id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_13_347385 | Els graduats de la UOC són més competitius en TIC, informàtica i pensament crític
Els graduats de la UOC són més competitius en TIC, informàtica i pensament crític Universitat Oberta de Catalunya
L'últim estudi de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) sobre la inserció laboral dels graduats distingeix la UOC de la universitat presencial per un nivell superior en la formació teòrica, l'ús i aplicació de les TIC, l'expressió escrita, el pensament crític i la informàtica. Els graduats de la UOC també es destaquen per la capacitat de solucionar problemes. De la mateixa manera que passa amb les universitats presencials, els idiomes són la competència pendent del sistema formatiu i cal millorar en expressió oral, lideratge i treball en equip.
Els resultats de la sisena edició d'aquest estudi, en el qual s'han entrevistat 1.895 graduats de la UOC el curs 2012-13, també reflecteixen que els titulats d'universitats com la UOC presenten un perfil diferent. Tenen més de quaranta anys i la majoria (un 58%) compagina els estudis amb una feina relacionada amb aquests estudis. Una altra característica d'aquest col·lectiu d'estudiants és que presenta més ocupació, més estabilitat i salaris més alts (per sobre dels 2.000 euros/mes) que el conjunt d'universitaris. També es destaca que el 17% d'aquests estudiants han decidit formar-se a distància per obtenir un títol que acrediti funcions que ja desenvolupen a la feina però que no es relacionen amb la primera titulació universitària.
Més satisfacció amb els estudis realitzats
8 de cada 10 graduats de la UOC tornarien a repetir la mateixa titulació. L'àrea disciplinària amb percentatge més alt d'intenció de repetir els estudis és Humanitats, amb un 90%. En el conjunt del sistema universitari serien 7 de cada 10 els qui repetirien, essent la salut l'àmbit de coneixement amb més percentatge de graduats que tornarien a repetir la carrera (80%).
Més feina però en pitjors condicions
En termes generals, l'enquesta conclou que tenir estudis superiors (professionals o universitaris) afavoreix clarament l'ocupació i protegeix contra l'atur. De fet, la taxa d'ocupació de titulats universitaris (88,7%) s'ha recuperat respecte a l'any 2014 (83,9%), però les seves condicions laborals s'han estancat amb relació a l'etapa més dura de la crisi.
Pel que fa a la qualitat de l'ocupació, els contractes indefinits representen el 48,9%, la xifra més baixa des que fa sis anys es va fer la primera edició de l'enquesta, mentre que els contractes temporals augmenten des del 2008 i arriben a un nivell del 36,7% el 2017. Els enginyers (62%) i graduats en Ciències Socials (54%) són els col·lectius que, tres anys després de graduar-se, tenen més contractes indefinits en oposició amb els titulats en Humanitats (39%) i Salut (37%).
Nou de cada deu graduats troba la primera feina en menys de tres mesos i set de cada deu titulats universitaris treballen en funcions específiques del grau que van estudiar, mentre que un de cada deu exerceix funcions de nivell universitari no estrictament relacionat amb la seva titulació i dos de cada deu treballen en funcions no universitàries.
Enginyers i arquitectes, més bons sous
Tres quartes parts tenen un contracte a jornada completa, dotze punts percentuals menys que el 2008, tot i que els sous superiors a 2.000 euros han augmentat del 35% al 40%, mentre que els salaris entre 1.000 i 2.000 euros han disminuït lleugerament, fins al 37%, i els inferiors a 1.000 euros també han disminuït, encara que representen el 22% dels casos. En aquest punt, es destaquen els enginyers i arquitectes amb sous superiors a aquests 2.000 euros mensuals.
Els consells socials de les universitats públiques catalanes, les universitats privades i trenta-un centres adscrits impulsen l'enquesta AQU. En aquesta edició, durant el primer trimestre del 2017 s'han enquestat 27.715 persones (17.458 titulats de grau, 8.747 titulats de màster i 1.510 titulats de doctorat), xifra que representa el 48,1% de la població de referència (titulats de grau el curs 2012-2013, tret de Medicina, que ha estat la promoció 2009-2010, i titulats de màster i de doctorat els cursos 2011-2012 i 2012-2013).
La inserció laboral dels graduats i graduades de les universitats catalanes (informe)
La inserció laboral dels doctors i doctores de les universitats catalanes (informe) | 0.852833 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2017/170-insercio-graduats-uoc.html |
oscar-2201_ca_20230904_3_9221 | Per ajudar a realitzar millores als establiments, l’Ajuntament de Barcelona presenta una convocatòria de 8.000.000 euros, adreçada a actuacions de reactivació i normalització de l’activitat econòmica.
Els beneficiaris d’aquesta convocatòria són els autònoms i altres formes empresarials (amb domicili dels seus titulars a la ciutat de Barcelona) amb o sense necessitat de tenir local pel desenvolupament de la seva activitat.
Titulars en l’activitat econòmica en:
Establiments comercials i de serveis en general
Establiments de restauració o oci nocturn
Establiments d’allotjament turístic
L’import de la subvenció pot anar dels 20.000 als 100.000 euros i el termini de presentació de sol·licituds serà del 10 d’agost al 17 de setembre.
El criteri per determinar l'atorgament de la subvenció serà l'ordre cronològic de presentació de sol·licituds, fins esgotar la partida pressupostària.
En el següent enllaç trobareu tota la informació de la convocatòria
https://www.barcelona.cat/reactivacioeconomica/ca/subvencions-reactivem-barcelona
Per a qualsevol dubte que pugueu tenir poder contactar directament amb comerç del'Ajuntament de Barcelona a [email protected]
Comentaris
El Més Vist
Juga amb el Calendari d'Advent de Sant Antoni
Nadal a Sant Antoni
Empresa i Treball ha obert els ajuts del Pla de Subvencions anual 2021 per als sectors del comerç, els serveis i la moda | 0.782674 | curate | {"ca": 0.9926090169992609, "es": 0.007390983000739098} | https://www.santantonibcn.com/cat/noticia/nova-subvencio-per-comerc-i-serveis-de-lajuntament-de-barcelona |
cawac_ca_20200528_12_44452 | Objectiu de l'activitat: Presentació de l'alfabet lletra a lletra mitjançant una barra de desplaçament.
Desenvolupament de l'activitat: 1 Obrir el calc i canvari el nom del Full1 pel de M4P1 alfabet 2 . Fomatar la cel·la B5 com es veu en el gràfic de presentació. 3 . Inserir un quadre de text on s'escrigui: “L'alfabet” 4 . Fer servir una barra de desplaçament i enllaçar-la a la cel·la E1 seguint els següents passos:
Fer clic a la barra de desplaçament del Controls de formulari
Desplaçar el punter del ratolí a l'àrea de les cel·les i observar que aquest punter pren la forma d'una creueta
Fer clic amb el botó esquerra del ratolí i, sense deixar de prémer, desplaçar el punter i observar que es va creant un rectangle amb línea discontínua.
Quan es cregui que el tamany d'aquest rectangle sigui suficient, deixar de prémer el botó esquerre i es mostra la barra de desplaçament
Ara es tracta d' enllaçar aquesta barra de desplaçament amb una cel·la determinada
De la finestra que es mostra, fer clic a la solapa Dades i escriure E1 dintre de la casella corresponent a Cel·la enllaçada i tancar la finestra
Fer clic a la icona (mode de disseny activat) de la barra d'eines de Controls de formulari perquè es mostri així: (mode de disseny desactivat)
Havent fet el pas anterior, comprovar que en fer clic a l'extrem dret de la barra de desplaçament , es van mostrant números ascendents a la cel·la E1 . En fer clic a l'extrem esquerre de la barra, es van mostrant números descendents a la cel·la E1
5 . Fer que els valors mínim i màxim de desplaçament de la barra sigui 1 i 26 respectivament.
Fer clic a la icona (mode de disseny activat) per editar la barra de desplaçament
Fer clic a la barra de desplaçament amb el botó dret del ratolí i del menú comntextuakl triar Control
De la finestra que s'obre (Propietats: barra de desplaçament), fer clic a la solapa General i escriure 1 a la finestreta corresponent a Valor mínim de desplaçament . Després escriure 26 a la finestreta corresponent a Valor màxim de desplaçament
Aquests valors de desplaçament es corresponent a les 26 lletres de l'alfabet.
7 . Fer que la barra de desplaçament estigui situada i tingui el mateix o semblant format (atributs) que la que es veu en el gràfic de presentació de l'activitat.
Per modificar els atributs (colors, alçada, amplada …) de la barra de desplaçament, fer clic a la solapa General de la finestra Propietats: barra de desplaçament i provar les diferents opcions (color de fons, orientació …).
8 . Escriure el valor 1 a la cel·la F1 9 . Extendre el contingut de la cel·la F1 fins a la cel·la F26 . 10 . Escriure l'alfabet en les cel·les del rang G1:G26 .
Havent fet la llista de l'alfabet, es pot aprofitar per crear una nova llista (alfabet) i així fer-la servir quan convingui sense haver d'escriure-la una altra vegada. És a dir, en escriure a una cel·la determinada la lletra a , després només extenen la cel·la de la lletra a es pot generar la llista de l'alfabet. Per crear noves llistes es pot fer el següent:
13 . Escriure a la cel·la B5 : =MAJUSC(CONSULTA(E1;F1:F26;G1:G26)) 14 . Comprovar que l'activitat funcioni correctament fent clics als extrems de la barra de desplaçament i observant com augmenten o disminueixen el números de la cel·la E1
Perquè funcioni la barra de desplaçament, aquesta barra ha d'estar en mode de disseny desactivat
Per editar la barra de desplaçament, aquesta barra ha d'estar en mode de disseny activat
Objectiu de l'activitat: Escriure la lletra anterior i la posterior a partir d'un determinada lletra.
Desenvolupament de l'activitat: 1 . Obrir el fitxer M4 i canviar el nom de Full2 pel de M4P1 alfabet escriure . 2 . Escriure a la cel·la B1 : =SI(A1=0;ALEATENTRE(2;25))
L'aleatori comença en 2 perquè si comencés en 1 llavors l'anterior seria 0 que no hi és a la llista de la consulta (rang H5:H30). Començant en 2, l'anterior serà l'1 que sí que hi és a la llista de la consulta. L'aleatori acaba en 25 perquè si acabés en 26 llavors el posterior mostraria el 27 que no hi és a la llista de la consulta (rang H5:H30).
3 . Escriure a la cel·la H5 : 1 4 . Extendre la cel·la H5 fins la cel·la H30 5 . Escriure a la cel·la I5 la lletra a 6 . En cas que s'hagi fet la llista d'ordenació (alfabet) comentada al punt 10 de l'activitat M4P1 alfabet , llavors només caldrà extendre la cel·la I5 fins la cel·la I30 perquè es mostri la llista de l'alfabet. En cas que aquesta llista no estigui creada, caldrà torna a escriure-la o copiar-la del rang G1:G26 del full M4P1 alfabet . 7 . Escriure a la cel·la D9 : =CONSULTA(B1;H5:H30;I5:I30) 8 . Escriure a la cel·la A9 : =CONSULTA(B1-1;H5:H30;I5:I30)
Al criteri de consulta cal restar-li 1 (B1-1) per donar la possibilitat que aparegui l'1 ja que cal tenir en compte que l'aleatori comença en 2 per la raó que en la nota del punt 2 s'explica. A més, cal restar-hi perquè mostri la lletra anterior a la mostrada a la cel·la B1.
9 . Escriure a la cel·la B9 : =SI(C9="";"";SI(A9=C9;"bé";"no"))
A la cel·la C9 és on l'alumne escriu una solució
10 . Escriure a la cel·la G9 : =CONSULTA(B1+1;H5:H30;I5:I30)
Al criteri de consulta cal sumar-li 1 (B1+1) per donar la possibilitat que aparegui el 26 ja que cal tenir en compte que l'aleatori acaba en 25 per la raó que en la nota del punt 2 s'explica. A més, cal sumar-hi perquè mostri la lletra posterior a la mostrada a la cel·la B1.
11 . Escriure a la F9 : =SI(E9="";"";SI(E9=G9;"bé";"no"))
A la cel·la E9 és on l'alumne escriu l'altra solució
12 . Formatar les cel·les C9, D9 i E9 com es veu en el gràfic de presentació de l'activitat. 13 . Fer una macro amb les següent funcions: | 0.685852 | curate | {"ca": 0.9819233550253073, "fr": 0.008134490238611713, "de": 0.0005422993492407809, "zh": 0.009399855386840203} | http://apliedu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/tic/d228/modul_4/practica_1 |
crawling-populars_ca_20200525_52_43516 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | SANT VICENÇ DELS HORTS 2014 ASSOC. FUTBOL,A - BASE MARC BARTRA CF,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17470355731225296, "ca": 0.5944664031620553, "en": 0.14308300395256918, "pl": 0.012648221343873518, "nl": 0.022134387351778657, "pt": 0.02608695652173913, "fr": 0.022134387351778657, "id": 0.0047430830039525695} | : /acta/1920/futbol-11/infantil-primera-divisio/grup-9/1i/sant-vicenc-dels-horts-2014-assoc-futbol-a/1i/base-marc-bartra-cf-b |
crawling-populars_ca_20200525_41_331846 | Menú
MADRID, 7 oct. (EUROPA PRESS) -
Almenys 11 persones han perdut la vida aquest dissabte com a conseqüència del terratrèmol de magnitud 5,9 que ha tingut lloc a la costa nord de l'illa del Carib d'Haití, a uns vint quilòmetres al nord-oest de Port de la Pau, segons ha informat aquest diumenge el Servei Geològic dels Estats Units (USGS).
El cap de la Policia de la regió nord-oest del país, Jackson Hilaire, ha declarat que almenys set persones han mort a Port-de-Paix, la ciutat més propera a l'epicentre del sisme. D'altra banda, el ministre de l'Interior, Reynaldo Brunet, ha informat que tres persones més han mort a la localitat de Gros-Morne, més al sud. Moments després, el Secretari d'Estat de Comunicació, Eddy Jackson Alexis, ha augmentat la xifra de víctimes mortals a 11.
El terratrèmol ha tingut lloc a uns 12 quilòmetres de profunditat, segons l'USGS, que mesura els moviments tel·lúrics a tot el món.
El moviment sísmic ha estat un dels més forts que s'han produït a Haití des que el 2010, un terratrèmol de magnitud 7 localitzat prop de la capital, Port-au-Prince, va provocar la mort de milers de persones i va arrasar la ciutat, en un dels països més empobrits d'Amèrica Central.
En una publicació a Twitter, el president haitià, Jovenel Moise, ha fet una crida a la calma després que l'agència de protecció civil informés que s'havien produït danys i ferits en algunes de les localitats al nord de la illa.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.697381 | curate | {"es": 0.17235772357723578, "en": 0.02886178861788618, "ca": 0.7987804878048781} | : /internacional/noticia-almenys-11-morts-despres-dun-terratremol-magnitud-59-nord-dhaiti-20181007101936.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_381326 | Amb l'arribada de l'estiu un té temps de regirar la seva hemeroteca i retrobar articles interessants. Aquest crec que ho és. ---------------------------------------------------------------------------------- Ens volien expulsar d'Espanya Estimat Jaume, En escriure't la carta de diumenge passat, em varen quedar algunes coses al tinter en relació amb l'actitud anticatalana de la premsa espanyola de fa vuitanta o més anys, antecedent, llunyà en el temps i tan proper en l'esperit i el contingut, del que ha succeït aquestes darreres setmanes. El diari madrileny Abc, capdavanter de l'anticatalanisme, va arribar a difondre, el 1922, una proposta que va provocar grans esperances entre els nacionalistes catalans. Malauradament no va trobar consens entre el govern espanyol i va ser molt criticada per altres diaris de la capital de l'Estat. Antoni Rovira i Virgili va resumir amb precisió, el mateix any 1922, el punt de vista d'Abc: "Si Catalunya no vol ser completament espanyola, de la manera que entenen l'espanyolisme els castellans, més val que sigui independent, i que ho sigui sense revoltes ni vessament de sang". Per a Abc, doncs, Catalunya o bé era plenament espanyola o esdevenia independent. No admetia, el diari madrileny, les mitges tintes, com ho era el règim autonòmic, perquè aquest permetria a Catalunya continuar explotant el mercat espanyol. Si Catalunya volia ser independent, hauria d'acceptar l'existència d'una frontera i de les duanes, que limitarien el comerç català amb Espanya. L'ARTICLE d'Abc, publicat el desembre del 1922, va causar sensació a Espanya i a Catalunya. Malgrat l'actitud poc sincera i cínica que suposava una proposta com aquesta, el diari hi va insistir i va radicalitzar la formulació. Rovira va escriure el 16 de desembre del 1922: "Heus aquí, doncs, que l'Abc ens amenaça d'expulsar Catalunya de l'Estat espanyol. Diu que els explotem, que els deshonrem, que els xuclem la sang i els robem els diners. I, és clar, si damunt d'això encara demanem l'autonomia, els castellans troben que fan un pèssim negoci. Més val que ens separem, sense anar a una guerra civil, i que cadascú s'apanyi a casa seva". COM ÉS EVIDENT, la proposta d'Abc no va ser compartida pels polítics de Madrid. Rovira va comentar, en to irònic: "Si renunciessin a oposar-se per la força, com anuncia el diari madrileny, a la llibertat de Catalunya, els estimaríem més que mai, els diríem germans i els convidaríem de bon cor a les festes solemnials que organitzaríem per celebrar la proclamació de la República catalana". Abc va insistir: els catalans o bé havien de ser germans espanyols o bé estrangers. Només hi havia dues opcions: unitarisme o independència. La tesi pacifista d'Abc, que no va ser escoltada uns anys després, es sintetitza així: "Meditadlo bien. España no irá a una nueva guerra civil. Frente a los legionarios de Cataluña que públicamente recluta 'Estat Català' no habrá un solo español que pase armado la raya de Lérida o Tarragona. España os dejará tener cuanto apetecéis; todas las formas y todos los organismos de un Estado independiente, pero entendedlo bien: todos los organismos, desde el Poder ejecutivo a la frontera que se alzará entre vosotros y nosotros [...]". Per Abc frontera volia dir aranzel, que gravaria l'exportació de productes industrials catalans a Espanya. Abc considerava que aquesta amenaça de tipus econòmic era suficient perquè els interessats catalans desistissin de la seva idea independentista i avantposessin els interessos proteccionistes als patriòtics. La premsa local catalana va donar, irònicament, suport a la idea d'Abc. El Gironès manifestà que les propostes d'Abc "ens encanten i sentim que el seu pensament no sigui una ben prompta realitat". L'Empordà Federal concloïa: "Per la nostra banda, completament d'acord". Per contra, diaris espanyols, com La Correspondencia de España, es varen manifestar partidaris de reprimir amb duresa les vel·leïtats independentistes de Catalunya. Rovira i Virgili resumí així la situació: "Quan ha fracassat l'amenaça econòmica, ens ve l'amenaça de la força. [...] Volem la solució pacífica i justa del plet català. Volem l'harmònica convivència dels pobles ibèrics, governats cada un per les pròpies institucions nacionals, amb plenitud de sobirania". D'una manera o altra el plet català continua plantejat avui, i el grau de sobirania continua limitat. N'acabem de tenir mostres evidents. JAUME SOBREQUÉS Font: http://www.avui.com 15/02/04
No hauria dit mai que aplaudiria un article de l'ABC. Molt ben trobat. | 0.783444 | curate | {"ca": 0.9052069425901201, "es": 0.09479305740987984} | |
mc4_ca_20230418_7_377978 | Eastpak Pinnacle 38L Negre comprar i ofertes a Dressinn
Descripció Eastpak Pinnacle 38L
Pinnacle assegura que estàs organitzat en moviment, amb un munt d'espai amagable i un intel·ligent color negre Bold.
Un paquet per als preparats, amb dos compartiments principals i organitzador frontal.
42cm, ample:
Profunditat: 32cm
La butxaca frontal de malla i el clip de claus us ajuden a mantenir les coses on les necessiteu.
Còmode per a dies llargs, amb panell posterior embuatat i cintes amb forma.
Eastpak Pinnacle 38L és un producte que pertany a la categoria de Motxilles dins de la secció de Bolsos i maletes a la botiga de moda dressinn. No esperis més i descobreix totes les avantatges i promocions que t’ofereix la comunitat de dressinn. Quins són els principals avantatges de Eastpak Pinnacle 38L? Aquest producte està especialment dissenyat per proporcionar-te el màxim confort i fer-te gaudir del teu esport favorit: moda .
Característiques Eastpak Pinnacle 38L
Sostenibilitat Eastpak Pinnacle 38L
Motxilla eastpack
Producte d’excel·lent qualitat i lliurament puntual.
Producte d’acord a bon preu
Genial compra! Volum perfecte per a un nen a la universitat. Espai suficient per a tots els materials escolars. Enviament molt ràpid, en menys d’una setmana. 1a compra en aquest lloc i us recomano
Bossa eastpak 38 l
La motxilla molt bona és la 3a que vaig comprar, va arribar amb 3 setmanes de retard.
Aquest és el volum
Gran volum per a les aventures més interessants de vacances. Fabricant fiable.
Un producte molt bo va arribar molt ràpidament i més barat que a la botiga! gràcies
Molt bon producte a un preu molt interessant | 0.753927 | curate | {"es": 0.03433208489388265, "ca": 0.9001248439450686, "en": 0.02933832709113608, "ja": 0.010611735330836454, "fr": 0.016853932584269662, "pt": 0.008739076154806492} | https://www.dressinn.com/botiga-moda/eastpak-pinnacle-38l/137104670/p |
racoforumsanon_ca_20220809_0_780932 | Quarts de final, partit d'anada. Temporada 2012/2013. Escenari.Parc dels Prínceps. Dia i hora del partit/TV. Dimarts 2 d'abril a tres quarts de nou del vespre retransmès per TV3 i TVE. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Queda poc més d'un dia. 1-3 (Messi 2/Arriba_Espanha! ).
Bé, bàsicament d'acord amb tots els comentaris del fil, en el sentit que el d'ahir va ser un nou atracament a mà armada. Un més dels que acostumem a patir a la Champions quan juguem en camp contrari. I això m'emprenya, i m'emprenya molt. Més que res perquè constata el poc respecte que se li té al Barça a Europa. I és paradoxal, perquè un club que estarem d'acord està entre els 3 més poderosos del món (si no el més) hauria de ser el PUTO AMO de la UEFA, i en canvi rebem un tracte d'equip de segona. Si el Barça tingués un pes equivalent al seu potencial, l'àrbitre del partit d'ahir no xiularia mai més cap partit europeu, però evidentment no serà així. No sé a vosaltres, però a mi tot això em desil·lusiona enormement, perquè me'n adono que tots plegats juguen amb la il·lusió de tots nosaltres. Començant pels sortejos i acabant pels arbitratges, tot és una puta màfia que fa i desfà sense que ningú gosi dir res. I que no em vinguin amb que els àrbitres són humans i com a tal es poden equivocar, perquè el fora de joc del gol d'Ibrahimovic no el van xiular PERQUÈ NO VAN VOLER, no perquè no el veiessin! O amb la jugada en que ordena sortir del camp a en Mascherano i Alba, com pot ser que un àrbitre que està xiulant uns quarts de final de la màxima competició europea no se sàpiga el reglament? Per a mi tot plegat és indignant, i cada vegada estic més d'acord amb un comentari d'aquest fil que apunta que el que hauria de fer el Barça és plantar-se i abandonar la competició. Que li vagin a prendre el pel a sa puta mare, però que de nosaltres no se'n riguin més. La paciència té un límit, i la del Barça hauria d'estar esgotada ja fa temps.
Cap equip amb dos dits de seny abandonarà la Champions només per què els arbitratges no li agraden. Et queixes a la UEFA, plores davant la premsa, fins i tot pots arribar a fer coses sota mà, etc però no abandones la competició, és una ruïna econòmica sense sentit, són massa coses les que perds: diners que deixes de cobrar de la EUFA i dels drets televisius, jugadors que marxen per què volen jugar la competició (el millor aparador futbolístic que hi ha) una baixada dels espectadors etc. Aquest discurs tan victimista i fantasma (fantasma per què és irrealitzable) de "doncs ara marxo de la Champions, per què em tenen mania" em recorda al Roncero, la veritat, no cal que els culers l'imitem per què carda pena.
Arlet escrigué: "doncs ara marxo de la Champions, per què em tenen mania" Dit així sembla el rampell d'un nen petit, però si analitzem els arbitratges que pateix el Barça en els partits decisius de la Champions, n'hi ha per plegar. Ara, si preferim anar entomant i no fer res, potser és que tenim el que ens mereixem.
Aviam, és que això és l'ultim recurs sempre, abans et queixes formalment (a TV3 han dit que el Barça ho farà) però marxar de la Champions... és que és un suicidi per a qualsevol club europeu, aposto que el Barça ni tan sols s'ho plantejarà.
Home, està clar que no, però penso que alguna cosa s'ha de fer, perquè això arriba a nivells de presa de pèl absoluta. Una amenaça, qualsevol cosa ... Potser ens continuaran tractant igual, però almenys que no es pensin que som idiotes. | 0.78333 | curate | {"ca": 0.9785836664762992, "es": 0.006282124500285551, "it": 0.01513420902341519} | |
macocu_ca_20230731_7_324696 | Disponible la versió “online” descarregable del llibre editat per ELFOCAT: “Breu història de les forests dels pobles de Catalunya” | 0.650233 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_197923 | sida (Diccionari)
sida
f. PAT. [De l'acrònim SIDA, síndrome d'immunodeficiència adquirida ] Malaltia infecciosa, causada per un o més virus, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavorix la instauració d'altres infeccions i de malalties de pronòstic clínic greu. | 0.702332 | curate | {"ca": 0.9625850340136054, "sv": 0.013605442176870748, "nn": 0.023809523809523808} | |
mc4_ca_20230418_8_535546 | Reunió de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme amb el Vice-president de la FIR (Federació Internacional de Resistents), Filippo Giuffrida. – Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme
El passat dimecres 30 d’octubre una delegació de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme integrada pel president Carles Vallejo i el membre de la junta Enric Cama es va desplaçar a Lleida -on es trobava per recollir un premi- per entrevistar-se amb Filippo Giuffrida, vice-president de la Federació Mundial de Resistents (FIR). L’objectiu de la trobada era restablir les relacions que havien quedat congelades feia temps. En la reunió es va acordar reintegrar-nos a la Federació, regularitzar les corresponents aportacions econòmiques, participar en el proper congrés de la FIR a celebrar a Reggio Emilia els propers 29 i 30 de novembre i col·laborar políticament amb la Federació en uns moments que un feixisme renovat s’estén per Europa.
Previous postJOSE BARON I L’OLIMPIADA POPULAR DE BARCELONA
Next postAvui som aquí per fer justícia, fent memòria | 0.826433 | curate | {"ca": 0.9462465245597775, "en": 0.05375347544022243} | https://expresospoliticsdelfranquisme.com/2019/11/09/reunio-de-lassociacio-catalana-dexpresos-politics-del-franquisme-amb-el-vice-president-de-la-fir-federacio-internacional-de-resistents-filippo-giuffrida/ |
wikipedia_ca_20230401_0_128484 | Arzen (ciutat)
Arzen (àrab Arzan, armeni Ardzen o Arzn, siríac Arzon) fou una ciutat de l'Àsia Menor a la riba del riu Arzan Su (clàssic "Nikephorion", modern Garzan Su), afluent del Tigris, i prop d'un llac de nom també Arzen o Arzan, i al costat de Mayyafarikin.
Fou capital de l'Arzanene. A l'alta edat mitjana era seu d'un bisbat sirià. El 640 fou ocupada per Iyad ibn Ghanm i el territori va formar part de la província califal de Djazira, i més tard de la del Diyar Bakr. Era administrada juntament amb Mayafarikkin situada una mica a l'oest, i el producte de les dues comarques sota els abbàssides era de 4.100.000 dinars.
Als segles VIII i IX fou capital de l'emirat d'Arzen (813-898) vinculat a la dinastia armènia per enllaços matrimonials i sovint per vassallatge. Va passar llavors als shaybànides del Diyar Bakr (898-899) i va retornar al govern de la província sota governadors dels califes; els hamdànides, com a governadors quasi permanents després del 905, en van assolir el control total excepte per breus períodes (especialment 929-939 i 935-936). Vers el 940 fou residència dels hamdànides Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan i Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan durant la seva expedició contra Armènia i en aquest temps fou amenaçada pels ikhxídides d'Egipte. El 942 la van ocupar els romans d'Orient i la van saquejar però els hamdànides la van recuperar. A la segona meitat del segle X va passar als marwànides. A finals del segle XI un cap turcman es va crear una senyoria o emirat que al cap d'uns anys estava en l'òrbita dels ortúkides. A finals del segle XII estava en poder dels Shah-i-Armin; ocupada breument pel "Khwarizmshah" Djalal al Din Manguberti vers el 1225, el 1231 va passar als mongols i fou destruïda i finalment inclosa en l'imperi Il-kan quan sembla que ja estava en runes. Va passar al segle XIV als Kara Koyunlu, i a Tamerlà, i al segle XV als Ak Koyunlu i després als otomans; encara forma part de Turquia. Les seves ruïnes foren identificades el per J. G. Taylos el 1865. | 1 | perfect | {"ca": 0.9872922776148583, "fr": 0.012707722385141743} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=128485 |
oscar-2301_ca_20230418_0_254645 | Blog literari, a recer de "salsa-ficció", que engego el disset de novembre de 2012 amb motiu de la propera sortida del meu llibre "Viatges insòlits de viatgers abrandats", per publicar-hi algun relat, fragment, notícia i amaniment relacionats amb el llibre. I potser també altres viatges insòlits, que ens permetin de volar.
Pàgines
COMENÇA EL VIATGE
RELATS
NOTÍCIES
COMPRAR-LO
dimarts, 17 de desembre de 2013
A UN ANY DE VIATGES INSÒLITS
Ara fa just un any vaig publicar el meu primer llibre Viatges insòlits de viatgers abrandats i vaig fer la meva primera presentació en un cara a cara amb la Nit de Santa Llúcia que ai quina por!
Els comentaris dels que l’han llegit m’honoren i m’animen a seguir amb una afició que omple una part important de la meva vida. Ara que en teoria tinc més temps que abans, perquè no he de dedicar vuit, nou, deu hores a la feina, faig noves entrades al blog, escric pel setmanari Notícies TGN, per la revista Som Punt i Coma de Vimbodí i Poblet, participo en reculls col·lectius, avanço en la novel·la i sobretot, sobretot, hi penso – pensar-hi és el més important; escriure-ho és la part fàcil d’aquesta tasca – Ara que faig tot això, puc dir que la meva il·lusió, que el que jo escric es llegeixi i arribi, s’està complint.
Dels comentaris sobre el llibre, la majoria són bons:
- he plorat
- he rigut
- he tingut por
- m’he emocionat
- m’he engrescat
- he volat sense moure’m de la butaca
- volem seguir viatjant amb tu
- llenguatge planer amb perfecta formalitat literària
- llenguatge planer per històries no gens simples
- cada vespre en llegeixo un i després reflexiono
- com que són curtets, després de l’un l’altre
- me l’he llegit dues vegades
- ets en molts dels relats i aquest toc personal només li pots donar tu...
Tinc pocs comentaris dolents i això segurament no vol dir que no n’hi hagi, sinó que només els lectors que em tenen molta confiança me’ls han exposat:
- l’he hagut de llegir amb diccionari
- hi ha paraules rebuscades
Ve a ser el mateix, no sé si en el fons això vol dir: nena, ets molt pedant. Però no és això, no. Jo és que estic perquè tothom tingui la possibilitat d’ampliar el seu vocabulari i crec que qui busca una paraula al diccionari, ja per sempre se la fa seva. En fi, ja ha sortit la meva vena pedagògica frustrada.
Un altre comentari negatiu és el que alguns l’han fet com a positiu:
- és que et veig en tots els relats i això ja no és ficció.
Bé, és discutible. Si sóc jo la que he nascut en un circ i després faig la volta al món, i més tard em nomenen directora general adjunta, això és ficció pura. Si vaig en cotxe i m’enganxa un aiguat i, entremig de la pluja, recullo un extraterrestre... això és ciència ficció. Si un soldat alemany, mort a la segona guerra mundial, parla des de la tomba, aquí tindríem ficció del més enllà, però seria difícil trobar-m’hi.
No obstant, des que vaig patir aquesta crítica cruel i infame, he intentat retratar-me i mullar-me menys en tot el que escric... sense aconseguir-ho!
Seguirem...Amb il·lusió!! !
Publicat per Teresa Duch a 12:52 4 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: comentaris, ficció, retratar-se
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Dades personals
Teresa Duch
Sóc alumna de l'Escola de Lletres de Tarragona i membre del col·lectiu mots.en.cru. He guanyat quatre premis literaris, he publicat a La lluna en un cove i a la revista literària Som Punt i coma de Vimbodí i Poblet, el meu poble. Col·laboro quinzenalment en una columna d'opinió del setmanari de Tarragona Notícies TGN. Commoure, torbar, entretenir, impactar, sembrar el dubte, plorar, fer oblidar, riure, somriure. És tot el que desitjo per a vosaltres, quan llegiu el que escric. Que en aquests retalls de vida que us brindo hi trobeu quelcom diferent. Jo he emprat els mots, ara vosaltres teniu la paraula.
Visualitza el meu perfil complet
Translate
Entrades populars
SEGONA PROVA-JOC
Segurament quan finalment arribi a Ítaca hauré de saber trobar noves sendes, però aquest viatge per a què el meu llibre vegi la llum es...
PABLO NERUDA EN ELS MEUS ORÍGENS
Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, ...
PRIMERA PROVA-JOC
Un bloc ho és de veritat gràcies a les visites dels seus lectors. Si a més a més aquests fan comentaris, l'autor pot considerar que ...
EL VIATGE DES DE CASA
Aquest Sant Jordi, regala't una escapada sense moure't de casa, una escapada literària! Disset viatges a escollir: riures, somri...
A UN ANY DE VIATGES INSÒLITS
Ara fa just un any vaig publicar el meu primer llibre Viatges insòlits de viatgers abrandats i...
A LA MEVA CARRETERA (1)
Cada setmana vaig un cop, a vegades dos, al meu poble. De la meva ciutat al meu pob...
TERCERA PROVA-JOC
Segueixo amb el meu viatge a Ítaca que, casualment, coincideix amb un altre viatge més important, més llarg i més emocionant també a Ít...
PARAULES PRESENTACIÓ "Viatges insòlits de viatgers abrandats"
Cafè Metropol, 14 - 12 - 2012 PRESENTACIÓ DE TERESA DUCH per Coia Valls Permeteu-me que, en primer lloc us doni les ...
TARDA ATRAFEGADA
Encara que a la presentació del llibre a la Llar d’avis no hi havia ningú tan gran com per no saber què passava ni per viure l’a...
HISTÒRIA D'UNA ARTISTA DEL TRAPEZI
Teresa D. va néixer accidentalment a la Conca de Barberà en el si d’una família d’artistes. Els seus pares i els...
Salsa-ficcio
salsa-ficcio
Arxiu del blog
► 2017 (1)
► de gener 2017 (1)
► 2015 (1)
► d’abril 2015 (1)
▼ 2013 (10)
▼ de desembre 2013 (1)
A UN ANY DE VIATGES INSÒLITS
► d’agost 2013 (1)
► de juny 2013 (1)
► d’abril 2013 (2)
► de març 2013 (3)
► de gener 2013 (2)
► 2012 (7)
► de desembre 2012 (4)
► de novembre 2012 (3)
Seguidors
Entrades populars
SEGONA PROVA-JOC
Segurament quan finalment arribi a Ítaca hauré de saber trobar noves sendes, però aquest viatge per a què el meu llibre vegi la llum es...
PABLO NERUDA EN ELS MEUS ORÍGENS
Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, ...
PRIMERA PROVA-JOC
Un bloc ho és de veritat gràcies a les visites dels seus lectors. Si a més a més aquests fan comentaris, l'autor pot considerar que ...
EL VIATGE DES DE CASA
Aquest Sant Jordi, regala't una escapada sense moure't de casa, una escapada literària! Disset viatges a escollir: riures, somri...
A UN ANY DE VIATGES INSÒLITS
Ara fa just un any vaig publicar el meu primer llibre Viatges insòlits de viatgers abrandats i...
A LA MEVA CARRETERA (1)
Cada setmana vaig un cop, a vegades dos, al meu poble. De la meva ciutat al meu pob...
TERCERA PROVA-JOC
Segueixo amb el meu viatge a Ítaca que, casualment, coincideix amb un altre viatge més important, més llarg i més emocionant també a Ít...
PARAULES PRESENTACIÓ "Viatges insòlits de viatgers abrandats"
Cafè Metropol, 14 - 12 - 2012 PRESENTACIÓ DE TERESA DUCH per Coia Valls Permeteu-me que, en primer lloc us doni les ...
TARDA ATRAFEGADA
Encara que a la presentació del llibre a la Llar d’avis no hi havia ningú tan gran com per no saber què passava ni per viure l’a...
HISTÒRIA D'UNA ARTISTA DEL TRAPEZI
Teresa D. va néixer accidentalment a la Conca de Barberà en el si d’una família d’artistes. Els seus pares i els...
Total de visualitzacions de pàgina:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons. Tema Viatges. Imatges del tema creades per molotovcoketail. Amb la tecnologia de Blogger. | 0.612905 | curate | {"ca": 0.8974570446735395, "en": 0.04164948453608248, "es": 0.04, "fr": 0.004673539518900344, "de": 0.012096219931271478, "cs": 0.004123711340206186} | https://viatgesinsolits.blogspot.com/2013/12/ |
dogv_ca_20231006_0_14789 | RESOLUCIÓ de 21 de febrer de 2013, de la Direcció General d'Energia, per la qual es modifiquen les autoritzacions administratives d'este mateix òrgan, de dates 11 de setembre de 2008 i 24 de febrer de 2009, per a la construcció de la línia elèctrica a 132 kV, doble circuit, per a l'evacuació de les zones 7 i 8 del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, que discorre pels termes municipals d'Andilla, Higueruelas, Villar del Arzobispo, Casinos, Llíria, Benaguasil, Riba-roja de Túria i Vilamarxant. Expedient número ATLINE/2003/352/46. [2013/2575]
(DOGV núm. 6984 de 13.03.2013) Ref. Base de dades 002619/2013
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Vist l'expedient amb referència ATLINE/2003/352, incoat pel Servici Territorial de Indústria i Energia de València de la Conselleria de Indústria i energia a instància d'Energías Renovables Mediterráneas, SA (Renomar), amb domicili social a València, carrer Dr. Romagosa, núm. 1-4-W 2, relatiu a la sol·licitud de data 18 d'octubre de 2002, d'autorització administrativa, aprovació de projecte i declaració d'utilitat pública en concret per a la construcció de «Línia elèctrica 132 kV doble circuit, ST Peñas de Dios - AP7 ST Boscos - ST Requena», en els termes municipals d'Andilla, Villar del Arzobispo, Llíria, Bugarra, Gestalgar i Chiva, província de València, a la qual s'adjuntava projecte i annex d'este, firmats per tècnic titulat competent i visat pel corresponent col·legi oficial.
Resultant que el mencionat expedient va ser sotmés a informació pública per mitjà d'anuncis en el Butlletí Oficial de la Província de València número 183, de data 03.08.2004, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, número 4.827, de data 25.08.2004, el diari de premsa Las Provincias de data 07.08.2004 i per mitjà d'exposició pública en els taulers d'anuncis dels ajuntaments dels municipis afectats.
Resultant que de conformitat amb allò que ha establit la Llei 54/1997, de 27 de novembre del Sector Elèctric i el Reial Decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica, es va remetre a les distintes administracions, organismes o empreses de servici públic o de servicis d'interés general afectades, amb béns i drets a càrrec seu, separata del projecte a fi que establisquen el condicionat tècnic procedent, pronunciaments que hi ha en l'expedient.
Resultant que de conformitat amb allò que s'ha establit per l'article 131 del Reial Decret 1955/2000, es va comunicar al sol·licitant els pronunciaments de les distintes administracions, organismes o empreses de servici públic o de servicis d'interés general afectades, així com les al·legacions de particulars, que van ser degudament contestades pel sol·licitant.
Resultant que hi ha en l'expedient els pronunciaments de les distintes administracions, organismes o empreses de servici públic o de servicis d'interés general afectades, les al·legacions presentades per ciutadans particulars, així com les corresponents contestacions del sol·licitant.
Vist l'expedient amb referència ATLINE/2003/279, incoat pel Servici Territorial de Indústria i energia de València de la Conselleria de Indústria i Energia a instància de Nuevas Energías Valencianas, SA (Nevasa), amb domicili social a València, carrer Pedrapiquers, número 2, polígon industrial Vara de Quart, València, relatiu a la sol·licitud de data 23 d'octubre de 2002, d'autorització administrativa, aprovació de projecte i declaració d'utilitat pública en concret per a la construcció de «Línia elèctrica a 132 kV Bugarra - Vilamarxant», en els termes municipals de Bugarra, Gestalgar, Pedralva, Cheste i Vilamarxant, província de València, a la qual s'adjuntava projecte firmat per tècnic titulat competent i visat pel corresponent col·legi oficial.
Resultant que el mencionat expedient va ser sotmés a informació pública per mitjà d'anuncis en el Butlletí Oficial de la Província de València número 229, de data 26 de setembre de 2003, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 4.595, de data 25 de setembre de 2003, el diari de premsa Las Provincias de data 12 de setembre de 2003 i per mitjà d'exposició pública en els taulers d'anuncis dels ajuntaments dels municipis afectats.
Resultant que de conformitat amb allò que s'ha establit en la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del Sector Elèctric i el Reial Decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica, es va remetre a les distintes administracions, organismes o empreses de servici públic o de servicis d'interés general afectades, amb béns i drets a càrrec seu, una separata del projecte a fi que establisca el condicionat tècnic procedent, pronunciaments que hi ha en l'expedient.
Resultant que de conformitat amb allò que s'ha establit per l'article 131 del Reial Decret 1955/2000, es comuniquen al sol·licitant els pronunciaments de les distintes administracions, organismes o empreses de servici públic o de servicis d'interés general afectats, així com les al·legacions de particulars, que van ser degudament contestades pel sol·licitant.
Resultant que hi ha en l'expedient els pronunciaments de les distintes administracions, organismes o empreses de servici públic o de servicis d'interés general afectades, les al·legacions presentades per ciutadans particulars, així com les corresponents contestacions del sol·licitant.
Resultant que, mitjançant la Resolució de 2 de març de 2007, la secretària autonòmica de Territori i Medi Ambient formula declaració d'impacte ambiental, en els termes següents:
- Primer: estima no acceptable des del punt de vista ambiental, el projecte d'instal·lacions eòliques del Pla Eòlic de la zona 8 del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, l'evacuació del qual es projecta per enganxall a Boscos 1 de la zona 9 del Pla Eòlic, que al seu torn evacua a la ST de Requena
- Segon: estima acceptable des del punt de vista ambiental, el projecte d'instal·lacions eòliques de la zona 8, el sistema d'evacuació del qual es projecta a la ST de Vilamarxant, amb els condicionants que s'inclouen en l'apartat tercer de la part dispositiva de la mencionada Declaració d'Impacte Ambiental (d'ara en avant DIA), que implica modificacions en el traçat de la línia d'evacuació elèctrica i determina la unificació en una mateixa línia de l'evacuació de l'energia procedent dels parcs eòlics de les zones 7 i 8.
Resultant que la modificació del projecte inicial consistix en la variació del traçat i la tipologia de la línia, motivada per la necessitat de complir els requisits mediambientals exigits per la DIA.
Resultant que amb l'objecte de fer complir el condicionat imposat per la DIA esmentada, Energías Renovables Mediterráneas, SA (Renomar), va presentar amb data 2 de febrer de 2007 en el Servici Territorial d'Energia de València un escrit sol·licitant continuar amb la tramitació de l'expedient, a què adjunta nou projecte de línia de 132 kV doble circuit, per a evacuació de les zones 7 i 8 del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, iniciant nou expedient amb referència ATLINE/2003/352/46/bis.
Vist l'expedient amb referència ATLINE/2003/352/46/bis, incoat pel Servici Territorial d'Energia de València de la Conselleria d'Infraestructures i Transport a instància d'Energías Renovables Mediterráneas, SA (Renomar), relatiu a la sol·licitud de data 2 de febrer de 2007, d'autorització administrativa, aprovació de projecte i declaració d'utilitat pública en concret per a la construcció de «línia elèctrica a 132 kV, doble circuit, evacuació zones 7 i 8 del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana», en els termes municipals d'Andilla, Higueruelas, Villar del Arzobispo, Casinos, Llíria, Benaguasil i Vilamarxant, província de València, a la qual s'adjuntava projecte de l'esmentada línia firmat pel tècnic titulat competent i visat pel corresponent col·legi oficial.
Resultant que l'esmentat projecte modificat va ser sotmés a la corresponent informació pública, per mitjà d'anuncis en el Butlletí Oficial de la Província de València número 127, del dia 30 de maig de 2007, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 5.522, del 29 de maig de 2007, en el diari de premsa El Mundo del dia 6 de juny de 2007, i per mitjà d'exposició en el tauler d'anuncis dels ajuntaments dels municipis afectats.
Resultant que de conformitat amb allò que ha establit la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del Sector Elèctric i el Decret 88/2005, de 29 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s'establixen els procediments d'autorització d'instal·lacions de producció, transport i distribució d'energia elèctrica que són competència de la Generalitat, es va remetre als ajuntaments afectats pel projecte, Andilla, Higueruelas, Villar del Arzobispo, Casinos, Llíria, Benaguasil i Vilamarxant, una separata de la part d'este als efectes d'establir el condicionat tècnic procedent, havent informat els ajuntaments d'Andilla, Casinos, Llíria, Benaguasil i Vilamarxant en els termes següents:
- Ajuntament de Casinos: a través d'informe de l'oficina tècnica, suggerix un traçat alternatiu, l'establiment d'unes compensacions per mitjà de cànon anual als propietaris afectats pel traçat de la línia elèctrica i el posicionament dels suports en punts situats entre parcel·les.
- Ajuntament de Benaguasil: a través d'ofici de l'alcalde, manifesta que el traçat proposat no s'ajusta dels objectius de planejament urbanístic del municipi, es proposa un canvi de traçat i la connexió amb la futura subestació projectada en el terme municipal de Llíria.
- Ajuntament de Vilamarxant: a través d'ofici de la regidor delegada d'urbanisme, proposa variar el traçat a l'altura de Navaixet del Fetge, transcorrent la línia cap a Benaguasil deixant a l'est el polígon industrial de Pla de Montero i la realització en subterrani en sòl amb especial protecció paisatgística.
Resultant que de conformitat amb allò que ha establit l'article 9 del Decret 88/2005, de 29 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s'establixen els procediments d'autorització d'instal·lacions de producció, transport i distribució d'energia elèctrica que són competència de la Generalitat, es va remetre, així mateix, una separata del projecte tècnic modificat de la línia elèctrica projectada a:
- Conselleria d'Infraestructures i Transport, Servici Territorial de Carreteres
- Diputació Provincial de València, Servici de Carreteres
- Ministeri de Medi Ambient, Confederació Hidrogràfica del Xúquer
- Iberdrola Distribución Eléctrica, SAU
Amb vista que presenten la seua conformitat i oposició, resultant tots els informes remesos favorables o condicionats acceptats pel sol·licitant, sense que en cap cas no s'observe impediment per a la realització de la instal·lació objecte d'autorització.
Resultant, que s'ha remés, a cada un dels ajuntaments afectats pel traçat de la línia elèctrica, (d'acord amb el que disposa la Llei 16/2003, de 17 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana), un ofici en què se sol·licitava informe sobre l'adaptació del projecte remés al planejament urbanístic d'aplicació, havent-hi únicament contestat l'ajuntament d'Andilla amb informe favorable.
Resultant que hi ha en l'expedient els pronunciaments de les distintes administracions, organismes o empreses de servici públic o de servicis d'interés general afectades, les al·legacions presentades per ciutadans particulars, així com les corresponents contestacions del sol·licitant.
Resultant que amb data 18 de desembre de 2007, Renomar presenta davant de la Direcció General d'Energia l'Estudi d'Impacte Ambiental del Sistema d'Evacuació de la zona eòlica 8 (connexió a Vilamarxant).
Resultant que a fi d'atendre les al·legacions presentades pels ajuntaments de Casinos, Benaguasil i Vilamarxant, l'empresa Energías Renovables Mediterráneas, SA (Renomar), presenta adjunt a l'estudi d'impacte ambiental, un estudi d'alternatives (modificacions puntuals) a l'esmentada línia.
Resultant que l'esmentat estudi d'impacte ambiental junt amb l'estudi d'alternatives va ser sotmés a la corresponent informació pública, per mitjà d'anuncis en el Butlletí Oficial de la Província de València número 9, del dia 11 de gener de 2008, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 5.673, de 4 de gener de 2008, en el diari de premsa El Mundo del dia 9 de gener de 2008.
Resultant que, mitjançant la Resolució de 2 de juny de 2008, la secretària autonòmica de Territori i Medi Ambient formula resolució complementària de la declaració d'impacte ambiental, estimant acceptable des del punt de vista ambiental, el sistema d'evacuació de la zona 8 en la seua totalitat i parcial de la zona 7, amb els condicionants que s'inclouen en l'apartat segon de la part dispositiva de la mencionada resolució complementària de la declaració d'impacte ambiental.
Resultant que per la resolució de la Direcció General d'Energia de la Conselleria d'Infraestructures i Transport de data 11 de setembre de 2008, es va atorgar autorització administrativa, aprovació de projecte i declaració d'utilitat pública per a la construcció de la Línia elèctrica 132 kV doble circuit, evacuació zones 7 i 8 del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, per als trams següents: tram comprés entre la SE Peñas de Dios i Ap70, tram comprés entre els suports Ap83 i Ap85, tram comprés entre els suports Ap91 i Ap102 i el tram comprés entre els suports Ap107 i Ap124, que discorren pels termes municipals d'Andilla, Higueruelas, Villar del Arzobispo, Casinos i Llíria a la província de València.
Resultant que amb l'objecte de fer complir el condicionat imposat per la DIA esmentada, Renomar va presentar amb data 23 de juny de 2008 davant del Servici Territorial d'Energia de València un escrit sol·licitant continuar amb l'expedient d'autorització administrativa, aprovació de projecte i declaració d'utilitat pública de la línia elèctrica a 132 kV, doble circuit, evacuació zones 7 i 8 del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, a què adjunta «Annex de modificació del projecte de la línia elèctrica 132 kV, doble circuit, ST Peñas de Dios - ST Vilamarxant, de la zona 7 i 8, del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana», que preveu determinats trams de l'esmentada línia elèctrica.
Vist l'expedient amb referència ATLINE/2003/352/46/bis, incoat pel Servici Territorial d'Energia de València de la Conselleria d'Infraestructures i Transport a instància d'Energías Renovables Mediterráneas, SA (Renomar), relatiu a la sol·licitud de data 23 de juny de 2008, d'autorització administrativa, aprovació de projecte i declaració d'utilitat pública en concret per a la construcció de determinats trams de la «línia elèctrica a 132 kV, doble circuit, evacuació zones 7 i 8 del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana», que discorren pels termes municipals de Casinos, Llíria, Benaguasil, Riba-roja de Túria i Vilamarxant, província de València, a la qual s'adjuntava projecte de l'esmentada línia firmat per tècnic titulat competent i visat pel corresponent col·legi oficial.
Resultant que l'esmentat projecte modificat va ser sotmés a la corresponent informació pública, per mitjà d'anuncis en el Butlletí Oficial de la Província de València número 264, del dia 5 de novembre de 2008, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 5.886, de 5 de setembre de 2008, en el diari de premsa El Mundo del dia 18 de novembre de 2008, i per mitjà d'exposició en el tauler d'anuncis dels ajuntaments dels municipis afectats.
Resultant que de conformitat amb allò que ha establit la Llei 54/1997, de 27 de novembre del Sector Elèctric i el Decret 88/2005, de 29 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s'establixen els procediments d'autorització d'instal·lacions de producció, transport i distribució d'energia elèctrica que són competència de la Generalitat, es va remetre als ajuntaments afectats pel projecte, Casinos, Llíria, Benaguasil, Riba-roja de Túria i Vilamarxant, una separata de part d'este als efectes d'establir el condicionat tècnic procedent, no havent-se rebut cap informe per la qual cosa s'entén la seua conformitat amb la instal·lació.
Resultant que de conformitat amb allò que ha establit l'article 9 del Decret 88/2005, de 29 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s'establixen els procediments d'autorització d'instal·lacions de producció, transport i distribució d'energia elèctrica que són competència de la Generalitat, es va remetre, així mateix, una separata del projecte tècnic modificat de la línia elèctrica projectada a:
- Conselleria d'Infraestructures i Transport, Servici Territorial de Carreteres
- Diputació Provincial de València, Servici de Carreteres
- Ministeri de Medi Ambient, Confederació Hidrogràfica del Xúquer
Amb vista a que presenten la seua conformitat i oposició, resultant tots els informes remesos favorables o condicionats acceptats pel sol·licitant, sense que en cap cas no s'observe impediment per a la realització de la instal·lació objecte d'autorització.
Resultant, que s'ha remés a cada un dels ajuntaments afectats pel traçat de la línia elèctrica, (d'acord amb el que disposa la Llei 16/2003, de 17 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana), un ofici en què se sol·licitava informe sobre l'adaptació del projecte remés al planejament urbanístic d'aplicació, no havent-se rebut cap informe dels ajuntaments per la qual cosa s'entenen evacuats en sentit favorable.
Resultant que hi ha en l'expedient els pronunciaments de les distintes administracions, organismes o empreses de servici públic o de servicis d'interés general afectades, les al·legacions presentades per ciutadans particulars, així com les corresponents contestacions del sol·licitant.
Resultant que per Resolució de la Direcció General d'Energia de la Conselleria d'Infraestructures i Transport de data 24 de febrer de 2009, es va atorgar autorització administrativa, aprovació de projecte i declaració d'utilitat pública per a la construcció de la Línia elèctrica 132 kV doble circuit, evacuació zones 7 i 8 del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, per als trams següents: tram comprés entre els suports Ap70 i Ap83, tram comprés entre els suports Ap85 i Ap91, tram comprés entre els suports Ap102 i Ap107 i el tram comprés entre els suports Ap124 i la SE Vilamarxant, que discorren pels termes municipals de Casinos, Llíria, Benaguasil, Riba-roja de Túria i Vilamarxant, a la província de València.
Resultant que mitjançant la Resolució de 18 de setembre de 2012, el director general d'avaluació ambiental i territorial formula resolució complementària de la declaració d'impacte ambiental, estimant acceptable amb caràcter definitiu el sistema d'evacuació conjunt de les zones 7 i 8 del Pla Eòlic corresponent a l'alternativa A entre els suports 16 i 52 (d'acord amb la denominació de l'estudi d'impacte ambiental original) i anul·lant, en conseqüència, l'apartat 1.1 del punt segon de la part dispositiva de la Resolució de 2 de juny de 2008, de la directora general de Gestió del Medi Natural complementària de les declaracions d'impacte ambiental de les zones 7 i 8.
Resultant que l'esmentada instal·lació compta amb autorització d'explotació atorgada pel Servici Territorial d'Energia de València amb data 30 de juliol de 2009.
Resultant que amb data 20 de desembre de 2012, Renomar presenta escrit davant de la Direcció General d'Energia de la Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, registre d'entrada número 29.990, en el qual sol·licita nova autorització administrativa de la línia elèctrica d'evacuació conjunta de les zones 7 i 8, o ratificació o modificació de les autoritzacions administratives de dates 11 de setembre de 2008 i 24 de febrer de 2009, per la qual ratifique que el traçat definitiu del sistema d'evacuació de la zona 8 és el construït, incloent-hi la resolució complementària a la DIA en el cos de l'esmentades autoritzacions administratives.
Resultant que d'acord amb el que establix l'article 21.7 i el 28.3 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del Sector Elèctric, escau a l'Administració autonòmica les autoritzacions d'instal·lacions de producció d'energia elèctrica en règim especial, inclosa la connexió, si és el cas, amb la xarxa de transport o distribució, sense perjuí de les concessions i autoritzacions que calga, d'acord amb altres disposicions que resulten aplicables i en especial les relatives a l'ordenació del territori i al medi ambient.
Considerant que la sol·licitud ha complit els tràmits establits en la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del Sector Elèctric, el Reial Decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica, la Llei 16/2003, de 17 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat Valenciana, i el Decret 88/2005, de 29 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s'establixen els procediments d'autorització d'instal·lacions de producció, transport i distribució d'energia elèctrica que són competència de la Generalitat.
Considerant que, d'acord amb el que disposa l'article 4.1.a) i el punt 2 de la disposició addicional primera del Decret 88/2005, de 29 d'abril, regulador dels procediments d'autorització d'instal·lacions de producció, transport i distribució d'energia elèctrica que són competència de la Generalitat, en concordança amb l'article 18 del Decret 188/2012, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria, d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, escau a la Direcció General d'Energia d'este departament la resolució del present procediment.
Esta Direcció General d'Energia resol:
Primer
Modificar les autoritzacions administratives d'esta direcció general de dates 11 de setembre de 2008 i 24 de febrer de 2009, atorgades a Energías Renovables Mediterráneas, SA (Renomar), a fi d'incloure el que disposa la resolució complementària de la declaració d'impacte ambiental de data 18 de setembre de 2012, donant per definitiu el sistema d'evacuació conjunt de les zones 7 i 8 del Pla Eòlic corresponent a l'alternativa A entre els suports 16 i 52, sense modificació de la característiques de la línia elèctrica.
D'acord amb el que establix l'article 15 de Reial Decret Legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de Projectes, s'incorporen els condicionants establits en la resolució complementària de la DIA, de 2 de juny de 2008, de la secretària autonòmica de Territori i Medi Ambient, que se citen a continuació:
1. El traçat s'ajustarà a l'alternativa seleccionada, d'acord amb la documentació gràfica reflectida en la documentació remesa per al Direcció General d'Energia, el 2 d'abril de 2008 denominada «informe relatiu al traçat definitiu del sistema d'evacuació de la zona 7 i 8 del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana (modificacions puntuals al traçat original aprovat per declaració d'impacte ambiental), excepte en els trams que es detallen a continuació:
1.1. Entre els suports 16 i 52 la solució definitiva s'ajustarà a l'alternativa de corredor D de l'estudi d'impacte ambiental, permetent la instal·lació provisional a mitjà termini (5 anys) del traçat ajustat a l'alternativa del corredor A.
Per a això, en un termini màxim de 2 anys, des de la notificació de la present resolució, es presentarà davant d'esta direcció general un estudi d'impacte ambiental amb les alternatives tècnicament viables, Considerant les activitats mineres existents en l'àmbit del corredor D i les possibles afeccions al patrimoni. La documentació gràfica tindrà el detall suficient com per a determinar inequívocament el traçat proposat, de manera que l'òrgan competent en matèria de mines puga emetre un informe respecte d'això.
Considerant el pronunciament de l'Àrea d'Indústria i Mines i si és el cas el de la Direcció General de Patrimoni, es comunicarà a la Direcció General d'Energia el traçat més adequat, a fi que els promotors de les zones 7 i 8 elaboren el projecte definitiu.
El projecte amb la solució definitiva se sotmetrà conjuntament amb l'estudi d'impacte ambiental elaborat i la resta de documentació exigida per la legislació sectorial al tràmit d'informació pública. Conclòs este tràmit l'expedient complet serà remés a esta direcció general per a la formulació de la corresponent resolució complementària prèvia a l'autorització definitiva.
L'execució i entrada en funcionament del tram de línia ajustada a l'alternativa de corredor D, es farà abans de l'1 de juny de 2013, procedint al desmantellament i la restauració de la superfície afectada pels accessos i suports del tram de línia substituït abans de l'1 de setembre de 2013.
1.2. El tram entre els suports 125 i 126 s'executarà en subterrani ubicant els suports d'acord amb allò que s'ha reflectit en el full 5 del plànol núm. 3 del traçat definitiu, ajustant el traçat a la senda situada a l'est del disseny rectilini proposat.
L'amplària màxima afectada per l'execució dels trams subterranis, inclosos la zona, el camí de suport i la zona de recollida del material d'excavació, serà de 8 metres i inclourà i aprofitarà la senda existent.
2. El traçat definitiu d'acord amb allò que s'ha especificat en el punt anterior, així com la seua execució quedarà supeditat a:
2.1. Les mesures preventives i actuacions prèvies per a evitar l'afecció al patrimoni cultural, d'acord amb les propostes de la memòria de prospecció arqueològica, objecte id'nforme favorable per la Conselleria de Cultura, així com al seguiment per tècnic competent en la fase d'obres del tram comprés entre els suports 42 a 48, i als condicionants que la Conselleria de Cultura establisquen sobre el projecte de seguiment paleontològic que s'elabora en este tram.
Cas que fóra necessari modificar substancialment el traçat, per la detecció de troballes de naturalesa arqueològica i/o paleontològica en la fase de moviments de terres, després d'aplicar les mesures cautelars assenyalades en la declaració d'impacte ambiental i en els informes de la Conselleria de Cultura, es comunicarà a esta direcció general les variacions proposades a fi de valorar-les ambientalment abans de la seua execució.
2.2. Als condicionants establits per l'organisme competent en matèria de vies pecuàries.
3. Es modificarà en la mesura que siga possible la ubicació dels suports 129 i 130 a fi que les infraestructures elèctriques s'allunyen al màxim del nucli de vivendes situat a l'est de la línia.
4. En relació als accessos, a més d'allò que s'ha indicat en la documentació presentada es compliran els criteris següents:
- La rasant dels nous accessos s'ajustarà al màxim a la cota del terreny a fi d'evitar impactes residuals innecessaris, especialment en el tram comprés entre els suports 16 a 52 per a facilitar la rehabilitació del terreny després del desmantellament de la línia.
- L'amplària dels nous accessos serà com a màxim la dels camins de què partixen, no sobrepassant en cap cas els 3,5 metres entre arestes interiors de cunetes.
- Els suports situats en terreny forestal, que requerisquen l'execució de nous trams d'accés i obertura de carrer davall la línia, ajustaran el traçat d'aquell, sempre que la topografia ho permeta a l'àrea tallafocs.
- Per a l'accés al suport 24 s'utilitzarà el camí existent (el mateix camí de què part l'accés al suport 25) sent innecessària l'execució d'un nou tram de camí.
5. Les mesures preventives per a evitar impactes sobre l'avifauna s'ajustaran als criteris següents:
- El disseny de la línia complirà les prescripcions tècniques per a la protecció contra l'electrocució establides en el Reial Decret 263/2008, de 22 de febrer.
- Per a evitar impactes per col·lisió s'intensificaran les mesures proposades de senyalització del cable de terra en el tram 1 en simple circuit en tota la seua longitud i el tram 2, de doble circuit entre els suports 1 i 75, de manera que l'efecte de marca salvaocells siga cada 5 metres, mantenint per a la resta de trams aeris les mesures correctores propostes en l'estudi d'impacte ambiental.
6. Amb caràcter general es procedirà, després de la fase d'obres a la restauració ambiental d'acord amb el que s'ha descrit en el capítol 10 de l'estudi d'impacte, fent especial insistència en aquells trams inclosos en l'àmbit del PORN del Túria, tant pel que fa al tractament final de la morfologia del terreny com en la revegetació.
De conformitat amb l'article 28.3 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del Sector Elèctric, la present autorització s'atorga sense perjuí de les concessions i autoritzacions que siguen necessàries, d'acord amb altres disposicions que siguen aplicables i en especial les relatives a l'ordenació del territori i al medi ambient.
Segon
Publicar i notificar la present resolució, d'acord amb el que establix l'article 10 del Decret 88/2005, de 29 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s'establixen els procediments d'autorització d'instal·lacions de producció, transport i distribució d'energia elèctrica que són competència de la Generalitat, significant-se que la seua publicació es realitzarà igualment als efectes que determina l'article 59.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en la seua redacció donada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de l'anterior, de notificació d'esta resolució als titulars desconeguts o amb domicili ignorat o a aquells a qui, intentada la notificació, no s'haguera pogut practicar.
Esta resolució no és definitiva en via administrativa i en la seua contra podrà interposar-se recurs d'alçada davant del secretari autonòmic de Indústria i Energia en el termini d'un mes, comptat des de l'endemà de la seua notificació, d'acord amb el que establix l'article 115 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
València, 21 de febrer de 2013.- El director general d'Energia: Antonio Cejalvo Lapeña. | 1 | perfect | {"ca": 0.9899210927657317, "es": 0.0036138187122869837, "sr": 0.00036469730123997083, "it": 0.00019892580067634773, "fr": 0.005503613818712287, "cs": 0.00039785160135269546} | dogv64081 |
mc4_ca_20230418_18_108883 | Anthony Martial - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Anthony Martial (Massy, 5 de desembre de 1995) és un futbolista francès d'origen guadalupeny que juga de davanter al Manchester United.
(fr) Anthony Jordan Martial
5 de desembre de 1995 (1995-12-05) (24 anys)
6 desembre 2012 –
Olympique Lyonnais 3 (0)
AS Monaco 49 (11)
Manchester United 86 (24)
França sub-16 17 (9)
França sub-17 13 (9)
França sub-18 4 (3)
França sub-19 5 (0)
França sub-21 12 (4)
França 18 (1)
(2015) Premi Golden Boy
2012–2013 Olympique Lyonnais 3 (0)
2013–2015 AS Monaco FC 49 (11)
2015– Manchester United FC 136 (45)
2010–2011 França sub-16 17 (9)
2011–2012 França sub-17 13 (9)
2012–2013 França U18 4 (3)
2013–2013 França U19 5 (0)
2013–2015 França sub-21 12 (4)
2015– França 18 (1)
Ha estat internacional amb França des de la sub-16 fins a la sub-21. El 2015 fou convocat per la selecció francesa absoluta, tot i que encara no ha debutat en el primer equip de França.
Olympique LyonnaisModifica
Martial va començar a jugar a futbol als 6 anys al CO Les Ulis prop de la seva ciutat natal. Als 14 anys va ser descobert pels observadors del planter de l'Olympique Lyonnais i va fitxar al mateix any. Durant la segona temporada va ser cridat per jugar a la selecció francesa sub-17 per participar en la 2012 UEFA European Under-17 Championship disputada a Eslovènia.
Va debutar professionalment com a futbolista el 6 de desembre de 2012 en la fase de grups de l'Europa League contra el Hapoel Ironi Kiryat Shmnona. Mentre que el seu debut a la Ligue 1 va ser el 3 de febrer del 2013 contra l'AC Ajaccio quan va substituir a Rachid Ghezzal al minut 79. [1][2]
Martial va poder jugar alguns minuts en 2 partits més durant la resta de la temporada.
El 30 de juny del 2013 el Mònaco va fer oficial la compra de Martial per la suma de 5 milions d'euros més bonus i oferint-li 3 anys de contracte. [3]
L'etapa al AS Monaco fou bastant fructífera, ja que disputà 70 partits i marcà 15 gols en les 2 temporades que hi va militar. El 2015 va ser guardonat amb el Premi Golden Boy, que és atorgat al millor futbolista mundial menor de 21 anys. [4]
L'1 de setembre del 2015 el Manchester United va comprar a Anthony Martial per 36 milions de lliures esterlines (49 milions d'euros aproximadament) i 4 anys de contracte. És la xifra més alta pagada, darrere del jugador Raheem Sterling[5] per una promesa futbolística en tots els temps, superant així els 27 milions de lliures pagades pel traspàs del jugador anglès Luke Shaw. [6]
Actualitzat al 4 de gener del 2019.
Olympique de Lyon França 1.ª 2012-13 3 0 0 0 0 0 1 0 0 4 0 0
A.S. Mónaco Mónaco 1.ª 2013-14 11 2 1 4 0 0 - - - 15 2 1
2014-15 35 9 4 6 1 0 7 1 1 48 11 5
2015-16 3 0 1 0 0 0 4 1 1 7 1 2
Manchester United Anglaterra 1.ª 2015-16 31 11 4 9 3 5 9 3 0 49 17 9
2016-17 25 4 6 7 3 2 10 1 0 42 8 8
2017-18 30 9 5 7 1 2 8 1 2 45 11 9
2018-19 16 8 1 1 0 0 5 1 0 22 9 1
Selecció nacional:
Absoluta Francia 2015/16 3 0 - - 9 0 11 0
2016/17 1 0 - - 1 1 2 1
Actualitzat 4 Gener 2019
Lliga Europa de la UEFA Manchester United Solna 2016/17
↑ «Imperious Lyon cruise past Kiryat Shmona». UEFA. [Consulta: 2 setembre 2015].
↑ «Lyon boit la tasse à Ajaccio». France Info. [Consulta: 2 setembre 2015].
↑ «Summer trading window update». Olympique Lyonnais. [Consulta: 2 setembre 2015].
↑ Raheem Sterling
↑ «Anthony Martial signs for Manchester United for £36m from Monaco». The Guardian. [Consulta: 2 setembre 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anthony Martial
Perfil del jugador a la Federació francesa futbol
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anthony_Martial&oldid=23791504»
Darrera modificació: 16 juny 2020 a les 08:56
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 16 juny 2020 a les 08:56. | 0.517687 | curate | {"ca": 0.6651276480173819, "en": 0.10266159695817491, "fr": 0.07821835958718087, "pt": 0.06871265616512764, "uu": 0.0008147745790331341, "mk": 0.0008147745790331341, "es": 0.06110809342748506, "ru": 0.021184139054861488, "zh": 0.0013579576317218902} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Anthony_Martial |
racoforumsanon_ca_20220809_2_489248 | Benvolguts companys i companyes usuaris:Ha sigut aquest un any molt mogudet per aquests indrets virtuals. Hem vist des de fils molt pedagògics amb intervencions in-cre-ï-bles fins a fils absurds, repetitius, desagrupats, reagrupats, requeteagrupats, divertits, avorrits, cansins o polèmics. Tot plegat barrejat amb la seua part friqui gens menyspreable: des de confessar quan és dimarts fins les històries d’Aitana i sa mare, tot passant pel gran fil dels còmics “FU”.No vaig a parlar de lo bonic que és el xat perquè per a aquestes coses ja ens serveix, i molt millor, el CAT.N.AZ. En aquest discurs, donat el seu caràcter extraordinari, vaig a centrar-me una mica en la meua visió personal del concurs i avant.AgraïmentsPer començar, he de fer l’agraïment (tot i haver-ho fet personalment i un per un) a eixe tros del xat que ha decidit votar-me.Revolta!, SOVIETCAT, kaya, crema catalana, dolsainera, porc senglar, gatzara!! !, Albert , beni-masclet, Biel , ocell, Ruffles, binic., mano!, Francisca , hipocresia, nosferatu, desfici, ucraïnesa, Marv, Magdalena , Fernando , Adam , dixie, SEGADOR BLAUGRANA, Ferran , Teresa , Ramon Muntaner, Eloi , Khadija , poc a poc, Ferran , Maria Dolores , Kamper, Juan Ramon , Meritxell , pseudonim, Comics, requiem, Javier , Sergi Surià, Maria Josefa , Manuel , Jenny_1714, Ferran , Shin, Federico , Lem, Kiwi, Clandestí, Ian , Elisenda , Identitats, Rosa Luxemburg, Ariadna , Ian , Marc_Xelvi, Josep_Dencàs, cuc, Emma , Ascension , Bruna Psicodèlic, Stoichkov, Josep i el gran coguanyador Alex Haixix: a tots vosaltres, GRÀCIES!Que sí, que no deixem de repetir-nos que aquest concurs és una tonteria i que no s’ha de prendre seriosament. Una vegada aquest ha acabat, però, la meua conclusió és que així l’hem d’entendre al seus capítols negatius (negatius i divertits alhora, tot s’ha de dir), però no en els positius. I és que vore el teu nom d’usuari al comentari d’un altre et dibuixa un somriure a la cara. I llegir darrere del teu nom un paràgraf justificant el vot que et donen ja és l’hòstia.Sobre la porca de la Alan Reconec que aquells vots que han explicat com han canviat la seua visió de la Alan són els que més m’han emocionat. I us diré que sé perfectament a què jugue amb aquest paperet de musa sexual. Perquè ni musa, ni hòsties. Simplement em crec els meus principis, que no poden quedar-se relegats a simple teoria i s’han de poder extrapolar a la praxi. I si entre d’ells hi és la creença que allò personal és polític, no vaig a defensar l’alliberament personal aplaudint un manifest sobre la qüestió en un fil per després en un altre sentenciar que el sexe és assumpte del tot privat i, per pudor, ahí ha de restar. I no pretenc donar lliçons de com s’ha de ser ni de creure’m més les coses. Simplement pretenc remarcar que, per que hi haja canvis, sempre hi ha un freak que els comença tot arriscant-se a ser socialment sancionat.Puc entendre que la meua conducta haja sonat desviada alguna vegada. Però buscar el xoc frontal és la millor manera de combatre allò establert, el tipus de relacions que encara avui estem reproduint, i (tot i que no deixa de ser una cosa molt “micro”) comprovar que moltes persones que inicialment no han sabut empassar la meua poca vergonya (i amb açò parle, directament, de que els hi he caigut com el cul) han sabut normalitzar-la, compartir-la i fins i tot adquirir-la ja és per mí molt i molt gratificant.Sobre la Alan que de vegades diu coses interessantsPerò fer referència únicament a la polèmica que he despertat per parlar sense pèls a la llengua és un insult a mí mateixa. Aquest any he sortit del meu paper inicial per ser una mica més d’eixa persona real que sóc. Una per a la qual el sexe no és sa vida sencera, sinó un 5% d’aquesta. O siga.No pocs usuaris han aplaudit que sortira a intervindre en altres qüestions debatudes al xat perquè aquestes intervencions m’han ajudat a llevar-me d’a sobre l’etiqueta de verra que no té més neurones que les que inverteix en parlar de sexe. Bé. No he fet aportacions intel·lectuals amb el propòsit de treure’m etiquetes. Ja m’està bé la de verra perquè sols coneixent-me en persona es pot saber si ho sóc o no, o si tinc neurones, inquietuds intel·lectuals, habilitats, principis o cap tipus de valor. I els qui m’han criticat no mereixen el meu esforç per demostrar-los res. Em semblen paregut a la merda. Sobre els usuarisEls qui quan he parlat de política, d’actualitat, de sociologia o de qualsevol matèria us heu topat amb alguna intervenció meua que us ha tocat la fibra i m’heu enviat “a Sexe a parlar de mamades, que és l’únic que fas bé”, aneu-vos en tots a la punyetera merda.Els qui no heu entés la meua actitud al principi però us l’heu empassada a poc a poc, a més de reconéixer altres intervencions meues, gràcies per no ser obtusos.Els qui des d’un principi heu entés la meua forma de parlar, chapeau!Els qui alguna vegada us heu tocat llegint-me, feu-vos-ho mirar xD.Sobre les usuarisSempre he dit que, desgraciadament, són moltes les situacions on s’evidencia clarament que la dona és la primera enemiga de la dona. Al xat ho hem comprovat de lluny. En alguns casos, la cosa ha tingut final feliç; en d’altres, mai no tindrà final.Les qui esteu desenganxades del paper tradicional que ens neguem a heretar les dones i, per tant, heu entés des del principi aquest usuari que tinc, gràcies i no canvieu.Les qui al principi no enteníeu com era i un dia, en un exercici d’honestedat, m’heu dit que heu passat de no poder amb mí a defensar-me com i on calguera, moltíssimes gràcies. És el que busque, crec. Entre aquest sector he descobert, a més, persones meravelloses darrere dels seus nicks. No puc agrair-ho més.Les qui sou enemigues del feminisme i em titlleu de feminazi sectària amb el coco menjat per defensar l’honrosa dignitat de ser dona, ja ho vaig dir fa uns dies: no us burleu sota la vostra ignorància del treball i les biografies plenes de lluita que han aconseguit que avui siguem una mica menys esclaves d’aquest sistema. Menys encara per piques i manies personals. M’ofen. I sols sentint-me ofesa puc escriure comentaris a fils amb les paraules més desagradables que em passen pel cap, i no demanaré perdó per tal cosa.Sobre el concursPerfecta manera de començar i acabar amb este minut de glòria de què gaudisc amb el discurset: tirar-li flors a aquest concurs, i de manera ben merescuda.Moltes gràcies pel teu treball, CAT.N.AZ. Moltes gràcies als administradors que hi són al darrere controlant el tema i incloguent-hi novetats com ara la columneta amb les votacions dels nostres usuaris elegits. Moltes gràcies a binic., a zoe, a Resistenda, a Racocatalà i (de nou) al CAT.N.AZ per aportar premis pels guanyadors i contribuir a fer aquest concurs més abellidor, si hi cap. Moltes gràcies a tots els usuaris que atorguen un nivellàs increïble als fòrums del xat encara que aquest no estiga reflectit al rànquing del concurs. I moltes gràcies, com no, a tots els usuaris que participen als fòrums i els hi donen vida. Que no decaiga la cosa i el concurs de l’any que ve supere el d’enguany!
Que xulo, Maria Rosa ! Si l'Àlex no en fa un, t'enarbores com la guanyadora real!
no puc suportar aquesta pressió!! !
Considera-ho una tanda de penals. | 0.904615 | curate | {"ca": 0.9954045397576939, "es": 0.0004177691129369169, "eu": 0.000974794596852806, "gl": 0.0030636401615373905, "fr": 0.0001392563709789723} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_81468 | Cada disciplina artística té els seus propis mètodes i busca desenvolupar la seva autonomia a partir dels elements diferenciadors propis. No obstant això, totes les arts són filles d'una cultura i d'un temps històric el paradigma del qual es desenvolupa de manera textual, bé sigui com a sistematització filosòfica, o en forma lírica o narrativa.
Però una cosa que comparteixen tots els temps des del Renaixement és la trobada entre literats, filòsofs i artistes i la reflexió compartida sobre el seu temps, el seu art i la seva societat. A més d'establir llaços personals de filiació o antipatia, aquesta reflexió i el camí compartit a la recerca de noves metes forjaran els grans ideals de la nostra cultura i la seva plasmació en les grans obres en la història de la literatura i l'art.
En aquest curs tractarem de manera panoràmica i global els grans conceptes que han marcat la història de la nostra cultura i ens pararem per a veure de forma detallada les obres més representatives dels grans mestres de la pintura i la literatura.
Programa del curs
Programa del curs
Programa
1. Causes socioeconòmiques i filosòfiques del final de l'edat mitjana
2. Paradigmes del Renaixement: el pas de la transcendència a la immanència
3. L'humanisme renaixentista i les relectures de Plató
4. Pico della Mirandola i la dignitat de l'ésser humà
5. La introducció de la perspectiva a la pintura: diferències entre Itàlia i els països nòrdics
6. La ciència arriba a l'art: la Florència de Botticelli i Leonardo
7. El cortesà Rafael i Baltasar Castiglione
8. Miquel Àngel i l'ideal del geni artístic
9. L'ambient nòrdic i l'arribada del protestantisme
10. Idealisme vs. Naturalisme. Roma en temps de Caravaggio
11. De mil estats a monarquies absolutes: el poder i la glòria al Barroc
12. Els mestres arriben a Espanya: El Greco, Ribera, Rubens
13. Velázquez i Cervantes. "Las Meninas" i "El Quixot"
14. Del Neoclassicisme a la Revolució
Professorat
Marcos Yáñez Velasco, professor de filosofia, història i teoria de l'art i doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra.
Preus i descomptes
Preus i descomptes
Título de la tabla
Durada del curs
Públic en general
Col·lectius amb descompte*
20 hores
163.00€ 136.00€
(*) Col·lectius amb descompte:
Per poder beneficiar-se de qualsevol descompte, s'haurà d’introduir degudament en el moment de fer la inscripció. Un cop finalitzat el procés de matrícula, no s’hi aplicarà cap descompte.
A l'inici del procés de matriculació, el preu del curs es mostra sense descompte fins al moment en què l'interessat ha d'indicar el codi de descompte del col·lectiu al qual pertany.
Els codis són:
Comunitat UB: (MUB90U9B)
Alumnat
Personal d'administració i serveis
Personal docent i investigador
Membres del Grup UB
Alumnes i antics alumnes de Gaudir UB, Els Juliols UB, Escola d'Idiomes Moderns, Universitat de l'Experiència i Estudis Hispànics
Socis del col·lectiu Alumni UB
Alumnes preinscrits a la Universitat de l’Experiència
Comunitat IL3-UB: (MUB90U9B) (alumnes, treballadors, docents).
Veí de Badalona: (VBA82U9B) només per als cursos impartits a Badalona.
Subscriptors de l'ARA (SDARAU9B)
Usuaris de les Biblioteques de la Diputació de Barcelona i de les Biblioteques de Barcelona amb carnet (UBB12U9B).
Procediment de matrícula
Procediment de matrícula
Els períodes de matrícula són:
Cursos segon trimestre 2021-22: del 09/12/2021 a les 9.00 hores fins 5 dies abans de l'inici del curs escollit.
La matrícula s’ha de fer exclusivament en línia.
En cas de ser alumne o antic alumne de l’Institut de Formació Continua de la Universitat de Barcelona IL3 - UB, només hauràs d'introduir el teu nom d’usuari i contrasenya:
En cas contrari (nous alumnes o antics alumnes de Gaudir UB o d’altres programes de la Universitat de Barcelona diferents dels d’IL3), registra’t per a poder iniciar el procés de matrícula com a nou alumne d’IL3.
La matrícula es fa efectiva quan s’ha pagat l’import del curs o dels cursos amb targeta de crèdit o de dèbit.
Col·lectius amb descompte
Els codis descompte es mostren a l'apartat anterior 'Col·lectius amb descompte'. Caldrà indicar-lo durant el procediment de matriculació.
Matrícula pagada per empresa: una empresa o autònom pot pagar l'import de la matrícula. Si aquest és el cas, cal indicar en el formulari de matrícula les dades de l'empresa, a la qual se li enviarà directament la factura.
Donat que el pagament ja el farà l'empresa indicada, és important que l'alumne no pagui també el curs.
En tots els casos, el pagament de l’import facturat de la matrícula s’ha de formalitzar abans de l’inici del curs.
Avís Covid-19
Avís Covid-19
Aquest curs pot patir ajustos de calendari, metodologia docent o sistema d'avaluació segons els esdeveniments i les directrius de les autoritats sanitàries en relació amb la crisi de la COVID-19. Malgrat tot, es garanteix la qualitat de la formació i l'assoliment d'objectius en tots els casos. | 0.729529 | curate | {"ca": 0.9267938614682705, "en": 0.007880547490667772, "cs": 0.006428867689755288, "da": 0.00041476565740356696, "oc": 0.009954375777685608, "fr": 0.008710078805474907, "es": 0.03214433844877644, "pt": 0.0022812111157196184, "zh": 0.005391953546246371} | http://www.ub.edu/gaudirub/programacurs.php?url_retorn=cursos_lloc&IdMunicipi=1&CodiCurs=1740&AnyAcademic=2021&Quatrimestre=1 |
cawac_ca_20200528_7_16728 | Agenda
Conferència: "Un tomb per Vilanova i la Geltrú", a càrrec de l'escriptor vilanoví Miquel Altadill
CX L'Espai Vilanova (rbla. de Salvador Samà, 18) Vilanova i la Geltrú
Ho organitza: CNL de l'Alt Penedès i el Garraf (SC del Garraf i Vilanova i la Geltrú) Hi col·labora: CX L'Espai Vilanova
Presentació d'una nova edició del Voluntariat per la llengua a Vilanova i la Geltrú i el Garraf: acte informatiu i lliurament de material a les parelles.
Tot seguit, acte d'inauguració dels cursos de català per a adults i del Voluntariat per la llengua, amb la conferència: "Un tomb per Vilanova i la Geltrú", a càrrec de l'escriptor vilanoví Miquel Altadill. | 0.740137 | curate | {"it": 0.009244992295839754, "ca": 0.9907550077041603} | http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlaltpenedes/agenda.html?ID=4612 |
macocu_ca_20230731_9_328454 | 200 persones visiten ontinyent amb el “Tren de la Dipu”
Unes dos centes persones visitaren el passat dissabte 17 de maig Ontinyent amb el “Tren turístic” que s’ha ficat en marxa des de la Diputació de València juntament amb el Patronat Provincial de Turisme, Renfe i l’ajuntament de la ciutat.
Els viatgers que arribaren a les 11h del matí, recorregueren el barri de La Vila, el Palau, l’església de Santa Maria, el museu fester, el museu tèxtil i la mostra d’embotits artesanals d’Ontinyent.
El recorregut que va incloure els viatges d’arribada i tornada a valència, hostesses, guies turístics, visita guiada, i activitat interactuada per un preu de 9,5€. A més els viatgers degustaren la gastronomia tradicional als restaurants que ofertaren un menú especial per a la ruta en preus entre 10 i 27€. | 0.833275 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_8625 | Duem més de quaranta dies de confinament, i l’àmbit econòmic ha anat guanyant terreny setmanes enrere com a tema de debat i preocupació als mitjans i en les converses de la ciutadania. Per aquest mateix motiu, des de GESOP continuem fent el seguiment de la percepció de l’impacte econòmic del coronavirus que té la població.
Dóna un cop d’ull a la nostra infografia per veure els resultats!
(Clicant damunt de la imatge podràs veure-la en gran i, a més, descarregar-te-la en un arxiu PDF.)
CoronavirusEconomiaTreball
Compartir
Tweet
Share
Share
Email
Altres artícles
EBSIB2021
Breu de dades (49): La població escolar 2021-2022
Dia Internacional de l’Orgull LGTBI
This Post Has 0 Comments
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Comentari
Categories
Blog
Breu de dades
Dades de l'Òmnibus
Dades en obert
Infografies
Informes varis
Publicacions
Etiquetes
Barcelona Catalunya Coronavirus Cultura Curiositats Dones Economia Educació Espanya Internacional LGTBI Municipi Població Política TIC Treball Violència de gènere
Archives
Archives Selecciona el mes octubre 2021 setembre 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 març 2017 febrer 2017 novembre 2016 octubre 2016 agost 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 desembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 març 2014 febrer 2014 desembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 juliol 2011 maig 2011 març 2011 novembre 2010 juliol 2010 juny 2010 abril 2010 octubre 2009 juny 2009 abril 2009 març 2009 gener 2009 octubre 2008
previous post: Cinquena setmana de seguiment de la Covid-19
next post: Quin futur imaginem després de la Covid-19?
GESOP Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública, S.L.
Contacte
Carrer Provença 385-387 entresol 1a
08025 Barcelona
T. 93 300 07 42
E-mail: [email protected]
Catàleg de serveis
L’Òmnibus de GESOP
Índex de Satisfacció Municipal
Treball de Camp
Mobilitat
Abordatge Etnogràfic
Metodologia Qualitativa
Verifica’t
Serveis a la Investigació
GESOP Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública, S.L. © 2021 - By Milimetric MKT
Política de CookiesPolítica de Qualitat ISOPolitica de Xarxes SocialsCondicions d’Ús
Back To Top
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Acceptar
Configuració
Canvia la configuració de les galetes
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Galetes d'anàlisi
Política de galetes
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes, la sessió PHP per accedir al teu panell de control de client, etc... No guardem cap dada persona ni de rastreig entre aquestes cookies.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes d'anàlisi
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.709603 | curate | {"ca": 0.9156338334420526, "fr": 0.013481191563383343, "pt": 0.011089367253750815, "nl": 0.0010871928680147858, "en": 0.027832137421178516, "es": 0.01456838443139813, "de": 0.009567297238530115, "oc": 0.0050010871928680145, "sv": 0.0017395085888236572} | https://gesop.net/ca/2020/04/27/impacte-economic-de-la-covid-19-percepcio/ |
mc4_ca_20230418_5_339629 | Dimarts, 11 Febrer 2014 23:32
El contingut d'aquest lloc web ha estat posat per ser utilitzat pels visitants per al seu ús individual. L'estructura, components com fotografies, gràfics, sons o altres, enllaços, o bé el contingut no pot ser copiat de forma intencionada pel visitant, l'única còpia permesa que vosté pot tenir és la descàrrega automàtica que realitza el seu ordinador amb la finalitat que la nostra web siga vista en el seu ordinador. Sota cap circumstància podrà el contingut d'aquesta web ser venut, llogat, duplicat, publicat, distribuït en qualsevol mitjà (CD, DVD, targetes d'emmagatzematge massiu, etc. ), Emmagatzemat, utilitzat sota "frames" o re-transmès sota qualsevol altre propòsit. Usuaris que siguen descoberts violant aquesta política tindran l'accés a aquest web prohibit, sense perjudici de penes addicionals previstes per la legislació espanyola i internacional.
Biar Digital és responsable del contingut d'aquest lloc web, inclosos els seus enllaços, fotografies, vídeos i pàgines relacionades. Pel sol fet de visitar aquest lloc i actuar en confiança amb tota la informació ací continguda, l'usuari es compromet a indemnitzar a Biar Digital a través dels seus oficials, directors de departaments, participadors de la societat, agents, empleats o representants danyats per qualsevol fet danyós produït per l'accés d'aquest usuaris. Biar Digital assegura que no edita els llocs enllaçats i que per tant no té cap control sobre aquests llocs.
La informació continguda en aquest lloc web és exacta des del moment de la seua elaboració i fins a nou canvi. De tota manera, si creu que alguna dada ha de ser canviada, no dubte en comunicar a través de l'e-mail.
El contingut inclós en aquest lloc web està protegit per les lleis espanyoles i estrangeres de marques registrades i drets d'autor i és d'exclusiva titularitat de Biar Digital o d'altres degudament identificats. Tots els drets, a excepció del que s'ha dit anteriorment per a usuaris individuals, estan registrats i serà necessari consentiment escrit de Biar Digital per al tractament de qualsevol element aquí obtingut, amb excepció de la incorporació d'un enllaç al nostre lloc web, que no necessitarà autorització . La inclusió d'enllaços serà només i exclusivament a la pàgina principal de www.biardigital.com i no estaran permesos "deep links" o enllaços profunds.
Si creus que algun treball teu ha estat copiat de manera que constitueix una violació de les lleis de dret d'autor o que els seus drets de propietat intel lectual han estat vulnerats, si us plau contacti amb nosaltres escrivint-nos a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. i intentarem solucionar el conflicte tan aviat com ens sigua possible.
T'informem que la informació recollida pels nostres servidors no estarà disponible per a terceres persones fora de l'organigrama de Biar Digital; només farem servir aquesta informació per a fins no comercials.
Tots aquests termes han estat elaborats d'acord amb la Política de Protecció de Dades de l'Agència de Protecció de Dades d'Espanya, que treballa per vigilar la informació personal que emmagatzemen les empreses. D'aquesta manera, nosaltres hem adaptat les nostres bases de dades als diferents nivells de seguretat recollits en les Recomanacions de l'APD i, al mateix temps, hem afegit diferents mesures de seguretat com antivirus, tallafocs, etc. per oferir-los la major confiança. Si voleu consultar tots aquests termes, visiteu http://www.agenciaprotecciondatos.org/datd.htm
Vist 95261 vegades | 0.878749 | curate | {"ca": 0.9589310829817159, "pt": 0.009563994374120956, "es": 0.02644163150492264, "en": 0.005063291139240506} | https://www.biardigital.com/index.php/avis-legal |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_298401 | L’Electrovinyes arriba a la 7ª edició, després de 6 anys treballant amb la millor electrònica de vanguarda del país i també artistes nacionals i internacionals del panorama underground. Després d'haver trobat el seu espai a un dels entorns més emblemàtics de Vilafranca, la muntanya de Sant Pau a la Sala del Mirador de l'ermita, enguany celebra una edició especial al Claustre dels Trinitaris, al centre de Vilafranca del Penedès.
• Amb algunes de les propostes més interessants del moment, com Esperit!, Fernando Lagreca o Timpahn i també els ja clàssics del festival Tallers Petits Tafaners.
Programació
••• DV 4/09 OPEN DOORS & DJS 20H. | ELECTROSOPARS_21H. | ESPERIT!_21.30H. | BRAVE COAST DJS_23H.
••• DS 5/09 OPEN DOORS_19.30H. | PETITS TAFANERS_20H. | ELECTROSOPARS_21H. TIMPAHN_21.30H. | FERNANDO LAGRECA_22.30H. | ELECTROVINYES DJ_23.30H.
L'Electrovinyes apropa la música electrònica al centre de Vilafranca en una edició especial al Claustre dels Trinitaris
✹ ESPERIT! | 4/09 21.30h.
El multiinstrumentista del Montseny, Dalmau Boada, després de visitar-nos al Festival Hivernacle l'any 2017, torna a Vilafranca per fer-nos viatjar pel seu univers al·lucinant amb una música que neix lliure I flueix lliure, Esperit! un home-orquestra a escala internacional que va des de el folk més al.lucinant a l'electrònica, passant per mil i una músiques del món.
Després de solcar mig món amb multitud d’aventures musicals, però sobretot amb Les Aus, actualment Mau Boada (Sant Celoni, 1981) torna al Mirallsonor amb el seu projecte més personal, Esperit! Un home-orquestra que ens fa viatjar amb cançons de bressol al·lucinògenes, folk tripós, sons tel·lúrics, fresses i escapades al circ. Malgrat la seva joventut, Mau Boada ja ha deixat la seva empremta en una vintena llarga de discos. Es fa present en l’undergound de Nova York amb la mateixa naturalitat que a Sant Celoni o a l’Heliogàbal, o com quan girava per Europa en una companyia de circ. Els seus concerts són sempre imprevisibles i transiten per camins inesperats, portant el públic al límit de la hipnosi. Un multiinstrumentista il·luminat i somrient. Concert imperdible!
✹ PETITS TAFANERS | 5/09 20h.
Els tallers Petits Tafaners són una experiència on els més petits de la casa poden remenar i jugar amb instruments inusuals.
Es van estrenar a l'Electrovinyes l'any 2014 i han rodat per tot Catalunya passant també pel Festival Hivernacle, la Biblioteca Carles Rahola de Girona o la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca.
Enguany, després del taller de "loops", preparem una jornada especial, esteu a punt?
✹ TIMPAHN | 5/09 21.30h.
El projecte en solitari de Yarei Molina aconsegueix hipnotitzar a l'oient creant un tsunami sonor perversiu i industrial combinat amb l'única ajuda del seu kit de bateria, un timpani i instruments de fabricació pròpia.
Timpahn és la simbiosi entre l’art sonor i l’art visual possible amb l’ús d’instruments de percussió, presentada en primícia a Vilafranca del Penedès l'any 2015 i que ha girat per tot el món. Enguany també presenta disc "SegregaciOn", editat per brave coast aquest 2020. Amb un tambor, un timpani i diferents objectes, crea sons, ritmes, estranyes melodies i trons que, en el currículum, pretenen crear una aura electrònica industrial que ens transporta a un entorn psicodèlic més sinistre. Amb la interacció entre so i imatge (llums i vídeos) pretenem aïllar i transportar el públic.
✹ FERNANDO LAGRECA | 5/09 22.30h.
Fernando Lagreca torna a l'Electrovinyes després d'actuar-hi en una de les seves edicions més exitoses. Ens trobem davant d'un dels impulsors de la música electrònica de Barcelona amb forts i emocionants directes. Fernando Lagreca és un estricte defensor dels directes, en els quals es presenta només amb instruments hardware: guitarres, samplers, micros, casiotones, sintes i efectes, formen la seva paleta de textures sonores, ajudat per inconfusibles melodies per crear una obra plena de capes i matisos
El seu nou disc "Infamous" marcarà un abans i un després en la carrera discogràfica en solitari de Fernando Lagreca. Si bé és respectat i conegut per les seves anteriors treballs plens d'atmosferes chillwave, pop sintètic i fins i tot material electrònic incendiari per a la pista de ball, en aquest nou disc de fins a 12 cançons s'atreveix traient més trucs del barret de copa. La d'un apassionat de l'analògic, els beats variables, viscerals i melòdics. Algú que no perd de vista que la contemporaneïtat musical en la qual estem, i per això descobrirem per primera vegada un Lagreca més urbà i fins i tot per moments temptant el hip hop i el techno.
És també la primera vegada en què compta amb col·laboracions vocals internacionals. Tres en concret: les de Chantelle R ( "Dissociation", "Rogue Planet"), B. Dopran ( "Broken") i Kamal Imani ( "Jail Of Dreams").
• Les entrades de l'Abonament Bàsic inclouen una consumició per jornada.
• La organització treballa de valent per mantenir al màxim de l'essència de l'Electrovinyes dins la fase del Covid que ens trobem. En cas que s'hagués d'anul.lar la organització es compromet a tornar el preu de les entrades.
INFORMACIÓ PROTOCOLS COVID-19
A L'ENTRADA HI HAURÀ GEL HIDROALCOHÒLIC PER RENTAR-SE LES MANS. L'ORGANITZACIÓ GARANTEIX QUE SE SEGUEIXEN TOTS ELS PROTOCOLS DE SEGURETAT I HIGIENE DICTATS PEL GOVERN. ES RECOMANA PORTAR L'ENTRADA DESCARREGADA AL MÒBIL PER EVITAR L'INTERCANVI DE PAPERS. ÉS OBLIGATORI L'ÚS DE MASCARETA PER ACCEDIR ALS DIVERSOS ESPAIS D'ACTUACIÓ, UN COP ASSEGUTS A LES CADIRES US LA PODREU TREURE. SEGUIU LES INDICACIONS DELS ACOMODADORS I ELS CIRCUITS D’ENTRADA I SORTIDA, AIXÍ COM ELS ACCESSOS AL SERVEI DE BAR I LAVABOS. S’HA DE MANTENIR LA DISTRIBUCIÓ DE CADIRES TAL I COM US LES TROBAREU UBICADES. UN COP ASSEGUTS, ES RECOMANA AIXECAR-SE EL MÍNIM INDISPENSABLE I EVITAR, DINS LA MESURA DEL POSSIBLE, DE MOURE’S CONSTANTMENT NI INTERCANVIAR-SE DE CADIRA. LES PORTES S’OBRIRAN A PARTIR DE LES 20 H I ES RECOMANA ARRIBAR AMB ANTELACIÓ PER EVITAR AGLOMERACIONS. ES PROHIBEIX L'ACCÉS A L'ESPECTACLE A LES PERSONES QUE TINGUIN SÍMPTOMES RELACIONATS AMB EL COVID-19.
Gutxiago ikusi Gehiago ikusi
Kasu honetan antolatzaileak ez du zehaztu adingabekoen politikarik sarreran, zalantzarik izan ezkero zuzenean antolatzailearekin harremanetan jartzea gomendatzen dizugu. | 1 | perfect | {"ca": 0.7847043701799485, "nl": 0.005302056555269923, "en": 0.09672236503856041, "ja": 0.0035347043701799484, "de": 0.004820051413881748, "es": 0.06217866323907455, "gl": 0.004177377892030848, "zh": 0.0016066838046272494, "pt": 0.005302056555269923, "eu": 0.03165167095115681} | |
macocu_ca_20230731_7_130952 | Tauler d'anuncis
El màster és interuniversitari i s'imparteix conjuntament amb la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i la Universitat de Girona (UdG). El present curs 2018-19 s'ha impartit la 12 edició com a máster oficial i ha renovat l'acreditació per la qual cosa té assegurada la impartició en els propers quatre cursos acadèmics. | 0.712252 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_304532 | El nom propi en aquesta ocasió és Alfred Hitchcock, Hitch com l’anomenava la gent propera, un dels cineastes més influents i personals de tota la història. Va iniciar la seva carrera com a director a la Gran Bretanya amb pel·lícules mudes i amb les primeres sonores. Més tard, a l’any 1939, va marxar cap a Hollywood on va madurar el seu estil. D’aquesta època, a cavall entre el cinema en blanc i negre i el color, va crear les seves obres més madures i potents: autèntiques obres mestres, referència per a totes les generacions següents.
Va rebre el sobrenom del mag dels suspens perquè ningú com ell va saber fer-nos entrar en les situacions que proposava, deixant-nos compartir amb ell aquella mirada voyeur, que robant retalls de la intimitat dels seus protagonistes ens conduïa per camins tenebrosos, foscos, inquietants... “Imagineu-vos a un home assegut en el sofà preferit de casa seva –va dir Hitch- A sota hi ha una bomba a punt d’esclatar. Ell ho ignora, però el públic ho sap. Això és el suspens”. Perseguint sempre aquesta complicitat, es va valdre dels seus innovadors plans, de grans girs argumentals i d’un ús magistral de les tècniques de muntatge, treballant sempre en pro de la seva constant màxima: “El públic ha de patir tant com sigui possible”.
Són famosos els seus “macguffin”, paraula inventada per ell que descriu aquelles coses que fan avançar una història però que no tenen cap importància en l'argument. En paraules seves, “en històries de rufians sempre és un collaret i en històries d’espies sempre són els documents”. No convé distreure a l’espectador de totes aquelles coses en les que el director vol centrar-nos, per entrar en detalls sobre com estava feta la bomba de sota la butaca o els motius que l’havien portada fins allí... aquestes coses no podien de cap manera distreure’ns del fet que només quedaven 15 segons perquè explotés!
I és que la seva dèria era la simplicitat narrativa. “Quan es narra una història en el cine, només s’ha de recórrer al diàleg quan és impossible explicar-ho d’una altra manera”. No és d’estranyar doncs que els seus personatges no s’endinsin en llargues converses: dues frases ben encadenades i a per l’escena següent. “Si una pel·lícula és bona el so podria treure’s i l’audiència encara tindria una idea perfectament clara d’allò que passa”
El director més influent de tots els temps –tal com se l’ha anomenat en repetides ocasions- mai no va rebre, paradoxalment, cap Oscar. Això si, ens va deixar un llegat de més de 50 pel·lícules, la majoria memorables i un bon grapat d’obres mestres.
A continuació faré el gran esforç de destacar-ne solament 10 d’elles, en una selecció molt personal i subjectiva, deixant de banda altres grandíssimes creacions que també mereixerien ser-hi...
Rebeca, 1940.
Aquesta és la primera pel·lícula americana de Hitchcock i la més poètica. Constitueix un grandíssim melodrama gòtic amb un misteri de fons que va creixent fotograma a fotograma fins a envair-ho tot... i de fons Rebeca, la dona misteriosa i llunyana, present en tota la pel·lícula però que mai no arriba a aparèixer. La història, narrada des de la única perspectiva d’una jove esposa (Joan Fontaine) que va descobrint les parts més fosques del seu distant marit (Laurence Olivier) sota la perversa mirada de l’enigmàtica majordoma (Judith Anderson). Clarobscurs i intriga en una obra escrita per l’escriptora britànica Daphe du Maurier. Una de les seves obres més inquietants!
Recorda, 1945.
Es una pel·lícula protagonitzada per Gregory Peck en el paper de John Ballantyne, un home afectat per amnèsia que pot estar relacionat amb un homicidi. La jove doctora Peterson (Ingrid Bergman) l’ajudarà a recuperar els seus records. Hitchcock es va mostrar sempre molt interessat pel psicoanàlisi, pràctica terapèutica de la que se’n parlava molt en el seu temps i que obria estranyes i misterioses portes en els racons més recòndits de la ment humana. Un regal per una persona acostumada a treballar amb el suspens com a matèria primera. A la seva incursió en els mons onírics de Ballantyne ens trobem envoltats d’escenaris dissenyats pel més surrealista de tots els artistes: Salvador Dalí. El director va composar una escena de somnis molt més llarga de la que va aparèixer a la pel·lícula, però es va concloure que resultava massa pertorbadora pels espectadors i Hitch la va haver de reduir considerablement.
Sospita, 1941.
Aquesta obra significa la primera col·laboració entre el director i Cary Grant. Hitch va saber veure en l’etern seductor que era Cary Grant una potencialitat obscura i ambigua. I a Sospita apareix un nou Cary interpretant a Johnnie, un personatge de mirada tèrbola, que ens fa sospitar en tot moment una manca d’honestedat en els seus actes. La receptora dels seu sospitós comportament és la vulnerable i fràgil Lina (Joan Fontaine, novament al servei de Hitchcock). La pel·lícula ens fa cavalcar al llarg de tot el seu metratge sobre una ambigüitat constant al voltant de Johnnnie en un joc pervers de pors infundades... o no?
La soga. 1948.
En aquesta ocasió, Hitchcock va trobar la inspiració en un homicidi que van cometre els joves Nathan Leopold i Richard Loeb a Chicago, on van assassinar a un noi que no coneixien de res, només per l’afany de realitzar un crim perfecte. Això va aportar al director una idea suficientment macabre i punyent com per poder construir una pel·lícula al voltant d’ella. És una obra molt teatral amb uns plans que es mantenen al llarg de molts minuts –algun dels plans seqüència arriba a durar fins a 10 minuts- i ens situa com a immòbils observadors d’allò que va succeint en un petit apartament. A la pel·lícula intervé James Stewart en la primera de 4 col·laboracions amb el director. És aquesta la primera pel·lícula en color de Hitchcock, filmada en Technicolor.
Estranys en un tren, 1951.
Un altre cop una novel·la, Strangers on a Train de Patricia Highsmith, va ser la seva inspiració. En ella dos homes que no es coneixen de res coincideixen casualment en el vagó d’un tren i es comenten les seves penúries. A la conversa acaba apareixent una idea insòlita: cadascú matarà a la causa dels mals de l’altra. Així ningú podrà sospitar d’ells ja que no hi ha entre tots dos cap relació. El que per un d’ells ha estat una conversa banal i sense més transcendència, per a l’altre és un tracte que portarà a terme religiosament. I és que certs plans no es poden verbalitzar ni en broma.
Crim perfecte, 1954.
La idea de planejar el crim perfecte sempre havia estat molt present a l’obra de Hitchcock i en aquesta ocasió fins i tot li dóna títol. Torna al Technicolor i ho fa amb Grace Kelly com a gran protagonista de la història, amb un marit amb els pitjors desitjos homicides vers ella. Una gran pel·lícula amb algun dels ja tradicionals girs argumentals especialitat de la factoria hitchcockiana. Una sòbria creació que va seduir al públic des del mateix moment de la seva estrena gràcies a la consistència de la història i a la manera en que aquesta juga amb l’espectador, donant-li sempre més informació que la que tenen els seus protagonistes. Constitueix una magnífica interpretació de Grace Kelly que fa un gran treball interpretatiu.
La finestra indiscreta, 1954.
Si el voyeurisme es troba present en major o menor grau a tota l’obra de Hitchcock, a La finestra indiscreta passa a ocupar un dels papers protagonistes. Mentre el protagonista de la història – un James Stewart en una nova col·laboració amb el director- està impedit i obligat a fer una llarga estada de descans al seu apartament, no li queda gaire més distracció que mirar per la finestra que dóna a un pati interior i seguir, tafanerament, les vides dels seus veïns. La distracció funciona com a tal fins que no creu descobrir els indicis d’un assassinat. La seva parella, novament Grace Kelly, l’ajudarà a esbrinar la veritat.
Psicosi, 1960.
És aquesta potser la pel·lícula més emblemàtica de totes les obres de Hitchcock i un dels seus èxits comercials més espectaculars. Algunes de les seves imatges han passat a formar part de la història del cinema pels seus plans insòlits, la magnífica fotografia en blanc i negre de John L. Russell i la gran partitura de Bernard Herrmann, un col·laborador habitual del director. I naturalment els grans cops d’efecte, com el que la seva protagonista, interpretada per Janet Leigh, morís a mitja pel·lícula, a la dutxa, així com la composició que l’Anthony Perkins fa de l’introvertit Norman Bates, un personatge pertorbador i inoblidable. Segurament és aquesta la pel·lícula més imitada, homenatjada i parodiada.
Els ocells, 1963.
En una pel·lícula més digne de pertànyer al gènere de ciència ficció que al d’intriga o de terror va aconseguir, a la seva estrena, que molta gent sortís del cine realment afectada. El motiu era molt evident: l’enemic terrible que atacava a la humanitat no eren mostres estranys vinguts de l’espai ni estranyes criatures sortides de les grans profunditats oceàniques... els qui es revelaven contra la població eren simples ocells: gavines, corbs, pardals... quan la desolació arriba de la mà d’allò proper i quotidià es torna molt més terrorífica i res més quotidià que les aus que es troben disperses arreu dels cinc continents, per milions i perfectament adaptades als climes més diversos.
Cortina esquinçada, 1966.
En el 10è lloc he situat una de les obres més oblidades de Hitchcock, una d’aquelles pel·lícules considerades menors dins de la seva filmografia i un gran treball segons el meu punt de vista. Ambientada en temps de la guerra freda, ens submergeix de ple en una història d’espionatge i d’intriga, plena de situacions que finalment no acaben sent el que aparenten. Paul Newman i Julie Andrews són, en aquesta ocasió, la parella protagonista. L’ofici i la gran tècnica narrativa del mestre Hitch aporten a aquesta pel·lícula moments memorables, que contenen tota l'essència del seu creador. Una obra madura i encara avui molt interessant.
I un cop completada la meva particular llista la miro i em pregunto: Com és que no hi són Encadenats, Jo confesso o Però... qui va matar a Harry? Perquè han quedat fóra L’home que sabia massa, Fals culpable o Vertigen? I m’he oblidat de Marnie, Frenesí o La trama? No. Naturalment no he oblidat en absolut cap d’elles, però és que estem davant d’un geni del cinema i cadascuna de les seves petjades professionals ha estat una aportació única a la història del Setè Art. Llarga vida a l'excèntric creador! | 1 | perfect | {"ca": 0.9781684698608965, "en": 0.0028979907264296756, "uk": 0.0013523956723338485, "pt": 0.011591962905718702, "eo": 0.0007727975270479134, "cs": 0.0004829984544049459, "fr": 0.0019319938176197836, "it": 0.0028013910355486863} | |
crawling-ib3_ca_20230205_0_63982 | A Nova Zelanda, el Govern ha decidit endurir les lleis de control d’armes després de la massacre de divendres passat en dues mesquites. Mentrestant, la policia continua investigant totes les circumstàncies de l’atac. El supremacista Brenton Tarrant, l’autor de la massacre, no ha mostrat cap penediment i ha rebutjat un advocat d’ofici. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/nova-zelanda-endureix-les-lleis-de-control-darmes |
racoforumsanon_ca_20220809_3_414713 | Dolors Montserrat: «Votar C's és votar independència»Quan queden tres dies perquè acabi la campanya electoral, el Partit Popular Català (PPC) ha decidit intensificar la seva campanya en contra del vot a les formacions unionistes minoritàries, presentant un vídeo viral que carrega durament contra UPyD, Ciutadans (C's) i Vox amb el missatge que "els grans reptes" com són sortir de la crisi i frenar el procés independentista "necessiten grans equips". La directora de campanya dels populars catalans, Dolors Montserrat, s'ha preguntat, provocativa: "De debò tres diputats, que caben dins d'un taxi, frenaran la independència? "Al vídeo del PPC, tres actors que representen els eurodiputats d'UPyD, C's i Vox simulen estar passant el temps al bar del Parlament Europeu sense fer res per aturar el procés. Fins i tot, n'hi ha un que no para de consultar una guia de Brussel·les, donant a entendre que no saben ni per on començar. Contràriament, el PP es reivindica com un gran equip que té presència tant a Catalunya com a l'Estat espanyol i que forma part de l'eurogrup majoritari del PP Europeu. "El teu vot serà útil", s'assegura.Més enllà d'aquest missatge, Montserrat també ha alertat els seus votants d'un altre possible risc que pot comportar el vot a UPyD o C's: "Són partits que s'integraran a l'eurogrup liberal, el mateix que el de Ramon Tremosa, el grup que vol utilitzar CDC per treure Catalunya d'Espanya. ""Qui vulgui sortir de la crisi i defensi la unitat d'Espanya, que voti PP", ha acabat sentenciant.La directora de campanya del PPC, Dolors Montserrat. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.http://www.naciodigital.cat/noticia/68964/dolors/montserrat/votar/votar/independencia
Aquesta és la filla.
El que m'estava preguntant, com pot unes "persones" que hagin nascut a un mateix país que els deus seus avantpassats,i acabin traint les arrels que els ha vist néixer?. Com podem jugar amb el futur i la llibertat dels seus germans catalans. Fins a quin punt poden rebaixar-se d'aquesta manera, tant miserable. Diners...?...poder?...o es que no es deuen respectar ni a elles mateixes.Tant de bo que una justícia catalana els hi passes factura a tots ells. | 0.902855 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_61282 | Escriptor, periodista i professor, està considerat com un dels més importants escriptors contemporanis en hebreu. Fill d’una família d’emigrants russos i polonesos, va estudiar literatura i filosofia a Israel i també a Oxford. Durant els anys cinquanta, va viure en un kibutz. Després de participar a la Guerra dels Sis Dies (1967) i la de Yom Kipur (1973), va fundar el moviment pacifista Shalom Ajshav (Pau Ara), per lluitar per la pau al territori israelià i palestí. Oz és un dels intel·lectuals més populars de l’esquerra israeliana i es posiciona públicament en contra dels assentaments israelians en territoris palestins i no dubta a titllar de crims de guerra algunes actuacions de l’exèrcit del seu país.
Autor de narrativa, contes i assaig, ha estat guardonat amb nombrosos i prestigiosos premis literaris arreu del món, així com també ha estat proposat candidat al Premi Nobel en diverses ocasions. Les seves obres són traduïdes arreu del món.
Una pantera al soterrani (1995) està ambientada als anys quaranta del segle XX, a Jersualem, quan el govern britànic comença a abandonar el territori palestí. Mitjançant la relació que s’estableix entre un nen jueu i un sergent de policia britànic, interessat per la llengua hebrea, l’autor reflexiona sobre la idea de l’amistat i de la traïció. | 0.845827 | curate | {"ca": 1.0} | http://cultura.banyoles.cat/event/una-pantera-al-soterrani-damos-oz-club-de-lectura/ |
mc4_ca_20230418_16_1032 | Les Franqueses confirma els primers casos de coronavirus al municipi | NacióGranollers
per Redacció , 17 de març de 2020 a les 15:55 |
Un operari desinfectant els parquímetres de Vic. | Adrià Costa
Les Franqueses del Vallès ha confirmat aquest dimarts els primers casos del coronavirus Covid-19 al municipi. L'ajuntament, que no ha donat més detalls, ha emès un comunicat en què demana "màxima responsabilitat a la ciutadania per evitar la seva propagació".
El consistori ha insistit en recordar les que hi ha unes restriccions de mobilitat "que s’han de complir". També expliquen que, durant aquests dies, la Policia Local ha estat informant les persones que es desplaçaven pel carrer, però que a partir d'ara "com a conseqüència de la gravetat de la situació, es procedirà a sancionar les persones que incompleixin la normativa".
El consistori puntualitza que els els ciutadans només podran circular per la via pública, quan sigui imprescindible, per l'adquisició d’aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat; assistència a instal·lacions sanitàries; desplaçament al lloc de treball per a la seva prestació laboral, professional o empresarial; tornar al lloc de residència habitual; assistència i cura de menors, gent gran, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables; desplaçament a entitats financeres i d’assegurances; per causa de força major o per situació de necessitat; qualsevol altra activitat d’anàloga naturalesa, que haurà de fer-se individualment, llevat que s’acompanyi persones amb discapacitat o per una altra causa justificada.
Societat, coronavirus, coronavirus les Franqueses, coronavirus Vallès Oriental | 0.869187 | curate | {"ca": 0.9530120481927711, "es": 0.046987951807228916} | https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/31318/franqueses/confirma/primers/casos/coronavirus/al/municipi |
naciodigital_ca_20220331_0_370329 | D'esquerra a dreta: Carme Serra, tècnica redactora dels plans; Enric Pérez, president del Consell, Gemma Guzman, coordinadora del projecte de desplegament d’agents d’igualtat de la Dipuatció; Miquel Chulià, tècnic d’igualtat i Lluís López, secretari de l’Ajuntament de Camprodon i impulsor tècnic dels plans. Foto: CCR
Deu municipis del Ripollès ja disposen de plans d'igualtat. Aquest dijous s'han presentat les diagnosis i els plans que han eleborat Ripoll, Campdevànol, Ribes de Freser, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Molló, Setcases, Llanars, Vilallgona de Ter i Sant Pau de Segúries amb la coordinació de la Diputació de Girona i amb el finançament del SOC i el Fons Social Europeu.
Segons Enric Pérez, president del Consell Comarcal del Ripollès, “a partir del canvi legislatiu del 2007, en què es va donar impuls a les polítiques de gènere, va sorgir un repte al qual l’administració havia de donar resposta. Amb l’ajuda de la Diputació de Girona la meitat dels ajuntaments de la comarca ja disposen d’un pla que busca evitar la discriminació i potenciar la igualtat de gènere”.
Els documents presentats analitzen els punts forts i els punts febles en polítiques de gènere als diferents ajuntaments i, després de passar pels respectius plens, es desplegaran a través d’una comissió d'igualtat formada per treballadors de cada corporació local. Segons Carme Serra, tècnica redactora dels plans al Ripollès, “els ajuntaments que hem analitzat tenen un principi d’igualtat bastant assumit. I passa, com en totes les administracions, que hi ha llocs de treball que per motius d’estereotips estan més feminitzats, com pot ser l’àmbit de l’educació o la cura de gent gran, o masculinitzats, com els treballs de peonatge i de seguretat ciutadana”. Les mesures a fer a partir d’aquestes situacions són accions de formació i conscienciació per poder corregir situacions de desigualtat en la gestió dels recursos humans.
Gemma Guzman, coordinadora del projecte d’agents d’igualtat de la Diputació de Girona, ha felicitat els municipis del Ripollès “perquè són els primers de la demarcació a tenir aquests plans redactats i a punt d’implantar”. Pérez ha afegit que en una segona fase s’intentarà desplegar plans d’igualtat als municipis restants. | 1 | perfect | {"ca": 0.995980348369808, "es": 0.00401965163019205} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/12684/deu-ajuntaments-ripolles-ja-disposen-plans-igualtat |
mc4_ca_20230418_7_405340 | Estás aquí: Portada / Evangeli al dia / Veniu, trobeu-lo i adoreu-lo
Nadal del Senyor, 25 de desembre del 2015
Veniu, val a dir, crida en plural, no ho perdem mai de vista, perquè arriba un moment en què no sabem si el singular és l’egoïsme i el plural una multitud-massa. Posem les coses al seu lloc: Vine, tu personalment i vine amb els companys de pelegrinatge, els fidels, els creients i a més si tens consciència de que tots els humans som una gran família, plasmat en cercles concèntrics: primer, els que estimes (la família tota sencera! ); després, els amics i coneguts; i deixa espai pels saludats i a més recorda’t dels que no coneixes, començant pels més marginats. Sigues món! ; sigues humanitat sentida! Bé, ens posem en marxa cap a Betlem, minyons! L’Advent ha estat juntament amb Maria i Elisabet com una gran inesperada revelació: Ve el Rei del cel: estem estupefactes, oh, meravella! Hem de fer un camí (el féu Maria, el feren els pastors, els mags, “l’he de fer jo” i els meus, tots els que pugui invitar). És el camí de la fe viscuda que corre per les venes i per les entreteles de l’esperit (“Benaurada tu que has cregut el que el Senyor t’ha fet saber”.) Saber és més que conèixer, és tenir una dolça sotragada en l’esperit i una bufada suau i omplenedora, desbordant, única, ve-t’ho aquí! Ens porta en camí (és com una gestació a penes percebuda, però tan real! (“Que es compleixin en tu les seves paraules”). És l’inici d’un camí, d’un “estat” que- és-ja,-però-que-encara-no-és-del-tot (Mare de Déu de la Bona Esperança, 18 de desembre).
Se’ns donen les “dades”, les “senyes”. Poc ho podíem esperar, quina paradoxa! Estem en cerca del Messies, del Rei del cel. Busquem el que amb més raó és el Màxim (nom que es donaven als Emperadors, despropòsit màxim, com hi ha món!) i l’identificarem segons els àngels de la glòria: (“El trobareu en una “menjadora”, com és possible? (“No hi havia lloc per a ells a l’hostal”) Més encara, faixat amb bolquers (un petitó, un necessitat de les curoses atencions d’una mare jove, menestral). És ben bé difícil d’entendre tot plegat. La fe lluu com un estel. Entrem en l’àmbit de l’Encarnació. Tot el que hom pot imaginar està tot trasbalsat. Estem al llindar del gran Misteri. La fe i l’amor ens endinsen més enllà d’on podem pensar i experimentar. És un insospitat Esdeveniment. És la Trobada amb Déu, fet l’últim dels nascuts. És el cor l’únic que ho pot mig entendre. Com el vell Simeó ens el deixen a les mans i l’acaronem, li fem festetes i amoretes. L’hem de deixar en mans de Maria. I com instintivament caiem de genollons i l’adorem. Ens fem a un cantó i deixem que passin els altres. Seguim adorant-lo endins d’Ell i endins de nosaltres. Tot un món nou se’ns esberla, enlluernats. I ens sentim dins d’Ell i Ell ens sent dins seu. Trobada feliç! El meu és teu i el teu és del Pare. Intercanvi diví, fet a través d’un bescanvi humà a doble entrada. Què bé que sona; aquesta és l’experiència que ara visc. Necessito silenci, contemplació. No voldria fer-me endarrere. És una Trobada que voldria que no acabés…
Els pobres són cridats, perquè ells ja estan avesats a veure i viure amb ulls esbatanats. Estan al costat de la vida, els anyells que van naixent al mateix pasturatge. Viuen en plena natura. Encuriosits, però alegres. Estan més oberts al misteri. Embadalits, es faran els primers testimonis d’una “gran alegria que ho serà per a tot el poble”. Hi ha cantúries per tot arreu. S’estrena per primera vegada a la terra allò que és perenne a dalt del cel. Avui en tornar a cantar el “Glòria”, després de les contencions de l’Advent, tinguem present que música i lletra són celestials. “Glòria a Déu i Pau als homes”, tots ben estimats per Déu.
M’agradaria poder explicitar-vos el què és el fet d’adorar: Sentir com n’és d’excels i de tan enlairat i inaccessible, Déu! “A Déu ningú no l’ha vist mai ningú”. Només aquest minyonet fet gran i més endavant ens ho dirà explícitament i serà Ell qui ens donarà aquesta des-velació en la seva mateixa persona. Misteri sobre misteri. Si ja ens costava caure amb l’esperit rendit davant sa Majestat -que deia Teresa- ara a nosaltres veure l’invisible en el visibilitat d’aquest infant, això suposa un suplement de fe que, de no ser un do gratuït i inesperat, seria com impossible de percebre-ho. “Per Jesús ens ve la vida: Exultem germans!”. Una nova vida, participada per Ell mateix. “Ve l’hora , i és ara, que els veritables adoradors, adoraran el Pare (i el Fill) en esperit i en veritat; que així són els qui vol el Pare (i el Fill i l’Esperit Sant) per adoradors. Déu és Esperit, i els qui l’adoren han d’adorar en esperit i en veritat”. Què vol dir això? Em sobrepassa, tremolo de goig i de sentir-me no res, una no-nada que diu Teresa. L’adoració ens situa en el més endins del primer manament: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tot el teu esperit”. “Està escrit: “Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a Ell donaràs culte” (Mt 4, 10). “El primer dels preceptes abraça la fe, l’esperança i la caritat. Qui diu Déu, en efecte, diu un ésser constant, immutable, sempre el mateix, fidel i perfectament just. D’on se segueix que hem d’acceptar necessàriament les seves paraules i tenir-li una fe i una esperança totals. És poderós, clement, infinitament donat a fer el bé. Qui podria deixar de posar en Déu tota la seva esperança? I qui podria deixar d’estimar-lo, quan contempla els tresors de bondat i de tendresa que ha prodigat amb tothom? D’aquí ve aquesta fórmula que Déu utilitza en la sagrada Escriptura, adés al començament, adés al final dels seus preceptes: “Jo sóc el Senyor”. Ho escric fil per randa del Catecisme de l’Església Catòlica. I segueixo. “Només a Ell donaràs culte”. “Les virtuts teologals de la fe, l’esperança i la caritat informen i vivifiquen les virtuts morals. Així, la caritat ens porta a donar a Déu allò que amb tota justícia li devem com a criatures. La virtut de la religió ens disposa a aquesta actitud.
L’adoració és l’acte primer de la virtut de la religió. Adorar Déu és reconèixer-lo com a Déu, com el Creador i el Salvador, com a Amo i Senyor de tot el que existeix, com l’Amor infinit i misericordiós. “Adoraràs el Senyor, el teu Déu i només a Ell donaràs culte”, diu Jesús, citant el Deuteronomi (Dt 6, 13). “Adorar Déu és reconèixer, amb el respecte més gran i la màxima submissió, el “no-res” de la criatura, que només existeix per Déu. Adorar Déu és com fa Maria en el Magníficat, lloar-lo, enaltir-lo i humiliar-se un mateix, bo i confessant amb agraïment que ha fet meravelles i que el seu nom és sant. L’adoració del Déu únic allibera l’home de replegar-se en ell mateix i de l’esclavitud del pecat i de la idolatria del món”. Els actes de fe, d’esperança i de caritat que el primer manament ens mana es fan amb l’oració. L’elevació de l’esperit a Déu és una expressió de la nostra adoració de Déu: pregària de lloança i d’acció de gràcies, d’intercessió i de súplica. La pregària és una condició indispensable per a poder obeir els manaments de Déu. “Cal pregar sempre i no defallir”. (Fins aquí la cita).
Jo ja fa temps que estic embadalit en el “us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies. Tot això per la vostra immensa glòria”. Tot i que resulta paradoxal que ho diem dirigit a un home com nosaltres, i en aquests dies a Jesús petit petit, comprenc que Teresa estava divinament arrapada a la humanitat de Jesús. I li era més fàcil poder-lo adorar en la seva petita infinitud, en els trets que el feien proper, que el podia tractar com un amic, que podia abraçar-lo i expressar-li tots els moviments del seu cor. “Déu és aquí, veniu i adorem-lo”. Sort i més que sort que Jesús ens donà la imatge de Déu com a Pare amant i amatent. El seu i el “nostre” Pare. Déu jugant a l’amagatall amb els seus fills… US ADOREM. “Joia en el món! / Jesús és nat; oh terra, el teu Senyor / rep amb amor i amb humilitat, i canta a sa llaor”. O com ho cantava Teresa i les seves monges: “Pues el Amor / nos ha dado Dios, / no hay que temer, /muramos los dos”. | 0.805391 | curate | {"ca": 0.9341940335923791, "es": 0.037478064677864124, "st": 0.0030082727500626723, "eu": 0.004136375031336174, "oc": 0.006016545500125345, "pt": 0.01516670844823264} | http://www.esglesiaplural.org/veniu-trobeu-lo-i-adoreu-lo/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_15300 | Sontra joc va ser desenvolupat per Konami exclusivament per a consoles Dendy, i va fer molt soroll el 1980. Des de l'antiguitat, la popularitat del joc no ha disminuït, sinó que només augmenta. De moment, aquesta dinàmica, emocionant "shooter" ja està disponible per jugar en línia. Dissent pot jugar amb la família i una sola persona. El 1988, la famosa companyia de videojocs Konami ha desenvolupat Contra. Va ser el primer senyal d'una sèrie relacionada amb el gènere de la gestió i la pistola i immediatament a l'esquerra darrere de tots els competidors. Excel · lents gràfics, una jugabilitat addictiva, banda sonora perfectament equilibrada. Aquest joc s'ha convertit en una mena d'estàndard per al gènere. Després que el moment del seu alliberament de tots els productes disponibles al mercat es van comparar sistemàticament amb ella. Els fans del joc de culte encara té sentiments nostàlgics. Gran regal per a ells és jugar contra en línia. És la manera en línia, permet a tothom per jugar a aquest joc excel · lent a gairebé qualsevol lloc on hi hagi una connexió a Internet. Està pres del nom dels Contres joc. Que els anomenats grups especials de bandits nicaragüencs que van donar suport als Estats Units. La versió japonesa del joc anomenat Gryzor. Versió del joc creat per a Europa anomenat Probotector. Els gràfics del joc són tan boniques que fins i tot ara és admirat. És a través d'aquests gràfics jugador es submergeix en un món virtual cobert d'herba verda, amb el mar que esquitxa i les estrelles brillants del cel nocturn. Els desenvolupadors han treballat amb molta cura en els efectes especials, el fons únic i el fet que cada nivell va ser acompanyat per la música adequada. En la història, ha de unir-se a la batalla contra els invasors d'un altre planeta com equip soldats Contra. Anar als vuit nivells, que varien en aparença i tenen diferents maneres d'anar a través. El primer nivell és necessari córrer a l'esquerra a la dreta. El segon nivell té l'obligació de passar tots els corredors de base consistent. - La tercera és per saltar sobre d'un penya-segat força alt al costat d'una cascada. Després de completar amb èxit el nivell següent, el soldat es troba amb un cap que han de destruir. Si vas a jugar a la dissidència, sàpiguen que porta molt de temps. Posem a la seva disposició un gran arsenal (metralladora, rifle, làser volant gotes de foc), us permetrà triar les millors armes depenent de la situació, també hi ha característiques addicionals. La dissidència no és fàcil de jugar en línia, molts jugadors inexperts perden immediatament les tres vides, que es donen a la sortida. Però amb l'experiència, podrà gaudir d'aquest apassionant joc.
Jocs
MMORPG Jocs
Herois, els gèneres
Language: ca
Afrikaans العربية Беларуская мова български език català; valencià čeština Cymraeg dansk Deutsch Ελληνικά English español; castellano eesti keel فارسی suomi; suomen kieli français; langue française Gaeilge Galego हिन्दी hrvatski jezik Kreyòl ayisyen magyar Bahasa Indonesia íslenska italiano 日本語 (にほんご) 한국어 (韓國語); 조선말 (朝鮮語) lietuvių kalba latviešu valoda македонски јазик bahasa Melayu; بهاس ملايو Malti Nederlands norsk polski português română русский язык slovenčina slovenščina Shqip српски језик; srpski jezik svenska Kiswahili Wikang Tagalog Türkçe українська мова Tiếng Việt ייִדיש Chineeze Chineeze simpe ქართული ენა (kartuli ena) | 0.777441 | curate | {"ca": 0.8025763930497304, "sv": 0.0032953864589574597, "en": 0.0035949670461354103, "vi": 0.19053325344517674} | http://ad.zgames.ru/tags/2108/ |
acn_ca_20201011_1_56160 | Elionor Martínez i els músics del Liceu tanquen una edició del Bachcelona dedicada al diàleg entre Bach i Mendelssohn
El concert de cloenda, en col·laboració amb el Cruïlla XXS, s'ha celebrat al Recinte Modernista de Sant Pau
ACN Barcelona.-El Recinte Modernista de Sant Pau ha acollit aquest dijous la clausura del festival Bachcelona, amb un concert protagonitzat per músics de l'orquestra del Gran Teatre del Liceu (en el marc del cicle Cambres del Liceu) i la soprano Elionor Martínez. Seguint amb la línia temàtica d'aquesta edició del Bachcelona, el programa del concert ha versat sobre el redescobriment de Bach per part de Mendelssohn. Un recital en format cambrístic, amb un programa que incloïa quartets de corda i àries de Bach i Mendelssohn, organitzat de la ma de la versió XXS del festival Cruïlla, un dels diversos aliats que ha tingut enguany Bachelona en una edició reduïda i adaptada a les circumstàncies de la crisi sanitària.
La 8a edició del festival Bachcelona ha aconseguit adaptar la programació i oferir, encara que de forma més reduïda, tres propostes entre el 7 i el 16 de juliol. El fet de col·laborar amb moltes entitats diferents ha dificultat la reprogramació d'alguns espectacles, però en canvi ha permès aliances amb el Palau de la Música, la Filmoteca, el Liceu, el Festival Cruïlla i el Recinte Modernista de Sant Pau per organitzar un certamen que ha girat entorn el redescobriment de Bach per part del compositor alemany Felix Mendelssohn.
La organització que dirigeix Daniel Tarrida havia previst més de 15 activitats, però finalment les ha hagut de reduir a tres, dos concerts a l'aire lliure i una projecció documental a la Filmoteca de Catalunya. La cita va començar el 7 de juliol amb el concert 'Bach al Palau', amb què el festival s'estrenava a la Sala Gran del Palau de la Música (originalment el concert s'havia programat al Petit Palau). Carles Marigó va confegir un programa que confrontava el Bach més romàntic i el Mendelssohn més polifònic (un dels plats forts del cartell inicial, previst el penúltim dia, i que ha acabat sent l'espectacle inaugural).
La segona activitat, el 10 de juliol, va consistir en la projecció a la Sala Chomón de la Filmoteca de Catalunya del documental de Sir John Eliot Gardiner i la BBC. El director anglès hi explica la profunda espiritualitat de Bach i el dramatisme de la seva obra com a manifestació sensible del drama de Crist, així com fa referència obligada a Mendelssohn.
I per tancar l'edició que s'ha dedicat a el redescobriment de Bach per part de Mendelssohn (considerat el principal divulgador de la música del primer, i qui va treure de l'oblit després d'un segle la 'Passió segons sant mateu', el 1829), el festival ha ofert un recital a l'aire lliure.
Els jardins del Recinte Modernista de Sant Pau han estat el marc, i els músics del Gran Teatre del Liceu i la soprano Elionor Martínez, com a solista, hi han posat la música, amb el suport i el paraigua del festival Cruïlla XXS. L'audiència, d'unes 400 persones, ha entrat esglaonadament i seia asseguda en cadires numerades i separades, en una esplanada flanquejada per pavellons modernistes. A l'entrar, com en altres concerts organitzats pel festival, no hi faltava el gel hidroalcohòlic ni les recomanacions constants de mantenir la distància prudencial, també als lavabos i la barra de consumicions.
Un programa compartit
El programa del concert d'avui, que versa sobre la temàtica de la vuitena edició del Bachcelona, ha inclòs l''Octet per corda en Mi bemol Major Op. 20', que Felix Mendelssohn va escriure amb només 16 anys i consta de quatre moviments, i àries de Bach i altres obres del mateix Mendelssohn: les àries 'Er kennt die rechten Freudesstunden MWV A 7 i 'Jerusalem MWV A14', del compositor romàntic, i 'Heil und Segen BWV 120' de Bach.
La solista de la nit era Elionor Martínez, un jove soprano de gran talent que l'any 2016 va ser guardonada amb la Beca Bach-Fundación Salvat l'any 2016. Al seu costat, l'han acompanyat els instrumentistes Kostadin Bogdanoski, concertino, Olga Aleshinsky, violí, Liu Jing, violí, Emilie Langlais, violí, Fulgencio Sandoval, viola, Albert Coronado, viola, Cristoforo Pestalozzi, violoncel i Matthias Weinmann, violoncel. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/elionor-martinez-i-els-musics-del-liceu-tanquen-una-edicio-del-bachcelona-dedicada-al-dialeg-entre-bach-i-mendelssohn |
cawac_ca_20200528_7_138839 | Enguany, lo que tradicionalment era el play back de Sant Esteve , s ‘avança a aquest diumenge. El Comerciants també comencen la campanya de Nadal amb el Tercer Mercadet de Nadal. (J.Roig/T.G. ).-Tradicionalment des de fas algunes dècades i implantat pel desaparegut esplai “Espurna” ,el dia de Santa Esteve un grup de joves de Santa Bàrbara organitzaven un [...] | 0.664259 | curate | {"ca": 0.9665738161559888, "en": 0.033426183844011144} | http://laplanaradio.cat/etiqueta/eso/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_286412 | Dones de Negre és una xarxa internacional de dones, flexible i descentralitzada, feminista, amb una filosofia comuna contra el militarisme i la violència i que, amb les peculiaritats locals, utilitzem a tot el món un mateix estil d'acció pública i treballem local i globalment per la Pau.
dissabte, de juny 17, 2006
FORO SOCIAL DE LA VALL D'UIXO
Com ja sabreu el passat dia 3 de juny es va celebrar el foro social a la vall, dones de negre també tenia el seu lloc en aquesta interessant cita.
Puntuals com rellotges a les 10 hores del matí montavem paraeta encara que gairebé no vam tindre molt de públic...però ja sabeu "lo important és participar"; després d'un bon esmorzaret amb les nostres companyes en lluita vam continuar les activitats per les zones habilitades: xarrades, documentals com "el efecto iguazu" que va passar el col.lectiu "en lluita" de sagunt, paraetes, exposicions,...
Després d'una bona paella vegetariana dones en lluita passaven la pel.lícula "la sal de la tierra" però els elements tecnològics es van ficar en contra dels dessitgos i no es va poder realitzar encara que mentre esperavem alguna solució es va generar un interessant col.loqui entorn al paper de la dona en determinats conflictes com la lluita de sintel, dins de determinats moviments socials i en general dins de la nostra societat.
I sense parar ni un minut ens vam anar directes a València....de mani.... podeu vore en la foto la quantitat de pancartes que es podien vore...esperem que es puga repetir una altra manifestació de compromis pel territori en tant d'exit com la darrera. | 1 | perfect | {"ca": 0.9815404201145767, "es": 0.018459579885423297} | |
acn_ca_20201011_0_92592 | El consum de les famílies es modera després de l'estiu
El Banc d'Espanya indica que el sector de la construcció registra una "certa desacceleració" per l'endeutament de les famílies, l'elevada taxa d'atur i el gruix d'estoc d'immobles
ACN Madrid.-La despesa de les famílies en béns de consum ha mantingut un "elevat dinamisme" al final del tercer trimestre d'aquest 2015, tot i que "una mica inferior" al dels mesos previs a l'estiu, segons ha indicat aquest dimarts el Banc d'Espanya en el seu butlletí econòmic de l'octubre. L'organisme supervisor assenyala que tant l'índex de confiança dels consumidors com el dels comerciants minoristes van caure "moderadament" al setembre, "si bé van continuar en nivells màxims històrics". Per exemple, destaca que les matriculacions d'automòbils particulars es van incrementar al setembre un 0,3% en termes intermensuals, situant la taxa interanual en el 13,7%, i també apunta que l'indicador de vendes de béns i serveis de l'Agència Tributària o l'indicador del comerç al detall van moderar a l'agost els seus ritmes d'avenç interanual.
Segons puntualitza el Banc d'Espanya, aquest comportament de la despesa de les llars ha continuat sustentant-se en la tendència de l'ocupació i dels condicionants de naturalesa financera, que en conjunt han continuat sent favorables. A l'agost, els tipus d'interès dels préstecs nous per a adquisició d'habitatge i dels destinats a consum i altres finalitats es van situar en el 2,5% i el 6,8%, respectivament.
Sobre el sector de la construcció, els indicadors registren una "certa desacceleració" després de l'elevat dinamisme dels mesos d'estiu. En aquest sentit, el Banc d'Espanya subratlla que "calibrar la fortalesa de la recuperació no és una tasca senzilla" ja que, d'una banda, la profunditat de la crisi del sector ha conduït a nivells "molt reduïts" d'activitat,
per la qual cosa no es descarta que les etapes inicials de la recuperació puguin venir acompanyades "d'algun efecte rebot de certa intensitat". D'altra banda, l'encara elevat endeutament de les famílies, l'elevada taxa d'atur (especialment, entre les persones
que es troben en edat de formar una llar) i el gruix d'estoc existent d'immobles sense vendre podrien limitar la recuperació del sector a curt termini, segons apunta l'organisme. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/el-consum-de-les-families-es-modera-despres-de-l-estiu |
oscar-2301_ca_20230418_6_13990 | Podeu obtenir més informació sobre quines cookies estem utilitzant o desactivar-les a la configuració[/ setting].
Accepta
Rebutja
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Galetes de tercers
Política de galetes
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible.
La informació de les cookies s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.596303 | curate | {"ca": 0.9045643153526971, "sv": 0.009681881051175657, "es": 0.08575380359612725} | https://planetate.es/producte/ahmad-tea-vainilla-tranquility/ |
macocu_ca_20230731_7_193301 | Zona de Barbacoa
Barbacoa equipada amb zona de picnic en la que podràs gaudir d’una bona graellada amb els teus tot gaudint d’unes fantastiques vistes en plena muntanya.
Pàrquing Gratuït | 0.604964 | curate | {"es": 0.08695652173913043, "ca": 0.9130434782608695} | |
mc4_ca_20230418_12_595899 | HomeDiscografia i multimèdiaSample Data-ArticlesDiscografia i multimèdia
RELACIÓ DE LES PARTICIPACIONS AMB GRAVACIÓ D'ÀUDIO, DE LA BANDA AL CERTAMEN DE BANDES DE VALÈNCIA
Any del Certamen: 1983
Nom de l'Obra: Albarracín (Pasdoble)
Compositor de l'Obra: No disponible
Nom del Director: Arturo González Arocas
Secció Participant: Tercera
Nom de l'Obra: Don Gil d'Alcalá (Acte Primer)
Compositor de l'Obra: Manuel Penella Moreno
Nom de l'Obra:: Sicania
Compositor de l'Obra: Rafael Talens Pelló
Any del Certamen: 1984
Nom de l'Obra: Boris Godunov
Compositor de l'Obra: Modest Moussorgsky
Nom de l'Obra: El Motete (pasdoble)
Compositor de l'Obra: José Serrano
Nom de l'Obra: El Valle i la Muntanya (sobre temes Alacantins)
Compositor de l'Obra: Antonio Ferriz
Any del Certamen: 1991
Nom d'Obra: Jericho (Rapsòdia per a Banda Simfònica)
Compositor de l'Obra: Morton Gould
Nom del Director: Joan Fernandez i Ferrandis
Nom de l'Obra: Suite On Greek Love Songs
Compositor de l'Obra: Henk van Linjkschooten
Any del Certamen: 1994
Nom de l'Obra: Festival Variations (for Concert Band)
Compositor de l'Obra: Claude T. Smith
Nom del Director: German Nogues Suey
Secció Participant: Segona
Nom de l'Obra: Symphonie Breu
Compositor de l'Obra: Maurice Faillenot
......Menú contextual | 0.617719 | curate | {"ca": 0.824575586095392, "es": 0.03233629749393695, "fr": 0.018593371059013743, "en": 0.12449474535165723} | http://filharmonicaalcudiana.es/index.php?option=com_content&view=article&id=108&catid=14&Itemid=496 |
macocu_ca_20230731_7_160773 | Pina, Carlos
Carlos Pina
El meu treball s'articula al voltant de la politització de la pròpia vida. La teràpia, l'entorn immediat, la memòria personal i col·lectiva, el marc històric i geopolític global o la construcció política del cos són temes que he abordat des de la perspectiva de la performance, però també a través de la instal·lació i de la poesia visual. El caràcter eminentment polític de les meves performances descansa sobre tot en el discurs acompanyat per la creació o manipulació d'objectes i entorns, elements tots ells són essencials en la meva obra. Els objectes construïts durant les meves accions adquireixen una funció performàtica, esdevenen significat i significant integrats a través de discurs i acció.
A les meves performances mai no pretenc parlar només de mi perquè sempre hi ha una identificació amb els altres i en els altres. S'estableixen vincles de coincidència i complicitat a través de vivències o idees compartides. El què més m'agradaria destacar del meu treball és la reacció del públic, que ha oscil·lat entre el descobriment d'una realitat desconeguda fins llavors per part d'uns, i el reconeixement mutu dins d'una realitat compartida per part de molts altres. | 0.828941 | curate | {"en": 0.010050251256281407, "es": 0.009212730318257957, "ca": 0.9807370184254607} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_100614 | A les portes del primer temporal de la tardor, algunes comarques del nord, com l'Alcalatén, els Ports i l'Alt Maestrat esperen que aquestes pluges facen reviscolar la collita de bolets, que fins ara ha sigut escassa.
La falta de pluja i les altes temperatures han fet que hi haja molt pocs bolets i que la majoria estiguen secs, fins al punt que fins i tot les boletaires més expertes tenen dificultat per a trobar-ne.
Aquesta manca de rovellons s'ha notat als restaurants i comerços de la zona, que han vist baixar la clientela, no sols a causa de la pandèmia del coronavirus, sinó al fet que gran part de l'afluència en aquesta època correspon a les persones que acudeixen a la muntanya a buscar bolets.
Ara que la Comunitat Valenciana està en avís taronja per pluges, el sector espera que tornen els bolets i, amb els bolets, el turisme de boletaires, que tanta falta fa.
l’Alcalatén l’Alt Maestrat els Ports
També et pot interessar
El cànnabis terapèutic, a un pas de ser una realitat a Espanya Espanya desplega el major dispositiu policial de la seua història per a la cimera de l'OTAN Compromís demana la compareixença urgent de Sánchez per la "massacre" a Melilla Sanitat contracta més de 7.000 professionals per al pla sanitari d'estiu Els gossosfills, un nou model de família amb l'animal de companyia en el centre Troben el cos d'un home a Llíria amb signes de violència L’OMS anuncia que la pigota dels micos no és una emergència sanitària internacional Concentració a València contra "la brutalitat policial" exercida a Melilla La UPV presenta als Països Baixos Auran, el transport del futur | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_84950 | Heu sentit parlar del Forau d´Aigualluts? Doncs en aquest paratge, té lloc un curiós caprici de la naturalesa que és localitza a la vall de Benasc, als peus de l’Aneto, i provocarà una gran sorpresa per a qui el vegi per primera vegada (a l’estiu clar, perquè a l’hivern es tot neu i gel i aquesta màgia desapareix).
Es tracta d’una espècie d’embornal, d’unes dimensions d’uns 70 metres de diàmetre i 40 metres de profunditat, en el que l’aigua procedent dels glaciars de l’Aneto i de la Maladeta desapareix sota terra a uns 2.074 msnm. Durant anys es desconeixia on anaven a parar aquestes aigües, però va ser el 1931 quan es va confirmar que les aigües circulen subterràniament durant uns 4 kilòmetres fins a veure la llum de nou a la Vall d’Arán, a la zona coneguda com els Uelhs deth Joèu, a l’Artiga de Lin, a 1.658 msnm. D’aquesta manera, unes aigües que havien de desembocar, a través del riu Éssera, a la Mediterrània; acabaran desembocant a l’Atlàntic, a través del curs del riu Garona. Tot un caprici de la naturalesa.
El Forau, conegut al costat francès del Pirineu com a Trou de bou (Ull o forat de bou), és un sistema càrstic que recull l’aigua del desgel de la glacera de l’Aneto, Tempestades i Mulleres. La hipòtesis de que aquestes aigües acabaven desembocant al riu Garona la va formular en Ramond Carbonnières a finals del segle XVIII, però no va ser fins el 1931 quan l’espeleòleg francès Norbert Casteret, que va dedicar tota la seva vida a l’exploració de cavernes, coves i rius subterranis, confirmà aquesta teoria. Ho va fer abocant sis barrils de colorant, fluoresceïna, en les aigües del Forau. Unes hores més tard, la fluoresceïna deixava veure el seu característic color verd al fer acte de presencia als Uelhs deth Joèu.
L’excursió al Forau és un recorregut quasi obligat si es visita la vall de Benasc. Si no hi ha neu, podem sortir de Pla de la Besurta, a uns 1.900 msnm, situat 13 km al nord de Benasc seguint per la carretera A-139, trobarem una explanada condicionada com aparcament durant tot l’any a excepció de juliol i agost mesos en que podem accedir a aquest indret amb un autobús des del mateix poble de Benasc.
A l’hivern podem aparcar al costat de “Plan de Hospital”. Seguirem les indicacions cap el refugi de La Renclusa i el Forau d’Aigualluts -el camí és el mateix durant els primers 15 minuts aproximadament- fins a trobar un desviament a la dreta que condueix cap el refugi i seguim la nostra ruta fins arribar a la “pradera” i la “cascada d’Aigualluts”. L’excursió, que a dia d’avui s’ha de fer amb raquetes o esquis, per la quantitat de neu que hi ha, té un desnivell de tan sols 200 metres, essent un recorregut fàcil i apte per a tots el públics.
AnetoArtiga de LinBenascForau Aiguallutsla RenclusaMaladeta
Parlem de..
Barnatresc
bolets
Cadaqués
Caldes de Montbui
Canadà
carnaval
Cerdanya
Cervera
Coll de Nargó
Eina
El Vendrell
GR-92
Illes Açores
Islàndia
La Mercè
Lleida
Llívia
Molins de Rei
Mollerussa
Nadal
neu
Nou Barris
Núria
Olot
Osona
Pirineus
Premià de Mar
primavera
Puigcerdà
Puigmal
Reus
Ripoll
Ripollès
Roses
Sant Pere de RIbes
Sitges
Solsona
Tarragona
Terrassa
Torroella de Montgrí
Tossa de Mar
Tuixent-la Vansa
Valls
Vic
Vilanova i la Geltrú
M’agrada llegir..
Àlex Meteo
Projecte 4 estacions
Tuixent- La Vansa Esquí nòrdic
La Meteo a Puigcerdà
Cuinejar -Feinejant per cuina-
L’ase quàntic -Ciència i molt més-
les fonts de Lo parte
festes.org -cultura popular-
L’Agenda Cultural -activitats culturals-
Los folloneros -info de caminades i curses-
Sortir amb nens
Barcelona Cap de Setmana
Lo Twitter de Lo Parte
Tuits de @Dijous_LoParte
M’ha interessat
T’ha agradat Lo Parte? T’hi vols apuntar?
Email Address Last Name First Name
Envia!
Lo Parte dels dijous
Cerca:
Les últimes ocurrències
Nou Post de Bolets. I ja van 4! 20 de novembre de 2020
PN Ordesa a la tardor 2 19 de novembre de 2020
PN Ordesa a la tardor 1 12 de novembre de 2020
Lo Parte Any 9 Núm. 22 29 d'octubre de 2020
Lo Parte Any 9 Núm. 21 22 d'octubre de 2020
Comentaris recents
LoParte en Lo Parte Any 9 Núm. 20
Xavier Lasauca Cisa en Lo Parte Any 9 Núm. 20
JORDI QUERALT BORRELL en Lo Parte Any 9 Núm. 16
Jose en Lo Parte Any 9 Núm. 11
lina en Lo Parte Any 9 Núm. 10
Arxius
Arxius Selecciona el mes novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 novembre 2015 octubre 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 | 0.725535 | curate | {"ro": 0.008548790658882402, "ca": 0.8448707256046706, "es": 0.04232693911592994, "pt": 0.025020850708924104, "de": 0.005421184320266889, "en": 0.030859049207673062, "no": 0.0008340283569641367, "hi": 0.001042535446205171, "ia": 0.0025020850708924102, "it": 0.009174311926605505, "sv": 0.0008340283569641367, "nl": 0.0016680567139282735, "sk": 0.0018765638031693077, "fi": 0.00396163469557965, "fr": 0.011676396997497914, "id": 0.006255212677231026, "ru": 0.003127606338615513} | http://loparte.francescsoler.cat/tag/forau-aigualluts/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_265441 | Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l’Arcadi està greument malalt i l’horitzó que té davant és breu en el temps, però ple d’amor.
Aquest web neix amb la intenció de fer arribar a l’Arcadi les mostres d’afecte que puguin sorgir d’aquelles persones que d’alguna manera o altra us heu creuat amb ell o heu compartit un tros de vida. Sabem que l’Arcadi ha fet camí amb molta gent. Persones amb qui ha compartit militància, persones que heu passat per les seves classes, que l’heu llegit o que l’heu escoltat en xerrades…
Durant les properes setmanes l’Arcadi té ganes de gaudir al màxim de la companyia de la família, amics, amigues i gent propera, que no sou poques. I potser no tothom qui vulgui compartir i xerrar amb ell una estona tindrà ocasió de fer-ho. Per això hem creat aquest espai virtual, per recollir aquests moments (escrits) i que ell també els pugui rebre.
La secció de comentaris d’aquesta pàgina és el lloc on podeu escriure allò que tingueu ganes de compartir. L’Arcadi, si el temps i les forces li ho permeten, segur que estarà content de saber-vos i de llegir-vos.
Visca la vida!
Família Oliveres Künzi
——————————————————
Els comentaris que escriviu no es mostraran immediatament, ja que els moderarem un a un per evitar correu brossa i missatges irrespectuosos. Així doncs tingueu una mica de paciència. Segur que acabaran apareixent.
Si voleu enviar fotografies o vídeos a l’Arcadi els podeu penjar en el següent enllaç: https://driveuploader.com/upload/2xa63VGv4I/
Es poden enjar arxius d’imatge i vídeo amb els següents formats:.
jpg, .jpeg,.png,.gif,.mp4,.mov, .wmv,.mpg, .mpeg,
De totes maneres, per evitar saturar l’espai, agrairíem si pengéssiu els vídeos en plataformes com ara Vimeo o YouTube i enganxéssiu l’enllaç en el cos del missatge d’aquesta pàgina.
7.211 replies on “Paraules per a l’Arcadi”
Eugeni Llopartsays:
15 de setembre de 2021 at 09:22
Set mesos después del seu traspas he vist el programa de combate al 324, el tenía reservas per veure`l amb tranquilízate i així ho he fetén. Es un plaer veré com una persona s’en va de forma pausada i tranquila, tot i que com diu ell, sigui gracias a la morfina. Les Seves opinions sempre serán un referent, per nosaltres. Sempre em corpren quan algú marxa, tan i tanta gent, sense haver pogut veure el pais independent, així com tampoc veurán el canvi de l’economia global i la UE, al Servei dels ciutadans, pero tal com ell deia estém obligats a tenir esperança. Que descansi en Pau.
Respon
Boris Céspedessays:
3 de setembre de 2021 at 13:49
Con mucha tristeza y de manera tardía me he enterado en Bolivia de la partida de Arcadi Oliveres de quien fui alumno en un paso breve que tuvo en La Paz en el marco de un Master organizado por el Centro Boliviano de Estudios Multidisciplinarios (CEBEM) y la Universidad Pompeu Fabra. Un economista maravilloso, un activista ejemplar, pero sobre todo un ser humano maravilloso. En Bolivia te recordaremos siempre querido Maestro, seguiremos en la lucha por un mundo Justo y en Paz.
Respon
Ferransays:
19 de maig de 2021 at 13:35
Gràcies Arcadi. Va ser sempre -totes i cada una de les vegades- un plaer escoltar-te, encomanar-se dels teus coneixements dits amb convicció i senzillesa, i convertits en fets útils pel nostre món.
Respon
Imma C.says:
18 d'abril de 2021 at 19:52
Estimat Arcadi, cada vegada que et recordem seràs entre nosaltres. amb alegria i agraïment.
Com diu en David Fernàndez:
“No marxes. et quedes. Que la vida d´un no cap en la vida d´un, sinó en la vida de molts. Darrera lliçó i llavor, marxes amb la dignitat amb la que vas viure. La que ensenyaves a aprendre: una ètica quotidiana de la resistència. Al país de l´Oliveres, sempre Arcadi. T´estimem.”
Respon
Montsesays:
25 de maig de 2021 at 23:06
Gràcies, Imma, per compartir aquesta frase del David F. !
Arcadi, continuem “estimant-te”, continues acompanyant-nos.
http://www.babel-web.eu/p7/mon-heros-arcadi-oliveres/
Gràcies, Janine!
P.S. : Pensem a fer l’objecció fiscal abans d’emplenar la declaració de renda: http://objecciofiscal.org/com-cat/
Arcadi, per als objectors despistats com tu i… jo i potser algú més, aquest any, segur que serem al cens 🙂
http://objecciofiscal.org/tevaof-cat/
Respon
Elisabethsays:
15 d'abril de 2021 at 15:03
Gran professor i millor persona.
Va inspirar molta gent.
Tant de bo poguem veure aviat el canvi en la societat que ell tant desitjava.
Respon
Paula Serra Rochasays:
13 d'abril de 2021 at 13:21
Vaig escriure abans que l’Arcadi ens deixés. Ara torno per dir que, també gràcies a ell, vaig descobrir el talent del seu fill Albert i és un gust escoltar els seus temes al spotify. La meva abraçada per aquesta bonica família.
Respon
Fransays:
14 d'abril de 2021 at 14:05
He entrat per escriure-us un altre missatge a la família (ja havia escrit a l’Arcadi els primers dies del blog), i… responc aquest de la Paula, perquè la meva situació és calcada. De fet, mentre ho faig estic escoltant “Festina lente” (el disc, perquè en aquestes coses sóc apegat a les coses físiques, què hi farem…), i en pocs dies m’arribarà l’altre.
Ja coneixia la música de l’Albert, sense saber-ho, per aquests moments tan especials al piano de “Mai es tan fosc”, però no sabia que era seva! A casa nova la música és molt important (la meva dona és soprano), i la teva arriba i acompanya.
Han estat unes setmanes molt especials aquestes; impossible oblidar aquest abril, sent el dia 6 quan vaig “mig néixer jo”, i el 13 quan ho havia fet el meu pare, i, pels creients, la molt recent Pasqua. Aquest comiat que ens ha permès l’Arcadi també és Pasqua! Morir per néixer per sempre, en el record dels qui quedem, i en aquest referència immortal que ja és per al món.
Totes les entrevistes i programes d’aquests dies a TV3 amb Graset o FAQS, els actes de reconeixement, tornar a veure “El convidat”, “Mai és tan fosc”, la conferència a Casa Golferichs… En l’àmbit personal, recordar aquella assignatura de lliure elecció a la primavera del 1999 (Aproximació als Països en Vies de Desenvolupament), a la UPC, tan pocs acostumats a “invertir” el temps i els crèdits en matèries humanístiques (“¿Para qué coges esas asignaturas?”, me decían), tornar a recuperar el treball pel qual l’Arcadi em va posar una Matrícula d’Honor, i quan l’hi vaig recordar un Sant Jordi signant el llibre conjunt amb la Itzíar González Virós (“Serà perquè te la mereixies”), i la satisfacció íntima (vanitat?) de que l’única Matrícula d’Honor que m’hagin posat a la vida sigui la seva. Les xerrades, l’estrena de “Mai és tan fosc” que (intuïció?) volíem tornar a veure el dia 5 per la nit, i vam acabar veient, commoguts però feliços d’haver-lo conegut, el 6.
Moltes gràcies de tot cor, família Oliveres Künzi.
Respon
Fransays:
14 d'abril de 2021 at 14:22
PD: La vida continua, meravellosa
Respon
Rotary Club de Lleidasays:
16 d'abril de 2021 at 20:52
El Rotary Club de Lleida ha rebut amb molta tristor la notícia de la irreparable pèrdua del nostre benvolgut amic, el professor n’Arcadi Oliveres i Boadella (d.e.p. ), a qui recordem amb gratitud per la magistral intervenció del president de l’Associació Justícia i Pau de Barcelona, a l’Àgora Rotària de Lleida – 2013 (espai de diàleg, obert a tota la comunitat), amb el tema “La pau social com a motor de desenvolupament i creixement sostenible”.
Us volem transmetre el nostre sentit condol, a la vegada que us agrairíem el traslladeu a la seva esposa la Sra. Janine, els seus fills i a la resta de la família.
Molt agraïts, us saluda ben cordialment,
Laureana Cervera
Presidenta del Rotary Club de Lleida
Respon
Marta Fernandezsays:
13 d'abril de 2021 at 12:44
POEMA DE COMIAT. Anònim escossés
Pots plorar perquè se n’ha anat, o pots somriure perquè ha viscut.
Pots tancar els ulls i resar perquè torni, o pots obrir-los i veure tot el que ha deixat;
El teu cor pot estar buit perquè no el pots veure,
o pot estar ple de l’amor que vau compartir.
Pots plorar, tancar la teva ment, sentir el buit i donar l’esquena,
o pots fer el que a ell li agradaria:
Somriure, obrir els ulls, estimar i seguir.
*T’estimem Arcadi, sempre estaràs en el nostre cor i et recordarem*
Respon
Silvia Ferrer-Dalmausays:
13 d'abril de 2021 at 10:09
M’he assabentat fa poquet de la mort de l’Arcadi. Les seves paraules quan tenia al voltant dels 20-25 anys em van “transformar”. Estàvem reunits en algun lloc del Maresme a les jornades que SETEM organitzada per tot aquells que marxàvem a conèixer les realitats d’altres comunitats del tercer mon. Sempre va ser un referent. Com dieu un home bó que va deixar llavors en molts de nosaltres.
Respon
Joel Pascualsays:
11 d'abril de 2021 at 16:38
Saviesa, empenta, coherència, compromís, esperança… foren les cartes de presentació de l’Arcadi. Gràcies per tant, gràcies per tot.
Respon
Cèlia Torressays:
11 d'abril de 2021 at 15:43
Et trobarem a faltar! Mestre i pedagog, defensor incansable de la pau i la justícia. Cercant sempre respostes per fer possible un món millor amb camins alternatius i compromesos amb les persones i educant en valors solidaris.
Respon
David Colell Orritsays:
11 d'abril de 2021 at 11:44
Vull transmetre el més sentit condol a familiars i amistats arran de la pèrdua de l’insigne Arcardi Oliveres. No sols Catalunya, sinó la resta del món, ha d’agrair la seua tasca divulgativa i de conscienciació dels problemes que assetgen la nostra societat.
Vaig tenir la sort d’organitzar una conferència que va impartir a l’Institut Francesc Ribalta de Solsona. La saviesa i qualitat humana que traspuava va ser captada d’immediat per l’alumnat que l’escoltava amb atenció.
Esperem ser tan compromesos com ell i seguir engrandint el seu llegat.
Respon
Emilia Piera Collsays:
11 d'abril de 2021 at 19:49
Le he seguit molts anys, un home integre, honest i sempre disposat a ajudar al més feble. Sento molt la seva pèrdua. Molta força i anims per tota la família.
Respon
José Manuel Abadsays:
11 d'abril de 2021 at 09:36
Bon dia família Oliveres Künzi.
Gràcies per la vostra iniciativa. Ahir vaig veure l’entrevista del Preguntes Freqüents y em va sorprendre tot i l’avançat de la malaltia, la força de l’Arcadi seguía sent la mateixa. Com sempre que he asistit a les seves explicacions, sense aixecar la veu però contundent en comunicar les idees, en assenya-lar els promotors de les morts per les armes, els grans corruptes i lladres……Es veia feliç per les mostres d’escalf rebudes. El seu record i ensenyament m’acompanyarà.
Salut
Respon
Manuel González Carmonasays:
11 d'abril de 2021 at 09:20
Bon dia família, no sóc un seguidor del Sr. Arcadi, però acabo de veure un reportatge d’ell a TV3 i la veritat m’ha impactat molt, la seva enteresa i la seva humilitat, sóc quatre mesos més gran que ell i la veritat, tot i no haver tingut la mateixa educació, ni tenir els seus coneixements culturals, espero que tingui un descans etern i feliç, juntament amb el seu fill que segur que han d’estar ja units per sempre, espero trobar-me’l en una altra vida i gaudir de la seva dolçor com a bon cristià que som tots dos.
Gràcies Arcadi per les teves paraules tan boniques, m’hagués agradat conèixer-te en persona, però hem tingut rumbs molt distants i diferents, Descansi en Pau.
Respon
josep maria dueñas latorresays:
10 d'abril de 2021 at 22:33
Li vaig preguntar una vegada si es podia canviar aquest mon i em va dir que havia de tenir paciencia que segur que arribaríem a tenir un món més just. Ojalá ! !! I llastima que no hagi pogut veure. Sempre m’enrecordo d’ell…
Respon
Antoni Sanchez Perezsays:
10 d'abril de 2021 at 21:33
Desde Ripoll a on vaig poder gaudir de varies xerrades i trobades en les que ens vas transmetre la teva coherència i sentit de la justícia social, espero i desitjo que la teva llavor germini per canviar el món com tu has volgut sempre.
Respon
Manel Pomarolsays:
10 d'abril de 2021 at 21:31
Gràcies per les teves paraules, lluita social, coherència i humilitat
Sempre et recordarem.
Respon
Carme Durich Martínezsays:
10 d'abril de 2021 at 21:30
Arcadi, el primer cop que et vaig descobrir, va ser en un escrit que anava corrent de ma en ma. Em vaig quedar bocabadada de la teva saviesa i claretat.
Vas ser el nexe d’unió amb el meu fill que volia alliberarse de mí amb urgencia i justament ens vam retrobar en el Procés Constituent, cada escú pel seu compte va depositar la seva confiança en aquest moviment en els seus inicis producte del 15M on en aquell instant erets l’ànima conjuntament amb la Teresa Forcades.
Gràcies Arcadi!
Respon
Josep Sant Cugatsays:
10 d'abril de 2021 at 21:29
Arcadi, quina gran referència. Vida austera, en tot. Els joves t’haurien de llegir, de sentir.
Sense fer soroll, però dient grans paraules.
No has intentat ser gran persona, ho has sigut. Des de Sant Cugat, Molts Records. De segur que muntaràs alguna de grossa alla on estiguis. Ah, i sempre, sempre: sense por!
Respon
Conchisays:
10 d'abril de 2021 at 21:25
GRACIES PER HAVER EXISTIT! !
La teva honestedat, sinzeritat i senzillesa es un exemple. Al igual que els teus principis de vida.
Gràcies! !
Respon
Oriol Miarons Medinasays:
10 d'abril de 2021 at 21:24
Gràcies Arcadi! El meu oncle et tenia com una referència i, malgrat no seguir-te gaire, pel que he vist tens un carisma especial i els teus missatges són clars i contundents. Descansa en pau
Respon
← Older Comments 1 … 351 352 Newer Comments →
Respon a Paula Serra Rocha Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Els correus electrònics que recollim no els fem servir per cap altre motiu que per filtrar el número de gent que pot escriure i evitar correu brossa.
No farem cap ús comercial del nom i correu electrònic recollits.
Si voleu que eliminem les vostres dades ens ho feu saber. Podeu enviar un correu electrònic a l'adreça que trobareu a la política de privacitat.
I have read and accepted the Política de Privacitat *
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris. | 0.642792 | curate | {"ca": 0.8523373910538068, "it": 0.009291939782467767, "pt": 0.021969314989555573, "fr": 0.00511416840740474, "en": 0.04674782107613628, "de": 0.005762443275949002, "es": 0.05207808110638911, "hi": 0.0007923359504429878, "eo": 0.003817618670316214, "eu": 0.00028812216379745014, "ru": 0.0018007635237340632} | https://missatges.arcadioliveres.cat/comment-page-351/?replytocom=7494 |
macocu_ca_20230731_8_24108 | 16 de juliol 2014
Avui s'ha presentat a Casa Àsia de Barcelona, el XX Saló del Manga de Barcelona, que se celebrarà del dijous 30 d'octubre al diumenge 2 de novembre als palaus no 1 i 2 i Plaça Univers de Fira de Barcelona a Montjuïc. En l'acte han intervingut Shigeharu Orihara, Cònsol General Adjunt del Japó a Barcelona; Menene Gras Balaguer, directora de Cultura i Exposicions de Casa Àsia i Carles Santamaria, director del Saló del Manga de Barcelona.
La vintena edició del Saló del Manga de Barcelona ocuparà aquest any un espai rècord de Fira Barcelona Montjuïc. Un total de 50.000 metres quadrats enfront dels 35.000 metres de la passada edició. El certamen ocuparà el Palau 1, les dues plantes del Palau 2 i Plaça Univers, on estarà situat l'escenari. A més, s'ampliaran els horaris del Saló que obrirà les portes al públic els quatre dies a les 9 del matí.
En la presentació s'ha donat a conèixer el nom dels primers convidats al XX Saló del Manga de Manga. Es comptarà amb la presència del mangaka Kengo Hanazawa, que actualment triomfa a tot el món amb el seu manga I am a Hero. També ens visitarà Takeshi Obata, autor de l'adaptació al manga de All you need is kill, així com Death Note i BAKUMAN.. Tots dos autors assisteixen al Saló del Manga de Barcelona gràcies a la col·laboració de Norma Editorial. El Saló també comptarà amb la participació de Ken Niimura, autor espanyol d'ascendència japonesa que és tot un referent del manga i que actualment viu i treballa a Tòquio. Niimura també és l'autor del cartell del XX Saló del Manga de Barcelona.
Carles Santamaria va destacar la qualitat dels convidats d'aquest any, així com el gran nombre d'activitats que s'han preparat per celebrar el vintè aniversari del Saló. En relació amb els tallers de cuina va explicar: "Any rere any anem ampliant l'oferta gastronòmica. Aquest any comptarem amb la presència de Nobuaki Fushiki, xef del restaurant Shiojiri Jōzōjo de Tòquio especialitzat en Hakkō Ryōri, un tipus de cuina que és un nou boom al Japó basat en les tècniques tradicionals de fermentació japoneses. Continuem tenint cuiners amb estrelles Michelin com els cuiners Ricardo Sanz, del Grup Kabuki; Tamae Imachi, sommelier del restaurant Dos Palillos o Hideki Matsuhisa, xef del restaurant Koy Shunka”.
Durant la seva intervenció Santamaría va destacar el fet que el Saló augmenti d'espai un any més, passant de 35.000 al 2013 a 50.000 metres quadrats al 2014, a més d'avançar en una hora l'obertura al públic que serà a les 9 del matí els quatre dies. "L'augment d'espai i horari ens permetrà que els visitants puguin gaudir amb més comoditat del Saló, que també creix en les seves activitats en tots els recintes", ha assenyalat. També va anunciar que la venda anticipada d'entrades es realitzarà a partir del 24 de juliol a través de www.ficomic.com.
En el terreny musical ha confirmat la seva participació de grup de pop japonès Loverin Tamburin que vindran a presentar-nos les seves noves cançons. En l'apartat d'exposicions tindrem Chez Niimura, una exposició antològica que farà un recorregut pels títols més significatius dels últims anys de Ken Niimura. Una segona mostra serà l'anomenada Els ritmes del J-Pop, l'exposició ens mostrarà els orígens de les bandes més populars, alhora que repassarà l'actualitat del mercat japonès.
Menene Gras ha destacat que "el gran èxit del Saló del Manga de Barcelona al nostre país. Un país que ha rebut i popularitzat la cultura japonesa. No només el manga, sinó també la literatura, el cinema, la gastronomia o l'arquitectura. La cultura japonesa conviu amb nosaltres consolidant-se entre la població. Una cultura que fascina i que rep una gran acollida entre nosaltres".
El Cònsol General Adjunt de Japó a Barcelona, Shigeharu Orihara, ha destacat que "estem celebrant l'any Dual Espanya Japó en què se celebren els 400 anys de relacions entre els dos països. I el XX Saló del Manga de Barcelona és un excel·lent colofó per tancar aquesta efemèride. Un esdeveniment que uneix en un únic recinte el que és nou, amb lo modern i lo tradicional." | 0.848647 | curate | {"ca": 0.9828826593897296, "es": 0.017117340610270405} | |
mc4_ca_20230418_8_629864 | Eduqueu les criatures / Llibres de família, amb la Care: virtuts humanes | Curriki
Eduqueu les criatures / Llibres de família, amb la Care: virtuts humanes
Website Address:https://www.curriki.org/oer/Eduqueu-les-criatures--Llibres-de-família-amb-la-Care-virtuts-humanes-600115
En aquest capítol es comenta una col.lecció de llibres de petit format de Francesc Torralba relacionats amb temes de filosofia i de valors importants per educar els fills com "la paciència" o "la tendresa". També comenta el llibre "Vull una mare robot" de l'editorial Claret, llibre per nens i nenes que connecta molt bé amb el tema de la tendresa. L'escriptora Care Santos, mare de tres criatures, busca en tota mena de llibres consol, ajuda o motius per a l'optimisme. Manuals per a pares, novel·les o memòries que relaten la infantesa o contes per a nens i joves.
EUN,LOM,LRE4,hdl:10494/235711,work-cmr-id:235711,MERLI:merli/5272,ilox,learning resource exchange,LRE metadata application profile,LRE
↓http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26518 | 0.616927 | curate | {"ca": 0.7497536945812808, "pt": 0.11822660098522167, "en": 0.13201970443349753} | https://www.curriki.org/oer/Eduqueu-les-criatures--Llibres-de-fam%C3%ADlia-amb-la-Care-virtuts-humanes-600115 |
crawling-populars_ca_20200525_23_121201 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.350 àlbums i 88.431 cançons
ÀlbumAl mar!
Conté 1 lletres
Any2016
DiscogràficaAutoedició
Tens més informació sobre aquest àlbum? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
Àlbum. 2016
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0 | curate | {"ca": 0.9716494845360825, "fr": 0.01804123711340206, "en": 0.010309278350515464} | : /grup/fur/al-mar |
mc4_ca_20230418_4_784751 | Com que l’entrevista de Mònica Terribas al president Artur Mas a TV3 anava acompanyada d’un “morbo” sobreafegit després de la topada de la directora de la cadena pública catalana amb el secretari general del Govern, Francesc Homs, al Parlament, potser ens van passar per alt algunes de les coses realment importants que va dir el president de la Generalitat. Obsedits per saber si al final Terribas li preguntaria sobre “¿qué hay de lo mío?” (cosa que finalment va fer amb molt poca fortuna i amb una professionalitat dubtosa, atès que és part implicada), no vam prestar atenció al fet que el president va vincular l’aprovació dels pressupostos del 2012 amb els del 2013, fins al punt d’advertir que la política d’ajustaments que es va començar a aplicar amb els pressupostos del 2011 pot durar tota la legislatura. No ho va dir així, però si els pressupostos del 2013 també estrenyen les finances públiques, és obvi que els efectes es notaran el 2014. En fi, amb un panorama com aquest l’entrevista no hauria d’haver estat tan conjunturalista, hauria d’haver aconseguit esbrinar amb qui pensa tirar endavant tot això. Però, no, l’única vegada que va preguntar directament sobre pactes va ser, ai las!, sobre la CCMA. Però, vaja, no seré jo qui doni lliçons de periodisme a ningú.
És un lloc comú carregar contra els polítics. L’altre dia se’n queixava amargament Quim Nadal en un articleque es podia haver estalviat si els polítics com ell no haguessin fet tant per desprestigiar la política. Que n’hi ha que la desprestigien més, com ara el senador Montilla o el diputat Alfonso Guerra o l’expresident Francisco Camps o el diputat Esteban González Pons, oh i tant! Com també l’ha desprestigiada la insistència dels polítics a no modificar en tres dècades la llei de finançament de partits (al contrari, aquesta qüestió els ha servit per acusar-se els uns als altres de corrupció) o la llei electoral, que tendiria a aproximar (pel efectes psicològics que tindria) la política als ciutadans. Potser sí que la política catalana —i espanyola— és de molt baixa qualitat, que els polítics han esgotat el seu crèdit pels molts errors que han comès, però els periodisme d’aquest país també s’ho hauria de fer mirar. En la polèmica sobre la rebaixa de l’assignació governamental al pressupost de la CCMA es va veure molt clarament que els interessos particulars de periodistes (els quals no diuen que són amos de productores associades a TV3, per exemple) passaven per damunt de qualsevol altra consideració. És que no és una mica anormal això? I tant que n’és! Ja que es demana transparència a la política, doncs per què no fem públic també el nom dels periodistes que són amos de productores, amb qui treballen i qui treballa per a ells? Si ho fem així, almenys tothom tindrà l’oportunitat de saber per boca de quins interessos parla aquell que fa escarafalls del que fan els polítics.
Dilluns de la setmana passada vaig assistir a una conferència-esmorzar amb el nou president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, al Fòrum Europa. En el transcurs de la xerrada va fer una afirmació que podia semblar una obvietat, si no fos perquè en la situació que ens trobem és més necessària que mai: “D’un polític —va dir— cal esperar que digui la veritat i que no s’arronsi”. D’un periodista cal esperar el mateix. El problema és que en aquest país tothom diu cul d’olla a l’altre sense parar-se a pensar què fa malament cadascú.
Publicat a elSingularDigital, 05/12/11. | 0.887961 | curate | {"ca": 0.9840348330914369, "fr": 0.0046444121915820025, "en": 0.011320754716981131} | https://agusticolomines.cat/2011/12/05/politics-i-periodistes/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_211139 | L'espècie es troba en perill crític d'extinció amenaçada per la destrucció del seu hàbitat, especialment pel creixement dels cultius de palma d'oli. Només queden 2.000 exemplars vius en llibertat. | 0.704148 | curate | {"ca": 1.0} | https://monplaneta.cat/tag/elefant-pigmeu/ |
macocu_ca_20230731_9_402379 | La Comunitat Valenciana permetrà convertir locals buits en pisos
Més oferta d’habitatge a València davant la manca d’oferta. La Generalitat valenciana ha començat a realitzar les primeres accions per flexibilitzar els criteris d'habitabilitat i permetre que els baixos es puguin convertir en habitatges per tal de destensar la poca oferta i els alts preus, segons Alberto Rubio, director general de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica de la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat valenciana.
El polític assenyala que l'administració autonòmica no només es planteja obrir la normativa a aquesta conversió, sinó que ja té un esborrany consensuat per modificar el decret de criteris d'habitabilitat i suavitzar els requisits requerits per viure en un baix comercial reconvertit en habitatge habitable.
El govern valencià està revisant el decret i ja hi ha un esborrany pactat amb tots els agents implicats. Dins del document provisional del nou decret, que inclou una bateria de mesures, hi ha l'assumpte de l'ús dels baixos comercials en desús.
La prioritat és que no hi hagi usos impropis dels pisos, molts d'ells utilitzats ara com a oficines o apartaments turístics (aquests últims són el principal nínxol d'habitatge d'ús impropi). L'objectiu és establir criteris clars, per exemple, traslladant les oficines als baixos i convertint aquests pisos en habitatge llogable.
El mètode que segueix és l'elaboració d'un nou decret que ja ha incorporat la flexibilitat de la normativa. Properament s'obrirà el procés d'informació pública de l'esborrany pactat amb tots els agents per poder incorporar totes les modificacions i les al·legacions que es considerin necessàries per la societat civil i altres agents.
Més canvis en polítiques d'habitatge a València
La setmana passada la Conselleria d'Habitatge de la Comunitat Valenciana va anunciar que, en el marc de la preparació del decret que unificarà les diferents normatives existents quant a habitatge públic a la comunitat, es recollirà la possibilitat que l'administració valenciana pugui comprar fins al 50 % dels habitatges d'una promoció privada per destinar-los al lloguer. | 0.89104 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_275437 | Al-Mansuriyya
Al-Mansuriyya o Sabra o Sabra al-Mansuriyya (àrab:المنصورية, o صبرة, o صبرة المنصورية) fou una ciutat residència reial fatimita i zírida d'Ifríqiya fundada al sud de Kairuan per Ismaïl al-Mansur. Va ser la capital del Califat Fatimita al segle X.
La va fundar l'agost del 946 quan va veure imminent la seva victòria sobre el rebel Abu-Yazid i va substituir Mahdia com a capital. La ciutat, rodejada d'una rasa, fou planejada en forma circular, segons el model de Bagdad, amb el palau dels fatimites al centre. Molts materials foren portats de l'antiga capital aglàbida de Raqqada. Al-Mansur hi va instal·lar 14.000 famílies d'amazics kutames que va portar al final de la seva campanya contra Abu-Yazid, però la ciutat no fou acabada fins al regnat del seu fill iniciat el 953, el qual va assegurar el subministrament d'aigua mitjançant un aqüeducte.
Quan els fatimites es van traslladar al Caire (fundada poc després de la conquesta de Fustat el 969), al-Mansuriya fou capital dels zírides, però fou destruïda en una revolta el 1016 i durant la invasió hilàlida la capital fou definitivament traslladada a Mahdia el 1053. La ciutat fou saquejada i després va servir de pedrera als habitants de Kairuan.
Les primeres excavacions les van començar els francesos el 1921. A partir del 1972 es va iniciar un projecte conjunt franco-tunisià. | 1 | perfect | {"en": 0.009708737864077669, "ca": 0.9902912621359223} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=275438 |
mc4_ca_20230418_3_371015 | El pacte oblidat (Ferran Sáez Mateu)
FERRAN SÁEZ Actualitzada el 28/04/2011 00:00
Apartir de l'any 1945 la totalitat de les democràcies europees van establir un acord que, de tan obvi, no requeria ni tan sols ser consensuat explícitament: no tornar a cometre les mateixes errades polítiques dels anys trenta del segle XX.
Els impulsors d'aquest pacte silenciós i quasi instintiu -ni que sigui molt rarament, l'instint de supervivència també fa política- tenien colors ideològics molt diversos: des dels liberals i els laboristes anglosaxons fins als demòcratacristians alemanys i italians, passant pels republicans francesos, els socialdemòcrates escandinaus, i tots els variats matisos d'aquest amplíssim espectre ideològic. Tots van tenir clar que el brou malsà que havia fet aflorar determinats personatges només es podia tenir sota control amb la seva completa invisibilització. Això es va traduir, de facto , en l'estigmatització social de qualsevol cosa que recordés els vells temps en què marginals cridaven consignes incendiàries per les cantonades o explicaven sopars de duro per seduir la gent de cor senzill. Tot aquell estol d'extravagants i d'inadaptats socials que van presidir la cultura immediatament anterior a la consolidació dels totalitarismes es va fondre de cop i volta. No en va quedar literalment res.
Ara mateix és probable que el nom de Julius Streicher no els soni ben bé de res, però fa 70 anys, a Alemanya, era el periodista més popular entre le peuple menu , per dir-ho amb el vell eufemisme francès. Streicher era el director del diari antisemita Der Stürmer . Es tractava d'un producte tan insultant i tan delirant que fins i tot els intel·lectuals del règim nazi consideraven que la publicació ridiculitzava la seva pròpia causa. Als analfabets més radicalitzats, en canvi, aquella aberració dement els encantava. A Streicher el van penjar l'any 1946, concretament, pel coll.
És significatiu que Gustave Gilbert, el psiquiatre que es va ocupar d'examinar els diversos jerarques nazis durant els judicis de Nuremberg, constatés que qui tenia el quocient intel·lectual més baix de tots era, amb molta diferència, Streicher. En un sentit tècnic, Streicher va ser, doncs, un imbècil que escrivia -diàriament, rutinàriament- llargues tralles d'insults destinats al consum d'altres imbècils.
Però Streicher no era pas l'únic. Les dotzenes i dotzenes de companys de viatge que es van dedicar a l'art de l'insult, la difamació i altres efímers incendis verbals senzillament van desaparèixer durant la llarga postguerra.
El tipus de personal que en l'actualitat representaria Streicher no reapareix fins ben avançada la dècada del 1970 i ho fa, en general, en un context prepolític, innocu i costumista, relacionat amb les dèries d'aquell moment (tota la parafernàlia de fenòmens paranormals, marcians, etc). Afloren estafadors professionals com el peruà Sixto Paz i l'italià Eugenio Siragusa, que tenen com a missió transmetre les consignes dels extraterrestres als polítics terrícoles (Javier Pérez de Cuéllar, el secretari general més ineficaç de la història de l'ONU, es va deixar aixecar la camisa per aquest tipus de personatges, dit sigui de passada).
Hi ha una segona onada de xerraires que coincideix amb l'èxit dels talk shows a començaments de la dècada dels 90. A partir d'un determinat moment, la competició ferotge entre les noves cadenes privades acaba substituint l' star system tradicional (persones rellevants, experts, intel·lectuals, artistes, etcètera) per gent sense cap mena de formació ni cap habilitat especial, però que no té complexos a l'hora d'actuar com un pallasso grotesc davant de milions de persones. Comença així l'era dels friquis, que al cap de pocs anys van acabar trobant el seu hàbitat natural a internet. El vell pacte s'oblida.
Avui, l'any 2011, Julius Streicher no seria el propietari d'un diari: difamaria des d'un blog, insultaria des del Twitter, calumniaria des del Facebook, penjaria vídeos vexatoris al YouTube i deixaria cagueradetes en forma de comentaris als diaris digitals. Cost total: zero. Grau d'impunitat: infinita. De moment, esclar. | 0.863387 | curate | {"ca": 0.9667481662591687, "es": 0.007823960880195598, "de": 0.014669926650366748, "en": 0.004156479217603912, "oc": 0.006601466992665036} | http://www.arabalears.cat/firmes/ferran_saez/pacte-oblidat_0_470952902.html |
mc4_ca_20230418_0_104962 | COL·LECTIU D'ANTIARTISTES: ADÉU, 2010!! !
Publicat per Col·lectiu d'antiartistes a 14:33
Òscar Roig i Carrera 31 de desembre de 2010 a les 23:42
Em sumo als teus desitjos. Bon any i bona dècada nous!
Sandra D,Roig 1 de gener de 2011 a les 2:30
OHHHHHHHHH! QUINA "XULADA" companys, molt millor!
Feliç 2011, ple d'art!.
Vicent 2 de gener de 2011 a les 2:16
Fa unes hores Eduard, una amiga que pertany al partit humanista, i que s'ha versat en la psicologia humanista em felicitava l'any amb dues frases: Que no tinguem forma i que no defensem cap lloc a l'any que comença, era com un missatge darrer d'amor, i dic darrer perque és el del que sap que una baralla tipus, és a dir, com les de sempre només pot dur-nos a la fi de la història, i també darrer perquè és com el de l'aturat o el pare de família que en despertar-se de bon matí veu la llum del sol i pensa o s'aclama al pare i li prega pel menjar de hui i si hui podrà mirar els ulls dels seus fills i la seua dona. Així hauríem de mirar el món, fora dels miratges de les grans ideologies que han intentat o crear un gran i ferri pare o anihilar-lo, veure que la vida la fem dia a dia i pels més religiosos veure que darrere de la fi de la història, ells l'anomenen l'Apocalipsi hi vindrà el miracle, el mateix que sense guerres inevitables per nefastes espera el pare de família aturat. Jo sé que puc semblar una solterona anglesa de les primeries de la segona guerra mundial que defenia el seu gat i la pau mundial, però si hi ha Déu o déus hi vindran amb aquest missatge, i és que no hi ha un altre.
Desitjar-te un feliç 2011 i que poguem viure en pau i en armonia.
Ester 4 de gener de 2011 a les 13:03
Vicent 8 de gener de 2011 a les 14:15
No puc afegir més coses a les que dius, tens tota la raó, jo us comprenc o comprenc la situació d'una persona que estiga malalta del cor i li vinga de gust anar a un bar, o simplement algú al que li faça fàstic el fum, però compren-me tu a mi també, jo voldria fumar calentet.
Ja sé que és una paradoxa de la condició humana, la política ho és i d'ací la meua explicació que t'he donat en el final de l'article.
No m'agrada la guerra ni les confrontacions però, tu no te n'adones que el llenguatge no ho diu tot, que sempre hi ha una falla en tota obra humana o natural, caldrà amb la llibertat intentar anar solucionant problemes, el que passa és que sempre volem més i el perill que jo més gran veig és que comencen per una mà i vagen recargolant el cargol. Tu ja m'entens, la nova esquerra i t'instaria a que llegires el meu penúltim article, la nova esquerra ha de fer el paper de crítica contra els "desmanes" de l'amo, siga qui siga, però amb un Pare, un eix.
Gràcies, que ja te les havia donant per avançat i dir-te que perdre't a tu seria perdre el millor comentarista que tinc.
Vicent 8 de gener de 2011 a les 15:21
Vinga gràcies, i un petó d'amic.
I seguim amb el to crític oi? i si xoquem ens escrivim, és la millor manera de seguir la nostra amistat, una amistat d'homes lliures.
8 de gener de 2011 14:18
Eduard 9 de gener de 2011 a les 17:28
Vicent, ja havia llegit el teu article sobre la nova esquerra, i crec que te l'havia comentat. Ara ho comprovo, i si no ho vaig fer, ho faré amb molt de gust.
Sempre és un plaer llegir les teves intel·ligents crítiques i els teus interessants articles. De vegades, però, el llenguatge escrit ens traeix i no reporta els matisos que el cara a cara sí assegura. Per això vas interpretar una contrarietat meva que no existia en el meu ànim.
Tens molta raó: amb les prohibicions i amb els prohibidors s'ha d'anar molt amb compte.
Mira, jo vaig fer la carrera de Dret i el catedràtic de Dret penal em va inculcar el principi de subsidiaritat en aquesta branca del Dret. O sigui, la pena com un últim recurs allà on no arriben altres mesures. Avui, ningú sembla creure-se'l, i tothom vol recórrer al dret penal per assegurar-se que el que ells creuen que és just sigui aplicat a tothom.
Però continuarem debatent, no em vull allargar ara.
Vicent 9 de gener de 2011 a les 19:19
Sí, disculpa, perquè parlar cara a cara és el més natural, d'altra manera es perd l'esència de la conversa, és cert i també és cert que hui, i no sé si te n'adonaràs, hi ha una por a la mort preconada per la ciència que sembla que ha pres el poder a l'igual que els grups fàctic que la hi fan servir, tothom es creu immortal i hi ha una veritable por a la mort, el déu mort de Nietzsche o Marx ha passat del del cristianisme o la figura paterna al metge, a la ciència i pot arribar amb el temps a representar quelcom més perillós per a l'home i la llibertat que els altres amos, t'ho assegure.
I del que deies del principi de subsidiaritat, dir-te que no entenc res de dret, de fet no entenc de res en gran mesura, però de dret a sigut la meua assignatura verge, a la que li he dedicat menys temps, i tot i que la part més creativa del dret com la jurisprudència m'atrau, tinc una visió nul·la al respecte però el que dius d'aquest principi és un fenomen que jo vaig observant i es bo que m'ho digues, observe una extremització de la política en contra de la llibertat i hem de pensar que estem a la democràcia que com qualsevol sistema és imperfecte però és un gran edifici de creació humana, nosaltres, els que ens tapem els oïts davant dels mass media hem de posar els límits, tot sistema té els seus límits el límit de la llibertat i de tot és la bogeria.
Bé et deixe per hui Eduard, m'has fet una mica més divertida la vesprada amb les teues paraules i, no és açò el més important a la vida? viure el que volem i amb joia?
Vicent 9 de gener de 2011 a les 22:18
Disculpa Franz, vull fer-te una puntualització a la resposta al teu comentari al relat "Cal refundar l'esquerra":
I és que segueix tenint cert fàstic a les normes que imposen les religions i no busque una religió sinó una espiritualitat amb el Pare, el que volia dir i m'he equivocat és que jo també tenia certs temors i fastigs contra el Pare temps abans.
Lupe 10 de gener de 2011 a les 14:27
M'agrada el canvi, amb aquest color tan alegre! Feliç 2011! | 0.859043 | curate | {"en": 0.0065032516258129065, "fr": 0.00400200100050025, "ca": 0.9729864932466233, "nl": 0.004335501083875271, "de": 0.0018342504585626147, "pt": 0.008504252126063032, "sv": 0.0018342504585626147} | http://antiartistes.blogspot.com/2010/12/adeu-2010.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_240592 | En 1971 va nàixer Acció Cultural del País Valencià per a promocionar la llengua i la cultura. La decidida vocació de les persones que fundaren l’en-titat i la tasca incansable de tantes altres que les han seguit, han permés obrir camins, sumar veus i establir l’associació com a referent en diversos àmbits. L’escena musical n’es un: en concursos, festivals i incomptables concerts organitzats per ACPV han sorgit o s’han consolidat algunes de les nostres bandes i figures solistes més rellevants en les últimes dècades.
Per això, el cinquanta aniversari de la institució és un moment idoni per a celebrar el camí recorregut i l’esperançador futur. I fer-ho amb ambició: reunint grans veus que canten en valencià, con-formant un llegat musical que rendisca tribut a qui va obrir el camí i, alhora, desperte la fam de música i cultura de noves generacions.
Eixe llegat és Mural Sonor, un ambiciós projecte discogràfic que dona el seu primer pas a la plata-forma Verkami.
Més de cinquanta cançons, més de cinquanta veus
Mural Sonor és un repàs total a la música feta en valencià, des dels seus inicis fins a l’actualitat. Més de cinquanta cançons dividides en quatre àlbums, agrupades per estils, conformaran una col·lecció transversal que il·lustrarà, amb una perspectiva històrica, la riquesa de la nostra música. Mai fins ara s’ha fet un recopilatori d’aquestes dimensions. Mai fins ara tantes veus de la nostra escena s’havien implicat en un projecte col·lectiu.
Cada disc representarà un dels quatres pilars sobre els quals ha crescut la música al País Valencià: la música tradicional, la música festiva, la cançó i el pop-rock. Cadascun dels àlbums estarà conduït i produït per figures fonamentals del nostre panorama que aportaran la seua visió autoral i hamonitzaran el conjunt. Alhora, desenes d’artistes s’incorporaran al projecte interpretant o arranjant la multitud d’obres que formen esta col·lecció.
Quatre discos per a una antologia
El recull discogràfic està format per quatre àlbums que porten com a títol una paraula que representa la seua essència. Al mateix temps, les inicials de cada disc formen les sigles d’ACPV, remarcant el com-ponent de celebració del projecte.
Arrel
L’element que ens vincula a la terra serà el títol de l’àlbum dedicat a la música tradicional. Es tracta d’un viatge per les comarques a través dels seus cants i els seus poetes, liderat per Miquel Gil i Noelia Llorens, Titana. Representants de generacions diferents, els dos connecten en la passió i el coneixement erudit del caçoner tradicional.
Gil adaptarà músiques del repertori popular de cada comarca i realitzarà noves composicions per a lletres originals, escrites a propòsit per aquest disc per més de vint noms de l’escena poètica en valencià. Llorens durà el pes de la interpretació, acompanyant-se en cada tema de cantaors, can-taores i instrumentistes fonamentals del nostre territori. El disc comptarà amb els arranjaments d’un altre mestre: Eduard Navarro.
Carrer
L’artèria que circula pels nostres pobles i ciutatsdona títol al disc dedicat a la música festiva, un gènere que en realitat és un cresol d’estils cosits per l’esperit alegre i combatiu. Parlem de sons vinculats al carrer, l’espai per a la joia, la música, la festa i la reivindicació.
Fidels a l’essència coral d’aquesta música, una superbanda serà la que ens mostre tot un calidoscopi de ritmes i sons. Té un nom que evoca a les grans formacions del mestissatge: No Falla. El grup estarà format per Bàrbara López de Mafalda, Anna Millo de The Dance Crashers, Clara Calvo de Candela Roots, Pau Camps i Josep Bolufer d’Smoking Souls, Jota Terranegra de Funkiwis, Andreu Ferre i Joan Mayor d’El Diluvi, Lucía Bisquert de Sedajazz i Nina Dinamita i la Swing Milicia, i Tània Camacho de Freak Fandango Orchestra. A ells s’uniran Sam Ferrer i David Payà com a productor i arrangista, i una llarga llista de col·laboracions que retran tribut als grans referents que ens van fer vibrar a places i carrers, d’Obrint Pas a Sva-ters.
Pell
L’òrgan que millor reflecteix l’emoció és el títol del disc dedicat a la cançó. Ens acostem a la delicadesa i a la implicació amb la societat dels nos-tres grans estendards de la nostra música durant dècades.
Borja Penalba i Mireia Vives seran els guies en aquest viatge pel temps que va de Raimon i Ovidi a Clara Andrés i que també recupera les veus que van mantindre la flama durant els setanta i huitanta. Una trentena de noms entre intèrprets i interpretats, acompanyats d’una banda formada pels dos conductors del disc, a més de Lucía Zambudio a la guitarra, Edu Olmedo a la bateria, Tere Núñez amb el baix i Vicent Colonques amb els teclats.
Veta
Una veta és una ratlla que, per la seua consistència o color, es diferencia d’allò que l’envolta. Eixe serà el títol del disc dedicat al pop-rock en valencià, perquè això ha esdevingut el gènere en la nostra llengua: una raresa, un camí divergent, un tresor ocult. L’àlbum serà un homenatge a grups que no van tindre la repercussió que mereixien,però van ser inspiració de qui ha vingut després.
En aquest cas, l’àlbum estarà conduït per Tardor i May Ibáñez. La banda arranjarà temes emblemàtics de les últimes dècades, alguns d’ells joies estranyes per al gran públic. Les versions se-ran interpretades per artistes de l’escena actual, amb la ubiqua presència d’Ibáñez, veu del grup Badlands. Es tracta d’una manera de dir gràcies a qui va posar la llavor del moment que vivim, el més prolífic del pop-rock en la nostra llengua.
Un projecte discogràfic gegant
Mural Sonor• La gran antologia de la nostra música• Acció Cultural del País Valencià • 202189Aquests són els elements que compondran Mural Sonor, un ingent esforç col·lectiu mai recollit abans en una obra d’estudi. Per això ACPV inicia una campanya de micromecenatge a la mesura de l’obra. 80.000 euros és la xifra a què es necessita arribar per a treure endavant un projecte discogràfic amb tants professionals involucrats.
Però hi ha un capítol més a on aniran destinats els recursos si l’actual procés finalitza amb èxit: un con-cert de presentació que traslladaran a l’escenari l’energia que contenen els àlbums, amb els músics i les músiques que els han fet possibles. | 0.86017 | curate | {"ca": 0.9827417779225008, "fr": 0.009768804949527842, "it": 0.005372842722240313, "en": 0.001465320742429176, "de": 0.0006512536633018561} | https://acpv.cat/alcoi/2021/05/un-projecte-daccio-cultural-del-pais-valencia/?date=2022-9-29&t=list |
racoforumsanon_ca_20220809_0_780332 | Catalunya, un dels països més laics de l'Europa secularitzadaCada cop hi ha menys catalans catòlics i practicants, sobretot entre els jovesLa religió catòlica podria arribar a ser no majoritària a partir del 2025El Vaticà inclou Barcelona entre les diòcesis d'Europa on ha de promoure més la nova evangelitzacióCatalunya és una de les societats europees on creix més la laïcitat, ara mateix un dels àmbits que més preocupen la jerarquia de l'Església catòlica en l'àmbit europeu. La davallada podria fer que el catolicisme deixés de ser majoritari a Catalunya quan les generacions batejades per inèrcia acabin sent minoria, en favor dels seus fills, ja la majoria oficialment laics. Les enquestes elaborades en l'àmbit de l'Estat espanyol –extrapolables a Catalunya– demostren que, malgrat que majoritàriament els ciutadans es continuen definint com a catòlics, més de la meitat no són practicants. Any que passa, any que davalla, també, el nombre de comunions i casaments catòlics (que el 2010 es van reduir al 13%). També cada cop són menys els infants que estudien religió a les escoles públiques (el 86% dels alumnes de Catalunya no fan religió). Un estudi fet per la catòlica Universitat Abat Oliva, El futur de la pràctica religiosa a Catalunya. Una previsió quantitativa, indica que el 2017 només un 12,61% de la població catalana serà practicant de la religió catòlica (entre els joves de 18 a 24 anys, els practicants es reduiran al 3%) i que pel 2025 aquesta religió s'haurà convertit en minoritària, amb una presència inferior al 10% de la població. Tan sols serà significativa –diu aquest estudi – entre la població jubilada (un 21,62%). Tot i que aquest estudi és una previsió de futur, el cert és que la desafecció de la societat per l'Església preocupa el Vaticà; per això el papa Benet XVI va crear el Pontifici Consell per a la Nova Evangelització, amb la intenció d'acostar la religió a la societat, sobretot la de la vella Europa. Xavier Morlans, nomenat per l'anterior papa consultor del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització a Catalunya, explica que l'Església creu que els laics han de ser “els protagonistes” de la nova evangelització. Per això –assegura– s'intensifiquen els cursos de formació per a laics, perquè sàpiguen comunicar “la notícia cristiana” a la societat. Esperança en Francesc Morlans ja fa uns anys que fa cursos de formació per a laics a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat (a la diòcesi de Solsona se'n fan des del 2003, quan els va impulsar l'anterior bisbe Tresserras), però aquest curs 2012-2013 n'ha iniciat un a la diòcesi de Barcelona. Hi estudien una setantena de persones de dotze de les 24 arxidiòcesi.Recorda Morlans que, justament, l'objectiu pastoral de la diòcesi de Barcelona fins al 2015 és “fer arribar Jesús als qui no el coneixen o als qui se n'han allunyat; atendre bé i apropar a l'Església la gent que demana sagraments, i, en tercer lloc, ser solidaris amb els perjudicats per la crisi”. “Els dos primers objectius són, clarament, de nova evangelització”, explica. Xavier Morlans creu que el nou papa Francesc, amb els seus gestos d'acostar-se als més desafavorits i la imatge de proximitat que ofereix, pot fer retornar gent a l'Església. De fet, manté que des que va començar la crisi, i davant el desnaturalitzat individualisme i el materialisme de la societat, “molta gent que s'havia allunyat de l'Església ara hi torna”. “També ens ve gent que, després d'haver tingut una crisi de valors i d'haver buscat per diversos camins, ve a Jesús”, diu. La organització a Barcelona l'any passat de l'Atri dels Gentils, un espai de diàleg obert entre creients i no creients, amb la participació de personatges molts rellevants, entre els quals el cardenal Gianfranco Ravasi, prefecte del Pontifici Consell de la Cultura, va ser un dels actes impulsats en el procés de nova evangelització que van tenir més ressò. Un altre esforç que va fer l'Església per acostar la gent a la religió va ser l'edició d'una Bíblia popular i de butxaca ara fa un parell d'anys. La Bíblia, un dels pilars de la nostra cultura, ha desaparegut de les llars en pocs decennis. Per això aquesta Bíblia popular, que es ven a un preu de 9,95 euros, es va reeditar amb la intenció que la gent sàpiga que a les seves pàgines “hi ha les bases de la nostra societat”, recorda Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia. Costarà que la gent retorni a la religió, segons reconeixen els experts, sobretot a Catalunya, on encara es conserva el record que l'Església catòlica, en la fosca etapa del franquisme, va ser moneda de canvi del poder i també eina de repressió. L'Església catalana, que es va posar al costat de l'antifranquisme i sempre ha estat més oberta, arrossega el llast d'estar supeditada a la Conferència Episcopal Espanyola, i lluita perquè el Vaticà en reconegui l'especificitat, cada cop que hi ha un nomenament episcopal, per exemple. LA XIFRA60anys o més tenen la meitat dels capellans de Catalunya. La majoria atenen més d'una parròquia, i fins i tot una dotzena, a muntanya.Els laics han de ser els protagonistesde la nova evangelitzacióXavier MorlansConsultor del Pontifici Consell per a la Nova EvangelitzacióCada cop menys seminaristes“Actualment hi ha molta gent que d'una manera o una altra pensa que el sacerdoci no és una professió de futur, sinó que pertany més aviat al passat”, lamentava el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, en l'homilia del Dia del Seminari, que es va celebrar el diumenge 17, uns dies abans de la diada de Sant Josep. Sistach –que sap que any que passa, any que hi ha menys estudiants als seminaris catalans– va recordar que “les vocacions sacerdotals són un gran do de Déu per a l'Església i el món”, i va recordar que “el ministeri ordenat és indispensable per a l'Església”. La realitat dels seminaris catalans és que en aquest curs només 91 joves hi estudien: 33 menys que tot just fa dos anys. Durant l'any passat a Catalunya tan sols es van ordenar 13 capellans: quatre a Barcelona, sis a Terrassa, i un respectivament a Lleida, la Seu d'Urgell i Vic. Mai la situació havia estat tan precària. Font:Avui
Jo, català del Principat he anat a València ciutat en falles i he flipat amb el contrast.
Vas veure una València beata en extrem?
La pregunat és per a mi, suposo. Vaig anar esperant una festa tipo "San Fermines" d'alcohol i desfase 24h. Quan vaig arribar em vaig trobar a la majoria de gent anant a misa a les 5 i a la 8 de la trada amb banderoles d'Espanya i del PP a les mans.
Jo quan vaig estar al Carnaval de Cadiz fa uns quants anys, tot i la xerinola que hi havia, la societat en part era molt més religiosa que la catalana, era molt habitual tenir a la façana de casa algun sant/mare de déu en rajoles o en estàtua. O a Argentina quan passaves amb autobús per davant d'una església molta gent es senyava. | 0.880625 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_80847 | Fonts de l'executiu subratllen que els republicans no han acceptat cap de les alternatives de Mas perquè també volen independents a la seva llista
Barcelona (ACN).- El Govern ha titllat ERC "d'intransigent" després de la roda de premsa que ha ofert la secretària general dels republicans, Marta Rovira, en què ha assegurat que acceptaven una de les tres alternatives d'escenari electoral plantejades pel president de la Generalitat Artur Mas, sempre que ERC pugui incorporar independents a la seva llista. Fonts de l'executiu català han subratllat a l'ACN que ERC "no s'ha mogut de la seva proposta inicial" perquè l'opció que els republicans diuen avalar preveu que només sigui la llista de Mas la que inclogui independents.
Comparteix
La tercera proposta no concreta que les eleccions hagin de ser abans de les municipals A més, les mateixes fonts afegeixen que aquesta alternativa no concreta que les eleccions hagin de ser necessàriament abans de les municipals.
COMENTARIS
la generalitat naZionalista le debe 227 millones de euros a las farmacias catalanas,mientras que la cantidad que se llevo pujol a Andorra se estima a lo bajo en 3000 millones de euros....FORA NAZIONALISTAS LADRONES,SAQUEADORES DE CATALUNYA
#27 perdone senyora dolors usted mas que "esborronada",parece que este "ENCABRONADA"...relajase un poco que le va a subir la tension ,que la vida son 4 dias .
#28 racista+xenofoba+ignorante+"som escola"=NAZI INDEPENDENTISTA ¡VISCA ESPANYA! fora PARASITOS naZionalistas...............pero que no se lleven nuestros ahorros a Andorra o Suiza
1.- Cap suport a CiU, mai es presentaran a unes eleccions optant per la independència. Simplement Unió, la U de CiU no la vol. 2.- És totalment incoherent fer ofertes i llançar retrets a qui se li fan titllant-lo d'intransigent, regionalista i només interessat a manar. Interpretacions subjectives. Arguments"ad hominem" per manca d'altres. 3.- Primera proposta: segueixo amb lo meu (tossuderia). 2a. Anar allargant. 3a. Condiciona la llibertat i s'apropia la Societat Civil, sense considerar e... Llegir més
ERC és igual al PP vol la seva a costa de rifar-se els catalans i la seva oluntat, seran un altre cavall de Troya com podemos? | 0.615794 | curate | {"ca": 0.6958122411412794, "id": 0.004601932811780948, "es": 0.2664519098021169, "en": 0.012885411872986655, "it": 0.018867924528301886, "la": 0.0013805798435342844} | |
mc4_ca_20230418_9_660767 | El parlament escocès aprova un segon referèndum d'independència - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
acn | londres 30.03.2017 | 19:56
Les dues banderes. ANDY RAIN
El parlament de Holyrood ha donat suport als plans de la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, de celebrar un segon referèndum d'independència a Escòcia. La proposta ha estat aprovada aquest dimarts, un dia abans que s'activi el 'Brexit', gràcies als vots dels sis diputats dels Verds i als 63 del partit independentista escocès (SNP). Tot i que la 'premier' britànica, Theresa May, ha insistit que "no és el moment" per convocar un segon referèndum d'independència, Sturgeon creu que el calendari amb què treballa el govern britànic, que preveu definir els termes del 'Brexit' d'aquí a 18 mesos, casa amb el seu full de ruta i alerta que Londres no pot "imposar" el futur dels escocesos.
Sturgeon espera poder celebrar la consulta abans de la primavera del 2019, quan "les condicions del 'Brexit' i els efectes que pot tenir pels escocesos s'hagin aclarit". Un calendari que, segons va dir Sturgeon aquest dilluns després de reunir-se amb May a Glasgow, és el mateix amb què treballa el govern britànic i que, per tant, no tindria cap sentit rebutjar. "És difícil per la primera ministra mantenir una oposició racional al calendari del referèndum", va subratllar Sturgeon, assegurant que el govern britànic espera tenir clars els termes del 'Brexit' i les condicions dels nous acords pel que fa a comerç i immigració la tardor del 2018.
Fins aleshores, alerta Sturgeon, els escocesos "no poden anar a la deriva, creuant els dits esperant el millor" mentre temen el 'Brexit dur' "que el govern conservador del Westminster sembla decidit a aplicar". "El futur d'Escòcia no pot ser imposat, sinó que l'han de decidir els escocesos".
"Les condicions del 2014 han canviat"
Sturgeon ha subratllat en diverses ocasions que el context en què es va celebrar el darrer referèndum d'independència a Escòcia, el setembre del 2014, és ara completament diferent. "Les condicions del 2014 han canviat", ha alertat Sturgeon de nou, recordant que en aquella ocasió un 55% dels escocesos van votar a favor de seguir dins del Regne Unit però que arran del 'Brexit es poden veure "arrossegats fora de la UE i del mercat únic contra la seva voluntat".
El juny passat, Escòcia va votar a favor de seguir dins la UE per un 62% al referèndum del 'Brexit'.
May diu que "ara no és el moment"
Per la seva banda, la 'premier' britànica va insistir dilluns durant la seva visita a Glasgow que "ara no és el moment per parlar d'un segon referèndum d'independència". May va recordar a la seva homòloga escocesa que aquest dimecres el govern britànic activaria l'article 50 del Tractat de Lisboa, el que ha de formalitzar el 'Brexit'. "Ara és el moment de començar les negociacions per abandonar la UE" i "avançar tots plegats en la mateixa direcció per assegurar el millor acord possible pel conjunt del Regne Unit, incloent-hi Escòcia", va insistir May. La primera ministra britànica creu que, a més, "seria injust pels escocesos" haver de prendre "una decisió tan important sense tenir tota la informació necessària" ni saber les condicions del 'Brexit'.
May també ha acusat l'SNP, el partit nacional escocès, d'estar "obsessionat amb la independència" i intentar "capgirar la veritat i distorsionar la realitat" per aconseguir el que va definir com "l'únic propòsit polític" de la formació de Nicola Sturgeon. Durant la conferència del Partit Conservador escocès, que es va celebrar a Glasgow a principis de març, May es va mostrar partidària "d'estrènyer els llaços" entre les nacions que formen el Regne Unit i va assegurar ser "optimista" pel que fa al futur "conjunt" del país. Hores abans, Sturgeon, havia advertit May que no "sermonegés" els escocesos. | 0.851109 | curate | {"ca": 0.9793923381770145, "fr": 0.00845442536327609, "en": 0.0023778071334214002, "es": 0.00977542932628798} | https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2017/03/28/parlament-escoces-aprova-segon-referendum/406907.html |
cawac_ca_20200528_8_95178 | El Girona paga cars els errors en defensa i surt escaldat del Molinón (4-0)
Amb el precedent de la Copa en ment, el Girona arribava al Molinón amb l'objectiu d'aconseguir una victòria i maquillar els mals resultats aconseguits lluny de Montilivi en les darreres jornades. Sense Benja fins a final de temporada, Acuña sortia de titular. El partit començava amb intensitat per part dels dos equips. Rubi havia deixat clar que costava generar ocasions a l'Sporting, però al minut tres Juanlu xutava per primer cop a la porteria de Cuéllar.
Si a la Copa els homes de Rubi van pagar cars els errors, en aquest enfrontament s'ha repetit la història . Al minut 20, Trejo , seguit de prop per Txiki aconsegueix batre Mallo enviant la pilota al fons de la porteria i anotant el primer gol pels locals. La cosa no acabaria aquí, Bilic aprofita un error en defensa i sol, davant Mallo, l'aconsegueix batre per marcar el segon . Tot i l'avantatge, l'Sporting no deixava de pressionar i el Girona se sentia ofegat i sense idees. Ni la xilena d'Acuña al 40 aconseguia maquillar la mala imatge del conjunt de Rubi. Abans de la mitja part, jugada polèmica. Penal a Luso que l'àrbitre no marca.
Si a la primera, els dos errors en defensa del Girona suposaven els dos gols pel conjunt de Sandoval, a la segona, de nou, els errors passaven factura. Ni l'intent de rematada de cap de Jandro que passa per sobre el travesser aconseguia donar ales als homes de Rubi. Un Sporting molt superior pressionava a dalt i arribava amb facilitat a l'àrea de Dani Mallo. L'expulsió de Moisés Hurtado després de veure la segona groga posava encara les coses més difícils als gironins que, amb un home menys , encara eren menys capaços de reaccionar. Al minut 80 , Carmona supera Mallo que es queda a mitja sortida i quatre minuts més tard és David Rodríguez, qui, col·locat enmig dels centrals envia un xut al fons de la porteria gironina (4-0) .
Tot i la derrota, el Girona continua quart a la classificació , en zona de play-off. | 0.840211 | curate | {"ca": 0.9681978798586572, "es": 0.03180212014134275} | http://www.esport3.cat/noticia/2073433/esports/El-Girona-paga-cars-els-errors-en-defensa-i-surt-escaldat-del-Molinon-(4-0) |
oscar-2301_ca_20230418_0_194014 | El riu Segre, al seu pas per la ciutat de Lleida, és un dels millors exponents de la sobreexplotació abusiva i sense escrúpols d’un recurs com l’aigua, declarat bé públic. La finalitat de declarar un bé públic és la d’evitar-ne la privacitat i facilitar l'ús equitatiu i l'aprofitament responsable. Lamentablement, les administracions han pervertit i desnaturalitzat el caràcter públic de l’aigua privatitzant-ne la gestió mitjançant concessions eternes, equivalents a vertaders drets de propietat cedits, principalment, a monopolis elèctrics.
Des de Lleida i 40 km aigües avall fins a la central de Serós –lloc on retornen al riu els 60.000 l/s d’aigua sostrets a la presa del parc de La Mitjana per part de l’empresa Endesa, que en contrapartida tan sols deixa 2000 l/s, un menyspreable 3% de l’aigua que es pren al riu-, les administracions han permès una sobreexplotació irracional fins al límit de deixar el Segre sense el cabal ecològic que li pertany, deixant-lo sense capacitat de regeneració natural i provocant greus problemes de caràcter social i ambiental al llarg i ample de la seva llera, fet que palesa l'espoliació perversa d’un recurs públic.
La Directiva Marc de l’Aigua exigeix que tots els rius europeus estiguin en óptimes condicions ecològiques l'any 2015. Per això, ara és el moment de retornar al riu la seva dignitat i de recuperar-ne els valors i les funcions ambientals i socials. Per aquest motiu, l’agrupació d’entitats Lleida Ambiental es marca com a objectiu principal la recuperació integral del riu Segre i proposa assolir els objectius següents:
1. La recuperació del cabal ambiental necessari en concordança amb el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua, per tal d’evitar que la contínua degradació el faci irrecuperable.
2. Establir, a partir d’un debat obert a les entitats socials i agents implicats, una comissió de concertació inclosa a la Directiva Marc de l’Aigua i acordada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que permeti nous models d’ús i gestió del riu que facin compatible els aspectes productius, ambientals, culturals i paisatgístics.
Ja hem aconseguit algunes fites importants: el desembre de 2009 la Paeria va aprovar, a instància de Lleida Ambiental, la declaració de l’any 2010 com a Any del riu Segre, i el 25 de març de 2011, en el ple de la Paeria i de forma unànime per tots els grups polítics, s’aprovà una segona moció on s’exigia a la CHE incorporar, al tram del riu Segre al seu pas per Lleida, uns cabals ecològics amb dotacions que oscil·lessin entre els 14.000 l/s i 18.000 l/s. Si tenim en compte que ara tot just arriba als 2000 l/s, aquest fet suposaria un èxit sense precedents que demostraria que tot l’esforç no s’ha fet en va. | 0.902119 | curate | {"ca": 0.998520162782094, "cs": 0.0014798372179060304} | http://celleida.blogspot.com/2013/06/30-de-juny-ii-caminada-pel-riu-segre.html |
macocu_ca_20230731_7_425963 | Truman Capote
Màrius Carol: “És impossible que Palamós no influís d’alguna manera en la forma de treballar de Capote” | 0.590292 | curate | {"en": 0.11206896551724138, "ca": 0.8879310344827587} | |
mc4_ca_20230418_4_469320 | Notícies - El comitè i la direcció de Delphi tanquen 'in extremis' el preacord per acomiadar la plantilla
El comitè i la direcció de Delphi tanquen 'in extremis' el preacord per acomiadar la plantilla
el 30/abr/16 Anna González / Sergio Morales Economia PDF
La direcció de Delphi i el comitè d'empresa han tancat el principi d'acord de l'ERO que posa fi a l'activitat de la multinacional a la ciutat i que acomiadarà 540 persones, a l'espera d'un pla de reindustrialització que doni continuïtat a la planta. Segons els representants dels treballadors, és un acord que 'no satisfà, però és el millor al qual es podia arribar en aquestes condicions'. Ara, l'acord haurà de ser ratificat per la plantilla, que assumeix els actius de l'empresa per poder negociar el pla de reindustrialització amb els inversors interessats a continuar amb la activitat industrial a la planta santcugatenca.
El període de consultes acabava aquest divendres i fins a l'últim moment no hi ha hagut acord entre les dues parts. Així, el text redactat millora les condicions del conveni, tot i que no és la proposta que satisfà els representants sindicals. El president del comitè d'empresa, José Antonio Morán, ha dit, però, que era necessari per responsabilitat.
És un acord que no ens satisfà, però és el millor que es podia aconseguir. Permetrà una sortida digna i un pla de recol·locacions amb bons resultats.
L'acord recull indemnitzacions de 65 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats, així com un lineal de 10.000 euros i una prima addicional de 2.000 euros. Els majors de 56 anys podran acollir-se a un pla de prejubilacions i els majors de 55 també al conveni especial de la seguretat social. L'acord també estableix un pla de recol·locacions. A més, Delphi ha cedit els actius de l'empresa als treballadors, que ara hauran de negociar el pla de reindustrialització amb els inversors, com ha destacat Morán.
Delphi ha cedit els actius als treballadors. Ara no són els oients sinó que som part de la negociació del pla de reindustrialització.
Aquest pla de reindustrialització obre la porta a contractar més de 200 treballadors. De moment, però, l'aplicació de l'ERO està prevista a partir del 13 de maig, amb la sortida dels primers 65 treballadors. Entre el juliol i el setembre s'acomiadaran 299 més, i entre octubre i març la resta dels 540 que té la plantilla de Sant Cugat.
Els empleats de Ferrovial, empresa subcontractada per Delphi, van acceptar el pla d'indemnitzacionsofert per la seva companyia. Els treballadors que no entrin al pla de reindustrialització de Delphi poden acollir-se a indemnitzacions per valor de 50 dies linials per any treballat a raó de 30 mensualitats amb un mínim de 10.000 euros per persona.
Delphi, que acumula 53 anys al municipi sota diverses marques, va anunciar a principis de febrer que tancaria la planta a Sant Cugat al llarg d'aquest 2016 si no trobava comprador per a la planta. Després de l'anunci, l'Ajuntament, els alcaldes comarcals i la Generalitat van donar suport a la plantilla de Delphi i van conjurar-se per impedir el cessament de l'activitat industrial.
El 17 de març Delphi va presentar un ERO amb un pla d'acomiadaments . La manca d'entesa en el període de consultes va portar els empleats a protagonitzar una manifestació amb més d'un miler de persones pels carrers de Sant Cugat.
Amb la cessió dels actius de l'empresa als treballadors, ara és la plantilla i els seus representants els que hauran de negociar el pla de reindustrialització amb els inversors interessats en donar continuïtat a l'activitat industrial. Les empreses són J.Juan, un proveïdor de components per a la indústria de la motocicleta de Gavà, i Gutmar, una empresa de mecanitzats per a l'aeronàutica de Barcelona. L'oferta conjunta també inclou dues empreses més que es fusionen. Les tres resultants s'associaran mantenint la seva identitat i distribuiran la càrrega d'activitat en tres centres de treball independents.
La Generalitat i diversos ajuntaments han reiterat en diverses ocasions la defensa de la continuïtat de l'activitat industrial de la planta. És per això que l'alcaldessa, Mercè Conesa, ha mostrat aquest dissabte la preocupació, ja que el preacord s'ha materialitzat sense haver tancat un acord pel pla de reindustrialització.
Veiem amb preocupació l'acord perquè en aquest moments no estem segurs que es pugui garantir la continuïtat de la planta.
El PSC ha expressat en un comunicat el suport al comitè d'empresa de Delphi, del qual espera que arribi a un acord amb els inversors per aplicar un pla de reindustrialització.
Imatge de la planta de Sant Cugat | 0.825126 | curate | {"ca": 0.9877542094904876, "es": 0.012245790509512355} | http://www.cugat.cat/noticies/economia/119330/el-comite-i-la-direccio-de-delphi-tanquen-_in-extremis_-el-preacord-per-acomiadar-la-plantilla |
racoforumsanon_ca_20220809_2_684594 | Colau, Pisarello, altres alcaldes del "canvi", actors que ja coneixem tots (Bardem, San Juan, Toledo, Wyoming) etc han firmat un manifest anomenat "No en el nostre nom" que clama contra la guerra, la islamofòbia, i els bombardejos com a resposta al conflicte a Siria.Volen manifestar-se aquest dissabte a Madrid, Barcelona, Cádiz, etc.http://politica.elpais.com/politica/2015/11/23/actualidad/1448304274_748995.html
A alguns us fan falta moltes pastilles vermelles... Si ni posant-vos crims de l'Estat Islàmic per TV3 us podeu informar almenys no opineu Ja no dic ni que aneu a buscar els vídeos de les bogeries que van fer els de l'Estat Islàmic després de la caiguda de Mossul...Però tranquils, el "no a la guerra" salvarà a tota aquella gent de ser: violada, decapitada, llançada al riu amb un tret al clatell, enterrada viva a un forat exavat per ells mateixos, bombardejada amb gasos tòxics...
Llavors tu ets partidari de bombardejar tots els Paisos on es cometin violacions flagrants dels DDHH ?
No es bombardeja un país, es bombardeja una organització terrorista que ha ocupat de manera violenta i il.legítima part de dos països i que organitza matances de ciutadans innocents europeus en virtut d'un ideari consistent en estendre pel món una teocràcia totalitària i criminal que proclama eliminar a tots els que no s'hi sotmeten.Cal exterminar-los com siga. O ells o nosaltres.
No es pot bombardejar una organització.Durant els anys gores de ETA hi havia pobles on prop del 100% de la població eren partidaris de la lluita armada, s´havien de bombardejar ?
No digues bajanades. Sí es pot bombardejar una organització quan actua com un estat i un exércit regular. ETA no actuava a camp obert amb comandaments, camps d'entrenament, tropes i infraestructures civils i militars a la vista. El DAESH sí.
Llavors pq bombardejem a l´ISIS, pq és un exercit no "nacional" o pq no respecta els DDHH.Els anys bons de les guerrilles sur americanes tb eren para exercits amb milers de soldats i comandaments i no es van bombardejar.
-perque no respecta el drets humans.-perqué té un ideari teocràtic i totalitari que vol estendre pel món a sang i foc.-perqué organitza matances indiscriminades contra innocents arreu del món.-perqué ocupa per la força territori de dos estats.No són un problema local, sinó global, i ens afecta a tots. La qüestió és molt senzilla, o ells (el fanatisme religiós i totalitari) o nosaltres (la democràcia i la llibertat). | 0.900942 | curate | {"ca": 0.9790554414784394, "pt": 0.0078028747433264885, "es": 0.013141683778234086} | |
mc4_ca_20230418_11_437176 | Inici | Docència impartida pel Departament de Psicologia | Curs: 2013-14 | Grau d'Educació Primària (2009) | Dificultats d'aprenentatge i trastorns del desenvolupament | 0.64919 | curate | {"ca": 1.0} | http://psico.fcep.urv.cat/Programes/Assignatures201314/assignatura.php?Id=11234104 |
racoarticles_ca_20221005_1_14485 | lans, el naixement de l'il•lustre pensador i home d'acció francès, que ha tingut força influència en el pensament europeu i hispanoamericà de l'últim terç del segle XX. Els actes consistiren en un cicle de tres conferències, dictades per especialistes en el personalisme mounierià sota el tema general «Emmanuel Mounier i el personalisme». La temàtica desenvolupada per cada ponent girà, respectivament, al voltant dels següents àmbits, per ordre expositiu: Dr. Antoni Comín, que tractà sobre «El personalisme: una filosofia des d'on pensar la societat i l'economia del segle XXI» (27 d'octubre de 2005); Dr. Pere Sols, que tractà de «La investigació sobre l'existència de l'home a Paul Ludwig Landsberg» (10 de novembre de 2005); Dr. Josep Lluís Vázquez, que tractà sobre «La fonamentació del personalisme segons Maurice Nédoncelle» (1 de desembre de 2005).
Passem a exposar un resum de cadascuna de les tres aportacions. L'exposició oferta pel Dr. Antoni Comín tractà del teixit antropològic de Mounier i de la posició que implica davant les ideologies amb les quals va debatre i els seus aspectes econòmics, i es desenvolupà en quatre fases ben diferenciades. En primer lloc, assenyalà que la seva aproximació a Emmanuel Mounier la feia des d'un apropament reflexiu personal _ i no tant acadèmic _ , a partir del qual establí la base antropològica del personalisme com quelcom d'imprescindible per entendre les seves aportacions, característica que en el cas d'Emmanuel Mounier és font d'autenticitat (en la qual hi ha una inspiracio de la fe cristiana que presideix la seva vida i la seva obra), i de compromís vers el debat i aprofundiment filosòfic amb altres tipus de pensament.
En segon lloc, el ponent es centrà en la noció de persona i el la seva libertat, entesa aquesta com a vocació -qualitat essencial de la persona-per la qual l'home s'apropa, es comunica i estima els altres, o bé hi renuncia. La vocació és compromís d'amor envers els altres, i la llibertat, l'eixampla en el marc del compromís interpersonal.
En tercer lloc, el ponent abordà les conseqüències socioeconòmiques i polítiques que es deriven d'aquest plantejament antropològic: és el pensament utòpic de Mounier, pel qual el pensador de Grenoble estableix un «pont» que va de la «llibertat-vocació» a la «llibertat-justícia». En aquest marc antropològic, pensa Mouier que les ideologies que han protagonitzat els esdeveniments econòmics i socials del segle XX no s'han centrat en la utopia no ideològica que ell proposa. En efecte, el liberalisme i el capitalisme als ulls de Mounier -ens exposa en Comín-en nom de la llibertat obliden la justícia, ja que sembla que la llibertat de la qual parlen tals ideologies es compromet amb «no res». La llibertat sembla esgotar-se en la maximització de l'interès. I en el cas específic del capitalisme, la llibertat es confon amb l'acumulació de diners; la qual
cosa, lluny d'unir, divideix. En síntesi, doncs: aquestes ideologies presenten una llibertat distanciada de l'amor, una llibertat que es nega a si mateixa. Pel que fa al marxisme, Mounier considera que accentua la defensa de la justícia; però s'oblida de la llibertat. Per això, el marxisme es presenta com a poc creatiu, massa burocràtic.
En quart lloc, un cop situat el personalisme entre ambdues ideologies distants, el ponent abordà la utopia mounieriana en el món d'avui: Què és Europa? Bàsicament, una síntesi entre mercat (llibertat) i Estat (justícia). Què diria Mounier sobre aquest «estat del benestar», que ell no arribà a conèixer? Molt probablement, el trobaria acceptable, l'interpretaria com un procés de democratització de l'Estat mitjançant l'economia de mercat, de manera que el mercat «limitaria» la temptació totalitària de l'Estat, i l'Estat limitaria la temptació despòtica del mercat. Però la pregunta de fons perviu: és aquest el projecte social «de» Mounier? El ponent afirmà rotundament que no, perquè no es fa un bé contraposant dos mals (el del mercat capitalista i injust i el de l'Estat burocràtic i totalitari); i no es fa cap bé apel•lant només a la divisió de poders, perquè això és negar -oblidar-l'esència comunitària i generosa de la persona.
On se situa llavors Mounier? Més enllà de la nostra societat: en la síntesi de la llibertat i de la justícia, en el desplegament de la vocació de la persona. Negar ambdues és, assenyala Comín, encetar el camí del mal, en el pensar de Mounier. I el mal, cal combatre'l des de l'amor, que vol dir des del patiment i la fe, o sigui, des de la creu, la qual cosa li atorga una dimensió alhora transcendent i humanitzadora. I la perspectiva personalista sobre les ideologies esmentades ara guanya nous matisos distanciadors. En efecte, el liberalisme i el capitalisme apareixen com amorals: el mercat mana i és aliè al sentit del mal; el feixisme accepta i alhora intensifica el mal, aprofitant-se'n: la planificació dels camps d'extermini en són una bona mostra; el marxisme va en la mateixa direcció del personalisme de voler vèncer el mal, però es queda curt; perquè només una visió escatològica de la història ofereix l'esperança en la victòria definitiva sobre el mal. I és el marc vocacional de la persona humana -llibertat, justícia i amorel lloc on arrela i es desenvolupa l'experiència radical personalitzadora.
La ponència del Dr. Sols es centrà en els elements epistemològics presents en l'antropologia de Paul Ludwig Landsberg, que tingué notable pes en el pensament personalista de la dècada dels anys 30 a Europa. Landsberg estigué vinculat al grup de personalistes de la revista Esprit, fundada per Mounier, amb un tarannà semblant d'integritat i coherència filosòfica i vital a la del seu amic Mounier. Home profundament compromès amb les seves conviccions contràries al nazisme, el qual no s'estava de considerar-lo una ideologia pròpia d'imbècils, hagué de marxar, donada la situació d'Alemanya l'any 1934, amb destí a Barcelona, convidat per Joaquim Xirau, on impartí cursos a la Universitat de Barcelona sobre Scheler, Nietzsche i sant Agustí, en un període de dos anys. En esclatar la guerra civil espanyola, marxà a França, on ensenyà i romangué en alguns períodes amagat per amics del grup Esprit, fins que fou detingut per la Gestapo a començaments de 1943, morint en el camp d'extermini nazi d'Orianenburg, en el mes d'abril de 1944, als 43 anys. D'entre la seva extensa bibliografia -tenint present la seva mort prematura -, són importants: L'Acadèmia de Plató (1926), Introducció a l'antropologia filosòfica (1934), Assaig sobre l'experiència de la mort (1937) i El problema moral del suïcidi (1937).
Pel que fa a l'antropologia filosòfica de Landsberg, el ponent assenyalà que les arrels s'hi troben a Husserl, Scheler i Sant Agustí. Però Landsberg és poc acadèmic. Hi ha tres trets bàsics que serveixen de pont per acostar-nos al que ell hi entén per filosofia: transformació de l'esdeveniment en experiència, una concepció i estil pràctic de vida i una exteriorització de la vida interior filosòfica.
El mot «vida» i «experiència» tenen accepcions diverses a Landsberg, però el sentit propi del seu pensament els atorga força i profunditat: ambdues formen part d'una interpretació antropològica que fa de l'experiència un sentit vital essencial, o procés íntim -interior-de l'esdeveniment en què som i ens fem. La filosofia no és, doncs, cap doctrina o sistema tancat. I què és l'home? Aquest és el problema primordial: per a si mateixa, l'antropologia es desenvolupa com a creixement de l'essència humana. L'essència és, doncs, el fet de fer-se realment home en el món. L'essència de l'home apareix com el fons que ha de respondre a la pregunta fonamental: «com» és l'home? I aquesta pregunta es fa des d'un pressupòsit emocional, d'amor o d'odi; i és el primer el qui permet l'autocomprensió més sòlida de l'home, segons Landsberg, l'autèntica visió antropològica en la qual l'experiència existencial interior constitueix el moll de l'os de l'antropologia; una expressió profunda de la qual és l'experiència de la mort, entesa com a experiència de la pèrdua de l'altrre. Aquesta experència interior i dramàtica remou les fibres del jo humà, fent emergir la persona de cadascú com allò que, en sentir-se amenaçat pe la mort, accedeix a l'afirmació de la vida invulnerable, del compromís històric i de la tasca d'humanització, malgrat tot.
El títol de la ponència presentada pel Dr. J. L. Vázquez Borau, «La fonamentació del personalisme segons Maurice Nédoncelle», ja és prou indicativa del tema que desenvolupà, expressiu de la vocació metafísica de l'autor tractat, que és un bon contraexemple de la lleugeresa i poc fundada opinió divulgada, a vegades, que el personalisme no té prou rigor intel•lectual. Qui fou Maurice Nédoncelle? El ponent ens endinsà en l'actitud i objectius filosòfics d'aquest pensador personalista amic d'Emmanuel Mounier, qui albirà esperances que fos «el» filòsof del Grup Esprit, en llegir l'obra de Nédoncelle La reciprocité des consciences. Per a Nédoncelle, la filosofia és el saber profund per orientar la vida humana. Sota la influència rebuda de pensadors de la talla de Leon Brunschvicg, Louis Lavelle, la fenomenologia de Max Scheler i de la filosofia idealista hegeliana anglesa, el nucli central de la seva investigació és la persona humana, que per a Nédoncelle no s'entén sinó com a «relació amb» una altra persona. La filosofia, per tant, és la filosofia de la intersubjectivitat, que és, per a ell, l'autèntica filosofia social. Els títols d'algunes de les seves obres més representatives, a més de la ja citada, Vers une philosophie de l'amour et de la personne (1957), Intersubjectivité et ontologie. Le défi personaliste (1974), indiquen sens dubte aquesta clara vocació interpersonal en l'aprofondiment filosòfic que duu a terme.
En el pensament de Nédoncelle, el ponent troba, doncs, com a objectiu preeminent, una filosofia al servei de la persona i de l'amor. Per la primera, la persona es presenta com a imprevisible, oberta al diàleg dins de si i fora de si mateixa, però és un diàleg interior -amb si mateix/a-que és exterior -amb els altres-, i és retorn de si, des de l'obertura a l'altri en tant que «retorn en Déu». Aquesta trilogia jo personal-altres-Déu emmarca el camí de la filosofia vers l'amor. En efecte, l'amor representa el principi d'interpretació de la realitat: és el que ofereix el ple sentit interior de la consciència, que copsa aquest sentit en ocasió de la profunditat de la relació intersubjectiva.
En síntesi, assenyalà el ponent quatre eixos fonamentals del pensament de Nédoncelle: que l'existència humana personal és una relació múltiple: amb si mateix, amb els altres i amb Déu, ja que ésser és relacionar-se, i per tant, és el convit a entrar en una comunitat de vida; que la profunda identitat del jo personal rau en l'alteritat; que la persona és un ésser comunal, altruista, girat envers l'altri, ja que l'altri és necessari per a la plenitud del jo (el «nosaltres» és més que el jo; que Déu no és tant la «causa» d'objectes, com allò present en els subjectes: Déu no és un arquitecte «fora de mi», sinó «presència en mi», quelcom que expressa la dimensió ontològica de la Veritat Suprema. | 1 | perfect | {"ca": 0.9975686627645205, "fr": 0.002431337235479514} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_283868 | Amb el nostre departament d’Enabling volem donar suport empresarial eficaç i promoure la presència d’empreses internacionals a Mallorca com una manera d’activar l’economia en sectors alternatius al turisme, tenint molt en compte, això sí, valors com la sostenibilitat i la responsabilitat social.
Sens dubte, crear o fer créixer una empresa a Mallorca no és fàcil i menys, quan no es desconeixen l’idioma, els requisits, la idiosincràsia... i no es viu a l’illa. Tot plegat pot ser un procés molt confús i lent.
Per tot això a MBS, amb els nostres anys d’experiència i el coneixement dels diferents sectors, sabem quines solucions, quins processos i quin suport poden millorar el vostre negoci.
Ajudam persones i institucions a posar a prova noves idees, a ampliar-ne l’impacte i a trobar col·laboradors de confiança que comparteixin la seva passió.
Treballam amb una àmplia gamma d’agents de tots els sectors, tant privats com públics, per evitar perdre temps de manera innecessària i trobar en cada moment i per a cada negoci el camí més aconsellable.
Analitzam les vostres necessitats en profunditat i us assessoram respecte de les millors opcions. Amb l’anàlisi de xifres i la nostra experiència, tenim capacitat per donar suport a organitzacions de totes les mides i amb requisits completament diferents. Els nostres clients són des de petites empreses familiars fins a grans multinacionals.
Acceleram la resolució de problemes de manera creativa i basada sempre en el que és local.
Tenim clar que els nostres clients s’enfronten a uns reptes empresarials comuns i d’altres de particulars del dia a dia. Sense que importi el volum o complexitat, la nostra finalitat és fer feina amb vosaltres per convertir aquests reptes en solucions simples i eficaces que tenguin un impacte positiu en la forma en què opera el vostre negoci. I junts, assegurar-nos que funciona.
Teniu una idea per a una col·laboració o necessitau suport a mida del vostre projecte? Posau-vos en contacte amb nosaltres! Farem feina plegats perquè la vostra idea bàsica es converteixi en un concepte d’èxit per a vós i per a Mallorca.
La nostra filosofia és que l’èxit de la iniciativa empresarial no s’avalua només en funció dels beneficis financers, sinó també sobre la base del benefici social. Creim fermament que les noves empreses que s’instal·len a Mallorca han de comminar l’emprenedoria i el pensament empresarial amb accions en benefici de la societat.
Per tot això prioritzam projectes en què prevalen el respecte al medi ambient, la promoció de productes de la terra, el suport als sectors més desfavorits de l’illa i la promoció de Mallorca en tots els vessants més genuïns: art, cultura, gastronomia...
Este sitio web utiliza Cookies propias para recopilar información con la finalidad de mejorar nuestros servicios. Si continua navegando, supone la aceptación de la instalación de las mismas. El usuario tiene la posibilidad de configurar su navegador pudiendo, si así lo desea, impedir que sean instaladas en su disco duro, aunque deberá tener en cuenta que dicha acción podrá ocasionar dificultades de navegación de la página web.De acuerdoCómo configurar | 1 | perfect | {"ca": 0.8434699103713188, "pt": 0.011523687580025609, "es": 0.14500640204865556} | |
crawling-populars_ca_20200525_30_266028 | CEAC
conèixer tots els detalls, preus, beques, dates i places disponibles
Curs de preparació del Batxillerat
L'elecció del curs i el centre adequat donarà forma al teu futur. Enviant ara aquesta sol·licitud, t'assegures tenir tota la informació que necessites per prendre una decisió correcta: | 0.668573 | curate | {"en": 0.01384083044982699, "ca": 0.986159169550173} | : /curs/batxillerat-distancia-162867/ |
mc4_ca_20230418_9_475884 | Rock català - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
2.1 Anys 70
2.2 Anys 90
2.3 El Concert al Sant Jordi
2.4 Altres grups
2.5 Segona generació
2.6 Canvi de segle
L'expressió comença a popularitzar-se als anys 70 entorn de l'antiga sala de concerts Zeleste, aixopluc d'un moviment anomenat rock laietà. Aquest corrent va englobar noms com Pau Riba, Jaume Sisa, Om, Oriol Tramvia, Companyia Elèctrica Dharma, Grec, Atila i d'altres, a més de grups que feien ús de l'anglès com ara Maquina!, Pan & Regaliz, etc. L'any 1975 es va celebrar el festival Canet Rock, que va tenir tres edicions posteriors. Aquesta escena està recollida al llibre Història i poder del rock català de Jordi Sierra i Fabra (1977). [2]
El precedent del Rock Català és l'Ona Laietana dels anys 70, promoguda per la sala Zeleste, emparentada amb la Nova Cançó, i amb artistes que havien format part del Grup de Folk. La manifestació laietana més massiva va ser el festival contracultural Canet Rock, celebrat entre el 1975 i el 1978. Entre els artistes de l'Ona, els més rockers eren Pau Riba i el conjunt de fusió Companyia Elèctrica Dharma, que, al cap de 20 anys, entraria a formar part del Rock Català. "Ciutat podrida", de La Banda Trapera del Río, cornellanenca i punk, del 1979, es considera la primera cançó rock en català. Als 80, quan la Movida madrilenya, d'expressió castellana, feia furor, feien rock en la llengua pròpia grups com Duble Buble, N'Gai N'Gai, GREC, La Madam o Detectors. [1]
L'èxit del Rock Català té a veure amb la generació dels noranta. Els joves nascuts a la dècada dels setanta gairebé no tenien referents musicals autòctons, havien fet les primeres passes durant la Transició i havien estat escolaritzats en català. Des de la mort de Franco, l'idioma havia guanyat presència, també, en altres àmbits com l'administració o els mitjans de comunicació. [1]
Els grups més emblemàtics del moviment provenien de fora de Barcelona. L'esclat massiu va arribar a conseqüència d'una connexió directa amb el públic, gràcies a un pop-rock desacomplexat, una imatge i un llenguatge molt pròxim amb què s'identificava la joventut catalana –lluny de la figura progre i el missatge reivindicatiu de la Nova Cançó–. El detonant va ser l'espectacular èxit de Sopa de Cabra l'any 1989, quasi paral·lel al de Sau, Els Pets, Lax'n'Busto i Sangtraït. Aquestes bandes omplien pavellons i grans recintes amb gires d'entre cinquanta i cent concerts al Principat, aprofitant el circuit musical de festes majors. [1]
El Concert al Sant JordiModifica
El fenomen social batejat com a Rock Català va triomfar a Barcelona el 14 de juny de 1991 al Palau Sant Jordi amb un concert conjunt de quatre dels grans grups amb més acceptació: Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets. Hi van assistir més de 22.000 persones, que van fer que l'acte assolís el rècord europeu de públic en un xou musical celebrat en un recinte tancat. L'organitzaven els mànagers dels grups i Ressons, l'organisme de promoció musical de la Generalitat, i TV3 el va retransmetre. [1]
El grup de rock gironí Sopa de Cabra –d'un estil entre els Stones i Springsteen– existia des del 1986, la liderava Gerard Quintana i tenia l'Empordà com a vaixell insígnia. Sau eren, des del 1987, l'osonenc Pep Sala i el barceloní Carles Sabater. S'enquadraven dins el pop rock i són recordats per temes com És inútil continuar, El tren de mitjanit o Boig per tu. Els empordanesos Sangtraït, nascuts el 1982, eren encapçalats per Quim Mandado i triomfaven amb peces de heavy medievalitzant com El vol de l'home ocell. I els tarragonins Els Pets, formats el 1985, els representava –i representa– Lluís Gavaldà i practicaven un festiu pop-rock agrícola amb cançons com Vine a la festa o Tarragona m'esborrona. [1]
A partir d'aquesta consagració del Rock Català com a fenomen social, els discos dels grups més rellevants van assolir les desenes de milers d'exemplars, que editaven tant segells nacionals com multinacionals, i van augmentar els concerts al Principat i a la resta de l'àmbit lingüístic català. L'esclat popular i mediàtic del moviment va fer que proliferessin fans d'aquests conjunts i, sobretot, dels seus líders, esdevinguts ídols admirats i imitats per bona part dels joves al costat dels anglosaxons. A conseqüència d'aquest panorama, va aparèixer a l'inici dels 90 Enderrock, una revista especialitzada en música en català que ha donat lloc a un grup editorial. Un altre producte fill del moviment –en aquest cas, desaparegut– va ser el recopilatori anual El tec i la teca. [1] També el 1990, Josep Cassart que uns anys abans havia estat promotor musical al Zeleste, va publicar el llibre Nou Rock Català que recull lletres de cançons d'una dotzena de grups: Sopa de Cabra, Tancat per defunció, 080, B-30, Detectors, Duble Buble, Els Pets, Grec, La Madam, N'Gai-N'Gai, Sangtraït i Sau.
El suport posterior al fenomen per part de la Conselleria de Cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya, llavors a les mans de la coalició autonomista Convergència i Unió (CiU) i presidit per Jordi Pujol, va generar crítiques en alguns sectors socials que consideraven que el Rock Català era fruit d'una operació orquestrada pel nacionalisme. Bona part dels grups que s'englobaven sota aquest paraigua rebutjaven qualsevol lectura partidista de la seva activitat i recelaven, fins i tot, de la mateixa marca que compartien pel sol fet de cultivar estils de música popular contemporània en l'idioma autòcton. En qualsevol cas, els conjunts capdavanters del Rock Català van esdevenir un referent fonamental en l'imaginari dels joves independentistes, que es feien notar als concerts amb càntics, estelades, pilars, pancartes, etc. Val a dir que algunes lletres de dos dels grups del Sant Jordi (Els Pets i Sau) són catalanistes. [1]
Als quatre grups del macroconcert es van sumar al llarg dels 90 molts altres conjunts, alguns dels quals van aconseguir, també, una gran popularitat. Considerats els grans absents de l'acte, els penedesencs Lax'n'Busto, nascuts el 1986, es van donar a conèixer amb cançons com Tinc fam de tu o Miami Beach, i continuen actius, però amb un canvi de cantant: Salva Racero va substituir Pemi Fortuny el 2006. Sorgits a Girona el 1989 i dissolts el 1996, els gironins Umpah-pah eren liderats per Adrià –avui, Josep– Puntí, que després ha fet carrera en solitari; La catximba és una de les seves creacions més emblemàtiques. Una altra banda que va tenir bastants èxits va ser Tancat per Defunció,[7] la banda de Jaume Papell, amb cançons com Com Vols que T'ho Digui", Amor d'Estiu o Coses que passen van fer diversos concerts durant el 90, 91 i 92, després van desaparèixer per problemes discogràfics. Una altra de les bandes més talentoses, i avui dia de culte, són els banyolins Kitsch, que entroncaven amb l'after-punk més fosc. Actius entre el 1986 i el 2003, els menorquins Ja T'ho Diré són recordats per cançons com Si véns; n'era la veu Cris Juanico, que ara treballa sol i en projectes com Menaix a Truà, una banda que va formar el 1999 amb Toni Xuclà i Juanjo Muñoz, de Gossos. [1]
La trajectòria dels berguedans Brams, obertament independentistes, neix el 1990 i mor el 2005. Dins el seu repertori primerenc, destaquen composicions com El president, dedicada al cap de govern català, o Vull per demà, i el seu líder, Titot, tira endavant, ara, projectes com Mesclat o Aramateix, hereu de Brams. [1]
Una segona generació del rock català va lluitar per trobar el seu lloc a mitjan noranta, amb Gossos, Alta Tensió, Whisky'ns i Glaucs. Amb Joan Masdéu com a veu i encara vius, Whiskyn's –llavors, Whisky'ns Cullons– van néixer a Reus el 1992. Entre les seves primeres cançons més populars hi ha Broker i Lila. El quartet manresà Gossos va sorgir el 1993, acompanyat llavors només de guitarres acústiques i amb primers èxits com Rera teu o Mira'm bé. Des del 2002, el grup és elèctric i té bateria (Santi Serratosa). Els empordanesos Glaucs van prendre el nom d'una de les seves primeres cançons, Els teus ulls glaucs, i van existir entre el 1994 i el 2003. El líder de la banda, Jofre Bardagí, fa música en solitari des del 2006. [1]
Com bona part dels seus successors, tres dels quatre grups del Sant Jordi, pioners del Rock Català, també es van dissoldre amb el canvi de segle. El líder de Sau i una de les icones del moviment, Carles Sabater, va morir el 1999 d'una aturada cardiorespiratòria al final d'un concert a Vilafranca del Penedès. El seu company, Pep Sala, ha treballat des d'aleshores en solitari o amb La Banda del Bar. [1]
El grup més popular del fenomen i el cap de cartell del macroconcert, Sopa de Cabra, es va dissoldre el 2002 després de publicar grans èxits com Camins o El far del sud; poc després del seu comiat, va morir el guitarrista, Joan Cardona, Ninyín. Les seves dues ànimes, Gerard Quintana i Josep Thió van seguir com solistes, i altres membres del grup continuaren actius dins de Kabul Babà; anys més tard, el 2011, van anunciar la seva tornada, i el 2015 van publicar el seu darrer treball 'Cercles'. La seva etapa com a grup també en castellà arran del disc Mundo infierno, del 1993, va generar rebuig en una part dels seguidors, que en van fer una lectura política; alguns fins i tot van ocasionar aldarulls als concerts. El fet que el grup cantés alguna de les seves peces en català a l'Espanya castellana va motivar incidents similars de signe contrari. Els peculiars Sangtraït es van dissoldre el 2002. El cantant, Quim Mandado, va editar el 2003 un treball en solitari, Eclosió, i alguns dels exmembres estan implicats en altres projectes. [1]
Vint anys després del macroconcert, Els Pets són els únics supervivents. Convertits en clàssics, els de Constantí continuen triomfant gràcies a la seva evolució des del rock agrícola que van forjar a mitjan vuitanta, fins a un pop intimista i madur que han configurat d'ençà del seu renaixement el 1997, amb el disc Bondia, que, marcat per les influències del Britpop, va vendre 85.000 còpies. [1]
Des de mitjan noranta i, sobretot, amb el canvi de segle, desapareixen els factors que, junts, havien afavorit el fenomen Rock Català. Continua havent-hi rock en català, però lluny de la marca cohesionadora de la dècada anterior i amb una projecció pública i una vitalitat comercial inferiors. [1]
Per Sant Jordi del 2005, 14 anys després del macroconcert, 18.000 persones van tornar a omplir l'estadi en un recital a favor de la música en català i de la cultura catalana en general organitzat per la Comissió 23 d'Abril, que reunia diverses entitats de promoció de la llengua i la cultura pròpies. L'esdeveniment va escenificar el relleu generacional en el rock en la llengua del país i va comptar amb les actuacions dels grups joves Obrint Pas, Mesclat, Dept. i La Carrau, dels veterans Lax'n'Busto, dels solistes consolidats Lluís Llach i Quimi Portet i del jove cantautor Feliu Ventura. [1]
Enderrock produïa el 2008 el documental ‘La gran nit del Sant Jordi', que, 17 anys després, la recordava per celebrar els primers 15 anys i 150 números de la revista. El va realitzar Batabat. [1]
Mishima al Mercat Musica Viva de Vic el 2009
El català continua en minoria a l'escena musical catalana davant de l'anglès i el castellà, l'idioma de la majoria dels cantants i grups d'èxit del país, alguns dels quals treballen en català de manera ocasional. L'idioma autòcton és majoritari en festivals com el Senglar Rock, nascut el 1998, o el popArb, sorgit el 2005, i ara té una certa presència –escassa o accessòria, però– als que prioritzen el castellà o l'anglès. La llengua és poc present als mitjans, que, d'altra banda, s'han apartat de la música. La llei lingüística del 1998 obliga totes les emissores que, almenys, un 25% de les cançons que radien siguin en català o en aranès (occità), una quota que la majoria no assoleix. Des del 2009, Ràdio 4 de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) se n'ha especialitzat i n'emet 15 hores diàries. [1]
Cada any s'editen uns 500 discos en català. La relativa normalització de la llengua al món del rock ha tret importància política al simple fet d'utilitzar-la i ha afavorit, ja al segle XXI, en plena crisi discogràfica, les carreres de grups com els mallorquins Antònia Font, els barcelonins Mishima, Manel i Els Amics de les Arts o els sabadellencs Rauxa i Ix!. Els grups d'èxit en català dels noranta eren de comarques, seguien models anteriors i s'etiquetaven lingüísticament; els actuals són metropolitans i comarcals, sintonitzen amb el moment musical i prioritzen l'estil. Els aprecia la crítica i els melòmans, cosa inèdita als noranta i que demostra la seva maduresa. No obstant això, són productes d'elits, no de masses. [1]
↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 «Rock Català». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
↑ [1]. Consultat el 6 de març de 2011.
↑ Article sobre La Banda Trapera del Río a munster-records.com. Consultat el 6 de gener de 2011. (castellà)
↑ «‘rock’ català». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Antoni Ferrando Francés & Miquel Nicolás Amorós, «La cançó», Història de la llengua catalana, Barcelona, Editorial UOC, 2011, pàgina 473, ISBN 9788497883801
↑ Ignasi Riera, Lluís Llach: Companys, No és Això, Random House Mondadori, 2002, pàgines 108-109, ISBN 9788401386220
Breu resum d'Història i Poder del Rock Català (Castellà)
cassart, Josep. Nou Rock Català (en català). català. Moià (Barcelona): Edicions Raima, S.A., 1990, p. 93. ISBN 84-86573-27-0.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rock_català&oldid=22667433» | 0.690886 | curate | {"ca": 0.961893420660911, "mk": 0.00022328073831497469, "uu": 0.00379577255135457, "es": 0.013322417386126823, "ru": 0.009601071747543911, "de": 0.0017118189937481393, "pt": 0.0017118189937481393, "al": 0.00044656147662994937, "en": 0.0011164036915748735, "sv": 0.006177433760047633} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Rock_catal%C3%A0 |
mc4_ca_20230418_5_451807 | Artigas Advocats | RECOMANACIONS ENTORN ALS RÈGIMS DE COMUNICACIÓ I ESTANÇA DELS FILLS I FILLES DURANT L’ESTAT D’ALARMA
post-template-default,single,single-post,postid-17166,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-14.4,qode-theme-artigas,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive
08 Abr RECOMANACIONS ENTORN ALS RÈGIMS DE COMUNICACIÓ I ESTANÇA DELS FILLS I FILLES DURANT L’ESTAT D’ALARMA
Posted at 11:55h in Noticies Jurídiques by artigas_editor
Que la declaració de l’estat d’alarma no legitima l’incompliment de les resolucionsjudicials.
Que els progenitors hauran d’observar les normes de les autoritats governatives isanitàries, als efectes d’evitar la propagació del coronavirus, procurant un exercici responsable de la potestat parental i assolint els majors acords possibles.
Delimitar alguns criteris de risc (símptomes de contagi o resultat positiu al test delCOVID-19).
Encoratjar l’ús de mitjans telemàtics per garantir el contacte parentofilial.
2.Orientacions psicosocials en l’àmbit de les famílies
L’excepcionalitat de la situació que estem vivint requereix d’un abordatge i una consideració també en aquests mateixos termes i, per tant, d’un esforç de tothom per poder fer una gestió ajustada i acurada a les necessitats dels infants i els adolescents en aquests moments. Així, pensem que aquestes recomanacions poden ajudar les famílies a definir les línies a seguir en relació a les transicions dels fills, per tal d’establir l’opció que més els respecti i prioritzi, d’acord amb l’interès superior de l’infant i, per tant, avantposant els drets d’aquests als drets dels adults i considerant-los a l’hora de prendre decisions que els afectin.
Com podem ajudar als NNA? – Cal una informació clara, senzilla i concreta, ajustada a cada etapa evolutiva i preservadora.
Una informació lliure de missatges negatius i que transmeti seguretat, tranquil·litat i reversibilitat, tot amb l’objectiu de reduir el malestar i el possible impacte negatiu que pot tenir en ells.
Una informació compartida: és important donar un missatge comú, perquè això evita confusions i malestars i dóna confiança i seguretat. Si un dels progenitors no pot establir contacte amb els fills/es, cal que s’expliqui el motiu de forma aclaridora, oferint missatges de confort i establint altres formes de comunicar-se.
En el cas d’infants amb maduresa suficient i adolescents, cal recavar també la seva opinió i considerar-la.
Caldrà posar en valor la coresponsabilitat i la comprensió dels adults en moments difícils i complexos per a tota la ciutadania. Per això és imprescindible reconèixer i validar vivències i sentiments de totes les persones implicades.
Accions com facilitar la comunicació, oferir ajuda, informar sobre l’estat dels fills, i arribar a acords i consensos només poden ser afavoridors pel benestar dels fills/es i alleugeridors pels progenitors que no els tenen a prop.
Intentar establir acords és més rellevant que mai especialment perquè, amb això, es dóna un missatge als fills que no afegeix nous focus ansiògens ja presents per l’escenari d’incertesa que experimenten, i perquè els mostrem que els adults sabem flexibilitzar criteris quan és necessari, oferint models adequats.
Davant dels fills, uns pares que es respecten i es reforcen l’autoritat parental són un model segur i positiu, que millora la seguretat dels vincles paternofilials.
Si establir acords es fa complex, orientem a cercar vies de consens i ajuda dels professionals especialitzats en mediació, relacions familiars i/o advocacia.
Si el que busques és ajuda especialitzada, recorda que tens a disposició molts professionals de l’àmbit públic i privat que poden assessorar-te. Actualment, diversos professionals i serveis ofereixen atenció per videoconferència o de forma telemàtica.
Recorda que si estàs fent seguiment en algun servei específic, sempre pots consultar al teu professional de referència (psicòleg/oga, treballador/a social, educador/a social, etc. ).
Et pots adreçar al Centre de Mediació de Catalunya: [email protected]
Les rutines en les comunicacions són importants. És bo fer-les sempre en un mateix horari i amb una assiduïtat coherent amb l’edat i les necessitats dels NNA.
Per establir la freqüència, caldrà tenir en compte les necessitats pròpies de l’infant, la seva edat i el context específic. Com a línia general, la petita infància requereix de més assiduïtat en el contacte i un establiment de les comunicacions de més curta durada, mentre que els adolescents o joves poden establir contacte més espaiats i de certa durada.
Sempre que sigui possible, és positiu que part de les comunicacions puguin fer-se per videotrucada, en funció de l’edat i el moment evolutiu de NNA, per poder mantenir contacte visual entre progenitors i fills/es. A més a més, altres elements importants en la comunicació són la veu, el gest, la prosòdia, etc. Tot hi juga un paper important. Per això, aquests dies, les persones estem mantenint molts contactes interpersonals per videoconferència, perquè així ens sentim més a prop.
Les comunicacions amb família extensa també han de mantenir-se; aquestes relacions són importants, ja que són el llinatge dels nostres fills, i també és bo que sentin a prop els avis/àvies, els tiets/es i els cosins/es.
Pactar un horari de comunicació que respecti les necessitats de tothom. És convenient poder establir acords conjunts de comunicació entre els progenitors.
Com interaccionar i jugar mitjançant internet? – Cal preparar el moment, com qualsevol altra estància amb infants; cal establir prèviament certes activitats que voldràs realitzar o proposar.
Cal conèixer el sistema que s’usarà per a la realització de la videoconferència, realitzant proves prèvies (per adequar imatge, so, eines com compartir pantalla etc. ).
És important tenir una actitud oberta (les gesticulacions probablement hauran de ser més clares i expressives), connectar amb la creativitat i també amb la paciència, per anar adequant la situació d’acord amb encerts i errors.
Serà necessari adaptar el joc a l’edat corresponent i al mitjà. Per videoconferència es poden adaptar molts dels jocs clàssics (cantar o ballar una cançó, fer titelles, explicar contes, jugar al Veo-veo o Pedra, paper, tisora, etc., o fins a jocs en línia pels més grans). Pot ser d’utilitat fer una cerca per internet per recavar idees i consells!
Sol ser útil, per començar, comptar amb aquells jocs que es fan quotidianament quan s’està en contacte i, a partir d’aquí, començar a adaptar-los.
Caldrà tenir en compte l’edat, situació evolutiva i estat general dels fills/es, així com les com les seves necessitats de contacte. No és el mateix un nadó que un infant o un adolescents; cada edat i període evolutiu té les seves pròpies necessitats.
Amb nadons, serà important que aquests puguin escoltar la veu del progenitor absent. En aquestes edats la memòria sensorial juga un paper fonamental i encara que no ho sembli, l’infant ja registra i identifica certes veus i imatges. Les comunicacions haurien de ser més curtes i més freqüents.
Amb infants, recordar que les comunicacions basades en el joc, en compartir espais i temes comuns (fer els deures, llegir contes…) són més significatives i satisfactòries pels infants. En aquesta etapa, és important establir rutines; per això, caldrà mantenir horaris. Aquests horaris ajudaran a marcar hàbits que permetran a l’infant incorporar les trucades com un element dels seu dia a dia, podent predir quan seran i generant sentiments de seguretat i tranquil·litat.
Amb adolescents i/o preadolescents, per altra banda, s’hauran d’ajustar i acordar les freqüències de les trucades a les seves necessitats.
especials que poden tenir els fills (discapacitats, trastorns psiquiàtrics, disfuncions conductuals o malalties). És important poder acreditar aquestes situacions.
Amb fills/es amb necessitats de rutines, caldrà prioritzar la cobertura d’aquestanecessitat per assegurar el benestar dels NNA. És més important que mai que les comunicacions siguin específicament predictibles i amb horaris ajustats.
Recordar que, si els fills/es estan sent atesos per serveis específics, molts d’aquests serveis estan fent seguiment telefònic i sempre poden ser un espai de consulta. Els professionals d’aquests serveis sempre poden orientar a les famílies en casos de permisos o pautes específiques, en funció de les necessitats concretes dels NNA. | 0.809957 | curate | {"ca": 0.9595732068761115, "en": 0.03995257854179016, "es": 0.0004742145820983995} | http://artigasadvocats.com/recomanacions-entorn-als-regims-de-comunicacio-i-estanca-dels-fills-i-filles-durant-lestat-dalarma/ |
macocu_ca_20230731_0_27431 | Canvie un Stan Lee per un Daniel Torres
Va haver un temps en què ens vam fer grans i vam passar de llegir tebeos de superherois a tebeos d’adults. Va ser l’època daurada de les revistes de còmic aquí, eixa dècada que va estar marcada pels 75 números ordinaris de la revista Cairo, des de 1981 fins a 1991.Cairo, Címoc, Zona 84, El Víbora, Totem, Creepy van ser les culpables d’una massacre.
A començaments d’aquella dècada dels 80, cada diumenge de matí, la Plaça de Madrid d’Elx donava cobertura a un particular Mercat dels Encants o, fent honor al topònim que dóna nom al lloc, un Rastro reduït i circular, però mercadillo al capdavall. I en ell hi havia un home amb una paradeta particular, el seu negoci era una mena de comerça a la inversa, aquell home comprava tebeos. També en venia, sí, podies comprar alguna de les col·leccions que tenia exposades, però en tot el temps que vam estar escorcollant en les seues caixes i el material escampat damunt d’una manta, en un temps en què la venda a l’aire lliure encara no entrava en les llistes d’exits i no hi havia arribat el top manta, van ser moltes més les voltes que el vam vore pagar per una entrega que no posar preu a una venda. I no s’escarrassava massa avaluant el material que li arribava.
Durant molts caps de setmana vam ser clients asidus, en ell vam depositar totes les nostres col·leccions de Peter Parker, El Asombroso Spiderman, Amazing Spider-Man, Dan Defensor, 4 Fantásticos, Capitán América... per sufragar el nostre ritu de pas cap a la maduresa, en les històries de Daniel Torres, Richard Corben, Moebius, Montesol, Tardi, Tha & TP Bigart, Sento, Giardino, Chaland, Serpieri... trobe que només vam conservar la col·lecció de Daredevil del meu amic Rafa. Ens vam desfer de tots aquells quadernets enquadernats en grapa, en blanc i negre la majoria, que l’editorial Vértice va publicar amb els primers temps de l’univers Marvel.
En aquell pou vaig deixar caure Jack Kirby, Steve Ditko, Ross Andru, Gil Kane, Sal Buscema, John Buscema i el meu favorit de tots els temps, John Romita pare. I per damunt de tots ells, sobrevolant com un Green Goblin amb perruquí, Mr. Stanley Martin Lieber, Stan Lee, estranyament no familiar dels altres mites Lee de l’època, els texans i en Bruce.
Sí, com diu l’amic Eduardo Guillot, potser estem fent un gra massa amb els panegíricos de tito Stan, o podem estar d’acor amb l’Álvaro Pons, quan diu que “parlant de tebeos, tampoc no és per tant, potser sí va ser pioner en transformar Marvel i la seua concepció de la indústria de l’entreteniment, avantçant-se a Lucas i Spielberg”.
Val, estic d’acord, però el tipo encarna com ningú la part més idíl·lica i positiva del self-made man i el gran somni americà, va fer el salt dels cruels carrers de la Gran Poma al viciat aire pur de Califòrnia, amb l’habilitat fonamental de saber vendre’s a ell mateix i la seua cultura empresarial. I va fer això, si em permeteu, sense acabar de trair-se ell mateix.
Llevat del cas d’Iron-Man (i aquí sembla que el pes de Jack Kirby en les característiques humanes del personatge va ser força gran), pràcticament tots els personatge creats (ideats, redissenyats, engiponats o insinuats) per Stan provenien no ja de la majoritària classe mitjana nordamericana, sinò directamente de la working-class dels suburbis o d’eixa classe de treballador especialitzat que són els científics de laboratori.
Hi ha molts crítics que posen l’èmfasi en el tarannà adolescent de Peter Parker, quan a mi semble m’ha estat més evident la seua conciència de classe, sense la que és impossible entendre el seu particular sentit de l’humor.
Només per això, Stan “The Man” té el meu reconeixement. Tant com que en tota aquesta batalla que des de fa quasi un segle manté la crítica i el públic entre atorgar l’autoria principal, fins i tot dubtant de la seua categoría d’ “historietista”, als guionistes o als dibuixants, recordeu que el paio més conegut del món mundial en la categoria de còmic mainstream, es feia dir Stan Lee, i era guionista. | 0.875689 | curate | {"ca": 0.9842421210605302, "es": 0.015757878939469734} | |
macocu_ca_20230731_9_35331 | La PB Sant Jaume de Premià de Dalt, fidel a la seva cita anual
Un any més, la Penya Barcelonista Sant Jaume de Premià de Dalt va celebrar el seu tradicional torneig de futbol sala, tot un clàssic en el Baix Maresme. Les instal·lacions de la Societat Cultural Sant Jaume van acollir durant un mes els partits que van disputar els 30 equips inscrits en diferents categories: 8 prebenjamins, 10 benjamins i 12 alevins.
Les finals van tenir lloc el 25 de juliol amb una massiva presència de pares, familiars i amics. En definitiva, una gran festa de l’esport formatiu. El lliurament de premis va ser a càrrec de Josep Triadó, alcalde de Premià de Dalt; Juli Giner, regidor d’Esports del municipi; David Villanueva, president de la PB Sant Jaume; Emma Escolano, representant de la SCSJ; Albert Mangas, representant del FC Barcelona i Manel Flores, president de la Federació de Penyes del Maresme del FC Barcelona.
En la categoria prebenjamins, l’equip campió va ser l’Escola de Tecnificació Sant Berger, que es va imposar per 12-5 als Ninja Go. En benjamins, el triomf va ser per al FS Spartans Vilassar, que va derrotar per 6-2 a l’Escola de Tecnificació Sant Berger. Finalment, en alevins, el triomf va somriure a l’Ajax Europa, que es va imposar per 9-4 als Vengadores.
Igualment hi va haver trofeus per als finalistes, els jugadors més golejadors i els porters menys golejats de cada categoria. També va haver-hi premis a l’esportivitat.
Leave a Reply | 0.835345 | curate | {"ca": 0.9909659485753995, "en": 0.009034051424600417} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_845755 | Programa d’activitats de la 3ª. Festa per la Independència a Vilafranca del Penedès a 15, 16 i 17 d’octubre de 2004 Divendres 15 d’octubre -19’30 hores, xerrada*: Capitalisme és precarietat, a càrrec d’un membre de la xarxa contra els tancaments d’empreses i la precarietat, i un militant d´Endavant (OSAN). -21:30 hores, concert al Pavello Firal, amb els grups Revolta 21, Mall i Camarada Kalashnikov. Entrada gratuïta. Dissabte 16 d’octubre -10’00 hores, obertura de la Fira d´entitats. (Plaça Sta.Maria) -12’00 hores, xerrada*: “Per una Europa dels pobles i dels i les treballadores. Construïm una alternativa d’esquerres a l´Europa dels Estats el Capital i la Guerra.” A càrrec d´un militant d´Endavant i dos membres de la campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea. (Escorxador) -17’30 hores, xerrada*: “La crisi de l´Estat i les alternatives de l´esquerra independentista”, a càrrec d´un militant d´Endavant, Mauricio Castro membre de la direcció nacional de Nos Unidade Popular i Iñaki Gil de Sant Vicente membre de l´esquerra Abertzale. (Escorxador) -20’00 hores, Cercavila festiva-revindicativa a la plaça de la Vila sota el lema: “Per l´Europa dels pobles i les treballadores, No a la Constitució Europea!” -21’00 hores, acte polític d´Endavant amb parlaments de les organitzacions convidades. Al pavelló firal de Vilafranca. -23’00 hores, concert al pavelló firal, amb els grups Pirats Sound Sistema, Inadaptats, Sociedad Alkoholica i Obrint Pas. Entrada , 12 euros anticipada i 15 euros a guixeta. Diumenge 17 d’octubre -11’00 hores, jornada de cultura popular amb balls tradicionals a la Plaça Jaume I. -14’00 hores, dinar popular amb cantautors. A la Plaça Jaume I -17’00 hores, la CAJEI ret homenatge als morts en combat per una Terra Lliure en el 26 aniversari de la mort de Jordi Martinez de Foix. A la Plaça Jaume I -18’00 hores, xerrada*: “El projecte combatiu de l´esquerra independentista als ajuntaments”. A càrrec d´un membre de la CUP de Valls i l´alcalde il•legalitzat d´Ondarroa (Euskal Herria).Escorxador Endavant, organització socialista d´alliberament nacional. Venda d'entrades: Barcelona: 1917 (C. Pintor Fortuny 30) Arran (C. Premià 20), Barraqueta (Virtud 14) Torna (Sant Pere Martir 37) Casal Popular Miquel Martí i Pol (Segre 56) Itaca (Pallars 256) Capellades: Jaç Roig (Travessia del Portal) Vilafranca: Ateneu Popular X (Ferran 14) La Fornal (St. Julià 20) Sant Pere de Riudebitlles: Casal Popular Riudebitllenc (nou, 37) Banyoles : Ateneu 1714 (St Pere 6) Lleida: La Falcata (C. Panera, 2) Vilanova i la Geltrú: L'Aixada (C. Major, 44) Sant Pere de Ribes: GER (Pi 25) Terrassa: Can Pingàs (Col·legi, 87) Esparraguera: L'Esparracat (Feliu Monné, 18 ) Molins de Rei: Revolta (Ponent, 13) Mira també: http://www.endavant.org Editat al dia 29 de setembre del 2004, a les 12:33
A veure una cosa està clara, que a nivell de imatge ens cal una mica d'imaginació i intentar no agafar imatges d'altres moviments perquè sembla que siguem una cópia barata de l'esquerra abertzale catalana. Respecte a la iniciativa de fer una festa per la independència hem sembla molt bé, ja que ens calen actes així. Tot i que he de dir, jo recordo que al sud del país, (si si al país valencià) es feia una festa per la independència organitzada per maulets, que se n'ha fet? encara es fa? com és que hi ha dues feste per la independència organitzades per dos colectius de l'ei diferents? no trobeu que això encara trenca més la unitat i fa que el nostre moviment no hi hagi diàleg entre les sectorials de l'EI? que en penseu?
El dissabte 30 d'octubre és la festa per la independència del País Valencià. Em sembla que enguany es fa a un poble molt proper a València ciutat. Jo penso baixar-hi!
Qui toca? hi ha quelcom especial?
No en tinc ni la més remota idea ni que s'hi fa. Però penso baixar-hi igualment; aquestes coses s'hand e recolzar pel simple fet de que es fan, independentment frld grups que portin o deixin de portar. Tampoc ser sí fan o deixan de fer alguna xerrada, manifestació, acció o el que sigui. Algu pot donar detalls? Salut! | 0.835393 | curate | {"ru": 0.007669470559129145, "ca": 0.9532409698169223, "es": 0.01929737753587333, "pt": 0.010390895596239486, "ie": 0.002226620484908461, "en": 0.005690252350321623, "ro": 0.0014844136566056407} | |
macocu_ca_20230731_0_234054 | La Comissió de Cultura aprovarà els Honors i Distincions 2020 en la sessió del pròxim dijous
L'Ajuntament de València reconeixerà la labor del delegat d'Hisenda, Ramón Vilar, que va faltar el passat dia 11, amb el títol de Regidor Honorari a títol pòstum, que serà entregat als seus familiars previsiblement el pròxim octubre en el marc de l'acte de lliurament d'Honors i Distincions de la ciutat 2020 que es concedeixen habitualment amb motiu de la commemoració del 9 d’Octubre. La Corporació rendirà així homenatge a Vilar, membre del Govern Municipal des de 2015.
La Comissió de Cultura aprovarà este dijous els nomenaments de les persones i entitats que seran reconegudes amb els Honors i Distincions de la ciutat de València enguany. A més del regidor Vilar, la llista de reconeixements inclou els nomenaments com a Fills Predilectes de València dels periodistes Vicente Vergara i María José Grimaldo (a títol pòstum), així com el defensor del Major de la Ciutat, José Pelegrí; seran nomenats Fills Adoptius de la Ciutat l'empresari Silvino Navarro (a títol pòstum) i la compositora Ángeles López Artiga. I, finalment, s'entregaran les Medalles d'Or de la Ciutat a la Policia Local de València, la Societat Esportiva Correcaminos, el Gremi de Forners i Pastissers de València, el Banc d'Aliments, i el col·lectiu València en Bici.
El regidor Ramón Vilar, natural de València, i regidor d'Hisenda en exercici des de 2015, va morir el passat 11 de juliol. Estava al capdavant de la Delegació des del passat mandat, i havia format part dels governs locals de Ricard Pérez Casado i de Clementina Ródenas: de 1983 a 1987 va exercir els càrrecs de delegat del Servei d'Habitatge i Gestió del Sòl, i va ser president de la Junta Municipal d’Abastos; de 1987 a 1991 va ser delegat d'Ecologia, Esports i Joventut, delegat del Cicle Integral de l'Aigua i president de la Junta Municipal de Proveïments.
Des de 2015 ha sigut regidor delegat d'Hisenda, quart tinent d'alcalde, coordinador general de l'àrea de Participació, Drets i Informació i Defensa de la Ciutadania. A més, era membre del Col·legi d'Economistes, del Club de Encuentro Manuel Broseta, de l'Ateneu Mercantil de València, de FSP-UGT, i exercia de conseller del Levante UD, SAD. Tal com s'assenyala en l'expedient en el qual es proposa el seu nomenament com a Regidor Honorari, «Ramón Vilar estava exercint el seu càrrec de delegat d'Hisenda amb un saber fer, una professionalitat i una experiència que ha sigut reconeguda per tota la corporació, independentment del color polític, la qual cosa diu molt de la seua qualitat com a persona. València li deu molt pel seu tarannà dialogant, pel seu compromís polític des del temps de la dictadura i en la transició a la democràcia, i per ser un home pròxim i obert».
FILLS PREDILECTES
Els honors de Fills Predilectes de la Ciutat recauen enguany en els periodistes Vicente Vergara i María José Grimaldo (a títol pòstum), i en el defensor del Major de la Ciutat, José Pelegrí. Vicente Vergara, periodista i gestor cultural és un referent intel·lectual de la ciutat, «exemple de compromís social i cultural, i implicat des dels seus anys d'estudiant, en els moviments culturals urbans», com s'assenyala en la proposta. Activista i agitador cultural en la Universitat durant el franquisme (la qual cosa li va suposar una detenció, amb arrest i presó, en 1971), va fundar amb altres intel·lectuals el grup Studio. Ha sigut periodista, gerent i director de la Cartellera Túria, «la nau capitana de les persones que estimen el cinema».
El reconeixement al defensor del major de València, José Pelegrí, càrrec que ostenta de manera honorífica i altruista des de juny de 2009, reconeix la seua labor al capdavant d'este òrgan unipersonal creat en 2003 per a la defensa dels drets de les persones ancianes. En els últims quatre anys, el Defensor del Major ha atés més de 2.594 sol·licituds, des del compromís d'exercir d'enllaç i col·laboració entre l'Ajuntament i les persones majors, assessorament, informació, atenció i ajuda, en les relacions de les persones majors amb l'administració municipal i la resta d'organismes i entitats dependents. Cal tindre en compte que en estos moments hi ha a la ciutat 150.000 persones majors, que representen aproximadament el 17% de la població.
Finalment, es premia a títol pòstum la periodista María José Grimaldo García, morta al novembre de 2018, «per la seua la dedicació a la professió de periodista, que marca un punt important del treball periodístic a l'inici del segle XXI, a més exercit per una dona». En la seua trajectòria professional Grimaldo va exercir les seues funcions en la Cadena Cope, Canal 9, Cadena SER, Mediterrani TV, i durant més de 25 anys va ser part de l'equip del diari Las Provincias, on va ser subdirectora des de l'any 2012. FILLS ADOPTIUS
Els títols de Fills Adoptius de la Ciutat recauen en l'empresari Silvino Navarro (a títol pòstum) i la compositora Ángeles López Artiga. Silvino Navarro Vidal, natural de Monòver, ha sigut president de l'Institut Social Empresarial (1964-1970), cofundador de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) el 1977, i president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (1984-1985). En 1976 i 1982 va ser Premi a l'Exportació, i en 2017 se li va concedir la Distinció al Mèrit Empresarial i Social de la Generalitat.
La compositora Ángeles López Artiga (Massamagrell) és autora de més de 60 obres (des de lied a peces orquestrals, música de cambra i òpera, estrenades als Països Baixos, Espanya, Bèlgica, Àustria, Alemanya, el Canadà, els Estats Units, Dinamarca, Rússia, Itàlia... ). A més, en la seua faceta de soprano, ha cantat en espais com la Berliner Philarmonie, Musikverein de Viena, Mozarteum de Salzburg, Palau de la Música Catalana, Palau de la Música de València, auditoris de Madrid, Stuttgart, Budapest, Moscou, Roma, Milà, Copenhaguen i Boston, entre altres. López Artiga ha sigut catedràtica numerària del Conservatori Superior de Música de València, i directora de l'Institut de Musicologia de la IVEI de la Generalitat, i és també autora de diverses obres de musicologia.
MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT
Finalment, la Corporació condecorarà amb les Medalles d'Or de la Ciutat a la Policia Local de València, la Societat Esportiva Correcaminos, el Gremi de Forners i Pastissers de València, el Banc d'Aliments, i el col·lectiu València amb bici.
La Policia Local de València compleix els seus primers 150 anys d'existència. Va ser fundada en 1870 com a cos de Guàrdia Municipal. A partir d'este instant, i a través de diversos reglaments i ordenances, que es van donar als segles XIX i XX, la futura Policia Local va anar configurant-se com la institució més pròxima a la ciutadania de totes les forces i cossos de seguretat de l'Estat. En la seua trajectòria destaca la creació, en 1928, de la Secció de Circulació, des de la qual va arrancar una progressiva modernització i augment d'efectius que l'han convertida en una de les més destacables d'Espanya. «La història de la Policia Local de València no és només l'actualitat de les quasi 2.000 persones que la integren, sinó també la història de les experiències de milers de guàrdies i policies que al llarg dels anys han sigut membres d'este col·lectiu, les tasques del qual han sigut reconegudes sempre per la ciutadania, i suposen una imatge que dona seguretat i tranquil·litat», segons assenyala l'expedient.
La Societat Esportiva Correcaminos, fundada el 1979, suma este reconeixement als nombrosos honors que ha merescut al llarg de la seua història per la seua labor (Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de la Generalitat, Premi al Mèrit Esportiu de l'Ajuntament...), i constitueix una de les més importants societats esportives de la ciutat: ha sigut organitzadora de les grans proves atlètiques de València, consolidades al llarg de dècades, com són la Marató, la Mitja Marató i la tradicional Volta a Peu, «que han passat a formar part de l'imaginari de tota la ciutadania valenciana i també en l'àmbit internacional».
El Gremi de Forners i Pastissers de València, antic Gremi de Mestres Forners, (les primeres ordenances dels quals es remunten a l'any 1462), és un dels pocs que ha sobreviscut durant tants segles, i forma part inseparable del patrimoni cultural valencià i europeu. És una associació empresarial sectorial de la província de València, que ocupa a unes 4.500 persones, i agrupa quasi 1.000 empreses de forn i pastisseria a través de la Federació d'Associacions de Forn i Pastisseria de la Comunitat Valenciana (FAPPCOVA). El Gremi manté la seua presència institucional en organismes i entitats de les administracions autonòmica i local, i de la vida econòmica i social espanyola i valenciana.
El Banc d'Aliments de València, creat en 1994 a la Pobla de Vallbona, com a associació apolítica i aconfessional, sense ànim de lucre, forma part dels 55 bancs d'aliments que es compon la Federació de Bancs d'Aliments d'Espanya. El seu objectiu és que el major nombre de persones tinguen accés a l'alimentació, mitjançant les donacions d'empreses del sector agroalimentari, campanyes en supermercats, accions solidàries i subvencions i programes nacionals i europeus. Cada any distribueixen quasi 8.000 tones d'aliments en centres d'acolliment, residències, menjadors socials, associacions d'ajuda a les famílies, parròquies i institucions religioses, associacions de col·lectius desfavorits, així com en diferents punts dels carrers de València, mitjançant una xarxa de voluntaris que sobrepassa el miler de persones.
Finalment, el grup “València en Bici”, pertanyent a l'associació Acció Ecologista Agró, treballa des de 1990 com a organització ecologista d'activisme voluntari orientada a aconseguir que la bicicleta siga entesa per la ciutadania i les institucions com «una peça fonamental de la mobilitat i de l'organització del territori». «Durant les seues tres dècades d'història han contribuït a una comprensió de la ciutat més humana, més tolerant, més ecològica i més sostenible, amb contínues campanyes de conscienciació que han ajudat a crear una València més diversa i progressista», se subratlla en la proposta a la Comissió de Cultura. | 0.872163 | curate | {"ca": 0.9943631329113924, "es": 0.004252373417721519, "hu": 0.0013844936708860762} | |
naciodigital_ca_20220331_0_550886 | Fotografia de la cua provocada per l'accident mortal. Foto: Sergi Aisa
En l'accident estan actuant 4 patrulles dels Mossos d'Esquadra, 3 de Bombers de la Generalitat, diverses ambulàncies i un helicòpter medicalitzat del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). | 1 | perfect | {"ca": 0.9375, "es": 0.0625} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/26945/nou-accident-mortal-c-55 |
cawac_ca_20200528_10_7499 | Contingut: Informació general dels processos de selecció, tipus d'entrevistes, recomanacions per afrontar-les i superar-les, la importància del llenguatge no verbal i possibles preguntes que poden fer-nos en una entrevista de feina. | 0.721488 | curate | {"ca": 1.0} | http://blanespromocio.cat/web/index.php/tallers-formatius |
racoforumsanon_ca_20220809_2_885548 | Aquest matí he anat a l'aeroport d' El Prat a esperar una persona que arribava a la terminal C. Feia temps que no havia estat a l'aeroport i he trobat interessant la nova terminal annexa a la terminal C que ja hi havia, terminal que acull bàsicament la companyia Vueling. La terminal és petita i per anar al lloc de facturació del Pont Aeri d'Iberia a Madrid (Espanya) s'ha de sortir al carrer i tornar a entrar a la terminal antiga o bé pujar unes escales i després tornar a baixar. Mentre esperava l'arribada d'aquesta persona m'ha picat la curiositat pujar al primer pis on hi ha el control de passaports i una vista del tarmac de l'aeroport. La qüestió és que de la terminal C parteixen la majoria de vols a Espanya (Vuelos nacionales que diuen els d'AENA), a ciutats espanyoles tals com Valladolid, Santander, Granada... Mentre em trobava esperant i mirant el tarmac veig que passen un grup de gent d'una edat entre els 50 i els 60 anys. Eren dos matrimonis. Mentre esperava sento que la dona li diu a un home "¿Manolo estás seguro que tenemos que pasar por aquí pa' entrar?. A mi me parece que es p'ahí". "Nono, tu sigueme" li contesta l'home. Veient que anaven en mala direcció per entrar jo em dirigeixo a ells amb tota la bon intenció i els dic que "El control de passaports és cap a la dreta". "¿Cómo?" em pregunta la dona en un to més aviat crispat. Jo li torno a repetir "Cap allà, cap a la dreta" indicant-li amb el dit la direcció que havien de seguir. "A mi me hablas en castellano " em deixa anar amb un to completament crispat la dona que dedueixo que no entenia que "dreta" és "derecha" en la seva llengua. Jo li contesto educadament. "Perdone usted, sólo pretendía ayudarles pero veo que mejor que no hubiera dicho nada". Es veu que haver gosat dirigir-me en català en un aeroport en territori català a una persona que aparentment no l'entenia és una ofensa molt gran... en fi...
el cas es que agafin l´avio i no tornin. pero despres de com t´han contestat els hauries d´haber enjegat a la merda. | 0.802316 | curate | {"ca": 0.8173173173173173, "gl": 0.01001001001001001, "es": 0.14014014014014015, "it": 0.01901901901901902, "ro": 0.013513513513513514} | |
mc4_ca_20230418_14_351879 | AGV Numo Silver - millors preus ▷ FC-Moto
Casa Marques A AGV Numo AGV Numo Silver
Enviarem un missatge de correu electrònic a tan bon punt estigui disponible el producte AGV Numo Silver.
Examine també aquestes categories: Rebaixes, Cascs abatibles de moto, Cascs abatibles de moto | 0.535071 | curate | {"fr": 0.148014440433213, "en": 0.1407942238267148, "ca": 0.7111913357400722} | https://www.fc-moto.de/ca/AGV-Numo-Silver |
macocu_ca_20230731_8_449968 | Vull afegir-me a la BDC!
La majoria de recursos d'informació electrònica de la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) tenen l'accés restringit per un contracte o una llicència d'ús que estipula quins són els usuaris i usos permesos.
Les llicències són negociades i establertes entre el CSUC i el proveïdor, seguint les praxis internacionals de contractacions consorciades i tenint en compte el nombre i les característiques de les institucions participants en l'acord.
Inicialment, l'àmbit d'actuació del CSUC és el de la recerca i docència universitària catalana, si bé es pot valorar la inclusió d'altres tipologies d'institucions.
Si la teva institució està interessada en tenir accés als recursos electrònics de pagament de la BDC, posa't en contacte amb nosaltres i:
Signa un conveni o encàrrec de gestió amb el CSUC (segons el cas).
Fes l'aportació econòmica que se'n derivi.
Respecta les condicions d'ús dels contractes que signa el CSUC amb els proveïdors.
Amb la teva participació a la BDC estalviaràs diners en les teves subscripcions, així com et donarem suport i formació sempre que sigui necessari.
Nosaltres serem els interlocutors amb els proveïdors davant de qualsevol incidència tècnica. | 0.804551 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_5_169345 | El vicepresident segon i conseller d’Economia de la Junta de Andalusia, José Antonio Griñán, ha dit al programa La Nit al Dia de TV3 sobre la polèmica creada al voltant de la negociació bilateral, Estat-Comunitat Autònoma, que "això s’ho ha inventat qui s’ho ha volgut inventar. És una discussió bizantina. No recordo cap sistema de finançament, i he estat al Govern també, que s’hagi negociat multilateralment". Tanmateix, en declaracions al programa El Matí de Catalunya Ràdio, Griñan, ha afirmat que el nou model de finançament hauria de preveure una dotació per capita "molt semblant" a totes les comunitats autònomes, de manera que es pogués acabar amb les desigualtats actuals entre territoris.
El conseller andalús ha recordat que fa un parell d’anys van presentar una proposta de finançament que tendia a l’equiparació dels recursos per capita al conjunt d’Espanya. "Catalunya està per sota del 100% i nosaltres creiem que no ha d’estar per sota del 100%. En aquest sentit, jo crec que a part (...) del desequilibri entre el que gasta l’Estat, les despeses de l’Estat, i el que ingressa l’Estat i el que ingressen les comunitats autònomes, també hi ha un desequilibri entre comunitats autònomes", ha argumentat.
Es evidente que el nacionalismo es ombliguismo: habrá reuniones y negociaciones bilaterales entre TODAS LAS CC.AA. y el Gobierno de la Nación. Y puede que entre las propias CC.AA. Pero el acuerdo final será en el CPFF y las Cortes. Es decir: MULTILATERAL.
-
.
.
#1 JACOBINO, ASTURIAS. 06/06/2008 - 16:43
Valorar
Es evidente que el nacionalismo es ombliguismo: habrá reuniones y negociaciones bilaterales entre TODAS LAS CC.AA. y el Gobierno de la Nación. Y puede que entre las propias CC.AA. Pero el acuerdo final será en el CPFF y las Cortes. Es decir: MULTILATERAL. | 0.482727 | curate | {"ca": 0.6872521246458924, "es": 0.29688385269121814, "it": 0.01076487252124646, "fr": 0.0011331444759206798, "pt": 0.00396600566572238} | http://politica.e-noticies.cat/andalusia-accepta-la-negociacio-bilateral-de-catalunya-amb-lestat-17580.html |
wikipedia_ca_20230401_0_458162 | Subvenció de la premsa de Luxemburg
La subvenció de la premsa de Luxemburg (en luxemburguès, "Staatlech Pressehëllef") ve donada pel govern als diaris de Luxemburg sota la Llei del 13 d'agost de 1998 sobre la promoció de la premsa escrita. Es concedeixen automàticament a tots els diaris d'interès general publicats almenys una vegada a la setmana que tenen personal a temps complet d'almenys cinc periodistes i que els seus anuncis constitueixen menys del 50% del diari.
El pressupost total va ascendir a 7.754.499 € el 2009. Una tercera part de la subvenció total es distribueix uniformement entre els diaris qüalificats, amb els altres dos terços són proporcionals al nombre de pàgines. Tots els diaris, excepte el "Luxemburger Wort" que té major vendres, depenen de la subvenció de la premsa per sobreviure.
A més, els diaris rebien una subvenció indirecte per una taxa preferencial postal, un límit de publicitat a la televisió i la ràdio i un impost sobre el valor afegit reduït al 3%. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=458163 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_97314 | Un Fiat 127 blanc. Una llauna de sardines amb motor italià. Aquest va ser el primer cotxe de me mare.
Quan es va treure el carnet de conduir, el meu avi li va regalar un dels primers supermini d’importació que es venien a l’Espanya dels 70. I curosa com és la meva mare el cotxe li va durar una eternitat. Quan jo vaig néixer encara el conduïa pels carrers de Vallcarca. Encara que fos un marrec tinc flaixos del seient de darrera d’aquell Fiat.
Un dia el meu germà, amb 17 anys i encara sense llicència, va agafar el 127 i, com no, el va estampar. El cotxe, com a bona capsa de sardines que era, va quedar fet un cromo. I tot i que jo llavors no passava ni dels 4 anys recordo perfectament aquell munt de ferralla al desguàs preparada per reconvertir-se en a-saber-què.
Prop de 20 anys després he tingut un deja vu. Caminant per la nit d’Ibrahemiya m’he tornat a trobar amb ell. Un Fiat 127 blanc. Aparcat al bell mig d’un carrer desèrtic. Descuradament il·luminat per un fanal fent pampallugues. Amb una matrícula europea traient el nas per sota de la llicència egípcia. Com si no hagués passat ni un dia.
Això és la meva Alexandria. Un Fiat 127 blanc. Un Fiat 127 blanc al bell mig d’un carrer qualsevol en una nit com aquesta.
Una nit com aquesta a l’Alexandria del segle XXI.
1 comentari:
dilluns, 23 de març de 2009
Alcohol corànic
El besha Karim assaboreix fins el darrer centilitre de haram de la seva amarga cervesa. Aparcat en un racó, en silenci i soledat, degusta la mil·lenària beguda egípcia més internacional mentre ressonen per les parets oblidades melodies d’un llaüt tocat per un vell borratxo. De repent, el telèfon del besha sona sens parar. Alahu akbar. Els minúsculs altaveus del seu Nokia fan ressonar el takbir corànics fins que decideix a respondre la trucada.
Vet aquí el joc hipòcrita de la moral. Un joc en el que important no és el que és sinó el que la gent pensa que és. I és així com es compren i venen silencis. Als temples dels vicis prohibits ningú hi veu res. I quan se’n surt, ja ningú sap res.
I per això quan algú compra en una tenda una llauna o ampolla del monopolístic alcohol Heineken a Egipte, se l’emporta amagat rere una opaca bossa,. Com si se sortís d’un centre de venopunció amb la metadona sota l’aixella. Tal qual.
Misteris religiosos. No exclusivament musulmans. No ens enganyéssim.
Cap comentari:
diumenge, 15 de març de 2009
Ahua
El jove Ahmed juga a temptar la gravetat amb la seva safata plena de gots amb el cul ple de marro pels carrers d’Ibrahemiya. La mou a dreta i esquerra. Fins i tot la posa perpendicular al terra. Però res. Els gots segueixen inexplicablement imantats al seu company metàl·lic mentre el jove garçon sorteja sots a terra, vells asseguts al mig de la vorera i cotxes aparcats de les formes més inversemblantment possibles.
N’Abdu s’eixuga la suor davant el seu inefable company de treball. Un desballestat calefactor que treballa més de 12 hores per dia i que ja devia escalfar l’aigua del té en els temps de Mehmet Ali i el general Espartero. I mentre serveix l’aigua bullent sobre els gots plens de té segueix escridassant als clients de cada dia. “Ezayek ya besha? !”, “Saba’j al fuul ya efendi!”...
Els clients seuen en taules de mig metre quadrat, xarrupant el seu té mentre deixen passar les hores. De fons, la pel·lícula americana de torn, la sèrie televisiva egípcia del moment o en alguns llocs fins i tot les millors recitacions coràniques. El tictac de fons, un espectacular compàs rítmic, marca la velocitat del cafè. Impulsius colpejos sobre la taula en el cas del dominó, suaus repics del dau sobre la taula del backgamon. Airades discussions sobre les regles del joc, sobre les trampes del senyor Farid o sobre la banalitat més trivial, en la majoria dels casos. Espectadors seguint el desenvolupar del frenètic joc. Fins i tot del més poc emocionant que un s’hagi trobat en sa vida, la tauila. I abans que ningú els expliqui el perill de fumar-se un cigar amb filtre fumen dia rere dia shishes del tabac més negre que un hagi ensumat en sa vida. I veuen passar el temps. Davant la taula del cafè. Sense més. Assaborint cada segon amb més delit del que pipegen la seva sheesha diària.
1 comentari:
dimecres, 11 de març de 2009
Mel i llàgrimes
Caminant pels carrers de la nostàlgia alexandrina un troba la ràbia amb que alguns recorden el seu passat. És la nostàlgia d’uns, no la de tots, però expressa un viatge en la memòria d’aquesta ciutat. Un passat que va fer un salt brusc en un moment i va deixar enrere generacions que avui semblen voler viure d’aquell dolç record.
En els viatges de la nit un pot trobar converses apassionants sobre el passat alexandrí. Per uns instants un viatja a aquella ciutat apassionada relatada als contes de Durrell, al lluïment dels seus carrers i cafès colonials, a la retina col·lectiva d’una generació que es pregunta on és la ciutat que els va veure créixer. Com en la mirada perduda que sovint et destapa la bella Marise. De la seva boca surten amb delícia paraules en francès, àrab, espanyol, anglès, fins i tot en l’arameu de les oracions maronites. Filla del Líban, d’Itàlia, de Grècia. En un bocí també de Barcelona. Filla de l’Alexandria més pura. D’una de les moltes Alexandries que et destapa aquest racó de món.
Marise, però, viu amarada pel record d’una infància que ja no troba als carrers de la ciutat. Mentre mostra les fotos de la seva bellíssima mare amb l’esquena descoberta sopant a la Corniche dels anys 40 assegura que aquesta ja no és “la meva ciutat; no la reconec”. Posa l’exemple de la seva àvia, una feminista libanesa que va arribar a Alexandria per a ser professora a finals del segle XIX. Recorda els seus viatges en tramvia en camises de tirants, renega de la actual ignorància col·lectiva i lamenta el dia en que les coses van començar a canviar. “Per a pitjor”, subratlla. Un moment que es va trencar 20-30 anys enrere i que coincideix en el temps amb la massiva immigració de treballadors egipcis a l’Aràbia Saudí. El viatge col·lectiu d’una generació que va marxar amb la maleta buida i va tornar amb la dona velada i la versió més rància d’interpretació corànica. “La meva mare va marxar amb tirants a viure a Meca i va tornar completament velada” recorda resignat l’Ahmed. Els petrodòlars van canviar una ciutat, un país. I amb la subvenció de Wall Street es va convertir l’avantguardista ciutat d’Alexandria, un punt de trobada de civilitzacions, en un mar de rècords amarats de nostàlgia, “Cor dels records impregnats de mel i llàgrimes”, dolça metàfora que amara els porus d’aquest indret mediterrani.
Foto: Sergi Cardona
Cap comentari:
dissabte, 7 de març de 2009
Mohammed Ahmed
A un costat, un exèrcit d’egipcis afamats s’amuntega al voltant d’un caixer, tancat en una gàbia amb la seva caixa enregistradora, etzibant-li les comandes a tort i dret com si fossin apostes per a la carrera de les 5. La màquina vomita els tiquets al ritme que l’impassible caixer els va recollint i teclejant-ne nous imports. Al seu costat, rere un mostrador, un exèrcit de treballadors amb davantal es dediquen a anar preparant, completant i servint els entrepans de falafel i ful amb maquinal displicència. Harmoniosa però ridícula poesia que faria les delícies d’un Adam Smith qualsevol. A l’altre costat, un altre exèrcit, ara de cambrers, barallant-se sense vergonya per la propina del comensal davant un reguitzell de taules preparades per a un ràpid tiberi, la versió més aproximada que un es pugui trobar d’un bar de menú a una ciutat com aquesta.
Benvinguts a Mohammed Ahmed, el rei del falafel i el fuul alexandrí. Diuen que la cultura àrab no és gaire nostrada en això dels restaurants. Els orígens nòmades han fet que s’arrelés l’hospitalitat i això de menjar fora es convertís en una frivolitat inabastable. Per a què tenir restaurants si vagis on vagis segur que coneixes algú que coneix algú que segur que t’acollirà amb els braços oberts i t’afartarà fins a rebentar-te sense acceptar un no per resposta? El resultat és, en contrast amb Europa, una enorme absència de restaurants. Hi ha, però, una excepció: el menjar ràpid. I un rei, l’Elvis dels entrepans de pita. Mohammed Ahmed.
No deu haver persona que hagi passat per Alexandria més d’una setmana sense trepitjar aquest cèntric indret, reclam turístic de segon grau després de la famosa Biblioteca. El flux de gent és continu a qualsevol moment del dia. Egipcis entrant i sortint; turistes embadalits llegint-se la carta; cambrers corrent amunt i avall i sermonejant la clientela. Gent endrapant fins a 8 plats diferents a la vegada, taules encolomades fins al darrer racó, plats corrent amunt i avall davant l’agraciada expectació dels ràpids comensals, que venen i van al mateix ritme de les comandes. Velocitats que no deixen ni respirar ni fer una visita cordial al Roca sense por a que es refredi el que acabes de demanar no fa ni 2 minuts. Dones ninkhabs, tapades fins les orelles, barallant-se graciosament amb el seu vel per fer-se venir a la boca un bocí de l’àpat. Tahina, falafel, amanides i les varietats de fuul marca de la casa. Sense possiblement ni plantejar-s’ho Mohamed Ahmed faria les delícies del vegetarià més ascèptic. Tant sols els ous i les truites trencarien l’harmonia al vegà més convençut.
I per damunt dels nostres caps... la Sofia. Retrats de la Reina Sofia menjant en una d’aquestes taules presideixen les diverses sales del restaurant. La dona devia tenir ganes de rememorar la seva etapa estudiantil, que es va desenvolupar en part a Alexandria quan la grega no era més que una princeseta amb el seu CV circulant per les cases reials de mitja Europa a la recerca de consort. En una obsessió servicial del propietari, fins i tot a la carta destaca una notícia del diari sobre la visita de la grega al restaurant. “Allunyada del protocol reial la Reina d’Espanya va visitar el restaurant alexandrí Mohamed Ahmed...” I és que hi ha gent de la que un no se’n lliura ni anant a l’altra punta del planeta....
PD: Ara, ja es pot ben dir que la Reina de España no va gastar ni un segon en explicar als cuiners que la truita espanyola no és una truita de verduretes mig crues...
1 comentari:
dimarts, 3 de març de 2009
Ira marina, tempesta alexandrina
Al final ha vingut. Amb nocturnitat i alevosía. Sense avisar. Com el llop, després que ja ningú cregui a Pere, ha acabat arribant.
L’hivern, la gairebé llegendària turmenta alexandrina. Protagonista de les històries urbanes més desconsolades, dels relats literaris més populars. Després de 4 mesos sense fer-se realitat semblaven contes xinesos per a infants pixallits. Els torrents d’aigua, els bassals, el fred glaçant. La ràbia incontrolable del mar encabronat repicant contra la costa. La odissea diària de lluitar contra el vent marí i la patina d’aigua salada sobre la cara camí de la Corniche. Incandescents onades triomfen i engoleixen la docilitat mediterrània. Gargots espumosos sobre la mar blava agermanats amb els irats núvols. Retrat en moviment del brutal temperament del temps alexandrí. Deu ser per això que Durrell deia que el mar és el rellotge de les tardes d’hivern de la ciutat.
I com diu la dita, després del diluvi messiànic arriba la calma paradisíaca. Alexandria se submergeix en un clima primaveral exageradament bipolar. L’aigua converteix les voreres en piscines i els carrers en una cursa d’obstacles amb tutuquisplash inclòs al ritme constant del taxista graciós de torn que amablement et dutxa sense demanar-te permís. Mentrestant, el Govern local se segueix gastant enormes quantitats de diners en les empreses més amigues per arreglar el que ja és nou i deixar tal com estava fa 100, 200 anys enrere allò on mai han construït. Fanals nous on mai va fallar una bombeta, renovat empedrat lluent als carrers on ja brillaven les sandàlies dels opulents, riuades de fang i obscuritat als racons oblidats pel pressupost municipal. | 1 | perfect | {"fr": 0.004608688230775796, "ca": 0.9388068618246992, "es": 0.037210890159597165, "it": 0.0038405735256464967, "en": 0.006571648032772894, "su": 0.0029871127421694974, "pt": 0.0016215754886062985, "qu": 0.0014508833319108988, "eo": 0.0029017666638217975} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_646124 | Benvolguts companys,Com que no sóc un expert en història medieval, i en particular de l'època feudal, m'agradaria fer-vos algunes preguntes arran de les Croades de l'Orient Mitjà -excloc, doncs, tota la resta!-. Som-hi:Globalment, qui va guanyar? Els cristians o els musulmans?Quin paper hi va jugar l'Imperi Bizantí? No tenia capacitat, per sí sol, d'enfrontar-se als musulmans? Tenia bona relació amb els regnes cristians occidentals?Quin paper hi va jugar Catalunya? Vam enviar, des d'aquí, tropes?És cert el què expliquen a la pel·lícula Kingdom of Heavens, on s'hi veu una Jerusalem multireligiosa i en pau, governada pel rei leprós moderat i savi?Moltes gràcies!
Un fil interessant, gràcies | 0.74686 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_676404 | Una vaga en una fàbrica xinesa amenaça d'aturar la producció d'iPhone 5
Milers de treballadors d'una planta que fabrica components per al terminal al centre de la Xina s'han declarat en vaga. Es queixen de les condicions laborals, que no els deixen fer vacances i que no reben prou formació.
Redacció 06/10/2012 - 09.53 Actualitzat 06/10/2012 - 12.48
Treballadors de la planta de Foxconn a l'exterior del recinte. (Foto: China Labour Watch)
Una vaga amenaça la producció d'iPhone 5. Milers de treballadors de la companyia taiwanesa Foxconn han paralitzat la producció d'una planta del centre de la Xina per protestar contra les condicions laborals.
La companyia fabrica a Zhengzhou components per al terminal d'Apple i l'aturada pot acabar afectat la producció del telèfon.
Els treballadors, entre 3.000 i 4.000, segons l'associació de defensa dels drets laborals Observatori del Treball a la Xina, es queixen de les "demandes de qualitat dels productes". Els operaris critiquen que no se'ls ha donat la formació adequada per poder fer el nou aparell. Asseguren que els inspectors de control de qualitat s'han enfrontat als treballadors i els han agredit. La direcció de la fàbrica no ha fet cas de les denúncies d'aquest casos ni ha pres cap mesura. A més, els treballadors es queixen que no els han deixat fer vacances aquesta primera setmana d'octubre, festa nacional a la Xina.
Un forat negre dels drets laborals
Aquest és el segon incident en una planta de Foxconn des que va sortir a la venda l'iPhone 5. Dos dies després de l'estrena del terminal, la planta de Taiyuan va haver de tancar 24 hores pels incidents entre 2.000 treballadors i la policia.
La companyia està en el centre de la polèmica per les condicions de treball. Dos treballadors s'han suïcidat a les plantes, tot i que es va firmar un acord amb Apple per millorar la situació dels operaris. En aquest pacte amb la companyia de la poma, Foxconn es va comprometre a reduir l'horari laboral, millorar els protocols de seguretat i proporcionar altres beneficis socials als assalariats. El conveni es va firmar després que més d'un centenar de treballadors de l'empresa van amenaçar el gener de suïcidar-se en massa saltant des d'una teulada de la fàbrica. Els fets del gener van fer que Apple acceptés una investigació a les plantes de Foxconn. L'informe va revelar que a les plantes de producció s'hi fan més de 60 hores a la setmana.
Foxconn Technology Group és el major contractista mundial fabricant de productes electrònics per a marques com Apple, Hewlett Packard Co, Nokia i Dell. | 0.800715 | curate | {"ca": 0.9897354915120411, "en": 0.010264508487958943} | http://www.ccma.cat/324/una-vaga-en-una-fabrica-xinesa-amenaca-daturar-la-produccio-diphone-5/noticia/1917832/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_96966 | Un any més la Fundació La Vinya se suma al #GivingTuesday per seguir treballant per atendre les persones en situació de risc social dels barris de Bellvitge i El Gornal de la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat.
Enguany presenten el projecte d’acollida sociolingüística a persones migrades, que pretén dotar d’eines i recursos que enforteixin la cohesió social. Cada setmana un equip de persones voluntàries i personal educador dinamitza l’aprenentatge comunitari en diferents grups. Un procés d’aprenentatge personalitzat i amb una forta vinculació grupal, fruit d’un treball convençut que enfortir els vincles relacionals de barri és el millor element de cohesió social possible.
Es pot participar del projecte aportant qualsevol import, però des de la Fundació La Vinya donen algunes orientacions:
5€ – Material per a tot el curs
15€ – 1 mes de classe
30€ – 2 mesos de classe
60€ – Un quatrimestre
120€ – 1 curs sencer
Pots fer la teva aportació a la web del #GivingTuesday o a través de la pàgina de la Fundació La Vinya. | 0.751703 | curate | {"ca": 0.916256157635468, "fr": 0.06403940886699508, "en": 0.019704433497536946} | https://xarxanet.org/comunitari/noticies/dona-suport-a-l-aprenentatge-de-persones-migrades-amb-el-givingtuesday |
mc4_ca_20230418_10_155182 | Quan temps es triga en fer una casa?
Vols saber quan temps es triga en fer una casa?
T’agradaria saber quan es triga?
Has de saber que hi ha molts sistemes constructius que afecten el temps i el preu d’una casa.
En els següents dos posts t’expliquem quan trigaràs a fer-te una casa i quant et costarà seguint el sistema tradicional.
El procés de fer-se una casa amb el sistema tradicional des de la primera visita client-arquitecte fins a poder començar les obres, pot durar entre 8 i 12 mesos.
Arribat l’inici de l’obra, la durada depèn de factors tan diversos com la complexitat del projecte, accessibilitat de la zona, pluja, subministrament de materials, capacitat d’organització de la constructora, relació i professionalitat entre propietari, arquitecte i constructora …
Un clar avantatge per evitar retards és confiar en la capacitat dels tècnics, l’experiència de la constructora i respectar les vies de comunicació client-arquitecte, arquitecte-constructora i finalment constructora-treballadors.
En el nostre estudi d’arquitectura a Barcelona ERA arquitectes hem estimat que el procés de construcció tradicional i sense incidencies des de ‘la primera pedra’ fins a entrar a viure a la nova llar, pot variar entre 12 mesos i els 4 anys. Això vol dir que el procés complet des de la primera visita a l’arquitecte fins a poder gaudir de la nova llar pot durar entre 1,5 anys i 4 anys.
A continuació fem un resum del calendari estimat per un habitatge unifamiliar de 200m2 construïts a la província de Barcelona de terreny de fàcil accés, pla i sense roca, de qualitat mitjana-baixa (val a dir que aquesta agenda no s’ha de prendre al peu de la lletra doncs cada projecte i client tenen el seu propi context i maneres de procedir que afecten molt el procés):
setmana 0: Visita Inicial ‘onsite’ + lliurament de topogràfic i geotècnic a l’arquitecte (2hr) (sinó hi topogràfic, es poden afegir de 2 a 4 setmanes al procés aquí descrit)
setmana 1: Pagament de confirmació d’encàrrec
setmana 5: Visita-Presentació de solucions + Escollir Opció Final + Lliurament Pressupost de serveis + Signatura d’encàrrec (1hr)
setmana 10: S’entrega projecte al Col·legi Oficial
(Col·legi Oficial pot trigar entre 7 dies i 8 setmanes en donar la seva aprovació)
setmana 11/18: Projecte visat → (pagament taxes de col·legi)
setmana 12/17: Pagament final del Projecte d’Execució → (…)
setmana 14/18: Visita-Lliurament d’1 còpia impresa del Projecte d’Execució + Lliurament CD de projecte visat (1hr)
setmana 14/19: Presentació projecte a l’Ajuntament corresponent per a la seva aprovació i posterior llicència
(Tot i que els ajuntaments estan obligats a donar resposta dins de 3 mesos, la majoria d’ajuntaments solen demanar els primers requeriments administratius i tècnics just en passar el trimestre. Depenent de la complexitat d’aquestes peticions, la ràpida reacció de l’arquitecte i l’actitud dels tècnics de l’ajuntament, la llicència pot trigar entre 4 i 6 mesos a ser lliurada)
setmana 21: Visita-Lliurament de pressupost d’execució material Constructora
setmana 28/40: Projecte Aprovat → Pagament Impostos i Taxes → Llicència d’Obres Aprovada → Pagament Inici Direcció d’Obra a l’arquitecte, Pagament 40% a la constructora
(Començar l’obra depèn de la climatologia i de la rapidesa del client en pagar impostos, tècnics i constructora)
setmana 32/44: Inici d’Obra
setmana 48/60: Pagament de Seguiment a meitat de les obres (30% total d’execució) → Seguiment Obres
setmana 60/72: Visita pre-Final d’Obra
setmana 63/75: Comprovació retocs
setmana 64/76: Pagament Final execució d’obra → Lliurament de claus
By ERA| 2019-01-04T11:29:04+00:00 desembre 13th, 2017|Uncategorized|0 Comments | 0.818905 | curate | {"ca": 0.9594298245614035, "es": 0.008771929824561403, "de": 0.010416666666666666, "id": 0.02138157894736842} | http://era.archi/ca/quan-temps-es-triga-en-fer-una-casa/ |
mc4_ca_20230418_17_502792 | El passat novembre es va estrenar a la cartellera cinematogràfica la pel·licula Habemus Papam, dirigida pel cineasta italià Nanni Moretti. La història arrenca amb la mort d’ un Papa i amb la cerimònia que es duu a terme pel seu funeral. Tanmateix, la pel·licula pren força a partir del conclave on els cardenals han de consensuar l’elecció d´un nou pontífex. A la primera votació, cada cardenal triarà a l’atzar qualsevol altre candidat, per així evitar ser escollit. Això fa que s´alci cap al cel la fumata nera, la tradicional columna de fum negre que surt de la Capella Sixtina del Vaticà després de la primera ronda. Arribat el moment, més de la meitat del cos cardenalici es posarà d’acord per votar un únic candidat i evitar, d´aquesta manera, ser “l´afortunat”. La nova i definitiva elecció posa fi al conclave amb la coneguda fumata bianca, la fumerola blanca que va acompanyada per les paraules rituals llatines habemus Papam!, és a dir, “tenim un nou Papa!” pronunciades des del balcó de la Basílica de Sant Pere pel cardenal protodiaca. L´originalitat de la pel·licula, d´una comicitat reflexiva que és present en totes les de Moretti, rau en el dilema que aquesta tria li causarà al nou Papa. Angoixat, presa del pànic i de l´ansietat per tanta responsabilitat, i després de provar-ho tot per desfer-se del nou càrrec diví (fins i tot assistit per un psicoanalista! ), aconsegueix fugir de la Ciutat del Vaticà. Això és el que li fa veure que la felicitat no sempre és on la busques, sinó on la trobes. Aquest home cercava la felicitat en l’Esglèsia i creia haver-la trobat allà, però se n´ adona de la responsabilitat que comporta el càrrec davant els seus fidels i això provoca que es replantegi el que realment vol, una vida humil, apartada de l´opinió pública, que li permeti gaudir de les petites coses que ens ofereix l’ anonimat. Si teniu oportunitat de veure-la, passareu una bona estona i us farà pensar. Valete!
Publicat per El vaixell d'Odisseu a 17:09
Etiquetes de comentaris: cinema, general, llatí, llatinismes
29 de febrer de 2012 a les 18:09
Felicitats per l'entrada, Meritxell!
La veritad és que estic totalment d'acord amb les teves paraules, buscant trobem el que no busquem i trobem el que voliem trobar en els racons menys inesperables, menys perceptibles, i més senzills.
Té molt bona pinta aquesta pel·lícula. M'agradaria veure-la!
2 de març de 2012 a les 22:33
Gràcies a tu Jordi per publicar-la, com ja deus saber m'encanta el món del cinema, i fer entrades com aquesta és tot un plaer, i més si aquestes porten un missatge tant important com aquest.
Així que moltes gràcies, un altre cop
Felicitats Txell per l'entrada!
L'inici de l'entrada em recorda quan es va morir el Papa Joan Pau II i tota l'expectació que hi havia alhora d'escollir el papa actual. Després segons el que expliques a l'entrada ja comença a entrar-hi una mica de ficció.
Tinc curiositat de veure com Moretti introdueix aquesta comicitat que has comentat en aquest tema que sol ser seriós i admet poques distorsions! Tinc ganes de veure-la!
Bona entrada Meritxel! !
Realment la felicitat és un tema concurrent que l'home ha intentat trobar la fórmula i encara ningú ha trobat (CocaCola diu que sí). La filosofia, la religió, la ciència,... han intentat trobar-la, però encara és un misteri i crec que ho serà per molt de temps.
Quant al tema de la pel·lícula, no l'he vist, però tinc ganes de veure-la i conèixer a Moretti, del qual no he vist cap encara.
Felicitats Meritxell per l’entrada, jo sincerament no e vist la pel•lícula però m’ha agradat com ho has explicat, i sobretot la frase que has dit: “Això és el que li fa veure que la felicitat no sempre és on la busques, sinó on la trobes”, de veritat que m’ha encantat, i m’ha entrat curiositat.
Jo comparteixo amb tu aquesta afició al cinema, m’agrada moltíssim les pel•lícules de tot tipus, però sobretot aquelles que tenen algun missatge que transmetre!
Enhorabona Meritxell!
Felicitats Txell per l'entrada. Realment la moralina o rere fons que amaga la pel·lícula és magnífica. Jo penso que tothom s'hauria de moure en funció d'aquells petits plaers que porten a la felicitat.
Moltes persones no se senten a gust amb la seva vida ni amb allò que emprenen i simplement ho fan perquè els altres tenen una gran influència sobre ells.
Des del meu punt de vista viure és gaudir i pocs valoren el que és la felicitat, ni tan sols la busquen.
En el cas del film hi ha un debat més enllà de la felicitat que és el de trobar-la en l'anonimat. Aquest tema de persones il·lustres o "benvistes" o que tenen fama ens queda una mica lluny però deu ser com tot, que hi ha alguns que són feliços així i altres que potser els hi agradaria tenir menys "riqueses" i gaudir més de la vida, i tot i així no ho canvien: ja sigui per necessitat, per vici..
Davant de tot s'ha de ser humil.
9 de març de 2012 a les 12:26
felicitats per l'entrada meritxell!
me'n recordo fa uns anys quan va morir el papa Joan Pau II i tota l'expectació que va agafar tant en el medi de la televisió com els tots els medis de comunicació, que va ser la primera noticia arreu del món. També va tenir molta expectació quan va nombrar al nou papa Benet XVI, m'han entrat moltes ganes de veure la pel·lícula de Moretti, gran recomanació d'aquesta entrada.
Jo he pogut veure aquesta pel·lícula i, personalment, em va agradar, com a material cinematogràfic i com a la història que contè i té al darrera, per així dir-ho.
També felicitar a la Txell per aquesta entrada i aquest bon treball.
9 de març de 2012 a les 12:58
Felicito a la Txell per l'entrada de la pel·lícula. En un principi se'm va proposar fer aquesta entrada al vaixell, però la falta de temps i de compromís han fet que perdes la oportunitat. M'hauria agradat veure la pel·lícula però hi havia d'altres que em cridaven més l'atenció i que tenia pendents. Espero en un futur fer una entrada!
9 de març de 2012 a les 12:59
Moltes felicitats a la Meritxell per l'entrada.
Jo personalment no he vist aquesta pel.lícula però si que n'he sentit a parlar recentment. En fan una bona crítica i la deixan força bé. I respecte el que heu comentat, jo crec que tot allò que busquem moltes vegades no ho trobarem però si que ens ajudara a trobar altres coses que potser no contavem amb torbar-les en el nostre camí.
9 de març de 2012 a les 13:11
Voldria felicitar primerament a la Txell per haver fet aquesta entrada que el vaixell estava esperant des de fa bastants mesos. La veritat és que aquest tipus de pel·lícules religioses no m'agraden molt, però mai s'ha de jutgar una pel·lícula només per la trama! L'hauria de veure per poder dir la meva opinió i a veure que m'ha semblat. Llegint el text que la Txell ha escrit, he vist que parlava sobre la Capella Sixtina i és un lloc impressionant de veure ja que hi vaig anar fa un parell o més d'anys i és una de les coses que jo crec que s'hauria de poder veure abans de morir igual que la basílica de St. Pere. Bé, tot el Vaticà en sí, per que encara que sigui un dels països més petits del món (el més petit, diria jo) té moltes grans coses.
Un cop més moltes felicitats per l'entrada Txell i ja veuré la pel·lícula per dir-vos que m'ha semblat i si us la recomano o no!
9 de març de 2012 a les 17:57
29 de març de 2012 a les 17:11
Moltes felicitats per l'entrada.
Personalment no he vist aquesta pel·lícula però si que m'agradaria veure-la perquè al llegir el text va omplert de curiositat.
enhorabona Txell! !
30 de març de 2012 a les 10:35
Txell moltes felicitats per la entrada!
Te molt bona pinta la pel•lícula
L'hauria de veure per poder dir la meva opinió , però amb l'entrada sembla bastant interesant.
30 de març de 2012 a les 10:53
Meritxell felicitats per aquesta entrada!
Jo personalment no e vist aquesta pel·lícula però sí que n'havia sentit parlar (fins i tot m'havien proposat veure-la, però en aquell moment vaig aprofitar per veure una altra). Tinc curiositat de veure-la i veure que m'espera en aquest món eclesiàstic amb el missatge de la felicitat.
9 d’abril de 2012 a les 17:40
Salvete, al llegir la introducció que ens ha escrit la Maritxell i també després de haver vist el trailer, puc dir que tinc ocupada una tarde de diumenge, la pel·lícula no només té tota la pinta de ser bona i interessant sinó segur que se n'aprenen moltes coses del món del Vaticà, que és facinant i sobretot que és història!
13 de maig de 2012 a les 18:26 | 0.782672 | curate | {"ca": 0.9873493975903614, "en": 0.0008433734939759036, "fr": 0.0037349397590361448, "es": 0.008072289156626507} | http://vaixelldodisseu.blogspot.com/2012/02/habemus-papam.html |
cawac_ca_20200528_11_112005 | Refworks t'ajuda amb la teva bibliografia!
Útil
Què és?
Refworks és un gestor de referències bibliogràfiques disponible pels usuaris de la UIB, que ajuda a gestionar la bibliografia per treballs acadèmics i publicacions. Inclou cites de forma automàtica al teu treball, importa referències de bases de dades bibliogràfiques en lína al teu compte de Refworks i crea bibliografies en múltiples formats. La bibliografia queda enmagatzemada en el servidor de Refworks i és accessible des de qualsevol ordinador en connexió a internet.
Que et permet?
Crear i organitzar la teva propia base de dades de referències bibliogràfiques | 0.713133 | curate | {"ca": 0.9708265802269044, "is": 0.006482982171799027, "fr": 0.022690437601296597} | http://biblioteca.uib.cat/oferta/recursos_electronics/gestor_bibliografic_refworks_2_0/ |
macocu_ca_20230731_8_316399 | Salvador Giner: "El catalanisme hauria de tornar a tenir passió per l'escola"
30 octubre, 2014
El prestigiós sociòleg Salvador Giner va repassar, ahir a Manresa, la seva trajectòria personal guiat pel periodista Salvador Redó durant l’estrena de “Pessics de Vida”, un cicle de converses entre professionals de la comunicació i personalitats del país
El sociòleg Salvador Giner va compartir, ahir al vespre, les seves opinions sobre la política i el moment crucial que viu Catalunya i, també, anècdotes de quan va fer el servei militar i quan fou expulsat del PSUC per ser considerat massa liberal. Durant la conversa amb el periodista Salvador Redó va anunciar que en breu sortirà al mercat el llibre "Catalunya. Assaig”, un compendi de reflexions personals sobre el país.
Giner va manifestar que és totalment partidari del sector públic i que creu que els governs han de prendre decisions per redistribuir la riquesa i per intentar que la majoria de la població sigui classe mitjana. “El catalanisme hauria de tornar a tenir passió per l’escola” perquè, al seu entendre, la revolució sempre passa per l’educació. Per fer-ho es necessiten polítics arriscats que no treballin pensant que hi ha eleccions cada quatre anys. SOLUCIONS PER A TOT La seva llarga experiència com a sociòleg -va dir- li permet afirmar que “els sociòlegs, de vegades, sabem com resoldre les crisis però els governs no ens fan cas”. Va assegurar que hi ha fórmules demostrades per integrar col·lectius racials diferents, per aconseguir societats més civilitzades, pacífiques i amb un estatus igualitari per a homes i dones. En la majoria de casos, les solucions passen per les polítiques socials i per l’educació. SENY I TREMP Pel que fa la situació política que viu Catalunya, el sociòleg va manifestar que “si no perdem el seny i el tremp serem independents, però no ens ha de tremolar el pols”. Catalunya està mantenint una negociació amb l’Estat i cal demanar molt per quedar-se amb menys. Es va mostrar partidari de la independència però va dir que també li estaria bé una confederació ibèrica. El primer convidat de “Pessics de vida” és catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i màster i doctor en sociologia a la Universitat de Chicago. Ha estat professor a diverses universitats europees, especialment angleses, i ha escrit diversos estudis d’història del pensament social i de teoria sociològica. També va presidir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). | 0.865974 | curate | {"ca": 0.9756701030927835, "es": 0.024329896907216497} | |
macocu_ca_20230731_10_81639 | El dissabte 5 de maig ha tingut lloc una nova assemblea de clubs convocada per la FCE, a les 16:30h. al centre cívic de les Cotxeres de Sants. Quan jo he entrat a la sala, el Sr. Alejandro Gimeno et donava el tradicional dossier de temes a tractar en l’Assemblea, aquest cop de 30 fulls escrits per les dos cares, un estalvi de paper respecte d’altres cops, més un altre full amb l’evolució del nombre de socis dels darrers anys, separats per províncies, jugadors seniors, veterans i sots-16, encara que crec que d’aquí a final d’any encara fitxaran algunes persones.
A la reunió han assistit 23 persones, rècord negatiu d’assistència, o no li interesa a la gent, o prefereixen llegir la meva crònica, sense contar els cinc oradors de l’estrada, d’esquerra a dreta Sr. Antoni López, Sr. Josep Viñas, Sr. Toni Ayza, Sr. Víctor Pont, i Sr. Josep Maria Camell, més el Sr. Adrià Navarro en una taula separada. També estaven presents a la sala els membres de la Junta Directiva Sr. Joan Antoni Pérez i Sra. Marta Amigó. Almenys els membres de la Junta directiva que han segut a l’estrada no han votat en cap moment. Jo tampoc, donat que segons la normativa actual no puc.
Quan he arribat a la sala de l’assemblea estava parlant el Sr. Víctor Pont sobre la Memòria Esportiva del 2011, al punt 2 de l’ordre del dia. O sigui que em dec haver perdut l’ informe del President, el nomenament de dos interventors, així no m’han elegit a mi, i la informació del canvi de domicili de la seu social de la Federació.
Adjunto seguidament a pesar de tot, l’ informe del President.
Enguany la Federació ens vam veure obligats a treure un comunicat per explicar que la retallada de pressupost del Govern representava tal com estava plantejada mes de un 24% de retallada respecte al any 2011. Finalment després d’algunes negociacions acabarà sent del 16%.
També disposa d’ uns amplis magatzems a peu de carrer per a facilitar la recollida del material que la federació presta als clubs.
També volem ressaltar que en els darrers 10 anys hem doblat el numero de llicencies femenines. Encara queda molt per fer en aquest àmbit, però no deixa de ser un pas endavant.
Sobre aquest discurs només puc dir que jo conto 13 torneigs de partides lentes al Circuït d’aquest any, els de sempre, i 14 actius.
Com he dit, quan he arribat parlava el Sr. Víctor Pont sobre la Memòria esportiva, recordant entre d’altres coses, el Campionat d’ Espanya absolut aconseguit per l’ Àlvar Alonso Rossell. Aquesta memòria esportiva s’ha aprovat per unanimitat.
El tercer punt de l’ordre del dia parlava sobre els estats contables de la Federació de l’any 2011.
En aquest moment ha pres la paraula el tresorer de la FCE Sr. Camell per parlar de la retallada de la subvenció que rebia la FCE per part del Consell Català de l’ Esport, la qual cosa ha fet que en aquesta assemblea la Junta de la FCE presentés un nou pressupost modificat a la baixa, respecte l’aprovat per l’assemblea de clubs del més de novembre anterior. El tresorer ha dit que la FCE havia obtingut l’any 2011 un benefici de 17.424,64 € degut a tres fets: un ingrés de 5.000 € que no he entès d’ on venia, 6.000 € que no s’havien gastat en el trasllat a la nova seu de la FCE per que s’ha fet el 2012, i l’estalvi d’un jugador del Magistral del Casino, ja que aquest any només van jugar 9 a més dels 10 tradicionals. El Sr. Camell ha dit que la FCE havia previst una baixada de la subvenció del 2011 del 16 %, per la qual cosa al pressupost del 2011 ja li havien aplicat una baixada del 18 %. Finalment la baixada de la subvenció del CCE de l’any 2011 per la FCE va ser del 16,5 %, encara que això no ho van saber fins a final d’octubre de 2011. Cal dir que entre els 30 fulls del dossier de l’assemblea n’hi havia un de l’auditoria de la FCE, on l’auditor diu que els comptes de la FCE a 31 de desembre de 2011 són correctes.
Llavors el moderador Sr. Viñas, ha donat la paraula al Sr. Cabello qui ha dit que no entenia d’ on sortia una partida de 28.000 € del pressupost. Des de la taula li han respost que s’havia confós, ja que aquesta partida era del pressupost del 2012, que són part dels diners que va avançar la FCE als clubs organitzadors del circuït del 2011, que li van tornar aquests 28.000 € un cop alguns clubs van cobrar la subvenció del CCE a final d’any i s’estava parlant del pressupost del 2011 per la seva aprovació.
Després d’aquest aclariment, el pressupost del 2011 de la FCE s’ha aprovat per unanimitat.
El Sr. Camell ha continuat explicant-nos els ajustos del pressupost del 2012 que presentaven en aquesta assemblea, respecte el pressupost del 2012 ja aprovat en l’assemblea de novembre de 2011, un cop sabien ja que la subvenció del CCE a la FCE del 2012 passarà de 262.000 € el 2011 a 221.572 € el 2012, amb una retallada del 16 %, respecte el 24% que inicialment els havien fet, que es va aconseguir mitjançant una reunió. D’aquesta manera, així com el pressupost del 2012 aprovat el novembre de 2011 era de 816.749 €, ara es presentava un nou pressupost per la seva aprovació de 804.321 €. Segons el tresorer de la FCE es proposava fer desaparèixer la partida de 1.000 € per classes per internet, s’havien baixat 1.000 € els premis del Campionat Absolut de Catalunya, s’havia incrementat 2.000 € el pressupost per l’equip de veterans al Campionat d’ Europa que l’any passat en principi era de 0 € però finalment després de les queixes d’ alguns d’ ells alguna cosa els devien donar per anar-hi, s’havia baixat el pressupost del torneig Magistral del Casino i apareixien 28.000 € d’ingressos de l’any 2011, un cop tots els clubs del Circuït subvencionats pel CCE havien tornat la quantitat aportada per la FCE.
Llavors he intervingut jo per queixar-me de la poca transparència de les subvencions del Circuït, donat que l’any 2011 tots els organitzadors estaven obligats per la FCE a demanar la subvenció del CCE, però en algun moment aquesta va pactar amb el CCE quins clubs havien de demanar la subvenció al CCE i quins no, per que no hi havia diners per tots, obligant a demanar-la als torneigs més importants i més propers a Barcelona que ho tenien més fàcil per portar a terme els tràmits. D’això m’ en vaig enterar quan vaig veure al llistat de subvencions concedides i denegades pel CCE el novembre de 2011, on alguns clubs organitzadors del Circuït no estaven a cap dels dos llistats.
El president de la FCE ha dit llavors que potser havia estat una manca de comunicació per part del gerent de la FCE amb els organitzadors del Circuït, i ha explicat que aquest any es tornaria a fer el mateix suport als organitzadors del Circuït donat les retallades de les subvencions municipals als torneigs i que d’aquesta manera es garantia un cobrament ràpid per part dels clubs que organitzen algun torneig del Circuït, afegint que era indispensable per poder demanar la subvenció del CCE que el torneig estigués al web de la UFEC, Unió de Federacions Esportives de Catalunya, i que cap tancat ho estava.
Jo li he dit que el Tancat per fer norma de MI del Sant Martí sí estava al web de la Ufec i el Sr. Ayza m’ha contestat llavors que en aquest cas sí que podria demanar una subvenció al CCE per aquest tancat.
Seguidament s’ha aprovat el nou pressupost del 2012 de la FCE per unanimitat.
A continuació s’ha passat a valorar pels presents les propostes de canvi de reglaments a iniciativa de la FCE, punt 4 de l’ordre del dia.
La primera feia esment a la creació de l’article 1.7 respecte que no es puguin alinear al Per Equips joves jugadors de menys de 5 anys, donat que aquest any s’en va alinear un de tres mesos, amb la queixa del pare en qüestió. Aquesta proposta s’ha aprovat per unanimitat.
La segona es referia a la modificació de l’article 3.2, creant l’article 3.2.1 sobre les funcions del delegats, afegint “El delegat local col.locarà tots els rellotges amb la mateixa orientació al cantó del tauler on tinguin millor visibilitat per als delegats.” Llavors el Sr. Gensana de Lleida ha preguntat si el jugador de negres podia elegir canviar de costat sense girar el tauler per tenir el rellotge a la dreta, i el president li ha respost que això eren llegendes urbanes i que la Fide deia que el rellotge el coloca l’àrbitre on li sembla i no es pot tocar d’allà, afegint que aquesta modificació pretenia evitar disputes entre els delegats. Després d’aquesta aclaració, aquesta modificació reglamentària s’ha aprovat amb una sola abstenció.
La tercera modificació proposada per la junta de la Fce sobre la creació de l’article 5.8, parlava sobre els jugadors seleccionables, arrel d’una imposició de la Feda, que alhora obeía a una modificació reglamentària del CSD, Consejo Superior de Deportes, que alhora cumplia una normativa de Brusel.les. Segons el Sr. Ayza a partir d’ara un jugador es considerarà seleccionable si té bandera de la Fide espanyola, independentment de la nacionalitat del Carnet d’Identitat, i que seran seleccionables per Catalunya el espanyols que visquin en el nostre territori. Llavors jo li he preguntat al president si l’Orelvis Pérez i el Miguel Muñoz es consideraven catalans aquest any per la classificació del Circuït i m’ha respost que el Miguel Muñoz era tan català com jo, mentre que l’Orelvis encara tenia pendent jurar la constitució espanyola, però que si s’aprobava la proposta de que parlàvem, l’Orelvis també seria considerat seleccionable. Aquesta proposta s’ha aprovat amb una sola abstenció.
La quarta i darrera proposta de modificació de reglaments presentada, segons han dit a petició del Comité de Competició, parlava de la creació de l’article 8.4 sobre que les incidències hauran d’èsser reflectides a l’acta d’un encontre del Per Equips, en cas que no hi hagi àrbitre, que tens 48 hores per queixar-te al Comité de Competició d’un problema ocorregut durant la disputa d’un matx del Per Equips, i que si ho fas més tard el Comité de Competició decidirà si té en compte la teva queixa o no, segons si vas poder o no queixar-te dins del termini anterior.
El president del Congrès Sr. Andreu ha dit que li semblava lògic el redactat però volia afegir que només poguès queixar-se el president de l’entitat o un delegat anomenat per cada club exprofés. El Sr. Viñas li ha contestat que els comités estaven oberts a les reclamacions i que no es podien limitar a unes persones en concret, per que tothom hi tenia dret. El Sr. Ayza ha afegit que aquesta proposta del Sr. Andreu impediria si s’aprobés, el que ha passat aquest any, on un jugador ha fet una queixa contra el seu propi delegat per que el van alinear quan estava de viatge, la qual cosa no es pot impedir, però a més de posar-li el + - li van posar 1-0 com si haguès jugat la partida. El Sr. Viñas ha acabat dient que es suposava que el que diuen les actes es veritat. Aquesta modificació s’ha aprovat per unanimitat.
Com aquest cop no hi ha hagut propostes de canvis de reglaments per part dels clubs, s’ha passat al torn obert de preguntes, que moltes vegades és el més interesant de l’assemblea.
Primer ha parlat la mare d’un jugador sots-14 de La Colmena, Carlos Hernández, per queixar-se que el seu fill porta jugant des de els 5 anys, i a pesar d’haver estat becat per la FCE altres cops i haver fet un bon torneig a la darrera Final de Catalunya, 5,5 punts, no podia anar al Campionat d’Espanya per que per primer cop la FCE ha posat uns mínims de punts per anar-hi i aquest eren 6 punts. El president ha respost que Catalunya era la federació que més jugadors portava als campionats estatals d’edats, que amb aquesta mesura es volia evitar que algun nen anés allà de vacances, que potser calia baixar una mica el nivell en les categories sots-14, 16 i 18 on s’havien posat aquests varems per que potser eren massa alts, però que en qualsevol cas aquest no es podia baixar per aquest any per que ja s’havia publicat abans del torneig i era igual per tothom, podent-hi haver tercers afectats si es feia una excepció. En qualsevol cas ha recordat el Sr. Ayza que hi havia d’altres maneres d’anar al Campionat d’Espanya d’edats, per exemple si ets dels 15 millors elos de la teva categoria, o vas quedar l’any anterior entre els 20 millors d’Espanya a la teva categoria, o per mèrits esportius, però es veu que el Carlos Hernández no cumpleix cap d’aquests requisits, que tot s’ha de dir té bastant interés i no ho fa malament. La mare del Carlos ha replicat que quasi tots els punts que es feien servir a la classificació del jugadors sots-20 provenien del Campionat d’Espanya i si no el podies jugar no estaries al llistat dels millors jugadors de l’any següent. El president li ha repost que Catalunya era especial per diferents motius: per que era de les poques comunitats autònomes que enviava un o dos entrenadors durant tot el torneig d’edats espanyol, encara que a partir d’ara seria només un per retallar la despesa, que qualsevol nen que anès bé al torneig encara que anés per lliure tenia un entrenador a la seva disposició, i que Catalunya enviava classificats amb les despeses pagades fins a 5 joves jugadors per categoria, a diferència de moltes altres comunitats que només n’enviaven un o dos.
Seguidament el Sr. Andreu ha dit que felicitava els organitzadors de torneigs en general, però creia convenient ampliar el control de temps, per que amb l’actual no podies anar ni a pixar quan depenies només de l’increment per seguir jugant i que això podia causar alguna lessió als jugadors per l’estress que acumulen durant la partida. El president li ha contestat que hi havia diferents ritmes homologats per la Fide, que cada torneig agafava el que li semblava convenient, que alguns torneigs que es juguen per la tarda si feien servir ritmes més llargs podien acabar les partides quan ja no hi haguès metro, i que potser pels torneigs de caps de setmana eren més aplicables aquests increments en els ritmes de joc.
Llavors ha parlat un senyor del Sitges per dir que es prohibís que juguessin el Per Equips els jugadors de gran nivell que venen en avió, que no tenen cap arrelament a Catalunya i venen només per jugar alguna ronda puntual, per que treien places als jugadors locals com es demostra al Campionat d’Espanya i no aportaven res a la competició. El Sr. Viñas li ha respost que la FCE no podia controlar qui residia a Espanya i qui no, ni si venies en avió a jugar o no, ni tenia competècnies per fer-ho, que a més els caps de setmana la FCE estava tancada i només hi havia un mòbil encès disponible i que precisament el format del Per Equips anava en contra de portar aquests jugadors d’èlit, donat que era un torneig molt llarg, mentre que el Campionat d’Espanya Per Equips és un torneig concentrat en el temps, on sí els hi surt a compte als clubs contractar jugadors per uns pocs dies. El Secretari de la FCE ha afegit que alguns jugadors de bon nivell com el Sr. Moskalenko, Sr. Peralta i la Sra. Matnadze havien vingut a jugar i s’havien quedat a viure a Catalunya, augmentant el nivell de joc general.
Més tard he parlat jo per dir-li al Sr. Andreu que a diferència del Sr. Ayza que organitza el Torneig de Sants al ritme que vol, al Sant Martí que som un zero a l’esquerra respecte la direcció del centre cívic, tenim problemes d’horaris pel Torneig Internacional d’estiu donat que els conserges el diumenge de juliol obren exprofés per nosaltres però només 5 hores, i els dissabtes també tanquen a les 21:00h. per la qual cosa no podem posar el ritme de joc que vulguem, per que si nó posaria el de les dos hores 40 jugades + una hora a finish sense increment i tornaria a fer servir els rellotges analògics, que jo no contracto a cap jugador professional, que la crisis farà que cada cop hi hagi menys clubs que en contractin, però que no tinc res en contra que els altres ho facin, i per queixar-me que entre dos persones han acaparat la gran majoria de retransmisions del Per Equips i que a la darrera ronda del grup IV de 3a Territorial havien jugat l’ Arenys de Munt B i C, el club on el seu president es va equivocar a la inscripció del Per Equips i va baixar l’equip B de categoria apuntant-lo a 3a Territorial per error, guanyant el primer 4-0, el C només va presentar dos jugadors, i quedant campió de grup. Ja entenc que potser no sigui possible posar-los en grups diferents per que no facin molts kilòmetres, però no s’enten per què han de jugar la darrera ronda.
El president m’ha contestat per alusions que el Torneig de Sants l’organitzen diversos clubs d’escacs i alguns tècnics municipals i que ell l’únic que fa és facilitar que es faci possible, però no l’organitza ell, que el tema de la retransmisió era complicat per que hi havia clubs que no havien donat permís, mentre que la resta havien d‘obrir pel matí per muntar els cables i d’altres la retransmisió era complicada i com volien que funcionés per que l’han estat veien 600 persones, doncs li donaven la licitació a algú que ja en sapigués per que funcionés segur. Per l’any proper ha dit que estan pensant en donar uns diners al club que doni permís per fer-la, i que aquest al seu torn hauria de buscar un retransmisor a qui li pagaria, però en qualsevol cas, si el club no hi guanya res, si no l’obliguen tampoc s’oferirà. Respecte el tema de l’Arenys de Munt el Sr. Ayza ha fet servir uns arguments molt diferents als que va utilitzar fa 6 anys reconeixent l’error aquell cop, afirmant que hi ha molts condicionants dels clubs que fan molt difícil no fer coincidir dos filials en una únic grup per evitar-los desplaçaments llunyans, donat que a les categories inferiors s’agrupen els equips geogràficament, i que la solució per que dos filials no coincidisin al mateix grup era impedir que els equips puguin demanar per exemple que tots els equips juguin a casa o fora alhora, la qual cosa no té cap sentit, o impedir que dos filials coincideixin en un mateix grup per normativa, la qual cosa els farà gastar més diners en desplaçaments. Comentant la jugada al final de la reunió, el Sr. A. Navarro ens ha explicat que el que va passar va ser que un cop l’Arenys de Munt es va adonar que s’havia equivocat en inscriure l’equip, li sobraven jugadors a l’equip B que havia passat de 8 a 4, i com va donar la casualitat que hi havia una vacant al grup de l’equip B la va cobrir creant l’equip C, i casualment l’enfrontament entre els dos equips era a la darrera ronda, argumentació que sembla bastant lògica.
Darrera meu ha intervingut el Sr. Josep Maria Alomà per dir que no entenia com a més d’estar classificats els nens que s’havien allotjat a l’hotel de la Final d’Edats havien hagut de pagar 30 €, a més dels 60-70 € que havia augmentat el preu de l’hotel respecte l’any 2011 pel fet de fer una ronda més, i per tant estar un dia mes allotjat allà, i que la formació que revien per ICC que ara desapareixia era molt útil per la gent que viu lluny dels grans nuclis de població, per que era difícil fer-ne on dominen els pobles petits. El Sr. Ayza ha respost que hi haurà quota d’inscripció per tothom l’any proper, inclús pels classificats com aquest any, del tipus 5 € pels hostatjats a l’hotel i 45 € pels que no, que la ronda extra amb el matí de descans va anar molt bé als jugadors, donat que hi havia grups de quasi 100 jugadors que necessitaven una ronda més, per trobar un campió més just, i respecte la supresió de les classes per internet ha dit que en quan pugués les tornaria a fer, que ara no hi havia diners.
Més tard hi ha hagut unes queixes bastant insistents de la representant de les Comarques de Tarragona Sra. Marta Amigó, que pertany a la Junta de la Fce, sobre la Final d’edats, donat que havia rebut queixes per part d’alguns pares de la nova quota d’inscripció que s’havia fet pagar a tots els jugadors, 30 € als allotjats a l’hotel, classificats o no i 45 € si no estaves allotjat a l’hotel on es jugava el torneig. El president ha respost que la gent s’havia d’acostumar a pagar per jugar, que hi havia territorials que no havien pagat mai per portar els nens a les finals de Catalunya, que l’hotel on es jugava el torneig era més car que els de la vora perque oferia una sèrie de serveis i sales de joc que la resta d’hotels no volien cedir, i que s’havia d’intentar que la gent s’hi hostatgés per que si no el perdrien, donat que el Campionat d’Espanya d’edats d’aquest any s’ha hagut de canviar ja dos cops de localitat per que quan s’enteren els hotels dels voltant que es celebrarà per allà, fan ofertes més barates que la de l’organització per emportar-se la gent al seu hotel, la qual cosa es diu “dumping” segons el president. La Sra. Amigó ha respost que la seva delegació sempre havia pagat les places per portar nens a les finals de Catalunya, que estaria bé fer el campionat rotatòraiment a d’altres llocs de Catalunya, donat que la gent que viu a Tarragona de vegades no juga per que és car, o s’en va a dormir a casa i no s’allotja a l’hotel del torneig, encara que sí hi dina. El Sr. Viñas ha dit que és molt difícil que un campionat tan gran trobés hotels adequats a diferents llocs de Catalunya per fer-lo rotatori i que el mateix es podia aplicar als que viuen a Tarragona o hi tenen un apartament prop de l’hotel de joc. El president ha confirmat que no es referia a la delegació de Tarragona quan parlava de la que no ha pagat mai places d’hotel sots-16, que la FCE paga 180 places d’hotel a la final d’edats, que no volia perdre la qualitat aconseguida amb aquest hotel, recordant que el torneig té pèrdues segons el pressupsot aprovat, que més en tindria si gran part de treballadors del torneig no fossin voluntaris com passa ara i que les activitats extres que s’organitzen durant el torneig com les sortides a Tarragona pels pares o algunes actuacions de màgia i d’altres, també s’havien de pagar. Caldrà buscar fòrmules imaginatives per no baixar la qualitat de torneig, ha dit el president. La Sra. Amigó ha respost que els que no s’allotjaven a l’hotel tampoc gaudien de les activitats extres, i que simplement li semblava injust que tothom no pagués el mateix segons on t’allotgesis.
Per acabar el Sr. Grau ha preguntat si no es podia fer com al Campionat d’Espanya que fos obligatori presentar l’alineació tres hores abans de començar a jugar el Per Equips, a més de dir que l’any pasaat li van posar dos multes per no donar els resultats de la Divissió d’Honor durant la tarda, mentre acabaven les partides, donat que alhora es jugava el Territorial sots-16 del Vallès, mentre que aquest any a la darrera ronda no només no hi va haver retransmisió, si nó que cap club va enviar els resultats durant el matx. Des de la taula li han dit respecte lo de presentar alineacions amb antelació, que no era el mateix estar concentrat en un hotel que haver de fer un munt de kilòmetres per anar a jugar, per la qual cosa descartaven la proposta. També s’ha informat que la darrera ronda de la màxima categoria no es va retransmetre cap encontre per no donar informació privilegiada a cap equip, respecte el descens de categoria. | 0.813218 | curate | {"ca": 0.9932370119889333, "es": 0.0047867902156251375, "it": 0.0019761977954415705} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_317911 | Redacció / ACNUna quinzena de personalitats catalanes han signat un manifest de suport al president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, per la querella que Interior vol posar-li per possibles calúmnies als Mossos d'Esquadra. Segons el grup, tot procediment legal que s'iniciï contra l'activista i defensor de la pau "s'haurà de fer-se extensiu als signants” de la declaració, entre els quals hi ha el catedràtic de Sociologia de la UOC Manuel Castells, l'escriptora Maruja Torres o l'exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo. En el manifest, els intel·lectuals diuen que subscriuen "íntegrament" les declaracions d'Oliveres sobre els fets violents produïts el passat 15 de juny davant del Parlament. L'activista va dir a Rac1 el mateix dimecres que era “perfectament” possible que una part d'aquella violència l'haguessin originat “agents policials vestits de paisà”, perquè així ha passat altres vegades i perquè els 'indignats' són un grup pacífic on els violents són una minoria. Els adherits al manifest secunden la idea d'Oliveres que "no es acceptable la violència vingui d'on vingui". Els altres signants del manifest són l'editora Anna Monjo; l'escriptor i economista José Luis Sampedro; els catedràtics de la UAB, Joan Subirats i Jaume Botey; la periodista i escriptora Olga Rodríguez Francisco; la directora de l'Institut Català Internacional per la Pau, Tica Font; el professor de Dret del Treball Joan Coscubiela, el catedràtic emèrit de la UB Alfons Barceló; el professor de Ciència Política de la UAM, Carles Taibo; el president de la federació d'ONG per la Pau, Pere Ortega; l'advocat Carlos Sánchez Almeida, i el director de Vilaweb, Vicent Partal.DONCS , POTSER TENEN RAÓSI DIUEN EL MATEIX QUE L'OLIVERES (QUE ELS MOSSOS VAN PROVOCAR ELS INCIDENTS) S'HAURÀ DE FER EXTENSIBLE LA QUERELLA A TOTS ELLS ps Menys a la Maruja Torres que te les facultats mentals limitadíssimes per l'alcoholhttp://www.eldebat.cat/cat/notices/2011/06/una_quinzena_d_intel_lectuals_catalans_donen_suport_a_arcadi_oliveres_87233.php
Doncs fan una mica tard: Arcadi Oliveres es disculpa per insinuar que mossos van incitar a la violènciaL'activista diu que les imatges dels vídeos no mostren que agents de paisà incitessin als aldarulls durant la manifestació dels 'indignats' a La Ciutadella REDACCIÓ Barcelona | Actualitzada el 18/06/2011 10:34L'economista i activista Arcadi Oliveres ha reconegut avui que potser va equivocar-se en les insinuacions que mossos de paisà van incitar a la violència durant la manifestació dels 'indignats' davant del Parlament el passat dijous. "Potser vaig equivocar-me; si és així, em disculpo", ha declarat en una entrevista a Rac1, on ha assegurat que els famosos vídeos que circulen a la xarxa no mostren explícitament cap imatge d'agents incitant a actes violents. "Jo sempre he condemnat tota forma de violència i evidentment, no es pot condemnar amb violència", ha afegit.Oliveres ha refermat la seva simpatia pel moviment del 15-M, tot i no formar-ne part activa ni haver participat en cap de les assemblees. Ha rebutjat que se'ls retregui manca d'autocrítica assegurant que els 15 o 20 responsables dels aldarulls "no són representatius del moviment".
T'has equivocat Arcadi....però vaja igualment segueix sent una persona extraodinària | 0.888847 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_143153 | Pallars Jussà. Habitatge
Requeriments de les prestacions ...
Borses de mediació per al lloguer socialOficines locals d'habitatge | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://habitatge.gencat.cat/ca/tramits/prestacions_permanents_per_al_pagament_del_lloguer/llistats_requeriments/pallars_jussa/ |
mc4_ca_20230418_5_640528 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Administradors i Pabordes » Carnaval » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1712&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A469 |
mc4_ca_20230418_4_605582 | Resolutiu Regium - Urinari - Plameca - 600 ml
> Complements Alimentaris>Depuratiu>Resolutiu Regium - Urinari - Plameca - 600 ml
El boldo i el romaní afavoreixen la funció hepàtica. La arenaria vermella, programa i Herniaria afavoreixen el drenatge dels líquids i la funcionalitat de les vies urinàries.
resolutiu Regium
Sabor: llimona
Ingredients: Extracte hidrolat combinat de talos estèrils de cua de cavall (Equisetum arvense), d'herba florida de arenaria vermella (Spergularia rubra), de fulles de boldo (Boldo), de fulles de melissa (Melissa officinalis), de flors de nopal (Opuntia ficus-indica), de fulles de romaní (Rosmarinus officinalis), de rizoma de ma (Cynodon dactylon) i d'herba florida de Herniaria (Herniaria glabra); Aroma a llimona, Conservadors (sorbat de potassi, benzoat de sodi), Corrector d'acidesa (àcid cítric), Edulcorants (acesulfame, sucralosa).
Ingredients (activ. Fisiol) per dosi màxima diària (60 ml):
Cua de cavall (hidrolat): 7 g
Arenaria vermella (hidrolat): 4 g
Boldo (hidrolat): 3 g
Melissa (hidrolat): 2 g
Nopal (hidrolat): 2 g
Romero (hidrolat): 2 g
Grama (hidrolat): 2 g
Herniaria (hidrolat): 2 g
Utilització: Es recomana prendre 30 ml diluïts en mig got d'aigua, dues vegades al dia, almenys quinze minuts abans dels àpats.
Grups de població de risc: consultar amb el seu professional.
Resolutiu Regium és un destil·lat en vehicle aquós de vuit principis actius vegetals. Eventuals variacions del color o del sabor d'un lot a un altre no perjudiquen, ni alteren la qualitat del producte.
No recomanat per a dones embarassades o durant el període de lactància.
Els complements alimentaris no s'han d'utilitzar com a substituts d'una dieta variada i equilibrada i un estil de vida sa.
No superar la dosi diària recomanada.
Conservar en lloc fresc i sec.
Protegir de la llum directa.
Mantenir fora de l'abast dels nens més petits.
Presenmtación: Envàs de 600 ml.
Active Detox - Salengei - 60 càpsules
Depuratiu II - Decottopía - 500 ml
OrgaCol - HF Organics - 30 comprimits
Pla Garcinia Activ - Plan 21 - Plameca - 60 càpsules
13,39€ 15,75€
Reishi Detox - Neo - 30 càpsules
Purdetox Matcha Bio - Siken Form - 14 sticks
13,13€ 18,76€
Purdetox Açaí Bio - Siken Form - 14 sticks
12,92€ 18,45€
Pancreogran Complex - El Granero - 100 comprimits
Ormech - Regulació hormonal - Decottopia - 500 ml
Cua de Cavall Plus - Klepsanic - 55 grams
4,68€ 5,20€
ChlorelPure + Metal Detox - Intersa - 500 ml
Sot Drain Ampolles - Sotya - 10 ampolles
2,72€ 4,19€
Sot Drain Xarop - Sotya - 250 ml
4,08€ 6,27€
Artichoke 10.000 mg - hepatoprotector - Natysal - 60...
Dinametal - Mahen - 60 càpsules
27,51€ 39,30€
Detoxine Express BIO - Laboratoris Ortis - 7 ampolles
Hepur Eco - Ecològic - Plantis - 20 vials | 0.550842 | curate | {"pt": 0.0374251497005988, "ca": 0.6897455089820359, "cs": 0.005239520958083832, "en": 0.17365269461077845, "es": 0.0718562874251497, "fr": 0.017964071856287425, "sv": 0.004116766467065869} | https://www.labonasalut.cat/depuratiu/resolutiu-regium-urinari-plameca-600-ml-26637.html |
mc4_ca_20230418_10_130916 | Theocharis Apartments Corfú Grècia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Theocharis ApartmentsApartamentAcharavi, Thinali, Corfú, Grècia, 49081 - Veure al mapaExcel·lent8,8Basada en15comentarisTheocharis ApartmentsVeure més fotos"Very helpful management staff. Very close to the beach, bar..."BrendanCanadaVestíbulVeure més fotosVeure totes les 33 fotos
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Theocharis Apartmets és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Corfú. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Theocharis Apartmets ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. L'hotel ofereix express check-in/check-out, magatzem d'equipatge, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa, lloguer de cotxes per garantir el més gran comfort possible als seus clients. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen jardí estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Theocharis Apartmets no troba competidors en cap categoria.
Cal que informeu el Theocharis Apartments de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. | 0.833546 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/theocharis-apartments/hotel/corfu-island-gr.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_45523 | Un equip de científics de diversos països ha trobat proves que la matèria fosca es pot escalfar i desplaçar a causa de la formació d’estrelles. Aquest descobriment és la primera prova observada directament d’aquest efecte i podria aportar pistes per esclarir, per fi, què és la matèria fosca. Les conclusions d’aquesta recerca, duta a terme per investigadors de les universitats de Surrey (Anglaterra), Carnegie Mellon (Estats Units) i l’ETH Zurich (Suïssa), ha estat publicada a la revista ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’ i ha estat possible gràcies a una recerca exhaustiva al centre de les galàxies nanes més properes a la Via Làctia.
Les galàxies nanes, com el seu nou indica, són galàxies petites i poc brillants que, habitualment, orbiten galàxies més grans com ara la nostra, i que poden ajudar-nos a comprendre, com en aquest cas, la naturalesa de la matèria fosca. Tot i que se suposa que és la major part de la massa de l’Univers, continua sent un dels misteris més grans de la ciència contemporània. Com que no interactua amb la llum, com la matèria observable, només se’n pot detectar la presència gràcies als seus efectes gravitacionals, dificultant molt saber quina és la seva distribució. La formació d’estrelles a les galàxies nanes podria, precisament, ajudar-nos a estudiar-la.
Quan els estels es formen, els vents que creen empenyen gas i pols cap a l’exterior de la galàxia, fent que el centre perdi massa i canviant com la matèria fosca és afectada per la gravetat. En disminuïr l’atracció gravitatòria, la matèria fosca guanya energia i també es desplaça fora del centre, en un efecte que es coneix com “escalfament de la matèria fosca”. L’equip d’astrofísics responsable d’aquest estudi va mesurar la quantitat de matèria fosca que hi ha al centre de 16 galàxies nanes properes amb historials de formació estel·lar molt diferents, i es van adonar que les que havien deixat de formar noves estrelles fa temps tenien molta més densitat de matèria fosca al centre que no pas les que encara tenien la capacitat de generar-ne de noves.
La relació entre la formació d’estrelles i la distribució de la matèria fosca és un fet molt destacable i que aporta una nova característica de la matèria fosca que serà tinguda en compte a partir d’ara: la seva presència al centre de les galàxies, especialment de les nanes, té una relació directa amb la quantitat d’estrelles que s’hi formen. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monplaneta.cat/actualitat/materia-fosca-pot-escalfar-se-moures-8495/ |
macocu_ca_20230731_9_48971 | Victòria del júnior femení en la Lliga Catalana de tennis a domicili del Reus Deportiu per 0 a 4
Propers esdeveniments | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_363868 | Enllaç a la notícia
Ja poden anar dient, però somnoticia treuen bones exclusives.
Sí, però una bona exclusiva entre mil collonades, falsedats i sensacionalismes no fan que el mitjà sigui bo. De fet és del pitjor que es pot trobar a la xarxa en català.
Noi, doncs jo trobo que tracten temes interessants. Tot i que últimament no m'agraden massa les notícies, com per exemple parlar de l'Anglada.
L'opinió va a gustos. A mi no em veuran pas per aquell mitjà de "comunicació".
Respecto que a tu aquesta mena de mitjans de comunicació no t'agradin gens ni mica, però hi ha altres catalans que sí que els agraden i, per tant, cal satisfer llur demanda des de la catalanitat.
Evidentment que parlo per mi. Si hi ha catalans amb necessitat de mitjans d'informació de premsa groga, sensacionalista i mentidera, doncs endavant les atxes. | 0.765002 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_149649 | Consell de Col·legis d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics de Catalunya amb la col·laboració de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) de la Generalitat de Catalunya i el suport tècnic de Saltoki.
Objectius
En aquest webinar es donaran les claus per lluitar contra la Covid-19 amb la correcta ventilació dels espais.
Destinataris
Adreçat a tècnics i responsables de locals de lleure com bars, restaurants, teatres i cinemes; així com centres educatius i residències. | 1 | perfect | {"ca": 0.9747368421052631, "es": 0.02526315789473684} | |
mc4_ca_20230418_10_732541 | U2 actuarà a Barcelona el 18 de juliol - Diari de Girona
U2 actuarà a Barcelona el 18 de juliol
Serà l'únic concert a Espanya de la seva gira «U2: The Joshua Tree Tour 2017»
U2 actuarà a Barcelona el 18 de juliol U2
La banda irlandesa U2 actuarà el pròxim 18 de juliol a l'Estadi Olímpic de Barcelona, en l'únic concert a Espanya de la seva gira "U2: The Joshua Tree Tour 2017", amb la qual commemoraran el 30 aniversari del llegendari cinquè àlbum de la banda.
Segons ha informat avui Doctor Music, la gira començarà al Canadà el 12 maig i, després de passar pels EUA, arribarà a Europa el 8 de juliol, amb un concert a Londres.
A cadascun dels concerts el grup interpretarà totes les cançons de "The Joshua Tree", acompanyat per algun dels convidats especials que formaran part d'aquesta gira, com és el cas de Mumford & Sons, OneRepublic o The Lumineers a Nord-amèrica i Noel Gallaghers High Flying Birds a Europa.
"The Joshua Tree", que es va posar a la venda a tot el món el 9 de març de 1987 i en el qual es van incloure temes com "With or Without You", "I Still Havent Found What Im Looking For" i "Where The Streets Have No Name", va ser el primer àlbum d'U2 que va arribar al número 1 en les llistes dels EUA, així com en una multitud de països, inclosos el Regne Unit i Irlanda.
Amb més de 25 milions de còpies venudes, va catapultar a la fama Bono, The Edge, Adam Clayton i Larry Mullen Jr, que "van passar de ser herois a súperestrelles", segons la revista Rolling Stone.
L'àlbum va ser produït per Brian Eno i Daniel Lanois, i inclou una imatge gràfica, ja icònica, que va suposar el reconeixement de la carrera del fotògraf i director Anton Corbijn.
La gravació es va realitzar a Dublín, entre els Windmill Lane i Danesmoate, la casa que va acabar convertint-se en la mateixa casa del baixista, Adam Clayton.
"És com si s'hagués tancat un cicle complet des que vam escriure les cançons de 'The Joshua Tree', amb tota aquesta agitació mundial, els moviments d'extrema dreta i alguns drets humans fonamentals en perill. Així que vam decidir posar en marxa aquesta gira, volíem celebrar aquest cinquè àlbum, ja que les cançons semblen ser de total rellevància en els temps que vivim. Estem desitjant que arribi el moment", segons ha assenyalat The Edge en un comunicat.
Bono ha afegit en aquest mateix comunicat que "fa poc vaig tornar a escoltar 'The Joshua Tree' per primera vegada en gairebé trenta anys i és bastant similar a una òpera. Hi ha una gran quantitat d'emocions que semblen estranyament actuals, com l'amor, la pèrdua, els somnis trencats, la recerca de l'oblit, les divergències".
"Estic disposat a entregar-me del tot, si el nostre públic està tan emocionat com nosaltres, serà una nit increïble", ha afegit.
Les entrades per a la gira es posaran a la venda el dilluns 16 de gener a Europa, Irlanda i el Regne Unit, i el dimarts 17 de gener als EUA i el Canadà.
Com és habitual, hi haurà una prevenda per als usuaris registrats a U2.com des del dimecres 11 de gener a les nou del matí fins al divendres 13 de gener a les cinc de la tarda, amb un preu d'entre 35 i 175 euros, més despeses de distribució. | 0.897311 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridegirona.cat/cultura/2017/01/09/u2-actuara-barcelona-18-juliol/822816.html |
crawling-populars_ca_20200525_7_14940 | El Diari de l'Escola és una proposta educativa promoguda per VilaWeb i el portal educatiu edu365.cat, adreçada, sobretot, a escolars i mestres d'educació infantil, primària, secundària i batxillerat, amb el designi primordial d'oferir informació de qualitat via internet.
A tal fi, publica setmanalment tres reportatges d'actualitat, preferentment de política, cultura, ciència i tecnologia, un dels quals en anglès, per potenciar-ne el coneixement.
Cada reportatge té un cos principal, constituït per una notícia central i tres qüestions relacionades de complement, per un pom de recursos pedagògics (per tal que els alumnes cerquin informació a la xarxa) i per una selecció de curiositats o anècdotes.
El Diari de l'Escola participa, a través de VilaWeb, en la iniciativa de periodisme escolar digital Escoles en Xarxa, integrada per centres docents de primària i secundària dels Països Catalans. | 0.831644 | curate | {"ca": 1.0} | : /misc/diariescola/diariescola.html |
mc4_ca_20230418_3_104846 | La venda anticipada d'entrades per a espectacles segueix guanyant quota
Cada cop més, els espanyols compren les entrades per a espectacles de manera anticipada, per evitar cues i esperes, segons les dades de la principal servidora del sector, ServiCaixa.
És el que es desprèn dels resultats corresponents al primer semestre de ServiCaixa, el líder espanyol de venda d'entrades per a espectacles, segons els quals, la venda anticipada de localitats ha crescut en quota de mercat en els últims dotze mesos 4,4 punts i suposa ja el 23,4% del total de butaques venudes.
En els sis primers mesos de l'any, ServiCaixa ha venut 5.081.000 entrades anticipades a través dels seus diferents canals: Internet, caixers automàtics, telèfon i telèfon mòbil. Aquesta xifra suposa un 22,2% més que fa un any.
El cinema és l'espectacle preferit pel públic a l'hora de realitzar la compra anticipada de les entrades. Fins al 30 de juny, ServiCaixa va vendre 2,9 milions d'entrades anticipades per a cinema, el que representa el 58% del total. El teatre suposa el 9%, els espectacles esportius, el 8%, i els concerts musicals, el 7%.
Pel que fa als canals de compra anticipada, Internet es consolida com el canal cada cop més utilitzat. Durant el primer semestre, el 64% del total d'entrades anticipades es va vendre a través del portal de ServiCaixa.
Fa un any, el percentatge d'entrades anticipades venudes per Internet era del 59%. Per la seva part, el 27% de les localitats s'adquireixen a través dels caixers automàtics i el 8%, a través del telèfon. El mòbil és el canal que més ha crescut l'últim any, amb un avanç del 73,5% i suposa ja l'1% del total de les entrades anticipades venudes per ServiCaixa. | 0.822043 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/670225/venda-anticipada-dentrades-per-espectacles-segueix-guanyant-quota |
crawling-populars_ca_20200525_52_89975 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
GARCÍA RODEZNO, HECTOR
SANT GABRIEL, C.D.,C
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1952998379254457, "ca": 0.6094003241491086, "en": 0.08752025931928688, "pl": 0.012965964343598054, "nl": 0.022690437601296597, "pt": 0.02674230145867099, "fr": 0.022690437601296597, "id": 0.004862236628849271, "gl": 0.017828200972447326} | : /jugador/1920/futbol-7/alevi-primera-divisio/grup-3/35768813/20153487 |
oscar-2301_ca_20230418_1_145213 | La Biblioteca de la Fundació Iluro mostra els seus tresors per Sant Jordi | Mataró Audiovisual - Fundació Iluro
skip to Main Content
TwitterFacebookInstagramLinkedInYoutube
Fundació Iluro
Què fem
Qui som
Transparència
Identitat corporativa i institucional
Iluro Cultura
Què fem | Iluro Cultura
Casa Coll i Regàs
Fons d’art
Ateneu Centre Cultural
Iluro Coneixement
Què fem
Premi Iluro
Fons especials
Foment de la lectura
Servei educatiu
Xerrades i debats
Iluro Social
Què fem
Ajuts a entitats
Voluntariat
Col·laboracions amb la ciutat
Inclusió social
Liceu al territori
Iluro Esport
Què fem
Espai Laru
Cercar
Open Mobile Menu
Ateneu Centre Cultural
Casa Coll i Regàs
Espai Laru
Actualitat
Home Notícies de la Fundació Iluro La Biblioteca de la Fundació Iluro mostra els seus tresors per Sant Jordi | Mataró Audiovisual
La Biblioteca de la Fundació Iluro mostra els seus tresors per Sant Jordi | Mataró Audiovisual
23 d’abril de 2018
La Biblioteca Popular de la Fundació Iluro ha obert aquest dilluns al matí de manera excepcional, amb motiu de Sant Jordi, per mostrar dos dels seus tresors: la col·lecció Mataró –Maresme i el Fons d’Antiquària. Es tracta de dues col·leccions de documents i llibres antics que normalment no estan a la vista i que ara es troben en ple procés de catalogació i digitalització. La col·lecció Mataró-Maresme està formada per 100.000 documents que recullen la història de la ciutat i la comarca, com pergamins, manuscrits i diaris.
Pel que fa al Fons d’Antiquària, és una col·lecció de llibres publicats entre els segles XVI i XVIII, que es podran consultar on-line, quan s’acabin de catalogar.
Com si fossin investigadors, aquest dilluns, han visitat la biblioteca un grup d’alumnes de l’Escola Valldemia. La idea de poder consultar en directe un fons bibliogràfic com aquest, és, segons explicava el seu professor, molt motivador.
Està previst que la biblioteca de la Fundació Iluro, una de les més importants del Maresme pel que fa al seu fons documental, es converteixi a partir d’aquest any en la tercera biblioteca pública de Mataró.
Notícia original a Mataró Audiovisual
Comparteix-ho a les teves xarxes socials:
Tweet
Share
Share
SUBSCRIU-TE
al newsletter!
Nom E-mail Accepto la política de privacitat
FUNDACIÓ ILURO, FUNDACIÓ PRIVADA ESPECIAL com a responsable del tractament tractarà les teves dades amb la finalitat de donar resposta a la teva consulta o petició. Pots accedir, rectificar i suprimir les teves dades, així com exercir altres drets consultant la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la nostra Política de Privacitat.
Fundació Iluro Follow
Una fundació recent, que mira cap al futur, amb vocació social, cultural i esportiva, i arrelada a Mataró #CasaColliRegas #Ateneu #Premiluro #EspaiLaru
Fundació Iluro @fundacioiluro ·
18h
Avui és 5 de desembre, dia Internacional del Voluntariat❤️
Des de la Fundació Iluro, volem donar-vos les gràcies per donar, tan generosament, el vostre temps i talent✨
2
Reply on Twitter 1599716805114617857 Retweet on Twitter 1599716805114617857 1 Like on Twitter 1599716805114617857 8 Twitter 1599716805114617857
Carrega més tuits
© Fundació Iluro | La Riera 96, 2n – 08301 Mataró (Barcelona) | tel. 93 790 84 74 | [email protected]
Política de cookies | Avís legal | Politica de xarxes socials
Twitter
Facebook
Instagram
LinkedIn
Youtube
#FundacióAssociada
Les cookies són importants per a tu, influeixen en la teva experiència de navegació, ens ajuden a protegir la teva privacitat i permeten realitzar les peticions que ens sol·licitis a través de la web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d'un perfil elaborat amb els teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si consents la seva instal·lació, prem "Acceptar" o també pots configurar les teves preferències prement "Configurar". Més informació a la nostra Política de cookies.
Acceptar Configurar Refusar
Configuració de Privacitat guardada!
Panell de configuració de cookies
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí pots modificar els paràmetres que afectaran directament la teva experiència de navegació en aquesta web.
Necessàries Analítiques
Aquestes cookies són necessàries perquè la web funcioni i no es poden desactivar del nostre sistema.
Cookies Tècniques
Aquestes cookies són importants per a donar-te accés segur a zones amb informació personal o per a reconèixer-te quan inicies sessió.
wordpress_gdpr_allowed_services Durada: Sessió
wordpress_gdpr_cookies_allowed Durada: Sessió
wordpress_gdpr_cookies_declined Durada: Sessió
Permeten mesurar, de forma anònima, el nombre de visites o l’activitat. Gràcies a elles podem millorar constantment la teva experiència de navegació. Podràs disposar d’una millora contínua en l’experiència de navegació.
Google Analyitics
Aquestes cookies s'utilitzen per a distingir usuaris únics assignant un número generat aleatòriament com identificador de client. S'inclou en cada sol·licitud de pàgina d'un lloc i s'utilitza per calcular les dades de visitants, sessions i campanyes pels informes d'anàlisis de llocs. | 0.671201 | curate | {"ca": 0.8956862745098039, "en": 0.0596078431372549, "ja": 0.007647058823529412, "no": 0.0013725490196078432, "pt": 0.017450980392156864, "fr": 0.00196078431372549, "es": 0.009215686274509804, "it": 0.0017647058823529412, "nl": 0.000980392156862745, "id": 0.0027450980392156863, "sv": 0.000196078431372549, "gl": 0.0013725490196078432} | https://fundacioiluro.cat/la-biblioteca-de-la-fundacio-iluro-mostra-els-seus-tresors-per-sant-jordi-mataro-audiovisual/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.