id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_189804 | Un dels (nombrosos) fruits que els alumnes han pogut obtenir de les sessions que s’han celebrat fins ara, i de les que vindran, del curs d’història del rock que imparteix Pedro Sánchez Tuomala a l’Escola d’Adults de Maó —a més d’una visió cronològica del gènere que ajuda a veure’l des d’una perspectiva que ajuda a entendre causes i conseqüències d’allò més important que ha afectat la música popular del darrer segle, una visió difícilment abordable des del dia a dia, en què la música flueix de manera molt més aleatòria i, per tant, no sistemàtica—, és una llista prou llarga de lectures, és a dir, de llibres que es centren, temàticament, en tot allò que és matèria del curs. El parèntesi acadèmic, en què les vacances de Nadal ofereixen un munt d’hores lliures d’esbarjo, és un moment idoni per a abordar aquesta mena d’obres.
D’entre les diferents referències que formen part de la bibliografia bàsica per a entendre el rock, des dels orígens fins a final de la dècada dels seixanta del segle XX, hi ha alguns títols que en donen una perspectiva història, de síntesi. Tot i que no se n’ha parlat al curs, potser un dels més interessants és la Historia del Rock. El sonido de la ciudad (Robinbook, 2008), de Charlie Gillett, un llibre que ens permet traçar una primera panoràmica del gènere fins als anys setanta. En canvi, els títols recomanats per Sánchez Tuomala s’han centrat en noms concrets de la indústria, amb alguna excepció, com el fantàstic i curiós alhora Rock family trees (Music Sales, 1993) de Pete Frame, eleborat a partir d’arbres genealògics que connecten les grans famílies del rock (en alguns casos, força endogàmiques, com totes les ramificacions que parteixen d’un tronc comú anomenat Deep Purple). Fent honor a una suposada rivalitat —que no ho va ser realment, almenys en el sentit que una determinada premsa de l’època va voler donar-li— entre The Beatles i els Rolling Stones, la lectura escollida per iniciar les vacances d’enguany ha estat El sonido de los Beatles (Indicios 2011), de Geoff Emerick, el subtítol del qual apunta a uns continguts, aparentment, més tècnics que no pas històrics: «memorias de su ingeniero de grabación». Rolling Stones. Los viejos dioses nunca mueren, de Stephen Davis (Swing, 2006), obra descartada en la tria, haurà d’esperar la seva oportunitat més endavant. Li arribarà.
El llibre d’Emerick, un cop llegit, aconsegueix que el lector s’adoni de la importància que un enginyer de so té en les gravacions musicals, d’una banda, i com The Beatles, a nivell tècnic, van posar les bases de moltes maneres de fer i enregistrar música que avui dia es consideren normals, d’entre les quals cal destacar el fet que convertissin l’estudi de gravació en un instrument més, cosa que permetia d’incloure en els treballs discogràfics elements que els diferenciaven de les actuacions en directe (que el grup, per cert, va deixar de fer per les mancances tècniques de l’època). Quan ningú no es podia imaginar els avenços informàtics que, en l’actualitat, caracteritzen l’elaboració de música enllaunada, els quatre peluts de Liverpool, acompanyats pel productor George Martin i l’enginyer Geoff Emerick, van crear nous sons, de manera artesanal, a partir d’unes ganes il·limitades d’experimentar amb allò que tenien a l’abast, cosa que els va empènyer, entre d’altres, a canviar la ubicació dels micròfons dins l’estudi de gravació; a fitorar fins al límit les possibilitats de les taules de mescles de l’època (quatre i vuit pistes de so, aprofitades al màxim! ); a descobrir, per exemple, l’acoblament de la distorsió de la guitarra amb l’amplificador, abans que Jimi Hendrix en fes bandera; a emprar tota mena de collages sonors, loops, overdubs. Els resultats van ser espectaculars. Són discos dels anys seixanta, però sonen meravellosament bé avui dia. Potser, la millor mostra de tot plegat és com van emplenar, de manera magistral, vint-i-quatre compassos que tenien disponibles en una cançó a mig embastar. Amb la participació de quaranta músics d’una orquestra, als quals van fer interpretar una partitura on només constava la primera i la darrera nota, la qual cosa els va obligar a improvisar tot el que hi havia enmig, en un crescendo aparentment caòtic que arribava, però, a un clímax rodó, van aconseguir completar-los. El resultat, per cert, és «A day in the life», una peça les característiques de la qual donarien per a una monografia prou extensa.
També és cert que, al llibre, qui vulgui, pot conèixer, des del punt de vista d’un espectador que va poder observar directament com es comportaven a l’estudi de gravació, la personalitat dels quatre components del grup, en què Paul McCartney és qui surt més ben parat. De fet, la relació que mantingué amb Emerick va continuar enllà de The Beatles. A un dels capítols finals de l’obra, per exemple, s’explica l’accidentat procés de gravació, a Nigèria, d’un dels discos —totalment recomanable, per cert— de Paul McCartney and Wings, Band on the run (Apple, 1973). Ara, qui vulgui saber algunes de les excentricitats de Yoko Ono, conèixer què va passar durant l’estada a l’Índia dels quatre músics, entre d’altres xafarderums al voltant dels Fab Four, també romandrà satisfet, perquè el llibre és ple d’aquestes informacions, tot i que, per sort, romanen en un segon pla i, a la pràctica, són fins a un cert punt prescindibles.
L’efecte immediat i més important de la lectura d’aquest llibre és una immersió en el món dels quatre de Liverpool, sobretot en aquells discos en què l’enginyer de so va intervenir directament: Revolver, Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, The Beatles (l’àlbum blanc) i Abbey Road, tot i que no s’hi centra en exclusiva, per tal de descobrir un grup que, per molt tòpica que soni l’afirmació, va marcar un abans i un després en el món de la música popular del segle XX, a més de conèixer les funcions —ben diferents— que exerceix un productor i l’enginyer de so i com es concreten en el producte final. D’aquesta manera, es pot anar botant d’un disc a un altre del grup, sense obviar alguns temes que, en el seu moment, només van ésser publicats en senzills de dotze polzades, mentre es va descobrint com feren evolucionar el seu so.
Un exercici, d’entre els molts que es poden fer per a comprovar-ho, és escoltar, una després de l’altra, les tres versions enregistrades del tema «Love me do» (una de les quals, per cert, és l’única en què la bateria la sona qualcú aliè al grup: Andy White, un músic de sessió; en l’altra, Pete Best, antic membre de The Beatles, és l’encarregat de fer-ho; només en una hi trobam Ringo Starr fent renou amb les baquetes). O entretenir-se amb la quantitat ingent de detalls sonors que presenta el Sgt. Pepper’s, un treball amb què es va canviar la concepció dels discos de llarga durada: va ser el primer que es pot considerar temàtic o conceptual, en què el conjunt és tant o més important que cadascuna de les peces que s’hi inclouen per separat. Així, gràcies a Emerick, coneixem com s’hi van afegir gairebé tots els efectes que, parant bé l’orella, es poden percebre perfectament. Aquest és un dels grans mèrits del llibre: en llegir-lo, es descobreixen tot d’elements que, sense l’ajuda de qui els va fer possibles, passarien desapercebuts per a l’oient. Açò permet, per tant, de valorar en la justa mesura les melodies vocals dels cors de les cançons; veure com The Beatles van introduir nous instruments en les gravacions de música pop (el sitar, el melotró), que hi lligaren a la perfecció; descobrir com, artesanalment, a mà, es crearen tota mena d’efectes especials, es tallaren cintes, es manipularen les velocitats de les gravacions… Saber-ho fa que les peces prenguin un nou valor, des del moment que s’eixamplen les perspectives des de les quals gaudir-les.
Per tant, El sonido de los Beatles ajuda a educar l’oïda del lector que es vulgui entretenir a anar de les pàgines a les cançons i a l’inrevés. En fer-ho, segurament constatarà la mala qualitat dels formats digitals, els que empra la gent avui dia per a escoltar música. Apreciar, com toca, el so d’aquestes gravacions exigeix recórrer als vinils o, també, a les gravacions en disc compacte. Fins i tot, a nivell digital, hi ha formats sense pèrdua per compressió, que mantenen un nivell digne de qualitat. El mal menor és l’mp3 amb una velocitat de transmissió de 320 kbps. Tot el que hi estigui per davall és indigne: apreciar-hi segons quins detalls és una entelèquia. No cal dir que les plataformes que ofereixen música a partir de sistemes de reproducció en continu (el famós streaming) són la pitjor font per a practicar aquests exercicis de sibaritisme sonor.
A més, el llibre d’Emerick, tot i centrar-se en uns pocs discos d’un únic grup musical, a nivell de mètode, convida a fer el mateix amb altres autors, estils i èpoques. El que s’ha treballat fins ara durant el curs d’història del rock de l’Escola d’Adults de Maó ofereix un ventall enorme de possibilitats pel que fa a aquesta mena d’anàlisi aprofundida de les textures sonores de la música popular, ja sigui a través d’altres companys de la British Invasion, la música negra de segells com Stax o Motown o, per molt senzills que poguessin ser a nivell de producció, els grans clàssics dels rock ‘n’ roll dels anys cinquanta. El llibre, a més, convida a fer aquesta mena d’exercicis en altres disciplines, per exemple en la literatura. Un bon suport bibliogràfic té açò: ajuda a treure millor profit de les obres abordades, des del moment que ajuda a ampliar-ne la perspectiva. I aquelles que, com les cançons de The Beatles, permeten aquestes interpretacions tan pròdigues, que s’eixamplen en cada aproximació, són les que acaben esdevenint obres mestres. Per açò mateix: perquè són pous sense fons. | 1 | perfect | {"ca": 0.9972098790947608, "es": 0.0015500671695773483, "it": 0.001240053735661879} | |
wikipedia_ca_20230401_0_298373 | SIC International
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
SIC Internacional és un canal de televisió generalista privat, versió internacional de la Sociedade Independente de Comunicação (SIC), que inicià les seves emissions el 17 de setembre de 1997, amb l'objectiu d'arribar a tota la diàspora portuguesa escampada pel món, així com als països de llengua portuguesa. Així doncs, la seva programació és de caràcter generalista, tot i donar més importància als partits de la Súper Lliga. El canal es pot veure per satèl·lit a Canadà, Estats Units, Brasil, Angola, Moçambic, Àfrica del Sud, França, Andorra, Luxemburg, Suïssa i Austràlia.
SIC Internacional neix amb l'objectiu d'apropar la realitat de Portugal als portuguesos escampats pel món des d'un altre punt de vista, ja que fins avui dia, l'únic canal Internacional de Portugal era la televisió pública RTPI (Ràdio i Televisió Portuguesa Internacional). D'aquesta manera SIC omple la seva part de contracte feta amb l'estat portuguès.
En efecte, l'any 1990 el Govern de Cavaco Silva va impulsar un pla de liberalització dels mitjans de comunicació portuguesos, de forma a poder acabar, de certa manera, amb el monopoli fins llavors existent per part de la televisió pública RTP (Ràdio i Televisió Portuguesa).
D'aquest pla va néixer la voluntat de diversificar el panorama televisiu donant llibertat a empreses privades de muntar els seus propis canals de televisió. Deu anys després d'aquest incentiu neix SIC Internacional. | 1 | perfect | {"en": 0.011310711909514305, "ca": 0.9886892880904857} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=298374 |
oscar-2301_ca_20230418_8_72205 | El Centre de Formació Marie Curie, l’Escola de Restauració i la Vinya d’en Sabater, a l’OpenHouse – Escola de Restauració Santa Coloma ERESC
L’ERESC
Formació
Instal·lacions
Professorat
Contacte
El Centre de Formació Marie Curie, l’Escola de Restauració i la Vinya d’en Sabater, a l’OpenHouse
El centre de Formació Marie Curie, l’Escola de Restauració i la Vinya d’en Sabater seran tres dels espais que es podran visitar en el marc del festival d’arquitectura 48h OpenHouse, que se celebra aquest cap de setmana. En concret, aquests tres edificis es podran visitar el diumenge d’11 a 14 hores. En aquesta ocasió, no caldrà fer inscripció prèvia. Podeu consultar la resta d’edificis de Santa Coloma que seran visitables al web del festival (www.48hopenhousebarcelona.org).
Tornar a les notícies
Notícia següent
LA VINYA D'EN SABATER BLOG
ens trobaràs a
ERESC - Edifici Primavera
De dilluns a divendres de 9 a 20 hores (en funció de l’horari dels cursos)
Avinguda Primavera, s/n Santa Coloma de Gramenet
933929105
ERESC - Edifici Canigó
De dilluns a divendres de 9 a 20 hores (en funció de l’horari dels cursos)
Prat de la Riba, 171 (Edifici Canigó),08921 Santa Coloma de Gramenet
934665784 | 669473768
Oficines centrals de Grameimpuls “Can Xiquet”
Carrer Rafael Casanova, 40 08921 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93 466 15 65 / Fax. 93 466 15 97
[email protected]
HORARI: De juny a setembre de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00h / D´octubre a maig de dilluns a dijous de 8.00 a 17.00h i divendres de 9.00 a 14.00h
Email
He llegit i accepto les condicions contingudes a la política de privacitat i les condicions legals sobre el tractament de les meves dades per lenviament del butlletí informatiu genèric de Grameimpuls INFORMA. NOTA: Per la resta de butlletins de Grameimpuls, cal iniciar laseva sessió i activar/desactivar les llistes de comunicacions dels diferents serveis de Grameimpuls la política de privacitat y les condicions legals sobre el tractament de les meves dades per l’enviament del butlletí informatiu Grameimpuls INFORMA.
Grameimpuls, SA com a responsable del tractament tractarà les teves dades amb la finalitat d’enviar-te butlletins informatius. Pots accedir, rectificar i suprimir les teves dades, així com exercir altres drets consultant la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la nostra Política de privacitat
Web by Creactivitat
Política de Privacitat
Avís legal
Condicions Generals
Política de cookies
Aquest portal únicament utilitza cookies pròpies amb finalitats tècniques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. No obstant, podria contenir enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a la de Grameimpuls, SA que vostè podrà decidir si accepta o no quan accedeixi a ells. D'acord Consulta la nostra política de cookies | 0.740541 | curate | {"ca": 0.895766631092138, "de": 0.01351832088224831, "pt": 0.003913198150124511, "fr": 0.012095339736748489, "it": 0.008893632159373888, "eu": 0.0032017075773745998, "ba": 0.007470651013874066, "es": 0.03593027392387051, "en": 0.009960868018498754, "oc": 0.009249377445748844} | https://www.grameimpuls.cat/eresc/2022/10/19/el-centre-de-formacio-marie-curie-lescola-de-restauracio-i-la-vinya-den-sabater-a-lopenhouse/ |
mc4_ca_20230418_9_637527 | Europa sense memòria (Carme Colomina)
Europa sense memòria
Hi ha una part del continent decidida a reescriure el passat per enfortir la transformació del present
3 min. 02/09/2018 22:53
651x366 Matteo Salvini i Viktor Orbán durant la trobada de la setmana passada a Milà. / REUTERS Matteo Salvini i Viktor Orbán durant la trobada de la setmana passada a Milà. / REUTERS
PASSAT. Les salutacions nazis han tornat a alguns carrers d’Alemanya. Violència xenòfoba i gasolina electoral per a l’extrema dreta, convertida en la principal oposició política a la gran coalició d’Angela Merkel. A Polònia s’imposen per llei noves veritats històriques oficials (que condemnen qualsevol persona que admeti la complicitat de ciutadans polonesos amb el genocidi dels jueus). Els llibres d’història de les escoles poloneses reinterpreten ara el final del comunisme, i l’antic líder de Solidaritat, Lech Walesa, és avui un personatge vilipendiat.
Vladímir Putin ha refermat el seu poder sobre la rehabilitació d’una part de l’herència soviètica i el discurs imperial rus. La dreta política espanyola protesta contra l’exhumació de les restes de Franco aferrada a un monument de peregrinació feixista. Un mausoleu vergonyós per a una democràcia europea i la prolongació del discurs de l’oblit. Complicitats de punt i final, encara quaranta anys després.
El continent de la història, dels carrers prenyats d’estàtues de vencedors i vençuts, de fortaleses medievals, tractats i fronteres, l’escenari del món d’ahir trontolla altre cop entre conflictes de la memòria.
PRESENT. Hi ha una part d’Europa decidida a reescriure el passat per enfortir la transformació del present. És l’intent de retorn d’una Europa d’estats suposadament forts i homogenis. La fotografia de la trobada bilateral entre Viktor Orbán i Matteo Salvini, la setmana passada a Milà, demostra la força i l’heterogeneïtat d’aquesta nova aliança de conveniència. “Companys de destí”, com ells mateixos es consideren. L’hongarès, líder de l’autoritarisme polític i del retorn del control de fronteres, amb la nova estrella de la UE xenòfoba, el ministre de l’Interior italià i pes pesant de la Lliga. L’home que es nega a acceptar refugiats en territori hongarès i el que no els vol deixar desembarcar en sòl italià fins que la resta de membres de la Unió no es comprometin amb l’acollida de migrants arribats al seu país. La prova gràfica de la internacional populista.
El debat sobre el control de les fronteres, l’enduriment de les polítiques migratòries, el xoc polític i d’interessos entre països de la UE és la nova normalitat. L’euroescepticisme és el nexe que els uneix. Mentrestant, Europa -com a concepte que barreja geografia, història i cultura en graus diferents- malda per seguir sent una idea compartida. Les fronteres que delimitaven l’espai europeu comú, la realitat política compartida per un grup de països, són ara l’excusa que amenaça la Unió i ressuscita discursos nacionals.
REALITATS. Què vol dir avui ser europeu? L’Europa de les nines russes -de les identitats que, com les matrioixques, es fiquen les unes dins les altres, de les realitats múltiples que ens transformen per contacte, per amistat, per convivència, perquè el nostre entorn canvia i els nostres límits s’eixamplen- està en hores baixes. Hi ha una Europa que prefereix la desmemòria. La reinterpretació del passat i del present. Un “nosaltres” més petit i limitat.
Tots aquells eslògans fabricats a Brussel·les d’“units en la diversitat”, les ironies de dir que “la traducció és la llengua oficial de la Unió”, topen amb la complexitat de ser una entitat supranacional, transnacional i intergovernamental en els temps de la política de la diferència. | 0.819546 | curate | {"ca": 0.9846575342465753, "eo": 0.0016438356164383563, "en": 0.010958904109589041, "la": 0.0027397260273972603} | https://www.ara.cat/opinio/Europa-memoria_0_2081791860.html |
wikipedia_ca_20230401_0_190973 | Dimidiochromis strigatus
Dimidiochromis strigatus és una espècie de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
- Els mascles poden assolir 24,4 cm de longitud total.
Alimentació.
Menja peixos i invertebrats.
Hàbitat.
És una espècie de clima tropical.
Distribució geogràfica.
Es troba a Àfrica: llac Malawi i riu Shire. | 1 | perfect | {"en": 0.07038123167155426, "ca": 0.8973607038123167, "pt": 0.03225806451612903} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=190974 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_758378 | Votin.El paradís es troba sota els peus de les mares.Si us plau no s'exaltin, he dit generalment.
I està molt bé que així sigui. | 0.633437 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_47_56582 | Vull presentar una queixa
Anar al menu de la secció
Inici > Notícies > Històric de notícies > Detall
Anar al contingut
15/06/2015
El Parlament de Catalunya ha convocat els membres de la Comissió del Síndic de Greuges per al pròxim 22 de juny per abordar la proposta de conformitat per a la designació de l'adjunt general.
El síndic de greuges ha proposat per al càrrec el professor de Dret públic i president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, Jaume Saura. La Comissió haurà de decidir si en ratifica la proposta, en substitució de Jordi Sànchez, que deixarà el càrrec un cop s'hagi dut a terme aquest tràmit parlamentari.
Tornar
Tornar al menú de la secció
Tornar a la navegació principal
El web del Síndic utilitza galetes o cookies per recollir informació estadística sobre la navegació i millorar el servei. Si continueu navegant considerem que n'accepteu l'ús. Trobareu més informació a la nostra Política d'ús de cookies. | 0.748567 | curate | {"ca": 0.9252437703141928, "it": 0.010834236186348862, "sq": 0.0065005417118093175, "fr": 0.05742145178764897} | : /ca/page.asp?id=53&ui=3882&prevNode=309&month=5 |
crawling-populars_ca_20200525_41_313497 | Menú
La Diputació de Lleida preveu licitar entre març i abril les obres del segon edifici per impartir aquesta titulació que serà l'hospital veterinari de Torrelameu
Lleida.-Les obres de la planta baixa del primer edifici que ha d'acollir els estudis de Veterinària i Ciències en Sanitat Animal de la Universitat de Lleida (UdL) finalitzaran el proper mes de febrer de manera que les sales per fer les necròpsies i els laboratoris ja estaran a disposició dels alumnes i docents. Així ho ha anunciat el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, en el decurs d'una visita d'obres a l'edifici situat al campus d'Agrònoms. En aquest sentit, Reñé també ha dit que entre el març i l'abril es licitarà l'edifici de l'hospital veterinari de Torrelameu (Noguera) que ha de servir per complementar l'oferta d'instal·lacions per aquesta carrera que el curs passat va aconseguir impartir la universitat lleidatana.
Després de començar a impartir els estudis de Veterinària el curs passat feia falta construir els equipaments necessaris per a l'alumnat i el professorat i el primer edifici que s'està fent en aquest sentit, l'aulari i laboratori, ja està en la recta final de l'obra. Joan Reñé ha indicat que el ritme d'obres és 'absolutament adequat' de manera que si tot va bé, al febrer ja estarà a disposició dels alumnes i professors la planta baixa, on hi haurà les sales de necròpsies i laboratoris. Així mateix, al maig, està previst que també estiguin finalitzades i a disposició les dos plantes més que hi ha a l'edifici, que acolliran oficines i despatxos a la primera, i l'aulari docent a la segons. L'edifici situat al campus d'Agrònoms ocupa més de 1.200 metres quadrats.Reñé ha recordat que aquesta obre es va pressupostar per 2,3 milions d'euros i es va adjudicar per 2,1. Ara, ha afegit, i després de fer alguns retocs al projecte a petició de la UdL, es farà la licitació del segon edifici, que serà l'hospital veterinari de Torrelameu. Això podria tenir lloc entre el març i l'abril i d'aquesta manera les obres s'iniciarien al llarg d'aquest 2017. De la seva banda, el rector de la UdL, Roberto Fernández, ha qualificat de 'dia històric' la visita d'obres d'aquest edifici que serà per uns estudis llargament reivindicats a Ponent. Segons el rector la planificació del present curs de Veterinària ja està feta en vista a poder ocupar aquest primer edifici i ha afegit que si al final els terminis no es compleixen s'adequaran als espais que ocupen actualment al mateix campus en l'àmbit els estudis de Producció Animal.Enguany els estudis de Veterinària a Lleida van tenir una petició de 220 alumnes amb una nota de tall d'11,17, molt similar a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va ser d'11,23.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.74391 | curate | {"es": 0.1127359744748737, "ca": 0.8766285562350439, "en": 0.010635469290082425} | : /catalunya/territori/noticia-planta-baixa-primer-edifici-veterinaria-udl-estara-disposicio-dels-alumnes-febrer-20170113135955.html |
macocu_ca_20230731_8_235078 | Trobareu a continuació una galeria de fotos de la jornada “La ultradreta nostra de cada dia”, organitzat per SomAtents i amb la col·laboració del Grup Barnils. Autora: Sònia Calvó
El 29 de setembre a les 12 h participem a la taula rodona per reflexionar sobre la necessitat d’una estratègia de protecció integral davant la vulneració de drets humans. S’emmarca dins les jornades “1 d’octubre i més. Barcelona Ciutat de drets”. Amb la participació de: Elisenda Rovira (Grup Barnils – Mèdia.cat) Elisenda Pradell (Irídia) Thais Bonilla (Novact) [...] | 0.733285 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_196794 | El Consell Comarcal obre les preinscripcions per a beques de menjador i de transport | Ràdio i Televisió El Vendrell
Inici Notícies El Consell Comarcal obre les preinscripcions per a beques de menjador i...
El Consell Comarcal obre les preinscripcions per a beques de menjador i de transport
El Consell Comarcal obre les preinscripcions per sol·licitar les beques de menjador escolar i de transport el proper dimarts dia 2 de maig. Els ajuts estan adreçats als alumnes d’educació primària i secundària obligatòria de la comarca.
Article anteriorLa coach Neus Navarro presenta La recepta màgica de les emocions
Article següentL’Ajuntament presenta l’avantprojecte de reforma del carrer Doctor Robert
El programa Enfeina’t del Consell Comarcal del Baix Penedès donarà feina a 24 persones | 0.76386 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.rtvelvendrell.cat/el-consell-comarcal-obre-les-preinscripcions-per-a-beques-de-menjador-i-de-transport/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_179589 | El 2 de novembre, Rockstar Games ens oferirà el primer vídeo de la nova entrega de Grand Theft Auto. En el seu habitual secretisme, encara no sabem quan sortirà a la venda, però possiblement sigui cap a finals del 2012 o principis del 2013. EL NOU TRÀILER JA ES POT VEURE AL WEB OFICIAL DE ROCKSTAR!!! http://www.rockstargames.com/ El web oficial de Rockstar Games acaba de despertar l'interès dels jugadors amb l'anunci del primer tràiler de Grand Theft Auto V per al proper 2 de novembre del 2011. Amb un logotip de grans proporcions i un simple "Trailer 11.02.11", la companyia desenvolupadora de videojocs ha acabat amb els rumors sobre la pròxima entrega de la prolífica saga de màfies, conducció i acció.Veient només el teaser amb imatge, no és possible discernir què s'amagarà darrera de la cinquena entrega numerada de la saga. Rockstar utilitza números romans i la paraula "Five" per catalogar aquest nou lliurament, al que afegeix tons verds amb cercles dins de la lletra. Segons els rumors, GTA V podria ambientar-se en la ciutat de Los Santos, mostrada per primera vegada en Grand Theft Acte Sant Andreas.Tampoc hi ha dades sobre les plataformes de destinació del joc. Previsiblement arribarà a Playstation 3, Xbox 360 i PC, encara que s'ha especulat amb l'arribada d'un joc de la sèrie a Wii U. La presentació de Grand Theft Auto V coincideix amb el desè aniversari del llançament de Grand Theft Auto III a Playstation 2. El tercer lliurament de la sèrie també s'estrenarà en dispositius mòbils amb iOS i altres sistemes. Primer tràiler del Grand Theft Auto V!! Segon tràiler I si encara voleu veure més, en aquest enllaç podreu veure unes magnífiques captures de pantalla.
encara dura això? buf.l'u mol·lava així en planta
On collons has estat tots aquests anys, Francesc ? | 0.839472 | curate | {"ca": 0.9661590524534687, "ja": 0.0338409475465313} | |
macocu_ca_20230731_2_67465 | Homenatge a Teresa Solà : Teresa Solà, esposa de l'artista Josep Aragay, va ser mestra de l'escola de nenes de Breda fins que fou empresonada i depurada pel franquisme / Xavier Castanyer Castanyer i Angelet, Xavier | 0.72874 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_400939 | Tres caleres participaran en el XIII Certamen de lectura en veu alta
L'Escola Sant Jordi participarà, per tercer any consecutiu, al XIII Certamen de lectura en veu alta que organitza la Fundació Enciclopèdia Catalana, amb la col·laboració del Departament d'Ensenyament i l'Obra Social La Caixa. Aquest curs, per tal d'escollir els finalistes de les tres categories que han de participar als quarts de final s'ha realitzat una selecció de finalistes. El passat dia 12 de febrer, al gimnàs de l'escola, els alumnes seleccionats de cada classe van llegir els fragments que s'havien escollit per a la final. El jurat, format per mestres de l'Escola, va seleccionar les tres representants que han d'anar als quarts de final. Les alumnes són Clàudia Samarra, representant de cicle mitjà en la categoria de Grumets vermells, Maria Subirats, representant de cicle superior en la categoria de Grumets verds, i Yanice Virginius en la categoria Timoners. Els alumnes s'impliquen amb la lectura Durant tot el trimestre, els alumnes participants han estat treballant, a les classes de cicle mitjà i superior i a l'aula d'acollida, les lectures seleccionades per a aquesta edició del Certamen. "Seguint les pautes que donem per la lectura en veu alta, les diferents classes han anat treballant les lectures escollides" explica la directora de l'Escola Sant Jordi, Fàtima Garcia, que també comenta que a casa els alumnes han pogut practicar amb les pautes facilitades des del centre. El pròxim dia 8 de març, les tres representants de l'escola aniran a Tortosa, a la seu dels Serveis Territorials d'Ensenyament per participar en la següent prova del Certamen. Garcia també aprofita per agrair a la Biblioteca de la població el préstec dels exemplars necessaris per poder participar al Certamen. Daniel Rodríguez
0 respostes a "Tres caleres participaran en el XIII Certamen d..." | 0.843367 | curate | {"es": 0.08099352051835854, "ca": 0.9190064794816415} | |
mc4_ca_20230418_16_715434 | El Palamós rep el potent filial de l'Espanyol i el Figueres visita el Terrassa - Empordà
RAMON RIBAS/DDG 11.02.2018 | 06:30 | 0.496981 | curate | {"ca": 0.7213114754098361, "en": 0.2786885245901639} | https://www.emporda.info/esports/2018/02/11/palamos-rep-potent-filial-lespanyol/382864.html |
macocu_ca_20230731_8_127994 | Cal Massó es renova
El renovat Cal Massó donarà el tret de sortida aquest divendres. L'empresa de gestió cultural, Quatre Quaranta, i l'Ajuntament de Reus han presentat el projecte. L'objectiu de la proposta és convertir-lo en un espai de trobada de creadors.
Un dels impulsors del projecte Ferran Benach ha destacat que 'volem oferir una espai pensat per a la creació i on hi tinguin lloc tots els públics'. Així, oferiran l'espai com a residència d'artistes a l'espera que qualsevol companyia, grup o persona els presenti projectes per poder-los desenvolupar.
Més enllà d'aquesta filosofia, Cal Massó també ha presentat una programació estable formada per espectacles de km0 de cara a la programació de primavera, a la qual també s'hi afegirà una programació en temps de Festa Major. | 0.777826 | curate | {"es": 0.024390243902439025, "ca": 0.975609756097561} | |
macocu_ca_20230731_1_358900 | Remei de Ca la Fresca a l'Heliogàbal
Des de les profunditats del Montseny la Xantal, l’Artur, la Martina, el Iago i el Víctor porten remeiets per a tot tipus dolences.
A Ca la Fresca, no hi ha pecat que valgui, etiqueta que pengi o eufemisme que calgui. Un aquelarre de poesia feréstega i psicodèlia passada de voltes que es confabula entre l’Artur Piera i la Xantal Rodríguez i es materialitza amb en Víctor Inskipp, en Iago Rueda i la Martina Vayreda.
Remei de Ca la Fresca neix al 2020, enmig de l’apocalipsi, per sobreviure al tedi del discurs oficial, amb rock visceral que festeja amb el folklore i electrònica de poble a baixa fidelitat. | 0.759955 | curate | {"ca": 0.8671875, "es": 0.1328125} | |
mc4_ca_20230418_11_310233 | Inaugurada la primera part del Parc de les Glòries - Irbis
by admin | 11 Apr 2019 | Projectes urbans | Cap comentari
El 6 d’abril van finalitzar les obres de la primera fase del parc de les Glòries, Canòpia urbana. Per fi, una idea concebuda l’any 2012 s’ha convertit en una realitat!
Canòpia urbana configura un espai amb un nivell de biodiversitat més alt del que acostuma a haver en els espais verds de Barcelona i de les ciutats. Un espai dissenyat des de la diversitat, l’estructura i la funcionalitat ecològica.
La diversitat d’hàbitats significarà diversitat d’espècies. A partir d’elements de vegetació disposada inicialment, nous individus, noves espècies s’establiran amb el temps guanyant en major complexitat i estabilitat ecològica.
Un punt de riquesa biològica de la ciutat que actuï d’embornal i dispersor cap a altres espais verds urbans. El disseny de l’espai assegura la connectivitat ecològica interna del Parc així com en relació amb la trama de continuïtat ecològica urbana plantejada a Barcelona per estudis previs.
En aquest enllaç pots consultar la intervenció d’Irbis en aquest projecte: Canòpia urbana. | 0.778387 | curate | {"ca": 0.9490161001788909, "en": 0.050983899821109124} | https://www.irbis.cat/2019/04/11/inaugurada-la-primera-part-del-parc-de-les-glories/ |
naciodigital_ca_20220331_0_103062 | L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presentat aquest dimarts el cartell i el programa d'activitats de la festa de Sant Anastasi, que es celebrarà a la ciutat del 7 a l'11 de maig. Ros ha apuntat que en total s'han programat 300 activitats i que 70 actuacions musicals.
El paer en cap ha destacat les actuacions d'Els Catarres, Lax'n Busto i Marlango així com també la restauració dels gegants Marc Antoni i Cleòpatra, realitzada durant sis mesos. La festa acabarà la nit del dilluns 11 amb el tradicional Piromusical. El cartell, que s'ha fet públic avui, és obra del pintor Perico Pastor, que ha destacat elements del patrimoni de la ciutat com el Turó de la Seu Vella. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/12941/catarres-lax-busto-marlango-plats-forts-festes-maig-lleida |
macocu_ca_20230731_7_119892 | DADES DEL CONTRACTE
DATES I TERMINIS
Obertura de pliques: 29 de maig de 2009, a les 9.30 hores al saló d’actes del Col•legi d’advocats de Tarragona
Import: 163.878,46
Renuncia contracte abans d'Adjudicacio provisional | 0.554791 | curate | {"fr": 0.0892018779342723, "en": 0.07511737089201878, "ca": 0.7511737089201878, "de": 0.08450704225352113} | |
mc4_ca_20230418_10_702326 | Maria Llufa, Autor: Carles Sala Vila Il·lustrador: Marta Montañà - EIX Llibres
Autor: Carles Sala Vila Il·lustrador: Marta Montañà Infantil
Pobra marieta Maria Llufa! Tan petita com és i tan petanera: no pot parar de fer-se pets al llarg del dia, cosa que incomoda els habitants del bosc.
Nati Calvo. ClijCAT/Faristol / AMIC
Decidida a resoldre aquest problema, que la fa patir molt, decidirà aguantar-se fins a l’últim pet. Aquest és el simpàtic plantejament inicial d’aquest conte de Carles Sala que, tot i semblar que té un argument senzill, amaga una divertida història sobre l’intent de solucionar un problema que estigmatitza la protagonista i l’acceptació d’una realitat. Poca broma!
Carles Sala ens demostra que és un autor capaç de canviar magistralment de registre segons les edats dels infants destinataris. Només de començar a tastar aquest conte de lletra lligada, el gust per la lectura t’atrapa fins al final.
Es tracta d’un conte rodó, com rodones són les il•lustracions de Marta Montañà. Deliciosa i colorista Maria Llufa, acompanyada dels seus bons amics. | 0.771819 | curate | {"ca": 0.9575871819038643, "it": 0.010367577756833177, "en": 0.021677662582469368, "pt": 0.010367577756833177} | https://www.eixdiari.cat/cultura/llibre/1252/maria-llufa.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_111737 | Ola, alguns fils racens sobra la llengua m'an racurdat un ca avia fet al Gepet an què as jugava am la manera com cadascú prununcia. Andreu prupozu ca as dexin aquí cumantaris ascrits imitan la manera com cada racunaira parla. Par a mi com astrangé ca té un cuntacta bazicament numés am al català ascrit axò am fa gràcia i és intarassan parquè tot i sé una bujaria també és una manera d'aprendra la llengua. La manera com ascric putsé us samblarà mol astranya, parquè parlu una imitació da català uriantal ( am adaptacions, par agzempla, difaranciu B da V ) i prubablamen és mol influanciada par la manera com s'ascriu i ningú realmen parla axí. U pozu a frikonaires i asperu ca no al tanquin Salut i a parlà ... P.S. Axò praten sé numés un joc , no dafensu cap canvi dal padró i crec ca totas las llenguas an d'avé un padró cumú P.S. 2 - fatx sarví A per vucal uberta i neutra, axò no vol sé cap imitació dal tal xava
Pos això, ascriure com un parla, i què? a' resulta que ham descuber la sopa d'all. No-hu feu mai això pel mèssenger? Si's mol curiós, ia més si pots sentí parlà a la gen lo seu dialècte, milló que milló. A mi m'apassiona sentí la gen de la catalunya nort Cam da fé? cadegú los seus gustos.
Susana escrigué: No-hu feu mai això pel mèssenger? Mai | 0.77547 | curate | {"ca": 0.8477564102564102, "es": 0.14983974358974358, "de": 0.002403846153846154} | |
mc4_ca_20230418_1_710634 | Assassinen a l'Afganistan a una dona que va narrar la seva història després de fugir dels talibans - Breus - Internacional - Dones en Xarxa
Assassinen a l’Afganistan a una dona que va narrar la seva història després de fugir dels talibans
Una dona índia, autora d’una popular autobiografia sobre la seva fugida dels talibans, ha estat assassinada a l’Afganistan, on es trobava treballant com a voluntària i gravant imatges sobre la vida de les dones de la zona per al seu següent treball, segons ha informat la cadena britànica BBC.
Sushmita Banerjee, també coneguda com Sahib Kamala, va ser segrestada durant la nit de dimecres en els suburbis de Sharan, la capital de la província afganesa de Paktia. La policia ha trobat el cadàver de la dona del matí de dijous, segons ha confirmat l’agència de notícies afganesa Pajhwok.
Banerjee va escriure en 1995 una autobiografia sobre la seva dramàtica fugida dels talibans, que es va acabar convertint en un ’best seller’ i que va ser adaptat al cinema en 2003. L’autora s’havia mudat recentment a l’Afganistan per viure amb el seu marit, l’empresari afganès Jaanbaz Jan
La policia afganesa ha afirmat que un grup de talibà va entrar a casa, on van lligar de mans al seu marit ia altres membres de la seva família per segrestar Kamala. En sortir de la residència, li van disparar i van llançar el seu cadàver en els voltants d’una escola religiosa.
Un resident de la localitat, sota condició d’anonimat, ha assegurat que Kamala tenia ciutadania índia, i que vivia amb el seu marit després d’haver-se convertit a l’Islam. Fins ara, ningú ha reivindicat l’atac i la policia ha obert una investigació. | 0.866192 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.donesenxarxa.cat/assassinen-a-l-afganistan-a-una?lang=ca |
mc4_ca_20230418_13_30010 | Cim Silvestre, Sant Sadurní de Gallifa, Montseny – camàlic
Home » General » Cim Silvestre, Sant Sadurní de Gallifa, Montseny
Avui un grup de camàlics ha portat el naixement i el caganer (100% biodegradables) del Centre Excursionista de Cardona al cim de Bellmunt (Osona). Una sortida amb racons espectaculars, el salt del Molí, el pont de Salgueda, la Tosca de Degollats… i el cim de Bellmunt, un dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya segons l'ICC i un del llistat del repte dels 100 cims de la FEEC. I l'últim dia de l'any el Cim Silvestre #centreexcursionistadecardona #somcamàlics #camàlics #100cims #Bellmunt @emboscat @_.bielbadia._ @_.abrilbadia._ @cristinagarrigariu @jmontoyaserra @torresfarras @adamtristany @mingunc @albertcuguerovazquez @moiplaix
A post shared by Centre Excta. de Cardona (@centreexcursionistadecardona) on Dec 22, 2019 at 1:16pm PST
Per tercer any consecutiu fem el nostre Cim Silvestre per tancar l'any, i enguany s'ha anat a Sant Sadurní de Gallifa, al Vallès Occidental. Una ruta preciosa per acabar l'any brindant a dalt d'un cim. #centreexcursionistadecardona #camàlics #somcamàlics #CimSilvestre #100cims #SantSadurnídeGallifa #companyonia @jaumenieto @albertcuguerovazquez @eli1505 @oscarfontan @jmontoyaserra @anna.marsi @torresfarras @mingunc @adamtristany
A post shared by Centre Excta. de Cardona (@centreexcursionistadecardona) on Dec 31, 2019 at 10:19am PST
Sant Sadurní de Gallifa (Vallès Occidental), l'últim de l'any, el 3r Cim Silvestre dels camàlics del Centre Excursionista de Cardona. #centreexcursionistadecardona #camàlics #somcamàlics #100cims #SantSadurnídeGallifa #CimSilvestre
A post shared by Centre Excta. de Cardona (@centreexcursionistadecardona) on Jan 1, 2020 at 4:56am PST
Camàlics al massís del Montseny. Sortida des de can Casades, on es pot gaudir d'unes sequoies, capella de Santa Fe, la casa Partida, el faig enforcat, convent del Pla de l'Espinal, Font del Briançó, Les Agudes (cim emblemàtic de Catalunya segons l' ICC i sostre comarcal de la Selva), Turó de l'Home, Puig Sesolles, Turó Gros, l'abraçada d'un faig i un avet, Font de Passavets i can Casades. Ruta espectacular pels colors, curiositats, vistes… #centreexcursionistadecardona #camàlics #somcamàlics @emboscat @oscarfontan @acuguerovazquez @mingunc @cristinagarrigariu @_.bielbadia._ @jmontoyaserra #sentlamuntanya
A post shared by Centre Excta. de Cardona (@centreexcursionistadecardona) on Dec 8, 2019 at 11:20am PST
← Calendari CCCR
Vídeo promocional Setge 2020 → | 0.611941 | curate | {"ca": 0.8291011688835147, "en": 0.1708988311164853} | http://camalic.cat/?p=1795 |
wikipedia_ca_20230401_0_143159 | Barbus ablabes
Barbus ablabes és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribució geogràfica.
Es troba des de Guinea fins a Nigèria. | 1 | perfect | {"fr": 0.058333333333333334, "ca": 0.8958333333333334, "pt": 0.04583333333333333} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=143160 |
oscar-2301_ca_20230418_1_132627 | Inici Ajuntament — Història de la Institució —— Orígens de la institució —— Fills Il·lustres —— Fills Adoptius — L'Alcalde — Regidories — Estructura municipal —— Ple municipal —— Organització Municipal —— Junta de Govern Local —— Comissions Informatives — Càrrecs electes — Grups polítics — Personal eventual — Ordenances — Organismes municipals — Comunicació Municipal — Informació econòmica —— Pressupostos municipals —— Comptes municipals —— Modificacions pressupostàries —— Informes de morositat —— Període mitjà de pagament —— Liquidació pressupost — Contractació i convenis —— Perfil del Contractant —— Convenis subscrits —— Contractes menors —— Concessionàries —— Perfil contractant IMVISA — Processos selectius — Sentències — Tràmits Persones — Ciutadania i participació — SAC — Instal·lacions municipals — Telèfons d'emergència — Protecció Civil — Treball i Formació — Festes — Educació — Pla Municipal sobre Drogues — Joventut — Benestar Social — Esports — Igualtat — Normalització Lingüística — Habitatge Ciutat — Urbanisme — Vies públiques — Medi ambient — Cultura — Patrimoni — Comerç i mercats — Policia Local — Mobilitat — Benestar Animal — Cementeris — Eivissa Crea — Turisme Actualitat — Notícies — Agenda cultural, esportiva i d'activitats — Agenda equip de Govern Transparència Contacta
Inici
Actualitat
Notícies
Subvencions per valor de 73.000 euros per al Club d’Atletisme Pitiuso i el Club Ciclista Sant Antoni
Ultimes notícies
Subvencions per valor de 73.000 euros per al Club d’Atletisme Pitiuso i el Club Ciclista Sant Antoni
Detalls
Publicat el Dilluns, 15 Març 2021 11:56
L’Ajuntament d’Eivissa ha destinat un total de 73.000 euros a subvencions per a els clubs esportius d’Atletisme Pitiuso i el Club Ciclista Sant Antoni amb l’objectiu de què es realitzen esdeveniments esportius al municipi durant l’any 2021.
Des de la regidoria d’Esports han explicat que les subvencions aprovades a la Junt de Govern Local es repartiran entre els dues clubs esportius, amb 33.000 euros per al Club d’Atletisme Pitiuso i 40.000 euros per al Club Ciclista de Sant Antoni. ‘Voldríam destacar que ens hem anticipat dos mesos a l’aprovació d’aquests convenis, pensant en l’objectiu d’ajudar als clubs com entitats socials que també són amb aquest reforç econòmic l’abans possible durant aquest any’, ha assenyalat la regidora d’Esports, Elena López.
El Club d’Atletisme Pitiuso destinarà 23.000 euros a l’organització del Miting d’atletisme memorial Toni Bonet, que enguany tindrà lloc a la Pista Municipal de Can Misses, el dia 5 de juny de 2021. La competició es desenvoluparà entre les 16.00 i les 21.00 hores, comprendrà diferents proves de curses, salts i llançaments i en ella hi prendran part tants atletes locals com atletes de reconegut prestigi del panorama nacional i internacional. L’activitat comptarà amb un programa de promoció on hi participaran atletes de categories escolars i un programa restringit als atletes de més nivell o d’elit.
L’altre esdeveniment previst pel Club d’Atletisme és la Cursa atlètica popular Patrimoni de la Humanitat, a la que es destinaran 10.000 euros. Es celebrarà el 4 de desembre de 2021 i constarà de dues curses destinades als atletes escolars i una cursa principal de 10 km, el recorregut de la qual posarà en valor el patrimoni històric de la nostra Ciutat i la destinació turística «Eivissa Patrimoni de la Humanitat». A la dita prova es convidarà a atletes de reconegut nivell internacional i tindrà com a un dels principals objectius atraure al major nombre d’esportistes visitants possible.
Per la seua part, el Club Ciclista de Sant Antoni destinarà 20.000 euros a la Volta Ciclista a Eivissa en BTT, que tindrà lloc entre els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 2021 i comprendrà diferents etapes al llarg de la geografia illenca. Hi prendran part tant ciclistes locals com ciclistes de reconegut prestigi del panorama nacional i internacional. La sortida de l’etapa pròleg inaugural de la «Volta» es donarà des del Port d’Eivissa el dia 30 d’octubre a les 10.00 hores i posarà en valor el patrimoni històric de la nostra ciutat, ja que tindrà com itinerari el conjunt patrimonial «La Marina-Dalt Vila-Puig des Molins» potenciant la imatge turística «Eivissa Patrimoni de la Humanitat».
L’altra activitat organitzada pel Club Ciclista Sant Antoni serà la Volta Cicloturista a Eivissa, a la que destinarà els altres 20.000 euros. L’activitat tindrà lloc entre els dies 9 i 12 d’octubre de 2021 i comprendrà diferents etapes al llarg de la geografia illenca. Hi prendran part tant ciclistes locals com ciclistes de reconegut prestigi del panorama nacional i internacional. La sortida de l’etapa inaugural de la «Volta» es donarà des del Port d’Eivissa el dia 9 de novembre a les 10.00 hores, per així posar en valor el patrimoni històric de la nostra Ciutat i la destinació turística «Eivissa Patrimoni de la Humanitat».
Des de la regidoria d'Esports, s'ha assenyalat que la tramitació de les subvencions es realitza perquè els clubs puguin continuar endavant amb l'organització d'esdeveniments esportius que contribueixen a la promoció de la ciutat d'Eivissa com a Patrimoni Mundial i, per altra banda, seguir la promoció dels diferents esports entre la ciutadania.
Tweet
Wpp
Subscriu-te al Butlletí
I agree with the Termes i Condicions
Actualitat
Notícies
Agenda
Ple: ordre del dia
Seguir els plens en directe
Protecció de dades de caràcter personal.
A) Dades recollides a través de formularis. En el cas que faciliteu les vostres dades personals a través del lloc web o a través de la seu electrònica de l’Ajuntament d’Eivissa, el tractament que se'n pot derivar se sotmet a les previsions de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (en endavant LOPD), i la resta de normativa aplicable. L'Ajuntament d’Eivissa només tracta les dades personals de les persones usuàries del lloc web o de la seu electrònica que resulten adequades, pertinents i no excessives per al compliment de la finalitat d'atendre correctament les persones usuàries i amb relació a l'exercici de les funcions de l'ajuntament, als efectes del que disposa el principi de qualitat (art. 4 LOPD). Si voleu exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o oposició amb relació a les vostres dades de caràcter personal tractades per l'ajuntament, en els termes i les condicions previstes en el títol III de la LOPD, podeu comunicar-ho per escrit a l’adreça postal o a la de correu electrònic de l’ajuntament. També podeu formular les vostres sol·licituds d'accés, rectificació, cancel·lació o oposició utilitzant altres mitjans, sempre que aquests permetin acreditar l'enviament i la recepció de la sol·licitud, i que aquesta sol·licitud contingui els elements especificats en l'article 25.1 del RLOPD. (Extracte de l'Avís legal que pot consultar-se complet al menú inferior de totes les pàgines)
Avís legal
Política de privacitat
Login
Mapa web
Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa
c. de Canàries, 35 07800 Eivissa
971 397 600 · [email protected]
↑ Top
Tamany text
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació. Eliminar cookies
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació. | 0.734484 | curate | {"ca": 0.9696048632218845, "pt": 0.004421110804089527, "nl": 0.0006907985631389886, "de": 0.0011052777010223818, "en": 0.009394860458690245, "it": 0.0008289582757667864, "es": 0.009533020171318045, "fi": 0.004421110804089527} | https://www.ibiza.es/portal/index.php/ca/actualitat/noticies/18986-ajuntament-eivissa-destina-73000-euros-club-atletisme-pitiuso-i-club-ciclista-sant-antoni?font-size=smaller |
crawling-populars_ca_20200525_13_92505 | Aquesta és la pàgina de 15.000 Hops. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Barakaldo. | 0.628278 | curate | {"ca": 1.0} | : /que-fer/barakaldo/restaurants/15-000-hops |
mc4_ca_20230418_6_311605 | Castell d'Empordà, antigament Sant Martí de Llaneres, pertany al municipi de La Bisbal d'Empordà.
Situat al comtat d'Empúries, a la frontera amb el de Girona, el comte Ponç Hug IV hi bastí (1300) una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i Casal del Margarit, per tal de defensar les seves propietats del poder de la cúria, instal·lada a la Bisbal.
La població primitiva, formada per masies disperses, era situada en el pla de llevant del turó de Marenys, on s'aixeca el castell i el poble actual. El poble de Castell d'Empordà (75 m d'altitud i 41 h el 1981) és arrecerat al nord del castell, a l'extrem oriental del turó de Marenys, anomenat així en els documents medievals. És un petit nucli d'unes deu cases, a la vora de la capella del Remei, construïdes intramurs del recinte jussà del castell, formant un sol carrer que des de la porta de la torre mestra segueix el desnivell del turó en direcció S-N. A l'extrem de tramuntana resta l'únic vestigi conservat de la muralla, un portal adovellat, de mig punt. El carrer conserva vestigis d'empedrat antic.
Vora el vessant N del turó on s'alça el poble, hi ha un reduït grup de masos, situat a banda i banda del camí que porta de Castell d'Empordà a l'església parroquial, situada a Llaneres. El Mas Figueró és l'edifici més notable d'aquest grup: de tipus basilical, té un portal adovellat datat del 1637.
L'església parroquial de Sant Martí de Llaneres és documentada el 1101. A la seva vora només hi ha la rectoria i un mas. És un temple d'estil gòtic molt tardà —va ser començat el 1584—, orientat a tramuntana. Té una sola nau capçada per un absis semicircular a l'exterior i poligonal a l'interior. La porta és renaixentista, amb llinda i frontó, dins el qual hi ha l'emblema dels Margarit i una ferradura que al·ludeix al patró sant Martí. La nau es cobreix amb volta de creueria amb les claus de volta decorades amb relleus de sant Martí partint la capa, de la Verge, de sant Miquel trepitjant el diable i de sant Martí vestit de bisbe. A cada banda de la nau hi ha dues capelles laterals. La del NE té l'ossera gòtica dels nobles Bernat i Guerau de Vilagut, amb llurs emblemes. La nova ornamentació de la capella del seu costat, dedicada a la Verge del Roser, fou beneïda el 1746; aquesta nova ornamentació, que devia ser sufragada pels Margarit, puix que hi ha el seu escut al mur de capçalera, és formada per plafons de ceràmica policroma amb temes d'ocells exòtics, gerres amb flors i sirenes. També hi ha un escut modern del bisbe Cartanyà, imitant la decoració del segle XVIII. L'església posseeix una creu processional i un ostensori reliquiari, peces d'orfebreria gòtico-renaixentista.
El castell d'Empordà, al punt més alt del turó de Marenys, fou construït, com hem dit, a la fi del segle XIII. De la primitiva estructura conserva pocs vestigis; actualment és un gran casal dels segles XVII i XVIII. Les restes més antigues, que podrien ser atribuïdes a la primera fortificació del segle XIII, es troben a la base de la torre mestra, de planta quadrada, on hi ha un portal, adovellat. L'edifici actual és format per dos cossos disposats en forma d'angle recte. A la façana N hi ha algunes finestres gòtiques i renaixentistes, de la reconstrucció del segle XVI, mentre que a la façana oriental hi ha dos pisos de finestres rectangulars, dels segles XVII i XVIII; les altres façanes també foren reformades en aquesta època. El castell, que es trobava en gran estat d'abandonament, ha estat comprat per uns particulars i restaurat darrerament.
Al puig de les Forques, al costat de tramuntana del terme —topònim que sembla indicar que en aquest punt el comte d'Empúries bastí forques en senyal de jurisdicció criminal—, hi ha ruïnes i fonaments d'una torre de planta circular i vestigis d'una cisterna, ambdues restes de datació difícil i que no han pogut ser identificades documentalment.
S. XIII.- Ponç Hug IV aixeca la fortalesa i la dóna en feu als Vilagut de Castelló d'Empúries, els descendents dels quals el mantingueren durant el segle XIV.
1413.- Els Sanfeliu passen a ser-ne els propietaris.
1421.- Francesca de Sant Feliu es casa amb Bernat Margarit el Vell. El domini d'aquesta branca de la poderosa família dels Margarit s'allarga fins al s. XIX.
Segle XVI.- Es porten a terme obres de renovació. D'aquesta època són els grans finestrals de la façana.
Segle XVII.- Es construeix la capella de la Mare de Déu del Remei, segons consta a la inscripició de la porta: "Aedificata 1600. Prolongata 1750", completada amb una invocació a Sta. Maria i l'escut dels Margarit.
Segle XIX.- La propietat passa a Gaietà Cruxent que la convertí en masoveria i hi afegí una pallissa davant mateix de l'ermita de la Mare de Déu del Remei.
1861.- Joaquim Boy i Deulofeu adquireix la propietat.
Durant la guerra civil, i amb la retirada, el castell i l'ermita foren ocupades i les destrosses van ser prou importants. Pels anys 60, Rafael Boy i la seva filla Remei abandonaren la propietat.
1975.- Miquel Arpa, un empresari gironí, va adquirir de Mª Remei Boy (besnéta de Joaquim Boy) els drets eventuals d'aprofi-tament de la finca per tal de convertir-la en un dels casinos que en aquells anys s'estaven creant a Catalunya.
És en aquests anys que es reconstrueix la torre d'homenatge, de final del segle XII i se n'aixeca una de nova, però no es van concedir els permisos d'explotació del casino i altra vegada el castell va quedar abandonat.
Ara, Albert Dicks hi està treballant per a convertir-lo en un hotel de luxe, on amb tota seguretat tornarem per a fer-hi una estada.
La branca secundària dels Margarit que va viure al Castell d'Empordà no té res a envejar als seus parents de Sant Gregori. Si de la casa principal en va sortir un cardenal i un bandit, al Castell d'Empordà hi nasqué un navegant, company de Colom i un bandoler.
Pere Margarit, nascut el 1455, (nét de Bernat Margarit i de Peguera -el Vell), fou un dels primers catalans que va trepitjar terres americanes. Als 30 anys ja estava adscrit al servei de Ferran el Catòlic i casat amb una dama de la Reina. Ferran i Isabel el nomenaren cap militar de la primera expedició colonitzadora del nou món.
Segons diuen les cròniques, el comportament del senyor de l'Empordà no va ser massa honorable. Després d'hu-miliar els cacics de l'illa va desertar vergonyo-sament.
Un altre Margarit (Fran-cesc) va ser, juntament amb Joan Sala (Serra-llonga), un bandoler. El 1620 era el capità de 20 persones dedicades a robar als rics per redistribuir la riquesa entre dels pagesos i el
1627 va caure en un
enfrontament armat. | 0.852811 | curate | {"ca": 0.9970760233918129, "it": 0.0029239766081871343} | http://www.motorclubgirona.com/castells/monuments/emporda_cast.htm |
oscar-2301_ca_20230418_5_168423 | Sense la massificació del ple estiu i amb la possibilitat d’esprémer al màxim els dies anem a visitar Islàndia en dates properes al solstici d’estiu, moment on no es pon el sol.
Aquest país ofereix alguns dels paisatges més bonics del món, barrejant infinites praderes, deserts volcànics y cascades impressionants. Tot esguitat de la fauna local des de les espècies salvatges d’ocells que semblen travessar l’arc de Sant Martí a la vora de l’aigua fins als cavalls Islandesos que corren per les planures com si d’una escena de pelicula es tractara.
Durant 8 dies anem a descobrir aquest territori i les seues curiositats visitant des de la seua capital fins als territoris mes inhospits
Assegurança - Anul·lació Trieu una opcióA. InclosaA. no inclosa
Taxes aeroport (obligatòries) Trieu una opcióTaxes aeroport
Tipus habitació Trieu una opcióDobleIndividual Neteja
quantitat de TORNEM A ISLANDIA: ELS DIES ETERNS (12 al 20 de Agost)
Afegeix a la cistella
SKU: N/A Categoria: Viatges Agost
Descripció
Informació addicional
Ressenyes (0)
Descripció
ITINERARI
Dia 12 agost.- València / Madrid / Reykjavik
Vol amb destinació Reykjavík via Madrid. Arribada i trasllat a l’hotel.
Allotjament.
Dia 13 agost.- Reykjavik / Thingvellir / Cercle Daurat / Skógafoss / Costa Sud
Desdejuni. Eixida cap al Parc Nacional de Thingvellir on es divideixen les plaques tectòniques americana i euroasiàtica i on es va fundar el primer parlament democràtic del món, el Althing, establit l’any 930. Seguirem la famosa aèria geotermal de Geysir on podrem admirar com el geiser Strokkur entra en acció, propulsant dolls d’aigua fins a quasi 40 m amb una freqüència d’entre 5 i 7 minuts. Continuació cap a la famosa cascada Gulfoss “cascada d’or”, amb un espectacular doble salt d’aigua de 32 m. Més tard vorem la poderosa cascada de Skogafoss i la preciosa platja de arena negra de Reynisfjara. Continuació fins al nostre hotel en la costa sud. Sopar i allotjament.
Dia 14 agost.- Costa Sud / Jökulsárlón / Fiords de l’Est
Desdejuni. Eixida cap a la llacuna glacial de Jökulsárlón on farem un passeig en vaixell pel llac en la que navegarem entre els seus icebergs i admirarem la grandiositat del glaciar Vatnajökull. Després de la visita seguirem bordejant la costa sud fins als fiords de l’Est. Sopar i allotjament.
Dia 15 agost.- Fiords de l’Est / Dettifoss / Akureyri
Desdejuni. Eixida cap a Fáskrúdsfjördur, xicotet poble de pescadors d’origen francés que es va establir en la zona a principis del segle XX. Continuarem cap a la cascada de Detifoss, que compta amb un salt de 44 m d’altura, la més cabalosa d’Europa. la vesprada, tenim l’entrada inclosa als Mývatn Nature Baths, on podrem relaxar-nos en els seus vaporoses aigües geotermales, riques en minerals, que ajuden a la cura i regeneració de la pell. Continuació a l’hotel de Akureyri. Sopar i allotjament.
Dia 16 agost.- Akureyri / Hjalteyri/ Godafoss / Akureyri
Desdejuni. Eixida cap a Hjalteyri on realitzarem un agradable passeig amb vaixell que ens portarà a realitzar un avistament de balenes. Tindrem l’oportunitat de veure dofins, marsopes, balenes geperudes i rorcuals minke, a més d’una àmplia varietat d’ocells marins. Temps lliure per a l’esmorzar en aquesta bella localitat pesquera. Eixida cap a la majestuosa Godafoss, o Cascada dels Déus, que amb els seus 12 m d’altitud i 30 m d’ample és una de les mes impresionants d’Islàndia. L’última visita de hui serà Dimmuborgir, “el castell fosc” on trobarem extraordinàries coves volcàniques i formacions rocoses de lava. Retorn a Akureyri. Sopar i allotjament.
Dia 17 agost.- Akureyri / Borgarnes
Desdejuni. Eixida cap a les terres dels cavalls islandeses, Skagafjördur. La majoria de les granges de cria d’aquest noble animal es troben en aquesta àrea. Seguirem rumb sud per a descobrir la “cascada de lava” de Hraunfossar i la “cascada dels xiquets” Barnafossar. Continuació a Borgarnes. Sopar i allotjament.
Dia 18 agost.- Borgarnes / Reykjavik
Desdejuni. Eixida cap a Reykjavik i visita panoràmica de la ciutat, on veurem el barri antic, el Parlament, la Catedral, el port, l’edifici Perlan on pujarem al seu mirador per a admirar les increïbles vistes de la ciutat, l’església de Hallgrímskirkja, i el llac Tjörnin entre altres. Resta del dia lliure. Allotjament.
Dia 19 agost.- Reykjavik / España
Desdejuni. Temps lliure fins a l’hora del trasllat al aeroport.
Dia 20 agost.- Reykjavik – Madrid
Vol de tornada a Madrid i trasllat en bus fins a València.
Ens acompanya: Guia Esplai
PREU PER PERSONA.- 2895 EUR + 120 DE TAXES
SUPL. HABITACIÓ INDIVIDUAL.- Pendent
El preu inclou:
-Vol de línia regular Madrid-Reykjavik-Madrid (Iberia)- Vol de linia regula València-Madrid- Bus per a la tornada Madrid-València
– 7 nits d’allotjament a hotel amb desdejunis.
– 5 Sopars (Beguda no inclosa)
– Transport amb autobús alta comoditat tot el circuit.
– Guia acompanyant durant tot el recorregut.
Avistament de balenes
Navegació per la laguna Glaciar de Jäkulsárlón
– Visita panoràmica de Reykjavik
– Entrada a Myvatn Nature Baths amb tovallola inclosa.
– Assegurança de viatge.
Informació addicional
Pes
120 kg
Assegurança - Anul·lació
A. Inclosa, A. no inclosa
Taxes aeroport (obligatòries)
Taxes aeroport
Tipus habitació
Doble, Individual
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.
Sigueu els primers a ressenyar “TORNEM A ISLANDIA: ELS DIES ETERNS (12 al 20 de Agost)” Cancel·la les respostes
Heu d'estar identificat per a penjar una ressenya.
Productes relacionats
PLACES LLIURES
UN ESTIU A LA BORGONYA: CATEDRALS, ABADIES, BASÍLIQUES I COL·LEGIATES DEL ROMÀNIC AL GÒTIC (DEL 21 AL 28 AGOST)
1.495,00€ (+90,00€ taxes d'aeroport) Selecciona opcions
Necesites ajuda?
Nom:
Telèfon:
Consent l'ús de les meues dades personals segons els termes establits en aquesta Política de privacitat
Busquem oferir viatges d´autor a mesura, amb un tractament totalment personalitzat, amb detalls que marquen la diferència. Convertint a les viatgeres i viatgers d’Esplai en els autèntics protagonistes d’una història inoblidable. | 0.659031 | curate | {"ca": 0.9194915254237288, "sl": 0.0015254237288135593, "fr": 0.004067796610169492, "es": 0.043898305084745765, "pt": 0.008135593220338983, "zh": 0.001016949152542373, "en": 0.0211864406779661, "de": 0.0006779661016949153} | https://esplaiviatges.com/viatges-valencia/els-dies-eterns-a-islandia-12-20-agost/ |
mc4_ca_20230418_9_306526 | El tramvia 28 | ... de tant en tant
El tramvia 28
Categories: Avui fa un any, Coses que passen, Fotos, Música, pel carrer i Viatge
L'Alfama. Lisboa, 1998 © Oriol Clavera
M’encanten els tramvies. I no pas aquests moderns com els que tenim a Barcelona. Freds, avorrits, amb càmeres que ens graven i amb pantalles de televisió, com si la gent no en tingués prou amb la que té a casa. Fa poc més de tres mesos vaig disfrutar (com un nen) pujant als tranvies de Praga, i fa molt més encara, l’agost del 1998 amb el Jordi “el Gonsa”, un gran amic i company d’aquell primer viatge que vam fer per Portugal, de nord a sud fins l’Alfama de Lisboa, amb els seus mítics tramvies.
Tren fins a Galiza i d’allà anar baixant (també en tren) pel país dels fados i de la sopa do dia. D’aquell viatge en van sortir les meves primeres fotos amb la Nikon F50 que em vaig comprar després de vendre’m la guitarra elèctrica amb la que tantes penúries escèniques havia passat. Crec que vaig fer un bon canvi. No em veig ara compartint escenari, ni tan sols de teloner, amb el gran Jaume Pla i companyia, posem per cas. Podem dir que dalt de l’escenari em faltava una mica de l’Eufòria que desprenen els Mazoni en el seu directe. Per sort meva, en aquella època no hi havia càmeres als mòbils. De fet no hi havia ni mòbils. Ni facebooks ni youtubes ni res d’això. Hauria estat la meva ruïna.
Tornant al viatge… de Portugal en vaig tornar amb unes quantes diapos i uns quants rodets en blanc i negre, amb els que vaig guanyar el meu primer premi de fotografia. Un modest(íssim) premi de fotografia de viatges que organitzava la ja desapareguda botiga lleidatana d’esports de muntanya UKA-UKA.
Una de les tres fotos de la sèrie guanyadora del premi. O Porto, 1998. © Oriol Clavera
Aquí sota us poso dues fotos més que vaig fer d’aquell viatge i que mai s’han publicat (ni aquestes ni cap de les que vaig fer). Aquell era un viatge pel gust de viatjar i no pas per fer un reportatge o un bon arxiu. Si hagués estat el cas, el pobre Gonsa hauria baixat del tren ja a Valença do Minho, em sembla. Que tots sabem que aguantar un fotògraf durant un viatge és molt dur.
Valença do Minho. Portugal, 1998. © Oriol Clavera
Pesca a Xàvega. Praia da Mira, Portugal. Agost de 1998. © Oriol Clavera
0 Responses to “El tramvia 28”
Els acordionistes d’Arsèguel » | 0.719293 | curate | {"ca": 0.9019693654266958, "es": 0.022319474835886213, "en": 0.045076586433260395, "pt": 0.024070021881838075, "fr": 0.006564551422319475} | https://oriolphoto.wordpress.com/2011/07/18/el-tramvia-28/ |
macocu_ca_20230731_4_545497 | Piscines a Alcohujate Cuenca > Castilla-La Mancha > Espanya | 0.512085 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_314422 | El govern espanyol ha licitat les obres per eliminar aquestes estructures de l'AP-7 i l'AP2 per un valor total de 92 MEUR
Dos mesos després de finalitzar la concessió de les autopistes de l'Estat que travessen Catalunya, l'AP-7 i l'AP-2, el Ministeri de Transports ja ha iniciat les obres per començar a desmantellar els peatges, ara inutilitzats, que romanen impertèrrits a les vies. I ho fa a través d'un total de sis contractes licitats per un valor global de 92 milions d'euros que permetran eliminar els peatges de 375 quilòmetres totals d'autopista entre l'AP-7 Tarragona-La Jonquera i l'AP-2 Saragossa-El Vendrell. A Tarragona aquest dimecres s'ha començat enderrocant el peatge de Vila-seca i els treballs s'aniran estenent a la resta de peatges troncals de la via. Pel que fa a les estructures que hi ha a les sortides, com la d'Altafulla-Torredembarra, però, encara no hi ha data. La durada dels contractes licitats és de dos anys amb possibilitat de prorrogar-se 3 anys. A Través d'aquests contractes es farà el desmantellament de les estructures i la conservació i explotació de les vies durant aquest període de temps. A Tarragona es preveu actuar en diferents trams i autopistes. Per una banda l'AP-2 des del punt quilomètric 181,130 al 232,500 i a l'AP-7 des del punt quilomètric 207,269 al 258,500. Igualment la nova empresa contractada es farà càrrec de les àrees de servei del Penedès, el Mèdol, Altcamp i Montblanc. Aquesta última a l'AP-2. A través dels contractes, es preveu realitzar treballs d'ajuda a la vialitat i la conservació de les carreteres amb servei de vigilància, atenció a accidents i incidents, vialitat a l'hivern, control de túnels i comunicacions, manteniment d'instal•lacions, inventaris i reconeixement de l'estat de les vies i manteniment general de les vies per un bon nivell de qualitat, entre altres. | 0.896737 | curate | {"ca": 0.9667393675027263, "es": 0.03326063249727372} | |
macocu_ca_20230731_1_275420 | IV Colònies d’Estiu per a Adolescents LGTB
Escrit a 28 Març 2018.
En aquesta edició podran participar-hi adolescents nascuts entre els anys 2000 i 2005.
Alhora, podeu visitar la web per obtenir tots els detalls del projecte: www.oasislgtb.org | 0.657937 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_192113 | Laura Griño | Ràdio Móra d'Ebre
Tag Archives: Laura Griño
Móra la Nova celebra la 12a fira de Nadal
També Móra la Nova ha celebrat la seua fira de Nadal aquest cap de setmana. El pavelló firal ha acollit durant tot el cap de setmana la dotzena edició d’aquest certamen que vol ser una clara aposta per dinamitzar i potenciar el comerç local.
CRO 14-12-15 FIRA NADAL MLN
Posted in Notícies | Tagged fira de Nadal, fires, Laura Griño, Móra la Nova
Informatiu HORA 14 (14-12-15)
HORA_14_14-12-15
Posted in Informatius | Tagged 20-D, Adriana Monclús, Andreu Prunera, Carles Luz, Clara Rodríguez, Col·legi Lluis Viñas, concurs d'aparadors, DO Terra Alta, eleccions, els vins de la Terra Alta, Falset, fira de Nadal, fira de Nadal de Móra la Nova, futbol, HORA 14, infraestructures, jaume domènech, Joan Piñol, Joan Sabaté, Laura Griño, Móra d'Ebre, obres, Palauet Passeig de Gràcia, pressupost, PSC, tresors per descobrir, Unió de Botiguers de Móra d'Ebre, vi | 0.710828 | curate | {"ca": 0.8052910052910053, "en": 0.15132275132275133, "es": 0.04338624338624339} | http://radiomoradebre.cat/wp/tag/laura-grino/ |
mc4_ca_20230418_8_722712 | RECEPTES | Les putes receptes de la iaia RECEPTES – Les putes receptes de la iaia
Agost 25, 2014 Les putes receptes de la iaiadolços, recepta, RECEPTES, tradicional 6 comentaris
Com que estan tant enfeinades passant el rosari i aquestes merdes que foten elles, és molt ràpid fer les seves putes receptes, ja ho veuràs.
Per començar, carda en un bol 3 ous -són els únics que toquen, suposo-, i bat-los amb sucre fins que doblin el volum. Sí, costa un colló i part de l’altra, però RES de varilla elèctrica. Elles ho foten a mano, amb l’ajuda de Déu. O algo, no sé. PERÒ SI ELLES HO FOTEN A MANO, TU TAMBÉ, JODER.
Mentre remenes, hi afegeixes una mica de ratlladura de llimona. Però EH! Sense parar de remenar. Ah i farina tamisada. No en posis massa o et quedarà una pasterada per cardar als totxos.
Què? Cansat? Demanant caritat cristiana eh, bastard? Ahhh amic, haver fet la confirmació, què collons. Ara no demanis ajuda divina, ara resar ja no val. REMENA PECADOR.
Perquè tingui la forma de teta aquella típica -que porcotes elles eh?- ho cardes dins una màniga pastissera i fas xorritos petits. Fàcil.
Ho fots al forn a 180º fins que agafin aquell color típic d3e pet de monja, i bueno, ja està.
Veus? Les monges no només resen i carden collejas, també foten unes galetes petites que estan bones de collons. | 0.582477 | curate | {"fr": 0.06288819875776397, "es": 0.13043478260869565, "ca": 0.6863354037267081, "en": 0.07220496894409938, "it": 0.006211180124223602, "pt": 0.03804347826086957, "br": 0.0038819875776397515} | https://lesputesreceptesdelaiaia.wordpress.com/tag/receptes/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_711833 | http://www.youtube.com/watch?v=cIxwt_MY3D4 Actuació musical de Gorka Knörr, cantant "L'Estaca" de Lluís Llach amb la introducció en basc, en un acte contra l'estatut, el dia 17 de juny de 2006 a l'Arc del Triomf, Barcelona. "Agure zahar batek zion bere etxe aurrean goizean goiz lantokira irteten nintzanean: Ez al dek, gazte, ikusten gure etxola zein dan? desegiten ez badugu, bertan galduko gera. Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. Però Siset, fa molt temps ja les mans se'm van escorxant i quan la força se me'n va ella es més ampla i més gran. Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant que a cops la força m'oblida, torna'm a dir el teu cant. Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. Gora Euskadi eta visca Catalunya!... lliure!"
Algun cop ja l'ha cantada en algun míting d'ERC. Vaig poder parlar-hi i tot. Em va explicar que sa mare és catalana i no recordo d'on em va dir, però em sona Salou o Cambrils. És un crack aquest home.
els seus besavis eren de alsacia i van venir A EH , aquí van crear l'empresa Knorr i les cervesa AS i el refresc KAS després de la guerra deporaron a família a tarragona per donar suport a govern basc , allí els seus pares es van conèixer , l'és tarragoní , son germá dirigeix l'empreses, l'és alt càrrec de Lagun Aro la compañia d'assegurances del grup mondragon
té quelcom a veure amb els 5 punts de l'alternativa?
KAS----knorr AS KAS Koordinadora Abertzale Sozialista | 0.654401 | curate | {"ca": 0.7976391231028668, "eu": 0.11748173130972459, "pt": 0.05508712759977515, "de": 0.029792017987633503} | |
macocu_ca_20230731_0_423799 | Afegir al portapapers Etiqueta rectangular. Número 4
Afegir al portapapers Etiqueta rectangular. Número 7
Afegir al portapapers Etiqueta rectangular. Número 11 1/2
Afegir al portapapers Etiqueta rectangular. Número 12
Afegir al portapapers Molfort's. Popular. Mitjons. Color vermell. Mida petita. Faixa
Afegir al portapapers Molfort's. Estambre. Mitjons. Faixa | 0 | curate | {"ca": 0.5014577259475219, "es": 0.13702623906705538, "en": 0.27405247813411077, "tr": 0.023323615160349854, "eo": 0.03498542274052478, "pt": 0.029154518950437316} | |
macocu_ca_20230731_10_471932 | Quins canvis hi haurà a les escoles el curs vinent?
Redacció 27 agost 2022
Comparteix
Baixada de ràtios, I2 gratuït, noves escoles bressol, lluita contra la segregació, mesures de conciliació... Totes les claus de la transformació educativa liderada pel Departament d’Educació
Baixada de ràtios a Infantil 3, escolarització de l’Infantil 2 gratuïta a les escoles bressol públiques i reducció de preus a les privades, avançament de l’inici de curs, 52 noves escoles bressol rurals, decret d’admissió per lluitar contra la segregació escolar, no renovació dels concerts a les escoles que segreguen per gènere... El curs 2022-2023 arrencarà amb una veritable transformació liderada pel Departament d’Educació en pro d’una educació de qualitat, una millor conciliació per a les famílies i la igualtat d’oportunitats. “Oriol Junqueras em va dir que jo no venia a gestionar, que venia a transformar”, va explicar el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez - Cambray, en l’acte dedicat al seu primer any al capdavant de la conselleria celebrat el passat 28 de juny. I és que Educació ha posat en marxa mesures llargament reivindicades per la comunitat educativa, un camí de progrés que haurà de culminar amb la gratuïtat de tota l’etapa 0-3 i amb la reducció del nombre d’alumnes per aula a tots els cursos d’escoles i instituts el 2030. L’etapa 0-3 gratuïta, un compromís del govern republicà La gratuïtat de l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys començarà a aplicar-se el curs vinent als centres públics amb els grups d’Infantil 2, i progressivament anirà ampliant-se a la resta d’aquesta etapa educativa. En el cas dels centres privats, que assumeixen bona part de la demanda en aquelles localitats en què no hi ha prou places públiques, les famílies hauran de pagar 800 euros menys a l’any, xifra que assumirà la Generalitat. “Al costat de les polítiques feministes, hi ha d’haver acompanyament en la coresponsabilitat dels serveis públics, per exemple en l’àmbit educatiu. Per això, incorporarem la gratuïtat dels 0 als 3 anys, que ha de permetre acompanyar la criança compartida si volem situar la vida al centre”, afirmava l’avui president de la Generalitat, Pere Aragonès, en un acte electoral previ a les eleccions del 14 de febrer. "Passarem del cofinançament a la gratuïtat perquè totes les nenes i nens d’aquest país han de tenir igualtat d’oportunitats”, assegurava. A partir del setembre, aquesta promesa serà ja una realitat. Menys alumnes per aula, una millora pedagògica El Departament d’Educació començarà a baixar les ràtios el curs 2022-23 als grups d’Infantil 3, que de forma generalitzada tindran 20 alumnes per aula, enlloc dels 25 actuals. El 99% dels centres públics i, de forma voluntària, el 73% dels concertats, tindran el proper curs menys de 25 alumnes per classe. I en un 86% dels grups de la pública i en el 37% a la concertada, els grups seran de 20 alumnes o menys. La reducció de les ràtios suposa una millora pedagògica, i és quan els infants són més petits que té una major incidència, afavorint l’atenció individualitzada i incrementant les oportunitats per desenvolupar noves metodologies. L’inici de les classes, una setmana abans El curs escolar 2022-2023 avançarà una setmana l’inici de les classes. A Infantil i Primària començaran el dilluns 5 de setembre, i a l’ESO, Batxillerat i Formació Professional, el dimecres 7. El nou calendari escolar “respon a una demanda històrica d’un ampli sector de la societat”, va recordar el president Aragonès en anunciar la mesura, i “contribuirà a millorar els resultats educatius, facilitar la conciliació de les famílies i reforçar la igualtat d’oportunitats”. L’avançament té com objectiu reduir la distància entre cursos, evitant que es produeixi una desconnexió massa llarga, la qual cosa pot contribuir negativament al procés d’aprenentatge. A més, afavoreix una major igualtat d’oportunitats, perquè beneficia especialment a l’alumnat que durant l’estiu no té els recursos econòmics suficients per a les activitats de lleure educatiu, i respon a una perspectiva feminista, perquè “cal ajudar especialment a aquells membres de la família que assumeixen més la cura dels infants, que en molts casos encara avui són les dones, especialment en famílies monomarentals”, va incidir Aragonès. Cap escola bressol rural tancarà per motius econòmics Més de mig centenar de petits municipis comptaran amb una nova escola bressol rural curs 2022-23, en què hi haurà 122 municipis de menys de 2.500 habitants que tindran implantat a l’escola el primer cicle d’educació infantil per a l’I1 i l’I2. Amb el nou conveni entre la Generalitat i els ens locals, els ajuntaments només hauran d’aportar 5.000 euros per curs per implantar els ensenyaments de primer cicle a les escoles, quan fins aquest cost era de 30.000 euros anuals. L’objectiu és ajudar els petits consistoris, que disposen de pressupostos molt reduïts en comparació amb la resta de pobles i ciutats del país. “Amb això volíem donar resposta a dos objectius: que cap escola rural tanqui per motius econòmics i, en segon lloc, crear 52 noves escoles rurals a través d’aquest Pla que canvia les regles de joc del finançament”, va explicar Gonzàlez – Cambray en presentar el nou Pla d’integració de l’etapa inicial a l’escola rural. Pla de xoc contra la segregació escolar El proper curs també s’implementaran les mesures que deriven del Decret de la programació de l’oferta educativa, que preveu que l’alumnat arribi amb tots els recursos econòmics necessaris associats a la seva escolarització a l’I3 i a 1r d’ESO, tant a l’escola pública com a la concertada. “L’única manera de combatre realment la segregació escolar és a l’entrada del sistema educatiu d’infantil a I3 i a 1r d’ESO. Fem un canvi metodològic i un canvi pressupostari, una inversió econòmica contra la segregació escolar important”, posa en valor Gonzàlez -Cambray. Fi dels concerts a les escoles que segreguen per gènere “Els centres han d’estar lliures de discriminació”. Amb aquestes paraules es referia el conseller a la fi dels concerts a les escoles que segreguen per sexe, que decauran a partir del setembre. “La segregació per gènere augmenta els estereotips i legitima el sexisme”, va reblar Gonzàlez - Cambray, que va llançar una advertència: “Si hi ha centres que volen mantenir la segregació hauran de fer-ho des de l’àmbit privat, perquè l’administració educativa no permetrà que en el període d’escolarització els nens i les nenes estiguin separats”. | 0.887862 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_876930 | Molts esteu aquí parlant d'escons i de vots, i de sumes que ens són favorables. I és cert, el què dieu és cert. El què passa és que no crec que això sigui el més important. A Catalunya, com a la majoria de països occidentals, la independència només es pot dur a terme amb el suport -o com a mínim l'autorització- de la burgesia. En el nostre cas, es tracta d'una burgesia mitjana, i poders econòmics i mediàtics. El que a mi m'ha deixat fet pols anímicament, és que crec que l'independentisme acaba de perdre la condició de carta de guanyadora i de valor a l'alça entre aquests poders econòmics i mediàtics. Aquests poders, com bé sabeu, tenen un fort lligam amb CiU, i fins ara havien estat bastant calladets i permissius. I si aquests poders comencen a collar a CiU i a Artur Mas, i si els mitjans de comunicació comencen a crear un estat d'opinió desfavorable cap a l'independentisme, estem morts. És per això que crec que, per molt que ERC hagi quedat segona, en aquest País qui mou pasta, negocis i mitjans de comunicació és CiU. En aquestes eleccions, Mas s'estava posant a prova davant d'aquests poders. Aquesta gent semblava que li havien donat una oportunitat, però vist el resultat, crec que és evident que reclamaran un ràpid retorn cap al "seny" i "la moderació". Aquesta és, per mi, la grandíssima putada d'aquestes eleccions. Convenceu-me, siusplau, de què estic equivocat perquè en aquests moments res no m'agradaria més que equivocar-me. Aquí teniu una prova. El titular de la Vanguardia d'avui. Us penseu que això no penetra entre els indecisos? Elecciones catalanas: Mas no logra la mayoría amplia que pidió y el soberanismo retrocede Los partidos nacionalistas (CiU, ERC y CUP) pasan de sumar 76 a 74 diputados y las fuerzas españolistas (PP y Ciutadans) pasan de 21 a 28 escaños
Sí a tot. L'únic trumfo que tenim és la voracitat ben froilanista dels espanyolistes, que només deixarà a CiU la via de la fugida endavant. Item més, Mas té una cosa per oferir a les 400 famílies: ERC obedient dins un govern i sense tocar-los els ous a ells. A Montilla li va funcionar. | 0.799559 | curate | {"ca": 0.858595641646489, "es": 0.137046004842615, "st": 0.0043583535108958835} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_121651 | BARCELONA, 10 set. (EUROPA PRESS) -
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest dijous les bases del concurs per atorgar quatre autoritzacions per a la instal·lació i explotació de casinos a l'àmbit del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou (Tarragona), on cal ubicar el macrocomplex de turisme i oci BCN World, ha informat la Conselleria d'Economia.
Els preseleccionats són Grup Peralada, Melco Property Development Limited, BCN IR 3 (participada inicialment per Veremonte i Hard Rock), BCN IR 2 (Veremonte i Melco), que podran presentar les seves sol·licituds l'endemà de la publicació en el DOGC del Pla Director Urbanístic (PDU) aprovat definitivament, fet que està previst per a finals d'any, i el termini durarà fins a un mes després.
Cadascuna de les quatres autoritzacions ha d'estar vinculada a un complex turístic integrat (CTI), entès com el conjunt d'unitats de negoci que conformen uns serveis turístics integrats que inclouen allotjaments, centres de reunió, de convencions i de congressos, zona comercial i teatres, entre d'altres.
Així, cada sol·licitud ha d'incloure una proposta de CTI, que pot estar configurada com una oferta unitària que inclogui un únic CTI, o com una oferta unitària que inclogui més d'un CTI.
El Govern també ha informat que les bases del concurs estableixen determinats aspectes socials considerats requisits mínims: signar convenis amb universitats per facilitar la integració dels seus estudiants en el món laboral; convenis amb el SOC per prioritzar els currículums de persones desocupades, i un pla d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes, entre d'altres.
També inclouen que cada adjudicatari destini un mínim de l'1% de la inversió total del CTI a la prevenció de les patologies associades al joc, i que es comprometi a fer les aportacions necessàries en impostos per garantir el manteniment dels recursos tributaris de la Generalitat procedents dels casinos.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.710279 | curate | {"pt": 0.005884275907159202, "ca": 0.8185681595292579, "es": 0.16247139588100687, "en": 0.013076168682576005} | : /espanya/noticia-govern-publica-les-bases-concurs-per-autoritzar-quatre-casinos-bcn-world-20150910111118.html |
mc4_ca_20230418_4_587251 | Bremer Buttjer Bremen Alemanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Oslebshauser Heerstr. 17, Gröpelingen, Bremen, Alemanya, 28239 - Veure al mapa
Més informació sobre Bremer Buttjer
Situat en el cor de West, Bremer Buttjer és un lloc ideal des d'on descobrir Bremen. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Per aquells de vosaltres que vulguin aventurar-se Centre Espacial Bremen, Ajuntament, Fira Bremen són només algunes de les atraccions disponibles per als visitants.
A Bremer Buttjer, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com express check-in/check-out, transport hotel/aeroport, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa, servei de bugaderia.
L'ambient de Bremer Buttjer es reflexa en cada habitació. calefacció, escriptori, balcó/terrassa, despertador, ventilador són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com camp de golf (a 3 km), jardí. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Bremer Buttjer és una selecció idònia per a la vostra estada a Bremen.
Tayomii, Indonèsia | 0.792515 | curate | {"ca": 0.9843283582089553, "sl": 0.015671641791044775} | https://www.agoda.com/ca-es/bremer-buttjer/hotel/bremen-de.html |
mc4_ca_20230418_4_201191 | Trivelles Hotel - Manchester - Eccles New Rd Manchester Regne Unit - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Descompte a Trivelles Hotel - Manchester - Eccles New Rd
Veure tots els 579 allotjaments a Manchester.
386-388 Eccles New Road, Salford, Manchester, Salford, Manchester, Regne Unit, M5 5ED - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Té alguna pregunta per a Trivelles Hotel - Manchester - Eccles New Rd?
Habitació amb 2 llits individuals - llitera i bany a l'Habitació (Twin - Bunk Bed En-Suite)
Notable 7,4 (960 comentaris)
Barri Salford Old Trafford Barri Nord Salford Barri Nord Manchester Sud
Més informació sobre Trivelles Hotel - Manchester - Eccles New Rd
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Manchester, Trivelles Hotel - Manchester - Eccles New Rd és l'el·lecció perfecta. Situat només a 1.3 miles del centre de la ciutat, els viatgers estan en un lloc boníssim per a gaudir de les atraccions i activitat de la ciutat. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Trivelles Hotel - Manchester - Eccles New Rd també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Manchester. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
15 habitacions que es distribueixen sobre 2 plantes ofereixen una càlida i plaentera escapada i comoditats modernes com ara te inclòs, tovalloles, catifes, televisió de pantalla plana, mirall. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Trivelles Hotel - Manchester - Eccles New Rd no troba competidors en cap categoria.
Estació de Weaste Metrolink
Estació de Langworthy Metrolink
Museu de Ciència i Indústria - 3,43 km
John Rylands Library - 3,82 km
Estadi Old Trafford - 2,32 km
Trafford Centre - 3,44 km
Museu de Futbol Nacional - 4,2 km
Etihad Stadium (Estadi Ciutat de Manchester) - 6,94 km
Galeria d'Art de Manchester - 4,21 km
Museu d'Història del Poble - 3,44 km
Ajuntament - 4,04 km
Centre d'Art The Lowry - 1,42 km
Whitworth Art Gallery - 2,05 km
Museu i Sala de Trofeus del Manchester United - 2,19 km
Museu Estadi Old Trafford - 2,33 km
Manchester United Football Club Ltd - 2,36 km
Chapman Gallery - 2,37 km
Imperial War Museum North (Museu Imperial de la Guerra, Sede Nord) - 2,5 km
Club de Cricket Lancashire County - 3,01 km
Cathedral Church of St. John The Evangelist - 3,11 km
Comentaris d'Agoda (8)Comentaris de Booking.com (539)
Tots els tipus de viatgers (8)Viatger de Negocis (1)Viatgers en solitari (5)Famílies amb infants petits (2)
HYONJEONG, Corea del Sud
하루 정도 묵기 괜찮다”
위치와 전반적인 시설과 서비스는 나쁘지않았으나 화장실에 좀 문제가 있었다. 설상가상 샤워실 배수구가 막혀 당황. 하지만 직원의 대처는 만족스러웠다. 어쨌든 화장실이 깨끗했다면 만족스러웠을 것. | 0.70135 | curate | {"ca": 0.7520029133284778, "en": 0.16023306627822287, "fr": 0.023670793882010197, "pt": 0.012745812090313183, "it": 0.00873998543335761, "ko": 0.04260742898761835} | https://www.agoda.com/ca-es/trivelles-hotel-manchester-eccles-new-rd/hotel/manchester-gb.html |
cawac_ca_20200528_10_83978 | Enquesta
NOTÍCIA
S'inaugura el Petit Palau, nova instal·lació del Palau de la Música Catalana
23/4/2004 |
Amb "El cant de la senyera" ha acabat el concert del cor de cambra del Palau de la Música que ha inaugurat la sala polivalent Petit Palau. És la peça mestra de l'ampliació de la seu de l'Orfeó Català. Pasqual Maragall ha presidit l'acte d'inauguració de les noves instal·lacions del Palau de la Música en un nou edifici construït per Òscar Tusquets a l'espai que ocupava l'antiga església de Sant Francesc de Paula. L'ampliació ha costat uns 24 milions d'euros. La millora continuarà amb l'obertura d'una plaça nova i la construcció d'un hotel a la part posterior del Palau que ara ocupa el col·legi La Salle.
El Palau de la Música Catalana, a Barcelona, ha entrat en el segle XXI amb la inauguració oficial de les obres d'ampliació i remodelació d'aquest singular edifici de Domènech i Montaner, declarat patrimoni de la humanitat.
L'ampliació del Palau de la Música veu la llum després de quatre anys de treballs, coordinats per l'equip d'arquitectes d'Òscar Tusquets i Carles Díaz, i d'una inversió de 24 milions d'euros. Per fer possible la remodelació de l'espai es va haver d'enderrocar l'església de Sant Francesc de Paula, que va deixar al descobert la façana lateral de l'edifici modernista original, i que ara presideix l'escultura d'un arbre en baix relleu de 22 metres d'alçada.
Les obres que avui s'han inaugurat inclouen noves dependències, com la sala polivalent subterrània però amb llum natural Petit Palau, amb capacitat per a cinc-centes persones i el nou restaurant. En la nova façana destaca l'arbre esculpit de Natxo Farreras.
Les projeccions de futur, però, no es queden aquí. La prioritat és el manteniment de l'edifici i obrir una altra plaça per aïllar encara més aquesta joia del modernisme català, declarat patrimoni de la humanitat. | 0.836347 | curate | {"it": 0.004319654427645789, "es": 0.003779697624190065, "ca": 0.9859611231101512, "en": 0.005939524838012959} | http://www.classics.cat/noticies/detall?Id=1447 |
crawling-populars_ca_20200525_41_182952 | TARRAGONA, 9 nov. (EUROPA PRESS) -
CaixaBank i la Cambra de Tarragona han renovat el seu acord de col·laboració per impulsar les accions de promoció del comerç exterior que porta a terme la corporació tarragonina en matèria d'assessorament en mercats internacionals, organització de jornades informatives sobre països per exportar i cooperació en les missions comercials que la corporació té previstes a Àfrica i a Àsia.
Segons ha informat la Cambra de Tarragona aquest dimecres en un comunicat, l'entitat financera posarà a disposició de la Cambra les seves oficines operatives i de representació a l'Àfrica (Marroc, Egipte i Sud-àfrica) i l'Àsia (Turquia, Unió dels Emirats Àrabs, la Xina, Índia i Singapur) per atendre els empresaris tarragonins que participin en missions comercials programades per l'entitat cameral en aquests continents.
L'acord també estableix la col·laboració entre les dues entitats en les jornades informatives i els cursos que organitza la corporació, el patrocini dels premis a la internacionalització de les empreses i cursos de formació d'empresaris i emprenedors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.644131 | curate | {"pt": 0.015461573442473852, "ca": 0.7403365165984539, "es": 0.2260118235561619, "en": 0.018190086402910415} | : /espanya/noticia-caixabank-cambra-tarragona-renoven-lacord-dinternacionalitzacio-empresarial-20161109111119.html |
mc4_ca_20230418_10_680624 | El dia a dia de la venda d'immobles
Mònica Escalé, agent comercial de la Immobiliària Instal·la't de Manresa, va transmetre amb entusiasme, als alumnes de segon, el seus 22 anys d'experiència en el sector.
El dia 9 de maig va venir a l'institut la Sra. Maria Escalé, agent comercial de la Immobiliària Instal·la't de Manresa, i va explicar els aspectes professionals de la seva feina als alumnes de 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d'Activitats Comercials.
Aquesta activitat s'inscrivia dins la Unitat Formativa 2 del mòdul MP07 - Venda tècnica, que els alumnes cursen al llarg del 1er i 2on cursos del cicle.
Va resultar molt interessant i aclaridor pels alumnes, ja que van poder entendre el contingut i funcionament d'aquest perfil professional amb un alt nivell de detall, fent-se capaços de totes les múltiples tasques que cal realitzar quan es treballa d'agent comercial al sector immobiliari, ja sigui enfocant-se a la captació de béns immobles per formar la pròpia cartera de productes, com a la recerca de potencials clients que es trobin en la necessitat o el desig d'adquirir qualsevol tipus de bé immoble.
Tot el decurs de la xerrada ens va resultar summament interessant i els alumnes van tenir l'ocasió de formular nombroses preguntes a la Maria i resoldre, així, els diversos dubtes que tenien respecte a aquest sector econòmic.
Aprofitem per agrair-li, de nou, a la Mònica, la seva amable col·laboració.
Carme Lasierra
Professora de venda tècnica | 0.850352 | curate | {"ca": 0.9904175222450377, "es": 0.009582477754962354} | http://marqueting.inskta.cat/index.php/noticies-curs-2017-18/noticies-curs-2016-17/111-l-experiencia-professional-de-la-venda-d-immobles?tmpl=component&print=1&layout=default&page= |
racoforumsanon_ca_20220809_1_549049 | Mirau amb que m'he topat! Clip! Aix! quins records!!! !
Jo era una ànima en pena Sempre plorant pels racons Trist, pessimista de mena Malgastant il.lusions Però ja he deixat de ser tímid He descobert la veritat Sóc un home sense límits Ara m'he desmelenat! ÉS SUPERFORT Quan la gent em somriu ÉS SUPERFORT Quan em banyo en un riu ÉS SUPERFORT Quan em menjo un meló ÉS SUPERFORT Quan em fas un petó ÉS SUPERFORT ÉS SUPERFOOOOOOORT És quan em sento millor La vida és una gran sorpresa Et xucla com una compresa La vida és amor i alegria Una party de nit i de dia ÉS SUPERFORT Quan la gent em somriu ÉS SUPERFORT Quan em banyo en un riu ÉS SUPERFORT Quan em menjo un meló ÉS SUPERFORT Quan em fas un petó ÉS SUPERFORT ÉS SUPERFOOOOOOORT És quan em sento millor així fem karaoke | 0.816626 | curate | {"ca": 0.9661458333333334, "en": 0.02734375, "fr": 0.006510416666666667} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_350122 | Menú
BARCELONA, 4 juny (EUROPA PRESS) -
Barcelona segueix sent la ciutat més cara d'Espanya per viure, amb un preu mitjà de 4.408 euros el metre quadrat, segons l'últim índex de preus immobiliaris d'Idealista.
Les ciutats que encapçalen el rànquing després de Barcelona són Sant Sebastià, amb 4.195 euros el metre quadrat, i Madrid, amb 3.694 euros el metre quadrat.
Respecte a les províncies, Barcelona se situa en segona posició, amb 2.733 euros el metre quadrat, per darrere de Madrid, on el preu del metre quadrat és de 2.804 euros de mitjana.
Per comunitats, Madrid (2.804 euros/m2), Balears (2.617 euros/m2) i Euskadi (2.513 euros/m2) lideren l'índex de preus més cars, mentre que a Catalunya la mitjana se situa en 2.197 euros el metre quadrat.
En general, el preu de l'habitatge usat a Espanya ha registrat un increment del 0,8% durant el mes de maig, situant-se en 1.645 euros el metre quadrat, que comparat amb el de maig del 2017 suposa un increment interanual del 7,8%, revela l'estudi.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.633766 | curate | {"es": 0.2087641555883801, "ca": 0.7715411127523387, "en": 0.019694731659281144} | : /espanya/noticia-barcelona-segueix-sent-ciutat-mes-cara-despanya-per-viure-segons-idealista-20180604124702.html |
dogv_ca_20231006_0_15673 | RESOLUCIÓ de 6 de febrer de 2014, de la Direcció General d'Ordenació, Avaluació, Investigació, Qualitat i Atenció al Pacient, per la qual es renova l'autorització sanitària per a extracció i implant de fragments autòlegs de paratiroides a l'Hospital General de Castelló. [2014/1436]
(DOGV núm. 7219 de 21.02.2014) Ref. Base de dades 001615/2014
-
Anàlisi documental
L'Hospital General de Castelló va renovar autorització sanitària per a efectuar extracció i implant de fragments autòlegs de paratiroides per mitjà de la resolució de la Conselleria de Sanitat d'11 de febrer de 2010.
Javier Peñarrocha Nebot, director de l'Hospital General de Castelló, va presentar una sol·licitud de renovació d'autorització per a extracció i implant de fragments autòlegs de paratiroides de l'Hospital General de Castelló amb data 23 de gener de 2014.
La Direcció General d'Assistència Sanitària i el director del Programa de Trasplantaments de la Comunitat Valenciana han emés un informe favorable.
Fonaments jurídics
1. La Direcció General d'Ordenació, Avaluació, Investigació, Qualitat i Atenció al Pacient de la Conselleria de Sanitat és competent en virtut d'allò que disposa l'Orde de 26 de febrer de 2008, de la Conselleria de Sanitat, sobre autorització sanitària de centres sanitaris de la Comunitat Valenciana per a la pràctica d'activitats d'extracció i trasplantament d'òrgans, teixits i cèl·lules, Decret 176/2004, de 24 de setembre, del Consell de la Generalitat, sobre autorització sanitària i el Registre Autonòmic de Centres, Servicis i Establiments Sanitaris i Decret 4/2014, de 3 de gener, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Sanitat.
2. Es complix el que establix el Reial Decret 1301/2006, de 10 de novembre, pel qual s'establixen les normes de qualitat i seguretat per a la donació, l'obtenció, l'avaluació, el processament, la prevenció, l'emmagatzematge i la distribució de cèl·lules i teixits humans i, s'ha complit el que establix l'Orde de 26 de febrer de 2008, de la Conselleria de Sanitat.
Vistos els antecedents de fet i preceptes legals mencionats i els altres que s'apliquen, resolc:
Renovar l'autorització per a extracció i implant de fragments autòlegs de paratiroides a l'Hospital General de Castelló. Esta autorització és vàlida per un període de quatre anys, a partir de la data de la present resolució.
L'autorització es pot revocar en qualsevol moment si s'alteren o es deixen de complir els requisits i les consideracions que l'han feta possible.
Als efectes de l'activitat que s'autoritza, el centre queda sotmés a la inspecció i el control de la Conselleria de Sanitat.
Esta resolució es notifica a les persones interessades, amb l'advertiment que no posa fi a la via administrativa i que hi poden interposar un recurs d'alçada davant del conseller de Sanitat, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la data de notificació.
Valencia, 6 de febrer de 2014. La directora general d'Ordenació, Avaluació, Investigació, Qualitat i Atenció al Pacient: Teresa de Rojas Galiana. | 1 | perfect | {"ca": 0.980883322346737, "mk": 0.0036255767963085037, "es": 0.007910349373764008, "it": 0.0003295978905735003, "pt": 0.005932762030323006, "cs": 0.0013183915622940012} | dogv53337 |
macocu_ca_20230731_9_16739 | Dra. Muñoz Tabernero, Cristina
Cirurgia General i Digestiva
La doctora Cristina Muñoz Tabernero està llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Cirurgia General i de l'Aparell dDigestiu a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.
Formació continuada en cursos a nivell nacional i internacional sobre actualització en cirurgia laparoscòpica avançada. Compte d'una àmplia experiència professional en cirurgia mínimament invasiva de patologia colorectal i de l'hèrnia. | 0.670453 | curate | {"es": 0.05731225296442688, "en": 0.05533596837944664, "ca": 0.8873517786561265} | |
macocu_ca_20230731_0_2377 | El deslletament hora en els garrins (21 dies o menys) | 0.575713 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_503389 | Els indults són un pacte entre impotents, abans de la “catàstrofe immanejable”La Moncloa i els Lledoners veuen en el nou govern una oportunitat d'aconseguir ara mateix allò que més els interessa a cadascú, abans no arribe allò que El País anomena "catàstrofe immanejable"Hi ha algun paperot del senyor Kafka que diu, ho cite de memòria, que les revolucions s’evaporen a mesura que va apareixent una nova burocràcia que les vol domesticar. I efectivament aquest és un fenomen que ha passat sempre, cosa que no vol dir que haja triomfat sempre, i per tant és lògic que alguns intenten que passe també amb la nostra. Mireu, el mes de juny del 2018 vaig coincidir a la redacció del 9 Nou, a Vic, amb José Zaragoza. I fora de càmeres el diputat socialista em va sorprendre quan em va confessar en un passadís “que tot és un desastre”. Concretament, va fer una metàfora que no oblidaré mai, en la qual assegurava que “els presos són com si un volcà hagués aparegut al mig de la plaça”. Cosa que feia impossible, volia dir ell, cap mena de moviment polític a Catalunya. “Mentre el volcà no desaparegui –em va dir– no tindrem cap manera de fer res.”La frase, repetesc, és del 2018. Els socialistes no cauen ara, de sobte, del cavall. No us enganyeu. Allò que ha canviat de sobte perquè ara tot siguen presses per a aprovar aquest perdó als presos polítics no és que el PSOE haja entès que no hi ha manera de fer res a Catalunya mentre hi haja presos, sinó que ha pujat al poder dins l’independentisme aquella “nova burocràcia” que aspira a domesticar-nos i l’oportunitat que això pot significar per a Espanya. Oportunitat gairebé darrera, ja, especialment perquè arriba en un moment en què la proximitat de decisions judicials europees pot posar el règim cap per avall. I d’ací ve que el pacte sobre els indults, un pacte que hi és i en què treballen totes dues parts per més que vulguen negar-ho, siga un pacte d’impotències.Per raons diferents, els uns i els altres, la Moncloa i els Lledoners, han de desmuntar, frenar si més no, el moviment popular nascut entorn del Primer d’Octubre i ja han constatat després de tres anys llargs que no els és ni els serà fàcil, això. Amb els indults, els uns esperen aplacar el volcà i extingir-lo si és possible –que és la seua prioritat. I els altres, per bé que no tots, esperen fer realitat finalment aquella fantasia que tenien al cap quan es van lliurar voluntàriament al país del qual ells mateixos s’havien proclamat independents: que hi haja pietat, o que funcione un pacte qualsevol, i els deixen tornar a casa, com si no haguessen fet res.Tanmateix, per als uns i per als altres, el problema és el mateix: que el temps va passant i el suflé no baixa de cap manera –si em deixeu dir-ho amb aquella encantadora metàfora que alguns periodistes es van empescar com a primera campanya de propaganda contra el moviment.I permeteu-me que tot això ho il·lustre recorrent a un editorial pretesament molt solemne que el diari El País publicava ahir. Perquè al mig del text se li escapa un raonament que explica de manera cristal·lina de què tenen por: “La democràcia espanyola té pendent de resoldre el conflicte a Catalunya. Hom pot intentar-ho amb el manteniment passiu de l’status quo. O mitjançant el diàleg. No hi ha cap garantia que el diàleg tinga efectes positius. Sí que hi ha proves suficients que el no a tot dels governs anteriors ha afavorit el creixement independentista de la darrera dècada. La situació ja és difícil. Però esdevindria una catàstrofe immanejable si un salt qualitatiu convertís les posicions en favor de la secessió en àmpliament majoritàries.”“Catàstrofe immanejable” i “àmpliament majoritàries” són les dues claus del text i són també les dues claus que expliquen el perquè del perdó ara. Que la decisió d’esdevenir un estat independent ja és tan majoritària i decidida a Catalunya que ells mateixos no poden evitar de constatar-ho es demostra en la necessitat que senten d’escriure, com un matís oportunament salvador, aquest “àmpliament”. I això de “catàstrofe immanejable” no em podeu negar que, simplement, fa venir salivera…I tot això és el fruit de la feina feta del 2017 ençà. Ara, a diferència d’aleshores, sabem el preu de fer la independència no de qualsevol país sinó d’Espanya i hem assumit que cal defensar-la intensament al carrer. I sabem també, després de l’aeroport o Urquinaona, que no poden resistir molt de temps l’embat. I hem après a explicar a Europa molt millor què volíem dir i no sabíem dir. A parlar de minoria nacional i de drets democràtics, a identificar Espanya com un estat il·liberal, autoritari i antieuropeu i sobretot a trobar en el litigi estratègic a l’espai jurídic europeu la clau que obri tots els panys, des de l’exili. I ens hem situat, a més, com a actors internacionals, tot causant un enorme forat de credibilitat no solament a Espanya sinó a la Unió Europea mateix. I hem trinxat institucionalment Espanya, bo i trencant l’equilibri de poders, amb el rei irrompent a crits en la vida política, els tribunals governant i fent depuracions arbitràries i l’estat profund esclatant d’ira, descontrolat, fins i tot contra el seu govern. I hem situat el nacionalisme espanyol en el lloc que li correspon, en l’autoritarisme que li és consubstancial i que no pot sinó provocar rebuig entre nosaltres, com la història ens demostra.Aquest és el marc que explica el com i el perquè del pacte d’impotència que són, seran si finalment acaben passant, els indults, el perdó als presos. La nova burocràcia domesticadora ja és al poder –i no únicament dins Esquerra Republicana– i l’Espanya acorralada que veu a venir la “catàstrofe immanejable” prova de veure si, posant-se d’acord els uns i els altres, encara pot frenar-ho a temps. I la nostra resposta? Si us vaga, feu el favor de llegir aquesta entrevista amb Pepa Plana, que ella ho explica molt millor que no jo.https://www.vilaweb.cat/noticies/els-indults-son-un-pacte-entre-impotents-abans-de-la-catastrofe-immanejable/
Els no-indepes que esteu en contra dels indults ho teniu magre, per això cada cop brameu més.
Els indults, depèn de com es facin, serviràn per netejar la imatge internacional Espanyola, Europea i el galdós paper del Rei en l'afer del 3 d'Octubre, no ho creus?
I servirà per què Oriol Junqueras, els Jordis, Carme Forcadell & co surtin de la presó que és el més important.
Axactaaa, lu mes impurtant ara matesh es la llibartat dals jordis i da la resta da presus pulitics!! Uooooooo! | 0.907276 | curate | {"ca": 0.9953285580815945, "it": 0.004671441918405481} | |
wikipedia_ca_20230401_0_386237 | Gravataí
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
Gravataí (en Tupí-Guaraní:. Gravatá, és una flor comú a la regió) és una ciutat brasilera, prop de Porto Alegre a l'Estat de Rio Grande do Sul. La seva població és d'aproximadament 250.000 persones, el que és la sisena ciutat més poblada de l'estat. | 1 | perfect | {"pt": 0.024615384615384615, "ca": 0.9753846153846154} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=386238 |
macocu_ca_20230731_8_92947 | Eurostars és un programa que dona suport als projectes d'I+D pròxims al mercat, cofinançat per pressupostos nacionals dels 37 països Eurostars i per la Comissió Europea a través d'Horitzó Europa. Seguir llegint
Modificació dels Estatuts de l’entitat Associació de Professionals d’Escoles Taller, Cases d’Oficis i Tallers d’Ocupació ETCOTE de la Comunitat Valenciana (Associació de Professionals ETCOTE) Seguir llegint
DECRET LLEI 5/2022, d’1 de juliol, del Consell, pel qual s’aprova la concessió directa d’ajudes de suport als treballadors autònoms, inscrits com a tals en el Règim Especial d’Autònoms, que... Seguir llegint
Fòrum Next Educació amb la col·laboració de Hispasat, que tindrà lloc el pròxim 08/07/2022 Seguir llegint
Activitat emmarcada en el Programa de Suport al comerç minorista de Cambra de València Seguir llegint
Redistribució definitiva per sectors dels crèdits assignats estimativament en la convocatòria anticipada, per a l’exercici 2022, dins de la cinquena fase d’implantació del Pla estratègic de la indústria valenciana, d’ajudes... Seguir llegint
El termini de presentació de sol·licituds serà de 6 dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació d'aquestes Bases i convocatòria en la pàgina web de l'Ajuntament Seguir llegint
Primeres impressions i implicacions del canvi de posició de treballador a soci en els processos de reconversió Seguir llegint | 0.839479 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_341576 | Per Alberto Agudo (Tutor 5è EP) El passat divendres 8 de novembre, els alumnes de Cicle Superior vam visitar la Tàrraco romana. Aquesta sortida està emmarcada en el seu projecte del 1r trimestre, Ave Roma. Durant els últims mesos, els alumnes de 5è i 6è han estat... | 0.705707 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_403278 | L'alcalde de Sabadell, socialista, ha comès les següents irregularitats, publicades al diari "El Pais". ICV i CiU ho volen denunciar a la fiscalia. Aquest és l'enllaç d'"El Pais": http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Bustos/adjudico/obras/organismos/preside/socios/tio/elpepuespcat/20070810elpcat_8/Tes A més, us copio un breu resum de la notícia publicat a l'"e-notícies": " > tornar a la portada L'ALCALDE DE SABADELL 'El País' acusa Bustos de presumptes irregularitats L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, en una imatge d'arxiu Socis empresarials de Melquíades Garrido, oncle de l'alcalde de Sabadell Manuel Bustos Garrido, han estat beneficiaris de diverses adjudicacions per part de l'Ajuntament de la ciutat, l'Empresa Municipal d'Habitatge (Vimusa) i la Federació Catalana de Municipis (FCM), totes elles realitzades mitjançant concurs públic, segons informa El País. Bustos presideix aquests tres organismes públics. Melquíades Garrido també forma part del Consell d'Administració de Vimusa, que va adjudicar a l'empresa Frank Font la construcció d'una promoció d'habitatges a Sabadell per 4,78 milions d'euros. Garrido va ser l'únic membre del Consell que va defensar aquest contracte. La constructora Frank Font és propietat d'un soci del propi Garrido. Les empreses relacionades amb Melquíades Garrido i adjudicatàries de diversos contractes són la ja esmentada Frank Font Construccions, Enterprise Sistem Architec (ESA) i SEROP. Totes elles són propietat, segons consta en el Registre Mercantil, de socis de Garrido, amb qui comparteix accionariat en terceres societats. A més, alguns d'ells formen part de la junta del Gremi de Constructors de Sabadell, que presideix també Melquíades Garrido. "
Ostres normal aquest paio porta tant de temps que no fer corrupció sembla com si ja estigues mal vist, desprès que investiguin a Barberà que l'anterior alcalde, del PSOE, va marxar cap a sudamerica... | 0.874718 | curate | {"ca": 0.977404098791382, "it": 0.02259590120861797} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_371949 | El Servei de Medi Ambient ofereix aquesta tarda una xerrada informativa sobre la Directiva Marc de l’Aigua a Montcada i Reixac, la DMA. El col·loqui que començarà a 19.30h a la Casa de les Aigües donarà a conèixer la normativa aprovada per la Comissió i el Parlament Europeu. A banda s’explicarà quin ha de ser el marc d’actuació comú sobre la gestió de l’aigua a tots els Estats membres de la Unió Europea.
Un altre punt que es desenvoluparà durant el col·loqui és els processos participatius que l’Agència Catalana de l’Aigua està duent a terme arreu del territori. La Directiva Marc de L’Aigua contempla l’aigua com un element bàsic dels ecosistemes hídrics i part fonamental per al soteniment d’una correcte qualitat ambiental i per això creu que és necessari establir plans de gestió que incentivin la participació ciutadana. | 0.859257 | curate | {"ca": 1.0} | https://laveu.cat/actualitat/xerrada-per-coneixer-el-marc-dactuacio-comu-sobre-la-gestio-de-laigua/ |
cawac_ca_20200528_1_161007 | Federació Catalana de Dards
dimecres, 5 octubre de 2011
Selecció de Dards de Turquia
El seleccionador de Turquia, en Mete Ozdemirci ha anunciat els esportistes que viatjaran a Catalunya per a disputar el partit amistós contra la Selecció Catalana de Dards aquest dissabte 8 d'octubre de 2011 a la localitat de Mollerussa.
La gran majoria dels esportistes que ha seleccionat són gairebé els mateixos que han participat a la recent WDF World Cup 2011, on Catalunya també n'ha pres part, després del reconeixement com a membre de la Federació Mundial de Dards (World Darts Federation). | 0.756961 | curate | {"ca": 0.9532871972318339, "es": 0.04671280276816609} | http://www.dardscatalunya.cat/2011/10/seleccio-de-dards-de-turquia.html |
cawac_ca_20200528_7_170381 | Pregunta sobre el Fòrum Juvenil
Si ha estat creat l'òrgan de treball de joventut en el si del Consell Municipal de Serveis Personals.
La periodicitat de les reunions mantingudes i si s'ha dut a terme la creació de l'òrgan de trobada, discussió i posada en comú que es preveia per a crear un Fòrum Juvenil.
Vilanova i la Geltrú, 30 de maig de 2002
RESPOSTA AL PLE DEL 3 DE JUNY DE 2002
a) En la darrera sessió del Plenari del Consell Municipal de Serveis Personals, celebrada el dia 17 d'abril d'enguany, es va presentar el document elaborat en el marc del grup de treball sobre l’oci a Vilanova i la Geltrú. Entre els acords que es van prendre en aquesta sessió i vist que una de les principals demanDes d'oci provenia del sector juvenil, es va proposar aprofundir en el document, tot intentant implicar més a fons els diferents col·lectius juvenils de la ciutat. S'ha elaborat un document, actualment en discussió, que recull diverses reflexions entorn el plantejament que hauria de tenir aquest grup de treball i properament es farà arribar la proposta a la Comissió Informativa corresponent pel tal de poder continuar amb garanties de qualitat els treballs esmentats.
b) El Pla de Joventut de Vilanova i la Geltrú en el marc de l’estratègia que pretén establir canals de participació dels joves de la vila en la confecció de les polítiques de joventut contempla entre les seves accions la creació d'un òrgan de trobada, discussió i posada en comú sota el nom d'Observatori Juvenil. En aquest sentit, a través de l’Institut d'Infància i Món Urbà (integrat per diverses institucions d’administració local i les universitats de Barcelona, Autònoma i Oberta de Catalunya) s'està procedint a l’elaboració d'un estudi sobre la joventut a la nostra ciutat que servirà de base per a la constitució d'un observatori juvenil a Vilanova i la Geltrú. Tan aviat com es disposi de les dades, aquestes es donaran a conèixer en el marc de la comissió Informativa corresponent.
Intervenció de la Sra. PURIFICACIÓ SANTAMARIA
S’ha creat o no el grup de treball?, perquè tot aquest argument no contesta la pregunta feta.
Intervenció de la Sra. IOLANDA SÁNCHEZ
La resposta concreta és que no s’ha creat el grup de treball. En el Plenari del Consell de Serveis Personals es va donar la possibilitat de la creació dels grups de treballs que haurien de començar a funcionar i que tots els membres en plenari van decidir el de L’oci i no així el de joventut. S’ha inserit dintre del de l’oci uns treballs concretament d’estudiar l’oci juvenil. | 0.802156 | curate | {"ca": 0.9792249300838993, "es": 0.020775069916100678} | http://www.ciuvilanova.cat/Pregunta/Pr200206_06.htm |
macocu_ca_20230731_2_345472 | Bacallà confitat amb pil pil lleuger de les seves cocotxes, tripa de bacallà i oli de pebre vermell picat
Ingredients -------- - Llom de bacallà -------- - Cocotxes de bacallà -------- - Tripes de bacallà -------- - Oli de pebre vermell picat
La salsa pil pil La salsa pil pil és una emulsió que s'aconsegueix amb els sucs i la gelatina del bacallà i un oli d'oliva de qualitat, generalment aromatitzat amb all i bitxo picant. La forma habitual de preparar la salsa pil pil consisteix en utilitzar oli d'oliva d'1o, o oli d'oliva verge de 0,8o a 1o, all, bitxos picants i fumet de peix molt concentrat, amb poca aigua i molta gelatina, que s'obté amb les espines del bacallà. En una cassola de terrissa, i amb l'oli en fred s'afegeixen els alls tallats a filets i els bitxos picants. Poc a poc els alls van agafant color i, una vegada estan daurats, s'apaga el foc i s'enretiren els alls i els bitxos. D'aquesta forma es deixa temperar l'oli, però no refredar. A continuació s'afegeix el fumet de bacallà poc a poc i es va remenant la mescla fins que es produeix l'emulsió. | 0.810025 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_66710 | Carles Cases. Minimalista. Aquest serà el títol del nou treball discogràfic del compositor sallentí, que tornarà a viatjar a Bulgària per gravar-lo amb l'Orquestra de Cambra de Sofia, un costum que manté des de la seva prolífica etapa de compositor de bandes sonores i que repeteix a cada nou disc. El darrer? Espirituals, que va publicar el desembre de l'any passat. Carles canvia de registre perquè «vull i m'agrada» amb un disc que tindrà una quinzena de temes que aposten per un estil que, diu, «sovint ha estat maltractat. Jo vull allunyar-me de la repetició per la repetició que tant ha sovintejat aquest tipus de repertori», intentant, això sí, dotar-lo del personal «segell» del músic.
El segon projecte discogràfic que el sallentí té entre els dits i que està escrivint actualment és Homenatge a Ventura Pons, un director clau en la faceta de Cases com a compositor de bandes sonores amb títols com El perquè de tot plegat, Actrius, Amic/Amat, Anita no perd el tren, Amor idiota... Com explica Cases, «la idea és triar els temes que considero els més valuosos de la filmografia que vam signar amb Pons i escriure'ls per a orquestra simfònica». Una suma de projectes que, com remarca, «s'aniran acabant en qüestió de mesos».
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. | 0.841125 | curate | {"ca": 0.9906976744186047, "it": 0.009302325581395349} | : /cultures/2019/09/04/del-minimalisme-ventura-pons/565535.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_201889 | Deu detectius investigadors privats, maderos i picoletos dels que no he pogut evitar llegir-me totes les seves aventures
Pep Jordà - 31/03/2016
No estan tots els que són, ni de lluny. Falten clàssics com Sam Spade, Lew Archer o Philip Marlowe, viejunos com Sherlock Holmes o Hercules Poirot, circumstancials com Guillem de Baskerville
Alguns dels que he sentit parlar però que no conec personalment com el comissari Guido Brunetti, el metge forense Quirke, o el comissari Jules Maigret. D’altres que conec però que només he tastat en petites dosis com Neal Carey, l’inspector Wallander, el policia atenenc Kostas Jaritos, el comissari Montalbano, l’ajudant de detectiu Henk Grijpstra i el sergent Rinus de Gier de la policia d’Amsterdam, l’inspector cap de la policia de Shangai i poeta emergent Chen Cao o el cap de la Policia Local de Tomelloso ‘Plinio’.
En qualsevol cas la llista reuneix els deu inspectors, detectius, maderos i picoletos que m’han mantingut despert més temps del que, per qüestions de salut, semblaria recomanable, que conec millor que alguns cosins llunyans i dels que, per diverses raons que no tenen res a veure amb la qualitat literària (o sí) espere (o he esperat) el darrer lliurament com qui espera la pluja en un hivern sec.
Rubén Bevilacqua és un brigada de la Unitat Central Operativa de la Guardia Civil, divorciat i amb un fill. Té una llicenciatura en psicologia, l’afició de pintar soldadets de plom i la cançó ‘Estado policial’ com a sintonia del mòbil, la qual cosa podria fer-lo passar per enrotllat però aconsegueix l’efecte contrari. La seua parella és la sergent Virginia Chamorro amb la que manté una casta relació professional. Al principi era un investigador succint i competent però amb l’edat s’ha convertit en un xerraire gongorí, repolit i una mica Bonico del tó
Els vuit casos protagonitzats pel brigada ‘Vila’ no només li han fet guanyar fama a Lorenzo Silva i els premis Nadal (‘La flaqueza del bolchevique’) i Planeta (‘La marca del meridiano’) sinó també, i sobretot, el nomenament com a Guardia Civil Honorari (2010). L’any 2002 Patricia Ferreira va dirigir una encertada adaptació de ‘El alquimista impaciente’. Set anys després TVE va anunciar una sèrie de TV Movies sobre el guardia civil de les quals només s’ha realitzat una: ‘Bevilacqua: la reina sin espejo’
Andreu Boix, és un policia andorrà conegut com el vidu. Va perdre la dona i el fill que esperaven en un accident de trànsit camí de l’aeroport. Això li va provocar una profunda depressió. Des de que la mossa d’esquadra Alícia Povedilla l’ha convertit en pare tardà s’ha refet una mica. Degut a les dimensions del país, Boix ha hagut de fer d’investigador (‘Blau de Prússia’) d’agent del servei secret donant escorta a Sarkozy i la Bruni (‘L’Escala del dolor’) i d’espia (‘La bíblia andorrana’). Per desplaçar-se utilitza un Seat Panda sense que, de moment, haja tingut cap sinistre per ‘la raja’ de cap falda.
Aquesta trilogia que es troba a meitat camí entre la novel·la negra, la d’espies, la literatura costumista i la ucronia ha estat creada per l’Albert Villaró, un escriptor amb altres sis novel·les al sac i una interessant quantitat de premis entre els que destaquen el Josep Pla de 2014 per ‘Els Ambaixadors’ i el Prudenci Bertrana per ‘La bíblia andorrana’. De moment no hi ha prevista cap adaptació a la petita pantalla per part de la Ràdio i Televisió d’Andorra.
El detectiu és un boig innominat, delirant, amb un passat criminal i enganxat a la Pepsi. Es mou com peix en l’aigua en una Barcelona igual de delirant i esbojarrada. Va estar cinc anys tancat a un manicomi d’on el va treure el doctor Sugrañés, eminent psiquiatra, autor de ‘Desdoblamiento de la personalidad, delirio lúbrico y retención de orina’ perquè investigara la desaparició d’una alumna del col·legi de les mares lazaristes. Des d’aleshores ha simultaniejat la investigació amb el treball d’estilista en la perruqueria de la seua germana i amb el de dependent en un basar xinès.
Els cinc casos del detectiu d’Eduardo Mendoza a més d’hilarants i una mica poc trellat són la crònica irònica d’una Barcelona que va des de la Transició fins els nostres dies passant per la del flato post olímpic i la de la penúltima crisi. L’any 1981 es va adaptar al cine ‘El misterio de la cripta embrujada’. ‘La Cripta’ protagonitzada per José Sacristán va passar amb més pena que glòria per les pantalles de cinema i les prestatgeries dels videoclubs.
Samuel Esparta. Sancho Bordaberri és un llibreter de dia que de nit es converteix en el detectiu privat Sam Esparta (admirador de Sam Spade i Philip Marlowe) a la recerca d’arguments per a les novel·les policíaques que escriu i que mai arriben a igualar les de Hammett o Chandler. Viu a Getxo en un univers entreverat de realitat i ficció (a la manera del comptat de Yoknapatawpha) en un temps que va des de la postguerra fins ara fa un moment. Manté un conflicte sexual no resolt amb la seua dependenta i ajudanta Koldobike.
Tot i que les novel·les policíaques no són el millor de Ramiro Pinilla ‘Sólo un muerto más’ ‘El cementerio vacío’ i ‘Cadáveres en la playa’ són tres aventures entretingudes (no hi haurà més) que ens permeten retrobar-nos amb els escenaris (i en algun cas els personatges) d’eixe magnífic univers que l’autor va crear per a la genial trilogia anomenada ‘Verdes valles, colinas rojas’.
Marco Didio Falco, v a fer la mili a Britannia i en tornar a casa va començar a exercir d’informant especialitzat en divorcis. Viu al barri romà de l’Aventí amb la seua bella i intel·ligent esposa, la patrícia Helena Justina, les filles (Junila Layetana nascuda a Barcino, Hispania i Sosia Favonia) i la gosa Nux, una espècie de Ran tan plan de l’antiguitat. Treballa sovint d’incògnit per a Vespasià i el seu hereu Tito Flavi (que li llença els trastos a Helena Justina). Té un amic, Petroni, capità de la IV Cohort de Vigilis, que li tira una mà. I un enemic que li busca les pessigolles, Anácrites el cap del servici d’espies de l’emperador.
Des de que Lindsey Davis va iniciar la saga amb ‘La plata de Britannia’ han estat XX les aventures d’aquest veterà de la II Legió Augusta i de la seua estranya família. Vint novel·les que a banda de fer-nos passar molt bones estones ens han familiaritzat amb la Roma Imperial i amb la vida quotidiana dels romans. L’any 1993 es va rodar una TV Movie adaptant una de les aventures titulada ‘L’Edat de la traïció’, rebatejada en castellà com ‘Una de romanos’, que va gaudir d’un èxit equiparable al del Windows Vista.
Anna Grimm, és sergent del Cos dels Mossos d’Esquadra que opera a Lleida, tot i que té connexions familiars a Begur (Costa Brava) que a punt van estar de costar-li un disgust. Degut a la malaltissa addicció al treball s’ha quedat sense parella i sense vida social. Viu en un apartament despersonalitzat i és possible que aviat tinga que visitar al metge de capçalera per solucionar l’hàbit a la cafeïna i la preocupant falta de ganes de menjar. Per compensar-ho fa llargues sessions de natació a una piscina olímpica que té prop de casa.
‘La sergent Anna Grimm’ de Montse Sanjuan publicada el 2014 va suposar el primer cas conegut de la mossa d’esquadra, en la qual s’oferia una visió de la investigació policial més burocràtica i d’escriptori que no pas aventurera (supose que com serà en realitat la feina de policia, no he tingut mai el gust). L’any 2015 va tornar a la càrrega amb ‘El misteri del bressol buit’.
Charlie Parker, és un ex policia reconvertit en investigador privat amb un passat complex que inclou una esposa i una filla salvatgement assassinades. Des d’aleshores viu entre aquest món i una dimensió desconeguda que habiten enemics tan dolents que al seu costat Hannibal Lecter sembla Pocoyó. Per sort -per a ell- té col·laboradors igual de bèsties i acollonidors com Ángel i Louis, lladre expert i assassí professional respectivament o els Fulci, dos germans bessons més penjats que una botifarra i amb el volum i capacitat de càrrega d‘una furgoneta Mercedes Benz gran. Recentment s’ha separat de Rachel Wolfe, una psicòloga de 33 anys, amb qui ha tingut una filla.
Des de la publicació de la primera novel·la ‘Todo lo que muere’ guanyadora del Premi Shamus 2000 acollida molt favorablement pel públic i la crítica, les inquietants aventures del detectiu que comparteix nom amb el cèlebre saxofonista però no el gust pel jazz, han continuat donant glòria, fama i, supose que diners, al seu autor John Connolly, que ja en porta quinze. Tretze traduïdes al castellà i/o català i dos ‘A Song of Shadows’ i ‘A Time of Torment’ que esperen al calaix.
Amaia Salazar és una inspectora de la Policia Foral navarresa alta, rossa, llesta i amb un passat més complicat que menjar amb palets xinesos. Tot i que té casa a Pamplona es passa la vida a Elizondo investigant crims per tota la vall de Batzán. Està casada amb un escultor americà d’èxit, guapo, ric i comprensiu al qui fa poc ha fet pare i li ha posat les banyes, en aquest ordre. Esporàdicament manté contactes amb personatges de la mitologia basca com el basajaun o les sorginak sense que, de moment, l’hagin acusat d’apologia del terrorisme.
Tot i que inicialment només havia de protagonitzar la trilogia formada per ‘El guardián invisible’, ‘Legado en los huesos’ i ‘Ofrenda a la tormenta’, donat l’èxit assolit per la investigadora l’autora Dolores Redondo ja anunciat nous casos per a ella. A més d’haver estat traduïda a una pila d’idiomes la productora del Millennium de Stieg Larsson ha adquirit el drets cinematogràfics.
Erlendur Sveinsson és inspector de la policia de Reikiavick, solitari, taciturn i divorciat. Amb una un filla drogoaddicta en procés de rehabilitació i un fill ex alcohòlic. Està especialitzat en desaparicions potser perquè de menut va perdre el germà en una tempesta de neu. Els seus casos no tenen l’acció ni la violència d’altres indrets (vist des de fora el més trepidant que hi ha a Islàndia són les erupcions del volcà Eyjafjallajökull). Té dos col·laboradors, Sigurdur Oli i Elinborg, que mai estas del tot segur de qui és ell i qui és ella.
Elrlendur Sveinsson a més de fer d’Arnaldur Indriðason l’autor islandès més conegut i premiat (La llave de cristal, Martin Beck Award, Golden Dagger, Premi de la Crítica Francesa, Premi RBA de Novel·la Negra) ha protagonitzat deu novel·les de les quals només cinc estan traduïdes al castellà i/o català.
Pepe Carvalho és un detectiu privat descregut i lúcid que després de treballar per la CIA i col·laborar en l’assassinat de Kennedy va corretejar per Barcelona (i part de l’extraradi) des dels anys 70 del segle passat fins el final del mil·lenni. Té un passat comunista, un nivell gastronòmic que li diu gos fes-te enrere a Ferran Adrià, una vasta cultura que li permet una capacitat crítica i analítica envejable i una afecció: cremar llibres a la llar de foc. El seu cercle familiar està integrat per una espècie de novieta anomenada Charo que exerceix de prostituta a domicili, per Josep Plegamans i Betriu, més conegut con Biscuter, que li fa d’ajudant i cuiner i Bromuro un limpiabotas que té una teoria conspirativa sobre la contaminació de les aigües públiques amb bromur, la qual cosa explicaria l’actual ensopiment de la població.
La sobtada mort de Manuel Vázquez Montalbán després de vint-i-quatre casos va deixar el contradictori detectiu – que com un GPS ens ajudava a guiar-nos per la complexa realitat- orfe d’autor tancat en una presó pels segles dels segles, posant fi a una de les sèries més reeixides de la novel·la negra espanyola i la més adaptada tant al cinema com a la televisió. De mostra un botó.
L’any 1986 TVE va produir una sèrie protagonitzada per Eusebio Poncela i Ovidi Montllor en el paper de Biscuter. També va haver una altra hispano-argentina, amb Juan Diego en el paper de detectiu, i una darrera produïda per les televisions autonòmiques amb Juanjo Puigcorbé. A més s’han realitzat quatre adaptacions cinematogràfiques: Tatuaje (1979) de Bigas Luna amb Carlos Ballesteros, Asesinato en el Comité Central (1983) de Vicente Aranda amb Patxi Andión, El laberinto griego (1990) de Rafael Alcazar amb Omero Antonutti i Los mares del Sur (1991) de Manuel Esteban amb Juan Luis Galiardo.
¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados. | 0.873817 | curate | {"ca": 0.9206227471431858, "es": 0.07308842702661247, "pt": 0.006288825830201703} | http://www.tipografialamoderna.com/cultura/els-detectius-salvatges/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_162421 | Els centres organitzen reunions informatives i/o sessions virtuals amb la voluntat de donar a conèixer a les famílies les seves instal·lacions i el seu projecte
Del 23 de febrer al 4 de març, els centres educatius de la vila organitzen reunions informatives i/o sessions virtuals complint totes les mesures de prevenció davant la COVID-19 i amb l’objectiu de donar a conèixer a les famílies les seves instal·lacions i el seu projecte educatiu. Pel que fa a les escoles de segon cicle d’educació infantil, primària i secundària obligatòria, les dates de les portes obertes seran les següents:
ESCOLA HEROIS DEL BRUC: dimecres 2 de març, a partir de les 17.15 h. S'organitzaran grups per fer la visita i caldrà demanar cita prèvia al 93 776 09 51.
INSTITUT ESCOLA PIERA: dijous 3 i divendres 4 de març, cites presencials en grups bombolla de 16.30 a 18 h, en franges de 15 minuts. Cita prèvia al 93 779 45 94. Reunió telemàtica, via meet, el dia 4 de març a les 15 h (les famílies interessades han d’informar del seu correu electrònic)
INSTITUT GUINOVARDA: divendres 23 de febrer, de 17.30 a 18.30 h, jornades virtuals.
ESCOLA CREIXÀ: divendres 4 de març. Primària: visita guiada per les instal·lacions a partir de les 16.45 h; educació infantil: reunió informativa al gimnàs, a les 16.45 h, i quan finalitzi, es farà la visita guiada pel centre.
E.A. APIÀRIA: Per a rebre informació sobre el funcionament i el projecte educatiu de l'escola i concretar una entrevista amb direcció es pot trucar al 93 776 10 70 (de 9 a 13 h) o enviar un correu electrònic a (Necessites javascript per veure aquest correu-e).
El calendari de preinscripcions de les escoles bressol encara no ha estat publicat. La Llar d’Infants Municipal El Gall Mullat espera la publicació del calendari de preinscripcions per tal de poder programar la seva jornada de portes obertes, de la qual s’informarà puntualment. Les famílies interessades poden demanar cita prèvia trucant al 93 776 21 95 o enviant un correu electrònic a (Necessites javascript per veure aquest correu-e). A la Llar d’Infants La Tortuga també caldrà concertar cita prèvia trucant al telèfon 93 778 82 01 o enviant un correu electrònic a (Necessites javascript per veure aquest correu-e).
El Departament d’Educació ha publicat les dates oficials de preinscripció escolar per al proper curs 2022-23: les famílies amb fills o filles que hagin de cursar el segon cicle d’educació infantil o bé algun curs de la primària hauran de presentar la sol·licitud entre el 7 i el 21 de març; en el cas de l’alumnat d’ESO el període s’obrirà el dia 9 de març i es tancarà el 21, i en el cas del batxillerat i els cicles formatius la preinscripció s’haurà de fer entre els mesos d’abril i maig.
La Generalitat de Catalunya ha avançat que el proper curs començarà el dia 5 de setembre a infantil i primària i el dia 7 a l’ESO i estudis postobligatoris. Durant el setembre hi haurà jornada reduïda a infantil i primària de 9 a 13 h, hi haurà un dia més de vacances de Nadali un dia extra de lliure disposició. D'aquesta forma, la reorganització del calendari escolarno suposarà un increment d'hores lectives. | 1 | perfect | {"ca": 0.989713918354227, "oc": 0.00900032144005143, "en": 0.0012857602057216328} | |
mc4_ca_20230418_2_438394 | AVENÇOS EN BIOMEDICINA. REPTES EN BIOÈTICA
Del 6 de novembre al 4 de desembre, a les 19 h
Centre Social i Cultural Obra Social "La Caixa"
Durant els darrers anys, s’han produït avenços espectaculars en el camp de la biomedicina. Tant és així que les fronteres que marquen la vellesa, el risc de mort o la viabilitat d’un prematur s’han desplaçat amb una rapidesa considerable. La malaltia, l’accident o el dolor formen part indivisible de la vida i, tanmateix, en la nostra societat, es comencen a concebre com a mals evitables, una cosa magnífica i arriscada alhora. Alguns d’aquests avenços estan relacionats amb el diagnòstic precoç i la possible prevenció d’algunes malalties. D’altres, amb el seu tractament a través de la identificació de noves dianes per al disseny de medicaments, mitjançant les trasplantacions d’òrgans o teixits i gràcies a les creixents teràpies cel·lulars. Per acabar, quan el tractament ja no és possible, alguns avenços crucials estan lligats al sosteniment de la vida en estat crític i a la millora de les cures pal·liatives.
En aquest curs, es parlarà dels avenços més recents i més prometedors en el camp de la biomedicina, partint de la comprensió biològica de la malaltia i el seu abordatge. Entre els molts avenços dels quals es podria parlar, hem seleccionat aquells que, a més de ser significatius des del punt de vista científic i clínic, susciten interessants controvèrsies ètiques i jurídiques, que es discutiran al llarg de les nou conferències.
Dilluns 6 de novembre, a les 19 h
Anna Veiga, Servei de Medicina de la Reproducció, Institut Dexeus. Banc de Línies Cel·lulars de Barcelona. Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona
Dijous 9 de novembre, a les 19 h
Limitacions terapèutiques en medicina crítica
Clara Llubià, responsable de la Unitat de Reanimació Postoperatòria de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
Dilluns 13 de novembre, a les 19 h
Cèl·lules mare. Perspectives bàsiques i clíniques
Antonio Bernad, Departament d’Immunologia i Oncologia, Centre Nacional de Biotecnologia, Campus Universitari de Cantoblanco
Dijous 16 de novembre, a les 19 h
Estat actual de la donació i la trasplantació d’òrgans a Espanya
Amado de Andrés, coordinador de trasplantacions de l’Hospital 12 de Octubre de Madrid i professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid
Dilluns 20 de novembre, a les 19 h
Immunoteràpia cel·lular en el melanoma maligne disseminat. Implicacions per la resposta antitumoral i autoimmunitat
Ramon Vilella, consultor sènior del Servei d’Immunologia del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l’Hospital Clínic
Dijous 23 de novembre, a les 19 h
Fosforilació de proteïnes i nous medicaments
Jacint Boix, professor titular de farmacologia del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida
Dilluns 27 de novembre, a les 19 h
Podem allargar la longevitat de l’espècie humana?
Reinald Pamplona, professor de fisiologia del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida
Dijous 30 de novembre, a les 19 h
Com moren les neurones en les malalties degeneratives del cervell? Quines estratègies de teràpia albirem avui per controlar-les?
Josep M. Esquerda, catedràtic de biologia cel·lular del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida
Dilluns 4 de desembre, a les 19 h
Principis generals sobre la fisiologia i el tractament del dolor
Margarita Puig, professora titular d’anestesiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Hospital del Mar, Barcelona
La Facultat de Medicina de Lleida reconeixerà aquest curs amb tres crèdits de lliure elecció.
Els estudiants interessats s’hi han d’inscriure a la Secretaria de la Facultat:
C/ Montserrat Roig, 2. Tel. : 973 70 24 23
Abonament 9 sessions: 10 €
Preu per sessió: 2 €
Places limitades a la capacitat de la sala
Més informació i inscripció:
Avenços en Biomedicina. reptes en Bioètica (programa)
Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida | 0.749093 | curate | {"en": 0.03174206448387903, "it": 0.004498875281179705, "ca": 0.8407898025493626, "fr": 0.06998250437390652, "es": 0.016745813546613347, "pt": 0.03074231442139465, "id": 0.005498625343664084} | http://udl.cat/ca/serveis/oficina/Novetats/2006/biomedicina/ |
macocu_ca_20230731_0_93072 | Tallers sobre el consum de l'Alcohol amb Fundació Alcohol i Societat
La setmana passada la Fundació Alcohol i Societat va col·laborar amb l'Institut Bonanova realitzar tallers per als alumnes. Des de l'Institut Bonanova hem volgut col·laborar amb ells per donar eines als nostres alumnes, futurs professionals de l'àmbit sanitari, per saber tractar a usuaris i famílies que tinguin un problema d'abús amb el consum d'alcohol.
Aquests tallers tenen una primera part teòrica, on es dóna a conèixer quina és la realitat sobre el consum de begudes alcohòliques a la nostra societat i els efectes físics i psicològics que tenen, i una segona part, on s'utilitza el rol-playing, representant situacions en què els nostres alumnes han d'atendre a un usuari, i als seus familiars, amb problemes d'abús d'alcohol.
S'han fet reflexions als alumnes i se'ls han donat eines per enfrontar-se la situació i així poder realitzar correctament la seva feina. Els alumnes han rebut molt bé aquesta activitat que els han aportat aprenentatges útils que podran posar en pràctica en el seu l'àmbit professional". | 0.863737 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_254235 | La Seu FC perd novament al camp del Balàfia (2-1)
Victòria de l'Organyà sobre l'Artesa (5-2) i derrota del Nargó a Verdú (4-1) En futbol sala, el Castellciutat empata a Puiggròs (6-6)
La Seu FC perd novament al camp del Balàfia (2-1) - Llegir Més
Creix més d'un 10 per cent el consum turístic a Andorra durant l'estiu
L'ocupació hotelera ha crescut un 2,1% i les consultes a l’Oficina Nacional de Turisme i a les oficines de turisme comunals han augmentat un 9,1%
Creix més d'un 10 per cent el consum turístic a Andorra durant l'estiu - Llegir Més
Prop de 2.000 autocaravanes ja han utilitzat l'aparcament de la Seu
La mitjana és de quasi 5 vehicles al dia, que realitzen una despesa diària a la ciutat d'uns 70 euros L'impacte econòmic anual s'estima que s'apropa als 130.000 euros
Prop de 2.000 autocaravanes ja han utilitzat l'aparcament de la Seu - Llegir Més
Més de 300 escolars recorden les pistes de bàsquet històriques de la Seu
Un grup d'alumnes de totes les escoles han fet un recorregut pels indrets que han vist créixer l'esport de la cistella a la ciutat L'activitat ha passat pel Camp del Codina, La Salle, l'antic Càmping Envalira, el Poliesportiu i el Palau d'Esports
Més de 300 escolars recorden les pistes de bàsquet històriques de la Seu - Llegir Més
La Trans-Olianenca s'acomiada i no hi haurà quarta edició
La Fundació Isidre Esteve agraeix la participació i l'esforç fet per tirar endavant aquest projecte esportiu i solidari L'organització lamenta manca de suport en alguns àmbits i poc interès en conèixer els projectes de l'entitat
La Trans-Olianenca s'acomiada i no hi haurà quarta edició - Llegir Més
Diumenge s'adopta l'horari d'hivern i s'endarrereix una hora el rellotge
Tots els països de la Unió Europea posaran fi al període de set mesos de l'horari d'estiu, i a les 3 seran les 2 L'Institut Català d'Energia considera que s'ha aconseguit un estalvi d'entre 9 i 10 euros per llar a Catalunya
Diumenge s'adopta l'horari d'hivern i s'endarrereix una hora el rellotge - Llegir Més
L'aturada dels duaners andorrans transcorre amb normalitat
El seguiment de la vaga d'aquest dijous ha estat "significatiu", especialment en els dos punts fronterers
L'aturada dels duaners andorrans transcorre amb normalitat - Llegir Més
Tot a punt per a la tercera edició de l'Aplec d'Escalada de l'Alt Urgell
La trobada no competitiva comença aquest divendres i finalitzarà diumenge El programa manté el format dels dos primers anys, amb esport i activitats lúdiques
Tot a punt per a la tercera edició de l'Aplec d'Escalada de l'Alt Urgell - Llegir Més
El Club de Caça i Pesca de l'Alt Urgell expedeix permisos de pesca amb datàfon
La iniciativa del departament de Medi Natural pretèn millorar la gestió de les autoritzacions a l'alta muntanya Nou de les societats de pescadors a zones de muntanya compten amb un aparell per al cobrament de taxes
El Club de Caça i Pesca de l'Alt Urgell expedeix permisos de pesca amb datàfon - Llegir Més
Organyà-Artesa, únic partit de la jornada de futbol a casa
La Seu FC va al camp del Balàfia i el Nargó a Verdú, i en futbol sala el Castellciutat juga a Puiggròs La Seu FC i l'EDFOR presenten aquest diumenge els seus equips de la temporada 2014-2015
Organyà-Artesa, únic partit de la jornada de futbol a casa - Llegir Més
El Cadí La Seu incorpora als entrenaments Alison Schwagmeyer
L'escorta nord-americana estarà a prova per reforçar el joc exterior Aquest dissabte, el Palau d'Esports viurà els partits Cadí-Mann Filter (19.45) i Sedis Hidrology-Viladecans (17.30)
El Cadí La Seu incorpora als entrenaments Alison Schwagmeyer - Llegir Més
Nova edició del Concurs Comarcal de Cavall Pirinenc Català
Els animals es podran veure al camp de terra annex a l'aparcament del Doctor Peiró L'objectiu és triar els millors exemplars de l'Alt Urgell perquè participin al Concurs Nacional
Nova edició del Concurs Comarcal de Cavall Pirinenc Català - Llegir Més
La Seu celebra diumenge la 3a Trobada de Calderers
La iniciativa comptarà amb 200 participants de 8 colles d'arreu de Catalunya S'elaboraran 500 tastets de d'arròs caldós d'Albons, ranxos de Campany, Vidreres i Ponts, escudella de Gelida i la Seu d'Urgell, a més de sopa de Verges
La Seu celebra diumenge la 3a Trobada de Calderers - Llegir Més
El Parc Natural de l'Alt Pirineu estrena punt d'informació a Sant Joan de l'Erm
Des d'ara els visitants poden trobar un guia al refugi de la Basseta, principal punt d'entrada amb més 50.000 visitants anuals El parc organitza el concurs 'Colors de tardor' per divulgar l'espectacle cromàtic dels boscos de la zona
El Parc Natural de l'Alt Pirineu estrena punt d'informació a Sant Joan de l'Erm - Llegir Més
Obert el concurs per dissenyar el cartell del FeMAP 2015
Per segona vegada, l'organització decidirà per votació la imatge del festival Hi poden participar creadors dels municipis que formen part de l'esdeveniment
Obert el concurs per dissenyar el cartell del FeMAP 2015 - Llegir Més
L'atur baixa a Lleida el darrer trimestre però és més alt que ara fa un any
La taxa d'aturats a la demarcació és del 13,52%, la més baixa de Catalunya
L'atur baixa a Lleida el darrer trimestre però és més alt que ara fa un any - Llegir Més
L'Ajuntament de la Seu comença la poda d'uns 800 arbres de la ciutat
La campanya s'allargarà fins al mes de març i serveix per regular-ne el creixement Les branques podades s'aprofiten com a compost orgànic per encoixnar els parterres dels arbustos
L'Ajuntament de la Seu comença la poda d'uns 800 arbres de la ciutat - Llegir Més
Els antics camins del municipi de les Valls d'Aguilar, aquest divendres al cicle 'Desenterrant el passat'
Carlos Guàrdia i Xavier Escribà explicaran la tasca feta per recuperar els senders tradicionals La xerrada tindrà lloc les 8 del vespre al local social Cal Pere de Noves de Segre
Els antics camins del municipi de les Valls d'Aguilar, aquest divendres al cicle 'Desenterrant el passat' - Llegir Més
Emocionant primer triomf del Cadí La Seu a la pista del Bembibre (55-56)
Un tir lliure de Laura Gil als últims segons va decidir el matx L'equip urgellenc té ara un balanç d'1-2 a la classificació de la Lliga Femenina
Emocionant primer triomf del Cadí La Seu a la pista del Bembibre (55-56) - Llegir Més | 0.825554 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radioseu.cat/noticies/folder_summary_arxiu_view?month=10&b_start:int=40&year=2014 |
mc4_ca_20230418_16_86637 | Prioratdigital | COMUNICACIÓ
El programa de TV3 'El foraster', conduït per Quim Masferrer mostrarà aquest dimecres la gent i els paisatges del poble prioratí de Cornudella de Montsant.Durant 48 hores, l'humor i l'amabilitat de Masferrer...
Cornudella de Montsant aplega 200 persones a la segona festa d'homenatge a la gent gran
Jornada plena d'emoció i reconeixement als avis i àvies de Cornudella de Montsant, que aquest passat diumenge ha viscut la segona edició de l'homenatge a la gent gran. Més de 200 persones han omplit el...
Prioratdigital | EXPOSICIONS
Un centenar de veïns i veïnes de Cornudella de Montsant van assistir a la inauguració de l’exposició fotogràfica ‘Ramsés II i la Nefertari’ impulsada per la Galeria d’Art Fefu Forés de Tarragona,...
Unes 200 persones -dels 1.000 habitants que té la localitat- es van congregar a les vuit de la tarda de dimecres davant l'Ajuntament de Cornudella de Montsant per expressar el seu rebuig a les detencions... | 0.784926 | curate | {"ca": 0.9708333333333333, "de": 0.029166666666666667} | http://reusdigital.cat/tags/cornudella-de-montsant?page=4 |
oscar-2201_ca_20230904_3_25834 | 🍪 Utilitzem 'cookies' pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i mostrar-li publicitat i continguts del seu interès. Més informació Acceptar
per Jordi Bellini Economista i analista financer Barcelona. 18 d’abril de 2020 05:25
L'Ibex 35 obre després de Setmana Santa. | EP
La volatilitat segueix desapareixent dels mercats financers mentre el número de casos de SARS-CoV-2 van baixant. Bé, això tampoc ho tenim massa clar, ja que sembla que comencen a sortir estudis on es pot veure que la immunitat de grup està molt més desenvolupada del que ens pensem.
Subscriu-te a VIA Empresa i rebràs al teu correu electrònic les històries que et connecten amb la innovació, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Subscriure'm
política de privacitat Accepto la
"Trump nega haver actuat tard davant la crisi del coronavirus"
De fet, cada vegada resulta més probable un escenari on l’immunitat de grup arribi abans que una vacuna, tot i que fonts de la Universitat d’Oxford han declarat que una de les vacunes amb les que estan treballant podria estar disponible a partir del mes d’octubre. En qualsevol cas, mentre els governs encara no tenen clar com comptabilitzar els nous positius i morts, els simples mortals només ens podem fixar en els nivells d’ocupació de les UCIs.
Aquesta setmana hem tornat a veure a Trump fent de Trump. Tot i que aquesta setmana ha mantingut l’ocellet a la gàbia, va començar fort donant un cop a la taula i dient que només ell tenia el poder d’acabar amb el confinament. Això ho va fer per callar governadors d’alguns estats que ja començaven a parlar de “desconfinar” els seus estats. També va negar que hagués actuat tard davant la crisi del coronavirus. De fet, mirant-ho bé, un dels únics presidents (per no dir l’únic) que ha assumit part de la culpa ha estat el president francès, Emmanuel Macron.
A Espanya sembla que molta gent, qui sap si en una estratègia del Govern espanyol pròpia de Cambridge Analytics, està responsabilitzant anteriors governs i les seves retallades a la sanitat per la situació actual, d’aquesta manera exculpant PSOE i Podemos.
Més info: L'arma preferida de Trump és Twitter
Sense anar més lluny, i comparant les dades amb Corea del Sud (un dels països que millor està portant la pandèmia), podem veure com al país asiàtic la despesa del govern en sanitat i per habitant és inferior a la d’Espanya, i tot i així tenen la situació molt controlada. Utilitzant dades del 2017 (les últimes disponibles), Corea del Sud té una despesa de sanitat per habitant un 30% inferior a la d’Espanya, però tenen unes xifres relacionades amb el virus ben diferents. Al voltant de 10.500 positius i 230 morts per coronavirus.
La diferència recau en com s’ha gestionat la crisi des del principi, ja que els asiàtics van ser més previsors. Per tant, queda demostrat que el problema no ha sigut de les retallades en sanitat, sinó de previsió (això no vol dir que estigui d’acord amb retallar la sanitat).
Trump va tornar a ser protagonista quan va decidir aturar els pagaments a la Organització Mundial de la Salut, acusant-los de no haver sigut prou ràpids a l'hora avisar de la pandèmia que ens venia a tots a sobre. També es va adonar que les decisions impliquen responsabilitats, i va decidir publicar un paquet de mesures on segons Bloomberg, “el president no va especificar dates, no demanava cap acció en particular, i oferia poques ajudes a escala federal”.
Aquesta setmana també vam veure com l’FMI va posar xifres sobre la previsible baixada de l’economia. Va preveure que l’economia espanyola baixaria un 8% i l’atur pujaria fins al 20%. També va estimar que l’economia mundial tindrà un decreixement del 3%, i suposa una baixada del 6,3% sobre les seves estimacions de gener. També hem pogut observar com a la Xina, l’economia ha tingut una contracció de gairebé un 7% aquest primer trimestre.
Tot això va passar després que coneguéssim el pacte entre Estats Units, Aràbia Saudita i Rússia referent al petroli. Van acordar retallar 10 milions de barrils diaris a la producció (en total). Aquesta xifra pot créixer fins als 20 milions de barrils diaris si altres països aliats s’uneixen al pacte. En qualsevol cas, no era d’estranyar que el petroli reaccionés dèbilment (i a la baixa), ja que les estimacions indiquen que la demanda mundial de petroli ha reduït entre 20 i 25 milions de barrils al dia.
"L'Ibex 35 és dels que més cau, però també dels que més li està costant recuperar caigudes"
Tot i aquest “panorama”, les borses d’Estats Units han tancat la setmana en positiu i a Europa algunes borses ho han fet planes o lleugerament en negatiu. L’índex més perjudicat és l’Ibex 35, que ja comença a ser una mica “depriment” seguir-lo. L’índex de referència espanyol és dels que més cau, però també és dels que més li està costant recuperar les caigudes
Com ja vam comentar en articles anteriors, una de les principals raons per la qual l’Ibex està amb aquests rendiments és perquè els bancs tenen un fort pes. També és cert que les estimacions que va publicar l’FMI no van ajudar a què aconseguís recuperar les caigudes. En qualsevol cas, sembla que fins que no tornin a apujar els tipus d’interès (porten uns 10 anys a nivells molt baixos), trigarem a veure brillar l’Ibex 35. | 0.849794 | curate | {"ca": 0.9856294309254646, "it": 0.01130484767196781, "en": 0.0007664303506418854, "oc": 0.0022992910519256562} | https://www.viaempresa.cat/economia/ibex-abril-coronavirus_2120510_102.html |
macocu_ca_20230731_10_473746 | comunicació
Autoria:
Fundación Adecco
Sinopsi:
Autoria:
Grup Barnils
Sinopsi:
Autoria:
Ardit; Dies d'Agost; El Far; La Fura; La Pera
Sinopsi:
Elaborada per les cinc cooperatives que formem La Centraleta, i emmarcada en el Programa d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya, 'Focus' és una guia pràctica de comunicació destinada als Projectes Singulars del programa, però pensada perquè la pugui aprofitar tothom que vulgui comunicar de forma estratègica els seus projectes. No necessàriament adreçada a professionals de la matèria, compta amb la recomanació d'eines molt actualitzades.
Editorial:
Autoria:
Sinopsi:
La guia te l'objectiu de fer un tractament de la discapacitat amb un llenguatge adequat, lliure d’estereotips i que utilitzi la terminologia recomanada segons els tipus de discapacitat i amb què aquest col·lectiu se senti més identificat. Va adreçada a les administracions públiques, els mitjans de comunicació i tots els agents socials.
Editorial: | 0.451295 | curate | {"ca": 0.8950682056663168, "es": 0.07135362014690451, "id": 0.033578174186778595} | |
macocu_ca_20230731_5_58183 | La Draga
En el següent enllaç podeu accedir a tota la informació (horaris i preus) dels extraescolars. Informació Extraescolars La Draga 2022/2023
INSCRIPCIONS DEL 29 D'AGOST AL 16 DE SETEMBRE INSCRIPCIONS CURS 2022/2023 | 0.475502 | curate | {"eo": 0.03686635944700461, "ca": 0.6267281105990783, "fr": 0.33640552995391704} | |
mc4_ca_20230418_2_243142 | La cullerada: El viatge de la meva vida
Fa uns anys, després de posar aquí les fotos d'un dels meus viatges, algú de vosaltres em va preguntar: és el viatge de la teva vida? No vaig entendre massa la pregunta. Vaig contestar que de moment sí, però vaig pensar que quin era el viatge de la meva vida ja ho decidiria quan m'anés a morir.
Demà marxo de viatge, i aquesta vegada puc dir ben convençut que sí. Serà el viatge de la meva vida amb tota seguretat. No serà el més llarg, ni el més llunyà, ni el més exòtic (o potser sí), però serà especial. El més especial de tots. Perquè marxarem dues persones i en tornarem tres. Perquè marxarem una parella i tornarem una família.
Aquesta familia mola!! !Q grans q sou!Ens veiem a la tornada!
11 de gener, 2013 07:25
Puji, he anat de bòlid a Catalunya i al final no vaig fer el que tenia intenció de fer, em sap greu :( En tot cas, i des d'aquestes terres del nord, gaudiu cada segon del viatge de la vostra vida i torneu més feliços encara, família. Una abraçada i l'enhorabona!
11 de gener, 2013 09:06
Que maca aquesta darrera frase. Molts ànims, molta sort i bon viatge!
11 de gener, 2013 09:22
Osti m'alegro molt, i crec que sol llegint lo que escrius que seras un bon pare!Molta sort en aquest nou camí que se us obra!! !
11 de gener, 2013 09:36
Sigueu feliços!!!! Us ho mereixeu!! !
11 de gener, 2013 09:49
Bon viatge i enhorabona!Estic segura que tot anirà bé.
11 de gener, 2013 10:07
MOLTES FELICITATS.Me n'alegro molt per tu, per la teua parella i, sobretot, per la petita criatura.
11 de gener, 2013 10:10
Molt bon viatge amic! Que tinguis una bona anada i que la tornada sigui magnífica.
11 de gener, 2013 11:22
11 de gener, 2013 14:05
Felicitats, felicitats i moltes felicitats! El moment ha arribat, Puji! :-) 11 de gener, 2013 16:12
I jo tampoc he fet el que ey vaig dir...però mai és tard.Bon viatge!! !
11 de gener, 2013 18:20
Ben segur que no serà el viatge de la teva vida. Serà l'inici del viatge!Molta sort company! Felicitats! !
11 de gener, 2013 18:32
Molt bon viatge guapos!!! !ens veiem a la tornada...quines ganas d veureus a tots tres junts.Muaaaaaa
11 de gener, 2013 21:15
Moltes felicitats, papa ;)
15 de gener, 2013 09:04
29 de gener, 2013 18:16
Guai! Tots tres haure fet sort a la vida! Segur! Que vagi molt bé!
31 de gener, 2013 00:43
Ostres! Quines notícies! M'alegra tornar i llegir això! Decididament aquest és el viatge de la teva, vostra, vida!
04 de febrer, 2013 14:19
Canalons casers!#Etfelicitofillvia @rochetti | 0.617215 | curate | {"ca": 0.7685984381422113, "pt": 0.02548294286888615, "fr": 0.14508836826962598, "it": 0.02466091245376079, "es": 0.026715988491574187, "en": 0.009453349773941636} | http://jordipujadas.blogspot.com/2013/01/el-viatge-de-la-meva-vida.html |
mc4_ca_20230418_11_277862 | Castelldefels. Ple Municipal 22 12 2017
El Saló de Plens de l'Ajuntament de Castelldefels va acollir el passat 22 de desembre, la sessió ordinària del Ple Municipal. Després de l'aprovació de l'esborrany de l'acta de la sessió anterior, es va procedir al despatx oficial de les comunicacions rebudes. Posteriorment, el Ple va abordar 1 punt més:
No se'n va presentar cap | 0.677416 | curate | {"en": 0.10410958904109589, "ca": 0.8958904109589041} | http://www.castelldefels.org/ca/hemeroteca.asp?id=12606&total=&pr=&ul=&SelMes=12&SelAny=2017 |
wikipedia_ca_20230401_0_294912 | Châtel-Gérard
Châtel-Gérard és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat. L'any 2007 tenia 251 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Châtel-Gérard era de 251 persones. Hi havia 108 famílies, de les quals 32 eren unipersonals (20 homes vivint sols i 12 dones vivint soles), 36 parelles sense fills, 32 parelles amb fills i 8 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 170 habitatges, 112 eren l'habitatge principal de la família, 41 eren segones residències i 17 estaven desocupats. 158 eren cases i 11 eren apartaments. Dels 112 habitatges principals, 91 estaven ocupats pels seus propietaris, 15 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 5 estaven cedits a títol gratuït; 1 tenia una cambra, 5 en tenien dues, 21 en tenien tres, 26 en tenien quatre i 58 en tenien cinc o més. 89 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 44 habitatges hi havia un automòbil i a 45 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Châtel-Gérard el 2009.HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 155 persones, 114 eren actives i 41 eren inactives. De les 114 persones actives 101 estaven ocupades (58 homes i 43 dones) i 13 estaven aturades (4 homes i 9 dones). De les 41 persones inactives 20 estaven jubilades, 14 estaven estudiant i 7 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Châtel-Gérard hi havia 108 unitats fiscals que integraven 249 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 18.469 €.
Activitats econòmiques.
Dels 11 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa extractiva, 1 d'una empresa de fabricació d'altres productes industrials, 1 d'una empresa de construcció, 3 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 2 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 2 d'empreses de serveis i 1 d'una entitat de l'administració pública.
L'únic servei als particulars que hi havia el 2009 era una perruqueria.
Dels 2 establiments comercials que hi havia el 2009, 1 era una botiga de més de 120 m² i 1 una sabateria.
L'any 2000 a Châtel-Gérard hi havia 10 explotacions agrícoles.
Equipaments sanitaris i escolars.
El 2009 hi havia una escola elemental integrada dins d'un grup escolar amb les comunes properes formant una escola dispersa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"fr": 0.004856182293612252, "ca": 0.9645125140082181, "pt": 0.020171834142697048, "it": 0.010459469555472544} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=294913 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_300669 | La ministra espanyola d'Habitatge i futura candidata del PSC a les generals, Carme Chacón, ha acusat avui el líder de CDC, Artur Mas, d'"alimentar el rebuig" a Catalunya i la "catalanofòbia", igual que ho fa --ha dit-- el PP, i l'ha advertit que "ha escollit el pitjor camí, amb la seva deriva verbal radical que allunya cada vegada més CiU del sentir majoritari dels catalans". Li ha reprotxat que defensi "el dret a decidir" quan ell "no es decideix entre Zapatero i Rajoy". En el discurs en la VI Conferència Nacional del PSC, Chacón ha remarcat que "Catalunya és una terra de moderació, treball i seny", i ha considerat que "aquesta Convergència radical de Mas en res s'assembla o representa la societat catalana", que ha definit com a "oberta i integradora". "Una societat que, amb la seva lluita per la democràcia, fa més de 30 anys que decideix" i "ho fa a cada cita amb les urnes", com aquella en què va ratificar el nou Estatut. "Aquestes són les nostres decisions", ha advertit a Mas. Chacón ha contraposat aquesta Catalunya amb la visió narrada per Mas en el seu discurs de refundació del catalanisme, advertint-li també que "la pedagogia", que el líder de CDC va cridar a abandonar, és "imprescindible per detenir la catalanofòbia". Enllaç a la notícia
Millor, si ens estimen menys abans deixarem de ser Espanyols.
Venint de tu es extrany que diguis això...ELs vots que li faltin a ZP se'ls donarà en Ridao Gratis total!
El que és curiós és que ho diguis tu, quan Pujol hi va pactar la mateixa nit del "Pujol, enano, habla castellano".
Si i en varem treure els mossos d'esquadra de transit, la mili voluntaria, el 50% de l'IRPF i el control dels ports de Catalunya... etc I el pacte el va signar Super Pere Esteve... Pots possar una llista de coses obtingudes per ER??? Gracies
ja que en Pol calla et contesto jo, d'esquerra em obtingut repressió, i silenci total al colonianisme espanyol.
Això no ho dira mai siNF... pero tu tens raó | 0.89117 | curate | {"ca": 0.9963786859803414, "en": 0.0036213140196585617} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_30985 | Select LanguageCatalanAfrikaansAlbanianArabicArmenianAzerbaijaniBasqueBelarusianBulgarianCroatianCzechDanishDutchEnglishEstonianFilipinoFinnishFrenchGalicianGeorgianGermanGreekHaitian CreoleHebrewHindiHungarianIcelandicIndonesianIrishItalianJapaneseKoreanLatvianLithuanianMacedonianMalayMalteseNorwegianPersianPolishPortugueseRomanianRussianSerbianSlovakSlovenianSpanishSwahiliSwedishThaiTurkishUkrainianUrduVietnameseWelshYiddish
Formulari de cerca
Cerca
Coneix-lo
Què és El Camí?
Qui fa possible El Camí?
Galeria
Col•laboradors i projectes afins
Camina'l
Aplicació mòbil i Traces GPS
Camipèdia
Cercador de trams i rutes d'El Camí
Carnet del Caminant
Com seguir El Camí
Grup de caminants
Fem Camí 18
Participa
Apunta-t'hi
Marcatge d'El Camí
Camijove
Botiga
Col·lecció de guies
Litografies d'Antoni Tàpies
Altres productes
Cròniques d'El Camí
Com afegir continguts al web
Activitats
Cròniques
Esteu aquí
Inici
Taller d'introducció al Globàlium i Moviment Som
Organitza:
Associació Pas i La Casa Gran
Data de l'activitat:
Dissabte, 9 febrer, 2013 a Diumenge, 10 febrer, 2013
Web o enllaç:
La Casa Gran - Centre Imaginari
El Camí
Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs
Descripcio/Observacions:
<p>introducció pràctica al <strong>mapa global de la realiTat</strong> ideat per en <strong>Lluís m. xirinacs</strong>, un model que engloba i relaciona geomètricament tots els conceptes de la realitat i que, en conseqüència, <strong>ordena el nostre mapa mental</strong> d'una manera molt més <strong>global</strong> (a diferència dels mapes parcials que cadascú s'ha configurat en base a l'educació i formació rebudes) i <strong>dialèctica</strong> (tots els conceptes es poden relacionar harmònicament).</p><p>el fet que aquest mapa ubica els conceptes en una esfera de 4 dimensions (hiperesfera), fa que <strong>la nostra ment </strong>esdeviNgui també<strong> corba i ordenada en 4d</strong> (no linial i de 2 o 3 dimensions) i que fins i tot, puguem saber la distància entre Els diferents conceptes de la realitat. això també ens permet, per exemple, <strong>integrar contradiccions,</strong> estalviant l'enorme energia que perdem en contradiccions no resoltes tant internes com externes, comprendre i acceptar allò diferent i, en definitiva, disposar d'un mapa per navegar amb consciència i harmonia per tots els aspectes de la realitat amb els que ens anem trobAnt cada dia al llarg de la vida.</p><p>el taller es durà a terme a <a href="http://lacAsagrAndekikumistu.blogspOt.com.es/">la casa gran</a>&nBsp; a la Baixa segaRra (a prop de StA. coloMa de QueralT). l'impartiRan l'agustí Rochet i en lluís planes. Les places són limitades; cal inscripció a [email protected], 93 844 4553.</p><p><strong>moviment Som<br></strong>el dissabte 9 de febrer, a leS 18 h, es presentarà a lA mateixa casa gran el <strong>moviMenT som</strong>: <em>quin país volem? la constitució del poble</em>, un moviment que, caminant per totes les comarques, portarà de poble en poble les propostes que tenen per als respectius àmbits els entesos, organitzacions i moviments socials, a fi que sigui el poble qui consensuï la nostra constitució a través de trobades a cada població, que es consensuaran finalment a través dels seus portaveus locals i comarcals.<br><br></p> | 0.733355 | curate | {"en": 0.1344590368980613, "es": 0.024390243902439025, "it": 0.0050031269543464665, "ca": 0.8114446529080676, "pl": 0.002188868042526579, "om": 0.0025015634771732333, "pt": 0.005315822388993121, "fr": 0.014696685428392746} | https://www.elcami.cat/contingut/taller-dintroduccio-al-globalium-i-moviment-som |
mc4_ca_20230418_5_679777 | Cristiano Ronaldo supera Leo Messi en la carrera per al FIFA World Player - Diari de Girona
Cristiano Ronaldo supera Leo Messi en la carrera per al FIFA World Player
El blaugrana i Fernando Torres van ser segon i tercer, seguits per Kaká i Xavi Hernández
zurich (suïssa) | efe/ddg 13.01.2009 | 01:00
Un somrient i feliç Cristiano Ronaldo, pocs segons després d´haver rebut de mans de Pelé el trofeu del FIFA World Player 2008. christian hartmann/reuters
Cristiano Ronaldo es va convertir ahir a la nit en el millor jugador 2008 de la FIFA, després d'haver rebut 931 punts en la votació, en la qual van participar els entrenadors i capitans de tot el món, en recompensa a una temporada excepcional en la qual va marcar 31 gols pel Manchester United. Com es preveia, l'argentí del FC Barcelona, Lionel Messi, va quedar segon, amb 678 punts, seguit de Fernando Torres (203), Kaká (183) i el també blaugrana Xavi (155). La brasilera Marta, per tercera vegada consecutiva, va ser la millor jugadora.
Al podi on va rebre el trofeu de mans de Pelé, el davanter portuguès, segon d'aquesta nacionalitat després de Luis Figo que aconsegueix aquest guardó, va tenir paraules d'agraïment per a la seva família, els seus companys d'equip i per als seus amics en general. No va dubtar a afirmar que es tracta d'"un dels moments més significatius de tota la meva vida" i va confessar que espera "poder tornar" a experimentar-lo.
Abans d'anunciar el seu nom, Pelé va comentar que l'any passat, quan li va tocar lliurar la distinció al seu compatriota Kaká, va estrènyer la mà de Ronaldo i li va dir que esperava lliurar-li el premi a ell aquest any, cosa que ha succeït segons els pronòstics dels experts. Ronaldo, en la roda de premsa prèvia a la cerimònia, va dir que "no és vertitat" que hagi arribat a cap acord amb l'expresident del Madrid Florentino Pérez per fitxar al 2010 pel club blanc.
A penes un mes després d'aconseguir la Pilota d'Or, Cristiano Ronaldo, el desig prohibit del Reial Madrid, segueix sumant honors amb els colors del Manchester. Als 23 anys exhibeix els ingredients d'un guanyador nat i que sempre se surt amb la seva. | 0.856681 | curate | {"es": 0.07746811525743977, "ca": 0.9225318847425602} | https://www.diaridegirona.cat/esports/2009/01/13/cristiano-ronaldo-supera-leo-messi-carrera-al-fifa-world-player/308488.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_477467 | Segur que aquest deu ser l'enessim fil sobre la sele que es fa al racó, però com que cada any hi ha usuaris que ens hem de presentar a aquesta odiosa i merdosa he pensat que podríem fer un recompte i a més saber quines són les assignatures que més agraden als usuaris A veure... Primer de tot, pels que ja la vau fer: -------------------------------- De que us vau presentar a la sele?? Historia o Filo Quines assignatures de modalitat vau triar?? Quina nota vau treure? Esteu contents del vostres resultats? Alguna anècdota ? ? I pels que l'han de fer, com jo --------------------------------- Que heu triat?? Historia o Filo Quines assignatures haureu de fer?? Quina nota creieu que tindreu? De quina assignatura creieu que tindreu millor nota?? Jo em presentare: HISTORIA MECÀNICA MATES FÍSICA + CAT, CAST, ANG Desitgeu-me sort, no amb la sele, sinó amb el batxillerat
Filo | 0.657727 | curate | {"ca": 0.9098265895953758, "it": 0.03005780346820809, "fr": 0.0011560693641618498, "es": 0.058959537572254334} | |
crawling-populars_ca_20200525_26_31201 | Obra: Encara Hi Som Autor: Mas i Ros, Francesc | 0.542794 | curate | {"ca": 1.0} | : /boigperlasardana/llistat.asp?id=6907&id2=2 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_495643 | Els terrenys sense urbanitzar i delimitats per tanques de construcció de la zona de Porta Nord, paralitzada per la crisi immobiliària, són l'amagatall elegit per les bandes llatines que han guanyat terreny a l'Hospitalet els últims anys: la Mara 13. Amb 40 membres actius, el grup de joves assegura que controla el lloc i diu que ha prohibit l'entrada d'altres bandes llatines «al seu territori». L'únic edifici construït fins ara a la zona, un gratacel de pisos d'alt nivell a la carretera de Collblanc, ja ha estat marcat per la banda. Al seu voltant, els membres de la Mara 13 han escrit missatges com «La Mara controla» o «Ens veiem a l'infern». BOXA AL CARRER / Alguns veïns s'han espantat quan han vist baralles de boxa organitzades. «Porten els seus guants i lluiten enmig del carrer», assegura un veí. Molts dels joves van a fumar o a escoltar música als solars sense edificar i ni estudien ni treballen. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100909/banda-mara-senquista-una-zona-obres-lhospitalet/472267.shtml
Doncs jo sóc d'Hospitalet i no he tingut mai cap problema. Però bé, entenc que el sensacionalisme fa vendre diaris.
Coneixes la zona de la que parlen? Has vits gent d'aquestes bandes?
es clar que els ha vist: cuidant la gent gran, donant menjar als pobres, cuidant disminuits físics, ensenyant als nens sense recursos, treballant de sol a sol, promovent actes culturals als barris... ja se sap, tot aixó que els catalans racistes i sensacionalistes no fem | 0.807862 | curate | {"ca": 0.92, "es": 0.08} | |
macocu_ca_20230731_10_492619 | Servei Gestió de Talent (Barcelona Activa)
Amb aquest Servei t’acompanyarem durant tot el procés, des de la identificació de vacants fins la cerca de talent (candidatures que hi ha a la base de dades de Barcelona Activa i altres fonts de reclutament), la preselecció i l’enviament de candidatures.
El Servei ofereix aquest suport tant per a posicions laborals com de pràctiques:
Suport per posicions laborals
Suport en la captació i fidelització del talent
Informació en matèria de contractació
Informació i gestió en bonificacions a la contractació
Suport per alumnes en pràctiques
“Posa Talent”: Servei per incorporar, mitjançant estades de pràctiques, alumnes d’universitats, escoles de negoci i centres de formació. Permet també a l’empresa comptar amb talent d’alumnes amb experiència internacional procedents de MBAs, Postgraus, Màsters i cursos específics desenvolupats en diferents universitats i escoles especialitzades. de Barcelona.
FP Dual: Participa de un model col·laboratiu entre la teva empresa i un institut de Formació Professional per incorporar, com treballadors/es, estudiants de cicles de Formació Professional consensuant prèviament el seu procés d’aprenentatge.
A més, s’optimitzen les accions d’intermediació i assessorament laboral gràcies a una especialització per sectors i es facilita la cerca de personal a través dels programes d’ocupació de Barcelona Activa. | 0.812971 | curate | {"ca": 0.9905660377358491, "es": 0.009433962264150945} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_92391 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
confesse que m'he de deixar la beguda una temporada
mira xato això no t´ho creus ni tu | 0.600177 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_297015 | Obro aquest fil per parlar-ne i saber més de les relacions lingüístiques que existeixen (o existiren) entre el català i l'occità, perque no es troba gaire informació al respecte a internet, no sé si per questions "polítiques" (els catalans no volen veure's associats lingüísticament als occitans i potser al inrevès -occitans amb catalans- tampoc). I tot això ho faig des de la perspectiva reintegracionista gallega : la dels que estem convençuts i defensem que el gallec i el portuguès són una mateixa llengua (al igual que el català i el valencià) i que l'únic que fan els "isolacionistes" gallecs és utilitzar ("aprofitar-se'n") del brutal impacte que han sofert les parles gallegues (i que encara pateixen) per part de l'espanyol, per separar-les i aillar-les del seu tronc linguístic propi (de la mateixa manera que ho fan els "gonellistes" a les Illes Balears o els blavers al País Valencià a respecte del català), utilitzant elements que van des de la introducció, "naturalització" i utilització diària i sense cap tipus de vergonya de nombrosos castellanismes lèxics i morfo-sintàctics i de tot tipus, diferencialismes absurds fins i tot inventats, fins a la utilització de la pròpia ortografia espanyola per escriure "gallec". Bé, amb això no hi ha problema: ja hi estem acostumats. No obstant, els "isolacionistes" gallecs utilitzen molt sovint l'argument de que la situació del "gallec" (de les parles gallegues) respecte del "portuguès" no es com la del català respecte del valencià (en aquest cas ells també són "reintegracionistes"), sinó com la del català respecte de l'occità. Volia saber la vostra opinió: - es podria arribar a dir que l'occità i el català són o formen una mateixa llengua (són mutuament comprensibles?) - podria proposar-se -si podem parlar veritablement de l'existència d'una llengua comuna- un "reintegracionisme" lingüístic català-occità que reforcés i ajudés a millorar la situació de la "branca més feble de l'arbre" (en el vostre cas l'occità) ? Bé, agraeixo les vostres respostes. Obrigado ! Afegeixo un text al respecte tret de la wikipèdia: Diferències amb el català Als primers estadis de la llengua, hom pot dir que l'occità i el català eren la mateixa llengua. Les diferències van esdevenir a mitjan segle XIII, rere criteris essencialment polítics i geogràfics. En efecte, el gascó és considerat com un dialecte occità, mentre que el català, més proper a altres dialectes des d'un punt de vista lingüístic, és considerat com una llengua diferent. L'occità i el català es distingeixen per la manera d'escriure la llengua (grafia). Els parlants actuals de l'occità han escollit majoritàriament la grafia de la llengua medieval, encara que altres han preferit usar les seues pròpies grafies (els provençals avinyonesos, l'escola lingüística Gaston Febus de Gascunya, etc.). Mentre que el català ha escollit una grafia basada en la manera de pronunciar. També varia molt la pronunciació. Per exemple, L' [o] es pronuncia sempre com a [u] Quan un mot finalitza amb -a, aquesta es pronuncia com a [o] (plaç/o/) en la majoria dels casos. L'aspecte polític, cultural i religiós és important també. Catalunya, contràriament a l'Occitània, ha gaudit d'una major independència estatal i un fort desenvolupament econòmic. A més a més, des del moment que Catalunya està englobada dins Espanya i Occitània dins França, el català segueix una tendència castellanitzant, mentre que l'occità la té gal·licitzant. Per a concloure cal dir que l'occità i el català no són tan diferents. Existeix una bona intercomprensió ente catalanoparlants i occitanoparlans, i a més, el nombre de contactes històrics, culturals i amicals són nombrosos. http://ca.wikipedia.org/wiki/Occit%C3%A0
I tant que sí!! Si us interessa, aquí us penjo un article que vaig escriure en què parlo del manifest en qüestió en el marc de les relacions occitanocatalanes del segle XIX. Llàstima que no tinc temps per entretenir-me a penjar les imatges, perquè les fotografies són força il·lustratives! Bé, espero que sigui del vostre gust i interès!! A l?Edat Mitjana, abans de la batalla de Muret (1213), catalans i occitans van estar estretament relacionats principalment pel fet que els poetes d?aquí, igual que els de bona part de les corts europees, van fer servir l?occità en la seva poesia profana, la poesia trobadoresca; això ho expliquen diversos factors: - la proximitat geogràfica - els llaços polítics, reforçats pel casament de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença l?any 1112 - les relacions econòmiques - les similituds lingüístiques - el prestigi de la lírica trobadoresca Però això no es va acabar aquí: als segles XIX i començaments del XX, catalans i occitans també van compartir lligams de tota mena: lingüístics, literaris, polítics, etc. Era la Renaixença. A mi, i suposo que a vosaltres tampoc, d?això pràcticament no me n?havien parlat a l?escola o a l?institut. Quan a través de la coneixença d?un jove occità, i occitanista, vaig entrar en l?univers de la nació veïna, la meva curiositat lingüística no va parar de créixer. I, en efecte, existia un occità que anava més enllà del passat medieval com a koiné literària. Com podia ser que hi hagués occitans que consideressin el català com un dialecte més de la llengua d?oc i que jo, una estudiant catalana, tan sols conegués l?occità com la llengua dels trobadors i encara sovint amb el nom de provençal? Com podia ser que m?assabentés que la Renaixença catalana i l?occitana van anar molt unides, i que en els meus llibres de literatura no hi dediquessin ni mitja línia? El segle XIX i a començaments del XX, les relacions entre catalans i occitans, encapçalades respectivament pel català Víctor Balaguer i el provençal Frederic Mistral, i després pel conegut Pompeu Fabra i el lingüista Loïs Alibèrt, les relacions occitanocatalanes, deia, van ser molt estretes. Durant la Renaixença Víctor Balaguer, diputat liberal per Barcelona i escriptor patriota, després de publicar una discutida Història de Catalunya i d?haver pres part en una conspiració progressista dirigida pel seu amic el general Prim, es va haver d?exiliar i va buscar, juntament amb altres compatriotes, el refugi de la Catalunya ultrapirinenca. Tan aviat com arriba a Perpinyà va escriure un poema dedicat als Trovadors de Provensa, en què es lamentava d?haver-se vist obligat a exiliar-se i demanava als provençals que l?acullissin. Evidentment, els occitans reben fraternalment una figura tan eminent com la de Balaguer, així com els seus acompanyants. Durant una bona temporada Balaguer es refugia en aquestes terres, s?inicia en l?occità i participa en les reunions dels intel·lectuals occitans del moment; es dedica també a recórrer les terres d?Oc no només per conèixer els intel·lectuals occitans sinó també per recollir materials per escriure una història dels vells trobadors, no desaprofita, doncs, cap ocasió de treballar. A Frederic Mistral i els seus amics els obsequia amb un exemplar dedicat d?un llibre seu publicat aquell mateix any a Barcelona. Mistral respon dedicant-li el poema La Comteso, acabat de sortir de la impremta. A Mistral i a Balaguer ja els ballava pel cap la idea d?una federació de pobles llatins, del Loira a l?Ebre. Per demostrar l?amistat històrica entre tots dos pobles, Balaguer, un cop a Catalunya, suscita a Barcelona i a Sabadell la subscripció pública per adquirir una copa d?argent cisellada que serà coneguda com la Copa Santa. Ell mateix, juntament amb altres escriptors i polítics catalans, la lliura a Mistral l?estiu del 1867 en reconeixement i agraïment per l?acollida que els havien dispensat. Com podem veure, la copa és sostinguda per dues estatuetes femenines, l?una simbolitza Catalunya i l?altra, Provença (i per ext. Occitània). Un dels medallons que hi ha al peu de la copa conté una estrofa del poema La Comteso, de Frederic Mistral: Ah! Se me sabien entèndre! Ah! Se me voulien seguí! En l?altre hi ha dues línies del poema La dama del ratpenat, de Víctor Balaguer, referides a la llengua: Morta diuhen qu?és Mes jo la crech viva A la part superior, hi diu : Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumineux, Bonaparte-Wyse, Mathieu, Gaut, Crouzillat, Brunet i altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer. 1867 Aquell mateix estiu del 1867, aquesta copa, sufragada per uns 1.800 catalans, inspira Mistral, que escriu la cançó Coupo Santo, la qual esdevindrà l?himne del Felibritge, principal entitat impulsora de la Renaixença occitana, i de Provença i, per extensió, de tots els territoris de parla occitana. Fragments: Prouvençau, veici la Coupo Que nous vèn di Catalan; Catalan, de liuen, o fraire, Coumunien tóutis ensèn! A banda de les cerimònies occitanistes, el principal context en què es canta aquest himne és el banquet anual dels felibres, els membres del Felibritge, que se celebra el dia de Santa Estèla (Santa Estrella) per commemorar l?aniversari de la fundació d?aquest organisme. La copa, que és guardada pel capolièr del felibres, actualment Pèire Fabre, va passant, plena de vi, per tots els comensals. El febrer del 2004, el capolièr occità, Pèire Fabre, acompanyat per Enric Garriga, el president del Cercle d?Agermanament Occitano Català (CAOC), va ser rebut per Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya. Es tractava de rodar unes seqüències d?un film sobre les relacions històriques occitanocatalanes en ocasió del centenari del premi Nobel de literatura obtingut per Frederic Mistral l?any 1904 i del 150è. Aniversari del Felibritge, fundat també per Mistral, entre d?altres, el 1854. Hi havia, en l?acte de recepció, dues copes, la donada pels catalans (la Copa Santa o Coupo Santo) i la que Mistral lliurà l?any 1878 a Balaguer en nom dels occitans i que habitualment es troba a la Generalitat. Aquesta foto no hagués estat possible si des de la segona meitat del segle XIX occitans i catalans no haguessin forjat una bona amistat i intercol·laboració. Una prova n?és aquesta imatge: Els escriptors occitans convidats a assistir a la desena festa dels Jocs Florals el 1868 foren repetidament homenatjats, a Barcelona, a Montserrat (on es va fer la fotografia), a Terrassa (als casinos Terrasense i El Artesano) i a la Bisbal de l?Empordà. Com hem vist, durant el segle XIX les relacions occitanocatalanes eren prou intenses. Potser massa i tot. De fet, salvant les distàncies, es podria arribar parlar d?un jou occità sobre la llengua i la cultura catalanes. El català encara es debatia entre la unitat lingüística o la perjudicial fragmentació dialectal. La Renaixença catalana triomfava. El catalanisme polític naixia. A l?altra banda dels Pirineus, però, les coses no anaven tan bé. D?acord, Mistral, autor de l?esplèndid poema Mirèio (Mireia en català), guanyava el premi Nobel de Literatura. Però la tendència localista i amb actitud provincialista del Felibritge, reclòs a Provença, i les divergències entre els intel·lectuals de les diferents regions occitanes van fer molt de mal. Fa un moment he dit que potser van ser unes relacions massa fortes. I és que des d?Occitània, nombroses veus clamaven (i clamen encara) la plena identificació entre català i occità, o més ben dit, el català com un dialecte més de la llengua d?oc. És a dir, al català, al mateix nivell que el provençal, que el llenguadocià, que el llemosí... De fet, una entitat de tant prestigi com el Felibritge encara avui sembla que manté aquesta falsa hipòtesi, com es desprèn d?aquests documents extrets de la seva pàgina web que, per cert, és integrament en francès, exceptuant-ne un breu misstatge de benvinguda en diverses llengües (http://www.lpl.univ-aix.fr/guests/felibrige/). És molt típic de l?occitanisme aquest ús del francès per tractar les qüestions referents a la cultura occitana. El primer reflecteix l?organització interna del Felibritge. El segon relfecteix els objectius d?aquesta entitat cultural. (Els podeu trobar en la pàgina esmentada anteriorment, a ?Buts? i a ?Organisation?, respectivament) I és que durant el segle XIX i començaments del XX Mistral i d?altres tenien el somni d?una gran nació occitanocatalana, com ja hem comentat. Però va arribar un punt en què els catalans van dir prou. Va ser Pompeu Fabra qui posà els punts sobre les is: l?any 1934 es va redactar un manifest que signaren els principals intel·lectuals catalans involucrats en la causa occitana. Us en voldria destacar un petit fragment, concretament de l?apartat: DESVIACIONS EN ELS CONCEPTES DE LLENGUA I DE PÀTRIA Dues són aquestes errors o desviacions que intentem de rectificar amb les presents ratlles: primer, la concepció de la nostra Pàtria com a formada únicament pel territori de l'actual Generalitat, és a dir, la seva reducció a una de les regions que la integren, fruit d'un afebliment de consciència nacional; segon, la concepció que dóna a la nostra Pàtria una extensió excessiva, que no ha tingut mai, provinent d'una confusió de catalanisme amb occitanisme. Avui, sovintegen les lectures negatives d?aquest manifest que el jutgen com a obstaculització d?un somni possible, quan la realitat és que aquest aclariment era del tot indispensable, i que el manifest constitueix, en realitat i sobretot, la reivindicació pública i solemne de Catalunya, dels Països Catalans, com a nació; és a dir, la reivindicació del fet lingüístic i nacional català com a diferent de qualsevol altre, del francès i de l?espanyol, per començar, i de l?occità, també. Els occitans van reaccionar amb serenitat, però amb fermesa. Reconeixen «l?independència e la personalitat linguistica e politica de Catalonha», així com «l?unitat interiora de Catalonha», però insistien que tot aquest conjunt era part integrant del complex occità. La realitat és que aquí es va acabar aquell esclat panoccitanista, perquè tot seguit s?acumularan els desastres polítics que aclapararan tota l?atenció: la Guerra Civil amb triomf hispanofeixista; la Segona Guerra Mundial? Tot i que no implicaria pas la fi de la germanor catalanooccitana, es podia dir que el panoccitanisme ha mort. Una mostra d?aquesta germanor la trobem en les paraules amb què aquell mateix any 1934, a 2 anys de la guerra civil, en carta personal a Alibèrt, Pompeu Fabra s?havia avançat a comunicar-li el sentit del manifest que hem comentat: «S. Lluís Alibert, Estimat amic, ja sabeu com us estimo i com estimo l'obra lingüística que realitzeu a Occitània, paral·lela a la que hem realitzat a Catalunya. Si he firmat, doncs, el manifest que han redactat alguns filòlegs catalans (i que suposo que no trigareu a conèixer) és perquè no té altre objecte que desfer lamentables confusions que constitueixen un perill pel nostre moviment nacionalista, sense que en cap manera es vulgui anar, amb ell, contra l'entesa cordial que convé que existeixi entre els dos pobles germans, el nostre i el vostre. No hi heu de veure cap desafecte envers la vostra terra (...). Cordialment vostre. Pompeu Fabra i Poch» I van anar passant els anys. El catalanisme polític de Valentí Almirall o de Prat de la Riba ja no faria cap mena de referència als occitans. I els occitans s?anirien desintegrant sota el brutal imperialisme francès. Des d?aleshores, els polítics catalans, els escriptors catalans, els mitjans de comunicació catalans i la societat catalana en general sembla que s?hagin oblidat d?Occitània i la seva gent. Amb tot, no podem tampoc obviar que hi ha hagut algunes iniciatives, com l?Eurocongrés, un projecte emprès ara fa cinc anys per tal de potenciar els espais occitans i catalans des d?un punt de vista lingüístic i cultural, però especialment en l?àmbit econòmic. O la pseudocontinuació d?això que ha propugnat en Maragall, dita Euroregió, ampliada en territori. La sensació que tinc, però, és que les relacions occitanocatalanes són molt precàries, i això es deu principalment al desconeixament que se?n té. Per exemple, en un 30 minuts dedicat al revifament que està experimentant Occitània d?ara fa 3 o 4 anys explicaven el cas d?un institut del Principat que oferia com a assignatura opcional la llengua i la cultura occitanes perquè els semblava adequat de conèixer el país veí; i això sembla una extravagància. Mentrestant, a Barcelona, la ciutat de la multiculturalitat, estudiar occità sembla una missió impossible. En aquest sentit, però, no podem de cap manera desestimar la tasca que desenvolupa el CAOC (Cercle d?Agermanament Occitano Català), que organitza trobades, excursions, jornades, etc. per potenciar els vincles entre totes dues nacions.
Collons ! ! Moltíssimes gràcies ! Encara que com ja m'he anat donant compte tots dos casos (català/occità - gallec/portuguès) no són exactament comparables (encara que els escriptors medievals catalans utilitzessin l'occità per escriure algunes obres, mai no han format tots dos (no han tingut tots) una escriptura única que els englobés, com sí que van tenir el gallec i el portuguès (el gallec-portuguès) ), cada cop que m'assabento de més coses de les relacions entre el català i l'occità i de Catalunya i Occitània, vaig trobant més paral·lelismes (no similituds !) entre tots dos casos ! ! P. ex: si no m'equivoco Mistral utilitzà l'ortografia francesa per escriure en occità ! ! (igual que els isolacionistes gallecs ! ! ) ... --------------------------------- i després d'aixo encara pretenia que els catalans s'integressin a l' "occitanofonia" (com alguns isolacionistes gallecs que diuen que si ens hem de reintegrar ... han de ser els portuguesos qui ho facin , adoptant l'ortografia espanyola del "gallec" .. ! !! ... vagin a pendre pel c.. ! !! ) -------------------------------------------------------------------------------------------- Bé. Vist tot això em queda clar quin paper els hi correspon a cadascú si fem una comparació entre Catalunya/Occitània i Galícia-Portugal : Galícia = Occitània : si bé aquestes dues van ser l'origen de les modalitats lingüístiques més prestigioses a l'Edat mitjana (les llengües utilitzades pels trovadors), el gallec ("gallec-portuguès") a Galícia i gran part de la península ibèrica; i el provençal (occità, que no "occità-català" !) a Occitània i Catalunya, després han patit una continuada decadència lingüística, política i cultural com a resultat de la seva inclusió i submetiment quasi complet en els Estats espanyol i francès .. trobant-se actualment amb les seves llengües (gallec-portuguès i occità) minoritzades i molt interferides per la llengua oficial dels respectius estats (espanyol i francès) ... fet que els ha portat fins i tot a escriure (o millor dit "transcriure") les respectives llengües ("gallec" [gallec-portuguès] i "provençal" [occità] ) sota les ortografies alienants d'aquells ! Catalunya = Portugal : tots dos han pogut/sabut (malgrat que els catalans no disposen d'un Estat propi i els portuguesos van estar vuitanta anys incorporats al regne espanyol) mantenir les seves modalitats lingüístiques (llengües) prou bé, mantenint les grafies pròpies (sense caure en el terrible error d'utilitzar una estrangera !) i que fa que avui tinguin (gaudeixin) de dues llengües prestigiades, estables i reconegudes (amb l'immensa avantatge de tenir els portuguesos un Estat propi !) i que la seva situació lingüística sigui molt millor que la deles seus "antics germans grans" ! ---------------------------------------------------------------------------------------------- Bé. Doncs llavors trobo que les conclusions per tot això són aquestes: 1.- si es vol ajudar a la recuperació del "gallec" (gallec-portuguès de Galícia) no queda un altre camí que treure's de sobre l'ortografia espanyola que van (mal-) adaptar els escritors gallecs del segle XIX al gallec tornant a l'ortografia portuguesa (evolució de les grafies gallec-portugueses medievals si no s'hagués immiscuït el castellà a Galícia ) ----------------- 2.- si els occitans volen recuperar la seva llengua haurien d'utilitzar una grafia unitària basada en la(s) grafia(s) històrica(s) occitana, abandonant completament l'ús de la francesa per escriure en occità. I si a més s'hagués de donar algun tipus d'apropament entre catalans i occitans per ajudar a millorar la situació de l'occità a Occitània, aquest hauria de ser en tot cas de l'occità cap al català, no al inrevès, prenent-lo encara que fos només com a model, donat que és aquest últim qui ha sabut mantenir-se en una millor situació lingüística i fer el procés (unificar i actualitzar l'ortografia del català) que els occitans encara no han estat capaços de fer.
P. ex: si no m'equivoco Mistral utilitzà l'ortografia francesa per escriure en occità ! ! No és exactament així. Quan Mistral va produir la seva obra literària, no hi havia una ortografia fixa per escriure l'occità, i Mistral va decidir de crear-ne una ell mateix (la que es coneix avui com a "grafia mistralenca"). És, de fet, bastant semblant a l'alibertina (que és la que utilitzen -bé, utilitzem - els occitanoparlants), amb poques diferències -s'utilitza el dígraf ou en comptes d'o; l'a final dels mots plans s'escriu o, tal i com es pronuncia majoritàriament...-, però que reflecteix quasi únicament la variant provençal (la de Mistral). Avui en dia s'utilitza pels Felibres i en algunes escoles provençals s'ensenya juntament amb la grafia alibertina. | 0.734723 | curate | {"ca": 0.9663017204606853, "pt": 0.0022749893359874877, "es": 0.011517133513436657, "fr": 0.0026067586141523295, "st": 0.0007109341674960899, "gl": 0.0009479122233281199, "oc": 0.005450495284136689, "it": 0.0009005166121617139, "en": 0.009289539788615575} | |
mc4_ca_20230418_14_487440 | Biblioblog – Fora del prestatge » Contracepció hormonal d’emergència
« Com aconseguir-la
XXIX Saló del Còmic de Barcelona »
Contracepció hormonal d’emergència
La contracepció hormonal d’emergència és un tractament per evitar l’embaràs després d’una relació sexual coital sense mètodes anticonceptius o en el cas de no haver-los utilitzat correctament.
S’ha d’emprar en situacions d’urgència real que suposen un risc d’embaràs no desitjat, independentment del moment del cicle menstrual en què hagi tingut lloc aquesta relació sexual. Els efectes adversos més freqüents són els gastrointestinals, que es redueixen si s’administra un antiemètic. Però pot aparèixer dolor als pits, mal de cap i alteracions en el cicle menstrual.
No protegeix per a la resta del cicle i per tant, s’ha de continuar amb un altre mètode anticonceptiu.
Amb la contracepció d’emergència no es produeix la interrupció de l’embaràs ja establert, i tampoc s’ha descrit afectació fetal.
Una de les coses més importants a recordar és que aquest mètode no protegeix de les infeccions sexuals tipus VIH, sífilis, hepatitis…
- Relacions sexuals amb penetració sense mètode contraceptiu.
- Ús incorrecte del preservatiu: ruptura, caducitat, retenció del preservatiu a la vagina en retirar-lo, penetracions dins la vagina abans de col·locar el preservatiu, etc.
- Oblits de contraceptius hormonals orals.
- Relacions sexuals amb penetració si estàs prenent contraceptius hormonals orals i fàrmacs que redueixin la seva efectivitat (consulta al professional sanitari).
- Expulsió del dispositiu intrauterí en les 72 hores següents a una relació sexual amb penetració.
- Expulsió o ús incorrecte de l’anella vaginal: retirada de l’anella durant més de tres hores en qualsevol moment dels 21 dies en què ha d’estar inserida, o període de més de 7 dies sense anella entre la seva retirada i la reinserció de la nova anella contraceptiva.
- Oblit de més de 3 dies del pegat hormonal.
- Violació.
Cal prendre els comprimits el més aviat possible i abans de les 72 hores (3 dies) després de la relació sexual coital amb risc d’embaràs. De tota manera, tot i que disminueix bastant la seva eficàcia, pot ser útil fins a les 120 hores (5 dies).
Una dosi única (2 comprimits junts), al més aviat possible. Si prens els comprimits amb algun aliment els pots digerir millor. Si vomites abans que hagin passat 3 hores de la presa dels comprimits, cal fer tractament per als vòmits i tornar-te’ls a prendre. En cas que tornis a vomitar durant les 3 hores següents de la repetició de la dosi, cal que consultis un professional.
Aquest tractament falla poques vegades, però no sempre evita l’embaràs. La regla ha de venir, com a màxim, 3 setmanes després del tractament. Si no és així, t’has de fer una prova d’embaràs. Encara que et vingui la regla normalment, si desitges informació sobre mètodes contraceptius, és convenient que consultis un professional.
dijous 14 d'abril de 2011 | Categoria: NO T'HO PERDIS! | Enllaç permanent | 0.816068 | curate | {"ca": 0.9857723577235772, "en": 0.014227642276422764} | https://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=2404 |
vilaweb_ca_20220728_0_13182 | La millor tennista de la història. Serena Williams comença a ser considerada com a tal després de convertir-se en la dona que ha guanyat més grand slams. La xifra impressiona: 23! Ja supera els 22 de l’alemanya Steffi Graf i, després de recuperar el número 1 del rànquing mundial, seria agosarat pensar que el palmarès no continuarà avançant. Evert, Navratilova, Graf, Court, Seles… hi haurà opinions de tota mena, però és irrefutable que Williams s’ha guanyat torneig rere torneig un lloc d’honor entre les millors tennistes de totes les èpoques.
Llegiu l’article sencer ací. | 1 | perfect | {"ca": 0.9071803852889667, "it": 0.043782837127845885, "cs": 0.04903677758318739} | https://www.vilaweb.cat/noticies/serena-williams-i-el-racisme/ |
naciodigital_ca_20220331_0_661637 | El concert sota les estrelles del mestre nord-americà de l'ambient William Basinski a l'Observatori de l'Ebre serà un dels plats forts de la vuitena edició d'Eufònic, el festival d'arts sonores, visuals i digitals de les Terres de l'Ebre que tindrà lloc entre els pròxims 5 i 8 de setembre. El certamen focalitzarà l'atenció sobre les possibilitats artístiques de les eines digitals, així com en l'encreuament de llenguatges tant en concerts com accions sonores i instal·lacions artístiques. Una plataforma per a l'exploració i l'experimentació sonora que oferirà audiovisuals i concerts, però també residències artístiques sobre el paisatge amb un nou espai centrat en els espectacles visuals al centre neuràlgic del festival, el municipi de Sant Carles de la Ràpita. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aguaita.cat/noticia/15534/eufonic-realitzara-concert-sota-estrelles-observatori-ebre |
oscar-2301_ca_20230418_2_130625 | Finca integrada per una casa pairal de caràcter urbà i un terreny enjardinat a l'entorn. La casa és una edificació aïllada de tres cossos amb planta, pis, golfes i coberta de dos aiguavessos, amb estructura de coberta de fusta i teula àrab. Disposa d'acabats exteriors amb dibuixos i motllures de caràcter modernista, bàsicament a la planta baixa i ulls de bou a les golfes. Les obertures tenen una disposició simètrica, que es complementa amb altres finestres i ulls de bou pintats com a motiu ornamental.
Observacions:
Degut al seu estat de conservació hi ha un projecte de reforma que respectaria l'aspecte exterior de l'edifici.
Història
La finca fou construïda per la família de Dolors Pich i Ros a començaments del segle XX. Des d'aleshores a romàs com a casa pairal a nom d'Enric Ros i Codina i, a partir de 1985, de Pere Ros i Pich. L'any 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Corbera; després de la rehabilitació realitzada el 1989, esdevingué biblioteca municipal i casal de joves.
Bibliografia
GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat. | 0.762212 | curate | {"ca": 0.9214007782101167, "pt": 0.00933852140077821, "gl": 0.023346303501945526, "es": 0.045914396887159536} | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baro |
crawling-populars_ca_20200525_31_42617 | 5 min. 25/11/2016 20:18
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Hi ha vivències impactants que ens queden marcades per sempre a la memòria. Són aquelles que “podríem pintar”, encara que faci un boldró d’anys que passaren. D’altres de més banals, intranscendents, àdhuc absurdes, sense saber com, se’ns fan una bolla de la mida d’una llentia i no s’escolen pel sedàs de l’oblit. Romanen entre els records inesborrables.
El meu primer record actiu en l’entorn del PSM va ser un acte que feien al carrer de general Riera, no record per què. Jo devia tenir devuit anys o denou. Roger Gotarredona s’abraçava desolat a un home negre que feia cara, ja, d’històric. Amb el temps vaig saber que qui consolava el líder de les JEN era el gran Cil Buele, que amb la seva abraçada mirava d’apaivagar la pena del jove lluitador per la derrota de Daniel Ortega a les eleccions de Nicaragua.
L’altre gran record juvenil relacionat amb el PSM era la passió per un de tants mites a la meva vida. Un jove de cabellera estufada, amb ulleres d’intel·lectual, universitari, sortia setmana sí setmana també a la premsa local de l’època, que jo devorava amb voracitat d’esponja. L’incommensurable i mai prou ponderat Guillem Roman havia sortit elegit regidor lluitant contra l’establishment (de la dreta i de l’esquerra) del moment, i tan sols amb denou anys!
No hi he militat mai, al PSM. De fet, gairebé des del primer moment de la meva consciència política (que reconec de consolidació relativament tardana, ja a la universitat) he considerat la independència com a única via de salvació per al nostre país, tan maltractat. Les vies possibilistes del partit de Pons, de Sampol, de Serra, de Morro, aturaren en el seu moment un acostament més fondo de part meva.
Ara bé, al tasser d’un bar, a la taula de la universitat, en un sopar entre amics, en els primers temptejos com a articulista, i en els darrers, el PSM ha format part del meu, del nostre, univers simbòlic. Per això, secretament, tots l’estimam. Aquests serien, si fa no fa, els nostres motius sentimentals. Però tot amor necessita sempre una cama racional que l’expliqui, fins i tot que l’alimenti i que el sostengui.
El PSM ha pretès sempre de ser el pal de paller del sobiranisme a Mallorca. Ha estat, és, el partit dels mallorquins, el que ha tengut la identitat com a bandera, la llengua com a guia. Com passa en els partits que tornen grossos, molts dels ideals que ha dit defensar s’han vist aigualits pel possibilisme, amb discursos i programes electorals sovint poc valents, i amb actuacions governamentals poc decidides. On més còmode s’ha trobat el partit ha estat a l’oposició. On més eloqüent i contundent ha estat Pere Sampol ha estat picant pedra al Parlament contra els governs de Cañellas, o de Matas. Biel Barceló ha sabut rendibilitzar la seva feina de formiga silent al capdavant del partit, mentre encara sagnaven les ferides del darrer fracàs. Potser perquè mai ha acabat de créixer tot el que havia de créixer, el PSM ha estat sempre un partit anímic, que s’abraça i riu i somriu amb tothom quan està content, i que panteixa entotsolat al racó de pensar quan les coses van maldades, que sol ser quan governa, on hom té la impressió que compon, més que no construeix, que frena més que no impulsa, que gestiona més que no il·lusiona, condicionat sempre pel fet de ser força secundària, marcat inevitablement, també, per l’herència rebuda. Hi ha una bossa de votants formada per la mateixa militància i també per molts de ciutadans que oscil·len entre l’esquerra marxista i l’independentisme més abrandat, entre l’ecologisme més radical i el liberalisme econòmic més tronat, que tant són capaços de votar-lo entusiàsticament com de donar-li l’esquena amb la més absoluta de les conviccions.
Que si les incineradores, que si TV3, que si Punta Reina, que si la independència, que si tal i que si qual. Sempre hi ha un motiu per creure que es pot anar més enllà. I sempre hi ha de ser. Ara, el PSM ha fet quaranta anys (molts d’anys, per cert), i ho fa de la mà de MÉS. Això presenta riscos i oportunitats. El risc de diluir una idea de com volem Mallorca. L’oportunitat de tenir una marca per créixer fins a esdevenir i ser un partit que vol liderar un govern, no acompanyar-lo. El risc d’aigualir el sobiranisme. L’oportunitat d’enfortir-lo definitivament, incloent (sense comèdies ni paripés, anant per feina) en el projecte de MÉS partits que el defensin sense complexos, com Esquerra Republicana. Sense quotes de persones, sinó d’idees.
Quaranta anys és l’edat de la maduresa definitiva, el moment de fer les grans gestes de les nostres vides. He dit, de vegades, que Jordi Pujol i Pere Sampol havien viscut camins paral·lels a l’hora d’abraçar la idea independentista. Quan ja no governaven, ha estat que han tornat sobiranistes d’arrel. Ara, el PSM, MÉS, hauria de ser capaç de fer el mateix camí que Convergència. Governant és que ha de fer el sorpasso definitiu i esdevenir llum i guia. Després, per iniciativa pròpia, o a remolc de les necessàries demandes dels ciutadans, ha d’assumir que sense independència no hi ha país (perquè se’ns mengen) i bastir un nou relat, un nou discurs que faci passes senceres i sinceres per un camí que només pot menar a un final: la llibertat i la pervivència com a poble. Posem-nos-hi, que no podem esperar quaranta anys més.
Nota: als anys vuitanta, l’Ajuntament de Manacor va impulsar una campanya amb el lema Secretament, tots l’estimam, que venia a mostrar l’amor que sentíem els manacorins pel nostre poble, tot i que sovint ens costàs manifestar-lo, atès que Manacor era (és, encara) dels pobles més lletjos de Mallorca, si no el més lleig.
Més continguts de
10 Comentaris
9 Comentaris
8 Comentaris
6 Comentaris
6 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.799531 | curate | {"eo": 0.0022286987827875877, "it": 0.0027430138865078006, "ca": 0.9655408880507458, "en": 0.003943082461854963, "de": 0.0006857534716269502, "pt": 0.0037716440939482257, "es": 0.018858220469741126, "br": 0.0022286987827875877} | : /firmes/toni_riera/Secretament-tots-lestimam_0_1693630797.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_762157 | VILALLOPS.IVρισυ άι РεδπλξσπκλPRÒLEGPenínsula ibèrica, any 1111. Els reis, comtes i nobles cristians han començat a conquerir i feudalitzar el territori musulmà. A l'est, els comtats de Barcelona i Urgell prenen cada cop més força i aconsegueixen avenços espectaculars com la captura de madina Balagi (Balaguer), el 1105. Encaixonat entre aquests dos ha quedat el comtat de la Cerdanya. Sense territori musulmà a conquerir i veient com el comte Ramon Berenguer III ha heretat el comtat de Besalú el mateix 1111, la vida d'aquest comtat no durarà gaires més anys.La nostra història es centra en el poble de Gósol, una petita vila que comença a créixer al voltant del castell del mateix nom, infeudat pel comte a la família dels Pinós. Mentre el senyor manté el control amb la seva tropa i el seu batlle, la majoria de la població viu condicionada a pagar-li les rendes, una part de la collita dictada pel noble. L'aprofitament dels recursos dels espais comunals (llenya, caça, recolecció...), també sota pressió senyorial, dóna als habitants uns petita font que els ajuda a viure. Tot plegat en un ambient de por i susperstició catòlica i, en molts àmbits encara, pagana...Les creences de sempre sobre la muntanya, el bosc, les criatures i els poders malignes formen part de l'imaginari col·lectiu, en les supersticions quotidianes, en les rondalles. Les bruixes existeixen, encara que no les veiem. El bisbe d'Urgell, determinat a eradicar la bruixeria i el paganisme, ha enviat un perspicaç monjo fins a Gósol.☼☺☻◙ Edició co-masterejada per Miquel i Maria Del Mar .Aquest és un joc de ficció, qualsevol versemblança amb la realitat és pura coincidència.REGLES DEL JOCVilallops és un joc d'acusacions, mentides, trolleig, actes desesperats, suposicions, intrigues, assassinats i histèria de masses. La majoria dels habitants Són vilatans, però com a mínim hi haurà dues bruixes, un maleït, un monjo. Els vilatans guanyen si es carreguen totes les bruixes i els llops. Les bruixes i els llops guanyen (junts) si assoleixen una proporció 1:1 amb els vilatans.El joc té dues parts: Dia i Nit, per torns. Començarem quan siguem una colla. Les actualitzacions seran entre les 19:30 i les 24h de cada dia, segons els horaris de feina dels co-màsters. Els vots emesos només són vàlids si s'emeten abans de les 19:30.NIT:- Les bruixes i els llops es reuneixen per separat i decideixen a qui maten. Més del 50% han d'enviar un PM (missatge privat) a l'admin dient a qui mataran, i si no hi ha acord, s'escollirà la víctima que hagi triat la bruixa suprema, o en el seu defecte, serà triada a l'atzar.- Els vilatans amb habilitats especials han de decidir amb qui la fan servir durant la nit. En arribar el dia l'admin anunciarà qui ha mort (o si no ha mort ningú) i quin era el seu rol.DIA:- Durant el dia, els vilatans (bruixes i llops amb forma humana inclosos) voten a qui es carregaran com a venjança. S'ha d'usar el rol, hi valen conspiracions, baralles i acusacions, però el vot ha de ser clar "VOTO L'XXX". Si decideixes canviar d'opinió, fas un altre post dient "DEIXO DE VOTAR L'XXX I VOTO L'YYY". El vot ha d'estar en una nova resposta al fil principal, no com a resposta a un altre. Quan arribi el final del dia, l'admin sentenciarà l'acusat més votat i descobrirà el seu rol. Si algú ens cau tan bé que assoleix la majoria absoluta abans d'hora, serà penjat abans d'acabar el dia. En cas d'empat, serà penjat el primer que hagi estat votat.IMPORTANT - La gent que no vota durant dos dies seguits marxa del Berguedà. Comptarem amb un màxim de 25 jugadors, i una bossa d'inscrits per substituir els inactius.ROLS PRINCIPALSVILATANS: Gent espantada que no sap què passa, fa la seva feina durant el dia i dorm a la nit. Són la majoria dels jugadors.BRUIXES: Saben qui són les altres bruixes. Cada nit es posen d'acord per matar algú. Com a mínim seran 2 jugadors.MALEÏTS (LLOPS): Si la bruixa l'ataca, es transforma en home-llop, i fins al moment no coneix la seva condició. Saben qui són els altres llops. Un cop activats, cada nit sel·leccionen una víctima. Si mor a mans dels vilatans per votació popular, mai no sabrem el seu rol. MONJO: Enviat pel bisbe de la Seu d'Urgell per inquirir i eradicar supersticions, heretgies, bruixeries i pactes amb el diable. Pot esbrinar si un jugador és bruixa o si porta la marca del diable (maleït). Cada nit enviarà un PM a l'admin dient a qui espiarà (només un). És immune al primer atac que rebi de les bruixes.ROLS SECUNDARIS Només vilatans:SENYOR: Aquest vilatà/na és l'amo del castell. Rep rendes feudals del treball dels vilatans. Cada nit escollirà una persona i aquesta serà protegida de l'atac de les bruixes o dels llops (si ataquen aquesta persona, sortirà que no ha mort ningú). No pot escollir la mateixa persona dos cops seguits ni escollir-se a si mateix. Si mor el Senyor, els vilatans poden executar a dos jugadors el proper torn. Participa d'incògnit (rol secret).CURIÓS/A: El curiós presenciarà UN SOL ATAC de bruixes o llops en tot el joc, atès que és el tafaner de la vila i coneix els draps bruts de tothom. Demanarà a l'administrador qui ha atacat la passada nit, i coneixerà el nom d'una bruixa o llop... però aquest també l'haurà vist! Si no hi ha atac, té un 50% de probabilitats de descobrir una bruixa. El descobreixi o no, un cop feta la indagació ja no en pot fer cap altra. (rol secret)BATLLE: És el gran negociador, àrbitre i jutge de la vila de Gósol (rol públic). Gràcies al seu carisma pot canviar el sentit d'una votació enviant un PM a l'administrador, excepte si els vilatans han decidit per majoria absoluta i sempre abans de les 19.30h del torn de dia. Pot fer servir el seu poder un màxim de 2 vegades en tot el joc.CAÇADORA: Té un arc amb una fletxa. La pot fer servir UNA VEGADA durant el torn de nit, matant un altre jugador. Opcional: Si té la intenció de camuflar l'atac, té un 50% de possibilitats de simular que la víctima ha estat atacada per llops. En cas de rebre un atac de bruixes la mateixa nit que exerceix el seu poder, matarà igualment al jugador triat. És immune als llops i en matarà un en cas que sigui atacat per aquests. (rol secret) Bruixes:SUPREMA (LÍDER): Lidera l'Aquellarre de les Bruixes de Gósol. Si és sentenciada pels vilatans, pot decidir endur-se a la tomba un altre jugador. La nit següent morirà la persona votada pels llops i/o les bruixes restants i també aquell qui la Suprema hagi decidit que ha de morir. És immune als llops, si l'ataquen es coneixeran. ROLS PASSIUSNomés vilatans:VESCOMTE: El personatge més odiat de les contrades, enviat directament pel Comte per recaptar els impostos i controlar tots els territoris a aquesta banda de la Serra del Cadí, es coneix que la seva ànima corrupta sempre acaba guardant algunes monedes a la butxaca pròpia. És un demagog i el seu discurs no se'l creu gaire gent. Té 1 possibilitat entre 3 de que un atac frustrat de bruixes o llops l'agafi com a víctima indirecte. Alhora, si rep un atac té 1 possibilitat entre 3 de que un dels atacants quedi exposat. És immune a la justícia popular (clar, és el protegit del Comte). (rol públic) CAVALLER: Si mor el Senyor, es queda amb el castell i passa a fer les funcions de policia i protector, com a Hereu. Només el coneix el Senyor (rol secret).MOSSÈN: És l'autoritat moral de Gósol. Persegueix tot signe de paganisme i bruixeria. Immune a les bruixes, però no als llops. (rol públic)VÍDUA: Aquesta venerable senyora té més anys dels que sap comptar, un bonic somriure sense dents i una preciosa cabellera platejada. Viu sola i s'espanta amb qualsevol cosa. Si algú entra a casa seva, per bé o per mal, ella morirà d'un atac de cor (rol secret).JOGLAR: Una ànima innocent dedicada a anar de poble en poble explicant i cantant notícies, històries, rondalles, vides d'altres... Si els vilatans el voten com a acusat, es revelarà el seu rol i serà perdonat. Si mor d'inactivitat, no pot ésser substituït.Tant bruixes/llops com vilatans:AMANTS (el PASTORET, la PUBILLA i el LLENYATAIRE): Tres vilatans en un triangle amorós no resolt. Tenen rols secrets, però es coneixen entre ells. Cadascun vol matar el tercer i quedar-se sol amb l'altre. Si només dos d'ells queden vius, guanya l'amor. (*) aclariment no sexista: els noms genèrics exposats no han de reflectir necessàriament el sexe del usuari que en desenvolupa el rol, ni haver-lo de jugar en aquest. JUGADORS ACTIUS:Ananké (mossèn) (morta d'inactivitat)Mercator (vilatà) - mort el 3er diaaozsco (senyor) - mort la 2a nitTofax (vilatà) - mort el 3er diamabero (bruixa)Alarrel (monjo) - mort la 8ena nitalbert23 (pubilla) - mort la 4a nitvirot (maleit) (eliminat per inactivitat)indignat_indepe (vescomte) - mort la 10a nitDona_Rebel·lat (vídua) (morta d'inactivitat)Dònut_Ebrenc (joglar)FreeCAT (curiós) mort la 7ena nitTradu (llop) morta el 4rt diaDazedAndConfused (caçador) - mort el 2on diaOsonenca98 (decapitada per inactivitat)Tornoapassarperaquí (bruixa) - mort el 5è diaLeukim (vilatà) - mort d'inactivitatSònia91 (bruixa Suprema) - morta el 9è diacatalaamallorca (maleit) - mort el 6è diatemporal (vilatà) - mort el 10è diaFidel_Alfals (llenyataire) - mort la 10a nitmarialluïsa (batllessa) - morta la 9ena nitRobert Martinez (vilatà) - mort el 8è diaBatiste Ceba (vilatà) - mort la 1a nitSpike (cavaller) (esquarterat per d'inactivitat)NaskoV (llop) - mort el 7è diaFINAL:Mabero - GUANYADORA de Vilallops IVDònut_Ebrenc - FINALISTAGuanyen les bruixesVERSIONS ANTERIORS DE VILALLOPSVILALLOPS: www.racocatala.cat/forums/fil/188338/vilallops-rolusuariVILALLOPS II, d'Alarrel: www.racocatala.cat/forums/fil/188720/vilallops-ii-rolusuariVILALLOPS 3.0 "Hernani", www.racocatala.cat/forums/fil/190381/vilallops-3-rolusuari
Per sobre del bé i del mal,els comàsters de Vilallops IVdictem la següentRESOLUCIÓ- Virot i Gregorio surten del joc per inactivitat.- Dos jugadors més (ja saben qui són) queden avisats.- Es demanà l'entrada dels suplents, però només un està llest per incorporar-se.Tercera nit del IV Vilallops.
Quin rol tenien aquests jugadors?
Tenint en compte que hi ha hagut una substitució, dir-lo no seria adequat...
Ah, ja he vist que el Erik està a la llista d'actius, no m'hi havia fixat. La Jenny no? És a dir, hem perdut 2 jugados i només guanyat 1? És pel meu excel
Pel que veig Microsoft va néixer a Vilallops i no a Albuquerque | 0.85748 | curate | {"ca": 0.9934519155590305, "st": 0.005375293197810789, "it": 0.0011727912431587178} | |
mc4_ca_20230418_3_544091 | SUBGRUP C2 I AGRUPACIONS PROFESIONALS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. TEMARI GENERAL I TEST - EBOOK - BiblioEteca
SUBGRUP C2 I AGRUPACIONS PROFESIONALS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. TEMARI GENERAL I TEST - EBOOK
9788467604894
• Desenvolupament del temari general necessari per a l'òptima preparació de les proves d'accés a places del Grup C, Subgrup C2 i Agrupacions Professionals de la Diputació de Barcelona (BOP de Barcelona núm. 54, de 3/3/2008). • Els temes estan adaptats a les darreres novetats legislatives, de manera que els opositors que optin per preparar-se amb els nostres llibres disposin d'una àmplia informació que els ajudi a superar amb èxit el procés selectiu. • Com a complement didàctic hem inclòs una selecció de qüestionaris de preguntes tipus test referides a tots els temes exigits. Tots ells li seran de gran interès per a l´autoavaluació i el control de l´aprenentatge dels conceptes que són objecte d´examen.
Temari General Tema 1. La Constitució Espanyola de 1978. Estructura i principis generals Tema 2. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La Generalitat de Catalunya i els seus òrgans de govern Tema 3. La província i el municipi. Organització i competències. Organització i funcionament de la Diputació de Barcelona Tema 4. Drets i deures dels funcionaris públics locals Test Test n.º 1 Test n.º 2 Test n.º 3 Test n.º 4 | 0.693277 | curate | {"ca": 0.8354620586025545, "en": 0.0638617580766341, "es": 0.10067618332081142} | https://www.biblioeteca.com/biblioeteca.web/titulo/subgrup-c2-i-agrupacions-profesionals-de-la-diputacio-de-barcelona.-temari-general-i-test---ebook |
mc4_ca_20230418_3_231971 | The Redneck Hippie | Fessols&Naps
The Redneck Hippie ‘The Redneck Hippie’, ‘Chim Chim Chee-ree’ i altres by Phillip Bloom Impressiona vore la qualitat d’aquestes peces. Els retrats que fa són expressius i l’ús de la càmera lenta (slow motion) i els time lapse (càmera ràpida), així com desenfocs proniunciats, caracteritzen el seu estil comercial. | 0.512013 | curate | {"en": 0.48405797101449277, "ca": 0.5159420289855072} | https://fessolsnaps.wordpress.com/tag/the-redneck-hippie/ |
mc4_ca_20230418_1_377094 | Anuncis: CASA CHALET TORRE VIVIENDA - Publica el teu anunci GRATIS - Classificats.net
ANUNCIS: CASA CHALET TORRE VIVIENDA
CASA EN VENTA EN LES FALDES DEL MONTSENY
11 / 10 - € 200000
Casa en venta situada en Les Faldes del Montseny (St pere de Vilamajor) amplia y luminosa a cuatro vientos, con 114 m2 de vivienda y 419 m2 de jardín, a tan solo 30 minutos del Parque Natural del Montseny y 40 minutos de Barcelona. Vivienda con perfe...
O St pere de vilamajor
ANUNCIS: CASA CHALET TORRE VIVIENDA - De 1 a 1 de 1 anuncis
Anuncis Anuncis: CASA CHALET TORRE VIVIENDA
Consulta anuncis classificats de Anuncis: CASA CHALET TORRE VIVIENDA. Publica el teu anunci de Anuncis: CASA CHALET TORRE VIVIENDA, és gratis a Classificats.net. Contacta amb els anuncis de Anuncis: CASA CHALET TORRE VIVIENDA directament, per telèfon o correu electrònic.
Consulta tots els anuncis de Anuncis: CASA CHALET TORRE VIVIENDA que han publicat els usuaris
Estàs a la secció de Anuncis: CASA CHALET TORRE VIVIENDA del portal d'anuncis gratis de Catalunya, Balears i Comunitat Valenciana. Tots els anuncis de Anuncis: CASA CHALET TORRE VIVIENDA són gratis. Busca i contacta.
Xofer camion c
Ajudant taller mecànica industrial | 0.525722 | curate | {"es": 0.4626485568760611, "fr": 0.015280135823429542, "en": 0.01867572156196944, "ca": 0.5033955857385399} | http://www.classificats.net/q-anuncis-casa-chalet-torre-vivienda.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_23615 | El conseller Boi Ruiz considera que és la fórmula més sostenible i equitativa
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha explicat que el seu Departament pagarà "fins un 5% més" als hospitals i centres d'atenció primària de Catalunya que siguin més eficients. La mesura es començarà a aplicar a partir de l'1 de gener del 2015. El conseller ha detallat que aquesta "part variable anirà lligada al retorn del centre a la societat i al que esperen els ciutadans de l'hospital, i això ho sabrem amb la central de resultats". Ruiz ha fet aquestes declaracions en una atenció als mitjans durant les jornades del Pla de Salut que s'han celebrat a Sitges (Garraf). El conseller assegura que és la mesura més "sostenible, equitativa i de més rendiment en la situació econòmica actual".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.55995 | curate | {"ca": 0.7129877071084981, "es": 0.2656333511491181, "en": 0.021378941742383754} | : /catalunya/territori/noticia-salut-pagara-fins-mes-als-centres-sanitaris-amb-millors-resultats-deficiencia-partir-gener-2015-20141128150041.html |
mc4_ca_20230418_18_203668 | S'han trobat 4094 registres. Mostrant pàgina 121 de 164
La piscina municipal obrirà de nou el 19 de juny
Durant l'estiu es faran tres cursos de natació. La piscina estarà oberta fins l'11 de setembre.
Tot a punt per al juliol jove
Les inscripcions per a les activitats es poden fer fins el 23 de juliol al Centre Cívic
Retards de 30 minuts a la línia de rodalies del Maresme
L'avaria d'un tren entre Sants i Plaça de Catalunya fa que els combois circulin per via única en aquest tram.
Aquest dimarts tindrem cel variable i algunes precipitacions poc destacables
Les temperatures baixaran lleugerament. Les mínimes oscil·laran entre els 14 i els 18 graus i les màximes arribaran als 27.
[Àudio] Entrevista amb l'alcaldessa (08/06/2015)
Darrera entrevista a Conxita Campoy a l'espai "Entrevista amb l'alcaldessa".
450 participants a la festa de l'esport d'aquest dissabte
Una vintena d'entitats han participat a la quarta edició de la festa i algunes han organitzat activitats.
En marxa la tercera edició del Joc de la Barretina
Els tres jugadors que més preguntes encertin sobre Malgrat de Mar obtindran dos regals de comerços malgratencs.
La CUP de Malgrat nega haver fet cap proposta “a cap formació” per un pacte amb ERC, CiU i JuntsxMalgrat
La formació considera que la millor opció hagués estat un govern en minoria del PSC amb pactes puntuals
Aquest dilluns arriba un canvi de temps
L'ambient assolellat es mantindrà fins la tarda quan començaran a arribar nuvolades que, a última hora del dia, portaran precipitacions a qualsevol punt del Maresme.
Organitzen un curs d'autoprotecció i suport vital bàsic
És un curs adreçat a la ciutadania en general i a col·lectius que treballin amb poblacions més vulnerables o amb un major risc.
L'Ajuntament engega les obres de la plaça Seynod
Tenen un cost de gairebé 57.000 euros i s'acabaran en un termini aproximat de dos mesos.
Comencen les obres de regeneració de la platja de La Punta de la Tordera
El Ministeri de Medi Ambient ha començat les actuacions que han d’aportar sorra procedent d’Arenys de Mar i que contemplen la construcció d’uns espigons geotèxtils.
Dissabte sense canvis en el temps
L'ambient continuarà sent assolellat i les temperatures arribaran als 30 graus.
Malgrat celebra el mes de l'energia
Fins a mitjans de juliol hi ha previstes diferents activitats amb l'objectiu de conscienciar a la ciutadania en l'estalvi i l'eficiència energètica.
Temps sense canvis aquest divendres: domini del sol i temperatures altes
De cara a la tarda podran aparèixer alguns núvols baixos que no deixaran precipitacions.
Satisfacció pel desenvolupament de la Fira de la Primavera
L'afluència de públic va ser especialment alta durant la tarda.
122 123 124 125 126 127 128 129 130 131 132 133 134 135 136 137 138 139 140 141 142 143 144 145 146 147 148 149 150 151 152 153 154 155 156 157 158 159 160 161 162 163 164 | 0.793123 | curate | {"ca": 0.9396399576420755, "fr": 0.060360042357924464} | http://www.malgratcomunicacio.cat/index.php?cont=pag&idpag=4&pagina=121 |
mc4_ca_20230418_16_63352 | EBREDIPUTATS: VIDEOS QUE EXPLIQUEN MOLT
VIDEOS QUE EXPLIQUEN MOLT
Em trobat convenient adjuntar aquests dos videos, que expliquen molt sobre la situació actual del Govern de Catalunya. Sense més preàmbuls:
MÍTING ZAPATERO A SARAGOSSA
DEBAT ZAPATERO - RAJOY:
Publicado por Ebrediputats los 20:34
Etiquetas: Arxiu diversos, Arxiu Medi Ambient, arxiu unfraestructures | 0.468273 | curate | {"pt": 0.1092436974789916, "ja": 0.14565826330532214, "ca": 0.5798319327731093, "es": 0.16526610644257703} | http://ebrediputats.blogspot.com/2008/04/videos-que-expliquen-molt.html |
mc4_ca_20230418_5_525149 | The Place Torre Delle Stelle Maracalagonis Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
The Place Torre Delle StelleVia Aldebaran 7, Maracalagonis, Maracalagonis, Itàlia, 9040 - Veure al mapaExcel·lent8,3Basada en11comentarisThe Place Torre Delle StelleVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 24 fotosMolt bona ubicació 8,9Veure al mapa8,9UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsaire condicionatbalcó/terrassajardí
Sobre l'allotjamentDescripcióPer als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Maracalagonis, The Place Torre Delle Stelle és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. El The Place Torre Delle Stelle, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Els clients de l'hotel poden gaudir de magatzem d'equipatge, instal.lacions de barbacoa. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses jardí, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a The Place Torre Delle Stelle.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Coses a fer, maneres de relaxar-sejardí Àpats, begudes i refrigeriinstal.lacions de barbacoa Serveis i comoditatsmagatzem d'equipatgezona de fumadors Per als nenshabitació familiar Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatcalefacciómosquiterbalcó/terrassaempolles d'aigua de cortesiaplat de dutxaCaixa forta a l'habitacióhabitacions interconnectades disponiblessala d'estarIdiomes ParlatsItalià Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantEn arribar, cal abonar un dipòsit de 300 EUR per si hi ha desperfectes. Aquest dipòsit es reemborsarà el dia de sortida en funció de l'estat de l'allotjament. | 0.895115 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/the-place-torre-delle-stelle/hotel/maracalagonis-it.html |
mc4_ca_20230418_1_433425 | Rototom Sunsplash 2013, love edition! | Nonada
Des del Rototom Sunsplash recorden que un món millor és possible només si som capaços de crear vertaderes accions transformadores. Raó de pes per a què el festival de reggae més important d’Europa accentue, any rere any, la seua vessant social. Entre el 17 i el 24 d’agost passaran per Benicàssim Damian Marley, Rigoberta Menchú o Fermin Muguruza, entre d’altres.
Per a celebrar el 20 aniversari s’ha tancat un cartell amb el millor reggae mundial. Entre els grups confirmats per aquesta ‘Love edition’ destaca per sobre Damian Marley. Des de Jamaica al País Valencià, en exclusiva europea i per primera vegada a l’estat, el fill de Bob Marley deixarà constància de la seua capacitat de modernitzar la música jamaicana respectant les arrels.
Skatalites i U Roy o històrics com John Holt, Lloyd Parks, Leroy Sibbles, Israel Vibration, Misty in Roots i Third compartiran escenari amb artistes de tot el món com Nneka, Groundation o Gondwana. Concerts dedicats a l’escena italiana i estatal o apostes com Fermin Muguruza i La Pandilla Voladora completaran la programació del Main Stage.
Espai per a l’esperança
Tot i què també s’hi formaran cues per a gaudir de les conferències i els debats d’un Fòrum Social que enguany arriba amb el lema ‘construir junts espais d’esperança’. Sota les carpes del Rototom es parlarà sobre desobediència civil com a forma de resposta des de la no violència. De les lluites socials a Europa, de l’Economia del Bé Comú i també l’activisme social des de l’art, la cultura i l’humor gràfic.
Es posarà el focus al damunt del racisme i l’extrema dreta a Europa; i s’analitzarà allò que està passant als països del Sud, els anomenats PIGS. El Rototom Sunsplash 2013 comptarà amb ponents de la talla de la Premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú; Christian Felber, pare de l’Economia del Bé Comú; Sami Naïr qui és Catedràtic de Ciències Polítiques i Director del Centre Mediterrani Andalusí de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla o Margrét Tryggvadottir, membre de l’A elþingi (el Parlament islandés).
A més el Fòrum Social del Rototom Sunsplash abordarà, el dilluns 19 a les a les 17 hores, temes tant candents com el fracking o la fractura hidràulica amb una taula redona sobre la postura de la societat civil davant aquesta forma d’extracció d’hidrocarburs.
Moderada per Patricia Manrique, redactora i membre del periòdic Diagonal, el debat comptarà amb la presència de José Luis Simón, professor de geologia de la Universitat de Saragossa, que aportarà una visió científica d’en què consisteix i quins són els riscos d’aquesta tècnica i amb Teresa Giner, membre de la Plataforma contra el fracking de les Comarques de Castelló.
També es tractarà la lluita de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que centra la seua activitat en els desnonaments de les persones que no poden fer front a la seua hipoteca i són llançats de les seues cases.
Es posarà el focus al damunt del racisme i l’extrema dreta a Europa
Es parlarà també d’Islàndia, on, després de la crisi de 2008, la lluita ciutadana ha tingut importants repercussions polítiques, i també en la presa de poder ciutadà en participar de la redacció d’una nova constitució per al país. Un intens debat que es celebrarà el 21 d’agost i que serà moderat per Juan Carlos Monedero, politòleg, escriptor, professor de Ciències Polítiques a la Universitat Complutense de Madrid així com col·laborador de La Tuerka, Tele K i Fort Apache.
Va ser reconeguda a l’any 1992 amb el Premi Nobel de la Pau. Foto: Rototom Sunsplash.
Entre els convidats destaca un nom, Rigoberta Menchú Tum participarà en aquesta edició del Fòrum Social el diumenge 18 d’ agost. Aquesta indígena ‘k’iche’ es coneguda internacionalment pel seu lideratge al front de les lluites socials a l’àmbit nacional i internacional, una trajectòria que li va ser reconeguda a l’any 1992 amb el Premi Nobel de la Pau, sent fins al moment la persona més jove en rebre aquest guardó.
Menchú Tum ha destacat pel seu compromís amb la justícia, impulsant a través de la Fundació que porta el seu nom diversos casos que busquen l’accés a la justícia per a les víctimes del genocidi comés a Guatemala, així com la defesa de les víctimes de discriminació i racisme.
#Benicàssim #castelló #Damian Marley #Fermín Muguruza #festival #Israel Vibration #John Holt #Juan Carlos Monedero #katalites #Leroy Sibbles #Lloyd Parks #Misty in Roots #nonada #Reggae #Rigoberta Menchú #rototom 2013 #rototom sunsplash #Rototom Sunsplash 2013 #Third #U Roy | 0.860512 | curate | {"en": 0.07618836072856508, "ca": 0.923811639271435} | https://nonada.es/2013/07/rototom-sunsplash-2013-love-edition.html |
macocu_ca_20230731_10_192807 | Una ‘start-up’ lleidatana crea un web dedicat a la venda online de carn fresca en format professional
Permet que restaurants i clients particulars puguin encarregar una comanda a qualsevol hora del dia
ACN Lleida .- La ‘start-up’ Banzaai Market, instal·lada en el viver del Centre Europeu d’Empreses i Innovació de Lleida (CEEILleida), ha posat en marxa un web especialitzat en la venda online de carn fresca en format professional. A través de la pàgina Compracarnefresca.es, els professionals de la restauració i particulars poden fer una comanda de carn fresca a qualsevol hora del dia, sense el risc que hagi errors en la comunicació entre el proveïdor i el client.
Arnau Bresolí i Roger Vidal, fundadors de Banzaai Market, destaquen que fer la comanda a través del web permet a un restaurant poder encarregar aliments quan ha acabat, per exemple un servei de sopar, “sense haver d’esperar al dia següent”, la qual cosa possibilita a l’establiment “guanyar en agilitat i autonomia de gestió”.
Compracarnefresca.es és un projecte innovador basat en la transformació del model de distribució de carn fresca per a professionals de la restauració. En aquest sentit, Bresolí i Vidal afirmen que l’equip que ha creat el web “és coneixedor del complicat que pot ser gestionar un negoci de restauració, de manera que l’objectiu principal és el d’oferir comoditat”.
Així mateix, els dos emprenedors asseguren que el client “sempre pagarà pel pes real del producte, tot i comprant-lo per internet”, i que pot adquirir tot tipus de carns, com ara vedella, corder, porc, conill, pollastre o altres aus, a més d’embotit fresc, salses i condiments.
Els dos impulsors, dos joves de 25 anys, manifesten que la seva obsessió és la qualitat del producte i, per aquest motiu, treballen “amb productors de reconegut prestigi i experiència”. En aquest sentit, afirmen que des del web s’encarreguen de supervisar tots els productes que ofereixen en a través de la plataforma digital i tots els productes sol·licitats pels seus clients. Així mateix, garanteixen que la majoria dels productes siguin de procedència estatal i que tots compleixin “els estàndards de qualitat més rigorosos”. “Tota la carn se serveix envasada individualment, la qual cosa permet allargar la data de caducitat”, indiquen Bresolí i Vidal. | 0.901137 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_6_77089 | El carrer Nou tallat per unes obres al clavegueram
28 de juny de 2006
Es recomanen, com a itineraris alternatius, el carrer Mn. Cinto Verdaguer -d´oest a est- i la C-31 -d´est a oest-.La regidoria d´Obres i Serveis Viaris de l´Ajuntament de Cubelles ha informat que el carrer Nou, entre Rocacrespa i Gallifa, està tancat al trànsit per obres de millora de la xarxa del clavegueram del municipi. Les obres, que executa l´empresa SOREA, afecten al carrer Nou per resoldre els problemes dels baixos del carrer Rocacrespa i Piular i duraran fins el dia 7 de juliol, en dues fases.
En la primer fase, fins el 30 de juny, els carrers afectats seran el carrer Nou, entre Rocacrespa i Gallifa, i al mateix carrer Gallifa, entre Passeig Vilanova i carrer Nou. En la segona fase, entre el 3 i el 7 de juliol, les obres afectaran el carrer Nou entre Rocacrespa i Sabastià Puig.
Durant la primera fase es recomana que els vehicles que es dirigeixin des de l´Eixample la Creu cap al nucli antic -trasllats d´est a oest-, cal que ho facin per la C-31. També s´hi pot accedir pel pont de Corral d´en Cona i la carretera de Mas Trader. Pel que fa als vehicles que van des del nucli antic cap a l´Eixample -d´oest a est- poden fer-ho pel carrer Arrabal del Torrent i Mn. Cinto Verdaguer.
L´Ajuntament de Cubelles demana disculpes per les molèsties que aquestes obres puguin causar als ciutadans i ciutadanes. | 0.819283 | curate | {"ca": 0.9884057971014493, "id": 0.011594202898550725} | http://www.cubelles.cat/pl253/actualitat/noticies/hemeroteca/id1814/el-carrer-nou-tallat-per-unes-obres-al-clavegueram.htm |
cawac_ca_20200528_4_3864 | 359A FESTA MAJOR
Solsona torna a submergir-se, del 7 a l'11 de setembre, en la seva Festa patrimonial d'interès nacional, la Festa Major. La 359a edició de les festes en honor a la patrona, com sempre, té l'epicentre en la imatgeria popular, sense renunciar a un esponerós programa d'espectacles, concerts i convocatòries lúdiques i culturals per a tots els públics.
Des de final d'agost, però, institucions i entitats organitzen ja una sèrie de cites que preludien la festa. Consulteu-ne la programació completa aquí . | 0.725903 | curate | {"es": 0.031067961165048542, "ca": 0.9689320388349515} | http://www.ajsolsona.cat/ca/agenda/359a-festa-major |
naciodigital_ca_20220331_0_532738 | "Què significa això d''un sol poble'? Em sembla feixista, em sembla nazi". En aquestes paraules s'ha expressat la catedràtica i exsenadora del PSC Victoria Camps en una entrevista a Crónica Global. Un lema que, d'altra banda, els socialistes també han defensat històricament.
Camps també carrega contra l'escola catalana i, malgrat considerar que no hi ha "adoctrinament", sí que assegura que es fomenta un sentiment independentista "per activa o per passiva". "Es porta a l'extrem un imaginari que a format les noves generacions i que jo atribueixo al pujolisme", diu, i afegeix: "És la idea que Catalunya no està exactament a Espanya".
"A l'escola catalana no es parla d'Espanya", sosté. Considera que és una realitat llunyana: "Els joves han mamat que Catalunya no és Espanya", defensa, i conclou que això és el que ha portat al creixement de l'independentisme. | 1 | perfect | {"ca": 0.9579929988331388, "pt": 0.042007001166861145} | https://www.naciodigital.cat/noticia/147076/exsenadora-psc-considera-ara-nazi-lema-sol-poble-socialistes-defensaven |
mc4_ca_20230418_0_767167 | Preinscripció a les llars d'infants públiques de Manresa (Municipals i de la Generalitat de Catalunya): - Ajuntament de Manresa Aquest web utilitza galetes (cookies) per a oferir una millor experiència de navegació. Si continua navegant pel web, considerem que accepta la seva utilització.
Preinscripció a les llars d'infants públiques de Manresa (Municipals i de la Generalitat de Catalunya):
Descripció del tràmit: Les llars d'infants són centres d'educació infantil per a infants des dels 4 mesos fins als 3 anys, que ofereixen un entorn adequat perquè l'infant pugui desenvolupar les seves capacitats i interessos i satisfer, alhora, les necessitats pròpies de la seva edat. Compten amb un equip d'educadors i educadores amb la titulació corresponent per atendre els infants en aquesta etapa educativa. Les llars d'infants públiques són les municipals (Bressolvent, L'Estel, La Lluna, Petit príncep i La Llum) i les de la Generalitat (L'Espurna, La Ginesta i Picarol).
Quan es fa? : Les dates de preinscripció són del 2 al 12 de maig de 2017. Cal demanar cita prèvia
Cost del servei: Gratuit
Servei i unitats responsables: Servei d'Ensenyament, Cultura i Esports Òrgan Competent: Regidoria delegada d'Ensenyament Termini màxim de resolució: 2 de juny de 2017 (llistes d'alumnat admès i exclòs)
Els recursos i reclamacions s'hauran de resoldre dins d'un termini que garanteixi l'adeqüada escolarització de l'alumne.
Última revisió: 22/05/2017
Interessat/da: Les famílies amb infants nascuts els anys 2015, 2016 i 2017 (fins el 12 maig)
Representant: Pare/mare, tutor/a o representant legal
Autoritzat/da: Persona major d'edat que representi documentalment la família
Per al curs 2017/2018: Les famílies amb infants nascuts els anys 2015, 2016 i 2017 (fins el 12 de maig)
Oficina Municipal d’Escolarització (Ctra. de Vic, 16 - Edifici Infants).
Horari: De 9 a 13.30 de dilluns a divendres i de 16 a 18 els dimarts i dijous (cal demanar cita prèvia als telèfons 010 (des d'un telèfon fix), t/ 93 875 24 85, t/93 875 24 87
Original i fotocòpia de totes les pàgines emplenades del llibre de família
Original i fotocòpia del DNI o passaports o NIE dels pares o tutors legals.Si l'acreça del DNI o NIE no és de Manresa, cal Certificat de convivència del nen/a on consti amb qui viu
Si es vol que es consideri l’adreça del lloc de treball: Còpia del contracte laboral o d’un certificat emès a l’efecte per l’empresa.
Renda anual de la unitat familiar, que s’ha de presentar únicament si s’al·lega ser beneficiari de Pirmi: Documentació acreditativa actualitzada de la Pirmi.
Família nombrosa o monoparental. Original i fotocòpia del carnet de família nombrosa o monoparental vigent.
Guarda d’un infant: Document que ho acrediti.
Situació de discapacitat: Original i fotocòpia del certificat de disminució. En tot cas s'ha d'acreditar que és superior al 33%.
Germans al centre: document de l'escola on està matriculat/da el germà o germana que ho acrediti o últim rebut pagat de l'escola
Malaltia crònica: informe emès pel metge/ssa sistema públic de salut o certificat mèdic oficial amb signatura legalitzada pel col.legi de metges i en el que ha de dir que nen/a està diagnosticat malaltia crònica i quina malaltia es tracta
Original i fotocòpia de la TSI (targeta sanitària individual) del nen o de la nena
Situació laboral activa pare i mare . En cas monoparental, la persona titular:certificat vida laboral o certificat empresa o nòmina. En el cas dels autònoms el rebut del mes d'abril
Lloc de treball pare o mare en una llar d'infants públiques de la ciutat. Acreditació centre
Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisists dels centres
Decret 10/2012 de 31 de gener, de modificació del Decret 75/2007 de 27 de març
Resolució ENS/406/2017 de 24 de febrer per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres educatius per al curs 2017-18.
Decret 101/2010, de 3 d'agost, d'Ordenació dels ensenyaments de primer cicle d'educació infantil
Resolució de l'Ajuntament de Manresa de 21 de març de 2017 sobre el procés de preinscripció a les llars d'infants públiques de la ciutat
Web de l'ajuntament: 010: De 8:30h a 18h (els divendres de 8.30 a 14.30h)
93 875 24 85 i 93 875 24 87 (Ensenyament): de 9 a 14.00h | 0.794147 | curate | {"ca": 0.9668936370039916, "ie": 0.002582765907490021, "id": 0.0054003287156609535, "de": 0.005635125616341864, "en": 0.012444235736088284, "es": 0.00704390702042733} | https://www.manresa.cat/web/oficinavirtual/fitxa/166 |
grup-elmon_ca_20230726_0_39087 | A la llista de bons propòsits i promeses que ens fem cada 1 de gener gairebé mai no hi falta la de fer exercici físic. Un propòsit que sovint endarrerim fins després de Reis perquè el vinculem també a dur una alimentació més sana, incompatible, és clar, amb el calendari de festes.
Però, i si ens diuen que es pot combatre el sedentarisme des del sofà, amb una copeta de vi negre a la mà i una bona pel·lícula? Evidentment, no tindrà el mateix efecte que si sortim a córrer o en bici, però és molt més eficaç que dormir tota la tarda.
“Prendre una copa petita de vi al dia frena els efectes del sedentarisme, és una forma de compensar el deteriorament que produeix el repòs continuat”, assegura a Vadevi la doctora Marta Busquets, especialista en medicina estètica i nutrició, que explica que l’efecte es produeix “gràcies al resveratrol, un polifenol amb propietats antioxidants que es troba a la pell del raïm negre, i per tant, al vi, que manté la massa i la força musculars, té efectes càrdio-protectors i, a més, conté un gen que mobilitza els greixos”.
En concret, el consum moderat de vi activa el gen SIRT11, “que impedeix la formació de noves cèl·lules de greix i ajuda a mobilitzar les existents”, afegeix Busquets. I és que tot i que l’alcohol conté 7 calories per gram –es recomana un consum màxim de 40 grans al dia, per tant, unes 280 calories-, els seus efectes sobre el metabolisme fan que beure vi moderadament redueixi l’obesitat i el sobrepès quan envellim.
“No cal dir que el vi no és un substitut de l’exercici físic”, recorda la doctora Busquets, però “sí que el seu consum moderat pot disminuir el procés de deteriorament motriu de persones que duen una vida sedentària”. De fet, un estudi de la Universitat de Massachusetts publicat a la revista FASEB Journal demostra com el resveratrol del raïm negre contraresta els efectes negatius d’una vida sedentària sobre l’organisme, a partir, això sí, d’experiments amb rates de laboratori.
Els científics van limitar els moviments de les rates durant un temps, i a un grup de rosegadors se’ls va subministrar resveratrol. Es va observar que els animals que no havien consumit aquest ingredient del vi, començaven a patir una disminució de la massa i força muscular i els seus ossos es debilitaven, a més de desenvolupar una resistència a la insulina, mentre que els animals que sí que n’havien pres mantenien el to muscular tot i que no feien exercici.
Aquesta mateixa investigació apuntava les possibles utilitats terapèutiques que podria tenir el vi per a persones amb mobilitat reduïda, malalts que han de romandre al llit durant un cert temps o fins i tot astronautes, que degut a la ingravidesa, tenen una mobilitat molt reduïda. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://vadevi.elmon.cat/actualitat/una_copa_de_vi_per_als_mandrosos_7351-17075/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.