id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_9_119871 | Avui és un dels dies més màgics de l’any. L’omplim de desitjos i de peticions… i la màgia dels Reis Mags d’Orient fa la seva. Venim de temps complexos i difícils, de patiment, pandèmia, restriccions, pèrdua de llibertats… A Cellers Tarroné volíem fer una carta als Reis com les dels últims anys però hem considerat que seria millor canviar el paradigma. Enlloc de pensar en allò que volem, hem volgut pensar en tot allò que no volem que ens prenguin.
https://www.pinterest.co.uk/pin/487585097132122107/
El 2021 vam demanar un any amb menys pors i més vi. El 2020, una major sensibilització envers el món del vi i una Terra Alta lliure de molins. El 2019, pregàvem als Reis Mags per la cultura del vi i per una Terra Alta Viva i rica. Són, com veieu, desitjos reiterats any rere any, expressats de maneres diferents, però amb l’objectiu compartit de consolidar el paisatge agrari, preservar la terra i els cultius, assegurar la història i la tradició vitivinícola i promoure el consum responsable de vi.
Aquest 2022 el llegim diferent. Hem après a valorar les petites grans coses que ens envolten i ens defineixen. Només hi parem atenció quan les perdem. Per això volem reivindicar-les i demanar als Reis Mags que no ens les toquin i ens les deixin gaudir, així, en general. I serien aquestes:
La salut. En temps de pandèmia és més que una virtut tenir-ne. Cuideu-vos de l’Òmicron. I de les variants de Covid-19 amb què haurem de conviure segurament al llarg dels propers mesos. No tingueu por, però sigueu responsables i eviteu riscos.
La terra. Trepitjeu-la, camineu-la, respireu-la. Hi ha un món vegetal que us espera. Si teniu la sort de viure-hi, sentiu-vos afortunats. Si no hi viviu a prop, mireu de trobar temps per escapar-vos-hi. Us beneficiarà. Els arbres, les plantes, el brot d’un cep, l’aire pur, les albades i els capvespres a la natura… curen.
La llibertat. De ser on voleu ser. De fer el que més us agrada. De viure sense pors ni vergonyes. De tenir clar quin és el vostre ikigai. Si teniu el privilegi de ser al lloc on voleu, gaudiu-ho. Si encara no hi sou, lluiteu per anar-hi. No hi ha res més gratificant que sentir la plenitud en tot allò que es fa. I agrair-ho, després.
La companyia. Trieu-la bé, perquè la bona us farà gaudir més de la vida. Perquè tant les alegries com les angoixes sempre se suporten millor de forma compartida. Està bé estar sol, perquè sols ja som complerts i vàlids, però tenir amb qui celebrar o plorar, és un privilegi.
La lectura i la música. Dues arts que com els vins ens permeten viajar en l’espai i en el temps. També curen, ens evadeixen, ens il·lusionen, ens acompanyen, ens emocionen. No hi ha res millor que refugiar-se entre línies sàvies o notes musicals virtuoses… Són escalf, refugi, casa.
Segur que vosaltres que ens llegiu en podrieu afegir d’altres. Feu-ho i compartiu-nos-les… Ens agradarà llegir-vos.
Mentrestant i per no fer d’aquest post un escrit excessivament dramàtic, us convidem a celebrar el dia de Reis amb un bon tortell i per suposat amb un bon vi: Torremadrina 2019, per exemple. Un vi a l’alçada de les grans ocasions, que convida a la pausa, a la reflexió, a la conversa sense presses… A Gastrotalkers han publicat un article sobre els millors tortells de reis de Catalunya. El guayador és de Tarragona. Si sou de la Terra Alta, no us queda lluny… Però també us direm que està bé que compreu a les pastisseries del vostre poble encara que no hagin participat al concurs ni tinguin la categoria de millor. Perquè què seria d’aquest món sense els segons, tercers i quarts llocs…?
Per molts anys més de desitjos i canvis de paradigma compartits!
Harmonies de cabra hispànica a Les Moles
Rebre, acollir i compartir. Com sentim l’enoturisme
Plats i vins tot esperant el fred
Bolets, oli d’oliva VE i Cellers Tarroné
Ens trobem a Gandesa?
Share Tweet Share Pin
Contact Us
Address: Calle Calvari 22, 43786, Batea
Phone: 977 43 01 09
Email: [email protected]
Mapa del lloc
Home
El Terroir
Sobre nosaltres
Vins
Tenda
Notícies
Contacta
Nuestros Vinos
Mas Tarroné
Merian
Punt i …
Sisquera
Torremadrina
Últimes Notícies
Harmonies de cabra hispànica a Les Moles 29 novembre, 2022
Rebre, acollir i compartir. Com sentim l’enoturisme 22 novembre, 2022
Instagram
Follow on Instagram
© 2022 Cellers Tarroné - Vins amb Denominació d'Origen Terra Alta. All Rights Reserved | Powered by TACTIC Terra Alta Consultoria TIC | 0.751176 | curate | {"ca": 0.8766263940520446, "en": 0.06389405204460967, "fr": 0.002091078066914498, "es": 0.01858736059479554, "it": 0.010687732342007435, "ro": 0.004646840148698885, "cs": 0.00929368029739777, "pt": 0.010455390334572491, "eb": 0.0018587360594795538, "ru": 0.0018587360594795538} | https://www.cellerstarrone.com/ca/que-no-ens-prenguin-res/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_448320 | Hola, bona nit, obro aquest fil per cercar informació d'un tema, del paganisme, si, en si el "paganisme" és moltextens, però aquesta tarda he estat buscant i he trobat coses de neopaganisme, de celtes, de paganisme català, i res doncs m'interessa el tema i voldria saber si algún usuari em pot facilitar algúna web on trobar-hi informació. Moltes gràcies i bona nit a tothom.
Home, jo et pud dir algunes cosetes, però no tinc molta idea. Sé que el la similitud entre la paraula pagés i el paganisme no és casualitat: el paganisme era la religió que es profesava al pagus, el camp, a l'època romana tardia quan la religió oficial era el cristianisme. Com que l'Imperi tenia poder sobre les ciutats (era una civilització urbana) allí imponia la nova religió i la vella quedava recluida al camp, on no arribava el poder romà. La batalla entre el paganisme i el cristianisme no va ser tan senzilla com ara sembla. La idea tòpica del l'Edat mitjana que tenim avui en dia és en realitat pròpi dels segles X, XI i XII. Abans el paganisme tenia molta força i l'església, sense un domini tan clar com després de la reforma Gregoriana al territori llatí, va fer servir sobretot la síntesi de molts cultes pagans amb els cristians per poder apropar-se als pagans. Altres vegades es feia a base d'espasa i au (com ara amb els eslaus). Tenint en compte la difusió de la secta Arriana entre els nous invasors (els vàndals es situaren al costat d'Itàlia i eren declarats arrians, amenaçant de vegades al propi Papa), el paganisme dels eslaus i dels celtes a la vora del món cristià, els jueus i el propi paganisme greco-romà al pagus, no és d'estranyar que la cristiandat que era estesa era una cristiandat molt diluida. De fet, fins la reforma Gregoriana, era comú que els retors fessin servir unguents màgics per curar les persones, i ritus pagans prou esotèrics. | 0.897084 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_875264 | Treball de camp: 23-26 d'octubre
Ningú ha deixat de ser independentista, com a molt algun podemita. Per al 21D cal una estratègia conjunta, o tots ens abstenim en massa o tots anem a votar en massa. No hi ha més.
Pregunto amb tota la bona voluntat: si el 21 de desembre l'independentisme arrasa a les eleccions i obtenim la majoria absoluta en vots, què penses que farà el nou govern?
Res. No hi haurà nou govern. El govern ja el tenim i és el govern de la República. Ara, l'objectiu de l'Estat espanyol és usar l'administració autonòmica per atacar la República, volen un govern de C's-PP que acabi amb TV3, l'educació, etc. Volen que ens presentem i perdem per a mostrar fora que l'independentisme (o republicanisme) no té suport en unes eleccions "normals". Volen acabar amb tot i s'ho juguen en aquestes eleccions. Amb un únic partit independentista que es presenti ja legitima les eleccions i per tant el Parlament que en surti. És per això que cal una estratègia conjunta: o bé ens abstenim tots i que es vegui que és un govern imposat, o bé votem en massa i els deixem amb les ganes. Cal que sigui una llista sense polítics que simplement es dediqui a cedir les competències al govern legítim de la República Catalana.
Jo sóc partidari no ja de no votar, sinó d'ignorar les eleccions del 21 de desembre. A mi no m'has de convèncer. Simplement vull saber que proposen els que sí volen participar en aquesta tupinada per al dia 22 de desembre.
Clar, jo també crec que l'escenari ideal és no participar de cap manera. Ara, si decideixen participar legitimes les eleccions i com perdis, ja pots dir adéu a la República. | 0.802222 | curate | {"ca": 0.9975062344139651, "es": 0.0024937655860349127} | |
macocu_ca_20230731_9_60446 | Avís legal Toggle
BRIDGE4MOBILITY, S.L. es reserva el dret de modificar qualsevol tipus d’informació que pogués aparèixer al lloc web, sense que hi hagi obligació de fer un preavís o posar en coneixement dels usuaris aquestes obligacions, entenent-se com suficient amb la publicació al lloc web de BRIDGE4MOBILITY, S.L .
Nom de domini: WWW.BRIDGE4MOBILITY.COM Nom comercial: Denominació social: BRIDGE4MOBILITY, S.L. NIF: B66394016 Domicili social: CARRER JAUME BALMES 37, 3a, 08301 MATARÓ Telèfon: +34 931 269 786 E-mail: [email protected] Inscrita en el Registre (Mercantil / Públic): Barcelona, al Tom 35322, Foli 100, Fulla No B262983 | 0.73047 | curate | {"es": 0.0265210608424337, "en": 0.0327613104524181, "ca": 0.9407176287051482} | |
macocu_ca_20230731_9_596145 | Comunitat Valenciana
L'Ajuntament de València augmenta les beques de menjador fins als 2,7 milions d'euros
La Junta de Govern Local de l'Ajuntament de València aprovarà aquest divendres una nova convocatòria d'ajudes de menjador escolar de València per un import de més de 2,7 milions d'euros -l'anterior edició van ser 2,5 milions-, que cobriran els mesos de setembre de 2022 a juliol de 2023.
"L'objectiu d'aquestes ajudes per als menjadors escolars és promoure l'accés a l'educació infantil en condicions d'igualtat a través del suport a l'alimentació escolar de menors de 0 a 5 anys de València", ha afegit Lozano.
Els beneficiaris d'aquestes subvencions seran les famílies de l'alumnat escolaritzat a València en escoles infantils i guarderies que donen la possibilitat de cursar el cicle complet de 0 a 5 anys, així com els matriculats en centres concertats en el primer cicle d'educació infantil, que comprèn una forqueta de 0 a 2 anys. La convocatòria anterior va rebre 4.117 sol·licituds.
L'Ajuntament ha establit la quantia de 4,5 euros per dia i menor. El termini ordinari per a la presentació de sol·licituds i documentació s'obrirà durant 20 dies naturals, des de l'endemà en la publicació de l'extracte de la convocatòria en el Butlletí Oficial de la Província de València.
TERMINI EXTRAORDINARI
D'aquest termini es podran beneficiar únicament xiquets i xiquetes nascudes, acollits/adoptats o que s'hagen traslladat per a viure en el municipi de València, després de finalitzar el termini ordinari de presentació de sol·licituds.
Una millora que es va incorporar l'any passat i que es manté en aquesta convocatòria és el caràcter retroactiu de les concessions, de manera que es podran gaudir des del dia d'inici del curs escolar, a pesar de la data de resolució del llistat de concedides.
"Des de Servicis Socials, a més, hem decidit augmentar enguany el llindar de renda que no s'ha de superar per a poder optar a les ajudes. Així un nombre superior de famílies podran complir els requisits econòmics i acollir-se a la convocatòria", assevera l'edil.
D'altra banda, enguany també tenen accés directe a les ajudes no solament les famílies beneficiàries de renda valenciana d'inclusió i les famílies acollidores, sinó també els fills i filles de víctimes de violència de gènere.
"Aquestes famílies han de complir amb els requisits d'empadronament i de matrícula en alguna escola de les previstes en la convocatòria, sense obligació de complir amb cap requisit econòmic", ha conclòs Isabel Lozano. | 0.889835 | curate | {"ca": 0.9915831663326653, "es": 0.008416833667334669} | |
macocu_ca_20230731_7_360338 | Teràpia perinatal
Quan l'experiència ens fa patir
L’entrada a la maternitat i la paternitat significa un gir a la nostra vida. En el millor dels casos es tracta d’una experiència intensa que vivim amb satisfacció i també contrarietats, però de vegades va acompanyada d’emocions que ens incomoden, tristesa, por, ràbia, sentiments ambivalents que no entenem i que sovint vivim en silenci, solitud o amb incomprensió de l’entorn. La teràpia perinatal respon a l’exigència de trobar un espai de vinculació i contenció emocional tant pel que fa a la prevenció, com pel que fa a situacions de dificultat.
Dificultats en la concepció, expectatives que no es compleixen, pèrdua perinatal, avortaments, ansietat, estrès, depressió, pèrdua d’identitat, dificultats amb el vincle amb el nadó, conflictes de parella, en la criança...
A la vegada, en la nostra realitat social sovint la dona es troba sola, sense “tribu”, sense el suport de la seva família d’origen o d’altres dones que puguin compartir amb ella dubtes i pors. Aquesta situació pot afavorir processos d’ansietat i depressió, sobretot si la dona ja ha patit algun símptoma abans.
La teva nena interior
L’entrada a la maternitat, a través de l’embaràs, el part i la criança, és una etapa que afavoreix el contacte amb la teva nena interior, amb les ferides i situacions inconcluses que influeixen en el teu dia a dia i ara també en el teu roll de mare.
S’obre una oportunitat immensa per a revisar el funcionament intern que has anat adoptant al llarg de la vida, creences i patrons de comportament que vius amb contrarietat, malestar o que et fan viure la maternitat amb insatisfacció o patiment. Tota crisi implica una oportunitat, ja que estàs en un moment ideal de transparència psíquica que et permet aprofundir en tu i les teves dificultats i alhora poder construir un bon vincle amb el nadó.
A través de la teràpia observarem sense judici aquestes creences i patrons de conducta que sovint actuen de forma inconscient, per a poder-los qüestionar i si vols canviar.
T’oferim també eines per a que puguis superar les dificultats en la criança en cas que n’hi hagi.
Dol gestacional o perinatal, o sigui la pèrdua del nen durant l’embaràs (per avortament espontani o provocat) o després. És una situació sovint minimitzada on no es reconeix la necessitat de la dona i de l’home de rebre un suport emocional per un dol que necessita els seus temps d’elaboració i el seu acolliment
Oferim assessorament en temes de maternitat i criança des d’una mirada respectuosa i amb perspectiva perinatal.
Rebre acompanyament terapèutic millorarà l’estat de salut psíquic i emocional de la mare, afavorint el benestar del nadó i l’establiment del vincle. | 0.884578 | curate | {"ca": 0.9921612541993281, "en": 0.007838745800671893} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_86337 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
DA LAMA DE LA CRUZ, MANEL
SANTA EULALIA, C.F.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.19547657512116318, "ca": 0.6074313408723748, "en": 0.08723747980613894, "pl": 0.012924071082390954, "nl": 0.022617124394184167, "pt": 0.046849757673667204, "fr": 0.022617124394184167, "id": 0.004846526655896607} | : /jugador/1920/infantil-primera-divisio/infantil-primera-divisio/grup-2/35767706/19207025 |
macocu_ca_20230731_8_340532 | La jornada "De què parlem quan parlem de 'novel·la muntanyenca'?" se celebra a l'Escala
La jornada d'estudi "De què parlem quan parlem de 'novel·la muntanyenca'?" es va celebrar a l'Escala el 24 de setembre i va comptar amb la participació i l'assistència de nombrosos estudiosos.
Compartir
Un dels trets distintius de l'obra de Víctor Català és el context rural en què s'emmarquen la majoria de les seves obres, entre les quals destaca Solitud i, en especial, la construcció simbòlica de la muntanya inspirada en el massís del Montgrí. L'ambientació rural i muntanyenca de la novel·la afecta tant al discurs i l'estructura formal com a la inclusió de determinats temes o motius literaris. Tanmateix, el cas de Víctor Català no és l'únic, sinó que en el tombant del segle XIX i XX, trobem nombrosos exemples amb els quals s'hi poden establir vincles.
El terme 'novel·la muntanyenca', en tant que subgènere literari, era ben present a la crítica i a la historiografia literària de l'època, amb una nòmina d'autors que van de Carles Bosch de la Trinxeria a Narcís Oller, passant per Marià Vayreda o Raimon Casellas, entre d'altres. Per tant, podem considerar que hi ha una tradició d'escriptors en llengua catalana que van oferir al públic lector unes determinades imatges de la muntanya, des de tots els seus vessants, i també una representació concreta de la vida en l'àmbit rural. En aquest sentit, els preceptes que defensava el Modernisme i les seves tensions amb el Noucentisme també expliquen, en part, els motius que van propiciar el progressiu 'abandonament' o de la narrativa situada en l'àmbit rural, atès el canvi que es va produir en la connotació simbòlica de la muntanya.
Tenint en compte tot això, des de la Càtedra Víctor Català d’estudis sobre el Modernisme va impulsar la jornada d’estudi De què parlem quan parlem de 'novel·la muntanyenca'? amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre les implicacions de l'ambientació muntanyenca en la literatura catalana, tant en un sentit històric com també des de la perspectiva actual. D'aquesta manera, els participants a la jornada van recuperar i rellegir la tradició literària que va iniciar-se a mitjan segle XIX i va eclosionar durant el Modernisme i, alhora, van acostar aquesta tendència literària fins als lectors actuals.
DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE 'NOVEL·LA MUNTANYENCA'?
Divendres 24 de setembre de 2021
Alfolí de la Sal (L'Escala)
10.00h. Inauguració i presentació de la jornada
10.30-11.30h. Enric Cassany (Universitat Autònoma de Barcelona): «La novel·la muntanyenca al segle XIX: una visió panoràmica»
11.30-12.00h. Pausa
12.00-12.30h. Enric Saguer (Universitat de Girona): «El context agrari: modernització, crisi i recomposició del món rural català (1850-1930)»
12.30-13.00h. Edgar Illas (Indiana University): «La muntanya catalana: del pairalisme a l'antropocè»
---
16.30-17.00h. Carla Riera (Universitat de Girona): «El purgatori de l’individu modern: la muntanya a La punyalada, Solitud i La vida i la mort de Jordi Fraginals»
17.00-17.30h. Gemma Bartolí (Universitat Autònoma de Barcelona): «Dels Noradell als Fraginals: caracterització i evolució de les nissagues muntanyenques»
17.30-18.00h. Pausa
18.00-19.00h. Margarida Casacuberta (Universitat de Girona): «La novel·la muntanyenca a Catalunya i a Europa: influències i confluències» | 0.756011 | curate | {"ca": 0.9354642313546423, "pt": 0.008828006088280061, "es": 0.028006088280060883, "it": 0.0197869101978691, "id": 0.0030441400304414, "en": 0.004870624048706241} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_334500 | Muñoz diu que només va "reordenar" projectes anteriors: els que venien del mandat de De Madre. Notícia a l'Avui
Va collons! Que la merda podria esquitxar encara a moltíssima més gent!Ara...no ténen collons a jutjar la De Madre!
Estic malaltaaaa em fa mal toooooooooot ai que ploroooooooooo he de deixar l'alcaldia eh? és que no puc, quins dolors!!! que si vull ser portaveu del grup parlamentari socialista al Parlament de Catalunya? quanta feina dius? molta? durant tota la setmana??? i tant! allò de Santa Coloma era per fer la llagrimeta i aconseguir votants i de pas posant un alcalde no votat! i és clar! que les associacions de fibromiàlgia em critiquen per això? que les petin, Castells, ni un euro a aquests malagraïts! Antoni, maridet meu, et poso de president de la dipu ok?? que no es noti que ets el meu marit, ah, i dóna feina als que portin el carnet, sí, a tots, crea càrrecs nous!
Jo crec que les converses de la De Madre no eren en català | 0.697028 | curate | {"ca": 0.7825159914712153, "pt": 0.11194029850746269, "en": 0.019189765458422176, "la": 0.019189765458422176, "it": 0.006396588486140725, "fr": 0.06076759061833688} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_73293 | Les franges perimetrals, obligatòries per la llei de prevenció de risc d’incendis - Ajuntament d'Olivella
Sense estils
Reduir la mida de la font
Normalitzar la mida de la font
Ampliar la mida de la font
Català Castellà Anglès Alemany Francès
Contacte
Cercar:
Ajuntament
Serveis i tràmits
El municipi
Actualitat
Adreces i telèfons
Ajuntament
Organització municipal
Ple Municipal
Informació sobre el ple
Composició del ple
Arxiu dels plens
Regidories
Govern municipal
Regidors
Agenda política
Junta de Govern Local
Grups municipals
Informació oficial
Ordenances reguladores i reglaments
Urbanisme
Via pública
Ordenances fiscals
Anuncis / Edictes
Pressupostos i plantilles
Perfil de contractant
Tauler d'anuncis
Bases i normatives
Oficines municipals
Transparència
Serveis i tràmits
Seu electrònica
Serveis
Tràmits i gestions
Impostos
Línia verda
Carpeta ciutadana
Notificacions electròniques
Validació de documents
Empreses i autònoms
Finestreta Única Empresarial (FUE)
Factura electrònica
Perfil del contractant
El municipi
Sobre Olivella
Equipaments
Entitats i associacions
Empreses i comerços
Transport públic
Turisme
Patrimoni històric i cultural
Festes, fires i mercats
Parc Natural del Garraf
Rutes i activitats
Turisme sostenible
On menjar i dormir
Actualitat
Avisos
Notícies
Agenda
Butlletí digital
Canal Whatsapp
Xarxes socials i RSS
Hemeroteca
Adreces i telèfons
Data i hora oficial 28.11.2021 | 16:49
Avisos
Notícies
Agenda
Butlletí digital
Canal Whatsapp
Xarxes socials i RSS
Hemeroteca
Ajuntament d'Olivella Actualitat Notícies
Les franges perimetrals, obligatòries per la llei de prevenció de risc d’incendis
Dimecres, 10 de novembre de 2021 a les 00:00
Olivella, per la seva ubicació al bell mig del parc natural del Garraf, està considerat com un municipi d’alt risc d’incendi forestal. La Llei 5/2003 obliga els propietaris de les urbanitzacions a tenir una franja perimetral de prevenció d’incendis forestals i el seu posterior manteniment, amb l’objectiu de disminuir la quantitat de combustible vegetal i dificultar que avancin les flames, trencant la continuïtat de la vegetació.
La normativa preveu l’obertura i el manteniment de les franges perimetrals realitzades per les persones propietàries de les finques. Si no és possible, la llei preveu que l’Ajuntament pugui executar aquests treballs de manera subsidiària i repercutir el cost en els propietaris.
Així mateix, i davant la impossibilitat que els propietaris de manera individual s’organitzin i gestionin aquesta neteja i donat que és imprescindible tenir les franges perimetrals adequadament obertes i mantingudes, l'Ajuntament d’Olivella ha optat per fer els treballs i repercutir un preu públic pel cost d’aquest servei.
L’any 2016, per acord del Ple de l’Ajuntament d’Olivella, es va aprovar l’ordenança reguladora del preu públic per la prestació del servei. Posteriorment, l’any 2018 la Junta de Govern va contractar la fundació Formació i Treball, d’inserció laboral, per començar els treballs forestals de manteniment de les franges. Els acords s’han fet públics al web i a les xarxes socials de l’Ajuntament.
Informació i comunicació
L’Ajuntament d’Olivella ha comunicat periòdicament el resultat de la feina feta per Formació i Treball. De fet, abans d’iniciar-se els serveis, es va organitzar una audiència pública en la qual es va informar dels treballs forestal i de l’establiment del preu públic. L’acte es va anunciar amb el repartiment d’un escrit porta a porta, cartells i difusió a l’agenda del web municipal i a les xarxes socials.
Calendari de pagaments
A causa d’algunes incidències en la delegació de la gestió del cobrament del preu públic a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, fins aquest any no s’han començat a girar les primeres quotes, que són de 41,48 euros per any, i per aquest motiu, el cobrament recupera exercicis anteriors.
A més, no totes les urbanitzacions comencen a pagar el preu públic el mateix any, ja que les franges perimetrals s’han fet progressivament en les diverses urbanitzacions i algunes han començat després a assumir el cost.
Els rebuts es giraran de la següent manera:
Darrera actualització: 10.11.2021 | 12:10
Operaris de Formació i Treball treballant en el manteniment d'una de les franges perimetrals d'Olivella. .
.`; $(document).ready(function() { if (typeof articlesId !== 'undefined') { articlesId.push('internal_calendar'); var today = new Date(); var oneYearAfter = new Date(); oneYearAfter.setDate(oneYearAfter.getDate() + 365); for (id in articlesId) { Calendar.setup({ id: articlesId[id], cont: "dv_calendar_" + articlesId[id], fdow: 1, noScroll: true, bottomBar: false, min: today, max: oneYearAfter, animation: false, titleFormat: "%B %Y", dateInfo: getDateInfo }); setEqualContentColumns(); } } }); | 0.598855 | curate | {"ca": 0.7882680368229501, "es": 0.04131877542282167, "fr": 0.020124170413187755, "de": 0.00149860843502462, "en": 0.12888032541211733, "pt": 0.017341040462427744, "it": 0.002569043031470777} | https://www.olivella.cat/actualitat/noticies/les-franges-perimetrals-obligatories-per-la-llei-de-prevencio-de-risc-dincendis.html |
macocu_ca_20230731_6_487804 | Sant Cugat vol que la Generalitat gestioni el servei de rodalies de Renfe
Amb aquesta mesura es volen solucionar les mancances del servei a Catalunya
Una de le speticions és l'aposta pels intercanviadors d'Adif, entre Renfe i FGC FOTO: Artur Ribera
Sant Cugat ha acordat aquest dilluns, 21 de març, instar el govern espanyol a què traspassi el servei de rodalies i de regionals de Renfe a la Generalitat de manera íntegra. Un acord al qual s'arribava durant la celebració del ple municipal del mes de març a Sant Cugat a petició d'ERC-MES, Convergència, la CUP-PC i ICV-EUiA. Ciutadans hi votava en contra i no debatia la moció per no ser de competència municipal.
Èric Gómez (ERC-MES) va defensar la moció dient que “la situació que viuen els usuaris amb retards i avaries és vergonyosa, i es deu a l'actitud dels governs espanyols de no invertir en servei de rodalies a Catalunya”. “El Govern espanyol tracta Catalunya com si es tractés d'una colònia”, remarcava, exigint el traspàs total de rodalies i el finançament necessari per posar solució a les mancances.
Damià Calvet (Convergència) va donar suport a la moció dient que “l'objectiu és assolir un estàndard de qualitat en la prestació de serveis a la ciutadania”. Ramon Piqué (CUP-PC) també va mostrar el seu suport remarcant que “el traspàs suposaria un nou model de gestió més proper”.
Ramon Gutiérrez (ICV) va anunciar que se sumaven a la petició “pel descontentament dels usuaris de rodalies” i per la “manca d'inversió que respon a una política anticatalana”. Per part del PSC, Pere Soler, es va mostrar favorable fent valdre que “va ser un president socialista qui va signar el traspàs”.
Igualment, demanar al govern de la Generalitat que assumeixi plenament aquest servei i, un cop obtingut, realitzi un pla de contingència que solucioni les mancances de la infraestructura de Rodalies i un pla de gestió que elevi l’estàndard de prestació del servei de Rodalies als que actualment ofereixen el Metro o els FGC. | 0.875007 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_162665 | appmuseu | Tàrrega Medieval | Pàgina 2
Tàrrega Medieval
Totes les entrades de appmuseu
Pont gòtic (excavació arqueològica)
febrer 11, 2014 appmuseu
Nom: El pont del riu Ondara.
Datació: Segle XIV (1340) – segle XIX.
Descripció: Es tracta d’un interessant pont gòtic que, segons el gravat de Pier Maria Baldi (segle XVII) tindria dues obertures: un arc de mig punt a l’obertura nord i un arc carpanell al sud. Entre els dos arcs, al centre del riu, l’estructura estaria reforçada per un esperó o tallamar de planta triangular a banda i banda. Actualment, és visible sota el pont nou. El pont, a més de connectar amb el monestir dels framenors (posteriorment ocupat pels agustins) enllaçava amb el camí a Verdú i a Granyena, així com també portava al fossar dels jueus de Tàrrega. Les successives riuades van obligar a refer-lo en múltiples ocasions.Es tracta d’un interessant pont gòtic que, segons el gravat de Pier Maria Baldi (segle XVII) tindria dues obertures: un arc de mig punt a l’obertura nord i un arc carpanell al sud. Entre els dos arcs, al centre del riu, l’estructura estaria reforçada per un esperó o tallamar de planta triangular a banda i banda. Actualment, és visible sota el pont nou. El pont, a més de connectar amb el monestir dels framenors (posteriorment ocupat pels agustins) enllaçava amb el camí a Verdú i a Granyena, així com també portava al fossar dels jueus de Tàrrega. Les successives riuades van obligar a refer-lo en múltiples ocasions.
Estat: Algunes restes visitables exteriors. Excavació arqueològica.
Distància des del museu: 280 m.
Muralles, Portal de Sant Antoni
Nom: Portals i muralles medievals de Pere III.
Datació: Segle XIV (1366-1370, regnat de Pere III el Cerimoniós).
Descripció: Alguns trams d’aquesta muralla s’han conservat integrats dins l’entramat urbà de Tàrrega, tot i que, en general, la major part de restes conservades són de tipus arqueològic. Consten documentats els següents portals principals: al sud de la vila, vora el riu, els portals de Sant Agustí, el de la Font i el de l’Abeurador (o de les Piques); a l’est, els portals d’Agoders i el de Falcó (més endavant conegut com del Carme o de Cervera); al nord i nord-oest, els de Santa Anna i el de Santa Maria, i a l’oest, els d’Urgell i el de Sant Antoni.
Estat: Algunes restes visitables exteriors.
Distància des del museu: 180 m.
Muralles, Portal d’Urgell
Portal d’Urgell
Muralles, Portal de Santa Maria
Muralles, Portal de Santa Anna
Portal de Santa Anna
Muralles, Torre Rodona (dins l’actual Banc Popular)
Torre Rodona (dins l’actual Banc Popular)
Muralles, Portal Falcó
Portal Falcó
Muralles, Portal d’Agoders
Portal d’Agoders
Muralles, Torre Vilanova
Torre Vilanova
febrer 10, 2014 appmuseu
Muralles, Portal d’Arnau Farré
Portal d’Arnau Farré
Punts d'interés a Tàrrega
Tot els punts d’interés
Capella del Corupus Christi
Convent dels Framenors (excavació arqueológica)
Església Sta. Maria de l’Alba
Fossar segles XII-XIX
Fossar segles XIV-XVII i plaça del Mercadal o del Blat
Excavació del carrer de la Font 7-9
Fossar dels Jueus (excavació arqueològica)
Hospital dels Ardèvol, Casa Sobies
Molí del Codina (excavació arqueològica)
Portal de Sant Agustí
Palau dels Ardèvol
Porxos Carrer Cervera | 0.672413 | curate | {"ca": 0.8935361216730038, "de": 0.04657794676806084, "en": 0.03390367553865653, "es": 0.010773130544993664, "it": 0.008555133079847909, "pt": 0.006653992395437262} | http://interactiu.museutarrega.cat/?paged=2&author=1 |
macocu_ca_20230731_4_236958 | Proves per a diagnòstic de periodontitis
Test microbiològic periodontal
Test microbiològic periodontal
L’inici i la progressió de les malalties de les genives va lligat a l’acumulació de determinades bactèries. Avaluar quines són les que presenta el pacient ens permet adaptar el tractament a les seves necessitats i establir si fan falta antibiòtics durant el tractament a la butaca cadira dental.
Recollim bactèries de les genives per estudiar-les al laboratori mitjançant un sistema senzill i indolor.
Test genètic
A Clínica Vallcorba podem fer tests genètics que ens ajudaran a avaluar el pronòstic de la malaltia periodontal del pacient.
La recollida de les mostres és totalment indolora, i es fa mitjançant un frotis o amb un sistema que no requereix cap tall de la geniva.
Tècniques radiogràfiques
Les imatges ens aporten informació complementària sobre la quantitat i forma de l’os al voltant de les dents i els implants per tal d’aconseguir un diagnòstic i un tractament més segurs. Gràcies als sistemes digitals actuals, la radiació es redueix de manera significativa.
Clínica Vallcorba segueix un sistema de control de radiació controlat per una empresa externa i seguint la normativa actual. A més, està supervisada per la certificació UNE de clíniques dentals.
Informació sobre cookies | 0.725633 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_192736 | La fira audiovisual de referència a Europa redueix l’agenda de la seva primera edició a Barcelona a dos dies davant la incertesa per la pandèmia i aposta per un format presencial i virtual
Categories:
Professionals
Redacció, Agències Dijous, 11 de març de 2021 | 16:55h
L'ISE Barcelona del 2021 es converteix en una fira "local" de dos dies | ISE
La primera edició de l'Integrated Systems Europe (ISE) a Barcelona, programada per a principis de juny, ha anunciat que redueix de quatre a dos dies amb activitats presencials i virtuals el seu programa davant la “incertesa sobre la pandèmia i els viatges internacionals”. Els organitzacions han confirmat a l’ACN que la data definitiva és l’1 i 2 del mateix, tot i que no poden confirmar els metres quadrats que ocuparan ni fer cap previsió d’assistents. El director general de l’esdeveniment, Mike Blackman, ha afirmat que la expositors continuen amb el “desig d’unir la indústria, però a escala local”, pel que juntament amb Barcelona, Munich (8-9 de juny), Àmsterdam (15-16 de juny) i Londres (23-24) de juny participaran al que han anomenat ISE LIVE & Online, una sèrie de trobades amb oferta digital impulsades per Cisco.
La decisió es pren en ple moment de degoteix de companyies que cancel·len la seva participació al Mobile World Congress, previst a la capital catalana per al 28 de juliol i fins a l’1 de juliol. Ericsson, Nokia, Sony i Facebook són les companyies que, fins al moment, han anunciat que seran baixes en les activitats presencials, però no en les virtuals.
Febrer de 2022, el debut real
L’ISE va anunciar el passat 1 de març que mantenia les dates previstes entre l’1 i el 4 de juny, però Blackman ha reconegut que “després de llargues discussions” amb els expositors durant els últims mesos, i especialment els darrers 10 dies, s’han vist obligats a reduir la fira per garantir la salut dels participants. També han tingut en compte les restriccions de mobilitat mundial, que limiten l’assistència a la fira.
Davant la situació, l’organització ha apuntat en un comunicat que esperen “debutar” a Barcelona el febrer de 2022 amb les magnituds previstes abans de la pandèmia.
Imprimir
Envia a un amic
PDF
Etiquetes
audiovisual
covid-19
ise
Opinions
Reptes i futur del comerç electrònic
Santiago SànchezCEO d'Etailers Ecommerce
Biomaterials 101: dels residus orgànics a l’or material
Fab Lab BarcelonaCentre de recerca i educació amb la missió de repensar la manera com vivim, treballem i juguem a les ciutats
L’Odissea: solcant els mars de LinkedIn
Helena Vallés TeixidóSòcia a Young IT Girls i enginyera de Telecomunicacions
El Pong fa mig segle
Joan Arnedo MorenoDirector del Màster Universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC
Últimes notícies
La UE imposa restriccions que podrien afectar els anuncis personalitzats de Facebook i Instagram
13 ‘start-ups’ catalanes participen a la NOAH Conference
El segon nanosatèl·lit català s’enlairarà aquest desembre
NFT: combustible per a l’especulació o democratització de l’art digital?
×
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació | 0.79658 | curate | {"ca": 0.9244293645897594, "la": 0.003392967304133251, "en": 0.028685996298581123, "es": 0.012338062924120914, "it": 0.0046267735965453425, "ja": 0.0009253547193090684, "pt": 0.0077112893275755705, "fr": 0.0175817396668723, "de": 0.00030845157310302283} | https://www.metadata.cat/noticia/969/ise-barcelona-esdeveniment-local-redueix-dies |
mc4_ca_20230418_2_489600 | El programa Ubicat desenvolupat al llarg del 2018 ha beneficiat a 216 persones del Baix Llobregat NOTICIAS
La primera convocatòria del programa Ubicat gestionat pel Consell Comarcal del Baix Llobregat ha atès un total de 216 persones a través de la realització de 999 sessions d’orientació amb l’objectiu de fer l’acompanyament en el procés de recerca de feina i afavorir la seva inserció laboral.
Un 31% de persones participants en aquesta edició ha aconseguit trobar feina l’any 2018, durant el transcurs del programa o un cop finalitzat. | 0.810481 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.buscaprat.com/noticias-de-el-prat-de-llobregat/Consell-Comarcal-del-Baix-LLobregat/el-programa-ubicat-desenvolupat-al-llarg-del-2018-ha-beneficiat-a-216-persones-del-baix-llobregat/ia40685 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_274377 | M'ha arribat per correu: Benvolguts i benvolgudesExpoGays.com promou la recollida de recolçaments per posar en marxauna Iniciativa Ciutadana que sol·liciti a la Unió Europea que acabiamb la Discriminació per raó d'orientació sexual a l'hora de formar unmatrimoni. Si vols recolçar aquesta iniciativa només has d'omplir elbreu formulari que trobaràs a l'enllaç.http://www.peticiongay.com/
Em sembla una iniciativa molt lloable i la signaré, però és una mica brindis al sol: qui decideix el que és matrimoni i el que no ho és no és la Unió, sinó cadascun dels estats pel seu compte.
(Teclat sense accents) No en soc cap expert, pero pel que se la legislacio europea esta per damunt de les demes.
No hi ha legislació europea en temes del codi civil. És cosa dels estats.
Pero si es poses a la carta europea de drets humans ja esta
Perquè fos normatiu ho haurien d'aprovar tots els estats membres, per unanimitat. I no ho faran, els estats ja han demostrat que no pensen cedir més competències. A més la Carta Europea del Drets Humans és tan sols una declaració d'intencions. | 0.813833 | curate | {"ca": 0.9444444444444444, "es": 0.05555555555555555} | |
mc4_ca_20230418_15_176446 | de forma media - LAB Comercial - Material de laboratorio
Inici > bàsic>evaporació i incineració>gresols>gresols de porcellana>de forma mitjana | 0.423206 | curate | {"es": 0.3971631205673759, "ca": 0.6028368794326241} | https://www.labcomercial.com/ca/454-de-forma-media |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_354260 | La nova Oficina d’Atenció al Ciutadà de Vilassar de Mar, dissenyada per 23:45 Arquitectes, aviat serà una realitat.
El projecte ha estat el resultat de mesos de treball en col·laboració amb l’Ajuntament, a partir de concurs d’idees guanyat el 2021.
L’espai de la nova Oficina d’Atenció al Ciutadà de Vilassar de Mar està inclòs al catàleg de patrimoni del municipi
El local on es farà la nova OAC és un espai inclòs en el catàleg de patrimoni del municipi, situat a la Plaça de la Vila. En els seus orígens, l’espai allotjava el Casino, i a principis del segle XX era un important lloc de trobada social.
D’aquesta època n’han quedat els sostres, formats per un seguit de voltes decorades amb pintures de rams de flors i centres de guix, així com una columna de fosa i restes de les falses bigues de fusta que ocultaven l’estructura metàl·lica.
El projecte preveu recuperar la visibilitat dels sostres i donar-los protagonisme, tot eliminant afegits i alliberant l’estructura de suport de les voltes.
El conjunt de l’espai està tractat amb materials inspirats en l’època d’esplendor del Casino, però responent en tot moment a les necessitats actuals d’una oficina de treball i atenció al públic.
S’ha incorporat climatització i xarxes, s’ha resolt l’accessibilitat i s’han instal·lat serveis, però sempre mantenint l’espaiositat de doble alçada i destacant sostre i estructura originals, que es percep tot just entrar en la nova oficina.
Category: Actualitat
Navegació d'entrades
Previous: Previous post: Rehabilitació de la Façana Sud del Centre de Serveis de la Zona Franca de Barcelona | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_65687 | Les dades d'aquest mapa interactiu provenen de cada centre educatiu i de les conselleries d'Educació i Salut. El 324.cat no pot garantir la seva correcta actualització.
Cercar
Cerca
Tanca
Selecciona els centres que vols visualitzar:
Centres sense grups en quarantena
Centres amb grups en quarantena
Centres tancats
Les dades sobre la incidència de la covid-19 als centres educatius procedeixen del portal Traçacovid del Departament d'Educació, que actualitza diàriament la informació disponible, a partir de les dades facilitades per cada centre.
Les dades sobre l'índex de risc de l'epidèmia es calculen en base a la informació publicada diàriament pel Departament de Salut al web dadescovid.cat, destriant els tres dies anteriors a la seva publicació per raons científiques, per tal d'evitar la distorsió de la seva constant actualització. | 0.754084 | curate | {"ca": 0.9807460890493381, "it": 0.013237063778580024, "cs": 0.006016847172081829} | https://www.ccma.cat/324/coronavirus/escoles/ |
mc4_ca_20230418_1_56110 | L’assemblea local de la ciutat, reunida aquest dimarts 30 de juliol, va decidir que sigui Jordi Masmartí i Recasens (Figueres, 1974) el nou president de la secció local en substitució de Lluís Valero, que l’ha encapçalat la darrera legislatura.
La nova Executiva d'ERC Figueres està formada pels següents militants: Jordi Masmartí (President); Guillem Massallé (Secretaria d'Organització); Gregori Peral (Secretaria de Finances); Angi Afonso (Secretaria de la Dona); Toni Soler (Secretaria de Política Municipal); Agnès Figueres (Secretaria d’Imatge i Comunicació); Montse Roig (Secretaria d'Entorn); Joan Carné (Secretaria de Nova Ciutadania); Montserrat Segura (Secretaria de Formació); Xavier Besora (Secretaria d’Activitats); Ferran Quintana (Secretaria de Campanyes); Nàdia Fernàndez (Vocal) i Jordi Torrent (Vocal), així com Arnau Deu i Josep Alegrí en representació del Jovent Republicà i el Grup Municipal, respectivament, com a membres nats.
Masmartí, diplomat en Estadística i militant des del 2016, destaca “les ganes i responsabilitat amb les que encarem el nou projecte un grup de persones molt capacitat, tan divers com cohesionat”. L’augment i dinamització de la militància, el suport al Grup Municipal, que actualment governa la ciutat, i reforçar les àrees socials, són els punts principals del seu programa d’actuació. “Que l’Agnès Lladó sigui l’Alcaldessa de Figueres, naturalment, influirà en la nostra gestió, però les nostres prioritats són de partit i de ciutat, hi ha vida més enllà de l’Ajuntament!” comenta el nou President. Confessa obertament que l’Executiva neix amb un problema de paritat, reflex de la militància, amb la intenció de destinar esforços a trobar-hi solucions. També remarcar que la llibertat de les preses i presos polítics, i la construcció de la República Catalana, són objectius indiscutibles, sempre presents, de tota la militància sense excepció, independentment del càrrec o posició que s’ocupi.
Abans de finalitzar l’assemblea, Agnès Lladó va prendre la paraula per a felicitar l’Executiva entrant i recordar que “Darrerament la secció local ha pres decisions molt importants que em fan sentir molt orgullosa, tenim molta feina per fer i la millor gent per a fer-la!” | 0.90086 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.revistacrae.cat/ca/noticies/3036-jordi-masmart%C3%AD-escollit-nou-president-d-erc-a-figueres.html |
macocu_ca_20230731_10_142489 | El senyor Cantalombardi viu a ledifici de Martí i Helena, en un pis ple daparells científics. De fet, sap tantes coses que Martí encara no té clar si en el passat va treballar de professor, despia o de venedor | 0.702964 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_451755 | Espremeu 5 llimones i reserveu-ne el seu suc.
Feu un tall en forma de creu a la resta de les llimones; talleu fins arribar a les 3/4 parts de la longitud total, de tal manera que quedin units per la base.
Amb cura, obriu les llimones i poseu-hi una cullerada de sal grossa al centre. Torneu-les a tancar.
En un pot esterilitzat, poseu les llimones, la sal, la canyella, el pebre i el llorer. Cobriu-ho amb el suc de la resta de llimones. Si cal, acabeu d'omplir el pot amb aigua. Tapeu bé el pot i reserveu-lo en un lloc fosc durant un mes, com a mínim. De tant en tant, moveu el pot.
Passat el mes, podreu utilitzar-les en els vostres plats. | 0.748605 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_843985 | A data de 11 de setembre s'han anunciat més de 550.000 persones inscrites. Segons SCC a la Via Catalana el 16% eren menors, per tant es pot calcular que hi assistiran com a mínim 655.000 persones655.000 persones distribuïdes en files de 36 persones són 18.187 files. Distribuïdes al llarg d'11'2 km, significa que tindrem com a mínim una densitat d'una fila cada 62 centímetres.Vegeu-ho en temps real a http://ullsvermells.com/topic/via2014Podeu veure l'evolució amb el gràfic que ens regala en Hanseatic:I aquí el resultat:
Quant m2 ocupava la V?
A la premsa diuen 200.000 m2 | 0.76775 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_288833 | Notícies
Posar al dia i en comú els darrers tractaments per als pacients d’VIH dels hospitals comarcals i enfortir els lligams per endegar projectes de recerca en comú a partir del contacte directe entre els professionals han estat dos dels principals objectius del congrés. Així, les noves opcions terapèutiques; l’actualització sobre prevenció, com ara la profilaxi preexposició; l’exposició de casos clínics rellevants i els nous reptes que plantegen algunes pràctiques sexuals de risc, com l’anomenat chemsex, les estratègies de cribratge o la problemàtica de l’VIH als països en vies de desenvolupament s’han tractat a les sis sessions del congrés.
Les unitats d’VIH s’han generalitzat en el darrers anys als hospitals comarcals catalans, fins al punt de tractar avui uns 5.000 pacients, aproximadament el 50% del total de tot Catalunya. Segons el Dr. Enric Pedrol, cap de la Unitat VIH de l’Hospital de Viladecans, la rellevància dels centres comarcals en aquest àmbit és el resultat de la confluència de diferents factors, com ara la reducció de l’estigmatització que comportava la malaltia o el relleu generacional als equips de molts hospitals comarcals, que han permès que “guanyéssim pes assistencial per la proximitat, l’accessibilitat i la humanització gràcies al fet de portar menys pacients”. Actualment, l’Hospital de Viladecans atén a uns 250 pacients de Sida.
Amb els fàrmacs retrovirals actuals i el seguiment estricte del tractament, el Sida gairebé ha deixat de ser una malaltia letal a curs i mitjà termini. A més, a l’horitzó de l’any 2020 apareix amb fermesa la possibilitat d’una medicació que s’hauria d’administrar un cop cada dos o tres mesos i que permetria eliminar o controlar l’acció de l’VIH en persones ja infectades, però que no eliminaria el contagi. Per això, els esforços es concentren ara en la prevenció. “L’educació de la població per minimitzar el nombre de nous contagis i incidir en el lligams de la Sida amb les malalties de transmissió sexual és el nostre major repte, i per això cal una col·laboració estreta amb la societat civil”, subratlla el Dr. Pedrol.
Altres noticies | 0.912722 | curate | {"pt": 0.0037914691943127963, "ca": 0.9890995260663508, "it": 0.0071090047393364926} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_62505 | L'organització armada basca ETA ha tornat a treure a la llum un nou video propagandistic amb escenes d'entrenament i, entre altres, els trets que van haver al passat Aberri Eguna. Ací teniu l'informació de Tele5, però a vore si algú pot penjar el video original...
vaya... jo estava en les dues manifestacions aquestes del video.
nan
editat?
la Guàrdia Civil ens vigila
El seu comentari era. "després critiquen que el PNV no hi vagi" o algo així. Odio això de que la gent editi missatges, demostra que la gent primer escriu i després pensa. Per tan faig de xivato
em pensava que seria algo més ofensiu... encara hi haurà algun jeltzale per aquí que se serntirà dolgut | 0.740012 | curate | {"ca": 0.9634703196347032, "ht": 0.0045662100456621, "pt": 0.0319634703196347} | |
macocu_ca_20230731_3_42124 | L'ànec blanc cria per primera vegada a la ribera del Llobregat de Sant Joan Despí
El riu Llobregat està recuperant de mica en mica la seva potencialitat com a espai natural d'alt valor ecològic. El passat 22 de maig es va confirmar, per primera vegada, la cria de l'ànec blanc (Tadorna tadorna) al riu, dins del terme municipal de Sant Joan Despí. Aquesta espècie, protegida per convenis i lleis d'abast català, estatal i internacional, ha aconseguit nidificar a Sant Joan Despí on s'ha detectat una cria. Aquest fet, del tot inusual, ha pogut donar-se per diversos factors: la restricció en l'accés a determinats espais del riu per afavorir espais més tranquils per nidificar o potser, l'important cabal d'aigua que porta el riu ha fet que busqui llocs menys inundables. Sigui com sigui, aquesta parella d'ànec blanc, regular en migració i a l'hivern a tot territori català, s'ha trobat còmode i ha aconseguit nidificar a la ribera del Llobregat.
Una espècie escassa a Catalunya Aquest ànec de superfície fa un niu amb herba i plomes entre la vegetació dels terrenys terrestres i aquàtics, fent servir a vegades caus de conill abandonats. L'ànec blanc és una espècie nidificant escassa a Catalunya, de fet la població reproductora més important de la península ibèrica es troba al delta de l'Ebre (amb un centenar de parelles). A Sant Joan Despí es va detectar la seva presència al març del 2007 i des de llavors ha estat un hivernant regular molt escàs, amb un màxim de dos exemplars. Des del 2003 ha presentat una reproducció regular al delta del Llobregat i l'any passat es va detectar una parella reproductora a Lleida, concretament a les llacunes de Mont-ral. | 0.883729 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_71474 | La UGT escenifica a Girona les dificultats de les dones al món laboral en una acció reivindicativa per reclamar igualtat
La secretària d'Igualtat del sindicat, Eva Gajardo, creu que la bretxa salarial es manté com un dels principals reptes
ACN Girona.-El sindicat Unió General de Treballadors (UGT) de Catalunya ha muntat aquest dimarts una acció reivindicativa per escenificar les dificultats de les dones i reclamar la igualtat de gènere. Ho ha fet a les escales de la Pujada de Sant Domènec de Girona, on ha col·locat uns cubs on es podien llegir paraules com 'pobresa', 'lactància',' recursos', 'promoció' o 'estrès'. Totes elles estaven relacionades d'alguna manera amb els problemes en què es troben les dones en l'àmbit laboral. Tal com ha explicat la secretària d'Igualtat del sindicat, Eva Gajardo, la bretxa salarial es manté com un dels principals reptes a resoldre. També ha recordat que les dones ocupen sectors d'activitat que estan pitjor remunerats i que tenen limitacions per ascendir. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/la-ugt-escenifica-a-girona-les-dificultats-de-les-dones-al-mon-laboral-en-una-accio-reivindicativa-per-reclamar-igualtat |
macocu_ca_20230731_2_426209 | Dades de contacte
10/03/2009
MANIFESTACION CONTRA ANTENA MOVILES SAN PIO X-Las antenas no respetan ni a los colegios
Los padres y sus hijos en contra la estación base de telefonía móvil junto al Colegio.Las antenas no respetan ni a los colegios
A Mataró al Camí del Mig, encara no s'han manifestat ni els pares, ni la direcció, ni els ampas , malgrat l'ncedi de fa pocs dies a la Central de Telefònica. Malgrat que la teulada és deficient i que no podrà suportar , per molt de temps, totes les instal·lacions i mecanismes damunt d'aquesta. Malgrat que el col·lectiu en contra la contaminació electromagnética i pro PRINCIPI DE PRECAUCIÓ porti més de dos anys fent manifestacions i concentracions davant l'ajuntament de Mataró, malgrat que s'ha posat en coneixement a la direcció dels coles del Camí del Mig i als ampes ... (Tabalet i CEIP Camí del Mig) DES D'A CÍ volem fer una crida a tots els PARES I MARES preocupats pel benestar i la salut dels seus fills. S'han preguntat que POT desenvolupar la contaminació electromagnètica a dosis prolongades i crònicament? | 0.757798 | curate | {"ca": 0.7882797731568998, "it": 0.00945179584120983, "es": 0.20226843100189035} | |
mc4_ca_20230418_11_199122 | Consum de drogues – Àmbit Prevenció
Àmbit Prevenció > Àrees de treball > Reducció de riscos i danys > Consum de drogues
Intercanvi de xeringues al Baix Llobregat
2018: Aquest Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX) del Baix Llobregat, es va iniciar a finals de l’any 1993 al barri de Sant Cosme (El Prat), posteriorment es va anar ampliant el nombreRead More...
By : admin | Mar 18, 2019
Passejant-nos
El projecte Passejant-nos pretén contribuir a la millora de la protecció dels animals del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAAC) a través de la participació de voluntaris drogodependents, a la vegadaRead More...
By : ambit | Dec 20, 2018
El projecte Esport i inclusió combina i posa en relleu la importància de l’esport en l’abordatge de les drogodependències. L’activitat esportiva, ens permet abordar problemàtiques de salut i exclusió, afavorint el contacteRead More...
By : ambit | Dec 16, 2018
Equip de Salut Comunitària
Consum de drogues, Reducció de riscos i danys, Uncategorized
L’equip de Salut Comunitari té entre els objectius principals reduir l’impacte que provoca el consum al carrer, es tracta d’intervencions educatives on es contacta, s’atén i es vincula a les persones consumidoresRead More...
By : admin | Dec 5, 2018
Volem millorar la integració de les persones que atenem a través del coneixement de la ciutat i la realització d’activitats lúdic-culturals, donant eines perquè els temps d’oci no sigui un temps d’avorrimentRead More...
By : admin | May 15, 2017
Des d’aquest programa, s’ofereix una figura de mediador, que fa d’enllaç entre el carrer i els recursos, des de una postura de proximitat, és un referent que assessora, forma, acompanya als nouRead More...
Aquest projecte, està basat en la formació entre iguals, capacitant a les persones perquè puguin aconsellar o acompanyar a altres en la prevenció de pràctiques de risc relacionades amb el consum deRead More...
By : admin | Jul 8, 2015 | 0.796197 | curate | {"ca": 0.9151577858251423, "en": 0.07656492498706674, "pt": 0.008277289187790998} | http://fambitprevencio.org/arees-de-treball/reduccio-de-riscos-i-danys/consum-de-drogues/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_4701 | Intranet dels Membres La Institució Organització i activitats institucionals Declaracions institucionals Membres Fundacions Delegacions Patrocinadors
Seccions
Secció Històrico-Arqueològica Secció de Ciències Biològiques Secció de Ciències i Tecnologia Secció Filològica Secció de Filosofia i Ciències Socials
Societats filials
Llengua
Obres normatives Recursos en línia Serveis Documents i declaracions Cursos Secció Filològica
Recerca
Programes de recerca Consorcis, centres i laboratoris
Publicacions
Portal de publicacions Hemeroteca Científica Catalana Novetats editorials Publicar a l'IEC Llibreria Google llibres Videoteca
Premis
Cartell de premis i de borses d'estudi Condicions Generals
Arxiu
Inici Contingut i accés Arxiu històric Arxiu de membres Espais Fons personals i d'entitats
La Seu
La Casa de Convalescència Visites guiades Cessió d'espais
Portals de l'IEC
Més portals de l'IEC Transparència Política de privacitat Perfil del contractant Treballar a l'IEC
☰
Agenda
dimarts
7
abril
16.30 hores
Diàleg Dia: «Telecomunicacions, territori i urbanisme»
dimarts
7
abril
9.30 hores
Sessions científiques del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC) del 2015: «Nutrició, alimentació i síndrome metabòlica»
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. [email protected] - Informació legal
Amb el suport de
i la col·laboració de
i de
Aguas Font Vella y Lanjaron - Agustí Montal Galobart - Balfegó&Balfego, SL - Borges - Caixa Catalunya - Caixa Girona - Carles Simó Tomàs - Catalunya Ràdio, S.R.G., S.A. - Consorci Zona Franca - Corporació Catalana de Ràdio i Televisió - Danone - Diputació de Girona - Diputació de Tarragona - Dirección General de Cooperación y Comunicación Cultural - Elsa Peretti Fundation - Esteve - Família Aramon - Fèlix Escalas Chamením - Fèlix Millet i Maristany - Francesc A. Ripoll - Franzisca Knapp (Francesca Reus i Boix) - Friselva - Fundació Banc Sabadell - Fundació Caixa Sabadell - Fundació Catalunya La Pedrera - Fundació Lluís Carulla - Fundació privada CELLEX - Fundació privada Mir-Puig - Fundació SIS (Novartis) - Fundación Ramón Areces - Institució de les Lletres Catalanes - Institut Ramon Llull - Jaume Carner i Suñol - Joan Bufarull i Batalla - Joan Cendrós i Carbonell - Joana Jornet Garcia - Jordi Ferrero Fusté - Juan Mata - Laudis Consultor - Lavinia - Lluís Bonet i Garí - Lluís Duran Ventosa - Lluís Figueras-Dotti Valls - Lluís Massot i Balaguer - Maria Guarro - Maria Teresa Asenjo Bernis - Maria Teresa Ferrer Mallol - Mario Salvia Serret - Mercè Rodoreda i Gurguí - Narcís de Carerras - Núria Carrera Patxot - Nutrició i Santé Iberica - Patronat Català Pro Europa - Pere Manen - Rafel Patxot i Jubert - Raimon Noguera i Guzmán - Rosa Maria Salas Puig - Salvador Millet i Bel - Televisió de Catalunya - Trinitat Capmany Franques - Víctor Igual - | 0.721797 | curate | {"ca": 0.9417102966841187, "es": 0.0356020942408377, "pt": 0.005584642233856894, "fr": 0.0062827225130890054, "it": 0.002443280977312391, "ru": 0.004886561954624782, "en": 0.0034904013961605585} | https://www.iec.cat/activitats/agenda_calendari.asp?dia=7/4/2015 |
macocu_ca_20230731_6_123478 | Hexàgon litoral amb fanals divergents
Títol: Hexàgon litoral amb fanals divergents Autor: Carol Puig Categoria: 1r Cicle ESO (accèssit) Any: 2007 Centre: Institució Montserrat SCCL
Llicència: | 0.611051 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_305247 | El president de CDEDELCO participa en les trobades empresarials de COEVAL – TV Digital Ontinyent
Home>Economia>Empreses i comerços>El president de CDEDELCO participa en les trobades empresarials de COEVAL
El president de CDEDELCO participa en les trobades empresarials de COEVAL
TV Digital Ontinyent 22/05/2019 Empreses i comerços Comentaris tancats a El president de CDEDELCO participa en les trobades empresarials de COEVAL
El President de CEDELCO (Circule Empresarial d’Elx i Comarca) i del Consell Social de la UMH(Universitat Miguel Hernández) i Vicepresident del Grup Soledad, Joaquín Pérez, ha participat en la 4a Edició de les Trobades Empresarials COEVAL que al llarg de 2019 està acostant a la comarca de la Vall d ́Albaida a personalitats destacades del món empresarial, econòmic, acadèmic.
Joaquín Pérez va intervindre davant empresaris destacats de la Vall d ́Albaida fent un repàs a la seua trajectòria empresarial i el model d’èxit del Grup Soledad aconseguit des de la professionalització i els valors dels equips humans que són una de les claus perquè l’any 2017 Grup Soledad ,la seu central del qual està a Elx, facturara 327.000.000 €, donant ocupació actualment a més de 1.000 persones altament qualificades.
Joaquín Pérez va exposar que Grup Soledad és una empresa familiar amb esperit emprenedor que tanca el cercle del pneumàtic entorn dels seus usuaris, clients, socis i proveïdors i el fa apostant contínuament per la qualitat. Totes les empreses pertanyents al grup conformen una xarxa en la qual s’enllaça investigació i innovació, producció de qualitat, distribució acurada, venda i reutilització responsable del pneumàtic. Grup Soledad s’ha consolidat com una de les distribuïdores més importants del mercat i s’ha expandit internacionalment a França i Portugal.
A més Joaquín Pérez lidera i presideix el Circule Empresarial d’Elx i Comarca (CEDELCO), model d’Associació Empresarial territorial similar al de COEVAL, és a dir intersectorial i comarcal, que com COEVAL forma part de la
Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana(CEV) i que s’ha integrat en la recentment creada Comissió d’Assumptes Comarcals i Àrees Empresarials presidida per Javier Cabedo, President de COEVAL. Joaquín Pérez presideix també el Consell Social de la Universitat Miguel Hernández(UMH). Aquests càrrecs són coherents amb valors de la seua empresa com la implicació territorial i social per a retornar al territori on està situada la seua empresa i als seus ciutadans el rebut d’ells.
Anterior Torró: “L’oficina comarcal de la Diputació a Ontinyent s’brirà enguany”
Següent 4 pòdiums per la PYE DulceBebé
L’Ajuntament d’Ontinyent obri des del proper dilluns 1 de juny la convocatòria d’un programa d’ajudes …
Compromís destaca que Conselleria d’Educació pagarà la reforma del Conservatori d’Ontinyent amb 5 milions -… https://t.co/WvLoWHQhv322 hores ago | 0.875893 | curate | {"ca": 1.0} | https://tvdigitalontinyent.com/economia/empreses-i-comercos/el-president-de-cdedelco-participa-en-les-trobades-empresarials-de-coeval/ |
cawac_ca_20200528_0_156739 | Amics i amigues de col·lectius, plataformes i entitats en defensa del territori del País Valencià: aquest és el comunicat/crida que "Compromís pel Territori", en línia amb els acords assemblearis al llarg dels darrers mesos, fa públic, instant als partits polítics a arribar a acords coherents amb el que exigeix la ciutadania.
"COMPROMÍS PEL TERRITORI" ALS PARTITS POLÍTICS I A LA CIUTADANIA
1-"Compromís pel Territori" a nivell de País, i moltes plataformes i col·lectius a nivell comarcal i local, estan exigint un canvi radical en l’actual política urbanística i d’infrastructures, que ature la destrucció del territori i l’erosió democràtica que estem patint. Punt d’aturada que servesca com a temps per a pensar el País que volem. Temps per a elaborar, prèvia declaració d’una MORATÒRIA URBANÍSTICA, una nova legislació i un nou model territorial i econòmic, així com per a garantir la participació ciutadana en aquest i en futurs processos. 2-Diversos partits polítics valencians s’han declarat formalment contraris a la política territorial i urbanística de l’actual Govern de la Generalitat, i és per això que aquestos partits (PSPV, EUPV, Bloc, ERPV, Els Verds, Els Verds-Esquerra Ecologista) es comprometeren amb el Manifest de "Compromís pel Territori" en reunió celebrada amb ells el 5 d’abril passat per acord assembleari, i recolzaren amb la seua presència la massiva manifestació que, organitzada per "Compromís pel Territori", i convocada per més de cent plataformes i entitats de tot el País Valencià, aplegà desenes de milers de ciutadans el passat 3 de juny, en protesta d’eixa política del Govern valencià.
3-Els partits polítics tenen les seues pròpies dinàmiques, en les quals entren acords, processos electorals, mocions de censura…és a dir, qüestions totes elles que darrerament estan eixint als mitjans de comunicació, protagonitzades pels partits que precisament han recolzat les propostes de "Compromís pel Territori", i de plataformes, col·lectius i entitats ciutadanes de municipis i comarques de tot el País Valencià, adreçades a aturar la dinàmica actual especulativo-urbanística.
4-En conseqüència:
a) cal que els partits polítics assumesquen aquesta exigència de la ciutadania com a guia fonamental en totes eixes dinàmiques pròpies, més encara quan l’urbanisme ha esdevingut el punt clau de la política al País Valencià, amb la MORATÒRIA URBANÍSTICA com a una expressió bàsica del necessari canvi polític.
b) cal que eixes dinàmiques dels partits confluesquen en el compromís d’assumir la MORATÒRIA (i les altres condicions a ella adherides : nova legislació, nou model territorial i econòmic, participació ciudadana) d’una manera consensuada entre ells i amb la ciutadania que la reclama, i que eixa assumpció es faça de tal manera que garantesca la presència d’aquestes exigències ciutadanes en els òrgans de poder decisoris. És a dir, a nivell municipal en primer lloc (no aprovant projectes que no compten amb acord social o que tinguen un negatiu impacte ambiental i cultural). Però especialment a la Generalitat Valenciana, avui en dia lliurada a la dinàmica especulativa sobre el territori. Entenem, per les informacions aparegudes als mitjans de comunicació, que no hauria de ser impossible una unificació de criteris sobre els continguts de la MORATÒRIA entre els partits que s’han declarat oposats a l’actual política territorial i que han recolzat formalment les propostes de "Compromís pel Territori".
c) en aquestos moments, els esmentats partits haurien d’encaminar els seus esforços a reforçar l’enteniment i concretar-lo en acords que porten aquestes exigències ciutadanes als òrgans de poder, i més concretament a la Generalitat Valenciana. En aquest sentit, els partits, en tant que estan formats per ciutadans, han d’estar en disposició d’assumir l’exigència ciutadana i avantposar-la al legítim desig de garantir la seua presència en els òrgans decisoris. Volem recordar als partits polítics que els moviments ciutadans ja fa temps que, deixant de banda disputes internes improductives, s’esforcen en portar dinàmiques de confluència en molt diversos camps (no sols en el territorial, sinò també en altres, com ara cultural, lingüístic, igualdat de drets, etc). En els moments actuals, és per tant vital un esforç real, il·lusionant i encoratjador per als ciutadans, per part dels partits, encaminat a treballar per salvar unes distàncies que, si continuen, inevitablement afavoriran la continuïtat dels actuals detentadors del poder a la Generalitat. Una continuïtat a la qual no ens podem resignar, ja que seria destructiva, potser definitivament, per al nostre País, el territori i la democràcia.
5-"Compromís pel Territori", seguint els acords assemblearis, continuarà treballant per aconseguir que els partits polítics assumesquen les propostes ciutadanes, al temps que continua convocant a la mobilització ciutadana en defensa del territori i dels seus recursos, com a garantia dels necessaris canvis socials i polítics per la racionalitat i contra l’especulació.
Amics i amigues de col·lectius, plataformes i entitats en defensa del territori del País Valencià: aquest és el comunicat/crida que "Compromís pel Territori", en línia amb els acords assemblearis al llarg dels darrers mesos, fa públic, instant als partits polítics a arribar a acords coherents amb el que exigeix la ciutadania.
"COMPROMÍS PEL TERRITORI" ALS PARTITS POLÍTICS I A LA CIUTADANIA
1-"Compromís pel Territori" a nivell de País, i moltes plataformes i col·lectius a nivell comarcal i local, estan exigint un canvi radical en l’actual política urbanística i d’infrastructures, que ature la destrucció del territori i l’erosió democràtica que estem patint. Punt d’aturada que servesca com a temps per a pensar el País que volem. Temps per a elaborar, prèvia declaració d’una MORATÒRIA URBANÍSTICA, una nova legislació i un nou model territorial i econòmic, així com per a garantir la participació ciutadana en aquest i en futurs processos. 2-Diversos partits polítics valencians s’han declarat formalment contraris a la política territorial i urbanística de l’actual Govern de la Generalitat, i és per això que aquestos partits (PSPV, EUPV, Bloc, ERPV, Els Verds, Els Verds-Esquerra Ecologista) es comprometeren amb el Manifest de "Compromís pel Territori" en reunió celebrada amb ells el 5 d’abril passat per acord assembleari, i recolzaren amb la seua presència la massiva manifestació que, organitzada per "Compromís pel Territori", i convocada per més de cent plataformes i entitats de tot el País Valencià, aplegà desenes de milers de ciutadans el passat 3 de juny, en protesta d’eixa política del Govern valencià.
3-Els partits polítics tenen les seues pròpies dinàmiques, en les quals entren acords, processos electorals, mocions de censura…és a dir, qüestions totes elles que darrerament estan eixint als mitjans de comunicació, protagonitzades pels partits que precisament han recolzat les propostes de "Compromís pel Territori", i de plataformes, col·lectius i entitats ciutadanes de municipis i comarques de tot el País Valencià, adreçades a aturar la dinàmica actual especulativo-urbanística.
4-En conseqüència:
a) cal que els partits polítics assumesquen aquesta exigència de la ciutadania com a guia fonamental en totes eixes dinàmiques pròpies, més encara quan l’urbanisme ha esdevingut el punt clau de la política al País Valencià, amb la MORATÒRIA URBANÍSTICA com a una expressió bàsica del necessari canvi polític.
b) cal que eixes dinàmiques dels partits confluesquen en el compromís d’assumir la MORATÒRIA (i les altres condicions a ella adherides : nova legislació, nou model territorial i econòmic, participació ciudadana) d’una manera consensuada entre ells i amb la ciutadania que la reclama, i que eixa assumpció es faça de tal manera que garantesca la presència d’aquestes exigències ciutadanes en els òrgans de poder decisoris. És a dir, a nivell municipal en primer lloc (no aprovant projectes que no compten amb acord social o que tinguen un negatiu impacte ambiental i cultural). Però especialment a la Generalitat Valenciana, avui en dia lliurada a la dinàmica especulativa sobre el territori. Entenem, per les informacions aparegudes als mitjans de comunicació, que no hauria de ser impossible una unificació de criteris sobre els continguts de la MORATÒRIA entre els partits que s’han declarat oposats a l’actual política territorial i que han recolzat formalment les propostes de "Compromís pel Territori".
c) en aquestos moments, els esmentats partits haurien d’encaminar els seus esforços a reforçar l’enteniment i concretar-lo en acords que porten aquestes exigències ciutadanes als òrgans de poder, i més concretament a la Generalitat Valenciana. En aquest sentit, els partits, en tant que estan formats per ciutadans, han d’estar en disposició d’assumir l’exigència ciutadana i avantposar-la al legítim desig de garantir la seua presència en els òrgans decisoris. Volem recordar als partits polítics que els moviments ciutadans ja fa temps que, deixant de banda disputes internes improductives, s’esforcen en portar dinàmiques de confluència en molt diversos camps (no sols en el territorial, sinò també en altres, com ara cultural, lingüístic, igualdat de drets, etc). En els moments actuals, és per tant vital un esforç real, il·lusionant i encoratjador per als ciutadans, per part dels partits, encaminat a treballar per salvar unes distàncies que, si continuen, inevitablement afavoriran la continuïtat dels actuals detentadors del poder a la Generalitat. Una continuïtat a la qual no ens podem resignar, ja que seria destructiva, potser definitivament, per al nostre País, el territori i la democràcia.
5-"Compromís pel Territori", seguint els acords assemblearis, continuarà treballant per aconseguir que els partits polítics assumesquen les propostes ciutadanes, al temps que continua convocant a la mobilització ciutadana en defensa del territori i dels seus recursos, com a garantia dels necessaris canvis socials i polítics per la racionalitat i contra l’especulació. | 0 | curate | {"ca": 0.9872153415900919, "en": 0.01278465840990811} | http://valldignadigital.blog.cat/2006/09/25/arco_iris_tv/ |
macocu_ca_20230731_2_455480 | Xerrada on-line oberta i gratuita. Introducció a l’ús dels olis essencials, com et poden ajudar tant a nivell físic com emocional. Com fer el teu botiquí natural, i eliminar els | 0.613072 | curate | {"it": 0.19428571428571428, "ca": 0.8057142857142857} | |
cawac_ca_20200528_8_146035 | “Una marca viticultora internacional i de qualitat. Una història de més de 500 anys: una finca amb una tradició vitivinícola en mans de la mateixa família des de 1497. Un home, Josep Maria Raventós i Blanc, que cregué en aquest terrer i l’any 1986 creà un vi per estar entre els grans escumosos del món. un present i un futur: entendre aquest tros de terra i deixar que s’expressi de la millor manera en els nostres vins.” (Manuel i Pepe Raventós)
La finca Raventós i Blanc, noranta hectàries de boscos i vinyes a Sant Sadurní d'Anoia, pertany des del 1497 a la família Raventós, i s'ha transmès indivisible de generació en generació fins als nostres dies. L'any 1872 Josep Raventós Fatjó elabora el primer cava amb raïm d’aquesta finca. Des d'aleshores, totes les generacions s'han dedicat al cultiu de la vinya i a l'elaboració de grans escumosos. Per donar sentit a aquesta finca, a aquest terrer irrepetible, es pensa en un projecte nou, únic: Raventós i Blanc. Quan el 1984 Josep Maria Raventós i Blanc, juntament amb el seu fill Manuel Raventós, decideixen fundar aquest celler al centre d'aquesta històrica finca, el somni de crear una marca de referència al món esdevé dia a dia una obsessió. És sens dubte el fruit d'una gran passió.
Els enòlegs de Raventós i Blanc:
Manuel Raventós Negra és el president i enòleg de Raventós i Blanc. Manuel Raventós és el major dels 11 fills de Josep Maria Raventós i Blanc i Isabel Negra i Valls. Es va criar i va créixer a la casa pairal de Can Codorniu, a Sant Sadurní d'Anoia. És Enginyer Agrònom en l’especialitat d'Industrias Agrarias per la Universidad Politécnica de Madrid i diplomat en Enologia, pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas. El 1986, funda juntament amb el seu pare Josep Maria, les caves Raventós i Blanc. Als pocs dies de fundar l’empresa, el seu pare mor i es queda sol al capdavant de la bodega. Els inicis venen acompanyats d’una gran tristesa, però al mateix temps estan plens d’il·lusió i entusiasme. Amb el recolzament de la seva mare, germans, oncles i amics de tota Espanya, aconsegueixen llençar al mercat el primer cupatge del seu creador: el cava Josep Maria Raventós i Blanc. Manuel Raventós crea el primer cava de finca: Raventós i Blanc. Avui segueix al capdavant d’aquesta bodega, fidel a les seves idees, viatjant per tota Espanya, pel món, oferint tastos, i prenent mesura de cada nova anyada amb la mateixa il·lusió del seu primer cupatge
Pepe Raventós és director, enòleg i viticultor de Raventós i Blanc. Dinàmic, actiu, apassionat del món del vi i la viticultura. Pepe Raventós va incorporar-se l’any 2001 a Raventós i Blanc. Vinculat desde petit al món del cava, Pepe passava estius veremant a Sant Sadurní, ja de més jove compartí hores de treball al camp a Saint Emilion, aprenent a elaborar negres. Enòleg per la Universidad Complutense de Madrid, adquireix la seva experiència en l’elaboració de vins de terroir treballant amb Didier Dagenau a Poully Fume, Olivier Lamy a Saint Aubin, Herald Hexamer a el Nahe; i Phillippe Blanc a Alsàcia. Inquiet, persegueix l’excel·lència en tots els detalls de la seva bodega. El seu objetiu, cumplir el somni del seu avi: convertir Raventós i Blanc en una marca viticultora de prestigi internacional. | 0.815363 | curate | {"es": 0.07398197078023003, "ca": 0.92601802921977} | http://www.ordalvi.cat/raventos-i-blanc-ca |
mc4_ca_20230418_1_524612 | EXCLUSIVA | El Núvol anuncia com serà la temporada 2019 sense inspirar-se en Revista Mirall
A punt de començar l’any 2019, Revista Mirall ha tingut accés en exclusiva als documents amb els quals el digital cultural Núvol està preparant la temporada vinent. Per sorpresa de la redacció, aquesta vegada la revista editada per Bernat Puigtobella no sondeja fer articles amb títols, temàtica ni autors que tinguin relació amb Mirall.
En declaracions a la CNN, el fundador i director de Mirall, Joan Solé, s’ha mostrat consternat pels fets: “Estem dolguts, són anys marcant la seva agenda i ara veiem que la nostra tasca tan curosament cuidada no tindrà el seu eco”. La redacció i els col·laboradors, en solidaritat amb el seu cap, han decidit no respondre als correus que han rebut de Núvol assegurant que al seu Mac ja tenen l’iCloud i, si fa no fa, poden penjar els articles allà mateix sense seguir cobrant.
Aquesta exclusiva l’hem pogut fer gràcies a les poques notícies que hi ha avui, dia de Sants Innocents. Així com a la falta de seguretat dels servidors de Núvol. En concret, la seva contrasenya a Twitter és: Mirall123456.
AnteriorEl culpable de les misèries del sistema NO ets tu
SegüentTroben una partida de crema catalana a la seu del PP valencià | 0.854972 | curate | {"ca": 1.0} | http://revistamirall.com/2018/12/28/exclusiva-el-nuvol-anuncia-com-sera-la-temporada-2019-sense-inspirar-se-amb-revista-mirall/ |
macocu_ca_20230731_6_41968 | Adéu al mestre de l'autoritarisme d'esquerres
Amb la mort d'Hugo Chávez, l'esquerra mundial perd un referent. Un mestre, m'atreviria a dir, d'aquells que branden els drets socials en la seva màxima esplendor però que per aplicar-los son capaços de no respectar-los.
Chávez va ser president a les urnes, cert. Però abans va provar-ho a la força. Al front dels militars, en un cop d'estat fallit. Potser aquesta perseverança, en no parar fins aconseguir arribar al poder per canviar les coses, per fer-les com ell les creia justes, és un dels pocs valors que es poden aplaudir del "comandante". L'esquerra, o l'extrema esquerra, ho té això. Que són capaços de canviar el pensament a les persones, convertint a un totalitari en un líder popular.
No ho ha fet del tot malament. Només faltaria. Al contrari, com deia abans, ha creat escola. Des del discurs de la demagògia, el que avui utilitzen tants alumnes de Chávez al nostre país, va millorar l'estat del benestar de mols veneçolans. També ho han fet, durant uns anys, alguns dirigents polítics a casa nostra. Ara caldrà veure com ha quedat el país.
Sorprèn com, avui, joves polítics i no tant joves, veneren i ploren la mort de Chávez. Com els que en el seu dia van fer-ho amb la de Franco. Coses de dictadors. | 0.772309 | curate | {"ca": 0.930064308681672, "en": 0.03376205787781351, "pt": 0.03617363344051446} | |
mc4_ca_20230418_5_646262 | Conjunt Flamenco
Concert simultani
Concerts MNAC
Juliol 2012: 3
Dimarts, 3 de juliol. Gran Conjunt de Música Tradicional. “Danses imaginaries i abstraccions líriques”Director: Conrad SetóSala La Bàscula. Sabadell21 horesEntrada gratuïta
Divendres, 6 de juliolConcert simultani ESMUC-Centre Sao Paulo, de BrasilBarcelona Festival of SongConcert en col·laboració amb l'Anella CulturalAula d'orquestra de l'ESMUC20 horesEntrada gratuïtaMés informació
Dijous, 12 de juliolMNAC. Capvespres musicals en espais singulars del museuProfessorat i graduats de l’ESMUC“Música íntima a l’Europa del Barroc”Montserrat Gascón (flauta travessera barroca) i Mònica Pustilnik (arxillaüt).Museu Nacional d’Art de CatalunyaPati d'Art Modern del MNAC19.30 hores.Entrada gratuïta prèvia reserva: Tel. 936220375 – [email protected]
Dijous, 12 de juliolGran Conjunt de FlamencoEstudiants de Flamenco del departament de Música TradicionalDirigit per ChicueloNou espai: L'Auditori. Sala 3 Tete Montoliu19 hores.Entrada gratuïta.
Divendres, 13 de juliol
Combo d’estudiants de Jazz 3r Festival de Jam Sessions de Sant Vicenç dels HortsPlaça de Sant Jordi. Sant Vicenç dels Horts22 hores.GratuïtIntèrprets: Pol Omedes, trompeta; Lluc Casares, saxo tenor; Albert Costa, trombó; Xavi Torres, piano; Pau Lligades, contrabaix; Joan Casares, bateria.
Dissabte, 14 de juliolFestival Jove “Música als Jardins”Graduats de l’ESMUCQuartet Sax-sonsTere Gómez, saxòfon soprano; Gemma Torralbo, saxòfon alt; Hector Canós, saxòfon tenor; Bru Maymó, saxòfon baríton.Obres de : Eugène Bozza, Jean Françaix, Astor Piazzolla, George Gershwin i Jean Baptiste SingeléeLloc: Jardins Vil·la Museu Pau Casals. El VendrellHorari: 19:30 a 20:15Gratuït
Dijous, 19 de juliolMNAC. Capvespres musicals en espais singulars del museuProfessorat i graduats de l’ESMUC“Sones de Palacio y Danças de Rasgueado”Xavier Díaz (guitarra de cinc ordres de Julio Castaños).Museu Nacional d’Art de CatalunyaSala 26 de la Col·lecció d’Art Gòtic19.30 hores.Entrada gratuïta prèvia reserva: Tel. 936220375 – [email protected]
Dissabte 21 de juliolFestival Jove “Música als Jardins”Graduats de l’ESMUCVanguard duoAlejandro Castillo, clarinet; Josep Vila, acordió.Obres de Piazzola, Albéniz, Galliano i Tapio Nevanlinna, entre d’altres.Lloc: Jardins Vil·la Museu Pau Casals. El VendrellHorari: 19:30 a 20:15
Dijous, 26 de juliolMNAC. Capvespres musicals en espais singulars del museuProfessorat i graduats de l’ESMUC“Nostàlgia. Die Sehnsucht in Frühromantischen Liedern”.Pablo Acosta Martínez, baríton. Roger Illa, pianoforte.Museu Nacional d’Art de CatalunyaPati d’Art Modern19.30 hores.Entrada gratuïta prèvia reserva: Tel. 936220375 – [email protected]
Dissabte 28 de juliolFestival Jove “Música als Jardins”Graduats de l’ESMUCLogan BrassCarlos Martí, trompeta; Jordi Gil, trompeta; Juanmi Marzá, trompa; Senent Domingo, trombó; Carles Lorente, Tuba.Obres de J. Williams, E. Crespo, I. Albéniz, J. Turina i J. SerraLloc: Jardins Vil·la Museu Pau Casals. El VendrellHorari: 19:30 a 20:15
> Conjunt Flamenco
Gran Conjunt de Flamenco
12 jul 21:00
Data actualització: 04/07/2012 | 0.648767 | curate | {"pt": 0.037618580307491004, "es": 0.07262021589793916, "en": 0.008177952240758913, "ca": 0.8573765129211646, "de": 0.024206738632646385} | http://www.esmuc.cat/Actualitat/Calendari-d-activitats/Conjunt-Flamenco/(day)/31/(month)/7/(year)/2012/offset/2 |
macocu_ca_20230731_1_605122 | Si algun català de bona fe necessita una prova del rebuig visceral espanyol vers Catalunya en té una de bona en la seva negativa del seu govern a anul·lar el judici al president Lluís Companys, l'únic president democràtic d'Europa assassinat. L'any vinent farà 70 anys d'aquell crim i Espanya -a diferència de França i d'Alemanya- continua inamovible en aquesta qüestió. Ni tan sols el fet que l'ordre d'execució la donés un assassí sanguinari i repulsiu anomenat Francisco Franco els fa canviar de parer. Ni el PSOE ni el PP no n'han volgut saber mai res. Per això ara s'ha fet pública la pantomima dirigida per Rodríguez Zapatero en virtut de la qual es "repara" -com si fos un endoll- la figura de Companys, però no s'anul·la el consell de guerra que va dictar-ne l'afusellament. Segons la vicepresidenta primera espanyola, Maria Teresa Fernández de la Vega, el compromís del seu govern "s'esgota" aquí. Tota una lliçó de cultura democràtica.
És molt interessant que el món vegi a quin extrem arriba un Estat governat pel Partit Socialista, el partit polític més cínic de la Unió Europea. Un partit que utilitza el poder per il·legalitzar formacions polítiques i per tancar mitjans de comunicació desafectes amb la unitat d'Espanya, que ha arribat als tribunals per corrupció política, que ha creat una banda terrorista anomenada GAL amb una llarga llista de segrestos i tortures i amb 32 assassinats a l'esquena, que ha rebut la reprovació del Consell d'Europa i d'Amnistia Internacional per raons de tortura policial i que fa negoci amb la venda d'armes mentre ens parla de pau. Aquesta formació, que també governa Catalunya i que dóna lliçons de democràcia a l'Argentina i a Xile alhora que s'esgarrifa hipòcritament davant les barbaritats d'Abu Graib i Guantánamo, és la mateixa que es nega a anul·lar la sentència franquista que va condemnar a mort un president de Catalunya. Per sort, la Comissió de la Dignitat ja ha dit que "mai no acceptarà que un mer reconeixement o que una reparació, passat tant de temps, siguin un acte de justícia. [...] El fet que un govern democràtic reconegui que no pot realitzar un acte d'anul·lació de penes aplicades per una dictadura en contra dels més elementals principis de justícia [...] demostra fins a quin punt l'Estat espanyol és incapaç de superar la permanència d'aspectes preocupants del franquisme".
El més greu, però, és que la reparació electrodomèstica anunciada per De la Vega no és res més que la compensació de Zapatero a Joan Saura per haver-lo deixat en ridícul amb el famós i incomplert termini del nostre finançament pactat en un hotel de Vilanova i la Geltrú l'agost de 2008. És a dir, que en realitat no és Lluís Companys sinó Joan Saura el reparat. Aquesta és la gent que avui remena les cireres als governs de Catalunya i d'Espanya, gent que mercadeja amb el nom del president Companys en benefici dels seus interessos de partit. | 0.895388 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_387499 | Estic construin una nova web de Terra LLiure ara nomes funciona l'index en podeu donar la vostra opinió ! !! Nomes funciona l'Index les seccions encara no estan fets ! !! Web: http://www.racocatala.cat/esteladaanimada/indexbo.htm
avisa'ns quan la tinguis llesta! salut | 0.390774 | curate | {"ca": 0.7442748091603053, "en": 0.015267175572519083, "es": 0.22137404580152673, "eo": 0.019083969465648856} | |
macocu_ca_20230731_1_516456 | L'aneguet ens visita a l'escola
A l'escola Bressol del Delta estem duent a terme la setmana dels animals i un de tots va ser l'ànec. Vam jugar amb ell, vam veure com és, el vam posar dintre l'aigua, li vam pintar la poteta per veure la seva emprempta, etc. Ens ho vam passar la mar | 0.695556 | curate | {"ca": 0.9136690647482014, "pt": 0.08633093525179857} | |
mc4_ca_20230418_9_383505 | Asahikawa Toyo Hotel Asahikawa Japó - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Asahikawa Toyo Hotel7-32-12, 7-jodori, Asahikawa Centre, Asahikawa, Japó, 070-0037 - Veure al mapaBé6,9Basada en95comentarisAsahikawa Toyo HotelVeure més fotosVista interiorVeure més fotosVeure totes les 43 fotosPuntuació de la ubicació 6,7Veure al mapa6,7UbicacióParticularitats que li encantaranservei de neteja diariascensorcafeteriaRestaurantshabitacions per a no fumadorsMassatge
Comparar amb allotjaments semblantsSelecció actualAsahikawa Toyo HotelNatural Hot Spring Premier Hotel-CABIN-AsahikawaDormy Inn Asahikawa Natural Hot SpringCourt Hotel AsahikawaValoració dels clientsBé 6,9 (95 comentaris)Notable 7,7 (234 comentaris)Excel·lent 8,2 (229 comentaris)Excel·lent 8,3 (165 comentaris)BarriAsahikawa CentreAsahikawa CentreAsahikawa CentreAsahikawa CentreWi-Fi Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTADesdejuni Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòsSeleccionar datesVeure aquest allotjamentVeure aquest allotjamentVeure aquest allotjament
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop13 kmAeroport d'Asahikawa (AKJ)108 kmAeroport de Sapporo Okadama (OKD)estacions de tren i autobús1,1 kmAsahikawa Train Station12 kmNishi Seiwa Train Stationhospitals i clíniques1,5 kmHarada Hospitalfarmàcies900 mHijirien Pharmacybotiga de conveniènciaal lloccaixer automàtic100 mATM
Sobre l'allotjamentDescripcióBen posicionat a Asahikawa Centre, Asahikawa Toyo Hotel és un lloc ideal d'inici d'excursions a Asahikawa. A només 0.0 Km del centre de la ciutat, la localització estratègica de l'hotel garanteix que els seus clients puguin accedir fàcil i ràpidament als punts d'interès locals. Un refugi de descans i relax, l'hotel us oferirà una renovació total a només pases de les nombroses atraccions de la ciutat com ara Zenko-ji Temple, Shinkyu-ji Temple, Asahikawa Tokiwa Rotary. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Asahikawa. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix botiga de conveniència, servei de neteja diari, bugaderia, recepció 24 hores, Zones públiques amb Wi-Fi. Els clients poden triar d'entre 128 habitacions, i totes desprenen una atmòsfera de pau i harmonia total. Massatge de l'hotel, són llocs ideals per a relaxar-se després d'un llarg dia. Asahikawa Toyo Hotel és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Asahikawa.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxes (s'aplicaran càrrecs)servei de llançadoratransport hotel/aeroportCoses a fer, maneres de relaxar-seMassatge Àpats, begudes i refrigeribotiga de conveniènciamàquina venedora cafeteriaRestaurants Serveis i comoditatsBotiguescaixa fortaservei de neteja diaribugaderiaservei de bugaderiazona de fumadorsAccésascensorrecepció [24 hores] instal.lacions per a minusvàl.lidss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaccés a internetbanyeraneveraaire condicionatconnexió a internet (cortesia)plat de dutxaaparell de televisiódespertadortelevisió de pantalla planaassecador de cabellempolles d'aigua de cortesia Idiomes ParlatsAnglèsJaponès Mostra MenysPolítiquesNens i llits supletorisNens de 1 a 4 any(s) [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents. Nota, si necessiteu un bressol hi pot haver càrregs extra.Nens de 5 a 6 any [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents.Edat mínima dels ocupants: 1 any(s)Els hostes de 7 anys i més es consideraran adults.Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésInformació útilEntrada/SortidaHorari d'entrada des de: 03:00 PMHorari d'entrada fins a: 11:00PMHorari de sortida des de: 05:00AMHorari de sortida fins a: 11:00 AMRecepció oberta fins a les : 12:00 AMDesplaçamentDistància des del centre de la ciutat: 0.0 KmDurada del trajecte fins a l'aeroport (minuts): 30AltresCost de l'esmorzar (a menys que estigui inclòs al preu de l'habitació): 1500 JPYTarifa d'ús d'internet/WiFi diària: 0 JPYL'allotjamentPlantes / Habitacions de no fumadors: YesNombre de plantes: 8Nombre de restaurants: 1Nombre d'habitacions: 128Voltatge de l'habitació: 100Any de construcció de l'hotel: 1973AparcamentTarifa d'aparcament diària: 800 AEDMostrar més
Rieman, Singapur
Just stayed for one day. It is clean and nice, very worth the price I paid. Only a little bit far from the station, it is not easy to walk with big luggage in snowing days. Comentat el 15 de desembre 2015
Room is comfortable and shower room is decent for Japanese hotel standard.. There is no restaurant or shop serving breakfast around here. Parking will be at Times operated car park and cost is 800 Yen. Comentat el 14 d'octubre 2015 | 0.881992 | curate | {"ca": 0.9223477208551836, "de": 0.003227107704719645, "en": 0.07442517144009682} | https://www.agoda.com/ca-es/asahikawa-toyo-hotel/hotel/asahikawa-jp.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_128637 | El mot multimèdia aplega aspectes com continguts digitals, interactivitat, xarxes socials, aplicacions, videojocs, etc., però també implica nous models de negoci, de distribució, emprenedoria… Per abordar què vol dir i implica el concepte, aquest dijous, a les 18 h, la Universitat de Vic organitza la taula rodona Generació multimèdia.
El col·loqui compta amb la participació de Marc Mateu, director de l’àrea dels serveis interactius de Televisió de Catalunya; Toni Matas, director creatiu i comercial de l’editorial BCNmultimedia, i Gina Tost, directora de continguts i copresentadora de l’espai Generació digital de Catalunya Ràdio i el canal 33.
La taula s’emmarca en el fet que la UVic ofereix per primer cop el Grau en Multimèdia, que té per objectiu formar tècnics especialistes en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, però també en la creació i comunicació de continguts digitals de la gestió empresarial.
TAMBÉ T'INTERESSA...
Vicent Sanchis: “Avui els propietaris dels principals diaris digitals del país són periodistes, no havia passat mai”
La CCMA controlarà les expressions dels periodistes a les xarxes
Adolescents.cat creix i es transforma en la marca per a joves Crisàlide
El congrés Animar_BCN reclama harmonitzar el finançament de l’animació europea
Entreacte, L’Ebre, Segre i Núvol, millors publicacions de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català
EL MÉS LLEGIT
Vicent Sanchis: “Avui els propietaris dels principals diaris digitals del país són periodistes, no havia passat mai”
El nou contracte programa de betevé se sotmet a informació pública
Vicent Marco: “Qui assumeixi la direcció general d’À Punt tindrà poc marge de maniobra”
Francesc-Marc Álvaro rep el Premi Carles Cardó
Ferran Rodés, Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte 2022
EL MÉS LLEGIT
Vicent Sanchis: “Avui els propietaris dels principals diaris digitals del país són periodistes, no havia passat mai”
El nou contracte programa de betevé se sotmet a informació pública
Vicent Marco: “Qui assumeixi la direcció general d’À Punt tindrà poc marge de maniobra”
Francesc-Marc Álvaro rep el Premi Carles Cardó
Ferran Rodés, Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte 2022
TAMBÉ T'INTERESSA...
Vicent Sanchis: “Avui els propietaris dels principals diaris digitals del país són periodistes, no havia passat mai”
La CCMA controlarà les expressions dels periodistes a les xarxes
Adolescents.cat creix i es transforma en la marca per a joves Crisàlide
El congrés Animar_BCN reclama harmonitzar el finançament de l’animació europea
Entreacte, L’Ebre, Segre i Núvol, millors publicacions de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català | 0 | curate | {"ca": 0.9748953974895398, "en": 0.015214910612400151, "de": 0.0098896918980601} | https://comunicacio21.cat/noticies/la-uvic-organitza-una-taula-rodona-sobre-el-concepte-multimedia/ |
naciodigital_ca_20220331_0_731454 | Aquest dissabte 28 de novembre s'engega un nou curs de sardanes, organitzat per l'Associació Sardanista de Solsona. És una activitat gratuïta que tindrà lloc cada dissabte fins el 19 de desembre, d'11 a 12 del matí, a l'Espai de la Gent Gran (Antic Club Sant Jordi). La cloenda del curs se celebrarà amb una ballada de sardanes el dia de Sant Esteve, sota l'arbre de la Plaça Major. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/17030/comencen-nou-cursets-ballar-sardanes-solsona |
mc4_ca_20230418_6_84267 | 200 rutes al wikiloc - CopetDeRatera
EEUU Trailwalker Fang trekking motivació Àsia grimpada meteo escapades temps marxa expedicions senderisme ecologia gps Muntanya material andes IntermónOxfam curs btt coves Àfrica Oceania pluja alps port patrocinadors antartida re6team Platja turisme amb nens alpinisme toubkal 50cims UEC Tortosa 3mils kayak barrancs esquí de muntanya neu 50x50 opinió viatges terra cooperació natura bolets justícia social Club espeleologia dinamics escalada docum corsega 50 cims meteorologia Amèrica Mar ESF pel mòn india documental colaboradors wikiloc solidaritat riu esquí Ports sponsors mapes excursions aigua Ebre youtube tresmils responsabilitat parapent madeira fauna medi ambient tecnica Delta de l'Ebre patrocini Aconcagua dinamic canyoning aventura downhill curiositats pirineus viatjes videos Arnau conscienciacio turisme exploració Ski europa rutes bibliografia allaus espeleologia
Tags: alpinisme, barrancs, btt, escalada, esquí, gps, kayak, Mar, Muntanya, rutes, senderisme, Ski, wikiloc | 0.696636 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.copetderatera.com/uncategorized/200-rutes-al-wikiloc |
mc4_ca_20230418_8_233269 | Océano | Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Les companyes del Centre de Documentació us recomanen la lectura d’aquest llibre per aquest mes:
BOISROBERT, ANOUCK; RIGAUD, LOUIS. Océano. Barcelona, Buenos Aires, México: Los libros del zorro rojo, 2017. [12] p.: il. color. ISBN 978-84-946744-2-6.
El duet Boisrobert-Rigaud ens ofereix aquest meravellós pop-up adreçat a infants de 5 a 8 anys. Es tracta d’una expedició a bord de l’Océano arreu del món, un veler de casc vermell. Els mars que solca poden ser de diversos colors (verds, blaus…) i en diverses situacions (al port, al mar en calma, a l’Àrtic, sota una tempesta, en una llacuna…).
La presentació és molt encertada, ja que mostra al petit lector la immensitat del fons marí en relació a la superfície, així com la fragilitat de l’oceà, a cada pàgina. Per exemple, les escombraries abocades, la pesca de grans cetacis, el desgel, etc.
Es tracta d’un llibre educatiu, ben treballat i il·lustrat, que rendeix homenatge a l’ecologia i a la biodiversitat marina.
Vols col·laborar en la defensa dels Micos?
Tenim un o una infiltrada al Museu!
Quins plans tens per Nadal? | 0.70562 | curate | {"ca": 0.8118811881188119, "en": 0.05490549054905491, "es": 0.10171017101710171, "sr": 0.0108010801080108, "de": 0.020702070207020702} | https://museuciencies.cat/oceano/ |
naciodigital_ca_20220331_0_136944 | Jordi Torné treu al mercat aquest dimarts, dia 14, "Sis vides & 1/2". Es tracta del primer disc d'estudi d'aquest cantautor de Terrassa. Les seves melodies, variades, beuen del que ell en diu "el meu fil musical vital" especialment el dels anys 60, el pop, el blues, el rhythm& blues, el folk, el soul... Tot plegat envernissat amb el talent i bon ofici del músic i productor Roger Gascón.
Podeu escoltar les seves cançons clicant aquí. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/40798/jordi-torne-presenta-seu-primer-disc |
mc4_ca_20230418_2_152182 | Fes-te un blog - Bicicleta i Manta
Fes-te un blog
By Raimon on 14/05/2015 in Volta al món
Vés a www.wordpress.com i comença un blog. Si no saps com, tingues paciència i limita’t a llegir les instruccions. És fàcil, gratuït i et permetrà donar valor a allò que tu creus que en té.
La paraula blog és una contracció dels mots web i log, que en anglès vol dir quadern de bitàcola (d’aquí que alguns puristes de la llengua s’entestessin a anomenar-los així). Un blog és un lloc web on el contingut s’actualitza periòdicament i que, eventualment, té una comunitat que espera que s’hi publiquin noves entrades.
Un blog és un mitjà de comunicació petit amb un públic molt específic. Com que fa la mateixa funció que els mitjans de comunicació tradicionals, s’han convertit en la seva competència més directa. Després del boom d’internet, la tecnologia ha deixat de ser un impediment i l’èxit en la canalització del missatge només depèn de la credibilitat de l’emissor.
De la mateixa manera que al segle XV la impremta de Gutenberg va prendre el monopoli de la informació a l’església, ara els blogs –les persones– li prenen als mitjans tradicionals –la banca i els governs.
Als més joves ens ha tocat viure una època de molta frustració en què ben poques de les nostres expectatives s’han arribat a complir. Hem viscut bé, però els canvis sempre són durs i de vegades ens costa tornar a arrencar. De totes maneres, cada cop tenim més clar que som la generació encarregada d’assentar les bases d’un nou model de societat. I això ens anima.
En aquest nou model de societat –cada cop més desmaterialitzat i atomitzat– la nostra felicitat ja no va lligada al cotxe que conduïm ni a les possibilitats reals del partit polític que votem, sinó que donem molta més importància a la nostra capacitat de sobreviure i moure’ns en un univers d’informació en què no pas tots som capaços d’identificar el coneixement.
L’enginyeria, l’arquitectura o el disseny industrial segueixen sent disciplines molt importants –ens calen impressores 3D, habitatges autosostenibles i bicicletes elèctriques–, però el que realment fa que tot funcioni i que tingui un vessant pràctic i més eficient que en el passat és una altra cosa: la comunicació (i no ho dic jo, sinó Manuel Castells i tants altres autors que ja fa anys i panys que parlen de l’era de la informació). L’educació, l’art i les humanitats, doncs, són cabdals per tal d’estar ben connectats.
Una societat amb més emissors és una societat amb un discurs més ric. En aquest sentit, tots sabem que la diversitat del missatge afavoreix la democràcia. El que obviem amb massa lleugeresa –penso jo– és que ara el canal és internet. I és aquí on recupero el fil argumental d’aquesta entrada per demanar-te a tu, emissor, que et facis un blog.
Fes-te un blog perquè t’ajudarà a estructurar la ment; fes-te un blog per recordar que és igual el que la gent pensi de tu; fes-te un blog perquè a algú li agradarà llegir-lo; fes-te un blog per transformar les idees en praxi; fes-te un blog per convertir-te en expert del que t’entusiasma; fes-te un blog perquè serà bo per al teu negoci; fes-te un blog perquè tu decideixes què val la pena i què no; fes-te un blog perquè els mitjans tradicionals han deixat d’oferir continguts de qualitat.
Fes-te’n un, sobretot, perquè les coses han canviat i ara tu ets tan important com el New York Times.
One Response to Fes-te un blog
Sara 25/05/2015 at 4:01 #
Hola vi que contestaste mi anterior mensaje cuentame por donde andas ya brincaste a sinaloa ? Dios te bendiga ! ! | 0.848943 | curate | {"es": 0.041119360365505425, "fr": 0.004283266704740148, "en": 0.026841804683038265, "ca": 0.9277555682467161} | http://www.bicicletaimanta.cat/fes-te-un-blog/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_98584 | Els senglars van atacar diumenge membres d'una cèl·lula de l'organització quan estaven amagats planejant una emboscada a les muntanyes de Kirkuk, al nord-est de l'IraqLa coalició internacional a l'Iraq ha rebut la col·laboració d'uns convidats inesperats. Encara que sembli increïble, un grup de senglars va matar diumenge tres terroristes d'Estat Islàmic i en va ferir cinc més, segons informa el diari "The Times". La manada va atacar els jihadistes quan estaven planejant una emboscada a les muntanyes pròximes a la ciutat de Kirkuk, al nord de l'Iraq.El diari britànic, que cita fonts locals, afirma que els membres de l'organització terrorista s'havien amagat entre unes canyes, quan preparaven un atac, però van ser sorpresos i atacats pels animals. El cap d'una aldea de Kirkuk explica que "és probable que els moviments dels jihadistes en aquesta zona plena de canyes i matolls pertorbés la manada".Els membres d'Estat Islàmic pretenien fer una acció contra les tribus locals que havien organitzat les brigades anti-ISIS des de les muntanyes, a una cinquantena de quilòmetres de Kirkuk, després que els jihadistes els van expulsar de la ciutat de Hawija el 2014. Però no van poder arribar a fer aquest assalt perquè els senglars ho van impedir precipitant-se contra el grup.No se saben les causes exactes de la mort dels terroristes, segons assenyala l'agència iraquiana Alsumaria News. Altres fonts apunten que, després, els insurgents "es van venjar dels senglars", tot i que no han transcendit més detalls.Enllaç
Si non é vero é ben trovato. | 0.867464 | curate | {"ca": 0.981888745148771, "pt": 0.018111254851228976} | |
mc4_ca_20230418_1_570258 | Rosehill Cottage Cockermouth Regne Unit - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Rosehill CottageDovenby, Cockermouth, Regne Unit - Veure al mapaExcel·lent9,0Basada en17comentarisRosehill CottageVeure més fotos"Excellent cosy cottage with all basic facilities...really lo..."BrandonUnited KingdomVeure més fotosVeure totes les 16 fotosMolt bona ubicació 8,8Veure al mapa8,8UbicacióParticularitats que li encantaranaparcament de cotxes
Sobre l'allotjamentDescripcióPer als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Cockermouth, Rosehill Cottage és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Rosehill Cottage també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Cockermouth. Els clients de l'hotel poden gaudir de aparcament de cotxes, s'admeten animals de companyia. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Rosehill Cottage.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxes Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisióestris de cuinarentadoracalefacciónevera empolles d'aigua de cortesiaplat de dutxa Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.866485 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/rosehill-cottage/hotel/cockermouth-gb.html |
macocu_ca_20230731_7_16625 | Inici La Ciutat del Garraf Sant Camil suma un total de 80 defuncions amb Coronavirus
Des de dilluns el centre ha registrat dues noves víctimes mortals per SARS-CoV-2, mentre que el número d'hospitalitzacions per aquesta malaltia ha disminuït a tres pacients
Segons les dades facilitades aquest dijous al migdia per l’entitat, la xifra total de persones que han perdut la vida al centre hospitalari per la COVID-19 se situa a hores d’ara en 80 víctimes mortals, després de no haver reportat noves defuncions en deu dies.
D’altra banda, 293 pacients que havien estat contagiats per coronavirus i que havien estat ingressats a l’Hospital de Sant Camil, ja han rebut l’alta hospitalària, mentre que el número de possibles positius per SARS-CoV-2 continua amb una clara tendència a la baixa, a hores d’ara amb 3 casos, un d’ells a l’UCI.
Alt Penedès
Enúmero d’ingressats amb possible Covid-19 a l’hospital també cau i registra un total de 8 casos. La xifra de pacients confirmats per coronavirus que han rebut l’alta hospitalària se situa en 122 persones . | 0.844792 | curate | {"ca": 0.9894736842105263, "fr": 0.010526315789473684} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_265414 | "Mun pare, l'atre dia me va dir que fera uns cosetes i jo com no li vaig fer cas me vaig acatxar. Se va cabrejar un muntó i va crusar el carrer a tota maleint es homes, es dones i es morseguillos. "Vine aquí manyaco de merde, en agarrà-te voràs fill de ta mare" me va dir. Jo me vaig sofocar perquè havien uns dones a la fresca fent sàrsia assentàes en una engronsaora a la porto de sa casa. Una me va dir: "vine aquí fadrí, això està molt mal, as pares ha hi que fe-los cas!". Es atres van començar a riu-se i a dir: "ha hi que bono és la juventut, se mamprenen enseguia!" Quan vaig arribar a poqueta nit me vec a m'auela i me solto un renegó d'a xavo: "en si que vinga tun pare voràs! -me va dir feta una cinqueta. L'endemà m'anvia a la tenda a comprar un ambuet pa posà-se la colònia al polvoritzaor, i la de la tenda me diu que aniria a buscà-lo al mostruori. Quan isc me vec una dono plorant perquè li havien robat uns massetes, i m'ensenya una noto que havia fet que dia en castellà: "EL QUE ME HAIGA ROBAO LA MASETA QUE LE SIRVA PAL LINCHO". Casi me pixe. Continúe caminant i me vec uns xiqués xiquicos que atessen a còrre i fent mal i el puesto de verdures de la plaça en totes es encarnelles tiraes en terre. Es manyacos van fer des seues i estaven fent una pintà i quan va exir l'home es va dir que hu llimpiaren ben llimpio en aigüeta (lleixiu). "Me càguec en tot merdosos astò ans no passava, la juventut està perdúa!" Ha intentat escriu-ho en català normalitzat però remarcant es trets del meu dialecte.
On hi ha un asterisc és vocal neutra, entre a/e. Però és on es diu que utilitzem la e, sóc de la província de Lleida, però de la zona pròxima a l'Anoia i al Solsonès, a pocs minuts d'aquí ja parlen central. No el tinc com la gent de Bellpuig, que per la gent que he sentit d'allà deu n'hi do, en canvi a Tàrrega ja parlen més semblant a mi, en tinc influencia. I no sé perquè però tinc alguna cosa de valencià. No és fàcil transcriure com parlo. Pro a casa* sempre hem parlat alguna* cosa* semblant al (o a lo) lleida*tà. M'agrade sentí la diferencia* de pronuncia* a la meua. Pro va nem a lo que naem: L'atre dia* el meu pare em va di que fés unes cosetes i em vatx ajupir/acotxar (millor l'últim). Es va emprenya mol i va travessà el carre maleïn els/los homes/hómens i les dones i els ratspenats. "Vine qui criatura* del dimoni, quan t'agafi vuràs, fill de te mare!" em va di. Quan vatx arriba, a mixanit, vetx a la meua àvia* i em deixe ana un renec de por "Quan arribi tun pare vuràs" me va di feta una fura*. L'endemà m'envia* a la botiga* a comprà un petit embut per posa la colónia* al pulveritzado, i la de la botiga* me diu q'anirà a buscà'l al mostrado. | 0.805834 | curate | {"ca": 0.8858327053504145, "es": 0.0998492840994725, "it": 0.010926902788244158, "io": 0.003391107761868877} | |
mc4_ca_20230418_3_556941 | Coneixes les característiques que converteixen al Kruskis Breathless Emotions en un producte únic? Si estàs interessat en Kruskis Breathless Emotions has de saber que aquest producte està en estoc a la nostra botiga online scubastore. A l’extensa col•lecció de Samarretes segur que trobaràs exactament el material que estàs buscant per practicar el teu esport favorit: submarinisme. Aprofita tots els avantatges que t’ofereix scubastore i uneix-te a la comunitat esportiva més gran. | 0.750645 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.scubastore.com/busseig-submarinisme/kruskis-breathless-emotions/137537912/p?tqw=XXL |
oscar-2301_ca_20230418_6_213740 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Contents
move to sidebar
hide
Inici
1Expedició de Fernão de Magalhães i Juan Sebastián Elcano
2Altres expedicions
3Expedició de Diego de Almagro
Commuta la subsecció Expedició de Diego de Almagro
3.1Els preparatius
3.2Pel camí de l'Inca
3.3El creuament dels Andes
3.4L'exploració de territori
4Referències
5Bibliografia
Toggle the table of contents
Descobriment de Xile
4 llengües
English
Español
Français
Italiano
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El conqueridor espanyol Diego de Almagro és usualment acreditat com el «descobridor de Xile».
El Descobriment de Xile és el període històric que es va iniciar amb l'arribada dels espanyols a terres xilenes, específicament l'expedició de Fernaõ de Magalhães el 1520, després continua amb la de Diego de Almagro el 1536, i conclou amb l'arribada de Pedro de Valdivia el 1541, qui inicia el període de «La Conquesta».
Expedició de Fernão de Magalhães i Juan Sebastián Elcano[modifica]
Article principal: Expedició de Magalhães-Elcano
En el seu intent per arribar a les Índies, Fernão de Magalhães va arribar a les costes de la Patagònia i de la Terra del Foc, i també va navegar les aigües de l'estret que després rebria el seu nom: l'estret de Magallanes. [1]
A l'hivern de 1520, els homes sota el comandament de Magalhães van prendre contacte amb els tehueltxes, que van cridar l'atenció dels espanyols per la seva elevada alçada, la seva vestimenta de pell de guanac i la seva aparença descuidada. Van ser considerats com gegants i batejats amb el nom de «patagones»,[2] suposadament a causa de les enormes petjades que deixaven els seus peus folrats en pells de guanac. La regió que habitaven va ser nomenada «Patagònia».
Mentre algunes naus de l'expedició exploraven el braç de mar que s'obria cap al sud, Magalhães va avançar cap al nord-oest i va prendre possessió de la terra en nom del rei d'Espanya, al port de les Sardines, conegut avui com a Badia Fortescue. A la seva sortida de l'estret, l'oceà no presentava tempestats tan freqüents, per la qual cosa Magalhães va rebatejar el Mar del Sud de Balboa amb el nom de «oceà Pacífic».
Magalhães i els seus homes van ser els primers europeus a arribar al que actualment és Xile i va ser qui «va obrir» les rutes marítimes entre els oceans Atlàntic i Pacífic.
Altres expedicions[modifica]
Article principal: Expedició de García Jofre de Loaisa
Les informacions proporcionades per Juan Sebastián Elcano sobre l'estret de Magallanes van fer que el rei Carles V organitzès una nova flota, ara al comandament de Fra García Jofré de Loaisa. La flota va partir d'A Coruña el 24 de juliol de 1525, i Jofré va entrar a l'estret de Magallanes el 8 d'abril de 1526. Una de les seves embarcacions, la San Lesmes, va arribar fins al grau 55 arrossegada per un temporal, i a la tornada va comunicar la seva arribada «fins a l'acabament de terres», anunciant d'aquesta manera el descobriment del Cap Horn. En aquesta expedició es produeix el primer naufragi registrat a Xile; la nau Santic Esperits de Sebastián Elcano naufraga a algunes milles a l'oest de l'actual punta Dungeness.
Article principal: Simón de Alcazaba y Sotomayor
Simón de Alcazaba va partir del port de Sanlúcar de Barrameda el 21 de setembre de 1534 al comandament d'una expedició de 250 homes en dues naus, Madre de Dios (la qual ell mateix comandava), i San Pedro, que portava com a capità a Rodrigo Martínez. [3]
A principis de 1535 arriben a l'estret de Magallanes i el naveguen amb la idea d'arribar fins a l'oceà Pacífic, però la situació climàtica a la boca oest impideix l'avanç. L'expedició retorna cap al nord vorejant la costa de l'Atlàntic, i el 9 de març de 1535 Alcassaba funda a la Caleta Hornos, a la Badia Gil, 29 km a sud de l'actual localitat de Gambetes, a la província del Chubut, al «Port dels Lleons». [3]
Alcazaba mor després per la fúria dels seus soldats pel cansament, la fam i l'enuig d'haver caminat molts quilòmetres i no haver trobat res. Simón va ser assassinat un dia de 1535. [3]
Expedició de Diego de Almagro[modifica]
Article principal: Expedició de Almagro a Xile
Els preparatius[modifica]
Diego de Almagro va iniciar els preparatius de la seva expedició a Xile amb bons auspicis. Li van arribar notícies dels inques que la regió a sud del Cusco estava plena d'or, de manera que va reunir fàcilment 500 espanyols per a l'expedició, molts dels quals no l'havien acompanyat al Perú. Anaven també en l'expedició uns 100 esclaus negres i uns 1500 yanacones (esclaus de la noblesa inca) per al transport de les armes, robes i queviures. [4]
Les notícies que els arribaven de Xile eren absolutament falses, ja que els inques planejaven una rebel·lió contra els seus dominadors i desitjaven que aquell grup tan nombrós d'espanyols s'allunyés del Perú, sabent que a sud només trobarien indígenes hostils. Per convèncer-los, Almagro li va demanar a l'Inca (rei de l'imperi) que els preparés el camí junt amb tres soldats espanyols, l'Inca els va lliurar el més alt cap religiós de l'imperi anomenat Manco, el Villac-Umu (el summe sacerdto), també al seu propi germà anomenat Pablo Inga, i la seva pròpia companyia.
Va encomanar a Juan de Saavedra que s'avancés amb una columna de 100 soldats perquè, a la distància d'unes 130 llegües, fundés un poble i l'esperés amb els aliments i indis de relleu que pogués reunir en aquelles comarques.
Pel camí de l'Inca[modifica]
Expedició d'Almagro a Xile, pintura de Fra Pedro Subercaseaux
Almagro va sortir del Cusco el 3 de juliol de 1535 amb 50 homes i es va aturar en Moina fins al 20 d'aquest mes, detingut per l'inesperat arrest de l'Inca Manco Cápac II (cap religiós de l'imperi) per Juan Pizarro, acció que li va donar problemes.
Deixada enrere Moina, Almagro es va encaminar pel Camí de l'inca, amb els 50 homes que formaven la seva columna. Van recórrer l'àrea occidental del llac Titicaca, van creuar el riu Desaguadero i es va trobar amb Saavedra en un poblat anomenat Paria, on va aconseguir reunir 50 espanyols més, que pertanyien al grup del capità Gabriel de Rojas, i que van decidir abandonar al seu cap i dirigir-se cap a Xile; es va reunir un total de 150 homes. Van romandre prop del llac Augallas tot l'agost, tot esperant la fosa de les neus de la serralada dels Andes.
Passat aquest contratemps, es van dirigir cap a Tupiza, on es van trobar amb Pablo Inga i el Villac-Umu, que tenien recol·lectat or dels tributs de la regió, i amb els tres espanyols que els van acompanyar. Aquests tres espanyols mentre esperaven a Almagro s'havien dedicat al pillatge i van assaltar una caravana que suposadament provenia de Xile amb or, el qual li va ser mostrat a Almagro. Això va renovar els ànims dels expedicionaris fent-los oblidar els patiments de la marxa. Aquí, Almagro va realitzar una nova pausa de dos mesos en l'expedició, esperant que arribessin les tropes. No obstant això el va inquietar una nova notícia; havia arribat a Perú el bisbe de Panamà, fra Tomás de Berlanga, que tenia el poder per a dirimir el conflicte de límits entre els conqueridors. Els amics d'Almagro li van sol·licitar que tornés per defensar millor la seva causa, però l'avançat volia anar per la riquesa xilena, per la qual cosa va seguir endavant. Un altre contratemps es va presentar quan Villac-Umu es va escapar de l'expedició amb tots els portadors i va tornar a al nord. Però Almagro i els seus homes van seguir endavant, ja que encara comptaven amb Pablo Inga. Els espanyols van haver de prendre portadors a la força per poder transportar els queviures, això va causar més d'un conflicte amb els indígenes. Fins i tot fins al mateix Almagro va estar a punt de morir a mans d'un indígena que li va llançar una fletxa, però va errar donant-li al cavall, que va caure a sobre d'Almagro i li va causar ferides greus.
Amb més dificultats, incloent la pèrdua de bagatge en mans indígenes, els espanyols van arribar finalment a nord de Salta, a l'antiga Chicoana (població situada a les valls Calchaquíes i que no coincideix amb l'actual Chicoana a la vall de Lerma), l'últim pas abans de travessar els Andes. Ja els desglaços havien començat i van trobar crescut el riu Guachipas, que va haver de ser travessat a peu tot un dia amb la pèrdua de llames, i van desertar els portadors (que van aprofitar l'ocassió per a fugir).
El creuament dels Andes[modifica]
Els espanyols més alguns yanacones van començar a creuar la serralada dels Andes.
En el seu avanç per la serralada, els expedicionaris van patir moltes penalitats, ja que caminaven esgotats pel fred, la congelació de les seves mans i peus, i per la dificultat d'un sòl ple de còdols petits i de vores esmolades que els destruïen les soles de les sabates i les ferradures als cavalls. El gèlid clima de la serralada va matar a gran part dels indis yanacones (que van començar a la ruta sense la roba adequada i caminaven descalços), i a diversos els espanyols (que van patir congelació dels peus).
La tradició diu que va ser per l'actual anomenat Pas de San Francisco per on Almagro va realitzar la seva difícil travessia.
Les penúries van augmentar a l'internar-se per aquest paisatge gelat, inhòspit i silenciós, arribant fins i tot a detenir l'avanç per manca d'ànims. El conqueridor, preocupat per la sort dels seus homes, va encapçalar un grup d'avançada de vint genets, que va travessar la serralada i després de cavalcar tres dies sencers, van arribar a la vall de Copiapó (llavors anomenat Copayapu), recollint els queviures que li van subministrar els indígenes i que va enviar immediatament per a socors dels seus homes.
L'exploració de territori[modifica]
Almagro arriba a la regió de Copiapó, Regió d'Atacama
Per fi, la resta de la columna va arribar a Copayapu (Vall del Copiapó) amb 240 espanyols, 1500 yanacones, 150 negres i 112 cavalls; entre els negres venia una dona lleial a Almagro anomenada Malgarida. Van morir, 10 espanyols, 170 cavalls i centenars d'indis auxiliars.
Després de recuperar energies, es va donar l'ordre de reiniciar la marxa cap a la vall de Copiapó, però van desertar una multitud de yanacones que van deixar pràcticament sense portadors als espanyols.
Almagro va fer fer cremar a diversos indis culpables d'haver matat espanyols; aquests indis havien assassinat als tres soldats enviats a l'avantguarda que havien arribat a Xile. Per a escarmentar-los, Almagro va decidir donar-los un cruel càstig, reunint a tots els cacics importants de la regió i condemnant-los a morir a la foguera. [5]
Durant la realització del seu càstig li van arribar notícies dels cacics de la regió de l'Aconcagua, que desitjaven realitzar amistat amb els blancs; això va ser gràcies a un parell d'espanyols renegats de Pizarro que estaven a la regió des d'abans. Es tractaven de Gonzalo Calvo de Barrientos i Anton Cerrada, que en realitat van ser els primers espanyols a trepitjar territori de la zona nord de Xile.
Gonzalo Calvo de Barrientos s'havia enfrontat a Pizarro i li va fer tallar les orelles, i per no exhibir el seu deshonra es va internar cap al sud de la vall de Zama, internant posteriorment cap al sud. Seria el més lleial col·laborador d'Almagro.
Durant la seva marxa en aquesta regió, Almagro va tenir notícies d'un vaixell, el San Pedro, que havia recalat a la regió (Los Vilos), capitanejat per Ruy Díaz i que venia ple de robes, armes i queviures per a l'expedició. A l'arribar a el riu Conchalí, a Los Vilos es va trobar amb l'altre espanyol ja esmentat anomenat Antón Cerrada, qui ja havia influenciat als aborígens a donar una benvinguda pacífica a la columna d'Almagro. A l'arribar a la vall de l'Aconcagua els espanyols van ser ben rebuts pels indígenes pels consells que els va lliurar Gonzalo Calvo, espanyol radicat feia anys a Xile.
No obstant això, els mateixos indígenes van ser mal influenciats per l'indi Felipillo, intèrpret dels conqueridors, de les males intencions d'aquests i la seva recomanació d'atacar-los o fugir d'ells. Els indígenes li van fer cas, no es van atrevir a atacar-los i van escapar durant la nit. Felipillo i diversos yanacones van intentar fugir cap al nord, però no ho van aconseguir. Felipillo va ser atrapat i esquarterat amb cavalls enfront del curaca de la regió com a escarment.
El territori que Almagro esperava trobar ple de riqueses no complia ni les seves més mínimes expectatives, això li va causar una gran desil·lusió, pel que va decidir enviar una columna de 70 genets i 20 infants dirigida per Gómez de Alvarado perquè explorés el sud del territori . Quan la columna va arribar al riu Itata, va tenir lloc a Reynogüelén el primer enfrontament entre els espanyols i els maputxes, en la qual la superioritat de les armes i la sorpresa pels cavalls va permetre una fàcil victòria espanyola davant de indis molt guerrers i que es van espantar en veure l'home muntat a cavall com un sol ésser. Això no seria més que una simple escaramussa en la futura i llarga Guerra d'Arauco que iniciaria Pedro de Valdivia. Almagro al tenir aquestes notícies, va sospesar la situació i va decidir no prosseguir cap al sud.
Sense or i amb tan indígenes molt bel·licosos, Almagro només va pensar a tornar al Perú. Entre l'alternativa de tornar a travessar la serralada o dirigir-pel desert, es va decidir per la segona opció. En un acte de reconeixement al sacrifici fet pels seus homes en l'expedició, i que no van ser recompensats amb l'il·lusori or d'aquesta regió, va decidir perdonar els deutes que els seus soldats havien contret amb ell, destruint totes les escriptures que els comprometien.
El camí pel desert d'Atacama va ser tan horrorós com la travessia per la serralada, dies calorosos i nits gelades junt l'hostilitat dels indígenes, sense comptar amb l'escassetat d'aigua i aliment, però de totes maneres se li va considerar millor que la travessia pels Andes. Van sortir en grups petits de no més de 10 homes fent jornades de 20 km cada dia. Durant el dia es refugiaven sota l'ombra dels tamarugos (Prosopis tamarugo), a la pampa del Tamarugal, i caminaven de nit.
Per posar-se a cobert d'una sorpresa, ja que al Perú va començar una rebel·lió general contra Pizarro, Francisco Noguerol de Ulloa es va fer a la mar i va desembarcar en el caseriu com a protecció avançada dels expedicionaris, romanent 18 dies i després tornant per terra a Arequipa a febrer de 1537, amb la pèrdua consignada d'un home, Francisco de Valdés, que va morir ofegat en un riu.
Tal va ser l'estat físic en què va arribar Almagro i els seus seguidors que des de llavors s'anomena «rotos» (trencats) als que venien d'aquestes terres.
Només s'atreviria a anar a conquerir-lo Pedro de Valdivia, quatre anys més tard.
Referències[modifica]
↑ Martinic, 2002.
↑ Pigafetta, 1524.
↑ 3,0 3,1 3,2 Caviglia, 2012.
↑ Amunátegui Reyes, 1862, p. 83.
↑ «Relación de cosas acaecidas en el Perú» ( PDF) (en castellà). «... en el tercer valle, que es el que se llama de Guaguinago, que está poblado de cristianos ahora; aquí entendió el Adelantado que estos indios y los del segundo valle del Guasco habían muerto á los tres españoles que él había enviado del Cuzco con los dos Ingas, los cuales por codicia de ranchear, se vinieron hasta que por sus malas obras y malos tratamientos que hacían a los indios, según se entendió de los pueblos por donde pasaban, los mataron; y para castigarlos por la muerte de estos tres españoles, juntólos todos en un aposento donde estaba aposentado y mandó cabalgar la gente de á caballo y la de á pie que guardaran las puertas y todos estuviesen apercibidos, y los prendió, y ,en conclusión hizo quemar más de treinta señores, vivos, atados cada uno a un palo, y a los demás indios comunes repartió por esclavos...»
Bibliografia[modifica]
Amunátegui Reyes, Miguel Luis. Descubrimiento i conquista de Chile (en castellà). Imprenta Chilena, 1862. «Pidoos que me dejeis esta tierra del Perú, caso de que adelante encontreis otra mejor, o tan buena; siendo comunes nuestros intereses i ganancias, vuestra condescendencia no puede perjudicaros; pero si Chile no es lo que todos anuncian, volved i partirémos entre nosotros el Perú como hermanos.»
Bandieri, Susana. Historia de la Patagonia (en castellà). Buenos Aires: Editorial Sudamericana S.A, 2009.
Barros Arana, Diego. Historia general de Chile (en castellà). I, 1884, p. 175-177.
Berberián, Eduardo E; Nielsen, Axel E. Historia argentina prehispánica (en castellà). 1. Brujas, 2001. ISBN 9789879452509.
Quienes Colonizaron la Patagonia en el siglo XVIII (en castellà). Trelew: Biblioteca Popular Agustín Álvarez, 1998.
Caviglia, Sergio Esteban. Malvinas: Soberanía, Memoria y Justicia: 10 de junio de 1829 (en castellà). 1. Ed. Secretaría de Cultura del Ministerio de Educación, provincia de Chubut, Argentina, 2012.
Martinic, Mateo. «Hallazgo del territorio por los europeos, su exploración y progresivo conocimiento (siglos XVI al XIX)». A: Breve historia de Magallanes ( PDF) (en castellà). Punta Arenas: Ediciones de la Universidad de Magallanes, 2002. ISBN 956-7189-14-5.
Pigafetta, Antonio. Relazione del primo viaggio intorno al mondo (en italià), 1524. «Il capitano generale nominò questi popoli Patagoni.»
Història de Xile
Xile prehispànic
Poblament d'Amèrica · Paleoamericans (Jaciment de Monte Verde) · Període arcaic d'Amèrica (Cultura Chinchorro) · Període formatiu d'Amèrica · Període clàssic d'Amèrica · Període postclàssic d'Amèrica (Invasió inca a Xile) · Pobles indígenes de Xile
Descobriment
(1520-1540)
Expedició de Magalhães-Elcano · Expedició de García Jofre de Loaísa · Expedició d'Almagro · Batalla de Reinohuelén
Conquesta
(1540-1600)
Expedició de Pedro Valdivia · Destrucció de Santiago · Batalla de Tucapel · Batalla de Mataquito · Batalla de Curalaba · Destrucció de les set ciutats
La Colònia
(1600-1810)
Guerra d'Arauco · Terratremol de 1647 · Terratrèmol de 1730 · Conspiració dels tres Antonios · Escàndol Escorpí
Independència de Xile
(1810-1823)
Pàtria Vella
(1810-1814)
Primera Junta Nacional de Govern · Motí de Figueroa · Primer Congrés Nacional · Primer cop d'Estat de José Miguel Carrera · Revolució del 5 de setembre · Llibertat de Ventres · Segon cop d'estat de José Miguel Carrera · Campanya de la Pàtria Vella
Reconquesta
(1814-1817)
Migració de les forces patriotes a Mendoza · Desterrament dels patriotes · Formació de l'Exèrcit dels Andes · Guerra de Zapa
Pàtria Nova
(1817-1823)
Creuament dels Andes · Batalla de Chacabuco · Acta d'Independència de Xile · Batalla de Maipú · Guerra a Mort · Primera Esquadra Nacional de Xile · Expedició llibertadora del Perú
Organització de la República
(1823-1830)
Constitució Moralista · Conquesta de Chiloé · Lleis Federals · Sublevació de Campino · Constitució Lliberal · Revolució de 1829
República Conservadora
(1830-1861)
Constitució de 1833 · Motí de Quillota · Guerra contra la Confederació Perú-Boliviana · Colonizació de Llanquihue · Colonizació d'Aysén · Presa de posessió de l'estret de Magallanes · Revolució de 1851 · Codi Civil · Questió del sacristà · Revolució de 1859
República Liberal
(1861-1891)
Ocupació de l'Araucania · Guerra hispano-sudamericana · Guerra del Pacífic · Genocidi selknam · Incendi de l'Església de la Compañía · Guerra Civil de 1891
República Parlamentària
(1891-1925)
Cas Baltimore · Abraçada de l'Estrecho · Mitin de la carn · Terratrèmol de 1906 · Matança de Plaça Colón · Matança de l'Escola Santa Maria d'Iquique · Centenari · Crisi del Centenari · Soroll de sabres · Cop d'estat de 1924 · Plebiscit de 1925
República Presidencial
(1925-1973)
Congrès Termal · Gran Depressió · Sublevació de l'Esquadra · Massacre de Ránquil · Matança del Seguro Obrero · Terratrèmol de 1939 · Llei de Defensa de la Democràcia · Revolució de la chaucha · Terratrèmol de Valdivia · Reforma agrària · Reforma universitària · Nacionalizacin del cobre · Crisi de 1973 · Cop d'estat de 1973
Dictadura militar
(1973-1990)
Chicago Boys · Violacions dels drets humans · Conflicte del Beagle · Tractat entre Argentina i Xile · Prebiscit de 1980 · Crisi de 1982 · Jornades de Protesta Nacional · Atemptat contra Augusto Pinochet · Visita de Joan Pau II · Plebiscit de 1988
Transició a la democràcia
(1990-actualitat)
Comisió Rettig · Arrest d'Augusto Pinochet · Abolició de la pena de mort · Reforma Processal Penal · Comisió Nacional sobre Presó Política i Tortura · Reformes constitucionals del 2005 · Revolució pingüina · Crisi del Transantiago · Terratrèmol de 2010 · Bicentenari · Protestes en Aysén · Conflicte maputxe · Protestes (2019-2020) · Pandèmia per COVID-19
Vegeu també: Història de les dones xilenes · Història econòmica de Xile · Història de l'Església Católica a Xile
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Descobriment_de_Xile&oldid=30239497»
Categoria:
Història de Xile
Categoria oculta:
Control d'autoritats
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 29 maig 2022 a les 08:45.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.74472 | curate | {"ca": 0.8543402695109756, "hu": 0.0005237845816865864, "en": 0.007856768725298795, "it": 0.013427932003237941, "es": 0.09704299795247845, "fr": 0.01571353745059759, "uu": 0.00028570068091995617, "uz": 0.00014285034045997808, "pt": 0.0027141564687395837, "cs": 0.00019046712061330414, "hr": 0.0006190181419932384, "de": 0.006190181419932384, "oc": 0.0009523356030665207} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Descobriment_de_Xile |
cawac_ca_20200528_2_124967 | Activitat curricular que es dirigeix a desenvolupar en l'estudiant les capacitats que l'ajuden a entendre i a participar en els processos bàsics d'administració i gestió dels serveis de salut, específicament dels referents a cures i serveis d'infermeria. Les activitats d’aprenentatge estan dissenyades per fer èmfasi en habilitats de comunicació i d’autoaprenentatje.
Objectius acadèmics de l'assignatura
Els objectius d'aprenentatge són la concreció dels coneixements, habilitats i actituds que han de desenvolupar i adquirir els estudiants com a conseqüència de la seva participació en el procés d'ensenyament – aprenentatge que es planifica. NO oblidar que són la pauta per definir els criteris d’avaluació.
Objectius
Breu Descripció Continguts
Activitats Formatives
Tipus Avaluació amb (%) per cada tipus
1.Conèixer el Sistema Sanitari Español i Català
2. Conèixer els processos assistencials i la seva metodologia de gestió
3.Identificar les característiques de la funció directiva i el lideratge dels serveis d’Infermeria
4.Aplicar metodologies de Millora de la Qualitat assistèncial als cuidatges d’Infermeria
Els aspectes relacionats amb la gestió sanitària: gestió de recursos humans i materials i gestió de la qualitat en l'àmbit de les cures
Característiques de la funció directiva dels serveis d'infermeria i la gestió de cures
Bases teòriques del Lideratge. Les tècniques del lideratge i de direcció de grups.
La qualitat en els serveis de salut. Gestió de la qualitat assistencial
Participació en aula- i Seminaris-taller
Recerca i aplicació bibliogràfica –Sessions en aula d’informàtica
Treball en grup
Tutories, de forma individual o en petits grups per direcció de treballs
Desenvolupar 'un PROJECTE d’Infermeria en un Servei de Salut
Presentació en aula del projecte en un mitjà audiovisual
Participació en aula i en Seminaris. (30%)
Preparació d'un projecte d’Infermeria en un Servei de Salut
Presentació del projecte en aula format audiovisual i presentació per escrit (30%)
Una Prova final tipus test (40%)
Competències significatives
En el marc de la Declaració de Bolònia i de l'EEES, l'establiment del sistema de crèdits ECTS implica descriure unes competències que es treballaran en l'assignatura i/o matèria. Cal tenir en compte que les competències no s'assoleixen de manera íntegra en cursar l'assignatura, sinó que el desenvolupament de l'assignatura contribueix a adquirir-les.
Capacitat per treballar en equip
Capacitat per acceptar la responsabilitat del propi desenvolupament i aprenentatge professional , tot i utilitzant la avaluació per reflectir i millorar la seva pròpia actuació.
Capacitat para planificar i organitzar la prestació dels cuidatges en diferents contextos en funció a les necessitats del client i als condicionaments existents.
Capacitat per qüestionar , avaluar, interpretar i sintetitzar críticament la informació adient i les fonts de dades per facilitar l'elecció del pacient , per prendre i realitzar les decisions clíniques , tot i garantint (assegurant) un marc d’estàndards de qualitat.
Continguts fonamentals de l'assignatura
Els continguts que es tractaran al llarg del curs tenen molta relació amb els objectius preestablerts.
Mòduls
Unitats
Mòdul I
Continguts Teòrics
Unitat 1.
Sistema Sanitari Espanyol i Català
Infermeria i el Procés de l’Administració- Gestió de Serveis
Sanitaris.
Unitat 2 Els aspectes relacionats amb la Gestió sanitària. .
Marc Teòric.
Gestió per Processos
Gestió de recursos humans i materials
Mòdul II
Continguts Teòrics
Unitat 3 La Planificació Estratègica i Operativa
Unitat 4 L’Organització de l’empresa i dels Serveis
Unitat 5 Cultura i canvi organitzacional
Unitat 6 Gestió econòmica. Pressupostos
Mòdul III
Continguts Teòrics
Unitat 7 Característiques de la funció directiva dels serveis
d’Infermeria
Unitat 8 Bases teòriques i tècniques del Lideratge.
Unitat 9 La pressa de decisions. Mètode Científic
Unitat 10 Tècniques d’Informació i consens. El marqueting .
Unitat 11 La qualitat en els cuidatges. Tècniques. Models
Gestió de la Qualitat a l’àmbit dels cuidatges
Mòdul IV
Aplicacions Pràctiques-
12.- Participació en Furo virtual (SAKAI)
Tema : La prescripció d’Infermeria –L’ordre de dispensació en Infermeria
13.-Seminaris tutoritzats i el.laboració del PROJECTE
a) Tema- Serveis d’Atenció Primària de la Salut
b) Tema- Serveis d’Atenció Hospitalària
c) Tema –Serveis d’Atenció SocioSanitària
d) Tema - El Usuari -client centre del sistema Sanitari
14- Presentació en aula del PROJECTE el.laborat .
15.- Presentació per escrit d’un PROJECTE
Eixos metodològics de l'assignatura
Les decisions metodològiques representen l'apartat on l'alumne ha de conèixer què li caldrà fer per aprendre. L'element central d'aquest apartat són les activitats d'ensenyament – aprenentatge.
Activitats de treball presencial
Activitats de treball no presencial
Activitats de treball no presencial
Temps
Dirigides
Temps
Autònomes
Temps
1.-Exposició professor en aula
1.-Projecte tutoritzat
1.-Lectures
2.-Exposició de l’estudiant:
en grup
2.-Estudi dels casos
2.-Estudi personal:
Preparació
3.-Exposició convidats
3.-Participació en fòrums virtuals
3.-Exàmens, organització
dels apunts i/o material
4.-Debats (seminaris, Grups de discussió)
4.-Lectures orientades
4.-Cerca d’informació
5.-Treball en grup
5.-Tutories: presencials o virtuals
5.-Tutories lliures:
individuals o de grup
6.-Examen
6.-Treballs individuals i d’equip
Pla de desenvolupament de l'assignatura
La taula d’hores de treball a omplir per l’estudiantat.
Resum hores de treball de l’estudiantat- Avaluació
H. Reals segons estudiantat
Sessió presencial
Seminaris+preparació
Tutoria
Treball del curs
Presentació treball en Aula
Debats- Foros
Prova avaluació test
Altres requisits d'avaluació
REQUERIMENT BÀSIC: Assistir al 100% dels seminaris i al 75 % de les sessions presencials. Es permetrà –amb justificant- la No assistència fins a 2 seminaris . Al final de cada seminari es farà una avaluació conjunta –estudiant i professor-
Sistema d'avaluació
Es tracta d’una avaluació continuada i acumulativa durant el període docent de l’assignatura -1er. Semestre del curs 2012-13.
Per aconseguir l’avaluació final es valoraran els tres blocs metodològics en que ha de participar l’estudiant.
Participació en aula i en seminaris (amb un 30 % de la nota)
Preparació per escrit i exposició a l’aula- d’un projecte de Gestió dels Cuidatges, (treball en grup) (amb un 30 % de la nota)
Una prova tipus test de tota la matèria del programa ------(amb un 40 % de la nota final).
IMPORTANT: Per tenir l’assignatura superada hauran de ser aprovats per separat els tres blocs metodològics, amb una nota de cinc(5) com a mínim.
Bibliografia i recursos d'informació
En aquest apartat podem considerar tots aquells materials que han de servir per al desenvolupament de l'assignatura. L’estudiant els ha de poder utilitzar per a consultar, ampliar o fonamentar els continguts. | 0.710411 | curate | {"ca": 0.966006503103754, "cs": 0.0002955956251847473, "en": 0.008720070942950044, "sv": 0.0008867868755542418, "eo": 0.0014779781259237363, "fr": 0.004138338752586462, "es": 0.015814365947383977, "eb": 0.0013301803133313626, "de": 0.0013301803133313626} | http://guiadocent.udl.cat/html/ca/100418 |
crawling-populars_ca_20200525_39_76383 | Superf. 170 m², 4 habitacions (4 dobles), 3 banys, cuina (office de 18 m ², reformada, exterior a galeria), safareig, menjador (48 m ² exterior a carrer), terres parquet, garatge (inclòs al preu, per a cotxe gran), ascensor, armaris, calefacció, porta blindada, any construcció 1980, despeses comunitat 100, gas, tancaments alumini, fusteria interior embero, aire condicionat, exterior, assolellat, Estat certificació: Disponible, Consum d´energia (E) 143 Kw h / m²a, Emissions (E) 27 Kg CO2 / m²a, Fantàstic pis tocant Marti Pujol. TOT EXTERIOR. Únic a la zona! !.
Legal notice - Privacy policy
Flat for buy in of 170 m2 , Badalona
Avís Legal - Política de privacitat
Some text in the modal.
To solve the problem, in case we need more information, please provide your details.
Follow us on | 0.590588 | curate | {"en": 0.26153846153846155, "ca": 0.7166666666666667, "es": 0.019230769230769232, "et": 0.0025641025641025637} | : /en/buy/flats-and-houses/barcelona/badalona/1054640 |
mc4_ca_20230418_10_591993 | Holiday Inn Putian Xiuyu Putian Xina - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 23 allotjaments a Putian.
No.108, Qingtang Road, Xiuyu, Putian, Xina, 351146 - Veure al mapa
"Great but location is a bit far out."
Sue Y.Malaysia
Barri Xiuyu Licheng Licheng Chengxiang
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Putian, no busqui més enllà de Holiday Inn Putian Xiuyu. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A Holiday Inn Putian Xiuyu, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, express check-in/check-out, magatzem d'equipatge són només algunes de les comoditats que fan que Holiday Inn Putian Xiuyu sigui diferent dels altres hotels de la ciutat.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara televisió de pantalla plana, accés a internet (sense fils), connexió sense fils a internet (cortesia), habitacions per a no fumadors, aire condicionat per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses centre esportiu, piscina exterior, piscina coberta, spa, karaoke, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Putian, faci de Holiday Inn Putian Xiuyu la vostra llar.
Tots els comentaris (6) Famílies amb infants grans (1) Grups (5)
Do note that Xiuyu is a minimum 30 minute taxi ride out of Putian city centre. It's difficult to get taxis and we ended up having to book 'private cars' which were double the price of regular taxis. | 0.758127 | curate | {"ca": 0.8012958963282938, "en": 0.19870410367170627} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-inn-putian-xiuyu/hotel/putian-cn.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_312245 | Acostumats a la cobertura sanitària gratuïta al nostre país, ens costa entendre com funcionen altres sistemes en què les cobertures són privades i es necessita tenir una assegurança de salut perquè ens atenguin davant d'un contratemps que afecti la nostra salut
A Espanya, gràcies al nostre sistema de salut, quan una persona està malalta o pateix qualsevol accident que requereixi assistència mèdica, aquesta es fa sense cap cost per al pacient.
El nostre sistema de salut funciona mitjançant el descompte d'un percentatge a la nòmina de tots els treballadors que es dedica a mantenir el sistema. Això permet que qualsevol persona rebi assistència mèdica quan la necessiti sense importar si treballa o no o si té assegurança mèdica que la cobreixi.
Models de cobertura de salut com l'espanyol, podem veure'ls a països de la Unió Europea, però és més difícil trobar-los fora del vell continent. A més, dins de la Unió Europea tenim una eina que ens equipara amb qualsevol resident de qualsevol país europeu, la targeta sanitària europea.
L'exemple més clar de la cobertura sanitària privada és el cas dels Estats Units.
L'assegurança mèdica als Estats Units
Als Estats Units, no existeix la cobertura sanitària universal. En aquest país, l'assistència mèdica és totalment privada i els ciutadans estan obligats a contractar una assegurança mèdica si volen rebre l'esmentada assistència sanitària.
La contractació de la pòlissa d'assegurança es pot fer de diverses maneres. D'una banda, cada individu de manera personal pot contractar una assegurança que cobreixi les seves necessitats sanitàries o amb un preu que sigui el que consideri oportú. D'altra banda, si treballes en una empresa, entre els beneficis que et poden oferir juntament amb el salari hi ha el de la cobertura mèdica. En aquest cas, l'empresa s'encarrega de contractar l'assegurança per a tu, amb les cobertures que consideri oportunes.
A més del que ja hem dit, l'assegurança mèdica als Estats Units funciona amb copagament i, en la majoria dels casos, amb franquícia, la quantia de la qual dependrà directament de la quantitat que paguem per la prima. Com més gran sigui la prima que paguem mensualment, menor serà la franquícia en el cas de necessitar assistència mèdica. En canvi, com menys paguem per la cobertura sanitària, la quantitat que paguem en concepte de franquícia en el caos de contratemps metge serà més important.
Viatjar als Estats Units amb assegurança mèdica
En cas que hagis planejat un viatge dins dels Estats Units o traslladis la teva residència a qualsevol dels seus estats, hauràs de plantejar-te contractar una assegurança mèdica privada.
En cas que hi traslladis la teva residència, el més aconsellable és contractar una assegurança de salut americana comprovant quins tipus de cobertures inclou, quin copagament té i, per descomptat, una cosa que has de tenir molt present és la franquícia i la prima que pagaràs mensualment.
En el cas de viatjar temporalment als Estats Units per vacances, és igual d'important contractar una assegurança privada de salut per evitar alts costos en cas de contratemps o sinistre en què la nostra salut es vegi afectada.
Quan et decideixis a contractar una assegurança mèdica per als Estats Units, és important tenir en compte quines cobertures t'inclou i, sobretot, el màxim que et cobreix, atès que les proves mèdiques que potser necessites tenen un alt cost i has d'evitar qualsevol sorpresa en forma de pagament a l'hora de l'alta.
A més de tot el que ja hem dit, també és important fixar-nos en cobertures com la d'hospitalització, medicaments o trasllat entre països dels pacients que poden ser necessàries.
Calcula la teva assegurança mèdica de reemborsament
Les assegurances de reemborsament de despeses estan pensades per a gent que vol anar a qualsevol metge o centre a qualsevol part del món. Si passes llargs períodes de temps a l'estranger, aquestes assegurances t'interessen. Compara i tria la modalitat que més et convé.
Calcula i contracta ara la teva assegurança
Truca’ns sense compromís al 876 14 70 77
Vull que em truqueu
Assistència mèdica a l'estranger
Truca'ns si tens un problema de salut per assessorar-te a quin centre anar al teu país de destinació. | 0.838739 | curate | {"ca": 0.985146142788692, "pt": 0.014853857211308098} | https://cat.dkv.es/particulares/seguro-medico-en-estados-unidos |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_140198 | L'accés i ús d'aquest lloc web implica la lectura i acceptació per part de l'usuari de manera expressa, plena i sense reserves, dels termes detallats en el present avís legal.
I. Condicions generals d'ús del portal de transparència
Ajuntament de Sant Miquel de Fluvià (en endavant, Administració titular) amb NIF P1718400C, ubicat a Major, 1, 17475, Sant Miquel de Fluvià (Girona) , tel. 972-568070 , correu electrònic [email protected], és el titular d'aquest portal de transparència i s'encarrega de vetllar per la integritat, veracitat i actualització de la informació i els serveis que s'hi contenen.
Per la seva banda, el Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya (en endavant, AOC), amb NIF Q-0801175-A, ubicat al carrer de Tànger, núm. 98 (planta baixa), 08018, tel. 93.272.25.00 i fax. 93.272.4048, és el titular del domini d'internet seu-e.cat.
Els usuaris del portal de transparència es comprometen a fer sempre un ús adequat i lícit dels continguts i serveis que ofereixen, abstenint-se de realitzar activitats il·legals o contràries a la bona fe i a l'ordre públic. En especial, els usuaris han d'evitar tota conducta que pugui atemptar contra els principis d'igualtat i no discriminació, la intimitat, l'honor i la pròpia imatge.
I.1. Hipervincles
Hipervincles des del portal de transparència a d'altres portals web
El portal de transparència ha inclòs enllaços a pàgines web de tercers ("links"), la major part d'altres Administracions públiques. L'Administració titular revisa inicialment el correcte funcionament i contingut dels enllaços inclosos en aquest portal de transparència.
Tot i que l'Administració titular pugui realitzar revisions periòdiques, no es fa responsable de les modificacions posteriors que terceres parts efectuïn en aquests enllaços.
S'avisarà a través de missatges sobre els esmentats enllaços, si accedint a ells s'abandona o es roman en el portal de transparència.
Hipervincles des de webs de tercers al portal de transparència
Els usuaris que es proposin establir hipervincles entre el seu portal web i el portal de transparència han de tenir en compte el següent:
L'establiment d'hipervincles no implica en cap cas l'existència de relacions entre l'Administració titular o l'AOC i el propietari de la pàgina web en el que s'estableixin, ni tampoc l'acceptació o aprovació per part de l'Administració titular o l'AOC dels seus continguts o serveis. Per tant, no es declararà, ni s'insinuarà que l'Administració titular o l'AOC han autoritzat expressament els hipervincles, ni que s'ha supervisat o assumit de qualsevol forma els serveis posats a disposició en el web des del que aquests s'estableixin.
L'Administració titular i l'AOC no es responsabilitzen, ni garanteixen la qualitat, exactitud, finalitat, correcció o moralitat dels continguts o serveis que l'establiment d'hipervincles pugui oferir. L'usuari assumeix sota la seva exclusiva responsabilitat les conseqüències o danys que es puguin derivar de l'accés a la web de l'hipervincle.
El web en què s'estableixi l'hipervincle no podrà contenir cap marca, denominació, logotip, eslògan o d'altres signes distintius pertanyents a l'Administració titular, llevat d'aquells signes que formin part de l'hipervincle.
El web en què s'estableixi l'hipervincle no contindrà informacions amb continguts il·lícits, contraris a la moral i a les bones costums generalment acceptades i a l'ordre públic, així com tampoc disposarà de continguts contraris a qualsevol dret de tercers.
I.2. Responsabilitats
L'Administració titular és responsable dels continguts del portal de transparència, així com de la integritat, la veracitat i l'actualització de la informació publicada i els serveis a què es pugui accedir.
És responsabilitat específica de l'Administració titular:
Revisar la veracitat i actualització de la informació publicada automàticament a l'espai de transparència provinent de fons d'informació supramunicipals als quals l'Administració titular ha tramès la informació prèviament.
Difondre la informació pública d'una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l'actuació i el funcionament de l'Administració pública i exercir el control d'aquesta actuació.
Garantir que la informació es difon de manera constant i s'actualitza permanentment, amb caràcter automàtic, indicant si és possible la data en què s'ha de tornar a actualitzar.
La informació administrativa facilitada a través d'aquest web no substitueix la publicitat legal de les lleis, de les disposicions generals i dels actes que hagin de ser publicats formalment als diaris oficials, l'edició dels quals és l'únic instrument que dóna fe de la seva autenticitat i contingut.
El portal de transparència és un servei 24x7. No obstant, poden existir excepcions al nivell de disponibilitat derivades d'operacions planificades i incidències de tercers que pugin afectar al servei. Quan sigui possible, s'advertirà prèviament de les interrupcions en el funcionament del web, mitjançant un missatge visible al portal de transparència.
L'Administració titular i l'AOC no es fan responsables dels possibles danys o perjudicis que es puguin derivar del funcionament operatiu del portal de transparència motivats per causes alienes a la seva voluntat. Tampoc es fan responsables dels danys que puguin ser causats per terceres persones mitjançant intromissions il·legítimes fora del control de l'AOC o de l'Administració titular.
L'Administració titular i l'AOC es reserven el dret, segons les seves respectives responsabilitats, a modificar unilateralment, en qualsevol moment i sense avís previ, la presentació, configuració i continguts del web, així com també l'oferta de serveis i les condicions que es requereixen per utilitzar-lo.
En relació a la responsabilitat de l'Administració titular i l'AOC sobre possibles hipervincles, veure apartat I.1. d'aquest avís legal.
II. Reutilització de la informació
II.1. Condicions generals de reutilització
La Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic (en endavant, LRISP) que transposa la Directiva 2003/98/CE, de 17 de novembre de 2003, en la seva versió modificada per la Llei 18/2015, de 9 de juliol (que transposa al seu torn la Directiva 2013/37/UE de 26 de juny de 2013), regula la reutilització de la informació pública de què disposen les administracions i organismes del sector públic, tot obrint la reutilització de documents a tots els agents potencials del mercat (en endavant, agent/s reutilitzador/s).
S'entén per reutilització l'ús dels documents per persones físiques o jurídiques, amb finalitats comercials o no comercials, sempre que aquest ús no constitueixi una activitat administrativa pública (art. 3.1 LRISP).
El concepte de document inclou tota la informació o part d'ella, qualsevol que sigui el seu suport o forma d'expressió, sigui aquesta textual, gràfica, sonora, visual o audiovisual, incloent les metadades associades i les dades contingudes amb els nivells més elevats de precisió i desagregació. A aquests efectes no es consideraran documents els programes informàtics que estiguin protegits per la legislació específica aplicable als mateixos (annex.2 LRISP).
En virtut del citat marc jurídic, l'Administració titular permet la reutilització dels continguts i de les dades que obrin en el seu poder, tot autoritzant amb caràcter general la reproducció, la distribució i la comunicació pública dels documents i la seva transformació per fer-ne obres derivades, sense cap limitació temporal ni restricció més enllà de les condicions bàsiques de la LRISP i sempre que no es contradigui amb la llicència que es pugui establir per a una determinada informació, que serà la que prevalgui.
II.2. Obligatorietat de les condicions generals
Les presents condicions generals vincularan a qualsevol agent reutilitzador només pel fet d'haver utilitzat algun dels documents sotmesos a elles.
II.3. Modalitats de reutilització
Amb caràcter general, la reutilització de la informació amb finalitats comercials o no comercials, es podrà efectuar sense subjecció a condicions especials, llevat que s'indiqui el contrari.
No obstant, la informació també podrà ser reutilitzada d'acord amb alguna de les següents modalitats previstes per la LRISP:
Reutilització de la informació amb subjecció a les condicions establertes en llicències tipus.
La reutilització es pot limitar per la tutela de drets o béns jurídics prioritaris, com ara la protecció de les dades personals, la intimitat o els drets de protecció intel·lectual de tercers. En cas d'obres protegides per drets de propietat intel·lectual, la seva reutilització es podrà sotmetre a l'ús de llicències de reconeixement Creative Commons, que cedeixen determinats drets d'explotació. En els continguts on s'apliqui aquest tipus de llicències, es permet la reutilització en les condicions que s'hi estableixin.
Més informació sobre les llicències creatives commons a:
http://cat.creativecommons.org/?page_id=184
En tot cas, la llicència indicarà al menys la finalitat de la reutilització, la seva durada, les obligacions del beneficiari i de l'Administració concedent, les responsabilitats d'ús i la modalitat financera (gratuïta o amb cost).
Reutilització de documents prèvia sol·licitud, d'acord amb el procediment de l'art. 10 LRISP.
Subscripció d'acords exclusius de conformitat amb el procediment de l'art. 6 LRISP.
II.4. Condicions bàsiques de la reutilització
Són condicions bàsiques per a la reutilització de la informació, les següents (art. 8 LRISP):
Que el contingut de la informació, incloses les metadades, no sigui alterat.
Que no es desnaturalitzi el sentit de la informació.
Que es citi sempre la font de la informació.
Que s'esmenti la darrera data d'actualització.
Quan la informació contingui dades de caràcter personal, la finalitat o les finalitats concretes per a les quals és possible la reutilització futura de les dades.
Quan la informació, encara que es faciliti de manera dissociada, contingui elements suficients que puguin permetre la identificació dels interessats en el procés de reutilització, la prohibició de revertir el procediment de dissociació mitjançant l'addició de noves dades obtingudes d'altres fonts.
II.5. Responsabilitats derivades de la reutilització
Els agents reutilitzadors utilitzaran la informació sota la seva responsabilitat i risc, tot responent en exclusiva enfront a tercers dels danys que se'n puguin derivar. En tot cas, els agents reutilitzadors resten sotmesos a la normativa aplicable en matèria de reutilització de la informació del sector públic.
L'Administració titular i l'AOC no seran en cap cas responsables de l'ús que de la informació facin els agents reutilitzadors, ni tampoc dels danys soferts o pèrdues econòmiques que, de manera directa o indirecta, produeixin o puguin produir perjudicis econòmics, materials o sobre dades, provocats per l'ús de la informació reutilitzada (art. 7LRISP).
No es podrà exigir que es mantingui la producció i emmagatzematge d'un determinat tipus de document amb vistes a la seva reutilització (art. 5.3 LRISP).
III. Sobre la política de privadesa
III.1. Protecció de dades personals
L'Administració titular garanteix el compliment del Reglament General de Protecció de Dades i de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, Consorci Administració Oberta de Catalunya -com a responsable del tractament- garanteix la protecció de la privadesa i confidencialitat de les dades personals, implementant les mesures de seguretat necessàries i adequades al tipus de dades personals.
Les dades personals que es requereixin seran adequades, pertinents i no excessives en relació amb l'àmbit i les finalitats determinades, explícites i legítimes per a les que s'hagin obtingut i seran sotmeses a tractament automatitzat. L'Administració titular es compromet a respectar la privadesa i confidencialitat de les vostres dades.
Les persones interessades poden obtenir qualsevol aclariment sobre la confidencialitat, el tractament que reben les seves dades personals o exercir algun dels drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició:
Presencialment: Ajuntament de Sant Miquel de Fluvià Major, 1, 17475, Sant Miquel de Fluvià (Girona)
Virtualment: [email protected]
III.2. Política de galetes o cookies
El portal de transparència utilitza cookies.
Qué és una cookie?
Una cookie és un arxiu o dispositiu que es descarrega al terminal de l'usuari (ordinador, smartphone, tablet) quan aquest accedeix al web, amb la finalitat d'emmagatzemar i recuperar dades de l'equip.
Quins tipus de cookies hi ha i quines utilitza aquest portal?
Les cookies es poden classificar en les següents categories:
Segons l'entitat que gestiona el domini des d'on s‘envien les cookies i es tracten les dades obtingudes:
Cookies pròpies: són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del que es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
Cookies de tercers: són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes a través de les cookies. El nostre web utilitza: JSESSIONID, GUEST_LANGUAGE_ID, COOKIE_SUPPORT, ID, COMPANY_ID, USER_UUID, LFR_SESSION_STATE_XXXXX, _dc_gtm_UA-XXXXXX-XX, _gat_UA-XXXXXX-XX, _ga i tableau_locale.
Segons el temps que romanen activades en l'equip del terminal de l'usuari:
Cookies temporal o de sessió: estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix a una pàgina web. El nostre web utilitza: JSESSIONID, ID, COMPANY_ID, USER_UUID, LFR_SESSION_STATE_XXXXX, _dc_gtm_UA-XXXXXX-XX, _gat_UA-XXXXXX-XX, _ga i tableau_locale.
Cookies persistents: s'emmagatzemen al terminal de l'usuari per permetre l'accés i el tractament de dades durant un període definit pel responsable de la cookie (minuts, anys...). El nostre web utilitza: GUEST_LANGUAGE_ID i COOKIE_SUPPORT.
Segons la finalitat per a la qual siguin tractades les dades obtingudes a través de la cookie:
Cookies tècniques: són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través del web. El nostre web utilitza: JSESSIONID, COOKIE_SUPPORT, ID, COMPANY_ID, USER_UUID, LFR_SESSION_STATE_XXXXX, _dc_gtm_UA-XXXXXX-XX i tableau_locale.
Cookies de personalització: són aquelles que permeten a l'usuari accedir al portal amb algunes característiques de caràcter general predefinides en funció d'una sèrie de criteris en el terminal de l'usuari. El nostre web utilitza: GUEST_LANGUAGE_ID.
Cookies d'anàlisi: són aquelles que permeten al responsable el seguiment i anàlisi del comportament de l'usuari del web. El nostre web utilitza: _gat_UA-XXXXXX-XX i _ga, generades per Google Analytics.
Més informació a:
https://developers.google.com/analytics/devguides/collection/analyticsjs/cookie-usage?hl=es
Com puc gestionar les cookies que utilitza aquest portal?
Vostè pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador. A tal efecte, posem a la seva disposició la informació i els enllaços a les pàgines oficials de suport dels principals navegadors perquè pugui acceptar, bloquejar o eliminar l'ús de cookies:
Microsoft Internet Explorer: seleccioni l'opció del menú Eines > Opcions d'Internet > Privadesa > Configuració. Més informació a: https://support.microsoft.com/es-es/help/17442/windows-internet-explorer-delete-manage-cookies
Firefox: seleccioni el menú Eines > Opcions > Privadesa > Usar configuració personalitzada per a l'historial. Més informació a: https://support.mozilla.org/es/kb/habilitar-y-deshabilitar-cookies-sitios-web-rastrear-preferencias?redirectlocale=es&redirectslug=habilitar-y-deshabilitar-cookies-que-los-sitios-we
Chrome: seleccioni l'opció de menú Configuració > Mostrar opcions avançades, Configuració de contingut. Més informació a: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl=es
Opera: seleccioni l'opció de Seguretat i Privacitat. Més informació a: http://help.opera.com/Linux/10.60/es-ES/cookies.html
Altres: Si desitja obtenir informació sobre com desactivar les cookies d'altres navegadors, si us plau, consulti el menú del navegador que utilitza.
IV. Drets de propietat intel·lectual i industrial
No s'autoritza en cap cas l'ús de logotips, marques, escuts i símbols distintius de l'Administració titular, en publicacions i webs que no siguin participats o patrocinats per aquesta institució. Aquests elements d'identitat gràfica corporativa són propietat exclusiva de l'Administració titular i estan protegits per la legislació vigent aplicable.
Per tant, el seu ús, reproducció, distribució, transformació o qualsevol altra activitat similar o anàloga, resta prohibida llevat d'autorització expressa de l'Administració titular.
Es prohibeix expressament la realització de "framings" o la utilització per part de tercers de qualsevol mecanisme que alteri el disseny, configuració original o contingut del portal de transparència.
El Consorci AOC és el titular del domini d'internet seu-e.cat i dels drets de propietat intel·lectual i industrial del portal de transparència, malgrat pugui autoritzar l'ús del producte a l'Administració titular.
Els perjudicis ocasionats en els drets de propietat intel·lectual i industrial poden donar lloc a responsabilitats i, si s'escau, a l'exercici de les accions que legalment corresponguin.
V. Dret aplicable i jurisdicció competent
Qualsevol conflicte relatiu a la interpretació dels termes que conformen aquest avís legal, així com qualsevol qüestió relacionada amb la informació d'aquest lloc web, es regirà per la legislació espanyola i es sotmetrà a la jurisdicció dels jutjats i tribunals de Girona, que seran els únics competents.
Tot usuari del portal de transparència accepta el compliment d'aquesta clàusula amb renúncia expressa a qualsevol altre fur que li pogués correspondre. | 1 | perfect | {"ca": 0.93613794652887, "pt": 0.0016850146034598967, "en": 0.03538530667265783, "it": 0.00022466861379465288, "es": 0.023309368681195236, "de": 0.001965850370703213, "nl": 0.0009548416086272748, "pl": 0.00033700292069197934} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_362776 | Aquest element arquitectònic de l'època medieval va ser restaurat l'any 2009 i per fer-ho es van haver d'enderrocar dues cases que l' havien deixat oculta.
Es tracta d'una torre cilíndrica amb base atalussada.
La seva part baixa mostra el nivell del terra a l'època medieval que va anar pujant al llarg dels anys quan la zona es va aprofitar per fer horts i altres edificacions.
Des de dintre podem observar que no existeix cap accés des de la muralla a l'interior de l'edificació pel que se sap que s'hi accedia des de la claraboia de la part superior.
Quan la torre va deixar de tenir una funció defensiva es va aprofitar com a habitatge. A la part baixa hi havia la quadra i, a la superior, una habitació.
Un cop fora, entrant al recinte, es pot veure la muralla trencada de la qual destaca el seu gruix, de més d'1 metre d'amplada. Podeu observar també una finestra espitllera que servia per a la defensa.
L'espai cobert que hi ha a la dreta correspon a una antiga quadra del segle XIX per la qual es pot accedir a la coberta de la torre pujant per l'escala.
Trobareu informació més detallada de la Torre de la Força en el fulletó monogràfic que us facilitaran a l'Oficina de Turisme o en el web de Sant Celoni Turisme.
Un cop finalitzada la visita, torneu enrere i repreneu el carrer Major en direcció a la plaça de Rafael Ferrer.
Imprimir Compartir:
Oficina de Turisme | Can Ramis - Pl. de la Vila, 25 | 08470 Sant Celoni | Tel. 93 867 01 71 | Contacta'ns | 1 | perfect | {"ca": 0.9440221147201106, "pt": 0.013130615065653075, "es": 0.0248790601243953, "fr": 0.01796821008984105} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_325173 | Palma Maó Eivissa Manacor Inca Sóller Alcúdia Pollença Sant Antoni Portmany Ciutadella Son Carrió Fornalutx Deià Escorca
Màx: 18°
Mín: 13°
13°
Inici
Balears
Ara
Esports
Cultura
Opinió
Participa
05 desembre 2022 21:59
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Opinió
Son Reus i el trànsit de Palma
06 gener 2002
Puntuada amb 5 estrelles de %%max_extrellas%%
Puntua-la 1 estrelles
Puntua-la 2 estrelles
Puntua-la 3 estrelles
Puntua-la 4 estrelles
Puntua-la 5 estrelles
basat en 1 valoracions
Opina
Tweet 0
Print Más grande Más grande
Els estudis realitzats per químics de la UIB són prou aclaridors: per un costat, la incineració de residus a Son Reus no és tan important com es pensava en un principi. I per l'altre, que el «veritable» Son Reus està situat entre el pont dels Jueus a l'Arenal i el revolt de Cas Català fent partió amb Calvià. Tot Palma comença a patir una contaminació insuportable a causa dels centenars de milers de cotxes que estan acabant amb la qualitat de vida que tan famosa féu la ciutat en el passat. Recordem les polèmiques al voltant de la incineració a Son Reus de només fa un lustre: els ecologistes estaven mobilitzats i els plens del Consell Insular semblaven batalles campals. Semblava que els forns i les xemeneies de la incineradora ens havien d'ofegar a tots. Ara els científics diuen que no és així. Però que ningú no llanci coets d'alegria, començant pel PP, que sempre ha defensat la incineració. El que han de fer els populars, amb oberta col·laboració amb els partits del Pacte de Progrés, perquè la contaminació no admet distincions ideològiques, és posar-se a fer molta més feina per resoldre el problema del trànsit a Palma. I el Pacte ha de fer el mateix en el conjunt de Mallorca. Ens trobam en una situació límit, quasi irracional, amb més de 900 vehicles per cada mil habitants. S'han d'aplaudir decisions preses des de fa temps. L'equip municipal de Joan Fageda ha potenciat al màxim la flota d'autobusos i ha llançat importants iniciatives per construir aparcaments. Per la seva banda, l'esquerra ha donat un impuls al ferrocarril que pot ser històric. Però no n'hi ha prou. Cal programar moltes més inversions per convèncer la gent que agafi el vehicle tan poc com sigui possible, ja que sembla utòpic pensar en ciutadans que renunciïn voluntàriament a tenir cotxe.
I dins aquesta tasca de conscienciació i d'aportar noves idees la UIB hi podria jugar un gran paper. Palma i el conjunt de Mallorca han de fugir com del foc de l'etiqueta de terra contaminada. I anam per aquest trist camí. El benestar individual té un límit: no posar en perill l'equilibri de la col·lectivitat. I aquesta és la veritable qüestió per resoldre.
Tweet 0
Print Más grande Más grande
Comenta
Normes d'ús
Avís legal
» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
* Nom
↓ ↓
* Email
↓ ↓
* Camps obligatoris Accept les condicions de les normes d'ús i avís legal
↑ ↑
* Escriu el teu comentari
↓ ↓
COMENTARIS
De moment no hi ha comentaris.
L'apunt
La ILP de Benestar de les Generacions Presents i Futures: el gran èxit del GOB
per Tomeu Martí
El Parlament ha acceptat en la sessió plenària d'aquest dimarts, 29 de novembre, prendre en consideració la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) de Benestar de les Generacions Presents i Futures, que han signat gairebé 12.000 ciutadans de les Balears.
Vist
Comentat
El més nou
El gueto sense morts
Maria de Lluc Muñoz denuncia davant l'ONU: «Una professora de català va rebre nombroses amenaces de mort i violació»
La Policia espanyola entra al Casal de Son Sardina i pren les dades a la Presidenta dels Veïns
Els sindicats de país tornen a arrasar a les eleccions d'educació
Honorable comissari
Cuca Gamarra, sobre la polèmica de La Salle: «No hauria d'haver-hi cap problema per penjar una bandera espanyola a les aules»
El pare que va fer pública la polèmica de la bandera reconeix haver utilitzat «un canal inadequat per resoldre un assumpte intern»
La Policia espanyola entra al Casal de Son Sardina i pren les dades a la Presidenta dels Veïns
El Govern presenta davant la Fiscalia la denúncia per les amenaces a la docent de La Salle
La bandera 'rojigualda' no és una bandera de consens a Mallorca
Aprovat el Projecte de llei del lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears
12 propostes finalistes per donar nom al gussi construït pels mestres d'aixa del Consell de Mallorca
Maribel Mayans llança 'Llengua pròpia', el seu primer senzill en català
'Cada cosa a son temps i per Nadal, neules. Les neules. Notes per a l’estudi d’una tradició secular'
Es disparen per desembre els preus dels vols amb les Balears
La tasca
Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era. Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents. Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis. El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital.
Els instruments
La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia. Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca. Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears.
L'esperit
Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream. Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents. Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir. Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats. No enganarem a ningú. Serem allò que som.
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Qui som
Contacta
Avís legal
dBalears - Tel. 971 593 006 - Redacció: [email protected] - Publicitat: [email protected] | 0.677522 | curate | {"ca": 0.9339856871622608, "pt": 0.0024828391996494815, "it": 0.005988023952095809, "es": 0.01869431867971374, "fr": 0.010953702351394772, "en": 0.01971666423251059, "gl": 0.002044691105593691, "hr": 0.0007302468234263181, "mn": 0.0013144442821673725, "kk": 0.00043814809405579085, "id": 0.0014604936468526361, "no": 0.0010223455527968454, "eb": 0.0011683949174821088} | https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2002/01/06/202097/son-reus-i-el-transit-de-palma.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_853855 | Es mor el jove que uns caps rapats van apunyalar durant les festes de Gràcia i que es trobava en coma Avui s'ha mort el jove que un grup de cap rapats van apunyalar a les festes del barri de Gràcia de l'estiu passat. El jove estava en coma des que va ser víctima d'aquesta agressió feixista i finalment s'ha mort avui. Cal dir que el cap rapat que va agredir-lo va testificar davant el jutge però pocs dies després el van deixar en llibertat. Els fets van passar al barri barceloní de Gràcia quan sis joves caps rapats, que van ser identificats com a 'Comando Navas', van agredir el jove durant la festa major de Gràcia. L'agressió feixista va rebre la condemna del Districte de Gràcia, de la Federació de la Festa Major i de diferents col·lectius del barri. De fet, aquests col·lectius han organitzat actes de condol i de condemna de l'assassinat per demà a Barcelona. [Vilaweb] Fills de la gran puta! I segueixen en llibertat!
A les 12 del migdia a la plaça Rius i Taulet concentració contra l'assassinat d'en Roger, que ha mort avui divendres a la tarda a l'Hospital de la Vall d'Hebrón | 0.830045 | curate | {"ca": 0.9703977798334875, "es": 0.02960222016651249} | |
mc4_ca_20230418_8_44368 | Arxius de Les Repúbliques | Pàgina 2 de 2 | La República La República
A finals de l’any 2016, un jutjat de primera instància de Madrid va emetre una sentència favorable a la Generalitat en un cas d’invasió de competències del Gobierno, pel que […]
Amb l’arribada de l’hivern hi ha nombrosos llocs de treball que impliquen la realització de tasques en ambients freds. L’ésser huma ha de mantenir una temperatura corporal de 37ºC, independentment […]
Què és un agent químic?
Un agent químic és tot element o compost, per si mateix o barrejat, tal com es presenta en estat natural o que és produït, utilitzat o abocat (s’inclou l’abocament com […] | 0.752882 | curate | {"ca": 0.8732394366197183, "es": 0.1267605633802817} | https://www.larepublica.cat/category/les-republiques/page/2/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_24617 | Diuen que una formiga no sap mai què és un elefant. L’elefant és tan gran que la formiga és incapaç d’imaginar-se que allò gris és part d’un animal, com ella. Sóc una formiga enmig de Tòquio. Hi ha moltes coses que no sé, moltes que no entenc. No obstant això, des d’aquí també entenc més coses. El meu país és petit, ara el veig molt petit.
A vegades penso que si un país és petit tot és més fàcil, però no sé ben bé per què tot continua essent difícil.
Tòquio no és un model, és una altra cosa. Però a Tòquio els trens arriben a l’hora. Els passadissos dels metros són nets. Els pisos sempre tenen una finestra per poder respirar i veure el sol. Potser n’hi ha algun que no.. no els he vist tots.
Però, sobretot, a Tòquio les persones poden anar al metge quan es troben malament, i són ateses quan ho necessiten. Les nenes i els nens escolten els seus professors i professores. A les botigues et tracten amb educació.
A vegades sembla difícil que els carrers puguin ser tan nets. Però, en realitat, els carrers són nets perquè les persones fan servir les papereres. Pots deixar la bossa en un bar i ningú no la tocarà. Perquè les persones no agafen les coses que no són seves.
I per què? Perquè quan les persones són ben petites, els diuen que no poden agafar les coses que no són seves, perquè si ho fan, farien mal a una altra persona. També els diuen que si embruten el carrer, la ciutat serà molt lletja.
Els pisos tenen finestra perquè els constructors n’hi fan una. Potser perquè no està permès que hi hagi pisos sense finestra? No ho sé. Tant de bo…
Jo no vull que el meu país sigui com Tòquio, que, evidentment, també té molts inconvenients.
No penso que Tòquio sigui millor que el meu país. El meu país és petit, però és bonic; és un país de bona gent, però de gent que ha de recordar que la societat som persones, una, més una, més una altra. I que som tots el que compta. Encara que no vulgui un Tòquio sí que vull carrers nets, pisos amb finestres, trens que arribin a l’hora, beques perquè els estudiants es puguin formar. Vull els arbres que hi havia al meu Empordà. I vull, sobretot, que les persones puguin ser ateses per professionals quan estiguin malaltes. Vull que les àvies puguin viure, i no pas sobreviure amb 300 euros al mes.
I no sé ben bé com es fa tot això. Però des d’aquí penso que si, en lloc d’intentar canviar el món, intentéssim millorar nosaltres, com a persones, i intentéssim educar els nostres fills, potser els carrers de Catalunya també farien goig.
Minerva Terrades (Sobirania i Progrés), Tòquio
La venda de Chupa Chups, sense dramatismes
Davant l’anunci de la venda de l’empresa catalana Chupa Chups a l’empresa italianoholandesa Perfetti Van Melle, cal evitar dramatismes innecessaris. Si vam trobar intolerable que una empresa espanyola com Endesa no acceptés ser comprada per una de catalana per motius identitaris; sí que trobem natural i ens alegrem que l’empresa catalana Abertis vulgui comprar la italiana Autoestrade, no tenim dret a fer escarafalls perquè una empresa catalana sigui la que es vengui ara a capital estranger. No podem voler jugar en un mercat global quan els resultats del joc ens afavoreixen i queixar-nos quan pensem que ens perjudiquen. Si ens creiem el mercat comú europeu ens hauria de ser completament indiferent que el propietari de Chupa Chups sigui català o italià.
Dit això, és cert que la venda de Chupa Chups pot ser el reflex d’alguns problemes que sí que ens haurien de preocupar. El primer és la dificultat que sembla que té Catalunya per mantenir empreses grans, veritables multinacionals. Així, la majoria de multinacionals industrials catalanes són pimes, o en la terminologia anglosaxona pocket multinationals, com han comprovat en Jordi Fontrodona i en Joan Miquel Hernández en diversos estudis publicats pel Departament d’Indústria de la Generalitat de Catalunya. Però aquests estudis, i en particular el darrer, del 2001, també ens donen motius per a l’optimisme. Així, del 1997 al 2001 es va passar de comptar amb 106 multinacionals catalanes a 164 i el nombre d’establiments a l’estranger va augmentar de 199 a 368. Aquestes multinacionals també s’han fet més grans: facturen un 80% més i han passat d’ocupar en mitjana 500 treballadors per empresa, a ocupar-ne més de 600 el 2001.
El perfil de la gran empresa catalana amb vocació multinacional segueix sent el d’una empresa bàsicament familiar. I aquestes empreses tenen els reptes de la professionalització de la seva gestió i de la transmissió de l’empresa a noves generacions de la família. Aquests dos reptes són molt complexos i afrontar-los amb èxit és clau per a la seva continuïtat. En el cas de Chupa Chups sembla que en els darrers anys s’han pres decisions en aquests àmbits que no han tingut l’èxit que es buscava. Els hereus d’Enric Bernat van fer una aposta per abandonar la gestió de l’empresa deixant-la en mans de professionals externs durant cinc anys que no va tenir l’èxit esperat, i van retornar a la gestió directa de l’empresa el 2005. Ara han pres la decisió de vendre-la. Aquesta decisió es pren en un context de caiguda de la facturació de l’empresa i de fracàs de la seva estratègia de diversificació. Són aquests els elements que s’han de valorar i evitar les generalitzacions a vegades injustes, i els comentaris frívols sobre empresaris catalans que prefereixen jugar al golf i viure de rendes a portar les seves empreses i tenir maldecaps.
Això no vol dir, però, que no ens hagi de preocupar la pèrdua d’esperit emprenedor de la societat catalana, exemplificada en les aspiracions dels estudiants de les facultats d’economia i empresa, on és molt difícil trobar-hi vocacions orientades a la creació d’empreses. Tampoc no vol dir que en aquest mercat global, on està inserida l’economia catalana, no ens hagi d’interessar que les nostres empreses siguin competitives, creixin i tinguin establiments fora. Però hem d’evitar caure en un pessimisme excessiu i intentar parlar també de les empreses catalanes quan tenen èxits i no només quan es venen a l’estranger.
Elisenda Paluzie - Professora d'Economia de la UB
El rei va nu
El flamant nou Estatut tenia a penes unes setmanes de vida quan va mostrar les seves primeres mancances en l'àmbit de les competències de la Generalitat. L'episodi de la vaga al Prat va mostrar un Govern de la Generalitat impotent i sense cap mena de competència per fer front a un caos que afectà les vacances de milers de ciutadans i ciutadanes.
La setmana passada s'ha vist una mancança més important, perquè afecta un dels elements que es va vendre a tort i a dret com un dels grans assoliments de l’Estatut: les inversions de l’Estat a Catalunya havien d’augmentar durant set anys de tal manera que fossin cada any equivalents al pes econòmic de Catalunya. Això significava que el 18,8% del total d’inversions estatals s’havia d’invertir a Catalunya.
El redactat de l’Estatut, però, especificava que de la inversió s’havia d’excloure el fons de compensació interterterritorial, l'FCI (fons al qual Catalunya no hi té dret), i que es tractava exclusivament d’inversions en infraestructures. Per tant, deixava un marge a l’Estat per jugar amb l'FCI i amb la definició d’infraestructures. Cal tenir present, a més, que no tota la inversió de l'Estat és regionalitzable. Per exemple, les inversions en defensa o en ambaixades no ho són. Els signants del manifest Economistes pel NO (www.economistespelno.com) ja vam advertir que el redactat d’aquesta disposició deixava massa marge a l’Estat i no garantia un augment de la inversió a Catalunya.
La Cambra de Comerç va publicar a finals de juliol una estimació de les inversions de l’Estat a Catalunya per al 2007 en què, tot i advertir d’aquests riscos, feia els càlculs suposant que l’Estat aplicaria aquests conceptes tal com ho havia fet en el passat. La inversió de l’Estat a Catalunya prevista per la Cambra era de 3.795 milions d’euros, 917 milions més que l’any 2006. Però, el ministre Solbes acaba d’anunciar que la inversió a Catalunya serà de 3.100 milions d’euros, exactament 695 milions d’euros menys dels previstos per la Cambra.
El govern de l’Estat encara no ha explicat amb detall l’origen d’aquesta discrepància. Sembla que no està en l’augment de l'FCI, sinó en la definició del que entén per inversió que enguany es limitaria a les inversions de foment i medi ambient i exclouria inversions en recerca i altres conceptes.
En qualsevol cas, l’episodi, que no se sap com acabarà, posa de manifest que el nou Estatut no ens assegura més diners, ni en finançament, ni en inversions de l’Estat. En finançament tot està pendent de la nova LOFCA, per la qual ni tan sols no es disposa de calendari. En inversions de l’Estat, qui té la competència és òbviament l’Estat. La Generalitat no ha assolit sobirania fiscal amb el nou Estatut i no han calgut ni tres mesos per veure que qui ha mantingut el poder no l’aplicarà en benefici de Catalunya. El rei va nu i els partits que van votar SÍ a l’Estatut, tot destacant els seus guanys en finançament, no tindran cap legitimitat moral per queixar-se si aquests són inexistents o menyspreables. Sempre els quedarà el recurs d’intentar enganyar la ciutadania, però algun dia aquest recurs també s’esgotarà. | 1 | perfect | {"ca": 0.9932106876916338, "es": 0.0009855453350854138, "fr": 0.005803766973280771} | |
crawling-populars_ca_20200525_22_412600 | El 4de8 és un dels grans castells de la història: és el Carro gros. Sempre cobejat, al llarg dels anys va fer de les colles que l’assolien guanyar-se un nou estatus en el món casteller, un pas endavant important. Arribar a la categoria de 8 pisos era, i és, fer-se gran. No obstant com diu la dita: “el difícil potser no es arribar-hi, sinó mantenir-s’hi”.
Durant molts anys –des de la davallada del segle XIX i la primera meitat del segle XX–, el 4de8 era un límit i durant més de vint anys, fins i tot, va resultar inabastable, fins que el 1932 el va coronar la Colla Vella i l’any següent el va completar la Colla Nova. El primer 3de8 no es va carregar fins el 1934 –i descarregar el 1951– i per a moltes places la possibilitat de veure el 4de8 en mans dels Xiquets de Valls o els del Vendrell era tot un premi. D’aquí l’expressió carro gros, venir amb el carro més gran carregat de Xiquets per fer els castells més desitjats. L’expressió carro gros va quedar associada al 4de8, quan en realitat es volia destacar el conjunt o el desig de veure altres grans castells del moment en una mateixa diada.
El 2017 ens va deixar dues fites històriques sobre el 4de8. Per primera vegada en la història, 30 colles el van descarregar en una sola temporada –el 2016 van ser 29–, i a més, amb la curiositat que totes les colles que el van portar a plaça en van descarregar, com a mínim, un. Això no succeïa des del 1976, quan en aquella època les quatre colles que el van dur a plaça, les quatre colles grans del moment, el van completar. En 40 anys sempre hi ha hagut colles que l’han dut a plaça sense èxit total. Perquè, efectivament, el 4de8 és el castell desitjat, el castell que per a moltes colles durant molts anys era un castell màxim, no sempre es a l’abast, malgrat que el món casteller ha arribat a nivells de màxima expressió.
La segona fita històrica registrada l’any passat és que per primera vegada el 4de8 va sobrepassar la xifra dels 300 descarregats en una sola temporada. Fins l’any 1995 no es va passar dels 100 i fins l’any 2011 dels 200.
Any rere any, més colles consoliden la categoria de 8 pisos, com d’altres intenten ser regulars en aquesta categoria i no baixar el seu estatus. A hores d’ara ningú no s’imagina una temporada on colles com els Bordegassos de Vilanova, els Castellers de Lleida, els Castellers de Terrassa o els Sagals d’Osona, per posar uns breus exemples, no assoleixin el 4de8. Però certament no és, ni ha estat, un camí fàcil, consolidar durant tantes temporades seguides el castell de 8. Aquestes quatre colles amb la categoria més que consolidada han patit de valent alguns anys per fer castells de 8 o, fins i tot, han tancat temporada sense arribar-hi.
Entre les colles que recentment han arribat als castells de 8 n’hi ha dues que l’any passat van destacar de manera especial: els Castellers d’Esplugues i els Tirallongues de Manresa, que en tots dos casos van estrenar el 3de8 i el van descarregar a la primera. Es tracta de dos models d’èxit, però amb diferents característiques. Els del Baix Llobregat van tancar la seva sisena temporada consecutiva descarregant el 4de8, sense rebaixar la quantitat ni fer passes enrere. Un element positiu, que constata que han fet aquell pas endavant que es reclamava més enllà del 4de8. De fet, la colla d’Esplugues sempre ha estat ben conscient que mantenir el 4 és prioritari. I fins ara ho han fet molt bé.
L’altra cara amable de les colles més modestes van ser els Tirallongues de Manresa. Havien carregat el 4de8 el 1998 i el 2016 i l’any passat, a banda de descarregar-lo per primera vegada –i fer-lo en sis ocasions!– van fer una proesa de gran valor, com va ser descarregar el 3de8. Dos castells nous per a la colla, que afrontarà el 2018 sabent que la doble feina els exigirà una vegada més anar al límit. Però si l’any passat es van trobar còmodes en aquesta situació, què hauria de canviar per al 2018? La feina que estan fent és magnífica, sabedors que ser del Bages, una comarca poc tradicional, els juga a favor de la novetat, però en contra per al creixement. Se’ns dubte l’any del 25è aniversari, que celebren aquest 2018, serà apassionant.
Hi ha cinc colles que es mouen en la frontera del 4de8 i, tot i presentar registres diversos –i també exhibir nivells similars, però graduals i amb diferències entre elles–, l’objectiu del carro gros és una fita immensa per a totes cinc, que requereix el màxim d’ambició i dedicació. Són els Castellers de la Sagrada Família, la Colla Jove Castellers de Sitges, els Castellers de Berga, la Colla Jove de Barcelona i els Castellers de Badalona. Cinc colles protagonistes en diversa forma sobre el 4de8, a les quals caldria sumar els Al·lots de Llevant i els Castellers del Poble Sec.
Totes aquestes colles tenen un nexe comú, i que no els és gaire diferent. Aconseguir un tronc fiable sobre aquesta estructura que els permeti no haver de començar de zero cada temporada. Sona fàcil, però no ho és. Sovint, una baixa inesperada o forçada per a certes posicions, resulta complex de suplir amb les suficients garanties, i això fa comprometre dur l’estructura a plaça. De vegades, els titulars són massa titulars, o com és el cas d’alguna colla, els canvis en són tants que no els queda cap més remei que començar gairebé de nou. Aquest podria ser el cas dels Castellers del Poble Sec, que el 2017 no se’l van poder plantejar, després de quatre anys assolint-lo, tot i que ja l’any 2016 el van carregar in extremis a final de temporada.
D’aquest grup, els Castellers de la Sagrada Família són la colla podríem considerar més regular, ja que ha descarregat el 4de8 tres temporades consecutives, i a les acaballes del 2016 va carregar el 3de8 per primera i única vegada. Han consolidat un gruix de colla potent que els permet garantir actuacions de nivell pràcticament sempre, sense perdre de vista els 8 pisos. L’any passat, però, no van poder fer aquell pas més que van buscar el 2016, condicionats, en part, encara per aquella caiguda i algunes baixes de tronc. Això també els ha condicionat la torre de 7, que el 2017 no van descarregar en cap ocasió, a diferència del que havien fet les quatre temporades anteriors. Cobrint les suplències, però, tant el 4 com el 3de8 podran ser el 2018 a l’abast de la colla.
La Colla Jove Castellers de Sitges acumula dues temporades consecutives descarregant el 4de8, que és el seu màxim exponent, i que en els últims dotze anys (el van assolir per primer cop el 2006) ha portat a plaça amb intermitències, sense poder mantenir-lo sempre com una fita anual. És una colla que sempre ha estat a un nivell tècnic altíssim, però amb un handicap important, com és no arrossegar totes les camises volgudes quan actuen fora de casa. Sitges i la seva oferta cultural i d’oci –així com també la laboral, centrada en el turisme– no constitueixen un element que afavoreixi la pràctica dels castells. L’any passat, igual que el 2016, van poder-se plantejar el castell de 8 en les seves dues parts de temporada, juliol i octubre. Però, evidentment, voldrien fer-ne més.
Una de les claus per al 2018 passa per començar l’any amb el castell de 8 sobre el paper i portar-lo a plaça el més aviat possible, que els permeti afrontar un pas endavant en forma de 3de8, que es mereixen per capacitat tècnica, si aconsegueixen mantenir regularitat ens els assaigs. No és res utòpic, ja ho treballen, tot i que els de Sitges potser és una de les colles que assaja menys (i que treu més bon profit als seus recursos). Paral·lelament, també els toca treballar la torre de 7, que –com la colla de la Sagrada Família– van deixar carregada l’any passat. Per a la Jove de Sitges, aquesta és una altra guerra.
Per la seva part, els Al·lots de Llevant, va poder descarregar el 4de8 també l’any passat per segona temporada consecutiva. A més, el va fer ben d’hora, el mes de maig per a les Fires, aprofitant encara la feina que els va comportar el descarregat al Concurs de Castells del 2016. Després, però, ja no van poder tornar-hi en tot l’any. Caldrà veure des de la llunyania si aquest 2018 el podran tornar a sumar.
Els Castellers de Berga i la Colla Jove de Barcelona són les colles nouvingudes al 4de8. Totes dues el van descarregar per primer cop el 2017. Els berguedans venien de l’èxit d’haver-lo carregat el 2016, en el seu pla de creixement i reconeixement, fent tots els passos previs com a colla novella: fer els castells de la gamma mitjana de 7 sobrats, assolir el 2de7, créixer en volum i a partir d’aquí, plantejar-se el castell de 8. Segueixen una bona pauta i saben el que volen i on poden arribar i, a més, coneixen les seves limitacions. De ben segur, aquest 2018 els durà a portar el castell de 8 en més d’una ocasió i, fins i tot, alguna cosa més si la temporada pren bon ritme i resultats. Són una colla que té potencial per créixer més.
Pel que fa a la Colla Jove de Barcelona, la seva estrena del castell de 8 ha estat notable, malgrat no assolir-lo en tots els seus atacs de la temporada 2017. És força important el fet que se l’hagin pogut plantejar i dur a plaça en cinc actuacions diferents, tot i que l’èxit no va ser l’esperat, ja que només en van descarregar un i carregar un altre: Va ser, però, una colla constant i seriosa, sense espantar-se i conscients de les seves possibilitats. La Jove és una d’aquelles colles que no porta a plaça res que no estigui més que treballat i segur. Per aquest 2018 es marcaran com a fita augmentar els galons estrenats de colla de 8, amb un tronc que necessitarà sobretot madurar i creure-s’ho. Són colla que ha sabut consolidar el seu potencial i, sobretot, el seu gruix de colla.
Els Castellers de Badalona van ser una de les colles que el 2016 van sorprendre amb el 4de8, que van fer a la sessió de Torredembarra del Concurs, i que el 2017 no se’l van poder plantejar. Van ser capaços de trobar una alineació puntual per arribar castell de 8, amb una feina molt centrada, i que va tenir un resultat excel·lent, però que per diverses raons no van poder fidelitzar la temporada passada, en la qual van notar la baixa de castellers de tronc i els canvis tècnics en la direcció de la colla. El 2018 serà un any de reptes per a ells, per confirmar en quina banda de la frontera se situen.
39 colles amb el carro gros en els seus registres
En l’Era moderna dels castells, 49 colles castelleres han intentat el 4de8, 39 de les quals encara en actiu (38 colles convencionals i una universitària). Curiosament també han estat 39 les colles que l’han pogut descarregar al menys en una ocasió. Cinc colles (quatre de les quals desaparegudes) no l’han pogut assolir mai malgrat intentar-lo: Castellers de Sitges, Colla Conjunta dels Xiquets de Tarragona, Colla Nova del Vendrell, Ganxets de Reus i Castellers de Cerdanyola. Aquesta darrera colla és l’única en actiu (l’any 2014 el va intentar en una ocasió). També hi ha cinc colles que només l’han pogut carregar: Colla Nova de Sant Magí, Xiquets de la Vila d’Alcover (totes dues desaparegudes), Xiquets del Serrallo, Castellers de Mallorca i Minyons de l’Arboç.
PEP RIBES
Foto 1: La Jove de Sitges, abans d’enlairar el 4de8 a Ribes, l’1 de juliol del 2017 (F. Sara Hurst)
Foto 2: Primer 4de8 descarregat pels Castellers de Berga, el 15 de juliol passa
Foto 3: 4de8 descarregat per la Jove de Barcelona
Foto 4: 4de8 de la Sagrada Família, l’any passat
Foto 5: 4de8 dels Castellers de Badalona, a la sessió de Torredembarra del Concurs del 2016 (F. David Oliete)
Foto 6: Cinc caps de colla que viuen al 4de8: Adrià Bonet (Castellers de Badalona), Júlia Carmona (Jove de Sitges), Hugo Bernabeu (Castellers de la Sagrada Família), Daniel Sèsar (Jove de Barcelona) i Xisco Bonet (Castellers de Berga) (F. Fèlix Miró)
Articles relacionats:
Quin costa més? el 4de8 o el 2de7
El 4de8 barceloní més Jove
La frontera dominada del 4de8
Despullant el 4de8
4de8: estació final o de pas
A Sitges li agrada el 4de8 | 0.815977 | curate | {"ca": 0.9903936070730256, "pt": 0.004845702626880897, "en": 0.0007651109410864575, "es": 0.003995579359007056} | : /2018/05/viure-i-sobreviure-al-4de8/ |
crawling-populars_ca_20200525_46_64819 | INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
El medallista olímpic manté l'esperança de poder-hi accedir si finalment s'ajornen un any o més.
Els titulars del telenotícies - 20/03/2020
Com es prepara el sistema sanitari per afrontar el col·lapse
La situació dels hospitals de Madrid i la falta de material sanitari
La Fira de Barcelona acollirà persones sense llar perquè hi passin el confinament
Les persones amb trastorns de l'espectre autista podran sortir al carrer
En casos de custòdia compartida, els jutges de Barcelona decideixen que estiguin només amb un progenitor
Torra adverteix que hi haurà multes severes per als que se saltin el confinament el cap de setmana
A Catalunya hi ha 351 càmpings amb gairebé 300.000 places. Ara els càmpings han de tancar per ordre del Ministeri de Sanitat, tenen una setmana de marge
Apartaments i hotels, obligats a tancar i amb la incertesa de si sobreviuran
Les kellys denuncien que l'externalització de les cambreres de pis les deixa fora de les ajudes aprovades pel govern central
La incertesa dels treballadors afectats pels acomiadaments temporals
Un cotxe entra a la Terminal 1 de l'aeroport del Prat
El comportament delictiu en una situació única
El Palau de la Generalitat, amb l'equip mínim, fa front al coronavirus
Califòrnia, el primer estat dels EUA a decretar el confinament de la població
Baviera és el primer estat federat alemany que decideix aplicar el confinament general
Els transportistes que no poden parar denuncien el tancament d'espais en àrees de servei
A Espanya es prohibeix l'esport a l'aire lliure mentre altres països el recomanen
Cinema de confinament, plataformes de pagament i pel·lícules gratuïtes per veure des del sofà
Els japonesos no veuen clara la data d'inici dels Jocs Olímpics
Joel González creu que no se celebraran els Jocs de Tòquio aquest estiu
El temps MIGDIA - 20/03/2020
Telenotícies cap de setmana vespre - 21/03/2020
Telenotícies cap de setmana migdia - 21/03/2020
Telenotícies vespre - 20/03/2020
Telenotícies vespre - Llengua de signes - 20/03/2020
Telenotícies migdia - 20/03/2020
Telenotícies migdia - Llengua de signes - 20/03/2020
Telenotícies vespre - Llengua de signes - 19/03/2020
Telenotícies vespre - 19/03/2020
Telenotícies migdia - Llengua de signes - 19/03/2020
Telenotícies migdia - 19/03/2020
Preguntes Freqüents
"Preguntes freqüents": el confinament amb el doctor Clotet, Marc Ramentol i l'herència de Joan Carles I
Telenotícies vespre
Pedro Sánchez: "El pitjor encara no ha arribat i ens hem de preparar"
Preguntes freqüents
Doctor Clotet: "Si comencem un tractament en el període de cinc dies, podrem reduir l'excreció de virus"
Telenotícies cap de setmana
Telenotícies cap de setmana vespre - 21/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Crims
Crims - Machala
Notícies 3/24
El temps TN Vespre 21/03/2020
Preguntes freqüents
Marc Ramentol: "Ens preparem per a mals escenaris"
Notícies 3/24
Temps matí 22/03/2020
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Preguntes Freqüents
"Preguntes freqüents": el confinament amb el doctor Clotet, Marc Ramentol i l'herència de Joan Carles I
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Quatre gats
Dones polítiques
Dies de coronavirus
Dies de coronavirus: 19-20 de març
Premis Enderrock
Premis Enderrock 2020
El llenguado
Els dialectes i la parla del Rosselló
Crims
Crims - Machala
Sense ficció
Els supervivents del vol 9525 de Germanwings
Quan arribin els marcians
La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.61424 | curate | {"ca": 0.9041331802525833, "pt": 0.04219288174512055, "en": 0.01894374282433984, "fr": 0.013777267508610792, "it": 0.014351320321469576, "sv": 0.0031572904707233064, "es": 0.003444316877152698} | : /tv3/alacarta/programa/joel-gonzalez-creu-que-no-se-celebraran-els-jocs-de-toquio-aquest-estiu/video/6036143/ |
mc4_ca_20230418_5_420600 | Aïllament acústic sostre, sòl i paret Tarragona, Barcelona | Aisladur
Aïllament acústic Solucions per a sostres per superar les més elevades exigències quant a l'aïllament acústic.
Perfecte aïllament acústic d'un sostre, sòl o paret
T'aportem les millors solucions acústiques segons les teves necessitats
L’aïllament acústic és necessari en tota mena d’espais, ja siguin oficines, locals comercials, bars o restaurants, cases particulars. A Aisladur som experts en el camp de les solucions acústiques, ja sigui per solucionar molèsties ocasionades pel soroll, com per assegurar que la seva empresa o local compleix amb la legislació vigent.
Tot espai dedicat a l’ús habitual necessita algun tipus d’aïllament acústic per absorbir el soroll interior com és el cas de bars, restaurants o locals nocturns. Per regular la sonoritat interior en edificis dedicats a l’educació, sales de concerts o espais per a conferències. O també per aïllar del soroll exterior com en el cas d’oficines, blocs d’apartaments o altres espais.
Un aïllament acústic adequat per a cada espai
Un dels aspectes més importants per aïllar acústicament un espai és treballar amb el material adequat, que serveixi per absorbir el so. A Aisladur treballem amb panells per sostre, parets o separadors de llana de roca. Tan important és el material utilitzat, com dissenyar la millor manera de situar-lo per dotar cada espai de l’aïllament adequat.
Disposem d’una àmplia varietat de productes d’insonorització que ens permeten oferir-te les solucions que millor s’adaptin a les teves necessitats, oferint-te un servei integral d’aïllament i condicionament acústic de les teves instal·lacions amb els millors sistemes del sector. Posem a la teva disposició el nostre departament tècnic per assessorar-te i solucionar qualsevol problema ocasionat pel soroll, des de l’estudi sonomètric fins a la realització de tota l’obra. | 0.848889 | curate | {"ca": 1.0} | https://aisladur.com/ca/servei/aillament-acustic/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_167619 | La Guàrdia Urbana de Lleida va detenir diumenge a la tarda un veí de la ciutat de 46 anys com a presumpte autor dels delictes d’amenaces i d’atemptat als agents. Una parella que anava amb dos nens per l’avinguda Víctor Torres, a l’alçada del carrer Galícia, va avisar el cos després que un home els hagués amenaçat amb una escopeta de balins. La família va indicar als agents que es van desplaçar fins al lloc que l’home es trobava amb l’escopeta encara a les mans en un camp proper. En acostar-se a ell, l’home va apuntar a un dels agents tot i que va acabar disparant a l’aire i, després, va llençar l’escopeta al terra. Davant els fets, els agents el van detenir.
D’altra banda, la Urbana va arrestar la matinada de dissabte 21 un home de 32 anys originari del Marroc com a presumpte autor dels delictes de lesions i d’atemptat als agents. La tarda abans, la Urbana va rebre una denúncia que assegurava que un home havia colpejat diversos vianants a l’avinguda Catalunya, ocasionant una ferida a un d’ells que va requerir punts de sutura. Els agents van identificar el suposat autor dels fets, al qual van localitzar cap a les cinc de la matinada a la plaça d’Espanya de Lleida. Segons la policia, l’home es va posar agressiu i va agredir els agents fins que aquests el van poder reduir i detenir. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/successos/detingut-amenacar-escopeta-balins-parella-nens-carrer-187397/ |
mc4_ca_20230418_2_316406 | El Ple de l'IEC aprova l'organigrama administratiu de l'acadèmia nacional catalana
El catedràtic de la UAB Joaquim Bruna, nou director del Centre de Recerca Matemàtica
Germà Bel rep el premi de la Societat Catalana d'Economia
L'IEC presenta el «cànon de la gastronomia tradicional catalana» amb més de 900 receptes
Els corresponsals de la premsa estrangera coneixen la realitat de Catalunya a través de l'IEC
L'IEC mostra els papers de la Colla Cargol, un exemple de premsa familiar clandestina en català dels anys cinquanta
El mexicà Antonio Lazcano analitza les disciplines d'Oparin i Haldane sobre l'origen de la vida
La Societat Catalana de Pedagogia promou un seminari sobre narracions en el currículum
L'IEC presenta un centenar de títols del seu fons editorial en la segona edició del Saló del Llibre
La Jornada de Química de Catalunya i del Gran Sud-oest Francès aplega cent noranta experts a l'IEC
Mila Segarra analitza les concordances i discordances en les primeres propostes de normativització del català
El vicepresident de la SCC, Joan Manuel Tresserras, nou Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
Homenatge a Pierre Vilar a la Universitat de Girona en el centenari del seu naixement
Elisabet Vilalta, exsecretària tècnica de la Comissió del Centenari, emprèn un nou repte professional
El màxim òrgan de govern de la corporació escolta la semblança de Leandre Cervera i l'informe de la Secció Històrico-Arqueològica
El Ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha aprovat, per majoria simple dels vots emesos, l'organigrama administratiu de l'acadèmia nacional catalana, després d'un intens debat en el qual van intervenir diversos assistents a la sessió celebrada el 27 de novembre passat. El nou catàleg dels llocs de treball i organigrama de l'IEC havia estat aprovat prèviament, amb un vot en contra, pel Consell Permanent de la corporació.
D'esquerra a dreta, Joan Martí Castell, Oriol Casassas (dempeus), i Maria Teresa Ferrer Mallol, durant el Ple del dia 27
El president de l'IEC, Salvador Giner, va exposar els criteris que han presidit l'elaboració de l'organigrama. S'ha garantit la contenció, en termes percentuals, de la despesa en relació amb els ingressos; tots els canvis i innovacions són d'aplicació gradual; es té en compte el personal de la plantilla actual per a qualsevol nova plaça; s'incrementa la capacitat operativa de la Gerència en la mesura que és estrictament necessari, i, finalment, es procura augmentar els recursos actuals atenent el creixement exponencial de les activitats i dels projectes de recerca.
L'organigrama incorpora les noves unitats i serveis –de Comunicació, Editorial, de Recursos Digitals– creats per a desenvolupar millor les finalitats de l'IEC, i, com també va assenyalar el president Giner, és congruent amb els compromisos assolits per la corporació en el contracte-programa subscrit amb el Govern de la Generalitat per al quadrienni 2005-2008.
La personalitat polièdrica de Cervera
En la mateixa sessió plenària, Oriol Casassas, membre de la Secció de Ciències Biològiques, va llegir la semblança de Leandre Cervera i Astor (1891-1964). De la polièdrica personalitat del metge i veterinari Leandre Cervera Casassas recorda que ja als anys trenta demanava, conjuntament amb altres intel·lectuals de l'època, «una política catalana de població» i «fer quelcom eficaç per estendre a tot el poble la consciència de la unitat de sang, de llengua i de cultura» entre Catalunya i Mallorca.
Leandre Cervera estigué vinculat des de la fundació, l'any 1912, a la Societat Catalana de Biologia, filial de l'IEC, de la qual fou president des del 1935 i durant més de vint-i-cinc anys. Cervera ingressà oficialment com a membre de l'IEC en plena clandestinitat franquista, l'any 1946. Casassas esmenta l'ofici que li comunica l'ingrés a l'acadèmia nacional, signat per Puig i Cadafalch com a president, on, «ben lluny de la submissió» que volia imposar la dictadura franquista, hi deia: «L'Institut d'Estudis Catalans, que ara menys que mai no pot deixar de servir els alts interessos de la ciència en el nostre país, per bé que es vegi privat d'actuar públicament [...].»
Informe sobre el Centenari de l'IEC
Antoni Riera, president de la Comissió del Centenari i vicepresident de l'IEC, va presentar un ampli informe sobre el desplegament de les activitats programades en commemoració dels primers cent anys de la corporació, en particular sobre la sessió inaugural del 16 d'octubre passat i l'impacte en la comunitat acadèmica i en els mitjans de comunicació.
Riera va destacar la bona acollida de la conferència sobre «Oncologia a principis del segle xxi », que pronuncià el bioquímic i també membre de l'IEC, Joan Massagué. De fet, el text de la intervenció de Massagué és, actualment, reclamat per altres entitats i institucions per a distribuir-lo. També va resumir la bona marxa de les col·laboracions i el suport econòmic concertat amb institucions, entitats i empreses molt diverses. En aquest sentit, el president Giner va expressar la confiança que el pressupost global i extraordinari de l'any del Centenari es pugui acabar cobrint gairebé sense dèficit.
Els assistents al Ple també van escoltar un informe de les activitats de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l'IEC, que actualment té vint-i-dos membres numeraris, onze membres emèrits i divuit membres corresponents, a càrrec de la presidenta, M. Teresa Ferrer i Mallol. L'informe cobreix detalladament les activitats i les intervencions de la SHA durant el curs 2005-2006.
Medalles a tres membres
En el transcurs del mateix Ple, el president de l'IEC va lliurar la medalla de la corporació a tres membres numeraris que han assolit la condició d'emèrits: Eduard Bonet, Francesc Vallverdú i Modest Prats –en nom del qual la va recollir Joan Martí.
D'esquerra a dreta, Francesc Vallverdú, Eduard Bonet i Joan Martí (en nom de Modest Prats), rebent la medalla de l'IEC
Finalment, el gerent de l'IEC, Ramon Corbella, a petició de la presidència, exposà les línies generals i els criteris d'elaboració del pressupost de l'IEC per a l'exercici del 2007. El projecte preveu mantenir la política de dotar les seccions de pressupostos de lliure disposició adequats a llurs finalitats; continuar potenciant l'activitat de les filials; incrementar els recursos per a activitats de les diferents seus territorials de l'IEC; augments significatius per a finançar estudis i informes; afavorir les publicacions electròniques; millorar dotacions en l'àmbit de personal, així com en tecnologies de la informació i comunicacions, entre altres.
Catàleg de llocs de treball de l’IEC:
Semblança de Leandre Cervera, per Oriol Cassasas:
Informe d'activitats de la Secció Històrico-Arqueològica:
El nou responsable del CRM és soci de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l'IEC, des de l'inici
El matemàtic Joaquim Bruna, soci de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), serà el nou director del Centre de Recerca Matemàtica (CRM), a partir del proper mes de febrer. Bruna substituirà el seu predecessor, Manuel Castellet (llegiu l'entrevista feta a El Butlletí de l'IEC número 90), expresident de l'IEC (1995-2002), que dirigia el CRM des de fa vint anys.
Joaquim Bruna Floris (Barcelona, 1953) és doctor en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), d'on actualment és catedràtic. Va cursar estudis postdoctorals a la Universitat de París-Sud (França), i ha estat professor convidat a les universitats franceses de Provença (Marsella), Paul Sabatier (Tolosa), Bordeus i Orleans; a les universitats nord-americanes de Wisconsin (Madison) i at Albany (Nova York); també ha fet estades de recerca en nombrosos centres, entre els quals l'Institut Mittagg-Leffler d'Estocolm (Suècia), el Norwegian Institute of Technology (Noruega) i la Universitat de Bar-Ilan (Israel).
Autor d'uns seixanta articles de recerca, el seu àmbit de treball és l'anàlisi real, l'anàlisi harmònica i complexa, la teoria de funcions i la fonamentació matemàtica del processat del senyal. Ha dirigit set tesis doctorals i actualment n'està dirigint dues més. Ha estat membre del Program Committee de la Unió Matemàtica Internacional per al Congrés Internacional de Matemàtics 2006 (ICM06), celebrat l'agost passat a Madrid, i del comitè de redacció del Programa Nacional de Matemáticas.
És soci de la SCM des de l'inici i membre del comitè científic de la filial de l'IEC des del 2004. Va ser director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer de l'IEC (1996-2000), membre del comitè executiu d'European Consortium for Mathematics in Industry, ECMI (2003-2004) i acadèmic numerari electe de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, des del 2004. El 1979 li va ser atorgat el Premi Martí d'Ardenya a Joves Investigadors de l'IEC i ha rebut la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Recerca Universitària.
Millora de la recerca
L'IEC va crear, l'any 1984, el CRM amb l'objectiu de proporcionar als matemàtics catalans un institut de recerca que pogués contribuir a la millora de la investigació en matemàtiques a Catalunya. L'any 2002 el CRM es constituí en un consorci format per l'IEC i el Govern de Catalunya, que hi participa a través del Departament d'Educació i Universitats.
El CRM forma part de la xarxa catalana d'entitats de recerca, que agrupa una vintena d'instituts i constitueix, amb les universitats i els centres que depenen d'organismes estatals, un dels tres pilars del sistema de ciència i tecnologia de Catalunya. Des de l'any 1997, és un institut universitari adscrit a la UAB. En l'àmbit internacional, el CRM és membre de l'European Reserach Centres on Mathematics (ERCOM) i de l'European Post-doctoral Institute for the Mathematical Sciences (EPDI).
«Perspectives del Centre de Recerca Matemàtica», per Joaquim Bruna:
Pasqual Maragall assisteix al lliurament del guardó en el primer acte com a expresident de la Generalitat
L'economista Germà Bel va rebre el passat 28 de novembre el VI Premi Societat Catalana d'Economia (SCE) que atorga aquesta filial de l'IEC, amb el patrocini de Caixa Catalunya per la seva obra «Economia i política de la privatització local». L'acte d'entrega va ser presidit pel president de l'IEC, Salvador Giner; el president de Caixa Catalunya, Narcís Serra; el president de la SCE, Pere Puig, i va comptar amb la presència de Pasqual Maragall, soci de la SCE, en el que va ser el seu primer acte públic com a expresident de la Generalitat de Catalunya.
Germà Bel rep el guardó de mans de Pere Puig
El guardó s'atorga a la millor obra, treball o estudi en general sobre temes d’economia, realitzat dins l’àmbit dels Països Catalans, publicat o inèdit. L'objectiu del Premi –de caràcter biennal i dotat amb 10.000 euros– és reconèixer i estimular els esforços per a una millor investigació.
Germà Bel va néixer a Les Cases d'Alcanar (Terres de l'Ebre, 1963). Des de 2003 és catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, amb especialització en l'anàlisi de la política econòmica i el sector públic. Durant el curs acadèmic 2004-2005 va ser professor visitant a Cornell University (Cornell Institute for Public Affairs), i durant el curs 2005-06 ha estat investigador visitant a Harvard University (Kennedy School of Government).
La Societat Catalana d'Economia atorga des de 1991 el Premi Catalunya d'Economia per a distingir la millor obra sobre economia catalana i des de 1996 el Premi Societat Catalana d'Economia a la millor obra d'economia general realitzada als Països Catalans. Els premis, ambdós patrocinats per Caixa Catalunya, s'alternen biennalment. A partir de 1998 també s'atorga el Premi Ferran Armengol i Tubau sobre assegurances.
«Economia i política de la privatització local», de Germà Bel:
El Corpus de la Cuina Catalana és un projecte iniciat a l'Institut Català de la Cuina i editat per Columna
L'IEC va acollir el passat 11 de desembre la presentació del llibre Corpus de la Cuina Catalana, «un cànon de la gastronomia del nostre país», en paraules del vicepresident de l'IEC i col·laborador del projecte, Antoni Riera.
Autors i col·laboradors del 'Corpus', al Pati de l'IEC, amb el president de l'Institut
L'objectiu d'aquest inventari, iniciat a la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) i editat per Columna Edicions, és identificar la cuina catalana, conèixer-la amb detall, reproduir-la i, fins i tot, fer-la evolucionar, amb aplicacions imaginatives de les receptes. Es tracta d'un diccionari de la cuina tradicional catalana, un receptari amb més de 900 receptes, de consulta àgil, entenedor i complert tant per a públics amplis com per a professionals.
El projecte va sorgir davant l'evidència que, en un moment i en un país en què la cuina creativa assoleix un nivell excepcional, «s'està deixant de cuinar a casa, amb el risc de perdre un patrimoni que, fins ara, s'ha transmès oralment», segons va explicar el director de la investigació, Toni Massanés.
El Corpus és una obra col·lectiva fruit de la dedicació de professionals i acadèmics, però també de la col·laboració desinteressada de restauradors, institucions, cuiners i mestresses de casa. Pepa Aymamí, directora de la FICC i impulsora del projecte, va explicar que en els pròxims mesos obsequiaran amb una placa aquells restaurants que van participar en l'elaboració del llibre.
El director de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Ignasi de Delàs, va remarcar que «aquesta obra és l'eina idònia per presentar el nostre país a l'exterior». En l'acte també hi van intervenir el president de l'IEC, Salvador Giner, que el va presidir; el president de la Fundació Institut Català de la Cuina, Xavier Mestres, i l'editora de Columna, Ester Pujol.
Notícia sobre el 'Corpus', emesa per TV3:
El passat 29 de novembre l'IEC va rebre la visita d'un grup de corresponsals estrangers a Madrid, organitzada per Centre Internacional de Premsa i el Círculo de Corresponsales Extranjeros. L'objectiu de l'estada era donar-los a conèixer de manera directa la realitat política, cultural i social de Catalunya i intentar desfer els tòpics i la visió esbiaixada que sovint reflexa determinada premsa i mitjans de comunicació de Madrid, que són la primera font informativa dels professionals estrangers.
Els corresponsals van ser rebuts per Salvador Alegret i Salvador Giner
Els corresponsals van entrevistar-se amb el president de l'IEC, Salvador Giner, i el vicepresident, Salvador Alegret, i van visitar les instal·lacions de la seu de Barcelona de l'IEC, guiats per Marta Ejarque, secretaria de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut.
Al finalitzar la seva visita, els periodistes van rebre un recull selectiu de material sobre la història, el present i els objectius de l'IEC. Una de les obres entregades fou Spirit of Catalonia , publicada durant l'exili pel que fou membre de l'Institut, Josep Trueta, l'any 1946. El llibre és una obra senyera per entendre Catalunya des de l'exterior i que no ha perdut la seva vigència ni el seu interès amb els anys.
El dossier també contenia publicacions científiques de l'IEC en anglès, com la revista Contributions to science; un exemplar de Mercè Rodoreda, una poètica de la memoria, i diversos materials informatius sobre l'acadèmia nacional, editats per la unitat de Comunicació, amb motiu de la inauguració de les activitats del Centenari, com també el programa general i altres publicacions sobre els actes commemoratius del primer segle de l'acadèmia nacional catalana.
Entre els professionals presents en la visita, hi havia corresponsals de diaris i emissores d'Alemanya, Dinamarca, Itàlia, Suïssa, Argentina, Mèxic i fins i tot de Xina (vegeu llista completa).
L'exposició és organitzada per la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'IEC
La Societat Catalana d'Estudis Històrics (SCEH), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va inaugurar el 30 de novembre passat a la sala Pere Coromines de l'IEC, l'exposició «Els papers de la Colla Cargol. Presentació d'uns testimonis desconeguts, secrets i fins a un cert punt clandestins d'una activitat lúdica, cultural i patriòtica desenvolupada en un cercle familiar, en el context de la postguerra, 1952-1961», un exemple de premsa familiar clandestina en català durant les primeres dècades de la dictadura franquista.
Portada d'un número d' El Cargolí
La Colla Cargol, formada pels set germans Bastardas-Parera, va ser un intent reeixit per a cultivar i dur a terme activitats de la família i mantenir una unitat lligada a l'esbarjo i a la cultura. Editaven El Cargolí, una mostra singular de premsa clandestina, d'un tiratge de set exemplars, produïda pels set germans i destinada a llurs fills, els primers d'una generació que no havia viscut la Guerra Civil.
El Cargolí, rebatejat com a Setgermanari, era el «full per als infants -més o menys petits- de la Colla Cargol». No tenia cap mena d'estructura formal organitzativa i se n'elaboraven set còpies iguals, una per una, sense periodicitat ni sumari i lliures de contingut, de dibuix i d'intencionalitat. Paral·lelament, sortien els fulls del «noticiari», que recollia la crònica de tots els actes, trobades i festes familiars (naixements, comunions, comiats de solter, viatges, felicitacions nadalenques, reunions, etc.) comentats amb humor i acompanyats d'il·lustracions.
L'exposició, que es podrà visitar al claustre de l'IEC fins al 20 de desembre, de 9 a 20 hores, de dilluns a divendres, mostra tots aquests documents, que serviren de «resistencialisme silenciós, efectiu i ideal» amb la postguerra i el règim franquista com a context social.
És la segona de les «Conferències magistrals del curs 2006-2007», organitzades per la Secretaria Científica de l'IEC
El científic mexicà Antonio Lazcano va dissertar el dimecres 29 de novembre passat sobre «Oparin i Haldane: dues vides i dues teories (no tan) paral·leles», en el marc del cicle «Conferències magistrals del curs 2006-2007», que organitza la Secretaria Científica de l'IEC.
Antonio Lazcano Araujo és catedràtic d'Origen de la Vida a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on imparteix l'assignatura del mateix nom, que ell va establir fa trenta anys. Ha estat professor convidat a les universitats d'Alacant, l'Havana, Autònoma de Madrid, de Houston, d'Orsay París-Sud i de Califòrnia a San Diego i investigador visitant a l'Institut Pasteur de París, a l'ETH Zentrum de Zuric i a l'Institut A. N. Bakh de Bioquímica de Moscou, entre altres. És autor de tres llibres en castellà: La bacteria prodigiosa, La chispa de la vida i El origen de la vida i ha estat membre del comitè editorial del Journal of Molecular Evolution, de Nanobiology i de la Revista Latinoamericana de Microbiología, i actualment ho és de la revista Origins of Life and Evolution of the Biosphere.
En el període 2002-2004 va presidir el Comitè Avaluador de l'Institut d'Astrobiologia de la NASA, a més de ser coordinador del congrés Gordon sobre l'origen de la Vida. Recentment ha estat reelegit president de la Societat Internacional per a l'Estudi de l'Origen de la Vida (ISSOL), i és, així, el primer científic llatinoamericà que ha ocupat aquest càrrec, que en altres temps van exercir Alexander I. Oparin, Stanley L. Miller i Joan Oró.
Resum de la conferència i breu currículum d'Antonio Lazcano:
Les jornades s'emmarquen en els actes de commemoració dels cent anys de l'acadèmia nacional catalana
La Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va celebrar el tradicional seminari de tardor, que enguany s'ha centrat sobre el tema «Narracions i pedagogia». Les jornades s'han emmarcat en els actes commemoratius del Centenari de l'IEC.
Imatge d'una de les conferències del seminari de la SCP
Des del 2004, la SCP promou un seminari presencial i virtual sobre narracions en el currículum, en el qual participen professors de ciències, història, literatura, música i matemàtiques. El curs segueix, principalment, les teories del pedagog creador de l'anomenada «educació imaginativa», Kieran Egan, que el 4 de maig passat va impartir la conferència «Pedagogia imaginativa al llarg de la vida» a la seu de l'IEC, convidat per la SCP.
La finalitat de les jornades és donar a conèixer diferents experiències i recerques d'utilització de les narracions en el currículum tant a primària com a secundària. Amb la col·laboració de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, una altra de les vint-i-sis societats filials de l'IEC, la SCP vol que el seminari ajudi a exposar i debatre diferents gèneres i metodologies narratius que se solen emprar en l'ensenyament.
Apunt de Lluís Busquets, president de la SCP:
L'IEC va compartir estand amb el Consello da Cultura Galega i l'Euskaltzaindia, les acadèmies gallega i basca
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va presentar un centenar de títols de l'extens catàleg de publicacions en la segona edició del Saló del Llibre, que es va celebrar del 21 al 26 de novembre al Palau número 1 de Fira de Barcelona. L'IEC va compartir l'estand amb l'acadèmia gallega, el Consello da Cultura Galega, i la basca, l'Euskaltzaindia i, segons el cap del servei editorialde l'IEC, Francesc Albar, "la presència de l'Institut al Saló del Llibre va ser globalment satisfactòria perquè un bon nombre de persones es van interessar pel llibres publicats per l'IEC i es va donar sortida a més de 50 publicacions".
Imatge d'algunes de les publicacions de l'IEC presentades al Saló del Llibre de Barcelona
Entre les novetats d'enguany presentades per l'IEC van destacar el tercer volum de l'Atles lingüístic del domini català (vegeu article al butlletí 98); la col·lecció de quatre volums del «Corpus Vitrearum Medii Aevi»; llibres sobre les matèries que comprenen les cinc seccions de l'IEC (Històrico-Arqueològica, Ciències Biològiques, Ciències i Tecnologia, Filològica i Filosofia i Ciències Socials) i diversos programes de recerca. Els visitants també van tenir accés a una selecció de publicacions del grup Textos Medievals Catalans, constituït per a promoure les empreses d'edició de textos medievals que existeixen als territoris de llengua catalana, amb la participació, entre altres de l'IEC.
La inauguració de la segona edició del Saló del Llibre va tenir la presència de Francesc Albar i Manuel Pascual, responsable de distribució editorial de l'IEC. Per part d'Euskaltzaindia, hi van ser presents José Luis Lizundia, tresorer; Joan Artza, responsable de distribució de publicacions, i Ricardo Badiola, executiu de publicacions.
Balanç editorial
Des que es va crear, l'any 1907, l'IEC ha editat un total de 2.982 títols. L'any 2005 es van publicar noranta-nou títols -75.656 exemplars- entre revistes, opuscles, monografies, coedicions, una revista en format digital i un títol en format CR-ROM. A més, l'IEC edita, a través de les cinc seccions i les vint-i-sis societats filials, una trentena de números de publicacions periòdiques l'any, disponibles a través del portal de Revistes científiques en línia.
L'IEC manté una política d'intercanvi i de donacions de publicacions amb institucions científiques i acadèmiques nacionals i internacionals, entre les quals hi ha totes les universitats catalanes i algunes de les més representatives del món. En total, les publicacions de l'IEC s'intercanvien amb institucions de més de trenta-cinc països d'Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica.
Apunt de Manuel Pascual, responsable de distribució editorial de l'IEC:
La sessió va ser organitzada per la Societat Catalana de Química i la Société Française de Chimie, en el marc del centenari de l'acadèmia nacional catalana
Cent noranta experts es van reunir els dies 23 i 24 de novembre passats a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en la Jornada de Química de Catalunya i del Gran Sud-oest Francès, organitzada per la Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l'IEC, i la Société Française de Chimie (SFC). L'acte s'emmarca en els actes commemoratius del Centenari de l'IEC.
Més de dos-cents participants es van aplegar a la Jornada de Química
La jornada va tenir com a objectius principals divulgar els projectes d'investigació en curs i promoure la comunicació entre els diferents grups de recerca que treballen en química a Catalunya i al sud-oest de França. A més, volia incitar els joves investigadors a ser els protagonistes de la transmissió del seu treball a la resta de la comunitat científica. Segons va manifestar el president de la SCQ, Àngel Messeguer, «els resultats [excel·lents] aconseguits mostren que som capaços d'organitzar reunions científiques internacionals de nivell que transcorren de la manera esperada, fet que dóna molta confiança de cara a la tasca futura de filials com la nostra».
La relació entre ambdues societats es va iniciar l'any passat quan la SFC va convidar la filial de l'IEC a la reunió anual de tres de les seves seccions regionals, Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània. L'èxit de la trobada i la coincidència d'objectius d'ambdues entitats van conduir a proposar Barcelona com a seu de l'edició del 2006.
Comentari d'Àngel Messeguer, president de la SCQ:
Dins del cicle commemoratiu del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que va obrir els actes del Centenari de l'acadèmia nacional
Mila Segarra, membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i professora de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va intervenir el dimarts 28 de novembre passat, a la seu de l'IEC a Barcelona, en el cicle de conferències «Commemoració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906-2006)». Aquest cicle va obrir els actes del Centenari de l'IEC, l'acadèmia nacional catalana, atenent precisament l'impuls sorgit d'aquell congrés.
Mila Segarra i Francesc Vallverdú, en el transcurs de la conferència
En la conferència, titulada «Envers la planificació del corpus», Mila Segarra va presentar les aportacions de la Secció Filològica-Històrica -una de les tres en què dividiren les tasques els participants en el Congrés de 1906- i va exposar les concordances i discordances en les propostes que s'hi exposaren sobre la normativització del català. La professora Segarra és especialista en gramàtica i història de la llengua, i ha estudiat, entre altres, els models de llengua per als mitjans de comunicació.
La sessió va ser la cinquena d'aquest cicle, organitzat per la Secció Filològica de l'IEC, presidida per Joan Martí i Castell, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i que ha coordinat Francesc Vallverdú . Va obrir el cicle, el passat 17 d'octubre, Aina Moll, sobre «Antoni M. Alcover i el Congrés de 1906». Joan Solà va parlar, el 24 d'octubre, de «Pompeu Fabra abans i després del Congrés»; el 7 de novembre, Antoni Maria Badia i Margarit va pronunciar la conferència «Els romanistes abans i després del Congrés»; el 21 de novembre passat, Carles Miralles va dissertar sobre «Els escriptors i el Congrés de 1906», i el proppasat 12 de desembre hi va intervenir Joan Martí i Castell amb la conferència «Envers la planificació de l'estatus», en una sessió que va ser alhora la cloenda oficial del cicle (i de la qual informarem en el proper Butlletí). Posteriorment, hi participarà Vicent Pitarch (19 de desembre; inicialment ho havia de fer el 14 de novembre passat). Tots els ponents són membres de la Secció Filològica de l'IEC.
Exposició a la Biblioteca de Catalunya i actes arreu del territori
Coincidint amb el cicle, la Biblioteca de Catalunya ha organitzat una exposició de manuscrits i altres documents relacionats amb el Congrés, que es pot visitar fins al 8 de gener de 2007. També s'han sumat a la commemoració les seus territorials de l'IEC a Alacant i Castelló de la Plana. El 29 de novembre, la seu de Castelló -que alhora celebra el 25è aniversari de la mort del filòleg, historiador i folklorista Manuel Sanchis i Guarner- va acollir la conferència «El Congrés de 1906, un horitzó per al valencianisme», a càrrec de Vicent Pitarch. Finalment, el cicle de conferències també s'està impartint a Palma de Mallorca, amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears i l'Institut d'Estudis Baleàrics . El darrer dia de novembre s'hi va programar la intervenció de Carles Miralles sobre «Els escriptors i el Congrés de 1906».
Programa de la seu de Castelló:
Programa de la seu d'Alacant:
Joan Manuel Tresserras, vicepresident de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l'IEC, és el nou Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya des del 28 de novembre passat. Tresserras és doctor en ciències de la comunicació i ha estat professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB i membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC).
El passat 1 de desembre, la Universitat de Girona va retre un homenatge a l'historiador i membre corresponent de l'IEC, Pierre Vilar (1906-2003), coincidint amb el centenari del seu naixement, i la celebració de l'Any Pierre Vilar, que s'allargarà fins el 2007. Entre les iniciatives destaca la cessió per part de la família de la biblioteca de l'historiador a la universitat, un fons que s'està catalogant, i que unida a la Biblioteca de Jaume Vicens Vives (també a la UdG), convertirà aquest centre acadèmic en un centre de recerca històrica i historiogràfica de primer ordre.
La que ha estat fins ara secretària tècnica de la Comissió Executiva del Centenari de l'IEC, Elisabet Vilalta, es va acomiadar de l'IEC, el proppassat 1 de desembre, amb un aperitiu compartit amb membres i personal de la corporació. Elisabet Vilalta ha decidit emprendre nous reptes com a professional del màrqueting.
Durant aquest any, Elisabet Vilalta ha desenvolupat amb provada eficàcia les seves responsabilitats com a secretària tècnica de la Comissió del Centenari, en uns moments que han estat clau per a garantir la preparació i el desplegament de les primeres activitats programades amb motiu del primer segle de l'acadèmia nacional catalana. En reconeixement de la seva dedicació, durant l'acte de comiat els companys de feina li lliuraren un obsequi. | 0.872832 | curate | {"ca": 0.9863435533538626, "es": 0.0035814700763154373, "fr": 0.0007698487079930378, "pt": 0.0016401124648547328, "en": 0.007665015396974161} | http://www.iec.cat/butlleti/99/actualitat.htm |
oscar-2301_ca_20230418_9_4542 | Neteges bucals, esterilitzacions, cirurgia oncològica, cesàries, piometres, etc. tenim un quiròfan equipat i un personal entrenat per fer qualsevol cirurgia. | 0.586306 | curate | {"ca": 1.0} | https://vetsantfeliu.com/ca/cirurgia-general |
racoarticles_ca_20221005_2_21678 | revista de girona 263 > 63 sovint desprenen, més que les pel•lícules professionals, el perfum d'una època i d'una comunitat.
Aquest perfum és la gràcia que trobem en visionar curts a través del web de l'Arxiu Municipal de Girona, com Divagacions (1970-1979), de Josep Planas, extraordinari en la seva candidesa. Tracta, ras i curt, d'un grup de joves gironins que es planteja l'existència. Analitzat pels seus atributs purament cinematogràfics, no s'aguanta per enlloc. El doblatge, sense cap sentit dramàtic, ni tan sols s'ajusta al moviment dels llavis. Ara bé, aquest film fet amb una sabata i una espardenya és un pou inesgotable d'informacions de context: la influència de l'existencialisme, el collage, la música pop, el Vietnam, el hippisme, etcètera. Força millor resulta Un laberinto (1970), de Jordi Lladó, film kafkià on un jove rellotger s'endinsa per les entranyes de rònegues cases gironines atret per la visió colorista d'una jove que balla música moderna. En tots dos casos, malgrat l'expressió maldestra, s'hi pot ensumar unes ànsies de llibertat i canvi que no han tornat mai més. E l protagonista de Cineclub, entranyable llibre de David Gilmour, accepta que el seu fill de 16 anys abandoni l'institut, del qual està fastiguejat, a canvi de comprometre's a mirar les pel•lícules que el pare, crític de cinema, esculli per portar a terme una mena d'educació audiovisual alternativa, que resultarà molt més efectiva que la tradicional. Pare i fill comenten algunes de les millors pel•lícules de la història del cinema, que brinden lliçons de vida que no són matèria d'ensenyança obligatòria a cap escola. Ara que ens trobem a l'inici d'un nou curs acadèmic, cal denunciar l'absoluta indigència audiovisual dels anomenats fills de la civilització de la imatge. Com és possible que a les escoles s'estudiï la història de la pintura, de l'arquitectura o la literatura i es deixi de banda la del cinema? Hi ha tímids intents de reconduir aquesta situació: cicles de cinema, tallers de curtmetratges i documentals, visites al Museu del Cinema..., que no amaguen un menyspreu incomprensible cap a l'art més popular i influent del nostre temps.
Tornant a Cineclub, ocasionalment el crític es permet triar una pel•lícula rematadament dolenta, però que li agrada; per exemple, Showgirls, de Paul Verhoeven, la història d'una pagerola que triomfa com a ballarina eròtica a Las Vegas. I és que, de vegades, la qualitat intrínseca d'una pel•lícula queda en segon terme davant d'altres atractius. Això passa sovint amb els films amateurs. Salvant comptades excepcions, arrosseguen arguments rudimentaris, actors no professionals i tècnica deficient. Però hi trobem escenaris i persones propers. Vistos al cap dels anys,
El perfum deliciós dels nyaps pop
Lluites medievals al web
Crónicas Drakonianas (www.cronicasdrakonianas. com) és una sèrie amateur d'aventures medievals en castellà, de distribució per web (websèrie, en diuen), realitzada amb pocs mitjans i molta il•lusió per Cesc Martinell i Mireia Blasco, impulsors d'una companyia figuerenca de teatre d'acció per a fires i espectacles. I és que amb una música grandiloqüent, uns efectes especials cridaners i un càsting rodó es poden fer meravelles.
MARC VICENS | 1 | perfect | {"ca": 0.9684375, "it": 0.013750000000000002, "pt": 0.014375, "en": 0.0034375} | |
macocu_ca_20230731_9_359216 | Nova Convergència marca perfil amb la immigració
Demana que la renda garantida sigui només per a immigrants amb papers
L’exconseller Germà Gordó ha comparegut per primer cop en roda de premsa des que va deixar el PDECAT i va passar al Grup Mixt. Gordó, que ha estat acompanyat per Teresa Pitarch, ha donat suport al projecte de llei de renda garantida que aquest dimecres debatrà el Parlament, però ha posat com a condició que la puguin rebre només immigrants que han entrat legalment a l’Estat.
El líder de Nova Convergència, que ha anunciat que farà roda de premsa cada dimarts, s’ha mostrat partidari de la iniciativa sempre “que no incrementi la pressió fiscal”, els beneficiaris “no cobrin més que el salari mínim interprofessional” i tinguin “residència legal al nostre país”. De moment és la únic diputat que ha posat aquestes condicions perquè ni Ciutadans o el PP han plantejat requisits similars.
“Tota persona que viu a Catalunya -ha insistit-, amb independència de la seva situació de legalitat o d’il·legalitat, ha de tenir condicions mínimes; però la renda garantida ha d’estar a l’abast únicament de persones que tenen residència legal”.
Sempre ha de sortir a la palestra, perquè se'l recordi, aquí li interessaran les seves rodes de premsa, i a més amb aquesta cara d'amargat. Si anessis a militar al PP potser encara tindries un lloc
#4 Hasta las narices, Barcelona, 12/07/2017 - 08:30
Respondre
Es de un cinismo insoportable que los politicuchos catalibanes traten de invasores a las personas del resto de España, que vinieron en décadas pasadas para trabajar y sin embargo, no les dé sarpullido regalarles un sueldo por la cara a los extranjeros. Se nota que están desesperados...
#2 manuel, Barcelona (España), 11/07/2017 - 21:07
Respondre
La renta garantizada no la veremos en esta legislatura. Todo ha sido un montaje del Govern para ganarse el apoyo de la CUP. Mejor no hablar de ella y si los extranjeros ilegales tienen derecho o no a ella, no tiene sentido. | 0.582942 | curate | {"ca": 0.6826042726347915, "es": 0.31739572736520855} | |
macocu_ca_20230731_6_561861 | CitacióDomènech, Lluís [et al.]. "A Barcelona: pour une architecture de l evocation". Annals d'arquitectura, 1983, núm. 3. | 0 | curate | {"ca": 0.5462184873949579, "fr": 0.4369747899159664, "cs": 0.01680672268907563} | |
mc4_ca_20230418_9_240294 | Per molts anys, editors!
Des de Proa, l'any 1928, fins a l'entrada d'Enciclopèdia Catalana i Planeta a Grup 62, cronologia de l'edició a Catalunya
1928 El primer llibre, de Prévost
El maig de l’any 1928 Proa va publicar la primera novel·la del catàleg, Manon Lescaut, de l’Abat Prévost, amb traducció de Domènec Guansé. La iniciativa editorial va ser de Marcel·lí Antich (1895-1968) i Josep Queralt (1896-1965), “que procedien del món de la cultura obrera i dels ateneus”, segons explica Julià Guillamon, comissari de La propera festa del llibre serà de color carbassa, que es pot veure a la Biblioteca Jaume Fuster fins al 5 de gener del 2015. Antich i Queralt tenien poc més de trenta anys, i van decidir que el color amb què des d’aquell moment els lectors identificarien l’editorial seria el carbassa: “Era un homenatge a la Biblioteca Popular de L’Avenç, que havia publicat 151 títols entre 1906 i 1925 i que va contribuir molt a fer que la cultura catalana no fos una cosa folklòrica”.
1928 Un logotip històric
Un dels símbols que ha acompanyat Proa durant els gairebé 90 anys d’història és el vaixell amb la inscripció “Navego a tot vent”. Guillamon n’ha rastrejat l’origen i les influències: “Va ser Josep Obiols qui va gravar al boix el símbol de la col·lecció de narrativa Biblioteca a Tot Vent. És la silueta del bergantí Maria Assumpta, construït a la platja de Badalona el 1858 i que es va enfonsar fa poc”. Un dels dos fundadors, Queralt, era badaloní. “La divisa «Navego a tot vent» s’inspira en l’emblema de Le petit Larousse, que va dibuixar Eugène Grasset el 1905. Els vaixells de veles desplegades apareixen amb freqüència en els ex-libris que Obiols va gravar i dibuixar per als seus amics escriptors”. A l’exposició se’n poden veure uns quants: els de Joan Salvat-Papasseit, Lluís Guarro, Joan Merli i Josep Roig i Raventós.
1930 Una fita: ‘Mrs. Dalloway’
“Una de les intencions de Proa era arribar a un públic majoritari”, recorda Guillamon. Fins a l’aturada del 1938 van publicar Tolstoi, R.L. Stevenson i Erich Maria Remarque - Res de nou a l’oest va ser el primer bestseller : 30.000 exemplars- i van ajudar a consolidar Trabal, Llor i Benguerel. Una de les fites va ser la traducció de Cèsar August Jordana de Mrs. Dalloway, de Virginia Woolf. Va ser publicada el 1930, només cinc anys després que es publiqués en anglès.
1951 Inici de la represa
Des de Perpinyà, Josep Queralt va reprendre Proa l’any 1951, publicant molt pocs títols i en clandestinitat. El projecte de preguerra, que s’havia diversificat en contes, assaig i llibres infantils -i s’havia guanyat un públic fidel- quedava reduït temporalment a una o dues novetats a l’any, editant noms com Josep Carner, Domènec Guansé i Just Cabot.
1964 Cendrós es queda Proa
Guillamon repassa el recorregut dels catàlegs que el 1964, quan l’industrial Joan Baptista Cendrós (1916-1986) va adquirir els drets de Proa, ja formaven part de l’editorial: els llibres d’Aymà, els de la Fundació La Mirada i ben aviat -el 1966- s’hi incorporarien també Els Llibres de l’Óssa Menor. El rellançament de la col·lecció insígnia, A Tot Vent, es va anunciar en un manifest fet el mes de març del 1964. Anunciava “un autèntic esdeveniment dins l’àmbit de la literatura i de l’edició en llengua catalana”.
1966 Els tròpics de Henry Miller
L’obra de Henry Miller no es podia editar durant el franquisme a causa de la seva sexualitat explícita. Cendrós va fer amistat amb l’escriptor i durant una dècada es van cartejar. “El 1966 Miller li escrivia per demanar-li cartells de toros -diu Guillamon-, i el 1970 li va dedicar diverses litografies, producte de la relació amb la cantant de cabaret Hoki Tokuda”. Quan es van poder publicar Tròpic de Càncer i Tròpic de Capricorn Cendrós va ser l’escollit. Va ser el 1976 i el 1978, respectivament.
1970 Expectació massiva
Coretta Scott, vídua de Martin Luther King, va visitar Barcelona el 1970 per presentar un llibre sobre ella i el seu marit, assassinat el 1968. “Hi havia tanta expectació que es va haver de tancar tota una planta d’El Corte Inglés”, diu Guillamon.
1970 El miracle català
Òmnium Cultural va impulsar la campanya Cultura en ruta amb un gran camió Barreiros adaptat per vendre llibres i discos en català. “Edicions Proa hi ocupava un lloc principal en una gran cartellera -diu Guillamon-. El carbassa va esdevenir el color del miracle català, compartit per Proa, Òmnium Cultural i Enciclopèdia Catalana, que el va adoptar en els seus fascicles”. Durant la segona meitat de la dècada dels 60, Proa havia publicat Thomas Mann, Truman Capote, Josep Maria de Sagarra, Franz Kafka, Stendhal, Jean-Paul Sartre i Avel·lí Artís Gener.
Així i tot, un any abans Edicions 62 havia passat per una crisi que va estar a punt d’acabar amb el projecte. La fallida de la seva distribuïdora -Ifac- va comportar un descens notable del ritme de publicacions i va endeutar editorials com Club Editor, de Joan Sales.
1983 Enciclopèdia Catalana
L’exposició de la Jaume Fuster s’atura a finals dels 70, però l’editorial ha continuat fins ara. L’any 1983 va ser adquirida per Enciclopèdia Catalana. Si fins al 1938 l’editor va ser Joan Puig i Ferreter i a partir del 1965 Joan Oliver, a partir del 1983 ho van ser Xavier Bru de Sala, Oriol Izquierdo i Isidor Cònsul.
2011 El fenomen Cabré
L’any 2006 Enciclopèdia Catalana i Planeta van entrar a Grup 62 amb un 30% de la participació cadascuna. Amb la mort d’Isidor Cònsul el 2009 el nou editor va ser Josep Lluch. Un dels seus grans èxits ha sigut Jo confesso, de Jaume Cabré, tot un fenomen a Europa. | 0.81742 | curate | {"ca": 0.9474545454545454, "it": 0.0036363636363636364, "en": 0.0016363636363636363, "es": 0.04727272727272727} | http://llegim.ara.cat/anys-editors_0_1244875534.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_765528 | Germans del Sud bona nit, Aqui teniu un enllaç a la vostra disposició amb el calendari de l' USAP de Perpinyà per la temporada 2006/2007. He posat tots els partits: amistos, del TOP 14 i de la Copa d'Europa. També hi trobareu els enllaços directes amb els webs de tots els nostres adversaris... Fins aviat !
Mercès. | 0.701782 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_342025 | joan asín: MONTSERRAT, ESPERONS I FRA GARÍ I DIRECTA AL LLENÇOL
MONTSERRAT, ESPERONS I FRA GARÍ I DIRECTA AL LLENÇOL
31/12/12. El darrer dia de l'any amb en Jaume ens hem arribat a Montserrat per fer la darrera escalada de l'any. El dia tot i ser molt bo és fred. Com tampoc tenim ganes de caminar molt i aprofitant que en Jaume no ha fet els Esperons de Fra Garí ja tenim l'objectiu.
Aquesta via és una excursió vertical on és van enllaçant ressalts amb alguns passatges interessant. La via acaba al camí i hem continuat per la via directa del Llençol i així podem fer cim. La via està equipada i només cal portar cintes exprés, si volem fer la via del Llençols ens caldrà portar unes 20 cintes.
Aquesta és la darrera escalada de l'any i voldria agrair-vos a tots els que heu fet possible les vivències d'aquestes 121 piulades d'enguany. Els incondicionals, els ocasionals, els retrobats, els nous.....i els seguidors del bloc amb els vostres comentaris. Moltes Gràcies i Bon Any.
al segon llarg trobem un bony amb el seu passet
el tercer llarg té una entrada fina, l'hem empalmat amb el següent
un altre ressalt al quart llarg
el cinqué té un tram amb més continuïtat
el sisé amb un passatge de 6a als primers metres
al darrer bons abans de fer un pas d'A0 (6b)
a la directa del Llençol un 6a no obligat ben assegurat
darrera FOTOCIM 2012
Publicat per joan asin a 4:22
Nosaltres Gb varem fer la directa al llençol i ens va agradar molt. Bon any i Felicitats per les 121 piulades d'aquest any.
1 de gener de 2013 a les 8:38
Felicitats i bon any.
1 de gener de 2013 a les 9:22
Manel&Ita, acabar amb el Llençol és una bona manera d'allargar la via.
Ei Mingo bon any i a veure si coincidim algun dia, records
1 de gener de 2013 a les 10:59
Després de la discontinuïtat de l'esperó, la del Llençol, en dius Directa al LLencol no? et fa disfrutar i apretar les dents si vols encadenar-la.
Com que veig que en saps el nom, saps qui la va obrir?
Felicitats per tanta activitat! que el 2013 es mantingui l'il.lusió, a veure si et puc acompanyar en alguna grimpada.
1 de gener de 2013 a les 11:55
Gràcies Jaume a veure si aquest any podem fer alguna escalada més plegats.El nom de la via del llençol,surt a la nova guia de Montserrat Sud
1 de gener de 2013 a les 22:37
Bon any Joan! !
La teva darrera escalada ha sigut la meva primera d'aquest any.
No havia quedat amb ningú i l'he començat en solitari, però en ser una via força transitada a l'hivern aviat he trobat bona companyia.
A veure si podem compartir alguna escalada en directe
5 de gener de 2013 a les 10:58
Ei Santi bon any, doncs em sembla bé, a veure si quedem que no hem escalat junts encara.
6 de gener de 2013 a les 8:57
MONTSERRAT, ESPERONS I FRA GARÍ I DIRECTA AL LLENÇ...
PIC DE LA COUME DE SEIGNAC, 2857m, amb esquís
EXCURSIÓ AMB RAQUETES AL REFUGI DE LA CALMA
EXCURSIÓ AMB RAQUETES A L'ESTANY DE LA PRADELLA
MALANYEU, via NADAL
MONTSERRAT, LA SACA GRAN via ITACA, MIRANDA DE LES...
PUNTALS D'ÀGER, via ESCALERA DE CARACOL
MONTSEC D'ARES, PARET DE LA PORTACLUSA, via TASCON...
MONTSERRAT, EXCURSIÓ AL CIM DEL SERRAT DELS MONJOS...
ROCA DELS ARCS, via PASTELINA (REEQUIPADA)
MIRANDA DE CAN JORBA, via ENTRE LÍNIES | 0.742871 | curate | {"es": 0.0919871794871795, "pt": 0.0028846153846153848, "ca": 0.8506410256410256, "fr": 0.014423076923076924, "en": 0.04006410256410257} | https://joanasin.blogspot.com/2012/12/montserrat-esperons-i-fra-gari-i.html |
mc4_ca_20230418_11_65953 | El Parlament reclama al Govern l'acusació de CDC en el cas Palau - Parlament de Catalunya
Comparteix-hoEnvia-hoFacebookEnvia-hoTwitterEnvia-hoMeneameEl Parlament reclama al Govern l'acusació de CDC en el cas PalauDimecres, 17 de maig de 2017. Palau del Parlament
Una imatge del Ple votant les propostes de resolució de CSQP i la CUPParlament de Catalunya. 2017Vegeu la galeria d'imatges (9 imatge/s)El Ple ha aprovat aquest matí, amb els vots a favor de tots els grups i part de JxSí, dues resolucions de CSQP i la CUP que insten el Govern a modificar la seva posició i fer les actuacions pertinents perquè el Consorci del Palau de la Música exerceixi l'acusació particular contra Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en el marc del procediment penal del cas Palau.La cambra ha aprovat la resolució de la CUP per 103 vots a favor (30 diputats de JxSí i els de Cs, el PSC, CSQP, el PPC i la CUP), 3 en contra (JxSí) i 29 abstencions (JxSí), i la de CSQP per 102 vots a favor (29 diputats de JxSí i els de Cs, el PSC, CSQP, el PPC i la CUP), 2 en contra (JxSí) i 30 abstencions (JxSí).Les propostes les han presentades, respectivament, Benet Salellas (CUP) i Lluís Rabell (CSPQ), i en el debat també hi han intervingut Gerard Gómez del Moral, Albert Batet i Germà Bel (JxSí), Inés Arrimadas (Cs), Jordi Terrades (PSC) i Alejandro Fernández (PPC). La Mesa ha admès a tràmit aquest mateix matí les dues propostes de resolució, i el Ple, a petició de CSQP i la CUP, ha acordat per unanimitat incloure-les a l'ordre del dia. La cambra també ha aprovat per unanimitat eximir de la publicació d'aquestes propostes el 'Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya' i reduir a una hora i quart el termini del grups per presentar-hi esmenes. Cap no n'ha presentat. Sessió de controlEl debat de les resolucions s'ha fet en acabar la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont.El president ha respost les preguntes que li han formulat Jordi Turull (JxSí), sobre l'acord de la renda garantida de ciutadania; Inés Arrimadas (Cs), sobre si el Govern ha tingut converses amb l'executiu espanyol o el PP amb relació a l'acusació de CDC en el cas Palau; Miquel Iceta (PSC), sobre l'"amputació" de la tasca de l'oposició i l'"opacitat" de l'actuació del Govern pel que fa al procés independentista; Lluís Rabell (CSQP), sobre la valoració del treball fet pel Pacte Nacional pel Referèndum i les perspectives de futur; Xavier García Albiol (PPC), sobre la conferència que farà Puigdemont a Madrid la setmana que ve, i Mireia Vehí (CUP), sobre el conflicte de l'estiba i la posició del PDeCAT respecte al reial decret relatiu a aquesta qüestió.Els consellers han respost les preguntes sobre la candidatura de Barcelona a l'Agència Europea del Medicament; la situació del projecte Castor; la cooperació catalana en la crisi dels refugiats (JxSí); l'agenda internacional del Govern; l'atenció a la infància i l'adolescència (Cs); les raons que han portat el Govern a votar en contra que el Consorci del Palau de la Música es personi com a acusació particular en el cas Palau (PSC); la situació de la televisió pública catalana (PPC); el desplegament de la Llei de finançament del sistema de transport públic de Catalunya (CSQP), i les línies de molt alta tensió (CUP).Liquidació del pressupost del Parlament del 2016Aquest matí el Ple també ha aprovat, amb els vots a favor de tots els grups llevat de la CUP, que s'ha abstingut, la liquidació del pressupost de la cambra del 2106. Roger Torrent, com a diputat interventor, ha exposat les xifres de la liquidació del pressupost definitiu, de 53.152.112 euros. Textos i votacions de les propostes de resolució de la CUP i CSQP sobre el cas PalauTranscripció de la sessió (enllaç actiu fins que la correcció no es publica al diari de sessions) | 0.84383 | curate | {"ca": 0.9942105263157894, "su": 0.005789473684210527} | https://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies/index.html?p_id=270269207 |
mc4_ca_20230418_13_539240 | 22370 - Resultados de la búsqueda - Depósito Digital de Documentos de la UAB
Página principal > Resultados de la búsqueda: 22370
2 p, 100.4 KB Models Matemàtics de l'Economia II [22370] / Plata, Leobardo ; Moline, Francesc ; Tribo, Josep ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
1 p, 79.1 KB Models Matemàtics de l'Economia II [22370] / Sancho, Ferran ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
2 p, 633.1 KB Models Matemàtics de l'Economia II [22370] / Martínez-Legaz, Juan-Enrique (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia i d'Història Econòmica) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials | 0.550681 | curate | {"es": 0.17445054945054944, "ca": 0.8255494505494505} | https://ddd.uab.cat/search?f=codiassignatura&p=22370&sc=1&ln=es |
oscar-2301_ca_20230418_9_124271 | Sanitat rebrà aquesta setmana 224.000 dosis, la major remesa des de l'inici de la campanya de vacunació - À Punt
Anar al contingut
Obrir navegació
Et sona
Poble CV
Buscar continguts
Sanitat rebrà aquesta setmana 224.000 dosis, la major remesa des de l'inici de la campanya de vacunació
La previsió és superar el milió de dosis inoculades i que s'arribe al 15% de la població valenciana.
Un home rep la dosi de la vacuna contra la Covid-19 / Conselleria de Sanitat Universal
À Punt NTC @apuntnoticies
05 d'abril 2021 - 06:30
La Generalitat preveu administrar aquesta setmana 224.000 vacunes contra el coronavirus, el que farà que se supere la barrera del milió de dosis inoculades. S'espera arribar així al 15% de la població valenciana vacunable –major de 16 anys– que haurà rebut com a mínim la primera injecció del preparat immunitzador.
Es tracta d'una xifra rècord pel que fa als enviaments setmanals rebuts fins ara, però que queda lluny de les 400.000 dosis setmanals previstes per a iniciar la vacunació massiva durant el mes d'abril.
D'aquestes 224.000 dosis, 123.000 seran de la vacuna de Pfizer, que es destinaran majoritàriament a persones de més de 78 anys i 3.000 als col·lectius que ja han rebut la primera dosi d'aquest preparat. 3.200 dosis de Moderna s'inocularan a persones que ja en van rebre la primera dosi. Finalment, 91.500 dosis d'AstraZeneca es destinaran a persones de 64 i 65 anys i 5.840 a altres col·lectius de l'àmbit social i sanitari.
Aquest dilluns de Pasqua està previst que la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, es reunisca amb a la ministra de Sanitat, Carolina Darias, per tal d'abordar la situació actual de la pandèmia i el pla de vacunació a la Comunitat Valenciana.
No obstant això, serà dimarts, quan, després d'un parèntesi de dos dies festius –diumenge i dilluns– es reprendrà la campanya de vacunació. Al llarg de la setmana s'espera acabar de vacunar el col·lectiu de majors de 80 anys i començar a immunitzar les persones de 79. Simultàniament es preveu iniciar també la immunització d'altres grups considerats prioritaris. És el cas de les persones amb VIH o amb altres immunodeficiències, les que han rebut un trasplantament, les persones malaltes de càncer i les que tenen síndrome de Down, majors de 40 anys.
El 13,2% de la població valenciana ha rebut ja la primera dosi
A hores d'ara i després de tres mesos de vacunació, el 13,2% dels vora 4,3 milions de valencians i valencianes que poden ser immunitzats ja han rebut la primera dosi de la vacuna contra la Covid-19. Aquest percentatge, per sota de la mitjana estatal, que ara mateix se situa en el 13,8%, eleva a 564.393 el nombre de persones amb immunitat parcial contra el coronavirus, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat. Pel que fa a la inoculació de la segona dosi, 257.143 persones ja han rebut la pauta completa. La població vacunable que ha rebut les dues dosis és el 6%, un 1% per sota de la mitjana estatal.
Relacionat
El 13,2% de la població valenciana ha rebut ja la primera dosi de la vacuna contra la Covid-19
Quant a les persones de més de 80 anys, estava previst que el 31 de març estiguera vacunat el 80% d'aquest col·lectiu, però de moment, si bé el 84,1% ja ha rebut la primera dosi, només el 43,2% té les dues dosis. Aquestes xifres contrasten amb les de les persones entre 70 i 79 anys que han començat la pauta d'immunització: el 2,9%, un total de 12.527. A hores d'ara a la Comunitat Valenciana hi ha més joves entre 18 i 24 anys que han rebut una primera dosi de la vacuna (15.542).
La campanya en el sector educatiu ha sigut cabdal per a impulsar la vacunació en aquests trams d'edat. En total, han rebut la primera dosi d'AstraZeneca –el sèrum amb què s'està immunitzant els sectors essencials– quasi 146.000 persones de més de 3.000 centres educatius, segons xifres de la Conselleria de Sanitat Universal. La segona injecció per a completar la pauta està prevista d'ací a dotze setmanes, al mes de juny.
Col·lectius vulnerables amb un elevat percentatge d'immunitat
Aquest dissabte, en un acte a Gandia, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va posar l'accent en els col·lectius vulnerables amb un elevat percentatge d'immunitat contra la Covid-19. Així, a les persones majors residents se'ls han administrat 29.726 primeres dosis i 26.817 segones. El 98% han rebut una dosi i el 90% ja tenen la pauta completa.
El personal sanitari i sociosanitari ha rebut 161.382 primeres dosis i 114.989 segones. El 90% ha rebut la primera dosi i el 64,5% ja té la pauta completa.
43.014 grans dependents han rebut la primera dosi i 22.280 també la segona. Les forces de seguretat i Protecció Civil han rebut 25.333 primeres dosis (86%) i el personal docent, 125.195 (86%).
També et pot interessar
El Banc d'Aliments de València alerta de l'increment d'usuaris: vora 70.000 i cada vegada més joves Rècords i records de la 42a Marató de València (en minut i mig) La mar trau a una platja del Saler una peça de piscifactoria El sostre de l’Espai Labora d'Ibi s'esfondra sense causar danys personals El sorprenent consell d’un bomber que s'ha fet viral a les xarxes L'atenció telefònica d'Emergències 112 es reforça un 24% pel pont de desembre En llibertat provisional el conductor que atropellà tres persones a Castelló de la Plana Rescaten una conductora després d’un fort impacte en una rotonda a Mislata Rescat en helicòpter al cim del Puigcampana, a Finestrat | 0.818657 | curate | {"ca": 0.9507709455693851, "no": 0.0013003901170351106, "it": 0.001486160133754412, "es": 0.04179825376184284, "fr": 0.004644250417982537} | https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/sanitat-rebra-setmana-224-000-dosis-major-remesa-des-l-inici-campanya-vacunacio_1_1408311.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_594777 | Salgado demana més esforços a CatalunyaLa vicepresidenta "no pot estar més en desacord" que la Generalitat superi el dèficitElena Salgado. Foto: ACNLa vicepresidenta i ministra d'Economia espanyola, Elena Salgado, ha desmentit que el govern espanyol hagi acceptat que la Generalitat pugui superar l'objectiu de dèficit d'aquest any. En aquest sentit, i per contra del que s'havia anunciat que Salgado no seria bel·ligerant amb els comptes de la Generalitat, la vicepresidenta espanyol ha declarat des de Washington, on participa en les reunions de l'FMI i el Banc Mundial, que el govern espanyol "no pot estar més en desacord" que la Generalitat incompleixi l'objectiu del dèficit. "Creiem que es dolent per Catalunya i tampoc contribueix en la confiança en l'estabilitat dels nostres comptes públics", ha subratllat Salgado. Així mateix, la vicepresidenta espanyola ha advertit que Catalunya "encara ha de fer més esforços".D'altra banda, des de Washington, Salgado també ha descartat que Espanya encarregui una auditoria externa de la banca, tal com havia reclamat el director del Departament d'Europa de l'FMI, Antonio Borges. Font Font
Però és que això és demencial! A més d'espoliar-nos ens demanen que fem esforços? Va home! No pensa sortir ningú a posar el crit al cel? Com pot ser que trobem que això entra dins la normalitat?
Però és que això és demencial! A més d'espoliar-nos ens demanen que fem esforços? Però és per una bona causa, Foll... | 0.674444 | curate | {"ca": 0.9638637943015983, "fr": 0.006254343293954135, "en": 0.005559416261292564, "it": 0.024322446143154968} | |
macocu_ca_20230731_7_44583 | Obres de la biblioteca amb la classificació 349.31 | 0.540637 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_544991 | Oi Designs és una startup que va formar part del Pla Esprint de StartUp Catalonia a la darrera edició. Oilusions es dedica al disseny i a la fabricació d'elements per estimular els sentits a persones amb discapacitat intel·lectual i a persones amb demència.
Artinpocket: l'Spotify de l'art
Artinpocket és una startup de l'acceleradora de Girona que posa l'art al teu abast. Es tracta d'una plataforma d'art que aglutina la promoció d'artistes a través d'un canal directe de compra i venda d'obres. | 0.715269 | curate | {"ca": 0.9371196754563894, "fr": 0.06288032454361055} | https://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/banc-coneixement/cercador/?cat_sectors=9be9cb17-3faa-11e7-b5cd-005056924a59&cerca=cerca&q= |
racoforumsanon_ca_20220809_2_278397 | Algunes de les perles que ha dit al xat del diari ElMundo:http://www.elmundo.es/encuentros/invitados/2011/05/4835/index.html 27. ¿Su partido defiende la unidad del valenciano y el catalán? ¿Cree usted que el valenciano es un dialecto de la lengua catalana?No soy filólogo y de esto ya ha hablado el àmbito academico, mira lo que dice la Real Académia Española. Creo que tod@s debemos realizar un esfuerzo para que no se discrimine ninguna de nuestras lenguas oficiales y por tanto incrementar el uso y presencia del valenciano. 44. ¿Se siente español?Valenciano, español,europeo y ciudadano del mundo. L'home aquest cada vegada que parla puja el preu del pa.
Només afegir una cosa: la resposta a la pregunta de la unitat de la llengua és perfecta. Nosaltres no som filòlegs, cal fer el que ells diuen (i com que diuen el que nosaltres volem, els raros són els blavers que no fan cas als científics) Ja podria haver sigut tan inteŀligent amb l'altra. Una resposta acomplexada i una desacomplexada.
Doncs que vols que et digui. Respondre: "Sí, el valenciano, como el barcelonés, son dialectos de una misma lengua. Y la lengua valenciana es la que sufre discriminación y pierde hablantes: debemos recuperarla" hagués estat prou més desacomplexat. No cal ser filòleg.
Cal evitar l'ús del mot "dialecte" per tots els mitjans.
Quin problema hi ha? El català que es parla al País Valencià (altrament dit valencià) és un dialecte de l'idioma català
És que no és veritat. Primer, "valencià" és la denominació que dita llengua rep al PV, de la mateixa manera que "català" és el nom que la llengua valenciana rep fora del País Valencià. Al PV es parlen 4 varietats dialèctiques diferents (una compartida amb franja i Catalunya). A banda, fa ja prou de temps que cap filòleg seriós parla de dialectes, sinó de varietats geogràfiques.
Gabriel escrigué: A banda, fa ja prou de temps que cap filòleg seriós parla de dialectes, sinó de varietats geogràfiques.Si, i els geògrafs "seriosos ", parlen de barrancs dialectals | 0.602285 | curate | {"es": 0.41805345436207764, "ru": 0.0015128593040847202, "ca": 0.5431164901664145, "pt": 0.02319717599596571, "fr": 0.014120020171457387} | |
macocu_ca_20230731_6_516936 | 11/06/2022
15/02/2022
03/02/2022
Dirigents del Lleida s’han reunit amb els responsables de la Paeria | Paeria Lleida
19/01/2022 | 0 | curate | {"fr": 0.08130081300813008, "it": 0.08130081300813008, "en": 0.16260162601626016, "ca": 0.6747967479674797} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_607242 | Fa ja moltes setmanes es va obrir un fil en el que molts usuaris indicàvem que hi havia una sèrie d'errades en el funcionament del xat. També es van fer moltes propostes i encara no hem rebut cap resposta.Entenc que els administradors i moderadors del fòrum cobren uns diners públics (subvenció de l'administració) i a més a més reben uns ingressos per publicitat. No entenc la raó per la qual passen i passen les setmanes i els errors al fòrum continuen.Dit això, recentment he vist com bandejaven a un usuari, diré el nom, Rigel. Desconec els motius, insults? Spam del FNC? No ho sé. El que sí sé és que fa setmanes que hi ha un usuari que es dedica a insultar i a fer comentaris racistes, parlo de l'Estatpropi, un usuari tòxic que m'ha dit, literalment "fill de la gran puta" fins a 5 vegades en un mateix fil (el de "Perpinyà es bolca amb Puigdemont..."). He reportat aquests comentaris, ja fa dies, i no veig quee se'l bandeji.Hi ha una diferència entre aquests dos usuaris, un va pagar uns diners per col·laborar amb el fòrum i l'altre no. Hem d'entendre que el missatge dels administradors és que hi ha discriminació en funció de si pagues o no? Si aquest és el cas, aleshores aquest fòrum és una vergonya.
Qui realment és tòxic pel racó són els usuaris regionalistes camuflats, neoblavers, gonelles i regionalistes principatins. Que es dediquen a dir que els Països Catalans no existeixen, mentre un gruix dels usuaris els riu les gràcies. Igual de tòxics que els trolls espanyols.
Cal tenir una tara mental molt gran, amb molt d'autoodi inclòs, per negar la nació catalana sencera. Això o ser un infiltrat / cinquenacolumnista.
Fixa't en què m'han votat negatiu tant els trolls espanyolistes com els regionalistes.... | 0.83801 | curate | {"ca": 0.9871495327102804, "es": 0.012850467289719626} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_329569 | Era rellotger i vivia a Manacor. Tenia quaranta-dos anys, esposa i dos fills. Desaparegué la segona quinzena d’agost del trenta-sis, juntament amb la seva muller, Margalida Jaume.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 21
Articles Relacionats:
Julià Jaume, Josep
Jaume Rosselló, Alexandre
Mateu Ferrer, Antoni
Arxivat com a: Amb informació, Memorial
Barra lateral primària
Categories
Categories Selecciona la categoria Activitats Biografies Biografies portada Documentació Premsa Publicacions Periòdiques blocs.mesvilaweb Cultura Obrera Diari de Balears Diario de Mallorca El Abuelo El Dia El Obrero Balear El Socialista Justícia Social Memoria Civil / 1936 – 1987 Mundo Obrero Revista Lluc Última Hora Vida Socialista Documentals Edifici Entrevistes Antifranquisme Mallorquinisme polític Esdeveniments Institucions Memorial Amb informació Novetats Novetats Editorials Organitzacions Associacions cíviques i culturals Organitzacions Militars Organitzacions Sindicals Partits Polítics
Temàtiques
Anarquisme Catolicisme Comunisme Conservadorisme Dreta autoritària Feixisme Liberalisme Monarquisme Moviment Obrer Nazisme psoe Qüestió nacional Republicanisme Sindicalisme Socialisme ugt
BIOGRAFIES
Alfons XIII d’Espanya
Jeroni Alomar Poquet
Joan Ordinas
Porcel Torres, Miquel
▸ Mes Biografies
Partits polítics
Falange Espanyola
Partit Liberal Fusionista
Partit Comunista de les Illes Balears
Esquerra Republicana Balear
▸ Més partits polítics
Memòria històrica
Activitats Amb informació Antifranquisme Associacions cíviques i culturals Biografies Biografies portada blocs.mesvilaweb Cultura Obrera Diari de Balears Diario de Mallorca Documentació Documentals Edifici El Abuelo El Dia El Obrero Balear El Socialista Entrevistes Esdeveniments Institucions Justícia Social Mallorquinisme polític Memoria Civil / 1936 - 1987 Memorial Mundo Obrero Novetats Novetats Editorials Organitzacions Organitzacions Militars Organitzacions Sindicals Partits Polítics Premsa Publicacions Periòdiques Revista Lluc Vida Socialista Última Hora | 0.777444 | curate | {"en": 0.031234506693108576, "ca": 0.9315815567674764, "pt": 0.010907288051561725, "es": 0.01834407535944472, "nl": 0.007932573128408527} | https://arrelsdemocratiques.org/alomar-mas-antoni/ |
mc4_ca_20230418_0_581966 | MES DEL CINEMA FRANCÈS DE L’ALLIANCE FRANÇAISE I DEL CINECLUB SABADELL | Alliance Française Sabadell
MES DEL CINEMA FRANCÈS DE L’ALLIANCE FRANÇAISE I DEL CINECLUB SABADELL
DILLUNS 1 D’OCTUBRE A LES 8 DEL VESPRE A L’ALLIANCE FRANÇAISE, Entrada lliure
Sinopsi: Un matí d’hivern, la reina, a les portes de la mort, fa jurar al rei que mai es tornarà a casar si no en troba una que sigui més bella. De fet, només n’hi ha una, la seva filla. Desesperada, es confia a la seva fada padrina, que li aconsella imposar proves inacceptables, però el rei aconsegueix superar-les…
Synopsis : Un matin d’hiver, la reine, à l’article de la mort, fait jurer au roi de ne prendre une nouvelle épouse que si elle est plus belle qu’elle-même. Il n’y en a qu’une : la princesse, sa fille. Désespérée, elle se confie à sa marraine, qui lui conseille d’émettre des exigences telles qu’elles soient inacceptables, mais le roi parvient à les surmonter…
DIJOUS 4 D’OCTUBRE A LES 20.00h i a les 22h30 AL CINEMA IMPERIAL, Entrada lliure per els socis del CINECLUB i els Amics de l’ALLIANCE FRANÇAISE
Sinopsi: Marguerite no s’imaginava que li robarien la bossa a la sortida de la botiga. Encara menys que el lladre llençaria el contingut en un aparcament. Quant a Georges, si ho hagués pogut preveure, no s’hauria pas ajupit per a recollir-la…
DILLUNS 8 D’OCTUBRE A LES 8 DEL VESPRE A L’ALLIANCE FRANÇAISE, Entrada lliure
Sinopsi: Boris i Sandra es coneixen i s’estimen tot seguit. La seva passió els ajudarà a combatre el pitjor enemic per al seu amor: la dependència. La de Boris a la droga, la de Sandra a Boris. Com s’ho faran per viure en aquest univers propi i que els manté empresonats?
Synopsis : Boris et Sandra se rencontrent et s’aiment tout de suite. Leur passion les aidera à combattre le meilleur ennemi de leur amour : la dépendance. Celle de Boris à la drogue, celle de Sandra à Boris. Comment feront-ils pour vivre dans cet univers fermé qui les retient prisonniers ?
DIJOUS 11 D’OCTUBRE A LES 20.00h i a les 22h30 AL CINEMA IMPERIAL, Entrada lliure per els socis del CINECLUB i els Amics de l’ALLIANCE FRANÇAISE
Synopsis : Printemps 1999. Camille, quinze ans, et Sullivan, dix-neuf, s’aiment d’un amour passionnel, mais Sullivan partira en Amérique du Sud, tout en laissant Camille blessée et désespérée. Ils vont se retrouver quelques années plus tard, quand leur vie aura pris des chemins différents.
DILLUNS 15 D’OCTUBRE A LES 8 DEL VESPRE A L’ALLIANCE FRANÇAISE, Entrada lliure
DIJOUS 18 D’OCTUBRE A LES 20.00h i a les 22h30 AL CINEMA IMPERIAL, Entrada lliure per els socis del CINECLUB i els Amics de l’ALLIANCE FRANÇAISE
DILLUNS 22 D’OCTUBRE A LES 8 DEL VESPRE A L’ALLIANCE FRANÇAISE, Entrada lliure
Sinopsi: Si l’empresa on has treballat sempre està a punt de fer fallida, què faràs? Un grup de dones es troben amb aquest dilema quan la fàbrica de roba interior on treballen està a punt de desaparèixer. El procés serà un llarg aprenentatge de com es poden impulsar projectes cooperativament.
Synopsis : Si l’entreprise où tu as travaillé depuis toujours est en dépôt de bilan, qu’est-ce que tu fais ? Un groupe de femmes se trouve face à ce problème quand l’usine de lingerie où elles travaillent se confronte à la disparition imminente. Le processus sera un long apprentissage de comment créer des projets de manière coopérative.
DIJOUS 25 D’OCTUBRE A LES 20.00h i a les 22h30 AL CINEMA IMPERIAL, Entrada lliure per els socis del CINECLUB i els Amics de l’ALLIANCE FRANÇAISE
Sinopsi: Encara que ha perdut la seva feina, Michel viu feliç amb Marie-Claire. S’estimen des de fa trenta anys. Els seus fills i néts els omplen. Tenen bons amics. Estan orgullosos dels seus combats sindicals i polítics. Aquesta felicitat esclatarà davant dos joves armats i emmascarats que els colpegen, els lliguen, els arrenquen les aliances, i fugen amb les seves targetes de crèdit…
Synopsis : Bien qu’ayant perdu son travail, Michel vit heureux avec Marie-Claire. Ces deux-là s’aiment depuis trente ans. Leurs enfants et leurs petits-enfants les comblent. Ils ont des amis très proches. Ils sont fiers de leurs combats syndicaux et politiques. Ce bonheur va voler en éclats devant deux jeunes hommes armés et masqués qui les frappent, les attachent, leur arrachent leurs alliances, et s’enfuient avec leurs cartes de crédit…
TOTES LES PROJECCIONS SERAN EN VERSIÓ ORIGINAL SUBTITULADA
25 Setembre 2012 by activitesculturelles Categories: ARXIU CINEMA | Deixa un comentari
← JOSEP MADAULA, inaguració dimecres 5 de setembre | 0.590908 | curate | {"fr": 0.42138364779874216, "ca": 0.5260557053009883, "es": 0.029424977538185085, "en": 0.0038185085354896678, "pt": 0.01931716082659479} | https://activitesculturelles.wordpress.com/2012/09/25/mes-del-cinema-frances-de-lalliance-francaise-i-del-cineclub-sabadell/ |
mc4_ca_20230418_3_778408 | El llibre més alt dels castells | Òmnium Cultural
Cerca Quin llibre regalaràsper Sant Jordi? El llibre més alt dels castells
Raquel Sans Guerra, Francisco Montoya González i Carles Arbat Serarols.BRAU EDICIONS S LInfantil i juvenilSinopsi: Catalunya és un país de castells. A molts pobles i ciutats hi podem trobar una colla castellera formada per gent de totes les edats que assaja i perfecciona les seves torres humanes.
Hem triat els elements més característics d’aquesta tradició per explicar-los als més petits: en què consisteix fer pinya, per què sonen les gralles i els timbals, com és que cada colla du la camisa d’un color diferent, quina importància té el dia de Sant Fèlix o quina és la funció de l’enxaneta. Amb aquest conte els nens i nenes aprendran una mica més sobre aquest fascinant món dels castells i els castellers i, qui sap, potser s’engrescaran a apuntar-se a alguna colla! Quin llibre regalaràs aquest Sant Jordi? Si aquest llibre que consultes és el que vols regalar aquest Sant Jordi, tria'l com a opció. Recorda que pots marcar un llibre per categoria (ficció, no ficció i infantil i juvenil). | 0.824652 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.omnium.cat/llibres/el-llibre-mes-alt-dels-castells |
oscar-2301_ca_20230418_8_282295 | L'adaptació de 'Romeu i Julieta' de Bellini, va més enllà del drama de Shakespeare, i torna a les fonts italianes del mite. La disputa entre les dues famílies, passa a ser una veritable guerra. En el mateix títol triat per Bellini, els noms de les famílies eclipsen els dels personatges, alhora que el conflicte enverina la seva passió.
El director Robert Carsen situa l'expressió lírica d'aquestes vides inextricablement entrellaçades en un auster decorat il·luminat pel seu ardent amor. Un amor transcendit per la tendra i somiadora partitura de Bellini. | 0.75598 | curate | {"ca": 1.0} | https://surtdecasa.cat/pellicules/les-capulet-et-les-montaigu-opera-de-paris |
mc4_ca_20230418_8_6636 | Postgrau en Disseny i Edició d'Accions Formatives en línia on-line per IL3 - Universitat de Barcelona - educaweb.cat
Postgrau en Disseny i Edició d'Accions Formatives en línia
Les noves tecnologies ja formen part del procés d'aprenentatge. Per tant, els professionals de la formació i l'ensenyament han de dominar les tecnologies 2.0. Una formació adient permet respondre a les noves exigències del mercat d'avui i de demà: Com detectar les necessitats formatives? Com elaborar un disseny formatiu i com traduir-lo en el disseny de materials on-line? Com editar i produir les accions formatives digitals?
L'edició de continguts formatius on-line és una tasca multidisciplinària que no té a veure només amb la conceptualització, sinó també amb la implementació de projectes. Aquest postgrau s'orienta a la feina de disseny i producció de continguts formatius digitals, i posa l'èmfasi en com les decisions de disseny tenen implicacions en la planificació de la producció, com allò que es dissenya s'edita, es gestiona i es produeix. El programa aprofundeix en els aspectes metodològics de la formació i en els aspectes metodològics de la gestió de processos, així com en els aspectes pràctics de la utilització de les eines tecnològiques per a la producció.
El Postgrau en Disseny i Edició d'Accions Formatives On-line et prepara per dissenyar i editar materials digitals partint de la comprensió de les necessitats formatives. Tant si ets docent com si et dediques a la gestió/administració de la formació o l'ensenyament, o bé a l'edició i documentació, en aquest postgrau adquiriràs eines de futur.
1. De les competències digitals al disseny formatiu
El disseny i l'edició d'accions formatives online
Diferències entre detecció de necessitats, disseny, producció, edició i gestió
1.2. Tècniques d'extracció i formulació de necessitats formatives
El paper de la formació contínua en les organitzacions actuals
Factors clau en la planificació de la formació
Necessitats i models de detecció
La fase de diagnòstic
Tècniques i eines de recollida d'informació
Recopilació i anàlisi d'informació
Identificació i priorització de necessitats
1.3. Disseny d'una acció formativa
Punt de partida i primeres decisions
Primer nivell: decisions estratègiques sobre l'estructura i seqüència generals
Segon nivell: estructura i seqüenciació de cada unitat didàctica
2. Disseny i edicions de contingut
2.1. Disseny de materials
Materials didàctics i usos didàctics de materials
Tipologia de funcions dels materials formatius
Formats dels materials multimèdia
Tipologia de materials didàctics interactius
Recursos didàctics i recursos editorials
2.2. Disseny de navegació
Fonaments de la navegació de continguts
Etapes del disseny de la navegació de continguts
2.3. L'edició de continguts
El procés de producció de continguts
Del disseny a la producció: l'encàrrec de l'original i la producció de la maqueta base
La fase d'edició
Edició de continguts: recepció i validació de l'original
Edició de continguts: revisió, edició i tancament de l'original
3. Creació de continguts
3.1. Creació de continguts
Cerca i selecció de la informació
Qüestions bàsiques per a la creació de continguts
Altres aspectes que cal considerar en la creació de continguts
Objectes digitals educatius
4. Producció de continguts: eines, recursos i plataformes
4.1. Eines de producció
Edició multimèdia interactiva: web
Edició multimèdia interactiva: web dinàmica
Edició multimèdia interactiva: imatges
Edició multimèdia interactiva: so
Edició multimèdia interactiva: vídeo
Edició multimèdia interactiva: animació i interactivitat a la Web: Flash
Edició multimèdia interactiva: eines Web 2.0
4.2. Plataformes
Plataformes i processos d'aprenentatge no presencial
Còpies de seguretat i reutilització de cursos
Noves plataformes a la web 2.0
5. Gestió d'un projecte de formació
5.1 Propietat intel·lectual
La protecció de les dades personals
5.2. Models de la producció
Elecció i execució del model de producció
Models de la producció
5.3. Gestió de la producció
Model de producció i gestió d'un projecte
Seguiment del projecte: documentar durant i després del procés de producció
Docents interessats en l'elaboració de continguts digitals per a la formació.
Professionals de l'edició i documentació que es vulguin preparar per la creixent demanda de materials formatius digitals.
Gestors i administradors del sector de la formació i l'ensenyament amb interès a formar-se en el disseny i producció de continguts on-line per a la formació.
És recomanable que els participants tinguin nocions de didàctica, un bon nivell en l'ús de la llengua i experiència en la navegació web, així com coneixements a nivell d'usuari de les eines ofimàtiques bàsiques.
Final curs: 16 juliol 2016.
L'objectiu general del curs és reflexionar sobre la necessitat d'establir criteris, procediments i estratègies formatives en els processos d'implantació de sistemes de disseny i producció de continguts digitals.
Conèixer el procés de disseny i creació d'un contingut formatiu digital.
Conèixer la necessitat de dissenyar experiències d'ensenyament/aprenentatge relacionades amb el context dels destinataris
Dissenyar seqüències didàctiques tant del curs i com de les unitats didàctiques
Dissenyar els materials i recursos digitals per l'acció formativa atenent la funció que prenen en el curs
Dissenyar la interactivitat necessària per a la consecució dels objectius del curs.
Establir criteris d'edició a partir del disseny formatiu i aplicar les tècniques necessàries segons el format dels continguts
Conèixer la utilitat i l'abast de cadascuna de les eines tecnològiques de producció de continguts.
Diploma d'Especialització/de Postgrau en Disseny i Edició d'Accions Formatives On-Line per la Universitat de Barcelona.
Postgrau en Disseny i Edició d'Accions Formatives en línia encara no ha rebut opinions | 0.719779 | curate | {"ca": 0.9841546230193279, "cs": 0.003134250391781299, "fr": 0.0013930001741250218, "it": 0.0013930001741250218, "es": 0.00853212606651576, "de": 0.0013930001741250218} | https://www.educaweb.cat/curs/postgrau-disseny-edicio-accions-formatives-linia-on-line-261291/ |
dogv_ca_20231006_0_4238 | Bases genèriques, convocatòria i bases específiques dels processos selectius per a la provisió com a funcionaris i funcionàries de carrera de diverses places. [2021/2625]
(DOGV núm. 9044 de 18.03.2021) Ref. Base de dades 002522/2021
-
Anàlisi documental
La Junta de Govern Local de l'Ajuntament d'Alacant, en les sessions celebrades el dia 29 de desembre de 2020 i 9 de febrer de 2021, va acordar aprovar les bases genèriques que regeixen els processos selectius convocats per l'Ajuntament d'Alacant, així com la convocatòria i les bases específiques per a cobrir com a personal funcionari de carrera unes quantes places pels torns de promoció interna, torn lliure discapacitats, torn lliure consolidació, torn lliure estabilització, torn lliure ordinari i mobilitat, corresponents a les ofertes d'ocupació pública dels anys 2017 a 2019.
Aquestes convocatòries es regiran per les esmentades bases genèriques, així com les indicades bases específiques, que estaran a disposició dels interessats en el tauler d'edictes de la corporació, en el Servei de Recursos Humans de l'Ajuntament d'Alacant i en la pàgina web municipal (www.alicante.es).
El termini de presentació de sol·licituds per a prendre part en les proves selectives serà de vint dies hàbils, comptats a partir de l'endemà de la publicació de l'extracte de la convocatòria en el Boletín Oficial del Estado.
Alacant, 11 de febrer de 2021. El vicesecretari: Germán Pascual-Ruiz Valdepeñas. | 1 | perfect | {"ca": 0.9233983286908078, "en": 0.00766016713091922, "es": 0.05083565459610028, "pt": 0.017409470752089137, "it": 0.0006963788300835655} | dogv27377 |
mc4_ca_20230418_5_720547 | laboratori social metropolità | unitat d'investigació – acció creativa a Sabadell
iniciactivitats LSMFERTILITZACIÓ CREUADAFertilització Creuada 2012Fertilització Creuada 2013Fertilització Creuada +3FERTILITZACIÓ CREUADA +4HortEstruchJornades de reflexió sobre cultura contemporània i ciutadaniaSESSIONS DOCUMENTALStertulies, sobretaules, moments…PROJECTES ALLOTJATSCol·laboracionsCAROL CAROSONEDANIEL GAVRONSKYTERRITORIS OBLIDATS/LAS PIECERAS: SABADELLCiutat Expandida
Escola Agnes Armengol de Torre Romeu
Posted by anna ⋅ 26 Octubre 2016 Aquesta setmana ens ha visitat un grup de 2on de Primaria del CEIP Agnes Armengol de Torre Romeu. Hem aprofitat la seva visita a L’Estruch per fer una roda d’idees a l’entorn de la idea de Circ.
activitat, activitat pedagògica, art
Featured Posts Reivindicació d’espais
Posted by anna ⋅ 26 Octubre 2016 A partir d’una exposició que es va mostrar en el PARK(ing) Day d’enguany, continuem recollint informació d’aquells espais urbans i periurbans que, sigui perquè requereixen atenció especial, reparacions, resoldre’n l’ús, etc, o perquè suposen una fita per la ciutat, son reclamats per la ciutadania. En fer aquest recull, entre altres participen: Oriol Serra, Joan Vila-Puig, … Continua llegint →
Tardor al Jardí de l’Amistat
Posted by anna ⋅ 26 Octubre 2016 TARDOR 2016 Activitats i trobades a l’entorn del Jardí de l’Amistat LSM-2on i 4rt dijous del mes a la tarda entre les 5 i les 8 1er i 3er Diumenge de cada mes, trobades al mateix Jardí. A partir de les 10 del matí A L’Octubre hem pogut comentar tot el procés que s’ha activat … Continua llegint →
Horaris d’acció a LSM
Posted by anna ⋅ 3 Octubre 2016 Dimarts a les 10 del matí Hort i Tertulia. Trobades a l’entorn de l’HortEstruch. Trobada amb residents, usuaris, i persones interessades en participar en l’HortEstruch. 1er i 3er Dilluns de cada mes. Espai d’oficina de la Eco-Xarxa del Vallés i Plataforma Sabadell Verd. De les 17 a les 20h. 3er Divendres de cada mes … Continua llegint →
Nova temporada LSM!! !
Posted by anna ⋅ 28 Setembre 2016 TORNEM!!! NOVA TEMPORADA LSM!!! Comencem el mes d’octubre arreglant l’hort…Plantem! I tots els dimarts a partir de les 10 del matí farem HortTertulia per a residents, amics, i tots aquells interessats. Farem feines d’hort i d’altres activitats. El diumenge primera trobada de tardor al Jardí de l’Amistat. A partir d’octubre, el 2on i 4rt dijous … Continua llegint →
Activitats al Jardí de l’Amistat
Posted by anna ⋅ 28 Setembre 2016 Com us vam anunciar, vam presentar el projecte de la Recuperació del Jardí de l’Amistat a la convocatòria de l’Ajuntament, Pressupost 2017 Construint ciutat. Com segurament heu pogut veure, no hem tingut sort i malgrat que hem aconseguir més de 300 vots no han estat suficients per a ser entre els projectes seleccionats. https://jardidelamistat.wordpress.com/2016/09/22/resultats-del-proces-participatiu-pressupost-2017-construint-ciutat/ L’oportunitat … Continua llegint →
COMENÇA PARK(ing) Day Sabadell 2016
Posted by anna ⋅ 16 Setembre 2016 Comencem les activitats del dia…l’Ajuntament instal·la un banc i jardineres!
DIVENDRES 16 PARK(ing) DAY
Posted by anna ⋅ 13 Setembre 2016 Divendres 16 PARK(ing) DAY Sabadell al Parquing Creueta http://www.isabadell.cat/event/parking-day-2016/?instance_id=616 http://www.weekand.net/revista.php
Posted by anna ⋅ 1 Setembre 2016 Per què cal preservar, reclamar, crear…verd urbà?
Posted by anna ⋅ 1 Setembre 2016 PARK(ing) Day 2016 al parquing Creueta, tot el dia!!! Si voleu saber l’origen del PD: http://parkingday.org/ PARTICIPEU!!! !
El Jardí de l’Amistat a la campanya Construïnt Ciutat
Posted by anna ⋅ 5 Agost 2016 RECUPERACIÓ DEL JARDÍ DE L’AMISTAT L’espai de Llum de la Selva com a jardí comunitari de Natura i Coneixement. 60 segons per explicar què és el Jardí de l’Amistat i quina recuperació volem. FINAL DE TEMPORADA
Posted by anna ⋅ 29 Juliol 2016 LSM acaba la temporada 2015-2016. Ha estat un any mogut, ple d’activitats, amb noves col·laboracions i amics. Ha estat un any positiu, el projecte ha pogut consolidar línies de treball, ha augmentat l’activitat i la difusió, s’ha presentat en diversos seminaris i taules rodones, i ha participat en diverses propostes ciutadanes. Acabem la temporada amb … Continua llegint →
LABORATORI SOCIAL METROPOLITÀ Desde 2012.
Unidad de investigación - acción creativa
Un espacio para las prácticas creativas. Un espacio de encuentro, intercambio de conocimientos y trabajo común entre propuestas artísticas y sociales. Un espacio abierto para la colaboración. Un laboratorio de ideas y producción de red local y extralocal. LSM presenta una programación anual de actividades y organiza el ciclo de micro-residencias Fertilizació Creuada.
Direcció de projecte. El Laboratori Social Metropolità està ideat i dirigit per Anna Recasens. És un projecte en residència estable a L'Estruch. Centre de Producció Artística a Sabadell. LSM és un espai d'acció i reflexió per a pràctiques artístiques i plataformes socials.
Amb la col·laboració de NauEstruch, MediaEstruch, Acció Cultural Metropolitana.
Horaris fixes 1er i 3er Dilluns de cada mes.
Espai d'oficina de la Eco-Xarxa del Vallés i Plataforma Sabadell Verd. De les 5 a les 8
Dimarts a les 10 del matí
Hort i Tertulia. Trobades a l'entorn de l'HortEstruch.
3er Divendres de cada mes a partir de les 17h.
Trobada de membres de la PAAC.
2on i 4rt dijous del mes a la tarda entre les 5 i les 8
Activitats i trobades a l'entorn del Jardí de l'Amistat
1er i 3er Diumenge de cada mes, trobades al mateix Jardí. A partir de les 10 del matí
Per llegir: QUADERN de les idees, les arts, i les lletres.
http://quadern.fundacioars.org/practiques-artistiques-accio-social-imaginacio-politica/
Pràctiques artístiques, acció social, imaginació política
ENGEGUEM EL TALLARET! articles articles
Octubre 2016 Setembre 2016 Agost 2016 Juliol 2016 Juny 2016 Mai 2016 Abril 2016 Març 2016 Febrer 2016 gener 2016 Desembre 2015 Novembre 2015 Octubre 2015 Setembre 2015 Juliol 2015 Juny 2015 Mai 2015 Abril 2015 Març 2015 Febrer 2015 gener 2015 Desembre 2014 Novembre 2014 Octubre 2014 Setembre 2014 Agost 2014 Juny 2014 Mai 2014 Abril 2014 Març 2014 Febrer 2014 Novembre 2013 Setembre 2013 TEMPORADA 2016-2017 Iniciem la temporada! A partir d'octubre: activitats, exposicions, trobades, taules de treball, exploracions urbanes...
laboratori social metropolità Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com. | 0.72624 | curate | {"ca": 0.8174640770566872, "ru": 0.00584241275856624, "fr": 0.03173851255329228, "es": 0.07531975367124585, "en": 0.059371545870835304, "gl": 0.007421443233854413, "pt": 0.0028422548555187117} | https://laboratorisocialmetropolita.wordpress.com/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_365723 | Romeva rep els ministres d’exteriors de França i Alemanya que s’han traslladat a BarcelonaHi són per a interessar-se per l'atemptat i el dipositiu policíac posat en marxaRomeva amb Le Drian, a qui ha rebut a l'aeroport de BarcelonaEl ministre d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva, ha rebut aquesta tarda els ministre d’Afers Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian i alemany, Sigmar Gabriel, que s’han traslladat a Barcelona per a interessar-se per les víctimes de l’atemptat i el dispositiu policíac posat en marxa pels Mossos d’Esquadra. Conseller Iker rep Iker, ministre d'Afers Exteriors de França, aterrat a BCN per conèixer estat situació i visitar ferits. pic.twitter.com/dNZoh2k5U1— Exteriors Catalunya Iker) 18 d’agost de 2017 Conseller Iker rep Iker, ministre d'Afers Exteriors d'Alemanya. Comparteixen a BCN informació sobre atemptat. pic.twitter.com/DLDEyj3cjA— Exteriors Catalunya Iker) 18 d’agost de 2017http://www.vilaweb.cat/noticies/romeva-rep-el-ministres-dexteriors-de-franca-i-alemanya-que-shan-traslladat-a-barcelona/
Els haurien d'enllaçar el fil de'n Torraina | 0.812352 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_125997 | Aquesta Política de Cookies és complement de la Política de Privacitat del lloc web “analec.net” (en endavant, el “Lloc Web”) titularitat de CELLER ANALEC, SL. L’accés i la navegació pel lloc web, o l’ús dels serveis del mateix, impliquen l’acceptació del que estableix Avís Legal del lloc web i de la seva Política de Privadesa.
Per tal de facilitar la navegació pel lloc web, de CELLER ANALEC, SL, amb domicili social al C/ Carretera, s/n Nalec 25341, li comunica que utilitza galetes o altres fitxers de funcionalitat similar (en endavant, les “Cookies”).
QUÈ ÉS UNA COOKIE (GALETA)?
Les cookies són fitxers que contenen petites quantitats d’informació que es descarreguen al dispositiu de l’usuari quan visita una pàgina web. La seva finalitat principal és reconèixer a l’usuari cada vegada que accedeix al lloc web permetent, a més, millorar la qualitat i oferir un millor ús de Web.
Les galetes són essencials per al funcionament d’Internet, ja que ajuden, entre altres funcions, a identificar i resoldre possibles errors de funcionament del Lloc Web.
ÚS DE COOKIES PER PART DE LA WEB “analec.net”
L’accés al lloc web suposa l’acceptació expressa de la utilització de les galetes detallades en la present Política en aquells dispositius utilitzats per realitzar aquest accés. Si es desactiven les galetes, pot ser que l’ús del Lloc Web no sigui òptim i algunes de les utilitats de què disposa el Lloc Web no funcionin correctament.
Concretament, analec.net utilitza les galetes per a la identificació d’aquells usuaris que accepten l’ús de galetes per part del Lloc Web i permetre la instal·lació de les mateixes, permetre el log-in dels usuaris en aquells casos en què aquest sigui necessari per a accedir a determinades seccions de Web, així com recordar les dades de log-in d’aquests usuaris en futures visites i poder oferir així una experiència de navegació més còmoda, així com avaluar l’ús del lloc web i l’activitat del mateix.
Així mateix, les galetes ajuden i protegeixen als usuaris de possibles atacs que puguin rebre de tercers.
GALETES TÈCNIQUES I DE PERSONALITZACIÓ:
Aquestes Galetes faciliten l’accés i navegació de l’usuari pel Lloc Web en cadascuna de les seves visites a aquest i la utilització de les diferents opcions o serveis que existeixen com, per exemple, la llengua per defecte que l’usuari utilitza en el Lloc Web.
Llistat de Cookies que utilitzem:
Cookie: NID
Expira: 6 mesos
Informació: Recull les dades de l’usuari quan torna a GoogleMaps amb finalitat de marketing.
Cookie: __stripe_mid
Expira: 1 dia
Informació: Interna de la passarel·la de pagament Stripe.
Cookie: __stripe_sid
Expira: 1 dia
Informació: Interna de la passarel·la de pagament Stripe.
Cookie: tk_ai
Expira: Al acabar la sessió de navegació.
Informació: Interna de Woocommerce (software de la botiga)
Cookie: wordpress_test_cookie
Expira: Al acabar la sessió de navegació.
Informació: Interna de WordPress per test de la connexió segura.
Cookie: wp_woocommerce_session_605b35ebc7cbf135cb82f89bc8bb4a9a
Expira:2 dies.
Informació: Interna de WordPress de la connexió segura.
CONFIGURACIÓ DE L’USUARI PER EVITAR GALETES
En compliment de la normativa legal vigent, posem a la seva disposició la informació que li permeti configurar el seu navegador / navegadors d’Internet per mantenir la seva privacitat i seguretat en relació amb les Galetes. Per això, li facilitem la informació i enllaços als llocs de suport oficials dels principals navegadors perquè pugui decidir si vol o no acceptar l’ús de Galetes.
Així, pot bloquejar les galetes a través de les eines de configuració del navegador, o bé, pot configurar el seu navegador perquè l’avisi quan un servidor vulgui guardar una Cookie:
Internet Explorer: Eines Opcions d’Internet Privacitat Configuració;
Firefox: Eines Opcions Privacitat històric Configuració Personalitzada;
Chrome: Configuració Mostra opcions avançades Privacitat Configuració de contingut;
Safari: Preferències Seguretat.
En cas que l’usuari decideixi desactivar totes les galetes, la qualitat i rapidesa del servei podria disminuir. Podeu trobar més informació sobre galetes a: www.allaboutcookies.org
Si té dubtes sobre aquesta política de cookies, pot contactar amb CELLER ANALEC a [email protected]
Català - Español - English
©2022 CELLER ANALEC - Avís Legal - Política de Privacitat - Política de Cookies - Programació i disseny: guimera.info
Continue Shopping →
Item added to cart.
0 items - 0,00€
Checkout
Celler
Vinyes
Vins
Enoturisme
Esdeveniments
Botiga
CA
ES
EN
Product categories
Escumosos (10)
Vins blancs (3)
Vins negres (4)
Vins rosats (2)
Close
Aquest lloc web utilitza "cookies" per millorar la navegació. Si un cop llegida la POLÍTICA DE COOKIES continues navegant entendrem que l'acceptes. | 0.715089 | curate | {"ca": 0.904629827181566, "it": 0.007467463196074248, "es": 0.017921911670578196, "nl": 0.008534243652656284, "da": 0.008534243652656284, "pt": 0.005547258374226584, "pl": 0.005973970556859398, "de": 0.013868145935566461, "tl": 0.002986985278429699, "en": 0.015574994666097717, "fr": 0.005760614465542991, "sv": 0.0032003413697461063} | https://analec.net/ca/politica-de-cookies/ |
mc4_ca_20230418_7_306900 | Noticies - Spin-offs, Projectes R+D+I
Vetgenomics, empresa de base tecnològica de la UAB, posarà en marxa el setembre vinent, al municipi de Sitges, una prova pilot d'identificació dels excrements de gos mitjançant l'anàlisi de... | 0.601647 | curate | {"en": 0.1615720524017467, "ca": 0.8384279475982532} | https://www.uab.cat/web/resultats-de-cerca-1345684794414.html?number=10&page=59 |
macocu_ca_20230731_0_330790 | Ple 21 d’octubre
Celebrat el Ple Extraordinari amb sis punts que inclouen el sorteig dels membres de les meses electorals de cara a la convocatòria del 10N, l’aprovació de l’inici d’estudi per un institut o la moció en resposta a la sentència del Suprem. | 0.717713 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_648810 | ¿com va anar la mani antifeixista d ahir a les corts? - Indymedia Barcelona
¿com va anar la mani antifeixista d ahir a les corts?
per un@ 08 mai 2005
No hi ha cap noticia.merci
no ha sortit res a indymedia
Re: ¿com va anar la mani antifeixista d ahir a les corts?
per un de les Corts 08 mai 2005
En prou feiens erem 20 persones...
Ens va fer molta ràbia perque el moviment antifeixista no va respondre la crida que s'havia fet, i vaja... fins i tot el cordó policial ens superava amb nombre i com que no erem prous no vam poder fer res més...
Així que els nazis van poder fer l'acte amb inpunitat. Tandebó no es creixin.
Espero que la penya reflexioni, aquests actes s'han de respondre i no els hi hem de deixar fer... sino, d'aqui quatre dies passarà com a Madrid que fan manis de dos mil persones pel centre de la ciutat.
per tururu 08 mai 2005
els feixistes van ser tots identificats i la policia no els deixava sols en cap moment. Eren una vintena també crec. Això és el que vaig veure
Doncs jo no tinc molt clar si anant a cridar en aquestes manifestacions que fan ells, evitarem que n'hi hagin més... Potser, guanyen en publicitat, és a dir, que tenen manifestacions més sonades.
per AntiTot 08 mai 2005
De què serveix identificar-los?
per Yvanov 08 mai 2005
Identificant-los saben si tots els concentrats són fills de policia o de militar, per deixar-los fer impunement després de la seva concentració. Si identifiquen a un que no te familia a l'exèrcit, li donen la direcció de l'oficina de reclutament!
D'altra banda el cortsenc hauria de ser conscient que mobilitzacions com aquesta no són decisió d'unes quantes persones, ni d'un col·lectiu concret 8encara que sigui l'unic existent en aquell barri) sinó que les respostes col·lectives han de ser preses col·lectivament, informant al màxim de gent i pensant alguna estràtegia (més enllà de la conecntarció i esperar a veure si sóm més de 50 per fer una mini-mani! ).
A la propera, una de dos o els ignorem (eren 4 gats, protegits per 200 uniformats) o es fa una BONA convocatòria!
per valència antifeixista 09 mai 2005
N´hi ha que felicitar a la gent ke va anar a per els nazis, seguiu aixi! !
per cortsenc 09 mai 2005
Yvanov, entenc el que vols dir, pero almenys jo no deixaria d'anar a una concentració/mini-mani antifeixista de resposta a un acte feixista, perque l'organitza un col.lectiu o unes persones X.
I més si és un barri on el moviment popular no esta molt articulat i l'únic col.lectiu que s'ha decidit a fer quelcom no ha aprofitat per treure'n un rendiment pol.lític.
(A diferència d'altres que, sense haver muntat ni tant sols estar-hi presents, van penjar una pancarta en el lloc de la concentració) Suspitós.
Be, jo només volia respondre una mica el que havia passat, i donar la meva opinió amb el tema. Fa 4 anys vam fer el mateix davant la convocatòria d'una acte de l'AJE i va funcionar millor (casi un centenar de persones) i crec que la clau està en l'hora.
Probablement alguns d'aquells lluitadors de postaleta que tenen el seu garito okupat per a fer festes, que són els mateixos que als de les Corts ens diuen petit burgesos, són els que el dissabte passat es van quedar sobant a casa perque el dia anterior havien sortit de festa.
contra això, per molt be que t'organitzis, no hi pots lluitar. | 0.782299 | curate | {"ca": 0.9386748844375963, "en": 0.0064714946070878274, "it": 0.03389830508474576, "fr": 0.009861325115562404, "es": 0.011093990755007704} | http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/176983 |
wikipedia_ca_20230401_0_669085 | Yeah right!
Yeah right! és una pel·lícula documental sobre monopatí de carrer, produïda el 2003 per Girl Skateboards i dirigida per Ty Evans i Spike Jonze. Destaca per la seva banda sonora, la durada i l'ús extensiu d'efectes especials encara no vistos fins aleshores en un vídeo de "skateboarding".
El pròleg ret homenatge al patinador Keenan Milton, que va morir el 2001. Milton va formar part de l'equip de Chocolate Skateboards, un subequip de Girl Skateboards.
Els crèdits d'inici inclouen una sèrie única de plans en càmera ultralenta, filmats amb la càmera personal de Jonze capaç de gravar 100 fotogrames per segon. La càmera està situada arran de terra i molt a prop de l"'skater" a mesura que es completen diversos trucs. En diverses escenes es fa ús del croma i altres efectes de càmera com el "magic board".
L'actor Owen Wilson hi fa un cameo en què es troba en un aparcament amb Rick Howard, Eric Koston i Mike Carroll preparant-se per fer un truc en una barana. En atansar el zoom de la càmera sembla que Wilson intenta fer el truc extremadament difícil ("backside bluntslide"), però mentre la càmera mira cap a la direcció oposada, Wilson s'escapa del marc i és substituït per Eric Koston que porta una perruca. Koston fa el truc per l'escala i Wilson reapareix després que Koston aterri per aparentar que ha completat el truc. | 1 | perfect | {"en": 0.01652892561983471, "ca": 0.9834710743801653} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=669086 |
mc4_ca_20230418_10_164437 | Quatre professors d’UManresa a la nova Junta de Govern del Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya | UManresa
Quatre professors d’UManresa a la nova Junta de Govern del Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya
Manel Pérez, Lluís Castillo, Oscar Hernández i Lluís Miquel Riu, tots professors del grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC, formen part des del passat mes de juny de la nova Junta de Govern del Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya. Una junta que presideix Manel Pérez, que va dirigir els estudis de Podologia a la Fundació Universitària del Bages i que actualment col·labora amb UManresa-FUB com a supervisor de Treballs de Final de Grau i en activitats de formació continuada. Lluís Castillo, professor associat del grau, Óscar Hernández, professor col·laborador i Lluís Miquel Riu, professor titular del grau de les assignatures de quiropodologia i cirurgia podològica són entre els vocals d’aquesta nova junta constituïda el 14 de juny i que integren un total de 14 persones. | 0.827988 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.umanresa.cat/ca/quatre-professors-dumanresa-nova-junta-govern-del-collegi-oficial-podolegs-catalunya |
macocu_ca_20230731_9_556165 | Pierre Emerick Aubameyang se’n va al Chelsea i s’inclou aquest jugador a l’operació
Pierre Emerick Aubameyang s’acomiada dels aficionats del Barça
Pierre Emerick Aubameyang - FOTO EUROPA PRESS
Amb pocs mesos, Pierre Emerick Aubameyang s’ha convertit en un dels jugadors més estimats de la història del FC Barcelona. Va arribar a Catalunya durant el mercat d’hivern del curs passat i només haurà vestit la samarreta blaugrana durant mitja temporada. Tot i això, des del primer dia va començar a marcar gols i tot i aquesta ‘desavantatge’, es va convertir en el màxim golejador de la plantilla.
Pierre Emerick Aubameyang viatja a Londres i jugarà amb el Chelsea
El gabonès va arribar de franc, amb la carta de llibertat. L’entrenador de l’Arsenal, Mikel Arteta, l’havia descartat i, de seguida, va quedar clar que s’havia equivocat. Ara el Barça podrà fer un gran negoci, ja que el vendrà com a jugador amb contracte en vigor. El seu destí serà el Chelsea, que estava disposat a pagar una quantitat entre els 15 i els 20 milions d’euros. Amb la inclusió de Marcos Alonso a l’acord, els blues oferiran 12 milions d’euros més el madrileny (algunes fonts parlen de 15 milions).
El traspàs del davanter serà clau perquè el FC Barcelona continuï alliberant massa salarial. Amb les sortides ja conegudes de Riqui Puig, Martin Braithwaite, Samuel Umtiti i companyia ja s’havia fet molta feina i ara es confirma una gestió excel·lent del mercat de fitxatges. | 0.794604 | curate | {"ca": 0.9686411149825784, "en": 0.0313588850174216} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.