id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_8_321032 | Grandvalira culmina 3 años de intenso trabajo para recibir el evento más grande de su historia
Marcel Hirscher i Mikaela Shiffrin encapçalen la classificació de la competició, actualment aturada per la celebració dels Campionats del món a Suècia
Des que l'octubre del 2015 la Federació Internacional d'Esquí (FIS) va escollir els sectors de Soldeu El Tarter de Grandvalira per a la celebració de les Finals de la Copa del Món d'esquí alpí del 2019, l'estació ha treballat incansablement per fer realitat l'esdeveniment esportiu més gran de la història d'Andorra. La gran cita serà de l'11 al 17 de març, quan el país rebrà els millors esquiadors i esquiadores del món, que lluitaran pel títol a les pistes Àliga d'El Tarter, on es disputaran les proves de velocitat, i Avet (Soldeu), escenari de les disciplines tècniques.
Durant aquest temps, i més intensament a partir de la celebració de les finals de la Copa d'Europa de l'any passat, s'ha treballat per tal que l'estació disposi de la darrera tecnologia i totes les eines per tal de convertir l'Àliga i l'Avet en pistes de Copa del Món de referència a Europa. Un dels projectes ambiciosos que ho poden garantir és la plataforma esquiable de Soldeu, que ha permès ampliar l'arribada de la pista Avet, disposar de més espai per a les graderies, els equips i els patrocinadors, i millorar la logística de la retransmissió televisiva.
El director general del Comitè Organitzador, Conrad Blanch, ha explicat durant la presentació d'aquest divendres que l'estació “està preparada per oferir al món la seva millor cara”. Després d'enllestir la nova plataforma, els equips tècnics s'han centrat durant les darreres setmanes en posar a punt els dos traçats on es disputaran les diferents proves. Blanch ha explicat que el traçat de la pista Avet està ja a punt, mentre que pel que fa a l'Àliga falta acabar de condicionar la part superior però que estarà en perfecte estat de cara a la històrica cita.
Les dues pistes hauran de passar l'anomenat snow control el pròxim 28 de febrer. A part d'aquest tràmit, la FIS, un cop va haver validat les instal·lacions el passat mes d’octubre, no s'ha pronunciat més, donant plena confiança a l'equip organitzador de les Finals. Els dies previs a l'esdeveniment, caldrà instal·lar un total de 18.195 metres de xarxa de seguretat.
La presentació també ha comptat amb la presència del cap de Govern, Antoni Martí, en qualitat de president d’honor del Comitè Organitzador, que ha destacat que un esdeveniment d’aquestes característiques permet “associar la marca Andorra a l’elit esportiva mundial”. També ha pres la paraula el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, que ha tingut unes paraules emotives per a tots aquells visionaris que van creure en el projecte i ha esperonat a tots els andorrans a viure les finals com un espectacle únic que no es poden perdre. De la seva banda, Xavier Cornella, conseller executiu i director general de Crèdit Andorrà, el principal patrocinador, ha recordat que “ja fa més de mig segle que donem suport a l’esquí. El nostre compromís cap a aquestes Finals forma part d’un convenciment que ve de molt enrere i el temps ha avalat que aquest compromís era encertat”.
S'espera que la competició aplegui una norantena d'esquiadors, sumant els 25 corredors i corredores de cada disciplina, tot i que el nombre exacte se sabrà un cop es tanquin les inscripcions el 25 de febrer. Actualment, el circuit de Copa del Món està aturat perquè s'estan disputant els Campionats del Món a Åre, Suècia, una cita que se celebra cada dos anys.
Fins a la data, la classificació general masculina l'encapçalen l'imbatible esquiador austríac Marcel Hirscher, seguit pel francès Alexis Pinturault i el noruec Henrik Kristoffersen. En categoria femenina, l'americana Mikaela Shiffrin està en primera posició, l'eslovaca Petra Vlhová és segona i la suissa Wendy Holdener ocupa el tercer lloc. Les Finals de la Copa del Món Andorra 2019 no comptaran amb la llegenda de l'esquí Lindsey Vonn, ja que ha anunciat que es retira després dels mundials d'Åre, ni tampoc amb l'especialista en velocitat Aksel Lund Svindal, que també penja els esquís aquest febrer.
La competició mobilitzarà fins a 600 persones dels equips de cadascun dels 18 països participants.
Aquest hivern, tots serem campions
A banda del vessant competitiu, l'organització de les Finals de la Copa del Món ha fet un esforç per implicar tota la societat andorrana en l'esdeveniment, portant a tot arreu el lema “Aquest hivern, tots serem campions”. Així, s'espera que la gran cita tingui una repercussió sense precedents a Andorra: l'objectiu és assolir 25.000 persones de públic durant les cinc jornades de competició, aproximadament la meitat a Soldeu i l'altra meitat a El Tarter. Entre les xifres de difusió hi ha les 60 televisions amb drets de retransmissió, 35 de les quals emetran les proves en directe i els 700 milions potencials teleespectadors que es preveu que segueixin les proves. Andorra Televisió gaudirà dels drets de retransmissió i emetrà les proves en directe. A més, també s'instal·larà una pantalla gegant al centre d'Andorra la Vella on es podran seguir les proves per acostar la competició a tota la societat.
Un altre indicador del ressò mediàtic que tindrà l'esdeveniment són els 350 periodistes que l’organització preveu acollir durant els dies de la competició. Actualment ja s’han acreditat més de 200 periodistes.
A més, a banda de les proves esportives, també s'ha dissenyat un programa d'esdeveniments paral·lels per tal que el públic assistent pugui gaudir al costat dels seus ídols. Entre les activitats previstes hi ha una cerimònia d'inauguració a la pista Avet el 12 de març. També es farà un sorteig públic de dorsals el 16 de març, i durant tota la setmana hi haurà un programa d'animacions après-ski a L'Abarset, així com un espai d'exposició per tal que les principals marques d'esquí presentin materials i novetats. | 0.887713 | curate | {"es": 0.015970098538905877, "ca": 0.9840299014610941} | |
macocu_ca_20230731_3_70638 | Espai
La nostra tecnologia està present en el CORE dels més avançats satèl·lits, com l’Hispasat 36W-1
El 2010, Tecnobit va obtenir l’adjudicació del seu primer contracte en el sector Espai per desenvolupar i lliurar electrònica embarcada per a una missió espacial. El projecte tenia per objecte el desenvolupament de la unitat de control electrònic i de control de potència per a l’antena d’una de les càrregues útils que volaran en el satèl·lit Hispasat 36W-1.
Aquesta és una missió de telecomunicacions en òrbita geoestacionària operada per Hispasat i el llançament està previst per a l’any 2017. El contracte amb EADS CASA Espacio, la companyia líder del sector a Espanya, inclou el subministrament d’unitats de vol i de qualificació.
Hem desenvolupat electrònica perquè funcioni ininterrompudament sota condicions de radiació durant 15 anys.
La principal meta de la Divisió d’Espai de Tecnobit és consolidar-se com un agent actiu davant organitzacions privades fabricants de satèl·lits i, també, davant organismes europeus com l’Agència Espacial Europea (ESA). La companyia destaca com un dels seus principals valors la seva capacitat de produir al 100% els equips i solucions que demanden el sector, basats en electrònica digital aplicada a l Aviònica, l Optrònica (Electrònica òptica) i les Comunicacions (Datalinks, comunicacions òptiques, criptografia i interferències). Tecnobit compte, a més, amb infraestructura, saber fer i professionals qualificats, segons els estàndards de l’ESA, per esdevenir un important competidor en el mercat de l’Espai. | 0.847487 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_517269 | Enxampen l'exalcalde de Llavaneres camuflat i armat observant el tècnic que el va denunciar per assetjament - Ràdio Premià de Mar
Enxampen l’exalcalde de Llavaneres camuflat i armat observant el tècnic que el va denunciar per assetjament
TOPICS:Llavaneres
Bernat Graupera (Foto: El Periódico)
El Punt Avui informa que els Mossos d’Esquadra van enxampar dilluns l’exalcalde de Sant Andreu de Llavaneres, Bernat Graupera, amb dos ganivets i un esprai de pebre a l’aparcament d’un treballador de l’Ajuntament a qui havia fet assetjament laboral. Els fets van passar al carrer Sardenya de Barcelona, on viu l’empleat municipal. Després de deixar estacionat el cotxe i mentre sortia del pàrquing, es va encreuar amb un home que es tapava la cara amb un tapaboques i la caputxa de la jaqueta i amb una actitud sospitosa. Altres usuaris de l’aparcament també l’havien vist i havien alertat els Mossos, que van retenir l’home, van descobrir la seva identitat i també li van trobar a la motxilla dos ganivets i un esprai de pebre. Graupera va negar que volgués atacar ningú i va assegurar que només volia “investigar el patrimoni de l’empleat” amb l’objectiu de demostrar que s’hauria enriquit amb una operació urbanística del poble quan era cap del servei. Els mossos, però, van convidar el funcionari a denunciar el que havia passat i aquest es va dirigir a la comissaria per fer-ho. L’enfrontament entre tots dos s’arrossega des del 2007, quan Graupera va accedir a l’alcaldia de Llavaneres per primer cop. Una mala relació que va arribar a l’extrem que, el 2014, un jutge de Mataró va condemnar el ja llavors exbatlle per assetjament laboral.
Una moció de censura treu Bernat Graupera de l’alcaldia de Llavaneres
L’Empenta només pot millorar (5-2)
Arxivada la causa judicial contra l'exalcalde de Sant Andreu de Llavaneres | 0.833467 | curate | {"ca": 0.9706045479755963, "de": 0.009428729894620078, "es": 0.019966722129783693} | http://radiopremiademar.org/enxampen-lexalcalde-llavaneres-camuflat-i-armat-observant-tecnic-va-denunciar-per-assetjament/ |
crawling-populars_ca_20200525_5_59681 | ACN 2020-01-21 Hi ha hagut una esllavissada de pedres entre Ripoll i Ribes de Freser
ACN | Barcelona 2019-12-05 Funcionarà els dissabtes, diumenges i festius entre el 6 de desembre i el 13 d'abril
ACN 2019-07-10 L'R3 de Rodalies recupera el servei habitual entre Ribes de Freser i Puigcerdà
2019-03-31 L'esquiadora de Ribes de Freser i de l'equip de La Molina Club d'Esports, Núria Pau, va aconseguir un triplet d'or, després d'imposar-se en les categories de súper-G, gegant i eslàlom. El seu debut
redacció 2019-03-01 Núria Pau participarà en la competició que es disputarà a Krasnoyarsk
agències 2019-02-15 L'esquiadora de Ribes de Freser Núria Pau, pertanyent a La Molina Club d'Esports (LMCE), va finalitzar en 36a posició les dues mànegues disputades ahir de l'eslàlom gegant dels Campionats del Món que es duen a terme des de fa
redacció 2019-02-14 Núria Pau i Quim Salarich participaran en el campionat del món que segueix disputant-se aquesta setmana a Are (Suècia). Els dos esportistes de La Molina CE competiran en la modalitat d'eslàlom i
Redacció | ACN 2019-01-24 Hi ha dues carreteres tallades i set amb obligació de portar cadenes
2018-07-25 Els 37 passatgers del comboi afectat han resultat il·lesos i han estat transbordats en un autobús
2018-03-30 Les retencions es concentren a l'AP-7 a la Roca en sentit nord i a Martorell en sentit sud
REDACCIÓ | MANRESA 2017-12-18 Els tiquets combinats poden suposar fins a un 30% de descompte respecte el preu per separat de cada servei que ofereixen.
2017-11-26 Els Bombers de la Generalitat van trobar ahir sense vida l'home de 91 anys, veí de Ribes de Freser (Ripollès), que va desaparèixer dilluns passat. Segons van informar els equips d'emergència, l'home va
2016-12-01 La dona va poder alertar la família però va morir a l'hospital de Campdevànol com a conseqüència de les ferides
2016-07-21 El Pont de Vilomara, Solsona i Fontanals de Cerdanya també figuren en el rànquing de poblacions més segures | 0.867946 | curate | {"ca": 0.9938366718027735, "pt": 0.0061633281972265025} | : /tags/ribes-de-freser.html |
mc4_ca_20230418_17_121531 | Una recepta castellana: patatas meneás – Olleta de verdures
Una recepta castellana: patatas meneás
Publicat el Octubre 19, 2010 by massitet
Fa unes setmanes vaig haver d’anar a Salamanca per feina i vaig poder fer una mena de cata geològica a la cuina que es fa la Castella més castellana. No la vaig poder fer a fons (no hi vaig anar sol, i no volia condicionar la dieta de tothom; ja m’enteneu…), però vaig tenir temps de menjar unes quantes coses i veure’n algunes més que em van donar alguna idea de com s’ho munten a taula per aquest país veí nostre. I una de les coses que més em van agradar van ser las patatas meneás.
Patatas meneás fetes a casa. Fàcils i bones! | Olletadeverdures.cat
Es tracta d’un guisat de patates, all, pebre vermell agredolç i cansalada que està present a pràcticament totes les cartes i també menús dels restaurants de la ciutat i de la resta de la contrada. En aquest bloc salmantino hi trobareu la recepta. Però ja us avanço que es tracta d’un puré verdures bollides amb llorer i amanides amb l’oli de fregir la cansalada, els alls i el pebre vermell. Una bomba que a mi em va encantar!
El seu origen, molt antic, es veu que està lligat a la dura vida dels llauradors de la meseta castellana. Ara és un plat molt popular, que es serveix en versions més o menys fines i sofisticades segons el lloc. Sol ser un puré molt fi i lligat, gairebé cremós, que en alguns llocs he vist amb textura gairebé de mousse. Hi ha consens, però, en que els torreznos de cansalada han de quedar molt cuits i cruixents. En tot cas, és una potència de sabor que picarà més o menys en funció del pebre de la Vera que usem: dolç o picant. Soprenentment, tot i els pocs (i contundents) ingredients que hi participen té algún que altre matís que el fan més ric del que pugui semblar…
A mi em va agradar molt i en vaig menjar un parell de cops. Però clar, heu de tenir present que jo sóc un gran fan de la patata i una addicte confés al pebrot vermell fumat. Per tant, no hi havia massa marge d’error, per saber que m’agradarien abans de menjar-les…
Entrada prèvia Agermanant Mallorca i Vinaròs: quan pastar uneix la gent
Entrada següent El caviar vermell del Maestrat
11 pensaments sobre “Una recepta castellana: patatas meneás”
Octubre 19, 2010 a les 1:47 pm
Em faltaven els “torreznos”, però al enllaç ja ho he vist, super torradets amb un bon polsim de sal…….. ara no mirem les calories.
Octubre 19, 2010 a les 4:23 pm
No coneixia pas aquesta recepta, però a mi que m’agraden les patates en totes les seves versions, segur que m’encantaran 🙂
Octubre 19, 2010 a les 7:45 pm
Com diu la Gemma, no mirarem les calories, però segur que m’agraden aquestes patates!! !
Octubre 19, 2010 a les 7:53 pm
Ejem, Ejem…No li diré a la Rosa Maria. És broma.
Segur que deu estar molt bo!
Octubre 20, 2010 a les 7:26 am
Així en format de purè no les he tastat mai, ja que quan jo meneo patates normalment les posoen troços que es van desfent en el procés, però mai queden tan fines.
A mi m’agraden molt aquests tipus de plat, ja sigui un trinxat de la cerdanya o unes patates meneás, la veritat. I ara que tinc tres pots de pebre vermell de la Vera… n’haig de donar sortida!! 😀
Octubre 20, 2010 a les 8:53 am
Sense mira las calories, deuen de estar molt bones, i amb els “torreznos” ben cruixents, bon acompanyament
Octubre 20, 2010 a les 8:01 pm
Aquesta barreja de sabors ha de ser bona per força! Se m’està fent la boca aigua a aquestes hores…
Octubre 21, 2010 a les 4:15 pm
Ja veig que les receptes contundents i saboroses vos agraden! A mi m’encanten! 😉
Les calories, Gemma? Segur que hi ha coses que en tenen més! jajajaj Davant d’aquesta cansalada torradeta i la patata melosa no hi ha res què dir! jajajaj
Anna, la veritat és que està molt bona! I és una altra manera de supera el puré de patetes, que tot sovint pot resultar un pèl avorrit. No? Jo també adoro les patates…
Doncs no les mirem, Mary Lou, i cap a dins, que estàn ben bones! jajajaja
Xavier: la Rosa Maria, que és una artistassa, segur que trobaria la manera de posar-les en un menú! No en tinc cap dubte! 😉
Doncs anem a donar-li sortida, Starbase!!! Sobre això que dius del meneo, la veritat és que per Internet he vist fotos de plats on es veu clarament que hi ha trossos de patata més o menys gran dins d’un puré que, segur, ha sortit d’anar menejant les patetes. Jo les vaig fer així, però després les vaig axafar amb tenedor per trobar la textura que em va agradar…
Sión, segur que téns un guisat de patates que li fa ombra i no pas poca… Ara, t’haig de dir que aquestes estan molt booooooooooooneeeeeeeeeesssssssssssssss!!! !
Bona, bona, “bordetos”!!!! Si la proveu, ja ens ho direu, eh???? Hi ha hores en que navegar per Internet és molt perillosa….
Salut, estimats! !
Octubre 24, 2010 a les 6:01 pm
De petit cada dia a casa hi havia patata i verdura… i jo estava fins al nas de menjar patàtes…. Ara de gran, quan les patates s’han convertit en un menjar esporàdic i de fet rarament en tinc a la cuina, el dia que en compro per posar en un suquet o plat per l’estil, es converteixen en una festa…. I unes patates a la “Riojana” o com les que proposeu, es poden convertir en una festa….
Octubre 25, 2010 a les 10:46 am
Quina bona pinta, nanos!! !
No la coneixia, aquesta!
Potser això us interessa: http://rossejat.blogspot.com/2010/10/llevat-natural.html
Difoneu-ho!
Octubre 26, 2010 a les 12:29 pm
Ricard, a casa meva de patata també se n’ha menjat molta i és, de fet, un dels meus ingredients preferits: com a plat principal, com a acompanyament, com a part d’un bon rostit de carn o de peix… I les patates a la riojana!!! Es mereixen un post, si senyor! 😉
Hola Xaiver! La veritat és que és una recepta ben senzilla i ben coneguda per les castelles. Però jo, el primer dia, me les vaig menjar sense saber què eren! Li ho vaig haver de preguntar al cambrer!! 😉 | 0.683388 | curate | {"es": 0.11722696394356384, "ca": 0.8421877721651281, "pt": 0.018289496603379203, "fr": 0.003483713638738896, "zh": 0.00017418568193694478, "ds": 0.0027869709109911165, "ro": 0.0006967427277477791, "it": 0.010451140916216687, "id": 0.0026127852290541717, "en": 0.0020902281832433376} | https://olletadeverdures.wordpress.com/2010/10/19/una-recepta-castellana-patatas-meneas/ |
mc4_ca_20230418_17_54467 | La cursa està oberta a tothom que accepti i respecti la distància i el reglament fins un màxim d’aforament de 500 corredors a la cursa de 10 km i un màxim de 300 corredors a la cursa de 5 km.
EDAT CATEGORIES
14 – 34 anys Junior Homes – Dones
35 – 49 anys Sènior Homes – Dones
50 – endavant Veterans A Homes – Dones
Entrada prèvia Les Curses Infantils tindran lloc a Alcarràs el diumenge, dia 16 de juliol del 2017 a partir de les 11.00 hores. Entrada següent Inscripcions Obertes | 0.698774 | curate | {"ca": 0.8879492600422833, "en": 0.11205073995771671} | http://www.nectarinaatletica.cat/2017/05/12/la-cursa-tindra-lloc-a-alcarras-el-diumenge-dia-16-de-juliol-del-2017-a-les-0930-hores/ |
macocu_ca_20230731_8_206383 | Robis Terol
L'equilibri de la teva colesterol
Què és el Robis Terol?
Complement alimentari en càpsules de gelatina dura amb fitosterols, àcids grassos omega-3, vitamina i natural i seleni.
Indicat per afeccions hipercolesterolèmia, prevenció de l'arteriosclerosi i altres malalties coronàries, triglicèrids alts en sang, hipertensió, trombosi, osteoporosi, redueix els radicals lliures i protegeix contra el càncer.
Com es pren el Robis Terol?
Prendre diàriament 4 càpsules repartides en dues preses, preferiblement a la fin del menjar i la cena.Se recomana consumir durant 3 mesos consecutius, descansar 15 dies i repetir.
Destinat a persones que volen reduir el seu colesterol al costat d'una dieta equilibrada, inclòs un consum regular de fruites i hortalisses. | 0.737446 | curate | {"es": 0.05019815059445178, "ca": 0.9498018494055482} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_646564 | Doncs això, tinc 23 anys i mai he fotut un clau. Cada cop estic més desesperat i obsessionat, soc el unic del meu grup d'amics que encara no he perdut la virginitat, i no conec a ningú de la meua edat que estiga en la mateixa situació que jo. Creieu que soc un bitxo raro? Tinc que aclarar que soc un xic prou timit i em solc possar prou nervios alhora d'intentar entaular una conversació amb una dona, sobretot si m'agrada.En fi, hi ha algu més que estiga com jo? es algo normal pel qual no cal obsesionar-se o al contrari?Espere amb impaciància els vostres consells Salut!!! !
Ei que el fil està a punt de fer un any. Ho hem de celebrar d'alguna manera! | 0.757343 | curate | {"ca": 0.9537037037037037, "es": 0.044753086419753084, "fr": 0.0015432098765432098} | |
mc4_ca_20230418_8_166994 | Bioconstrucció amb palla i argila: CASETADEPALLA AL CICLE DE XERRADES A L'ETSAB-UPC (ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA DE BARCELONA)
CASETADEPALLA AL CICLE DE XERRADES A L'ETSAB-UPC (ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA DE BARCELONA)
Molt content de tornar a l'escola d'arquitectura de Barcelona de la mà d'ESFA.
Participaré en el cicle de xerrades Slowinfo on m'han invitat a una taula rodona per explicar una mica el que faig, i parlar de bioconstrucció i salut a l'hàbitat com a alternativa al model imperant (fins ara) a l'arquitectura.
La taula rodona estarà formada per @investigació canyera, @Sandra Bestrate,@Josep Bunyesc i @Arnau Bujons (arquitecte, Casetadepalla). El dimarts dia 21 de novembre. Un honor compartir i formar part d'aquest equip.
Publicat per Arnau a 5:09
CASETADEPALLA AL CICLE DE XERRADES A L'ETSAB-UPC (...
XERRADES ONLINE RCP (red de construcción con paja)... | 0.653488 | curate | {"ca": 0.7373167981961668, "es": 0.17474633596392333, "it": 0.02818489289740699, "en": 0.05975197294250282} | http://casetadepalla.blogspot.com.es/2017/11/casetadepalla-al-cicle-de-xerrades.html |
macocu_ca_20230731_10_24264 | El grup musical El Consorcio actuarà el 3 de setembre al Parc des Freginal
Carlos Zubiaga i els germans Estíbaliz, Amaya i Iñaki Uranga són els membres del grup musical El Consorcio, creat el 1993
Cançons emblemàtiques com «Tómame o déjame», «Amor de hombre», «Dónde estás corazón» y «Desde que tú te has ido», entre altres, sonaran aquest estiu a Maó gràcies al concert que el grup musical El Consorcio oferirà el divendres dia 3 de setembre, a partir de les 21 hores, en el Parc des Freginal, amb l’actuació com a artista convidada de Joana Pons i ses Guiterres. L’aforament màxim serà de 1.200 persones i les entrades es poden adquirir en línia a www.impactoespectaculos.com.
L’actuació musical comptarà amb el protagonisme de les quatre veus que conformen El Consorcio -formació musical que va néixer el 1993- com són Amaya Uranga, Estíbaliz Uranga, Iñaki Uranga y Carlos Zubiaga, excomponents del mític grup Mocedades. Oferiran cançons del seu repertori amb la interpretació especial d’«Es Mahón».
Aquest dilluns, durant l’acte de presentació del concert, el batle de Maó, Héctor Pons, va expressar la seva il·lusió per l’organització d’aquest esdeveniment musical, tant pel mateix concert i els seus protagonistes, com pel fet de representar una aposta clara per un concert d’una certa envergadura quan ha transcorregut quasi un any i mig de la pandèmia de la covid-19. Pons va subratllar que el 3 de setembre constitueix una data especial per a la ciutat de Maó, que normalment està immersa en els dies previs a la celebració de les festes patronals de Gràcia, i que enguany acollirà aquest concert amb les mesures sanitàries pertinents davant la covid-19. Per aquest motiu, el batle va assegurar que l’escenari del concert -el Parc des Freginal- permetrà el control dels accessos i mantenir les distàncies entre els assistents.
El representant de l’empresa organitzadora Impacto Gestión y Producción SL, Daniel Cabrera, va manifestar que sentia un immens orgull pel fet de poder dur a l’Illa un grup del prestigi d’El Consorcio, concert que estava previst per al 2020, però que no va ser possible a causa de la pandèmia. Va explicar les mesures de seguretat, com la compra en línia de les entrades i que els seients estaran numerats.
Per la seva part, Joana Pons també va manifestar la seva il·lusió perquè s’hagués pensat amb el seu grup per participar en aquest concert d’El Consorcio.
4 comentarios
Alexia hija, de esta generación de ARTISTAS, ya apenas quedan,porque lonque hay después, reguetoneros xon autotunes, ni cantan, ni actuan, ni hacen música, a ver cunatos de los los que hacen ruido ahora, tienen una carrera tan longeva, suben a un escenario en vivo y directo con una orquesta o banda, hacen giras, y sobre todo, crean canciones que se recuerden generaciones atras.... nombra alguna... Por otro lado, mirando las noticias, veo que ninguna oferta cultural planteada te parece bien, crea tu un grupo musical, otro de teatro, expon arte, que contente a todos, va, anímate y seguro que vamos todos a verte. Eso sí, acepata la críticas despues si las hubiese. Hace ya años que apenas se hace música, la mierda del autotunes, letras infumables, y artistas de 2 canciones o 3 semanas es lonque se produce ahora, como todo, de usar y tirar... asi vamos... Viva LA MUSICA, viva Consorcio y Mocedades!
Distinguida Alexia: Respecto a su comentario, permitame una reflexion. Pienso que no es honesto ni justo y mucho menos serio, despreciar a las personas por el solo hecho de ser mayores. Sra. Alexia, siempre han existido y siguen existiendo personas que por muchos años que tengan cuando los escuchamos cantar nos vuelven a emocionar. A mi personalmente me encanta la buena música, indistintamente si viene de artistas jovenes o más mayores. Siento que este grupo no sea de su agrado, yo ya he comprado mi entrada para poderlos escuchar y disfrutar. Un saludo.
Alexia , las personas con "mas edad" también tenemos derecho a que hagan conciertos con artistas de "nuestro tiempo" ; y recordar nuestra juventud. Por que los artistas no sean de tu agrado no hay que despreciarlos, a mi personalmente no me gusta alguna música de hoy en día pero respeto a las personas que si les gusta. Es una buena iniciativa que el ayuntamiento promocione conciertos para todas las edades y no sólo para los "jóvenes".
Mi abuela me dice que cuando ella hizo la Primera Comunión, durante el banquete ya se escuchaban las canciones de ese grupo, ahora llamado El Consorcio, antes Mocedades. Tienen más años que Platón. | 0.642902 | curate | {"ca": 0.531431119037004, "es": 0.468568880962996} | |
mc4_ca_20230418_1_335995 | L’Església del Creixement Econòmic [turístic] | ATTAC Mallorca
17 septiembre 2016 | Categorías: Estatal, Opinió | 525 lecturas |
Com és sabut, una d’aquestes confessions majoritàries és l’Església Catòlica que, aquest final d’estiu, ha viscut un episodi absolutament fascinant: El seu màxim dirigent mundial, el Papa, ha procedit a la degradació del bisbe de Mallorca per la seva “relació inadequada” amb la seva exsecretària. Aquesta història, en la que es combinen la “poca ètica de l’exemple” amb el que es predica; les relacions de la jerarquia catòlica mallorquina amb l’alta societat illenca (mentre es fan prediques sobre la “església dels pobres”, es va de festa amb els molt rics); detectius privats, infidelitats i anul·lacions matrimonials, política, etc. és, sens dubte, una història que hauria de ser novel·lada. Si, no fa molt, gaudirem amb “Sicília sense morts” de Guillem Frontera, perquè ens hem de privar de gaudir d’un relat sobre els amors inconfessables a La Seu?
Tinguem o no tinguem en el futur el novel·lo inspirat en aquests fets, el cert i segur és que, per al comú dels i les mortals –creients i no creients-, són fets que no fan més que aguditzar la crisi d’autoritat ètica d’aquesta Església i palesa una certa divisió a la seva direzione.
L’altra congregació majoritària en l’àmbit de les nostres Illes, malgrat no tenir un reconeixement formal com a tal església, és la que el savi Bauman ha denominat “la del Creixement Econòmic”, que, per cert, gaudeix d’una salut envejable i no s’albira que pugui tenir cap crisi ni divisió ni a casa nostra ni arreu. “La Iglesia del Crecimiento Económico es una de las pocas congregaciones -quizá la única- que no parece perder fieles y que tiene probabilidades reales de alcanzar un verdadero estatus ecuménico” afirma Zygmunt Bauman a la pàgina 96 del llibre “Estado de crisis“, en el qual dialoga amb Carlo Bordoni.
L’Església del Creixement Econòmic (turístic en el cas de les Illes Balears) ha palesat aquest estiu la seva capacitat militant per a predicar el seu dogma: el pensament turístic únic és el del creixement sense fi. Val a dir que l’excés de pressió humana, motivada, entre altres factors, per: a) una afluència turística inusitada, que no pot anar de vacances a altres mercats mediterranis competidors, b) una estada mitjana a la baixa, que fa que per omplir instal·lacions turístiques es necessitin més i més turistes, c) l’ampliació de l’estoc de places turístiques, i d) unes polítiques delirants sobre creuers i de slots en els aeroports, és un assumpte que hauria d’abordar-se assenyadament, democràticament, i amb perspectiva de sostenibilitat ecològica. Però, no obstant això, el que sembla imperar és el manament únic de l’Església del Creixement Turístic: “¡Más madera!”, Més creixement! I, és clar, no hi ha església com cal, sense el seu particular dimoni que, per a aquesta confessió del creixement, és el decreixement. Cal, idò, en lloc de fer un debat laic, científic i civilitzat sobre l’evident necessitat de decréixer turísticament, demonitzar el debat.
Vet aquí alguns exemples d’aquesta missió d’apostolat del més i més turisme: 1. El president de Foment del Turisme de Mallorca, Eduardo Gamero, escriu: “El debate sobre el futuro modelo turístico que conviene a Mallorca hay que abordarlo con serenidad, sin apasionamientos ideológicos y con conocimiento de causa [sic], siendo muy conscientes de que donde hemos de incidir con todas nuestras fuerzas y capacidades [sic] es en la mejora continua de la oferta…” (Diario de Mallorca, 01-IX-2016), i “Ahora es tiempo de trabajar y de intentar por todos los medios una respuesta adecuada a las expectativas de nuestros visitantes y tratar de fidelizar a estos cientos de miles de clientes que este año han decidido [sic] pasar sus vacaciones entre nosotros” (Ultima Hora, 02-IX-2016). 2. A l’informe 2016 d’ APTUR Balears s’afirma: “En cualquier caso, desde APTUR BALEARES creemos que la ciudad debe estar preparada para absorber a todas las personas que quieran acceder a ella…”.
I per acabar-ho d’arrodonir-ho, el batle de Palma, afirma que “cree que Palma no está saturada y apuesta por gestionar el “éxito turístico“. És obvi que el batle palmesà no té raó. A Palma hi ha una triple saturació: Saturació turística, saturació de pensament únic turístic, i saturació de polítics i polítiques que, diuen Amén! a l’Església del Creixement Econòmic [turístic].
rborras.blogspot
Etiquetas: crecimiento económico, debate, decreixement, iglesia, Illes Balears, política, societat, turisme.
El congreso de las partes acerca del cambio climático Cop22 en Marrakech » | 0.674781 | curate | {"ca": 0.651993898452822, "es": 0.347570276748747, "cs": 0.00043582479843103073} | http://www.attacmallorca.es/2016/09/17/lesglesia-del-creixement-economic-turistic/ |
mc4_ca_20230418_3_527656 | 10 | Octubre | 2011 | LA SENALLA
Arxiu diari: 10 Octubre, 2011
És hora de liquidar el PER?
Posted on 10 Octubre, 2011 by jpg
Agradarà més o menys Duran i Lleida… Agradarà més o menys la seva calculada ambigüitat en molts temes i aquest tant seu “savoir-faire” entre bastidors… Però no es pot negar que aquesta vegada ha parlat clar i català i no … Continua llegint →
Publicat dins de Política | Etiquetat com a Duran i Lleida, PER, Política | Deixa un comentari | 0.729358 | curate | {"es": 0.07017543859649122, "ca": 0.9298245614035088} | https://jaumepubill.wordpress.com/2011/10/10/ |
mc4_ca_20230418_1_207381 | El foll | Highlights de la col·lecció | Museu Picasso de Barcelona | El web de la ciutat de Barcelona
Signat Picasso i datat 1904 a l’angle superior esquerre
Conté la dedicatòria A mi buen/amigo Sebastian/Junyent/Picasso
Aquarel.la sobre paper (dos fragments)
Col·lecció Sebastià Junyent
Aquesta obra és una peça clau d’aquest període, en el qual Picasso continua aprofundint en el món de la marginació i de la pobresa que caracteritzen l’època blava. El personatge connecta amb els captaires, els vells i els cecs que Picasso pinta i dibuixa profusament al llarg de 1903 i 1904.
Hi utiltitza un llenguatge de marcats expressionisme i manierisme, de clares reminiscències grecquianes. L'estil original i personal d'El Greco, que es concreta en una tendència a l'allargament de les figures, a vegades fins al punt de desnaturalitzar-les, s'acusa notablement en aquest personatge picassià.
El gust pel manierisme, gràcies al qual es trenquen els eixos convencionals de la composició i s'estableix una ruptura entre forma i funció, no es reflecteix només en el cos estilitzat sinó també en els peus i les mans. Aquestes, molt desmesurades i esquelètiques, estan distorsionades i s'atansen a la cara, l'expressionisme de la qual deixa ben clar la malaltia de l'infeliç i centra tota la tensió dramàtica. Referint-se al Greco, Picasso manifesta a Brassaï: “Ja havia vist alguns del seus quadres, que m’havien admirat (...) Vaig decidir fer una viatge a Toledo i em va produir una profunda impressió. Si les meves figures de l’època blava s’estiren, probablement és per influència seva”.
La figura és contornejada amb un traç vigorós i a trossos subratllat. L'aquarel·la blava tenyeix suaument algunes zones del cos i traspassa, en alguns indrets, els límits del perfil humà per tenyir lleugerament punts del fons i simular l'ombra sobre un terra no definit.
Pierre Daix assenyala que possiblement El foll fou exposada a l’exposició que Berthe Weill organitzà a la seva galeria l’octubre i novembre de 1904.
L’obra està molt vinculada a una aquarel·la titulada pel mateix Picasso El loco, actualment a la col·lecció del Guggenheim Museum de Nova York
Camón Aznar, José, Picasso y el cubismo. Madrid, Espasa-Calpe, 1956, núm. 259, p. 369
Cooper, Douglas (pr. ), Picasso : dessins, gouaches, aquarelles 1898-1957. Arles, Musée Réattu, 1957, núm. 8, s. p.
Daix, Pierre i Boudaille, Georges, Picasso 1900-1906 : catalogue raisonné de l'oeuvre peint. 2ª
ed. Neuchâtel, Ides et Calendes, 1988, núm. X-6, p. 235
Lecaldano, Paolo, Moravia, Alberto (pr. ), La obra pictórica completa de Picasso azul y rosa. 4ª ed. Barcelona, Noguer, 1976, núm. 108, p. 96, làm. 21
Merli, Joan, Picasso, el artista y la obra de nuestro tiempo. Buenos Aires, Poseidón, 1948, núm. 97, s. p.
Museu Picasso (Barcelona), Museu Picasso, catàleg de pintura i dibuix. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1984, p. 657, 750
Ocaña, Maria Teresa (dir. ), Picasso. La formació d’un geni : 1890-1904. Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Museu Picasso / Lunwerg, 1997, núm. 242, p. 299
Palau i Fabre, Josep, Picasso a Catalunya. 2ª ed. rev. Barcelona, Polígrafa, 1975, núm. 157, p. 128-129
Palau i Fabre, Josep, Picasso vivent : 1881-1907. Barcelona, Polígrafa, 1980, núm. 948, p. 363-364, 542
Picasso, Nonell, Manolo : sélection de la IIIe Biennale hispano-américaine. Ginebra, Musée d'Art et d'Histoire, 1956, núm. 29, p. 16
Richardson, John; McCully, Marilyn (col.), Picasso, una biografía : vol. I, 1881-1906. Madrid, Alianza, 1991, p. 279
Rodríguez Aguilera, Cesáreo, Picassos de Barcelona. 2ª ed. Barcelona, Polígrafa, 1988, núm. 72, p. 82
Sabartés, Jaume, Les bleus de Barcelone, 1963, làm. 12
Zervos, Christian, Pablo Picasso : vol. 1, œuvres de 1895 à 1906. París, Cahiers d'art, 1932, núm. 232, p. 102 | 0.642296 | curate | {"ca": 0.7437077131258457, "es": 0.08930987821380243, "eb": 0.002976995940460081, "en": 0.02462787550744249, "fr": 0.0871447902571042, "ar": 0.004600811907983762, "pt": 0.008389715832205684, "it": 0.02543978349120433, "nl": 0.002976995940460081, "tr": 0.006765899864682004, "cs": 0.0010825439783491205, "ru": 0.002976995940460081} | http://www.bcn.cat/museupicasso/ca/colleccio/mpb4-272.html |
oscar-2201_ca_20230904_5_154286 | L’Ajuntament del Vendrell ha licitat aquesta setmana un seguit d’actuacions de millora de la via pública, un “pla renove” d’asfaltat i voreres en diferents punts del municipi.
En concret, l’objecte d’aquest contracte és pavimentar diversos trams de diferents carrers i un tram de vorera del municipi del Vendrell:
- Arranjament de la calçada del carrer Josep Carner i d’un petit tram de l’avinguda de la Riera de la Bisbal. | 0.816987 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elvendrell.net/informacio/7239-l-ajuntament-licita-diverses-obres-de-millora-de-carrers-incloses-en-el-pla-renove |
macocu_ca_20230731_1_309996 | Notícia
L’assemblea de treballadors de l’empresa Autobusos de Lleida ha decidit desconvocar la vaga que hi havia prevista per aquest dijous i divendres. La convocatòria, però, continua vigent per als dies 7, 8, 21 i 22 de maig. Segons afirma CCOO en un comunicat, "en aquests moments tot depèn de futures negociacions que tindran un primer pas demà, en una reunió, a les deudel matí". | 0.731178 | curate | {"pt": 0.01837270341207349, "ca": 0.9816272965879265} | |
wikipedia_ca_20230401_0_533636 | Resolució 280 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 280 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 19 de maig de 1970 després de reafirmar les seves resolucions anteriors sobre el tema, el Consell va condemnar Israel per la seva acció militar premeditada en violació de les seves obligacions segons la Carta de les Nacions Unides, va declarar que aquests atacs armats ja no podien ser tolerats i que si continuaven el Consell consideraria prendre mesures adequades i efectives d'acord amb la Carta. El Consell també va deplorar la pèrdua de vides i el danys a la propietat.
La resolució es va aprovar amb 11 vots; Colòmbia, Nicaragua, Sierra Leone i els Estats Units es van abstenir de votar. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=533637 |
mc4_ca_20230418_5_567151 | Matrícula curs 2020-2021 - English Queraltó
20 maig Matrícula curs 2020-2021
Posted at 12:39h in Notícies by adqa
A ENGLISH QUERALTÓ ens estem preparant per la reobertura del curs vinent. Prendrem les mesures necessàries per a què el curs pugui començar presencialment garantint la salut dels nostres estudiants: termòmetres digitals, gels i esprais desinfectants, màquines generadores d’Ozó amb aire purificador, i mascaretes; el que requereixi la normativa sanitària vigent. En el cas de que, malgrat els esforços, no puguem obrir amb normalitat, les classes s’iniciarien com fins ara, per videoconferència. El canal paral·lel al de les classes romandrà obert en tot moment per fer pràctiques de “speaking” amb la Margaret cada dia de 17 a 21h, fins i tot després del confinament. Necessitaríem, però, que confirméssiu l’assistència del vostre fill/a pel curs vinent, per així guardar-vos plaça.
El primer dia de classe serà el dimecres, 30 de setembre. També podeu confirmar la vostra assistència a través de la nostra web, telèfon 600362519 o email ABANS DE l’1 DE SETEMBRE Obrim matrícula pels nous estudiants el dijous dia 3 de setembre, de 10 a 12:30, i de 5 a 9 del vespre. Podeu també venir a buscar els certificats dels exàmens de Cambridge a partir del mateix dia 3; com també si voleu comentar quelcom sobre el vostre fill o la vostra filla. Us recordem que els alumnes d’English Queraltó poden venir gratuïtament de dilluns a divendres de 5 a 9 del vespre a estudiar a la nostra biblioteca privada, llegir, jugar a jocs amb anglès als ordinadors i fer “speakings” sempre que vulguin amb la Margaret, per així poder profunditzar una mica més en la llengua.
Moltes gràcies un cop més per la vostra confiança. | 0.852944 | curate | {"es": 0.025190392501464556, "ca": 0.9537199765670767, "en": 0.0210896309314587} | https://englishqueralto.com/757-2/ |
wikipedia_ca_20230401_0_348326 | Rellotge mecànic
El rellotge mecànic, és aquell fet íntegrament amb peces mecàniques sense intervindre altres elements, com per exemple l'aigua com a regulador. Va ser potser l'avanç més important en la història de la mesura del temps, es va iniciar amb la introducció de rellotges mecànics amb engranatges, que es van començar a veure a mitjan segle XII a les torres de les esglésies. Tenien peses com a mecanismes d'accionament que penjaven d'una corda enrotllada sobre un cilindre; en descendir el pes, la corda es desenrotllava i feia girar un cilindre connectat a un engranatge i les manetes.
Història.
Alguns estudiosos donen com a autor o precursor principal dels rellotges mecànics a Leonardo da Vinci. De fet ell deixà dibuixats mecanismes d'escapament destinats, segurament, al bombeig d'aigua.
Un dels rellotges més antics, complexos i documentats que es saben és l'Astrari de Giovanni Dondi (S.XIV), ja que va deixar un manual el 'Tractatus Astrarii' que ha permés de reproduir-el en diverses ocasions.
Al segle XIV s'havien imposat els rellotges mecànics a les torres de les ciutats més importants del món desenvolupat.
El primer estudiós del pèndol com a regulador del temps fou Galileu. Els seus avenços els realitzà i aplicà, mecànicament, el rellotge construït el 1657 pel físic matemàtic holandès Christiaan Huygens (1629-1695). Fins aleshores es feia servir el sistema a 'Foliot'.
Al S. XVIII aparegué, a Catalunya, l'escapament català. Que és exclusiu de la Rellotgeria Catalana dels S. XVIII - XIX.
Durant els S. XVIII - XIX hi ha un munt de pobles a Catalunya on es fabriquen rellotges. Moià és el poble d'on més rellotges hi ha documentats. D'altres pobles serien Vic, Manresa, Centelles, Mataró, Sant Joan de les Abadesses, Arenys, Ripoll, Igualada... | 1 | perfect | {"ca": 0.9704377487208641, "es": 0.029562251279135872} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=348327 |
oscar-2301_ca_20230418_1_167867 | Els i les alumnes de 5è van baixar al laboratori per treballar el concepte d’energia i experimentar amb les seves transformacions: moviment, temperatura, girs, pèndols… Vam poder observar i experimentar amb diferents objectes i situacions. Aquí en teniu un recull fotogràfic:
Autor Lluis BullichPublicat el abril 25, 2022 Categories NotíciaEtiquetes 5è primària, energies, Experimentació, Laboratori
El dia, la nit i les estacions de l’any a 4t de primària.
Durant aquestes últimes sessions a 4t de primària hem estat treballant una mica d’astronomia i hem simulat i deduït el perquè del dia, la nit i les estacions de l’any al nostre planeta. Hem vist la importància de la rotació terrestre i de la inclinació de l’eix de rotació i hem entès perquè hi ha dies que són més curts o llarg i com pot ser hivern i estiu al mateix temps en els diferents hemisferis. Fins i tot hem simulat els ecipsis amb el nostre propi sistema Terra-Lluna!
Autor Lluis BullichPublicat el desembre 15, 2021 Categories NotíciaEtiquetes 4t primària, astronomia, ciència, dia i nit, eclipsi, experiment, Laboratori
Magnetisme a 5è
Durant aquestes tres últimes setmanes hem estat treballant el magnetisme als laboratoris: primer vam estudiar les característiques dels imants, després vam parlar del camp magnètic terrestre i vam construir una brúixola i per últim, vam fer una demostració de la relació que hi ha entre el camp magnètic i l’electricitat i les seves aplicacions (dinamo i motor). Aquí en teniu un recull fotogràfic.
Autor Lluis BullichPublicat el novembre 17, 2021 novembre 17, 2021 Categories NotíciaEtiquetes 5è primària, brúixola, Laboratori, magnetisme
El mètode científic i el joc de la caixa.
Els alumnes de 4t, 5è i 6è de primària ja han començat a fer els laboratoris de ciències. Com a sessió inicial hem començat explicant què és el mètode científic, i per fer-ho hem fet servir el joc de la caixa: tres objectes desconeguts que s’han d’endevinar seguint els passos del mètode (hipòtesi, experimentació, recull de resultats i conclusions). Ha estat profitós i han sortit procediments molt interessants!
Autor Lluis BullichPublicat el octubre 22, 2021 Categories NotíciaEtiquetes 4t primària, 5è primària, 6è primària, Joc caixa, Laboratori, Mètode Científic
El reis de l’AMPA ens porten un Mesurador de CO2!
Hem començat l’any amb una sorpresa! Els reis de l’AMPA han portat a l’escola un mesurador de CO2. Hem aprofitat aquests primers dies per realitzar un experiment a tota l’escola.
La idea és controlar la concentració de diòxid de carboni de diferents tipologies d’aula: petites, grans, de primària, secundària…
El procediment que seguim és el següent: prenem nota cada 10 minuts de la concentració de diòxid de carboni i vigilem d’obrir les finestres quan arriba al límit superior (1000 ppm) i tancar-les quan arriba al límit inferior (800 ppm). Un cop tinguem els registres, podrem acabar d’ajustar el temps d’obertura de les finestres per poder estar ben ventilats!
Autor Lluis BullichPublicat el gener 15, 2021 Categories NotíciaEtiquetes AMPA, COVID, experiment, ventilació | 0.842338 | curate | {"ca": 1.0} | https://labcienciesvillena.cat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_441028 | Després del fil d'ALERTA que vaig obrir, ara en toca un de més positiu. El «New York Times» beneeix la legitimitat del referèndum catalàAvisa Putin que els processos quebequès, escocès i català no tenen res a veure amb CrimeaB.F. | Actualitzat el 12/03/2014 a les 09:38hArxivat a: Política, premsa internacional, The New York Times, procés català, Quebec, Escòcia,Crimea, Rússia, Vladimir PutinEditorial de 'The New York Times' diferenciant Catalunya de Crimea.El diari nord-americà The New York Times té ben clar que no es poden barrejar pomes i peres, i que una cosa són els referèndums legítims del Quebec, Escòcia i Catalunya, i una altra de molt diferent és el referèndum d'aquest diumenge a Crimea. En un editorial especialment dur contra Putin, reconeix que a Crimea "hi ha una qüestió de fons complicada", però que, "com han mostrat els independentistes del Quebec, Escòcia o Catalunya, hi ha vies legítimes per afrontar-la".Implícitament, el diari de major influència entre els demòcrates nord-americans situa el cas català al mateix nivell que l'escocès i el quebequès, d'ampli reconeixement i validesa internacional, i assegura que Crimea no hi té res a veure. Una línia totalment contrària a la defensada pel govern espanyol.Referint-se al referèndum de diumenge com a referèndum-farsa ("phony referendum"), el diari reclama sancions nord-americanes i europees contra Rússia, sobretot a partir de la convicció que, quan més aviat les anunciïn, "més possibilitats hi haurà que no siguin necessàries", perquè Rússia es farà enrere. http://www.naciodigital.cat/noticia/65951/new/york/times/beneeix/legitimitat/referendum/catala http://www.324.cat/noticia/2334576/societat/The-New-York-Times-desvincula-el-cas-de-Crimea-del-proces-a-Catalunya#
"Implícitament, el diari de major influència entre els demòcrates nord-americans situa el cas català al mateix nivell que l'escocès i el quebequès," Explícitament.
encara diria més: afirma que la nostra via és legítima. | 0.818933 | curate | {"ca": 0.8935845213849287, "es": 0.10641547861507128} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_360905 | Per assolir l’èxit, una idea empresarial ha de comptar amb els emprenedors adequats que puguin desenvolupar-la. Les capacitats i les habilitats personals que defineixen una persona emprenedora són diverses. Cal que tingui confiança en si mateixa per superar els moments difícils, una personalitat forta i un caràcter positiu, sense deixar de ser realista. També ha de tenir facilitat de relació amb altres persones (treballadors, clients, entitats financeres, etc.) per transmetre’ls informació, i habilitat per engrescar-les en el projecte. D’altra banda, s’ha d’anticipar als canvis que es produeixen en la societat i ha d’assumir els riscos necessaris per assolir els objectius.
La idea empresarial
La idea o projecte empresarial ha d’incorporar algun aspecte innovador, és a dir, ha d’aportar quelcom nou al mercat, que tingui algun aspecte diferenciador respecte a les empreses ja existents al mercat:
Pots inventar un producte o servei nou
Pots comercialitzar un producte o servei amb característiques noves, ja sigui en la seva presentació, en la seva utilitat, en el seu procés de producció, etc.
Pots oferir un producte o servei en un mercat nou, ja sigui en un territori on no es comercialitzava o a uns clients a qui no se’ls oferia.
Elaborar el pla d’empresa o l’estudi de viabilitat
El Pla d’empresa és el document en què l’emprenedor/a descriu, per escrit, tots els aspectes de l’empresa que vol crear a partir de la concreció i el desenvolupament de la seva idea.
Els objectius d’aquest document són cinc:
Definir i concretar les variables que cal planificar.
Concretar les necessitats de recursos humans, tècnics i financers.
Fer l’anàlisi de viabilitat de l’empresa.
Presentar el projecte a terceres persones, com ara un banc o una administració, amb l’objectiu d’aconseguir una subvenció, és a dir, d’obtenir recursos.
Controlar la gestió empresarial, cosa que permet comparar el que s’havia planificat amb el que ha succeït realment i prendre les decisions més adients. | 1 | perfect | {"ca": 0.9903553299492386, "es": 0.009644670050761422} | |
mc4_ca_20230418_4_129284 | Pàgina d'inici Notícies El Barcelona Bus Turístic estrena imatge i renova la flota La marca Producte de Collserola surt al mercat S’inaugura l’Espai Barroc a Riner El Barcelona Bus Turístic estrena imatge i renova la flota
Els beneficis del servei es destinen a finançar el transport públic urbà i la promoció de la ciutat
Dimarts, 10 de gener de 2017 El nou Barcelona Bus Turístic - Pep Herrero / TMB
Turisme de Barcelona i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han presentat la nova imatge del Barcelona Bus Turístic, que s’inspira en alguns dels trets definidors de l’atractiu de Barcelona: la textura dels trencadissos de Gaudí, les rajoles dels carrers de la ciutat, els vitralls de les esglésies o les retícules metàl·liques de la Torre Agbar i del peix de Frank Gehry a la Vila Olímpica, entre altres. La nova imatge s’estrena en l’inici d’aquest 2017, en què el Barcelona Bus Turístic complirà els primers 30 anys de vida. Barcelona va ser la primera gran ciutat europea a implantar el bitllet forfet o sistema ‘puja i baixa’ en un transport turístic urbà. La peculiaritat d’aquest bitllet és que cada viatger pot baixar i fer les visites que vulgui a l’entorn de cada parada, i a continuació pot tornar a pujar i reprendre el recorregut, al llarg d’un dia o dos.
500 autocars menys
Per a la ciutat, els avantatges són notables: el conjunt dels viatgers del Barcelona Bus Turístic en temporada alta equival a la circulació de 500 autocars menys, i els beneficis (12,5 milions d’euros el 2015) es destinen íntegrament a finançar el transport urbà (80%) i la promoció turística de la ciutat (20%).
Amb les seves tres rutes —la vermella i la blava funcionen tot l’any, mentre que la tercera, la verda o ruta Fòrum, ho fa des de Setmana Santa fins a finals d’octubre— i 45 parades, el Barcelona Bus Turístic ajuda a generar activitat i visites a prop de 70 equipaments culturals i d’oci de la ciutat. Així mateix, fa una contribució decisiva a la descentralització del turisme per diferents districtes de la capital.
La renovació de la identitat visual del Barcelona Bus Turístic coincideix amb la modernització de la seva flota d’autobusos de dos pisos, iniciada el 2016 amb els deu primers vehicles de 14 metres de longitud i un 35% més de capacitat al pis superior. TMB ha realitzat una segona comanda de deu vehicles més de característiques semblants, cosa que rejovenirà la flota, integrada per 77 vehicles.
Més informació al web de TMB T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.Volem créixer i volem fer-ho amb tu. Subscriu-t'hi Escriu el teu comentari | 0.879423 | curate | {"ca": 0.9934306569343065, "sv": 0.006569343065693431} | http://www.descobrir.cat/ca/notices/2017/01/el-barcelona-bus-turistic-estrena-imatge-i-renova-la-flota-3752.php |
mc4_ca_20230418_13_285451 | EL HILO INVISIBLE | 9788423354504 | LIENAS, GEMMA | Galatea Llibres | Llibreria online de Reus, Tarragona | Comprar llibres en català i castellà online
LIENAS, GEMMA DESTINO Ref. 9788423354504 Altres productes de la col·lecció Altres productes del mateix autor | 0.696057 | curate | {"ca": 0.8992248062015504, "en": 0.10077519379844961} | https://www.galateallibres.com/products/554651-el-hilo-invisible.html |
macocu_ca_20230731_8_493443 | Isabel Illa Sendra
Montse Olivé, Eduard Gallardo, Luis Querol, Ricard Rojas, Janina Turon i Alberto Lleó en nom de la Unitat de Malalties Neuromusculars i de tot el Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.
La professora Isabel Illa Sendra, neuròloga de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, directora de la Unitat de Malalties Neuromusculars del mateix Hospital i catedràtica de neurologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va morir la matinada del 20 de març de 2022.
La Isabel, apassionada neuròloga, una de les poques dones científiques de la seva generació, deixa un immens llegat al món de les malalties neuromusculars al nostre país i arreu, incloent-hi la formació especialitzada i el suport a diverses generacions de joves neuròlegs, fet que sens dubte ha contribuït a augmentar la conscienciació i a millorar la qualitat de l’atenció als pacients afectats de malalties neuromusculars al nostre país. La Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona trobarà a faltar els seus valuosos consells i el seu suport. Els seus descobriments ressonen avui arreu del món i els seus treballs són àmpliament citats per altres investigadors.
La Isabel va cursar la carrera de Medicina i va fer la residència de neurologia a l’Hospital de Sant Pau. Des dels inicis va tenir clara la seva vocació científica, i per això la seva tesi va tractar sobre el valor dels autoanticossos en el diagnòstic de la miastènia gravis. El seu perfil científic la va portar juntament amb la seva família al National Institute of Health dels EUA, on va fer importants aportacions sobre les malalties musculars en pacients amb infecció pel VIH i les miopaties inflamatòries, treballs publicats al New England Journal of Medicine. Va ser pionera i tenaç defensora de la figura del metge-científic, com a eina fonamental per avançar en el coneixement de les malalties i per aconseguir traslladar de forma efectiva els avenços científics al maneig i cura dels pacients.
En tornar a l’Hospital de Sant Pau va liderar la creació d’una Unitat de Malalties Neuromusculars moderna, tal com s’entenia als EUA, impulsant la presència d’investigadors bàsics i clínics al mateix grup, i va demostrar que, sense grans recursos i, fins i tot en moments i contextos adversos, es poden fer contribucions d’alt impacte per millorar el maneig dels pacients. Un bon exemple és la seva participació en la identificació del gen de la disferlina, com a gen mutat en pacients amb miopatia de Miyoshi o amb una forma de distròfia muscular de cintures, treball publicat a la prestigiosa revista Nature Genetics.
Les seves contribucions i prestigi la van portar a ser la primera dona catedràtica de neurologia a Espanya, alhora que la primera i única dona presidenta de la Societat Espanyola de Neurologia en tota la seva història. En els darrers anys s’havia dedicat de manera intensiva a la investigació en neuroimmunologia, contribuint de forma decisiva a la millora del pronòstic de malalties com la miastènia gravis o les neuropaties autoimmunes gràcies a una intuïció científica incomparable. En tots dos camps va descobrir la possibilitat d’aplicar tractaments altament eficaços com el rituximab en poblacions de pacients caracteritzades pel seu perfil d’autoanticossos. Actualment la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau és unitat de referència nacional i internacional, gràcies a la visió, tenacitat i transversalitat de l’activitat de la professora Illa.
A més, la Isabel era una excel·lent docent, sempre preocupada per incrementar l'interès dels neuròlegs per aquesta subespecialitat minoritària de la neurologia que és el neuromuscular. Una desena de neuròlegs espanyols passa cada any per la Unitat de Malalties Neuromusculars de Sant Pau i, des de fa deu anys, organitza el Curs de Malalties Neuromusculars de Sant Pau, que va néixer, precisament, per incrementar la massa crítica de neuròlegs joves motivats pel neuromuscular i en què les pràctiques al laboratori eren un requisit: volia que l'interès en la recerca translacional fes forat en les noves generacions.
En l’àmbit personal la Isabel era fidel als seus principis, al seu equip i a la seva família. Va compartir la seva vida personal i professional amb el doctor Rafael Blesa, també neuròleg.
Amb la mort de la Isabel, la comunitat neurològica espanyola i internacional perd un referent. Especialment, el grup de Malalties Neuromusculars perd la figura més reconeguda i que més ha aportat al progrés en aquestes malalties. | 0.865691 | curate | {"es": 0.00395778364116095, "ca": 0.996042216358839} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_78777 | Mira. Un lloc on comentar coses que em sorprenen. Com un centpeus xafarder del qual em van parlar quan era xic.
divendres, de novembre 16, 2007
A la romana
Hi ha una manera de fer turisme que trobo particularment ridícula i fins i tot lamentable. Grups de persones que es desplacen, però que en realitat sembla que no s’hagin mogut de casa seva. I això queda particularment clar quan els veig desesperats buscant, allà per l’indret més allunyat del planeta, un lloc on poder menjar el mateix que menjarien a casa. Us prometo que he topat amb persones indignades per no poder menjar una truita de patates al vell mig de Estocolm.
Aleshores et preguntes: perquè no es queden a casa? Una de les gràcies del viatge és descobrir nous sabors, noves formes de menjar, gastronomies diferents. Al final, jo també acabo enyorant un pa amb tomàquet o un plat de verdureta senzilla i aleshores sé que s’acosta el moment de tornar a casa. Però fins aleshores val la pena tastar allò que mengen a altres indrets.
I també fora fantàstic descobrir quin sabor tenia el que menjaven en altres temps. Perquè sempre que veiem pel·lícules ambientades en èpoques llunyanes, acostumen a aparèixer plats d’allò més moderns. No és estrany topar amb gladiadors romans menjant pollastres a l’ast.
Però la cuina romana havia de ser prou diferent a la que coneixem avui en dia, malgrat partir de similars ingredients. I n’hi ha prou d'agafar un llibre de receptes romanes com “De re coquinaria” d’un tal Apici, per adonar-se’n. El problema és que de seguida notarem que ens falta un ingredient bàsic: el gàrum.
El gàrum és un líquid que es feia servir per condimentar la gran majoria dels plats. Un detall interessant és que les receptes de cuina romana gairebé mai inclouen la sal, però aquesta mancança quedava coberta pel gàrum. I no és que no disposessin de sal. Coneixien la mineral i la marina, tot i que era un producte escàs i de gran valor. I el seu ús era bàsicament per fer salaons i per conservar el menjar. En aquella època no hi havia neveres ni cadena del fred, de manera que per evitar que el menjar es fes malbé el que feien sovint era salar-lo. La gràcia és que els microorganismes no poden viure en la sal, de manera que es mantenia l’aliment en un ambient més o menys lliure de patògens. Com que també perdia aigua, els processos de putrefacció anaven molt lents.
Però, com deia, la gràcia del menjar romà era el gàrum. Un suc que s’obtenia del premsat amb sal de peixos, entranyes de peix i restes de qualsevol animal marí que deixaven macerar al sol durant unes setmanes. A la barreja també hi posaven plantes aromàtiques per donar un toc particular al gàrum, que era recollit i guardat en àmfores que s’exportaven arreu de l’imperi.
Perquè el gàrum no era un plat, sinó un condiment (tipus “pastilla de caldo”) i no es feia a casa sinó que hi havia una industria dedicada a la producció de gàrum. Cartagena era una de les principals productores del món romà, i a prop de Gibraltar el gàrum de Baelo Claudia, fet a partir de tonyina tenia fama mundial (mundial del món romà, és clar).
No és difícil imaginar la flaire fastigosa que devien fer aquelles factories, amb milers de litres de peix en diferents graus de maceració i concentrant-se a sol i serena. Però de nou cal recordar que a la taula es servia amb molta moderació. Com qui posa vinagre o espècies a un plat. I la gràcia és que a l’hora de cuinar, el gàrum era una manera d’aportar la sal necessària tant per donar sabor com per les necessitats de sal de l’organisme.
La mala notícia és que no sabem exactament quin gust, o quins gustos tenia el gàrum. A Vietnam és fa servir una salsa anomenada nuoc-mam que, per la manera de fer-la ha de ser prou similar, però en realitat únicament ho podem imaginar. Potser el suc colat d’un pot d’anxoves en sal premsades també podria tenir-hi una retirada.
De totes maneres la curiositat em podrà i algun dia, amb aquests succedanis, intentaré fer alguna de les receptes del llibre d’Apici. Per exemple:
Pollastre amb suc:
Esmicola pebre, comí, una mica de timó, llavor de fonoll, menta, ruda i arrel de laserpici. Vessa-hi vinagre. Afegeix-hi dàtil, cariota i esmicola-ho tot. Lliga-ho amb mel, vinagre, gàrum i oli. Deixa refredar, eixuga el pollastre i presenta’l després d’haver-hi abocat la salsa. (Apici VI. VIII. 7)
Publicat per Dan a 07:30
Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Comparteix a Pinterest
12 comentaris :
Papitu ha dit...
Bon dia Dan. A Badalona quan s'acosten les festes de maig el Museu de la ciutat organitza unes jornades per redescobrir el que va ser l'antiga ciutat romana de Bétulo. La Magna Celebratio inclou unes jornades culinàries (un poc cares) de cuina romana. El menjar és exquisit. Aquest fou el programa d'enguany.
16/11/07 8:13
Dan ha dit...
Ostres! Doncs aquesta any miraré de no perdre-me'l. Ja he tastat plats medievals, però encara no conec els de l'antiga Roma. I encara que no siguin sinó aproximacions al que era, pot resultar molt interessant!
16/11/07 8:17
Anònim ha dit...
Al soterrani del Museu de Història de la Ciutat de Barcelona, hi ha les restes d'una factoria de gàlum, on podem veure les restes de les "piscines" on es deixava macerar i grans àmfores per als productes.
16/11/07 8:46
Dan ha dit...
carquinyol. Si! Barcelona també tenia una certa producció de gàrum. Encara que el més famós de barcino eren les seves.. ostres! (que se'n deu haver fet d'elles pobres?)
16/11/07 8:49
Anònim ha dit...
Les ostres se'n van anar, però encara tenim uns quants "perles" entre nosaltres... ;)
16/11/07 8:54
sants ha dit...
Caram! quin nivell de coneixement culinari romà que hi ha per aquest bloc! molt interessant!.. però m'heu obert altre cop la ganaa!!!! !
Per cert, a part de lo cara que era la sal, la pebre també ni diguem! un grapat equivalia al sou de tot un any (d'un romà de classe mitjana, d'un senador no crec, clar..)
16/11/07 11:01
Laia ha dit...
Caram, pots associar-te amb en carquinyol i muntar un restaurant de delicatessen romanes!
No havia sentit mai a parlar del gàrum, però d'alguns dels altres ingredients de la recepta tampoc, com la cariota o el timó (que no és un tros de fusta circular que dirigeix vaixells... oi que no?) :P
he d'ampliar els meus límits gastronòmics... algú sap com tornar uns quants segles enrere? Prometo que si topo amb els romans no els demanaré truita de patates...
16/11/07 15:36
Joan ha dit...
Vaig llegir a un llibre de Néstor Luján (Vint segles de cuina a Barcelona) que a tota la costa de llevant de la Península Ibérica, el garum va tenir gran fama durant l’època dels romans. Els autors gastronòmics no s’han posat encara d’acord sobre la seva preparació. De fet coincideixen bastants en que la base era el verat fermentat amb salmorra i es veu que el més preuat era el que s’elaborava a la Mediterrània. Uns diuen que el millor era el de Cartago Nova i d’altres el d’Almuñecar, a la costa meridional. Aquell garum fet de verats tenia un gran prestigi. Alguns autors coincideixen en el fet de que el garum va venir del pròxim Orient i que es devia confeccionar de moltes maneres diverses. Es ben cert Dan que mai podrem reconstruir el sabor que tenia però això també és el que em passa a mi quan intento fer les croquetes i els canelons com les feia la meva àvia (inolvidables!) i no ho aconsegueixo. Simplement són aproximacions.
16/11/07 18:50
Dan ha dit...
carquinyol, si que queden "perles" si....
sants. Les especies eren molt cares, però el garum no tant, que el podien aconseguir els mateixos romans sense haver d'importar-lo.
laia. La cariota no se que és. Però el timó és la farigola.
Joan. les croquetes de les avies són un dels secrets més irrepetibles que hi ha. la meva feia unes croquetes de sèmola (dolces, amb sucre) per postres, que mai les he pogut repetir
16/11/07 19:26
Alasanid ha dit...
Ostres Dan quines croquetes no n'havia sentit a parlar d'aquestes.
Suposo que totes les espècies eren necessaries per matar el gust i les olors de certs menjars que estaven mal concervats.
Els calamars a la romana són dels romans? O és un altre d'aquells noms que no té res a veure amb el gentilici que els acompanya.
Jo em quedo, sens dubte, amb els senglars que menjava l'Obèlix.
17/11/07 10:52
èlsinor ha dit...
Doncs per a anar fent boca amb el menjar romà podeu visitar el blog de Charo Marco, De re coquinaria, de títol i temàtica evidentment inspirats en l'obra d'Apici.
17/11/07 17:28
Anònim ha dit...
Quan jo era més jove, quedava amb un grup d'amics i féiem sopars temàtics: el romà va ser un dels primers. Cuinàrem polenta (que ens va sortir molt dolenta), faisà amb flors (que ens va sortir molt dolent) i de postres, peres al vi, (que sortiren boníssimes). No record de quin llibre vam treure les receptes, però va ser força interessant tot plegat. Ens vestírem amb túniques i començà la funció. Com tot era molt dolent, excepte el vi, ja pots imaginar com acabàrem. Ai, quins temps aquells! | 0.738496 | curate | {"gl": 0.0005669577049552103, "ca": 0.927202630683751, "ro": 0.01632838190271006, "fr": 0.005442793967570019, "es": 0.010545413312166912, "it": 0.008957931738292324, "eb": 0.0011339154099104206, "de": 0.0005669577049552103, "en": 0.003061571606758136, "hu": 0.0024946139018029254, "pt": 0.011112371017122123, "ia": 0.00600975167252523, "co": 0.00328835468874022, "id": 0.0005669577049552103, "oc": 0.0027213969837850097} | https://centpeus.blogspot.com/2007/11/la-romana.html |
macocu_ca_20230731_9_24264 | Sense títol, un projecte sobre l’amor: Sèrbia
Investigació situada a Sèrbia sobre el concepte amor en l’actualitat. Segon capítol de la Trilogia dels conceptes deixalla, que interroga algunes nocions clau (veritat, amor i treball) que, malgrat ser essencials en l’ésser humà, actualment han perdut ús, valor i sentit. Slavoj Žižek va parlar de “conceptes-zombie” per referir-se a les lluites revolucionàries, i aquí s’estenen al concepte d’amor, del qual es recupera el sentit polític col•lectiu reivindicat pel filòsof Michael Hardt: “L’amor no és un procés en què dos individus es fusionen en un. Els individus no tenen res a veure amb l’amor. L’amor només té lloc en les multiplicitats”.
El material generat en la investigació s’editarà en una publicació en línia que es presentarà a Barcelona acompanyada d’una sèrie d’activitats amb alguns dels referents i col•laboradors serbis. Hi ha la possibilitat de comptar amb el director de cinema Želimir Žilnik, cofundador de l’Onada Negra del cinema dissident iugoslau de la dècada del 1960, o amb els editors de l’escriptor Danilo Kiš.
Al primer capítol de la trilogia, S’ha escapat nua. Un projecte sobre la veritat (Caracas, 2011-2012), en una entrevista el filòsof Ezra Heymann avisava: “Per què vol fer un projecte sobre un concepte que té tan mala fama entre els seus? Als artistes no els interessa la veritat. Pensen, com deia Nietzsche, que l’art es va crear per no morir d’un excés de veritat”. L’anècdota serveix d’exemple per aclarir que ara, com abans, l’objectiu no és només investigar des de l’art la relació que tenen els individus d’un lloc concret amb un concepte determinat, sinó també interrogar sobre quina és la relació de l’art amb el concepte. Potser l’amor tampoc no és un concepte apreciat per les pràctiques artístiques contemporànies. El que és clar és que quan comencem a parlar de veritat, de la mateixa manera que quan comencem a parlar d’amor, citant Hardt, “hi ha moltes coses que cal combatre”, i aquesta aparent inadequació i dificultat fan que en aquest projecte hi hagi una provocació implícita, necessària en el temps actual de crisi i revisió. Per això, la investigació s’ubica a l’estranger, des d’on s’accentua aquesta precarietat i dificultat.
“Estima un estranger”, reclama Hardt, com una possibilitat de recuperar allò que s’ha corromput en l’amor. La pobresa de Sèrbia, el seu desgast polític i relacional fruit de dues de les guerres més estigmatitzades de l’Europa del segle XX, la nostàlgia del seu passat comunista, la seva entrada al capitalisme en crisi, el seu fora de temps respecte a Europa i el repte de les seves noves generacions, es proposen com a localització per reflexionar la possibilitat de col•lectivitzar el patrimoni humà des d’allò altre, limitat i en desús; tot plegat per valorar l’abast d’una investigació artística com a forma de vida, sociabilitat i exercici polític, per entendre-la més enllà de les restriccions que li imposen els espais tradicionalment designats a contenir l’art.
Kao malo vode na dlanu / Com una mica d’aigua al palmell de la mà (Un projecte sobre l’amor: Sèrbia, 2014) Activitats de presentació del projecte
Dijous, 8 de gener, 19.30h “Lectures de Danilo Kiš”, Llibreria Calders Amb Mireia Sallarès, Helena Braunštajn i Sebastian Berns
Com a part del seu projecte d’investigació artística Kao malo vode na dlanu / Com una mica d’aigua al palmell de la mà (Un projecte sobre l’amor: Sèrbia, 2014), Mireia Sallarès, juntament amb Helena Braunštajn i Sebastian Berns, participaran en el cicle “Lectures de...”, organitzat per la Llibreria Calders. En aquesta trobada, a més de llegir-nos una selecció de fragments de les seves obres, els artistes ens parlaran de com la literatura i les metodologies narratives de Kiš han servit com a referent i inspiració per ordenar i seleccionar la variada informació recopilada al llarg de cinc mesos d’investigació a Sèrbia, amb l’objectiu d’editar pròximament una publicació. Per a aquesta ocasió, les autores i el dissenyador ens presentaran alguns avanços de la publicació.
Dissabte 10 de gener, 18.30h "Ljubav i rad / Amor i treball", La Base del Poble-sec Amb Mireia Sallarès i Helena Braunštajn
Quines relacions hi ha entre el concepte d’amor i el concepte de treball? Podem establir relacions laborals i amoroses fora del marc del funcionament capitalista?
Aquest és el punt de partida d’un debat originat a partir del que Mireia Sallarès i Helena Braunštajn van organitzar a Učitelj Neznalica (Mestre Ignorant), una associació creada el 2011 com a plataforma d’autoaprenentatge que aplega diferents grups per articular fenòmens socials, econòmics, polítics i culturals a Sèrbia, situant-los en el seu context històric i contemporani.
Un dels principals projectes que duu a terme aquesta associació és l’assessorament legal dels antics treballadors de les fàbriques estatals de la Iugoslàvia socialista, que, a causa de la política de privatitzacions iniciada pel Govern serbi als anys noranta, van perdre la feina i, en alguns casos, també l’habitatge. Davant aquests fets, s’han atrevit a denunciar per via legal aquestes privatitzacions per delicte de “tràfic de persones”. Aquest fet ha estat documentat, entre altres, per Želimir Žilnik a la seva pel·lícula The Old School of Capitalism (2009).
A partir de diferents materials videogràfics, Sallarès i Braunštajn aprofiten per compartir aquests i altres detalls de la investigació.
Activitats gratuïtes, sense reserva prèvia Aforament limitat | 0.8826 | curate | {"ca": 0.9838561731792331, "pt": 0.016143826820766833} | |
mc4_ca_20230418_2_351945 | Membres de la Creu Roja el dia de la Inauguració del lloc en carretera de la Creu Roja a Benicarló. Entre d' altres personatges hi són Nati Ferrer, Mª Dolores, Lupe Castelló, Amparo Grau i Pascuala Arnau. Presidenta de la Creu Roja, Conchita Vicente de Galla. 81
Membres de la Creu Roja el dia de la Inauguració del lloc en carretera de la Creu Roja a Benicarló. Entre d' altres personatges hi són Nati Ferrer, Mª Dolores, Lupe Castelló, Amparo Grau i Pascuala Arnau. Presidenta de la Creu Roja, Conchita Vicente de Galla. 1 0 4 1 6 1 1
foto_542.jpg 27 | 0.459106 | curate | {"ca": 0.7463235294117647, "es": 0.19852941176470587, "fr": 0.003676470588235294, "en": 0.02389705882352941, "sv": 0.027573529411764705} | http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/2275/statistics?locale-attribute=en |
macocu_ca_20230731_9_324866 | Agenda política
Si busqueu algun acte a l'agenda i no el trobeu podeu consultar l'hemeroteca, clicant l'enllaç adjunt. | 0.610567 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_647171 | Conversa amb Salvador Cardús Ha estat subdirector del diari Avui (1989-1991), escriu periòdicament a l'Avui, a La Vanguardia i el Diari de Terrassa, i des de 1998 col·labora a Ràdio Euskadi. Així mateix, manté un intensa activitat divulgadora fent conferències arreu del país. Ens trobem al Centre Cultural de Terrassa. Arriba animat i somrient, i es disculpa per un retard justificat d’escassos minuts. La seva naturalitat i cordialitat, el fan una persona molt propera (diguem que no es un degà d’universitat que visqui refugiat al món acadèmic i que miri el món des de les altures). En Salvador Cardús palpa i pren la temperatura al país constantment, per això és un dels creadors d’opinió de referència de casa nostra. Valdrà la pena que li fem quatre preguntes, a veure què ens explica. I què ens ensenya. JCR: Escrivies no fa gaire a la Vanguardia que percebies un mar de fons independentista que estava madurant i que podia esdevenir onada. Quins són els indicadors que t’ho fan pensar?SCR: En aquestes coses sempre es toca d’oïda mentre no tenen un canal d’expressió política clara. Per deformació professional penso que les enquestes mai no poden ser l’única referència. Les enquestes recullen més el lloc d’on véns que no pas el lloc on vas: no poden preguntar pel que tot just està naixent. JCR: Quin altre indicador podem valorar?SCR: Un indicador podria ser l’ebullició independentista en el món d’internet, on no paren d’aparèixer iniciatives, que comparteixen una determinació política i mostren una voluntat organitzativa. Això ja fa anys que és així i cada vegada tenim més qualitat i menys, diguem-ne, “freakisme”. Les iniciatives cada vegada tenen un discurs més sòlid, més ben construït. És una percepció intuïtiva, d’acord, però la tinc bastant clara. [Capto una bromera que indica que a sota hi ha alguna cosa. ]JCR: Bé, fa dos anys vam assistir a una gran manifestació pel dret a decidir motivada per la crisi de les infraestructures. Setmanes després el PSOE feia 25 diputats a Catalunya… Pot ser que allò que detecten els indicadors no tingui una traducció política?SCR: Efectivament, no hi ha una oferta política satisfactòria que canalitzi aquesta aspiració. Per dir-ho així, ERC fa curt. Vull dir que no hi ha una oferta política amb cara i ulls, que sigui oberta, que no exclogui abans que no hagi demostrat ser capaç de sumar molt. Sóc molt crític en aquest aspecte. Després de la manifestació que esmentaves, ja vaig escriure que l’important era ser seriós i constant. En aquell cas, no sabíem si es demanaven millors trens o directament la independència. I si et manifestes políticament però no incideixes en el fet que el teu èxit tingui conseqüències tangibles, tens el risc que els rivals et perdin el respecte i els adeptes es desanimin, es desmobilitzin.JCR: És possible que els partits parlamentaris modulin els seus discursos per intentar retenir electoralment aquest espai?SCR: Naturalment. Tots els partits intenten abastar al màxim d’espai possible. Com a mínim en l’àmbit electoral. Perquè després, internament, demostren que no són capaços de retenir aquesta diversitat. Ara, electoralment, sí que la busquen. CiU ho fa amb la Casa Gran, ERC també inventa una cosa semblant, el PSC sempre ho ha buscat, abans amb els Ciutadans pel Canvi i ara amb la Causa Gran… Però tots tenen dificultats per fer creïbles aquestes “bones intencions”.JCR: Com pot una nova opció aglutinar aquest espai sobiranista i donar-li veu en la política estricta?SCR: Amb un projecte sense ambigüitats, un discurs nou i una visió estratègica. Amb una alta capacitat inclusiva en l’eix dreta-esquerra, que és un eix de geometria variable que ningú ja no sap on comença un vessant i on acaba l’altre. També inclusivitat dins l’eix nacional, fugint dels purismes i els certificats de catalanitat. I s’ha de dibuixar un mapa de la realitat política nou, introduint una tercera dimensió per tal que deixi de ser pla i li doni volum: el tercer eix que situï al seu lloc els unionistes i els independentistes. JCR: Històricament no ha estat clar definint els seus objectius el nacionalisme?SCR: Bé, fins ara el nacionalisme ha cregut que la força li venia de l’ambigüitat. Que era això el que li permetia abastar una àmplia base social i governar aquí i influir a Madrid; tota la força provenia precisament de l’ambigüitat. I és evident que n’hi donava i que aquesta força ha servit per aconseguir fites molt importants. Però ara cal preguntar-se si la força no arribarà del contrari, de la claredat d’objectius, de fer transparents les ambigüitats.JCR: Alguns defensen en canvi que la realitat és complexa i que cal gestionar-la…SCR: És clar, i cal ser flexibles, i negociar-hi. Però sabent on ets i on vas. A CDC l’ambigüitat li va servir per governar i sumar durant una colla anys, però aleshores va començar a restar, precisament per culpa de determinades ambigüitats. Va tenir el seu temps de sumar, peò després va començar el de restar. Jo crec que ara al catalanisme ja li ha passat l’etapa que l’ambigüitat que li permetia créixer, i està en l’etapa que necessita definir-se si no vol perdre pes social.JCR: Bé hi ha altres opinadors i intel·lectuals que manifesten que la introducció de l’eix unionisme-sobiranisme posa en risc que el nacionalisme pugui estar unit, pugui ser fort i, evidentment, que pugui governar…SCR: Però si fins i tot el president Pujol ha dit i ha escrit que l’autonomisme ja no dóna més de si! Que s’ha “esguerrat el vestit”. L’Estat ha percebut que l’ambigüitat del catalanisme històric no era transitòria, sinó constitutiva: ens ha pres la mida, i se’ns passeja. I cal reaccionar col·lectivament davant d’aquest fet.JCR: S’ha acabat el bròquil!SCR: Exactament. O “Plantem cara”, com diu Joan Solà, el recent Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i gran patriota. Arriba un moment que cal dir que s’ha acabat la broma. Que el nostre objectiu és precís, i que és possible. I, és clar, que ja no depèn de com es resolgui el finançament, mil milions amunt o avall, o de com quedi de censurat pel Tribunal Constitucional un article de l’Estatut.JCR: Doncs algú diu que si retallen els articles que fan referència a l’ús del català seria un “casus belli”…SCR: Si hem de tenir un “casus belli”, que sigui per la independència tota sencera! Perquè, a veure: una sentència favorable del Constitucional a l’Estatut ens resoldria la supervivència del català? Mil milions més de finançament, acaben amb l’espoli? El debat no està plantejat només en aquest terreny juridicopolític. Si fos així, seria suficient amb la nostra llei de política lingüística per garantir tots els usos del català. El problema no depèn d’una norma, sinó del marc polític: el problema és estructural.JCR: Però si hi ha retallada caldrà mobilitzar-se, no? SCR: Si els espanyols fossin més llestos, sabrien que ens farien callar de cop deixant l’Estatut tal com està. Però a ells sí que els perd l’estètica, la imatge, per raons electorals a la resta d’Espanya. El nostre problema ja no és la sentència de cap Tribunal foraster, sinó la nostra incapacitat de definir uns horitzons de país ambiciosos. I això és política, però no és només política, perquè cal que aquest exercici es faci en tots els àmbits i també des del pla moral i de la radicalitat democràtica.JCR: Això entronca amb l’altre tema que intentem afrontar des de Reagrupament. Si no renovem el país, si no renovem la nostra democràcia, a quins riscos ens exposem?SCR: Cal que retorni credibilitat al sistema polític. Un exemple: no és casual que ens trobem que una institució tan fonamental com els Mossos, la nostra policia nacional, sigui qüestionada cada dos per tres. Però com que la Generalitat es devalúa, això ho arrossega tot. Un sistema polític devaluat com el que tenim el primer que fa és que creixi el descrèdit de la política, cosa que dificulta la governabilitat perquè trenca la confiança en les institucions. Ens calen gestos de radicalitat democràtica.JCR: Totalment d’acord. Caldria començar reformant la llei electoral? SCR: Reformant la llei electoral, sí. I cal construir una nova cultura política democràtica, que s’obri a nous espais de debat i participació i no resti tancada en els cenacles tradicionals. No pot ser que s’entabani la gent com s’ha fet en les darreres eleccions a Europa –ni que després s’hagi sortit a demanar disculpes-, en què hi ha hagut plantejaments que ens tractaven d’imbècils.JCR: Però a l’hora de la veritat els partits deixen el projecte de llei electoral al calaix i, vinga, qui dia passa, legislatura empeny. SCR: És que la llei electorat s’ha convertit en la garantia de la ratera de la política catalana. Un ratera en la qual, per una banda, els partits hi estan tancats, però per altra banda, hi viuen protegits. Perden la permeabilitat, la capacitat de contacte amb la ciutadania, però estan segurs, protegits de la crítica. Menys participació, més desafecció política, però més estabilitat, i conserven el que tenen. I això només canviarà si s’arriba a una situació crítica, clarament insostenible –i que seria dramàtic-, o bé perquè irromp un partit polític al Parlament amb prou força com per imposar la condició d’una nova llei electoral a qualsevol proposta de govern.JCR: Tot plegat és complicat. Em pregunto si poden un grup de ciutadans normals i corrents, no professionals, combatre i irrompre amb força per propiciar un canvi d’aquesta magnitud...SCR: Crec que és possible, però fan falta moltes coses: gent bona, creïble –els millors– i un bon projecte que generi confiança. I evidentment fan falta recursos. I en funció del que es tingui, caldrà fixar objectius ambiciosos, però també raonables per no fer el ridículJCR: I la xarxa –econòmica, democràtica i relativament barata– pot ser un mitjà efectiu per aconseguir-ho ?SCR: Hi ha una part del país, que no sabem ben bé quin gruix té, que sent com a necessari un marc diferent per expressar-se políticament. Que el busca i que el troba a la xarxa. I per això és un bon punt de partida per començar a treballar, com ho esteu fent vosaltres mateixos. Però cal anar molt més enllà del que són els usos actuals. De moment, ningú no ha fet servir aquests nous canals de relació de manera veritablement innovadora i eficaç. Encara fem circular vi vell tot i que les botes són noves.JCR: La pregunta definitiva seria: ens en sortirem? SCR: Depèn de quin sigui l’objectiu de Reagrupament. Hi ha el precedent proper d’una iniciativa que essent ben cosa –però amb molt suport mediàtic- va aconseguir obtenir tres diputats. Per què, amb una proposta sòlida, ben liderada, no s’haurien de poder obtenir mitja dotzena o una desena de diputats? La qüestió és què se n’ha de fer, després, d’aquesta representació política per no frustrar les expectatives i per fer-la útil. Per tant, cal precisar bé els objectius polítics: nova llei electoral, pressió independentista dins del Parlament... Cal presentar un independentisme polític responsable, capaç, possible, amb una presència mediàtica rigorosa. Un independentisme generós i amable. No veig tant un nou partit polític com una força a dissoldre una vegada aconseguits els objectius. No es tracta pas de guanyar i governar, sinó de contribuir a obrir la ratera on ha quedat tancada la política catalana. Cal provar-ho, sens dubte. I provar-ho ja és sortir-se’n. (font)
Interessant.Per cert, què vol dir "bròquil" i l'expressió "s'ha acabat el bròquil" ?
"S'ha acabat el bròquil" pot dir "Ja n'hi ha prou!" (si porta exclamació) o "Tanquem aquest tema" (si no en porta).
Curiós, mercès. Em preguntava si el significat literal seria aquest o simple coïncidència, i l'expressió em semblava que seria això pel sentit, però tenia curiositat de confirmar | 0.851648 | curate | {"ca": 0.9600483216843558, "pt": 0.01535939252739667, "es": 0.019069807576149796, "it": 0.0024160842177927346, "hu": 0.0025886616619207868, "en": 0.0005177323323841573} | |
cawac_ca_20200528_7_167419 | Solsona inicia una nova campanya de regulació de la població de coloms
La regidoria de Medi Ambient de Solsona té previst realitzar una nova campanya de control de la superpoblació de coloms. La intervenció començarà el proper mes d’abril i s’allargarà fins a finals de novembre. Amb aquesta nova campanya, “no es pretén altra cosa que donar continuïtat als treballs iniciats l’any passat i que van permetre la captura de 1.123 coloms”, segons ha afirmat la regidora de Medi Ambient del consistori solsoní, Judit Cardona.
De: Redacció
Aquells veïns que resideixin en un lloc de concentració d’aquests ocells i tinguin un espai per col·locar una gàbia, es
poden posar en contacte amb l'ajuntament. AJ. SOLSONA.
La previsió que s’ha fet per enguany és la captura de 700 coloms. Per assolir aquest objectiu, es disposarà de set gàbies, cinc de les quals ja tenen la ubicació escollida. Així, cinc terrats situats al carrer del Castell, el passatge Guitart, la carretera de Torà, el carrer dels Escolapis i el sector de l’avinguda del Pont i Camp del Molí albergaran aquestes cinc gàbies inicials.
Per a les dues gàbies restants, des de la regidoria de Medi Ambient i l’empresa que realitzarà la regulació, s’estan estudiant els llocs idonis per a la seva instal·lació. En aquest sentit, Cardona ha demanat la col·laboració de la ciutadania, tant perquè comuniquin aquells punts de la ciutat en què hagin observat una elevada concentració d’aquestes aus, com perquè facilitin la instal·lació de les gàbies als seus terrats.
En paraules de la regidora, “des de l’Ajuntament agrairem als ciutadans que ens permetin l’accés als immobles de la seva titularitat susceptibles d’acollir temporalment les gàbies, alhora que volem recordar la prohibició d’alimentar aquestes aus i el prec que tapin les obertures exteriors d’aquells immobles en què els coloms puguin entrar i fer niu” .
Aquells veïns que resideixin en un lloc de concentració d’aquests ocells i tinguin un espai per col·locar una gàbia, es poden posar en contacte amb la regidoria trucant al telèfon 973 48 00 50 (ext. 113) , o bé enviant un correu electrònic a [email protected] . | 0.858177 | curate | {"ca": 0.9948308270676691, "en": 0.0014097744360902255, "ja": 0.0037593984962406013} | http://elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=14429 |
mc4_ca_20230418_14_522830 | Tàrbana: 2007
Publicat per Toni Pont a 11:27 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Cognom d'origen català, que en la reconquesta passà a Mallorca. El cognom arribà a Tàrbena en el 1624 de la ma de Miquel Pont Tous, nascut a Manacor en el 1600; casat a Laguar el 16 d'agost de 1621 amb Antonia Caselles Torrens, nascuda a Artà en el 1606. Tingueren un fill, nascut a Tàrbena el 4 de desembre de 1624, de nom Miquel Benet. Actualment aquest llinatge existeix a Castellolí, Celrà, Barcelona, Igualada, Valls, Aranyó, Pla de Cabra, València, Albaida, Altea, Vilajoiosa, Mallorca., Menorca, etc. Hi ha la variant purament gràfica Pon, existent a Barcelona, Almenar, Aristot, Verdú, etc.
Ètim del llatí ponte*, amb el mateix significat.
Sobre un camp de gules un pont de plata.
Publicat per Toni Pont a 13:05 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Toni Pont a 19:47 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Sabut és, que els noms que comencen per “beni” solen ser d’etimologia àrab. sabut és, també, que es tracta d’una variant de /ibn/ que ve a significar “fill de”, o del seu plural /bani/, per tant “fills de”. Ara bé, a l’antic al-Andalús hi ha documentades altres formes dialectals: /ábn/, /abín/, /ab[a]n/, /ban/, /bin/; així com el seu femení /bint/ i les variants dialectals d’/íbnat/ i /ibant/. així tenim que topònims començats per: ben, bena, bini, bin, i fins i tots alguns vani i vina, deuen la seva etimologia al substantiu àrab /ibn/ i a les seves variants. Ara bé, sembla que no tots els noms que comencen així tinguen un significat familiar. Es dona la casualitat que el dialecte àrab del Sharq al-Andalus havia el substantiu /bina/ amb un significat que no és clànic, sinó d’oronímia, i que va a significar “penya”.
Beniflà, actualment Beniplà:
Antic lloc habitat de la Vall de Tàrbena, documentat en el 1445. Aquet lloc estaria situat en algun lloc de l’actual partida rural de Beniplà, cap la possibilitat que les restes dels corrals del Serral siguen les que queden d’aquet poblat. La seva etimologia és clarament àrab, ara bé, la segon part del mot “flà” dona pas a diferents interpretacions, així tenim que Asín Palacios l’identifica en el nom familiar /Fallah/, forma que trobem a Iraq. Carme Barceló, per la seva part, l’identifica amb el clan dels /Ifrán/ assentats a Jaén al 1.010. També cap la possibilitat que es tracte d’/aflah/ veu que ve a significar “pròsper”.
Benissalim:
Partida, font i bassa, el nom de la qual ve del lloc de Ràfol de Benissalim, del qual parlaré en altra ocasió. Estem clarament davant de l’àrab /salam/ o de les seves variants /sallam/ i /salim/ amb el significat de “pau”.
Benitalfà o Benitalha:
Antic lloc de Tàrbena, documentat en el 1445, és un dels que dona origen a l’actual casca urbà, possiblement en l’actual barri del Llogaret. També es troba sota la forma de Benitafal i Benitallis. Asin Palacios el fa vindre del nom tribal /Thial/, sota la forma "Tahal" la trobem a la provincia de Granada i Turquia, al Marroc amb la forma /Tahala/. Epalza i Rubiera, arrepleguen el toponim amb la forma de Benitalmal i l’identifiquen amb /tal l-ma/ “ els de l’altura de l’aigua”.
Publicat per Toni Pont a 10:10 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Toni Pont a 10:39 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
El científic botànic valencià, Antoni Josep Cavanilles Palop entre els anys 1791 i 1793, I durant vint mesos va recórrer tot el País Valencià. D’aquet viatge va sorgir la seva obra magna “Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblacion y frutos del Reino de Valencia”. En la pagina 233 descriu la seva passejada des de Benissa a Callosa, per la serra de Bèrnia, durant aquest trajecte va veure el terme de Tàrbena, aquí teniu la descripció:
“Quise atravesar esa montaña [Bérnia]de norte a sur, y para ello retrocedí hacia el norte hasta la raíces septentrionales de la Solana de Benisa: alli empecé a subir cuestas incomodas por más de una hora hasta el collado que queda entre las dos puntas cónicas del monte, y aunque estaba aun muy distante de la cumbre veía con claridad Cullera y parte del seno Socronense. Empeoraba el camino á cada paso por la multitud de dientes que van deixando los cantos y losas, unas sueltas y otras unidas á las peñas, de modo que en mi juicio es el terreno más incomodo del reyno para viajar, Baxé luego las cuesta meridionales, y atravesé los cerros que median hasta Bérnia, en cuyas raíces del profundo barranco que lo separa del Carrascal de Parsént. Veía muy cerca en las falda elevadas de este ultimo monte á Tárbena, pueblo de 301 vecinos, ocupados en cultivar parte de su término, extendido como dos horas de oriente á poniente entre los de Xaló y Castéll de Castélls, y otras dos entre los de Parsént, Alcalalí y Benigembla, que le caen la norte, y los de Bolulla y Callosa de en Sarriá al mediodía. Es muy quebrado aquel terreno, pero hay sitios pingües, y aguas para regar algunos campos, donde se recogen 1.600 cahices de trigo i otros granos, 250 de maíz, 200 entre judías, garbanzos, habas y lentejas, 1500 arrobas de almendra, 20.000 de algarrobas, 100 de aceite, 12.000 de pasa, 2.000 de higos, 3.000 de cerezas, 400 libras de seda, 1.200 cantaros de vino, y varias frutas para el consumo de la población. Visto de lejos el recinto de esta y lo fragoso de sus alrededores parece imposible sacar de allí tantos y tan preciosos frutos, los quales van en aumento, y a porción el numero de vecinos, que apenas llegaban á 100 en tiempos de los Moriscos, según refiere Escolano, quien llamo Taberna á este pueblo”.
Publicat per Toni Pont a 20:34 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Toni Pont a 21:36 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
Vídeo promocional explicant breument la història, les modalitats i les figures senyeres de la Pilota valenciana.
Publicat per Toni Pont a 13:46 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Albicà, Albirèc i Albeura (II) :
Albicà, L':
Aquet nom pertany a una partida rural amb el seu caseriu (ses Cases de l'Albicà), que reben el nom d'una font i bassa (sa Font de l'Albicà). La font es troba a la vora del camí que va de Benissalim a “ses cases de l'Albicà”.
La seva etimologia és àrab, concretament de l'hidrònim /al-birka/, que ha donat el castellà alberca, que significa safareig o bassa. Es dona la casualitat que tant en la Marina Baixa com en la Marina Alta es troba, aquet topònim, amb la seva forma castellana (Alberca).
Albirèc, L':
Partida rural, situada a la vessant nord de sa Solana de Bijauca, en la límit amb el terme de Benigembla, i prop del Cocoll. Es tracta d'una petita vall abancalada, on hi han cabanes i un corral, possiblement d'origen morisc.
Etimològicament, sembla, que ve del plural d'/al-birka/, safareig, que és /al-birak/, els safarejos. Amb, que és més possible posar-lo en relació amb un plural d'/albir/, que vindria a significar els pous. Aquesta definició sembla la més adient, donat que pels voltants hi han alguns pous, així com simes o avencs. A Benimantell, també existeix una partida amb el nom d'Albirèc.
Publicat per Toni Pont a 21:25 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Toni Pont a 15:39 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Reportatge emes per PUNT 2 el dimarts 16 de gener de 2007.
Publicat per Toni Pont a 13:54 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Toni Pont a 20:40 4 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Un estudi constata la riquesa de fauna de la Serra de Bèrnia
Localitzen espècies rares com la rata penada orellut gris o en perill com el mussol reial
Un estudi de fauna dut a terme per ABAI (Associació Benissenca antiIncendis) confirma la presència d'espècies de fauna d'un gran valor ambiental i d'espècies protegides en les serres de Bèrnia, La Solana i els Lleus. El projecte s'ha centrat en l'estudi dels mamífers carnívors del LIC (Lloc d'Interés Comunitari) Serra Bèrnia-Ferrer i han participat 15 voluntaris. Entre les espècies catalogades n'hi ha rares com la rata penada orellut gris. També s'ha constatat la presència de rapaços com el mussol reial, que és una au d'hàbits nocturns que està en perill d'extinció, o l'esparver.
A més, de l'observació i les imatges preses amb la tècnica del trampege fotogràfic es confirma la presència de genetes, teixons, fagines i mosteles, encara que les seues poblacions són escasses. Però, a més de constatar la riquesa de fauna d'estes muntanyes, al realitzar l'estudi s'ha comprovat que es continuen utilitzant tècniques de caça no selectives i prohibides com els llaços o el verí. També s'han localitzat gossos assilvestrats abandonats pels seus amos.
L'estudi s'emmarca en la campanya de voluntariat ambiental d'estiu que per segon any consecutiu s'ha realitzat amb el patrocini del programa Volcam de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM).
Este mes també ha finalitzat el voluntariat de prevenció d'incendis forestals que es du a terme des de fa més de deu anys. L'associació, en la tardor, realitza activitats com el control de plagues o la colozación de caixes de nius i de refugi per als rates penades.
Font El Mercantil Valenciano, (mai Levante).
Publicat per Toni Pont a 22:36 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
El Vaixell d’ecologistes en Acció visita la Marina Baixa
Publicat per Toni Pont a 19:50 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Toni Pont a 14:25 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Alça sapo/ Alça sapet :
El joc d'Alça sapo, es un joc de xics que es jugava a tota la comarca de la Marina Baixa. El xic que pagava es posa a gates, mentre que altres dos xics s'assentaven a terra, un a cada banda, li posaven les cames per damunt de l'esquena, s'agafaven amb les mans els peus del d'enfront. Al mateix temps que feien força cap avall, deien :- “Alça sapo, si eres guapo”. El que estava a gastes feia força cap amunt fins aconseguir alliberar-se. Els altres dos queien a terra, el que més tardava a alçar-se pagava.
Adolf Salvà Ballester, fa referència a una variant que jugaven les xiques a Tàrbena. Dos xiques es gitaven damunt una manta, panxa avall i els peus d'una contra els de l'altra. Altres dos xiques assentades a terra posen les cames damunt de les gitades, i s'agafaven de les mans, al mateix temps que deien: -“Alça sapet, si eres guapet”. Quant les que estaven gitades aconseguien alçar-se, les que estaven dalt passaven baix.
Publicat per Toni Pont a 10:58 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Tradició. Jocs infantils
Descens de l’Estret de Bolulla, conegut com a Barranc entre Penyes. Un autèntic paradís natural que cal conservar.
Publicat per Toni Pont a 12:07 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Cognom originari de Catalunya. Arribà a Tarbena en el 1611 de la ma d'Antoni Marcò, casat amb Francisca Ripoll; a Tàrbena els van nàixer tres fills: Joana Teodora, nascuda el 21 de febrer de 1621; Francisca Paula, nascuda el 24 de desembre de 1624; i Mateu Bonaventura, nascut el 3 de novembre de 1631. Actualment aquest llinatge existeix a Cornellà, Sant Feliu de Gramanet, Marçà, Vilademat, Barcelona, Valls, Montbrió,Altea, Mallorca, etc.
D’etimologia germànica, del nom propi Marcòne, nominatiu Marcho.
Càbriat*, en vuit peces de gules i plata.
*Referent a càbria: Aparell capaç d’alçar grans pesos consistent en dos bigues inclinades cap avant respecte el seu punt de suport i unides en l’extrem superior, de on penja la corriola.
Publicat per Toni Pont a 20:32 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Agressió al paratge dels Xorros i a la font dela Reganyosa (Bolulla):
El PP denúncia la destrucció d'una àrea recreativa per a fer un balneari
El Partit Popular de Bolulla ha denunciat davant del Servici de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil, Seprona, la destrucció d'una àrea recreativa construïda per la Diputació Provincial en la partida dels Xorros per a la fer un balneari. L'Ajuntament de Bolulla, segons va reconèixer . Les obres de tal vial han invadit el llit del riu Bolulla, destruint el camí original d'accés a la mencionada zona recreativa, cegant sèquies del sistema de reg de la zona que aporten les aigües de les fonts de La Reganyosa i Els Xorros i deposi tant runes en el paratge, segons consta en la denúncia. Agents del Seprona van realitzar dimarts passat un informe per a elevar-ho al Jutjat d'instrucció per si les actuacions foren constitutives d'un presumpte delicte ecològic. La denúncia formulada pel portaveu del grup popular, Gaspar Vivó, ha sigut igualment remesa a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda per si de les actuacions en la partida dels Xorros pogueren igualment vulnerar la normativa sobre paratges naturals, i al propi Consistori. En la denúncia, Gaspar Vivó, assenyala que en les obres s'han destrossat nombrosos arbres, alguns d'ells exemplars de garroferes centenàries i pins. L'escrit fa insistència en la destrucció de l'àrea recreativa que comptava amb paellers, dutxes, un parc infantil i bancs per a l'acampament dels visitants. En les obres s'ha destruït igualment el camí d'accés a l'àrea d'oci, amb paviment de ciment.
El primer tinent d'alcalde de Bolulla, Antonio Carratalá, va reconéixer a este diari que les obres les havia escomès el propi Ajuntament, «per compte de l'empresa i va explicar que el camí que s'havia obert era per a, en el seu dia, poder transportar els exemplars de garroferes que hi havia en la zona per a poder tornar-los a trasplantar.
La construcció d'un balneari a Bolulla dividix als dos partits amb representació municipal i al propi poble. Mentres que el PSOE, qui va obtindré l'Alcaldia per sorteig al produir-se un empat de vot en les eleccions, defèn les instal·lacions com el mencionat del balneari com la panacea del futur socioeconòmic del municipi, des del Partit Popular es critica que la concessió a la tardor de 2005 a l'empresa promotora, suposarà la pèrdua del control dels recursos de les dos fonts més
importants del municipi, Els Xorros i la Reganyosa, de la que es nodrix l'abastiment i els regadius del municipi. A pesar de les obres dutes a terme per l'Ajuntament a càrrec de l'empresa promotora, Balneari de Bolulla, les instal·lacions encara no disposen de cap tipus de permís municipal, segons va reconèixer .L'empresa si disposa d'una concessió administrativa des de la tardor de 2006 sobre el dret de superfície d'una parcel·la de 19.300 metres quadrats situada ne la partida dels Xorros, a peu de la muntanya Matapolls per un període de 75 anys. En la parcel·la està situada la font dels Xorros, que entra en la concessió administrativa.
Noticia extreta dels periòdics: El Mercantil Valenciano (mai Levante)
Fotografies: Font dels Xorros, abans de la construcció del camí d’accés.
Publicat per Toni Pont a 21:11 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
Jornades artístiques “Mes del Riu Algar” (maig de 2007).
Durant el mes de maig del 2007 Ecologistes a Acció de la Marina Baixa va organitzar una sèrie d’activitats a Altea, sobre el seu riu l’Algar. Un riu la desembocadura del qual malgrat estar declarada per la Generalitat Valenciana com Zona Humida d’especial protecció, veu amenaçada la seva existència per un mega-projecte urbanístic el qual es troba a les mans de la justícia amb un contenciós administratiu. Són molts els interessos especuladors que amenacen al riu Algar i a tot el poble d'Altea.
Publicat per Toni Pont a 22:32 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
L'origen del nom Tàrbena (III). El sufix bena*, ben*, ena*
Segons Joan Coromines la segon part de mot Tàrbena es d'etimologia ibèrica “ben” o “aben” amb el significat de “penya”. També, podria tractar-se del celta “benna” amb el significat de “conca o coll de muntanya”. Tanmateix cabria la possibilitat que es tractarà de preromà “ena” “casa de”. Sembla evident que el nom va ser donat al tossal, que nosaltres anomenem de Santa Barbera, o al port de muntanya entre aquest tossal i el Serral, l'actual Poble Dalt. Lo més provable, arqueològicament, és que es tractarà del poblat ibèric que hi havia al cim del Tossal de Santa Barbera. Lloc on hi han, documentades, peces ceràmiques ibèriques i campanianes. És el mateix lloc on desprès es van assentar els musulmans, i que va donar origen al castell. Si fora així, es tractaria de l'ibèric “ben”, que en el dialecte àrab-valencià va donar la forma /bina/, amb el mateix significat.
L'arrel “tar” és un hidrònim, que fa referència a terres pantanoses o aiguamolls. Mentre que “ben” és un orònim, que fa referència a una elevació de terreny. Per tant semblen discordants, i no lliguen dins d'un mateix nom. Clar, Tàrbena, vindria a significar quelcom semblant a “penya d'aigua”. Sembla incoherent. No obstant, si miren be, en les dues vessants del Tossal de Santa Barbera existeixen un gran nombre de fonts, algunes molt afamades com la de Benissalim. És més, a la tardor, quant més sol ploure, desprès de qualsevol temporal, traspua aigua per qualsevol lloc, és a lo que els tarbeners anomenem aiguamolls. Per a arrodonir-ho, resulta que els àrabs anomenaven, a la vessant nord del tossal de Santa Barbera /Bina ar-riyat/ (Binarreal), “penya de l'horta” o ”amb hortetes”; de fet és així, cada font o fonteta, te la seva horteta.
Per lo tant, tenim dos noms de dos èpoques diferents, que venen a significar una cosa semblant. Realment la definició dels dos noms descriuen el lloc, amb ferma fidelitat. Per lo tant, lo més provable, és que el nom de Tàrbena vinga a significar “ la penya que traspua aigua”.
El nom iber deuria de ser “Tarben” o “Taraben”, possiblement aquet nom també fora utilitzat per al riu de l’Algar. Des ser així, seria molt provable que es tractes del riu que les fonts antigues anomenen, Tader, en grec, i Tarebis, en llatí. Riu que es sol identificar amb el Segura.
Publicat per Toni Pont a 13:03 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
L'origen del nom Tàrbena (II). L'arrel Tar*
L'origen del nom Tàrbena
(l'arrel Tar*)
L'italià Battisti, assenyala que la base toponímica “tar” s'estén per tot el mediterrani, des d'Àsia Menor fins a les costes de la Península Ibèrica. J Vallejo, per la seva banda fa venir la base “tar” del sud de França amb un origen pre-gal, Ja que alguns dels topònims amb “tar” es troben en territori lígur. No obstant, aquesta arrel també es troba al nord de la península, en terres celtiberes, amb un cert origen lígur. Tenim així, la més que provable, possibilitat que aquesta arrel foren introduïts per les invasions indoeuropees que van originar la cultura dels camps d'urnes.
Efectivament, de topònims amb l'arrel “tar” em trobem a Catalunya: Tarragona, Tàrrega, Tarrés, Tarroja, Taradell, Taravaus, Taravil, Tartareu, Targassona, etc. ; a l'Occitània francesa: Tarn, Tarbes, etc. ; Italia: Tarquinia, Tarent, etc. ; fins i tot a Turquia: Tars. També trobem topònims amb l'arrel “tar”, al nord de la Península Ibèrica, a Soria: Tardelcuende, Tarancueña, Tardellas; i a Asturies: Tarna.
Tant Battisti com Vallejo creuen que els topònims de la Mediterrània Occidental son hidrònims que fan referència a terres d'al·luvió, desembocadures de rius, aiguamolls o ports marins. Aquesta amb les variants “tar” a “ter” “tir” “tor” o “tur”, a donat nom de rius coma ara: Tarn (França), Ter (Catalunya), Tirón (Burgos), Noguera de Tor (Catalunya), Túria (País Valencià), etc. No obstant troben, també, els que creuen que l'arrel “tar” és un orònim amb el significat de “pedra” o “turo”: Tardesillas (Soria) curiosament al costat del riu Tera, Tardelcuende ( Soria), Tardajos (Burgos), els dos últims, també a la vora d'un riu. Per últim el cas de Tarna, població i port de muntanya a Astúries es fa venir de “Taranis” deu gal del trò.
Lo més acceptat és que es tracte d'un hidrònim, que fa referència a un riu, en el cas de Tàrbena al riu Algar, al qual els tarbeners anomenem riu de Sacos o Binarreal.
Publicat per Toni Pont a 21:01 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Toni Pont a 21:53 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Cognom originari de Catalunya, amb casa pairal a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat, de Catalunya passaren a Sardenya i Mallorca. Va arribar a Tàrbena en el 1611 de la ma de Cristòfol Molines, natural de Santa Margalida i casat amb Catalina Estelrich, també de Santa margarida, amb ells va venir els dos fills que ja tenien, Cristòfol i Francisca; el 18 de gener de 1620, va nàixer, a Tàrbena, el seu tercer fill, de nom Pere. En el 1611, també va arribar a Tàrbena Joan Molines.
D’etimologia romana molina, “molí”
En un cap vermell una mola de molí de plata amb la clavilla de sabre.
Publicat per Toni Pont a 19:59 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Toni Pont a 19:23 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Germans Boronat, dolçainers de Callosa d'En Sarrià
Els germans Boronat de Callosa en el programa Arrels de la RTVV. Programa emes el 16 d’octubre de 2005.
Publicat per Toni Pont a 18:57 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Al-Azraq, mite o realitat?
De sempre he sentit parlar d’al-Azraq, he sentit i he llegit molt. Tant és així, que sovint m’he sumit en un mar de dubtes, ja que l’informació rebuda era, a menut, antagònica. A vegades en semblava estar davant una llegenda, altres em semblava un personatge històric real. Tant és així que un dia ens vaig decidir posar tota la informació que tenia a zero i començar de nou. Va ser aquí quant en va sorgir la primera pregunta; al-Azraq va existir?. Per a saber si realment va existir al-Azraq, el primer lloc que vaix buscar és el Arxiu de la Corona d’Aragó. En el 1258 Jaume I cedeix a Aladrach unes alqueries del terme d’Altea (A.C.A. Reg. Can. 8 Foli. 59). En 1261, el rei, confirma la donació que Alazrac feu al seu germà Bacem i al seu nebot Aliafar, dels castells d’Altea, Xaló i Polop (A.C.A. Reg. Can. 11. foli 199). Vet, aquí que aquet personatge realment va existir; però, llavors sorgeix un altra incògnita, qui era al-Azraq?. Busquem en el “Llibre dels Fets”, del propi rei Jaume I. En el capítol 361, ens conta com estant en l’església de Calataiut el van informar que Aladrac s’havia rebel·lat. Posteriorment, narra, entre altres coses, la sublevació d’Al-Azraq. En el capítol 376, ens conta com va recuperar el castells d’Alcalà, “son alberg major” i Gallinera i com, el mateix dia, se li van rendir setze castells. Veiem que al-Azraq, era un capitost musulmà, propens a rebel·lar-se, que tenia el seu castell a la Vall d’Alcalà, i que amés, estenia el seu poder pels castells dels voltants.
Tornat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, allà hi ha un pergamí (A.C.A. pergami nº947), en el qual, un àrab anomenat /Abu ‘Abd Allah Muhammad ben Hudhayl/, senyor D’Alcalà, va retre homenatge a l’Infant Alfons d’Aragó, primogènit de Jaume I. En aquet acte d’homenatge, conegut com a Tractat d’Alcalà, es parla de vuit castells situats a les muntanyes de les dues Marines: Pop, Tàrbena, Castells, Xeroles, Margarida, Alcalà, Perputxent i Gallinera. Aquí, en ve al cap altra pregunta, al-Azraq i /Ben Hudhayl/ son la mateixa persona?. Sembla que si, Burns, fa referencia a una carta que va rebre Na Violant en la qual apareix com a ”Muhammad ben Hudhayl, conegut com Alazrach”*1.
Ja sabem que al-Azraq, va existir, i que aquet i /ben Hudhayl/ son el mateix. Llavors, amb aquestes dates anem a investigar la seva biografia, com tot personatge històric, en tindrà. Arribats en aquet punt, quasi tots donen com a data de naixement el 1208, curiosament coincidint amb Jaume I; Momblanch*2, per la seva part discrepa i dona una data compresa entre el 1218 i el 1220. També hi ha, quasi, unanimitat en el lloc, la Vall d’Alcalà. Generalment, el fan fill d’àrab i de cristiana; Mastre Palacios*3, per la seva part el fa fill de “... un africano y de una española andaluza...”, es suposa que tots dos eren àrabs. Alguns van més enllà i donen el nom del pare /Hudayl al Sähuir/, qui, segons Hinojosa Montalvo*4 era senyor del valiat d’Alcalà, que comprenia amés d’Alcalà els castells i termes de Pop, Aixa (Xaló), Awraba (Orba) i Castell (Castell de Castells). Per la seva part Baño Arminyana*5 el fa ser el fill petit de /ben Hud djudzaní/. La teoria de emparentar-lo amb els /ben Hud/ te alguns seguidors, com ara Burns, mentre que també compta amb detractors, per exemple Mª. C. Barceló.
En el mes d’abril de 1276, al-Azraq va atacar a la ciutat d’Alcoi, en plena tasca van veure com va aparèixer sant Jordi i el seu cavall blanc i van fugir. Llavors els alcoians els van perseguir fins al Barranc de la Batalla, lloc on al-Azraq va trobar la mort.
/Abu ‘Abd Allah Muhammad ben Hudhayl/, més conegut com al-Azraq, va ser elegit com a representant, dels castells situats a les muntanyes de la Marina, davant el rei Jaume I. Com a tal va negociar un pacte, amb el fill d’aquet. Al finir el pacte, al-Azraq, aquesta vegada elegit com a cap, va negar-se a complir-lo. El que va portar a una dècada de conflictes. Una vegada sufocada la rebel·lió, al-Azraq va ser expulsat del regne de València.
De la seva persona, res es sap, no hi ha informació en cap font, ni àrab ni cristiana. Per lo que es desprèn que era un funcionari estatal, que va aprofitar la oportunitat que l’historia li va posar al seu abast.
1* Burns: “ L’islam sota els croats”. València 1990
2* Momblanch: “Al-Azraq, capitan de moros” Alacant 1977
3*Mestra Palacios: “Alcalali: Monografia historica” Valencia, 1970.
4* Hinojosa Montalvo: “Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia” València, 2002. en el 2º volum, pag 36
5* Baño Arminyana: “Contribució a l’estudi de les sublevacions d’al-Azracq en les comarques de l’Alcioà i el Comtat” Revista de Estudios Alicantinos, nª 33, Pag 39-64. Alacant 1981
Publicat per Toni Pont a 12:46 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Cognom originari de Catalunya, que va arribar a Tàrbena de la ma de Bartomeu Mas, 1610, provinent d’Artà. Estava casat amb Antònia Coves, a Tàrbena li van nàixer dues filles Magdalena, el 7 de març 1621; i Margarita el 25 de maig de 1623. Actualment aquet cognom existeix a Faixà, Berga, Barcelona, Alella, Tarragona, Valls, Agramunt, Alguaire, Valencia, Algemesí, Crevillent, Elx, Mallorca, Eivissa, etc.
L’etimologia prevé del llatí mansu, (mas)
Escut d'armes: en un camp vermell, tres pals d’or amb dues flors de lis vermelles per cada pal daurat.
Publicat per Toni Pont a 13:12 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Ecologistes en acció netegen el riu Algar a Altea.
Publicat per Toni Pont a 11:10 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
La Jota de Relleu.
Publicat per Toni Pont a 13:26 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Vídeo promocional del paratge de Les Fonts d’Algar.
Publicat per Toni Pont a 12:41 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
L'ajuntament d'Altea i la Generalitat Valenciana ha donat el vist i plau al projecte “Puentes del Algar”. Aquet projecte preveu edificar 5775 vivendes, un camp de golf i quatre hotels. L'actuació es dura a terme en sol agrícola, no urbanitzable, al costat mateix de la zona humida protegida i en zona inundable.
L'empresa urbanitzadora és Altea Futura S.L., societat vinculada amb el, tot poderós, Grupo Ballester, que compta, entre els seus socis, amb Julio Iglesias, amic personal del piròman, Zaplana.
Font: Revista Interviu
Lloc on es preveu la construcció del macro projecte
Publicat per Toni Pont a 11:51 2 comentaris: Enllaços a aquest missatge
Cognom d'origen aragonès, documentat en el segle XII, en la persona de Pedro Gisbert, que es va estendre per tota la Corona Catalano-Aragonesa. A Tàrbena arribà en el 1699 de la ma de Joan Baptista Gisbert. Actualment aquet cognom existeix a Valls, Vinarós, Benassal, Morella, València, Alzira, Alfafara, Agres, Muro del Comptat, Cocentaina, Alcoi, Benifallim, Benitagell, Altea, Alacant, Ibi, Pedreguer, Xixona, Mallorca, Eivissa, etc. a més sota la forma de Gispert es troba sobre tot a la zona nord dels Països catalans, Roses, Palamós, Castell d'Empordà, Badalona, Mollet, Barcelona, Esparraguera, Canovelles, Alàs, Aristot, Arcabell, Arfa, reus, etc.
L'ètim és del nom propi germànic Gisipert, que a més donat origen al nom de Gisbert, Gisberto en castellà.
En camp vermell un castell de plata aclarit de blau amb rascle de sable ala seva porta a mig pujar.
Publicat per Toni Pont a 21:03 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Toni Pont a 20:38 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
Actuació del grup de danses Baladre de Muro, en la televisió de Galícia.
Publicat per Toni Pont a 20:25 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Cognom originari de les Illes Balears. El 20 d’agost de 1610 Jordi Ginard, natural d’Artà, i la seva dona Joana, van demanar emigrar al Regne de Valencià, juntament amb els seus fills. En el 1685 arribà a Tàrbena Miquel Ginard. Actualment aquet llinatge esxisteix a Sant Feliu de Guíxols, Tàrbena i les illes de Mallorca i Menorca.
L’ètim de mot Ginard ve del nom propi germànic Aginard.
Camp vermell sembrat de flors de lis d’or amb dos franges de plata.
Publicat per Toni Pont a 19:18 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Els partits republicans a Tàrbena.
Partit Republicà possibilista: Partit que va fundar Emilio Castelar Ripoll en 1876. El possibilistes van centrar el seu programa en la consecució del sufragi universal, per la qual raó acceptaven les institucions monàrquiques. En el 1879 canvia de nom i va passar a denominar-se Partit Demòcrata Possibilista
Com a possibilistes trobem a Salvador Joan Pérez i Ramon Ferrer Guardiola de callosa: Josep Molines Ripoll i Vicent Soliveres de Tàrbena. Francesc Ferrer Ferrer de Bolulla.
Partit Republicà Progressista: Partit creat a partir de l'entesa entre Salmeron i Ruiz de Zorrilla, que va iniciar el seu camí per l'agost de 1876.
Republicà progressista va ser a Tàrbena Josep Monjo Montaner.
Partit de Fusió Republicana: partit creat a partir de la fusió de centralistes, federals orgànics, federals de Vallès i Ribot i progressistes el 30 de maig a Madrid. Prèviament va haver-hi una assemblea regional a Xàtiva, 22 de març, on es van reunir els republicans del tot el país.
Fusionistes foren Saturni Soliveres Salvà de Tàrbena; Batista Ferrer Morant de Bolulla; Domingo Tomàs Pont de Castells; Pere Gil Ferré de Xaló; Vicent Plana Ferrando de Callosa.
Unió Republicana: Creat en setembre de1934, per la fusió de varis grups radicals: EL Partit Radical Demòcrata, Esquerra Radical-Socialista i el Partit Radical Socialista.
Representant de la Unió Republicana a Tàrbena trobem a Hermenegildo Pont Monjo.
Publicat per Toni Pont a 20:53 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Vídeo promocional del paratge de Les Fonts d’Algar...
Ecologistes en acció netegen el riu Algar a Altea....
L'origen del nom Tàrbena (III). El sufix bena*, be...
Jornades artístiques “Mes del Riu Algar” (maig de ...
Agressió al paratge dels Xorros i a la font dela R... | 0.796044 | curate | {"ca": 0.9112511487462256, "es": 0.07306025994486018, "pt": 0.0021990284889063937, "oc": 0.005710909807010634, "en": 0.004332414336352895, "fr": 0.00223184980963634, "it": 0.0006892477353288697, "br": 0.0002625705658395694, "su": 0.0002625705658395694} | http://tarbana.blogspot.com.es/2007/ |
mc4_ca_20230418_0_167220 | FORUM “PRESENTE Y FUTURO DE LAS EMPRESAS DE LIMPIEZA E HIGIENE” – ASCEN
FORUM “PRESENTE Y FUTURO DE LAS EMPRESAS DE LIMPIEZA E HIGIENE”
La Revista E&L Empresa y Limpieza ha organitzat avui 5 de maig el fòrum del “Presente y Futuro de las empresas de limpieza e Higiene”, en el que han participat Josep Tres, president d’ASCEN, Jesús Martínez, president d’AFELÍN i Juan Díez de los Ríos, president d’ASPEL, moderat per Jorge Martín, editor de la revista Empresa y Limpieza.
Els presidents han donat resposta als dubtes, preguntes i inquietuds dels empresaris, treballadors, clients i proveïdors del Sector de Neteja, davant la crisi de la pandèmia del Covid-19.
En breu, la Revista E&L publicarà un resum d’aquest fòrum al seu butlleti.
ASCEN ESTHER2020-05-05T18:21:38+00:00maig 5th, 2020| | 0.722326 | curate | {"es": 0.17113665389527458, "ca": 0.7624521072796935, "en": 0.06641123882503193} | https://www.ascen.net/ca/forum-presente-y-futuro-de-las-empresas-de-limpieza-e-higiene/ |
mc4_ca_20230418_5_605231 | Fundació Privada Pere Relats | Acord Ciutada per una Barcelona Inclusiva | El web de la ciutat de Barcelona
Fundació Privada Pere Relats
Adreça Carrer Venero 4 - 6
Telèfon 933002976
Correu electrònic [email protected]
Adreça web www.pererelats.org
Descripció L'any 1972 es va crear al barri del Poblenou de Barcelona el Grup de Vells i Malalts, amb l'objectiu d'atendre les persones que estaven soles. Aquests grups estàven formats per diferents voluntaris de les parròquies del barri. L'impulsor del grup era el jove capellà Pere Relats.
Durant aquests anys el somni inicial s'ha anat reforçant i ampliant amb la creació de noves residències i la professionalització de l'atenció i els serveis prestats per donar resposta a les noves necessitats, proposant canvis necessaris, tot observant la realitat que les envolta.
Programes o projectes a destacar ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA ACP
PROJECTE "GRANS ACTIUS"
CALIU ( ACOMPANYAMENTS A LA PROPIA LLAR ) | 0.74422 | curate | {"ca": 0.9049630411826821, "pt": 0.027455121436114043, "en": 0.0675818373812038} | http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/fitxa_fundacio_privada_pere_relats_680.html |
mc4_ca_20230418_14_636771 | Gallardo reclama negociar amb Brussel·les un mecanisme de bloqueig d’algunes directives - Altaveu
El dirigent dels joves liberals europeus (LYMEC) Pau Castellví es dirigeix a candidats joves de les llistes liberals. | L'A
El candidat a cap de Govern de Liberals d’Andorra, Jordi Gallardo, ha insistit aquest divendres en què la formació que lidera està a favor d’un acord d’associació amb Europa “però negociant millor”. I aquesta negociació hauria d’incloure, en opinió del cap de llista liberal, l’acceptació per part de Brussel·les de la inclusió en el pacte d’un mecanisme que permeti al Principat bloquejar algunes directives que podria generar un impacte impossible d’assumir per Andorra.
Gallardo s’ha referit a la qüestió d’Europa en el marc d’una trobada amb joves del partit i un dirigent de les joventuts europees liberals, Pau Castellví, que ha exposat la seva visió sobre l’horitzó europeu, que en paraules del candidat liberal “és sinònim d’oportunitats” i més quan cada vegada més, joves andorrans no trobaran el seu lloc idoni per desenvolupar-se al Principat i caldrà que busquin alternatives que un pacte amb Brussel·les pot facilitar. Això sí, ha recordat Gallardo que cal tenir en compte que l’impacte per a Europa d’un acord amb Andorra és pràcticament neutre i, en canvi, a la inversa, la repercussió pot ser molt gran.
El candidat liberal ha remarcat la necessitat d’establir línies vermelles en qüestions com la política migratòria o protegir les professions liberals a l’interior del país. Alhora, es voldria d’Europa que possibilités l’accés a concursos internacionals d’empreses andorranes, que es pogués tenir accés a programes d’ajut econòmic per infraestructures o que es creï una franquícia específica per a comerç electrònic de petites quantitats. Jordi Gallardo, amb tot, ha remarcat la necessitat de garantir la sobirania. I de fixar la possibilitat de bloquejar l’efecte que poden tenir o podrien tenir certes normes europees.
Gallardo, que ha insistit que l’acord, el que sigui, amb Europa, haurà de ser validat per la ciutadania en un referèndum que hagi estat precedit per la facilitació d’informació suficient, ha assegurat que els darrers mesos han evidenciat que “no s’està negociant bé” i que el Govern “està anant a Brussel·les a prendre apunts”. El candidat liberal ha recordat que qualsevol negociació i posterior acord ha de partir d’un “suport polític” intern prou ampli i que actualment el que està passant és que col·lectius o persones que tenien molt clar l’encaix amb Europa “avui dia tenen dubtes, i això no ens ho podem permetre”. D’aquí que hagi reclamat donar més pes en la negociació als agents socioeconòmics del país. | 0.894836 | curate | {"ca": 0.9981217129977461, "it": 0.0018782870022539444} | https://www.altaveu.com/noticia/7157/gallardo-reclama-negociar-amb-brusselles-un-mecanisme-de-bloqueig-dalgunes-directives |
mc4_ca_20230418_10_372536 | Es suprimeixen els perfils que suplantaven l'identitat de l'alcalde de Balaguer a Twitter - Balaguer Televisió
Un dels perfils era utilitzat per parodiar i criticar el primer edil mentre que l’altre es limitava a transmetre notícies de l’ajuntament fent-se passar per Roigé.Per acabar amb la situació, el consistori va fer arribar a Twitter l’acta del nomenament com a alcalde i l’empresa es va avenir en els dos casos a eliminar els perfils falsos ja que precisament, la suplantació de la identitat d’una altra persona està expressament prohibida en les condicions d’ús d’aquesta xarxa social.
Josep Maria Roigé no és l’únic alcalde amb conflictes a les xarxes socials, sinó que també, l’alcalde de Tremp, Víctor Orrit, espera que Twitter suprimeixi un perfil que el parodia en aquesta xarxa social. | 0.832003 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.balaguer.tv/es-suprimeixen-els-perfils-que-suplantaven-lidentitat-de-lalcalde-de-balaguer-a-twitter/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_312224 | 18.- Per què diem, aquest s’ha canviat de camisa? Potser, la duia bruta o li estrenyia a les aixelles?
19.- Per què uns tenen la poma de la discòrdia, mentre altres es guarden la poma per la set?
20.- Per què si cremem un bitllet de banc ens tracten de bojos o faltats i en canvi cremem la mateixa quantitat de diners o superior en focs d’artifici i ens sentim felissos?
21.- Per què un músic com a cantant pot cantar un cànon i el mateix músic com a usuari – per eje, d’aigua – ha de pagar un cànon?
22.- Per què podem pujar al llom d’un ruc i no ho podem fer al llom d’un llibre?
23.- Per què nou acaba en ou al ser escrit i no porta ou en sa forma numeral?
24.- Per què per un geògraf la paraula serra és segurament una muntanya i per un agricultor potser un aparell per a fer llenya?
------------------------------------------------
131.- L’amabilitat en el tracte és el que l’elegància en el vestir.
132.- Intercanviant gèneres. El sostenidor és femení, les boletes és masculí.
133 . Os ama Bin Laden, i ens tira coets ? – No vull mirar el per què... - És que hem de canviar els termes? Pau ara és Guerra i Guerra és Pau ? No, això serà quan Cain no matarà Abel o a l’inrevés? Per que de talibans no sé quants n’hi ha però de Laden, diuen Bin
134.- Parar-se però en moviment.
135.- Em compraré de nou una camisa – en tinc deu dins l’armari a més de la que porto – per fer una contribució al estat del benestar i per que no s’acabi. No ens en riguem. Qui no compraria per que no es desmunti això que ens volen fer creure que es el no va més. Ja sabem que per mantenir-lo s’ha de gastar, però i les butxaques de molts, qui les omple per poder contribuir al que pot acabar-se per tots els que ho gaudeixen...? Mireu, mireu, jubilats, mileuristes...Ens arribarà el bé o el mal?
136.- Llegint com els occidentals o com els xinos. - Caps i cua -. Els lloros fan soroll . – Vida –Adif(v) --- Esborra – és borra.--- Sorra – arròs. ---Sort – Tros. – Dames – Semat (d)
137.- Que la ballesta no apunti la teva cara, pot disparar-se i treure’t un ull. 138.- Això d’Atapuerca d’un milió d’anys em sembla veure l’infinit.
139.- Estem submergits dins nostre, en nostre mar, en nostre treball,etc. i necessitem una boia que ens aguanti el cap per respirar i mirar el cel. Deia aquell : - Soc com granet de sorra en la platja, la gran platja, que té la sort de que el trepitgin, que l’agafin junt amb altres granets com ell i se’l tirin els nens pel damunt, que una tovallola el tapi com la mare al llit li acarona manta i llençol ...Suportar, suportar als demés és difícil . S’ha de ser granet de sorra...
140.- Pensa que quan has arribat a dalt de la piràmide pots caure, aleshores, difícilment podràs tornar a dalt. Quan hi siguis ves en compte amb la relliscada o la traveta. | 1 | perfect | {"ca": 0.9047619047619048, "en": 0.017582417582417582, "fr": 0.03553113553113553, "pt": 0.02490842490842491, "es": 0.011721611721611722, "eo": 0.005494505494505494} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_299444 | Ángel Adrover Martínez, mallorquí de 31 anys natural de Portocolom (Felanitx), ha mort a la guerra d'Ucraïna. Al març es va allistar com a voluntari a l'exèrcit ucraïnès per combatre la invasió russa. Ara, el ministeri d'Afers Estrangers espanyol investiga la seva mort.
Des del ministeri confirmen la seva mort i estan en contacte amb les autoritats ucraïneses per aclarir com va morir. També han iniciat el procediment per repatriar el cos del jove voluntari. Però com que el país encara està en guerra, aquest procediment podria trigar diverses setmanes.
La invasió russa d'Ucraïna va despertar un sentiment de solidaritat a tot Europa, i diversos voluntaris es van unir a la defensa del país. Malauradament, el destí d'Ángel és el de molts altres voluntaris del món, ja que, a Espanya, altres persones han seguit el mateix camí que ell.
Mancava de formació militar
El departament d'Exteriors ucraïnès va informar dissabte a la tarda les autoritats espanyoles de la mort d'Ángel Adrover Martínez. L'ambaixada espanyola a Kíev investiga el cas en estreta col·laboració amb Kíev. Així mateix, estan en contacte permanent amb la família del jove.
Ángel li va enviar aquesta foto a la seva mare des del front de guerra | Catalunya Diari
Cal recordar que els combatents espanyols desplaçats a Ucraïna ho fan per compte propi. I com passa amb la majoria, el Govern espanyol desconeixia la presència d'Ángel Adrover al país eslau. A més, el jove mancava de formació militar i va anar a la guerra assumint el risc.
Segons fonts familiars citades per Última Hora, Ángel va ser ensinistrat per combatre al capdavant una vegada arribat a Ucraïna. Inicialment li va dir a la seva família que es farien tasques humanitàries, però llavors va ser després quan es van assabentar que, en realitat, estava combatent amb l'exèrcit.
Matrícula d'honor a Telecomunicacions
Segons aquestes fonts, inicialment va participar en tasques de telecomunicacions a Lviv, a 70 quilòmetres de la frontera amb Polònia. Després va decidir prendre les armes i unir-se al front de batalla contra l'exèrcit rus. A partir de llavors, la comunicació amb la seva mare i la seva família es va tornar molt escassa.
Va ser a través d'un coronel de l'Exèrcit ucraïnès que la mare d'Ángel va aconseguir més informació sobre el camí del seu fill. A través de WhatsApp, l'oficial els va comentar que havia conegut el seu fill personalment. Estaven a la mateixa base, i inicialment va treballar a l'equip de telecomunicacions.
Adrover es va graduar amb matrícula d'honor a Enginyer de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona. Era un estudiant brillant que ja havia demostrat les seves capacitats al col·legi San Cayetano de Palma. Un cop graduat, es va quedar a viure a Barcelona.
Un any i mig després va tornar a Mallorca per treballar com a informàtic a l'Hospital Son Espases. Tot i això, fa dos anys se'n va anar a viure a Holanda, l'últim lloc on va residir abans de prendre la decisió d'anar-se'n a Ucraïna. Ho va fer als inicis mateixos de la guerra, i allà ha mort quatre mesos després.
Honest, intel·ligent i amb principis
Segons el coronel ucraïnès que va parlar amb la mare d'Ángel, «era una persona molt honesta, extremadament intel·ligent i amb uns principis molt clars». El defineix com «una persona valenta», i assegura que «admiro el seu coratge». A més a més, l'oficial ha confirmat la participació el jove a la guerra.
Ángel ha mort a la guerra d'Ucraïna | Catalunya Diari
Segons ha explicat a la seva mare, «va treballar durant un curt espai de temps al meu equip de telecomunicacions, a Lviv. Després va decidir que havia d'ajudar al front». La família desconeix encara les circumstàncies de la mort del seu fill, i estan esperant rebre més informació.
L'últim cop que Dolores va parlar amb el seu fill va ser el 13 de juny a les 08.23 hores per WhatsApp. «Creus que la guerra acabarà aviat», li va preguntar ella, i ell va respondre «no». Dies després va rebre la terrible notícia, que li va donar la seva mare (àvia d'Ángel) en tornar de la feina. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_50987 | Nit de jazz amb Xavi Torres Trio – Ràdio les Planes
Nit de jazz amb Xavi Torres Trio Posted on 8 February 2017
Xavi Torres Trio va ser el “Millor Grup de l’any 2015” per l’associació de músics de jazz i música moderna de Catalunya, aquesta és la carta de presentació del grup que vindrà a Amer aquest dissabte a 2/4 d’11 del vespre al Casal.
A l’escenari del Sona Amer d’aquest dissabte hi haurà: Xavi Torres al piano, Vic Moliner al contrabaix elèctric i Joan Terol a la bateria. Aquest trio ja ha treballat a Itàlia, i Holanda en diversos festivals i clubs.
amer / Noticies Post navigation
« Dissabte pendents de Berlin per la pel·licula “Estiu 1993” de la Carla Simón.Aquest diumenge el GELPH faran una sortida a la cinglera del Far (Cova de l’Om i Grau Casadevall) » | 0.807392 | curate | {"ca": 0.9594240837696335, "en": 0.04057591623036649} | http://www.radiolesplanes.com/2017/02/08/nit-de-jazz-amb-xavi-torres-trio/ |
cawac_ca_20200528_11_13805 | Aquesta guia contribueix al coneixement, a la reflexió i a la incorporació d'elements nous que es puguin emportar a casa, als llocs de treball i que siguin útils com a respostes al fenomen social dels maltractaments a les persones grans. | 0.729472 | curate | {"ca": 1.0} | http://vilanova.cat/jsp/biblio/resultats_cerca.jsp?tema=117&idbase=10 |
oscar-2301_ca_20230418_9_68866 | Lydia Morant: “…“s’ha instal·lat un nou ascensor hidràulic per a persones amb mobilitat reduïda que permet accedir a la piscina convertible”
La regidora delegada d’Esports, Lydia Morant ha informat que, aprofitant el tancament de les instal·lacions esportives municipals provocat per la declaració de l’estrada d’alarma, des del departament d’esports s’han realitzat millores en les instal·lacions municipals.
En el cas de les piscines del poliesportiu, la regidora va informar que s’han substituït els “poyetes” de la piscina coberta per altres de competició que permetran acollir competicions homologades i a portar a esportistes que vulguen millorar les seues marques personals.
A més, s’han canviat sureres de les piscines i s’han substituït les xarxes de la pista poliesportiva coberta.
“Hem aprofitat aquesta aturada per a realitzar totes aquestes millores i realitzar els canvis quan les instal·lacions estaven buides. D’aquesta manera, quan aquesta setmana hem reobert les piscines, els usuaris han pogut gaudir de les millores” qui també ha informat que “s’ha instal·lat un nou ascensor hidràulic per a persones amb mobilitat reduïda que permet accedir a la piscina convertible” va finalitzar l’edil.
Tags
Gandia
Lydia Morant
Millores instal·lacions esportives
Share
Facebook
Twitter
Email
Article anterior
Oliva va celebrar el 102 aniversari de la seua veïna Maria Torres Climent
Article següent
8 nous casos positius i 2 defuncions per coronavirus a la Comunitat Valenciana
Articles relacionats
Resultats de la X Cursa Popular Solidària Beniarjó
Èxit de la Hope Run Gandia, on cada quilòmetre ha sumat recursos per a la investigació del càncer de mama metastàsic
Cap de setmana de competició de Ciclocròs en Alginet amb participació de ciclistes de La Safor
GANDIA
Diversitat presenta “Converses amb orgull”
ECONOMIA
Fira Mercat Gandia acull el Mercat Gastronòmic Borgià
CULTURA
Ròtova presenta el llibre ‘Ascens social i poder senyorial. La memòria del comtat de Ròtova (segles XVII-XX)’, de Frederic Barber Castellà
GANDIA
Nadal a Gandia és més Nadal
CULTURA
Arriba a Gandia la II Fira Borgiana
Diari Serpis
© PREMSA DIGITAL RV, SL 2011 - 2022
Facebook
Twitter
Enllaços d'interès
Farmàcies de guàrdia
Horaris de tren
Horaris Bus
Cartellera
Generalitat Valenciana
Diputació Valencia
Ajuntament Gandia
Ajuntament Tavernes
Ajuntament Oliva
Et pot interessar
“Valencianisme o barbàrie”, un clam per la unitat de l’esquerra valencianista
Arriba a Gandia la II Fira Borgiana
© DIARI SERPIS 2011 - 2022
Diari online líder de la SAFOR en valencià
[email protected]
Política de privacitat
Politica de Cookies
Politica de Cookies
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l'experiència més rellevant recordant les vostres preferències i visites repetides. En fer clic a "Acceptar-ho tot", accepteu l'ús de TOTES les cookies. Tanmateix, podeu visitar "Configuració de les Cookies" per proporcionar un consentiment controlat.
Configuració CookieAcceptar-ho tot
Gestionar el consentiment
Tanca
Privacy Overview
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
funcionals
funcionals
Les Cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Rendiment
Rendiment
Les Cookies de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Analytics
Analytics
Les Cookies analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
_ga 2 years La Cookie _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La Cookie emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gid 1 day Instal·lada per Google Analytics, la Cookie _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.
Publicitat
Publicitat
Les Cookies de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes Cookies fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats. [categoria d'auditoria de Cookies = "anunci" estil = "columnes d'hivern" = "Cookies, durada, descripció"]
Altres
Altres
Altres cookies no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.
Necessàries
Necessàries
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima. | 0.637909 | curate | {"ca": 0.9008014247551203, "en": 0.03722172751558326, "es": 0.024577025823686555, "ie": 0.002493321460373998, "sv": 0.0021371326803205698, "fr": 0.006767586821015138, "cs": 0.0008904719501335708, "pt": 0.02190560997328584, "eb": 0.0010685663401602849, "it": 0.0021371326803205698} | https://diariserpis.com/gandia-millora-les-instal%C2%B7lacions-esportives-durant-el-tancament-per-la-covid-19/ |
mc4_ca_20230418_1_740488 | guia | RK Comunicació
Com a professionals de la comunicació, la imatge és una part indispensable dels nostres projectes. I més quan es tracta de definir els trets bàsics d’una marca a través del seu logotip i la resta d’elements visuals que la caracteritzen.
Un dels nostres darrers treballs ha estat l’elaboració d’un manual d’identitat corporativa per l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Sant Miquel de Balenyà; un territori situat al sud-est de la comarca d’Osona, inclòs en el municipi de Seva, però que té una dinàmica i una individualitat específica pròpia que li otorga el rang d’EMD.
Però sabem exactament què és un manual d’identitat corporativa? Conegut també com a Brand Book o guia bàsica d’identitat corporativa és un document en el qual es defineixen, de forma concisa, tots els elements que ajuden a construir la identitat corporativa d’una marca, ja sigui empresa, entitat, institució o personatge. L’objectiu és definir una línia pel que fa a la utilització del logotip per tal de crear una homogeneïtat i evitar mals usos de la imatge gràfica.
El treball per a Sant Miquel de Balenyà s’ha centrat en els apartats següents:
1- Versions i format
Hem definit la versió oficial i la versió escut, tant en format vertical com horitzontal
2- Proporcions
Hem establert com ha de ser l’harmonia entre els diferents elements que composen el logotip
3- Tamany i espais
Hem puntualitzat el tamany mínim de reproducció i els espais a respectar entre els diferents elements
4- Usos incorrectes
Hem fet una llista dels usos no permesos entre els quals s’hi inclouen deformacions, canvis de posició, proporcions inadequades o rotacions
Hem especificat els Pantone exactes, tant en la versió color com en la versió monocroma
6- Usos del color
Hem estipulat com utilitzar el logotip en relació al fons en la versió en color, versió monocroma i alteracions de color
7- Convivència amb altres logotips
Hem definit l’organització i els espais a respectar quan s’utilitza el logotip juntament amb altres d’entitats municipals
8- Tipografia
Hem establert el tipus de lletra a utilitzar al logotip i a les lletres corporatives
En el cas de Sant Miquel de Balenyà, també hem inclòs a la guia d’identitat corporativa l’aplicació del logotip en diferents aplicacions com ara les targetes de visita i la signatura de correu electrònic.
Pots veure el manual d’identitat corporativa complert en el següent enllaç.
manual-identitat-corporativa EMDBaixa
Categories: Comunicació, Comunicació institucional, imatge, Uncategorized | Tags: brand book, disseny, EMD, guia, identitat corporativa, imatge, imatge gràfica, logo, logotip, manual identitat corporativa, marca, Sant Miquel de Balenyà | Permalink. | 0.80576 | curate | {"ca": 0.9483726150392817, "en": 0.0074822297044519264, "gl": 0.005237560793116348, "pt": 0.02543958099513655, "es": 0.013468013468013467} | https://rkcomunicacio.com/tag/guia/ |
mc4_ca_20230418_10_85450 | Darrer cap de setmana d'agost carregat d'activitats
Espais Vius aquest divendres, dissabte i diumenge
Música, sardanes i la Festa Major de les Casernes, algunes de les propostes per tancar el mes
A pocs dies de tancar el mes d'agost. la ciutat continua oferint un ampli ventall d'activitats per a tots els públics. Així, arriba a la seva recta final el cicle de concerts Aclústics, organitzat per la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de VNG, el Xiringuito l'U i el Consell Comarcal del Garraf i que se celebren a la platja de Ribes Roges. La quarta edició d'aquesta proposta musical es clou amb dos concerts: avui amb Black & White (pop rock) i Spirits in the Machine (pop rock), i demà amb Tamborin Groove (jazz funk) i The Traveling Burritos (pop rock).
A partir de demà, i fins al dia 30 d'agost, les Casernes celebren la seva Festa Major, amb una bona pila d'actes preparats. Així tindrem passejades, concurs de dibuix i xocolatada, l'hora del conte, jocs i tallers, nit de ball Country, el lliurament del premi L'Argolla 2014, un torneig de petanca, entre d'altres. La festa acabarà amb un sopar a la fresca aquest dissabte i ball de cloenda amb el duet Tico-Tico.
També aquest divendres, dissabte i diumenge tornen els Espai Vius amb música. Els emplaçaments i horaris són:
- zona centre d'11 a 13.30 h i de 19 a 21 h.
Els espais seran: plaça dels Carros, plaça de les Cols, plaça de les Neus, rambla Principal cantonada carrer del
Col·legi,avinguda de Francesc Macià cantonada carrer de Lleida i rambla Principal davant l'escola Santa Teresa de
- zona Barri de mar: de 19 a 23 h.
Els espais seran: rambla de la Pau cantonada amb carrer de Josep A. Clavé i al monument a Francesc Macià, i al
Finalment, diumenge hi haurà ballada de sardanes amb la Cobla Catània. Organitzada per l'Ajuntament de VNG, la trobada serà a les 19 h davant el monument a Francesc Macià, al final de la rambla de la Pau. | 0.816328 | curate | {"ca": 0.9819915254237288, "es": 0.018008474576271187} | http://www.vilanova.cat/jsp/hemeroteca/detail.jsp?id=65382449&mes=08&any=2014 |
cawac_ca_20200528_3_99655 | La dreta de l'Eurocambra dilueix la reforma de les auditories
Economia > 25-04-2013 > 21:16
ELISEO OLIVERAS<BR/>BRUSSEL·LES
Els grups popular, liberal i conservadors euroescèptics del Parlament Europeu van diluir ahir el projecte de reforma de les auditories, assumint els plantejaments proteccionistes defensats per les grans firmes auditores KPMG, PWC, Deloitte i Ernst and Young.
Els eurodiputats de la dreta van rebutjar la proposta d'obligar les empreses a canviar cada sis anys d'auditor per evitar que es perpetuessin els actuals llaços massa estrets entre l'empresa i la companyia auditora, que han portat a l'elaboració d'informes poc crítics o complaents. Els grups polítics conservadors, contràriament, van aprovar en comissió parlamentària que les empreses puguin arribar a continuar amb la mateixa auditora fins a 25 anys consecutius.
Arran de la falta de credibilitat mostrada pels informes de les auditories a les entitats bancàries durant la crisi financera, la Comissió Europea va proposar una reforma de la legislació d'aquest sector per acabar amb els vincles excessivament estrets entre les firmes auditores i les empreses a les quals havien d'examinar els comptes.
El projecte també proposava obligar les firmes auditores a separar les activitats d'auditoria de comptes dels altres serveis d'assessorament que oferien per acabar amb els reiterats conflictes d'interès que restaven credibilitat als controladors dels comptes.
Els grups conservadors, però, van rebutjar la proposta inicial de la Comissió Europea perquè van considerar que podria ser contraproduent, com sostenien les grans companyies auditores, i van aprovar una fórmula molt diluïda. | 0.855192 | curate | {"ca": 0.9638989169675091, "fr": 0.017448856799037304, "sv": 0.01865222623345367} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/dreta-leurocambra-dilueix-reforma-les-auditories-2374967 |
macocu_ca_20230731_3_370300 | La Vida de Verdi+ info Verdi (Sèrie televisiva). Castellà Barcelona : Euromedia Vision, [200-?] Valoracions: | 0 | curate | {"ca": 0.5660377358490566, "en": 0.4339622641509434} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_469219 | Salut companyes i companys, Ben aviat haurem editat una falca radiofònica per distribuir a totes les emissores que poguem (pressumptement lliures)dels Països Catalans. Esperem que la gent ens pugui ajudar. Totes les que coneixeu dieu-les. Per més seguretat contacteu amb carme@ hotmail.com Aquesta ajuda la rebem d'Encèn l'Oïda de l'Horta Nord. www.encenloida.net Moltes Gràcies per la vostra feina! Seguiu Així!!! Salut i Alejandra ! www.focnou.org
Ràdio Premià de Mar: 95.2 Havies escrit 95.3, sóc premianenc i ho corretgeixo. Salut! | 0.647348 | curate | {"ca": 0.9258555133079848, "es": 0.03612167300380228, "pt": 0.026615969581749048, "ro": 0.011406844106463879} | |
wikipedia_ca_20230401_0_424336 | Iker Camaño Ortuzar
Iker Camaño Ortuzar (Santurtzi, 14 de març de 1979) és un ciclista basc, professional des del 2002 al 2014.
Palmarès.
- 1996
- Campió d'Espanya sub-23 en contrarellotge
- 2008
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Chihuahua
- 2011
- 1r al Cinturó a Mallorca i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Noruega
- 2012
- Vencedor d'una etapa al Trofeu Joaquim Agostinho
Resultats al Tour de França.
- 2004. 26è de la classificació general
- 2005. 69è de la classificació general
- 2006. 35è de la classificació general
- 2007. 53è de la classificació general
Resultats al Giro d'Itàlia.
- 2008. 75è de la classificació general
- 2009. 39è de la classificació general
Resultats a la Volta a Espanya.
- 2007. 34è de la classificació general
- 2013. 67è de la classificació general | 1 | perfect | {"es": 0.024390243902439025, "ca": 0.8729139922978177, "nl": 0.03080872913992298, "pt": 0.01797175866495507, "hr": 0.026957637997432605, "it": 0.008985879332477536, "hu": 0.01797175866495507} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=424337 |
macocu_ca_20230731_3_10820 | Audiència pública sobre l’emergència climàtica, a Girona
El procés participatiu inclourà enquestes d’opinió, tallers participatius, fòrums de debat i jornades participatives amb experts per a tothom que hi vulgui participar. L’objectiu és fer ús de diferents instruments de participació que puguin servir per a recollir tots els punts de vista de la ciutadania. Els espais que s’obriran es combinaran entre virtuals i presencials i permetran generar debats amplis i recollir totes les aportacions per acabar desgranant mesures concretes a aplicar per assolir el procés de canvi.
Aquest procés participatiu s’emmarca en el Pacte de ciutat per la Transició Ecosocial que també es va presentar a la mateixa audiència i que ja han subscrit més de 50 entitats, sindicats, institucions, tots els grups polítics municipals i la UdG. Per fer front a l’emergència climàtica els diferents actors es comprometen a alinear de manera transversal totes les nostres accions, recursos, estructures organitzatives i processos de presa de decisió amb uns horitzons consensuats.
Relacionats | 0.823647 | curate | {"ca": 1.0} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_65589 | La flamant Superlliga avança a velocitat de creuer i la UEFA, la FIFA i les lligues domèstiques no han aconseguit, de moment, representar un escull per a aquesta nova competició. Tanmateix, ara sí que ja de forma oficial o gairebé oficial tres grans clubs del futbol europeu han irromput amb força per complicar les coses a Barça, Madrid, Atlètic, Juventus, City, United i companyia. El PSG, el Bayern de Munic i el Borussia Dortmund no només no apareixen com a equips fundadors d’aquesta nova Superlliga, sinó que s’hi estan començant a oposar frontalment.
El cas més flagrant és el del BVB. El seu director general, Hans-Joachim Watzke, ja ha anunciat que no formaran part d’aquesta nova competició i ha assegurat que el seu màxim rival, el Bayern de Munic, es troba en la mateixa situació. Els dos equips són bàsics perquè la Superlliga tingui credibilitat. Els bavaresos són un dels equips amb més història del futbol europeu i de la Champions, emntre que el Dortmund fa anys que és el segon d’Alemanya i actualment compta amb Erling Haaland, el jugador de moda.
D’altra banda, el PSG encara no ha publicat cap comunicat oficial, però el seu president, Nasser al-Khelaïfi, s’hi vol oposar. Es tracta d’un personatge important a la UEFA i a la FIFA i sempre ha criticat la intenció de crear una Superlliga. A més a més, té grans interessos en el Mundial de Qatar de l’any vinent, cosa que fa que hagi de posicionar-se paral·lelament a la FIFA passi el que passi.
Si aquests tres equips continuen tossuts en la seva determinació, representaran un gran problema per a la Superlliga. Són tres dels clubs més importants d’Europa i actualment són superiors a l’Arsenal, el Tottenham, el Milan o el Chelsea, alguns dels conjunts que sí que seran a aquesta nova competició. Si es queden a la Champions, la UEFA encara podrà tirar endavant el torneig i el futbol eureopeu quedarà clarament dividit.
A més a més, cal destacar que el PSG és un dels equips que queden vius a la Lliga de Campions i també són uns dels favorits. Si els altres tres, Madrid, Chelsea i CIty rebutgen aquesta competició, caldrà veure què passa en aquestes semifinals. Per no parlar de clubs històrics oblidats en tot aquest procés, com l’Ajax, el Celtic de Glasgow, el Sevilla, el València, el Porto, el PSV, el Benfica, el Feyenoord o l’Olympique de Marsella. Ara mateix no es troben en un moment gloriós, però sí que han estat a l’elit europea durant molts anys. Amb tot, un tema que portarà molta cua, sobretot pel fet de les quinze places tancades a la Superlliga. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monesport.cat/futbol/guerra-oberta-superlliga-rebutgen-psg-bayern-munic-borussia-dortmund-202173/ |
cawac_ca_20200528_0_35110 | Monthly Archives: novembre 2009
La família Mussolini per fi fa públiques les seves arrels - 27/11/2009
La néta de Mussolini, Alessandra Mussolini , ha saltat també a primera línia polèmica d’Itàlia. Sense abandonar la tradició familiar que rau en el seu si des de temps immemorables, Alessandrita ha practicat sexe amb el líder ultra-dretà del partit ‘Força Nova’ italià, Roberto Fiore a la mateixa seu que té el partit a Roma . Es desconeix si el coit es va dur a terme al despatx, a la sala de cafès o bé a l’habitació de la neteja i si hi havia, en cas que ho haguessin fet a la sala de militants, gent aspectant d’aquell apassionant moment.
Segurament, la descendent del dictador, vorejava les últimes cantonades d’aquell districte intentant salvar el dia, descordant-se ja l’enèsim botó d’aquella camisa emparaulada d’honor i retallant una franja més dels pantalons texans que portava gairebé com un cinturó, quan de cop i volta i com si fos una divinitat, va aparèixer aquell feixista italià, assedegat i amb desig de trobar algú tant fill de puta com ell.
En aquesta noticia llegim que Igualada (governada per els socialistes més ICV) podria també estar fotuda en aquest extens cas de corrupció a escala nacional. L’ajuntament al 2008 va recalificar uns terrenys que constaven com ‘industrials’ a ‘comercials, recreatius i hostalers’, reservats a l’empresa ‘Grupo Ánfora’ relacionada estretament amb Antono Jimenez Gómez, ex-conseller socialista i citat dins del cas Pretòria. Aquesta gent van insistir en què la Generalitat els hi concedís permís per crear un ‘outlet’ en els terrenys recalificats per l’ajuntament que encapçala Jordi Aymamí (PSC). Per acabar-ho d’adobar, ‘Grupo Ánfora’ es van adjudicar les obres per construir el ‘Mercat del fons de Santa Coloma de Queralt’, projecte investigat pel Jutge Garzón.
Ja veurem si això només queda en una especulació que té la mala coincidència de tenir com a punt comú una empresa al punt de mira de la justícia espanyola, o bé això pren forma i els propers a sortir a tots els diaris del País són els governants igualadins.
A Igualada va desembarcar el líder de Plataforma per Catalunya aquest dimarts, un partit polític que té com a eix principal la lluita extrema, radical i per molts injusta, contra la immigració. Aquesta formació política mira cap a una línia xenòfoba, que faria tremolar els drets humans i que posa en entredit tots els principis morals i ètics que entenem com a tals a dia d’avui. A més, a Josep Anglada se li reconeix un passat obscur; marcat per les seves ideologies franquistes radicals i per la seva convicció exageradament pro cristiana, crec que sobrepassant el que aquesta veritablement vol transmetre. Un home peculiar que, segons afirma en una entrevista que li va fer un periodista fent-se passar per militant d’un partit ultradretà, està a favor de la pena de mort i es declara no democràtic i amb ideologies encara vives del franquisme i nazisme. Una persona que encara creu amb la superior del que ell en diu ‘races’.
No està de menys veure un vídeo on se’n fa un resum molt bo d’aquest personatge, us el recomano.
Vaig trobar, per referència d’un company de Twitter , un gestor de Twitter que està veritablement molt bé. És en català i duu a terme la tasca esperada a la perfecció. Parlo de SlipWeet . Aquest ‘ manager ‘ ha estat desarrollat per uns catalans i en podem gaudir en la nostra llengua . La seva principal funció és de facilitar i accelerar les funcions i activitats que podem realitzar en la nostra compte de Twitter , així com gestionar més d’una compte sense haver-te de logejar cada vegada que la vulguis fer servir. El seu símil, per entendre’ns, seria un gestor de correu, simple.
Però gràcies, aquesta vegada, a Reagrupament (ja que l’estan fent servir), també n’he trobat un altre que està molt i molt bé. Més que l’anterior? Això que ho decideixi cadascú, però personalment m’agrada més.
El problema que m’he trobat és que el SlipWeet no em permet configurar la meva compte principal de Twitter , no sé per què, tot i que les altres dues que hi he afegit no m’han suposat cap problema. Per tant, faré servir aquest segon que es diu: HootSuit . Ens permet, també, gestionar més d’una compte alhora, així com veure les respostes que ens han enviat, crear-ne… és molt complet, amb més opcions i funcions que el fet per catalans, això sí, no hi és en la nostra llengua, només existeix en la llengua anglesa. | 0.884885 | curate | {"it": 0.007058287795992714, "ca": 0.988615664845173, "es": 0.004326047358834245} | http://lletresferides.cat/davidprat/?m=200911 |
cawac_ca_20200528_0_6068 | Centres de suport per als cicles de formació professional
Només es pot enviar a la seu central de l'IOC a Barcelona. No es pot enviar a cap centre de suport.
Si la tramesa es fa per correu postal és recomanable que sigui certificat.
Consulteu la guia de preinscripció i matrícula.
b) Personalment
Si voleu presentar la documentació personalment, la persona interessada o qualsevol altra, ho podeu fer a la seu central de l' IOC a Barcelona , en l' horari d'atenció al públic , o bé a un dels centres de suport següents: | 0.755845 | curate | {"ca": 0.9707602339181286, "es": 0.029239766081871343} | http://ioc.xtec.cat/educacio/ca/fp-centres-suport |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_157325 | L’organització EurObser’ER acaba de publicar el baròmetre fotovoltaic 2017, destacant en portada la producció fotovoltaica i la nova potència instal·lada a la Unió Europea durant el 2016; 105,3 TWh i 6.122,8 MW. La producció solar fotovoltaica a la UE representa el 3,2% del seu consum total.
Les dades del mercat fotovoltaic del 2016 continuen indicant un clar creixement mundial d’aquest sector de les energies renovables. Amb un creixement mundial del 50% (al 2015 va ser del 25%) es passa dels 50 GW fotovoltaics nous del 2015 als 76 GW d’enguany. Aquest creixement és gracies al mercat asiàtic i dels EEUU, ja que a la Unió Europea el creixement ha reculat en un 22,8% respecte el 2015, s’han instal·lat 1,8 GW menys. L’estudi indica que la causa d’aquesta baixada és deguda a l’actual reorganització reglamentària d’integració de les energies renovables al mercat elèctric dels Estats membres de la UE.
Actualment la Unió Europea acumula una potència instal·lada de 100 GW i a tot el món es situa als 304 GW de potència pic. Es preveu que de cara el període 2016-2021 el creixement mundial sigui menor però s’arribi fins als 499 GW instal·lats, i si la UE segueix la tendència actual sumarà 130 GW instal·lats pel 2020.
El creixement fotovoltaic més espectacular ha estat a la Xina i als EEUU.
La Xina va doblar la potència fotovoltaica instal·lada al país amb 34,54 GW nous i acumulant un total de 77,42 GW. Aquesta forta pujada del mercat xinès s’explica per l’anunci del govern de fortes baixades del sistema de primes a partir de l’1 de gener de 2017. Malgrat tot, la producció solar actual de Xina tan sols representa poc més de l’1%.
Als EEUU també es va doblar la potència instal·lada durant el 2016 respecte l’any anterior, dels 7,5 GW nous instal·lats al 2015 als 14,7 del 2016. Cal destacar que per primer cop a la història la fotovoltaica va passar a ser la principal font d’energia de nova instal·lació del país, representant el 39% del total, superant el gas (29%) i l’eòlica (26%).
També cal remarcar que aquest any l’Índia ha passat a ser el tercer mercat mundial de fotovoltaica amb un total de potència instal·lada de 12,3 GW, dels quals 5,5 GW s’han instal·lat durant el darrer any.
A nivell europeu el mercat més fort ha estat per tercer any consecutiu el Regne Unit, amb 2.375 MW nous instal·lats al 2016, per davant d’Alemanya, amb 1.476 MW, i França, amb 559 MW.
Si ens fixem amb l’Estat espanyol ens trobem amb xifres molt tristes. Veiem que durant el 2016 només es van instal·lar 55 MW nous, dels quals 14,3 MW són d’instal·lacions aïllades de la xarxa elèctrica. Aquest percentatge tan elevat d’instal·lacions aïllades (un 35%) és un cas realment únic a tota la UE. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_124612 | El Complex Esportiu acull aquesta tarda, a partir de les 19 hores, una nova vetllada pugilística amb 8 combats professionals organitzats per la promotora de Badia Team Solé, en col·laboració amb la promotora anglesa Vicious Promotions.
La vetllada comptarà amb 8 combats amb participants com Francis Morales, Aazddin Aajour o Eva Díez, que disputarà el seu segon combat professional.
És la quarta ocasió en els darrers mesos que Badia del Vallès és la capital de la boxa i el Complex Esportiu es transforma en ring, en una vetllada promoguda per Team Solé, la promotora de Badia de la família Solé, que compta amb un historial de reconeguts boxejadors i que segueix la tradició pugilística de la nostra ciutat. | 0.823727 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.badiadelvalles.cat/9478?per_imprimir=1 |
cawac_ca_20200528_1_32682 | El butlletí electrònic Infància és una eina dels professionals d’aquest àmbit que constitueix un mitjà de comunicació periòdic i que s’adreça als professionals que treballen en la protecció dels infants i adolescents, a les entitats del món de la infància, als centres propis i concertats, als equips d’atenció a la infància i l’adolescència, als col·legis professionals, a les universitats i, en general, a tota la comunitat tècnica i a les persones i institucions que des de diversos àmbits vetllen per la protecció dels drets de la infància i l’adolescència.
És un canal d’informació i també de comunicació d’aquells temes, problemes o inquietuds que afecten els professionals d’aquest sector. És, per tant, un espai obert a la participació, al intercanvi de coneixements, de notícies, d’experiències. En definitiva, no és un butlletí per als professionals sinó el butlletí dels professionals de la infància i l’adolescència i, en aquest sentit, us animem a col·laborar en aquesta publicació per tal d’enriquir-la i poder comptar amb la màxima participació dels seus destinataris.
2. Seccions específiques
El Butlletí s’estructura en les seccions següents, per bé que no totes han d’aparèixer necessàriament a cada número:
2.1. Articles
En cada número del butlletí s’hi publiquen un o dos articles que en constitueixen l’eix central. Mitjançant els articles es pretenen donar punts de vista nous i informacions interessants sobre temes de la nostra pràctica professional. Tots els articles són inèdits o han estat encarregats expressament per ser publicats al butlletí.
2.2. Actualitat i informacions
Són les informacions que es consideren interessants o importants de difondre i les notícies relacionades amb el món de la infància i l’adolescència que estan a l’agenda pública o que s’han generat o s’han difós per la mateixa Direcció General o per altres administracions o entitats. En aquest cas, s’incorpora un link a la pàgina web on ha aparegut la notícia i s’hi pot accedir mitjançant l’enllaç.
2.3. Finestra
És un espai a disposició dels diferents serveis, centres o recursos de la Direcció General i de les entitats o administracions col·laboradores o alienes, que volen explicar la tasca que desenvolupen i les seves experiències professionals sempre que es considerin prou interessants per donar-les a conèixer als lectors del butlletí .
2.4. Informació jurídica
Aquest apartat inclou articles sobre temes jurídics interessants per a tots els professionals que treballen en l’àmbit de la infància i l’adolescència.
2.5. Formació, beques, ajuts i premis.
Informa dels seminaris, cursos, jornades i congressos organitzats per les administracions, universitats i entitats sobre temes relacionats amb l’àmbit de la infància i l’adolescència. Enllaça amb les pàgines web dels organitzadors on es pot ampliar la informació o inscriure-s’hi. Així mateix, dóna informació de les beques, ajuts o premis que es convoquen en aquest àmbit i els enllaços a la web corresponent.
2.6. Biblioteca
Informa de les novetats editorials, les pel·lícules i els materials audiovisuals relacionats amb la infància o amb els àmbits laborals propis dels lectors del butlletí . Així mateix, inclou comentaris de llibres tècnics que es consideren interessants per al desenvolupament de la nostra feina i també de llibres de ficció, la lectura dels quals es considera recomanable.
3. El Consell de redacció
El consell de redacció d’Inf@ncia està format per un grup de professionals de la Secretaria d’Infància i Adolescència del Departament d’Acció Social i Ciutadania. El consell coordina l’edició de continguts i la distribució virtual del butlletí. Per tal d’afavorir la transversalitat, els membres del consell provenen de les diferents unitats de la Secretaria d’Infància i Adolescència.
Els membres que actualment integren el consell de redacció són:
Anna Avellaneda Millan. Coordinadora. Servei de Planificació i Avaluació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)
Pedro Arive Piñol . Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats
Eulàlia Creus Ferré . Servei de Suport Jurídic de la DGAIA
Elena Font Lletjós . Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció
Montserrat Güell Roca. Àrea de Relacions Externes de la DGAIA
Araceli Lázaro Aparicio . Unitat de Programes i Observatori dels Drets de la Infància
Francesc Raventós Pascual . Servei de Planificació i Avaluació de la DGAIA | 0.780304 | curate | {"ca": 0.9533226028972177, "cs": 0.0018395033340997931, "it": 0.0027592550011496897, "en": 0.006208323752586802, "es": 0.025523108760634627, "de": 0.0009197516670498966, "sl": 0.0009197516670498966, "pt": 0.00390894458496206, "fr": 0.004598758335249482} | http://www.gencat.cat/dasc/publica/butlletiDGAIA/num22/Quisom.htm |
macocu_ca_20230731_3_252911 | Avui, el Jan Puigdellívol Catllà de 3r de primària, acompanyat per l’Anna Rubio i la Carla Galiot, ha visitat els alumnes de 2n d’ESO B per fer-los una conferència sobre Etiòpia.
The Fonix és un concurs on s’avaluen els coneixements que els alumnes tenen de la llengua anglesa. El concurs es divideix en tres fases – local, territorial i nacional. El guanyador absolut será premiat amb una estada en unes colònies en anglès... Llegeix més»
Dijous passat el Gabriel Martín i l’Ester Arnau del CAP Navàs van venir a fer-nos una xerrada de prevenció del consum de tabac als alumnes de 1r d’ESO. Ens van explicar les substàncies que contè el tabac, com funciona l’addicció, els perills que comporta fumar,...... Llegeix més»
Avui a les façanes dels edificis de l’escola i de l’institut de l’Institut Escola Sant Jordi hem penjat unes pancartes reivindicatives en defensa de l’escola en català juntament amb unes estelades. Aquesta acció s’ha dut a terme com a protesta als atacs al model d’immersió... Llegeix més»
El passat 29 de gener va tenir lloc, la 1a Trobada Intergeneracional entre alumnes del Taller Mou-te! i membres del Club d’Avis de Navàs, organitzada per l’Institut Escola Sant Jordi, l’Ajuntament de Navàs i el Club d’Avis. L’objectiu de la trobada era... Llegeix més»
El dia 30 de gener a l’Insitut Escola Sant Jordi de Navàs hem commemorat el Dia Escolar de la No Violència i la Pau. Per fer-ho, hem confeccionat un símbol de la pau entre els alumnes de secundària (us adjuntem una fotografia).... Llegeix més» | 0.832527 | curate | {"ca": 0.9543348775645268, "es": 0.045665122435473195} | |
macocu_ca_20230731_4_593584 | Cistella
Tinta invisible per paper absorbent Coloris Luminosa 1073 P
22,72€
Tinta invisible pràcticament incolora a plena llum però fluorescent sota llum ultra-violeta. Tinta específica recomanada per superfícies blanques. Principalment poroses com paper, cartró o teixits. Luminescència groc intens. Tinta per reomplir tampons o cartutxos. Disponible nomès en envàs de 50 ml. Marca: Coloris Model: Luminosa 1073 P Preu sense IVA.
Descripció
Ressenyes | 0.510118 | curate | {"fr": 0.01818181818181818, "en": 0.1340909090909091, "zh": 0.013636363636363636, "ca": 0.8340909090909091} | |
mc4_ca_20230418_16_766713 | Giesbeek 2017: Els 20 millors lloguers d'apartaments a Giesbeek - Airbnb, Gelderland, Països Baixos
Giesbeek · Quan vulguis · 1 hoste
Velp, GE, Països Baixos
Va ser una bona casa ordenada, neta i espaiosa. Tots els subministraments eren presents. Hot rep Nikki. Amb altres 3 amigues que jo hi era durant la nit. Hem cuinat meravellosament i va gaudir d'Arnhem. Definitivament recomanat per als amics o la parella. Mantenim això en ment segur!
Nikkie és tan útil i podria disposar de temps per donar-li tota la informació que necessita per fer la visita el més còmoda possible. Gràcies per tot !
Els meus col·legues i Silke Harmen van dormir tota la nit a Nikkie per al treball. Vam escollir el seu apartament per la seva ubicació (que tenien al matí després estem a prop). La nit se li agrada. Si vols dormir separats, ha d'haver algú dormint a la sala d'estar en un matalàs, però això és exactament el que descriu l'anunci. Nikkie és una bona amfitriona: un bon esmorzar, una comunicació clara, i li va donar a la seva privacitat dels hostes. Gràcies a Nikkie!
El nostre amfitrió Nikkie era molt acollidor i atent. Si està buscant una habitació petita i dolça a Arnhem, i recomanem molt el seu lloc!
Vam tenir una bona estada, còmoda i Nikkie era molt complaent amb el nostre registre en el temps :)
Lloc era molt agradable i tot va ser com s'havia promès. La comunicació va ser molt ràpid i funciona molt bé. La ubicació era fàcil d'aconseguir (i parc) en cotxe, no utilitzar el transport públic. Nikkie era excel·lent amfitrió i tot va funcionar sense problemes. Molt recomanable.
Spankeren, Gelderland, Països Baixos
Quel chalet confortable, nous avons apprécié la vue sur le jardin, le mobilier caractéristique et arts de la table, les lits fins. La honte nous ne pouvions pas rester plus longtemps. Nous serons de retour. Salutations, Jaël et Annette
Les gens sont charmants avec une belle maison rustique. Ici vous avez la paix et pourtant vous êtes si Didam central. Recommandé!
Le propriétaire était avant et pendant mon séjour très accessible. Dinie a répondu rapidement aux questions par e-mail. Elle et son mari d'apporter plus de conserver un très bon mélange de distance (j'étais là-bas pour la paix et la tranquillité) et accueillante et accessible. L'appartement est très bien et autour d'elle, vous pouvez utiliser un beau grand jardin avec toutes sortes d'images et des taches confortables. Vous avez également votre propre jardin privé avec coin salon. L'appartement lui-même est assez grand pour deux personnes, confortablement meublées et équipées. L'emplacement est dans un charmant village et est une bonne base pour toutes sortes de merveilleux endroits dans la région. Un must absolu! Bianca | 0.588467 | curate | {"ca": 0.5646970830216903, "fr": 0.4083769633507853, "en": 0.01720269259536275, "es": 0.0074794315632011965, "it": 0.002243829468960359} | https://www.airbnb.cat/s/Giesbeek--Pa%C3%AFsos-Baixos?type=apartment |
oscar-2201_ca_20230904_11_57605 | Avui, dijous 30 de setembre, a les 19 hores, a la Sala de Plens de l’ajuntament de Pollença, se celebrarà sessió plenària amb caràcter ordinari.
Durant el Ple Ordinari de Setembre, es tractarà sobre les següents qüestions:
A) Part resolutiva
Aprovació de l’acta de la sessió anterior
Expedient 4169/2021. Dictamen per a l’aprovació, si procedeix, de l’expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 4-2021
Expedient 4126/2021. Dictamen per a l’aprovació provisional, si procedeix, de la modificació (suspensió) de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la instal·lació de llocs, barraques, casetes de venda, espectacles, atraccions o d’esplai, situats a terrenys d’ús públic local
Expedient 4015/2021. Dictamen per a l’aprovació provisional, si procediex, de la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa pel servei de recollida domiciliària i tractament de fems i residus
Expedient 3798/2021. Dació de compte de les resolucions de Batlia contràries a les objeccions formulades de conformitat amb el disposat a l’article 218 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLHL), en redacció donada per l’article 2 de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) i principals anomalies d’ingressos any 2021
Expedient 4145/2021. Presa en coneixement de l’informe definitiu emès per part de la Intervenció en data 6 de setembre de 2021 de control financer relatiu a les actuacions consistents en la comprovació de la carrera professional horitzontal dels empleats públics de l’Ajuntament de Pollença
Expedient 3490/2021. Dictamen per a l’aprovació, si procedeix, del Conveni de col·laboració entre l’Agència Tributària de les Illes Balears i l’Ajuntament de Pollença per a la gestió d’expedients sancionadors en matèria de trànsit i seguretat viària
Expedient 3191/2021. Dictamen per a l’aprovació, si procedeix, de l’elecció del càrrec de jutge/essa de pau substitut/a
Expedient 4103/2021. Dictamen per a l’aprovació, si procedei, de la
declaració Any Costa (octubre 2021 – octubre 2022) en memòria de Miquel Costa i Llobera en el 100è aniversari de la seva mort
Expedient 3180/2021. Dictamen per a l’aprovació, si procedeix, de la sol·licitud al Consell Insular de Mallorca de l’inici del procediment per l’assumpció de la titularitat i gestió del servei de residència permanent de persones majors (Residència Social Sant Domingo) de conformitat amb el que disposa l’apartat 2 de la disposició addicional segona de la Llei 3/2017, de 7 de juliol
Expedient 4186/2021. Proposta per a l’aprovació, si procedeix, de la declaració d’entitats d’interès públic municipal per fer ús gratuïtament de les instal·lacions esportives municipals per a l’exercici 2021-2022, prèvia ratificació de la seva inclusió a l’ordre del dia
Expedient 4370/2021. Proposta per a l’aprovació, si procedeix, de les bases reguladores de subvencions i ajudes econòmiques per facilitar l’accès a l’esport de competició i realització d’activitats esportives 2021, prèvia ratificació de la seva inclusió a l’ordre del dia
Expedient 4274/2021. Moció presentada pel grup municipal Unides Podem per al futur espai municipal de COWORKING al polígon de Pollença
Expedient 4304/2021. Moció presentada pel grup municipal Junts Avançam sobre la situació actual de les dones i nines a l’Afganistan
Expedient 4313/2021. Moció presentada pel grup municipal Junts Avançam pels aparcaments de Formentor
Propostes / Mocions d’urgència
Expedient 4226/2021. Dictamen per a l’aprovació, si procedeix, de la renúncia al càrrec de regidor de l’Ajuntament de Pollença presentada per Pere Josep Coll Torrendell (Alternativa per Pollença)
B) Activitat de control
PUBLICITAT
Informació de Batlia
Dació de compte de resolucions de Batlia
Precs i Preguntes
Any Costa i Llobera
Amb motiu del centenari de la mort del poeta pollencí Miquel Costa i Llobera, l’Ajuntament de Pollença aprovarà en el Ple d’avui declarar el 2022 com a Any Costa i Llobera. Tot i amb això els actes s’encetaran ja el 16 d’octubre de 2021, quan es compliran 99 any des del decès de qui fou declarat Fill Il·lustre de Pollença l’any 1900.
Entre el 16 d’octubre de 2021 i el 16 d’octubre de 2022, l’Ajuntament durà a terme diferents actes, tant institucionals com culturals, per posar en valor i donar a conèixer la trajectòria i personalitat d’un dels representants més importants de la Renaixença catalana.
Entre les activitats previstes per commemorar el centenari de la mort de Costa i Llobera, l’Ajuntament avança una ruta literària entre Pollença i Artà per visitar als principals indrets que li inspiraren els seus poemes. Aquesta ruta es podra fer en format presencial, però també virtual que es publicarà en línia de manera que les persones interessades puguin fer la visita lliurament.
També està previst dur a terme un cicle de conferències conduïdes per especialistes que tractaran sobre la figura i l’obra literària, religiosa i espiritual del pollencí Miquel Costa i Llobera.
I una exposició a Can Llobera que, amb el títol de “Viatge a Palestina”, es mostrarà el resultat d’un viatge que Costa i Llobera emprengué juntament amb el seu oncle Pere Llobera i la poetessa Maria Antònia Salvà el 1906. En aquesta mostra, s’exposarà el manuscrit original de Pere Llobera que es conserva a l’ajuntament de Pollença. L’exposició tendrà un doble objectiu: explicar el concepte de viatge en temps de Miquel Costa i Llobera i, a l’hora, endinsar-se en la literatura de viatges en el seu temps.
Finalment, l’Ajuntament anuncia que el celler Can Axartell ha manifestat la seva intenció de participar en l’homenatge a Costa i Llobera amb l’etiquetatge del seu vi “Artist” amb una imatge d’El Pi de Formentor obra de Dionís Bennàssar.
Aquestes són algunes de les activitats que es duran a terme amb motiu de l’Any Costa que es presentarà el proper 8 d’octubre, a la plaça Vella de Pollença en un acte conjunt entre l’Ajuntament, el Bisbat i la Fundació Rotger Villalonga. Així, durant tot el període que comprèn del 16 d’octubre de 2021 al 16 d’octubre de 2022 es comptarà també amb la col·laboració de diverses institucions com el Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Alcúdia per dur a terme les diferents activitats.
Sobre Costa i Llobera
Miquel Costa i Llobera va néixer a Pollença el 10 de març de 1854 i va morir a Palma el 16 d’octubre de 1922. Fill il·lustre de totes dues localitats, fou un sacerdot de vida modèlica i aspirant a la perfecció, amb una destacada formació en teologia obtinguda a Roma (1885-1888). Fou un dels membres més destacats de l’Església mallorquina de finals del segle XIX i principis del XX, on coincidí amb el bisbe Pere Joan Campins, i fou nomenat Canonge de la Seu de Mallorca.
Costa destacà també en el camp de la cultura, fet pel qual és considerat un dels prohoms de la fase final de la Renaixença i un dels grans poetes en llengua catalana de tots els temps, amb obres de reconegut prestigi com ara “El Pi de Formentor” (1875) o Horacianes (1906). Va obtenir diversos guardons en els Jocs Florals de Barcelona, i fou membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua i de l’Institut d’Estudis Catalans (1919).
PUBLICITAT
PUBLICITAT
També et pot interessar
ONIT DIRÀ ADÉU AMB LA NIT FOSCA DE 2021
L’EXCURSIÓ DE L’AVVP ES FARÀ DIUMENGE 30 D’OCTUBRE
Comparteix:
Tweet
TAGS
ajuntament
informació
local
notícies
pollença
premsa
proximitat
sessióplenària
Article anteriorBON DIA, POLLENÇA
Pròxim articleUNA ALTA I UN NOU CONTAGI DE CORONAVIRUS
Punt Informatiu
PUBLICITAT
Últimes noticies
COM AJUDAR ALS NOSTRES FILLS ADOLESCENTS
QpQ PRESENTA LA TRADUCCIÓ D’EL DOBLE DE DOSTOIEVSKI
LA BANDA DE POLLENÇA RECUPERA EL SOPAR DE SANTA CECÍLIA
UN MENÚ A BASE DE CARABASSA
LA PORNOGRAFIA I ELS ADOLESCENTS. XERRADA AL CLUB POLLENÇA PER A FAMILIES I DOCENTS
Cerca noticies antigues
Cerca noticies antigues Selecciona el mes novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 desembre 2014
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
Plaça de ca les Monnares, 19 baixos – 07460 Pollença
[email protected]
+34 971 533850
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes noticies.
ELS MÉS LLEGITS
BUNYOLS DE LES VERGES. LA RECEPTA
24 d'octubre de 2016
EL PROGRAMA DE LA PATRONA DE POLLENÇA 2019
19 de juliol de 2019
POLLENCINS FENT RAFTING A LES FONTS UFANES!
31 de gener de 2017
CATEGORIES D'INTERÉS
ACTUALITAT4506
CULTURA260
REPORTATGES259
ESPORTS112
POLÍTICA105
MEDI AMBIENT92
FOTOS ANTIGUES89
SALUT87
ENQUESTES70
© El Gall Editor
×
Feu click al gall per enviar-nos un WhatsApp o contactau-nos per mail a [email protected]
Punt Informatiu Pollença
× Subscriu-te/Contacta'ns
Loading Comments...
Write a Comment...
Email
Name
Website
Edit with Live CSS
Save
Write CSS OR LESS and hit save. CTRL + SPACE for auto-complete.
'); var formated_str = arr_splits[i].replace(/\surl\(\'(? !data\:)/gi, function regex_function(str) { return ' url(\'' + dir_path + '/' + str.replace(/url\(\'/gi, '').replace(/^\s+|\s+$/gm,''); }); splited_css += ""; } var td_theme_css = jQuery('link#td-theme-css'); if (td_theme_css.length) { td_theme_css.after(splited_css); } } }); } })(); | 0.708858 | curate | {"ca": 0.8301582501763936, "es": 0.028222961395020663, "en": 0.1020058461848604, "ja": 0.0016127406511440379, "cs": 0.002015925813930048, "de": 0.014817054732385848, "fr": 0.0020159258139300475, "nl": 0.0005039814534825119, "pt": 0.005140610825521621, "az": 0.0005039814534825119, "eu": 0.0014111480697510332, "tr": 0.0010079629069650238, "it": 0.01058361052313275} | https://puntinformatiu.cat/el-ple-davui-aprovara-dedicar-el-2022-a-costa-i-llobera/ |
cawac_ca_20200528_10_154046 | Cada dissabte a les 21:40h al Canal33, i els diumenges a les 10:40 al 3/24
A la ciutat holandesa d’Arnhem, just al costat de Nimega, hi ha un skatepark dins d’una església. Sí, sí, dins d’una església. Es va començar a construir l’estiu del 2011, quan l’edifici ja feia cinc anys que estava buit, i el novembre del mateix any ja va obrir. Gran part del material prové de donacions i alguna compra que el grup de voluntaris que tira endavant l’anomenat Skatehall d’Arnhem va fer amb alguns diners estalviats. Ningú s’hi guanya la vida, amb els 3,5 € que costa l’entrada, ja que aquests diners van directament per al manteniment. Petits i grans aficionats troben aquí un lloc que protegeix la cultura skate de la pluja i el fred de l’hivern. | 0.784641 | curate | {"ca": 1.0} | http://blogs.tv3.cat/blogeuropa.php?itemid=52417&catid=2689 |
cawac_ca_20200528_3_35710 | Pòsit obrirà restaurants a Nova York, Londres i París
Notícia a La vanguardia referida al creixement de la firma de restauració Pòsit, propietat de la família Hernández Casas. A Arenys de Mar es propietaria dels restaurants Pòsit i Can Martinez i sis mes a Catalunya. | 0.702645 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.arenys.cat/node/232 |
macocu_ca_20230731_8_381627 | 1979-1980: Companys, no és això
La llibertat havia arribat i la democràcia es consolidava al nostre país. Semblava que s'obrien unes perspectives molt il·lusionadores per a la Cançó, però, finalment, no es van complir. "Totes aquelles cançons" reflecteix aquest desencís.
Tot i que la Nova Cançó havia contribuït en gran manera a aconseguir la democràcia, en va ser una víctima i va ser arraconada. Els nous temps li van girar l'esquena i el desencís va ser evident. Només van resistir, amb penes i treballs, aquells que musicalment podien enfrontar-se als nous temps. I no tothom ho va aconseguir. Ovidi Montllor, desaparegut l'any 1995, va ser l'exemple més clar de marginació.
Aquest capítol és un resum de les opinions dels implicats. Hi intervenen Lluís Llach, Antoni Batista, Rafael Revert, Ramon Muntaner, Joan Manuel Serrat, Toti Soler, Núria Feliu, Raimon, Joan Ramon Mainat, Josep Maria Mainat, Toni Cruz, Jaume Sobrequés, Juame Arnella, Enric Barbat, Gabriel Jaraba, Joan Isaac, Francesc Pi de la Serra, Oriol Tramvia, Núria Batalla, Joan Molas, Pere Portabella, Josep Maria Castellet, Josep Faulí, Josep Maria Huertas Claveria, Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa, Vicent Torrent, Guillermina Motta, Pau Riba i Antoni Lucchetti.
Producció TVC | 0.801643 | curate | {"ca": 0.976594027441485, "pt": 0.023405972558514933} | |
mc4_ca_20230418_9_1919 | Bunyols, ball i bona companyia a Muro
Més de 200 persones van gaudir ahir dimarts de la Bunyolada organitzada per la gent gran de l’Associació Verge de Lluc de Muro. Es van fer més de 4.000 bunyols, i després de la festa, bon ball i bona companyia. Boníssims els bunyols!!! Muro, viu la Festa!! ! | 0.679443 | curate | {"ca": 0.9278350515463918, "pt": 0.06872852233676977, "fr": 0.003436426116838488} | http://mallorcaconfidencial.com/2017-11-08-bunyols-ball-i-bona-companyia-muro |
mc4_ca_20230418_5_718295 | Comença la verema al Parc Agrari de Sabadell | Ràdio Sabadell
Comença la verema al Parc Agrari de Sabadell
Els treballs de la verema es realitzen de manera manual | Iñigo Haughey
26.08.2019 12:38 Pau Duran
A primera hora del matí ha començat la verema al Parc Agrari de Sabadell. Es preveu una bona collita, amb més quantitat de fruita que l'any passat: fregant els 6.000 quilos, que donaran most per fer 4.000 ampolles de vi Arraona, el que suposarà un augment del 25% de la producció respecte a l'any passat.
Els primers grans de raïm a collir són els de Chardonnay, una varietat blanca primerenca. Iñigo Haughey, enòleg del Celler de Can Calopa, explica que "dóna certa estructura als vins, dóna bons paràmetres en l'àmbit de grau alcohòlic i acidesa, I per tant, permet tenir vins de llarg recorregut. Chardonnay és una varietat que és molt agraïda treballant, també. És molt sensible a la cendrosa, que és un fong. Però si es treballa bé i es tracta bé, la relació quantitat-qualitat és molt equilibrada. I és molt bona. I en el nostre cas ens dóna una part estructural en el vi, d'acidesa, i d'equilibri, molt bona per l'Arraona blanc". Per recollir les varietats de xarel·lo, garnatxa i merlot encara es trigarà 15 dies més.
La finca de Can Gambús és una zona on el raïm funciona molt bé. Haughey detalla que l'objectiu és "aconseguir una bona maduració de la pell, la polpa, el pinyol". A partir d'aquí, el vi blanc madura en bóta i per tant, "fa una part de criança, d'envelliment" que per a Haughey, genera un tast de "fruita madura".
A la tardor, es trauran al mercat les ampolles del vi de la collita de l'any passat. Les novetats més importants, aquesta temporada, seran en el tipus de vi negre, en el que s'ha "buscat una sobre maduració, perquè ens donava acideses molt elevades i eren difícils d'entendre. Tot i que amb el temps, l'acidesa, al cap d'un temps d'estar en ampolla, ajuda a preservar i evoluciona molt bé". En canvi, ara "tenim vins amb fruita negra, madura, estructurats". El vitivinicultor postil·la que "no passen per bóta, per tant, no tenim aquesta part del taní, més estructural, que ens recorda a vins més clàssics, sinó que serà un perfil de vi més actual, rodó i sense ser massa pesat. Un vi àgil". L'enòleg diu que l'Arraona negre d'aquest any serà el millor que han produït fins ara: un negre menys rude, sense fusta, sense astringència, que no asseca el paladar.
La vinya, d'agricultura social i ecològica, està enxarxada des d'abans de l'agost, per protegir-la dels ocells. S'hi realitzen tots els treballs de manera manual. El Parc Agrari de Sabadell ampliarà la part dedicada al cultiu del raïm. El nou conveni que estan negociant l'Ajuntament i la cooperativa L'Olivera preveu sumar una mica menys d'una hectàrea d'extensió de vinya, el que suposaria un augment aproximat de 3.000 ceps, que s'afegiran a les gairebé dues hectàrees actuals. | 0.836544 | curate | {"ca": 0.9908995449772489, "de": 0.009100455022751138} | https://radiosabadell.fm/noticia/comenca-la-verema-al-parc-agrari-de-sabadell |
macocu_ca_20230731_10_82301 | Adiàfora
De Wikisofia
(del grec ἀδιάφopa, que Ciceró va traduir per indifferentia, coses indiferents respecte del bé) Entre els estoics i els epicuris, les coses moralment indiferents, com la salut, la riquesa, la fama, que no són ni moralment bones (agathá) ni moralment dolentes (kaká), o que a un el deixen indiferent per a decidir-se al respecte. Es tracta de la doctrina dels «béns mitjans» o indiferents. | 0.721877 | curate | {"ca": 0.9705159705159705, "nl": 0.029484029484029485} | |
macocu_ca_20230731_6_398175 | Les nostres demandes que humils que són, que només volem la terra. James Connolly Per llegir més espurnes. Continue reading | 0.567297 | curate | {"ca": 0.8677685950413223, "en": 0.1322314049586777} | |
naciodigital_ca_20220331_0_712784 | Precisament el portaveu del Govern, Francesc Homs, havia anunciat aquest dimarts que faria arribar a Brussel·les la queixa per aquest impagament amb "aires de 'vendetta' contra Catalunya". "Europa ha de conèixer, no només a través dels mitjans sinó de la nostra versió directa fins a quin punt i de manera greu l'Estat incompleix els seus compromisos". El President Artur Mas ha demanat al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que comuniqui el seu malestar a les institucions comunitàries i defensi la "dignitat" de la Generalitat. Tremosa, Junqueras i Romeva denuncien, en la pregunta que han presentat a l'Eurocambra, que el govern espanyol està "centrifugant el seu dèficit públic" a Catalunya. I demanen a Brussel·les si "no pagar el que fixa la llei" a la Generalitat "va en la línia de les propostes que han fet la Comissió Europea, el Consell i el Fons Monetari Internacional" per assegurar "l'estabilitat" pressupostària. CiU, ERC i ICV alerten l'executiu de José Manuel Durao Barroso que aquest "incompliment del que s'ha acordat per llei" està "agreujant els problemes de liquiditat del Govern català" i provocant-li "moltes dificultats per poder afrontar els seus compromisos, com pagar els salaris dels funcionaris o els proveïdors". I es queixen que "això ha obligat la Generalitat a emetre bons pagant interessos encara més elevats als inversors" i a fer "més esforços per reduir el seu deute i dèficit públic". Tremosa, Junqueras i Romeva han ofert als socialistes Maria Badia i Raimon Obiols signar plegats aquesta iniciativa, però els dos eurodiputats del PSC s'hi ha negat. "No toca dur a Europa problemes que s'han de resoldre a Espanya, perquè és embolicar la troca", ha replicat un portaveu del carrer Nicaragua. "No ens hi volem sumar tot i que estem d'acord amb el fons de la queixa, com ha dit el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta", han precisat. "CiU hauria de convèncer el PP, ja que són tan amics, i posar com a condició el pagament dels 759 milions abans de pactar res", han afegit. Tampoc no ha volgut afegir-se a la pregunta parlamentària Santiago Fisas, del PP. Aquesta és una de les últimes iniciatives que signa Junqueras, que aquest desembre ha cedit el seu escó a Ana Miranda, del BNG. Aquest no és el primer cop que Catalunya denuncia un impagament a Brussel·les. Mas ja va queixar-se personalment al president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, el passat 6 de juny que "si el govern espanyol pagués el que deu, combinat amb l'estalvi, Catalunya ja compliria aquest 2011 amb l'objectiu" de dèficit. Mas es referia llavors als 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat. I el 3 de març havia advertit Barroso que "això que Madrid decideixi i ens faci pagar la festa a nosaltres no pot ser". Després d'aquests dos viatges a Brussel·les, el portaveu de l'eurocomissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, va reconèixer per primer cop que Catalunya ha fet ja una "retallada de proporcions inèdites" i un "esforç diferent" al de la resta d'autonomies. La Comissió Europea preveu que el dèficit públic espanyol tanqui el 2011 en el 6,6%, incomplint en sis dècimes el sanejament acordat a Brussel·les. Però l'any que ve aquest desviament encara serà molt més greu, de fins a un punt i mig, i els números vermells no baixaran del 5,9%, en comptes del 4,4% exigit. Des d'aquest dimarts 13 de desembre, la Comissió pot castigar els estats membres que incompleixin el dèficit públic màxim del 3% amb sancions de fins al 0,2% del seu PIB. A Espanya la multa pujaria a 2.000 milions d'euros. La Comissió i el Consell tenen ara sis setmanes de termini per respondre la preguntar parlamentària de CiU, ERC i ICV. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.reusdigital.cat/noticia/18531/ciu-erc-icv-denuncien-europa-impagament-dels-759-milions-euros |
oscar-2301_ca_20230418_5_244724 | Turisme Garrotxa i Garrotxa Domus signen un conveni per millorar l’eficiència energètica dels establiments turístics | Consell Comarcal de la Garrotxa
Saltar al contingut principal
Recerca de:
A- A A+
Segueix-nos al Facebook Segueix-nos al Twitter Link al feed de notíces RSS
Atenció a l'usuari 09:00 a 14:00
972 27 49 00
Menú
INICI
EL CONSELL
Representants Polítics
El President
Consellers i Conselleres
Codi de conducta
Grups Comarcals
Organigrama de Govern
Opinió Govern
Opinió Oposició
Òrgans de govern
Òrgans col·legiats
El Ple
Junta de Portaveus
Comissions Informatives
Comissió Especial de Comptes
Consell d’Alcaldes
Consell de Presidència
Calendari de Sessions
Cartipàs del Consell
Òrgans unipersonals
Equip Humà
Organigrama tècnic
Relació de llocs de treball
Reglaments i normativa
Ofertes de Treball
Participació ciutadana
Processos participatius
Consells de participació
Queixes i suggeriments
Gestió Pressupostària
Pressupost
Inventari Patrimonial
Contractació
Fitxa de creditors
Subvencions
Convenis
Proveïdors i adjudicataris
Campanya institucional
Memòria
SERVEIS
Servei d’Arxiu
Servei d’Assistència Interna
Servei de Comunicació, protocol i Suport al Govern
NOTÍCIES
General
30 anys de consells comarcals
Memòries anuals
Responsable de premsa
Serveis de l’Oficina de Consum
Informació al consumidor
Informació als comerciants o empresaris
Normativa d’interés
Junta arbitral de consum de Catalunya
Formularis i models
Enllaços d’interès
Notícies i alertes de Consum
Servei d’Educació
Convocatòria ajuts de menjador i desplaçament curs 2022-2023
Transport escolar
Transport post-obligatori
Menjador escolar primària
Menjador secundària
Distribució equilibrada d’alumnes amb necessitats educatives especials
Enllaços d’interés
Diagnosi d’educació
Notícies d’Educació
Servei de Gestió Econòmica i Administració
Servei Jurídic i Recursos Humans
Servei de Projectes de Joventut
Servei de Sistemes d’Informació
Oficina Comarcal de Suport a l’Administració Electrònica
Serveis d’Urbanisme i Edificació
Altres serveis/organismes
PFI/PTT
Consell Esportiu de la Garrotxa
Servei de Català CPNL
Consell Consultiu de la gent gran de la Garrotxa
LA COMARCA
Municipis
Agenda d’activitats comarcals
Dades Idescat
Dades XIFRA
CONTACTE
Turisme Garrotxa i Garrotxa Domus signen un conveni per millorar l’eficiència energètica dels establiments turístics
General
Des 1 2021
Els establiments associats a Turisme Garrotxa podran gaudir d’un assessorament energètic gratuït que els permetrà incrementar la seva eficiència i estalvi energètic, i utilitzar fonts d’energia renovable.
Turisme Garrotxa i la Fundació EuroPACE han signat un conveni de col·laboració per ampliar el servei de GarrotxaDomus als establiments turístics membres de Turisme Garrotxa. Gràcies a aquest acord, els establiments associats podran millorar el seu grau de sostenibilitat. Gràcies a aquest conveni els establiments disposaran de més eines per adequar-se al model de desenvolupament turístic de la Garrotxa, basat en la Carta Europea de Turisme Sostenible, i els permetrà millorar la seva competitivitat adequant-se a les tendències d’un mercat que cada vegada valora més la sostenibilitat.
Fins ara centrat en el sector residencial, la Fundació EuroPACE, a través de GarrotxaDomus, assessora els propietaris d’habitatges per a dur a terme projectes de renovació energètica per assolir la màxima eficiència i estalvi energètic i l´ús de fonts d´energia renovable. Amb aquest objectiu, el projecte es gestionen basant-se en un model de “finestreta única”, que facilita la interacció entre els diferents actors que intervenen en un procés de reforma (propietari, entitat financera, administració i industrials) i acompanya als propietaris durant tot el procés de reforma a través d’assessorament tècnic, administratiu i financer.
Amb la signatura d’aquest conveni, els establiments turístics associats a Turisme Garrotxa podran accedir a aquest servei d’assessorament energètic gratuït.
Reptes de futur
L’eficiència energètica als edificis i la incorporació de generació d’energies renovable són elements essencials en la transició energètica cap a un nou model, tal i com s’especifica en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, en la Llei 16/2017 del canvi climàtic, i en el document sotmès a consulta prèvia de la propera Llei de la transició energètica de Catalunya.
En l’àmbit europeu i en matèria de clima i energia, la Unió Europea contempla per a l’any 2030 assolir els objectius de: reducció d’almenys un 40% les emissions d’efecte hivernacle (respecte 1990), augmentar la quota d’energies renovables al 32% i millorar l’eficiència energètica dels edificis en un 32,5%.
Es tracta d’uns objectius molt ambiciosos però necessaris, perquè els edificis consumeixen el 26,4% d’energia final i emeten el 10% de emissions de CO2 a nivell global i, per tant, una manera efectiva de combatre el canvi climàtic és millorant l’eficiència energètica i implantació de mesures d’energies renovables als establiments turístics.
A la Garrotxa, aproximadament el 65% dels edificis van ser construïts abans del 1980, quan la normativa l’edificació no contemplava cap requeriment destinat a millorar l’eficiència energètic, la qual cosa es tradueix en la necessitat d’una major despesa energètica i una major quantitat d’emissions de CO2.
Per donar resposta a aquests dos reptes energètics es fa necessari implementar un programa integral de rehabilitació energètica i promoció d’energies renovables a la comarca de la Garrotxa entre els establiments turístics que impulsi la regeneració del parc d’edificis per millorar-ne la seva eficiència energètica.
Les entitats
La Fundació EuroPACE és una fundació privada sense ànim de lucre que té per finalitat defensar i protegir el medi ambient mitjançant la promoció i millora de la seguretat, l´eficiència energètica i l´ús de fonts d´energia renovable dels edificis, promoure la rehabilitació d´edificis i la millora en la seva accessibilitat i acreditar i homologar projectes qualificats de millora de la seguretat i l´eficiència energètica i l´ús de fonts d´energia renovable així com de l´accessibilitat en edificis que promoguin altres entitats públiques i/o privades.
Turisme Garrotxa és una associació sense afany de lucre integrada per representants del sector turístic privat i públic de la Garrotxa. La qual promou, representa i coordina de forma participativa, un model de desenvolupament turístic sostenible arrelat al territori, que combina el respecte pel medi ambient amb les necessitats i expectatives de les entitats, empreses i municipis que reben els seus serveis. | 0.758491 | curate | {"ca": 0.9150608910127949, "en": 0.03776784337906582, "es": 0.01002004008016032, "pt": 0.020810852474179128, "it": 0.002466471404347156, "la": 0.001233235702173578, "fr": 0.011561584707877293, "zh": 0.0010790812394018807} | https://www.garrotxa.cat/turisme-garrotxa-i-garrotxa-domus-signen-un-conveni-per-millorar-leficiencia-energetica-dels-establiments-turistics/ |
oscar-2201_ca_20230904_12_40210 | Els hostes no ho dubten: aquestes estades estan molt ben valorades per la ubicació i la netedat, entre altres qualitats.
SUPERHOST
Allotjament sencer: pis de lloguer · 4 hostes · 3 llits · 1 bany
Apartment Costa Blanca Denia Centre El FortiApartament a Espanya, Costa Blanca, Denia Center, El Forti directament a la platja! Aquest preciós pis té un luxe interior amb WIFI de fibra òptica pròpia i Smart TV amb molts canals en diferents idiomes. La ubicació és única, just al mar Mediterrani, en un bell edifici del centre de Denia. La millor platja de Denia està a poca distància (50 metres) amb bars de platja meravellosos! Gaudeix d'infinites vistes des de la terrassa del bonic port i castell de Denia.
Allotjament sencer: pis de lloguer · 4 hostes · 3 llits · 1 bany
Bonic pis a prop del port i del castellApartament de 2 habitacions reformat recentment en una popular zona històrica de poble de pescadors al costat del port. Vistes al mar i al castell de Denias, a poca distància de la platja, el port, els restaurants i el centre de la ciutat. Perfecta per a viatges de negocis o famílies que vulguin gaudir de Dénia.Tots els serveis a poca distància. 3r pis sense ascensor.
SUPERHOST
Allotjament sencer: suite amb entrada independent · 4 hostes · 3 llits · 1 bany
Esplèndida suite + terrassa privada i piscina.👍Una nova i meravellosa suite independent a la nostra vila en una zona residencial tranquil·la a prop de la bulliciosa ciutat de Denia i de les platges. Orientada al sud per agafar el sol tot l'any, als nostres clients els encanta la seva gran terrassa privada coberta amb fantàstiques vistes a la muntanya. Amb 2 dormitoris King dobles o dobles, un luxós bany i una cuina americana/saló completament equipats, tindràs tot el que necessites. Amb el ciclisme de primer nivell a les portes, la nostra especialitat és cuidar els ciclistes. DESCOMPTES GENEROSOS PER A 4 NITS O MÉS | 0.65016 | curate | {"ca": 0.8335112059765208, "ja": 0.0096051227321238, "fr": 0.06830309498399147, "en": 0.08858057630736393} | https://www.airbnb.cat/denia-spain/stays |
naciodigital_ca_20220331_0_274984 | 20 milions d'euros. Aquest és el primer càlcul que fa el Govern dels desperfectes del pas de la llevantada Gloria per Catalunya. És, però, una xifra insipient, ja que tot just ha començat aquest divendres al matí l'anàlisi de les conseqüències del temporal, tal com ha anunciat la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, en roda de premsa.
La xifra, que segurament augmentarà amb el pas dels dies i setmanes, l'ha donat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Aquests 20 milions d'euros són el pressupost que caldrà invertir per reparar els danys en els ports de la Generalitat (no inclou els de Barcelona i Tarragona), el litoral i les carreteres. En concret, Calvet ha detallat que les actuacions als ports requeriran uns 6 milions d'euros i les que s'han de fer a les platges, uns 15 milions, per a reposar sorra i arreglar els passejos marítims o camins de ronda, entre d'altres.
Dades
MAPES Una llevantada històrica: quant ha plogut a la teva comarca?
La Garrotxa i el Ripollès és on més aigua ha caigut aquests dies, amb prop de 300 litres per metre quadrat, però les majors ratxes de vent han tingut lloc al Vallès Oriental i la Cerdanya
Pel que fa al sistema ferroviari, ha explicat que també caldran cinc milions per solucionar l'esfondrament dels ports a la línia ferroviària que uneix Blanes i Malgrat. Ha reconegut que l'actuació no serà refer els ponts com estàvem sinó construir-los d'una manera diferent per si es tornen a repetir temporals com el d'aquests dies.
Calvet ha explicat que s'hauran de fer servir els fonts de contingència per pagar aquestes reparacions però ha reconegut que si aquests s'esgoten "algunes actuacions ordinàries dels departaments s'hauran de reprogramar per a més endavant". Ha afegit que la cua d'obres que hi ha actualment "s'allargarà una mica més" per destinar els recursos "a l'emergència".
Actuacions al Delta
Calvet ha reconegut que una de les zones més afectades ha estat el Delta de l'Ebre, on caldran fer "moltes actuacions". Ha valorat que no només per solucionar els desperfectes sinó per prendre mesures que permetin que no es repeteixi una situació com la d'aquests dies. Entre d'altres, ha apuntat a solucionar el canal perimetral, establir un sistema de bombeig o fins i tot estudiar mesures imaginatives com un sistema inflable que pugui protegir el Delta davant de l'embat de la mar.
Temporal Gloria
VÍDEOS El mar es menja Catalunya: colpidores imatges aèries després de la llevantada
Agents Rurals han publicat diverses imatges on es mostren els efectes del temporal Gloria al Delta de l'Ebre i la desembocadura de la Tordera
En números, ha explicat que només la defensa del canal perimetral requerirà entre 5 i 6 milions d'euros, crear un sistema de bombes en algunes zones, entre 1,5 i 2 milions, i reparar-ne l'actual un milió més per al bombament. Calvet ha dit, però que aquestes actuacions no les ha de finançar exclusivament la Generalitat sinó també l'Estat i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
Danys milionaris a Barcelona
Aquest divendres també ha fet balanç del pas del temporal l'Ajuntament de Barcelona. Ada Colau ha xifrat els desperfectes en 12 milions d'euros i ha demanat treballar conjuntament amb altres municipis per demanar a l'Estat que aprovi la declaració de zona catastròfica.
En aquest sentit, la portaveu Budó ja ha anunciat que el Govern donarà tot el suport que calgui als municipis que vulguin sol·licitar la denominació de zona catastròfica. L'executiu acompanyarà les administracions locals en tots els tràmits burocràtics, sovint molt densos.
Actualitza
Es restableix el subministrament d'aigua a Torroella de Montgrí, Massanes, Centelles, Aiguafreda i Hostalric. Els tècnics treballen per tornar el servei a l'Estartit.
Més de 150 voluntaris netegen les deixalles que el Gloria ha arrossegat fins a les platges de les Cases d'Alcanar. Els organitzadors estimen que s'han recollit unes tres tones de residus, majoritàriament plàstic.
ÚLTIMA HORA Es reprèn la circulació de trens de la línia Barcelona-Puigcerdà en el tram Vic-Ripoll. La infraestructura havia patit danys pel temporal com la inundació del túnel de Vic o arbres caiguts.
Torroella de Montgrí comença a restablir el subministrament d'aigua però alerta que no és apta per beure ni cuinar. Han pogut connectar la planta potabilitzadora de manera provisional després de les destrosses causades pel temporal.
El cabal del riu a la Conca de l'Alt Ter i la Tordera retornen a nivells habituals. Ha estat un dels punts on hi ha hagut més problemes durant el Gloria.
Restablert el subministrament elèctric al barri de Sant Ponç de Girona, afectat pel temporal. La inundació de Fontajau fa traslladar les activitats a la llar d'avis de Taialà, al centre cívic Ter i al gimnàs de l'escola Taialà.
Calvet eleva a 30MEUR el cost de reparar els desperfectes en ports, litoral i carreteres pel temporal.
Hostalric revisa els desperfectes causats pel temporal al castell: "El baluard major amenaça col·lapse". L'ajuntament reparteix aigua potable amb una cisterna perquè la que surt de l'aixeta no és apta per al consum
Després del temporal... quines són les urgències del Delta? El temporal Gloria ha ressituat la necessitat d'actuar per la pervivència del desembocament, aprimat per la falta de sediments, i deixar-ho de considerar un problema ambiental perifèric. Ho expliquen Sofía Cabanes i Sílvia Berbís.
L'alerta dels científics: els temporals Gloria seran més freqüents i intensos. "L'excepcionalitat possiblement s'ha acabat", assegura l'investigador Rafael Sardá.
JxCat demana al govern espanyol declarar zona catastròfica el Delta i la costa catalana. També l'insta a incorporar als Pressupostos de l’Estat els recursos suficients per reparar els danys i a adoptar les mesures necessàries per prevenir futures catàstrofes
Una cinquantena de veïns de Montseny, aïllats per la llevantada. L'alcaldessa del municipi, Núria Masnou reclama agilitzar la situació i posar a l'abast tots els mitjans possibles per arreglar els camins. Informa Jordi Purtí.
Obres d'emergència al barri de la Floresta de Sant Cugat per una esllavissada causada pel temporal. Aquest dijous a la tarda, el mur de contenció de la finca va cedir comportant el despreniment de part del carrer
Una primera inspecció visual del Pont del Petroli de Badalona detecta més danys dels previstos inicialment. A banda de la desaparició d'un tram de la passera, un dels pilars de la part que ha quedat aïllada està malmès així com bona part de les fustes del terra.
FOTOS Els veïns d'Ullà, al Baix Empordà, porten des de les sis del matí traient aigua de casa a l'espera que reobrin les carreteres.
— NacióDigital (@naciodigital) January 24, 2020
Instal·len una malla al talús on una esllavissada de roques va obligar a tallar dotze hores l'N-260 al Pont de Bar. El pas alternatiu habilitat aquest dijous a la nit es mantindrà, ja que cal implementar noves actuacions en aquest punt.
L'Ajuntament de Castelldefels liderarà una denúncia conjunta contra Endesa amb els veïns afectats pels talls. Un miler d'abonats dels barris de Can Bou i Baixador estan des de dilluns sense subministrament elèctric.
ERC impulsa una subcomissió sobre el delta al Congrés després de la llevantada. La zona de l'Ebre ha estat una de les més afectades pel temporal d'aquesta setmana.
— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) January 24, 2020
El temporal deixa a veïns de l'Alt Berguedà més de 70 hores sense llum. L'Ajuntament de Gósol denuncia que els problemes amb el subministrament elèctric són habituals.
VÍDEO 84 hores de llevantada Gloria. Espectacular time-lapse des de Molló del dilluns 20 a les 6.00h fins el dijous 23 a les 18.00h: neu, vent, pluja, aiguaneu, calamarsa. Muntatge de Martí Urgell.
— NacióDigital (@naciodigital) January 24, 2020
El Govern adverteix que, "malauradament", episodis com el temporal Gloria deixaran de ser "puntuals" i passaran a ser generalitzats i habituals. "Ha canviat el paradigma", destaca la portaveu Meritxell Budó.
El Govern farà costat a tots els municipis que vulguin demanar la declaració de zona catastròfica. L'executiu acompanyarà les administracions locals en tots els tràmits necessaris.
Els pagesos del delta del Llobregat preveuen perdre un 80% de la collita per les inundacions provocades pel temporal. El calçot és un dels conreus que es podran salvar tot i que amb una qualitat inferior.
El Govern qualifica l'abast dels danys d'"important" tot i que encara s'estan avaluant. "L'impacte és molt gran, l'afectació pot arribar a gairebé el 50% dels pobles de Catalunya", anuncia Budó.
Budó adverteix que cal mantenir la "prudència" i la "precaució" perquè en els propers dies encara poden haver-hi conseqüències del temporal com esllavissades.
El Govern dona per finalitzat l'operatiu d'emergència del temporal Gloria, malgrat mantenir algunes alertes activades. L'Inuncat continua actiu perquè els cabals dels rius continuen crescuts.
Budó agreix la "gran feina" que han desenvolupat els cossos d'emergència en els últims cinc dies i destaca la "maduresa" demostrada per la societat catalana.
Compareix la portaveu del Govern, Meritxell Budó, per fer valoració del pas del Gloria per Catalunya.
FOTOS Agramunt recupera la normalitat després de la rovinada del Sió pel temporal Gloria. El municipi s'ha llevat amb el riu dins el seu curs i els veïns centrats en les tasques de neteja de les parts inundades.
— NacióDigital (@naciodigital) January 24, 2020
Agramunt recupera la normalitat després de la rovinada del Sió pel temporal Gloria. El municipi s'ha llevat amb el riu dins el seu curs i els veïns centrats en les tasques de neteja de les parts inundades.
Brussel·les activa el satèl·lit Copernicus per ajudar a avaluar "l'abast dels danys" causats pel temporal Gloria. La CE assegura que està "preparada per proporcionar el suport necessari" i expressa el seu condol per les víctimes de la borrasca.
— NacióDigital (@naciodigital) January 24, 2020
Més de 4.000 alumnes de set comarques encara no poden anar a classe aquest divendres després del Gloria. Girona és la demarcació amb més afectació, amb 3.810 infants i adolescents que tenen els centres tancats.
El conseller d'Interior, Miquel Buch, diu que en les últimes hores s'ha entrat en la "fase de desactivació" i ara Interior deixa pas a Presidència que especialment pilotarà "la recuperació i el seguiment d'aquest postemporal".
El Govern rebaixa l'Inuncat de fase d'emergència a alerta pel temporal Gloria després de més de 9.400 actuacions de Mossos i Bombers.
Es reprèn la radioteràpia de l'ICO al Trueta que s'havia cancel·lat des d'ahir per les inundacions. Es va suspendre de forma preventiva per les inundacions a les plantes subterrànies arran de la crescuda del Ter.
ATENCIÓ Torroella de Montgrí podria quedar-se sense aigua potable aquest migdia. L'alcalde demana als veïns que "estalviïn l'aigua" fins que no arreglin la planta potabilitzadora.
El president Quim Torra decreta dos dies de dol a tot Catalunya per les quatre víctimes mortals que deixa la llevantada Gloria. Se suspenen les celebracions oficials i les banderes onejaran a mig pal als edificis i dependències de la Generalitat fins dissabte a la mitjanit.
— NacióDigital (@naciodigital) January 24, 2020
El conseller Calvet defensa que es van gestionar bé Sau i Susqueda però que la meteorologia els va "superar".
El Departament de Territori calcula que caldran 20 milions d'euros per reparar els desperfectes en ports, litoral i carreteres pel temporal.
L'hospital Trueta funciona amb normalitat excepte la radioteràpia que està anul·lada des d'ahir per les inundacions. El centre informa que s'està treballant per reprendre el servei de l'ICO el més aviat possible.
VÍDEO Els efectes del temporal al Vallès Oriental, a vista d'ocell.
Reobert el pont del riu Ter a Torroella de Montgrí en direcció a Gualta. El consistori, a banda, demana un consum extremadament responsable d'aigua perquè s'està subministrant de les reserves per inundació de la planta potabilitzadora.
La llevantada provoca danys per valor de 12 milions d'euros a Barcelona. Colau demana treballar conjuntament amb altres municipis per demanar a l'Estat que aprovi la declaració de zona catastròfica.
ÚLTIMA HORA Una quarantena de trams de carretera continuen tallats per inundacions o despreniments després del temporal Gloria. Consulta aquí les incidències de trànsit.
El pont de Verges sobre el riu Ter es troba totalment inundat. Es poden produir talls d'aigua a Cervià de Ter perquè el pou ha deixat de funcionar a causa dels talls de llum de les darreres hores.
VÍDEO El «Polònia» de TV3 emociona amb un gag en solidaritat amb els afectats pel temporal. Pare i filla d'un futur no molt llunyà comenten, a la vora del mar, com era abans Catalunya i tot el que s'ha perdut.
Barcelona desactiva el Pla Bàsic d'Emergència Municipal per mal estat de la mar després del temporal. La bandera vermella, però, es manté a totes les platges de la ciutat per la mala qualitat de l'aigua a causa del temporal.
El telèfon d'emergències 112 ha rebut 14.998 trucades, relacionades amb 11.421 incidències, per la borrasca Gloria, que ha assotat Catalunya els darrers dies amb vent molt fort, pluges molt intenses, neu i temporal de mar. Les comarques que més trucades han generat han estat el Barcelonès, 3.879, i el Baix Llobregat, 1.949. Per municipis, Barcelona, amb 2.649 trucades, i Badalona, amb 572. | 1 | perfect | {"ca": 0.9684552109274772, "es": 0.008904988302769602, "en": 0.022639800769753225} | https://www.rubitv.cat/noticia/4970/govern-xifra-20-milions-cost-minim-dels-desperfectes-llevantada |
oscar-2201_ca_20230904_1_118039 | FEDA i Medi Ambient tenen un estand a la fira amb el qual volen incidir en la conscienciació sobre els objectius de desenvolupament sostenible
M. F.
2 min
La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó; el director general de FEDA, Albert Moles; el secretari d'Estat de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, i el director l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, a l'estand que comparteixen FEDA i el Govern. / M. F. (ANA)
Andorra la VellaApropar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la societat. Aquest és l’objectiu amb què el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat i FEDA estan presents a la Fira d’Andorra la Vella, amb un estand en què els visitants poden veure un audiovisual en què s’incideix en explicar què són els ODS. La ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ha destacat, en la presentació de l’estand als mitjans de comunicació, que aquests objectius “formen part del full de ruta del Govern” que fins i tot ha elaborat una estratègia específica per al seu desenvolupament. Precisament, una de les fites essencials d’aquesta estratègia és “fer participar la ciutadania” en la implementació d'aquests objectius.
Per tant, tal com ha comentat Calvó, l’estand que s’ha preparat per a la fira incideix en aquesta vocació de sensibilització i conscienciació en la que, ha afegit, també se suma FEDA. De fet, el director general de la parapública, Albert Moles, ha manifestat que “els projectes de FEDA estan alineats” amb aquests ODS no només amb aspectes com la transició energètica, la mitigació del canvi climàtic o la mobilitat, sinó des d'una visió més àmplia. D’aquesta manera, ha reivindicat que les empreses tenen un paper molt important en aquest camí cap a la sostenibilitat entesa des d'una òptica global i més encara entitats com FEDA que poden “fer molt” perquè hi hagi un impacte positiu en l'assoliment dels objectius. Ha insistit, però, que aquest canvi no només ha de venir de la mà de les empreses o les administracions, sinó que també els ciutadans s’hi han d’implicar de manera activa. “El canvi ve de les empreses però també dels ciutadans”, ha afirmat.
Calvó ha recordat que l’aposta d’Andorra pel desenvolupament dels ODS també es plasma en la Cimera Iberoamericana per a la qual s'ha escollit el lema ‘Innovació per al desenvolupament sostenible’. En aquest sentit, ha emfasitzat que en el marc de la cimera es farà, per primera vegada en deu anys, un fòrum ministerial de medi ambient incidint, així, en què aquesta temàtica ambiental estigui “molt present” en aquesta cimera.
Fira d'Andorra la Vella
Dona suport a la informació de qualitat i rigor. Entre tots feim l'ARA Andorra. Subscriu-t'hi
El més popular
Veure'n més
El més vist El més comentat
Pandèmia a l'alça: una defunció i 232 casos més de Covid que eleven els actius fins als 1.500
1.
Coopalsa alerta que entrarà en fallida si Govern no abona els 260.000 euros que li deu
2.
Tres positius en un cribratge massiu entre el personal del comú d'Andorra la Vella
3.
El sector de l'esquí veu "difícilment aplicable" el passaport covid als complexos de neu
4.
Alerta per vent i neu
5.
Milà reivindica la importància de “garantir els drets de les persones amb discapacitat en una societat justa, equitativa i inclusiva” | 0.811868 | curate | {"ca": 0.9859327217125382, "es": 0.0015290519877675841, "fr": 0.0015290519877675841, "en": 0.003975535168195718, "br": 0.003975535168195718, "cs": 0.0030581039755351682} | https://www.ara.ad/societat/ods-prop-ciutadania_1_2626259.html |
crawling-populars_ca_20200525_11_202783 | Dia: Dissabte 23 de maig de 2020 Horari: a les 10 h
Casal Pere Quart. Adreça: Rambla, 69 Bxs, 08202, SabadellTelèfon: 93 745 32 48 Web: Casal Pere Quart
Organitza:Ajuntament de Sabadell.
Copyright © 2017 Ajuntament de Sabadell | Avís legal
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes. Més informació
Les cookies són fitxers que es descarreguen en els ordinadors en accedir a determinades pàgines web. Les cookies són utilitzades per les pàgines web per diferenciar entre els diferents usuaris que hi accedeixen i les informacions obtingudes puguin ser recuperades en posteriors visites. Les cookies ens permeten entre d'altres coses: - Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir - Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari. - Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment. - Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador - En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat Les cookies generalment s'esborren en tancar el navegador, però per tal de poder d'aprofitar al màxim les seves funcionalitats, algunes d'aquestes persisteixen en el disc dur de l'ordinador i axí poder ser d'utilitat en futures sesions. Tanmateix, vostè pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del seu navegador. Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació: Explorer: http://windows.microsoft.com/es-es/windows7/how-to-manage-cookies-in-internet-explorer-9 Firefox: http://support.mozilla.org/es/kb/habilitar-y-deshabilitar-cookies-que-los-sitios-we Chrome: http://support.google.com/chrome/bin/answer.py?hl=es&answer=95647 Safari: http://support.apple.com/kb/ph5042 Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web. | 0.8184 | curate | {"ca": 0.9745222929936306, "en": 0.025477707006369428} | : /ca/?option=com_content&view=article&id=137269&Itemid=729 |
mc4_ca_20230418_16_47604 | L’Ajuntament de Parets haurà de pagar 1,4 milions d’euros a la UTE Deumal-Barnasfalt per liquidar la gestió urbanística del polígon sector UP5 Circuit
Publicat el Dissabte, 28 Novembre 2015 21:08
Vist: 3272
El consistori paretà assumirà els costos dels avals (82.900) i repercutirà als propietaris dels terrenys la resta de quotes urbanístiques.
El Govern Socialista es va quedat sol en el ple del passat dijous per aprovar la liquidació de la concessió administrativa de la gestió urbanística del sector UP5 Circuit, on des del 2006 hi ha projectada la construcció d’un nou polígon d’activitat econòmica. La resta de grups: Sumem Parets, Ara Parets ERC, NOPP, CDC i Ciutadans es van abstenir. Amb l’acord de ple, l’Ajuntament de Parets haurà de pagar a la UTE Deumal-Barnasfalt 1,4 milions d’euros (IVA inclòs) per liquidar la gestió urbanística d’aquest sector.
El consistori assumirà els costos dels avals (82.900) i podrà repercutir, a través de quotes urbanístiques, la resta de despeses. El Govern Socialista tindrà sis mesos, un cop signat l’acord, per pagar la liquidació del contracte a la UTE Deumal-Barnasfalt.
Si durant aquest període alguns dels propietaris dels terrenys recorren la proposta d’acord de liquidació o no fan efectiva la seva quota urbanística, l’Ajuntament haurà d’avançar els diners.
La resolució de la concessió administrativa es produeix arran d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de maig de 2013.
Costos de més de 100.000 euros a fons perdut per l’Ajuntament, segons ERC
En un comunicat de premsa, el grup d’Ara Parets ERC ha denunciat que “al final tot aquest procés només haurà portat despeses a fons perdut per l’Ajuntament. Haurem llençat més de 100.000 euros i encara no haurem començat la construcció del polígon. 82.900 euros, dels avals que pagarem a Deumal-Barnasfalt i 19.360 euros, que han servit per a la contractació de l’empresa Nucli Advocats, SLP, que ha assessorat a l’Ajuntament en el tràmit de gestió per cooperació d’aquest sector UP5”.
El portaveu d’Ara Parets ERC va dir durant el ple que “va trobar a faltar més autocrítica per part de l’alcalde i el seu equip de govern durant la comissió informativa. Podem compartir l’opinió que el projecte d’un nou polígon industrial a la zona més pròxima a l’antiga Nutrexpa era una molt bona idea per generar activitat econòmica en un moment on no hi havia crisi econòmica”.
Per Jordi Seguer “9 anys després ens trobem en el mateix punt on estàvem el 2006 i sense iniciar l’urbanització d’aquest polígon. La darrera sentència del TSJC ens demostra, amb la perspectiva del temps, que la gestió urbanística adjudicada a una Unió Temporal d’empreses no va ser la millor solució adoptada” i va lamentar que dos errors comesos per l’Ajuntament han permès als propietaris –que havien recorregut la concessió- guanyar la sentència al TSJC.
‘No entenem com es va produir un problema d’audiència i en el moment de la licitació de la gestió urbanística no es va notificar als propietaris afectats aquesta convocatòria’, va remarcar Ara Parets ERC.
Ara Parets ERC confia que l’acord tancat amb els propietaris dels terrenys d’aquest sector sigui ferm i que no es produeixin més recursos que facin endarrerir encara més la urbanització del nou polígon.
A més, van preguntar al Govern Socialista si un possible incompliment dels propietaris a l’hora de pagar les quotes urbanístiques podria generar problemes de tresoreria a l’Ajuntament.
Un cop liquidada la gestió urbanística d’aquesta concessió a la UTE Deumal-Barnasfalt, el Govern Socialista ha decidit utilitzar ‘la gestió directa’ per tirar endavant la urbanització del nou polígon.
Segons expliquen els republicans "el projecte inicial serà repensat al moment actual", tal com va informar el Govern Local en la darrera comissió informativa. | 0.860476 | curate | {"ca": 0.9857293868921776, "fr": 0.011627906976744186, "de": 0.002642706131078224} | http://www.digitalvalles.cat/index.php/noticies/politica/2005-l-ajuntament-de-parets-haura-de-pagar-1-4-milions-d-euros-a-la-ute-deumal-barnasfalt-per-liquidar-la-gestio-urbanistica-del-poligon-sector-up5-circuit |
mc4_ca_20230418_7_177196 | El blog del Curs d'Empúries / 67th Empúries Archaeology Course / Courses / Events / Empúries / Branches / Home - Museu d'Arqueologia de Catalunya Català
20/07/2012 5:29 pm
Tags: prospecció arqueològica
Dijous i divendres vàrem poder fer un taller de prospecció que consistia en una sessió teòrica seguida d’una sessió pràctica el matí de divendres i, finalment, l’estudi dels resultats a la tarda. Com l’any passat, els participants en el Curs vàrem poder practicar amb les diferents tècniques de prospecció geofísica (magnètica, elèctrica i el georadar), tots ells amb unes característiques variades i que aporten uns resultats diferenciats.La prospecció es va realitzar en el límit nord de la ciutat romana, un espai encara molt poc conegut pels arqueòlegs, i ha aportat dades importants per a les futures intervencions del jaciment. Encara que la feina va ser molt dura degut a l’estat del terreny amb una vegetació molt alta, tots varem quedar molt satisfets de l’experiència. SOT Prospecció Arqueològica Add comment
18/07/2011 5:55 pm
Tags: prospecció
Enllaços relacionats: http://sotprospection.wordpress.com/ | www.sotprospection.com Add comment
Un taller de prospecció geofísica
Tags: prospecció geofísica
Els primers dos dies d’aquesta setmana els hem dedicat a fer una activitat diferent. Experts de l’empresa SOT, Roger Sala, Ekhine Garcia i Robert Tamba han vingut per a explicar-nos el funcionament dels diferents sistemes de prospecció geofísica que s’utilitzen en arqueologia.La tarda de dilluns la varem dedicar a unes xerrades introductòries sobre les característiques, avantatges i limitacions dels diferents sistemes (magnètic, georadar i geoelèctric) i la seva aplicació en arqueologia. Aquests mètodes, junt amb la interpretació dels experts, ens permeten conèixer de forma no invasiva les possibles estructures o altres tipus d’evidències que pugui haver-hi sota terra. Aquest matí hem posat en pràctica els coneixements adquirits durant la sessió de la dilluns a la tarda. Hem estat provant, per grups, els diversos mètodes, cadascun dels quals amb unes característiques i condicionants determinats. Aquesta tarda podrem analitzar els resultats provisionals de la zona prospectada, als camps situats al sud-oest de la ciutat romana.
Enllaç relacionat: www.sotprospection.com Add comment | 0.827399 | curate | {"ca": 0.9842863378437363, "pt": 0.01571366215626364} | http://www.mac.cat/eng/Branches/Empuries/Events/Courses/67th-Empuries-Archaeology-Course/El-blog-del-Curs-d-Empuries/(tag)/prospecci%C3%B3 |
mc4_ca_20230418_13_103597 | La nostra franquícia - Franquicias.cat
Condicions de la franquícia
Botigues Duldi
Home/La nostra franquícia
La nostra franquíciacristian2018-10-29T13:31:54+00:00
Què és Duldi i d’on ve?
Duldi neix de la dolçor de Disgol (majorista de llaminadures, caramels, xocolates i fruits secs amb més de 50 anys d’experiència en el sector) i la detallista Loydis (fabricant líder en el mercat d’articles de regal i especialista en el disseny d’articles per a celebracions de noces, batejos, comunions).
D’aquesta unió apareix Duldi, amb una primera botiga oberta en un centre comercial el 1998 i posteriorment es va ampliar a tres establiments més en diferents centres comercials. Ja al 2008, després d’haver realitzat un estudi de mercat exhaustiu durant aquests 10 anys, es van valorar diferents factors seguint la demanda del públic, perfils de locals, públic al qual va dirigit, necessitats de mercat, i es va començar a franquiciar.
Què ofereix el negoci de Duldi?
Duldi és un espai per als sentits que busca oferir experiències úniques, tant a petits com a grans. Oferim una exquisida oferta de Pick&Mix amb més de 300 referències en llaminadures, confiteria, caramels, xocolates, bombons i fruits secs. Oferim serveis completament personalitzats per a celebrar qualsevol tipus d’esdeveniment o festa important per a la vida dels nostres clients i som especialistes en preparar els detalls més exclusius per aquella persona especial. En definitiva, volem formar part dels moments més importants dels nostres clients, deixant empremta i focalitzant tot el protagonisme en l’amfitrió de la festa.
Les nostres línies de negoci:
Venda al detall d’articles de llaminadures i confiteria: fa referència a tots aquells productes relacionats amb llaminadures, caramels, xocolates, bombons i fruits secs.
Venda al detall d’articles per a casaments, batejos, comunions i esdeveniments: engloba els productes relacionats amb aquestes celebracions i tot tipus de commemoracions i celebracions.
Festes i esdeveniments: cobreix els productes necessaris per a la celebració d’aniversari, festes infantils o festes més específiques com Nadal, Pasqua, Halloween, etc.
Regal Llicència: ens permet distribuir els articles de més actualitat i amb més reclam per als nens, com la Patrulla Canina, Minions, Frozen, Star Wars, Mickey, Minnie, Peppa Pig, Spiderman, Cars, Avengers, Tortugues Ninja, Barça, Reial Madrid, Hello Kitty, Princesas, Doraemon, Doctora Juguetes, Princesa Sofía o Pocoyo..
Per què Duldi?
Portem més de 50 anys treballant els productes de confiteria, el regal i els detalls sent líders d’aquest sector, estable i prolongat en el temps.
Som l’única franquícia del sector que dissenya, fabrica i distribueix part dels seus productes oferint una exclusivitat al franquiciat.
Treballem diverses línies de negoci que comparteixen sinergies i es complementen a la perfecció, arribant a un públic potencial molt ampli.
Disposem d’un assortiment de més de 25.000 referències, buscant sempre les últimes novetats i les noves tendències del mercat.
Apliquem un ampli ventall de campanyes estacionals i puntuals provocant una rotació de producte i exposició constant en el punt de venda.
Una imatge cuidada fins l’últim detall molt atractiva per al client.
Ens bolquem en la recerca de la millor ubicació, en les millors condicions per al nostre franquiciat.
Una exclusivitat geogràfica perquè puguis fer-te amb la teva zona i formar una fidelització de clientela.
Oferim una formació gratuïta i continuada perquè els nostres franquiciats coneguin el sector, les tècniques de venda, l’equip informàtic i tot allò necessari per explotar i rendibilitzar el negoci al màxim.
I un cop oberta la botiga el suport continua: amb la gestora de comptes per al dia a dia de la botiga i amb el coordinador per treballar campanyes, promocions i qualsevol altre esdeveniment que es pugui aprofitar.
Suport de Marketing i Disseny en la planificació de les campanyes o noves idees.
És un model de negoci adaptat a diferents mesures de local i inversió.
L’estoc el tenim nosaltres. Deixarem la botiga ben assortida però l’estoc estarà disponible al nostre centre logístic de més de 7000m², amb lliuraments setmanals de les comandes a cada punt de venda.
I molts altres avantatges que estarem encantats de compartir! | 0.82313 | curate | {"pt": 0.014830508474576272, "ca": 0.972693032015066, "it": 0.012476459510357816} | https://franquicias.cat/ca/franquicia-de-golosinas-presupuesto-franquicias-rentables/ |
mc4_ca_20230418_12_138974 | Three-Bedroom Holiday home in Aakirkeby 10 Aakirkeby Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Més informació sobre Three-Bedroom Holiday home in Aakirkeby 10
Convenientment situat a Vester Somarken, Three-Bedroom Holiday home in Aakirkeby 10 és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Three-Bedroom Holiday home in Aakirkeby 10 ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. L'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes per garantir el més gran comfort possible als seus clients.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Three-Bedroom Holiday home in Aakirkeby 10.
Cal que informeu el Three-Bedroom Holiday home in Aakirkeby 10 de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. Cal abonar l’import total de la reserva abans de l’arribada. Dancenter t'enviarà una confirmació amb tota la informació del pagament. Un cop hagin rebut el pagament, t'enviaran un e-mail amb les dades de l’establiment, com ara l’adreça i el lloc on has de recollir les claus. Les despeses de l'electricitat no estan incloses en el preu i caldrà abonar-les el dia sortida en funció del consum del client. | 0.832678 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/three-bedroom-holiday-home-in-aakirkeby-10/hotel/aakirkeby-dk.html |
mc4_ca_20230418_10_574045 | Exposició "Nosaltres fem la història" de l'Institut Domènec Perramon
Durant el cap de setmana del 16 i 17 de juny es podrà veure, a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie, l’exposició “Nosaltres fem la història” de l’Institut Domènec Perramon.
Aquesta exposició forma part del projecte amb el qual l’Institut ha quedat finalista de la beca Carles Capdevila, que inclou l’elaboració d’un arxiu fotogràfic d’àmbit local, amb un registre en fitxes de classificació temàtica i cronològica. Els alumnes elaboren també unes “caixes del temps” amb objectes provinents de les famílies o de l’arxiu històric d’Arenys de Munt.
Francesc Isern, professor d’història de l’Institut i impulsor del projecte, comenta que es busca “una formació en valors, que els alumnes sàpiguen el valor del patrimoni històric, que se’l sentin seu i que es vegin integrats en el que és la història i se la sentin propera”.
La presentació de l’exposició tindrà lloc el divendres 15 de juny a 2/4 de 7 de la tarda a la Sala d’Exposicions. | 0.837338 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=14117 |
wikipedia_ca_20230401_0_24936 | Francesc II de Bretanya
Francesc II de Bretanya "(Frañsez II" en bretó), nascut el 23 de juny de 1433 al castell de Clisson i mort a Couëron el 9 de setembre de 1488, fou el darrer duc independent de Bretanya. Quart fill i únic fill supervivent de Ricard d'Étampes, fou comte titular d'Étampes i vivia a la cort de França quan va heretar el ducat de Bretanya i els comtats de Richmond i de Vertus.
L'ordre de successió al tron de Bretanya havia estat modificat pel primer tractat de Guérande el 1365; per evitar tota discussió, fins i tot una nova crisi de successió, el duc Francesc I de Bretanya el va fer casar amb la seva filla gran Margarida de Bretanya, hereva segons la tradició anterior al tractat de Guérande.
Va accedir al tron el 1458 després de la mort dels seus cosins Francesc I i Pere II de Bretanya i del seu oncle Artur III de Bretanya, el conestable de Richemont.
Biografia.
Govern de Bretanya.
Francesc II es va interessar poc per la direcció dels afers. Assistia rarament al consell ducal que era el govern del ducat: entre 1459 i 1463 només hi va assistir tres vegades, i es va acontentar de ser mantingut al corrent de les decisions dels seus col·laboradors com el canceller Guillem Chauvin i el tresorer general Pierre Landais, que va esdevenir tot poderós de 1481 a 1485, i als quals va deixar governar com volguessin. Es queixava del temps que havia de passar signant actes administratius. El cronista bretó, Alain Bouchart, el descriu com "feble de la seva persona i més feble encara del seu enteniment".
Preferia la vida de plaers d'un gran senyor del seu temps, gaudint principalment del plaers de les caceres, jocs i amb la seva favorita oficial Antonieta de Maignelais. Quan tants prínceps del seu segle arboraven divises bel·licoses o pretensioses, va fer gravar en una de les seves joies la divisa: "No és de tresor que de gatzara".
Príncep del Renaixement abans d'hora, va fer realitzar importants treballs, que donaren al castell dels ducs de Bretanya l'essencial del seu aspecte actual.
Política d'independència.
Preocupat per obtenir una més àmplia autonomia per al ducat, Francesc II, en la imatge d'altres grans feudals, intenta oposar-se al poder reial que havia sortit debilitat dels llargs conflictes amb Anglaterra. Aquesta política es va traduir per la participació de Francesc II als complots (Lliga del Bé Públic i Guerra boja), contra Lluís XI de França i després durant la regència causada per la minoria de Carles VIII de França.
Va continuar la política dels Montfort que, en el moment de la guerra dels Cent Anys, s'esforçaven a mantenir la neutralitat del ducat entre el partit anglès i el partit francès, no comprometent-se personalment, per un homenatge lligat, amb l'un o l'altre dels dos sobirans rivals.
A la petita ciutat de Vannes, escollida per a capital administrativa i residència principal per Joan IV el Conqueridor i Joan V l'Anglòfil, Francesc va preferir la gran ciutat comercial de Nantes, sobre el Loira (on s'havia criat) i més prop dels grans canals de comunicació. Hi trasllada la seva cort i la seva administració i hi funda el 1461, una universitat.
Va entrar diverses vegades en conflicte amb el rei de França (rebuig de l'administració reial, participació en aliances hostils al rei de França). En l'aspecte judicial, aprofitant la guerra boja, va establir el 1485 la «Cort dels interlocutoris» i transforma les sessions estacionals de justícia dels Estats de Bretanya en un Parlament assentat a Vannes. Les crides al Parlament de París, ja fortament travades, es feren llavors quasi impossibles.
Malgrat les seves posicions, Francesc II no va arribar mai a la ruptura completa amb el rei de França. Sobretot, li continua retent homenatge simple pel ducat de Bretanya, i lligat per a les seves altres possessions dins del regne. Va enviar fins i tot una delegació als Estats Generals de Tours el 1484.
Aquesta costosa política d'independència provocava dificultats al ducat, i els conflictes foren nombrosos amb la noblesa i la burgesia (l'afer Guillem Chauvin, annexió del comtat de Penthièvre, etc.). Tingué igualment per efecte el gravar les finances del ducat i doncs de sobrecarregar la fiscalitat, comprometent el redreçament econòmic començat després de la guerra dels Cent Anys de què es beneficiava el regne (una de les conseqüències de la pressió fiscal va ser la declaració d'independència de Saint-Malo el 1490). La participació en guerres desgraciades com la guerra boja contra els exèrcits reials comporta el descontentament d'una gran part de la noblesa bretona.
Homenatge al rei.
Duc sobirà, Francesc II portava com els seus predecessors una corona, encunyava moneda d'or i de plata, ennoblia, legitimava, designava als prelats bretons, segellava amb el segell de majestat, i tractava directament amb les potències estrangeres. Hi va afegir, agafat del dret romà i de la tradició francesa, el concepte de «lesa-majestat». Es declarava duc de Bretanya per la gràcia de Déu. Exercia així un ampli poder sobre el ducat de Bretanya i, si va haver de retre homenatge al rei de França el 1459 i 1461 per aquest feu i les seves possessions en la resta del regne, no fou, com els seus predecessors des de la guerra de successió de Bretanya, que un homenatge simple i no lligat, almenys per Bretanya, sent l'homenatge lligat limitat a les seves possessions fora de Bretanya. Això malgrat el fet que aquest homenatge simple no fos reconegut com tal pel rei de França.
Va fer també redactar per Pere le Baud una història impresa de llegendes de Bretanya, on l'origen de la seva dinastia era col·locat a Troia, argument per discutir la llei Sàlica i el poder reial. La llengua bretona fou llavors presentada com la llengua original dels troians.
Conflictes amb el rei de França.
Encara que convidat, no va assistir a la coronació de Lluís XI de França a Reims, refusant el collaret de l'ordre de Saint-Michel que li proposava Lluís XI (i les restriccions que allò hauria implicat), solemnitzant en resposta una mica més el seu propi orde de l'ermini esdevinguda Ordre de l'ermini i de l'espiga. Confrontat a les maniobres de l'"aranya universal" va participar com a reacció a aliances diplomàtiques de les quals el rei de França fou exclòs, o fins i tot que li eren hostils. Va fer fins i tot guerres contra el rei de França, teòricament el seu senyor feudal. Va enviar no obstant una delegació, encara que poc nombrosa, als estats generals de Tours.
Dificultats interiors.
Feble de caràcter, no volia imposar-se ni als seus consellers, ni als seus barons. El 1373, Joan IV de Bretanya havia hagut de marxar a l'exili per manca de suport de la seva alta noblesa. Aquest risc de rebel·lió tornava davant la incertesa de la successió bretona. La temptació d'un matrimoni prestigiós per a l'hereva Anna de Bretanya anava a l'una amb una aliança que el duc recercava per eludir la pressió diplomàtica i militar de Lluís XI. Aquesta aliança defensiva podia ser obtinguda al preu del matrimoni d'Anna amb un príncep estranger, frustrant així les ambicions creuades dels pretendents a aquesta successió. D'altra banda, la desconfiança de Francesc II per al vescomte de Rohan, la seva manca d'afinitat per als senyors bretons amb els quals no havia viscut la seva joventut, li feia preferir el consell de prínceps estrangers com el duc d'Orleans (futur Lluís XII de França), el príncep d'Orange, Alan d'Albret… i de simples burgesos bretons, entre els quals l'autoritari Pere Landais, odiat de l'aristocràcia, (aristocràcia de la qual una part, com el cap dels Rohan, o Madam de Laval, preceptora d'Anna, ha estat comprada per Lluís XI i després per Anna de Beaujeu, anomenada regenta a la mort del seu pare). Els rancors nascuts de la seva política van crear la desconfiança dels nobles cap a Francesc II i per això el suports que li van oferir eren febles.
La crisi de successió.
L'absència de descendència masculina feia preveure dificultats per a la successió, i accentuava les dissensions internes al ducat. La família dels Rohan pretenia descendir dels antics reis de Bretanya, el vescomte Joan II de Rohan es creia el més ben col·locat per recollir l'heretatge de Bretanya. Amb el suport del mariscal de Rieux (Joan IV de Rieux) i d'una part de l'alta aristocràcia bretona, va proposar casar els seus dos primers fills (Francesc i Joan) amb les dues filles de Francesc II. El duc rebutja aquest projecte. El rei de França Lluís XI havent recomprat a l'última descendent dels Penthièvre, la comtessa Nicolasa de Châtillon, esposa de Joan de Brosse, els seus drets pretesos al ducat, el tribunal de França comptava amb aquest element per discutir la successió de Francesc II cap a les seves filles. A Montargis el 1484, la regenta de França Anna de Beaujeu es va trobar amb cinc rebels a l'autoritat de Francesc II, que reconegueren a Carles VIII de França per hereu de Bretanya en absència d'un hereu mascle. Poc després, aquesta conjuració aristocràtica eliminava a Pere Landais, penjat el 19 de juliol de 1485, i el reemplaçava per un triumvirat format pel príncep d'Orange, el mariscal de Rieux i el senyor de Lescun (tots signataris a Montargis). Tanmateix, arribats al poder, es van separar del compromís de Montargis i seguiren la mateixa política d'independència que Landais.
El 1486, per precaució, Francesc II va fer reconèixer les seves filles Anna (1477- 1514) i Isabel, hereves del ducat als Estats reunits en Vannes, inclosos els signataris del tractat de Montargis. Però nombrosos nobles bretons conservaren interessos importants del costat francès, fent-los la tria més difícil en cas de guerra.
A la seva mort el 1488 d'una caiguda de cavall, sembla que la seva diplomàcia, els seus exèrcits, la seva política interior i la seva política matrimonial havien fracassat. Malgrat un important esforç de modernització de l'estat, deixa un ducat profundament dividit, arruïnat per la guerra i del qual certes parts intentaran proclamar la seva independència (Saint-Malo), a les mans d'una nena menor - hereva del ducat pendent de casar-se - lligada pel tractat del Verger al rei de França.
Guerres.
Prosseguint l'obra dels seus predecessors i com els ducs de Borgonya, Francesc II va intentar mantenir la independència del ducat de Bretanya i va exhibir els atributs de la sobirania. Intenta construir aliances des de 1463 amb Borgonya, Anglaterra i grans prínceps francesos (les aliances dels quals es revelaren tan fràgils com la Lliga del Bé Públic (el 1465), a les que no va aportar més que una adhesió tardana i insuficient. Obtingué tanmateix pel tractat de Saint-Maur la renúncia de Lluís XI de França al dret de delecta sobre els bisbats bretons.
El 1468, Francesc II entra en campanya militar amb Carles de Guiena, germà segon de Lluís XI refractari a l'autoritat del rei, per a la conquesta de Normandia i del Poitou. Els seus èxits inicials van acabar malament i pel tractat d'Ancenis amb el rei Lluís XI de França, totes les seves accions foren anul·lades. La mort dels aliats de Francesc II el va privar de suports importants: Carles de Guiena, reconciliat amb el seu germà gran, va morir el 1472; el duc d'Alençon el 1476 i Carles el Temerari el 1477 (comportant la fi de Borgonya). Els anglesos ocupats per la guerra de les Dues Roses no van poder intervenir com anteriorment, mentre que l'Anjou, Maine i Provença foren integrats en el domini reial a la mort del Renat d'Anjou i els seus efímers successors. Aquestes desaparicions invertiren les relacions de força i permeteren al rei prendre la iniciativa.
Al tractat de Senlis acordat el 29 de setembre de 1475 i signat el 9 d'octubre de 1475, les seves temptatives d'independència foren un temps embridades: Francesc II es comprometia a sostenir el rei de França en les seves guerres, no li podria fer la guerra, i la seva política estrangera s'alinearia en la del rei. Aquest tractat fou confirmat pels d'Arràs (1482) i de Bourges (1485), amb tan poc d'èxit que el precedent.
El 1481, va oferir la seva filla i hereva Anna de Bretanya en matrimoni al príncep Eduard de Gal·les, fill del rei d'Anglaterra Eduard IV, però un important partit de bretons es va oposar a una nova ocupació anglesa, un segle després de la Guerra de successió.
L'assassinat del rei Eduard IV, i després del seu fill que fou rei algun temps el 1483 posaren fi a aquests plans. Les múltiples promeses de matrimoni de la seva hereva formaren l'espina dorsal de la seva diplomàcia, i els seus múltiples canvis no desanimaren als pretendents. El duc va intentar arreglar la seva successió casant la seva hereva amb Maximilià d'Habsburg sense l'acord del rei de França com s'havia convingut per tractat, comportant una nova campanya militar després de la seva mort.
El duc va participar en la guerra boja que va anar malament per a ell: la demanda de mobilització general de l'abril de 1487 fou un fracàs; la seva crida no fou només poc atesa, sinó que els nobles que hi van acudir es desbandaren al primer combat, resultat de la política interior desastrosa de Francesc II que li havia alienat una gran part de la noblesa bretona. Dues expedicions reials (1487 i 1488) i la derrota a Saint-Aubin-du-Cornier (Sant Albin-an-Hiliber) permeteren a la regenta de França Anna de Beaujeu exigir que la princesa Anna no fos casada sense l'assentiment de França (Tractat de Verger 1488).
Dos mesos després de la seva terrible derrota, Francesc II va morir d'una caiguda de cavall i va deixar una Bretanya endeutada, objecte d'una guerra que la va devastar durant dos anys. La seva filla fou la clau de les ambicions dels membres del seu cercle com de la regenta de França, Anna de Beaujeu. La filla de Lluís XI fou una regenta de ferro. Va pensionar un màxim de bretons i va obtenir verdaders fidels, dels quals Guillem Chauvin, Joan IV de Rieux i Lluís II de La Trémoille, a fi i efecte que el ducat de Bretanya no constituís una amenaça per al regne.
Matrimonis i descendència.
Es va casar en primeres noces a Vannes, el 13 o el 16 de novembre de 1455, amb Margarida de Bretanya (1443- 1469), filla gran del duc Francesc I, que no li donarà més que un fill, Joan, titulat comte de Montfort-l'Amaury, que no viurà més que del 29 de juny al 25 d'agost de 1463. Margarida va morir a Nantes el 25 de setembre de 1469.
Es va casar de nou a Clisson el 27 de juny de 1471 amb Margarida de Foix, dita «pit de llet», filla de Gastó IV de Foix-Bearn, comte de Foix, del qual va tenir:
- Anna (1477-1514), qui el va succeir
- Isabel (1481-1490), hereva de sa germana fins a la seva mort prematura.
De la seva amant Antoinette de Maignelais (1420- 1474), va tenir:
- Francesc I d'Avaugour (1462- després de 1494), comtat de Vertus, de Goëllo i baró d'Avaugour
- Antoni (1463 - mort jove), baró d'Avaugour, senyor de Châteaufremont i d'Hédé
- Una filla (nascuda en 1465 - morta jove)
- Un fill (nascut el 1466 - mort jove)
- Francesca (nascuda el 1473), qui resterà fins a la seva mort vers 1498 al seguici de la seva germanastra Anna
Reconeixement.
Es pot admirar al si de la catedral de Sant-Pere de Nantes, la tomba de Francesc II i de Margarida de Foix, realitzat al començament del segle XVI pels artistes francesos Michel Colombe i Joan Perréal, per encàrrec de la seva noia la duquessa Anna de Bretanya. El conjunt és considerat com una obra mestra de l'escultura bretona. | 1 | perfect | {"ca": 0.990979720832236, "pt": 0.0006584145377929945, "eu": 0.005398999209902554, "fr": 0.002962865420068475} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=24937 |
mc4_ca_20230418_1_689699 | El TotEl Tot MataróConcurs del Cartell Alternatiu de Santes
Un Drag Queen contundent i vestit de Robafaves es treu el casc i plouen pètals en forma de cors mentre la capa dibuixa la bandera de l'Arc de Sant Martí per la igualtat i la diversitat, i de fons esclaten els Focs de Santes al cel estrellat. Aquest seria el resum de la proposta de Lluc Aymerich que ha convertit aquest cartell en el més votat i per tant en Cartell Alternatiu de Les Santes 2018.
El desè guanyador d'aquest certamen organitzat pel Tot Mataró i Maresme s'afegeix així a la galeria del palmarès amb una proposta del tot revolucionària que inserta en la imatge de la Festa Major la lluita per la igualtat entre tots i la del col·lectiu LGTBI en contra tot tipus de discriminacions i per una igualtat real i efectiva.
Els mataronins i les mataronines, amb els seus vots, han dictat sentència: aquest és "l'altre cartell" de la Festa Major d'aquest 2018.
'Santes Drag', de Lluc Aymerich
CARTELL ALTERNATIU DE LES SANTES 2018
CARTELLS FINALISTES
El cartell de Cristina Gómez és el segon més votat pels lectors i per tant guanya el segon premi del certamen amb una proposta de tatuatges de Festa Major sobre la pell de dues Santes.
La proposta de Montse Estrems és del tot innovadora i fusiona dos elements que fins ara ningú havia fet casar: els gelats i el gegant de la ciutat. Per això ha guanyat el premi del jurat. | 0.833309 | curate | {"ca": 0.9637418419144308, "fr": 0.022480058013052938, "es": 0.013778100072516316} | http://web.totmataro.cat/el-tot-mataro/item/42627-i-el-cartell-alternatiu-de-santes-2018-es |
mc4_ca_20230418_15_781054 | La convocatòria europea Science in Society tanca el mes de gener de 2013 | Universitat Ramon Llull
Inici»La convocatòria europea Science in Society tanca el mes de gener de 2013
La convocatòria europea Science in Society tanca el mes de gener de 2013
Enviat per Anónimo (no verificat) el dl., 19/11/2012 - 10:52
La convocatòria Science in Society, emmarcada en el programa específic Capacitats del 7PM, té com a objectiu estimular la integració dels esforços científics i tecnològics amb vistes a construir una societat europea oberta, democràtica i basada en el coneixement, fomentant la reflexió i el debat sobre la ciència i la tecnologia, i la seva relació amb la societat i la cultura.
En els darrers anys s’ha demostrat que els ciutadans europeus estan a favor de la recerca i la innovació responsables, com mostra per exemple el document "2010 Euro Barometer on Life Sciences and Biotechnology". Els europeus no només esperen un entorn segur pel que fa a l’alimentació i el medi ambient; també volen que la recerca i la innovació es desenvolupin en un marc clar i centrat en els valors europeus, i desitgen estar implicats en les decisions sobre les noves tecnologies quan els valors culturals, ambientals, socials i ètics estan en joc.
A més a més, els processos de recerca i la innovació responsables constitueixen en ells mateixos un mercat creixent que algunes empreses ja han començat a explotar; el seu respecte pels drets ambientals o socials marca la diferència dels seus productes o serveis.
Des del 2010, l’objectiu de Science in Society ha estat desenvolupar un marc per respondre a les aspiracions i ambicions sol·licitades pels ciutadans europeus i reconeguts per la Comissió, per exemple un marc per a la Recerca i Innovació Responsables. Aquesta estratègia, traslladada per primera vegada al programa de treball del 2012, continuarà amb més força en el programa del 2013, capitalitzant els resultats del 7PM obtinguts fins ara i enllaçant-ho amb el proper programa marc de recerca, Horizon 2020.
Així, es finançaran accions que responguin a topics com:
- Production and use of a Training and Dissemination Toolkit on Responsible research and innovation
- Responsible Research and Innovation in industrial context
- Research on the role of teaching methods and assessment methods in addressing low achievement in the field of mathematics, science and technology (MST)
El termini per presentar sol·licituds en la convocatòria FP7-SCIENCE-IN-SOCIETY-2013-1 finalitza el 16 de gener de 2013. | 0.841029 | curate | {"ca": 0.8513026052104209, "it": 0.02404809619238477, "en": 0.12464929859719438} | http://recerca.url.edu/?q=node/1206 |
mc4_ca_20230418_4_680591 | L’Ajuntament de Girona renova l’aplicació d’informació ciutadana per a dispositius mòbils - Ajuntament de Girona
L'Ajuntament de Girona renova l'aplicació d'informació ciutadana per a dispositius mòbils
"Girona app", que és gratuïta, ja està disponible per al sistema operatiu Android i properament ho estarà per a iOS.
L’Ajuntament de Girona ha renovat l’aplicació d’informació ciutadana per a dispositius mòbils com telèfons o tauletes. “Girona app” neix amb la voluntat d’adaptar, simplificar i optimitzar les eines mòbils existents per tal de crear una aplicació amb un nou disseny, més intuïtiu i fàcil de manejar, en què s’han prioritzat els serveis més demandats per la ciutadania gironina.
La informació del temps estimat d’arribada dels busos a cada parada, la geolocalització de les farmàcies amb dades de les de guàrdia, l’estat de les estacions de Girocleta, les incidències en la mobilitat urbana o l’agenda d’activitats municipals són els continguts més destacats de la nova eina que es posa a la disposició dels gironins i les gironines.
“La renovació d’aquesta aplicació és un pas més en la línia de posar el ciutadà de Girona al centre de les nostres accions i les nostres polítiques. Fer-li arribar, a través de diferents canals, tota la informació d’interès municipal de la manera més fàcil, ràpida i accessible possible, a qualsevol moment del dia i des de qualsevol lloc, és per a nosaltres una prioritat”, ha ressaltat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ha explicat també que des del consistori es treballa per “a la innovació en matèria tecnològica, apostant també per les web app i per les pàgines webs responsives”.
“Girona app” serà gratuïta igual que la seva predecessora, “Girona in”. Actualment ja està disponible al Google Play per al sistema operatiu Android i es preveu que en els propers dies estigui disponible també per a l’App Store per als dispositius mòbils amb sistema iOS. | 0.907587 | curate | {"ca": 1.0} | http://www2.girona.cat/ca/noticies?p_p_auth=77wR32Jz&p_p_id=56_INSTANCE_9oNf&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-2&p_p_col_count=1&_56_INSTANCE_9oNf_articleId=5835835&_56_INSTANCE_9oNf_groupId=11622&_56_INSTANCE_9oNf_templateId=PLANTILLA_DETALL_NOTICIA&_56_INSTANCE_9oNf_redirect=http%3A%2F%2Fwww2.girona.cat%2Fca%2Fllistat-noticies%3Fp_p_id%3D101_INSTANCE_48oE%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26p_p_col_id%3Dcolumn-2%26p_p_col_count%3D1%26_101_INSTANCE_48oE_advancedSearch%3Dfalse%26_101_INSTANCE_48oE_keywords%3D%26_101_INSTANCE_48oE_delta%3D100%26_101_INSTANCE_48oE_cur%3D14%26_101_INSTANCE_48oE_andOperator%3Dtrue&_56_INSTANCE_9oNf_redirect_to_asset=true |
mc4_ca_20230418_17_632230 | TotRubí.cat | Àngels Conca, membre Papallassos: "Sempre veiem un abans i un després del nostre pas per l'Hospital" | Societat
Àngels Conca, membre Papallassos: "Sempre veiem un abans i un després del nostre pas per l'Hospital"
Col·laborant amb l'entitat de pallassos hospitalaris ha descobert la màgia d'arrencar un somriure a través d'un nas vermell
per Núria Escudé 14/11/2018 19:58 | Actualitzat a 15/11/2018 23:31
L'Àngels Conca, amb el nas vermell, és la Doctora Floreta | Núria Escudé
La rubinenca Àngels Conca comença a col·laborar amb l'entitat Papallassos l'estiu de 2015 a partir d'una coneguda que li va parlar de l'associació. En el moment que va saber a què es dedicaven ja va sentir quelcom especial dins per la influència de la pel·lícula Patch Adams de Robin Williams. Per ella, la idea que algunes persones puguin causar una rialla o un consol a través d'un nas vermell és molt impactant. Ara, és ella qui arrenca somriures a aquells qui es creuen amb la Doctora Floreta, el seu personatge.
En què consisteixen les vostres accions?
Les nostres accions consisteixen a anar a 'passar visita'. Les meves companyes i jo, normalment, ens dediquem més a la gent adulta, que nosaltres en diem ‘nens grans’ perquè som menys els que ho fem. És una de les tasques que més valorem i que amb més il·lusió fem perquè creiem que és on hi ha més necessitat. La gent gran té menys distraccions per dir-ho d’alguna manera. Els nens petits tenen molta cosa, tenen màgia, ciberaula, reiki. No vull dir que els grans no tinguin també alguna cosa d’aquestes però sí que tenen menys. Anem a la planta que se'ns assigna, ens presentem a la supervisora i comença el 'pasacalles'. Normalment anem per parelles però sempre arriba el moment que ens trobem tots i fem el show. El mateix personal ens diu on podem entrar i on no. Sovint, allò que fem serveix més pels acompanyants i personal clínic que pel mateix pacient. Tant els familiars com els sanitaris, moltes vegades, suporten molta tensió i només veure'ns ja ens criden es fan fotos amb nosaltres, fem bromes. I és que ja només com anem vestides som tot un poema.
D'on sorgeix el teu personatge?
Jo sóc la Doctora Floreta, que quan et veig el cor em peta. El dia que jo m’estrenava em van dir que em preparés una bata blanca i de sota anem vestides de pallasso. Cada un agafa el personatge que vol o amb el que s’hi sent millor perquè hem de trobar el nostre pallasso o la nostra pallassa. Allà al taller de costura de la Juani vaig preparar la bata i l’equipació. Vaig fer servir tot de reciclatge com una disfressa de la meva filla quan era petita. En el moment de preparar la bata no sabia què posar-hi i la Juani em va treure un tros de roba que hi havia moltes flors i aleshores vaig començar a retallar flors mentre pensava quin personatge podria agafar. Llavors vaig recordar que quan els meus pares van venir aquí a Rubí que el meu germà era petit que tenia entre dos o tres anys i jo encara no havia nascut, van muntar una bodega a la baixada de Sant Joan, on ara hi ha l’obertura de carrer que en diem carrer nou i carrer vell. Allà hi tenien dues cases, una pels avis i l’altra pels pares, i la bodega que es deia ‘La flor de Rubí’. Jo tenia quatre anys quan van deixar la bodega i algú que em coneixia del poble quan em preguntava que d’on era i jo els explicava que era filla de la bodega em deien ‘la nena de la flor de Rubí’ i retallant tantes flors vaig decidir que em diria ‘Floreta’.
Grup de Papallassos, a l'Hospital, entre elles, la Doctora Floreta | Cedit Papallassos
Què és el més gratificant d’aquest voluntariat?
Hi ha moltes coses però una de les més importants és que, sempre demanem permís per entrar a una habitació, però potser entres i hi ha un ambient tens, que la persona que està ingressada, òbviament, no està bé d’ànim, però sempre notes que hi ha un abans i un després de quan hem entrat i hem sortit. Potser hem trobat aquella persona apagada i almenys l’acomiades amb una rialla i passen, dins les habitacions, moltes coses.
Hi ha coses dures però els hi has de donar la volta. Una de les companyes amb les quals faig adults és sanitària i ajuda molt el fet que quan entra a l’habitació ella ja sap què està passant. Una vegada hi havia una persona que jo la vaig veure apagadeta però no sabia com estava, amb molta dificultat de poder parlar. Vam estar una estona amb ell i va acabar cantant, que gairebé no podia, era un senyor molt gran, amb una veu molt suau. La filla es va emocionar molt, li van saltar les llàgrimes i quan vam sortir d’allà la companya em va dir ‘avui ja hem cobrat’. Després em va explicar que aquest senyor s’estava morint, i que elles l’havien fet cantar. De vegades també ens ho trobem pels passadissos, dies enrere ens vam trobar una noia que ens deia ‘no em feu riure que em saltaran els punts’.
Ara acabeu d'arribar de Fuerteventura, què hi heu anat a fer?
S’ha fet el primer congrés de pallassos a escala nacional. Ho ha organitzat l’entitat Hospitram, que són d’allà mateix. Aquí s’han establert com dues bases del que és el pallasso hospitalari. D’una banda el que és professional i, de l’altra, el que és voluntari. D’aquest congrés jo vaig treure la importància de seguir formant-nos per continuar oferint un treball de qualitat. A més que tenim moltíssima normativa. Ara fa poc, l’hospital mateix ha fet una formació pels voluntaris en l'àmbit sanitari. Per sentit comú ja ho saps però hi ha molta normativa i va bé. De vegades anem a habitacions que estan aïllats, ens van ensenyar com ens havíem de rentar les mans de manera correcta.
Animaries a la gent a fer-se voluntari?
I tant. És una de les coses que cada vegada dic més i sobretot si trobo jovent. Jo animaria a la gent a què es fes voluntària, del que fos. Perquè és un plus. A nosaltres, econòmicament, ens costa diners al final, però té una compensació bestial, sempre que tinguis temps i puguis. Tot i que jo sempre he cregut en el ‘voler és poder’.
#voluntariat #pallassos | 0.810396 | curate | {"ca": 0.9744024410917105, "pt": 0.017799627055433125, "ro": 0.006611290049160875, "en": 0.0011866418036955415} | https://elmon.cat/totrubi/societat/angels-conca-pallassa-hospitalaria-sempre-veiem-despres-del-nostre-pas |
macocu_ca_20230731_8_2859 | La matança duna família de masovers a Carreu lany 1943 va commocionar les masies i els pobles veïns daquest racó del Pallars Jussà. La notícia de lassassinat múltiple no va arribar més lluny. Setanta anys després, Pep Coll investiga els secrets duns fets esfereïdors que van marcar la seva infantesa a Pessonada. Una història, dentrada, molt semblant a la famosa matança de ...
Consultar disponibilitat | 0.713884 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_4990 | El Club Marítim Torredembarra recupera la ‘safata’ | Notícies / Noticias Tarragona diari digital Tarragona21
El Club Marítim Torredembarra recupera la ‘safata’
Imatge de l’equip del CMT.
Els passats dies 12 i 13 d’agost es va celebrar en aigües d’Altafulla la tradicional regata Desafiament entre els clubs Club Marítim Altafulla (CMA) i el Club Marítim Torredembarra (CMT), que va aglutinar a 32 participants, distribuïts entre 8 patinaires de CMT i 26 patinaires del 24 CMA.
La prova disputada de dissabte dia 12, consistent en una travessia cap a la Mora, es va celebrar amb vents de Garbí força 2-3 amb mar plana. El CMT va sumar 33 punts per 26 punts dels seus adversaris.
L’endemà el recorregut va consistir en una travessia cap a Torredembarra, amb vent de força 2-3 de Sud / Garbí i mar plana. El CMT va aconseguir 24 punts per 31 punts dels rivals.
El resultat final de les proves va ser d’empat a 57 punts.
Davant d’aquesta situació i un cop aplicades les normes del Desafiament que es remet, als efectes, al Reglament de Regates a Vela (2017-2020), es va declarar guanyador del Trofeu 2017 a l’CMT, ja que en l’última mànega havia aconseguit una millor puntuació.
Després de 7 anys, des del 2010 al 2016, en què el CMA havia retingut la ‘safata’, el CMT, amb un equip jove, producte de la formació per part dels tècnics i especialment del monitor Diego Aznar, ha aconseguit recuperar el prestigiós trofeu que ja havia estat conquerit pel CMT en 4 ocasions anteriors.
Els integrants d’equip de regates del CMT han estat: Eva Pellisé, Anderas Brendendiek, Genís Martin, Jordi Dalmau, Josep Enric Bria, Josep Fernández, Carlos Jiménez i Jesús Selma.
A nivell individual, el patinaire Jesús Selma ha quedat primer en la classificació general pel que ha rebut el trofeu de campió de l’esdeveniment.
D’acord amb les normes de la regata, l’any que serà el nostre club qui organitzi la mateixa.
13/06/2016 El 23 de juliol arriba el Memorial Femí Morera
03/10/2016 Torna la Festa de l’Esport de Torredembarra | 0.855881 | curate | {"ca": 0.974937343358396, "es": 0.02506265664160401} | http://diaridigital.tarragona21.com/el-club-maritim-torredembarra-recupera-la-safata/ |
mc4_ca_20230418_15_424148 | Rutes pels cims del Països Catalans: PUIG CENDRÓS (494 m.) Des de Coll d'Espases
PUIG CENDRÓS (494 m.) Des de Coll d'Espases
CIM: Puig Cendrós (494 m.) - Des de Coll d’Espases
CARTOGRAFIA: Montserrat (Ed. Apina)
ACCES PER CARRETERA:
Cal anar a Buscar el punt de partida de la ruta des d'Olesa de Montserrat. Per Arribar des de Sant Feliu de Llobregat, fenc Que agafar la B-24 Cap al nord i, a l'Altura de Molins de Rei, Girar a la dreta Per l'autovia A-2 Fins Abrera, on tenim que seguir per la C-55 fins Olesa de Montserrat.
Una Vegada a Olesa, ens tenim que dirigir cap al Pavelló Municipal Salvador Boada, al barri de Les Planes. Des d'allà surt una pista de terra cap al nord que seguirem.
Si no es disposa d'un vehicle tot terreny o d'alta suspensió, es prudent informar abans de l'estat de la pista. Als 200 m, si troba la Creu de Beca, on tenim que girar a la dreta i, a continuació, a l'esquerra. Es passa pel costat d'un dipòsit I després es continua pujant m'entres es voreja el torrent de la Creu de Beca. Després poc més de 2 km, si troba la font de la Roureda. Ignorarem una desviació a l'esquerra enmig d'una corba i seguirem recte, 1 quilòmetre. Més endavant, s'arriba al replà del Petit coll del Puig Cendrós (km 3,3), on ni ha Un espai d'aparcament per deixar el vehicle. Des de aquest punt, tenim una bona vista sobre Montserrat, les roques de l'Afrau i Sant Salvador.
Horari Ferrocarrils Catalans
Olesa - Terrassa - Bellaterra
Olesa - Sta. Maria V. - Martorell
Parada a Olesa de Montserrat: Tel. 937 781 196
Taxis: Tel. 615 549 037
A: Olesa de Montserrat
Bus Barcelona - Manresa
Bus Olesa - Esparreguera
ITINERARI: Des de Coll d’Espases (390m.)
0h 000 min. minuts: Coll d’Espases. (390 m.) A l’esquerra un aparcament de vehicles. Davant un gran pessebre de disseny i una taula d’orientació. A la dreta un monument, un picnic, un rètol amb prohibicions i la pista que seguim, ara barrada a vehicles, per terreny de matolls, amb antics bancals de conreu. Fem una baixada (-5 m. ) i arribem a un pla.0h. 15min. : Pla Fideuer (450 m.) En arribar-hi, trobem diversos indicadors i a ma esquerra, entre els primers, n’hi ha un que marca el camí al Puig Cendrós. Ens hi enfilem seguint la carena descoberta, per matollar, direcció ponent i en pujada no gaire forta.
0h. 25 min. : Puig Cendrós (494 m.) Ample, arrodonit, terrós i amb bones vistes dels Pirineus.
Tot l'any, tenin present que a l'estiu fa molta calor.
Clima i vegetació mediterania
Publicat per Cimas de Papel a 6:24:00 | 0.760117 | curate | {"ca": 0.868625050999592, "gl": 0.017543859649122806, "pt": 0.033047735618115054, "es": 0.0138718890248878, "en": 0.012647898816809465, "it": 0.019991840065279477, "id": 0.004895960832313341, "oc": 0.00448796409628723, "de": 0.016319869441044473, "eo": 0.0073439412484700125, "st": 0.0012239902080783353} | http://cimsdelspaisoscatalans.blogspot.com/2014/02/puig-cendros-494-m-des-de-coll-despases.html |
mc4_ca_20230418_8_465522 | Socialistes pel Sí dona ple suport a la decisió al Conseller d’interior de no deixar que l’Estat intervingui els Mossos – Socialistes pel SÍ
Des de l’inici de la campanya pel Referèndum de l’1 d’octubre, l’Estat espanyol està mostrant tota la seva força policial i judicial per acabar amb el desig de tot un poble, que no és altre que el de voler votar. Escorcolls a les institucions catalanes, detinguts polítics, suspensió de l’autonomia econòmica… I avui és el torn d’intervenir la policia catalana.
El control dels mossos d’esquadra per part de l’Estat és una decisió que torna a ser totalment política amb dubtós empara legal. El govern del PP intervé de facto l’autonomia de Catalunya, sense continuar atrevint-se a invocar explícitament l’article 155, que seria el mecanisme legal per a fer-ho.
S’estan saltant les seves pròpies Lleis. I és que segons l’Estatut d’Autonomia, que alhora és Llei orgànica de l’Estat espanyol, els mossos d’esquadra són un cos de Policia propi de la Generalitat de Catalunya, sobre el qual el Govern de Catalunya en té plenes competències, sense perjudici de la realització de tasques de coordinació amb la resta de forces policials.
Per negar la seva intromissió en les competències de Catalunya, el Ministeri d’interior assegura aplicar l’article 38,2 de la Llei orgànica de Forces i Cossos de Seguretat, que preveuen la intervenció del cos policial de Catalunya al·legant que “cal reforçar el dispositiu de prevenció davant els esdeveniments succeïts la passada setmana i davant l’evidència que hi haurà més”.
Uns esdeveniments que fan referència a les manifestacions d’aquestes darrers dies, que pel seu caràcter totalment pacífic, el cos policial català no va necessitar intervenir-hi. I és que fins a dia d’avui els mossos d’esquadra han exercit plenament les tasques que els hi han estat encomanades tant des del poder executiu com del judicial, raó per la qual no hi ha motius de cap tipus per expropiar-ne la competència legal i legítima al Govern de la Generalitat.
Per tant, davant del que és una nova ofensiva il·legítima del Govern del PP i dels seus braços executors -la Fiscalia de l’Estat-, Socialistes pel Sí dona ple suport al Conseller d’Interior i considera que l’única sortida a l’actual atzucac és anar a votar el proper 1 d’octubre. “No ens hi va només l’autodeterminació de Catalunya, sinó també els nostres drets i llibertats més fonamentals”.
Previous 23-setembre: Gran acte de Socialistes pel Sí a Lleida
Next Socialistes pel Sí celebra el seu acte central de campanya a les Terres de Lleida | 0.909646 | curate | {"ca": 1.0} | http://socialistespelsi.cat/2017/09/23/socialistes-pel-si-dona-ple-suport-a-la-decisio-al-conseller-dinterior-de-no-deixar-que-lestat-intervingui-els-mossos/ |
dogv_ca_20231006_0_20246 | DECRET 30/2021, de 6 d'octubre, del president de la Generalitat, pel qual concedeix la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en la seua edició 2021, a la Marató València Trinidad Alfonso. [2021/10223]
(DOGV núm. 9190 de 07.10.2021) Ref. Base de dades 009280/2021
-
Anàlisi documental
La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l'Esport i l'Activitat Física de la Comunitat Valenciana, assenyala en l'article 3, com una de les línies generals d'actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les persones que s'hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l'esport, per mitjà de la Medalla i la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu.
El Decret 120/2014, de 18 de juliol, del Consell, regula la concessió de la Medalla i la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, a fi de premiar aquelles persones o entitats mereixedores de l'esmentada distinció.
La marató de la ciutat de València, anomenada Marató València Trinidad Alfonso, se celebra cada any des de 1981. Compta a més amb el suport de l'Ajuntament de València i de la Societat Esportiva Correcaminos.
La Marató de València, amb 40 edicions a la seua esquena i un dels més ràpids del món, és una de les grans cites esportives de l'any, i d'això donen compte l'Etiqueta Platí de la World Athletics i la distinció de Millor Marató d'Espanya atorgada per la Reial Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA). S'ha convertit, a més, en un indiscutible generador de riquesa i focus d'atracció turística, com demostren les més 25.000 inscripcions en l'edició de 2019, que va ser seguida per més de 300.000 persones en quasi 100 països.
Per això, com a reconeixement a la qualitat de l'equip humà bolcat a oferir la millor experiència als corredors i corredores que trien València per a aconseguir els seus objectius, a proposta de la Comissió de Valoració per a la concessió de la medalla i placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu reunida el passat 27 de setembre,
DECRETE
Concedir la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu a la Marató València Trinidad Alfonso.
València, 6 d'octubre de 2021
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER. | 1 | perfect | {"ca": 0.959221501390176, "sr": 0.005560704355885079, "es": 0.011121408711770158, "pt": 0.011584800741427247, "it": 0.0004633920296570899, "en": 0.012048192771084338} | dogv21537 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_535167 | Més de la meitat de l'any treballes per a un Estat ineficient i insostenible. (perdoneu la llengua) font
La lògica libertària seria que no es paguessin aquestes cotitzacions i anés tot com a sou íntegre pel treballador i aquest els gestionés de la manera més convenient, contractant mútua, pla de pensions, compte particular d'estalvis per si es queden a l'atur, etc, SOMIANT que cobrarien aquests 43 o 46.000 íntegres, quan la realitat seria que l'empresa es quedaria un bon tros. Sense parlar de com es costejarien obres públiques i demés. Esment a part de que el segment de salaris més baixos no es podrien permetre adquirir aquestes proteccions, quedant molt desprotegits. Seria una font de desigualtat enorme, vaja. Sona molt bonic això de dir "Uau, doblaria el meu sou net!!" però en realitat no és més que fer-se trampes al solitari. I això amb salaris de més de 40.000, que imagino que ni un 10% del xat estarà guanyant 30.000 bruts
Per què creus que sense els impostos els sous bruts serien menors? Creus que a l'empresa li importa gaire pagar-te una part del sou a tu i l'altra a l'estat o pagar-te'l tot a tu? PS: El "sou brut" que veus a la nòmina no és el teu sou brut real. S'hi ha d'afegir la cotització de la SS que es paga sense reflectir-se a la nòmina.
Ja ho sé que en el sou brut hi falta la cotització que paga l'empresa. Per a la teva pregunta: no és que a l'empresa li importi si pagar-te a tu el total o part a tu i part a l'administració, és que alliberada de la seva obligació en impostos i amb les mans lliures per a negociar amb tu, aprofitarà per a augmentar el seu marge. No? Em sembla de tota lògica. No pretendràs guanyar només tu de la nova situació. Exemple hipotètic: Ara: Tu perceps 20.000 (net). Impostos reflexats en nòmina 8.000. Cotitzacions no reflexades: 10.000. Total de 38.000 Cas sense càrrega: Perceps 30.000. Els 8.000 restants per al contractant.
És que no se l'alliberaria de pagar res. La part de SS que no surt a la teva nòmina la pagues també exclussivament tu. Tot. El 100%. No hi ha cap argument que demostri que l'empresa et pagaria menys si t'ho pagués tot a tu en comptes d'una part a tu i l'altra a l'estat, que no impliqui també que ara mateix et pagui menys en les condicions actuals. I evidentment ara et paga el que et paga, no menys del que et paga.
Doncs jo ho veig tan obvi que em sembla molt estrany que creïeu que percebríeu íntegres tots aquests diners. Hi prendria part un efecte miratge. "Ei, lo que fins ara percebia l'estat ens ho repartim 50%-50%". I un ben content, de primeres. L'empresa aprofitant per reduir costos i ésser més competitiva. | 0.803496 | curate | {"ca": 0.9566395663956639, "it": 0.0011614401858304295, "ds": 0.0015485869144405728, "es": 0.04065040650406504} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_271887 | En compliment de la Llei 34/2002, de l’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, en Jaume Padrés Noguer l’informa que és el titular del lloc web WWW.CENTPEUS.CAT. D’acord amb l’exigència de l'article 10 de l’esmentada llei, en Jaume Padrés Noguer l’informa de les següents dades:
El titular d’aquesta pàgina web és en Jaume Padrés Noguer amb NIF 40314725A, amb domicili social al C/Oviedo, 46 17005 GIRONA. També es pot contactar amb el titular mitjançant el formulari de contacte d’aquesta pàgina web.
USUARI I RÈGIM DE RESPONSABILITATS
La navegació, accés i ús pel lloc web d'en Jaume Padrés Noguer confereix la condició d’usuari, per la que s’accepten, des la navegació per les pàgines d'en Jaume Padrés Noguer, totes les condicions d’ús aquí establertes sense perjudici de l’aplicació de la corresponent normativa d’obligat compliment legal segons el cas.
El lloc web d'en Jaume Padrés Noguer proporciona gran diversitat d’informació, serveis i dades. L'usuari assumeix la seva responsabilitat en l'ús correcte de la pàgina web. Aquesta responsabilitat s’estendrà a:
La veracitat i licitud de les informacions aportades per l'usuari en els formularis creats per en Jaume Padrés Noguer per accedir a certs continguts o serveis oferts pel lloc web. També serà responsable de l'ús que doni a les claus d’accés que hagi obtingut omplint el formulari esmentat.
L’ús de la informació, serveis i dades ofertes per en Jaume Padrés Noguer, contràriament a allò disposat per les presents condicions, la Llei, la moral, els bons costums o l’ordre públic, o que de qualsevol altra forma pugui suposar lesió dels drets de tercers o del mateix funcionament del lloc web.
POLÍTICA D’ENLLAÇOS I EXEMPCIONS DE RESPONSABILITAT
En Jaume Padrés Noguer no es fa responsable del contingut de les pàgines web a les que l’usuari pugui accedir a través dels enllaços establerts al seu lloc web i declaren que en cap cas procediran a examinar o exercitar cap tipus de control sobre el contingut d’altres pàgines de la xarxa.
Així mateix, tampoc garantiran la disponibilitat tècnica, exactitud, veracitat, validesa o legalitat de pàgines alienes a la seva propietat a les que es pugui accedir per mitjà dels enllaços.
En Jaume Padrés Noguer declara haver adoptat totes les mesures necessàries per evitar qualsevol dany que, als usuaris del seu lloc web, pugui derivar de la navegació per les seves pàgines web. En conseqüència, en Jaume Padrés Noguer no es fa responsable, en cap cas, dels eventuals danys que per la navegació per Internet pogués patir l’usuari.
MODIFICACIONS
En Jaume Padrés Noguer es reserva el dret a realitzar les modificacions que considerin oportunes, sense avís previ, en el contingut de les seva pàgina web. Tant pel que fa als continguts del lloc web, com en les seves condicions d’ús o en les condicions generals de contractació. Aquestes modificacions es podran realitzar, a través del seu lloc web, de qualsevol forma admissible en dret i seran d’obligat compliment durant el temps en què es trobin publicades al web i fins que no siguin modificades vàlidament per altres de posteriors.
RESERVA DE GALETES
Veure la política de cookies per més informació.
L’usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador de manera que se li informi de la recepció de galetes, podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades al seu disc dur. No obstant, per l’accés al lloc web d'en Jaume Padrés Noguer no serà preceptiva la instal·lació de cookies.
PROPIETAT INTEL·LECTUAL
Els drets de propietat intel·lectual i industrial derivats de tots els textos, imatges, així com dels mitjans i formes de presentació i muntatge de les seves pàgines pertanyen, per si o com cessionària, a l'adreça. Seran, per tant, obres protegides com a propietat intel·lectual per l’ordenament jurídic espanyol, serà d’aplicació tant la normativa espanyola i comunitària en aquest camp, com els tractats internacionals relatius a la matèria i subscrits per Espanya.
Tots els drets reservats. En compliment de la Llei de la propietat intel·lectual es prohibeix expressament la reproducció, distribució, comunicació pública i utilització, de la totalitat o part dels continguts d’aquesta pàgina web sense el consentiment exprés d'en Jaume Padrés Noguer.
ACCIONS LEGALS, LEGISLACIÓ APLICABLE I JURISDICCIÓ
En Jaume Padrés Noguer es reserva així mateix la facultat de presentar les accions civils o penals que considerin oportunes per la utilització indeguda de la seva pàgina web i continguts o per l’incompliment de les presents condicions.
La relació entre l’usuari i en Jaume Padrés Noguer es regirà per la normativa espanyola vigent i seran competents per decidir sobre qualsevol controvèrsia que es pogués suscitar entre l’usuari i en Jaume Padrés Noguer, els jutjats o tribunals propis de la localitat de GIRONA. | 1 | perfect | {"ca": 0.9781613976705491, "pt": 0.010607321131447587, "fr": 0.0027038269550748754, "es": 0.0037437603993344427, "ru": 0.00478369384359401} | |
mc4_ca_20230418_7_570504 | Other Financed | Barcelona Macula Foundation: Research for Vision
Categoria: Other Financed
Compartir OPH2005 a Twitter
Compartir OPH2005 a Facebook
Els pacients seran assignats als diferents grups de forma aleatòria.
Homes i dones d’entre 18 i 50 anys amb un mínim de dues mutacions patogèniques en el gen ABCA4 que seran confirmades pels laboratoris de l’estudi.
Participar en un assaig clínic ofereix una sèrie d’avantatges per al pacient: té l’oportunitat d’accedir als tractaments més innovadors, amb una atenció personalitzada i de vanguardia per part d’experts mèdics. A més, aquesta és, pel moment, l’única via d’accés a nous fàrmacs encara no disponibles per a la població general.
Els assajos clínics es realitzen segons principis ètics i científics estrictes. En l’institut apliquem les normes i polítiques nacionals i internacionals per protegir els drets, la seguritat i el benestar de les persones que participen en ells.
Els riscs per la participació en un assaig clínic es poden derivar de la via d’administració del medicament per un costat i de la medicació per un altre. Els riscs del primer són coneguts i generalment baixos; els derivats de la medicació són només parcialment coneguts, però habitualment lleus i delimitats a l’ull. En qualsevol cas, el pacient serà informat per l’investigador dels possibles efectes adversos i molesties derivades de la seva participació en l’estudi, que poden variar d’un pacient a l’altre.
Els pacients seleccionats no hauran de costejar-se el tractament, motiu pel qual aquest serà totalment gratuït.
La duració d’aquest assaig clínic serà de 18 mesos.
Quantes vegades hauré d’anar fins l’Institut de la Màcula?
Una vegada seleccionat per formar part d’aquest assaig clínic, el pacient haurà d’acudir obligatòriament a les visites pautades pel protocol d’estudi.
Aquestes visites tindran una periodicitat quinzenal durant tres mesos i mensual des del tercer mes fins el final de l’estudi.
Compartir Fetal transplant a Twitter
Compartir Fetal transplant a Facebook
Compartir Omega 3 a Twitter
Compartir Omega 3 a Facebook
Compartir DARK a Twitter
Compartir DARK a Facebook
Compartir GA Characterization a Twitter
Compartir GA Characterization a Facebook | 0.750284 | curate | {"en": 0.13729977116704806, "pt": 0.04622425629290618, "ca": 0.8164759725400458} | https://barcelonamaculafound.org/categorias_proyecto/other-financed/ |
mc4_ca_20230418_14_289823 | Caminada Popular de l'Anoia 2017 - Curses de muntanya
> Caminada Popular de l'Anoia 2017
<div id="senderators_track_2035" class="senderators_widget"> <script> (function(){var e=document.createElement("script");e.type="text/javascript";e.async=true;e.src="http://static.senderators.com/js/senderators-widget.js";(document.getElementsByTagName("head")[0]||document.getElementsByTagName("body")[0]||document.getElementsByTagName("html")[0]).appendChild(e)})() </script> <a title="" href="http://ca.senderators.com/caminada-popular-de-lanoia:2017">:</a> </div>
Perfil Caminada Popular de l'Anoia 2017
Descripció Caminada Popular de l'Anoia 2017
La cursa de muntanya Caminada Popular de l'Anoia amb sortida a Òdena arribarà el proper maig de 2017. Aquesta prova de muntanya presenta una distància de 17.5 km
es de la Secció de Muntanya del Grup de Lleure “La Clau”, ens plau presentar-vos una nova edició de la Caminada Popular de l’Anoia.
Si voleu informació més concreta podeu contactar amb els organitzadors a través del link que us indiquem a la fitxa.
Si voleu fer comentaris d'aquest trail a Twitter o Instagram us recomanem que utilitzeu el hashtag #CaminadaPopularAnoia
Caminada Popular de l'Anoia 2017 (En español) | 0.44789 | curate | {"ca": 0.5761589403973509, "en": 0.38658940397350994, "es": 0.037251655629139076} | http://ca.senderators.com/caminada-popular-de-lanoia:2017 |
macocu_ca_20230731_3_91375 | Sebastià Perelló
Costitx, 1963
Sebastià Perelló ha publicat els reculls de contes Exercicis de desaparició (Premi Bearn 1999) i Mans plegades (2004), els volums de poesia La set (2007) i Percaceries (2010), la novel·la Pèls i senyals (2008), l’assaig sobre literatura de viatges Els darreres de l’illa (2014). Viu a Palma, on ensenya i comenta la literatura com a professor i crític. | 0.700311 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_58893 | Boss Paddy és el producte perfecte per aconseguir tots els objectius de moda que et plantegis. Completa la teva comanda amb altres productes de Polos i gaudeix de l’esport com mai! Alguns productes de la categoria de Roba home estan en promoció especial. Troba’ls a dressinn! T’oferim una àmplia selecció de productes de Boss, fabricats amb els millors materials del mercat i utilitzant les tecnologies més innovadores. | 0.706945 | curate | {"ca": 0.9518072289156626, "de": 0.04819277108433735} | https://www.dressinn.com/botiga-moda/boss-paddy/137407403/p |
mc4_ca_20230418_0_502652 | FOTO: Parenthesis
09/07/2019 - 09:55h
Els Tastavins Penedès fan una primera valoració positiva del festival, que aquest cap de setmana ha omplert Vilafranca de música i vi
Aquest diumenge ha acabat una nova edició del Banc Sabadell Vijazz Penedès. Malgrat que les condicions meteorològiques no van ser òptimes durant alguns moments del cap de setmana, especialment el diumenge, el Banc Sabadell Vijazz Penedès ha omplert els 3 dies.
En el cas de divendres, fins i tot s’ha registrat més número de públic que en edicions anteriors. La gairebé vintena de tastos que es van dur a terme a les dues sales habilitades a la Societat El Casal La Principal han omplert i dies abans molts ja no tenien entrades disponibles.
El mateix s’ha repetit als concerts de l’escenari principal a la plaça Jaume I, en què les actuacions de la cap de cartell Madeleine Peyroux, així com del pianista Monty Alexander i el saxofonista Archie Shepp, han omplert de gom a gom la plaça. Una de les novetats d’enguany, el concert de Dàmaris Gelabert destinat a un públic familiar, també ha estat un èxit de públic de totes les edats.
El dia de màxima afluència de la fira de vins va ser el dissabte. FOTO: Parenthesis
Quan més s’ha fet notar la pluja ha estat diumenge al vespre. Malgrat que això no ha fet suspendre cap activitat, sí que ha obligat a canviar el concert previst per dos quarts de 9 del vespre al claustre de Sant Francesc dins del cicle “Elles i el Jazz”, que s’ha traslladat al Fòrum Berger Balaguer dues hores més tard. La resta del programa s’ha desenvolupat amb normalitat. | 0.754669 | curate | {"en": 0.03412749517063748, "ca": 0.9658725048293625} | https://el3devuit.cat/2019/07/09/62354/vins-i-caves/el-public-es-mante-fidel-un-any-mes-al-banc-sabadell-vijazz-tot-i-la-pluja/ |
crawling-populars_ca_20200525_30_299682 | Preus entre 0€ - 2.500€
FILTRAR PER
Tipus d'estudi
Imatge i so: cinema, ràdio, fotografia
Modalitat/Lloc | 0 | curate | {"es": 0.23, "ru": 0.11, "ca": 0.66} | : /nf/cursos-de/guio/imatge-so-cinema-radio-fotografia/?prmaxid=7104 |
crawling-populars_ca_20200525_23_58372 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.345 àlbums i 88.406 cançons
Tens més informació sobre aquesta cançó? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
Senzill. 2014
EP. 2013
Àlbum. 2011
Àlbum. 2009
Maqueta. 2005
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0 | curate | {"ca": 0.8957219251336899, "pt": 0.0213903743315508, "fr": 0.03208556149732621, "en": 0.029411764705882353, "es": 0.0213903743315508} | : /grup/kayo-malayo/arristifaisei/tiempo |
crawling-populars_ca_20200525_10_643 | Universitat Autònoma de Barcelona >Videos de la uab >Seccions de videos
< Anterior | 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Participen:El Molt Hble. Sr. José Montilla i Aguilera, president de la Generalitat de Catalunya. Excm. Sr. Jordi Marquet, director del PRUAB. Excm. Sr. Carlos Martínez, president del CSIC. Excm. Sr. Miguel Angel Quintanilla, secretari d'Estat d'Universitats del Ministeri d'Educació i Ciència. Excm. i Mgfc. Sr. Lluís Ferrer, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Fundació Parc de Recerca de la UAB.
Autor: Universitat Autònoma de Barcelona. Data: Octubre 2007 Durada: 01:02:31 Mida: 252 MB Tipus: video/x-flv
Vídeo sobre el futur Parc de Recerca UAB.
Autor: GOROCAtv per a la UAB Data: Octubre 2007 Durada: 12:23 Mida: 49 MB Tipus: video/x-flv
.
Autor: Universitat Autònoma de Barcelona. Data: Juliol 2006 Durada: 02:12:04 Mida: 451 MB Tipus: video/x-flv
El Sr. Lluís Ferrer fa presa de possessió del càrrec de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Autor: Universitat Autònoma de Barcelona. Data: Desembre 2005 Durada: 35:34 Mida: 127 MB Tipus: video/x-flv
< Anterior | 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 | 0.388795 | curate | {"ca": 0.6625766871165644, "en": 0.15249780893952672, "es": 0.18404907975460122, "fr": 0.0008764241893076249} | : /web/seccions-1191393538389.html?param1=20institucional¶m2=05ActesInstitucionals¶m5=15 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_16582 | Convocada per les xarxes socials Amb les etiquetes #VagaGeneralPV i #19D es crida a aturar l'activitat l'últim dijous abans de Nadal per exigir dimissió del govern d'Alberto Fabra.La data coincideix amb l'hora i el minut en que va deixar d'emetre Canal 9, les 12:19h. http://www.laveupv.com/noticia/6290/vaga-general-al-pais-valencia-pel-proper-19-de-desembre *NOTA: De moment cap sindicat ha convocat oficialment. Sembla que no es durà a terme; més bé ha sigut una idea sorgida pel Twitter. No crec que tinga gens d'èxit... A no ser que ens ho prenguem de veritat...
CNT Camp de Morvedre @CNTCampdeMorved4 de Des.(...) És necessari fer camí cap a la #VagaGeneralPV. #TanquemelRègim. Acampada València @acampadavlc3 de Des.Es pren la metxa en twitter convocant a una Vaga General al País Valencià per al #19D #VagageneralPV http://fb.me/QtYQBSBy Endavant la Safor @EndavantlaSafor3 de Des.Els milers de persones que estan aturades al País Valencià continuen sense notar la disminució de l'atur #19D #VagageneralPV JERPV_Valldigna @JERPV_Valldigna3 de Des.Abusos policials, aeroports, privatitzacions... Pel nostre País Valencià! Per dignitat! #VagaGeneralPV #19D Hem de fer fora el mal govern! Utilitzem les nostres armes democràtiques! #VagaGeneralPV #19D COSnacional @COSnacional3 de Des.Organitzem-nos des de la base als centres de treball #19D #VagaGeneralPV Autoorganització, autodefensa, solidaritat i suport mutu! Arran La Costera @ArranLaCostera3 de Des.Perquè hi haurà un dia que ja no podrem més, i llavors, ho podrem TOT #vagageneralPV #19D #PaísValencià #PPCC Alternativa VLC-CUP @UPxValencia3 de Des.Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot #VagaGeneralPV #19D JaC Vall Albaida @jacvallalbaida3 de Des.#VagaGeneralPV #19D perquè esta identitat regional creada artificalment pel #PPSOE ens ha perjudicat moltíssim. Hem despertat i ho volem tot BJ #RTVVnoestanca @BLOCJOVE3 de Des.Han desmantellat els serveis públics, ens han arruïnat i destrossat! Ara, entre totes podem fer un país millor #VagaGeneralPV CompromísJove Xàtiva @BlocJoveXativa4 de Des.#xàtiva Renaix de leš cendres i dóna vida al País Valencià #Fabradimissió #VagaGeneralPV #PISA als corruptes pic.twitter.com/hcZGkMhxQg" Democràcia real ja! @15MayoValencia3 de Des.Es pren la metxa en twitter convocant a una Vaga General al País Valencià per al #19D #VagageneralPV http://bit.ly/1bH3Whd SEPC La Safor @SEPCLaSafor3 de Des.A les 12:19 tancaren RTVV. Tanquem el País el 19/12? #VagaGeneralPV #19D pic.twitter.com/qvv9L5BwJ0 | 0.787674 | curate | {"ca": 0.9396825396825397, "fr": 0.020634920634920634, "pt": 0.006349206349206349, "no": 0.005158730158730159, "es": 0.00992063492063492, "en": 0.018253968253968255} | |
mc4_ca_20230418_7_384867 | Estudi | NacióBerguedà
Al Berguedà, només el tram de la C-16 entre Berga i Bagà consta com de risc mitjà
La Diputació de Barcelona rehabilitarà l’església de Sant Genís de Gavarrós
L'edifici es troba en un estat de degradació important a causa de la manca de manteniment
La temperatura del Pirineu és avui un grau més càlida que la de fa 50 anys
Experts d'organismes climàtics participen en el projecte Climpy, que recopila més dades i permetrà fer projeccions de futur
El sector agroalimentari del Berguedà ha de millorar en competències, xarxa i innovació, segons un estudi
L'anàlisi s'ha realitzat a 14 empreses, amb un qüestionari de 40 preguntes a 36 societats més, del total de 300, aproximadament, que hi ha a la comarca
L’ADBerguedà presenta un estudi sobre la situació del sector agroalimentari a la comarca
El treball, que es farà públic el 20 de juliol, contempla diferents estratègies innovadores
El Berguedà serà una de les comarques de Barcelona que més població perdrà d'aquí a 10 anys
L'informe de la Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació indica que és la comarca menys poblada de totes, tan sols per darrere del Moianès | L'evolució dels llocs de treball a la comarca continua amb la tendència positiva dels darrers dos anys
Estudien restaurar l'Església de Santa Magdalena de Guardiolans, a Vilada
El treball elaborat per la Diputació de Barcelona i lliurat a l'Ajuntament ha tingut un cost de 20.000 euros
Entrenar moltes hores consecutives no millora els resultats en curses d’alta muntanya, segons un estudi
Estudien com estalviar fins a un 15% en electricitat a l'escola de Santa Eulàlia de Berga
L'Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central signa un conveni per fomentar l'estalvi elèctric amb l'Ajuntament de Berga, el de Puig-reig, el de Castellterçol i el de Sant Quirze de Safaja
Lliuren a Gironella un estudi per millorar la mobilitat urbana
La Diputació proposa una sèrie d'accions per potenciar el transport públic i el vehicle no motoritzat
Els Giovinetto publiquen a Youtube la seva primera «cover»
Els joves berguedans promouen a través d'Internet el seu primer videoclip que volen utilitzar per arribar a un altre públic
Els Giovinetto es converteixen formalment en una banda
Els joves passen de cor musical a grup de música, amb quatre instruments que acompanyaran les veus
Els Giovinetto es tanquen en un estudi de música i incorporen instruments
Els joves es comencen a plantejar gravar un primer disc | Quatre nois més se sumaran als Giovinetto, aportant la vessant més instrumental
El canvi climàtic altera la reproducció de la perdiu blanca dels Pirineus
Es poden trobar exemplars d'aquesta espècie al Cadí-Moixeró | Ho revela un estudi de la UdL, l'Institut Pirinenc d'Ecologia-CSIC, la Universitat del País Basc i l'Oficina Nacional de Caça i Fauna Salvatge de França
Un estudi conclou que les noies tenen més orgasmes en somnis que amb la parella
L'estudi conclou que una de cada tres dones té orgasmes mentre dorm
La panxa cervesera és un mite, segons un estudi
La Universitat Complutense de Madrid argumenta que el consum d'una cervesa diària suposa un percentatge "molt petit" de la ingesta de calories
Cada euro invertit en senderisme al Berguedà es multiplica per cinc
La comarca té uns beneficis nets de 4,7 milions d'euros l'any de l'activitat senderística, segons un estudi econòmic | La majoria de senderistes prefereixen dormir a càmpings i cases rurals
Gironella perd població des del 2011, quan va assolir el màxim
L'Ajuntament publica l'estudi sociodemogràfic que va encarregar a la Diputació de Barcelona
La població de Berga disminueix de forma continuada des del 2009
Un estudi sociodemogràfic elaborat per la Diputació de Barcelona analitza l'evolució de la població de la capital del Berguedà
Els usuaris valoren el bibliobús amb un 8,7
El Bibliobús Pedraforca dóna servei a 14 nuclis urbans del Berguedà | 0.825923 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticies/etiqueta/Estudi |
crawling-populars_ca_20200525_20_219 | Web oficial Turisme Roses
En actiu des del 1978 el restaurant estava situat a l'Av. de Rhodes,87 però des de fa 2 anys la localització ha canviat a l'actual, el numero 4 del carrer Miquel Oliva Prat, on ha millorat la grandària, comoditat i serveis del local que inclouen: aire condicionat, televisió, fil musical , servei adaptat per cadires de rodes i possibilitat de organitzar àpats per a grups de fins a 60 persones. El local segueix regentat com sempre per en Baldiri i la Dolors junt amb la seva filla Pilar i el gendre David, amb un tracte familiar i agradable avalat per les guies Routard.
Període d'obertura: 01/01-31/12
Dies de descans setmanal: Dilluns, excepte de Setmana Santa a octubre.
Contacte
Informació relacionada
Comparteix
Oficina de Turisme de Roses: [email protected] ∣ +34 902 10 36 36 | 0.783699 | curate | {"ca": 0.9900124843945068, "fr": 0.009987515605493134} | : /planifica/restaurants/roc-fort/ |
macocu_ca_20230731_3_163450 | En tot cas, el consistori anuncia que mantindrà l’aportació solidària
L'agenda esportiva i cultural de la comarca continua canviant amb les cancel·lacions d'esdeveniments degut al coronavirus. A més de la Mostra o Aerosport, també cites consolidades en l'apartat esportiu com la Tuga Trail de Castellolí.
PUBLICITAT
El consistori de Castellolí ha fet públic que la prova esportiva més important del municipi, la Tuga Trail, se suspèn. S'havia celebrat ininterrompudament durant onze anys, s'ha convertit en una cita per als esportistes d'arreu del país i compta amb la participació de 1.500 corredors vinguts d'arreu. L'edició estava prevista en la seva data habitual, l'1 de maig, i ara s'estudia com reubicar-la.
Joan Serra, batlle de Castellolí, explica que "en aquests moments de màxima dificultat cal ser més solidaris que mai amb la ciutadania i ara toca quedar-se a casa" i demana la comprensió a tots els corredors que venien de fora del municipi. Per la seva banda, el regidor d'Esport i Festes, David Arana, agraeix "a la marca Tuga l'interès mostrat en la cursa tots aquests anys i que en aquest moment greu segueixi treballant colze a colze amb l'Ajuntament per fer possible reubicar la cursa en el calendari".
Quan acabi la situació d'emergència, l'equip organitzador es reunirà per avaluar si és possible realitzar-la a l'estiu o tardor d'aquest mateix 2020. El director general de la marga Tuga, Illan Botines, assenyala que "la pràctica esportiva és la base que sustenta una empresa com Tuga, però en aquests moments el més important són les persones. Quan les condicions ho permetin tornarem amb més força que mai".
David Gubern, president del Club Excursionista UEC Anoia, entitat coorganitzadora, comenta que "la cursa ha de passar a segon terme i posar els esforços i el focus principal en la salut de tothom i en la recuperació de la normalitat, i així vol dir que la Tuga Trail també "es queda a casa". L'Ajuntament també ha anunciat que, tot i que la cursa quedi suspesa, es manté el compromís que una part de l'import de les inscripcions vagin destinades a l'associació AECC-Catalunya contra el càncer que recentment ha obert seu local a Castellolí. Si finalment no es pogués realitzar l'edició d'aquest any, els diners que s'havia previst recaptar els destinarà l'Ajuntament directament de les arques municipals perquè aquesta entitat sense ànim de lucre no es ressenti d'aquesta cancel·lació, mantenint així el compromís del consistori de realitzar accions solidàries. | 0.894238 | curate | {"ca": 0.9959677419354839, "en": 0.004032258064516129} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_241980 | Bé, el títol ho diu tot. Tothom coneix la carretera N-II en el seu tram des de Barcelona fins a la Catalunya nord. Doncs bé, aquesta carretera hi ha un projecte engegat per l'estat espanyol en el qual es preveu el desdoblament de la carretera i en diversos punts està en estat de redacció del projecte.
Tanmateix, en el tram que va des de Maçanet de la Selva fins a Caldes de Malavella, fa uns dos anys aproximadament, es van iniciar les obres de desdoblament, que preveien estar finalitzades pel 2008.
Doncs bé, qualsevol persona no se li escapa que l'estat ha tornat a fallar una vegada més amb les seves promeses pel que fa a les infraestructures i el termini en realització d'obres previst.
El més escandalòs de la carretera és que hi ha tots els terrenys aplanats, però per problemes econòmics de l'empresa constructora, les obres porten aturades més d'un any, termini en el qual l'estat ha estat incapaç de retirar la concessió a l'empresa constructora per incompliment de termini.
La inversió a les comarques gironines sembla ser que no aporten els suficients vots com per invertir, ja que és més necessari invertir al voltant de Madrid...
Doncs bé com volen els polítics espanyols que a catalunya hi hagi un contentament amb la política estatal i amb les institucions de l'estat?
Després es posen les mans al cap quan es cel·lebren referèndums que pregunten obertament si la gent està a favor d'esdevenir un estat sobirà dins la unió europea.
Senyors i senyores de Madrid, són vostès amb exemples com el de l'A-2 els que causen aquesta desafecció i fan creixer l'independentisme català. Per tant, no s'escandalitzin del que vostès provoquen.
L'A-2, ens portarà cap a la independència? Potser si, potser no, peró és un gra de sorra més a afegir i un motiu més per creure en què una Catalunya lliure permetria un reconeixement internacional del nostre país, una millora en infraestructures i una millor gestió econòmica.
Per Albert Donaire i Malagelada
Publicat per aldoma18 a les 15:01:00 93 comentaris
25/12/09
TV3 al país valencià i a Catalunya Nord
Benvolguts amics, com tots venim presenciant, el govern de Camps del País Valencià està entestat en tancar i destruïr tot símbol de catalanitat i que escapi del seu control del panorama valencià. Així mateix, s'hi uneix el govern francès, que no concedeix cap canal multiplex perquè els nostres veïns i conciutadans de la Catalunya Nord puguin continuar veient les emissions de "la nostra".
Tot plegat està portant tot cap a una deriva d'eliminació del que està relacionat amb la cultura catalana i la nostra llengua.
Per tal d'evitar-ho, hem d'unir esforços de tots els ciutadans tant de Catalunya com del Pais Valencià per tal d'evitar un tall a la llibertat d'expressió i de la cultura i llengua catalanes.
Per tot això, signeu el manifest en favor de TV3 al País Valencià.
Publicat per aldoma18 a les 11:42:00 0 comentaris
23/12/09
Bon nadal i bones festes
Després de temps d'inactivitat del blog, torno a l'acció.
Desitjo a tothom que tingui un bon nadal, bones festes i bon any nou.
Hem viscut un 2009 bastant intens, i on a Catalunya ens ha passat de tot.
Políticament hem vist com l'estatut perilla cada dia de patir una retallada, hem estat testimonis de l'engegada de consultes per la independència de Catalunya arreu del país, començant per Arenys de Munt i més recentment per més de 160 municipis de Catalunya, on ha guanyat sempre el Si, de manera aclaparadora.
En el camp esportiu hem tornat a vibrar amb la nostra selecció de futbol que ha guanyat a Argentina per 4 gols a 2, hem vist un equip català com el Barça triomfar arreu del món sencer.
En el sector de les telecomunicacions, el diari gironí El Punt ha comprat al diari Avui i ara formen part d'una mateixa empresa, mantenint les capçaleres.
Ha estat un any on hi ha hagut diversos mesos on TV3 ha recuperat el lideratge d'audiència al país.
En infraestructures, hem vist com es finalitzava l'aeroport de Lleida Alguaire, hem estrenat la Línia 9 de metro de Barcelona i area metropolitana, s'ha estrenat la Terminal Sud de l'Aeroport del Prat, hem vist com s'aturaven les obres de desdoblament de la N-II (A-2) al seu recorregut entre Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella...
En el camp de la seguretat, ha estat la primera vegada que una promoció dels Mossos d'Esquadra sortía de l'ISPC amb el desplegament totalment acabat, arribant així a tot el territori.
Hem tingut un any on hi ha hagut de tot.
Tot plegat, hem tingut bones i males notíces notícies pel país.
En fi, no em queda més que despedir-me (de moment) i desitjar-vos a tots que tingueu bones festes i bon any 2010. | 0.832171 | curate | {"ca": 0.9844910441240716, "fr": 0.006771515945827872, "pt": 0.0017474879860200961, "it": 0.0017474879860200961, "es": 0.005242463958060288} | https://albertdonaire.blogspot.com/2009/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.