id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_3_284779 | Veniu a L’Auditori amb la família i els amics per convertir-vos en membres d’un grup durant una tarda. El taller Vine a cantar amb Bob Marley us ofereix la possibilitat d’assajar el repertori amb els integrants del grup i fer un concert amb ells, amb el suport d’una directora de cor. I si sou vergonyosos i no voleu cantar, veniu només al concert que fem a les 18.30h.
Activitat recomanada per a famílies amb nens i nenes a partir de 5 anys. Els menors de 14 anys han de venir acompanyats. | 0.778278 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.auditori.cat/ca/vine-a-cantar-bob-marley-amb-buffalo-soldiers-fam-17-18 |
mc4_ca_20230418_10_135423 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Llibre » Quaresma i Setmana Santa » Jocs » Cant religiós » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_tipologia_rec_doc%3A6&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A479&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A464&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A491 |
mc4_ca_20230418_11_737484 | La cultura popular esclata un any més amb les Festes de Santa Eulàlia | Barcelona Cultura
Del 8 al 12 de febrer; Lali Jove, el 17 de febrer. Consulteu els horaris de cada activitat
La cultura popular esclata un any més amb les Festes de Santa Eulàlia
En el seu 35è aniversari, la festa major d’hivern de Barcelona arriba carregada d’activitats d’arrel tradicional per a tots els públics.
Santa Eulàlia, la festa major d’hivern de Barcelona, arriba a la ciutat del 9 al 12 de febrer amb algunes novetats. Aquest any, Santa Eulàlia es desdobla en dos caps de setmana i dues ubicacions diferents, ja que Llum BCN passarà a celebrar-se del 16 al 18 de febrer al barri del Poblenou.
Durant el cap de setmana de Santa Eulàlia tindran lloc a Barcelona tot tipus d’activitats d’arrel tradicional: cercaviles, castellers, exposicions, gegants, sardanes... La festa, que arriba a la 35a edició, commemorarà el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany, una de les impulsores de la recuperació d’aquestes festes.
A la jornada castellera, que marca l’inici de la temporada, destacarà la participació de la nova colla dels Castellers de Sarrià, que reneixen després de catorze anys d’absència. Juntament amb la gegantona Laia, també seran protagonistes de les Festes de Santa Eulàlia la Mulassa de Barcelona, que commemorarà els seus 450 anys amb una exposició al Palau de la Virreina, i la Trobada de puntaires, que celebrarà la seva desena edició.
L’inici de les festes tindrà lloc a la plaça de Sant Jaume el divendres 9 a les 20.00 h amb els Protocols de l’Àliga, una cercavila que arribarà fins a la basílica de Santa Maria del Mar on hi haurà el tradicional ball de l’Àliga.
Per quart any consecutiu, les associacions juvenils de la ciutat organitzaran la Lali Jove, la festa major juvenil i associativa de Barcelona. El 17 de febrer, la Lali Jove arribarà carregada d’activitats i tallers oberts i gratuïts per a infants i joves. També hi haurà un concert final al Moll de la Fusta en què actuaran Mafalda, Sense Sal, Adala, Can Canalla i Ominira.
Trobaràs informació detallada de les Festes de Santa Eulàlia 2018 en aquest enllaç.
Enviat per Marta Calderó P... el Dv, 02/02/2018 - 15:56. Permalink
Mira que es dificil poder
Mira que es dificil poder saver si hi ha algún Mapping a la gaçana del Ajuntament per les festes de Santa Eulalia 2018, ho he intentat i no hi ha manera
Enviat per Barcelona Cultura el Ds, 02/03/2018 - 10:49. Permalink
Bon dia, tota la informació
Bon dia, tota la informació relativa a "Llum BCN" està publicada al web: barcelona.cat/llumbcn
La Cia. Vero Cendoya porta a l’escenari un text de Natza Farré amb ‘IF (L’últim desig)’
La Villarroel acull l’obra interpretada per Alba Florejachs, Gloria Sirvent i Vero Cendoya.
'R.OSA' o la reflexió irònica sobre el cos femení de Silvia Gribaudi
Una coreògrafa i performer italiana porta el dissabte, 1 de juny, a la sala Hiroshima una proposta que...
Experimenta ‘El llac dels cignes’ amb el Ballet de Moscou
El Teatre Tívoli acull aquesta obra imprescindible del ballet clàssic. | 0.77708 | curate | {"ca": 0.9652547981469226, "en": 0.005956320317670417, "es": 0.00827266710787558, "it": 0.020516214427531435} | https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/festes-santa-eulalia-2018-mulassas-activitats-carrer |
naciodigital_ca_20220331_0_247975 | La Casa Blanca ha anunciat aquest divendres que el "número dos" d'Estat Islàmic, Fadhil Ahmad al Hayali, va morir el passat 18 d'agost en un atac aeri estatunidenc prop de la ciutat de Mossul, a Iraq.
El portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Ned Price, ha detallat que Hayali coordinava el moviment de "grans quantitats d'armes, explosius, vehicles i persones entre Iraq i Síria". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/92843/mor-numero-dos-estat-islamic-atac-dels-eua-iraq |
mc4_ca_20230418_7_720338 | María Villar present en la proclamació de la Regina Infantil de les Festes de Sogorb – Ciberfallas Fallas y fiestas de la Comunidad Valenciana
María Villar present en la proclamació de la Regina Infantil de les Festes de Sogorb
31 agosto, 2016 Jose Cuñat Fallas Leave a comment
La Fallera Major Infantil de la Federació Junta Fallera de Sagunt, María Villar i Cayuela, va acudir diumenge passat, 28 d’agost, a l’acte de proclamació de la Regina Infantil de les Festes Patronals de Sogorb 2016, Martina Gil i Tortajada, acompanyada pel president de l’entitat fallera, Rafael Burgos. L’acte es va dur a terme, com és ja tota una tradició, en el Jardí Botànic Pau d’aquesta ciutat castellonenca.
La nova representant infantil de les festes de Sogorb va estar acompanyada per la seua Cort d’Honor formada per les xiquetes Lucía Sánchez, Irene Pérez, Elena Edo, Magdalena Esteban, Lourdes Piquer, Marta Raro, Cueva Santa Pascual, Saray Gil, Rocío Latorre, Sandra Asensio, y Valeria Garnes. A més, la mantenidora d’aquest acte va ser Isabel-Gemma Fajardo i García, Doctora en Dret per la Universitat de València, professora titular i investigadora en el camp de l’economia social i solidària.
La Fallera Major Infantil de la Federació Junta Fallera de Sagunt, María Villar, va fer homenatge a la nova Regina Infantil de les Festes Patronals de Sogorb com també ho van fer representants d’altres juntes locals de la Comunitat Valenciana així com la Fallera Major de València 2016, Sofia Soler i Casas, i la Regina Infantil de les Festes de la Magdalena de Castelló 2016, Lola Marco i Alors.
Candidatas a Fallera Mayor de Valencia de 2017
Les Falleres Majors del Camp de Morvedre reben les seues fotografies oficials
Les Falleres Majors acudeixen a la presentació del llibre oficial de les festes patronals Les Falleres Majors del Camp de Morvedre reben les seues fotografies oficials La Federació Junta Fallera de Sagunt visita la Fira de Xàtiva La Federació Junta Fallera de Sagunt, present en el sopar fi de temporada del Fertiberia
2016actosalicantecastelloncastelloscomisionesComunitat ValencianaElena EdoeventosFallasfallas 2015fallerafallerasfallerosFallesFederaci Junta FalleraFestes Patronalsfiesta de la Comunidad ValencianFiestasFireworkHoguerasJard BotjuntaLa Fallera Major InfantilLourdes PiquerMagdalena EstebanMarta RaroMartina Gilmaslcetámonumentos fallerosMuseo Falleronoticiaspirotecniaprograma de fallasRegina InfantilSAGUNTSandra AsensioSaray GilValenciaValeria Garnes
Previous Post:Las Falleras Mayores de Torrent 2016 asisten a la proclamación de las Reinas de Segorbe
Next Post:APUNTA’T AL CONCURS DE PAELLES DE LA FALLA OESTE! | 0.660146 | curate | {"es": 0.32293647774819323, "ca": 0.6770635222518068} | http://ciberfallas.com/maria-villar-present-en-la-proclamacio-de-la-regina-infantil-de-les-festes-de-sogorb/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_270775 | El dilluns 30 de desembre, els nostres infantils (i els que no ho són tant) feren la seua visita anual a ExpoJove, una fira per a xiquets i xiquetes, que sempre es troba a Fira València cada Nadal. Ho passaren molt bé, com pots vore en estes fotografies. | 0.739093 | curate | {"ca": 1.0} | http://falla374.com/els-infantils-visiten-expojove-2019-2020 |
mc4_ca_20230418_9_236118 | seminari Archivos - Gremi d'editors de Catalunya
El Gremi d’Editors de Catalunya organitza el seminari de formació bonificada, “Gestió editorial de publicacions digitals”, de dos hores de durada, i que tindrà a través de l’aula virtual ZOOM. PLACES EXHAURIDES! Dades del curs: Durada: 2 hores Periodicitat: 1 sessió Dates: Dijous 4 de juny de 2020 Horari: de 17.00h a 19.00h Objectius: Conèixer què necessiten [...]
SEMINARI: “Crea notes de premsa d’èxit gràcies a la tecnologia i la intel·ligència artificial” (12 de març)
Redacció2020-02-20T18:01:25+01:0017 febrer, 2020|Categories: Agenda, Formació, Gremi d'Editors de Catalunya, Laboral, Notícies, pdf's|Tags: 2020, Gremi d'Editors de Catalunya, intel·ligència artificial, notes de premsa, seminari, tecnologia|
El Gremi d’Editors de Catalunya organitza el seminari, “Com elaborar notes de premsa d’èxit gràcies a la tecnologia i la intel·ligència artificial”, de dues hores de durada, i que tindrà lloc a les seves instal·lacions. Dades del Seminari: Durada: 2 hores Periodicitat: una sessió Dates: dijous 12 de març Horari: de 10.00h a 12.00h Objectius: Desgranarem els [...]
Agenda, Destacat, Formació, Gremi d'Editors de Catalunya, Laboral, Notícies, Organitzacions, pdf's
Redacció2019-05-02T16:10:17+02:005 febrer, 2019|Categories: Agenda, Destacat, Formació, Gremi d'Editors de Catalunya, Laboral, Notícies, Organitzacions, pdf's|Tags: 2019, Begoña Aguirregabiria, Equip, Gremi Editors de Catalunya, seminari|
L’objectiu d’aquest seminari és donar orientació pràctica i aplicada a les situacions diàries que ens podem trobar quan es treballa en equip. Ens centrarem en 10 factors claus que afavoriran el desenvolupament i la fortalesa de l'equip i, encara que no existeixen fórmules màgiques, sí que podem esbossar claus d’èxit per a obtenir bons resultats. [...]
Agenda, Comerç interior, Cursos i Seminaris, Gremi d'Editors de Catalunya, Notícies
Redacció2018-11-07T10:59:04+01:0022 octubre, 2018|Categories: Agenda, Comerç interior, Cursos i Seminaris, Gremi d'Editors de Catalunya, Notícies|Tags: 2018, Gremi d'Editors de Catalunya, Jordi Calsamiglia, Propietat intel.lectual, seminari|
Anàlisi de les diferents formes de cessió de drets i de les seves excepcions, a càrrec de Jordi Calsamiglia, assessor jurídic i de propietat intel·lectual del Gremi DIA: 8 de novembre de 2018 (dijous) HORA: d'11.00h a 13.00h LLOC: Seu social del Gremi (València, 279, 1r) Per tal de garantir una correcta organització de l'acte, [...]
Redacció2017-11-08T03:15:13+01:0019 maig, 2017|Categories: Cursos i Seminaris, Fires, Formació, Formació Contínua, Notícies|Tags: 2017, Fires, Fires internacionals, seminari|
Redacció2017-11-08T03:15:38+01:0016 octubre, 2016|Categories: Cursos i Seminaris, Formació, Notícies|Tags: Drets editorials, Estats Units, ICEX, seminari, Traducció|
Sergi Larripa2017-11-08T03:15:43+01:0016 setembre, 2016|Categories: Cursos i Seminaris, Gremi d'Editors de Catalunya|Tags: 2016, GEC, Gremi d'Editors de Catalunya, màrqueting digital, masterclass, seminari|
Sergi Larripa2017-11-08T03:15:49+01:006 juny, 2016|Categories: Cursos i Seminaris, Notícies, Propietat Intel·lectual|Tags: Pirateria, Propietat intel.lectual, seminari|
Sergi Larripa2017-11-08T03:15:50+01:0011 maig, 2016|Categories: Cursos i Seminaris|Tags: 2016, DataLibri, GEC, Gremi d'Editors de Catalunya, metadades, onixsuite, seminari|
Sergi Larripa2017-11-08T03:15:50+01:002 maig, 2016|Categories: Gremi d'Editors de Catalunya, Noves tecnologies, pdf's|Tags: 2016, DAISY, ebook, GEC, seminari|
Marta Luna2017-11-08T03:15:55+01:0030 març, 2016|Categories: Cursos i Seminaris, Gremi d'Editors de Catalunya|Tags: 2016, Abril, CEDRO, Drets d'autor, seminari| | 0.7216 | curate | {"ca": 0.9937363834422658, "en": 0.006263616557734205} | https://www.gremieditors.cat/tag/seminari/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_81230 | educació excursió exposició Fontanella ioga jocs merchandising mostra nadal natura patrimoni pedra penyagolosa PEU UJI records reial fàbrica revista ruta a peu sant pere setmana cultural taller tele viatje virtual xarrada
Mostra'n més Mostra'n menys
Cerca
Cercar en aquest blog
BALLANT PELS RACONS DE COSTUR 14
d’octubre 24, 2020
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
BALLANT PELS RACONS DE COSTUR_14
En esta ocasió, tornem a tocar en lloc de ballar. La nostra Rondalla ens mostra una peça que vam tocar en el reencontre, després del confinament.
activitats ball Costur Fontanella virtual
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Entrades populars
#colornatura ACTIVITAT FOTOGRÀFICA: ELS COLORS DE LA NATURA DE COSTUR L’Associació Cultural la Fontanella de Costur organitza aquesta Activitat Fotogràfica amb el tema Els colors de la natura a Costur. ACTIVITAT: Diuen que el pintor ha de ser un bon observador, com observem nosaltres la vegetació del nostre terme? Els arbres, els matolls, les plantes medicinals... la varietat de colors que ens presenten. Com observem el cel, la terra, les pedres? Siguem com el pintor, un bon observador, en primer lloc amb els nostres ulls i després amb la càmera fotogràfica. Passeja pel terme i fotografia les oliveres, els pins, la mançanilla, la molsa..., el cel. Te proposem que faces fotografies del nostre terme fixan l'atenció amb els colors. Així podrem crear una paleta de color mitjançant l’observació i documentació de les diferents tonalitats de color que trobem en la natura que envolta el poble de Costur. Aquesta paleta o guia de color l’organitzarem en targetes individuals
IV SETMANA CULTURAL COSTUR 2021 Et presentem la IV Setmana Cultural a Costur, aquest 2021 hem reduït les activitats a aquelles en les quals siga possible mantindre el control i la seguretat pel COVID19. Encara així hem volgut crear un espai de trobada i de fer poble. És una Setmana Cultural en la qual volem posar en valor la cultura del nostre poble i de la comarca l'Alcalatén. Us esperem
NEVANT PELS RACONS DE COSTUR Com tots sabem, a Costur neva poc, una volta cada no sé quants anys... I pot ser que no va ser tant quantiosa com aquest 2021. Ha sigut una nevada que ens ha deixat disfrutar a grans i menuts, tirant-se boles de neu, fent ninots, anant als pous i, de pas, fins al Cabeço o altres indrets que es van quedar espectaculars baix del mantell blanc. Ací vos oferim un arxiu fotogràfic que ens ha fet arribar la gent que ha volgut col·laborar, per a què, la pròxima vegada, recordem més fàcilment que l’última nevada va ser la nit del 8 de gener de 2021. Podeu consultar totes les fotos d’aquest dia a l’àlbum digital: https://photos.app.goo.gl/HxWAqhJHtUizbgRB6 o mitjançant el QR | 0.663263 | curate | {"ca": 0.9500535140920442, "it": 0.0017838030681412772, "es": 0.013556903317873707, "en": 0.023189439885836605, "pt": 0.011416339636104174} | http://aclafontanelladecostur.blogspot.com/2020/10/ballant-pels-racons-de-costur-14.html |
mc4_ca_20230418_8_705996 | Frases de la pàgina 92 i una cançó per animar el cap de setmana. TASCA SETMANA 3: Idriss, la noia del fil de seda.
Aquesta persona és d´Honduras i té trenta nou anys , viu a Barcelona. Es lleva a les set del mati cada dia. Abans de duxtar –se, de tent en tant, fa el llit. Després prepara l´esmorzar i es renta les dents sempre.
Sovint esmorza a les nou amb la seva familia. Neteja la casa a tres quarts de deu del mati o xateja. Dina a casa amb tota la familia, després fa la migdiada i escolta la radio. Per les tardes durent la setmana, plega a dos quarts de quatre, va treballar de dos quarts de set a deu de la nit. Sempre sopa sol. Mai fa esport i no balla gairebé mai.
Dues vegades per setmana, dimarts i dijous, va a estudiar català d´un quart de deu a un quart de dotze. De tent en tant va a la platja i passeja amb el seu amic els caps de setmana. Enyora molt la seva familia i pais. Sempre s´en va dormir a tres quart de dotze de la nit.
Que és qui?
Gràtcies!
Aquesta persona és de Nicaragua i té cinquanta-dos anys. Viu a l’avinguda Rius i Taulet numero 129 davant un mercat. Ella treballa cada dia i es lleva sovint durant la nit. No li agrada esmorzar. Parla de tant en tant amb la seva familia a les nou del vespra i després mira la tele.
El cap de setmana li agrada rebre visites dels seus amics. Ella no pot sortir perque l’avia esta malalta.
aquesta persona s’ aixeca a las sis de la matinada sempre asmorza a las vui del mati
traballa de nou i deu a dos i cinc de la tarda sopa a las deu la nit
aquesta persona li agrada ballar a casa y parla tres idiomas frances ,ingles i castellà
Aquesta persona es de Pakistan i te trenta i dos anys ,viu a sant cugat no li agrada el esport , aqueste home traballa sempre es lleva a las set del mati , esmorza a las vuit del mati , traballa de nou dos quarts de deu a quatre de la tarda va a dormir a las onze de la nit
wilson flores Rossel
hola reconeixeu a questa persona
es una conpanyaa de cus
el seu nom comença and c
ella té cuaranta tres anys
aquesta dona es d Ecuador
ella es lleva 2/4de sis del mati
ella viu a Rubi en el carrersant joan numero 26cinquea c
ella esmorza a la vuit del mati
ella vaig a reculle als nens
ella dina als dos de la tarda
ella parla amb la famili en tan en tanen la nit quina persona es ………………
Aquesta persona és una noia espanyola, traballa en la universitat autònoma de BellaTerra per la tarda,
Ella no mira la televisió perquè no té on viu,
El cap de setmana viatja a Cantàbria a la seva casa a veure al seu xicot i la seva mare.
Li agrada molt la platja.
El seu nom comença per I
El seu cognom comença per C | 0.718681 | curate | {"ca": 0.8172926447574335, "es": 0.1189358372456964, "pt": 0.02112676056338028, "en": 0.00782472613458529, "it": 0.012519561815336464, "nl": 0.022300469483568074} | https://blogs.cpnl.cat/diaridaulabasic/2013/05/10/qui-es-qui-8/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_300349 | Pels Radiobots aquesta serà la seva segona actuació al MiniBeat, i vam quedar tan contents del projecte, que ara que presentant nou disc és l’excusa perfecte per fer-los tornar al seu poble, Granollers.
Els Radiobots és un projecte educatiu dinàmic i innovador, nascut amb l’objectiu que els infants aprenguin anglès tot gaudint l’experiència musical en directe. Que millorin les seves capacitats expressives i creatives a través de les cançons, i que puguin participar de forma activa en un espectacle en forma de concert fet a la seva mida. Els músics interpreten composicions pròpies que adapten registres com el pop, el hip-hop o la música electrònica al llenguatge i a les necessitats dels menuts. Una posada en escena fresca i amena, ambientada en un món de fantasia que estimularà la imaginació dels infants i a la vegada els permetrà interactuar amb els protagonistes de l’espectacle.
La finalitat es la descoberta del món a través de cançons en anglès molt ballables! Estimulant posada en escena sota la direcció de Txu Morillas i interpretacions de Carol Badillo i Aleix Prats (Illa Carolina).
We are the Radiobots!
Comparteix
Twitter
Facebook
Correu electrònic
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Cartell 2022
últimes notícies
El MiniBeat us dona les GRÀCIES!
El festival dels Azucarillo Kings en directe al MiniBeat
Els Follets del Bosc vindran al MiniBeat a fer un taller d’instruments de fusta
Aruna tindrà una parada al MiniBeat amb les millors pizzes de la contrada
HCXHC, l’associació contra el càncer mostrarà al MiniBeat el seu espectacular projecte solidari
Localització Minibeat
Prat de la Riba, 77, 08401 Granollers, Barcelona
Roca Umbert; La Fàbrica de les Arts.
ESCOLTA LA MÚSICA DEL MINIBEAT 2022
minibeat tv
https://www.youtube.com/watch?v=1bqaoazHNzk
segueix-nos a
segueix-nos a
Els meus tuits
Festival familiar de música alternativa de Granollers
Festival MiniBeat19/06/2022
Ja ha arribat el dia
Organitza
amb el suport de
Col·labora
Sobre MiniBeat
Festival familiar de música alternativa, que se celebra amb horari diürn (10.30-19h) a la fantàstica Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers, Barcelona. Un espai per crear nous adeptes al fascinant món de la música i la cultura underground. | 0.743554 | curate | {"ca": 0.8720292504570384, "en": 0.05393053016453382, "oc": 0.004113345521023766, "pt": 0.025594149908592323, "es": 0.04021937842778794, "eu": 0.004113345521023766} | https://minibeat.cat/els-radiobots/ |
mc4_ca_20230418_17_561140 | “Molts pares trobaven a faltar un col·legi britànic al país”
LISA MASON-JONES
La primera escola britànica del Principat. Education in Excellence, que ja té un centre a Gavà, inicia al setembre aquest nou projecte educatiu al país. Aquesta tarda (19 hores) les famílies interessades podran conèixer les seves instal·lacions de la Comella
Actualitzada 16/05/2018 a les 07:00
Quina és la filosofia del centre?
El col·legi seguirà el currículum britànic. Per tant, totes les assignatures seran en anglès, impartides per professors nadius, oferint una educació de molt alta qualitat i totalment personalitzada.
Hi ha cabuda d’altres idiomes?
Bé, hi haurà una sèrie de classes obligatòries en català, i també hem pres la decisió d’impartir espanyol a partir dels cinc anys.
Quins cursos oferiran?
En aquest primer any no farem ni secundària ni batxillerat: serà des dels tres fins als onze anys. A partir del següent curs, cada any s’anirà ampliant l’oferta un curs més fins arribar als divuit anys. Així, d’aquí a quatre o cinc anys també tindrem alumnes de batxillerat.
Finalitzats aquests estudis, es pot accedir després a qualsevol universitat?
Sí. Amb el currículum britànic és possible accedir a les universitats d’Andorra, França, Espanya, Regne Unit, EUA... i molts més països.
Quants estudiants esperen tenir aquest primer curs?
Encara no ho sabem, perquè hi ha molts pares que hi estan interessats, però primer volen veure l’edifici i tenir una seguretat abans de fer el pas. En tot cas, el primer any esperem tenir entre cinquanta i cent alumnes.
Què passa si un alumne arriba al British College sense saber anglès?
Res, perquè la responsabilitat dels professors nadius serà ensenyar als estudiants l’anglès mitjançant les assignatures. I si hi ha necessitat d’un reforç per a un alumne en concret, el mateix col·legi oferirà aquest suport. L’idioma no ha de ser cap impediment, i especialment el primer any farem un esforç enorme en la qüestió de l’anglès.
Per què van escollir Andorra?
En realitat, va ser Andorra qui ens va escollir a nosaltres. Se’ns va presentar l’oportunitat, i amb el suport del Govern i de molta gent del país hem pogut tirar endavant el projecte. A més, hem copsat que hi ha moltes famílies de fora que volen venir a viure a Andorra però no ho han fet per manca d’un col·legi britànic internacional. Els pares ho trobaven a faltar.
Quina acollida està tenint la iniciativa entre les famílies?
Molt positiva, però com és normal, algunes encara estan esperant a conèixer nous detalls. Amb tot, les nostres impressions després de cada sessió informativa han estat molt bones. Els pares, en acabar la presentació, sempre se’ns han apropat per felicitar-nos pel projecte.
Avui tindran l’ocasió de conèixer l’escola...
Sí, i és molt important que vegin com són les instal·lacions, i els mostrarem la tecnologia que farem servir a l’aula, com ara les pissarres interactives d’última generació.
(16/05/18 15:57)
Benvinguts siguin. La formació en Anglès per professors nadius es una molt bona presentació per els pares. Els alumnes quan acabin el batxillerat han de tindre un nivell C de l'idioma. Però han d'aprendre també Català i Castellà, imprescindibles també. Llàstima que sigui molt cara, només per uns pocs pares.
#3 vergonyós!
(16/05/18 12:58)
Una vergonya utilitzar un espai public a preu public per un negoci privat1. Res en contra d'una escola britanica, però no amb diners publics
(16/05/18 08:12)
Amb el regal que a fet el comú d'andorra, podeu esta contents, lloc per els infants de la parroquia no, regalar a una empresa privada un edifici, que va pagar el poble i precisament barato tampoc, aixo si que ho fem i a més contents.
(16/05/18 07:15)
By Jove! Un dilema afegit per a "molts pares": pagar el lloguer o una escola privada amb tuf elitista? Govern ja ha escollit el seu bàndol.
7.L'executiu pagarà a Cuba el sou dels sanitaris
5.L'executiu pagarà a Cuba el sou dels sanitaris
6.Proves i tràmits per als sanitaris cubans
1. La policia allibera un animal a Encamp
2. El metge cubà infectat dona negatiu a dues ...
3. Defunció 18 per coronavirus
4. El PS demana reduir el lloguer d'habitatge...
5. La Casa dels Cims acull dues dones solteres i...
6. Comprensió amb Walker
7. La federació francesa ratifica la fi de la ...
8. Les properes setmanes, clau pel futur de...
9. La FAF fa una donació de 15.000 euros en ...
10. El Karate Xavi Andorra d'Herver acabarà el ... | 0.789191 | curate | {"ca": 0.9660977859778598, "ja": 0.0036900369003690036, "pt": 0.00507380073800738, "es": 0.0006918819188191881, "en": 0.016605166051660517, "hu": 0.0029981549815498157, "cs": 0.0043819188191881915, "da": 0.00046125461254612545} | https://www.diariandorra.ad/noticies/la_contra/2018/05/16/molts_pares_trobaven_faltar_col_legi_britanic_pais_130485_1135.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_327909 | Menú
BARCELONA, 12 oct. (EUROPA PRESS) -
Barcelona acollirà entre el dilluns 15 i el 21 d'octubre la Biennal de Pensament 'Ciutat Oberta', que celebrarà 68 activitats perquè la ciutadania debati sobre la ciutat en qüestions com la innovació tecnològica, art i iniciatives polítiques i socials, entre altres.
En un comunicat aquest divendres, l'Ajuntament de Barcelona ha explicat que la Biennal de Pensament "convida a la ciutadania a pensar, debatre i imaginar la ciutat, a experimentar-la i a mirar-la amb altres ulls".
Les activitats seran gratuïtes i de lliure accés, i hi haurà 167 especialistes que "compartiran als diferents espais i places preguntes i s'exploraran noves respostes".
La Biennal s'estructurarà en quatre itineraris, com 'Ciutat democràtica' per abordar l'avanç cap a una societat plenament democràtica, i 'Ciutat digital' per debatre sobre les oportunitats i els reptes de la revolució tecnològica.
A més, a 'Ciutat diversa' es tractaran les diversitats que hi ha a les ciutats, i a 'Ciutat habitable' el futur de l'habitatge i com afrontar problemes com la gentrificació.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.639057 | curate | {"es": 0.19924812030075187, "en": 0.03524436090225564, "ca": 0.7655075187969925} | : /catalunya/noticia-barcelona-acull-partir-dilluns-68-activitats-per-debatre-ciutat-20181012101856.html |
mc4_ca_20230418_16_438392 | Pedals - biciescapa.com
Inici Components> Pedals
Escull la teva marca Look Shimano
Pedals Exustar PM818
Pedals mixts Exustar PM818
Pedals mixts Exustar PM818 multifuncionales, ideals per als ciclistes que s'inicien amb en els pedals automàtics amb cales. Amb el seu doble sistema permet, d'una banda utilitzar la cala i per l'altre pedalear sense la fixació del pedal automàtic. Són fabricats en alumini i l'eix de crom per oferir la màxima resistència Caracteristicas: Cos d'Alumini Eix de Crom Rodament de boles Ancoratge de Crom amb tensió ajustable Compatible amb el sistema SPD Inclou cales EC05 Inclou reflectors Grandària: 107 x 66 mm Pes: 240 g
Els pedals Exustar EPM211 són ideals
Els pedals Exustar EPM211 són ideals per a bicicletes de muntanya i immillorables pel que fa a relació qualitat/preu. Tant si t'inicies amb pedals automàtics com si ets un ciclista habitual, amb aquests pedals tindràs resistència, durabilitat i qualitat assegurades durant molts quilòmetres.
Codi:EX-EPM211 Entrega estimada: 24/48 h | 0.735638 | curate | {"en": 0.06824925816023739, "ca": 0.8595450049455984, "es": 0.032640949554896145, "eu": 0.03956478733926805} | https://www.biciescapa.com/ca/82-pedals |
macocu_ca_20230731_1_435786 | Guia Ubuntu/Linux i el comandament de la Wii
Aquest article és una adaptació d'un article escrit al web gnulinux.cat
De fet, és gairebé una transcripció literal. Així doncs, des d'aquí donem gràcies al seu autor Oriol, membre de gnulinux.cat, per la bona feina.
Bé, anem per feina. Cal saber que existeixen tota una sèrie de programes que us permeten utilitzar el comandament de la Wii en sistemes GNU/Linux de formes molt diferents. En aquest article en quatre parts us explicarem què podeu fer amb ell. Veureu que es pot utilitzar per a jugar a videojocs com l’OpenArena (molt divertit amb el comandament de la Wii), però que també el podreu utilitzar com a sensor en una pissarra electrònica (en una presentació, per exemple), o per fer moure el ratolí allà on estigueu apuntant amb el comandament.
Sensors del comandament i connexió amb l’ordinadorModifica
El comandament de la Wii es comunica amb la consola de videojocs per mitjà de Bluetooth. Aprofitareu aquest fet per comunicar el mateix comandament amb el vostre ordinador. Per tant, és imprescindible que el vostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth. Molts ordinadors actuals ja porten dispositiu Bluetooth intern però, si no és el vostre cas, podeu comprar-vos un dispositiu Bluetooth USB.
Des del vostre ordinador, podreu detectar qualsevol dels botons del comandament de la Wii. A més, també us funcionarà amb el Nunchuck. Per últim, malgrat que jo no ho he comprovat, també ha de funcionar amb un comandament de Wii «clàssic», tot i que segurament us interessa més el comandament habitual de la Wii.
A part dels botons, el comandament de la Wii té altres controls (uns sensors) que no veiu directament. D’una banda, tant el comandament com el Nunchuck tenen sistemes per a detectar si estan en posició completament horitzontal, o si tenen alguna inclinació, tant si és inclinat «endavant» o «enrere» com si l’inclinem «a dreta» o «a esquerra». No només detecta si s’inclina, sinó també amb quin angle.
Per últim, el comandament té també un detector d’infraroig (el Nunchuck no el té) a la part frontal. Aquest detector necessita dos punts de referència per saber on està apuntant. Això us servirà per saber quan esteu apuntant a la pantalla, i a quin punt concret. Quan jugueu amb la Wii, els punts de referència són la barra que poseu a sobre (o a sota) del televisor. Aquesta barra realment només té dues bombetes infraroges que emeten contínuament per tal que el vostre comandament «sàpiga» a quin punt està apuntant exactament.
El comandament de la Wii i el vostre ordinadorModifica
Per tal que us funcioni, necessitareu els dos punts de referència que hem mencionat abans. Si ho voleu fer de forma casolana, podeu posar-hi fins i tot dues espelmes (també emeten llum infraroja!). També podeu muntar-vos una barra amb dues bombetes (extretes de comandaments a distància de televisors que ja no utilitzeu) unides per una pila. Si no us hi volem matar massa, podeu utilitzar la mateixa barra de la Wii, encenent la Wii per tal que hi passi corrent o, per fer-ho molt més fàcil, comprar-vos una barra d’infraroig que funcioni amb piles (en podeu trobar fàcilment a les botigues de videojocs per uns 14€ aprox).
Per a comprovar com detecta el vostre ordinador tots els botons i detectors del comandament, només us cal instal·lar el programa Wmgui. Si utilitzeu Ubuntu o Kubuntu, el trobareu fàcilment al «Centre de programari». Si utilitzeu una altra distribució, podeu instal·lar-lo a partir del paquet «wmgui», que es troba als dipòsits oficials de la majoria de distribucions.
Un cop instal·lat el Wmgui, el podreu executar des del menú Aplicacions > Accessoris > Wmgui.
A la pantalla del Wmgui, podreu visualitzar diversos apartats. Però el primer que cal fer és fer la interconnexió del comandament amb l’ordinador. Cal fer-ho des del menú File > Connect. Us apareixerà una finestra on ens indicarà que heu de prémer els botons 1 i 2 del comandament, i fer clic a D’acord. Ara ja tindreu el comandament connectat. Si premeu els botons del comandament, veureu com s’encenen els botons corresponents al Wmgui. Però de moment no detecta el comportament dels sensors d’inclinació ni el d’infraroig.
Si voleu veure el funcionament dels detectors d’inclinació del comandament, heu d’activar el menú Settings > Acc. Data. En activar-lo veureu com, a mida que inclineu el comandament, es van movent les barres de l’apartat Motion sensors i van canviant els valors numèrics.
Si, a més, voleu comprovar el funcionament del detector d’infraroig, heu d’activar Settings > IR. Llavors, heu d’apuntar el sensor infraroig que hi ha a la part davantera del comandament cap a la barra d’infraroig (la de la Wii). Si no teniu barra d’infraroig, podeu apuntar el comandament cap a alguna bombeta halògena que porti una estona encesa. A l’apartat IR veureu com el comandament detecta en quin punt es troba la font d’infraroig.
Per últim, si activeu Settings > Extension Data visualitzareu el funcionament de tots els controls del Nunchuck, tant els botons com la roda i els seus detectors d’inclinació, i els del comandament «clàssic» (en cas que el tingueu).
Per acabar, des del menú Controls del mateix Wmgui podreu engegar els quatre LED del vostre comandament, o activar el vibrador (Rumble).
Un cop heu vist quins sensors té el comandament de la Wii, com funcionen i com es connecta al vostre ordinador, us mostrarem el primer exemple de funcionalitat que podeu donar-li: el de pissarra electrònica. Per exemple, això pot ser útil en presentacions, on utilitzeu un projector per mostrar el vostre ordinador en una pantalla gran. Tal com us mostrarem, utilitzarem el comandament de la Wii com a detector fixe, i amb un punter infraroig anirem apuntant a la pantalla per tal de moure el ratolí, fer clic on més ens interessi o dibuixar directament sobre la pantalla projectada.
El primer que necessitareu és precisament un punter infraroig. Hi ha tres maneres d’obtenir-ne un:
1. Comprar directament un punter infraroig. El problema és que acostumen a ser una mica cars.
2. Muntar un punter infraroig casolà. A moltes webs trobareu informació sobre com fer-ho. No és molt complicat, però cal ser una mica «manetes».
3. Comprar un punter LED (que no sigui infraroig). Acostuma a ser molt econòmic. Llavors, només cal obrir la part on hi ha el LED, i s’ha de canviar aquest per un que sigui infraroig. El més senzill és utilitzar un LED d’un comandament a distància que ja no utilitzeu (d’un televisor antic, per exemple).
Després, heu d’instal·lar el programari que us permet utilitzar la pissarra electrònica, el GTK-Whiteboard. Si sou usuaris d’Ubuntu o un derivat seu, aneu al Centre de programari i cerqueu pissarra. Trobareu el programa Pissarra electrònica Wiimote per al GTK. Instal·leu-lo. Si utilitzeu una altra distribució, podeu instal·lar-vos el programa amb el paquet «gtkwhiteboard», que es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions.
Abans de veure com utilitzar aquest programa, explicarem com heu de disposar els elements de que disposeu (sobretot, el comandament de la Wii). D’una banda, teniu el vostre ordinador (segurament portàtil), amb un projector que us mostra l’escriptori de l’ordinador en una pissarra/pantalla/paret. El comandament de la Wii us servirà com a detector de la llum infraroja del punter quan apunteu a aquesta superfície. Per tant, l’heu de deixar en un lloc fixe (quiet), apuntant cap a la pissarra. Per tal que pugui abastar tota la pantalla, convé deixar-lo a una certa distància (depèn de la mida de la pantalla projectada, però com a mínim l’heu de deixar a 2m). A més, per tal d’evitar que amb el vostre cos bloquegeu la llum infraroja, és convenient que no estigui centrat just davant de la pantalla (tot i que sí apunti el comandament al centre de la pantalla), sinó una mica enretirat a l’esquerra (si sou dretans) o a la dreta (si sou esquerrans).
Heu d'apuntar amb el punter infraroig cap a la pantalla, el raig infraroig es reflectirà en aquesta i arribarà al comandament de la Wii, que detectarà el punt exacte on estàveu apuntant amb el punter. Per afavorir que el raig es reflecteixi i arribi amb prou potència al comandament perquè el detecti, convé que la superfície on projecteu l’escriptori sigui més aviat brillant (per exemple, una pissarra blanca).
Un cop disposat els diversos elements (escriptori projectat sobre una superfície i comandament de la Wii apuntant a aquesta superfície), engegueu el GTK-Whiteboard des del menú Aplicacions > Accessoris > GTK Wiimote Whiteboard.
Quan l'engegueu, us trobareu diverses opcions. Normalment, jo desactivo el Touchpad Mode. Si l’activeu, quan apunteu el punter a la pantalla i hi engegueu el llum infraroig (el punter té un botó per fer-ho), amb el punter únicament moureu el ratolí per la pantalla. En canvi, si el teniu desactivat, si engegueu el llum infraroig simulareu un clic amb el botó dret del ratolí al punt de la pantalla on estigueu i, si deixeu el botó del punter premut, podreu arrossegar les finestres o (amb un programa de dibuix com el Gimp o algun de més senzill) dibuixar directament sobre la pantalla.
Amb el segon apartat, Enable side click podreu configurar com ha d’interpretar el GTK-Whiteboard si feu clic amb el punter a l’exterior de la pantalla. Per exemple, podreu dir-li que si feu clic amb el punter a la part exterior esquerra de la pantalla utilitzi el desplaçament vertical de les finestres, i si feu clic a la part exterior dreta de la pantalla faci un clic dret del ratolí (són les opcions predeterminades).
Ara sí, un cop configurat tot, podeu fer clic a Start per iniciar la comunicació amb el comandament de la Wii (i, per tant, a utilitzar-lo com a pissarra electrònica). El primer que us demana el programa és que premeu alhora els botons 1 i 2 del comandament, per tal que l’ordinador el detecti. Després, és necessari que el comandament sàpiga «on» és la pantalla i «quant espai ocupa». Per tant, us demanarà que amb el punter feu clic a les quatre cantonades de la pantalla projectada. Un cop fet això, ja podreu utilitzar tot el muntatge que heu fet com a pissarra electrònica.
Fins ara, heu vist tots els botons i detectors que té el comandament de la Wii, i heu comprovat que el vostre sistema els detecta correctament. Posteriorment, heu vist la seva primera aplicació pràctica, per tal d’utilitzar-lo en una pissarra electrònica. En aquesta tercera part veureu com fer-lo interactuar amb el sistema de formes molt diverses per mitjà del programa Wiican. Gràcies a aquest, per exemple, podreu utilitzar el comandament de la Wii com a ratolí (molt útil en presentacions) o per a jugar amb ell a videojocs.
El Wiican també el tindreu disponible al Centre de Programari de l'Ubuntu, Kubuntu i derivats. En el cas que no sigui disponible a la vostra distribució el podreu obtenir des de GetDeb (http://ca.wikipedia.org/wiki/Getdeb). De tal manera que us haureu de configurar Getdeb al vostre ordinador. No és gaire difícil si seguiu les següents passes:
1. Obriu el Centre de programari de la vostra distribució i seleccioneu-hi el menú «Edita o Arranjament > Fonts de programari». A les fonts de programari, seleccioneu la pestanya Altre programari i feu clic a Afegeix.... En el camp Línia APT: afegiu hi el següent:
Després, sense sortir de les fonts de programari, descarregueu-vos aquesta clau d’encriptació de GetDeb: http://archive.getdeb.net/getdeb-archive.key . Després, a la finestra de fonts de programari, aneu a la pestanya Autenticació i feu clic a Importa un fitxer de clau.... Seleccioneu el fitxer de clau d’encriptació que us heu descarregat i sortiu de les fonts de programari. De nou en el centre de programari, en pocs segons s’hauria d’haver refrescat la llista de programes, i ja hauríeu de tindre disponible el Wiican. Instal·leu-lo.
Un cop instal·lat el Wiican, abans de poder-lo utilitzar cal que reinicieu l’ordinador. Un cop fet això, ja podreu executar el Wiican des del menú Aplicacions > Accessoris > Wiican. El programa s'obrirà com una tasca al panell superior.
Si hi feu clic amb el botó esquerre del ratolí, us mostrarà l’opció Desconnecta (de moment, desactivada) i quatre perfils de connexió («Wiimote mouse», «Wiimote IR Mouse», «Wii Gamepad» i «Classic Gamepad»). Cada perfil és una configuració de què ha de fer cada botó i detector del comandament. Quan seleccioneu un perfil, us demanarà que premeu alhora els botons 1 i 2 del comandament per tal de completar la connexió. Si feu clic a la tasca Wiican del panell superior amb el botó dret del ratolí, trobareu l’opció Edit mappings des de la qual podreu afegir, editar i importar els perfils.
En el següent apartat, us parlarem de perfils creats per l'Oriol, membre de GNULinux.cat (a partir de perfils que venien amb el wminput), i que són molt útils. També els podreu trobar a la secció de Projectes de GNULinux.cat. Per a poder-los utilitzar, us els heu de descarregar i, des de l’opció Edit mappings, importar els dos fitxers.
Per tal d’utilitzar el ratolí, per exemple en una presentació, el millor és utilitzar el seu detector d’infraroig. Perquè funcioni, és necessari proporcionar al comandament un punt de referència (és a dir, la barra d’infraroig), ta com es comenta a la primera part d’aquest article. Per tenir el Wiican amb aquesta configuració, apart d’engegar la barra d’infrafoig, heu d’utilitzar el perfil «Wiimote IR mouse» que ja ve amb el propi Wiican.
A part dels perfils que ja venen de forma predeterminada, n’han creat un d’especial per a jugar al joc Neverball (http://www.gnulinux.cat/2009/12/neverball-i-neverputt/). Podreu descarregar el perfil d’aquest enllaç: http://www.gnulinux.cat/dev/wiican/Neverball.wii. Un cop baixat, aneu al Edit mappings del Wiican, i importeu el fitxer. Després ja el podreu utilitzar quan vulgueu jugar al Neverball. Per a fer-ho, engegueu primer el Wiican, activeu el perfil Neverball i després arranqueu el joc Neverball.
Altres programes per al comandament de la WiiModifica
En les parts anteriors d’aquest article, ja heu vist com funcionen els sensors del comandament de la Wii, com utilitzar-lo en una pissarra electrònica i com utilitzar el Wiican, que té moltíssimes utilitats. En aquesta darrera part, us explicarem algun altre programa, d’utilitat més limitada, però que poden resultar interessants.
El Transfermii és un programa molt senzill, que us permet importar al vostre ordinador un Mii d’un comandament de Wii i exportar-lo en un altre comandament. És a dir, amb ell podreu traspassar Mii’s entre comandaments.
Si utilitzeu Ubuntu, el podreu instal·lar cercant «transfermii» en el Centre de programari. Si utilitzeu altres distribucions, us el podeu instal·lar a partir del paquet «transfermii-gui». Després, el podreu executar des del menú Aplicacions > Accessoris > Transfermii.
Un cop engegat, feu clic a Connect. Com sempre, haureu de fer clic als botons 1 i 2 del comandament de la Wii per tal que el detecti l’ordinador. Després, seleccioneu el Slot on tingueu el Mii, i feu clic a Download per baixar-lo a l’ordinador. Si ja teniu un Mii en el vostre ordinador, podeu seleccionar un altre Slot i pujar-l’hi el Mii amb el botó Upload. | 0.764634 | curate | {"ca": 0.9860446570972887, "it": 0.001594896331738437, "es": 0.009502923976608187, "cs": 0.000531632110579479, "en": 0.002325890483785221} | |
mc4_ca_20230418_16_282031 | FIFA 16 nou vídeo dels escenaris, sons i jugadors – ALERTA JOCS
No sentireu I-INDE-INDE-PENDEN-CIA… però sentireu TOTA la resta de 900 càntics que sonen durant els partits de futbol de tot Europa. FIFA 16 ha tornat a escanejar més de 450 cares de jugadors per a un màxim realisme … i poca cosa més. Visca el FIFA!
Sortirà a la venda el proper 24 de setembre. Us deixem amb el nou vídeo:
Caràtula FIFA 16
Previous Dates de llançament de Star Fox, Mario Tennis i Xenoblade
Next Et regalem 2.500 monedes i 4 potenciadors de Pokémon Shuffle!
25 Agost 2015 a les 0:52
Aquest fifa sera el mes gran!!!! Quines ganes!!! ! | 0.547557 | curate | {"ca": 0.6905158069883528, "es": 0.15806988352745424, "pt": 0.10981697171381032, "fr": 0.04159733777038269} | https://alertajocs.wordpress.com/2015/08/25/nou-video-de-fifa-16/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_174576 | Diversos organismes internacionals han publicat un manifest, amb motiu del Dia Internacional de l’Alimentació que se celebra aquest divendres en què avisen que, a causa de la pandèmia del coronavirus, a final d'any uns 822 milions de persones patiran desnutrició a tot el món. Entre els signants figuren l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Organització per a les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), l'Organització Internacional del Treball (OIT) i el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA).
Han advertit que desenes de milions de persones corren el risc de caure en la pobresa extrema, i vora la meitat dels 3.300 milions de treballadors del món corren el risc de perdre els mitjans de vida, especialment aquells que treballen en l'anomenada 'economia informal' com, per exemple, les persones que netegen cases o els venedors ambulants.
Els treballadors i treballadores d’aquesta ‘economia informal' són particularment vulnerables perquè la majoria no disposa de protecció social i accés a atenció mèdica de qualitat i ha perdut l'accés a actius productius. Sense els mitjans per a obtindre ingressos durant els tancaments, molts no poden alimentar-se a si mateixos ni a les seues famílies. “Per a la majoria, no tindre ingressos significa no tindre menjar o, en el millor dels casos, menys menjar i menjar menys nutritiu”, han assenyalat les organitzacions.
Així, alerten que la pandèmia ha minvat els llocs de treball i ha posat en perill la vida de milions de persones. A mesura que els que sostenen les famílies perden els treballs, emmalalteixen o moren, la seguretat alimentària i la nutrició de milions de dones i homes es veu amenaçada.
També et pot interessar
Mínguez diu que a la Comunitat Valenciana no es donen les circumstàncies per a una vaga de sanitaris com en altres autonomies El Suprem eleva les condemnes dels exfutbolistes de l'Arandina però els beneficia amb la llei del 'només sí és sí' El Suprem avala rebaixar penes amb la llei del 'només sí és sí', però demana analitzar "cas per cas" Els joves valencians redueixen el consum de porros de 4,5 a 2 per setmana Presó sense fiança per a l'empresari de Quatretonda relacionat amb el decomís rècord de marihuana Mor el vianant atropellat a la zona dels coberts del port de València Un incendi obliga a desallotjar una fàbrica de plats de dutxa a Redovà Diversos accidents causen retencions quilomètriques a Sant Antoni de Benaixeve i a Elx Una desfilada solidària de joves busca conscienciar sobre l'economia circular | 0.888702 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/800-milions-persones-mon-patiran-desnutricio-finals-d-any_1_1347689.html |
mc4_ca_20230418_7_303955 | Inicio > Tazas>Tassa “El papa necessita un cafè”
Les nits sense dormir, els dies que es fan llargs, la feina i els nins pot ser esgotador així que aquesta tassa és perfecta per aquells papas que necessiten un bon cafè per a començar el dia amb molta d'energia. | 0.693543 | curate | {"es": 0.18532818532818532, "ca": 0.8146718146718147} | https://mamushkapalma.es/tazas/tassa-el-papa-necessita-un-cafe.html |
mc4_ca_20230418_13_787319 | Vilobí tindrà a punt la primera zona d'esbarjo per a gossos abans de Nadal - Diari de Girona
Vilobí tindrà a punt la primera zona d'esbarjo per a gossos abans de Nadal
El ple va aprovar dijous passat inicialment una ordenança de protecció, control i tinença d'animals
La zona d´esbarjo tindrà 805 metres quadrats.
nVilobí d'Onyar tindrà, per primera vegada una zona d'esbarjo per a gossos i una ordenança de protecció, control i tinença d'animals. Segons va explicar ahir el regidor d'urbanisme, Quim Vivas (GMI), en el cas de la zona d'esbarjo ubicada al nord del nucli urbà, les obres ja s'han iniciat i està previst que finalitzin abans de Nadal. «Es tracta d'un espai de sorra de 805 metres quadrats que estarà tancat i que disposarà de dos accessos, dos abeuradors, un dispensador de bosses i tres bancs» va explicar Vivas. «Serà l'única zona urbana on es podrà deixar el gos deslligat i hi haurà un horari» va afegir el regidor. En aquest sentit, Vivas va recordar que en el ple de dijous passat es va aprovar inicialment, la primera ordenança de protecció, control i tinença d'animals del terme municipal, a partir de la qual es podran aplicar sancions en cas d'infracció. «Fins ara no hi havia cap política relacionada amb els animals domèstics. Per això, passat les festes de nadal farem una jornada informativa entre els veïns per explicar-la i recollir dubtes i propostes» va ressaltar Vivas qui va concretar que actualment, estan censats 427 gossos, una quinzena dels quals són considerats perillosos.
GossosObres
Lloret activa les zones blaves als espais de platja i turístics
Es tracta de 570 places d'aparcament que seran de pagament fins a l'11 de setembre quan acabi la...
Paris Hilton tornarà a «punxar» a Lloret de Mar el 28 de juliol
La polèmica milionària repetirà com a estrella de la programació de la discoteca Tropics
Arrestat per encobrir l´autor de l´atropellament de Maçanet de la Selva
Els Mossos segueixen buscant el conductor que va passar tres vegades per sobre d'un veí de...
L´oposició d´Anglès reclama un pla d´autoprotecció per a la piscina municipal
L'equip de govern assegura que hi caben 250 persones i que només és «obligatori» en equipaments...
La taxa per a cada actuació serà de 320 euros i la realitzarà una empresa banyolina contractada... | 0.848768 | curate | {"ca": 0.9801236749116607, "it": 0.01987632508833922} | http://www.diaridegirona.cat/selva/2016/12/01/vilobi-tindra-punt-primera-zona/817245.html |
mc4_ca_20230418_13_587928 | PRÒTESI PARCIAL AMOVIBLE - Clínica Dental Gaset Lacasa
PRÒTESI PARCIAL AMOVIBLE
Les Pròtesis Parcials Amovibles son les que es posen en pacient que tenen dents absents i no es posen implants i són assequibles, reparables, adaptables i, poden durar molts anys.
El seu inconvenient és que s’han de treure per netejar-les i que no tenen l’estètica de la pròtesi fixa.
Però la possibilitat de retenir les pròtesis amb implants les fa indicades només en certs casos.
Tradicionalment es dissenyaven amb retenidors en forma de ganxo però en l’actualitat es confeccionen amb retenidors ocults.
Les images següents mostren una PRÒTESI PARCIAL AMOVIBLE AMB RETENIDORS OCULTS
PRÒTESI PARCIAL AMOVIBLE: VISTA DRETA
PRÒTESI PARCIAL AMOVIBLE: VISTA FRONTAL
PRÒTESI PARCIAL AMOVIBLE: VISTA ESQUERRA
PRÒTESI PARCIAL AMOVIBLE: RETENIDORS
PRÒTESI PARCIAL AMOVIBLE FORA DE LA BOCA
PRÒTESI PARCIAL AMOVIBLE: VISTA EN BOCA | 0.546206 | curate | {"es": 0.06074240719910011, "en": 0.28683914510686165, "ca": 0.6524184476940382} | https://gasetlacasa.com/tractaments/protesi-parcial-amovible/ |
mc4_ca_20230418_16_642377 | Mas insta la CUP a demostrar que és «més de fiar» que els governs del PP | NacióDigital
Mas insta la CUP a demostrar que és «més de fiar» que els governs del PP
Tant l'expresident com Puigdemont apel·len als compromisos acordats en la investidura en plena negociació pels pressupostos | Rajoy va assegura ahir que el govern espanyol era més lleial amb la Generalitat que la formació anticapitalista
per ACN , 5 de juny de 2016 a les 13:26 |
Artur Mas, aquest diumenge a Barcelona | CDC
L'expresident de la Generalitat i líder de CDC, Artur Mas, ha convidat la CUP a utilitzar "la possibilitat de demostrar que és una mica més de fiar" que els governs del PP i Mariano Rajoy. Tot plegat l'endemà que el mateix president espanyol en funcions va assegurar que l'executiu estatal era molt més lleial amb la Generalitat que la mateixa formació de l'esquerra independentista, sòcia parlamentària de Junts pel Sí.
En plenes negociacions per desbloquejar els pressupostos davant del veto de la CUP amb una esmena a la totalitat, Mas ha reptat els anticapitalistes a "exercir" aquesta carta aquesta setmana: "Convé pel país" tirar endavant els pressupostos. De fet, l'expresident creu que és "d'obligació política i ètica fer viable que els serveis públics i el dia a dia puguin ser millor podent ser-ho". Precisament aquest diumenge ha publicat en un article a La Vanguàrdia amb les raons perquè la CUP ha d'aprovar aquests pressupostos.
La intervenció de Mas ha estat en el marc de la presentació de la candidatura dels convergents de cara a les eleccions del 26-J en un acte a la plaça del Rei de Barcelona. També hi ha intervingut el president Carles Puigdemont, que, com Mas, ha tornat a apel·lar al compliment dels compromisos. "Un país que exigeix respecte cara enfora ha de començar a respectar-se a si mateix".
Rajoy veu més lleial amb la Generalitat el govern espanyol que la CUP
26-J: eleccions espanyoles 2016, Política, Carles Puigdemont, CDC, eleccions espanyoles 2016, 26-J, pressupostos, CUP, Artur Mas
Per CC el 6 de juny de 2016 a les 09:32
A l'anònim de les 16,42 (COHERÊNCIA) en el que diu que els de la CUP són coherents pel que estant fent i els de CDC no perquè en el passat havien fet, havien votat etc etc, jo em pregunto...què és l'important el passat o el present?? A cas les persones, els partits no tenen la opció de canviar? Si un pres surt de la presó i es vol integrar a la societat, se li estarà recordant tota la vida que va estar a la presò? sisplau una mica més de tolerància, de mirada oberta, i reconèixer que Convergència ha demostrat i molt el seu canvi, desfer-se d'Unió, parlar obertament d'independència i sobretot veure el gir social que està fent virant més cap a polítiques de centre-esquerres i tot això li ha costat un munt de vots, un munt, però ho ha fet, potser hauria haver estat més fàcil per a ells quedar-se com estàven no? Totalment d'acord amb Putxinel·li
Mas no acaba d'entendre que, per a la CUP, no hi ha pitjor enemic que el separatisme interclassista convergent.
Per Anònim el 6 de juny de 2016 a les 09:28
La CUP s'estima més d'aliar-se amb Podemos, abans de fer-ho amb Convergència.
FIns els ous de les CUP
Per Putxinel·li el 6 de juny de 2016 a les 02:23
Vaig votar CUP al meu poble i JxSi al Parlament tot i que vaig estar a punt de votar també CUP (ja no sé si per sort o no) Cabrejat amb ERC per no voler fer llista única quan tocava i per buscar sempre un protagonisme que pensava que no necessitaven, que el que feien ho feien pel país. Cabrejat amb CDC per insinuar contínuament que si no manen ells, deixen de ser independentistes. Però sobretot, cabrejat amb les CUP, que TAN m'han decebut i que, després de fotre la puntada de peu al Mas, no han parat de donar pel sac, i no pararan. I no, que no enganyin a ningú, això ni és vigilar el camí cap a la independència ni ser molt d'esquerres ni fidel al teu programa ni als teus electors ni altres bajanades; és donar pel sac. No vaig criticar les CUP ni una sola vegada ni quan van estar tres mesos decidint si valia la pena enviar la independència a la merda per culpa del senyor Mas, i els vaig defensar aferrissadament quan se'ls va dir de tot, sempre vaig defensar la seva posició per decidir que valia la pena arriscar-se per guanyar-se al sector de CatalunyaSiQueEsPot. Per tant, aquesta serà la primera crítica que els faig; N'estic fins els pebrots, de vosaltres, nois i noies de les CUP. Estic convençut que heu perdut, al llarg d'aquests mesos, gran part dels vots que veu obtenir, i dels que podríeu haver obtingut més endavant. Ja sé que a vosaltres us importen poc els vots, que vosaltres només aspireu a canviar la societat des del carrer. Aquest és un dels aspectes que més m'agradaven de vosaltres. Però estic trist i enfadat. I no, no sóc cap convergent infiltrat, Ha quedat clar que si una nació com la catalana vol aconseguir la independència, no pot dependre EN ABSOLUT de les CUP ni dels seus mètodes assemblearis, erronis des de baix, on un parell de milers de militats (amos de l'organització) decideixen cadascuna de les passes del partit en funció del moment, passant per sobre de l'opinió de les més de 300,000 persones que els van votar, i decideixen com anirà el dia al país, pensant-se que al Parlament hi ha 72 diputats de les CUP, després d'eixugar-se el cul amb el paper que van signar amb JxSí, que alerta, no era cap pamflet capitalista, sinó un compromís de MÍNIMA estabilitat durant 18 MESOS per fer la INDEPENDÈNCIA! Collons, és ben bé que cada poble té el que es mereix. encara que no ho mereixin part dels seus membres. Visca Catalunya lliure i visca la terra //*// Malgrat la CUP, ERC i CDC, ho aconseguirem
demostrar que és «més de fiar» que els governs del PP...
Per Anònim el 5 de juny de 2016 a les 23:18
els quals vosaltres hi pactàveu dia si i dia també fins l'11 de setembre del 2012 després de veure la llum independentista (i un milió i mig de persones al carrer cridant independència) no teniu credibilitat
Mas, el que no ets de fiar ets tu i Covergencia
Per Anònim el 5 de juny de 2016 a les 20:01
Com pot passar un liberal capitalista classista, de cop i volta en un socialista igualitari?? ?
Sona a excuses barates
Per Anònim el 5 de juny de 2016 a les 18:13
Mare de deu senyor! I quan ja siguem independents, si algú altre no us vota els pressupostos que fareu Sr. Mas ? Demanareu a Madrid tornar a ser una regió mes d'Espanya?
Per Anònim el 5 de juny de 2016 a les 16:55
Tot està supeditat a lo Brexit, 23 de juny, i a les eleccions del 26 de juny. Així que millor que no se aprovin nous pressuposts si els de les CUP poden condicions. Aprovar nous pressuposts amb la pressió de les CUP no servirà de res siguin quins siguin el resultats de les eleccions del final de aquest mes.
Per Anònim el 5 de juny de 2016 a les 16:42
La CUP es coherente aunque no guste, los incoherente son los que en 2010 gobernaban con el apoyo del PP y PSC, los que en MADRID votaban la ley de estabilidad presupuestaria cambiando la Constitución , estos eran de su partido "señor" MAS (dime de lo que presumes y te dire de lo que careces)
Per Ex votant de la CUP el 5 de juny de 2016 a les 16:08
El problema de la CUP actual és que els molesta que CDC faci politiques d'esquerres i independentistes. Ells voldrien ser els únics purs. En comptes d'estar contents perquè CiU ha virat cap a l'esquerra , ha incorporat a JxS gent com en Romeva i en Llach, ha fet fora Unió, i vol la independència... els de la CUP estan emprenyats. Els agradava més que CiU fos de dretes per poder criticar i diferenciar-se'n... És patètic. En comptes d'estar contents pel canvi, enyoren la CiU d'abans.
Per a que el sobiranisme avanci és imprescindible que la Gabriel faci un pas al costat
Per Anònim el 5 de juny de 2016 a les 15:42
Allò que es va exigir des de la CUP, serien els de la CUP capaços de fer-ho? O hi ha doble moral? Per a que el procés avanci, és imprescindible que la Gabriel faci un pas al costat. O la pot més el divisme i el càrrec? O tindrà més capacitat de sacrifici pel país en Mas que la Gabriel?
AQUESTS CUPAIRES…
Per Anònim el 5 de juny de 2016 a les 15:30
…SON UNS CUTRES ESGARRAPA-CRISTOS DE COLLONS!!!!! NO ELS VOTARÈ MAI MÉS!!!! !
El sistema assembleari és un nyap, NO serveix per fer un procés d'alliberament nacional quan estem com estem infestats d'espies dels captors i d'adolescents inestables
Per Antiga i barbuda el 5 de juny de 2016 a les 15:06
Potser per gestionar un esplai, sí, però per això que tenim entre mans, no, segur. Ens trobem que ja no tenim a Mas de President però aviat potser tampoc tindrem presupostos. Tot per res. Ara bé, això anirà endavant malgrat la Cup i sa mare.
Per Anònim el 5 de juny de 2016 a les 13:53
Bajarse los pantalones cada día y perder toda dignidad, se ve que no es suficiente. | 0.813219 | curate | {"ca": 0.9351351351351351, "it": 0.003105232892466935, "es": 0.05416906267970098, "fr": 0.00023001725129384704, "en": 0.005405405405405406, "uk": 0.0019551466359977} | https://www.naciodigital.cat/noticia/109826/mas/insta/cup/demostrar/fiar/governs/pp |
racoforumsanon_ca_20220809_0_685811 | Delirant àudio d'un Policía Nacional desitjant utilitzar la força contra els independentistes. Literalment diu: "Només cal que algú hi posi collons".Un membre de la Policía Nacional manifestant que els mossos no estan fent res. I manifesta que estan preparats per actuar. Tenen ganes d'utilitzar la força. Diu literalment: "Només fa falta que algú hi posi collons"https://www.facebook.com/ANC.Mossos.Independencia/posts/1583794878347494
Per curiositat, qui ha enregistrat aquest àudio? A qui parla, el brètol aquest?
Sembla ser que el va enregistrar un mosso que tenia al costat | 0.689323 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_627581 | Barraca de pedra seca 2 Mas d'en Granell
La Barraca de pedra seca 2 Mas d'en Granell és una obra de Tarragona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció.
S'hi accedeix per una pista que es torna senderó i que surt des de la part oest del Rodolat del Moro. Es tracta d'una barraca de pedra seca circular d'uns 2 m de diàmetre, partes d'1,5 m de gruix i de 3 m d'alçada en el seu punt més alt. Entrada d'arc de mig punt una mica rebaixat. Hi ha un tros enfonsat a la part de la porta. A l'interior, el recobriment de la falsa cúpula està desaparegut en algunes parts. Aquesta barraca es troba amagada entre pis, a prop del mas d'en Granell. | 1 | perfect | {"ca": 0.9300155520995335, "es": 0.06998444790046657} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=627582 |
mc4_ca_20230418_11_119216 | Neix Esplendor de Vardon Kennett, el primer escumós de la família Torres a Catalunya - El Cargol l El setmanari del Penedès l Societat l Política l Economia l Cultura l Vins i Caves l Món casteller l Entrevistes l Esports
Segons Mireia Torres, responsable tècnica del projecte i cinquena generació: “Hem volgut elaborar un vi escumós amb un estil molt particular, prioritzant la frescor i l’elegància des de la feminitat. És un projecte realment únic, molt especial, que obre la porta a una nova concepció de vins escumosos de gran qualitat”.
Esplendor de Vardon Kennett, un cuvée Extra Brut del 2013, és fresc i vivaç, reflex fidel de l’anyada, del terreny i de les varietats utilitzades. L’any 2013 va ser una anyada atípica al Penedès, amb més pluges del que és habitual i un període estiuenc sec i fresc, que va afavorir una lenta maduració del raïm. L’altitud de les vinyes va contribuir també a la qualitat dels vins base: el pinot noir, fresc i aromàtic, dóna cos al cupatge, mentre que el chardonnay i el xarel·lo aporten una bona acidesa, amb aromes de fruites blanques i notes cítriques.
Aquesta primera anyada va realitzar la fermentació malolàctica en la seva totalitat, suavitzant l’elevada acidesa original que van comportar les temperatures fredes del 2013. Altres aspectes a destacar són la utilització de llevats autòctons en el procés de vinificació, seleccionats pel mateix equip tècnic; una primera fermentació parcial en bóta, que aporta certa complexitat al vi, i una segona fermentació en ampolla d’acord amb el mètode tradicional. Tot això dóna com a resultat un vi de bombolla fina, elegant, fresc i equilibrat, amb un gran potencial d’envelliment.
Homenatge a Vardon Kennett, un britànic amb arrels al Penedès
Per a Miquel Torres Maczassek, director general de Cellers Torres i cinquena generació: "Els grans vins neixen de vinyes úniques amb històries singulars que sempre han estat allà i només cal que siguin rescatades de l’oblit”. La història de Vardon Kennett és justament una d’elles.
El nou celler consagrat a l’elaboració de vins escumosos de qualitat i ubicat a la finca de Santa Margarida d’Agulladolç de la família Torres, a l’Alt Penedès, ha volgut rendir homenatge a aquest ciutadà britànic que va residir en aquesta propietat a principis del segle XIX, adoptant el seu nom.
Fill d’una històrica família de comerciants marítims, Daniel Vardon Kennett va néixer el 1781 a l’illa de Guernsey (Canal de la Mànega). En un dels seus viatges, va arribar a Barcelona, on va quedar captivat pels seus vins i la seva cultura. Aleshores va decidir dedicar-se al comerç i a l’exportació de vins locals amb destí a Anglaterra i a Saint Peter Port (Guernsey). Anys més tard, Vardon Kennett es va casar amb la barcelonina María Francisca de Ferrer i va iniciar una nova vida entre vinyes. Va morir als 54 anys d’edat, sense descendència. Les seves restes descansen a la capella romànica de Santa Margarida d’Agulladolç, on una làpida conserva les últimes paraules que li va dedicar a la seva esposa.
El disseny de l’ampolla rememora el passat marítim de Vardon Kennett. De motlle exclusiu, les seves línies sinuoses i relleus remeten a les onades del mar, de la mateixa manera que l’etiqueta, amb lletres negres ribetejades en or, recorda per les seves ondulacions a una petxina. L’escut que reprodueix l’etiqueta és l’original de la finca, encara visible a la façana principal.
El celler on s’elabora Esplendor ha estat construït respectant la integritat arquitectònica dels edificis antics i la seva harmònica relació amb l’entorn, i conté els equips necessaris per a l’elaboració de vins escumosos, així com una petita cava per a l’envelliment. També compta amb un espai d’exposició i tast que permetrà rebre visitants en un futur pròxim. | 0.888516 | curate | {"ca": 1.0} | https://elcargol.com/vins-i-caves/212-neix-esplendor-de-vardon-kennett-el-primer-escumos-de-la-familia-torres-a-catalunya |
mc4_ca_20230418_3_507780 | CEVIPE firma un conveni de col.laboració amb la Fundació Santa Teresa del Vendrell | La Ciutat
Societat al Baix Gaià Tret de sortida a la temporada del trenet turístic d’Altafulla El Baix Gaià Daniel Cid serà el president del Consell Comarcal del Tarragonès El Baix Gaià Activat el pla Infocat per risc d’incendi per l’onada de calor… Societat al Baix Gaià Altafulla inaugura la renovada Oficina de Turisme al Barri Marítim, integrada… Inici Societat al Baix Penedès CEVIPE firma un conveni de col.laboració amb la Fundació Santa Teresa del...
Per Redacció - 24 de març de 2017 0 403 Compartir en Facebook
Aquesta col·laboració permetrà donar una oportunitat laboral a joves en risc d'exclusió. (Cevipe)
ETIQUETESCevipeEl VendrellJovesLa ciutat del Baix Penedèslaboralofertes laborals baix penedèsSanta Teresatreball COMPARTIR
tweet Article anteriorLa Paeria no durà a judici els tres joves d’Arran acusats d’arrancar plaques franquistes a la demarcació de LleidaArticle següentLa Diputació de Tarragona convoca el 40è Premi Tapiró de Pintura i el 38è Premi Julio Antonio d’Escultura RedaccióLa Ciutat és un diari de proximitat que cobreix tota l'actualitat local de les poblacions de Barcelona, Tarragona, Lleida, Terres de l'Ebre, Baix Penedès i Reus. Articles relacioinatsMés de l'autor
Societat al Baix Penedès Es produeix un incendi durant la Revetlla de Sant Joan a Bonastre Societat al Baix Penedès Desmantellen una plantació amb més de 280 plantes de marihuana a Calafell Societat al Baix Penedès La Policia Municipal del Vendrell deté un home amb una ordre d’ingrés a la presó FER UN COMENTARI Cancel·lar la resposta Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu. Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. Més recents
La Ciutat de Reus Decomissen 330 plantes de marihuana dins d’un turisme a les Borges...
La Ciutat de Lleida Les Borges Blanques demana solucions per l’electrocució de varis rapinyaires
Infraestructures a Tarragona Inaugurades les obres de reforma del Palau Municipal
La Ciutat Els esportistes catalans tanquen la participació als WSG de Riga satisfets...
270 alumnes d’escoles del Baix Penedès visiten el Museu de Punta... 16 de març de 2017 Els veïns de Vila Olímpica de Barcelona tornen a reclamar la... 27 de març de 2017 Una nova protesta deixarà Barcelona sense taxis durant 24 hores 29 de maig de 2017 Les embarcacions cremades al Port no podran reflotar fins d’aquí una... 10 d'abril de 2017 Veure'n més Amb la col·laboració de:Segueix-nos
Ja són oficials les dates del període de preinscripcions per a... 19 d'abril de 2017 Un Policia Local de Calafell fora de servei rescata una llanxa... 17 de maig de 2017 '); | 0.874498 | curate | {"ca": 0.9641779788838613, "en": 0.0030165912518853697, "fr": 0.032805429864253395} | http://laciutat.cat/cevipe-firma-un-conveni-de-col-laboracio-amb-la-fundacio-santa-teresa-del-vendrell |
mc4_ca_20230418_17_664064 | CRÍTICA A FARISTOL SOBRE "PARAULES DE JÚLIA"
La crítica ajuda a créixer
Elaborada per Ariadna Civit. En parla en termes molt elogiosos.
creació infantil i juvenil premi publicacions ressenyes
Etiquetes de comentaris: creació infantil i juvenil premi publicacions ressenyes | 0.53088 | curate | {"es": 0.1647940074906367, "ca": 0.7303370786516854, "la": 0.10486891385767791} | http://joanbustossobrellibres.blogspot.com/2016/04/critica-faristol-sobre-paraules-de-julia.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_755281 | Rovira (ERC) no descarta avançar el referèndum si hi ha inhabilitacionsLa CUP vol avançar el referèndum si hi ha inhabilitacionsPascal (CDC/PDECAT) replica a Rovira que és "política-ficció" parlar d'avançar el referèndum
Fem les coses ben fetes i no deixem que siguin els espanyols els que marquin els tempos. Ells son els primers interessats en que ens precipitem. Si ho podem fer bé avançant-lo, ok si no, seguim tal i com estava previst. | 0.712104 | curate | {"ca": 0.8306636155606407, "pt": 0.16933638443935928} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_684989 | http://www.youtube.com/watch?v=O4YC4JI-0ko
1- Agafes una foto qualsevol 2- Comences a esborrar certes coses fins que queden només unes línies de traçada 3- Ho passes al revés i a càmera ràpida
El de Morgan FreeMan és fals però l'altre també? Es veu com selecciona els colors i les brotxes. Això depèn de les manetes de cadascú. Jo no dibuixo el santa klaus ni amb el software més potent o amb llapis.
Amb una foto al costat. | 0.706583 | curate | {"en": 0.10047846889952153, "ca": 0.8995215311004785} | |
mc4_ca_20230418_12_407781 | Angely - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
47° 33′ 53″ N, 4° 01′ 16″ E / 47.5647°N,4.0211°E / 47.5647; 4.0211
Angely és un municipi francès al departament del Yonne (regió de Borgonya - Franc Comtat). L'any 2007 tenia 124 habitants.
El 2007 la població de fet d'Angely era de 124 persones. Hi havia 56 famílies de les quals 16 eren unipersonals (4 homes vivint sols i 12 dones vivint soles), 28 parelles sense fills i 12 parelles amb fills.
El 2007 hi havia 110 habitatges, 60 eren l'habitatge principal de la família, 40 eren segones residències i 10 estaven desocupats. 109 eren cases i 1 era un apartament. Dels 60 habitatges principals, 54 estaven ocupats pels seus propietaris, 1 estava llogat i ocupat pels llogaters i 5 estaven cedits a títol gratuït; 4 tenien dues cambres, 8 en tenien tres, 14 en tenien quatre i 34 en tenien cinc o més. 37 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 22 habitatges hi havia un automòbil i a 30 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Angely el 2009. [3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 72 persones, 52 eren actives i 20 eren inactives. De les 52 persones actives 46 estaven ocupades (29 homes i 17 dones) i 6 estaven aturades (3 homes i 3 dones). De les 20 persones inactives 14 estaven jubilades, 2 estaven estudiant i 4 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
El 2009 a Angely hi havia 66 unitats fiscals que integraven 141 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 18.066€. [5]
Dels 6 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa de fabricació d'altres productes industrials, 1 d'una empresa de construcció, 2 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 1 d'una empresa de transport i 1 d'una empresa de serveis. [6]
L'any 2000 a Angely hi havia 7 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 816 hectàrees. [8]
Blacy (2,0 km)
Montréal (2,7 km)
Thizy (2,9 km)
Talcy (3,7 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angely
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques d'Angely a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades d'Angely a l'INSEE
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Angely&oldid=23667370»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 28 maig 2020 a les 16:18. | 0.760583 | curate | {"ca": 0.9011910013233349, "de": 0.07101896779885311, "mk": 0.002646669607410675, "en": 0.007498897220996913, "uu": 0.002646669607410675, "uz": 0.0013233348037053375, "fr": 0.007498897220996913, "pl": 0.0061755624172915745} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Angely |
mc4_ca_20230418_3_324964 | Funicular de Montjuïc - Traçat
Trens de Catalunya > TMB > Funicular de Montjuïc > Traçat
< Paral·lel Funicular de Montjuïc Parc de Montjuïc >
Traçat Funicular de Montjuïc
El traçat del Funicular de Montjuïc té una longitud de via d’aproximadament 745 metres, amb tres trams en túnel i dos trams a cel obert, estant la major part del recorregut soterrat. El recorregut s’inicia a la part superior, a l’estació Parc de Montjuïc, que es situa en túnel sota l’Avinguda Miramar (PK 0+000). Al PK 0+045 el traçat surt a la superfície i recorre uns 45 metres fins entrar a un dels túnels del traçat, de 43 metres de longitud. El traçat circula de nou en superfície entre els PK 0+130 i 0+255 aproximadament, entrant al tram sota el carrer Nou de la Rambla al cap de 10 metres. El traçat del funicular ja és soterrat fins al final a l’estació inferior, Paral·lel, en un tram d’uns 460 metres de longitud, que inclou l’apartador per a l’encreuament dels combois ascendent i descendent. En aquest tram final el pendent es suavitza respecte el primer tram, ja que el pendent màxim del traçat a l’inici és d’aproximadament un 18% mentre que a la part final del traçat passa a ser de l’entorn d’un 5% de pendent mitjà.
Fotos del traçat, sentit ascendent
Vista del túnel des de l'andana de Paral·lel (juliol 2016) El túnel del carrer Nou de la Rambla des d'un vehicle estacionat a Paral·lel (març 2020) La mateixa vista del túnel 15 anys abans (agost 2005) Funicular circulant cap a l'estació superior pel túnel de carrer Nou de la Rambla vist des de Paral·lel (juny 2019)
A tota velocitat pel túnel (agost 2005) Arribant al punt d'encreuament (març 2020) Encreuament en túnel amb el comboi descendent, vist des del funicular 1 (març 2020) Arribant a l'encreuament en sentit descendent, al túnel de carrer Nou de la Rambla (març 2020)
Encreuament amb el comboi ascendent, vist des del funicular 2 (març 2020) Sortida del traçat a l'exterior, a l'alçada del passeig de l'Exposició (març 2020) Comboi número 2 del funicular al tram exterior, vist des del passeig de l'Exposició (abril 2004) Funicular número 2 des del passeig de l'Exposició (juliol 2016)
Funicular número 1, recent renovat, a la part exterior del traçat vist des del passeig de l'Exposició (juliol 2016) El funicular de Montjuïc s'obre pas entre diverses instal·lacions per la muntanya (juliol 2016) El funicular número 2 ascendint cap a Parc de Montjuïc (juliol 2016) Vista del tram exterior a bord d'un dels funiculars (agost 2005)
El funicular número 1 en el tram més llarg a l'aire lliure del traçat (abril 2004) El funicular vist des de l'estació superior circulant per l'exterior (abril 2007) Les característiques Tres Xemeneies de l'antiga fàbrica la Canadenca són ben visibles durant el recorregut exterior del funicular de Montjuïc (març 2020) Tram de túnel sota la muntanya abans d'arribar a l'estació superior (març 2020)
El tram de túnel vist des d'un comboi descendent del funicular (març 2020) El funicular 1 entrant al túnel de la part superior del traçat (abril 2007) El funicular número 2 recorre els darrers metres a l'aire lliure abans d'arribar a Parc de Montjuïc (març 2020) Entrada a l'estació Parc de Montjuïc, ubicada subterrània de manera oblicua a l'avinguda Miramar (març 2020)
direcció Paral·lel Índex Funicular de Montjuïc direcció Parc de Montjuïc
< Paral·lel Parc de Montjuïc > | 0.818171 | curate | {"ca": 0.9898234061658187, "it": 0.010176593834181383} | http://www.trenscat.com/tmb/fmtracat_ct.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_214512 | El proper dissabte 24 de setembre a Colla Gegantera de Breda organitza la XX Trobada Gegantera, coincidint amb el [...] | 0.633437 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.breda.cat/tag/alp/ |
crawling-populars_ca_20200525_21_138671 | L’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE emetrà la seva opinió el dia 12 de novembre
Diversos magistrats mostren dubtes sobre el cas del líder d’ERC durant la vista oral
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.706918 | curate | {"ca": 1.0} | : /canals/series/judici-1-o/actualitat-judici-1-o.raw?task=quick.read&id=1681326&return=L2NhbmFscy9zZXJpZXMvanVkaWNpLTEtby9hY3R1YWxpdGF0LWp1ZGljaS0xLW8uaHRtbA== |
racoforumsanon_ca_20220809_2_361311 | Si descubriu resultats sorprenents o alguna particularitat les refrecteu a aquest fil.
Els trotskos de Corriente Roja han quedat últims
Izquierda Salafista | 0.56653 | curate | {"ca": 0.8758169934640523, "es": 0.12418300653594772} | |
mc4_ca_20230418_2_288203 | Stepv demana tornar a les 18 hores com ha signat Extremadura - Magisnet
Stepv demana tornar a les 18 hores com ha signat Extremadura
El sindicat Stepv exigeix un millor finançament per a la Comunitat Valenciana sobretot, perquè l’organització sindical considera que aquest finançament afecte de manera directa a la recuperació de les condicions laborals del professorat.
Redacción-ValenciaMartes, 26 de junio de 2018
El sindicat Stepv ha llançat la seua primera crítica al nou equip del Govern central per “no estar disposat a solucionar la problemàtica del greu infrafinançament que pateix” la Comunitat Valenciana, una “agonia financera que es perpetuarà almenys dos anys més”.
Sobretot, perquè l’organització sindical considera que aquest finançament afecte de manera directa a la recuperació de les condicions laborals del professorat. Uns passos que altres autonomies, assenyala Stepv, ja estan donant i no a la Comunitat Valenciana.
Segons Stepv, la convocatòria de vaga el passat 16 de maig va ocasionar la resposta de la Conselleria amb una sèrie de mesures que recuperen parcialment les condicions anteriors a les retallades. El sindicat va valorar que les mesures eren insuficients però iniciaven el camí de la recuperació de les retallades al professorat, per això va decidir desconvocar la vaga del 16 de maig i demanar a Educació la negociació per restablir les condicions laborals anteriors a les retallades, incloent-hi la reducció de la jornada lectiva a tot el professorat valencià.
És en aquest tema on altres autonomies donen passos més ferms. Stepv assenyala que “Extremadura acaba de signar un acord que recupera les 18h lectives en dos cursos i elimina els descomptes per baixa”.
18comdemanaextremadurahoreslessignatstepvtornar | 0.833483 | curate | {"ca": 0.9470655926352128, "es": 0.025891829689298044, "sv": 0.02704257767548907} | https://www.magisnet.com/2018/06/stepv-demana-tornar-a-les-18-hores-com-ha-signat-extremadura/ |
mc4_ca_20230418_7_366251 | Empatica – VIII Jornada Internet i Empresa – Experiències digitals per fer créixer el teu negoci
Quant a Empatica
Meanwhile lets just say that we are proud Empatica contributed a whooping 1 entries.
Entrades per Empatica
05/02/2016 in Sin categoría /by Empatica
© 2018 Cambra de Comerç de Tortosa | Lloc web creat per empatica.net | 0.49723 | curate | {"ca": 0.5046153846153846, "it": 0.11384615384615385, "en": 0.25846153846153846, "es": 0.12307692307692308} | https://internetiempresa.com/author/empatica/ |
naciodigital_ca_20220331_0_450125 | La Comissió de Política Territorial celebrada avui al Parlament ha aprovat una proposta de resolució impulsada pel diputat de CiU Carles Pellicer i després de mantenir diferents eunions amb representants de l’Ajuntament de Prades, per tal que el Govern dugui a terme les obres de condicionament i millora de la carretera T-701 d’Albarca a Prades. L’estat de carretera T-701 fa necessària que es dugui una actuació urgent per part del Govern de la Generalitat, segons Pellicer, en l’aspecte de canvi i millora del paviment, condicionament i eliminació de revolts, eixamplament d’alguns trams …. En concret, després de la negociació i l’acceptació d’una esmena, Pellicer ha celebrat l’acord concret d’instar el Govern a “redactar el projecte construcctiu dsdel condicionament de la T-701 entre el coll d’Albarca i Pardes, un cop s’hagi aoprovat definiticvament l’expedient d’informació pública de l’estudi informatiu.” | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.reusdigital.cat/noticia/1131/generalitat-millorara-carretera-albarca-prades |
mc4_ca_20230418_9_282484 | 55 Hotels a Brunswick (OH), Estats Units
experiència [Brunswick (OH)]
On allotjar-se a Brunswick (OH)
<img src="https://pix16.agoda.net/hotelimages/894/894838/894838_15032709390026524112.jpg?s=312x235" width="340" height="164" alt="/ca-es/quality-inn/hotel/brunswick-oh-us.html?asq=jGXBHFvRg5Z51Emf%2fbXG4w%3d%3d" />
Dissenyat tant per oci com per negoci, Quality Inn està situat idealment a Brunswick; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions
obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Quality Inn és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Els clients poden triar d'entre 63 habitacions, i totes desprenen una atmòsfera de pau i harmonia total. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Quality Inn la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Brunswick (OH).
Més sobre Brunswick (OH)
Agoda.com ofereix una gran selecció d'allotjaments a Brunswick (OH) que s'ajusten a tots els pressuposts. Oferim una gran gama d'hotels per ajudar-vos a trobar el millor lloc on estar a Brunswick (OH). Moltes àrees, cada una amb una atmòsfera distinta, esperen ser descobertes a la ciutat. Brunswick (OH) té moltes atraccions per explorar amb un passat fascinant, un present intrigant i un emocionant futur. Hi ha tantes coses per fer, potser vol quedar-se una altra setmana o més per tal d'experienciar-ho tot. No es retrassi i resevi avui per tenir les millors ofertes d'hotel a Brunswick (OH)!
Què fer a Brunswick (OH) Trobar més allotjaments a Brunswick (OH) Hotels Brunswick (OH) populars: | 0.729713 | curate | {"ca": 0.8733195449844882, "en": 0.1266804550155119} | https://www.agoda.com/ca-es/city/brunswick-oh-us.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_321247 | L’escola Lola Anglada de Tiana no vol, ni pot viure d’esquenes a la realitat que l’envolta. Aquesta setmana s’ha presentat un nou projecte de llei educativa que ha provocat molt malestar en la comunitat educativa catalana. El nostre centre vol fer una lectura d’aquesta nova proposta de l’administració central.
En general, pensem que aquesta llei no dóna resposta a les veritables necessitats que té avui dia l’escola del nostre país. Es ve a sumar a una llarga llista de lleis que s’han implementat des de l’any 1980 (7 en els darrers 32 anys, és a dir, gairebé una llei per legislatura) i que no han fet més que afegir canvis i incerteses a un col·lectiu que el que necessita és treball estable i durador.
En particular, aquest nou text, és especialment perniciós en diferents aspectes, destacant el tractament que li dóna a la nostra llengua, el català. La llengua catalana passaria de ser la llengua vehicular dels centres a ser una àrea amb tractament d’especialitat, és a dir, totalment arraconada. En aquest moment tots els nostres alumnes tenen garantides la competència lingüística en català i castellà en acabar la seva escolaritat, la nova llei no garantiria aquest terme.
El nou text permetria segregar els alumnes en dos grups: els que volen l’educació en català i els que ho voldrian en castellà. Aquest nou text vol donar resposta a un “No conflicte”. Fins ara només hi havia vint famílies a tota Catalunya que demanaven aquesta possibilitat. Per donar resposta a 20 famílies, l’administració central, seria capaç de carregar-se un model que garanteix l’aprenentatge del castellà i del català i que ho fa amb la inclussió com a bandera i garantint la igualtat d’oportunitats a tots els seus alumnes . Sense aquest model hi hauria molts alumnes que no tindrien la possibilitat d’aprendre el català i per tant no es podrien incorporar a la societat del nostre país amb igualtat de condicions amb els que sí el saben.
A més aquesta resposta és política ja que actua on l’interesa. Al país Valencià no hi ha 13 famílies que volen l’escolaritat en Valencià, sinó un 13% de famílies que demanen aquest tipus d’escolarització i en canvi en aquesta comunitat no hi ha resposta per aquest col·lectiu. És per tant un posicionament ideològic que destrueix un model estable i d’èxit i que afegeix conflicte allí on no hi havia.
En aquests moment en que no és fàcil treballar en els centres docents, degut al malestar que provoquen les retallades, no calen més desequilibris i menysteniments als docents. Calen respostes que millorin la qualitat educativa i no que dinamitin el que sí funciona i porta anys i anys funcionant.
Entre d’altres coses, la nova llei proposa fer sis avaluacions externes al llarg de l’escolaritat, proves que realitzarien, no a una mostra de població, sinó a tot l’alumnat; aquesta mesura no només és impossible de portar a terme, sinó que seria caríssima de fer. Centralitza el treball avaluatiu que ja fan els docents i, per tant, menysté la seva tasca.
També elimina el valor democràtic i capacitats de decisió del Consell Escolar, convertint-lo en un òrgan merament consultiu. Verticalitza l’estructura organitzativa dels centres, donant als equips directius poder de decisió llunyans als valors de consens i coresponsabilitat que existeixen avui en dia. A més, aquest directors, podrien ser escollits per l’administració encara que una majoria de la comunitat educativa estigués en contra d’aquesta decisió.
D’una altra banda, aquest nou marc legal, ens retorna al passat docent més ideològic, facilitant que la religió torni a les aules i eliminant el valor laic que tenen ara les nostres escoles.
En definitiva, els i les docents de l’escola Lola Anglada volem mostrar el nostre desacord amb aquest projecte de llei i fer saber a la comunitat educativa quin és el nostre posicionament al respecte.
Comparteix:
Twitter
Facebook
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Estàndard | Publicat a educació, Ensenyament, llei, Uncategorized | 0 comments
Follow Com Et Dic Una Cosa Et Dic Una Altra on WordPress.com
Categories
animació
Aplicacions Drive
basededades
Basquet
Bookmarks
còmic
competència digital
Coneixement del Medi
Crisi
Curiositats
database
democràcia
Direcció de centres
educació
educació lliure
eines 2.0
Ensenyament
estadístiques
Eurovisión
General
gif's
gràfics
homenatge
jocs
literatura
llei
Llibres Interactius
matemàtiques
model educatiu
Opinió
participació
política
productivitat
qüestionari
Recursos
Reflexions
retallades
Scratch
sentiments
slow education
TAC
Taxonomia Bloom
TIC
Uncategorized
Etiquetes
ACB Android Asturias base de dades Basquet bookmarks coneixement del medi converses crisi crisis currículum còmic database descontentament diagrames direcció de centres dret economia educació educació lliure eines eines 2.0 ensenyament estadística eufemismes filosofia flash formació geografia google gràfics jocs justícia legislació les hores Lliga Endesa mapes matemàtiques mp3 Mòbils opinió Pareidolia política Recursos reflexions rellotge ràdio scratch so TAC Taxonomia TIC Time Lapse vacances2013 vins Webquest
Twitter
🔝👇 twitter.com/TicEducativas/… 2 months ago
RT @tonacastell: Avui s'ha publicat al DOGC la RESOLUCIÓ EDU/2595/2022, de 26-8, que dona publicitat a l'actualització del marc de referènc… 2 months ago
RT @ValaAfshar: When your children ask ‘why is engineering important?’, show them this video https://t.co/v7nh2e7Dft 2 months ago
RT @hruizmartin: Acostumbramos a pensar que los métodos de enseñanza-aprendizaje que llevan al desempeño deseado por el camino menos dificu… 3 months ago
👇👍 twitter.com/Manu___Velasco… 3 months ago
Follow @xavieguiguren
Bloc a WordPress.com. de WPThemes.co.nz.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.757297 | curate | {"ca": 0.8722768798313423, "en": 0.060435699226985246, "oc": 0.0015811665495432186, "it": 0.011419536191145467, "pt": 0.010716795502459592, "de": 0.0033380182712579058, "es": 0.03039353478566409, "ls": 0.001932536893886156, "fr": 0.0036893886156008433, "ja": 0.0005270555165144061, "eu": 0.0036893886156008433} | https://xavieguiguren.wordpress.com/category/llei/ |
mc4_ca_20230418_12_450604 | All the territory|Announcement|El Salvador|Equador|Moçambic|Notícies|Others|Perú|Tots els tòpics|Uncategorized | 0.36325 | curate | {"ca": 1.0} | https://esf-cat.org/en/programa-coneixement-realitat-pcr-2019/ |
mc4_ca_20230418_15_536385 | Joan Ribalta - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
1628 (30/31 anys)
Preparatius per a la crucifixió, oli sobre llenç, 310 x 237, Museu de Belles Arts de València. Signat per Juan Ribalta el 1615, als divuit anys.
Joan Ribalta (Madrid, 1596-València, 1628) fou un pintor valencià del barroc, fill de Francesc Ribalta, amb qui es va formar, col·laborant en alguns dels treballs paterns i compartint el seu estil, per la qual que les seues obres sovint s'han confós, encara que ja Antonio Palomino advertia que «la manera del pare va ser més definida, i la del fill una mica més solta, i colpejada». [1]
Fill de Francesc Ribalta i d'Inés Pelayo, naix a Madrid cap a finals de 1596 o principis de 1597. La seua família es traslladà a València el 1599 i poc després, el 1601 quedaria orfe de mare.
Passaria la seua infància entra València i Algemesí, segons on treballés son pare. El seu aprenentatge al taller patern fou ràpid, es va revelar com un artista precoç en signar el 1615, declarant comptar divuit anys, el gran llenç Preparatius per a la Crucifixió, pintat per a Sant Miquel dels Reis i avui al Museu de Belles Arts de València. Encara que poden advertir-se en ell vincles amb l'obra del mateix tema pintada trenta anys enrere pel seu pare, es tracta d'una obra estilísticament més avançada, amb un llenguatge plenament naturalista i una tècnica de pinzellada abreujada en algunes zones que serà característica peculiar del seu estil. [2] Només un any més tard va haver de pintar els petits llenços de la predel·la d'un altar per a la confraria del Roser a la parròquia de Torrent, molt elogiats per Palomino, on els ensenyaments paternes es fonen amb les influències de Pedro Orrente, arribat a València aquest mateix any 1616 per pintar el Sant Sebastià de la catedral. L'assimilació de les maneres orrentianes es fan paleses en l'Adoració dels pastors (Museu de Belles Arts de Bilbao), de to anecdòtic i pastoral, pintada amb tècnica de miniaturista i vibrants pinzellades al revers d'una làmina de coure amb un gravat, signat, en el qual, amb tècnica més de dibuixant que de gravador, va representar la predicació d'un frare. En aquesta obra deixa veure els que serien els elements constitutius del seu estil, ús d'una coloració càlida i tons torrats potenciats per la preparació rogenca del llenç) i una complaença en el detall a base de petits tocs de pinzell.
Ribalta es mostrà atent a les vicissituds generades pel Col·legi de Pintors, se'n matriculà el 27 de setembre de 1617. De l'any següent és el Sant Jeroni conservat al MNAC, obra clau per fixar el seu estil en la qual, malgrat prendre com a model el conegut gravat de Durer, la figura del sant respon a un tipus molt personal i gairebé vulgar en el seu cru naturalisme. [3]
Adoració dels pastors, oli sobre coure, 15 x 29 cm. Museu de Belles Arts de Bilbao. Pintada al revers d'una planxa de coure amb una exquisida i precisa factura de miniaturista i alegre colorit d'arrel veneciana bassanesca.
De la seua acurada educació poden donar testimoni els versos que va escriure per al certamen amb què es va celebrar a València, el 1618, la beatificació de Tomàs de Villanueva, publicats en 1620, i els elogis que li va dedicar el poeta Gaspar d'Aguilar. És possible que a aquestes relacions amb el món intel·lectual valencià s'hagi la sèrie de 28 retrats d'eminents valencians que va posseir Dídac de Vich amb atribució a Joan Ribalta, donats el 1641 al monestir de la Murta (Alzira) i traspassats al Museu de Belles Arts, encara que l'autoria de la sèrie íntegra no es pugui sostenir. El document de donació de la col·lecció de Dídac de Vic al monestir de la Murta permet comprovar, a més, que Joan va conrear també altres gèneres dels que cap mostra s'ha conservat, com el bodegó i la pintura de gènere, esmentant entre obres de Paul Brill, Orrente i altres, uns llenços atribuïts a Joan Ribalta d'un Plat de raïm, un Homenet que saluda i un altre anomenat de Els pícars que juguen, a més d'una Santa Cecília o la Música de pare i fill. [4]
Sant Joan, oli sobre llenç, 182 x 113 cm., Museu del Prado.
Al febrer de 1618, amb motiu d'un plet entaulat pel seu pare, que es negava a ocupar el càrrec d'almoiner per les seues moltes ocupacions, se li va preguntar a Francesc Ribalta si no era veritat que el seu fill Joan «va ordinàriament vestit de seda i vestits costosos, i sol portar una cadena d'or al coll, i porta d'ordinari un criat que va després d'ell». El síndic, volent demostrar la solvència econòmica del pare, va voler saber també si no era cert que Joan «treballa i pinta molt hàbil i destrament, guanyant molts ducats per al seu pare», cosa que aquest va negar, afirmant que havia gastat molt en la seua educació i que només ara començava a saber pintar, a més que volia fer-ho per a si mateix, estant pròxim a casar-se, el que va fer l'abril d'aquest any, contraient matrimoni amb Mariana Roca de la Serna, vídua d'un doctor en medicina i amb una posició social avantatjada, posant amb tot això de manifest les aspiracions socials del pintor. [5]
La seua independència professional no va significar desvincular-se del taller patern on va haver d'assumir a partir d'aquestes dates un major protagonisme. Per fer front als compromisos del taller amb el bisbe de Sogorb Pere Ginés de Casanova, va marxar cap a 1619 a l'àrea de Sogorb en unió del seu cunyat Vicent Castelló i en companyia de Abdó Castanyeda, formant un equip que va treballar en anys successius a Xèrica i a la cartoixa de Valldecrist, a més de la mateixa localitat de Sogorb on van pintar dos quadres avui perduts per la seua catedral i els altars del monestir d'agustines de Sant Martí, on pertanyia a Joan el gran llenç del titular del seu retaule major, cremat el 1936. [6] El 1621 contracten amb el bisbe Pere Ginés de Casanova les pintures de les portes del retaule de l'església d'Andilla amb escenes de la vida de la Verge d'Andilla. Per aquesta tasca els tres membres de l'equip cobraran esglaonadament entre 1622 i 1626, corresponent el darrer pagament a Joan el 1624. Obra feta en col·laboració, només un dels grans llenços d'aquest encàrrec, el de la Presentació de la Verge, està signat per ell, podent correspondre també els llenços de l'Abraçada a la porta daurada, Visitació i Circumcisió. Hi és encara molt viu el record de l'escorialenc, molt especialment en el citat de la Presentació de la Verge on és clara l'evocació del fresc de Pellegrino Tibaldi en el claustre del monestir de l'Escorial, el que ha fet pensar que els dissenys per al conjunt foren proporcionats pel pare, el «cap oficial del taller»;[7] però la supervisió general de l'encàrrec i l'execució, si més no, de la signada Presentació és, sens dubte, la característica del fill, amb la seia tècnica de pinzellada precisa i menuda. [8]
Cap a 1624 coneix les teles pintades per son pare per als caputxins, fet que contribueix a enriquir la seua pintura, més sòbria en consonància amb el major to naturalista amb què pinta Francesc. A aquest moment han de pertànyer els quatre evangelistes aparellats en dos llenços del Museu del Prado, atribuïts en alguna ocasió el pare, i el monumental Sant Joan Evangelista, signat, del mateix museu, el fort accent tenebrista podria posar-se en relació amb les últimes obres paternes. [9] Consta que almenys des del gener de 1627 es trobava de nou a València, on va cobrar per una Mare de Déu pintada per la comtessa de Cocentaina. Encara que no consta documentalment, sembla probable que col·laborés en la realització del retaule major de l'església de la cartoixa de Portacoeli, contractat pel seu pare el 1624, advertint la seua mà al Sant Pere d'una de les portes del transagrari. [10]
El gener de 1628, a la mort del seu pare, va entaular plet contra el seu germana Mariana, monja professa, al·legant que ja havia rebut amb la dot la seua part de l'herència. Només nou mesos després, el 9 d'octubre, moria també Joan, a causa probablement d'una epidèmia de tifus, nomenant marmessors l'escultor Joan Miquel Orliens i al seu cunyat Vicent Castelló, sent enterrat a la parròquia dels Sants Joans juntament al seu pare. Aquesta prematura mort privà a l'ambient artístic valencià d'un dels que hauria pogut arribar a ser un dels seus millors pintors.
↑ Palomino, p. 142.
↑ Benito Domenech, p. 217.
↑ Benito Domenech, Fernando i Vallés Borrás, Vicent Joan, «Un proceso a Francisco Ribalta en 1618», en Boletín de la Academia de Bellas Artes de San Fernando nº 69 (1989), pp. 143-168.
↑ Kowal, p. 114.
↑ Pérez Sánchez, p. 152.
↑ Kowal, p. 116. L'autoria per Joan dels evangelistes del Prado, procedents potser de la predel·la d'un retaule, és defensada també per Benito Domenech, pág. 242, i Pérez Sánchez, p. 152.
↑ Benito Domenech, p. 246. Per a Kowal, p. 118, el Sant Pere seria «potser la imatge més brillant de l'estil ribaltià» i indubtablement de Joan, a qui assigna també la seva parella, el Sant Pau de la porta restant.
Benito Domenech, Fernando, Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo, catàleg de l'exposició, València-Madrid, 1987, ISBN 84-505-67-05X
Benito Domenech, Fernando i Vallés Borrás, Vicent Joan, «Un proceso a Francisco Ribalta en 1618», en Boletín de la Academia de Bellas Artes de San Fernando nº 69 (1989), p. 143-168.
Kowal, David M., Ribalta y los ribaltescos: La evolución del estilo barroco en Valencia, València, Diputació Provincial, 1985, ISBN 84-505-1681-1
Pérez Sánchez, Alfonso E.. Pintura barroca en España (1600-1750). Cátedra, Madrid, 1992. ISBN 84-376-0994-1.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Ribalta
Entrada a l'Enciclopèdia Prado (castellà)
BNF: cb12089989b
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Ribalta&oldid=17808652»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 27 nov 2016 a les 20:57. | 0.855806 | curate | {"ca": 0.9232117089259947, "uu": 0.0009276437847866419, "en": 0.007627293341579056, "uz": 0.00030921459492888067, "pl": 0.005359719645433931, "es": 0.05112347969490827, "eo": 0.0008245722531436817, "ja": 0.001958359101216244, "de": 0.008658008658008658} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Ribalta |
oscar-2301_ca_20230418_1_61936 | Nosaltres, els ciutadans d'Ucraïna, us estem sincerament agraïts per la vostra resposta a la nostra difícil situació.
La bandera del nostre estat simbolitza el camp de blat (groc) i el pacífic cel blau a sobre, perquè el poble ucraïnès és una nació treballadora i pacífica. No volem ser una càrrega per al vostre país, però necessitem la vostra ajuda ara.
Amb llàgrimes als ulls, vam escoltar la notícia que se va permetre quedar-se al vostre país, treballar (perquè no podem fer-ho sense feina), tenir atenció mèdica i permetre als nostres fills que van patir els bombardejos i els refugis, estar entre els vostres. | 0.804795 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.altaveu.com/opinio/gracies_37149_102.html |
mc4_ca_20230418_9_112247 | Booking.com: Hotels a prop de Església de Frauenkirche de Nuremberg, Nuremberg, Alemanya Reserva el teu hotel!
Cerca allotjaments a prop de Església de Frauenkirche de Nuremberg
Opció popular a prop de Església de Frauenkirche de Nuremberg Reserva ara i paga durant l'estada!
Hotels destacats a prop de Església de Frauenkirche de Nuremberg
(a 1,5 km de Església de Frauenkirche de Nuremberg)
(a 0,8 km de Església de Frauenkirche de Nuremberg)
(a 0,9 km de Església de Frauenkirche de Nuremberg)
Aquest hotel, ubicat al centre de la ciutat de Nuremberg, disposa de 2 restaurants, una terrassa i un gimnàs amb sauna. Es troba entre les muralles històriques de la ciutat i l'església de St. artem_k.
"Best location. Parking under the hotel."
(a 1,2 km de Església de Frauenkirche de Nuremberg)
Puntuació Puntuació a partir de 628 comentaris
Aquest hotel de gestió familiar es troba a 5 minuts a peu del centre històric de la ciutat de Nuremberg. Ofereix habitacions modernes, bufets d'esmorzar diaris i bons enllaços en transport públic. Cristina Mirabela.
(a 0,5 km de Església de Frauenkirche de Nuremberg)
Més hotels a prop de Església de Frauenkirche de Nuremberg Hem negociat amb milers d’hotels per poder-te oferir les millors ofertes. Nosaltres en diem ofertes secretes i només són vàlides durant un temps limitat.
Hotels populars a prop de Església de Frauenkirche de Nuremberg
Als voltants de Església de Frauenkirche de Nuremberg
123803,124369,116790,125427,117841,126261,124246,124571,126134,123979,123916,126121,121549,124544,124131,125705,124277,123219,117555,102958,117129,116441,117210,125667,124277|1,125501,123340,124827,123284,124972,121412,124544|1,121782 | 0.279573 | curate | {"ca": 0.8232445520581114, "en": 0.16585956416464892, "pt": 0.010895883777239709} | http://www.booking.com/landmark/de/frauenkirche3.ca.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_102593 | Leo Messi i Antonela Roccuzzo segueixen gaudint d’unes luxoses vacances familiars al Carib. Després de dies d’especulacions, han estat ells mateixos qui han compartit la ubicació exacta: es troben a un hotel d’Antigua i Barbuda.
Acompanyats dels seus tres fills, estan descansant en un paradís d’aigües cristal·lines i moltes palmeres. Tot un luxe a un preu molt elevat, ja que el complex hoteler ofereix residències privades amb accés directe a la platja i una gran piscina, un racó envoltat de privacitat, ja que només s’hi pot accedir en vaixell. El cost de la suite d’aquest tipus més barata? 4.500 € per nit.
Ver esta publicación en Instagram
Ver esta publicación en Instagram
Ver esta publicación en Instagram
El futbolista encara té uns dies lliures abans d’incorporar-se a la pretemporada del Barça, per la qual cosa segueixen posant-se morens i gaudint del temps en família en un autèntic paradís amb tots els luxes i comoditats imaginables.
El matrimoni ha publicat un munt de fotografies, el que ha fet les delícies dels seus seguidors que poden veure’ls què fan durant les vacances.
Ver esta publicación en Instagram
En el paraíso con ellos
Ver esta publicación en Instagram
Disfrutando en familia.
Ver esta publicación en Instagram
Unes imatges amb els nens que mostren com s’estima la família, però també algunes altres que demostren que han tingut moments íntims molt romàntics.
Ver esta publicación en Instagram
Ver esta publicación en Instagram
Vacaciones…
Ver esta publicación en Instagram
Atardeceres
Una història d’amor que dura ja 12 anys que sembla que està millor que mai. | 1 | perfect | {"ca": 0.757787666878576, "it": 0.010171646535282899, "es": 0.22504767959313413, "pt": 0.006993006993006993} | https://elmon.cat/gent/leo-messi-antonela-roccuzzo-vacances-hotel-carib-43477/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_44655 | Amb l’objectiu de familiaritzar-me en entorns web, aprofito l’avinentesa per fer un recull d’algunes de les sortides i escapades que vaig fent. Sense ànim que serveixin de guia, simplement a mode orientatiu i de vivència personal. | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | https://carlesbascom.cat/sobre-mi/ |
macocu_ca_20230731_1_92558 | x Comunicació escrita x Maquetes i construccions x Gestió d'informació x Resolució de problemes x Representacions i models | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_10_241436 | Factures que es pagaran durant aquest mes de novembre (1a. part)
Benvinguts a la seu electrònica
El sistema està comprovant que teniu el navegador adaptat per accedir a la seu electrònica de l'ajuntament. Si en pocs segons continueu visualitzant aquest missatge consulteu la informació sobre certificats de seguretat .
Podeu accedir a la seu electrònica de l'ajuntament acceptant l'excepció. | 0.68481 | curate | {"ca": 0.9870466321243523, "es": 0.012953367875647668} | http://www.gallifa.cat/ajuntament---seu-electronica/informacio-oficial/actes/factures-que-es-pagaran-durant-aquest-mes-de-novembre-1a-part.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_555702 | Avui Catalunya juga la final de la Copa de les Nacions de Futbol Sala contra Rússia, i malgrat celebrar-se al nostre país, el partit no serà retransmés per la "nostra" TV, ni pel seu nou canal esportiu.I l´hoquei patins, on tenim els millors equips del món, on és?Ja, ni parlem de la Lliga de Rugbi XIII, que en tenim pròpia i amb selecció reconeguda. Res de res. Per a què collons serveix el nou canal esportiu?
Ja t'ho diré quan després d'un parell de campanyes, mobilitzacions, etc. s'arribi a veure a Menorca. De moment ja he deixat de veure esport de tvc. Gràcies polítics catalanistes diversos! Si hi hem d'afegir el que dius, déu n'hi do també . Nacionalment parlant és trist però, si el canal és una caca, com a mínim sé que no em perd gran cosa
Home, es passen tota la nit emetent el Zona Zàpping. Quan tornes de festa està bé quedar-te un moment mirant-lo.
Ahir al bar vam estar tota la nit mirant-lo! | 0.795611 | curate | {"ca": 0.9577777777777777, "es": 0.012222222222222223, "fr": 0.03} | |
mc4_ca_20230418_3_755446 | Escola Aldric | Escola Infantil i Primària
972464501
Material escolar curs 19/20 (actualitzat juny 19)
Psyche & Body EI
Experimentació i mans fines EI
Jocs de Psico EI
Cos i ment CS
TICAldric CS
Arte CS
Mediateca CS
Manifestació el 27 de setembre pel canvi climàtic!
https://agora.xtec.cat/escolaaldric/wp-content/uploads/usu1627/2019/09/IMG_0212_x264.mp4
PESSICS ALDRIC
El Pessics d’Aldric és una iniciativa conjunta entre les mestres de l’escola i les famílies de l’AFA que consisteix en un butlletí informatiu mensual que respon bàsicament a la pregunta que ens podríem arribar a fer :
Com aprenen els nostres fills i filles a l’Escola… Llegeix més»
mcolprim24/04/19
Congratulations to all the year 6 students and their English teachers for organising a fantastic Sports Day this morning! The year 6 children explained all the games in excellent English! Well done to everyone!
Marxa Aldric 2019
Si cliqueu la imatge podreu veure les fotos de la marxa.
Ens visiten els castellers . Si cliqueu la imatge podreu gaudir d’aquesta trobada.
El dia 1 de març vàrem celebrar el Xou Aldric . Tota l’escola ens vam reunir al gimnàs i vam mirar les actuacions del companys i companyes de l’ escola .
VAN SER MOLT DIVERTIDES!! !
Laura Maso04/02/19
El passat dimecres 30 de gener els alumnes de l’escola van celebrar el dia de la Pau, els nens i nenes de primer van ser els organitzadors d’aquesta festa.
A primària es van fer cinc tallers durant el matí, dos tallers per decorar el hall, pintar… Llegeix més»
mcolprim03/12/18
Pares, mares i alumnes de l’escola, vam passar una jornada arreglant el pati.… Llegeix més»
XERRADA ALIMENTACIÓ PER FAMÍLIES
El dia 14 de novembre vam fer una xerrada sobre alimentació pertanyent al projecte educatiu “Vet aquí un àpat”, engegat per la Generalitat de Catalunya, que promou el consum de fruita, hortalisses i llet.… Llegeix més»
TAPS OLLER
mcolprim26/11/18
Els nens i les nenes de cicle superior hem participat una edició més en el concurs de Nadal de Taps Oller, concretament en la seva XI edició.… Llegeix més»
5è, 6è, Portada 4
ARIADNA12/11/18
Com totes les festes de l’escola, cada curs prepara una festa. La de la castanyada ho han preparat els de segon. Van fer les circulars, els cartells, la decoració, els tallers i la festa final. A continuació, ells mateixos us ho expliquen:
Hola som als nens… Llegeix més»
1r, 2n, 3r, 4t, 5è, 6è, CICLE INICIAL, CICLE MITJA, CICLE SUPERIOR, FESTES, General, Portada, Primària 0
SORTIDA AL PUIG ALDRIC
Els nens i nenes de Cicle Superior hem anat a pujat el Puig Aldric… Llegeix més»
ARIADNA29/10/18
El divendres 28 de setembre l’escola Aldric va celebrar la festa de benvinguda .
Els nens i nenes de 6è vam ser els encarregats d’organitzar i coordinar tota la festa. Ens vam organitzar en cinc grups de treball: un de teatre, un de ball, un de… Llegeix més»
Programa Neda a l’escola 18/19
Aquest curs tornem a gaudir de l’activitat de natació a la piscina municipal pels alumnes de 2n. i 4t., gràcies a la subvenció de la Diputació de Girona i la col·laboració de l’AFA.
Campanya de consum de fruita i verdures a les escoles
Aquest curs també hem participat a la Campanya, a més hem realitzat activitats adreçades a promoure els hàbits saludables.
Per a més informació: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/fruita-llet-escoles/fruita-escoles/
Aquí teniu un tastet de la festa. Ens ho vam passar d’allò més bé!
COLÒNIES BELLVER DE CERDANYA
Ens ho estem passant molt bé!!!!! !
CURSA D’ORIENTACIO
CICLE MITJA, CICLE SUPERIOR, Portada, Primària 0
El curs passat vam entrar a formar part de la Xarxa d’Escola Nova 21, un agrupament d’escoles amb voluntat de canvi. En els espais que hem compartit vam conèixer els plans de treball, una nova manera d’organitzar el continguts. Amb el poc temps que portem… Llegeix més»
L’eix transversal d’aquest any és el nostre poble de Cassà. Cada curs treballa el poble des de diferents vessants.
A cicle mitjà ens hem centrat en els edificis, l’ajuntament, la història, els veïnats, els esports, l’entorn natural, la indústria surera, el tren, la… Llegeix més»
3r, 4t, CICLE MITJA, Portada, Primària 0
3r. A sortida pel poble
3r. B sortida pel poble
Horari secretaria AFA :
Dimecres 9-14h i 15-17h
Divendres 9-11h
972 46 45 33
ESPAIS INICIAL
ESPAIS MITJA
ESPAIS SUPERIOR
Audiovisuals Festes Plàstica Primer Psicomotricitat Segon Sortides | 0.71483 | curate | {"ca": 0.8320093457943926, "de": 0.002102803738317757, "en": 0.08738317757009346, "es": 0.02780373831775701, "fr": 0.012383177570093457, "it": 0.011448598130841122, "ja": 0.002336448598130841, "fa": 0.0051401869158878505, "zh": 0.0035046728971962616, "ru": 0.007009345794392523, "pt": 0.005373831775700935, "sv": 0.0035046728971962616} | https://agora.xtec.cat/escolaaldric/ |
oscar-2201_ca_20230904_10_41934 | L’Observatori de la Discapacitat Física -ODF- es planteja en el marc de la cultura de les capacitats. És a dir, des de la promoció d’una societat inclusiva que valori les capacitats per sobre de les discapacitats. Aquest plantejament aspira a potenciar el respecte per la dignitat humana, la igualtat i la llibertat de totes les persones. I vol propiciar la inclusió de les persones amb discapacitat física des de principis com la promoció de l’autonomia personal, la vida independent i el dret a decidir.
Una societat inclusiva possibilita el dret a participar i a decidir de manera autònoma a totes les persones que en formen part. Un primer pas és fer els espais accessibles per a tothom. I el segon pas és que la reivindicació de la cultura de les capacitats no és només responsabilitat del col·lectiu de persones amb discapacitat, sinó de tots els ciutadans i ciutadanes. No n’hi ha prou amb trencar les barreres físiques, també cal trencar les barreres socials. Respectar els drets de les persones amb discapacitat és estimular les seves capacitats.
ODF neix en un moment de canvis en el tercer sector i es planteja des del convenciment que les accions d’incidència política són prioritàries per les organitzacions. És a dir, l’ús d’instruments de participació ciutadana que permeten influir sobre les decisions polítiques en la cerca de la millora social. Creiem que a partir de les dades objectives és possible millorar les activitats de sensibilització i treballar per posar en l’agenda política la inclusió des de la diversitat, tot incidint en l’accessibilitat universal i la cultura de les capacitats.
Últimes notícies
Dels ODS a l'ODF. Com apliquem l'Agenda 2030 i els ODS
PIMEC, Foment del Treball i l’ODF acorden col·laborar en la investigació de l’accessibilitat al món laboral de les persones amb discapacitat
L'ODF reprèn l'activitat amb força
La crisi del coronavirus amenaça d’augmentar les desigualtats en ocupació entre les persones amb discapacitat i sense
ESTUDI SOBRE L’IMPACTE DE LA COVID19 EN LES PERSONES AMB DISCAPACITAT I AMB MALALTIES CRÒNIQUES
Població amb i sense discapacitat: Qualitat de vida i salut
Població amb i sense discapacitat: Formació i ocupació
Població amb i sense discapacitat: Característiques sociodemogràfiques
Monogràfic 12 Dona amb discapacitat. Doble discriminació
Infografia 5 de la sèrie "La població amb discapacitat a Barcelona ciutat". Qualitat de vida relacionada amb la salut | 0.790941 | curate | {"es": 0.08129406885109913, "ca": 0.9050186644545831, "pt": 0.006636250518457071, "fr": 0.007051016175860639} | https://www.observatoridiscapacitat.org/ca/visio |
naciodigital_ca_20220331_0_273372 | L'equip femení del Club Natació Terrassa ha perdut a domicili per 17 a 13, contra l'EW Zaragoza.
Les egarenques han sabut sobreposar-se a un inici advers (4-0) i han empatat abans de finalitzar el primer quart (4-4). El segon i el tercer quarts (5-1 i 6-5) han deixat fora de combat el Natació, que tot i això ho ha seguit intentant i ha aconseguit un parcial favorable en el darrer període (2-3).
Gemma Gutés i Maria Cifuentes, amb quatre gols cadascuna, van ser les màximes golejadores del CN Terrassa.
Més informació del partit aquest dilluns al teu quiosc, a La Torre. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/15625/cn-terrassa-femeni-perd-saragossa |
mc4_ca_20230418_14_44625 | Data del document 31/03/2005
Número del document 001/2005
Número de control 05088113
Número 4355
Pàgina 8239
DEROGADA per la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.
Modifica article 52 Apartat 1 , 53 Apartat 1 de la LLEI 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 1242, pàg. 133, de 15.1.1990).
Modifica article 59 Apartat 2 , 63 , 64 de la LLEI 3/1982, de 23 de març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1152, pàg. 2468, de 7.6.1989 i en el DOGC núm. 2128, pàg. 8460, de 15.11.1995).
Afegeix article 93 Apartat 3 de la LLEI 3/1982, de 23 de març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1152, pàg. 2468, de 7.6.1989 i en el DOGC núm. 2128, pàg. 8460, de 15.11.1995).
LLEI 1/2005, de 31 de març, del conseller o consellera primer del Govern de la Generalitat.
L'Estatut d'autonomia no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del Govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la i regular-la, ja que deixa un marge ampli al legislador a l'hora de configurar l'estructura del Govern i preveu la possibilitat que el president o presidenta de la Generalitat delegui funcions executives en els consellers.
La figura del conseller o consellera primer del Govern de la Generalitat té els precedents en l'Estatut del 1932 i en l'Estatut interior del 1933, els quals ja preveien la possibilitat que el president delegués temporalment les funcions executives. Té també uns antecedents més pròxims, dins el marc estatutari vigent, tant en la sisena legislatura com en la setena, en què ha estat regulada per decret. L'experiència recent aconsella d'establir un marc legal estable i coherent amb la posició institucional que correspon a aquesta figura dins el Govern.
Aquesta Llei parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president o presidenta de la Generalitat d'un conseller o consellera primer del Govern, i determina els elements bàsics de l'àmbit institucional i del règim jurídic d'aquesta figura per al supòsit que el president o presidenta de la Generalitat decideixi incloure-la en el Govern.
Entre aquests elements bàsics cal destacar la integració del conseller o consellera primer en el Govern, sigui titular d'un departament o no ho sigui, i l'articulació del càrrec entorn d'un nucli de competències pròpies que reflecteixen la seva posició preeminent en el Govern com a òrgan encarregat de desenvolupar les directrius generals de l'acció de govern establertes pel president o presidenta de la Generalitat i de coordinar-ne l'execució.
El president o presidenta de la Generalitat exerceix la representació suprema de la Generalitat, d'acord amb el que estableix l'article 36.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya; simbolitza la unitat i la continuïtat de la institució; estableix les directrius vinculades a l'orientació de la política general, i determina el programa d'investidura, la composició del Govern, l'estructura departamental i el plantejament dels debats generals i de les qüestions de confiança.
El conseller o consellera primer, en el marc de les directrius generals establertes pel president o presidenta de la Generalitat, té com a funcions, entre d'altres, desplegar aquestes directrius, convocar i presidir les comissions del Govern, facilitar la informació sol·licitada pel Parlament, coordinar l'activitat dels departaments i encarregar a un conseller o consellera el despatx d'un altre departament.
Les competències pròpies del conseller o consellera primer del Govern es poden completar mitjançant l'atribució per delegació de competències que corresponen al mateix president o presidenta de la Generalitat. Les competències delegades constitueixen una esfera d'actuació del conseller o consellera primer del Govern que connecta amb el que estableix l'article 36.3 de l'Estatut d'autonomia. Aquesta Llei perfila el marc normatiu d'aquesta delegació: en delimita l'abast i en precisa el règim jurídic, respectant-ne el caràcter potestatiu i la temporalitat, que deriva de la seva regulació estatutària, i mantenint, en tots els casos, la responsabilitat política del president o presidenta de la Generalitat davant el Parlament.
La regulació per llei de la figura del conseller o consellera primer del Govern també és el marc adequat per a vincular-la amb les funcions de suplència i substitució del president o presidenta de la Generalitat, atesa la preeminència que el conseller o consellera primer té en l'estructura del Govern sobre els altres consellers. Aquesta mateixa posició de preeminència obliga al reconeixement d'un estatut personal diferenciat.
La novetat institucional que implica aquesta Llei amb el reconeixement legal del conseller o consellera primer del Govern comporta la necessitat d'adaptar el marc normatiu institucional de la Generalitat a aquest nou escenari, amb la introducció de les modificacions corresponents en la Llei 3/1982, del 23 de març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat, i en la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, convé remarcar que el que estableix aquesta llei s'haurà d'ajustar, si escau, a les determinacions que resultin de la reforma de l'Estatut d'autonomia. En espera de la dita reforma, aquesta llei configura el conseller o consellera primer com un òrgan del Govern i no únicament com a destinatari d'una delegació de funcions. Per això, el conseller o consellera primer del Govern és dotat de funcions pròpies.
Potestat de nomenament i separació
El president o presidenta de la Generalitat pot designar un conseller o consellera primer del Govern. El president o presidenta de la Generalitat, per decret, nomena i separa el conseller o consellera primer del Govern, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament.
El conseller o consellera primer del Govern de la Generalitat es regeix pel que estableix aquesta Llei i, subsidiàriament, per la legislació general sobre organització i funcionament del Govern.
Integració en el Govern
1. El conseller o consellera primer és membre del Govern de la Generalitat.
2. El conseller o consellera primer del Govern pot ésser titular del Departament de la Presidència o d'un altre departament amb competències relacionades amb les àrees que el president o presidenta de la Generalitat consideri prioritàries.
3. En cas que, d'acord amb el que estableix l'apartat 2, el conseller o consellera primer del Govern sigui titular d'un departament, assumeix, a més de les atribucions que li assigna aquesta Llei, les que corresponen al dit departament.
4. El conseller o consellera primer del Govern és un òrgan superior de l'Administració de la Generalitat, als efectes del que disposa l'article 5.1 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
En el marc de les directrius generals de l'acció de govern establertes pel president o presidenta de la Generalitat i de les determinacions que aquest adopti per assegurar-ne la continuïtat, corresponen al conseller o consellera primer del Govern les funcions següents:
a) Desplegar les directrius generals de l'acció de govern i vetllar perquè s'apliquin.
b) Convocar i presidir les comissions del Govern, si n'hi ha.
c) Facilitar la informació que el Parlament sol·licita al Govern.
d) Impulsar i coordinar l'activitat dels departaments i, si escau, dels consellers que no siguin titulars de cap departament, per a l'aplicació de les directrius generals de l'acció de govern, establint, quan calgui, estratègies de planificació i d'acció conjunta.
e) Rebre informació sobre els projectes de decret que afecten competències de més d'un departament, abans que no siguin sotmesos a l'aprovació del Govern.
f) Proposar al president o presidenta de la Generalitat la resolució dels conflictes d'atribucions entre consellers i entre altres òrgans o organismes dependents de diferents departaments.
g) Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx o de les funcions d'un departament en cas d'absència, malaltia o impediment de la persona titular, fet del qual ha de donar compte al president o presidenta de la Generalitat i al Parlament.
h) Coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials del Govern.
i) Les altres funcions de caràcter administratiu i executiu que li assignen les lleis.
Competències delegables
1. El president o presidenta de la Generalitat pot delegar, per decret, en el conseller o consellera primer del Govern totes les competències següents o una part d'aquestes:
a) Convocar i presidir reunions del Govern.
b) Coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de disposicions reglamentàries.
c) Coordinar l'acció exterior del Govern.
d) Les altres funcions executives que li assignen les lleis.
2. La competència a què fa referència l'apartat 1.a) es pot delegar per a reunions concretes o bé, amb caràcter general, per a les reunions que compleixen uns requisits específics. En cap cas no es poden delegar les funcions de convocar i presidir les reunions del Govern en què es fixen directrius polítiques generals.
Règim jurídic de la delegació
1. El decret de delegació n'ha d'establir l'abast material i temporal i s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
2. El president o presidenta de la Generalitat, immediatament després d'haver exercit la delegació, n'ha de donar compte al Parlament.
Vigència de la delegació i responsabilitat política del president o presidenta de la Generalitat
1. La delegació de funcions s'entén sempre sens perjudici de la responsabilitat política directa del president o presidenta de la Generalitat davant el Parlament.
2. El president o presidenta de la Generalitat pot recuperar en tot moment les funcions delegades. En aquest cas, s'han de complir els mateixos requisits que l'article 6 estableix per a la delegació.
Funcions de suplència i substitució del president o presidenta de la Generalitat
1. El conseller o consellera primer del Govern assumeix les funcions d'administració ordinària del president o presidenta de la Generalitat, en cas d'absència o malaltia d'aquest, pel que fa a les funcions representatives i executives.
2. En cas de mort del president o presidenta de la Generalitat, o en cas de separació d'aquest per notòria incapacitat permanent, reconeguda pel Parlament, que l'inhabiliti per a exercir el càrrec, el conseller o consellera primer del Govern el substitueix interinament en el compliment de les funcions d'administració ordinària, pel que fa a les funcions representatives i executives.
3. El conseller o consellera primer ha de donar compte de la suplència o la substitució del president o presidenta de la Generalitat per mitjà d'una resolució que s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Els reglaments corresponents han d'establir els drets i els deures, el tractament i les precedències del conseller o consellera primer del Govern a fi de fer palesa la preeminència d'aquest càrrec respecte als altres consellers. En els aspectes no regulats per la seva normativa específica, s'ha d'aplicar al conseller o consellera primer del Govern l'estatut personal que s'aplica amb caràcter general als altres consellers.
Atribució als departaments de funcions executives corresponents a competències del conseller o consellera primer del Govern
La competència que estableix la lletra c de l'article 4 i les delegacions a què fan referència les lletres b i c de l'article 5.1 s'han d'entendre sens perjudici que les funcions executives corresponents puguin ésser atribuïdes als departaments del Govern que el president o presidenta de la Generalitat consideri pertinents.
Modificació de la Llei 3/1982
1. Es modifica l'article 59.2 de la Llei 3/1982, del 23 de març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat, que resta redactat de la manera següent:
"2. En els quatre primers casos a què es refereix l'apartat 1, el president o presidenta de la Generalitat ha de continuar exercint el càrrec fins que el seu successor o successora n'hagi pres possessió. En el darrer cas, i també en cas de mort, el president o presidenta és substituït interinament en les seves funcions pel conseller o consellera primer del Govern o, si no n'hi ha, pel conseller o consellera que ocupi el primer lloc en l'ordre protocol·lari, i el president o presidenta del Parlament ha de convocar la cambra per a elegir un nou president o presidenta de la Generalitat dins els vuit dies següents."
2. Es modifica l'article 63 de la Llei 3/1982, que resta redactat de la manera següent:
"1. També corresponen al president o presidenta de la Generalitat les funcions següents:
"a) Coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de disposicions reglamentàries.
"b) Convocar i presidir les comissions del Govern, si n'hi ha.
"c) Facilitar la informació que el Parlament sol·liciti al Govern.
"d) Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx o de les funcions d'un departament en cas d'absència, malaltia o impediment de la persona titular, fet del qual ha de donar compte al Parlament.
"e) Les altres funcions executives que li assignen les lleis.
"2. Si el president o presidenta de la Generalitat nomena un conseller o consellera primer del Govern, les funcions a què fan referència les lletres b, c i d de l'apartat 1 corresponen al dit conseller o consellera primer del Govern."
3. Es modifica l'article 64 de la Llei 3/1982, que resta redactat de la manera següent:
"1. Sens perjudici del que estableix l'apartat 2, el president o presidenta de la Generalitat pot delegar en un conseller o consellera, amb caràcter temporal, totes les funcions a què fa referència l'article 63.1 o una part d'aquestes, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El president o presidenta pot recuperar en tot moment les funcions delegades.
"2. En cas que hagi nomenat un conseller o consellera primer del Govern, el president o presidenta només pot delegar en un altre conseller o consellera les funcions a què fa referència la lletra e de l'article 63.1, i pot delegar en el conseller o consellera primer, a més de les dites funcions, les altres funcions que consten en la Llei del conseller o consellera primer del Govern de la Generalitat."
4. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 93 de la Llei 3/1982, amb el text següent:
"3. El president o presidenta de la Generalitat pot determinar, per causes justificades, que el conseller o consellera primer del Govern respongui a les preguntes adreçades al president o presidenta per a ésser respostes oralment en el Ple o en una comissió."
1. Es modifica l'article 52.1 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:
"1. Els conflictes d'atribucions positius o negatius entre òrgans o organismes autònoms dependents de diferents departaments són resolts pel president o presidenta de la Generalitat i han de constar en l'acta de la corresponent sessió del Govern. Si hi ha un conseller o consellera primer del Govern, els dits conflictes són resolts a proposta d'aquest."
2. Es modifica l'article 53.1 de la Llei 13/1989, que resta redactat de la manera següent:
"1. Sens perjudici del que estableix l'article 52.1, els conflictes d'atribucions entre òrgans o organismes dependents de diferents departaments poden ésser resolts mitjançant l'arbitratge administratiu d'una comissió nomenada a aquest efecte pel president o presidenta de la Generalitat. Si hi ha un conseller o consellera primer del Govern, la comissió és nomenada a proposta d'aquest."
1. Aquesta disposició s'integra en el cos normatiu format pel text refós del Reglament del Parlament .aprovat per la Mesa el 20 d'octubre de 1987 i publicat en els números 223 i 243 del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya., pels criteris que l'interpreten i les normes que el supleixen, pels usos convinguts per la Junta de Portaveus i pels costums parlamentaris que el complementen. Aquesta disposició està en vigor mentre ho estigui el dit cos normatiu.
2. Pel que fa a les relacions amb el Parlament, a part de les funcions a què fa referència l'article 4.c) i de les altres funcions que l'ordenament jurídic atribueix als membres del Govern, corresponen al conseller o consellera primer del Govern les funcions següents:
a) Fer una intervenció específica en els debats generals sobre l'acció política i de govern.
b) Respondre a les preguntes amb resposta oral dirigides al president o presidenta de la Generalitat quan aquest ho determini per causes justificades.
Palau de la Generalitat, 31 de març de 2005 | 0.630258 | curate | {"it": 0.0016569027753121487, "es": 0.008462039173915616, "ca": 0.9859755015089651, "cs": 0.002485354162968223, "uz": 0.0005325758920646192, "hr": 0.0007101011894194922, "bs": 0.00017752529735487306} | http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=360505 |
crawling-populars_ca_20200525_9_72580 | Per poder continuar navegant per l'àrea personal de la web del COIB cal que:
En aplicació del nou Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, (en endavant RGPD), aplicable a tots els països membres de la Unió Europea a partir del 25 de maig, t’informem sobre el tractament de les teves dades de caràcter personal.
El present document té com a objectiu facilitar la informació sobre com es recullen, tracten i protegeixen les teves dades de caràcter personal. La informació que apareix en primer lloc és aquest quadre en el que queda sintetitzada en una primera capa la informació més rellevant. La informació ampliada i detallada s’ofereix més endavant en una segona capa i també la trobaràs a www.coib.cat.
Si vols rebre o continuar rebent informació de productes i serveis de valor afegit d’interès professional i no professional, per via electrònica o altres mitjans, ens has de facilitar el teu consentiment per a cedir les teves dades identificatives (nom, cognoms, adreça, e-mail i telèfon) a les empreses, organitzacions i entitats que col·laboren amb el COIB, amb la finalitat que et puguin informar dels seus productes i serveis bé directament o per part del COIB.
Identitat: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) Adreça: Carrer Pujades, 350, 08019 de Barcelona Telèfon: 93 212 81 80 Adreça electrònica: [email protected] Delegat de protecció de dades:Jordi Verdaguer López Contacte DPD: [email protected]
El COIB tracta les dades personals que ens facilitis amb la finalitat de dur a terme les funcions pròpies atribuïdes per la Llei 7/2006, de 31 de maig, d’exercici de professions titulades i col·legis professionals, així com les que s’estableixen a l’article 4 dels Estatuts de la corporació (Resolució. JUS/2408/2009, de 21 d’agost, DOGC número 5460, de 8/9/2009), a més de la normativa sectorial de sanitat.
És a dir, gestionar la col·legiació, elaborar i mantenir el registre de col·legiades i col·legiats, garantir el compliment de la bona pràctica professional i de les obligacions deontològiques de la professió, l’ordenació, la representació i la defensa dels interessos professionals de les seves col·legiades i col·legiats i vetllar perquè l’activitat professional s’adeqüi a l’interès públic general i tot el que afecti la salut.
El COIB no efectua tractaments de dades que suposin l’adopció de decisions automatitzades ni tampoc l’elaboració de perfils.
D’acord amb la normativa vigent, són d’accés públic les dades de nom i cognoms, número de col·legiat, especialitat, adreça professional, telèfon, correu electrònic i any d’incorporació.
Pots oposar-te a què les teves dades públiques que apareguin a la web col·legial siguin utilitzades amb finalitats comercials comunicant-ho al COIB.
La base legal pel tractament de les teves dades és la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i la Llei 44/2006, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, de les que es deriva l’obligatorietat de la col·legiació per a l’exercici de la professió infermera, així com les funcions del Col·legi en l’ordenació de la professió, el seu exercici, defensa i representació.
La negativa a facilitar les dades personals comportarà la impossibilitat de col·legiar-se a la corporació.
Per a finalitats diferents de les expressades basades en el teu consentiment, com per exemple rebre publicitat sobre productes i serveis de valor afegit, sempre et demanarem el teu consentiment previ que podràs revocar en qualsevol moment.
Les dades són cedides al Registre de Professionals Sanitaris depenent del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, així com a d’altres corporacions i organismes públics, quan així s’estableixi legalment.
El COIB no transfereix les teves dades personals a un tercer país o organització internacional, ni està previst. Arribat el cas, seràs informat prèviament de la transferència i de les condicions de la mateixa, i en particular, l’existència o manca d’una decisió d’adequació de la comissió respecte del tercer país o organització internacional.
Les teves dades es conservaran des de la data de la col·legiació i a partir de la baixa de col·legiat, durant tot el termini que preveu la normativa aplicable, entre d’altres, la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents i la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Mitjançant un escrit adreçat al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Carrer Pujades, 350, 08019 de Barcelona, a l’atenció del delegat de protecció de dades o bé, per correu electrònic a l’adreça [email protected].
Per exercir els teus drets acompanya a la teva sol·licitud una còpia del dni o document acreditatiu de la teva identitat. L’exercici dels teus drets és gratuït.
Si consideres que el tractament de les teves dades personals vulnera la normativa pots contactar o presentar una reclamació a:
Omple el formulari per posar-te en contacte amb el Col·legi.
Si ets col·legiada et recomanem que ho facis a través del formulari de contacte de l'Àrea Personal
Responsable del tractament
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament
Gestió del contacte, consulta o sol·licitud (+info web)
Legitimació
Consentiment. (+info web)
Destinataris
No es preveuen cessions. (+info web)
Drets
Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD
[email protected]
Informació addicional
Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web del COIB. www.coib.cat
Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona
[email protected]
Telèfon gratuït d'atenció col·legial: 900 705 705
Seu: C/ Pujades, 350 08019 Barcelona Telèfon: 93 212 81 08 Fax: 93 212 47 74
Horari: de dilluns a dijous de 9 a 20 h divendres de 9 a 15 h Horari d'estiu (del 15 de juliol al 31 d'agost): de 8 a 15 hores | 0.747896 | curate | {"ca": 0.9755854509217738, "fr": 0.009300780601229032, "en": 0.008304268393954492, "es": 0.001993024414549078, "co": 0.003986048829098156, "sv": 0.0008304268393954493} | : /ca-es/el-col-legi/informacio-de-contacte/contacte.html?idPagina=2241 |
oscar-2301_ca_20230418_4_262913 | El 13 juliol vine a veure el Tour de France en directe des del BiciHub. Hem escollit l’etapa 11, entre Albertville i Col du Granon Serre Chevalier, una etapa on les ascensions se succeiran, començant amb els revolts del Montvernier i seguint pels ports de Télégraphe i Galibier. Després de Serre-Chevalier, quedaran 10 km més de pujada amb un desnivell mitjà del 9 % fins arribar als 2413 m del Col du Granon, que durant 25 anys va ser la meta més alta del Tour. Us esperem a partir de les 13h per disfrutar de la competició i de la fresca de l’Espai Mario García Fernández. Si necessites info contacta’ns al correu [email protected]
Afegeix al calendari
Google Calendar
iCalendar
Outlook 365
Outlook Live
Mostra els detalls
Data:
juliol 13
Hora:
15:00 17:30
Cost:
Gratuït
Categories d'Esdeveniment:
Acte obert, Presencial
Etiquetes de l'Esdeveniment:
Bicicleta, Esport, Mobilitat sostenible, Tour de France
Organitzador
BiciHub
Telèfon:
93 307 74 75, Ext: 6506
Correu electrònic:
[email protected]
Visualitza el lloc web de Organitzador
Recinte
BiciHub
Carrer Pere IV 58
Barcelona, + Mapa de Google
« Taula rodona sobre Comunitats energètiques i autoconsum compartit
Taller per aprendre a conduir la Bicicargo Comunitària »
Amb el suport de:
Subscriu-te al butlletí:
He llegit i accepto la política de privadesa *
Leave this field empty if you're human:
On som:
Adreça: carrer Pere IV, 58-60, Barcelona
Correu: [email protected]
Telèfon: 623 559800
Horari d’atenció al públic:
de dilluns a divendres de 9:30h a 18:30h
Categories:
Categories: Selecciona la categoria Activitats BiciHub Altres activitats BiciCargo Bicicleta Convocatòria Eixos transversals Entitats BiciHub ESS Feminisme Formació Formació BiciHub Iniciatives Medi ambient Mobilitat Sostenible Noticia Notícia ODS Serveis BiciHub Taller Autoreparació
Aquest web empra galetes per millorar la teva experiència. Assumim que hi estàs d'acord, però en pots configurar l'ús si vols Gestió de galetesAccept All
Política de galetes i de privadesa
Tanca
Termes de privadesa
Política de galetes i de privadesa de l'ASSOCIACIÓ BICIHUB
Necessary
Necessary
Sempre activat
Les galetes necessàries són absolutament essencials pel funcionament d\'aquest lloc web. Aquesta categoria només inclou les galetes que garanteixen funcions bàsiques i aspectes de seguretat del web. Aquestes galetes no emmagatzemen cap tipus d\'informació personal.
Non-necessary
Non-necessary
Qualsevol galeta que no sigui necessària pel funcionament del lloc web i que sigui especificament utilitzada per recopilar dades personals de la persona usuària a través de publicitat, gestors analítics o altres continguts inserits en el web són qualificades com a galetes no necessàries. És obligatori el consentiment de la persona usuària per l\'ús d\'aquest tipus de galetes en aquest web. | 0.682749 | curate | {"ca": 0.8457101658255227, "es": 0.0410958904109589, "en": 0.05191059841384282, "zh": 0.0032444124008651765, "it": 0.001802451333813987, "pt": 0.00684931506849315, "de": 0.029199711607786588, "fr": 0.014419610670511895, "la": 0.003965392934390771, "cs": 0.001802451333813987} | https://bicihub.barcelona/event/mirem-juntes-el-tour-de-france/ |
wikipedia_ca_20230401_0_700348 | Asellia italosomalica
Asellia italosomalica és una espècie de ratpenat de la família dels hiposidèrids. Viu a Somàlia i l'illa iemenita de Socotra. Nia en coves situades en zones de vegetació àrida i semiàrida. Està amenaçat per l'ús d'insecticides i la pertorbació del seu hàbitat per l'activitat humana. Anteriorment era considerat una subespècie del ratpenat trident comú ("A. tridens"). | 1 | perfect | {"ar": 0.05454545454545454, "ca": 0.9454545454545454} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=700349 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_724344 | Vaig fer la pre-inscripció universitària el primer dia que es podia (em sembla que va ser el 9 de juny), i porto des d'aleshores mirant la web d'accesnet a veure si s'ha realitzat ja la pre-inscripció i l'assignació de la plaça dessitjada a la universitat que vull entrar. Però, cada dia veig que l'última actualització és del 12/02/07...I la veritat, no entenc com es pot tardar tant! Entro a Treball Social amb accés de la selectivitat, realitzada farà uns 3 anys, però encara no en sé res. He entrat a la web de la facultat, i enlloc diu quan comença el termini per a la matricula, només apareixen dades per a sessions informatives per al 20 de juliol. Tots estem igual, o és que la facultat de pedagogia li costa? Ajuda! Gràcies
La primera assignació de places es publica el 17 de juliol, i ho podras veure al web que dius. Fins aleshores... paciència PD: Sortirà en roig la que t'hagen assignat, si és la primera opció hauràs d'anar a matricular-te ben aviat. Si en canvi, t'assignen la segona o successives, hauràs d'esperar la segona fornada, que es publicarà a l'agost i matricular-te al setembre. | 0.813268 | curate | {"ca": 0.9945255474452555, "pt": 0.005474452554744526} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_246279 | Sembla ser que segons l'informe que han fet, el terme "nació" és inconstitucional per què en la constitució espanyola es parla de "nació espanyola". Doncs bé, en la constitució de marres, en l'article primer hi diu "el poble espanyol". Il·legalitzaran qualsevol altra administració que es digui igual? Seran igual de cohererents? A Catalunbya hi ha més de 800 pobles! L'argument (petètic) és el mateix.
Ben retornada!! "Article de Sebastià Salellas Magret, Advocat, originalment publicat al Punt La Generalitat i els partits polítics catalans han decidit que ens cal l'aprovació d'un nou estatut de Catalunya, i així sembla que estan disposats a negociar-ne amb l'Estat Central Espanyol el contingut que prèviament s'hagi aprovat de manera majoritària a Catalunya. La primera qüestió que cal deixar clara és que es tracta d'un nou estatut polític que ens volem donar els catalans, des de la nostra sobirania com a poble. Per tant, cal expulsar, per sempre, la perversió d'alguns agents polítics que juguen a la confusió quan parlen de la «reforma» de l'Estatut, ja que ara no es vol reformar res, sinó canviar l'Estatut de 1979, per un de nou. Si estem d'acord fins aquí, podem avançar en el sentit que la Constitució Espanyola és el referent a tenir en compte, perquè ens cal «negociar» amb l'Estat Central Espanyol i el model constitucional que el presideix. Però en cap cas no és el límit del nou estatut, ja que si majoritàriament el poble català aprova, plebiscitàriament, un nou text, s'haurà de veure si hi cap, dins el model de la Constitució de les autonomies de 1978 i la doctrina del seu Tribunal Constitucional, o si caldrà modificar-la perquè s'ajusti, jurídicament, als acords a què puguin arribar les Corts espanyoles i Catalunya. En tot cas, també s'haurà de tenir present -molt present- que és l'Estatut, d'acord amb l'article 149.3 de la Constitució de 1978, el que marca les seves competències, al marge de les expressament reconegudes a l'Estat. Dret a negociar Finalment, i un dels motius d'aquest article, també hem de tenir clar si en el marc polític i jurídic actual, en la relació que tenim amb l'Estat espanyol, segons la Constitució de 1978, tenim dret a negociar-hi un estatut de nova factura. A més, parteixo d'una perspectiva política i jurídica que el poble de Catalunya vol arribar a ser sobirà (independent d'Espanya, un dia) i que, per tant, no té res a veure amb el plantejament descentralitzador de Madrid, que assimila la sobirania del poble català amb l'autonomia de la Rioja. Per argumentar el meu punt de vista, entenc que és imprescindible situar-lo en el referent del Canadà i la segregació del Quebec. Des d'un punt de vista jurídic del dret constitucional, hem de partir del fet que el Tribunal Suprem del Canadà (en funcions, semblants al TC espanyol), amb data 20/8/98, va dictar una famosa resolució a la consulta que li va fer el govern d'Otawa. Consta que els seus extrems essencials van ser dos: si en la Constitució del Canadà (actualitzada l'any 1982), hi entrava un supòsit de secessió unilateral del Quebec, i, l'altre, si d'acord amb el dret internacional públic hi entrava l'autodeterminació del poble Quebequès. La resolució del Tribunal Suprem sembla, a priori, que es pronuncia negativament a les dues preguntes. Així, en una primera part de la seva decisió, manifesta i declara que, en principi, no pot haver-hi secessió unilateral perquè tot federalisme és un pacte constitucional, una mena de contracte, no solament unilateral o bilateral, sinó multilateral. I, quant al dret d'autodeterminació del poble quebequès dins el dret internacional públic, en principi, el Tribunal Suprem també respon que no sobre la base d'un argument conegut pels catalans: que el dret a l'autodeterminació és un dret propi del dret internacional públic (carta fundacional de l'ONU del 26/6/1945 i declaració 2625 de l'AGNU.) dissenyat per afavorir i legitimar l'accés a la independència de les antigues colònies i que no és un passaport per a la fractura d'estats democràtics. Dic «conegut» perquè és l'argument dels partits socialistes (PSOE i PSC), quan els pregunten o quan neguen el dret a l'autodeterminació de Catalunya. El tribunal canadenc va situar la seva resolució en un escenari constitucional que admet el dret del Quebec a plantejar al Canadà la secessió, en la tesi dels pactes implícits recollits en el pacte fundacional de l'Estat canadenc, de manera que el Tribunal Suprem recorda al govern del Canadà que la Constitució d'un estat (en aquest cas, el canadenc) és quelcom més que un dret escrit que vincula també el Quebec, de la naturalesa jurídica d'una Constitució (tesi Kelseniana), ja que la Constitució canadenca imposa, sempre, una lectura finalista als seus pressupòsits, que van donar peu a la mateixa existència de l'Estat canadenc, de manera que, pel Tribunal Suprem, els principis democràtics federals i de primacia del dret de la Constitució del Canadà estan vinculats, sempre, a un altre imperatiu, que és el de la renegociació del contracte federal canadenc, àdhuc si aquesta conduís a la segregació del Quebec. Aquesta situació és molt semblant, com veurem, als pressupòsits fundacionals de l'Estat espanyol el 1978, que va ser el pacte de la transició de 1976 i 1977 a Espanya, amb el govern estatal d'Adolfo Suárez i les Corts Constituents, tot i que a Madrid ara ningú en vulgui sentir a parlar. Com podeu imaginar, aquest plantejament del Tribunal Suprem de Canadà, que ha seguit, recentment, en bona part el govern d'Euskal Herria, en el pla Ibarretxe, va fer posar al seu dia els pèls de punta als amics socialistes. El pacte constituent de 1977, entre les Corts de Madrid i Catalunya, va comportar el compromís d'un estatut que havia de garantir una Catalunya lliure (aquesta era la finalitat de l'Assemblea de Catalunya). El que va passar després amb el 23-F i amb la Loapa posterior va ser una imposició dels poders fàctics de les Constituents de 1977, ratificada per la posició política constant del PSOE i el PP i del Tribunal Constitucional Espanyol. A posteriori es veu que el títol VIII de la Constitució és un dels fraus polítics i jurídics més greus que Madrid ha fet a Catalunya, a partir de 1978, i és molt greu que els polítics catalans ara hagin perdut la memòria en aquest sentit. Per tant, en una interpretació històrica, hem de tenir clar que és possible i legítim replantejar-ho tot en el nou estatut, partint de les reflexions del Tribunal Suprem canadenc, i emprant l'article 168 de la Constitució del 1978, que preveu una possibilitat de revisió total de la Constitució. Reconeixement implícit Continuant amb aquesta interpretació històrica, és fàcil argumentar i recordar que l'article 2 de la Constitució de 1978 diferencia els territoris dels pobles d'Espanya en regions i nacionalitats en el seu text; per tant, que es va pactar entre Catalunya i Madrid el reconeixement implícit de la condició de nació de Catalunya, en virtut d'uns drets històrics, suspesos per les armes el dia 11 de setembre de 1714, i abolits pel decret de Nova Planta de 1716. En aquest context, no comparteixo el criteri del Consell Consultiu, que identifica els drets històrics amb els territoris forals, de la disposició addicional primera de la Constitució, esmena imposada pels bascos en l'últim moment de les Constituents. Entenc que, jurídicament, el nou estatut ha de partir i marcar l'abast del seu contingut, que ara es vol negociar amb Espanya, amb la interpretació històrica de la Constitució de 1978, que neix dels pactes entre l'Estat espanyol i Catalunya en la transició, i no amb el text de la mateixa com a límit. I partint del pacte federatiu (que apunta el tribunal canadenc) del marc dels drets històrics, que va eliminar d'un «plumazo» Felip V de Borbó, i que la mateixa Constitució de 1978 per això en preveu la revisió total, el camí cap al que hem d'anar -democràticament i de manera pacífica- és l'aprovació pel poble català d'un nou estatut i, si cal, portar a una revisió total de la Constitució, que finalment ha de portar a la secessió i a la República catalana. Quan parla el Consell Consultiu, ens diu, en clau espanyolista, el que no cap en la Constitució, però ara no som davant d'un dictamen d'una norma legal ordinària del Parlament, sinó davant un dictamen sobre un nou estatut, i aquí l'única interpretació que cal és des de la perspectiva del concepte material de sobirania del poble català, en què el text actual de la Constitució ha de cedir en la lletra i donar pas al contingut que el poble de Catalunya demana avui. Però la Constitució de 1978 va néixer d'un pacte pensat per superar, en un futur pròxim (i fora dels poders fàctics), precisament, el redactat actual, cuinat el 1977 amb un text complex del model de sobirania. Pobles i nació A títol d'exemple, i per il·lustrar que vaig pel bon camí en la meva interpretació, es pot veure que en el preàmbul de la Constitució es parla de «nación española», però al mateix temps, també, de «pueblos de España», i després, en l'article 1.2 -cantando que es gerundio- ens diu que la «sobiranía nacional» resideix en el «pueblo español» -que no coincideix amb «pueblos de España» del preàmbul-. S'aclareix i es reconeix en l'article 2 l'existència de «nacionalidades y regiones», que es retroben en els articles 147, 148 i 149 (títol VIII), on s'intenta explicar i ordenar l'exercici de les competències que aquest model d'Estat complex en l'exercici de la sobirania dels pobles que el componen, model que no ha entès mai ningú i que va servir per enganyar els catalans quan van establir, de manera il·lusòria, les seves competències «exclusives» en l'Estatut de Sau, i que la burocràcia de Madrid va afaitar fent-nos canari després amb la Loapa i el Tribunal Constitucional. Per tant, si fem una interpretació històrica i material de la sobirania dels pobles en la Constitució, i la previsió dels seus articles 167 i 168 -reforma parcial i total, sense límits, de la Constitució-, en cap cas es pot dir que el nou estatut és inconstitucional, sinó, simplement, que comportarà la reforma parcial o total de la Constitució. I aquí és on s'ha de donar la raó a Carod Rovira, encara que ho expliqui tan malament com vol, des d'un punt de vista juridicoconstitucional, i més encara quan el fi perseguit pel poble de Catalunya, des de 1714, ara poble de l'Estat espanyol, és la secessió per instaurar la República catalana. Per tant, prou de confusions, diguem les coses clares: aprovem un nou estatut i negociem el que calgui amb l'Estat espanyol, sense perdre la memòria i sense vergonya, ni temor a la balcanització. | 0.837096 | curate | {"ca": 0.9960159362549801, "es": 0.0025611838360842347, "pt": 0.0014228799089356858} | |
mc4_ca_20230418_13_452496 | Hotel Venta de Ulzama Arraiz-Orkin Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Hotel Venta de UlzamaCarretera Nacional, 121-A Km 27 Desvio Puerto Belate, Arraiz-Orkin, Arraiz-Orkin, Espanya, 31797 - Veure al mapaExcel·lent8,7Basada en96comentarisHotel Venta de UlzamaVeure més fotos"Beautiful location, wonderful old building with lovely rooms..."DawnUnited KingdomVeure més fotosVeure totes les 24 fotosMolt bona ubicació 8,8Veure al mapa8,8Ubicació
Sobre l'allotjamentDescripcióAquest hotel, de gestió familiar, està situat en un edifici rústic de tipus xalet, que data del segle XIX, al costat d'una granja de cérvols, a 25 km al nord de Pamplona, i ofereix habitacions d'estil rústic amb llar de foc i internet Wi-Fi gratuïta.
Les habitacions de l'Hotel Venta de Ulzama tenen parquet i disposen de TV de pantalla plana i bany privat amb articles de tocador.
L'hotel serveix un esmorzar deliciós. El bar restaurant de l'hotel acull una terrassa amb vista sobre el paisatge dels voltants. També hi ha un snack-bar.
El personal de recepció ofereix informació turística sobre Navarra. A prop de l'hotel podreu practicar equitació i senderisme. Si ho preferiu, podreu visitar el parc natural de Señorío de Bértiz, que és a 10 minuts amb cotxe.
Les localitats de Sant Sebastià i Saint-Jean-de-Luz són a menys d'1 hora amb cotxe del Venta de Ulzama. A 12 km hi ha un camp de golf. A més, l'hotel ofereix aparcament gratuït.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsarticles de tocadorempolles d'aigua de cortesia calefacciótelevisió de pantalla plana Idiomes ParlatsAnglèsEspanyolFrancèsMostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantEl restaurant està tancat els dilluns. Comentaris recents de clients
Allotjaments a Arraiz-Orkin | 0.85293 | curate | {"ca": 0.972391202620496, "ia": 0.014038371548900329, "fr": 0.01357042583060365} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-venta-de-ulzama/hotel/arraiz-orkin-es.html |
mc4_ca_20230418_14_621682 | Vilafranca del Penedès: una escapada a la capital catalana del vi - Idees de viatge - Barcelonaesmoltmes.cat
Vilafranca del Penedès: una escapada a la capital catalana del vi - Idees de viatge
Vilafranca del Penedès: una escapada a la capital catalana del vi
La primera vegada que l’Olivier va trepitjar Barcelona amb la Laure va ser un desastre. Ell volia convèncer-la de quedar-s’hi a viure, però la meteorologia se li va girar en contra. Va ploure, es van aixecar fortes ventades i els termòmetres van caure en picat. El cel d’aquells dies no va ser, precisament, el que aquell jove francès havia imaginat per persuadir la seva nòvia de marxar de Lió i traslladar-se a viure a Catalunya. “Tornarem”, va pensar.
Quinze anys després, l’Olivier ja és un barceloní de soca-rel i sempre que pot s'escapa a Vilafranca del Penedès, la capital catalana del vi.
Diu que el primer que li van preguntar quan va aterrar a Catalunya va ser “què saps fer?”. I, des de llavors, no ha parat: va deixar la seva feina com a comercial i va engegar el que s’ha convertit en el blog culer en francès més llegit del món. Barça Inside, es diu. A més, fa pocs anys, també va començar a organitzar visites guiades al Camp Nou per a turistes d’arreu del món. Potser és una de les persones que millor coneix les instal·lacions del Barça, però l’Olympique sera toujours dans son coeur.
Ara bé, quan es tracta de moure’s per plaer, l’Olivier i la Laure abandonen el brogit de la capital. Agafen el tren a l’estació de Sants, que els cau prop de casa, i s’escapen sovint a l’anomenada capital catalana del vi: Vilafranca del Penedès, on l’hem trobat avui. “Quan descobreixes l’interior, realment, entens les arrels de Catalunya”, assegura el lionès tot passejant pel casc antic de la ciutat.
Però el trajecte en transport públic per arribar a Vilafranca ja val la pena: “Quan el comboi surt de Barcelona, comencen a aparèixer grans extensions de vinyes mediterrànies i, quaranta minuts després, ja ets a Vilafranca”. A més, l’estació del tren està al centre del poble: “És una molt bona opció per fer una excursió d’un dia”, explica l’Olivier mentre saluda una cara coneguda.
I és que, quan arriba el bon temps, els carrers peatonals de Vilafranca s’omplen de vida. Els cambrers de les terrasses van amunt i avall, les botigues del centre augmenten la seva activitat i centenars de famílies passegen per aquests carrers amb aire medieval. L’Olivier diu que ve sobretot pels nens: “Fem excursions en bicicleta, sortim a caminar pels prats i anem al parc a jugar”.
La plaça de la Vila –anomenada la més castellera en referència a les històriques diades castelleres que s'hi han fet– és un dels racons més emblemàtics de la ciutat. A una banda, hi ha el Palau Macià i, a l’altra, un palau gòtic que és l'ajuntament del municipi. Un cop ubicats, malgrat sigui la primera vegada que trepitgem Vilafranca, no val la pena dur cap mapa: “Des d’aquí, pots perdre’t pels carrerons del voltant perquè tots tenen el seu encant”.
Aquí més que en cap altre lloc, però, cal caminar amb la vista alçada per no perdre’s cap de les joies arquitectòniques que encara conserva el municipi. L’Olivier ens parla de la basílica de Santa Maria, del cementiri patrimonial del poble, del centre Agrícola. També de la Casa Miró de Santiago Güell, que és d’estil modernista –és a dir, que segueix els preceptes de l’art nouveau francès que va creuar els Pirineus a finals del segle XIX–.
Per acabar la passejada per Vilafranca, res millor que tastar un vi del Penedès. L’Olivier, però, ens descobreix un espai poc habitual per fer-ho. Malgrat hi ha moltes bodegues pels voltants d’aquesta vila, ell ens porta a la taverna del Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Està situat ben al centre del municipi, concretament a l'antic palau reial de la corona catalanoaragonesa que va ser construït entre els segles XII i XIII, i ofereix una àmplia varietat de vins de la zona. Quan cau el sol, i abans de gaudir d’un bon àpat amb productes de la terra, és moment de distensió i deixar-se anar: “Un francès, segurament, et dirà que és millor el seu vi, però a mi aquests m’han fet dubtar!”, assegura l’Olivier entre riures.
Per complementar la visita de l’Olivier, et suggerim:
El Vijazz, el festival que porta el bo i millor del món de l’enologia i del jazz a Vilafranca.
La Diada de Sant Fèlix, l’acte central de la festa major de Vilafranca que reuneix les millors colles castelleres del moment.
Una excursió al Turó de Sant Pau, les millors vistes de la Vilafranca vitivinícola.
El conjunt de Sant Martí Sarroca, un viatge directe a l’Edat Mitjana a deu minuts de Vilafranca. | 0.854313 | curate | {"ca": 0.97911227154047, "pt": 0.004786771105308964, "es": 0.01610095735422106} | https://www.barcelonaesmoltmes.cat/web/idees-de-viatge/-/vilafranca-del-penedes-escapa-t-a-la-capital-catalana-del-vi |
wikipedia_ca_20230401_0_312188 | Saint-Vit
Saint-Vit és un municipi francès situat al departament del Doubs i a la regió de Borgonya - Franc Comtat. L'any 2007 tenia 4.625 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Saint-Vit era de 4.625 persones. Hi havia 1.760 famílies de les quals 416 eren unipersonals (200 homes vivint sols i 216 dones vivint soles), 520 parelles sense fills, 676 parelles amb fills i 148 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 1.886 habitatges, 1.779 eren l'habitatge principal de la família, 46 eren segones residències i 61 estaven desocupats. 1.303 eren cases i 578 eren apartaments. Dels 1.779 habitatges principals, 1.181 estaven ocupats pels seus propietaris, 561 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 37 estaven cedits a títol gratuït; 31 tenien una cambra, 120 en tenien dues, 269 en tenien tres, 426 en tenien quatre i 933 en tenien cinc o més. 1.377 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 780 habitatges hi havia un automòbil i a 819 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Saint-Vit el 2009.HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 3.028 persones, 2.236 eren actives i 792 eren inactives. De les 2.236 persones actives 2.071 estaven ocupades (1.104 homes i 967 dones) i 165 estaven aturades (71 homes i 94 dones). De les 792 persones inactives 269 estaven jubilades, 305 estaven estudiant i 218 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Saint-Vit hi havia 1.794 unitats fiscals que integraven 4.680 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 18.919 €.
Activitats econòmiques.
Dels 269 establiments que hi havia el 2007, 4 eren d'empreses extractives, 6 d'empreses alimentàries, 2 d'empreses de fabricació de material elèctric, 1 d'una empresa de fabricació d'elements pel transport, 32 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 34 d'empreses de construcció, 61 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 9 d'empreses de transport, 14 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 2 d'empreses d'informació i comunicació, 13 d'empreses financeres, 13 d'empreses immobiliàries, 28 d'empreses de serveis, 30 d'entitats de l'administració pública i 20 d'empreses classificades com a «altres activitats de serveis».
Dels 75 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una oficina d'administració d'Hisenda pública, 1 gendarmeria, 1 oficina de correu, 4 oficines bancàries, 1 funerària, 10 tallers de reparació d'automòbils i de material agrícola, 3 tallers d'inspecció tècnica de vehicles, 2 autoescoles, 8 paletes, 4 guixaires pintors, 5 fusteries, 4 lampisteries, 3 electricistes, 2 empreses de construcció, 7 perruqueries, 1 veterinari, 2 agències de treball temporal, 7 restaurants, 6 agències immobiliàries, 1 tintoreria i 2 salons de bellesa.
Dels 16 establiments comercials que hi havia el 2009, 2 eren supermercats, 1 un supermercat, 1 una gran superfície de material de bricolatge, 4 fleques, 1 una fleca, 4 botigues de roba, 1 una botiga de mobles i 2 floristeries.
L'any 2000 a Saint-Vit hi havia 14 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 462 hectàrees.
Equipaments sanitaris i escolars.
Els 2 equipaments sanitaris que hi havia el 2009 eren farmàcies.
El 2009 hi havia 1 escola maternal i 3 escoles elementals. Saint-Vit disposava d'un col·legi d'educació secundària amb 687 alumnes.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"fr": 0.0024019215372297837, "ca": 0.9757139044568989, "pt": 0.014411529223378704, "it": 0.007472644782492661} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=312189 |
wikipedia_ca_20230401_0_544159 | Mas d'en Comas
Aquest article podria incomplir els .
[ Milloreu-lo] amb que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un o . (2017)
El mas d'en Comas està ubicat entre els termes de Santpedor i Sant Fruitós de Bages, essent una de les zones més fèrtils de la comarca del Bages per a la producció de cereals, antigament tota l'extensió del mas es dedicava al cultiu de la vinya.
És una construcció de planta irregular amb diferents cossos adossats: tines, coberts, corrals i estables. Els murs i parets són fets amb pedra. La casa principal està composta de baixos amb sostres de volta catalana i un gran celler, dos pisos destinats a habitatge i golfes. La casa encara conserva tres grans tines i la premsa. La coberta té un teulat a doble vessant. Al voltant de la casa hi ha diferents edificacions destinades a l'activitat agrícola i ramadera conformant un gran conjunt arquitectònic.
El mas es troba citat per primera vegada l'any 1641 amb el nom de "Manso Comas", el qual s'ha mantingut fins ara. El mas va ser un dels més importants del Pla de Bages, ja que, comptava amb la propietat del Mas Ridor de Santpedor i Mas Dalmau de Rajadell, tots dos amb gran superfície de terres cultivables i boscos. | 1 | perfect | {"ca": 0.9950657894736842, "en": 0.004934210526315789} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=544160 |
oscar-2301_ca_20230418_7_67830 | L’Ajuntament de Sagunt demana que es paralitze la campanya d’acaçament cap a les institucions en el conflicte de Lafarge
Portal de Transparència
Participa
Seu Electrònica
Suggeriments
Ciutadania
Ajuntament
Òrgans de govern
Administració
Organismes Autònoms i Empreses Municipals
Àrees i serveis
Edificis
Persones
Telèfons de contacte
Recursos
Subvencions, beques i premis
Normativa municipal: ordenances, reglaments...
Instàncies i models sol·licituds habituals
Oferta Pública, beques, pla d'ocupació
Web dels Centres Municipals de Joventut
AMICS
Consulta ONLINE Biblioteca Municipal
Pla de Movilitat Urbana Sostenible
Guía Educadora Sagunt
Sagunt Avança: Cita Prèvia Serveis Municipals
Conservatori Música Joaquín Rodrigo
Visitant
El municipi
Història
Com Aplegar
Servicis d'interés
Població
Festes
Patrimoni arqueològic, històric-artístic i industrial
Ruta Bru i Vidal
Fullet turístic
Recursos
Sist. Integral de Qualitat Turística en Destinacions
Fullet turístic electrònic
Patrimoni arqueològic, històric-art. e industrial
Web de Turisme Sagunt
Empreses
Economia i Desenvolupament
Comerç i Mercats
Promoció Econòmica i Industrial
EDUSI
Recursos
Licitació electrònica
Perfil del Contractant
El Portal del Comerciant
Portal emprenedor, ocupació i empresa
Directorio de Empresas
Plataforma de Contractació del Sector Públic
Sagunt Empresarial
EDUSI
Administració
Ajuntament
Òrgans de govern
Administració
Organismes Autònoms i Empreses Municipals
Àrees i serveis
Edificis
Persones
Telèfons de contacte
Links d'interés
Convocatòries
Publicitat de convocatòries
Tràmits
Tràmits ONLINE en la Sede Electrònica
Tauler d'Anuncis Electrònic
Portal de Transparència
Participa
Seu Electrònica
Suggeriments
Valencià
Valencià
Castellano
Valencià
Valencià
Castellano
L’Ajuntament de Sagunt demana que es paralitze la campanya d’acaçament cap a les institucions en el conflicte de Lafarge
19 de gener 2017
“Cal exigir celeritat en la resolució d’aquesta situació, però la pressió externa no facilita el tancament de les negociacions”, afirma Teresa Garcia
L’Ajuntament de Sagunt en relació a manifestacions i declaracions fetes, així com a algunes actituds, sobre el procés relacionat amb l’explotació de la pedrera Salt del Llop per part de Lafarge i les alternatives que s’estan negociant ha afirmat que no es van consentir més faltes de respecte cap a les institucions tant municipals com autonòmiques advertint que fins i tot poden abandonar les negociacions si no s’avança en un acord global.
Igualment expressa la seua preocupació pel retràs en l’avanç de les negociacions per plasmar allò acordat. La Conselleria de Industria ha desconvocat la reunió per aclarir els termes de l’acord de protecció de Margues i Romeu i el trasllat al Pinyal
Segons ha explicat la regidora delegada de Presidència, Teresa García, a primera hora de hui dia 19, l’ajuntament encara no havia rebut confirmació expressa de la reunió preconvocada el passat dia 17 de desembre, quan s’aplegà al preacord per a la protecció simultània de Margues-Romeu i el trasllat de l’activitat extractiva al Pinyal.
L’Ajuntament de Sagunt va expressar ahir la seua preocupació a les diferents conselleries afectades i ha sigut aquest matí quan s’ha rebut resposta per part de la Direcció General d’Indústria que la reunió no tindria lloc per impossibilitat de l’empresa i els tècnics d’eixa direcció general.
L’ajuntament veu amb extrema preocupació la forma amb la que està duent-se a terme aquest procés, “no és seriós no saber que no hi havia reunió hores abans i sense confirmació prèvia, som una administració pública que està defenent el dret d’allò que te l’obligació d’administrar. Justament en el moment on cal concretar la simultaneïtat i assegurar la protecció de Margues i Romeu per propiciar una solució satisfactòria per a totes les parts, que assegure els llocs de treball”, asegura Teresa García.
Així mateix i en allò que es refereix a la negociació política, des de l’Ajuntament s’adverteix que la falta de respecte a les institucions que està duent-se a terme mediàticament, no ajuda a la resolució dels problemes, al contrari els aguditza: “Durant aquest procés s’ha insultat a l’alcalde, a diversos regidors i regidores d’una ciutat en varies ocasions, igualment ara s’amenaça a un Consell, cosa que és del tot intolerable quan tant Ajuntament com Consell, amb les diverses conselleries implicades, estan treballant per trobar una solució que concilie tots els interessos. Una solució que ha d’anar més de pressa, efectivament, i que, a més a més, ha de recollir una conciliació que és absolutament necessària per evitar la judicialització, estem treballant per garantir el dret al treball, a la vivenda i al medi ambient i hem de fer-ho amb diligència, però en un clima favorable, no hostil”
“Entenem i compartim l’angoixa per l’esgotament dels terminis, exigim que es complisca allò que s’ha acordat el més ràpidament possible i que es resolguen els dubtes de legalitat que hem plantejat, instem a totes les conselleries implicades i a la pròpia empresa a la major celeritat possible per tancar aquesta situació, però cal afegir que l’amenaça i la pressió continues ens porten com a única destinació al trencament, així que en estos moments cal extremar la prudència i propiciar el diàleg”, afirma García.
“La solució que finalment es trobe ha de ser necessàriament política i ha de conciliar tots els interessos, la pressió ha de dirigir-se cap a la consecució de tots els objectius. Aquest ajuntament no serà còmplice d’una solució parcial i no dubtarem en abandonar unes negociacions que deixen de banda a qualsevol dels col·lectius en conflicte”, ha finalitzat la delegada de Presidència.
L'Ajuntament organitza una xarrada informativa sobre el control de plagues
09 de desembre 2022
La trobada tindrà lloc dimarts que ve, 13 de desembre, a les 18.30 hores en la Sala d'actes del Centre Cívic de l'Antic Sanatori del Port de Sagunt i està oberta a tota la ciutadania
Una trobada intergeneracional per a teixir, cosir i fer punt al carrer posa el punt final al Més Que Murs
07 de desembre 2022
Esta activitat, que es du a terme amb la col·laboració de les associacions Morvedre Acull, AVOCAM i DISCAMP, tindrà lloc al pati del Casal Jove del Port diumenge, 11 de desembre, i marca el final de la VII edició del Festival d’Art Urbà
Sagunt guarda un minut de silenci en senyal de condemna i repulsa pel presumpte assassinat masclista perpetrat a Mazarrón (Múrcia)
07 de desembre 2022
Membres de la Corporació Municipal, del personal de l'Ajuntament, de col·lectius i la ciutadania han guardat un minut de silenci a les 12.00 hores a les portes dels edificis municipals | 0.654124 | curate | {"ca": 0.9238881247134342, "pt": 0.023078098731468745, "en": 0.010698456365581538, "es": 0.03545774109735595, "ja": 0.0015283509093687911, "fr": 0.0022925263640531865, "it": 0.0030567018187375823} | https://sagunto.es/va/actualitat/l-ajuntament-de-sagunt-demana-que-es-paralitze-la-campanya-d-acacament-cap-a-les-institucions-en-el-conflicte-de-lafarge/ |
mc4_ca_20230418_0_209631 | Novetats en el règim especial de treballadors autònoms per el 2018
La Llei 6/2017 de reformes urgents del treball autònom, RETA, -vegeu el nostre full informatiu L-167 del novembre passat- va introduir importants novetats en l'àmbit d’aquest règim especial: en les altes i baixes, en la cotització, en la recaptació i més ... que han suposat modificacions en diverses normes laborals i de Seguretat Social. Algunes mesures no han entrat en vigor fins aquest 2018:
Els treballadors autònoms que causin alta inicial per primera vegada a partir de l'1-1-2018, poden gaudir de l'ampliació de la tarifa plana fins els 12 mesos -abans 6.
Aquesta quota reduïda s'aplica també, amb la mateixa durada, a l’autònom després d'haver estat 2 anys en inactivitat, tret que hagués estat beneficiari amb anterioritat de la tarifa plana. I en aquest cas s'exigeixen 3 anys (fins al 31-12-2017 s'exigien 5 anys d'inactivitat).
II.- Altes i baixes
Des de l'1-1-2018, els treballadors autònoms poden donar-se fins a 3 vegades d'alta i 3 vegades de baixa en RETA, dins de cada any natural, amb efectes des del dia en què realitzin aquest tràmit. Les altes doncs cal fer-les en tot cas abans de la prestació de serveis i/o alta censal.
La resta d'altes i baixes, a partir de la 4ª, tenen efectes des del dia primer del mes natural en què es reuneixin els requisits per a la inclusió en el RETA, o des de l'últim dia del mes natural que el treballador autònom hagués cessat en l'activitat determinant de la seva inclusió en el camp d'aplicació del RETA.
En l'àmbit de la cotització, això suposa que el naixement i l'extinció de l'obligació de cotitzar en cas de 3 altes o baixes dins de l'any natural es produeix respectivament des del dia en què concorrin o deixin de concórrer les condicions determinants de la seva inclusió en RETA. D'aquesta manera, la cotització es realitza exclusivament pels dies treballats.
Correlativament, els efectes econòmics de les prestacions econòmiques del RETA de caràcter periòdic es causaran des de l'endemà de la data del fet causant, i no des del dia primer del mes següent.
III.- Més facilitats en la cotització
Reducció progressiva en els recàrrecs de quotes : Es redueix la quantia dels recàrrecs pels ingressos efectuats fóra de termini, sempre que s'hagin complert les restants obligacions (transmetre per mitjans electrònics la liquidació de quotes en autoliquidació, o sol·licitar el càlcul de la liquidació en SILTRA). Aquests recàrrecs queden establerts d'acord la següent escala:
-10% del deute: si les quotes degudes s'abonen dins del primer mes natural següent al del venciment del termini per al seu ingrés.
- 20% del deute: si les quotes degudes s'abonen a partir del segon mes natural següent al del venciment del termini per al seu ingrés.
Fins al 31-12-2017 existia un únic recàrrec del 20% si les quotes s'abonaven després del venciment del termini per al seu ingrés.
Modificació de les bases de cotització : L'autònom pot modificar la base de cotització fins a 4 vegades dins del mateix any natural (anteriorment, 2 vegades a l'any).
La nova base s'ha de triar entre la base mínima i màxima aplicable en cada exercici, i té efectes segons la data de sol·licitud davant la TGSS:
Termini de sol·licitud Efectes
Entre l'1 de gener i el 31 de març 1 d'abril
Entre l'1 d'abril i el 30 de juny 1 de juliol
Entre l'1 de juliol i el 30 de setembre 1 d'octubre
Entre l'1 d'octubre i el 31 de desembre 1 de gener de l'any següent
Domiciliació del pagament de quotes : Els treballadors inclosos en el RETA i en el REM per compte pròpia estan obligats, des de l'1-1-2018, a efectuar el pagament de les quotes mitjançant el sistema de domiciliació en compte -obert en una entitat financera autoritzada per actuar com a oficina recaptadora de la Seguretat Social .
IV.- Prestació de maternitat i paternitat
L'1-3-2018 entra en vigor la nova forma de calcular la base reguladora de maternitat i paternitat que passa a ser la mitjana de les bases de cotització acreditades en el RETA en els 6 mesos immediatament anteriors. Fins el 28-2-2018, la base reguladora d'aquestes prestacions continua sent la de la IT derivada de contingències comunes, és a dir, la base del mes anterior, tenint en compte el nombre de dies al fet que es refereix la cotització. | 0.843118 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.canovas.net/ca/noticies/novetats-en-el-regim-especial-de-treballadors-autonoms-per-el-2018/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_671126 | Bones! Ei, estic creant un grup de música amb els amics, amb el xiket_catala, i d'altres, i encara no tenim nom. Vull ideees, No us talleu! Salut i força al canut.
Quin tipus de música és? | 0.586092 | curate | {"es": 0.03260869565217391, "ca": 0.8260869565217391, "fr": 0.14130434782608695} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_318591 | El 25 de març farem una nova caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta, aquesta vegada caminarem una etapa del brancal de la Costa de la Marina , iniciem el nostre recorregut a Teulada, seguirem per Poble Nou de Benitatxell i acabarem l'etapa a Xàbia. Dinarem a Xàbia i per la vesprada farem una visita guiada pel nucli vell de Xàbia. | 0.778225 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elcami.cat/caminades-tematiques/caminada-del-grup-de-caminants-la-marina-alta-de-teulada-xabia |
macocu_ca_20230731_3_130107 | Almudena Grandes i la Guàrdia Civil
Després de la mort de més de setze immigrants africans a mans de la guàrdia civil espanyola que vigila la frontera de la ciutat africana i colonial de Ceuta, des dels mitjans de comunicació de la dreta s’ha intentat exculpar a la guàrdia civil i sobretot al govern del PP que hauria donat les ordres per assassinar-los. En aquests mitjans, descriuen els immigrants que moriren, com éssers ‘malvats’ que havien transgredit la frontera espanyola o europea, quan, en realitat, es trobaven en territori d’una ciutat africana colonitzada per l’estat espanyol; també als media, -pressumptament ‘progressistes’- es considera que cal demanar responsabilitats i dimissions als polítics o directius que han donat les ordres, però, excusen de qualsevol responsabilitat, als guàrdies civils que dispararen els trets contra els immigrants, perquè haurien “complit ordres”, allò de “l’obediència deguda” a l’autoritat competent que esgrimiren els colpistes del 23-F fa 33 anys. Així s’ha defensat sovint al programa d’humor “El Intermedio” d’El Gran Wyoming. Perquè, la guardia civil no seria aquell cos creat pel Duque de Ahumada per defensar els privilegis dels terratinents, dels cacics i dels més rics i perseguir els més pobres, sinó que seria un cos militar que ha defensat ‘sempre’ la llibertat, la democràcia i els drets humans. Inclús una novel·lista excel·lent i escriptora de l’esquerra espanyola, com Almudena Grandes, a l’article “Guardias civiles” del 17 de març, afirma que els representants “de la Benemèrita, han explicat que existeix un protocol per a les devolucions en calent, que sí que reberen ordres de disparar pilotes de goma, que no actuaren pel seu compte, que no podien fer-ho sense afrontar una sanció que posara en perill el seu lloc de treball”. I remata l’exculpació de les responsabilitats dels que mataren als immigrants: “Tant fa, ningú ha volgut assabentar-se”. Encara en diu més d’elogis i lloances cap a la guàrdia civil, que “per a declarar el que declaren cal ‘moltíssim valor’, més que per a detenir a una ‘allau’ de desesperats que trepen per una tanca”. Inclús arriba dir que la guàrdia civil “té raó, però no li la donen”, perquè “eixe és el paper que els ha tocat jugar en aquesta democràcia de “chichinabo”, que segueix incapaç d’arrenjar les coses amb la seua memòria. Així els verdaders responsables respiren tranquils als seus despatxs. Ningú els demanarà explicacions mentre hi haja un uniforme verd oliva que carregue amb les seues culpes”. La guàrdia civil, faça el que faça, sempre és innocent i immaculada. No pot ser imputada perquè només compleix ordres, submissament, no té cap capacitat de decisió, perquè en ser un cos militar només ha d’obeir, sense que se li puga exigir cap responsabilitat, com el monarca espanyol. No entre en la consideració dels immigrants com a “allaus” i altres consideracions reaccionàries, racistes i integristes des d’un nacionalisme patriòtic espanyol, com si els immigrants foren fenòmens metereològics o catàstrofes naturals, com quan cau neu des del cim de les muntanyes, només vull fer notar, que, el que es distingeix entre la guàrdia civil ‘titella’ i els seus caps polítics que mourien els fils, des de Madrid, des del Països Catalans, els veiem a tots u, a tots o quasi tots contra el català, a tots o a quasi tots refractaris a acceptar el nostre fet diferencial com a nació, la nostra llengua i cultura... a tots o quasi tots, guàrdies, polítics i alts funcionaris de l’estat, vulnerant els drets humans contra els immigrants des d’un nacionalisme espanyol africanista que té la tradició franquista al darrere de menyspreu dels africans i dels catalans. Pel que fa als immigrants en compte d’educar a la guàrdia civil en l’obediència als drets humans i a la protecció dels mínims drets d’humanitat, semblen ‘ensinistrats’, -ells i els seus caps directius i polítics-, en la plena inhumanitat i en la vulneració total de drets humans més bàsics. Haurien de sancionar i expulsar als que donen les ordres, però, també, als que les compleixen vulnerant els drets humans bàsics, pròpies d’una dictadura terrorista. Des de l’exterior, l’Estat espanyol sembla un dels més bèsties del món. Fa una vergonya insuportable que als catalans, valencians o balears, des de fora, ens consideren com a espanyols. Perquè uns guàrdies civils educats en els drets humans i lectors dels escrits del nord-americà David Toureau “Sobre la desobediència”, davant l’ordre de disparar contra els immigrants ofegant-se, dispararien contra els seus caps, capitosts polítics i directius, que mostren tanta crueltat, tanta vulneració del dret d’auxili i tanta inhumanitat. Quin tipus de democràcia és aquesta que maten a més de setze persones i sembla que no dimiteix ningú (tret de dos càrrecs menors al cap d’unes setmanes) ni potser es portarà a judici als autors efectius o intel·lectuals d’aquestes morts que haurien de ser sancionats com a homicides plenament conscients? I és que no es poden posar tanques a la fam ni a les desigualtats abismals que hi ha entre Europa i Àfrica o entre el nord i el sud de la Mediterrània. Ni les altes tanques ni les sagnants gavinetes impedeixen fer el salt, només serveixen per a causar ferides més greus i molts més morts. Cal revisar una concepció de fronteres tant rígida entre Europa i Àfrica perquè hi haja més fluïdesa en els fluxos migratoris, com han demant experts en immigració i interculturalitat del prestigi jurídic, sociològic i antrolològic de Sami Naïr, ara que la Universitat de València l’ha fet doctor honoris causa, Manuel Delgado o Javier de Lucas perquè s’acare la immigració a la llum dels drets humans i de la llibertat de moviment que indiquen les lleis internacionals. Cal revisar l’ajuda i les relacions de ‘solidaritat’ entre els nord i el sud, perquè la ‘solidaritat’ no siga un pretext d’alguns polítics ‘valencians’, com Rafael Blasco, per, segurament, embutxacar-se els diners i comprar cases a València, potser perquè saben que després la guàrdia civil i els seus caps defensaran els que s’han quedat els diners de l’ajuda als països més pobres del Tercer Món. Els estats enriquits d’Europa a costa dels més pobres d’Àfrica, destinen policies i militars a vigilar fronteres i a reprimir els més pobres de món, mentre, cínicament, sermonegen que les fronteres estan desaparèixent. Per això neguen la llibertat de moviment i el dret a decidir de les persones i dels pobles que no tenen estat propi, com el País Valencià, Catalunya o les Illes [els Països Catalans]. | 0.86936 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_6054 | Ahir capvespre es va dur a terme la primera sessió de ‘Llegim en família’ a la biblioteca del centre. La idea del programa que duu a terme l’APIMA és poder ajudar als alumnes a adquirir o millorar l’hàbit lector. Aquí podeu veure algunes imatges de… Llegeix més» | 0.680622 | curate | {"ca": 1.0} | http://ceipvialfas.com/tag/1a-sessio/ |
macocu_ca_20230731_4_300454 | Inscripció en la rua i en el concurs de comparses i carrosses del Carnaval
Descripció
Tramitar la inscripció en la rua i en el concurs de comparses i carrosses del Carnaval. Qui ho pot demanar?
On es demana
A través d'Internet, al portal d'administració electrònica de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, amb certificat digital . Cal adjuntar el model normalitzat d'instància per a la inscripció en la rua i concurs del Carnaval degudament emplenat.
Les carrosses que participin en la rua no podran superar les dimensions següents: 10m de llarg, 4m d'alçada i 2,50m d'amplada. Les carrosses i altres vehicles que participin en la rua hauran de tenir l'assegurança obligatòria, així com una assegurança de danys a tercers en la qual es faci constar que l'esmentada carrossa o vehicle està autoritzat per participar en la rua de l'any en curs. Model de sol·licitud | 0.75741 | curate | {"ca": 0.9636150234741784, "ro": 0.022300469483568074, "es": 0.014084507042253521} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_75008 | Lot estalvi a 6,99 euros/lot. Vàlid fins 02/11/2021. Combina les unitats indicades dels productes per gaudir del lot estalvi. | 0.4894 | curate | {"es": 0.23577235772357724, "ca": 0.7642276422764228} | https://www.compraonline.bonpreuesclat.cat/offers/944412f3-3a89-4f7b-99d7-c4f1939587ca |
macocu_ca_20230731_0_68507 | Descobreixi Friburg i la seva regió amb tren
Acostis a aquesta regió de Suïssa famosa per la seva gastronomia i els seus pobles encantadors, desplaçant-se en tren
Descripció
A Friburg és possible prendre còmodament un cafè en una ciutat medieval, admirar les belles fonts i façanes antigues, escoltar els dos idiomes regionals i mirar els voltants des de la torre de 74 m de la catedral. Friburg a Üechtland és una de les ciutats més grans de l'edat mitjana. Està situada en un promontori rocós i és banyada per tres costats pel curs del riu Saane (Sarine). Més de 200 façanes gòtiques del segle XV, confereixen al seu nucli antic un encant medieval incomparable. En els Prealps, tindran a vegades la impressió de viure en l'època de Heidi. Però aquí, tradició i modernisme es troben dia a dia, com a Gruyères que protegeix els tresors dels Comtes de Gruyères, però també les obres de H.-R. Giger, el creador d'Alien. Les estacions de Schwarzsee, Charmey, Bulle, Moléson i Les Paccots els oferiran un paisatge de somni per als seus caminades pedestres o en bicicleta. No fallin, sota cap pretext, la visita d'una formatgeria.
Destaquem
Nucli antic de Friburg - façanes gòtiques, fonts belles així com cafès i restaurants acollidors que emanen el cant d'èpoques passades
Espace Jean Tinguely et Niki de Saint Phalle - museu dedicat a l'escultor Jean Tinguely i la seva dona, l'artista Niki de Saint Phalle
Catedral St Nicolas - començada conforme a plans arquitectònics alemanys i conclosa segons desitjos de construcció francesos, amb belles finestres de vidre
Funiculaire de Friburg: aquest funicular va entrar en operacions el 1899 i comunica el nucli urbà amb la ciutat baixa
Gruyères / Greyerz - prop de Friburg es troba el poble de Greyerz on pot apreciar la fabricació del famós formatge del mateix nom en una formatgeria de demostració
Murten - la petita ciutat medieval a la riba sud-oriental del llac Murtensees posseeix una muralla intacta així com un bonic passeig marítim amb extensa oferta d'esports d'hivern
OFERTES ESPECIALS ELS TRENS SUÏSSOS I LA REGIÓ DE FRIBOURG Hem preparat una oferta exclusiva que li permetrà conèixer Fribourg i els seus voltants gràcies a l'abonament SWISS TRAVEL PASS, El viatge en tren és vàlid en qualsevol tren dels ferrocarrils suïssos, a la xarxa d'autobusos postals Postbus, als vaixells que solquen els llacs i en la xarxa de transport públic de 41 ciutats. A més, permet l'entrada gratuïta a 400 museus i exposicions de tot el país, així com obtenir descomptes del 50 per cent en la majoria de telefèrics i ferrocarrils de muntanya. | 0.874205 | curate | {"ca": 0.9964871194379391, "pt": 0.00351288056206089} | |
mc4_ca_20230418_14_704018 | Maxled – Espai Pedrosa
Maxledadmin2018-08-29T10:23:00+00:00
MAXLED és una empresa especialista a oferir solucions d’estalvi energètic basades en la il·luminació amb tecnologia LED. Els nostres productes es caracteritzen per la seva alta qualitat i màxima eficiència, permetent així aconseguir una ràpida amortització oferint als nostres clients totes les garanties i l’estalvi que tant es busca en les empreses.
Oferim una línia de producte de màxima qualitat, veiés® Lighting; permetent així cobrir tots els requisits de tecnologia, garantia i inversió al client que busca un producte d’altes prestacions.
En MAXLED comptem amb un equip de professionals altament qualificats i especialitzats al món de la il·luminació LED. Anys d’experiència que avui es tradueixen en qualitat i servei. Treballem dia a dia per oferir les solucions lumíniques òptimes i tecnològicament més avançades.
Els nostres departaments s’ocupen de l’estudi i anàlisi de les seves necessitats, de la incorporació de noves lluminàries i accessoris que assegurin el màxim estalvi energètic i del servei de seguiment d’obra i post venda.
Contacta amb Maxled
93 735 85 09
[email protected]
www.maxled.es
Avinguda Parlament, 29 A | 0.75361 | curate | {"en": 0.03888419273034658, "es": 0.030431107354184278, "ca": 0.9205409974640744, "de": 0.01014370245139476} | https://aepedrosa.com/portfolio-items/maxled/?portfolioCats=32%2C33%2C34%2C35%2C75%2C74%2C76%2C93%2C97%2C123%2C124%2C103%2C122%2C108%2C114%2C116%2C118%2C89%2C80%2C26%2C218 |
macocu_ca_20230731_8_375086 | Actualitat
El Ple de l'Ajuntament de Castelldefels destina un Fons per a la Promoció del Turisme i el Comerç a la ciutat
02 Juny 2022
El Ple de l'Ajuntament de Castellldefels, a més d'aprovar els Pressupostos del municipi, va incloure l'aprovació d'una modificació de crèdits del Pressupost 2022 que suposa una partida de 500.000€ destinats a un fons per a la promoció del turisme i el comerç a la ciutat.
Aquest punt es va aprovar amb els vots favorables dels grups municipals de l'equip de govern (PSC, ERC i Junts per Castelldefels), de Ciutadans i de la regidora no adscrita i les abstencions del PP i Movem. | 0.765435 | curate | {"ca": 0.9802631578947368, "de": 0.019736842105263157} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_38894 | Aquests darrers dies, una campanya engegada per una associació catòlica qüestionava la identitat de gènere dels infants transsexuals, donant la imatge falsa i distorsionada de que la identitat de gènere és quelcom que un tria de forma voluntària.
És per aquest motiu que des del nostre centre de Psicologia de Reus, el Centre Infeda, volem tractar aquest tema i aclarir alguns conceptes relacionats amb la transsexualitat.
És important remarcar que la identitat de gènere no és una cosa que un escull, una persona no escull sentir-se dona o sentir-se home, una persona se sent dona o se sent home independentment del seu sexe anatòmic. En la gran majoria dels casos, les persones se senten identificades amb el sexe que els hi marca la seva anatomia, però en alguns casos, quan els nens o nenes comencen a prendre consciència de la seva identitat sexual (del fet de sentir-se nens o sentir-se nenes), se n’adonen de que la seva identitat sexual no es correspon amb el seu sexe anatòmic; és a dir, se troben incòmodes amb els seus genitals, perquè no són amb els que se senten identificats, ni se senten còmodes amb els rols que se suposa que van associats als seus genitals.
Això no s’ha de confondre amb els nens o les nenes que no se senten còmodes amb els rols que venen associats al seu sexe. Es tracta de nens als que no els hi agrada jugar a futbol o els jocs moguts o de caire més agressiu associats al rol de nen. O el cas de les nenes a les que no els agrada jugar a nines, o no els agrada anar amb vestits ni amb els colors associats a les nenes. En aquest cas no hi ha cap dubte sobre la seva identitat sexual, ells se senten nens o se senten nenes conforme el seu sexe anatòmic, simplement no els hi agraden les coses considerades tradicionalment de nens o de nenes.
Als nens i nenes transsexuals no és que no els hi agradi els rols relacionats amb el seu sexe, és que ells se senten pertanyents a l’altre sexe i no al que els hi ve determinat anatòmicament, i no volen anar vestits de nen o de nena perquè ells no són un nen o una nena i només quan poden vestir-se, comportar-se i actuar conforme el sexe al qual s’identifiquen, se senten a gust amb ells o elles mateixos.
Hem de pensar que el fet de que no coincideixi la identitat sexual d’una persona amb el seu sexe anatòmic li genera un gran patiment i angoixa, per la qual cosa no és quelcom que un decideixi.
Tweet
Cerca
Cerca:
Últims articles INFEDA
TALLERS PER AQUEST ESTIU
PER QUÈ EN EL CENTRE INFEDA ORGANITZEM ROOM ESCAPES?
LA TRANSSEXUALITAT NO ÉS UNA MALALTIA
CUINEM JUNTS?
LA IMPORTÀNCIA DEL SENTIT DE L’HUMOR
Categories
Adolencència
Adults
Blog
Dislèxia
Família
Habilitats socials
infància
Logopèdia
psicologia
Psicopedagogia
Tallers
TDA-H
TEA
Teràpia
video
Adreça
Prat de la Riba, 33, Esc B 1r 1a
43201 REUS (Tarragona)
Telèfon: 977 32 82 22
Parlem de
Adolencència
Adults
Blog
Dislèxia
Família
Habilitats socials
infància
Logopèdia
psicologia
Psicopedagogia
Tallers
TDA-H
TEA
Teràpia
video
Aquesta web utilitza les cookies _ga/_utm propietat de Google Analytics, persistents durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web. Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra nostra Política de Cookies. Accepta Més informació
Política de cookies i nota legal
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.478712 | curate | {"ca": 0.6527131782945736, "nl": 0.0011074197120708748, "it": 0.013067552602436323, "en": 0.2903654485049834, "sr": 0.008194905869324474, "es": 0.009745293466223699, "pt": 0.016832779623477297, "sl": 0.0048726467331118494, "fr": 0.0019933554817275745, "cs": 0.0011074197120708748} | http://infeda.com/blog/la-transexualitat-no-es-una-malaltia/ |
mc4_ca_20230418_15_162203 | LA IMATGE DE L’ARTISTA O LA GENEROSITAT DEL COL·LECCIONISTA | FOLLIES
El dia que no tingui la penúltima cosa per dir, preneu-me el pols. J&B
← PENJAR LA SAMARRETA O SUAR LA SAMARRETA?
MANRESALEAKS, VERSIÓ ESPANYOLA →
LA IMATGE DE L’ARTISTA O LA GENEROSITAT DEL COL·LECCIONISTA
Posted on Setembre 19, 2016 by Joan Barbé
Sovint parlem d’exposicions, molt del que es veu al davant i massa poc de qui hi ha al darrera. Fins el trenta d’octubre a la Sala Gran del Centre Cultural El Casino tenim la oportunitat de veure una mostra excepcional del treball de desenes d’artistes, que entre el segle setze i mitjans del dinou van treballar el noble art del gravat. “La imatge de l’artista” ens proposa un engrescador viatge, per situacions i episodis de la vida que envoltava l’art en aquest període històric.
No parlaré en to acadèmic dels setanta cinc gravats antics que s’hi exposen, ja hi ha plomes molt més autoritzades per aquests afers dins la redacció del diari, però si cal deixar clar que no hi ha cap museu o biblioteca a l’estat espanyol que tingui un conjunt d’obres com aquest. Manresa té el privilegi de poder veure una de les col·leccions particulars més importants del món, de fet només existeix una altre col·lecció d’aquesta magnitud, propietat d’un museu nord-americà, que s’hagi exposat públicament.
És per això i no hi pensem sovint, que val la pena parlar de qui hi ha al darrera de manifestacions d’aquesta categoria. Aquí es tracta d’un col·leccionista manresà amb una historia personal a la recerca de l’excel·lència artística; en Vicenç Furió, que ha comissariat personalment l’esdeveniment, és Professor d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i el propietari de la bellesa que aquests dies podem admirar al Casino, algú que tenim ben a prop i que ha viatjat tant lluny per reunir el conjunt d’obres que aquests dies tenim al nostre abast.
És la imatge de l’artista, certament, però també és la generositat del col·leccionista que ha voltat per tot el món amb els seus coneixements i el seu entusiasme com a equipatge, investigant, remenant, ficant el nas entre capses d’antiquaris i racons de mercats, per aconseguir aplegar autèntics tresors de la mestria artística i la destresa humana; a més de pel seu gaudi personal per oferir-los als ulls dels qui estimen el llegat artístic de la humanitat i les seves circumstancies, amb un gest d’esplendidesa tan poc comú com remarcable.
Que tinguem tots aquests gravats a Manresa, que recullen, il·lustren i expliquen més de tres segles de la capacitat de l’esser humà per transformar la vida quotidiana en bellesa és fruit dels artistes, però mèrit de la incansable voluntat i sobretot de la generositat del col·leccionista. Estarem tant d’acord en que l’exposició té un valor artístic incalculable, com en que la feina i la magnanimitat del col·leccionista son d’una dimensió i un gest impagables. Al Centre Cultural del Casino de Manresa, l’obra de l’artista és fa viva i publica mercès a la incansable recerca del col·leccionista, seria un pecat no agrair-la, aprofitar-la i sobretot visitar-la.
Quant a Joan Barbé
Periodista, guionista i autor teatral
Mostra totes les entrades de Joan Barbé →
Una resposta a LA IMATGE DE L’ARTISTA O LA GENEROSITAT DEL COL·LECCIONISTA
Retroenllaç: La imatge de l’artista. Gravats antics sobre el món de l’art | FÒRUM DE LES ARTS I DEL PATRIMONI
CONSUM POLITIC RESPONSABLE
UNA HISTORIA DE PROTECCIÓ I DEDICACIÓ CIVIL
PITJOR QUE NENS
LA BENZINA DE GÈNERE
TRUC O TRACTE? HALLOWEEN vs. CASTANYADA
Sebastià en CERCS ALEXANDERPLATZ
La imatge de l… en LA IMATGE DE L’ARTISTA O LA GE…
europeos en EN TENIEM POCS I ENS PLEGA UN…
Joaquim en EN EL NOM DELS PARES
anjibages en MARXAR CAP A L’ALTRE BARR… | 0.785239 | curate | {"es": 0.10321350762527233, "pt": 0.017973856209150325, "fi": 0.0008169934640522876, "en": 0.03349673202614379, "ca": 0.8224400871459695, "fr": 0.004901960784313725, "ja": 0.006535947712418301, "de": 0.010620915032679739} | https://joanbarbe.wordpress.com/2016/09/19/la-imatge-de-lartista-o-la-generositat-del-col%C2%B7leccionista/ |
cawac_ca_20200528_1_82252 | Manifest de la Intersindical-CSC, CCOO, UGT, USOC, CGT i IAC respecte les polítiques repressives contra el moviment sindical
Les organitzacions sindicals de Catalunya CCOO, UGT, USOC, CGT, IAC i Intersindical-CSC volen denunciar el creixent i preocupant protagonisme que estan agafant les polítiques de repressió i intimidació dels poders públics per a limitar les llibertats i negar els drets democràtics de la ciutadania. Sota l’argument de “la necessitat de neutralitzar els violents”, el Govern central i el Govern de la Generalitat pretenen vincular la resposta sindical i ciutadana a les polítiques de retallades socials i laborals als desordres i la violència urbana, ignorant el caire social i pacífic d’aquella.
Des de fa un temps advertim del gir autoritari del Govern del PP amb anuncis de modificació del Codi Penal per fer front al que diuen és un exercici excessiu d’alguns drets i llibertats. A casa nostra hem de denunciar ja accions absolutament desproporcionades, com la detenció de dos estudiants i un altre company, l’Isma, el Dani i el Javier, el dia de la vaga, i que encara segueixen a la presó, la detenció posterior d’una sindicalista de la CGT, tots ells encara en presó preventiva, la detenció a la mateixa fàbrica de SEAT a Martorell de dos delegats sindicals de CCOO i UGT, així com la creació d’una pàgina web dels Mossos d’Esquadra, de dubtosa constitucionalitat amb una exposició de fotografies i vídeos per a que la ciutadania col·labori en la identificació de persones suposadament violentes.
Davant d’aquestes polítiques de repressió i intimidació dels poders públics, els sindicats CCOO, UGT, USOC, CGT, IAC i Intersdindical-CSC fan una crida a les autoritats polítiques per a que cessin en la seva actuació repressiva contra el moviment sindical i assumeixin les conseqüències d’una vaga general que va tenir un seguiment massiu, i reclamen que les persones detingudes siguin posades en llibertat. No es pot fer un abús, per part d’algun jutge, de la utilització de la presó preventiva per a persones amb arrelament social i sindical que no generen cap alarma social. Els principals sindicats de Catalunya consideren inacceptable que es tracti a persones que exerceixen el seu dret a reivindicar canvis de les polítiques socials i econòmiques com si fossin delinqüents, i alerten que no permetran que el conflicte social obert per les injustes i ineficaces polítiques d’ajust i eliminació de drets derivi en un conflicte d’ordre públic. | 0.877039 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.intersindical-csc.cat/index.php?obre=01noticies_ampliar&id=1405 |
oscar-2201_ca_20230904_6_70742 | Des del fins al Secció Cultura Esports Medi Ambient Obres i Urbanisme Política Serveis Societat Successos Ràdio Palamós Turisme Comerç Costes Economia El telèfon de l'informatiu Terme clau
Xerrada i coaching sobre la decisió de ser o no ser mare
27/10/2021 Societat - Carlos Ribas
L'Ainània Tècul conduïrà la xerrada d'aquest vespre. (Foto: instagram.com/ainania_yoga).
Avui continua el programa d'activitats al voltant de la maternitat que coordinen el Servei d'Igualtat i el Departament de Joventut de l'Ajuntament de Palamós. La sala polivalent del Punt Jove acull una xerrada que, a través d'unes dinàmiques de coaching, reflexionarà al voltant de la lliure elecció de ser o no ser mare. Anirà a càrrec d'Ainània Tècul que parlarà sobre la seva experiència personal en la decisió de no tenir fills. L'activitat comença a dos quarts de nou del vespre i cal una inscripció a [email protected]
Aquesta és una nova activitat del cicle 'A Palamós treballem per unes maternitats (o no) amb mirada feminista'. Es tracta de fer visibles aspectes de la maternitat que no es mostren, que no se'n parla i que, a vegades, es mitifiquen o s'edulcoren i se simplifiquen a través d'una imatge romàntica. La xerrada d'avui posarà damunt la taula reflexions sobre la decisió de ser o no ser mare. Anirà a càrrec de la coach Ainània Tècul.
L'experiència de la maternitat encara arrossega no pocs prejudicis a l'hora de decidir si es vol viure o no. Ja sigui per pressió social o familiar. Un dels objectius de l'activitat d'avui és tenir clar que, en tot cas, es tracta de llibertat personal.
Ainània Tècul incideix en la importància de la mirada feminista sobre la qüestió de la maternitat d'aquest cicle.
Ainània Tècul és biòloga i genetista i actualment treballa com a coach i professora de ioga potenciant l'empoderament personal. La seva xerrada serà a dos quarts de nou del vespre a la sala polivalent del Punt Jove.
Totes les notícies:
02/12/2021 - La Nau dels 50 metres acull avui també la vacuna de la grip
La Nau dels 50 metres és avui també l'espai triat per Serveis de Salut Integrats del Baix...
02/12/2021 - SSIBE comença a posar la dosi de reforç de la vacuna COVID al personal sanitari
Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà ha començat aquesta setmana a vacunar el seu personal...
02/12/2021 - La Cambra de Comerç i el Club Nàutic Costa Brava - Vela Palamós homenatgen Xavier Ribera
La Cambra de Comerç de Palamós i el Club Nàutic Costa Brava han homenatjat avui Xavier Ribera...
02/12/2021 - La consellera de Cultura inaugurarà oficialment la Sala Petita de La Gorga
El Centre Cultural La Gorga inaugura dissabte la nova Sala Petita, coincidint amb el vinticinquè...
02/12/2021 - L'Institut Escola Vila-romà acull avui una donació de sang organitzada pels alumnes del centre amb la col·laboració de l'hospital de Palamós
L’Institut Escola Vila-romà acull avui una donació de sang al centre. Un projecte que ha...
Notícies relacionades:
21/10/2021 - Societat Palamós visibilitza el dol gestacional, perinatal i neonatal
...
08/10/2021 - Societat Una exposició fotogràfica inaugura demà les activitats sobre el dret a exercir o no la maternitat
...
06/10/2021 - Societat Palamós fomentarà la reflexió sobre la decisió de ser o no ser mare
...
Ràdio Palamós - 107.5fm - C/Orient 28 - 17230 Palamós - Telèfon estudis: 972 31 62 90 | Telèfon oficines i redacció: 972 60 09 26
Correus electrònics: [email protected] - [email protected] - [email protected] - [email protected]
Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar. | 0.749687 | curate | {"ca": 0.9879649890590809, "es": 0.009573304157549234, "sh": 0.002461706783369803} | https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500015136/xerrada-i-coaching-sobre-la-decisio-de-ser-o-no-ser-mare/0?page=6403 |
mc4_ca_20230418_13_275209 | Nom: XARCUTERIA ROLLAND
Teléfon: 972 896 018
Web: www.xarcuteria-rolland.com
Text: 10 anys a Llívia i 4 a Puigcerdà!! Tot un camí d’experiència en elaboració de productes tradicionals de sempre. De l’obrador i de la cuina en surten cada dia productes senzills, com de casa però de qualitat, elaborats i cuinats amb cura; llegums cuites, plats preparats i els nostres bulls, pa de fetge i sossisses.
Més en aquesta categoria: « Pastisseria La Rosella Centre Òptic Cerdanya » | 0.675117 | curate | {"ru": 0.04925053533190578, "es": 0.042826552462526764, "en": 0.06638115631691649, "ca": 0.841541755888651} | http://www.panxing.net/cerdanya/de-compres/xarcuteria-rolland |
mc4_ca_20230418_8_103139 | POÉTICA COMPARTIDA: MASQUERADE-PERE BESSÓ
Tristor del passant:
lluu al seu rostre el repunt
del llavi que es blega.
Tristeza del transeunte:
luce en su semblante el pespunte
del labio que se arquea.
entrada de Pere Bessó a las 8/15/2010 12:02:00 a. m.
Me hubiera gustado ver las imagenes, pero mi internet, anda muy malo, sobre lo que escribiste me llamo mucho la atención besitos :D
Querida Fay: En la red hay preciosas imágenes si buscas "Masquerade" o "Mascarada", y no sólo de ´máscaras, caretas o antifaces venecianos. Yo hube de escoger.
En cuanto al haiku celebro que te llamase la atención. Enmascaramos la tristeza a menudo, aunque sea ante un extraño. Pudor, dicen, ay.
Gracias por los besitos. Te mando un mimín, que se ve que volvemos intermitentemente a la niñez.
Molt bo! Tots d'alguna manera acabem amagant els sentiments rere un màscara intentant mostrar a la reata de la gent que ens envolta una imatge més endolcida, però sempre hi ha un gest que acaba per fer acte de presència com aquest llavi que es blega convertint-se en un clar indici de la tristor que el passant amaga.
M'estic adonant del teu còmput: 5/7/5. Crec que dona molt més joc que el de 4/6/4
Un passant que por ser un mateix, benvolguda Joana.
Ah, el còmput. Això és qüestió d'asimetries i reencontres entre el castellà i el català a l'hora de trobar el punt escaient de la musicalitat i el ritme. Tota la raó quan has vist que el me joc és 5/7/5, amb escansió, això sí, a la catalana. I és veritat, allò que dius, a mi, almenys, em dóna més joc, tot i que s'accepte que el vers més curt i tradicional és el tetrasíl·lab. I que aquest, doncs, ha de combinar necessàriament amb l'hexasí.lab...
Al capdavall, l'opció destriada que a tu més et faça serà la correcta.
Pel que fa a la teua lectura, què he de dir-te? Encertes de plena ullada.
Una abraçada, i gràcies, Joana, per passar. I celebre haver-te trobat al bloc de l'amiga Helena Bonals, una delitosa joieta.
Besars i petonets.
CRESOLA-PERE BESSÓ | 0.593594 | curate | {"es": 0.3568868407578085, "en": 0.02867383512544803, "ca": 0.5627240143369175, "it": 0.01228878648233487, "la": 0.008704557091653867, "pt": 0.00409626216077829, "oc": 0.026625704045058884} | http://perebesso.blogspot.com/2010/08/masquerade-pere-besso.html |
macocu_ca_20230731_6_375968 | La primera junta després de les vacances va tindre lloc el passat divendres 3 de setembre a València. A continuació resumim els principals temes de reflexió i decisions:
Com a primer pas en el compromís amb la millora de les condicions laborals de les persones treballadores del col·legi, la junta de govern del COTSV ha aprovat un nou conveni col·lectiu propi que millora les condicions laborals del seu personal intern. Aquest conveni substitueix al “conveni d’oficines i despatxos” que regia l’activitat fins ara i afegeix punts innovadors que flexibilitzen i atorguen nous drets a les treballadores del COTSV.
Un dels punts més importants és que a totes les Treballadores Socials del col·legi se’ls va a reconèixer com a grup de cotització 01, el que equivaldria a la categoria A1 en l’Administració Pública. Aquest és un dels temes prioritaris per a esta junta de govern que ha començat ja a treballar per tal que el Treball Social siga reconegut com grup A1 en l’ocupació pública.
El reconeixement de 5 dies de lliure disposició (fins ara no hi havia cap), el reconeixement de quinquennis, els permisos per a la conciliació, la millora del salari o de l’horari laboral son part dels compromisos que recull el nou conveni.
Per a la junta de govern és important garantir la conciliació laboral i familiar de manera que la jornada laboral de les treballadores del COTSV passarà de 40 a 37 hores en 2021, es reduirà a 36 hores en 2022 i a 35 hores en 2023. A més a més, s’ha aprovat un canvi en l’horari d’atenció del COTS que forma part de la millora de les condicions laborals de les treballadores.
El conveni inclou alguns punts ben innovadors a destacar com la possibilitat d’agafar dies de disposició personal per divorci o per interrupció voluntària de l’embaràs. A més a més, es disposarà de llicències retribuïdes per defuncions o malaltia greu i que el permís puga ser més extens quan el familiar es troba fora de l’Estat espanyol.
La junta ha acordat unir-se als Col·legis professionals de Castelló i Alacant per tal de coordinar accions conjuntes cap al reconeixement de les persones treballadores socials com categoria A1.
D’altra banda, la junta de govern ha començat també a treballar per a la redacció d’un nou reglament de règim intern per substituïr l’actual, que data de 1988. A petició d’algunes persones col·legiades, la junta estudiarà les fòrmules possibles que responguen a la necessitat de pauses temporals de la col·legiació per canvi de lloc de residència, per baixes professionals temporals, etc...
Entre els altres assumptes tractats a la sessió està l’aprovació d’un curs de formació en eines de treball col·laboratiu i online per al personal del COTSV i la junta de govern que farà més eficent el seu treball conjunt. | 0.877832 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_274876 | Vilaweb Es per flipar , tant de bo Junqueras sigui el proper lider del partit A ridao ja li estava be ser la filial del PSOE-c , ara ja nomes aspira a ser la filial de la filial del PSOE-c Edito : I l´altre inutil , en Herrera ja li ha dit que NO
Izquierda hundida+ Esquerra= España | 0.735332 | curate | {"ca": 0.8754448398576512, "es": 0.12455516014234876} | |
macocu_ca_20230731_6_535211 | Modificació horaris L13 per adaptar-los a les entrades sortides dels centres escolars
Home » Modificació horaris L13 per adaptar-los a les entrades sortides dels centres escolars
L’EMT MODIFICA ELS HORARIS DE LA L13 PER ADAPTAR-LOS MILLOR A LES ENTRADES I SORTIDES DELS CENTRES ESCOLARS | 0.538377 | curate | {"ca": 0.6232394366197183, "en": 0.3767605633802817} | |
mc4_ca_20230418_13_242902 | Bloc de la Comissió de Mares, Pares i Mestres de l'ACIS: Comunicació Revista
Comunicació Revista
Des de la Comissió de la Revista ACIS tornem a demanar-vos la vostra col·laboració.
El proper número, que publicarem a l’estiu, el volem dedicar a les ARTS i volem que l’art dels vostres fills i filles en formi part.
És per això que us demanem:
1. VISIONS “Quin art faig?”: Els vostres fills i filles fan extraescolars relacionades amb les arts (teatre, dansa, música, arts plàstiques...)?
Envieu-nos una foto d’alta qualitat del nen o nena a la seva activitat amb una explicació de 2-3 línies sobre què fa, indicant el nom del nen/a i la classe on va).
2. PORTADA: Teniu a casa un Miró, un Picasso o un Van Gogh? S’animarien a fer-nos la portada de la revista? Necessitem un dibuix ben bonic per a la nostra portada amb la versió d’algun dels quadres d’aquests tres pintors.
Envieu-nos un arxiu d'alta qualitat (300 dpi, si és dibuix escanejat). Poseu-vos en contacte amb nosaltres si voleu presentar-nos-ho en el format original per tal que ho escanegem nosaltres.
Esperem molta participació i haurem d’escollir la que més ens agradi, però totes les propostes presentades seran publicades al blog de la comissió de mares, pares i mestres de l’ACIS (http://ampaacisarturmartorell.blogspot.com.es/p/revista.html
Envieu-ho tot a [email protected]
Data límit per l’enviament: 15 de maig de 2016
Si voleu col·laborar d'altres maneres a la revista, ho podeu fer aixi:
Col·laboració en la coordinació/organització de la revista: contacteu-nos a [email protected]
Redacció d’articles per les diferents seccions de la revista: podeu veure exemplars de la revista a http://ampaacisarturmartorell.blogspot.com.es/p/revista.html i enviar les vostres propostes a [email protected].
Animeu-vos! Fem la revista entre tots!
Publicat per Comissió - ACIS a 19:32 | 0.758618 | curate | {"ca": 0.9154391707583197, "cs": 0.002182214948172395, "es": 0.05619203491543917, "fr": 0.020185488270594652, "pt": 0.006001091107474086} | http://ampaacisarturmartorell.blogspot.com/2016/05/comunicacio-revista.html |
macocu_ca_20230731_10_522328 | Una guineu es passeja per un centre comercial a Andorra la Vella
El centre comercial Pyrénées ha tingut avui un visitant inesperat. Una guineu s’ha passejat pels passadissos de l’establiment. Segons han informat treballadors del centre, l’animal hauria accedit per la porta de darrere, a la primera planta, al voltant de la una del migdia. Segons han pogut veure, la guineu estava desorientada i és molt probable que pateixi un problema de salut.
Els treballadors han avisat als banders, que s’han traslladat al centre i han capturat l’animal. Finalment, l’han tornat al seu hàbitat natural. | 0.741927 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_82648 | Trinco Beach Hotel Trincomalee Sri Lanka - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
328,Dyke Street, Trincomalee, Trincomalee, Sri Lanka, 31000 - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Té alguna pregunta per a Trinco Beach Hotel?
Puntuació 5,9 (42 comentaris)
Barri Trincomalee Primera Línia de Trincomalee Primera Línia de Trincomalee Primera Línia de Trincomalee Platja Nilaveli Primera Línia de Trincomalee
Més informació sobre Trinco Beach Hotel
Si busques un allotjament ben situat a Trincomalee, no busqui més, el Trinco Beach Hotel és el lloc ideal. Ubicat a només 1 km del centre de la ciutat i a 232 km de l'aeroport, aquest allotjament de 2 estrelles atreu nombrosos viatgers cada any. Gàcies a la seva bona ubicació, des de l'allotjament es pot accedir fàcilment a les visites obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Trincomalee. Servei de taxi, express check-in/check-out, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes, servei d'habitacions són només algunes de les comoditats que fan que Trinco Beach Hotel sigui diferent dels altres hotels de la ciutat.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de platja privada. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Trinco Beach Hotel és una selecció idònia per a la vostra estada a Trincomalee.
Durada del trajecte fins a l'aeroport (minuts): 312
Tots els tipus de viatgers (42)Parelles (19)Viatgers en solitari (6)Famílies amb infants petits (2)Famílies amb infants grans (7)Grups (8)
Voradeth, França
RATHA, Malàisia
Ilia, Moldàvia
Sivayoganathan, Sri Lanka | 0.796626 | curate | {"ca": 0.9755807027992853, "pt": 0.009529481834425254, "en": 0.014889815366289458} | https://www.agoda.com/ca-es/trinco-beach-hotel/hotel/trincomalee-lk.html |
cawac_ca_20200528_8_131220 | Agenda
Història d'una taca de vi
Descripció
Amb Elisenda Rius i Marta R. Peribáñez, educadores en arts visuals.
Totes les taques del món es desperten a VINSEUM. Voleu descobrir com són? Tenen molts colors, estan molt ben perfumades i amb textures ben diferents. Són també molt juganeres: els agrada viatjar per estovalles, copes i porrons (i no cal dir pel Museu! ). | 0.644019 | curate | {"it": 0.01675977653631285, "ca": 0.9106145251396648, "pt": 0.0670391061452514, "es": 0.00558659217877095} | http://www.vilafranca.cat//jsp/agenda/detall.jsp?id=11231 |
mc4_ca_20230418_16_613344 | Blog Esports | Andorra Difusió. Notícies i actualitat d'Andorra.
16 de febrer, 2017 - 16:20 | Esports
04 d'abril, 2016 - 11:07 | Esports
25 de febrer, 2016 - 10:56 | Esports
S’equivoca. I prou.
26 d'octubre, 2015 - 18:18 | Esports
Al cap de tothom hi ha la imatge de la cursa de Sepang del Mundial de motociclisme entre Valentino Rossi i Marc Màrquez. Una topada on l’italià treu el genoll al costat del català i el de Cervera acaba al terra. No hi ha discussió sobre l’acció de Rossi. És antiesportiva, bruta i fins i tot temerària. Però res més. ‘Il Dottore’ es va equivocar, i prou.
Andorra tornarà a escollir el millor jugador d'Europa
06 d'agost, 2015 - 18:29 | Esports
Un any més, i ja en van cinc, la UEFA organitza la votació del millor jugador d'Europa de la temporada. Aquest cop, com ja ha passat des que el premi es va crear, Ràdio i Televisió d'Andorra tornarà a ser present a la votació final, que tindrà lloc a Mònaco el 27 d'agost. | 0.758954 | curate | {"ca": 0.9408602150537635, "es": 0.011827956989247311, "pt": 0.007526881720430108, "it": 0.03978494623655914} | http://www.andorradifusio.ad/Blog/Esports |
mc4_ca_20230418_16_213727 | Com reconèixer PANCATALANISTES per MSN [Tutorial]
Tema: Com reconèixer PANCATALANISTES per MSN [Tutorial]
30/03/2008, 22:51 #1
desenmas
FRASES QUE UTILISEN ELS PANCATALANISTES, FENT APOLOGIA DEL FASCISME-NAZISME CATALÀ.
Anem a desenmascarar-los a tots, moltes voltes, antics alumnes del vostre mateix colege se fan panques renegats, este es un chicotet tutorial per a reconéixer-los:
Frases Catalanistes que es fiquen en el nick:
- Al cel hi ha estrelles al mar aigua salada i al cor dels catalans la senyera i l'estelada ! ! !
- Cap a l'est d'un vell país, n'hi ha un altre que suspira i espera que aviat pugui ser alliberat.
- Es terra molt estimada per tots els seus habitants, 4 barres ens uneixen, i ens converteixen en catalans.
- Aquesta terra catalana aviat sera més què això, serà un país orgullós que partira espanya en dos.
- Catalunya és d'espanya: criden els faixistes satisfets, però no saben que algun dia catalunya se'n podrà desfer.
- Ens podran dir pagesos, ens podran dir camperols, però no fills de puta perquè no som espanyols.
- Tenim deficits, alguns importants. No som perfectes però som catalans.
- Dels cims dels pirineurs fins a la vall mediterrania s'esten una bandera què sempres restarà quatre barres de fortuna son díficils de tombar son fortes i orgulloses son del poble català.
- Molta gent diu que nosaltres som guerrepes i creguts, però no saben de nosaltres que també som collonts.
- Si un dia el sol s'apaga i les estrelles deixen de brillar podre dir que ja no sóc català.
- Si un dia hem llevo i no em sento català prepareu-me la tomba que hem deixo enterrar.
- ||*|| Independècia fins a la fin d'existència ||*||
- D'una puta i un mongol va neixer el primer espanyol.
- L'estelada no és un tros de tela cosida o pintada a mà, es una terra on és parla català. Estelada és coratge, Estelada és color, Estelada és la sang vessada pels nostres lluitadors.
- Les partes callaran quan la terra sigui lliure.
- Si viure és morir per allò que estimes, jo morro per Catalunya terra ferma i sempre unida. Si mai la pau es trenca, donare un bon cop de flaç tot cercant la llibertat.
- Amb la sang dels espanyols farem tinta vermella per escriure amb lletres ben gran independència.
- Amb la sang dels espanyols farem tinta vermella i escriurem amb la mà al cor Catalunya terra nostra.
- Sense valència no hi ha independència ! ! !
- Quatre rius de sang uneixen les nostres terres i per resumir que volem ens banya d'or una estrella.
- Poble armat poble respectat.
- Defensar la terra no es cap delicte.
- Unitat per unitat, lluitar per vèncer.
- Si la merda fós or, espanya seria un gran tresor.
- Si espanya fós un donut, Madrid seria inexistent i a la primera caixelada Catalunya independent ! ! !
- Si mai et diuen espanyol posa't a riure, i crida ben fort visca terra lliure.
- Sense dones no hi ha revolució, dones lliure en una terra lliure.
- El teu cor es lliure, tigues els valor de fer-li cas.
- Països Catalans independència o mort ! ! !
- Guillem agulló, mai morirem, mai t'oblidarem.
- Cap agressió sense resposta.
- Contra la societat patriacal , alliberament sexual.
- Que s'en vagin, fora l'exercit espanyol.
- Si mai veus una terra tant bonica com la lluna, no ho dubtis es Catalunya.
- Un pais catalunya. Una llengua el català. Un ball la serdana. I un somni la llibertat. I Si quelcom queda pendent Catalunya independent.
- Un pais catalunya. Una llengua el català. I és que a mi ningú m'enganya Catalunya no és espanya.
- Viure a Catalunya i no saber català es com ser un puta i no saber cardar.
- Si fós espanyol seria fill de puta, però com que sóc català sóc un fill de puta mare.
- Espanya es un merda, el rei un feixista i jo un pobre independentista.
- Canya contra espanya.
- Militars i policia la mateixa porqueria.
- La constitució és la nostra presó.
- Si franco s'aixeques de la tumba quina ostia es fotria contra la tapa.
- " Espanyoles" Aneu-vos preparant perque lluitarem fins al final.
- Un pais catalunya. Una llengua el català. Un ball la serdana. I un somni la llibertat.
- Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor! Venjarem la sang dels patriotes catalans i en llur nom esdevindrem soldats de la llibertat!
- Independentisme vol dir que la gent s'adona de la humiliació que suposa que un país amb capacitat per autogovernar-se hagi de dimitir d'aquesta capacitat davant el poder d'una nació que se li declara superior (Joan Rendé)
ALE! a vore si teniu algun renegat agregat!! (i doneume el seu MSN per privat )
30/03/2008, 22:54 #2
yo tinc un atra manera:
Tu li dius Visca els paisus catalans... y si diu Visca, ho es
30/03/2008, 22:56 #3
No crec que ningú de nosatres tingam agregat al msn “amics” d'estos. De totes maneres gràcies per la informació.
30/03/2008, 23:40 #4
ACI FA UNA OLOR A TROLL QUE NO ES POT AGUANTAR.
30/03/2008, 23:42 #5
Yo no ho crec aixina, és un post instructiu
30/03/2008, 23:51 #6
Yo ne tinc uno d'ixos, pero em sap mal orrar-lo es amic meu de tota la vida,
pero de ves en cuan li asolte alguna colleja que atra
31/03/2008, 00:04 #7
Madre de dios y luego se atreven a decirnos a nosotros (bueno al menos a mi me lo han dicho), que somos radicales y fascistas y de mas :S:S:S:S
- Si mai et diuen espanyol posa't a riure, i crida ben fort visca terra lliure
¿y esto que coño es?, porque precisamete pacifico no parece.
La madre que los pario que les follen. Yo desde luego no tengo a nadie agregado.
31/03/2008, 00:07 #8
yo tinc d'ixos caps de suros
31/03/2008, 00:21 #9
Yo conozco uno: lo ví en una Estación de Ferrocarriles de Vía Estrecha Catalanes, con letras bien grandes: "MATAR ESPANYOLS ES COSA DE TOTS".
Muy tolerantes estos chicos, si señor ...
31/03/2008, 00:29 #10
Mare meua aixo ya no es normal. Es fanatisme violent i exagerat. Es una llastima que la gent puga pensar aixina i defendre uns ideals tan radicals.
31/03/2008, 00:43 #11
Iniciado por al-abad
Pues la pintadita la ví hace ya 20 años, o sea, que no es de ahora precisamente ...
31/03/2008, 01:01 #12
VALENCIANO QUE AMA BARCELONA Y HONORES LE TRIBUTA, ESE NO ES HIJO DE VALENCIA, ES HIJO DE....... CATALUÑA
31/03/2008, 01:03 #13
sincerament me pareix molt fort posar per davant uns ideals politics que el respecte cap a una persona i sobretot si es amic.
31/03/2008, 01:23 #14
No tiene nada de instructivo este post. Es pura apologia catalanista (no quiero decir con ello que el que lo haya colgado lo sea). Por lo tanto se cierra. Post como este no aportan nada positivo a la web. Un saludo. | 0.54227 | curate | {"ca": 0.7125683060109289, "en": 0.04371584699453552, "es": 0.17720530835284934, "pt": 0.02654176424668228, "fr": 0.021545667447306793, "no": 0.00546448087431694, "su": 0.007494145199063232, "it": 0.000624512099921936, "qu": 0.004839968774395004} | http://www.valenciafreedom.com/foro/34-actualidad/9679-com-reconeixer-pancatalanistes-per-msn-tutorial.html |
cawac_ca_20200528_0_128390 | halouín
Només cal que posis la ràdio i ho sentiràs. Un 90% de les discoteques, pubs bars i antres de Barcelona organitzen festes de Halloween en els seus locals (i dic Barcelona perquè els bars dels pobles de mala mort no surten a la ràdio). Fins i tot els de Port Aventura apaguen els llums i organitzen un sidral digne de veure i de patir.
[@more@]
T’has de disfressar d’algun personatge terrorífic i endinsar-te en algun d’aquests locals de moda on et serviran combinats amb excés de grosella, que tots sabem que fa un efecte més sanguinari. Perdona xato, però això no és Halloween, això és un Carnaval temàtic.
Si vols fer Halloween buida una carbassa (els estudiants i els pesats de torn en tenen una col·lecció), vesteix-te de monstre genèric (res de Morticia Addams, Dràcula o Frankenstein, que això ja està molt vist) i ves tocant els timbres de totes les cases del Passeig de Gràcia amb el lema ‘trick or treat’ (que es podria traduir per ‘trampa o tracte’ però ja que hi som posats i celebrem coses de l’altra banda de l’oceà…). Si prefereixen tracte que et donin tot el que tinguin a casa amb un alt contingut en sacarosa i si no… doncs descarregues l’adrenalina llançant ous a les finestres de les cases, seguint el mateix procés que es feia amb la seu del PP durant les manifestacions del NO a la Guerra.
I llavors hi ha la varietat de la castanyada halloweenesca, amb discoteques plenes de carbasses lluminoses i que amb l’entrada a la festa et regalen la clàssica paperina de paper de diari amb les castanyes dins. Que els que normalment ja porten paperines i no són precisament de castanyes se senten d’allò més integrats per un dia a l’any. I aquelles cambreres vestides de dimonietes amb un escot fins el melic i una faldilla ran de gespa, que es passen l’estona servint aigües perquè el sector masculí de la clientela ha descobert que cada cop que en demanen una les pobres noies s’han d’ajupir i conseqüentment se’ls veu fins i tot el carnet d’identitat.
Això sí, escullis el que escullis, no pretenguis fer barreges de festes, és a dir, res de fotre castanyes a les finestres ni barrejar el moscatell amb Coca-cola, que deu tenir unes propietats laxants que només d’imaginar-m’ho ja em ve el mal d’estómac.
5 comentaris a l'entrada: halouín
Si noia, ens colonialitzen…que trist. És clar que l’halouín (ja posats a importar…) dóna per a més en cas de que tinguis una discoteca, oi? És clar que també podríem avisar els de la paperina (i no de castanyes) i fer uns panellets “nueva fórmula”.
Jo no penso que estigui tan malament ceebrar el Halloween. De fet, penso que és una de les poques coses bones que podem aprofitar dels Estats Units. Jo no el celebro pas, però m’agrada, sobretot pel tema de les disfresses i del terror així en pla divertit (coi, que les parafarnàlies aquestes carnavalístiques m’agraden!). I a tots els detractors, sempre els hi dic que, al cap i a la fi, celebrem Nadal i Reis i Sant Esteve com si fossin les grans festasses quan, en realitat, el sentit d’aquestes festivitats és purament litúrgic. Al cap i a la fi, ni tan sols em plantejo que hi hagi un déu, perquè ho trobo d’allò més estúpid, però bé que celebro, religiosament cada any, el seu naixement i, fins i tot, el dia que van venir els reis a regalar-li el primer joc de fisher price. Aleshores, perquè dir que no a una festa com el Halloween que, al cap i a la fi, té un esperit purament catxondo? (i en el catxondisme tots hi creiem, no? ).
Bé, avui la senyoreta Mek no m’ha demanat que li “foti” algun cmentari per aquí… Així que aquesta és la meva…Per mí, celebrar la castanyada no significa haver de refusar del Halloween, ni a l’inversa. És a dir , ¿perquè tot ha de ser blanc o negre? Mesclar cultures no és pas dolent, sinó una qüestió enriquidora per a qualsevol comunitat. I anar disfrassat no és fer el gilipolles,.. x’D Ni menjar castanyes tampoc. | 0.877655 | curate | {"en": 0.013545194060953373, "ca": 0.9708257358687158, "es": 0.015629070070330816} | http://mek.blog.cat/2004/10/30/halouin/ |
cawac_ca_20200528_8_161555 | Estic a la Junta de la Jove Cambra Internacional d’Igualada ocupant-me de la vicepresidència de Cultura i Lleure, a la junta de la Penya Blaugrana d’Igualada encarregant-me de la secretaria de Comunicació. També sóc membre del Consell de Joves d’Igualada, del Casal Independentista la Teixidora, i de Plataforma per la Llengua .
He participat en diversos concursos d’oratòria, guanyant al 2011 el primer premi del concurs organitzat per la JCI a Igualada amb l’equip “Tripartit”, i quedant tercers al campionat nacional. He guanyat el concurs de millor orador de Catalunya de la JCI del 2012 i he representat a Catalunya al campionat europeu d’oratòria de JCI a Mònaco.
He participat en diversos mitjans de comunicació, com Canal Català , Ràdio la Bomba , i als setmanari La Veu de l’Anoia i l’ Enllaç dels anoiencs .
Vaig començar la meva militància política al 2009, entrant a Reagrupament Independentista i sent membre de la Junta de RCat Anoia fins al 2012. Al gener de 2013 entro a les JERC i constituïm la secció local d’Igualada, d’on en sóc escollit Portaveu i Conseller Nacional de les JERC. Posteriorment, formo part del comitè regional de JERC Penedès-Anoia i me n’encarrego de la secretaria de campanyes. | 0.836407 | curate | {"ca": 1.0} | http://lletresferides.cat/davidprat/?page_id=39 |
oscar-2201_ca_20230904_10_125514 | Al llarg dels segles, Gran Bretanya ha conduït el món en tot el que es civilitza, des de la cultura fins als condiments i cavalls ràpids fins a la frontera herbàcia. Kate Green i Giles Kime fan el cas per al lloc més important de la nostra nació en l'escenari mundial.
L’efecte Downton Abbey
No només vam inventar la televisió en si, sinó que, des de Upstairs, Downstairs i The Pallisers fins a Orgull i Prejudici i Poldark, ens encanta quan els productors ataquen la guarnició de calçotets, armilles i perruques.
Sastreria de fila Savile
Els nostres veïns continentals podrien afavorir un aspecte més senzill, menys estructurat i uns drap més lleugers, però, en climes més freds, preferim alguna cosa que abraci els contorns del nostre físic i deixi escapat qualsevol fallada.
Formatge cheddar
El formatge predeterminat del dinar del ploughman, la festa de les begudes dels anys 70 (en un pal amb pinya) i el sandvitx de formatge i escabetx és una important exportació del Regne Unit (fins al 4% fins arribar a 75.212 tones el 2016). De forma estranya, també l’importem (més de 4.000 tones) i es diu que els irlandesos es mostren a la presa del Brexit perquè no poden vendre les coses a cap altre país.
Bestiar Hereford
Aquestes vaques de color conker han recorregut milers de quilòmetres des del seu pastoral comtat d'origen durant els darrers 200 anys. Hi ha més de cinc milions de bovins de pedigrí en 50 països més, des de Sud-Amèrica fins a les estepes russes, Israel i Japó.
Actrius
El Tony Tony de Dame Helen Mirren, que va interpretar el 2015 a The Queen in The Audience a Broadway, la va elevar al grup d'elit que pot presumir de la "triple corona" de l'actuació: guanyar un Oscar, un Emmy i un Tony. Les úniques actrius britàniques a assolir el trio són Vanessa Redgrave i Maggie Smith.
Sloane Rangers
El terme podria haver estat encunyat fa més de 30 anys, però l’esperit sartorial està viu i bé. És una aparença molt emulada: és probable que trobeu la combinació de cotó encerat, camussa marró, jaqueta acolchada, moleskin, caixmir, collet enganxós, brogues, falda de mitja vedella, camisa estampada Liberty i estudiada la incògnita la Via Condotti o el Boulevard St Germain com a la carretera de Fulham.
Tarda bevent
"El sol està al capdavall en algun lloc del món" és l'excusa original, molt britànica, per obrir una ampolla més aviat al dia del que es podia esperar. La frase provenia originalment de l'Armada i feia referència a les 11 del matí a les naus navals de l'Atlàntic nord; Avui, un noggin / tipple / tincture / snifter / només un de ràpida després del treball forma part de la cultura i una exportació internacional amb èxit, tal com expressa memorablement el cantant del país nord-americà Jimmy Buffet.
El Bentley
Si haguéssim volgut girar-se pels cotxes de luxe de poca altura que semblen més a casa a Le Mans que no a Leamington Spa, hauríem creat el nostre propi riposte a Lamborghini.
En lloc d'això, vam fer de Bentley, un descendent directe del palanquin, que permet que els seus ocupants cossetats abandonin els seients grans i còmodes, descabellats pels embuts del viatge i, en el cas de les dones, amb modèstia intacta.
Agatha Christie
Es considera que The Moonstone (1868) de Wilkie Collins va llançar el gènere detectiu i el cervell del torturat d'Arthur Conan-Doyle, Sherlock Holmes, va entrar a les nostres vides el 1898, però és Christie qui és sinònim de assassinats a la casa de camp, intoxicacions de vicarià, psicòpates de casa de camp., uns espinosos espinosos i uns detectius delicats dels quals la gent no en pot tenir prou.
Shakespeare
Bollywood va convertir A Dream Mitsummer Night en un caòtic casament Punjabi en una de les nombroses adaptacions cinematogràfiques; Nelson Mandela el va llegir a la presó; la producció moderna de Hamlet (l'obra més adaptada) de més llarga durada va ser a Lituània; El Japó va construir un teatre rèplica Globe a Tòquio deu anys abans que Londres ho fes; la Biblioteca Folger de Washington DC compta amb la col·lecció més gran dels seus folis; i el més emocionant de tots va ser la representació del rei Lear el 2014 per part de nens en un camp de refugiats a la frontera de Síria. El Bard pot haver vingut de Stratford, però ara pertany al món.
Anglès
D’alguna manera, un petit país s’ha convertit en el responsable de la tercera llengua més habitual del món (després del mandarí i el castellà) i la més estudiada pels estrangers.
La reina
Durant 64 anys al tron, Sa Majestat ha conservat una mística que cap mitjà de comunicació modern no pot trencar. Els nens de tot arreu creixen sabent que, en algun lloc, hi ha una autèntica reina que porta una corona, viatja en un autocar daurat, viu en un castell, regala poc i no publica a Facebook.
Bé, no sempre sovint.
Avui se celebra #SapphireJubilee de la reina Han passat 65 anys des que Sa Majestat va accedir al tron. El 6 de febrer ...
Publicat per The Royal Family el diumenge 5 de febrer de 2017
Esport
Som molt bons a l’hora d’inventar-los: cricket, futbol, rugbi, golf, croquet, bàdminton, tennis de gespa (probablement també gespa), per citar-ne alguns, i ara ens acabem agafant a la barbeta quan es trinxa regularment. als nostres propis jocs. Acabem de prendre com a compliment.
Estil rural
Ja no fem un tomb a tot el món apropiant-nos dels tresors culturals dels altres, però seguim brillant en absorbir les idees dels altres. Aquesta innata habilitat es va cristal·litzar en l'estil de casa de camp anglès: la Xina blava i la blanca, el chintz i el paisley es van reembalar artísticament i van anar a la venda arreu del món, amb el resultat que és probable que veieu la barreja distintiva dels Hamptons com als Cotswolds.
Pistoles i canyes
Vam inventar tir en cotxe –el pioner del primer comte de Leicester tenia fama de poder conduir ocells a la seva sala de billar a Holkham Hall– i seguir sent el país més desitjable per disparar una colla, un faisà o una perdiu, però el que realment exportem és fina fabricació d'armes.
Una vegada que les empreses fabricants d'armes havien perfeccionat l'escopeta sense martell i amb càrrega bruta de costat a la part de la dècada de 1860, el disseny no es podia obstruir; les accions de caixa i caiguda que van desenvolupar encara s'utilitzen en gairebé tots els canons dobles.
Condiments
S'ha dit, groserament, que vam inventar condiments perquè el nostre menjar era tan avorrit. "Això explica les salses, les gelees i els extractes preparats, les salses embotellades, els chutneys, els ketchups que poblen les taules d'aquest poble desgraciat", va escriure Alberto Denti a The Educated Gastronome el 1950.
Caritat animal
Dos anys després de la aprovació de la primera llei de benestar animal (relacionada amb el benestar boví i, posteriorment, la protecció de l’ós i la lluita de galls), un grup d’homes asseguts a una cafeteria de Londres el 1824 va fundar la RSPCA per ajudar als cavalls de cavall i als cavalls.
El jardí anglès
Blenheim, Oxfordshire: un paisatge marró de gran capacitat a gran escala
El jardí paisatgístic anglès (que va assolir el seu zenit amb Capability Brown) es va convertir en i continua sent un dels nostres principals regals al món.
Les gracoses disculpes
"Saps a la vida què és un bé i què és una cosa dolenta. Vaig fer una cosa dolenta i aquí la tens. Les paraules de Hugh Grant després de la seva famosa escapada de 1995 a Sunset Boulevard, demostrant que, lluny de requerir humilitat, la capacitat de disculpar requereix un munt de confiança en ells mateixos. Quan mengeu pastís humil, el millor és no explicar-ho.
David Attenborough
Els seus tons discrets i murmurios fan que tot sembli bé amb el món, encara que el seu missatge subliminal sigui sovint que, al món natural, no ho és. Als 91 anys, Sir David segueix sent el presentador final de la vida salvatge - que pot oblidar-lo llençant el guió mentre, de forma inesperada, va fer un globus amb un gran goril·la femení ">
El Jack Russell
//yahooentertainment.tumblr.com/post/126513068563/well-miss-you-uggie
El petit i resistent terrier amb una gran personalitat ha esclatat en la seva fortalesa original, al nord de Devon, on va ser criat per l'atimós paroní de caça del segle XIX, per fer-se càrrec del món.
Real ale
Tenim dues noves arribades en escena ! ! El #OldLaund de Reedley Hallows i la #WhiteWitch From Moorhouse Brewery. Les dues ales fantàstiques: vine a provar-les. ? ??????? #realale #englishbitter #paleale #beerdrinkers #properpub
Una publicació compartida per The Three Fishes (@thethreefishespub) el 6 de juliol de 2017 a les 2:37 am PDT
La taverna era d’importació romana, fins i tot si desenvolupàvem l’ambient igualitari del pub, i la cervesa –en el sentit genèric– té les seves arrels a l’antiga Mesopotàmia, però l’autèntica ale és una cosa que hem fabricat, tot fent-ho amorosament a les bótes de ordi malt, llúpol i llevat i es neguen a servir-lo a temperatures que destrueixen les dents.
El temps
"El temps mundial comença aquí", es pronuncia el lloc web oficial de Greenwich Mean Time, o GMT. És a dir, l’hora del dia a qualsevol part del món es relaciona amb l’hora britànica.
El GMT (la mitjana de temps que el sol travessa el meridià de Greenwich i es troba en el punt més alt) es va posar en pràctica aquí el 1847 per evitar disparitats caòtiques i molestes en els horaris dels trens; es va adoptar internacionalment el 1884. I, tot i que hi ha hagut intents de rebrandar-lo com a "UTC" (que d'alguna manera significa "temps universal coordinat"), tots sabem que GMT és l'acord real.
BBC World Service
Quan va començar, el 1932, George V va dir que era per a "homes i dones, tan tallats per la neu, el desert o el mar, que només les veus fora de l'aire els poden arribar". Terry Waite, pres com a ostatge a Beirut el 1987, va dir que va ser el que el va mantenir "viu mental i espiritualment" durant cinc anys en captivitat.
El servei més gran del món emet, des del centre de Londres, una gamma eclèctica de temes en 28 idiomes, inclosos el Pidgin i el Punjabi, i escolta més de 200 milions de persones al dia.
El trencaclosques
El 1767, un gravador i cartògraf anomenat John Spilsbury va inventar el trencaclosques. La imatge que hi havia era un mapa del món i s'utilitzava per a classes de geografia.
Pot ser que els trencaclosques hagin estat una bona afició per als convalescents i les famílies durant les tardes de diumenge plujoses abans de la invenció de la PlayStation, però encara són populars. Ara, qui té els racons ">
La finestra d'oriel de la signatura de Lutyens a Little Thakeham converteix un espai divertit i divertit
La capacitat sobrenatural de Sir Edwin Lutyens de destil·lar tot el que és millor en els estils arquitectònics, de medieval a mughal, va fer que la seva obra viatgés bé: a Madrid, Saskatchewan, Delhi i més enllà, demostrant que no hi ha cap raó per la qual la creativitat hauria de ser amagada per tradició o ubicació. .
Les fortunes de Lutyens estaven vinculades indestriablement a les de Country Life: el fundador Edward Hudson, campió en cap de Lutyens, li va encarregar el disseny de les nostres antigues oficines a Covent Garden.
Zoos
A View of the Zoological Gardens in Regent's Park, Londres, 1835 (Artista desconegut)
La idea de mantenir una menageria d’animals exòtics es remunta als antics –els faraons egipcis eren grans col·leccionistes–, però durant milers d’anys els animals van ser mantinguts per prestigi i entreteniment pels grans i poderosos del món, sovint reservats només per als governants. i els seus amics. Alguns havien obert les portes més àmpliament; d’altres s’havien aprofitat de vegades en investigacions; però el primer veritable zoo científic del món es va fundar al Regent's Park de Londres el 1828.
Al principi, el zoo era exclusivament per a científics, però a mesura que John Nash va reurbanitzar el parc es va convertir en un espai públic explícitament per al benefici científic i educatiu de la gent. El Zoo de Londres (que aviat va ser seguit pel primer aquari) va tenir un èxit enorme i el concepte es va replicar ràpidament a tot el món.
La novel·la històrica
Sir Walter Scott es va posar de manifest sobre Waverley, una història d'amor ambientada en el jacobita en ascens, i la va publicar de manera anònima el 1814. La novel·la no es considerava un gènere seriós i Scott estava nerviós per la reacció del públic, però la primera edició del que es diu a ser la primera novel·la històrica en anglès esgotada en dos dies i la carrera de Scott va crear un gènere que encara avui és popular.
No tothom era feliç, però: Jane Austen va dir que hauria de seguir la poesia, escrivint "Walter Scott no té cap negoci per escriure novel·les, especialment bones".
Els Setze
El 1979, Harry Christophers, antic vicari laic de la Abadia de Westminster, va fundar The Sixteen (amb 16 amics), i, des d’aleshores, el seu conjunt s’ha convertit en un referent per als estàndards exquisits de cant coral màgicament barrejat, tècnicament destre i emotiu.
Penicil·lina
No és només el geni i la persistència que cal fer un salt gegant en el món de la ciència, sinó que també cal autopromoció. La penicil·lina és la salvació revolucionària que gairebé mai no va ser. Alexander Fleming no era cap showman i, inicialment, el seu descobriment va ser ignorat pels seus companys.
No va ser fins a la Segona Guerra Mundial que l’australià Howard Florey i el seu equip a Oxford van posar el medicament a ús mèdic i van ser pioners en la producció de masses. Les tècniques es van perfeccionar i es van expandir enormement als EUA; Actualment s'ha evitat la quarta part de mil milions de morts innecessàries.
Les vacances d’esquí
Obbviament, no vam inventar l’esquí, es creu que la Xina va vèncer Escandinàvia en aquell moment, però vam ser els primers que vam aconseguir fer-ho com a vacances d’hivern, quan Johannes Badrutt, propietari de l’hotel Kulm de St Moritz, Suïssa, va reptar a un grup d’escaladors anglesos a tornar a l’hivern de 1864, persuadint-los que la vall seria igual de bella a la neu.
Internet
Què hem fet ">
Seria més exacte dir que vam començar la diversió a la moda del xiulet (també conegut com a triomf, trump, ruff, slam, ruff i honors, whisk and swabbers), un passatemps de la societat civilitzada acompanyat de refrescos educats que finalment van evolucionar cap a pont. Els turcs se’ls ha acreditat que van inventar un pont realment i va ser l’americà Henry Vanderbilt qui va desenvolupar el joc de pont contracte que coneixem avui.
El segell
El 1680, William Dockwra i Robert Murray van establir el London Penny Post, un sistema de lliurament de correu electrònic “segellat”, pre-pagat a la ciutat de Londres. Degué ser un luxe: quan el Penny Black es va llançar el 1840, cobria el lliurament a qualsevol part de les illes britàniques.
Tè de tarda
Anna, duquessa de Bedford, una amiga de tota la vida de la reina Victòria, va identificar el buit que amagava entre el dinar i el sopar, queixant-se que li donava una sensació d’enfonsament. La història no relaciona si això estava precipitat per la fam o l’avorriment, però la seva solució era una copa solitària de Darjeeling i un berenar lleuger. Va convidar els amics a unir-se a ella i el fenomen va néixer.
El llop flotant
El cortesà i poeta isabelí Sir John Harrington va instal·lar el primer lavabo a la seva casa de Kelston, Somerset, però la reticència britànica a reconèixer l'existència de funcions corporals va significar que no va ser fins a 250 anys després, en la qual etapa, Sir Joseph Bazalgette havia tingut prou Va dissenyar el sistema de clavegueram de Londres: que Thomas Crapper, fill d'un lampista de Chelsea, va promoure la fontaneria sanitària com a alternativa als testos de cambra.
L’entrepà
Allà on estigueu en l’originador de l’entrepà –alguns afirmen que es tractava d’un antic savi jueu, Hillel the Elder–, no hi ha dubte que John Montagu, quart comte de sandvitx, va fer tant per aquesta senzilla innovació gastronòmica com ho va fer el 1r duc de Wellington per calçat impermeable.
El fet de malabarsar el seu paper com a Primer Senyor de l'Almirall amb la donació i el joc va suposar que Earl tingués una tasca múltiple: menjar un tros de carn entre dues llesques de pa li va permetre alimentar-se mentre jugava a cartes i l'hàbit es va enlairar.
El tren
Quan els britànics van inquietar els seus temors sobre els viatges a gran velocitat, van reconèixer les seves infinites possibilitats, no només com una oportunitat per xiular de Liverpool a Manchester a la velocitat de 15 quilòmetres per hora, sinó com a cavall de la Revolució Industrial.
El Pony Club
Es va iniciar el 1929 com a sucursal de l’Institut del Cavall, “amb el propòsit de joves interessants en muntar a l’esport” (divertit bo, net, saludable) i la idea que cada caça tenia una branca. El campament anual del Club Pony, sovint amb oficials de cavalleria com a instructors, era una combinació de preparació mortal i seriosa per a proves i oportunitats per al manteniment d'un entorn sense problemes per la salut i la seguretat.
Col·legis internats
Ens podríem sentir orgullosos de crear aquestes botigues acadèmiques i esportives, però, realment, són només un altre exemple d’invenció que es necessita. Inicialment establerts per educar els pobres (Eton) i els coristes (King's Rochester), van proliferar al segle XIX com a dipòsits útils per a nens els pares dels quals havien estat publicats als quatre racons de l'Imperi.
Cavalls elegants i ràpids
No és res de nou: els antics grecs van gaudir d'un dia de cursa de carro, però van ser Enric VIII i Charles I els que van iniciar la criança de cavalls, James I qui va descobrir el potencial de Newmarket, Carles II qui va anul·lar la prohibició de Oliver Cromwell per a l'esport i La reina Anne que creia que Ascot Heath era adequat per a un hipòdrom.
Per descomptat, la indústria sanitària del Regne Unit ara s’enfronta a una dura competència, però el seu llegat és sorprenent: l’ADN de l’àrab Darley, una de les tres sires fundades de pur raça importada al segle XVIII, es pot trobar en un 95% dels cavalls de carrera actualment a través de l’Eclipse invicte ( pintat per Stubbs).
El raspall de dents
Aquest simple i essencial element ha estat creat per un condemnat. William Addis, comerciant de drap, va estar a la presó a la dècada de 1770 quan, per alleujar el tedi i, presumiblement, la revolta de l’alè dels seus companys de presoners, va salvar un os d’un àpat i li va treure les truques. En el seu llançament, va establir el que es va convertir en Wisdom Toothbrushes Ltd; la companyia, que va romandre a la seva família fins al 1996, és el major fabricant de raspalls de dents al Regne Unit i exporta prop d’un terç dels seus productes.
El casament blanc
Els vestits de núvia podrien ser de color vermell, blau, groc o fins i tot negre abans que la reina Victòria precipités un canvi gairebé durant la nit, arran del seu matrimoni amb el príncep Albert el 10 de febrer de 1840. La nova moda nupcial no es tractava només de semblar la demora, abans de l’arribada del sec. la neteja, colors de gran manteniment, com el blanc, eren un símbol d’estat, cosa que indica que podríeu permetre el pagament a algú per fregar-los.
El moviment scout
Aquest any, representants de la fraternitat escoltista mundial descendeixen a Bakú a l'Azerbaidjan per a la 41a Conferència Scout Mundial. El moviment era un fenomen global a partir de la paraula; al cap de mesos de Robert Baden-Powell que va escoltar Scouting for Boys el 1908 (vendes de 150 milions fins ara), les tropes es van estendre per tot el món com la pólvora, o potser això hauria de ser una foguera.
La gespa
Com a bressol del cricket, les festes de tennis i la fête, era natural que haguéssim de crear una màquina per produir capes verdes semblants a la catifa en les quals es talli cada làmina d’herba a un centímetre de la seva vida i cada desgraciada margarida acabada. amb. No obstant això, van ser els nord-americans els que es van posar amb la idea –o, més ben dit, s’hi van afegir–: van crear l’híbrid amb un tractor sobre el qual podreu descansar el vostre posterior gaudint d’una cervesa del pensador positiu.
La barra de xocolata
Fins al 1847, la xocolata només es consumia en forma líquida. Aleshores, JS Fry & Sons va decidir barrejar pols de cacau amb mantega de cacau i sucre i la resta ja és història. A banda de les coses molt suïses o belgues, encara ningú ho fa millor que nosaltres.
Jeeves
Els francesos van inventar el majordom, els nord-americans el van modernitzar i els suïssos asseguren tenir-ne els millors, però la imatge del majordom com un desafortunat, si és una mica contrabandista, la PA, que sempre sap la resposta i extreu sense problemes el seu empresari desgraciat dels rascades. a la creació de PG Wodehouse Per què més es coneixeria un lloc web internacional de resolució de problemes com a Ask Jeeves?
Tweed
Penseu que aquest tweed, que originalment tenia la intenció de protegir les aixafades contra les inclemències del temps de Highland, pot ser una mica càlid per a les climàtiques mediterrànies, no obstant això, no només Coco Chanel, que havia prestat una jaqueta al seu admirador, el duc de Westminster, adonar-se del seu potencial per a versions elegants, però menys peludes estan demostrant una gran popularitat entre aristocràtiques europees del sud, com el tipus de gent que, molestament, mai no sembla que mai.
Els Beatles
És un fenomen estrany que, allà on estiguis al món, la música que surt de la ràdio de taxi tindrà lletres en anglès. Amb unes vendes discogràfiques de 600 milions, es van convertir en la primera banda de rock que va aconseguir un atractiu mundial. El seu secret ">
Com a nació de botiguers, potser és inevitable que haguéssim donat a llum el que es creu que és el primer gran magatzem del món: Bennetts, una institució de Derby que va obrir les seves portes el 1734 i que encara avui funciona. Amb la Revolució Industrial, els bazars i els grans magatzems es van convertir en una forma de vida. I quan no estem omplint les nostres cistelles, no ens agrada res millor que gaudir de les nostres fantasies al detall a la televisió, a partir de "You are be service"? per obrir totes les hores
Categoria:
vida de camp
Article Anterior
Preguntes curioses: Per què les núvies llancen els seus ramets? I porteu blanc? I porteu alguna cosa antiga, nova, prestada i blava?
'Estem junts': La duquessa de Sussex llança una gamma de roba de treball per ajudar les dones a obtenir feina
Article Següent
L'Elecció De L'Editor 2021
interiors
18 belles cases de camp des de només 280.000 £, tal com es veu a Country Life
interiors
El fabricant de signes de neó: "Piccadilly Circus va ser la nostra resposta a Vegas; ara es tracta de pantalles pixelades"
interiors
El primer poni del vostre fill: una guia de supervivència dels pares
Recomanat
Recomanat
Per què el codonyat, estimat per tothom des d’Edward I fins als grecs antics, és el fruit perfecte de la tardor
2019
Cinc últimes receptes de crema clotada
2019
Tècnica de mel grana i mel sense gluten
2019
Casaments: per què una tarda supera un cap de setmana sencer
2019
El sorprenent conte de l’afortunat ànec que va sobreviure a un atac de guineu
2019
Articles D'Interès
Londres amb gossos: on menjar, comprar i allotjar-se amb el seu amic de quatre potes
interiors
Set regles daurades per vendre una casa de camp
interiors
Emergència climàtica amb el nom d'Oxford Word of the Year per al 2019
estil de vida
Regals de Nadal per a gossos i els seus propietaris
interiors
El poni de Shetland que va a les curses
interiors
Disseny de cuina de Neptú tenint en compte els gossos. Crèdit: Neptú Cuines L’editor d’interiors de Country Life, Giles Kime, fa una nova i agosarada idea que s’aplega a l’inevitable i dóna a un parell de poques mimades els seus propis espais de cuina dedicats. Potser l’aspecte més significatiu de l’emancipació del gos de la família ha estat la seva fugida de les cambres auxiliars, de vegades fetides, i el fet que ara hagin funcionat amb tota la casa. Segons Forbes, el
none...
Contacti'Ns:[email protected]
Entrades Populars 2021
The Cavendish Hotel, Baslow: amic dels pescadors a la finca de Chatsworth
estil de vida
Recepta: plàtan, nous i xarop d'arce salat, servit amb mascarpone d'auró
menjar i beguda
Opinió de Volvo V90 Cross Country: "Heu de ser en una cosa molt més costosa i exòtica per trobar una experiència rival"
interiors
Una casa de camp a fora de Winchester amb el seu propi festival d'òpera
interiors
La bellesa màgica de Gran Bretanya, mostrada en el seu millor moment pels British Wildlife Photography Awards
naturalesa
Com comprar una casa on puguis ser el teu propi apicultor
interiors
Copyright vida de camp: 50 coses que Gran Bretanya va donar al món, des de disculpes fins a zoos - vida de campnone | 0.759746 | curate | {"ca": 0.9520228851655088, "fr": 0.004413567633837352, "nl": 0.003473641193297916, "en": 0.017654270535349407, "es": 0.014711892112791173, "it": 0.00126685737637924, "de": 0.0005721291377196567, "pt": 0.005394360441356764, "ro": 0.00032693093583980383, "cs": 0.00016346546791990192} | https://ca.doyoudoux.com/50-things-britain-gave-world |
mc4_ca_20230418_1_300174 | L'Arieja promou un parc natural transpirinenc que els uneixi amb Andorra i Lleida
Premsa 31/12/2009
BonDiaAndorra
Escrit per Agències Dijous 31, Desembre de 2009 13:32
L'Arieja ha tornat a posar damunt la taula un dels projectes transpirinencs més ambiciosos: unir en un sol parc natural aquest departament francès amb Lleida i Andorra.
La unió es faria a partir de la recent creada Reserva Natural d'Orlu amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu en el Pallars i del Parc Natural Comunal Valls del Comapedrosa en Andorra. El punt central d'aquest parc transnacional seria el pic de Medacorba, de 2.914 metres, i que es troba en la confluència de les fronteres entre Catalunya, Andorra i França.
El parc portaria el nom del Parc de les Tres Nacions i l'objectiu primer seria el de preservar aquesta zona dels Pirineus. Un projecte que recull la idea del muntanyenc de l'Arieja Michel Sébastien feta fa quaranta anys. Ara, la societat civil i política del departament francès se l'han feta seva ja que veuen en el parc una oportunitat per sortir de l'aïllament que pateix de forma crònica l'Arieja, segons informa el diari lleidatà La Mañana.
A la necessitat de protegir una de les zones més ben conservades del Pirineu -l'Arieja és un dels llocs més verges-, les autoritats i els agents econòmics hi veuen l'oportunitat de desenvolupament econòmic gràcies a la creació d'aquest espai transfronterer com a pol d'atracció turística i d'impuls de l'economia.
L'Arieja insisteix en un parc natural que l'uneixi amb Andorra i Lleida
L'espai portaria el nom de Parc de les Tres Nacions
DIJOUS, 31 DE DESEMBRE DE 2009 14:33 - DdA/Agències - Andorra la Vella
La unió es faria a partir de la recent creada Reserva Natural d'Orlu amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu en el Pallars i del Parc Natural Comunal Valls del Comapedrosa a Andorra. El punt central d'aquest parc transnacional seria el pic de Medacorba, de 2.914 metres, i que es troba en la confluència de les fronteres entre Catalunya, Andorra i França.
El parc portaria el nom del Parc de les Tres Nacions i l'objectiu primer seria el de preservar aquesta zona dels Pirineus. Un projecte que recull la idea del muntanyenc de l'Arieja Michel Sébastien feta fa quaranta anys. Ara, la societat civil i política del departament francès se l'ha feta seva ja que veuen en el parc una oportunitat per sortir de l'aïllament que pateix de forma crònica l'Arieja. A la necessitat de protegir una de les zones més ben conservades del Pirineu -l'Arieja és un dels llocs més verges-, les autoritats i els agents econòmics hi veuen l'oportunitat de desenvolupament econòmic gràcies a la creació d'aquest espai transfronterer com a pol d'atracció turística i d'impuls de l'economia. | 0.670942 | curate | {"ca": 0.9888641425389755, "it": 0.006310319227913883, "en": 0.004825538233110616} | http://www.amicsdelarabassa.org/index.php/mitjans-de-comunicacio/retalls-de-premsa/282--larieja-promou-un-parc-natural-transpirinenc-que-els-uneixi-amb-andorra-i-lleida-?tmpl=component&print=1&page= |
wikipedia_ca_20230401_0_693655 | Riera de Cornet
La Riera de Cornet anomenada també Riera de Guardiola és una riera situada als termes municipals de Sant Salvador de Guardiola, Manresa i Castellgalí. És la riera més notable del terme de Sant Salvador de Guardiola.
Recorregut.
Té el seu origen a l'extrem sud de Sant Salvador de Guardiola, on s'uneixen varis torrents sent els més importants el Torrent de Valldeperes, el Torrent de Ca l'Oller, el Torrent de la Font del Boix, el Torrent de Julenques, el Torrent de Cal Bonsatre i el Torrent dels Pèlecs. El seu recorregut per Sant Salvador de Guardiola voreja el poble per l'est i fa un gir cap a l'oest poc abans d'arribar a la depuradora de Sant Salvador de Guardiola. La riera serpenteja amb varis meandres al acostar-se al límit municipal de Castellgalí i passa pel costat de la masia de Cornet (de la qual rep el nom) ja a Castellgalí. Pocs quilòmetres més enllà vira cap al sud esquivant la muntanya de Montlleó, passa per sota la C-55 i desemboca al riu Cardener, del qual n'és afluent, al costat del camp de golf la Roqueta. La seva màxima longitud és de 22,57km incloent el torrent de Julenques.
Afluents.
Terme de Sant Salvador de Guardiola.
- Torrent de Valldeperes
- Torrent de Cal Bonastre
- Torrent dels Pèlecs
- Torrent de Ca l'Oller (provinent del Bruc)
- Torrent de la Font del Boix (provinent del Bruc)
- Torrent de Julenques (provinent del Bruc)
- Torrent de Cal Bonsatre
- Torrent de Can Roca
- Torrent de Torroella
- Riera de Castellfollit del Boix (provinent de Castellfollit del Boix)
- Torrent de les Fonts
- Torrent de Montgròs
- Torrent del Graell
- Torrent de la Por
- El Rasot
Gorgs.
Terme de Sant Salvador de Guardiola.
- Gorg de la Casanova
- Gorg de la Llosa
- Gorg de l'Oller
Terme de Castellgalí.
- Gorg Salat (Rep el seu nom a causa de la sal introduida a la riera per la Font del Gorg Salat)
Successos notables.
L'any 1912 el botànic Pius Font i Quer donà a conèixer l'existència de la Font del Gorg Salat i n'analitzà la salinitat obtenint un valor de 3.074 mil·ligrams de clorur per litre. Actualment els valors són similars. L'origen de la salinitat és degut al mateix jaciment salí que l'explotat a Cardona.
Durant la Guerra Civil, a la reraguarda republicana, varen ser-hi assassinades dues monjes. Actualment hi ha un monument no massa lluny de la riera al seu homenatge. | 1 | perfect | {"ca": 0.9349912739965096, "en": 0.014834205933682374, "es": 0.031413612565445025, "fr": 0.018760907504363003} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=693656 |
mc4_ca_20230418_5_583347 | L'escriptor Jordi Puntí, autor de la reeixida novel.la Maletes perdudes, serà a la Biblioteca Central d'Igualada per trobar-se amb els membres de tots els clubs de lectura de les biblioteques anoienques. La trobada tindrà lloc el dijous, 15 de març, a les 7 de la tarda, i s'emmarca dins del cicle El club del llibre, que organitza la Diputació de Barcelona per posar a l'abast dels lectors autors contemporanis.
D'aquesta manera, lectors i lectores tindran una bona oportunitat per compartir amb aquest autor inquietuds i reflexions a l'entorn de la seva obra i del fet literari en general. El moderador del Club de lectura de la Biblioteca Central d'Igualada, Jaume Farrés, serà l'encarregat de conduir la vetllada.
Jordi Puntí ha publicat tres llibres de narracions: Pell d'armadillo (1998), Animals tristos (2002) i Set dies al vaixell de l'amor (2005), amb dibuixos de Mariscal. El director Ventura Pons va adaptar les seves narracions a la pel.lícula Animals ferits. També és autor de Maletes perdudes (2010), novel.la guanyadora del Premi Llibreter, Amat-Piniella 2011, Lletra d'Or i Premi Nacional de la Crítica. Precisament aquest títol va ser el més sol.licitat en préstec pels usuaris de la biblioteca igualadina durant el passat any 2011. D'altra banda, el seu darrer llibre és Els castellans (2011), que recull una sèrie d'articles sobre la immigració espanyola als anys 70 i memòria personal de l'autor en un poble industrial català.
L'escriptora nord-americana Siri Hustvedt va ser l'encarregada d'encetar el cicle de xerrades d'El club del llibre el mes de novembre de 2011, a la Biblioteca del Prat de Llobregat. En aquella trobada ja hi van participar els membres dels diversos clubs de lectura de la Biblioteca Central d'Igualada, que forma part de l'Institut Municipal de Cultura.
Institut Municipal de Cultura/Biblioteca Central d'Igualada/Biblioteca de Vilanova del camÍ
Article/post 606 - J.M. Solé - Vols llegir? - Ràdio Nova
2012 Actualitat Anoia biblioteca Central biblioteca Vilanova del Camí club de lectura Igualada Jordi Puntí lectures particulars noticies presentacions radio nova Vilanova del Camí | 0.852942 | curate | {"ca": 0.9460737937559129, "es": 0.04304635761589404, "en": 0.010879848628192999} | http://volsllegir.blogspot.com/2012/03/jordi-punti-amb-els-clubs-de-lectura-de.html |
mc4_ca_20230418_18_109793 | Carrer 4 de setembre, és de V.A.Estellés ? | La Cerdanya des de Can Fanga
« Scottish faces
Llavors de futur »
Carrer 4 de setembre, és de V.A.Estellés ?
5 Setembre 2010 per rcasas22
A l’estiu un desconnecta i , tot i així i sense saber com, s’hi troba sorpreses.
Així el blogaire que passeja va trobar aquest carrer a la vila de Perpinyà. El primer que em va venir al cap va ser que els nordcatalans celebren l’Onze de Setembre amb una setmana d’anticipació. Però en tornar a la realitat blogaire de Can Fanga s’hi va trobar amb sopars, homenatges , publicacions de versos inèdits i articles sobre el nostre poeta Vicent Andrès Estellés.
La idea de fer la Diada Estellés ha partit de Josep Lozano i el recull que està fent Víctor Pàmies
He conegut la seva obra a València a inicis dels anys 80 i els seus versos venien penjats dels pentagrames que va omplir l’Ovidi Montllor. Poc després em feia amb una antologia impressa per Quaderns 3 i 4 .
Ara dècades després, a la paella hi arribo tard, però encara hi sóc a temps de recollir alguns versos que reflecteixen trets del nostre poeta.
Un poeta que posa paraules al que passa a la seva terra:
A la gent senzilla:
més no mesquí.
L’amor i el sexe els expressava amb fets i no paraules:
El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l’enyorança amarga de la terra,
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé,
Com a epitafi només sabria transcriure el seu propi:
M’agradaria, encara,
al carrer, inquirint: “¿Que qui s’ha mort?”
“És el fill del forner, que feia versos.”
PD. Carrer 4 de setembre de V.A: Estellés? Tant se val. Ell preferiria que : obres el pa/ l’enrames cru amb un pessic de sal/després el torres una mica i basta.
Arxivat a 4ratlles | Etiquetat cultura, fotografia, literatura, poesia | 9 comentaris
a 5 Setembre 2010 a 8:30 pm | Resposta Víctor Pàmies i Riudor
El món és un mocador, Rafael! Quines casaualitats, oi? L’any que ve podem anar a Perpinyà a celebrar la Diada Estellés! 🙂
a 5 Setembre 2010 a 9:29 pm | Resposta carme
Mai no és tard per afegir-se… fa gràcia trobar aquests coincidències!
Una tria molt maca de fragments de poemes!
a 6 Setembre 2010 a 8:34 am | Resposta Pilar
Jo també vaig arribar tard. Així que m’he limitat a passejar amunt i avall de la catifa de versos que heu fabricat entre tots, amb la veu de fons de l’Ovidi.
Molt gratificant aquest passeig.
a 6 Setembre 2010 a 4:13 pm | Resposta Elvira
Has fet un apunt interessant , no coneixia l’epitafi per exemple…gran poeta l’Estellés!
a 6 Setembre 2010 a 4:47 pm | Resposta rcasas22
Gràcies Víctor, Carme, Pilar i Elvira per passar-vos per ca meua.
Passejar per València de la mà dels versos de l’Estellés és un plaer.
a 6 Setembre 2010 a 7:17 pm | Resposta montse
Qui sap fer versos que arriben al poble, es mereix tot aquest homenatge.
a 6 Setembre 2010 a 7:21 pm | Resposta rcasas22
a 7 Setembre 2010 a 7:31 am | Resposta Sandra
Donçs mira, no seria mala idea a un carrer nou batejar-lo Vicent andrés Estellés, a Carcassone hi ha la Rue Voltaire, la Rue Baudelaire, per tant…
com sempre l’estil genuí de Can Fanga en el teu post.
a 7 Setembre 2010 a 8:51 am | Resposta rcasas22
i no només a València, sinó a unes quantes ciutats més. | 0.727704 | curate | {"ca": 0.825503355704698, "fr": 0.024288910194950462, "de": 0.006072227548737616, "fi": 0.006391818472355385, "id": 0.006391818472355385, "en": 0.014701182486417386, "vi": 0.00031959092361776926, "pt": 0.116331096196868} | https://rcasas22.wordpress.com/2010/09/05/carrer-4-de-setembre-es-de-v-a-estelles/ |
mc4_ca_20230418_2_12699 | Antares Consulting > Polícas de salud y hospitales > Serveis > Infraestructures i equipaments
En el disseny de noves infraestructures sanitàries s’ha de treballar per un hospital humà i accessible, orientat a les necessitats i preferències dels pacients, atractiu i enriquidor per als professionals, integrat amb la resta de dispositius assistencials i amb la seva comunitat, eficient, resolutiu, segur, innovador, flexible i sostenible, financera i funcionalment, i respectuós amb el medi ambient.
Per això, és necessari conèixer el funcionament diari d’un hospital, les necessitats, exigències i preferències dels pacients i les seves famílies, així com les necessitats dels professionals.
A més, en un entorn cada vegada més complex i dinàmic, l’acció pública s’ha de caracteritzar per la recerca de formes d’intervenció més flexibles:
separant els papers de gestió i prestació de cures i
analitzant els beneficis de la participació del sector privat, tant en la construcció d’infraestructures sanitàries com en la gestió dels serveis. D’altra banda, la importància de la tecnologia en les cures, el seu cost, i l’escurçament del cicle de vida plantegen la necessitat de planificar i gestionar de manera eficient la tecnologia mèdica. Des d’ Antares Consulting, oferim suport puntual o continuat a les institucions sanitàries en tots els aspectes relacionats amb la planificació, avaluació, adquisició, gestió, utilització i manteniment de la tecnologia mèdica.
Exemples de projectes que desenvolupem en aquesta àrea:
Pla director d’espais
Pla funcional d’espais
Plans d’obertura i trasllat
Pla d’equipaments
Dimensionat i planificació de tecnologia mèdica
Adquisició, gestió i utilització d’equipaments
Gestió del manteniment de tecnologies mèdica Copyright © 2010 Antares Consulting S.A. Tots els drets reservats | Avís Legal | 0.801553 | curate | {"es": 0.0512396694214876, "ca": 0.9487603305785124} | http://www.antares-consulting.com/ca_ES/main/detalleservicio/Servicio/6/apartado/H/idUnidad/3 |
mc4_ca_20230418_7_634046 | Pirata | One Piece Català Wiki | FANDOM powered by Wikia
Pirates, Ocupacions
S'ha redirigit des de: Pirates
Nom japonès: 海賊
Nom anglès: Pirate
Nom català: Pirata
En el món de One Piece un pirata és qualsevol que alça una Jolly Roger, tant si es comet un acte de pirateria o no. Encara que per ser pirata no t'han de posar recompensa, si que l'armada et pot arrestar. Es diu que els Bandits de muntanya són tot el contrari dels pirates, ja que entre ells no es solen portar gaire bé.
Hi ha dos tipus de pirates a One Piece, però els termes només surten al capítol del Romance Dawn. A la versió corrent de One Piece no es mencionen i és dubtós que s'apliquin.
Tipus de pirates Edita
Es va mencionar per primer cop al Romance Dawn v.1, els dos tipus de pirates són els "Pacífics" (ピースメイン Pīsu Mein) i els "Morganeer" (モーガニア Mōgania). Aquests dos termes es mencionen una vegada més al Romance Dawn v.2 i al capítol 5 de Wanted!, però no han estat mencionats a la sèrie de One Piece en si. Això també és perquè la majoria de pirates són normalment una barreja de tots dos tipus.
També hi ha un altre tipus de pirates, anomenats pirates "novells", que els del Barret de Palla van començar a ser-ho abans del Time-skip. De fet, tots els anomenats "Supernoves" junt amb els Pirates d'en Bellamy des d'abans del Time-skip es denominen "novells". No se sap què es el que qualifica a una persona o a una tripulació de ser un "nova" encara que la paraula significa que són principiants. Això pot voler dir que aquests pirates porten actius durant un temps curt i són relativament nous, encara que hi ha un cas d'un "nova" que porta més de tres anys sent pirata.
Les noies pirata, encara que és inusual, no són estranyes. La raó pot venir de l'antiga superstició de que una dona a un vaixell porta mala sort, però també pot ser degut a que els pirates són uns personatges desagradables. Més sovint que no res, les dones pirates tendeixen a ser capitanes de la seva tripulació, amb algunes excepcions, com els del Barret de palla, els Pirates d'en Foxy i els Pirates d'en Barbablanca.
"Pacífics" Edita
Descrits al Romance dawn, un pirata "Pacífic" són aquells pirates que van en busca d'aventures sense que els import trobar un tresor o lluitar contra altres pirates. En Ruffy, en Brook, en Shanks i en Barbablanca en són molt bons exemples. Això no vol dir que no robin un tresor d'altres si se'ls presenta una bona oportunitat, però la seva meta no és posseir-lo i l'avarícia no és la seva principal motivació. Normalment, un pirata "Pacífic" veu a la seva pròpia tripulació com el seu tresor més preuat.
Alguns pirates comencen sent pacífics però amb el temps poden haver tingut una gran pèrdua o una corrupció, i s'acaben semblant més als tipus Morganeer. El millor exemple és en Crocodile, de qui se'n diu que sent jove era semblant al Ruffy, o en Gekko Moriah, que va assegurar que era exactament com en Ruffy fins que va perdre la seva tripulació al Nou Món.
"Morganeers" Edita
Els Morganeer lluiten per tresors i per les seves ambicions personals. Són avariciosos i els encanta lluitar només per provocar la pena i la misèria dels altres. La majoria dels pirates que han conegut en Ruffy i la seva tripulació eren morganeers. A en Ruffy no li agraden gens i només vol reclutar pirates "pacífics". Ja al principi de la història, els dolents de One Piece estan basats sota aquest concepte, com el Buggy, en Kuro o el Don Krieg. Els pirates "pacífics" només els roben a ells, llavors es podria dir que les relacions entre els dos tipus no són gaire bones.
Els pirates morganeer no veuen a la seva tripulació com a un valuós avantatge i els podrien assassinar amb facilitat com es demostra d'en Don Krieg. En Kuro tampoc no s'ho va pensar dues vegades abans de massacrar els seus subordinats, i la única simpatia que va demostrar cap a ells va ser quan en Ruffy el va parar i ell va dir que els mataria perquè no patissin.
També, la majoria dels morganeer no tenen un somni, i si el tenen és sobre dominar el món o alguna cosa semblant. Només hi ha alguns pirates morganeer que mostren simpatia cap a la seva tripuació com en Vander Decken IX, en Barbamarró, l'Arlong, en Buggy o inclús el mateix Barbanegra.
Jerarquia dels mars Edita
Els quatre Blues Edita
Generalment, els pirates de fora la Grand Line acostumen a ser més febles que els de l'oceà més gran del món. sovint, la Marina els deixa en pau, ja que tenen l'atenció enfocada a la Grand Line més que a la resta de món.
Això no vol dir que no siguin pirates malvats, perquè fins i tot en el mar més dèbil de tots, l'East Blue, s'hi han trobat homes poderosos com l'Arlong o en Don Krieg. Normalment, la gent dels quatre mars no tenen tant d'accés a les fruites del diable o coneixement sobre elles. La majoria de pirates d'abans dels del Barret de Palla van entrar a la lluita de la Grand Line utilitzant alguna arma o altra, excepte en Buggy (que la seva fruita la van trobar els Pirates d'en Roger a la Grand Line).
La Grand Line Edita
Mentre que hi ha tripulacions pirates vagant-hi, la majoria dels pirates poderosos resideixen en aquest mar. Són els anomenats Shichibukais i els Yonko.
Generalment, la majoria dels pirates més dèbils són retinguts per la Marina o els Shichibukais abans no progressin massa. Les tripulacions menys afortunades no arriben ni a la primera illa a causa que no entenen com funciona el temps a la Grand Line. La Grand Line és el lloc on és més probable que trobis usuaris de fruites del diable, siguin o no pirates.
A la segona meitad de la Grand Line els pirates més poderosos són els Yonko. La segona meitat de la Grand Line és el seu tauler de joc i forma part d'un tros del món de One Piece perillosament equilibrat.
A causa de la Red Line, la Grand Line està separada en dues meitats. La primera s'anomena Paradís mentre que la segona Nou Món.
Supernoves Edita
Qualsevol pirata novat que té una recompensa més alta de 100.000.000 es considera impressionant, i són considerats "Supernoves" (超新星 Chōshinsei). La Pitjor generació (最悪の世代 Saiaku no Sedai) de Supernoves va ser durant l'Era Daurada dels Pirates, quan casitots els onze que hi havien van aparèixer a l'Arxipèlag Sabaody, cadascun amb una recompensa més alta de 100.000.000, i cada membre han causat gran influència en el Nou Món, així com guanyant-se cada cop més mala fama.
El Rei dels Pirates Edita
Gol D. Roger, conegut com a Gold Roger, el Rei dels Pirates
El Rei dels Pirates és el pirata viu més fort del món i el que posseeix el tresor més gran mai vist, que més tard ha estat anomenat One Piece.
El terme de "Rei dels Pirates" originalment era simplement un sobrenom per a en Gol D. Roger, per a distingir-se d'entre els altres pirates. Després de l'execució d'en Roger, la gent va passar a parlar del nom com a un títol, igual que al principi, el One Piece era simplement "El tresor dels Pirates d'en Roger" fins a la mort del Rei dels Pirates. El pirata Monkey D. Ruffy busca convertir-s'hi 22 anys després.
Abans de la seva mort el pirata Roger va amagar el One Piece i circulaven rumors que l'havia amagat a Raftel, la illa del final de la Grand Line. El frenesí de descobrir i posseir el tresor va ser tant massiu que va provocar "La gran era dels pirates". Fins que el One Piece no es trobi, no hi haurà un Rei dels Pirates.
Fins a la seva mort, la persona que estava més a prop de convertir-s'hi era en Barbablanca. Molta gent que han conegut a en Ruffy, com la Vivi, el Coby i el Helmeppo, creuen que ell serà el futur rei dels pirates; l'àviia Kokoro d'adreçava a en Ruffy com a Rei dels Pirates i la Shakuyaku va declara que ella i en Silvers Rayleigh estaven convençuts que en Ruffy conseguiria el seu somni.
Les raons per a una persona de voler ser el Rei dels Pirates varien, en Gekko Moriah i en Barbanegra desitgen obtenir-lo per el poder i l'influència que aquest títol els provocaria, mentre que altres com els Yonko es consideren candidats perquè són molt forts i hi estan molt a prop, però cap dels dos sembla que tinguin gaire interès en aconseguir-lo, excepte en Barbanegra que posteriorment substitueix a en Barbablanca com a un dels Yonko. Encara que altres com en Ruffy o en Crocodile (o així era quan va partir) desitgen convertir-se en el Rei dels Pirates perquè és el seu somni. En Ruffy (i en Crocodile quan era jove) sembla que ho volen per les aventures que comporta arribar a ser el Rei dels Pirates. Es diu que el Rei dels Pirates governa tots els mars (l'Eneru li pregunta a en Ruffy sobre quin és el país que governa el Rei dels Pirates [després de que en Ruffy digués que ho seria], en Ruffy diu que el Rei dels Pirates és el rei del mar, i l'Eneru diu que seria un títol interessant).
Història de la pirateria Edita
Abans de l'Era Daurada Edita
Els pirates han estat sempre part del Món de One Piece. El grup més vell de pirates mencionats eren els d'en Dorry i en Brogy de fa més de 100 anys. Però, encara que hi havien pirates abans, cap d'ells van causar danys considerables com per sacsejar el món.
Llavors tot va canviar amb l'arribada del gran pirata Gol D. Roger (i altres com l'Edward Newgate i el Shiki). En Roger va fer el que ningú havia fet abans - conquerir el Grand Line. I ho va fer amb èxit, en fer-ho es va dirigir a Raftel i va deixar alguna cosa en algun lloc del món, la seva possessió més preuada, el One Piece. En Roger va portar amb si un aire de romanç sobre ser un pirata i després de la seva mort les seves paraules finals van fer que molts homes es llancessin a la mar per convertir-se en un pirata. Les coses mai seran el mateix una altra vegada.
L'Era Daurada dels pirates. Edita
La mort de Roger va enviar molts pirates a la Grand Line, amb l'esperança de trobar el seu tresor i convertir-se en el Rei dels Pirates. No obstant això, amb la nova onada dels pirates es va produir un nou canvi que fins i tot Barbablanca va assenyalar.
Durant les següents dècades, les velles figures de l'era d'abans dels pirates van començar a desaparèixer a causa de tant de temps. Per això queden cada vegada menys persones conscients dels dies de la pirateria abans de la mort d'en Roger. Molts vells valors compartits pels pirates de l'època pre-pirata lentament van començar a morir. Fins i tot una vegada que les cançons cantades com el Mam d'en Binks han començat a desaparèixer de la memòria, encara hi ha gent que encara recorden els vells temps de la pirateria (com en Brook i en Shanks). Malgrat que els nous pirates encara adopten aquests valors, alguns van completament cap a una direcció diferent, la més destacada és en Doflamingo que parla d'una nova era, on els pirates haurien de deixar de tenir somnis.
Amb la Gran Era dels pirates fora de control, el Govern Mundial es va interessar profundament. En resposta, van crear els Shichibukais i els van enviar a matar altres pirates perillosos. El Govern Mundial també es va deixar fàcilment manipular per l'Spandam en una maquinació per adquirir el Plutó, per combatre l'augment de l'activitat dels pirates, sense adonar-se que tenia segones intencions en ment.
La Nova Era Edita
Al principi de la història la Nova Era s'estava apropant molt de pressa. Aquesta nova era dels pirates va portar molts canvis al món. Diversos personatges que l'han esmentat parlaven d'un món a la vora del caos, o una gran època en què els pirates ja no persegueixen els seus somnis.
En relació a aquesta era que s'aproxima, en particular, va ser la captura de la Marina del comandant de la segona divisió d'en Barbablanca, l'Ace Puny de Foc. Aquesta acció significativa va fer que els Shichibukais i la Marina es congreguessin per preparar una guerra contra si mateix Barbablanca. Durant la guerra, l'Ace i en Barbablancavan morir intentant enderrocar Marineford. També va ser notable que abans que en Barbablanca morís, les seves últimes paraules proclamen l'existència real d'una peça que també pot ajudar a augmentar la quantitat de pirates que van cap al mar pel tresor. Finalment en Barbablanca, que es va ocupar que l'Era dels Pirates seguís, va morir, deixant als seus vasts territoris de conquesta per altres pirates del Nou Món. També cal assenyalar que després que en Barbanegra li prengués els poders de la fruita Gura Gura d'en Barbablanca, va dir que aquesta era seria "la seva era" cridant en veu alta per a tothom a Marineford i l'Arxipèlag Sabaody l'escoltés. La "Nova Era" és una frase que s'utilitza per emfatitzar el fet que el món està canviant, i diferents pirates, òbviament tenen diferents idees sobre el que la propera era serà. En Bellamy creu que l'era venidora seria una edat sense somnis, mentre que en Barbanegra creu tot el contrari.
Entre l'edat d'or i la Nova Era, onze millors pirates novats, amb recompenses de més de
100,000,000 procedents de nou diferents tripulacions pirates van arribar a l'Arxipèlag Sabaody abans de la Guerra d'en Barbablanca, cadascun havent-se guanyat la seva reputació. Van ser anomenats per la Shakuyaku com "Els Onze Supernoves", dient que un dels supernoves podria ser potencialment responsable d'inspirar a una nova generació de pirates i també forjar la Nova Era. Tots els Supernoves (amb l'excepció d'en Zoro) van ser testimoni de la batalla de Marineford, mentre que en Ruffy i en Trafalgar Law Law van participar activament en la guerra davant.
Amb l'inici de la nova era, una nova onada de pirates es va fer a la mar a la recerca del One Piece, després d'haver sentit a en Barbablanca confirmar la seva existència. Un nombre de pirates de l'era anterior van escapar del nivell 6 d'Impel Down, i en X Drake Drake va assenyalar que una nova era també significa que els propis marines ara han de canviar. No obstant això la direcció exacta d'aquesta nova era encara és deconeguda.
Els Onze Supernoves i en Barbanegra s'han donat a conèixer com la "Pitjor generació" per al món. Cada vegada que algun d'ells provoca un incident, altres tripulacions pirates s'involucren i acaben sent aniquilades. En Barbamarró i la seva tripulació van ser devastats per en Basil Hawkins i la seva tripulació, els Pirates d'en Kid van exterminar sense pietat i van crucificar una tripulació pirata desconeguda que estaven tractant de tornar al Paradís. Els Pirates d'en Barbanegra van derrotar i van capturar als Pirates de la Bonney i van fer que siguessin arrestats pels marines, encara que els seus destins eren desconeguts.
Els Mercenaris i els pirates sovint els tracten per iguals. L'única diferència real és que els mercenaris es poden considerar "pirates contractats", que són contractats per treballar per als seus governs contra altres nacions en els mars, i en general se'ls permet fer el que vulguin sempre que no ataquin a les naus dels països per qui treballen. No obstant això, els pirates treballen per a ningú i treballen segons el seu criteri. A One Piece, els Shichibukai es basen en "Mercenaris", però els del Barret de palla han realitzat accions que caurien en aquesta classificació, així com ajudar a Alabasta contra en Crocodile (originalment la Nami només va accedir a protegir la Vivi a canvi de diners).
L'Era d'or dels pirates que va començar en Gold Roger està basada en l'era dels pirates del món real.
"El Rei dels Pirates" era un títol per uns pirates japonesos molt poderosos que operaven al Mar Inland.
Obtingut de «http://ca.onepiece.wikia.com/wiki/Pirata?oldid=91841» | 0.806616 | curate | {"en": 0.007183339923553447, "ca": 0.9859628311585606, "pt": 0.0010544352181362858, "es": 0.0003295110056675893, "it": 0.0011203374192698037, "de": 0.004349545274812179} | http://ca.onepiece.wikia.com/wiki/Pirates |
macocu_ca_20230731_8_86322 | Inici > Actualitat > Notícies > Noves biografies de dones que han trencat sostres de vidre i lectures sobre igualtat de gènere
01 de Febrer de 2021
Descobreix més dones valencianes que han fet història i han contribuït a la igualtat de gènere
Un viatge fascinant per les biografies de dones que han marcat la nostra història i que, malgrat tot, han estat injustament oblidades.
Saps qui va ser Carmelina Sánchez-Cutillas? I Maria Cambrils? Coneixes Tesa? Són dones valencianes que han marcat la història, la de sempre, la d'abans i també la d'aquestos moments actuals que estem vivint. Et presentem algunes de les protagonistes de "Més dones valencianes" a continuació:
Carmelina Sánchez-Cutillas fou una escriptora valenciana que va cultivar la poesia, la narrativa i la història. Era coneguda com "la cronista de la vida". María Cambrils fou escriptora autodidacta i feminista. Va arribar a formar parte de l'elit intel·lectual obrera como articulista i conferenciant.
Rosa Serrano va nàixer a Paiporta l'any 1945. És escriptora de narrativa infantil, traductora i editora, i sempre s'ha destacat pel seu compromís cultural en favor del valencià. L'any 1990 va posar en marxa, junt amb altres companys i companyes, l'editorial Tàndem Edicions, adreçada als lectors infantils, un sector que en aquell moment no tenia oferta literària en la nostra llengua.
Xelo Miralles és una periodista y presentadora de televisió. Fou la primera cara que vam conèixer quan arrancaren les emissions de Canal Nou i, durant anys, presentaria els seus informatius a la primera cadena de televisió autonòmica valenciana.
La cantant de rap valenciana Tesa, l'enamorada de la dolçaina Laia Puig Olives, l'artista Paula Bonet o la jove pilotaire Ana Puertes Espadas són altres dels referents femenins que trobaràs a Més dones valencianes que han fet història. Descobreix les seues vides amb aquest àlbum ple de curiositats i precioses il·lustracions.
Sinopsi Més dones valencianes que han fet història
Maria Viu (Burjassot) és llicenciada en Filologia Catalana. Ha elaborat material didàctic adreçat a diversos nivells educatius, així com articles de divulgació relacionats amb la didàctica de la llengua.
Tres Voltes Rebel, Eli M. Rufat, Raquel Carrero (Rakufrecsia) i Naranjalidad repeteixen experiència en aquest nou recull de referents femenins valencians.
El seua lectura àgil està recomana tant per a lectors i lectores adults com per a joves a partir de 12 anys
No et perdes la primera part!
Dones valencianes que han fet història, publicat l'any 2019, es va convertir en tot un èxit literari ràpidament, la qual cosa evidenciava la manca de referents feminins a la societat valenciana. De fet, i tal com expliquen les autores a l'article "Les valencianes que mouen el món", publicat al Levante EMV:
«Quan explicàvem l’anterior llibre, moltes persones ens preguntaren per què havíem triat uns noms i no uns altres. La resposta era senzilla: teníem un espai limitat i volíem que la selecció fóra representativa: dones valencianes de totes les èpoques i de tot el territori, però, sobretot, dones que pogueren esdevenir un referent per als i les joves del futur. Dones que mereixien formar part de l’imaginari col·lectiu valencià. Però la llista era tan llarga que ens vam animar a donar-li continuïtat. En aquest segon llibre, en el qual volem oferir una panoràmica encara més àmplia i diversa.»
Més lectures sobre igualtat de gènere
El protagonista d’aquesta història només té un desig: vol una falda. Però aconseguir-la no serà fàcil. | 0.814717 | curate | {"ca": 0.9828326180257511, "pt": 0.008869814020028613, "es": 0.008297567954220314} | |
mc4_ca_20230418_8_181347 | Best Worldwide wholesale electronics, consumer electronics supplier–OS-BOTIGA (A tot el món en línia majorista).You can buy a cheap discount electronics and PC Accessories, include: accessoris de les peces de poma, 3G & Wireless card,tablet pc, iphone, ipad, camera, flash card, MP3/MP4 player, car electronics, accessoris de videojocs etc.
Posted in News & esdeveniments and tagged organització de caritat, comerç de matèries primeres, Creu Roja de Hong Kong, càmera Kodak, moments memorables.
Comerç electrònic càmera Kodak Creu Roja de Hong Kong A tot el món en línia majorista Comerç exterior comerç de matèries primeres 3targeta sense fils G OS-BOTIGA Europa organització de caritat moments memorables difondre l'amor a tot el món accessoris de videojocs organitzacions de caritat per donar Disc Blu-ray blu-ray electrònica a l'engròs a tot el món de productes electrònics de consum accessoris de les peces de poma | 0.591141 | curate | {"en": 0.3707742639040349, "ca": 0.6292257360959651} | https://www.os-store.org/ca/os-store-promised-to-love-the-worldto-the-hong-kong-red-cross-donations/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_60210 | Aquesta setmana els alumnes del Parvulari han iniciat els Ambients d'Aprenentatge. Després de dos anys de pandèmia hem pogut tornar a recuperar els ambients internivells, la qual cosa ens permet afavorir, entre altres coses, la relació i cooperació entre els infants de 3, 4 i 5 anys. Aquest curs en tenim un ambient nou, el de RAONEM. | 0.740451 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.safalleida.com/dia-a-dia/ambients-daprenentatge-2 |
crawling-populars_ca_20200525_5_82511 | Mercè Rosich, regidora delegada de Gent Gran de l'Ajuntament de Manresa, ha visitat aquest matí Cecília Puigcercós Vidal, nascuda el 25 de febrer de 1917 al carrer Guimerà de Manresa per lliurar-li un obsequi i un ram de flors en nom del consistori per commemorar el seu centenari.
Si bé va néixer el dia 25 de febrer, no va ser fins al 2 de març que va ser inscrita al registre pel seu pare, per tant la celebració s'ha dut a terme el mateix dia en què apareix al DNI.
L'homenatge s'ha celebrat a l'habitatge on resideix, al carrer Alcalde Armengou. Puigcercós és una dona totalment autònoma que cada matí s'acosta a peu fins a Crist Rei i després aprofita per fer les compres.
A la tarda, descansa i dedica el temps a algunes de les seves aficions: la lectura, els mots encreuats i escoltar música clàssica.
Durant molts anys, Cecília Puigcercós va ser brodadora, i va arribar a tenir una botiga de llenceria al carrer Vallfonollosa. Actualment conviu amb la seva neboda, Cecília Farré
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.Â
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 | 0.825731 | curate | {"ca": 1.0} | : /manresa/2017/03/02/100-anys-dia-peu-crist/402512.html |
mc4_ca_20230418_6_323012 | La llançadora entre sa Ràpita i es Trenc inicia el seu servei aquest diumenge
21 abril 2019 05:22
#saRàpita#EsTrenc
La llançadora entre sa Ràpita i es Trenc comença a funcionar aquest diumenge, 1 de juliol. El servei s'ofereix amb la Línia 530 que des del juny fa el recorregut entre Palma i sa Ràpita i ara s'amplia fins es Trenc.
Segons han informat, la llançadora tendrà sortida des de la parada del Club Nàutic de sa Ràpita i arriba a ses Covetes, parada situada a 250 metres del Parc Natural.
El servei, que es mantendrà fins el 31 d'agost, ofereix 11 expedicions d'anada i 11 de tornada de dilluns a diumenge.
La primera sortida des de sa Ràpita és a les 10.10 hores i la darrera des de ses Covetes, a les 18.45 hores. D'aquesta manera s'amplia l'horari respecte a l'any passat oferint una expedició més de tornada. | 0.753085 | curate | {"ca": 0.976629766297663, "pt": 0.023370233702337023} | https://www.dbalears.cat/part-forana/2018/06/29/316903/llan-adora-entre-rapita-trenc-inicia-seu-servei-aquest-diumenge.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_415051 | Bon Dia, Conec algunes persones (poques per sort,i votants del partit socialista per cert) que no vacunen als seus fills.Són "antivacunes" Són d'aquesta gent progre, que pensen que les vacunes són dolentes pel cos, que provoquen alergies, que estem fotent malalties al nostre cos, l'estem debilitant etc. En altres circumstàncies pensaria "que facin el que vulguin" però en aquest cas penso, osti, aquesta gent si n'augmenta el nombre poden suposar un risc per a la població!. Esteu vacunats? què en penseu de les vacunes? i de les persones que no es volen vacunar? Perquè hi ha gent que diu ser tan solidari que marxen a nicaragua a passar les seves vacances però després no volen vacunar els seus fills, siguent poc solidaris amb la comunitat on viuen?. Val que com que són pocs no tenen aquestes malalties pq en el nostre país la gran majoria de persones estem vacunats però i si tothom fés el mateix que ells?
Que son uns imbecils , recordo un capitol de Doctor House on en Hugh Laurie li fot una canya bestial a una borrega d´aquestes que no vacuna als seus fills , delirant ! !! !
tmiquel com et passes, fer servir el house per argumentar no val, només es pot fer si hi ha dubte de si es lupus (mai és lupus)
Es que si fos lupus ja no tindria emocio | 0.812901 | curate | {"ca": 0.9654340836012861, "en": 0.001607717041800643, "fr": 0.0008038585209003215, "es": 0.03215434083601286} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.