id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_41_403434 | Menú
L'alcalde, Narcís Saurina, lamenta la "passivitat" de les administracions i creu que només els faran cas quan "passi una desgrcia"
Bscara.-Bscara (Alt Empord) reclama la installació d'un semfor a la sortida sud del poble per evitar més accidents. La reclamació arriba sis anys després d'aconseguir que els camions no creuin el poble. De fet, el 19 d'abril est considerat un dia de festa a la localitat que se celebra amb una trobada dels vens i un sopar popular. Aquest any fins i tot est prevista l'actuació d'un grup de música. L'alcalde de Bscara, Narcís Saurina, assegura que un semfor és "imprescindible" ja que el que tenen actualment funcionant est "massa lluny" del centre. "Els cotxes frenen, per tenen un tram suficient per tornar a accelerar, i ja hi ha hagut molts accidents", recorda. Saurina, per, reconeix que de moment no hi ha voluntat de les administracions responsables. "Suposo que fins que no hi hagi una desgrcia no ens faran cas", ha lamentat.
Aquest Divendres Sant és també festa a Bscara. Aquest poble de l'Alt Empord a escassos quinze quilmetres de Figueres té el 19 d'abril com un dels dies en qu van aconseguir el qu semblava "impossible"; que els camions no creuessin més per la carretera que divideix el poble. Els continuats accidents, olors i sorolls, van provocar que un grup petit de vens tallessin la carretera. L'acció va animar a molts conciutadans més, fins aconseguir que les administracions fessin cas a la seva reclamació.En total, els vens de Bscara van tallar durant 79 dies la carretera. Van deixar de fer-ho quan el govern de l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament van acordar restringir el pas de vehicles pesants pel centre del municipi. "Va ser una lluita de David contra Goliat, i al final vam guanyar", recorda l'actual alcalde, Narcís Saurina, que aleshores es manifestava amb els vens.Tot plegat ha portat una millora en la qualitat de vida dels habitants de Bscara. Ja no senten els sorolls, i no els entra la pols pel pas continuat de camions, per sobretot s'ha guanyat en seguretat, reconeix el batlle.Amb tot, el fet d'haver eliminat els vehicles pesants ha tingut una part negativa, explica Saurina. I és que ara els cotxes circulen a més velocitat per dins del municipi, fet que ha incrementat el nombre de "petites topades". "Són accidents que no es registren a les estadístiques, lamentablement, per que passen", explica.L'alcalde revela que s'han atropellat persones grans i recorda que un dels passos de vianants és freqüentat per la mainada que va a l'escola. Per tot plegat, reclamen un semfor que permeti reduir el nombre d'incidents i faci més segura la circulació per dins del municipi.A la part sudSaurina explica que reclamen un semfor a la part sud de Bscara, que reguli la velocitat dels cotxes que entren a la localitat. Actualment hi ha un semfor que obliga els conductors a frenar. Saurina per, explica que est "massa lluny" del pas de vianants i aix permet als cotxes tornar a accelerar. "Ens trobem que frenen i passen a 40 per hora, per tenen temps de poder accelerar a 80, aleshores no guanyem res", lamenta. A la part nord hi ha un semfor que es va haver d'inhabilitar ja que estava situat just després d'una corba i provocava accidents.No els fan casSaurina lamenta que de moment les administracions competents Generalitat i Estat no els fan cas en la installació d'aquest semfor, per deixa clar que "seguiran insistint", perqu es tracta d'un tema "de seguretat pels vens".El batlle recorda que fa anys no els van fer cas tampoc quan van comenar a manifestar-se per prohibir el pas dels camions, i al final van acabar cedint. "Aleshores no teníem ni l'ajuntament a favor, ara des de l'administració local batallem i ramem amb la resta de vens", conclou Saurina.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.783986 | curate | {"es": 0.08905692081495484, "ca": 0.9025414828817475, "en": 0.008401596303297627} | : /catalunya/territori/noticia-ampliaciobascara-reclama-semafor-per-evitar-mes-accidents-sis-anys-despres-daconseguir-els-camions-no-creuin-poble-20190419103953.html |
macocu_ca_20230731_0_104113 | El Museu
Peça destacada
Les tortugues de terra tenen la closca dorsal bombada i les potes cilíndriques i gruixudes, el que les diferencia de les tortugues d’aigua, amb la closca aplanada i les potes adaptades a la natació. L’espècie pròpia de les nostres contrades és la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), que es diferencia de la tortuga mora, entre d’altres coses, per tenir doble la placa supracaudal, mentre que la mora la té única. La tortuga mora es pot trobar al sud de la península Ibèrica, al sud d’Itàlia i de Grècia fins Orient Mitjà. A Catalunya, si se’n troba alguna sol ser degut a que s’ha escapat d’algú que la tenia com a mascota. Aquesta espècie, que hiverna de novembre a març, s’alimenta sobretot de plantes verdes, i pot arribar a viure 100 anys. Francesc Darder tenia dos esquelets de tortuga mora muntats en la seva col·lecció. El més complet és el que hem triat per a il·lustrar la fitxa d’aquest mes. Observant-lo de prop, queda ben clara la raó per la que les tortugues no poden sobreviure sense la closca, ja que és evident que aquesta és una part més del seu esquelet, al qual està soldada. En l’esquelet muntat es veuen clarament les cintures escapular i pelviana (zones de les potes de davant i de darrera, respectivament), encara que amb els anys s’han perdut els extrems de les potes. Per a poder realitzar una bona observació de tot l’esquelet, el Dr. Darder va muntar la part ventral de la closca, que es diu plastró, amb una xarnera, permetent doncs que aquesta es pugui mantenir tancada amb un ganxo, o bé oberta mostrant tota la part interior. Aquest esquelet permet també observar de forma ben clara cadascuna de les parts de la closca, formada per diverses plaques soldades. Georgina Gratacós i Teixidor Conservadora del MDHN | 0.862971 | curate | {"pt": 0.012528473804100227, "ca": 0.9874715261958997} | |
crawling-populars_ca_20200525_42_57684 | 6 min. 27/11/2016 19:40
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
189 Comentaris
16 Comentaris
13 Comentaris
8 Comentaris
7 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"eo": 0.042071197411003236, "it": 0.05177993527508091, "ca": 0.6148867313915858, "en": 0.0744336569579288, "de": 0.012944983818770227, "es": 0.16181229773462782, "br": 0.042071197411003236} | : /firmes/martin_caparros/mort-duna-revolucio_0_1695430471.html |
mc4_ca_20230418_12_722996 | alcaldes.eu | 7DIES Repàs setmanal del 23 al 29 de gener del 2017 (Temps de lectura aprox. : 2 min.)
Pressupostos, Trump, Flix, Pedro Sánchez, Santi Vidal, Brussel·les i Puigdemont
La setmana passada va estar marcada per l’aprovació dels Pressupostos que guiaran la gestió de govern d’aquest any. A més, a nivell municipal també es van viure notícies destacades, com l’entrada en vigor dels Pressupostos de Barcelona i un nou episodi en la descontaminació del pantà de Flix.
Així doncs, dins el municipalisme català van destacar vàries notícies, com la que fa referència al procés participatiu que s’està aplicant a Calonge, on els ciutadans podran votar 7 projectes de millora de la via pública, i el que rebi més vots gaudirà de 50.000€ per a la seva implementació. A La Canonja també s’està treballant per vincular la ciutadania a l’aprovació dels pressupostos, i fins el 10 de febrer cada ciutadà podrà fer fins a 3 propostes via web o a les dependències municipals. Altrament, la Junta de Govern de Vila-seca va aprovar la destinació de 700.000€ a millores al poble, així com l’Ajuntament de Figueres va informar sobre que augmentarà en 1,4 milions d’euros la inversió en el servei de neteja de la ciutat. A banda d’això, l’Ajuntament de Roses va obtenir el Reconeixement d’Administració Oberta atorgat per l’AOC (Consorci d’Administració Oberta de Catalunya) degut a la seva bona gestió en l’àmbit de la transparència. A Barcelona van entrar en vigor els pressupostos pel 2017, xifrats en 2.736,2 milions d’euros i que han vist augmentada en un 10% la partida a drets socials. Per últim, a Flix vam viure un nou episodi envers la descontaminació del seu pantà, quantificant-se en 80.000 m3 els residus encara existents, fet que provoca que fins d’aquí dos anys no s’hagi pogut descontaminar completament.
A nivell més ampli, la Diputació de Girona va augmentar a 14,3 milions l’ajut als municipis mitjançant el Fons de Cooperació Econòmica i Cultural. A Moià, el Consell Comarcal del Moianès (comarca creada fa un any i mig) va donar un pas endavant per la seva capacitat de gestió, adquirint competències amb un pressupost inicial proper als 2 milions d’euros. A Vic es va dur a terme la 4a sessió de debat del procés participatiu organitzada per Governslocals.cat, en la que Meritxell Borràs (Consellera de Governació) va subratllar “la necessitat d’establir mandats més llargs, d’entre 5 i 6 anys, per tal de poder dur a terme els projectes previstos amb prou marge de temps” als consistoris catalans.
A nivell nacional, l’ex-jutge Vidal va insinuar que el Govern català té les dades fiscals dels contribuents catalans de manera il·legal, fet que va provocar la seva dimissió com a senador i un gran revolt dins l’opinió pública catalana. Tot i això, al Parlament de Catalunya es van aprovar finalment els Pressupostos pel 2017 després que la “CUP” donés el seu sí amb la condició que es compleixi el full de ruta.
A nivell espanyol segueix la pugna dins el PSOE. Amb la candidatura ja confirmada de Patxi López, Pedro Sánchez va anunciar que també es presenta a les primàries dels socialistes com a alternativa als que van facilitar el govern de Rajoy, mentre que Susana Díaz segueix sondejant els seus cercles per decidir quan es presentarà.
Pel que fa a l’actualitat internacional, el President Puigdemont va comparèixer a Brussel·les junt amb Romeva i Junqueres per tal de recordar el paper clau que juga la Unió Europea en el procés sobiranista. Altrament, Donald Trump va firmar un decret en el que es prohibeix l’entrada als Estats Units des de Síria, Iran, Sudan, Líbia, Somàlia, Iemen i Iraq, així com als refugiats d’arreu durant els propers 90 dies. Poc seguit, tant institucions internacionals no governamentals com governs de tot el món van mostrar la seva disconformitat pel que aquesta mesura suposa. Per últim, des del Pacte dels Alcaldes es va anunciar que 9 ciutats belgues es van convertir en sòcies del mateix, ajudant a aquesta organització ecologista europea a estendre la seva àrea d’influència. | 0.895338 | curate | {"ca": 0.9977533699450823, "fr": 0.0022466300549176237} | http://alcaldes.eu/articulo/1184 |
naciodigital_ca_20220331_0_394581 | Un incendi ha afectat el restaurant xinès, Olimp II, situat a l'avinguda Onze de Setembre de Vic, 35. Segons els Bombers el focus s'ha produït a la campana extractora de la cuina i l'acumulació de greix ha provocat una gran quantitat de fum que ha obligat a treballar fins a quatre dotacions.
Precisament el fum que ha afectat el local ha provocat que els Mossos d'Esquadra evaqüessin per precaució als veïns de l'edifici. Diverses informacions apunten que s'han atès a dues persones per inhalació de fums, extrem que no han pogut confirmar els Bombers (fotos: Adrià Costa). | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/14810/incendi-restaurant-xines-vic-obliga-evacuar-edifici |
cawac_ca_20200528_8_226051 | Les properes eleccions generals poden ser una gran oportunitat per a les Illes Balears. Per primera vegada, el nostre país podria comptar amb una veu pròpia al Congrés dels Diputats. Ara és més necessari que mai disposar d’un diputat que defensi de manera directa els interessos dels ciutadans de les Illes Balears a Madrid.
La radicalització del PP ha de posat de manifest la improvisació en les proclames federalistes, modernitzadores i alliberadores de Rodríguez Zapatero. El president espanyol, en la recta final del seu mandat, s’ha deixat arrossegar cap a posicions conservadores que es fan evidents en la insistència en el caràcter unitari de l’Estat-Nació espanyol. Són mostres d’aquesta deriva el rebuig frontal del referèndum que promou Ibarretxe, la negativa a publicar les balances fiscals i a solucionar el mal finançament de les comunitats autònomes (problema que accentua singularment l’espoli fiscal sobre les Illes Balears), la desinversió estatal en infrastructures en els nostres territoris (el fracàs de l’Estat a Catalunya en aquest sentit és evident), el bloqueig centralista a la gestió compartida dels aeroports, l’abús de la simbologia nacionalista espanyola per part dels aparells de l’Estat (i, de manera paral•lela, la negativa a reconèixer efectivament el caràcter plurinacional i pluricultural de l’Estat), l’espectacle constant de l’ús partidista de la Justícia, o la persecució de la llibertat d’expressió amb arrestos, judicis, multes i segrestos de publicacions.
En resum, ens trobam davant d’un PP que desplega una renovada agressivitat, i un PSOE desorientat i incapaç d’oferir una resposta satisfactòria als reptes que planteja la societat actual, especialment pel que fa a l’organització territorial de l’Estat (des del punt de vista jurídicopolític, fiscal, d’infrastructures i cultural). Enfront d’aquesta situació, els militants i les organitzacions nacionalistes i progressistes de les Illes Balears, i singularment els partits de la Federació PSM-Entesa Nacionalista, estam obligats a bastir una alternativa electoral amb elevades garanties d’èxit.
La importància de disposar de representació en el Congrés dels Diputats s’ha fet evident, de manera especial, des que la presència d’un senador nacionalista ha posat, per primera vegada, moltes qüestions que afecten les Illes Balears, i especialment el dèficit de finançament, en l’agenda política. Només a instàncies de Pere Sampol el ministre Solbes ha reconegut el dèficit històric de les Illes Balears i el greuge financer que patim. Simultàniament, disposar d’una representació política no supeditada al bipartidisme PP-PSOE posaria la nostra qüestió nacional en l’ordre del dia.
Per assolir l’objectiu d’aconseguir una representació política pròpia de les Illes Balears al Congrés convé mantenir i ampliar les polítiques d’unitat aplicades en els darrers quatre anys en l'àmbit de l'esquerra nacional a cadascuna de les quatre illes, que han estat liderades pels partits de la Federació PSM-EN, i que han esdevingut la clau del canvi polític del passat 27 de maig.
Ara cal anar més enllà. Una coalició amb ambició nacional real, que tengui com a objectiu principal situar per primera vegada un diputat que defensi els interessos de les persones d'aquest país, sense interferències sucursalistes, ha de ser una coalició ampla, plantejada sense exclusions. Cal conformar un veritable Bloc Nacional de Progrés, alternatiu al bipartidisme PP-PSOE, que agrupi tots els espais del nacionalisme fins a l'esquerra nacional alternativa. Hem de fer tots els esforços per sumar, ara més que mai, perquè l'ambició política de l'operació ho requereix. No hi podem acceptar, per tant, propostes excloents. Però també hem de ser més exigents que mai: la candidatura que proposam des del PSM-EN ha de tenir uns objectius nacionals inequívocs, i ha d'estar conformada per partits i coalicions que assumesquin, tant en els seus posicionaments públics com en la seva praxi política quotidiana, els principis de fidelitat al país, de compromís amb el progrés social i amb la protecció del territori, i d'honestedat inqüestionable.
Tenim l'oportunitat històrica de situar una veu independent que representi el poble de les Illes Balears, com a país, al Congrés dels Diputats. No hi podem fallar. | 0.895341 | curate | {"ca": 0.9955325652480602, "pt": 0.0044674347519398075} | http://www.psm-entesa.cat/noticia.php?Codnot=2916 |
mc4_ca_20230418_11_189453 | Caesarea Allotjaments vacacionals - Haifa District, Israel | Airbnb
Lloguers vacacionals a Caesarea
Els allotjaments vacacionals més ben valorats a Caesarea
SUPERHOSTLoft sencer · 10 hostes · 6 llits · 1 bany
Des de €263 per nit
Equipament i serveis que triomfen als allotjaments vacacionals a Caesarea
Altres allotjaments vacacionals fantàstics a Caesarea
SUPERHOSTApartament sencer4.82 (196)
SUPERHOSTSuite amb entrada independent sencera4.91 (91)
SUPERHOSTBloc sencer4.79 (60)
SUPERHOSTMinicasa4.95 (66)
SUPERHOSTApartament sencer4.78 (69)
Apartament sencer4.72 (26) | 0.425527 | curate | {"en": 0.2764811490125673, "ca": 0.5152603231597845, "fr": 0.09156193895870736, "es": 0.06463195691202872, "zh": 0.05206463195691203} | https://www.airbnb.cat/caesarea-israel/stays |
oscar-2301_ca_20230418_9_237585 | Recorda que està prohibida la circulació dels Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) i de les bicicletes per les zones de vianants i les voreres.
Més informació
Menú
Nova mobilitat
Illa de vianants
Transport públic
Aparcament
Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Rubí
Pla director de la bicicleta i vehicles de mobilitat personal de Rubí 2021-2027
Pla d'accessibilitat
Setmana Europea de la Mobilitat
Notícies RSS
29/11/2022
Compartir: L’Ajuntament promou la mobilitat sostenible en els desplaçaments interns de la plantilla municipal
Facebook
Twitter
Whatsapp
Email
L’Ajuntament promou la mobilitat sostenible en els desplaçaments interns de la plantilla municipal
El Consistori ofereix als seus treballadors i treballadores la possibilitat de moure’s en bici i patinet elèctric, una de les mesures incloses al Pla de desplaçaments d’empresa
20/10/2022
Compartir: El Cementiri amplia l'horari d’obertura per atendre la major afluència de visitants amb motiu de Tots Sants
Facebook
Twitter
Whatsapp
Email
El Cementiri amplia l'horari d’obertura per atendre la major afluència de visitants amb motiu de Tots Sants
El dimarts 1 de novembre s’habilitarà un servei especial d’autobús urbà gratuït que connectarà la rambleta de Joan Miró amb aquesta instal·lació
11/10/2022
Compartir: Rubí Bus ja admet la validació amb la T-Mobilitat
Facebook
Twitter
Whatsapp
Email
Rubí Bus ja admet la validació amb la T-Mobilitat
El nous sistema també incorpora les primeres línies de busos interurbans de fora de l’àrea metropolitana
Veure'n més
Dades de contacte
Ctra. Terrassa, 116
93 588 70 00
Sobre el servei
La mobilitat sostenible es presenta al segle XXI com a punt d'inflexió dins les polítiques urbanes. Com a conseqüència, resoldre els problemes existents a Rubí en l’àmbit de la mobilitat i treballar per assolir un model de mobilitat més humà i sostenible és una de les prioritats del govern municipal.
A Catalunya, les estratègies i polítiques que afecten a la mobilitat estan regulades per la Llei 9/2003 de la mobilitat i les Directrius Nacionals de Mobilitat. | 0.600384 | curate | {"ca": 0.8604073522106309, "es": 0.04123199205166418, "gl": 0.007948335817188276, "en": 0.06060606060606061, "fr": 0.02136115250869349, "pt": 0.005961251862891207, "it": 0.0024838549428713363} | https://www.rubi.cat/ca/temes/mobilitat?set_language=ca |
oscar-2301_ca_20230418_9_93654 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Contingut
move to sidebar
hide
Inici
1En la ficció
Commuta la subsecció En la ficció
1.1Primers anys
1.2Curt servei sota Cao Cao
1.3Creuant els Cinc Passos i Matant Sis Generals
1.4Alliberant a Cao Cao al Sender Huarong
2Referències
3Vegeu també
4Bibliografia
5Enllaços externs
Toggle the table of contents
Guan Yu
40 llengües
العربية
مصرى
བོད་ཡིག
閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄
Čeština
Dansk
Deutsch
English
Español
Euskara
فارسی
Français
客家語/Hak-kâ-ngî
Magyar
Bahasa Indonesia
Íslenska
Italiano
日本語
ភាសាខ្មែរ
한국어
Bahasa Melayu
Nederlands
Norsk bokmål
Polski
Português
Русский
Srpskohrvatski / српскохрватски
Simple English
Svenska
தமிழ்
ไทย
Türkçe
Українська
اردو
Tiếng Việt
吴语
中文
文言
Bân-lâm-gú
粵語
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
En aquest nom xinès, el cognom és Guan.
Guan Yu
Nom pòstum
壯繆
Biografia
Naixement
160
Yanhu District (dinastia han)
Mort
gener 220 (59/60 anys)
Nanzhang County (RP Xina) (en)
Causa de mort
Homicidi (Decapitació )
Activitat
Ocupació
oficial
Carrera militar
Rang militar
general
Família
Fills
Guan Ping, Guan Xing, Lady Guan (en)
Temes sobre
Taoisme
Teories
Dao (Tao)
De (Te)
Wuji
Taijí
Yin i Yang
Wu wei
Ziran
xianren
Wuxing
Qi
Pràctica
Tres Tresors
Meditació taoista
Dieta taoista
Neidan
Pràctiques sexuals taoistes
Textos
Yijing
Daodejing
Zhuangzi
Lie Zi
Daozang
Deïtats
Hongjun Laozu
Tres Purs
Guan Yu
Vuit immortals
Emperador Groc
Li Hong
Xiwangmu
Emperador de Jade
Altres deïtats
Personatges
Laozi
Zhuangzi
Zhang Daoling
Zhang Jue
Ge Hong
Chen Tuan
Escoles
Huang–Lao
Taiping dao
Wudoumi
Tianshi
Xuanxue
Shangqing
Lingbao
Mestres Celestials del Nord
Chongxuan
Quanzhen
Zhengyi
Wuliu
Taoisme Yao
Llocs sagrats
Temple taoista
Dongtian
Penglai Shan
Organitzacions
Associació taoista xinesa
Mestre celestial
Daoshi
Guan Yu (xinès: 關羽; Guān Yǔ) va ser un general militar sota el senyor de la guerra Liu Bei durant els darrers anys de la Dinastia Han Oriental i el període dels Tres Regnes de la història xinesa. Va tenir un paper important en la guerra civil que va conduir a la caiguda de la dinastia Han i l'establiment del Regne de Shu Han, del qual Liu Bei va ser el primer emperador. [1]
Una de les més conegudes figures històriques xineses a tota l'Àsia Oriental, les històries de la seva vida han donat pas a ficcions que en la seva majoria es troben a la novel·la històrica del Romanç dels Tres Regnes o que han sigut transmeses a través de generacions, en les quals les seves obres i les qualitats morals han estat molt exagerades.
Guan Yu va ser deïficat a la Dinastia Sui i continua sent adorat pel poble xinès avui en dia, especialment a Hong Kong. Si bé es considera com l'epítom de la lleialtat i la justícia, Guan Yu ha estat criticat pels historiadors per ser arrogant i vanitós, qualitats que eventualment conduïren al seu ocàs a mans de Sun Quan, senyor de Wu Oriental.
En la ficció[modifica]
La novel·la històrica el Romanç dels Tres Regnes de Luo Guanzhong glorificà a Guan retratant-lo com un guerrer just i lleial. Guan va ser un dels personatges més alterat i engrandits en la novel·la, cosa que va suposar la seva imatge popular a la societat xinesa. El següent són algunes històries rellevants de Guan en la novel·la:
Primers anys[modifica]
En el capítol 1, Liu Bei, Guan i Zhang Fei es troben en el Comtat Zhuo i feren un jurament de fraternitat en el llegendari Jardí de Préssec, convertint-se així en germans de jurament. Guan va ser qualificat el segon en antiguitat entre els tres. El jurament va ser un principi rector per a Guan i va influir en gran part de la seva vida posterior. Guan es va aferrar al seu jurament fins que va morir i va ser sempre fidel als seus germans de jurament.
En el capítol 5, Guan es fa un nom matant a l'aparentment "invencible" guerrer Hua Xiong en la campanya contra Dong Zhuo. Més tard, els germans de jurament desafien al poderós guerrer Lü Bu a la Batalla del Pas de Hulao i aconsegueixen obligar-lo a retirar-se tot i que eren incapaços de derrotar-lo.
Curt servei sota Cao Cao[modifica]
En el capítol 25, Cao Cao ataca el territori de Liu Bei de la Província de Xu i derrota a l'exèrcit de Liu. Els germans de jurament són temporalment separats. Guan era a càrrec de defendre Xiapi, on les esposes de Liu eren allotjades. Guan va ser atret fora de la ciutat i va ser assetjat en un turó proper, mentre que la ciutat va caure davant les tropes de Cao. Cao va manar a Zhang Liao per persuadir a Guan de rendir-se. Guan estava preocupat per la seguretat de les seves cunyades i va veure això com la seva responsabilitat. Després de molta consideració, Guan va acordar lliurar-se a Cao amb tres condicions:
Tècnicament, Guan se rendeix a l'Emperador Xian (que en realitat era un governant titella controlat per Cao Cao) i no a Cao.
Les esposes de Liu Bei no han de ser maltractades de cap manera. Han de ser tractades amb ple respecte i honor.
Si Guan descobreix el parador de Liu Bei (el destí del qual es desconeix després de la batalla), un dia deixarà a Cao Cao per reunir-se amb el seu germà de jurament.
Cao va estar d'acord amb les condicions, encara que se sentia inquiet per l'última de les tres. Guan es va lliurar a Cao Cao i per servir-lo durant un curt període. Cao va tractar a Guan amb el major respecte i li va donar diversos regals, luxes i dones, així com el famós cavall Llebre Roja, el qual n'havia pertangut a Lü Bu. Guan no va ser molt agraït cap als altres regals de Cao, però quan Cao li va dar el cavall, Guan es va agenollar i va donar-li efusivament les gràcies. Quan Cao li va preguntar la raó, Guan va respondre, "Senyor, li estic molt agraït pel cavall, perquè amb ell podré arribar en un període curt de temps al meu germà de jurament si mai sé on és."
També en el capítol 25, durant la batalla entre les forces de Cao Cao i el senyor de la guerra Yuan Shao en les riberes del riu Groc, els generals de Cao eren derrotats pel general de Yuan Yan Liang. Cao volia enviar a Guan per desafiar a Yan, però dubtava perquè no sabia si Guan volia fer cap contribució. Guan havia dit prèviament que anava a mostrar la seva gratitud cap a Cao fent algunes contribucions durant el període que li estava servint. No obstant això, Cao va enviar a lluitar a Guan contra Yan Liang; i Guan va sortir victoriós, matant a Yan i tornant amb el cap del mateix entre les mans. En el següent capítol, Wen Chou, altre dels generals de Yuan Shao, arriba per venjar a Yan Liang. Wen derrota a uns pocs dels millors homes de Cao, incloent Zhang Liao i Xu Huang. Guan vista la situació va fer llavors una altra gran aportació a Cao, una vegada més, matant a Wen.
Creuant els Cinc Passos i Matant Sis Generals[modifica]
Mural de Guan Yu cavalcant a soles durant milers de quilòmetres (千里走單騎) en el Palau d'Estiu
En el capítol 26, Guan finalment va rebre notícies que Liu Bei estava viu i en el campament de Yuan Shao. Guan va decidir deixar a Cao Cao juntament amb les esposes de Liu per reunir-se amb el seu germà de jurament. Guan va intentar d'acomiadar-se en persona de Cao abans de partir, però Cao no li va donar l'oportunitat de fer-ho. Frustrat, Guan finalment va escriure una carta de comiat a Cao i va marxar. No se va portar amb ell cap dels luxes i regals que Cao li havia donat, exceptuant Llebre Roja. Fins i tot va renunciar al seu títol de Marquès de Hanshou deixant enrere el seu segell oficial. Els subordinats de Cao consideraven que Guan Yu s'havia comportat de forma massa grollera i arrogant, en anar-se'n sense acomiadar-se i volien perseguir-lo per portar-lo de tornada. Això no obstant, Cao sabia que ningú podia aturar a Guan i va donar ordres als oficials al llarg del camí de deixar passar a Guan.
Guan cavalcava al costat d'un carro que portava a les seves cunyades, les acomboiaria de manera segura fins al final. El primer pas al qual van arribar va ser el Pas de Dongling (sud de l'actual Dengfeng, Henan). L'oficial de guàrdia Kong Xiu es va negar a permetre-li el pas, ja que Guan no en tenia els permisos oficials amb ell. Enfurismat, Guan va matar a Kong i es va obrir camí a través del pas.
Ells arribaren com a següent destinació a la ciutat de Luoyang. El governador Han Fu va dirigir 1.000 homes per bloquejar-li el pas a Guan. El subordinat de Han Meng Tan va desafiar a Guan a un duel però va ser tallat en dos per Guan. Mentre Guan era lluitant amb Meng, Han d'amagat li va apuntar i li va disparar una fletxa. La fletxa va impactar el braç de Guan i s'ho va ferir, però Guan tragué la fletxa de la ferida i va procedir a matar Han. Els soldats en xoc de seguida van donar pas a Guan i el grup de Guan va passar de forma estàlvia.
El grup de Guan va arribar al Pas de Sishui (nord de l'actual Xingyang, Henan). L'oficial de guàrdia Bian Xi els va rebre de forma càlida i va invitar a Guan a una festa en el temple que havia fora del pas. De fet, Bian havia ordenat a 200 homes preparar una emboscada a l'interior del temple per matar a Guan. Afortunadament, un dels monjos anomenat Pujing, que també era de la ciutat natal de Guan, va donar a entendre a Guan del perill ocult. L'emboscada va fracassar i Guan va matar Bian, i va travessar el Pas de Sishui.
El governador de Xingyang, Wang Zhi, va adoptar un esquema similar per matar a Guan. Com Bian Xi, va simular donar-los una benvinguda a Guan i a la seva comitiva i els va dirigir a una courier station perquè pogueren establir-se per la nit. Després d'això, Wang va ordenar al seu subordinat Hu Ban d'encapçalar uns 1.000 men per envoltar station en secret i calar-li foc al mig de la nit. Curiós de com era l'aparença de Guan, Hu donà una ullada a Guan. Guan es va adonar de Hu i el va convidar a entra a la seva habitació. Guan havia conegut al pare de Hu amb anterioritat i portava una carta d'ell. Se la va donar a Hu, que després de llegir la carta de son pare va decidir ajudar a Guan. Hu va revelar el malvat pla de Wang Zhi i va obrir les portes de la ciutat en secret perquè Guan i el seu grup l'abandonaren. Wang va abastar al grup una estona després però Guan va regressar cap enrere i el va matar.
La comitiva de Guan finalment van arribar a un ferri en la riba sud del riu Groc. Qin Qi, l'oficial a càrrec, es va negar a permetre l'encreuament del riu i va ser mort per un Guan ple d'ira. Guan i el seu grup van creuar aleshores el riu amb seguretat i van endinsar-se en els dominis de Yuan Shao. Això no obstant, aviat es van adonar que Liu Bei ja no hi era en els territoris de Yuan, i que ja s'havia anat a Runan. Guan i els altres, van emprendre després un llarg viatge de tornada i es van reunir finalment amb Liu i Zhang Fei a Gucheng.
Alliberant a Cao Cao al Sender Huarong[modifica]
En el capítol 50, després de la seva derrota a la Batalla dels Penya-segats Rojos, Cao Cao escapa amb els seus homes supervivents cap a la ciutat de Jiangling. L'estrateg de Liu Bei Zhuge Liang havia previst la derrota de Cao Cao i predigué la ruta d'escapament. Ell va ordenar a Guan de dirigir uns 5.000 homes i fer-li una emboscada al llarg del Sender Huarong, a una drecera estreta i directa del bosc que conduïa a Jiangling.
Referències[modifica]
↑ Perkins, Dorothy (1999). Encyclopedia of China: The Essential Reference to China, Its History and Culture, p. 192. Checkmark Books, New York. ISBN 0-8160-2693-9 (hc); ISBN 0-8160-4374-4 (pbk).
Vegeu també[modifica]
Bisento
Bibliografia[modifica]
Roberts, Moss, tr. Three Kingdoms: A Historical Novel (1991) University of California Press. ISBN 0-520-22503-1
Chen Shou. Sanguo Zhi. Yue Lu Shu She, 2002. ISBN 7806651985.
Guanzhong, Luo; Zheng, Zhu. 三国演义 (San Guo Yan Yi). Zhangsha Shi: Yue Lu Shu She, 1986. ISBN 7805200130. OCLC 20918690.
Guanzhong, Luo. Romance of the Three Kingdoms. Trans. C.H. Brewitt-Taylor. Tuttle Publishing, 2002. ISBN 0804834679.
«关羽生平». 关公文化. Arxivat de l'original el 2008-03-04. [Consulta: 16 juliol del 2005].
«关公崇拜». 中国解州关帝庙. Arxivat de l'original el 2007-12-11. [Consulta: 20 juliol del 2005].
«三国地名考». 明清小说研究. Arxivat de l'original el 2005-11-24. [Consulta: 13 juliol del 2005].
«当阳玉泉寺». 当阳玉泉寺. [Consulta: 14 juliol del 2005].
Enllaços externs[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons (Galeria)
Commons (Categoria)
Vegeu texts en català sobre Guan Yu a Viquitexts, la biblioteca lliure.
關聖帝君全球資訊網 Arxivat 2008-12-06 a Wayback Machine.
Lloc oficial del Temple de l'Emperador Guan a Xiezhou Arxivat 2005-11-03 a Wayback Machine. (anglès)
Internet Go Server's large version of Utagawa Kuniyoshi's boneshaving print
Llista de generals morts per Guan Yu en la ficció Arxivat 2009-01-16 a Wayback Machine. (anglès)
Persones prominents al final de la dinastia Han (189–220)
Emperadors
Ling
Shao
Xian
Emperadrius i dames nobles
Emperadriu vídua Dong
Emperadriu He
Consort Tang
Emperadriu Fu
Emperadriu Cao
Regents
He Jin
Dong Zhuo
Wang Yun
Li Jue & Guo Si
Cao Cao
Cao Pi
Senyors de
la guerra
Bao Xin
Bian Zhang
Ding Yuan
Gao Gan
Gongsun Du
Gongsun Gong
Gongsun Kang
Gongsun Zan
Han Fu
Han Sui
Han Xuan
Jin Xuan
Kong Rong
Kong Zhou
Liu Bei
Liu Biao
Liu Chong
Liu Cong
Liu Du
Liu Qi
Liu Xun
Liu Yan
Liu Yao
Liu Yu
Liu Zhang
Lü Bu
Ma Chao
Ma Teng
Qiao Mao
Shi Xie
Sun Ce
Sun Jian
Sun Quan
Tao Qian
Wang Kuang
Wang Lang
Xu Gong
Yan Baihu
Yang Qiu
Yuan Tan
Yuan Shao
Yuan Shang
Yuan Shu
Yuan Xi
Yuan Yi
Zang Hong
Ze Rong
Zhang Jue
Zhang Lu
Zhang Xiu
Zhang Yan
Zhang Yang
Zhao Fan
Assessors
Cai Yong
Chen Gong
Chen Qun
Cheng Yu
Deng Zhi
Dong Zhao
Fa Zheng
Guo Jia
Guo Tu
Jia Xu
Ju Shou
Li Ru
Lu Su
Ma Liang
Pang Ji
Pang Tong
Shen Pei
Sima Yi
Tian Feng
Xu Shu
Xun You
Xun Yu
Wang Yun
Zhuge Jin
Zhuge Liang
Generals
Cao Hong
Cao Ren
Cao Zhang
Chen Dao
Cheng Pu
Dian Wei
Dong Xi
Gan Ning
Gao Shun
Guan Yu
Guan Ping
Han Dang
He Jin
Hua Xiong
Huang Gai
Huang Zhong
Li Dian
Liao Hua
Ling Tong
Lü Meng
Ma Chao
Pan Zhang
Pang De
Taishi Ci
Wei Yan
Wen Pin
Xiahou Dun
Xiahou Yuan
Xu Chu
Xu Huang
Xu Rong
Yu Jin
Yue Jin
Zhang Fei
Zhang He
Zhang Liao
Zhang Ren
Zhao Yun
Zhou Yu
Zhu Ran
Zhu Zhi
Altres
Cai Wenji
Cao Zhi
Hua Tuo
Sima Hui
Zhang Zhongjing
Zhen Luo
Zuo Ci
Registres d'autoritat
WorldCat
BNF (1)
GND (1)
LCCN (1)
VIAF (1)
ISNI (1)
SUDOC (1)
ULAN (1)
NLA (1)
NDL (1)
NKC (1)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guan_Yu&oldid=29457173»
Categories:
Liu Bei i associats
Cao Cao i associats
Morts a la República Popular de la Xina
Persones de Shanxi
Categories ocultes:
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Control d'autoritats
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 10 feb 2022 a les 18:31.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.604119 | curate | {"ca": 0.765734747279989, "hu": 0.0022035532295827023, "en": 0.1273240600468255, "pt": 0.010122572648395538, "ar": 0.002685580498553918, "rz": 0.0002754441536978378, "bo": 0.00048202726897121607, "sh": 0.00048202726897121607, "da": 0.0017903869990359455, "de": 0.014460818069136483, "es": 0.014391957030712024, "eu": 0.00048202726897121607, "fa": 0.00034430519212229723, "fr": 0.004613689574438783, "az": 0.0009640545379424321, "id": 0.0020658311527337833, "is": 0.0005508883073956756, "it": 0.013290180415920672, "ja": 0.0009640545379424321, "km": 0.000619749345820135, "ko": 0.0002065831152733783, "ms": 0.0021346921911582425, "nl": 0.0035119129596474317, "no": 0.0013083597300647294, "pl": 0.0004131662305467566, "ru": 0.003305329844374053, "mk": 0.0021346921911582425, "sv": 0.0015149428453381077, "ta": 0.00034430519212229723, "th": 0.0002065831152733783, "tr": 0.0007574714226690538, "uk": 0.0031676077675251344, "ur": 0.0002754441536978378, "vi": 0.0006886103842445945, "zh": 0.00495799476656108, "oc": 0.0022724142680071615, "eb": 0.0019281090758848643, "cs": 0.00034430519212229723, "fi": 0.0015838038837625672, "eo": 0.0013083597300647294, "hr": 0.00034430519212229723, "gl": 0.00048202726897121607, "uu": 0.00020658311527337836, "nn": 0.00123949869164027, "qu": 0.0007574714226690538, "la": 0.0007574714226690538} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Guan_Yu |
crawling-populars_ca_20200525_41_164045 | Els republicans negocien amb MES una àmplia coalició a la ciutat de Barcelona
Barcelona (ACN).-
L'expresident del grup municipal del PSC a Barcelona, Jordi Martí, té una oferta sobre la taula per ser el número 2 d'Alfred Bosch a la candidatura barcelonina que ERC presentarà a les properes eleccions municipals. Tal com ha informat 'El País' i ha confirmat posteriorment l'ACN, Martí entraria a la llista dels republicans -si accepta l'oferiment- en representació de Moviment d'Esquerres (MES), el partit sorgit després de la unió de diverses escissions del PSC. Els republicans i MES negocien també un programa electoral compartit per presentar-se en una coalició que té les portes obertes a altres partits i entitats d'esquerres i sobiranistes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.525189 | curate | {"ca": 0.7003785830178475, "es": 0.27798810167658194, "en": 0.02163331530557058} | : /catalunya/territori/noticia-erc-ofereix-jordi-marti-numero-candidatura-dalfred-bosch-20150129122140.html |
crawling-populars_ca_20200525_52_119702 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | CABRERA, U.E.,A - CANET, F.C.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1796747967479675, "ca": 0.6113821138211382, "en": 0.11869918699186992, "pl": 0.013008130081300813, "nl": 0.022764227642276424, "pt": 0.026829268292682926, "fr": 0.022764227642276424, "id": 0.004878048780487805} | : /acta/1920/infantil-segona-divisio/infantil-segona-divisio/grup-38/2i/cabrera-ue-a/2i/canet-fc-a |
crawling-populars_ca_20200525_43_10278 | Diumenge, 15 de març del 2020
getCiudad();
La Infanta Cristina
El Mundo, en el seu editorial, considera que "la imputació de García Revenga sembla més que justificada. Igual que ho estaria la de la infanta Cristina, que és l'única persona dels cinc de la Junta Directiva que no està sent investigada pel jutge ".En aquest sentit, el diari recorda que "la infanta assistia a les reunions, aprovava els acords i cobrava part dels beneficis de Nóos a través d'Aizoon, de la qual posseïa el 50%. Diego Torres amenaça de nou amb fer públics correus que provarien que la Infanta col·laborava amb les activitats delictives del seu marit. Però, al marge d'aquestes hipotètiques proves, pensar que no s'assabentava de res és considerar que és una persona que no té la més mínima voluntat i intel·ligència". "Aquesta ficció és molt més difícil de mantenir després de la imputació del seu secretari, amb el qual se suposa que parlaria de les activitats de Nóos. La imputació de García Revenga demostra que va ser un error de la Casa del Rei no prescindir dels seus serveis per no donar la raó a aquest diari. Ara haurà d'apartar-lo massa tard i amb un desgast més gran", conclouen.
La reialesa està caient al lloc de desprestigi i desconfiança on hauria d'haver estat sempre, com la institució discriminatòria i injusta que és, un dels últims anacronismes del feudalisme.
UN ATAQUE A ESPAÑA y a todos los españoles! estos del Inmundo atacan sin pruebas a gente honorable!
Dons si sembla ser que no sabia res de res, i que es una persona que el seu nivell de intel·ligència es tan baix per no ser imputada com es que tenia un bon càrrec de directiu a la Caixa. Es a dir o imputen a la Infanta o al directius de la caixa.
a veure quan la vanguardia demana la imputació de l'Oriolet
Gracias a el mundo,por enseñar cual es el camino que hay que seguir,sin cuartel para todos los corructos,de izq o der, de la aritocracia,o nacionalista ,haber si toman nota la vangu,el perio,o el paisito, que mas que periodicos,parecen loros repitiendo lo que les dice el amo MAS ,peri de investig
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Amb la col·laboració de: | 0.799235 | curate | {"ca": 0.8025949953660797, "es": 0.1974050046339203} | : /el-mundo-demana-imputar-la-infanta-72411.html |
mc4_ca_20230418_8_572285 | Pas previ per a l'entrada en vigor de la reforma laboral
El Butlletí Oficial ha publicat aquest dijous en una edició especial el paquet de lleis laborals, amb l'objectiu que a partir de l'1 de febrer entri en vigor la llei de relacions laborals tal com va quedar acordada al Consell General el dia que es va aprovar.
Tot i que estava marcat que la llei havia de ser hàbil a partir del primer de gener, al Consell es va acordar la pròrroga per fer menys feixuga la implementació dels canvis tal com demanava l'empresariat, que volia tres mesos de moratòria.
A partir de la publicació al BOPA hi ha quinze dies hàbils perquè entri en vigor.
D'altra banda, l'Executiu ha aprovat la publicació dels textos refosos de la llei de constitució de la societat de gestió de drets d'autor i de la llei de voluntariat perquè es puguin consultar totes les modificacions fetes. | 0.852599 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.andorradifusio.ad/noticies/pas-previ-entrada-vigor-reforma-laboral |
cawac_ca_20200528_5_203702 | El Departament de Treball ha aprovat aquest dijous la proposta d’expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal a la planta de Lear a Roquetes (Baix Ebre), que es començarà a aplicar a partir d’aquest divendres i fins al 31 de desembre del 2009. La signatura i aprovació de l’ERO arriba després que dimecres l’assemblea de treballadors aprovés [...]
Segons fons de la Delegació del Govern de l ‘Estat a Tarragona ,el Ministeri de foment cedirà les obres de la cruïlla de l’Angol, l’accés a Alcanar per l’N-340, que estan paralitzades des del maig del 2008 a l ‘empresa Encofa SA. | 0.811653 | curate | {"ca": 1.0} | http://laplanaradio.cat/page/793/ |
mc4_ca_20230418_7_555454 | Més sobre gentilicis
L'article "De serbis i altres gentilicis discutibles", publicat fa dos dissabtes, ha generat una bona quantitat de reaccions i consultes sobre la problemàtica dels gentilicis. Per això no serà sobrer fer-ne un altre article.
Els gentilicis són com la resta de les paraules: uns són patrimonials, existents des del moment en què la llengua s'estava formant i resultat de l'evolució de gentilicis llatins. Uns altres —la immensa majoria— s'han anat incorporant a la llengua posteriorment, ja sigui aplicant mecanismes interns de derivació, ja sigui com a manlleus d'altres llengües, entre elles el mateix llatí (cultismes). Per exemple, grec, francès i alemany són paraules evolutives, sorgides dels mots llatins graecu, francense, alemannu; eivissenc és un gentilici format per derivació a partir de Eivissa; europeu és pres com a cultisme del llatí europaeus; i extremeny és pres del castellà extremeño.
La quasi totalitat dels gentilicis catalans s'han format aplicant al topònim un sufix dels que la llengua té disponibles, uns molt productius (com els que veiem a andorrà, mallorquí, eivissenc, solsonès, formenterer, etc.) i uns altres que semblen veritablement insòlits (bugerró, selvatgí, mariando). I de vegades el gentilici es forma per procediments diferents de la sufixació (taujà, de Santa Eugènia de Mallorca).
Pel que fa als gentilicis corresponents a topònims estrangers —i llevat d'un petit nombre que deriven directament del llatí vulgar—, els papers oficials diuen que s'han format aplicant un determinat sufix, però la veritat és que són manlleus. És a dir, el procés pot ser un fenomen de sufixació però calcant el mecanisme operat en una altra llengua. Per això molt sovint —però no sempre— el gentilici català i el gentilici de la llengua que el crea originalment coincideixen en el sufix. I per això sovint les diverses llengües presenten aquesta coincidència. Diem maltès i no maltenc ni maltí ni malter ni maltià, igual que es diu maltese en francès, anglès i italià, maltés en espanyol, maltês en portuguès, etc. De la mateixa manera, són gentilicis manllevats a la llengua original —o a una llengua internacional— napolità, moscovita, xipriota, monegasc, bretó o malgaix, formes coincidents en les diverses llengües del voltant.
Tanmateix, no podem perdre de vista el fenomen de la subordinació del català a l'espanyol i el fet que tota novetat lingüística ens arriba a través d'aquesta darrera llengua. En general, els gentilicis apareguts després de l'Edat Mitjana ens han vingut via espanyol, i només una tasca codificadora, de laboratori, i la consegüent vehiculació social han aconseguit de substituir alguns d'aquests gentilicis per altres considerats més desitjables. És interessant observar com el Labèrnia, el millor diccionari català del segle XIX, registra gentilicis amb forma clarament espanyolitzant, com caldeo, cananeo, europeo, húngaro, polaco, xino, i altres amb forma avui superada, com parisiench o parisiense. A partir de Fabra hem vehiculat formes com paquistanès (en lloc de paquistaní), polonès (en lloc de polac), romanès (en lloc de rumà), ucraïnès (en lloc de ucranià), bosnià, iranià, iraquíà, israelià o kuwaitià (en lloc de bosni, iraní, iraquí, israelí i kuwaití), o altres com canadenc o londinenc, amb terminació que tampoc no coincideix amb l'espanyola.
Un apartat interessant és el dels gentilicis hispànics acabats en -enyo. El català no fa servir el sufix -eny per als gentilicis lligats a topònims del país. De fet, és un sufix que ens és estrany i que no té cap llengua llevat de l'espanyol. Per això amb encert hem aplicat altres sufixos als gentilicis que l'espanyol fa acabar en -enyo, i hem fet angolès, congolès, moçambiquès, brasiler, però no hem defugit madrileny, extremeny o malagueny. Amb alguns gentilicis hispànics americans sembla que hi ha usos divergents i que l'afer no està ben resolt. El DIEC, d'una banda, du costa-riqueny, hondureny, panameny i porto-riqueny, mentre que en altres casos permet l'alternança entre un sufix -enc considerat preferent (nicaragüenc, salvadorenc) i el sufix -eny considerat secundari (nicaragüeny, salvadoreny). Altres fonts, però, prefereixen costa-ricenc o costa-ricense, hondurenc, panamenc, porto-ricenc o porto-ricense.
Finalment, crec que cal defensar amb energia alguns gentilicis ben catalans, antics i irrenunciables, que ara són tristament substituïts per formes espanyoles. El cas més emblemàtic podria ser lisbonès, al qual ha usurpat el lloc l'engendre lisboeta. Igual que és una vergonya que el català contemporani hagi substituït el topònim Lisbona, àmpliament usat pels nostres clàssics i per totes les llengües europees, per la forma espanyola Lisboa. És igual si també és portuguesa: en català no hi ha dubte que ha de ser Lisbona.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 22 de maig de 2010. | 0.873006 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bibiloni.cat/ambbonesparaules/gentilicis.html |
macocu_ca_20230731_4_441891 | Les rutes del liti, cobalt, coure, coltan i dades: la febre d’or
El mercat de les matèries primeres indispensables pel desenvolupament de la revolució digital
Liti, cobalt, coure, coltan. I dades, per descomptat. Aquests quatre minerals són les matèries primeres indispensables pel desenvolupament de la revolució digital. És a dir, per la construcció dels principals productes de computació i electrònica de consum, com ara els smartphones, els ordinadors, les tablets i les consoles de videojocs, que han estat entre els més venuts el 2021 i els anys anteriors. No parlem dels big data: la compra i venda de dades s'ha convertit en el principal negoci actual. A mesura que aprofundim en la revolució digital, és a dir, en els pròxims vint anys, aquestes matèries primeres seran més preuades -per exemple el liti per les bateries dels cotxes elèctrics-, duplicant el seu valor actual. Per motius diversos, als darrers mesos s'ha produït una desestabilització dels preus. Segueixen la seva escalada a començament de l'any; no és res més que un avenç de com evolucionaran a les dècades vinents.
Excepte el coure, els altres tres metalls indispensables han estat descoberts recentment. El coure és un dels més utilitzats al món des de fa uns deu mil anys, gràcies a la seva ductilitat i manejabilitat. De fet, ha estat al servei de tots els processos de producció al llarg de la història. En canvi, el coltan es treballa només des de fa uns 30 anys, un cop va ser detectat a la Meseta de Rusizi, a la República Democràtica del Congo (RDC), envoltada per Ruanda, Uganda i Burundi; el liti, des de començaments del segle XIX, descobert a l'illa sueca d'Utö; i el cobalt, al segle XVIII, a Alemanya.
La major part de les reserves mundials de coltan i de cobalt -i, en menor mesura, també de liti i de coure- es troba a la RDC. El que seria una oportunitat definitiva pel seu desenvolupament ha esdevingut, per contra, el principal obstacle, ja que aquest país pinta ben poc tant en l'extracció com en la comercialització dels metalls. Només un tres per cent de les mines són oficials; les restants estan controlades per grups armats que extreuen els metalls il·legalment, utilitzant la mà d'obra infantil i de les dones en condicions infrahumanes, a preus vergonyosos. Les mines considerades verdes representen una ínfima part de les existents, en contraposició a les vermelles. Un cop extret el mineral, els grans intermediadors les exporten des del país veí, Ruanda, a les multinacionals que les transformen en components valuosos. El més dramàtic de la situació rau en el fet que els beneficis de les extraccions que obtenen aquests senyors de la guerra els dediquen a perpetuar el seu poder, lluitant contra l'Estat de la RDC, contra els milicians ugandesos i ruandesos, esclavitzant i massacrant la població autòctona per controlar el territori. A peu de mina, el quilo de coltan pot valdre 10 euros, a la capital de la regió minaire, Goma, 30, i a escala internacional s'ha disparat fins a 350.
El liti i el coure estan lleugerament més dispersos al subsòl de diferents països; Xile, sobretot en el segon, Austràlia, Xina o Argentina disposen d'importants reserves. El cas del coure és diferent. Xile és el primer productor mundial amb un terç del global, però el Perú, la Xina, els Estats Units i d'altres en participen.
Per la seva banda, el mercat de les dades encara apareix més disgregat: bancs, empreses de telecomunicació, companyies d'assegurances, d'energia, de logística, de la gran distribució, o agències de publicitat i màrqueting elaboren les seves pròpies dades i algoritmes, o bé els encarregues a les grans consultores o a les empreses especialitzades. Occident té dades; i la resta dels països, molt poques.
Les escapades
Hi ha escapades i corredisses per descobrir reserves dels quatre minerals arreu el món. D'aquesta manera, s'entenen els esforços d'Argentina. O de Veneçuela. O de Mèxic, on es parla clarament de la ruta sobirana del liti, que es prolonga a Bolívia i el Perú. O d'Afganistan, on la Xina està ocupant l'espai abandonat fins fa pocs mesos pels Estats Units i els aliats, on hi havia projectada una carretera, la ruta de liti (i de la droga), que fins que van marxar construïen les potències aliades beneficiant-se.
Hi ha coses que no canvien: les formes d'accés i control de les matèries primeres: oportunitats per alguns, amenaces per altres
Malgrat aquests moviments, el fet que la gran majoria de les matèries primeres indispensables avui estan ubicades al centre d'Àfrica en mig d'un vesper polític i social a una de les zones més pobres i massacrades de la Terra. Durant un bon plegat d'anys, aquests metalls continuaran sortint majoritàriament de la RDC en les condicions actuals, mentre els seus habitants es dessagnen sense beneficiar-se ni gens ni mica del que hi ha al seu subsòl. I sembla que l'statu quo va bé a tots: senyors de la guerra, empreses logístiques que transporten la mercaderia, multinacionals que la reben per transformar-la, països de l'entorn, països occidentals que entomen la part més gran de la producció, i consumidors que adquireixen els tòtems de la felicitat al preu que sigui. Es clar que els organismes multilaterals i les organitzacions transnacionals han impulsat mecanismes que intenten controlar el nivell ètic en la producció i importació dels minerals. La UE, per exemple, amb data 1 de gener de 2021 va establir unes normes bàsiques per l'estany, el wolframi, el tàntal i l'or, per tal d'evitar que entrin dins les seves fronteres minerals que provenen de zones de guerra o els seus beneficiaris financin grups armats. El text no en diuen res del coltan, del cobalt ni del liti. Com diem: s'avança a poc a poc, mentre tot segueix igual.
Liti, cobalt, coure, coltan i dades han substituït majoritàriament al ferro, al carbó, al ciment hidràulic, al petroli, al gas natural, al cotó, que han estat la base de les transformacions industrials anteriors a la digital. Cada revolució econòmica impulsa les seves matèries primeres preferides, n'utilitza alguna del passat i genera grans moviments a la cerca comercialització i distribució de les noves. En mig de la voràgine de cadascuna, hi ha coses que no canvien: les formes d'accés i control de les matèries primeres: oportunitats per alguns, amenaces per altres. | 0.864506 | curate | {"ca": 0.99168, "en": 0.00448, "pt": 0.00384} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_144810 | Can Feliu disposa d’un ampli i lluminós apartament pensat per a la màxima comoditat d’un grup familiar de fins a quatre persones, amb una zona de dormitori amb llit de matrimoni, una zona d’estar equipada amb cuina i una habitació separada amb dos llits dobles.
Àmplia terrassa moblada amb vista, banys amb dutxa, nevera, TV plana amb canals via satèl·lit, aire condicionat/calefacció, WI FI gratuïta, assecador de cabells.
Segueix-nos a
Contacte
Camí de sa Serra Km 1,2 | 07260 Porreres, Mallorca | +34 971 168 078 (Ca’n Feliu) / +34 606 397 620 (Xavi) / +34 609 613 213 (Carlos) | [email protected] | | 0.73812 | curate | {"ca": 0.964824120603015, "pt": 0.021775544388609715, "fr": 0.01340033500837521} | https://canfeliu.es/apartament-familiar/?lang=ca |
macocu_ca_20230731_7_396747 | Vols barats Palma - Port-au-Prince
Troba vols Palma - Port-au-Prince a Trabber. Cerquem tots els vols de companyies aèries low cost, aerolínies tradicionals i agències de viatges per a trobar el vol més barat a la ruta Palma - Port-au-Prince.
Rutes més cercades properes a Palma amb destinació Port-au-Prince | 0.593172 | curate | {"en": 0.25573770491803277, "ca": 0.7442622950819672} | |
crawling-populars_ca_20200525_26_32486 | Obra: Lleida, Ciutat Pubilla Autor: Viladesau i Caner, Ricard | 0.526604 | curate | {"ca": 1.0} | : /boigperlasardana/llistat.asp?id=442&id2=2 |
mc4_ca_20230418_8_9433 | ANPE Catalunya: Concurs de trasllats
MUFACE Notes de premsa Oposicions CCAA Permisos i llicències Perfils lingüístics Premis, beques i ajuts Professores de Religió Retribucions Revistes
El Concurs de trasllats és el procediment pel qual un funcionari de carrera arriba a obtenir una destinació definitiva (""plaça en propietat"") o pot canviar d'una destinació definitiva a un altre.
La norma preveu que cada dos anys se celebrin Concursos d'àmbit estatal, en els quals es pot passar d'una comunitat a una altra, i en els anys intermedis les comunitats poden realitzar concursos d'àmbit autonòmic.
Els concursos estatals se solen convocar per a totes les comunitats en la mateixa data (finals l'octubre o novembre). Els autonòmics es convoquen en els terminis que desitgi la comunitat però també se solen respectar les mateixes dates.
¿Com es regulen els concursos de trasllats?
El concurs de trasllats de caràcter estatal està regulat pel Reial decret 1364/2010, de 29 d'octubre (BOE 30 d'octubre).
Convocatòries estatals i autonòmiques
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport convocarà concursos de trasllats d'àmbit nacional cada dos anys per a la provisió de places corresponents als cossos docents. Els concursos d'àmbit autonòmic es realitzaran en els anys intermedis.
Aquests concursos es realitzaran de manera coordinada de manera que els interessats puguin participar en tots ells amb un sol acte i que de la resolució dels mateixos no pugui obtenir-se més que una única destinació en un mateix cos.
Les convocatòries es faran públiques a través del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i, si escau, dels Butlletins o Diaris Oficials de les diferents Autonomies.
Calcular el teu barem
Si vols fer-te una idea del teu barem, pots utilitzar el següent full de càlcul. Recorda que t'oferim aquesta eina amb caràcter merament aproximatiu.
Calcular barem | 0.811486 | curate | {"ca": 0.9923954372623575, "en": 0.0076045627376425855} | https://anpecatalunya.cat/concursos-de-traslados |
oscar-2301_ca_20230418_1_51187 | El Govern ha modificat la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. Gràcies a aquesta modificació s’eleven els percentatges de deduccions a ONG i Fundacions en la declaració de la renda.
S’han ampliat tots els percentatges per a Persones Físiques. Les aportacions realitzades pels contribuents des de l’1 de gener de 2020 es podran deduir fins a un 80% els primers 150 euros. Abans el percentatge estava en un 75%.
Per a la resta de donacions a partir de 150 euros la deducció s’incrementa fins al 35%, abans estava en un 30%.
Per a contribuents que hagen donat tres anys consecutius a la mateixa entitat, per import igual o superior, el percentatge deduïble serà d’un 40% si s’excedeix dels 150 euros.
T’animes? Fes-te soci de FISAT
Search for:
Recent Posts
Realitats Migrants, una jornada necessària
‘Juntes per la Infància’ reflexiona sobre com millorar la intervenció amb menors des d’un enfocament preventiu i de canvi de paradigma
CaixaBank i Fundació Caixa Castelló donen suport a la millora de l’ocupabilitat de persones amb difícil accés al mercat laboral | 0.773275 | curate | {"ca": 0.9544259421560035, "nl": 0.007887817703768623, "fr": 0.017528483786152498, "en": 0.020157756354075372} | https://www.fisat.es/val/ara-ser-soci-a-de-fisat-et-costara-menys/ |
macocu_ca_20230731_3_15514 | El crim de Lord Arthur Savile / El fantasma dels Canterville | 0.581226 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_383752 | Josep Maria Espinàs. (Fotografia: El Periòdico – Laura Guerrero)
Nom: Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 1927)
Període: Anys 1948-1949
Text: “Espinàs i Manresa”, pàgina web de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’escriptor Josep Maria Espinàs va fer el servei militar a la caserna del Carme de Manresa durant mig any com a alferes de milícies. Ens aporta una visió d’una ciutat acollidora i agradable.
Manresa era molt agradable. Tenia centre, tenia vida, tenia diversos barris… A mi em va agradar Manresa perquè tenia unes dimensions que em permetia passar ràpidament d’un barri a un altre, observar les diferències. Jo m’hi vaig sentir molt còmode… Em va semblar molt viva, la vaig trobar una ciutat bastant acollidora, per a mi que era un foraster i, a més, temporal.
Àmbit: Espais | El Casino
Període: Any 1956
Text: ESPINÀS, Josep Maria: Ciutats de Catalunya I. p. 36-37. Editorial Selecta, 1956
El Casino de Manresa segons Josep Maria Espinàs.
Entre els llocs d’esbargiment, el Casino té característiques pròpies. El Casino de Manresa és un edifici sorprenent, d’uns setanta metres de façana en el passeig, que sembla excessiu per a la ciutat. Entrar-hi i sentir-s’hi sol és tot u. L’hem recorregut sense trobar-hi ningú-ni a la porta, ni al jardí, ni als grans salons -, però admirant-ne les dimensions. En una segona expedició hem tingut més èxit, car dues sales de l’edifici estan ocupades per un cafè, billars i taules. Reservat per als socis, el “Casino dels senyors” perpetua una vida de pols lent, com esbalaït pel volum de les pedres. Els quatre balls típics anuals n’asseguren la respiració social, i el tenis li dóna una nota de joventut. Ens parlen del problema de les quotes, que eren de deu pessetes mensuals el 1936 i que avui es limiten a vint-i-cinc. Un hom no s’explicaria, considerant tots els problemes amb què topa aquesta Societat, per què Manresa va bastir un edifici tan ambiciós – un dels millors de Catalunya -, si no sabés que en altres temps el joc li va donar una vida pública, una animació i un atractiu que amb el joc desaparegué. | 0.823217 | curate | {"ca": 0.9888295288975231, "en": 0.011170471102476933} | http://cebages.org/els-viatgers-a-manresa/josep-maria-espinas/ |
mc4_ca_20230418_3_243776 | "Can Comes", equipació municipal on s'ubicava la XII EXPOFIL
"Can Comes", equipación municipal donde se ubicaba la XII EXPOFIL
Parlaments del regidor municipal i del president de
l'Associació Filatèlica local
Parlamento del regidor municipal y del presidente de la Asociación Filatélica local
Diversos aspectes de l'exposició amb els quadres dels expositors
Diversos aspectos de la exposición con los cuadros de los expositores
Butlletí/catàleg de l'exposició.
Boletín/catálogo de la exposición
Sobre oficial amb el mata-segells especial del certamen
Sobre oficial con el matasellos especial del certamen
Targeta màxima amb el mata-segells especial del certamen
Tarjeta máxima con el matasellos especial del certamen
L'exposició romandrà oberta fins demà diumenge 31 d'agost.
La exposición permanecerá abierta hasta mañana domingo 31 de agosto.
Publicat per fecafil a 19:06 Cap comentari:
La Junta Directiva del Grup de Filatèlia i Numismàtica d'Aigües de Barcelona (FINUSGAB) ens comunica que disposen de pàgina web. Preneu-ne nota:
La Junta Directiva del Grupo de Filatelia y Numismática de "Aigües de Barcelona" (FINUSGAB) nos comunica que disponen de página web.
Publicat per fecafil a 17:45 Cap comentari:
Número 1. Juny de 2008.
Revista de l'Associació Numismàtica i filatèlica Xúquer (Sueca,València)
Número 28. Gener-Juny de 2008
Publicació de la Sociedad Española de Filatelia Polar
A totes dues entitats, moltes gràcies per la seva tramesa.
Publicat per fecafil a 20:11 Cap comentari:
EXPOTOR'08. Biblioteca municipal. Tordera. Del 22 al 25 d'agost de 2008
1/10. Joan Isern López
Història Postal de Mataró
11/15. Joan Isern López
1r Ferrocarril Espanya Peninsular
16/25. Josep Maria Valverde Boada
26. Josep Maria Valverde Boada
Primeres Emissions d’Holanda
27/31. Sergio Castellano López
32/41. Enric Mir Torrent
Andorra Primeres Emissions, Proves i Dibuixos d’Artistes
42/45. Rafael Pérez Gutiérrez
Sobres Primer dia d’Espanya
46/48. Josepa Sasanedas Purra
Màximes de Pintura
49/50. Joaquim Camps Clapes
Fauna Prehistòrica
51/58. Vicens Pastor Perdiguero
Vols Catapultats
59/66. Josep Torres Vergés
El Correu d’Osona
67/76. Josep Maria Vila i Comas
Història Postal del Maresme
77/81. Pere Martínez Carmona
Prefilatèlia francesa
82/86. Francisco Sánchez Fuertes
87/91. Jesús Cercadillo Guillem
92/96. Antonio Moreno Pérez
97/101. Joan March Carré
102/106. Pere Subirà Pujol
107/111. Emili Vila Respecte
Història Postal de Sant Feliu de Guíxols
112/116. Jesús Morraja Ecala | 0 | curate | {"ca": 0.5275, "es": 0.28958333333333336, "ro": 0.00625, "it": 0.042916666666666665, "fr": 0.035833333333333335, "de": 0.009583333333333333, "en": 0.06208333333333333, "da": 0.00125, "zh": 0.0025, "ru": 0.005, "eu": 0.009166666666666667, "cs": 0.0025, "pt": 0.005833333333333334} | http://fecafil.blogspot.com/2008/08/ |
mc4_ca_20230418_8_256034 | La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior). Des d'inicis del segle xviii i fins a mitjan segle xx va ser la major i més poderosa marina del món,[1] jugant un paper clau en l'establiment de l'Imperi Britànic com a potència dominant durant el segle xix i inicis del XX. Durant la Segona Guerra Mundial tenia unes 900 naus operatives de totes classes. Durant la Guerra Freda, va ser transformada principalment en una força antisubmarina, a la recerca dels submarins soviètics, principalment actius a l'Espai GIUK. Amb la desaparició de la Unió Soviètica, el seu paper pel segle xxi torna a enfocar-se cap a les operacions d'expedició global.
Her Majesty's Naval Service (en)
Desenvolupament de la marina anglesaModifica
900-1500Modifica
1500-1707Modifica
El desenvolupament de la Marina del Regne UnitModifica
1707–1914Modifica
1914–1945Modifica
La Royal Navy avuiModifica
Composició de la flotaModifica
Grans unitats de la flota – portaavions i amfibisModifica
Comandament, control i organitzacióModifica
Comandància supremaModifica
Comandament de la flotaModifica
Títols i denominacionsModifica
De la Royal NavyModifica
Dels vaixellsModifica
La Royal Navy dins de la cultura popularModifica
Rangs de la Royal NavyModifica
Sots-oficials i marineriaModifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Royal_Navy&oldid=23740714»
Darrera modificació: 6 juny 2020 a les 10:35
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 6 juny 2020 a les 10:35. | 0.709341 | curate | {"ca": 0.7930125247198417, "en": 0.0975609756097561, "fr": 0.06196440342781806, "it": 0.02702702702702703, "es": 0.02043506921555702} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Marina_Reial |
mc4_ca_20230418_8_571916 | Sol.licitud d’ocupació de via pública amb taules i cadires SITUACIÓ CRISI SANITÀRIA COVID-19 – Ajuntament de Mutxamel
Sol.licitud d’ocupació de via pública amb taules i cadires SITUACIÓ CRISI SANITÀRIA COVID-19
L’activitat per a la qual se sol·licita l’autorització de taules i cadires és una de les assenyalades en l’Ordre SND/386/2020, de 3 de maig, pel qual es flexibilitzen determinades restriccions socials i es determinen les condicions de desenvolupament de l’activitat de comerç minorista, i de prestacions de serveis, així com, de les activitats d’hosteleria i restauració en els territoris menys afectats per la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.
Hauran d’omplir la següent sol·licitud d’autorització de taules i cadires, i presentar-la per la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Mutxamel amb una instància genèrica.
Seu Electrònica (per a presentació de la sol·licitud amb la instància genèrica)
« Quatre canals de YouTube on aprendre història i divertir-se
Repartiment de Mascaretes 11 y 12 de mayo » | 0.824798 | curate | {"ca": 0.9574678536102869, "es": 0.04253214638971316} | https://mutxamel.org/va/sol-licitud-docupacio-de-via-publica-amb-taules-i-cadires-situacio-crisi-sanitaria-covid-19/ |
cawac_ca_20200528_4_47501 | Amb el títol ‘ És possible fer diners a la xarxa amb els blogs? ’ la Fundació ESCACC celebra la penúltima de les sessions de ’10 en comunicació’, les jornades de treball adreçades a professionals de la comunicació que volen estar al dia de les darreres tendències. Serà aquest dimecres 29 de juny que Ben Hammersley, tecnòleg d’Internet, periodista i locutor, parlarà de si es possible plantejar una estratègia per viure del periodisme digital al marge dels mitjans.
Hammersey té una llarga experiència en l’àmbit digital: des de 2009 és codirector de la revista Wired UK de Condé Nast, director digital a Six Creative i de si director de Dangerous Precedent. També és periodista freelance per la BBC i consultor del Departament d’Exteriors i de la Commonwealth.
Aquesta sessió començarà a les 16h i durant les tres hores de la jornada també es dedicarà a analitzar les tendències futures de la xarxa. Més informació a: www.10encomunicacio.cat | 0.822858 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.grupbarnils.cat/penultima-seccio-de-%e2%80%9910-en-comunicacio%e2%80%99/ |
macocu_ca_20230731_3_431163 | Càpsules que combinen l'extracte de Citrus aurantium que ajuda a mantenir el pes corporal, amb els de Cacau i Mango africà. Envàs de 30 càpsules.
Complement alimentari a base de L-Carnitina liposomoda en còmodes vials, aliada per al rendiment físic. Presentada en envàs de 14 vials de 25 ml.
Complement alimentari a base d'extractes vegetals, vitamines i minerals útil per al benestar de l'organisme per donar suport a un correcte metabolisme cel·lular. Envàs de 90 comprimits.
Complement alimentari amb a base de plantes que ajuda en dietes hipocalòriques controlades. Envàs de 60 càpsules.
Crema greix a base de Garcinia cambogia, Berberis aristata, ABAlife TM i Picolinat de crom. Envàs de 30 càpsules.
Amb Insudrive es poden consumir més quantitat de carbohidrats reduint l'impacte que aquests poden exercir sobre el greix.
Una de les necessitats a l'hora de perdre greix, és poder perdre greix fruit de la genètica hormonal.
Fantàstic cremador de greix, transportador de la mateixa i eficaç diürètic, que ens garanteix un metabolisme actiu. | 0.677056 | curate | {"ca": 0.9777347531461762, "ro": 0.022265246853823813} | |
cawac_ca_20200528_6_632 | M. Antònia Simó Andreu
Alpinista, escaladora
Biografia
És una de les pioneres de l’escalada catalana femenina, no solament per les vies que va fer com a primera fèmina o absoluta, sinó també pel seu caràcter dinàmic i entusiasta, capaç de mobilitzar joves i grans amb les seves iniciatives esportives a la muntanya. Dona de món des de Montserrat fins a l’Atlas, passant pel Pedraforca, el Pirineu, i els Pics d'Europa, compta amb primeres escalades absolutes, primeres nacionals i nombroses primeres femenines. Més concretament, entre els seus mèrits esportius, destaca la primera escalada femenina de la cara SO de l’Anayet (1942), la primera hivernal a la Canal Roja (1946) i l’obertura d’una nova via d’escalada amb Colomer a l’Agulla Petita d’Amitges (1950). El mateix any 1950 va anar a l’École Nationale d’Alpinisme et Sky a les Praz de Chamonix, becada per la Federació Espanyola de Muntanyisme. Alguns dels noms més habituals en les seves cordades van ser, a part del qui esdevindria el seu marit al 1947, Agustí Jolís, Jordi Panyella, Jaume Reñe, Agustí Faus i Jaume Vendrell. Malgrat escalar majoritàriament amb cordades d’homes és el 1960 quan aconseguí la primera escalada absoluta i en cordada exclusivament femenina al Tuc de Hennes (Vall d’Aran), juntament amb l’Olga Carreras. M. Antònia Simó formà part del CADE (Centre Acadèmic d’Escalada), al poc temps de la seva fundació, amb el nombre 22 de sòcia. El CADE fou una secció altament especialitzada d’escalada dins del mateix Centre Excursionista de Catalunya, de la qual només podien formar part aquelles persones que mostraven un excel·lent currículum en escalada. Una altra faceta de la seva vida alpinista va ser la de col·laborar a escriure més d’una quinzena de llibres monogràfics sobre camins i vies als Pirineus amb el seu marit, Agustí Jolís.
Fonts bibliogràfiques i documentals
Forjadors de la història esportiva de Catalunya (1987). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Direcció General de l'Esport, vol. 1. | 0.847125 | curate | {"ca": 0.9840239640539191, "es": 0.010484273589615577, "pt": 0.0044932601098352475, "cs": 0.000998502246630055} | http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=140 |
cawac_ca_20200528_4_25889 | Noticies
20 anys de "Pedres vives"
Data: 4 / juny / 2012
Concert aniversari del grup musical lasal·lià 70xset
70xset és un grup musical que vol comunicar els valors cristians i humans a través de la música i la paraula. Va néixer fa uns 20 anys amb arrels lasal·lianes, i amb La Salle segueix creixent i fent nous projectes, oberts al món. Ha participat a diverses trobades socials i eclesials, com l'Aplec de l'Esperit.
Enguany celebra els 20 anys del seu primer treball, "Pedres vives", i ho fa amb un concert aniversari . Serà el dissabte 9 de juny a les 18:00 a Barcelona, a La Salle Comtal (davant del Palau de la Música) . L' entrada és gratuïta . | 0.740531 | curate | {"fr": 0.012422360248447204, "ca": 0.9875776397515528} | http://www.bisbatsantfeliu.cat/noticia.php?id=133 |
mc4_ca_20230418_14_121091 | El mon està boig: Un gran fotógraf: Joan Colom
Un gran fotógraf: Joan Colom
Veia les fotografies amb els meus ulls d’ara i davant meu desfilava una col·lecció de personatges, molts d’ells esperpèntics, enquadrats en escenaris barcelonins, personatges que jo recordava i que em semblaven xocants.
A molts d’ells jo els havia vist en directe, amb uns ulls mes joves i el que les fotos ara em rebel·laven com xocant, en aquell temps formava part d’una quotidianitat mes, diguem-ne, “natural”.
Les Rambles, el Raval, el Born, el Barri “Xino”, el Port...i determinats subjectes que hi deambulaven: pidolaires, prostitutes, processionàires, mariners americans, camorristes, xerraires i un bon munt de gent curiosa.
Totes aquestes imatges adormides en els meus records, me les ha revifat l’exposició fotogràfica en homenatge d’en Joan Colom, “Jo faig el carrer”, que aquests dies te lloc en el palau del MNAC a Barcelona. Aquest fotògraf, de 93 anys i ben actiu encare, ha estat espectador d’una part important de la vida a Barcelona, rebutjada per molts, però que ha existit i existeix, i que també es historia de la ciutat.
Amb ulls de notari gràfic ha anat recopilant durant tants i tants anys els testimonis d’una ciutat ben viva i contradictòria. Joan Colom no es nomes un mestre de la fotografia, sinó un veritable sociòleg, que demostra que ben a prop nostre tenim elements dignes d’investigació i que mereixen la nostra curiositat.
Recomanable visitar-la.
Tot cercant informació sobre aquest fotògraf, m’he ensopegat amb el treball que sobre ell va fer en Manuel Asensi Perez, catedràtic de filosofia a la Universitat de Valencia: JOAN COLOM Y EL DEVENIR PUTA DEL
FOTÓGRAFO, treball que pretenia incloure al catàleg de l’exposició d’en Colom a Madrid el Maig del 2004. El filòsof es dol de que finalment en Colom rebutges incloure’l, i haig de dir que no m’estranya.
Trobo delirant la teoria de que en Colom acabava essent una puta com les que fotografiava. Ja entenc que ho planteja des d’un punt de vista “filosòfic”, però no veig que s’aguanti per cap lloc. D’entrada, l’Asensi es cenyeix molt a les fotografies sobre prostitutes que va fer el fotògraf, però aquest no va ser l’únic camp en que va treballar, tot I que sigui el mes nombrós. Desprès, fa interpretacions sobre elements escenogràfics que no tenen cap sentit, com assimilar que l’espai al darrera del cul d’una dona fotografiada (fot. 1ª) el deixa expressament per a entendre que estava allí a fi de ser omplert per algú disposat a pagar i fer el que la postura de la dona li promogués a fer.
Penso que la explicació es mes senzilla i que si la escena ha quedat així es perquè el fotògraf l’ha captat, seguint la seva manera de fer, de forma dissimulada. Si hi hagués hagut algú mes a prop, segurament no hagués pogut fer la fotografia.
En fi. Sense que això vulgui expressar cap voluntat de comparar-me amb el mestre, el que hem de patir el fotògrafs aficionats!
Publicado por Jordi Manzanera en 9:11 p. m.
Fotos que m'agrada compartir - Meravellos Japó
Entre molses i alzines - Parc del Montnegre i el Corredor. Octubre 2017 | 0.838946 | curate | {"ca": 0.9341590612777053, "es": 0.06388526727509779, "su": 0.001955671447196871} | http://novou.blogspot.com/2014/02/un-gran-fotograf-joan-colom.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_308779 | El terme grup és recent, les llengües antigues no disposaven de cap terme que designés una associació de poques persones amb objectius comuns. A principis del S.XIX sorgeix la idea de l'home com ser social o grupal. Un grup està format per una sèrie de persones que durant un lapse de temps i amb una continuïtat comparteixen una funció, i el nombre de la qual és suficientment reduït com perquè cadascun pugui entrar en relació amb tots els altres.
Les característiques de'un grup són:
- Pluralitat de persones.
- Delimitació espacial i temporal de l'experiència.
- Comunicació dels membres entre si.
Elements decisius en un grup:
- L'experiència comuna.
- La interdependència.
- La distribució de funcions.
- La consecució d'una meta.
El grup és una mica més que la suma dels individus, doncs un individu en un grup és una mica més que un subjecte aïllat. Els grups i els fenòmens inherents als mateixos no comencen, sinó que són la continuació dels altres grups en els quals ha participat el subjecte. L'individu humà mai està aïllat; en una teràpia de grup cada persona es mou des de la seva xarxa primària familiar i es barreja amb altres persones, formant un camp d'interacció en el qual cada subjecte comença de nou.
OBJECTIUS de la Teràpia de grup
La Teràpia de grup és una forma especial de teràpia en la qual un grup es reuneix, guiat per un/a Psicòleg - Terapeuta professional, per ajudar-se individual i mútuament.
La Teràpia de grup ajuda a la persona a conèixer-se a si mateixa, i també a millorar les seves relacions interpersonals. Pot centrar-se en problemes emocionals -de solitud, depressió i ansietat- o bé pot centrar-se en problemes que sorgeixen en relació a les dinàmiques que es generen en el treball. Ens ajuda a realitzar canvis importants per millorar la qualitat de la vida. Fomenta la salut mental i alleuja els símptomes.
L'objectiu de realitzar una Teràpia de grup dependrà de cada grup en particular. Els objectius d'un grup dels individus del qual (sense conèixer-se entre ells) es reuneixen una vegada a la setmana per elaborar els trastorns emocionals com la depressió, seran diferents dels objectius d'un grup d'individus que ja estan constituïts prèviament com un grup de treball en una institució i que decideixen reunir-se per elaborar les dificultats i problemes que van sorgint des d'allí.
La sessió de Teràpia de grup és una tasca de col·laboració, en la qual el Psicòleg-Terapeuta assumeix la responsabilitat clínica del grup i els seus membres. Dins de la sessió els membres s'ocupen d'expressar de la manera més lliure i honesta possible els seus problemes, sentiments, idees i reaccions. Aquesta exploració dóna als membres del grup la matèria primera per comprendre's i ajudar-se. Els membres no només aprenen de si mateixos i els seus propis problemes, sinó que actuen també com a "ajudants terapèutics" dels altres.
Després d'haver establert la continuïtat i durada de les trobades periòdiques, la missió del Psicòleg-Terapeuta de grup se centrarà a ajudar a aquest i als seus membres a prendre consciència de les seves dificultats, conflictes i problemes. Què és el que es fa, com es comporta i perquè. D'aquesta forma i de manera progressiva, el grup anirà trobant possibles solucions que millorin el seu funcionament tant un nivell personal com a institucional (si és el cas).
Què tracta la Teràpia de Grup segons els diferents objectius?
- Grups de Psicoteràpia: Tracten les disfuncions emocionals. L'objectiu és la modificació de la disfunció a través de l'elaboració profunda dels conflictes i problemes que condueixen a això.
- Grups Intensius de Resolució de problemes: L'objectiu consisteix a identificar i aclarir el problema, analitzar solucions alternatives i iniciar compromisos de canvis orientats a l'acció.
- Grups Multidisciplinaris: Participen psicòlegs, treballadors socials, terapeutes, infermers, auxiliars d'infermeria, etc. els qui, pertanyent a una institució, es plantegen un ús eficient dels recursos disponibles per a benefici del grup de treball i també a un nivell individual.
- Grups Educatius: El seu objectiu se centra a aportar i rebre informació; en ells s'inclouen la formació dels professionals (per exemple: mestres, educadors socials).
- Grups de Teràpia de Suport: Centrats en els pensaments, sentiments i conductes disfuncionals dels seus membres, que es reuneixen per elaborar-los.
- Grups d'Activitat: Es dissenyen per facilitar el benestar psicològic i emocional dels seus membres. Les activitats que s'inclouen en aquest tipus de grup són per exemple la pintura, els viatges amb un objectiu, etc.
- Grups de Suport a Companys: Els professionals comparteixen l'estrès i els problemes relacionats amb el seu treball. S'aporta i comparteix informació i es redueix l'aïllament personal. És una oportunitat per elaborar conflictes emocionals latents.
- Grups de Tasques: Es dissenyen per complir un objectiu específic. Per exemple grups de recerca.
- Grups d'Autoajuda: Organitzats al voltant d'una experiència en comú amb els seus membres (alcoholisme, dependències, trastorno límit de personalitat).
- Grups de Teràpia Breu: L'objectiu és centrar-se en les accions que els membres poden realitzar per millorar la seva situació actual en un espai breu de temps.
SERVEIS
1- DIRIGIT AL PERSONAL LABORAL I USUARIS DE CENTRES GERIÀTRICS:
Creació i seguiment de:
- Grups Multidisciplinaris, constituïts pel personal sanitari de la Institució. Abordatge de la problemàtica i conflictes emocionals i funcionals que sorgeixen en el lloc de treball a través de l'equip multidisciplinari.
- Grups de Teràpia de Suport: pensats per a grups de treballadors amb elevats nivells d'estrès, centrats en els pensaments, sentiments i conductes disfuncionals dels seus membres, que es reuneixen per elaborar-los.
- Grups de psicoteràpia de la 3ª edat, especialment dissenyats per a usuaris de Centres Geriàtrics i orientats a elaborar les dificultats que sorgeixen en la vellesa, concretament per a persones institucionalitzades.
2- DIRIGIT A INSTITUCIONS:
Estudi i disseny del tipus de trobada o teràpia de grup adequat al conflicte o problema plantejat per la Institució. Creació i seguiment de:
- Grups de psicoteràpia
- Grups multidisciplinaris
- Grups d'activitat
- Grups intensius de resolució de problemes
- Grups educatius (a través de la creativitat)
3- INTENSIUS DE CAP DE SETMANA-GRUPS CREATIUS:
Especialment dissenyat per a professionals que desenvolupen la seva activitat amb gran presència de la interdisciplina i el concepte grupal tals com a mestres, educadors socials, terapeutes, infermers, auxiliars d'infermeria, psicòlegs, etc…
Les trobades intensives de cap de setmana han estat minuciosament dissenyades per respondre als problemes i conflictes més comuns en aquests col·lectius.
El recolliment, la creativitat i la intensitat són els fonaments d'aquesta proposta de treball grupal. La disciplina artística s'uneix a la psicològica. L'acte creatiu concret originat per l'individu, precedeix a una reflexió teòrica posterior a dos nivells: l'individual i el de grup.
La proposta s'articula a través de la unió dels principals elements de grups de tasca, grups educatius i grups d'activitat creativa amb tres finalitats principals:
- Facilitar un espai d'intercanvi i elaboració grupal de situacions conflictives en el treball amb grups.
- Dotar de recursos i eines que ajudin al professional a afrontar els conflictes generats per la complexitat i les peculiaritats de l'exercici de la seva funció. | 0.785377 | curate | {"ca": 0.9819431343484706, "es": 0.013610025603018461, "fr": 0.0009432691011992993, "sv": 0.003503570947311683} | https://www.raquelvidalpsicologa.com/ca/serveis/grups-i-institucions/ |
mc4_ca_20230418_4_37168 | Cuina Cinc: Arròs amb llet -La mitad del cielo -
Arròs amb llet -La mitad del cielo -
Sempre havia pensat que si un dia hagués d'explicar la recepta de l'arròs amb llet hauria de recordar La mitad del cielo, pel·lícula dirigida i escrita per Manuel Gutiérrez Aragón i interpretada per Ángela Molina, la protagonista, en el paper de Rosa, acompanyada de grans actors com Fernando Fernán Gómez, en el paper de Don Pedro o Margarita Lozano, en el paper de l'abuela.
La pel·lícula és com si fos un conte on es relata la vida de Rosa, una noia d'una família humil d'una aldea de Cantàbria, mare i vídua que ha d'emigrar i emprendre un nou camí per guanyar-se la vida a Madrid.
Rosa té una personalitat capaç de canviar i superar el seu entorn, entre somnis, realitats, històries d'amor en un sentit ampli en un món de vegades oníric i alhora màgic.
El títol de la pel·lícula prové d'una frase anterior a Mao per dignificar i respectar a les dones maltractades quan diu que les dones sostenen la meitat del cel, l'altra meitat, els homes.
Sinó l'heu vist us animo a descobrir-la us agradarà i commourà amb les interpretacions excel·lents d'Àngela Molina, en el paper de Rosa i tot l'equip d'actors que varen intervenir. Els brillants papers de Fernando Fernán Gómez, el jefe d'abastos del mercat central de Madrid, entranyable o Margaria Lozano, l'abuela màgica. El reflex del context social, les feines, els mercats, els oficis, les classes socials o la picaresca.
La protagonista és una dona avançada al seu temps. Treballarà com a dida en la casa de Don Pedro, Fernando Fernán Gómez, gràcies a ell aconseguirà una parada de -casqueria- en el Mercat per acabar tenint un restaurant i el seu reconeixement on es reuniran els polítics, escriptors i empresaris del moment perquè al voltant de la taula i el menjà es decideixen, es celebrant o es resolen moltes situacions de la vida.
L'olla d'aquesta foto és de casa dels pares, especial i única només per bullir la llet de vaca. Recordo els estius, a les 7 de la tarda i un camí que llavors em semblava immens, anàvem a buscar la llet de les vaques, acabada de munyir, amb la lletera per esmorzar a l'endemà.
El menjar té un paper important en la pel·lícula com un fet cultural i social. Una de les escenes que tothom que l'ha vist recorda, és quan Don Pedro, Fernando Fernán Gómez, menja amb entusiasme i voracitat l'arròs amb llet que li ha preparat la protagonista.
Com pot ser que el jefe d'abastos no tingui res per menjar?!! Exclama en una escena Don Pedro. Quan algú ha preguntat a l'Ángela Molina qué té aquell arròs amb llet? Ella respon: “Pues ese arroz con leche tiene amor”.
imatge per compartir de Google
Aquesta és la clau perquè un plat sigui no tan sols bo. L'arròs amb llet és fàcil de fer però vol paciència i temps, no el podem deixar que es faci sol l'hem d'acompanyar com si preparéssim un rissoto. Bons ingredients: arròs rodó de la varietat bomba perquè absorbeixi tots els sabors i els aromes, la llet de vaca de bona qualitat, la pell de la llimona, i la canyella de Ceilan.
I com cada any he presentat unes postres làctics: La crema catalana, el gelat de crema catalana, les pomes farcides amb crema, el flam clàssic o el pastís de formatge. Aquest any, he pensat en l'arròs amb llet, postres tradicionals i casolans possiblement cuinats arreu del món i que varen introduir els àrabs a la península.
La recepta amb diverses variants la trobareu en moltíssims receptaris antics i actuals. He consultat fins a una vintena de llibres. En tots està recollida amb algunes variacions: alguns fan bullir l'arròs primer amb aigua i després afegeixen la llet al meu entendre perderia cremositat.
En Josep Pla reconeix que són unes postres molt apreciats en el Nord i escriu que per ell no tingueren cap preferència.
En Santi Santamaria no el recull en cap dels llibres o articles que tinc d'ell ni tant sols en un llibre dedicat als arrosos.
L'arròs amb llet el recullen la majoria de llibres de cuina, receptaris, rebosteria, i en cadascun, una manera diferent de preparar-lo, cada casa té la seva manera. En Jaume Fàbrega, Ferran Adrià, Joan Roca, Pep Nogué, La cuina de l'arròs de Pals de l'Editorial Cossetània o recentment Xesco Bueno, en el llibre Escuela d'arroz i molts i molts altres llibres de rebosteria.
A casa, el preparem bullint l'arròs amb la llet d'aquesta manera té més cremositat. L'he vist fer moltes vegades, de manera improvisada, quan s'acaba de recollir la cuina els dissabtes fins i tot la mare el fa sense pesar els ingredients. Escric la recepta com la fa ella amb alguns consells, suposo, que útils.
Per fer aquestes postres no s'ha de tenir presa, s'ha de tenir paciència i remenar lentament amb una cullera de fusta, si pot ser de boix. Una especial pels dolços va molt bé per allò de no transmetre els sabors.
Els ingredients - 2 persones-
400 ml de llet de vaca sencera
80 gr. arròs de gra rodó varietat bomba
1 tira de la pell d'una llimona sense la part blanca
mitja branqueta de canyella
Posem la llet en una cassola de fons gruixut i ampla o millor en una antiadherent amb la tira de la pell de la llimona i la meitat d'una branqueta de canyella. Deixar infusionar uns cinc minuts.
Posar el foc entre mig i alt fins que comenci a bullir la llet, en aquest moment s'afegeix l'arròs en forma de pluja i anem remenant amb una espàtula de fusta, baixem el foc, continuar remenant gairebé constantment perquè no se'ns enganxi l'arròs, no és necessari fer-ho tota l'estona però si cada 3 o 4 minuts. Quan porta uns 10 minuts de cocció, retirem la pell de la llimona i la branqueta de canyella i hi afegim el sucre i continuem remenant aproximadament uns 45 minuts, amb el foc baix i vigilant que no s'enganxi.
Posem l'arròs amb llet en bols individuals i els conservem a la nevera. Aconseguirem un tel fi de crema al damunt.
Presentació: En el moment de portar-lo a taula afegim canyella en pols al damunt.
L'arròs amb llet d'Astúries té fama de ser uns dels millors, una de les singularitats és afegir en els últims cinc minuts i abans d'acabar la cocció una punta de mantega i en el moment de presentar a taula en comptes de canyella en pols afegeixen sucre per sobre i ho cremen com si fos la crema catalana cremada.
Cada casa té la millor recepta. L'èxit d'un plat són els ingredients, la intenció, la manera i l'amor que posem quan el fem.
Bona cuina i bon cine!
"La sonrisa cuesta menos que la electricidad y da más luz" -Proverbi escocès-
Premi Goya a la millor música original
Ángela Molina - Concha de Oro a la mejor pel·lícula i Concha de Plata a la mejor actriz en el festival de San Sebastián.
Publicat per Cuina Cinc a 23:58
Etiquetes de comentaris: cine, cuiners, família, llibres, pasta i arròs, postres, tot l'any
El pare 2 d’agost de 2017 a les 18:49
No sóc massa de postres, i tampoc de l'arròs amb llet, no és un plat que em faci ni fred ni calor.
Dit això, he llegit amb molt d'interès el teu treball, excel·lentment elaborat, amb un munt de dades i referències interessants.
Fina, em trec el barret. Enhorabona.
Cuina Cinc 5 d’agost de 2017 a les 8:23
Bon dia, Manel,
Sí! sembla que l'arròs amb llet o agrada o no agrada. No té "grisos"
Moltes gràcies de tot cor. Sempre agraïda. Feia molts dies que l'havia fet, les fotos, documentar-me. Finalment ja veus he fet la recepta de casa.
El cine, d'altra banda, m'agrada i el "maridatge cuina i gastronomia" sempre ve de gust!.
Un feliç cap de setmana! Que estiguem bé! | 0.808086 | curate | {"ca": 0.9377040261153428, "es": 0.046789989118607184, "pl": 0.0008161044613710555, "pt": 0.006936887921653972, "fr": 0.0053046789989118605, "en": 0.002040261153427639, "cs": 0.00040805223068552776} | http://cuinacinc.blogspot.it/2017/07/arros-amb-llet-la-mitad-del-cielo.html |
macocu_ca_20230731_6_142065 | Partit de futbol solidari per La Marató
12/12/2016
Dissabte 17 de desembre partit de futbol solidari per la Marató de TV3 a càrrec dels jugadors i jugadores de Festes Majors a les 15.30h. | 0.637904 | curate | {"ca": 0.9459459459459459, "it": 0.05405405405405406} | |
mc4_ca_20230418_11_133237 | Espores - Al ric cereal!
Al ric cereal!
Els cereals són indispensables en la nostra alimentació i s'han convertir en un dels principals motors econòmics a nivell global. Es conreen en tots els racons del planeta, posicionant-se com la millor alternativa per a combatre la fam crònica que es viu en algunes zones del món.
Els cereals es vénen conreant des de fa segles en tots els racons del planeta i sempre han estat la base de l'alimentació dels diferents pobles i cultures del món. L'origen del cultiu de cereals es remunta al final de l'Era Glacial, quan com a conseqüència de l'augment de les pluges i l'ascens de la temperatura, es va originar una explosió vegetal en quant a biodiversitat. L'home, aleshores carnívor, va començar a enriquir la seua dieta gràcies a plantes, fruits i llavors, però amb el pas de temps, parlem de segles, va observar que les llavors havien de ser sembrades i cuidades per a garantir una collita futura. D'aquesta manera, els cereals silvestres, aquells que creixien de forma espontània a la natura, van començar a ser conreats, i l'home recol·lector es va convertir finalment en agricultor.
S'estima que cap a l'any 5000 a.C va començar a Europa la pràctica del mestall o barreja de cereals a l'hora de fer la sembra. Els agricultors quedaven així assegurats en el cas que un dels cereals no prosperara per malaltia o per incidències meteorològiques. Avançaven en tècniques de cultiu del cereals però també les de conservació, com la de torrar el gra abans de ser ser emmagatzemat perquè es mantinguera millor en el temps.
La paraula cereal prové de la deessa romana Ceres, la Terra, que es representa sempre amb roselles i espigues de blat
Però realment van ser els romans qui van desenvolupar les primeres tècniques que permetien aprofitar els cereals obtenint un màxim rendiment. Per a tallar les espigues utilitzaven en un primer moment falçs de bronze, després es van passar al ferro, i amb la conquesta de Gàl·lia, van desenvolupar finalment la primera recol·lectora. D'altra banda, per a moldre el gra utilitzaven al principi pedres, després morters i finalment molins que permetien obtenir els cereals en pols. Al llarg dels segles es van desenvolupar diferents tècniques i enginys per a plantar, recol·lectar i tractar-los, que propiciaren el consum exponencial dels cereals i que anaren estenent-se i perfeccionant-se fins a arribar als nostres temps.
Segons la FAO, en els anys 90 es va apreciar una disminució en el creixement del consum mundial de cereals, però no va ser per limitacions a la capacitat de producció, sinó més aviat per un creixement més lent de la demanda causat per factors excepcionals i transitoris. Llevant aquest període, el seu consum ha continuat augmentant i per desgràcia també amb ell la dependència en les importacions principalment dels països en desenvolupament. Tot un repte per a investigadors i institucions per tot arreu que treballen per trobar exportadors nous i tradicionals que remeien finalment aquest desequilibri entre països rics i pobres, tant per a resoldre problemes de seguretat alimentària com de degradació mediambiental.
Avui dia l'estructura de la producció d'aliments a gran escala centrada en obtindre la màxima rendibilitat econòmica, unida a la desaparició de bona part de les poblacions rurals i altres possibles causes, ha provocat una important pèrdua de biodiversitat de les espècies cultivables. El blat, la dacsa i l'arròs s'han convertit en els cereals més consumits i conreats del món deixant arrere altres espècies.
El blat, el motor de l'economia mundial
Com dèiem anteriorment, la introducció de l'agricultura va suposar un canvi molt important en l'alimentació humana, que va passar de nodrir-se dels recursos disponibles que hi havia en la natura a la producció controlada a gran escala d'aliments, principalment de cereals i tubercles, que van permetre la regularització de la ingesta de proteïnes.
Si fem una ullada a la història, possiblement el blat va ser el primer cereal que va ser domesticat per l'ésser humà. Va ocórrer entorn de l'any 10.000 a.C., en la regió coneguda com Creciente fértil, que englobava l'Antic Egipte, Orient Mitjà i Mesopotàmia. Els arqueòlegs han trobat restes d'espelta i carraó, tipus de blat, en jaciments d'Orient Pròxim datats en el VII mil·lenni a.C. L'espelta es conreava en l'Egipte predinàstic, encara que hi ha evidències que abans ja va ser utilitzat. En l'Europa prehistòrica es combinava amb ordi i blats carraó i comú. De fet s'ha descobert pa de blat en un jaciment del VI mil·lenni a.C. en el sud del Turquestan; i en Cnosos (Creta) s'ha trobat un blat hexaploid.
En la península ibèrica el cultiu del blat no va començar fins a l'any 4000 a.C, convertint-se sota la dominació romana en un dels principals productes d'exportació, juntament amb la vinya i l'olivera. Anys després, el blat va creuar finalment el toll sent introduït a Amèrica pels colons espanyols i a Estats Units pels anglesos.
I és que a nivell mundial, el blat és una de les espècies conreades més comunes, doncs s'adapta a diferents condicions d'altitud i temperatura. Un dels principals objectius de les societats agrícoles ha estat precisament el de millorar el cultiu i les varietats del blat adaptant-les a cada regió. Per açò en l'actualitat és el cereal més conreat del món, base de l'alimentació d'un 35% de la població mundial, i malgrat que avui dia només tenen importància comercial les varietats de blat comú, candial i dur, encara es conreen moltes altres espècies adequades a les diverses condicions locals. Aquestes varietats menys esteses constitueixen la reserva essencial que nodreix els programes de millora.
Països productors de blat en el món
L'arròs, el cereal d'Àsia
Encara que existeixen centenars de varietats, l'arròs comú, natiu del sud-est asiàtic on es conrea des de fa més de 7.000 anys, és la més consumida. S'han trobat proves del seu cultiu datades abans de l'any 5000 a.C. en l'orient de Xina, i abans de l'any 6000 a.C. en una caverna del nord de Tailàndia.
Creix en terrenys molt calorosos i humits i el seu consum està molt estès, constituint la base de la dieta de quasi la meitat dels habitants del món. El segó del gra té proteïnes i vitamines I, K i del complex B, mentre que l'arròs blanc, el gra privat del segó nutritiu, és un aliment de menor qualitat. Per això una dieta basada principalment en arròs blanc pot provocar malalties carencials, com el beri-beri. Però actualment el reconeixement del valor nutritiu del segó ha elevat d'alguna manera el consum d'arròs integral o sencer, sense espellofar.
L'arròs conté aproximadament un 25% d'hidrats de carboni, quantitats xicotetes de iode, ferro, magnesi i fòsfor, així com concentracions quasi inapreciables de proteïnes i greixos. A Japó s'extrau el midó de l'arròs per a fermentar-ho i elaborar el shake, una beguda alcohòlica molt coneguda. A diferència de quasi tots els altres cereals, l'arròs no es sol utilitzar per a l'elaboració del pa, en general es consumeix bullit i assaonat de diferents formes, segons la tradició. El gra s'usa principalment com a farratge per als animals, encara que en les regions productores sí s'aprofiten els subproductes (farina, segó i palla).
La dacsa, el cereal que va venir d'Amèrica
Aquest cereal era l'aliment bàsic de les cultures americanes molts segles abans que els europeus arribaren al Nou Món. L'origen d'aquesta planta continua sent un misteri. Hi ha proves concloents, aportades per les troballes arqueològiques i paleobotàniques, que en la vall de Tehuacán al sud de Mèxic ja es conreava dacsa fa aproximadament 4.600 anys. Una dacsa silvestre primitiva que no es diferenciava molt de la planta moderna en les seues característiques botàniques fonamentals. A Espanya va començar a conrear-se en 1604, quan va ser introduïda a Astúries pel governador de Florida. Ja durant el segle XVIII, el cultiu es va difondre de forma gradual per la resta d'Europa.
Al llarg de la dècada dels 80, la producció d'aquesta espècie va experimentar un creixement net de quasi el 11%, a causa del cultiu intensiu i a l'abundant aplicació de fertilitzants i herbicides. Però no va ser fins als 90 quan la seua producció es va disparar arribant als més de 469 milions de tones anuals, ocupant així i per volum de producció, el tercer lloc darrere del blat i l'arròs. Actualment Estats Units és el primer productor, acumulant més del 40% de la producció mundial. Xina, Brasil i Mèxic són uns altres importants països dacsers.
Ofrena de dacsa i altres fruits per a demanar fertilitat a Tlaloc, una de les divinitats més antigues i venerades de tota Mesoamèrica
Mitologia i curiositats
Al llarg de la història, els cereals han estat lligats a nombroses creences i simbolismes. El primer d'ells, relacionat amb l'origen de la civilització, doncs el cultiu de cereals va suposar l'aparició de l'home agricultor. Així, en moltes cultures i creences els cereals han estat considerats com a vehicles transmissors de saviesa i ciència, així com símbols d'hospitalitat i fraternitat.
Com a principal motor de l'alimentació de l'ésser humà, els cereals, especialment la dacsa, el blat i l'arròs han sigut considerats símbols de fecunditat, riquesa i abundància. S'utilitzaven com a moneda de canvi abans d'encunyar-se aquesta, de manera que servien per a realitzar diverses transaccions, com el pagament en gra de deutes o impostos. Pràctiques que no fan més que reflectir l'important paper que han desenvolupat els cereals a la nostra història.
Més en aquesta categoria: « ELS DÉUS DE L'AGRICULTURA: MITOLOGIA I LLEGENDES L'HORTA A JUNY » | 0.86431 | curate | {"en": 0.0039890825110224645, "ca": 0.9960109174889775} | https://espores.org/agricultura/al-ric-cereal.html |
oscar-2201_ca_20230904_4_148887 | 05-12-2021 // 18.00 h // TEATRE AUDITORI – CENTRE CULTURAL INFANT PERE // L’Hospitalet de l’Infant // Organitza: Regidoria de Cultura i Patrimoni // Durada: 60′ // Preu: 5 € / Entrada menors de 12 anys: gratuïta
COMPRAR ENTRADES ONLINE: fins al 4 de desembre.
A TAQUILLA: Una hora abans de l’espectacle.
La companyia Rebla’t ens presenta l’espectacle BACH’S MOU, música i dansa en estat pur.
Anna Serra, dansa.
Jose Mor i Jean-Baptiste Texier, música.
Viatge oníric a través del moviment i el so, a l’univers de J.S. Bach, a través d’una història explicada amb música i moviment.
La proposta d’aquests tres artistes, ofereix una visió ampliada de les obres del mestre alemany, posant moviment a la música, i fent-ne una reinterpretació molt personal i íntima. La música de bach, s’escolta, es veu, se sent i es mira. Un Projecte que ofereix la pedra angular de la literatura violoncelística, una de les peces claus de la història de la música de cambra, en una nova visió; La d’una artista del moviment, la ballarina Anna Serra i dos intèrprets de gran solvència Jose Mor en la primera, i Jean Batiste Texier a la segona, posant moviment a la música, fent sonar aquestes joies del patrimoni musical mundial.
PROGRAMA I PART
Primer contacte de la dansa amb la música. Interpretació d’una suite de J.S. Bach, per a violoncel sol num. 3 per part dels dos violoncel·listes, amb intervencions de moviment per part de la ballarina. | 0.797384 | curate | {"ca": 0.8872340425531915, "es": 0.0524822695035461, "pt": 0.028368794326241134, "en": 0.010638297872340425, "it": 0.02127659574468085} | https://culturaalabast.cat/2021/06/05/musica-i-dansa-bachs-mou/ |
oscar-2201_ca_20230904_10_34010 | Proposició de llei de mesures urgents per a fer front a l'emergència habitacional i a la pobresa energètica (Tram. 202-00062/10)
Elaboració del Dictamen (*)
(Obertura de la tramitació: BOPC, 413, 173; Designació de membres de la Comissió promotora: BOPC, 624, 22)
Nota: (*) L'informe de ponència, per indicació de la presidència de la Comissió i d'acord amb l'article 97.4 del Reglament, es distribueix electrònicament, amb el benentès que també serà publicat posteriorment en el BOPC. | 0.681518 | curate | {"ca": 0.972972972972973, "es": 0.02702702702702703} | https://www.parlament.cat/web/actualitat/ordre-dia/index.html?p_od0=0066410042 |
oscar-2301_ca_20230418_4_156592 | Aquest mes ha portat esdeveniments meravellosos i tràgics Dave Grohl i la seva família. La dona del rocker, Jordyn, va donar a llum la tercera filla de la parella l'1 d'agost, però el 6 d'agost el Foo Fighters El pare del líder, James, va morir als 75 anys.
Dave i Jordyn van anomenar la seva tercera filla Ophelia. S'uneix a les germanes grans Violet, de 8 anys, i Harper, de 5. La notícia del naixement d'Ofèlia es va publicar en silenci al pàgina de Facebook del programa de beques David Grohl Alley. Us Weekly després va confirmar la data de naixement de l'1 d'agost.
Mentrestant, el pare de Dave, James Grohl, va morir després d'una batalla contra el càncer. Va ser un periodista respectat la carrera del qual va durar molts anys. Es pot veure el seu obituari complet aquí .
Ens agradaria oferir tant l'enhorabona com el condol a Dave Grohl i la seva família durant aquests moments feliços però difícils. | 0.782142 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.aciddad.com/el-lider-de-foo-fighters-dave-grohl-dona-la-benvinguda-a-la-tercera-filla-i-perd-el-seu-pare |
mc4_ca_20230418_15_105292 | Xuclà es perfila per presidir la comissió d'investigació sobre el finançament del PP - Diari de Girona
El diputat gironí del PDeCAT és un dels candidats amb més possibilitats per dirigir els treballs d'aquesta comissió al Congrés i que s'ha de constituir dijous
efe / ddg 09.05.2017 | 09:55
El diputat gironí Jordi Xuclà. marc martí
La comissió d'investigació parlamentària sobre el suposat finançament irregular del PP en què tot indica compareixerà Mariano Rajoy, quedarà oficialment constituïda aquest dijous alhora que es perfila per presidir-la el coordinador dels diputats i senadors del PDeCAT, el gironí Jordi Xuclà.
Fonts parlamentàries van confirmar que la presidenta del Congrés, Ana Pastor, havia de comunicar als grups ahir a la tarda, a la Junta de Portaveus, la convocatòria per al dijous de la sessió constitutiva d'aquesta comissió sobre les finances del PP. Xuclà és un dels que té més possibilitats per dirigir els treballs de la comissió, per a la qual sí que sembla totalment descartat un diputat dels dos principals partits, PP i PSOE.
També aquest dia, en acabar el ple de la jornada, el Congrés constituirà formalment la comissió d'investigació que analitzarà el rescat financer de les caixes d'estalvi. En aquest cas, les fonts donen per fet que presidirà la comissió la portaveu de Coalició Canària, Ana Oramas, parlamentària experimentada i que uneix consens sobre la seva figura. No obstant això, Ciutadans (C's) se segueix postulant per presidir aquesta comissió sobre les caixes.
Ahir mateix, el líder de C's, Albert Rivera, va dir que aspira a que un dels seus diputats presideixi almenys la de les caixes, ja que es tracta de dues comissions d'investigació que van ser impulsades pel seu partit. Un dels arguments que utilitza C' és que aquesta comissió sobre el rescat financer hauria d'estar presidida per un diputat d'una formació que no hagi tingut cap responsabilitat en la gestió de les entitats rescatades.
En els últims dies els diferents grups han anat designant als diputats elegits per formar part de les dues comissions. Així, Fernando Martínez-Maíllo, coordinador general del PP serà el portaveu a la comissió d'investigació sobre el finançament irregular al seu partit, mentre que el portaveu adjunt del grup Carlos Floriano serà a la dedicada al rescat de les caixes.
El PSOE ha designat al diputat Artemi Rallo com a portaveu en la comissió d'investigació del PP, i al seu portaveu d'Economia, Pedro Saura, com a portaveu en la de les caixes. A Podem, Carolina Bescansa serà portaveu del seu partit en la comissió sobre el finançament irregular del PP, mentre que Rafael Mayoral ocuparà el lloca la del rescat de les entitats financeres. C's té tres llocs en cadascuna de les dues comissions. Toni Cantó, Melissa Rodríguez i Marcial Gómez seran a la comissió del PP i Toni Roldán, Francisco de la Torre i Ignacio Prendes a la de caixes. | 0.848304 | curate | {"ca": 0.9867411025819958, "es": 0.009769713886950453, "de": 0.0034891835310537334} | http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/05/09/xucla-perfila-presidir-comissio-dinvestigacio/845125.html |
macocu_ca_20230731_3_530807 | Redacción
El Partido Popular se ha pronunciado al respecto del conflicto originado estos últimos días en torno a la Fundación del Santo Hospital de la Beneficència.
L’Ajuntament d’Ontinyent està treballant en un Instrument Tècnic de Gestió Forestal (ITGF) asociat a la Finca de Fuset, un espai natural de titularitat municipal ubicat a l’entrada del Paratge Natural Municipal Serra de l’Ombria-Pou Clar, a uns 12 kilòmetres del nucli urbà. | 0.568192 | curate | {"es": 0.37299771167048057, "ca": 0.6270022883295194} | |
mc4_ca_20230418_9_151762 | Formes | Librería Online TROA. Comprar libro
ISBN: 978-84-17497-28-6
Totes les formes són a la natura Però identificar-les no sempre és fàcil. Per sort, gràcies als animals, aprendre les formes esdevé un divertit joc de nens.
Cada doble pàgina presenta una fotografia de gran qualitat d'un animal, acompanyada d'unes marques que ens ajuden a reconéixer les formes i amb informació interessant sobre l'animal. Descobrirem curiositats sobre la seva aparença, sobre la seva forma de vida, el seu entorn...
Els nens petits aprendran totes les formes d'una manera senzilla i fàcil, reconeixent i associant cada forma amb un animal.
Cada foto d'aquest llibre ha estat escollida pel seu interès gràfic, afectiu i informatiu, fomentant la diversitat.
A la col·lecció "El meu primer àlbum de descobriments" trobaràs...
- Llibres de cartró per a primers lectors amb fotos de gran qualitat per educar en la bellesa
- Llibres en sintonia amb la filosofia Montessori per fomentar una vida més connectada amb la natura i més pausada. | 0.754059 | curate | {"es": 0.06547619047619048, "ca": 0.9345238095238095} | https://www.troa.es/libro/formes_1045338 |
cawac_ca_20200528_0_104741 | Butlletí electrònic "Tàrrega, empreses igualitàries"
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC “TÀRREGA, EMPRESES IGUALITÀRIES”
Activitat enmarcada dins de l'aposta decidida de la Diputació de Lleida, per desenvolupar a tot el nostre territori la Igualtat d’oportunitats.
L’Ajuntament de Tàrrega elabora setmanalment el butlletí electrònic “Tàrrega, empreses igualitàries” amb l’objectiu de fomentar la igualtat d’oportunitats de les dones en l’àmbit laboral donant suport a les empreses en l’elaboració i implantació de plans d’igualtat. El butlletí s’adreça a les empreses, entitats relacionades amb el món laboral i persones interessades i conté informació sobre subvencions, notícies i actes relacionats amb la igualtat d’oportunitats al món laboral. Per sol·licitar l’alta al butlletí, les persones interessades han d’omplir la fitxa d’inscripció i fer-la arribar a l’agent d’igualtat de l’Ajuntament de Tàrrega. | 0.765868 | curate | {"ca": 0.9415730337078652, "en": 0.058426966292134834} | http://www.diputaciolleida.cat/diputacio/igualtat/tarrega/4/butlleti-electronic-tarrega-empreses-igualitaries |
macocu_ca_20230731_4_97179 | Cal Pablo HUTL 0-51752-88
El nostre Allotjament se situa al final del poble, proper als camins que van a la muntanya de Vallbona de les MonGes i Rocallaura, des del qual podeu anar tant amb bicicleta com a peu perquè aquesta zona està senyalitzada per la “Ruta del Cister”.
Roba de Llit, tovalloles, Paper de vàter, sabó de mans.
Us hi trobareu amb tres habitacions, bany complert, cuina equipada, saló menjador i terrassa amb barbacoa amb vistes a la muntanya. | 0.746193 | curate | {"en": 0.05458515283842795, "ca": 0.9454148471615721} | |
vilaweb_ca_20220728_0_81675 | Em preocupa el meu cul. Amb música de l’Ovidi, ho escric. Amb aquell to volgudament desimbolt i estiuenc i nya-nya-nya que va fer servir per posar el dit a la plaga, i vinga tothom a la festa, a saltar i a ballar i a cantar per no plorar:
I com que la tragèdia
demostra que cultura
amb prou feines és cul,
em preocupa el meu cul.
Des que vaig llegir allò dels diners que aniran a parar a uns túnels sota les Glòries, que no em trec la tornada del cap. I sé que no queda gaire bé anar cantussejant pels llocs la cosa del cul, i que pot transmetre una imatge equivocada del fons de la qüestió, però és que s’enganxa, la cançoneta. I que em preocupa.
Perquè, a Barcelona, l’ajuntament vol destinar al nus viari de les Glòries 27 milions dels 30 que la Diputació aporta a cultura. Perquè ni al País Valencià ni a les Illes no hi ha una conselleria del ram pròpiament dita (Educació, Investigació, Cultura i Esports, terra endins; Transparència, Cultura i Esports, mar enllà: encara ho podríem farcir amb algun altre ingredient a joc, que ningú no se n’acabaria d’exclamar). I perquè això, que podrien ser tot just un parell de detalls anecdòtics, sospito que, de fet, són símptoma d’una deixadesa, d’una patologia greu.
De fons.
I és que, cada vegada més, sembla que la cultura se’ns hagi convertit en un accessori prescindible, en una galindaina que sí, que pot fer més o menys bonic per lluir en una festa, però que ja està, mira, ho veus?, fora i no passa res. Res.
I diries que aquesta visió de la cultura s’ha estès tant que ja és mainstream, ja ho domina tot. També els governs dits d’esquerres. O de progrés. O tal.
Així doncs, o bé es passa per alt el tema o bé, quan es tracta, es fa com si el sector cultural fos el dels productors de sabates, o de capses de cartró, d’etcètera: fabricants i venedors de mercaderia. I se cerca l’èxit (l’èxit!). I aquesta cosa (no pas la qualitat, no pas els valors, no pas l’estímul: l’èxit) es mesura tan sols en nombre de visitants, d’usuaris, que en diuen. I reduïm el sector de la cultura a ‘indústries culturals’, col·locadores de productes (quantificables) i que s’han de regir per criteris de benefici: sempre superant-se, més usuaris, més benefici, més més: èxit-èxit-èxit!
Per acabar d’arrodonir la jugada, un cop hem reduït la cultura a això, a simple mercaderia, passa a ser bibelot, complement, luxe. Prescindible.
I ja som al cap del carrer.
Aquest menyspreu per la cultura que es detecta avui en agents que haurien d’actuar justament en sentit contrari al que ha fet tradicionalment, i per interès obvi, la dreta reaccionària (valgui la redundància) té conseqüències greus. Renunciar a la cultura significa renunciar a la batalla de les idees (que hi és, sempre hi és). I perdre-la, per tant. Perquè entendre la cultura com a mercaderia és perdre de vista que, en realitat, cultura són, sobretot, valors; són interrogants, obertura al món, diàleg, pluralitat, esforç, coneixement, risc, arguments, creativitat i un llarguíssim etcètera d’imprescindibles. En tota societat, i especialment en situacions d’opressió, la cultura es converteix en vehicle natural d’expressió democràtica. D’aquí ve, per cert, l’obsessió del poder per assimilar-la, per aplanar-la, per reduir-la a la mínima expressió, per eliminar-la. Per convertir-la en allò altre, en cul. | 1 | perfect | {"pt": 0.01955392606171708, "ca": 0.9168958142377024, "es": 0.03635808127100519, "nl": 0.002444240757714635, "gl": 0.0058050717995722576, "en": 0.003971891231286282, "da": 0.008249312557286892, "it": 0.006721662083715246} | https://www.vilaweb.cat/noticies/cul-minacio/ |
acn_ca_20201011_0_30956 | Colau descarta pactes de govern després del 21-D amb partits que defensin la via unilateral o el 155
L'alcaldessa de Barcelona creu que les càrregues policials de l'1-O són el que més ha perjudicat la imatge de la ciutat
ACN Barcelona.-L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha descartat pactes de govern posteriors al 21-D amb els partits que defensen la "irresponsabilitat" de la via unilateral o "l'autoritarisme" del 155. "No farem pactes de govern amb cap de les opcions que defensin aquestes opcions extremes", ha insistit en una entrevista a la Cadena Ser. D'altra banda, ha assenyalat les càrregues policials com el que ha repercutit més en la imatge de Barcelona i ha afegit que van generar "pànic" a l'exterior. En menor mesura, segons Colau, la declaració d'independència també ha fet mal a la imatge de Barcelona i Catalunya. L'alcaldessa ha carregat contra el PSC i el PSOE per haver-se alineat amb el PP "sense fissures" i amb la versió "més dura".
Preguntada per si Catalunya En Comú descarta pactar amb ERC després de les eleccions del 21 de desembre, Colau ha respost que encara no s'ho han plantejat però ha refermat la seva posició contrària tant a una declaració unilateral d'independència com a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que ha suposat la suspensió de l'autogovern.
Colau assegura que l'objectiu del seu espai és "reconstruir majories socials" i dialogar amb tothom però, d'entrada, ha descartat pactes de govern amb els que defenen la via unilateral o el 155.
L'alcaldessa considera que no s'han de treure responsabilitat als responsables de la declaració d'independència però també ha assenyalat que l'aplicació del 155 no ha fet res més que complicar la situació. Ha estat, segons Colau, el pitjor que li a passat a Catalunya en democràcia.
Davant d'aquesta situació, ha definit com a "incomprensible" que el PSC s'hagi alineat "sense fissures" amb el PP de la corrupció. Una posició que, segons l'alcaldessa, tampoc s'entén des de les files dels socialistes catalans com demostren les dimissió d'alcaldes com el de Terrassa o Blanes.
Colau ha defensat que si ella hagués estat presidenta del govern espanyol en aquesta situació hagués negociat abans de la declaració d'independència i "no s'hagués arribat fins aquí". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/colau-descarta-pactes-de-govern-despres-del-21-d-amb-partits-que-defensin-la-via-unilateral-o-el-155 |
mc4_ca_20230418_15_8286 | Títol de la pel·lícula: Spartacus.
Any de la producció i nacionalitat: 1960. EUA.
Producció: Edward Lewis per a Byrna Productions, distribuïda per Universal Pictures.
Productor executiu: Kirk Douglas.
Guió: Dalton Trumbo, basat en la novel·la de Howard Fast.
Fotografia: Russell Metty, en Technicolor i Supertechnirama-70
Direcció artística: Eric Orbon
Assessor històric: Vittorio Nino Novarese
Intèrprets: Kirk Douglas (Espàrtac); Laurence Olivier ( Marcus Crassus); Jean Simmons (Varínia); Peter Ustinov (Lentulo Baciatus); Tony Curtis (Antonino); Charles Laughton ( Gracchus); John Gavin (Julius Caesar); Charles McGraw (Marcellus).
Spartacus se centra històricament en el segle I abans de Crist, a l’antiga roma, quan Cras, Juli Cèsar i Pompeu es disputaven el poder en el primer triumvirat, que conegué les primeres guerres civils romanes.
Els esclaus de Roma es rebel·laren, capitanejats pel gladiador Espàrtac. La rebel·lió, que aconseguí uns certs èxits en els primers moments, fou sufocada sanguinàriament per l’exèrcit romà, degut a la brutal desproporció de forces. Els principal líders, Espàrtac entre ells, foren executats. Però el seu sacrifici resta en la Història com a exemple de lluita per a la llibertat i contra l’opressió.
1.- Elaboreu de forma gràfica una cronologia de la Roma antiga que vagi des de la fundació de la ciutat fins la seva caiguda, on es distingeixin clarament els períodes de la Monarquia, República i Imperi. Situeu de manera especial el moment històric de la rebel·lió d’Espàrtac.
2.- Dibuixeu una mapa de l’antiga Roma i situeu els topònims que es citen en el film: Tràcia; Cilícia; Apenins; Campània; Roma; Càpua; Alps; Mòdena; Sicília; Reghium; Metapontum; Vesubi; Brundisio; Apúlia; Britània i Aquitània.
3.- Feu un petit informe dels principals personatges històrics que apareixen en la pel·lícula: Cras; Juli Cèsar; Espàrtac i Graccus.
4.- En un moment de la pel·lícula Espàrtac diu: Jo no sóc un animal. Varínia li respon: Jo tampoc. Què vol dir amb això?
5.- Quina classe d’esclau era Antonino? Quina feina feia?
6.- Espàrtac es vençut militarment però de manera immediata guanya la batalla de la Història. Com ens ho fa notar el director?
7.- Quina significació té la supervivència del fill d’Espàrtac.
1.- En la part final de l’obra assistim a una seqüència on Kubrick ens va mostrant alternativament l’arenga de Marcus Crassus a les seves tropes abans de dirigir-se a la batalla contra els esclaus revoltats i, per l’altra banda, veiem com Espàrtac parla amb la seva gent, fent-los veure que la situació és crítica, i que l’únic que els queda és morir pels seus ideals i amb dignitat. Quin nom té el tipus de muntatge que ens va relatant les dues situacions? Quin tractament es fa al film de les tropes romanes i de l’escena presidida per Crassus? Com apareixen els esclaus? Què ens vol transmetre el director amb aquest diferent tractament de les dues situacions?
2.- En el recurs cinematogràfic de la càmera subjectiva els personatges d’un film miren objectes o persones i, a continuació, apareix en pantalla l’objecte o la persona en qüestió. La càmera subjectiva és com els ulls d’un personatge. A Spartacus observem la utilització d’aquest recurs en les darreres seqüències. Identifiqueu-les.
EL FILM I EL SEU CONTEXT
Parla d’Spartacus vol dir parlar tant de Stanley Kubrick, de DaltonTrumbo i de Kirk Douglas, ja que la responsabilitat del film està molt repartida entre els tres. Per començar, cal dir que l’origen del projecte és de Kirk Douglas.
L’actor volia fer una pel·lícula de romans i quan no pogué aconseguir el paper de Ben-Hur , decidí comprar una novel·la de Howard Fast que explicava la història d’una rebel·lió d’esclaus l’any 73 abans de Crist, liderada per un esclau traci, Spartacus, del que n’havien pres el seu nom els comunistes alemanys, els espartaquistes de Rosa Luxemburg.
Douglas contractà Dalton Trumbo, aleshores un guionista a l’atur a causa de les llistes negres de la caça de bruixes del maccarthysme, i aquest elaborà el guió. Un guió excel·lent dividit en cinc actes, que explica de forma cronològica la presa de consciència de l’esclau; la revolta convertida en revolució amb el triomf de la llibertat; la resistència i la derrota i, finalment, la repressió i permanència de l’esperança.
Amb el guió a la mà, Douglas contractà Laurence Olivier, Charles Laughton i Peter Ustinov, tres actors britànics que assumiren els papers dels romans, reservant els papers dels esclaus a actors americans, entre els que figurava Tony Curtis com a Antonino.
Només faltava un director. L’estudi imposà Anthony Mann. Però fou substituït al cap d’una setmana. Llavors Douglas pensà en Kubrick, el trucà i el director de Nova York es feu càrrec ràpidament de la direcció, aconseguint el que semblava impossible: dominar els millors actors anglesos del seu temps, imposar-se sobre Kirk Douglas, adaptar el guió de Trumbo i fer, malgrat tot, una obra personal perfectament enllaçada amb la seva filmografia.
El rodatge va durar 167 dies, el repartiment total constava de 10.500 persones (incloent-hi 8.000 soldats espanyols com a extres). Les escenes de les batalles es rodaren als afores de Madrid i la resta a Califòrnia.
Spartacus fou realitzada l’any 1960. Eren els anys més intensos de la guerra freda (crisis de Berlín, revolució cubana, crisi dels míssils…), els efectes de la caça de bruixes
encara es deixaven sentir i les colònies africanes i asiàtiques del Tercer Món estaven en ple procés d’emancipació. No hi ha dubte que alguns aspectes d’Spartacus podrien ser interpretats en clau de representació simbòlica de successos contemporanis: ¿ és que no es podria establir un paral·lelisme entre la intolerància i els mètodes inquisitorials de McCarthy i el seu comitè d’Activitats Anti-nordamericanes, per una banda, i, per l’altra, la repressió que Cras desferma contra els republicans de Graccus que son titllats d’enemics de l’estat? ¿no hi ha, per altra banda, un similitud entre la revolta dels esclaus i els crits que deien prou del Tercer Món, que estava immers en ple procés de d’alliberament ?
Spartacus es va vendre com una pel·lícula de romans, una superproducció típica de Hollywood, però molt aviat la crítica i el públic van descobrir que hi havia alguna cosa més. La força ideològica d’un guió que no dubtava en assimilar l’imperialisme americà i la rebel·lió d’Espàrtac a la lluita de classes, junt amb la força cinematogràfica d’unes imatges poderoses s’imposaren als prejudicis i el convertiren en un clàssic del que en són responsables a parts iguals Kubrick, Douglas i Dalton Trumbo, el guionista que finalment pogué veure de nou el seu nom en una pantalla, i que com Espàrtac no havia deixat de lluitar contra l’obscurantisme de McCarthy.
1.- Feu una definició comentada del següents conceptes que apareixen en el text: Lliga dels Espartaquistes; Caça de Bruixes; Guerra Freda i Tercer Món.
2.- Elaboreu una biofilmografia de cadascun dels següents cineastes: Kirk Douglas, Stanley Kubrick i de Dalton Trumbo.
Les guerres victorioses i l’enriquiment consecutiu van portar a Itàlia a nombrosos esclaus. Sempre n’hi va haver: després de Cannas, per exemple, Roma va poder organitzar dues legions servils (…) El dret de guerra, aplicat per tots el bel·ligerants alimentava el mercat, on anaven a parar els presoners fets al camp de batalla i, sovint, fins i tot la població supervivent de les ciutats vençudes. A tot arreu, als Balcans, a Àsia, a l’Àfrica a Hispània, a la Gàl·lia, els cuestores romans van vendre al millor postor, entre els traficants que acompanyaven els exèrcits, el botí humà que era portat de seguida en tristes comitives als mercats especialitzats: no oblidem que Cèsar va ordenar la venda d’un milió de gals. Al costat d’aquesta font d’abastiment, les altres, la pirateria, la servitud per deutes i les exportacions dels països bàrbars, comptaven poc. Mentre Roma estava en guerra el proveïment no oferia dificultats. A Itàlia, des d’aquest moment el més ric dels països mediterranis, anaven a parar la majoria dels esclaus, o al menys els millors per la seva potència física, intel·ligència o bellesa. (…).
Entre ells n’hi havia de tot i se’ls va fer servir per a totes les necessitats. Hi va haver esclaus de luxe, que servien per al plaer i l’ostentació de l’amo; d’altres eren servents ben alliçonats; altres literats, secretaris i homes de confiança; altres obrers experts; etc. (…) La seva influència sobre la millor societat va començar ja en aquesta època a ser notable: un dels trets més encantadors de Ciceró és la familiaritat afectuosa que demostra amb els seus corresponsals literaris i mercantils que havia manumès. (…)
Però hi havia esclaus d’altres classes. Per començar els gladiadors, ben alimentats i entrenats a escoles de Campània. Se’ls troba més tard, quan el gust pels jocs sagnants s’estén per tot el món romà. Cap a finals del segle II aquest costum es va implantar sòlidament a Roma i satisfer-la exigia actors, que cridats a morir, no podien ser més que esclaus en la seva gran majoria. A continuació els obrers de les grans empreses, obres públiques i mines: sobre ells no cal tenir molta informació per suposar la seva misèria, a causa de les condicions penoses de la seva feina en grans equips. Per últim els esclaus rurals, que segurament formaven el nombre més alt dels esclaus que vivien a Itàlia.
1.- Quina era la manera fonamental de caure en l’esclavitud en el món antic?
2.- Què era la manumissió?
3.- Expliqueu els tipus d’esclaus segons les activitats desenvolupades. Quines eren les diferències en la seva situació segons el tipus d’esclavitud i quina era la seva semblança fonamental?
ELS GLADIADORS DE L’ANTIGA ROMA
Els combats de gladiadors foren introduïts a Roma procedents de la Campània. Amb el temps varen a arribar a ser l’espectacle preferit dels romans, de manera que la seva organització era una peça clau per als magistrats que abans de les eleccions es volien fer notar entre els seus conciutadans.
Els gladiadors que hi participaven tenien un triple origen: condemnats a mort o a treballs forçats; esclaus castigats pels seus amos i homes lliures que renunciaven als seus drets cívics per manca absoluta de recursos i provaven sort en la lluita.
S’entrenaven en escoles especials i formaven grups. Les lleis varen limitar el nombre de components de cada escola, per por que sorgissin bandes armades a les ordres de particulars, i també en varen fixar el seu preu en el mercat.
Les sessions de lluita, prèviament anunciades, sempre eren a la tarda i el nombre de participants mai no podia excedir les cent vint parelles. Malgrat aquestes restriccions, l’emperador tenia el dret de presentar el nombre de lluitadors que volgués. Tant és així que Trajà, en una ocasió, va fer lluitar deu mil homes durant cent vint-i-tres dies.
Després d’un desfilada i del crit dels combatents Ave Caesar, morituri salutant, examinaven les armes i sortejaven les parelles de gladiadors que havien de combatre junts.
El públic començava a cridar, animant el lluitador pel qual havia apostat. Quan un dels dos lluitadors queia a terra vençut demanava la vida a la multitud amb el braç enlairat. Si la plebs considerava que la seva actuació havia estat bona, aixecava el polze en senyal de perdó. En cas de baixar el polze, el vencedor degollava el vençut i després rebia la palma com a símbol de la seva victòria. A més a més, podia rebre regals i grans quantitats de diners fins que, després de moltes victòries, se li concedia una espasa de fusta com a símbol de la seva retirada.
Hi havia diferents tipus de gladiadors, els més importants dels quals eren:
Els reciaris, que lluitaven sense casc amb un trident i una xarxa. Com a protecció portaven un braçal a l’esquerra que es perllongava en una peça metàl·lica que els cobria l’espatlla i el cap. Anaven vestits amb una espècie de calçotets cenyits per un cinturó de cuir on duien un punyal que feien servir a l’últim moment.
Els tracis. Portaven gamberes, genolleres i cuixots a ambdues cames i un braçal a la dreta. Es protegien amb un escut petit de forma rodona i amb un casc que els cobria tot el rostre i acabava en forma d’animal. Lluitaven amb una espasa curta i corba.
Els samnites. Portaven proteccions a la cama esquerra i al braç dret. Es cobrien el cos amb un escut llarg i còncau i el cap amb un casc ornat amb una ploma o amb una crinera.
El dia de les lluites de gladiadors tenen lloc les venationes, a la manera de preludi i tenia diferents modalitats: exhibició d’animals estranys, lluites entre animals, lluites entre homes i bèsties i exercicis de doma.
Els animals eren transportats a Roma des de les províncies més allunyades de l’Imperi des d’on els governadors els enviaven als magistrats encarregats d’organitzar els jocs.
De manera excepcional, també s’oferien les naumàquies que simulaven combats navals. Tenien lloc en el circ o l’amfiteatre, que eren inundats, o bé en llacs naturals o artificials, fets especialment per aquest espectacle. L’espectacle intentava reproduir les batalles navals històriques, i els combatents solien ser gladiadors i criminals comdemnats. en una naumàquia organitzada per l’emperador Claudi lluitaren dinou mil homes.
En ocasions, també tenien lloc les execucions dels condemnats a les bèsties. Eren espectacles extremadament cruels en què uns homes, indefensos, eren devorats per les feres. Normalment els feien en hores de poca assistència, al matí o a l’entreacte del migdia.
Tot aquests espectacles tenien lloc a l’amfiteatre. L’amfiteatre era una construcció oval que recorda la unió de dos teatres que constava de les següents parts:
El soterrani: el constitueixen les construccions que es troben sota l’arena i que serveixen per guardar els decorats, les gàbies de les feres, etc. Està cobert per un empostissat de fusta de manera que queda amagat a la vista del públic.
L’arena: és l’espai on feien els espectacles. Al seu voltant hi ha una reixa metàl.lica per a protegir el públic de l’escomesa de les feres.
La càvea : és la graderia, construïda generalment mitjançant un sistema de galeries amb volta que comunicaven amb uns passadissos interiors que utilitzaven com a aixopluc o passeig. Comença a uns 4 metres de l’arena sobre una plataforma o pòdium. Està dividida generalment en tres sectors, separats entre si per passadissos i per un petit mur. A cada un dels sectors s’hi accedeix a través d’unes escales que desemboquen a l’interior de l’amfiteatre per unes portes amples o vomitoris.
A l’amfiteatre Flavi – és a dir el Colosseu de Roma – té unes dimensions de 188 X 156 metres. Cada espectador tenia una espècies d’entrada de pedra on figurava el número de la porta d’accés, el sector i el graó en concret. en cas de necessitat es podia estendre un gran tendal per evitar el sol. El Colosseu tenia una capacitat per a 45.000 espectadors.
Joan Alberich i altres.- Grecs i romans
Ed. Alhambra. pàgs. 64-70. Madrid, 1989.
1.- Identifiqueu el tipus de gladiadors que apareixen a Spartacus.
2.- Dibuixeu l’esquema d’un amfiteatre romà i situeu les seves parts.
3.- Quina mena d’espectacle de masses podria l’equivalent als espectacles de l’antiga Roma. Han canviat molt els gustos? Avui dia hi ha esports o espectacles que fomenten la violència? Com s’hi comporta el públic?
EL TEMPS D’SPARTACUS : EL FINAL DE LA REPÚBLICA ROMANA
El final de la República. La aparición de grandes individualidades.
Los treinta y cinco años que transcurren entre la abdicación de Sila y el asesinato de César (79-44 a.C.) nos resultan extraordinariamente familiares gracias a los discursos y cartas de Cicerón, a la obra histórica de Salustio y de César y, también, a las alusiones de poetas como Lucrecio o Catulo.
Conquistadores, hombres de Estado, políticos, escritores y literatos eminentes se agolpan en este período entre dos guerras civiles que conoció, además, la sublevación de esclavos acaudillada por Espartaco (73-71 a.C.), la conquista de Oriente por Pompeyo (casi toda Asia Menor, Siria y Palestina), la fallida conjuración de Catilina en Roma e Italia (63 a.c.), el irregular consulado de César (59 a.C.), la conquista de las Galias (58-50 a.C.), y, finalmente, el enfrentamiento armado entre Pompeyo y César (49-45 a.c.) que supuso la segunda guerra civil.
Roma se volvió enormemente consciente de su peculiaridad y de su grandeza, precisamente cuando sentía amenazados los fundamentos de su existencia pasada. Y esa sensación de crisis generalizada que, tras muertes y asesinatos de centenas de miles de ciudadanos, alumbró un nuevo estado de cosas, el de Augusto, produjo también, en el campo espiritual, algunas de las obras más exquisitas de la literatura latina. Las grandes convulsiones políticas agudizaron la conciencia creadora en diversos campos, liberando energías individuales cuando las soluciones colectivas habían fracasado.
Políticos por encima de las leyes como Pompeyo o César, prosistas geniales como Cicerón, poetas mesiánicos como Lucrecio o de una sensibilidad amorosa tan agudizada como Catulo, suponen otras tantas respuestas individuales en una sociedad que se había despegado de las costumbres de los antepasados sin haber descubierto un nuevo horizonte al que dirigirse.
A partir de la muerte del dictador Sila, el verdadero poder político no residía en el Senado ni en las asambleas populares, sino en los jefes militares con prestigio (imperatores). Uno de éstos, Pompeyo, que había aplastado, cruelmente a Espartaco haciendo crucificar a más de seis mil esclavos, obtuvo el consulado en el 70 a.C., pese a no contar con la edad legal que Sila había fijado para su desempeño.
Unos años más tarde se le concedió un mando extraordinario para Oriente, con poderes superiores a los de los cónsules. La ascensión de este general sobre los cónsules y la oligarquía senatorial muestra la imposibilidad de restaurar el antiguo equilibrio constitucional: los generales estaban por encima de las leyes y de las instituciones republicanas.
Carmen Codoñer / Carlos Fernández-Corte.- Roma y su Imperio Anaya. Madrid,1991
1.- De quina manera queda reflectit al film Spartacus el poder ascendent dels caps militars i la crisi del Senat romà.
2.- Som al final de la República, al cap d’uns anys Roma iniciaria una nova etapa de la seva història, l’Imperi. Quines foren les característiques principals de la República i de l’Imperi?
3.- Definiu els personatges històrics i els conceptes subratllats.
ESCLAUS D’AVUI
En ple segle XXI, existeixen milions de persones que sobreviuen en autèntiques situacions d’esclavitud. Ja sabem que un món interrelacionat que se sap responsable de tot el que es fa o es deixa de fer en el planeta Terra, en l’era de les comunicacions digitals, ja ningú és completament lliure. Però alguns ho són infinitament menys.
Avui existeixen més persones vivint en condicions inhumanes que en qualsevol altre moment de la Història. Alguns estudis de la Unió Europea apunten la xifra de 300 milions de persones que viuen en una servitud forçada. Hi ha situacions de submissió en forma de treball, de prostitució, la servitud per deutes i el treball infantil que afecta prop de 300 milions de nens i nenes, segons UNICEF. Els esclaus d’avui poden ser immigrants que treballen de sol a sol en vivers d’agricultura intensiva a Europa, obrers de la construcció a preu fet i sense drets, així com teixidors de catifes o de sabatilles esportives en repugnants tallers d’Àsia per a les grans firmes multinacionals. Els esclaus dels nostres dies, en ocasions pateixen tractes més brutals en ambients més inhumans que els de l’antiguitat. Els esclaus d’avui en dia no són els esclaus de les cadenes ni els esclaus romans. És més, podríem dir que els esclaus romans eren béns de valor que en general es conservaven i es guardaven de forma específica, mentre que l’esclau d’avui és un bé de consum que es deixa a la seva pròpia perdició en àmbits en els que els espera, freqüentment, la mort i la desolació.
L’esclavitud fou definida l’any 1926 per la Convenció contra l’Esclavitud, promoguda per la Lliga de les Nacions com l’estatus o condició d’una persona sobre la qual s’exerceixen tots o alguns dels poders associats al dret de propietat. Així s’ampliava l’àmbit de l’esclavitud històrica reconeixent altres formes similars.
En recents informes es distingeixen diferents mecanismes de submissió, d’esclavisme. Un és el laboral, del qual participen els nens i nenes forçats a treballar a fàbriques tèxtils de l’Índia, a mines del Congo o fabricant oli a les Filipines; o les dones de les fàbriques del Vietnam; els emigrants birmans a Tailàndia; els haitians forçats a tallar la canya de sucre a la República Dominicana; els esclaus de les plantacions de bananes a Hondures o els subcontractats per fàbriques de calçat i prendes esportives a Cambotja.
L’esclavitud sexual és una altra de les formes de submissió dels éssers humans. A les xarxes de prostitució i d’explotació que afecten dones, nens, nenes, immigrants… cal afegir-hi algunes formes de matrimoni forçat que signifiquen l’esclavitud de les dones. Malgrat que la Convenció Suplementària de l’Esclavisme (1956) prohibeix qualsevol pràctica o institució en la que la dona, sense el dret de renunciar, és promesa o entregada en matrimoni a canvi d’una compensació econòmica o en espècie a la seva família, tutors o qualsevol altra persona; encara romanen vigents a molts llocs els acords de matrimoni amb contraprestacions econòmiques.
Existeixen zones rurals en les que, davant la indiferència dels governs, els deutes familiars es satisfan amb l’entrega de nens i nenes com a servidors per a tota la vida. És de tots conegut en els països receptors d’immigrants, imprescindibles per mantenir el nivell de vida de les societats desenvolupades, el terrible endeutament dels qui arriben sense papers i cauen a mans de màfies criminals que els exploten sota amenaces de denunciar-los o de venjar-se de les seves famílies.
Lògicament també cal considerar una forma d’esclavitud el que passa amb els nens reclutats a la força pels exèrcits del Sudan, Somàlia, Libèria, el Congo o Sierra Leone. També a Llatinoamèrica són coneguts els casos de milers d’adults que són coaccionats per allistar-se a exèrcits regulars, a guerrilles o grups paramilitars.
L’arrel del problema de l’actual esclavitud es troba en la pobresa absoluta de zones cada cop més àmplies del planeta i en l’explotació sistemàtica sobre els més dèbils per part de companyies transnacionals que no respecten fronteres, ni reconeixen llei ni més ordre que els seus beneficis econòmics.
Va escriure Martin Luther King que quan reflexionem sobre el nostre segle XX no ens semblarà que el més greu sigui els crims dels malvats, sinó l’escandalós silenci de les bones persones. També ho haurem de dir del segle XXI?
1.- Quines noves formes d’esclavitud existeixen en el món d’avui.
2.- Elaboreu un mapa mundial de l’esclavitud.
3.- Confeccioneu un dossier de premsa sobre informacions i reportatges on es parlin de fets susceptibles de ser considerats esclavitud.
4.- Qui era Martin Luther King? Resumiu, de forma breu, el seu pensament.
L’ALTRA ESCLAVITUD DE LES MARQUES
– Les presons xineses foren denunciades perquè els presoners eren forçats a treballar quinze hores diàries cosint pilotes amb el logotip d’Adidas. Per aquest treball rebien un dòlar i mig al mes.
– El testimoni d’Artémise Jean, treballadora d’una empresa subcontractada de Disney a Haití fou definitiu per incloure la més gran fàbrica de somnis infantils del món dins del paquet d’empreses multinacionals que violen qualsevol tipus de legislació nacional i internacional. Durant una visita de periodistes de la BBC a la factoria L.V. Myles, una de les empreses subcontractades haitianes de la Disney , el director de la fàbrica va dir que pagava els seus treballadors i treballadores un sou corresponent al doble del que realment els pagava. Els obrers ho van desmentir als periodistes ensenyant els seus fulls de salari. Dies més tard, 150 treballadors i treballadores foren acomiadats.
-A la fàbrica de Tan Shin, on fan calçat per a Reebok, els obrers treballen de deu a dotze hores diàries, sis o set dies a la setmana. La llei laboral xinesa preveu jornades laborals de quaranta i seixanta hores setmanals amb dos dies festius.
– A 11 fàbriques de Tànger que proveeixen El Corte Inglés, on hi treballen 8.500 dones que confeccionen faldilles, pantalons, vestits, camises i roba infantil, les treballadores realitzen jornades d’entre 12 i 13 hores diàries, i arriben en ocasions a 18 hores. Per llei, les hores extres han de remunerar-se un 25 % més que les ordinàries. Però no és això el que passa. En el passat mes de juliol, les treballadores van fer 89 hores extres que havien de significar una remuneració de 300 euros, però només en van cobrar 150 o 180.
Aquestes dones pateixen esgotament, dolor d’esquena, cansament ocular, problemes respiratoris, cremades i lesions amb les agulles. En totes aquestes fàbriques, està restringit i vigilat l’ús dels lavabos amb els conseqüents problemes renals i psicològics. La meitat d’aquestes treballadores no estan declarades a la seguretat social, per tant, no poden reclamar els subsidis a través d’ella. Això fa que es generi una més gran dependència del lloc de treball per a la seva supervivència.
– A Bulgària es calcula que una família té unes despeses mensuals de 420 euros. Per contra, els obrers de l’empresa CITUB/KNSB, que treballa per Adidas , sobreviuen amb uns 60 euros mensuals.
– Una investigació realitzada a Turquia ha demostrat que una empresa subcontractada per Benetton a Istanbul donava feina de confecció de roba a nens i nenes que tenien entre 9 i 13 anys.
Font : Setem i Roba Neta
1.- Segons la vostra opinió, ¿qui són els responsables d’aquestes violacions dels drets dels treballadors i treballadores? Per què?
2.- Com a consumidores i consumidores, què podríem fer per canviar aquesta situació?
3.- Elaboreu un informe sobre les campanyes de Roba Neta i Comerç Just i expliqueu-les als vostres companys d’altres classes.
Alberich, Joan i altres.- Grecs i romans. Ed. Alhambra. Madrid, 1989.
Fernández Sebastián, Javier .- Cine e Historia en el aula. Akal. Madrid, 1989.
García Fajardo, J.C. www.lainsingia.org Gener 2004.
Vidal, Núria .- “Una de romans amb categoria d’obra capital i mestra”. El Periódico 23-3-90.
[…] Espartaco (Spartacus, Stanley Kubrick, 1960), recursos didàctics 1 – recursos 2 […]
per LLISTA DE PEL·LÍCULES. Geografia, Història i Educació en Valors | HISTORIATA Mai 7, 2013 at 9:02 am | 0.79786 | curate | {"ca": 0.8597593481075317, "pt": 0.002436981189551443, "es": 0.1190312999771533, "fr": 0.011271038001675424, "it": 0.001637346736729876, "en": 0.002703526007158632, "hu": 0.0011042571015154976, "ru": 0.0001523113243469652, "zh": 0.0001142334932602239, "de": 0.001789658061076841} | https://elrebostdecinescola.wordpress.com/spartacus-espartaco/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_315617 | Vaig anar al concert de Sau a la Monumental l’any 1992. No acabava de saber què pensava del grup (dubtava), ni de la música que feien, però sentia que hi havia de ser. Havia comprat els seus discos, i els havia escoltat amb una curiositat satisfeta. Els respectava, i m’admirava l’ambició del projecte (i m’agradava que li encarreguessin els vídeos a un jove realitzador que es deia, i es diu, Enric Folch). Eren evidents, en les lletres, els calcs de modismes recurrents del pop en anglès –“envia’m un àngel”, per exemple–, i eren evidents els intents per assolir una música de pols rocker, matisada amb una producció de so, radiable, equiparable als èxits de les fm de fórmula. Intents convincents, que arribaven, que van fer que una generació d’adolescents se sentís connectada a cançons homologables, ben fetes. I que alguns dels que ens atansàvem a la trentena (per exemple) els prestéssim atenció. Vet aquí Sau, diria.
Han passat els anys. El fenomen s’ha dissolt, i en bona part s’ha desactivat el còctel de catalanisme de consum, més mitjans de comunicació de prime time prestigiats com a prescriptors musicals de producte local, més una joventut que no aspirava a res més que a una (mitificada) “normalitat” cultural plena, en termes (aparents) de mercat. El fenomen és ara un eco testimonial. Que encara ressona, poc o molt. Perquè perviuen els records, i han quedat les cançons.
Deixo a banda, per higiene mental, el “Boig per tu”. (És fatigant veure com aquesta cançó ha esdevingut l’emblema de tots els mandrosos que no han estat capaços d’escoltar res més en català en els últims trenta anys. No és culpa de la cançó, és clar. Ni de l’èxit que va tenir. És culpa de la misèria d’esperit de molta gent. Però això no treu que la cançó mereixi una moratòria… Almenys fins que algú sigui capaç de reinterpretar-la, de reinventar-la de cap i de nou.)
Pep Sala i Carles Sabater (i, en ocasions, Joan Capdevila) van fer unes quantes bones cançons. Sovint allargassades, sovint amb recursos musicals massa reiterats (i, tot i això, efectius), sovint amb lletres massa planes (i, tot i això, ben resoltes i consistents). Sovint cançons, pel meu gust, una mica massa tèbies. Però també molt sovint amb una capacitat innegable de traspassar bateria i arribar, càlides, i còmplices, al cor de la gent. Un respecte, per tant.
(S’ha de perdre aquesta mania de devaluar tot el que acaba fent falta per tenir història, fonaments, tradició. I m’és igual: això val tant per Sau, com per Om, com per Maria Cinta.)
“Percentatges” (1991: El més gran dels pecadors) és, temàticament, una cançó tòpica. Sobre els músics de rock, la carretera i els hotels; sobre les groupies, també, és clar. (Un tòpic amb cims creatius irrepetibles com els 200 Motels de Frank Zappa, ja el 1971.) Res de nou per aquest cantó, si no són —tristament— les rascadetes a l’ànima que la cançó provoca com a profecia, com a premonició d’un final prematur i injust, d’una mort que encara desassossega. “És que encara no he donat tot el que tinc”, hi proclama, amb tota la raó, Carles Sabater.
Però “Percentatges”, penso, és també una cançó profètica en el sentit que E.M. Forster atorgava a aquesta qualitat literària. Deia, o una cosa així, que la trobava en l’obra d’aquells novel·listes que escrivien com si fossin cecs avançant en una habitació desendreçada plena de mobles fora de lloc. I aquesta cançó, justament, té qualitat profètica, perquè avança així, d’una banda a l’altra, d’un tema a un altre: de la recança dels amors no perdurats, al desig de repòs; de l’extinció dels somnis, a la falta d’ànims; de la por de morir, a la voluntat de buidar-se; etc. La cançó vol avançar, fent atzagaiades, en múltiples direccions alhora; i topa amb els mobles, tempteja, s’esbotza. La cançó ho sap, i diu: “El que he escrit no té cap sentit”. La cançó s’esbotza sola, sí, però l’esbotzament és la cançó: una veu desencaixada, desconjuntada. Bé…
Això és així fins a un punt. Com m’ha fet veure una lectora avantatjada de Sau, els versos clau d’aquesta peça són aquests dos: “Et donaré el deu per cent del meu amor/ aquesta nit”.
I són versos, penso, que cal llegir connectats a aquests altres dos: “Aquesta nit vull sentir el batec d’algun cor/ (…) vull sentir un alè de molt a prop”.
Vet aquí: “Percentatges” sembla un discurs llançat a l’aire, un plany encapsulat en un monòleg interior autocompassiu. Però resulta ser una seducció (quasi) honesta.
I tot el que té a veure amb aquesta seducció es fa sòlid, directe, inevitable. Tan sols hi ha una marca (aquest “Et”, que retorna tan sols quan diu “jo et donc tot el que tinc”) que evidencia que no és la cançó d’un jo, sinó una cançó de tu-i-jo. I, finalment, el plany és, més enllà i alhora que és un plany, fill d’una retòrica de captatio benevolentiae. És una seducció sense engany, aparentment: un 10% de qualsevol cosa sembla una oferta honesta, però poc generosa, gasiva, sí. La mateixa lectora avantatjada m’ho ha fet, també, notar.
I arribem al cap del carrer. ¿És la cançó d’un farsant, mera coqueteria sensible?… ¿O és la cançó d’un home trist, afamat de consol, perdut en autojustificacions (potser innecessàries; potser conscients que ho són)?… ¿Un 10% d’amor és una mostra altiva de poder, o la bona voluntat d’algú que prefereix prometre amb càlcul i oferir-se sense comptar?… ¿O tot alhora, indestriable?
He parlat de desencaix, de desconjuntaments… Però la compartimentació sembla ser, finalment, o complementàriament, el tema. La dificultat de la compartimentació amorosa. L’establiment de dics pactats que protegeixin de la decepció, del desencant, i que permetin preservar l’autenticitat de les situacions de compromís. De les situacions compromeses. És a dir, finalment: gestos prou prudents que permetin evitar el dolor, o evitar els refugis tàctics que ofereix el cinisme. I, alhora, gestos prou valents que permetin que passin coses. Que no deixin de passar coses que fan; que no desfan, vaja.
Tot és reduïble, és clar, a una lògica –defensiva, moralitzadora– d’enganys i autoenganys. Però també és assumible –bé, amb una indefensió major– des d’una exploració de fragilitats compartides. O de moments salvats; encara que ho hagin estat al preu de la incongruència. Vida viscuda, finalment. En un “joc” honest, sí. En un joc tèrbol de cartes a la vista. En una timba d’accés reservat als adults, segurament.
En el mareig d’idees que giravolten al cap d’aquesta veu (que canta i) que busca un punt de convicció, la cançó també apunta el límit dels jocs interpersonals: “He llegit en algun lloc/ que la vida és de veritat”, diu. Ser de veritat; coses i gent.
Pep Sala ha cantat “Percentatges” en solitari, i n’ha fet un bon vídeo amb orquestra. Però aquesta peça tan sols es pot cantar des d’una mescla –incongruent, sí– de temeritat i delicadesa, de fam d’afecte i d’autollegenda: per això cal salvar, malgrat les deficiències tècniques (i el final abrupte), els vídeos amb Carles Sabater. (Buh, quin gust tornar a veure un concert amb gent entresuada, entregada a la música, sense màscares de gest cool… Gràcies a qui l’hagi penjat. Com a testimoni.)
Sí, la vida és de veritat.
I la innocència… Bé, com afirma el mestre Waits (si voleu escoltar-lo), la innocència tan sols existeix quan fem… allò que fem quan deixem de pensar.
19 Mai 2013 per Esteve Miralles
Publicat dins de General Etiquetat com a Carles Sabater, Pep Sala, Percentatges, Sau, Tom Waits, You're Innocent When You Dream Deixa un comentari | 1 | perfect | {"ca": 0.9681312720368863, "es": 0.009899647409818281, "fr": 0.0029834553837808516, "pt": 0.010984540276647681, "it": 0.003797125033902902, "de": 0.004203959858963927} | |
naciodigital_ca_20220331_0_237522 | El projecte de Míriam Pérez ha estat seleccionat entre 700 idees per tal de participar a Emprenedors. Aquest programa conduït per Lluís Caellas seleccionarà una iniciativa emprenedora entre els vuit finalistes i la finançarà amb 100.000 euros.
El funcionament de Guide and go
Guide and go, la idea de Míriam Pérez, consisteix en traçar rutes turístiques arreu del Principat. La informació es pot descarregar via bluetooth o bé a través del web, aquest fet permet seguir via audio la informació dels punts d'interès d'un poble o comarca gràcies a la tecnologia GPS. Així mateix, permet personalitzar a l'usuari els temes generals a destacar. La ruta es descarrega gratuïtament per l'usuari i no té publicitat passiva, sinó que els anuncis són recomanacions que s'activen si demanes al sistema restaurants, hotels o botigues.
Pérez explica a ElRipollès.info que actualment està finalitzant la programació del projecte i que aquest mateix cap de setmana activarà el web per tal de provar la primera ruta, a Ribes de Freser. A partir d'aquí caldrà 'vendre' la idea per tal de finançar amb publicitat (al web, als punts de descàrrega i en forma de recomanacions) les noves rutes arreu de Catalunya. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/6990/miriam-perez-emprenedora-ribetana-avui-tv3 |
mc4_ca_20230418_3_215258 | » Montesquiu demanarà més protecció per a zones perilloses prop del riu | EL9NOU.CAT
Montesquiu demanarà més protecció per a zones perilloses prop del riu
La proximitat del riu i del canal amb zones de lleure al voltant de Montesquiu ha portat a identificar alguns punts de certa perillositat, sobretot per a la canalla. L’Ajuntament demanarà que s’hi intervingui.
28/07/2014 | 10:37
Al ple de dimarts passat, el regidor Frederic Trapé (CiU) va presentar una moció per demanar que s’actuï a la zona de la font del Roure, dins l’àmbit de la Diputació, on hi ha un salt vertical d’uns vuit metres que dóna al canal i que no està protegit.
La proposta va ser aprovada per unanimitat. Joan Freixer (CUP) va avançar que el seu grup també està treballant en altres punts on s’haurien de fer millores.
El ple també va aprovar una segona moció de CiU per demanar que se senyalitzi com a Racó dels Rossinyols un paratge al final del carrer Pau Casals que la gent gran del poble recorda amb aquest nom, “i que s’està perdent”.
El ple ordinari d’aquest dimarts arribava una setmana després del que es va fer per la marxa del metge del poble, Xavier Costa, a qui no s’ha renovat la comissió de serveis i que va provocar una greu topada entre ERC i CiU, per una banda, i la CUP per l’altra. Més enllà, però, de votar en contra de l’acta per no acceptar-hi dues de les tres esmenes que hi havien presentat, no hi va haver cap referència a la qüestió. | 0.846844 | curate | {"ca": 0.9572230014025246, "pt": 0.012622720897615708, "it": 0.030154277699859747} | http://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/montesquiu-demanara-mes-proteccio-per-a-zones-perilloses-prop-del-riu/ |
macocu_ca_20230731_1_274770 | Què faries tu si patissis un delicte d’odi?
Fotograma del vídeo de la campanya #Aixòésracisme Font: Canal de Yotube de LaFamilia TV
Fotograma del vídeo de la campanya #Aixòésracisme Font: Canal de Youtube LaFamilia TV
Fotograma del vídeo de la campanya #Aixòésracisme Font: Canal de Youtube Ramia's channel
12/10/2017
Ravalnet
Resum:
A través de la realitat virtual, un grup de joves musulmans i SOS Racisme han fet viure a diverses persones la sensació de ser víctimes de la islamofòbia i han recollit les seves impressions en vídeos que ara volen viralitzar.
SOS Racisme ha llançat el 12 d'octubre una nova acció de la campanya #Aixòésracisme. A Twitter expliquen que han triat aquesta data "perquè des de fa anys grups feixistes omplen el #12O de racisme i odi". Pretenen contrarestar aquestes actituds sensibilitzant la ciutadania sobre les agressions que viuen moltes persones musulmanes dia rere dia, ja que, la islamofòbia és la principal causa de delicte d'odi denunciat a l'Estat espanyol.
El 2016 es van registrar 573 incidents d'odi contra persones musulmanes, un 106% més que l'any anterior. A més, la sensació d'entitats antiracistes i de les persones afectades és que la islamofòbia ha augmentat des dels atemptats del 17 d'agost de 2017. Des de SOS Racisme assenyalen que "la islamofòbia no només implica rebre insults, ser identificada com a submisa per portar vel, ser parat constantment pel revisor del metro, no tenir dret a un lloc de culte digne, estar privat del menú halal a les escoles o ser vist com a sospitós de terrorista. La islamofòbia està enquistada a les institucions de l’Estat, i s’expressa tant en el blindament de fronteres exteriors com en les polítiques de seguretat internes".
Realitat virtual per posar-te en la seva pell
La Khadra, en Munir, en Zak, en Moha, la Ramia, i en Cheikh són joves musulmans i musulmanes que s'han unit al grup de treball d’#Aixòésracisme, amb la voluntat d'expressar i denunciar com la islamofòbia condiciona les seves quotidianitats. Han fet servir la realitat virtual per tal que la gent pugui posar-se a la seva pell i experimentar allò que viuen. Amb la col·laboració del grup d’acció virtual BeAnotherLab, han gravat quatre històries que es poden viure amb la vista, el tacte i l’olfacte amb les ulleres de realitat virtual.
Així ho van fer diverses persones el passat 30 de setembre, dia en què els i les joves van oferir a la ciutadania la possibilitat de provar les ulleres i posar-se en la seva pell. Han fet dos reportatges sobre aquesta experiència i els han compartit als canals de Youtube Ramia’s channel i La Familia TV.
SOS Racisme ha iniciat una campanya a les xarxes socials, amb l'objectiu de fer arribar aquests vídeos a la majoria de persones possible. | 0.846077 | curate | {"ca": 0.9911764705882353, "en": 0.008823529411764706} | |
mc4_ca_20230418_3_551906 | Estafa milers d'euros a la seva àvia, que viu en una residència de l'Alt Camp
Estafa uns 18.000 euros a la seva àvia, que viu en una residència de l'Alt Camp
La néta, de 34 anys, ha estat detinguda pels Mossos d'Esquadra | La investigació va començar a finals del 2019
Una dona de 34 anys, veïna de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà), ha estat detinguda pels Mossos d’Esquadra acusada d’un suposat delicte d’estafa bancària. Segons avançava ‘Nova Conca’, la dona hauria buidat el compte de la seva àvia, de més de noranta anys, i que viu en una residència de gent gran a la veïna comarca de l’Alt Camp.
La investigació, apunta el mateix mitjà, va començar a finals del 2019 després que la policia catalana rebés informació sobre l’impagament de la mensualitat de la residència. L’àvia, sospitosament, tenia el compte corrent a zero tot i rebre la seva pensió personal i la prestació per viudetat. Estirant del fil, els Mossos van determinar que la néta, única familiar de la víctima, li treia diners del compte, en una estafa que podria ascendir fins als 18.000 euros.
La parella de la néta, acusat d'encobriment
La parella de la néta, per la seva part, també està acusat d'encobriment del delicte, ja que va es va emprar un compte bancari al seu nom per tal de fer algunes transaccions. Ara, la custòdia de l’àvia —una persona dependent i sense més familiars— passa a mans dels Serveis Socials de la Generalitat, a l’espera que avanci el cas.
"Els lladres previsibles: Enxampats a l'Ebre just abans de vendre els objectes robats" "Ensurt a la platja: Rescaten un home de 81 anys que havia caigut des de les roques"
Rocafort de Queralt detenció Mossos d'Esquadra tercera edat | 0.856538 | curate | {"ca": 1.0} | https://tarragonadigital.com/successos/estafa-milers-euros-avia-residencia-alt-camp |
mc4_ca_20230418_3_489785 | Captura de fringíl·lids | Grup d'Anellament l'Horta
Captura de fringíl·lids Posted by Grup L'HORTA on 15 Desembre 2011
Posted in: denúncia. Tagged: denúncia. Deixa un comentari
Article dels companys de DEPANA
Facilitar la captura de fringíl·lids, una mesura urgent contra la crisi?
dilluns 12 de desembre de 2011.
S’ha aprovat de forma urgent i injustificada la modificació de la Llei de Protecció dels animals, per tal de permetre un increment notable de la captura d’ocells cantaires, del grup dels fringíl·lids, protegits en el marc de la UE.
S’ha aprovat el Decret llei 2/2011, de 15 de novembre, pel qual es modifica el Text refós de la Llei de protecció dels animals aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, i s’estableix un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat, adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011. Aquest decret llei, desprotegeix les 4 espècies de fringíl·lids a dalt esmentades i a més fixa el calendari i els cupos de captures d’ocells per a aquest any 2011. Els arguments de fons que hem relatat abans segueixen indemnes: hi ha una absoluta contradicció amb els textos legals europeus vigents. És una norma clarament il·legal. Ultra aquest punt, el més indignant és que s’ha aprovat com a decret llei, és a dir, és una norma que dicta l’executiu però que té rang de llei (que després convalida el Parlament en 30 dies), amb la qual cosa esdevé difícilment impugnable davant els tribunals per a ciutadans normals com els que integrem DEPANA. Per no repetir-nos, val la pena recordar per a què serveixen els decrets llei de veritat. Segons l’art. 86 de la Constitució espanyola de 1978, han de versar sobre:
“En caso de extraordinaria y urgente necesidad, el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas provisionales que tomarán la forma de Decretos-leyes y que no podrán afectar al ordenamiento de las instituciones básicas del Estado, a los derechos, deberes y libertades de los ciudadanos regulados en el Título Primero, al régimen de las Comunidades Autónomas, ni al derecho electoral general.”
Per la seva banda, l’art. 64 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya remarca que:
“En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.”
D’entrada, on està l’extraordinària i urgent necessitat per emprar una via excepcional com aquesta? Quina mena de tècnica jurídica habilita el Govern per desprotegir aquestes espècies amb un mecanisme pensat per emergències, inundacions o catàstrofes? Assistim a una altra dimissió legislativa per part del Parlament? Cal proposar que es suprimeixi el Parlament per reduir despeses, si aquesta serà la forma de normar habitual? En llenguatge molt vulgar se li diu complir els compromisos amb aquells que se li han fet promeses de forma ràpida: “a l’amic el favor, a l’enemic, la llei” diu aquella dita. En fi, és el signe dels temps en els que ens endinsem: cap fàstic a prescindir absolutament de la mínima actitud de respecte a la natura si d’això en depenen “els nostres”. Què es pot pensar d’un Conseller (el d’Agricultura) que declara obertament que no li agraden els animals? Ara només es pot demanar al Consell de Garanties Estatutàries que faci la seva feina i abans que es convalidi aquest Decret llei per via parlamentària, faci un dictamen desfavorable per manca absoluta de justificació legal d’aquesta forma legal per permetre la caça i captura de 64.000 ocells entre el 21 de novembre i el 31 de desembre de 2011.
← Desembre Bones Festes i canvi de nom → Deixa un comentari Cancel·la la resposta Escriu aquí el comentari...
WordPress.com ESTACIONS D’ANELLAMENT Bloc a WordPress.com. | 0.825985 | curate | {"ca": 0.8702366127023661, "pt": 0.0136986301369863, "ru": 0.0032378580323785804, "es": 0.09838107098381071, "en": 0.014445828144458281} | https://massamagrellpardalet.wordpress.com/2011/12/15/captura-de-fringil%C2%B7lids/ |
crawling-populars_ca_20200525_23_163324 | Coordinam i promocionam polítiques i estratÚgies que millorin el benestar de la comunitat universitària
Amb aquest servei la UIB ofereix una atenció social de proximitat, de qualitat, eficaç i adaptada a la situació i/o problemàtica social de l'alumnat, amb l'objectiu de millorar-ne el benestar social i afavorir la integració social i la igualtat d'oportunitats. | 0.758895 | curate | {"ca": 1.0} | : /Campus/PACU/Consulta-datencio-social-per-a-lalumnat-/ |
macocu_ca_20230731_7_183346 | Fitxa 3745/4Darrera versió: 29.11.2017
Abreviatures: majúscules i minúscules
Resposta
Les abreviatures s'escriuen amb majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriuria el mot o el sintagma que abreugen. Per exemple: Núm. de sèrie: 24-3245 [a inici de ratlla] ...està inscrit en el curs (matrícula núm. 27564) Són una excepció a aquesta regla les formes abreujades dels tractaments de respecte i de les designacions genèriques de les persones que precedeixen els noms propis, que s'escriuen sempre amb la inicial en majúscula. Per exemple: de Mn. Alcover de Sta. Anna el Dr. J. Vidal la Sra. Riera | 0.711974 | curate | {"ca": 0.9155629139072847, "pt": 0.013245033112582781, "es": 0.07119205298013245} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_296874 | Aquest divendres es va fer l'acte de lliurament de premis del concurs escolar Els avis impulsat per la Cooperativa +65 que s'ha adreçat a tots els alumnes d'Educació Infantil i Primària de Taradell sobre la importància dels avis i àvies i la vellesa en el marc de l'Homenatge a la Vellesa que se celebra aquest diumenge.
A la categoria A. per a alumnes de P3, P4 i P5 que havien de presentar un dibuix, el guanyador va ser Guillem Freixas Casadevall; la segona classificada va ser Najlaa Tacurit, i el tercer, Kilian Calveras i Montero.
Els premiats a la categoria B per a alumnes de 1r i 2n de Primària, que també havien de presentar un dibuix, van ser: Laia Bau i Parés, Irene Aumatell i Orriols, i Saurina Pie i Tarrés.
A la categoria C, per a alumnes de 3r i 4t de Primària, que havien de presentar un text en prosa o en vers, els guanyadors van ser Arlet Guerrero i Martínez, Núria Tió i Corbera, i Jan Álvarez i Castany.
Finalment, a la categoria D, per a alumnes de 5è i 6è de Primària, que també havien de presentar un text en prosa o en vers, les guanyadores van ser Vinyet Calvo i Puigdomènech, Judit Marín i Cabarrocas, i Ivet Pujol i Colomo.
Prèviament, el Grup de Teatre L'Esplai de La Garriga va representar una versió de La llegenda de Sant Jordi.
El concurs comptava amb el suport de l'Ajuntament de Taradell, la Biblioteca Antoni Pladevall i Font, l'Escola L'Arpa, l'Estudi i la llibreria El Guixarot.
Fotos i/o vídeos relacionats
Segueix-nos
Carregant tuits de Ràdio Taradell...
@AjTaradell - Avui, una altra sessió del Cicle de Cinema Gaudí amb "La Voluntària", de Nely Reguera, un film sobre l'ajuda humani… https://t.co/HNQUD6y0HS
@AjTaradell - Avui a les 5, encesa de de les llums de Nadal a #Taradell. Al psg. Domènec Sert amb xocolata, música i castell de f… https://t.co/Yzy03SSqSh
@AjTaradell - Presentació d'"El treball per projectes" de la mestra de Les Pinediques Maite Pujol. Amb la participació del regido… https://t.co/FeWFK1umfh
@AjTaradell - OFERTES DE #FEINA que s'ofereixen des del Servei Local d'Ocupació de l'Ajuntament de #Taradell i que s'anuncien din… https://t.co/OkTCeBRsgQ
@AjTaradell - ⚠️ AVÍS DE TALL D'ELECTRICITAT! 📣 Dijous, 1 de desembre, de les 11 a les 12 del matí, al C. Guillem de Mont-rodon,… https://t.co/r5OFXWeBua
" );});
Estigues al dia
Butlletí digital
Inscriu-te per rebre informació puntual sobre les activitats municipals i tot el que es fa al poble
RSS
Segueix les novetats de la web municipal amb el teu lector RSS
Detalls del web
Condicions generals d'ús de la web
Política de privacitat
Política de Cookies
Informació de la Seu electrònica
Lector en pantalla / Accessibilitat
Mapa web
Crèdits
Segell Infoparticipa
Segell a la transparència i qualitat informativa de la web municipal
Atenció a la ciutadania
Dilluns
09:00 - 14:00
16:00 - 19:00
Dimarts
09:00 - 14:00
Dimecres
09:00 - 14:00
Dijous
09:00 - 14:00
Divendres
09:00 - 14:00
Ajuntament de Taradell · C. de la Vila, 45 · Taradell (08552) · T 938 126 100 · [email protected] / 2022 © Tots els drets reservats · NIF P08.278.00D | 0.678862 | curate | {"ca": 0.9068219633943427, "es": 0.016306156405990018, "pt": 0.018635607321131446, "fr": 0.014975041597337771, "de": 0.004658901830282862, "en": 0.035607321131447586, "sv": 0.002995008319467554} | https://www.taradell.cat/radio-taradell-107-7/noticies-105/lliurament-dels-premis-del-concurs-escolar-els-avis.html |
cawac_ca_20200528_10_27606 | Col·laboradors
Roland Olbeter
Escenògraf i enginyer d’art robòtic - Hanover (Alemanya)
Viu i treballa a Barcelona des de 1986. De formació acadèmica violinista i enginyer naval, ha treballat extensament al teatre, l’òpera així com elaborant instal·lacions mòbils i sonores. La seva obra és tècnicament sofisticada i poc comuna des del punt de vista visual i artístic dins el món del teatre.
Va ser un dels membres del col·lectiu Maat juntament amb Franc Aleu i Tantiñá Pere. El seu treball es centra en la creació d’objectes impossibles. Ha col·laborat en múltiples escenografies des dels Jocs Olímpics de Barcelona, a col·laboracions amb Bigas Luna, Jaume Plensa, Alfred Arribas, Enric Miralles i Javier Mariscal, entre d’altres. Ha dissenyat nombroses peces per espectacles de La Fura dels Baus i per Marcel·lí Antúnez.
Va desenvolupar i dirigir l’òpera de cambra Orlando Furioso per a 5 robots de música i una soprano en una peça composada per Michael Gross.
Va dissenyar el Pavelló temàtic d’OIKOS de l’Expo de Saragossa. Va realitzar les 4 òperes de Richard Wagner Der Ring des Nibelungen , juntament amb Carlüs Padrisa i Franc Aleu.
Regularment treballa amb el director Carlüs Padrissa de la Fura dels Baus com a escenògraf i, darrerament, ha estrenat òperes de Stockhausen, Widmann, Xenakis, R. Wagner, Puccini, Verdi i Berlioz, entre d’altres.
Una altra línia important del seu treball és el desenvolupament d’instruments, màquines programables i de composició algorítmica. Des de 2002 la companyia alemanya d’automatització FESTO col·labora en els seus projectes. | 0.807662 | curate | {"ca": 0.9910083493898523, "de": 0.00899165061014772} | http://www.elsomni.cat/col_laborador/roland-olbeter/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_809398 | Bon dia! Com que veig que cap dels participants a la festa de la desinformació d'això és un grip del mes de febrer i principis de març ha demanat disculpes oficials, obro un fil perquè els usuaris més actius es puguin disculpar. No sigueu tímids! vinga!! Sí coneixeu algun usuari que potser no se'n recorda i li voleu recordar també és el vostre fil!
Jo ací en fòrums no ho he dit, en privat potser, però vaja, normal tenint en compte la merdeta de mitjans de comunicació que tenim per regla general; també considero que el confinament total és una errada, que la gent hauria de poder sortir a fer exercici EN SOLITARI: caminar, bici o llençar a bàsquet; sempre en solitari, ho deia al principi del confinament i ho continuo mantenint.
Per descomptat, i sabent que l'exercici i l'aire lliure reforça el sistema immunitari. El que Pedrogran i la resta de sociòpates estan fent a la canalla no té nom.
I els avis han de poder caminar també, amb mesures de seguretat com ara portar màscares, però com que no n'hi ha per manca de previsió... | 0.846777 | curate | {"ia": 0.007774538386783284, "ca": 0.9854227405247813, "es": 0.006802721088435374} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_625331 | He de dir que al saber que pretenien substituir-la pel tal Ramon Rovira vaig pensar que ella era el mal menor, per tant, que em posaria en contra d'aquest home, però això no vol dir posar-se pas a favor de la Terribas. Des de que va arribar la Terribas que he pensat que la qualitat del català i la quantitat de català a TV3 ha baixat molt, ja fa temps que es parla fatal i que el nivell d'anuncis en estranger és molt més elevat que abans. I si això fa ràbia al carrer (la reducció de la quantitat i el nivell del català) encara en fa més en un mitjà de comunicació català. Per tant, penso que no s'han de fer campanyes per salvar la Mònica Terribas, i, ara que el senyor Rovira ha declinat la oferta, tampoc s'han de fer campanyes en contra seva. El que cal és buscar i trobar un substitut decent, que estimi Catalunya, els seus ciutadans i el català, perquè millori TV3 fins a un nivell, com a mínim, acceptable, que de moment està molt lluny. Jo no sóc un professional del tema i per tant no tinc ni idea de qui pot ser aquest substitut, però estic segur que hi ha professionals de sobres, bons i que estimin Catalunya, que sabran qui pot ser un bon substitut. Que ens el diguin, si us plau, que jo li donaré suport.
Allò de dir que TV3 ja no era catalana i s'españolitzava, va ser una bona estratègia convergent en la que molts veu caure, pel que veig.
Quan ho van dir això? I per altra banda, no sé si era una estratègia o no, l'únic que sé és que és un fet real. No sé perquè ho negues.
La TV3 de fa deu anys era així. Mitificar el passat és molt bonic, però això no fa que sigui diferent.
Si ho deixo amb que ara fot cagar em donareu la raó? O tampoc? Que abans sigués pitjor no la fa correcte ara, i si no és correcte ara és perquè la directora no ha pogut o no ha sabut fer-ho millor, en tot cas és perjudicial per Catalunya. PD: Fent-he propaganda del teu fil? xD M'ho he mirat molt per sobre, que no són hores...
No, no fa cagar perquè té molts programes que valen la pena, començant pel "Sota terra" i acabant pel "Singulars" del 33, que són programes que d'aquí a deu o vint anys encara es podran mirar i la gent dirà "ostres, quina tele més bona es feia abans". No és propaganda del meu fil, que ja està una mica antic En el seu moment ja el vaig obrir per tota la gent que criticava l'"espanyolització" de TV3, sense tenir en compte com era abans.
En cap moment he parlat de la qualitat dels programes, en aquest sentit és de les millors televisions d'aquesta merda de país. Em refereixo a lingüísticament, per molts programes regalant toros i cantant cançons en castellà que fessin ara hi segueixen havent mil i un anuncis en estranger i hi segueixen havent mil i un periodistes que parlen un català lamentable, i això és el que fot cagar i cal solucionar, per molt malament que estigués abans ara segueix sense estar gens bé. Ja ho sé home, era broma. I d'acord, potser no s'ha espanyolitzat (sempre m'agrada exagerar) però, com ja dic, catalanament (per dir-ho així) és una merda. | 0.845383 | curate | {"ca": 0.9583333333333334, "es": 0.026881720430107527, "en": 0.0030241935483870967, "pt": 0.011760752688172043} | |
crawling-populars_ca_20200525_24_19640 | No et perdis la Festa Holi de Viladecans per celebrar el Dia de l'Alliberament LGTBI amb tota la família.
T'hi apuntes?
Let's Holidays complementa el lloguer dels seus allotjaments amb un servei personalitzat…
Llegir més...
A Fundesplai, gestionem 17 cases de colònies i albergs i 8 terrenys…
Llegir més...
A la Diagonal, en ple centre de l'activitat comercial, financera i de…
Llegir més...
Se situa al bell mig d´una de les artèries comercials més llargues…
Llegir més...
Hotel modern en el que el disseny està pensat per fer de…
Llegir més...
AB Apartment Barcelona és una agència de lloguer d'apartaments de curta i…
Llegir més...
Els apartaments Calabria n'ofereixen una magnifica situació a l'Eixample de Barcelona, proper…
Llegir més...
Nou hostal acollidor i molt ben dissenyat, situat en el millor barri…
Llegir més...
Teresa Carles és un dels Restaurants Vegetarians de referència a Barcelona. Els…
Llegir més...
No hi ha lloc millor per tastar les nostres cerveses, fresques directament…
Llegir més...
El restaurant Windsor, situat a Barcelona, és un referent de la cuina…
Llegir més...
La Fàbrica Moritz Barcelona és un espai únic, dividit en tres plantes,…
Llegir més...
Dans le Noir? ens porta la veritable essència del sabor, ens fa…
Llegir més...
Un dels restaurants més emblemàtics de Barcelona i dels pocs que ha…
Llegir més...
Pirineu en Boca va néixer al març del 2015 com a fruit…
Llegir més...
Wylie Sitges Craft Beer & Food serveix 8 varietats de cervesa artesanal.…
Llegir més...
Gené Karting és una pista indoor de les més avançades en prestacions…
Llegir més...
El Consorci de Turisme significa una gran oportunitat per millorar la qualitat…
Llegir més...
Descobreix que Barcelona és molt més! A prop de Barcelona tenim tot…
Llegir més...
Un parc temàtic on trobaràs l’exposició de maquetes a escala 1:25 de…
Llegir més...
El Museu Agbar de les Aigües és un museu contemporani dedicat a…
Llegir més...
Sent l'adrenalina a flor de pell en aquest fantàstic Room Escape. Necessitem…
Llegir més...
En aquest apassionant Room Escape et posaràs a la pell d'un atracador.…
Llegir més...
L'Associació Cultural Calaix de Sastre és una organització sense ànim de lucre…
Llegir més...
La temporada de l'Auditori Josep Carreras arrenca amb força amb una programació completa i variada fins el mes de juliol a Vila-seca. Consulteu tots els concerts!
Llegir més...
Engega la programació del cicle Batecs Culturals, a l'auditori Valentí Fuster de Cardona. De març a desembre, aquesta iniciativa portarà fins a sis propostes escèniques…
Llegir més...
Torna la Mitja Marató de Salou en un nou circuit més pla, ràpid i atractiu. La cursa d'aquest any, que celebra la quinzena edició, serà majoritàriament pel costat…
Llegir més...
Aquest acte ha estat anul·lat, per a més informació, contacteu amb l'entitat organitzadora. Davant la importància històrica i social, l'any 1969, les representacions…
Llegir més...
Arribar en veler a Formentera sempre és un plaer, però si ho fem a principis de juny, la satisfacció…
Llegir més...
Sant Joan és la festa més mediterrània de totes. Ens agrada sentir amb intensitat que l'estiu ja és…
Llegir més...
T'enviariem noves rutes, promocions, sortejos i molt més. Gaudeix de femturisme.cat des del teu correu electrònic!
© femturisme.cat - Ergates | 0.463062 | curate | {"ca": 0.9791860826343585, "qu": 0.00403852127990059, "ru": 0.004659832246039142, "fr": 0.00403852127990059, "sv": 0.00807704255980118} | : /ca/agenda/festa-holi-a-viladecans |
macocu_ca_20230731_2_72124 | Modelat 3D a partir de tècniques geomàtiques de les restes arqueològiques del Monestir de Sta. Maria de Les Franqueses (Balaguer) [Fitxer informàtic] / Albert López Balagué ; [dirigit per: Felipe Buill] López Balagué, Albert
Dolça, comtessa d'Urgell, i els orígens del monestir de les Franqueses / Prim Bertran Bertran i Roigé, Prim
El Monasterio de Santa Maria de Franqueses: estudio histórico y colección diplomática / Ana María Farré Güell; dirigida per Emilio Sáez Sánchez Farré Güell, Ana María | 0.571769 | curate | {"ca": 0.6653225806451613, "es": 0.3346774193548387} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_156123 | Edito: Ja està, el tanco, gràcies per haver participat i haver rigut. Bé que us ha agradat el karma eh!! Us explico com va aquest fil: Tracta de dir "vota positiu si creus tal cosa, si fas tal cosa, etc" I si la gent es sent identificada amb el comentari/hi està d'acord/li fa riure etc li dona bon karma. Senzill oi? Alguns exemples de quines coses es poden escriure: - Vota positiu si t'agrada el color blau.- Vota positiu si penses que Sangtraït és el millor que li ha passat mai a la música catalana.- Vota positiu si creus que el Girona pujarà a primera.- Vota positiu si tu també et mossegues les ungles constantment. El fil és en positiu: sisplau no abaixeu karma ni comencem guerres polítiques ni mal rotllos Vinga, nem a passar-ho bé i fer un fil ple de comentaris daurats!
Vota positiu si creus que els pringats que ja dormen veuran aquest fil demà però tothom passarà d'ells i no aconseguiran fer una collita de carme com la nostra
Falciot vota positiu si creus que l'has pifiat i que ja només quedem nosaltres
Ja voto positiu jo | 0.81983 | curate | {"ca": 0.9718992248062015, "it": 0.01065891472868217, "es": 0.01744186046511628} | |
cawac_ca_20200528_1_150833 | La Plataforma per l’Ús del Valencià a Elx i Escola Valenciana s’han concentrat hui a la Plaça de Baix per reivindicar la plena oficialitat de l’ús del topònim “Elx”, exclòs de la imatge corporativa de l’Ajuntament per decisió de l’equip de govern. Dues grans pancartes presidien aquesta mobilització sota els lemes “El nom de la ciutat és Elx. Som valencians” i “Sí al valencià”. Així, d’una banda, aquests eslògans volien ressaltar la valencianitat de la ciutat d’Elx, que la nega l’Ajuntament en totes i cadascuna de les actuacions que du a terme (per exemple, fent ús exclusiu del topònim castellà “Elche”) i, d’una altra, la necessitat de la plena oficialitat de l’ús del valencià en totes les actuacions públiques municipals. + info
Quatre-centres persones van assistir al Muralmob el passat 18 de novembre al Parc Esportiu d’Elx a fi de crear l’eslògan “A Elx, en valencià!”. Des d’El Tempir, impulsora de la creació de la Plataforma per l’Ús del Valencià a Elx, volem agrair a totes les persones afiliades, simpatitzants, col·laboradores i seguidores la seua participació en aquest acte que va constituir un autèntica reivindicació de la valencianitat d’Elx i del sud del País Valencià, així com també, de la necessitat que l’Ajuntament complisca amb la legislació lingüística vigent perquè el valencià siga plenament oficial en tots els àmbits de la vida municipal d’aquesta administració. Tot seguit, us deixem un enllaç a un recull de fotos d’eixe dia i un vídeo magnífic d’un dels moments més vibrants del Muralmob, realitzat per Daniel Betoret. Tots les entitats integrants de la Plataforma estem molt satisfetes de la resposta obtinguda de manera que això anima a la realització de pròximes actuacions. Per això, la Plataforma també agraeix la vostra col·laboració. Comptem amb tots vosaltres! Feu clic a la imatge adjunta a aquesta notícia. És l’agraïment a la vostra assistència i participació! + info
Desenes de persones assistiren dijous passat a l’acte de presentació del recull poètic Quadern dels Torsimanys de Manel Alonso i Català, que organitzàrem amb la col·laboració de la llibreria Ali-i-Truc. En la presentació intervingué el poeta elxà Gaspar Jaén, que va comentar les impresions que el poemari li havia causat i en recità algun poema. Tot seguit, el poeta Manel Alonso explicà quina havia estat la gestació d’aquest llibre i justificà el motiu del títol triat. Més tard, les persones assistents pogueren compartir-hi sensacions amb l’autor, qui va signar-ne exemplars. + info
Tornem a denunciar la política lingüística que s’està duent a terme a Elx amb aquesta tribuna del vicepresident d’El Tempir, Robert Escolano, publicada el dia 31 d’octubre al diari Información amb el títol “La Capilla del Misterio de Elche”, que reproduïm tot seguit o podreu llegir fent clic en aquest enllaç . Ja sabeu que l’Ajuntament amaga el valencià a Elx i que fa tot el possible per fer-lo fora de la vida pública elxana. I ara ho fa aprofitant el Festival de Teatre Medieval. Per cert, en aquesta desaparició pública del valencià també hi ha col·laborat el mateix Patronat del Misteri d’Elx anunciant La Festa com “Misterio de Elche” aquest estiu com podreu comprovar en la foto que acompanya aquesta entrada. Tot pleglat, lamentable! + info
Des d’El Tempir sempre hem treballat per potenciar aquelles figures que, per damunt de la ideologia particular de cadascú, permeta unir totes les persones amb sensibilitat per la nostra llengua i cultura. Per això, enguany, El Tempir impulsa per segon any consecutiu una ofrena cívica al rei Jaume I d’Elx per tal que esdevinga una cita anual que servisca per a reivindicar el nostre passat històric i la valencianitat d’Elx i del sud amb projecció de futur. Així, si el 9 d’octubre és la Diada del País Valencià, en record de l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de València el 1238, any de naixença del País Valencià. Ara bé, la tradició local també ha volgut que n’Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, escriguera el Misteri d’Elx a la Calaforra mentre l’Alt Rei En Jaume se n’anava a seguir la guerra per Oriola. Sabem que tot això no és cert però entra dins la mitologia. A més, com hem dit adés, la tradició local també relaciona el rei amb una regulació protectora del palmerar, la primera. I cal recordar que hi ha una plaça Jaume I a Elx de tota la vida, com un hort de palmeres (parc) dedicat i una escultura d’aquest rei a l’Hort del Cura. Siga com siga, els elxans vinculem la nostra valencianitat a aquest rei. + info
Com cada any torna el Correllengua a Elx amb un programa d’activitats destinat a rebre la Flama i a reiterar una vegada més “el nostre suport a l’ús ple del valencià, de la nostra llengua catalana, en tots els àmbits de la vida pública”, tal com consta en el manifest d’enguany . Així, el Casal Jaume I d’Elx organitza el Correllengua amb la col·laboració d’El Tempir amb la programació següent: + info
Milers de persones isqueren al carrer el passat 22 de setembre a Alacant, també a València i Castelló, en defensa d’un ensenyament públic, de qualitat i en valencià. De fet, els manifestants expressaven el malestar per les retallades, els canvis normatius -als quals cal afegir ara la recentralització curricular del ministre Wert- amb atacs al valencià des d’una pretesa defensa d’un model de plurilingüisme de la Conselleria que no ho és i un inici de curs en molts casos caòtics i carregats de problemes. La Plataforma per l’Ensenyament Públic, entitat convocant i organitzadora, a la qual pertanyem, va exigir al Consell i al Govern de l’Estat un canvi de rumb per a no afonar el “sistema educatiu”. La necessitat d’una major inversió en educació i que no hi haurà un plurilingüisme efectiu sense un bilingüisme real foren idees que estigueren presents en moltes consignes i pancartes dels més de quaranta-cinc mil persones que ompliren els carrers de les tres ciutats. El Tempir hi va ser present amb la defensa que “El valencià t’ajuda a ser plurilingüe”, tal com podeu comprovar en la foto. + info
L’Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx s’afegeix a l’homenatge que es retrà a diverses poblacions de tot el País Valencià per honorar el més gran poeta en llengua catalana del País Valencià al segle XX: Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993). Aquesta tercera edició que tindrà lloc el dia 28 de setembre del 2012, al Casal Jaume I d’Elx, que hi col·labora, a un preu de 15 euros. Per a assistir-hi, cal reservar tiquet o entrada trucant a El Tempir (644 023 493) o al Casal Jaume I d’Elx (96 542 64 80). Durant l’acte es llegiran poemes de Vicent Andrés Estellés i recordarem tambe el poeta i soci Salvador Iborra. A més, comptarem amb l’actuació d’Agulla Almarada, que presentarà el seu nou treball “Adéu Vidabona” (Veu: Núria Agulló; acordió: Guida Sellarés; guitarra: Iván Lledó). A l’hora de fer la vostra reserva, heu de comunicar la tria de plats que heu fet entre les diverses propostes de menú que hem preparat. Us hi esperem! + info
La Plataforma per l’Ensenyament Públic, de la qual formem part juntament amb associacions de pares i mare, estudiants, els principals sindicats de l’ensenyament del País Valencià i col·lectius vinculats al món educatiu, ha organitzat tota una sèrie d’accions i mobilitzacions per al mes de setembre que, amb el lema Posa fil a l’agulla , pretén ressaltar les retallades educatives que han provocat que l’educació valenciana estiga sota mínims de qualitat i dignitat. Per aquesta raó us demanem que us informeu de les diverses convocatòries que des d’El Tempir i des de la Plataforma per l’Ensenyament Públic anirem convocant al llarg del curs acadèmic 2012/2013 i que comencen el pròxim 7 de setembre, data d’inici del curs escolar a Primària, amb concentracions a les portes de les escoles. Us recomanem llegir el manifest Posa fil a l’agulla a les portes dels centres educatius. Esperem també que ens acompanyeu a la manifestació per l’ensenyament públic (més inversió, més qualitat, més valencià, més dignitat) del dia 22 de setembre a Alacant. + info | 0.72648 | curate | {"ca": 0.9891986937955287, "fr": 0.006028636021100226, "es": 0.0047726701833710125} | http://www.eltempir.cat/ca/tag/el-tempir/page/5/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_87614 | *Il·limitades; es factura únicament el tràfic consumit. **Es comptabilitza espai i tràfic consumit i es factura segons tarifes vigents. ***Consultar condicions.
Veure tarifes
Amb les vostres quotes esteu donant suport a un projecte solidari de comunicació tant al nostre país com en d’altres, a més d’obtenir connexió i diversos serveis.
Informació per a socis/sòcies
El mes de cobrament de les quotes anuals de soci i serveis és l’abril.
Tots els comptes de soci/a i serveis que es donin d’alta fora del mes d’abril, el primer any només pagaran la part proporcional de la quota corresponent.
El pagament de les quotes de soci/a i serveis es fa preferiblement per domiciliació bancaria, però també s’accepta transferència, taló/xec.
Pangea farà arribar per mail un “Rebut” per cada quota de sòcia i una “Factura” pels altres serveis.
Les baixes de comptes i serveis han de comunicar-se sempre amb un mínim d’un mes d’antel·lació a la data de facturació anual (la facturació es realitza al mes d’abril). Encara que la baixa sigui anterior a la fi del contracte anual no es retornarà cap quota. Per comunicar la baixa utilitzeu aquest formulari i envieu-lo per correu electrònic a [email protected] o per fax al 934011891. | 0.777719 | curate | {"ca": 0.9693708609271523, "es": 0.019867549668874173, "fr": 0.01076158940397351} | https://estatic.pangea.org/index.html%3Fp=642.html |
mc4_ca_20230418_17_228739 | PAE Ángel Tomás Villena | Fundación Ángel Tomás
Projecte Suport Educatiu Ángel Tomás
El Projecte de Suport Educatiu és una acció social que pertany a la Casa Salesiana de Villena i pretén realitzar una tasca preventiva dirigida a xiquets i adolescents en situació de risc, que facilite processos orientadors, la plena inserció social dels seus destinataris, mitjançant serveis de suport socioeducatiu i familiar, d’oci i temps lliure, i de suport escolar.
Els destinataris del Projecte de Suport Educatiu són menors i joves en risc d’exclusió social amb edats compreses entre 6 i 16 anys, que necessiten d’atenció específica i per criteris de protecció, territorialitat i idoneïtat siguen inscrits en el centre.
El PAE Ángel Tomás ha viscut els seus primers mesos amb onze destinataris, un educador, vuit voluntaris i tota la Casa de Villena apostant per un humil projecte que en col·laboració amb Serveis Socials i la comunitat educativa local va a la recerca de consolidar-se i ampliar les seues prestacions.
La necessitat social a Villena d’un servei com el PAE Ángel Tomás existeix, per la qual cosa el futur ha d’estar garantit. La convicció de la Comunitat Salesiana, de tots els grups de la Casa de Villena (Antics Alumnes, Claustre de Professors, Centre Juvenil, Associació de Maria Auxiliadora [ADMAS], AMPA, Salesians Cooperadors) i de persones properes a l’Obra, asseguren amb imaginació i dedicació la viabilitat del projecte.
Amb paraules de Micaela Mira, voluntària del projecte, en la presentació del Concert Solidari: “En definitiva, el PAE Ángel Tomás naix amb la intenció de ser un monument viu a Don Bosco; un monument que pretén ser una llavor que s’anirà convertint en un arbre robust que donarà nous fruits amb la col·laboració de tots i amb l’ajuda sempre present de Maria Auxiliadora”.
Les accions es realitzen de dilluns a divendres en horari de 15:30 a 19h.
Tallers (esport, teatre, manualitats…)
La Fundació Iniciativa Solidària Ángel Tomás vol treballar amb altres entitats en xarxa. Entre aquestes organitzacions que col·laboren amb els Projectes de Suport Educatiu i Centres de Dia destaca la col·laboració i suports d’entitats privades i públiques de la Comunitat Valenciana.
Conselleria de Polítiques Inclusives i Igualtat
Recursos educatius, sanitaris, organitzacions socials, centres d’oci i temps lliure dels barris en els quals es troben situats
PAE AT Villena
1 file(s) 636.82 KB | 0.852548 | curate | {"es": 0.019575177009579343, "ca": 0.9283631820074969, "fr": 0.030403998334027488, "sv": 0.01582673885880883, "en": 0.0058309037900874635} | https://www.fisat.es/val/pae-angel-tomas-villena/ |
macocu_ca_20230731_2_439 | Associació de veïns Casc Antic / 1974 1994 / 20 ANYS / Fent barri / EN RECONEIXEMENT AL / MON VEÏNAL. / A.V.V. CASC ANTIC / 11 – 6 – 1995 | 0.539503 | curate | {"ca": 0.7481481481481481, "ru": 0.05925925925925926, "en": 0.1925925925925926} | |
mc4_ca_20230418_16_133577 | Unes 80 persones fan la ruta de l'exili dels escriptors d'Agullana al coll de la Manrella | Hora Nova
Inici Cultura Unes 80 persones fan la ruta de l’exili dels escriptors d’Agullana al...
Unes 80 persones fan la ruta de l’exili dels escriptors d’Agullana al coll de la Manrella
Unes 80 persones han respost a la crida de la Institució de les Lletres Catalanes i s’han aplegat aquest dissabte a Agullana per refer el camí de l’exili que just fa 70 anys varen iniciar nombrosos intel·lectuals, politics i escriptors catalans. Can Perxés, el mas emblemàtic on es varen refugiar des de Pompeu Fabra a Rovira i Virgili fins al president Companys, ha estat el punt de sortida de la ruta, que ha estat amenitzada per la lectura de nombrosos textos que relataven la misèria, la por i el desengany que es vivia a la zona durant aquell gener-febrer del 39 i que ha finalitzat al coll de Manrella, el pas de muntanya per on varen creuar la frontera la majoria dels exiliats.
‘Ara fa quatre anys que es va fer una passejada motoritzada des de Barcelona a Agullana, a Can Perxés, per recordar la fugida el gener de 1939 dels escriptors de la Institució de les Lletres Catalanes, pràcticament la vigília que les tropes franquistes ocupessin la capital catalana’, ha recordat Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes. ‘Enguany, quan es compleixen 70 anys, hem volgut repetir l’experiència i anar un xic més enllà. Volem refer els sis quilòmetres a peu des de Can Perxés fins al coll de Manrella, a 700 metres sobre el nivell del mar’, ha continuat Izquierdo, que ha destacat la importància estratègica de la masia Perxés, enclotada a la falda de la muntanya.
‘Es tracta d’un lloc molt emblemàtic. Precisament va ser incautat per la Generalitat Republicana durant la Guerra, utilitzant el recinte com a magatzem d’obres d’art i, a mesura que la derrota republicana s’anava precipitant, com un últim refugi de polítics, intel·lectuals i gent de la societat civil’, ha comentat el director de la Institució de les Lletres Catalanes. ‘De fet, aquí s’hi varen celebrar reunions de Govern i també la última reunió de la nostra Institució abans de la seva dissolució’, ha puntualitzat Izquierdo. Per tal de recordar l’escenari d’aquella època, s’han llegit un seguit de textos de Sebastià Gach i Antoni Rovira i Virgili d’aquells dies, que han fet evident les dificultats dels prop de 200 estadants que es varen aplegar al mas Perxés durant aquell mes de gener del 39.
Precisament, l’Abel Pasqual ha estat l’encarregat de llegir un fragment del diari de la seva mare, Conxita Ventosa, que el portà amb només dos mesos d’edat a passar unes nits en aquest mas d’Agullana abans de fugir cap a França. La Maria Perxés, propietària de la masia, ha actuat com a amfitriona dels 80 excursionistes i ha ensenyat de bon grat les dependències de la casa. ‘Jo tenia 9 anys en aquella època però com que ens varen treure del mas, vaig passar aquells dies de gener i febrer a Tossa de Mar’, ha recordat Perxés, que considera que efemèrides com aquesta ‘no s’haurien d’oblidar mai’.
Més de 5.000 tones d’estella i troncs cremats dels incendis de... | 0.881592 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.horanova.cat/unes-80-persones-fan-la-ruta-de-lexili-dels-escriptors-dagullana-al-coll-de-la-manrella/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_852257 | Aquí tenim el fil aquest any per comentar els Playoffs NBA! Ni els Celtics, ni els Lakers ni els Knicks! Posaré els horaris específics de cada dia que toqui partit (editant-los progressivament: només veureu l'horari del dia que entreu al fil en teoria). Els resultats aniran a sota per qui els vulgui veure. Qui és el vostre preferit?
Els Wizards estan imparables PD. Quan pugui actualitzo el missatge principal. Perdoneu | 0.693325 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_563074 | Façana d'aparell de pedruscall amb grans carreus ben escairats emmarcant les obertures. La porta té a la llinda un escut decorat amb dibuixos geomètrics. La finestra té una petita motllura a tot vol.
Cronologia
Construcció dels segles XVII-XVIII amb reformes posteriors. | 0.622995 | curate | {"ca": 0.9624060150375939, "it": 0.03759398496240601} | |
mc4_ca_20230418_12_699149 | lectures de la missa del diumenge V de pasqua 29 de abril 2018
. DIUMENGE V DE PASQUA
«jo sóc el cep veritable»
En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporar-se als creients, però ells no creien que s’hagués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d’aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l’acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars. L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s’anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant.
R. En el Senyor s’inspirarà el meu himne el dia del gran aplec.
Davant dels fidels oferiré els sacrificis promesos.
En menjaran els humils fins a saciar-se,
lloaran el Senyor els qui sincerament el busquen,
i diran: «Viviu per molts anys.» R
Ho tindran present i es convertiran al Senyor
tots els països de la terra;
es prosternaran davant seu gent de totes les nacions.
Fins les cendres de les tombes l’adoraran,
s’agenollaran davant seu els qui dormen a la pols. R
Serà per a ell la vida que em dóna,
els meus descendents li seran fidels.
Parlaran del Senyor a les generacions que vindran,
i anunciaran els seus favors als qui naixeran després,
i els diran: «El Senyor ha fet tot això.» R
Sl 21,26b-28.30-32 (R.: 26a)
Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat. El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l’Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi el Pare la talla, i la que dóna fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.»
"Qui està en mi dona molt de fruit"
Jerusalem intentava Saule incorporar-se als creients, però ells no creien que s’hagués convertit. Era prou d’esperar: coneixien les seves amenaces de mort contra els deixebles del Senyor (Ac 9,1).
L’ajudà Bernabé que pel seu compte el presentà als Apòstols avalant, que havent-se-li aparegut el Senyor pel camí cap a Damasc, després amb valentia havia predicat el Nom de Jesús. Saule s’incorpora a la Comunitat i des d’aleshores convivia amb ells amb tota llibertat. L’apòstol Pau no va per lliure com un franctirador.
Però els problemes segueixen: els jueus de llengua grega, amb qui discutia, es proposaren de matar-lo.
Tot i això, per camins de Creu com el seu Mestre, l’Església vivia en pau: creixia a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant.
L’apel·latiu inicial «fillets» resumeix tot el que ja s’ha dit i enceta un nou desenvolupament: l’amor cristià és amor d’encarnació. Que el nostre amor no sigui només de paraules sinó de fets i de veritat.
La fe verificada en obres d’amor dona seguretat a la salvació. Així si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança.
El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist. Però el creure inclou l’estimar-nos uns als altres com Ell ens ho té manat i ens donà exemple.
Als Discursos de comiat de Jn 15- 17 Jesús parla en exclusiva als deixebles: amb originalitat perquè sembla com si parlés ja el Glorificat presentant la identitat profunda del deixeble.
Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Al llenguatge joànic «veritable» significa «únic». Cep, olivera i figuera, típics de la vegetació a Palestina, són símbols del Poble Elegit. La simbologia s’inspira a la tradició bí- blica: sobretot la cançó de la vinya d’Is 5.
Jesús és l’únic cep que, conreat pel Pare-vinyater, aporta fecunditat a les sarments: amb la condició de romandre/estar en el cep (expressió que surt 7 cops). Qui està en mi i Jo en ell, dona molt de fruit.
Cal deixar-nos conrear per Déu: també si pensem que ja som fructí fers. Perquè la sarment que dona fruit, el Pare l’esporga i la neteja perquè encara en doni més.
Crist a la creu de Carl Heinrich Bloch
El lavatori. Tintoretto | 0.774646 | curate | {"ca": 0.9539195887644575, "fr": 0.020561777125022947, "es": 0.009730126675234074, "en": 0.005324031577014871, "pt": 0.006425555351569671, "it": 0.004038920506700936} | http://eliseu.org.es/2018%2004%2029%20diumenge%20V%20de%20pasqua.html |
naciodigital_ca_20220331_0_99638 | La festa començarà amb la representació de l’espectacle El concert a càrrec del grup El Cor de Teatre. Es tracta d’una formació de Banyoles integrada per 20 cantants que és una barreja entre grup coral i grup teatral. Va néixer l’any 1998 amb la voluntat de treballar repertoris de diverses èpoques i estils incorporant l’expressió teatral en la interpretació. Durant aquest temps han creat diversos concerts i també han produït alguns espectacles col•laborant amb diversos músics, grups, directors teatrals, compositors i artistes en general fet que dóna diversitat i originalitat als seus concerts.
Les entrades anticipades per assistir a l’entrega dels Premis Ciutat d’Olot es poden comprar al Teatre Principal d’Olot al preu de 20 euros que inclou també un bufet al finalitzar l'acte. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/6756/tot-llest-entrega-dels-premis-ciutat-olot-2009 |
oscar-2201_ca_20230904_6_156031 | Dins del projecte Els Anells Ingràvids la SM 'Lira Castellonera' us fem la proposta d'escoltar a un bon quartet de clarinets: Quartet de Llevant, on un dels components és membre de la nostra Societat i veí el nostre poble.
Us animem a vindre el proper dissabte 30 de març de 2019 a les 19.30h a l'Auditori Rex i que gaudiu d'aquest concert.
QUARTET DE LLEVANT
Quatre joves clarinetistes formen un quartet de clarinets, fruit de la seva amistat i preocupació per la música de cambra. Els seus membres són músics valencians. Santi Llopis, Héctor Díez i Toni Ventura són de Xàtiva i Jose Vicente Someño és de Villanueva de Castellón.
Des de la seua formació han sigut convidats a realitzar concerts i audicions didàctiques per tota la Comunitat Valenciana i la resta d'Espanya. Anys més tard, també a Europa, tant en grup com a solistes. Han participat en concursos nacionals de música de cambra obtenint meritoris resultats, entre els que destaca el 1r premi obtingut en el Concurs internacional per a Quartets de clarinet de l'Acadèmia “Clarinetissim” d’Albaida en 2015.
En 2011 van gravar el seu primer CD titulat "Canya Negra", que recull repertori que va des de la música barroca de Händel i Bach, fins a la música de compositors contemporanis.
Van ser artistes convidats per a la primera i segona edició del Curs Internacional de Clarinet "Ciutat de Xàtiva", compartint escenari amb artistes com J. Fenollar, J. Carlos Gonzàlez, J. Franch Ballester, Calogero Palermo, A. Fraioli i Jonathan Cohler.
En l'actualitat realitzen una important activitat interpretativa i pedagògica en diferents escoles de música, conservatoris, bandes i orquestres.
L’espectacle que oferiran el proper dissabte 30 de març “De Cai a Sevilla. Música nacionalista espanyola del segle XX” és un viatge musical per la música espanyola, de diferents compositors i estils que ens faran gaudir de la gran bellesa i força d’aquesta música.
Aquest concert serà el preàmbul de la seua gira europea que els portarà a fer música a diferents ciutats a Alemanya, baix el patrocini del prestigiós constructor de clarinets alemans “Schwenk & Seggelke”, firma de la que són artistes.
Societat Musical 'Lira Castellonera'
Mots clau
: Societat Musical Lira Castellonera
Font
: - Col•lectius
Imprimir
PDF
Envia a un amic
Butlletí
Dona’ns la teua adreça electrònica i t’enviarem les novetats per correu
Adreça electrònica
Alta
Agenda
Afegir acte
Del 31/10 al 30/11
Farmàcies de guàrdia NOVEMBRE 2021
Del 30/11 al 01/01
Farmàcies de guàrdia DESEMBRE 2021
0312
19:00h
Els noms dels carrers antics de Castelló a estudi
Castelló (Ribera Alta)
1012
22:30h
Concert inaugural de la Fira de Santa Llúcia amb Xavi Sarrià
Castelló (Ribera Alta)
1112
08:00h
Ruta senderista a la fira de Santa Llúcia
Castelló (Ribera Alta)
1212
18:00h
Musical infantil 'Concert Kids' amb Gisela a benefici de la JL contra el càncer
Castelló (Ribera Alta)
2712
09:15h
I Fòrum Jove de Castelló - Geocaching 'Caçant propostes!'
Castelló (Ribera Alta)
Consulta totes les activitats
Necrològiques
01.12.2021
Obituari - JOSE ESTRADA CHAFES
Butlletí d’informació municipal de l’Ajuntament de Castelló
Plaça de l'Ajuntament, 8 46270
Castelló (València)
Tel. 962 45 01 00
Fonts: - Col•lectius • - Ciutadania • - Premsa • - Alcaldia • - El Miragall • - Ajuntament de Castelló • - Regidoria de Benestar Social, Medi Natural (Agricultura, Medi Ambient i Energies renovables) • - Regidoria de Cultura (biblioteca, arxiu) • - Regidoria d'Esports • - Regidoria de Cultura Festiva i Participació Ciutadana • - Regidoria d'Educació i Educació Ciutadana • - Regidoria de Joventut i Memòria Històrica • - Regidoria de Mercat, Comerç, Cementeri i Salut Publica • - Regidoria de la Dona i Polítiques d’Igualtat i Noves Tecnologies | 0.722474 | curate | {"ca": 0.9396411092985318, "es": 0.017128874388254486, "en": 0.021207177814029365, "fr": 0.006253398586188146, "ja": 0.0008156606851549756, "it": 0.005709624796084829, "oc": 0.001087547580206634, "pl": 0.0032626427406199023, "id": 0.001087547580206634, "fa": 0.001087547580206634, "de": 0.0027188689505165853} | https://www.elmiragall.org/noticia/2086/concert-quartet-de-llevant-els-anells-ingravids |
oscar-2301_ca_20230418_7_297475 | Ben segur sabeu que a qualsevol família, despatx professional, empresa, entitat, etc. per a poder sobreviure no basta generar ingressos i més ingressos, encara que sapiguem, o ens pensem saber, de on treure indefinidament els doblers. Ben segur sabeu també que un capítol molt important en l’administració de qualsevol petita, mitjana i fins i tot gran economia és el bon control de les inversions i les despeses.
Així és que ens teniu gairebé descol•locats quan per una banda llegim que, segons fonts de l’Ajuntament consultades per un dels setmanaris, l’any 2013 de nou s’esperava tancar l’exercisi amb superàvit, igual que el 2012, que va rondar el milió d’euros i així es podria mantenir el sou del batle (“Sa Veu” 24-01-14, pàgina 9). I per altra banda llegim, per boca del regidor d’Hisenda, que és molt complicat abaratir els impostos, per que tenim molts deutes (“Sa Veu” 07-02-14, pàgina 9 i “Sóller” 08-02-14, pàgina 7).
Una cosa vora l’altra a ulls del Poble no s’aguanta i encara menys quan a molts de nosaltres, tant si hi ha com si no hi ha superàvit, ens els davallen els sous, això als que encara tenim feina, que de cada cop son més els que l’han perduda.
Dit això, heu d’entendre que ens quedem bocabadats davant la possibilitat de mantenir sous, ja d’entrada i amb els temps que corren, més que dignes, mentre cada cop que bevem aigua, paguem els guanys d’una empresa privada (sobre cost) i a més de pagar les indemnitzacions pel “rescat” del fems (sobre cost), gairebé tothom pensa que patim un poble brut, amb contenidors romputs plens de regalims, amb els carrers i les places farcits de clots, amb les voravies intransitables i amb un abandonament total de l’arbrat i el patrimoni immobiliari del Poble. I per moltes raons ens veiem obligats a “gaudir/patir” aquests llocs públics, dels quals sembla que ningú se n’ocupi. Pot ser ara que ve l’estiu, cara als turistes algú s’afanyarà. Sols per a la gent del poble pot ser no val la pena fer-ho.
Tot plegat ens té molt desconcertats, no aconseguim lligar caps, no ens encaixa. I encara menys quan tenim clar que les nostres butxaques no son mamelles que sempre puguin anar donant més llet. Molts sollerics ja estem al límit.
Si efectivament heu aconseguit tenir superàvit, enlloc de fer parts i quarts amb alguns, podríeu abaratir l’IBI i els valors cadastrals a TOTHOM, que estem en època de crisi i això vol dir que tots, també l’Ajuntament, sols hauríem de comprar vi si ja tenim pa.
A que ho enteneu?. Hi podeu fer alguna cosa?. Ens podeu defensar?. Ens podeu ajudar a sobreviure?. Sou el nostre Consistori. És la vostra feina fer-ho. Sabem que fareu un esforç. Gràcies.
Comissió I.B.I. Sóller
P.D. ALS CIUTADANS: Necessitem ajuda per a dur endavant tot el que tenim previst i noves idees amb les que treballar, apunteu-vos a l’adreça [email protected], tot d’una contactarem amb vosaltres. Gràcies!
Share this:
Twitter
Facebook
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Aquesta entrada ha esta publicada en Urbanisme i territori. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
Navegació d'entrades
← Comunicat de suport del Col·lectiu Albaïna a les encausades per la Conselleria d’Educació.
Paradeta de banderes de Sóller →
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Cerca
Categories
Agricultura i pesca
Alliberament nacional
Altres
Antifeixisme i xenofòbia
Cultura
Drets bàsics
Educació
Feminisme, sexualitats i antipatriarcat
Medi Ambient
Memòria històrica
Moviments socials
Participació
Patrimoni
Pressupost i hisenda municipal
Residus
Solidaritat
Urbanisme i territori
Entrades recents
Acte per la diada de Mallorca: Encesa de Torxes i ballada amb d’Al-Mayurqa
Presentació del llibre “L’assassinat de Guillem de Berguedà” a Sóller
PRESENTACIÓ DELS LLIBRES “VI I CULTURA POPULAR” I “ELS GLOSADORS DE PICAT A MALLORCA” DE FELIP MUNAR
CONCERT PER SANT BARTOMEU: MARCEL PICH CANTA GUILLEM D’EFAK
El monument de Los Caídos s’ha d’esbucar
Arxius
Desembre 2015
Novembre 2015
Octubre 2015
Agost 2015
Mai 2015
Abril 2015
Març 2015
febrer 2015
gener 2015
Desembre 2014
Novembre 2014
Octubre 2014
Setembre 2014
Agost 2014
Juliol 2014
Juny 2014
Mai 2014
Abril 2014
Març 2014
febrer 2014
gener 2014
Desembre 2013
Novembre 2013
Octubre 2013
Setembre 2013
Agost 2013
Juliol 2013
Juny 2013
Mai 2013
Abril 2013
Març 2013
febrer 2013
gener 2013
Octubre 2012
Setembre 2012
Agost 2012
Juliol 2012
Juny 2012
Mai 2012
Abril 2012
Març 2012
febrer 2012
gener 2012
Desembre 2011
Novembre 2011
Octubre 2011
Setembre 2011
Agost 2011
Juliol 2011
Juny 2011
Altres pàgines
Entitats amigues
Mitjans d'informació
Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com. de Matthias Pfefferle.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.680109 | curate | {"ca": 0.7957240038872692, "es": 0.0620019436345967, "pt": 0.042759961127308066, "cs": 0.0011661807580174927, "en": 0.043343051506316815, "oc": 0.001749271137026239, "it": 0.024295432458697766, "ru": 0.00019436345966958212, "eu": 0.011467444120505346, "fr": 0.006802721088435374, "de": 0.010495626822157435} | https://collectiualbaina.wordpress.com/2014/04/15/escrit-comissio-ibi-soller-al-consistori-de-1442014/ |
macocu_ca_20230731_0_416105 | Monòlit fet de formigó amb creu feta amb bigues de ferro a l'extrem superior erigit per a commemorar la tràgica rierada de 1962. A la part baixa del monòlit hi ha una placa on està gravada la següent llegenda: La/ solidaritat/ de tot/ Espanya/ va deixar / aquesta / memòria /a les/ víctimes/ de la/ rierada/ del 25 de/ Setembre/ de 1962.
Història
Als horts de l'Escardívol s'hi construí els anys 1920 un rengle de cases molt petites i cap a la dècada de 1950 s'hi edificà tota una barriada que va desaparèixer sencera la nit del 25 de setembre de 1962 (RUFÉ, 1985a). A més de les construccions inicials s'hi van sumar entre 1950 i 1960 moltes construccions de tipus barraca a la llera d'inundació de la riera. La nit del 25 de setembre la riera va assolir una potència aproximada de 1.750 metres cúbics per segon. L'aigua va arrossegar molta brutícia que es va encallar al pont del carrer Cadmo i quant les estructures van cedir, la fúria de l'aigua arrasà la barriada de l'Escardivol. Els càlculs més recents indiquen sobre els 600 morts els que va produir la rierada, encara que, com que hi havia molta gent no censada, no se sabrà mai amb total exactitud (VILALTA, 1987c). El monument va ser beneït pel bisbe Dr. Modrego (VILALTA, 1987c). En complir-se el 25 aniversari de la rierada es van fer tot un seguit d'activitats a Rubí, com publicacions, exposicions, etc. Un dels actes consistí en dipositar flors al monument (ARÍS, VILALTA, 1987)
Bibliografia | 0.856941 | curate | {"ca": 0.991701244813278, "pt": 0.008298755186721992} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_163964 | Avui hi ha el darrer debat, el faran a TV3, després ja només quedarà el debat Junqueras-Margallo a 8TV. Els primers dos debats han caigut de la mà de l'independentisme que proposa un futur millor i més ric per a tothom. El nacionalisme corrupte (Ciudadanos, PP, PSOE, CSQEP) no ha passat de les burles, les mentides i les amenaces.Avui, com en els anterior dos debats, caldrà que tots fotem canya al twitter i mirem de destapar les mentides dels nacionalistes i a convèncer als indecisos.D'entrada ja sabem que al debat hi van en Baños i en Romeva, per tant, els pro-David Fernández i pro-Mas que s'abstinguin de cridar com histèriques que si el seu candidat predilecte hagués anat al debat haguéssim tingut 135 escons. El que hem de fer és donar suport als nostres candidats i esperar que donin el millor d'ells. Animar-los, vaja.Doncs vinga, twitter, somriures i pedagogia. :)
Per l'Espadaler, boníssima la pregunta per l'Albiol, no me l'esperava! I l'Iceta que no sap fer una eliminació?! Junts pel Sí quan ja l'havien dit! I bravo per l'última intervenció d'en Romeva, ha fet molt de goig.
Què li ha preguntat l'Espadaler a l'Albiol? M'ho he perdut | 0.797453 | curate | {"ca": 0.9684487291849255, "uz": 0.0017528483786152498, "su": 0.029798422436459245} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_518458 | Com l'any passat, com al 2003 amb portada i notícia a l'Inmundo inclosa, segueix la cacera del PP contra la colla de joves de Formentera que fan aquestes festes, amb tot el seu extens programa lúdicocultural, des de l'any 1989. http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2010/08/07/pp-formentera-denuncia-ataque-independentistas/425648.html?pCom=2#EnlaceComentarios
El diumenge 22 vaig estar a Formentera (de visita un dia perquè fèiem vacances a Eivissa) i casualment, vaig aparcar el cotxe de lloguer al davant de la seu del PP de Formentera. Vaig fer-ne fotos i vès per on, que ja hi havia penjat aquest fil a on jo també havia comentat abans d'anar. Casualitats de la vida... Vaig quedar molt content de la catalanitat de s'illa i en concret amb un bar ( Can Toni ) a Es Pilar de la Mola on hi tenien penjada una senyera i l'ambient era de jovent català (suposo). Tornaré a Formentera i en especial, a aquest bar... | 0.803696 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_275814 | Marylin’s
€4.95
Galetes típiques amb textura de neula, fetes artesanalment. Ideals per acompanyar amb una copa de cava, amb el cafè o una bona crema catalana. | 0.57156 | curate | {"ru": 0.05806451612903226, "en": 0.03225806451612903, "ca": 0.9096774193548387} | |
mc4_ca_20230418_17_519988 | EL RACÓ DE TITINA Infantil 3 , 4 i 5 anys: EL BLOG DE L'ESCOLA ESTIU
EL BLOG DE L'ESCOLA ESTIU
L'escola d'estiu de Vilafranca té un blog on estan penjades totes les activitats que fan amb els xiquets.Des d'aci felicitem aquest grup de jovens vilafranquins que porten a terme l'escola d'estiu i tan gaudeixen els xiquets de Vilafranca . Enhorabona pel blog i per la vostra feina.ESCOLA D'ESTIU DE VILAFRANCA
AINA I ANGELS JA ESTAN A L'ÍNDIA
MADRID. AULABLOG 2011 | 0.717112 | curate | {"ca": 0.8307692307692308, "es": 0.054945054945054944, "en": 0.0989010989010989, "sv": 0.015384615384615385} | http://elblogdetitina.blogspot.com/2011/07/el-blog-de-lescola-estiu.html |
macocu_ca_20230731_4_152232 | Pantà Vallvidrera-Merlès 7 de març de 2021: la pluja ens fa canviar la ruta
Era aquesta una sortida en la que el Lluís havia barrejat 3 tracks per a fer una volta que ens pugués resultar interessant. Així que anàvem sense un itinerari preestablert i amb moltes opcions a llarg del recorregut. Érem la Silvia, l'Edu, el Lluís i jo. El meteocat només pintava núvols, el google que plouria a les 8 del matí, la realitat una altra.
Quedem a les 8 del matí per no trobar massa gent. De camí al punt de sortida, Santa Maria de Vallvidrera ja cauen les primeres gotes a les que no fem ni cas. Tampoc quan comencem a caminar. Però la pluja puja d'intensitat i quan portem 1/4 del recorregut -i bastant xops- decidim que el Castell d'Olorda queda per un altre dia. 5 minuts després, para de ploure i tornem a fer canvis. Pujarem al Turó de Merlès. Pujada directa, sort que no era massa llarga. Un cop a dalt, només una torre elèctrica i vistes al Baix Llobregat. Esmorzem. Si la pujada era directa, la baixada també, però tant l'Edu com jo la fem bastant bé. Per arribar a la carretera, uns graons de pedra ens ajuden a baixar ja que hi ha uns 2 metres de desnivell totalment vertical. Som al coll de les Torres i ens enfilem de nou per arribar al coll de Can Cuiàs. D'aquí al pantà de Vallvidrera, una estoneta més. L'excursió s'ha acabat però no els alicients. Ja a Santa Maria de Vallvidrera, al costat de l'aparcament, trobem 4 senglars que mengen tranquil·lament. No ens fan ni cas. Tampoc al nen que plora desconsoladament per què la seva mare no li deixa acostar-se al bicho.
Avui també és d'hora i ens quedem sense vermut. Les restriccions no permeten obrir els bars abans de la una del migdia per la franja dels dinars.
Berta Solanas
Sorpresa final: 4 senglars a l'arribar al costat de l'aparcament
Els protas: Silvia, Edu, Lluís i Berta
FITXA TÈCNICA
Pantà de Vallvidrera - Turó de Marlès
ITINERARI
EN COTXE: Fins a Santa Maria de Vallvidrera. Tant si veniu de Barcelona com de Sant Cugat heu d'agafar la BV-1462 que uneix, per sobre de Collserola, les dues poblacions. EN TRANSPORT PÚBLIC A Santa Maria de Vallvidrera hi ha una parada dels Ferrocarrils de la Generalitat. Heu d'agafar les línies S1 o S2.
A PEU: De Santa Maria de Vallvidrera hem d'anar cap al pantà de Vallvidrera. Primer pla i, l'últim tram una pujada amb més pendent. El bordegem deixant-lo a la nostra dreta i quan s'acaba girem a l'esquerra. Aquí trobem a la dreta una bassa-refugi de diverses espècies, entre elles la granota reineta que es troba amenaçada. Ens enfilem pel camí més a la vora de la bassa (tornarem per l'altre que és més evident). Fa pujada però no excessiva. A la cruïlla de Can Llavallol girem a la dreta (a l'esquerra està prohibit el pas a la finca). A la següent el gir és cap a l'esquerra seguint els GR 92 i 96. El camí torna a fer una bona pujada mentre anem seguint les torres d'alta tensió. A la dreta trobem un vértex geodèsic, és el Turó de Can Pasqual (473 mts) tot i que no sembla un turó. Uns metres de més endavant arribem a la casa Masdemont. Si anéssim a la dreta aniríem cap al Castell d'Olorda, camí que descartem per la pluja que cau. Així que girem a la dreta per un bonic corriol que va baixant de manera suau. Si el seguissim fins al final arribaríem al coll de Can Cuiàs, però decidim fer una mica més i pujar al Turó d'en Merlès (417 mts). No està indicat, ens passem de llarg, i ens hem de guiar per un dels trakcs que portem. La pujada és dreta, molt dreta, tot i que molt clara: només hi ha una opció de pujada. A dalt una torre d'alta tensió i uns metres a l'esquerra, un pal de baixa. Decidim baixar per l'altra banda de la muntanya cap a la carretera BV-1468 que va cap a Molins de Rei. La carretera la veiem a sota dels nostres peus i fa pensar que la baixada serà dura, ho és però menys del que pensàvem. El tram final del corriol tira cap a la nostra esquerra fins arribar a la carretera. Pots saltar els 2 metres que hi ha de desnivell o despenjar-te per uns graons de pedra que hi ha a la paret. Com al coll de les Torres (per on hauríem d'haver sortit si haguéssim anat al Castell d'Olorda). Ara tenim dues opcions per arribar al coll de Can Cuiàs, o anar per la carretera o enfilar-nos de nou. El camí (molt poc clar) surt a uns quants metres d'on hem arribat a la carretera en sentit cap a Barcelona. L'agafem, seguint ara un altre track. Aquest tram està molt menys fresat que el que pujava i el que baixava del turó de Merlès. Aleshores ens adonem que no calia haver arribat fins a la carretera, que segur que hi havia algun enllaç entre els dos camins, o que d'adalt de tot sortia algun que enllaçava amb aquest en el que estàvem ara.
Ara tornem a tenir indicadors i senyalització del Parc Natural de Collserola. Seguim les indicacions que ens portaran a dues fonts: Llevallol i Espiganosa. Passem per la primera i davant tenim Can Llevallol. Per la segona no, pq en la seguent cruïlla, girem a l'esquera en comptes de cap a la dreta (aquest camí és més dret però més curt). I ja queda por per sortir a la bassa refugi per la que hem passat a l'inici. Només hem de desfer el camí del pantà i fins al cotxe. | 0.771675 | curate | {"ca": 0.9501379582183681, "es": 0.013401655498620418, "pt": 0.011430823807646828, "pl": 0.0017737485218762318, "sl": 0.0017737485218762318, "en": 0.008671659440283799, "it": 0.012810405991328341} | |
cawac_ca_20200528_0_163899 | Fitxa reportatge
El comboi dels 927
EL COMBOI DELS 927
http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/141491755.jpg
Angouleme
EL COMBOI DELS 927
http://www.tvcatalunya.com/tvcmult/141660803.jpg
Angouleme
El 24 d'agost de 1940, un tren amb 927 refugiats espanyols ¿molts d'ells catalans- sortia de l'estació d'Angulema, a la regió francesa de la Charente. Les tropes alemanyes de Hitler acabaven de partir França en dos, i els refugiats creien que els portaven a zona no ocupada. Però aviat es van adonar que enfilaven cap al nord. Quatre dies més tard van arribar al poble de Mauthausen. No els sonava de res el nom d'un camp de concentració que, al cap d'uns anys, seria un dels símbols de l'holocaust i l'extermini. Allà mateix es va produir una dramàtica separació: els soldats alemanys van obligar a baixar els homes, ja fossin vells o criatures, a partir dels 13 anys. Era l'inici de la tragèdia. 470 persones queden internades al camp de Mauthausen, on en morirà el 87%.
Els 457 restants, dones i nens petits, comencen un llarg recorregut de tornada. A la desesperació per veure com els han arrencat els homes dels braços s'afegeix la incertesa pel seu destí. La parada en un camp de concentració femení ¿que podria ser Ravensbrück- feia témer el pitjor. Finalment, i després de 18 dies de viatge en condicions infames, les dones i criatures són retornades a l'Espanya de Franco, la mateixa d'on havien fugit acabada la Guerra Civil. Els espera presó, persecució i el neguit de no poder preguntar pels seus familiars deixats a Mauthausen.
Al camp, els espanyols havien estat dels primers d'arribar-hi. Es pot dir que pràcticament el van construir. I també van ser dels primers de patir les conseqüències de la ira dels nazis: encara no havien arribat ni els jueus ni els russos per descarregar la seva bogeria exterminadora. Però els que van sobreviure no van callar: els més joves d'aquest comboi formaran part del comando dels "Poschacer", peces clau per treure a l'exterior els clixés i fotografies de Francesc Boix, que van ser proves fonamentals de les crueltats dels nazis al judici de Nuremberg.
Aquest comboi es caracteritza per ser el primer tren de deportats de tota l'Europa occidental carregat amb famílies senceres amb destinació a un camp d'extermini nazi. Població civil, refugiats en estat pur, que seran considerats "apàtrides" quan el ministre de Franco Ramón Serrano Súñer se'n va desentendre. La documentació trobada prova que, fins a quatre vegades, les autoritats nazis van preguntar als seus homòlegs espanyols què feien amb aquells "dos mil rojos españoles de Angulema". No es van molestar mai a contestar. Tot i que sabien que la meitat dels passatgers van anar a parar a Mauthausen, alguns documents tenen una nota manuscrita al marge demanant que s'arxivi l'assumpte "puesto que no parece oportuno hacer nada al respecto".
La història d'aquest comboi ha quedat amagada dins l'oblit i el silenci generalitzat cap a les víctimes del franquisme. A més, la potència del record de col·lectius com el jueu ha acabat d'arraconar la tragèdia d'aquests espanyols que van morir als camps de concentració alemanys. Els pocs que es van salvar no van poder tornar a l'Espanya de Franco o ho van haver de fer callant. Potser en aquest silenci i en aquest oblit podem trobar una explicació als brots neonazis i feixistes cada dia més freqüents. Potser el fet que no hi hagi cap monument d'homenatge a aquests compatriotes ens hauria de fer témer que es compleixi allò que diu que qui no coneix la seva història corre el risc de repetir-la. El reportatge ha recopilat els testimonis d'una trentena de supervivents del comboi, tant dels que van acabar a Mauthausen com dels que van tornar a Espanya, així com de refugiats a Angulema que es van salvar de pujar al tren. El rodatge s'ha fet a França, Àustria i Espanya i han estat consultats una vintena d'arxius espanyols, europeus i nord-americans. ARXIUS CONSULTATS Agencia EFE Archives Départementales de la Charente. Angoulème Archives M. Puiverd Archives du Ministère des Affaires Étrangères Archivo General de la Administración Archivo del Ministerio de Asuntos Exteriores Arxiu Històric de la Ciutat Arxiu Municipal de Castellar del Vallès. Fons sobre la Deportació 1939-1945 Arxiu Nacional de Catalunya Biblioteca Nacional. Madrid Centre Historique des Archives Nationales Filmoteca Española Gaumont INA International Instituut voor Sociale Geschiedenis ITN MOMA Museu de la Résistance. Angulema Museu d'Història de Catalunya NARA Nederlands Instituut voor Beeld en Geluid
Felix Quesada Al llegar a Mauthausen, Frank Ziereis, el director del campo, nos dijo a todos los que estábamos allí que no saldríamos por la puerta, que saldríamos por la chimenea del crematorio.
Joaquim Valcells Quan el tren es posa en marxa un altre cop, abandonant els homes a Mauthausen, el clamor que hi ha de plors i crits és una cosa que no es pot descriure. Cada vegada que ho penso, tremolo.
Dona'ns la teva opinió
Normes d'ús
Tots els comentaris passen per un procés de moderació, per això poden trigar uns minuts a aparèixer publicats. Aquests comentaris són l'opinió dels usuaris i no la d'aquest portal. No s'admeten comentaris insultants, ni racistes, ni contraris a les lleis vigents. No es publicaran comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia. No es publicaran els comentaris que incompleixin les condicions d'ús que asseguren una participació de qualitat i respectuosa.
Recomanacions pels comentaris:
Els comentaris han de ser educats i no poden caure en el mal gust. Aconsellem fer servir una ortografia correcta, amb punts i comes perquè l'opinió sigui més entenedora. Recomanem escriure amb un ús adequat de majúscules i minúscules. Un comentari tot en majúscules dóna la sensació d'estar cridant. Un comentari tot en minúscules es pot malinterpretar o no entendre's correctament si conté noms propis o topònims. Més informació
El 24 d'agost de 1940, un tren amb 927 refugiats espanyols ¿molts d'ells catalans- sortia de l'estació d'Angulema, a la regió francesa de la Charente. Les tropes alemanyes de Hitler acabaven de partir França en dos, i els refugiats creien que els portaven a zona no ocupada. Però aviat es van adonar que enfilaven cap al nord. Quatre dies més tard van arribar al poble de Mauthausen. No els sonava de res el nom d'un camp de concentració que, al cap d'uns anys, seria un dels símbols de l'holocaust i l'extermini. | 0.654437 | curate | {"ca": 0.8491488020176545, "es": 0.08858764186633039, "ja": 0.015132408575031526, "de": 0.0028373266078184113, "nl": 0.0389344262295082, "pt": 0.005359394703656999} | http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=reportatge&idint=364 |
macocu_ca_20230731_2_216056 | Millorar l'entorn i potenciar el comerç al Carrer Gran de Sant Andreu des de Joan Torras cap a Palomar
Actuació en aquest tram que es considera en estat o perill de degradació, així com intervenir sobre l'entorn del carrer, com la plaça Mossèn Clapés i els descampats existents en el tram
Trobades relacionades:
Empremta digital | 0.685903 | curate | {"ca": 0.9507692307692308, "en": 0.04923076923076923} | |
macocu_ca_20230731_3_5497 | T6 (Volum 12) Trueta / Informe per a un policia volador | 0.612242 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_706773 | El vídeo viral de Barcelona que t'emocionarà
Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El vídeo viral de Barcelona que t'emocionarà
Per Marc Andreu Publicació: dilluns 23 març 2020, 13:57h
Si sou dels que us heu promès només obrir aquelles notícies positives que tenen la capacitat d'aixecar els ànims entre tants titulars negatius, esteu en l'article correcte. Es tracta d'un vídeo musical senzill, cap superproducció, on hi apareixen imatges de la Barcelona lliure de crisi del coronavirus. D'una ciutat viva, que respira activitat i ganes de gaudir-se, una ciutat que ens espera a que tot això passi per tornar amb més força que mai. El muntatge fa dies que corre per les xarxes i els Whatsapps de la gent amb la voluntat de ser un bàlsam, uns minuts per projectar-nos en un futur normal i ple de llum.
El vídeo s'acompanya de la cançó 'La petita rambla del Poble Sec', un dels títols més coneguts del compositor i cantant Cesk Freixas. La versió que s'ha fet viral és la que en Freixas s'acompanya del cantant de Txarango. El missatge s'escau més que mai amb la situació que estem vivint perquè parla d'un futur on entre tots "tornarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de Barcelona, alguna nit de juliol" i que "escriurem que no ens prendran mai més la vida".
NO T'HO PERDIS: l'emocionant acció d'aquests veïns als sanitaris de l'Hospital de Barcelona | 0.85471 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.timeout.cat/barcelona/ca/noticies/el-video-viral-de-barcelona-que-temocionara-032320 |
macocu_ca_20230731_1_149547 | Mini Carlotes de mousse de llimona amb maduixes. Postres d’estiu amb en David Lienas
Divendres passat vam assistir al taller de postres d’estiu de l’Espai Consum del Bonpreu on el David Lienas ens va preparar aquestes elegants i delicioses Carlotes versionades en gotet:
Tot i que l’estiu sembla que no vol arribar, el monogràfic de postres d’estiu havia creat molta expectació. Tots esperàvem aprendre receptes senzilles i fresques per preparar durant la temporada de calor. En David ens va ensenyar una versió per postres de la pinya colada, un fantàstic batut de plàtan i maduixa, una refrescant sopeta de cítrics amb gelat de vainilla i aquests gotets de mousse de llimona i maduixes. Sensacionals totes quatre receptes, estic segura que aquest estiu els blocaires les tastarem totes!
Ja sabeu que amb el David sempre aprenem una pila de trucs tan llarga que es fa difícil explicar aquí, però aquest cop m’agradaria destacar l’ús del sifó per muntar clares d’ou a punt de neu. Una bona excusa per treure la pols del sifó que tots tenim guardat al fons de l’armari, je je je...
Aquesta mousse de llimona queda boníssima, tant de textura com de gust. Sense gens de gelatina, té una cremositat deliciosa i la dolçor de la llet condensada compensa al punt l’acidesa de la llimona. Acompanyada de la confitura de maduixa que el mateix David ens va ensenyar al taller de creps, són uns gotets tan viciosos que en vam menjar tres cadascun!
• 4 melindros • 2 maduixes • 50g de confitura de maduixes • 300g de nata per muntar • 120ml de suc de llimona • 225g de llet condensada
Muntar la nata. Barrejar el suc de llimona amb llet condensada. Afegir la nata muntada amb moviments suaus. Posar-la dins una màniga pastissera i deixar-la reposar unes 4 hores a la nevera. Muntar els gots: tallar el melindro i col·locar-lo vertical al got. Afegir una capa de mousse i una de confitura. Decorar amb la maduixa i servir.
Quin gotet mes maco!!!!!!!! i a sobre boníssim, és perfecte!!!!!!! Petonets
Tenia plaça per un altre dia, em va ser impossible anar, m’hagués encantat, veig són molt fàcils. Un petó
Donc fe de que era molt bona, aquesta mousse de llimona. A veure si m’animo a comprar-me el sifó, o com arriba el meu aniversari, igual cau....jeje Petonets. Bon cap de setmana.
Vaja si eren bones les postres...jo vaig provar-les totes i també vaig repetir, je, je,je...eren tant bones! fins i tots les “marranades”.
Aquests gotets són una autèntica meravella! I a veure si jo també trec la pols als gotets! jejeje Petons! Sandra
Gemma, soc nova al blog ja que només fa dos dies que l’he descobert i m’ha entusiasmat. Aquest cap de setmana llarg, faré les receptes d’en David una per cada dia. Salutacions a tots.
Aquesta mousse (o molt similar) la vaig aprendre de molt petit d’una veina que era pastissera. És realment senzilla i queda fantàstica!
Ahir hi vaig anar jo!!! a pesar de lapluja vaig arribar a temps! ja tinc preparada la mouse preparada! el que em va agradar més va se el batut i aquestes mini carlotes. bon cap de setmana!
Ostres, quin plaer ha de ser menjar-se un gotet d’aquests! O tres 🙂 No em queda molt clar perquè l’has anomenat mini carlotes. Jo pensava que les carlotes havien de tenir la merenga cuita. Però potser no...
Que bones, aquestes postres! Una pregunta: en quina fase de la preparació empres el sifó? Nosaltres també en tenim un, i l’hem utilitzat poques vegades. amb l’excusa de la mousse, a veure si parctiquem! Besos
Bona tarda. aiiiiii!! on fas servir el sifó en aquest postre??? I si només era el comentari de poder montar les clares, que ens ho podries explicar??? el meu sifó més que pols ja te teranyines....ja ja en canvi si que moltes vegades monto clares. moltes gràcies
Quins gotets mes bons i bonics! És pot repetir?.Jo em menjaria un parell sense pensar-m’ho dos vegades. Besets
Hola, A mi em van encantar totes les postres. Però aquestes tant, que les he fet amb algun retoc. A veure si les publico ben aviat i les torno a fer que a casa van triomfar! Petonets
Quina pinta, no li diria pas que no!!! m’agrada tot el què porta!! quin vici!! petons i bon cap de setmana!
Hola Gemma, no vaig estar aquest día (estaba fora), però per sort, vaig anar el divendres 10 de Juny, puc dir que tots els postres em varen encantar i segur que els faig. Petonets
Carme, boníssim, fàcil i molt vistós. Ho té tot! 😉
Reme, quin greu, et vas perdre una bona classe... totes quatre receptes van ser molt interessants. Segur que ben aviat entre els blocaires les anirem posant totes 😉
Gemma, l’aniversari és una bona ocasió perquè et regalin el sifó, je je je... És d’aquells estris accessoris que un mateix no es compar mai, però és ideal com a regal!
CristinaT, totes quatre receptes eren boníssimes! Fins i tot el batut de maduixa i plàtan amb cookies i oreos! Un dia és un dia, oi?
Sandra, la presentació en gotets queda molt elegant, ideal per un dia de convidats. A més t’estalvies la feinada de servir, que normalment tallar un pastís costa bastant...
Lydia, benvinguda al blog, m’alegro que deixis un comentari! Vas anar al taller del Bonpreu? Tens totes les receptes? Els caps de setmana llargs són ideals per ficar-se a la cuina a provar noves postres, oi? 😉
Silvia, aquests tallers gratuïts del Bonpreu són fantàstics, intentem anar-hi cada mes i aprenem un munt de receptes i de trucs. A veure si t’apuntes algun dia!
Starbase, aquesta mousse de llimona amb llet condensada i nata muntada és tot un clàssic, oi? Crec que és la primera mousse que aprenem a fer tots a casa, je je je... Aquest cop en David ens va ensenyar que la nata es pot muntar amb el sifó, un estri que no teníem quan érem petits!
Dolorss, llàstima que visquis tan lluny, perquè segur que les classes t’agradarien molt!
Joan M, aquest any sembla que l’estiu no vol arribar... tot i que a mi ja m’està bé, perquè fer classe amb calor costa molt, oi? 😉
Teresa, va ser una bona classe, oi? El batut era una bomba de calories, je je je... Jo també tinc ganes de provar la pinya colada, em fa gràcia l’adaptació del còctel a les postres 😉
Irene, la Carlota és un pastís que té totes les parets de melindros i l’interior pot variar en funció del pastís... Aquests gotets tenen la decoració del melindro i per això el David en va dir “mini carlotes”. Però coincideixo que el nom no té gaire res a veure!
Queti, aquí el David va fer servir el sifó per muntar la nata i barrejar-la amb la resta d’ingredients. Pels melindors de la decoració també el va utilitzar per muntar les clares a punt de neu. I encara el va utilitzar a la pinya colada per fer una escuma... És veritat que tots tenim el sifó una mica oblidat, oi?
Anna, boníssim i molt vistós!
Montserrat, aquí va fer servir el sifó per muntar la nata. I les clares les va muntar simplement omplint el sifó fins a 3/4 de clares i posant dues càrregues de gas... Van quedar muntades al moment!
Quima, Núria i Maria, són uns gotets deliciosos i molt bonics, per repetir segur!
Elena, us ha agradat, oi? Quins retocs has fet? A veure si penges la recepta al blog i la podem gaudir tots 😉
Roser i Manduca, són uns gotets deliciosos. I és que les receptes del David tenen l’èxit assegurat!
Isabel, segur que entre tots els blocaires farem totes quatre receptes, je je je... va ser un monogràfic de postres molt interessant, oi?
No m’estranya que estigui tan de moda servir els postres o els aperitius en gotets, la presentació queda es-pec-ta-cu-lar!! També m’agrada molt això de reinventar els clàssics com la carlota 🙂 M’alegro que els gaudissiu de tres en tres! jaja Molts petonets! Anna
m’encanten aquests gotets, tan senzills i deliciosos alhora. de la manera que m’agraden aquestes coses petites en got, segur que els faig!
Jo serè la nota discordant: a mi aquests gotets se’m fant curtíssims i petitíssims. Sóc partidari de raccions més generoses quan el que servim és tan bó!! 😀
Em deixes sempre bocabadat amb les teues preparacions. Aquesta pareix especialment exquisida! Una abraçada!
Fue una clase muy buena y como siempre aprendimos cosas nuevas y trucos.Te ha quedado muy bien este gotet que lo tengo en pendientes. Supongo que en Julio iremos no? va de tapas peto miquel
Darrerement les postres presentades en gotets s’estan posant de moda. Fa poc vaig assistir a un curs amb Samuel de la Torre dedicat exclusivament a les postres servides d’aquesta manera. La veritat és que és pràctic i diferent. Aquestes carlotes, com sempte, t’ha quedat fantàstiques!
No tengo sifón. Es una de esas cosas que me encantaría tener, creo que le daría buen uso. Que bueno que pudieron comerse tres!! Cariños
Gemma, benvinguda de nou, t’hem trobat a faltar! Tindràs molta feina per posar-te al dia, je je je...
Anna, versionar postres clàssiques presentant-les en un format més modern a mi també m’agrada molt. Recordo un chessecake de l’Oriol Balaguer servit en gotets que a casa va tenir molt èxit 🙂
Manel, a tu que t’agraden tant les presentacions en miniatura tipus tapes i aperitius, aquests gotets de postres són del teu estil al 100%. Li pots dir a la Lara que t’ajudi a fer la mousse, que és molt fàcil de fer 😉
Starbase, totalment d’acord, je je je... ja et dic que nosaltres ens en vam menjar tres cadascun! Sort que en vaig fer de sobres! 🙂
Glutionana, el sifó el tenim mig oblidat i no li traiem prou profit... La ració en aquests mini gotets és ideal per l’operació bikini 🙂
Cris, en David Lienas ens agrada molt, a part de les receptes que ensenya, acompanya tot el que fa amb un munt d’expliacions complementàries molt interessants.
Xavier, haurem de fer un club de fans de la matafaluga, je je je... és de llarg la meva espècie preferida! 🙂
Susanna, si la feu segur que us agradarà molt!
Alfons, no són uns gotets tan macos com els teus però clar, tu ets el REI dels gotets, je je je...
Miquel, ja he demanat que ens reservin plaça pel taller de tapes, que segur que també serà molt interessant! Així que em diguin quin dia, ja ho posaré al blog 😉
Anna, a mi també m’agrada molt aquesta moda de servir les postres en gotets. A més, et permet fer una degustació de més d’unes postres, igual que es fa a un aperitiu de platets. Aquest curs devia ser molt interessant!
Maria Dolores, aquestes postres senzilles i resultones són les meves preferides 😉
Erika, sin sifón también lo puesdes hacer, solo tienes que montar la nata con las varillas del minipimer o a mano...
Refrescant, gustós, individual!!! (molt important, ara que ve l’estiu) i ben bonic!!! m’encanta! Un petonet i bona setmana! !
Com m’ agraden aquests gotets.. i ara que estan de moda els “pre- postres”, van molt bé els formats mini...
Quin gotet més vistós i deliciós!! No m’estranya que en mengéssiu 3 cadascun!! Totes les receptes són temptadores. 😉 Petons!
Als cursos d’en Lienas sempre s’aprenen coses!!!! Felicitats per aquests postres...segur que boníssims!!!! Ptnts M
Si que queden elegants! M’encanta el menjar en format individual! Crec que no he tastat mai una carlota.
Segurament que aquest postre serà el del dissabte, em va agradar moltíssim. Va ser una classe molt aprofitada. Els teus gotets han quedat perfectes.
Mmmmmmm!!! Quina delícia de gotets. Només pel contrast de colors ja els pessigaria de la pantalla! Una combinació molt bona. Ara bé, a casa, els hauré de fer amb got més gran! !
no m’estranya que siguin viciosos aquests gotets! La pinta ja la tenen!!! Jo sóc de les que tenen el sifó al fons de tot de l’armari...crec que deu tenir terenyines i tot! jajaja! Petunets, Eva.
La presentació fantàstica i fan cara de ser molt bons. Com són els melindros, si nomès són tallats en vertical no entenc com es poden aguantar, ens ho pots explicar?
Roser, no entenc la pregunta... els melindros estan “clavats” a la mousse de llimona, s’aguanten perfectament tot sols...
Gemma, no vaig anar a les clases d’en David pero aquest cap de setmana he fet la sopeta de citrics amb gelat de vainilla, les teves trufes de castanya a la vainilla i el clafutis de cireres i tots ells genials. Jo havia fet la mousse de llimona amb fruits vermells de la Mireia Carbo. Tinc moltes ganes de anar a les clases d’en David i m’he apuntat a la de tapes el dia 8 de juliol a les 18:00 a veure si hi ha blocaires que s’animen a anar-hi.
El curset ha sigut molt divertit, tinc ganes de mes! Avui probare tambe a fer el mateix postre, a veure si em surt amb tan bona pinta com a tu i a David 🙂 | 0.725943 | curate | {"ca": 0.903052805280528, "it": 0.007590759075907591, "es": 0.05041254125412541, "fr": 0.007425742574257425, "en": 0.01023102310231023, "cy": 0.0011551155115511551, "pt": 0.008663366336633664, "ro": 0.00024752475247524753, "zh": 8.250825082508251e-05, "gl": 0.0005775577557755776, "sk": 0.0042904290429042905, "vi": 0.00016501650165016502, "id": 0.004207920792079208, "fi": 0.0018976897689768977} | |
wikipedia_ca_20230401_0_404808 | Duboisia myoporoides
Duboisia myoporoides (en anglès: "Corkwood") és una espècie de planta arbustiva o arbòria solanàcia. És planta nativa de les selves plujoses de l'est d'Austràlia. Té l'escorça gruixuda i com de suro.
Fa uns fruits globosos no comestibles.
A Espanya aquesta espècie es troba dins la llista de plantes de venda regulada.
Usos.
De les seves fulles s'extreuen alcaloides usats en farmàcia, però la planta és verinosa. Entre els seus alcaloides es troba la hioscina (escopolamina) que es fa servir per diversos trastorns i pels efectes secundaris del tractament contra el càncer. | 1 | perfect | {"eb": 0.034071550255536626, "ca": 0.9574105621805792, "es": 0.008517887563884156} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=404809 |
mc4_ca_20230418_13_67554 | Rap a l´americana – Booonissim
Rap a l´americana
picanyol abril 19, 2011 No comments
Paraules majors. Rap amb salseta, nyami. A priori s´havia de fer amb rap filatejat, del gran, però els 39 euros/kilo van recomanar anar a buscar una cueta de rap, tampoc barata precisament (24) però més asequible si només en compres una i és per a dues persones. Et surt llavors per uns 12 eurillos, a 6 per barba…
1 cua de rap de 1/2 kilo
1/2 vas de conyac
Salpebreu, enfarineu i fregiu el rap, poqueta estona però, deixant-lo un punt cruet. Piqueu la ceba i l´all (una dent) i tireu-ho a sobre del rap, afegint-hi les herbes, el conyac prèviament flambejat, el vi blanc i els tomàquets tallats a trocets petits, sense pell ni llavors. Tapeu-ho i deixeu coure durant uns deu minuts. Passat aquest temps retireu el rap, deixeu coure uns minuts més la salsa i tritureu-la, tot afegint-hi el suc de llimona, passant-la desprès pel colador xinès
Serviu-lo amb la salsa per sobre del peix i una mica de julivert picat.
Posted in 1080 Receptes de cuinaTagged 1080 recetas de cocina, peix marisc, rap, segons, simone ortega
Porros al curry | 0.745173 | curate | {"en": 0.07343608340888486, "es": 0.050770625566636446, "ca": 0.8603807796917498, "fr": 0.015412511332728921} | https://www.booonissim.cat/rap-a-lamericana-32164/ |
cawac_ca_20200528_0_91485 | TARRAGONA AHIR
Una imatge no gaire comuna, una nevada a la ciutat copsada des del Carrer Pons d’Icart. Es pot veure el Carrer Pau del Protectorat al centre, el port i l’estació al fons.
El fotògraf Pallejá tenia el seu estudi al Carrer de la Unió nº 18 on va començar l'any 1863. Als anys 30 hi va passar pel mateix lloc el fotògraf Millán, i ja passada la guerra com molts altres negocis de la ciutat, l’any 1940 l’adquirí en Valenti Canadell (pare), on més tard continuaria la seva tasca el seu fill. Una saga de fotògrafs tarragonins que van fer historia. L'any 1993 va tancar portes. Avui Calçats Sitgetana.
El Fons fotografic dels Canadell, avui en dia el gestiona la seva filla Cristina que es preocupa de cercar informació i de situar en el temps cada una de les imatges fetes pels seus. | 0.771923 | curate | {"it": 0.017811704834605598, "ca": 0.9821882951653944} | http://eljornal.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=215:tarragona-ahir&Itemid=126&lang=ca |
mc4_ca_20230418_4_342300 | Un cartell de luxe per celebrar la 25ena edició del festival Altaveu - Sies.tv
Titulars | Dimarts, 3 setembre 2013
Wednesday Lips, Standstill, Ramon Mirabet, Scott Mathews, La Sombra del Átomo, Mucho, Dorian, Nando Caballero i l’Orquesta del Llanero Solitari, La Troba Kung-Fu, Núria Graham, Damien Jurado, Llorer, Egon Soda i Pony Bravo
Aquest cap de setmana arrenca la 25ena EDICIÓ del Festival ALTAVEU. El Festival inaugura aquest dijous 5 de setembre amb el lliurament dels PREMIS ALTAVEU que reconeixen als artistes, entitats, trajectòries i iniciatives que d’una manera destacada han enriquit la música produïda a Catalunya durant el darrer any.
Durant tres dies, l’ALTAVEU, el Festival de la Música i la Cançó de Sant Boi de Llobregat, dirigit per l’Albert Puig, aproparà a la ciutat de Sant Boi actuacions musicals de primera línia en els tres espais que tindrà el Festival: la PLAÇA DE L’AJUNTAMENT, ELS JARDINS DE L’ATENEU SANTBOIÀ i CAL NINYO.
El grup català STANDSTILL, inmers en la gira del seu últim disc, ens portarà l’espectacle “Cénit” amb el que dóna a conèixer les cançons del seu darrer treball Dentro de la luz. Després la gran acollida del seu anterior espectacle “Room”, ara es presenten amb una posada en escena catàrtica, una espècie de ritual per a la celebració col·lectiva, ple de percussió, veus i un imaginari espiritual.
Scott Matthews, un dels cantautors anglesos més reconeguts a nivell internacional, influenciat per artistes com The Beatles, Bob Dylan, Led Zeppelin, Joni Mitchell, Marc Bolan i Joe Satriani, portarà a l’ALTAVEU les cançons del seu darrer àlbum d’estudi, What the Night Delivers (2011).
El cantautor Ramón Mirabet ens presenta el seu disc HappyDays, on construeix, amb la seva veu trencada, una música que barreja l’energia desbocada amb melodies de vellut fetes per ser escoltades a cau d’orella i passió per les coses senzilles i cuidades al mínim detall.
La banda de rock retro i melodies enganxoses made in Madrid, Mucho, s’ha reinventat amb un nou disc produït per The Blind Joes i Ricky Falkner: El apocalipsis según Mucho. A l’ALTAVEU presenten aquesta proposta musical valenta, amb un so vigorós i que parla de la fi del món tal com el coneixem.
El grup català d’electropop DORIAN presenta a l’ALTAVEU el seu darrer treball La velocidad del vacío, el seu quart disc d’estudi. Amb un directe elèctric i vibrant, segur faran ballar els assistents d’aquesta 25ena edició.
La Troba Kung-Fú, una de les bandes més destacades de la música del món europea actual, farà gala de la seva particular actitud i manera d’entendre la música popular i mestissa. El grup que va rebre el premi ALTAVEU a la millor banda catalana l’any 2007, presenta Santalegría, el seu darrer disc, ple de rúmbia vallesana per fer ballar tothom.
El cantautor nortamericà DAMIEN JURADO farà, dins del marc de l’ALTAVEU, un únic concert a Catalunya. Es podran escoltar les cançons del seu darrer disc, Maraqopa, editat l’any passat, així com un repàs del seu repertori avalat per més de 12 discs i 20 anys de trajectòria.
La jove autora NÚRIA GRAHAM, una catalana de Vic amb arrels irlandeses i basques arriba a l’ALTAVEU per captivar el públic amb la seva veu singular, natural, poderosa, sempre centrada en allò essencial i gens impostada. Amb només 16 anys i treballant en el seu primer disc, First Tracks, l’artista ha de ser una de les grans revelacions musicals de l’any.
La banda de pop-rock indie de Barcelona Egon Soda ha tornat al mercat després de quasi cinc anys amb el seu segon i difícil LP El hambre, el enfado y la respuesta. Ricky Falkner, Ferran Pontón, Xavi Molero i Pablo Garrido presenten aquest nou treball a l’ALTAVEU 2013.
Pony Bravo presenten a l’ALTAVEU el seu treball De palmas y cacería. Influenciats pel rock andalús dels 70, el blues i el rock americans, el reggae jamaicà i les músiques etíops, PONY BRAVO mostren com es poden connectar el blues amb el flamenc, la música africana amb l’andalusa o el western amb la copla.
El públic també tindrà l’ocasió de veure en directe els finalistes de L’ALTAVEU FRONTERA , la secció competitiva per a noves bandes i grups emergents, que, any rere any, sorprenen al públic del festival. Aquest any hi actuaran WEDNESDAY LIPS, LA SOMBRA DEL ÁTOMO, NANDO CABALLERO I L’ORQUESTRA DEL LLANERO SOLITARI i LLORER.
L’ALTAVEU EMERGENT
L’Altaveu Emergent, la secció del Festival que combinar música i noves tecnologies a partir de la cantera dels grups locals i comarcals, en col·laboració amb MusicLab de Citilab i l’associació musical Cultura F. Aquest any presentaran a diferents sets situats a baix poble a algunes de les bandes més innovadores del territori.
ELS PREMIS ALTAVEU
A més a més, el Festival es completarà amb els PREMIS ALTAVEU el dijous 5 de setembre, amb un acte que ja ha esdevingut el clàssic pròleg del Festival i que reconeix als artistes, entitats, trajectòries i iniciatives que d’una manera destacada han enriquit la música produïda a Catalunya durant el darrer any. El jurat dels premis està format per músics, periodistes i professionals del món de la música, juntament amb l’organització del Festival i enguany han estat premiats Joan Colomo, Marina Rossell, John Talabot, Peret, Txarango, la Sala Sidecar i Los Sirgadors.
Torna el Music & Films, la Mostra de documentals musicals de Girona
Txarango anuncia nou disc i nova gira a la primavera amb la que el grup s’acomiadarà dels escenaris
Txarango revelació de l’any | 0.848427 | curate | {"ca": 0.9300129605628588, "en": 0.047768931679318644, "es": 0.022218107757822625} | http://www.sies.tv/un-cartell-de-luxe-per-celebrar-la-25ena-edicio-del-festival-altaveu.html |
cawac_ca_20200528_10_190249 | Resultats amb la paraula clau 'Comerç'
Destaquem
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons. Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ | 0.712514 | curate | {"ca": 0.9817813765182186, "pt": 0.018218623481781375} | http://bibgirona.cat/biblioteca/sant-feliu-de-pallerols/document_categories/521/tags/61 |
mc4_ca_20230418_13_443099 | Passats foscos - Diari de Girona
miquel martín i serra 04.08.2019 | 06:00
Paul Auster és un escriptor perspicaç, lúcid i compromès, que darrerament ha condemnat amb contundència l'administració Trump, al qual ha qualificat de «maníac psicòpata», i que ja havia criticat les polítiques dels Bush, presidents ultraconservadors, bel·ligerants i superbs. Però Auster ha anat més enllà: ha afirmat que els Estats Units s'han edificat i han crescut a costa del seu passat esclavista i de l'aniquilació i marginació dels indis, és a dir, dels natius americans. L'escriptor està convençut que fins que la societat nord-americana no reconegui aquests fets, fins que no els assimili i en faci autocrítica no s'espolsarà de sobre tots els seus fantasmes. És més, s'arrossega un deute històric amb aquests col·lectius que el país hauria de satisfer, una memòria que caldria restituir i un relat que caldria recuperar.
Segurament tots els països, com totes les persones, amaguen punts foscos en el seu passat, deutes pendents, complexos i frustracions no superats. L'imperialisme i el colonialisme practicat per la majoria d'estats europeus en seria un exemple. Quants països africans, asiàtics i sud-americans no estan pagant encara aquells abusos, aquell espoli i aquella depredació? I si volem exemples més recents només cal que pensem en el nazisme, una de les majors atrocitats que ha conegut la humanitat. O les purgues i brutalitats dels règim soviètic o l'absurda guerra del Vietnam o les sinistres dictadures militars de Xile, l'Argentina o Nicaragua. La llista seria llarguíssima. Quants països, però, ha passat comptes amb el seu passat? Quants han estat capaços de parlar-ne obertament?
Aquí, continuem ancorats en l'autocomplaença i l'autoengany, sense un bri de crítica ni cap intenció seriosa d'encarar el passat. En aquest país vam permetre que un dictador sanguinari es morís tranquil·lament al llit i que tots els seus sequaços acaparessin llavors diferents quotes de poder. Durant quaranta anys i de manera sistemàtica, es va perseguir, torturar, empresonar i matar aquells que tenien idees contràries al règim i es va intentar aniquilar qualsevol llengua o cultura que no fos la castellana. Aquí, la monarquia va ser imposada per la dictadura perquè tot semblés diferent però en el fons tot continués igual (allò de «atado y bien atado»). Aquí mai s'ha demanat perdó per res, ni hi ha hagut judicis al franquisme, els criminals de la dictadura han sortit sempre indemnes, per això l'extrema dreta se sent tan desacomplexada. Com m'agradaria que hi hagués algun Paul Auster, en aquest país! | 0.861829 | curate | {"ca": 0.9844780752813349, "es": 0.015521924718665115} | https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/08/04/passats-foscos/995594.html |
mc4_ca_20230418_16_241573 | Les opcions del mercat de Sant Andreu: refer-se o morir | Andreuenc
Les opcions del mercat de Sant Andreu: refer-se o morir
EconomiaEulàlia Carrascal 16/02/2017
“Em falten 6 anys per jubilar-me i hauré d’estar tancada a casa perquè ningú m’agafarà per treballar” explica la Nuria Gimeno. Té 61 anys i és la propietària d’una botiga de fruites i verdures del mercat de Sant Andreu que plegarà d’aquí a pocs mesos. L’espai s’està morint, de les 80 parades que el componen ja només en queden 30. Per això cal un canvi, que arribarà a finals d’aquest any.
La construcció del nou mercat començarà al mes de setembre i durant els dos anys d’obres els comerciants s’instal·laran a una carpa al carrer Sant Adrià. Però no tot és tan fàcil i hi ha botiguers com la Nuria que no faran el trasllat. Per ella no és només una raó econòmica sinó que troba incoherent que els qui vulguin tornar al nou mercat hagin de tornar a pagar pel terreny que havien comprat o heretat “jo he pagat els drets d’herència i per tant és meu, per què amb el mercat nou he de tornar a comprar la meva parada?”.
No es planteja l’opció d’anar durant els dos anys a la carpa perquè hauria de pagar 9.000 euros per un metre i mig de botiga “amb un espai tan petit no en tinc ni per començar”. A només sis anys de la jubilació no li surt a compte invertir i insisteix que “no és l’ajuntament qui fa el mercat nou sinó que són els venedors, si hem de pagar alguna cosa que ja teníem és que ens estan fent pagar l’estructura del mercat”.
La Dolors Rodríguez està entre el sí i el no. Treballa a la botiga de bacallà “Loli i Andreu” des de fa 15 anys i ha decidit que anirà a la carpa tot i que no sap si tornarà al mercat “si les obres triguen més de dos anys no crec que hi vagi perquè amb dos anys més ja estaré jubilada” comenta la Dolors.
La inversió en els nous equipaments és el que ha tirat molts botiguers enrere i de les 30 parades que resten al mercat només en tornaran 18. Segons la presidenta del mercat, Elisenda Pons, la meitat plega perquè són persones grans a punt de jubilar-se. El preu del terra és d’uns 1.500 euros per metre quadrat i cal afegir els costos del muntatge de la nova parada “és una despesa elevada però servirà perquè el barri vagi cap a millor” argumenta la presidenta, “és refer-se o morir”.
La majoria de botiguers es mostren optimistes i preveuen que a la carpa s’augmentaran les vendes. La Sara Jiménez és una de les que tornarà al nou mercat i la propietària ampliarà la parada “serà més gran, ara és només carnisseria i de cara al mercat nou també hi haurà pollastre”. El que no incorporaran serà la secció de degustació on es vendrien productes de la botiga cuinats “implica tenir separada la carn crua de la cuinada i contractar un empleat més”.
Mentre uns decideixen si fer el trasllat o no, la Providència Cabello va optar fa uns mesos per marxar del recinte del mercat i continuar el negoci de la peixateria per la seva banda. Ha canviat el nom de la parada de “Peixos Provi” a “Peixateria Mercadal” tot i que no ha anat gaire lluny, sinó que el nou establiment es troba al carrer Vintró, sota les arcades del mercat. La decisió va costar molt de prendre, però d’aquesta manera té més llibertat per escollir els seus horaris. Malgrat el canvi, les vendes s’han mantingut i han augmentat lleugerament “creiem que quan comencin les obres al mercat perdrem una mica però quan ja estigui construït tornarem a remuntar” opina Cabello.
Uns marxen i d’altres vénen, el mercat ja ha rebut ofertes per instal·lar parades d’articles que actualment manquen com un forn i una botiga d’oli i vins. Tot i que encara no es coneixen els nous inquilins, el que sí que és segur és que en dos anys el mercat de Sant Andreu renaixerà de les cendres per començar una nova etapa d’esplendor.
Fotografia: Parada de fruita i verdura al mercat de Sant Andreu | Eulàlia Carrascal
Etiquetes: botiguescarpamercatMercat de Sant Andreuparades
Els canvis del nou Pla pel Dret a l’Habitatge a Sant Andreu | 0.855509 | curate | {"ca": 0.9754492533535813, "es": 0.02455074664641863} | https://www.andreuenc.cat/economia/2017/02/16/les-opcions-del-mercat-de-sant-andreu-refer-se-o-morir |
macocu_ca_20230731_2_51195 | Joaquim Busquets i Gruart 1989 - 1993: pintures del presbiteri de l'Església Parroquial de Perafita / [Francesc Galí, Director de la Revista Gal Art, Joan Llop S., crític d'art, Rafael Manzano ; presentació: Joan Cuscó i Aymamí, President de la Fundació Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell]
Sabadell : [Amics de les Arts i de les Lletres, 1993] [20] p. : pral. il. col. ; 28 cm Inclou una carta, dirigida a l'artista, de Jordi Pujol, President de la Generalitat i d'altra del Bisbe de Vic. | 0.703023 | curate | {"ca": 0.854251012145749, "fr": 0.1396761133603239, "uz": 0.006072874493927126} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_165506 | Classificat com a: Notícies — MDT @ 18:17 pm Editar aixòwww.mdt.cat Arran de les confusions i interpretacions interessades sobre la resolució del Comitè Nacional de l’MDT del passat 1 de novembre, volem fer arribar les puntualitzacions següents: a) Considerem un error greu abandonar en l’actual conjuntura la representativitat de l’independentisme a la dreta. Aquesta anàlisi és compartida per diferents sectors de la Unitat Popular, del sobiranisme i de la mateixa CUP. Cal entendre d’una vegada que el país va més enllà de l’Esquerra Independentista. b) D’acord amb aquesta anàlisi, ens disposem a iniciar consultes i converses amb els sectors que es mouen al voltant de la Unitat Popular per sondejar la possibilitat de presentar una candidatura a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta candidatura ha d’assumir el programa reivindicatiu de la Unitat Popular, inequívocament d’esquerres i independentista, coherent amb l’estratègia de ruptura, i ha de recollir el bagatge polític dels darrers 30 anys de lluita. c) Per tant, segons aquest plantejament, seria també un error greu crear una candidatura que es plantegés la possibilitat de fusionar-se amb l’independentisme de dretes. d) En cas que aquesta candidatura arribés a materialitzar-se, és evident que el principal rèdit polític l’hauria de treure la CUP. e) Contràriament a d’altres pràctiques, amb aquesta proposta l’MDT ha optat per la transparència, és a dir, ha anunciat què farà abans de començar a actuar. Entenem que cal acabar amb les pràctiques secretistes, massa esteses al si del moviment i que no són res més que política de vol gallinaci. f) L’MDT està disposat a parlar amb qui sigui per aclarir i debatre tots aquests punts i els que es consideren oportuns. Per tant, l’MDT es reunirà amb qui ho desitgi per explicar i/o dur a terme aquesta proposta. Països Catalans, 8 de novembre de 2009
Quan ocupaven el Secretariat Nacional, la CUP era el màxim objectiu en què invertir tots els esforços, la CUP, la CUP i més CUP, que sí la CUP no ha d'entrar a la Coordinadora de l'EI perquè quedarà en segón pla i supeditada al radicalisme, que si la CUP ha de ser autònoma, perquè la CUP és l'organització de masses de referència i que tal i que qual pasqual. Perden una votació, dimiteixen i fan això.Com diria en Bernat Schuster.....
No és per defensar aquest moviment eh, però al SN n'hi havia 3 i ara n'hi ha 2. No hi veig una diferència abismal. Per tant, això de que "l'ocupaven", doncs jo diria que no. Una altra cosa és que les seves postures en segons quines coses fossin compartides per altra gent. Molta gent (i la ponència estratègica) segueix pensant que...- el màxim objectiu en què invertir tots els esforços, la CUP, la CUP i més CUP,- que la CUP no ha de quedar [...]supeditada al radicalisme,- que si la CUP ha de ser autònoma, perquè la CUP és l'organització de masses de referènciai no sóc de l'MDT, com tants i tants altres que pensem i actuem autònomament de totes les "capelletes", "sectes" o "organitzacions" (nom a triar en funció de la seva actuació a cada moment), encara que a molts membres d'aquestes "capelletes", "sectes" o "organitzacions" els pugui semblar inconcebible i sempre ho interpretin tot com el resultat de la voluntat d'alguna d'aquestes "capelletes", "sectes" o "organitzacions" i no com el resultat de la lliure reflexió de la gent, o d'una gran part de la gent, la que no forma part de cap "capelleta", "secta" o altra "organització política" (no sectorial) que no sigui la CUP. | 0.905273 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_632295 | XarxaLlull: Un dia molt cultural: Sant Jordi a Sant Petersburg
/ ► Un dia molt cultural: Sant Jordi a Sant Petersburg
Un dia molt cultural: Sant Jordi a Sant Petersburg
per Monsterrat Galofré i Esteve - Tuesday, 28 April 2015, 21:21
El passat 24 d'abril vam celebrar Sant Jordi a la Universitat de Sant Petersburg. Les primeres activitats van ser repartir roses per a tothom i fer un intercanvi de llibres en què els alumnes van poder fullejar diverses revistes en català i se les van endur pràcticament totes a casa. A continuació, vam poder escoltar un recital de poesia en català a càrrec dels alumnes i tot seguit vam deixar pas a la part més divertida de la festa: un concurs de cultura catalana. Després vam cantar, amb l'ajut d'un guitarrista, cançons en català com Boig per tu i Camins a més d'altres cançons en rus. Per tancar una tarda tan diferent, entre tots vam preparar un bon pa amb tomàquet amb embotits.
A part dels estudiants, també vam comptar amb la presència de catalans residents a la ciutat.
Per als alumnes va ser un dia diferent, divertit i ple de cultura catalana. | 0.79933 | curate | {"ca": 0.9416666666666667, "en": 0.058333333333333334} | http://www.xarxallull.cat/moodle/mod/forum/discuss.php?d=3523 |
oscar-2301_ca_20230418_6_72955 | Arriba una nova edició del Fogall. La portada d'El Fogall número 39 ha estat realizada per l’il·lustrador sitgetà Jordi Abellán. La publicació en format digital ja està disponible en el següent enllaç i estem gestionant el seu enviament perquè el pogueu rebre en format paper a les...
Llegeix més...
Qui som?
L’Agrupació de Balls Populars de Sitges va néixer el 1978 amb la finalitat de conservar i recuperar la imatgeria, els balls i els entremesos del cercavila de la Festa Major de la vila de Sitges. La nostra entitat ha ajudat a continuar la tradició dels avantpassats i ha contribuït a que la Festa Major de Sitges sigui una de les mes ben considerades dins el mon cultural tradicional de Catalunya. Hem intentat i amb èxit, la dignificació dels balls, de la festa i per tant, de la cultura del nostre poble.
Més informació...
Activitats
A banda d’executar els balls de Festa Major, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges es dedica -perquè, de fet, també han motivat la seva història recent- a treballar per instituir i conservar altres aspectes genèrics de l’arrel tradicional catalana i sitgetana, com el tradicional “quinto” per Nadal, l’exposició de diorames nadalencs, la xatonada en dates de carnaval, els actes literaris per la diada de Sant Jordi, el ja tradicional “pregó satíric” per Festa Major, la participació en la Setmana Santa com a responsables i portants del “Sant Sepulcre”, i la contribució en les Festes de la verema, portant els seus representants al concurs anual de trepitjadors de raïm i presentant una Pubilla i Hereu.
Més informació...
FES-TE SOCI
Per tal de facilitar donar-se d'alta de soci de l'entitat i també apuntar-se a la llista d'espera d'un ball, iniciem la digitalització d'aquest procés. Podreu realizar qualsevol d'aquestes dues accions mitjançant els enllaços que podreu trobar a continuació
Llegeix més...
El Palau del Rei Moro
El Palau del Rei Moro és, actualment, propietat de l’Ajuntament de la vila. L’Agrupació de Balls Populars de Sitges hi fa estada, pràcticament de forma ininterrompuda, des de la seva fundació, l’any 1978, i ara hi conviu amb el Grup Pessebrista de Sitges, la Colla Jove de Castellers de Sitges i, entre d’altres, la SACA. | 0.726978 | curate | {"ca": 0.9912844036697248, "oc": 0.003669724770642202, "en": 0.005045871559633028} | http://www.agrupasitges.cat/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_789 | ___________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Es reprenen les sessions del VIII Curs d'Actualització en Ciències del Laboratori Clínic que van ser ajornades per la situació d'emergència sanitària de la Covid-19.
Les sessions es desenvoluparan a través de les aules virtuals del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Uns dies abans de la sessió, rebreu les instruccions i l’enllaç perquè us podeu connectar i seguir la sessió en directe. Podeu consultar el nou programa aquí.
Us hi esperem!
____________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Programa inicial del VIII Curs d`actualització en ciències de laboratori clínic (2019-2020)
Instruccions de com dur a terme la inscripció al VIII Curs d’Actualització en Ciències de Laboratori Clínic per als membres de l’ACCLC:
1) Per accedir a la inscripció al VIII Curs d’Actualització en Ciències de Laboratori Clínic premeu aquí
2) Fer clic a “Inscriu-te”
3) Ompliu les vostres dades personals (Nom, primer cognom, segon cognom, tipus de document, NIF/DNI/Passaport, sexe, any de naixement, domicili, població, CP, província, país, telèfon, mòbil, e-mail i repetir e-mail).
4) A la casella corresponent a CUPÓ escriure ACCLC i clicar a comprovar cupó on apareixerà la llegenda: “Inscripció gratuïta”
5) Seleccioneu la casella “Accepto termes i condicions Termes i condicions”.
6) Cliqueu sobre la icona “Inscriu-te”. Apareixerà un missatge comunicant-vos que la inscripció ha sigut rebuda correctament. | 0.094515 | curate | {"en": 0.19657072872014697, "ca": 0.7017758726270668, "es": 0.10165339865278629} | https://www.acclc.cat/ca/activitats/cursos-jornades-i-altres-activitats/vigents/viii-curs-d-actualitzacio-en-ciencies-de-laboratori-clinic-2019-2020/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_200585 | No es tracta de basquitis. Més aviat curiositat. Al Pirineu Occidental català hi ha molts topònims pre-romans d'origen basc com Gerri, Benavarri, Besiberri, Aran, Tavascan, etcètera. Quins altres coneixeu?
Dorres (a la Catalunya Nord) també té origen basc, per cert (ve d'Iturri, font). | 0.601741 | curate | {"es": 0.09219858156028368, "ca": 0.9078014184397163} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_67132 | La teulada d'un habitatge de Puigcerdà va cremar parcialment després que es declarés un incendi a la xemeneia, aquest dilluns cap a les 9 del vespre, i el foc acabés afectant la coberta de l'edifici. Es tracta d'un edifici de tres plantes situat al número 11 del carrer Núria. El foc no va deixar massa fum a l'interior de l'habitatge i no es van haver de lamentar danys personals. Tres dotacions dels Bombers van treballar al lloc dels fets durant una hora, aproximadament.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.Â
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 | 0.761224 | curate | {"ca": 1.0} | : /fet-divers/2017/12/05/crema-parcialment-teulada-dun-edifici/448028.html |
crawling-populars_ca_20200525_10_23022 | T’interessa la literatura infantil? Penses que la biblioteca escolar és clau per a l’escola d’avui? Vols treballar en l’àmbit de la promoció lectora? Aquest màster t’ofereix això i molt més!
Comparteix aquest màster amb els teus amics:
El sistema de gestió per processos dels centres de la UAB reflecteix el compromís d’oferir titulacions de qualitat que incloguin en el seu funcionament una política de qualitat així com les mesures per assegurar-ne l’avaluació i la millora contínues, en línia amb els estàndards de qualitat europees, elements que configuren el seu Sistema de Garantia Interna de la Qualitat (SGIQ).
Aquest sistema abasta:
Pla acció tutorial
Pla acció tutorial
Comparteix aquest màster amb els teus amics:
2020 Universitat Autònoma de Barcelona | 0.631474 | curate | {"ca": 1.0} | : /web/estudiar/l-oferta-de-masters-oficials/qualitat/sistema-de-qualitat/biblioteca-escolar-i-promocio-de-la-lectura-1345791360623.html?param1=1204099143591 |
oscar-2301_ca_20230418_9_272554 | Realment feia força temps que no escrivia res al bloc i us puc assegurar que el dia a dia em pot conduir a escriure un llibre sencer d’anècdotes, experiències, aprenentatge però uns dies tant profitosos, sovint et condueixen a no trobar temps per a tot el que voldries, com ara transmetre a través del teclat algunes de les reflexions que em passen pel cap.
En aquests moments de la vida no podia passar per alt un dels moments importants, com bé sabeu aquells que ja em coneixeu, els motius que em varen portar a estudiar farmàcia, són els que també em van moure a participar en la política, de forma activa, la dedicació de treballar dia a dia per les persones, des de tots els àmbits, sobretot els més socials. Uns valors que m’han portat a compaginar en el meu dia a dia les tasques de farmacèutic i regidor a l’Ajuntament de Malgrat de Mar.
Avui, novament, em trobo mogut per aquests valors, decidit a formar part de l’equip que acompanyarà Francesc Homs als comicis electorals del 26 de Juny. Unes eleccions que malgrat el desencís o mandra que els pot provocar a molts ciutadans són realment important per demostrar al món, a Espanya i també a Catalunya els motius que ens han conduit fins aquí.
Són importants, com deia, per demostrar al món, com d’incapacitada està Espanya per dialogar i arribar consensos. Ja que quina altra manera més clara de demostrar que ni aquells partits que fan gala de la unidad del Estado, no han tingut el valor d’arribar a un acord per escollir un president i un govern. És també el moment de demostrar a Espanya que el que ells no son capaços de fer, a Catalunya, Si!. Som un país capaç de dialogar, arribar acords importants per assolir un objectiu comú i, que a més a més, les urnes del 27 de setembre ens varen demanar que actuéssim amb lleialtat i claredat.
Així que CDC anem a Madrid per a posar-nos a les ordres del President de Catalunya i el nostre Parlament per a crear l’Estat propi que garanteixi el futur de tots els catalans i la nació catalana. Som Convergents, i això sobretot vol dir tenir un alt sentit de responsabilitat. Som gent que fem el que diem i fem les coses bé, amb sentit. Complim els nostres compromisos. Som en un camí de no retorn cap a l'Estat propi que molts anhelem. Estem fets per Catalunya!
Publicat per Jofre a 17:33 0 comentaris
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Web de CiU Malgrat de Mar
Sobre mi
Jofre
Malgrat de Mar, Maresme (CATALUNYA)
Farmacèutic de professió. Estudiant d'educació social. Actualment 1r Tinent Alcalde de Malgrat de Mar Em defineixo com un malgratenc que treballa per aixecar la nació. Des del respecte a la dignitat humana, l'amor al país, el foment de la virtut política i l'esperit de voluntariat. | 0.82761 | curate | {"ca": 0.9731913330885054, "es": 0.012118986412045538, "en": 0.001836210062431142, "eo": 0.012853470437017995} | https://blocdenjofreserret.blogspot.com/2016/ |
macocu_ca_20230731_9_389256 | L’associació de veïns de Magraners s’ha convertit en la primera de la ciutat en la qual tots els membres de la direcció són dones. Aquestes són la presidenta, Pili Sánchez; la vicepresidenta, Miriam Martín; la tresorera, Alicia López; la secretària, Paola Ruiz, i la comptable, Lucía Ribes. Totes elles van ser elegides dijous pels membres de la nova junta de l’associació i succeeixen l’anterior liderada per Juan Gallardo, que deixa el càrrec després de vuit anys al capdavant de l’associació veïnal.
La nova presidenta, Pili Sánchez, reconeix que “fa temps que tenia moltes ganes de col·laborar i ajudar el meu barri, però fins ara no podria haver-li dedicat tot el temps que hauria volgut”. Ara que ha decidit fer el salt al món veïnal, assegura que “donarem el 100% de nosaltres i sabem que l’anterior directiva ens hi ajudarà, això tranquil·litza molt”. Pel que fa al fet de ser la primera presidenta de Magraners i encapçalar l’única directiva veïnal de Lleida composta només per dones, Sánchez reconeix que “és tot un orgull i un repte perquè tant Juan com Antonio Águila han fet moltíssima feina al capdavant de l’associació, però és il·lusionant assumir aquesta tasca i el fet de ser totes dones et motiva encara més”.
D’altra banda, tant la nova presidenta com la nova direcció diuen que esperen “poder donar exemple que les dones també volem ser al capdavant de les entitats i que ho podem fer fins i tot millor que els homes”. Respecte a quines seran les seues principals prioritats al capdavant de l’associació, Sánchez no ho dubta. “El meu gran objectiu serà millorar l’urbanisme del barri, que crec que és molt necessari, a més de reprendre els projectes que hi ha pendents a Magraners”, assenyala. D’altra banda, Sánchez diu que “elaborarem una llista de noves prioritats i, reconec que fa bastant vertigen, però saber que Juan i l’antiga junta ens assessoraran és un plus que no podem malgastar”.
Sánchez va ser elegida dijous passat entre onze candidats per dirigir la nova junta de l’associació de veïns. En aquest sentit, el seu antecessor, Juan Gallardo, que no va optar a la reelecció, va dir que inicialment s’hi havien presentat menys persones que membres tenia l’antiga junta. “Hi ha fins a setze places i s’hi van presentar onze, de manera que van entrar a formar part automàticament de la nova junta i més endavant van decidir entre ells quins rols prendria cada un.” La resta de membres de la junta el componen vocals i Sánchez va voler posar èmfasi en el fet que “entre tots els membres de la junta de l’associació som vuit dones”. | 0.912157 | curate | {"ca": 1.0} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.