id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
naciodigital_ca_20220331_0_29372 | Cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat han treballat a primera hora de la tarda d'este en l'extinció d'un incendi en un bloc de pisos situat al carrer Sant Isidre de Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Fonts dels Bombers indiquen que a les 15.17 s'ha donat avís d'una explosió, presumiblement produïda per una bossa de gas, en el tercer pis de l'esmentat edifici, situat al número 111, entre l'Avinguda Catalunya i l'Avinguda Pare Castro.
A falta de més informació, sembla que no ha quedat afectada l'estructura de l'edifici i tampoc hi ha ferits de gravetat, tot i que dues persones han dagut de ser atesa per inhalació de fum. Una quinzena de persones als pisos superiors han hagut de ser confinades.
Un cop extingit l'incendi en el seu punt d'orígen, sembla que provocat per la fuita d'una bombona de gas, els Bombers han procedit ha comprovar possibles danys pis per pis. Durant estos treballs, els veïns que havien quedat confinats durant les tasques d'extinció han sigut desallotjats.
Fonts municipals indiquen que l'Ajuntament activarà un allotjament provisional per a aquelles persones que no puguen ser reubicades en cases de familiars o alternatives. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/187340/video-explosio-bloc-pisos-sant-carles-rapita |
grup-elmon_ca_20230726_0_200735 | El debat sobre la immigració ja el tenim aquí amb tota la seva cruesa i amb els mateixos arguments a favor i en contra que podem trobar a Itàlia, Àustria o Dinamarca. Europa triga a arribar a Catalunya, però al final sempre ho fa d’una manera o una altra. Com pot ser que només 1.400 vots a Ripoll hagin destapat la caixa dels trons?
No cal ser un agut sociòleg per albirar que aquesta temàtica és una de les preocupacions dels catalans. No sé si entre les principals o no, però negar la seva existència és no voler veure que hi ha un elefant a l’habitació, com diuen els anglosaxons. Sense haver encara integrat una part gens negligible de la immigració peninsular dels anys del franquisme (no ens agrada haver de reconèixer aquestes coses i ningú no en parla), fa anys que veiem com una nova fornada de gent que busca una altra vida fugint de la misèria, de la guerra o de la injustícia va incorporant-se al nostre paisatge social. Si no han abraçat la llengua i la cultura de la Nació molts dels que van venir d’Espanya, no resulta estrany que hom pensi que difícilment ho faran majoritàriament aquells que provenen d’entorns culturals i lingüístics encara més allunyats. Tenir aquests dubtes significa ser xenòfob?
A Catalunya, els debats que no estiguin beneïts per l’entramat institucional (i les seves terminals mediàtiques) són considerats com un atac a la democràcia. No volen que pensem, volen que repetim les seves consignes com a lloros. En el cas de la immigració malden per tal que en parlem només des de la dicotomia entre si és bona o és dolenta. A partir d’aquí la discussió s’enverina, puja de to i es llencen les acusacions més rocambolesques o mesquines. Naturalment, la diana són aquells que, simplement, manifesten dubtes sobre la bondat d’un procés immigratori basat exclusivament en el criteri de la caritat. Som tan rics com per practicar-la eternament? No cal dir també que manifestar que hi ha persones arribades a casa nostra que no tenen cap intenció d’integrar-se a Catalunya, significa una heretgia pel progressisme tronat que colonitza la majoria de les tribunes públiques.
És així com, col·lectivament, anem amagant el cap sota l’ala i ens estalviem encarar el veritable repte: com integrem a l’immigrat? Mirem més enllà de TV3 i prenguem nota de qui té els mateixos problemes i agafa el bou per les banyes. Fa una setmana, el primer ministre del Quebec i la ministra d’Immigració, Franciscació i INTEGRACIÓ van proposar esmenes normatives perquè el coneixement del francès sigui d’ara endavant necessari en tots els programes d’immigració econòmica. Aquestes mesures pretenen afavorir l’arribada de persones que puguin integrar-se plenament a la nació del Quebec i participar en la vida comunitària en francès. Fins allà on sé, Françoise Lagault (primer ministre), no és d’extrema dreta.
Només pocs dies abans d’aquest gest del govern d’aquell país, la consellera Meritxell Serret anunciava l’imminent acord amb la Lliga Àrab perquè “Catalunya és un país compromès amb la llengua i el multilingüisme, amb un territori que no només compta amb tres llengües oficials (català, aranès i castellà), sinó també més d’una cinquantena de llengües més, entre les quals, l’àrab i el francès”.
Polítiques de salvació o polítiques de suïcidi. Triem. | 1 | perfect | {"ca": 0.9759926131117267, "es": 0.024007386888273315} | https://elmon.cat/opinio/la-immigracio-690006/ |
mc4_ca_20230418_1_145993 | Guillem Agulló: entre el reconeixement i la impunitat feixista - El Temps
Aquest dimarts es compleixen 24 anys de la mort del jove Guillem Agulló. El crim va deixar al descobert els mètodes dels grupuscles nazis a València. Però també la impunitat amb la qual operava el feixisme valencià, que queda reflectida en la trajectòria del seu botxí, Pedro Cuevas. Ara, però, ja no queda res d'aquells intents per despolititzar l'homicidi. Tots els grups parlamentaris van donar suport l'any passat a la condemna de l'assassinat i al reconeixement d'Agulló com a víctima de l'extrema dreta.
El rellotge va tocar la una de la matinada. Guillem Agulló, un jove antifeixista, pujava a la plaça Major de Montanejos (Alt Millars) amb dues xiques. Acampats per passar fóra de casa els dies de Pasqua, cercaven ambient de festa, com uns altres joves que havien agafat les piquetes i la tenda. Pedro Cuevas el Ventosa, Gerardo Mora, José Cunat el Pollo, Juan Manuel Sánchez el Picha i Francisco García el Mody eren alguns d'ells.
Procedents del barri valencià de Marxalenes, van veure que Agulló es trobava en un extrem de la plaça. I amb intencions violentes, van apropar-se. Un dels amics va intentar aturar-los. No va tenir èxit. L'intent va costar-li un cop de puny. «Nosaltres som els nazis», van identificar-se ràpidament. Cuevas i els seus companys no van donar cap opció al jove activista. Primer, van colpejar-lo amb una llanterna. Era l'avantsala d'un regall de colps que Agulló tractava d'esquivar com podia. Quan els agressors van cansar-se, una navalla va travessar el seu cos. La ganivetada al cor va deixar-lo sense vida.
El calendari marcava l'11 d'abril de 1993. Ara fa 24 anys. Fou, després de l'assassinat de Miquel Grau a Alacant, el segon crim que deixava al descobert la impunitat del feixisme. Les formes d'actuar d'unes faccions minoritàries, d'unes organitzacions marginals, però, que sempre es trobaven amb reduccions de penes considerables. El cas del seu botxí, Cuevas, ha estat paradigmàtic.
Bombes, pintades, agressions, destrosses a locals... La transició a València va estar marcada per la violència. Unes accions virulentes, però, que només tenien un origen: l'extrema dreta. Podien estar realitzades pel Grup d'Acció Valencianista (GAV), la força de xoc del blaverisme més irredempt, o per altres organitzacions feixistes. El resultat era el mateix. La Batalla de València, la denominació que rep aquest període, va llegar un clima de violència i de permissivitat. Un fet que va contribuir a la impunitat posterior dels grupuscles nazis al País Valencià, que van adoptar les formes alemanyes de practicar accions violentes.
Criat al barri de Marxelenes, en aquell moment marginal, Cuevas va freqüentar durant l'adolescència diversos cenacles ultradretans. Tal com va narrar EL TEMPS a finals de la dècada dels 80 i principis dels 90, a València es va instal·lar el grup Acción Radical, que acabaria vinculat amb l'assassí d'Agulló. «Hi havia un clima de sorgiment d'aquests grups arreu de tota Europa, tot i que tenia Alemanya com a punta de llança. Allí s'havien realitzat, per exemple, atacs a centres de refugiats», explica Esteban Ibarra, president del Moviment contra la Intolerància.
Si bé Acción Radical s'havia definit com a antisistema i, fins i tot, havia utilitzat el català en les seues pancartes, posteriorment va mostrar el seu verdader rostre. La policia espanyola va encautar bats de beisbol, manilles i banderins nazis a la banda ultradretana. Segons va contar aquest setmanari, en aquesta organització va militar José Manuel Chulià Ferrer, anteriorment guàrdia jurat i després vinculat als ultres del futbol. Chulià era amic de Cuevas, l'assassí d'Agulló. Aquestes connexions es van explicar llargament al número 464 d'EL TEMPS.
L'ombra d'aquesta organització va planar sobre el judici del crim. També la d'unes altres organitzacions radicals del blaverisme, com ara el Col·lectiu Vinatea. Les pintades en determinats murs amb els lemes «Traidor, jódete. C. Vinatea» van formar part del debat públic durant la instrucció. Unes accions de reivindicació de l'assassinat que van espantar l'intent de despolititzar l'homicidi i de criminalitzar Agulló. «Aquests grupuscles van exhibir una humiliació constant contra Guillem i tota la seua família. Les pancartes al futbol foren l'exemple més clar», assenyala Ibarra. «Amb tot, era una tendència que va continuar amb altres assassinats com ara el d'Aitor Zabaleta o Carlos Palomino», afegeix.
Amb aquest clima, Cuevas fou enviat a la garjola per l'assassinat d'Agulló. Ara bé, només va complir quatre dels 16 anys de presó als quals va ser condemnat. «No ho dic per venjança, però la condemna no fou exemplificant. No van tenir-se en compte els agreujants», apunta Toni Gisbert, portaveu d'Acció Cultural del País Valencià i també de l'acusació popular durant el judici de l'Operació Panzer, que explica: «No era un simple homicidi. Era un assassinat, ja que la ganivetada al cor indicava voluntarietat. A més, era un crim d'odi: van agredir Guillem pel que pensava i per la seua militància». «Va sortir molt barat l'assassinat», remata Ibarra.
La presó, però, no va aconseguir que Cuevas deixara de participar en els cercles d'extrema dreta. «És un espavilat, un xicot amb un nivell culturalment baix i que s'ha criat en ambients marginals. Aquesta combinació fa que cerque el reconeixement social d'un petit cercle. I amb l'assassinat d'Agulló va aconseguir-ho», assenyala Joan Cantarero, periodista especialitzat en l'extrema dreta.
Cuevas, de fet, fou enxampat a l'Operació Panzer. Les forces de seguretat de l'Estat van desarticular una trama conformada per empresaris, militars i presumptes delinqüents que es dedicaven a la venda d'armament il·legal. Tanmateix, aquesta organització no tenia només uns fins lucratius. El segell de la creu gammada nazi estava present. «L'Operació Panzer va mostrar que les organitzacions continuaven existint, però canviant-se la pell. D'Acció Radical vam passar a Armagadeon. I d'aquesta última, al Front Antisistema», descriu Ibarra.
Durant els registres de la Guàrdia Civil a la casa de l'assassí d'Agulló es va trobar diferent material de simbologia nazi. Hi havia una espasa gran amb empunyadura de calavera, una navalla, una massa i diversos cartutxos. Al seu torn, van encautar-se 40 braçalets, 14 figures metàl·liques amb l'àguila imperial, llibres, pel·lícules, 50 creus dorades, clauers, camisetes, esvàstiques i, fins i tot, un bust de Hitler. «La Guàrdia Civil va topar-se amb un punyal sense punta. Presumptament era el que Cuevas va servir per matar a Guillem, però mai no es va comprovar», narra Cantarero.
La investigació de la trama sobre el Front Antisistema va retratar la forma d'actuar de Cuevas, conegut com el Ventosa. Segons va publicar El País, presumia de participar en batudes contra immigrants, activistes antifeixistes, persones d'ètnia gitana i latin kings. A les conversacions que va interceptar la Guàrdia Civil, el Ventosa anomenava a tots aquests col·lectius «guarros» (sic) i «moros». El diari madrileny, a més, assenyalava que en agost del 2005 Cuevas hauria participat en una cacera contra «punkarres fastigosos». Amb tot, el fet que més cridava l'atenció era el seu suposat paper de fabricant d'armes com ara punys americans o «ferros» per a pistoles.
Cuevas, però, se'n va sortir d'aquell procés. L'any 2015 el Tribunal Suprem va ratificar l'absolució de tots els encausats. La decisió de la justícia espanyola va provocar que l'assassí d'Agulló reclamara les armes que va encautar-li la Guàrdia Civil. L'Audiència Provincial de València va atendre la petició, i va ordenar retornar tot l'arsenal que s'havia requisat.
«Fou increïble. Un fet extremadament greu. Com una persona, amb antecedents penals d'homicidi i amb aquestes vinculacions, pot rebre de nou totes aquestes armes?», es pregunta Gisbert, que estableix una comparació: «Algú imagina una decisió similar si l'assassí fos un militant de l'esquerra abertzale i la víctima un afiliat del PP?». «La policia espanyola, el sistema judicial i les autoritats polítiques no han fet els deures amb l'extrema dreta. Manquen investigacions», critica. Finalment, el secretari d'ACPV apunta que «és molt sorprenent que aquests grups minoritaris, que estan perfectament identificats, no hagen estat detinguts».
Aquesta permissivitat va reflectir-se l'any 2007. Cuevas, implicat en l'Operació Panzer, va presentar-se a les eleccions municipals pel partit neonazi Alianza Nacional (AN). Ho feu a la població de Xiva (Foia de Bunyol). «És molt preocupant que organitzacions o partits que exalten la violència, en aquest cas feixista, no hagen estat il·legalitzats. Que Cuevas es presentara als comicis del 2007, mostra la impunitat del feixisme a l'Estat espanyol», remata Gisbert.
Mentre la impunitat de la violència feixista continua sent un greuge que encara no s'ha eliminat, la figura de Guillem Agulló ha aconseguit el reconeixement per part de tota la societat. Els temps de vincular-lo en fets violents i de tacar la seua figura amb diverses acusacions queden lluny. Fou l'època dels tripijocs informatius de l'advocat de Cuevas, José Morató, antic alcalde franquista de Manises, ex-membre de Fuerza Nueva i company de bufet del portaveu del PP a la població que, junt amb Unió Valenciana, van oposar-se a la resolució per condemnar el crim d'Agulló.
El 12 d'abril de 2016 es va realitzar un homenatge a Guillem Agulló. En la imatge, els pares de la víctima amb diversos representants polítics i civils al pati de les Corts Valencianes.
«Davant l'assassinat del jove valencià Guillem Agulló, mort per combatre el racisme i la violència feixista, les Corts Valencianes manifesten el seu rebuig», va llegir el president del parlament valencià, Enric Morera el 12 d'abril de l'any passat. Es tractava d'una declaració institucional firmada per tots els grups parlamentaris. Sense excepcions. Sota la mirada dels pares d'Agulló hi havia l'ex-diputat de la CUP, David Fernández; i dels ex-integrants d'Obrint Pas i activistes en la memòria de Guillem, Miquel Ramos i Xavi Sarrià.
«És un descans», reconeixia el pare d'Agulló a EL TEMPS. «Per a nosaltres és un punt d'inflexió, el final d'una lluita», afegia. Un reconeixement que s'ha ampliat enguany amb carrers a poblacions com ara Faura (Camp de Morvedre) o Molins de Rei (Baix Llobregat) que duen el seu nom. València, de moment, espera després de la petició de les mateixes entitats que van unir-se per personar-se al judici de Panzer, com ara el Moviment contra la Intolerància, Lambda o Acció Cultural del País Valencià.
Amb uns premis que duen el seu nom i que atorguen les Corts Valencianes, Agulló s'ha convertit en un símbol. «Aquestes figures són necessàries, almenys, mentre la impunitat d'aquests crims encara estiga vigent», apunta Gisbert. És el gran repte 24 anys després d'un crim que va commocionar tota la societat valenciana. | 0.813995 | curate | {"ca": 0.9836111111111111, "it": 0.005833333333333334, "pt": 0.004537037037037037, "ru": 0.001388888888888889, "es": 0.0030555555555555557, "en": 0.001574074074074074} | https://www.eltemps.cat/article/1220/guillem-agullo-entre-el-reconeixement-i-la-impunitat-feixista |
oscar-2301_ca_20230418_5_46771 | Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. En continuar la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies. Per a més informació consulta aquí.
Hi estic d'acord
×
Salta i ves al contingut principal
Cercar
Cercar
Català Triar la llengua Elegir el idioma
Castellano
Navegació
Registra't Entra
Inici
Processos participatius
Òrgans de participació
Iniciatives ciutadanes
Ajuda
Activitat
Insígnies
Seguint
Seguidores
Grups
Fidel Espiérrez
@fidel_espierrez
flag Denúncia
Reportar contingut inapropiat
×
Què és inapropiat d'aquesta usuària?
Conté "clickbait", publicitat o estafes. Conté racisme, sexisme, insults, atacs personals, amenaces de mort, peticions de suïcidi o qualsevol forma de discurs d'odi. Conté activitat il·legal, amenaces de suïcidi, informació personal, o qualsevol altra cosa que creguis que no pertany a decidim.barcelona. Comentaris addicionals | 0 | curate | {"ca": 0.7929562433297759, "de": 0.0192102454642476, "en": 0.060832443970117396, "it": 0.03415154749199573, "ro": 0.017075773745997867, "pt": 0.03628601921024546, "es": 0.03948772678762007} | https://www.decidim.barcelona/profiles/fidel_espierrez/followers |
mc4_ca_20230418_9_188835 | Barville (Eure) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
49° 09′ 26″ N, 0° 28′ 41″ E / 49.157222222222°N,0.47805555555556°E / 49.157222222222; 0.47805555555556
Barville és un municipi francès, situat al departament de l'Eure i a la regió de Normandia. L'any 2007 tenia 74 habitants.
El 2007 la població de fet de Barville era de 74 persones. Hi havia 24 famílies de les quals 4 eren unipersonals (4 dones vivint soles i 4 dones vivint soles), 8 parelles sense fills i 12 parelles amb fills.
El 2007 hi havia 32 habitatges, 24 eren l'habitatge principal de la família, 6 eren segones residències i 2 estaven desocupats. Tots els 32 habitatges eren cases. Dels 24 habitatges principals, 20 estaven ocupats pels seus propietaris i 5 estaven llogats i ocupats pels llogaters; 2 tenien dues cambres, 2 en tenien tres, 11 en tenien quatre i 10 en tenien cinc o més. 23 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 11 habitatges hi havia un automòbil i a 14 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Barville el 2009. [3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 56 persones, 38 eren actives i 18 eren inactives. De les 38 persones actives 37 estaven ocupades (20 homes i 17 dones) i 1 aturada (1 dona i 1 dona). De les 18 persones inactives 4 estaven jubilades, 10 estaven estudiant i 4 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
L'any 2000 a Barville hi havia 4 explotacions agrícoles.
Saint-Aubin-de-Scellon (1,6 km)
Folleville (2,1 km)
Fontaine-la-Louvet (2,2 km)
Duranville (3,1 km)
Bournainville-Faverolles (3,4 km)
Le Theil-Nolent (3,7 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barville (Eure)
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Barville a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Barville a l'INSEE
BNF: cb152532831
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Barville_(Eure)&oldid=19575227» | 0.700465 | curate | {"ca": 0.8046462513199577, "ru": 0.05543822597676874, "mk": 0.0015839493136219642, "en": 0.01003167898627244, "uu": 0.0015839493136219642, "de": 0.08236536430834214, "fr": 0.044350580781414996} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Barville_(Eure) |
macocu_ca_20230731_1_325298 | Benidorm recorda amb un minut de silenci a la dona i la seua filla assassinades al Molar (Madrid)
Benidorm ha guardat este migdia un minut de silenci en memòria de l'última víctima de la violència masclista a Espanya. Una dona paraguaiana de quaranta-set anys, i la seua filla de 10, van ser assassinades per la seua exparella en la localitat madrilenya del Molar, després de disparar contra elles la nit del dilluns al dimarts, segons les primeres indicacions. Ja al matí, va voler cremar la casa i després es va suïcidar.
L'alcalde de Benidorm, Toni Pérez i la regidora d'Igualtat, Ángela Zaragozí, han encapçalat la concentració silenciosa en protesta per tan luctuós fet en la qual han participat representants de tots els grups polítics de la corporació, empleats públics i veïns a títol individual.
Esta és la cinquena víctima de la violència de gènere al nostre país enguany. Des de la Regidoria d'Igualtat es recorda a les dones que es troben en situació de perill que l'Ajuntament disposa de personal especialitzat per a atendre personalment cada cas i s'insistix en la utilitat del número nacional contra la violència de gènere, el 016, que no deixa rastre en la factura del telèfon (si bé es recomana esborrar-lo després del seu ús del registre del telèfon), que atén en 53 idiomes els 365 dies de l'any. | 0.887592 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_369651 | Ni el precipici fiscal als EUA, ni la incertesa a Itàlia ni la feblesa econòmica. El pessimisme ha estat escombrat dels parquets i l'Íbex-35 s'ha enfilat fins els 8.628,10 punts.
El got mig ple El got mig ple El got mig ple El got mig ple El got mig ple E-mail
BBVA estima que l'Íbex-35 té recorregut fins els 9.400 punts a finals d'exercici, nivell que suposa una revaloració de prop
del 10% respecte
els nivells actuals
MARISA NUEZ - BARCELONA
Si fa una setmana ja parlàvem que els inversors estaven controlant els nervis i no es deixaven portar pel pessimisme, aquesta setmana es torna a constatar que aquest canvi d'actitud no ha estat passatger. En encetar el mes de març, i sense que republicans i demòcrates es posessin d'acord per evitar l'abisme fiscals als EUA, s'endegava la retallada automàtica de despesa pública al país que tindrà conseqüències en el seu creixement econòmic.
Aquest fet per sí sol ja podria haver tombat l'ànim dels inversors dilluns, el primer dia en el que es cotitzava notícia. Però les borses van operar com si res, i fins i tot l'Íbex-35 va esquivar els números negatius que sí van enregistrar índexs com l'alemany o el londinenc en la primera jornada. Els inversors europeus van topar-se amb el dilema de si deixar-se portar pel pessimisme atesa l'onada d'incerteses econòmiques i polítiques que els envolten o bé pujaven al tren alcista de Wall Street. I els màxims del Dow Jones van aclarir-los la ment contagiant l'optimisme dels nord-americans a la pràctica totalitat de borses internacionals.
L'índex que agrupa les trenta empreses més significatives dels EUA va situar-se en nivells precrisi i ha marcat en el decurs de la setmana màxim rere màxim. Això, unit a la treva que ha donat la incertesa política a Itàlia, han impulsat als índexs.
I per arrodonir una bona setmana en els principals parquets internacionals, la bona marxa del mercat laboral als EUA va donar encara més motius als inversors per pujar al tren alcista. La taxa d'atur nord-americà va caure al febrer fins a nivells de desembre de 2008 espantant els fantasmes d'una recaiguda de la locomotora econòmica.
A més a més, els mercats també han festejat a la seva manera que el Banc Central Europeu (BCE) hagi discutit una rebaixa dels tipus d'interès a la zona euro malgrat no decidir cap canvi i deixar en el 0,75% el preu del diner. El president del BCE, Mario Draghi, confia en que l'economia de la zona euro s'enlairarà aquest any malgrat que l'entitat ha rebaixat les expectatives de creixement per als propers dos exercicis (estima un PIB d'entre el -0,1% i el -0,9% el 2013 enfront del +0,3% i +0,9% de l'anterior previsió). Per aquest motiu, no es descarten més estímuls econòmics via retallades de tipus, cosa que acostuma a agradar la renda variable.
Un altre fet que ha contribuït que l'entusiasme generalitzat arribés al parquet espanyol per quedar-s'hi aquesta setmana ha estat la bona acollida que ha tornat a tenir el deute espanyol. Els inversors continuen recolzant les subhastes del Tresor i això ha desinflat la prima de risc per sota els 330 punts bàsics. I mentre aquest diferencial continua avall, la borsa ha aconseguit saltar per sobre els 8.600 punts. L'Íbex-35 ha repuntat un 5,39% en les darreres cinc jornades després que divendres s'acomiadés dels inversors en els 8.628,10 punts. Amb aquest tancament, el selectiu índex torna a terreny positiu en el 2013 i s'apunta un alça del 5,64% d'ençà que començà l'any.
El bon to que ha tingut l'Íbex-35 durant les darreres jornades es deu en bona part al comportament positiu enregistrat pels grans valors del selectiu. Els blue xips, entre els que destaquen Telefónica i Repsol, tornen a atreure el diner dels inversors i les seves alces han sustentat la pujada del selectiu en la setmana. L'operadora s'ha enlairat per sobre els 11 euros i només en les darreres cinc sessions ha arribat a pujar més d'un 10% encapçalant les alces setmanals del selectiu. La petroliera Repsol també està entre els valors més alcistes de l'Íbex-35 en la setmana, després de pujar més d'un 6% a l'abric d'informacions que parlen d'un apropament amb el govern argentí sobre les demandes a YPF i la venda del 5% d'autocartera a un fons propietat del govern de Singapur. Per al BBVA la tendència alcista de l'índex espanyol no és fugaç i aposta perquè l'índex continuï pujant i assoleixi els 9.400 punts a final d'exercici. Aquest tancament suposaria amb l'actual nivell de l'índex una revaloració del 8,95% en poc menys de deu mesos.
UN IBEX-35 ORFE.
Aquesta setmana ha tingut lloc la reunió del Comitè Assessor Tècnic (CAT) de l'Íbex. El analistes no esperaven canvis en la composició del selectiu Íbex-35 i així ha estat per decisió dels membres del CAT. El que sobta no és que no es toquin les empreses que formen part del principal índex del mercat espanyol sinó que aquest índex opera amb 34 valors d'ençà que començà el 2013 (un cop van excloure les accions de Bankia sense trobar un substitut adient) i es desconeix quan s'omplirà el buit de l'entitat nacionalitzada.
El got mig ple El got mig ple El got mig ple El got mig ple El got mig ple E-mail
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 1 | perfect | {"ca": 0.9596713965646004, "sv": 0.030246452576549662, "es": 0.004294249439880508, "de": 0.002987303958177745, "pt": 0.0028005974607916355} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_225837 | Matinada és el primer llarga durada de TMN –anteriorment conegut com a Tarde Mañana Noche–, gravat a casa amb tranquil·litat i pols ferm, amb ajuda als arranjaments d’Albert Jordà i la mescla de Marc Morgione als estudis Micromaltese. Nou cançons on deixen clares les seves influències, des de la música electro («Realitat artificial») fins al shoegaze («Sobre les roques»), passant per l’ambient («Matinada»). Ainoa López Riesco signa la il·lustració de la portada i és l’encarregada juntament amb Ora Labora Studio, de la serigrafia de les carpetes. | 0.817106 | curate | {"ca": 1.0} | https://ainoariesco.com/2018/04/13/enderrock/ |
mc4_ca_20230418_15_359032 | El convent de les Caputxines de Manresa acull aquest mes d'octubre una exposició de pintures de marines i paisatges de muntanya, dedicada a la memòria de l'activista manresà Ramon Payàs Capell.
Imatge d'arxiu d'una eexposició a les Caputxines. Foto: Jordi Preñanosa
Després de la reeixida mostra d'artistes històrics manresans, organitzada el passat més de juny al mateix monestir de les Caputxines pels alumnes de l'Institut cal Gravat, el convent manresà acollirà una nova exposició de pintures, aquest cop centrada en la temàtica específica dels paisatges marins i de muntanya catalans. Titulada "De mar i muntanya, el paisatge català", la mostra recollirà prop d'una quarantena de teles d'inspiració marina i muntanyenca,obres de creadors catalans actius principalment el passat segle XX, tot i que també n'hi haurà de contemporanis.
Els paisatges d'indrets tan emblemàtics del litoral català com Cadaqués, L'Escala o el port de Barcelona, s'alternaran amb vistes del Pirineu o muntanyes i serralades tan populars com el Pedraforca o Montserrat. Entre els seus pintors hi destaquen notables noms del paisatgisme català, com Rómulo Freixas Oliva (?-1928), Francesc d'Assís Planas Doria (1879-1955), Antonio Selvaggio Mancini (1921-2008), Josep Ariet Olives (1885- ? ), Joan Serra Melgosa (1899-1970) o Albert Muñoz Boquera (1925-2001), entre molts d'altres, així com il·lustres pintors de la Catalunya Central com Rafael Fernández de Soto (1915-1984), Pere Clapera Argelaguer (1906-1984), Tomàs Boix Soler (1886-1951), Ramon Salisi (1921-2008), Miquel Torra Serra (1934 -? ), Joan Noet Jou (1913-2003) o Joan Centellas Baqué (1947). Un total vint-i-set artistes es podran contemplar de forma conjunta i en exclusiva – totes les obres pertanyen a col·leccions privades - gràcies a aquesta iniciativa.
La mostra ha estat comissariada per Marta Payàs Prat, llicenciada en Belles Arts i professora del col·legi Ave Maria de Manresa, qui, al seu torn, és neboda de Ramon Payàs, l'activista manresà que va impulsar la plataforma en suport a la comunitat de les germanes caputxines de Manresa al qual es vol homenatjar amb aquesta exposició. Traspassat el passat mes de juny, Ramon Payàs fou l'ànima i un dels principals dinamitzadors de l'activitat cultural al convent manresà d'ençà que, el passat 2017, es va crear la Plataforma 379 per donar suport des de la ciutadania a les quatre germanes de la comunitat caputxina. Precisament, la seva darrera aparició pública va ser en aquest mateix convent en motiu de la presentació de l'exposició "Artistes i paisatges manresans" als mitjans de la ciutat. Amb aquesta mostra, dedicada als paisatges emblemàtics del país que ell tant va estimar, la comunitat de les Caputxines, els seus amics i familiars, han volgut retre un homenatge pòstum a la seva abnegada tasca en pro de l'art i la cultura catalanes.
L'exposició es podrà visitar-se durant el mes d'octubre en horari de tarda (divendres i dissabte, de 6 a 8h) i matí (dissabtes i diumenges, de 10 a 13h). Les obres de l'exposició es posaran a la venda en benefici de la comunitat de les Caputxines i a l'entrada de la mostra també s'acceptaran donatius per aquest fi.
Arxivat a: RAMON PAYÀS EXPOSICIÓ CAPUTXINES CULTURA | 0.880354 | curate | {"ca": 0.9750156152404748, "es": 0.024984384759525295} | http://m.manresadiari.cat/noticies/detail.php?id=52795 |
mc4_ca_20230418_1_21169 | LA CERCA DEL TIÓ. Cicle Inicial i Superior i Primer Cicle Secundària A - Escola Taiga
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Activitats, Festes, General, Sortides i s'ha etiquetat en Cicle Inicial 16-17, Cicle Superior 16-17, Escola, Primer Cicle Secundària A 16-17 per taigaAdmin. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.692688 | curate | {"es": 0.05167173252279635, "ca": 0.9483282674772037} | https://escolataiga.com/blogCat/?p=5741 |
macocu_ca_20230731_3_45949 | Esdeveniment d’integritat en la investigació – Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona – BIST
Jornada en Integritat de la Recerca: Activitats de Formació
La integritat és un dels principis fonamentals en la recerca científica. Sense integritat no es pot parlar ni de qualitat ni de recerca d’excel·lència. Aquesta primera trobada organitzada pel CIR-CAT està enfocada en la formació en Integritat de la Recerca, essencial per assegurar que tots els actors en la nostra comunitat científica coneguin i apliquin les Bones Pràctiques Científiques.
Intercanviar experiències pel que fa a iniciatives existents al nostre medi i a nivell europeu en formació en Integritat de la Recerca.
Posar en contacte als diferents actors en el camp de la Integritat de la Recerca al nostre medi.
programa
a. Joan Gómez Pallarès (DGR), salutació institucional (5 min)
b. Jordi Camí, presentació del CIR-CAT i de la jornada (5min)
a. CSIC, Miguel García Guerrero (10min)
b. UAB, Josep Santaló (10min)
c. PRBB-UPF (SiA), Maruxa Martínez Campos (10min)
a. Borana Taraj (ERION-EARMA): “ERION com a punt de trobada de les persones que participen en la formació de RI a Europa” (10min)
a. Núria Sebastián, UPF / CIR-CAT.
b. Itziar De Lecuona, UB.
c. Rob Sewell, ICFO.
d. Anna Quintanas, UdG.
5- Debat obert entre tots els assistents i amb la participació de tots els ponents (30 min) | 0.745542 | curate | {"ca": 0.8528974739970282, "es": 0.031203566121842496, "pt": 0.02897473997028232, "en": 0.0512630014858841, "eu": 0.018573551263001486, "sv": 0.017087667161961365} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_891639 | Acord de tots els grups llevat del PP per prohibir en 18 mesos que les bicis vagin per la vorera Actualitzat el 20.11.2014 a les 14:05Després de molts mesos de debat amb les entitats ciclistes, la Comissió de Seguretat i Mobilitat ha aprovat inicialment la modificació de l'ordenança de la bicicleta. Entre moltes altres mesures, es preveu que les bicicletes deixin de circular per les voreres de menys de 4,75 metres després d'una moratòria de 18 mesos durant els quals es completarà la xarxa de carrils bici.El grup de la bicicleta del Pacte per la Mobilitat fa temps que hi treballa. El diàleg amb les entitats ciclistes ha facilitat que també s’acabin sumant a l’acord tots els grups polítics a excepció del PP. Un cop feta aquest dijous l’aprovació inicial a la Comissió de Seguretat i Mobilitat del plenari municipal, l’ordenança estarà un mes en exposició pública, un període durant el qual tant les entitats com els grups municipals ja han dit que hi presentaran al·legacions.El punt clau de la nova ordenança és aconseguir que les bicicletes deixin de circular per les voreres. Després d’una moratòria d’un any i mig a partir del moment en què s’aprovi definitivament, els ciclistes només podran pedalar sobre les voreres de més de 4,75 metres que tinguin almenys tres metres d’espai lliure de terrasses i mobiliari urbà. Això vol dir que les voreres dels carrers de l’Eixample estaran vetades a les bicicletes i que allà on no hi hagi carril bici, hauran de circular barrejades amb els cotxes. La prohibició d’anar per la vorera no afectarà els ciclistes de menys de 12 anys i tots aquells que hi circulin a la nit, entre les 22 i les 7 h.La idea és aprofitar aquests 18 mesos per completar la xarxa de carrils bici i, un cop s’acabi la moratòria, sancionar els ciclistes que continuïn circulant per aquestes voreres. La veritat és que l’ordenança actual, aprovada el 1998, ja prohibia anar en bicicleta per voreres de menys de cinc metres, però tothom és conscient que aquesta prohibició no s’està fent complir amb sancions per part de la Guàrdia Urbana.El director de Serveis de Mobilitat, Adrià Gomila, ha presentat els canvis de l’ordenança, que afecta tota mena de bicicletes, també les elèctriques de fins a 25 km/h. A més d’aclarir per on poden circular i per on no, s’obliga a identificar totes les bicicletes destinades a un ús comercial i es limita la mida dels grups de les visites turístiques en bici: no en podran formar part més de 15 persones, a més de tres guies de la mateixa empresa que llogui les bicicletes.Entesa entre el govern i els socialistesLa nova ordenança de la bicicleta tira finalment endavant gràcies al clima d’entesa entre CiU i PSC a l’Ajuntament per aprovar els pressupostos de l’any vinent. El regidor socialista David Escudé, que fa mesos s’havia mostrat contrari a reformar aquesta ordenança, ha destacat avui totes les millores que considera que s’han introduït a la redacció inicial del govern de CiU. Per exemple, no es rebaixa la distància mínima que han de respectar els cotxes en passar al costat d’un ciclista i no es prohibeix aparcar la bici lligant-la a un senyal de trànsit, sempre que el senyal quedi visible. El grup socialista també ha aconseguit el compromís del govern per crear una oficina de la bicicleta, que -segons ha anunciat el regidor de Mobilitat, Eduard Freixedes- tindrà com a primer encàrrec l’elaboració d’un “llibre d’estil” sobre com han de ser tots els carrils bici que s’obrin a Barcelona. Els grups d’ICV-EUiA i Unitat per Barcelona (ERC+DCat+RCat) també han votat a favor de la nova ordenança de la bicicleta, tot i que han anunciat que hi presentaran esmenes durant el període d’exposició pública.El regidor Òscar Ramírez ha explicat que el PP hi vota en contra perquè no troba prou segura per als ciclistes la circulació per la mateixa calçada que els cotxes. “Barcelona no està preparada perquè no hi hagi cap bicicleta circulant per la vorera”, ha proclamat, abans de demanar al govern que deixi aquesta prohibició per molt més endavant, no d’aquí a 18 mesos.El regidor de Mobilitat, Eduard Freixedes, ha agraït el suport de la resta de grups i ha titllat el PP d’incongruent per no donar suport a la nova ordenança i alhora exigir al govern el compliment de l’actual, que de fet ja prohibeix la circulació de bicicletes per la vorera. Freixedes ha assegurat que “calia posar al dia l’ordenança de la bicicleta”, perquè des de 1998 han passat moltes coses, la més important que avui la bici ja no és una aposta de futur sinó el mitjà de transport amb què es fan 140.000 desplaçaments diaris per la ciutat. Vista aquesta realitat, el regidor s’ha felicitat perquè els grups hagin decidit que “no farem servir la bicicleta per tirar-nos-la pel cap, sinó en sentit constructiu”.BTV.cat
Aquest fil sense aquest vídeo no és el mateixGALICIA CANÍBAL
Del calaix de les llegendes. | 0.846613 | curate | {"ca": 0.9942184596324593, "fr": 0.005781540367540781} | |
mc4_ca_20230418_11_686655 | Educació Física Consolació Vila-real: d’octubre 2014
UD 3 Ultimate-Frisbee 5é EP
Hola xics i xiques 5é d'EP,
aquesta setmana comencem unitat didàctica nova. Coneixerem i practicarem l'esport de l'Ultimate. Però primer, hem d'aprendre a utilitzar el frisbee. Vos deixe uns vídeos per a motivar-vos.
Reaccions: dilluns, 27 d’octubre de 2014
UD 3 Prebeisbol 6é EP
Hola xics i xiques de 6é EP,
aquesta setmana comencem la UD de Prebeisbol. Aprendrem a utilitzar el bat, a fer carreres, a treballar en equip, a respectar als adversaris,...
Vos deixe uns vídeos per a presentar aquest esport.
Reaccions: diumenge, 26 d’octubre de 2014
Joc del cos humà 1r i 2n EP
Hola xics i xiques de 1r i 2n d'EP,
vos deixe un joc per a que pugueu repassar les parts del cos humà que hem estat veient aquestos dies a classe. Feu clic al dibuix per a poder jugar.
1 EP,
Reaccions: divendres, 24 d’octubre de 2014
UD 2 Em pose en forma - Test Final Hola xics i xiques de 5é i 6é,
en aquesta entrada trobareu l'enllaç al test final de la unitat didàctica. Les normes són les següents:
5 EP,
Reaccions: diumenge, 19 d’octubre de 2014
Superades les 40.000 visites! !
4 EP,
Reaccions: divendres, 17 d’octubre de 2014
Quasi 40.000 visites!
Hola a tots i totes de nou,
ja quasi tenim 40.000 visites.
Moltes gràcies a tots per visitar aquest bloc.
Reaccions: Recordeu Dia Delwende
recordeu, demà dissabte es celebra el Dia Delwende al nostre col·legi. Entre les moltes activitats hi hauran algunes per a practicar activitat física.
Reaccions: dimarts, 14 d’octubre de 2014
UD Em pose en forma - CFB
Hola xics i xiques de 5é i 6é,al llarg d'aquesta unitat didàtica estem veient les capacitats físiques bàsiques (CFB);
que, com ja hem dit, són la força, la resistència, la velocitat i la flexibilitat. En la classes investigarem un poc. Però, per si algú vol més informació, vos deixe dos enllaços per que'ls pegueu una mirada a casa.
CFB en LUDOS
DESARROLLAMOS NUESTRAS CFB Salutacions. Publicat per
Reaccions: dilluns, 13 d’octubre de 2014
UD Em pose en forma - Auriculars
Hola xics i xiques de 5é i 6é,
aquesta setmana en l'hora d'EF que tenim de 15:30 a 16:15 heu de portar uns auriculars, degut a que anirem a la sala d'informàtica a realitzar una activitat i necessitarem escolar l'ordinador.
Excepte 5é B que ho portarà en la sessió del dia 23.
Reaccions: dijous, 9 d’octubre de 2014
Dia Delwende
el proper dissabte 18 d'octubre es celebra el Dia Delwende a la nostra escola. Entre d'altres coses té activitats esportives.
Es una oportunitat per a ser solidaris i practicar esport, esteu tots convidats.
Reaccions: dimecres, 8 d’octubre de 2014
Estem també en Twitter @EFconsolacioV
des d'aquest moment també podràs seguir l'assignatura d'EF des de TWITTER.
@EFconsolacioV
La família al complet pot fer-se seguidora i estar al corrent de tot el que ocorre. Com bé es diu en la història de María Rosa Molas:
Adelantándose a su tiempo, fue consciente de la necesidad de adaptación constante y dejó a sus hijas el desafío permanente de “estar a la altura
de la sana ilustración de la época”.
Reaccions: dimarts, 7 d’octubre de 2014
UD Em pose en forma - Calfament
al llarg de la segona sessió de la unitat 2 "Em pose en forma" hem parlat sobre el calfament i les seues parts. Ho hem explicat al mateix temps que ho realitzàvem. Seguirem aprofundint en aquest tema al llarg del curs, però a continuació podeu trobar un enllaç a la web "Ullesportiu", allí voreu un vídeo del calfament, on l'explica molt clarament.
Reaccions: diumenge, 5 d’octubre de 2014
Interessant article (per a pares i mares)
Hola a tots, especialment pares i mares,
aquest cap de setmana he llegit aquest article, crec que pot ser interessant llegir-se'l.
Feu clic en la imatge per vore'l.
Reaccions: dijous, 2 d’octubre de 2014
Autoavaluació UD 1 Engeguem els motors 5é i 6é EP
Hola xics i xiques de 5é i 6é d'EP,
hem quedat a classe, heu d'omplir una autoavaluació sobre la UD 1 Engeguem els motors. Simplement heu de fer clic al dibuix, llegir amb atenció el formulari per respondre les preguntes i enviar-lo en acabar.
Reaccions: dimecres, 1 d’octubre de 2014
UD Em pose en forma - Material
com ja hem dit a classe, per a aquesta UD vos farà falta dur un rellogte. Preferentment amb cronòmetre. Haz clic para seguir leyendo
Reaccions: UD Em pose en forma - Pendre el pols
Hola de nou xics i xiques de 5é i 6é d'EP,hem començat unitat didàctica nova, anomenada "Em pose en forma". En aquesta primera setmana hem explicat com pendre el pols per conèixer si estem treballant correctament la resistència. Hem explicat quins són els diverses llocs on pendre'l.Vos deixe un enllaç on podreu tornar a llegir allò que hem explicat per si queda cap dubte (feu clic damunt del cor):
UD 2 Em pose en forma - Test Final
Recordeu Dia Delwende
UD Em pose en forma - Pendre el pols
Pròximament més informació UD 3 Ultimate-Frisbee 5é EP - Últimes sessions
Bon dia, per a demà (divendres 23) no caldrà portar la motxilla amb el xandall per les classes d'EF. Salutacions. UD 1 - Comencem el curs 3r, 4t i 6é EP
Hola xics i xiques de 3r, 4t i 6é d'EP, per acabar aquesta primera unitat didàctica heu de fer les següents tasques: r | 0.713002 | curate | {"ca": 0.8165844027640671, "en": 0.025271470878578478, "pt": 0.043237907206317865, "es": 0.08213228035538006, "fr": 0.015004935834155972, "de": 0.0029615004935834156, "tr": 0.005923000987166831, "it": 0.0023692003948667323, "oc": 0.006515301085883514} | http://educacionfisicavila-real.blogspot.com/2014/10/ |
naciodigital_ca_20220331_0_232166 | Aquest dissabte el Teatre Esplai de L'Ametlla de Merola tancarà la programació de primavera i ho farà de la mà de la música i el cant que han esperat fins al final de calendari per estrenar-se en la programació d’enguany. Representarà aquest àmbit musical "Liric's", un duo de cantants de l'Associació Òpera i Cultura de Berga, que interpretaran un bon grapat de cançons prou conegudes del mòn operístic amb acompanyament de piano.
"Liric's" està format pel tenor Josep Batlló i pel baríton Guillermo Morlino, amb el desig de difondre la música en tots els seus àmbits i amb el desig de fer arribar al públic el somriure, la llàgrima, el sospir, l'alé contingut, en definitiva, l'emoció de l'art que estimen. "Liric's" estrenaran la seva activitat com a formació en aquest concert a l’Ametlla de Merola en qualitat de presentació i ho faran amb una selecció d’àries d’òpera i duos triades per a un públic majoritari i no elitista, però executades amb la màxima qualitat per tal d’emocionar als presents.
La compra d'entrades per aquesta obra i per a qualsevol dels espectacles es pot fer de manera anticipada a www.ametllademerola.cat o de manera presencial els matins a la guixeta del teatre.
Fins a set espectacles s'han escenificat enguany entre els mesos de març i juny al Teatre Esplai de l'Ametlla de Merola amb una molt bona acollida de públic. Marc Fité, un dels membres de l'Associació Cultura Esplai, explica que "l'acolida del públic sempre és molt bona". Fité destaca que "estem encantats que la gent respongui, creiem que hem fidelitzat un públic bastant fidel que ve la gran majoria de vegades, i notem que molta de la gent comparteix la nostra intenció, el nostre esperit, que inicialment és acabar el teatre però, a la vegada, oferir una oferta cultural més a la comarca". En total, en aquests tres mesos s'estima que han passat pel teatre entre 800 i 1.000 persones.
"Aquest any patíem una mica perquè els recursos es van acabant i, en principi, tot apuntava que no podria ser una programació tan ambiciosa com en d'altres ocasions, però vam tenir la sorpresa que ens va tocar 'La Grossa', que ens va permetre continuar combinant espectacles professionals, sense deixar de banda el teatre amateur i la gent de casa", ha subratllat Fité. El lema d'enguany era "la fem grossa", recorda Fité. "Tant pel premi que ens havia tocat com per reivindicar el treball que hem fet els últims anys, perquè tot i els impediments, hem continuat programat cada any, som tossuts en aquest aspecte", comenta.
El Teatre Esplai acollirà a l'estiu balls a la fresca i prepararà la festa major de l'antiga colònia, i a la tardor tornarà a encarar com cada any els assajos dels populars Pastorets de l'Ametlla.
Les butaques, una qüestió aturada pel 155
Les mancances actuals del teatre no han fet defallir els seus gestors que asseguren que saben que "és l'activitat del teatre la que ha de justificar la rehabilitació completa i final de l'equipament". L'esperança és que el projecte per completar el teatre pugui ser realitat ben aviat, ja que tot i disposar del projecte i d'una subvenció de 50.000 euros de la Diputació de Barcelona per a la instal·lació de les butaques i grades retràctils, s'està pendent ara que la Generalitat hi doni llum verd, un pas que havia quedat aturat per l'article 155 i que s'espera que amb el nou Govern finalment es desencalli. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/13565/teatre-esplai-ametlla-tanca-programacio-primavera-amb-duo-operistic |
crawling-populars_ca_20200525_23_134071 | AQUESTA CONVOCATÒRIA ESTÀ TANCADA: El termini de la convocatòria va acabar el dia 24 de febrer de 2020.
Torna | 0.648172 | curate | {"ca": 0.9537037037037037, "it": 0.046296296296296294} | : /recerca/ajuts/sexennis/complement_excelencia/ |
mc4_ca_20230418_10_115476 | Calafell farà un centre d’interpretació del món agrari i del vi i un centre cívic a l’actual Cooperativa | NacióBaixPenedès
Calafell farà un centre d’interpretació del món agrari i del vi i un centre cívic a l’actual Cooperativa
per Nació Digital, Calafell, 6 de novembre de 2019 a les 17:08 |
L’Ajuntament de Calafell farà un centre d’interpretació del món agrari i del vi a l’actual Cooperativa. El consistori ha posat en marxa el procediment per a usar aquest espai com a equipament públic, després d’assolir un principi d’acord amb l’entitat, que conservaria una part de les instal·lacions per a la seva activitat.
La fórmula d’ús està per determinar, però l’operació serà bastant semblant a la que es va fer, fa prop d’una dècada, amb l’antic Cinema Iris, propietat de la Confraria de Pescadors, per fer-hi l’actual centre cívic. Una operació a molts anys en què la Cooperativa Agrícola rebrà una compensació econòmica anual.
L’Ajuntament ja té planificada una partida econòmica propera al milió d’euros per a les obres d’adequació de l’edifici, situat al Passeig de la Unió, en un emplaçament molt cèntric.
L’Ajuntament es quedarà la major part de les instal·lacions per a fer-hi el centre d’interpretació esmentat i algun espai per a usos cívics i culturals més generals. Sobre la taula, hi ha també una idea per incloure un centre sobre el patrimoni històric local. La Cooperativa, de la seva banda, es quedarà una part de l’actual agrobotiga i la zona d’operacions on es porten les collites.
Amb aquest projecte, Calafell guanya un nou equipament cultural. Serà el segon dedicat a les activitats econòmiques tradicionals, després de La Confraria, el museu que, a l’antiga confraria de pescadors, explica el passat mariner del municipi. El centre d’interpretació del món agrari i del vi també ampliarà l’oferta de museus, monuments i jaciments arqueològics existent a Calafell. Així es reforçarà l’aposta per posar en valor el patrimoni històric local i convertir-lo en un actiu turístic que transcendeixi el sol i platja.
General, centre civic, agrícola, Cooperativa | 0.851463 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/baixpenedes/noticia/3736/calafell/fara/centre/interpretacio/mon/agrari/vi/centre/civic/actual/cooperativa |
macocu_ca_20230731_8_332729 | Intèrpret per un dia
Aquesta activitat pretén:
Conèixer els secrets de la interpretació.
Animar a seguir estudiant francès i/o alemany.
Coneixerem les tres modalitats d'interpretació (xiuxiuejada, consecutiva i simultània).
Aprendrem com treballen els intèrprets de les institucions europees.
Veurem com un professor de la Facultat fa una interpretació per a nosaltres.
I després Tu podràs fer d'interpret!
Podràs fer servir les cabines d'interpretació de la Facultat.
Interpretaràs un discurs que hauràs treballat prèviament amb el professorat de llengua estrangera.
Dates: 22 i 29 d'abril de 2020. Horari: de 10 a 12 h. Lloc de realització: Facultat de Traducció i Interpretació. Places limitades. S'assignaran per ordre d'inscripció. Màxim 2 grups/classes per centre i dia. Si voleu portar més d'un grup en dies diferents, heu d'omplir i enviar el formulari tantes vegades com grups volgueu portar. Activitat gratuïta Es faran fotos i es gravarà cada sessió. Places exhaurides | 0.724728 | curate | {"ca": 0.9823284823284824, "en": 0.017671517671517672} | |
mc4_ca_20230418_1_302776 | Manual de tècniques i procediments d'infermeria | Concepció Fuentes Pumarola
isbn: 9788492707706
La idea d’elaborar un manual de tècniques i procediments en infermeria neix durant el curs 2006-07, quan des de la direcció de l’Escola Universitària d’Infermeria (EUI) de la Universitat de Girona (UdG) es creu convenient fer una revisió de les pràctiques de laboratori que es duen a terme dins de les assignatures troncals en el títol de diplomatura en Infermeria. nEl motiu d’aquesta revisió estava fonamentat en els canvis importants de l’entorn des de la perspectiva tecnològica, i al mateix temps pel fet de voler fer un pas endavant cap a l’assoliment de competències i que les tècniques i procediments anessin més enllà de la realització d’una habilitat manual, aconseguint integrar aspectes de coneixements, d’habilitats i d’actituds. n | 0.845535 | curate | {"ca": 0.998805256869773, "de": 0.0011947431302270011} | https://www.bubok.es/club-de-lectura/detalle/141492/Manual-de-tecniques-i-procediments-dinfermeria |
macocu_ca_20230731_6_307848 | Un simposi internacional analitza la figura de Dostoievski des de diversos angles - Humanitats
Organitzat per la UPF, la UB i la revista Estudios Dostoievski, el simposi reunirà més de 25 investigadors dels àmbits nacional i internacional, que analitzaran l’autor rus des de l’antropologia, l’art, la història, el pensament, la mística o la literatura. La trobada, sota el títol “Dostoievski i la cultura universal”, s’emmarca en els actes commemoratius del bicentenari del seu naixement, i tindrà lloc els dies 18 i 19 de novembre, combinant els formats presencial i virtual.
16.11.2021
El simposi “Dostoievski i la cultura universal”, fruit de la cooperació del Seminari d’Estudis Eslaus de l’Institut Universitari de Cultura (IUC) de la UPF, la Secció d’Estudis Eslaus de la Universitat de Barcelona i la revista Estudios Dostoievski, suposa un dels esdeveniments acadèmics de més envergadura a Espanya en el marc de la commemoració del bicentenari del naixement de l’autor rus.
Miquel Cabal: "La voluntat d’aquest compendi de prismes diversos és construir un relat complex a l’entorn de l’autor, que ens permeti relacionar-lo amb el món contemporani i sobretot, amb el que podem anomenar ‘cultura universal’”
Seguidament, començaran les primeres sessions plenàries, a càrrec de Pavel Fokin (Universitat Estatal de Moscou) i Liudmila Saraskina (Institut Estatal d’Estudis de l’Art de Moscou), amb el títol “Fenomen Dostoievski: per què el seguim llegint 150 anys després” i “Crim i càstig, una lectura des de l’actualitat”, respectivament.
Una gran trobada d’experts per construir un relat complex de Dostoievski
El programa del simposi (inclou un enllaç de Zoom per seguir-lo) s'estructura en tres seccions (Dostoievski i l‘any 2021; Dostoievski: antropologia, art, història; i Dostoievski: pensament, mística i literatura), a partir de sessions plenàries (moltes d’elles a càrrec de celebrities russos experts en Dostoievski, quatre dels quals seran presents a Barcelona i quatre intervindran de manera virtual) i ponències. Entre elles, trobem les que impartiran els tres membres del comitè organitzador: Tamara Djermanovic (sobre Dostoievski i la pintura occidental), Miquel Cabal (traduccions de Dostoievski al català) i Jordi Morillas (la doctrina napoleònica de Raskólnikov). A més, Polina Gorbaneva, doctoranda d'Humanitats de la UPF, que col·labora amb l'organització, impartirà una ponència sobre la recepció d'apunts de la Casa Morta al primer GULAG.
L’esdeveniment, que comptarà amb servei de traducció simultània, suposa una gran trobada d’experts en el “món Dostoievski” i en les diverses facetes relacionades amb la seva figura. Pertanyen a universitats de Catalunya i Espanya com ara la UPF, la UB, la UAB, Complutense de Madrid, Saragossa, Granada, València, Còrdova), Europa (Verona, Ljubljana) i Rússia (Estatal de Sant Petersburg, Estatal de Moscou), així com a institucions relacionades amb la literatura, entre les quals l’Institut de Literatura Russa de l’Acadèmia de Lletres i Ciències de Rússia o l’Institut Estatal de Literatura de Moscou. També comptarà amb una secció dedicada a "Joves investigadors" (18 de novembre, a les 12.45 hores, abans del debat que tanca la part del simposi que té lloc a la UPF), on prendran la paraula estudiants i antics estudiants que s'han inscrit entre els assistents.
Tamara Djermanovic: “Aquest simposi suposa una de les majors reunions d'experts en Dostoievski que hi ha hagut fins ara"
Segons Tamara Djermanovic, “aquest simposi suposa una de les majors reunions d'experts en Dostoievski que hi ha hagut fins ara, perquè comptem amb professors d’universitats espanyoles i estrangeres, investigadors independents, professors d’institut i altres especialistes, no només vinculats a l’acadèmia, sinó també filòsofs, escriptors, traductors literaris, que han escrit o estan relacionats d’alguna manera amb l’autor rus”.
Miquel Cabal, de la seva banda, destaca que “les ponències abordaran des de vinculacions amb l’art o els plantejaments històrics i filosòfics de les seves obres, fins a l’espiritualitat i la religiositat, passant per les particularitats de traduir-ne la prosa o el repàs d’alguns aspectes de caràcter més aviat antropològic”. Segons ell, “la voluntat d’aquest compendi de prismes diversos és construir un relat complex a l’entorn de l’autor, que ens permeti relacionar-lo amb el món contemporani i sobretot, amb el que podem anomenar ‘cultura universal’”.
Entre els participants, destaca la presència a la UPF de Konstantin Barsht, membre de l’Acadèmia de les Lletres i les Ciències Pushkinski dom de San Petersburg i creador del projecte "Dibuixos de Dostoievski", una exposició que actualment es pot visitar a la Biblioteca/CRAI de la Ciutadella. El 18 de novembre, a les 14.15 hores, Konstantin Barsht participarà en una breu visita guiada per la mostra.
Les aportacions més valuoses del simposi quedaran recollides en un número monogràfic especial que publicarà Estudios Dostoievski, la primera revista científica que s'edita a Espanya dedicada a l’autor, i que també col·labora amb la Sociedad Española Dostoievski.
D'altra banda, a la llibreria ABACUS del campus de la Ciutadella tenen una taula dostoievskiana amb llibres de l'autor i sobre l'autor. | 0.853358 | curate | {"ca": 0.9980831895725513, "de": 0.0019168104274487254} | |
mc4_ca_20230418_4_250445 | Arxiu de Recerca | Escola Universitària Formatic Barcelona
Arxiu: Recerca
Descripció de la Recerca
TOURISM KNOWLEDGE. A Contribution to Sustainable Development
Aquest Quadern de Recerca recull les ponències presentades en el marc de la celebració del IV Congrés Internacional al voltant de la temàtica TOURISM KNOWLEDGE. A Contribution to Sustainable Development, desenvolupat a la seu de l’Escola Universitària Formatic Barcelona, Casa Marfà (Passeig de Gràcia, número 66), els dies 1 i 2 de juliol de 2017.
Gastronomia i Enoturisme. Valors clau per la dinamització de la destinació turística
Aquest Quadern de Recerca recull les ponències presentades en el marc de la celebració del III Congrés Internacional al voltant de la temàtica Gastronomia i Enoturisme. Valors clau per a la dinamització de la destinació turística desenvolupat a la seu de l’Escola Universitària Formatic Barcelona, Casa Marfà (Passeig de Gràcia, número 66), els dies 4 i 5 de juliol de 2016.
Quadern de Recerca Actes Universitat d’Estiu. Catalunya davant els reptes del mercat turístic internacional | 0.718206 | curate | {"ca": 0.9210526315789473, "ja": 0.016917293233082706, "en": 0.03853383458646616, "no": 0.02349624060150376} | https://www.formaticbarcelona.com/recerca/ |
naciodigital_ca_20220331_0_61263 | Les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses han proposat concedir el segon grau als presos polítics "després d'un intens debat i sense unanimitat". La reunió s'ha fet a les nou del matí de manera conjunta, amb l'objectiu de poder informar sobre tots els presos i evitar filtracions. La votació que s'ha fet a les juntes ha donat un resultat de segon grau per majoria.
Així ho ha anunciat Amand Calderó, secretari de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, en una roda de premsa este matí a la seu de l'organisme. Calderó ha volgut reivindicar les competències de presons de la Generalitat i ha ressaltat la bona feina dels tècnics durant 35 anys "d'experiència i reputació", i ha fet una crida a la "confiança".
El segon grau és el règim ordinari, el més habitual, que permet accedir a permisos un cop s'hagi complert un quart de la condemna. El tercer grau, l'objectiu a què aspiren els presos, correspon a un règim de semi-llibertat que permetria als presos sortir durant el dia de la presó i només anar-hi a dormir.
La proposta s'ha de ratificar
La classificació de la junta de tractament s'haurà d'elevar ara a la secretaria de mesures penals del Departament de Justícia, que té dos mesos més per prendre la decisió definitiva. En cas que finalment s'ubiqui els presos al segon grau, es preveu que les defenses recorren la decisió per aconseguir el tercer. Si finalment s'optés per un tercer grau, una opció possible però poc probable, qui recorreria la decisió seria previsiblement la Fiscalia. Els recursos han d'anar primer al jutjat de vigilància penitenciària i, si hi ha apel·lació, qui decideix finalment és el tribunal sentenciador, és a dir, el Tribunal Suprem.
Els presos d'ERC ja treballaven amb la idea que s'apliqui un segon grau. Fonts jurídiques de la formació preveuen recórrer la decisió per accedir al tercer grau. Alhora, ja tenen preparada documentació i arguments per treballar amb les presons perquè, dins del segon grau, s'activi la via de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet un règim de vida més flexible, amb elements propis del tercer grau. La defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull sostenen que els presos reuneixen totes les característiques perquè se'ls classifiqui en tercer grau. També Xavier Melero, advocat de Quim Forn, considera que els presos haurien de tenir un règim de vida de semi-llibertat.
Quins criteris es tenen en compte?
La llei orgànica general penitenciària (LOGP) diu que en termes generals s'han de tenir en compte variables com ara la personalitat del pres, el seu historial individual, familiar social i delictiu, la duració de la pena, les mesures penals del cas, l'ambient on retornarà, el moment del tractament penitenciari i la situació de recursos, facilitats i complicacions de cada pres. El criteri, doncs, és purament tècnic.
Per què ara?
Fins ara no ha estat possible classificar els presos perquè, tal com estableix l'article 10 de la LOGP, només els condemnats amb sentència ferma poden ser agrupats. Als presos preventius se'ls dona presumpció d'innocència i, excepte en casos concrets, se'ls situa al segon grau amb règim ordinari. Un cop són condemnats, les defenses no poden demanar esta classificació. Correspon fer-la a les presons i, concretament, a les juntes de tractament, que formen la direcció del centre i personal especialitzat com ara sanitaris, psicòlegs o treballadors socials. La normativa penitenciària diu que la proposta de classificació inicial s'ha de fer després d'un estudi del pres en qüestió que analitze les causes del delicte i dissenye un programa de tractament individual. | 1 | perfect | {"ca": 0.9906077348066298, "es": 0.009392265193370166} | https://www.aguaita.cat/noticia/16601/presons-proposen-donar-segon-grau-liders-independentistes |
oscar-2201_ca_20230904_10_130968 | Santpedor ha donat aquest dimarts el tret de sortida als actes del 25N amb una obra teatral i un cant a la Pau. Els alumnes d’elemental de l’Escola de Música del poble i alguns de cant han interpretat el Cant a la Pau i el Swing de la Pau.
Ho han fet amb la mascareta posada. Com també l’han dut la quarantena de persones que han assistit a l’acte. S’havia de fer a la Plaça Gran U d’octubre, però la pluja l’ha acabat traslladant al Local del Born.
Judit Saula i Anabel Totusaus interpretant ‘Temps d’espera’. – Foto: Joel Peña
Després de la cantada, Judit Saula i Anabel Totusaus han interpretat l’obra de micro-teatre ‘Temps d’Espera’. Un text colpidor que reflexiona sobre el masclisme des de la seva base fins a la seva cara més visible i destructiva. A més, és una obra que analitza la revolució feminista des d’un punt de vista crític amb una conclusió clara: tot i el progrés que s’ha fet encara es cometen crims contra les dones. | 0.776589 | curate | {"ca": 0.9171151776103337, "fr": 0.06458557588805167, "en": 0.01829924650161464} | https://onabages.cat/santpedor-comenca-els-actes-del-25n-amb-teatre-i-un-cant-a-la-pau/ |
cawac_ca_20200528_11_99476 | Joan Fígols, nou primer secretari de la JSC a Berga
De 19 anys i estudiant, agafa el relleu de Jordi Pujals
REDACCIÓBERGA L'Agrupació de Berga de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) estrena nou primer secretari. Joan Fígols, de 19 anys i estudiant, agafa el relleu de Jordi Pujals, que ha liderat el grup de joves durant els darrers dos anys i des del passat mes de maig també encapçala la JSC de les comarques centrals.
El canvi de primer secretari també va acompanyat de modificacions en la composició de la resta de l'executiva, que manté alguns membres i n'incorpora de nous. En aquest sentit, Joan Josep Guillén repetirà com a secretari d'Organització, Laura Villanueva s'estrenarà com a secretària de Formació, i Pujals continuarà a l'executiva com a secretari de Política Municipal.
Els joves socialistes de la ciutat començaran la nova etapa amb una campanya d'una setmana de durada, sota el títol "Nous horitzons per a Catalunya". La campanya consistirà a explicar el seu projecte federal per a Catalunya, Espanya i Europa. Aquesta iniciativa es desenvoluparà a partir de l'11 de setembre. | 0.81479 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.regio7.cat/bergueda/2012/09/07/joan-figols-nou-secretari-jsc-berga/208958.html |
mc4_ca_20230418_7_556478 | Vidres Manresa | Fusteria metàl.lica a Manresa
Vidres Manresa | Fusteria metàl.lica a Manresa | Vidres Manresa | Cristalleria a Manresa
Contactar amb Vidres Manresa
Vidres Manresa
Fusteria metàl.lica a Manresa
A Vidres Manresa trobarà tot tipus de solucions en fusteria metàl·lica a Manresa. Venem i instal·lem finestres d'alumini, persianes per a interior i exterior, mosquiteres, acristallaments personalitzats i disseny de vidres decoratius
Especialistes en venda i instal.lació d'estructures d'alumini per habitatges i empreses
A Vidres Manresa oferim tot tipus de solucions en fusteria metàl·lica a Manresa, dissenyades especialment per adaptar-se a les necessitats de qualsevol habitatge o local comercial.
Venem i instal·lem estructures de vidre en tots els colors i estils. Creguem dissenys exclusius i personalitzats, basats en vidres decorats, opacs, transparents, de color, bisellats, de seguretat, a l'àcid, emplomats, etc.
Si necessta una separació de vidre en la seva oficina o cristalls especials per a aparadors, no ho dubti i confiï en nosaltres, li oferirem la millor solució a les seves necessitats. I si està preocupat per la protecció del seu local, disposem d'una gran varietat de vidres de seguretat, d'alta resistència i qualitat, perquè treballi amb total tranquil·litat.
A Vidres Manresa també som creatius i originals. Elaborem i comercialitzem vidrieres decoratives i murals de mirall, que aportaran un estil indispensable a qualsevol estada.
MAMPARES BANY I DUTXA
Vidres Manresa ens posicionem com a líders en la venda de mampares de bany i dutxa. Disposem de tot tipus de models i sistemes, i ens adaptem a qualsevol mida i estil. Podrà triar la que més li agradi, es caracteritzen per portar diferents tipus de frontisses, i a més a més, els perfils i acabats poden ser de vidre serigrafiat, transparent, àcid, etc.
Imprescindibles per a les èpoques més caloroses de l'any. Disposem de diferents models i en diferents colors: enrotllables verticalment, laterals senzilles i dobles, fixes, mosquiteres corredisses, etc.
A més a més, com a botiga especialitzada en fusteria metàl·lica a Manresa, les mosquiteres que venem estan fabricades amb perfils d'alumini i el teixit de xarxa o malla és de fibra de vidre.
Per EXTERIOR:
Persianes d'alumini tèrmiques en diversos colors. Imitacions de fustes.
Persianes sense obra: adaptables a qualsevol finestra o tancament.
Persianes PVC en diferents models i colors.
Sistemes compactes adaptables a fusteries d'alumini.
Calaix, persiana i guies en una sola instal·lació.
Persianes de cadeneta. Les més econòmiques i de fàcil instal·lació.
Cortines de tires en diferents colors i acabats. La solució per a l'exterior de les portes de carrer.
Per a INTERIOR:
Veneciana d'Alumini, disponible en una àmplia gamma de colors.
“Estors” de tela en lona, per protegir del sol i donar lluminositat.
Cortines verticals: amb làmines de tela, PVC o alumini, netes i decoratives.
Especials per a grans espais per a la llar i oficines.
Un altre dels productes estel de fusteria metàl·lica a Manresa que venem, són les finestres i portes d'alumini, disponibles en gran varietat de lacats i acabats. La instal·lació es realitza amb o sense obra, per agilitar el procés i que no hagi de preocupar-se per res.
A més a més, també ens encarreguem de la col·locació de portes acristallades i de tancaments de terrasses.
Vidres Manresa |
Fusteria metàl.lica a Manresa |
Contactar amb Vidres Manresa | | 0.777031 | curate | {"ca": 0.9245227606461086, "es": 0.039353891336270194, "en": 0.006167400881057269, "it": 0.008223201174743025, "fr": 0.021732745961820853} | http://www.vidresmanresa.es/fusteria-metallica-a-manresa_144088.html |
mc4_ca_20230418_4_49652 | Mediapro factura 1.817 milions, el 7,5% menys que l'any anterior - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Mediapro factura 1.817 milions, el 7,5% menys que l'any anterior
efe 06.03.2020 | 23:25
El grup audiovisual Mediapro va facturar l'any passat 1.817 milions d'euros, un 7,5% menys que l'any anterior, i va realitzar inversions per un import de 80 milions per consolidar la seva expansió internacional.
La companyia, primer grup audiovisual de l'Estat, va veure reduïda la seva xifra de negoci per la modificació de la facturació de determinats drets audiovisuals i la finalització del contracte pels drets de la Lliga a Espanya, segons ha informat en un comunicat. L'ebitda (benefici brut d'explotació) va arribar a 224 milions, enfront dels 222 del 2018, i l'empresa va acabar l'any amb un deute de 727 milions.
El grup destaca el fort esforç inversor que va realitzar l'últim exercici (80 milions d'euros) per reforçar la seva presència a l'estranger i l'activitat de les seves diferents àrees de negoci en tots els mercats en els quals opera.
Una vintena de ferits pel descarrilament d'un tren d'alta velocitat a prop d'Estrasburg. | 0.829091 | curate | {"ca": 0.9806167400881057, "es": 0.019383259911894272} | https://www.regio7.cat/economia/2020/03/07/mediapro-factura-1817-milions-7/601600.html |
macocu_ca_20230731_10_72177 | Un home de 70 anys mor d’una pallissa davant de casa seva
La victima vivia al carrer Sant Iscle, molt a prop de la plaça Virrei Amat
Pedro Fernández, veí del carrer Sant Iscle va morir diumenge passat, després de dues setmanes a l’UCI de l’hospital de la Vall d’Hebron, com a conseqüència d’una pallissa rebuda a la porta de casa seva. La victima, de 70 anys, va romandre inconscient a l’hospital amb un fort traumatisme en el cap, pel que sembla, causat per un grup de joves. L’agressió podria haver estat produïda amb un casc de moto d’algun dels joves que bloquejaven la porta de la seva vivenda. Dimarts passat, molts veïns van sortir al carrer, a la zona de Virrei Amat, per recordar la victima, que vivia entre els blocs 19 i 21 del carrer Sant Iscle, i per denunciar la inseguretat que viuen des de fa uns anys i de la qual han deixat constància a l’Ajuntament en reiterades ocasions. Foto: Inma Sáinz de Baranda | 0.823541 | curate | {"ca": 0.9704271631982475, "es": 0.02957283680175246} | |
mc4_ca_20230418_13_752387 | Locanda Martelletti Cocconato Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Piazza Statuto 10, Cocconato, Cocconato, Itàlia, 14023 - Veure al mapa
"Both the dinner and breakfast arranged by the hotel is nice..."
WeiChina
Suite júnior amb banyera spa (Junior Suite with Spa Bath)
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Cocconato, Locanda Martelletti és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Locanda Martelletti asseguren una estada plaentera als seus clients. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, instal.lacions per a minusvàl.lids, express check-in/check-out, instal·lacions per a reunions i banquets , restaurant.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara banyera hidromassatge, calefacció, escriptori, mini bar, balcó/terrassa per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com jardí. Locanda Martelletti és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Cocconato.
Tots els tipus de viatgers (68) Parelles (39) Viatgers en solitari (10) Famílies amb infants petits (4) Famílies amb infants grans (1) Grups (14) | 0.757616 | curate | {"ca": 0.953125, "en": 0.046875} | https://www.agoda.com/ca-es/locanda-martelletti/hotel/cocconato-it.html |
macocu_ca_20230731_4_88466 | Hola, m'he trobat amb una qüestió que dubto com resoldre: actualment pretenc dinamitzar la intranet amb l'alumnat pel que fa a quaderns virtuals o activitats clic. He donat d'alta a tot l'alumnat de cicle superior del centre, però necessito crear subgrups. És a dir, que dins el grup d'alumnat i hagi diferents subgrups ens funció del nivell i grup. De moment ho he gestionat creant més grups a part de l'alumnat i que cada alumne pertanyi a 2 grups (p.ex. alumnat i 5è). És aquesta la millor manera? No existeix la possibilitat de crear subgrups dins del grup alumnat? Ja em direu. Gràcies i molt bones i merescudes vacances. Fins aviat.
Hola, Doncs la manera amb que ho has fet (creant més grups) és la correcta. Ja des de les maquetes 1.x, amb diferents apunts al fòrum, es recomanava no utilitzar els subgrups, ja que tots els mòduls de zikula (tant els de la intraweb com els altres) gestionen així els permisos. Ara la 2.0, ja no trobem els subgrups ni a la gestió de grups, ni en donar permisos als diferents mòduls iw. Així la idea és crear tants grups com vulguis (sense limitació: pot haver-hi 1rESO, 1rESOA, delegats, grup_teatre,...). Tants com necessitats tinguis en crear estructures (un fòrum propi restringit, una agenda de grup no pública,...). Això dona molta més flexibilitat que els subgrups. Atentament, Joan
Hola Xavier, Tot estar en gestionar correctament els permisos. Per exemple, el grup alumnat ha de contenir tots els alumnes del centre i se li aplicaran els permisos comuns a tots els alumnes del centre. Després tens un grup amb els alumnes de cinquè, a on li aplicaràs els permisos que afectin a tots els alumnes de cinquè i, finalment, tens un grup 5a que només conté els alumnes d'aquest grup-classe. A la taula de permisos, a la part de dalt de la taula has de posar els permisos dels grups més petits: 5a, 5b, etc. Després, a sota, has de posar els dels grups més grans: cinquè, quart, etc. i, més avall, has de posar els permisos sobre els grups més genèrics: alumnat, professorat, etc. Com que els permisos s'apliquen de dalt a baix i els permisos dels grups petits són més específics, això fa que tot funcioni. D'altra banda, molts mòduls IW et permeten configurar l'accés des de dins del mòdul mateix i, gràcies a aquesta granularitat, pots assignar QV als alumnes de 5a i 5b per separat, a la vegada que no cal crear un permís a la taula de permisos per a 5a i un altre per a 5b, sinó que donant accés a tot el grup alumnat estaries cobrint tots els casos. Salutacions, Toni | 0.812498 | curate | {"ca": 0.9787063077541182, "es": 0.005624748895138609, "pt": 0.01124949779027722, "no": 0.0044194455604660505} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_109026 | Fins al dia 22 de desembre si compres als establiments comercials i de serveis de SantAntoni Comerç pots guanyar creures per la Mediterrània, pernils i sopars per a dues persones.
En el moment de fer la teva compra rebràs una butlleta amb un número. En aquesta butlleta t'expliquem com pots guanyar un dels magnífics premis que t'hem assenyalat abans.
Així doncs, ja ho saps ara tens un altre motiu per venir a Sant Antoni.
Comentaris
El Més Vist
Jaume Bertran rep el Premi a la Trajectòria Professional
Marc Ribas a Sant Antoni en busca del millor restaurant de cuina catalana en un mercat a 'Joc de Cartes' | 0.739202 | curate | {"ca": 0.9833610648918469, "es": 0.016638935108153077} | https://www.santantonibcn.com/cat/noticia/guanya-creuers-pernils-sopars |
macocu_ca_20230731_5_45598 | 29/10/2017 La Llar de Jubilats organitza un any més la festa de la Castanyada | 0.652549 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_122560 | AMPLIACIÓ:Albiol lamenta que el govern espanyol s'hagi "agenollat" davant el Govern en la Junta de Seguretat
El president del PP català adverteix que on ha de comparèixer Torra és al Parlament i recorda que aquest òrgan està "segrestat i tancat"
ACN Badalona.-El president del PP català i diputat al Parlament, Xavier García Albiol considera una "humiliació" que l'Estat posi en el mateix sac "els que ocupen la via pública amb llaços que els que l'únic que fan es defensar-se de la invasió retirarnt-los". Albiol ha fet aquestes valoracions després de la Junta de Seguretat que l'executiu espanyol va mantenir dijous amb el català al Palau de la Generalitat, on el ministre de l'Interior va dir que les dues administracions estan compromeses en garantir la neutralitat a l'espai públic. En aquest sentit, Albiol considera que l'Estat "ha caigut en la trampa" del president Torra i lamenta que estigui disposat a "agenollar-se" davant els independentistes per poder-se mantenir a la Moncloa. El líder popular ho ha dit en una visita a Badalona on també ha advertit que on hauria de comparèixer el president Torra és al Parlament, una cambra que, segons el popular, fa temps que està "tancada i segrestada".
Xavier García Albiol assegura que l'actitud del Govern espanyol és "decebedora" i diu que el compromís de la Junta de Seguretat per garantir la neutralitat i no denunciar ningú per col·locar o treure llaços si no hi ha cap incident violent, és una mostra que l'executiu espanyol "està entregat a absolutament tot el que marca a l'independentisme i el govern de Torra per seguir a la Moncloa el màxim temps possible". En aquest sentit ha dit que "és preocupant la submissió i la capacitat d'agenollar-se políticament del govern de Pedro Sanchez davant el de Generalitat".
El president del PP també s'ha referit a les paraules del conseller d'Interior, Miquel Buch, que va demanar no caure en provocacions i evitar la confrontació que interessa a alguns. "Els que provoquen la crispació carrer són els que permeten i animen que els seus partidaris ocupin els carrers i posin llaços de color groc, els que permeten que es coaccioni veïns no independentistes", ha remarcat Albiol que ha afirmat que aquests "són els únics que insulten i causen el clima de crispació".
Per tot plegat ha dit que les conclusions de la Junta de Seguretat "són una humiliació envers a les persones que estan patint aquesta mena de comportaments per part d'alguns independentistes".
En aquesta línia ha considerat "de sentit comú i lògica" la decisió del jutjat número 1 de Falset d'arxivar les diligències obertes contra les catorze persones que van ser identificades pels Mossos d’Esquadra per arrencar llaços grocs i símbols independentistes en diverses poblacions de la Ribera d’Ebre i el Baix Camp.
Demana que Torra comparegui al Parlament
El líder popular també s'ha referit a la proposta que la presidenta del Congrés ha fet al president de la Generalitat perquè comparegui a la cambra espanyola "per defensar els seus posicionaments polítics". Albiol diu que està molt bé que Torra pugui anar-hi però adverteix que "seria espectacular que anés on li correspon que és al Parlament", un òrgan que segons el popular està "segrestat i tancat" des de fa temps. | 1 | perfect | {"ca": 0.9876160990712074, "es": 0.01238390092879257} | https://www.acn.cat/text/item/albiol-lamenta-que-el-govern-espanyol-s-hagi-agenollat-davant-el-govern-en-la-junta-de-seguretat-2 |
mc4_ca_20230418_6_482524 | EL SELFIE DE LA IMPUTADA - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
Home DARRERS EL SELFIE DE LA IMPUTADA
- Francesc Puigcarbó - 9.3.14 2
El selfie penjat a la xarxa per Marie Chantal Miller, en què s’hi veu la imputada Cristina, rient enmig d’una escena festiva, amb els néts de la família reial grega molt enriolats i joganers, ha aixecat tanta polseguera que ha acabat a les portades dels diaris del quiosc. “Mira com riu la imputada” ha estat un dels comentaris més repiulats a Twitter, enmig de comentaris més àcids i sagnants. Tota l’estratègia de protocol s’ha esfondrat per un selfie. I el més rellevant del cas és que, malgrat que la xarxa pugui semblar tan volàtil i desmemoriada com la infanta davant del jutge, en realitat no ho és. És a dir, que una foto penjada a la xarxa pot esdevenir molt més eterna que qualsevol retrat d’estudi perquè per molt que l’autor la vulgui capar o recuperar, un cop a la xarxa és molt, molt difícil assegurar-ne el seu control.
I, com ja consta al diccionaris anglosaxons, selfie és l’equivalent digital dels autoretrats de tota la vida. Si cliqueu autoretrat a la Viquipèdia us sortiran una vintena d’imatges icòniques, des de Van Gogh fins a Andy Warhol, passant per tots els grans noms de la història de l’art i, també, de les monarquies europees dels últims cinc segles! Tot apunta, doncs, que malgrat els esforços de la Casa del Rei, la imatge riallera de la infanta imputada serà de les que passarà a la història. Ai las, tenir sang blava et pot garantir un judici a mida, però no una foto a mida. Quines coses que té la xarxa! comenta David Bassa a Nació digital.
No ho diu Bassa, però el Selfie (no se com s'hauria de traduïr) és com totes les modes, una banalitat passatgera on es mesura el grau d'idiotesa i vanitat de la gent, en la línia dels cinc minuts de glòria de Warhol. Tot plegat pura superficialitat d'una societat endogàmica, hedonista i avorrida, nomès que d'aquesta moda banal en queda a la xarxa l'empremta per molt de temps i vergonya demés d'un....
Com diu l'acudit de José Ramón Mora: 'tonto el que lo selfie'
Aris Tofeles 09 de març, 2014
La monarquia espanyola cada cop està més desprestigiada...se ho estan guanyant a pols!
Con el tiempo pagaran cara su osadía.
La gente no está para ver como otros viven del erario mientras se padece una crísis de tres pares de narices.
estos tontos solo hacen que provocar. | 0.818211 | curate | {"es": 0.10123351765206295, "en": 0.015737983836665248, "ca": 0.8579327945555083, "fr": 0.025095703955763504} | https://blocfpr.blogspot.com/2014/03/el-selfie-de-la-imputada.html |
mc4_ca_20230418_17_290923 | Cima Catalunya, 2017 - Blog del Grau en Comunicació Audiovisual
YOU ARE HERE:Home » Projectes » Cima Catalunya, 2017
Lluis Anyó — 16 octubre, 2017
Cima Catalunya (Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals) busca idees i projectes de curtmetratge liderats per dones per a ser presentats davant la indústria cinematogràfica catalana.
Vols presentar un projecte de curtmetratge? Consulta les Bases aquí.
L’activitat d’assessorament es durà a terme a La Bonne el dia 14 de novembre de 2017 durant tot el dia, i la jornada de Pitchings i One to One es desenvoluparà en el marc de L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona (http://alternativa.cccb.org) i tindrà lloc el matí del dimecres dia 15 de novembre de 2017.
El millor Pitch rebrà el premi del Jurat d’experts per a poder dur a terme la postproducció del projecte seleccionat. La convocatòria estarà oberta del 25 de Setembre al 25 d’Octubre, i a partir de llavors es contactarà amb les seleccionades per a la participació en les jornades del 14 i 15 de novembre.
CIMA CATALUNYA en col·laboració amb l’Alternativa Professionals i La Bonne el marc del Festival de Cinema Independent de Barcelona, l’Alternativa organitza aquesta jornada amb l’objectiu de fer créixer projectes de curtmetratge en desenvolupament dirigits per dones, facilitant la connexió entre els projectes i potencials productors així com experts del sector que puguin oferir orientació a les creadores.
www.cimacatalunya.org
Tags:cima
Lluis Anyó | 0.811147 | curate | {"ca": 0.942722371967655, "fr": 0.03504043126684636, "es": 0.016172506738544475, "eo": 0.006064690026954178} | http://www.blanquernafcri.com/grau/audiovisual/cima-catalunya-2017/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_27327 | El formatge la Calma neix al Parc Natural del Montseny on el Jordi Ollé, un pastor i pagès de tota la vida, té cura del seu ramat de cabres, un ramat que pastura de manera lliure pels boscos i prats d’aquest parc natural. Amb la inestimable complicitat de la seva parella, la Sílvia Lluís, una artista que en visitar el Montseny se’n va enamorar i s’hi va quedar a viure, són les ànimes de la Formatgeria del Montseny, situada a Can Gorgs, una masia de la població de Montseny, al Vallès Oriental.
La Calma és un formatge elaborat amb llet crua de cabra, una llet que destil·la les aromes del Montseny, de quallada àcida o làctica, de pasta tova i de pell florida amb penicillium candidum. Amb una maduració de quinze dies, aquest formatge el presenten en format de barra rectangular de mida petita. Té un pes aproximat de 400 gr.
Només observar-lo, un ja se n’adona que aquest formatge és artesà. La seva pell florida desprèn aromes intenses humides, de xampinyó fresc, acompanyades de notes de sotabosc. En tallar-lo, mostra una pasta de color blanc immaculat, de textura densa i tancada, d’aspecte guixós. Més compacte en el centre que en les vores, on a mesura que va evolucionant en la seva maduració, es van fent més evidents els efectes de la proteòlisi. Si es deixa madurar algunes setmanes més, esdevé molt fluid i guanya complexitat aromàtica. Amb dues setmanes, el seu conjunt aromàtic està marcat per intenses aromes de nata fresca acompanyades de manera subliminal de les omnipresents notes de sotabosc, les que podem sentir en passejar pels boscos del Montseny.
En boca és intens, de fusió lenta i de tacte adherent. Saborós, té un postgust molt llarg que el fa molt llaminer.
D’aquest formatge en fan una versió amb la pell arrebossada amb herbes del Montseny, una amb carbó, i la meva preferida, una arrebossada amb pebre vermell, que rep el nom del Turó. El punt que li aporta el pebre vermell als intensos gustos làctics, de nata fresca, del formatge, formen una combinació sensacional.
Com tots els formatges de la família de les pastes toves de llet crua de cabra amb la pell florida, el millor vi per acompanyar La Calma és un vi blanc, jove i afruitat amb una acidesa viva que sigui capaç de netejar bé la boca de l’adherència del formatge a la vegada que refresqui la boca. Els vins elaborats amb xarel·lo, chardonnay, malvasia i similars són idonis per aquests formatges. | 1 | perfect | {"ca": 0.987389659520807, "es": 0.012610340479192938} | https://vadegust.cat/formatges/formatge-la-calma-nascut-al-cor-del-montseny-12764/ |
cawac_ca_20200528_10_258347 | Forum Replies Created
Qualqu es va ficar a la meva compta, mirau el registre de entrades i sortides de la compta i mirau l’IP de fa 1 setmana o aixó i la del dia del baneig. Perfavor que promet que no vaig JO no vaig rompre el pont, en tot cas qualqu s’em va ficar. Demano que ho reviseu sisplau. | 0.691042 | curate | {"en": 0.07167235494880546, "ca": 0.9283276450511946} | http://minecat.cat/forums/user/itsmachineluv/replies/ |
macocu_ca_20230731_2_237222 | Estrena del projecte educatiu de batxillerat amb l'INS Alfons Costafreda | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_622716 | Pizzagate
Pizzagate és una teoria de la conspiració que es va fer viral durant les eleccions presidencials dels Estats Units el 2016. Ha estat desacreditada per una àmplia gamma d'organitzacions, les pròpies que estan implicades, inclòs el Departament de la Policia Metropolitana del Districte de Columbia, tot i que noves informacions i filtracions d'Anonymous aportant desenes de proves han dut a pensar de nou la seva veracitat.
El març de 2016, el compte de correu electrònic personal de John Podesta, gerent de campanya d'Hillary Clinton, va ser piratejat en un atac de pesca informàtica. WikiLeaks va publicar-ne els correus electrònics al novembre de 2016. Els defensors de la teoria conspirativa Pizzagate van afirmar que els correus electrònics contenien missatges codificats que connectaven diversos restaurants nord-americans i funcionaris d'alt rang del Partit Demòcrata amb una suposada xarxa de tràfic de persones i abús sexual infantil. Un dels establiments presumptament involucrats va ser el restaurant pizzeria Comet Ping Pong a Washington, D. C.
Els membres de l'extrema dreta (auto-denominada "dreta alternativa") i altres opositors a la campanya presidencial de Clinton van difondre la teoria conspirativa en mitjans de comunicació socials com 4chan, 8chan i Twitter. En resposta, un home de Carolina del Nord va viatjar a Comet Ping Pong per investigar la conspiració i va disparar un rifle dins el restaurant. L'amo i el personal del restaurant també van rebre amenaces de mort de teòrics de la conspiració.
Orígens.
Gènesi.
El 30 d'octubre de 2016, un compte de Twitter que publicava material de supremacisme blanc i que es presentava com a gestionat per un advocat de Nova York va afirmar que el Departament de Policia de la Ciutat de Nova York (NYPD) havia descobert una xarxa de pedofília vinculada a membres del Partit Demòcrata mentre revisava els correus electrònics d'Anthony Weiner. Durant els mesos d'octubre i novembre de 2016, WikiLeaks va publicar els correus electrònics de John Podesta. Els defensors de la teoria van llegir-los i van al·legar que contenien paraules clau per la pedofília i el tràfic de persones. Els defensors també van afirmar que Comet Ping Pong era un espai de trobada per a l'abús ritual satànic.
La història es va publicar més tard en llocs web de notícies falses, començant amb Your News Wire, que va citar una publicació de 4chan de principis d'aquell any. L'article de Your News Wire va ser difós posteriorment per llocs web pro-Trump, inclòs Subjectpolitics.com, que va afegir l'afirmació que la policia de Nova York havia fet una batuda a la propietat d'Hillary Clinton. "The Conservative Daily Post" va publicar un titular al·legant que el FBI havia confirmat la teoria.
Difusió a les xarxes socials.
Segons la BBC, les acusacions es van estendre a Internet dies abans de les eleccions presidencials de 2016 als Estats Units, després que un usuari de Reddit publiqués un document com a"prova" del Pizzagate. La publicació original de Reddit, eliminada en algun moment entre el 4 i el 21 de novembre, al·legava la participació de l'empresa Comet Ping Pong de Washington D. C.:
La història va aparèixer en altres llocs web de notícies falses com "InfoWars", "Planet Free Will" i "The Vigilant Citizen", i va ser promoguda per activistes d'extrema dreta com Mike Cernovich, Brittany Pettibone i Jack Posobiec. Altres promotors inclouen: David Seaman, ex escriptor de Thestreet.com, el presentador de CBS46 Ben Swann, el jugador de bàsquet Andrew Bogut i el creador de "Minecraft" Markus Persson. El 30 de desembre, quan Bogut es va recuperar d'una lesió al genoll, membres de la comunitat /r/The_Donald a Reddit van promoure una teoria falsa que la seva lesió estava relacionada amb el seu suport al Pizzagate. Jonathan Albright, professor assistent d'anàlisi de mitjans a la Universitat d'Elon, va dir que una quantitat desproporcionada de tuits sobre el Pizzagate provenia de la República Txeca, Xipre i Vietnam, i que alguns dels retuiters més freqüents eren bots.
Els membres de la comunitat de Reddit /r/The_Donald van crear el subreddit /r/pizzagate per desenvolupar encara més la teoria conspirativa. El sub-fil va ser prohibit el 23 de novembre de 2016 per violar la política anti-doxing de Reddit, després que els usuaris publiquessin detalls personals de les persones relacionades amb la suposada conspiració. Reddit va publicar una declaració després, dient: «No volem caceres de bruixes al nostre lloc web». Després de la prohibició de Reddit, la discussió es va traslladar al sub fil v/pizzagate a Voat, un lloc web similar a Reddit.
Alguns dels defensors de Pizzagate, inclosos David Seaman i Michael G. Flynn (fill de Michael Flynn ), han desenvolupat la idea d'una conspiració governamental més àmplia anomenada «Pedogate». Segons aquesta teoria, una "camarilla d'elits satàniques" del Nou Ordre Mundial opera xarxes internacionals de tràfic sexual de nens.
Informes de premsa turca.
A Turquia, les denúncies es van publicar a través de diaris progovernamentals (és a dir, aquells que recolzen al president Recep Tayyip Erdogan), com "Sabah", "A Haber", "Yeni Şafak", "Akşam" i "Star". La història va aparèixer en el lloc web turc Ekşi Sözlük i a la xarxa de notícies virals HaberSelf, on qualsevol pot publicar contingut. Aquests fòrums van publicar imatges i acusacions directament des del subreddit eliminat, que es van reimprimir íntegrament a la premsa controlada per l'estat. Efe Sozeri, columnista de "The Daily Dot", va suggerir que les fonts del govern turc estaven impulsant aquesta història per distreure l'atracció d'un escàndol d'abús infantil allà al març de 2016. | 1 | perfect | {"en": 0.03877623621487015, "ca": 0.9567769477054429, "es": 0.004446816079686944} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=622717 |
mc4_ca_20230418_8_246874 | La Confraria de l'Oració a l'Hort protagonitza el cartell de la Setmana Santa 2020 | Mataró Audiovisual
La Confraria de l'Oració a l'Hort protagonitza el cartell de la Setmana Santa 2020
Redacció dl., 09/03/2020 - 10:07
La Confraria de l’Oració a l’Hort ha estat aquest any l’encarregada d’elaborar el cartell de la Setmana Santa de Mataró. Els seus símbols més destacats, el calze i el seu pas amb les oliveres, són els protagonistes d’aquest cartell que anuncia l’arribada dels actes religiosos que tindran lloc del 3 al 12 d’abril. En aquest passatge es recrea el moment en què, segons l’evangeli, Jesús orava de genolls en el moment de l’acceptació del seu sacrifici mentre l’àngel el tranquil·litza mostrant-li el calze del seu sofriment. Segons la confraria de l’Oració a l’Hort, aquest calze és la màxima representació de tot el sofriment amb què s'inicia la Passió de Jesús, en la seva agonia en l'Hort de les Oliveres.
Representants de les confraries, germandats i Armats de Mataró s’han aplegat aquest dissabte al Monestir de l’Assumpció de Mataró, convent de les monges Caputxines, on s’ha presentat aquest cartell i també el programa de la Setmana Santa d’aquest 2020. Un total de 54 activitats integren el programa d’aquest any que té com a acte central la Processó General de Divendres Sant, Patrimoni Cultural de la Ciutat. Una cita que fan possible voluntaris i voluntàries de les diverses confraries i entitats.
L’acte es va iniciar amb l’entrada d’uns natzarens de la Confraria de l’Oració a l’Hort, junt amb un nen amb el calze, símbol de la Confraria. El conductor i vocal de la Comissió de la Setmana Santa, Rafael Acedo, va fer una menció en memòria i record a Joan Rovira, president dels Armats i que va morir a finals del mes de febrer.
Informa: C.Sánchez/P.Costa | 0.850308 | curate | {"ca": 0.9853521126760564, "es": 0.014647887323943662} | https://mataroaudiovisual.cat/noticia/societat/la-confraria-de-loraci%C3%B3-lhort-protagonitza-el-cartell-de-la-setmana-santa-2020 |
mc4_ca_20230418_0_22457 | Apartment Laura Rennweg Àustria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Veure tots els 36 allotjaments a Rennweg.
Apartment LauraApartament-, Oberdorf, Rennweg, Àustria, 9863 - Veure al mapaExcel·lent8,3Basada en8comentarisApartment LauraVeure més fotosVestíbulVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosBanyVeure més fotosVeure totes les 33 fotos
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Apartment Laura és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Rennweg. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Apartment Laura és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. L'hotel ofereix habitació familiar, bar per garantir el més gran comfort possible als seus clients. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com jardí, sala de jocs. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Rennweg, el Apartment Laura és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.818561 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-laura/hotel/rennweg-at.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_209828 | A quina hora se sabrà qui ha guanyat? Gràcies
El qué? ? | 0 | curate | {"ca": 0.8461538461538461, "es": 0.1346153846153846, "fr": 0.019230769230769232} | |
mc4_ca_20230418_13_140343 | Una empresa colomenca instal.la tendes de menjar al metro | Gramenet 2.0
← L’art més reivindicatiu ‘okupa’ el carrer
L’ex arquitecte municipal, exonerat del cas Pretòria →
Una empresa colomenca instal.la tendes de menjar al metro
L’empresari Enrique Tomás preveu obrir 140 tendes de conveniència –amb entrepans i menjar per portar– en la xarxa del metro de Barcelona i generar 700 llocs de treball, un projecte que s’estrena aquest dimecres amb la inauguració de les dues primeres. Tomás ha explicat que ha aconseguit un acord amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per cinc anys. Les dues primeres tendes s’estrenen en les estacions de Diagonal (línies 3 i 5) i Santa Coloma (L1), i no estan fixades la resta d’ubicacions, per les quals s’aprofitaran instal·lacions ja existents i unes altres requeriran habilitar espais nous.
La companyia, amb seu a Santa Coloma i actualment amb 160 treballadors en nòmina, ampliarà amb 700 empleats la seva plantilla quan el projecte s’hagi desplegat per complet, cap a finals d’agost de 2012 si es compleixen les previsions.
“La idea és integrar-nos en el metre, busquem que la gent no pensi que hi ha una tenda en el metre sinó que és un servei més que ofereix aquest transport”, ha afirmat Tomás, que compta amb múltiples tendes d’embotits i pernils a Barcelona i l’àrea metropolitana.
Ha explicat que en les tendes del metre vendran productes de consum immediat en el metre com a entrepans, cafè i refrescs, així com articles per portar a casa, com a vins i caves.
TMB ha explicat que la xarxa ja compta amb 90 tendes i bars en funcionament, i que en la Línia 9/10 les estacions, que administra la Generalitat, no inclouen espais dedicats a tendes, segons Europa Press.
Filed under Actualitat, Economia Tagged with metro, tomas | 0.882172 | curate | {"ca": 0.9677236693091733, "en": 0.03227633069082673} | https://gramenet.wordpress.com/2011/10/05/una-empresa-colomenca-instal-la-tendes-de-menjar-al-metro/ |
mc4_ca_20230418_2_254813 | Núria Ventura Brusca: de novembre 2014
El govern d'Ulldecona aprova uns pressupostos per ...
El govern d'Ulldecona aprova uns pressupostos per cobrir l'expedient
En sessió plenària extraordinaria el govern municipal va aprovar dilluns a la nit els pressupostos de l'Ajuntament per al 2015, únicament amb els vots a favor de CIU, PP i UGI. L'oposició en bloc, tant el grup municipal Socialista com Més Ulldecona, vam votar en contra.
Els números situen els ingressos en 5.417.592 euros i les despeses en 5.212.497 euros, xifres molt semblants a les de l'any en curs. Són uns pressupostos fets com a pur tràmit, sense valorar les necessitats del nostre poble, simplement per cobrir l'expedient i poca cosa més. L'única novetat destacable és la incorporació de les obres subvencionades pel Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya treballades i planificades per l'anterior govern municipal amb projectes aprovats des de principis del 2011, com són la xarxa de clavegueram de La Miliana, la urbanització del carrer Mirador del Riu a Sant Joan del Pas, la del carrer paral.lel al Riu Sénia al barri Castell i la construcció d'un magatzem municipal als Valentins. Tot i això, cal recordar que de les actuacions previstes per aquest any, com el soterrament de la linia de mitja tensió del carrer Ramón Salomón a Ulldecona, no se n'ha executat cap.
Els números del proper any assumeixen despeses que no li pertocarien a l'Ajuntament sinó a altres administracions com la Generalitat (cas del transport escolar), no compleixen el compromís d'inversió al camp de tots els diners que es recapten a través de l'IBI de rústica, no contemplen cap mesura de reactivació econòmica ni tampoc mesures per frenar la creixent degradació del nucli antic, i les partides de manteniment de via pública i neteja són clarament insuficients. Portem tres anys d'abandonament per part del govern municipal de les tasques mínimes de neteja i manteniment del poble i ara necessitarem molts esforços per recuperar el temps perdut.
A més, en els dos darrers exercicis, el 2013 i 2014, el govern s'ha vist obligat a suplementar la partida de festes a finals d'any perquè la despesa ha superat el previst inicialment. Així, el 2013 es van gastar en aquesta partida més de 300.000 euros i aquest 2014 ja s'ha suplementat (també en expedient aprovat pel govern dilluns a la nit) en 50.000 euros més la partida inicial. Finalment, hem de lamentar de manera molt enèrgica la gran quantitat de projectes importants per al poble que s'han quedat al calaix per la falta de voluntat del govern municipal. Ulldecona perd oportunitats cada dia que passa mentre tots veiem amb els nostres ulls com el poble es deteriora i no avancem en cap àmbit. La situació de paràlisi i bloqueig és ja insostenible. | 0.894402 | curate | {"ca": 1.0} | http://nuriaventura.blogspot.com/2014/11/ |
macocu_ca_20230731_3_80308 | Afegeix un nou comentari
Les persones que venen de Ciutadella i vulguin compartir vehicle, es trobaran a les 8:30 h a la piscina municipal.
Aprofitam per a recordar-vos que, uns dies abans, hi ha una conferència prèvia. Es tractarà sobre el ritual de la mort abans i ara, i l'oferiran Maria José León Moll i Jaume Mascaró. Serà el divendres 12, a les 20 h, a la seu de l'IME a Maó. | 0.717173 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_331711 | Èxit de públic a les dues audicions nocturnes de sardanes als Jardins de Torre Maria, Notícies, Ajuntament de la Bisbal d'Empordà
Èxit de públic a les dues audicions nocturnes de sardanes als Jardins de Torre Maria
«Les dues audicions de sardanes que s'han programat aquest estiu als Jardins de Torre Maria els passats 23 de juliol i 6 d'agost, amb les cobles Rossinyolets i Principal de Banyoles, respectivament, han estat un èxit». Així de rotund s’ha mostrat Josep Pareta, president dels Amics de la Sardana de la Bisbal i Comarca. I és que, segons explica, la resposta per part del públic tots dos dies ha estat molt bona. La iniciativa, molt ben acollida, i l'espai també molt ben valorat tant per l'organització com pel públic assistent, que no han estat només bisbalenc, sinó que han vingut d'arreu de la comarca, i de comarques properes, fins i tot de la Catalunya Nord. «És un lloc on mai hi havíem fet sardanes, i s'ha posat de manifest que no ha de ser l'últim cop que n'hi hem de fer», ha afegit Pareta.
Les audicions d'estiu, o sardanes a la fresca, són una fórmula nova, que mai s'havia fet aquí a La Bisbal, per bé que en d'altres poblacions dels mateixos voltants si que es feia, i que han articulat l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de la Bisbal i els Amics de la Sardana de la Bisbal i Comarca. El dilluns era l'únic dia que no ho hi havia activitat sardanista en cap localitat propera, i per aquest motiu es va decidir programar les dues audicions aquest dia. En un principi, es tractava de fer un total de tres audicions, però finalment es va decidir traslladar la tercera audició al vespre del primer dia de la Festa Major, per poder recuperar també un format que feia moltíssims anys que s'havia perdut, que és el de fer sardanes a la nit, també a la fresca, però durant la Festa Major. «Veient els resultats, és gairebé segur que repetirem l'experiència l'estiu proper», ha conclòs Josep Pareta. | 0.90492 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.labisbal.cat/ca/exit-de-public-a-les-dues-audicions-nocturnes-de-sardanes-als-jardins-de-torre-maria.html |
macocu_ca_20230731_10_83416 | Farmàcia Moreno Av. de l'Onze de Setembre, 38 Telèfon 93 544 41 80
Farmàcia Pardos C. de Palau d'Ametlla, 17 bxs. A-B Telèfon 93 572 08 14
Farmàcia Nord C. de Federico García Lorca, 3-4 Telèfon 93 568 08 99
Torns de guàrdia
Farmàcies de guàrdia - Setembre 2022
Els torns de guàrdia de les farmàcies de Montornès acaben a les 20.30 h. (Horaris i torns facilitats per les farmàcies de Montornès)
Pàgines interiors
Butlletí electrònic | 0.673088 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_443646 | Convocatòria d’eleccions COBCV 2017
El procediment electoral és establert al Capítol VII dels Estatuts del Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana. Aquestes eleccions es convoquen per cobrir els càrrecs de:
A fi de completar la informació sobre el calendari d’aquest procés electoral, i d’acord amb l’establert en els nostres Estatuts, la Junta de Govern informa del següent:
– Data de convocatòria: 20 de desembre de 2016. – Durada del mandat: 4 anys. – Data límit de col·legiació per ser elector i/o candidat: 20 de desembre de 2016. – Data límit de presentació de candidatures: 24 hores del 20 de gener de 2017. – Proclamació oficial de les candidatures presentades: 8 de febrer de 2017. – Exposició pública de les llistes d’electores: del 26 al 9 de febrer de 2017. – Reclamacions als errors en les llistes d’electores: del 10 al 12 de febrer de 2017. – Comunicació escrita de les candidatures als col·legiats: a partir del 17 de gener 2017. – Constitució de les taules electorals: 16 de febrer de 2017. – Data límit perquè els candidats designen interventores: 21 de febrer 2017. – Celebració de votació, escrutini i proclamació dels resultats: 23 de febrer de 2017. – Fórmula de desempat: Serà proclamat el candidat que resulte ser el col·legiat de major antiguitat. – Comunicació pública del resultat als col·legiats: 25 de febrer 2017. – Fi del termini de reclamacions dels col·legiats: 3 de març 2017. – Resolució por la Junta de Govern d’aquestes reclamacions i proclamació definitiva dels candidats triats: 10 de març de 2017. – Presa de possessió dels candidats electes: abans del 20 de març de 2017.
La votació es realitzarà el dia 23 de febrer de 2017, entre les 10:00 i 20.00 hores, en l’urna disposada a aquest efecte a la seu central del COBCV a València, i por correu ordinari. En aquest últim cas la Junta de Govern comunicarà el procediment de votació, conjuntament amb les candidatures proclamades. Contra aquesta resolució cap recurs ordinari davant la Junta Electoral que es pot posar en el termini d’un mes des de la recepció de la convocatòria. | 0.803445 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_3_82778 | Autor Tema: El preu (alt) dels llibres en català (Llegit 6709 cops)
Raskolnikov
El català és una llengua morta que cada cop més s´està convertint en algo simbòlic en poder dels esnobs que fent bandera del seu coneixement del català volen diferenciar-se de la gran majoria de persones que no el dominen i que el fet de no dominar.lo tampoc els treu la son,pq de fet ni hi pensen.El català és una llengua morta pq la finalitat última de tota llengua és la comunicació,i quan una llengua deixa de ser útil per a la comunicació en el si d´una comunitat,desapareix.Això de la llengua no deixa de ser curiós,pq si ara que tornen els mosquits i les mosques,ens diguessin que hi ha un insecticida que serveix per repel.lir tots dos insectes alhora,¿no seria absurd que comprèssim dos insècticidess diferents destinats a cada tipus d´insecte?? ?Doncs amb la llengua passa el mateix,és absurd prendre´s la molèstia d´aprendre dues llengues quan una d´elles cobreix totes les funcions de l´altre,i potser em tirareu els trastos pel cap,però inconscientment tots penseu el mateix,i si no,escolteu el següent exemple.
L´altre dia estava llegint en una cafeteria i a la taula del costat hi havien sis persones "professionals" rotllo executius parlant en català.A jutjar pel to de veu i per la forma en que la resta es dirigia a aquesta persona,vaig deduir que un d´ells estava jeràrquicament per sobre de la resta.Doncs bé,va ser suficient l´arribada d´una setena persona castellanoparlant,pq tots aquests sis deixessin el català de banda per dirigir-se a ella en castellà,i al cap de pocs minuts,la conversa ja versava tota en castellà.I no us penseu pas que aquesta persona nouvinduga era arrogant o ostentava més responsabilitat que la resta,que va,tot el contrari,tenia tota la pinta de ser una encantadora i amable secretaria.
Aquest petit exemple serveix per il.lustrar a nivell paradigmàtic el que està passant cada cop més en tots els racons del nostre territori.Els catalans tenim la sensació que parlar en català amb algú que no el parla o que directament no li dona la gana de parlar-lo,és algo barroer que dona lloc a l´hostilitat.En canvi,un castellanoparlant és capaç d´irrompre en una conversa entre catalans parlant el castellà i ni tant sols se n´adona del que està fent,i accepta amb naturalitat que la resta canvii d´idioma automàticament..
Tot això té com a conseqüència que el català cada cop s´empobreix més,i que quan agafem una obra escrita en català culte autèntic,del tipus que es gastava verdaguer o victor català o josep pla (que és el català autèntic) fa que ens resulti gairebé tan estrany com l´anglès.Una prova fefaent del que dic és el català pobre i plagat de faltes que ens gastem per aquí,i em resulta curiós que alguns que fan militància del català ni tan sols es prenguin la molèstia d´escriure´l com deu mana.Si,ja sé que jo l´escric fatal,però és que a mi el català sempre m´ha disgustat,almenys a nivell escrit,pq sempre ha estat una eina en mans dels rics per crear major consciència de classe amb l´objectiu últim de fer encara més diners i poguer marcar més distància amb els pobres per poguer-los explotar sense remordiments.¿¿Què es pot esperar d´una llengua que té com a màxims representants nens de papàs que van fer fortuna fabricant faldilles o mercadejant amb esclaus? ?Seria interessant fer un estudi comparatiu entre la literatura catalana i la literatura russa o irlandesa,només per posar dos exemples.
No comparteixo això de que el català ha estat una eina dels rics per crear consciència de classe. Recordo que durant el franquisme les classes benestants catalanes parlaven en castellà i utilitzar el català era vist com una cosa poc culta i "feia pagès". No tinc idea d'estadistiques, però si et passeges per el carrer veuràs que actualement s'utilitza molt més el català a comarques i en els pobles que no pas en les grans capitals, i crec les grans fortunes catalanes.... continuen parlant castellà. Una llengua és patrimoni cultural de la humanitat, i pedre una llengua és perdre un valor cultural important .El català està en clara resseció i si no fem res per evitar-ho acabarà sent una llengua morta, com tu dius. A mi m'entristirà, per que és la meva llengua materna i és amb la que millor m'expresso. El que està clar és que actualment l'anglés ha passat a ser llengua franca de la ciència , com ho va ser el llatí a l'edat mitjana, i contra això no cal lluitar, és una realitat i punt. Ningú ja no s'esforça a voler publicar llibres de ciència en català, per més que el català s'utilitzi a les universitats. Però el que seria una pena és que es deixessin de publicar literaturta en català i perdessim la riquesa de la llengua.
Tampoc comparteixo que la gent escrigui en el forum per acumular "karma"( que ni flowers de per que serveix), o almenys penso que n'hi ha molts que no ho fem. Per a mi, trobar un espai on hi ha opinions diverses i variades sobre llibres ha estat una troballa, per que en la meva vida diària, tinc poca ocasió de parlar de llibres amb gent que llegeixi.
Estic en tu Viu i llegeix, no entenc les ganes de polèmica, només defensem la nostra llengua. És la nostra eina d'expressió, i per tal reivindico de totes totes, poder llegir i poder-me expressar amb la llengua que vull, que en aquest cas és el català.
No perdem el nord amb la nostra llengua. Tenim el dret de parlar-la i llegir-la, només faltaria! però sí, l'aborregament ens porta a cedir més espai al castellà, sobretot per part de pijos, snobs i tots aquells que es pensen que aquesta llengua no té cap futur.
Bé, més que menyspreu per la llengüa tot sovint és hàbit, fa massa que se'ns ha acostumat a que com parlem dues llengües ens podem amoldar al nostre interlocutor, mai a l'inrevés (que educadeeeets que som), i és un error.
Cal concienciar-se i no fer-ho, sempre amb amabilitat, paciència i sentit de l'oportunitat (hi ha gent que realment no enten català i que està de passada amb qui podem canviar de llengua), però sent conscients que no fem cap bé a ningú no parlant català a qui viu aquí.
Jo tinc una amiga argentina a qui tinc (bé, tenim practicament tots) farta que li parlem en castellà, per que li dificultem apendre català...
Sempre trobarem persones a les qui lo propi els hi fa com una mica de vergonya! Jo em sembla que ja us vaig dir que soc voluntària per la llengua, i no us podeu imaginar com la gent agraeix els que els hi donem l'oportunitat d'aprendre a parlar en català. Jo hi parlo sempre a no ser que sigui una persona que relament no m'entengui. Si nosatres no cuidem el que es nostre, qui ho farà
Sempre trobarem persones a les qui lo propi els hi fa com una mica de vergonya! Jo em sembla que ja us vaig dir que soc voluntària per la llengua, i no us podeu imaginar com la gent agraeix els que els hi donem l'oportunitat d'aprendre a parlar en català. Jo hi parlo sempre a no ser que sigui una persona que relament no m'entengui. Si nosatres no cuidem el que es nostre, qui ho farà
dius això: "...,i que quan agafem una obra escrita en català culte autèntic,del tipus que es gastava verdaguer o victor català o josep pla (que és el català autèntic) fa que ens resulti gairebé tan estrany com l´anglès..."
I crec que quan dius això és bastant subjectiu. Crec que si no entens la llengua antiga, és perquè no t'has dedicat massa a escoltar/llegir diferents dialectes del català. Potser si haguéssis mirat diferents tvs de valència, menorca, girona, alacant, mallorca o barcelona, o escoltat la ràdio, o llegir llibres! Així potser t'hauries acostumat a diferents paraules, accents, i característiques puntuals de cada extrem del territori català.
Tornant als preus dels llibres en català, dissabte vaig anar a buscar Trilogia de Nova York (Paul Auster). Com que sabia que hi ha una edició de La Butxaca , vaig anar de dret a la secció de llibres de butxaca.
Estaven de costat l'edició en català de La Butxaca i l'edició castellana, em sembla que és d' Anagrama. I la veritat és que l'edició castellana feia més patxoca. Vull dir que les tapes són més gruixudes i també les fulles, el disseny de portada... Tot es feia molt més agradable al tacte i a la vista que l'edició en català.
Si algú té algun llibre de La Butxaca ja m'entendreu. Són de tapes moooolt primes i el llibre és poc consistent, jo tinc la sensació de que se m'ha de desintegrar en qualsevol moment. Ja suposo que és per reduir costos i que pugui ser ben barat, però no m'agrada el disseny de la col.lecció.
Total, que l'edició catalana, tot i ser de menys qualitat, segueix sent més cara que la castellana! No és gaire, d'acord, però és més cara.
Ah! Em vaig comprar la catalana, és clar, però l'altre m'entrava més pels ulls...
Vaig passar una bona temporada a França, ara ja fa uns anys, i el que sí que vaig comprovar allà és que el preu dels llibres és extremadament més barat que aquí. Un bon exemple n'és la col.lecció Folio2eu, que com bé indica el seu nom, són noveles de butxaca venudes a 2eu... Això és totalment impensable aquí! Per menys de 10eu només trobes coses d'edicions exhaurides i que han quedat oblidades en el prestatge d'alguna llibreria... Pel poc que sé sobre el tema, aquí a casa nostra el preu està regulat per una llei "del preu mínim". Sabeu doncs quina és la raó de ser d'aquesta llei? No creieu que també hauríem de demanar aquí llibres a 2eu?
El preu està fixat per llei per què són un bé cultural i tenen un IVA rebaixat (el 4%). Algú amb més coneixements d'economia que no pas jo ens podria aclarir fins a quin punt això és positiu o negatiu. En qualsevol cas, el preu que proposes, tot i que li sona bé a una consumidora compulsiva de llibres com jo, és inviable... Em temo que les despeses de producció i distribució superarien de llarg els beneficis!. El tema de la diferència de preus amb França: saps quin iva tenen allà els llibres? Per que vaig estar vitjant per Escandinavia i em vaig adonar que també tenien millor preu que aquí, i és que no tenen iva! Això sí que estaria bé... | 0.804754 | curate | {"ca": 0.983025159139133, "en": 0.0011114479135091442, "es": 0.01556027078912802, "pt": 0.0003031221582297666} | http://ploma.quellegeixes.cat/forum/index.php?PHPSESSID=1d60c69cd28c95b17ff921386d35c365&topic=838.msg13769 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_327817 | Proposo un fil nocturn usuari, però requereix de la col·laboració de tothom. El pub obre a les 12 de la nit i tanca a les 6 del matí, i aquest serà el seu horari i si algú escriu fora de l'horari s'ignorarà o els i les admins el votaran negativament Bé doncs, benvingudes i benvinguts, al PUB NOCTURN usuari!
Salut companys!! Com va la cosa? Serviu-me alguna cosa fluixeta que hui no tinc cos... | 0.738549 | curate | {"ca": 0.9616368286445013, "ro": 0.03836317135549872} | |
mc4_ca_20230418_9_439641 | Publicar ofertes de feina a Vilanova de Sau gratis - Classificats.net
PUBLICAR OFERTES DE FEINA A VILANOVA DE SAU GRATIS
Borsa de Treball / Feina a Vilanova de Sau
Aquí pots publicar ofertes de feina gratis a Vilanova de Sau i sortiran publicades a la Borsa de Treball de Classificats.net
A la Borsa de Treball de Vilanova de Sau trobaràs ofertes de feina de Vilanova de Sau. Si ets una empresa, comerç o un autònom i busques personal per cobrir una vacant a Vilanova de Sau o als voltants, pots posar el teu anunci de feina a la nostra web d'oferts laborals.
Quines ofertes de feina a Vilanova de Sau pots publicar?
Pots publicar gratis qualsevol tipus d'anuncis de feina, sempre i quan no ocultis el nom de qui publica l'anunci de treball. També és imprescindible que el correu electrònic que utilitzis per publicar la oferta de feina a Vilanova de Sau sigui un compte oficial de l'empresa.
Tampoc es poden publicar ofertes de feina gratis a Vilanova de Sau si són ofertes de perfil comercial com per exemple: teleoperadors/ores, comercials, venendors, distribuïdors, etc. A la teva Zona Privada trobaràs les instruccions per poder publicar-les.
Quan la teva oferta de feina de Vilanova de Sau estigui publicada rebràs els currículums complets dels candidats en format pdf i els podràs consultar des de la teva zona privada.
Instruccions per Publicar ofertes de feina a Vilanova de Sau gratis
Omple el formulari per donar d'alta la teva empresa. Et demanarà 4 dades essencials i ja podràs publicar l'oferta de feina a Vilanova de Sau
3) Publica les ofertes de feina de Vilanova de Sau | 0.758987 | curate | {"es": 0.10757479312539783, "ca": 0.8924252068746021} | https://www.classificats.net/treball/publicar-oferta-feina-gratis-vilanova-de-sau.html |
crawling-populars_ca_20200525_37_184390 | Vic, 1889 – Figueres, 1956Periodista i escriptor
Va exercir el periodisme internacional durant tota la seva vida professional, tot cercant l’equilibri entre les seves conviccions de catalanista, conservador i catòlic, i els diferents règims polítics que va viure. Considerat un periodista polèmic i combatiu, ha estat oblidat i poc reconegut durant molt de temps.
De la seva carrera com a periodista destaquen les col·laboracions a La Publicitat i La Veu de Catalunya, també a La nau, L’Opinió, Destino. Així mateix, destaca per la direcció de la revista Mirador. Va treballar en agències de notícies, com ara l’Havas.
Dins de la seva producció literària, cal destacar la narració El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries (1925), l’aplec d’articles Cada dia és festa (1946), les proses líriques Salteri de la Mare de Déu de Montserrat (1948) i Pàgines de la vida de Jesucrist (1961), que deixà inacabades.
Informació extreta de l’entrada Manuel Brunet i Solà de la Viquipèdia, per Francesc Montero. | 0.819869 | curate | {"ca": 1.0} | : /manuel-brunet-sola/biografia/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_689728 | Ueeeee, comparteixo amb tots vosaltres la meva eufòria d'avui, camarades, tovàrixos i altra gent de més bé. El meu regal de Reis a la rentrada és que m'han donat, ja per fi i després de donar pel sac durant tres mesos, una aula a l'escola on poder ensenyar català com Déu mana, amb cadires, taules i pissarra!! Sembla una bestiesa però en el fons no ho és, perquè això dignifica l'assignatura i la posa al mateix nivell que la resta d'assignatures, almenys en l'aparença. Avança la meva tasca sense aturada... muahaha!! Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.
On fas classes?
A la Catalunya Nord (no puc dir per aquí els municipis exactes).
I com porten els pronoms febles?
Bé, ara anem pels animals, així que dóna'ls una micona de temps per arribar a aquestes complexitats...
Quina edat tenen?
A l'escola de 3 a 11 anys i de 15 a 17 al liceu.
I tenen interès en el sud tota aquesta gent que reaprèn la seva, nostra, llengua?
En quin sentit vols dir "interès"? Laboral, d'oci, lingüístic, nacional, acadèmic, de sentiment, cultural, econòmic...?
De tot, no en tinc ni idea què en pensen allà dalt dels de baix.
Ui, doncs així a grans trets et decebries molt. Cal entrar en detalls, aprofundir i tal, però bé... aviam si te'n puc fer un resum del que jo visc aquí dalt.Pel que fa a les persones adultes que aprenen el català aquí en cursos dels vespres oferts per l'ajuntament, per Òmnium i coses d'aquelles, la majoria ho fa perquè solen anar de vacances al sud, i volen aprendre català per moure-s'hi, també baixen molt sovint a la Jonquera, a Figueres, Banyoles i Girona, i hi tenen també interès. I una certa minoria, però no gens menyspreable, simplement perquè és la llengua que parlaven els seus pares quan ells eren petits i que per enyorança ara que tenen temps la volen reaprendre. Els alumnes que trien la filera bilingüe a col·legis i liceus ho fan sobretot perquè provenen d'aquesta mena de pares mitjanament conscienciats, i volen aprendre la llengua que parlava la seva família feia dues o tres generacions, encara tenen algun contacte pel sud, i la majoria d'aquests alumnes volen anar a Barcelona a estudiar a la universitat. Els alumnes que trien l'assignatura optativa de català ho fan perquè és "mitjanament fàcil" i perquè en general els professors de català tenen bona fama per aquí i solen fer classes més didàctiques i divertides que no pas les altres llengües optatives. I també perquè creuen que els serà útil si mai busquen feina al sud. I així en termes generals: interès zero, desconeixement, ignorància, ells ja viuen bé aquí dalt amb la seva realitat, el sud per a ells és el sud, hi ha una frontera ben marcada que els indica que surten del seu país i que n'entren a un de diferent. Tots són sabedors que hi ha un "folklorisme" al sud que encara és més fort, on encara es parla la llengua, on encara viuen com vivien ells fa ja generacions, i que ara a causa de la crisi doncs volen fer un país independent. A favor o en contra? Molts pocs podrien donar-ne una opinió raonada i amb fonament. Els pocs conscienciats sí, evidentment, la resta, simplement ignorància, ells ja són feliços sent catalans aquí i au, el que passi al sud es queda al sud. Ara, cal dir que jo cada cop veig més avenços, més increments, més augment, hi ha més demanda de cursos, més gent que aprèn català, hi ha més activitats culturals que neixen i que prosperen... Dins d'aquesta "illa" cal ser optimista i veure que en realitat l'aigua que ens separa a banda i banda de la frontera és tan baixeta que ni ens mullem els turmells.
Bon resum, fins i tot una mica poètic i optimista, rara avis. | 0.85425 | curate | {"ca": 0.9581239530988275, "pt": 0.010329424902289224, "en": 0.006700167504187605, "es": 0.020100502512562814, "id": 0.004745951982132886} | |
mc4_ca_20230418_11_439338 | Jornada pràctica: Com arreglar un esportell | Patrimoni d'Eivissa
11 Octubre 2013 / Patrimoni (Consell d'Eivissa)
jornades, pedra seca
← Diagnòstic del retaule de Jesús
Restauració de l’aqüeducte de s’Argamassa → | 0.60836 | curate | {"ca": 1.0} | https://patrimonideivissa.wordpress.com/2013/10/11/jornada-practica-com-arreglar-un-esportell/ |
mc4_ca_20230418_11_215983 | L'escola concertada lamenta l'"electoralisme" de Colau amb l'educació
Publicat 15/5/2019 20:13:21CET
Escola Concertada --formada per les quatre patronals de la concertada-- ha lamentat aquest dimecres que l'alcaldessa i candidata a la reelecció per BComú, Ada Colau, "faci electoralisme amb un tema tan important i sensible com és l'educació i en detriment dels centres concertats".
Ho ha dit en un comunicat després que Colau hagi apostat per impulsar un "pla de conversió" de deu centres educatius actualment concertats perquè passin a ser escola pública durant el proper mandat, per augmentar l'oferta pública a la ciutat, en un procés promogut des del diàleg i l'acord amb els centres.
L'escola concertada s'ha reivindicat com una entitat que presta el servei d'interès públic, ha lamentat la infrafinanciació, i ha dit que darrere dels centres "hi ha docents que promouen un projecte educatiu i uns pares que l'escullen".
Ha retret la "ingerència" de Colau i ha advocat per garantir el manteniment del projecte educatiu que, en el seu exercici de dret a elecció de centres, les famílies van triar en el moment de matricular els seus fills.
Les quatre entitats han reclamat que es respecti l'autonomia de centres, la voluntat de les famílies i la igualtat d'oportunitats per poder prestar un servei educatiu d'interès públic i de qualitat d'acord amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). | 0.857816 | curate | {"ca": 0.9783705839942322, "en": 0.021629416005767843} | https://www.aldia.cat/gent/noticia-lescola-concertada-lamenta-lelectoralisme-colau-amb-leducacio-20190515201321.html |
mc4_ca_20230418_14_35531 | Leó Weiner - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(hu) Weiner Leó
16 abril 1885
13 setembre 1960 (75 anys)
Acadèmia de Música Franz Liszt (–1906)
Compositor, musicòleg, pedagog musical, professor d'universitat i pianista
György Ferenczy, Mihály Kuttner , Péter Komlós i Victor Aitay
(1960) Premi Kossuth
(1953) Premi d'Hongria pels artistes excepcionals
(1950) Premi Kossuth
Weiner va rebre les primeres lliçons musicals de piano de part del seu germà i més tard fou admès a l'Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest, on la composició d'una sola obra, la Serenata op. 3, va fer-lo mereixedor de nombrosos premis, com el del Jubileu de Francesc Josep I, que li va permetre d'emprendre un llarg viatge d'instrucció artística per l'estranger, durant el qual va aturar-se especialment a Viena, Berlín, Leipzig i París.
El 1908, Weiner és nomenat professor de teoria musical al Conservatori de Budapest; el 1912, professor de composició, i el 1920, professor de música de cambra. Entre els seus alumnes més eminents, cal destacar László Somogyi, Georg Solti, Antal Doráti, Ferenc Fricsay i György Kurtág.
Va elevar el nivell de la interpretació de la música de conjunt, principalment arran de la creació, el 1928, d'una orquestra amb els alumnes més avançats del Conservatori.
Com a compositor, Weiner va estar profundament marcat per Beethoven i Mendelssohn. El seu sentit del colorit orquestral s'assembla al de compositors francesos com Bizet, poc sensibles a la influència de Wagner. El seu estil romàntic, bastant conservador en comparació amb el dels seus contemporanis, va privilegiar el sistema tonal i fou influït per la música tradicional hongaresa. Però, al contrari de Bartók i Kodály, no va dur a terme cap intent de recollir i publicar cants populars del seu país.
Un poema simfònic
Cinc divertiments per a orquestra
Tres quartets de corda
Dues sonates per a violí
Música de cambra i nombroses peces per a piano
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leó Weiner
Biografia, catàleg d'obres, bibliografia (francès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leó_Weiner&oldid=21018397» | 0.777798 | curate | {"ca": 0.8469241773962805, "hu": 0.036242250834525515, "pt": 0.04530281354315689, "en": 0.010491177873152123, "es": 0.021936099189318072, "de": 0.039103481163567} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Le%C3%B3_Weiner |
oscar-2301_ca_20230418_8_143951 | No heu iniciat cap sessió. Per rebre l'atribució amb el vostre nom en lloc de l'adreça IP, podeu registrar-vos o crear un compte.
o crear un compte.
Proposta d'esborrat
3 comentaris • 18:14, 28 nov 2022 fa 1 hora
3
Modifica el títol
Historial
Enllaç permanent
Resum
Amaga el tema
Paucabot (discussiócontribucions)
Proposta d'esborrament de la pàgina «Gàldor»
Hola,
S'ha obert una proposta per esborrar la pàgina «Gàldor», que heu iniciat o en què heu col·laborat significativament, per incomplir algun dels criteris de la Viquipèdia després de ser avisat prèviament sense haver-se solucionat.
Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». Per qualsevol dubte, podeu deixar-me un missatge, formular-lo a la La taverna o, directament, al xat. No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal. --Pau Cabot · Discussió 11:58, 27 nov 2022 (CET)
Respon 11:58, 27 nov 2022 fa 1 dia
Enllaç permanent
Amaga
Paucabot (discussiócontribucions)
També per a Amàndil.
Respon 18:12, 28 nov 2022 fa 1 hora
Enllaç permanent
Amaga
Paucabot (discussiócontribucions)
També per Bëor.
Respon 18:14, 28 nov 2022 fa 1 hora
Enllaç permanent
Amaga
o crear un compte.
o crear un compte.
Respon
En clicar "Respon", esteu acceptant les nostres Condicions d'ús i accepteu alliberar irrevocablement el vostre text sota la llicència CC BY-SA 3.0 i la GFDL
Resposta a «Proposta d'esborrat»
Proposta d'esborrat
1 comentari • 20:22, 26 nov 2022 fa 1 dia
1
Modifica el títol
Historial
Enllaç permanent
Resum
Amaga el tema
Paucabot (discussiócontribucions)
Proposta d'esborrament de la pàgina «Rían»
Hola,
S'ha obert una proposta per esborrar la pàgina «Rían», que heu iniciat o en què heu col·laborat significativament, per incomplir algun dels criteris de la Viquipèdia després de ser avisat prèviament sense haver-se solucionat.
Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». Per qualsevol dubte, podeu deixar-me un missatge, formular-lo a la La taverna o, directament, al xat. No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal. --Pau Cabot · Discussió 20:22, 26 nov 2022 (CET)
Respon 20:22, 26 nov 2022 fa 1 dia
Enllaç permanent
Amaga
o crear un compte.
o crear un compte.
Respon
En clicar "Respon", esteu acceptant les nostres Condicions d'ús i accepteu alliberar irrevocablement el vostre text sota la llicència CC BY-SA 3.0 i la GFDL
Resposta a «Proposta d'esborrat»
Proposta d'esborrat
1 comentari • 07:47, 13 nov 2022 fa 15 dies
1
Modifica el títol
Historial
Enllaç permanent
Resum
Amaga el tema
Paucabot (discussiócontribucions)
Proposta d'esborrament de la pàgina «Àrvedui»
Hola,
S'ha obert una proposta per esborrar la pàgina «Àrvedui», que heu iniciat o en què heu col·laborat significativament, per incomplir algun dels criteris de la Viquipèdia després de ser avisat prèviament sense haver-se solucionat.
Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». Per qualsevol dubte, podeu deixar-me un missatge, formular-lo a la La taverna o, directament, al xat. No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal. --Pau Cabot · Discussió 07:47, 13 nov 2022 (CET)
Respon 07:47, 13 nov 2022 fa 15 dies
Enllaç permanent
Amaga
o crear un compte.
o crear un compte.
Respon
En clicar "Respon", esteu acceptant les nostres Condicions d'ús i accepteu alliberar irrevocablement el vostre text sota la llicència CC BY-SA 3.0 i la GFDL
Resposta a «Proposta d'esborrat»
Proposta d'esborrat
1 comentari • 08:08, 5 nov 2022 fa 23 dies
1
Modifica el títol
Historial
Enllaç permanent
Resum
Amaga el tema
Paucabot (discussiócontribucions)
Proposta d'esborrament de la pàgina «Eärnil II»
Hola,
S'ha obert una proposta per esborrar la pàgina «Eärnil II», que heu iniciat o en què heu col·laborat significativament, per incomplir algun dels criteris de la Viquipèdia després de ser avisat prèviament sense haver-se solucionat.
Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». Per qualsevol dubte, podeu deixar-me un missatge, formular-lo a la La taverna o, directament, al xat. No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal. --Pau Cabot · Discussió 08:08, 5 nov 2022 (CET)
Respon 08:08, 5 nov 2022 fa 23 dies
Enllaç permanent
Amaga
o crear un compte.
o crear un compte.
Respon
En clicar "Respon", esteu acceptant les nostres Condicions d'ús i accepteu alliberar irrevocablement el vostre text sota la llicència CC BY-SA 3.0 i la GFDL
Resposta a «Proposta d'esborrat»
Proposta d'esborrament de la pàgina Eärwen
1 comentari • 18:44, 14 juny 2022 fa 5 mesos
1
Modifica el títol
Historial
Enllaç permanent
Resum
Amaga el tema
Docosong (discussiócontribucions)
Proposta d'esborrament de la pàgina «Eärwen»
Hola,
S'ha obert una proposta per esborrar la pàgina «Eärwen», que heu iniciat o en què heu col·laborat significativament, per incomplir algun dels criteris de la Viquipèdia després de ser avisat prèviament sense haver-se solucionat.
Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». Per qualsevol dubte, podeu deixar-me un missatge, formular-lo a la La taverna o, directament, al xat. No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal. --
Respon 18:44, 14 juny 2022 fa 5 mesos
Enllaç permanent
Amaga
o crear un compte.
o crear un compte.
Respon
En clicar "Respon", esteu acceptant les nostres Condicions d'ús i accepteu alliberar irrevocablement el vostre text sota la llicència CC BY-SA 3.0 i la GFDL
Resposta a «Proposta d'esborrament de la pàgina Eärwen»
Bon dia Roger!
1 comentari • 12:13, 30 ago 2021 fa 1 any
1
Modifica el títol
Historial
Enllaç permanent
Resum
Amaga el tema
Capsot (discussiócontribucions)
Molt bon dia! Espere que vos vaja tot molt bé a tu i tots els teus durant aquest peri'ode molt complicat. Gràcies per tota la gran faena que fas amb gran qualitat i la teua constància! T'escric ja que s'estan fent les eleccions de la Junta de la Fundacio' Wikimedia (però potser ja ho saps) i crec que hi tens dret de vot, si no has votat ja. Trobe que hem de demostrar que la nostra comunitat té molta força, empenta i vitalitat mitjançant una participacio' important; ja hem assolit un 25% de participacio' i gràcies a tots vosaltres podem pujar encara si no has votat. Espere que hi votaràs, si encara no ho has fet i t'ho agraisc. Per a entendre de qué es tracta (molta gent no en té ni idea dissortadament), he elaborat una mena de balanç amb el meu parer sobre els candidats amb un enllaç penjat a la Taverna on es diu diverses coses sobre les eleccions (segon apartat, Viquipèdia:La_taverna/Novetats o directament al meu enllaç: Usuari:Capsot/Eleccions). De nou, moltes gràcies per les teues contribucions constants i de qualitat. Et desitge una molt bona setmana i un excel.lent estiu. Fins ben prompte! Una abraçada! Claudi/Capsot
Respon 12:13, 30 ago 2021 fa 1 any
Enllaç permanent
Amaga
o crear un compte.
o crear un compte.
Respon
En clicar "Respon", esteu acceptant les nostres Condicions d'ús i accepteu alliberar irrevocablement el vostre text sota la llicència CC BY-SA 3.0 i la GFDL
Resposta a «Bon dia Roger!»
Bon dia i bones festes!
1 comentari • 19:17, 28 des 2020 fa 1 any
1
Modifica el títol
Historial
Enllaç permanent
Resum
Amaga el tema
Capsot (discussiócontribucions)
Bon dia,
Sóc Claudi Balaguer, usuari Capsot. Espere que vos vaja tot molt bé a tu i tots els teus i que hages passat un molt bon Nadal.
Sé que has editat molt i amb gran qualitat. Enhorabona i moltes gràcies per les teues contribucions. Em fa molt de goig veure que continues després de tant de temps.
Probablement ja ho saps, és període d'eleccions a Amical i amb uns companys hem creat un grup relativament heterogeni que vol mirar de portar l'entitat cap a una nova via més positiva, revifant-la i allunyant-nos dels maldecaps dels darrers anys.
Necessitem fer pinya més que mai en un moment en que tant el català com el coneixement lliure perillen i alhora Amical! Si pots votar t'ho agraïríem moltíssim! :)
I si podem comptar amb tu, la teua experiència i els teus coneixements, millor encara; mirarem d'enfortir els lligams entre tots nosaltres si aconseguim tirar endavant.
Et desitge a tu i tots els teus unes molt bones festes de Nadal, tot esperant que 2021 siga un any molt millor que el que estem acabant.
Fins ben prompte,
Una abraçada ben bona,
Claudi/Capsot
Respon 19:17, 28 des 2020 fa 1 any
Enllaç permanent
Amaga
o crear un compte.
o crear un compte.
Respon
En clicar "Respon", esteu acceptant les nostres Condicions d'ús i accepteu alliberar irrevocablement el vostre text sota la llicència CC BY-SA 3.0 i la GFDL
Resposta a «Bon dia i bones festes!»
Proposta d'esborrat
4 comentaris • 09:51, 3 maig 2020 fa 2 anys
4
Modifica el títol
Historial
Enllaç permanent
Resum
Amaga el tema
Paucabot (discussiócontribucions)
Proposta d'esborrament de la pàgina «Andúnië»
Hola,
S'ha obert una proposta per esborrar la pàgina «Andúnië», que heu iniciat o en què heu col·laborat significativament, per incomplir algun dels criteris de la Viquipèdia després de ser avisat prèviament sense haver-se solucionat.
Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». Per qualsevol dubte, podeu deixar-me un missatge, formular-lo a la La taverna o, directament, al xat. No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal.
Respon 09:31, 28 abr 2018 fa 4 anys
Enllaç permanent
Amaga
Paucabot (discussiócontribucions)
Proposta d'esborrament de la pàgina «Rhudaur»
Hola,
S'ha obert una proposta per esborrar la pàgina «Rhudaur», que heu iniciat o en què heu col·laborat significativament, per incomplir algun dels criteris de la Viquipèdia després de ser avisat prèviament sense haver-se solucionat.
Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». Per qualsevol dubte, podeu deixar-me un missatge, formular-lo a la La taverna o, directament, al xat. No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal.
Respon 08:24, 27 ago 2018 fa 4 anys
Enllaç permanent
Amaga
Paucabot (discussiócontribucions)
Proposta d'esborrament de la pàgina «Hurin II»
Hola,
S'ha obert una proposta per esborrar la pàgina «Hurin II», que heu iniciat o en què heu col·laborat significativament, per incomplir algun dels criteris de la Viquipèdia després de ser avisat prèviament sense haver-se solucionat.
Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». Per qualsevol dubte, podeu deixar-me un missatge, formular-lo a la La taverna o, directament, al xat. No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal.
Respon 17:10, 27 ago 2018 fa 4 anys
Enllaç permanent
Amaga
Docosong (discussiócontribucions)
Proposta d'esborrament de la pàgina «Alts Reis d'Àrnor i Góndor»
Hola,
S'ha obert una proposta per esborrar la pàgina «Alts Reis d'Àrnor i Góndor», que heu iniciat o en què heu col·laborat significativament, per incomplir algun dels criteris de la Viquipèdia després de ser avisat prèviament sense haver-se solucionat.
Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». Per qualsevol dubte, podeu deixar-me un missatge, formular-lo a la La taverna o, directament, al xat. No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal.
Respon 09:51, 3 maig 2020 fa 2 anys
Enllaç permanent
Amaga
o crear un compte.
o crear un compte.
Respon
En clicar "Respon", esteu acceptant les nostres Condicions d'ús i accepteu alliberar irrevocablement el vostre text sota la llicència CC BY-SA 3.0 i la GFDL
Resposta a «Proposta d'esborrat»
Your feedback matters: Final reminder to take the global Wikimedia survey
1 comentari • 01:47, 20 abr 2018 fa 4 anys
1
Modifica el títol
Historial
Enllaç permanent
Resum
Amaga el tema
MediaWiki message delivery (discussiócontribucions)
Hello! This is a final reminder that the Wikimedia Foundation survey will close on 23 April, 2018 (07:00 UTC). The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes. Take the survey now.
If you already took the survey - thank you! We will not bother you again. We have designed the survey to make it impossible to identify which users have taken the survey, so we have to send reminders to everyone. To opt-out of future surveys, send an email through EmailUser feature to WMF Surveys. You can also send any questions you have to this user email. Learn more about this survey on the project page. This survey is hosted by a third-party service and governed by this Wikimedia Foundation privacy statement.
WMF Surveys, 02:47, 20 abr 2018 (CEST)
Respon 01:47, 20 abr 2018 fa 4 anys
Enllaç permanent
Amaga
o crear un compte.
o crear un compte.
Respon
En clicar "Respon", esteu acceptant les nostres Condicions d'ús i accepteu alliberar irrevocablement el vostre text sota la llicència CC BY-SA 3.0 i la GFDL
Resposta a «Your feedback matters: Final reminder to take the global Wikimedia survey»
Reminder: Share your feedback in this Wikimedia survey
1 comentari • 02:38, 13 abr 2018 fa 4 anys
1
Modifica el títol
Historial
Enllaç permanent
Resum
Amaga el tema
MediaWiki message delivery (discussiócontribucions)
Every response for this survey can help the Wikimedia Foundation improve your experience on the Wikimedia projects. So far, we have heard from just 29% of Wikimedia contributors. The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes to be completed. Take the survey now.
If you have already taken the survey, we are sorry you've received this reminder. We have design the survey to make it impossible to identify which users have taken the survey, so we have to send reminders to everyone. If you wish to opt-out of the next reminder or any other survey, send an email through EmailUser feature to WMF Surveys. You can also send any questions you have to this user email. Learn more about this survey on the project page. This survey is hosted by a third-party service and governed by this Wikimedia Foundation privacy statement. Thanks!
WMF Surveys, 03:38, 13 abr 2018 (CEST)
Respon 02:38, 13 abr 2018 fa 4 anys
Enllaç permanent
Amaga
o crear un compte.
o crear un compte.
Respon
En clicar "Respon", esteu acceptant les nostres Condicions d'ús i accepteu alliberar irrevocablement el vostre text sota la llicència CC BY-SA 3.0 i la GFDL | 0 | curate | {"ca": 0.7752852950766221, "fr": 0.028627323117052496, "oc": 0.006194978806651451, "en": 0.14907075317900229, "es": 0.016367786110205413, "cs": 0.00489077274209325, "sr": 0.00013042060645582, "it": 0.005347244864688621, "ku": 0.0008477339419628301, "de": 0.004955983045321161, "pt": 0.0025432018258884906, "uz": 0.00013042060645582, "no": 0.005608086077600261} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Usuari_Discussi%C3%B3:RR |
macocu_ca_20230731_9_153216 | Pàgina no trobada
/col-laborar-i-donacions/donation/11/1279.html
Si ho desitges pots utilitzar el cercador: Cercar 11 1279 | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_138656 | Activitats pels ens locals que van sol·licitar recursos de sensibilització per la commemoració del 28 de Juny, Dia Internacional del l’Orgull LGTBI, a través del Catàleg de Serveis 2020
Vols entendre com afecten els rols de gènere en el que escoltem? Fartes i farts de LGTB-fòbia, sexisme i discriminació als videojocs? Aquests són els teus tallers. No t’ho pots perdre!
A cadascuna de les tres activitats que us oferim trobareu les instruccions pròpies per al seu desenvolupament.
“Contacontes online i joc de les emocions LGTBIQ+”
Quan: el vídeo del contacontes dura uns 20 minuts i es podrà visibilitzar des de les webs dels ajuntaments adherits durant la setmana del 6 al 12 de juliol 2020.
Per a qui: infants de 3 a 11 anys i famílies.
Com: Activitat dirigida per la cooperativa Cúrcuma. A xarxes socials dels ajuntaments adherits.
Gaudeixes de la música TRAP? Vols entendre com afecten els rols de gènere en el que escoltem? Aquest és el teu taller...llegeix tota la info i apunta’t!
perspectiva de gènere i de la diversitat sexual han estat presents.
Quan: el 8 de juliol de 16h a 17,30h i el 13, 14 i 15 juliol, d’11h a 12,30h.
Per a qui: joves de 14 a 17 anys. Seran 4 grups de 20-25 joves.
Com: Activitat dirigida per entitat ÀÓ Cameres i Acció. A ZOOM
“Pensat, contat i lluitat”
Fartes i farts de LGTB-fòbia, sexisme i discriminació als videojocs? Apunta't al taller i aprèn a crear personatges i històries interactives diverses, inclusives i respectuoses!
L’activitat començarà en pensar sobre el cos-avatar, o com construïm la nostra identitat en els espais immersius, per acabar reflexionant i creant històries interactives a l’estil dels videojocs, a través de la plataforma Twine.
Quan: els dies 9 i 10 de juliol de 10 a 13h i els dies 13 i 14 de 15.30 a 18.30h
Com: Activitat dirigida per l’entitat ArsGames. Cal tenir ordinador i el TWINE i el JITSI MEET (softwares lliures) instal·lats | 0.724559 | curate | {"ca": 0.9818956336528222, "pt": 0.014909478168264111, "ja": 0.003194888178913738} | |
macocu_ca_20230731_10_294736 | La diputada i portaveu de Compromís a la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat, Nathalie Torres, ha registrat una proposta per tal que les Corts Valencianes insten el Consell a adoptar en les seues comunicacions i publicacions el topònim històric de La Serrania en lloc de la denominació actual de Els Serrans.
“La comarca coneguda actualment com Els Serrans és una comarca extensa que abasta des del Camp de Túria fins als límits de la província de València amb Conca i Terol, que compta amb una gran importància històrica i cultural. Unes terres amb una població diversa i una idiosincràsia especial, resultat dels diferents pobles i cultures que al llarg de la història han poblat la Serrania del Túria i que ens han llegat un patrimoni natural, històric i immaterial del qual gaudim tot el poble valencià”, ha explicat la diputada Torres.
“La denominació de Els Serrans va ser encunyada, segons els experts, per Sanchis Guarner el 1966, fruit de la confusió amb el gentilici emprat per definir a les persones que habiten en la comarca. És l’única comarca a tot l’Estat que rep el seu topònim del seu gentilici. Ja en l’any 1934 Emili Beüt proposava, en la seua proposta de comarcalització, el nom de La Serrania de Xelva, i inclús al Sermó XCVIII, de 15 de setembre de 1414, de Sant Vicent Ferrer hi ha una referència a La Serrania”.
“Aquestes proves documentals, i la tradició oral de la comarca, demostren per què, tot i el nom ‘oficialitzat’ de Els Serrans als anys 80, s’ha estat emprant habitualment per veïns i veïnes el topònim tradicional de La Serrania, com així el trobem en la denominació d’entitats socials de la comarca, com el Centro de Estudios de la Serranía, Mancomunidad de la Serranía, Banda de la Serranía, o Asociación de la Serranía de Actividades Teatrales, entre d’altres”, ha assenyalat.
“I de forma més recent, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va acordar, vist l’informe emès per la Secció d’Onomàstica sobre el topònim major en castellà i en valencià La Serranía o Los Serranos/la Serrania o els Serrans, la modificació de la denominació actual per la forma La Serranía/la Serrania. Cal recordar que aquest informe es va elaborar a instància de la pròpia Mancomunidad La Serrania que, en la sessió celebrada el 27 de febrer de 2018, sol·licitava un estudi a l’AVL per a la modificació del topònim comarcal”.
“Per tot açò i donat que entitats, experts, historiadors i la pròpia Mancomunitat estan reivindicant la recuperació de la toponímia històrica de La Serrania per a referir-se oficialment a la seua comarca, des de Compromís presentem esta proposta que també fixa el seu objectiu en que les Corts empren, a partir d’ara, el topònim històric de La Serrania en totes les seues publicacions i comunicacions per a referir-se a l’actual comarca de Els Serrans”, ha conclòs la diputada Nathalie Torres. | 0.874854 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_5_17660 | dimarts, 30 juny de 2009
Cantar
M'agrada molt cantar. Sempre que el temps m'ho ha permès he cantat a algun lloc. Ara estic amb el Cor Ciutat de Mataró, que farà el seu primer concert el proper dia 29 al Teatre Monumental de Mataró. No fem res d'aquest estil, però tinc ganes de compartir-ho amb vosaltres. Es diuen Vocapeople, i canten a capella. O sigui, només sentiu veus, no hi ha instruments ni efectes electrònics.
Super-vivències quotidianes
Dades personals
Vaig néixer a Mallorca un 12 de novembre. Visc a Mataró. Sóc músic, toco l'oboè, i també sóc professora de piano. Ara estic donant classes a una escola de secundària de Mataró. Tinc dos fills i un home, (o ells em tenen a mi) una hipoteca brutal i una gata que respon (és un dir) a un nom absurd. | 0.750814 | curate | {"ca": 0.9812332439678284, "es": 0.01876675603217158} | http://www.mariaescalas.cat/2009/06/cantar.html |
mc4_ca_20230418_0_574940 | El IV Aplec de joves al camp estarà dedicat a posar en valor la feina del món agrari / Notícias / Desarrollo Rural
L’acte d’apertura de la jornada anirà a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Carmel Mòdol. Seguidament, el "coach" i escriptor Santi López Villa dirigirà la ponència “Com posem en valor la feina del món agrari”. Després s’obrirà el torn participatiu a través de les tres taules de debat. La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, clourà aquesta jornada que està organitzada pel DARP conjuntament amb Unió de Pagesos, JARC, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i el Campus Empresarial Agrari.
Grup de Treball de Joves PDR 2014-2020
En relació als joves del sector agrari, el passat 20 de febrer es va celebrar la tercera reunió del "Grup de Treball de Joves", que s’emmarca dins del Comitè de Seguiment del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020, que té com a primer repte estratègic establir polítiques especifiques per als joves del món rural, que fomentin el seu arrelament i desenvolupament econòmic i social.
FONT I FOTOGRAFIA: Ruralcat
etiquetes: joves PDR incorporació agrària | 0.839464 | curate | {"ca": 0.9504573170731707, "fr": 0.028963414634146343, "en": 0.020579268292682928} | http://desenvolupamentrural.cat/es/noticias/el-iv-aplec-de-joves-al-camp-estara-dedicat-a-posar-en-valor-la-feina-del-mon-agrari |
macocu_ca_20230731_4_488245 | ESPECIAL
Esteu aquí
Primer ‘Dia del Càncer a l’IRBLleida’ per donar a conèixer la recerca realitzada a Ponent
REDACCIÓ
21-05-2022
Imatge IRB Lleida
Les persones assistents coneixeran el Grup de recerca de biomarcadors en càncer (GReBiC), Oncologia Molecular, Patologia Oncològica i el Servei Científico-Tècnic del Biobanc. La jornada també comptarà amb la presència de la directora de Fundació Científica de l’Associació Contra el Càncer, Isabel Orbe Martínez-Avial, que realitzarà una ponència titulada “Un apoyo constante y estable en la investigación en càncer”. També tindrà lloc una xerrada del facultatiu especialista en Oncologia Mèdica de l’HUAV i investigador principal del Grup GReBiC, Robert Montal Roura, amb el títol “Nuevos avances en la oncologia de precisión”. | 0.728521 | curate | {"ja": 0.010416666666666666, "es": 0.013020833333333334, "ca": 0.9635416666666666, "fr": 0.013020833333333334} | |
racoarticles_ca_20221005_2_1271 | L'any passat Edicions UIB va publicar l'obra guanyadora del segon premi Nadal Batle i Nicolau: Democràcia digital: informació, participació, transparència, de Josep Maria Llauradó.
Aquesta obra tracta d'aproximar-nos a les possibilitats que donen les noves tecnologies per superar les mancances de la democràcia representativa. La primera part del llibre està dedicada a una presentació de la idea de democràcia, i de la manera com la pràctica d'aquesta ha estat indefectiblement lligada a la difusió del coneixement, mentre que les dictadures es caracteritzarien per una restricció de la informació.
En aquest context, el que el món digital podrà aportar són les forces que «menaran al triomf definitiu: descentralització, globalització, harmonia i poder d'actuació», com Llauradó recull del clàssic de Negroponte (Viure en digital, UIB i Editorial Moll, Palma). Del que es tracta concretament és, com hem dit, de superar alguns problemes de les actuals democràcies representatives, tals com l'immobilisme, la manca de participació, la inexistència d'un control efectiu del govern i l'administració per part dels administrats o la inexistència del que Llauradó denomina models «científics» de decisió.
El que ens ofereix el món digital és l'ampliació de les possibilitats de participació, les quals són del tot limitades i reiteratives en les actuals democràcies representatives. Aquesta ampliació es concreta en la possibilitat de multiplicar els afers sotmesos a consulta i votació, l'acostament de les campanyes electorals als ciutadans i en la circulació d'informació de forma ràpida entre els ciutadans i els partits, en principi en ambdós sentits, així com simplificar les relacions amb les administracions. En aquesta línia, un possible problema que s'ha plantejat és si les noves tecnologies afavoriran la igualtat o per contra acreixeran les desigualtats socials, ja sigui a causa de l'existència d'amplis sectors de desconnectats, ja al fet que entre els connectats al món digital hi hagi diferències pel que fa a la participació, el que provocaria que es fes realitat el que profetitzava Manuel Castells: que els rics puguin actuar localment i globalment, mentre que els pobres només localment (i encara de forma limitada). El que sí que aconsegueix la participació digital és eliminar el problema de la distància, mentre que el problema del nombre de participants es correspon amb el de l'organització de la informació. De fet, el que canvia en el món digital no és tan sols la facilitat per transmetre i processar informació, sinó la possibilitat de creació de comunitats que no existirien sense aquest mitjà tècnic. L'expansió en l'ús d'aquestes tecnologies és constant, tot i que el funcionament en l'administració, fins i tot d'àmbit local, és anàleg al dels sistemes tradicionals: com a proveïdor d'informació, verticalment, sense un reforç apreciable de la retroalimentació. Llauradó en aquest sentit es mostra optimista, «la informació és la primera passa», i tal vegada té raó.
La segona part del llibre s'endinsa en la problemàtica específica de la democràcia digital, començant pel perill d'una possible triple marginació: la d'alguns territoris en quedar fora de la revolució digital; l'específicament econòmica, en crear dos tipus de capitalisme (tradicional i digital) i la marginació cultural per als no connectats, que s'allunyen de possibilitats educatives, polítiques i d'oci. Enfront dels perills, les possibilitats potencials són inabraçables. Per remarcar això, podem dir que fins i tot en el seu ús més simple, Internet és vist com un perill per part dels països no democràtics, si no es prohibeix directament accedir-hi (Xina, Iran, Corea del Nord, Algèria...). El fet és que, com diu Manuel Castells, l'única manera de controlar Internet és no ser-hi.
Tot això no és obstacle per reconèixer que el problema no és tenir bones idees, sinó la implementació pràctica de les mateixes idees. Alguns intents de fer-ho són recollits per Llauradó, des d'iniciatives llibertaristes com les assemblees Gallop, entre ultraliberals i ultraconservadores, fins a intents de millora de l'actual democràcia representativa, que representen tal vegada el que hi ha de més ferm, que es constitueixen com una «cultura política de suport», almenys fins que a més llarg termini la democràcia digital pugui generar noves institucions que substitueixin les que puguin quedar antiquades.
La visió distòpica també està prevista: Bob Metcalfe anuncia que acabarem pagant per tot a la xarxa, un anunci en consonància amb el que auguren altres intel•lectuals, com fa Jeremy Rifkin a La era del acceso.
Sense caure en la distòpia, a la democràcia digital se li plantegen diversos problemes com el d'un previsible augment de participació (les comunitats basen el seu èxit, s'alimenten, de participació), un increment exponencial de la informació disponible, amb el problema de la seva ordenació i un principal problema, com el de la privacitat en les comunicacions electròniques, que no es reconeix com un dret per part dels Estats.
Per acabar, uns comentaris sobre l'ús que l'autor fa de dos conceptes. El primer és l'expressió que empra per exemplificar com s'ha de produir la presa de decisions: diu que s'ha de menester un model científic, és a dir, que un greu problema de la democràcia consisteix en el fet que les decisions no es prenen en una discussió científica. Aquí, l'adjectiu «científic» podem suposar que l'empra en substitució de «racional», «raonada», o «sense interferències manipuladores», sentit que efectivament és en part evocat per l'expressió emprada, ja que el model científic de discussió és, sens dubte, obert i enfocat a l'acord, però no ens podem estar de recordar que aquesta apel•lació al model científic pot semblar que fa referència a una ideologia pejorativament cientifista i fins a cert punt reduccionista, que no convé a la discussió democràtica, a més que la idea d'una pretesa objectivitat científica, d'estar per sobre del bé i del mal, ja no es pot sostenir. El discurs es clarificaria, tal vegada, si es fes referència explícita al desideràtum d'aplicació d'una racionalitat dialogant, incloent i argumentativa.
En segon lloc, sobre la neutralitat de la tecnologia i el seu valor democratitzador, l'autor peca d'una certa manca de claredat. A la pàgina 131 trobam que mentre que «la tendència indiscutible és que el món digital significa més democràcia. En realitat, el món digital és un instrument i no significa ni més ni menys democràcia, però l'ús que en podem fer, i que en fem, ens du en aquesta direcció», a la 155 que Internet «és l'exemple impecable de l'instrument neutre: tant serveix per difondre pornografia com les campanyes de Human Rights Watch», per dir finalment, a les conclusions: «El que hem descobert és que la tecnologia mai no ha estat neutra, sinó que és essencialment democratitzadora.» El que tenim aquí són dos conceptes de neutralitat, ambdós en certa mesura discutibles; el primer, que tota eina és neutra, ja que es pot emprar bé o malament, és trivial, i aplicable tant a un martell com a la investigació genètica, mentre que el segon és més complex: la suposada neutralitat o «simple instrumentalitat» de la tecnologia és un ítem descartat pels estudiosos d'aquesta, ja que tota tecnologia és producte d'una societat, que podrà adoptar-la o no depenent de multitud de condicionants. A més, la tecnologia, en ser adoptada, modifica l'entorn social, determinant tota una gamma de possibilitats d'actuació. A partir d'aquí hi hauria alguns punts a discutir, com la possibilitat d'existència de tecnologies més o menys favorables a la democratització, o quin paper fan sistemes d'espionatge com Echelon i d'altres, alhora causa i conseqüència del desenvolupament tecnològic.
En definitiva, ens trobam davant una obra que aborda un tema de plena actualitat des d'unes bases fermes, facilitant-nos-en gran nombre d'exemples, la utilitat de la qual rau a convidar-nos a la reflexió sobre què és el que podem esperar del futur de la participació política associada a les noves tecnologies de la informació.
Miquel A. Capó Navarro
1 Autor y género. 2 Estructura y contenido. 3 Redacción.
1 La escuela francesa cuenta con una gran tradición de estudio e investigación sobre el neoplatonismo, fruto de la cual han sido investigadores como Pierre Hadot. Études Néoplatonicennes es una recopilación de diversos trabajos escritos entre 1960 y 1974 publicados en diversas obras y presentados, por primera vez, de una forma sistemática con la finalidad de sentar las bases desde donde situar autores, corrientes y conceptos de una época que marcó el posterior desarrollo del pensamiento europeo.
La edición cuenta con una introducción hecha por el mismo Hadot en donde explica los motivos que le llevaron a su estudio del neoplatonismo a partir de la mística. Hadot reflexiona en él sobre la acogida que tuvo esta doctrina entre los pensadores modernos y contemporáneos, desde el mismo Nietzsche a Gadamer o Aron y Georg y de cómo estos estudios fueron extendiéndose por Europa a partir de la mitad del siglo XX hasta llegar a lo que hoy en día son.
2 Después de una introducción sobre la biografía del autor, Études Néoplatonicennes se divide en dos bloques: [1] una introducción a los principales conceptos del pensamiento neoplatónico y [2] un tratamiento sistemático de las obras de [2.1] Plotino y [2.2] Porfirio. En el primer bloque la reflexión de Hadot se dirige hacia un comentario general del significado de los términos más importantes y centrales de todo el neoplatonismo: «causa sui», «conversio», «Uno, Unidad», «existencia», «vida», «ser» y «ente», precedidos a su vez por una reflexión sobre el significado del término «neoplatonismo».
El primer bloque tiene por objetivo dar al lector un marco general del contexto filosófico y religioso en que se desarrolla el movimiento neoplatónico. Partiendo de la ya famosa afirmación de Whithead, sobre que «la philosophie occidentale HADOT, PIERRE (1999): Plotin, Porphyre. Études Néoplatonicennes. París: Les Belles Lletres.
n'est rien d'autre qu'une suite de notes au bas du texte de Platon» (1999: 27), Hadot sitúa el pensamiento neoplatónico como el eje que vertebra el posterior desarrollo de la filosofía medieval y que se extenderá más allá de la época moderna. Asimismo, concibe esta corriente como una conciliación de las diversas partes del pensamiento platónico que, en su origen, aparecen fragmentadas e incoherentes.
Hadot propone la articulación de todo el sistema neoplatónico entorno a cuatro grandes principios: [a] todo es accesible en el principio de la unidad sistematizante: toda multiplicidad supone una unidad que le da su estructura, de lo cual se deduce que el universo entero forma un sistema dado que supone un principio único según el cual se ordena y organiza; [b] principio de transcendencia: toda unidad transciende la multiplicidad que unifica, de lo que se sigue que el principio ejerce su propia acción sin disminución de su energía y que el universo forma un sistema jerárquico; [c] principio de inmanencia: toda unidad está contenida de alguna manera en la unidad que lo transciende, por lo que todas las cosas en su estado inicial en el seno del principio, antes de que su estado pueda distinguirse de su estado evolucionado; y [d] este proceso es siempre dinámico, provocando que los seres o las ideas pasen de unos a otros, fundiéndose los conceptos de movimiento y reposo absolutos.
El centro de la reflexión neoplatónica es, para Hadot, el problema de la unidad y la multiplicidad tal y como fue planteado por los filósofos griegos. El problema de la unidad es también el problema del ser: sus causas, su finalidad, su movimiento y reposo. Este ser se identifica con la vida y, en muchos casos, con el pensamiento. Los entes no son estáticos y, a pesar de tener su origen en el ser mismo, éste los dinamiza según un movimiento perfecto cercano a la divinidad. Asimismo, Hadot estudia la relación de los oráculos, en concreto los Oracles Chaldaïques, con el misticismo que subyace a esta interpretación neoplatónica del ser.
Tras la introducción del primer bloque, Hadot inicia el estudio de los dos autores más importantes de esta corriente, Plotino y Porfirio, aplicándoles los conceptos generales del movimiento y estudiando las variantes que cada uno de ellos ofrece. Destaca de Plotino, a parte de su estudio sobre la relación entre ser, vida y pensar, la crítica y comentario de las ediciones más destacadas de su obra: R. Harder, Harder-Beutler-Theiler y Henry-Scwyzer. Hadot señala los puntos conflictivos de cada una de estas versiones y las consecuencias para el estudio filosófico que se derivan de cada una de ellas. Los siguientes capítulos sobre Plotino los dedica a sus relaciones con los Gnósticos y a sus interpretaciones sobre el De anima de Aristóteles -en donde remarca el problema de la identidad entre intelecto y objeto-y del mito de Narciso.
El estudio sobre Porfirio carece de una disertación sobre las traducciones de sus obras, centrándose más en la caracterización de su sistema. Hadot recoge diferentes trabajos sobre la concepción de la metafísica en Porfirio y las relaciones que guarda su concepción del mundo con la lectura del Parménides de Platón. Asimismo, en Études Néoplatonicennes se dedican dos intensos capítulos al estudios del comentario de las Categorías de Aristóteles realizado por Porfirio, así como las impresiones de este neoplatónico sobre Plotino y la visión boeciana de estos mismos textos aristotélicos.
3 Dos son los ejes que rigen Études Néoplatonicennes: transversal y vertical. El lector puede encontrar en esta recopilación una sistematización y discusión sobre los conceptos que articularon la corriente neoplatónica. A su vez, la investigación se completa con la disertación sobre los dos sistematizadores principales de tales doctrinas, Plotino y Porfirio. Esta doble lectura hace de esta edición un libro indispensable para la comprensión de las bases del neoplatonismo y para que el lector inexperto pueda situarse dentro del contexto filosófico de la época.
La facilidad de lectura se complementa con una profundidad y sistematización en los diversos temas que permite ir más allá de un conocimiento superficial. La escritura sistemática de Hadot le permite dar al lector una amplia variedad de temas sin dejar que éste se pierda: cada capítulo es como un árbol que parte del estudio semántico del término en cuestión y se divide en diferentes ramas perfectamente marcadas que abarcan cada uno de los campos que de él se derivan. Asimismo, al tratar a Plotino y Porfirio la estructura es igualmente clara: centra el problema, abre el campo de posibles soluciones y comenta y critica cada una de ellas para llegar a una conclusión.
Études Néoplatonicennes permite localizar con facilidad las fuentes de cada uno de los temas y problemas que en él aparecen gracias a la abundancia de notas que, colocadas al final de cada capítulo, permiten al lector seguir un hilo sin tener que mover la vista más allá de sus propios intereses. En contra de lo que suele ser habitual, el hecho de que sea una recopilación de trabajos ya publicados o leídos no influye en la coherencia final y en él no abundan las repeticiones temáticas. En esta edición aparecen combinadas las características estructurales de un manual didáctico con la profundidad del más riguroso trabajo científico caracterizado por un enfoque filosófico muy moderno.
Toni Bordoy Fernández
1 Tema y autor. 2 Estructura. 3 Superhombre: biología y filosofía. 4 Redacción y composición.
1 Friedrich Nietzsche ha sido siempre un personaje muy controvertido en todos los campos que abrazó, desde sus inicios en la filología hasta sus transmutaciones en la filosofía. Tras una vertiginosa carrera que le llevó a ser catedrático de filología ya de muy joven, reinterpretó el mundo griego a contracorriente de los valores predominantes en la Alemania del siglo XIX. Su paso por la filosofía no fue menos trasvalsador: propuso la desaparición de la filosofía a la vez que se aferró a ella con todas sus fuerzas, deshizo la moral a la vez que fue el mayor de los moralistas, luchó contra la religión, contra la felicidad, contra la burguesía y contra innumerables temas que trastocaron al lector de su tiempo. Las dificultades de estilo están también presentes en su obra: la oscuridad en sus escritos, su frecuente uso de la metáfora y su novedosa forma de escritura, marcan un corpus, para algunos asistemático, para otros anárquico, que envuelve a Nietzsche en un opaco velo. LARIO, S. (2000): Zaratustra. El mito del superhombre filosófico. Barcelona: Ediciones del Bronce. Su producción filológica, aunque destacable en algunos casos, ha sido ampliamente criticada y desprestigiada. No obstante, su faceta como filósofo y escritor, unidas las dos por un estrecho vínculo, todavía hoy goza de un notable prestigio, siendo por ello Nietzsche uno de los autores más comentados y estudiados en el presente siglo. S. Lario reconoce la calidad que en muchos casos ha acompañado estas grandes producciones: desde Heidegger hasta Janz, pasando por Fink y otros, se ha hecho un tratamiento exhaustivo y meticuloso sobre Nietzsche, pero tal vez se ha pecado de un exceso de filosofía en sus escritos. Escribe S. Lario refiriéndose a unas líneas de Zaratustra: «Ver en estas frases intenciones filosóficas, cuando todos los capítulos del libro defienden la prevalencia del instinto sobre la mente, no deja de ser puro voluntarismo.» El exceso filosófico ha venido dado por causa de que la filosofía ha pretendido hacer suyo a Nietszche y lo ha tratado tan sólo desde sus categorías, desde sus conceptos, olvidando rasgos de su vida y de su contexto que lo llevan más allá. S. Lario nos presenta un Nietzsche más abierto a las ideas de su época, más marcado por las corrientes de pensamiento, por las nuevas ideas, por los descubrimientos y, sobretodo, por la convulsión que habían causado las ideas evolucionistas de Ch. Darwin. Formado en el campo médico, S. Lario pretende mostrar un Nietzsche menos especulativo y más relacionado con la biología de su época, a través de lo cual parecen resolverse algunos de los enigmas y algunas contradicciones que se plantean a partir de los textos de ese autor.
2 El libro se divide en dos grandes bloques precedidos por un prólogo de M. Morey. Antes de entrar en materia, se ofrece al lector una introducción a los diferentes y más destacados problemas que se han planteado sobre el pensamiento de Nietzsche a través de un seguimiento de su biografía. La primera parte aparece dedicada a consideraciones sobre las principales figuras de la cosmología nietzschana: figuras como el eterno retorno, el superhombre o la voluntad de poder que han generado numerosos estudios a la vez que han dado lugar a numerosos problemas. La segunda parte es un estudio de las tres partes de que se compone Zaratustra que vienen a generar evidencia para la tesis que S. Lario ha defendido en su primera parte y que, a nuestro modo de ver, articula todo el libro: el superhombre, biológico y filosófico, como centro de la reflexión de Nietzsche.
Tanto el prólogo como la sección primera de la primera parte («La trayectoria de Nietzsche») dan especial énfasis a la relación que en este filosófo se da entre su trayectoria vital y su forma de escribir. Nietzsche aparece como un autor que evoluciona: sus escritos filológicos que le llevaron a ocupar su cátedra universitaria van dejando paso a un Nietzsche mucho más filosófico, mucho más combativo que ocupa su tiempo en obras que no sólo tratan el mundo griego, sino que lo interpretan según su especial modo de ver. El mismo Nacimiento de la tragedia, primer fruto de su cátedra, deja ya entrever un Nietzsche que pretende algo más que un simple análisis. La culminación de este cambio aparece cuando Nietzsche pide el traspaso, denegado, de su cátedra por una de filosofía. Hay que señalar, según S. Lario, las lecturas que realiza en ese período, entre las que destacará el Origen de las especies de Ch. Darwin.
S. Lario propone en su primera parte la tesis central: el superhombre es la figura central que articula las demás. El eterno retorno o la voluntad de poder no son más que ideas que debe asumir ese superhombre para llegar a ser: «El superhombre sería el hombre que conoce el pensamiento del eterno retorno y lo asume con todas sus consecuencias». A fin de demostrar esa hipótesis, S. Lario (a) define los conceptos de eterno retorno, superhombre y voluntad de poder, (b) resalta la relación que éstos presentan con el conjunto de la obra nietzcheana, (c) muestra la evolución conceptual y argumentativa del mismo Nietzsche en sus diferentes obras y (d) extrae las consecuencias del superhombre (la guerra contra Dios, la lucha contra la metafísica y la batalla contra la moral). Para ello le es necesario, antes que nada, mostrar cómo el pensamiento más importante para Nietzsche es precisamente aquel que, de forma consciente, oculta al lector: el eterno retorno o la voluntad de poder no son más que enmascaramientos o rodeos para no tratar el superhombre, pues aún no considera a la humanidad preparada para recibirlo.
La segunda parte es el estudio de las tres secciones de que consta Zaratustra y en las que S. Lario busca ese superhombre que con anterioridad había descrito. Aplica los conceptos que rodean a Nietzsche a lo que él considera una joya de la literatura alemana: Así habló Zaratustra. S. Lario ve en este «cuento» el lugar en el que Nietzsche concentra toda la problemática que rodea al superhombre: desde su base biológica hasta su posterior concepción filosófica, así como la definición misma de superhombre, eterno retorno y voluntad de poder.
3 «No hay un Nietzsche, sino cuando menos tres: el anterior a Humano, demasiado humano, el que se inicia con esa publicación y llega a Zaratustra y el posterior. Esto impide estudiar su obra sin situarla debidamente en el tiempo; única forma de enjuiciar las contradicciones en su justo valor.» Y es que, según S. Lario, muchas de las contradicciones que clásicamente se atribuyen a Nietzsche se podrían resolver si se nos atuviéramos a dos aspectos: (a) la evolución del pensamiento nietzscheano y (b) la relación de los textos no publicados y los textos publicados. Ni los conceptos que plantea son estáticos, como algunos autores han supuesto, ni se puede interpretar lo publicado sin atener a las intenciones del autor, explicitadas, sobretodo, en sus cartas y textos no publicados. Por ello, S. Lario se refiere con asiduidad a dos tipos de textos: las obras en sí y las cartas de Nietzsche a varios de sus amigos.
Leyendo los diferentes textos, S. Lario saca la imagen de un Nietzsche ocultador: «Pero a partir de cierto punto de Zaratustra, se añade otro factor aún más importante: la expresa intención de volverse oscuro [...] Por lo que sea, quiere esconder parte de su verdad [...] Y en la tercera [parte] hay varios pasajes que afirman que, para velar el núcleo de su doctrina, ya no se limita a guardar silencio, sino que lo enturbia con el rumor de vanas palabras». S. Lario relaciona este momento con los problemas que acontecen al escribir a Nietzsche en determinados períodos de su vida: presiente ideas que no terminan de cuajar pero que se conjugan con una sobreproducción de obras. «En esos días de febril actividad en los que las palabras y los conceptos se ofrecen a su pluma sin que por su parte haga el menor esfuerzo, no se cuela ni una brizna de la idea que, si hemos de hacer caso a sus declaraciones, llena su mente.» Es en este punto en donde S. Lario cree aportar algo nuevo a la interpretación de Nietzsche: «En ese estado de exaltación esa música que arrebata su fantasía debe sonar en cada página. Y el eterno retorno no aparece ni tan siquiera en una de ellas. En aquella melodía el único son que brota hasta la saciedad es el del superhombre. Y su repique pone alas en sus pies y lo lanza hacia cielos y abismos en frenética danza». La figura que quita el sueño a Nietzsche y que no quiere expresar no es, como se cree, el eterno retorno, sino el superhombre, centro de un Nietzsche que se autocomprende como un profeta, un Zaratustra que debe bajar al mundo de los mortales para dar a conocer esa idea. Y aún más, ese superhombre no es una idea a la que cabe aspirar, una meta filosófica, sino una posible realidad biológica fruto de la evolución de la especie humana.
S. Lario parte del gran amor a la vida que Nietzsche defiende: «Desde Humano, demasiado humano hasta el final, todas sus posturas se explican por ese "amor a la vida"». Tanto la moral como las creencias, valoraciones y demás estados del ser humano afectan al vigor de la vida, a su intensidad y a su salud. Tal amor se concreta en la adopción de las doctrinas darwinistas de la evolución por selección natural, dándole a la vida ese carácter dinámico de continuo cambio. La naturaleza del hombre es, como en los demás animales, el generar en sí un cambio azaroso que se selecciona en virtud de la supervivencia y que concluye con su adaptación al medio en cuanto especie. S. Lario sitúa esas tesis sobretodo en Zaratustra: «"Nuestro Sí mismo" es la porción de "vida" que nosotros representamos. Y hagamos lo que hagamos siempre servimos a la vida evolutiva y a la selección».
En el ser humano, empero, se ha dado un hecho interesante: «Por una u otra circunstancia el cerebro del hombre ha secado la corriente evolutiva a la que debe su origen. Los mejores no tienen más hijos y casi todas las crías tienen la supervivencia asegurada. La naturaleza ha dejado de ser aquel cruel tamiz que velaba por encima de la selección y la superación de la especie. Ahora es la mente piadosa y conmiserativa la que marca la pauta». La moral no ha hecho hasta el momento más que frenar esa naturaleza dinámica: ha puesto trabas a la lucha por la supervivencia, ha generado, en definitiva, una sociedad en la que los mediocres predominan, en la que los débiles sobreviven, degradando al género humano. De ahí surge la lucha contra la metafísica, contra la moral y, sobretodo, contra la figura de Dios.
La idea de Nietzsche es permitir que esa evolución continúe, que el ser humano vuelva a someterse a las leyes de la naturaleza con un fin: la superación de la especie. «La evolución ha sido capaz de alumbrar al hombre. Y si la dejamos proseguir sin interferir con nuestras mixtificaciones culturales, sobrepasará aquel logro y dará a luz un ser mucho más perfecto: el superhombre». La idea de Nietzsche no es, según S. Lario, la de mejorar la especie dentro de ella misma, sino sobrepasarla. Bajo esta idea interpreta Zaratustra, un libro que viene a reflejar su trabajo profético de comunicar a los mortales, no sin oscuridad, lo que deben hacer.
El Nietzsche metafísico y moralista toma aquí sentido. Crear una nueva moral no es algo que contradiga sus propios principios, dar un soporte filosófico tampoco, sino una tarea necesaria para ir preparando el camino a la existencia de ese nuevo ser que es capaz de sobrepasar los límites de la especie. Ese nuevo hombre será el que recogerá el eterno retorno y la voluntad de poder, el que transmutará los valores sociales, el que, de modo alguno, falsificará la moneda cínica para llevarse él mismo más allá. El hombre debe liberarse de la moral que frena su evolución, que oprime su potencial vital y, cuando menos, debe adoptar unas leyes que estén de acuerdo con su naturaleza creadora. S. Lario defiende que ese mismo momento de exaltación del superhombre será también el inicio de su caída debido al problema de la selección cultural. Los hombres se han organizado de tal forma que han generado sociedades que les han permitido una existencia mejor y más calmada, seleccionándose tales unidades hasta llegar a formar bloques que han competido con otros por la existencia. Una sociedad de mediocres cooperativos vence a una sociedad de luchadores debido a que el trabajo en grupo les da ventajas, la mediocridad parece destinada a reinar. Por ello el superhombre empieza a desaparecer de los escritos de Nietzsche y va tomando un carácter más filosófico, un carácter de modo de vida: «Pero al contrario de lo que suele ocurrir con las ideas de muchos pensadores, las suyas sólo podrán convertirse en realidad si son abrazadas por la totalidad, o cuando menos por una autorizada mayoría. Porque no son sólo un creer, sino una manera de comportarse que, como todas, estará basada en una normas escritas sobre nuevas tablas, para lo cual primero tendremos que derrocar las antiguas.» 4 Casi tan importante como las tesis que defiende S. Lario es su forma de escribir y argumentarlas. A cada grupo de afirmaciones le acompaña su correspondiente grupo de textos extraídos de las obras de Nietzsche y sus comentaristas. Pocas veces se pierde de vista el texto, sean sus escritos publicados o sus cartas personales, lo que permite al lector obtener cuantiosas referencias para la ampliación o contrastación de los temas enunciados. Es destacable también la relación que establece entre sus escritos y sus intenciones: no todo lo que se dice debe interpretarse tal y como el mismo Nietzsche lo escribe, hay elementos que se ocultan a consciencia.
No obstante, la argumentación hecha en falta en algunos lugares un tratamiento más filosófico. En el sentido de algunos vocablos, como «tierra», no se da una argumentación sólida y especula sin apoyarse en textos nietzscheanos. Asimismo, usa en exceso el principio de caridad filosófica: supone que Nietzsche no puede cometer algunos errores e incoherencias por el simple hecho de que la postulación opuesta estaba ampliamente aceptada y demostrada en su contexto, e incluso recurre a veces a razonamientos actuales sobre problemas de la evolución y los retrotrae a Nietzsche olvidando, como él mismo no quiere dejar de lado, la compleja personalidad de este filósofo. A la velocidad que Nietzsche escribía es posible y probable que se den lapsos o que incluso se plantee él mismo incoherencias: el principio de caridad no deja de ser una suposición.
Por lo demás, el trabajo de S. Lario ofrece una perspectiva novedosa y una vía fructífera de interpretar a Nietzsche. Sus introducciones a los conceptos más importantes sintetizan a la perfección los problemas y razonamientos que Nietzsche no dejó en su día. El libro de S. Lario es una obra profunda, exhaustiva y de lectura muy cómoda de la que es recomendable su lectura tanto para aquellos que deseen aproximarse por primera vez a Nietzsche como para aquellos que hayan trabajado Nietzsche y pretendan comprender mejor su obra.
Toni Bordoy Fernández
En las sociedades civilizadas suele fomentarse como un rasgo positivo el amor a los animales, en muchos casos a los animales que luego nos comemos. Entre la ternura y la voracidad hay un hiato que, lejos de haberse resuelto, nos incomoda cada vez que alguien lo trae a primer plano. A los niños que atestan las hamburgueserías no se les suele acompañar a los mataderos para que vean cómo se produce aquello que tanto les gusta; tal vez les disgustara. Históricamente ha habido personas y escuelas que han aborrecido tales prácticas y se han negado a continuarlas, así Buda o Empédocles, iniciando una tradición que nos alcanza: el vegetarianismo, al hilo del cual aparece la reivindicación de los derechos de los animales, especialmente la eliminación de todo sufrimiento innecesario, incluso en los mataderos. Claro está que también se han defendido las posturas contrarias; definiendo a nuestra especie como esencialmente carnívora se desprecian tales planteamientos como burdos o sentimentales. Estas opiniones tienden a justificar lo que, con razones o sin ellas, constituye la práctica habitual de la mayoría. De los argumentos de unos y de otros, y de sus sentimientos al respecto, trata el libro que comentamos.
Les vides dels animals es una novela. No es habitual presentar recensiones de novelas en las páginas de una revista de filosofía académica, pero tampoco es ésta una novela al uso. El novelista sudafricano J. M. Coetzee, cuyo nombre suena últimamente en las listas de candidatos al Nobel de literatura, publicó The lives of animals en 1999, en Princeton University Press. También ha sido editado en castellano por Mondadori, con traducción de Miguel Martínez-Lage. Aquí la citaré según la edición que he manejado, que es la de Empúries. La idea del libro surge a partir de las «Conferencias Tanner» que el autor pronunció en Princeton el curso 97-98. Ellas son la base sobre la que Coetzee organiza su novela, pero en ésta no es él el protagonista, sino una imaginaria novelista australiana, Elizabeth Costello. Invitada a hablar por una universidad americana, lo hará sobre una de sus preocupaciones más íntimas: el trato que damos a los animales. La novela, de poco más de cien páginas, se organiza en dos capítulos que tienen el mismo título que las conferencias de la señora Costello: «Els filòsofs i els animals» y «Els poetes i els animals». En ambos se añaden algunas escenas suplementarias, especialmente al principio y al final de cada capítulo, en casa del hijo de la conferenciante, profesor de Física de la universidad, que es quien narra la historia. La elección del punto de vista no es casual, permite al novelista cierta distancia crítica respecto a los argumentos presentados de modo apasionado por la señora Costello. Su hijo no los comparte. Aunque los conoce hace tiempo le resultan extraños, no consigue asociarlos con el retrato íntimo que tiene de su madre. La extrañeza del narrador le permite cierta ambigüedad en el plano moral: aunque no comparte las ideas de su madre, se muestra inclinado a defenderlas cuando discute con su mujer, profesora de Filosofía de la Psicología en la misma universidad, totalmente contraria a ellas, y que mantiene una enconada pugna con la señora Costello en su propia casa, intentando que sus hijos no se vean afectados en sus costumbres carnívoras por las ideas de su abuela. Así el narrador actúa como puente dramático entre quienes sostienen las ideas en liza, tanto en las COETZEE, J. M. ( 2001): Les vides dels animals. Barcelona: Empúries. (Traducción: Concepció Iribarren Donadeu) conferencias como en las discusiones domésticas. Este artificio funciona a la par como mecanismo retórico, colocando al lector precisamente en la posición que a Coetzee le interesa, la del hijo de la señora Costello, perplejo ante las andanadas de los argumentos contrarios. Con él, también el lector podrá sopesar los pros y los contras de ambas posiciones, viéndose progresivamente arrastrado por un debate en que las ideas se encarnan en personajes vivos que remiten a situaciones cotidianas que todos vivimos con frecuencia. Pero al hacerse patente el dilema moral que en ellas se hallaba implícito, ya no podremos seguir viviendo tales situaciones como si fueran moralmente neutras.
A nadie extrañará ya que no haya en la novela apenas una página en que no se discuta un argumento. Más sorprendente es que muchos de ellos, como si de una obra erudita se tratara, remitan en nota a pie de página a la fuente de la que los ha tomado Coetzee. Ofrece así al lector interesado la posibilidad de profundizar en el tema a través de especialistas actuales como Peter Singer. Tampoco olvida citar la opinión de algunos clásicos como Plutarco, Montaigne o Gandhi. Todos los argumentos se ordenan alrededor de tópicos habituales sobre el problema del sufrimiento animal: la frecuente crueldad de su muerte en los mataderos, la vida indigna que se les hace llevar en granjas masificadas en las que, ateniéndose a criterios estrictamente económicos, no se tiene en cuenta el sufrimiento innecesario que se les inflige; su utilización en experimentos de laboratorio, que con la coartada moral de su beneficio para el hombre, los somete a menudo a tormentos espantosos. El rechazo de todas las formas innecesarias del sufrimiento animal acaba desembocando en la defensa de una postura vital coherente con tal rechazo: el abandono de la dieta carnívora, que ilustra con una cita de Plutarco: «Em pregunteu per què em nego a menjar carn. Jo, per part meva, estic astorat que pugueu posar-vos a la boca un cadàver d'un animal mort, astorat que no trobeu fastigós mastegar carn trossejada i empassar-vos els sucs de ferides mortals» (Citado p. 51). La cita, que además se hace aparecer durante una cena, escenifica a través del asco uno de los problemas de fondo del debate: la tensión entre la racionalidad y el sentimiento.
Toda la fuerza de las tesis de Coetzee se basa en la compasión; para rechazar el sufrimiento de los animales, tenemos que experimentar ese sentimiento como si el daño nos lo hicieran a nosotros. Por eso la segunda parte del libro, «Els poetes i els animals», trata sobre ciertos intentos literarios de comprender a los animales desde dentro. Por eso también se esmera en desmontar el rasgo clásico que separa a los hombres y a los animales: la racionalidad. Desde que Darwin estableciera la continuidad de la línea evolutiva que va de los animales a los humanos, la racionalidad ha tenido que ser reinterpretada y ya no puede continuar entendiéndose como un don precioso que se nos ha otorgado para distinguirnos de aquellos, sino como una cualidad más que ciertos animales han desarrollado para sobrevivir en su medio. La razón es sólo uno más de los rasgos humanos, no el determinante. La vivencia de la compasión, el compartir ciertos sentimientos con algunos animales, estaría avalada por la continuidad biológica que la evolución muestra. Ciertamente también hay sentimientos agresivos respecto a los animales, herencia de cuando su presencia amenazadora infundía temor, pero ello también es cierto respecto a otros humanos. Por esa razón es necesario educar una sensibilidad moral que permita tratar como personas a los enemigos en cualquier situación de guerra o enfren-tamiento. «La gent es queixa que tractem els animals com a objectes, pero de fet els tractam com a presoners de guerra. ¿Sabies que, al començamment d'obrir els zoològics al públic, els guardians havien de protegir els animals dels atacs dels espectadors? Creien que els animals eren allí per ser insultats i atacats, com els presoners quan se celebra el trionf.» (p.88)
Fácilmente podríamos situar Les vides dels animals en la estela de los diálogos platónicos (hay incluso un 'simposio' en cuyo curso aparece la mencionada cita de Plutarco). Aunque intelectualmente no esté a su altura, dramáticamente funciona mejor, pues gracias a la idoneidad del narrador elegido Coetzee consigue colocar al lector presente en el debate, implicándole en la polémica, que le arrastra, tal como lo haría en una obra de intriga la solución de un enigma. El libro puede funcionar como introducción a una problemática que suscita cada vez mayor interés y que además se lee con gusto como simple obra de ficción. En una reciente entrevista, Jesús Mosterín, posiblemente la mayor autoridad española en la materia, citaba el libro de Coetzee como un modelo. A quien ya conozca el tema con amplitud tal vez las ideas le resulten ingenuas, pero tendrá la oportunidad de asistir a una magnífica puesta en escena de los argumentos teóricos en escenarios diversos, desde la conferencia o el coloquio académico a la discusión familiar, y podrá sopesar en cada caso el impacto que producen las diferentes mezclas de elementos emotivos y racionales presentes siempre en toda argumentación viva. Es este un tema fascinante que no tenemos tiempo de tratar aquí. Por lo demás sólo tengo un pero que poner a la edición. Si bien la traducción de Concepción Iribarren se lee agradablemente, faltan las referencias catalanas o castellanas de los libros a que remiten las notas, para facilitar su búsqueda al lector. No aparecen salvo en un caso: El primer home, de Camus, editado precisamente por Empúries, la editora del libro que comentamos.
José Antonio Marina Miguel
POPPER, K. (1999): El món de Parmènides-Assaigs sobre la il•lustració presocràtica. Barcelona: Paidós Básica.
Il•lustració, segons l'enciclopèdia, és un substantiu femení que prové d'«il•lustrar», verb que significa 'donar llum a l'enteniment, dotar de cultura...'. A aquest fet remet el subtítol d'aquest llibre. El món de Parmènides no és més que un recull d'assaigs entorn del pensament dels autors presocràtics, entorn del seu intent racional de dilucidar els primers principis rectors del cosmos. L'autor, Karl Popper, en qualitat d'amateur de la filosofia grega, s'enfronta als textos dels primers filòsofs, àdhuc oferint les seves pròpies traduccions d'aquests, i els relaciona (des d'una perspectiva excessivament presentista) amb la seva coneguda teoria de la ciència. Com a introducció valgui a dir que és lloable l'intent d'estudi i la importància que atorga a la filosofia grega vista des de la perspectiva actual. No obstant això, em sembla excessiu l'ús, sovint ad hoc, que fa d'aquests autors per tal d'il•lustrar les seves tesis. «Esper que aquests assajos -diu Popper al prefaciil•lustrin la tesi que tota història és, o hauria de ser, la història de situacions problemàtiques i que si seguim el dit principi, podem profunditzar en la nostra comprensió dels presocràtics.» Els presocràtics volgueren donar respostes racionals a preguntes de caire cosmològic, en un intent de comprendre el món en el qual vivim; així, en últim terme, ho volien comprendre tot, des de nosaltres mateixos fins al món que ens envolta i el coneixement que en podem tenir. Aquests foren els primers intents filosòfics, una filosofia global, que ho tractava tot, com una religió, que volia trobar el sentit de tot plegat. Avui dia, no obstant això, segons Popper, tant la ciència com la filosofia resten desvirtuades en abandonar aquesta pretensió de globalitat mentre es van dividint en especialitats, cosa que si bé li és perdonable a la ciència, és un pecat mortal per a la filosofia. Popper «empra» els presocràtics per demostrar que la ciència és tal com ell pensa: un procés eminentment especulatiu, en el qual tot es regeix per la dificultat i l'audàcia, on els humans ofereixen diferents conjectures i en el qual s'avança a mesura que unes teories són refutades per unes altres que tenen més poder explicatiu, tot acostantnos d'aquesta manera a la veritat…, així com la «teoria» d'Anaximandre sobre la suspensió en equilibri de la terra és per a Popper el camí que, havent superat l'explicació de Tales, obrí les posteriors teories d'Aristarc, Copèrnic, Kepler i Galileu. I és també per això que aquesta «teoria» d'Anaximandre és una de les idees més audaces, revolucionàries i portentoses de tota la història del pensament humà, i equival a avançar-se en certa mesura àdhuc a la idea newtoniana de les forces gravitatòries immaterials i invisibles. Aquest és l'únic element de racionalitat per a Popper a l'hora de conèixer el món: l'examen crític de les nostres teories, les quals no són més que conjectures. I així avança el coneixement, a través de conjectures i refutacions. I aquesta, segons Popper, sembla ser la manera de procedir dels presocràtics. Les referències i comparances cap a les seves idees sobre la ciència són constants al llarg del llibre; tant ho són que hom pot arribar a pensar si el llibre no és més que una excusa, adient, això sí, per exposar en un nou context les seves idees al voltant del que és el pensament científic humà: són les conjectures i refutacions presocràtiques.
Però cal fer una crítica del llibre sense partir del prejudici. Hom pot compartir o no les idees popperianes sobre la ciència; però, més enllà d'això, resulta impossible parlar del llibre sense tenir-les presents. Popper ressalta l'interès filosòfic dels presocràtics amb força; més enllà d'això es pot compartir o no la idea que aquests vells cosmòlegs fossin els primers instauradors d'un mètode científic. Aquest és el criteri que regeix l'interès de Popper per a la filosofia presocràtica i, com a poc, resulta xocant la seva concepció de la història del pensament humà com una cosmologia general que va evolucionant, per conjectures i refutacions, i que comença amb descobriments com els d'Anaximandre, i seguint la línia, grosso modo, de Kepler, Galileu, Newton, Maxwell, etc., cada cop més complexa i abstracta en les seves teories.
En aquesta tasca, i al llarg dels diferents assaigs, Popper intentarà realçar la pobra figura de Xenòfanes com el pare de la història, fundador de les posteriors ciències de la geologia i meteorologia, fundador també de l'epistemologia i filòsof honest i planer en el seu llenguatge (per rebatre l'elevada profunditat del llenguatge filosòfic hegelià)…, més, «Xenòfanes estigué molt pròxim a anticipar les idees de la Il•lustració europea», en tant que lluità per la veritat, que parlà i escrigué amb claredat i modèstia, evitant la postura de pensador profund, i considerant críticament la societat. Per altra part, Popper comparteix amb Kepler i Einstein una visió de la ciència similar a la teoria de la veritat que presenta Xenòfanes: el coneixement només pot ser conjectural, un embull de sospites, que així com progressen no resulten més que una millor aproximació a la veritat. Sòcrates fou qui després traduí al camp ètic aquesta postura escèptica.
De forma excessivament repetitiva (en demana disculpes) Popper intenta provar com el descobriment de la veritable forma de la lluna, així com les seves fases de creixement i decreixement, per part de Parmènides, fou l'element crucial que el dugué a l'antisensualisme i a l'extrem racionalisme que expressa al seu conegut poema. Parmènides s'adonà que la lluna en realitat no creixia ni minvava, sinó que tot era un simple joc de llums i ombres. Aquest gran descobriment, a fe de Popper, li semblà tan gran a Parmènides que l'encegà, fent-li creure que aquell descobriment explicava més del que de fet explica, i així il•luminà tota la seva teoria (igual que ha passat amb altres científics, com per exemple Schrödinger, quan el fet de descobrir que en la mecànica de les partícules quàntiques no es podien fer mesures segures el dugué a pensar que la física s'havia acabat). Així Parmènides conclogué que els sentits són enganyívols i que l'única eina segura és la lògica de la raó, de la qual se serveix al seu poema. I així se'ns obre un abisme infranquejable entre dos mons, que ens recorden d'una manera massa temptadora Kant (seria, segons Popper, un anacronisme). Així, aquest argument li serveix a Popper per fer una exegesi completa de tots aquells punts tradicionalment més discutits del poema parmenidià (els dobles noms, la no-existència de moviment, etc.). Així Popper interpreta Parmènides com un cosmòleg genuí i no pas un ontòleg, que és com l'han volgut veure alguns autors. I la importància de Parmènides en relació amb la història del pensament humà rau en el fet que fou el primer autor que emprà el mètode hipoteticodeductiu per a la seva teoria (propi de la ciència actual), i que, després, l'atomisme de Demòcrit refutarà, donant lloc així al primer cas directe de falsació d'un argument deductiu. D'aquí naixeria allò que més tard s'ha convingut a anomenar «física teòrica».
Ens deixam molts petits detalls en tot aquest breu repàs, però que no per petits deixen de ser saborosos, ja que enriqueixen força el discurs de Popper. Només es podran assaborir, però, llegint els assaigs del llibre. Finalment, Popper parla també de la importància de la vella cosmologia grega en la història del pensament humà. Per a ell només són dues o tres passes les que duen des d'Homer fins a Tales, Anaximandre, Xenòfanes, Heràclit, Parmènides, i llavors a Demòcrit, Plató, Euclides, Arquimedes i Aristarc; i poques passes són també les que separen Euclides, Arquímedes i Aristarc de Copèrnic, Kepler, Newton i Einstein. Ressalta Popper en tot aquest tema els trets essencials que van conformant aquesta línia d'evolució en la història del pensament científic: el fet de donar un nom als déus (personificació), els inicis de la filosofia, i així fins als autors com Parmènides, que ens condueixen a la línia que ja hem citat, la qual ens transporta fins a «cosmòlegs» de màxima actualitat, com Einstein. I per acabar fa Popper algunes reflexions finals envers la mateixa temàtica cientificofilosòfica: consideracions sobre Parmènides i la ciència moderna, Plató i la geometria, més enllà de la recerca d'invariants, comentaris sobre el descobriment del jo, etc.
Més o menys el que hem dit resumeix un poc la temàtica i les idees que hi ha dins el text; com dèiem al principi, es pot sentir-hi o no afinitat. El pensament presocràtic i les idees popperianes al voltant de la ciència són indissociables en aquest llibre, tant que les segones conformen el sentit de ser de les primeres. En aquest punt deixam que cadascú digui la seva; el que sí que hem d'agrair a Popper és la fresca actualitat i la revaloració que dóna als primers filòsofs grecs, tot oferint-ne una curosa i contrastada revisió i interpretació dels escrits; i malgrat que puguem compartir certes idees puntuals amb ell i d'altres no, coincidim almenys a recordar amb Popper que, ara com ara, no s'ha assolit una única veritat, i que, amb Parmènides, el que és més estructural de l'univers sembla que no varia, i amb l'esperit de qualsevol filòsof, que els presocràtics foren els primers a adonar-se'n i parlar-ne.
Josep Ramon
MANGAS MANJARRÉS, J. ( 2001): Séneca o el poder de la cultura. Madrid: Editorial Debate.
Els senequistes tenen a l'abast un nou llibre sobre aquest controvertit personatge que fou Luci Anneu Sèneca.
L'autor, catedràtic d'Història Antiga de la Universitat Complutense de Madrid, especialista en l'antiguitat romana, i en particular en la civilització romana a la península Ibèrica, ens mostra, des del principi de l'obra, un coneixement profund del món romà i senequià.
Comença l'obra amb una ressenya de les relacions socials, polítiques i econòmiques que establien els emigrants italoromans amb els habitants de les terres que eren conquerides, i amb la necessitat que tenia tot provincià ambiciós de visitar la capital de l'Imperi, tal com feren els seus pares fins que després de llargues estades s'hi establiren definitivament.
El pares de Sèneca havien programat un futur brillant per als seus fills, i Roma oferia, per un costat, un mitjà cultural favorable (el pare, Sèneca el rètor, va tenir l'ocasió de conèixer la millor generació d'escriptors, Virgili, Horaci, Ovidi, Livi...), i per l'altre, la possibilitat d'establir relacions personals amb membres de les altes famílies senatorials.
A partir d'aquí traça l'autor la biografia de Sèneca, perfectament imbricada en la circumstància històrica que li tocà viure (l'època de la dinastia Júlia Clàudia), que, com sempre s'esdevé, conformà el seu tarannà.
Julio Mangas no n'oblida cap aspecte ni cap circumstància. Estudia, investiga cada fet en detall, per intentar escatir la psicologia del personatge que comentam.
Des d'una perspectiva física, esmenta les malalties que patí al llarg de la seva vida: tuberculosi pulmonar, asma, neurosi de convalescència, malalties oftàlmiques, i gota o artritis reumàtica. Mentre que les dues darreres afectaren Sèneca en els últims anys, la tuberculosi i l'asma foren les seves constants companyes de camí.
Els atacs d'asma que sofria periòdicament, que ell anomenava suspirium i els metges romans qualificaven de meditatio mortis, constituïen per a ell la malaltia més difícil de suportar, ja que, com deia, amb les altres s'està malalt, amb aquesta s'entrega l'ànima, fins al punt que en moltes ocasions pensà en el suïcidi, tal com comenta en una de les Cartes a Lucili:
«Moltes vegades vaig pensar en el suïcidi, però no ho vaig fer per l'avançada edat del pare... En conseqüència, em vaig ordenar seguir vivint, car, a vegades, el viure és un acte de valentia.» Des d'una perspectiva cultural, l'autor fa menció del tipus d'educació que rebien els fills de les famílies econòmicament ben situades, des dels primers estudis fins a les etapes superiors.
Sèneca no en fou una excepció i després de la primera etapa passà al segon nivell de l'ensenyament, el de gramàtica, música, mètrica i astronomia, que es perllongava fins als setze o disset anys; però, com menciona Mangas Manjarrés, Sèneca ja estava compromès amb el pensament estoic, i per aquest motiu valorava sobretot els coneixements que contribuïssin al fet que l'home fos més virtuós. Per això mateix, diu l'autor, l'inici del tercer nivell d'ensenyament, la retòrica, ben segur que fou un autèntic alliberament per a Sèneca, perquè li obria el camp per poder aprofundir en el coneixement de la història i de la filosofia.
Sèneca va dir en nombroses ocasions que sempre aprenia, no es limità mai rígidament a una escola. Com diu l'autor, se'l pot seguir en les seves inclinacions filosòfiques: començà per entusiasmar-se amb el pitagorisme (fins al punt d'esdevenir vegetarià i una mica ascètic); reconegué els valors de l'epicureisme (d'aquí les nombroses citacions que fa d'Epicur a les Cartes a Lucili); fou amic personal d'un cínic conflictiu com Demetri, i acabà comprometent-se amb una visió particular de l'estoïcisme, guiat de la mà del seu mestre Àtal.
Des d'una perspectiva economicosocial, són analitzades les distintes circumstàncies històriques que es produïren a l'època de Sèneca, l'opulència dels distints emperadors i senadors, la riquesa d'alguns lliberts, la pobresa de la resta dels plebeus i dels esclaus, etc., així com les diferents situacions econòmiques per les quals passà Sèneca, malgrat la seva fortuna personal. Com diu l'autor, les grans fortunes no són estables. Tampoc no ho va ser la de Sèneca. Arran del seu desterrament a Còrsega, li confiscaren una bona part dels seus béns, que possiblement recuperà només parcialment després de la seva reincorporació a la vida política l'any 49.
Sèneca va obtenir una gran fortuna personal, com a mitjà per mantenir-se en el rang senatorial, per disposar de temps per a l'activitat política i els estudis, i també per fer ús de les riqueses de forma molt distinta a la manera com n'usaven altres contemporanis. Ja que no havia optat per la via del cinisme, diu l'autor del llibre, li romania una certa força moral quan feia seves les frases d'Epicur: «És bella l'alegria en la pobresa; és pobre no qui té poc, sinó qui té excessius desigs de posseir.» Des de la perspectiva política, Julio Mangas passa revista no tan sols als motius que induïren Sèneca a involucrarse en aquesta activitat, sinó també a considerar els avantatges i els inconvenients que aquest fet li ocasionà, i els problemes en què es va veure constantment embolicat fins a provocar-li el suïcidi ordenat per Neró.
Sèneca recorda que «Epicur havia dit: "No participarà en política el savi, llevat que succeeixi qualque cosa. "» I Zenó (l'estoic) diu: «Participarà en política, llevat que qualque cosa ho impedeixi.» Un pretén el lleure com a punt de partida i l'altre com a conseqüència.
Sèneca, quan era vell, deia que es podia optar per tres tipus de vida: per l'entregada al plaer, per l'entregada a la contemplació i per l'entregada a l'acció. I ell havia optat per les dues darreres.
Continua dient l'autor del llibre que l'etapa política de Sèneca de major esplendor fou l'anomenat quinquenni auri, a la primera època de Neró, quan el seu govern va estar orientat per les influències dominants de l'esmentat Sèneca i de Burre, fins que ambdós varen caure en desgràcia.
Gran coneixedor del tema que ens ocupa, Julio Mangas analitza en profunditat tots els trets que conformaren la circumstància historicopolítica dels darrers anys de Sèneca (tot relatant-los amb profusió de detalls i citacions), fins que, incapaç de controlar la follia de Neró, li demana per retirar-se de la vida política, la posterior conjura de Pisó i la seva mort.
A través de l'estudi de la vida de Sèneca, l'autor va esmentant també les seves obres i les distintes circumstàncies que el dugueren a escriure-les, com, per exemple, l'Apocolocyntosis de Claudi (metamorfosi en carabassa), obra mestra de la sàtira menipea romana.
Al darrer capítol, fa un repàs del món pensat per Sèneca, tot fent referència al concepte que tenia sobre els déus o déu, sobre la moral, sobre la sexualitat, sobre les tantes vegades preteses relacions entre Sèneca i el cristianisme i sobre l'esclavatge, demostrant en tot moment una gran amplitud de coneixements i un gran domini del món senequià.
Malgrat que l'autor del llibre és un historiador i no un filòsof, li podríem criticar el fet que es troba a faltar un estudi més profund dels temes filosòfics desenvolupats per Sèneca, sobretot tenint en compte que es tracta d'un pensador que al llarg de la seva vida va fer una defensa ultrancera de la filosofia i de la saviesa com a via de virtut.
Acaba l'obra tot recalcant la importància i ressonància que ha tingut l'obra de Sèneca en els distints períodes de la història; amb dues cronologies, una de Sèneca i la seva època, i l'altra de les obres d'aquest autor, així com amb una àmplia bibliografia.
En definitiva, una obra que cal que formi part de la biblioteca de tot senequista, i una obra també que ha de llegir tot aquell que es vulgui iniciar en el coneixement d'aquest gran moralista, i al mateix temps, d'aquest gran hipòcrita de la història, que va dur una vida esquizofrènica entre el que predicava i el que practicava: la defensa de l'home interior, de la pobresa, de l'ataràxia estoica, de la rectitud del savi d'una banda, i per l'altra, un resultat moltes vegades distint, provocat per la circumstància que li va correspondre viure; i el que estigui lliure de pecat... Tot i així, cal reconèixer que fou un personatge extraordinari, admirat per molts, odiat per alguns, però que no ens deixa indiferents en cap moment.
Ramon Andreu
PÉREZ JIMÉNEZ, A. I CASADESÚS BORDOY, F. ( 2001 Aquestes actes recullen tres ponències i vint-i-dues comunicacions.
Cal destacar, en primer lloc, el gran nivell d'investigació de tots els treballs presentats i molt especialment de les tres ponències.
Aquestes varen córrer a càrrec d'Alberto Bernabé Pajares, de la Universitat Complutense de Madrid, Francesc Casadesús Bordoy, de la Universitat de les Illes Balears, i John Dillon, del Trinity College de Dublín.
Quant a la primera ponència, Alberto Bernabé es fixà com a propòsit analitzar l'actitud de Plutarc davant l'experiència iniciàtica, tot englobant sota la rúbrica d'«experiència iniciàtica» tant la que té lloc en la iniciació pròpiament dita, com la que s'experimenta en les denominades teletaí, que no necessàriament són iniciacions stricto sensu.
El ponent, de forma magistral i amb profusió de notes i citacions, assenyalà alguns dels trets de les al•lusions de Plutarc a l'experiència iniciàtica que es dedueixen de texts particularment significatius.
El primer dels trets que analitzà fou el del punt de vista contradictori que mostra Plutarc sobre el fenomen de la iniciació. Així, mentre que en una sèrie de passatges Plutarc es refereix amb gran respecte a la iniciació orficodionisíaca, se'n troben d'altres en els quals la seva actitud davant aquella és crítica, irònica, fins i tot burleta.
La segona característica que destacà Alberto Bernabé va ser la consideració que fa Plutarc dels misteris, tot recalcant el fet que únicament és valuosa l'experiència mistèrica que està enriquida per l'aportació d'elements propis de la filosofia. Però no tan sols en els mites creu trobar un missatge ocult, una «teologia mistèrica», sinó també en el ritu a mesura en què aquest proposa una aproximació a allò que és diví no expressat per mitjà de les paraules, és un aínigma d'una veritat més profunda, inefable, més enllà dels seus legómena.
A partir d'aquesta constatació, continua dient el ponent, es pot veure una tercera característica de la visió plutàrquica sobre les manifestacions mistèriques, és a dir, com pensa que el ritu encobreix una veritat essencial més profunda i minimitza la diversitat de les manifestacions religioses mistèriques, per dispars que aquestes siguin.
L'autor de la ponència passa a destacar el fet que Plutarc afirma taxativament que la mort és una experiència similar a la dels que participen en les grans iniciacions, considerades de forma genèrica, segons la seva opinió, i no tan sols pel que fa als misteris d'Eleusis, als misteris d'Isis, o més aviat d'una iniciació òrfica, com defensen altres autors.
L'experiència de la teleté, continua dient el professor Bernabé, es considera en tot cas molt similar a la de la mort, una espècie de mort anticipada, d'assaig, precisament perquè l'individu experimenti per endavant la mort real.
Més endavant es demana l'autor de la ponència, quines són les relacions de la teleté amb la mort, tot indicant que la descripció que en fa Plutarc és notablement ambigua. En un primer moment es refereix als recorreguts en l'obscuritat i abans d'arribar al propi terme, tots els terrors, tremolors, suor i confusió; després, Plutarc ens descriu allò que l'ànima del difunt veu al final (télos) del seu recorregut.
A continuació, Bernabé passa a examinar els tres fins bàsics que es pretenen amb la teleté: l'adquisició d'un coneixement, una alliberació que s'oposa al temor dels no iniciats i la santedat i puresa dels iniciats.
Per acabar, l'autor de la ponència analitza en profunditat tres texts, per tal de corroborar en altres fonts els propòsits de la iniciació suggerits o explicitats per Plutarc: el Papir de Deverni, el De defectu oraculorum 422c, la Consolatio ad uxorem.
En definitiva, tot el conjunt de referències plutàrquiques i d'altres similars, analitzat pel professor Bernabé, li permet reconstruir en línies generals el marc religiós que forma part de l'experiència iniciàtica, tot un conjunt que és conseqüència de l'elaboració de velles creences procedents de diversos àmbits, fonamentalment el dionisíac i l'orficopitagòric, sempre en un sentit moralitzant d'arrels clarament platòniques.
Pel que fa a la segona ponència sobre «La concepció plutàrquica dels Daímons» del professor Francesc Casadesús, cal destacar la importància del seu treball, en demostrar ser un profund coneixedor del tema a través del recorregut històric que desenvolupa sobre aquest concepte i la seva relació amb l'obra de Plutarc.
Comença la seva ponència tot posant de manifest el fet que Plutarc ocupa un lloc central en la transmissió d'informació sobre el món grec i romà, i que sobre la base d'aquesta cultura heretada desenvolupa una manera de pensar pròpia, conseqüència del seu gran coneixement de la cultura clàssica.
Sobre la base de la cultura grega, Plutarc construeix un sistema propi, tot readaptant aquest coneixement a les seves pròpies creences religioses o filosòfiques; i tot recorrent també al sincretisme, a la fusió de distints corrents de pensament, a vegades oposats entre si, i amb l'intent d'inserir-los en el si del platonisme.
Com diu el professor Casadesús en la seva ponència, Plutarc va tenir molt present la descripció quasi tòpica que Hesíode havia realitzat dels daímons als Treballs i els dies, com uns servidors dels déus encarregats de vigilar i vetllar pel bon comportament dels homes. En aquest sentit els menciona Plutarc a De defectu oraculorum, De genio Socratis, i De Iside et Osiride.
Però com bé observa Casadesús, Plutarc no es limità a la simple acceptació d'aquesta noció poètica i arcaica dels daímons, sinó que, al contrari, va intuir les grans possibilitats que aquesta tenia, si era utilitzada com a estructura bàsica sobre la qual calia construir i incorporar elements decisius procedents de la concepció platònica del cicle al qual es veuen sotmeses les ànimes.
En aquesta línia el professor Casadesús estableix la comparança d'un passatge de Plutarc amb el del Fedre en què es descriu el moment en què les ànimes més excelses, les dels filòsofs, estan a punt d'unir-se a la divinitat i escapar-se del cicle de les reencarnacions.
Si al fil del passatge del Fedre, continua l'autor de la ponència, es torna a llegir el text de Plutarc, es comprèn millor quines en pogueren ser les intencions: les ànimes bones estan sotmeses a un cicle de transformacions que les eleva de llur condició humana a herois, i d'aquests a daímons. A partir d'aquest moment, es produeix el pas més complicat: l'adquisició de la categoria de divinitat.
Però hi havia una qüestió, com ressalta Casadesús, que preocupà especialment Plutarc pel fet de resultar en principi contradictòria entre l'esquema descrit i implantat i la descripció hesiòdica que considerava els daímons com a éssers purs i nobles: l'existència de daímons malignes. Per aquest motiu, Plutarc acabà reconeixent que, malgrat que els daímons són més poderosos que els homes i es mouen en un altre nivell, en realitat, no són completament divins.
A partir d'aquí, el ponent estableix un paral•lelisme entre els conceptes desenvolupats per Plutarc i els de Xenòcrates i Empèdocles, i posa de manifest que finalment el de Queronea considerà més encertada la teoria que són dues moires, dos daímons, els que dirigeixen els humans, tot fent una interpretació dels versos d'Empèdocles «freudianament».
La recent edició del papir d'Estrasburg, acaba dient el professor Casadesús, ha certificat la importància i validesa de les observacions de Plutarc sobre el paper exercit pels daímons en el sistema físic del d'Agrigent, que suposa per altra banda un avís de gran importància en el sistema ètic elaborat per Plató i reformat per Plutarc: l'advertència que la virtut s'ha d'exercitar sempre i sense descans.
La tercera ponència va córrer a càrrec del professor John Dillon, del Trinity College de Dublín, sota el títol «Plutarch and the separable intellect».
El professor Dillon posà l'accent sobre el fet que, si bé l'autor que ens ocupa, es mostrà sempre respectuós i atent observador dels cultes mistèrics i de les pràctiques religioses del seu temps, no deixà mai de ser un ferm defensor de la necessitat de mantenir la regla de la raó sobre qualsevol forma de superstició i irracionalitat.
En aquest sentit, cità un passatge d'Isis i Osiris, on queda reflectida, de forma diàfana, l'actitud de Plutarc respecte del correcte ús dels symbola, sense caure en la superstició, deisidaimonia.
Malgrat això, diu el professor, que és evident la gran atenció que Plutarc prestà sobre les exòtiques religions, llurs teories i pràctiques, particularment d'Egipte i Pèrsia, tot havent situat, precisament sota aquesta influència, la seva teoria d'un separable nous, distint de cada ànima individual i del seu destí.
A continuació, passa a considerar aquests punts i llur connexió amb alguns passatges de distintes obres de Plató, com el 30B del Timeu, 30D del Fileb, i el llibre X de les Lleis; d'Aristòtil, al De Anima III 5; així com a les obres dels estoics, on s'assenyala l'existència d'un intel•lecte còsmic com la suprema causa activa de l'univers, tot confirmant un fort paral•lelisme entre l'ànima del món i les ànimes dels humans.
Després de considerar com era de propera la teoria que desenvolupà Plutarc amb el darrer Plotí, i de tractar sobre l'esquema metafísic que apareix al 591B de De Genio Socratis, Dillon assegurà que el que queda meridiànament clar en el pensament de Plutarc és la clara distinció entre una ànima racional i un nous.
Per acabar, i d'entre les Actes del VII Simposi, voldríem destacar la del professor Aurelio Pérez Jiménez sobre el tema «Plutarco versus Platón: Espacios místicos en el mito de Tespesio», tant pel seu contingut com per la forma expositiva.
Tot i que no es pot negar, manifesta el professor de la Universitat de Màlaga, que els mites de Plutarc deuen molt als de Plató, no deixa de ser evident que el de Queronea creà els seus propis mites, que tenen com a base una filosofia religiosa, fruit d'una experiència històrica de més de quatre segles des que foren creats els mites de Plató.
La penetració de les religions orientals, continua dient Pérez Jiménez, amb els seus dogmes astrals, les experiències extàtiques i el sincretisme teològic, en el qual adquireix cada volta més importància la imatge solar com a representació del nou déu de l'henoteisme, són tots ells factors que fan distints els mites de Plutarc dels de Plató.
I per aquesta vessant essencialment mística, l'autor de l'Acta, desenvolupa de forma magistral el seu treball sobre el mite de Tespesi, en el qual, segons les seves pròpies paraules, «no ja la filosofia i la religió, sinó també en especial la presència d'una escenografia que apuntava com a dibuix quelcom d'enigmàtic del Més enllà de Plató, incorpora molts d'ingredients de la secular experiència mística que separa l'època de la democràcia d'Atenes del primer segle d'existència de l'Imperi romà».
Els altres treballs, recollits a les Actes, abracen diversos aspectes del tema principal del Simposi que comentam; n'hi ha almenys quatre que perfilen la influència dels motius propis de Plutarc en la literatura moderna i la resta es reparteixen entre Vides (deu), i Moralia dotze). En concret, són objecte d'atenció especial, les biografíes de Pericles (dues), Publícola, Arístides, Alcibíades (dues), els Gracs i Demòstenes, i d'altres dos prenen com a matèria principal d'anàlisi l'obra biogràfica. Els altres treballs versen sobre qüestions molt variades, com medicina, lexicografia i semàntica, crítica o estructura literària, ètica i música.
TAULA 35-36 181 Com diuen els editors en la presentació del llibre, «tots els treballs presentats són resultat de la reflexió i l'esforç de molts d'estudiosos sobre l'obra de Plutarc, posats ara a l'abast per a consulta, crítica, incentiu i satisfacció dels qui estan interessats, per diferents raons, en tantes disciplines diverses que varen atreure la curiositat d'aquest beoci romà».
Per acabar, cal comentar que, com a cloenda extraordinària, el president del Comitè Organitzador d'aquest Simposi programà una visita matinal a la finca de Son Marroig de Deià, on els congressistes pogueren gaudir de l'espectacular paisatge protegit de la serra de Tramuntana que des d'allà s'albira, de les belles vistes sobre la mar i sa Foradada, i dels seus romàntics jardins. Després, s'efectuà una visita al Museu, erigit per l'esperit sensible i culte de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
A continuació i després d'un dinar en un restaurant de la localitat, es va visitar la cel•la número 2 de la Cartoixa de Valldemossa, seu del Museu F. Chopin i George Sand, que els germans Capllonch Ferrà obriren especialment per als congressistes.
Finalment, i dins la mateixa cel•la, el jove pianista mallorquí Xavier Mut interpretà algunes de les obres que l'insigne compositor polonès va compondre a Valldemossa. Les notes produïren en l'ànim dels congressistes màgics moments d'èxtasi musical, que, com és habitual, l'extrema sensibilitat del romàntic compositor provoca en el públic que té l'oportunitat d'escoltar la seva música en la incomparable atmosfera que es respira a l'antic monestir cartoixà. PÁNIKER, S. (2000). Filosofía y mística. Una lectura de los griegos. Barcelona: Editorial Kairós. «Recapitulemos nuevamente y veamos como la filosofía actual tiende, inevitablemente, a ser presocrática.» Así empieza el capítulo 9 de Filosofía y mística en el cual Pániker expresa la tesis que intenta demostrar a lo largo de todo el libro. Ampliando esta cita podemos leer también: «...la filosofía actual intenta ser presocrática y retrotraerse a la antigua nodisociación entre logos y physis.» (188) Esta idea clave, que también describió de forma extensa en su obra Aproximación al Origen, recibe el nombre de retroprogresión y consiste en la necesidad de que: «...procede contemplar la historia de la filosofía como un simultáneo desarrollo y retroceso. En el caso que nos ocupa, desarrollo del logos y retroceso hacia la vivencia mística inicial». (193) A lo largo del libro, Pániker va recorriendo la historia de la filosofía griega desde los primeros presocráticos demostrando como en la medida que el logos avanza, que el lenguaje y la imagen se refina, la mediación del lenguaje se interpone entre el yo consciente y la realidad originaria. Todo avance en el modelo mental explicativo de la realidad es a la vez un retroceso en el proceso de aprehensión directa de la realidad, en la posible vivencia mística de la misma. En cada progreso del niño, o en cada progreso de la humanidad, se pierde algo. En este sentido, partimos de la comunión mística del hombre situado en un mundo que es aprehendido sin interposición de ninguna estructura simbólica mental, al progreso en la simbolización con la consiguiente pérdida de la posibilidad de aprehensión directa. El desarrollo del lenguaje y de la razón nos facilita la interpretación del mundo pero a la vez nos aleja de la posibilidad de aprehenderlo directamente. El logos es a la vez aproximación y alejamiento. El viaje retroprogresivo es el viaje desde la no-dualidad originaria, anterior al logos; a la dualidad del lenguaje, y de ahí, vuelta a la no-dualidad mística, que en este caso ya es trans-racional.
Ramon Andreu
Este viaje retroprogresivo es consecuencia de tomar consciencia de la impotencia de la razón y de la ciencia para dar respuesta a la necesidad humana de «sostenerse en pié». Pániker cita a Wittgestein: «sentimos que aun cuando todas las cuestiones científicas recibieran su respuesta, el problema de nuestra vida no habría sido rozado» (T.6.52; cit. en p. 266). El desarrollo de la razón nos aleja de la vivencia mística, por ello es necesario volver a la mística, o si se prefiere a la Vida, pero, esta vez, «atravesando» la razón. Desde esta tesis recoge como hilo conductor de su exposición el subtítulo de la obra Una lectura de los griegos analizando de forma breve pero profunda la historia de la filosofía griega desde los presocráticos hasta la época helenística constatando como cada avance en dilucidación del logos implica también un alejamiento de la comunión mística con physis. Dicha lectura queda alejada de los estereotipos elementales de las Historias de la Filosofía para afrontar una lectura crítica de la imagen ingenua de la Filosofía antigua. En este sentido los avances históricos de la filosofía no suponen la superación de los puntos de vista anteriores. Los presocráticos no son un balbuceo de la filosofía socrática, del mismo modo que Mozart no supera a Bach, o la catedral de Chartres sea un balbuceo del palacio de Versalles. Cada experiencia filosófica tiene su valor intrínseco que depende del momento y de la percepción de la cultura y la época en que es dada.
Pero el libro no se limita a describir la filosofía griega desde esa idea de retroprogresión, el análisis de la progresiva fractura del sujeto con el objeto es analizado considerando también las tesis de los filósofos y estudiosos más próximos. Así nos habla de Heidegger, de Nietzsche, de Foucault, de Hegel y de muchos más filósofos más actuales citando también a los estudiosos del mundo griego Jaeger, Cassirer, etc. Pániker considera a Kant como punto de inflexión en la dinámica retroprogresiva de la filosofía occidental. Hasta Kant la historia de la filosofía seria la de la construcción del logos, del avance y la delimitación de la razón, pero también del alejamiento del origen. A partir de ahí, la filosofía entraría en crisis para rebuscar la forma de aproximarse nuevamente al origen, a la experiencia mística, a la vida. La misión retroprogresiva de la filosofía contemporánea queda definido en la última frase del libro: «Aunque parezca extraño, vivir no es imposible» (297) Hemos perdido la capacidad mística, la capacidad del éxtasis debido a que la seguridad del lenguaje nos atrapa y nos instalamos en él: lo místico se convierte en «insoportable» (134). La filosofía debe devolvernos a la capacidad de vivir, a la posibilidad transcender la separación de «lo Otro», la fractura entre sujeto, verbo y predicado. Y la pregunta clave es: «¿qué vieron ellos, los primeros filósofos, que nosotros ya no vemos?» (123), es decir: ¿cómo podemos volver al origen?.
Pero también nos habla de la ciencia, y de la ciencia moderna, y también descubre en sus más recientes aportaciones el impulso retroprogresivo que nos impulsa también hacia la experiencia mística (120). Llega a afirmar por ejemplo que los koans Zen son ejemplos del teorema de Gödel en acción (263). Y aquí la otra gran «fuente» que nos puede acercar al origen: el pensamiento oriental. La mística oriental representa el atajo al origen, la renuncia al desarrollo del logos para llegar a la mística. Y mística es precisamente el estado de unión original del hombre con la totalidad, mística es silencio, mística es risa. La ideas hinduístas aparecen entremezcladas con el orfismo, Parmenides con la ecuación vedántica Atman=Brahman, Heráclito con la idea de impermanencia del Buda. El camino griego de desarrollo del logos y el indio de desarrollo de la capacidad mística son considerados complementarios, son dos actitudes que asociadas potencian la capacidad retroprogresiva de la evolución humana: filosofía y mística se complementan para así poder llegar a la experiencia mística trans-racional.
En resumen, nos encontramos con una obra que con el pretexto de presentar una visión de la filosofía griega desde la filosofía contemporánea y el pensamiento oriental, quiere demostrar la necesidad de la evolución retroprogresiva del hombre, de retorno al origen místico de la humanidad pero desde la transcendencia de la experiencia racional. Para defender su tesis, el autor maneja muchísimas fuentes, si bien no tiene la cortesía, salvo en contadas ocasiones, de citar su origen. No obstante, la lectura resulta reveladora y no se limita a expresar las ideas que podemos encontrar en la mayoría de los manuales de Historia de la Filosofía. Nos encontramos ante un análisis profundo y situado más allá de los estereotipos anclados en los mitos que más influyen en nuestra interpretación de la historia: el progreso, el etnocentrismo, la superioridad de la ciencia, etc.
Joan Miquel Mut | 1 | perfect | {"ca": 0.5082688338493292, "es": 0.48946078431372547, "fr": 0.00030959752321981426, "de": 0.00037409700722394214, "la": 0.0001805985552115583, "pt": 0.00032249742002063984, "hu": 0.00025799793601651185, "en": 0.0005675954592363261, "cs": 0.00025799793601651185} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_821362 | Quarts de final de la Copa del Paràsit, partit d'anada. Escenari. Santiago Bernabeu. Dia i hora del partit/TV. Dimecres 18 de gener a les deu de la nit retransmès per Canal+.--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Arriva el quart clàssic de la temporada(novè en els darrers catorze messos). Semble ser que aquest cop l'escòria merengue està prou calladeta i no treu pit com l'últim cop on van sortir escaldats. Els dos equips tenen baixes importants(adjunto article on surt la relació d'absents). Pot ser un gran partit o no, però segur que donarà que parlar més enllà de la finalització del joc. I recordeu que això d'avui tant sols és el primer acte. De moment és tot, ja podeu començar a dir la vostre al fil. 1-2(Messi/Gitano Ronaldo en pp). BarçaEl Barça arriba a Madrid per jugar-hi aquesta nit el quart clàssic de la temporada Actualitzat a les 12:13 h 18/01/2012El Barça ja és a Madrid per jugar aquesta nit el quart clàssic de la temporada. Josep Guardiola s'ha endut els 15 jugadors del primer equip que té disponibles, més quatre del filial: Isaac Cuenca, Martín Montoya, Sergi Roberto i Jonathan dos Santos. Cal recordar que el tècnic del conjunt blaugrana no podrà comptar per al partit del Bernabéu amb els tres lesionats de llarga durada (David Villa, Ibrahim Afellay i Andreu Fontàs) tampoc amb Seydou Keita, concentrat amb Mali per disputar la Copa d'Àfrica, ni amb Pedro, amb una elongació al bíceps femoral que podria obligar-lo a perdre's també la tornada al Camp Nou. Ahir, en la roda de premsa prèvia al partit, Guardiola va confirmar que el seu ajudant Tito Vilanova també viatja amb ells a Madrid i així serà present al partit.Els 19 homes convocats per Guardiola són: Pinto, Valdés, Alves, Montoya, Piqué, Puyol, Mascherano, Abidal, Adriano, Sergio Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc, Thiago, Sergi Roberto, Dos Santos, Alexis, Cuenca i Messi.Diferents maneres de portar-ho Mourinho esbufegant... i Guardiola exultant. Una imatge gairebé clàssica en el clàssic. L'entrenador del Barça s'ha convertit en un corcó per al portuguès des que aquest entrena el Madrid. Vuit enfrontaments, una única derrota per a Guardiola. La resta, victòries i empats amb exhibicions incloses. Impotent sobre la gespa, Mourinho ha buscat fora del terreny de joc la manera de descentrar els blaugrana, fins al punt de desprestigiar el que tot el món reconeix: els èxits de Guardiola. La Copa torna a fer coincidir el Madrid i el Barça, Mourinho i Guardiola. En només vuit mesos, els blaugrana els han eliminat de la Champions, han sentenciat una lliga al Bernabéu i els han guanyat la Supercopa. Pel que pugui passar, el portuguès ja fa dies que prepara el terreny per suavitzar una possible derrota. Ara resulta que, per Mourinho, l'important és la Lliga. Mourinho sembla reclamar ajuda divina. El novè assalt està servit.
Estatpropi Hala Madrid y Puta farsa!!!!! pd: Força Espanyol!!!! +5
Que et follin merengue gitano!!! Només apareixes quan et convé, ets una vil rata..
el que més mola és que no l'han banejat, així ho pot veure i menjar-s'ho amb patates | 0.746044 | curate | {"ca": 0.9369572209713735, "es": 0.026053393374075265, "pt": 0.018012222579607592, "it": 0.008041170794467674, "cs": 0.000643293663557414, "fr": 0.010292698616918623} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_103191 | BARCELONA, 1 des. (EUROPA PRESS) -
Els equips de campanya de Democràcia i Llibertat (DL) i Unió estan buscant una data per fer durant la campanya de les eleccions generals un debat cara a cara televisat a 8TV entre els seus respectius caps de cartell, Francesc Homs i Josep Antoni Duran.
Ho ha explicat en una roda de premsa el cap de campanya de Democràcia i Llibertat, Jordi Cuminal, que ha precisat que la proposta surt de l'equip d'Unió i que el candidat Francesc Homs "no ha tingut problemes" a acceptar.
Cuminal ha afegit que el cara a cara "important" seria un eventual debat entre Homs i el president del Govern espanyol i candidat del PP, Mariano Rajoy, i així ho van proposar aquest dilluns públicament i aquest dimarts ho demanaran formalment als populars.
"El cara a cara important és poder fer-ho amb Rajoy. Si no s'atreveix, podríem assumir que el faci Fernández Díaz", ha sentenciat en al·lusió al candidat del PP a Catalunya i ministre de l'Interior, Jorge Fernández.
Democràcia i Llibertat va més enllà i proposa que el seu candidat faci debats cara a cara amb tots "els líders dels partits espanyols", però fins ara el que està més pròxim a tancar-se és el que enfrontarà Homs (CDC) i Duran (Unió), exsocis de federació a CiU.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.662562 | curate | {"ca": 0.7709044368600683, "es": 0.21203071672354948, "en": 0.017064846416382253} | : /espanya/noticia-homs-duran-busquen-data-per-fer-cara-cara-televisat-campanya-20151201122421.html |
mc4_ca_20230418_16_594305 | INNOFUSTERIA BALEAR
SERVEIS AVANÇATS DE SUPORT A LA PRODUCCIÓ DE FUSTERIA EN PIMES DEL SECTOR DE LA FUSTA BALEAR
L'objectiu principal del projecte ha estat, una vegada identificada una necessitat tecnològica comú en el sector de la fusteria balear, oferir serveis avançats de suport de CETEBAL per al grup d'empreses participants: implantar un control de producció en fàbrica i implantar un control de qualitat de producte.
- La necessitat tecnològica parteix d'una normativa europea, la qual obliga a disposar d'un control de qualitat de producte i un control de producció en fàbrica implantat en l'empresa, que s'ha adaptat a la realitat de les PIME de fusteria balear, Directiva Europea de Productes de la Construcció 89/106/CEE, amb modificació posterior per la llei 93/68/CEE.
- El projecte ha permès a les empreses la incorporació de tècniques avançades en gestió de producció i en disseny industrial en base als resultats del control de qualitat del producte.
La realitat sectorial és que són empreses de mida reduïda i familiars, molt enfocades a la producció, i en general amb poca estructura de suport tècnic.
A més aquests serveis avançats seran compartits per un grup de PIMES, de manera que el projecte ha afavorit la col.laboració de les empreses del sector de la fusteria balear amb un centre tecnològic, CETEBAL, exclusivament adreçat al sector de la fusta balear.
EMPRESES PARTICIPANTS - 22 empreses del sector fusta balear
El projecte s'emmarca en la iniciativa INNOEMPRESA, finançat per la Conselleria d'Indústria del Govern Balear, l'Administració de l'Estat i Fons FEDER. | 0.895958 | curate | {"en": 0.011994949494949494, "ca": 0.9507575757575758, "es": 0.037247474747474744} | http://cetebal.com/proyectos_detalle.php?id=8&lang=cat&tIte=innofusteria-balear |
mc4_ca_20230418_1_154424 | L’Escola Pia Calella, reconeguda com a centre d’innovació pedagògica | Ràdio Calella Televisió
El Departament d’Educació reconeix 186 centres de tot Catalunya pels seus projectes d’innovació pedagògica. A Calella l’Escola Pia ha estat reconeguda pel projecte d’innovació SUMMEM. Un nou model d’educació que pretén canviar la manera d’organitzar l’escola per poder donar resposta als reptes de la societat del futur, davant d’un nou paradigma social. El projecte SUMMEM potencia que l’alumne aprengui millor a través de la motivació, el treball en equip i amb pensament crític.
Una iniciativa, que aplega a més de 3.000 nenes i nens als 20 centres de l’Escola Pia, i que segons el centre “és el projecte pedagògic renovador amb més alumnes a Catalunya”. Segons Jordi Rojas, tutor de 4t d’ESO de l’Escola Pia Calella, el SUMMEM estableix un aprenentatge interdisciplinari, per competències i cooperatiu, que prepara per a la vida real.
El que intentem és posar contextos reals que passen fora l’escola dins l’aula. Per exemple, en lloc de donar exercicis i fer-los, és plantejar reptes. Intentar que els temaris siguin el més real possible. Plantejar preguntes intel·ligents en les quals ells no poden respondre només sí o no. I sobretot en comunió amb els companys.
A la vegada, l’escola impulsa una dinàmica cooperativa que vol dir modificar l’estructura de les activitats en essència. És a dir, organitzant l’aula en petits grups de 4 o 5 alumnes i definir les tasques acadèmiques de manera que els objectius dels membres de cada grup estiguin estretament relacionats. Una pràctica que fomenta la col·laboració entre l’alumnat, evitant que la competitivitat sigui l’únic model de relació vàlid.
L’Escola Pia de Calella va engegar el 2016-17 la seva implementació, en 400 escolars de P4, tercer, cinquè, sisè de primària i primer d’ESO amb el suport de 40 mestres. Ara, tres anys més tard han rebut el reconeixement per part de la Generalitat. Un reconeixement amb el qual el Departament d’Ensenyament vol promoure, reconèixer i certificar els projectes d’innovació pedagògica impulsats des dels centres educatius per millorar la qualitat dels serveis contribuint a la millora del sistema educatiu.
Per obtenir el reconeixement hem hagut de presentar l’històric de les accions que hem anat fent a l’escola durant els anys anteriors. El departament pregunta sobre coses d’organització, de dotació horària, professors implicats, matèries implicades, l’esforç econòmic que fas per la innovació… i llavors tots aquests elements fan balanç per obtenir el reconeixement. També hem de dir que hi ha moltes escoles que diuen que són innovadores però després quan ho analitzes bé t’adones que no. Hi ha iniciatives innovadores, però entenem que una escola és innovadora quan la innovació vertebra el seu dia a dia, i això no passa a tot arreu.
Un reconeixement que premia a l’Escola Pia Calella per la seva innovació i per la seva adaptació als canvis que la societat demanada.
Següent Calella lamenta la pèrdua de Jaume Pruna, president del Grup Pa, Vi i Moltó
Anterior Convocat per avui un ple extraordinari en rebuig a la resolució de la JEC | 0.849895 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.radiocalellatv.cat/lescola-pia-calella-reconeguda-com-a-centre-dinnovacio-pedagogica/ |
mc4_ca_20230418_3_533978 | Jordi Esteve: "Siviero ha estat el millor entrenador que hem tingut al Lleida Esportiu" | Ua1 Lleida 104.5 FM
Jordi Esteve: "Siviero ha estat el millor entrenador que hem tingut al Lleida Esportiu"
18/05/2017 - Moisés Camuñas
El director esportiu de l'entitat elogia l'entrenador en el seu comiat i diu que el club podria anunciar la setmana que ve el nom del seu substitut a la banqueta del Camp d'Esports per a la temporada que ve
El Lleida Esportiu ha anunciat oficialment aquest dijous que Gustavo Siviero no serà l'entrenador de l'entitat la temporada que ve. Ho ha fet en una roda de premsa conjunta entre el director esportiu del club, Jordi Esteve, i el mateix tècnic argentí.
Esteve, que espera tancar la setmana que ve el nou entrenador per a la banqueta del Camp d'Esports, ha elogiat el treball de Siviero, en una temporada que ha qualificat de "difícil". En aquest sentit, Jordi Esteve ha assegurat que Siviero ha estat "el millor entrenador de la història del Lleida Esportiu". El director esportiu ha puntualitzat que l'argentí "ha fet un bon treball i ha superat amb escreix les dificultats esportives i socials d'aquest curs".
Per la seva part, Gustavo Siviero ha remarcat en tot moment que ha estat una decisió "de mutu acord i encertada per les dues parts". En el seu comiat, el de Laguna Paiva ha indicat que marxa "satisfet" del treball fet per tot el cos tècnic i ha apuntat que només ha trobat a faltar una millor "ambient" entre l'afició i el club.
Malgrat que no estarà present la temporada que ve, Siviero continuarà dirigint el Lleida Esportiu fins a l'últim entrenament de la temporada, que serà el dia 26 de maig.
desoxiciya replied on dc., 08/23/2017 - 09:38 Enllaç permanent
ovexibux replied on dc., 08/23/2017 - 09:44 Enllaç permanent
avemopetiziz replied on dc., 08/23/2017 - 09:51 Enllaç permanent
omdofucjlu replied on dc., 08/23/2017 - 09:55 Enllaç permanent
akxuhavebt replied on dc., 08/23/2017 - 09:57 Enllaç permanent
epupodewjeizi replied on dc., 08/23/2017 - 10:07 Enllaç permanent
utahoiyuru replied on dc., 08/23/2017 - 17:33 Enllaç permanent
axanununuv replied on dc., 08/23/2017 - 17:46 Enllaç permanent | 0.743935 | curate | {"ca": 0.8985915492957747, "pt": 0.01267605633802817, "en": 0.08873239436619719} | http://www.ua1.cat/noticies/jordi-esteve-siviero-ha-estat-el-millor-entrenador-que-hem-tingut-al-lleida-esportiu |
oscar-2301_ca_20230418_3_46948 | El dissabte 6 d’abril a les 10 tindrà lloc la presentació del festival amb la presència de tots els artistes. Serà el moment de conèixer de primera mà el seu treball, que es podrà visitar lliurement fins al 24 de juny als municipis de Girona, Quart, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera i Romanyà de la Selva.
La trobada tindrà lloc al Bòlit, Centre d'Art Contemporani (Plaça Pou Rodó 7-9 de Girona) on després de la presentació s’iniciarà una ruta guiada per totes les obres. | 0.814994 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.artigavarres.cat/noticia.php?id=7&newlang=en |
macocu_ca_20230731_1_14634 | Taula de Participació Jove
PARTICIPA QUÈ? TAULA DE PARTICIPACIÓ JOVE D'ESPARREGUERA
Amb l'objectiu de desenvolupar un espai d'interlocució i de desenvolupament de projectes del Pla Jove d'Esparreguera 2005-2007 s'han fet vàries reunions amb els joves d'Esparreguera per tal de posar en marxa la Taula de participació jove.
A la reunió del passat dissabte, 21 d'abril, es va presentar una proposta de treball de la Taula jove i al llarg d'aquests últims dies n'hem estat parlant amb diverses entitats i grups de joves, i hem establert algunes qüestions que caldrà acabar de treballar entre tots i totes. | 0.786792 | curate | {"ca": 0.9765886287625418, "pt": 0.023411371237458192} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_164923 | Estic llegint aquests dies tots els avanços de la IA, fa música, textos, imatges, doblatge de pel·lícules… tot en gran. Em vaig posar a trastejar una mica i a veure quina informació treia, això és el que el famós chatGPT sap de la meua vida musical: “Luis Sanz Ruiz és un músic espanyol que toca…Més
Gràcies “Estudiant la Dolçaina”
Si comptara les vegades que he utilitzat el cercador de Google o el cercador “Estudiant la Dolçaina” no sabria dir qui guanya en nombre de visites. Des de la seua creació en 2013 per Xavier Richart, tant alumnes com docents hem gaudit del seu contingut, una extraordinària col·lecció de partitures i exercicis per a dolçaina…Més
Nou Curs Musical 20/21
A punt de començar el curs musical 20/21!!! Ara al SETEMBRE es tornen a obrir les MATRICULES i em queden pocs horaris. Si teniu interés us podeu posar en contacte amb mi en el Whatsapp 656856314. Aquestes són les assignatures que impartisc enguany: Escola de Música de la Unió Musical de L’Eliana – Dolçaina –…Més
Curs Intensiu Dolçaina Juliol 2020
VULL APUNTAR-ME AL CURS SEGON CURS INTENSIU DE DOLÇAINA JULIOL DE 2020 Organitza: El Club de la Dolçaina Professor: Luis Sanz Lloc: València Modalitat: PRESENCIAL i EN LÍNIA Apunta’t al curs INTENSIU de DOLÇAINA. Aprofita l’OFERTA de 4 CLASSES INDIVIDUALS PRESENCIALS de 50 minuts cadascuna al preu total de 75 euros. A més podràs…Més
Curs Intensiu a l’estiu: juliol 2019
CURS INTENSIU DE DOLÇAINA Classes particulars organitzades per “El Club de la Dolçaina” Professor: LUIS SANZ València, juliol de 2019 Classes de tècnica i repertori: INDIVIDUAL Classes de manipulació de canyes i informàtica musical (aplicacions per a mòbils i programes de notació): GRUPAL Hi ha tres modalitats de curs: CURS # 1: 120€ 12 hores…Més
Santos, i ara què?
Hui dimecres 10 d’octubre a les 21:15h, en el Teatre Principal de València, participe en la producció de l’Institut Valencià de Cultura “SANTOS, I ARA QUÈ?”, un espectacle dirigit per Ximo Solano que retrà homenatge al polifacètic Carles Santos. Vaig conéixer l’obra de Santos fa 26 anys, en les Olimpíades de Barcelona 92,…Més
Vocabulari de la Música en valencià en PDF
A la fi de 2013 l’Acadèmia de la Llengua va editar el “Vocabulari de la Música“, una recopilació de termes i definicions recollides en valencià i amb la seua traducció en castellà i anglés. Per als que fem edició de partitures, fou un meravellós regal perquè en la literatura musical ens trobem amb moltes paraules…Més
Un gran aniversari
Russafa-fa XXV Aniversari El passat 16 de setembre vaig dirigir un dels concerts més emotius que he fet en Russafa-fa, la colla en la qual estic actualment. Han organitzat diversos actes commemoratius pel seu vint-i-cinc aniversari i l’últim ha sigut el concert en el Palau de la Música de València. Els meus músics han treball…Més
La dansà: partitura didàctica
Una discussió productiva amb un alumne m’ha obert els ulls, la gran majoria no saben entrar amb el ritme de dansà perquè les partitures estan mal transcrites, ni 2/4, ni 6/8 (que he vist), ni 3/4, ni 2/2, ni tant sols 3/2… Exclusivament 6/4 per a totes (així ho mana el patró rítmic del tabal),…Més
Músic vs intèrpret
Hui , 7 de maig, he pogut gaudir d’una de les colles punteres del país, l’Aljub de Bocairent, al concert-aniversari d’intercanvi amb Russafa-fa, que ja ha complert 24 anys. Si el 1981, al segle passat, quan vaig començar a estudiar dolçaina (si dic estudiar, en aquella època s’estudiava molt i costava el seu poder eixir…Més | 1 | perfect | {"ca": 0.9369395429563205, "en": 0.006363899334683252, "es": 0.05669655770899624} | |
mc4_ca_20230418_12_610094 | Nota premsa | Èxit de públic en la primera jornada de la Festa dels menuts
Amposta, 08/06/2019
Èxit de públic en la primera jornada de la Festa dels menuts
Avui més de 500 persones han participat en aquesta festa, que coincideix amb el setè aniversari de MónNatura Delta
Demà diumenge seguiran les activitats de diversió en família i en un entorn natural únic
MónNatura Delta de l’Ebre és aquest cap de setmana l’escenari d’una gran festa familiar en què els nens i nenes gaudeixen d’espectacles, música, jocs i tallers infantils rodejats del paisatge, les tradicions i la gastronomia del Delta de l’Ebre.
Aquest dissabte ha estat el primer dia de la festa i ha aglutinat més de 500 persones d’arreu de Catalunya. Seguint amb la línia de l’any passat, la festa està dedicada a la natura i a l’entorn del Delta, amb tallers sobre les fascinants aus del Delta de l’Ebre, jocs de la desconeguda fauna que viu al mar, parades de productes tradicionals i moltes més propostes per divertir-se en família.
La Festa dels menuts coincideix amb el setè aniversari d’aquest equipament de la Fundació Catalunya La Pedrera, per al qual han passat ja més de 150.000 visitants i que convida a fer un viatge que combina terra i mar, aigua dolça i aigua salada, peixos i aus. MónNatura Delta està format per un conjunt d’espais que donen valor tant al territori com a la biodiversitat de flora i fauna que els envolta.
Maria Escoda Tel. 932 142 534 / 620 28 17 64
> Nota de premsa > Fotografia ambient de La Festa dels Menuts > Fotografia detall dels tallers > Fotografia dels jocs d'aigua > Fotografia de la cercavila arribant a la Festa | 0.845265 | curate | {"ca": 0.961466749533872, "pt": 0.011808576755748913, "en": 0.010565568676196395, "fr": 0.016159105034182723} | https://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/nota-premsa/exit-de-public-en-la-primera-jornada-de-la-festa-dels-menuts |
oscar-2201_ca_20230904_10_12217 | Estudi de Disseny a Artés-disseny-web, Disseny de pàgines web a Artés-disseny-web, Disseny d'imatge per a la seva empresa a Artés-disseny-web, ...
A NED (pertanyent a NET ENGINEER, S.L.) portem anys d'experiencia com a estudi de disseny amb clients a tota la provícia de Barcelona i la resta de Catalunya. Dintre el concepte disseny, que és molt ampli, ens hem especialitzat en els següents serveis:
NED és especialista en disseny de pàgines web i en la seva promoció a Internet, per optimitzar la rendibilitat de les mateixes. Ens especialitzem en webs fets a mida amb un gran valor afegit en disseny, no per això oblidant aspectes com la navegabilitat i l'accessibilitat. Una gran experiencia ens avala i la nostra intenció es posar-la a la disposició de tot Barcelona i Catalunya en general.
contactar...
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
NED gestiona la imatge corporativa de diferents empreses i entitats d'arreu de Catalunya. El nostre departament de Disseny Gràfic i Publicitat s'encarregarà de crear des del seu logotip, fins al desenvolupament de la seva imatge de marca: papereria, embalatges, rètols... tot allò que el representa i que ha de ser tractat amb la màxima professionalitat.NED li ofereix els millors resultats possibles per tal que tots els seus elements de comunicació tinguin la coherència gràfica necesaria.
contactar...
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
NED no només s'encarrega de la seva imatge corporativa. Per tal de donar a conèixer els seus productes i/o serveis, dissenyem tota mena de:catàlegs, cartells, fullets, així com altres productes de caràcter publicitari i en gestionem la seva producció.
contactar...
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
NED ofereix produccions multimèdia per a empreses i entitats.
Ens especialitzem en el disseny i realització d'animacions en Macromedia Flash i aplicacions interactives en general per ser presentades en CD, DVD, Pendrive... | 0.633527 | curate | {"ca": 0.9403225806451613, "en": 0.01935483870967742, "fr": 0.04032258064516129} | https://www.dissenybarcelona.es/disseny-Art%C3%A9s-disseny-web.html |
mc4_ca_20230418_0_740485 | Recolzament al sector turístic - Baix Ebre Avant
Actualment un dels sectors amb major potencial de creació d’ocupació de la comarca del Baix Ebre, és el sector turístic. És per aquest motiu que en els darrers anys s’han portat a terme diverses actuacions per potenciar aquest sector. Amb l’afany de continuar amb el posicionament estratègic d’aquest sector dintre de la comarca, l’aposta del Consell Comarcal del Baix Ebre a través del projecte Baix Ebre Avant passa per dues línies:
Consolidar el treball que s’està portant a terme des de la comarca del Baix Ebre i de les Terres de l’Ebre en general, per reforçar el paper del cicloturisme en la seva globalitat. L’aposta pel cicloturisme ha d’esdevenir un element determinant per descobrir el territori i les possibilitats que aquest ens ofereix com: la cultura, la gastronomia, el paisatge etc. Tanmateix, a través d’aquesta modalitat turística es pretén millorar la competitivitat de les empreses i la generació de més activitat per tal de consolidar i especialitzar la comarca com a destinació de cicloturisme.
Impulsar un procés de cooperació entre el sector públic i el sector privat per generar una oferta turística competent i de qualitat. Es pretén sensibilitzar i ajudar a les empreses del territori a crear productes de turisme actiu d’acord amb els mercats emergents i fomentar la cooperació entre elles. En aquesta línia també es pretén donar suport en el procés de visualització dels productes de turisme actiu del territori que estan preparant les empreses i emprenedors turístics locals, per tal que arribin al mercat a través del contacte directe amb operadors i mitjans de comunicació especialitzats en aquests tipus de productes, i amb entitats de promoció i suport a la comercialització.
Suport al desenvolupament turístic | 0.868897 | curate | {"ca": 1.0} | https://baixebreavant.cat/empreses/recolzament-al-sector-turistic/ |
mc4_ca_20230418_11_146500 | ✔ RECEPTA: Pollastre amb gambes
Un plat per quedar la mar de bé
Us recomano molt tots dos plats. De fet, al C.P.C.C. apareix com a recepta independent (nº859) . És un plat al que també se li pot dir "Mar i Muntanya". Que vaig de gust.
12 gambes vermelles (2 per persona més o menys)
5 tomàquets ratllats
una grapat de pinyons
Prepareu bé tot el pollastre. Com veureu, n'he fet dos ja que tenia molts convidats.
Com tots els rostits, començarem daurant el pollastre per totes dues bandes. No l'hem de fregir, nomès donar-li color. El reservarem.
Mentretant, rentem el tomàquets...
...i els ratllem.
Salem la gamba....
...i en el mateix oli de daurar el pollastre, saltegem les gambes...
...per les dues bandes.
Les reservem juntament amb el pollastre.
En el mateix oli, daurem la ceba...
Quan sigui daurada, afegirem el tomàquet i ho deixarem coure uns 3 o 4 minuts, a foc mitjà.
Ara incorporem el pollastre...
...tirem un bon raig de brandi...
I ho flamegem.... COMPTE: Perill d'incendi. Tingueu sempre a mà una tapa per ofegar el foc.
Un cop flamejathi tirarem un got de vi blanc.
Jo he utilitzat un vi blanc especial per cuinar "Gran Chef"...que és molt concentrat en espècies...i nomès s'ha de tirar mig got, ja que té un sabor molt intens. Deixeu-lo coure tapat durant uns 10 minuts, desprès afegirem l'aigua.
Ara començarem a preparar la picada. En una paella amb un bon raig d'oli, fregirem els alls.
Tallem unes llesques de pa per fregir.
En el bol de triturar tirarem unes avellanes, pinyonets i ametlles
una mica de julivert i els alls daurats...
A l'oli de fregir els alls, fregirem el nostre pa. Amb tres torradetes en tindrem prou.
Ara és ja el moment d'incorporar l'aigua al pollastre. Fins que gairebé el cobreixi.
Tornem a la picada. Com veieu, jo us mostro els passos de forma seqüencial. Així sereu conscients dels temps morts que es generen mentre guisem. Incorporem la xocolata i el pa fregit a la picada.
Recordeu de tapar el pollastre i de baixar una mica el foc.
Com podeu veure, no sempre hi cap tot en una cassola i he hagut de fer el mateix plat per duplicat en dues cassoles. Deixeu coure el pollastre durant uns 35-40 minuts a foc baix. Fins que estigui tou, vaja.
Agafeu una mica del caldo de la cassola i incorporeu-lo a la picada. Aquest líquid ens ajudarà a la trituració. Amb tres o quatre cullerades en tindrem prou.
Perfecte....i ara el minipimer.
Us ha de quedar una salsa consistent....de color xocolata.
Quan el pollastre ja sigui tou...i faltin uns 5 minuts per acabar la cocció...incorporeu la picada de xocolata i barregeu-la bé.
Seguidament, ja podem incorporar les gambes a la cassola.
5 minutets de cocció conjunta i ja podeu parar el foc. És recomanable deixar reposar aquest guisat unes hores. Millor consumir-lo d'un dia per altre.
Ja el podem emplatar.
Una autèntica delícia de plat.
Aquest suquet...és el millor del plat. Acompanyeu-lo d'un bon vi negre.
Pollastre Gamba
Noi, aquest plkat és el cel a la terra. Gràcies. Amb tu he après a cuinar. I ja fa anys d'aixó.
wwaawww!! !......Plat de festa major!!!!.....boníssim... Jo en el brou hi he picat els caps de gamba. | 0.661608 | curate | {"ca": 0.7759921285667432, "es": 0.13447031813709412, "ia": 0.010823220728107576, "it": 0.032797638570022956, "fr": 0.027877992784519516, "en": 0.0029517874713020664, "pt": 0.01508691374221056} | https://catalunyacuina.com/carns/pollastre-gambes |
mc4_ca_20230418_17_523633 | Kermanxah - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Kirmanshah)
34° 19′ 00″ N, 47° 04′ 07″ E / 34.316666666667°N,47.068611111111°E / 34.316666666667; 47.068611111111
Xarestans Kermanshah County
851.405 (2011)
8.777,37 hab/km²
Kermanxah (persa: کرمانشاه, Kermānshāh, àrab Kirmanxah) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah. És a 120 km de la frontera amb Iraq. La ciutat tenia una població estimada de 765.075 habitants (2006). El comtat tenia una població de 950.400 (2006) i estimada el 2010 de 965.665 habitants. La província té una població d'1.842.457 habitants (2006), que eren 1.778.596 al cens de 1996, i s'estimen en 842.457 habitants el 2010. La majoria de la població és kurda i parla kurd; els següents grups humans són els perses i els lurs; en religió, hi ha sunnites i xiïtes i minories Bahà'ís, catòlica armènia i d'altres. A partir del segle X, apareix el nom de Kirmanxahan al costat de Kirmanxah. Altres noms registrats pels geògrafs medievals són Kirmisin, Kirmasin, Karmasin, Karmaxin. És zona petroliera, i a la rodalia hi ha també marbre, pòrfir i cal. A 30 km a l'est, hi ha Bisutun, amb els famosos gravats anomenats inscripcions de Behistun. El clima és humit a l'estiu i fred a l'hivern.
4 Nascut a Kermanxah
Llac Taq-e Bostan.
Gravats de Cosroes II. [fn 1]
Fou fundada a l'època sassànida per Bahram IV,[1] i ha estat diverses vegades residència temporal de reis sassànides, i més tard d'algun califa (destacant Harun ar-Raixid) i el buwàyhida Adud al-Dawla.
Els àrabs la van ocupar el 640 després d'entrar a Hulwan i fou inclosa a la província del Djibal, formant amb Dinawar la regió de Mah al-Kufa. Dinawar era la més important als primers segles de l'Islam. Ibn Hawkal no l'esmenta entre les viles principals del Djibal i la descriu com un petit lloc agradable amb aigua abundant, arbres, fruits, pastures i ramats i un bon mercat. Però al segle IX va començar a agafar importància i formà, junt amb Hamadan, Rayy i Isfahan, el quartet de ciutats principals de la província, encara que a gran distància de les altres tres. Després dels abbàssides, van venir el buwàyhides i després va passar als hasanwàyhides, fins que finalment al segle XI va ser dominada pel seljúcides.
El 1197/1198, fou devastada pel general de Khwarizm, Miyadjuk. Després va passar als mongols, sota els quals el Djibal es va dividir en dues parts desiguals: la més gran a l'est, anomenada Iraq persa (Iraq Adjemi), i una més petita a l'oest, amb Kirmanxah i terres del Kurdistan. En aquest temps, va entrar en decadència per la disminució de producció que va acompanyar el domini mongol, i va quedar reduïda a un poble petit, segons diu Mustawfi en la primera meitat del segle XIV. Va restar sense cap rellevància al segle XV, però al segle XVI, amb els safàvides, les tribus kurdes van començar a adquirir autonomia i la ciutat va començar a ser un mercat amb els turcs. Les fonts pràcticament no l'esmenten (mentre citen governadors safàvides a Dinawar). El conflicte permanent amb els otomans va mantenir-ne la frontera inestable. Pel tractat de pau de 1590, Abbas I el Gran va cedir algunes províncies occidentals, incloent-hi Kirmanxah, a l'Imperi otomà. Els perses la van recuperar en la campanya del 1602, i el 1603 la seva possessió va quedar confirmada. El 1630, una expedició otomana comandada per Gazi Ekrem Hüsrev Paixà va arribar a Kirmanxah i Hamadan, però quan finalment es va acordar la pau, el 1639, Kirmanxah va quedar dins de Pèrsia.
Durant el segle XVII, la família Zangana va adquirir molt de poder local i, a partir de llavors, va ocupar sovint el govern de Kirmanxah, que incloïa Sunkur i, en el regnat de Safi de Pèrsia (1629-1642), també els Kalhur. El xeic Ali Khan Zangana fou nomenat governador vers 1648; altres membres de la família ocuparen llocs destacats de la cort; Ali Beg Zangana fou amir akhur de Suleiman I de Pèrsia (1666-1694) i el seu fill Ali Khan Zangana va ocupar la mateixa posició que el pare, el govern de Kirmanxah i finalment fou imad al-dawla uns 15 anys (+ 1689/1690).
Amb la caiguda dels safàvides, els otomans van ocupar Kirmanxah el 1723; el governador suplent, Husayn Ali Beg, s'hi va sotmetre sense lluita. Per la pau de 1727, Kirmanxah, Hamadan, Sanandadj, Ardalan, Nihawand i altres poblacions foren cedides a l'Imperi otomà a perpetuïtat. Nadir Xah (aleshores encara Nadir Kuli o Nadir Khan) va recuperar Kirmanxah el 1729 i va retornar a Pèrsia formalment per la pau de 1732. Mesos després, els otomans la tornaven a ocupar, però Nadir va anar a assetjar-la i els otomans se'n van retirar (1733). Els Zangana continuaven mantenint gran influència local. El 1743/1744, Ibrahim Khan ibn Zahir al-Dawla Zangana va ser nomenat sipahsalar de Kurdistan i Luristan. A la mort de Nadir, el seu governador a la ciutat, Mirza Muhammad Taki, va donar suport a Adil Xah (nebot de Nadir) contra el seu germà Ibrahim. Aquest darrer va enviar un exèrcit a Kirmanxah, que va saquejar la ciutat i es va apoderar d'aquesta i de la regió. Aprofitant la lluita entre Adil i Ibrahim, Mirza Muhammad Taki es va fer virtualment independent a Kirmanxah. Ibrahim va derrotar i cegar Adil, però, al seu torn, fou mort per les seves mateixes tropes revoltades al cap de dos mesos.
El 1764, Karim Khan Zand va assetjar la ciutat i, després de prop de dos anys de setge, se'n va apoderar quan la fam va començar a fer estralls entre els defensors. Ali Murad Khan en fou nomenat governador. La ciutat no va tornar a tenir cap paper en la resta de la guerra civil.
Amb els qajars, va esdevenir la capital del Kurdistan persa, província separada de la província d'Ardalan (que sovint també s'anomenava Kurdistan i de la qual la capital era Sinna). Alguns europeus ja van veure la seva situació idònia per a un comerç fluid entre Turquia i Pèrsia (1800-1801). El 1801, tenia dotze mil cases (i no menys de 60.000 habitants). Fath Ali Khan va nomenar governador general del Kurdistan-Luristan, el 1806, el seu fill gran, Muhammad Ali Mirza, i en fou llavors una de les províncies més prosperes. El governador tenia un exèrcit propi format en majoria per cavallers kurds i entrenat per oficials francesos. La ciutat de Kirmanxah era una posició contra eventuals atacs otomans. Rivalitzava amb el seu germà Abbas Mirza, wali adh i governador general de l'Azerbaidjan en una eventual futura successió i, per això, va actuar en el seu govern de manera paternalista buscant el suport popular. Sota el seu govern, la ciutat va créixer i es va omplir d'edificacions fins al punt que fou una de les ciutats que tenia més edificis oficials de Pèrsia; també va construir unes muralles amb torres i una rasa d'uns 5 km de circumferència. En la guerra del 1821 contra els otomans, va dirigir operacions afortunades i va ocupar Zuhab i va avançar cap a Bagdad, però una epidèmia de còlera el va aturar i finalment hi va morir ell mateix. La guerra va durar fins al 1823 i l'acord de pau preveia la devolució dels districtes ocupats per les dues parts, retornà la frontera a la que havia estat en època safàvida, però Zuhad va restar dins de Pèrsia; el seu territori fou declarat khalisa i concedit a un cap tribal (el cap dels Guran).
Els governadors que van seguir Muhammad Ali Mirza van exercir sovint amb la idea d'enriquir-se i la vila va entrar en decadència. Una pesta la va afectar el 1830 i va matar 12.000 persones, i unes inundacions van destruir part de la ciutat (17% part) el 1832. Després d'això, van quedar unes deu mil cases (uns 50.000 habitants) i, el 1845, un viatger francès diu que els grans basars estaven buits, que 9 de cada 10 botigues havia tancat i que tres quarts dels habitants havia emigrat (els urbans cap a l'Azerbaidjan i els nòmades a Turquia). A mitjan segle, el cònsol britànic Abbot en parla de cinc mil cases (màxim 30.000 habitants). El 1842, es va crear una comissió persa-otomana per delimitar-ne la frontera, delimitació que es va acabar el 1914 (72 anys després). El 1871, la ciutat va presentar un memorial de greuges contra el governador aprofitant el pas per la ciutat del xa Nàssir-ad-Din Xah Qajar, que anava a Karbala i Nadjaf en peregrinació, però no va obtenir-ne cap resposta. Del 1881 al 1888, la província de Kirmanxah fou reunida amb una supraentitat amb capital a Isfahan sota el govern de Zill al-Sultan. Posteriorment, el govern de Kirmanxah fou donat al millor postor. Des de l'obertura del canal de Suez el 1869 i amb la creació d'un servei de vapors pel Tigris, Kirmanxah va esdevenir lloc d'arribada de mercaderies procedents d'Anglaterra pel riu i de l'Índia britànica pel golf Pèrsic. Diversos prínceps qadjars van governar la ciutat i província, entre els quals Muhammad Husayn Mirza Hishmat al-Dawla (fill de Muhammad Ali Mirza), que va governar-hi uns 12 anys, i Imam Kuli Mirza Imad al-Dawla (un altre fill de Muhammad Ali Mirza), que va exercir-hi durant 21 anys (en els regnats de Muhammad Xah Qajar 1834-1848, i de Nàssir-ad-Din Xah Qajar 1848-1896). Les fortificacions construïdes de Muhammad Ali Mirza havien desaparegut a l'inici del segle XX, però l'activitat s'havia recuperant i el 1914 tenia 60.000 habitants. Un mínim de 150.000 pelegrins a l'any passaven per la ciutat per anar a Nadjaf i Karbala. El 1914, hi havia uns 200 comerciants que venien productes anglesos o francesos o de l'Índia. Una trentena de jueus tenien en les seves mans gran part del comerç exterior.
Durant la revolució constitucional, no va tenir gairebé cap paper; només el 1911 fou ocupada per Salar al-Dawla en nom de l'ex-xa Muhàmmad-Alí Xah Qajar (1907-1909) i a l'any següent va avançar cap a Teheran amb un exèrcit de majoria kurda, però fou derrotat prop de Hamadan i les forces del govern van recuperar Kermanxah. Les lluites van seguir-hi fins a la tardor del 1912 i la ciutat va canviar diverses vegades de mans.
Durant la I Guerra Mundial, fou un dels centres del moviment muhadjarat i s'hi va crear un comitè per la defensa nacional. El desembre de 1915, el comitè central que havia abandonat Teheran cap a Qomm i aquesta ciutat cap a Isfahan, es va retirar a Kermanxah. Tot just establert el govern provisional, davant l'avanç rus, el muhadjirun es va retirar (març de 1916). Abans de final d'any, els otomans van ocupar la ciutat però la van evacuar el 1917.
Durant la II Guerra Mundial, va quedar dins la zona britànica i, al final de la guerra, no va poder formar part de la República de Mahabad, proclamada pels kurds en començar el 1946 al territori kurd entre la zona russa i la britànica. Els esdeveniments no van afectar gairebé la ciutat.
Sota el govern del xa, el moviment kurd va viure en la clandestinitat i quan el xa va donar suport a Mustafa Barzani a l'Iraq, aquest va deixar d'ajudar els kurds iranians; un cap kurd iranià, Sulaiman Muini, fou executat per Barzani i lliurat al xa, que va exhibir el seu cos a Kirmanxah i altres ciutats kurdes. El moviment kurd va desaparèixer a Iran.
El 1979, després del triomf de la revolució, els kurds demanaven autonomia; els guàrdies revolucionaris van entrar a les ciutats com Mahabad, Paveh, Sanandaj, i es van enfrontar als peixmergues (milicians kurds). A Paveh, van disparar sobre els civils kurds i van fer-hi una massacre; això fou el detonant d'una revolta; els peixmergues es van apoderar de la zona fronterera i de Mahabad. Kirmanxah va ser atacada diverses vegades pels guerrillers. L'esclat de la guerra Iran-Iraq el 1980 va amagar el conflicte que va seguir fins al 1982, però Kirmanxah va patir llavors bombardejos de l'aviació iraquiana i va patir danys, dels quals s'ha anat recuperant.
Temperatures i precipitacions mitjanes de Kermanxah, Iran
(75) 15
(2.6) 6.1
(0.1) 2.6
(2.0) 6.6
(2.6) 48,5
Font #2: Airport Weather Guide[3]
Plaça Ferdowsi.
Temple d'Anahita a Kangavar.
Mont Parau.
Mont Dalekhani.
Cova Ghouri Ghaleh
Inscripció de Bisutun[fn 2]
Inscripció de Bisutun
Nascut a Kermanxah[modifica]
Payam Feili (1985), escriptor gai perseguit, que va fugir cap a Israel
↑ a l'esquerra Ahura Mazda, a la dreta Anahita.
↑ Del temps de Darios I el Gran entre l'estiu del 522 aC i la seva mort el 486 aC.
↑ (en anglès) Journal of the Royal Asiatic Society, vol.12, 1850, pàg. 115.
↑ «Weatherbase: Historical Weather for Kermanshah, Iran». Weatherbase, 2007.
↑ «Kermanshah Airport Weather Guide». Airport Weather Guide, 2008. [Consulta: 4 abril 2008].
Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani, visir de Kermanxah i historiador
Doris Lessing, una escriptora i feminista britànica nascut a Kermanxah
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kermanxah
Dibuixos d'inscripcions i baixos relleus de Darios I el Gran - Pintures lliures d'Iran a irantooth.com
Fotos de Bisutun a Aryo.ir
Fotos de Taq-e Bostan a Aryo.ir
Fotos de Moavenol Molk Tekieh a Aryo.ir
Coord. : 34° 18′ 51″ N, 47° 03′ 54″ E / 34.31417°N,47.06500°E / 34.31417; 47.06500
BNF: cb12496620q
GND: 4495861-4
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kermanxah&oldid=21567983»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 28 jul 2019 a les 19:35. | 0.794134 | curate | {"ca": 0.9400416698819354, "eb": 0.008025310594953315, "en": 0.024616096921058723, "fr": 0.003781155953391465, "ur": 0.003781155953391465, "it": 0.0020063276487383287, "ja": 0.001774828304653137, "pt": 0.0030866579211358902, "hu": 0.00030866579211358904, "ru": 0.0028551585770506985, "de": 0.00925997376340767, "ku": 0.0004629986881703835} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Kirmanshah |
mc4_ca_20230418_12_401149 | Hilari de Cara, Biografía, galería i obres | BCulture
Llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona (1972) i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Literatura postmoderna. L’obra narrativa de Quim Monzó (1989), ha estat professor de llengua i literatura angleses i catalanes, i Catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’IES Mossèn Alcover de Manacor.
Va viure als Estats Units, del 1995 al 2002, on ensenyà castellà a l’Escola Internacional de les Nacions Unides. Des de fa uns anys, viu al Port de Manacor (Porto Cristo), localitat que ha inspirat el seu darrer poemari.
És poeta i narrador. És autor de L’espai del senglar (1985); Quaderns d’Es Llombards (1991); Poemes (1985–1991); Bolero (Quaderns Crema, 1998); Absalom (2006, Premi de la crítica Josep Maria Llompart 2007 al millor llibre de poemes en llengua catalana); Postals de cendres (2007, Premi Pollença de Poesia 2007 i Premi Serra d’Or 2009), Via Bàltica (2012, premi Carles Salvador), Nunc (2012, premi Vidal i Tomàs), Carrer d’Artà (2014, premi de poesia mediterrània Pare Colom), Refraccions (2015, premi Carles Riba 2014) i Cave papam (2016, premi Miquel Bauçà). L’any 2018 guanyà els Jocs Florals de Barcelona amb Quaderns del port.
Un llac en flames (Quaderns Crema, premi Qwerty de la crítica al millor autor revelació de l’any) és la seva primera novel·la, que inicia una trilogia que completaran La mar de Minsk i Torres d’argila. Ha publicat el recull de narracions Cada família, un porc (2011). Director de la col·lecció “Varoic” de l’editorial Documenta Balear, ha traduït Poemes (1987-1996) (2000), del poeta nord-americà Frank Banton i altres autors, com ara Joyce Carol Oates. | 0.848751 | curate | {"es": 0.030635838150289016, "ca": 0.969364161849711} | http://www.bculture.org/ca/autor/hilari-de-cara/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_2642 | https://eleccions.apuntmedia.es/va/https://resultats2019.gva.es
Per a qui no ho sàpia, l'escrutini de les Corts es fa després del Congrés i Senat espanyols. Pot començar al voltant de les 22:30 i perllongar-se fins a les 24h o més
Després del Senat? | 0.524843 | curate | {"en": 0.25609756097560976, "ca": 0.7439024390243902} | |
crawling-populars_ca_20200525_48_34346 | A hores d'ara encara no se sap si el govern espanyol tramitarà els visats pels esportistes kosovars; el COI ha enviat dues cartes a Madrid preguntant-ho però no hi ha hagut resposta. Si finalment no hi participen hi podria haver un conflicte diplomàtic perquè en l'àmbit esportiu l'autoritat del COI passa per damunt de les lleis estatals.
Per la seva banda, el director general adjunt del Comitè Olímpic Internacional, Pere Miró, s'ha mostrat preocupat per la situació en declaracions a RAC1: "Si la situació és certa, és preocupant. Hi ha una resolució de l'ONU que defensa l'autonomia de l'esport". En la mateixa línia ha recordat que el COI mai ha tingut problemes amb cap país "malgrat que hi hagi dos països sense relacions diplomàtiques: "Rússia no reconeix Kosovo però va permetre que participés als Jocs d'Hivern". | 0.843577 | curate | {"ca": 1.0} | : /ca/politica/espanya-impedir-esportistes-kosovars-jocs-mediterrani_238515_102.html |
mc4_ca_20230418_3_206954 | [DD] Dragon Ball Tomo ''43 i 44 '' Super (Full Color) 2 De 2 - Animelliure
[DD] Dragon Ball Tomo ''43 i 44 '' Super (Full Color) 2 De 2
dv. 16 des. 2016, 14:07
Dragon Ball Tomo 43 '' Super N''1 (Full Color)
https://mega.nz/#!ZUc3URhS!bkQZNDkGW_mX ... iqq5J8e_4A
Dragon Ball Tomo 44 '' Super N''2 (Full Color)
https://mega.nz/#!8ZclCTYQ!ZyrAGsHQ5950 ... 2LY9EOLaZk
Edició: Aquesta versió ha sigut feta per diversos fans on han fet el escaneig , traducció i colorejat
Recopilació: He recopilat els volums 43 i 44 (Tomo 1 i 2 super) i a quedat com la seva versió original
i he tret totes les marques d'aigua i he fet neteja de fotogrames amb photoshop.
Agraiments: A Joker Fansub per la traducció i ha Victor R per colorejar el manga.
Escans per part de ''Manga Stream''
xagasa l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. 17 des. 2016, 18:51, en total s’ha editat 4 vegades.
Re: [DD] Dragon Ball Tomo 43 i 44 '' Super (Full Color) 1 De 2
dv. 16 des. 2016, 16:41
moltes gràcies!! baixant
dv. 16 des. 2016, 17:01
Ja estic preparant el tomo 44. M'alegro que t'agui agradat.
Edit: Tinc un dubte amb el tomo 44 ( N"2 super) ¿A quin capitol acava aquest segon volum. Al capitol 16 o 17. ? El primer volum cada capitol tenia unes 10 pagines en canvi apartir del capitol 10 que seria inici del volum 2 ja es de unes 20 pagines.
Re: [DD] Dragon Ball Tomo ''43 i 44 '' Super (Full Color) 1 De 2
dv. 16 des. 2016, 20:12
Bona aportació xagasa pero jo de tu m´esperaria al Març de l´any vinent ja que es quan surt la serie vermella de Super. Allá podries pasar els dialegs en català a aquesta release. Encara així, ¡Bona feina!
dv. 16 des. 2016, 20:20
Si tot va be fare la versio en català quan surti la serie vermella.
Edit: Ja he trobat informació el volum 44 es fins el capitol 15. Osigui que quasi el tinc complet.
Ja tinc la portada del volum y pagines extres.
Edit:2 Afegit Dragon Ball Tomo 44 ''Super N'' 2'' Full Color.
Re: [DD] Dragon Ball Tomo ''43 i 44 '' Super (Full Color) 2 De 2
ds. 17 des. 2016, 08:10
.Salutacions.
ds. 17 des. 2016, 11:31
Merci xagasa pels 2 primers tomos crec que em fare aquesta coleccio al final es la que mes em surt a compte XD
Per cert veient el primer volum la saga d´en freezer se la han saltat no?
ds. 17 des. 2016, 13:21
Moltes gràcies a totes aquelles persones que han participar per fer realitat esta magnífica aportació.
ds. 17 des. 2016, 14:20
M' alegro que t'haguin agradat els tomos
Doncs si en el manga su han saltat (Hi ha una pagina on en plan broma ho diuen)
Doncs si es una bona edició i el colorejat es molt bo per ser de un fan.
Edit: Si me descuidat de esborrar algun logo de alguna pagina m'ho dieu ok. Es que hi havia uns 3 per pagina i cada tomo te aproximadament 200 pag
i ja treia fum pel cap com el majin buu de tan esborrar logos. Salut a tots i espero que us hagui agradat. Entre tots els fans s'ha fet una bona edició.
ds. 17 des. 2016, 18:08
No se de donde has sacado esta version (porque no has dejado ningun credito, ni ninguna mencion al fansub/editor en cuestion, mucho dar las gracias pero les has borrado todo el rastro...), pero se ven bastante peor que otras versiones que hay por ahi (solo he buscado 5 minutos, seguramente habra de mejores y sin marcas de agua tan grandes, pero ahora mismo no tengo tiempo para buscar):
"Tu" version:
La diferencia es bastante notoria, sea como sea, desconozco si hay nada mejor y sin marcas de agua, pero agradeceria que dijeras de donde lo has sacado para ver si la fuente original tenia mejor calidad.
ds. 17 des. 2016, 18:55
He posat els credits dels qui van fer els escans , la traducció i el colorejat. He vist que tens rao hi ha diferents versions de colorejat uns millors que altres.
dl. 19 des. 2016, 00:56
Me sabe mal. Las intenciones son buenas pero:
Color: Malo, erróneos y muy saturados. Muchas páginas en Blanco y negro y a diferente tamaño.
Resolución: MUY BAJA!! hay mezcladas imágenes en baja resolución y textos en alta, no mucho más.
Ortografía: Varios fallos!
Veo que has rectificado y puesto los créditos pero es que o han fallado ellos o tú porque se ve bastante mal.
Aún así te agradezco que hayas compartido eso pero no le doy el aprobado. Es una pena porque me hubiese gustado.
dl. 19 des. 2016, 09:36
Joker Fansub son aquells que fotien traduccions de merda només per arribar els primers a submanga amb els capítols setmanals de Naruto, Bleach i One Piece. I la web tol·lerant i destacant la rapidesa abans que la qualitat. Igual per això se'n va acabar anant a la merda.
En resum: No tocar material de Joker Fansub ni amb un pal.
dl. 19 des. 2016, 10:26
Lo de la traducció si que s'ha de dir que es bastant dolenta. Jo en un principi vaig començar la traducció en català però a la pagina 5 vaig dir prou es un pal i una feina inimaginable. Porta molta feina ja parlan en plan photoshop. Per la pregunta de pagines a diferents tamanys. Doncs ho vaig trobar ja aixi no vaig canviar cap format de les pagines. Lo que si que vaig possar va ser les pagines en B/N que no havien sigut colorejades. Lo que si que es propi meu es el index del volum 2 ja que no el vaig trobar. Sobre la mala qualitat del dibuix dir que per mi el primer capitol es el que es podria haver tornat a colorejar apartir del capitol 2 al 15 el color esta bastant be.
Edit: Crec que ja ho vaig comentar. Però si algú esta interesat a fer traducció en català del manga que m'envii un mp i si som almenys 3 es podria començar a fer. Realment la traducció es podria fer apartir de la versió de fujiwara no fansub que esta en castella i una posible bona traducció. També dir que si algú vol colaborar es per fer el volum en serio no el tema de fer una pagina a la setmana. Diento de una altre manera. Fer la traducció del manga a un ritme normal però sense adormirse. Salut
dl. 19 des. 2016, 16:10
Pero quina necessitat hi ha de traduir un manga al català, quan el trauran a partir de març?
Usuaris navegant en aquest fòrum: Google [Bot], Majestic-12 [Bot] i 83 visitants | 0.464273 | curate | {"es": 0.35613854595336075, "cs": 0.00257201646090535, "en": 0.048868312757201646, "de": 0.009259259259259259, "ca": 0.5624142661179699, "pt": 0.0012002743484224967, "eo": 0.0051440329218107005, "fr": 0.012345679012345678, "it": 0.00205761316872428} | http://forum.animelliure.net/viewtopic.php?f=11&t=20761&p=346090 |
cawac_ca_20200528_11_182680 | Sindicació
visitants.
EL MONITOR, EDUCADOLR EN EL LLEURE
Escrit per editor
dimecres, 13 de juliol de 2011 23:57
És temps de colònies i campaments. Molts monitors i caps hi estan abocats de ple. M’ha vingut a la memòria un record personal. Després de dinar, en el campament, ens aplegàvem, asseguts a terra, escoltàvem embadalits el monitor/cap que ens llegia, amb veu clara i potent, El llibre de la Selva de Rudyard Kipling. Era una lectura modulada, amb diversos tons greus o aguts segons els personatges, que ploraven, reien, es mostraven cansats, cautelosos, irats… segons el moment del relat ho requeria. La imaginació volava. Érem infants acostumats a escoltar i a imaginar-nos les escenes amb detall. Acabada aquesta activitat, cantàvem una estona. Les cançons, populars i tradicionals del país i dels cançoners de muntanya, ens apropaven a un patrimoni cultural acumulat per la història.
Eren altres temps, però darrera d’aquesta manera d’actuar hi havia l’esperit i la paraula, el fer i el ser d’uns educadors que a partir de la seva experiència personal, amb humilitat, ens acompanyaven i ens ajudaven a créixer, per dins i per fora. Des de l’experiència i el sentit comú, des l’amor i el respecte als nostres ritmes ens oferien unes reflexions plenes de seny per ajudar-nos a descobrir el sentit de la vida i la grandesa de les seves responsabilitats.
És tan important la persona de l’educador, les qualitats i capacitats que ha de reunir, l’exigència de respecte a un mateix i de respecte als infants! L’educador posa un rostre als valors que pretén acostar i això demana coherència en la vida, coherència entre el que diu i el que fa. L’educador estima, desenvolupa una acció educativa basada en l’amor, pretén apropar a l’autonomia personal, comprèn però no ho accepta tot mesellament, i acompanya en el creixement que es desitja que sigui harmònic.
El monitor, el cap escolta, l’educador en el lleure és un ofici de formador de persones a les quals, com diu el llibre dels Proverbis, «volen fer conèixer la saviesa i donar formació… procurar una formació completa que porti a ser just, recte i honrat» (Pr 1,2-3). Enric Puig | 0.818791 | curate | {"ca": 0.9712128362435111, "en": 0.020764511562057573, "it": 0.008022652194431336} | http://parroquiesbarrivellgirona.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1012:el-monitor-educadolr-en-el-lleure&catid=13:textos&Itemid=28 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_359891 | El PSC-PSOE demana que es replantegin les sancions lingüístiques El PSC-PSOE demana replantejar les sancions lingüístiques en el seu programa electoral, l'esborrany del qual ha fet públic aquest divendres, i que s'aprovarà diumenge. El partit concreta que no és prioritari que es posin multes als comerços que no inclouen el català en els rètols, sinó fer pedagogia des de la Generalitat perquè ho acabin fent per voluntat pròpia. El seu objectiu és "desenvolupar instruments per solucionar una petita problemàtica amb un altre tipus de mesures que no siguin la sanció, que si cal arribar-hi s'hi arribarà", ha recalcat la portaveu parlamentària adjunta del partit, Rocío Martínez-Sampere.Font
Quina opinió té el PSC-PSOE sobre totes les lleis i normes espanyoles que obliguen a la utilització del castellà?Demanarà el replantejament d'aquesta obligatoreïtat de fer servir el castellà ?Per exemple:192 lleis imposen el castellà a l'etiquetatge dels productes catalans (15/6/2010)La normativa sancionadora a favor del castellà continua augmentant (74 noves lleis des de 1998) 500 lleis que imposen el castellà (2009 Plataforma per la llengua) | 0.856098 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_773089 | Personalment, no em desagradaria que una noia m'ho fes... Bé, és una curiositat...qualsevol reflexió és benvinguda. PS: en "no newstyle" haurà obert un fil d'aquest tema?
depèn... però si estic ballant tant tranquil·la i hi ha un tio que em toca el cul, em foto de molt mala òstia.... però si és un noi maco.... deixo que faci...
a meva opinió, és molt trist que diguis que et fots de mala hòstia, però que si és maco sí... és com si et suspenen un control, però si el profe o la profe està bo, doncs te la suda... | 0.766121 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_361961 | Encara és un prototip i la seva efectivitat és molt limitada, però és un primer pas: científics de la Universitat de Washington han inventat un telèfon mòbil sense bateria, que funciona gràcies a la captura d'alguns microwatis de potència dels senyals de ràdio o de la llum ambient.
La prova es va fer realitzant una trucada per Skype, i la idea és que en un futur pugui integrar-se a la xarxa de telecomunicacions com qualsevol altre dispositiu.
"Hem construït el que creiem que és el primer telèfon mòbil que consumeix gairebé zero energia", va dir Shyam Gollakota, professor associat de l'Escola Paul G. Allen de Ciències de la Computació i Enginyeria de la UW, en un comunicat.
La clau: eliminar la conversió a dades digitals
Un mòbil sempre necessitarà algun tipus d'energia, però per aconseguir aquest consum extremadament baix els científics van eliminar un pas important: la conversió de senyals analògics, que transmeten el so, a dades digitals que un telèfon pugui entendre.
El prototip aprofita les petites vibracions en el micròfon o l'altaveu que es produeixen quan una persona està parlant per un telèfon o escoltant una trucada. Una antena connectada a aquests components converteix aquest moviment en canvis en el senyal de ràdio analògica estàndard emesa per una estació base cel·lular. Aquest procés codifica els patrons de parla en els senyals de ràdio reflectides d'una manera que no fa servir gairebé gens d'energia.
Per a poder parlar, el telèfon utilitza vibracions del micròfon del dispositiu per codificar patrons de veu en els senyals reflectits. Per rebre, converteix senyals de ràdio codificades en vibracions de so que són capturades per l'altaveu del telèfon. En el prototip del dispositiu, l'usuari prem un botó per canviar entre aquests dos modes de "transmissió" i "escolta".
Mòbil sense bateria: el prototip decodifica la veu gràcies a les vibracions del micròfon
El telèfon sense bateria encara requereix una petita quantitat d'energia per realitzar algunes operacions, d'almenys uns 3,5 microwatis. Els investigadors de la Universitat de Washington van demostrar com recol·lectar de dues fonts diferents. En un cas, el prototip pot funcionar amb l'energia de senyals de ràdio ambientals transmeses per una estació base fins a 10 metres de distància.
En l'altre, usant l'energia recol·lectada de la llum ambiental amb una diminuta cèl·lula solar, aproximadament de la mida d'un gra d'arròs, el dispositiu va poder comunicar-se amb una estació base que estava a més de 15 metres de distància.
Encara queda un llarg camí per recórrer, però potser les bateries hagin de començar a preparar les maletes i dir adéu als mòbils.
Font: Economia digital
Publicat per Unknown a 10:59 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: bateries, ràdio, telèfon mòbil
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Va ser primer l'ou o la gallina?
No pot ser que portem segles preguntant-nos si va ser abans la gallina o l'ou i els científics no facin res al respecte. Finalment, un grup de científics s'ha proposat abordar d'una vegada per totes aquesta àrdua tasca, i per això aquesta va ser al juliol passat portada de la revista Science.
Per aconseguir-ho, han hagut de classificar 50.000 ous de centenars d'espècies diferents en funció de si són més o menys líptics o asimètrics. Però, per què?
"Els meus col·legues i jo estàvem intrigats per la gran varietat de formes dels ous que observàvem en aus", explica a al blog Teknautas, Mary Stoddard, de la Universitat de Princeton i una de les autores de l'estudi. "Per què els ous dels mussols són esfèrics i els dels calàbries són el·líptics? ", es preguntava.
La teoria clàssica sobre això deia que la forma dels ous estava relacionada amb la ubicació del niu o el nombre d'exemplars que pon cada au. Però no. "Ens va sorprendre trobar una correlació molt forta entre l'habilitat de volar i la forma de l'ou".
En resum, si poguéssim posar en fila a totes les aus del món ordenades en funció de la seva capacitat per volar, observaríem també una gradació en la forma dels ous, des del més rodó d'aquelles aus que no s'aixequen del sòl, fins als més cònics de les aus amb un vol més enèrgic.
Encara hi ha, sens dubte, algunes incerteses. Per exemple, el kiwi.
Un kiwi costat del seu ou (Wikipedia)
"La de l'enorme i el·líptic ou del kiwi és una de les formes més extraordinàries que hi ha", diu Stoddard. "Encara que el kiwi és una au que no vola, un ou el·líptic podria tenir els seus avantatges, ja que permet el desenvolupament d'un pollet de grans dimensions, per això les cries de kiwi no requereixen molta cura parental", atès que en trencar la closca ja són cries madures, o en argot ornitològic, precocials.
La pregunta que la humanitat porta plantejant-des de fa segles té, per tant, una resposta més precisa.
"Definitivament, l'ou va ser primer", contesta sense dubtar Stoddard. "Un ou amb closca i especialitzat va evolucionar en alguns vertebrats mentre feien la transició a la vida terrestre, i després aquests animals van donar lloc als primers vertebrats terrestres, entre els quals s'inclouen les aus".
Font: El Confidencial
Publicat per Unknown a 10:55 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: gallina, ou
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
L'enginyer espanyol que deixarà obsolet el GPS és l'inventor europeu de l'any
Estats Units té el GPS, Rússia el GLONASS, la Xina el Beidou. Europa té enginyers com José Ángel Àvila (Madrid, 1979), que ha desenvolupat una tecnologia de senyalització perquè el nostre continent tingui el seu propi sistema global de navegació per satèl·lit (GNSS): Galileu. Com a reconeixement als seus 15 anys de treball en aquest camp, va rebre, el juliol passat, a Venècia (Itàlia) el Premi Inventor Europeu 2017 en la categoria d'Investigació, un guardó que lliura cada any l'Oficina Europea de Patents, al costat del seu company Laurent Lestarquit i la resta de l'equip. El blog Teknautas, va parlat amb ell per donar-li l'enhorabona i, de passada, saber una mica més sobre aquest projecte internacional que va començar a forjar fa més d'una dècada.
"El GPS es va desenvolupar als anys seixanta amb la tecnologia més avançada de l'època, però avui és obsolet", explica Àvila per telèfon des del seu despatx al Centre Europeu de Recerca i Tecnologia Espacial que l'Agència Espacial Europea (AEE) té a Noordwijk (Holanda). Això vol dir que les senyals que aprofiten els nostres iPhones per saber on som són "relativament primitives en estructura i funcionament" i per això Google Maps ens situa de vegades al carrer que no toca. Galileu ha aprofitat les noves tecnologies sorgides en les últimes dècades per aconseguir un millor resultat.
Galileu no estarà operatiu al cent per cent fins al 2020, però Àvila ja treballa en la segona generació del sistema
La Unió Europea (UE) va anunciar Galileu l'any 2003 i Àvila va estar en el projecte gairebé des dels seus orígens: "Tenia ganes de treballar en aquest nou camp, però no vaig trobar res a Espanya i me'n vaig haver d'anar a Munic". El resultat d'aquestes ganes va ser CBOC, una nova forma d'ona molt flexible que augmenta la precisió i la fiabilitat. Tant, que va inspirar a GPS a reproduir-la en la seva tercera generació de satèl·lits. "Els hem passat al davant. Des de la primera generació, oferim senyals tan bones com les que pretén oferir GPS a partir del 2020", assegura orgullós.
La constel·lació de satèl·lits de Galileu no es completarà fins al 2020, però des de finals de 2016 ofereix servei amb 18 satèl·lits i planeja enviar-ne quatre aquest any. La flota total serà de 30. L'enginyeria aeroespacial treballa a dècades vista i Àvila ja prepara el camí per a la segona generació que reemplaçarà als satèl·lits més antics, llançats el 2005, que ja han superat la seva esperança de vida. El seu objectiu és que el nou sistema satisfaci les necessitats d'avui ... però també les que sorgiran en els propers 20 anys. "Volem crear una xarxa de més flexibilitat que pugui respondre a les necessitats canviants del món actual".
Un projecte europeu ... i civil
Galileu, a diferència de GPS i Beidou, no neix d'un projecte militar. "Els beneficis de la navegació per satèl·lits per a la societat són enormes i des del principi es va buscar que quedés en mans civils", explica l'enginyer. Les seves altres dues senyals d'identitat són la independència i la interoperabilitat. La primera garanteix que el sistema funcionarà sol, sense la necessitat de recolzar-se en altres GNSS com GPS o GLONASS. "L'economia actual, des de les xarxes elèctriques a les bancàries, està sincronitzada amb GPS. Són elements estratègics molt importants i és important que hi hagi una alternativa autònoma que mantingui aquests serveis vitals i assegurar la independència de la resta de països".
Això no impedeix que Galileu pugui 'col·laborar' amb els satèl·lits de la resta de sistemes. Aquí entra en joc la interoperabilitat, que millora la seva qualitat. Àvila assegura que la precisió a la que es pot arribar a avui és de centímetres i, fins i tot, mil·límetres: "Hi ha aplicacions de Galileu per controlar el moviment de l'escorça terrestre i el seguiment de terratrèmols". Altres milloraran la localització de persones que necessiten ser rescatades en situacions de perill. Per a l'usuari mitjà, això evita el problema que Google Maps ens salti d'un carrer a una altre.
El sistema Galileu també introduirà per primera vegada la possibilitat d'autenticar les dades del senyal per augmentar la confiança de l'usuari. "Falsejar la posició és una cosa que fins ara només es veia en James Bond, però aquesta, al costat del temps, són informacions amb moltíssim valor a les transaccions bancàries i la sincronització de xarxes elèctriques". En altres paraules, un atacant podria fer-se passar per nosaltres simulant que és al nostre país ... encara que estigués assegut a milers de quilòmetres.
El mercat dels sistemes GNSS mou uns 175.000 milions d'euros a l'any, cosa que no és d'estranyar si tenim en compte que avui dia tots portem un petit GPS a la butxaca. Però no es tracta només de mòbils: cotxes, avions, vaixells i fins i tot microxips necessiten d'aquestes tecnologies de localització. Quan Galileu estigui operatiu al cent per cent, s'espera que tingui un impacte sobre l'economia europea d'uns 90.000 milions d'euros al llarg dels propers 20 anys. Tot gràcies a la feina d'enginyers com Àvila.
El pare de les vacunes modernes
Els premis Inventor Europeu 2017 s'han lliurat avui a Venècia per a cadascuna de les cinc categories participants. Al costat d'Àvila i del seu equip, guanyadors en Investigació, altres quatre candidats es van endur el trofeu a casa.
En la categoria d'Indústria, la victòria va ser per a Jan van den Boogaart (Països Baixos) i Oliver Hayden (Àustria), dos investigadors que han desenvolupat el primer sistema automatitzat per a diagnosticar la malària de forma ràpida.
El premi Pime va anavr a parar a les mans de Günter Hufschmid (Alemanya) qui, per accident, va inventar una superesponja capaç de netejar abocaments de petroli amb gran eficàcia: pot absorbir set vegades el seu pes. De moment, ha estat utilitzada amb èxit al delta del Níger i també a Alemanya.
El guardó a l'Assoliment de tota una vida va ser per al pare de les vacunes modernes, Rino Rappuoli, les tècniques van permetre que les vacunes es dissenyessin per ordinador amb major rapidesa, en lloc de a partir de lents cultius bacterians per assaig i error.
Finalment, el premi en la categoria de País no europeu va ser per als nord-americans James G. Fujimoto, Eric A. Swanson i Robert Huber, pel seu sistema de tomografia de coherència òptica, que permet visualitzar teixits i vasos sanguinis sense necessitat de biòpsies.
Font: El Confidencial
Publicat per Unknown a 10:50 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Galileu, GPS, José Ángel Ávila
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Descàrregues estàtiques vs el foc de Sant Elm
En un vol hi ha una gran probabilitat de que la tripulació gaudeixi del seu propi espectacle de llums. Els pilots veuen descàrregues estàtiques ballant en els parabrises bastant sovint. Pot ser sorprenent i molt impressionant el que es veu a la finestreta, però és completament inofensiu.
Massa electricitat estàtica
Mentre un avió vola a través del cel, l'aire i la precipitació es freguen contra el fuselatge de l'avió causant una acumulació d'electricitat estàtica. El mateix passa quan es frega un globus en el cabell. Quan aquesta càrrega elèctrica és prou forta, pot causar descàrregues estàtiques a les nostres ràdios, interferint amb les comunicacions. En condicions normals, la càrrega es dissipa contínuament per petits i punxeguts descarregadors d'electricitat estàtica muntats en les vores de sortida de les ales i la cua.
La major part del fuselatge de l'aeronau està unit elèctricament als descarregadors d'estàtics, amb l'excepció del parabrisa. Quan es vola a través de cristalls de gel d'alta altitud (cirrus), pluja forta o neu, els descarregadors d'estàtica no dissipen la "precipitació estàtica" que s'acumula en els parabrises. La precipitació estàtica eventualment es descarrega pel seu compte, proporcionant una fascinant imatge en els parabrises a uns pocs centímetres davant nostre.
Segur que s’han vist o escoltat descàrregues estàtiques al voltant de casa. A l'hivern, quan s’agafa una manta de l'assecadora, es pot escoltar l'electricitat estàtica petar i cruixir. Si s'apaguen els llums i s'agita la manta, es poden veure espurnes inofensives com excés de descàrregues estàtiques. Això és el mateix que es veu en el parabrises de l’avió.
Encara que no és tan impressionant com veure-ho en persona, en aquest vídeo poden donar una idea de com són les descàrregues. El primer es en un parabrisa Boeing 737. El fenomen comença al minut 02:25.
És interessant notar que aquests vídeos es titulen incorrectament com St. Elmo 's Fire (s’explicarà això més endavant).
Descàrrega estàtica vs Foc de Sant Elm
Foc de Sant Elm fotografiat per (c) Martin Popek
La majoria dels pilots es refereixen incorrectament a les descàrregues estàtiques del parabrisa com foc de Sant Elm. El foc de Sant Elm és un fenomen diferent. Apareix com una resplendor blavosa o flama que emana de les ales dels avions o el morro i és bastant rar. Igual que les descàrregues estàtiques, Sant Elm és inofensiu. Pot ser vist ocasionalment quan vola per l'aire fortament carregat en els veïnatges d'una tempesta elèctrica.
El foc de Sant Elm es pot veure ocasionalment emanant dels pics del sostre, de les torres i d'altres objectes punxeguts en el veïnatge de les tempestes elèctriques. El fenomen es veu sovint abans d'un atac pròxim del llamp. Si ho veus, és hora d'entrar a casa. Els albiraments documentats es remunten a l'antiga Grècia. Els primers mariners van veure el foc de St Elm brillant al voltant de les puntes dels seuss pals de vaixells quan estaven prop de les tempestes. Ells van cridar el resplendor de Sant Erasme de Formia, el sant patró dels mariners. Els mariners vells i salats, desconeguts per les seves habilitats lingüístiques, van pronunciar malament el nom del Sant com Elm.
Mantingueu els ulls oberts per veure el Foc de Sant Elm
Desafortunadament com a passatger, probablement no es veuran descàrregues estàtiques. És molt rar que es produeixin en les finestretes laterals de l'aeronau. De tota manera, si esteu volant en una nit tempestuosa pot ser que ho veieu a la punta de l'ala, similar a la foto dalt. Si és així, assegureu-vos de fotografiar-lo. És un fenomen rar.
Font: AviaciónD
Publicat per Unknown a 10:46 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: aeronàutica, avió, Foc de Sant Elm
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Així és el nou camió autònom d'Uber i el seu avançat sistema de radars
Uber està desenvolupant la seva pròpia flota de camions autònoms per transportar càrrega i mercaderia sense dependre per complet d'un conductor humà. La companyia ha revelat la nova versió dels seus camions, els quals compten amb nous radars molt més precisos.
El nou camió autònom d'Uber compta amb un sistema LiDAR de 64 canals, el que li permetrà realitzar millors mesuraments al seu entorn mentre el camió es desplaça. El sistema, desenvolupat per la divisió d'avenços tecnològics de la companyia, Uber Advanced Technologies Group, va ser posat a prova en els carrers. En el vídeo demostratiu es pot veure que requereix comptar amb la presència d'un conductor, però aquest podrà deixar anar el volant i relaxar-se mentre el camió fa la feina pesat.
Uber va anunciar el seu interès a anar més enllà de la seva plataforma de transport i aventurar-se en el món dels vehicles autònoms al 2016, quan a mitjans d'any va adquirir una empresa anomenada Otto, la qual desenvolupava camions autònoms.
No obstant això, aquesta adquisició va ser bastant polèmica a causa de que Otto va ser fundada per un exempleat de Google, qui va treballar en el desenvolupament de cotxes elèctrics de la companyia del cercador abans d'abandonar-la i muntar la seva pròpia empresa. Alphabet, l'empresa mare de Google, fins i tot ha acusat Uber de robar la seva tecnologia.
Uber ara ha implementat un sistema LiDAR, cosa que distància una mica més els seus camions de la tecnologia desenvolupada per Google en el seu moment. Una altra gran diferència dels camions de Uber amb els cotxes autònoms de Google, Tesla o altres companyies, és que els camions estan dissenyats només per assistir al pilot en autopistes, carreteres i trajectes llargs. Dins de la ciutat, el sistema exigeix al conductor que prengui el control al volant.
Font: TechCrunch / Engadget
Publicat per Unknown a 10:42 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: camions autònoms, Cotxes autònoms, Uber
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Què vol dir el petit triangle que es troba en alguns seients dels avions
Més o menys a la zona central de la fila de seients dels avions, hi ha un curiós triangle. Es tracta d'un petit adhesiu sobre del cap dels passatgers. Per a què serveix aquest senyal? Una pista: la seva ubicació pot ajudar en cas de problemes.
Normalment, es tracta de triangles de color negre o vermell. Si us trobeu amb un d'aquests símbols significarà que esteu al centre de l'avió. La seva utilitat és la d'indicar els millors punts de vista de l'estructura sencera de les ales de la nau.
Per exemple, si la tripulació necessita veure un flap (les superfícies que es troben en les ales i que permeten augmentar la sustentació de l'avió), o l'estat de les ales a l'hivern, el triangle mostra la millor visió.
Per cert, el seient d'aquesta curiosa senyal també ofereix unes vistes úniques de l'ala.
Font: Travel and Leisure
Publicat per Unknown a 10:35 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: aeronàutica, avió
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
SpaceX es converteix en la primera companyia privada a completar dos viatges a la ISS amb la mateixa nau espacial
SpaceX acaba d'aconseguir una altra fita en completar un viatge d'anada i tornada a òrbita d'una nau espacial reutilitzada. És la primera vegada que una companyia privada ha aconseguit aquesta gesta, i suposa un gran pas cap aquest futur de què tant parla Elon Musk en què cada vegada més persones viatgin a l'espai.
Fins ara només naus d'agències espacials governamentals havien aconseguit anar i venir a l'espai en més d'una ocasió, com ara els transbordadors de la NASA o les naus Soyuz de l'agència espacial russa. La nau Dragon que al juliol va tornar a la Terra després d'un mes acoblada a l'Estació Espacial Internacional (ISS) ja havia dut a terme un altre viatge al setembre de 2014. En el seu retorn a la Terra va activar tres vegades els seus propulsors per entrar a l'atmosfera i, després del seu descens, caure a l'oceà Pacífic després d'activar els seus paracaigudes.
SpaceX ja s'havia fet famosa a tot el món per reutilitzar la primera fase dels seus coets Falcon 9, programant-los per tornar després de deixar la seva càrrega en òrbita i realitzar un aterratge vertical. A hores d'ara, després d'una desena de missions i aterratges reeixits, això s'ha convertit en l'estàndard per a la companyia. No obstant això, els coets no són l'única cosa que SpaceX pensa reutilitzar.
En aprofitar cada nau Dragon per diversos viatges els preus de les missions continuaran baixant i, per tant, estarà cada vegada més a prop el somni i l'ambició de Musk de portar cada vegada més persones a l'espai i anar cada vegada més lluny. La propera fita de SpaceX és reutilitzar els seus coets i naus espacials vegada més ràpid, sense haver d'esperar mesos o anys per tornar a posar-los en òrbita.
Font: SpaceX
Publicat per Unknown a 10:28 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: SpaceX
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Com funcionen per dins els focs artificials
Els focs artificials existeixen des de fa més de mil anys, i no sembla que hagin de desaparèixer. No obstant això, entre els primers coets tradicionals xinesos i els actuals hi ha un abisme. Així es fabriquen i així funcionen els espectacles de pirotècnia actuals.
De què estan fets?
Focs artificials en els Jocs Olímpics de Londres. Foto: Eyesplash - Summer was a blast, for 6 million view / Flickr
Els ingredients bàsics dels focs artificials són carbó, sofre i nitrat de potassi (salnitre) barrejats en una fina pols negra inventada a la Xina al segle IX i a la que es coneix popularment com a pólvora. Tot i que és l'opció més tradicional, no és l'única. La pólvora genera molt fum, i el fum impedeix veure bé els focs artificials si hi ha poc vent. Per això, moltes companyies pirotècniques també fan servir propelents nitrocelulòsics com la nitrocel·lulosa o la nitroglicerina per crear l'anomenada pólvora sense fum.
Pyrodex, un dels diferents tipus de pólvora sense fum del mercat. Foto: Wikipedia
La pólvora és un bon explosiu, però no particularment bonic. Perquè la deflagració sigui visualment atractiva, es combina amb fines partícules de sals metàl·liques que emeten llum al cremar. Cada substància és responsable d'un color concret:
Vermell: clorur de liti o nitrat d'estronci
Taronja: principalment clorur de calci
Daurat: pols de ferro o zinc
Groc intens: sals de sodi
Blanc: sals de magnesi o alumini
Verd: nitrat de bari
Blau: nitrat de coure
Violeta: una barreja de nitrat d'estronci (vermell) i coure (blau)
Diferents compostos químics i el color que ofereixen al cremar. GIF: Chemistry and Physics behind Fireworks
Per què és tan estrany veure focs artificials de color blau?
John Conkling, de l'Associació Americana de Pirotècnica explica a NPR que el problema del blau és la temperatura. El nitrat de coure és un compost delicat que brilla amb llum blava només quan es crema a baixes temperatures. Si s'aplica massa calor, perd la tonalitat i es veu blanc. Fer focs artificials blaus requereix cremar el compost a baixa temperatura, cosa que és molt difícil de fer, sobretot en grans quantitats. A més, la seva brillantor és menor.
Els focs artificials blaus són els més difícils de fabricar, per això són tan rars. Foto: Faber_32 / Flickr
Per contra, els colors vermell, taronja, groc o blanc són els més fàcils d'aconseguir, per això els focs artificials en aquests tons són els més habituals.
Trucs de l'ofici
Perquè les sals s'acumulin en partícules de major grandària i més visibles s'empra un aglomerant anomenat dextrina (un derivat del midó soluble en aigua) que permet crear petites boletes d'explosiu de colors que viatgen més lluny en l'aire a l'explotar i cremen amb més intensitat.
Alguns coets porten una fina pols de trisulfit d'antimoni que és el responsable que, en explotar, el foc artificial deixi un núvol de partícules brillants com si fossin purpurina. Finalment, la barreja explosiva s'introdueix en una càpsula feta amb capes de paper que retenen els gasos perquè el projectil exploti en lloc de només cremar.
El paper no contamina tant com altres materials, crema amb facilitat i és barat. Quant més estret estigui el projectil i més gruixudes siguin les seves parets, més soroll fa en detonar.
Estructura interna i fases d'ignició
Un coet de focs artificials normal consta de dues fases, la primera és una càpsula amb forma de tub amb una càrrega de pólvora i una sortida per la part inferior que és la que impulsa el projectil cap amunt. A vegades s'utilitzen diferents propelents perquè el coet emeti un xiulet en pujar.
Secció d'un projectil esfèric per a focs artificials. Foto: YouTube
Quan es crema per complet, la metxa interna arriba a una segona càmera comprimida que és la que explota, alliberant les sals i generant el flaix en l'aire. Generalment, aquesta segona càmera té forma esfèrica, el que dóna als focs artificials seva característica forma globular. Si els components utilitzats cremen més lentament, van caient, convertint l'esfera de partícules en alguna cosa semblant a una enorme flor de foc com un crisantem.
Projectils per a focs artificials de diferent calibre. Foto: DIYTrade
La forma de la segona fase i la disposició interna de les esferes de sals determinen la forma que generen a l'explotar. Per això alguns focs artificials formen figures simples en l'aire. La segona fase cilíndrica genera un con de partícules cap amunt que s'obren i cauen formant una palmera. També pot explotar formant un anell.
Alguns projectils tenen una segona càmera amb petits tubs plens d'esferes de sals. En explotar, aquests tubs actuen com petits morters que envien les partícules incandescents brunzint en totes direccions com si fossin insectes de llum.
Morters i detonadors electrònics
Un especialista instal·lant una línia de tubs de morter per a focs artificials. Foto: Fort Carson / Flickr
Fa molt que els focs artificials professionals no es llancen des d'un coet punxat amb un palet a terra. Generalment s'usen tubs a manera de morter que ajuden a concentrar l'impuls i a controlar la trajectòria del projectil.
Alguns tubs de morter només contenen càrregues de propelent amb la cara superior oberta. Són els que generen les fonts de foc arran de terra. Per evitar possibles accidents i donar a l'espectacle el ritme adequat, la ignició és elèctrica i la controla un operari des d'una distància segura.
Font: HowStuffWorks i Gizmodo
Publicat per Unknown a 10:24 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: focs artificials, pólvora
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Els protons són més lleugers del que crèiem
L'operació biquini també preocupa a les partícules subatòmiques (o aquesta és una improbable explicació per al que li ha passat al protó). Els científics van tornar a mesurar la massa del protó i van descobrir que és més lleuger del que havíem calculat. 30.000 milionèsimes parts d'un 1% més lleuger.
Per arribar a aquesta conclusió, un equip internacional d'investigadors va posar en marxa un experiment tres vegades més precís que el millor intent anterior. Van utilitzar instruments sensibles a parts per bilió, l'equivalent a una bàscula per pesar pianos que és capaç de detectar el pes d'una pestanya.
El mesurament es va dur a terme en una llauna de 1,5 litres que es va segellar hermèticament i es va refredar a temperatures properes al zero absolut. Un feix d'electrons va bombardejar una peça de plàstic a l'interior de la llauna i va alliberar els protons. Per atrapar un sol d'aquests protons, els investigadors van emprar un parany de Penning (una combinació de camps elèctrics i magnètics que van deixar al protó movent-se en cercles). Després van poder mesurar la velocitat del protó, i amb això calcular la seva massa per descobrir, amb sorpresa, que hi havia una discrepància entre els seus valors i els valors calculats anteriorment.
Ningú està segur de per què els resultats no coincideixen, però ara els investigadors planegen repetir el mesurament amb noves tècniques que haurien de millorar la precisió en un factor de sis. En qualsevol cas, serà el Comitè d'Informació per a Ciència i Tecnologia (CODATA) qui s'hagi de considerar meticulosament si incorpora aquest nou valor als estàndards físics.
Tots els àtoms de l'univers contenen almenys un protó, així que conèixer la seva massa pot ajudar-nos a respondre algunes de les grans preguntes de la física com per què l'univers conté més matèria que antimatèria. Mesures més precises en el protó com aquesta permeten als científics buscar diferències més petites amb l'antiprotó.
Font: New Scientist
Publicat per Unknown a 10:20 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: antiprotó, protó
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
California cap a l'energia solar
Jacquie Barnbrook cansat de les factures d'electricitat i el seu consum de gasolina, finalment es va decidir a donar el pas que seguidament s'explica.
Es va unir a un nombre cada vegada més gran de californians que estan canviant a l'energia solar per a les seves necessitats energètiques en un intent de, no només estalviar diners, sinó també fer la seva aportació al medi ambient en un estat que està marcant el ritme a la resta del país en aquest sector.
Prop de 4,9 milions de llars estan alimentades per energia solar a Califòrnia i s'espera que en l'estat més poblat, aquest nombre continuï creixent, segons l'Associació d'Indústries d'Energia Solar, una associació comercial sense ànim de lucre.
Fins i tot el president Donald Trump, un escèptic del canvi climàtic, està considerant posar panells solars al mur que té previst construir a la frontera mexicana.
Snake oil
Tot i que les instal·lacions solars s'han desaccelerat aquest any a causa, en part, a un nombre rècord de persones que ho van fer l'any 2016 per temor a perdre un incentiu fiscal, el mercat s'espera que continuï creixent, especialment en llocs com Califòrnia, que té un munt de dies de sol, segons els experts.
Gràcies a aquesta expansió, el cost de panells solars ha baixat, ja que que tradicionalment es limitaven als propietaris d'habitatges relativament benestants combinat amb una millora de la tecnologia de les bateries per emmagatzemar energia, afegeixen.
En aquest moment, s'està en ple procés de canvi ràpid en la indústria solar. A mesura que les persones processen tota la informació que hi ha i reporten els seus casos d'èxit, permet albirar que pot convertir-se en la tendència principal que creixerà.
Part dels costos, que és una altra de les raons per les que els consumidors de classe mitja han adoptat amb cautela l'energia solar en els últims anys, va ser la vertiginosa quantitat d'obstacles reguladors que van haver de passar per obtenir l'aprovació de les empreses elèctriques conjuntament amb una gran quantitat de documentació complexa per tramitar.
A més, com que la demanda del producte ha augmentat en l'última dècada, això vol dir que el nombre d'empreses va augmentat per competir per un tros del pastís.
L'energia solar ha estat confusa durant molt de temps, realment no té molt sentit econòmic, segons va dir Ryan Willemsen, CEO i fundador de la posada en marxa de la planta solar de San Diego.
A Califòrnia, l'energia solar vol aconseguir una reputació snake oil a causa d'algunes de les persones sense escrúpols que estan interessades a frenar aquest tipus d'energia, per exemple, només a San Diego hi ha més de 200 plantes solars.
Recentment, Petrosyan, CEO i fundador de La Solar Group, una empresa de consultoria, va dir que creu que una vegada que aquest pols per intensitat, els consumidors seran capaços de prendre decisions més informades i assequibles i el sector s'enlairarà.
En cinc anys, es preveu que moltes regles i regulacions ajudin al sector.
Font: PHYSOrg
Publicat per Unknown a 10:13 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: California, energia solar
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Quins són els tipus d'UPS que hi ha al mercat?
A l'hora d'adquirir els UPS (font de subministrament elèctric ininterromput), moltes persones encara tenen dubtes sobre quin és el millor producte per a la seva aplicació, per desconèixer les principals topologies. Per això, en el post d'avui, podem ajudar a entendre més sobre aquest assumpte. Les topologies més comercials dels no-breaks són Standby, interactiu i en línia de doble conversió . A continuació, vegeu les principals característiques d'aquestes topologies:
Els UPS Standby
Aquests no-breaks es caracteritzen per presentar en mode xarxa la tensió i freqüència a la sortida igual a la de la xarxa elèctrica, és a dir, la potència és transferida directament de la xarxa a la sortida. A falta de xarxa elèctrica o de variació de la tensió o freqüència fora dels nivells segurs especificats, l'inversor entra en operació alimentant a través de les bateries internes els equips connectats a la sortida.
Els UPS interactius
També es caracteritzen per presentar en mode xarxa la freqüència a la sortida igual a la de la xarxa elèctrica, però posseeixen un estabilitzador intern, on la tensió de sortida és corregida a un valor segur si la tensió d'entrada varia per a valors que puguin perjudicar els equips connectats. En altres paraules, entre l'entrada i la sortida del producte, es té un estabilitzador basat en un transformador responsable per la correcció de la tensió de sortida. A falta de la xarxa elèctrica, tensió o freqüència fora dels nivells segurs especificats, l'inversor entra en operació alimentant els equips.
Els UPS en línia de doble conversió
Proporcionen el major nivell de protecció aïllant els equips de la xarxa elèctrica a través de convertidors de potència. El terme doble conversió significa que el producte realitza en mode xarxa la conversió del corrent altern de la xarxa elèctrica a corrent continu (mitjançant el rectificador PFC) i després de corrent continu a corrent altern (a través de l'inversor). Així, la tensió i freqüència de sortida no són totalment dependents de l'entrada i com l'inversor està alimentant la càrrega en tot moment, el temps de transferència és nul en l'ocurrència d'un blackout. A falta de la xarxa elèctrica, l'energia llavors es transfereix de les bateries per alimentar les càrregues.
Els no-breaks es poden projectar per funcionar en mode de bateria amb dos tipus d'ones de la tensió de sortida: la forma d'ona sinusoïdal pura (igual a la forma d'ona de la tensió de la xarxa elèctrica) i la forma d'ona sinusoïdal per aproximació (rectangular) PWM).
Els no-breaks amb forma d'ona sinusoïdal per aproximació, tenen menor cost i es recomanen per a aplicacions de baixa potència com encaminadors, televisors, ordinadors, consoles, equips per a punts de venda i altres electrònics per a habitatge i petites oficines.
Font: Schneider
Publicat per Unknown a 10:05 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: UPS Standby
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Aconsegueixen emmagatzemar llum en fibra òptica: la memòria quàntica és a prop
Científics del laboratori Kastler Brossel, a París, han assolit una fita notable en el camí cap a la creació de dispositius de memòria completament òptics. Es tracta de la primera vegada que aconsegueixen aturar llum i després deixar-la anar dins d'un cable de fibra òptica.
Foto: Deyan Georgiev / Shutterstock
El mètode no és molt diferent al d'anteriors ocasions en què s'ha aconseguit alentir o aturar completament un flux de llum només que, en aquest cas, el sistema es basa en fibra òptica i això obre la porta al fet que es desenvolupi comercialment. El que han fet el professor Julien Laurat i el seu equip de la Universitat Pierre et Marie Curie ha estat crear un dispositiu en el qual el cable de fibra s'allarga fins a aconseguir un diàmetre de 400 nanòmetres. Aquesta és la mesura adequada perquè els fotons interactuïn amb un núvol d'àtoms de cesi refredats mitjançant làser.
Foto: Deyan Georgiev / Shutterstock
En arribar a aquesta secció del cable, la llum s'atura i la informació passa al núvol d'uns 2.000 àtoms que l'envolta mitjançant superposició quàntica. En alliberar el torrent de llum, aquesta recupera la informació que tenia i torna a viatjar pel cable com si res. Mitjançant aquest procediment batejat com Transparència electromagnèticament induïda han aconseguit detenir la llum cinc microsegons. Si se l'hagués deixat continuar, la llum hagués recorregut al voltant d'un quilòmetre.
Tot i que el fet d'emmagatzemar llum sona ja de per si increïble, el veritablement important d'aquest descobriment és que obre la porta al desenvolupament de dispositius de memòria quàntica. Només cal congelar un pols d'un sol fotó per crear l'inici d'una memòria compatible amb ordinadors quàntics. En paraules de Baptiste Gouraud, un dels autors de l'estudi:
“El treball proporciona una demostració pràctica d'un sistema de memòria de llum basat en fibra. Hem estat capaços d'aturar la llum i deixar-la anar a voluntat. Fins ara, les demostracions prèvies d'aquest procediment es realitzaven entre àtoms lliures en l'espai, no en un suport amb una ona de freqüència compatible amb el de les actuals xarxes”.
El resultat d'aquest descobriment s'ha publicat a la revista Physical Review Letters. A partir d'aquí ja és una qüestió de fer el dispositiu més complex i més petit, res que la indústria no sigui capaç d'aconseguir.
Font: Physical Review Letters
Publicat per Unknown a 9:57 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Fibra òptica, llum
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
dimecres, 27 de setembre de 2017
Un nou ús per a la mecànica quàntica: alarmes antirobatori impossibles de hackejar
Quan es pensa en aplicacions de la mecànica quàntica, imaginem supercomputadors futuristes i comunicacions ultraràpides. Però utilitzar física quàntica pot millorar les alarmes antirobatori. Al laboratori Oak Ridge s'ha patentat la idea.
No és una alarma de casa sinó que és un sistema de seguretat molt avançat, com el d'un magatzem nuclear o una agència amb documents altament confidencials. Per evitar que una persona no autoritzada trenqui la seguretat del sistema, aquestes alarmes porten uns cables de fibra òptica que detecten qualsevol manipulació. Els senyals de la fibra recorren un circuit que va i ve fins a un detector en un lloc segur. Si en algun moment el senyal no torna, llavors s'alerta que hi ha hagut una intrusió.
Aquest tipus de sistemes no està exempt d'atacs. Un intrús molt sofisticat podria hackejar el senyal original de la fibra i reproduir una còpia exacta per enganyar al circuit i evitar la detecció, una tècnica que es coneix com spoofing. No obstant això, hi ha una forma de superar aquesta vulnerabilitat: millorant els senyals òptics amb mecànica quàntica.
Fotons entrellaçats
Segons Trevis Humble del laboratori nacional nord-americà Oak Ridge, la solució passa per crear els fotons com parells entrellaçats. Si es pertorba una de les propietats físiques d'una partícula, ja sigui la seva freqüència o polarització, s'alteraria immediatament la mateixa propietat en la seva parella.
La genialitat d'usar parells de fotons entrellaçats ja ha estat provada amb èxit pels investigadors, que han patentat la idea. Es genera el parell de fotons (per exemple, amb polaritzacions oposades: vertical i horitzontal) un s'envia a través de la fibra òptica i l'altre es queda en el detector. Si no hi ha cap alteració del circuit, l'entrellaçament es manté. En cas contrari, l'entrellaçament es destrueix (en l'exemple, els fotons acabarien amb polaritzacions iguals en lloc d’oposades).
L'intrús no tindria manera de suplantar l'entrellaçament quàntic. En l'estudi, publicat a Physical Review Applied, la probabilitat de detectar la presència d'un obstacle en el circuit va ser de 0,9999, mentre que la taxa de falsos positius va ser de només 1/1000000000. No hi ha dubte que cada vegada més sorgiran aplicacions a la física de Max Planck.
Font: Motherboard
Publicat per Unknown a 17:54 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: mecànica quàntica, Oak Ridge, supercomputadors
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Mayak, el nou satèl·lit experimental rus
Properament, hi haurà una nova estrella al cel nocturn, i serà la més brillant de totes. La qüestió és que no és un estel, sinó un satèl·lit artificial. Es diu Mayak (far, en rus) i la seva llum rivalitzarà amb la de planetes com Venus o la pròpia Estació Espacial Internacional.
Mayak és un satèl·lit molt petit tipus Cubesat (3,6 quilos), però quan arribi a òrbita desplegarà unes veles reflectants que són les que el faran brillar amb aquesta intensitat. Els astrònoms mesuren la brillantor dels objectes a l'espai amb una mesura anomenada Magnitud Aparent. Aquesta mesura calcula la brillantor que tindria vist des de fora de l'atmosfera terrestre, i quan més baix és el nombre, major és la brillantor de l'objecte.
Actualment, l'estrella més brillant al cel nocturn és Sirius, amb una magnitd aparent de -1,44 a -1,46. Venus, que és el planeta que més llum reflecteix a la Terra, té una magnitud aparent màxima de -4,4, i l'Estació Espacial Internacional brilla com un estel a -6.
La Lluna plena té una lluentor de -12,6. Quan es despleguin els seus reflectors, Mayak tindrà una magnitud aparent de -10. En altres paraules, serà l'objecte més brillant del cel nocturn, superat només per la Lluna.
Per què volen els russos un satèl·lit tant brillant? Mayak ha estat dissenyat per estudiants de l'Institut Politècnic de Moscou, i el seu objectiu és precisament il·luminar altres satèl·lits per calcular la seva magnitud aparent. Quan el satèl·lit acabi la seva vida útil plegarà veles i servirà per provar un nou sistema de frenada aerodinàmic de reentrada a l'atmosfera.
És, en definitiva, un petit projecte científic que regalarà una nova estrella.
Des de la pàgina web del projecte oferiran una aplicació mòbil per localitzar l'objecte en el cel nocturn. Mayak es posarà en òrbita a bord d'un coet Soyuz-2.
Font: New Atles
Publicat per Unknown a 17:47 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Mayak, satèl·lit
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Plats voladors, el naixement del mite
"Tot va començar un assolellat matí de l'any 1947: exactament el 24 de juny", diu Antonio Ribera en el seu llibre Trenta anys d'ovnis (1982). Amb lleugeres variacions és el que compta la majoria dels ufòlegs: que el cas de Kenneth Arnold, del qual es compleixen 70 anys, va ser el causant de la febre de visites extraterrestres que es pateixen a la segona meitat del segle XX, i no només això. "Al pilot civil nord-americà Kenneth Arnold li correspon la glòria bastant discutible d'haver batejat les naus dels misteriosos senyors de l'espai. Va ser Arnold, en efecte, qui va crear el tan desgraciat nom de plat volador", escriu el mateix Ribera a El gran enigma dels plats voladors (1966). Arran del seu albirament es van multiplicar les aparicions d'objectes estranys, primer en el cel dels Estats Units i després en els de la resta del món, i el bateig del nou fenomen es deu a aquesta observació, però els extraterrestres trigarien anys a arribar.
El 24 de juny de 1947, Kenneth Arnold, un venedor d'equips d'extinció d'incendis, va veure des de la seva avioneta nou objectes en formació i a gran velocitat als voltants de la muntanya Rainer (a l’estat de Washington). Quan al final de la jornada va aterrar a l'aeroport de Pendleton (Oregon) i va comentar-ho a amics pilots, li van apuntat que "podrien ser míssils guiats o alguna cosa nova". "De fet, diversos expilots de l'Exèrcit em van informar que abans d'entrar en combat a l'estranger els havien advertit que podrien veure objectes de forma i disseny similars als descrits per mi i em van assegurar que no estava somiant ni tornant-me boig", va escriure mesos després a la revista Fate. Un d'aquests exmilitars, Sonny Robinson, creia que havia vist algun tipus de nau experimental dels Estats Units o d'una potència estrangera.
Font: CienciaHoy
Publicat per Unknown a 17:43 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Kenneth Arnold, plats voladors
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Les pimes suspenen en seguretat, però treuen nota en accés a Internet
L'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i Societat de la Informació (ONTSI), gestionat per Red.es, va publicar al juny passat l’Informe ePyme 2016, que revela que només una mica menys del 48% de les microempreses, les que tenen 10 treballadors o menys, han implementat mesures de ciberseguretat. En el cas de les pimes o les grans empreses, aquest percentatge s'incrementa fins el 88,1%.
Quant a l'equipament TIC bàsic, l'informe revela que el 99% de les pimes i grans empreses disposa d'ordinador, tot i que aquest percentatge és del 74,5% en el cas de companyies amb plantilles de menys de 10 empleats. L'accés a Internet és també pràcticament universal en les empreses de 10 o més empleats -98,4% - i, encara que entre les microempreses se situa en el 70,7%, el nivell de penetració augmenta en aquestes 2,7 punts percentuals respecte a 2015. Segons l'informe, el 77,5% de les pimes i grans empreses disposa del seu propi lloc web, mentre que aquest percentatge és del 31,5% en el cas de les microempreses, fet que suposa increments de 0,9 i 3,7 punts percentuals, respectivament.
Per la seva banda, la mobilitat a les companyies, que es mesura pel percentatge d'empleats que compta amb dispositius portàtils amb connexió mòbil a Internet proporcionades per les pròpies empreses, està més generalitzada entre les microempreses (31,4%) que entre les pimes i grans empreses (25,3%). A més, el 61,5% microempreses fa servir programari de codi obert, el que suposa un increment de 1,5 punts percentuals respecte al 2015, mentre que entre les pimes i grans empreses l'increment és de 0,8 punts percentuals, arribant al 86,1%.
Les dades de l'informe revelen que hi ha un lleu retrocés, després de l'evolució positiva que aquest indicador mostrava durant els períodes anteriors, en l'ús de l'administració electrònica, que se situa el 91,3% del total de pimes i grans empreses i en el 69,4% en el cas de les microempreses, amb baixades de 1,7 i 2,1 punts percentuals, respectivament. No obstant això, augmenta en tots dos casos la utilització dels mitjans socials, que donen feina el 42,9% de les pimes i grans empreses enfront del 30,4% de les microempreses, i l'ús de serveis de cloud computing, amb percentatges d'utilització del 19,3% i 7,2%, respectivament.
D'altra banda, pel què fa a formació en competències digitals s'aprecien diferències de comportament entre pimes i grans empreses i microempreses. Mentre en el primer cas es produeix un increment i se situa en el 23,4%, en el segon hi ha un descens de 0,5 punts percentuals fins al 3,1%.
Font: RedesTelecom
Publicat per Unknown a 17:35 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: ciberseguretat, Pimes, Red.es
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Total de visualitzacions de pàgina:
Tweets by @Estabanell
Etiquetes
Smart Grid (174) Sector Elèctric (61) Tesla (27) Demand Response (26) vehicle elèctric (19) grafè (18) avió (17) energia solar (17) aeronàutica (16) Internet de les coses (15) vehicles elèctrics (15) Electric Vehicle (13) Big Data (12) energies renovables (12) Renovables (11) aigua (11) electricitat (11) Boeing (10) Wi-Fi (9) xarxa elèctrica (9) hidrogen (8) panells solars (8) robots (8) transformador (8) xarxes intel·ligents (8) hacker (6) transformadors (6) energia elèctrica (5) | 0.740426 | curate | {"ca": 0.9792760087127891, "en": 0.008422362825433046, "lo": 0.0003526605123949798, "it": 0.00016595788818587283, "es": 0.005642568198319676, "gl": 0.0007468104968364278, "fr": 0.0025308577948345607, "az": 0.00031117104034851154, "de": 0.000788299968882896, "sv": 0.0005393631366040867, "pt": 0.0012239394253708122} | https://smartestabanell.blogspot.com/2017/09/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_148845 | El gall de canyar (Porphyrio porphyrio) era un ocell força abundant a les nostres zones humides però amb l'arribada del segle XX es va extingir del nostre territori. Actualment, la Conselleria de Medi Ambient, mitjançant la cria d'exemplars en captivitat està reforçant les poblacions naturals. Baix, un adult reproductor a les instal·lacions de la Conselleria; i dalt, un altre a la marjal dels Moros de Sagunt, un dels indrets privilegiats per a observar-los. / Foto: M. A. Gómez-Serrano
Rediscovering the valencian coast. Despite the strong pressure that the valencian coast has been under since time immemorial, recents years have seen important efforts to protect and recover those corners of our geography that are of great natural value. However, we must not believe this task to be complete as there are many species and areas still threatened by urban development.
Les costes valencianes, caracteritzades per l’alternança de llargs trams de platges i de penya-segats coronats per planures relativament accessibles, no van oferir gaire oposició a la colonització destructiva i al desgavell urbanístic al llarg de la segona meitat del segle XX. Potser com cap altre territori a l’Estat Espanyol, la majoria de serralades litorals permetien la construcció de camins que arribaven vora la mar. Només alguns petits trams a les serres litorals castellonenques, i certs enclavaments del nord d’Alacant extremadament inaccessibles, o bé on els forests de l’Estat que arribaven a la vora dels penya-segats, van salvar-se miraculosament; tot i l’aparent força de la legislació forestal d’altres monts públics –teòricament inalienables i imprescriptibles–, com el cap dels Horts d’Alacant, van convertir-se en boscos de ciment. El procés continuà al llarg dels 80 i 90, però localitzat només en alguns sectors del territori; arrere resten les despulles de la lluita contra la urbanització d’una part del litoral de Benitatxell, o els pactes públics contra natura a les Corts Valencianes amb «llum i taquígrafs», per a permetre el desenvolupament de milers de xalets en Torrevella com a condició per a l’aprovació de la legislació del sòl no urbanitzable.
«Potser l’esdeveniment més conegut és el fort moviment social que va provocar la «reconquesta» de la devesa d’El Saler pels ciutadans de València»
Enfront d’aquest panorama de destrucció, és ben cert que també s’ha aconseguit la protecció jurídica d’un cert nombre d’enclavaments excel·lents del territori litoral valencià, i què, sovint com a resultat del treball de tramoista dels investigadors i dels tècnics mediambientals, s’ha avançat notablement en la conservació d’aquests indrets.
Les Microreserves de Flora són un model de protecció pioner a tot Europa. / Foto: M. A. Gómez Serrano
Potser, l’esdeveniment més conegut és el fort moviment social que va provocar la «reconquesta» de la devesa d’El Saler pels ciutadans de València, després d’observar esbalaïts durant més d’una dècada la destrucció progressiva d’un dels símbols més importants i volguts de la ciutat; darrere de les anècdotes, com la dubtosa necessitat de parcel·lar i vendre la Devesa per obtenir aquella quota que s’havia imposat als valencians per a la construcció del Plan Sur –la mateixa per la qual els habitants de la ciutat havíem obtingut la butlla d’utilitzar els segells amb el sant calze i d’altres símbols religiosos, en lloc dels oficials amb l’efígie de Franco–, hi havia l’interès de construir el complex urbanístic més impressionant d’Europa, amb milers i milers d’edificis plens d’apartaments. La decisió de recuperar la Devesa es va prendre massa tard, quan els centenars de milers de tones de sorra de la duna mòbil havien estat utilitzats per a omplir les mallades; tornar les dunes al seu estat primigeni, a la llar dels borrons i les campanetes de mar, semblava un treball de gegants. Ara, després de més de quinze anys de treball de l’Oficina Tècnica Devesa-Albufera, una vegada produïts i integrats al medi natural centenars de milers de plançons de més de 50 espècies, podem dir que la reconstrucció d’una bona part del front dunar és una realitat. Els botànics valencians encara recordem com en començar els anys 80, a la Devesa només quedaven uns pocs exemplars de perlina blanca o cotonet de mar (Otanthus maritimus), quasi tots a la Duna del Pujol; ara, aquesta espècie vist de blanc, amb milers de plantes, els peus de sobrevent de la primera duna litoral al llarg d’uns quants quilòmetres de la platja de la Devesa. No parlem només d’un treball de plantació; les dunes han estat reconstruïdes tot seguint la morfologia que tenien a les fotografies aèries abans del procés urbanístic, la vegetació va ser plantada seguint combinacions específiques calculades segons l’orientació, la distància a la mar i les prediccions fitosociològiques; i els sistemes de sembra, plantació, paravents, etc. són el resultat de nombrosíssimes proves desenvolupades al llarg de més d’una dècada de treball i investigació. Aquests quilòmetres de noves dunes constitueixen el més important projecte de regeneració dunar feta sota criteris científics correctes a tot el continent europeu, i potser al planeta.
L’única població d’ensopegall de Cavanilles ‘Limonium cavanilessii’, una de les plantes més amenaçades al nostre litoral, roman aïllada als penya-segats de la serra d’Irta. / Foto: Olga Mayoral
Des de la meitat dels 80, bona part dels trams costaners no urbanitzats han estat convertits en espais naturals protegits, com ara les illes Columbretes, el Prat d’Albalat dels Ànecs o Prat de Cabanes-Torreblanca, la Devesa d’El Saler, el Montgó, el Penyal d’Ifac, el front litoral de les salines de Santa Pola, les zones de protecció d’aus (ZEPA) de la marjal dels Moros o dels illots de Benidorm, o les reserves marines de Columbretes, Tabarca i cap de Sant Antoni; molts dels trams costaners de major interès per a la conservació van ser inclosos a l’acord del Govern Valencià, signat al desembre del 1997, per a aportar terrenys valencians a la xarxa Natura 2000 –cas, entre d’altres, de la serra d’Irta, el sistema endorreic i costaner de Nules-Almenara, els penya-segats del nord d’Alacant (fonamentalment al terme de Xàbia), o les dunes de Guardamar del Segura. No obstant això, molts més han sucumbit a l’avanç de la insaciable fam urbanística, o resten ferides en un estat greu una vegada domesticats i, fins i tot, enjardinats; parlem de Cap Roig i del front dunar i de penya-segats de la Devesa de Campoamor, de les dunes de Canet d’en Berenguer, i un llarg etcètera de llocs encisadors on viuen el ginebre marí o molts dels nostres ensopegalls endèmics (gènere Limonium), les plantes que amb més personalitat defineixen l’enorme vàlua científica del nostre litoral.
A l’anvers d’aquest desgavell de malifetes de la cobdícia humana hi ha milers d’hores d’investigació i treball per a la conservació, fetes des de les universitats i centres de recerca, des dels equips tècnics de les administracions amb competències mediambientals, des de molts dels col·lectius conservacionistes…. Parlem de la quasi increïble recuperació dels ecosistemes de les Columbretes, tant sota l’aigua com per sobre, dominats ara per l’alfals marí i el morritort endèmic de l’arxipèlag que als anys 80 estaven vora l’extinció; falcons de la reina (Falco eleonorae), baldrigues cendroses (Calonectris diomedea), escaterets (Hydrobates pelagicus), corbes marines (Phalacrocorax aristotelis) i la mítica gavina corsa (Larus audouinii) volen per sobre les illes, on es desenvolupa un ample programa de recuperació de la coberta vegetal que inclou des de la producció in situ de les principals espècies botàniques locals, fins a la sembra de les plantes nutrícies per als insectes endèmics d’aquestes illes. Parlem de la recuperació de la marjal dels Moros, abans abocador per a rebre escòries de fundició, i ara zona humida poblada amb espècies extingides i reintroduïdes fent ús de programes de cria en captivitat, com la sultana o gall de canyar (Porphyrio porphyrio). Parlem també de la xarxa de microreserves litorals què, des de la Torre Badum fins al Cap Roig, recull bona part dels indrets amb major personalitat florística, i són l’escenari de proves de reintroducció –cas de la silene d’Ifac (Silene hifacensis) al Penyal– o de reforçament poblacional –clematítide (Aristolochia clematitis) i ensopegall de Dufour (Limonium dufourii) al prat de Cabanes, card sant (Carduncellus dianius) del Montgó a la cova de l’Aigua, etc.– Parlem, doncs, d’un esforç que ha fet que la rosseta (Marmaronetta angustirostris) torne a volar per sobre les nostres llacunes costaneres des de la marjal del Moro fins al Fondó, o que el picatort (Plegadis falcinellus) torne a visitar les nostres terres després de moltes dècades.
La perlina blanca, ‘Otanthus maritimus’, és un símbols de la restauració dels paisatges dunars valencians. / Foto: Olga Mayoral
Encara resten, però, nombroses coses a fer. Cal recuperar dotzenes d’ullals i trobar noves àrees de reserva per a fartets, samarucs, gambetes, tortugues d’aigua i nàiades, dins dels terrenys on van viure durant milions d’anys, controlar l’extraordinària proliferació de plantes al·lòctones que dominen molts dels nostres sistemes dunars, recollir i emmagatzemar quantitats significatives del germoplasma de les nostres plantes, ensenyar a les noves generacions com poden conservar el patrimoni natural, aturar les temptacions de noves onades urbanístiques,… Potser convé ara recordar les paraules del professor Manuel Costa l’any 1986 en La vegetació al País Valencià: «La destrucció de les platges valencianes és una cosa que ha d’avergonyir tots els valencians i alhora els ha d’estimular a posar els mitjans que calga per a evitar, d’una banda, que els excessos continuen, i d’altra, per a tractar de recuperar aquelles zones que encara estiguen en condicions per a aconseguir-ho.»
© Mètode 2000 - 26. Redescobrir el litoral - Estiu 2000
POST TAGS:
biodiversitatecosistemes mediterranisflora mediterrànialitoral
Emilio Laguna Lumbreras
Doctor en Ciències Biològiques. Cap de secció del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana.
RELATED ARTICLES
Filter by
Post type
Post Page
Category
Monogràfic Editorial Notícies Lectures essencials
Sort by
Title
Relevance
Més biodiversitat per a millorar la salut
1
Editorial: Un món, una salut
1
Presentació del nou número de Mètode a Alacant
1
La vida adaptada a la precarietat
1
‘Ishi, el último de su tribu’, de Theodora Kroeber
1
Redescobrir el litoral
Mètode 26. Estiu 2000. 72 3,60
Tots els números
Sobre Mètode
Comitè científic
Indexació
Envia el teu article
Convocatòries obertes
Mètode
Què és Mètode?
Envia el teu article
Convocatòries obertes
Normes d’edició
Sobre el procés de revisió cega
Indexació
Qui som
Comitè científic
Consell assessor
Equip de redacció
Contacte
Subscripcions
Subscriu-te a Mètode
Subscriu-te a Mètode SSJ
Subscriu-te al nostre butlletí
Contacte
Mètode.
Jardi Botànic de la UV.
Tel. : +34 96 315 68 28 / 00
Vendes: +34 96 386 48 47
C/ Quart, 80.
46008 – València.
[email protected]
© Mètode - Web desenvolupada per Doowebs
Avís Legal
Política de privacitat
Política de cookies
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l'experiència més rellevant recordant les vostres preferències i visites repetides. En fer clic a "Accepta totes", accepteu l'ús de TOTES les cookies. Tanmateix, podeu visitar "Configuració" per proporcionar un consentiment controlat. Llegeix més
ConfiguracióRebutjarAccepta totes
Manage consent
Tanca
Privacy Overview
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquests, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies es guardaran al navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes galetes. Però optar per algunes d’aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies asseguren les funcionalitats bàsiques i les funcions de seguretat del lloc web de manera anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics 11 months Aquesta cookie l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analytics".
cookielawinfo-checkbox-functional 11 months La cookie està configurada per GDPR Cookie Consentiment per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Funcional".
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months Aquesta galeta està configurada pel complement de consentiment de galetes GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “necessària”.
cookielawinfo-checkbox-others 11 months Aquesta Cookie està configurada pel complement de consentiment de Cookies GDPR. La Cookie s’utilitza per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “altres.
cookielawinfo-checkbox-performance 11 months Aquesta galeta està configurada pel complement de consentiment de galetes GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
viewed_cookie_policy 11 months La cookie està configurada pel complement de consentiment de galetes GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema dades personals.
Funcionals
Funcionals
Les cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats com compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recollir comentaris i altres funcions de tercers.
Rendiment
Rendiment
Les cookies de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuda a oferir una millor experiència d’usuari per als visitants.
Analytics
Analytics
Les cookies analítiques s’utilitzen per comprendre com interaccionen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre les mètriques el nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc.
Publicitàries
Publicitàries
Les cookies publicitàries s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes cookies fan un seguiment dels visitants de llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Altres
Altres
Altres cookies no categoritzades són les que s’estan analitzant i encara no s’han classificat en una categoria. | 0.68631 | curate | {"ca": 0.9325507226708285, "es": 0.016692678292732577, "en": 0.03874601343557033, "fr": 0.004410667028567551, "de": 0.0012892719006582073, "no": 0.0004749949107688132, "cs": 0.00033928207912058085, "pt": 0.004274954196919319, "eb": 0.000407138494944697, "it": 0.000814276989889394} | https://metode.cat/revistes-metode/monografics/retrobar-la-natura-del-litoral-valencia.html |
mc4_ca_20230418_7_199593 | Projecte ARRELS: l'accés a la memòria gràfica de la UVic-UCC Caparrós i Benedicto, Antoni With digital objects | 0.624805 | curate | {"ca": 1.0} | https://atom.uvic.cat/index.php/informationobject/browse?collection=&places=&sf_culture=ca&sort=relevance&names=2907&view=table&topLod=0&onlyMedia=1 |
cawac_ca_20200528_7_119209 | Comunicat de premsa en relació a una suposada "trama d'espionatge" a l'Ajuntament de Calafell
L’equip de govern de l’Ajuntament de Calafell (CiU i PP), en relació a les afirmacions, aparegudes en premsa i en el bloc del PSC, sobre una suposada “trama d’espionatge” en el consistori, vol manifestar:
-Que no existeix cap programa informàtic a l’Ajuntament de Calafell destinat ni usat amb la finalitat de controlar “la informació que circula pels ordenadors i mòbils” del personal de l’ajuntament.
-L’equip de govern actual no s’ha dedicat mai a controlar el contingut de missatges del personal de l’ajuntament, ni dels sms ni dels correus electrònics.
-A més, i en virtut del què estableix la llei de protecció de dades, l’equip de govern tampoc disposa de les claus i contrasenyes de cada treballador, les quals són personals i secretes. En aquest sentit, l’actual equip de govern no ha vulnerat mai la llei de protecció de dades.
-No entenem perquè, justament ara, el grup municipal del PSC afirma sentir-se víctima d’un espionatge. En tot cas, si té proves que ha estat “víctima d’una trama d’espionatge”, hauria de denunciar-ho.
-L’equip de govern considera molt greu que, en les circumstàncies actuals, i aprofitant un clima d’especial sensibilitat en matèria d’espionatge polític, es vulgui crear una alarma innecessària entre els treballadors de l’Ajuntament de Calafell, fent-los creure que es vulnera la seva intimitat, i llançant una ombra de sospita, totalment falsa, sobre els membres de l’equip de govern. Les regles de la democràcia política haurien de regir-se sempre, i per sobre de les diferències ideològiques, per un “joc net” que eviti llançar acusacions no fonamentades, i destinades només a aconseguir un rèdit publicitari malmetent la reputació d’altres grups polítics.
-Sol.licitem al grup municipal del PSC que, si no té proves fefaents es retracti de l’acusació infundada que llançat sobre els membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Calafell.
-Així mateix, l’Ajuntament de Calafell emprendrà les accions legals pertinents per les acusacions que el PSC de Calafell ha dirigit contra l’equip de govern.
6 comentaris
Vergonyosa l'actitud dels responsables del Partit Socialista de Calafell. Es una actitud fastigosa. Per sort, hi ha persones dins d'aquest partit historic que tenen dos dits de seny. Teniu tot el meu suport. Anims.
Pero que parlan, si en el mandat del Sanchez es dedicaven a contractar detectius privats per a treuses del mig a treballadors que "els destorbaven".. Vinga home... el colmo de l'hipocresia!!!!!!!!!. Que busquin les factures de les agencies de detencius..... veuras quines sorpreses del que feien aquests quan manaven!!! !
És vergonyosa l'actitud del PSC. No entenc com un partit polític es capaç de fer aquest tipus de manifestacions i acussacions sense denunciar-ho Davant dels jutjats en comptes de fer un article d'aquest tipus. Tirei-ho endavant les accions que inicieu perquè ja està bé d'aquest tipus de política que han agafat com a costum als polítics del PSC.
Si la imagen del PSC estaba por los suelos, lo único que les ha hecho falta es que el que tienen como portavoz vaya haciendo declaraciones de este tipo por medios de comunicación. La guindilla la pone un colega del grupo municipal suyo diciendo que no tenía ni idea ( eso se llama compañerismo, equipo y consenso) y ahora su desmarque diciendo que todo es a raíz de una foto publicada y los comentarios de amigos suyos del ayuntamiento que se sienten acosados; sus fuentes fiables porque no tienen por qué mentir aunque parecen ser que sí que tienen miedo por hacer un "supuesto" mal uso de algo porque sinó, de qué tienen miedo. En fin, que esto parece un culebrón del canal NOVA. A ver mañana con qué nos sorprende en el pleno. Ahora sólo hace falta que diga que él no tiene nada en contra de los trabajadores del Ayuntamiento y ha cargado directamente contra el administrador en comunicaciones internas.
Deixa un comentari
Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès. | 0.776389 | curate | {"ca": 0.7597208374875374, "es": 0.23404785643070788, "en": 0.0014955134596211367, "fr": 0.0002492522432701894, "pt": 0.00448654037886341} | http://ciucalafell.cat/index.php/bloc/item/196-comunicat-de-premsa-en-relacio-a-una-suposada-trama-despionatge-a-lajuntament-de-calafell |
macocu_ca_20230731_3_251916 | Categoria : Entrevistes
Eudosio Gutiérrez, conseller pel PSC a Sants-Montjuïc (Poble Sec), ha parlat del teixit comercial del paral·lel, de la situació actual de la Casa de la Premsa i de la demanda que fa Joves Units del Poble-sec, respecte a l’acompanyament per als majors de setze anys, entre d’altres.
El Partit Popular ha muntat aquest matí una carpa per escoltar la ciutadania de la Marina de Port. Hem parlat telemàticament amb José Antonio Calleja, el president del PP a Sants-Montjuïc. A l’acte hi ha participat el Josep Bou i Ósar Ramírez, portaveu PP a Catalunya.
Ariadna Vàsquez de Castellers de Sants celebra la tornada a la rutina d’aquesta activitat cultural, el passat 1 de novembre van sortir del districte per actuar a Vilafranca del Penedès, “Vam fer una actuació de diada molt diferent i els nervis era per tornar-se a posar la camisa”. L’entitat té ara quatre-cents castellers segons el [...]
L’historiador Agustí Giralt (Lleialtat Santsenca) ha presentat les diferents activitats que prepara l’associació, com per exemple l’exposició fotogràfica “La importància de preservar una icona” o les diferents rutes previstes.
Una entitat descontenta amb el govern municipal són l’Associació d’Amfitrions de Llars Compartides de Catalunya que es van mobilitzar el passat 19 d’octubre als carrers de Sants per reclamar que es frenés la prohibició municipal que no permet l’estat de llar compartida a la ciutat. Hem parlat amb la Conxa (presidenta) i en Salvador.
Aquest matí, en Txema Martínez, portaveu de la plataforma Stop Tanatori, ha tornat als micròfons de l’Ona de Sants, per respondre al regidor Marc Serra, envers l’entrevista realitzada el passat mes de setembre, quan el polític va deixar caure que l’informe desfavorable d’aquesta pràctica econòmica a l’entorn, no va ser presentat al judici impulsat per [...]
El Secretariat d’Entitats ha reconegut que la delicada situació que viuen econòmicament arran dels deutes dels poliesportius de l’Espanya Industrial, també ha tingut un moment per parlar de la delicada situació de l’entitat Ona de Sants-Montjuïc. Hem escoltat a la presidenta de l’entitat Lluïsa Erill.
Ancor Mesa, conseller de Memòria democràtica del districte i Coordinador de Territori d’Alcaldia, ha parlat de la situació actual de bars i locals comercials de Sants. A més, ha aprofundit en la situació de manca de civisme i brutícia, observada durant les Festes Majors de Sants, Gràcia i la Mercè.
Roger Matamoros, president del comitè empresa Betevé, ha denunciat l’estat de deixadesa del mitjà públic municipal. La direcció actual, responsable del periodista Sergi Vicente, està desaprofitant els actius del canal per poder potenciar producció pròpia i vol retallar 2M d’euros dels salaris dels treballadors per la compra de producció externa. Aquesta decisió ha portat el [...]
Pepe Pérez Calvo, conseller portaveu de districte de Sants-Montjuïc Barcelona, que ha parlat respecte a la demanda de l’informe que va demanar ERC, respecte als problemes de convivència i la manca de civisme detectats als barris de Sants-Montjuïc durant els darrers sis mesos. | 0.880922 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_555564 | ARTICLES » 05-07-2019 | PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
3586
Carta oberta a Sàpiens
A la redacció i a la directora de SÀPIENS
Al març del 2019 SÀPIENS va publicar “Desmuntant la Nova Història. Una qüestió de mètode” amb text d’Arnau Cònsul, a partir de la conversa o tertúlia amb quatre professors d’història a l’Ateneu Barcelonès, amb les fotografies d’Enrique Marco.
També a l’Ateneu Barcelonès es va anunciar una tertúlia amb l’estudiós Jordi Bilbeny i vaig decidir anar-hi. La sala va quedar plena i va quedar gent que escoltava de fora estant.
Una qüestió de mètode. Els professors que volen desmuntar la Nova Història no van encarar el tema del mètode, sinó que van fer desqualificacions lliures, però ni de mètode, ni científiques: “una amenaça per al prestigi internacional de la historiografia catalana” (Ruiz-Domènec); “però el seu missatge conspiratiu té una recepció fàcil i ha creat una legió de seguidors arreu de Catalunya...” (Alcoberro); “és el moment de dir prou i desemmascarar unes pràctiques pseudohistòriques...” (Casals); “com tota ciència, l’estudi de la història requereix un mètode, que crea consens científic, i saltar-se’l és tant com afirmar que la Terra és plana” (Baydal). Dono crèdit a les afirmacions recollides pel redactor Arnau Cònsul, encara que no m’estranyaria que ara els professors declarants, en veure escrites les seves contundents afirmacions, diguessin que han estat mal transcrites, mal interpretades o tretes de context. És possible, millor així.
Si hi ha amenaça per al prestigi internacional –no és qüestió de mètode–, s’ha de resoldre afinant el mètode i acreditant la historiografia amb la bona recerca anterior i incorporant noves dades i fets que duen a revisar les interpretacions i potser a descobrir errors ocults. Parlar de missatge conspiratiu... no fa al cas, ja que aquí no es tracta de domini polític ni econòmic. Però podria ser que amb nou coneixement hom es trobés somogut de la seva seguretat acadèmica.
Efectivament, la història és una ciència que ha de contrastar i integrar fets, dades i interpretacions i avança amb el consens científic, que no pot ser un fòssil. I justament s’ha de reconstruir amb noves dades i fets. I la referència il·lustrativa és ben interessant: els doctrinals escolàstics donaven per fet que la Terra era plana i condemnaven els qui trencaven el “consens” en el qual estaven instal·lats com a doctes.
Rigor i honestedat. Si realment es pretén això, els professors ja haurien d’haver demanat a SÀPIENS que s’incorporessin a la sessió els estudiosos Bilbeny, Mayolas, Orteu... O bé que poguessin presentar la seva rèplica a les pàgines del mateix número de SÀPIENS. Aquests autors investigadors van aplegant fets i dades que havien estat ocults i poden contribuir a una reinterpretació més afinada o contradictòria de la vigent actualment. Això és fer consens, aplegar-se uns i altres i construir el coneixement a partir de fets i dades i “les descobertes” que s’hagin pogut contrastar. Aquesta contrastació s’ha de fer entre tots, entre tota la comunitat d’estudiosos que no són solament els qui han assolit una acreditació acadèmica i funcionarial. Recordem que durant la llarga dictadura estudiosos, que per causa de la guerra o altres no varen poder ser universitaris, van ser autèntics historiadors que ens han recuperat la història local de pobles i viles. El rigor i la honestedat són actituds personals i no s’adquireixen amb l’acreditació acadèmica.
Tothom ja sap avui i dóna per acceptat que la història la fan els vencedors. Ara l’”uni-i-diversitari” Bilbeny, dedicat a la història, aplica el rigor de la lingüística històrica com a filòleg i ha obert una via de contrast paral·lela al mètode de la historiografia construït el segle XIX basat en l’estudi de documents i arxius. Així, a la història que fan els vencedors s’hi afegeix l’ocultació, correcció o falsificació que fan els censors i esbrinar això significa incorporar procediments de la lingüística i reconstruIr el mètode històric convencional. De fet, actualment totes les ciències socials –i els ha estat ben difícil assolir l’estatus de ciències enfront de les ciències positives– integren moltes diverses dades i fets i fonts d’informació d’altres ciències especialitzades. I la història es veu enriquida amb estudis de: tècniques agrícoles i evolució dels cultius, cartografies (en plural), músiques i danses, indumentàries i usos, testimonis orals contrastats, tècniques i estils de construcció, objectes ceràmics i ornamentals, cognoms familiars i modificacions evolutives o per error dels escrivents... i de noves ciències que es perfilen: com la mediologia. El mètode, més pròpiament la metodologia, ha d’integrar aquests coneixements i aportar una interpretació o diverses interpretacions que s’ajustin als coneixements aplegats. I sempre serà provisional, el coneixement de la història, encara més que el de la física o el de la biologia. Molt més. La història haurà de fer sempre una reinterpretació passats uns anys i uns usos socials, perquè tota interpretació (consensuada i honesta) es fa des de la perspectiva i comprensió dels qui viuen en un temps determinat.
No vull donar res per tancat i conclòs. Ben al contrari, penso que cal estendre aquest debat obert pels professors que discrepen de la nova història amb els qui apuntalen la nova història i amb d’altres estudiosos que, justament per no ser especialistes (els especialistes ja estan habituats a uns procediments protocolitzats) podem contribuir i gaudir junts del plaer del debat, la contrastació i la descoberta. M’hi afegeixo per aquella curiositat que mou la ciència de la qual parlava Eugeni d’Ors ara fa cent anys. Confio que els professors d’història no em desacreditin ja que sóc doctor en filosofia i ciències de l’educació, encara que he fet un parell de recerques històriques sobre pedagogs ocultats per censura política o per apropiació interessada.
Gràcies per la seva atenció,
Martí Teixidó Estudi de Pedagogia El Ripollès 2 de maig de 2019
Frede. Mejor que aprenda a manejarse en varios idiomas para poder llegar a leer las fuentes originales. No vayan a colarsela con un articulo como el del Constitution
Alvaro Prim
09-07-2019 18:54
Leandro. Te recomiendo que emplees la navaja de Ockham. Lo que planteas es básicamente que la corona hispánica se dedicó a recorrer toda Europa para corregir y enmendar todos los manuscritos existentes para hacer que la historia de Cataluña se convierta en la historia de Cataluña, Su literatura la de Castilla y así sucesivamente. Y todo esto con las coronas enemigas de la corona hispánica permitiéndoselo hacer en sus propios archivos. Digo esto porque se habrían enterado y en algún sitio estarán los documentos generados por embajadores y enviados sobre esta conspiración ¿No?. Seguir la metodología de Giorgio A. Tsoukalos de lanzar una hipótesis y negar todas las pruebas que la contradigan no es lo mejor para conseguir credibilidad en el mundo academico
Leandre Martí
07-07-2019 21:32
Prim, cal filar més prim, un relat és difícil de manipular si els protagonistes i els fills són vius, una altra qüestió és quin relat es farà dintre de cent anys. Aquesta és la clau, no tot es La Razón, el ABC, el Mundo, o El País, premsa que de tan transparent se li veu el llautó.
Frede
06-07-2019 21:16
Ai, senyor Prim! Veig que no hi ha manera de que escrigui en la llengua de la "web". L'exemple que posa és força infantil.
Frede
06-07-2019 21:06
Doncs, això que diu, senyor Teixidó, és molt greu. Cal que tothom, i en especial els seguidors de les investigacions de l'INH, en prenguin nota.
Martí Teixidó
06-07-2019 07:28
27 de juny Sàpiens premiada a la Nit de les revistes. Vaig anar personalment a felicitar la directora, Claudia Pujol pel premi al nou disseny de Sàpiens. Em vaig identificar com a autor de la carta i li vaig dir. "Doneu també la veu als investigadors l'iNH. Va dir: "Els nostres historidors no hi estan d'acord".
Alvaro Prim
05-07-2019 19:09
"Tothom ja sap avui i dóna per acceptat que la història la fan els vencedors." ¿Cómo se aplica a la 2a Guerra Mundial?. ¿Los documentos de los archivos alemanes se reescribieron por los aliados?
La façana de l'ajuntament d'Ulm ens aporta una prova més de l'existència i reconeixement de Catalunya com a...[+] | 0.758687 | curate | {"en": 0.011606597434331093, "ca": 0.8389737324373855, "no": 0.002321319486866219, "pt": 0.001710445937690898, "es": 0.13439218081857054, "fr": 0.007819181429444105, "da": 0.0012217470983506415, "pl": 0.0019547953573610262} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_290971 | Codi: 06 02 13 • PAAE: 2020 • Tipus: consolidada
Àmbit: 06. Territori i medi ambient • Subàmbit: 06 02. Medi ambient
Organismes responsables: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Organismes col·laboradors: Centre de la Propietat Forestal, Conselh Generau d'Aran
Cost directe estimat: 10.000 €
Ressenya: Explotació de la informació continguda en les autoritzacions/notificacions de tala de fusta que gestiona la Direcció General de Forests per seguir l'evolució de les produccions forestals.
Fases del procés estadístic: disseny, recollida, procés, difusió.
Informant: Administració pública, empresa pública
Unitat d'informació: —
Tècnica de recollida de dades de l'operació de camp pròpia: —
Origen de la informació i arxius i registres que es preveu utilitzar:
Variables principals: produccions forestals, m³ de fusta per espècie, tones de llenya per grups d'espècies
Desagregació territorial dels resultats: comarques i Aran, Catalunya, províncies
Període de referència: 2019
Periodicitat: anual
Calendari de disponibilitat dels resultats sintètics: 3r trimestre del 2020
Canal de difusió:
Adreça escurçada: https://idescat.cat/paae/2020/060213
Per conèixer el significat d'aquests camps, consulteu l'apartat Continguts de la fitxa descriptiva de l'actuació estadística. | 0.720504 | curate | {"ca": 0.9481539670070699, "fr": 0.009426551453260016, "en": 0.04241948153967007} | : /pec/2017-2020/?id=060213&paae=2020&lang=en |
cawac_ca_20200528_7_142087 | Blocs
Enllaços
El menor tenia amagats a l’expositor d’ulleres amb bossetes de substàncies estupefaents
El menor tenia amagats a l’expositor d’ulleres amb bossetes de substàncies estupefaents
En la tarda d’ahir, dimarts 16 de juny, efectius de paisà de la Policia Local de Salou, van dur a terme una curiosa detenció d’un venedor ambulant. Eren les 19:40h quan el jove venedor es trobava al carrer Carles Buigas de la ciutat oferint, aparentment, ulleres de sol als turistes. Aleshores una patrulla policial es va adonar dels fets, va interceptar-lo i es van emportar una gran sorpresa. Segons els agents, va resultar que aquest havia preparat un artefacte en el qual per una cara servia d’expositor d’ulleres falsificades amb la particularitat que en una de les cantonades hi havia un foradet que connectava amb un dipòsit en el que es guardaven substàncies estupefaents en bossetes. El detingut, d’origen senegalès, va resultar ser menor d’edat, i una vegada finalitzat els tràmits legals va quedar a disposició dels pares. | 0.673947 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.peregranados.cat/2009/06/agents-de-paisa-de-la-policia-local-detenen-un-menor-per-venta-il%e2%80%a2legal-que-a-mes-posseia-droga/ |
mc4_ca_20230418_2_730726 | La companyia presenta 'TODO (LO)CURA', un xou que respira optimisme i humor
La companyia Circ Raluy Legacy ha estat tres mesos confinada a la ciutat de Reus ARXIU / INFOCAMP
Dijous, 25 Juny 2020 16:44
Després de tres mesos de confinament al parc Sant Jordi de Reus, el Circ Raluy Legacy es retrobarà amb el públic el 2 de juliol amb el nou espectacle 'TODO (LO)CURA'. En el nou xou, la família Raluy es reinventa i presenta un espectacle "optimista, amb humor i números de risc que no deixaran indiferent a ningú", segons ha avançat en un comunicat. Les funcions estaran sotmeses a les mesures de seguretat per la covid-19. "Ara més que mai hem estat conscients que sense el públic no som res i res és possible. Aquest retrobament representa molt per a nosaltres", assenyala Louisa Raluy, codirectora del Circ Raluy Legacy. L'espectacle es podrà veure a Reus entre el 2 i el 12 de juliol.
Aquest mes de juny estava prevista l'estrena d'un nou espectacle, però donada la situació actual no ha estat possible gestionar els visats dels artistes internacionals que havien d'incorporar-se, ni conviure ni assajar amb altres artistes. La nova producció és 100% familiar i garanteix números aeris de risc i equilibris impossibles. Tot plegat, amb un caire d'humor i "la dosi d'optimisme que tots necessitem en aquests dies".
El nou espectacle durarà una hora i mitja, i no inclourà descans per tal d'evitar el contacte entre el públic. Tot l'equip del circ portarà mascareta i ha rebut formació en els protocols que cal aplicar. Després de cada funció s'higienitzaran les graderies i les zones comunes, i durant la funció es mantindrà la distància de dos metres entre famílies.
L'espectacle s'estrena a Reus com a agraïment a la ciutat que ha acollit el circ durant els mesos de confinament. A més, Circ Raluy Legacy farà una funció gratuïta dirigida al col·lectiu sanitari com a agraïment a la seva tasca durant la pandèmia. Les entrades ja es poden adquirir a la web de la companyia o a les taquilles. | 0.847065 | curate | {"ca": 0.9868620515411825, "en": 0.013137948458817585} | https://infocamp.cat/espectacles/item/39879-el-circ-raluy-legacy-estrenara-nou-espectacle-a-reus-despres-de-tres-mesos-de-confinament-a-la-ciutat |
crawling-populars_ca_20200525_21_361802 | Recorda'm
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
Hi ha dues maneres de respondre a la pregunta sobre quin paper té la llei en una democràcia i per què l’obeïm. La primera és la que entén la llei com el sistema de protecció dels més dèbils. La llei ens allibera de l’arbitrarietat dels més poderosos i esdevé la via per la qual es pot alterar la distribució de poder en benefici de la majoria. Tanmateix, hi ha una segona lectura. Segons aquesta interpretació, la llei és el sistema que tenen els més poderosos per tal de legitimar el seu poder i justificar-lo.
Entre els múltiples problemes que tenen la justícia i les institucions de l’Estat espanyol, un de fonamental és la confusió entre la primera lectura de la llei i la segona. La primera parteix de la confiança i la legitimitat de l’aparell judicial. Pressuposa la correcció procedimental a l’hora d’aplicar la llei i la neutralitat jurídica a l’hora d’interpretar-la. Quan aquesta confiança i legitimitat desapareixen, anem a la segona lectura. El poder apareix despullat i la llei es fa visible com a ús discrecional del poder. El problema que els partidaris de la llei i l’ordre ja comencen a veure és que la legitimitat, com la confiança, es construeix i es destrueix. I no només això. Sense aquesta acceptació social, el poder deslegitimat deixa de funcionar.
Fa uns mesos va aparèixer publicat el pensament del qui fou un dels jutges del Tribunal Suprem britànic, Jonathan Sumption, Trials of the State (“Judicis d’Estat”). El seu subtítol és prou indicat: “La llei i el declivi de la política”. Alguns elements ens sonaran: en temps de polarització política, la solució fàcil per delimitar com hem d’actuar el trobem en el recurs a la justícia. L’apel·lació a la llei, diu, esdevé la manera de canalitzar la frustració política. La política, doncs, cedeix lloc als jutges. I això no beneficia les nostres democràcies, sinó que les fa més febles. Per què? Perquè als jutges els manca la legitimitat que sí que tenen els representats escollits pel poble.
En el nostre context observem com els senyors de la Junta Electoral Central poden arribar allà on no va arribar el govern central: determinar qui pot i no pot ser president de la Generalitat. O com uns jutges d’excepció poden jutjar el cap dels Mossos pel que suposen que havia de fer i no va fer. En el cas britànic, parafrasejant Clausewitz, Sumption ens diu que la llei esdevé la via per fer política per altres mitjans. I la llei, ens recorda, no pot substituir la política perquè els hàbits, les actituds i les tradicions d’un país sempre s’acaben imposant a la llei. Quin exemple dona l’autor per entendre-ho? Doncs sí: la manera desigual de tractar la diferència catalana i escocesa pels governs centrals. Londres, ara per ara, té tota la capacitat jurídica per legislar en qualsevol àrea on hagi cedit competències a Edimburg. És impensable que ho faci, diu, per no desfermar una crisi territorial d’efectes inabastables. I aquí deixes el llibre i mires al cel.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui | 0.78688 | curate | {"ca": 0.9970158161742764, "it": 0.0029841838257236644} | : /opinio/article/8-articles/1727691-judicis-d-estat.html |
mc4_ca_20230418_1_396621 | Notícies | Tierra Institute International
El comitè avaluador de beques col·laboratives de mobilitat de Tierra Institute Internacional, analitzades les sol·licituds i la documentació presentades, va concedir beca a sis alumnes de les estadies realitzades el 2015 per fer la seva estada formativa a Barcelona per un valor de 3.465,00 euros.
Ilegir més…
En la nova estadia vam rebre 7 alumnes de 3 universitats diferents, que es van estar a Barcelona entre 3 i 5 mesos per realitzar les seves pràctiques professionals.
En las instalaciones del ISIA -luego de largas horas de trabajo, charlas vía telefónica, internet y finalmente cara a cara-, se estrechan los corazones entre instituciones que buscan trabajar con respeto a la madre naturaleza.
Beques any – 2015
El suport econòmic que es va donar als alumnes en estadia a Barcelona va ser d’un import total de 5.235,98 euros.
El comitè avaluador de Tierra Institute Internacional va concedir beques personals a sis alumnes per a la realització de les seves pràctiques per un valor de 3.465,00 euros.
Tierra Institute Internacional va subvencionar visites culturals i altres activitats proposades durant les estadies amb un import de 1.770,98 euros.
Beques any – 2014
El suport econòmic que es va donar als alumnes en estadia a Barcelona va ser d’un import total de 2.607,70 euros.
El comitè avaluador de Tierra Institute Internacional va concedir beques personals a una alumna per a la realització de les seves pràctiques per un valor de 350 euros.
Tierra Institute Internacional va subvencionar visites culturals i altres activitats proposades durant les estadies amb un import de 2.257,70 euros.
Beques any – 2013
Tierra Institute Internacional va donar suport econòmic als alumnes en estadia a Barcelona amb un import total de 2.313,77 euros, subvencionant visites culturals i altres activitats proposades durant les estadies.
Notícies Catalunya – Gener / Abril 2015
Tot just començat l’any arribava Fabián, el primer participant a les estadies professionals de gener-abril 2015. Unes estadies molt variades amb 7 alumnes de diferents universitats, que s’estaran a Barcelona entre 3 i 4 mesos.
Tierra Catalunya Estada d’investigació a Barcelona
Notícies Catalunya – Setembre / Desembre 2014
Van començar les estadies professionals setembre-desembre 2014 amb tres nous alumnes del TEC de Monterrey, que han desenvolupat les pràctiques formatives a empreses situades a Barcelona durant gairebé 4 mesos. La Martha i l’Allan cursen la carrera “Ingeniería Industrial y de sistemas”. El Marcos estudia “Administración de Empresas”.
Notícies Califòrnia – juny / desembre 2014
Tierra ha implementat dos Cursos de Capacitació per a Tècnics Instal·ladors de Sistemes Solars Fotovoltaics de 40 hores de durada amb 31 participants que han obtingut el seu certificat de Tierra Institute International i ETA ( Electronics Technician Association International ) en finalitzar el curs satisfactòriament .
Notícies Méxic – Agost / Setembre 2014
Representants de Tierra International Institute de Califòrnia i Catalunya van realitzar a finals del mes d’agost i principis de setembre 2014 una sèrie de visites a Institucions Educatives de diferents estats Mexicans.
Notícies Tierra – Juliol 2014
Estem feliços d’anunciar el llançament del nostre nou lloc web Terra redissenyat. Està ple de nova informació sobre els nostres, Solar i Programes Culturals de Mobilitat Professional. També hem afegit una informació més detallada sobre els nostres projectes a Guatemala i Mèxic, incloent noves característiques com ara galeries i mapes.
Notícies Catalunya – Maig 2014
El passat dia 19 de gener, van iniciar les estades professionals gener-abril 2014, on alumnes de la Universitat Tecnològica de Nayarit, Institut Tecnològic Superior de Huichapan, Universitat Tecnològica de Lleó i Tecnològic de Monterrey es ocupessin en diferents empreses catalanes…. | 0.759658 | curate | {"en": 0.02390231228890621, "ca": 0.8755520914523253, "es": 0.09067290205248116, "pt": 0.009872694206287348} | http://tierra-institute.org/ca/noticies/ |
macocu_ca_20230731_3_594497 | Esquiadors de la FAE formen part d'un estudi científic per a la UB
La darrera sessió a Andorra va servir també per formar part d'un estudi científic sobre la disciplina de l'eslàlom.
A principis d'aquesta setmana, els equips nacionals d'esquí alpí de la Federació Andorrana d'Esquí (FAE) van realitzar els últims entrenaments a Soldeu-El Tarter. Aquesta sessió va servir per realitzar un estudi científic sobre l'esquí alpí d'alta competició, sota el títol 'Aplicació dels sensors inercials a l’esquí alpí' i a càrrec de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya i la Universitat de Barcelona (UB). Àxel Esteve, Carla Mijares, Àlex Rius, Ty Acosta i Xavier Cornella van formar part del treball, que va acumular dades sobre l'esquí en la disciplina tècnica.
L’estudi formarà part de la tesi doctoral de Carla Pérez-Chirinos, dirigida per Gerard Moras i codirigida per Josep Maria Padullés, i treballa sobre l’anàlisi per concretar com es comporten les variables cinemàtiques (velocitat i acceleració) en funció del nivell dels esquiadors, el nombre de baixades, el pendent de la pista, el tipus de traçat i les condicions de la neu. | 0.888895 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_425123 | Ortells – Ortells
Home/Ortells
L’ajuntament ha col·locat una placa per a recordar la solidaritat, unió i suport de tot el poble Els bombers voluntaris de Morella-Els Ports han mostrat els seus equips a la població durant el matí Avui la població d’Ortells ha commemorat el 25 aniversari de l’incendi més gran que ha afectat la comarca dels Ports en [...]
By prensa| 2019-08-08T10:21:29+00:00 juliol 6th, 2019|Notícies, Ortells, Societat|0 Comments
By prensa| 2019-08-08T10:21:35+00:00 juliol 2nd, 2019|Notícies, Ortells, Societat|0 Comments
Festa, Notícies, Ortells
Sant Blai i Sant Antoni a Ortells és tot un èxit de participació en totes les activitats programades durant el cap de setmana Ahir es van omplir els carrers de gent per a gaudir de l’encesa de la barraca Ortells ha celebrat les seues festes majors en honor a Sant Blai i Sant Antoni aquest [...]
By prensa| 2019-08-08T10:21:43+00:00 febrer 2nd, 2019|Festa, Notícies, Ortells|0 Comments
By prensa| 2019-08-08T10:21:51+00:00 gener 23rd, 2019|Festa, Notícies, Ortells|0 Comments
By prensa| 2019-08-08T10:21:59+00:00 febrer 3rd, 2018|Cultura, Festa, Notícies, Ortells, Societat|0 Comments
Cultura, Festa, Notícies, Ortells
Els dies 2, 3 i 4 de febrer Ortells viurà les seues festes majors amb activitats per a tots els públics La representació de la Vida del Sant i l’encesa de la barraca donen l’inici a aquesta festivitat Ortells celebra aquest cap de setmana les festes en honor a Sant Antoni i Sant Blai. Aquestes [...]
By prensa| 2019-08-08T10:22:07+00:00 gener 30th, 2018|Cultura, Festa, Notícies, Ortells|0 Comments
Ortells, Societat, Xiva
Estes dos poblacions de Morella disposen ja d’aquest servei d’activitats d’envelliment actiu per als seus majors. Després d’una primera experiència l’any passat ,amb el suport de la fundació La Caixa,ara el servei ja serà permanent durant totes les setmanes amb un servei integrat per a Xiva i Ortells. Aquesta setmana han començat les diferents activitats [...]
By prensa| 2019-08-08T10:22:14+00:00 octubre 17th, 2017|Ortells, Societat, Xiva|0 Comments | 0.710814 | curate | {"sv": 0.008317025440313111, "en": 0.1506849315068493, "ca": 0.8062622309197651, "pt": 0.027886497064579255, "sr": 0.0068493150684931494} | http://www.morella.net/ortells/category/ortells/ |
mc4_ca_20230418_7_779173 | SILENCIS INCONFESSABLES - Llibrería Carrer Major
SILENCIS INCONFESSABLES. SÈRIE BERGMAN 4
978-84-17420-53-6
Una família sencera ha estat brutalment assassinada a trets a plena llum del dia. Es tracta d’un cas que només la unitat d’homicidis de la policia nacional pot aclarir, però quan el principal sospitós apareix mort i queda demostrat que li han disparat ambla mateixa arma, l’equip de Torkel Höglund es troba en un carreró sense sortida... fins que descobreix que hi ha un testimoni del crim: la petita Nicole, neboda de les víctimes i que ara hadesaparegut. La policia l’ha de trobar, perquè les possibilitats de supervivència de la nena es redueixen cada minut que passa...
Quan la troben, la Nicole està en estat de xoc, només es comunica a través d’un paper i un llapis. Tot i que es nega a parlar, els seus dibuixos mostren un fet indiscutible: ha vist l’assassí. Sebastian Bergman s’obsessiona per trencar el silenci de la Nicole, però l’assassí ha decidit que ella calli per sempre...
Silencis inconfessables és l’apassionant quarta entrega de la sèrie que arrasa a Europa, amb més de quatre milions de lectors àvids dels casos trepidants que lidera, a contracor, un personatge molt peculiar: Sebastian Bergman. No te la pots perdre. | 0.744192 | curate | {"es": 0.07530364372469636, "en": 0.025910931174089068, "ca": 0.8987854251012146} | http://www.llibreriacarrermajor.cat/es/libro/silencis-inconfessables_235260 |
racoarticles_ca_20221005_1_24333 | En primer lloc, cada dia, durant el Congrés, es faran públiques de manera sin tètica les conclusions a què s'hagi arribat dur ant la jornada anterior.
En segon lloc, es faran públics els textos íntegres que s'hi hagin present at, tant les pon ències com les comunicacions i els pòsters.
En tercer lloc, farem qu e els integrants de la nostra petita comunitat virtu al siguin més propers als visitants ja que obrirem un a pàgina amb imatges dels actes del Congrés i de les person es qu e hi han parti cipat.
En quart lloc, crearem un espai dedi cat a mantenir viu el debat que origina rà el Congrés: cinc pàgines de dicades especialmen t a cada un dels àmbits oferiran mensua lmen t des del desembre de 2001 fins al desembr e de 2002 informació detallada , adreces web relacion ades amb la mat èria, les opinions i aportacions del nostres visitants, etc.
Servei de Llengües i Terminologia de la upe http://www2.upc.es/slt
El Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha elaborat un po rtal de con tinguts lingüístics especialment pensat per assegurar un a comunicació multilingüe de qualitat entre la comunitat universitària de la UPC.
Al nou web del Servei hi ha tota la inform ació per accedir a les utilit ats i s'hi aplegu en tots els recursos lingüístics electrònics multilin gües útils per al professorat, l'estudiant i el PAS tant de producció pròpia com externa.
Des dels diferents apartats es pot accedir als recursos següents:
Serveis:
• àrees d'aut oaprenentatge; • certificats oficia ls de llen gua catalana ;
• cursos de llengu a catalana.
Materials i recursos:
• Aulaca t: web de formac ió en En el marc del projecte TDCNet (Xarxa Europea de Centres d' Inform ació en Termi no logia) s'ha estab lert un conve n i de coo peració a esca la euro pea qu e ha permès agrupar la informació docum ental existent sobr e term inolog ia, fer-la compa tible mitjança n t el d esen volupam ent de programes de conversió, i difondre-la per mitjà d'una biblioteca terminològica virtual a lnt ern et. D'acord amb l'Associació Europea de Termino logia, l'accés a la base de dad es central del TDCNet es canalitza a través de l'ETlS, el Servid or Euro pe u d 'In formació Terminològica, un a interfície co-
Catàleg de recursos lingiiístics:
• Divercat : curs de català; • plans de treball de les àrees d'autoaprenentatge amb material; • la comunicació escrita: dossier d' un curs de formació. mu na en 16 llengües (la versió catalana de la qual ha estat elabor ad a pel TERMCAT, membre d'aqu est projecte) per a la con sulta de les diferents dades bibliogràfiques i factuals de l'àmbit de la terminologia.
Així don cs, l' ETIS conté, fon amentalment, in forma ció sobre llocs i bancs de dad es terminològics, referèn cies sobre institucions i experts en terminologia, informació sobre activitats de formació i publi cacions en aqu est àmbit, i una agenda actualitzada de les activitats terminològiques més rellevant s tant d'àmbit europeu com mundial. | 1 | perfect | {"ca": 0.989902389767755, "es": 0.010097610232245036} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_33598 | Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecer nuestros servicios y recoger información estadística. Si continua navegando, acepta su instalación y su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en nuestra Política de Galetes
acceptar
Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecer nuestros servicios y recoger información estadística. Si continua navegando, acepta su instalación y su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en nuestra Política de Galetes
acceptar
Idioma: Español · Catala · English
Inici Contactar
MENÚ
Toggle navigation
EQUIPS DE TREBALL
ENGINYERIA
ESCOLA DE FORMACIÓ
SECTORS ON COL·LABOREM
DELEGACIONS
NOTÍCIES
CONTACTAR
LIEBHERR LTM 1200/1
< Torna al llistat
Grua tot terreny de 5 eixos, equipada amb una ploma telescòpica de fins a 60 m.
Característiques
Càrrega màxima200.000 kg
Ploma telescópica60 m
Plomí fixe22 m
Pes per eix12 t
Pes total60 t
Dimensions
Altura4,00 m
Via3,00 m
Longitud15,25 m
Contactar
altres màquines
LIEBHERR LTM 1025
LIEBHERR LTM 1030/2
LIEBHERR LTM 1040/1
LIEBHERR LTM 1045
LIEBHERR LTM 1050
LIEBHERR LTM 1050-3.1
LIEBHERR LTM 1055/1
LIEBHERR LTM 1060/2
LIEBHERR LTM 1070-4.1
LIEBHERR LTM 1070/1
LIEBHERR LTM 1080/2
LIEBHERR LTM 1090/1
LIEBHERR LTM 1100-4.1
LIEBHERR LTM 1120-1
LIEBHERR LTM 1160/2
LIEBHERR LTM 1220-5.2
LIEBHERR LTM 1300/1
LIEBHERR LTM 1400/1
LIEBHERR LTM 1500-8.1
Productes
Lloguer grues mòbils Transports especials Lloguer camions i trailers grúa
Grues celosia Tanquetes Andamis i Plataformes
Gruas Palau
Guifre el Pilós nº1 08213 Polinyà - Barcelona
tel: 902 205 207
Email: [email protected]
Copyright Gruas Palau
Política de privadesa
Avís legal
Política de cookies
VIC - TONA Carrer Metal·lurgia, 33
08551 Tona
tel: 902 205 207
Email: [email protected]
Política de galetes
Què són les galetes
Les galetes són petits arxius de dades que es reben al terminal des del lloc web visitat i s'utilitzen per registrar algunes interaccions de la navegació d'un lloc web emmagatzemant dades que podran ser actualitzats i recuperats. Aquests arxius es guarden a l'ordinador de l'usuari i conté dades anònimes que no són perjudicials per al seu equip. S'utilitzen per recordar les preferències de l'usuari, com l'idioma seleccionat, dades d'accés o personalització de la pàgina.
Les galetes també es poden utilitzar per registrar informació anònima sobre com un visitant utilitza un lloc. Per exemple, des de quina pàgina web s'ha accedit, o si s'ha utilitzat un baner publicitari per arribar.
Per què utilitzem galetes?
Aquesta web utilitza galetes estrictament necessàries i esencials per a que vosté utilitzi el nostre lloc web i li permetin moure's lliurement, utilitzar areas segures, opcions personalitzades, ... A més utilitzem les galetes per recollir les dades relatives a l'anàlisi de l'us de la web. Aquestes s'utilitzen per ajudar a millorar el servei al client, medint l'us i el rendiment de la pàgina per optimitzar-la i personalitzar-la.
El nostre lloc web també pot contenir enllaços de xarxes socials (com Facebook o Twitter). Nosaltres no controlem les galetes utilitzades per aquestes webs externes. Per a més informació sobre les galetes de las xarxes socials o altres webs, aconsellem revisar les seves pròpies polítiques de galetes.
Quina utilitat li donem als diferents tipus de galetes?
Galetes tècniques: són aquelles imprescindibles i estrictament necessàries pel correcte funcionament d'un portal web i la utilització de les diferents opcions i serveis que ofereixen.
Galetes de personalització: permeten a l'usuari especificar o personalitzar algunes característiques de les opcions generals de la pàgina web.
Galetes analítiques: les utilitzem per crear perfils de navegació i poder conèixer les preferències dels usuaris amb la finalitat de millorar l'oferta de productes i serveis.
Galetes de publicitat: permeten guardar informació del comportament per mitjà de l'observació dels habits, estudiant els accessos i creant un perfil de preferències de l'usuari per oferir publicitat relacionada amb els seus interessos.
Segons el termini aquestes galetes les podem definir com:
Galetes de sessió: són aquelles que duren el temps que l'usuari està navegant per la pàgina web i s'eliminen quan s'acaba.
Galetes permanents: són aquelles que queden guardades al terminal de l'usuari, per un temps més llarg, facilitant el control de les preferències escollides sense haver de repetir certs paràmetres cada vegada que es visiti el lloc web.
I si no vull tenir aquestes galetes o no faig res al respecte?
Per cumplir amb la legislació vigent, hem de demanar el seu permís per gestionar galetes. Si decideix no autoritzar el tractament indicant la seva no conformitat, només utilitzarem les galetes tècniques, ja que són imprescindibles per a la navegació a la nostra web. En aquest cas, no guardem cap galeta. En cas de continuar navegant per la web sense denegar la seva autorització implica que n'accepta l'us.
Ha de tenir en compte que si refusa o elimina les galetes de navegació per la web, no podrem mantenir les seves preferències, algunes característiques de les pàgines no estaran operatives, no podrem oferir serveis personalitzats i cada vegada que hagi de navegar per la web haurem de tornar a demanar l'autorització per l'us de les galetes.
Si tot i així, decideix modificar la configuració del seu accçes a la pàgina web, ha de saber que es possible eliminar les galetes o impedir que es registri aquesta informació al seu equip en qualsevol moment modificant els paràmetres corresponent segons el navegador:
Internet explorer - windows.microsoft.com/es-es/windows-vista/block-or-allow-cookies
Firefox - support.mozilla.org/es/kb/habilitar-y-deshabilitar-cookies-que-los-sitios-we
Google Chrome - support.google.com/chrome/bin/answer.py?hl=es&answer=95647
Safari - support.apple.com/kb/HT1677?viewlocale=es_ES&locale=es_ES
ACCEPTACIÓ D’USUARI
Aquest document (a partir d’aquí anomenat “POLÍTICA DE PRIVADESA”) té per objectiu regular l’ús de l’espai web que GRUAS PALAU S.L. posa a disposició del públic ( www.gruaspalau.com)
Els drets de propietat intel·lectual d’aquest espai web, el seu codi font, les bases de dades i els diferents elements que conté son propietat titular de GRUAS PALAU, S.L, a qui correspon l’exercici exclusiu d’explotació dels drets de la pròpia web i, en especial, els de reproducció, distribució, comunicació pública, manteniment i transformació.
La utilització de l’espai web per un tercer li atribueix la condició d’usuari i suposa l’acceptació completa d’aquest usuari de totes i cadascuna de les condicions que estableix aquesta política de privacitat.
ÚS CORRECTE DE L’ ESPAI WEB
L’usuari es compromet a utilitzar l’espai web, els continguts i els serveis d’acord amb la llei, aquesta Política de privacitat, les bones pràctiques i l’ordre públic. De la mateixa manera, l’usuari s’obliga no utilitzar l’espai web o els serveis que es presten a través d’ell amb finalitats o efectes il·lícits o contraris al contingut d’aquesta política de privacitat, que afectin els interessos o drets de tercer, o que qualsevol forma que es pugui danyar, inutilitzar o deteriorar el propi espai web o els seus serveis o impedeix un ús satisfactori de l’espai web als altres usuaris.
Així mateix, l’usuari es compromet expressament a no destruir, alterar, inutilitzar o, qualsevol altra forma, donar dades, els programes o els documents electrònics i altres que es troben en l’actual espai web.
L’usuari no compromet cap obstacle a l’accés d’altres usuaris al servei mitjançant el consum massiu dels recursos informàtics a través dels continguts GRUAS PALAU, S.L. prestarà el servei, de manera que no es realitzaran accions que es puguin produir, que s’impliquen o generen errors en els sistemes citats.
L’usuari es compromet a no introduir programes, virus, macroinstruccions, mini aplicacions, controls de qualsevol tipus o qualsevol altre procés lògic o seqüència de caràcters que cedeixin o poden provocar qualsevol tipus d’alteració en els sistemes informàtics de GRUAS PALAU, S.L. o de tercers o, si escau, violen els drets de la propietat intel·lectual o industrial.
L’usuari es compromet a no fer un mal ús de les informacions, missatges, imatges, dibuixos, arxius de so i / o imatge, fotografies, programes i, en general, qualsevol classe de material accessible a través del present espai web o dels serveis que ofereix.
GRUAS PALAU, S.L. conseqüentment, declina igualment tota la seva responsabilitat derivada dels danys i els perjudicis que pot presentar qualsevol visitant d’aquest espai web en els seus recursos tecnològics (informàtics o telemàtics) una conseqüència de la producció de la qualificació de les circumstàncies o els fenòmens mencionats al paràgraf anterior . Igualment GRUAS PALAU, S.L. no es garanteix que l’espai web i el servidor estiguin lliures de virus i no es faci responsable dels danys causats per l’accés a la web o per la impossibilitat d’accés.
GRUAS PALAU, S.L. no és responsable de la informació que es pot obtenir a través d’enllaços a sistemes externs d’aquest espai web.
PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL
Aquest espai web i tots els seus continguts, inclou els textos, els documents, les fotografies, els dibuixos, les representacions gràfiques, les bases de dades, els programes informàtics, així com els logotips, les marques, els nombres comercials i altres signes distintius del seu fill propietat de GRUAS PALAU, S.L. o de tercers que ha autoritzat per al seu ús.
Tots els drets estan reservats.
RÈGIM DE RESPONSABILITAT
Responsabilitat de GRUAS PALAU, S.L. per a l’ús del web
L’usuari és l’únic responsable de les infraccions en què es pot incórrer i els perjudicis que puguin causar o causar-se per a l’ús de l’actual espai web. Per la seva part GRUAS PALAU, S.L, està exonerada de qualsevol responsabilitat que es puguin derivar per les accions de l’usuari.
L’usuari serà l’únic responsable de qualsevol reclamació o acció legal, iniciada judicialment o extrajudicial per a terceres persones contra GRUAS PALAU, S.L. basada en l’ús de l’espai web per l’usuari. En el cas, l’usuari assumirà totes les despeses i les indemnitzacions que es reclamin a GRUAS PALAU,S.L. amb motiu de reclamacions o accions legals que li siguin atribuïdes.
Responsabilitat de GRUAS PALAU, S.L. pel funcionament del web
GRUAS PALAU, S.L. exclou qualsevol responsabilitat que es pugui derivar per transferències, omissions, interrupcions, intromissions indesitjables, deficiències de telecomunicacions, virus informàtics, averies telefòniques o desconnexions en el funcionament operatiu del sistema electrònic, motivades per causes alienes a GRUAS PALAU, S.L.
Responsabilitat de GRUAS PALAU, S.L. pels enllaços des del web
GRUAS PALAU, S.L., declina tota responsabilitat respecte a la informació (continguts) o rics (perjudicis tècnics, morals o econòmics) que tingués fora de l’espai web i al que es pugui accedir per enllaç des d’aquesta; ja que la funció d’enllaços que apareix és únicament d’informació sobre un tema concret.
COMPROMÍS DE PROTECCIÓ DE DADES I DE COMPLIMENT LSSICE
En compliment de la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal LOPD, GRUAS PALAU, SL informa als usuaris que proporcionin dades de caràcter personal que proporcionin a l’omplir els formularis o requeriments de contracte, que es recolliran en fitxers de la propietat de GRUAS PALAU, S.L. i seran tractats amb la finalitat de poder prestar i informar sobre els serveis o sobre els productes que GRUAS PALAU, S.L ofereix. No hi ha previsió de la cessió ni comunicació de les dades citades a tercers. El fet d’executar un formulari d’aquest espai web implica que l’usuari reconeix la informació i les dades personals que indica son seus, exactes i certs.
L’usuari registrat conserva en tot moment la possibilitat d’exercir els seus drets d’accés, rectificació, oposició, supressió, tractament limitat, portabilitat i oposició al tractament de les seves dades. Així mateix, i de conformitat amb la Llei 34/2002, el 1 de juliol, de serveis de la societat de la informació i el comerç electrònic, poden revocar en qualsevol moment del consentiment prestat a la recepció de comunicacions comercials. En cas de dubte, així com per exercitar els drets mencionats, es pot dirigir a GRUAS PALAU,S.L. mitjançant correu electrònic [email protected] o correu postal a Direcció: Can Magí, 8 Pol. Ind. Santiga 08210 BARBERÀ DEL VALLÈS (Barcelona)
LEGISLACIÓ APLICABLE I COMPETÈNCIA JUDICIAL
Qualsevol polèmica sorgida en la interpretació o l’execució d’aquesta política de privacitat, s’interpretarà a partir de la legislació espanyola. Així mateix, GRUAS PALAU., a través de la seva representació legal i l’ usuari, renuncien a qualsevol altra jurisdicció i es sotmeten a la dels jutjats i tribunals del domicili de l’usuari per a qualsevol altra controvèrsia que pogués succeir. En el cas que el seu usuari tingui el seu domicili fora d’Espanya GRUAS PALAU S.L.. i l’usuari es sotmeten als jutjats i tribunals de la ciutat de Sabadell.
En compliment de la Llei 34/2002 del 11 de juliol, de Serveis de la Societat d’Informació i Comerç Electrònic (LSSICE) s’informa dels següents aspectes legals:
Identificació de la web:
www.gruaspalau.com
Responsable de la web:
Departament d’Administració, Gruas Palau S.L.
Direcció:
C/ Can Magí, 8 Pol.Ind.Santiga, 08210 Barberà del Vallès
Email de contacte:
[email protected]
Telf. / Fax:
902.205.207 //93.710.64.16 // 93.710.28.92 (fax)
Dades Fiscals:
B-58872557
Dades Registrals:
Inscrit al Registre Mercantil de Barcelona, Tom 35632 , foli 183, full número B-60.706 - Inscripció 12a.
1. QUÈ SÓN LES COOKIES ?
Les cookies són petits arxius de dades que es reben en el terminal des del lloc web visitat i s’usen per registrar certes interaccions de la navegació en un lloc web emmagatzemant dades que podran ser actualitzats i recuperats. Aquests arxius s’emmagatzemen a l’ordinador de l’usuari i conté dades anònimes que no són perjudicials per al seu equip. S’utilitzen per recordar les preferències de l’usuari, com l’idioma seleccionat, dades d’accés o personalització de la pàgina.
Les cookies també poden ser utilitzades per registrar informació anònima sobre com un visitant utilitza un lloc. Per exemple, des de quina pàgina web ha accedit, o si ha utilitzat un “banner” publicitari per arribar.
2. PER QUÈ UTILITZEM COOKIES ?
Gruas Palau SL. utilitza cookies estrictament necessàries i essencials perquè utilitzeu els nostres llocs web i li permetin moure-us lliurement, utilitzar àrees segures, opcions personalitzades, etc. A més, GRÚAS PALAU SL. utilitza cookies que recullen dades relatives a l’anàlisi d’ús de la web. Aquestes s’utilitzen per ajudar a millorar el servei al client, mesurant l’ús i el rendiment de la pàgina, per optimitzar-la i personalitzar-la.
Els nostres llocs també poden tenir enllaços de xarxes socials (com Facebook o Twitter). GRÚAS PALAU S.L. no controla les cookies utilitzades per aquestes webs externes. Per a més informació sobre les cookies de les xarxes socials o altres Webs alienes, aconsellem revisar les seves pròpies polítiques de cookies.
Aquest lloc web utilitza “cookies” de la següent manera:
Cookie de Google ANALYTICS: Google ANALYTICS és un servei gratuït que ofereix Google Inc. i que recull informació sobre les pàgines de la web consultada, a quina hora, quin navegador Web, etc. Posteriorment, aquesta informació s’envia als servidors de Google Inc. als Estats Units.
Cookies d’aplicació “Add-this”: Add-this és un servei gratuït que li permet compartir pàgines d’aquest lloc web per diferents mitjans (correu electrònic, xarxes socials, etc.). Add-this compila informació estadística de la vostra navegació per proporcionar publicitat adaptada als seus hàbits de navegació en aquest lloc web o en qualsevol altre lloc.
3. QUIN ÚS LI DONEM ALS DIFERENTS TIPUS DE COOKIES ?
Segons la seva finalitat:
Cookies tècniques: Les cookies tècniques són aquelles imprescindibles i estrictament necessàries per al correcte funcionament d’un portal web i la utilització de les diferents opcions i serveis que ofereix. Por exemple, les que serveixen per al manteniment de la sessió, la gestió del temps de resposta, rendiment o validació d’opcions, utilitzar elements de seguretat, compartir contingut amb xarxes socials, etc.
Cookies de personalització: Aquestes cookies permeten a l’usuari especificar o personalitzar algunes característiques de les opcions generals de la pàgina web, per exemple, definir l’idioma, configuració regional o tipus de navegador.
Cookies analítiques: Les cookies analítiques són les utilitzades pel nostre portal web, per elaborar perfils de navegació i poder conèixer les preferències dels usuaris del mateix per tal de millorar l’oferta de productes i serveis. Per exemple, mitjançant una galeta analítica es controlarien les àrees geogràfiques de major interès d’un usuari, quin és el producte de més acceptació, etc.
Cookies publicitàries / de publicitat: Les cookies publicitàries permeten la gestió dels espais publicitaris en base a criteris concrets. Per exemple la freqüència d’accés, el contingut editat, etc. Les cookies de publicitat permeten a través de la gestió de la publicitat emmagatzemar informació del comportament a través de l’observació d’hàbits, estudiant els accessos i formant un perfil de preferències de l’usuari, per oferir publicitat relacionada amb els interessos del seu perfil.
Segons termini:
Cookies de sessió: Les cookies de sessió són aquelles que duren el temps que l’usuari està navegant per la pàgina web i s’esborren al terme.
Cookies persistents: Aquestes cookies queden emmagatzemades en el terminal de l’usuari, per un temps més llarg, facilitant així el control de les preferències triades sense haver de repetir certs paràmetres cada vegada que es visiti el lloc web.
4. I SI NO VULL TENIR AQUESTES COOKIES O NO FAIG RES AL RESPECTE ?
Per complir amb la legislació vigent, hem de demanar el seu permís per gestionar cookies. Si decideix no autoritzar el tractament indicant la no conformitat, només utilitzaríem les cookies tècniques, ja que són imprescindibles per a la navegació per la nostra web. En aquest cas, no emmagatzemaríem cap galeta. En el cas de seguir navegant pel nostre lloc web sense denegar la seva autorització implica que accepta el seu ús.
Tingueu en compte que si rebutja o esborra les cookies de navegació per la Web, no podrem mantenir les seves preferències, algunes característiques de les pàgines no estaran operatives, no podrem oferir-li serveis personalitzats i cada vegada que vagi a navegar per la nostra web haurem de sol·licitar de nou la seva autorització per a l’ús de cookies.
Si tot i així, decideix modificar la configuració del seu accés a la pàgina web, ha de saber que és possible eliminar les cookies o impedir que es registri aquesta informació en el seu equip en qualsevol moment mitjançant la modificació dels paràmetres de configuració del seu navegador:
Configuració de cookies de Internet Explorer.
Configuració de cookies de Firefox.
Configuració de cookies de de Google Chrome.
Configuració de cookies de Safari.
Aquests navegadors estan sotmesos a actualitzacions o modificacions, pel que no podem garantir que s’ajustin completament a la versió del seu navegador. També pot ser que utilitzi un altre navegador no contemplat en aquests enllaços com ara Konqueror, Arora, Flock, etc. Per evitar aquests desajustos, pot accedir directament des de les opcions del seu navegador que es troba generalment al menú d’Opcions, a la secció de “Privacitat”. (Si us plau, consulteu l’ajuda del seu navegador per a més informació.) | 0.698588 | curate | {"es": 0.04185112735509112, "en": 0.03438690414907856, "ca": 0.8866467620714507, "ar": 0.00020590960568310512, "fr": 0.002059096056831051, "pt": 0.0015443220426232885, "it": 0.0007721610213116442, "eo": 0.0021105734582518272, "de": 0.01673015546175229, "ja": 0.004735920930711418, "oc": 0.001647276845464841, "sv": 0.004581488726449089, "ro": 0.000926593225573973, "cs": 0.00041181921136621024, "ru": 0.0013898898383609595} | https://www.gruaspalau.com/ca/maquinaria/Lloguer-grues-mobils-barcelona/LIEBHERR-LTM-1200-1/index.htm |
mc4_ca_20230418_2_539564 | El Solsonès commemora el Dia internacional de les famílies reivindicant la diversitat | Nació Solsona
El Solsonès commemora el Dia internacional de les famílies reivindicant la diversitat
Des del SAI del Solsonès es vol incidir en la necessitat de prendre consciència dels diferents tipus de models familiars com a factor enriquidor
per Redacció, Solsonès, 14 de maig de 2019 a les 16:02 |
Existeix més d’un model de família i tots són igual de vàlids; viu com vulguis. Aquesta expressió resumeix un dels objectius que s’ha fixat el servei SAI del Solsonès en la campanya de conscienciació que es va iniciar la setmana passada i que es reforça coincidint amb el Dia internacional de les famílies, el 15 de maig.
Dijous passat va arrencar la campanya que porta per lema “Toc toc, qui hi ha? Obre la porta a la diversitat familiar”, que té per finalitat fer visible la diversitat familiar i reivindicar l’existència i la normalització de diferents models des d’àmbits com l’educació, la sanitat, els serveis o la feina.
El tècnic responsable del SAI manifesta que “quan obrim una porta, sovint no sabem que hi darrere, però anem condicionats per molts prejudicis i creences”. D’aquí que considerem “normal” allò que sempre se’ns ha fet veure. El tècnic subratlla que “cal obrir aquesta normalitat, deixar de pensar en blanc i negre i que «normal» englobi tots els colors”.
Des del Consell Comarcal i l’Ajuntament de Solsona es concep aquesta campanya com «una oportunitat» per conscienciar la societat en relació a l'estat en què es troben les famílies, els seus desafiaments i problemes i, al mateix temps, per promoure accions apropiades per a la seva defensa.
Així doncs, en el marc del Dia internacional de les famílies, es defensa la llibertat de viure com i amb qui es vulgui sense discriminacions, trencant el model heteronormatiu que ens han imposat com a canònic i s’emplaça la ciutadania a acceptar la diversitat com a riquesa per mostrar-se lliurement en tots els àmbits de la vida.Paral·lelament, enguany amb el lema #SortimDeLaPantalla, la Direcció General de Famílies promou una campanya per fer reflexionar i orientar les famílies i les persones adultes sobre ekl bon ús de les tecnologies. Es parteix de la premissa que “les famílies som el millor tutorial per al bon ús de les pantalles”.
Societat, diversitat, Dia Internacional de les Famílies | 0.889396 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/29725/solsones/commemora/dia/internacional/families/reivindicant/diversitat |
oscar-2201_ca_20230904_4_74868 | عربيবাংলাČeskýDanskDeutschΕλληνικάEnglishEspañolEestiفارسیSuomiFrançaisעבריתहिन्दीHrvatskiMagyarIndonesiaItaliano日本語한국어LietuviųLatviešuMelayuNederlandsPolskiPortuguêsRomânăSlovenskýSlovenščinaSvenskதமிழ்ไทยTürkViệtnam中文Српски
Inici
Tendències
Aptitud
Salut
Nutrició
Tot Inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes
5 exercicis que bombaran els glutis millor que els okupes
Novembre, 2021Aptitud
Inesperadament, però és cert: augmentar les natges únicament amb l'ajut de les posicions a la gatzoneta i els punts morts no funcionaran. Quan, el 2009, l’entrenador Bret Contreras va utilitzar per primera vegada l’electromografia durant l’entrenament per mesurar l’activitat dels músculs implicats en el treball, va arribar a conclusions inesperades. Resulta que, segons l’entrenador, en el món del fitness generalment no es coneixia com bombar els músculs de les natges de forma ràpida i eficient.
Durant l’experiment, els participants van realitzar diversos exercicis amb pesos lliures, bucles TRX, bandes de resistència i simuladors especials. Després de diversos entrenaments, Contreras va descarregar els principals indicadors de quins músculs i quant intervenen en la realització de determinats exercicis i els va comparar. El resultat va ser imprevisible.
Foto: istockphoto.com
Per què el pes mort i el clàssic? Les posicions a la gatzoneta no poden bombejar les natges de forma ràpida i eficient?
Els aixecaments, les estocades i les posicions a la gatzoneta es realitzen en posició vertical, el moviment en si es produeix a causa de la flexió i l'extensió del maluc. No obstant això, els músculs de les natges estan més implicats en una posició completament diferent, durant el maluc cap enrere. Tots aquests exercicis es realitzen en posició vertical i inclouen flexió i extensió del maluc.
El fet és que el segrest de l'esquena del maluc és un moviment natural per a una persona. Ha estat present a les nostres vides regularment des del naixement: quan caminem o trotem.
Enfocament científic: l’eficàcia dels exercicis en números
Els exercicis d’extensió de maluc també impliquen els músculs gluteals, però no del tot. Comparem la participació dels músculs gluteals durant l’exercici:
durant el pes mort, els músculs gluteals s’activen un 52%;
mentre era a la gatzoneta: 45%;
Els exercicis d’esquena proporcionen una activació del 100% dels músculs del gluti;
l’aixecament de maluc proporciona una activació del 119%;
segrest del maluc cap enrere als genolls: 112%;
Aixecar les cames doblegades cap enrere: un 111%.
L'evidència científica ho avala. Study A Comparison of Gluteus Maximus, Biceps Femoris, and Vastus Lateralis Electromyographic Activity in the Back Squat and Barbell Hip Thrust Hip Thrust Exercices.
Basant-se en aquestes troballes, Contreras ha proposat un pla d’entrenament del glutis eficaç que consisteixi en: quatre fases. Aquests són només alguns dels exercicis que va incloure. El complex trigarà uns 15-20 minuts al dia. Estaria d'acord que això no és gaire important perquè la vostra figura tingui un aspecte perfecte?
Pla d'entrenament de Contreras
Durada: Exercici durant 2-3 setmanes seguides.
Per obtenir els millors resultats: No deixeu de fer okupes, estocades i pes mort. Junts, això farà que l’efecte visual es noti molt abans. Feu aquests exercicis clàssicsels dies de les cames i el complex Contreras per activar i desenvolupar les natges, altres dies.
Fase 1. Desenvolupament de la flexibilitat dels músculs flexors
Per què? Per completar per activar els glutis, heu d'obrir els malucs i, per a això, heu de desenvolupar la flexibilitat dels flexors del maluc.
Propòsit: Estirar els flexors del maluc.
Com fer-ho # 1: romandreu en aquesta posició aproximadament un minut i, a continuació, canvieu la cama.
# 1
Foto: istockphoto.com
Com fer el # 2: Trieu qualsevol exercici a continuació i feu dos conjunts de 10 retencions estàtiques durant 5 segons cadascun. El pont de glutis es pot realitzar de forma simplificada, sense equipament especial (bandes elàstiques).
# 2
Foto: istockphoto.com
# 2
Foto: istockphoto.com
Fase 2. Hipertròfia dels músculs gluteals
A continuació, passeu a exercicis més dinàmics: segrestant la cama cap enrere (foto # 3) i segrest de la cuixa cap al costat (vídeo). Són necessaris per construir una massa muscular més funcional.
Com fer # 3, # 4: Feu dos conjunts de 10 a 20 repeticions.
# 3
Foto: istockphoto.com
Fase 3. Desenvolupament de la força dels músculs gluteals
Seguim bombant els músculs gluteals utilitzant el nostre propi pes o utilitzant una banda elàstica de fitness especial.
Com fer-ho: feu diversos grups de qualsevol exercici del vídeo de cinc a sis repeticions amb una mica de repòs (10 segons).
Fase 4. Desenvolupament de la potència i la velocitat
Posa a prova la força dels músculs gluteals i augmenta les seves capacitats amb la fase intensiva de l’exercici.
Incloeu com a mínim 20 minuts d'escalfament en el vostre pla d'entrenament. Augmenteu gradualment la vostra velocitat de carrera amb cada entrenament. Pausa entre classes: cinc dies.
Dia 1 Quatre sprints de 100 m al 80% de la velocitat màxima
Dia 2 Dos sprints de 100 m al 90% de la velocitat màxima
Dia 3 Un esprint de 100 m a la màxima velocitat
Dia 4 Velocitat màxima a 100 metres durant tot el període d'entrenament
Després de dominar l'última fase del pla d'entrenament, podeu variar els exercicis de totes les parts del programa al vostre gust, en funció dels vostres propis sentiments i capacitats físiques.
Nuclear Power and Bomb Testing Documentary Film
Publicació anterior Desintoxicació del futbol: 11 notícies esportives no sobre la Copa del Món de 2018
Propera publicació Reebok. Feu-vos humans: val la pena tenir por si no hi heu participat abans?
Tendències
Novembre, 2021
Rodchenkov va rebre un Oscar: 3 pel·lícules esportives que van impressionar el món
La 90a cerimònia dels Premis de l'Acadèmia ha finalitzat a Los Angeles. Aquesta vegada l’anhelada estatueta també es va atorgar a pel·lícules de t...
Read More
Tendències
Novembre, 2021
IRONSTAR 226 a Sotxi. El més important que heu de saber sobre aquesta sortida de triatló
Aquest dissabte, 12 d’octubre, es pot considerar el dia oficial del final de la temporada de triatló a Rússia. L’any passat va resultar molt inten...
Read More
Aptitud
Novembre, 2021
Estirament del triatleta: 6 asanes essencials per dominar el ioga
El ioga és un ensenyament polifacètic sobre el coneixement de tu mateix i del món que t’envolta. Té les seves arrels en l’antiga filosofia índia i...
Read More
Tendències
Novembre, 2021
Menú d'inici. 8 maneres de cuinar plats de fajol PP
El blat sarraí és un dels productes més versàtils i exigits actualment. Si ja heu aconseguit proveir-vos de cereals amb un any d’antelació, és hor...
Read More
Popular
Destacats
Recent
Pel·lícula russa sobre el surf On the Wave: què us pot ensenyar l’oceà?Tendències
L’edat no és un obstacle. Què manté el ballant milionari en forma a 50?Tendències
Transformació: què impedeix que el teu cos es faci bell?Aptitud
Bündchen i Semenovich tenen la mateixa edat, però no se sap per la seva aparença. Tot es tracta d’estil de vidaTendències
No el sexe més feble: 7 pel·lícules motivadores sobre dones en l’esportTendències
Els redactors ho intenten. Gimnàstica de qigong xinès que protegeix la vostra salutAptitud
Com millorar les habilitats futbolístiques en aïllament personal? Trobem una sortida juntament amb l’entrenadorTendències | 0.638708 | curate | {"cs": 0.03078817733990148, "ca": 0.8916256157635468, "st": 0.0019157088122605363, "fr": 0.012452107279693486, "en": 0.05172413793103448, "it": 0.004241926655719759, "es": 0.0019157088122605363, "pt": 0.0019157088122605363, "hu": 0.0034209085933223863} | https://ca.monemonkey.com/1-5-exercises-that-will-pump-your-glutes-better-than-squats-9b4a6b65-300e-4e02-8967-f78fd210f66b |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.