id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_15_386541 | Search Twitter - #SomVermelliNegres
Collita 2011 FSSantCugat
@fssccollita11
🎦 Temp. 2019-20 [Lliga Benjamí Gr. 9] Resum del partit Fund. Terrassa B 2️⃣ - 5️⃣ @FSSantCugat B ................................................... @terrassafc #SomVermelliNegres #futbolsala #futsal #santcugat youtu.be/2a4cW1xFjZU
Sant Cugat FC 🎗
⚽🆕 Ens fa molta il·lusió comunicar-vos que avui hem iniciat el Curs Sant Cugat FC 🔴⚫ La formació dels nostres tècnics és vital per modelar el projecte de club en què creiem ➡️Iniciatives que ens fan créixer i seguir millorant dia a dia, som-hi SantCu! #SomVermelliNegres pic.twitter.com/oQWP4Fzyaz
Bon inici de temporada, amb victòria 2️⃣-5️⃣ contra el Benjamí B del @TerrassaFC Debut en partit oficial de Nico, que no podia començar millor: amb un gol. I Biel també ens ha regalat un altre gran llançament de falta. #SomVermelliNegres instagram.com/p/B3PES_lgF4W/… pic.twitter.com/XZ9lxRPKFw
Avui en la presentació oficial del @FSSantCugat 2019-20, una sorpresa: el nou ‘himne’ del Santcu, creat pels nens de les seccions base del club. Ara tots els clubs de la ciutat podran cantat i animar el Santcu!! 🔴⚫️ #SantCugat #SomVermelliNegres @ajsantcugat pic.twitter.com/kUlE0njcrE
🔴⚫ L'entrenador del futur vesteix el vermell-i-negre! ⚽🔝 El nostre tècnic de la casa Dani Horcas va dirigir dos dels futbolistes que poden marcar època 💪💪 Comptar amb gent treballadora i amb talent per seguir construint el club que desitgem #SomVermelliNegres #SantCugat twitter.com/elchiringuitot…
Collita 2012 FSSC
@fssccollita12
Un himne per a unir-nos, un himne que ensordirà La #Guinardera ⚽️@FSSANTCUGAT #somvermellinegres🔴⚫️ pic.twitter.com/i5NnogUYSf
METODOLOGIA | Seguim amb el curs! Us deixem amb una imatge de la quarta formació.📊📚@AlbertBFerrer 🔴⚫️Sempre amb ganes d'aprendre i millorar!💪🏾 #somvermellinegres #formació pic.twitter.com/pAgEj1JqWs
Partidàs i victòria molt treballada 6️⃣-5️⃣ contra un gran rival, el Benjamí C del @FSRipollet, que no s’ha rendit en cap moment i ens ho ha posat molt difícil. 🔴⚫️ #SomVermelliNegres #futbolsala #futsal #santcugat @FSSantCugat instagram.com/p/B3g7nJlg06d/… pic.twitter.com/bBmtwBynhe
thinkinsport ™️
@thinkinsport
Nuestro horario de apertura y cierre a partir del lunes día 14 de Octubre. #somvermellinegres @santcugatfc @santcuacademy pic.twitter.com/ckcdmga72u
SantCu i Valldoreix es veuen les cares abans del derbi històric cugat.cat/esports/futbol… vía @cugatcat. ForCA @SantCugatFC #somvermellinegres
Primer partit de la temporada a la #Guinardera 🏟 contra la Fundació Terrassa FC, amb derrota 0 - 1 ⚽️dels notres petits. Partit molt igualat fins al darrer minut 😱 i amb moltes ocasions de gol ... 🥅. Continuem aprenent 😊 #somvermellinegres🔴⚫ pic.twitter.com/m9LKeeJgZR
AVBVolpelleres 🦊
@Volpelleres
Molta sort en aquesta nova temporada @FSSANTCUGAT, la 3a ja al nostre barri. A #Volpelleres #somvermellinegres🔴⚫ twitter.com/totsantcugat/s…
⚽️ Darrer partit de la pretemporada a la #Guinardera 🏟 contra el @cfspalau. Emocionant 3 - 3 final! #Somvermellinegres🔴⚫ pic.twitter.com/gfp6xFsySZ
🔴⚫ Segona sessió del Curs Sant Cugat FC 💪➡️ Focalitzats en créixer i seguir sumant experiències enriquidores #SomVermelliNegres #SomElSantCugat #SantCugat pic.twitter.com/CipVVvMdod
Aixam Mega España
@Aixam_Esp
¡No podéis faltar! Nosotros estaremos ahí para animar a muestros chavales 💪💪💪💪 #somvermellinegres #santcugatdeporte #santcugat #fútbolsala pic.twitter.com/7F6oMfap1d
Comenzando una temporada de pasión por el fútbol. Desde la base hasta el amateur y nuestra bandera ondeando “que la fuerza nos acompañe” #forçasantcugat #somvermellinegres @santcugatfc @santcuacademy @equipacionssantcugatfc pic.twitter.com/jSihJ13hbA
Nuevo polo @santcugatfc temporada 2019-20 Hazte con uno por solo 25€ y con escudo del club bordado #somvermellinegres ❤️⚽️🔴⚫️ @JomaSport pic.twitter.com/rDZQDZjlt0
1st Team @SantCugatFC 4- El Masnou 1. Si, se empieza a ver fútbol y del bueno ese que sabe golpear con dulzura al balón. A la ZEM JAUME TUBAU hay ilusión al ver el 50% de jugadores locales. @joangarcia10 @joubravo93 @FCF_CAT 3 de 3 GOOD JOB #somvermellinegres
FS Sant Cugat
@FSSANTCUGAT
📢 NOTA INFORMATIVA | Aquesta setmana la oficina del FS Sant Cugat a la ZEM La Guinardera només obrirà dilluns i dimecres de 17h a 20:30h. Els entrenaments de la base només es realitzaran en dilluns, dimecres i divendres. #somvermellinegres🔴⚫ #fssantcugat
📸 Coneixeu els que es fan la fotografia amb els jugadors del Barça?? Tornem al Palau Blaugrana!! #somvermellinegres🔴⚫ twitter.com/FCBfutbolsala/… | 0.548886 | curate | {"ca": 0.6160893854748604, "en": 0.07106145251396648, "es": 0.29921787709497205, "fr": 0.003575418994413408, "de": 0.002681564245810056, "pt": 0.007374301675977654} | https://mobile.twitter.com/hashtag/SomVermelliNegres?src=hash |
mc4_ca_20230418_15_280026 | Plural femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona - L'Antena
Inici»Activitats»Exposicions»Plural femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona
Artista/es: Anduluplandu, Sara Berga, Mar Borrajo, Ester Fabregat, Mariona Moncunill, Ariadna Parreu, Núria Rion, Marta Roigé
Data: 16 de novembdre de 2016
Inauguració: 16 de novembre de 2016 a les 19 h
Etiquetat com Núria Rion Art contemporani Ariadna Parreu Antonio Salcedo Anduluplandu Sara Berga Mar Borrajo Mariona Moncunill Marta Roigé Art Artistes emergents Art i gènere creació contemporània Fotografia Museu d'Art Modern MAMT Pintura Escultura Exposició | 0.533648 | curate | {"ca": 0.5905383360522023, "fr": 0.15823817292006526, "es": 0.2039151712887439, "pt": 0.04730831973898858} | http://antena.cat/activitats/exposicions/plural-femeni-dones-artistes-a-les-comarques-de-tarragona-l-emergencia-1976-1990.html |
crawling-populars_ca_20200525_46_9450 | 2.1.2.4. Drets esportius
En els esdeveniments subjectes a drets contractuals que n’afecten la difusió, respectem les restriccions d’accés a les imatges o als recintes on tenen lloc, però no renunciem, per les vies permeses, a facilitar-ne informació a la nostra audiència. Els compromisos derivats dels contractes que establim amb entitats o organismes esportius per a l’adquisició de drets d’emissió no han de condicionar la selecció o la priorització dels continguts en els espais informatius. Els mitjans de la CCMA estan subjectes als criteris sobre la compra de drets esportius regulats pel contracte programa. No renunciem a oferir una informació, si considerem que té interès, encara que, en contra de la nostra voluntat, presenti en imatge un component publicitari explícit. | 0.782515 | curate | {"it": 0.010296010296010296, "ca": 0.9897039897039897} | : /llibredestil/manual-dus/drets-esportius |
cawac_ca_20200528_2_72752 | L'estupidesa inesgotable
Res de nou. M’he llevat en sentir el despertador. Sense afaitar i després d’aquesta nit profunda, la primera vista davant del mirall ha sigut abracadabrant. L’últim que vaig fer va ser deixar a la tauleta un llibre científic-divulgador per a terrestres ignorants. Té un efecte explosiu tancar-lo just quan t’explica la distància que hi ha de Santa Eugènia de Ter fins al planeta més pròxim fora del sistema solar, adormir-te, i -l’endemà- sentir la melodia de l’alarma com si fos el xiscle d’una supernova multicolor que s’expandeix en algun indret del meta univers. És fort. Et queda un rostre com d’astorat, eixelebrat, més desordenat que les motes galàctiques que orbiten als límits de l’incomprensible, desmesurat, mapa de la creació. Bé, doncs després de traurem les lleganyes i la pols d’estrella amb sabó de mans, d’esquilar-me i beure’m un cafè, he començat a sentir-me un terrícola més escoltant les notícies marcianes. Han iniciat amb les eleccions al país germànic, a part de guanyar la Merkel (ja ho sabíem), la sorpresa ha estat l’accentuat increment de les forces partidàries neo-nazis. Agafem-nos fort. A Grècia, han detingut la cúpula del partit ultra-dretà Aurora Dorada, acusats, d’entre altres batibulls, de la mort d’un cantant de hip-hop de 34 anys, Pavlos Fissas, que versava sobre la igualtat de drets. No són fets aïllats en la nostra comunitat occidental, no són les úniques ideologies ressorgides amb més suport que dècades enrere, trencant, d’alguna manera, l’inici esperançador d’aquella Europa espantada de les desgràcies i la crueltat intolerant. Hem sentit en diferents ocasions, de la mateixa manera, a França, el menyspreu sobre la comunitat gitana per part del govern de l’anterior president Sarkozy, amb deportaments massius. Encara que sembla, no és una retòrica de la dreta francesa, sinó, també, tràfic electoral del govern d’Hollande. Manel Valls, fill i net de republicans catalans, és capaç de dir que el problema gitano només pot solucionar-se amb expulsions, que la radicalitat del conflicte està en l’extrema disparitat del modus vivendi; o sigui, cultural, identitari. El passat 23 de juliol, a Nantes, en un terreny agrícola on s’hi havia instal·lat un grup, Gilles Bourdouleix, diputat i alcalde centrista, va perdre els nervis davant el campament, que per recordar l’holocaust (on es van exterminar 800.000 gitanos), els romanís van saludar-lo alçant el braç com els nazis. Bourdouleix va respondre: potser Hitler no va matar suficient. Buf! No crec, o almenys comparteixo l’opinió, que sigui un problema estrictament de convivència, sinó, com apunten alguns crítics sociòlegs, un conflicte derivat de les polítiques econòmiques neo-liberals imposades per la UE, autèntiques manufactures de la por, i per resultat, de la xenofòbia a les savieses foranies. Així doncs, tornant al llibre Breu història de gairebé tot (ed. La Magrana), regressant al mareig de xifres astronòmiques per copsar la immensitat de l’espai sideral, em sembla que he trobat la manera d’entendre -d’una vegada per totes-, la proporció descomunal de les distàncies espacials, de fer-me una idea global de la infinitat que ens envolta; precisament, amb una frase cèlebre d’un dels pares de la construcció d’aquest escenari cosmològic actual, de com ens imaginem, interpretem la colossal foscor i puntets de llum al cel, una oració didàctica d’Albert Einstein, diu així: “Només hi ha dues coses infinites, l’univers i l’estupidesa humana.” Eureka! Ja m’he fet una idea. Ja he comprès com és d’inesgotable el firmament.
Comentaris
Des de temps immemorials, s'han trobat escrits que diuen dels polítics , el mateix que en diem ara,(segurament ta arribat algun power al respecte), si ens ho haguessin explicat a la guarderia, ens haguessin estalviat trencar tantes il·lusions. I el món gira , gira i gira... i tot es va repetint, deu ser la roda del Karma que mentre no quedi un assumpte ben net , ens l'anirem trobant... un pas endavant dos enrere... i au... anar rumiant!!! Segueix amb el llibre de les supernoves i les distancies siderals que la salut t'ho agrairà. Anna
Einstein va ser un geni del seu temps i com a tal, es va avençar als seus conciutadans. A principis del segle vint el nivell de radicalitzqació i desconeixement era molt gran. Actualment sembla que no tant, però la radicalització continua. Si llavors Einstein va dir el que va dir referent a l'estupidesa, ara que hi ha més coneixement arreu del planeta, què hem de pensar referent a la mateixa estupidesa que ell veia en l'humanitat? Ara tenim més responsabilitat. Ara, teòricament, en sabem més. Per tant, on som, hem retrocedit o avençat? Una abraçada.
Aleix
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: | 0.851627 | curate | {"en": 0.00672834314550042, "fr": 0.0023128679562657694, "es": 0.009882253994953743, "ca": 0.9648864592094197, "pt": 0.006097560975609756, "hu": 0.010092514718250631} | http://relatsencatala.cat/relat/lestupidesa-inesgotable/1046416 |
mc4_ca_20230418_8_119153 | Humboldt1 Palais-Hotel Colònia Alemanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Humboldt1 Palais-HotelKupfergasse 10, Centre - Ciutat Vella, Colònia, Alemanya, 50667 - Veure al mapaExcepcional9,3Basada en3comentarisHumboldt1 Palais-HotelVeure més fotosVestíbulVeure més fotosVista interiorVeure més fotosVista interiorVeure més fotosBanyVeure més fotosUbicació excepcional 10,0Veure el mapaVeure totes les 25 fotos10,0UbicacióParticularitats que li encantaranProp de transports públicssaunabarRestaurants
Veure les fotosHabitació Deluxe Doble (Deluxe Double Room)32 m2dutxa i banyera separades1 llit granFixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Superior Doble (Superior Double Ro...21 m2plat de dutxa1 llit granFixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Superior Individual (Superior Singl...14 m2plat de dutxa1 llit dobleFixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Individual (Single Room)18 m21 llit individualFixa les dates per veure preus
Comparar amb allotjaments semblantsSelecció actualHumboldt1 Palais-HotelHaus am Dom - Apartments und FerienwohnungenHotel HeinzelmännchenLindner Hotel Dom ResidenceValoració dels clientsExcepcional 9,3 (3 comentaris)Excepcional 9,2 (608 comentaris)Notable 7,6 (477 comentaris)Excel·lent 8,2 (1272 comentaris)BarriCentre - Ciutat VellaCentre - Ciutat VellaCentre - Ciutat VellaCentre - Ciutat VellaWi-Fi Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTADesdejuni Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòsSeleccionar datesVeure aquest allotjamentVeure aquest allotjamentVeure aquest allotjament
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop14 kmAeroport de Bonn, Colònia (CGN)41 kmAeroport de Düsseldorf (DUS)estacions de tren i autobús600 mKoln Hbf Train Station1 kmKoln Hansaring Train Stationhospitals i clíniques1,2 kmSt. Marien Hospitalfarmàcies400 mNeumarkt Pharmacybotiga de conveniència3,4 kmAydin SupermarketRetirada d'efectiu30 mATM
Sobre l'allotjamentDescripcióIdeal tant per a la diversió com per al relax, Humboldt1 Palais-Hotel es troba a la zona de Centre - Ciutat Vella de la ciutat de Colònia. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Els visitants d'aquest hotel, poden gaudir d'anar a les atraccions més importants de la ciutat: Centre de Documentació, St. Maria in der Kupfergasse, National Socialism Documentation Center. A Humboldt1 Palais-Hotel, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Els clients poden triar d'entre 7 habitacions, i totes desprenen una atmòsfera de pau i harmonia total. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de sauna. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Humboldt1 Palais-Hotel és una selecció idònia per a la vostra estada a Colònia.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetZones públiques amb Wi-FiWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-sesauna Àpats, begudes i refrigeribarRestaurants Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsassecador de cabelltelevisió de pantalla planaempolles d'aigua de cortesiacalefaccióTV satèl•lit/cable Idiomes ParlatsAlemany Mostra MenysPolítiquesA causa de la normativa fiscal, els viatgers d'oci han d’abonar un recàrrec d'impost municipal que no està inclòs en el cost de la reserva de l'allotjament i que es cobrarà a l'hora de fer el registre d'entrada (els viatgers de negocis n'estan exclosos).Nens i llits supletorisNens de 0 a 1 any [inclosos]Ha d'usar un llit extraEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésInformació útilEntrada/SortidaHorari d'entrada des de: 8:00 AMHorari de sortida fins a: 11:00 AML'allotjamentNombre d'habitacions: 7Mostrar més
Grahame, Albània
Lovely rooms, attentive and friendly staff, small and quiet. Great stay in perfect location near my client's offices. V friendly and helpful staff. Lovely rooms that are well appointed with comfy beds. A nice small hotel with modern decor and a relaxed atmosphere. Comentat el 15 de maig 2014 | 0.854194 | curate | {"ca": 0.9418859649122807, "en": 0.0581140350877193} | https://www.agoda.com/ca-es/humboldt1-palais-hotel/hotel/cologne-de.html |
macocu_ca_20230731_1_328249 | 300 participants d’arreu de Catalunya prendran part a la TRAIL L’ARBOÇ aquest diumenge
La recollida de dorsals es farà al Poliesportiu Municipal el dissabte de 17:30h a 20:30h i el mateix diumenge de 7h a 8h del matí
El proper diumenge 27 de juny, tindrà lloc a la vila l’esperada Cursa i Caminada Trail L’Arboç en una edició especial limitada a 300 participants per garantir la seguretat. Des de l’Ajuntament es recorda que el Carrers afectats entre les 8 i les 13 hores seran: la Plaça Catalunya, on hi haurà la sortida i arribada dels participants, la Via Augusta, Passeig Panxita, el Carrer de la Roca, i l’Avinguda dels Herois de 1808 (N-340). Els carrers que creuen el circuit no estaran tallats, hi hauran voluntaris que donaran pas alternatiu als vehicles que podran per tant circular amb restriccions.
Aquesta tercera edició organitzada des de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de l’Arboç i el Club Esportiu l’Arboç serà una edició especial marcada per les restriccions de seguretat sanitària que limitaran el nombre de participants entre d’altres. Comptarà amb una cursa de 7k per corredors que s’inicien en aquest esport, una altra de 14k i una caminada de 7k i 14k. Així, la Trail l’Arboç d’enguany comptarà amb tres modalitats diferents: Cursa 7k, cursa 14k i caminada 7/14k . Un total de 300 participants de 63 poblacions de Catalunya i amb presència d’un participant suïs, tots ells integrants de més de 60 clubs i entitats esportives demostren que aquesta cursa està plenament consolidada i reconeguda arreu de Catalunya, i garanteixen un gran espectacle que podrem gaudir pels carrers i camins de la nostra vila.
L’Ajuntament agraeix la col·laboració de la Policia Local de l’Arboç, la Protecció Civil de l’Arboç, els més de 40 voluntaris del Club Esportiu l’Arboç repartits pels dos circuits i també el magnífic acompanyament musical de la Batucada Petafort Percussió de Santa Oliva que ambientaran la sortida i l’arribada d’aquest Trail l’Arboç 2021. Podeu seguir totes les informacions i notícies referent ala cursa a https://www.facebook.com/TraillArboc/ | 0.904088 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_728243 | Concert: Bruce Springsteen & The E Street Band Dia: 19/07/2008 Lloc: Camp Nou, Camp de Futbol del F.C. Barcelona (Barcelona) Assistència: Més de 70.000 persones Els focus començaven a perdre intensitat, després de 20 minuts de retràs ja començava... La tensió començava a recórrer el meu cos, mai havia vist res semblant. Els més de cent quilòmetres i quatre hores d’espera compensaven tot el que m’esperava... A poc a poc la foscor inundava el camp i l’escenari semblava un aparador on milers d’ànimes esperaven ansioses la gran sortida. I llavors aparegué... I il·luminat per centenars de flaixos que volien immortalitzar la gran escena, començà amb la cançó 'Well, we bursted out of class' que cantava mentre més de setanta mil persones taral·lejaven la cançó amb una expectant emoció davant el gran Bruce. Era el 19 de juliol més esperat per molta gent. I allà ens trobàvem, saltant, cridant, i sobretot gaudint. El so començà tènue però en el moment en què agafà embranzida el concert, va adoptar una línia exquisida que l’acompanyaven com a coral les veus del públic. Públic incansable, que deixava tota l’energia que tenia en cada estrofa de totes les cançons. En Bruce Springsteen, fou capaç de deixar la il·lusió en el cos de tots els presents, on des del més petit de tan sols un anyet fins el més gran de la festa, van poder ser feliços en aquelles tres hores tant representatives del concert. En aquell moment, The Boss era capaç de domar el públic que se l’hi entregava amb orgull. Amb un sol moviment de guitarra aconseguia moure milers de mans de tot el públic, des dels qui estaven de peu fins els de l’última fila de la graderia. Allò és tenir poder, allò és sentir-se estimat. Acompanyat per la seva dona i per la gran E Street Band, dels que destaca el gran saxofonista Clarence Clemons, Big Man, o un enorme guitarrista solista Nils Lofgren, aconseguiren crear un ambient on cada cançó semblava una odissea a Barcelona. Tot i tenir 59 anys era el més jove de tots. Enèrgic com un adolescent, corrent de banda a banda del pòdium, recollia els cartells que els més atrevits li feren amb l’esperança de que se’ls llegís. Qui està tant a prop dels seus seguidors? Qui es llença al públic per sentir-se abraçat i, en el fons, estimat per tots? Qui atrau a més de setanta mil persones durant dos dies seguits en una mateixa ciutat? El final, i com no pot esser diferent, tocà la mítica cançó 'Twist and Shout' on, amb els focus oberts, podies comprovar com la gran multitud gaudia amb aquell home, sense poder parar de ballar i cantar. Al marxar, mirar al voltant era enriquidor, tothom sortia amb un gran somriure a la cara i amb una gran tranquil·litat en el fons del seu cos. | 1 | perfect | {"en": 0.03817365269461078, "ca": 0.9618263473053892} | https://www.reusdigital.cat/noticia/1944/critica-concert-bruce-springsteen-barcelona |
oscar-2301_ca_20230418_3_246506 | Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.
Article | Maig 2021
L’evidència científica contribueix a desactivar creences infundades?
Hi ha la creença majoritària que fixar un topall màxim als lloguers facilitaria que més persones poguessin accedir a un habitatge, però què diuen els estudis? Analitzem si disposar d’informació modifica les opinions.
Informe | Juliol 2019
Habitatge
Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.
Article | Juliol 2019
Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?
D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.
Dossier | Juny 2019
Habitatge: dret o mercat?
El setè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” se centra en la inseguretat residencial dels col·lectius més vulnerables i l’accés dels joves a l’habitatge.
També et pot interessar
Infodada
Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social
Inclusió social Novembre 2021>
El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.
Infodada
Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat
Inclusió social Novembre 2021>
Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.
Infodada
Taxa de fecunditat
Inclusió social Novembre 2021>
La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.
Visualitzar »
Subscriu-t'hi
Avís legal i Privacitat
Cookies
Configuració de les Cookies
Atenció a l'usuari
Com navegar
Accessibilitat
Reconeixements
Copyright
L’Observatori Social de la Fundació “la Caixa” i la Fundació “la Caixa” no s’identifiquen necessàriament amb l’opinió dels autors. | 0.680268 | curate | {"ca": 0.9563543003851092, "en": 0.03337612323491656, "br": 0.005562687205819427, "pt": 0.004706889174154899} | https://elobservatoriosocial.fundacionlacaixa.org/ca/-/presupuesto-del-hogar-destinado-a-la-vivienda |
racoforumsanon_ca_20220809_2_567210 | Ei, saluts a tots i totes... Resulta que m'he de comprar un mòbil nou, el meu és ja prou vell i el voldria canviar. A mi la veritat és que les funcions que incorpori el mòbil són el que menys m'importa, mentres pugui trucar i enviar missatges suposo que en tenc prou... Això sí, m'agradaria que al mòbil pogués tenir els menús en català. Quines marques o quins models de mòbils permeten tenir els menús en català?? Gràcies.
mira veus aquest es com el meu i va molt bé i té els menus en català, a part fa poc amena feia una oferta amb aquest mobil potser encara la fan. Es un mobil amb bones prestacions i bon funcionament tel recomano! cordials salutacions desde les terres de ponent del principat
amb contracte d'amena em va costar 39 euros una bona oferta d'aquelles que fan sempre per les festes nadalenques | 0.782792 | curate | {"ca": 0.9240348692403487, "es": 0.0759651307596513} | |
acn_ca_20201011_0_170 | Un operari queda ferit greu en quedar atrapat entre la grua i les branques mentre podava pollancres a Sant Fost de Campsentelles
L'home, de 37 anys i veí de Castellbell i el Vilar, ha estat traslladat a l'Hospital Can Ruti de Badalona
ACN Sant Fost de Campsentelles.-Un operari ha quedat ferit greu aquest dimarts al migdia en quedar atrapat entre la grua i les branques mentre podava pollancres a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), segons han informat els Bombers de la Generalitat. L'accident s'ha produït cap a tres quarts de dues del migdia en una zona situada a l'entorn del carrer Riera Sunyer, concretament a l'altura del número 148, on el treballador podava els arbres i en un d'aquests se li ha girat una branca que l'ha fet fora de la plataforma i ha quedat penjant entre l'arbre i la grua. Com a conseqüència, l'home, de 37 anys i veí de Castellbell i el Vilar (Bages), ha patit una fractura de fèmur i ha estat traslladat pel SEM en estat greu a l'Hospital Can Ruti de Badalona.
Fins al lloc s'hi ha desplaçat efectius del GEM, el GRAE i quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat, a més del SEM. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/un-operari-queda-ferit-greu-en-quedar-atrapat-entre-la-grua-i-les-branques-mentre-podava-pollancres-a-sant-fost-de-campsentelles |
mc4_ca_20230418_17_206437 | Butik Sizmahan Ayvalik Turquia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Butik SizmahanGumruk Caddesi Oteller Araligi , Ayvalık Centre, Ayvalik, Turquia - Veure al mapaExcepcional9,3Basada en192comentarisButik SizmahanVeure més fotos"It's a charming small boutique hotel renovated from an o..."BaharTurkeyVestíbulVeure més fotosVeure totes les 42 fotosExcel·lent ubicació 9,6Veure al mapa9,6UbicacióParticularitats que li encantaranaire condicionatmini bar
Comparar amb allotjaments semblantsSelecció actualButik SizmahanAyvalık Sarı Gelin PansiyonValoració dels clientsExcepcional 9,3 (192 comentaris)Excepcional 9,1 (101 comentaris)BarriAyvalık CentreAyvalık CentreWi-Fi Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTADesdejuni Desdejuni inclòs Desdejuni inclòsSeleccionar datesVeure aquest allotjament
Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Ayvalik, no busqui més enllà de Butik Sizmahan. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Butik Sizmahan ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha recepció 24 hores, express check-in/check-out, magatzem d'equipatge, servei d'habitacions, habitació familiar. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara banyera hidromassatge, aire condicionat, mini bar, telèfon, aparell de televisió per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Butik Sizmahan.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatempolles d'aigua de cortesiatelèfonaparell de televisiómini bar assecador de cabellplat de dutxa Idiomes ParlatsAnglès Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més
On top of everything else to like about the hotel, including the food and sunsets, the staff is fantastic. A few speak English (or Deutsch). One day while there my back gave out. The staff took great care of me, and even called a doctor who made a house call to help me get back on my feet. Comentat el 06 de juliol 2012 | 0.854088 | curate | {"ca": 0.8944852941176471, "en": 0.10551470588235294} | https://www.agoda.com/ca-es/butik-sizmahan/hotel/ayvalik-tr.html |
mc4_ca_20230418_7_10002 | Bloc de Comunistes de Catalunya: María José Saura i Ismael Benito, nous coordinadors de l’Assemblea d’Universitat d’EUiA
María José Saura i Ismael Benito, nous coordinadors de l’Assemblea d’Universitat d’EUiA
Substitueixen a Oriol Arcas, que passarà a ser el responsable de Procés Constituent de la formació
El passat 13 de febrer es va celebrar l’assemblea d’universitat d’EUiA, on es va triar una nova coordinació col·legiada de dues persones amb una trajectòria d’activisme i compromís amb la universitat: Maria José Saura i Ismael Benito. Benito i Saura substituiran a la coordinació a Oriol Arcas, que passarà a ser el responsable de Procés Constituent de EUiA.
María José Saura Agel és professora de la UPC amb una llarga trajectòria d’activitat sindical. Ha tingut diferents responsabilitats, com la Secretaria General de la Secció Sindical de CCOO de la UPC, presidenta de la Junta de Personal Docent i Investigador de la UPC, Secretària d’Universitat de CCOO de Catalunya i Secretària d’Universitat de CCOO estatal, participant activament en el moviment universitari dels últims 30 anys.
Per la seva banda, Ismael Benito Altamirano és activista del moviment estudiantil, sempre molt vinculat a l’associacionisme estudiantil, i membre de diferents entitats adscrites a la Facultat de Física de la UB, universitat d’on ha estat membre del Consell de l’alumnat, de la seva Comissió Permanent i de la Comissió Acadèmica del Consell de Govern. A la tardor del 2015, va assumir la coordinació nacional de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), responsabilitat que manté en funcions fins el 26 de febrer, quan culminarà la XXV Assemblea Nacional de l’AEP.
Els nous coordinadors assenyalen que com a reptes més immediats i prioritaris de la nova coordinació es troba participar en la construcció del nou espai d’Universitats dins de la construcció del nou subjecte polític d’Un País en Comú, així com continuar lluitant per la gratuïtat a la Universitat, insistint en què la moció aprovada al Parlament amb àmplia majoria en aquesta legislatura sigui una realitat.
Com reptes de més recorregut per a tot el període, exposen, es proposen elaborar propostes de millora del model de finançament de les universitats públiques catalanes, la millora de les condicions laborals per al PAS i el PDI, la política de beques, millorant les quanties i apostant per les beques salari, així com la mobilitat de la comunitat universitària, millorant els accessos amb transport públic als campus des de les diferents poblacions. També impulsar les polítiques de gènere per aconseguir trencar el sostre de vidre de les dones en la ciència i la tecnologia, i la participació en tot tipus de mobilitzacions del moviment universitari, sempre apostant per la universitat pública, democràtica i gratuïta. | 0.86495 | curate | {"ca": 1.0} | http://bloc.comunistes.cat/2017/02/maria-jose-saura-i-ismael-benito-nous.html |
mc4_ca_20230418_4_651662 | Membres de CDC, ERC i BComú donen suport a la CUP en la seva crítica a la "persecució política" de l'Estat
Els anticapitalistes promouen un manifest que demana a la Generalitat "assegurar la cobertura política, legal i econòmica" dels càrrecs electes que optin per desobeir les lleis
04/05/2016 - 11:45h
Acte de suport a l'alcaldessa de Berga que no va acudir a declarar davant del tribunal que la va citar EFE
La CUP farà una campanya al carrer per respondre a la "persecució" dels tribunals a l'independentisme
L'Audiència Nacional imputa per primer cop un regidor per donar suport a la declaració del 9-N del Parlament
ETIQUETAS: cup, independència de catalunya
La CUP escalfa motors per la manifestació que celebrarà aquest dissabte a Barcelona amb un manifest en el qual critica la "clara voluntat de l'Estat d'atemorir" la societat catalana en general i els càrrecs electes independentistes en particular. Al text s'hi han sumat, a més de les veus clàssiques de l'esquerra independentista catalana, membres de Convergència (Víctor Terradellas, conseller nacional de CDC), ERC (el diputat al Congrés, Joan Tardà o l'exconseller en cap de la Generalitat, Josep Lluís Carod Rovira) o Barcelona en Comú (com Jordi Bonet o el quart tinent d'alcaldia de Barcelona, Jaume Asens).
El manifest recorda que un total de 291 ajuntaments han estat requerits per l'Audiència Nacional per aprovar mocions de suport a la declaració d'inici del procés d'independència que el Parlament va validar el passat 9 de novembre, cosa que segons el parer de la CUP suposa una "una campanya de persecució".
"No podem permetre que l'Estat espanyol posi sota investigació i judici a regidors, ajuntaments -i potser a diputats ben aviat- per promoure debats, opinions i posicionaments democràtics sobre com creuen que hauria de poder decidir-se el futur del nostre poble", assenyala el manifest, que també rebutja la suspensió de lleis aprovades al Parlament per part del Tribunal Constitucional.
Així mateix, la CUP reclama a la Generalitat i als ajuntaments que "assegurin la cobertura política, legal i econòmica de les persones encausades, de manera que tinguin garantit el suport a qualsevol decisió que puguin prendre en relació amb la seva situació, inclosa la desobediència a les lleis injustes".
Entre els signants, a més de polítics en actiu o retirats, figuren, entre d'altres, el director de Vilaweb, Vicent Partal; el cantant i diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach; o el politòleg Ramon Cotarelo. Tots donen suport a la manifestació de la CUP del pròxim 7 de maig "que vol mostrar que la societat catalana no té por de cap amenaça judicial ni de cap tribunal d'excepció, i que estem decidits a avançar amb pas ferm i per vies democràtiques cap a la sobirania política com a país ". | 0.884552 | curate | {"ca": 0.9931084512150888, "it": 0.006891548784911135} | http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/Membres-CDC-ERC-BComu-CUP_0_512348992.html |
mc4_ca_20230418_0_736262 | Jordi Turull - Cartes a la presó | NacióGranollers
Cartes a la presó
«No hi ha cap presó que pugui apagar la dignitat, el compromís pacífic i democràtic de tantes i tantes persones tan diferents»
per Jordi Turull, 2 de juliol de 2018 a les 22:00 |
Li deia a la carta que vaig enviar al president Torra i que la Blanca, la meva dona, va tenir el goig llegir en l’emotiu acte de presa de possessió dels nous consellers i conselleres que malgrat l’enorme injustícia i patiment que suposa el nostre empresonament, al meu cor només hi ha espai per la gratitud i el compromís. No hi cap ni una engruna de rancúnia ni ressentiment cap a ningú. I ningú és ningú. I si una cosa ajuda, per sobre de tot, a mantenir aquesta actitud i estat d’ànim, que Déu faci que no la perdi, són precisament totes i cada una de les cartes que rebem a la presó.
Cartes darrera de les quals hi ha una persona per la qual sento una necessitat infinita de fer públic el meu agraïment, ja que mai podré correspondre com caldria davant la impossibilitat material de poder contestar-les totes. Cartes que sense conèixer la persona que les escriu, només veient el municipi d’on prové ja t’alliberen per un instant de tanta monotonia i aïllament. I et transporten a molts records, vivències i paisatges fora dels murs d’aquesta presó.
Cartes plenes de sentiments que t’emocionen i t’omplen d’orgull de veure que formes part d’un país d’una qualitat humana impressionant. Cartes plenes de compromís i perseverança que t’ajuden, i molt, a anar per aquí amb el cap ben alt i la dignitat intacta. I que et donen molta esperança i confiança en que el nostre patiment i sacrifici no serà en va.
Cartes de persones de tota mena, condició i edat. De gent molt gran i d’infants. D’empresaris i d’aturats. De persones plenes de salut i de persones que lluiten per superar una greu malaltia. D’una transversalitat que, per molt que se n’hagi parlat, aquí la palpes i la veus. Cartes de gent que t’ha votat i de gent que et diu que ni ho han fet ni ho faran, però que són el contrast del relat que volen imposar a cops de martell: la causa per expandir la justícia, la democràcia, la llibertat, suma més que no pas separa, uneix a la gent.
Cartes de tots els racons del país i de tots els continents que demostren que el que defensem son valors i ideals universals. Cartes positives, carregades de sentiments, d’orgull i de convenciment del que es defensa i no d’atac als que injustament ens han empresonat. Cartes, en definitiva, que son el mirall d’un país i d’una societat pel que val molt la pena servir. Com ens dèiem l’altre dia amb en Josep Rull, si algú d’aquests que intenta imposar el relat de la confrontació, la violència, la divisió, etc., que de l’anècdota en fa la regla general, si agafés a l’atzar 20 o 30 cartes que ens envien a cadascun dels presos o exiliats, segurament veuria una altra realitat que desautoritza qualsevol relat frontista. Una altra realitat, anònima, que no surt als mitjans però que escriu cartes i que demostra que la majoria de gent a Catalunya es mou a favor de i no pas en contra de. A favor d’allò que és i serà victoriós al segle XXI i volen pacíficament engrandir la justícia, la democràcia i la llibertat i no pas empetitir-la.
Estic emocionat i honorat perquè persones d’aquesta qualitat humana dediquin una estona de la seva vida a fer-nos arribar el seu escalf, el seu suport i, sobretot, el seu compromís. Son cartes que fan que em reafirmi molt més, i cada dia més, en el meu compromís amb la gent, amb el país i amb tot allò pel que injustament ens han empresonat.
No hi ha cap presó que pugui apagar la dignitat, el compromís pacífic i democràtic de tantes i tantes persones tan diferents. A tots els que no us puc contestar, gràcies per tant.
El redecorat cafè per a tots del PSC
La transició nacional avança
Consens per canviar i no per redecorar
La força del pacte fiscal
El camí de la transició nacional
La millor inversió per la nostra comarca | 0.835193 | curate | {"ca": 0.9859765425803162, "es": 0.004334523202447731, "it": 0.009688934217236104} | https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/opinio/17950/cartes/preso |
macocu_ca_20230731_4_103830 | L\'article proposa la utilització d\'una referència cultural propera als interessos dels alumnes, en aquest cas el hip hop, amb l\'objectiu que l\'alumnat assolisca els conceptes bàsics de la mètrica, la prosòdia i les figures retòriques pròpies de la poesia. A més de defensar la identificació entre poesia i hip hop, l\'article explora les diferents aplicacions didàctiques que presenta la sinergia entre ambdós conceptes i fa un recull de les iniciatives més interessants que s\'han dut a terme durant els darrers anys. El present article es completarà amb una segona part on es realitza una proposta didàctica concreta dins l\'àmbit de l\'ESO. | 0.828578 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_1_36266 | Núvol
Notícies
Notícies
Dijous 05.12.2013 06:00
L'última frontera de Pompeu Fabra
Dimecres de la setmana passada va fer exactament 66 anys que Pompeu Fabra, pocs mesos abans de morir-se, va viatjar des de Prada (el Conflent) fins a Sant Julià de Lòria per fer el testament. Agustí Mas, periodista de Ràdio Nacional d'Andorra, l'ha entrevistat
Fer testament a Andorra va ser un gest simbòlic que l’estudiós del pare de l’ortografia catalana Jordi Mir qualifica de coherent amb els seus ideals. " A Prada, al Conflent, tot i ser en terra catalana no podia dictar testament en català, com ell el volia fer, sinó que l’hauria hagut de fer en francès. I a la Catalunya actual (del sud) no hi podia entrar i també l’hauria hagut de fer en castellà, llavors”, explica Mir.
Pompeu Fabra va viatjar des de l’exili de Prada fins a Andorra, primer amb tren regional fins a Vilafranca. Després, amb el Tren Groc fins a la Cerdanya. Se suposa que, a la Tor de Querol, va fer transbord i va agafar el Transpirinenc fins a l’Ospitalet, ja a l’Arieja, i des d’allà, hauria agafat un autobús de línia fins a Andorra la Vella. Un viatge que Diana Figueras, de la Societat Andorrana de Ciències i vinculada amb la Catalunya Nord, no dubta que va ser èpic. I afirma que “les comunicacions no eren les que són actualment” i recorda que, aquests dies, ja hi ha hagut talls del trànsit a les carreteres per sortir d’Andorra pel Pas de la Casa.
Del contingut del testament de Fabra n’hi ha pocs detalls. Jordi Mir diu que “no és oficialment sabut” i que no s’ha fet públic perquè “els protocols notarials no ho permeten” i que han de passar uns divuit anys més perquè es desclassifiqui. Tot i això, n’ha transcendit el preàmbul i el final, i ell assegura que ha tingut accés a un esborrany de la família, amb lletra de Fabra. El missatge principal, que els successors de Fabra sempre tinguessin cura d’una de les tres filles, Teresa, que “estava malalta des de feia temps”. El fet és que ella es va morir un parell de mesos després que el seu pare fes el testament. A banda d’això, Mir parla de “béns” que no creu que anessin “més enllà de preveure uns minsos escarransits drets d’autor hipotètics de dues gramàtiques que havia fet durant l’exili i que, entre els exiliats, tenien una certa divulgació per veneració a Fabra”. I hi afegeix: “Però vaig veure un abstracte de drets d’autor de dos anys abans i li havien donat 500 francs de l’època, que no servien per a res. Això era així de trist, però tenia simbolisme”.
És cert que Andorra té present la figura de Pompeu Fabra. A la capital hi té, tot i que discret, un carrer prop del centre. I cada any, la Societat Andorrana de Ciències participa a la ofrena que se li fa a la tomba, a Prada, per l’aniversari de la mort. Però Figueras admet que no té “cap constància” que Fabra tingués algun vincle amb Andorra. Fins i tot denuncia que “és una mica trist” que “ és molt desconegut que Pompeu Fabra fes el testament a Andorra ”, cosa que la SAC vol divulgar. | 0.809001 | curate | {"ca": 0.9868243243243243, "pt": 0.005405405405405406, "de": 0.007770270270270271} | http://origin.vilaweb.cat/noticia/4160133/20131205/pompeu-fabra-testament-andorra-coherencia.html |
crawling-populars_ca_20200525_5_72805 | La junta directiva del Reial Madrid va fer oficial la destitució de Julen Lopetegui com a entrenador de l'equip blanc a través d'un comunicat en la seva pàgina web. La confiança en el tècnic basc s'ha anat perdent a poc a poc i la golejada de diumenge al Camp Nou va ser el cop de gràcia perquè Lopetegui deixi de ser entrenador del Madrid. Els blancs són ara novens a la classificació, un fet que feia 16 anys que no es veia en aquest moment de temporada.
El club blanc va emetre un comunicat en què anunciava la destitució del basc perquè «la junta entén que existeix una gran desproporció entre la qualitat de la plantilla, que té vuit jugadors nominats a la pròxima Pilota d'Or, fet sense precedents en la història del futbol, i els resultats aconseguits fins ara».
Julen Lopetegui, qui va dirigir ahir el seu darrer entrenament amb el Madrid, ha disputat 13 partits oficials des que es va fer càrrec de la banqueta blanca i únicament n'ha guanyat cinc; amb dos empats i sis derrotes.
De moment, no s'ha anunciat cap recanvi. Tot i que ha sonat amb força els últims dies el nom de l'italià Antonio Conte, hi ha problemes per tancar l'operació. L'entrenador del filial Santiago Solari es farà càrrec de l'equip de manera provisional.
Un marge de 15 dies
Solari agafa les regnes del primer equip i tot apunta que ho farà, com a mínim, fins a la pròxima aturada de seleccions, és a dir, d'aquí a quinze dies. A partir de llavors, Solari haurà de tenir contracte amb el primer equip, tal com recull l'article 160 de la Federació Espanyola de Futbol. En cas de no complir-se aquesta mesura, la federació sancionarà econòmicament el conjunt blanc per cada partit, mentre s'espera el nou contracte de Solari o la llicència de l'entrenador que contracti l'entitat madrilenya.
Solari és un tècnic sense experiència en l'elit. Només ha dirigit a Segona B el Reial Madrid Castilla, al qual va arribar en la temporada 2016-17. Amb el filial madrileny ha estat en 86 partits de lliga, amb un balanç de 32 victòries, 29 empats i 25 derrotes. Cal destacar que l'hispanoargentí no va poder classificar els blancs en les dues temporades anteriors per al play-off d'ascens a Lliga 123. Així doncs i en espera que Florentino anunciï el seu pròxim entrenador, Solari tindrà la difícil missió de capgirar la situació del primer equip.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. | 0.872123 | curate | {"ca": 0.9923263327948304, "fr": 0.007673667205169628} | : /esports/2018/10/30/lopetegui-acomiadat-del-madrid-solari/506642.html |
mc4_ca_20230418_1_380005 | Donec perficiam (10) La feta de Perpinyà
5 de març de 2020 General
dijous 5 de març de 2020
La feta de Perpinyà.
Després de la feta de Perpinyà, queden pocs dubtes sobre la vitalitat del moviment independentista. Crec que els dos milions que ens vam mobilitzar l’1 d’octubre seguim mobilitzats.
El dia va ser exemplar. Aquestes manifestacions sempre van bé perquè a banda dels discursos i de les fotografies oficials, que ja s’han de fer, hi ha un seguit d’altres anècdotes que són tant o més importants.
La principal va ser, possiblement, que molt catalans van saber que la Catalunya Nord existeix i és tan catalana com la que més. Una altra , no tan alegre, van ser les maniobres de la policia espanyola per entorpir l’arribada dels autocars a Perpinyà. Van deixar clar per a tot el món la classe de policia que tenim a Espanyistan.
Alguns conductors d’autobusos, voluntàriament i coordinats pel seu amor a la Constitución i el Vivaspaña també van col·laborar en el sabotatge. No passa res. El ministeri corresponent, fetes les comprovacions pertinents, els farà arribar alguna medalleta.
Tornant, però, al tema que ens ocupa, i a la vista de les declaracions d’uns i altres, crec que faríem ben fet de començar a passar dels partits polítics.
La tesi hauria de ser que primer arribem a la independència i que un cop serem independents ja en parlarem de si volem el govern més cap aquí o més cap allà.
Crec que, de moment, la millor opció que tenim és el Consell per la República. Es una bona eina i caldria fer-la funcionar.
El Tsunami democràtic diu que vol tornar a bellugar.
Atents a la jugada.
Deià, primer municipi que abandona la Federació Espanyola de Municipis i Províncies per l’apropiació del superàvit dels ajuntaments
06.08.2020 | 12:11
06.08.2020 | 11:48
© 2020 Rafel Santapau | 0.788167 | curate | {"ca": 0.9321650650084794, "es": 0.035613340870548335, "ru": 0.02035048049745619, "de": 0.011871113623516111} | https://blocs.mesvilaweb.cat/Rafel-Molina/?p=268960 |
mc4_ca_20230418_11_3901 | XAREL·10: Endevinalla 745
Les tecles d'un piano.
3/11/15 20:05
Dono per bona la resposta de la Lluïsa.
I si són les tecles d'un acordió? O d'un orgue. Una melòdica.
3/11/15 22:01
Caram, confesso que no se m'havia acudit...
4/11/15 1:08
Caram, confesso que se m'havia acudit... però l'he vist tard
4/11/15 8:46
jo tampoc hi havia caigut. Però estic amb el Xavier, poden ser les tecles de molts instruments.
Doncs serien, Les tecles.
4/11/15 9:15
Tenen raó en XAVIER i la JOMATEIXA, podrien ser les tecles de diversos instruments però, se us hagi acudit (PONS) o no acudit (XEXU), el LLIBRE diu que són les tecles del piano així que la LLUÏSA s'emporta el rètol vermell. Felicitats!! :-))
4/11/15 16:54 | 0.568398 | curate | {"it": 0.03671071953010279, "ca": 0.8105726872246696, "en": 0.11013215859030837, "fr": 0.01908957415565345, "no": 0.01762114537444934, "es": 0.005873715124816446} | https://xarel-10.blogspot.com/2015/11/endevinalla-745.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_296242 | Descobriu els sabors pallaresos amb el Menú del Restaurant del Llac, els plats i tapes de la nostra cafeteria Casa Gabriel o feu un tastet de tot el que més us vingui de gust al nostre bufet fonda.
Més Informació
Zona lúdica i
Espai de jocs
A Terradets, sempre hi ha alguna cosa a fer. Fins i tot dins l’hotel! Tenim futbolí, billar i jocs de taula per a tothom.
Connexió
Wi-fi gratuït
Perquè navegueu tranquilament per internet, treballeu o pengeu les fotos més recents que heu fet.
Exterior amb
Piscina i terrassa
Ja que tenim aquest paisatge increïble, caldrà aprofitar-lo, oi? Gaudiu de la terrassa tot l’any i de la nostra piscina descoberta a l'estiu.
Sales de
Reunions
Disposem de 3 sales amb diferents capacitats per trobades, conferències i qualsevol esdeveniment corporatiu que volgueu organitzar. Equipades amb WiFi, projector i equip de so.
Per a empreses
Servei de
pícnic per emportar
Si vols gaudir al màxim de la natura i despreocupar-te d’horaris, informa’t dels nostres picnics per emportar.
Espai
ciclista
Som amants de les dues rodes, per això disposem d’un espai - taller ciclista; amb caixa d’eines, zona de rentat, penjadors i candaus per al vostre servei.
Pista de
Pàdel
Gaudeix-ne des de 4,5€ per persona i hora.
Contacta'ns!
Terradets
PER AIGUA
Navega per les aigües de Terradets amb caiac. Consulta disponibilitat a Zenith Aventura.
Mapa
MONTSEC NORD
A la recepció de l’hotel teniu disponible el Mapa Montsec Nord, amb totes les rutes que podreu fer als voltants de l’Hotel. Rutes btt, ciclistes, senderisme i trail running.
Accedeix al nostre
perfil wikiloc
ECO-RESPONSABLES
Com a hotelers, és la nostra responsabilitat preservar el medi ambient, ja que és el valor més important que tenim.
Cada any, realitzem millores en les instal·lacions i duem a terme diferents accions, per millorar així la nostra contribució verda al planeta.
Hort
ECOLÒGIC
Per a aquests dies
Us recomanem
RESTAURANT DEL LLAC
Sorprèn a qui més estimes
Més Informació
MENÚS DE NADAL I CAP D'ANY
Volem formar part del teves festes
Més Informació
Cap d'Any a Terradets!
Consulta les opcions per gaudir de l'última nit de l'any!
Més Informació
Habitacions
Activitats
Restaurant
experiències
Esdeveniments
Empreses
Serveis
Project leader
Reforma d'habitacions i cafeteria; i creació d'una botiga de productes locals a Hotel Terradets, de Cellers
amb l’objectiu de modernitzar les habitacions per tal de cobrir les expectatives i necessitats presents i futures dels nostres clients, fent-les més còmodes i modernes. I per una altra banda, millorant la productivitat de la cafeteria per donar un servei més àgil i eficient al client, alhora que crear una botiga per promocionar els productes locals. | 0.669277 | curate | {"ca": 0.80441400304414, "es": 0.0228310502283105, "pt": 0.032343987823439876, "oc": 0.0091324200913242, "it": 0.045662100456621, "en": 0.05859969558599695, "cs": 0.001902587519025875, "ru": 0.003424657534246575, "nl": 0.008751902587519025, "fr": 0.01293759512937595} | https://www.hotelterradets.com/serveis/ |
macocu_ca_20230731_7_213676 | Novembre del 82
M’hi jugo el que sigui que al setembre, en comptes de rondinar per la calor rondinarem pel fred que farà i per les pluges que ens cauran a sobre, principalment el tercer cap de setmana, que és quan es fa el Mercat de Música de Vic i la festa major de Campdevànol
El proper 8 de novembre farà 40 anys de l’aiguat que hi va haver a Catalunya el 1982. Jo el vaig veure en directe al meu poble, Campdevànol. L’aigua del Freser es va endur els garatges de les Cases Barates. A Indonèsia ni se’n van assabentar. Llavors no hi havia aquests centenars de milions d’èmuls d’Orson Welles filmant amb el mòbil des del balcó de casa qualsevol calamarsada o un carrer que baixa ple d’aigua. O al revés, rius i pantans sense una gota. Els... | 0.772721 | curate | {"it": 0.02040816326530612, "ca": 0.9238095238095239, "id": 0.047619047619047616, "pt": 0.00816326530612245} | |
naciodigital_ca_20220331_0_618619 | Un centenar de persones s'ha reunit aquest dissabte a Esterri d'Àneu per reflexionar i debatre sobre el futur de la sanitat catalana a la quarta edició de les Jornades per a l'Excel·lència. Professionals mèdics del Pirineu han denunciat que és el territori que pateix més la manca de recursos i demanen que hi hagi més personal per poder tenir un servei sanitari públic de qualitat.
El director assistencial de la Fundació Hospital de la Seu d'Urgell i de Pediatria dels Pirineus, Jordi Fàbrega, i el metge APD del Pallars Joan Izcara han estat els més clars a l'hora de fer aquesta reclamació.
Fàbrega ha destacat que "necessitem molts professionals perquè tot i que representem el 0,9% de la població, som el 18% del territori". Per la seva banda, Izcara ha dit clarament que "necessitem més mitjans però sobretot gent, persones que coneguin els d'aquí per poder fer aquesta medicina de proximitat". "Està molt bé que es destinin recursos a centres hospitalaris, però aquí al Pirineu també els necessitem", ha explicat Izcara.
Fàbrega ha afegit que els Pirineus "tenim professionals que saben de tot i això al segle XXI on hi ha tanta informació és impossible". A més, ha dit que si el territori ha de tenir equitat “el sistema sanitari als Pirineus necessita transport nocturn com tenen a altres països”.
Falla la comunicació entre professionals
Els professionals mèdics també han denunciat errors en la comunicació que afecten el servei que rep el pacient. Anna Gené, infermera del CAP d'Esterri d'Àneu, l'ha focalitzat a urgències i Joan Izcara en la relació amb els especialistes hospitalaris a l'hora de fer una consulta que afecta el pacient, “la comunicació entre la primària i els hospitals no funciona". "Treballem conjuntament per un objectiu que és curar el pacient", ha mencionat Izcara.
Les TIC poden ajudar a millorar la comunicació entre els professionals i els pacients i també entre professionals. La distància amb els centres hospitalaris més propers, que el Pirineu pot ser d'una hora, com a mínim, obliga a analitzar si s'ha d'enviar una família a buscar uns resultats o demanar-los per altres vies, ja que el desplaçament i l'atenció suposa un cost pel sistema sanitari.
Copagament i coresponsabilitat
En les jornades també s'ha parlat de copagament, un sistema que fa temps que es debat i que el ministre de Sanitat del Govern d’Andorra, Carles Álvarez Marfany, ha deixat ben clar que no és la solució pel dèficit de la sanitat, ja que Andorra, tot i adoptar-lo, l'ha multiplicat per 2.5 en els darrers 15 anys.
Per la seva banda, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha parlat sobre l'autoresponsabilitat de la població pels "usos del sistema". També ha lloat el sistema sanitari català, del qual ha dit que “ens en podem sentir orgullosos” i ha destacat “el repte que té el país a l'hora d'afrontar el canvi sociodemogràfic que modificarà el model assistencial".
Finalment, també s'ha parlat del consumidor i dels seus drets. Ho ha fet el vicepresident d’AICEC-ADICAE, Jordi Tarruella, qui ha dit que cal "més control i supervisió" per part de l'administració i que hi hagi una "desburocratització del sistema". A més, també ha afegit que els usuaris han de ser "responsables i donar valor a un servei que és gratuït". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.pallarsdigital.cat/noticia/8303/centenar-persones-debaten-sobre-sanitat-jornades-excellencia |
mc4_ca_20230418_5_413450 | L’Ajuntament d’Alcoletge i la Universitat de Lleida signen un contracte per la museïtzació del Centre - Centre d'Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil Ermengol Piró d'Alcoletge : Centre d'Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil Ermengol Piró d'Alcoletge
/ General / L’Ajuntament d’Alcoletge i la Universitat de Lleida signen un contracte per la museïtzació del Centre
Escrit per Administrador Escrit el 19 - abr. - 2012 Comentaris tancats a L’Ajuntament d’Alcoletge i la Universitat de Lleida signen un contracte per la museïtzació del Centre
– Avui dimecres, 18 d’abril, s’ha signat el contracte a l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida
L’Ajuntament d’Alcoletge i la Universitat de Lleida han signat avui un contracte en el qual s’encarrega al Centre de Valorització i Dinamització del Patrimoni Cultural, adscrit a la UdL, els treballs de museïtzació del Centre d’Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil “Ermengol Piró”, dedicat al conflicte bèl·lic de la Guerra Civil espanyola.
La formalització d’aquest contracte té per objecte proporcionar assessorament científic necessari per a garantir la idoneïtat dels projectes de posada en valor el patrimoni històric, cultural i humà del municipi d’Alcoletge.
El contracte ha estat signat pel senyor Albert Sorribas, vicerector de Política Científica i Tecnològica de la Universitat de Lleida, i l’alcaldessa d’Alcoletge, Alexandra Cuadrat. A l’acte també ha assistit la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoletge, Annabel Encontra, i el doctor Flocel Sabaté, com a representant del Centre de Valorització.
Aquests treballs, amb un pressupost de 19.641’10 euros, està previst que finalitzin a l’estiu.
Foto: UdL. Acte de signatura del contracte | 0.846065 | curate | {"ca": 0.9686046511627907, "es": 0.02558139534883721, "de": 0.005813953488372093} | http://www.guerracivilalcoletge.cat/lajuntament-dalcoletge-i-la-universitat-de-lleida-signen-un-contracte-per-la-museitzacio-del-centre-dinterpretacio-del-patrimoni-de-la-guerra-civil-ermengol-piro/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_490522 | Esborrat
Doncs en realitat és normal i honest el que diu l'espanyol. És com si a un francès o a un noruec li diuen si vol ésser governat per un alemany o un espanyol. El que no és normal és la postura submissa a Espanya de l'Iceta i el PSC. Bé, sí, perquè respon a interessos econòmics particulars de certs grups empresarials i de pressió, però segueix sense ser normal.Ells, els espanyols, no ens consideren espanyols, però el que diuen és "vosotros iros si quereis, pero el solar es nuestro". El problema és nostre. El tenim a casa. I és un problema d'identitat. Una identitat diglòsica i minoritzada que agonitza tot resistint-se a ésser assimilada.
Un hongarès va governar la france no fa gaire.
I jueu... | 0.747739 | curate | {"ca": 0.977110157367668, "es": 0.022889842632331903} | |
mc4_ca_20230418_5_63844 | Tomás Postigo Verdejo Fermentado Barrica 2015. Comprar vi de la D.O. D.O. Rueda.
Inici > Vi>Vi blanc>Tomás Postigo>Tomás Postigo Verdejo Fermentado Barrica
Vi blanc Reserva. 4 mesos en bóta de roure francès i 7 mesos en bóta de roure francès i americà.
Anyades disponibles Tomás Postigo Verdejo Fermentado Barrica
Característiques de Tomás Postigo Verdejo Fermentado Barrica
Tomás Postigo Verdejo Fermentado en Barrica és un vi blanc elaborat per Bodega Tomás Postigo a la D.O. Rueda.
Tomás Postigo és conegut perquè durant pràcticament 30 anys va ser l'enòleg responsable de Pago de Carraovejas, un dels vins negres més coneguts de la D.O. Ribera del Duero.
Tomás Postigo Verdejo Fermentado en Barrica és un monovarietal de la varietat Verdejo, varietat reina a la D.O. Rueda.
El raïm procedeix d'una finca situada en Villanueva de Duero, plantada a 750 metres d'altitud en la petita població de Serrada, a la província de Valladolid.
Es realitza una maceració amb les pells previa a la fermentació, que té lloc en barrica nova de roure francès.
Tomás Postigo Verdejo Fermentado en Barrica realitza una criança de 7 mesos en barriques noves de roure francès, realitzant batonages periòdics.
Peix blanc al forn, Marisc cru, Fumats, Pollastre rostit, Bacallà, Ostres, Arrossos de peix, Llegums
Nota de tast Tomás Postigo Verdejo Fermentado Barrica
Tast a la vista De color groc palla, amb tocs verds en les vores i alguns reflexos daurats. Tast al nas Nas amb molta expressió, elegant i potent. Fruita blanca combinada amb fruita tropical, pera, papaya, mango juntament amb flors i espècies que es fonen amb els records torrats de la barrica. Tast a la boca En boca és un vi blanc saborós, gras, untuós. Amb una gran acidesa i molta presència de fruita. Elegant, llarg i persistent.
Tast a la vista Color groc palla amb reflexos verdosos i rivet acerat. Molt net i molt brillant. Té una fina i elegant llàgrima. Tast al nas Nas d'elevada intensitat, molt expressiu. Destaquen aromes de fruita blanca i tropical, matisos cítrics, records vegetals i de fons, torrats i fumats. Tast a la boca En boca és un vi blanc untuós, amb un bon pes de fruita i un pas sedós. Té una magnífica acidesa cítrica que li dóna profunditat i un final lleugerament amarg que el dota de complexitat. Llarg i persistent.
Tast a la vista Color palla intens, verds a la vora. Tast al nas Nas potent, espaiada, lleugerament torrada i afruitat. Fruites madures penetrants, àmplia en records de papaia, pera o mànec que s'enforteixen amb les acurades dosis de criança.
Tast a la boca En boca, més gras que tànnic. Entrada amplia amb una magnífica acidesa. | 0.688859 | curate | {"es": 0.15500579822187863, "en": 0.0015461925009663702, "sv": 0.006571318129107074, "ca": 0.836876691148048} | https://www.decantalo.com/ca/tomas-postigo-verdejo-fermentado-barrica.html |
mc4_ca_20230418_4_264389 | Exposició del I Concurs de Fotografia sobre Residus de Bionord - Diari La Veu
Exposició del I Concurs de Fotografia sobre Residus de Bionord
L’exposició del I Concurs de Fotografia sobre Residus de Bionord ja es pot visitar a Vinaròs
El regidor de Medi Ambient i Agricultura de Vinaròs, Jordi Moliner, juntament amb representants del Consorci de Gestió de Residus de Bionord, han presentat oficialment a Vinaròs l'exposició itinerant del I Concurs de Fotografia sobre Residus organitzat per l'entitat, que es podrà visitar a la Biblioteca Municipal fins el proper 31 de març.
"Des de l'Ajuntament donem suport a aquest tipus d'iniciatives, que busquen crear consciència i fer partícep la ciutadania de la importància que té una correcta gestió dels residus que generem en el dia a dia", ha comentat Jordi Moliner sobre aquesta exposició, en la qual una de les cinc fotografies premiades és obra d'un participant de Vinaròs, Josep Adell (categoria "Reduir").
Les altres quatre fotografies guanyadores, en les categories de "Reutilitzar", "Reciclar", "Reflexionar" i "Redistribució" han estat les de la Laia Carpintero, Manuel Martí Olivares, Eduardo Manero i Javier Andrés. A més d'aquestes, en l'exposició itinerant es mostren altres obres finalistes, ha explicat Rafael Arnau, director de Comunicació de Bionord.
"Ciutadans dels municipis que formen part del Consorci van participar en aquest concurs, que ha donat lloc a una mostra itinerant d'unes 30 imatges que ja s’han pogut veure en poblacions com Morella, Forcall, Cinctorres, ara a Vinaròs i pròximament a Rossell", ha assenyalat.
Silvia López, gerent del Consorci de Residus de la zona Castelló Nord (C1), ha explicat que per aconseguir assolir els objectius europeus plantejats per al 2020, en els quals es pretén recollir el 50% dels residus domèstics urbans i de petits comerços i oficines, iniciatives de difusió i sensibilització com aquesta són de gran importància a la regió.
Finalment, Luís Martínez, gerent de la Planta de Residus de Cervera, ha volgut agrair a l'Ajuntament la seua col·laboració en aquesta tasca i ha destacat el treball formatiu que, a través de la Regidoria de Medi Ambient, s'està duent a terme a totes les escoles públiques de Vinaròs, amb xerrades i visites guiades a la planta perquè els estudiants puguen conèixer de primera mà el treball que allí es realitza.
"Vinaròs ha estat el primer municipi de la zona en dur a terme una campanya educativa com aquesta de forma transversal i constant, pel que aplaudim la implicació de l'Ajuntament i animem a totes les altres poblacions i associacions que així ho desitgen a visitar el nostre centre", ha conclòs Martínez. | 0.888103 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diarilaveu.com/espai-public/72131/exposicio-del-i-concurs-de-fotografia-sobre-residus-de-bionord |
mc4_ca_20230418_7_782834 | Shark Spartan 1.2 Lorenzo Mat GP Vermell, Motardinn
Shark Spartan 1.2 Lorenzo Mat GP
Compra aquest producte i guanya 334 CoINNs / $ 3.7
Descripció Shark Spartan 1.2 Lorenzo Mat GP
Troba al nostre catàleg el Shark Spartan 1.2 Lorenzo Mat GP en estoc i al millor preu online. A més a més, a la categoria de Proteccions també estan a la teva disposició les millors ofertes i novetats. Troba les últimes gangues en material esportiu i descobreix els productes en liquidació de la categoria de Cascs amb descomptes increïbles! D’aquesta manera estaràs segur que aconseguiràs la millor oferta online sempre a motardinn.
Característiques Shark Spartan 1.2 Lorenzo Mat GP
Tecnologias Shark Spartan 1.2 Lorenzo Mat GP | 0.706183 | curate | {"en": 0.18168812589413447, "ca": 0.8183118741058655} | https://www.motardinn.com/equipament-moto/shark-spartan-1.2-lorenzo-mat-gp/136993863/p |
crawling-populars_ca_20200525_19_78728 | El rei d’Espanya, Felip VI, inaugura l’International Congres on Industrial and Applied Mathematics que acull la Universitat de València, un dels més prestigiosos a nivell mundial i on es podran escoltar els més distingits experts en la matèria, els últims avanços i la seua aplicació i repercussió en la societat.
El Palau de Congressos de València ha acollit la inauguració de la XIX edició del International Congres on Industrial and Applied Mathematics (ICIAM). Una inauguració presidida per Felip V, rei d’Espanya; Pedro Duque, ministre de Ciència, Innovació i Universitats; Joan Ribó, alcalde de la ciutat de València; i Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, qui han donat el tret d’eixida a un dels congressos de matemàtica industrial i aplicada més prestigiosos del món.
Amb aquest acte s’inicia un congrés que acull la Universitat de València, que transcorrerà majoritàriament en el Campus de Blasco Ibáñez i que congregarà a més de 4.000 professionals de la matèria de totes les parts del món. Els i les assistents podran gaudir de quasi 1.500 xerrades i conferències que es desenvoluparan des de hui i fins el divendres 19 de juny.
El congrés mostrarà al món els darrers avanços en matemàtica aplicada i industrial així com la seua aplicació i reversió en els aspectes socials i la ciutadania. Paral·lelament, el dimecres 17 tindrà lloc l’Industry Day, una jornada divulgativa al voltant de la més alta innovació en la tecnologia matemàtica al món industrial, on es mostrarà al sector industrial el gran potencial innovador d’eines matemàtiques com l’estadística, el big data, i les tècniques de modelització, simulació i optimització, amb la finalitat d’establir nous canals de comunicació entre investigadors i potencials usuaris de les eines matemàtiques.
Both fields must be filled | 0.868782 | curate | {"ca": 0.9855635757912271, "en": 0.014436424208772903} | : /uvweb/uv-news/en/news/felip-vi-inaugura-l-iciam-de-valencia-1285973304159/Novetat.html?id=1286087256946&plantilla=UV_Noticies/Page/TPGDetaillNews |
mc4_ca_20230418_5_39612 | netflixfree24
netflixfree24 encara no ha escrit la seva biografia
netflixfree24 encara no ha creat cap entrada de blog
49er Competicio Bitacora Monitor Col.laborador Skud 2.4 mR Generalitat Catalana Trofeu Conde de Godó Merchbanc 470 Femení Copa Europa Eurosaf 470 Masculí ORC CN de València Dona i Sport Creuer JClass RFEV Menorca Maxi Campionat Catalunya Optimist Nacional Laser Master Barcelona Campionat Catalunya Optmist FX Vacances Làser Standard Làsser Master Optimist J80 RCR Cartagena Santander 2014 Dragon Boat festival Consells Creuer A Dos Copa del Món ISAF RCN Barcelona Equip Paralimpic Vela classe Sonar Nota de premsa Subscripcio Delta Lloyd Regatta Tips Wally Equip Olimpic Vela Notícies RS: X Femení CN Arenys de Mar 2.4 rM Patí Vela RS: X Làsser Radial Vela Lleugera | 0.867004 | curate | {"es": 0.016581632653061226, "ca": 0.9834183673469388} | http://www.fcv.cat/blogger/listings/netflixfree24 |
mc4_ca_20230418_7_45568 | Duració - Wikisofia
En la seva accepció més general designa l'interval de temps que circumscriu l'existència d'alguna cosa o esdeveniment. Aristòtil la va definir com la totalitat d'un interval que, si s'apliqués al temps en la seva globalitat, coincidiria amb l'eternitat, entesa com a prolongació indefinida del temps.
Pels racionalistes cartesians, la duració equivalia a la persistència de les coses en la seva realitat, i el temps seria la mesura de la duració.
Locke va concebre la duració com una generalització de l'experiència interna, de la mateixa manera que l'extensió és, segons ell, la generalització de l'experiència externa de la distància.
Per part seva, Leibniz va considerar la duració com unida a la mesura del temps però, en contra de Locke, va sostenir que, encara que la successió de percepcions desperta en nosaltres la idea de duració, no la constitueix. Per a ell, la duració està relacionada amb la mesura dels moviments periòdics uniformes (veg. text).
De manera semblant, com a quantitat mesurable a partir de la permanència, la va concebre Kant en la primera de les analogies de l'experiència, on afirma que «l'existència segons diferents parts de la sèrie temporal només pot adquirir una magnitud a través del permanent. Aquesta magnitud rep el nom de duració» (Crítica de la razón pura B226-A138, Alfaguara, Madrid 1988 6a ed. p. 216). ).
Des d'una altra perspectiva, Mircea Eliade distingeix entre una duració pròpia del temps profà i una altra pròpia del temps sagrat (veg. text). Segons Eliade, l'home religiós coneix intervals «sagrats» que no participen de la duració temporal que els precedeix i els segueix, que tenen una estructura totalment diferent i un altre «origen», doncs és un temps primordial santificat pels déus.
1 La duració real
1.1 La duració real com a dada immediata de la consciència: temps i duració
1.2 La duració i la memòria
1.3 L'aspecte ontològic de la duració: l'evolució creadora
La duració real
És en la filosofia de Henri Bergson on la noció de durada o duració (durée réelle) adquireix la seva major importància. De fet, tota la filosofia bergsoniana gira al voltant d'aquest concepte. Segons Bergson la duració és el temps autèntic, que res té a veure amb la noció general de temps usada en la vida quotidiana i en la ciència, que és un temps espacialitzat, reduït a una successió d'instants idèntics. En canvi, la duració és una dada immediata de la consciència que es manifesta com una fluència en la qual no hi ha la possibilitat d'una successió d'estats, ja que tota successió implicaria una ubicació en l'espai. Aquesta idea, sorgida com una dada immediata de la consciència, és utilitzada per Bergson per a reformular tota la filosofia, ja que no solament l'home es percep a si mateix com a duració (idea fonamental que desenvolupa en Assaig sobre les dades immediates de la consciència i en Matèria i memòria 1896), sinó que també la realitat sencera és duració (élan vital), idea que desenvolupa en L'evolució creadora. En Les dues fonts de la moral i la religió, Bergson també es basa en la seva concepció de la duració per a explicar el progrés de la societat humana, i en El pensament i el moviment (especialment en l'apartat titulat El possible i el real), Bergson es basa també en el seu concepte nuclear de la duració i en el concepte del virtual per a reformular les nocions de possibilitat i de realitat (vegeu text i text 2 ). La duració és l'objecte propi de la intuïció, que és el mètode propi de la filosofia bergsoniana, que aspira a aprehendre l'espiritual en la seva plenitud i puresa, de la mateixa manera que l'intel·lecte és capaç de fer-ho amb el material (veg. text 1 , text 2 i text 3 ).
La duració real com a dada immediata de la consciència: temps i duració
D'una banda, la concepció general sobre els estats de consciència que en general ens proporciona la psicologia d'inspiració positivista està falsejada per una errònia concepció del temps, segons la qual ens percebem com una consciència en la qual s'agrupen percepcions, records, vivències, etc., com un espai íntim accessible a cadascú. Però el tipus d'explicació d'aquesta psicologia, així com del positivisme en general, està basat en el model de les ciències físiques i matemàtiques que, al seu torn, es basen en una concepció del temps que el desproveeix de la seva autèntica qualitat. El temps de les matemàtiques, que és el temps introduït en les equacions de la mecànica, no és el temps real, sinó una mera abstracció fruit d'una prèvia espacialització: una mera successió d'instants estàtics, indiferents a les diferències qualitatives i recíprocament externs. Aquesta concepció espacializada del temps és la que està a la base de les nocions d'intensitat que els psicòlegs volen quantificar (es pot quantificar un estímul, però no una sensació, segons Bergson), i sorgeix de la mera abstracció matemàtica i de la simplificació efectuada per l'enteniment, que és víctima de la tendència esclerotitzadora del llenguatge, que només és capaç d'articular-se a partir d'unitats discretes que tendeixen a l'espacialització. En les equacions de la física el paràmetre t que representa al temps és reversible, però en la vida real de la consciència domina la irreversibilitat. La realitat, tal com ens la mostra l'autèntica experiència (les dades immediates de la consciència) és, en canvi, que el coneixement de la nostra consciència té característiques no espacials. Els continguts de la nostra consciència –sensacions, sentiments, passions, esforços– es capten d'una manera peculiar: aparentment, estan com juxtaposats i diferenciats, cadascun amb la seva singularitat i, mitjançant la intel·ligència, els pensem com disposats espacialment; es tracta d'una penetració de l'exterior a l'interior, del que és espaciotemporal en el que és internament viscut. Però, en el profund de la consciència, en el jo interior, els estats de consciència es fonen i organitzen en una unitat que no és espacial, sinó que posseeix les característiques de la duració.
Des de la perspectiva reduccionista, es tendeix a percebre els estats de consciència com si guardessin entre si una certa distinció, a semblança de les coses que requereixen espai per a diferenciar-se (encara que en la consciència –segons Bergson– no hi ha espai). Per aquest motiu aquests estats de consciència siguin considerats des de la perspectiva de la multiplicitat numèrica. En canvi, des de la perspectiva de les dades immediates de la consciència, es perd aquesta multiplicitat numèrica i només queda una multiplicitat qualitativa que l'home percep en una successió contínua que enllaça el present amb el passat, i en la qual no es descomponen les vivències sinó que s'harmonitzen entre si, com succeeix, diu Bergson, amb les notes d'una melodia: és la duració, que és alhora el temps real de la consciència, tal com l'experimentem profundament per mitjà de la intuïció, i diferent del temps espacialitzat de les ciències físiques. Aquesta insistència bergsoniana a distingir entre dos tipus de multiplicitat (una multiplicitat quantitativa espacialitzant i una multiplicitat qualitativa), li condueix a efectuar una anàlisi de la noció de nombre (veg. text) i és la que està a la base de la concepció de la diferència en el pensament de Gilles Deleuze. La superació de l'estret punt de vista del mecanicisme i del positivisme implica també pensar dues classes diferents d'ordre per a superar els falsos problemes engendrats per l'espacialització de la consciència (veg. text). Aquella mateixa tendència espacialitzadora de l'enteniment, inscrita en el llenguatge i que està a la base dels models d'explicació de les ciències, engendra els dualismes matèria-esperit, determinisme-llibertat, ser-res, etc., que des d'aquell punt de vista apareixen com a irresolubles. És especialment conegut l'anàlisi que efectua Bergson del fals problema ( i la seva dissolució) que enfronta les nocions de ser i res (veg. text 1 i text 2).
La duració i la memòria
En Matèria i memòria Bergson aborda la relació ment-cos a partir de la noció de la duració, i sosté que la memòria recull i conserva tots els aspectes de l'existència, i que és el cos, i especialment el cervell, el mitjà que permet recobrar les dades mnèmiques fent aflorar records de forma concomitant a percepcions, o de forma més lliure en els somnis. En qualsevol cas, la concepció de la memòria en Bergson és radicalment nova: segons ell, no anem del present al passat, de la percepció al record, sinó del passat al present, del record a la percepció (veg. text). El cervell no és, doncs, l'òrgan del pensament i de la memòria o el seu dipositari, sinó solament un instrument que permet traduir els records en moviments, i enllaçar el psíquic amb el corporal. Mentre la dimensió psíquica és pròpiament la totalitat del viscut, pura espontaneïtat i creativitat, el cos se centra en el present i està orientat cap a l'acció. Aquesta doble activitat es vincula, d'una banda a la duració real (l'espiritual) i, d'altra banda, al temps espacialitzat (el material).
L'aspecte ontològic de la duració: l'evolució creadora
L'aspecte ontològic de la duració (també la realitat és duració, temps veritable –no espacialitzat– que es manifesta com a «evolució creadora») es manifesta especialment en els processos evolutius dels éssers vius, que són expressió d'un élan vital, impulso creador. En la realitat no hi ha coses, sinó accions, i tot es deu a l'acció de l'impuls vital, que és l'actualització del virtual (oposat al merament possible (vegeu text i text 2 ), i que engendra la imprevisible novetat. En aquest sentit, i en tant que tot és duració, invenció, impuls, energia creadora, tot és consciència. Totes les característiques de l'ésser viu són també característiques de la consciència: «continuïtat en el canvi, conservació del passat en el present, veritable duració» (veg. text). En contra de l'evolucionisme de Darwin, al que encara considera una explicació mecanicista de la vida, i en contra també de les tesis finalistes (veg. text), Bergson sosté l'«evolució creadora» com a explicació dels processos evolutius.
(Veg. text 1 , text 2 , text 3 , text 4 i text 5 ).
Obtingut de «http://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Duració&oldid=57517» | 0.762332 | curate | {"ca": 0.986910737132172, "es": 0.007971656333038087, "eb": 0.00019683102056884165, "br": 0.0004920775514221041, "uk": 0.0044286979627989375} | https://www.wikisofia.cat/wiki/Duraci%C3%B3 |
macocu_ca_20230731_7_530846 | La primavera ja és aquí! Mira que bé ho passen els animalons de l'estany a la primavera i busca'ls a través de les pàgines transparents. ...
L'hivern ja és aquí! Observa què passa a les muntanyes nevades durant l'hivern. Busca els animals a través de les pàgines transparents. ...
Compta amb la Pepa! Que fácil és aprendre a comptar de l'1 al 10 amb la porqueta més entremaliada i manaire! ...
A d'arbre, B de botó... P de porqueta! Que fácil és aprendre les lletres amb la Pepa i els seus amics! ...
Ni-nò! Ni-nò! La Pepa i en Jordi pugen dalt d'un gran camió de bombers de color vermell. Hauran d'apagar algun foc? Llegeix aquesta divertida història i ho descobriràs. ...
Ui, quin avorriment! A la Pepa li agrada molt llegir, però està tipa de llegir sempre els mateixos contes. Acompanya-la a la biblioteca per descobrir noves històries i aventures! ... | 0.541943 | curate | {"ca": 0.9160671462829736, "sh": 0.02158273381294964, "hu": 0.023980815347721823, "it": 0.014388489208633094, "en": 0.023980815347721823} | |
mc4_ca_20230418_16_634008 | Sis dotacions de Bombers sufocaven un foc que calcinava el safareig d’una casa
Dimarts, 18 setembre 2018. 18:00. Redacció AnoiaDiari.
Per causes que es desconeixen, un foc en una tercera planta d'un immoble igualadí ha provocat l'evacuació de tota la finca. Després de la intervenció dels Bombers, amb el foc sufocat, els tècnics de la companyia gasística han tallat el sumbministrament a l'edifici perquè la instal·lació ha resultat afectada.
Sis dotacions dels Bombers intervenien aquesta tarda en un incendi que tenia lloc al carrer dels Clavells, al barri de les Flors d'Igualada. L'alerta es donava sobre les 5 de la tarda, amb un incendi al celobert d'un pis de la tercera planta. Tots els veïns eren evacuats mentre entraven els efectius a sufocar les flames. El foc s'estenia a una bombona de butà, que ocasionava una fuita de gas. Amb tot, a 1/4 de 6, els Bombers ja havien aconseguit aïllar el foc. Un foc que afectava el safareig d'una de les cases i part de la cuina.
De resultes de l'accident, segons els Bombers, "ha caigut material incandescent" a la primera i segona planta. Els tècnics de la companyia han acudit a l'immoble i, per qüestions de seguretat, han restringit el subministrament fins que es revisi a fons la instal·lació.
2 Volem Acollir i Tinta Negra demanen acabar amb el 'blackface' a les capitals de comarca 1015 lectures
7 Tinta Negra demana que per Reis d'Igualada "es faci una festa inclusiva" sense cap persona pintada 679 lectures
10 Els igualadins TeatrexTu tornen premiats de Santa Coloma de Queralt 434 lectures | 0.817971 | curate | {"ca": 0.9960912052117263, "pl": 0.003908794788273616} | https://anoiadiari.cat/societat/incendi-obliga-evacuar-finca-sencera-barri-flors-igualada/ |
macocu_ca_20230731_9_417680 | Notícies
Riudellots de la Selva ha celebrat aquest cap de setmana la Gala Fiporc 2022. La situació epidemiològica de la COVID-19 del passat mes de febrer, va impedir organitzar la Fira per segon any consecutiu. Per no perdre l'edició, va decidir-se organitzar un esdeveniment en forma...
El pròxim dissabte 21 de maig tindrà lloc la Gala Fiporc al pati de l'escola de Riudellots de la Selva. En aquesta gala retrem homenatge a tots els voluntaris i voluntàries que any rere any fan possible la gran fira riudellotenca. A les 19.30h Fel Faixedas ...
El passat dissabte 14 de maig va tenir lloc la XXXVI Diada del Jubilat a Riudellots de la Selva. Durant tot el dia es van dur a terme diferents activitats. Al matí es va celebrar una missa i un vermut i a la tarda, vam gaudir d’un concert de l’Orquestra Selvatana amb copa de ca...
L’Ajuntament de Riudellots ja ha ingressat la recaptació de la Festa Major per la lluita contra el càncer. Un total de 5.594 euros s’han repartit a parts iguals entre les entitats locals d’Oncolliga i de l’Assocaició Espanyola contra el Càncer. &n...
Riudellots acollirà el pròxim dissabte 5 de març el Carnestoltes amb una rua pels carrers del municipi, un espectacle de màgia a càrrec de Zing Shiman i una xocolatada, amb opció sense gluten, per tothom. La rua començarà a les 16h des de la pl...
Aquesta setmana s'ha celebrat el taller de Nadal amb espai de joc i activitats a càrrec de Rejuga i organitzat per l'Ajuntament de Riudellots de la Selva. Del 27 al 29 de desembre, els infants d'entre 2 i 9 anys han pogut assistir a un espai de joc desestructural i d'experi... | 0.802003 | curate | {"pt": 0.005015673981191223, "ca": 0.9893416927899686, "uk": 0.005642633228840125} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_59889 | Hisenda investigarà els usuaris de serveis d'internet que no paguen impostosEl fisc vol perseguir les noves formes de frau fiscal de les persones que venen objectes o lloguen habitacions fent servir portals, com AirbnbHisenda estreny el setge sobre aquells que venen productes o serveis per internet sense pagar impostos. Segons ha pogut saber TV3, el fisc es marca com a repte perseguir les noves formes de frau fiscal de les persones que venen objectes o lloguen habitacions fent servir portals o aplicacions de mòbil. L'administració tributària farà un creuament massiu de dades per aconseguir-ho.En aquest sentit, l'Agència Tributària espanyola té els usuaris de portals com Airbnb en el punt de mira. Els seus ordinadors estan creuant milions de dades obtingudes de diferents portals d'Internet amb les que Hisenda té dels contribuents. El resultat està posant al descobert les persones que lloguen els seus pisos o habitacions per vacances i no en declaren els ingressos. Un sistema que Hisenda vol fer servir també per investigar els portals i aplicacions dedicades a la venda de productes entre particulars, a la recerca d'aquells usuaris que les utilitzen com una botiga virtual sense pagar impostos.L'obtenció d'aquestes dades i, sobretot, l'ús que se'n fa també genera dubtes entre els experts, tal com explica Andrew Gelman, professor d'Estadística de la Universitat de Colúmbia: "Segurament fer seguiment d'una activitat il·legal està bé. Hi ha gent que pot amagar drogues o diners, però no tothom ha de ser investigat per això. Per descomptat, ha d'estar regulat. "Font: ccma.cat/324
Acabo de vendre un comandament de la Mega Drive via wallapop, sóc un delinqüent?
Ets un microPujol | 0.883823 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_2_35975 | postmodern
A l’assaig L’art rus, escrit l’any 1900, Rainer Maria Rilke afirmava: “A llò que revela el més alt significat d’una obra d’art és que l’espectador recreï en el seu interior allò que l’artista creà primer ”. En l’àmbit literari aquesta realitat, que havia estat present des de les seves primeres manifestacions, esdevé molt més palesa a partir d’inicis del segle passat: la intervenció del lector o lectora —entesa com a participació activa i no pas instintiva o automatitzada — es converteix en imprescindible.
Evidència —o més aviat, necessitat— que Damià Bardera té del tot present en el seu darrer llibre: Fauna Animal , El Cep i la Nansa edicions , Vilanova i la Geltrú, 2011. Un recull de narracions que, pel seu caràcter despullat, reduïdes a la seva mínima condició essencial, d’entrada no tan sols sorprenen qui les llegeix, sinó que fins i tot arriben a desorientar-lo —amb major motiu, és clar, quan està avesat a la lectura poc exigent, a aquella que li ho dóna tot fet, i no pas a la lectura entesa com a diàleg entre l’autor i el lector; com a comunicació que exigeix la col·laboració activa del receptor o receptors.
Els contes que ens ofereix l’autor gironí sobten, gairebé incomoden, deixen una estranya, indefinible sensació; una mescla indescriptible entre estupor i incomprensió. En alguns casos, per la seva extremada cruesa —en general, tan deliberada com prescindible, sense justificació literària aparent— provoquen indignació o, fins i tot, rebuig.
Si hi afegim que són tan breus —brevíssims, quasi esquemàtics en la seva primera (i, segons el nostre parer, més reeixida) part— i que la primera impressió és que, més que no pas relats acabats, siguin esbossos, croquis en una llibreta que esperen ésser desenvolupats, la incomoditat inicial s’acreix. Sembla com si hi manqués quelcom; quelcom que caldria que se’ns hagués dit però que se’ns ha escamotejat.
Tant és així que, en alguna ocasió, no vacil·larem a girar la pàgina, a fi d’assegurar-nos que la narració —aquella imatge sintètica amb una gran força expressiva i lírica dibuixada amb quatre pinzellades discontínues, talment com si haguessin estat sembrades a l’atzar (“ Com cada dia a la mateixa hora, ungles negres, cabells greixosos i espatlles com muntanyes, ha posat les tovalles —blanques i vermelles, brutes i mig estripades— a taula, s’ha assegut a la cadira, ha sucat una mica de pa amb tomàquet i ha alçat el porró. «Salut!» ”, pàg. 39) — , no hagi quedat interrompuda i continuï a la següent.
En constatar que no és així, que ja havia arribat al seu final, segurament ens demanarem, esfereïts: «Ja està?», i potser tornarem a llegir-la, imaginant que ho havíem fet massa de pressa i que, per descurança, se’ns ha passat per alguna paraula o algun element essencial. Però no, en fer-ho ens adonarem que segueix havent-hi, tot just, el mateix que hi havíem trobat en la primera lectura.
Perplexos, incapaços d’avenir-nos, ens aturarem llavors un instant. Un instant de no res, tan fugaç com imperceptible, que capgirarà per complet la nostra visió. Comprendrem, en un impensat esclat de clarividència, que Bardera sabia molt bé el que es feia, en donar-nos tot just el que ens ha donat. O, per expressar-ho amb major precisió: en oferir-nos no pas tot just sinó justament el que ens calia.
El que ens calia en la seva justa i exacta mesura, aquella que permet que la lectura esdevingui participativa. O, per dir-ho en altres termes, que la lectura, més que una simple activitat recreativa, esdevingui —com a part fonamental del fet literari— re-creativa.
Amb un estil sintètic, directe i desinhibit, i un ritme veloç i incessant, de textura i aroma més impressionista que no pas expressionista —malgrat el que anunciï la contraportada— ens brinda trossos (o, més aviat, traços) de realitat caçats al vol, retalls de vida fixats sobre el paper. Traços que perfilen més que no pas defineixen, que desvetllen més que no pas revelen, que configuren més que no pas determinen. Imatges difuses que requereixen inexcusablement l’excipient (mental i intel·lectual) de cada lector per a convertir-se en un àlbum de fotografies impreses.
Revelat o recreació que esdevindria encara més complicada, quan no impossible, si l’autor no comptés amb el preciós do literari de la creació d’ambients. O, per dir-ho en altres termes, el de la captació i la plasmació de l’ànima del lloc. Sens dubte, el seu més gran encert ha estat l’establiment de l’escenari o de l’univers on es desenvolupen aquests contes. Un escenari no identificat —enlloc se’ns diu el seu nom— però sí del tot identificable: una petita vila situada en el món rural, closa i aïllada de tot, tenyida clarament pels ressons dels Drames rurals de Caterina Albert.
Un d’aquells pobles —d’interior però propers a la mar— on el temps sembla haver-se aturat. Més encara, on el temps no sembla existir. Definit, i determinat, per un temps sense temps on fa la impressió que tot hagi de començar eternament de bell nou. On la naturalitat i la simplicitat, el contacte més directe i íntim amb la natura, ho dominen tot, deixant-hi —com en les obres de Shichiro Fukazawa (el record del seu magnífic Narayama , que té també com a escenari un poble innominat i atemporal , se’ns fa, inevitablement, present)— una petja indeleble.
Un món natural, atàvic, que no té res de virgilià ni, encara menys, de bucòlic, ans al contrari, on el primitivisme, la preservació i primacia dels instints més primigenis i incondicionats, la bestialitat, es converteixen no només en la raó, el centre, el bressol i el fogar de tot. Un món pre-civilitzat —i, per tant, pre-ètic— en el qual necessitat i veritat conflueixen i es confonen. Ho posen de manifest narracions tan impactants com A rròs negre , L’ordre dels factors o Vocació , on conceptes com el proïsme són tan desconeguts com impensables.
Si hom té, doncs, la paciència de deixar-se amarar per les peculiaritats —tan desavesades i sorprenents com entranyables— dels gens habitual estil i univers literari que ens presenta l’escriptor, l’ajustat encaix de tot plegat fan que la lectura de Fauna Animal sigui més que recomanable. Principalment, com ja hem esmentat, la de la seva primera part, composada per relats brevíssims, succints (en L’oracle , un del més memorables, quasi telegràfic), què, segons el nostre parer, s’adiu magníficament tant amb la prosa com amb la manera de redactar de Bardera.
Entenem que la segona part, integrada per narracions més llargues, que pretenen oferir una certa continuïtat a la primera, complementant-la i completant-la, no assoleix el mateix nivell d’intensitat ni —ai las!, no ens pot saber més greu dir-ho!…— d’interès que aquella. Fins i tot, en algun moment, fa la impressió de tractar-se d’un altre llibre; d’una mena d’extensió, feta a posteriori, una vegada conclosa —i closa— la primera, que no forma part, pròpiament, de l’obra on ha estat inclosa. Talment com si se’ns hagués lliurat, en un sol volum, no pas dues parts d’un únic llibre, sinó de dos diferents.
(Impressió que —deixeu-nos-ho dir entre parèntesi— que és encara més acusada en el relat Carreteres secundàries , tan atractiu com desubicat —temàticament i, amb major raó, ambiental— dins de l’homogeneïtat de les dues tan diverses parts de l’obra).
Consideracions de detall que, en cap circumstància, poden posar en qüestió la vàlua del llibre ni d’un autor que, n’estem ben convençuts, convé seguir amb atenció. Sobretot si aconsegueix alliberar-se d’aquesta permanent voluntat, un xic teatral, de presentar-se com un enfant terrible —d’aparent iconoclasta disfressat de postmodern, d’ épater les bourgeois , de resultar (forçadament i innecessària) incòmode i inconvenient, polèmic, fins i tot— que sovint el duu a exagerar la nota, a mostrar-se injustificadament groller, i a anar més enllà no tan sols del que possiblement convindria sinó del que ell mateix voldria.
Actitud que, en la nostra sincera i modesta opinió, creiem que —tot i que efectiva en un primer moment—, amb el temps, més que no pas afavorir el seu talent, pot perjudicar-lo. La qual cosa, diguem-ho ben clar i alt, seria una veritable llàstima. | 0.900195 | curate | {"de": 0.0012393109431156277, "ca": 0.9904573057380097, "pt": 0.008303383318874705} | http://www.racodelaparaula.cat/tag/postmodern/ |
mc4_ca_20230418_9_122747 | CUINA MARXISTA - Artencuina
Avui he llegit que el Papa Benet XVI està a punt d'arribar a Cuba. Per si algú no ho sabia, sembla que ha declarat alguna cosa així com que el marxisme ja no es correspon amb la realitat del món actual. Això em suggereix dues reflexions. La primera, abans sí que podia considerar-se vàlid i corresponent amb la realitat? La segona, que potser aquesta declaració no es refereix a Carlos (o Karl) sinó a Groucho. El dubte m'ha tocat tan profundament que he decidit fer-li un homenatge al segon Marx, rescatant una vella recepta de cuina. Fa un temps vaig retallar del diari un article sobre l'interès de Groucho pels temes culinaris signat per Miquel Sen, que encara conservo entre els fogons. S'hi relatava que el 1962 (gran any, immillorable collita i coincident amb el meu naixement) Sylvia Vaughan, esposa del guionista de Sopa de Ganso, va publicar un llibre de cuina en què recollia una recepta del mateix actor: un simple estofat de vedella batejat com a Rostit en marmita a l'estil Groucho.
Aprofitant la presència de la meva filla Carmen, avui ho farem per sopar i, el que és més important, n'hi haurà per menjar demà, que és quan estarà realment al punt.
Preneu nota dels ingredients, en aquest cas per a 2/3 persones: 1/2 kg. de vedella tallada en trossos per estofar; 1 ceba gran, 1 pebrot verd; grans d'all (al gust); 1 fulla de llorer; 300 gr. de tomàquets madurs, 1 copa de vi blanc (o, per què enganyar-nos, millor 2), oli, sal i pebre.
Primer, es daura la carn en una cassola amb una mica d'oli. Es retira i es sofregeixen en el suc que en queda les cebes i el pebrot, tallats molt fins, i els grans d'all, aixafats. A continuació s'afegeix el tomàquet ratllat, la fulla de llorer i la carn. Es salpebra i es deixa a foc lent durant un parell d'hores amb la cassola tapada. A mitja cocció s'hi afegeix el vi blanc.
L'article explica que Groucho l'acompanyava amb pèsols i croquetes de patata. Jo ho he canviat per afegir els pèsols ja cuits al guisat en els últims minuts. Que aprofiti! | 0.83369 | curate | {"es": 0.013439522150323544, "ca": 0.9800895968143355, "pt": 0.006470881035340966} | http://www.artencuina.com/ca/cuina-marxista |
mc4_ca_20230418_5_742459 | La Generalitat oblida els joves amb discapacitat intel.lectual - Autopublicada
10 de desembre de 2017 10 de desembre de 2017 Coordinadora Capaç denúncies, TerrassaNo comments
Dos joves de 21 anys que anaven a l’escola El Pi romanen a casa seva des que va finalitzar el curs i sense l’atenció que necessiten per la manca de places del Centre de Dia La Pineda
El març de 2016, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies es va comprometre a una ampliació de 10 places al Centre de Dia de La Pineda, que no s’ha fet
També està incomplint el conveni signat el 2006 per a la construcció d’una nova Residència i Centre de Dia, malgrat haver-hi terrenys disponibles des del 2009
Terrassa només disposa d’un centre per a les persones amb discapacitat intel·lectual severa, amb 62 places de Residència i 19 de Centre de Dia que estan plenes des de fa anys
Coordinadora Capaç, entitat que agrupa a familiars de persones amb discapacitat intel·lectual, denuncia la vergonyosa situació en què el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies manté a dos joves que, un cop finalitzada la seva etapa a l’escola, havien de ser atesos en el Centre de Dia de La Pineda. Així mateix, i per manca de places de residència, ha enviat a una jove a una residència situada a una altra comarca, a més de 30 km de distància de la seva família.
Són persones que, pel seu elevat grau de discapacitat i dependència, necessiten un suport continuat i generalitzat. Mantenir-los tot el dia a casa seva és un greu perjudici per ells i per les seves famílies.
Aquesta situació es produeix malgrat les reiterades crides fetes, tant des de la nostra entitat, com des del mateix Ajuntament de Terrassa, que ha exigit la construcció d’un nou equipament en dues resolucions aprovades per unanimitat en Ple Municipal el 2014 i el 2017.
En una reunió a la Conselleria el març de 2016, els màxims responsables del Departament ens van anunciar que es procediria a una ampliació de 10 places del Centre de Dia de La Pineda. Fa uns mesos, ens van dir que ja estava en marxa i que suposaria 5 noves places. Però la realitat és que ni s’ha fet, ni hi ha cap compromís de quan es farà.
Aquesta inqualificable actuació és una gravíssima vulneració dels drets d’aquests joves i exigim que es resolgui de manera immediata. Aquest problema és suma a la situació que tenen les persones que estan en llista d’espera per accedir a Centres Ocupacionals i que tampoc es resol per part de la Generalitat.
La Coordinadora Capaç és una entitat que va ser constituïda fa 13 anys per les AMPA de les escoles d’educació especial de Terrassa i per familiars de persones adultes amb discapacitat intel·lectual que són usuaris de centres ocupacionals i tallers com FUPAR, Prodis, Centre de Dia La Pineda, etc.
Tagged: Afers Socials i Familia Ajuts Centre de Dia La Pineda Departament de Treball discapacitat Escola El PI Generalitat de Catalunya intel.lectual subvencions
El candidat a Síndic José Miguel Sanz obre una pàgina de suports – Autopublicada | 0.855426 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.terrassanoticies.com/la-generalitat-oblida-els-joves-amb-discapacitat-intel-lectual/ |
cawac_ca_20200528_3_65167 | Inici de sessió d'usuari
Feed aggregator
L'univers és ple de núvols de gas, pols i matèria orgànica. Els radiotelescopis han detectat la presència d'aigua i gran varietat de molècules orgàniques, peces essencials per al 'meccano' de la vida. Malgrat aquesta riquesa de molècules «prebiològiques», solament sabem d'un lloc on s'ha donat la vida: la nostra Terra. L'astrobiologia és una nova ciència interdisciplinària que estudia les possibilitats de detectar vida fora de la Terra, i per això investiga els ambients extrems del nostre planeta. Dedica especial atenció als microorganismes extremòfils (generalment arqueus i bacteris), i als diversos mecanismes que fan servir. L'estudi de la vida extremòfila que coneixem a la Terra ens ajudarà a buscar-la, bé extingida o encara activa, en altres planetes, primer dins del Sistema Solar i posteriorment en altres parts de l'univers.
Hi ha vida en altres planetes?
L'estudi dels microorganismes extremòfils ha permès ampliar els límits de la vida i ens ha fet pensar que podria haver-se donat també en alguna altra part del Sistema Solar o en planetes que orbiten altres estels. Sense sortir del Sistema Solar, podem fer quatre grups segons la possibilitat de trobar-hi vida. Primer, els cossos que tenen les condicions de la Terra; no n'hi ha cap més. Després, els cossos en els quals s'ha detectat la presència d'aigua líquida i elements químics que permetrien les reaccions, com per exemple Mart, Europa (satèl·lit de Júpiter) i Encèlad (satèl·lit de Saturn). En tercer lloc, els cossos que presenten condicions físiques encara més extremes, amb fluids líquids i fonts d'energia que permetrien vides exòtiques (diferents de les trobades a la Terra), com Tità (satèl·lit de Saturn). I, finalment, els cossos amb característiques fisicoquímiques que ens fan pensar que qualsevol tipus de vida seria impossible, com el cas de Mercuri.
La incògnita de Mart
El planeta amb més possibilitat de trobar vida és Mart. Els estudis de més de 50 meteorits procedents de Mart, i les dades recollides per les diferents naus orbitals i robots, mostren un planeta rocós amb un desenvolupament molt diferent al de la Terra. Encara que en l'origen i en les etapes més primerenques Venus, Terra i Mart devien ser molt similars, actualment Mart té una atmosfera molt tènue (unes 100 vegades més lleugera que la de la Terra), i conté un 95% de CO2. No sembla que tingui un reciclatge de l'escorça (tectònica de plaques), però sí que hi ha proves d'abundant aigua líquida en el passat, que si encara hi és present es trobaria congelada o formant una mena de permafrost.
El Sistema Solar es va formar fa aproximadament 5.000 milions d'anys. La Terra estava formada i tenia independència orbital fa uns 4.650 milions d'anys. La vida es va poder formar des del moment que hi va haver aigua líquida permanent sobre la Terra, fa aproximadament 3.850 milions d'anys, «només» 800 milions després de la formació del planeta. L'origen de la vida, o biopoesi ('poesi', com 'poesia', vol dir "creació"), es podria haver donat diversos cops en el nostre planeta, però la vida que coneixem avui dia prové clarament d'un mateix tipus de cèl·lules. La biopoesi podria haver-se produït també a Venus i Mart en algun moment al principi de la seva història 'geològica'; però és probable que després la vida no hagi pogut arrelar-hi. Allò que va mantenir la vida a la Terra va ser l'aparició dels ecosistemes, o ecopoesi, que va evitar l'exhauriment dels elements biogènics de la superfície del planeta. El reciclatge, per al qual és absolutament necessària la cooperació entre molts tipus diferents de cèl·lules i de metabolismes, és una característica essencial de la Terra, i la condició 'sine qua non' que permet que no s'esgotin els nutrients. Un cop més veiem que la cooperació entre espècies ha tingut com a resultat una propietat emergent que ha permès tota l'evolució posterior a la Terra.
'Una província espanyola parla de secessió.' Amb aquest titular s'encapçalava una columna al New York Times del 18 de juny de 1917, basada en informacions d'un corresponsal del diari 'Le Petit Parisien' sobre la tensa situació de Catalunya i Espanya. 'D'entrada, la situació a Catalunya és crítica. Els habitants s'han alçat contra el govern espanyol i es mobilitzen insistentment per la independència total. Una facció declara obertament en un diari barceloní que no obeirà cap llei no aprovada pels catalans per als catalans, i demana la independència a qualsevol preu', hi escrivia.
A banda aquesta apreciació, el corresponsal comentava que la situació econòmica espanyola en general, durant el convuls 1917 , demanava una acció immediata del govern a Madrid, encapçalat pel liberal Manuel García Prieto: 'S'esperen vagues imminents sobretot a Astúries [...], especialment entre els treballadors de ferrocarrils i la majoria dels del sector industrial.' I afegia: 'El cost de la vida ha augmentat del 15% al 25% aquests últims tres mesos i ara els pobres ja no poden suportar més la tensió.'
Tot i aquestes dificultats, segons els corresponsal, 'Espanya creu fermament que el nou president [el conservador Eduardo Dato] serà capaç de trobar-hi una solució.'
En un article més llarg , del 22 de desembre de 1918, el mateix diari qualificava la qüestió catalana de 'tema candent a Espanya', amb un subtítol revelador: 'Una província que nega haver estat conquerida mai per Castella ara demana l'autodeterminació.'
Tots dos articles, localitzats per David d'Enterria i repiulats aquesta setmana pel diputat Ramon Tremosa, es poden consultar, entre molts més, a l' arxiu històric del New York Times, amb tretze milions de notícies digitalitzades des del 1851 fins ara.
En el procés sobiranista actual hi ha uns quants grups que s’han imposat de difondre el missatge independentista enfora. És el cas dels col·lectius Emma i Oliba , per exemple. I també podria ésser el cas, ben peculiar, del gallec Fernando de Castro, un hiperpoliglot que ha decidit de col·laborar amb The Catalan Project per a explicar la situació que viu el nostre país a la comunitat internacional, en setze llengües.
En aquest vídeo , De Castro exposa en alemany, anglès, espanyol, francès, gallec, indonesi, italià, rus, serbocroat…, des de llocs emblemàtics de Catalunya, alguns dels principals arguments pels quals una majoria social vol la independència. Però també convida els catalans a prendre's la independència com una oportunitat de repensar els models polítics i socials a través de la participació ciutadana, la generació d'idees i la divulgació de coneixement. Tota una reflexió que serveix per a presentar The Catalan Project com un nou espai creat expressament amb aquesta finalitat.
Aquesta plataforma en línia, llançada el 12 de novembre, facilita als usuaris d'aportar idees de país en formats diversos i adjuntar documentació addicional per basar les seves propostes. En una sola setmana ja ha rebut més de cent idees de camps tan diversos com l'exèrcit, la regeneració democràtica, la creació d'empreses, l'educació i els cossos de seguretat.
Després dels equips juvenils i de futbol sala de Gibraltar, ha arribat el torn de la selecció absoluta : avui debutarà internacionalment, jugarà el primer partit després d'haver rebut el reconeixement de ple dret com a membre de la UEFA , malgrat les amenaces d'Espanya, el 24 de maig . L'històric partit, amb tot, no es juga al penyal, sinó a la ciutat portuguesa de Faro, perquè el Victoria Stadium, que és al costat de la pista de l'aeroport, no compleix encara els requisits de la UEFA.
L'equip gibraltarenc és format per dinou jugadors d'equips locals (com el College Europa, Glacis, Lincoln, Lynx, Manchester 62 i St Josephs), tres més d'equips anglesos (Barnsley, Chester i Farsley) i un del CD San Roque, Liam Walker, que l'any passat va militava al Portsmouth anglès.
El primer partit al penyal, amb l'estadi ja remodelat, serà un altre amistós amb la selecció de les Illes Fèroe, l'1 de març de 2014. Abans, el 23 de febrer a Niça, Gibraltar entrarà per primera vegada en el bombo del sorteig de la fase classificatòria del següent Campionat Europeu.
Quinze anys de lluita pel reconeixement
L' Associació de Futbol de Gibraltar (GFA) va començar a lluitar el 1997 per poder ingressar a la UEFA, malgrat l'oposició frontal d'Espanya, que no vol competir de cap manera amb aquest territori britànic. El 2007, a Düsseldorf (Alemanya), l'organisme futbolístic europeu ja va rebutjar la petició de Gibraltar d'esdevenir-ne membre de ple dret, amb quaranta-vuit vots en contra i el vot favorable de les federacions d'Anglaterra, Escòcia, el nord d'Irlanda i el País de Gal·les. En aquella reunió sí que es va aprovar l'accés de Montenegro a la UEFA.
L'octubre del 2012, amb tot, el comitè executiu de la UEFA va admetre la GFA com a membre provisional, responent a una sentència del Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) de l'agost del 2011. I sis mesos després Gibraltar va ésser admès com a membre de ple dret al 36è congrés de la UEFA, a Londres. Només Bielorússia va seguir el criteri espanyol d'oposar-se a l'admissió.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, va defensar ahir en una entrevista a RAC-1 les seves paraules de la setmana passada a Brussel·les, en què havia advertit Espanya que els catalans podrien aturar l'economia durant una setmana, com a mesura de pressió per a la consulta. Ahir va insistir que no havia parlat de vaga: 'I quan he dit el que he dit era conscient del que deia, quan, on i amb la llengua [l'espanyol] amb què ho deia.' Va afegir que un dels seus deures era parlar amb les multinacionals, entitats financeres i representants de la Comissió Europea; i va explicar què diuen sobre el procés català..
Heus ací un fragment de l'entrevista avui a RAC-1:
'Un dels meus deures és parlar amb grans entitats financeres que tenen la seu fora del nostre país. O parlar amb grans fons d'inversió i grans multinacionals que tenen la seu central fora del nostre país. I parlar amb membres de la Comissió Europea', va començar explicant Junqueras. 'Què diuen aquesta gent? A mi em diuen: "Les entitats financeres, per què som fortes? Perquè tenim molts diners. Els independentistes a Catalunya, o qualsevol moviment democràtic al món, per què és fort? Perquè té molta gent. A vosaltres, on us convé de portar la decisió? A l'àmbit de la democràcia, on hi ha la gent. Aquest camí democràtic, per tant, es decidirà segons les majories, i no pas segons qui té més diners i qui en té menys. Es decidirà segons el vot de la gent, tant de qui té molts diners com de qui en té pocs." Aquesta reflexió, feta en boca de qui té molts diners, és interessant.'
I què diuen, des de la Comissió Europea? Segons Junqueras, els representants de la CE amb qui parla diuen que l'estat espanyol, 'per tots els mitjans que pot, intenta transmetre, al món, al Consell Europeu, que això de Catalunya no durarà gaire, que és fruit d'una febrada d'un parell o tres de dirigents polítics, però que això durarà poc. I ens diuen: "Però en canvi nosaltres observem que ja ens ho van dir després de l'Onze de Setembre del 2012, que havia de durar poc, i en principi vam tendir a mig creure'ns-ho. Però després vam veure l'Onze de Setembre del 2013 i constatem que no és cert que vagi de baixa; constatem que no tan sols es manté, sinó que en gran mesura va creixent i aquesta voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya cada vegada és més explícita." Aquesta gent de la CE em diuen que estaria bé que algú digués amb claredat que esteu disposats a avançar i a mantenir-vos.'
I Junqueras va acabar dient: 'El govern espanyol ha dit moltes vegades que no té intenció de moure's ni de negociar. Els qui són partidaris de trobar un camí de negociació han de posar l'esperança no pas en el fet que l'estat canviï d'opinió, sinó que algú ajudi l'estat a canviar d'opinió. Per això diem el que diem, i ho diem on ho diem.'
Josep Maria Àlvarez, secretari general d' UGT de Catalunya, va ser el segon convidat de la iniciativa ' Moment Zero ', que impulsa el diari El Punt Avui per tractar de la Catalunya que resultarà del procés d'independència. Després de la sessió inaugural amb Àngel Castiñeira, la conferència-dinar d'ahir la va pronunciar Àlvarez, que va ser molt clar en la seva impressió sobre el procés: 'Acabarà bé, tant si es vol com si no.' El dirigent de la UGT va afirmar que, si és per defensar el dret de votar, no descartava una aturada de l'economia, tal com va apuntar el president d'ERC, Oriol Junqueras, la setmana passada.
Àlvarez va dir: 'La majoria de la ciutadania catalana ha pres consciència de què som. Quan una majoria social ha decidit que l'actual marc no serveix vol dir que això ha d'acabar bé', va argumentar. I ho va reblar: 'Quan un poble vol, ningú no li pot prendre el dret de decidir.'
També va parlar del seu procés d'adhesió nacional: 'Jo em vaig enamorar de Catalunya. Jo sóc d'aquells ciutadans que han triat aquesta identitat de manera lliure.' I encara: 'Qualsevol ésser raonable sap que una Catalunya independent té garantides les pensions.' I es va demanar: 'Referèndum legal o no? Els sindicalistes sempre hem hagut de forçar la legalitat, l'hem hagut de guanyar.'
A continuació, us oferim una selecció de piulets a Twitter dels assistents a la conferència:
Josep M. Álvarez (UGT) diu que no descarta una aturada de l'economia si és per defensar el dret a vot 👏
El sots-inspector dels mossos d'esquadra Jordi Arasa, sots-cap de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de Barcelona, ha admès avui que va colpejar amb la porra David Fernàndez, actual diputat de la CUP al Parlament, durant el desallotjament del moviment del 15-M de la plaça Catalunya el 27 de maig del 2011. Així i tot, Arasa ha justificat els cops dient que va rebre la instrucció d'usar la força per obrir un pas per a la sortida dels camions de la neteja, i els manifestants no van fer cas de les seves ordres. El judici, que ha estat vist per a sentència, ha despertat molta expectació mediàtica. Uns quants membres del 15-M han increpat Arasa, que ha hagut de sortir per un passadís intern.
L'acusació particular, exercida per Fernàndez, va demanar que el mosso fos condemnat a una multa total de 300 euros per una falta de lesions i una altra de vexacions injustes, i una indemnització total de 1.010 euros, que donaria a una entitat social. La Generalitat en va demanar l'absolució per falta de proves, igual que la fiscalia, que ni tan sols va fer cap pregunta a l'acusat. Això va suscitar una certa sorpresa i indignació a l'advocat de l'acusació, Jaume Asens, que va opinar que Arasa comptava amb dos advocats defensors i que l'actitud de la fiscalia emparava la 'impunitat' dels antiavalots i era molt poc equànime amb els casos de manifestants jutjats per aldarulls.
El diputat de la CUP va explicar que aquell matí havia rebut en total 23 cops de porra, 11 prop de la Rambla Catalunya, a més d'una puntada de peu, i 12 més a la Ronda de Sant Pere més tard. Segons ell, va arribar a la plaça a quarts de nou del matí i poc després es va asseure juntament amb més manifestants envoltant els mossos a la confluència entre la Rambla Catalunya i la Ronda de Sant Pere. En un moment determinat, uns quants mossos els van arribar per l'esquena i els van colpejar amb la porra. Fernández ha dit que cap agent no els havia ordenat que s'aixequessin i deixessin pas als camions de la neteja que eren a l'interior de la plaça i tampoc els va avisar que serien colpejats si no ho feien. En canvi, Arasa ha dit que abans de colpejar amb la porra sí que va avisar els concentrats a la zona.
Fernàndez va destacar que havia rebut una puntada de peu a la zona de la tíbia i un cop de porra al braç dret, amb el qual va voler evitar un cop al cap.
Arasa ha admès que aquell matí havia fet càrregues, sempre per una ordre superior del cap del dispositiu, però abans va intentar aixecar els manifestants, malgrat la 'resistència activa i les escopinades' que rebia abans de colpejar-los. 'Sempre donem opcions i avisem, no colpegem sense parar', va explicar. En tot moment va negar haver donat cap puntada de peu a Fernández.
L'acusació particular va aportar dos testimonis d'última hora, que eren amb Fernández en el moment dels fets i que van corroborar la seva versió. Però la fiscalia i la defensa els van intentar desacreditar destacant-ne algunes inconcrecions.
Una metgessa forense va dir que havia visitat Fernàndez feia pocs dies per corroborar les seqüeles físiques que encara té, bàsicament una petita cicatriu a la cama, i que prèviament havia analitzat els informes d'assistència mèdica fets pel SEM i l'Hospital Clínic. Segons la forense, la cicatriu de la cama és compatible amb una puntada de peu, però no ho va poder assegurar, i els hematomes que tenia Fernández els primers dies són plenament compatibles amb cops de porra. Amb tot, va admetre que les fotos aportades per Fernàndez no es podien verificar al cent per cent, perquè no hi surt la seva cara, no hi consta la data i no es pot comprovar la mida dels hematomes.
Única de les 57 denúncies que ha arribat a judici
Arran del desallotjament dels acampats del moviment 15-M a la plaça Catalunya de Barcelona, el 27 de maig de 2011, es van presentar cinquanta-set denúncies contra el cos dels mossos d'esquadra, per lesions. De moment, només ha arribat a judici la que va presentar el diputat David Fernàndez contra Jordi Arasa. Fernàndez, que aleshores encara no era parlamentari, va ser colpejat durament en aquell desallotjament, com es pot veure en aquest vídeo de VilaWeb (a partir del minut 1.15), mentre era assegut a terra resistint-se a marxar. Segons la denúncia, va rebre vint-i-tres cops de porra.
Segons el jutge, la denúncia de Fernàndez és l'única que ha reeixit perquè en les altres cinquanta-sis no és possible d'acreditar quin agent va colpejar els denunciants. El fet que Fernàndez interposés la denúncia especificant el número de placa i el nom i cognoms de l'agent ha permès que s'obrís un judici oral contra el sots-inspector Jordi Arasa. Una de les polèmiques derivades d'aquell desallotjament fou que molts dels agents no portaven la placa amb el número d'identificació.
El col·lectiu Rereguarda en Moviment ha convocat una concentració a la Ciutat de la Justícia ( comunicat ) aquest matí a les 9.30, a l'hora que ha de començar el judici. Quan s'acabi la vista oral hi haurà una conferència de premsa de valoració de la vista i dels fets.
El batlle de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, va emetre un comunicat en què assegurava que trobava 'de molt mal gust' que el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, utilitzés 'les víctimes del terrorisme per interessos polítics'. Vila d'Abadal feia referència a la visita de Fernández Díaz ahir al matí a la ciutat per reunir-se amb les víctimes de l'atemptat d'ETA a la caserna de la guàrdia civil i en què no va convocar les autoritats locals. Quan hi va haver l'atemptat, 'van ser l'ajuntament i els vigatans que van fer costat dels afectats', va dir, i va recordar que el ministeri encara devia 30 milions de pessetes dels diners que el consistori va avançar per als damnificats.
En el comunicat, el batlle de Vic deia: 'No es pot fer política, ni quedar-se en exclusiva les víctimes del terrorisme, la ciutat de Vic no s'ho mereix per la solidaritat que va mostrar i per tot el suport que va donar.' A més, Vila d'Abadal va lamentar que es perdessin les formes de cortesia entre les institucions, perquè el Ministeri d'Interior no havia comunicat la visita del ministre a la ciutat 'tal com és habitual i marca el protocol quan un membre del govern, sigui l'autonòmic o l'estatal, visita un municipi'.
Fernández Díaz va admetre que, en la trobada amb les víctimes de l'atemptat del 1991, no havia convocat les autoritats locals i es va justificar 'en vista dels antecedents'. El ministre va dir: 'He preferit que en l'acte hi fóssim els qui hi volíem ser.' I afegí: 'Quan es parla de drets humans, convivència, democràcia, humanisme, solidaritat, determinades absències avui i en altres ocasions parlen per si soles. Les persones, més enllà de les paraules, ens definim pels nostres actes i això comença per la primera autoritat d'aquest municipi.'
L'Audiència espanyola ha denegat la petició d'extradició del Marroc sobre el pedòfil indultat en aquell país a petició del rei Juan Carlos. Es tracta de Daniel Galván, condemnat a trenta anys de presó per greus delictes d'abusos a menors i que tenia vincles amb el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol (CNI). El tribunal espanyol ha fet cas omís de la petició del govern i dels partits marroquins perquè Galván complís la condemna al Marroc. Ha decidit que complís la pena a presons espanyoles en aplicació del tractat d'extradició signat amb el regne del Marroc, segons el qual els ciutadans amb nacionalitat espanyola no seran extradits.
El cas de Galván va esclatar a principi d'agost, quan va ser indultat pel rei del Marroc. Al cap de pocs dies va ser detingut a Múrcia i Fernando Andreu, jutge de guàrdia de l'Audiència espanyola, va decretar presó provisional mentre no se'n resolgués l'extradició.
El rei Mohàmmed VI del Marroc en va anul·lar l'indult, en un gest insòlit, pressionat per les grans protestes que hi havia hagut aquells dies al Marroc.
Les contradiccions
Quan va esclatar la polèmica, Europa Press informava , citant fonts de les cases reials espanyola i marroquina, que el rei Mohàmmed VI havia configurat la llista d'indults (pàgina 1 , 2 i 3 ), amb quaranta-vuit noms, la majoria dels quals narcotraficants , i que per fer aquesta llista havia tingut en compte les peticions del rei Juan Carlos, que pocs dies abans l'havia visitat al Marroc.
En vista de l'enrenou, el Ministeri d'Afers Estrangers espanyol va voler-ho desmentir, i va dir que havien estat les autoritats marroquines les encarregades de confegir la llista. L'últim nom de la llista era el del pederasta, cosa que feia pensar que hi havia estat afegit a darrera hora. Sigui com sigui, el rei Juan Carlos va agrair públicament els indults a Mohàmmed VI, durant la Festa del Tron.
Abusos a onze menors enregistrat en vídeo
El ministre de Justícia marroquí va confirmar que aquest ciutadà espanyol havia estat condemnat a presó per haver abusat d'onze menors d'edat. També va dir que no podria tornar al Marroc mai més. L'advocat de les víctimes va explicar a l'agència Reuters que Galván era un jubilat que tenia dos pisos a Kenitra (Marroc) i que feia tres anys que s'havien localitzat uns vídeos on es veia com abusava de nens que tenien entre quatre anys i quinze.
El moviment de la comunitat educativa de les Illes ha estat premiat amb el guardó Marta Mata 2013, que atorga l' Associació de Mestres Rosa Sensat . L'Associació reconeix la lluita de la comunitat educativa de les illes contra la política educativa i lingüística del govern balear, com també la defensa del futur de l'educació. El premi serà recollit per l'Assemblea Docent de les Illes Balears en l'acte públic que es farà el 26 de novembre a Barcelona.
El premi, que és anual, va destinat a reconèixer la feina per a fomentar els valors positius de l'educació. Cada any es donen dos guardons, a una persona i a una entitat. Enguany, el guardó personal s'atorga a Maria Eulàlia Valeri (Barcelona, 1936), traductora, adaptadora de contes, mestra i bibliotecària.
A més a més, el mateix dia també es farà públic el premi de pedagogia Marta Mata, que des de fa trenta-tres anys concedeix Rosa Sensat amb la voluntat de promoure, reconèixer i difondre el treball renovador de mestres, professors i altres educadors que, en equip o individualment, contribueixen a millorar l'educació i a enfortir la renovació pedagògica. El premi consisteix en l'edició de l'obra guanyadora en català i castellà.
Esquerra Unida i Alternativa ( EUiA ) ja ha fet la seva proposta de pregunta per a la consulta sobre la independència: 'República catalana, sí no?'. El coordinador del partit, Josep Nuet , ja ha començat a utilitzar l'etiqueta #RepúblicaCatalana a Twitter.
Nuet ha recordat que la pregunta haurà de sortir de la negociació entre les forces polítiques. Per això, ha animat la resta de formacions que defensen el dret de decidir a fer, com ell, un pas endavant i proposar una pregunta, i a encetar la negociació de la qual ha de sorgir una proposta definitiva.
Nuet ha demanat al PSC que no abandoni la defensa del dret de decidir, una postura que 'de facto el porta a coincidir amb el discurs del PP'. I anima els socialistes a seguir l'exemple d'EUiA i d'ICV, que van acordar amb IU un document en defensa del dret a decidir, i fer el mateix amb el PSOE. 'La República Catalana és un punt de trobada entre federalistes i independentistes, i per tant l'oferim com a punt de trobada per poder fer una pregunta inclusiva i guanyar amb el 80% la consulta', ha exposat Nuet. El coordinador general ha insistit en què cal buscar una pregunta inclusiva capaç d'unir independentistes i federalistes per tal que l'opció de canviar l'estatus polític de Catalunya guanyi en la consulta per una majoria àmplia, que superi de llarg el 50%.
'Si a mi, com a coordinador general, em pregunten quina és la pregunta que més m'agrada, si haig de respondre en nom d'EUiA, diria que la millor pregunta és "República Catalana? "', ha dit Nuet, que ha afegit: 'Demanem a les forces polítiques que exposin la seva pregunta perfecta, i l'expliquin, però que siguin conscients que la seva pregunta perfecta no és la millor pregunta per al poble de Catalunya', ha animat Nuet, tot advertint que sotmetre a votació una pregunta que no sigui capaç d'aplegar una àmplia majoria de federalistes i independentistes a favor del 'sí' 'seria l’anuncia d’una derrota', que és el que esperen, ha advertit, sectors conservadors espanyols.
Carles Rútia , un jove que ha acabat els estudis de comunicació política, de periodisme polític i estratègia comunicativa, ha aconseguit que una colla de famosos i presentadors de mitjans de comunicació catalans l'ajudessin a trobar feina amb un videocurrículum.
El batlle de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, ha emès un comunicat en què assegura que troba 'de molt mal gust' que el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, 'utilitzi les víctimes del terrorisme per interessos polítics'. Vila d'Abadal ho ha dit en referència a la visita que Fernández Díaz ha fet aquest matí a la ciutat per reunir-se amb les víctimes de l'atemptat d'ETA a la caserna de la guàrdia civil i en què no ha convocat les autoritats locals. Quan es va produir l'atemptat, 'van ser l'ajuntament i els vigatans que van estar al costat dels afectats', i ha recordat que el ministeri 'encara deu 30 milions de pessetes dels diners que el consistori va avançar pels damnificats'.
En el comunicat, el batlle de Vic ha assegurat que 'no es pot fer política, ni quedar-se en exclusiva les víctimes del terrorisme, la ciutat de Vic no s'ho mereix per la solidaritat que va mostrar i per tot el suport que va donar'. A més, Vila d'Abadal ha lamentat que es perdin les formes de cortesia entre les institucions, perquè el ministeri d'Interior no ha comunicat la visita del ministre a la ciutat 'tal com és habitual i marca el protocol quan un membre del govern, sigui l'autonòmic o l'estatal visita un municipi'.
Fernández Díaz ha admès que, en la trobada d'avui amb les víctimes de l'atemptat de 1991, no ha convocat les autoritats locals i s'ha justificat 'en vista dels antecedents'. El ministre ha assenyalat que 'va preferir que fos una acte en el que fóssim els que hi volíem ser'. Fernández Díaz ha lamentat que, quan es parla de 'drets humans, convivència, democràcia, humanisme, solidaritat', 'determinades absències avui i en altres ocasions parlen per si soles'. 'Les persones, més enllà de les paraules, ens definim pels nostres actes i això comença per la primera autoritat d'aquest municipi', ha reblat.
El sotsinspector dels mossos d'esquadra Jordi Arasa, sotscap de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de Barcelona, ha admès avui que va colpejar amb la porra David Fernández, actual diputat de la CUP al Parlament, durant el desallotjament del moviment del 15-M de la plaça Catalunya el 27 de maig del 2011. Tot i així, Arasa ha justificat els cops perquè va rebre la instrucció d'usar la força per obrir un pas per la sortida dels camions de la neteja, i els manifestants no van fer cas de les seves ordres. El judici, que ha estat vist per a sentència, ha despertat molta expectació mediàtica i a la sortida diversos membres del 15-M han increpat Arasa, que ha hagut de sortir per un passadís intern.
L'acusació particular, exercida per Fernàndez, ha demanat que el mosso sigui condemnat a una multa total de 300 euros per una falta de lesions i una altra de vexacions injustes, i una indemnització total de 1.010 euros, que donaria a una entitat social. Per la seva banda, la Generalitat demana l'absolució per falta de proves, igual que la fiscalia, que ni tant sols ha fet cap pregunta a l'acusat. Això ha generat certa sorpresa i indignació a l'advocat de l'acusació, Jaume Asens, que ha opinat que Arasa comptava amb dos advocats defensors i que l'actitud de la fiscalia empara la 'impunitat' dels antiavalots i és molt poc equànime amb els casos de manifestants jutjats per aldarulls.
El diputat de la CUP ha explicat que aquell matí va rebre en total 23 cops de porra, 11 prop de la Rambla Catalunya, a més d'una puntada de peu, i 13 més a la Ronda de Sant Pere més tard. Segons ell, va arribar a la plaça a quarts de nou del matí i poc després es va asseure rodejant els mossos a la confluència entre la Rambla Catalunya i la Ronda Sant Pere. En un moment determinat, diversos mossos els van arribar per l'esquena i els van colpejar amb la porra. Fernández ha dit que cap agent li va ordenar que s'aixequessin i deixessin pas als camions de la neteja que eren a l'interior de la plaça i tampoc el va avisar que serien colpejats si no ho feien. En canvi, Arasa ha dit que abans de colpejar amb la porra sí que va avisar els concentrats a la zona.
Entre els cops que va rebre, segons ell, destaquen una puntada de peu a la zona de la tíbia i un cop de porra al braç dret que, segons Fernández, va ser per evitar un cop al cap.
Per la seva banda, Arasa ha admès que aquell matí va fer diverses càrregues, sempre per una ordre superior del cap del dispositiu, però sempre va intentar aixecar els manifestants, malgrat la 'resistència activa i escopinades', abans de colpejar-los. 'Sempre donem opcions i avisem, no colpegem sense parar', ha explicat. En tot moment ha negat haver donat cap puntada de peu a Fernández.
L'acusació particular ha aportat dos testimonis d'última hora, que estaven amb Fernández en el moment dels fets i han corroborat la seva versió. Però la fiscalia i la defensa els han intentat desacreditar destacant-ne algunes inconcrecions.
Una metgessa forense ha dit que va visitar Fernández fa pocs dies per corroborar les seqüeles físiques que encara té, bàsicament una petita cicatriu a la cama, i que prèviament va analitzar els informes d'assistència mèdica fets pel SEM i l'hospital Clínic. Segons la forense, la cicatriu de la cama és compatible amb una puntada de peu, però no ho ha pogut assegurar, i els hematomes que tenia Fernández els primers dies són plenament compatibles amb cops de porra. Tot i així, ha admès que les fotos aportades per Fernández no es poden verificar 100%, perquè no surt la seva cara, no consta la data i no es pot comprovar la mida dels hematomes.
Única de les 57 denúncies que ha arribat a judici
Arran del desallotjament dels acampats del moviment 15-M a la plaça Catalunya de Barcelona, el 27 de maig de 2011, es van presentar cinquanta-set denúncies contra el cos dels mossos d'esquadra, per lesions. De moment, només n'ha arribat una a judici. És la que va presentar el diputat David Fernàndez contra Jordi Arasa. Fernàndez, que aleshores encara no era parlamentari, va ser colpejat durament en aquell desallotjament, com es pot veure en aquest vídeo de VilaWeb (a partir del minut 1.15), mentre era assegut a terra resistint-se a marxar. Segons la denúncia, va rebre vint-i-tres cops de porra.
Segons el jutge, la denúncia de Fernàndez és l'única que ha reeixit perquè en les altres cinquanta-sis no és possible d'acreditar quin agent va colpejar els denunciants. El fet que Fernàndez interposés la denúncia especificant el número de placa i el nom i cognoms de l'agent ha permès que s'obrís un judici oral contra el sots-inspector Jordi Arasa. Una de les polèmiques derivades d'aquell desallotjament fou que molts dels agents no portaven la placa amb el número d'identificació.
El col·lectiu Rereguarda en Moviment ha convocat una concentració a la Ciutat de la Justícia ( comunicat ) aquest matí a les 9.30, a l'hora que ha de començar el judici. Quan s'acabi la vista oral hi haurà una conferència de premsa de valoració de la vista i dels fets.
El jutjat que instrueix el 'cas Nóos' tornarà a citar a València en data no fixada l'ex-president valencià Francisco Camps perquè declari per escrit en presència de la secretària judicial, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Baleares (TSJIB). La policia judicial va acudir dissabte al seu domicili per notificar-li la citació de diumenge i no va trobar-lo. Segons que informa el TSJIB se'l va trucarmoltes vegades al mòbil que havia donat al jutjat. Les mateixes fonts assenyalen que una persona del Consell Jurídic Consultiu, del que Camps és membre, ha tornat avui les trucades al jutjat informant que el mòbil pertany a l'organisme.
La policia judicial es va presentar al domicili de l'ex-president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, durant el cap de setmana perquè declarés per escrit com a testimoni del 'cas Nóos', tal com havia sol·licitat acollint-se al seu dret com a ex-president. Segons que han confirmat a l'ACN fonts del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de les Illes Balears, hi ha diverses diligències on queda reflectit que la policia judicial es va personar diverses vegades al domicili de Francisco Camps i que el va telefonar. La declaració ha quedat posposada perquè el jutjat no el va trobar. Camps va assegurar diumenge al diari ABC que havia estat tot el cap de setmana a casa.
Les mateixes fonts judicials també asseguren que la policia va acudir primer a la seu del Consell Jurídic Consultiu (CJC), del qual Camps és membre. L'expresident havia proporcionat aquest domicili a efectes de notificacions però en ser cap de setmana, l'edifici es trobava tancat.
El jutjat d'instrucció número 3 de Palma havia notificat Francisco Camps que dissabte a les 11.00 hores i, "en el lloc que ell consideri", havia de respondre per escrit, i en presència de la secretària judicial d'aquest jutjat, les preguntes redactades pel jutge Castro, les acusacions i les parts del cas Nóos, en qualitat de testimoni. Com que dissabte no es va poder localitzar l'expresident valencià, la citació es va repetir per diumenge, amb idèntic resultat.
El jutge que instrueix el 'cas Nóos' al jutjat número 3 de Palma, Jose Castro, va citar via providència el Camps i la batllessa de València, Rita Barberá, com a testimonis en relació amb els contractes d'Urdangarín per a la celebració de la València Summit i dels Jocs Olímpics Europeus.
Dissabte va declarar la batllessa de València, Rita Barberà, que va negar haver-se reunit amb Urdangarín a La Zarzuela per a negociar els contractes que Nóos va signar al País Valencià.
Josep Maria Àlvarez, secretari general d' UGT de Catalunya, ha estat el segon convidat de la iniciativa ' Moment Zero ', que impulsa el diari El Punt Avui per tractar de la Catalunya que resultarà del procés d'independència. Després de la sessió inaugural amb Àngel Castiñeira, la conferència-dinar d'avui l'ha pronunciada Àlvarez, que ha estat molt clar en la seva impressió sobre el procés: 'Acabarà bé tant sí com no.' El dirigent de la UGT ha afirmat que, si és per defensar el dret de votar, no descarta una aturada de l'economia, tal com va apuntar el president d'ERC, Oriol Junqueras, la setmana passada.
Àlvarez diu que 'la majoria de la ciutadania catalana ha pres consciència del què som'. 'Quan una majoria social ha decidit que l'actual marc no serveix vol dir que això ha d'acabar bé', ha argumentat Àlvarez. I ho ha rematat: 'Quan un poble vol, ningú no li pot prendre el dret de decidir.'
També ha parlat del seu procés d'adhesió nacional: 'Jo em vaig enamorar de Catalunya. Jo sóc d'aquells ciutadans que he triat aquesta identitat de manera lliure.' I ha afirmat que 'qualsevol ésser raonable sap que una Catalunya independent té garantides les pensions'. I s'ha preguntat: 'Referèndum legal o no? Els sindicalistes sempre hem hagut de forçar la legalitat, l'hem hagut de guanyar.'
A continuació, us oferim una selecció de piulets a Twitter dels assistents a la conferència:
Josep M. Álvarez (UGT) diu que no descarta una aturada de l'economia si és per defensar el dret a vot 👏
Josep Maria Àlvarez, secretari general d' UGT de Catalunya, ha estat el segon convidat de la iniciativa ' Moment Zero ', que impulsa el diari El Punt Avui per tractar de la Catalunya que resultarà del procés d'independència. Després de la sessió inaugural amb Àngel Castiñeira, la conferència-dinar d'avui l'ha pronunciada el sindicalista, que ha estat molt clar en la seva impressió sobre el procés: 'Acabarà bé tant sí com no.'
Àlvarez diu que 'la majoria de la ciutadania catalana ha pres consciència del què som'. 'Quan una majoria social ha decidit que l'actual marc no serveix vol dir que això ha d'acabar bé', ha argumentat Àlvarez. I ho ha rematat: 'Quan un poble vol, ningú no li pot prendre el dret de decidir.'
També ha parlat del seu procés d'adhesió nacional: 'Jo em vaig enamorar de Catalunya. Jo sóc d'aquells ciutadans que he triat aquesta identitat de manera lliure.' I ha afirmat que 'qualsevol ésser raonable sap que una Catalunya independent té garantides les pensions'. I s'ha preguntat: 'Referèndum legal o no? Els sindicalistes sempre hem hagut de forçar la legalitat, l'hem hagut de guanyar.'
A continuació, us oferim una selecció de piulets a Twitter dels assistents a la conferència:
Álvarez: per mi el #momentzero és el dret a decidir i els ciutadans puguin decidir en referèndum el seu futur
La secció cinquena de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià no ha accedit la petició cursada per Compromís de suspendre de manera urgent el decret-llei d'Alberto Fabra on nomenava nous consellers i director general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Segons que informa el TSJ valencià, després d'escoltar les al·legacions formulades per la Generalitat la sala entén que no concorren els requisits per adoptar la mesura cautelar mentre es resol el recurs interposat per Compromís.
El grup Compromís va presentar dissabte al jutjat de guàrdia una denúncia per la via penal contra el govern de Fabra per prevaricació en el decret-llei formulat d'urgència per modificar la Llei de l'Estatut de RTVV i nomenar nous consellers i director general de l'ens abans de passar per les Corts Valencianes.
Segons la denúncia, el Consell havia designat nous consellers sense que el traspassament de poders s'hagués fet a la Junta General, constituïda pel consell de liquidació de RTVV, un fet que fa que aquest òrgan sigui incompetent. | 0.746533 | curate | {"ca": 0.9991544098805925, "en": 0.0003843591451852611, "fr": 0.0004612309742223133} | http://rasquera.cat/aggregator/www.vilaweb.cat/noticia/4149455/20131012/salutacio-feixista-costat-sanchez-camacho.html?page=93 |
mc4_ca_20230418_1_215282 | Oposicions = estabilitat – Treballar a l'escola pública
Etiquetado FE CCOO PV, llibertat d'expressió, Opinió, oposicions, Per l'escola pública, Secundària.
« Desmilitaritzem l’educació de Almenara a tot arreu! | 0.63262 | curate | {"ca": 1.0} | http://treballaralescolapublica.org/?p=981 |
oscar-2301_ca_20230418_3_110707 | Recordeu que teniu les instruccions sobre com fer anar la carpeta web i l'OpenOffice.org a la nostra galeria d'arxius del Professorat (a més d'altres documents que us poden ser útils), la versió en pdf del qual és accessible directament a través d'aquest enllaç. | 0.731964 | curate | {"ca": 1.0} | http://uniwiki.ourproject.org/tiki-index.php?page=UniWikiProperaReunio&refresh=1 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_305974 | Si esteu al cas de les noticies, estan sortin moltes miseries de la Feria d'abril de Catalunya que es celebrarà al forum de Barcelona. Com ara estafes a proveedors, no pagar l'IVA, tractes de favor a algunes parades etc. Tenin en conte que la feria d'abril es sustenta amb els diners de tots, creieu que s'ha de continuar subvencionant? Per cert, podeu consultar el blog Els altres andalusos estan que trinen
Sí, però amb seny, en condicions d'igualtat amb la resta de manifestacions culturals de qualsevol lloc del món, i acabant amb la corruptela que hi impera.
Tot això ja ho hem demostrat continuament. Tothom ho sap des del pol nord al pol sud. Tothom sap que som bones persones. Ara cal que el món sapiga que som catalans i volem seguir sent-ho.I per això no ens podem obrir de cames com si portessim temps d'abstinència xq tot just tenim un excés de sexe forçat. Si t'agraden les cultures foranes fes com jo i viatja. La Feria d'Abril d'aquí és una merda de cartró-pedra. Ves a Sevilla que és la real.
La Fira d'Abril catalana és més popular que la dels señoritos de Sevilla.
La mare del tano...ja comencem amb el rotllo de la lluita de classes!!!??? On guardes tu els teus estalvis, a una caixa de sabates? No vagi a ser que participes del circ capitalista!
Driàs el que vulguis, però ell té tota la raó. | 0.778756 | curate | {"ca": 0.8611111111111112, "fr": 0.032407407407407406, "es": 0.06481481481481481, "oc": 0.041666666666666664} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_5363 | Ja són deu, vint, trenta, quaranta i tantes mans que compten deu, vint, trenta, quaranta i tantes primaveres a les deu, vint, trenta, quaranta i tantes copes de vi blanc brindades deu, vint, trenta, quaranta i tantes vegades. Desfent cabdells de cabells cada cop més blancs plens de vells records bells a la memòria estesa la mirada d’ulls atents, endavant i d’esquena sempre vigilants el pas del temps. El present, el vull etern, company i filla meva, vosaltres sou el tresor més valent que ha crescut a la pomera, vull trepitjar junts el sol naixent i el capvespre de ponent, quedi el que queda.
Marina Antúnez
Periodista, rondallaire, cuinera i, de tant en tant, poeta. Fa anys que viu a Castellar del Vallès, tot i que és filla de Sabadell (1976). Aficionada des de ben petita a escriure versos i contes breus, va veure publicada i premiada per primer cop la seva obra l'any 1996 amb Ciutadella i altres contes al Premi Emili Teixidor. Ha col·laborat en diverses publicacions de la revista Quadern de la Fundació Ars i Lletres en l’apartat de creació poètica, ha fet de redactora de Medicampus i el Diari de Mollet i actualment és periodista del setmanari L’Actual – Ràdio Castellar. L’any 2009 va rebre el primer premi de Relats Breus de Viatges al PIJ Sarrià. L'any 2013 va ser segon premi als Premis Sàlvia d'Arenys de Mar en poesia. Ha editat el poemari Un bocí de mi i col·labora regularment a Versos.cat . L'any 2014 va participar com a poeta al Festival Poemestiu i, al 2016, va rebre el tercer premi de poesia Poemestiu La Vinyeta. A més d'escriure poesia, gestiona el blog gastronòmic http://tapatdetapes.blogspot.com.
⊕ Opina
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Ja estàs registrat? Inicia sessió. No recordes la contrasenya? Recupera-la. Encara no estàs registrat? Registra't ara!.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. | 0.819862 | curate | {"ca": 0.9745850622406639, "es": 0.007261410788381743, "en": 0.0036307053941908715, "pt": 0.006224066390041493, "ku": 0.008298755186721992} | : /canal/article/44690/per-molts-anys-marina-antunez |
oscar-2301_ca_20230418_4_115318 | El Centre d’Empreses Casa del Marquès és un equipament municipal que persegueix promoure el desenvolupament econòmic local a través del suport i el foment d’iniciatives empresarials noves o recents, amb el consegüent efecte positiu sobre la creació d’ocupació i la consolidació del teixit productiu del territori. | 0.723807 | curate | {"ca": 1.0} | https://casadelmarques.cat/etiqueta/xarxes-socials/ |
macocu_ca_20230731_8_450555 | Activitat
BAFF 2008
El BAFF programa al voltant de 60 obres que es projecten en diferents seccions: SECCIÓ OFICIAL, ASIAN SELECTION (AS), PAÍS CONVIDAT (en aquesta la desena edició es convida una regió de la República popular Xinesa, l'illa de Hong Kong), D-CINEMA, SESSIONS ESPECIALS i ESPAI ANIME.
Crèdits | 0.694998 | curate | {"ca": 0.9703947368421053, "fr": 0.029605263157894735} | |
cawac_ca_20200528_7_175097 | Guanya salut!
CENTRE DE FISIOTERÀPIA CARLA GÜIBAS
Som un centre de fisioteràpia i recuperació funcional situat al centre de Castelló d'Empúries, al carrer Muralla nº33. A partir dels nostres coneixements, equipament, les nostres instal·lacions, modernes i acollidores oferim un ampli ventall de serveis amb unes condicions i garanties òptimes de treball que puguin millorar la qualitat de vida dels nostres usuaris. També disposem de diferents teràpies naturals com són el Shiatsu, Ki Asai, Massatge Tibetà, Ito Thermie, Teràpia Gestalt i meditacions guiades.
També oferim tractaments de benestar que són els tractaments làser on hi ha els tractaments de depilació i els tractaments de fotorejuveniment. Per qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb nosaltres.
ExternalVideoWidget
El centre de fisioteràpia "Carla Güibas" es troba a la localitat de Castelló d'Empúries, concretament al carrer Muralla número 33.
Té l'avantatge d'estar molt cèntric i amb facilitat d'aparcament, com poden ser els pàrquings del col·legi Ruiz Amado, d'ambdós costats .
Què hi podem trobar més al carrer Muralla?
Al carrer Muralla també es troben els comerços de l'Herbolisteria Natura, Loteries i Apostes, ferreteria Casadevall, Fusteria Molas, el Bar Tronco i la carnisseria Can Morera.
Des del centre de fisioteràpia volem arribar a cada persona individualment, fent un tractament completament personalitzat.
C/Muralla,nº33. Castelló d'Empúries( Girona)
Tlf:972-250745
e-mail:[email protected]
A los efectos previstos en la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, sobre Protección de Datos de Carácter Personal, se le informa que los datos personales proporcionados se incorporarán (o actualizarán) a los ficheros de "Centre de Fisioteràpia Carla Güibas". La finalidad del tratamiento de los datos será la de gestionar los datos de los clientes/usuarios que accedan al formulario de contacto de la página Web de la entidad. Los datos personales solicitados en este documento son de carácter obligatorio, por lo que su no cumplimentación supone la imposibilidad de su inclusión en los ficheros antes descritos y de cumplir con la finalidad definida en el párrafo anterior. Ud. tiene derecho al acceso, rectificación, cancelación y oposición en los términos previstos en la Ley, que podrá ejercitar mediante escrito dirigido al responsable de los mismos en la dirección Muralla nº33, Castelló d'Empúries o [email protected] . | 0.596438 | curate | {"ca": 0.5613598673300166, "en": 0.026533996683250415, "de": 0.007877280265339967, "it": 0.014925373134328358, "es": 0.3880597014925373, "sk": 0.0012437810945273632} | http://www.cfisioterapiacarla.es/ |
mc4_ca_20230418_4_475601 | El procés consultiu d’elecció a Síndic de Terrassa no va seguir l’ordenament jurídic, conclou el Síndic de Catalunya - Created by Redacció malarrassa - In category: Destacats, Política / Societat - Tagged with: Ajuntament de Terrassa, Alfredo Vega, elecció Síndic de Greuges Municipal de Terrassa, Observatori Ciutadà Municipal, ordenament jurídic, procés consultiu, Rafael Ribó, Síndic de Catalunya - malarrassa - El periòdic independent i gratuït de Terrassa Qui som
You are here: Home / Destacats / Política / Societat / El procés consultiu d’elecció a Síndic de Terrassa no va seguir l’ordenament jurídic, conclou el Síndic de Catalunya
No Comment La resolució de l’expedient del Síndic Rafael Ribó, emesa a petició de diverses entitats locals, tomba definitivament la consulta realitzada per l’Ajuntament per no gosar de plenes garanties democràtiques, i insta a què es doti d’un reglament adequat per dur a terme un procés participatiu més adient en l’elecció a Síndic municipal.
No hi havia garanties de confidencialitat de qui efectuava el vot, ni garanties de fiabilitat dels resultats obtinguts. Així de contundent es mostra el Síndic de Greuges de Catalunya Rafael Ribó en la resolució de l’expedient sobre el procés participatiu d’elecció a Síndic local. L’informe dóna una altra garrotada a l’Ajuntament al respecte del fallit procés d’elecció, al temps que dóna la raó als denunciats, el principal d’ells l’Observatori Ciutadà Municipal, a qui ha fet arribat un document de 14 pàgines amb la valoració del procés, un cop estudiades totes les al·legacions rebudes. L’informe es pot llegir sencer aquí.
També un cop estudiades les explicacions donades per l’equip de govern, responsable del procés participatiu. Aquest procés es trobava en suspens després de la seva paralització, quan l’alcalde va aturar el nomenament just abans del ple municipal del gener de la candidata que havia obtingut el major número de vots, en aquest cas Isabel Cazorla, donades les diverses crítiques rebudes. El candidat Joan Tamayo havia rebut el major número de vots a través de la única urna física habilitada en la consulta.
En aquest sentit, també queda desacreditada la negativa del tinent d’alcalde Alfredo Vega d’anular el procés, tal com demanà el mateix OCM el passat mes de gener. En la seva resposta, el regidor negà qualsevol error en el procés consultiu, tot considerant-lo «legal encara que millorable».
De fet, aquestes crítiques formulades s’han mostrat del tot encertades, d’acord amb l’expedient del Síndic de Greuges de Catalunya. L’informe emès pel Síndic Rafel Ribó es mostra contundent en les seves conclusions vers el mètode de votació emprat: ni permetia la identificació fefaent de la persona que desitjava emetre el suport, ni garantia la confidencialitat i el secret de vot, ni garantia la fidelitat dels resultats obtinguts.
D’aquesta forma, la consulta telemàtica, la qual havia aixecat gran part de la polèmica, ha quedat definitivament en entredit. Es constata que la plataforma digital Consensus “no es pot equiparar amb un sistema de votació electrònica, fonamentalment perquè no permet la identificació fefaent de la persona que desitja emetre un vot”. A banda de que “no és del tot fiable en relació amb la necessitat de garantir la confidencialitat del vot”, i sobretot, apunta a que “és possible que la persona que fa l’acte físic d’emetre el suport a una candidatura sigui diferent a la persona que s’identifica com a emissor del suport, com sembla ser que ha ocorregut en aquest cas”. Hem de recordar que les dues candidates amb major nombre de suports telemàtics, admeteren que havien recollit signatures de persones i que seguidament havien emès el vot per elles mateixes, i amb el consentiment del mateix ajuntament.
Moment de l’escrutini dels vots presencials a la Sindicatura de Greuges municipals el passat mes de desembre. Foto AJT
Donada la falta de cap reglament específic que validés una consulta amb plenes garanties democràtiques, a l’informe es recrimina a l’ajuntament que no apliqués la llei de consultes no referendàries 10/2014, de 26 de setembre. Així ho determina l’escrit del Síndic: «la participació a les consultes populars no referendàries es pot fer per mitjans electrònics, sempre que es garanteixi la seguretat en la identificació del participant, la no-duplicitat o multiplicitat de participació d’una mateixa persona, el secret del vot, de manera que no es pugui establir cap vinculació entre l’opinió expressada i la persona que l’ha emesa, la seguretat del vot electrònic per a impedir l’alteració de la participació o dels vots emesos, i la transparència suficient perquè els actors interessats puguin dur a terme una observació i supervisió independent i fonamentada». Així doncs, tots aquests preceptes no s’han complert en la consulta que es pretenia donar per vàlida.
Un altre aspecte que es considera de gravetat és que el procés engegat per l’ajuntament no establia cap mecanisme independent que permetés a les associacions i organitzacions interessades observar i supervisar el desenvolupament del procés de participació.
Per tots aquests motius, la institució insta l’Ajuntament a que no es tornin a repetir les manques de garantia que aquest procés ha propiciat. I a que s’executi de nou un procés participatiu que, prèviament i aquest cop sí, “aprovi les normes reglamentàries necessàries per desenvolupar allò que marca el mateix mandat del Ple recollit a l’article 4 del Reglament del/la Síndic/a municipal de Greuges de Terrassa”.
Al temps, el Síndic de Catalunya s’ofereix a col·laborar amb l’Ajuntament de Terrassa en l’elaboració d’una nova sistemàtica per tal d’avançar en el procés d’elecció i nomenament del síndic/a municipal de greuges. El Síndic ha informat igualment a l’entitat OCM que ha demanat a l’ajuntament que l’informi de les mesures que s’adoptaran sobre el cas, i que els posarà al corrent de les actuacions que seguirà.
Ara s’han de veure quins seran els propers passos del consistori en aquest assumpte, i quina determinació farà al respecte del nomenament a Síndic, una figura que promou la defensa dels drets humans a nivell local i que aviat arribarà a un any sense càrrec.
El nou procés per escollir el Síndic serà amb recollida de vots presencials únicament | 0.881983 | curate | {"ca": 0.9796180388380678, "es": 0.019098058096613704, "nl": 0.0012839030653185683} | http://malarrassa.cat/2017/03/24/el-proces-consultiu-deleccio-a-sindic-no-va-seguir-lordenament-juridic-conclou-el-sindic-de-catalunya/ |
mc4_ca_20230418_1_552450 | » Escriure Quatre Coses
Encara hi ha la creença que el paper, lo que s’escriu/edita en paper, és de més qualitat o gaudeix d’un estatus superior a lo que puguem trobar per la xarxa. Fals. És cert, però, que qui està acostumat a escriure en paper veu més difícil la incorporació al mon digital i segueix infravalorant aquest mitjà de transferència de informació, però això té data de caducitat: ens trobem en un punt en que les noves generacions estan ?estem- prenent el relleu, i aquest relleu implica també un relleu tecnològic. Potser el terme adient no sigui “relleu” sinó convivència, convivència del paper amb la pantalla (que acaba essent del paper amb el paper, per que hom s’imprimeix allò que vol llegir en calma i assegut al seu sofà preferit); fixeu-vos que ja ni tan sols és convivència, per que no hi ha una competència per guanyar terreny o lectors, es tracta de la aparició d’una altra via ?la digital- per trametre informació, de fet, potser ara, el paper tornarà a ser el que havia de ser: una simple superfície, un mitjà, una eina de transferència.
En aquest moment el paper modifica la informació que tramet en donar-li una credibilitat afegida el fer entendre que només s’imprimeix -es publica- allò que és de qualitat, per què no em direu que no hi ha autèntiques misèries que s’han venut com a grans obres literàries, assaigs suposadament “trencadors” o… bé, busqueu per la vostra biblioteca, segur que trobeu alguna obra decebedora i unes quantes de passables, tant és, així que es considera que l’autor que s’edita ell mateix ho fa per que cap altra editorial ha considerat bo el seu material.
Escriure a les nostres webs, o a la dels nostres amics, professors, instituts o universitats és un acte de comunicació, sempre, tan vàlid com fer-ho en paper, la diferència rau en que la inversió que faria l’editor per distribuir els nostres escrits és nul·la per la senzilla raó que nosaltres mateixos generem i distribuïm la informació llavors no és de estranyar que el negoci editorial no difongui la cultura en format digital, senzillament per que, en primer lloc no li resulta rentable i en segon lloc per que a hores d’ara encara no hem trobat una manera de fer-ho.
L’últim suport de lectura acaba essent el paper, encara que el de difusió hagi estat la xarxa i, finalment, la pantalla d’un ordinador, per tant, no hi ha competència entre l’obra difosa en paper i la difosa per la xarxa (per que tot acaba imprimint-se) però, evidentment, el paper afegeix un estatus a la informació tramesa que la xarxa encara no pot donar.
Potser caldria fer uns passos enrere i tornar als orígens de la impremta on qui volia fer públiques les seves idees s’havia de buscar la vida i els mitjans per fer-ho. Massa intermediaris acaben corrompent el producte final, encara que molts cops sembli que en facin una selecció.
Al final de tot aquest raonament hi ha una víctima clara: l’autor novell, aquell que no ha guanyat -encara- cap premi, que no el coneix ningú i que la quantitat ingent d’obres que es presenten a concurs juntament amb l’estat d’ànim d’un jurat en un moment donat, pot fer que mai arribi a guanyar un premi.
Hi ha una possible solució per sortir del pas i ve donada pel nou mitjà de comunicació: internet. Un escriptor, un cop ha creat la seva obra pot anar al Registre de Propietat Intel·lectual per registrar-la i, en aquell moment, ja poc començar a fer-la pública i això vol dir penjar-ne alguns fragments en la seva web (blog, etc.) i que sigui l’editor qui s’ho treballi i qui ho busqui, per que tard o d’hora aquest mitjà de comunicació acabarà essent tan important com el paper per que donarà un altre nou valor afegit a la informació -en aquest cas, l’obra- i serà la possibilitat d’arribar a desenes de persones al mateix temps. Cal potenciar i creure en aquest mitjà i en aquest valor afegit.
Bé, aquí queda aquesta reflexió. Què en penseu?
Podeu deixar algun comentari o escriure’m a [email protected]
§ 2 Responses to Escriure"
30 d'Agost de 2007 a les 0:49
Per a mi no és tan important si s’utilitza el paper o internet sinó saber escriure. Potser perquè editar un llibre val diners no es publica qualsevol cosa i d’aquí li pot venir aquest prestigi “extra” de què parles (i tot i així, hi ha llibres que no sé com salvar-los).
Si parléssim de buscar informació, en aquest cas si que recorro sempre a l’enciclopèdia de paper, justament per això mateix. A internet tothom pot penjar el que vulgui i fins que no trobo la mateixa informació a diversos llocs no me’n refio.
30 d'Agost de 2007 a les 9:23
Jo crec que sí que és important l’us de internet. Fixa’t que és una oportunitat per qui vulgui escriure i ser llegit, per que, no ens enganyem als escriptors els agrada ser llegits, però no una oportunitat que sigui pas previ a ser publicat en paper, sinó com “a mitjà de ple dret”.
Avui en dia els gremis o les associacions d’escriptors encara no “accepten” membres nous que no tinguin al menys una obra publicada [en paper]. Si la difusió d’una obra és més extensa per internet que en distribució normal (llibreries, grans superfícies, etc), per què menystenir aquest mitjà?
Pel que fa a la consulta de informació per internet puc estar d’acord amb tu, cal saber “contrastar les fonts” abans de prendre com a vàlida una informació. Però fixa’t que, per exemple, l’Institut d’Estudis Catalans té en línia i de manera gratuïta el seu diccionari DIEC2, de manera que ja no cal comprar-se un diccionari. També hi ha el “Diccionar català-valencià-balear” ober al públic. Per que no fan el mateix els editors d’obres enciclopèdiques? Evidentment per que no hi ha benefici econòmic i, per tant, això em fa pensar en que no només el contingut literari és important a l’hora de donar oportunitat a l’autor novell, sinó que hi ha un rerefons econòmic molt important que pot influir negativament en l’aparició pública de nous autors.
You are currently reading Escriure at Quatre Coses.
Categories: Litera, Quotidianitat, Teories | 0.882429 | curate | {"fr": 0.013661663012312362, "ca": 0.9698094113678529, "en": 0.009445100354191263, "no": 0.0070838252656434475} | http://www.quatrecoses.cat/?p=52 |
mc4_ca_20230418_3_282710 | Un aparador mitjançant el qual mostrar la singularitat de les bandes de música valencianes. Amb aquest propòsitl’Àrea de Cultura de la Diputació de València ha presentat el projecte «València és música». Un programa pilot de metratges en alta definició que amalgama música i fotogrames del patrimoni cultural, artístic, arquitectònic, paisatgístic, social i etnogràfic dels municipis de les comarques valencianes amb el propòsit d’internacionalitzar la música i donar a conèixer la tradició musical de les bandes valencianes i els atractius de les nostres localitats i ciutats arreu del món. En el mateix han participat la Sociedad Musical Santa Cecilia de Requena, dirigida per Sergio Navarro, i la Societat Unió Musical de Carlet, sota la batuta de Beatriz Fernández, que varen estar mereixedores de la menció d’honor a la Secció Especial i Secció Primera del 40 Certamen Provincial de Bandes de Música, respectivament.
El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha explicat durant l’acte de presentació del projecte celebrat aquest matí al Centre Museístic La Beneficència que amb aquest programa es persegueix «la internacionalització de les bandes de música valencianes», ha indicat. «Un fenomen cultural valencià, que no troba parangó en altres indrets i que és capaç de situar a València en el mapa per la seua música i per la seua cultura», ha remarcat. Així mateix, Rius ha exposat que amb la posada en marxa d’aquest projecte es dóna resposta a una de les demandes formulades per part de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana per tal d’expandir la producció musical de les bandes valencianes i donar a conèixer la seua raó de ser.
Es tracta d’un projecte visual i sonor d’internacionalització de la música i el patrimoni cultural valencià, que persegueix traslladar l’estendard de les bandes de música valencianes a la resta del món i assistir així l’elevat interès que desperta la música valenciana fora de les nostres fronteres. «És un projecte necessari per a la música valenciana, per als músics i per a les seues bandes»,ha manifestat el compositor Ferrer Ferran. «Les bandes de música, la seua producció i l’entramat que aglutinen les societats musicals constitueix una joia única al món que cal que es conega i que cal d’exportar», ha incidit el músic.
Drons i tecnologia HD
El projecte ha comptat amb la producció de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València i la realització de Carlos Castro, qui ha incidit en que el tarannà de la música «com a llenguatge internacional» ha permès «implementar el programa recorrent exclusivament a l’ús de la sonoritat, de les imatges i de breus rètols en valencià i anglès que propicien que els metratges siguen interpretats en tots els racons del món», ha explicat.
Els documentals presenten una durada que oscil·la entre els 20 i els 30 minuts. Per a la seua gravació s’ha requerit de l’ús de drons, càmeres d’alta definició HD 4k, unitats mòbils, il·luminació, guia de cap calent, a més del treball humà d’un grup integrat per més de 30 tècnics i professionals.
Per a l’enregistrament de la Sociedad Musical Santa Cecilia de Requena s’ha optat per una gravació en l’exterior. Escenografia que contrasta amb l’interior del Palau de la Música de València, ubicació escollida per a realitzar la gravació de la Societat Unió Musical de Carlet.
La fortalesa de Requena, la Plaça del Castell, l’església de Santa Maria, el Palau del Cid o la Puerta del Ángel són només alguns dels enclavaments que s’incorporen a l’audiovisual de la localitat de la comarca de Requena-Utiel.Mentre que l’Ermita de Sant Bernat, l’església Assumpció, la torre del Palau Comtal, el Mercat Municipal o el portal de la Casa de la Cultura de Carlet, entre d’altres localitzacions emblemàtiques, es mostren a l’audiovisual d’aquesta localitat de la comarca de la Ribera Alta.
L’alcalde de Requena, Mario Sánchez, ha agraït a la Diputació de València «la seua aposta per un projecte que permet reconèixer el valor de les societats musicals que impregnen el nostre territori», ha apuntat. En aquesta mateixa línia s’ha expressat l’alcaldessa de Carlet, Maria Josep Ortega, qui ha reivindicat que «pertànyer a una banda constitueix una forma de vida», a més de considerar que la iniciativa permet mostrar «què són i què representen les bandes de música per als valencians». També el director de la Sociedad Musical Santa Cecilia de Requena, Sergio Navarro, ha traslladat la importància d’un projecte d’aquesta envergadura «per aconseguir que la música viatge fora de les nostres fronteres i es tinga constància de les potencialitats musicals valencianes», ha indicat.
Música per a ser vista i escoltada
Ambdues formacions han interpretat partitures del compositor valencià Ferrer Ferran, qui ha cedit els drets d’autoria de les seues composicions a la corporació provincial per a la seua reproducció. En aquest cas, la Sociedad Musical Santa Cecilia de Requena interpreta Peter Pan, l’obra de lliure elecció escollida per la formació per prendre part en la darrera edició del certamen provincial. Mentre que la Societat Unió Musical de Carlet executa el pasdoble Roberto Forés i l’obra El Gaudir del Geni, ambdues del compositor valencià.
Els metratges estaran allotjats en un servidor habilitat per la mateixa corporació provincial i romandran accessibles per a totes les televisions d’àmbit autonòmic, estatal i internacional que així ho sol·liciten per poder fer ús de les mateixes amb l’acceptació de la mateixa Diputació de València. Es tracta, en definitiva, d’un ambiciós projecte que naix per a tenir la seua continuïtat futura amb altres formacions musicals de les comarques valencianes i que tracta de donar vida a l’apuntat pel compositor i director d’orquestra rus Igor Stravinsky: «no només cal escoltar la música, sinó que a més cal veure-la».
Passes a Requena i Carlet
Aquesta mateixa vesprada, a partir de les 20:00 hores, el Teatre Principal de Requena acollirà un passe que servirà per presentar el projecte i mostrar l’audiovisual íntegre rodat en aquest municipi de la comarca de Requena-Utiel en el que ha participat la Sociedad Musical Santa Cecilia de Requena.
Un acte que es repetirà el proper dijous 12 de gener, en aquest cas al Teatre Giner de la localitat de Carlet. En tots dos casos està prevista l’assistència del diputat de Cultura, Xavier Rius, així com el compositor Ferrer Ferran i diverses autoritats municipals.
Maria Josep Ortega, alcaldessa de Carlet.
Carlos Castro, realitzador. | 0.865873 | curate | {"ca": 0.9811907352712576, "pt": 0.00854966578579201, "en": 0.00388621172081455, "es": 0.006373387222135862} | http://www.dival.es/sala-prensa/content/valencia-es-musica-una-finestra-al-mon-mostrar-la-singularitat-de-les-bandes-de-musica-valen |
racoforumsanon_ca_20220809_0_768323 | quina penseu que hauria de ser? ?
A priori el més lògic seria tenir com a lingua franca una llengua neutral i que sigués fàcil d'aprendre.
Quina?
No sé si l'esperanto o l'interlingua són fàcils, però sinó qualsevol altre llengua artificial, com el klingon.
Ho consideres factible?
Ara mateix impossible, l'anglès ja està massa reconegut. Jo tinc 26 anys i a l'escola vam començar abans amb el francès que no pas l'anglès, cosa que avui en dia crec que és impossible. El seu moment era després de la 1a o 2na GM o en el Tractat de Maastrich. | 0.723983 | curate | {"ca": 0.943609022556391, "fr": 0.0018796992481203006, "it": 0.011278195488721804, "en": 0.043233082706766915} | |
mc4_ca_20230418_9_473841 | Comenceu la vostra ruta a Girona, capital de la comarca del Gironès. Té gairebé 100.000 habitants. Es una ciutat encisadora que no necessita presentació, només cal passar-hi unes hores per enamorar-se’n. El riu Onyar separa la ciutat antiga o medieval dels barris de creació més moderna. Un dels molts ponts que travessen el riu és el Pont de Ferro o de les Peixateries Velles, punt adequat d’observació tant de la part antiga més elevada com de les vistoses i acolorides cases que voregen el riu. Recomanem una visita als monuments històrics més emblemàtics: La Catedral (s. XI-XVII) de façana barroca precedida d’una majestuosa escalinata. L’interior del temple és d’una sola nau gòtica amplíssima amb una alçada de 23 m. suportada per murs gruixuts i poderosos contraforts. El claustre, el Museu Capitular-Tresor. El campanar gòtic de la Basílica de Sant Feliu (s. XIII-XVIII), les Muralles i un bonic recorregut de camí de ronda (s. XIV), El Call o barri jueu (s. XII-XV) amb el Museu d’Història dels Jueus, els Banys Àrabs (s. XII) amb la petita piscina octogonal voltada amb unes elegants columnes a cel obert. L’Església del Monestir romànic de Sant Pere de Galligants ara transformat en Museu arqueològic (s. XII) i la Plaça del Vi (s. XIII-XIX). Tot plegat és una excel·lent simfonia històrica, arquitectònica i sensorial que us transporta agradablement al passat.
Cal destacar per la seva originalitat la setmana de “Temps de Flors” la primera quinzena de Maig: El nucli històric de la ciutat s’omple de flors, colors, llum, olors, creativitat, formes i arranjaments florals de tota mena. Es memorable i molt fotogènic!. Per més detalls visiteu la web de l’Ajuntament: www.girona.cat
Sortiu de Girona per la carretera N-IIa fins a trobar la carretera C 66 en direcció a Banyoles i a Besalú. Entrareu en la Comarca Pla de l’Estany de terres ondulades, dolces, amb equilibrada alternança de conreu i bosc de pins, alzines i roures.
En la població de Banyoles hi ha el llac natural més gran de Catalunya que no s’alimenta de cap riu o torrent exterior sinó de profundes aportacions interiors i per això sempre ha tingut un toc de misteri. Té una lleugera forma de guitarra amb una superfície de 112 ha i una profunditat màxima de 62 m. Fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Inclòs en la Llista de Zones Humides d’Importància Internacional. Fauna i flora interessants. Es un lloc d’esbarjo apreciat.
És un poblet situat a la comarca de la Garrotxa. Ciutat comtal important des la Baixa Edat mitjana. De fet l’origen de la ciutat fou el castell de Besalú documentat ja al s. X. Cal entrar pel majestuós pont fortificat sobre el riu Fluvià i la riera de Capellades i després perdre’s pels carrers, carrerons i places i admirar l’església del Monestir de Sant Pere, Sant Julià (antic hospital de peregrins), la Casa Cornellà, l’església de Sant Vicenç, la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial i el micvé o banys jueus. Per més detalls visiteu la web de l’Ajuntament: www.besalu.cat
Santuari de la Mare de Déu del Mont (s. XIV)
Des de Besalú és aconsellable la visita a aquest Santuari, prenent la carretera C 66 en direcció de Beuda. Cal, però, advertir que haureu de fer uns 15 kms de pista asfaltada amb molts revolts. No us desanimeu, paga la pena!!. La muntanya de 1.124 m. d’alçada cau abruptament per tots quatre costats amb excepció del Pla de Solls i del replà on s’assenta el Monestir de St. Llorenç de Sous (visitable i admirable!) que és per on puja la carretera. Es el punt més elevat de l’Alta Garrotxa i un mirador excepcional del Pirineu oriental i el Massís del Canigó, l’Empordà i tot el Pla de l’Estany. Lloc solitari, esquerp, majestuós, a mig camí entre cel i terra. El poeta nacional català Jacint Verdaguer el 1884 va decidir de passar l’estiu en aquest Santuari per treballar en el poema èpic “Canigó”. “Veig el Canigó cara a cara i faig amb ell algunes enraonades. Oh dolça soledat!” – va deixar escrit.
Des de Besalú prendreu l’Autovia A 26 fins a trobar la carretera N 260z que us portarà fins a Castellfollit de la Roca.
Al apropar-vos al poble, gaudireu d’una estampa molt singular. El poblet està situat sobre una roca de basalt fosc procedent de lava volcànica, de més de 50 m de paret desplomada i gairebé 1 km de longitud, erosionada pel riu Fluvià.
El nucli antic és medieval amb cases fetes amb pedra volcànica. A l’extrem del poble, a la proa de la roca o cinglera on conflueixen els rius Fluvià i el Turonell, hi ha una plaça-mirador amb una panoràmica magnífica del vessant de l’Alta Garrotxa abrupte i escarpat amb abundants cingles i congostos, una àrea declarada Espai d’Interès Natural. Per més detalls visiteu la web de l’ajuntament: www.castellfollitdelaroca.org
Sortiu de Castellfollit de la Roca per la carretera N 260z fins a retrobar l’Autovia A 26 que seguireu fins arribar a Olot. Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa, anomenada la comarca dels volcans. A la Garrotxa es poden observar dos tipus de paisatge totalment diferents: a bona part de la meitat sud s’hi estenen més de 40 volcans i diverses colades de lava que formen un paisatge suau, fèrtil i sense gaires desnivells i la part nord que és extremament muntanyosa. En la part sud s’hi troba el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La travessa el riu Fluvià. La Garrotxa és una de les comarques més boscoses de Catalunya (alzinars, rouredes, fagedes). Per més detalls visiteu la web de l’Ajuntament www.olot.cat
Situat en la planta baixa de la torre Castanys, d’estil modernista, en l’antic jardí de la finca, anomenat ara Parc Nou. En la primera planta hi ha el Centre d’Informació del Parc Natural molt complet i instructiu. Es interessant arribar-se fins al peu del volcà Montsacopa, que és un dels volcans més representatius del Parc Natural i més proper a la ciutat i des d’on gaudireu d’una vista sobre tota la ciutat i la plana d’Olot. Si ho desitgem també podeu fer excursions a d’altres volcans propers.
Els Aiguamolls de la Moixina i la Deu
Des del Parc Nou caminant uns 15 minuts podeu arribar als Aiguamolls. És un paratge de gran bellesa, a prop d’Olot, d’interès geobotànic (flora i fauna abundant). Es ideal per fer-hi una calmosa passejada, gaudint de la frondosa verdor del lloc i arribar-vos a les fonts de la Moixina i la Deu
Cal prendre la carretera GI 524 en direcció a Santa Pau. A 4 kms hi trobareu un aparcament anomenat de Can Serra. Allí cal prendre un sender que ens portarà a la Fageda d’en Jordà. Es un frondós i immens bosc de faigs crescut sobre la colada de lava del volcà del Croscat, amb suaus ondulacions de terreny. A la tardor ofereix una esplèndida paleta de colors tardorals que inspira als poetes, als pintors, als músics i encisa tota la resta dels mortals. El gran poeta nacional Joan Maragall va immortalitzar aquest bosc de fades amb el seu famós poema “La Fageda d’en Jordà”. Una visita desvagada és recomanable i memorable.
Per dirigir-vos a la vostra següent etapa, prendreu la carretera C 153 en direcció a Vic.
Quan arribeu al coll de Condreu, ens desviareu a l’esquerra per visitar el Santuari i Mirador panoràmic del Far. Aquest mirador està situat al caire d’un penya-segat que sembla la proa altíssima d’un immens vaixell navegant per un mar de boscúries, valls i cel. Es impressionant l’envista de la massa boscosa de les Guilleries. Val la pena. No us penedireu de fer aquesta marrada.
El Far és un cul de sac, per tant, haureu de retornar a la carretera C 153 i arribar fins a Rupit. Rupit enamora a primera vista perquè és un poblet acollidor, petit, de pessebre travessat per una Riera que es pot creuar per un pont penjant. Amb cases de bella construcció rústica de pedra del s.XVI i XVII, carrers empedrats, a l’esquena d’una gran penya que domina el poble. En llatí rupes és roca, la roca on hi havia el Castell medieval. L’entorn és el paisatge del Collsacabra, grandiós, verd, encinglerat, boscós, immens. D’allí podeu fer alguna excursió a peu fins a l’ermita de Sta. Magdalena o fer la caminada clàssica fins al salt de Sallent seguint el curs de la Riera (30 minuts).És un espectacular salt d’aigua de la Riera de Rupit. Per més detalls visiteu la web de l’Ajuntament www.rupitpruit.cat
Continuareu per la carretera C 153 fins a Sta. Maria de Corcó on us desviareu per la carretera B 5207 fins a Tavertet.
Tavertet és un poblet de cases rústiques de pedra, unes 40 de les quals construïdes entre els s. XVII i XIX. El nucli urbà està declarat Bé d’interès cultural per la Generalitat de Catalunya, però el que el fa únic o memorable és la seva situació al caire d’un llarg i profund penya-segat o cingles de Tavertet en front de les Guilleries i el pantà de Sau (Riu Ter). Es pot fer una caminada resseguint el cingle fins al Castell. Per més detalls visiteu la web de l’Ajuntament: www.tavertet.cat
L’Avenc de Tavertet SL (Camí rural de Rupit a Tavertet) www.avenc.com
Retornareu per on heu anat fins a reprendre la carretera C 153 fins a Vic. Punt d’arribada de l’Itinerari 3.
Vic és la capital de la comarca d’Osona, al mig de l’anomenada Plana de Vic. Té uns 40.000 habitants i una llarguíssima història, com tot aquest vell país, que es reflecteix sobretot en el seu nucli antic que conserva una part de les muralles del s.XIV. Recomanem fer amb parsimònia el recorregut que va des del Temple Romà (s II) fins a la plaça Major o mercadal, plaça immensa de terra, porxada, amb edificis de totes les èpoques i autèntic fòrum social de la ciutat i la comarca. És considerada una de les places majors més belles de Catalunya. Després cal baixar fins a la plaça de la catedral. A la catedral hi ha unes espectaculars pintures de Josep M. Sert i una cripta romànica preciosa i el campanar romànic (s. XI) més alt de Catalunya obra del Bisbe de Vic i Abat de Ripoll Oliba. Si us interessa l’art romànic i gòtic, una visita al Museu Episcopal de Vic (MEV) és indispensable. El MEV ocupa un lloc preeminent entre els museus d’Europa i aplega una de les millors col·leccions d’art romànic i gòtic del món. Per més informació, visiteu la web de l’Ajuntament: www.vic.cat
La Plana de Vic és allargada i està voltada de muntanyes però la més emblemàtica, alta, majestuosa i omnipresent és la serra del Montseny al sud-est. Veure l’Itinerari 2.
“Girona, la Girona vella, la nuclear, és un laberint de pedra al marge dret de l’Onyar. Un laberint escalonat, presidit i esclafat per la mola immensa de la catedral. Un laberint sense sortida perquè exerceix una mena de fascinació que et segueix vagis on vagis. Per bé o per mal. I aquest laberint és obsessiu, com tots els laberints, i és ple de misteris. La pedra s’hi fa viva, hi creix i amenaça d’ocupar-ho tot. La raó em sembla absent. ¿Com es pot explicar racionalment un disbarat com és l’escala de la catedral, que sembla una allau de carreus i balustres maldant per esllavissar-se i només continguda pel reduït espai que l’envolta? ¿Com es pot explicar la magnificència de la mateixa catedral, l’esforç intel·lectual i econòmic que representa en un poble pobre i més aviat caracteritzat per la seva mesquinesa?
La plaça de la Catedral és un disbarat que funciona. Un espai envaït per una escala devoradora i una façana teatral. Tot plegat una escenografia barroca de grans dimensions. Els altres edificis de la plaça, alguns notables, com la Pia Almoina o la casa Pastors, queden anorreats per aquesta presència implacable de pedra que ofega i que incita a pujar amunt per trobar aire. Sempre que he hagut d’acompanyar algun foraster i he volgut impressionar-lo de debò, l’he dut carrer de la Força amunt, aquest carrer estret i fosc, humit i tort, fins davant mateix de la mola
graonada. És un cop d’efecte, ja ho sé, però hi ha esperits que els necessiten. Quan el foraster és d’una altra mena, el pujo a la catedral per les escales de la Pera, tranquil·les, que, amb el seu ritme d’ascens d’un pas i mig, una mica cerimonial, preparen per a la gran meravella urbana de la plaça dels Apòstols, amb les seves terrasses i escales i amb el contundent palau episcopal. Aquesta plaça fa un efecte subtil, és complexa i equilibrada, austera i elegant, i ha de tenir una gran virtut per suportar el pes immens de la façana lateral de La Seu, que és d’un rigor inquisitorial, terrorífic. I el faig entrar a dins per la porta dels Apòstols, aquest híbrid gòtic i de desgràcia que no arriba ni a neogòtica. Després, quan sortim, ho fem per la porta principal i així veu l’altra plaça i l’escala des de dalt, dominant-les, i la façana barroca d’un cop a baix de tot o bé de mitja escala estant. D’aquesta manera el gest de girar-se l’integra en el gran cercle de la rosassa i no té massa sotracs. Són dues maneres d’afrontar l’experiència única de la catedral de Girona, l’espai simbòlic més contundent i ambigu, complex i ric que he vist mai.”
Font: COMADIRA, Narcís. Girona, Matèria i memòria. Empúries. Barcelona, 1992. Pàgs. 19 i 32
“Així que entreu a la fageda d’En Jordà, si el viarany esquerp us hi menava, comença aquell “verd d’aigua endins” que temptà el poeta com un somni teixit de fulles fines, desplegades, i de troncs blanquinosos que es multipliquen talment presos en un galeria de miralls. Aquest verd silenciós i tendre no enlluerna ni ofega. La seva il·lusió de profunditat marina no us dóna l’enyorança ni el deler de la superfície. Sojorn de pau, a mesura que us hi endinseu es va espesseint el silenci. Ja a penes es dibuixa cap corriol en la catifa seca, deixalla de l’hivern, que posa cendra amarga en les flors i les herbes de la primavera. Trobeu potser un pradell escàs, on el sol, després de ferir amb sagetes d’or impalpable el fullam entrecreuat que l’ocultava, dibuixa pàl·lides rodones morades. Ara el silenci és una remota fressa d’ones o, millor, la bonior, filtrada, d’un alat estol innumerable. El trenquen, pausats, la gorja apassionada del rossinyol, el crit desdenyós del pica-soques, la melangia clara del puput. Déu meu, aquí, la vostra paraula em colpiria, de tan entenedora. La joia em sembla un missatger, la joia, que és, enmig dels arbres verds i alts, que us fan rodona sense estrènyer, un inefable gust d’eternitat.
La fageda és vasta, però diríeu que sempre sou al mateix indret. Per una clariana, de sobte, us apareixen les muntanyes fosques i el cel, d’un blau violent. O bé el camp de sègol, vincladís cabell d’or. La pluja el mulla, l’oratjol el pentina. Les campanetes blaves i les roselles n’esquitxen la llisor. Torneu enrere: els botons d’or, i les mil flors del bosc, creixen amb la rosada d’aquesta llum líquida.
Tot d’una, ai las!, el somni es fon. Heu deixat la fageda amb lentitud imperceptible. Pel camí, d’altres faigs us donaran la seva ombra i la seva verdor. Però sentireu la recança d’aquella selva closa per tots costats, prodigiosa de ressons apagadíssims, i de la seva claror irreal i molla. Ara els camins baixen vers una vall molsuda, feta de verdor i de fonts remoroses, amb les clapes de color de terra-siena dels camps treballats. Passa, enllà, una carreta de bous i espereu que l’atzar faci brollar enmig dels blats ufanosos la rosella d’una barretina, com en les pintures del vell Vayreda.
Aquestes terres floreixen i fruiten, generoses de saba. En un bassiol capgrossos i salamandres floten i es capbussen.
A cada recolzada, com en un miracle, hi ha el raig segur d’una deu. Un rec voreja el camí, i l’aigua, límpida, colltorça l’espessor estilitzada de les herbes del fons. En tota la llargada, alterosos, daurats com estels, hi ha els lliris grocs que atreien Mistral, infant, a les aigües del rec de la sénia, a Mallana. El blat i l’ordi assaonen les espigues. Les forques, enllà, enlairen el fenc, que escampa la seva alenada humida. El riu té vagues lluïssors i unes corbes suaus, inefables.
I quan, d’una coma estant, veieu la vila d’Olot allargar-se en teulades rogenques i morades, us sembla un navili que navega per un mar de maragda o un reducte assetjat per tots els verds exultants de la primavera.”
Font: GARCÉS, Tomàs. Quadern de la Selva. Quaderns de poesia. Barcelona, 1962. Pàgs. 29-30-31. | 0.816284 | curate | {"ca": 0.9745230923694779, "en": 0.001694277108433735, "fr": 0.007655622489959839, "es": 0.006839859437751004, "ru": 0.0020707831325301206, "de": 0.0012550200803212851, "pt": 0.005522088353413655, "sv": 0.00043925702811244984} | http://www.grandtourcatalunya.com/index.php/girona-vic/ |
wikipedia_ca_20230401_0_700313 | The Movie Database
Aquest article podria incomplir els .
[ Milloreu-lo] amb que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un o . (2022)
The Movie Database (TMDB) és una base de dades col·laborativa de l'audiovisual, incloent informació de pel·lícules, sèries, actors, directors, etc...
No té la interfície en català, però sí que permet introduir-hi texts, títols, tràilers i pòsters en català, que seran els que veurà l'usuari que hagi triat aquesta llengua com a preferent. | 1 | perfect | {"en": 0.03643724696356275, "ca": 0.951417004048583, "pl": 0.012145748987854251} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=700314 |
oscar-2301_ca_20230418_6_310204 | Pels que encara no estigueu al corrent del tema, la Daphne ja va tornar de Xina el dissabte així que ja teniu un bon motiu pel que no escric cap novetat al blog últimament. S’ha de recuperar el temps perdut, és clar. També aprofito per iniciar una serie de fotos a la secció photoblog amb algunes fotos boníssimes que ha portat la Daphne de la Xina. | 0.754569 | curate | {"ca": 1.0} | https://oriolrius.cat/tag/bird/ |
mc4_ca_20230418_4_448588 | PTV - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
4 de maig de 1956
Guillem i Antoni Tachó, Maurici Perramón i Josep Vila
Microcotxes i vehicles industrials
El PTV fou un microcotxe fabricat per l'empresa catalana Automóviles Utilitarios, S.A. (AUSA) a Manresa, Bages, entre el 1956 i 1961. Va ser una de les marques de microcotxes catalans de major difusió a l'estat espanyol junt al Biscúter. A diferència d'aquest, del Goggomobil basc i de l'Isetta espanyol, era l'únic de disseny i fabricació estrictament locals. També hi ha qui el considera un dels microcotxes fabricats a l'estat més bonics (especialment les versions bicolors).
La història comença amb els vehicles que els germans Tachó havien desenvolupat durant els anys 1950 (La Balena) i 1956 (El Coca), dels quals se'n va construir una sola unitat de cadascun. A partir d'aquest últim es va pensar a desenvolupar un microcotxe en sèrie, per a la qual cosa Guillem Tachó, el seu germà Antoni, Maurici Perramón i Josep Vila van fundar el 4 de maig de 1956 l'empresa AUSA. De les inicials dels cognoms sorgeix la marca, PTV.
El primer model va ser el PTV 250 de 1956. Era un atractiu descapotable de dues places (2/3 segons la publicitat de l'època) amb motor posterior monocilíndric de 250cc, que amb una potència d'11 cv assolia els 75 km/h. N'hi havia dues versions, amb portes i sense. En total se'n van arribar a produir 1.100 unitats fins a 1961, la qual cosa el situa com al quart microcotxe de major producció a l'estat, després del Biscúter, el Goggomobil i l'Isetta. [1] Els preus oscil·laven entre les 44.500 i les 55.000 pessetes. Es varen comercialitzar a tota la península Ibèrica.
En base al PTV 250 es van fabricar 45 vehicles comercials entre 1959 i 1961. Disposaven de poca capacitat de càrrega en portar el motor darrere. Se'n va fabricar un prototipus amb motor al davant que durant anys va ser utilitzat per AUSA com a vehicle de transport.
També es va fer un prototip del model PTV 400. Dotat d'un potent motor bicilíndric de dos temps amb compressor i enginyoses solucions tècniques, però no es va arribar a produir, ja que el seu desenvolupament tardà (1961) va coincidir amb l'apogeu del Seat 600.
La producció de microcotxes es va detenir en 1961, la qual cosa no va significar la fi de l'empresa, ja que amb gran visió comercial havien desenvolupat el 1961 una espècie de vehicle de trabuc que donaria lloc al famós Dumper. Actualment AUSA és líder mundial en aqueix mercat i en el dels carretons elevadors fins a 3 Tn.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: PTV
↑ Cubeles, Albert; Roca, Joan. «La competència del Biscuter». A: L'enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona (PDF). Barcelona: Museu d'Història de Barcelona, 12 desembre 2012, p. 26 (MUHBA Llibrets de sala, 11).
«PTV, Manresa Barcelona» (en castellà). grupo7.com. [Consulta: 24 març 2013].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=PTV&oldid=18991503»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 17 oct 2017 a les 23:10. | 0.791283 | curate | {"ca": 0.9353535353535354, "es": 0.025589225589225585, "en": 0.010101010101010102, "pt": 0.003703703703703704, "de": 0.025252525252525252} | https://ca.wikipedia.org/wiki/PTV |
oscar-2201_ca_20230904_3_114509 | La fira taurina de Falles de la Plaça de bous de València per a l'any 2019 oferirà huit corregudes de bous, un festeig de piques i dos corregudes de jònecs amb picadors en un cartell on destaquen Enrique Ponce, Román, El Juli, José Mari Manzanares i Cayetano. La venda d'entrades soltes per a aquesta Fira de Falles de la plaça de bous de València començarà el dilluns 25 de febrer .
Pel que respecta a la renovació de l'abonament, continuarà comptant amb un 10% de descompte i es podrà realitzar entre el dimarts 5 i el dissabte 16 de febrer , totes dues dates incloses. Els nous abonaments, que tindran un 5% de descompte, es podran adquirir des del mateix dia 5 de febrer fins al 22 de febrer de 10.00 a 14.00 i 17.00 a 20.00 hores de dilluns a divendres i de 10.00 a 14:00h els dissabtes en les taquilles de la Plaça de Bous.
Com a novetat, si es renoven els abonaments per internet s'obtindrà un 5% addicional de descompte, per la qual cosa aquest quedarà fixat en un 15%.
L'abonament de Falles també compta amb la correguda de jònecs que se celebrarà a la plaça de bous de València en la Fira de la Verge l'11 de maig.
Quant als festejos populars fora d'abonament, el diumenge, 10 de març, a les 11.00 hores, se celebrarà el Campionat d'Espanya de Retalls de Bous; el divendres, 15 de març, a les 22.30 hores, tindrà lloc un Concurs de Ramaderies, amb les 12 millors; i el diumenge, 17 de març, a les 11.00 hores, la plaça de bous de València acollirà la XXIV edició del Concurs Nacional de Retalls, on estaran els millors retalladors.
Tots els festejos començaran a les 17.00 hores, excepte la correguda de piques del dia 19 de març, que tindrà lloc a les 11.30 hores i la correguda de jònecs de maig que serà a les 18.30 hores.
CARTELLS DE LA FIRA DE FALLES 2019
Dissabte, 9 de març:
Erales de Daniel Ramos per a Jesús Moreno (E.T. Albacete), Jordi San José (E.T. València), Miguel Polope (E.T. València), Jorge Martínez (E.T. Almería), Rafael León (E.T. Màlaga), Emiliano Robledo (E.T. Aguascalientes ETMSA).
Diumenge, 10 de març:
Bous de Victorino Martín per a Rafaelillo, Octavio Chacón i Fortes.
Dilluns, 11 de març:
Jònecs de Guadajira per a Juan Cervera, Ángel Téllez i Francisco de Manuel.
Dimarts, 12 de març:
Jònecs de El Parralejo per a Diego San Román, Miguelito i Borja Collado.
Dimecres, 13 de març:
Bous de Alcurrucén per a Álvaro Lorenzo, Luis David i Pablo Aguado.
Dijous, 14 de març.
Bous de Zalduendo per a Antonio Ferrera, El Fandi i López Simón.
Divendres, 15 de març:
Bous de Victoriano del Riu per al Juli, Roca Rey i Jesús Chover que prendrà l'alternativa.
Dissabte, 16 de març:
Bous de Juan Pedro Domecq per a Enrique Ponce, José María Manzanares i Paco Ureña.
Diumenge, 17 de març:
Bous de Jandilla per a Diego Urdiales, Sebastián Castella i Cayetano.
Dilluns, 18 de març (correguda mixta):
Bous de Los Espartares per a Diego Ventura i bous de García Jiménez per a Enrique Ponce i Toñete.
Dimarts, 19 de març (matinal):
Bous de Fermín Bohórquez per a Sergio Galán, Leonardo Hernández i Léa Vicens.
Dimarts, 19 de març (vespertina):
Bous de Fuente Ymbro per a Emilio de Justo, Román i Ginés Marín.
Dissabte, 11 de maig:
Jònecs de Montealto per a Adrien Salenc, Marcos i el triomfador de la Fira de Falles 2019.
dissabte, 9 març, 2019 - 17:00 a dimarts, 19 març, 2019 - 17:00
dissabte, 11 maig, 2019 - 18:30
CARTEL FALLAS 2019.pdf
Noticíes
"OXÍGENO TOUR" DE MALÚ
"Oxígeno Tour", la nova gira de la cantant Malú, arrancarà al mes d'octubre i inclourà dates dins i fora del nostre país. A la Plaça de Bous de València arribarà el 10 de novembre.
LOQUILLO, EN CONCERT
Al 2018, quaranta anys després de la seua primera actuació, Loquillo torna als escenaris amb "40 anys de Rock and Roll Actitud", una gira que presentarà en la Plaça de Bous de València el 9 de novembre.
MELENDI, EN CONCERT
Melendi estrenarà a l'agost el directe de "Ahora" i arribarà a la Plaça de Bous de València el 19 d'octubre. L'artista espanyol que més entrades va vendre al 2017 torna als escenaris a partir d'agost de 2018 amb "Ahora Tour", la seua gira més internacional, que comptarà amb 8 úniques dates a Espanya i inclourà un gran nombre de països del continent americà.
MIGUEL RÍOS, EN CONCERT
Acompanyat de la seua banda, "Los Black Betty Boys", i d'una orquestra Simfònica de 50 músics, dirigida per Carlos Checa. Així apareixerà Miguel Ríos en la plaça de bous de València el pròxim 29 de setembre, on presentarà el seu últim treball "Symphonic Rios", que dóna nom a la gira.
PABLO LÓPEZ, EN CONCERT
El "Tour Santa Libertad" de Pablo López arriba a la Plaça de Bous de València el 22 de setembre. El cantant presentarà en directe el seu últim treball discogràfic "Camino, fuego y libertad". "Amb aquest disc he remenat tot, la meua vida, les meues històries, inclús, ma casa", afirma López. | 0.74682 | curate | {"ca": 0.8207885304659498, "es": 0.14294750158127767, "it": 0.00990934008011807, "en": 0.011174362218005482, "de": 0.004638414505587181, "st": 0.001686696183849884, "ja": 0.004005903436643475, "gl": 0.004849251528568416} | http://plazadetorosvalencia.es/web/ca/noticias/568?page=1 |
macocu_ca_20230731_1_184370 | Sou a: Inici / Notícies / Ocupació mitjana al voltant del 65% pel pont de desembre, amb totes les estacions d'esquí a punt
Info
Les comarques del Pirineu esperen una ocupació mitjana d'entre el 60% i el 65% al llarg dels propers, entre el 3 i l'11 de desembre, en el marc d'un llarg i excepcional pont festiu en el qual s'encadenaran, enmig de dos caps de setmana, les festes de la Constitució (dimarts) i de la Puríssima (dijous). Això fa que enguany s'esperi una afluència de visitants més repartida, cosa que pot afavorir la venda de forfets i alhora evitar aglomeracions.
Segons les previsions que ha anunciat el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, durant aquests nou dies els complexos hivernals, només pel que fa a la demarcació, confien vendre més de 70.000 forfets, als quals caldrà sumar-hi els de les estacions de la Cerdanya i el Ripollès. Del 8 a l'11 de desembre és quan hi ha més reserves i l'ocupació podria arribar al 75%. Mentrestant, aquest primer cap de setmana i fins dimarts dia 6, la xifra es quedaria al 50%. No obstant això, alguns hotels a peu de pistes poden arribar a penjar el cartell de complet. El director del Patronat, Juli Alegre, destaca que aquest any el calendari permetrà "esponjar els visitants" de manera que "no s'esperen massificacions però sí un flux constant i continu de turistes".
La pràctica totalitat de les estacions d'esquí alpí ja obren aquest cap de setmana. La setmana passada ja ho van fer Masella, La Molina, Grandvalira, Porté-Pimorent, Vallter i Baqueira-Beret. Ara, pel que fa al Pirineu català, s'hi sumen Port del Comte, Port Ainé, Espot, Boí Taüll i Vall de Núria; i pel que fa al Capcir, també es posa en marxa Els Angles. A Andorra s'estrena Vallter. En general les estacions obren amb gruixos modestos, d'entre 10 i 50 centímetres, però amb una neu de qualitat gràcies a les glaçades dels darrers dies. L'excepció és Boí Taüll, que a les cotes més altes ja suma un gruix de 165 centímetres.
Port del Comte ha anunciat que ja obrirà aquest dissabte i que serà la primera estació que té tot el domini en funcionament, amb 50 km de pistes i mig metre de neu. Masella té oberts de moment 28 km de pistes (6 remuntadors) i la totalitat del desnivell esquiable. A Baqueira-Beret ja han obert 51 km, un terç del domini. A Port Ainé i Espot Esquí s'estrenen amb 15 km oberts a cada estació. De la seva part, Grandvalira ja ha obert nous sectors i ofereix 70 pistes i 48 remuntadors en funcionament, més de la meitat dels 210 km del domini. Vallnord arrenca amb 27 remuntadors i 36 pistes d'un total de 68.
Pel que fa a l'esquí de fons, tal com ja va avançar aquest dijous Tot Nòrdic, aquest dissabte obren circuits Aransa i Guils-Fontanera, que se sumen a Tuixent-la Vansa, Sant Joan de l'Erm i Lles de Cerdanya. Tuixent ja ha obert novament aquest divendres i ha anunciat que romandrà en funcionament de manera ininterrompuda durant aquests dies, fins al dia 11.
Bones previsions per Nadal Pel que fa a la resta del mes, Juli Alegre ha avançat per a la campanya de Nadal també s'esperen bones dades d'ocupació i d'afluència d'aficionats a l'esport blanc. En un altre ordre de coses, el director del Patronat de Turisme de la Diputació ha reconegut que els preocupa l'estat de les carreteres d'accés al Pirineu i la incidència que això pot tenir en els visitants. Els darrers dies, després del temporal, hi ha hagut despreniments de roques a la C-14, a Organyà, i a la C-13, a Llavorsí. | 0.850717 | curate | {"ca": 0.9906623869273417, "en": 0.0011672016340822876, "fr": 0.008170411438576015} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_354112 | 12/03/2010Segons ha pogut saber aquest digital, TV-3 ha censurat definitivament el reportatge Monarquia o República que estava previst d'emetre durant el més passat i que es va gravar ja fa uns mesos. Entre els entrevistats hi figuraven el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, l'eurodiputat del PP Alejo Vidal-Quadras, el dirigent del PNB Iñaki Anasagasti, el periodista Luis María Ansón, l'excap de la Casa Reial Sabino Fernández Campo i Santiago Espot, líder de Força Catalunya. Pel que sembla, a part de les moltes crítiques als Borbons, també hi havia entrevistats que donaven algun detall nou sobre l'Operació Armada i el 23-F. http://www.eltriangle.eu/cat/viewer.php?IDN=11523 "tararí que te vi! ", ja poden posar-ho en streaming perquè el poble ho pugui veure aquí hi apareixen fragments http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=28559
Qui ha votat monarquia?
el rei llegeix racocatala.cat!
Edito: El rei sap llegir?
i a sobre català
Pero ezo no era un dialetto derehpañó? Porque en ehpaña de toa la via sablao ehpañó, por dió! | 0.741723 | curate | {"ca": 0.9104186952288218, "es": 0.08958130477117819} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_153068 | Cogollo gran i ben atapeït, amb una gran base, fulles color verd brillant amb tonalitats vermelloses amb baixes temperatures. Bona tolerància a Tip Burn. Per plantacions de setembre a abril.
press to zoom
Arena: Cruixent, resistent i productiu. Gran volum.. Varietat de Meravella que es pot recol·lectar tot l'any, tot i que és ideal per a l'estiu i la tardor
Tipus Trucadero / frances
Graffiti
Semi-oberta de color verd brillant, volum destacable i rendiment elevat. Presentació comercial excel·lent. Ideal per recol·lectar tot l'estiu a causa de la seva resistència a l'espigat.
press to zoom
Sagess
Pella rodona i semipeinada, voluminosa i pesada. De fàcil tall color verd clar brillant. Tolerància a Tipburn i bolting. Ideal per recol·lectar a la tardor, hivern i primavera. Molt resistent al fred.
press to zoom
Tipus Roure Vermell
Crepine: Color vermell fosc intens. Alta uniformitat, gran volum i fulles denses.
Esplai RZ: Fulla de roure vermella tipus Jamai / Vitrai. Varietat amb excel·lent comportament enfront de espigat, amb forma aplatada i color vermell fosc a la base.
Jamaï RZ
Fulla de roure vermella amb excel·lent comportament enfront de espigat. Ideal per recol·leccions d'estiu.
press to zoom
Tipus Roure Verd
Querido
Fulla de roure verd rossa. Porte molt assegut, bon volum. Fulles espesses i plàstiques. Cor mitjanament dens i precocitat intermitja. Per plantar tot l'any.
press to zoom
Kiribati RZ: Enciam Fulla de roure verd, vigorosa, i color verd intens. No presenta problemes de acabdellament ni engroguiment de les vores de les fulles. Pel seu alt rendiment és molt interessant per a processat.
Kirinia RZ: Fulla de roure verd, amb bon comportament a l'espigat i al Tip Burn.
Tipus Llarg
Romà
És la varietat de llarg romà que té la fulla més fina. Molt semblant a la que menjaven els nostres avis. Ideal per recol·leccions a l'abril i maig.
press to zoom
Rumina
Enciam romana que destaca pel color verd brillant intens de les fulles exteriors i pel seu sabor. No cal amarrar per aconseguir el blanqueig de les seves fulles interiors. Produeix un cabdell de gran volum i alt pes. Presenta un bon comportament davant el picat, pujada a flor i poca sensibilitat al engroguiment de fulles exteriors.
press to zoom
Vargas RZ: Romana de color verd intens i gran rusticitat per recol·leccions d'hivern. El seu omplert lent li permet mantenir-se recolectable durant més temps. Doble aptitud fresc / processat.
Tipus Iceberg
Izanas RZ: Nova tipus Toscanes amb pujada a flor més lenta. Excel·lent comportament front
a tipburn i vena rosa.
Islandia RZ
Varietat d'enciam iceberg de color fosc i molt vigorosa. Molt uniforme, amb un alt percentatge de recol·lecció, bona base i caps rodons lleugerament aplanades. Apta per a processat. Per recol·leccions d'inici d'hivern i primavera en zones fredes i és possible la seva recol·lecció en hiverns suaus.
press to zoom
Bruma RZ
Enciam Iceberg de fulla abullonada, caps mica aplanades, vigor alt, rústica, molt bon comportament enfront del tip burn i pujada a flor molt lenta. Per recol·leccions d'estiu i tardor.
press to zoom
Tipus Roure Espasa
Hussarde
És una varietat de Roure que té el full en forma d'espasa. Es pot plantar tot l'any. El seu sabor no és tan suau com la resta de roures. A diferència de la resta de roures, acogolla. | 0.584293 | curate | {"ca": 0.8709777227722773, "en": 0.05012376237623763, "km": 0.0018564356435643563, "es": 0.05198019801980198, "fr": 0.0024752475247524753, "pt": 0.002165841584158416, "fi": 0.008044554455445545, "pl": 0.005878712871287129, "it": 0.006497524752475247} | https://www.plantersgrill.com/enciam |
mc4_ca_20230418_9_218760 | Inici Actualitat Taradell tindrà un Parc de les aromes amb el barballó com a...
L’Ajuntament de Taradell va presentar aquest dijous al vespre un projecte que preveu integrar en el municipi a nivell turístic i natural un parc de les aromes basat en les lavandes i el barballó. La iniciativa s’integraria en la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya.
‘Aromes de Taradell’ serà l’únic parc de les olors a Osona dels 22 que hi ha a nivell català. La iniciativa neix al voltant de la tradició de les atxes de barballó i la recuperació d’aquesta escassa planta. Així, s’estructurarà un parc urbà amb diferents espais i activitats dedicats al cultiu de lavandes, creació de productes i recuperació del barballó autòcton.
D’una banda, des del mes de maig ja es va començar a conrear barballó i lavanda en dos camps que serviran per realitzar les atxes de barballó i obtenir oli essencial de lavanda. L’objectiu és aprofitar petites parcel·les de camps que no són rendibles per cultivar diverents tipus de lavandes. Ja hi ha una dotzena de propietaris interessats amb qui es constituiria una cooperativa per produir i comercialitzar productes. També està previstes tres hectàrees de gestió municipal que servirien per fer recerca. L’objectiu és arribar a tenir a llarg termini entre 80 i 100 hectàrees de cultiu.
Camí terapèutic i tallers
També està previst habilitar un camí terapèutic al darrere del Pujoló on es podria anar descalç i provar diferents textures. Al mateix temps, a l’escola L’Arpa hi haurà un petit espai de tallers culinaris i artístics i al costat un laberint de lavandes.
També està previst que l’edifici de Can Just sigui la seu del Parc de les Aromes. A través d’una col·laboració amb l’Agrupament Rocaguinarda l’objectiu és compartir projecte i habilitar-hi una agrobotiga i un jardí visitable amb diferents plantes aromàtiques i medicinals per poder-les tocar i observar de prop.
També es faran rutes guiades per visitar tots els espais i s’ajardinaran espais públics amb plantes com la lavanda, essent no només espais ornamentals sinó també productius.
El regidor de regidor de Turisme, Pagesia i Medi ambient de l’Ajuntament de Taradell, Jordi Baucells, va destacar que la cultura de les atxes de barballó és una “tradició que s’estava perdent perquè l’habitat del barballó s’està perdent”.
El projecte també està estudiant crear un producte comercialitzable únic a partir del barballó. Així, s’està analitzant químicament el barballó de Taradell per comprovar si té propietats cosmèticament interessants per generar alguna comercialització.
La presentació també va comptar amb Pilar Comas, fundadora de la Xarxa del Parc de les Olors, que va destacar la iniciativa es basa en “combinar el cultiu de la terra amb l’elaboració de productes, comercialitzar-los i fer una tasca de divulgació”.
Diumenge castanyada de l’Agrupació Sardanista de Taradell
L’Ajuntament de Taradell convoca el 10è Premi al millor treball de recerca de batxillerat | 0.867856 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.taradell.com/2017/10/27/taradell-tindra-parc-aromes-amb-barballo-com-insignia/ |
macocu_ca_20230731_8_344057 | Número d'edicte 2200 - Pàgines 6323-6339
Número d'edicte 2225 - Pàgina 6340
Número d'edicte 2141 - Pàgines 6341-6351
Número d'edicte 2142 - Pàgines 6352-6363
Número d'edicte 2107 - Pàgines 6364-6366
Número d'edicte 2108 - Pàgines 6367-6379
Acord del Ple del Consell Insular de Mallorca d'aprovació del Pla de Vies Ciclistes de l’illa de Mallorca com a instrument de directrius estratègiques per a una mobilitat sostenible en desplegament del Pla Territorial Insular de Mallorca
Número d'edicte 2112 - Pàgina 6380
Acord de modificació de l’acord del Consell Executiu de 22/11/2017 de concessió de subvencions de la convocatòria de subvencions pel foment de l’esport mitjançant ajudes al manteniment i millora d’instal·lacions esportives públiques de Mallorca
Número d'edicte 2149 - Pàgines 6381-6383
Número d'edicte 2194 - Pàgines 6384-6386
Departament de planejament i gestió urbanística. Servei juridicoadministratiu de planejament. Modificació del PGOU al sòl urbanitzable SUP /77-01 “Son Martorell”
Número d'edicte 2151 - Pàgines 6390-6399 | 0.738782 | curate | {"ca": 0.953307392996109, "es": 0.04669260700389105} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_271209 | El present lloc web té per objecte donar a conèixer la companyia de teatre Hermanas Picohueso i té un caràcter merament informatiu.
María de Lluc Portas Miguel-Gómara no serà en cap cas responsable dels errors o omissions que poguessin existir en la informació facilitada, ni de l’aplicació o ús concret que pogués fer-se’n de la mateixa.
María de Lluc Portas Miguel-Gómara es reserva el dret de modificar en qualsevol moment i sense previ avís el contingut de la web, el present Avís Legal així com les condicions d’ús que poguessin resultar aplicables a la present web.
Identificació
En compliment amb el deure d’informació recollit en l’article 10 de la Llei 34/2002, de l’11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic, les dades aquí consignades corresponen a l’entitat titular d’aquesta Web:
Denominació Social: María de Lluc Portas Miguel-Gómara
NIF/CIF: 43200138C
Adreça: C/Mestre Munar 30 Esporles 07190 – Illes Balears (Espanya)
Correu electrònic: [email protected]
Propietat intel·lectual i industrial
Tots els drets de la Propietat Industrial i Intel·lectual de la totalitat d’elements continguts en aquesta Web, incloses les marques comercials, formats, dissenys gràfics, textos, imatges i documents, pertanyen a María de Lluc Portas Miguel-Gómara, i es troben protegits por les lleis espanyoles i internacionals sobre propietat Intel·lectual i Industrial. Queda expressament prohibida la reproducció total o parcial d’aquest lloc web i de qualsevol dels seus continguts sense permís i per escrit de María de Lluc Portas Miguel-Gómara
L’accés al lloc web no implica cap tipus de renúncia, transmissió, llicència o cessió dels esmentats drets per part de María de Lluc Portas Miguel-Gómara, tret que s’estableixi expressament el contrari.
Condicions d’ús
L’accés a aquest lloc Web implica l’acceptació d’aquestes condicions d’ús sense reserves que regulen l’accés i la utilització del mateix amb la finalitat de posar a disposició dels usuaris informació sobre els nostres productes i serveis.
Es prohibeix expressament la utilització dels continguts d’aquest lloc Web per a la seva utilització amb fins comercials o per a la seva distribució, transformació o comunicació.
María de Lluc Portas Miguel-Gómara, no respondrà de cap conseqüència, dany o perjudici que pogués derivar-se de l’esmentada utilització o ús de la informació.
Tant l’accés a aquesta Web com l’ús que pugui fer-se’n de la informació continguda en la mateixa és de l’exclusiva responsabilitat de qui ho realitza.
L’usuari s’obliga a no utilitzar la informació que es publica en aquesta Web amb fins o efectes il·lícits o lesius, a no fer malbé o inutilitzar la informació i a no realitzar qualsevol altra acció que pugui ser contrària al contingut d’aquest Avís Legal.
María de Lluc Portas Miguel-Gómara, es reserva el dret a modificar els continguts de l’oferta comercial dels productes quan ho estimi oportú i a mantenir el seu contingut actualitzat.
María de Lluc Portas Miguel-Gómara, no pot assegurar la inexistència d’interrupcions o errors en l’accés a aquest lloc Web, encara que posarà els seus majors esforços per evitar-los.
Política de Protecció de Dades
De conformitat amb el que es disposa en la Llei Orgànica 15/1999, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, s’informa a l’usuari que les dades personals subministrades seran incorporades a un fitxer titularitat de María de Lluc Portas Miguel-Gómara, amb la finalitat de poder gestionar les seves peticions i/o consultes.
A través de l’emplenament de formularis de la Web o mitjançant l’enviament de correus electrònics o qualsevol altre tipus de sol·licitud d’informació remesa a María de Lluc Portas Miguel-Gómara, l’interessat presta el seu consentiment exprés per al tractament de les seves dades personals i per rebre comunicacions sobre les activitats i serveis de María de Lluc Portas Miguel-Gómara.
En cap cas María de Lluc Portas Miguel-Gómara, utilitzarà les dades personals dels interessats per fins diferents dels anteriorment esmentats, i es compromet a guardar el degut secret professional i a establir les mesures tècniques i organitzatives necessàries per salvaguardar la informació conforme als requeriments que estableix el RD 1720/2007, de desenvolupament de la LOPD.
Pot exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en qualsevol moment, mitjançant escrit, acompanyat de còpia de document oficial que l’identifiqui, adreçat a María de Lluc Portas Miguel-Gómara, C/Mestre Munar 30 Esporles 07190 – Illes Balears (Espanya).
Xarxes socials
Posem en coneixement seu que estem presents en Xarxes Socials. El tractament de les dades que es realitzi de les persones que es facin seguidores (i/o realitzin qualsevol vincle o acció de connexió a través de las Xarxes Socials) de les pàgines oficials de hermanaspicohueso.com, en les xarxes socials, es regirà per aquest apartat, així com per aquelles condicions d’ús, polítiques de privacitat i demés normatives d’accés, ús i similars que pertanyin a la xarxa social que correspongui, de les quals l’usuari de las Xarxes Socials, ja haurà acceptat. María de Lluc Portas Miguel-Gómara, tractarà les seves dades amb les finalitats d’administrar correctament la seva presència a la xarxa social que correspongui, informar-lo d’activitats o serveis de hermanaspicohueso.com, o de tercers que puguin estar relacionats amb la nostra activitat així com per qualsevol altra finalitat que les normatives de les Xarxes Socials puguin permetre.
Enllaços
Al punxar en qualsevol dels enllaços (o hiperenllaços) que puguin aparèixer en el nostre lloc web, vostè accepta fer-ho a títol informatiu i reconeix que María de Lluc Portas Miguel-Gómara no exerceix cap control sobre ni respon del contingut de la informació a la que accedeixi.
Política de protecció de menors
Queda prohibit l’accés i ús d’aquest lloc Web als menors de 14 anys que no estiguin degudament autoritzats. María de Lluc Portas Miguel-Gómara, entén que des del moment en que un menor accedeix a aquesta Web, compta amb el permís dels seus pares, del seu tutor o del seu representant legal.
María de Lluc Portas Miguel-Gómara, recorda a les persones majors d’edat que tinguin al seu càrrec a menors, que serà de la seva exclusiva responsabilitat si algun menor incorpora les seves dades per a sol·licitar alguna informació o servei.
També se’ls informa que existeixen programes informàtics per acotar la navegació mitjançant el filtre o bloqueig a determinats continguts.
Legislació i jurisdicció aplicable
Les presents condicions es regeixen per la normativa espanyola vigent que li és d’aplicació.
Per a la resolució de les controvèrsies que poguessin derivar-se com a conseqüència del disposat en les presents disposicions, i amb renúncia expressa a qualsevol altre fuoro que pogués correspondre, l’Usuari acorda sotmetre’s a la Jurisdicció dels Jutjats i Tribunals de Barcelona (Espanya).
2022 Col·lectiu Güilis - Política de Cookies / Privacitat / Avís Legal
Web: estic.online i TIMIT
Privacy Settings
We use cookies to enhance your experience while using our website. If you are using our Services via a browser you can restrict, block or remove cookies through your web browser settings. We also use content and scripts from third parties that may use tracking technologies. You can selectively provide your consent below to allow such third party embeds. For complete information about the cookies we use, data we collect and how we process them, please check our Privacy Policy | 0.837585 | curate | {"ca": 0.9283990345937249, "en": 0.07160096540627514} | https://collectiuguilis.com/avis-legal/ |
cawac_ca_20200528_9_39685 | Escola Immaculat Cor de Maria
És una escola concertada que forma part de la Fundació Educativa Privada Dominiques Anunciata Pare Coll (FEDAC), que té una finalitat educativa d'acord amb l'esperit evangèlic i amb consonància amb el carisme i ideari de les Dominiques de l'Anunciata.
L'escola compta amb una sola línia i imparteix el 2n cicle d'educació infantil, l'educació primària i a partir del curs 2012 i 2013 l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). D'acord amb el seu caràcter propi prioritza l’educació integral de l’alumne:
- Acollint-lo, estimant-lo i potenciant les seves capacitats. - Promovent en ell un tarannà crític, dialogant i responsable. - Fomentant actituds d’organització, autoexigència i constància envers el treball ben fet. - Fent viure les nostres tradicions, estimar la llengua i el nostre poble, des del respecte a altres cultures. - Ajudant-lo a crear una escala de valors en els quals s’hi trobin els valors cristians. | 0.80048 | curate | {"pt": 0.0308839190628328, "ca": 0.9691160809371672} | http://www.santfeliudecodines.cat/sant-feliu/guia-del-municipi/equipaments-municipals/escola-immaculat-cor-de-maria |
racoforumsanon_ca_20220809_2_109574 | http://www.youtube.com/watch?v=K0Nh5iHrEf4
ningú s'enrecorda del pingu? I una altra sèrie que m'agradava molt i no ha sortit per aquí... Trigun!
el pingu... quin trauma quan em vaig enterar que no parlava!!! Tota la infància pensant que parlaven entre ells i de més gran em vaig adonar que no! No us ha passat?
En Carla parlava, i en català!! (clica la icona)
ja deia jo | 0.471314 | curate | {"en": 0.11602209944751381, "oc": 0.07734806629834255, "ca": 0.6906077348066298, "la": 0.04419889502762431, "es": 0.04419889502762431, "fi": 0.027624309392265192} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_214325 | Ailey II ens torna a sorprendre després d’un any de la seva última actuació a l’amfiteatre del Centre Cultural de Terrassa, amb dues coreografies noves, Road to one (del 2017) del mestre Darrel Gran Moultrie i Where are tongues (del 2018) del coreògraf Bradley Shelver i la repetició de Breaking Pont (del 2017) de la coreògrafa Renee I. McDonald per la gran acceptació que va tenir entre el públic el darrer any.
Cada acte va durar 25 minuts aproximadament. Aquest va ser el temps que el públic va estar en tensió, sense respirar, seguint sense parpellejar cada moviment que els ballarins executaven d’una manera magistral, amb una explosió d’energia que arribava a la pell de l’espectador. Des del primer segon que començava la música, els ballarins iniciaven els seus primers moviments, els quals et feien arribar una gran passió per la dansa gràcies a unes coreografies d’alta intensitat, i a uns cossos que desprenien energia, força i passió.
Alvin Ailey es va formar amb Catherine Dunham i Martha Graham, entre altres, i va ser el primer en fundar la primera companyia de ballarins i ballarines de raça negra. Avui en dia, és una llegenda de la dansa afro-americana. Ailey va crear la companyia el 1974 i va escollir a la seva primera ballarina Sylvia Waters com a directora artística, ocupant aquest càrrec durant 38 anys i convertint la companyia en una de les més importants d’Amèrica. El 2012, després de jubilar-se, el seu successor va ser Troy Powell, i amb ell al capdavant, Ailey II continua emocionant i aportant un altre dimensió del que és la dansa, treballant amb els coreògrafs emergents més destacats.
Darrel Gran, coreògraf i mestre més buscat a Amèrica; Bradley Shelver (sud-africà), ballarí com a solista d’Alvin Ailey Repertori i la companyia de Limón Dance, entre moltes altres; i Renee McDonald, que es va iniciar amb Tony Wilson School of Modern Dance (Jamaica) i que té una llarga trajectòria de coreografies per The Cdt, Emma Willard School de Nova York… Tots tres coreògrafs, amb diferents pinzellades, un més afro, l’altre més Graham, l’altre més modern jazz, però tots tres amb una gran visió plàstica i donant força a l’art de la dansa, han aconseguit -conjuntament amb els grans ballarins de la companyia- donar vida a les creacions que el públic de Terrassa va poder gaudir i ovacionar.
Música, vestuari, il·luminació, coreografies, ballarins, força, talent, intensitat, diversitat…. Acaba l’espectacle i la frase que es repetia a platea era “no tinc paraules!”. Després van sortint soles: “Quina passada!, genial!, espectacular!, increïble!, brutal!, fantàstic!, meravellós!”, ressonaven mentre la gent marxava cap a casa encara amb el regust d’Ailey II. Com deia abans…. vam poder veure la perfecció del moviment.
Marta Bieto | 1 | perfect | {"ca": 0.990174672489083, "pt": 0.005822416302765648, "fi": 0.004002911208151383} | https://monterrassa.cat/cultura/ailey-ii-perfeccio-del-moviment-veu-terrassa-153599/ |
mc4_ca_20230418_7_359564 | Gamakatsu Treble 13 Gris comprar i ofertes a Waveinn
2 10 pcs 12 10 pcs
Descripció Gamakatsu Treble 13
Aaron Martens dissenyat compta amb Finesse G MH Aguts un mitjà pesat Grau Torneig de filferro més dur (TGW) per a la força addicional i Nano Tecnologia Smooth Coat per a la penetració de ganxo instantània.
Estàs interessat en Gamakatsu Treble 13? No esperis més. Compra el producte al millor preu online, sempre amb la total confiança de waveinn i en un entorn totalment segur. Aquí trobaràs tota la informació sobre Gamakatsu Treble 13. Gamakatsu és una de les millors marques de nàutica i pesca que dissenya i fabrica Equip de pesca i pensant en les necessitats de tots els consumidors.
Característiques Gamakatsu Treble 13
Tecnologias Gamakatsu Treble 13 | 0.722732 | curate | {"es": 0.06933333333333333, "en": 0.024, "ca": 0.8653333333333333, "pt": 0.04133333333333333} | https://www.waveinn.com/botiga-nautica-pesca/gamakatsu-treble-13/617139/p |
macocu_ca_20230731_10_46135 | 9788497661027
Dia rere dia
Quasimodo va escriure Dia rere dia sota la dura experiència del domini nazi. En aquest llibre, qualificat de “realisme ètic” per algun crític, Quasimodo clarifica un poc el seu llenguatge hermètic per denunciar la injustícia i la brutalitat de la guerra, per lluitar contra la barbàrie i per fer crítica social, sense caure mai, però, en el pamflet prosaic ni renunciar a les seves arrels clàssiques.
ISBN:
9788497660907
A la claror de Verdaguer «Nous estudis i aproximacions»
Tal com destaca Joan Triadú al pròleg, Ricard Torrents «assalta i fa a miques conviccions ben encastellades sobre Verdaguer» i «reivindica amb tota la raó l’escriptor enlluernador que amb L’Atlàntida com a estendard fa passar la Renaixença del romanticisme a la universalitat». Torrents aplega nous estudis i aproximacions sobre l’obra del poeta i analitza críticament la recepció de Verdaguer des del punt de vista de la cultura pública, nacional, laica, que els temps de canvi reclamen. A la claror de Verdaguer s’obre amb Cent anys de presència simbòlica de Verdaguer i es tanca amb una confessió de l’autor sobre la seva trajectòria d’estudiós de Verdaguer, dominada pel que Valéry anomena «el desig insensat de comprendre».
9788497660921
Entre dues espases
La literatura, com totes les arts, és un entreteniment. Així ens ho pot semblar i ho és de portes enfora, però també ho és com a ritme interior entre els temps segats d’allò que és el cos (semiòtic) i la possibilitat del llenguatge (simbòlic): allò que determina el lloc que ocupem. El que ens dóna la literatura i totes les arts parteix de nosaltres mateixos i rebota en un llenguatge determinat establint un espai d’entreteniment. Tenim entre tant (intra-tenere) una màtria, una matriu, el lloc, el joc, la mar, “l’aigua infantil”.
9788497660914
Dimensions del present
Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923) poeta, pintor i pedagog de l’art en actituds i pràctiques unides i complementàries. Després de publicar l’any 2000 "Signe d’aire" (obra poètica, 1939-1999), continua mostrant en aquest volum la seva vitalitat creadora i la capacitat d’avançar i innovar en l’exercici d’una poètica que s’alça com una de les poques fites indispensables i absolutes de la poesia catalana dels nostres temps.
9788497660884
Històries poc corrents
9788497660877
9788497660846
Com desenvolupar el pensament matemàtic dels 0 als 6 anys «Propostes didàctiques»
Aquest llibre ofereix als educadors un seguit de respostes pràctiques a les necessitats de l’infant dels 0 als 6 anys pel que fa a l’adquisició i al desenvolupament del pensament matemàtic (raonament lògic, nombres i operacions, resolució de situacions problemàtiques, geometria, mesura i organització de la informació). Per a l’autor, les principals necessitats que cal atendre són: l’observació de l’entorn per poder-lo interpretar; la vivència de les situacions a través del propi cos i del moviment; la manipulació, l’experimentació i l’acció sobre els objectes; el joc; la verbalització de les observacions i de les accions, etc. Aquestes necessitats demanen alhora una programació sistemàtica de les activitats, un aprenentatge globalitzador i contextualitzat de les estructures logicomatemàtiques i unes activitats de treball cooperatiu. | 0.813789 | curate | {"en": 0.03497369235530796, "pt": 0.003714020427112349, "ca": 0.9427421850820179, "gl": 0.0015475085112968121, "es": 0.017022593624264934} | |
mc4_ca_20230418_1_726194 | Ciudadanos ja té diari: l'"Español" ! directe!cat
Política Última actualització Dimecres, 25 de febrer de 2015 05:00 h
Pedro J. Ramírez anuncia la sortida de l’”Español” a la recta final de la campanya de les eleccions catalanes i assegura compartir moltes coses amb “el gran partit emergent” de Rivera
L’exdirector d’El Mundo ha donat a conèixer els preparatius de la sortida del nou digital aquest dimarts a l’ hotel Ritz de Madrid. Pedro J. Ramírez ,en la seva intervenció, ha assegurat que "si la tecnologia ho permet, el digital sortirà a la recta final de la campanya de les eleccions catalanes”. Segon Ramírez, la idea és que en aquesta data tothom tingui clar a Catalunya la postura contrària al separatisme de l’”Español”, i ha assegurat que el digital anirà dirigit a tots els ciutadans d’Espanya, inclús a aquells que són espanyols sense reconèixer-ho.
Albert Rivera, Ciudad, Español, ibex 35, lliberalisme de dretes, Pedro J Ramírez
Pedro J. Ramírez i Albert Rivera, la fam es troba amb la gana
Ramírez ha deixat clar que comparteix en molts aspectes l’ideari de Ciudadanos que considera és un projecte “antídot” per fer front als “verins” que han afectat la societat espanyola dels últims temps. De fet, l’exdirector d’El Mundo va ser a primera fila a la presentació del programa econòmic de Ciudadanos el passat 18 de febrer a Madrid. I és que Ciudadanos representa tot allò que Ramírez pot esperar d’un partit: Ciudadanos és una formació clarament unionista que es presenta com una opció liberal i regeneradora ben vista pels poders de l’IBEX 35 i que necessita de suports per cristal·litzar el projecte. Ramírez ha trobat en Ciudadanos un partit al que donar suport des de l’Español, que compta amb el vist i plau de la dreta lliberal espanyola i de l’IBEX 35.
Pedro J. Ramírez avança la sortida d’“El Español” per les eleccions catalanes 03.02.2015.
Rivera, víctima de la catalanofòbia que practica 18.02.2015.
Albert Rivera diu als andalusos que els ensenyarà a treballar 14.02.2015.
9 de març de 2015, 12.37 h
Las meadas fluyen
eres una chica guarrita,
pero no por ello ,
dejas de ser tan puta como tu madre,
te gusta ser una ojerosa,
una guarra que se masturba a todas horas,
una puerca de salón,
como todas las golfas que en el mundo son,
y en esta españa nuestra
que hay tantas putas,
y se las dan de honradas,
tú,..oh, dilecta aventajada en fruición lujuriosa,
te entregas a la peor sordidez,
pones tus carnes
al servicio de Lucifer,
al servicio de todo ... Llegir més
9 de març de 2015, 12.31 h
LA ZOOFILIA DE LAS ESPAÑOLAS Y LOS PERROS
porqué a las mujeres españolas,
para poder tener SEXO con ellos,
las muy guarras enseñan al chucho
a lamerles la almeja del coño ,el mejillón,
o le hacen pajas al perro,
o le chupan la picha,
y se dejan penetrar o rozar la vulva,
o se morrean la boca,
oliendo su apestoso aliento,
uniéndolo al suyo propio,
olores pestilentes , mezclados en una orgía de banalidad,
de org... Llegir més
27 de febrer de 2015, 00.54 h
-dirigit a tots els ciutadans d'Espanya, fins i tot els qui són espanyols sense reconèixer-ho.
No "inclús aquells"
26 de febrer de 2015, 19.05 h
És un diari de futbol, no?
25 de febrer de 2015, 19.48 h
kdfghjd dsfasdfsda
25 de febrer de 2015, 18.22 h
inclús a aquells que són espanyols sense reconèixer-ho. --------> ET REFEREIXES A QUE TENIM DNI DE L'ESTAT ESPANYOL?. PER QUE ENS POTS IMPOSAR ETIQUETES PER PICAR-NOS PERÒ NO ENS PODRÀS CANVIAR ELS SENTIMENTS.
25 de febrer de 2015, 13.06 h
25 de febrer de 2015, 12.19 h
El Pedro J. i el de C's, son dos pols que s'atrauen .
25 de febrer de 2015, 11.01 h
! VAJA PARELL !.
25 de febrer de 2015, 09.37 h
A sota porta un corsé vermell?
Per què no es dedica a la llenceria aquest paio? | 0.607035 | curate | {"ca": 0.7026359143327842, "es": 0.24244920373421197, "pt": 0.005766062602965404, "an": 0.006864360241625481, "sv": 0.004942339373970346, "ru": 0.024986271279516747, "fr": 0.008511806699615597, "en": 0.003844041735310269} | http://directe.larepublica.cat/noticia/388568/ciudadanos-ja-te-diari-l-espanol |
mc4_ca_20230418_14_29324 | Com incentivem l'R+D a les empreses? Polítiques de suport a la innovació
Com vèiem en l’article anterior (Qui paga realment la recerca? ), en els països desenvolupats són els agents privats (empreses i institucions privades sense ànim de lucre) qui suporten la inversió en R+D. A través d’aquest article volem analitzar el paper de les polítiques públiques que es duen actualment a terme per tal de fomentar l’R+D a les empreses i altres agents del món privat.
L’R+D privada a Catalunya i Espanya
L’Estratègia de Lisboa (l’antecessora de l’Estratègia Europa 2020) fixava que, per a 2010, almenys dos terços de l’esforç econòmic per a l’R+D fos d’origen privat. Tot i que estem lluny d’assolir-los, a Catalunya el pes del sector privat (empreses + institucions privades sense ànim de lucre) ha anat augmentant de manera progressiva fins al 57,5% de 2015. La dada global d’Espanya es manté en nivells encara inferiors, en el 46% segons les dades de l’OCDE.
Si ens centrem a fer una anàlisi sobre l’estat de l’R+D a les empreses catalanes prenent com a referència el Baròmetre de la Innovació a Catalunya 2016 (3a edició), elaborat per ACCIÓ, es constata com una quarta part de les empreses catalanes de 9 o més treballadors adquireixen o desenvolupen R+D. En el cas del sector industrial, el percentatge arriba al 39’4%. Segons es dedueix d’aquest informe, els bons resultats de la inversió en R+D a les empreses catalanes semblen clars: un 56% van augmentar els recursos destinats a la recerca entre 2014 i 2015, mentre tan sols un 6’9% els van retallar.
Podem constatar que, malgrat la inversió en R+D s’hagi mantingut a la baixa durant el període de crisi econòmica, sí que és cert que els diversos nivells d’administració han potenciat diversos mecanismes de suport a la iniciativa empresarial en R+D. Analitzem-ho:
Vies de finançament de l’R+D a les empreses a nivell català
D’una banda, en el cas de la Generalitat, ACCIÓ és l’òrgan que centralitza la majoria d’ajuts públics. Es preveu que, al llarg del 2017, el Govern haurà destinat fins a 43M€ en programes de suport a la innovació empresarial (l’any 2016 en van ser 35). Alguns programes que destaquen en aquest sentit són:
Cupons a la Innovació, descomptes econòmics directes de fins a 6000€ per contractar serveis d’innovació externs.
TECNIOspring PLUS, que proporciona ajuts econòmics del 100% per contractar investigadors per a projectes de recerca aplicada a l’empresa
Serveis l’assessorament a les Start-Ups.
ACCIÓ també gestiona part dels fons FEDER, en plena coherència amb l’estratègia d’especialització intel·ligent en R+D de Catalunya (RIS3CAT):
Els Nuclis d’R+D Empresarial impulsen projectes empresarials R+D que donin lloc a nous productes i serveis d’alt valor tecnològic. Posats en marxa l’any 2007, fins al moment han mobilitzat una inversió superior als 252 milions d’euros.
També existeixen es pròpies Comunitats RIS3CAT, agrupacions d’empreses i agents del sistema R+D+i que plantegen estratègies per a la transformació econòmica d’acord amb els principis d’aquesta estratègia.
La Compra Pública d’Innovació (CPI) és una altra de les mesures previstes per l’Estratègia RIS3CAT i executades per ACCIÓ a través de la contractació pública.
D’altra banda, també existeixen altres iniciatives que, des del món privat, volen impulsar la innovació tecnològica, en particular a les pimes catalanes. Aquesta és la finalitat de MÉS PIME, un centre d’excel·lència impulsat primordialment per PIMEC i Eurecat que vol oferir metodologia, coneixement i innovació tecnològica permanent, cofinançant fins al 50% els seus projectes. La mateixa PIMEC ofereix també assessorament per aquelles empreses que inverteixin en R+D+i.
Vies de finançament de l’R+D a les empreses a nivell estatal:
L’òrgan estatal que centralitza el finançament a l’R+D en empreses és el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), adscrit al Ministeri d’Economia i Competitivitat. Les seves funcions estan específicament centrades a donar suport a les empreses per a aquelles transformacions que impliquin la innovació en àmbits com ara el finançament, la internacionalització i altres serveis de valor afegit a través de múltiples instruments. Durant 2015 el CTI va finançar directament 1.016,55M€, en bona part gràcies a fons europeus, en projectes d’R+D en empreses. Va executar més del 15% de la R+D total de les empreses espanyoles.
A més de proporcionar el finançament, el CDTI pot emetre l’Informe Motivat per a les desgravacions fiscals per a activitats d’R+D, que tenen per objectiu premiar l’esforç de les empreses en el desenvolupament d’activitats innovadores, permetent minorar la quota íntegra de l’Impost de Societats fins al 100%, incrementant-ne la competitivitat i incentivant la millora contínua dels seus productes i processos. El potencial de deducció fiscal d’aquest incentiu pot ascendir fins al 59% de les despeses en projectes d’R+D i d’un 12% en projectes qualificats com IT.
Vies de finançament de l’R+D a les empreses a nivell europeu: Horitzó 2020
Horitzó 2020 és el programa comunitari destinat al finançament de projectes transnacionals en recerca i innovació. A través de l’SME Instrument s’ofereixen subvencions a fons perdut a petites i mitjanes empreses amb projectes propis (individualment), innovadors de gran impacte i potencial de creixement internacional. El pressupost total és de 3.000M€ durant tot el període de programació actual (2014-2020), i es reparteix en convocatòries periòdiques, cada 3 mesos aproximadament.
Durant el primer any i mig del període de programació a Catalunya se’n varen beneficiar més de 50 pimes, el 5% de les que varen rebre ajuts en el total de la UE, que varen rebre entre 50.000€ i 2’5M€ per dur a terme estudis de viabilitat i finançar les seves activitats d’innovació i desenvolupament per poder portar els seus projectes al mercat.
L’SME Instrument planteja dues fases d’accés per a totes les pimes:
FASE 1: Estudi de concepte i viabilitat. Especialment recomanada per a aquelles pimes que vulguin definir i consolidar el seu model de negoci sobretot en el mercat europeu, més que en el local. Es proporcionen ajuts de 50.000€ per tal d’avaluar riscos, explotar la propietat intel·lectual, fer estudis de mercat o de disseny i validar la viabilitat del projecte, entre altres.
FASE 2: R+D, demostració i aplicació comercial. Destinada a desenvolupar el projecte i fer-ne el bridge to market a través del coaching per tal de maximitzar les opcions d’èxit. Ofereix ajuts del 70% per a projectes entre 0’5 i 2’5M€.
Durant els darrers anys, l’administració ha impulsat vies de finançament per facilitar l’R+D a les empreses. No obstant, també és cert que -com en molts altres àmbits- trobem a faltar que les pròpies agències no hagin elaborat una avaluació ex-post de la implementació de les seves polítiques públiques, i més encara si es tracta de subvencions a fons perdut. Aquesta és una tasca clau a l’hora de prioritzar una o altre política pública.
Ara bé, des de l’àmbit acadèmic existeixen diverses publicacions de la Càtedra d’Innovació i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a través de les quals s’ha analitzat l’efecte directe d’aquestes subvencions sobre la capacitat innovadora de les empreses, entre altres.
Com a conclusió, cal que l’administració segueixi implementant aquest tipus d’ajuts alhora que n’augmenti quantitativament la dotació, així com també que avaluï els resultats de l’impacte assolit.
Compartir Com incentivem l’R+D a les empreses? Polítiques de suport a la innovació en l’àmbit privat | 0.847077 | curate | {"pt": 0.010930418555051986, "ca": 0.9873367102106105, "de": 0.00173287123433751} | https://www.utrans.global/ca/2017/09/12/com-incentivem-rd-a-les-empreses/ |
mc4_ca_20230418_10_773566 | Actualitat Poders José Guirao, nou ministre de Cultura
Va ser director del Museu Reina Sofia i ara substituirà Huerta al capdavant del ministeri
José Guirao, ministre de Cultura
José Guirao substituirà Màxim Huerta en el Ministeri de Cultura i Esports. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, l'ha anomenat immediatament després que Huerta hagi presentat la seva dimissió després que se l'hagi relacionat amb un escàndol de frau fiscal.
Actualment era director la Fundació Montemadrid, precisament l'entitat que gestiona La Casa Encendida.
Anteriorment, va ser responsable de l'Àrea de Cultura de la Diputació Provincial d'Almeria des de 1983 fins a 1987. Més tard va ser director general de Béns Culturals de la Junta d'Andalusia de 1988 a 1993. Després es traslladaria a Madrid, on desenvolupa la funció de director general de Belles Arts i Arxius del Ministeri de Cultura entre 1993 i 1994, quan va prendre les regnes del Reina Sofia.
Màxim Huerta José Guirao ministeri de Cultura | 0.768726 | curate | {"ca": 0.9674465920651069, "fr": 0.03255340793489318} | http://www.eltriangle.eu/ca/actualitat/poders/jose-guirao-nou-ministre-de-cultura_48808_102.html |
macocu_ca_20230731_10_180916 | Presentació del llibre “Primeros Auxilios con Homeopatía” de l’igualadí Manuel Mateu
Aquest llibre omple un important buit en aportar una útil informació sobre el tractament amb homeopatia dels accidents domèstics, laborals o esportius, així com els problemes amb què ens podem trobar en expedicions a zones tropicals o d’alta muntanya. Aquesta guia es complementa amb una completa farmaciola, una guia ràpida per consultar, ara al principi de cada capítol, una àmplia descripció dels remeis, així com una completa bibliografia.
L’èxit de la 1a edició (1987, Ed. Kairós), ha motivat a millorar i ampliar els temes en aquesta 2a edició. Comença a integrar el millor de les diferents tècniques mèdiques: per primera vegada s’inclouen en les mesures de reanimació d’emergències, tècniques d’acupuntura, homeopatia, juntament amb la medicació convencional i les mesures bàsiques i actuals de reanimació vital.
Nous capítols: La paraula com a teràpia / Emergències mèdiques vitals amb Acupuntura, Homeopatia i Medicació convencional / Lesions per radioactivitat / Intoxicacions químiques i industrials / Malaltia dels bussejadors / Jet lag / Medicina del viatger: prevenció malalties tropicals (Vacunes i profilaxi convencionals, mesures higièniques i profilaxi homeopàtica).
“Puc recomanar el llibre amb coneixement de causa, la seva primera edició ha format part de la meva feina a” Homeòpates Sense Fronteres, durant anys “, viatjant amb mi i formant els” Promotors de salut de Somotillo-Nicaragua “en els primers auxilis amb homeopatia “, diu la doctora Maite Bravo, presidenta de l’AMHB. | 0.892464 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_3772 | El Barça felicita el ‘Mundo Deportivo’ pels seus 30.000 números - FC Barcelona
HomeClubNotíciesEl Barça felicita el ‘Mundo Deportivo’ pels seus 30.000 números
El Barça felicita el ‘Mundo Deportivo’ pels seus 30.000 números
WWW.FCBARCELONA.CAT - 23/10/2014 | 00:00
El president Josep Maria Bartomeu se suma a la celebració de l’efemèride del degà de la premsa esportiva, que qualifica de “fita històrica”
El Barça i el 'Mundo Deportivo' comparteixen lligams històrics
El ‘Mundo Deportivo’, degà de la premsa esportiva espanyola, ha publicat aquest dijous l’exemplar número 30.000 des que va sortir a la llum com a publicació fa 108 anys. El rotatiu del Grup Godó ha mantingut una estreta relació amb el FC Barcelona al llarg d’aquests anys, i ha estat testimoni directe de les grans fites del Club al llarg de la seva història.
El FC Barcelona se suma a les nombroses mostres de reconeixement i felicitació que el ‘Mundo Deportivo’ està rebent per part dels grans protagonistes de l’esport, de casa nostra i de la resta del món. El president del Futbol Club Barcelona, Josep Maria Bartomeu, ha expressat la felicitació en nom del Club tant en el suplement especial que el rotatiu ha publicat amb motiu de l’efemèride com en un vídeo especial que recull la seva pàgina web: “Moltes felicitats al ‘Mundo Deportivo’ i als seus lectors per aquest exemplar 30.000. Felicitats perquè això no és fàcil i arribar a 30.000 exemplars és una fita històrica”.
Així mateix, el tècnic Luis Enrique i els jugadors Xavi, Iniesta, Piqué i Neymar, que apareixen avui a la portada de l’exemplar 30.000 del ‘Mundo Deportivo’, també s’han sumat a les felicitacions al rotatiu.
El Barça, en el 90è aniversari de Ràdio Barcelona
Bartomeu, a la presentació del llibre de Vilaseca | 0.812417 | curate | {"es": 0.10396323951751867, "ca": 0.8960367604824814} | https://www.fcbarcelona.cat/club/noticies/2014-2015/el-barca-felicita-el-mundo-deportivo-pels-seus-30-000-numeros |
crawling-populars_ca_20200525_3_60388 | L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre institucions acadèmiques, governamentals i filantròpiques per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu d’afrontar els reptes de la salut en un món globalitzat.
ISGlobal consolida un node d’excel·lència basat en la recerca i l’assistència mèdica que té l’o rigen a l’Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona i que en el camp de la salut global acumula més de trenta anys d’experiència. El seu model de treball aposta per la translació del coneixement generat per la ciència a través de les àrees de Formació i Anàlisi i Desenvolupament Global.
L’objectiu dels projectes que constitueixen l’agenda d’ISGlobal és corregir les desigualtats de l’estat de salut de les diverses poblacions del món. | 0.887741 | curate | {"ca": 1.0} | : /web/ub/ca/recerca_innovacio/recerca_a_la_UB/instituts/institutsparticipats/cresib.html |
mc4_ca_20230418_9_748476 | Clínica online - Projectes - TicSalut
Centre promotor: Mutua Universal
Persona de contacte: Concha López Lera (ELIMINAR)
Atenció Sociosanitària Objectius i programes de salut
Incorporació sistemàtica del coneixement professional i clínic
Informació compartida, transparència i avaluació Adults | 0.488473 | curate | {"ca": 0.71875, "en": 0.1111111111111111, "es": 0.1701388888888889} | http://www.ticsalut.cat/observatori/innova-tic-salut/112/clinica-online |
racoforumsanon_ca_20220809_0_285122 | Evidentment estem parlant de l'adaptació nostrada de la reductio ad hitlerum
Una mostra d'ignorància, de cunyadisme i de falta al respecte d'aquells que van morir lluitant contra el feixisme.
Ini mistri d'ignirincii, di ciniidismi i di filti il rispicti d'iqiills qii vin mirir lliitint cintri il fiscismi | 0.493098 | curate | {"ca": 0.6270627062706271, "mt": 0.37293729372937295} | |
macocu_ca_20230731_1_81884 | "No ens esperàvem tanta participació, ha sigut de rècord", assenyala la presidenta de la Junta Local d'AECC. [Fotogaleria] i classificacions. | 0.558852 | curate | {"ca": 0.7714285714285715, "oc": 0.22857142857142856} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_310566 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
caguntot, vull treballar i tinc molts condicionants per les putes pràctiques! | 0.596119 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_52613 | CORPORACIONS LOCALS DE CATALUNYA. TEMARI GENERAL - Llibreria Online de Banyoles | Comprar llibres en català i castellà online | 0.560802 | curate | {"es": 0.2661290322580645, "ca": 0.7338709677419355} | https://www.laltell.cat/product/246062/corporacions-locals-de-catalunya-temari-general-volum-2/in/corporacions-locals-de-catalunya-temari-general |
oscar-2201_ca_20230904_5_86939 | El proper 17 de març el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana posen en marxa una nova visita guiada combinada: La milla musical, de platea a platea | CATACULTURAL
CATACULTURAL
Activitats d' oci i de cultura
Menú
Saltar al contenido
Inicio
Esther Iracheta y Joan Badia
Contacto
Quiénes Somos
Regístrate
Actualitat
Activitats
Cap de setmana
Cinema
De Brunch amb Sonia i Esther
Exposicions
Gastronomia
Literatura
Markets
Moda y Belleza
Teatre
Música
Rutes
Buscar:
El proper 17 de març el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana posen en marxa una nova visita guiada combinada: La milla musical, de platea a platea
20 febrero, 2019 Activitats, Actualitat, TeatreCatacultural
S’ESTRENA LA MILLA MUSICAL, UNA NOVA VISITA GUIADA DEL LICEU AL PALAU
El proper 17 de març el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana posen en marxa una nova visita guiada combinada: La milla musical, de platea a platea, que inclou un tour pel Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana i un recorregut urbà que travessa La Rambla i Ciutat Vella, tot connectant les dues emblemàtiques sales.
Una història lírica i clàssica a banda i banda de La Rambla en la qual s’exploren els fets musicals i culturals dels dos temples musicals catalans, la seva importància per a la ciutat de Barcelona, els il·lustres personatges que els han visitat i les vivències del públic que han acabat teixint la història de l’òpera, el cant coral i la música clàssica i tradicional.
Així doncs, a més de ser una experiència divulgativa, també és un recorregut emocional i un cant a la ciutat que vol reivindicar la importància de La Rambla com a artèria cultural de Barcelona amb les seves institucions a banda i banda.
La visita, que començarà al Gran Teatre del Liceu i acabarà al Palau de la Música Catalana, transcorrerà per la plaça Reial, l’església de Santa Maria del Pi o la Casa de l’Ardiaca, entre altres llocs.
Les primeres visites, ja a la venda, seran el 17 de març, el 5 de maig i el 9 de juny.
Podeu consultar la informació de les visites aquí.
Navegación de entradas
← ‘El Mercader de Venècia, l’immortal obra de Shakespeare sobre el naixement de banca i el capitalisme salvatge arriba a la Sala Versus Glòries del 27 de febrer al 24 de març FESTIVAL CASTELL DE PERALADA SUMA TRES GRANS NOMS A L’EDICIÓ DEL 2019 → | 0.764349 | curate | {"ca": 0.8857515204170286, "it": 0.00999131190269331, "es": 0.09383145091225022, "en": 0.007819287576020852, "sv": 0.0026064291920069507} | http://www.catacultural.com/el-proper-17-de-marc-el-gran-teatre-del-liceu-i-el-palau-de-la-musica-catalana-posen-en-marxa-una-nova-visita-guiada-combinada-la-milla-musical-de-platea-a-platea/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_82446 | Catalunya Baix Montseny Baix Penedès Berguedà Garrotxa Granollers Lleida Manresa Osona Pallars Reus Ripollès Rubí Sabadell Sant Cugat Solsona Tarragona Terrassa Terres de l'Ebre
Suma-t'hi
Cerca
Últimes notícies
Newsletters
Portada
Municipis
Política
Economia
Societat
Cultura i Mitjans
Esports
Fotos
Criar
Impacte
Next
Cupatges
Pensem
Motor
EN DIRECTE Tota l'actualitat, minut a minut | MAPA | On pots trobar la gasolina més barata? | ELECTRICITAT | Preu de la llum avui | 2023 | Eleccions municipals a Girona
1 de desembre de 2022
EN DIRECTE Tota l'actualitat, minut a minut | MAPA | On pots trobar la gasolina més barata? | ELECTRICITAT | Preu de la llum avui | 2023 | Eleccions municipals a Girona
Escull una edició
Girona
Catalunya Baix Montseny Baix Penedès Berguedà Garrotxa Granollers Lleida Manresa Osona Pallars Reus Ripollès Rubí Sabadell Sant Cugat Solsona Tarragona Terrassa Terres de l'Ebre
Suma-t'hi Newsletters
Surt
Cinc escapades per gaudir de la natura a la tardor
Descobreixen una nova espècie de cargol d'aigua diminut endèmica del Fluvià
Sopa de Cabra fa vibrar el Sant Jordi amb l'últim concert de la gira d'aniversari de «Ben endins»
El Govern estudia la viabilitat d'una línia de tren-tramvia a la Costa Brava
L'empresa de carrosseries Nogebus d'Arbúcies presenta concurs de creditors
Junts proposa a Gemma Geis que sigui candidata a l'alcaldia de Girona
Una serp es cola a les instal·lacions de l'Arxiu Històric de Girona
La intensitat de la pluja, el vent i les onades amenaça 14 comarques
El sanejament, clau per protegir l'aigua que no es veu
Insults, cops i puntades de peu a la policia a Salt: dos detinguts per «atacar» els agents
1 de 10
Últimes notícies
Escull una edició
Girona
Catalunya Baix Montseny Baix Penedès Berguedà Garrotxa Granollers Lleida Manresa Osona Pallars Reus Ripollès Rubí Sabadell Sant Cugat Solsona Tarragona Terrassa Terres de l'Ebre
Suma-t'hi Newsletters
Entrevista
Lluís Duch: «Ens enfrontem a una dissolució del vincle social»
Professor i monjo de l’Abadia de Montserrat des de 1961, és reconegut pels seus estudis de la història de la cultura occidental | Visità Girona per dirigir un seminari sobre la seva obra amb el títol «Sortida del laberint. Una trajectòria biograficointel•lectual» a la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona
Lluís Duch, professor i monjo de Montserrat | Fragmenta Editorial
per Joan Ferrà (UdG), 7 de gener de 2018 a les 14:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa poques setmanes, el professor Lluís Duch (Barcelona, 1936), monjo de l’Abadia de Montserrat, va dirigir un seminari sobre la seva obra amb el títol «Sortida del laberint. Una trajectòria biograficointel·lectual» a la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona. Monjo de Montserrat des de 1961, té un gran reconeixement internacional vinculat al seus estudis de la història de la cultura occidental, en especial de l’antropologia. Aprofitant la visita que fa a la ciutat, intentem enllaçar el seu ampli ventall de coneixements teòrics amb alguns dels aspectes de la vida quotidiana que semblen haver començat a canviar de paradigma.
- Avui en dia hi ha més accés que mai a la informació; no només notícies periodístiques, sinó de qualsevol contingut. Això propicia que visquem en la immediatesa, en la recerca constant de la novetat viral, alhora que allò que ja hem vist, caduca ràpidament. Com creu vostè que aquests processos poden afectar la consciència de la memòria col·lectiva?
- Per aquesta qüestió s’ha de distingir entre informació i comunicació, com el teòric Marshall MacLuhan ja feia als anys seixanta. MacLuhan avisava que una societat ben informada, no necessàriament havia d’estar també ben comunicada. I és que en aquest aspecte, molt sovint la pròpia informació es converteix en una barrera per a la comunicació. Per tant, l’afectació que pot tenir l’accés a la informació pot ser en detriment de la mateixa comunicació. Però que entenem per comunicació? És tenir alguna cosa en comú. L’arrel etimològica és la mateixa per a comunió, comunitat i comunicació i les tres són aspectes de tenir alguna cosa en comú. Aleshores, l’abundant accés d’informació tan variada pot evitar que s’aconsegueixi tenir alguna cosa en comú entre els usuaris de la comunitat. D'altra banda, de la mateixa manera en que no podem ni accelerar ni alentir el procés digestiu al nostre gust, amb la qüestió de la recepció de novetats passava una cosa semblant. Hem de respectar els tempos vitals en l’assimilació de continguts; no per consumir més informació, la podrem assimilar més aviat.
- Les noves tecnologies de la informació ja no són una altra eina més amb la qual treballar, sinó que s'han convertit en l'entorn on ocorren els esdeveniment i moltes de les interaccions socials. Quines coses ens perdem si només tenim relacions socials digitals?
- Jo distingeixo sempre entre tècnica i tecnologia, que no són dos termes equivalents. L’ésser humà és un ésser tècnic per ell mateix; vol dir que som éssers artificials per què a través d’elements com la mà, els sentits corporals, etcètera, construïm coses. Però sempre construïm per anar cap a alguna finalitat concreta. En canvi, pel que fa a la tecnologia és a la inversa. El mateix sistema tecnològic imposa finalitats a l’ésser humà. Per exemple, amb el sistema de la moda de vestir no fas el que vols, sinó el que et deixen. Per això, davant les noves tecnologies la qüestió és si els usuaris dominen o no dominen la finalitat d’ús. Jo no soc partidari ni de demonitzar ni de glorificar les noves tecnologies. És a dir, aquí el que cal són criteris d’ús. En una societat com la nostra, tan acostumada a funcionar a base de receptes, ens cal criteris per saber discernir el que hem d’escollir i el que hem de rebutjar del que rebem amb tanta velocitat i constància a les xarxes digitals.
- Els diàlegs entre generacions sempre han estat sans, per allò de la transmissió dels llegat, de saber com havien estat les coses. Sovint, però, hi ha una tendència innata a considerar els joves com els culpables de totes les pèrdues. Els joves sense memòria i sense eines per afrontar els reptes del present que vénen donats pel passat, ho són perquè algú ha desistit de transmetre la memòria? Hi ha un veritable trencament entre generacions? Qui o què és el culpable?
- En general, a la societat actual està passant un fenomen molt curiós i molt significatiu: d’una banda, s’escurça la infantesa, i per altra banda, s’allarga l’adolescència. S’està produint un efecte d’«adolescentització». I això fa que el sistema produeixi persones que amb 30, 40 anys, segueixin tenint una actitud sense madurar que planteja grans problemes. I és que el rol de pares i mares es veu molt afectat. Els pares avui en dia intenten ser amics dels seus fills, i això des d’un punt de vista antropològic és una bestiesa. Els pares i mares han de ser pares i mares, i els amics són un altre registre. Més que dels joves, el que s’hauria de d’analitzar és el comportaments dels adults.
- Vostè diu que els humans sempre ens hem trobat lligats al moment històric que estem vivint. Avui dia, un dels problemes que més marquen la nostra societat és la manca de referents; hem perdut la fe. Quines conseqüències socials creu pot tenir que la gent ja no sigui creient?
- El que ha passat no és que la gent no creu en res, sinó que ara creu en tot. És a dir, a la nostra societat hi ha una credulitat excepcional; ens creiem les marques, ens creiem els polítics... La nostra vida quotidiana està feta de credulitat, hi manca esperit crític i autocrític. Aleshores quina és la diferència amb altres èpoques? En la nostra societat s’està produint una dissolució del vincle social. Això ja comença al segle XVIII i s’enforteix al XIX amb la família burgesa que és la que està avui en crisi. I cada vegada amb una tendència amb una afirmació del propi jo desconnectat dels altres, això és la veritable fractura social. Alguns antropòlegs parlen de la «Cultura del Jo». Un exemple seria la cultura del gimnàs, és a dir, una cultura molt centrada en la nostra pròpia imatge. Però, alhora, és una imatge per veure’ns a nosaltres mateixos. No és una imatge per estar bé, ni tan sols per mostrar-te als altres, sinó una imatge per satisfer-se a un mateix.
Aquest fet implica un trencament generacional. Les famílies de fa vint anys eren «multigeneracionals» en què convivien pares, mares, germans... Però què ha passat amb aquestes famílies? Que s’estan convertint cada vegada més en realitats «unigeneracionals». És a dir, un noi o una noia de quinze anys se sent més a prop d’un noi o una noia d’una altra família, que no pas dels seus germans o els seus pares. Fa trenta o quaranta anys el que ens agrupava era la classe social. I és que la classe social era una divisió econòmica, però dintre d’aquesta divisió era «multigeneracional». En canvi, avui la gent sol agrupar-se per estils de vida. I és clar, l’estil adolescent és invasiu. Crec que aquests adults «adolescentitzats» infecten els adolescents pròpiament dits, perquè aporten una visió absolutament falsificada del que és un adolescent, creant un dels principals problemes de la nostra societat actual.
------------------------------------------------------
Aquest article és resultat d'un dels projectes del Laboratori d'Innovació i Nous Formats Periodístics NacióDigital-UdG, i ha estat elaborat per alumnes del grau de Comunicació Cultural. | 0.691798 | curate | {"ca": 0.9755941596504316, "br": 0.000959181498454652, "it": 0.0018117872748587872, "pt": 0.0042630288820206756, "en": 0.013748268144516679, "es": 0.0023446658851113715, "eu": 0.0005328786102525844, "fr": 0.0007460300543536182} | https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/27810/lluis/duch/enfrontem/dissolucio/vincle/social |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_156346 | Sánchez li diu a Ferrovial que "pàtria no és només fer patrimoni sinó acostar muscle", mentre que Feijóo acusa Sánchez de "hooligan" i incendiar el problema
Imatge d'un cartell de Ferrovial / Arxiu
À Punt NTC @apuntnoticies
03 de març 2023 - 13:42
Ferrovial ha eixit aquest divendres de nou al pas per a tractar d'apaivagar el renou que s'ha generat amb la decisió de traslladar la seu social a Països Baixos i, en boca del seu conseller delegat, Ignacio Madridejos, ha insistit que "ningú dubte de la nostra continuïtat a Espanya".
"El pla és mantindre l'ocupació, l'activitat, les inversions, i continuarem contribuint fiscalment, com sempre hem fet", ha defés en un vídeo difós per l'empresa.
En el vídeo, Madridejos explica que la companyia vol "continuar creixent" i que aquesta decisió forma part d'aquest objectiu: "Proposem una reorganització societària d'acord amb el perfil de l'empresa. Hui dia l'activitat internacional representa més del 80% i la valoració de la companyia està situada a un 80% en els nostres actius a Amèrica del Nord".
"Allí està el nostre mercat principal, però el nostre present i el nostre futur segueix també a Espanya i a Europa", postil·la el directiu, que insisteix que l'empresa continuarà cotitzant a Madrid, amb independència que aspire a fer-ho també a Amsterdam i que tinga previst presentar la sol·licitud per a poder fer-ho als EUA.
Des que dimarts a la vesprada la companyia anunciara la intenció de traslladar la seu a Països Baixos, un país amb una qualificació creditícia de triple A, fet que li aplana el camí cap a l'objectiu de tindre accés a Wall Street, s'ha armat un gran renou polític.
Mentre que des del govern es parla de falta de lleialtat a Espanya, des de la dreta es lliga aquesta decisió a l'assot per part de l'esquerra al món empresarial.
Sánchez a Ferrovial: "Pàtria no és només fer patrimoni sinó posar l'espatla"
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha mostrat aquest divendres convençut que la decisió de Ferrovial de traslladar la seu als Països Baixos és per motius fiscals, no de seguretat jurídica, i ha subratllat que "la pàtria no és només fer patrimoni, sinó ser solidari i fer l'espatla i ajudar quan el teu país ho necessita".
Sánchez ha recordat que, en el cas de Rafael del Pino, "estem parlant de la tercera o quarta fortuna d'Espanya i, en bona part, aquesta fortuna s'ha fet gràcies al nostre país i a la contribució dels espanyols".
Relacionat
La Moncloa rebutja els arguments de Ferrovial i acusa Del Pino d’actuar per interés personal
Feijóo acusa Sánchez de 'hooligan' i d'incendiar el problema amb Ferrovial
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat el president del govern, Pedro Sánchez, de ser "més hooligan que ningú", "insultant" a Ferrovial i al seu president, Rafael del Pino, i d'estar "incendiant el problema" que suposa el trasllat a Països Baixos de la seu de la multinacional espanyola.
"Plou sobre mullat", ha denunciat el líder de l'oposició en els corredors del Congrés, on ha instat l'executiu a buscar solucions perquè les empreses "confien i es queden a Espanya", en lloc d'optar per l'"insult i l'assenyalament personal" que "produeix efectes negatius".
Feijóo ha explicat que, en el cas de ser ell el president del govern, cridaria l'empresa per a "saber què és el que guanya anant-se'n d'Espanya" i valorant possibilitats que "guanye el mateix mantenint-se a Espanya"; per exemple, estudiant l'opció de "cotitzar en diversos parquets borsaris".
Feijóo ha censurat així la crítica llançada dijous per Sánchez des de Copenhaguen, on va acusar el president de Ferrovial de no estar compromés amb el país per la marxa de la companyia, que fonts de la Moncloa van atribuir a interessos personals de la família Del Pino.
El líder del PP ha dit haver-se emportat un "disgust institucional i personal" i ha demanat treballar perquè els accionistes, que són els que prenen la decisió, "tinguen elements" per a no adoptar-la i per "disminuir la tensió provocada pel govern amb les empreses espanyoles".
El vicepresident del BCE considera que el domicili social té "valor simbòlic"
El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha expressat que la decisió de Ferrovial té "un valor simbòlic" i el que importa és el nivell d'activitat i ocupació que les empreses generen al país.
Coincideix així amb la posició manifestada per la presidenta del BCE, Christine Lagarde, respecte de la necessitat d'avançar en una Unió Europea del mercat de capitals que responga a les necessitats de les grans corporacions.
"Seria molt important un mercat únic de capitals europeu", ha subratllat, afegint que aquests canvis de domicili "es donen constantment a Europa", recordant el cas del trasllat de la petroliera Shell de Països Baixos al Regne Unit. "El domicili social té un valor simbòlic i el que importa és el nivell d'ocupació i activitat que generen al país les empreses", ha defés Luis de Guindos.
Garamendi (CEOE) veu "perillosa" la reacció del govern
El president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, ha qualificat d'"increïble, absurda i perillosa" la reacció del govern a l'anunci de Ferrovial, i ha avisat a Pedro Sánchez que assenyalar, amb noms i cognoms, Rafael del Pino, president de Ferrovial, genera "desconfiança" entre els inversors.
Relacionat
Garamendi demana respectar la marxa de Ferrovial i reclama "no demonitzar" empreses i empresaris
El problema, segons el president de la CEOE, no és tant que es culpe l'empresa, sinó persones concretes amb noms i cognoms. "Es miren persones, es busquen persones i s'intenta destrossar les persones", ha denunciat Garamendi, en al·lusió a les crítiques que han fet membres del govern a empresaris com Juan Roig (Mercadona) o Amancio Ortega, fundador d'Inditex.
De moment, afirma que no li consta que hi haja altres empreses tractant d'imitar Ferrovial, però ha demanat "respecte" a la companyia i "encara més respecte" als empresaris: "Tant de bo a Espanya hi haguera més Rafaels del Pino, pare i fill", ha subratllat.
Garamendi ha remarcat que "Ferrovial no li deu res a ningú" i que, quan ha aconseguit una obra, és perquè ha guanyat un concurs i ha dit al govern que, si vol que Espanya siga un país atractiu, "és important incentivar que aquestes empreses se senten a gust en aquest país". "Les campanyes de descrèdit no són el més oportú", ha afegit.
Relacionat
Calviño assegura que el govern i la CNMV estudiaran si els arguments de Ferrovial justifiquen el seu trasllat
Raquel Sánchez veu "poc compromís dels que s'assenyalen com a patriotes"
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha assegurat que la decisió de Ferrovial mostra "el poc compromís social d'aquells que moltes vegades s'assenyalen com a patriotes".
Sánchez ha explicat que les raons esgrimides per l'empresa "no acaben de convéncer" el govern i que analitzaran l'expedient que justifica la decisió.
Montero va traslladar a Rafael del Pino que el govern "lamentava" la decisió
La ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha confirmat que va mantindre una "conversa cordial" amb el president de Ferrovial, Rafael del Pino, en la qual li va traslladar que "el govern d'Espanya lamentava que s'haguera produït" la decisió de traslladar la seu social fora d'Espanya.
"Li vaig traslladar que no ens semblava que, després de com Espanya havia tractat Ferrovial durant tota la democràcia, que després de la globalitat de contractes que ha tingut, de la mà de l'obra pública i d'altres inversions de caràcter privat, el govern lamentava que ara marxara a un altre país", ha contat.
Escrivá creu que no comportarà un problema davant el flux d'inversió estrangera
El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha considerat que l'anunci de Ferrovial de traslladar-se fora d'Espanya no deuria "en absolut" plantejar-se com un assumpte que genere un "problema en particular" davant el creixent flux d'inversió estrangera a Espanya.
Escrivá ha insistit que Espanya registra una "acceleració" de la inversió estrangera en els últims anys, sobretot en el que es refereix a empreses tecnològiques, que "s'estan expandint i creixent a Espanya".
Relacionat
Ferrovial traslladarà la seu social als Països Baixos i cotitzarà als Estats Units
També et pot interessar
Així és l'imperi de Tesla que podria ampliar-se a València La factura energètica del sector ceràmic va encarir-se quasi un 80% el 2022 per l'augment de costos Ricard Camarena Restaurant entra, per primera vegada, entre els 100 millors restaurants del món La patronal valenciana demana un Consell estable que pressione pel finançament Tesla negocia amb la Generalitat implantar-se a la Comunitat amb una inversió de més de 4.500 milions d'euros La justícia europea rebutja limitar les llicències a vehicles VTC per a protegir el taxi La compra d'habitatges a la Comunitat Valenciana s'afona un 16% a l'abril i les hipoteques, un 25% La justícia europea deixa clar que la marca Conguitos no és exclusiva de Chocolates Lacasa Càritas va atendre a València un 6,8% més de persones durant el 2022 | 1 | perfect | {"ca": 0.9928001772264068, "fr": 0.002769162605228179, "es": 0.004430660168365086} | |
mc4_ca_20230418_15_326216 | 06 de febrer de 2015 0
La Vanguardia 7 febrer 2015
Part de la reacció de l’independentisme amb Podem és enveja. Enveja de la determinació, de la voluntat de poder: ho vols? Que es noti. Davant del fracàs històric de l’esquerra pura, Pablo Iglesias és el retorn a la pregunta bàsica: quant diu que costa? El pacte de Syriza amb les bèsties aquelles per tal de governar no és gaire diferent del vertiginós gir al centre de Podem d’ençà de les europees.
Feia temps que no es veia tan clar el preu que cadascú es disposa a pagar. L’escassetat de recursos obliga i la partida es juga a la vista de tots.
Des del començament Podem s’ha espolsat els principis: són populistes explícits perquè el populisme guanya, perquè l’hiperlideratge funciona, perquè és més rendible caricaturitzar la casta i el poble i deixar que la vanitat de cadascú faci la resta que no exigir-se rectitud. Maquiavel, no el Joan petit quan balla. Predicar el “pa i treball” de Lenin i no el marxisme-leninisme. Diu Iglesias al seu últim llibre -tan dolent com astut- que l’estratègia consisteix a “no fer el que faria l’esquerra”. Li fas el discurs banal a la massa mentre a l’esquerra militant li piques l’ullet. No manipulen, és que han decidit pagar el preu de guanyar i es nota.
Si cal, pactant amb les pors de la casta de Barcelona, que són diferents. El progressiu despullament dels interessos assenyala que el temps de les oportunitats és madur. Les elits, els intel·lectuals i els acadèmics que durant quatre anys s’han oposat a l’autodeterminació sense pagar el preu, que s’han passat quatre anys fent veure que els preocupaven les garanties democràtiques, quatre anys alternant el subratllat del freak amb l’ocultació del desequilibri de poder, ordint metàfores sobre passions col·lectives, amplificant romanticismes i irracionalitats, ara han trobat una factura a mida. A saber: fer valer simultàniament Podem i la recuperació econòmica del PP.
Aquests equilibristes confien que hi ha xarxa: que Podem sigui prou fort per frenar el secessionisme però prou feble per deure favors i que la gent d’ordre noti la recuperació com els gossos de Pavlov, abans al cervell que a l’estómac.
Tothom paga. Les reformes que ha fet el PP, el tempo de la pujada i baixada d’impostos, són l’aparença d’una situació ascendent. La salivera, Pavlov. La veritat és que Espanya és molt lluny de solucionar cap dels problemes reals de la seva economia: la incapacitat de formar gent que pugui fer coses que a fora vulguin comprar, per exemple, o la de crear un ambient on qui vulgui fer, pugui fer i faci. El preu que paga el PP és l’estancament d’Espanya: saliva per avui, saliva per demà. I el del PSOE, pobrets, una rendició moral resumida en un codi penal autoritari.
Mentre l’última enquesta del CIS diu que puja Podem i baixen les preferències federalistes dels espanyols, Artur Mas, Oriol Junqueras, Antoni Castellà, David Fernández i tots nosaltres haurem de recordar que el preu o te’l poses tu o te’l posen els altres, però l’acabes pagant sempre. La part bona és que en temps d’oportunitats no hi caben victimismes. | 0.831771 | curate | {"ca": 0.9407722513089005, "ia": 0.003926701570680628, "es": 0.044829842931937175, "gl": 0.003926701570680628, "it": 0.006544502617801047} | http://jordigraupera.cat/2015/el-preu/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_597493 | La proposta va ser presentada dimecres passat per Esquerra i Solidaritat durant una visita al Parlament de Catalunya de Jim Mather, ex-ministre d'Empresa, Energia i Turisme del Govern d'Escòcia. 27.09.2011 - 16:09 - Països Catalans Durant la sessió extraordinària de la Junta de Portaveus d’aquest matí, el grup parlamentari de CiU, ha votat en contra de la proposta de declaració presentada per Esquerra Republicana i Solidaritat en suport a la independència d’Escòcia.Concretament, la declaració afirmava que: “El Parlament de Catalunya dóna suport a la independència d'Escòcia, ja que la independència garantirà la plenitud de la Nació escocesa així com també farà possible la protecció de les seves llengües i cultura, promourà una millora en la convivència entre Escòcia i les altres nacions de les Illes Britàniques, accelerarà la recuperació econòmica d'Escòcia i millorarà la seva competitivitat econòmica internacional”.I continuava dient “El Parlament de Catalunya també lloa la posició del Govern del Regne Unit de reconeixement del dret d'autodeterminació del Poble escocès així com també celebra la posició del Parlament britànic de respectar i acatar el que serà el resultat del referèndum a través del qual el Poble escocès establirà una nova relació entre Escòcia i els seus veïns, la Unió Europea i les altres nacions del món.”La proposta es va presentar al registre dimecres passat en el marc de la visita Jim Mather, ex-ministre d'Empresa, Energia i Turisme del Govern d'Escòcia.Més informació:ERC i SI, junts per impulsar la independència d'Escòcia http://www.cronica.cat/noticia/CiU_vota_en_contra_de_donar_suport_a_la_independencia_dEscocia
CiU i la transició nacional cap al dret a decidir:CiU descafeïna la llei de cinema en català i passa del 50% de les pel·lícules en català que deia la llei al 35% el 2017.CiU vota contra una resolució de suport a la independència d'Escocia.CiU a través de la Mesa del Parlament bloqueja una ILP per blindar el català a l'educació.CiU pacta amb el PP petar-se tota activitat política de les ambaixades catalanes.CiU presenta un recurs a la sentència del TSJC argumentant que la llei catalana no exclou el castellà com a llengua vehicular.CiU accepta una esmena del PSOE a la moció presentada per SI perquè la Junta de Portaveus doni suport al català com a llengua única que elimina la paraula única. CiU regala el departament de Cultura de la Diputació al PP.
La majoria de punts són falsos:-CiU no ha descafeïnat res en matèria de cinema, perquè aquesta llei no s´estava aplicant. Si amb el Tripartit el 50% de pel.lícules s´estiguessini doblant al català, sí que podríem dir que CiU havia rebaixat el nivell; però no és el cas.-CiU defensà que el català era LA llengua vehicular. La és singular, exclou per tant el castellà. És més, el curs escolar ha començat com si res, amb el català com a llengua vehicular. Si el PP i Ciudadanos no van signar el manifest en defensa de la immersió, era precisament perquè aquest manifest defensa el català com LA llengua oficial, tot bandejant el castellà. Si fos com Si vol fer creure, tant el PP com Ciudadanos l´haguessin signat amb molt de gust, i no ha estat el cas.-La Mesa del Parlament no ha bloquejat cap ILP, simplement la ILP no acomplia els requisits per ser admesa. Jo ara podria presentar-me al Parlament, seure a la cadira del senyor Tena, i voler votar com un diputat més: no m´acceptarien, i jo encara sortiria al carrer dient que el Parlament, i el senyor Tena en concret, s´oposa a la meva presència perquè sóc independentista.-CiU NO ha tancat cap ambaixada, això és un altre invent de SI. Digue´s quina ambaixada ha tancat.EL QUE SÍ QUE HA FET CIU HA ESTAT OBRIR UN CANAL DE TV EN CATALÀ, ESPORTIU, QUAN DES D´ESPANYA VOLDRIEN TANCAR ELS QUE JA TENÍEM ABANS.
Increïble. El partit mesell CyU abans de sis mesos s'haurà petat la immersió.A qui voleu enganyar? Si no tinguéssim un poble plé de rucs i subnormals funcionals faria anys que colgarieu tots els de CyU , per covards, traïdors, imbècils i creguts. | 0.887443 | curate | {"ca": 0.9975080986792924, "en": 0.0024919013207077} | |
mc4_ca_20230418_17_576513 | Una càmera 5G permet a la policia atendre les urgències sanitàries a peu de carrer | Servitecdpm - Barcelona
IniciHospitalsUna càmera 5G permet a la policia atendre les urgències sanitàries a peu de carrer
Els agents poden connectar-se en temps real amb l’Hospital Parc Taulí i seguir les indicacions dels metges, que veuen el que està passant en temps real | 0.753077 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.servitecdpm.cat/ca/una-camera-5g-permet-a-la-policia-atendre-les-urgencies-sanitaries-a-peu-de-carrer/ |
mc4_ca_20230418_15_735933 | formació professional (688)
programa d'ensenyament (313)
ORDRE ENS/58/2003, de 12 de febrer, per la qual es determinen les convalidacions dels ensenyaments de formació professional específica. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 3829, pàg. 3801, de 24.2.2003).
Núm. del document ENS/0058/2003
Data del document 12/02/2003
El Reial decret 777/1998, de 30 d’abril, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de l’ordenació de la formació professional en l’àmbit del sistema educatiu (BOE núm. 110, de 8.5.1998), estableix, a l’article 12.1, la convalidació dels mòduls professionals comuns a diversos cicles formatius, sempre que tinguin idèntica denominació, durada, capacitats i criteris d’avaluació.
Altrament, aquest mateix Reial decret preveu, a l’article 12.2, que es podran establir convalidacions entre els mòduls professionals que, tot i no reunir alguna de les condicions que estableix el punt anterior, tinguin suficient grau d’afinitat a nivell de les capacitats i els continguts bàsics.
L’Ordre del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport de 20 de desembre de 2001 (BOE núm. 8, de 9.1.2002), per la qual es determinen convalidacions d’ensenyaments de formació professional específica derivada de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, estableix aquesta convalidació per a mòduls afins, a partir de l’anàlisi curricular dels decrets de mínims de cada títol.
El Decret 332/1994, de 4 de novembre, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de formació professional específica a Catalunya (DOGC núm. 1990, de 28.12.1994), estableix a l’article 7 que els mòduls professionals s’estructuraran en crèdits de caràcter teoricopràctic, de durada variable. Aquest mateix Decret especifica, a l’article 17, que el currículum de cada cicle formatiu l’establirà el Govern de la Generalitat de Catalunya.
L’Ordre de 23 de setembre de 1998 determina els efectes acadèmics de la incorporació de l’alumnat procedent dels cicles formatius de grau mitjà als ensenyaments de batxillerat (DOGC núm. 2746, de 19.10.1998).
En conseqüència, convé determinar les convalidacions entre crèdits dels diferents cicles formatius de formació professional específica de les mateixes famílies professionals o afins, així com les convalidacions amb el batxillerat, respectant, però, la normativa estatal de caràcter bàsic.
Per tot això, a proposta de la Direcció General de Formació Professional, amb l’informe del Consell Escolar de Catalunya i d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,
Aquesta Ordre té com a finalitat establir les convalidacions entre crèdits de diferents cicles formatius de formació professional específica, i entre aquests cicles i el batxillerat, i és d’aplicació en tots els centres docents de l’àmbit territorial de Catalunya.
2.1 Les convalidacions entre crèdits transversals i, per tant, comuns a diversos cicles formatius, es detallen a l’annex 1 d’aquesta Ordre. Les convalidacions entre crèdits considerats afins, però no idèntics, d’acord amb els decrets del currículum dels cicles formatius corresponents, es detallen a l’annex 2 i a l’annex 3 (convalidacions de caràcter general) d’aquesta Ordre.
2.2 La convalidació directa es pot aplicar també entre mòduls professionals quan es tracti d’alumnes que no han cursat els cicles formatius amb estructura de crèdits, d’acord amb l’Ordre del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport de 20 de desembre de 2001, per la qual es determinen convalidacions d’ensenyaments de formació professional específica, derivada de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, de caràcter general per a tot l’Estat.
Les convalidacions singulars que depenen del nivell d’autonomia de què disposen els centres docents per adaptar el currículum a les necessitats de capacitació de l’alumnat, a partir de la utilització de les hores a disposició del centre que preveu el Decret del currículum, són aplicables:
a) Als crèdits establerts en el corresponent Decret del currículum del cicle formatiu, als quals els centres haguessin afegit continguts.
b) Als crèdits nous programats pels centres.
c) Als crèdits d’altres cicles formatius.
Resolució de convalidacions singulars per part del centre docent
4.1 En el cas de crèdits amb continguts d’hores de disposició del centre docent, la direcció pot establir-ne la convalidació sempre que hi hagi afinitat de continguts, tant en el cas que el crèdit aportat hagi estat cursat en el mateix centre com en un altre.
4.2 Quan l’alumnat acrediti experiència laboral, la direcció del centre pot atorgar-li l’exempció del crèdit de formació en centres de treball, d’acord amb el que estableix l’article 16 del Reial decret 777/1998, de 30 d’abril.
Resolució de convalidacions singulars per la Direcció General de Formació Professional
En els casos particulars que no preveuen els articles 2 i 3 d’aquesta Ordre, la Direcció General de Formació Professional pot convalidar determinats crèdits en els casos següents:
a) Adaptacions curriculars de cicles formatius, aprovades pel Departament d’Ensenyament.
b) Convalidacions de mòduls professionals per determinats crèdits, la convalidació dels quals no està prevista en l’Ordre del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport de 20 de desembre de 2001.
c) Altres casos particulars de convalidacions de crèdits, no previstos en els apartats anteriors d’aquesta Ordre, i que podrien ser objecte de convalidació.
Convalidacions entre cicles formatius i batxillerat
6.1 D’acord amb l’article 13 del Reial decret 777/1998, de 30 d’abril, correspon a la direcció del centre on s’hagi matriculat l’alumne per cursar el batxillerat convalidar-li les matèries següents:
Electrotècnia, si ha superat el crèdit electrotècnia d’un dels cicles formatius de grau mitjà següents:
a) Equips i instal·lacions electrotècniques.
b) Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies.
c) Manteniment ferroviari.
d) Muntatge i manteniment d’instal·lacions de fred, climatització i producció de calor.
Química, si ha superat els crèdits que s’especifiquen d’un dels cicles formatius de grau mitjà següents:
a) Laboratori (química analítica clàssica i química analítica instrumental).
b) Operacions de fabricació de productes farmacèutics (química aplicada).
c) Operacions de procés de pasta i paper (química aplicada).
d) Operacions de procés en planta química (química aplicada).
e) Operacions d’ennobliment tèxtil (química tèxtil).
6.2 D’acord amb l’Ordre de 23 de setembre de 1998, correspon a la direcció del centre on s’hagi matriculat l’alumne per cursar el batxillerat atorgar l’exempció de les matèries optatives del batxillerat i del treball de recerca a l’alumnat que hagi superat qualsevol cicle formatiu de grau mitjà.
6.3 Així mateix, correspon a la direcció del centre acordar les convalidacions de determinades matèries de batxillerat per crèdits de cicles formatius, en els casos següents:
a) A l’alumnat que tingui aprovada la matèria optativa de formació laboral, prevista en la part diversificada del currículum del batxillerat, se li convalida el crèdit formació i orientació laboral de qualsevol cicle formatiu de grau mitjà o superior.
b) A l’alumnat que tingui aprovada la matèria de química de batxillerat, se li convalida el crèdit química bàsica del cicle formatiu de grau mitjà laboratori.
D’acord amb la normativa vigent, la Direcció General de Formació Professional del Departament d’Ensenyament resol amb caràcter individualitzat les possibles convalidacions que no preveuen els annexos d’aquesta Ordre, com és el cas dels ensenyaments extingits, els ensenyaments universitaris, els ensenyaments a l’estranger i altres casos particulars.
8.1 L’alumne interessat ha de formalitzar la sol·licitud de convalidació, adjuntant la documentació pertinent, segons el model d’instància que consta a l’annex 4, i l’ha de presentar a la direcció del centre docent on està matriculat.
8.2 La competència per resoldre les convalidacions correspon a:
a) El centre docent, per als casos detallats als articles 2, 4 i 6 d’aquesta Ordre.
b) La Direcció General de Formació Professional, per als casos detallats als articles 5 i 7 d’aquesta Ordre.
La direcció del centre docent ha de trametre les sol·licituds a què fa referència l’apartat b) d’aquest article a la Direcció General de Formació Professional del Departament d’Ensenyament.
8.3 En els casos de convalidacions directes entre crèdits, i entre cicles i batxillerat, són reconegudes per la direcció del centre docent on l’alumne estigui matriculat.
En els casos de convalidacions singulars atorgades pel mateix centre docent, es resolen mitjançant resolució comunicada a l’alumne, i en els casos de convalidacions singulars atorgades per la Direcció General de Formació Professional, es resolen mitjançant resolució comunicada al centre docent.
8.4 Les convalidacions obtingudes per l’aplicació d’aquesta Ordre s’han de traslladar als documents bàsics d’avaluació amb l’expressió de "convalidat" o bé "exempt", segons correspongui, i no són computades a efectes de la qualificació final del cicle formatiu.
La consellera d’Ensenyament actualitzarà per resolució les convalidacions que preveuen els annexos d’aquesta Ordre.
Barcelona, 12 de febrer de 2003
Convalidacions de caràcter general
Sol·licitud de convalidació d’estudis de formació professional específica
1. Que ha cursat i superat (totalment/parcial) el cicle formatiu de formació professional específica:
2. Que està matriculat/ada en el cicle formatiu de grau (mitjà/superior):
Que li siguin convalidats els crèdits:
Per la qual cosa presenta la documentació següent:
Fotocòpia compulsada del títol (o de la seva sol·licitud) del cicle formatiu realitzat o certificat dels estudis realitzats, expedit per un centre autoritzat, en què consten els ensenyaments cursats amb la totalitat dels crèdits, durada i qualificació obtinguda.
Localitat, dia, mes, any
Sr/a. Director/a de:
(03.029.073)
NOTA. Vegeu annexos 1 i 2 a la correcció d'errada esmentada al títol. | 0.774718 | curate | {"ca": 0.9716668341203657, "es": 0.019391138350246157, "it": 0.005425499849291671, "cs": 0.000401888877725309, "pt": 0.0005023610971566361, "en": 0.002612277705214508} | http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=309569&language=ca_ES |
mc4_ca_20230418_0_718721 | El PP valencià només castigarà els imputats de la Generalitat
Ricardo Costa nega el finançament irregular del partit
El PP valencià només castigarà els alts càrrecs del govern imputats per corrupció. Als diputats no els tocarà. Ahir un d'ells, l'exsecretari general Ricardo Costa, va defensar l'honor del partit davant el jutge.
SALVADOR ALMENAR VALÈNCIA Actualitzada el 26/05/2012 00:00
Ricardo Costa, exsecretari general del PP valencià i diputat, entrant ahir a declarar al jutjat que instrueix el cas Gürtel. / MANUEL BRUQUE / EFE
Ricardo Costa, exsecretari general del PP valencià i diputat, entrant ahir a declarar al jutjat que instrueix el cas Gürtel. / MANUEL BRUQUE / EFE Per què el president valencià, Alberto Fabra, destitueix els càrrecs imputats per corrupció però manté al grup parlamentari una desena de diputats amb causes pendents? Per inversemblant que sembli l'explicació del seu vicepresident, perquè no té "competència" per fer dimitir aquests diputats que han obtingut l'escó amb "la legitimitat de les urnes". En altres paraules, José Ciscar va assenyalar ahir que tots els que són diputats poden estar tranquils davant una hipotètica imputació perquè no rebran pressions per deixar l'escó. Però com que pel que fa als càrrecs de la Generalitat Valenciana Fabra sí que té "capacitat de nomenar i cessar", qualsevol alt càrrec imputat serà destituït immediatament. Una cosa que fins ara ha anat succeint.
Ciscar té raó, en part, en la seva explicació. El president no té potestat per fer fora de l'escó un diputat perquè l'acta és personal, però sí que podria forçar la seva dimissió, atès que ell és també el president del partit. De la mateixa manera podria rellevar el seu portaveu parlamentari, Rafael Blasco, implicat en una suposada trama de desviament de fons destinats a la cooperació amb països del Tercer Món.
La permissivitat de Fabra amb el grup parlamentari fa evident que no està al 100% segur de la seva autoritat al partit (el congrés de la setmana passada el va escollir president amb el 81% dels vots). Aplicar la tolerància zero amb la corrupció és moure la cadira a pesos pesants de l'etapa del govern Camps. I si s'enfadessin, li podrien complicar la vida a les Corts. Fabra ha de manejar una situació delicada en un grup heretat de Francisco Camps i en el qual no està a gust. L'ombra de la corrupció l'assetja malgrat que es vanta que no tolerarà comportaments no exemplars. Tot i això, sap que en el que queda de legislatura ha de conviure amb imputats i, si pot ser, sense fer-los la guitza. Si ho fes, podria trobar-se amb una plantada com la que els zaplanistes van fer a Camps el 2004. No seria necessari que molts diputats s'adscriguessin al mixt. Si tots els imputats pel cas Gürtel i els més estrets col·laboradors de Camps es plantegessin posar contra les cordes Fabra, el president valencià es veuria indefens.
Preguntat per si els càrrecs esquitxats per escàndols de corrupció haurien de dimitir, Ciscar va explicar que "la línia que marca la diferència és la imputació". Tanmateix, va reiterar que, si això es produeix, solament actuarà en els casos en què "té competències", de manera que si els pròxims imputats són Rafael Blasco o Mayte Parra -diverses informacions els relacionen amb delictes-, passaran a engreixar la llista d'imputats emparats perquè tenen escó.
Mentre el vicepresident s'explicava, l'exsecretari general del PP Ricardo Costa prestava declaració com a imputat en la causa que investiga el presumpte finançament il·legal del partit. A la sortida del tribunal valencià Costa es va mostrar "molt satisfet" perquè amb la seva declaració en el cas Gürtel va contribuir "a demostrar la innocència del Partit Popular i que els comptes estan clars, i que, per tant, aquest procés ha d'arxivar-se com més aviat millor". | 0.806352 | curate | {"ca": 0.9784688995215312, "en": 0.005582137161084529, "fr": 0.01594896331738437} | http://www.ara.cat/premium/politica/PP-valencia-castigara-imputats-Generalitat_0_707329343.html |
mc4_ca_20230418_11_238934 | Futsal Badalona Iris vs Cadet Marc 4-0 | CFS Ciutat de Mataró
Segona derrota del Cadet “A” a casa del segon classificat per un injust 4-0 que no reflecteix el partit que es va veure sobre el terreny de joc. Els nostres que de nou venien amb baixes –les de Jan i Bernat-, van marxar a casa amb dos lesionats més: Sergio i Raúl.
Si fa no fa, la dificultat del partit era la mateixa de la setmana passada, en la que es va visitar el líder. Pel que es va plantejar un partit que es caracteritzes per un gran ordre defensiu amb la posterior possibilitat de sortir a l’atac amb superioritat numèrica. Els nostres jugadors se sabien molt bé el guió del partit i durant els primers 15 minuts van deixar sec un equip que porta 79 gols a favor (quasi el doble del segon: 47). Alhora van gaudir d’oportunitats per avançar-se en el marcador, però no van estar encertats en l’última rematada. Com ja se sap, qui perdona ho acaba pagant i així va ser. En un tancar i obrir d’ulls els locals es van col·locar 2-0 amb dues jugades de corner, que fan finalitzar amb xuts exteriors. Així es va arribar al final de la primera meitat.
A la represa els nostres van sortir amb les piles carregades, decidits a remuntar el partit, ja que sabien que l’única manera que havien pogut crear ocasions els locals havia estat mitjançant la pilota aturada. Però coses de la vida només començar el partit els nostres van rebre un nou gol de jugada d’estratègia, i no va ser perquè no s’haguessin corregut els errors al vestidor. Just després es van donar les lesions de Raül i Sergio gairebé seguides. Aquest conjunt de situacions va ser un cop dur per l’equip que tot i això va seguir creant ocasions de gol al contraatac, però que no va poder materialitzar. Els groc i negres van intentar jugar de 5 però la pressió alta del Badalona no va permetre que es donessin gaires oportunitats. De fet el 4t gol va venir en un error en el canvi del porter que va deixar al jugador de Badalona amb la porteria buida per anotar el definitiu 4-0. No hi va haver temps per més.
En línies generals el Ciutat va fer un bon partit, lluitant de tu a tu amb un dels millors equips de la categoria i en què les jugades a pilota aturada van decidir el partit. Cal treballar més en aquest aspecte. Ara però cal recuperar la moral i els lesionats, ja que el pròxim dimarts hi ha el partit de recuperació davant el Blanes. Per últim agrair a les famílies el suport durant el partit i el temps per aixecar-se un diumenge a primera hora per anar a Badalona. Amb vosaltres som un… més forts! Moltes gràcies! | 0.841322 | curate | {"ca": 1.0} | https://cfsciutatmataro.com/2016/12/19/futsal-badalona-iris-vs-cadet-marc-4-0/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_129928 | És igual a qui votis, PP, Psoe, Ciu, Erc, C's... en cap moment la ciutadania ha pogut pronunciar-se al respecte. Això en una suposada democràcia... si això no fa pensar a alguns que això és una estafa, no sé jo...
I a sobre tots maricons... | 0.636613 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_134717 | Unitat de Negoci Operacions i Tecnologia (2) Des de la Unitat de Negoci d'Operacions i Tecnologia també es proporcionen les eines tecnològiques necessàries per a la gestió de l'administració d'immobles i lloguers, així com les operacions de crèdit que realitza Solvia. Coneix tots els detalls. | 0.728325 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.bancsabadell.tv/ca/3-inside-solvia-2a-part/ |
mc4_ca_20230418_6_88242 | dissenyNens: Calendari d’advent Diabox Adventskalender ®
Avui llegia el post de la meva amiga Roser de P’tit Gat… que volia fer un calendari d’advent per els seus fills…i m’he enrecordat d’aquest que l’any passat vaig veure en una botiga i que tant em va agradar…
Avui us vull parlar de Diabox Adventskalender ®, un calendari original i divertit, dissenyat per l’estudi reketeMOI amb caixes de diapositives fabricades a Barcelona.
Poc ens queda per Nadal, avui a un mes vista!
Divendres van encendre les llums dels carrers de Barcelona i de moltes ciutats... i ja he començat a veure Papa Noels i 3 Reis penjats dels balcons de molts edificis… (sempre he pensat que són ben lletjos…)
Amb el Diabox Adventskalender ® podeu sorprendre als petits de casa no només amb les xocolatines típiques d’altres calendaris, sino amb petites joguines, petits tresors o secrets que se us acudeixin per donar-li una petita emoció cada dia.
Diabox Adventskalender ® està confeccionat a partir de caixes de dipositives… que de ben segur que en l'època 3.0, cap dels petits no tindrà ni idea de què són…
Amb aquesta imatge “retro” podéu començar la conta enrera a partir de l’1 de Desembre fins el dia de Nadal… amb un calendari actual que es pot reutilitzar cada any.
Us posem el link a un video de Diabox Adventskalender ® a veure què us sembla.
Si us ha agradat el post podeu compartir-lo amb les vostres amistats, segur que algú busca una idea per decorar casa seva aquests dies previs a Nadal… o bé per fer l’espera ben divertida…
Què us sembla aquest calendari d’advent? O bé explicant-me què us semblen els 3 reis i el Papa Noel penjats dels balcons...
Publicado por atreBte en 12:09
Etiquetas: Barcelona, caixes diapositives, Calendari advent, Diabox Adventskalender, Mobiliari i decoració, Nadal, P'tit Gat, reketeMOI | 0.842388 | curate | {"de": 0.03121516164994426, "ca": 0.9520624303232998, "es": 0.016722408026755852} | http://dissenynens.blogspot.com/2013/11/calendari-dadvent-diabox-adventskalender.html |
mc4_ca_20230418_16_594746 | InfoEmprèn.53
XVI Jornada d'Emprenedors i Innovació "Endavant"
III Cicle de Conferències "Emprèn avui"
"Els cinc errors de l'emprenedor novell", M. A. Oroquieta
Entrevista a Josep Maria Valero, tutor de Start-up Catalonia: "Els fracassos d'avui poden ser oportunitats futures", ACCIÓ
"Les ciutats amb més dones emprenedores", VIAempresa
"L'emprenedoria està de moda", A. Viladomat
Nom i marca de l'empresa: quins passos has de seguir quan crees una marca?, Xarxa Emprèn
50 claus econòmiques per a investigadors i emprenedors,
FCRi i Foment del Treball
Les 27 millors acceleradores d'Espanya, VIAempresa
Nace la Asociación Española de Startups arropada por más de 50 empresas innovadoras, Eureka-Startups
"Tot el que cal per treballar en una start-up", P. Garcia
Termini de presentació de candidatures: 14/12/2015
"Tallers de Generació d'Idees i Creació d'Empreses" (17/12/2015 a Oliana i a Ponts, Lleida) / Formació orientada a totes aquelles persones que estiguin interessades en l'emprenedoria i la creació d'empreses
Programa GR PIME (presentació de sol·licituds fins 30/12/15) / Ajuda a professionalitzar algunes àrees funcionals de l'empresa i a focalitzar-ne els objectius. Consulta la fitxa-resum
5ª Convocatòria de BStartup 10 (fins 21/12/2015) / Iniciativa d'inversió en capital que selecciona 10 startups digitals en tota Espanya i les recolza en el seu establiment al mercat i el seu creixement amb un programa d'alt rendiment
Programa d'acceleració "Plug and Play Spain" (fins 9/01/2016) / Programa de quatre mesos dissenyat per submergir a les startups en un ambient emprenedor, clarament inspirat en els programes de Silicon Valley
4ª edició de Jumping Talent / Iniciativa de captació de talent universitari que esdevé una oportunitat per donar el salt al mercat laboral d'una forma diferent i divertida
Préstecs participatius IFEM-Coinversió per a l'Emprenedoria Corporativa - IFEM (fins 31/12/2015) / Finançament per a l'impuls de l'emprenedoria corporativa, mitjançant préstecs participatius en condicions preferents de garanties, atorgats per IFEM, en co-inversió amb ampliacions de capital mitjançant aportacions dineràries per part d'inversors corporatius | 0.819577 | curate | {"ca": 0.9535962877030162, "es": 0.04640371229698376} | https://www.udl.cat/ca/recerca/oficina/trampoli/newsletter/053.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_725754 | Acabo de descobrir aquests petits documentals en color, amb veu en off de Carles Barba (el director), que de manera força particular i fent gala de fina ironia, fan un retrat de la Barcelona dels 60 que difícilment trobarem a TV3. Per posar-ho una mica en context (cortesia de la viquipèdia):Carles Barba Masagué (Terrassa, 1923) és un empresari i director de cinema documental. Els seus guions destil·len un humor agredolç i una certa ambigüitat, presentant les dues cares més oposades de la moral social d’aquella època. Obtingué diversos reconeixements per la seva obra, entre ells el Premi Ciutat de Barcelona pels films “Primera Copa del Mundo Barcelona 1971” i “Aspectes i Personatges de Barcelona 1964”. Si teniu 20 minuts val la pena fer-hi un cop d'ull. Ara que la ciutat comença a assemblar-se a un parc temàtic, els que ja tenim una edat (i els que en tenen fins i tot dues) segur que hi trobarem personatges i entorns familiars que fa temps que han desaparegut. Aspectes i personatges de Barcelona (1964) (El barri Xino i altres sectors populars de la ciutat, escenes barcelonines diverses i una mica d'alta societat, 24 min)Barcelona Show (1967) (Locals de festa, personalitats de l'època, wonderbras molt punxeguts, 17 min)
Els 60, la dècada fatídica per Catalunya. Aquells anys va començar la mort del català.
No sé a quin puto món viviu alguns.Catalunya, a tots els efectes, és molt més viva i forta els anys 70 que els 50. Però alguns amb la vostra paranoia de folklorisme paleto i reduccionisme absurd de lo nacional a lo ètnic i lingüístic en el sentit més coent possible de mer llinatge, sou capaços de veure-hi patriotisme on no n'hi ha i negar-lo en els casos en què és innegable.No ha existit mai una Catalunya pura.
Ja hi som a manipular i al de sempre.EL que diu en Gatnegre es un FET. | 0.877687 | curate | {"ca": 0.9610894941634242, "es": 0.038910505836575876} | |
mc4_ca_20230418_1_695870 | DIVERSIÓ I JOCS AMB LA ISADORA MOON (LA ISADORA MOON). MUNCASTER, HARRIET. 9788420440132 La Petita
DE VACACIONES CON ISADORA MOON 1? PRIM
Meitat fada, meitat vampir, i totalment inigualable! Acompanya a la Isadora Moon i als seus amics a explorar un castell encantat. La Isadora Moon és especial perquè és diferent. La seva mare és una fada, el seu pare un vampir i ella té una miqueta de tots dos. Li encanta la nit, els ratpenats i el seu tutú negre de ballet, però també la llum del sol, les varetes màgiques i el...
Meitat fada, meitat vampir, i totalment inigualable! Gaudeix de la lectura amb les aventures de la Isadora Moon. La Isadora Moon és especial perquè és diferent. La seva mare és una fada, el seu pare un vampir i ella té una miqueta de tots dos. Li encanta la nit, els ratpenats i el seu tutú negre de ballet, però també la llum del sol, les varetes màgiques i el seu conillet ros...
Meitat fada, meitat vampir, i totalment inigualable! Descobreix què va passar quan la Isadora Moon va anar amb els seus companys de classe al ballet. La Isadora Moon és especial perquè és diferent. La seva mare és una fada, el seu pare un vampir i ella té una miqueta de tots dos. Li encanta la nit, els ratpenats i el seu tutú negre de ballet, però també la llum del sol, les v...
ISADORA MOON CELEBRA EL SEU ANIVER (CAT)
Meitat fada, meitat vampir, i totalment inigualable! Benvinguts a la festa d'aniversari de la Isadora Moon! La Isadora Moon és especial perquè és diferent. La seva mare és una fada, el seu pare un vampir i ella té una miqueta de tots dos. Li encanta anar a les festes d'aniversari dels seus amics humans, i ara li toca celebrar la seva! Però amb la mare i el pare organitzant-l... | 0.540824 | curate | {"es": 0.051816557474687316, "en": 0.02501488981536629, "ro": 0.0023823704586063135, "ca": 0.8969624776652769, "ja": 0.023823704586063133} | https://www.lapetita.com/es/libro/diversio-i-jocs-amb-la-isadora-moon-la-isadora-moon_26459 |
oscar-2301_ca_20230418_1_281003 | Tot i que estigui immersa en la confecció de tardor, hi ha vegades en què una cosidora ho ha de deixar tot per a solucionar algun imprevist. El Pol ha tingut sempre una tumbona a la terrassa, una d'aquelles hamaquetes infantils amb motius Disney que ha estat exposada durant diversos estius a les incleméncies del temps. L'altre dia, s'hi va pujar d'empeus i cata-crack! Oh, no, quin sant disgust! La tela malmesa es va estripar irremeiablement quedant inutilitzable. Avui, hem anat a remenar teles per arreglar l'hamaca. Per sort, tinc un stash força complet i tenia unes restes de tela del Mickey. En poc més de mitja hora hem tingut l'hamaca operativa de nou!
Costures d'urgència, en diuen. I la peça sense planxar,... els petits inquiets ja hi volien seure i més val que no es cremin el cul!
Publicado por AppleFace en 16:22
Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest
Etiquetas: handmade, Reciclats, Taller
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Entrada más reciente Entrada antigua Inicio
Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)
També al Facebook!
Welcome to AppleFace!
Bienvenidos a AppleFace!
Si trobes alguna cosa que t'agrada, tens idees, comandes, suggeriments o consultes, escriu un correu a [email protected]
AppleFace Creations
Apple Face és una marca innovadora, un projecte creatiu. Els productes Apple Face són confeccionats sota els principis de reciclatge, reducció de residus, creativitat, alegria i innovació.
Els productes Apple Face són creacions úniques per la seva naturalesa artesana. Són fetes a nivell local emfatitzant l’ús de materials respectuosos amb el medi ambient I fomentant el comerç local.
Apple Face pretén reconvertir estris diaris en peces d’inspiració així com aportar nous dissenys i productes que permetin dur a terme una vida més fàcil i sostenible.
L’objectiu d’Apple Face és ampliar l’abast del missatge optimista que emana dels articles de confecció pròpia. | 0.743006 | curate | {"ca": 0.7836734693877551, "en": 0.0336734693877551, "es": 0.1826530612244898} | http://www.appleface.eu/2011/08/projectes-urgents.html |
mc4_ca_20230418_6_158819 | Nadal és una de les celebracions més antigues del nostre calendari festiu. Commemoració cristiana del naixement de l’infant Jesús, recull tot un seguit de pràctiques que pouen en tradicions anteriors: el simbolisme de la llum que allunya les tenebres, l’ús del foc o el culte a la natura són, encara avui, presents en el riquíssim costumari nadalenc.
La celebració del Nadal el 25 de desembre com a data de commemoració del naixement de Crist es prou tardana dins el cristianisme. Els primers cristians celebraren primerament l'esdeveniment el 6 de gener. Al segle IV el concili de Nicea, l'any 325, consagra com a dogma el fet que Jesús és déu des del mateix moment del seu naixement. En aquella època hi havia opinions que defensaven que no ho va ser fins el moment del seu bateig.
Els setze segles de celebració cristiana, però, han incorporat i conservat no pocs costums que connecten amb el simbolisme anterior de la festa: la il·luminació especial dels carrers i les cases –espelmes, bombetes i materials reflectants–, el foc –tions, torxes– , el fer cagar el tió o l’arbre de Nadal, els àpats familiars, l’inici de les pràctiques carnavalesques –festes de fadrins, bromes per Innocents–, els rituals de canvi d’any, les captes infantils o els personatges màgics que porten obsequis són exemples d’un ric costumari que encavalca significats amb les representacions populars del naixement, estàtiques o en moviment, el cançoner popular o l’arribada dels reis d’Orient. Tot plegat conforma un dels bagatges més potents pel que fa a costumari festiu. Cap festa com el Nadal compta amb aquesta quantitat i varietat de pràctiques festives. I que, a més, no para de modificar-se, amb la incorporació de noves tradicions, vingudes d’altres terres, gràcies a la facilitat de comunicació de la societat present.
S’ha argumentat que tot plegat no té cap altre significat que l’estímul al consum, que el foment del comerç i el negoci, que no hi ha més tradicions autòctones a banda de quatre romanalles folklòriques engolides per un Nadal global, que el Nadal no té cap sentit en una societat laica, celebrada per no creients. Que els suposats valors nadalencs no són sinó mercaderia per a tranquilitzar puntualment consciències. Que el Nadal s’ha d’entendre, en definitiva, en funció d’una economia capitalista que necessita períodes de no treball en els quals s’incrementa el consum de productes que no són de primera necessitat; vacances laborals propicies a consumir diversió i oci.
De ben segur que part d’aquestes argumentacions són vàlides i que ens aporten elements per a la reflexió. Però no és menys cert que la cultura és sempre una mica més complexa.
El Nadal és la celebració religiosa però també ha estat i és una festa de retrobament familiar, que presenta –en aquest àmbit– no poques variants culturals. Si la festa és una manifestació necessàriament col·lectiva que ha de tenir una comunitat de referència, aquesta és, en el Nadal, la família. Una família més o menys reduïda al voltant d’un sopar o d’un dinar, en un espai limitat, o que es fa present, de forma força més àmplia, en les visites a parents més o menys llunyans o en la suma d’àpats encadenats que se succeeixen entre Nadal i Reis. I els valors de pau i solidaritat, més enllà de la superficialitat d’algunes propostes mediàtiques, són valors universals que sempre és positiu potenciar.
Podríem apuntar, en definitiva, que l’aspecte més homogeneïzat del Nadal embolcalla la celebració tradicional que perviu força més en l’àmbit familiar –que és el seu àmbit original– tot i que en aquest, cada vegada més, penetren els referents simbòlics i els costums fomentats per la comercialització.
La resposta a aquesta onada de consumisme festiu no s’hauria de donar tant en l’àmbit de les formes –arbres reciclables o dinars de Nadal fets amb productes biològics– com en la recerca del sentit de la festa, i dels seus valors, en la societat present. Respectant –i anant més enllà de– les creences religioses. | 0.90512 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lopedris.cat/el-nadal-una-festa-que-canvia-c578 |
wikipedia_ca_20230401_0_197260 | Santa Anita
Santa Anita és un districte de la Província de Lima al Perú. És part de ciutat de Lima.
Oficialment establert com a districte el 25 d'octubre de 1989 a partir dels districtes d'Ate i El Agustino separats pel "Rio Surco ".
L'actual alcalde de Santa Anita és José Luis Nole.
Les parts bàsiques de Santa Anita són: la mateixa Santa Anita, originalment pertanyents a Ate; i Los Ficus i Universal, originalment seccions d'El Agustino. Les àrees industrials a l'est de Santa Anita i Universal marquen el límit amb Ate.
Geografia.
El districte té una superfície de 10,69 km². El seu centre administratiu està situat a 195 metres sobre el nivell del mar.
Límits.
- Cap al nord: El Agustino i Ate
- A l'est: Ate
- Cap al sud: El Agustino i Ate
- Cap a l'oest: El Agustino
Demografia.
Segons l'estimació del 2002 per l'INEI, el districte té 154.359 habitants i una densitat de 14.439,6 persones/km ². El 1999, hi havia 27.908 cases al districte. | 1 | perfect | {"en": 0.011815252416756176, "ca": 0.9656283566058003, "pt": 0.022556390977443608} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=197261 |
mc4_ca_20230418_9_252328 | Has buscado > Nombres propios: Gould, Morton
Nota Programa de mà del concert dut a terme pel director Milton Katims i el pianista Lodovico Lessona el 15 de març del 1953 i on es van interpretar les següents obres: Toccata i fuga, de J. S. Bach, arranjada per Stokowski ; la Primera Simfonia, en do menor, de J. Brahms ; el concert número 3 per a piano i orquestra de L. v. Beethoven, interpretat per Lodovico Lessona ; Spirituals, de M. Gould ; l'Obertura de Romeu i Julieta, de P. I. Txaikovski
Otros documentos Romeo et Juliette (Fantasia-obertura) ; Concerts, piano, orquestra, núm. 3, op. 37 ; Simfonies, núm. 1, op. 68, do menor ; Spirituals | 0.713435 | curate | {"es": 0.06875, "ca": 0.8734375, "nl": 0.01875, "en": 0.0390625} | https://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/cas/busqueda.php?pclauau=Gould,%20Morton |
mc4_ca_20230418_3_302645 | El TC s'activa contra la Generalitat - VilaWeb
El TC s'activa contra la Generalitat
Suspèn cautelarment l'euro per recepta, les taxes judicials i l'impost sobre dipòsits bancaris, admetent a tràmit els recursos del govern espanyol
El Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit els recursos del govern espanyol contra l'euro per recepta, les taxes judicials i l'impost dels dipòsits bancaris, segons fonts del Ministeri d'Hisenda espanyol. Tots tres impostos van ser objecte d'un recurs del govern de Mariano Rajoy davant el TC. L'acceptació a tràmit implica la suspensió automàtica d'aquests gravàmens. L'executiu del PP argumenta que les taxes que ha aplicat la Generalitat envaeixen les competències de l’estat i trenquen la unitat de mercat i la igualtat en la prestació dels serveis públics. Els membres del Constitucional van adoptar la decisió ahir, en la primera jornada d'un ple que s'allargarà fins demà.
La suspensió és fruit de la norma que estableix que si el govern espanyol ho sol·licita, com en aquest cas, els recursos de l'estat contra lleis o decrets autonòmics suspenen automàticament les lleis impugnades tan bon punt els magistrats n’obren el procés de discussió. La suspensió té efecte mentre no s'emeti cap sentència i en aquesta primera fase és per un termini de cinc mesos, que després es pot prorrogar.
El govern espanyol va presentar el 28 de desembre el recurs d'inconstitucionalitat contra el decret llei de la Generalitat que institueix l'impost dels dipòsits bancaris. Abans el consell d'estat havia corroborat que no es podia crear cap impost a través d'un decret llei. La setmana abans, Soraya Sáenz de Santamaría ja havia apuntat que l'objectiu del recurs era garantir una certa unitat de mercat.
El recurs de la Moncloa contra la taxa de la Generalitat de l'euro per recepta es basa en el dictamen que el consell d'estat va emetre a mitjan novembre i que troba inconstitucional la norma catalana. Segons el govern espanyol, l'euro per recepta envaeix les seves competències exclusives per legislar sobre productes farmacèutics i introdueix desigualtats entre els ciutadans espanyols.
El govern espanyol considera que l'euro per recepta incompleix la constitució perquè Catalunya no pot regular sobre els productes farmacèutics i perquè els ciutadans catalans haurien de pagar dues vegades. Creu que una comunitat no pot fer variar directament ni indirectament els preus de productes sanitaris i que la constitució estableix una unitat en les condicions d'accés als productes farmacèutics, independentment del lloc on resideixin, per evitar la desigualtat.
La decisió de Madrid d'interposar el recurs va posar punt final al procés negociador entre tots dos governs per a evitar la via del Constitucional. La Generalitat es basava en el criteri del Consell de Garanties Estatutàries, que havia avalat aquesta taxa el dia 6 de març passat.
El govern recorrerà contra la decisió del TC
El conseller de la Presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, ja ha anunciat que la Generalitat recorrerà contra la suspensió de l'euro per recepta. Homs s'ha queixat que l'estat consideri inconstitucional qualsevol mesura que porti a terme la Generalitat, amb la qual cosa dóna un valor ‘interessat i partidari’ als recursos al TC. ‘Un dia declararan que és inconstitucional respirar en català. És que són a punt de fer el ridícul més gran del segle, aquesta gent’, ha dit. I ha preguntat com explicarà l'estat a Europa la suspensió d'una mesura que servia per reduir el dèficit.
PSC, ICV-EUiA i CUP, satisfets per la suspensió cautelar de l'euro per recepta a Catalunya
El PSC, ICV-EUiA i la CUP han valorat positivament la suspensió. Totes tres forces han coincidit a qualificar d’injusta la mesura fiscal aprovada pel govern perquè castiga especialment les classes populars. Amb tot, no estan d'acord amb l'argumentació competencial del Tribunal Constitucional. La portaveu parlamentària d'ERC, Marta Rovira, diu que demanaran al govern que flexibilitzi l'euro per recepta, però ha instat l'executiu català a prendre posició contra el recurs del govern espanyol al Constitucional. | 0.841621 | curate | {"ca": 0.9843405921213604, "es": 0.01565940787863959} | https://www.vilaweb.cat/noticia/4074416/20130116/tc-suspen-cautelarment-leuro-recepta-taxes-judicials-limpost-diposits-bancaris.html |
mc4_ca_20230418_4_148548 | Unes 30 persones voluntàries formem part del comitè d’Oxfam Intermón a Lleida, encarregant-nos de la botiga de comerç just i fent accions de sensibilització i mobilització social.
Facebook: https://www.facebook.com/OxfamIntermonLleida
Twitter: https://twitter.com/OxfamIntermon
Youtube: https://www.youtube.com/user/Intermon0xfam
Telèfon: 973 288 134 / 902 330 331
Adreça: C/ Comtes d’Urgell, 1, CP 25006 Lleida
Email: [email protected]
Web: Web d'Intermón Oxfam | 0.420913 | curate | {"ca": 0.6285097192224622, "es": 0.11663066954643629, "en": 0.20086393088552915, "fr": 0.05399568034557235} | http://www.coordinadora-ongd-lleida.cat/ca/entitats/oxfam-intermn/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_710843 | Pilar Rahola ha estat guardonada amb un premi de drets humans "per contribuir a l'existència d'Israel". Rahola, que rebrà el premi el proper diumenge 18 de juny a la ciutat francesa de Cannes de mans del príncep Albert de Mònaco, serà condecorada juntament amb personalitats com Simone Veil, exministra d'Estat, presidenta de la Fundació per la memòria de la Shoah i membre del Consell constitucional. Entre els motius per distingir Rahola, es lloa "el rigor i l'ètica de la vostra paraula -i de la vostra pluma- en els mitjans i en la política per una societat més humana i solidària" i es felicita la periodista catalana pels "compromisos passats i actuals" i sobretot per ser una dona "que encarna un model de valors" que l'entitat valora per sobre de tot. Els premis, creats el 2003, tenen "l'objectiu d'homenatjar les dones i els homes que, en els camps de les ciències, socials i de l'humanitat, de l'educació, de la política o dels mitjans... han destacat per un compromís personal de defensar els valors universals o individuals d'ètica, de filosofia moral o religiosos...". Per aquests motius, l'associació vol "rendir homenatge a aquelles persones -conegudes o anònimes- que mostren el seu suport -sense justificacions- al desenvolupament de la contribució jueva a la humanitat i a l'existència d'Israel". Altres guardonas són Simone Veil, Michèle Laroque, Yehouda Lancry, Jean-François Deniau, Morad EL-HATTAB o David Kayat. Sense comentaris ... Tan sols és info ... No cal discutir ....
No crec que Israel siga el país ideal, peró destruirlo.... s'ha de ser tolerant i deixarlos en pau, cadascun fa lo que vol, no podem tindre el pensament de privar de llibertat a altres per molt mal que ens caiga el seu país, pense el cas català espanyol, voleu la desaparició de valènica perque hi han blaveros i no son indepes? a que no? perque saps que hi ha gent del rollo, pues allà lo mateis, no fem mes feixisme per favor. | 0.890078 | curate | {"ca": 0.9953076120959332, "pt": 0.0046923879040667365} | |
macocu_ca_20230731_1_614327 | Programa 2018
Jornada de reconeixement i presentació de treballs de recerca
Inici dels Premis Joan Monjo
18.00h – Jos Petit presenta l’acte de premi al talent.
18.02h – Benvinguda. Representant de l’Ajuntament de Vilassar de Mar
Títol del treball: Solo de bateria, procés de creació d’una animació 3D
18.45h – Oriol Berlinches Planas
Títol treball: Creixement microbià. Mitofusina 2 i la divisió cel·lular
19.00h – Danko Castaño Duro
Títol del treball: Les armes naturals de les meduses, els cnidòcits. Recerca de substàncies inhibidores.
19.30h – Ingrid Carbonell Fuenmayor
Títol del treball: Viu i deixa viure | 0.625299 | curate | {"en": 0.13400335008375208, "ca": 0.7872696817420436, "it": 0.03350083752093802, "es": 0.04522613065326633} | |
crawling-populars_ca_20200525_50_51730 | El periodista Lluís Oliva, que va ser director en diverses etapes de Catalunya Ràdio, TV3 i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), va morir dijous als 62 anys com a conseqüència d'una malaltia respiratòria, segons va informar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Nascut a Barcelona el 19 de juliol de 1955, Oliva es va formar en periodisme als Estats Units, on va treballar en diversos mitjans de l'estat de Califòrnia des del 1977 al 1982, any en què es va incorporar a Antena 3 Ràdio a Catalunya com a cap de programes per ser-ne després nomenat director.
El 1986 va ser nomenat director adjunt de Catalunya Ràdio, i el 1988 va passar a ser director del grup d'emissores de Catalunya Ràdio. En aquesta etapa, la ràdio pública catalana va apostar per la creació de Catalunya Informació. El 1995 va ser nomenat director de TV3, canal que va ajudar a consolidar. Sota la seva direcció, el 1997 la cadena va obtenir per primera vegada el lideratge històric d'audiència. El 1999, Oliva va ser nomenta director de la CCRTV, l'actual CCMA. | 0.847319 | curate | {"ca": 1.0} | : /televisio/2018/04/07/mor-lluis-oliva-periodista-que/905934.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.