar aquesta direcció seguida de l'opció apropiada. (per exemple, www.coettc.org/visat) Si està veient aquesta pàgina és per un error del sistema, o perquè ha posat la URL directament al seu navegador o s'ha posat automàticament a conseqüència d'un cercador tipus GOOGLE. | 0.73454 | curate | {"ca": 0.9777365491651205, "fr": 0.022263450834879406} | |
mc4_ca_20230418_16_594691 | El Nàstic dóna un caire solidari al partit contra l'Alcorcón i destinarà els diners obtinguts de la venda d'entrades a La Muntanyeta - Centre / Escola Tarragona Paràlisis cerebral
El Nàstic dóna un caire solidari al partit contra l'Alcorcón i destinarà els diners obtinguts de la venda d'entrades a La Muntanyeta
D’aquesta manera, el partit del pròxim diumenge 14 d’octubre (18 hores) entre el Nàstic i la AD Alcorcón que es jugarà al Nou Estadi es convertirà en una jornada solidària en favor de La Muntanyeta i per això els diners que es recaptin de la venda d’entrades aniran destinats a l’entitat. Per a tots aquells socis que també vulguin col·laborar, s’instal·laran diverses taules solidàries a l’accés al Nou Estadi, on podran conèixer l’entitat i els projectes que s’estan desenvolupant.
Actualment, un dels projectes més importants en el que treballa l’entitat és la construcció d’un nou equipament social, La Muntanyeta Bonavista, per a l’ampliació dels seus serveis. Aquest nou centre permetrà ampliar l’atenció i activitats destinades a les persones amb paràlisi cerebral. Els detalls d’aquest nou projecte es poden consultar en aquesta pàgina (enllaç web) i pròximament també a la pàgina web del club grana.
Amb la signatura d’aquest acord de col·laboració, on també han estat presents Lluís Fàbregas, director general del club, i José Vicente Pedregal, Vicepresident de la Fundació La Muntanyeta, el Nàstic continua amb el seu programa de responsabilitat social ajudant a les entitats i organismes del territori en accions de caire social i solidari.
L’APPC i la Fundació La Muntanyeta són entitats sense ànim de lucre dedicades a l’atenció integral de persones afectades per paràlisi cerebral i etiologies similars. La seva finalitat és defensar els seus drets, a més d’oferir-los tots els serveis necessaris per la seva educació, atenció a la salut i residencial, inserció social i laboral, gaudiment de l’oci i tot allò que permeti el seu desenvolupament i benestar de les seves famílies. | 0.910239 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.appctarragona.org/ca/actualitat/noticies/item/1272-el-nastic-dona-un-caire-solidari-al-partit-contra-l-alcorcon-i-destinara-els-diners-obtinguts-de-la-venda-d-entrades-a-la-muntanyeta |
crawling-ib3_ca_20230205_0_74179 | Els científics de Menorca estan desconcertats per l’inusual increment de papallones que hi ha hagut enguany a l’illa. Després de 15 anys amb una població cada vegada més reduïda, la presència d’aquests insectes es va duplicar a partir de l’any passat, mentre que a la resta de la Mediterrània, són cada vegada més escasses.
Potser per les pluges abundants d’aquesta primavera, o per l’increment de la massa boscosa. També pel seu cicle reproductiu. Però la realitat és que cap d’aquestes explicacions convenç al 100% els científics de per què hi ha hagut un increment tan inusitat de papallones entre l’any passat i enguany a Menorca.
La seva presència és positiva, perquè assegura la pol·linització, i són un indicador de la població d’altres insectes. Aquest increment també beneficia els seus depredadors, com els ocells insectívors, i les libèl·lules. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/els-cientifics-estan-desconcertats-per-linusual-increment-de-papallones-denguany |
wikipedia_ca_20230401_0_26952 | Holon
Holon és una ciutat al sud de Tel Aviv que forma part de l'àrea metropolitana de Gush Dan i del districte de Tel Aviv. És el segon centre industrial més gran d'Israel després de Haifa. Fundada el 1935, el 1950 obtingué l'estatus de ciutat. La meitat dels samaritans del món viuen en aquesta ciutat.
Història.
El nom de la ciutat procedeix de la paraula hebrea "Holot" (חולות) que significa "sorres", perquè fou construïda en una terra que semblava un desert cobert de sorra. Aquestes terres van ser comprades al principi dels anys trenta per un jueu anomenat Shlomó Garin, avui conegut com a fundador d'Holon. Durant els anys trenta es construïren cinc barris, que el 1940 es van unir amb el nom Holon.
Durant la Guerra araboisraeliana de 1948, els barris d'Holon foren blanc de franctiradors àrabs d'aldees properes, fins que les forces de la Haganà van aconseguir conquerir el tossal de Tel Arish, feu dels franctiradors, i després el convertiren en un parc d'homenatge als combatents jueus.
El 1954, l'aleshores president d'Israel Yitzhak Ben-Zvi fundà el barri samarità a la ciutat, on van arribar samaritans procedents de Tel Aviv-Jafa, Ramat-Gan i Nablus.
Cultura.
Holon fou escenari del Festival de Rondallaires anual, que ara se celebra a Giv'atayim. També s'hi celebra el Festival Yeme Zemer ("jornades de cant") cada any, i Daniel Barenboim hi organitza uns campaments estivals de música anualment.
El 1967 hi va tenir lloc l'actuació fundacional de l'Israel Ballet.
Durant el mandat de l'alcalde Moti Sasson, s'han iniciat molts projectes cívics a la ciutat, entre els quals destaquen el Museu de la Infància i la Mediateca, una de les biblioteques públiques més grans d'Israel.
Esports.
L'equip de bàsquet capdavanter d'Holon, el Hapoel, va guanyar la lliga israeliana el 2008.
L'equip principal de futbol, el Zafririm, va estar-se diverses temporades entre primera i segona divisió a partir de 1990. El maig de 2004, però, caigué a tercera divisió.
Alcaldes.
- Dr. Haim Kugel (1950-1953)
- Pinhas Eylon (1953-1987)
- Haim Sharon (1987-1988)
- Moshe Rom (1988-1993)
- Motti Sasson (1993- )
Ciutats agermanades.
- Andung (Corea del Sud)
- Anshan (Xina)
- Berlín-Mitte (Alemanya)
- Cleveland (Ohio, EUA)
- Dayton (Ohio, EUA)
- Hannoversch Münden (Alemanya)
- Suresnes (França) | 1 | perfect | {"en": 0.0283311199645861, "ca": 0.9039397963700753, "es": 0.007525453740593183, "pt": 0.038955289951305885, "it": 0.011066843736166445, "fr": 0.01018149623727313} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=26953 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_717318 | Ja fa molt de temps que dic que Carretero es el politic que mes m´agrada de Catalunya , parla clar , semse pels a la llengu i sembla tenir les ideas clares Tampoc se si els hollogans d´Esquerra del Raco MArc Espasa , Aurora , Pilo , Ismael etc consideren a Carretero un traidor i un perfid agent de Ciu , ho desconec , no se si esta permes elogiar a Carretero en tot cas qui es vulgui lleguir l´entrevista sencera la te a a la web de l´Avui , jo nomes penjo dos paragrafs que m´han semblat especialment lucids Quan diu que alguns ho veuen a estones es deu referir a Joan Puigcercós, que ha anunciat un pla estratègic que permeti a ERC marcar perfil al govern. I el portaveu parlamentari, Joan Ridao, ha avançat un pla de "desconnexió" d'Espanya... Tot això són paraules de cara a la galeria. Un pla de desconnexió i no res és tot el mateix. Un pot desconnectar-se des del punt de vista econòmic si té els mitjans econòmics per fer-ho. Però, esclar, un país com Catalunya, que paga els impostos a Espanya, que depèn de les inversions en infraestructures d'Espanya, on les universitats depenen d'Espanya, on l'educació depèn d'Espanya, la sanitat depèn d'Espanya... Com s'ha de desconnectar? Quines pretensions tindrà aquest corrent? Esquerra perd el seu perfil propi sobretot amb el segon tripartit. Es lliura a les consignes del PSC i és incapaç de fer front de manera decidida a tot allò que ens ve del PSOE i de Zapatero. Queda diluïda des del punt de vista governamental. A Madrid hem donat suport de franc al govern del PSOE. L'objectiu d'ERC fins fa relativament poc temps es perd. A més, es verbalitza que si l'objectiu és la independència, ja en parlarem més endavant. Ara toca parlar de pluja fina, de patriotisme social, i oblidar l'eix fonamental del nostre partit, que és avançar cap a la sobirania.
Doncs no trobo pas l'entrevista, a la web de l'Avui. Algú pot dir-me on és. o posar-la aquí, si us plau?
[és a l'AVUI PAPER secció política. (a dalt a la dreta de l'AVUI.CAT). Fins i tot pots descarregar les pàgines en PDF.] clica'm | 0.847997 | curate | {"ca": 0.9540513833992095, "en": 0.020256916996047432, "fr": 0.025691699604743084} | |
mc4_ca_20230418_6_531243 | Edición del sábado, 24 octubre 2015, página 10 - Hemeroteca - Lavanguardia.es
Edición del sábado, 24 octubre 2015, página 10
10 Cultura|s La Vanguardia Dissabte, 24 octubre 2015 LLIBRES HistòriaTebar,Risques,MaríniCasanellasreconstrueixenlaperipècia políticaqueva desenvoluparelfranquismeaBarcelonadurantquatrellargues dècadesiincideixenenlahistòriadecadascundelsgovernadorscivils La província més completa JORDIAMAT Si fem una pila amb els llibres dedi catsahistoriarelfranquismeaCata lunyaienfemunaaltraambelsque expliquenl’antifranquisme,lasego na,segurament,seràmésalta.Elde calatges’explicapermésd’unmotiu. Un,obvi,ésquecapdemòcratahau riadelegitimarunrègimrepressiva mentantidemocràtic.Unaltre,ana litzatperMartaRovira,ésquelaper manència de franquistes al poder durantidesprésdelatransicióvaim plicarexercicisdeblanqueigbiogrà fic que ocultaven la maquinària que va fer funcionar l’Estat durant qua rantaanys.Aquestdecalatge,disfun cional, té conseqüències sobre la percepció de nosaltres mateixos. Obviant que el poder l’articulava l’aliançaentrel’Estatielitslocals,po dria convenirse que aquí el fran quisme va ser, només, una realitat combatuda, quan, en realitat, l’opo siciósemprefouminoritàriamentre queelgruixdelasocietat,atuïdaiala fi resignada, havia de conviure des esmada en aquell sistema perquè, per desgràcia, no en podia aspirar a cap altre iperquè molts, ai, li va do narsuportalfinal. Trencantambaquestainèrcia,pi cant pedra als arxius, el principal mèrit d’aquest estudi –l’han escrit quatre professors universitaris (ca dascuna de les parts és deutora dels seus estudis previs)– és mostrar les distintes fases de funcionament del sistemafranquista,atravésdelpaper delssuccessiusgovernadorscivils,a El governador Felipe Acedo col·loca la primera pedra del Tambor del Bruc CARLOS PÉREZ DE ROZAS Novel·la Unarelació tòxica ANNAM.GIL Almóndelafísica–diuelsociòleg– lescosessónméssenzilles,lespro ves entren pels ulls, però en les qüestionshumanescalsabermirari voler veure. Iésdifícil elaborar ju dicis odesenvolupar arguments. Però encara ho és més donar res postes. Uns busquen claredat i transparència, la cortesia del filò sof. D’altres, persegueixen veritats transitòries, es mouen en el cla robscur ilainterpretació oberta, entre el retòric ielmetafòric. És el cas de la filòloga itraductora Anna Tortajada(Sabadell,1956),amblli un fotògraf de qui es va enamorar durantunesvacancesaMenorca. Lasevahistòriaéscomunconte de fades, amb paisatges, personat ges, anècdotes illegendes que par len de la nostra vida icostums; un conte meravellós iterrible, on es juxtaposen iestransformen ele mentsdelpassatidelpresent,amb boniques donzelles iprínceps blaus,ambrelacionsdedominaciói submissió, amb rols establerts; on conflueixen el visible il’invisible, una cultura fàctica iuna realitat ideal.Iquetéunavoluntateducati va,peranensigrans. Cal resistir, mantenirse ferm contral’adversitat.Perrespecteala pròpiadignitat.HovadirCamus:si emrebel·lo,existeixo.Peròlamare, activista de diferents causes, que creu en un món millor, és incapaç de revoltarse davant d’aquest ho meencantadoriimprevisible;ama bleiinestable;dependentidescon fiat; que paga la seva inseguretat i falta d’autoestima amb el control violent, l’abús verbal, la coacció, la manipulació psicològica, la ridicu lització pública, l’aïllament social, llançant sobre ella aquesta culpa que deriva en la síndrome d’Esto colm.Iellaintentaposarseforade perill,alarereguarda,vigilant,per què –va assenyalar un existen cialista–eltempsapressailesdeci sions,també. | AnnaTortajada LiliiMarlene COLUMNA.294PÀGINES.18,50EUROS la província de Barcelona (“la más complejadetodaslasdeEspaña”,se gons Bartolomé Barba, un d’ells). Una història que va de la repressió absolutaalaconflictivitatdesborda da. La funció d’aquests personatges designats pels ministres de Gover nacióambl’aquiescènciadelasecre taria general del Movimiento era, per dirho amb paraules de Martí pècia política de cadascun d’ells (és moltinteressantdescobrirlagenea logiaideològicad’aquestaelitdelrè gim) is’intenta explicar el franquis meaCatalunyaanalitzantunaacció de govern mai senzilla (per les pug nesinternes,perlamisèriaoperfe nòmensdeprotestaqueelsvansen tenciar,comaralavagadetramvies del51queliquidàBaezaAlegríaoels Fets del Palau que posaren Acedo a lapicota).DesdelcatedràticdeFilo sofia del Dret Wenceslao González Oliveros –nascutel1890ique,assu mides les competències dels Servi ciosdeOcupacióneljuliolde1939,va prioritzarlapersecucióelteixitasso ciatiurepublicà–finsaManuelOrtiz –subsecretari de despatx d’Adolfo Suárez ique va arribar aBarcelona per preparar la candidatura de l’UCDaleseleccionsde1977–,gaire bécadarelleuenelcàrrecvarespon dre ales transformacions inecessi tatsdelamateixadictadura. Potser cap va haver d’entomar una situació tan tensa com Felipe Acedo Colunga. Les pàgines que se li dediquen són, al meu entendre, les que amb més profunditat reno ven la comprensió de tot el període. Perquè, si tradicionalment l’hem menysvaloratcaptiusdel’estereotip (laMula,sobrenomquelivanenco lomar amb bastanta gràcia), aquí quedaclarqueafrontavaunamissió complexa, tenia la qualificació per assumirlaialafivareeixirenlare construcciód’unconsensfranquista senseelqualnos’explicarial’ascen siód’unpersonatgeambquiaviaten traria en conflicte –l’alcalde Porcio les– ique mostra, millor que cap al tre, els vasos comunicants entre la dictadura iles ambigüitats de la re constituciódelasocietatcatalanade postguerra. | D.A. Gobernadores.BarcelonaenlaEspañafranquis ta(19391977) COMARES.354PÀGINES.28EUROS Marín,actuarcomasupremscatalit zadors de la política provincial: du rant dècades van fer de mitjancers entre l’Estat iels interessos locals (prioritzant sempre el servei més al primerquenopasalssegons). Lallistaésllarga(unMartínVilla ounSánchezTeránencararemenen la cua) iara, en molts casos per pri meravegada,esreconstrueixlaperi bres de denúncia social, narrativa històrica iliteratura juvenil, tra duïtsaaltresidiomes,quearatracta una relació tòxica de maltrac taments. Des de la perspectiva d’unesbessones,Marlene,pràctica iracional, iLili, emotiva isomnia dora. Les petites observen, patei xen iexpliquen, de manera dife rent, l’experiència al costat de la mare, que ho deixa tot –germà, amics,l’ensenyamentdelcatalàala universitat, la vida familiar tran quil·la ifeliç al Berlín natal– per traslladarse auna desconeguda Barcelonaamblasevanovaparella, | 0.90262 | curate | {"es": 0.04351851851851852, "ca": 0.9472222222222222, "gl": 0.008333333333333335, "eb": 0.000925925925925926} | http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/10/24/pagina-10/96017786/pdf.html |
macocu_ca_20230731_7_338160 | Los Porta en directe
[ 25/05/2015 ]
Aquest dijous 21 de maig a partir de les 20:00h, us animem a vindre a la cafeteria del Campus a gaudir de la música en directe amb les millors versions rumberes de Los Porta .
El grup està format entre uns altres per l'alumne de 3r del Grau d'Enginyeria Mecànica David Garrigues Medes. | 0.697381 | curate | {"ca": 0.9559748427672956, "pt": 0.0440251572327044} | |
cawac_ca_20200528_9_190823 | Main menu
Des de l’Agrupació del PSC volem manifestar en nostre dol per la mort d’en LLORENÇ RUSCALLEDA.
Un home com cal, dels primers que formaren part de l’Agrupació del nostre partit a Tordera. Implicat amb aquest poble tant en la seva etapa de regidor com amb altres temes ciutadans com l’ Llegir complet
Montserrat és la guanyadora d'un abonament "a la carta 4", del Teatre Nacional de Catalunya. A més, el TNC obsequia a l'afortunada amb un lot de productes de marxandatge de la institució. En el concurs, celebrat el 31 d'octubre, hi han participat tots els socis que havien entrat a formar Llegir complet
Tal i com ja ha corregut i vaig escriure , el dia 16 de novembre tindrà lloc a Prats de Lluçanès la “ Fira de la Coca i la Llonganissa “. Això ja s’acosta!!! A continuació, us deixo primer amb un breu i clar text de la regidora Montse Juvanteny Llegir complet
La comissió pel dret a decidir encara no ha pogut aprovar la via legal per demanar la consulta a Madrid. Hi ha acord en el fons, o sigui l’article 150.2 de la Constitució pel traspàs de competència per convocar referèndums, però no en la forma. ERC, CIU i CUP Llegir complet
La Selecció Catalana s’ha classificat pels quarts de final del Mundial femení de futbol sala després de superar l’Uruguai a l’últim partit de la fase de grups per 4-0. Les catalanes, que han acabat segones del grup B Llegir complet
...l'administració els administrats, el que aixeca una sabata conscient que això tindrà resó mediàtic, perquè, cap parlamentari pregunta i s'han de fer els debats en les tertúlies, els periodistes, atrapats, faran el que el seu amo els digui i Rato, com una víctima del sistema...
Encara que aquest any hi ha menys dies de festa, el pont de la Puríssima (del 6 al 8 de desembre) es sempre una data per fugir de la rutina i gaudir de llocs diferents. Avui et recomanem 5 indrets per anar aquests dies. Guadeix del temps lliure!
Quan un està immers en el món del desenvolupament web hi ha moments en els que el tècnic responsable quan se li presenta el projecte d'un client es pregunta si desenvolupar-ho sobre un CMS o sobre un Framework. Contant que la decisió es pren una vegada es coneixen els requisits Llegir complet | 0.840069 | curate | {"en": 0.004128440366972477, "ca": 0.9871559633027523, "sk": 0.00871559633027523} | http://catablocs.cat/page/507/ |
mc4_ca_20230418_18_171509 | novembre 2013 | Page 2 of 4 | ADEIT | Page 2
Un any més, ADEIT ha participat en la 8ª edició del Dia de la Persona Emprenedora a la Comunitat Valenciana. L’escenari triat ha sigut Fira València que ha acollit, de nou, aquesta iniciativa de [...]
Contar amb empreses socialment responsables és condició imprescindible perquè existisquen bones societats, segons ha assenyalat la catedràtica d’Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València i directora de la Fundació Étnor Adela Cortina, [...]
Elena Ibáñez: «L’assistència psicològica és clau en pacients que pateixen càncer»
En Espanya, prop de 1.500.000 persones pateixen càncer. Entre els càncers més freqüents es troben el de mama i el de colo-rectal. Els estudis realitzats demostren que, al llarg de la malaltia, aproximadament un [...] | 0.760449 | curate | {"it": 0.05548549810844893, "ca": 0.9445145018915511} | http://www.adeituv.es/ca/2013/11/page/2/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_180540 | Final. Jornada 04 Real Madrid - FC Barcelona93-98Real Madrid - FC Barcelona87-78FC Barcelona - Real Madrid94-79FC Barcelona - Real Madrid83-81 Real Madrid - FC Barcelona28/06/2014 22:00 ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Eurolliga Final TOTS. Jornada 01 Reial Madrid - Maccabi Electra86-98 Barcelona - CSKA Moscu ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Com l'any passat, obro aquest fil per anar comentant la pretemporada, la supercopa, cada jornada de la lliga i copa i també de l'Eurolliga quan arrenqui. Per la meua part prestaré especial atenció al Barça evidenment, que la resta de usuaris faci el mateix amb els seus equips respectius. Visca el bàsquet!! !
CAMPIONS!!! S'ha de dir que el Madrid ha estat lluny del nivell de la Final Four, però quins partits més ben parits que ha fet el Barça en aquesta final de la lliga! Jo tampoc hi confiava, però hem estat davant de la tele per gaudir-ho! Tapant boques i deixant amb un pam de nas a les dives del madrid (Rudy, Sergio R. etc.). Grans!
Ha estat més a prop del partit que es va jugar just una setmana abans de la Final Four on el Barça ja li va passar per sobre. | 0 | curate | {"es": 0.008547008547008548, "en": 0.33547008547008544, "ca": 0.6552706552706553, "fr": 0.0007122507122507123} | |
macocu_ca_20230731_10_91669 | @FrancescGali @spla la veritat és que també he tingut aquesta sensació, quan l'he acabat he pensat. Em falten pàgines... | 0.621223 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_397869 | Fa ben poc sortia el número 10.000, per Sant Jordi de l'any vinent farà 30 anys. Avui en surt un nou model millorat, pel que sembla un Avui que no renuncia a res. Caldrà comprar-lo, com cada dia, i veure bé com és el nou Avui. Els que l'aneu comprant al llarg del dia aneu opinant a veure què us sembla. (Vull deixar clar que no tinc res a veure amb l'Avui, però val la pena comprar un dels pocs diaris catalanistes que encara tenim).
Què collons és aquesta nova secció de people?
Deu ser per a semblar mes "cool", rotllo modern que es porta ara. Estic vivint a Irlanda i l'he de seguir per internet, algu em pot dir com puc trobar la Isabel Clara-Simo al web de l'AVUI. No oblidem que es pot participar al web en el forum de l'AVUI i potser publiquen quelcom al diari de paper. | 0.789048 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_433104 | Bloc de Josep Maria Canet: Les meves paraules no passaran
Diumenge vinent s’acabarà l'any litúrgic. Un any que ens ha permès seguir a grans trets l'evangeli de Marc. Aquest evangeli va ser el primer a ser escrit, cap a l'any 70. Més encara, sembla que Marc és el que va inventar aquest estil literari que en diem evangeli, és a dir posar els ensenyaments i els fets de la vida de Jesús en forma de vida. Fins aleshores es conservaven col·leccions de paraules, de miracles, de paràboles... Només el relat de la passió existia en forma de « vida de Jesús ». Què passa a l'any 70 perquè Marc vulgui construir una « vida de Jesús » a partir dels diferents materials que existien? Cap a l'any 70 els testimonis directes de la vida de Jesús, aquells que el van veure i escoltar amb els propis ulls i orelles van desapareixent. Aquests testimonis, d'alguna manera, eren la garantia de què el que havia succeït 40 anys abans no era una filosofia, uns ensenyaments, una revelació vinguda directament des del cel, sinó un home de carn i ossos, Jesús de Natzaret, en el que Déu se’ls havia revelat, però sense deixar de ser un home de carn i ossos.
El text que hem escoltat avui ens parla de la fi dels temps. Són textos que no tenen la intenció de fer-nos por, d'anunciar-nos catàstrofes. De fet, de catàstrofes, ja en tenim prous cada dia, en podríem fer una llarga llista, des de l’actual situació de crisi econòmica a casa nostra, amb veritables catàstrofes en moltes llars, a les catàstrofes naturals que de tant en tant ens impacten, i a aquelles catàstrofes humanes endèmiques com són les guerres, la fam, el terrorisme, la pobresa.
Aquests textos el que volen és revelar-nos que més enllà d'aquestes realitats que ens colpeixen tan sovint, hi ha sempre una història d'amor, unes històries d’amor, que a vegades no és fàcil descobrir. I revelant-nos-ho, se'ns convida a participar activament d'aquesta història d'amor amb els nostres gestos de servei, d'acolliment, de perdó, de donació...
Es al bell mig d'aquesta vida real, que l'evangeli ens vol aportar una bona notícia, la bona notícia que Déu ens estima com un pare, que som germans i que ens hem de tractar com a germans.
Allà on nosaltres veiem foscor i desesper, se'ns diu que les paraules de Jesús no passaran mai. Que les nostres llàgrimes, el nostre dol, el nostre sofriment passaran, però l'amor no passarà mai. Que l'amor restarà i que val la pena apostar per ell a través dels gestos ni que siguin petits i limitats d'amor.
I aquest missatge Jesús el diu precisament just abans de la seva passió. Es una manera de dir als deixebles que el que presenciaran en els dies següents no és la darrera paraula, és una manera de dir als primers cristians perseguits, que el que estan passant no és la darrera paraula, és una manera de dir-nos avui a nosaltres que els nostres entrebancs no són la darrera paraula.
Publicat per JMC escolapia a 3:09 | 0.871206 | curate | {"ca": 1.0} | http://paginajosepmariacanet.blogspot.com/2012/11/les-meves-paraules-no-passaran.html |
macocu_ca_20230731_9_81563 | CROS DIUMENGE 17 DE NOVEMBRE El passat diumenge 17 de novembre es van celebrar tres festivals atlètics de la modalitat de camp a través. El Cros Antonio Amorós, en el tradicional circuit del Parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramanet amb victòria absoluta per Abderrahman Ait (LS) en la categoria masculina i Montserrat Carazo (UCA) en la femenina. A la capital gironina i dintre del Circuit Gironí de Cros, es va disputar el Cros Ciutat de Girona, on es va imposar Hamid Kabouri (CA Lloret LS) en homes i Esther Guerrero (FCB) en dones. A Mataró i dintre del Circuit Maresmenc de Cros, es va celebrar el Cros Ciutat de Mataró amb el triomf absolut per Ouafaa Hamani (AAC) en la categoria femenina i Mohamed Ben hmbarka (AAC) en la masculina. *Resultats Santa Coloma* / *Resultats Girona* *Resultats Mataró* *Fotos Girona*(Jaume Coris) / *Fotos Mataró*(Salva Pou) | 0.859669 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_51662 | Des de la seua creació, la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau ha dut a terme diferents cursos i congressos compromesos amb la noviolència, la justícia social i la cura del medi ambient. Entre els més destacats recentment es troben els següents, la resta poden consultar-la al apartat de memòries: | 0.752527 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.uji.es/institucional/estructura/catedres/cufp/base/activitats/congresos/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_247755 | Esta publicació és la quarta i última part de la col·lecció de fotografies arreplegada al llarg dels anys per Tomás Miralles Villalba, datades entre 1889 i 1965. La resta de parts publicades poden visitar-se clicant en l’índex (a continuació), o descarregar-se en PDF des de la columna dreta. En la segona part, a més, vam incloure un text sobre Tomás Miralles Villalba per tal d’aprofundir en les seues motivacions a l’hora de replegar estes imatges i de fer-li un xicotet homenatge d’agraïment.
El document està dividit en quatre parts:
Població
Persones
Oficis (amb comentaris)
Tradicions i festes
Esta quarta part, Tradicions i festes, inclou unes 150 imatges sobre diferents temàtiques, dividides en tres blocs per organitzar la recepció sense saturar al lector. Les fotografies s’acompanyen a més amb els comentaris que vam aconseguir en quatre Tallers de documentació d’imatges que es van realitzar al Taller de memòria que imparteix Amelia Sánchez al CEAM, més altres apunts de la nostra part i algunes fotografies de l’estat actual dels carrers que s’hi citen.
Es pot contribuir als comentaris escrivint a l’apartat de Comentaris, al final de la pàgina, o al correu [email protected]
Agraïm de nou a Rosa Vinaixa, la dona de Tomàs Miralles, el seu permís per compartir esta joia de material històric i social del poble, i també a totes i tots els que van contribuir a l’edició de l’obra i a la seua distribució.
En la graella de la dreta podeu continuar descarregant el PDF de la publicació original de Tomás Miralles Villalba, amb textos del cronista de la Vila, Vicent Felip Sempere, que aporten una necessària contextualització.
Per facilitar la consulta els blocs estan parcialment amagats, podeu obrir-los fent clic en l’enllaç que diu “Llegir tot“.
Comentaris a les fotos sobre Tradicions i festes arreplegades per Tomàs Miralles
Donant-informant
Tomàs Miralles i Tallers de memòria del CEAM de Nules.
Data dels Tallers de documentació d’imatges
Divendres 23 i dilluns 26 de novembre de 2018
Data d’actualització
Dimecres 17 d’abril de 2019
Autor de la compilació Tomás Miralles Villalba, et al.
Any Edició, 2013
Títol Nules 1889-1965. Colección fotográfica de Tomás Miralles Villalba
Maquetació Imprenta Vilgraf
Índex Part I: Intro i Població.
Part II: Persones.
Part III: Oficis.
Part IV: Tradicions i festes.
Descarregues en PDF
Llibre de Tomás Miralles complet PDF
Comparteix esta publicació
Compartir a Facebook
Compartir a Twitter
Share on WhatsApp
Compartir a Pinterest
Compartir a Tumblr
Compartir a Vk
Compartir a Reddit
Compartir per correu
Primer bloc d’imatges comentades
Este capítol inclou paquets temàtics molt amples, de fins a 35 fotos, però començarem amb un bloc que arreplega els grups reduïts i imatges úniques sobre diferents afers.
Són, en este ordre: el Calvari (2 fotos), la Benedicció de la campana major del rellotge (1), la Processó del Natzaré (1), les enramades (1), Sant Cristòfol (1), Festes de Santa Teresa (10), l’Any de la Missió (2), la Puríssima (1), Comunions (8), Festes de Sant Isidre Llaurador (3), Barraquetes (5) i Sant Vicent Ferrer (13).
EL CALVARI
1905. Calvari. Pelegrins de València. Homenatge a la Patrona de Nules. Es tracta del sermó al Calvari; hui en dia encara es fa al mateix balconet, el que sí que ha canviat és la façana de la capelleta (i, per suposat, la Residència de la 3a Edat que ho tapa tot). Se’ns diu que no és habitual dur a la Mare de Déu fins allí, però allò es tractava d’un homenatge a la Patrona. A principis del segle XX, seguint amb la inestabilitat política del segle anterior, les posicions polítiques estaven molt extremades, i les activitats religioses mobilitzaven a molta gent. En este cas veiem una festa a què contribuïen pelegrins arribats de València. La nostra comarca tenia una gran base carlista, articulada, entre altres coses, al voltant del tradicionalisme catòlic.
Llegir tot el primer bloc (1.993 paraules)
El Calvari, amb una capelleta del viacrucis, possiblement del segle XVIII, i el Natzaré a l’esquerra de la imatge.
**********
BENEDICCIÓ DE LA CAMPANA MAJOR DEL RELLOTGE
Benedicció de la Campana Major del Rellotge, dita “Maria”, en 1928. Actuaren com a padrins Mariano Gimeno Gaya, alcalde de Nules, i sa mare Mariana Gaya. Mariano Gimeno Gaya militava en Izquierda Republicana, el partit de Manuel Azaña, però venia d’un partit anterior. El Noble Gremi de Campaners de la Vila de Nules ha reunit informació molt valuosa sobre totes les campanes del poble, i, amb la seua habitual competència, Vicent Felip Sempere, el cronista de la Vila, dóna algunes Notes sobre les campanes de la Vila de Nules. Resulta molt curiós en la foto el gran nombre de capellans, algun d’ells amb la respectiva tonsura, i també els vestuaris elegants típics dels anys 20, incloent el recat que presenta la mare de l’alcalde.
**********
PROCESSÓ DE NATZARÉ
1942. Processó amb la imatge del Natzarè en el 1er dia de la seua benedicció. En primer plànol Luís Casaus, Germán, Paco Flich, Fandos… Els confrares porten les seus vistoses medalles.
**********
ENRAMADES
Les enramaes de la Mare de Déu. Esta fotografia ja es va reproduir en la pàgina dedicada a les enramades, i poca informació més podem oferir. Reconeixem a Mossèn Melchor i al xiquet Pedro Montoliu. La processó ve pel carrer Major i ha entrat a la plaça.
**********
SANT CRISTÒFOL
Anys 60. El Dia de San Cristòfol, el capellà beneeix amb l’hisop el Citroën 2CV de José Miralles, davant del convent de la Sagrada Família.
**********
FESTES DE SANTA TERESA
Anys 40. Processó de Santa Teresa (una festa que s’ha perdut). El poble es veu molt danyat, amb cases assolades.
**********
1951. Bodes de diamant de Santa Teresa de Jesús. Els carrers es van adornar de forma exuberant amb tot tipus d’arquitectures i de garlandes. Este de la imatge podria tractar-se del mateix carrer Santa Teresa. Les nostres informants pensen que aleshores tota esta activitat servia per a distreure’s, i que ara aquell oci ha estat substituït per la televisió.
**********
Bodes de diamant de la Confraria de les Teresianes. El Convent de la Sagrada Família, que aleshores feia d’església, molt ben ornamentat, vist a través d’un arc situat al carrer Santa Teresa. Se’ns observa que ací ja no portaven les faldes tan llargues i es veia més llustre en el vestir.
**********
Bodes de diamant de Santa Teresa de Jesús. La imatge continua mostrant un poble molt arruïnat per efecte de la guerra, però molt ben adornat amb plantes, dibuixos, garlandes, arquets, quadres, etc.
**********
Bodes de diamant de Santa Teresa de Jesús. Un altre arc amb la data de la Confraria: 1876-1951
**********
Bodes de Diamant, Fineta, María Arámbul, Teresita, Consuelo, Teresita, Fineta, Soledad, Maria Llombart (germana del que va ser alcalde, la tercera per la dreta), Carmen Prior. Estan al mateix punt que en la foto anterior.
**********
Bodes de diamant de Santa Teresa de Jesús. Carrer Sant Antoni. La primera casa de la dreta és l’actual número 18, i al costat continua havent un solar. Sorprèn l’esforç fet tant pel veïnat com per la confraria per adornar aquells carrers pels que passava la processó.
**********
Bodes de diamant de Santa Teresa de Jesús. Veiem més detalls de l’ornamentació, incloent els gerros gegants i els quadres que representen a Santa Teresa. Tot era faena feta pel veïnat, generalment per la nit, després de treballar.
**********
Bodes de diamant de Santa Teresa de Jesús. Columnes, gerros, garlandes o escuts decoren el carrer, esperant, segurament, el pas de la imatge en la processó.
**********
Processó de Santa Teresa, novament.
**********
L’ANY DE LA MISSIÓ
1954. Rebañito de l’Any de la Missió. Al fondo el Padre Àngel. Aquell any van vindre a Nules una colla de missioners que van fer nombroses activitats. Al grup de missioners cadascun es va destinar a una església, i un d’ells es va destinar als menuts. A la carretera de la Vilavella, on ara hi ha una tenda d’electrodomèstics que aleshores era un magatzem, anaven totes les xiquetes i xiquets del poble. Allí els contava coses de la seua faena. Conten l’anècdota que li van preguntar si no anaven vestits com els hòmens, el missioner es va alçar la sotana perquè li veren els pantalons i els va dir: “-Clar, jo sóc un home! Duc pantalons i duc camisa!”. Baix de la sotana portava pantalons negres. Ací es veu una mena de processó; unes xiquetes pareixen anar de comunió, altres disfressades, la major part amb guionets o banderetes. Hi ha moltes dones organitzant la marxa. En mig i a la dreta van les xiquetes i a l’esquerra els xiquets. Com a paviment es veuen les grans llambordes amb què es va empedrar el poble.
**********
1954. Processó de frares en l’Any de la Missió. De nou veiem les nombroses banderetes que es van donar a xiquetes i xiquets, i darrere dels missioners a la Mare de Déu de la Soledat. L’espai tan ample serà, segurament, la plaça Major. Conten que quan anaven al rebañito els donaven una estampeta, i en algunes ocasions els premiaven amb una llapissera, una gometa o algun detallet per a que estimular que anaren a les reunions. En general diuen que van ser uns dies molt bonics, amb els missioners.
**********
LA PURÍSSIMA
Anys 50. Clavariesses i portadors de la Puríssima. Pepe, Pepe Alegre, Vicente, Marisol Masmano, Rosita Molla, Encarnita la Sena, Bautista Molés, Pepe Darás, Pascual. Són tots molt més joves del que sembla. Les xiques van de negre, amb grans “tejes” i elegants mantellines. D’ells sorprenen les amplíssimes bandes.
**********
COMUNIONS
Xiquet de comunió desconegut, abans de la guerra. Com és habitual, el mobiliari es limita a un reclinatori i unes flors. El fons és un teló de fotògraf que representa un altaret en una església.
**********
1934. Antonio Cabedo, amb una ornamentació similar a l’anterior: reclinatori, flors i fons de caràcter sacre.
**********
1940. Mercedes Cabedo. Tot i que l’any 40 ens trobem en un Nules destrossat, sense espais religiosos suficients, la festa de la Primera Comunió es manté com un moment de luxe. El vestit i el pentinat són molt sofisticats, però ja no trobem el fons pintat que era comú pocs anys abans.
**********
1947. Lolita Membrado davant d’un teló de fotògraf que representa una església.
**********
María Cabedo. De nou reclinatori i flors exuberants, si bé la imatge es veu més austera que les anteriors, amb el fons neutre i només un Jesuset al darrere.
**********
1952. María Miralles, sobre el mateix sol que veiem dos fotos més amunt i davant d’un teló de fotògraf igualment semblant a aquell.
**********
1958. Xiquetes de Primera Comunió. Irene Aguilar, Mari Loli, Solita, Lolita.
**********
1963. Tomás Miralles, vestit de trage, el dia de la Primera Comunió. Entre els seus companys n’hi ha que porten el pal·li i altres que porten la peanya amb el Jesuset, que després es rifava.
**********
FESTES DE SANT ISIDRE LLAURADOR
1964. María Miralles. Festes de Sant Isidre Llaurador (15 de maig; una altra festa desapareguda). Maria posava com a festera amb el seu vestit de nulera, amb teja i mantellina.
**********
1964. Ofrena a Sant Isidre Llaurador. Fina Mechó, Vicen Martínez, Sefa Tel, Matilde, Paquita Alias, Vicen Nebot, Mª Carmen González, Rosita Franch, María Miralles. La festa eixia de l’Hermandad, però no hem pogut precisar on es troben; darrere pareix que hi ha una font.
**********
1964. Processó de Sant Isidre. Carrer Colón.
**********
FESTA DE LES BARRAQUETES (Dijous següent al Corpus Christi)
1947. María Miralles Villalba i Paquita Alias; a les dos les hem vist en diferents edats. Les canyes i les flors són molt boniques, i també els sillonets. La paret de darrere indica molt bé com estava encara el poble, quasi deu anys després de la guerra.
**********
1949. Matías Martínez Verdú.
**********
1953. Rosa Martínez Verdú, davant d’una façana apedaçada.
**********
1961. Manolo Romero, ací ja davant d’una paret lluïda i pintada.
**********
Miguel Lucas i el seu germà.
**********
SANT VICENT FERRER
1940. 1er Sant Vicent després de la guerra, amb el poble devastat i desenrunant-se poquet a poquet. S’ha reconegut a Cascales i a Manolo Roselló. Darrere, els tradicionals genets amb les cavalleries ricament vestides, i amb desenes de campanetes i cascavells. Resulta curiós que els llaços del guió els porten altres adults. I darrere impressionen els pals de la llum amb 40 aïlladors, que no entenem quina funció desenvolupaven.
**********
Altre Pasacalle de Sant Vicent, amb el mateix guió. Resulta curiós veure gent atrevida aguaitant per dalt de les teulades, una cosa que era més normal en els bous al carrer -i que tindrem ocasió de trobar més avant.
**********
Anys 40. Més fotografies del pasacalle de Sant Vicent. Els animals amb els seus vestuaris venien de l’horta de Valencia, molt d’ells de Massanassa, però també d’Alboraia i altres pobles, com anirem veient. Crida l’atenció com de mudada va alguna gent, amb trage i armilla.
**********
1946. Pasacalle de Sant Vicent. Continuem veient l’ornamentació exagerada de cavalls, matxos i burrets, i també la decoració floral dels carros o les carrosses. L’home amb brusa seria el carreter, que estava fent la seua faena. D’altra banda, costa reconèixer en eixe poblet típic, de vegades un tant desballestat després de la guerra, l’actual Nules modern i caòtic arquitectònicament. Bona part dels carrers que veiem pareixen de terra.
**********
1957. Pascual, clavari de Sant Vicent. Ací podem veure amb molt de detall els barrocs aparells de la muntura, però també la precarietat arquitectònica de les cases i de l’enllumenat.
**********
1957. Tomás Romero passa a cavall per davant de la drogueria històrica al número 56 del carrer Major. A la vora la casa modernista del número 54. A terra veiem un dels efectes indesitjats de traure a festes els animals: les femades.
**********
1949. La participació femenina al pasacalle de Sant Vicent. D’esquerra a dreta, Rosa Adsuara, Carmen Diago, Paquita la Blanquera i Consuelo Navarro; Marisol Fandos està ajupida a la dreta. Igual que les cavalleries, la roba de les festeres també es llogava a València, d’ahí que vagen vestides de falleres.
**********
Anys 50. Pasacalle de Sant Vicent. El músic amb el trompo de vares és Antonio Ràfels, a qui vam tindre la sort d’entrevistar. Els hòmens van tots molt ben vestits, amb trage i jupetí. Rodegen a un cavall engalanat a la manera tradicional. A una banda de la foto estan les xiques i a l’altra els xics.
**********
Anys 40, pasacalle de Sant Vicent. Un grup de huit xiques en una carrossa preciosa, de molta faena, adornada amb flors que es cultivaven en casa o s’arreplegaven del camp. Van vestides de valenciana, com era habitual en aquell moment. Més endavant els vestits passarien de ser llogats a tindre’ls en propietat, i de l’estil de valenciana al de castellonera o al propi de Nules. Els baixos del carro estan coberts amb una gran bandera espanyola, molt normal en aquell moment de fervor patriòtic de postguerra.
**********
Anys 50, pasacalle de Sant Vicent. Entre els genets, Ramón Martínez. Podem admirar la diversitat que hi havia en els petos, les mantes, les cabeçades i en general en els aparells de les muntures, tot fet a mà amb motius geomètrics, flors, garlandes, borletes, campanetes i cascavells. Generalment es muntava sobre una manta ben subjecta o fins i tot a pèl, no sobre sella.
**********
Ramón Martínez porta del ramal un animal amb dos xiquets a sobre. Pel que es pot veure en les fotos, els que pujaven a cavalls, matxos o ases eren homes o xiquets, les dones i xiquetes anaven als carros. En esta imatge es veu el sol de terra amb les regalleres sobre el fang.
**********
Una carrossa estirada per dos animals, de rodes grandíssimes (de vegades eren carros de quatre rodes), amb una multitud damunt de quinze persones, entre homes, dones i xiquets. El carreter amb brusa potser havia vingut de l’horta de València per traure a la gent a la cercavila. La seua forma de vestir contrasta ja amb els trages de jaqueta o els vestits de valenciana de les festeres. Algunes xiques porten grans cistelles, potser perquè tiraven caramels o alguna altra cosa (?). El carro està cobert per la tradicional decoració floral, i també amb la bandera espanyola.
**********
1962, pasacalle de Sant Vicent. Les retratades són, d’esquerra a dreta, unes joveníssimes, quasi adolescents, Paquita Alias, Fina Navarro, Mercedes Gavaldá, María Miralles, Tere Bonet, Paquita Pérez, Sefa Tel i Rosita Casino. Van cobertes de confetis que tirarien des de les carrosses.
Segon bloc d’imatges comentades
En este segon bloc d’imatges de Tradicions i festes es mostren dos grups temàtics: la festa de les Camareres de la Soledat (27 fotografies) i les festes del barri de Sant Xotxim (21), amb sorprenents fotografies de la fira d’animals. De nou, la pluralitat dels comentaris garanteix una lectura riquíssima i molt amena.
LES CAMARERES DE LA SOLEDAT
Altar de la Capella de la Soledat, encarregat l’any 19.. a l’escultor Manuel Marco, cremat l’any 1936 per a convertir la Capella en economat de l’UGT. Un economat és un establiment que ven productes a preus menors que en les tendes habituals, generalment amb un objectiu social. Generalment els edificis dedicats al culte es buidaven per fer-los servir de magatzems, economats o centres socials, la qual cosa no justifica la destrucció, que sovint era innecessària.
Llegir tot el segon bloc (2.025 paraules)
**********
1910. La Mare de Déu de la Soledat sobre la peanya feta per l’escultor Tomás Soler a principis de segle per encàrrec de l’Ajuntament. Desaparegueren en 1936. Ens diuen que du la corona antiga, però no el resplendor, és a dir, que no està completa. La peanya és molt bonica, molt barroca, té moltíssim treball. També se’ns diu que en la corona d’abans de la guerra li queia una perla damunt del front i duia un resplendor molt gran, això vol dir que esta no és la bona. Ara s’ha fet una reproducció.
**********
1916. Detall de la Soledat.
**********
1922. Processó de les Camareres, amb la Mare de Déu amb el mantell de Glòria, pròpia de les festes patronals d’octubre. Podria tractar-se del carrer Sant Antoni, entrant des del carrer Major, i la primera casa de la dreta seria el número 5, que va resistir la guerra i la modernització i continua igual.
**********
1925, la camarera Vicenta Paradells Recatalá.
**********
1941. María Miralles Dualde, camarera de la Soledat, en un paisatge urbà que mostra les cicatrius de la guerra. Imaginem que ser camarera en eixos anys no seria apte per a totes les dones: haurien de tindre una posició econòmica solvent i ser d’una família d’un perfil ideològic inqüestionable en la nova administració.
**********
1940. Josefina Recasens Plana, camarera de la Mare de Déu. Està rodejada de familiars i amics, alguns d’ells amb cirials, i també de xiquetes de comunió amb palmes. En 1940 feia tres o quatre anys que no es feien comunions al poble, de manera que es van ajuntar xiquetes i xiquets de diferents anys, amb una diferència considerable. Ens conten que aleshores era habitual que xiquetes i xiquets anaren de frarets i mongetes a la comunió, o fins i tot de mares de déus. No hem aconseguit reconèixer on es troben, ni què és el magatzem o la torre que tenen darrere. Sí que sabem que el comerç de la taronja no va parar en cap moment, perquè era la major font de divises de l’Estat espanyol arruïnat després de tres anys de destrucció.
**********
1941. Soledad Canós Huesa (Solita la Blanca), Antonia Arámbul, Consuelo Bigorra, Trinidad Mariner, Josefina Monlleó, María Arámbul. Porten les medalles que es passen d’un any a un altre. Van totes vestides de negre, unes amb guants blancs i altres amb guants negres, amb teja i mantellina i el cabell pentinat primorosament per a la seua festa. Darrere d’elles es veu el poble amb signes de destrucció.
**********
1942. Teresa Paradells Arnau amb la medalla de capellera, vestida de negre amb guants blancs, en una foto típica de les grans ocasions: en estudi i davant d’un teló de fotògraf que representa un interior monumental.
**********
1943. Processó amb desenes d’àngels vestits de diferents colors, alguns amb els guionets. El capellà pareix mossèn Antonio Bertomeu. Hi ha moltíssim públic veient passar la processó. El carrer pareix de terra, i la primera casa de l’esquerra pareix assolada completament, possiblement encara per efecte de la guerra.
**********
1943. Taula de les Camareres davant la capella -on s’hi fa la seua presentació. Les taules continuen fent-se amb el mateix nivell de sofisticació i elegància.
**********
1944. Taula de les Camareres. És lleugerament més modesta que l’anterior, i a més a més no reconeixem el carrer en què es troba, entre cases en mal estat.
**********
1945. Taula de les Camareres davant de la capella de la Mare de Déu. Si ens fixem en les cases de l’esquerra, excepte el primer balconet els altres encara són els mateixos.
**********
1944. Evangelina Oliver, Finita Arrufat (la Rosseta), María Sanáhuja, María Carratalá, María Carreguí… Es troben dins de la capella.
**********
1946. Soledad Darás Bruno, fotografiada en un estudi de fotògraf (Rafael Escrig?) amb falses arquitectures (columna i escaló). Els taulellets del terra els hem vist abans en fotos de comunió.
**********
1947. María Esteban Molés, en el mateix estudi fotogràfic de la fotografia anterior però amb un subtil canvi en el decorat.
**********
1948. Josefina Martínez Gozalbo (Fina la Millonària, germana del Calo), fotografiada per a l’ocasió davant de l’espill del tocador. Teja i mantellina rellisquen escampades elegantment sobre el moble.
**********
1947. Teresa Forcada Cases fotografiada en l’estudi fotogràfic que ja coneixem (pels taulellets i l’escaló); ara li ha afegit un teló de fotògraf d’un interior monumental.
**********
1951. Taula de la Festa de la Mare de Déu de la Soledat. Veiem a 23 camareres (de les 24 que era el número màxim anual): Amparo Tamarit, Carmen Castelló, Carmen Ripollés, Carmen Roselló, Carmen Vilalta, Encarna Roig, Fina Adsuara, Fina Capella, Fina Oliver, Francisca Bruno, Irene Alagarda, Josefina Ballester, María Gozalbo, María Lucas, María Romero, María Viciedo, Paquita Castelló, Teresa García, Teresa Gavaldá, Teresita Llopis, Teresita Montagut, Vicenta Cubedo, Vicenta Gozalbo. Veiem clarament que les camareres són de diferents edats, tal com consta en el reglament redactat per Mn. Trinitari Mariner. La preciosa casa cantonera de l’esquerra no ha patit canvis respecte de l’actual.
**********
1953. Paquita Alias, Ángel Alias, Paquita Fons i Tere Sorribes, la primera i l’última amb el catret a la mà per a poder seure en missa. Ángel porta el ciri per a la processó, i la camarera, amb la medalla reglamentària, de negre i amb la mantellina ben alta. Pels carreus que veiem darrere, possiblement estan vora el Convent, que era el que servia d’església des de la seua restauració en 1943 i fins que es va acabar de construir l’església parroquial.
**********
1955. Taula de les Camareres davant de la capella, amb elles assegudes a les vores. A la part superior de la foto posa “Año Mariano 1955”. Aquell període (1953-1956) va ser el primer Any Marià que es va convocar, en este cas per part del papa Pius XII. En la taula es veu els àngels adorant al Jesuset.
**********
1955. Són les mateixes camareres de la fotografia anterior; tenim 18 noms desordenats de les 19 capelleres presents en esta foto: Amparo Granell, Carmen Alegre, Carmen Gavaldá, Carmen Romero, Conchita Navarro (primera per la dreta), Consuelo Farano, Josefina Casino, Lorenza Piqueras, María Miralles, Mercedes Oliver, Rosario Benlloch, Rosario Gavara, Rosario Chordá, Solita Felip, Teresita Darás, Teresita Felip, Teresita Llorens, Teresita Salva. Totes elles porten la preceptiva medalla, que es passaven unes a altres.
1955. Les camareres eixen del Convent en processó, algunes d’elles encara estan encenent el ciri. Van vestides de negre rigorós, amb la medalla, teja i mantellina.
**********
1954. Ramón Martínez i Tere Sanáhuja Arámbul, amb familiars. Estan al carrer Major, segurament van a missa major (es veu un catret). Les dones majors no es mudaven com les joves, mantenien el seu estil auster, vestides de negre, amb mocador al cap, etc. Tot i això, és possible que esta aueleta tinguera menys anys que les que participen en el nostre taller (65 ó 70, diuen, per exemple). Com es veu en les fotos, les dones acudien a l’església amb el cap tapat amb un mocador o un velet.
**********
1943. Àngels. Carmen, Rosa i Teresa Pellicer, la del mig vestideta de comunió. Darrere tenen un teló de fógraf amb un interior com d’església.
**********
1948. Àngels. Finita Canós (la primera per l’esquerra) i dos desconegudes, la del mig porta el guionet i les altre l’acompanyen agafant les llistes. Estan eixint del Convent.
**********
1942. María Ibáñez Sanáhuja, àngel en la processó de les capelleres. En veure esta fotografia ens va parèixer que la xiqueta era molt major; l’explicació poden ser eixos tres o quatre anys de guerra en què no van haver comunions, per la qual cosa en reprendre el culte hi hava xiques adolescents fent paper de xiquetes.
**********
Anys 40. Àngel. La foto està colorejada damunt, una cosa que feien els fotògrafs, de vegades perquè les còpies es repartien entre els familiars a manera de postals. També pareix més major de l’habitual, possiblement perquè era d’eixos anys perduts en què no es van fer comunions. Segurament està davant del Convent.
**********
1965. Processó de Camareres. Merche Silvestre.
**********
FESTES DEL BARRI DE SANT XOTXIM I FIRA AGRÍCOLA
1952. Clavaris de Sant Xotxim. Casetes baixes i disperses, amb un urbanisme que sembla un tant caòtic. Els clavaris van molt mudats, sobre cavalls molt ben vestits.
**********
1948. Pasacalle de Sant Xotxim. Xiquetes i xiquets en una carrossa, vestides de valencianes.
**********
1947. Primera Fira en l’actual avinguda de la Constitució; “GRAN FERIA DE GANADOS”. Tomás Romero, José Miralles i el xiquet Tomás Romero. Veiem passar un bou, carros i bicicletes, i s’endevinen cavalls en exposició contra una llarga paret.
**********
1948. Fira. Una imatge fabulosa en què es veu com s’estabulaven els animals (borregos, porcs, bous, burros, matxos, cavalls…) i als tractants i ramblers fent negoci. L’avinguda es veu molt més ampla del que és, potser perquè un costat encara no estiguera edificat.
**********
1952. Una altra imatge de la fira des de l’altre costat. Els arbres creixen ràpid i es veuen molts curiosos passejant per la fira. En este extrem veiem bous. Ens conten que hi havia molta gent que criava bous per a vendre la carn, altres els criaven i els tornaven ja grans a canvi d’una quantitat de diners.
**********
1952. Fira. En esta imatge es veuen modestes parades de ferramenta agrícola, no només de tracte d’animals. Sabem que s’instal·laven barets i que hi havia molta animació.
**********
Anys 50. Una vista de la fira des de fora, amb la tradicional arcada i les garlandes festives.
**********
Anys 50. El ramat de borreguets i cabres convoca nombroses xiquetes i xiquets. El pastor du una cria al braç.
**********
Anys 50. Un bon nombre de senyors amb altres tantes cavalleries. Podria ser quan donaven els premis, diumenge pel matí. A la dreta es veu una tira de barreres preparades per als bous.
**********
1955. Dos xiques davant d’un tractor Hanomag-Barreiros R440. Possiblement la data de la foto és incorrecta, perquè Hanomag-Barreiros no es va crear fins a 1959, i el model R440 es va fabricar a partir de 1961.
**********
Anys 50. Pasacalle de Sant Xotxim. Un pobre burret estira d’un carro carregat amb cinc xiquetes i dos xiquets. El carro està adornat amb banderes d’Espanya i molta vegetació en les rodes.
**********
1948. Rosita Romero Villalba en el pasacalle de Sant Xotxim. Porta un gran ramell de flors en la mà esquerra i algun tipus de farolet en la dreta, i va vestideta de valenciana com era moda en aquell moment.
**********
Anys 50. Matías Martínez, Miguel… Una parada de maquinària agrícola: “maquinetes” (motocultors) ja ens els anys 50 (si és correcta la datació), tot i que no es generalitzarien fins a quinze o vint anys després. Darrere es veu una “machina” (una motxilla de polvoritzar), una moto i altra ferramenta que no reconeixem. En aquell moment les motos substituïen a les bicicletes com a medi de locomoció dels treballadors del camp. El carrer és de terra o estava en obres.
**********
1945. Luís Verdú Ripollés (a qui hem tingut la sort d’entrevistar) a cavall en les festes del seu barri. En la manta del cavall es llig clarament “Masanasa”, el poble d’on venien estos animals i els seus aparells festius.
**********
Pepe Picaño porta del ramal a un cavall carregat amb xiqueta i xiquet. La xica, com era habitual en aquell moment, munta de costat, per no obrir les cames. Pepe Mitger ens conta que la roba dels cavalls que es llogava fora era cara, costava fins a 10 duros!
**********
Anys 50. Pasacalle de Sant Xotxim. La parella del carret porta elegants disfresses d’època. Darrere es veuen les barreres i un edifici que no reconeixem cobert de vegetació.
**********
1946. Pasacalle de Sant Xotxim. Una parella a cavall, ell escarramat i ella de costadet. Com a novetat, la manta senyala la procedència de la cavalcadura: “Alboraya”.
**********
Años 60. Pasacalle Sant Xotxim. Carmen Romero, Vicente García i dos desconeguts.
**********
1962. Pasacalle de Sant Xotxim per l’avinguda de València, acabat de ploure. Més al fons es veu la torreta de l’antiga Càmera Agrària. Curiosament, la preciosa publicitat ceràmica de Nitrato de Chile s’ha canviat de lloc, del raconet ha passat a la façana principal en la mateixa casa. La tira d’animals és molt llarga. En este tram els espectadors són bàsicament xiquetes i xiquets.
**********
Anys 50. Tomás Romero, dalt del carafal en el lliurament de premis de la Fira. Els premis es donaven als millors animals.
**********
Pasacalle de Sant Xotxim, amb Pepe Clavell i Tomás Romero. Ací veiem un altre tipus de manta de les que s’utilitzaven per tapar els aparells dels animals, molt més humil que les que hem vist fins ara. Com en altres cassos que s’han vist, porten banderes espanyoles i les rodes adornades amb ramells o paperets.
Tercer bloc d’imatges comentades
Amb este bloc completem el capítol de Tradicions i festes de la col·lecció de Tomàs Miralles. En este cas només hi ha tres grups de fotografies: un primer dedicat a les festes de Sant Joan (amb 34 fotos); un segon, associat al primer, per als Jocs Florals (de només 5 imatges); i un tercer excepcional per a les Festes Patronals de Sant Bartomeu (12 fotos). Diem que és excepcional perquè ens permet veure com era la plaça Major abans i després de la Guerra, i l’evolució arquitectònica i fins i tot social que es va viure.
També hem inclòs, com a novetat, imatges actuals d’alguns dels carrers en què transcorren les escenes. És una forma de prendre consciència exacta de les transformacions patides i ens ajudarà a fer una valoració de la necessitat o no d’eixos canvis.
SANT JOAN
Processó de Sant Joan Baptiste, amb el sant vestit amb la pell de camell. Els portadors visibles de la peanya són Pascual i Juan. Darrere es veuen dos capellans, i també barreres per als bous al carrer.
Llegir tot el tercer bloc (3.143 paraules)
**********
1952. Carmen Alegre, primera Reina de les Festes de Sant Joan. A l’esquerra, la rama militar de les forces vives de Nules. L’escenari és molt bonic: escalonat, flanquejat per cortines i amb un teló que representa un paisatge agrest.
**********
1954. Gero Pérez Balada, Reina del Foc, vestida de llauradora en algun acte de les festes. Porten paneretes, potser per algun tipus d’ofrena, i estan situades davant dels símbols polítics d’aquell moment.
**********
1954. De nou Gero Pérez Balada, Reina del Foc, ara en una fotografia d’estudi. Reconeixem el dibuix dels taulellets de terra; la columna i la cortina de darrere serien d’utillatge. Ací la toqueta és diferent, i també la banda quadribarrada.
**********
1952. Carrossa de la Reina i les seues dames. És un carro grandíssim, de dos eixos, estirat per dos o tres animals, segurament vinguts també de Massanassa o algun altre poble de l’horta de València (ens diuen que encara en vénen). Al front del carro, Pepe Chimarro. Circulen pel carrer la Puríssima, per davant de les casetes que van edificar des de Regiones Devastadas, que continuen pràcticament igual -com es pot veure en la foto actual.
**********
Cavalcada entrant pel carrer Ample. La carrossa és molt original, en ella veiem a Gero, Carmen, Teresita, Finita, Salvador Roselló i Gavaldá, les xiques amb cistelletes que segurament portarien flors o caramels o alguna cosa amb què obsequiar al públic. Al final del carrer es veu la capella que en l’actualitat alberga el Museu de Medallística. Sorprén veure com ha canviat el carrer Ample en unes poques dècades, i com es va perdre acceleradament aquella arquitectura tradicional.
**********
1954. Fogueres de Sant Joan al cantó entre el carrer Ample i el carrer Sant Vicent, hui irreconeixible.
**********
1954. Ofrena a la Mare de Déu de la Soledat per part de la reina (Gero Pérez, com ja hem vist) i dames d’honor del barri de Sant Joan.
**********
1960. El pasacalle de Sant Joan passa per davant de l’edifici de l’Hermandat, a l’actual avinguda de Castelló. Les carrosses són molt originals. La palmera que aguaita a la dreta no existeix hui en dia, potser es trobava al desaparegut “Jardí del Carnisser”.
**********
1954. José Miralles i María Miralles, disfressats en el pasacalle de Sant Joan. Ens expliquen que son pare era de la comissió de festes, per això veiem a pare i fills en moltes fotos.
**********
Anys 50. José Miralles, Tomás Miralles i José M. Miralles. Bordat en la manta que cobreix el cavall, “MASANASA”, el poble del que venia l’animal amb els seus aparells. Per a fer els més de 60 quilòmetres que separen Massanassa (a l’Horta Sud) de Nules, necessitarien més de 10 hores, per la qual cosa deduïm que molts farien nit ací, possiblement en algun hostal que desconeixem o en cases particulars dels festers.
**********
Anys 50. Jesús, José Miralles, Vicente Fortea. La cavalcada passa per l’avinguda de Millars. La carrossa s’ha muntat sobre un carro grandíssim, de dos eixos, que estiren dos animals en paral·lel. Sobre la manta del cavall pareix que pose VALENCIA. Potser les carrosses també vingueren de fora, des dels pobles d’origen dels carreters. Seria una indústria de certa potència, per arribar a molts pobles allunyats com els de la nostra comarca.
**********
1954. Carrer Sant Pasqual. Amparito la Rulla, Ramonet (amb espardenyes de careta), Antonieta, Pepito Buga, Amparo Gavara (la Morra). Darrere tenen una foguera de la que, lamentablement, no podem llegir els textos.
La vida era molt distinta als pobles amb els carrers de terra: imaginem els tolls, el fang a les sabates (especialment a festes) o als peus crus, les espardenyetes d’espart que es “desbotifarraven” amb la humitat, el trànsit per les voreres quan n’hi havia, la gent prenent el sol o la fresca…
**********
Anys 60. Processó de Sant Joan circulant de nou pel carrer Ample, amb el guió dut per tres hòmens, la peanya darrere i un gran acompanyament d’hòmens amb ciri. Al fondo s’endevina la llanterna sobre la cupuleta de l’actual Museu de Medallística. Pareix que el sol encara és de terra. A dreta i esquerra s’observen valuoses balconades de fundició i portes magnífiques d’abans de guerra, de les que hui queden interessants exemples aïllats.
**********
1954. Jesús Arnau el Blanco, Vicente Carratalá, els xiquets Joaquín Bruno y Vicente Carratalá. Tornem a veure una carrossa sobre un carro o plataforma de quatre rodes, arrossegada per dos cavalls en paral·lel. A banda dels xiquets en la carrossa, també han pujat a Joaquín i Vicente a llom dels animals. El carrer es veu preciós, amb cases d’arquitectura tradicional.
**********
1953. Fina Felip, Lola Ibáñez, Consuelo Jericó i potser Encarnita, retratant-se davant d’una carrossa molt espectacular en què les xiques pareixen eixir de petxines.
**********
1954. Rosa Valls, Solita, Mª Carmen, Lolita Ibáñez, Jesús el Blanco, Salvador el Barranco, Carmen Gomis, Manolo Lucas… Esta carrossa podria ser la que es veu en segon pla un poc més amunt. Implicava un nivell tècnic molt alt, possiblement per part de professionals. Anava muntada sobre una plataforma de quatre rodes, pareix que amb dos animal al tir. Hi ha molta gent dreta i asseguda sobre la vorera. Les portes de les cases són altes i amples per entrar els animals, i estan flanquejades per finestrals alts, amb bones reixes de forja.
**********
1958. Cavalcada de Sant Joan. Alepuz, Diego, Leonardo, Eliseo Gargallo, Arcadio, Pepe Alagarda…
**********
Anys 60. Pasacalle de Sant Joan. Veiem tres carrosses, en primer pla una en forma de barca i plena de marineretes. Pareix el carrer Ample, tot i que no identifiquem cap casa.
**********
Anys 50. Pasacalle de Sant Joan. María Miralles, Sefa Tel, Consuelo González… Pareixen vestides d’holandeses, amb un pou i un molí de vent. La façana de darrere es veu especialment basta, hui en queden poques com eixa. Potser tinga que veure encara amb la destrucció de la guerra.
**********
La mateixa carrossa des d’una altra perspectiva.
**********
Anys 60. Fogueres de Sant Joan, cantó Santa Teresa / carrer Ample. Pedro Tel, Pascual, Vicente Fortea, José Miralles, Jesús Pitarch, Paco Aroza… És una foguera molt graciosa, amb molts rètols segurament en clau humorística. Els carrers estan quasi completament irreconeixibles, la transformació que va començar eixos anys va ser molt profunda.
1962. Fogueres en les festes de Sant Joan. La reina de festes, vestida encara de valenciana, és Mª Soledad Canós, i veiem també a Amparo Hueso Silvestre, Matías Castelló Martínez, Fina Ráfels Silvestre, Bartolomé Hueso Martí, Amparo Silvestre Naixes, Josefina Silvestre Naixes, María Naixes Roglá.
**********
1965. La reina de festes, Paquita Pérez, posa vestida de blanc entre les seues dames, totes elles amb vestits tradicionals valencians. Les acompanyen dos patges molt elegants; el de la dreta és Tomás Miralles, autor d’esta compilació.
**********
1965. Tomás Miralles, vestit de patge, en un altre moment de la mateixa nit. A poca distància, una dama vestida de valenciana. Passen a la vora d’una sòlida barrera dels bous al carrer.
**********
1964. Joaquín Mondragón, Paco Margalet, Manolo Oliver, Antonio Balaguer, Ramón Felip, José Pitarch, José Miralles. Reina, María Dolores Usó Safont. Pareix que passen per la plaça Major en obres, i més arrere, pel carrer Major, pareix que falta l’actual edifici de la Caixa Rural, que podria estar en construcció.
**********
Anys 60. Carmen Alonso, Mª Teresa Prior, María Miralles, Tere Bonet i Sefa Tel passen amb la seua carrossa per davant de l’edifici de la Guàrdia Civil. Van vestides de romanes o similar. Ens adonem que el major canvi (a banda de la desaparició de “l’aguilot”) és la substitució dels arbres de davant per oliveres i palmeres.
**********
1963. Una foguera al carrer Sant Joan, que hui està absolutament canviat (només queda igual una teuladeta en les cases del fons). En la imatge es troba Soledad Ibáñez, Carmen, Rosa Pérez, Ramón Nebot, Sra. María, José Mª Alagarda. Esta foguera és més semblant a les que es feien tradicionalment, és a dir, una acumulació de llenya i trastos vells amb un ninot casolà. També és un grup més informal que els que hem vist fins ara: van en roba de treballar, les dones amb els seus davantals, els hòmens amb espardenyes de veta. El de la dreta porta barret de palla, faixa ampla i els pantalons arromangats. El sol és de terra i es veu somogut, potser perquè s’estava instal·lant els desaigües. Les portes altes i les finestres embotzinades indiquen potser algun tipus de magatzems.
**********
Anys 60. Disfresses. Rosa la Tintorera, José M. Miralles, Domingo Bonet, Miguel Tel, Lolita, Sefa. El quadre es desenvolupa al voltant de la persona que fa de xiquet de bolquers al mig de la imatge. Es veuen molts hòmens i xiquets vestits de dona, amb bates, gorros i davantals, que era una disfressa molt fàcil de fer. Les xiques ho tenien més difícil. Al fons, algú amb un espectacular cap de bou de cartró.
**********
Anys 50. Maruja Castells, María Miralles, José M. Miralles, Luis Castells. Una altra carrossa, esta amb l’escut del poble. Pareix que vagen vestits de llauradors.
**********
Anys 50. Sefa Tel i María Miralles, vestides de blanc immaculat, preparades per a la cercavila. Es veu molt bé l’empedrat del carrer (el mateix que, en alguns trams del poble, va servir per fer les fortificacions de l’exèrcit franquista en la guerra civil). Sobre el cavall es veu com s’aprofitaven les mantes, petos i demés per amagar els aparells dels carros: colleró, selló, retranques, etc.
**********
1965. Cavalcada del ninot. Els tres en primer plànol són Pascual Dualde, Jesús Pitarch i Paquita Alias. En general les disfresses de les xiques eren més variats i divertides que els dels hòmens, que solien recórrer al vestit de dona. Suposem que els músics són músics reals, amb uniforme.
**********
1965. Cavalcada del ninot. José Martínez, Paquita Pérez, Paquita Alias i altres. De nou trobem hòmens vestits de dona, buscant el seu aspecte grotesc.
**********
1964. Disfresses. El xiquet és Vicente Ramón Bonet, i en el conjunt s’ha reconegut a Miguel Tel (amb la guitarra blanca) i a José M. Miralles; porten tres guitarres i una caixa, i les cares pintades per ressaltar l’aspecte humorístic de la situació. Resulta molt graciós que s’anomenen “Los Bítels”. A banda de la part de chirigota, és possible que funcionaren realment com a conjunt, especialment per la presència de Miguel Tel, músic virtuós en una nissaga de músics molt coneguda.
**********
Foguera en l’encreuament entre carrer Ample i carrer Sant Vicent (les cases són del número 19 cap amunt). Es veu la diferència entre esta foguera i l’anterior, molt més popular, que no pretenia crear una figura. D’altra banda, no entenem què representa exactament. En primer plànol, l’antic empedrat.
**********
ELS JOCS FLORALS DE LA VILA DE NULES
1954. Jocs Florals, mantenidor mossèn Juan Benavent, home eloqüent que emfatitza el seu discurs amb una gestualitat desimbolta. La reina és Gero Pérez, rodejada de les seues dames. Segurament estan en el marc incomparable del Teatro Alcázar, que en aquells anys vivia el seu esplendor.
**********
1954. Els xiquets María Miralles i Alejandro Roselló, a l’escenari del Teatro Alcázar, possiblement en els Jocs Florals.
**********
1965. Jocs Florals. Fina Mechó, Jesús Pitarch, Paquita Pérez (Reina), Manolo Pérez, María Miralles, Pepe Martínez, Paquita Alias, Vicenta, Ramón Ripollés. El certamen literari del barri de Sant Joan, que es celebra des de 1953, és un esdeveniment d’alt nivell que resultava excessivament costós per al barri (veure l’entrevista a Paco ‘Madalena’). Després d’un xicotet parèntesi se’n va fer càrrec l’Ajuntament de Nules.
**********
BODES DE PLATA
Per les bodes de plata dels Jocs florals es va reunir a totes les reines de festes entre 1953 i 1978 (amb l’únic parèntesi de l’any 73), que ací es poden veure en la foto.
Any Reina Mantenidor Autor-Flor Natural
1953 Marisol Masmano Melchor Rvdo. José Zahonero Vivó Ana R. Mezquita Almer
1954 Gero Pérez Balada Rvdo. Juan Benavent Maximiliano Tous
1955 Primi Gavara Bruno Francisco Sánchez Ana R. Mezquita
1956 María Pitarch Torres Alfonso Franch Miras Ana R. Mezquita
1957 Lolita Ribes Año Luis Lluch Garín Prudencio Alcón y Mateo
1958 Carmen Cuñ Arnau Baltasar Rull Villa Conrado Font Llopis
1959 Mª Amparo Nebot Tamarit Diego Sevilla Andrés Leopoldo Peñarroya
1960 Finita Canós Miralles Rvdo. Vicente Gallart Alfonso Ramón García
1961 Mª Ángeles Gálvez Sanz José Esteve Patuel Francisco Baldó y Vives
1962 Mª Soledad Canós Palomar Francisco Almela y Vives Alfonso Ramón García
1963 Herminia Masmano Melchor Miguel Aparicio Bernat Elías Borrás Castelló
1964 Mª Dolores Usó Safont José Mª Ramírez Rodríguez Alfonso Ramón García
1965 Paquita Pérez Castell Luis Lluch Garín Leopoldo Peñarroya
1966 Solita Ripollés Canós Leopoldo Peñarroya Joaquín Sendra Navarro
1967 Mª Teresa Montoliu Arámbul Carlos Murria Arnau Elías Borrás Castelló
1968 Mª Dolores Palomar Mompó Lucinio Sanz Martínez Rvdo Bernardino Rubert
1969 Mª Gracia Beltrán Peris Andrés Villalobos Beltrán Leopoldo Peñarroya
1970 Carmen Luz Rovira Capella Nicolás Pérez Zalamero Miguel Peris Segarra
1971 Rosita Piza Carreguí Bautista Carceller Ferrer Rafael Roca Coll
1972 Inmaculada Carbonell Canós Carlos Fabra Andrés Rafael Roca Coll
1973 No es van celebrar
1974 Consuelo González Martínez Julián Sanvalero Aparisi Rafael Roca Coll
1975 Isabel del Carmen Martínez Santiago Bru Vidal Rafael Roca Coll
1976 Mª de la Encarnación Canós Nicolás Pérez Salamero Rafael Roca Coll
1977 Mª Teresa Ferrer Vinaixa Vicente Fernández de Gamarra Rafael Roca Coll
1978 Rosa Mª Martínez y Martí Rvdo. Ángel Navarro López Miguel Fernández
**********
Les bodes d’or, amb la resta de regines fins a l’any 2003.
Any Reina Mantenidor Autor-Flor Natural
1979 Ascensión Figueres Górriz José Luis Manglano Mas Elías Borrás Castelló
1980 Suni Martínez Forner Vicente Ruiz Monrabal Mª Soledad González
1981 Rosa Miralles Flich José Antonio González Miguel Fernández
1982 Soledad Mechó Catalá Jaime Lamo Espinosa Vicente Montagut Hofer
1983 Isabel Gascón Tornero Josep M. Francés i Camús Jacinto Heredia Robles
1984 Rosa Mª Villarroya Conejos Joan Soler i Usó Jacinto Heredia Robles
1985 Ana Mª Ferrer Martínez Josep Palomero i Almela Manuel Villarreal
1986 Mª Dolores Esteban Martínez Vicent Soler Marco Josep Palomero i Almela
1987 Marisol Cases Fandos José R. García Fuster Mª Soledad González Felip
1988 Mª José Esbrí Navarro Emilio Romero Gómez Xavier Bertrán i Alcalde
1989 Mª Pilar Dualde Portalés Bautista Carceller Ferrer Ferran Carbó
1990 Mª Soledad Arenós Ripollés Roberto Soravilla Mª Soledad González Felip
1991 Maite Palmer Ribera Juan Van Halen Alexandre Flix Arnau
1992 Marisol Bolillo Cabedo Juan Luis Gómez Colomer Antoni Albalat
1993 Maite Sánchez Peirats Luis Herrrero Alicia Tello García
1994 Gloria Gavaldá Ripollés Emilio Romero Gómez Isidre Juliá i Avellaneda
1995 Pilar Casaus Soriano Fernando Vizcaíno Casas Iván Lleó Llop
1996 Mª Balbina González Puchol Juan Costa Climent Isidre Juliá i Avellaneda
1997 Raquel Sorribes Palmer Alejandro Font de Mora Jaume Rolíndez
1998 Paula Bueso García José Vte. Felip Monlleó Vicente Peña
1999 Mª Carmen Romero Bolillo Fernando Castelló Carme Rufino
2000 Maite Roig Aguilar Fernando Villalonga Campos Jaume Rolíndez
2001 Beatriz Martínez Recatalá José Ramón Calpe Isidre Juliá i Avellaneda
2002 Mª Carmen Romero Rovira Ascensión Figueres Górriz Daniel Nomen i Recio
2003 Suny Marmaneu Martínez Mª Soledad González Felip Alexandre Flix Arnau
**********
FESTES PATRONALS DE SANT BARTOMEU
Sant Bartomeu, patró de Nules. Se’l representa amb el ganivet (que sosté amb la mà dreta) amb què va ser escorxat viu, i amb un llibre o un pergamí enrotllat, que s’utilitzava per identificar als evangelistes, apòstols i Doctors i Pares de l’Església.
**********
1934. Bous a la plaça Major. La imatge és molt exòtica, hi ha molta gent a la plaça, molts joves esperen el seu torn per a rodar la vaca o agafar-la de la cua. En compte de carafals la gent se’n pujava sobre escales, algunes de 4 i 6 metres. Es veu molt bé l’empedrat del carrer, que com s’ha dit s’utilitzaria quatre anys després en les fortificacions i nius de metralladores (el que queda d’estes construccions es pot vore al vídeo de la visita al patrimoni militar de la guerra civil), i també s’aprecia l’acera de lloses que envoltava la plaça.
**********
1934. Bous a la plaça Major. Una altra perspectiva de la plaça i el carrer Major. La pobra vaqueta, molt sequeta, es veu assetjada per una multitud de joves amb camisa blanca i pantalons foscos. Les dones estarien en els balcons. Suposem que amb tanta gent al carrer, rodar les vaquetes o el bous seria més perillós que ara.
**********
Hem fusionat les dos fotos anteriors, fetes amb molt poca diferència de temps, per a tindre una perspectiva més ampla de la plaça l’any 1934, abans de la guerra civil i dels grans canvis que va patir a causa de la destrucció que en va resultar. Així podem veure bona part del recinte i el carrer Major, que aleshores era també la carretera General, per on circulaven carros, cotxes i camions.
José Ferrando, ‘Pepe Mitger’, ens explica com era eixa façana abans de la guerra: a l’esquerra, el mur més gran és la façana de l’església; a continuació, en l’àngul, estava el bar d’Amparo, que en estiu treia cadires i feien orxata i granitzats. Al balcó es veu un cartell que possiblement indicaria el tipus de negoci. Al costat hi havia una barberia, i a continuació una casa.
**********
Anys 30 ó 40. Bous a la plaça Major. Veiem la façana de la casa de la família Alcázar, actual ajuntament, i els balcons a rebentar de gent, dins i fora. Ací hi ha menys escales que en la foto anterior, i a més es buscaven els balcons per a pujar-se’n en cas de perill.
**********
Anys 40. Bous a la plaça Major. Veiem gent sobre les escales, per damunt de les teulades i dels postes de la llum, però també sobre una mena d’escenari insòlit que estaria al mig de la plaça. Li hem preguntat de nou a Pepe Mitger per esta estructura, ens diu que es tracta d’un templet que es va fer amb les runes de l’església, i on es feien concerts de la banda. També hi ha gent pujada als postes de la llum. Possiblement es tracta del primer bou que es va fer després de guerra, en 1944. Diu Pepe que este és el bou que va agafar al Gongo; després va eixir el Griset, un bou molt valent que d’un bot va pujar al templet i va tombar a moltíssima gent. El Griset se’l va quedar l’ajuntament i el va alimentar de les festes d’estiu a les d’octubre. Pepe feia la mili a Mallorca, i conta que va retardar el seu retorn per veure este bou.
**********
I este és el bou Griset en 1944, un bou de què els testimonis se’n recorden encara 75 anys després (fem esta actualització el 25 de juliol de 2019), i de qui hi ha fotografies amb el seu nom. Un bou valent que de tota manera no deixava de ser una víctima involuntària de la festa.
**********
Anys 40. Bous a la plaça Major. En estes fotos es pot veure la destrucció causada per la guerra, els grans buits deixats per les demolicions i els bombardejos. Hi ha molt de públic molt tranquil, potser esperant l’eixida de la vaca. Es troben sobre les barreres, en els balcons, a les teulades o sobre les bastides de la futura església.
**********
Anys 50. Bous a la plaça. Ací la gent de Regiones Devastadas ja estaven acabant l’edifici de l’Ajuntament, i es veu part de l’activitat que es desenvolupava en la reconstrucció de l’església. Les barreres s’han recorregut més avant que en les anteriors imatges, s’han construït carafals i s’hi veuen moltes xiques en el recinte. Els balcons de l’ajuntament són de molt bona construcció: aguanten moltes desenes de persones. Resulta simpàtic que l’ajuntament obrirà les seues portes a la gent del poble.
**********
1960. Novillada a la plaça Major. La plaça està rodada de barreres i carafals, i el balcó de l’ajuntament ple de gent, alguna amb paraigües o para-sols. L’església ja està quasi acabada. Desconeixem qui siga el diestro.
**********
1957. Bous al carrer Major. La primera casa que es veu per la dreta està assolada hui en dia, i només queda un solar tancat. Les següents (números, 30, 32 i 34) continuen igual, són cases modernistes precioses que van resistir el pas de la guerra. Pareix que la foto estiga feta des del balcó de la casa del fotògraf Rafael Escrig (on encara té estudi el fill), per la qual cosa suposem que l’autoria és seua.
**********
Anys 60. Amics del Bar dels Arcos: Oliver, Vicente Arnau (el Rito); ajupits: Vicente Roselló, José Valls, Joaquín Mondragón, Antonio Marmaneu, Salvador Campo… Estan en el futbol, on hi havia este tipus de casetes. Veiem alguns caràcters molt típics, com l’home de la dreta, amb gorra, faixa i arromangat -perquè utilitzaven la mateixa roba a l’estiu que a l’hivern.
0 respostes
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Comentari *
Facebook
Pàgines
Contacte
COVID-19
Índex
Inici
Mascarell
Museu de Memòria Oral
Museu Etnològic Col.laboratiu
Nules-pèdia
Passió per la cultura
Política de privatesa
Què és açò?
Tot l’Arxiu
Infàncies de Nules i Mascarell: veïnat nascut entre 1921 i 1937novembre 18, 2022 - 9:40 am
Fotos de l’Arxiu Històric de Nules I: Passeig pel poble a principis del segle XXnovembre 17, 2022 - 12:31 pm
«Reconstrucción de Nules» (1941)novembre 11, 2022 - 12:31 pm
CASETES OBERTES. Corrals i terrasses, el cor de les Platges de Nulesoctubre 3, 2022 - 11:41 am
© 2016 - Nulespèdia | arxiu digital i memòria popular de Nules i Mascarell - powered by Enfold WordPress Theme
Facebook
Youtube
Mail
Inici
Inici
Tot l’Arxiu
Nules-pèdia
Nules-pèdia
Museu de Memòria Oral
Museu de Memòria Oral
Contacte
Contacte
Ramón Capella, la cara humana de l’administració de justícia Podcasts en Ivoox
Scroll to top
Esta web utilitza galetes. Si continues navegant per ella entenem que acceptes les seues condicions d'ús.
AcceptarAmagar notificació sense acceptarPreferències
Cookie and Privacy Settings
How we use cookies
We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.
Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.
Essential Website Cookies
These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.
Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refuseing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.
We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.
We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.
Check to enable permanent hiding of message bar and refuse all cookies if you do not opt in. We need 2 cookies to store this setting. Otherwise you will be prompted again when opening a new browser window or new a tab.
Click to enable/disable essential site cookies.
Google Analytics Cookies
These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.
If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:
Click to enable/disable Google Analytics tracking.
Other external services
We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page. | 0 | curate | {"ca": 0.7680050872093023, "es": 0.11727834302325581, "en": 0.06329941860465116, "fr": 0.006994912790697675, "eo": 0.00030886627906976744, "pt": 0.00826671511627907, "pl": 0.00010901162790697674, "it": 0.0017623546511627906, "el": 0.02616279069767442, "ru": 0.0005450581395348837, "hu": 0.00027252906976744186, "sr": 0.002180232558139535, "ar": 0.00021802325581395349, "uk": 0.0008175872093023256, "sh": 0.0006359011627906977, "zh": 0.00045421511627906976, "bg": 0.0001816860465116279, "de": 0.000345203488372093, "hr": 9.084302325581395e-05, "cs": 0.00045421511627906976, "ro": 0.00047238372093023255, "lv": 0.00023619186046511628, "oc": 0.00029069767441860465, "uz": 0.0004905523255813954, "gl": 0.00012718023255813953} | https://www.nulespedia.com/arxiu-item/colleccio-fotografica-tomas-miralles-4-2/ |
cawac_ca_20200528_3_45608 | Girona s’avança a les Falles del País Valencià
A Girona amb la visita del Rei s'avança a les Falles de València. Així doncs, asquest indret dels Països Catalans s'han molestat per donar-li la seua particular benvinguda a un monarquic del país veí. El que no defense que una person, com la figura del Rei d'Espanya, estiga per damunt de tots i que siga intocable. En altres països del món on tenen cases reials estan acostumats a la seua banalització. Per tant, aquest no és menys.
Aleshores em sume a penjar aquesta imatge al meu bloc com a lluita de classes i per la república. Per tant, sols em queda dir visca els Països Catalans lliures! | 0.752938 | curate | {"ca": 1.0} | http://jordi-manyes.blog.cat/2007/09/14/girona-s-avan-a-a-les-falles-del-pa-s-valenci/ |
mc4_ca_20230418_15_366624 | Aprenentatge Basat en Jocs - Snafu Store
> Per l'Escola
Conduit per Cartes (1)
Sense filtres 2 (1) 4 (3) 5 (1) 6 (1) 7 (1)
Una estona (4)
Una tarda (2)
Competitiu (5)
Cooperatiu (1)
Per Equips (1)
L'aprenentatge basat en jocs és un recurs més del professor per contribuir al desenvolupament de l'alumne amb eines que poden ser tan o més didàctiques que el llibre de text i de ben segur més divertides. D'una bona sessió de joc sempre se'n deriva un aprenentatge significatiu.
Per l'Escola Hi ha 7 productes
En Inner Compass, jugues com un de quatre personatges que busquen significat en la seva vida quotidiana. (Et sona familiar?) Pren les decisions vitals correctes, experimenta l'espectre complet d'emocions, crea records significatius i, en última instància, troba la teva pròpia brúixola interna. El jugador més il·luminat guanya!
A Lovelace & Babbage, els jugadors adopten els rols de pioners informàtics de segle XIX, inclosos Ada Lovelace i Charles Babbage. Cada jugador té les seves pròpies habilitats i subrutines úniques, que proporcionen un joc asimètric i nous desafiaments.
Visitor a Blackwood Grove és un joc de raonament inductiu asimètric, basat en el Eleusis. Joc ideal per entendre el Mètode Científic. | 0.756659 | curate | {"ca": 0.8843594009983361, "it": 0.06988352745424292, "fr": 0.018302828618968387, "en": 0.02745424292845258} | https://snafustore.com/ca/62-per-l-escola |
racoforumsanon_ca_20220809_2_47146 | De moment a l'Ara en parlen, però la notícia és molt recent. "Es disculpa amb "molt de dolor" i es mostra disposar a comparèixer davant la justícia pels fons de l'herència del seu pare"L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha admès aquest divendres que, tal i com havien vingut publicant alguns diaris espanyols en els darrers mesos, la seva família té diners sense regularitzar a l'estranger. Concretament hi havia acusacions de moviments de diners ens els darrers anys a Andorra i a Suïssa per part de la esposa Marta Ferrusola i dels seus fills, sobre tot el més gran, Jordi Pujol Ferrusola, a qui la seva examant, M. Victòria Álvarez, ja va acusar de moure diner negre.En un comunicat personal enviat pels seus advocats que CDC fa setmanes que esperava Pujol explica que l'any 1980, uns mesos abans d'arribar a la presidència de la Generalitat, va rebre una herència del seu pare Florenci. Tenia uns diners "ubicats a l'estranger i diferents als compresos al seu testament" que reservava pel propi Pujol, els seus fills i la seva esposa Marta. Pujol diu que, per la seva posició política, se'n va desentendre "i va encarregar la gestió i regularització a una persona de la màxima confiança". Els set fills de Pujol eren menors i quan van ser majors d'edat l'herència de Florenci Pujol va passar a ser administrada per un dels seus fills (segurament Jordi) però en els anys posteriors admet que "mai es va trobar el moment adient per regularitzar l'herència".Una regularització que s'hauria fet, segons l'expresident, "en els darrers dies" amb les conseqüències legals oportunes fruit de l'amnistia fiscal del 2012. Pujol admet que, de tot plegat, ell n'és "l'únic responsable" i per això manifesta el seu "compromís absolut de comparèixer davant les autoritats tributàries o, si s'escau, davant les instàncies judicials". L'expresident ho exposa amb "molt de dolor" davant tots els que es puguin "sentir defraudats". Demana "perdó" i que sàpiguen "destriar les falles d'una persona".
No ens podem fiar de ningú.
Ni de la teva ombra
De la meua ombra sí que me'n fio, sempre va on vaig.
Segura?
A tu potser no et segueix sempre la teva ombra?Ara rai que alguns usuaris són prou rars. | 0.901205 | curate | {"ca": 0.9880733944954129, "eo": 0.00871559633027523, "pt": 0.003211009174311927} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_144612 | El present acord regula les condicions generals de compra dels diversos producte i/o serveis oferts en la present pàgina web per BØSCNEGRE, denominació sota la que actúa DAVID RUBIO FELIPE amb domicili al taller ubicat al C/Joaquim Monmany, Nau 12 interior, 08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), d’ara endavant BØSCNEGRE.
El CLIENT en el moment que compra algun dels nostres producte i/o serveis, accepta i se sotmet expressament a les clàusules especificades a continuació, així com a les condicions d’accés i ús del nostre portal i la seva política de privacitat, accessibles a través dels enllaços d’”Avís Legal” i de “Política de Privacitat”.
El CLIENT reconeix disposar de capacitat legal suficient per a obligar-se contractualment.
El present contracte està permanentment accessible en els avisos legals de la nostra pàgina web, i es pot descarregar en format PDF en el moment de la contractació.
Per a qualsevol consulta o proposta, contacti’ns al telèfon (+34) 93.639.54.90 i/o en el mail [email protected].
1. PREUS I IMPOSTOS
En contraprestació pel producte i/o producte i/o servei adquirit, el CLIENT accepta pagar expressament a BØSCNEGRE les quantitats especificades en el moment de la compra en la relació de preus establerts en la web www.boscnegre-com per als producte triat.
Els producteS que s’ofereixen en aquesta web estan subjectes a l’Impost del Valor Afegit (IVA) que ESTÀ INCLÒS en els preus que es detallen per a cada producte.
Les despeses de transport i lliurament del producte SÍ estan incloses en el preu.
Una vegada finalitzada la selecció del producte de manera prèvia a la confirmació de la comanda i abans de procedir al pagament, en pantalla apareixerà el preu final de la compra que inclourà l’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) i les despeses de gestió, embalatge i enviament.
No s’inclou tot allò que no aparegui especificat en la descripció com inclòs.
2. PROCEDIMENT DE COMPRA
A través d’aquesta pàgina web solament podran ser realitzades comandes per persones físiques majors de 14 anys i societats.
A la pàgina web es detallen tots els nostres productes i/o serveis de manera individualitzada. El procediment per efectuar i gestionar la reserva es va indicant a la pàgina web i només han de seguir-se els següents passos:
Triar el producte que es desitgi adquirir.
En seleccionar un producte podrà ser afegit a la Cistella de la Compra i podrà triar entre continuar comprant o tramitar la comanda.
Per a tramitar la comanda serà necessari complimentar un formulari de registre amb les seves dades personals.
A continuació, es procedirà a la verificació de la comanda on es detallen un a un els articles seleccionats i es calcula el preu total.
Seguidament, se li notificarà la modalitat d’entrega del producte adquirit que serà a domicili.
Així mateix, serà necessari indicar l’adreça de facturació i, si ha seleccionat l’opció d’enviament a domicili, la de lliurament dels productes adquirits. Serà possible indicar una adreça única per a la facturació i el lliurament.
Una vegada tramitat el procés, serà necessari marcar de manera prèvia una casella de verificació de lectura i acceptació els termes i condicions de venda.
En la pàgina web se li facilitaran els mecanismes perquè pugui efectuar-se el pagament en funció del sistema triat en cada cas.
Una vegada introduïdes les dades per al pagament, haurà de confirmar la comanda prement el botó “Confirmar compra”.
Una vegada premut el botó “Confirmar compra” s’enviarà un correu electrònic amb la confirmació de la comanda i la informació sobre el lliurament.
El CLIENT es dona per informat que les fotografies i descripcions del producte a la pàgina web són una imatge aproximada dels productes oferts pel que és possible que puguin diferir de l’original. Les descripcions i il·lustracions dels producte oferts a través de la present pàgina web es realitzen merament a títol informatiu.
3. DISPONIBILITAT I ENTREGA
La compra dels productes oferts per BØSCNEGRE són accessibles des de qualsevol part del món però es troben disponibles per a la seva distribució exclusivament a Espanya (territori peninsular).
Les comandes es processaran una vegada que s’hagi rebut correctament el pagament.
En condicions normals, tots els productes que apareixen en la nostra Web es troben disponibles per al seu lliurament immediat en els terminis indicats. Els productes oferts per BØSCNEGRE estaran sempre subjectes a disponibilitat que s’indicarà específicament en la nostra Web per a cada un; en cas de no trobar-se disponible algun article ofert, s’informarà degudament de la falta de disponibilitat al client per a la compra.
En els casos en els quals, una vegada realitzada la comanda, el producte contractat pel CLIENT es trobi esgotat, se l’informarà d’això degudament i se li oferirà un producte alternatiu de característiques similars d’igual preu i qualitat al comprat. Si així i tot, el CLIENT no estigués interessat a acceptar l’alternativa proposada, BØSCNEGRE procedirà a la devolució de la suma ja abonada i li informarà dels tràmits i plaços de reemborsament.
Així mateix, en alguns casos, els productes oferts per BØSCNEGRE s’elaboren especialment. Això succeeix, fonamentalment, en les comandes de determinats articles (productes elaborats de manera personalitzada) que impliquen la seva elaboració especialment per a la comanda en concret, d’acord amb les especificacions del CLIENT. En condicions normals, es troben disponibles per al seu lliurament en els terminis indicats però degut a la personalització del producte, aquests terminis podrien ser superiors, cosa que s’indicarà expressament al CLIENT.
El termini màxim de lliurament del producte a domicili a partir del moment en que hàgim confirmat el seu pagament dependrà del tipus de producte adquirit. El lliurament es realitzarà en el domicili del client els dies laborables (de dilluns a divendres).
El plaç estimat d’entrega s’indicarà en el correu electrònic de confirmació de la comanda. Aquests terminis de lliurament són aproximatius i en cap cas vinculants per a BØSCNEGRE, ja que dependran de les característiques del producte.
És recomanable que el CLIENT comuniqui les seves preferències horàries per al lliurament en emplenar les dades de la comanda.
El lliurament de la comanda s’efectuarà pel transportista conjuntament amb un albarà de lliurament en l’adreça indicada en l’ordre de comanda que el client haurà de signar com a document de recepció. Així mateix, el CLIENT estarà degudament informat en el cas que hi hagi una incidència o el lliurament es retardi per qualsevol motiu i podrà consultar-ho a través del nostre correu electrònic.
Si no fos possible el lliurament en l’adreça indicada per absència del destinatari, el transportista es posarà directament en contacte amb el CLIENT, i se li indicarà detalladament els passos a seguir. En el cas que la impossibilitat del lliurament sigui ocasionada per haver-se consignat una adreça errònia, el cost de la reexpedició de la comanda serà a càrrec del CLIENT.
BØSCNEGRE no es responsabilitza dels retards en els lliuraments de les productes comprades per causes atribuïbles al transportista.
Amb l’objectiu que en tot moment estigui informat de la gestió de la seva compra, rebrà per correu electrònic un avís de la confirmació de la seva comanda. Així mateix, el CLIENT pot consultar l’estat de la seva comanda enviant un correu electrònic a l’adreça [email protected] o bé directament a través de l’enllaç de seguiment facilitat per l’empresa de transport, en el seu cas.
4. PAGAMENT I PERÍODES DE PAGAMENT
S’accepten les següents formes de pagament:
Paypal: La transacció es realitza connectant directament amb la pasarel·la de pagament (BBVA).
Stripe: La transacció es realitza connectant directament amb la pasarel·la de pagament (BBVA).
Una vegada realitzat el pagament, rebrà un correu electrònic de confirmació d’aquest.
BØSCNEGRE no té coneixement de les dades referents a la seva targeta de crèdit. Tots els nostres sistemes de pagament són totalment segurs.
EL pagament és previ a la prestació del producte per la qual cosa BØSCNEGRE no proporcionarà el producte sol·licitat fins al moment en què hagi rebut el pagament d’aquest. BØSCNEGRE es reserva el dret a cancel·lar temporal o definitivament els producte prestat davant qualsevol incidència en matèria de cobrament d’aquests.
5. FACTURES
En realitzar el pagament corresponent, rebrà un correu de confirmació, així com la factura de la seva compra. Si el CLIENT ho desitja, pot sol·licitar per correu electrònic la factura de la seva compra en format paper a l’adreça [email protected].
El CLIENT és responsable de la confirmació de la recepció de les notificacions i de posar en el nostre coneixement qualsevol modificació sobre les seves dades, quedant BØSCNEGRE exonerat de qualsevol responsabilitat derivada per aquesta circumstància.
6. GARANTIA
Tots els nostres productes queden sotmesos a controls de qualitat i estan garantits pel fabricant contra defectes de producció per un termini de dos anys des de la data de compra. La garantia cobreix qualsevol vici de fabricació, de disseny o de material, encara que serà necessari que es posi de manifest la falta de conformitat en un termini de dos mesos des que va tenir coneixement d’ella. La garantia cobreix únicament els productes defectuosos. No cobreix cops, ús inadequat, o altres que no siguin atribuïbles a un defecte del proveïdor o a una tara en el producte. Durant el període de garantia el CLIENT podrà retornar el producte i procedirem a la seva reparació o substitució. Les despeses de transport que es generin per les devolucions sota garantia NO seran per compte del CLIENT.
El document de garantia és la factura de compra.
La gestió de la garantia, en el cas en què procedeixi, s’haurà de portar a terme directament amb el fabricant.
7. DEVOLUCIONS
Les presents condicions de devolució dels nostres productes no s’apliquen en el cas d’exercici del dret de desistiment.
Sense perjudici del que s’estableix en la clàusula 8 sobre el dret de desistiment, només s’admetran devolucions o canvis dels productes en cas de defecte de fàbrica, danys en el transport o errors de lliurament. En qualsevol cas, no hauran d’haver transcorregut més de 15 dies des que va tenir coneixement d’ella i s’hauran d’incloure l’embalatge i accessoris. Es comprovarà prèviament a l’acceptació de què es tracta d’un defecte o anomalia de fabricació o d’embalatge i no un ús, manipulació o magatzematge inadequats o negligents. S’acompanyaran sempre del corresponent albarà de lliurament o de la factura.
Tant en el cas de devolució per defecte de fabricació o embalatge com en el cas d’error en la comanda s’oferirà a CLIENT, si és possible, la seva substitució per una altra alternativa sense cost addicional i sense dret, per part del CLIENT, a cap mena de compensació. Les despeses que generi l’enviament de la comanda reparada o correcta seran a càrrec de BØSCNEGRE.
En tot cas, la devolució quedarà sempre subjecta a previ examen per part de BØSCNEGRE de l’estat del producte objecte de devolució i a la verificació que s’han complert els requisits exigibles en les presents condicions de venda.
BØSCNEGRE es reserva el dret de rebutjar devolucions comunicades o enviades fora del termini fixat o de productes que no es trobin en les mateixes condicions en les quals van ser rebuts.
Les devolucions es gestionaran a través de l’enviament d’un correu electrònic a [email protected] realitzant una descripció dels motius i de les causes al·legades per a la devolució. Així mateix, serà necessari assenyalar el nom i cognoms i el número de referència de la comanda. Una vegada rebuda la petició, la tramitarem oportunament.
8. DRET DE DESISTIMENT
Té vostè dret a desistir del contracte actual en un termini de 14 dies naturals sense necessitat de justificació. El termini de desistiment expirarà als 14 dies naturals del dia que vostè o un tercer per vostè indicat, diferent del transportista, va adquirir la possessió material dels béns.
Per a exercir el dret de desistiment, deurà vostè notificar-nos a BØSCNEGRE (David Rubio Felipe) C/ Joaquim Monmany, nave 12 interior, 08980 de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) o a la següent adreça de correu electrònic [email protected] la seva decisió de desistir del contracte a través d’una declaració inequívoca (per exemple, una carta enviada per correu postal, fax o correu electrònic). Podrà utilitzar el model de formulari de desistiment que figura a continuació, encara que el seu ús no és obligatori.
Model de formulari de desistiment
A la atenció de:
BØSCNEGRE (David Rubio Felipe)
C/ Joaquim Monmany, nau 12 interior
08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona).
[email protected]
Per la present li comunico que desisteixo del meu contracte de venda del següent bé o producte:
Rebut/Demanat el:
Nom del consumidor:
Signatura del consumidor
Data
Per a complir el termini de desistiment, n’hi ha prou que la comunicació relativa a l’exercici per la seva part d’aquest dret sigui enviada abans que venci el termini corresponent.
Conseqüències del desistiment:
En cas de desistiment per part seva, li retornarem tots els pagaments rebuts de vostè, inclosos les despeses de lliurament sense cap demora indeguda i, en tot cas, a tot trigar en 14 dies naturals a partir de la data en la qual se’ns informi de la seva decisió de desistir del contracte actual. Procedirem a efectuar aquest reemborsament utilitzant el mateix mitjà de pagament emprat per vostè per a la transacció inicial, tret que hi hagi vostè disposat expressament el contrari; en tot cas, no incorrerà en cap despesa a conseqüència del reemborsament.
El CLIENT suportarà els costos directes de devolució dels béns, per la qual cosa es deduirà del reemborsament el cost de recollida, excepte en el cas en què el motiu sigui de qualitat defectuosa o error en l’enviament per part nostra.
L’informem que podrem retenir aquest reemborsament fins a haver rebut els béns o productes, o fins que vostè hagi presentat una prova de la devolució d’aquests, segons quina condició es compleixi primer.
Una vegada notificada la sol·licitud de desistiment, haurà de retornar-nos o lliurar-nos directament els béns a BØSCNEGRE (David Rubio Felipe) C/ Joaquim Monmany, nave 12 interior, 08980 de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), sense cap demora indeguda i, en qualsevol cas, a tot tardar en el termini de 14 dies naturals a partir de la data en què ens comuniqui la seva decisió de desistiment del contracte. Es considerarà complert el termini si efectua la devolució dels béns abans que hagi conclòs aquest termini. El cost de devolució dels béns o productes serà al seu càrrec.
Els béns o productes objecte de devolució han d’estar en perfecte estat, no haver estat danyats, no presentar deformacions, ni presentar signes de desgast o taques. Vostè serà responsable de la disminució de valor dels béns resultant d’una manipulació diferent a la necessària per a establir la naturalesa, les característiques i el funcionament dels béns.
IMPORTANT:
Segons el que s’estableix en el Real Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, de Defensa dels Consumidors i Usuaris, l’informem que el dret de desistiment no serà aplicable:
Art. 103 c) Al subministrament de productes i/o béns confeccionats conforme a les especificacions del consumidor i usuari o clarament personalitzats.
9. PERFECCIÓ DEL CONTACTE I MODIFICACIONS DELS PRODUCTES I/O SERVEIS
El present contracte es perfeccionarà amb el pagament del producte i l’enviament al CLIENT d’un correu electrònic de confirmació amb una descripció de la compra realitzada.
BØSCNEGRE es reserva el dret a modificar de qualsevol forma les característiques i condicions dels seus productes o serveis, sempre amb l’objectiu de millorar-los i que suposi un benefici per al CLIENT.
10. OBLIGACIONS DE LES PARTS
BØSCNEGRE es compromet a proporcionar al CLIENT els productes que hagin estat contractats aplicant la màxima diligència en la prestació del producte, així com a cuidar del manteniment de les instal·lacions necessàries per al funcionament de la xarxa, disposant per a això d’un equip tècnic i informàtic adequat.
El CLIENT es compromet a utilitzar els serveis que es posen a la seva disposició de bona fe, sense vulnerar les lleis vigents en qualsevol matèria o infringir drets de terceres persones, així com al pagament del producte seleccionat en el temps i forma fixat en les presents condicions de venda i a la seva recepció en el lloc indicat per al seu lliurament.
BØSCNEGRE no garanteix que la disponibilitat del servei objecte d’aquest contracte sigui contínua i ininterrompuda, per circumstàncies originades per problemes en la xarxa d’Internet, avaries en els dispositius informàtics i altres circumstàncies imprevisibles. De manera que el CLIENT accepta suportar dins d’uns límits raonables aquestes circumstàncies, per la qual cosa renuncia expressament a reclamar a BØSCNEGRE qualsevol responsabilitat contractual o extracontractual per les possibles fallades, errors i ús del servei contractat.
11. COMUNICACIONS
Totes les notificacions entre les parts es realitzaran preferentment a través de correu electrònic. El CLIENT és responsable de la confirmació de la recepció de les notificacions i de posar en coneixement a BØSCNEGRE qualsevol modificació sobre les seves dades, quedant aquesta exonerada de qualsevol responsabilitat derivada per aquesta circumstància. En cas de modificació el CLIENT haurà de posar-lo en coneixement de BØSCNEGRE en l’e-mail o telèfons indicats en la nostra pàgina web.
En compliment de l’article 21 de la Llei 34/2002 de Producte i/o serveis de la Societat de la Informació i Comerç electrònic, l’informem que els nostres enviaments comercials i informacions relatives a la nostra web i als producte i/o serveis en ella oferts, es realitzaran per mitjà de correu electrònic a l’adreça d’e-mail que ens faciliti, sempre amb caràcter revocable. En tot cas, té l’opció de rebutjar les nostres comunicacions comercials enviant un correu electrònic a l’adreça [email protected] indicant en l’assumpte la paraula BAIXA.
12. COMPROMÍS, ACCEPTACIÓ I VALIDESA DEL CONTRACTE
El CLIENT reconeix haver llegit i acceptat les condicions legals d’ús i la política de privacitat de la pàgina web.
El CLIENT reconeix que ha entès tota la informació respecte als producte i/o serveis oferts en la nostra pàgina web, així com totes les condicions i estipulacions recollides en el present contracte electrònic, per la qual cosa afirma que són suficients per a l’exclusió de l’error en el consentiment del present contracte, i per tant, les accepta integra i expressament.
El CLIENT és plenament conscient que l’acceptació i execució del present contracte tindrà lloc per mitjà del subministrament de les seves dades i la pulsació del botó “Confirmar compra” indicat en la nostra pàgina web i que es perfeccionarà amb el pagament del producte.
13. NORMATIVA APLICABLE
El present contracte té caràcter mercantil, i es regirà i interpretarà d’acord amb les lleis espanyoles.
En el cas que es produeixi qualsevol tipus de discrepància o diferència entre les parts en relació amb la interpretació, contingut o execució del Contracte que no sigui solucionada de mutu acord, les Parts se sotmetran als jutjats o tribunals que resultessin competents en cada cas.
Així mateix, posem a la disposició dels nostres clients el següent enllaç d’accés a la plataforma de resolució de litigis en línia oficial de la Comissió Europea.
https://ec.europa.eu/consumers/odr/main/index.cfm?event=main.home2.show&lng=ES
14. DADES PERSONALS
El procés de contractació requereix que empleni formularis de dades personals amb la finalitat de tramitar i gestionar les comandes i, si l’autoritza, per a remetre-li informació comercial sobre els nostres producte i/o serveis. El subministrament d’aquestes dades personals requereix l’aprovació prèvia de la nostra Política de Privacitat.
Atenció: Les presents Condicions Generals de Compra han estat actualitzades amb data 03/05/2021. En qualsevol moment podem procedir a la seva modificació, així com variar la relació dels preus i producte i/o serveis oferts. Si us plau, comprovi la data d’emissió en cada ocasió en què es connecti a la nostra pàgina Web i així tindrà la certesa que no s’ha produït cap modificació que l’afecti.
Condicions de contractació
Localització
C/ Joaquim Monmany
Nau 12 interior
08980 Sant Feliu de Llobregat
Barcelona
Contacte
[email protected]
Fusteria Ebenisteria:
625 614 581
Administració i Clients:
936 395 490
Segueix-nos
Facebook
Instagram
Pinterest
Youtube
© Copyright 2022 BØSCNEGRE · Avís legal · Política de Privacitat · Política de cookies · Condicions de contractació
Disseny WeWeb
INICI
QUI SØM
SERVEIS
PRØJECTES
BLØG
BØTIGA
CØNTACTE
CISTELLA
Back To Top
Utilitzem cookies tècniques, de personalització i d'anàlisi pròpies i de tercers, que processen les dades de connexió i/o del dispositiu per facilitar la navegació i analitzar estadístiques d'ús de la web. Més informació.
CONFIGURACIÓ ACCEPTAR
COOKIES
Close
Descripció general de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència mentre navega pel lloc web. Fora d'aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen en el seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran en el vostre navegador només amb el seu consentiment. També té l'opció d'optar per no rebre aquestes cookies. Però l'exclusió voluntària d'algunes d'aquestes cookies pot afectar la seva experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activades
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Analítiques
analiticas
Les cookies analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font de trànsit, etc.
Funcionals
funcionales
Les cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Altres cookies
non-necessary
Totes les cookies que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari a través d’anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web. | 0.763522 | curate | {"ca": 0.9653605154002295, "cs": 0.0016768158150207396, "sh": 0.0007060277115876799, "pt": 0.0032653781660930193, "es": 0.004633306857294149, "fr": 0.004500926661371459, "en": 0.013723413643985527, "da": 8.825346394845998e-05, "ru": 0.0015885623510722795, "it": 0.0023828435266084196, "nl": 0.0007942811755361397, "de": 0.0006619009796134498, "gl": 0.00030888712381960993, "ja": 0.00030888712381960993} | https://www.boscnegre.com/ca/condicions-de-contractacio/ |
mc4_ca_20230418_7_59672 | EUIB denúncia els atacs feixistes contra monuments que recuperen la memòria històrica i reclama contundència contra aquests atacs | Web de Esquerra Unida de les Illes Balears
EUIB denúncia els atacs feixistes contra monuments que recuperen la memòria històrica i reclama contundència contra aquests atacs
por _EUIB_ | Sep 26, 2018 | EU Mallorca, EUIB | 0 Comentarios
Esquerra Unida de les Illes Balears ha denunciat públicament els darrers atacs feixistes que han patit les plaques en record dels represaliats a la Guerra Civil al Cementiri de Búger.
Són uns atacs que ja fa un temps que es repeteixen arreu de les Illes Balears, però també a la resta de l’Estat espanyol. Dia rere dia ens arriben notícies de nous atacs contra elements en record de les víctimes franquistes o de la II república.
Segons Juanjo Martínez això es deu a “la feina del PP i C’s, que han trobat en el conflicte català l’excusa perfecta per esperonar el feixisme. És el que a ells els beneficia, ha quedat demostrada la seva nostàlgia pel franquisme quan s’han de pronunciar sobre una proposta de recuperació de la memòria històrica o de reparació.”
“Si bé és cert que els feixistes són una part minoritària de la nostra societat i que fins ara havien restat adormits, ara els han fet despertar i es pot esperar qualsevol cosa negativa d’aquests individus. Al feixisme se’l combat amb antifeixisme, i a l’Estat espanyol la justícia està embarrancada als anys 70 encara, és per això que reclamem contundència contra aquests tipus d’atacs que no fan més que aprofundir en una ferida que segueix molt oberta encara.” Finalitza Martínez.
Precisament aquesta tarda, a les 19.00 h al cementiri de Palma, EUIB i el PCIB han organitzat un acte d’homenatge en memòria de Matilde Landa, qui fou antifeixista i morí a la presó a causa de la repressió franquista l’any 1942. A la suma de discursos que estaven preparats per aquesta tarda, Juanjo Martínez ha confirmat que tindrà unes paraules pels darrers atacs feixistes que s’han patit a Búger. | 0.889747 | curate | {"ca": 0.9695, "pt": 0.0305} | https://esquerraunida.org/2018/09/26/euib-denuncia-els-atacs-feixistes-contra-monuments-que-recuperen-la-memoria-historica-i-reclama-contundencia-contra-aquests-atacs/ |
macocu_ca_20230731_2_314874 | El Govern català confia que el confinament comarcal es podrà aixecar aviat
La portaveu del Govern i consellera de presidència, Meritxell Budó, confia que el confinament comarcal es podrà aixecar aviat. En aquest sentit, ha dit que s'estan estudiant les dades i que a finals d'aquesta setmana es decidirà si es poden seguir relaxant mesures. Tot dependrà de l'evolució epidemiològica, que de moment va en la bona línia. Budó afirma que, si es manté aquesta tendència, aviat es podrà ampliar la mobilitat. De cara a Setmana Santa, la consellera Meritxell Budó, ha obert la porta a què la gent pugui entrar i sortir de Catalunya sempre que sigui "per visitar familiars i persones properes", com es va fer durant Nadal". La decisió, però, encara està en estudi. | 0.778621 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_114290 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
RICO TENA, SARA
ARENYS DE MUNT, C.E.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1920260374288039, "ca": 0.611879576891782, "en": 0.10577705451586655, "pl": 0.013018714401952807, "nl": 0.022782750203417412, "pt": 0.026851098454027666, "fr": 0.022782750203417412, "id": 0.004882017900732303} | : /jugador/1920/benjami-7-segona-divisio/benjami-7-segona-divisio/grup-7/35983626/26492859 |
mc4_ca_20230418_7_9775 | alcaldes.eu | Propostes per dinamitzar el teixit associatiu de Sant Sadurní
26.09.16 - SANT SADURNÍ D'ANOIA • Anoia
Propostes per dinamitzar el teixit associatiu de Sant Sadurní
El debat organitzat per Ràdio Sant Sadurní reuneix unes 60 persones al Casal d'Entitats
Activitats veïnals a Sant Sadurní. Foto: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.
Al voltant d'unes 60 persones, majoritàriament representants de les entitats, van assistir el passat divendres 23 de setembre al debat organitzat per Ràdio Sant Sadurní al Casal d'Entitats per abordar la situació del teixit associatiu
Aquest va ser el primer dels debats impulsats des de l'emissora municipal al voltant de diferents qüestions de la vila i que volen tenir continuïtat als darrers mesos. El proper diumenge 23 d'octubre, al pati exterior de la Fassina de Can Guineu (c/ Hospital, 23), s'organitzarà un debat sobre les Festes de Sant Sadurní.
Després d'una taula rodona amb representants de l'àmbit cultural, festiu, social i educatiu, es va obrir al torn a la resta d'assistents. Al llarg del debat també es van oferir diverses dades que van enriquir les intervencions, en relació a les activitats organitzades per les entitats i quadres comparatius amb la situació d'altres municipis similars en número d'habitants.
Tots els debats pretendran acabar amb propostes i iniciatives que puguin desenvolupar-se posteriorment. En aquest sentit hi va haver un ampli consens en crear espais en forma de consells i comissions per a fomentar el coneixement, la relació i col.laboració de les entitats, especialment de l'àmbit cultural i festiu. També es va reclamar un paper més important de les entitats en l'organització de les activitats municipals, més recursos a les associacions, i es va posar l'accent en revisar el model de comunicació i difusió.
En els propers mesos els debats giraran al voltant dels equipaments, l'espai públic, l'oferta d'oci, serveis com la recollida de la brossa o l'estat de la via pública. Si vols proposar-nos temes de debat o fer-nos algun comentari o suggeriment, envia'ns-ho mitjançant el següent formulari. | 0.839722 | curate | {"ca": 0.9812229176697159, "en": 0.018777082330284064} | http://alcaldes.eu/noticia/11873/propostes-per-dinamitzar-el-teixit-associatiu- |
macocu_ca_20230731_0_144014 | 12/03/2013
Aquesta activitat serà un doble concert intercultural en format festival. Per una banda tindrem l'actuació de CaribeSka, amb el gran trombonista Jimmy Pabón, i després Chaqlala, mestres de la fusió amb música berber.
Us convidem a gaudir d'aquest espectacle comprant entrades des de la nostra web a un preu magnífic! | 0.680229 | curate | {"it": 0.030864197530864196, "ca": 0.9691358024691358} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_151264 | Tota la informació sobre les mesures i protocols de seguretat de la COVID-19 en els tanatoris Mémora (aforament, recomanacions, etc.) | 0.633437 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.memora.es/ca/user/login?destination=node/314760%23comment-form |
racoforumsanon_ca_20220809_0_134796 | http://www.mon.cat/cat/notices/2016/02/barcelona_acollira_dissabte_una_trobada_on_gays_i_feministres_hi_son_vetats_158138.php
Apropar-te lentament, llençar una compresa i sembrar el pànic
Sembraria més el pànic deixar un cotxet de nadons en una reunió femellista.
Quina collonada dius? Conec moltes feministes que són mares.Una de les seves reivindicacions, molt lògica i respectable, és que s'habilitin espais infantils a les trobades polítiques, perquè altrament les mares acaben fent-se'n cura i no participant de l'esdeveniment.
Si clar, i també és cert que en aquesta reunió no s'espantarien per una compresa, però no li dius que ha dit una collonada a la noia aquesta. | 0.656772 | curate | {"it": 0.18684603886397608, "ca": 0.8131539611360239} | |
mc4_ca_20230418_16_774954 | Ajuntament de Badia del Vallès - Viu Sant Jordi a Badia
Avui, 23 d'abril, diada de Sant Jordi, pots gaudir d'aquesta festa tan especial a Badia del Vallès. Durant tot el dia, passejant i visitant les parades de venda de roses i llibres i, a la tarda, amb les activitats que s'han organitzat a la plaça Major, com jocs i tallers específics.
A partir de les 17 hores, hi haurà el joc A cada llibre el seu autor. Si emparelles 3 títols amb els seus respectius autors o autores podràs quedar-te amb el llibre que més t’agradi.
També podràs participar en el taller Crea el teu punt de llibre amb fibres naturals, a càrrec de Fibrart. Aquesta activitat està emmarcada dins la campanya de promoció del comerç local De compres per Badia del Vallès, impulsada per l’Ajuntament en col·laboració amb l’Associació de Comerciants de Badia del Vallès.
Finalment, també hi ha previst el taller Sant Jordi il·lustrat, a càrrec d’Elseisyelcuatro, una activitat d’il·lustració en què podràs donar forma i personalitzar els personatges de la llegenda de Sant Jordi. Aquest taller té un preu de 5 euros.
Les activitats tindran lloc a la plaça Major, tot i que, si plou aquesta tarda, es faran a la Biblioteca de Badia. Vine a gaudir de Sant Jordi a la teva ciutat! | 0.831875 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.badiadelvalles.cat/7456 |
cawac_ca_20200528_5_135817 | PSC i PP critiquen el tracte que rebrà la presidenta de l'ANC
El PSC i el PP han criticat als micròfons de Ràdio Calella la rebuda que tindrà demà la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana per part de l'alcaldessa a l'Ajuntament. Consideren que se li dóna a Carme Forcadell un rang que no té.
El primer secretari del PSC de Calella, Joan Torrent, ha criticat el tracte que rebrà la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana en la seva visita demà a la ciutat. Abans de pronunciar una conferència a la Cooperativa l'Amistat, Carme Forcadell serà rebuda a l'Ajuntament de Calella per l'alcaldessa Montserrat Candini, segons s'indica en els cartells anunciadors elaborats per la territorial local de l'ANC, Calella per la Independència. Torrent ho considera 'fora de lloc' perquè, diu, no s'ajusta al que és 'protocolàriament correcte'. Són declaracions a Ràdio Calella TV: “estic en desacord amb el cartell i que l'alcaldessa rebi la representant d'una entitat que promou el que promou, donant-li un rang com si fos el president del Parlament de Catalunya, que no és el cas”.
El primer secretari de l'Agrupació local del PSC també ha mostrat el seu desacord amb l'encapçalament del cartell anunciador de la visita de la presidenta de l'ANC on es llegeix 'Calella rep Carme Forcadell'. Assegura que no hi ha precedents de cap entitat local que s'hagi apropiat del nom de Calella per publicitar un acte organitzat per un moviment que no representa la totalitat de la societat calellenca.
Qui també ha criticat aquest tracte protocolari a Carme Forcadell ha estat el regidor del PP, Miquel Campoy. Ha dit a Ràdio Calella que subscriu al 100% les paraules de Torrent: "Nosaltres creiem que se li està donant una importància que no tenen perquè no la tenen. El fet de rebre aquesta persona per part de l'alcaldessa de Calella, quan sabem que els membres de l'ANC estan fent el que els hi dóna la gana, jo per mi que CiU està perdent el control, de tota manera aquesta deriva sobiranista de CiU al Parlament també es dóna aquí a Calella. L'alcaldessa sempre ha donat suport a les propostes independentistes". | 0.857587 | curate | {"ca": 0.9704057279236277, "es": 0.029594272076372316} | http://marxa.assemblea.cat/?q=node/3027 |
macocu_ca_20230731_9_459241 | Apps
De moment, l’eutanàsia no es contempla, tot i que la consellera tampoc no ho ha negat, estem parlant d’eliminar el dolor”
Montiel insisteix que “l’Agència Anticorrupció i Antifrau depenga de les Corts Valencianes per tal que no siga governamental”
En les tasques d’extinció del foc participen 3 helicòpters, 4 avions, 2 dotacions de bombers i 3 brigades d’emergència. L'incendi podria ser intencionat | 0.698645 | curate | {"en": 0.00997506234413965, "ca": 0.9900249376558603} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_10654 | La funció fiscalitzadora de la Sindicatura de Comptes consisteix en l'examen de l'activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears. Aquesta fiscalització té caràcter extern i permanent. Els resultats d'aquestes actuacions es concreten en l'elaboració d'informes o memòries que es trameten al Parlament de les Illes Balears i als ens fiscalitzats.
Els informes han de contenir les observacions i recomanacions derivades de la verificació de l'activitat objecte de control, d'acord amb les tècniques i els procediments d'auditoria pública.
Els informes de fiscalització que elabora la Sindicatura poden ser de caràcter general o específic.
Són informes generals els que examinen i comproven els comptes de rendició periòdica obligatòria de les entitats integrants del sector públic de les Illes Balears referits a un exercici econòmic.
Són informes específics els que recullen els resultats d'actuacions concretes de fiscalització que es facin sobre entitats, períodes, comptes, operacions, activitats o serveis determinats, inclosos dins l'àmbit d'actuació de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears.
Cercador d'informes
Criteris de cerca
Títol
Àmbit geogràfic ----------- MallorcaMenorcaEivissaFormentera
Data d'aprovació
Tipus informe ----------- GENÈRICESPECÍFIC
Exercici fiscalitzat
Institució ----------- Universitat de les Illes BalearsComunitat autònoma de les Illes BalearsConsell Insular de MallorcaConsell Insular de MenorcaConsell Insular d'Eivissa i FormenteraEntitats localsConsell Insular d'EivissaConsell Insular de Formentera
Informes
Informe 207/2022 sobre la transparència del sector públic local de les Illes Balears
Informe
Informe 206/2022 del Compte general de l'Ajuntament de Palma corresponent a l'exercici 2020
Informe
Informe 205/2022 de les subvencions i dels contractes dels consells insulars de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i de Formentera corresponent a l'exercici 2019
Informe
Informe 204/2022 sobre determinats aspectes de l'activitat contractual dels ajuntaments de les Illes Balears corresponent a l'exercici 2019 | 0.679216 | curate | {"ca": 0.9685534591194969, "fr": 0.019351717464925013, "es": 0.012094823415578132} | http://www.sindicaturaib.org/sincomfront/seccion.htm;jsessionid=AFC83218C6CBF8F41042FEE820A2FE47?id=103 |
crawling-populars_ca_20200525_50_713 | El base francès Tony Parker ha acordat un contracte de dos anys i 10 milions de dòlars amb els Charlotte Hornets. Parker deixa els San Antonio Spurs després de 17 temporades i quatre anells de la NBA.
"És difícil de descriure amb paraules l'important que Tony Parker ha estat per als Spurs en les últimes dues dècades. Des del seu primer partit el 2001 als 19 anys, ens ha impressionat i inspirat amb la seva passió, ganes i dedicació", va dir en un comunicat l'entrenador dels Spurs, Gregg Popovich.
Parker, de 36 anys, va ser seleccionat pels Spurs en el lloc 28 del draft de 2001 i va marcar una època en l'equip texà juntament amb Tim Duncan i Manu Ginóbili, que van jugar junts entre 2002 i 2016 i que van formar el "tres grans" de San Antonio.
El base francès va guanyar els campionats de la NBA el 2003, 2005, 2007 (any en què va ser elegit MVP) i 2014, i ha estat sis vegades All-Star. A més, amb la selecció del seu país va guanyar el Europeo de 2013, en el qual també es va designar el MVP del torneig.
En aquestes 17 temporades, Parker ha disputat 1.198 partits de lliga regular, amb uns mitjans de 15.8 punts, 5.7 assistències i 2.8 rebots per partit.
Parker va perdre la passada temporada el protagonisme que tenia amb els Spurs després de patir una lesió en el tendó del quàdriceps. Als Hornets estarà a les ordres de James Borrego, amb el que ja va coincidir als Spurs en dos períodes (2003-2010 i 2015-2018), quan aquest treballava com a ajudant de Popovich.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. | 0.887702 | curate | {"ca": 1.0} | : /esports/2018/07/07/tony-parker-fitxa-pels-hornets/923464.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_216007 | Finalitats: Respondre a les seves sol·licituds i remetre-li informació comercial dels nostres productes i serveis, fins i tot per mitjans electrònics. Drets: Pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment, així com accedir, rectificar, suprimir les seves dades i altres drets a [email protected]. Informació Addicional: Pot ampliar la informació a l'enllaç de Política de Privacitat.
Accepto rebre informació comercial, fins i tot per mitjans electrònic.
He leído y acepto la Política de Privacitat (requerido) .
Contacte
Condicions de contractació i enviaments
Política privacitat
Política de Cookies
Avis Legal
COPYRIGHT © Dauliba 2016
Designed by: Pometa Gràfica
Actualitzant...
No hi ha productes a la cistella
?>
Aquest web utilitza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, que tracten dades de connexió i / o de el dispositiu per facilitar-li la navegació i analitzar estadístiques de l'ús del web.AcceptarMés informació | 0.717615 | curate | {"ca": 0.8663883089770354, "es": 0.059498956158663886, "fr": 0.010438413361169102, "en": 0.06367432150313153} | https://www.dauliba.com/contacte/ |
mc4_ca_20230418_17_133871 | Converteix als teus subscriptors en seguidors de les teves xarxes socials | Blog Acrelia News
Per Eva - 29-08-2019
Amb l’e-mail màrqueting, pots complir molts objectius, també aconseguir nous seguidors pels teus perfils en xarxes socials. Són canals que es complementen perquè cada un pot aprofitar-lo per diferents missatges. D’aquesta manera, la teva presencia online és més completa i guanya en abast perquè l’usuari té motius per seguir-te en diferents llocs.
La manera més directa de convertir els teus subscriptors en seguidors en xarxes socials és demanar-los-ho: crea una campanya exclusivament per donar-los a conèixer els teus perfils. Fent un missatge general, enllaçant a tots els teus comptes socials, dones a l’usuari la llibertat d’escollir l’opció que prefereixi. També pots crear diferents enviaments segons la xarxa que més t’interessi promocionar, dependrà del moment en què ho facis. Per exemple, quan s’apropi un event, pots fer una campanya per suggerir-los que et segueixin en Twitter perquè és on faràs seguiment en directe d’allò que succeeixi els dies en què se celebri.
Tant si tries promocionar tots els teus perfils com si prefereixes centrar-te’n en un, posa-li-ho fàcil perquè se n’adoni què vols i pugui reaccionar. No has d’amagar el teu objectiu, és millor deixar-ho clar perquè així l’acció serà més directa per part dels què estiguin disposats a seguir-te. En aquest sentit, el disseny ha de destacar la crida a l’acció, és a dir, els botons socials de cada xarxa social i millor si és en la part superior de la pantalla per a anar directament al gra: “Segueix-nos en xarxes socials”.
Pels que prefereixin arguments abans de fer clic i visitar els perfils, la millor opció és incloure alguna de les actualitzacions que hagis fet recentment com mostra d’allò que poden trobar. El disseny llavors ha de tenir espai per imatges o captures de les teves xarxes socials. Acompanya-les d’algun missatge breu però motivador. Per exemple, “Segueix-nos i continuem debatint sobre el futur de...”. Pots utilitzar titulars i negretes per fer la campanya molt fàcil de llegir. Aquest tipus d’enviaments són ràpids, pensats perquè facin clic, així que no han de ser molt llargs.
Afegir un incentiu és una opció per pujar l’aposta i convèncer als indecisos. Per complementar la teva estratègia de medis socials, pots animar-los a utilitzar el hashtag de la teva marca en els seus perfils i participar en un concurs o sorteig. Així ells també poden aconseguir alguna cosa que volen, a més de veure l’activitat de la teva comunitat.
Quan escriguis l’assumpte, redacta-ho generant expectatives, no només informant com potser estàs fent en els teus butlletins. Per exemple, en lloc de “Segueix-nos en les xarxes socials”, millor “Descobreix com aconseguir descomptes extra en la nostra botiga online” (en el cas que en els perfils es comparteixin cupons i ofertes).
També pots aprofitar algun dels missatges de notificació que envies normalment per incloure una referència més directa que et segueixin en xarxes socials. Per exemple, en el seguiment d’una comanda, recorda’ls que mentre esperen que els arribi, poden consultar les teves fotografies en Instagram i així conèixer millor l’empresa per dins o, en el missatge de benvinguda com subscriptor, demana’ls que se sumin a la comunitat de Facebook per seguir debatint sobre temes del teu sector.
Sigui quina sigui l’estratègia que decideixis seguir, assegura’t que la informació que tens en les xarxes socials quan facis l’enviament és atractiva i representativa per mostrar-los que poden esperar.
Publicat el: 29-08-2019 | 0.843106 | curate | {"ca": 0.975063042869151, "nl": 0.005603810591202018, "pt": 0.01933314653964696} | https://www.acrelianews.com/ca/blog/post/converteix-als-teus-subscriptors-en-seguidors-de-les-teves-xarxes-socials/ |
macocu_ca_20230731_8_222251 | Gel Hidratant Aloe Vera i Rosa Mosqueta Bio
La pell es regenera, es suavitza i recupera l'elasticitat perduda. El seu ús prevé el dessecament cutani i la irritació. A més, contraresta els efectes perjudicials de les cremades i agressions mediambientals (vent, fred i exposició solar).
La seva ràpida absorció el fa ideal per a després de l'afaitat, depilacions i com "aftersun". | 0.691993 | curate | {"en": 0.11497326203208556, "ca": 0.8850267379679144} |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.