id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_4_216653 | Arxiu Selecciona el mes setembre 2022 juliol 2022 abril 2022 novembre 2021 setembre 2021 juliol 2021 abril 2021 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 abril 2020 setembre 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 setembre 2016 juny 2016 abril 2016 febrer 2016 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 desembre 2014 novembre 2014
Categories
Botiga
CD
General
La Musca
Notícies
Uncategorized
“La Musca” ofereix serveis i productes per a la difusió cultural en diferents suports. Estem ubicats a la Conca de Barberà, per tant, la nostra tasca de difusió parteix del Camp de Tarragona i s’estén per tot Catalunya. | 0.686172 | curate | {"ca": 0.9476553980370774, "pt": 0.019629225736095966, "en": 0.023991275899672846, "it": 0.008724100327153763} | http://lamusca.cat/sant-jordi-2022-parada-a-barcelona/ |
cawac_ca_20200528_2_193163 | Cultura i Lleure
Entre els mesos de gener i maig, diversos espais de Castellar acolliran activitats per homenatjar l'egiptòleg castellarenc Llorenç Baqués i Estapé, agrupades en un programa d'activitas organitzat per l'entitat Viatges i Més, lleure solidari, amb el suport de l'Ajuntament de la vila. També s'han organitzat algunes sortides fora del municipi. Consulta aquí el conjunt de les propostes.
A més, a partir del 20 d'abril, es posarà a la venda una publicació sobre Llorenç Baqués (biografia, treballs i actes d'homenatge) a les llibreries i parades de llibres de la vila. | 0.781267 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.castellarvalles.cat/Descriptius/descriptiu_detall/_sqVDweuBhyZLlby3AIdoJ-jiV0Aci3hIKzUL6Xt3aGVVL4YpMufxWg |
racoforumsanon_ca_20220809_2_863925 | Hi ha paraules que de normal no haurien de portar accent, però que per diferenciar-les d'altres que es pronuncien igual porten accent. Jo mateixa em faig moltes vegades un embolic, però això deixo aquí la llista per tenir-les en compte. be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder bé (plural béns): possessions; adverbi; conjunció bota: calçat bóta: recipient coc: cuiner; carbó; bacteri cóc: coca coll: part del cos Cóll: topònim com: adverbi cóm: obi cop: encontre violent, colp cóp: cerro; mesura de capacitat; gran copa cos: conjunt d'un organisme; corporació cós: cursa deu: font; numeraldeus: fonts; formes del verb deure déu (plural déus): divinitatDéu: nom propi d'algun déu monoteista dona, dones: femení d'home dóna, dónes: formes del verb donar es: pronom reflexiu és: forma del verb ser feu: domini, senyoria; present de fer féu: passat de fer fora: adverbi fóra: verb ser joc, jocs: acció de jugar, entreteniment jóc: aviramjóc, jócs (però joca): ajocat les: plural de l'article definit femení la Lés: topònim ma: (plural mes): adjectiu possesiu mà (però mans): part final del braç mes: dotzena part d'un any; plural de ma més: quantitatiu meu: possessiu mèu: miol del gat molt, molta: quantitatiu mòlt, mòlta: participi de moldremòlta: acció de moldre mon (plural mos): possessiumon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua món (però mons): univers mora: dona àrab móra: (plural móres): fruitaMóra: forma part d'alguns topònims net (neta, nets, netes): adjectiu nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar nos: pronom personal feble nós: plural majestàtic os: part de l'esqueletossa: ossada, esquelet ós, óssos: animalóssa, ósses: animal pel, pels: contracció de per + el, per + els pèl (plural pèls): vellositat porca: femella del porc pórca: faixa de terra que: relatiu -sense preposició-, exclamatiu què: relatiu tònic, interrogatiu res: pronom rés: pregària rossa: dona amb els cabells clars ròssa: animal vell i flac se: pronom reflexiu sé: verb saber sec: eixut séc: plec de roba segle: cent anys sègle: sègol seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure sèu: greix si: nota musical; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció sí: adverbi (afirmació) soc: calçat, tros de fusta sóc: verb ser sol, sols: astre; nota; solitud; verb soler sòl (plural sòls): terra son: acte de dormir són: verb ser te: planta; infusió nom de la lletra t; pronom té: verb tenir tot: adjectiu tòt: broc gros us: pronom personal feble ús: acció d'usar vens, venen: formes del verb vendre véns, vénen: formes del verb venir ves: reducció de veges vés: verb anar veu: so produït a través de les cordes vocals véu: verb veure vos: pronom personal feble vós: pronom personal fort
Per tenir-les en compte... dic jo
Merci! | 0.820186 | curate | {"ca": 0.9857508220679576, "es": 0.01205699671172817, "it": 0.0021921812203142127} | |
mc4_ca_20230418_10_21771 | Gent de muntanya aïllada, Les pinzellades a regio7
Catalunya Central Les columnes Berguedà Temps Cerdanya Meteorologia Solsonès Neu Nevada Alt Urgell
Gent de muntanya aïllada
Ha nevat al Berguedà, al Solsonès, a la Cerdanya i a l’Alt Urgell amb intensitat. Ha nevat en cotes altes, que vol dir que els borralls blancs han caigut en indrets on ja saben què és conviure amb la neu. A principi de la setmana passada, semblava que, malgrat la intensitat de la precipitació, la neu no havia de causar problemes. Però a les poblacions més al nord del Berguedà, a les de l’extrem entre aquesta comarca i l’Alt Urgell per la part solsonina i a l’altra banda de la serra del Cadí, els gruixos acumulats van ser importantíssims, fins a l’extrem d’haver d’obrir rases entre munta-nyes de neu per poder circular per l’interior de les poblacions. Feia temps que no hi havia una nevada tan intensa. Aquella tranquil·litat inicial del primer dia va donar pas a una certa inquietud el segon i a una veritable preocupació el tercer: havien quedat moltes masies aïllades, amb gent que sap conviure amb la neu, però que en molts casos s’ha fet gran, o té dificultats de mobilitat, i són persones que viuen soles. Els mateixos veïns, els representants polítics, no havien pensat en haver de fer rescats, però van caldre, perquè en aquestes cases, moltes sense llum ni telèfon, hi havia persones que fa uns anys haurien baixat al carrer a treure neu i ara només podien mirar el paisatge blanc darrere la finestra. Farem bé de preveure plans per a l’emergència de les persones de muntanya en els propers anys. | 0.880377 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.regio7.cat/blogs/les-pinzellades/gent-de-muntanya-aillada.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_365447 | Des de l'unionisme ja han començat la campanya per inentar generar nacionalisme i unitat al voltant de l'incident i sembla ser que la campanya, que és tan efectiva com rastrera, comença a donar els seus fruits. Gent demanant que hem d'estar units sense apel·lar a res en concret però generant en l'inconscient una sensació que ara no és moment de separar-se etc...Creieu que influirà negativament en la participació o en el resultat o pel contrari la gent estarà més conscienciada que mai després que ens hagin boicotejat els Mossos i haguem patit un atemptat per culpa que, d'entre altres, hagin amagat informació a la nostra policia?Intentem tenir un debat serè i realista. Tenim un mes i pocs dies per tal de tornar a la normalitat i intentar que això no afecti al resultat final.
És curiós si més no el debat tan irreal que s'ha obert en aquest fil sobre si l'atemptat beneficia el Sí o el No en un referèndum quan el referèndum no està ni convocat i veurem si ho arriba a estar. El problema del referèndum a dia d'avui no és guanyar-ho, això ja arribarà, el problema és fer-ho que no està clar que poguem. Fer o no fer el referèndum és una qüestió de poder. En aquest sentit, en les darreres hores, l'Estat espanyol a Catalunya s'ha reforçat i no poc, han entrat a Catalunya desenes de forces de seguretat de l'Estat, el Ministeri de l'Interior s'ha posat al comandament de la lluita antiterrorista i és l'Audiència Nacional qui condueix la investigació. La cosa és clara.En canvi aquest fil va ple de innocents processistes parlant sobre la imatge que ha donat o ha deixat de donar la Generalitat. Potser aquest és el millor resum del procés: la imatge. La imatge per nosaltres i el poder per ells.
Tu vas un pas més enllà... Quin drama si succeïx tal com dius. | 0.901012 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_316319 | Menú
EL PRAT DE LLOBREGAT (BARCELONA), 19 des. (EUROPA PRESS) -
Adif ha finalitzat aquest dimecres la perforació del túnel per al nou accés ferroviari a la T1 de l'Aeroport de Barcelona-El Prat que connectarà aquesta terminal amb la T2 i amb l'estació barcelonina de Sants en 19 minuts.
La tuneladora ha perforat el tram subterrani després de recórrer durant vuit mesos una distància de 3.048 metres dels 4,5 quilòmetres de longitud total de la nova infraestructura, ha informat Adif.
El nou accés ferroviari enllaçarà amb la línia R2 de Rodalies i disposarà a més d'una estació a la terminal T2 --que connectarà amb la L9 del Metro--, la qual cosa permetrà connectar les dues terminals amb la capital catalana.
La primera fase d'aquest projecte, amb una inversió aproximada de 305 milions d'euros a càrrec de la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT), comprèn l'execució de les obres d'infraestructura del nou accés.
La segona fase es troba en el període de tramitació administrativa prèvia a la contractació de les obres i comprèn la superestructura, les instal·lacions, l'arquitectura de les estacions i la connexió amb la línia d'ample convencional Barcelona-Tarragona, amb una inversió d'uns 95 milions d'euros.
La tuneladora, que pesa més de 2.000 tones i mesura gairebé 100 metres de longitud, va començar el seu recorregut al setembre del 2017 fins que al febrer es va apropar fins a la pista principal del complex aeroportuari, i es va registrar el màxim avanç el dia 10 del mateix mes, amb 43,2 metres en 24 hores.
Entre finals del mes d'octubre i principis de novembre d'aquest any es va reprendre la perforació creuant sota la pista principal, en una operació consensuada amb Aena, Enaire i les companyies aèries, fins que aquest dimecres han acabat les obres a les proximitats de la futura estació de la T1.
Amb l'arribada de la tuneladora a la T1, el grau d'execució de la primera fase del projecte ha aconseguit el 87% i, a partir d'ara, les obres es concentraran en el desmuntatge dels seus elements, a completar l'enllaç amb el calaix de la futura estació de la T1 i en la finalització de les estructures dels pous i sortida de la màquina.
El ministre de Foment, José Luis Ábalos, va visitar les obres de l'estació intermodal de la T2 a finals de novembre i va anunciar que la fase de proves prèvia a la posada en servei de les estacions serà el 2021, així com que les dues fases han suposat gran part del pressupost de les obres, d'un total de 620 milions.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.738411 | curate | {"es": 0.13120767494356658, "ca": 0.8575056433408578, "en": 0.011286681715575621} | : /espanya/noticia-adif-finalitza-perforacio-tunel-nou-acces-ferroviari-t1-laeroport-barcelona-20181219154829.html |
cawac_ca_20200528_2_23123 | 18 mai 10. Iris
1/125 + f3.5 + ISO100 + 23mm
Feia temps que volia fer-ho i aquest dissabte es va presentar la oportunitat. Poques vegades trec a passejar els flashs per fer alguns retrats. Una de les primeres va ser amb la Berta , al barri vell de Barcelona.
Aquesta vegada, vaig quedar amb la Iris, una jovenissima i guapa estudiant amb molta energia. Vam quedar a Plaça espanya i vam enfilar en bus al castell de Montjuïc.
Hi havia estat una vegada, feia un any al castell i tenia alguna idea d’on podiem fer fotos però sobretot vam caminar!
Això és alguna mostra del que vam fer, a veure que us semblen
1/125 + f3.5 + ISO100 + 50mm
1/125 + f3.5 + ISO100 + 17mm
1/125 + f5.6 + ISO100 + 85mm
I pel que fa els flashs, us explico a on els tenia posats a cada foto, la potència no la recordo:
1. Un flash a les 8′ amb paraigües i un flash a les 2′ amb paraigües tancat (mig tancat). 2. Un flash a les 2′ amb paraigües 3. Un flash a les 7 picat amb paraigües 4. Un flash dins del canó a l’esquerra amb paraigües i un flash a les 4′ | 0.716829 | curate | {"fr": 0.009910802775024777, "en": 0.003964321110009911, "uk": 0.05550049554013875, "ca": 0.8711595639246779, "ja": 0.05550049554013875, "cs": 0.003964321110009911} | http://www.365mm.cat/2011/05/10-iris/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_869119 | Benvolguts usuaris,He obert dos fils de temàtica poc popular i els dos, de manera misteriosa, no pugen al seus respectius fòrums quan algú hi escriu. De fet, si no és amb enllaç directe, no es poden trobar. Son aquests:https://www.racocatala.cat/forums/fil/212690/el-dia-despreshttps://www.racocatala.cat/forums/fil/213623/desmuntant-mentides-regional-authority-index-raiVull saber si això no atempta, en la vostra opinió, contra la llibertat d'expressió. Com que sou defensors de la democràcia i la tolerància suposo que em recolzareu per tal que els administradors corrgeixin aquest situació. Gràcies d'avantmà.Atentament,Ausiàs M. R.
Oh que fort, no et deixen defensar la pedofília. Oh pobret de tu, quina injustícia.
Torraina i Mcasas:
Ets Podemita?
Sóc liberal. El p-lib seria el més proper a les meves idees.
Sí, com C's.
https://www.racocatala.cat/forums/fil/142041/test-nolan-ubicacio-ideologica-completa?pag=3#9466624
No et penso pujar cap més fil. | 0.62756 | curate | {"ca": 0.8633474576271186, "es": 0.019067796610169493, "pt": 0.013771186440677966, "en": 0.1038135593220339} | |
racoarticles_ca_20221005_2_24594 | nensis en una carta encap~alada pel títol D e lingue lotine dgferentiis (la poBmica és sobre la qüestió de si existia en la llengua parlada pels romans una diglossia llengua culta/ llengua vulgar).
El capítol quart il-lustra les idees que Poggio Bracciolini va exposar sobre les diferkncies entre un sermo uulgaris i un sermo iitteratus, en la ,mateixa epoca (el mes d'agost de I'any 1449) en que el seu amic Guarino ho feia a Ferrara, a la seva Disceptatio Conuiualis III, en un escrit titulat Utrum priscis romanis latina lingua omnibus communis fuerit, un alia quaedam doctorum uirorum, alia plebis et uulgi, tertiae ccrpluiualis historiae disceptatio (pp. 239-59), on segueix clarament la línia marcada per Biondo Flavio.
El capítol cinque porta el títol <<Lorenzo Valla,, (pp. 117-69) i en ell Tavoni tracta, estudiant un text del Valla (un fragment de 1'Apologirs Ii), d'una confrontació entre Valla i Poggio Bracciolini que va mes enlla de I'encontre personal, per a convertir-se gairebé (pp. 117-18) en una lluita filologica i generacional representada per ambdós humanistes, Poggio de setanta i escaig anys, cccampió. de la vella generació que havia aconseguit grans fites en el curs dels darrers anys, i Lorenzo, de quaranta-cinc, que introduia una nova capacitat de critica textual aplicada precisament sobre textos descoberts i treballats per I'anterior generació.
Els dos darrers capítols del llibre de M. Tavoni parlen, el sise, de Francesc0 Filelfo, intentant esbri-
nar, en una data ja una mica liunyana del comenCament de la discussió (1473), les fonts i els textos que va usar per a redactar dues cartes que marquen la seva posició, dirigides, respectivament, a Sforza I1 (Franciscus Philelfus Sphorticrc Secundo sal.) i a Lorenzo il Magnifico (Franciscus Philel-,fus Laurcntio Medic? s.p.d. ); el sete, i darrer capítol, parla de I'ultim testimoni de la poPmica: dos extractes de les Notrrtiones de Paolo Pompilio, titulats Dc. trntiyrritate lingnae lutinap i Latinlrm ser-~nonetn olim promiscuum ,fuisse.
Com ja s'ha anat avanCant, la segona part del llibre esta dedicada a I'edició dels textos comentats a la primera part, amb la inclusió de notes a peu de plana i d'alguna hipotesi de correcció crítica a algun fragment concret del text.
El llibre es completat per una serie d'índexs: 1) de les fonts; 2) dels codexs utilitzats per I'edicio; 3) dels arguments i termes lingüístics emprats, i 4) de noms. El treball que ara arriba , a les nostres mans, presentat pel profes-sor Sánchez Salor de la Universitat d'Extremadura, té una clara fita que regeix d'una manera absoluta tota la seva elaboració: demostrar, des d'un doble punt de vista diacronic i sincronic, que certs esquemes que la gramatica tradicional considerava subordinats (com són els esquemes comparatius o els condiciongs) són, en realitat, correlatius. Es així com el ca~ítol primer, ccEsquemas comparativos y consecutivosn (pp. 35-70), i també el segon capítol, ccCondicionales. Periodos concesivos~ (pp. 71-120), analitzen des de la citada dicotomia diacronialsincronia les diferents marques que, en llatí, introdueixen aquest tipus d'oracions.
Joan Gomez i Pallares
El capítol primer parteix d'una sirie d'esauemes d'estructures semhtiques, anotats ja en la introducció del llibre (pp. 3-39, on s'intenta dilucidar els límits dels termes correlaciÓ/subordinaciÓ sintactica a través de la comparació de I ' d i s i tradicional amb I'estructural), com són
i les seves diferents especificacions: per a les consecutives, etc.
No hi tenim res a dir sobre aquest plantejament teoric, per més que potser trobem a faltar un cert rigor a I'hora d'intentar les demostracions: per fer entendre els esquemes comparatius des d'aquest punt de vista, comenGa I'autor (p. 35) fent una analisi diacronica de les partícules que formen els diferents esquemes; passa rapidament a un Intento de nnn'lisis estruc*tural (p. 37) d'aquests esquemes; arriba a la conclusió (p. 39) que ja havia avanGat literalment a la p. 34 i acaba finalment en una segona analisi pormenoritzada de les partícules, aquest cop, pero, des d'un'altre punt de vista: intmdueix (p. 52 i SS.) una serie de quadres quantitatius d'esquemes comparatius en autors tan importants com Plaute, Terenci, Horaci i Tacit, i analitza tot seguit des d'un punt de vista qualitatiu, les funcions de les partícules d'aquestes comparacions sense, pero, justificar el perquk de I'elecció d'a-quests autors i no d'altres, ni tampoc la procedencia, en les respectives obres, de les cites que addueix per basar les seves idees (a partir d'aquesta <<casuística*, p. 60, n'extraud conclusions generals per distingir els diferents grups de marques de correlació comparativa).
El segon capítol segueix, si fa no fa, un mateix procediment, encapqalat per un interessant apartat, ccDiacronim (pp. 71-79), que inclou exemples i comentaris, en llengua llatina pero també en castella, tot i que el mateix autor reconeix (p. 81, quan ja ha entrat en I'apartat següent, <<Sincronia>>) que certs esquemes no tenen equivalent literal en llati i en castella. Aquest segon capítol inclou, d'una manera clara i explicita, les opinions de diferents autors sobre les estructures de les oracions condicionals (una mena d'ccestat de la qüestió*).
El darrer apartat del llibre (dins d'aquest segon capítol) es& dedicat als <<Periodos concesivosw (pp. 11 1-120) i duu una clara analisi del tipus de marques (no solament partícules) que indiquen <<concessió* en llati.
La <<ConclusiÓn~ d'E. Sanchez (p. 121), tal com ja s'intuia des de la introducció, és clara: els <<períodes concessius, comparatius, consecutius i condicionals responen a esquemes correlatius,, és a dir: dues frases S , i S 2 , dins d'aquests esquemes, funcionen al rnateix nivell, i S2 no és cap reescriptura generada per un element de S , , sinó que solament hi esta en correlació sintactica.
Cal ja, solament, per acabar aquesta noticia sobre el bon treball del professor Sánchez Salor, remarcar l'interes gairebé pedagogic que té en fer més entenedors alguns conceptes de la gramatica tradicional molt ben revisats per l'estructural.
Joan Gómez i Pallares
D.A. RUSSELL, Greek Declamation
Cambridge University Press, Cambridge 1983, 141 pp.
La declamacion romana es bien conocida en sus distintos aspectos gracias a estudios ya clásicos, como 10s de Bornecque o Bonner, o recientes, como 10s de Sussman, o Fairweather. Que esa importante parcela de la retorica debia tener también su contrapartida griega era cosa sabida, pero hay que reconocer que 10s estudios generales sobre esa materia han sido escasos. Por tanto, en este caso no es un tópico sino una realidad afirmar que existia en este campo una laguna, que trata de cubrir muy dignamente el libro de Russell, autor bien conocido por sus estudios sobre critica literaria y retorica griegas.
La obra tiene sus origenes en unas lecciones impartidas en Carnbridge, como indica su autor en el prefacio, y consta de seis capítulos, una bibliografia y unos indices.
E. SANCHEZ SALOR, Sintaxis latina. La correlación | 1 | perfect | {"ca": 0.8326186392224129, "en": 0.00986277873070326, "pl": 0.0008576329331046312, "la": 0.0110062893081761, "es": 0.13836477987421383, "it": 0.00357347055460263, "ru": 0.0037164093767867354} | |
cawac_ca_20200528_3_30667 | El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, David Moner, visita les instal•lacions del Centre de Tecnificació Esportiva de les Terres de l’Ebre
El president de les Federacions Esportives de Catalunya, David Moner, i el representant Territorial de l’Esport, Jesús Auré, han visitat aquest dijous, 2 d’octubre, les instal•lacions del Centre de Tecnificació Esportiva de les Terres de l’Ebre, ubicat a Amposta.
Moner ha elogiat durant la visita el treball fet per totes les parts implicades en el projecte del Centre de Tecnificacio i ha ressaltat la seva consolidació i estat de maduració. Alhora ha manifestat el seu comprimís a col•laborar amb l’administració catalana per tal que aquest complex sigui un referent de l’esport a les Terres de l’Ebre i també a la resta del país.
Per la seva banda, Auré ha mostrat la seva satisfacció “pel treball de totes les federacions esportives catalanes que desenvolupen programes de tecnificació al Centre i, sobretot, a la implicació dels clubs del territori, que són en definitiva els que garanteixen un flux constant d’esportistes”.
El representant Territorial de l’Esport, durant la presentació del projecte, destacava la importància del programa academico-esportiu, “ja que difícilment es pot trobar res similar a la resta del país”
La visita del president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya s’emmarcava en un recorregut organitzat per la Federació Catalana de Rem, per la qual cosa ha estat acompanyat pel seu president, Miquel Lluís Rutllant. Així, la visita, després del Centre de Tecnificació Esportiva, ha continuat a les seus dels clubs de rem d’Amposta i Tortosa. | 0.858485 | curate | {"ca": 1.0} | http://laplanaradio.cat/03102008/el-president-de-la-unio-de-federacions-esportives-de-catalunya-david-moner-visita-les-instal%e2%80%a2lacions-del-centre-de-tecnificacio-esportiva-de-les-terres-de-l%e2%80%99ebre/ |
mc4_ca_20230418_11_277136 | La societat civil defensa la infància de la precarietat | Fedaia
Inici › La societat civil defensa la infància de la precarietat
Ara és el moment de fer realitat les declaracions electorals de bones intencions contra la pobresa infantil a Catalunya.
Fa temps que denuncien els efectes de la crisi en un dels sectors més febles de la població: la infància. En l’informe sobre la pobresa infantil presentat a començaments d’any, FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i Adolescència) denuncia l’increment notable del nombre de llars amb ingressos inferiors al 60% de la mitjana del país, el llindar de la pobresa. La pobresa infantil se situava, el 2011, en el 26,7% de la població menor de 16 anys de Catalunya. Un nen de cada quatre. Proposen duplicar el pressupost destinat a polítiques d’infància i incrementar el percentatge del PIB que es destina a educació, del 4,7% actual a la mitjana europea del 6,2%.
Les estadístiques mostren clarament una correlació entre el nivell de formació dels pares i el risc de pobresa. “Ara és el moment –reclamava Jaume Clupés, president de FEDAIA– de fer realitat les declaracions electorals de bones intencions contra la pobresa infantil a Catalunya."
Mentre que la UE destina el 2% del PIB a polítiques d’infància, a Catalunya no s’arriba a l’1%, per sota de la mitjana espanyola, de l’1,2%.”
No és l’únic front obert d’una federació que agrupa la majoria de les entitats que treballen amb infants, joves i famílies en situació de risc. El fracàs escolar, la igualtat d’oportunitats, la detecció i la prevenció de situacions de risc, i la violència i l’assetjament escolar són alguns dels temes que preocupen la gent d’una entitat que té com a referència la convenció sobre els drets de l’infant aprovada per l’ONU el 1989 i ratificada per l’Estat espanyol el 1990.
Als anys vuitanta, la majoria de les entitats que atenien els infants tutelats eren religioses. A poc a poc, s’hi van afegir més entitats, fins que el 25 de novembre del 1996 es va crear FEDAIA. Està integrada per 91 entitats que mouen un pressupost d’entre 150 i 160 milions per millorar les condicions de vida dels infants i famílies en situació de risc en el territori català i en què participen 3.000 professionals i 4.800 voluntaris que atenen uns 100.000 infants i unes 35.000 famílies a través de serveis en l’àmbit de l’acció social, l’educació, la formació prelaboral i l’atenció a les famílies. “Tot i la diversitat d’entitats, l’entesa no és difícil”, assegura Sonia Martínez, directora de FEDAIA, ja que l’objectiu i els valors són compartits.
Un repàs a la llista dels membres ens permet trobar-hi congregacions religioses, serveis socials evangèlics i una gran varietat de fundacions. En l’àmbit de treball d’aquestes entitats, hi trobem els centres residencials d’acció educativa (CRAE), on s’acullen menors de 18 anys mentre esperen retornar-los a la seva família o se’ls en troba una d’acollida. Els centres oberts són serveis diürns que fan tasca preventiva fora de l’horari escolar per a nens i joves en situació de risc. Les institucions col·laboradores d’integració familiar fan mediació entre els infants i les famílies acollidores.
Altres entitats gestionen pisos assistits per a joves sense recursos. Les unitats d’escolarització compartida atenen joves que tenen problemes d’adaptació a l’escola. Ofereixen la possibilitat de cursar l’ESO de manera alternativa i en grups reduïts.
Els programes de qualificació professional inicial es destinen a alumnes que han finalitzat l’ESO sense obtenir el títol. Els centres d’acollida atenen infants en situació de desprotecció mentre es realitza el diagnòstic. N’hi ha d’altres que se centren a pal·liar els efectes de la bretxa digital, a donar suport en les adopcions, a la teràpia familiar, a les residències maternals i al telèfon de la infància.
DILLUNS, 8 DE JULIOL DEL 2013 | 0.864209 | curate | {"ca": 0.9867635608616663, "fr": 0.013236439138333765} | http://www.fedaia.org/temes/la-societat-civil-defensa-la-infancia-de-la-precarietat |
mc4_ca_20230418_12_570555 | L’ATC recapta 50 milions d’euros en els primers 19 mesos a la demarcació de Tarragona | Notícies / Noticias Tarragona diari digital Tarragona21
L’ATC recapta 50 milions d’euros en els primers 19 mesos a la demarcació de Tarragona
L’organisme ajudarà a fer la declaració de la renda als ciutadans que ho desitgin a partir del 9 de maig
L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha recaptat 50,2 milions d’euros a la demarcació de Tarragona des de la seva implantació al territori el setembre del 2017. En els primers 19 mesos s’han atès 39.609 persones i s’han gestionat 88.351 expedients en els 6 punts d’atenció que l’organisme té a la demarcació. Les dades les ha facilitades aquest dimecres la secretària d’Hisenda de la Generalitat i presidenta de l’ATC, Marta Espasa, en una visita a l’oficina de Reus per presentar la campanya de declaració de l’IRPF. Des de l’organisme s’ajudarà a fer-la a tots els ciutadans que ho desitgin, de manera gratuïta, a partir del 9 de maig. Serà el segon any en el qual es presti aquest servei. En el primer, el 2018, a la demarcació es van atendre 1.854 persones.
L’ATC va iniciar la seva expansió pel territori el setembre del 2017 i actualment compta amb 4 delegacions, 19 oficines territorials i 13 oficines de serveis tributaris compartides amb administracions locals. Gestiona tots els tributs que pot recaptar la Generalitat i Espasa ha assegurat que l’organisme està preparat i té les bases per poder assumir “qualsevol impost que s’aprovi pel Parlament”. La presidenta de l’ATC ha reconegut que “l’Agència està dimensionada per la gestió dels impostos que té assignats” i que aspira a “ser prestadora de serveis cap a altres administracions”, com ara ajuntaments. “Volem ser un puntal de la Generalitat i com més musculatura pugui tenir l’Agència, millor”, ha emfatitzat.
En relació al suport en la confecció de la declaració de l’IRPF, l’ATC ofereix un servei d’assistència personalitzada des de les oficines territorials. L’organisme hi destina 87 professionals, 7 dels quals a Tarragona. La sol·licitud de cita prèvia per poder ser atès s’obrirà el 9 de maig i els tràmits s’iniciaran el 14 de maig. Des de l’ATC han valorat positivament que de les 1.854 persones ateses l’any passat, un 95% va qualificar l’atenció “d’altament satisfactòria”.
ACN. Eloi Tost
09/10/2019 Interrompuda la circulació de trens als trams Tarragona-Reus i Salou-Tarragona a causa d’una avaria
30/05/2019 Una sola App per pagar la zona blava a Tarragona, Cambrils, Reus i Salou
29/07/2019 Els serveis d’autobús als campus de la URV de Tarragona, Reus i Vila-seca es reforçaran al setembre
18/06/2019 Els Mossos detenen tres homes per robar en domicilis de Tarragona | 0.825453 | curate | {"ca": 0.9639909977494373, "en": 0.004876219054763691, "it": 0.03113278319579895} | http://diaridigital.tarragona21.com/latc-recapta-50-milions-deuros-en-els-primers-19-mesos-a-la-demarcacio-de-tarragona/ |
macocu_ca_20230731_4_461250 | ESPECIAL
Esteu aquí
Quins factors afavoreixen l'aparició d'otitis?
10-12-2018
Hi ha diversos factors que afavoreixen l’aparició d’otitis:
L’edat. És més freqüent que aparegui en infants, especialment en menors de 2 anys, per diversos motius:
La trompa d’Eustaqui és més curta, més horitzontal i més recta, fet que afavoreix l’entrada dels bacteris; i també és més flexible i té una obertura més petita i, per tant, més fàcil de bloquejar.
Les adenoides són més grans per constitució anatòmica o inflamació i, per tant, poden bloquejar parcialment la trompa d’Eustaqui.
Els refredats són més freqüents.
Les al·lèrgies.
Les infeccions respiratòries, com el refredat.
L’estació de l’any. L’otitis acostuma a ser més freqüent durant la tardor i l’hivern, quan hi ha més refredats i grips, i a la primavera, època d’al·lèrgies de tipus estacional, com ara l’al·lèrgia al pol·len.
L’exposició a substàncies irritants, com ara el fum del tabac.
L’ús de taps per a les orelles i de pròtesis auditives en persones amb predisposició a patir otitis, per la seva constitució anatòmica.
Un ús incorrecte dels bastonets de cotó.
Els traumatismes a l’orella.
La diabetis.
Un sistema immunitari feble.
Anar a l’escola bressol, per contacte amb altres infants amb infeccions respiratòries. | 0.774048 | curate | {"ja": 0.006389776357827476, "es": 0.03035143769968051, "ca": 0.9400958466453674, "nl": 0.007987220447284345, "gd": 0.005591054313099042, "eo": 0.009584664536741214} | |
mc4_ca_20230418_11_397251 | Els alumnes de Primària practiquen la seguretat viària fent un circuit al pati de l’escola en què exerceixen de ciclistes i vianants | La Salle Torreforta
Inici › Notícies › Destacat › Els alumnes de Primària practiquen la seguretat viària fent un circuit al pati de l’escola en què exerceixen de ciclistes i vianants
Els alumnes de Primària practiquen la seguretat viària fent un circuit al pati de l’escola en què exerceixen de ciclistes i vianants
Publicat el 11/10/2018 per moderador a Destacat, Notícies, Primària
Els alumnes de Primària, tot i que han hagut d’anar esquivant la pluja caiguda aquests dies a la ciutat de Tarragona, han participat en una activitat a través de la qual han posat en pràctica diferents normes i consells sobre la seguretat viària.
Així doncs, els nens i nenes han exercit de ciclistes i també de vianants, en un circuit que s’ha muntat al pati de l’escola, on han pogut posar en pràctica tot allò que havien estat treballant prèviament a les alumnes per fomentar la conscienciació i el respecte sobre el món de la circulació.
Es tracta d’una activitat promoguda des del Consell Comarcal del Tarragonès i el Servei Català del Trànsit de la Generalitat de Catalunya.
Per cinquè any consecutiu, l’escola torna a comptar amb la col·laboració de dos auxiliars de conversa en anglès nadius › | 0.857185 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.torreforta.lasalle.cat/els-alumnes-de-primaria-practiquen-la-seguretat-viaria-fent-un-circuit-al-pati-de-lescola-en-que-exerceixen-de-ciclistes-i-vianants/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_383386 | Menú
MADRID, 24 set. (EUROPA PRESS) -
La Sala del Contenciós-Administrtiu del Tribunal Suprem ha avalat per unanimitat la decisió de Govern de Pedro Sánchez de treure les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos i la seva posterior inhumació al cementiri de El Pardo-Mingorrubio, que havia estat recorreguda per la família del dictador. Aquest recurs ha estat rebutjat íntegrament.
L'alt tribunal ha donat a conèixer avui només la decisió sobre aquest assumpte, que amb prou feines ha suposat una hora de deliberació als sis magistrats que componien la Sala.
Els Franco s'oposen i reclamaven que, en tot cas, la reinhumació es produeixi a la Catedral de l'Almudena, on van comprar una cripta.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.584889 | curate | {"es": 0.24438040345821327, "sv": 0.008645533141210375, "ca": 0.7239193083573487, "en": 0.023054755043227664} | : /espanya/noticia-av-ts-avala-per-unanimitat-lexhumacio-franco-sigui-enterrat-mingorrubio-20190924114048.html |
mc4_ca_20230418_16_563008 | 11 de març de 2010 – 28 de gener de 2014
← Oleksandr Turtxínov
Serhiy Arbuzov →
Víctor Ianukóvytx
17 de desembre de 1947 (1947-12-17) (69 anys)
Kaluga, Unió Soviètica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikola Azàrov Mikola Azàrov - Lloc web oficial
Leader del Partit Laborista
Leader del Partit de les Regions
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mikola_Azàrov&oldid=17618626» Categories : Persones vivesPolítics ucraïnesosCategories ocultes : Pàgines amb enllaç commonscat des de WikidataControl d'autoritats Menú de navegació
العربيةБеларускаяБеларуская (тарашкевіца)БългарскиБуряадČeštinaЧӑвашлаDeutschΕλληνικάEnglishEspañolEestiفارسیSuomiFrançaisGaeilgeGàidhligעבריתHrvatskiMagyarBahasa IndonesiaItaliano日本語ქართული한국어LëtzebuergeschLietuviųLatviešuBahasa MelayuNederlandsNorsk bokmålPolskiPortuguêsRomânăРусскийScotsSrpskohrvatski / српскохрватскиSimple EnglishSlovenčinaСрпски / srpskiSvenskaTürkçeУкраїнськаTiếng ViệtYorùbá中文 Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 16 oct 2016 a les 00:49. | 0.721923 | curate | {"ca": 0.9683908045977011, "en": 0.031609195402298854} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Mikola_Az%C3%A0rov |
mc4_ca_20230418_1_277301 | Desarticulat un grup de traficants de droga que operava a la comarca de la Noguera Saltar a la navegació principal
Desarticulat un grup de traficants de droga que operava a la comarca de la Noguera
Desarticulat un grup de traficants de droga que operava a la comarca de la Noguera 11 Oct 2016 - 14.29
Pla general de la droga intervinguda pels mossos al domicili dels detinguts a Balaguer, a més de telèfons mòbils, diners, estris per manipular la droga. (Horitzontal)
ACN Balaguer.-Els Mossos d'Esquadra van detenir el dijous 6 d'octubre tres veïns de Balaguer de nacionalitat marroquina, de 25, 26 i 41 anys d'edat, com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública. Les detencions són el resultat d'una investigació oberta pel cos fa uns mesos arran d'unes informacions que apuntaven sobre l'existència d'un grup de persones que es dedicava a la venda de substàncies estupefaents, tant a consumidors finals com a intermediaris, per Balaguer i poblacions properes, tal com van poder constatar els investigadors. Finalment, dijous els mossos van muntar un ampli dispositiu per tal d'accedir als dos pisos, ubicats en un mateix edifici del carrer Bellcaire de la capital de la Noguera, que suposadament utilitzava el grup i en els quals s'hi va trobar 7,4 quilograms de marihuana, 19,3 grams de cocaïna i, 53,5 grams de haixix, a més de diners, telèfons mòbils i diferents estris per manipular la droga. Després de declarar, el jutge va ordenar l'ingrés a la presó dels tres arrestats.
Durant la investigació, els Mossos d'Esquadra van poder constatar que les tres persones, de forma continuada, traficaven amb cocaïna, haixix i marihuana. Així, dijous passat, un cop recollits indicis suficients, el cos va muntar un ampli dispositiu per assegurar l'entrada simultània a dos pisos de l'edifici. A primera hora del matí agents de la Unitat d'Investigació de la Noguera, de l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO), i de la Unitat Canina i amb suport de la USC Balaguer, van realitzar per ordre judicial l'entrada i perquisició en els dos pisos.En un d'ells, situat en el segon pis, van detenir dos homes i van trobar 7,4 quilograms de marihuana, 19,3 grams de cocaïna, 53,5 grams de haixix, 6 telèfons mòbils, dues balances de precisió i substàncies per adulterar la droga. A més, els agents van intervenir 4.422 euros, tot en moneda molt fraccionada. Es dóna la circumstància que la marihuana estava preparada en paquets de 500 grams, cosa que, junt a les conclusions de la investigació, confirmaria que la facilitarien a altres persones per realitzar la venda al consumidor final. En l'altre pis, en la quarta planta, els mossos van detenir un home de 41 anys d'edat i van comissar 16 telèfons mòbils i 11.760 euros més.Les tres persones van quedar detingudes com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública. A més, a dos dels arrestats també se'ls acusa d'un delicte contra la seguretat viària ja que, un cop detinguts, els mossos van comprovar que un d'ells no havia obtingut mai el permís de conduir i l'altre havia perdut tots els punts. Els investigadors, però, els havien vist conduir en nombroses ocasions durant la fase d'investigació, segons han apuntat fonts policials.Els tres detinguts van passar divendres, 7 d'octubre, a disposició judicial davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Balaguer, el qual va ordenar l'ingrés a la presó per tots tres.
El candidat ecosocialista Van der Bellen tomba els ultraconservadors a Àustria Obrir vídeo
El 55% dels italians ja han votat en el referèndum que pot marcar el futur de Renzi Obrir vídeo
Reprodueix Els Mossos investiguen el destí de les donacions a la nena malalta d'Organyà El pare de Nadia Nerea assegura que tornarà les donacions Barcelona estrena la primera gran àrea d'esbarjo per a gossos El candidat ecosocialista Van der Bellen tomba els ultraconservadors a Àustria Reprodueix "Vaig perdre el meu nom. Vaig passar a ser D-3635" SONS DEL DIA | 0.886894 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ccma.cat/324/desarticulat-un-grup-de-traficants-de-droga-que-operava-a-la-comarca-de-la-noguera/noticia/2753120/ |
macocu_ca_20230731_9_478364 | Nova Zelanda
Hola a tothom, avui m'he inscrit a aquest portal. Tinc moltes ganes de coneixer Nova Zelanda. Trobo que es un pais amb molts contrastos: Alps Neo Zelandesos amb glacéres, fiords, volcans, llacs, platges al nord, clima no tan calurós com aqui, pais desenvolupat... Per tot aixó, crec que es necesita minim un mes per tenir una visió mitjanament bona del pais. M'agradaria trobar algú que també tingui ganes de visitar el pais. Penseu que la millor epoca es al nostre hivern que es el seu estiu. (a menys que s'hi vulgui anar a esquiar). Fins ben aviat | 0.722465 | curate | {"ca": 0.9747747747747748, "fr": 0.025225225225225224} | |
cawac_ca_20200528_9_57411 | El grup de treball d'orientació presenta els resultats del seu treball
17/06/2010
La jornada va tenir lloc al viver d’empreses de Barcelona Activa i va aplegar una setantena de professionals dels diferents àmbits del món educatiu implicats en l’orientació acadèmica i professional.
Des del 2008 el Grup de Treball d'Orientació del Consorci d'Educació treballa, en diferents grups, per millorar l'orientació acadèmica i professional que es dóna als joves de la ciutat. Està format per 32 professionals que provenen dels diferents àmbits del món educatiu implicats en l’orientació: centres i serveis educatius, l’equip tècnic del Pla Jove i del programa EXIT del Consorci d’Educació, Departament d’Educació, punts d’informació juvenil de la ciutat...
Aquest grup es va constituir el maig de 2008 per donar impuls i continguts a la "I Jornada d'Orientació Acadèmica i Professional a la ciutat de Barcelona". Va néixer amb l’objectiu de crear un fòrum de debat i un espai de reflexió per compartir les aportacions de bones pràctiques dels diferents professionals en els diferents àmbits, fer propostes de millora per a crear models d'orientació vàlids per a tots els centres, així com elaborar recursos i materials, per donar suport als centres, professionals, alumnes i famílies en funció de les mancances i necessitats del propi sistema.
A la jornada que va tenir lloc ahir a Barcelona Activa els diferents grups van compartir les línies de treball, reflexions i propostes de millora que s'han elaborat en el marc de cadascun d'ells. Aquest curs 2009-2010 els grups s'han constituït al voltant dels tres blocs temàtics següents:
Grup 1: La transició a la vida activa de l'alumnat amb barreres per a l'aprenentatge i la participació
La transició a la vida activa de l'alumnat amb barreres per a l'aprenentatge i la participació
El primer grup, dedicat a les sortides a la vida activa de l’alumnat amb necessitats educatives especials, està format per professionals de l’educació vinculats a l’àmbit de l’educació especial, l’escola inclusiva i els processos d’orientació i transició al món del treball. El seu punt de partida ha estat la necessitat de cercar noves opcions i sortides cap al món ordinari per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, l’aportació d’experiències d’alguns centres educatius especial en l’orientació cap a la postobligatòria el seu alumnat i el marc normatiu.
El resultat ha estat un conjunt de reflexions i propostes de millora que s’han recollit en un document que vol ser una bona eina pels centres educatius: “L’acompanyament de l’alumnat amb NEE durant la postobligatòria” En aquest sentit, el document recull exemples de bones pràctiques i ofereix recursos per a l’orientació, la formació i la inserció. Entre les bones pràctiques recollides per aquest document hi ha les que realitzen el centre d’educació especial La Ginesta amb l’alumnat de l’ESO i de Transició a la Vida Adulta dins del marc dels TECNÉ del programa ÈXIT i el treball d’orientació a l’ESO que es fa a l’institut Salvador Espriu. Un i altre van ser explicats pels mateixos centres en el marc de la jornada d’ahir.
L’orientació al pla d’acció tutorial (PAT)
Per la seva part, el segon grup va presentar les seves propostes de millora dels processos d’orientació en l’etapa de l’ESO i els recursos d'informació i orientació que ha estat elaborant aquest curs i que ha treballat des de tres subgrups diferents segons l’itinerari formatiu: FP, PQPI i batxillerat.
Aquest segon grup està integrat per professionals de l’equip tècnic del Pla Jove del Consorci i del Projecte Vida Professional (Porta 22), dels centres educatius, del Departament d’Educació i dels punts d’informació juvenil. El seu principal objectiu és elaborar criteris, continguts, metodologies, recursos i eines que ajudin a millorar el Projecte d’Orientació de centre i el Pla d’Acció Tutorial.
Entre les seves conclusions destaquen la necessitat de reforçar la informació i la orientació de qualitat a l’alumnat i les famílies, orientar en funció de les necessitats de l’alumne i donar resposta a l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge. També es va destacar la importància que al centre educatiu hi hagi un projecte d’orientació recolzat per l’estructura organitzativa.
Per acabar, Josep Ramón Domingo, de l’equip del Pla Jove del Consorci d’Educació, va presentar el material que s’ha elaborat dins el tercer grup de treball en relació a les tutories de 3r i 4t d’ESO. | 0.841887 | curate | {"ca": 0.9977396021699819, "pt": 0.0022603978300180833} | http://www.edubcn.cat/ca/noticies/detall?38381 |
crawling-populars_ca_20200525_52_99247 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
ANDRADE ANDRADE, MATEO
ABRERA, A.E.,C
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17996742671009772, "ca": 0.6237785016286646, "en": 0.08794788273615635, "pl": 0.013029315960912053, "nl": 0.02280130293159609, "pt": 0.02687296416938111, "fr": 0.02280130293159609, "id": 0.004885993485342019, "te": 0.017915309446254073} | : /jugador/1920/benjami-7-tercera-divisio/benjami-7-tercera-divisio/grup-37/36756163/28594467 |
mc4_ca_20230418_13_169312 | "El llenguatge escrit treballa molt més la imaginació, la capacitat d’abstracció i el concepte" -
Inici Edició 356 | març 2020 “El llenguatge escrit treballa molt més la imaginació, la capacitat d’abstracció i...
“El llenguatge escrit treballa molt més la imaginació, la capacitat d’abstracció i el concepte”
Josep Lorman (Barcelona, 1948). Provenint del món audiovisual, és autor d’una extensa i reconeguda obra literària, com els llibres ‘El galió de les illes Cies’ (Premi Joaquim Ruyra); o ‘L’aventura de Saïd’ i ‘Fills de l’opulència’, adaptats al cinema. Títols que han servit a generacions de joves lectors per gaudir de la lectura, adquirint coneixements i valors del món contemporani. Lorman és també autor de novel·les per a adults com ‘La mirada obscura’, ‘El pardal vermell’, ‘La font de Ceres’ o ‘La venus negra’.
Ha estat reconegut sobretot per la seva literatura pels joves. Per què va decidir escriure per a aquest públic?
Les raons que m’han conduït a crear una obra extensa per a un públic juvenil són diverses. La primera és que vaig començar a escriure molt jove i els meus models eren autors que fins llavors m’havien interessat per la component d’aventura de les seves obres. Jack London, Robert L. Stevenson, Joseph Conrad, Herman Melville, Edgar Allan Poe, Mark Twain i d’altres; tots ells autors de finals del segle XIX i començament del XX que havien estat editats o adaptats per a públics juvenils —quan jo era noi, al nostre país, no existia una literatura juvenil, obres pensades, escrites i editades exclusivament per aquest tipus de lector. Després, quan vaig accedir a una literatura més madura i reflexiva, ho vaig fer des l’admiració i el respecte per la condició d’escriptor i vaig comprendre que donar a la llum una obra implicava un nivell d’exigència i experiència que no tenia, i que per començar, m’havia de moure en un terreny que dominés, que era el de la meva pròpia joventut, amb els seus desafiaments i anhels, les seves aspiracions i les frustracions que hi van associades. La lluita per ser de l’adolescència i el descobriment del món real són el primers reptes que ens trobem a l’abandonar la infantesa, i la manera d’enfrontar-los i el resultat d’aquest enfrontament solen ser definitius per al futur. Tot es gesta en l’adolescència i la primera joventut. I mentre m’he identificat amb els joves, he escrit per ajudar-los a enfrontar-se al món, per orientar-los en un moment en qual és fàcil perdre’t i dotar-los d’estímuls per a plantejar-se objectius. Sense objectius la vida és un esdevenir absurd.
S’ha d’escriure d’una manera diferent per a joves que per a adults?
Sí. Sóc dels que pensa que la literatura juvenil és un gènere i que, com a tal, té les seves normes. Això no vol dir que, com dins de qualsevol gènere literari, no es puguin crear obres extraordinàries. Cal pensar que l’autor juvenil s’està dirigint a un lector doblement immadur —pròpiament com a lector i com a persona—, i per tant ho ha de fer sota aquesta consideració. Ha d’escollir temes i arguments amb els quals es pugui identificar i ha de plantejar-los de manera que els pugui comprendre. La lectura ha d’enriquir i estimular el lector a nivell intel·lectual i emocional, i mai avorrir. Si a un lector en formació li ofereixes una lectura incomprensible i avorrida, l’estàs perdent per a la causa literària. I és una pena. Les novel·les, les bones novel·les, ajuden a madurar.
La lectura continua sent important per als joves d’avui. O el nou context audiovisual i les xarxes pinten horitzons difícils?
La importància de la lectura està fora de qualsevol consideració. Una altra cosa és que els joves llegeixin o no. Crec que l’evolució tecnològica, amb el triomf del llenguatge de la imatge, modifica la maduració intel·lectual i emocional del jove en simplificar el matís del missatge. El llenguatge escrit treballa molt més la imaginació, la capacitat d’abstracció i el concepte. El lector mira un codi, el descodifica i viu la història a través d’aquesta descodificació. La seva intervenció en el procés de comprensió del missatge és molt més activa i això juga en favor seu. Mitjançant la maduresa lectora s’adquireix més vocabulari per identificar sentiments i emocions i matisar-los. I això també és important a l’hora d’emetre els teus propis missatges, de comunicar-te. Un bon lector, té un vocabulari més ric i per tant pot expressar millor el seu pensament que qui no llegeix. La comprensió a través de la imatge és molt més immediata i còmoda, però perd riquesa expressiva, sobretot en el camp de les emocions i els sentiments. I com l’ésser humà tendeix per naturalesa a la comoditat, el triomf de l’audiovisual sobre la literatura, especialment entre els joves, donats encara més a l’estalvi de l’esforç, és un fet. La prova és que els adolescents només llegeixen literatura en les etapes escolars, per prescripció, quan s’acaba la prescripció, se sol acabar la lectura.
Sempre caldrà que ens expliquin històries, encara que canviïn els formats?
Les persones tenim la necessitat d’evadir-nos, de viure altres vides a part de la nostra, de copsar l’existència en tota la seva pluralitat de possibilitats, d’emocionar-nos amb el drama, de riure amb la comèdia… Som així des dels nostres orígens humans. Per això sempre hi haurà lectors i espectadors per a les novel·les, les obres de teatre i les pel·lícules. Estem assedegats d’històries i com més conflictiu és l’entorn, més necessitats n’estem. Ens cal somiar, i les històries ens faciliten el somni. També ens cal contrastar, i les històries, ens ho permeten. Si anem a mirar, vivim envoltats d’històries que actuen com a referents. La literatura, el teatre i el cinema, com a expressions artístiques que són, les converteixen en universals.
Quins són els seus referents literaris?
Com és de suposar, els meus referents literaris han canviat amb els anys. Si vaig començar admirant una literatura vitalista, en la qual els protagonistes vivien la vida com un desafiament i un risc davant d’una naturalesa i d’un món hostils, amb el temps he anat a cap a una literatura més íntima i personal, on els reptes són els quotidians, i és la visió de les coses i la forma d’enunciar-la el que em fa gaudir de la lectura. En aquesta etapa darrera m’ha interessat especialment la narrativa nord-americana, amb autors com Faulkner, Steinbeck, Scott Fitzgerald, Carson McCullers, Bellow, De Lillo, Salter, Irving, Roth, John Williams, Tom Wolfe, Cormac McCarthy… El darrer que he llegit i que m’ha sorprès per la seva manera simple de novel·lar ha estat Kent Haruf. Val a dir, però, que he estat i sóc un lector àvid i que tinc autors d’altres àmbits literaris en gran estima, com Georges Simenon, Céline, Camus, Saramago, García Márquez, Vargas Llosa, Patrolini, Pavese… Baroja també va ser una gran influència en el seu moment.
Quan escric una novel·la l’única cosa que em plantejo és oferir una història més als lectors, i fer-ho de la millor manera possible
Per a mi, escriure no és fàcil. Sempre he estat carregat de dubtes i els dubtes es multipliquen
Jo diria que la literatura catalana té bona salut, amb escriptors ben consolidats i amb projecció internacional, i un planter prometedor d’escriptors joves
Quan escriu per a adults, on tracta les relacions de parella, l’amor, la solitud o la recerca de la identitat en una societat tan complexa com l’actual, entre d’altres temes, què es planteja?
Quan escric una novel·la l’única cosa que em plantejo és oferir una història més als lectors, i fer-ho de la millor manera possible, amb intel·ligència, profunditat, sentit de l’humor, agilitat, versemblança, implicació i un punt d’intriga. Això és el que em proposo, que ho aconsegueixi ja és una altra cosa. Però m’hi esforço. Per a mi, escriure no és fàcil. Sempre he estat carregat de dubtes i els dubtes es multipliquen quan m’enfronto a una novel·la, començant per l’argument i acabant pel títol. I el trajecte és un veritable viacrucis. Però és el meu, el que he escollit, i sense aquest viacrucis personal se’m faria molt difícil viure. Escriure s’ha convertit en la meva manera de transitar pel món, de cobrir l’interval que va des que adquireixes ús de raó fins que el perds. El meu repte és arribar a crear la millor obra possible dins de les meves limitacions, i per això insisteixo en repetir l’aventura. I m’engresco quan percebo una millora en la tècnica de narrar o, immers en un problema argumental, trobo una sortida allí on semblava que no n’hi havia cap. Però també em decebo quan les coses no em surten com voldria.
Ja sé que no és un plantejament gaire transcendent, però és que no crec en la transcendència. Em sona a impostura.
Quins projectes literaris de futur té?
Estic acabant una novel·la al voltant d’un secret de família amb un investigador financer com a protagonista que té l’atribut principal dels meus personatges masculins: desencert en l’elecció de les dones. Però en aquest cas, la història no gira al voltant d’això exclusivament, sinó d’unes relacions familiars fosques i conflictives, amb conseqüències fatals per a tots els implicats en el relat. La família és un caldo de cultiu excel·lent per alimentar virus humans com la gelosia, l’enveja, l’odi, l’engany…; naturalment, també hi ha amor, un amor heterogeni i irracional, que pot desembocar en dependència, un tipus de relació que m’aterra.
Al calaix tinc una novel·la atípica dins del meva producció adulta, una novel·la inscrita en un marc històric, que té com a punt de partida el tràfic d’esclaus a mitjans del segle XIX a Catalunya, i que ve a ser el cant del cigne de la meva etapa juvenil. Per extensió, to i complexitat depassa el gènere i s’inscriu en un terreny inconcret, difícil de classificar, amb la qual cosa m’està costant trobar editor. Quan en parlo, em refereixo a ella com “un Dickens contemporani”. I la literatura contemporània, si més no aquí, al nostre país, no està per a relectures de Dickens, i més encara si no les signa l’autèntic, sinó jo. Però és una novel·la que m’agrada, una aventura humana colossal, on “els bons guanyen per golejada”, per utilitzar l’expressió que va fer servir un lector editorial per desqualificar-la. “I què, si guanyen”, vaig pensar quan ho vaig llegir a l’informe, “o és que els bons no poden guanyar ni en la literatura?”
Com veu la literatura catalana actual?
He de confessar amb una certa recança que en llegeixo poca. Però és que, com a simple lector, no hi trobo ni la intensitat ni la implicació que m’agrada trobar en les lectures. Pot ser que sigui perquè no hi dedico prou energia, perquè de producció n’hi ha, i si miro endarrere, he fet lectures d’autors catalans que m’han estimulat i he pres com a models —Pla, Rodoreda, Joan Fuster, Sagarra, Pedrolo… Dels contemporanis he llegit amb regularitat Jaume Cabré, Jordi Coca, Sebastià Alzamora i Neus Canyelles, i ocasionalment, d’altres com Monzó, Pàmies, mare i fill, Julià de Jòdar, Ramon Solsona, Espinàs, Carme Riera, etc.
Jo diria que la literatura catalana té bona salut, amb escriptors ben consolidats i amb projecció internacional, i un planter prometedor d’escriptors joves que sé que hauria d’explorar amb més atenció. Però el temps no em dóna per a tot.
“Els mites muten i troben el seu lloc en noves mitologies actuals”
“El llibre ens ha permès bastir un pont virtual per sobre de l’abisme de la malaltia”
Dòria Book Party, la festa de la cultura
Dòria Llibres organitza una gran festa literària
“La temàtica, la història, t’escull, et troba” | 0.839292 | curate | {"ca": 0.985305763308403, "es": 0.0002639683238011439, "pt": 0.014430268367795865} | https://www.tribunamaresme.com/llenguatge-escrit-treballa-mes-imaginacio-capacitat-dabstraccio-concepte/ |
mc4_ca_20230418_15_205533 | TRAMPA MATA MOSQUES F2 - eTrap
> Antimoscas INTERIOR>TRAMPA MATA MOSQUES F2
Referència: F2
Trampa per matar mosques F2 per interior.
Eficaç sistema per eliminar mosques i altres insectes, sense electrocució ni espurnejos.
Respetuosa amb el medi ambient.
Ideal pe l'ús domèstic, empreses, fàbriques...
Les nostres trampes t'ajudaran a eliminar les mosques i cuidaran del teu benestar.
48,50 € amb IVA.
Latrampa F2 ha estat dissenyada pel control de mosques i altres insectes. Ideal per a zones domèstiques, fàbriques, empreses, cafeteries, restaurants...
Funcionament: la llum UV atreu a les mosques i queden atrapades en la placa adhesiva del dispositiu.
Les plaques adhesives estan impregnades amb feromones per a millor captació de mosques, revestides d'un formulat que fixa els raigs UV per ampliar la vida de la cola adhesiva i augmentar la seva eficàcia. S'hauran de substituir-les cada 2/4 setmanes (depen de la infestació de mosques) pel seu òptim rendiment.
Silenciosa: no emet espurnejos d'electrocució ni mals olors.
Econòmica: únicamente necessita una bombeta especial UV de baix consum.
Conveniente dejarla conectada las 24 horas del día los días de más calor para la mejor eficacia de la trampa.
Col·locació, sempre a contra llum.
Fàcil manteniment, només treure i sustituir la placa adhesiva del dispositiu.
La bombeta i les plaques adhesives es poden adquirir directament des de la nostra pag. web (només per als nostres clients).
La bombeta especial UV juntament amb la tira adhesiva amb feromones atreuen a les mosques i queden atrapades en la placa interior de la trampa.
Pots col·locar-la a sobre de qualsevol superficie o penjar-la en la paret.
És important deixar funcionant la trampa quantes més hores millor, si la infestació de mosques fos considerable s'aconsella deixar-la funcionant les 24 hores del dia. A aquests insectes els atreuen la llum, per tant durant la nit també es recomanable deixar l'aparell connectat, així atraparà qualsevol mosca que encara pogués esta pul·lulant. El consum d'energia és mínim i el resultat serà més satisfactori. De totes maneres, s'ha de regular el temps de connexió depenent de la quantitat de mosques que hagués en cada moment.
Millor col·locar-la a contrallum.
Per canviar la tira adhesiva únicament has d'aixecar-la, treure i reemplaçar-la per una nova.
Al acabar la temporada neteja, retira i llença la tira adhesiva. Guarda la trampa a dins de la caixa per preservar-la de la pols o possibles rotures.
La trampa per a mosques F2 està realitzada amb alumini anoditzat, material més resistent a la corrosió, més lleuger, fàcil de transportar i netejar.
Conté una placa adhesiva impregnada amb feromones per a potenciar l'atracció i eficàcia de l'aparell. Fàcilment reemplaçable.
Bombeta especial UV d'alt atracció de 9W de baix consum. Venda a la nostre web, exclusivament per a clients.
Durada de les 3 plaques (incloses en la caixa) son d'aprox. 3 mesos, depenent de la infestació de mosques i de les condicions ambientals de l'indret.
Pes 0,630 kg.
Color platejat.
Mides d'embalatge: 10,5 cm ample x 19,5 cm llarg x 29,5 cm alt.
Garantia: 3 anys (excepte bombetes i tires adhesives).
Pots col·locar la trampa F2 per mosques penjada a la paret o damunt de una superficie.
És important col·locar la trampa F2 sempre a contra llum per evitar la il·luminació natural directa, es a dir, des de fora de la finestra o porta no es pugui veure la trampa, així la lluminositat de l'aparell no es veurà debilitat i serà més eficaz. | 0.781516 | curate | {"en": 0.021467943138961415, "ca": 0.9091964026689875, "es": 0.0501885697708152, "it": 0.014795474325500435, "id": 0.004351610095735422} | https://e-trap.info/ca/antimoscas-interior/21-trampa-mata-mosques-f2.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_804898 | M'agradaria encetar una nova categoria on cadascú explicara el perquè del seu nick, ja que sovint m'omplen de curiositat els diversos nicks. Començaré, doncs, pel meu. Alejandro és una paraula valenciana antiga que vol dir bandoler. I és que sovint m'agrada això: punxar, atacar i sobretot, el que feien els bandolers honestos: fer justícia. Robar als rics per a donar-ho als pobres encara no puc, i de fet em sembla que ningú no ho ha fet mai això perquè els rics ja saben fer-s'ho perquè ningú els furte el que tenen (el que roben per a ser exacte). Benimaclet és el meu barri de la ciutat de València. Mira cap al nord i limita amb Alboraia, que és el bressol de l'orxata pels que no ho sabeu. Té un regust encara molt de poble, amb l'horta al voltant (mentre no acaben de destruir-la els especuladors desgraciats) i els carrers de la part vella estrets. Té la seua plaça major i l'església al mig com els pobles clàssics. Hi ha molts pisos d'estudiants universitaris, donat la seua proximitat a la Universitat, per la qual cosa hi ha una marxa i àdhuc un ambient intel.lectual increïble. I a més és un bressol de nacionalisme, amb el seu bareto "Terra", que és tot un clàssic ja no sols a la ciutat de València ans a tot el PV. En fi, que m'agrada i estic orgullós del meu barri-poble. Així doncs, animeu-vos i conteu-nos què vol dir el vostre nom.
Donks la veritat és ke jo només porto uns minuts registrada. Tot i que ja fa temps ke konek akesta web sempre m'havia conectat per llegir el que pensa la gent, però mai per participar-hi jo. I mira, avui m'hi he animat. Donks el meu nik ve a ke soc sardanista i a l'estiu sempre ( o casi sempre) vaig amb "spardenyes" perquè és com camino més comode, i com que la gent em deia que era una friki i una hortera x portar-les, les he fetes una mica com un símbol de personalitat i de catalanitat. Salut
El teu primer missatge!!! Benvinguda!! !
gràcies!!! :D | 0.823916 | curate | {"ca": 0.975583864118896, "oc": 0.013800424628450107, "fr": 0.0031847133757961785, "pt": 0.006369426751592357, "it": 0.0010615711252653928} | |
crawling-populars_ca_20200525_46_3160 | INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Del 4 al 8 de març, a les Reials Drassanes de Barcelona, se celebra la 6a edició de la fira FAMA, de fet l'única de Catalunya dedicada específicament a l'art modern i antic des del sector de les antiguitats i la seva aplicació al camp de l'interiorisme, la decoració i l'arquitectura. En parlem amb el president de la fira, Sergi Clavell, i la galerista Mònica Ramón.
"Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 16/03/2020
"Perspectiva", l'arquitectura a Catalunya Ràdio 17/02/2020
Maroje Mrduljas, l'urbanisme de l'antiga Iugoslàvia al cicle Foros 2020
Juhani Pallasmaa i Anna Bach, "Animales arquitectos" a la Cooperativa Jordi Capell
"Diàlegs en construcció", l'amiant a debat a la seu del CAATEB
David Tajchman, Jordi Badia i Le Corbusier, avui a "La biblioteca de l'arquitecte"
Piranesi i Lilly Reich, les millors propostes d'arquitectura per aquest mes de març
BIMtour: El Project Management a través del BIM
Sant Cosme (Prat de Llobregat) i Pedregal Grande (Perú) projectes d'arquitectura social
Els arquitectes debaten les noves regles de joc del creixement sostenible a la Costa Brava
Els estudiants de l'ETSAV es qüestionen Badia del Vallès a fons: "Badia a dia"
Josep Ferrando, nou director de l'Escola d'Arquitectura i Edificació La Salle Barcelona
Fins al 31 de març, oberta la convocatòria per al Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba
Carme Torrent, "A l'escolta del lloc", la tercera cita de Foros 2020
FAMA, l'única fira d'antiguitats de Catalunya, arriba a la sisena edició
Lilly Reich, la cara oculta del pavelló Mies van der Rohe
"Vibe Cast", la proposta de l'ETSAB al festival Llum BCN 2020
Big Bang Building Light, el pavelló Mies van der Rohe es vesteix de gala pel festival Llum BCN 2020
"Enamorades de la fusta. Persones, idees, hàbitat", el 3r Congrés de Fusta Constructiva de l'ETSAB
"MADOLA, 60 anys de feina", al cicle Foros 2020 de la UIC Barcelona School of Architecture
El matí de Catalunya Ràdio
Sala-i-Martín: "No podem tancar empreses que van bé; si no, una crisi de 2 mesos pot durar 10 anys"
Catalunya nit
Oriol Amat: "La profunditat de la crisi dependrà de la durada del confinament"
APM?
Rap de Joel Díaz als (precaris, extraordinaris, necessaris) sanitaris
Crims
Anna Permanyer, desapareguda a Barcelona
El matí de Catalunya Ràdio
Quim Torra: "Com pot ser que desinfectin l'aeroport i que hi continuïn arribant avions?"
El matí de Catalunya Ràdio
"La tertúlia": La ciutadania fa prou cas de les prohibicions?
APM?
"Oda a Oriol Mitjà, el superheroi que Catalunya necessita", per Joel Díaz
El matí de Catalunya Ràdio
"La tertúlia": És veritat que només treballen els serveis essencials?
El matí de Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio, de 9 a 10 h - 20/03/2020
Catalunya nit
Catalunya nit, de 22 a 23 h - 19/03/2020
Tot costa
Messi: "Amb els meus fills parlo català"
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
La nova moda (que no és el balcòning) que triomfa a les illes Balears!
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Hem pelat l'actriu de la nova sèrie de Netflix
Antoni Bassas: "No és un llibre sobre el procés, sinó de com hem arribat fins aquí"
El matí de Catalunya Ràdio
Artur Mas: "La Generalitat no pot liderar el procés i el dia a dia a la vegada"
A tocar!
Gigi McFarlane estrena tema propi: "Water"
L'apocalipsi
Ningú sap què canta Toni Soler i el misteri del narcotràfic gallec
Monica Green fa saltar espurnes a una cançó de Chaka Khan
El matí de Catalunya Ràdio
L'Oriol Balaguer ens ensenya a preparar la crema de Sant Josep o crema catalana
InfoK
El 13 de febrer hem celebrat el Dia Mundial de la Ràdio
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.650663 | curate | {"ca": 0.91404090657822, "es": 0.04367053620784964, "ja": 0.002211166390270868, "nl": 0.02155887230514096, "en": 0.0013819789939192924, "pt": 0.013819789939192924, "fr": 0.003316749585406302} | : /catradio/alacarta/perspectiva/fama-lunica-fira-dantiguitats-de-catalunya-arriba-a-la-sisena-edicio/audio/1064497/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_41437 | Agents de la policia local van detenir ahir al vespre un home de 38 anys, veí de Manresa i amb nombrosos antecedents, a qui s’imputa un presumpte delicte de trencament de condemna.
Els fets van ocórrer a quarts de nou, quan una dotació que patrullava el casc antic va presenciar una discussió pujada de to, amb empentes i crits, entre diverses persones. Un cop van identificar les persones implicades, el sistema informàtic va alertar que un dels homes tenia una ordre de no apropament respecte a una de les altres persones implicades, motiu pel qual va ser detingut. | 0.827849 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.plmanresa.cat/index.php?view=article&catid=1:latest-news&id=1365:un-detingut-per-no-respectar-una-ordre-de-no-apropament&tmpl=component&print=1&layout=default&page= |
racoforumsanon_ca_20220809_0_400209 | He anat uns 10 cops en avió, però ara fa 9 anys que no n'agafo cap, i demà torno a agafar un avió, no entenc pq però la veritat es que una mica de por si que m'agafa. Algú mes li fa "cosa" pujar-hi? algun remei casolà per superar-ho?
Jo tinc por a volar, mai he agafat un avió perquè no he tingut l'oportunitat, sé que és el medi de transport més segur, però des de petita (crec que ja ho havia comentat per aquí) somnio que estic un avió i aquest, s'estavella i sempre m'ha fet por pujar-ne a un.
En somnis l'avió simbolitza el fal·lus masculí...
A mi em van dir, que si somiava que tenia un accident en avió era per que hi hvia alguna cosa que no havia aconseguit.
Ni una cosa ni l'altre http://www.misabueso.com/esoterica/suenos/suenos_avion.html | 0.805436 | curate | {"ca": 0.9582772543741588, "es": 0.04172274562584118} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_35534 | José Sanchis Sinisterra (València, 1940) és un dels dramaturgs i directors d’escena més important de les últimes dècades. Autor d'obres com “¡Ay, Carmela!”, “El cerco de Leningrado” o “Terror y miseria en el primer franquismo”, va fundar la Sala Beckett de Barcelona l’any 1989 on va desenvolupar el seu Teatro Fronterizo fins l’any 1997. Va continuar la seva activitat teatral a la Corsetería de Madrid seu del Nuevo Teatro Fronterizo. Actualment continua investigant, escrivint i la seva tasca pedagògica amb les noves generacions.
Sanchis Sinisterra defineix d’aquesta manera alguns elements del teatre: “Una obra teatral és el registre verbal, literari de mil possibles esdeveniments escènics, entenent per esdeveniment escènic el trobada d'uns actors i uns espectadors en un temps i en un espai concrets.
Llegir un text teatral consisteix en assistir a una representació imaginària. Tots els nivells del discurs dramàtic remeten a un referent teatral, escènic, tot i espectacle que encara no (o ja no) té lloc. Per tant, llegir teatre és posar en escena: el lector és un lector virtual. Hi ha bons i mals lectors de teatre, de la mateixa manera que hi ha bons i dolents directors d'escena. El mal lector, com el mal director, és aquell que només és capaç d'imaginar. de posar en escena, la superfície i la linealitat de el text. El bon lector de teatre, en canvi, és aquell que configura la seva representació imaginària en un espai escènic precís, delimitat, sòlid i altament sensorial, encara que no respongui a les convencions i límits vigents.” [Font: José Sanchis Sinisterra. “Pausa” , número 11, 1992]
Fem un recorregut per la vida i l'obra del dramaturg a través de les lletres de l'abecedari, José Sanchis Sinisterra de l'A a la Z.
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
P
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
ACTORALITAT
Dramaturg i investigador tenaç de noves formes teatrals, la passió per la innovació i la docència són un dels pilars que defineixen a José Sanchis Sinisterra, com un dels grans creadors escènics de les últimes dècades. Sempre incòmode amb la conformitat del circuit teatral, la base de la seva reflexió artística va més enllà del text dramaturg i inclou també referències a una nova actoralitat amb pràctiques interpretatives novedoses com els Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR)
BARCELONA
Nascut a València, la ciutat comtal sempre ha estat un dels seus principals centres de producció professional, com a creador i pedagog. L’any 1971, de l'Institut Pau Vila de Sabadell es trasllada a l’Institut del Teatre de Barcelona com a professor titular, i cinc anys més tard, el 1976 participa en el primer Festival Grec de Barcelona com a director d’una de les companyies de l’Assemblea d’Actors i Directors de Barcelona. Però si hi ha una entitat teatral barcelonina que s’associa a la seva figura és la Sala Beckett, espai que va fundar i dirigir entre 1989-1997 com a seu de la seva companyia, “El Teatro Fronterizo”.
CINEMA
L’empremta de Sinisterra ha anat més enllà del gènere teatral i ha traspassat la gran pantalla cinematogràfica en dues ocasions. El primer cop, l’any 1988 amb el film “Llums i ombres”, com a guionista juntament amb Jaime Camino Vega de la Iglesia, director de la pel·lícula. I el 1990, una obra teatral original de Sinisterra, es va consagrar en la història del cinema espanyol,“¡Ay, Carmela!”. Dirigida per Carlos Saura i interpretada per Carmen Maura i Andrés Pajarés, la cinta va guanyar el Premi de Cinema Europeu a la millor pel·lícula (1990) i 13 premis Goya (1991), inclosa la millor pel·lícula.
DEIXEBLES
La seva vocació pedagògica a l’Institut del Teatre i posteriorment en els primers tallers de la Sala Beckett és la base del que avui és l’Obrador de dramaturgs de la Beckett, espai de creació i planter de dramaturgs/es del teatre català contemporani. Alguns dels seus deixebles més consagrats són Lluïsa Cunillé, Juan Mayorga, Yolanda Pallín, Borja Ortiz de Gondra, Eva Redondo o Paco Zarzoso.
ENIGMA (el teatre com a enigma)
Treballar la incertesa, allò translúcid, ell no creu en un teatre que ens mostri la realitat com si tot fos intel·ligible, com si les relacions causa-efecte fossin evidents, ens diu que “en la mesura que permets que en l’obra hi hagin enigmes, clarobscurs, zones d’incertesa, actives l’espectador”
FRONTERIZO, teatro
Sanchis Sinisterra va fundar el Teatro Fronterizo al 1977 que tindrà com a seu la Sala Beckett de Barcelona a partir de l'any1989. En els plantejaments i el Manifest del Teatro Fronterizo, el dramaturg i la seva troupe declaraven: “Hi ha una cultura fronterera, un quefer intel·lectual i artístic que té lloc en la perifèria de les ciències i les arts, en els afores de cada domini de saber i creació. Una cultura centrífuga, aspirant a la marginalitat, encara que no a la marginació”. També diu “a la terra de ningú i de tots, on es manca per complet de l’amor als costums és el territori fèrtil des d’on l’autor escriu i ensenya”. El Fronterizo actua com a taller d’investigació i creació dramatúrgica, per tant, treballarà la teoria teatral i la pràctica escènica al mateix temps. Inicialment s'exploren els processos d'articulació entre la narració oral i la representació escènica a la recerca d'una nova teatralitat que qüestioni la convencional, posant en crisi elements com la faula o la causalitat. El 2010 s’inaugura a Madrid la “La Corsetería o Nuevo Teatro Fronterizo”, igualment concebuda com una fàbrica de creació, debat, reflexió i resistència.
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Dues obres del dramaturg estan ambientades en temps de la Guerra Civil Espanyola i el Franquisme. La primera “¡Ay, Carmela!” estrenada el 1987, que va estar protagonitzada per Verónica Forqué en el paper de Carmela i ha estat una de les obres de Sinisterra més representades, tant en l’àmbit nacional com internacional, amb adaptació cinematogràfica el 1990, dirigida per Carlos Saura. Els personatges Carmela i Paulino recorren l’Espanya republicana amb el seu teatre de “variétés” quan per error cauen a la zona franquista i són obligats a representar una velada còmica pels nacionals i pels brigadistes internacionals que seran afusellats l’endemà. En segon lloc, l’obra “Terror y miseria en el primer franquismo” descriu, a través de la quotidianitat dels seus personatges, la vida en els primers anys de la dictadura. Sanchis fa un homenatge a l’obra de Bertolt Brecht, proposant en aquest text -com a l’obra del dramaturg alemany- distintes peces curtes que, en conjunt, ofereixen una visió general de la vida quotidiana d’un moment històric concret, en aquest cas, la primera etapa de la dictadura de Franco. El text de Sanchis pretén anar en contra de la “desmemòria interessada” i de l’”edulcoració de la història” . Creu que revisar la memòria permet arribar a la veritat històrica i l’autor defineix la seva obra com “un d’aquells racons en el que es pretén conjurar l’oblit per entendre una mica el present, i potser ajudar-nos a escollir un futur, o si més no, a lluitar per ell”.
HONOR (Premi d’Honor de l’Institut del Teatre / Max Honor)
Entre els nombrosos premis que ha rebut, l’any 1996 rep el Premi d’Honor de l’Institut del Teatre, atorgat per la seva obra com a dramaturg i director d'escena i pel mestratge que ha exercit —i exerceix— sobre les noves generacions d'Europa i d'Amèrica Llatina. Aquest premi és el reconeixement a la seva trajectòria professional, recolzat amb l’edició del llibre “L’espai fronterer” (Col·lecció Premis d’Honor Institut del Teatre, nº 1). L’any 2018 va rebre un altre premi honorífic, el Max d’Honor de les Arts Escèniques que organitza la Fundació SGAE. Sinisterra va declarar que va suposar «un reconeixement del gremi» coincidint amb els 60 anys de professió en el teatre: "[...] Sis dècades perpetrant textos, molts anys, molts textos. Crec que el Premi Max és un reconeixement a haver continuat fidel a aquesta activitat[...]".
ITÀLIA
El valencià no ha tingut fronteres a l’hora de divulgar el seu coneixement, així el trobaríem a Itàlia des de Maig de 2005 a Febrer del 2007 dirigint el Teatro Metastasio Stabille de Prato, a la Toscana. «Només es té allò que es comparteix, per la qual cosa, jo, d'alguna manera, en el meu treball solitari, tramo per ampliar les fronteres de la dramatúrgia i del teatre, si m'ho quedo tan sols per a mi no em resulta interessant ni fèrtil. Aquesta fertilitat ve de posar-ho en contacte i fricció amb altres creadors que ho transformaran, modificaran, trairan i convertiran en la seva pròpia substància creativa»
JOSÉ
Nom de pila del dramaturg valencià. La seva vocació docent li ve de la família ja que la seva mare era mestra i el meu pare professor d'institut. La vida personal i familiar de Sanchis Sinisterra sempre ha estat lligada al teatre. Va estar casat amb l'actriu i directora teatral Magüi Mira amb la que va tenir dues filles també vinculades al teatre seguint els passos del seu pare i la seva mare, l'actriu Clara Sanchis i la dissenyadora de vestuari Helena Sanchis.
KAFKA
Tot i que Sanchis Sinisterra és difícil d’encabir en un moviment estètic teatral concret, a causa de l’experimentalitat constant del seu estil, sí que és possible veure en la seva obra influències d’autors com Brecht, Beckett, Pinter o Kafka. En la seva ampliació del concepte de teatralitat i de la seva percepció per part de l’espectador (a qui contempla com un coautor), Sanchis Sinisterra ha estat prolífic en adaptar al llenguatge teatral textos narratius, i és aquí on el novel·lista txec encaixa com un guant, per la seva tria de temes i personatges en la marginalitat, excèntrics, als afores. No és gens estrany, doncs, que Sinisterra hagi fet xerrades i tallers sobre la teatralitat de Kafka. En les seves darreres entrevistes ha afirmat que Kafka és l’autor amb qui més s’identifica. Aquest interès i influència s’ha materialitzat recentment (2018) amb la dramatúrgia feta pel valencià sobre "Carta al padre" (1919), un manuscrit de Kafka dirigit al seu pare on l’interpel·lava sobre la relació paterno-filial que havien construït.
LA CORSETERÍA
Si la Sala Becket (1989) és la filla gran catalana de Sanchis Sinisterra, La Corsetería n’és la filla petita madrilenya. La Corsetería, inaugurada el 2010, és la seu física del Nuevo Teatro Fronterizo (NTF). No hem d’entendre La Corsetería com a una sala de teatre o un centre de formació a l’ús, és més aviat un laboratori, un lloc on fer proves i experiments sobre el fet teatral. L’edifici, de mides reduïdes i molt integrat al barri de Lavapiés, era antigament una cotilleria.
MINIMALISME
El minimalisme ha estat un dels camps que Sanchis Sinisterra ha fet servir en el seu objectiu programàtic d’explorar les fronteres, en aquest cas la que hi ha entre figuratiu i abstracte. Com en altres arts, minimalisme significa treballar a partir de les unitats més petites, necessitat per la qual el dramaturg parla dels actemas que serien les unitats mínimes de l’acció: moviments, gestos, posicions, microconductes, desplaçaments... que fa un actor. La combinació d’actemas repetits dóna peu als Sistemas Minimalistas de Repetición (SMR) sobre els que Sanchis Sinisterra fa dècades que treballa i organitza laboratoris. Sobre la base d’una repetició d’actemas s’introdueixen diferents comportaments escènics com són la inversió, l’oposició, contrast, progressió, omissió o la còpia entre d’altres, que alteren el cicle de la repetició, i que van conformant un conjunt. El resultat és la desaparició d’alguns sobreentesos del teatre clàssic com ara la linealitat i direccionalitat de l’acció, l’existència de causalitat o la relació subordinada de l’actor a l’autor. La pràctica dels SMR ha permès al dramaturg valencià viatjar a les fronteres, novament les fronteres, amb altres coneixements en teoria tan allunyats del teatre com les matemàtiques, la cibernètica o la neurobiologia.
NUEVO TEATRO FRONTERIZO
Nuevo Teatro Fronterizo (NTF) és l’espai de creació i experimentació teatral creat el 2010 a Madrid per Sanchis Sinisterra i el seu equip, hereu directe de l’exitós Teatro Fronterizo que havia operat a Barcelona des de la redacció del Manifest de 1977. El projecte grupal NTF du a terme una intensa activitat de tallers, seminaris i laboratoris així com la plasmació de tota la seva reflexió i investigació dramatúrgica en espectacles i creació teòrica. Manté l’esperit del ja llunyà Manifiesto del Teatro Fronterizo (1977) amb objectius persistents com són la revalorització del teatre de text, la sistematització del concepte de dramatúrgia i l’exploració dels límits de la teatralitat, en allò que toca amb altres camps de les arts, la ciència i el pensament. En paraules de Sanchis Sinisterra: “El Nuevo Teatro Fronterizo se constituye [...] para, con un nuevo equipo y unos contenidos prolongar y ampliar la siempre necesaria tarea de revisar y cuestionar en la pràctica el lugar, el sentido y la función del hecho teatral en la cultura y en la historia”.
OBRA
José Sanchis Sinisterra és considerat un dels autors espanyols contemporanis més prolífics. D’entre la trentena llarga d’obres que ha escrit destaquen títols com: "Ñaque o De piojos y actores" (1980), "¡Ay, Carmela!" (1986), "Valeria y los pájaros" (1992), "El lector por horas" (1996), "Flechas del ángel del olvido" (2004), "Sueños y visiones de Ricardo III" (2014) i "Una artista del sueño" (2015). Tot i la gran influència de Sanchis Sinisterra com a autor dramàtic, director i pedagog s’estén per tota la literatura dramàtica en llengua castellana, la seva obra completa no ha estat mai publicada. L’editorial independent Uña rota va publicar l’any 2018 el primer volum del Teatro unido (1980-1996) amb les obres més importants d’aquest període.
PROFESSOR
Des de ben jove, la docència ha estat una part important de la vida professional de Sanchis Sinisterra. L’any 1967 inicia la seva carrera com a catedràtic d’ensenyament mitjà, i el 1971 s'incorpora de docent a l'Institut Pau Vila de Sabadell i també i com a professor titular de l'Institut del Teatre de Barcelona. A més, a partir de 1984 és professor de Teoria i Història de la Representació Teatral a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha exercit una notable tasca pedagògica tant a la Sala Beckett de Barcelona com a La Corsetería de Madrid, seu del Nuevo Teatro Fronterizo, on actualment segueix impartint cursos i tallers per a joves dramaturgs.
Q (Ñaque de piojos)
"Ñaque de piojos", escrita l’any 1980 i amb més de 700 representacions, va ser el primer gran èxit de Sanchis Sinisterra esdevenint un dels gran textos de la dramatúrgia en llengua castellana. En aquesta obra l'autor recupera la tradició teatral del Segle d’Or, i la connecta amb la modernitat, en una peça on, els còmic ambulants Solano i Ríos recorden constantment a Vladimir i Estragó, d’Esperant Godot , sense l’arbre, però amb un bagul amb el mínim equipatge per representar entremesos, proverbis i fragments de grans comèdies del segle XVII.
RECONEIXEMENT
Sanchis Sinisterra és un dels grans dramaturgs de la literatura espanyola contemporània i ha estat guardonat amb nombrosos premis al llarg de la seva carrera. Destaquen el Premi Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura l’any 1990, el Premi d'Honor de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1998, el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura l’any 2004 amb l’obra "Terror y miseria en el primer franquismo", així com nombrosos premis Max, entre els quals el darrer, el Premi Max d’Honor a tota una carrera de l’any 2018. L'any 2017 va optar a la cadira 'K', de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) -vacant des del traspàs d'Ana María Matute el 25 de juny de 2014- però finalment es va imposar la candidatura de Federico Corriente Córdoba (1940 - 2020).
SALA BECKETT
L’any 1988, després de viure l’experiència teatral llatinoamericana, el dramaturg s’arrisca a buscar una sala a Barcelona dedicada a la investigació teatral, amb el seu projecte de El Teatro Fronterizo que aleshores no comptava amb una seu oficial. Així neix la Sala Beckett, un espai on treballar la renovació teatral. Situada al barri de Gràcia, la sala va poder obrir gràcies al compromís de Sanchis Sinisterra, i el suport d’institucions com l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya. Des del seu inici la Beckett ha estat l’embrió impulsor de la nova dramatúrgia catalana contemporània i s'ha caracteritzat pel seu interès per la dramatúrgia contemporània en qualsevol llengua i els muntatges de petit format. L’any 1997 Sanchis Sinisterra abandona la direcció de la sala per reemprendre l’antic projecte de El Teatro Fronterizo amb El Nuevo Teatro Fronterizo, a Madrid.
L'any 2005 la Beckett fou guardonada amb el Premi Nacional de Teatre, de la Generalitat de Catalunya, i l’any 2016 es trasllada a la nova seu del Poble Nou on compta amb un espai renovat de més de 3000 m2. Actualment, la Beckett és una sala referent del nou teatre català contemporani.
TEORIA I INVESTIGACIÓ
La tasca docent i pedagògica de l’autor va comportar que desenvolupés una faceta d’investigació i estudi centrada en la naturalesa literària i escènica del text dramàtic. Amb una extensa publicació d’articles i una bibliografia on destaquen títols com “Dramaturgia de textos narrativos” (Ñaque, 2002), “La escena sin límites: Fragmentos de un discurso teatral, (Ñaque, 2002) o “Prohibido escribir obras maestras” (Ñaque, 2017). A partir de 1984 va ser professor de Teoria i Història de la Representació Teatral a la Universitat Autònoma de Barcelona.
UNIVERSITAT
L’any 1957 el dramaturg entra a la Universitat de València per estudiar Filosofia i Lletres. Molt aviat, però s’uneix a la secció de Teatre Espanyol Universitari (TEU) de la que serà nomenat director. El 1960 va fundar l'Aula de Teatre de la Facultat de Filosofia i Lletres de València i el 1961 el Seminari de Teatre. Es va llicenciar el 1962 i va exercir durant cinc anys com a Professor Ajudant de Literatura Espanyola a la mateixa Universitat. L’any 2018 la Universitat de València va fer entrega a Sanchis Sinisterra de la Medalla de la institució, la seva més alta distinció en reconeixement a la seva trajectòria.
VALÈNCIA
Sanchis Sinisterra va néixer a València el 28 de juny de 1940 i la seva carrera acadèmica i els seus inicis professionals van estar estretament lligats a aquesta ciutat. Els seus primers anys acadèmics van ser a una escola laica de la capital valenciana i més tard va entrar a estudiar a la Universitat de València on va acabar exercint de professor.
DARWING
En l’actualitat el dramaturg valencià, a part del seu interès pel món escènic, és un apassionat de Charles Darwin i les seves teories darwinianes sobretot respecte a la psicologia i la neurociència. Una especialitat que segons ell és una eina molt necessària perquè les neurones mirall esdevenen un pilar imprescindible en la creació teatral per la seva imitació i empatia.
XVI i XVII (Segle d'Or de la literatura espanyola)
A part de la dramatúrgia contemporània, Sanchis Sinisterra, pren influència del teatre del Segle d’Or espanyol recuperant la idea del teatre menor o ambulant, com el Ñaque, una agrupació de dos còmics que durant el s. XVII recorrien i també malvivien pels carrers. Aquesta recuperació del «teatre menor» d'aquella època es troba ara amb una línia teatral moderna, la traçada per Samuel Beckett.
MAYORGA
Sanchis Sinisterra és un dels grans mestres dels dramaturgs espanyols actuals on hi destaca el nom de Juan Mayorga, el creador madrileny i un dels principals referents del teatre contemporani espanyol, premiat en diversos Premis Max i el Premi Nacional de Literatura Dramàtica, reconeix la influència del pare del Teatro Fronterizo sobretot en el seu model creatiu d’horitzó de ruptura.
ZONES EXTREMES
Tal com cita en el seu manifest de El Teatro Fronterizo publicat el 1980, Sanchis Sinisterra ressenya que hi ha territoris en la vida i, fins i tot persones, que no es troben en la centralitat i que habiten en zones extremes, limítrofes, buides de la maquinària del poder. Espais que representen una cultura fronterera amb un teatre fronterer, el qual connecta amb els conflictes socials del carrer.
Anar a l'inici de pàgina
En las bibliotecas encontrarás:
Obres
¡Ay, Carmela!
Les Benvingudes; Perduda als Apalatxes
El Cerco de Leningrado; Marsal Marsal
Deja el amor de lado; Enemigo interior; La raya del pelo de William Holden
Flechas del ángel del olvido
El Lector por horas
La Máquina de abrazar
Marsal Marsal ; Perdida en los Apalaches (juguete cuántico)
Mísero Próspero y otras breverías: monólogos y diálogos
Misiles melódicos; Vitalicios
Ñaque o De piojos y actores
Pervertimento; y Otros gestos para nada
Próspero sueña Julieta (o viceversa); Sangre lunar
El Setge de Leningrad: història sense final
Teatro menor: 50 piezas breves; Pervertimento; Mísero próspero; Vacío
Teatro unido. Vol. 1. 1980-1996
Terror y miseria en el primer franquismo
Tres monólogos y otras variaciones
Tres voces fundamentales: teatro español contemporáneo. Sanchis Sinisterra, José: Saturnal; Paciencia y barajar, o, regreso a la cueva de Montesinos
Trilogía americana
Vagas noticias de Klamm
Valeria y los pájaros : comedia en tres actos, como las de antes
Teoria del teatre
Dramaturgia de textos narrativos
La Escena sin límites: fragmentos de un discurso teatral
Fragmentos de un discurso teatral
Las Fronteras de la ficción: el teatro de José Sanchis de Sinisterra / Marcela Beatriz Sosa
JSS: una dramaturgia de las fronteras
José Sanchis Sinistierra: l'espai fronterer / Santiago Fondevila
Prohibido escribir obras maestras: taller de dramaturgia teatral
El Texto insumiso: nuevos fragmentos de un discurso teatral
Ir al estante:
Arts escèniques
Fecha de creación: 25/06/2020 Última actualización: 16/12/2020
CookiesEU
Tu privacidad es nuestra prioridad
Para proteger tu intimidad, antes de continuar queremos asegurarnos que sabes que, tanto nosotros como nuestros colaboradores, utilizamos algunas “cookies” en la web para facilitarte el uso:
Propias y de terceros con fines estadísticos, con las que no se recoge información de los usuarios ni se registran las direcciones IP de acceso.
Propias y de terceros para garantizar el funcionamiento básico, como la sesión de usuario, y aspectos de personalización, como el idioma de nuestras páginas.
Guardamos la aceptación de cookies durante 30 días para mejorar la experiencia de navegación. Recuerda que puedes eliminar las cookies de tu navegador.
De terceros para mostrarte información de nuestras redes sociales, como Facebook, Twitter, YouTube, etc. Al acceder a estos sitios web podrás decidir si aceptas o no sus políticas de privacidad y de cookies.
Más información
Aceptar
No, gracias
Accesibilidad
Aviso legal
Política de privacidad
Mapa web
Quiénes somos
Contacto
Área de Cultura – Gerència de Serveis de Biblioteques. Comte d’Urgell, 187. 07036 Barcelona. Tel:934 022 222 | 0.77149 | curate | {"ca": 0.8481791229700429, "pt": 0.0021239877870702245, "en": 0.004469224301960264, "de": 4.424974556396301e-05, "it": 0.00035399796451170406, "sr": 4.424974556396301e-05, "ja": 0.0013717421124828531, "tr": 4.424974556396301e-05, "pl": 4.424974556396301e-05, "nl": 0.00039824771007566706, "es": 0.13956369750873932, "id": 0.00048674720120359306, "ru": 0.00017699898225585203, "cs": 8.849949112792601e-05, "fr": 0.0019469888048143722, "oc": 0.0006637461834594451} | https://bibliotecavirtual.diba.cat/es/arts-esceniques/jose-sanchis-sinisterra |
racoforumsanon_ca_20220809_1_678080 | Hola, estava pensant.. que estaria bé que al racó s'implantes com una mena de ràdio del pal Bernat o encara diria més que se sentis la radiousuari a la web (això clar, que es pogues activar o desactivar i tal ja sabeu..) Que us semble?
Radio usuari és il·legal de moment
Pq ? ? ?
No es pot difondre música alegrement. Glòria a l'SGAE!
Però es una radio ! No intercanvi ni descàrrega de música
Pitjor encara, pq ho pot sentir tothom. A veure si l'SGAE cobra per concerts en directe i fins i tot per CD's verges i volen cobrar per discs durs i ves no cobrin per tenir orelles i poder sentir música de la seva propietat. SGAE
Cabrons ! ! | 0.671437 | curate | {"ca": 0.8776167471819646, "fr": 0.02576489533011272, "es": 0.05958132045088567, "it": 0.030595813204508857, "en": 0.00644122383252818} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_8825 | Revision as of 11:45, 24 July 2014 by Yolanda Robla (talk | contribs) (Created page with "'''I18N OpenStack''' "La internacionalització és el procés de dissenyar programari de tal manera que pugui adaptar-se a diferents idiomes i regions sense la necessitat rea...")
(diff) ← Older revision | Latest revision (diff) | Newer revision → (diff)
I18N OpenStack
"La internacionalització és el procés de dissenyar programari de tal manera que pugui adaptar-se a diferents idiomes i regions sense la necessitat realitzar canvis en el codi del programa. La localització és el procés d'adaptar el programari per a una regió específica per mitjà de l'addició de components específics d'un locale i la traducció dels textos, per la qual cosa també se li pot denominar regionalització." [1]
La internacionalització és una peça essencial per a que OpenStack estigui present a nivell mundial. Amb l'objectiu que tot tipus d'usuari pugui utilitzar la tecnologia OpenStack sense importar l'idioma que parli, neix l'equip I18n OpenStack. Aquest equip s'ocuparà de la I18n (internacionalizació) y la L10n (localització) d' OpenStack. Entre les seves tasques es troben:
Traduïr la documentació, els missatges, les planes web, etc.
Mantenir i millorar la plataforma de traducció.
Testar el project I18N.
Vols contribuïr?
Si vols ajudar traduïnt el software d' OpenStack al català, uneix-te al nostre equip. Existeixen tres rols:
Coordinador: membre privilegiat que ajuda en tasques de gestió de l'equip, com aprovar nous membres i revisar contribucions.
Traductors (membres): realitzen les traduccions.
Revisor: poden revisar les las traduccions y marcar-les com "Reviewed" (revisades) a Transifex.
A I18N OpenStack, la plataforma oficial on es realitzen les traduccions és [2]. Si vols contribuïr, hauras de crear-te un compte a Transifex i sol·licitar permís per començar a traduïr. | 0.797897 | curate | {"ca": 0.938177874186551, "en": 0.04013015184381779, "de": 0.007592190889370932, "uu": 0.0016268980477223427, "pl": 0.012472885032537961} | https://wiki.openstack.org/w/index.php?title=I18nTeam/team/ca&oldid=58890 |
cawac_ca_20200528_6_41834 | Cases rurals a Abella de la Conca
Mapa cases rurals a Abella de la Conca
Cases rurals en el mapa:
Poble Casa rural
Cases rurals .CAT li ofereix una sel·lecció de les millors cases rurals a Abella de la Conca. La situació de cada casa rural en el mapa de Abella de la Conca l'ajudarà a decidir-se una masia, una casa de poble o un allotjament rural independent. | 0.517588 | curate | {"es": 0.2676056338028169, "pt": 0.04507042253521127, "ca": 0.6873239436619718} | http://www.casesrurals.cat/Abella-de-la-Conca-1.htm |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_91627 | Som mare de dues nines i mestra d'educació infantil. Crec en l'educació com a eina de transformació i canvi. Davant l'emergència de cultivar una societat més humana i conscient, necessitam continuar donant veu a tothom, especialment als infants i joves.
31. MARIA DEL MAR MORALES GUISCAFRÉ
Som mare de dues nines i mestra d'educació infantil. Crec en l'educació com a eina de transformació i canvi. Davant l'emergència de cultivar una societat més humana i conscient, necessitam continuar donant veu a tothom, especialment als infants i joves.
MÉS per Manacor - Esquerra Republicana | [email protected] | Política de privacitat
Preferències de privadesa
Quan visiteu el nostre lloc web, pot emmagatzemar informació a través del vostre navegador des de serveis específics, generalment en forma de cookies. Aquí podeu canviar les vostres preferències de privadesa. Val la pena assenyalar que el bloqueig d'alguns tipus de cookies pot afectar la vostra experiència al nostre lloc web i als serveis que podem oferir. | 1 | perfect | {"ca": 0.9661354581673307, "da": 0.00298804780876494, "fr": 0.030876494023904383} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_78586 | Les rutes en bicicleta per Àustria t'acosten a un país ple de contrastos, amb algunes de les vistes més impressionants d'Europa
Segons la zona que decideixis explorar, trobaràs diferents tipus de paisatges. A la zona de Burgenland descobriràs castells gòtics; a la Regió Caríntia contemplaràs llacs i muntanyes que et deixaran sense alè; a la part baixa d'Àustria transcorre la famosa ruta del Danubi; a la Regió de Wachau, s'estenen grans camps de vinyes; també podràs endinsar-te en la Wienerwald (Boscos de Viena) i conèixer la ciutat de Salzburg, una ciutat barroca envoltada de muntanyes que combina art, cultura, tradició i modernitat a la perfecció.
Quantes rutes en bicicleta per Àustria hi ha?
Hi ha una gran varietat de propostes. Una de les rutes per Àustria més famosa és, sense cap mena de dubte, la de la ruta del Danubi. Aquest riu travessa el país al llarg de 350 km oferint una gran varietat de recursos turístics. La popularitat d'aquesta ruta resideix, en gran part, en els paisatges que es van descobrint segons es pedaleja pels marges del Danubi. Es tracta d'una ruta molt senzilla, fins i tot amb petites baixades, que podran gaudir tant els més inexperts com els ciclistes més experimentats. És perfecta tant si decideixes fer-la en parella, amb amics, amb la família i fins i tot amb nens.
Alguns dels trams més famosos són el que va de Passau a Viena i el que uneix les ciutats de Viena, Bratislava i Budapest. D'altra banda el Danubi es presta a combinar rutes en bicicleta i vaixell, una opció que ens encanta a Biciland.
Però Àustria és molt més, oferint rutes pels rius Enns, Inn o Mur o pels llacs partint de Salzburg; Món See, Attersee i Traunsee. Podràs pedalar al voltant del Llac Constanza, que fa frontera amb Suïssa i Alemanya, o pel Parc Nacional Hohe Tauern, el parc més gran dels Alps on hi ha muntanyes de més de 3.000 m, cascades, glaceres, llacs de muntanya.
Com són els camins de les rutes d'Àustria?
Hi ha tres tipus de camins:
Camí ciclista asfaltat: És el camí que més predomina en les rutes en bicicleta per Àustria.
Pistes de terra: Les pots trobar en possibles desviaments temporals que facis. Normalment estan en molt bon estat.
Carretera: Algunes incorporen carril bici o voreres per a bicis, altres comparteixen carretera amb els cotxes, però amb poc perill, ja que l'espai és suficient per a tots dos vehicles.
Les entrades a les grans ciutats de Viena i Linz disposen d'un carril bici que et porta fins al centre de la ciutat. Cal afegir que els austríacs són extremadament respectuosos amb els ciclistes, de manera que ho converteix en un país molt segur per fer rutes amb bicicleta.
Horaris i serveis
Durant el transcurs del teu itinerari cicloturista per Àustria hauràs de tenir en compte l'horari local, si tens pensat fer menjars en bars o restaurants, ja que són molt estrictes. El dinar és entre les 12 h i 13 h i el sopar entre les 18.30 - 20.00 h.
Et recomanem que compris algo de menjar en un supermercat, ja que és més econòmic, no hauràs de desviar-te de la teva ruta, podent aprofitar els bancs i les zones verdes i tranquil·les que hi ha durant els recorreguts. A més, si en algun moment et retardes i no arribes a temps per l'horari austríac, sempre tindràs alguna cosa per portar-te a la boca. A l'entrada de molts pobles trobaràs fonts amb aigua potable.
No tinguis cap dubte: les rutes per Àustria en bicicleta són una perfecta opció per poder gaudir de bells paisatges, monestirs, ruïnes de castells, restes de l'època barroca, petits pobles pintorescos, ciutats i, per descomptat, les espectaculars vistes del Danubi.
Llegir més
Ordena per
Data creació
Preu
Ordre alfabètic
Dificultat
Durada
Apply
El Danubi en bici. Ruta clàssica
8 dies / 7 nits
Et presentem la ruta clàssica del Danubi, una de les més famoses del món.
Dificultat
Preu
489 €
El Danubi en bici amb nens en 8 dies
8 dies / 7 nits
Recorre amb els petits la ruta amb bici més famosa d'Europa, en 8 dies.
Dificultat
Preu
509 €
Ruta Passau Linz amb nens en 6 dies
6 dies / 5 nits
Una proposta per fer amb nens, en un viatge de 6 dies, còmode i apte per a tot tipus d'usuaris, entre dues de les ciutats més emblemàtiques del Dan
Dificultat
Preu
319 €
La ruta en bici del Danubi de Linz a Viena
5 dies / 4 nits
Et proposem una part de la ruta clàssica del Danubi, entre les ciutats de Linz i Viena en 5 dies, per a aquelles persones que disposeu de menys die
Dificultat
Preu
325 €
Ruta en bici del Danubi atlètica
6 dies / 5 nits
La ruta en bici més famosa d'Àustria, dissenyada per a ciclistes experimentats i acostumats a fer distàncies llargues sobre la bici, amb etapes de
Dificultat
Preu
399 €
Ruta en bicicleta pel llac Neusiedl
8 dies / 7 nits
Una ruta en bici sense moure't del mateix hotel, visitant cada dia els diferents punts d'interès que envolten el llac Neusiedl, situat entre Àustri
Dificultat
Preu
459 €
Ruta en bici del Danubi barata
8 dies / 7 nits
Llança't a fer la ruta més famosa d'Europa, la que uneix Passau i Viena pel Danubi, per un preu reduït
Dificultat
Preu
469 €
Danubi en bici de turisme rural
8 dies / 7 nits
Una ruta diferent i original, allotjant-te en granges, en contacte amb la natura i coneixent Àustria més autèntica.
Dificultat
Preu
549 €
Viena Budapest en bicicleta pel Danubi
8 dies / 7 nits
Atreveix-te a viatjar des de la Imperial Viena fins a la capital d'Hongria, seguint la llera del riu més famós d'Europa
Dificultat
Preu
569 €
Ruta en bici de Salzburg a Viena
8 dies / 7 nits
Coneix la nostra proposta per viatjar en bici des de Salzburg a Viena, les dues ciutats més emblemàtiques d'Àustria. Creuant l'espectacular regió d
Dificultat
Preu
595 €
Ruta pel Danubi en bici i vaixell
8 dies / 7 nits
Pedala per la ruta més famosa d'Àustria mentre t'allotges en un luxós vaixell amb totes les comoditats.
Dificultat
Preu
599 €
Aventura i cicloturisme a Salzburg amb nens
7 dies / 6 nits
Una ruta en bici per fer amb els nens, que alterna diferents activitats a realitzar a la zona de Salzburg, com zones de multiaventures a l'aire lli
Dificultat
Preu
632 €
Paginació
Pàgina actual 1
Page 2
Pàgina següent
Noticias relacionadas
Les assegurances de viatge per al COVID-19
dj., 19/11/2020 - 17:48
Les assegurances per viatjar són una mesura que en els últims anys ha anat guanyant adeptes.
Llegir més
La Vienna City Card
dt., 10/11/2020 - 15:31
La targeta Vienna City Card és una de les millors solucions amb les quals poder obtenir beneficis al viatjar a la ciutat de Viena.
Llegir més
Viena en 1 dia. Un itinerari pel centre de la ciutat
dj., 05/03/2020 - 16:37
Moltes persones a l'organitzar el seu viatge a Àustria necessiten decidir què veure a Viena en 1 dia, ja que el temps disponible n | 0.600901 | curate | {"ca": 0.9189850198715989, "pt": 0.0025985937022317334, "it": 0.005044328951391012, "eb": 0.0009171507184347294, "en": 0.03561601956588199, "es": 0.024151635585447875, "fr": 0.009171507184347295, "ja": 0.003515744420666463} | https://www.austriavacaciones.com/ca/rutes-en-bici-per-austria?sort_by=field_price_min_number |
macocu_ca_20230731_3_437773 | Esplais i agrupaments
La casa de colònies Les Tallades (Osona) us ofereix un espai natural per les vostres sortides de cap de setmana i colònies d'hivern, de setmana santa, d'estiu...
Les Tallades és una casa de colònies ubicada molt a prop del pantà de Sau, una excursió imprescindible a fer amb els vostres infants i joves. També teniu Tavertet i les Guilleries, indrets preciosos per gaudir d'uns dies.
La casa us ofereix habitacions amb bany interior, sales per fer activitats i molts espais exteriors. | 0.742273 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_83897 | Café Brasserie Het Heerenhuis Het Kalf Països Baixos - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Café Brasserie Het HeerenhuisZuiderweg 74, Het Kalf, Het Kalf, Països Baixos, 1456 NH - Veure al mapaNotable7,1Basada en202comentarisCafé Brasserie Het HeerenhuisVeure més fotos"You get what you paid for. It is worth every penny. "YuriyUnited StatesVeure més fotosVeure totes les 25 fotosMolt bona ubicació 7,6Veure al mapa7,6Ubicació
Sobre l'allotjamentDescripcióConvenientment situat a Het Kalf, Café Brasserie Het Heerenhuis és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A Café Brasserie Het Heerenhuis, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, express check-in/check-out, magatzem d'equipatge, aparcament de cotxes, instal·lacions per a reunions i banquets . A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, balcó/terrassa, despertador, aparell de televisió, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com camp de golf (a 3 km), jardí que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Café Brasserie Het Heerenhuis la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Het Kalf.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisiódespertadorplat de dutxaarticles de tocadorempolles d'aigua de cortesia Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantPlease note that an extra bed can be added for EUR 25 per person including breakfast.
Allotjaments a Het Kalf | 0.854924 | curate | {"ca": 0.8934634974533107, "nl": 0.0963497453310696, "en": 0.010186757215619695} | https://www.agoda.com/ca-es/cafe-brasserie-het-heerenhuis/hotel/het-kalf-nl.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_222664 | mayo 3, 2022 roigcultura Activitats cine, Cinefòrum, cinema, Crónicas Kinoki, Dones cineastes. Leave a comment
Nou trimestre de CINEFÒRUM DONES CINEASTES a l’Ateneu Roig (Carrer Torrent d’en Vidalet, 32-34). Una sèrie de pel·lícules variades en l’àmbit geogràfic, cronològic, estil i sensibilitat, però totes coincidents que estan dirigides per dones cineastes, que són interessants i que mereixen ser reivindicades. Les projeccions són divendres a les 20:00, en VOSE i amb taquilla externa. Organitza Crónicas Kinoki i […]
Cinefòrum Dones Cineastes (Cicle Primavera 2022)
abril 20, 2022 mayo 3, 2022 roigcultura Activitats cine, Cinefòrum, cinema, Crónicas Kinoki, Dones cineastes. Leave a comment
Nou trimestre de CINEFÒRUM DONES CINEASTES a l’Ateneu Roig (Carrer Torrent d’en Vidalet, 32-34). Com sempre intentarem programar una sèrie de pel·lícules variades en l’àmbit geogràfic, cronològic, estil i sensibilitat, però totes coincidents que estan dirigides per dones cineastes, que són pel·lícules molt interessants i que mereixen ser reivindicades. Les projeccions són divendres a les […]
Cinefòrum Dones Cineastes: Alas/Wings (Krylya, 1966) de Larisa Shepitko
abril 19, 2022 abril 19, 2022 roigcultura Activitats cine, Cinefòrum, cinema, Crónicas Kinoki, Dones cineastes. Leave a comment
El divendres 22 d’abril a les 20:00 veurem la pel·licula Alas/Wings (Krylya, 1966) de Larisa Shepitko (URSS). A l’Ateneu Roig (Carrer Torrent d’en Vidalet, 32-34). Ho podeu apuntar al vostre calendari aquí. Una aviadora que ha estat una heroïna de guerra torna a la seva vida civil, amb la seva família i la feina… però […]
Cinefòrum Dones Cineastes: Más allá del silencio (Jenseits der Stille, 1996) de Caroline Link
marzo 29, 2022 marzo 29, 2022 roigcultura Activitats cine, Cinefòrum, cinema, Dones cineastes. Leave a comment
Última pel·lícula del cicle d’hivern del Cinefòrum Dones Cineastes, i l’acomiadem amb Más allá del silencio (Jenseits der Stille, 1996) de Caroline Link, el divendres 8 d’abril a les 20:00. Projecció en VOSE. Taquilla inversa. A l’Ateneu Roig (Carrer Torrent d’en Vidalet, 32-34). Ho podeu apuntar al vostre calendari aquí. Ara que CODA ha guanyat inesperadament […]
Cinefòrum Dones Cineastes: Alas/Wings (Krylya, 1966) de Larisa Shepitko
marzo 9, 2022 marzo 9, 2022 roigcultura Activitats cine, Cinefòrum, cinema, Dones cineastes. Leave a comment
El divendres 18 de març a les 20:00 veurem la pel·licula Alas/Wings (Krylya, 1966) de Larisa Shepitko (URSS). A l’Ateneu Roig. Ho podeu apuntar al vostre calendari aquí. Una aviadora que ha estat una heroïna de guerra torna a la seva vida civil, amb la seva família i la feina… però no s’hi adapta. Drama sensible […]
Cinefòrum Dones Cineastes 8M + Xerrada
febrero 21, 2022 marzo 1, 2022 roigcultura Activitats cine, Cinefòrum, cinema, conferència, Dones cineastes., feminisme, xerrada Leave a comment
Nova sessió del cicle de cinefòrums Dones Cineastes, però no serà una sessió qualsevol. S’acosta el 8 de març, i abans del dia indicat, el divendres 4 de març veurem juntes el documental «She’s beautiful when she’s angry» (2014), dirigida per Mary Dore. Aquest documental parla sobre la segona onada feminista als Estats Units (entre 1966 […]
Cinefòrum Dones Cineastes: Bar Bahar. Entre dos mundos (2016) de Maysaloun Hamoud (Israel-Palestina)
febrero 9, 2022 febrero 9, 2022 roigcultura Activitats cine, Cinefòrum, cinema, Dones cineastes. Leave a comment
El divendres 11 de febrer a les 20:00 tenim la segona sessió del Cinefòrum Dones Cineastes, amb la pel·licula Bar Bahar. Entre dos mundos (2016) dirigida per Maysaloun Hamoud (Israel-Palestina). Projecció en VOSE. Tres noies palestines que viuen a Tel Aviv, que no només s’han d’enfrontar als prejudicis d’alguns israelians, també al masclisme/patriarcat de la societat […]
Cinefòrum Roig Dones Cineastes – Cicle Hivern 2022
enero 17, 2022 enero 17, 2022 roigcultura Activitats cine, Cinefòrum, cinema, Dones cineastes. Leave a comment
Nova edició de Cinefòrum Roig Dones Cineastes, un cicle trimestral de cinefòrums que vol visibilitzar el treball de les dones cineastes. Els divendres a les 20:00 a l’Ateneu Roig (Carrer Torrent d’en Vidalet, 32-34). Amb taquilla inversa. -21 de gener: The Farewell (2019) Lulu Wang (EEUU-China) Basada en una experiència personal de la directora. Narra el viatge que […]
Cineforum Roig Dones Cineastes: The Farewell (2019) de Lulu Wang
enero 17, 2022 roigcultura Activitats cine, Cinefòrum, cinema, Dones cineastes. Leave a comment
Torna el Cinefòrum Roig Dones Cineastes aquest divendres 21 a les 20:00 amb la película THE FAREWELL (2019) dirigida per Lulu Wang. A l’Ateneu Roig (Carrer Torrent d’en Vidalet, 32-34) Basada en una experiència personal de la directora. Narra el viatge que fa la protagonista, d’origen xinès però criada a New York, a la Xina […]
Anima’t al Vermut: Las aventuras del príncipe Achmed (1926) de Lotte Reiniger i Carl Koch (amb narració en directe)
diciembre 9, 2021 diciembre 14, 2021 roigcultura Activitats anima't al vermut, animació, cine, Cinefòrum, cinema, Dones cineastes., vermut Leave a comment
Diumenge, 19 de desembre a les 12:00 a l’Ateneu Roig (Carrer Torrent d’en Vidalet, 32)– Las aventuras del príncipe Achmed (Die Abenteuer des Prinzen Achmed, 1926) de Lotte Reiniger i Carl Koch (Alemanya) Ho podeu apuntar al vostre calendari aquí. El llargmetratge d’animació més antic que ha arribat als nostres dies. És una delícia visual, amb cartolines retallades en stop-motion, que imita […] | 0.549244 | curate | {"ca": 0.7955424571744336, "en": 0.03720758887456253, "eu": 0.005710075520353656, "es": 0.14698839565297475, "pt": 0.014551482777675446} | http://www.roigcultura.cat/tag/dones-cineastes/page/2/?date=2022-4-1&t=mini |
mc4_ca_20230418_5_707198 | L'anella ciclista serà una realitat el 2021 | Mataró Audiovisual
Redacció dl., 29/06/2020 - 14:15
A finals d’any començaran les obres de l’anella ciclista. L’Ajuntament ha aprovat el projecte executiu de l’anella ciclista, amb el que es duplicarà la xarxa de carrils bici de Mataró. El projecte preveu construir 8,6 quilòmetres de carrils bici segregats del trànsit motoritzat i que se sumaran als gairebé 8 quilòmetres existents. D’aquesta manera, un cop estigui finalitzades les obres, la ciutat comptarà amb un traçat únic i circular de 16 quilòmetres de carrils bici. Les obres tindran una durada de 8 mesos.
En total s’habilitaran 12 nous trams, dos més dels que es van preveure durant la presentació del projecte el setembre passat. Aquests trams transcorreran pels límits del Centre i l’Eixample i connectaran amb els polígons industrials, el TecnoCampus i l’estació de Renfe, entre d’altres. També hi hauran vies que comunicaran el perímetre amb el centre de Mataró i amb Argentona, Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres.
El cost de les obres serà de prop d’1 milió d’euros i comptaran amb una subvenció de poc més de 410 mil euros dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER). Entre els treballs que es faran hi ha la pavimentació i reposició d’elements de vialitat, la modificació de semàfors i senyalitzacions verticals i horitzontals, elements de protecció, aparcaments de bicicletes i plataformes d’accés a autobusos.
L’anella ciclista s’emmarca en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Mataró del 2018 i en el pacte per a la Mobilitat del 2016. El projecte té l’objectiu de facilitar i incentivar l’ús quotidià de la bicicleta per als desplaçaments en detriment del vehicle privat. El repte pel 2024 establert en el nou Pla de Mobilitat és que la meitat dels desplaçaments que es fan a Mataró siguin amb bicicleta o a peu. | 0.838216 | curate | {"ca": 0.9782608695652174, "es": 0.021739130434782608} | https://mataroaudiovisual.cat/noticia/societat/lanella-ciclista-ser%C3%A0-una-realitat-el-2021 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_62424 | L'Associació Franz Schubert ha instituït el Premi Franz Schubert, per tal d'impulsar la difusió de la figura i el llegat del compositor austríac. El premi s'atorga en dues categories:
En primer lloc, a una personalitat que hagi fet una contribució singular i profunda al repertori schubertià al llarg d’una extensa trajectòria.
En segon lloc, a un jove talent del camp de la interpretació musical, amb l'objectiu de fomentar la seva carrera. Les seves interpretacions es divulgaran mitjançant concerts als festivals promoguts per l’Associació dintre de la Schubertíada.
El Premi Franz Schubert rep el suport de la Fundació Banc Sabadell
PREMI FRANZ SCHUBERT 2022
El jurat internacional ha decidit concedir el Premi Franz Schubert a Brigitte Fassbaender i Fleur Barron.
Brigitte Fassbaender (Berlín, 1939), mezzosoprano i directora teatral, va ser la primera dona que va interpretar i va enregistrar els tres grans cicles de lied de Schubert: Die schöne Müllerin, Winterreise i Schwanengesang. Ha estat guardonada per tractar-se de, en paraules del jurat, “una personalitat del món musical que, al llarg de la seva dilatada trajectòria, ha influït de manera decisiva en la recepció del repertori de Franz Schubert”.
Fleur Barron (Newtownards, Irlanda, 1988), és una jove mezzosoprano de la qual el jurat ha valorat "el seu apassionat compromís amb la cançó poètica i el seu interès per l'obra de Franz Schubert". A més, el seu afany per explorar nous reptes artístics posant els lieder de Schubert en context amb compositors contemporanis provinents d'altres cultures musicals demostra també el seu compromís amb el diàleg intercultural.
EL JURAT
El jurat estigué format per Marc Busquets (director artístic de la Fundació Victoria de los Ángeles des del 2017); Julius Drake (pianista, catedràtic de la Universitat de Graz, Àustria); Mónica Lorenzo (coordinadora artística de l'Orquesta y Coro Nacionales de España); Leticia Martín (directora de producció i adjunta a la producció artística del Gran Teatre del Liceu) i Victor Medem (director de l'Associació Franz Schubert).
Nota de premsa
PREMI FRANZ SCHUBERT 2021
El jurat internacional va decidir el 22 de maig de 2021 concedir el Premi Franz Schubert a Alfred Brendel i a Samuel Hasselhorn.
Alfred Brendel (Wiesenberg, Moravia, 1931) és un destacat pianista i escriptor que es va retirar dels escenaris a final de 2008 després de rebre nombrosos premis al llarg de la seva carrera. És una autoritat absoluta en l'obra de Franz Schubert i la seva influència en intèrprets, programadors i premsa especialitzada ha estat crucial per al reconeixement en la seva justa mesura del valor de l'obra pianística del compositor austríac.
Samuel Hasselhorn (Gotinga, Alemania, 1990) és un jove baríton amb un gran potencial en el repertori de la cançó poètica i amb una especial afinitat amb el repertori schubertià. El seu compromís amb el gènere del lied ha marcat la seva trajectòria des dels inicis, quan va rebre premis de destacades competicions internacionals. Ha estat membre de l'Òpera Estatal de Viena i ha actuat en destacats escenaris internacionals, col·laborant amb rellevants pianistes.
EL JURAT
El jurat estigué format per Jonathan Brown (violista, membre del Quartet Casals), Johannes Bultmann (director general de SWR Classic), Antoni Colomer (periodista, conferenciant i autor), Victor Medem (director de l'Associació Franz Schubert) i Elisabeth Reischl (programadora artística de la Konzerthaus Wien). | 1 | perfect | {"ca": 0.9767441860465116, "de": 0.014534883720930232, "es": 0.004651162790697674, "fr": 0.004069767441860465} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_17380 | S'ha dit moltes vegades que John Zerzan és un pensador desmesurat. Per moments tinc la impressió, no obstant això, que només els pensadors desmesurats ens obren els ulls davant allò que està per darrere del que veiem –i creiem entendre- amb excessiva comoditat. Aquesta circumstància, per si sola, obliga a concloure que hem de lamentar l'escàs ressò que l'obra de Zerzan ha aconseguit, fins ara, entre nosaltres. Tinc la confiança que la traducció d'aquest llibre, que crec que aporta un més que raonable recull de les opinions del nostre autor, obrirà el camí a discussions que són cada vegada més urgents.
En 'El crepúsculo de las máquinas' (Catarata, 2016) s'ofereix, per sobre de tot, una crítica de la civilització, en el ben entès que aquesta última no precisa d'adjectius acotadors. No està de més que rescatem sis dels elements que recorren l'esforç corrresponent. El primer d'ells és una crítica, paral·lela, del llenguatge. Als ulls de Zerzan, aquest últim ens allunya del “flux de la vida”, al mateix temps que promou la dominació, la jerarquia i la repressió. En la rebotiga es revela la certesa que la comunicació i la societat existien ja abans de l'aparició del simbòlic, acompanyada de la certificació que les maneres de vida indígenes segueixen sent infeliçment assetjades per la civilització. El llenguatge “estableix regles i límits, i imposa unes ulleres de graduació única per a tots”. En aquest ordre de coses s'aprecia, per afegiment, una relació expressa entre “el desencantament tecnològic i social” que ens assetja, d'una banda, i el propi llenguatge, per l'altre.
Però Zerzan agrega, en segon lloc, que la civilització implica també una doble història de dominació: si la primera manifestació d'aquesta s'exerceix sobre la naturalesa, la segona afecta a les dones. No es perdi el lector, en el que concerneix a això últim, la molt suggeridora observació que inicia el capítol segon d'aquest llibre i que subratlla la saludabilíssima dimensió que acompanya a la defensa de les “barraques de palla” construïdes per les dones, obstinades aquestes a resistir davant l'opressió, la destrucció i la tecnologització. Des de la perspectiva de Zerzan, la imposició de la cultura simbòlica i d'una vida basada en el gènere –un i un altre factor no vénen donats, de cap manera, per la naturalesa- està en l'origen de les múltiples estratègies de jerarquització i dominació que patim.
Hi ha en aquests textos, en un tercer estadi, una suggeridora consideració del fenomen de la guerra i, també, dels orígens d'aquesta. Zerzan posa l'accent en la idea que els éssers humans que van viure en l'etapa precivilitzatòria ho van fer, cridanerament, en absència de la violència organitzada. La institucionalització de la guerra va semblar guardar relació, per la seva banda, amb la domesticació, en termes generals, i amb fenòmens precisos com el desig d'ocupar noves terres o l'assentament de l'agricultura. La domesticació en qüestió va portar amb si, en particular, l'aparició de “especialistes en coerció a jornada completa” la condició de la qual es va veure apuntalada per la institució Estat. En la rebotiga va guanyar terreny, també, el comportament ritualitzat, un dels reflexos majors, i més eficients, del que significa l'autoritat.
No falta en aquestes pàgines tampoc, i en quart lloc, una reflexió sobre la religió, entesa, en primera instància, com una poderosíssima eina de control i de repressió. Les religions que van sorgir en el que Zerzan anomena “era axial” van permetre tallar els nexes amb un món, l'anterior, profà i divers, i li van conferir a les societats corresponents una condició sobrenatural i antinatural. D'aquesta sort, la identitat religiosa es va imposar al que es feia valer amb anterioritat: la inserció de l'ésser humà al món natural. El procés que m'ocupa va guardar una relació evident, segons Zerzan, amb la consolidació de sistemes tecnològics i imperis, de la qual van sear elements articuladors la massificació i la divisió del treball. De resultes, “el pluralisme dels petits productors, basat a la terra i lligat als costums politeistes locals, va ser transformat pel creixement urbà i l'estratificació”. Entre els grans perdedors es troben la llibertat, l'autosuficiència i, en suma, les relacions humanes directes, en un procés ratificat, molts segles després de l'era axial, pel pensament il·lustrat.
Una altra matèria, la cinquena, que sobresurt en aquests textos és la relativa al paper exercit per les ciutats. Zerzan assevera que allò “humà” va experimentar una completa deformació al calor de les ciutats, al mateix temps que subratlla que aquestes últimes han permès un aberrant procediment d'uniformització d'espais, costums i conductes: “El supermercat, el centre comercial, la sala d'espera dels aeroports, tots són idèntics a tot arreu, de la mateixa manera que l'oficina, l'escola, el bloc de pisos, l'hospital i la presó són amb prou feines distingibles entre ells a les nostres ciutats”. En paral·lel, els centres urbans han vingut a ratificar la divisió del treball, l'especialització i la complexització, i, per descomptat, la despersonalització. Zerzan recorda que Tocqueville va tenir a bé subratllar que qui habita a la ciutat, immers en una vorágine de dependència, solitud i trastorns emocionals, se sent inequívocament “aliè a la destinació dels altres”. No oblidem, en suma, que moltes ciutats es van erigir, cridanerament, com a capitals dels Estats i que la pròpia paraula civilització remet de manera expressa a la condició d'aquelles.
Rematem el nostre recorregut per algunes de les tesis que Zerzan utilitza en aquesta obra amb un recordatori més: el dels arguments que el nostre autor va emprar amb profusió en l'únic dels seus llibres que ha tingut genuí ressò entre nosaltres. Parlo de 'Futur primitiu'. A to amb moltes de les idees abocades per antropòlegs com Marshall Sahlins i Pierre Clastres, Zerzan desenvolupa una idea a la qual, aquí, m'interessa atorgar relleu en el marc d'un debat precís. I és que sovint he escoltat que les pràctiques anarquistes amb prou feines han trobat ressò en la història, constrenyides com han quedat –ens diuen- a l'àmbit d'un grapat de fets cronològicament fitats: les revolucions russes de principis del XX, els consells obrers que van despuntar en moments precisos en països com Itàlia, Alemanya o Hongria, o, en fi, les col·lectivitzacions durant la guerra civil espanyola. Zerzan ens recorda que, molt al contrari, la pràctica del que avui anomenem autogestió, democràcia directa i suport mutu ha estat comú, i profunda, en moltes comunitats humanes des de temps immemorial. Això ha estat així fins al punt –afegeixo jo- que, amb una mica de provocació, no està de més concloure que el que és excepcional és la misèria present articulada al voltant del capitalisme, de la societat patriarcal i de l'Estat. Per ventura no està de més agregar, en aquest terreny, el renaixement que en aquestes hores estan experimentant el que anomenaré “anarquismes del Sud”, moltes vegades inserits en perspectives com les que han rescatat Sahlins, Clastres i el propi Zerzan.
Vaig concloent. El lector podrà apreciar amb facilitat que en diversos trossos d'aquest llibre es desplega una crítica, perfectament suscribible, del que suposa l'esquerra que no contesta la civilització industrial, la tecnologització i les societats complexes. Una esquerra que, per si l'anterior fos poc, es mostra desesperantement inconscient del que suposa un col·lapse que s'intueix molt més proper del que alguns estimen. Enfront d'aquesta tràgica inconsciència, indeleblement acompanyada d'una acceptació del gruix de la misèria existent, Zerzan aprecia un visible renaixement de moviments que no dubta a descriure com a “anarquistes”. De moviments obstinats, bé és cert, a rebutjar orgullosament l'expansió dels mitjans de producció i el desenvolupament de la tecnologia. En aquest ordre de coses, “el gir cap a una política luddita anticivilitzatòria cobra cada vegada més sentit”, afirma el nostre autor.
En aquest gir han d'exercir papers fonamentals –són el seient del projecte primitivista- la descentralització, la recuperació d'una relació no dominadora amb la naturalesa, la cerca de societats menys complexes i, clar, un rebuig frontal del que impliquen la tecnologia i el capital. Una de les justificacions polítiques de tot això és el fet que, encara que el gir en qüestió és de ben segur molt difícil i onerós, els costos derivats d'un col·lapse imminent ho són, amb tota evidència, encara més.
Salta a la vista que les opinions de Zerzan no poden ser sinó polèmiques. Confessaré que jo mateix no estic en condicions de discutir amb criteri –em falten inequívocament coneixements- moltes de les tesis que maneja el nostre autor. I agregaré que tot apunta al fet que serà molt difícil desaprendre la domesticació o, el que és el mateix, desprendre'ns del que el sistema ha col·locat, eficientment, dins del nostre cap. Però menys serem capaços de fer-ho si no sabem a què ens enfrontem. John Zerzan ens ajuda, sens dubte, en aquesta última tasca.
* Aquest escrit de Carlos Taibo és el pròleg del llibre 'El crepúsculo de las máquinas' de John Zerzan publicat per l'editorial Catarata. | 0.884698 | curate | {"ca": 0.9971566054243219, "fr": 0.002843394575678041} | https://cgtcatalunya.cat/el-crepusculo-de-las-maquinas-de-john-zerzan/ |
acn_ca_20201011_0_29301 | En marxa les obres de reparació de la canonada del Topograpo afectada pel temporal Gloria
Es canvien uns 170 metres del tub que porta aigua de boca a quatre municipis del Priorat
ACN Torroja del Priorat.-L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) està duent a terme treballs de reparació de la canonada de la Mancomunitat del Topograpo, que va quedar afectada pel temporal Gloria. En concret s'estan restituint diferents trams entre els municipis de Torroja del Priorat i Poboleda, uns 170 metres en total. El tub abasteix d'aigua de boca aquestes dues localitats, a més de Gratallops i Porrera. També s'estan condicionant alguns hidrants i arquetes que havien resultat afectats. Les obres es preveu que acabin la setmana que ve. A banda, també s'estan duent a terme tasques de neteja de vegetació a la llera del riu.
L'alcalde de Torroja del Priorat, Joan Sentís, explica que durant els mesos que la canonada ha estat trencada no hi ha hagut problemes d'abastiment gràcies a les pluges de l'hivern i la primavera, que van permetre captar aigua a la llera. La situació va canviar cap al mes de juny, quan amb la disminució d'aigua els ajuntaments van "demanar el desembassament del pantà de Siurana". "La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes va tancar l'assut durant dues setmanes i van deixar anar al riu 60 litres per segon. És una misèria però per nosaltres és vida! ", exclama.
Tot i que la reparació de la canonada del Topograpo permetrà tornar a captar aigua des del pantà, Sentís avança que si els propers mesos no plou més l'hivern serà complicat. "Si no hagués estat pels quinze dies que van deixar anar aigua ara ja aniríem amb cubes", afirma. Amb tot, expressa el seu malestar pel que considera una "injustícia". "Que el 2020 haguem de demanar que s'obri la comporta de l'embassament per tenir aigua al riu quan els dos pantans -Siurana i Riudecanyes- estan plens és una injustícia. No poden deixar sense aigua tota una comarca", afirma en referència al Priorat. Amb tot, des de l'ACA han garantit l'abastiment als municipis.
A més, segons comenta el batlle, en les darreres setmanes s'han començat a assecar els tolls d'aigua del riu, on havia revifat una fauna que està morint. "Demanem que, si us plau, deixin d'enviar aigua a Riudecanyes i tirin un cabal mínim de 100 litres per segon perquè baixi el Siurana", prega Sentís a l'ACA i a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. | 1 | perfect | {"ca": 0.9748110831234257, "es": 0.020570948782535684, "gn": 0.004617968094038623} | https://www.acn.cat/text/item/en-marxa-les-obres-de-reparacio-de-la-canonada-del-topograpo-afectada-pel-temporal-gloria |
crawling-populars_ca_20200525_49_231058 | Més enllà del model de jornada escolar, sembla haver-hi un cert consens en que la qualitat i quantitat del temps educatiu és central per a l'èxit acadèmic, especialment per a l'alumnat més vulnerable. Per aquest motiu, molts països estan tendint a ampliar el temps que els infants passen a l'escola, integrant el temps lectiu i no lectiu, reorganitzant el temps escolar a fi que en resultin millors aprenentatges.
La finalitat del projecte és estudiar amb més profunditat les característiques d’algunes experiències d’escoles a temps complet tant a nivell català com internacional per tal de, en primer lloc, conèixer els objectius amb què s’han implementat, les serves principals característiques organitzatives així com els resultants que s’han obtingut; i en segon lloc, analitzar les condicions d’aplicabilitat a Catalunya. | 0.829719 | curate | {"ca": 1.0} | : /projectes/escoles-temps-complert?page=1&lg=en |
mc4_ca_20230418_2_622267 | Belako actuaran aquest estiu al Festival Cruïlla 2018
La gran promesa!
Belako, una banda de post-punk de Mungia amb influències new wave i que canta en euskera i anglès, passa en un any de tocar davant d’amics i familiars a telojenar Elvis Costello.
Sembla l’inici d’una novel·la d’Isaac Asimov, però es tracta de la història dels germans Josu i Lore Billelabeitia, Lander Zalakain i Cris Lizarraga, quatre músics que van decidir que les normes no anaven amb ells.
Sis anys després d’aquell inici explosiu, Belako segueixen creixent i arriben per fi al Cruïlla després de passejar el seu rotund directe pels festivals més importants de la península i d’Amèrica Llatina. Al Parc del Fòrum presentaran Render Me Numb, Trivial Violence, el seu quart àlbum, que sortirà a la venda a finals de febrer de 2018. | 0.807879 | curate | {"ca": 0.9799749687108886, "es": 0.02002503128911139} | https://www.cruillabarcelona.com/ca/artists/belako/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_21815 | Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència. Pot acceptar l'ús que fem de les cookies o bé canviar la seva configuració. Per a més informació sobre les cookies vegi la nostra Política de cookies
Accepto
Configurar
Cookies tècniques
Són cookies estrictament necessàries i han d'estar actives sempre a fi de garantir el bon funcionament del web i per a què puguem guardar les teves preferències d'ajustos de cookies.
Cookies analítiques
Aquestes cookies de tercers permeten al nostre lloc web seguir millorant a través de l'anàlisi de dades anònimes relatives al trànsit del lloc web. | 0.715692 | curate | {"ca": 0.9577922077922078, "es": 0.011363636363636364, "fr": 0.030844155844155844} | https://www.villarongapasamanerias.com/ca/09-contacte.html |
macocu_ca_20230731_4_341951 | Actualitat Notícies
Rebaixes
Us recordem també alguns consells i legislació útil per al comerciant relacionada amb el tema de rebaixes.
Informació | 0.494569 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_697844 | Galeria d'hipòcrites - El Dietari del Procés - Blogs de l'indirecte!cat
Opinió amb independència. Dijous, 23 de novembre de 2017 14:18 h
Diumenge, 16.7.2017. 23:51 h
ETA, Iceta, Munté, Veneçuela
Avui ha estat un dia estrany en el qual hem observat com l’eix de la política espanyola ha tornat a girar en el que passava a Veneçuela, a banda de seguir-nos insultant. La situació allà és complexa i amb diversos episodis de violència que han degenerat en un centenar de morts. El pols entre el poder i l’Assemblea Nacional i la oposició (que controla el Parlament) interessa a Madrid, com una eina a tenir en compte per a interferir en la política d’aquell país, però també per desacreditar partits com Podemos i, de retruc, l’independentisme. El referèndum organitzat no ha estat reconegut pel president Maduro i hem pogut constatar com des d’Espanya sí que s’hi donava suport amb la boca petita, mentre se’ns seguia titllant de totalitaris per voler-ne fer un. Ja és molt espanyol això.
Parlàvem de despenjats, aquest és el cas de Catalunya en Comú, a la qual se li han brindat contínues oportunitats per reenganxar-se al tren de la democràcia. Demà sortirà un nou article signat conjuntament per Domènech i Iglesias, on es torna a afirmar que donen suport a la mobilització pel dret a decidir, però avisen que el 2 d’octubre s’haurà de seguir lluitant per aconseguir un referèndum. Ah! O sigui, que l’1 d’octubre anem a fer una costellada al pati dels tarongers. Els 2 d’octubre esperem estar a només 24 hores de la Declaració d’Independència, senyors.
A El Dietari del Procés no se li ha escapat seguir la proclamació de Miquel Iceta com a cap de llista per a les properes eleccions al Parlament. El PSC actua pensant que l’1O no se celebrarà, i escalfa la maquinària electoral. Ciutadans ja ho va fer fa algunes setmanes. Els socialistes de Catalunya han posat en circulació el lema “Iceta és ACORD”, “diàleg” fins i tot, per vendre els mateixos principis de sempre que mai han posat en pràctica quan han governat. Ho han agrupat en el que anomenen “Declaració de Barcelona”, que no sabem si substitueix la de Granada, però pel cas que ningú li ha fet ve a ser el mateix. Avui ens hem fixat però en la inexplicable presència del diputat Ferran Pedret (PSC) en una manifestació pro independentista del poble sahrauí, tal i com ens ha informat l’excel·lent Xènia Grabalosa de Betevé. A aquestes altures, la presència de dirigents socialistes o comuns en aquest tipus d’actes –sovint causes perdudes que fan fàcil el gest de cara a la galeria-, i que tradicionalment han capitalitzat, ens sembla d’una hipocresia estratosfèrica. Catalunya es pregunta, els pregunta, una vegada més, si totes les independències del món són legítimes menys la pròpia. Quina poca autoestima, quina pena.
4806 lectures Cap comentari | 0.830385 | curate | {"ca": 0.963375224416517, "fr": 0.013644524236983842, "fi": 0.00718132854578097, "ja": 0.0025134649910233393, "pt": 0.0010771992818671453, "it": 0.012208258527827648} | http://in.directe.cat/dietari-2014/blog/17559/galeria-dhipocrites |
mc4_ca_20230418_12_351586 | El Palau de la Música Catalana acull per segon any consecutiu el concert de la Diada amb la participació de l'Orfeó Català | Palau de la Música Catalana | 0.690201 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.palaumusica.cat/ca/el-palau-de-la-musica-catalana-acull-per-segon-any-consecutiu-el-concert-de-la-diada-amb-la-participacio-de-l-orfeo-catala_15697 |
mc4_ca_20230418_12_266591 | Ràdio Balaguer - 200 persones han participat aquest diumenge a Vallfogona en un Dinar Groc Solidari amb les famílies de les persones preses i exiliades polítiques. I la Inauguració del nom del Pavelló Meritxell Serret
Coincidint amb el 1er aniversari del concert solidari que es va fer poc després que Meritxell Serret marxés a l'exili, aquest diumenge Vallfogona de Balaguer va organitzar un Dinar Groc Solidari amb les famílies de les persones preses i exiliades polítiques.
Les activitats van començar a les 12 del migdia al voltant del Pavelló Poliesportiu amb un Recital Presentació de Versos per la Llibertat a càrrec del coordinador Carles Sanuy i els poetes Jordi Prenafeta i Carme Romia. En el mateix exterior del pavelló també hi havia diferents parades i es va fer un vermut popular.
A les 13 h va tenir lloc l'estrena del nou nom del Pavelló Municipal com a Pavelló 'Meritxell Serret'. La proposta del canvi de nom va sortir de membres i simpatitzants de l'ANC de Vallfogona i va ser aprovada pel ple municipal.
L'acte va comptar amb el parlament de membres de l'organització i de l'alcalde Xavier Castellana. Van descobrir el nom de la consellera exiliada els seus pares i la seva germana petita.
La jornada va acabar a les 2 amb un dinar popular amb l’assistència de més de 200 persones i l’actuació musical de Lo Pau de Ponts. | 0.829725 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiobalaguer.cat/portal/112/index.php?EC=ReadArticle&ArticleID=24956 |
mc4_ca_20230418_12_319899 | James Matthew Barrie - Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: J. M. Barrie)
Sir James Matthew Barrie OM (9 de maig de 1860 - 19 de juny de 1937), més conegut com J. M. Barrie, va ser un novel·lista i dramaturg escocès. És especialment famós per haver creat el personatge de Peter Pan, basat en els seus amics, els xiquets Llewellyn-Davies.
Nomenat baronet l'any 1913, al 1922 va ser nomenat Membre de l'Orde del Mèrit, Barrie està soterrat a Kirriemuir junt amb els seus pares, la seua germana i el seu germà major David, el qual havia mort en un accident de patinatge just abans del seu catorzè aniversari.
J. M. Barrie va nàixer en el si d'una adinerada família britànica victoriana. Quan tenia 6 anys, el seu germà de 13 David, el favorit de sa mare, va morir. Sa mare mai no es va recuperar de la pèrdua, i va ignorar J. M. Per exemple, quan entrava en una habitació on estava sa mare, aquesta sempre deia «David, ets tu? Pots ser tu?» i quan advertia que era James, afegia «ah, només ets tu.» Son pare no es relacionava en absolut amb els infants. Com resultat d'aquest abandó emocional i del probable abús psicològic, James va patir nanisme psicogènic: va deixar de créixer i mai va desenvolupar la pubertat. Va arribar a l'edat adulta sense haver crescut més d'1,47 m.[1]
Carrera literària [modifica]
Barrie va escriure l'any 1891 Ibsen's Ghost, una paròdia del drama d'Henrik Ibsen Espectres que acabava de ser representada per primera vegada a Anglaterra per la Independent Theatre Society dirigida per J. T. Grein. L'obra de Barrie va ser estrenada el 31 de maig al Toole's Theatre de Londres. Barrie semblava apreciar els mèrits d'Ibsen: fins i tot William Archer, traductor de les obres d'Ibsen a l'anglès, va disfrutar de l'humor de l'obra i la va recomanar.
Amistats [modifica]
La família Llewelyn-Davies [modifica]
Biografies cinematogràfiques [modifica]
Una pel·lícula mitjan fictícia sobre la seua relació amb la família, Finding Neverland, va ser estrenada l'any 2004, amb Johnny Depp com Barrie i Kate Winslet com Sylvia Llewelyn-Davies. Va ometre a Arthur i Nico.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Matthew Barrie
eLook Literature: Obres de J. M. Barrie en format HTML dividides per capítols (anglès)
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=James_Matthew_Barrie&oldid=11208476» Categories: Dramaturgs en anglèsNovel·listes escocesos en anglèsEscriptors de literatura infantil i juvenilMembres de l'Orde del MèritBaronets Menú de navegació
Darrera modificació de la pàgina: 9 març 2013 a les 17:34. | 0.810419 | curate | {"ca": 0.9530386740331491, "de": 0.014601420678768745, "pt": 0.022099447513812154, "it": 0.010260457774269928} | http://ca.wikipedia.org/wiki/J._M._Barrie |
mc4_ca_20230418_1_659609 | Rental Apartment Portes Du Soleil B 2 Saint-Lary-Soulan França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Rental Apartment Portes Du Soleil B 2Res.Les Portes Du Soleil B N°39 Rue Du Chemin De Sailhan, Sent Lari e Sola Centre, Saint-Lary-Soulan, França, 65170 - Veure al mapaRental Apartment Portes Du Soleil B 2Veure més fotosVeure més fotosVeure totes les 24 fotosVeure al mapaParticularitats que li encantaranProp de transports públicsbalcó/terrassaaparcament de cotxes
Sobre l'allotjamentDescripcióRental Apartment Portes Du Soleil B 2 offers accommodation in Saint-Lary-Soulan, 500 metres from Saint-Lary-Soulan Ski School and 600 metres from Pic Lumiere Gondola. The apartment is 3 km from TS Soum de Matte.
TS L'Adet is 3.1 km from Apartment Saint-Lary-Soulan, while TS Bouleaux is 3.4 km from the property. The nearest airport is Tarbes - Lourdes Airport, 48 km from the property.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxes Serveis i comoditatszona de fumadors Per als nenshabitació familiar Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Idiomes ParlatsFrancès Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantA security deposit is required upon arrival for incidental charges, by French cheque, preauthorization, cash or bank transfer. This deposit is fully refundable upon check out and subject to a damage inspection of the accommodation.
Bed linen and towels are not included in the accommodation rate. Charges may apply. A security deposit of EUR 300 is required upon arrival for incidentals. This deposit is fully refundable upon check-out and subject to a damage inspection of the accommodation.Mostrar més
Rental Apartment Portes Du Soleil B 2 | 0.636374 | curate | {"ca": 0.6331535066208926, "en": 0.3668464933791074} | https://www.agoda.com/ca-es/rental-apartment-portes-du-soleil-b-2/hotel/saint-lary-soulan-fr.html |
mc4_ca_20230418_15_482988 | Gràcies a tothom! - Editorial Trípode
E-booksLlibres electrònics
Publicat per -TRIPODE- el 11/05/2020 11/05/2020
Després de quatre setmanes, donem per tancada la campanya “Adopta una llibreria”, ja que a partir d’avui les llibreries ja poden obrir portes amb les mesures de seguretat pertinents.
Volem agrair a tothom la participació i les comandes rebudes, cosa que ens ha ajudat a seguir endavant amb el nostre projecte editorial. Nosaltres continuarem mantenint viu el nostre compromís amb la literatura i la cultura catalanes.
Ben aviat us anunciarem les properes novetats!
Categories: Notícies
Neix una editorial per potenciar l’alta literatura amb noves veus d’autors catalans.
Editorial Trípode.
Anoia Diari es fa ressò de Petons
El diari digital Anoia Diari es fa ressò de la publicació del poemari Petons, d’Alexandre de Riquer, poeta modernista nascut a Calaf el 1856. Podeu llegir l’article sencer en aquest enllaç.
Llegir en cas d’incendi entrevista Isidre Grau
Isidre Grau parla dels personatges d’Un dissabte de primavera i les reflexions entorn del desig, el sexe i l’amor en una entrevista a Llegir en cas d’incendi feta per Sílvia Romero. Podeu llegir-la aquí.
Historia de dos ciudades publica un conte de Susagna Aluja
Historia de dos ciudades/Històries de dues ciutats publica Matilde, posi el televisor!, de Susagna Aluja, autora del relat “Avui em quedo a casa”, del recull A l’ombra de Boccaccio. Podeu llegir-lo a través de l’enllaç Saber més…
editorialtripode
Us proposem la lectura de "Matilde, posi el televi
Erri de Luca va néixer un 20 de maig de 1950. La
D'aquí pocs dies us anunciarem un nou poeta moder
Tweets by @Ed_Tripode
Zona usuaris / Registrar-se | 0.756566 | curate | {"ca": 0.8273989136994568, "it": 0.028364514182257092, "pt": 0.02172601086300543, "es": 0.08871454435727218, "co": 0.019915509957754977, "eo": 0.0012070006035003018, "en": 0.012673506336753168} | https://www.tripode.cat/gracies-a-tothom/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_153154 | ERROR: type should be string, got "https://latinmoney.net/primero-limpia-tu-habitacion-y-luego-cambia-el-mundo/?fbclid=IwAR2JC26sX1n8_Q4t5CtFMk598dDN4AZ9Kqior0uH4DBLbOh584Gm3cowxwE\n\nUn article molt interessant per iniciar un debat entre majors de 18 anys que viuen amb els pares i els mateixos pares.\n\nPot semblar despòtic, però en el fons el que estem dient és: si no et pots fer càrrec de les teves coses, et pots fer càrrec de les coses dels altres?\n\nA mi em remou el concepte de justícia.\n\nSi un noi o noia major de 18 anys que viu amb els seus pares considera JUST que la seva mare o el seu pare s’ocupi MAJORITÀRIAMENT, de la seva habitació, del seu menjar, de la compra, de la rentadora, de plegar la roba, de netejar … El seu concepte de justícia pot semblar relatiu i personal. Aleshores quan es mobilitza per defensar grans injustícies em sembla poc creïble i poc conseqüent.\n\nPerquè jo parlo de justícia. És REALMENT just i necessari que si els pares treballen 8 hores al dia més la feina de la logística familiar i el/la filla “n’estudia 6, més 3 d’extraescolar que ha triat, més la sèrie de Netflix o HBO, més el soparet, més la cerveseta, més la sortida, més la reunió del cau o l’esplai o les joventuts mobilitzades per salvar la granota verda que, s’allarga perquè enganxa amb les barraques del poble del costat, que surto de festa a les 11 i arribo a les 5 A.M., més m’aixeco a les onze el diumenge i estic molt cansat…”, els pares s’ocupin al 75 % de la logística casa, menjar, compra, cuina, roba, neteja, reparar, arreglar, cotxe, assegurança, taxi, despeses i paga setmanal per haver passat l’aspirador? .\n\nLa pregunta clau és: fins a quin punt mare/pare han de privar-se del seu lleure, del seu oci, del seu creixement, del seu descans (vulgarment dit “s’han de sacrificar”) perquè el fill/filla S’HO PASSI BÉ I GAUDEIXI DE LA VIDA???? A partir de quina edat filial això ja és una INJUSTÍCIA que caldria erradicar? Ep, que poden dedicar el temps al que vulguin a partir dels 18, però EL SEU TEMPS, no GRÀCIES AL TEMPS DELS SEUS PARES.\n\nLa convivència amb els fills, especialment a partir dels 21 necessita actualment un canvi de paradigma. Rutines, normes i dinàmiques.\n\nPensa globalment, actua localment. Aplica la justícia social localment a casa teva. Parlem de drets i de deures?\n\n“La gallineta ha dit que prou que no vol pondre cap més ou a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que l’esclavitza.\n\nLA GALLINA HA DIT QUE NO, VISCA LA REVOLUCIÓ!”\n\nDeixa un comentari Cancel·la les respostes\n\nL'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *\n\nComentari\n\nNom *\n\nCorreu electrònic *\n\nLloc web\n\nVols subscriure’t al meu blog?\n\nDeixa'm el teu email\n\nCerca\n\nFacebook\n\nSoundcloud\n\nCategories\n\nActualitat\n\nÀudios\n\nConflictes de cada dia\n\nGeneral\n\nMaterials\n\nEtiquetes\n\nabusos Acció Tutorial activitats actualitat Adolescència afectivitat amor ASSETJAMENT ESCOLAR autoconeixement autoestima automotivació autonomia autonomia emocional autonomia moral Autonomia personal Canvis familiars coaching familiar coaching familiars coherència educativa Comunicació conflictes consciència Educació Educació Emocional educar emocions escola de Pares i Mares ESO Expectatives i creences família Família sistèmica Filosofia gestió emocional oci Pantalles pel.lícules Pubertat reflexió sentiments sexualitat tasques familiars temps presents vacances Valors Vincles" | 0.794534 | curate | {"en": 0.05425886632312822, "ca": 0.8863291906638375, "pt": 0.03182782661412549, "fr": 0.0018187329493785996, "es": 0.010306153379812064, "ur": 0.013943619278569264, "it": 0.001515610791148833} | http://www.mhelenatolosa.com/psicopedagoga/convivencia-a-la-llar-mes-enlla-dels-18-21/ |
macocu_ca_20230731_4_48160 | La distinció per serveis de TI excel·lents
Com a proveïdor de serveis de TI, ara pot documentar que la seva empresa ofereix als seus clients un servei excel·lent i fiable –amb la certificació de la seva gestió de serveis TI- (SGSTI, sistema de gestió de serveis de la tecnologia de la informació.
Auditem els seus serveis per al compliment de la norma ISO/IEC 20000, la norma internacional de qualitat en aquest camp. Com un sistema de gestió genèric, el SGSTI segueix el cicle Pla-Do-Check-Act, PDCA en una paraula, i el concepte de millora contínua.
Vostè pot millorar el seu sistema de gestió de serveis i donar als seus clients la confiança que necessiten en els serveis que ofereix. Aquesta norma és particularment adequada tant per a proveïdors de serveis interns com per contractistes tècnics externs.
Beneficis
Mitjançant la certificació segons ISO 20000 per TÜV Rheinland, la seva empresa pot:
Millorar l’efectivitat, confiança i la consistencia de la seva gestió de serveis, estalviant costos i millorant la qualitat
Crear una base sòlida per Service Level Agreements (SLA) amb clients interns o externs
Guanyar arguments concloents per a la comercialització dels seus serveis com a proveïdor extern
Reduir el nombre d’auditories de proveïdors i així, estalviar costos addicionals.
Sis passos per a un millor servei IT
Els nostres experts analitzaran i avaluaran els seus processos i sistemes en sis passos, amb la experiència de molts anys I les eines necessaries per a la tasca:
Auditoria de certificació Comprovació de l’aplicació pràctica del sistema de gestió dels serveis IT. Avaluació de la implementació, inclosa l’eficàcia.
Emissió del certificat Quan s’hagin complert tots els criteris, la seva empresa rebrà el certificat, en el qual es posarà de manifest la implementació del seu sitema de gestió i la seva efectivitat, així com la seva conformitat amb la norma.
Auditories de seguiment Les nostres auditories anuals de seguiment t’ajudaran a optimitzar contínuament els seus processos
Renovació de la certificació L’auditoria de renovació es porta a terme transcorreguts tres anys, i l’ajudarà a desenvolupar processos de millora contínua. Això posarà de manifest el seu compromís com a proveïdor de serveis TI davant els seus socis i clients, a llarg termini
Això també pot interessar-vos | 0.809331 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_201659 | Sol·licitar llicència d'activitats sotmeses a la Llei 11/2009 de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives i previstes a l'art. 97 de l'Ordenança Municipal Reguladora de la Intervenció Tècnica i Administrativa dels Usos i les Activitats.
DOCUMENTS:
Sol·licitud Declaració responsable Qüestionari tècnic Full informatiu Ordenança Usos i Activitats
ENLLAÇOS RELACIONATS:
Text de l'Ordenança Fiscal 3.10
TRAMITAR
© Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes. Més informació
Les cookies són fitxers que es descarreguen en els ordinadors en accedir a determinades pàgines web. Les cookies són utilitzades per les pàgines web per diferenciar entre els diferents usuaris que hi accedeixen i les informacions obtingudes puguin ser recuperades en posteriors visites. Les cookies ens permeten entre d'altres coses: - Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir - Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari. - Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment. - Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador - En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat Les cookies generalment s'esborren en tancar el navegador, però per tal de poder d'aprofitar al màxim les seves funcionalitats, algunes d'aquestes persisteixen en el disc dur de l'ordinador i axí poder ser d'utilitat en futures sesions. Tanmateix, vostè pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del seu navegador. Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació: Explorer: http://windows.microsoft.com/es-es/windows7/how-to-manage-cookies-in-internet-explorer-9 Firefox: http://support.mozilla.org/es/kb/habilitar-y-deshabilitar-cookies-que-los-sitios-we Chrome: http://support.google.com/chrome/bin/answer.py?hl=es&answer=95647 Safari: http://support.apple.com/kb/ph5042 Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web. | 0.819423 | curate | {"ca": 0.9834815756035579, "en": 0.004235493434985175, "pt": 0.008894536213468869, "ja": 0.0033883947479881405} | : /index.php?option=com_content&view=article&id=1825&Itemid=336 |
mc4_ca_20230418_15_592027 | Taller de Parla.cat per a usuaris de Serveis Socials de la Garriga
L'àrea de Serveis Socials de la Garriga demana una alternativa per estudiar català per als seus usuaris nouvinguts.
Un gran nombre d'usuaris de Serveis Socials són persones que necessiten regularitzar la seva estada al país, amb la qual cosa se'ls demana tenir uns estudis de català i castellà.
De vegades la gent s'apunta als cursos de català per obtenir una formació i un certificat que acrediti els seus estudis, però no sempre hi ha el curs disponible, els horaris no interessen o potser el període d'inscripció no ha començat; davant d'aquesta situació s'ha optat per mostrar la plataforma virtual del PARLA.CAT a aquelles persones interessades a estudiar català que no poden assistir als cursos presencials en aquests moments.
La tècnica de Serveis Socials ha facilitat les dades per convidar els usuaris a visitar l'Oficina de Català i així se'ls ha ensenyat com accedir a l'espai virtual, quin sistema han de seguir, com han de reconèixer el seu nivell de llengua ...per tal de donar una resposta a un perfil de gent que fins ara no se'ls donaven opció a estudiar català.
Ha estat una activitat prou interessant, amb la qual cosa s'ha decidit de proposar una altra sessió d'aquí a un parell de mesos per poder acollir nous usuaris interessats a conèixer la nostra llengua. | 0.870907 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/noticies.html?ID=20412 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_340606 | Diumenge a la tarda, estic a casa un pèl avorrit, esgotant les darreres hores abans de tornar a la dura activitat del dia a dia. De sobte llegeixo un fil sobre la filologia catalana. Per una casualitat d'aquelles de la vida buscant per un calaix em trobo una guia dels estudis universitaris que s'imparteixen a les universitats catalanes (i per extensió suposo que a les universitats d'arreu dels Països Catalans). Em sembla que s'han fet enquestes d'aquestes anteriorment però dubto de que se'n hagi fet una de la magintud de la que em disposo a fur a terme. Us convido a participar a un cens de carreres universitàries d'entre tots els usuaris del racó. D'aquesta manera podrem fer-nos a la idea de si al raco som més de ciències o de lletres, o de si hi ha més filòlegs o advocats, o més biòlegs o metges... Vinga animeu-vos a participar, com més persones participem més interessant serà. Carreres universitàries impartides a les universitats: Quina carrera heu estudiat? Administració i direcció d'empreses Antropologia social i cultural Arquitectura superior Arquitectura tècnica Belles Arts Biblioteconomia i documentació Biologia Bioquímica Biotecnologia Ciència i tecnologia dels aliments Ciències actuarials i financeres Ciències ambientals Ciències de l'activitat física i de l'esport Ciències del treball Ciències empresarials Ciències i tècniques estadístiques Ciències polítiques i de l'administració Ciències religioses Comunicació audiovisual Documetnació Dret Economia Educació social Enginyeria agronòmica Enginyeria superior de Camins Enginyeria superior de forests Enginyeria superior de materials Enginyeria superior de telecomunicació Enginyeria superior en automàtica i electrònica industrial Enginyeria superior en electrònica Enginyeria superior en informàtica Enginyeria superior en organització industrial Enginyeria superior en geologia Enginyeria superior industrial Enginyeria superior química Enginyeria tècnica aeronàutica Enginyeria tècnica agrícola Enginyeria tècnica d'obres públiques Enginyeria tècnica de mines Enginyeria tècnica de telecomunicació Enginyeria tècnica en disseny industrial Enginyeria tècnica en informàtica de gestió Enginyeria tècnica en informàtica de sistemes Enginyeria tècnica en topografia Enginyeria tècnica forestal Enginyeria tècnica en electricitat Enginyeria tècnica en electrònica industrial Enginyeria tècnica en mecànica Enginyeria tècnica en química industrial Enginyeria tècnica en tèxtil Enginyeria tècnica naval Enologia Estadística Farmàcia Filologia Alemanya Filologia Anglesa Filologia Catalana Filologia clàssica Filologia francesa Filologia hispànica Filologia romànica Filosofia Física Fisoteràpia Geografia Geologia Gestió i administració pública Història Història de l'art Història i ciències de la música Humanitats Infermeria Investigació i tècniques de mercat Lingüísitca Llengües i cultures romàniques Llengües i cultures semítiques Logopèdia Màquines navals Matemàtiques Medicina Magisteri Nàutica i transport marítim Navegació marítima Nutrició humana i dietètica Odontologia Òptica i optometria Pedagogia Periodisme Podologia Psicologia Psicopedagogia Publicicat i relacions públiques Química Relacions laborals Sociologia Teologia Traducció i interpretació Turisme Veterinària Altres (digues quins) Bé aquestes són totes les carreres que he trobat. Si me'n he deixat alguna disculpeu. Vinga animeu-vos a participar!
Sóc llicenciat en ADE ! | 0.905493 | curate | {"ca": 0.9912177985948478, "pt": 0.008782201405152224} | |
mc4_ca_20230418_7_14172 | uabdivulga_a2017m9 - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Articles > Articles publicats > UAB Divulga > Resultats de la cerca: uabdivulga_a2017m9
3 p, 970.2 KB Els pacients invisibles de les unitats d’onco-hematologia pediàtrica / Castellano Tejedor, Carmina (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació) ; Blasco, Tomás (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació)
Després que un infant superi un càncer, el malestar emocional per l’experiència viscuda afecta de manera important un 34% dels progenitors, segons aquest estudi, realitzat per investigadors de la UAB i del VHIR. [...]
2 p, 512.9 KB Nanopartícules d´or conjugades a l’anticòs cetuximab contra el càncer / Lorenzo Rivera, Julia (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Bioquímica i Biologia Molecular) ; Puntes, Víctor (Institut Català de Nanotecnologia)
Una recerca conjunta entre investigadors de la UAB i l’ICN2 ha desenvolupat unes nanopartícules d´or conjugades amb l’anticòs Cetuximab, fàrmac utilitzat pel tractament de diferents tumors, de forma que s´ha incrementant substancialment el seu efecte, en reduir el número de receptors pel factor de creixement epidèrmic en la membrana cel·lular durant més temps.
2 p, 425.2 KB Optimitzar l'ocupació dels esportistes d'elit europeus / Torregrosa, Miquel (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació) ; Jordana Casas, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació) ; Ramis Laloux, Yago (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació)
2 p, 557.6 KB Claus per a l’èxit de la formació pràctica de mestres / Rodríguez-Gómez, David (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada) ; Meneses, Julio (Universitat Oberta de Catalunya) ; Armengol Asparó, Carme (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada)
2 p, 621.1 KB Un projecte de recerca identificarà la manca d’activitat física dels infants des de les escoles / Ramis Laloux, Yago (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació) ; Torregrosa, Miquel (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació) | 0.73463 | curate | {"ca": 0.9420591913297207, "en": 0.0020842017507294707, "es": 0.055856606919549814} | https://ddd.uab.cat/search?cc=uabdivulga&f=issue&p=uabdivulga_a2017m9&rg=100&sf=fpage&so=a&ln=ca |
mc4_ca_20230418_6_534982 | Lloguer d' habitatges a Barcelona - Api.cat, portal immobiliari - pagina 27
75 m² - 17 €/m²
Inmo Castillejos le encuentra su hogar!. . A 5 minutos de la parada de metro de Bogatell L4, y 10 minutos de tranvía en Avda Diagonal, con todos los servicios de transporte públi ...
lloguer pis, 175 m², prop bus i metro
lloguer pis, 85.00 m², prop de bus i tren, calle de la reina amàlia
lloguer pis, 116.00 m², seminou
RESERVAT!!!! Pis seminou al Carrer Cinca. És un edifici de Vallehermoso, amb ascensor i garatge. L´immoble és un sisè pis molt lluminós i exterior. Consta de més de 100m, distrib ...
lloguer pis, 235.00 m²
lloguer pis, 160.00 m², prop bus i metro
160.00 m² - 19 €/m²
piso con jardín y piscina en alquiler en pedralbes... Ref : 000185 Disponible ya! Este piso cuenta con 5 habitaciones de las cuales 1 suite, 2 dobles, ...
Lloguer pis, 160.00 m², prop de bus i tren
lloguer casa (unifamiliar adossada), 80.00 m², prop de bus i tren, pasaje de lluïsa vidal
80.00 m² - 24 €/m²
casa de diseño, con gran terraza, equipada y cerca de sagrada familia.... Reformada utilizando los mejores materiales, con un altísimo nivel de confort y diseño arquitectónic ...
Lloguer Casa (unifamiliar adossada), 80.00 m², prop bus i metro, Pasaje de Lluïsa Vidal
lloguer pis, 120 m², cariteo - passeig de l'exposició
lloguer pis, 87.00 m², prop de bus i tren
Es lloga pis entre el Carrer Gran de Sant Andreu i el Passeig de Torras i Bages, en un carrer tranquil, però alhora cèntric i envoltat de comerços, restauració i a escassos minuts ...
lloguer pis, 60.00 m², calle del telègraf, 38
piso totalmente reformado de 2 habitaciones. Junto a la parada de metro del hospital de Sant Pau ( L4 amarilla ), bien comunicado también mediant ...
lloguer pis, 200.00 m²
200.00 m² - 10 €/m²
lloguer pis, 190.00 m²
190.00 m² - 18 €/m²
Superfície: 190 m² aprox. i balcó Distribució: Rebedor, gran saló amb llar de foc, menjador, 3 habitacions dobles (1 suite amb vestidor i bany), 1 bany,. Gran cuina office amb àmp ...
lloguer pis, 95.00 m², calle del comte de salvatierra
95.00 m² - 14 €/m²
piso en sant gervasi/galvany Acogedor piso de 95m2 construidos, situado en la calle del Comte de Salvaterra en Sant Gervasi. La v ...
lloguer pis, 55.00 m², prop bus i metro, paseo de joan de borbó
Estic interessat/a en el seu Pis en lloguer de 55 m2 a paseo de joan de borbó a Barcelona ,Ciutat Vella, Barcelona
Pis en lloguer de 55 m2 a paseo de joan de borbó a Barcelona ,Ciutat Vella, Barcelona | 0.519685 | curate | {"ca": 0.543845203787567, "it": 0.0177027583367641, "es": 0.3906957595718403, "fr": 0.0004116920543433512, "en": 0.04405104981473858, "ro": 0.0032935364347468094} | https://www.api.cat/lloguer/habitatges/barcelona/barcelona/page-27 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_463071 | Sabem que la sardana, ball o dansa de l'Empordà, ha esclafat els altres balls populars o tradicionals catalans. Si no m'equivoco, desde Franco. Per què creieu que ens han fet això? Va ser un invent franquista? Un invent antifranquista? Una manera d'eliminar jotes catalanes, balls de gitanes... i tot el que s'assemblés més a altres balls espanyols o europeus? Algun folclorista?
És ben cert que hi ha un desprestigi de totes aquelles danses tradicionals que no siguen la sardana. I un exemple ben clar d'això és la jota, que té un àmbit territorial tradicional tan gran o més que la sardana i podem comptar amb els dits d'una mà les aparicions televisives, ajudes de la generalitat i altres iniciatives que no siguen privades. Que està clar que això també deu passar amb la sardana, ja que per desgràcia lo món de la música tradicional està absolutament desprestigiat, devaluat i abandonat per les institucions i la gran majoria de la societat, però en lo cas de la jota i altres danses tradicionals és encara més exagerat. I no és cap visió victimista de la realitat, sinó una simple constatació dels fets: quanta gent (independentista, catalanista, fins i tot) creu que la jota és un ball aragonés?
La jota existeix a Aragó, les Balears, Catalunya, el País Valencià, Múrcia, Andalusia, Castella, Extremadura, Lleó, les Canàries (anomenada "isa"), al País Basc (anomenada "fandango vasco"), a Navarra... I a l'Alentejo, Portugal, anomenada "saias". Etc. Però, és clar, a cada lloc la jota és diferent.
La jota inicialment era Lleidatana, nosaltres la vam exportar a Aragó, País Basc i País Valencià (Murcia no cal que diga que va ser repoblada per lleidatans com el país valencià). Després va vindre la Sardana i li va pendre el lloc. Estaria bé recuperar la jota Lleidatana (és a dir, l'original), vinga usuaris lleidatans, que en penseu? | 0.811691 | curate | {"ca": 0.9331140350877193, "es": 0.05098684210526316, "it": 0.013706140350877192, "en": 0.0021929824561403508} | |
macocu_ca_20230731_7_38335 | Protecció: BCIL
Disposició: POUM A2-01
Les primeres referències escrites sobre l'existència de la Torre de Montfort no apareixen fins el darrer quart del segle XX, quan Antoni Bernatallada documenta les restes de la torre en un dibuix a tinta. Pocs anys després, l'estudiós Jaume Coll, de Breda, en fa referència en el seu llibre monogràfic sobre el castell de Montsoriu, situant la torre dins l'àmbit de control del terme del castell. No obstant, toponímicament sí existeixen referències antigues (s. X) del turó de Montfort, antigament anomenat de Massanes, podio Massanas. Apareix mencionat a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze d'Arbúcies, l'any 923, com a punt limítrof entre aquesta parròquia i la de Riells. La interpretació funcional i històrica més plausible és que la torre exercia el control del camí carener que pujava a la vall de Santa Fe de Montseny als prats de pastura de Morou, Pla de l'Espinal i Santa Fe. La torre es troba situada en mig dels dos camins principals de pujada a Santa Fe i al Pla de l'Espinal, camins de transhumància i comunicació vers les planes altes, l'un procedent d'Arbúcies i l'altre de Riells. D'altra banda, pel sector nord-est, vorejant la torre pel sector de Sant Climent, transcorria el camí que comunica els pobles d'Arbúcies i Riells, i més enllà, Breda i la plana de Tordera.
Es tracta d'una torre o bestorre de planta circular, amb un diàmetre exterior de 6,60 m, ubicada a la part superior del turó, de clara fractura tardo romànica (afirmació de la directora de la intervenció arqueològica preventiva, any 2009, segons l'estudi del parament constructiu) amb diverses fases constructives. Es conserva una alçada que en alguns punts arriba als tres metres, amb un accés a l'interior que es realitzava per una porta situada a la banda nord de la torre. També s'observa l'existència d'una espitllera en el seu costat oest. La torre es troba envoltada per un recinte de planta més o menys quadrangular que amida aproximadament uns 12 m de costat. Per la seva banda nord, aquest mur es troba atalussat, a l'est s'observa una potent banqueta de fonamentació i en els costats sud i nord la paret es fonamenta directament sobre el sòl. En el seu interior es pot observar l'existència d'un mur que parteix del tram nord i s'adossa a l'estructura circular de la torre, al costat de la seva entrada. Per sobre d'aquest mur, just al davant de la porta, es conserva un fragment del paviment original fet de morter de calç i picadís de ceràmica. Al sud del recinte quadrangular s'observa una àmplia àrea amb restes aparents d'un paviment de morter calç, la funció del qual és incerta.
Les estructures són construïdes amb blocs de pedra de granit de mida mitjana, treballada a la cara vista, formant carreus de mida mitjana/gran lligats amb morter de calç. A l'entorn del conjunt es poden veure nombrosos fragments de paret i enderrocs de l'estructura.
Fase I: (Finals del segle XII-primera meitat del segle XIII). En aquest moment es bastiria la torre de guaita amb l'espitllera que encara resta visible i l'entrada oberta a cara nord.
Fase II: Etapa en què la fortificació es vorejaria d'un recinte emmurallat, protegint el perímetre central de l'estructura.
Fase III: (Finals del segle XIII-primera meitat del XIV). Moment en què s'amplia el recinte mitjançant la construcció d'un talús de protecció en el sector nord. En el Castell de Monstoriu s'hi observen paral·lels constructius molt similars, en els talussos del pati d'armes i el recinte sobirà.
Històricament, aquestes obres de refortificació (del Castell de Montsoriu i la Torre de Montfort) es podrien relacionar amb la campanya de reforç constructiu endegada per Bernat II, i paral·lelament pel rei Pere III, en el context dels enfrontaments amb Pere de Castella i l'atac a la ciutat de Barcelona, 1354-1356.
Tot i que no es coneix documentació que faci referència a la torre, segons l'equip d'excavació i investigació del Castell de Montsoriu, es tractaria d'una torre de guaita depenent d'aquest. Per aquest motiu i per la seva tipologia daten aquesta estructura defensiva en el període baixmedieval.
FONT VALENTÍ, G.: Informe i memòria de la intervenció arqueològica preventiva a la Torre de Montfort (Arbúcies, Riells i Viabrea, la Selva), 2009. Mem. Núm. : 7679. Arxiu: Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la DGPC | 0.849495 | curate | {"ca": 0.9974454249883883, "hu": 0.0009289363678588017, "fr": 0.001625638643752903} | |
mc4_ca_20230418_8_123218 | Cerques guiades: arXiv | Blog de Física i Química-CRAI
← Sessió de formació sobre New Reaxys
Horari d’estiu 2017 del CRAI Biblioteca de Física i Química →
RT @QuimicaUB: 📔@termcat actualitza el Diccionari de Química 👏🏻👏🏻 En aquesta tercera edició, s'han afegit més de 500 termes del camp de la… 15 hours ago | 0.697941 | curate | {"pt": 0.17763157894736842, "ca": 0.8223684210526315} | https://blocfiq.ub.edu/2017/06/12/cerques-guiades-arxiv/ |
mc4_ca_20230418_14_316828 | Arremendats: Jornada 24, amb canvis importants
CE Seagull - UE Rubí 5-1
Partit clau entre dos equips que estan lluitant per evitar el descens. Les locals, que van arribar a la mitja part amb un ajustat 1-0, van poder trobar la tranquil·litat a partir de que varen marcar el 3-1, quan el Rubí va llançar-se a l'atac i va rebre dos gols més que els deixen penúltimes.
CF Barceloneta - UE Sant Andreu B 5-3
Segona volta impressionant de les locals, que si a la primera volta varen sumar 15 derrotes consecutives, davant el filial del Sant Andreu varen donar una lliçó de futbol ofensiu, i varen tornar a aconseguir una victòria, amb la que ja en porten 6 aquesta segona volta, que junt amb 2 empats i 1 sola derrota, les posa amb 20 punts i segueixen 1 punt fora del descens.
FC Artés - UD La Planada 1-2
EF Montcada - CE Manresa 4-0
CF Soses - CE Júpiter 5-1
UE Tàrrega - CECF Les Garrigues 0-2
FC Martinenc - FC Cerdanyola 4-0
FC Sant Quirze - CE Sabadell 0-2 Crònica | 0.792297 | curate | {"ca": 0.9445026178010472, "es": 0.05549738219895288} | http://arremendats.blogspot.com/2013/04/jornada-24-amb-canvis-importants.html |
macocu_ca_20230731_7_478778 | Gaia d’Elia: “La transició energètica ha de posar la vida al centre”
Heura Molina (Fotos)
18 maig 2021
Enginyera de formació i consultora ambiental, Gala d’Elia coordina BATEC, el Pol Cooperatiu per a la Transició Energètica, un projecte d’intercooperació que treballa des de Barcelona amb l’objectiu d’esdevenir un referent en l’aposta per un model sostenible i democràtic impulsat des de l’Economia Social i Solidària.
BATEC és un espai d’intercooperació entre entitats del sector de les energies renovables, l’arquitectura, l’enginyeria i la consultoria ambiental. Què us ha portat a unir-vos en un projecte comú?
El grup impulsor són sis cooperatives (Azimut360, Emelcat, Lacol, Aiguasol, Societat Orgànica, La Ciutat Invisible) i una associació (SEBA), les quals treballen des de fa anys per una transició energètica justa. Ja havien col·laborat prèviament, però l’articulació obeeix a la necessitat d’enfortir els vincles en un moment on l’eix verd de l’economia està cridat a ser clau en la recuperació de la crisi postpandèmia.
Com enteneu des de BATEC la transició energètica?
És fonamental en la transició ecosocial; no només en la perspectiva de substituir les tecnologies fòssils per energies renovables. Enfront d’un model basat en el creixement i la productivitat, cal impulsar un altre que avantposi les persones i la vida al centre i on siguin bàsiques les mesures d’estalvi i el decreixement. En aquest sentit, la transició energètica ens permet avançar cap a aquest sistema més democràtic, pel qual l’Economia Social i Solidària ha de tenir un rol de lideratge.
Els grans oligopolis ja inverteixen en energies renovables, reconvertint-se cap a l’anomenat “capitalisme verd”. No és positiu, això?
En primer lloc, cal recordar els perjudicis que aquestes companyies han causat en el territori. Si ara aposten per les renovables, és perquè el pic del petroli ja no els resulta rendible i han d’adaptar-se al mandat dels organismes internacionals. Al marge que, en la mesura que poden accedir a fons públics, els resulta més atractiu invertir en aquests canvis. No oblidem que, dels fons Next Generation (un dels mecanismes de la Unió Europea per sortir de la crisi), grans multinacionals com Endesa obtindran milions d’euros per projectes de transició energètica.
Com s’hi pot fer front?
Una de les vies és agregar-nos en espais com BATEC, que hauria de permetre’ns accedir a finançaments més complexos i impulsar projectes de gran escala. Però no amb l’objectiu de competir amb els oligopolis, sinó per generar una alternativa real.
Parles de l’oportunitat de canviar d’escala: quins projectes voleu realitzar que les cooperatives no puguin fer-los de manera individual?
Si intercooperem és precisament per tirar endavant projectes de major escala, tant quantitativament com qualitativament, que avui no tenim a l’abast per la inversió que impliquen. Amb la suma d’esforços, en canvi, podem ser més influents i, a partir d’experiències pràctiques, transformar el marc regulador actual, que juga a favor de l’oligopoli.
De quins projectes et refereixes?
Un d’ells són les Comunitats Energètiques: apostem per un model que integri diferents vectors energètics (electricitat, tèrmic) per mitjà de diferents recursos renovables (solar, biomassa, geotèrmica), els quals prioritzen la reducció i la gestió d’una demanda que també està vinculada a la mobilitat. En aquest context, la prioritat és anar articulant comunitat.
Ens trobem a Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, des d’on feu part de l’activitat. Quin vincle ha de tenir aquest espai de l’Economia Social i Solidària amb la transició energètica?
Han d’anar aparellats. No sols perquè comparteixen valors i principis; també perquè, en el camí cap a un nou model energètic que generi llocs de treball i formes d’organització democràtiques, l’Economia Social i Solidària ha de ser un element vertebrador.
BATEC està concebut per socialitzar aquest canvi de paradigma?
Esperem incidir sobre la vida de la comunitat a partir de l’experiència generada pels nostres projectes. És evident que soles no farem la transició energètica ni transformarem el teixit social i econòmic, però podem ser un agent facilitador perquè se superin determinades barreres. A la pràctica, ens imaginem una ciutat amb més renovables, menys emissions de C02, menys usos energètics, amb pobresa energètica 0 i amb una veritable justícia social i ambiental. I això demana, entre altres coses, reconèixer l’energia com un bé comú, garantir-ne l’accés a totes les persones i minimitzar-ne els impactes sobre el territori i la salut. Des d’una perspectiva ecofeminista, que se sustenta en la interdependència i l’ecodependència, significa posar al centre la vida i les cures. | 0.84341 | curate | {"ca": 0.9957283212302435, "de": 0.004271678769756515} | |
macocu_ca_20230731_4_249310 | Navarcles anirà de públic al “El Gran Dictat”
La sortida serà demà 10 de maig del 2016 a les 16:30h
L’Ajuntament de Navarcles i Drac Viatges han organitzat una sortida per a anar de públic al programa de TV3, “El Gran Dictat”. La sortida és gratuïta i comptarà amb un autobús, que sortirà de davant del Baviera, i portarà als participants cap a Barcelona i els tornarà. Durant aquesta diada és podrà assistir com a públic en directe a la gravació de tres episodis del programa “El Gran Dictat”. Els assistents podran riure, aplaudir i passar-s’ho d’allò més bé durant la gravació del programa. Després rebran un petit refrigeri i l’autobús els tornarà cap a Navarcles. Es preveu arribar a les 22h. Es recomana vestir roba de color, que no tingui ratlles, quadres o colors foscos. Les inscripcions es duran a terme a Drac Viatges i l’Ajuntament de Navarcles. | 0.74794 | curate | {"ca": 0.8714622641509434, "oc": 0.03301886792452831, "es": 0.09551886792452831} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_50013 | Ordre predeterminat Mostra per popularitat Ordena per mitjana de valoració Ordena per més recent Ordena per preu: de menor a major Ordena per preu: de major a menor
Afegir a la cistella
Il·luminació Enxaneta de suspensió amb interruptor de paret 245.00 €
Afegir a la cistella
Il·luminació Enxaneta 180.00 €
trementinalab | c/ Vern, 15 17004 barri vell - Girona | [email protected] | 972 427 635 - 605 272 625 | 0.510582 | curate | {"ca": 0.7401960784313726, "en": 0.25980392156862747} | https://www.trementinalab.com/product-tag/ciment/?add-to-cart=23680 |
cawac_ca_20200528_4_6060 | TV A LA CARTA
Celebració del Dia d'Europa
L'Ajuntament es va afegir a les celebracions del Dia d'Europa amb un acte institucional que va tenir lloc al Bosquet i que va consistir en una presentació de l'Alcaldessa, Mireia Solsona, la lectura d'un manifest del Consell Català del Moviment Europeu i un petit concert a càrrec dels alumnes de l'Escola de Música Frederic Mompou. | 0.77134 | curate | {"en": 0.03494623655913978, "ca": 0.9650537634408602} | http://matadepera.cat/tv/videos/view/550 |
wikipedia_ca_20230401_0_262299 | Radar Base
Radar Base és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Texas. Segons el cens del 2000 tenia una població de 162 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Radar Base tenia 162 habitants, 51 habitatges, i 37 famílies. La densitat de població era de 14,8 habitants/km².
Dels 51 habitatges en un 49% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 54,9% hi vivien parelles casades, en un 11,8% dones solteres, i en un 25,5% no eren unitats familiars. En el 23,5% dels habitatges hi vivien persones soles el 7,8% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 3,18 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,84.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 32,1% tenia menys de 18 anys, un 8% entre 18 i 24, un 21% entre 25 i 44, un 27,8% de 45 a 60 i un 11,1% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 36 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 96,4 homes.
La renda mediana per habitatge era de 19.531 $ i la renda mediana per família de 19.531 $. Els homes tenien una renda mediana de 26.250 $ mentre que les dones 0 $. La renda per capita de la població era de 5.983 $. Aproximadament el 42,9% de les famílies i el 42,9% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"en": 0.007062146892655367, "ca": 0.9851694915254238, "pt": 0.007768361581920904} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=262300 |
mc4_ca_20230418_15_492279 | Relat "Contes del Raval: El llop i l'Enric"
Inici > detall del relat: Contes del Raval: El llop i l'Enric
- Categoria: Eròtica, Social, Terror
Era la primera vegada que feia l'amor. La primera vegada d'un marrec de catorze anys sempre acostuma a ser ràpida, degut sobretot a l'efectivitat del moment, guiat per les emocions i l'escalfor abrasant de l'acció. Però no va ser així. Es deia Josep, era un marrec que s'encarregava de transferir l'opi que arribava cada nit al Raval. Al barri el coneixien com ''El llop'', no perquè fos fort, ni perillós, sinó perquè li agradava la nit, i com també els llops, si havia de realitzar alguna feina, la feia amb l'obscuritat.
El seu client era un jove estudiant de medicina, que cada nit freqüentava el carrer de l'arc de Sant Agustí amb l'objectiu de poder obtenir la substància, amb l'objectiu de poder treballar-la amb una finalitat curativa.
Es deia Enric, i tots aquells que el coneixien, afirmaven que era un jove que en uns anys, arribaria a ser el millor metge de tot el país.
Aquella nit, el llop estava assegut a la plaça de Sant Agustí quan l'Enric va aparèixer.
- El de sempre?
- Sí, si us plau.
- Com va el seu experiment?
- De moment res.
- Té, aquesta nit et puc donar uns grams més.
Una ampolla de vi es va deixar veure des de la butxaca interior de l'Enric, i el llop, ràpid, va dir-li.
- Tens festa aquesta nit?
- Pensava beure jo sol, t'animes?
Ja era tard quan l'Enric i el llop van arribar al pis llogat on l'Enric s'allotjava.
Amablement, l'Enric va allargar-li una copa de vi al llop.
La nit va evolucionar entre riures i reflexions comunes sobre la vida, a un estat d'intimitat palpant entre els nostres dos protagonistes.
I de cop i volta, es va desencadenar l'excitació sexual entre ells. El llop estava inquiet davant la seva primera vegada, però l'ambient eròtic i atraient de l'Enric, el feien oblidar les pors, els prejudicis, i el van deixar entrar al joc que l'obscuritat de la nit el propiciava.
Un sospir de satisfacció va posar punt final a l'acte compartit.
- Pots quedar-te a dormir si vols...
Li va dir l'Enric afectuós.
Encara era de nit quan el llop es va desvetllar. Va mirar al seu voltant, i va trobar al seu amant adormit, i a poc a poc, es va començar a vestir.
Abans de marxar, es va fixar en les dues copes de vi que es trobaven sobre la taula d'aquell pis llogat.
- Que és això?
El llop va reflexionar aquesta pregunta al seu interior, referint-se a la petita bossa que es trobava al costat de les copes.
En inspeccionar-la, va descobrir que era una petita barreja de substàncies, opi, vesc, i vet a saber que mes... L'experiment de l'Enric? Potser era això? L'havia provat amb ell? Tot havia sigut un experiment?
No ho sabia, per primera vegada, el llop sentia que no controlava la situació, que tot el seu voltant començava a agafar forma, una forma estranya, que a ell l'atreia, el tranquil·litzava, li agradava, l'excitava... Tot havia sigut fals? Una mentida?
Mentre el llop intentava trobar la resposta a aquesta pregunta, l'Enric s'havia aixecat, i sinuosament va servir dues copes de vi...
- Diuen que el millor per la ressaca, es continuar bevent... Vols?
Va dir l'Enric allargant-li la copa al llop... I el llop, confús i excitat, el mirava tocant-se la navalla de la butxaca...
SrGarcia!!! [Ofensiu]
Moltíssimes gràcies de tot cor per tots els teus comentaris, ets una gran persona de la qual no vull separar-me!! !
Erotisme i violència[Ofensiu]
Inquietant, molt inquietant. Aquest final és molt bo. El Llop dubta però ja es tem allò pitjor.
Potser caldria dir-li que, si n'havien begut els dos, no era fàcil que fos un experiment, però potser era un precursor de la Viagra, vés a saber...
La barreja d'erotisme, sospita i violència continguda el fan un gran relat.
Canela Fina[Ofensiu]
Moltísimes gràcies per les teves paraules!! !
Suggerent[Ofensiu]
Canela fina | 13-03-2020 | Valoració: 9
Un relat molt suggerent que evoca imatges entre reals i fantàstiques, sensual a la vegada. Tenir el control mola però descontrolar-se també ;) Una abraçada
Moltísimes gràcies Nil! [Ofensiu]
Eric Martinez | 12-03-2020
Un plaer se llegit company!
Nil | 12-03-2020 | Valoració: 10
Potser jo l'hagués concretat un xic més, només un xic més, aquest relat... Però allò que preval és aquesta atmosfera portuaria que ens recrees amb tant de realisme, capaç de fer-nos volar la imaginació, de fer-nos participar en el que s'està esdevenint... I és que les teves històries tostemps fregen un punt d'erotisme i sensualitat que fueteja la nostra psique bo i fent-les, aquestes històries, entranyables... | 0.753081 | curate | {"ca": 0.9482071713147411, "pt": 0.009296148738379814, "es": 0.018370960602036298, "fr": 0.015714918105356353, "it": 0.0026560424966799467, "en": 0.005754758742806552} | http://relatsencatala.cat/relat/contes-del-raval-el-llop-i-lenric/1066772 |
mc4_ca_20230418_2_707138 | El Dia de Reis també es presenta estable a tot el Camp de Tarragona. Esperem que domini el sol durant tot el dia amb absència de núvols, tret d'alguns molt puntuals a primera hora a punts de la costa. Les temperatures màximes durant el Dia de Reis podrien pujar fins als 11 o 13 °C a punts de la costa, i entre els 6 i 10 °C a punts de l'interior. El vent de serè podria bufar durant la matinada i bona part del matí a les comarques del Baix Camp i el Priorat de forma moderada i aixó incrementaria encara més la sensació de vent. Comentaris | 0.776442 | curate | {"ca": 0.9813780260707635, "es": 0.0186219739292365} | http://delcamp.cat/noticia/28387/nit-de-reis-molt-freda-al-camp-de-tarragona |
crawling-populars_ca_20200525_50_6147 | ACN | Barcelona . 2020-03-17 La mesura s'aplicarà fins que finalitzi l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol
David Pagès i Cassú 2020-03-17 L'Empordà és una terra que ha infantat –i que infanta– molts i bons músics. Josep Joli i Blanch formava part d'aquest formidable patrimoni humà de la comarca. Nasqué a Castelló d'Empúries l'any 1931 i era fill de Rafael Joli i Costa i de
acn/ddg 2020-03-14 ?Catalonia Sacra ha anunciat que portarà a terme una trentena d'activitats entre març i novembre per donar a conèixer el patrimoni religiós
Figueres 2020-03-07 El grup Fimed Hotels ha comprat l'immoble on va néixer l'escriptor Carles Fages de Climent per 2,2 milions d'euros
2020-03-07 Tot i que encara avui existeix polèmica històrica, sociològica, filosòfica i de tot ordre al voltant del com i de quina manera ha influït el cristianisme –especialment el catolicisme– en la vertebració d'Europa, ningú no nega que les tres fonts de la seva cultura comuna han estat la
Enric Vilert i Butchosa 2020-03-07 A l'acta de l'Ajuntament de Vilablareix, sessió de 12 de setembre de 2019, diu que es posen a venda una sèrie de parcel·les del municipi, fruit de l'aprofitament obtingut en el desenvolupament del sector Perelló Can Pere Màrtir. Vots a favor 9
ddg 2020-02-29 El Consorci de l'Estany ha enllestit les obres de conservació i millora emmarcades en el Pla dels Estanyols, a la zona sud del municipi de Banyoles. L'objectiu principal de les actuacions realitzades ha estat potenciar el gaudi i la visita de les persones a un espai tan singular i
2020-02-28 Posa't a prova i contesta aquestes preguntes sobre temes que hem publicat aquest mes de febrer
2020-02-28 Besalú recrea aquest diumenge el seu passat jueu i medieval i durant tot un dia retrocedirà en el temps amb un mercat, visites guiades i activitats infantils
a. f. 2020-02-28 La Comissió del Nomenclàtor també acorda canviar el nom de la Casa Empordà pel d'Escorxador Les modificacions s'aproven en el ple de dilluns
DdG | Figueres 2020-02-27 El ple de dilluns ha d'aprovar el nom del nou espai de la ciutat així com també que la sala d'exposicions de la Casa Empordà s'anomeni l'Escorxador
ddg 2020-02-25 La major part de la fortuna de l'actor Kirk Douglas, que va morir el passat 5 de febrer als 103 anys, anirà a parar a la Fundació Douglas, l'organització benèfica que ell mateix va fundar, al costat de la seva esposa Anne Buydens, fa gairebé sis dècades.
2020-02-23 L'Ajuntament comença les obres per crear un espai expositiu a la Ciutadella dedicat a «Paco Falcó, una vida lligada a la pesca, la immersió, el turisme i el patrimoni cultural»
ddg 2020-02-23 Es tracta de GironaQuiz, una eina gratuïta formada per preguntes i respostes sobre diferents aspectes de la ciutat
ACN 2020-02-21 Està disponible tant per a sistemes operatius iOS com Android i es dirigeix tant a la ciutadania com als turistes
Girona 2020-02-21 El club excursionista Els Perduts de Begur organitza cada mes caminades per diversos espais emblemàtics
Matías Vallés 2020-02-17 La histèria en el tractament dels ensurts o pànics epidèmics era patrimoni dels mitjans de comunicació. No obstant això, la premsa més groga ha quedat descolorida davant el sensacionalisme de la molt científica Organització Mundial de la Salut
pere duran 2020-02-16 ?Afirma que entre les prioritats hi haurà obrir el centre a generacions més joves per garantir el relleu generacional i el futur de l'entitat
nina saló alcántara 2020-02-15 El certamen es farà els propers 29 de febrer, 1 i 2 de març a la ciutat A la fira es presentarà en l'àmbit mundial Casa Cacao dels germans Roca
acn 2020-02-11 Els veïns empadronats que demanin el carnet podran visitar espais com els jardins de Santa Clotilde
acn 2020-02-11 Les assegurances de vida van gestionar 241.000 milions d'euros dels seus clients el 2019, un 5% més que el 2018, segons xifres del Servei d'estadístiques i estudis del sector assegurances (ICEA). De la xifra total, 194.786 milions corresponen a productes d'assegurances (+3,35%) i els
Jordi Auladell 2020-02-08 L'empresa familiar suposa ni més ni menys que el 89% de el teixit econòmic espanyol, o el que és el mateix, 1.100.000 empreses familiars que ocupen el 67% de la població activa del sector privat i representen el 57% del PIB, segons les dades publicades per l'Institut de l'Empresa Familiar. El seu
europa press 2020-02-03 El volum invertit a través d'aquesta eina d'estalvi a Espanya creix en l'últim any gairebé un 9%, fins als 116.418 milions d'euros Els plans de pensions tenen un avantatge fiscal, ja que les aportacions de fins a 8.000 euros es poden desgravar en l'IRPF, contràriament a les que es facin als fons d'inversió
2020-02-02 L'historiador Josep Clara recupera una cara poc coneguda de l'arquitecte, la del catòlic conservador i autoritari · Entre 1906 i 1910 es va alinear amb els sectors més tancats de Girona i es va mobilitzar contra les escoles laiques i les mesures que volien modernitzar l'Estat
e.p. 2020-02-02 L'associació Salvar el Archivo de Salamanca diu que la seva dispersió és una metàfora del que passa | 0.882211 | curate | {"en": 0.006145915939730373, "ca": 0.9918715305313244, "pt": 0.0011895321173671688, "de": 0.0007930214115781126} | : /tags/patrimoni.html |
cawac_ca_20200528_10_142099 | Podcast català d’actualitat. Opinió indocumentada sobre temes que no ens afecten pas, però com que tothom en parla… nosaltres també. En aquest episodi sortim a fer un cafè i ens trobem amb una personalitat de l’esport català i internacional . Proposeu-nos temes per xerrar: [email protected] Seguiu-nos al Twitter: @noensabem
Podcast català d’actualitat. Opinió indocumentada sobre temes que no ens afecten pas, però com que tothom en parla… nosaltres també. En aquest episodi parlem de les aventures de Super-Garzón destapant la corrupció a la política catalana. Proposeu-nos temes per xerrar: [email protected] Seguiu-nos al Twitter: @noensabem Subscriviu-vos amb iTunes o descarregueu-vos l’ arxiu mp3 . | 0.558845 | curate | {"ca": 0.8772919605077574, "pt": 0.1227080394922426} | http://www.nesr.cat/podcast/podcast/page/10 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_617981 | Ue, què ha passat? On estan els més veterans i no tan veterans? Penseu que lo xat ha perdut sentit d'humor? Jo penso que sí... On esteeeeeu? .Montsetes.
Ue,ha passat que s'han cansat de llegir les teves parides de ues, llucets i demés parides que no foten putíssima gràcia, estàs per tancar-te en un psiquiàtric boja! No fas ni una intervenció digna, no m'estranya que cada cop escriguis menys, són tan ridícules.. tu et rellegeixes alguna vegada el que escrius? penses de debó que la gent ho troba gaire normal? interessant? graciós? o el que pretenguis fotre? al principi em pensava que eres una persona normal fent-se passar per una friki, però cada cop veig més clar que ets una pertorbada amb un ordinador al davant i que no saps com fer-lo servir. Fes-nos un favor a tots i la pròxima vegada que vagis a teclejar quelcom fica't els dits abans pel cul i toca't, aviam si així et passa l'excitació i et toques una mica de la teva pròpia merdeta, que pel que fa a nosaltres ja n'estem farts d'aguantar-la. Gràcies i adéu.Ah! i que no falti l'estúpida firma dels pebrots,.Quercus.
Va home, no siguis tant dur. És normal que no ens caigui bé tothom però això no ens legitima per desacreditar i insultar.
Aquesta "dona" em supera...
Tan dèbil ets, que a la mínima que algú et supera l'insultes?
Però tu et llegeixes els seus comentaris? com els definiries? infantils? incoherents? insuportables? demencials?
Sempre. Des que estic registrada al xat, SEMPRE, ha escrit igual. Com tu, que sempre que no et cau bé algú o t'irrites amb el brunzit d'una mosca insultes. | 0.764473 | curate | {"ca": 0.8391927083333334, "es": 0.08919270833333333, "en": 0.03125, "fr": 0.018229166666666668, "pt": 0.017578125, "it": 0.004557291666666666} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_474375 | Vull saber qui és, vull saber qui és, vull saber qui és!!! Apostes va! !
Ara diu que no hi va, que s'ha cagat a les caklces pk la pav ahir li va dir que la folles urgentment. Jo ja hi seria en 5 minuts si una tia que està tan bona em diu això
Un altre que renuncia a tot per un cony?
jo no, a mi una nit una tia me va dir "oye me invitas a un chupito", i li vaig dir "no", i la tia va marxar ... si hagués estat catalano-parlant igual si ho hagués fet, sabent que en realitat volien aprofitar-se de mi i beure per la cara. | 0.716511 | curate | {"hu": 0.11240310077519382, "pt": 0.02131782945736434, "fr": 0.001937984496124031, "ca": 0.8643410852713178} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_880387 | El passat dimarts 17 d’Abril les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) feien públic un comunicat denunciant una suposada agressió a un dels seus afiliats al districte de Sant Andreu per part d’un grup de joves de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Per aquest motiu des de La Trinxera, l’Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu, col·lectiu que s’integra a l’esmentada Coordinadora, ens veiem obligades a contraposar aquesta informació i a denunciar públicament les falses acusacions que estem rebent. Així doncs, els fets ocorreguts, en realitat, es resumeixen en que el passat diumenge 15 d’Abril 3 militants de La Trinxera es van trobar amb un afiliat de les JERC. Tot seguit, els 3 joves de la CAJEI, van aturar-lo, sense utilitzar cap més mitjà que les paraules, i van aprofitar per advertir per enèsima vegada al jove de les JERC, que les joventuts del seu partit polític no podien seguir boicotejant, com si no passés res, la feina agitativa que el nostre col·lectiu visibilitza als carrers de Sant Andreu. Fet, que es produeix constantment, i suposa una greu trava pel nostre únic espai de lluita, el carrer. A més de sumar-li la repressió policial sota el pretext del civisme, amb què el tripartit i per tant, ERC, ens obsequia. L’afiliat de les JERC es va limitar a negar aquesta dinàmica de boicot, malgrat que nosaltres ho hem comprovat amb els nostres propis ulls, al mateix temps que s’anava posant nerviós. I així la discussió va augmentar de to passant de paraules a crits. Un cop escridassat i advertit del nostre malestar, el jove va marxar pel seu propi peu, i es va acabar el conflicte. Passats 2 dies de l’encontre ens trobem amb un ofensiu i inacceptable comunicat firmat per les JERC on es tergiversa aquesta discussió, denunciant-la com a agressió feixista i s’equipara als fets ocorreguts el passat cap de setmana a Sabadell, on un company de la CAJEI va acabar a l’hospital, d’on encara no n’ha sortit, en ser greument ferit per una punyalada que li va fer perillar la vida. A continuació s’explica que la persona de les JERC teòricament agredida va denunciar els fets després de passar per l’hospital, on hauria deixat constància de la suposada agressió. Nosaltres ens preguntem què es pot constatar d’un atac físic que no ha existit? Com ja és habitual, al comunicat de les JERC s’apel·la al respecte, al mateix respecte que ells han tornat a perdre, un cop més, mentint sobre un tema tant seriós com son les agressions feixistes. I també a la pau i a la llibertat, les quals ni existeixen ni existiran acompanyades d’un capitalisme i un espanyolisme que ens aboquen a la guerra social com a única lluita. Un espanyolisme i un capitalisme al qual el tripartit, i per tant ERC i les seves joventuts ens condemnen amb la seva suposada política progressista i catalanista. Així, des de La Trinxera veiem el comunicat de les JERC com una maniobra oportunista i repugnant per tal de desviar l’atenció que la CAJEI, malauradament, està rebent aquests dies pels tristos fets ocorreguts a Sabadell i condemnem que s’omplin cínicament la boca de solidaritat cap el company agredit. Una solidaritat inútil, quan tothom pot percebre que l’únic objectiu és treure’n rendiment polític, encara que sigui creant confusió amb uns fets tant greus com són un atac amb arma blanca a un jove de la CAJEI. Un cop més, i ja no ens estranyem, ens trobem amb els Joves d’ERC fent-ne del victimisme campanya electoral i de la mentida els fonaments del seu discurs. Exposats i aclarits els fets, i lamentant que s’hagin de fer públics comunicats com aquests, esperem no haver d’allargar-nos més en debats absurds que només responen al ja conegut interès partidista que les JERC tenen tendència a extreure de tot arreu. Entenem que la repercussió i l’impacte mediàtic que ha tingut l’infame comunicat de les JERC respon precisament a aquesta actitud partidista i a la influència que tenen, com a cadells del poder que són, sobre els mitjans de comunicació. Emplenar-se la boca és gratuït però mentir té un preu; el d’evidenciar-se en botxins enlloc de víctimes, en manipuladors enlloc d’informadors i en evidents culpables enlloc de presumptes innocents. LA LLUITA ÉS LÚNIC CAMÍ INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME La Trinxera – Assemblea de Joves de La Sagrera i Sant Andreu (CAJEI)
JERC, des de dintre, des del sud, des de la simpatia, des del respecte, des de la complicitat: com se pot ser aixina??? I ho dic perquè en principi em sembla més creible el comunicat de la CAJEI que no pas l'anterior de les JERC. Si després les JERC s'expliquen, per supost em retiraré, com és natural. | 0.874468 | curate | {"ca": 0.9484402079722704, "es": 0.02577989601386482, "fr": 0.02577989601386482} | |
macocu_ca_20230731_7_228007 | Comandaments originals Techniland
Comandaments de recanvi Techniland Qualsevol d'aquests comandaments de substitució serveix per poder realitzar el 100% de les funcions del comandament original | 0.58656 | curate | {"en": 0.171875, "ca": 0.828125} | |
mc4_ca_20230418_11_438486 | Assemblea General 2009 | AMPA el Solell
Assemblea General 2009
Volem donar les gràcies a les famílies sòcies que vau participar a l’Assemblea ordinària celebrada el 15 d’octubre.
Acta assemblea 2008
Podeu fer els vostres suggeriments sobre qualsevol dels temes que vam tractar.
Per la nostra part, us anirem informant sobre l’avenç de les propostes fetes.
Aquesta entrada va ser publicada a AMPA i etiquetada AMPA el 16 Octubre 2009 per AMPA El Solell.
← Desaparició Servei Acollida Tarda? Domiciliació de la quota de l’AMPA →
4 pensaments sobre “Assemblea General 2009”
jordi 10 Novembre 2009 a les 17:17
el projecte de pressupost del govern de la generalitat pel proper 2010, va entrar al parlament el passat divendres , amb la intenció que els grups parlamentaris facin les esmenes oportunes.
http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres10/01_presentacio_vp.htm
Cal que sapigueu que en el projecte es preveu destinar 193.000 euros per a la notra escola , no se ben be si per a l’ampliacio o per algun altre concepte ( si fos per a l’ampliacio , crec que amb aquest import no s’assegura l’execució del 100% del projecte – per cert a quin import pujava ? ?- )
Potser ara seria el moment , si escau, de mobilitzar-nos , si mes no intentar parlar amb algun grup parlamentari ( CiU, PSC, ICV, com a mínim ) per intentar que s’aconsegueixi, en el tramit d’esmenes parlamentaries, arribar a destinar el 100% del cost de l’ampliació en l’exercici de l’any 2010.
AMPA El Solell Autor de l'entrada 17 Novembre 2009 a les 10:44
Sabem que l’Ajuntament de la Palma està al cas d’aquesta notícia. També consideren que la xifra és poc ajustada a les espectatives i estan movent-se per aclarir el concepte al qual es refereix i així determinar quina és l’actuació que convindria fer.
Estarem pendents per veure com s’aclara aquest tema.
Gràcies per contactar amb l’AMPA.
jordi 24 Novembre 2009 a les 9:42
he estat consultant les notes de premsa del govern de la generalitat, i la quantitat de 193.000 euros podria correspondre a la redaccio del projecte constructiu.
El cost de l’obra de l’ampliació de l’escola podria estar en un rang entre els 2.000.000 i les 6.000.000 d’euros, d’acord amb els darrers projectes d’ampliacions d’escoles a Catalunya (2008-2009).
AMPA El Solell Autor de l'entrada 24 Novembre 2009 a les 11:54
Moltes gràcies per la informació, Jordi! El que dius té tot el sentit. Intentarem contrastar la informació amb l’Ajuntament, a veure si va per aquí la cosa. | 0.779848 | curate | {"es": 0.042299794661190965, "en": 0.009034907597535934, "ca": 0.8447638603696098, "fr": 0.08624229979466119, "pt": 0.017659137577002052} | https://ampaelsolell.cat/2009/10/16/assemblea-general-2009/ |
mc4_ca_20230418_0_64199 | Marchelo's Wei: Slumdog millionaire
Sí, sóc culpable. M'emociono com un nen petit amb pelis com "Slumdog millionaire", que ràpidament situu, sense vacil·lar ni un moment, en el meu Top 10 (que com em diu la Laia, de Top 10 ja té poc, però bé, què hi farem...). Aquest és, pel meu gust, el prototip de film ideal, una pel·lícula a la que no li falta ni li sobra res, un exòtic thriller amorós, un dur reflex d'una societat sense normes, una explosió de sinceritat que emociona i conmou i que, just acabar, et fa pensar: aquesta va directa al meu Top 10! Així és com SENTO "Slumdog millionaire".
Jamal és un jove hindu que es presenta al programa ¿Quiere ser millonario? i, per sorpresa de tots, arriba molt lluny. La policia sospita d'un possible frau, i Jamal explica com i perquè coneixia totes les respostes.
No exagero, els 30 primers minuts d'aquesta pel·lícula són incommensurables: àgils, trepidants, plens d'energia i colors, et deixen clavat a la butaca. I la resta? Doncs també.
"Slumdog millionaire" és la comunió perfecta entre guió, direcció, muntatge i banda sonora. No és una perfecció freda i distant, sinó tot el contrari, el film està ple de vida; la Índia hi juga un paper clau, és un protagonista més. A més, el que veiem d'aquest pais no podria estar més aprop de la realitat. En aquest sentit, i en molts daltres, "Slumdog Millionaire" s'assembla a "Ciudad de Dios", de Fernando Meilleres. El que per mi té gran mèrit és que un britànic hagi aconseguit transmetre les múltiples contradiccions de la Índia, els seus colors, les seves olors.
L'estructura narrativa és una obra d'enginyeria: aparentment segueix un mateix patró, però el director ha sabut introduir de forma exitosa variacions a l'esquema general. Serà que sóc fàcilment manipulable, però jo no veig per enlloc la malèfica intenció manipuladora del Danny Boyle que comenten els detractors de "Slumdog Millionaire". És cert que la pel·lícula té uns quants girs argumentals tant efectius com efectistes, però això és part del joc, i també gràcies a això aquest film ha tingut tant d'èxit. Sí, potser el cine Dogma és més sincer i pur, però a veure qui l'aguanta! !
Aquesta nit "Slumdog Millionaire" té una cita amb els Oscars. 10 nominacions, ni més ni menys. Fins fa poc la meva candidata era "El curioso caso de Benjamin Button" però, com que encara estic a temps de rectificar, el meu vot va cap a la pel·lícula de Danny Boyle. No he vist la resta de candidates, però tampoc em cal. Aneu a veure "Slumdog Millionaire", la disfrutareu.
El millor: és boníssima, original, ho té tot! El pitjor: res
trobo molt bo el retrat de l’Índia, genial la història dels nens cap a adolescents, i la història d’amor es fantàstica, però…
1.- no m’agrada k el final sigui tan fantàstic.
2.- jo vull anar a l’Índia al programa kieres ser millonario (l’última pregunta es tan peliculera llagrimeta fàcil…i es per memos, no cola k sigui una pregunta final. vale k keda de puta mare com a final de peli, pero ho trobo forçadissim).
total, la peli m’ha agradat molt, pero amb un final un xic amarg (jo crec k s’hauria d’haver optat pels diners o l’amor, pero els dos es com…estasss flipaaant)
Sueño que voy al cine
Sueño que veo lo que sea
Sueño que me pongo a escribir
Sueño que vuelvo a publicar en el periódico y en mi blog, y que puedo debatir de cine con vosotros, y que vuelvo a mi vida y a mi pasión por el cine...
Que eso es imposible!!! !
Bueno, que me alegro de que se cumpla la máxima de Huston, aquello de que "no hay buena película si no hay buen guión". Yo digo que un buen guión sobra para hacer una buena película, y este año parece que Hollywood se dio cuenta....
Toma comentario... y eso que estoy desentrenada, jajajaja.
Bueno jo no diria tant tant...es bona, està be...però avorreix una mica cap a la part final!! !
no era ni de lluny la millor pel·lícula de l'any, ni tant sols de les nominades!
23 de febrer de 2009 a les 15:26
Sensacional!!! El pitjor? Potser que és un pèl ensucrada. Tot acaba massa bé. Però és de 8 cap amunt. Molt bona.
23 de febrer de 2009 a les 19:43
És una peli sobre l'optimisme de la vida, sobre com les coses poden acabar bé, és lògic que hi hagi un cert grau d'ensucrament.
En tot cas, estic 100% d'acord amb el Marchelo.
Ara em matareu però ho he de dir; és una película que em fa mandra. Si si, quan tothom diu que és tant i tant bona, i en llegeixo quatre coses, començo a agafar-li manía. Segur que quan la vegi m'entusiasmarà, però ara per ara, come he dit em fa mandra.
24 de febrer de 2009 a les 11:14
Edu i Jordicine, jo crec que en aquesta peli el final havia de ser "feliç". Entenc que és positiu que una pel·lícula que reflexa amb tanta cruesa la realitat de la Índia (encara que no sigui aquest el seu objectiu principal!) tingui un missatge d'esperança.
MI, jaja muy bueno tu comentario, no te pierdas esta película, vale la pena! !
Ángel, a mi no em va avorrir gens, encara que és veritat que al final el ritme no és tant accelerat!
A.Orte, m'alegra veure que coincidim!
Bambam, fes fora la mandra que tens i ves a veure-la! :)
Desgraciadamente no opino igual. Me parece una película particularmente tramposa, repleta de ruido, sonidos, colores, músicas que como una enorme capa de estímulos sensitivos pretenden ocultar que bajo ella apenas hay nada más que una lacrimógena y bienintencionada historia que utiliza la desgarradora situación social de cientos de millones de ciudadanos indios para vendernos un cuento de hadas posmoderno y lo suficientemente inusual para que nosotros, con nuestro paternalismo colonial occidental, apadrinemos una historia que, no es que sea inverosímil, sino que no es creíble.
Creo que en éste caso es aplicable la terminologia tolkieniana para definir la evolución del hilo argumental de la história: eucatástrofe. Considero hasta pernicioso tildar de 'típica película hollyboodiense' esta pequeña joya. Final feliz? Sí; seguramente. Pero para que esto sucediese fue necesaria un lucha dura con la realidad de, (y esto es un spoiler)una madre y un hermano muertos. La luz al final del camino.
Molts l'han acusat de estar mil·limètricament calculada i de ser molt tramSi ho aconsegueix, benviguda sigui. Una peli meravellosa que, amb tot, no es mereix 8 Oscar (4 o 5 sí XXXD).
26 de febrer de 2009 a les 16:38
39 escalones, es lo grande del cine, que una película que a mi me encanta la puedas odiar :) estoy de acuerdo contigo en que es un cuento de hadas, pero para mí eso no es malo, es ficción, no un documental!
Anónimo, gracias por tu comentario, me ha gustado tu referencia sobre tolkien...
Goethemola, tramposa o no, és boníssima, oi?
gràcies a tots pels vostres comentaris! saltacions
26 de febrer de 2009 a les 20:35
Ja està, ja l'he vista. I no, no m'ha entusiasmat tant. Si que està bé, però prefereixo 50000 vegades "Cidade de Deus", ja sé que no són el mateix, però en l'estil i tractant misèria si. Però vuit Oscars?? No no i rotundament no! Crec que ho agafa tot necessari (nens pobres, amor, dolents molt dolents, molta coloraina) i ho serveix. Simplement. I realment calia el número Bollywood final? Està posat amb calçador. I jo també m'adormia al final...
El llibre genial i al final molt alegre. No tant alegre lo que he vist avui a la tele dels actors... pobrets...
Els nens de Slumdog Millionaire | 0.574379 | curate | {"en": 0.006403118040089087, "es": 0.3063752783964365, "ca": 0.669543429844098, "it": 0.004036748329621381, "fr": 0.0005567928730512249, "pt": 0.011414253897550112, "id": 0.0013919821826280624, "uz": 0.00027839643652561246} | http://marcheloswei.blogspot.com/2009/02/slumdog-millionaire.html |
macocu_ca_20230731_1_212699 | Tota organització no lucrativa te la finalitat de prestar un servei que millori o mantingui la qualitat de vida de la societat. Per a aconseguir aquest objectiu, aquestes organitzacions es caracteritzen per estar formades per grups de persones voluntàries que no busquen el lucre personal, sinó que a través d’uns valors que es remunten a èpoques de l’antic Egipte com son el respecte, la solidaritat o la confiança, tracten de millorar la societat en la que vivim. Les organitzacions del anomenat tercer sector tindran que ser transparents per a aconseguir generar confiança a l’exterior, però al mateix temps, tindran que fer front al seu major problema per a subsistir, la captació de fons. La situació econòmica actual ha accentuat encara més aquesta problemàtica de finançament, solucionada tradicionalment mitjançant fons procedents de particulars, de l’administració pública, d’empreses o d’altres organitzacions del mateix sector. A l’actualitat s’han tingut que buscar noves solucions com són la innovació o una correcta gestió de la comunicació que permeti generar transparència. La correcta gestió de la comunicació estarà basada a l’escolta activa i en adoptar una postura assertiva a l’hora d’intercanviar una informació, el que finalment permetrà difondre el valor de la transparència de l’organització no lucrativa, aconseguint així millorar la imatge, augmentar la confiança i reforçar la reputació. Per a poder realitzar aquest procés, prèviament es deurà aconseguir un liderat directiu capaç de guiar el procés de comunicació, la implantació de una cultura holística per a la transparència en la organització i la formació del membres del treball. Cal mencionar que a l’actualitat existeixen noves vies tecnològiques que han facilitat molt la gestió de la comunicació. Encara això, aquestes vies deurien ser explotades a major proporció, doncs com queda comprovat, quant millor sigui aquesta gestió, major serà la transparència.
Publication date:
2012-07-06
Entitats sense ànim de lucre Transparència política Economia social Espanya
Rights: | 0.864111 | curate | {"ca": 0.9833903273082559, "en": 0.016609672691744015} | |
crawling-populars_ca_20200525_27_20759 | L’APUNT
2 min. Directora 27/07/2016 22:42 Traduccions:
Cat Eng
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
El que alguns qualifiquen de “problema català” fa anys que és el problema d’Espanya, però la resposta de l’Estat continua sent ignorar el diàleg polític i recórrer al Tribunal Constitucional. El pretès àrbitre és el mateix tribunal que va ventilar-se un Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, passat pel ribot del Congrés, del Senat i tornat a aprovar en referèndum per la majoria de catalans.
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.647458 | curate | {"ru": 0.010416666666666666, "eo": 0.019345238095238096, "en": 0.10267857142857142, "ca": 0.8422619047619048, "de": 0.005952380952380952, "br": 0.019345238095238096} | : /opinio/Mentrestant-Catalunya_0_1621637882.html |
oscar-2201_ca_20230904_1_129238 | No ens hem acabat les castanyes que ja toca pensar com ho farem quan els nens tinguin aquestes dues setmanes llargues de vacances per Nadal.
Com cada any, desde Color It us volem ajudar i oferir-vos un casal per als vostres fills on s’ho passaran d’allò més bé i aprendran moltes coses que a l’escola no en tenen oportunitat, com ara la pintura de ceràmica.
A més a més, treballaran l’autoestima, la concentració i la creativitat, sempre en un ambient molt familiar, amb educadores professionals que els acompanyaran en tot moment.
Dates flexibles
Com sempre, els nostres horaris son molt flexibles per adaptar-se a totes les situacions familiars. Comenta’ns què necessites i ho parlem!
Què farem?
Sobretot aprendrem a pintar ceràmica i diferents tècniques de pintura, però també farem moltes activitats manuals, jugarem, riurem i descansarem de la rutina escolar.
Totes les propostes estaran relacionades amb el Nadal i l’època de l’any perquè així les gaudeixin més i puguin fer servir les seves creacions per decorar la casa.
A qui va dirigit?
El casal està pensat per a nens i nenes a partir de primer de primària. Està dirigit sempre per personal titulat. | 0.800115 | curate | {"ca": 0.9869451697127938, "fr": 0.013054830287206266} | https://colorit.es/ca/blog/casal-de-nadal-a-color-it-creatiu-i-familiar/ |
macocu_ca_20230731_4_273505 | Activitats
Les illes Medes estan situades a una milla de la costa de l’Estartit, on els nostres apartaments estan situats, al cor de la Costa Brava. Es componen de set petites illes de pedra calcària que conformen 22 hectàrees de reserva natural. L’accés a les illes en caiac ens permet gaudir... | 0.667383 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_31202 | [1381; del ll. integrare 'reparar, restaurar', que donà l'ant. entegrar amb el mateix sentit; al s. XVII prengué del cast. el sentit de 'lliurar'] | 0.504598 | curate | {"ce": 0.0979020979020979, "ca": 0.9020979020979021} | http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0152134 |
macocu_ca_20230731_6_585719 | Enfocats 2019 Desena edició del Fesival de Fotografia del Pati Llimona Maig 2019 Exposicions, xerrades, tallers i altres activitats al Pati Llimona i altres centres cívics de Ciutat Vella.
L’Enfocats, el festival de fotografia del Pati Llimona, arriba aquest mes de maig a la desena edició. Durant aquesta dècada, s’ha consolidat com un punt de trobada de referència entre fotògrafs, entitats, i col·lectius que contemplen la fotografia com una eina per a la transformació social. El tema central d’aquesta edició és explicar els relats de les situacions que pateixen les persones migrants durant els seus trajectes i durant les seves estades als països de (pressuposada) acollida, fruit de les polítiques migratòries actuals.
És per això que hi tindran veu dones vingudes des d’Amèrica del sud, un emigrant del Senegal, venedors ambulants de Barcelona o persones que han aconseguit creuar la frontera sud espanyola, perquè siguin elles qui ens expliquin, en primera persona, què significa ser vist i tractat com l’altre. La fotografia serà l’eix vertebrador del festival amb fins a 7 exposicions. Projeccions audiovisuals, xerrades i col·loquis completaran la programació, que enguany tindrà activitats també fora del Gòtic. Els altres tres centres cívics del districte de Ciutat Vella també acolliran exposicions i activitats. Activitats en col·laboració amb el Convent
Divendres 17 de maig : 17.30h Lloc: Convent de Sant Agustí Narració del llibre “Amic Meu” amb Open Cultural Center Dinamització per a infants i famílies amb SDIA Convent. +info
Dissabte 25 de maig a les 11h Ruta a Peu : Barcelona, ciutat de negrers? amb l’Associació Antropologies Lloc de trobada: Pati Llimona Ruta per diversos espais del Gòtic amb l’objectiu de visibilitzar i convidar a la reflexió sobre el mite de la postcolonialitat. Aquests monuments, espais públics i privats són l’evidència de com el pensament colonial, esclavista i racista té continuïtat i segueix present a través de l’imaginari simbòlic. +Info. (Cal inscripcio prèvia) Tota la programació d’Enfocats al web: enfocats.org
Joves Acció Convent | 0.846782 | curate | {"ca": 0.9947013487475915, "en": 0.0024084778420038534, "qu": 0.002890173410404624} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_165738 | L'Ajuntament pagaria subvencions i nòmines dels treballadors amb la nova moneda alhora que acceptaria que els ciutadans la utilitzessin per pagar les taxes municipalsBarcelona en Comú vol crear una moneda pròpia per a Barcelona per fomentar el consum en el comerç de proximitat. La coalició que encapçala Ada Colau es basa en els plantejaments de diferents cooperatives socials i en les experiències que ja funcionen en ciutats d'arreu del món i proposa que sigui l'Ajuntament qui lideri aquesta iniciativa per fomentar el consum en el comerç de proximitat. Es tractaria d'una moneda amb una taxa de canvi favorable respecte a l'euro que només es podria fer servir en els comerços barcelonins. L'Ajuntament pagaria part de les subvencions i de les nòmines dels treballadors amb la nova moneda i acceptaria que els ciutadans també la fessin servir per pagar les taxes municipals. La coalició voldria ampliar el radi d'acció a l'àrea metropolitana.La creació d'una moneda local és un dels punts del programa electoral que Barcelona en Comú ha penjat a la seva web. "És una manera de promoure el desenvolupament local i de generar un efecte multiplicador de la riquesa que beneficiï principalment el petit i mitjà comerç", defensen. Entitats com la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya, la banca ètica Fiare o la cooperativa COOP57 fa anys que treballen en projectes similars, i la coalició que lidera Colau vol aprofitar la seva experiència per col·laborar-hi.El consistori fomentaria l'ús de la moneda local, per exemple, atorgant part de les subvencions i pagant part de les retribucions dels empleats públics en aquesta moneda; facilitant crèdits i microcrèdits a empreses amb moneda local; afavorint aquells proveïdors que vulguin cobrar part o el total de les seves vendes en moneda local, i acceptant que els ciutadans paguin les seves taxes públiques en la nova moneda.Un dels exemples en què pensa la candidatura d'Ada Colau a l'hora de fer aquesta proposta és la sol-violette, la moneda local que es fa servir a Tolosa des del 2011. La fan servir de manera regular per comprar als comerços de la ciutat 1.850 persones. La taxa de canvi permet canviar 20 euros per 21 sols i, per contra, penalitza el canvi de sols a euros (21 sols = 20 euros). Per evitar que s'acumuli, cada bitllet caduca al cap de tres mesos d'haver-lo adquirit.Més enllà de la moneda local, el programa de Barcelona en Comú inclou diverses iniciatives per impulsar l'economia social i solidària. Entre d'altres, oferir el patrimoni públic a entitats socials mitjançant la cessió d'infraestructures públiques (terres, sòl, polígons...); impulsar el lloguer i/o l'accés preferencial a persones aturades de llarga durada de locals municipals buits als diferents barris, a preu baix i per desenvolupar-hi activitats d'alt valor afegit ambiental i social; organitzar fires sense ànim de lucre per a emprenedors socials, preferentment en espais emblemàtics i en territoris que han anat teixint experiències i xarxes en aquest sentit (Cotxeres de Sants, Fabra i Coats, etc. ); contribuir al finançament de les iniciatives inspirades en l'economia d'allò comú i en la producció distribuïda des de l'associacionisme i el cooperativisme.http://www.ara.cat/politica/barcelona-comu-ada-colau-moneda-local-barcelona-municipals_0_1355264692.htmlFua! La rumbera va forta.
Fil repetit. | 0.89481 | curate | {"ca": 0.9964028776978417, "la": 0.0035971223021582736} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_331335 | Las palabras en catalan de la Infanta Leonor #Leonor #Infanta #PremiosPrincesadeGirona pic.twitter.com/tTxosjzjAj— MASPITV Leonor) 4 de noviembre de 2019
Si us fixeu, la imatge d'avui és cruament visual:Per un costat una noia que, pel càrrec que ocuparà, perfectament podria ser una prepotent, donant un exemple d'humiltat, empatia, saber estar, i cultura. A fora, en canvi, uns endimoniats proferint insults (com en aquest mateix fil), plens de bilis i destrossant com energúmens el mobiliari urbà que hem pagat tots.Si estàs del costat dels segons (siguis indepe o unionista), jo em preocuparia.
M'he quedat sense poder puntuar-te en negatiu, però altres acabaran la feina PUTO NYORDO DE MERDA. | 0.748234 | curate | {"es": 0.22077922077922077, "ca": 0.7792207792207793} | |
crawling-populars_ca_20200525_21_335558 | Recorda'm
Aprofitem aquests dies de confinament per recordar-vos que a la web d’El Punt Avui tenim en obert entreteniments en línia per a tots als públics. Aquí els teniu, a un sol clic.
Quaranta morts en un sol dia fan elevar a 122 el nombre de víctimes a Catalunya
L’evolució que manté el brot a Itàlia dispara les alarmes pels escenaris més pessimistes
La Covid-19 ja estava estesa pel país quan es parlava de casos importats, segons els especialistes
Clamen per un confinament més estricte que preservi el sistema de salut
El president envia una carta a diverses autoritats comunitàries per explicar les mesures reclamades al govern espanyol
L’Estat confisca competències de la Generalitat també en matèria de justícia
La Unió Europea evidencia dificultats per superar el campi qui pugui inicial dels estats membres davant la pandèmia
La Comissió no té competències en salut, però intenta fomentar la cooperació entre els socis
El Museu del Suro acull l’exposició que aprofundeix sobre aquesta cultura
Actuaran diumenge 11 de febrer per celebrar el sisè aniversari de la formació gironina amb un concert que inclourà peces de Rakhmàninov i Brahms
La solista és una de les estrelles de clàssica a la xarxa
En un comunicat adreçat a la Casa de la Generalitat de Perpinyà invoquen "els principis republicans" per a tractar el conflicte de Catalunya
Es tracta d’una de les figures més rellevants de la creació musical catalana de la segona meitat del segle XX
Una nova tècnica permet detectar ADN d'homínids en els sediments de grutes, fins i tot encara que no s'hi hagin trobat restes fòssils
“Té unes possibilitats enormes”, diu l'investigador català que hi ha contribuït
Primer dia de campanya pel futur nom de la nova regió administrativa
La companyia SNCF no garanteix la continuïtat del servei des de la Tor de Querol i Cervera de la Marenda
Des d’ahir s’han restablert els controls de les policies francesa i espanyola als punts fronterers
En els dos sentits, només s’obre pas al transport de mercaderies, als residents que entren als seus estats respectius i als treballadors, o atenent casuístiques que es puguin acreditar
El comerç als supermercats fronterers també cau en picat
Biatló.
La Prefectura dels Pirineus Orientals tanca el centre educatiu fins al 26 de març
AL MES
SUBSCRIPCIÓ DIGITAL
Accés a totes les notícies del web, als PDF de les edicions en paper i aplicacions de dispositius mòbils d'El Punt Avui, l'Esportiu, l'Econòmic i el Catalonia Today en PDF.
Més informació
© 2020 El Punt Avui | 0.795982 | curate | {"ca": 0.965780998389694, "es": 0.03180354267310789, "de": 0.0024154589371980675} | : /talteull |
mc4_ca_20230418_17_483141 | S’Ha Escrit Un Crim | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
S’Ha Escrit Un Crim
S’Ha Escrit Un Crim.
Una exposició en la qual trobem tot d’històries on es plantegen casos misteriosos, es coneixen detectius de tota mena, o bé es descobreixen els culpables o els innocents de cada cas. Diuen que, quan s’ha escrit un crim, no sempre s’arriba a resoldre, a vegades hi ha algun fil que s’escapa…
dilluns, 18-6-18
dilluns, 9-7-18
Biblioteca de can Llaurador. C/ José Roca Suárez-Llanos, 54 | 0.621804 | curate | {"ca": 0.7310924369747899, "fr": 0.03991596638655462, "ro": 0.04201680672268908, "en": 0.06512605042016807, "es": 0.12184873949579832} | https://laclau.cat/esdeveniments/sha-escrit-un-crim-3/ |
macocu_ca_20230731_7_443550 | BESOS DE PERRO (Tribut a Marea) + LOS BARRENA (Tribut a Barricada) ENTRADES ANT 8E ' TAQ 10E ENTRADES
BESOS DE PERRO
Besos de perro és una banda de tribut a MAREA formada per 5 músics de la comarca del Berguedà, provinents d’altres bandes com, Autoput, Gangband, Mabe’l, Àmbar, Acts of God, o Hormigón Armado. Actualment es troben preparant un extens repertori en el que repassarán tots els grans èxits de la discografia del grup de Berriozar.
BARRENA
Sabien que l'aventura no seria fàcil, ja que no volien fer una banda més que versionaran temes de Barricada, sinó una BANDA amb majúscules que oferís al públic les sensacions que ells van viure quan escoltaven Barricada: força, potència, i ànima de Rock. Això només es podia aconseguir amb músics de llarga trajectòria i ben equipats i amb ganes d'evocar amb fidelitat cada cançó, gaudint de cada tema.
BARRENA, un nom explosiu per a una música també explosiva d'aquesta BANDA TRIBUT A BARRICADA. | 0.7727 | curate | {"es": 0.12221041445270989, "ca": 0.8703506907545164, "en": 0.007438894792773645} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_107578 | PREU: Entrades anticipades: 8 euros adults i 5 euros per als menors de 12 anys. Entrades a taquilla: 10 euros adults i 7 euros per als menors de 12 anys
Rusó Sala desferma al seu pas la sensació com d’haver estat immersa en la mar blava. Una guitarra que camina, ben treballada, fa de coixí i enlaira la veu de l’empordanesa, un tant ensirenada, que canta pels qui ja no hi són i pels qui seguim, a cops de tramuntana, existint i emocionant-nos a cada albada.
Sabors tradicionals que formen la cuina musical de la cantautora, que crea a foc lent per servir a taula cançons pròpies de deliciosa intensitat.
Ho organitza: Núria Social
Entrades
PREU: Entrades anticipades: 8 euros adults i 5 euros per als menors de 12 anys. Entrades a taquilla: 10 euros adults i 7 euros per als menors de 12 anys | 0.641523 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.olotcultura.cat/agenda/acte/ruso-sala/ |
mc4_ca_20230418_9_702717 | Arriba a la Fundaci� Mona la Cheeta, ferida despr�s d�escapar-se d�un zoo - Diari de Girona
Arriba a la Fundaci� Mona la Cheeta, ferida despr�s d�escapar-se d�un zoo Els treballadors ajudaran l'animal a acostumar-se a les baixes temperatures i a relacionar-se amb la resta de primats
La Cheeta, molt tranquil�la tot i ser la primera vegada que surt de l�illa, ahir a la Fundaci� Mona.
Despr�s de molts tr�mits burocr�tics i superar tots els ex�mens veterinaris, la Cheeta va arribar ahir de matinada a les instal�lacions de la Fundaci� Mona, a Riudellots de la Selva. Aquesta ser� a partir d'ara la seva nova casa i ?caldr� que en les properes setmanes s'acostumi a les baixes temperatures -ja que sempre ha viscut a les Can�ries- i tamb� que comenci a relacionar-se amb els altres vuit ximpanz�s que viuen a la fundaci�. La Cheeta va resultar ferida al juny quan, juntament amb dos ximpanz�s m�s, va escapar-se d'un zoo de Fuerteventura. Els altres dos van ser abatuts a trets i ella va rebre l'impacte de dues bales. Ara es troba en perfectes condicions i des de la fundaci� destaquen que �s tranquil�la i simp�tica.El passat 26 de juny, tres ximpanz�s es van escapar d'un zoo de Fuerteventura a causa d'un incident en el protocol de seguretat, i van ferir tres treballadors. Dos d'ells van ser abatuts a trets per la policia i un tercer, la ximpanz� Cheeta, va rebre un impacte de bala al t�rax i un altre a la m�.La Cheeta t� 30 anys i va ser adquirida il�legalment els anys 80 per un home que l'explotava, juntament amb un altre exemplar mascle, fent-se fotos a zones tur�stiques de les Illes Can�ries. Des de fa 28 anys, per�, vivia en aquest zoo de Fuerteventura.Despr�s de la mort dels altres dos ximpanz�s, des del zoo van decidir buscar-li una nova casa a la Cheeta, on pogu�s estar en contacte amb m�s exemplars de la seva esp�cie. Per aix�, van pensar que la Fundaci� Mona -on viuen vuit ximpanz�s- seria un lloc adequat.Per poder fer el trasllat, per�, ha calgut superar un munt de tr�mits burocr�tics i tamb� esperar que els veterinaris garantissin que l'estat de salut de la Cheeta era adequat per viatjar, ja que mai ha sortit de l'illa.A m�s, l'animal encara porta una bala al t�rax, ja que han considerat que era m�s perill�s operar-la que deixar-la-hi, i esperar que es recuper�s de les ferides.La directora de la Fundaci� Mona, Olga Feliu, ha estat una dels membres de l'equip que ha viatjat fins a l'illa per coordinar tot el trasllat. �La vaig veure per �ltima vegada dijous al mat� i fins a les nou de la nit no la vam tornar a veure a l'aeroport de Barajas�, relata. La resta del trajecte el van fer per carretera. Segons Feliu, la Cheeta ha estat molt tranquil�la en tot moment i el trasllat s'ha fet sense incid�ncies.Baixes temperaturesLa Cheeta mai ha estat per sota dels 15 graus, ja que els seus 30 anys de vida els ha passat a les Can�ries. Segons relata Feliu, els ximpanz�s s�n molt delicats i cal evitar de totes totes que es refredin. Per aix�, acostumar-la progressivament a les baixes temperatures de la zona ser� un dels reptes.Ahir al mat�, per exemple, van esperar fins al pic del migdia per obrir-li l'estan�a on est� i que pogu�s sortir a una g�bia exterior. De moment, cal fer-li un proc�s d'adaptaci� en solitari abans no es pugui relacionar amb la resta de ximpanz�s de la fundaci�.La Cheeta es va mostrar en tot moment tranquil�la i va voler sortir, encuriosida, a explorar la seva nova llar. Per fer-li m�s f�cil l'adaptaci�, ha viatjat des de Fuerteventura un treballador del zoo que �s qui ha passat anys tenint-ne cura. Ahir al migdia, l'home li va parlar per tranquil�litzar-la i no fer-li notar tants canvis de cop.�Ara per a ella la situaci� �s estressant per� a la llarga en sortir� beneficiada perqu� podr� estar en societat amb d'altres ximpanz�s�, remarca la directora de la Fundaci� Mona, Olga Feliu.El zoo pagar� la manutenci� Des que la Cheeta va ser rescatada i la van separar del propietari que l'havia comprat il�legalment, �s propietat de l'Estat. No obstant aix�, i de manera volunt�ria, tots aquests anys els havia passat al zoo de Fuerteventura. Ara, fins i tot, aquest zoo ha acordat que seguir� pagant la manutenci� de la ximpanz� de per vida.Cada mes, enviar� uns 500 euros a la Fundaci� Mona perqu� li compri el menjar i tamb� per a d'altres despeses m�diques i de manteniment. �Se la senten com de la fam�lia i ho fan tot i no estar-hi obligats�, reconeix Feliu. L'esperan�a de vida d'un ximpanz� est� a l'entorn dels 60 anys. | 0.857466 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridegirona.cat/comarques/2015/11/21/arriba-fundacio-mona-cheeta-ferida/754195.html |
crawling-populars_ca_20200525_27_24259 | 5 min. 26/12/2018 19:15
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Quan M. Rajoy va marxar, fem memòria, els problemes continuaven però vam sentir alleujament. Qualsevol cosa que vingués no seria tan catastròfica. De la mateixa manera, després d’una trobada que va ser un pols entre govern espanyol i Govern, els problemes continuen igual, però alguna cosa ha canviat i cal constatar-ho.
Quan s’està enmig d’un conflicte i tot està regirat, no se sap qui va guanyant.
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.633042 | curate | {"eo": 0.02047244094488189, "it": 0.025196850393700787, "ca": 0.8913385826771654, "en": 0.03622047244094488, "de": 0.006299212598425197, "br": 0.02047244094488189} | : /opinio/guanyar-eleccions-21D_0_2150784913.html |
mc4_ca_20230418_14_448411 | Rebuig de la comunitat educativa a la sentència del Suprem
Diverses veus procedents de la comunitat educativa s'aixequen aquest matí en contra de la sentència del Tribunal Suprem que condemna amb llargues penes de presó a diversos líders independentistes. Al marge dels posicionaments individuals, recollim aquí les d’entitats representatives de la comunitat.
Estudiants universitaris manifestant-se avui pel centre de Barcelona en rebuig a la Sentència del Procés | Victòria Oliveres
CCOO, UGT, I-CSC, USOC… Gairebé tots els sindicats de classe, que compten també amb una forta presència entre el professorat, de la pública i la concertada, han firmat el manifest unitari impulsat per lafede.cat en el qual es denuncia les “greus conseqüències que té la sentència per la normalitat política a Catalunya”, s’advoca pel diàleg i es fa una crida a participar en les mobilitzacions. Els signants d’aquest manifest, que ja són unes 200 entitats (moltes de les quals vinculades al món de la infància i l’educació), també han convocat una manifestació de rebuig pel dissabte 26 d’octubre.
Escoles cooperatives. Comuniquen que suspenen totes les activitats d’aquesta setmana en desacord amb la sentència del Suprem. “Per a les escoles cooperatives, els valors de la democràcia, la participació, la llibertat són essencials. Aquesta sentència els malmet profundament. Tot i això, continuaran treballant i educant amb la voluntat de transformar la societat, donant eines a l’alumnat perquè esdevinguin ciutadans crítics i socialment responsables”, diuen en un comunicat.
FMRPC: La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica considera que la sentència suposa “un pas enrere” i “posa en perill la convivència, la normalitat política i la qualitat democràtica del nostre país”. “Ens refermem en impulsar i practicar una educació en favor del diàleg, l’entesa, els drets humans i civils i els valors democràtics”, afegeix la Federació en el seu comunicat.
Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya. També mostra el seu rebuig i preocupació en un comunicat.
Col·legi de Doctors i Llicenciats: La Junta de Govern del Col·legi emet un comunicat en el qual manifesta “el nostre desacord amb la sentència” i reclama “la llibertat dels nostres líders polítics i civils empresonats”. La sentència no resol res, afirma, mentre que “la resposta política encara l’esperem”.
ACELLEC. L’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura també lamenta “la injustícia i duresa de les penes imposades” i demana que s’obri una via de diàleg. “La sentència és la culminació extrema d’un conflicte que mai no hauria d’haver arribat als tribunals”, diu l’entitat en un comunicat.
Editorial Graó. S’ha adherit al manifest Per una solució política per Catalunya, impulsat de l’Associació de Publicacions Periódiques en Català (APPEC), de la qual és membre com a editora de les revistes Guix i Aula de Secundària, entre altres. “Instem a totes les forces polítiques catalanes i espanyoles a cercar i trobar una solució viable que permeti la llibertat de les persones empresonades i que torni el conflicte a l’àmbit exclusiu de la política”, diu aquest manifest.
Diverses entitats comuniquen també han expressat el seu rebuig a través de Twitter, així com la cancel·lació d’actes previstos avui o al llarg del pròxims dies.
Ens manifestem davant la injustícia: Defensem les llibertats democràtiques, el diàleg i els drets de protesta pacífica. #SentènciaProcés pic.twitter.com/pu02WUK6f8
— Fund. Jaume Bofill (@FundacioBofill) 14 d’octubre de 2019
Per motiu dels resultats de la #SentenciaProces, Esplais Catalans tanquem avui les nostres oficines per poder unir-nos a les mobilitzacions i mostrar el nostre total rebuig. #LlibertatPresesPolitiques #LlibertatPresosPolitics #OmplimElsCarrers
— Esplais Catalans (@esplaiscatalans) 14 d’octubre de 2019
L’educació és la màxima dipositària dels valors de la civilitat, la llibertat i la democràcia. @Edu21_cat com entitat al servei de l’educació, avui es referma més que mai fidel al poble de Catalunya i a la seva llibertat.
— Edu21 (@Edu21_cat) 14 d’octubre de 2019
🔴⚠️Amb motiu de la #SentenciaProces,
s’han CANCEL·LAT els actes #AturemLaLLeiAragonès previstos per demà a: #LesCorts#Reus pic.twitter.com/C5ZFfOH1Zj
COMUNICAT 📢
Democràcia i participació són valors que la @FaPaCcat sempre ha defensat en el seu camí cap a una educació -i una societat- més justa.
Per això ens oposem a una #SentenciaProces que criminalitza l’activisme, castiga la participació i atempta contra la democràcia.
— FaPaC (@FaPaCcat) 14 d’octubre de 2019
— Escoles Cooperatives (@EscolesCoop) 14 d’octubre de 2019
El CEESC ens sumem al manifest conjunt de més de 100 entitats i organitzacions de la societat civil catalana per mostrar el rebuig a la #SentenciaProces
“Davant la sentència del Procés. Una crida a la llibertat com a espai de consens”
Pels drets i les llibertats @Lafede_cat https://t.co/s6qSUHxdTl
— CEESC (@ceesc_cat) 14 d’octubre de 2019
Més de cent entitats socials manifestem el nostre rebuig a la sentència venjativa d’un judici sense garanties que trepitja drets i llibertats democràtics#SentenciaProces #Llibertatpresospolitics pic.twitter.com/OvIeh9MhhN
— Centre UNESCO de Catalunya (@Unescocat) 14 d’octubre de 2019
Ara mateix, les @CCOOeducacio som a plaça Sant Jaume per expressar el nostre rebuig a la sentència, juntament amb altres entitats socials de Catalunya. https://t.co/p4vDMYkIm3
— manel pulido (@mpulidogu) 14 d’octubre de 2019
Els Centres d’Esplai sempre hem educat en valors com la democràcia, la justícia, la llibertat i el compromís ciutadà. Des d’@esplaisMCECC mostrem la nostra decepció i indignació per la sentència emesa pel TS, una vulneració als drets humans, socials i polítics🎗 #SentènciaProcés pic.twitter.com/EiUV6jeKoe
— MCECC (@esplaisMCECC) 14 d’octubre de 2019
Des d’#ElLlindar ens adherim al manifest de la @Taula3sector i @LaConfederacio a través del qual es manifesta el desacord amb la sentència dictada pel Tribunal Suprem.#SentenciaProces https://t.co/anHY0Oxxpq
— Fundació El Llindar (@ElLlindar) 14 d’octubre de 2019
La Junta de Govern COPEC s’adhereix al manifest de rebuig a la #SentenciaProces, suscrit x entitats socials, educatives, culturals, patronals i sindicats, que alerta d les conseqüències s/ els drets d la ciutadania i instant a trobar el camí del diàleg i fi de la judicialització https://t.co/Qr5Gxgflha
— Col·legi de Pedagogs de Catalunya (@CopecPedagogs) 14 d’octubre de 2019
Des de la Federació de Serveis Públics de la UGT, compartim les paraules de la @ugtcatalunya sobre la sentència. #DretsiLlibertats #UsVolemaCasa https://t.co/BxiyXJB4Si
— Serveis Públics UGT (@fespcat) 14 d’octubre de 2019
Una sentencia dura i injusta que ens allunya encara més del camí de les solucions. Tot el suport a condemnades i famílies.
— Seminari d’Educació (@SeminariItaca) 14 d’octubre de 2019
Aquests dies estem rebent demandes sobre com tractar l'actualitat del Procés a les aules. Us pot ser útil la guia "Discrepància Benvinguda"https://t.co/Gf2Yc357QG pic.twitter.com/mFDG6EDXWB
— Escola Cultura Pau (@escolapau) 16 d’octubre de 2019
"Deixeu l'educació en pau"; el curs més convuls es… El curs 2017/18 serà recordat, molt probablement, com el més… | 0.811363 | curate | {"ca": 0.9683844011142061, "en": 0.008217270194986073, "es": 0.021866295264623956, "pt": 0.001532033426183844} | https://diarieducacio.cat/rebuig-de-la-comunitat-educativa-a-la-sentencia-del-suprem/ |
crawling-populars_ca_20200525_26_40288 | Obra: L'encís de l'Estany Autor: Saderra i Puigferrer, Josep | 0.542794 | curate | {"ca": 1.0} | : /boigperlasardana/llistat.asp?id=1021&id2=2 |
oscar-2301_ca_20230418_9_304477 | Com el esclaus negres que fugien de les plantacions, no podem mirar enrere per no ser caçats. Ens cal cercar“la Polar” i saber per on surt el sol per tenir clar el nord.
Com els esclaus negres que van lluitar pel seus drets, no podem pensar que tot es farà en dos dies ni podem esperar no pagar preu.
Com els esclaus negres, incomplim la Llei. Però una Llei que no emana del poble que l’ha de complir. En democràcia la Llei ha de néixer del poble que l’ha de complir, si és imposada és la Llei de la metropoli o del colonitzador.
Com els esclaus negres que van tenir fe en un futur millor, no podem obviar que a l’altre banda també hi ha bona gent, bones persones amb valors democràtics. No ens deixem entabanar per discursos minoritaris ben amplificats amb interessos ocults.
Vull dons tenir esperança en que assolirem el dret d’autodeterminació i que ho farem en pau. I ho faig confiant que podrem rescabalar als nostres ciutadans exiliats i presos de forma injusta (la justícia està per sobre les Constitucions dictades pel pensament del dictador o la minoria que s’imposa). Sabrem agrair prou el seu sacrifici.
Vull tenir el convenciment que a més ens entendrem amb els espanyols. Amb la majoria que te valors democràtics i que vol viure en pau. Ho farem des de el diàleg i la comprensió, des de la no violència. Més enllà de que les nostres visions difereixin sabrem conviure en armonia i benefici mutu.
I per fi, creieu en la Justícia Divina? Jo com a bon agnòstic en tinc dubtes. Ara be, d’existir, aquells que exerceixen la violència respecte a les persones del seu entorn, sigui en benefici propi o de les seves idees personals, deuen patir. Si tot el nacionalisme espanyol es manifesta catòlic potser tindran malsons. Així cremin a l’infern! (que dirien ells, pensant en jutges injustos i funcionaris exercin la violència gratuita amb protecció de togues i punyetes).
Permeteu us recomani llegir: “El ferrocarril subterrani” de Colson Whitehead (Edicions El Periscopi n’ha editat versió catalana). Un realt al voltant de l’alliberament dels escalus americans. Premi Pulitzer 2017, relat frapant que parla d’assoliment de la llibertat pel camí de la fe, amb valors de solidaritat i companyonia.
Que 2019 sigui l’any o al menys n’ensenyi el camí.
Previous Post
Next Post
Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris. | 0.792551 | curate | {"ca": 0.9628594249201278, "pt": 0.02156549520766773, "en": 0.00878594249201278, "es": 0.00439297124600639, "fr": 0.001996805111821086, "ru": 0.00039936102236421724} | https://ramonjoan.cat/2019/01/2019-lany-de-lesperanca-som-i-serem-lliures/ |
mc4_ca_20230418_13_376938 | Celebració de l’aniversari de Sedeta Gospel Singers – Barcelona – Portal d’entitats
CAFÈ TEATRE GRÀCIA RIU! “UNA NIT IMPROVISADA”
EL PEPITU CAMPANAR, L’AGUSTINET I LA CASTANYERA
5è ANIVERSARI DE LA VIOLETA i CASTANYADA
Celebració de l’aniversari de Sedeta Gospel Singers
25 gener 2013 Associació Sedeta Gospel Singers
Aquest vespre és molt especial per a nosaltres, perquè just avui fa 5 anys que vam fer el nostre primer concert a la mateixa sala on avui celebrem l’aniversari, al centre cívic El Coll. I ho celebrem cantant, és clar.
Encetem la vetllada amb Ipharadisi, una de les nostres cançons més animades. Un munt de cares somrients ens reben mentre pugem a l’escenari tot cantant.
A continuació, llegim un discurs molt emotiu, que arrenca aplaudiments del públic i dels cantaires. I seguim amb més cançons i més festa. Ens podem permetre el luxe de cantar molta estona i ho aprofitem omplint el vespre d’un repertori variat i alegre: Amazing Grace, Shut De Do, Malaika, Climbing up the Mountain, Sylvie, Aquarious…
Acabem la celebració amb This little light of mine, que els assistents també canten amb nosaltres.
Gràcies a tots i a totes per un vespre tan preciós!
Aquest és el discurs que llegim a la festa.
El 25 de gener del 2008, 16 cantaires i l’Anna Ruggiero, la nostra directora, vam trepitjar per primera vegada aquest escenari. Va ser el nostre primer concert, envoltat de dubtes i nervis, però també de molta il·lusió i de molt bona ompanyia. Familiars i amics van omplir la sala d’aquest centre cívic per ser testimonis del naixement d’un nou projecte, Sedeta Gospel Singers.
Cinc anys després, tornem a ser aquí. Alguns dels 16 cantaires d’aquella nit som també avui sobre aquest escenari. D’altres ens acompanyen des del públic. Cinc anys després, hem crescut, i ens hem fet grans. Tan grans, que durant tot aquest temps, al voltant de 75 persones han format part de la coral, i la meitat encara hi som. Tan increïblement grans que a través dels nostres concerts hem aconseguit recaptar milers d’euros destinats entre altres als nens de l’Àfrica i de l’Amèrica Llatina; als damnificats del terratrèmol d’Haití però també, més a prop, a les famílies més necessitades del Raval; a les associacions de dones que lluiten per un món més igualitari i a les de familiars de malalts mentals, que treballen amb escassos recursos per una vida més digne… Tan immensament grans que ens hem fet un tip de visitar residències d’avis per fer especial un dia no només en la vida dels seus usuaris, sinó també en les nostres. Captar fins a quin punt és intensa l’emoció que sent la gent gran quan cantem per a ells és un dels moments més repetits i més especials que haurem viscut mai com a cantaires. Col·laborar amb oenegés, associacions benèfiques i llars d’avis ens fa créixer, sobretot, com a persones.
En aquests cinc anys, hem fet més de vuitanta concerts, la majoria a esglésies, centres cívics i residències d’avis de Barcelona, però també hem actuat a poblacions del Maresme, el Vallès, el Baix Llobregat, la Garrotxa, el Tarragonès, la Selva, i el Baix Empordà entre altres. Arreu, hem celebrat el Nadal, la diada de Sant Jordi, festes majors de barris i pobles; hem inaugurat places, centres cívics i casals per a la gent gran; hem amenitzat cerimònies de casament, comunions i aniversaris i hem enregistrat en directe i presentat el nostre primer disc: “A Taste Of Gospel” a l’FNAC i al Corte Inglés. Per cert, encara ens en queden algunes còpies, per si no el teniu.
Any rere any hem fet créixer el nostre repertori amb una cinquantena de cançons de gospel, espirituals, africanes i nadales en idiomes tan diversos com l’anglès, el zulú, el suahili, el català, el portuguès o l’euskera. I cada vegada més augmenten els cantaires que s’animen a fer solos, tot i els nervis que això els comporta. Harmonies més treballades, ritmes més marcats, cànons i acompanyaments enriqueixen els nostres concerts.
Durant aquests cinc anys, hem creat l’Associació Sedeta Gospel Singers, per facilitar la gestió d’aquest gran grup humà, un grup que sap que els dijous els problemes personals es queden a casa perquè a l’assaig només hi ha espai per l’alegria. I és per això que de vegades allarguem aquesta alegria amb sopars, festes d’aniversari, excursions i fins i tot colònies de cap de setmana. Ens definim com una coral eclèctica i divertida, així som, dins i fora de l’escenari. Persones que gaudim molt cantant, i també parlant, sopant, caminant i ballant amb els nostres companys.
Ens hem fet grans, ja ho veieu, però volem seguir creixent, i ho farem amb la mateixa il·lusió del primer dia. Avui celebrem que tenim cinc anys, però també que en volem complir molts més. Moltes gràcies, i que comenci el concert! | 0.844655 | curate | {"ca": 0.9805680119581465, "it": 0.0049113815929959425, "en": 0.01452060644885757} | http://barcelona.ppe.entitats.diba.cat/2013/01/25/celebracio-de-laniversari-de-sedeta-gospel-singers/ |
naciodigital_ca_20220331_0_303763 | Les ADF de Catalunya alerten que les fortes pluges dels darrers mesos i el descens d'activitat humana a causa del confinament, ha provocat un increment notable de la vegetació en els boscos. Tot i que la situació meteorològica els permet arrencar la campanya de prevenció d'incendis amb certa tranquil·litat, perquè les zones forestals estan humides, adverteixen que "amb un cop de calor l'herba pot assecar-se i esdevenir un combustible molt potent". A més, la campanya de la sega s'ha hagut d'endarrerir, perquè el blat i la civada encara estan molls. Tot plegat en un any atípic, en què el cos veu complicat que en un episodi "d'estrés" com un incendi forestal es puguin aplicar les mesures de seguretat contra la Covid-19 que marca el protocol.
La campanya de prevenció d'incendis d'aquest estiu és "totalment atípica". Així ho ha explicat a l'ACN el president del secretariat de les ADF de Catalunya, Xavier Jovés. Afirma que la situació meteorològica "excepcional" permet afrontar els propers mesos amb optimisme, ja que ell bosc està "molt hidratat". Amb tot, alerta que les fortes pluges i la poca presència de ciutadans degut al confinament, han provocat que l'herba hagi crescut molt més del que és habitual. "Hi ha punts en què no hi ha passat ningú durant tres mesos, i alguns camins han desaparegut", comenta. Jovés remarca que en cas d'incendi, aquests espais no podran utilitzar-se com a tallafocs.
A banda, indica que sota aquesta vegetació hi ha herba seca que s'ha acumulat d'altres anys. "Tot aquest material pot convertir-se en un combustible molt potent en cas d'incendi perquè es fi i pot assecar-se fàcilment amb un cop de calor", assenyala.
Per altra banda, apunta que la campanya de la sega, especialment important en comarques com la Segarra o l'Anoia, s'ha endarrerit perquè el blat, la civada i l'ordi encara estan molls. "Ens amoïna que coincideixi amb el moment en què les temperatures comencin a enfilar-se i això esdevingui un altre risc".
Jovés demana a la ciutadania "prudència", sobretot en zones properes a rieres o rius, on en les darreres setmanes s'hi ha detectat una elevada afluència de visitants. "Això es tradueix en un major risc d'incendi i també genera problemes de circulació de vehicles d'emergències perquè moltes persones estacionen malament els seus automòbils". Aquestes situacions s'han produït en alguns punts de la Catalunya central com la riera de Merlès, la ribera Salada o la riera de Mura.
Preocupació per la Covid-19
Per reduir el risc de contagi de la Covid-19, les ADF han adoptat diverses mesures de seguretat com ara l'ús permanent de mascaretes, la neteja de mans amb gel hidroalcohòlic o la desinfecció del material i els vehicles després de cada servei. Jovés assegura que tots els voluntaris estan conscienciats, però reconeix que en un episodi "d'estrès" com un incendi forestal, en què intervenen diversos cossos de seguretat, "serà molt complicat mantenir les distàncies". Afirma que la mascareta caldrà canviar-la cada cinc hores i considera que la calor i les dificultats per poder respirar no ajudaran. "Estem a l'expectativa, haurem de veure com som capaços de reaccionar", considera.
També explica que a causa de la pandèmia les tasques de vigilància s'han retardat i han començat dues setmanes més tard del que estava previst. Tot i això, diu que les ADF d'arreu de Catalunya "s'han posat les piles" i ja han començat a revisar els camins i els punts d'aigua per assegurar que estiguin preparats.
Així mateix, comenta que les reunions s'estan fent de forma telemàtica i que alguns punts de coordinació que fins ara s'instal·laven en parcs de bombers, s'han hagut de traslladar. Pel que fa al control central que cada any es munta a Torreferrussa, ja està operatiu. Catalunya disposa de 308 ADF i prop de 8.000 voluntaris. | 1 | perfect | {"ca": 0.9782608695652174, "pt": 0.021739130434782608} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/63531/adf-alerten-augment-vegetacio-pot-facilitar-propagacio-dels-incendis |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_197960 | Fundada en 1884, ALIANÇA FRANCESA ha dado vida a lo largo de más de un siglo al ambicioso proyecto de extender la lengua y la cultura francesas por todo el mundo.
Francès, idiomes, academia d'idiomes, francés, aprender francés, aprendre francès, Granollers, Sabadell, Girona, Lleida
2
page-template-default,page,page-id-2,bridge-core-1.0.5,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-18.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.2,vc_responsive
AVÍS LEGAL
INFORMACIÓ CORPORATIVA
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS l’informa que és titular dels llocs web: www.afcatalunya.cat, d’acord amb l’exigència de l’article 10 de l’esmentada Llei, ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, notifica les dades següents: el titular d’aquesta pàgina web és ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS amb CIF/NIF: G58003732. Entitat pública: ALIANZA FRANCESA DE GRANOLLERS, amb nª de registre GENERALITAT CATALUNYA Nº 7139 i Domicili Social: CORRO, 22. Codi Postal: 08401. Localitat: GRANOLLERS, Província: BARCELONA. L’adreça de correu electrònic de contacte és: [email protected]
USUARI I REGIM DE RESPONSABILITATS
La navegació per accés i ús de la pàgina web www.afcatalunya.cat i tots els subdominis i directoris inclosos sota la mateixa, així com els serveis o continguts que a través d’ell es puguin obtenir i tots els portals de domini propi sota titularitat de ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS,, atorga la condició d’Usuari, per la que s’accepten, en navegar per la pàgina de ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS,, totes les condicions d’ús que s’estableixen aquí sense perjudicar l’aplicació de la corresponent normativa d’obligat compliment legal segons el cas.
Per això, si les consideracions detallades en aquest Avís Legal no són de la seva conformitat, preguem no faci ús del Portal, ja que qualsevol ús que faci del mateix o dels serveis i continguts en ell inclosos implicarà l’acceptació dels termes legals recollits en aquest text.
La pàgina web de ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, proporcionen gran diversitat d’informació, serveis i dades. L’Usuari assumeix la seva responsabilitat en l’ús correcte dels llocs web. Aquesta responsabilitat s’estendrà a: La veracitat i licitud de les informacions aportades per l’Usuari als formularis emesos per ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, per accedir a determinats continguts o serveis oferts per la web.
L’ús de la informació, serveis i dades oferts per ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, no aniran contra les disposicions d’aquestes condicions, la Llei, la moral, els bons costums o l’ordre públic o que, en qualsevol altre cas, puguin suposar lesió dels drets de tercers o del funcionament dels llocs web.
A aquest efecte, l’Usuari s’abstindrà d’utilitzar qualsevol dels continguts amb fins o efectes il·lícits, prohibits en aquest text, lesius dels drets i interessos de tercers, o que de qualsevol forma puguin danyar, inutilitzar, sobrecarregar, deteriorar o impedir la normal utilització dels continguts, altres Usuaris o de qualsevol Usuari d’Internet (hardware y software).
Els Usuaris respondran dels danys i perjudicis de tota naturalesa que l’empresa propietària de la web pugui patir, directament o indirectament, com a conseqüència d’incompliment de qualsevol de les obligacions derivades de l’ús de la Web i d’aquesta política de privacitat.
En particular, i a títol merament indicatiu i no exhaustiu, l’Usuari es compromet a no transmetre, difondre o posar a disposició de tercers informacions, dades, continguts, missatges, gràfics, dibuixos, arxius de so i / o imatge, fotografies del web.
POLÍTICA DE PRIVACITAT
POLÍTICA D’ENLLAÇOS I EXEMPCIONS DE RESPONSABILITAT
ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, no es fa responsable del contingut de les pàgines web a les quals pugui accedir l’Usuari a través dels enllaços establerts als seus llocs web i declara que en cap cas examinarà ni exercitarà cap tipus de control sobre el contingut d’altres pàgines de la xarxa.
Així mateix, tampoc garanteix la disponibilitat tècnica, exactitud, veracitat, validesa o legalitat de pàgines alienes a la seva propietat a les qual es pugui accedir a través dels enllaços.
ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, declara que ha adoptat totes les mesures necessàries per evitar qualsevol dany que pugui derivar-se de la navegació per les seves pàgines web. En conseqüència, ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, no es fa responsable, en cap cas, dels eventuals danys que pugui sofrir l’Usuari a causa de la navegació per Internet.
ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, no es responsabilitza dels danys o perjudicis de qualsevol tipus produïts en l’Usuari que portin causa d’errors o desconnexions a les xarxes de telecomunicacions que produeixin la suspensió, cancel·lació o interrupció del servei de la web durant la prestació del mateix o amb caràcter previ.
L’accés a la web: www.afcatalunya.cat no implica l’obligació per part de l’empresa de controlar l’absència de virus o qualsevol altre element informàtic danyós. Correspon a l’Usuari, en tot cas, la disponibilitat d’eines adequades per a la detecció i desinfecció de programes informàtics nocius.
ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, no es responsabilitza dels danys produïts en els equips informàtics, documents i/o fitxers dels Usuaris o de tercers durant la prestació del servei al Portal.
PUBLICITAT
La Web: www.afcatalunya.cat podrà allotjar continguts publicitaris o patrocinats. Els anunciants o patrocinadors són els únics responsables d’assegurar que el material remès per a la seva inclusió a la Web compleix amb les lleis que en cada cas puguin ser d’aplicació.
ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, no serà responsable de qualsevol error, inexactitud o irregularitat que puguin contenir els continguts publicitaris o dels patrocinadors.
MODIFICACIONS
ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, es reserva el dret a realitzar les modificacions que consideri oportunes, sense avís previ, al contingut dels seus llocs web, tant pel que fa als continguts dels llocs web com per les seves condicions d’ús o per les condicions generals de contractació. Aquestes modificacions podran realitzar-se, a través dels seus llocs web, de qualsevol forma admissible en dret i seran d’obligat compliment durant el temps que estiguin publicades a la web i fins que no siguin modificades per d’altres de posteriors.
RESERVA DE COOKIES
ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, es reserva el dret d’utilitzar cookies en la navegació de l’Usuari pels seus llocs web per facilitar la personalització i comoditat de la navegació. Seguint la política de protecció de dades de l’empresa, ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, informa que les cookies s’associen a l’Usuari anònim i al seu ordinador i no proporcionen per si mateixes ni el nom ni els cognoms de l’Usuari.
L’Usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador de manera que sigui informat de la recepció de cookies, amb la possibilitat, si així ho desitja, d’impedir que s’instal·lin al seu disc dur. No obstant això, per accedir als llocs web de ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, no és preceptiva la instal·lació de cookies.
L’Usuari es compromet a abstenir-se de reproduir, copiar, distribuir, posar a disposició o de qualsevol altra forma de comunicar públicament, transformar o modificar els Continguts, llevat que es compti amb l’autorització del titular dels corresponents drets o això resulti legalment permès.
PROTECCIÓ DE DADES PERSONAL
De conformitat amb el que estableix la Llei Orgànica i el Reglament General -UE- 2016/679 del Parlament i Consell d’Europa de Protecció de Dades de Caràcter Personal, aprovat el 27 d’abril de 2016, ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, informa als Usuaris dels seus websites, que estem obligats a guardar secret professional de les dades personals captades per l’empresa mitjançant els formularis situats a les seves pàgines, aquesta obligació continurà fins i tot després d’haver finalitzat la nostra relació comercial o contractual, i en cap cas podrem fer públics les dades personals dels visitants i clients a la web sense el seu consentiment, els menors de 13 anys, no poden prestar el seu consentiment per a què un comerç reculli i tracti les seves dades personals; solament els seus representants legals (pares o tutors) són els qui poden fer-ho en el seu nom. Aquells comerços que necessitin tractar dades de menors de 13 anys, han de disposar dels mitjans per obtenir el consentiment dels seus pares o tutors, per exemple, mitjançant un missatge de correu electrònic dirigit a algun d’ells que contingui un enllaç a un formulari electrònic. No es pot demanar als menors de 13 anys dades sobre l’àmbit familiar, sent l’única excepció les dades d’identificació i contacte dels pares o tutors.
Aquestes dades seran introduïts en un fitxer automatitzat sota la responsabilitat de l’administrador de la web de ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS,, amb la finalitat de poder facilitar, agilitzar i complir els compromisos establerts entre ambdues parts. Així mateix, ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS,, informa de la possibilitat d’exercir els drets d’accés, que permet a l’usuari web, conèixer que dades personals té l’administrador d’aquesta pàgina i en tal cas contestés en un termini de 30 dies, sempre que conservi les dades, rectificació, que permet corregir errors, modificar les dades que siguin inexactes o incomplets i garantir la certesa de la informació, oposició, que podrà sol·licitar i aconseguir que no dugui a terme el tractament de dades, supressió, que permet que se suprimeixin les dades inadequades o excessius, limitació, pel qual pot sol·licitar que es limiti el tractament de les seves dades quan hagi exercit el seu dret a la rectificació de les seves dades personals, i portabilitat, perquè l’usuari pugui obtenir una còpia de les dades personals que hagi facilitat a la web a fi de poder transmetre’ls a altres serveis, aquests drets es podran exercir per qualsevol mitjà que deixi constància del seu enviament i de la seva recepció a l’adreça: CORRO, 22. Codi Postal: 08401. Localitat: GRANOLLERS. Província: BARCELONA., o al correu electrònic [email protected], aportant fotocòpia del DNI o documentació alternativa que acrediti la seva identitat.
Mentre no ens comuniqui el contrari, entendrem que les seves dades no han estat modificats, que vostè es compromet a notificar-nos qualsevol variació i que tenim el consentiment per utilitzar-los a fi de poder fidelitzar la relació entre les parts.
L’enviament de les seves dades mitjançant el/els formulari/s de la nostra web, estarà supeditat obligatòriament al fet que hagi llegit/acceptat la Política de Privacitat, mitjançant un check box obligatori a peu del formulari.
D’acord amb el que estableix la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i el Comerç Electrònic en el seu article 21, demanem el seu consentiment per a poder realitzar comunicacions publicitàries que considerem puguin ser del seu interès, per correu electrònic o per qualsevol altre mitjà de comunicació electrònica equivalent, aquest consentiment ho acceptarà o negarà amb un check box obligatori a peu del formulari.
PROPIETAT INTEL·LECTUAL
Els drets de propietat intel·lectual i industrial derivats de tots els textos, imatges, com també dels mitjans i formes de presentació i muntatge de les seves pàgines pertanyen, per si mateixos o com a cessionària, a ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, seran, per tant, obres protegides amb propietat intel·lectual per l’ordenament jurídic espanyol i se’ls podrà aplicar tant la normativa espanyola i comunitària en aquest camp, com els tractats internacionals relatius a la matèria i subscrits per Espanya.
Tots els drets reservats. En compliment de la Llei de la Propietat Intel·lectual es prohibeix expressament la reproducció, distribució, comunicació pública i utilització de la totalitat o part dels continguts de les seves pàgines web sense el consentiment explícit de ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS,
Així mateix, ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, es reserva la facultat de presentar les accions civils o penals que consideri oportunes per la utilització indeguda de les seves pàgines web i continguts o per l’ incompliment d’aquestes condicions.
SEGELLS DE CONFIANÇA
Els segells de confiança són distintius que es proporcionen a les tendes online per demostrar la seva qualitat i seguretat en la venda online.
Per aconseguir el segell, aquestes són auditades o avaluades per comprovar que compleixen els criteris de seguretat en la compra i compliment legal.
Les tendes que disposen d’un segell de confiança estan adherides a un codi de conducta i solen oferir als consumidors procediments alternatius de resolució de conflictes senzills, ràpids i còmodes.
CERTIFICATS DE COMPLIMENT LSSI-CE I PROTECCIÓ DE DADES
www.afcatalunya.cat compleix amb la normativa de Protecció de Dades vigent i amb la LSSI-CE, i ha estat assessorada en aquestes normatives per GRUPO QUALIA, per la qual cosa se li atorguen dues certificats en format d’imatge digital perquè pugui exposar-los en el seu lloc web.
ACCIONS LEGAL, LEGISLACIÓ APLICABLE I JURISDICCIÓ
La relació entre l’usuari i ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS, es regirà per la normativa espanyola vigent i seran competents, per decidir sobre qualsevol controvèrsia que pugui sorgir entre l’usuari i ALIANZA FRANCESA GRANOLLERS,, els jutjats o tribunals de la localitat de GRANOLLERS. | 1 | perfect | {"es": 0.0167080605102732, "ca": 0.9548430797019644, "sv": 7.526153383005946e-05, "en": 0.018213291186874387, "pt": 0.004590953563633627, "it": 0.0028599382855422593, "fr": 0.000978399939790773, "ru": 0.0017310152780913675} | |
macocu_ca_20230731_1_544992 | La firma d'hipoteques sobre habitatges va assolir la xifra més gran en 12 anys el juny
El nombre d'hipoteques constituïdes sobre habitatges va augmentar un 12% el mes de juny passat respecte al mateix mes del 2021, fins a sumar 42.767 préstecs, la xifra més gran en un mes de juny des del 2010, quan es van signar més de 56.700 hipoteques, segons les dades difosos aquest 26 dagost per lInstitut Nacional dEstadística (INE).
Amb l'avenç interanual del juny, que modera en més de 12 punts el registrat al maig, la firma d'hipoteques sobre vivendes encadena 16 mesos d'ascensos interanuals consecutius.
L'import mitjà de les hipoteques constituïdes sobre habitatges va augmentar un 6% interanual el sisè mes de l'any, fins a 147.539 euros, mentre que el capital prestat va créixer un 18,7%, fins a 6.309,8 milions d'euros. | 0.842777 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_394485 | Dream Beach Kubu & SPA Bali Indonèsia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Bungalou amb vista sobre el mar - Room plan
Banjar Kawan, Dream Beach Lembongan, Nusa Lembongan, Bali, Indonèsia - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Té alguna pregunta per a Dream Beach Kubu & SPA?
Més informació sobre Dream Beach Kubu & SPA
Dream Beach Kubu Bungalow, ubicat a Nusa Lembongan, Bali, és una destinació popular per a viatgers. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb les atraccions principals de la ciutat com Platja del Somni, Nusa Lembongan, Mushroom Beach a prop, els visitants de l'hotel estaran encantats amb la seva localització.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Dream Beach Kubu Bungalow asseguren una estada plaentera als seus clients. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
Dream Beach Kubu Bungalow té 7 habitacions, totes amoblades amb gust per tal d'oferir comforts com connexió sense fils a internet (cortesia), habitacions per a no fumadors, aire condicionat, escriptori, balcó/terrassa. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com piscina exterior, spa, jardí, esports d'aigua (motoritzats). Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Dream Beach Kubu Bungalow.
Platja Kuta - 29,31 km
Parc Waterbom - 29,31 km
Bosc de les Mones - 27,09 km
Palau Ubud - 27,67 km
Platja del Somni - 50 m
Platja Tanjung Sanghyang - 920 m
Nusa Lembongan - 1,41 km
Llacuna Blava - 2,08 km
Illa Ceningan - 2,18 km
Platja Jungut Batu - 2,73 km
Platja Tanjung Ental - 3,55 km
Comentaris d'Agoda (89)Comentaris de Booking.com (237)
Tots els tipus de viatgers (89)Parelles (50)Viatgers en solitari (14)Famílies amb infants petits (12)Famílies amb infants grans (5)Grups (8)
clair, Indonèsia
Renier, Sud-Àfrica
Descompte a Dream Beach Kubu & SPA | 0.755322 | curate | {"ca": 0.8632792037716082, "id": 0.07124148768989, "fr": 0.012572027239392353, "eb": 0.011000523834468309, "es": 0.024096385542168676, "en": 0.0178103719224725} | https://www.agoda.com/ca-es/dream-beach-kubu-spa_2/hotel/bali-id.html |
mc4_ca_20230418_12_45817 | Ejendomme Spanien - Catalonien - Barcelona - Ciutat Vella - El Raval | Domaza.dk
Ejendomme Spanien - Catalonien - Barcelona - Ciutat Vella - El Raval
Andalusien 933 Gran Canaria 1 Benijofar 63 Altea 147 Alicante 1 844 Costa del Garraf 30 Costa del Maresme 112 Catalonien 1 032 Costa Tropical-Granada 0 Moraira 131 Rojales 67 Benissa 193 Denia 470 Marbella 269 Costa Dorada 24 Orihuela Costa 624 Murcia 390 Benidorm 124 Finestrat 108 Costa del Azahar 2 Tenerife 72 Costa Brava 191 Estepona 143 Mijas 146 Barcelona 363 Baleariske Øer 926 Lloret de Mar 142 Costa Calida 206 Javea 278 Costa Blanca 4 882 Costa Blanca-Alicante 4 882 Costa del Sol 817 Valencia 370 Kanariske Øer 321 Mallorca 927 Torrevieja 498
Aiguaviva Parc Albons Alella Altafulla Ametlla del Valles (l') Arenys de Mar Argentona Avinyonet del Penedes Badalona Barcelona Begur Bellcaire d'Emporda Blanes Breda Cabrera de Mar Cabrils Caldes d'Estrac Caldes de Malavella Calella Callus Calonge Canet de Mar Capellades Casserres Castell-Platja d'Aro Castelldefels Cercs Cerdanyola del Valles Creixell Cubelles Cunit Dosrius Empuriabrava Escala (L') Escala(L') Esplugues de Llobregat Gava Girona Hospitalet de Llobregat (L') Llinars del Valles Lloret De Mar Malgrat de Mar Masnou (El) Mataro Maçanet de la Selva Mira-sol Molins de Rei Mollo Mont-roig del Camp Montgat Mora la Nova Olivella Palafolls Palau-sator Palau-solita i Plegamans Pals Peralada Pineda de Mar Playa de Aro Port de la Selva (El) Prat de Llobregat (El) Premia de Dalt Premia de Mar Pubol Puigcerda Riudecanyes Roda de Bara Roda de Ter Roses Rubi Rupit i Pruit S'Agaro Salou Sant Adria de Besos Sant Andreu de Llavaneres Sant Antoni de Vilamajor Sant Boi de Llobregat Sant Carles de la Rapita Sant Cebria de Vallalta Sant Cugat del Valles Sant Feliu de Guixols Sant Just Desvern Sant Llorens Savall Sant Pere de Ribes Sant Pere de Vilamajor Sant Pol de Mar Sant Vicens de Montalt Sant Vicens dels Horts Santa Barbara Santa Coloma de Cervello Santa Coloma de Gramenet Santa Eulalia de Ronsana Santa Susanna Senia (La) Serra de Daro Seva Sitges Tagamanent Tarragona Teia Terrassa Tiana Tora Torredembarra Tossa de Mar Valldoreix Vallgorguina Vallirana Vallromanes Vendrell (El) Vespella de Gaia Vidreres Vilanova i la Geltru Vilassar de Dalt Vilassar de Mar
Bonanova Ciutat Vella - Barri Gòtic Ciutat Vella - El Raval Ciutat Vella - La Barceloneta Ciutat Vella - Sant Pere, Sta. Caterina i la Ribera Eixample Gracia - El Camp d'en Grassot i Gracia Nova Gracia - Vila de Gracia Gràcia - Vallcarca i els Penitents Horta-Guinardo - El Baix Guinardo Horta-Guinardó - El Carmel Horta-Guinardó - El Guinardó Horta-Guinardó - Horta Horta-Guinardó - Sant Genís dels Agudells L'Eixample - Dreta de l'Eixample L'Eixample - Fort Pienc L'Eixample - Nova Esquerra L'Eixample - Sagrada Família L'Eixample - Sant Antoni Les Corts - Barri de les Corts Les Corts - La Maternitat i Sant Ramon Les Corts - Pedralbes Nou Barris - La Prosperitat Sant Andreu - La Sagrera Sant Andreu - Sant Andreu del Palomar Sant Marti - El Besos i el Maresme Sant Marti - La Verneda i la Pau Sant Martí - Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou Sant Martí - El Camp de l'Arpa del Clot Sant Martí - El Clot Sant Martí - El Parc i la Llacuna del Poblenou Sant Martí - El Poblenou Sant Martí - La Vila Olímpica del Poblenou Sant Martí - Sant Martí de Provençals Sants-Montjuïc - El Poble Sec Sants-Montjuïc - La Marina del Port Sants-Montjuïc - Parc de Montjuïc Sants-Montjuïc - Sants Sarria-Sant Gervasi - Sant Gervasi Galvany Sarrià-Sant Gervasi - El Putget i el Farró Sarrià-Sant Gervasi - Les Tres Torres Sarrià-Sant Gervasi - Sant Gervasi i la Bonanova Sarrià-Sant Gervasi - Sarrià Sarrià-Sant Gervasi - Vallvidrera
> Ejendomme / Ejendomsmægler liste / Ejendomme / Spanien / Catalonien / Barcelona / Ciutat Vella - El Raval
1 045 100 kr.
0 0 Lejlighed 1 045 100 kr. 4536609
33 713 kr./m2
5 785 kr.
0 0 Lejlighed 5 785 kr. 4612077
145 kr./m2
5 599 kr.
0 0 Lejlighed 5 599 kr. 4515971
140 kr./m2
1 634 835 kr.
0 0 Lejlighed 1 634 835 kr. 4702754
27 247 kr./m2
1 866 250 kr.
0 0 Lejlighed 1 866 250 kr. 4647994
33 326 kr./m2
6 195 950 kr.
0 0 Lejlighed 6 195 950 kr. 4710947
35 005 kr./m2
3 344 320 kr.
0 0 Lejlighed 3 344 320 kr. 4705298
41 804 kr./m2
Sidst opdateret: 23 Dage siden
13 063 750 kr.
0 0 Lejlighed 13 063 750 kr. 4309710
69 120 kr./m2
0 0 Lejlighed 3 344 320 kr. 4509159
26 128 kr.
0 0 Lejlighed 26 128 kr. 4707444
148 kr./m2
Sidst opdateret: 28 Dage siden
1 478 070 kr.
0 0 Lejlighed 1 478 070 kr. 4757155
27 888 kr./m2
1 791 600 kr.
0 0 Lejlighed 1 791 600 kr. 4506681
29 860 kr./m2 | 0.573404 | curate | {"da": 0.12648743940061702, "sv": 0.01498457470251212, "es": 0.12648743940061702, "ca": 0.6650506831203173, "pl": 0.05090348171000441, "ru": 0.004627589246364037, "de": 0.0022036139268400176, "pt": 0.0015425297487880124, "it": 0.003085059497576025, "en": 0.0015425297487880124, "nl": 0.0015425297487880124, "oc": 0.0015425297487880124} | https://www.domaza.dk/ejendomme_spanien_catalonien_barcelona_ciutat_vella_el_raval-53-0-202-2993-6887-56671-sl/ |
wikipedia_ca_20230401_0_552620 | Charles Norry
, fou un arquitecte, dibuixant i escriptor francès.
Biografia.
Fou deixeble de Rousset i després de Charles de Wailly, a qui acompanyà a Rússia, Suïssa i Itàlia. Formà part de la comissió científica que acompanyà Napoleó a Egipte, i per iniciativa seva es fundà un institut a El Caire i fou després inspector general del Consell de Construccions Civils, membre del comitè consultiu dels edificis de la Corona i cap de la inspecció dels camins de París.
Va pertànyer al club del Portique républicain, exposà alguns dels seus treballs al Salon de 1799, i se li deu, a més a més, una "Relation de l'expédition d'Égypte" (París, 1799) i diverses obres de "La Décade égyptienne" (1799-1800). | 1 | perfect | {"en": 0.01870503597122302, "ca": 0.9669064748201439, "pt": 0.014388489208633094} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=552621 |
wikipedia_ca_20230401_0_598373 | Futbol al Sudan del Sud
El futbol al Sudan del Sud és organitzat per l'Associació de Futbol de Sudan del Sud. Aquesta organitza la selecció de futbol de Sudan del Sud i la lliga de Sudan del Sud de futbol. És l'esport més popular al país.
Competicions.
- Campionat de Sudan del Sud de futbol
- Copa de Sudan del Sud de futbol
Principals clubs.
Clubs amb més títols nacionals a 2019.
- Atlabara FC Juba
- Al-Salam FC Wau
- Al-Hilal FC Wau
- Al-Hilal FC Juba
- El-Nasir FC Juba
- Al-Malakia FC Juba
- Al-Merikh FC Juba
- Amarat United FC | 1 | perfect | {"ca": 0.6628131021194605, "en": 0.30057803468208094, "ms": 0.036608863198458574} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=598374 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.