id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_2_671149 | Campanya a favor de que les plaques biogràfiques dels carrers d'Alacant en valencià. Si coneixeu la ciutat, podeu vore com la meitat de les plaques de la ciutat d'Alacant, estan en valencià. A alguns carrers, es pot vore com té un nom d'una personalitat, una localitat, o alguna cosa en concret, i sota té una segona placa explicativa de qui va ser eixa persona o que hi va passar a eixa batalla. Aquestes segones plaques son en castellà, així doncs, En valencià, naturalment! (més de 2000 membres i creixent) vos convida a enviar el correu de sota a el: SÍNDIC DE GREUGES: www.sindicdegreuges.gva.es/lasquejas_v.htmAJUNTAMENT D'ALACANT: [email protected]'Ajuntament d'Alacant, en bona part dels seus carrers i places decidix instal·lar juntament amb la placa de denominació de la via, un segon senyal en el que s'especifica sobre les raons per les quals se l'atribuïx eixe nom, o també un xicotet repàs a la vida de la personalitat a la qual va dedicada. Mentres que el Consistori sí retola en valencià almenys la mitat de les plaques de carrer, en canvi, no ho fa amb les biogràfiques que hi figuren exclusivament en castellà. La Llei d'Ús del Valencià en el seu Títol Cinqué inclou la ciutat d'Alacant com de predomini lingüístic valencià, i esta mateixa llei en el seu article 15 atorga a la Generalitat competències en l'àmbit de la toponímia i la senyalització. Tal aspecte ve regulat en l'Orde d'1 de Desembre de 1993 de l'aleshores Conselleria d'Educació i Ciència que dicta que "el criteri d'ús de les llengües oficials a la Comunitat Valenciana en la senyalització de vies i servicis públics atendrà el predomini lingüístic establert en el títol cinqué de la LUEV". D'altra banda també ordena que "els toponímics i la designació genèrica que els acompanya s'haurà d'usar, qualsevol que siga la llengua emprada en la resta d'elements informatius, en la llengua de predomini lingüístic a la que pertany el municipi". També que "pel que fa a noms d'elements que s'estenguen per les dues zones de predomini lingüístic i tinguen nom en les dues llengües, s'usaran en valencià en el territori de predomini lingüístic valencià, i en castellà, en la de predomini lingüístic castellà". A tot açò cal afegir les indicacions de la Declaració d'Ares del Maestre aprovades pel Consell i l'Ordenança Municipal Reguladora de la Denominació de Vies i Carrers del Departament d'Estadística de l'Ajuntament, que en el seu Article 12 encomana que els rètols d'identificació de les vies públiques hauran d'estar escrits en les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana, i s'alternaran en valencià i castellà".És per això que vull denunciar l'Ajuntament d'Alacant per vulnerar les normes en matèria de cooficialitat lingüística al nostre territori en la retolació de plaques biogràfiques dels carrers i places de la ciutat, obviant el valencià en totes elles. ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Gràcies per la teua col·laboració. Envia aquest text a amistats teues, familiars, etc
Ja'stà | 0.781692 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_291302 | Santa Coloma de Gramenet treball Treballar a l'estranger europa emprenedoria cursos mobilitat europea ofertes de treball Estudiar a l'estranger Voluntariat a l'estranger concurs ofertes de treball a l'estranger habitatge universitat solidaritat estranger recerca feina voluntariat trobar feina estiu estudiants Badalona art Idiomes participar formació beques cultura pràctiques a l'estranger tallers L'Hospitalet de Llobregat educació formació ocupacional lloguer premis pràctiques ajuts cooperació casal | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://barcelonesjove.net/area/estades-estranger/participar-i-fer-de-voluntari/intercanvis-juvenils |
crawling-populars_ca_20200525_17_1091 | Teatre
Mamma mia! inaugurarà la nova temporada d’Atrium Viladecans el 6 de setembre vinent.
Atrium Viladecans presenta nova temporada amb apostes per actors i actrius i grans obres de teatre conegudes de tothom, però també amb propostes menys conegudes que conviden el públic a conèixer nous artistes i nous formats.
Així, entre les principals propostes per a la temporada 2015-2016 hi ha Niña Pastori, que presentarà el nou treball, ‘Ámame como soy’, o El Sevilla, que deixa la música per una vegada per convertir-se en un dels monologuistes que trepitjaran l'escenari d'Atrium. Amb aquest gènere també ho faran David Guapo i Luis Piedrahita.
La màgia anirà a càrrec de Juan Tamariz, i el conte visual amb joc de llums, sons, ombres i gestos serà responsabilitat de ‘Trau’. La dansa arribarà de la mà de la companyia Sol Picó amb un espectacle contemporani.
En teatre, el clàssic ‘Terra baixa’ arriba amb Lluís Homar ficant-se dins de la pell de tots els personatges. D'altra banda, trepitjarà per primera vegada l'escenari d'Atrium Viladecans l'obra ‘Neus Català, un cel de plom’, que acosta a l'espectador la història de l'última supervivent catalana en un camp d'extermini.
A més, destaquen els espectacles ‘Idiota’, un joc divertit i macabre que situa el protagonista al límit de la seva paciència, i la coproducció d'Atrium amb els Teatres Amics, ‘Vilafranca’.
Perquè tot el públic pugui disfrutar d'aquest programa, Atrium de Viladecans presenta com a novetat un “preu amic”, tarifa de venda més econòmica que es podrà aconseguir tan sols donant-se d'alta a la 'newsletter' del teatre.
Més notícies d'Esplugues en l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA | 0.862213 | curate | {"sv": 0.0036341611144760752, "eo": 0.0060569351907934586, "ca": 0.9903089036947305} | : /ca/viladecans/20150810/nina-pastori-sol-pico-i-terra-baixa-noves-propostes-atrium-viladecans-4422764 |
macocu_ca_20230731_0_161108 | Es doctorà en medicina a Barcelona el 1920. Fou addicte deixeble i col·laborador de Ramon Turró al Laboratori Municipal, on dugué a terme una notable labor d’investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat.
Albert Dou fou un científic que sabé ampliar els horitzons de la matemàtica catalana amb les seves investigacions i la tasca docent a les universitats. Tingué una trajectòria plena de mèrits i càrrecs de responsabilitat que exercí majoritàriament a Madrid, on ja es desplaçà als setze anys per estudiar a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
Es titulà a Barcelona el 1925, i fou deixeble de Ramon Turró i d’August Pi i Sunyer. Féu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal de Barcelona, dirigit per Turró, i pertanyé a la Societat de Biologia de Barcelona (actual Societat Catalana de Biologia). Hi establí relacions personals i de recerca amb Pere Domingo i Jaume Sunyer Pi, entre d’altres. | 0.808703 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_223668 | Trobada dels Joves Talents per exposar els plans de negoci per a reinventar una botiga de joguines
Barcelona, 10 de març 2020.- El passat 8 de març a Aula Actual manteníem una nova sessió de mentoring amb els i les Joves Talents. Durant la trobada, els estudiants universitaris van exposar un cas pràctic fictici de desenvolupament d’un pla de negoci per aconseguir augmentar la rendibilitat a una botiga de joguines.
Els i les joves van analitzar les causes del fracàs del negoci i van proposa maneres d’innovar i fer que l’empresa de joguines tirés endavant mitjançant l’adaptació a formes més modernes i ajustades al públic infantil i juvenil actual. En total es van fer cinc exposicions de cadascun dels grups de becats o becades que havien de treballar junts. El director d’Aula actual, Jordi Balcells, va elogiar la qualitat dels treballs i l’excel·lent capacitat comunicativa dels portaveus de cadscun dels plans de negoci.
A més, com sempre, el director d’Aula Actual Jordi Balcells va dur a terme una exposició amb assessorament educatiu i de formació sobre l’entorn laboral i emocional als 15 estudiants universitaris/es que hi van assistir. Tanmateix, la trobada va servir per fer el seguiment dels estudis per part del director d’Aula. Les sessions de mentoring, que es fan aproximadament cada mes o mes i mig, serveixen a Aula Actual per a retrobar-se amb els Joves Talents, saber com estan afrontant els estudis de grau i com continuen assolint els seus somnis d’estudiar una carrera. És per tant, un motiu d’alegria i de fer grup.
De moment, ja s’han graduat 3 d’ells i enguany acabaran la carrera una becada i un becat més.
Comentaris recents | 0.858211 | curate | {"ca": 0.9890710382513661, "fr": 0.01092896174863388} | |
mc4_ca_20230418_17_535423 | El gust pel mal gust! | Morir de frío Informació
Aquest article l'ha escrit Blai, s'ha publicat el 31 May 2012, i es troba en la categoria Actualitat, Art.
Agència Magnum, CCCB, fotografia, Marin Parr
El gust pel mal gust! El gust pel mal gust defineix l’obra de Martin Parr. El fotògraf britànic i membre de l’agència Magnum presenta al CCCB una obra que explora la foto souvenir. D’aquesta manera la mostra es converteix en un botiga dels horrors on el fotograv juga a l’extrem estètic del que a nivell social considerem de mal gust, però que en canvi continuem a explorant cada vegada que obrim les fotos de les vacances, a les postals de nadal o les invitacions a una boda.
Parr defineix la foto turística com la transformació de l’aventura en souvenir. En el seu treball interroga l’afany adquisitiu de l’experiència contemporanis.
L’exposició comença amb un treball d’autoretrat que s’endinsa en forma d’humor kitsch i amb la finalitat d’enriure’s d’un mateix. En aquesta introducció fa un repàs a totes les fotos que es fan a estudis improvisats on el croma i la mala combinació de colors són els protagonistes.
Després de passejar-nos per una col·lecció de postals, arribem al souvenir del lloc. L’experiència d’estar en un lloc concret, denominat com a marcadors turístics. La Sagrada Família, la Fontana di Trevi o la torre de Pisa són alguns d’aquests llocs que s’han de veure.
Parr però no s’interessa pel moviment sinó per aquells que visiten els monoments. Parr és un fotògrafs de turístes. Sovint en les seves fotos juga al joc de la doble imatge. Moltes de les seves fotos se centren en retratar l’imatge del lloc. D’aquesta manera souvenirs o espenadores d’aigua amb una imatge de la Sagrada Família es converteixen en l’autèntica troballa.
Com no podia ser d’una altre manera l’exposició també dedica un dels seus espais al menjar. Els plats més que semblar soculents es converteixen en natures mortes. Retrats d’instants efímers com els àpats no poden faltar en els àlbums de fotos.
La última part de l’exposició es dedica al col·leccionisme. La primera mostra forma part de la col·lecció personal de Parr. Rellotges sobre la guerra d’Iraq (tan a favor com encontra), monopatins, mascares d’Osama Bin Laden i Sadam Hussein omplen les vitrines d’aquesta primera part.
La segona part és una instal·lació que reprodueix la distribució de la casa del col·leccionista espanyol Juanjo Fuentes. Bona part de les obres penjades a la casa del col·leccionista han estat traslladades al CCCB. La col·lecció de Fuentes es mou entre l’art i el souvenir kitsch. Fuentes no diferencia entre diversos objectes de diferents valors estètics. Tot hi que podria semblar un batibull d’objectes inesperadament la col·lecció està basada en un criteri curiós que no combina del tot malament, com es podria esperar.
Realment una exposició distreta, distesa i molt divertida. Parr fa un bon enfocament en el seu treball, i s’acaba convertint en un treball proper ja que tots hem comès alguna vegada els tics del turista de xancleta, mitjons i clatell cremat. | 0.795024 | curate | {"es": 0.01391189135475323, "ca": 0.9860881086452468} | http://www.morirdefrio.com/2012/05/el-gust-pel-mal-gust/ |
mc4_ca_20230418_6_2798 | Presentació del Pla del Riu que potencia el Segre i el seu entorn com a espai natural i de gaudi ciutadà — Regidoria de Promoció i Gestió de l'Habitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat – La Paeria – Ajuntament de Lleida
Pla Operatiu de la regidoria
Pla Operatiu de l’Horta de Lleida
Illes de contenidors de Lleida
Pla general de Lleida 1995-2015 | Text refós 2001
Plaça Panera
Plaça Auditori
Complex esportiu Ciutat Jardí. Camp gespa artificial
Ampliació equipament jocs infantils a la Mitjana
Perllongació carrer Victòria Kent
Carril bici Av. Catalunya
Bosc Urbà de Magraners
carrer Sant Francesc Xavier
Plaça de la Ludoteca de la Mariola (Turó Gardeny)
Carril bici Rambla Aragó
Parc per a Gossos al Parc Jaume Magre
Creació d’un parc amb equipament esportiu i arranjament del pati posterior del centre cívic del barri de Magraners
Senyalització vertical a l'Horta
carrer Comtes d'Urgell
Camins de l'Horta Fase II
carrer Botera
Tallers d’idees per a l’elaboració de l’ordenança del paisatge de Lleida
Avantprojecte d'Ordenança del Paisatge de Lleida
Et trobes a:Inici/Sostenibilitat/Notícies/Presentació del Pla del Riu que potencia el Segre i el seu entorn com a espai natural i de gaudi ciutadà
Presentació del Pla del Riu que potencia el Segre i el seu entorn com a espai natural i de gaudi ciutadà
El Fòrum de l’Aigua ha acollit la presentació del document que planteja 46 actuacions per ordenar els usos del riu i facilitar una gestió ordenada i racional del seu entorn El tinent d’alcalde Fèlix Larrosa destaca que permetrà tenir un pla de treball per les actuacions a seguir i que s’incorporaran les aportacions d’entitats i agents implicats abans de dur-lo al ple
Data publicació: Dimecres 09, maig del 2018
Lleida és una de les ciutats pioneres en disposar d'un Pla del Riu, un document estratègic elaborat per la Paeria i presentat avui que té l'objectiu de potenciar la conservació i millora dels valors naturals i historicoculturals vinculats al riu Segre al seu pas per Lleida, amb una ordenació i gestió que afavoreixin un ús públic divers i racional, integrat amb la ciutat i l'Horta.
"El riu és un eix potent que hem de millorar i cuidar entre tots per poder-ne gaudir", ha destacat el tinent d'alcalde i regidor d'Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, qui ha assenyalat que el document incorporarà les aportacions que vagin fent els diferents sectors implicats, reunits avui en el Fòrum de l'Aigua, abans de la seva aprovació definitiva al ple.
"Comencem a dibuixar un pla de treball que ens ha d'ajudar a avançar amb una visió global per tal d'aconseguir el gran objectiu que l'àmbit fluvial al voltant del riu Segre sigui un espai de confort i gaudi mediambiental", ha afegit Larrosa. El regidor ha indicat que una de les "assignatures pendents" a millorar és aconseguir un cabal ecològic mínim pel riu que garanteixi la seva bona salut ambiental i eviti problemes com la proliferació de macròfits i mosquits. Altres qüestions que es contemplen, ha afirmat, són potenciar usos esportius com el piragüisme, l'observació d'aus, la millora dels espais naturals i de la connectivitat de la xarxa de camins per potenciar els itineraris de passeig.
L'estudi fa una diagnosi acurada de la situació del riu Segre al seu pas pel municipi de Lleida, valorant els seus actius, problemes i oportunitats. També defineix les línies estratègiques per a la millora de la relació entre el riu i la ciutat i els usos ciutadans, des d'un punt de vista cultural, ambiental, d'oci i esportiu.
El document presenta un total de 46 actuacions de millora del Riu Segre, estructurades en diferents àmbits com: la conservació i potenciació de la seva biodiversitat, el foment de la qualitat com a espai públic, la potenciació del rol territorial i socioambiental del riu, la millora de la regulació de l'ús públic i un reforç de la comunicació i difusió.
Algunes de les actuacions més emblemàtiques que proposa el Pla del Riu Segre a Lleida, i que es consideren molt rellevants als efectes de l'èxit global del pla són, per exemple: actualitzar el pla de gestió de la Mitjana i elaborar un pla de millora ambiental per aiguamolls de Rufea; adequar com a parc urbà de qualitat el marge dret del riu en el tram canalitzat; arranjar per a l'ús públic el tram de camí entre la depuradora i el camí vell d'Albatàrrec, desenvolupar un camí fluvial al nord de la Mitjana i construir una nova passera propera a l'autovia A-2; establir una xarxa de miradors i d'observatoris de fauna; reforçar i homogeneïtzar la senyalització i retolació a l'espai fluvial; crear una comissió específica per a la gestió del riu; i establir una denominació que identifiqui l'espai fluvial de manera inequívoca, entre altres.
Fòrum de l'Aigua
El Pla del Riu Segre a Lleida s'ha presentat avui, de la mà de Josep Maria Palau, biòleg i membre de l'equip redactor del document, en el marc del II Fòrum de l'Aigua, un espai de trobada i debat entre institucions públiques, agents privats, sectors acadèmics i agrícoles i societat civil per la construcció d'una gestió sostenible i participada de l'aigua.
Durant la celebració del II Fòrum de l'Aigua també s'han donat a conèixer les principals línies d'acció del projecte Interreg Turisme Transfronterer Fluvial i Sostenible (TTFS) en el que participa Lleida, conjuntament amb els Ajuntaments de Perpinyà i Girona, per millorar els rius i plantejar una estratègia de promoció turística transfronterera.
La iniciativa del Fòrum de l'Aigua, impulsada per la Paeria, pretén establir un marc de reflexió sobre l'estratègia de l'ús de l'aigua, així com compartir, debatre i proposar bones pràctiques en la seva gestió, promoure actuacions i campanyes conjuntes de sensibilització i crear un espai de participació dels actors implicats en la gestió.
El primer Fòrum de l'Aigua es va celebrar el passat mes de desembre amb la presentació del treball "Una estratègia de l'aigua per a Lleida. Elements de reflexió i debat", a càrrec del geògraf i professor de la Universitat de Lleida, Ignasi Aldomà. El document forma part d'un treball encarregat per l'Ajuntament de Lleida, on es planteja el paper de Lleida com capital en el centre d'una estratègia ponentina de l'aigua, l'adaptació del regadiu als canvis tecnològics i de les estructures productives, l'aigua com a primera necessitat urbana, pel consum de boca, industrial i altres i l'aigua com a element cabdal en el servei del benestar.
Categories: projecte Interreg Turisme Transfronterer Fluvial i Sostenible (TTFS), Pla del Riu Segre, Aigua, Fòrum de l'Aigua | 0.855007 | curate | {"ca": 0.9847528107192361, "pt": 0.0021561681811181274, "en": 0.0032342522716771907, "es": 0.009856768827968581} | http://urbanisme.paeria.es/sostenibilitat/noticies/presentacio-del-pla-del-riu-que-potencia-el-segre-i-el-seu-entorn-com-a-espai-natural-i-de-gaudi-ciutada |
mc4_ca_20230418_17_479500 | Casal Ocell Negre: Proposta d'activitats (11)
Proposta d'activitats (11)
PROPOSTA D'ACTIVITATS A PONENT DE L' 1 AL 8 DE MARÇ DE 2009
__ _1. SOPAR TERTÚLIA SOBRE OCCITÀNIA A LLEIDA (SEGRIÀ)___
HORA I LLOC: 21:00h al Casal l'Ocell Negre (C/ Sant Carles, 8 - Lleida) ACTE: Sopar tertúlia amb Aitor Carrera, professor d'occità de la UdL i autor de la Gramàtica aranesa, i Mathieu Bonnemaison, occità i doctorand en filologia occitana, s'encetarà el cicle Nacions sense Estat de la Mediterrània, en el qual, la nació, cultura i llengua occitanes seran les protagonistes.
A través d'un sopar-tertúlia i el passi d'un vídeo, ens aproximarem al fet nacional i cultural occità. Mathieu Bonnemaison farà un breu retrat històric de la nació Occitana, des dels orígens fins a l'actualitat, i ens explicarà quines polítiques s'hi han desenvolupat. Des d'una perspectiva sociolingüística, Aitor Carrera ens atansarà al fet lingüístic i tractarà d'explicar-nos quines han estat les principals mesures coercitives de l'estat francès en detriment de la llengua occitana que aplega els dialectes: gascó, llenguadocià i provençal.
__2. PERFORMANCE CONTRA L'ESPECULACIÓ A LLEIDA (SEGRIÀ))___
HORA I LLOC: 18:30h al C/ Major de Lleida
ACTE: Performance pel carrer major de Lleida en denúncia de la política especulativa de l'ajuntament de LLeida amb el patrimoni de la ciutat.
_3. SORTIDA EXCURSIONISTA AL MONTSEC DE MEIÀ (PALLARS JUSSÀ)_
HORA I LLOC: Es sortirà en cotxe a les 08:00h des de Lleida del pàrquing del pavelló Barris Nord.
ACTE: Sortida excursionista que ens retorna al Montsec de Meià per a fer una de les rutes més emblemàtiques, el 'Camí de les 100 corbes' per arribar al cim de Mirapallars. La ruta no presenta cap dificultat tècnica especial tot i que cal estar acostumat a caminar per la muntanya. Cal portar menjar i aigua per passar el dia i confirmar la vostra asistencia a [email protected]
ORGANITZA: Secció Excursionista de l'Ocell Negre
_4. MANIFESTACIÓ PEL DIA DE LA DONA TREBALLADORA A LLEIDA (SEGRIÀ) _
HORA I LLOC: 18:30h, davant l'IEI (Plaça de la Catedral)
ACTE: Us animem a participar en la manifestació reivindicativa per a reclamar millores en la situació laboral de les dones. En l'actual estat de 'crisis' econòmica, moltes empreses s'estan acollint als Expedients de Regulació de Treball per acomiadar treballadors i treballadores. En un gran nombre aquests acomiadaments recauen en les dones. La manifestació d'enguany centrarà el seu contingut en aquest aspecto, i tindrà una continuació en l'obra de teatre 'Societat al Límit' que es representarà el diumenge, 22 de març a La Falcata, a les 19:00h.
ORGANITZA: AJLL, CGT, CUP, La Maranya, L'Ocell Negre, SEPC i Suport Ponent.
_5. PRESENTACIÓ ASSEMBLEA DE MAULETS A BALAGUER (NOGUERA) _
HORA I LLOC: 20:00h, al Casal Pere III de Balaguer
ACTE: Presentació de Maulets - Noguera. Hi haurà un passi de vídeo sobre els 20 anys de Maulets, sopar, acte en commemoració del dia de la dona treballadora i actuació del grup 'Les Absentes'.
ORGANITZA: Maulets - Noguera i Casal Pere III.
_6. MANIFESTACIÓ PEL PRET A L'AUTODETERMINACIÓ A BRUSEL·LES_
DIA: 07 de març
HORA I LLOC: 11:00h a Brusel·les
ACTE: La iniciativa 10.000 a Brusel·les per l'Autodeterminació
s'inicia el novembre de 2008. Sorgí la idea d'anar-se a manifestar: primer, a Madrid; i després, a Brusseloles. Per què anar sempre a Madrid? Inicialment, es pensà fer-ho a Madrid i reunir 100.000 persones que reivindiquessin el dret a l'autodeterminació del poble català. (Fer una marxa semblant a la que féu Martin Luter King per a reclamar la igualtat entre negres i blancs! però en aquest cas, per a demanar la independència)
Actualment, hi ha aprox. uns 180 delegats arreu del Països Catalans que estan impulsant la iniciativa i que s'encarreguen de contactar amb gent i coordinar-ho tot.La iniciativa proposa realitzar el viatge en autocars organitzats, per un preu de 90 euros, o bé amb vols charters
organitzats per un preu de 260 euros. Podeu visitar el web de la iniciativa: www.deumil.cat per a conèixer la llista de delegats de les poblacions més properes.
ORGANITZA: 10.000 a Brusel·les per l'Autodeterminació
__7. ACTIVITATS ALS BAIXOS OKUPATS DE LA RÀBIA (SEGRIÀ)_
Durant el mes de març es realitzarà una mostra de resistències creatives contra la cultura de la dominació i el control social. El dissabte 28 de Febrer es realitzarà la inaguració amb l'actuació de Duo Okulto. Tot plegat als Baixos Socials Okupats de La Ràbia (C/ Felip da Silva, 6 - Pardinyes - Lleida).
Si coneixeu de gent interessada en rebre aquesta agenda setmanal, podeu escriure a [email protected] per afegir la seva adreça electrònica. | 0.784711 | curate | {"ca": 0.8926786878122963, "fr": 0.011948729089724093, "es": 0.04605691940039105, "eo": 0.0008689984792526613, "cs": 0.0021724961981316533, "en": 0.03975668042580925, "de": 0.001303497718878992, "pt": 0.005213990875515968} | http://ocellnegre.blogspot.com/2009/03/proposta-dactivitats-11.html |
mc4_ca_20230418_17_294962 | La Copa es juga avui | Diari de Tarragona
La Copa es juga avui
M'explicaré. La primera volta de l'OK Lliga és la que determina quins són els equips classificats a la final a vuit de la Copa
19 de Diciembre de 2014 - 17:31 hs
M’explicaré. La primera volta de l’OK Lliga és la que determina quins són els equips classificats a la final a vuit de la Copa. Quan resten dues jornades –una avui, i la propera el 3 de gener- encara hi ha equips que disposen de l’oportunitat d’entrar entre aquests vuit escollits que jugaran la Copa a Blanes, del 26 de febrer a l’1 de març.
Així doncs, a hores d’ara, hi ha tres equips que ja tenen la seva presència garantida: Barça, Liceo i Vic. La resta, fins a 10 equips, encara tenen opcions matemàtiques per aconseguir una de les cinc places que encara hi ha en joc. I entre ells hi ha el Moritz Vendrell, el Reus Deportiu, i el Café Crem Calafell.
L’equip que ho té millor, ara mateix, és el Reus Deportiu, quart a la classificació que, de mantenir el lloc, ocuparia una de les places de cap de sèrie. Els d’Alejandro Domínguez juguen avui davant d’un dels equips classificats, el Vic. Ho fan a la pista osonenca, un olímpic, el viguetà, que no se l’hi dona gaire bé als roig-i-negres i on van caure 6 a 1 la temporada passada. El darrer partit de la primera volta el jugaran a casa contra el Noia. Els de Sant Sadurní és un dels equips implicats en la lluita per ser a Blanes i caldrà veure com arriben, un i altre, a aquesta darrera jornada.
El Moritz Vendrell i el Café Crem Calafell ho tenen més difícil que el Reus, però no impossible. De fet, si es classifiquessin els tres equips estaríem davant d’una nova fita històrica de l’hoquei tarragoní, ja que primer cop tres equips de la demarcació es classificarien per a disputar la final a vuit de la Copa del Rei. El Moritz Vendrell s’enfronta dos rivals directes. Després d’un mol mal inici a l’OK Lliga, els de la capital del Baix Penedès depenen d’ells mateixos per accedir-hi. Però per això han de guanyar els dos partit, avui contra l’Alcoi –amb el Cerceda, l’equip revelació- i a les Comes contra l’Igualada. L’equip de Pere Varias, que ha guanyat els últims tres partits, haurà de mantenir el nivell en els dos propers. Poder reeditar el títol per tercer cop passa per sumar sis punts.
El cas dels calafellencs significaria franquejar un nou mur. Si la temporada passada aconseguia el pas per primer cop per prendre part en una competició continental, en el seu cas la Copa del CERS, ara pot fer-ho amb la Copa. Té els mateixos punts que el Moritz, i se la jugarà amb un Lleida amb opcions gairebé nul·les i a la pista de l’Alcoi.
La gesta es possible. | 0.8102 | curate | {"ca": 0.974437237695536, "es": 0.025562762304463946} | https://www.diaridetarragona.com/opinion/La-Copa-es-juga-avui-20141219-0009.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_312015 | Tan bonica com efímera, gaudim de la imatge de la flor, que ens refà l’esperit, però que passa de pressa.
Així és la meva flor, la flor escadussera, la flor fresca, bonica, però entremaliada i fugissera, la primaveral que s’obre i se’n va.
La tecnologia avui ens permet gaudir d’aquesta flor, la flor d’aigua,la de pluja organitzada caient en forma de flors i fent- nos viure aquest moment màgic de goig, que ens dóna la flor bonica al mig de l’aigua brollant.
Construit per un grup de treball del Tecnoateneu de Vilablareix i amb el suport de varies empreses per participar en el “Temps de Flors” de Girona
És un sistema de visualització gràfica que aprofita la diferència de brillantor que presenten uns dolls d’aigua que s’interrompen a conveniència al caure des d’una alçada de 3 m. i que donen la impressió visual d’una cortina d’aigua formant una imatge.
La imatge està formada per 128 dolls d’aigua que cau, i es controla amb 64 obturadors de plàstic construits amb una impressora 3D que actuan com electrovàlvules activades per electroimants.
L’activació dels electroimants es fa des d’una circuiteria electrònica controlada per 4 microcontroladors tipus arduino. El sistema es completa amb un cinquè microcontrolador arduino amb sistema de wifi que ens permet activar i fer funcionar la visualització des de qualsevol ordinador o telèfon mòbil que en disposi.
Moments després del muntatge:
I alguna imatge més:
Tecnoateneu de Vilablareix
Som un grup d’entusiastes de la ciència i la tecnología, mes conegut com ‘frikies’ , que ens trobem per hobby una tarda a la setmana al local que ens ha cedit el cordial ajuntament de Vilablareix.
BASE42
Som un grup dins l’Ateneu dedicat a disfrutar de projectes diversos. Dins del grup vàrem plantejar aquest projecte, amb la intenció de fer flors d’aigua i donar un toc tecnològic al temps de flors.
El sistema ha estat creat integrament per nosaltres, amb l’ajuda de materials i serveis d’algunes empreses que ens han ajudat. | 0.845084 | curate | {"ca": 0.996938775510204, "fr": 0.003061224489795918} | https://www.tecnoateneu.cat/projectes/projectes-destacats/cortina-daigua/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_348652 | La CUP exigeix una referència als Països CatalansLa formació veu "lluny" i "difícil" l'adhesió dels seus diputats a la declaració que impulsen CiU i ERCEl Consell Polític de la CUP, celebrat a Barcelona Foto: ACNEl Consell Polític de la CUP, que s'ha reunit aquest dissabte a Barcelona, ha debatut sobre la declaració sobre el dret a decidir que s'ha de votar en el ple del Parlament d'aquest dimecres 23 de gener. La decisió dels representants de les assemblees territorials de la formació ha estat clara: el procés, tal i com l'han plantejat CiU i ERC, no s'ajusta al que defensa la CUP.El portaveu del Consell, Lluís Sales, ha afirmat que troben a faltar una referència als Països Catalans i que, a més, no creuen que es contempli clarament la participació de les classes populars. Així, veuen "lluny"i "difícil" l'adhesió completa i presentaran la seva pròpia proposta al ple. http://www.naciodigital.cat/noticia/50896/cup/exigeix/referencia/paisos/catalans
Algun recull del piulades que sempre es interessant: Ernest Folch @ernestfolchEls de la CUP, avui que tenen idees pròpies, ja no són tan simpàtics, oi? Júlia Cot @cot_juliaÉs una vergonya això de la CUP! Aquí no estem acostumats a polítics coherents! Eduard Voltas @eduardvoltasSobre la votació de demà: posar la CUP al nivell del PP o C's és estúpid. Si és per la CUP hi haurà consulta i tots ho sabem. Carla Juvinyà @carlajuvinyaPer tots els alarmistes destructors: Un Sí crític no és un NO, és un Sí, PERÒ. No donem xecs en blanc, recordeu? No ens vendrem. Porto votant a la CUP des de l'any 58, després que potser votin SI crític a una declaració on cap proposta seva es acceptada... NO ELS VOTARÉ" Xavier Monge @xmongeQue si aire nou, que si ja calia, que està molt bé que entrin PERÒ A VOTAR EL QUÈ DIGUIN CIU I ERC I PUNT. Ramon Mercader @RamonMercader1CiU i ERC pacten una declaració rebutjant els 4 punts q proposava la CUP i ara es posa el crit al cel pq la CUP consideri abstenir-se?
També segueixo al Voltas, i just després diu: Eduard Voltas @eduardvoltasAra bé, crec que la CUP s'equivoca. Hauria de votar Sí i en tot cas presentar una declaració alternativa contundent que només votin ells. Cosa amb la que coincideixo. Jo la veritat és que veig que això de dos votant d'una manera i un d'una altra ho trobo fer el paperina. Inclús diria que si la inclusió de la menció a la UE és inacceptable que es voti que No, amb dos collons. I si és accptable, doncs a sumar. El que no pot ser és que sigui possible que quatre o cinc diputats sociates s'estiguin plantejant passar-se al Sí i que nosaltres estiguem pensant en la inversa. No vull ni pensar que per culpa d'una abstenció de la CUP no s'arriba als 90 diputats que ens donarien els dos terços del Parlament.
No vull ni pensar que per culpa d'una abstenció de la CUP no s'arriba als 90 diputats que ens donarien els dos terços del Parlament.No vull ni pensar que per culpa de CiU, ERC, ICV, PSOE, PP i C's les propostes de la CUP no arribin als 90 diputats . | 0.85618 | curate | {"ca": 0.9619656681252103, "es": 0.026926960619320095, "fr": 0.01110737125546954} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_90863 | Hola usuaris! Estic fent un projecte de màrqueting global per una empresa de teconologia amb una subseu a Barcelona (UIC), la qüestió és que aquest mateix projecte s'ha fet a Suecia, Noruega, Estònia, Escòcia, Dinamarca, Alemanya i un parell de llocs més, de fet, dins d'Alemanya s'ha fet a dos Landers, Bavària i Sarre, en clau regional, així que he pensat, juntament amb un grup d'amics a fer el matiex a Catalunya. A tots el païssos on s'ha fet s'han agafat els 10-15 cognoms més importants o significatius del país o regió, com a símbol de diferenciació país, i amb els cognoms es fa un collage i un disseny comú. Els 20 cognoms més comuns entre els catalans són aquestos (Segons Idescat) , ajudeu-me a escollir els que més us agradin o el vostre, per tal de donar-me una idea, quan el projecte estigui a punt, sereu els primers en accedir a la informació. PS: És una xarxa social 1- García2- Martínez3- López4- Sánchez5- Rodríguez6- Fernández7- Pérez8- González9- Gómez10- Ruiz11- Martín12- Jiménez13- Moreno14- Muñoz15- Hernández16- Díaz17- Navarro18- Romero19- Álvarez20- Torres etc, etc.... Digueu la vostra, si esteu d'acord o si hauria de ficar un cognom de fora (que no estan recollits a Idescat) per donar-li més integració. Moltes mercès!
Jo no sé si sou gilipolles o què us passa. Aquest usuari que ha obert el fil fa temps també se'l va acusar d'espanyolista i, evidentment, no ho és. De fet, té opinions força més raonables que tota la vomitera que a vegades fa pudoreta per aquí.En fi.
Ja comencem a bordar i a insultar quan ens sentim acorralats, eh?
Això va per mi?
No, ho sento, anava per a l'espanyol.bcn, és que els missatges va on volen. Edito: M'he equivocat jo en fer el comentari, no puc culpar el xat.
Vas amb tanta gana que ja ni t'hi fixes a qui has de respondre. Mesura i calma.
Mmm... amb el poc temps que portes al racó no agafis el dret a dir als altres què hem de fer o deixar de fer. | 0.882877 | curate | {"es": 0.006831318970047294, "ca": 0.977929584866001, "fr": 0.007356805044666317, "tr": 0.007882291119285338} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_190590 | Després de molts anys de campanyes de recollida d'aliments per Nadal, enguany es presentava una situació ben diferent per dur a terme aquestes iniciatives solidàries. Les restriccions i les mesures de seguretat, fruit de la pandèmia de la Covid-19, han frenat moltes activitats de la Comunitat, però per contra, també han fet que d'altres grups no deixin de fer la tasca que han realitzat al llarg dels anys. És el cas del Grup de Projecció, encarregat de gestionar les campanyes d'aliments i d'ajudar a les famílies més necessitades del barri, que aquest Nadal han hagut de fer més feina que mai, però amb la il·lusió, la força i la convicció de sempre: servir, estimar i compartir amb aquelles famílies que ho necessiten.
La Imma Joseph, responsable del grup de Projecció, agraeix la tasca desenvolupada per als voluntaris del grup i per als membres de la Comunitat i de l'Escola del Clot que han treballat per tirar endavant, un any més, la campanya solidària:
"El mes de novembre, veient com estava tot, he de dir amb franquesa que no érem gens optimistes, ans al contrari...
A diferència d'altres anys, molts anys, no es podia dur a terme la campanya de recollida d'aliments de l'escola com fèiem sempre. No es podia abordar la campanya de recollida d'aliments als supermercats del barri com fèiem sempre. No es podia dur a terme el concert benèfic del Cor Gospel Clot com fèiem sempre... Déu meu, no ens en sortirem...
Doncs no, no ha estat així, sinó que un cop més ha quedat palès que són les persones amb cor les que arriben al cor de les persones que pateixen a causa de la seva vulnerabilitat, sigui la que sigui: fam, malaltia, soledat, desconcert... Amb la vostra bona disposició, implicació, i compromís, ens heu demostrat, un cop més, que us manteníeu fermes. I gràcies a aquesta fermesa hem pogut dur a terme les campanyes solidàries, sensibilitzant amb empenta, lluita, esforç i il·lusió, per a fer un món millor i més digne malgrat les adversitats. La solidaritat rebuda d’arreu ha estat un èxit rotund!
En un any tan diferent, com és aquest que estem vivint i patint degut a aquesta maleïda pandèmia que ha fet triplicar el nombre de famílies que acollim i acompanyem, rebre tot el que hem rebut de l'Escola Jesuïtes El Clot, dels grups i famílies de la Comunitat Cristiana, d'empreses, d'entitats, de les Famílies Padrines, de les Teixidores, de les veïnes i veïns del barri....ha estat un regal de Déu. Un regal de Déu que ens omple de goig i de joia! !
Estimats xics, joves, grans, grups, alumnes, mestres, amics, famílies, i voluntaris, amb el cor a la mà, Gràcies, Moltes gràcies, pel vostre ajut i suport.
No defallirem, sinó que seguirem estant ben a prop dels que pateixen, servint i estimant sempre, i vetllant perquè aquesta solidaritat no sigui sols el fruit d'un Nadal, sinó que el Pare ens doni coratge, força, perseverança, llum i esperança, per a fer que en el nostre dia a dia, sigui sempre Nadal!" | 0.881827 | curate | {"ca": 0.9996572995202193, "fr": 0.0003427004797806717} | https://www.santpereclaver.cat/single-post/un-nadal-de-solidaritat-aclaparadora |
macocu_ca_20230731_4_201580 | the great (fire)wall of China, o de la Gran Muralla al Gran Tallafocs
La Xina està assolint, pas a pas, un objectiu que semblava impossible a internet. En poc més d'una dècada està aconseguint posar portes al camp digital. La seva última ofensiva va encaminada a bloquejar les populars xarxes privades virtuals o VPN, que fins ara permetien saltar-se la censura xinesa.
Des de fa unes dues setmanes, els censors xinesos s'han apuntat un nou èxit en el seu objectiu de curtcircuitar les opcions dels internautes de navegar per la xarxa. Han actualitzat el seu poderós tallafocs cibernètic, anomenat el Gran Tallafocs, i l'han dotat de nous i sofisticats filtres.
L'acció els ha permès bloquejar els populars VPN (virtual private network o xarxa virtual privada). Una iniciativa que impedeix als usuaris d'accedir a serveis com Google, Gmail, Facebook, Twitter o Instagram.
La mesura ha esdevingut efectiva i ha començat a provocar enormes dificultats a empreses i col·lectius professionals la feina dels quals depèn de l'estranger i que, en una mesura o altra, estan acostumats a les restriccions i a la lentitud d'internet a la Xina.
Aquesta ofensiva del règim comunista és particularment important perquè suposa controlar l'últim pont de què disposen empreses i col·lectius estrangers per accedir lliurement a la xarxa.
És per aquesta raó que l'actualització del Gran Tallafocs ha desencadenat un estira-i-arronsa entre Pequín i les companyies subministradores dels serveis de VPN, que s'han afanyat a buscar solucions perquè els seus clients puguin tornar a superar la censura xinesa.
La solució no és fàcil i tot apunta a una cursa de recursos tecnològics. Un joc del gat i la rata, en què els usuaris que habiten la Xina són la presa.
Tot i això, les autoritats de Pequín ja han donat a entendre que no abaixaran la guàrdia en el seu projecte de controlar internet, malgrat les queixes de les cambres de comerç estrangeres sobre la lentitud i el control excessiu de la xarxa. "El país necessita nous mètodes per aturar nous problemes", ha dit Wen Ku, responsable del departament de Telecomunicacions del Ministeri d'Indústria i Informació, en una roda de premsa a Pequín.
Una resposta que revela la importància que el règim comunista atorga al paper que exerceixen les xarxes socials a l'hora de convocar mobilitzacions en temps real i que han jugat un paper important en les protestes de Hong Kong de l'octubre passat.
Wen Ku va avançar que "s'adoptaran noves mesures quan emergeixi una nova situació a internet". I, a tall d'advertència, va subratllar que "les pàgines estrangeres han d'obeir les lleis xineses i les polítiques de gestió d'internet".
Una precisió que inclou el fet que les companyies que subministren els serveis de VPN s'han de registrar a la Xina, cosa que no han respectat, segons Global Times, pertanyent al grup del Diari del Poble, l'òrgan oficial del Partit Comunista. | 0.869973 | curate | {"en": 0.023958333333333335, "ca": 0.9760416666666667} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_304170 | Els ERO s'han disparat a Sabadell en ple any de pandèmia. El 2020 s'ha tancat amb 3049 expedients de regulació segons les dades publicades pel Consell Intersectorial d'Empresaris. Per posar-ho en context, es tracta d'un augment molt elevat i extraordinari, ja que en tot el 2019 la ciutat NOMÉS va registrar SIS expedients de regulació. A causa de les restriccions i el tancament de les activitats amb més interacció, l'hostaleria i el comerç encapçalen la llista.
El sector de l'hostaleria i la restauració ha tancat l'any amb 774 expedients de regulació d'ocupació, un quart dels presentats a la comarca. Seguidament hi ha el comerç a l'engròs i el detall que amb 640 suposa un 21% del volum global. Per sota, amb 295 trobem la indústria manufacturera (295) abans de topar-nos amb la construcció, activitats sanitàries i serveis socials o l'Educació amb xifres menors. Per contra els sectors menys afectats a la ciutat per ERO són les indústries extractives, l'energia elèctrica i el gas i l'administració pública.
Josep Milà, secretari tècnic del CIESC, apunta que els sectors més afectats veuran aquest any recuperacions "a dos ritmes". Per això, "L'impacte ha estat molt fort, però l'efecte recuperació o rebot a mesura que anem obrint serà molt més ràpid, en canvi en la indústria l'impacte és estructural i la pandèmia l'ha accentuat, la recuperació serà molt més lenta amb factors profunds" ha dit.
Les dades de la comarca mostren tendències similars amb comerç (1.693) i hostaleria (3.177) al capdavant, seguida de les indústries amb 1.693 ERO actius a mes de desembre. En total el Vallès ha tancat el 2020 amb 15.544. "No tenim una feblesa diferent del que pugui haver-hi", ha explicat Milà, "son moviment internacionals de la indústria que la pandèmia ha accelerat". Segons el secretari del CIESC aquesta tendència ha d'anar enfocada a canvis han de ser tecnològics de valor afegit i cap al canvi de model, a indústries més sostenibles. | 0.857263 | curate | {"ca": 1.0} | https://radiosabadell.fm/noticia/la-pandemia-dispara-els-ero-lhosteleria-i-el-comerc-sabadell |
mc4_ca_20230418_5_441106 | El clima, l'edat dels arbres i el tipus de fulla regulen el carboni acumulat pels boscos a tot el món | Prismàtic
El clima, l'edat dels arbres i el tipus de fulla regulen el carboni acumulat pels boscos a tot el món
Distingir com es distribueixen els patrons de funcionament dels ecosistemes forestals del món, des dels boscos tropicals fins als boscos boreals, així com els factors que regulen llur eficiència en l'ús dels recursos.
Analitzem una base de dades mundial que conté estimacions de biomassa i de fluxos de carboni provinents de 400 i 111 parcel·les, respectivament. A partir d'aquestes dades calculem l'eficiència en l'ús de diferents recursos: la llum, l'aigua i el carboni, que alhora està relacionat amb la productivitat de la vegetació i amb la seva capacitat de segrestar el carboni atmosfèric.
La base de dades climàtics WorldClim junt amb dades derivades d'imatges de satèl·lit MODIS ens serveixen per analitzar els factors que regulen el funcionament dels ecosistemes.
Per últim, explorem la influència que hi tenen altres factors, com ara el tipus de bosc, l'edat dels arbres, la gestió forestal i la deposició de nitrogen originat per la crema de combustibles fòssils, etc.
- Els boscos tropicals destaquen respecte els altres pel que fa als fluxos de carboni a través de la fotosíntesi i la respiració, però els boscos temperats presenten la productivitat neta més gran.
- L'edat dels arbres, la quantitat d'aigua disponible i la duració de l'estiu són els que determinen la funcionalitat i eficiència dels boscos.
- Pel que fa al clima, la temperatura i precipitació anuals tenen molt de pes sobre la productivitat i la respiració dels ecosistemes, però quan són molt limitades hi ha d'altres factors que entren en joc. En general, els boscos són pràcticament igual d'eficients a tots els biomes en l'ús de recursos.
- L' stock de carboni dels boscos, és a dir la biomassa que emmagatzemen, segueix la mateixa distribució que el carboni atmosfèric i està controlat simultàniament pel clima i per les característiques dels arbres (edat i tipus de fulla).
Els boscos de tot el món han atès una eficiència semblant en l'ús dels recursos. Els règims de temperatura i de precipitacions condicionen en gran part la productivitat neta dels boscos, però quan hi ha poca disponibilitat de recursos hi ha més factors que hi intervenen. Algunes característiques dels arbres, com l'edat o el tipus de fulla, regulen la quantitat de carboni i de biomassa que emmagatzemen els boscos.
M. Fernández-Martínez, S. Vicca; I. A. Janssens, S. Luyssaert, M. Campioli, J. Sardans, M. Estiarte, J. Peñuelas.
recursos productivitat nutrients carboni biomassa boscos precipitacions temperatura MODIS arbres clima fulles aigua llum edat Nitrogen combustibles fòssils
Select ratingGive El clima, l'edat dels arbres i el tipus de fulla regulen el carboni acumulat pels boscos a tot el món 1/5Give El clima, l'edat dels arbres i el tipus de fulla regulen el carboni acumulat pels boscos a tot el món 2/5Give El clima, l'edat dels arbres i el tipus de fulla regulen el carboni acumulat pels boscos a tot el món 3/5Give El clima, l'edat dels arbres i el tipus de fulla regulen el carboni acumulat pels boscos a tot el món 4/5Give El clima, l'edat dels arbres i el tipus de fulla regulen el carboni acumulat pels boscos a tot el món 5/5 | 0.841896 | curate | {"ca": 0.9664268585131894, "es": 0.010491606714628298, "en": 0.023081534772182253} | http://www.prisma-tic.cat/projectes/el-clima-ledat-dels-arbres-i-el-tipus-de-fulla-regulen-el-carboni-acumulat-pels-boscos-tot |
crawling-populars_ca_20200525_35_32276 | Eduquem avui per fer millor el demà
C. Guillem Oliver, 3
Telèfon: 977 232947 Correu electrònic: [email protected]
Telèfon: 977 232947 Correu electrònic: [email protected]
OMAC
Oficines d'atenció ciutadana
PLÀNOL
Amb les dependències municipals
EPP!
Avisa'ns d'incidències a la via pública
TELÈFONS | 0 | curate | {"ca": 0.8536585365853658, "en": 0.06968641114982578, "no": 0.013937282229965157, "hu": 0.020905923344947737, "de": 0.013937282229965157, "fr": 0.027874564459930314} | : /educacio/centres-educatius/situacio-dels-centres-educatius/ceip-tarragona |
racoforumsanon_ca_20220809_2_10439 | Si poguéssiu aprendre qualsevol llengua del món sense cap esforç, llevat de les que ja en coneixeu, quina triaríeu? Triaríeu per nombre de parlants, per semblança al català...?
Xinès, evidentment. Qualsevol altra resposta, tret d'una casuística molt especial (e.g. no parlar anglès, tenir una relació intensa amb algun altre país, etc. ), és una bestiesa.
a la Xina hi ha 276 llengües (31 de les quals estan morint) Com a català hauries de ser més sensible amb aquest tema
A la gran majoria de països hi ha més d'una llengua (També al nostre)
jo considero la nacio catalana on el catala es l'idioma nadiu
Com vulguis. El cas és que el fet d'haver-hi més d'una llengua en un país (sobirà i independent, perquè quedi clar) no impossibilita que es pugui utilitzar el nom del país sencer per a la llengua, sobretot si té una clara jerarquia superior sobre la resta.En el cas del xinès, efectivament dins del xinès hi ha una diversitat prou gran com per a considerar-los diferents llengües, però cal tenir en compte que el xinès és una família lingüística clarament definida (no com les "llengües espanyoles" que no té cap mena de valor taxonòmic), que a més uneix l'ètnia han (el reconeixement d'una llengua diferent implica moltes coses entre les quals normalment una identitat nacional separada), i que té un sol estàndard, basat en la varietat pequinesa del mandarí, tot i que alguns dels dialectes tenen varietats de prestigi (per exemple el yu té el cantonès).Dins de tot això, si les varietats del xinès són mútuament intel·ligibles o no (que no, i molt sovint dins dels propis 7 dialectes principals tampoc) és irrellevant, i això és una manera molt etnocèntrica de pensar per part nostra. Ells mateixos anomenen la seva llengua, en contextos internacionals, 汉语 o 中文 (llengua dels han o ~ escriptura xinesa), res de mandarí.Amb això vull dir que respecto qui vulgui anomenar-lo "mandarí", jo ja ho faig a vegades, però no podem afirmar que dir "xinès" sigui erroni.
Si les varietats del xinès són mútuament intel·ligibles o no (que no, i molt sovint dins dels propis 7 dialectes principals tampoc) és irrellevant,el meu punt de vista es que si 2 varietats no son mútuament intel·ligibles es que son 2 llengües, no 2 varietats.Amb això vull dir que respecto qui vulgui anomenar-lo "mandarí", jo ja ho faig a vegades, però no podem afirmar que dir "xinès" sigui erroni.Per mi no es informatiu dir que 2 persones parlen xinès, perque potser s'entenen entre elles, o potser no.Es el mateix que dir "aquestes dos persones parlen romance", pero no saps si s'entendran (si, p.ex., son 2 catalans) o no s'entendran (p.ex., un portugues i un romanes).Ells mateixos anomenen la seva llengua, en contextos internacionals, 汉语 o 中文 (llengua dels han o ~ escriptura xinesa), res de mandarí.M'agrada aixo de la "llengua dels han" El que diguin els xinesos en contextos internacionals de les seves llengües (o el que diguin els espanyols o francesos del catala) sempre tindra mes de politica que de lingüistica.
el meu punt de vista es que si 2 varietats no son mútuament intel·ligibles es que son 2 llengües, no 2 varietats.Potser, però realment el criteri de la intel·ligibilitat mútua és molt bellugadís i imprecís, perquè és un continu que pot dependre de les habilitats dels locutors, l'ús de vocabulari més informal o més formal, la familiaritat amb la varietat de l'altre o altres factors. Crec que està bé acceptar que la definició de llengua no pot evitar tenir un fort component polític, i no ho veig necessàriament malament mentre cada comunitat lingüística ho visqui com li és més còmode o com li faci més sentit.Per mi no es informatiu dir que 2 persones parlen xinès, perque potser s'entenen entre elles, o potser no.Sí, entenc que vols dir, i la comparació seria ajustada si no fos perquè els parlants de llengües romàniques no tenim una llengua en comú mentre que els xinesos en tenen una que a dia d'avui només la gent més gran no coneix.M'agrada aixo de la "llengua dels han"Sí, potser millor "llengua dels han" (que és el més precís) que no pas "llengua de la Xina" que és una Estat-civilització que inclou ètnies completament diferents. Però la diferència entre 汉语 i 中文 és el que el primer és sobretot per la llengua parlada i el segon per l'escrita.
Potser, però realment el criteri de la intel·ligibilitat mútua és molt bellugadís entre les varietats proximes potser es dificil, pero entre les varietats intel·ligibles es clar que es tracten de llengües diferents. Que 2 parlants de llengües diferents coneguin una tercera llengua, no fa que els 2 parlin la mateixa llengua. Es com una "lingua franca" artificialPerò la diferència entre 汉语 i 中文 és el que el primer és sobretot per la llengua parlada i el segon per l'escrita.que la llengua escrita sigui la mateixa es irrellevant, es una escritura no fonetica. Llengües molt diferents poden escriure's amb els mataixos caracters | 0.853612 | curate | {"ca": 0.98746918652424, "es": 0.012530813475760065} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_743176 | S'estan multiplicant com una plaga. Crear un fil amb un títol que atregui les masses, i després començar dient "suposadament" "podría passar" "no es descartable que". Quan un títol AFIRMA una cosa, el que esperem trobar-hi dins, és l'enllaç al diari o font fiable que ho digui així de clar, no pas consiparònies de l'usuari. Una mica de rigor senyors, que alguns semblen yonkis de l'atenció (attention whore que en diuen en anglès). Vagi per davant que això no va pas per l'últim fil que on he comentat aquest tema, però és un comportament que està creixent al racó, i crec que cal tallar entre tots. Qualsevol dia entraré aquí i llegiré "Mas ha declarat la independència unilateralment" i a l'obrir llegiré "m'ha dit un amic que l'altre dia va somiar que passava i va ser molt maco".
Se sospita que en Lludrigot abans parlava en castellà als amics
Rebut! Hi enviem un agent ara mateix! | 0.781874 | curate | {"ca": 0.9931662870159453, "en": 0.00683371298405467} | |
crawling-populars_ca_20200525_43_9787 | Diumenge, 15 de març del 2020
getCiudad();
Imatge de les ganivetes a una tanca fronterera
Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior del Govern de Mariano Rajoy, està passant per una crisi política, provocada per dues qüestions: el projecte de llei per a la protecció de la seguretat ciutadana, i la instal·lació de ganivetes a les tanques frontereres de Melilla amb el Marroc. En el primer cas, davant del creixent augment de les protestes ciutadanes, el ministre s'ha vist obligat a fer marxa enrere sobre algunes de les sancions previstes al projecte, que està sent qüestionat per nombroses entitats de defensa dels drets civils. Així mateix, en el cas de Melilla, Fernández va arribar a encarregar un informe per comprovar si les ganivetes poden causar lesions a les persones. La mesura està provocant nombroses protestes, entre elles de la Defensora del Poble i de la Conferència Episcopal Espanyola, un organisme de l'església catòlica molt proper al ministre.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Amb la col·laboració de: | 0.806044 | curate | {"ca": 0.9887850467289719, "es": 0.011214953271028037} | : /un-ministre-amb-molts-problemes-81069.html |
macocu_ca_20230731_10_100087 | Inventari de Campanes
(Referència: 1464)
Descripció
Protecció
El temple té una única campana dedicada a Sant Antoni Abat.
La campana es toca des de dins de l'ermita, amb un cable lligat al batall.
Intervencions
Restaurada en 1997 per la Generalitat. El 05-01-2013 la premsa comunica que la campana ha sigut furtada.
Quadrant solar
Existeix un quadrant solar en la façana sud del conjunt. | 0.514625 | curate | {"es": 0.22811671087533156, "ca": 0.7347480106100795, "en": 0.03713527851458886} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_82601 | Una de les víctimes principals de la postguerra aigualida que estem vivint és la condició de columnista català, l'ofici de més risc que es pot exercir avui en aquest país
per Miquel Bonet 08/07/2022 12:30h
Comenta
No sé ben bé com ha anat, però he escrit dos articles culturals al Quadern d’El País i, en certs cercles curiosos, ja sóc una mena de traïdor a la pàtria. Tot molt de pressa, així fa goig. Inclús Enric Vila em va reptar públicament a escriure que aquest suplement del diari de PRISA és una reserva ètnica on es combinen de manera insòlita els diners i l’odi. Ho vaig fer, a Twitter, i ara ho torno a fer aquí. Ell hi va veure una demostració de cinisme, però en realitat és una descripció encertada i asèptica, que no em costa gens de subscriure.
De fet, reptar algú a què digui una obvietat és una cosa molt poètica però, a la pràctica, és com tirar un guant a terra, tot ofès. I té un punt de puresa infantil i quixotisme recalcitrant que no puc fer més que respectar: quan tot el món es corromp s’ha de celebrar sempre tenir el nostre Simó del Desert bramant des de dalt de tot de la columna. No vull defugir la part central de la qüestió, que és la paraula 'odi’. Efectivament, El País, com a diari espanyol i espanyolista que és odia el catalanisme. De fet, ho ha fet sempre, però durant la Transició i els anys següents va tenir una pàtina de progressisme que el feia immune a les crítiques, sobretot del gruix de la intel·lectualitat catalana, sempre tan sensible i amb la carn d’olla carregada a l’esquerra.
El País ha volgut sempre ser el diari panhispànic i no s’ha arronsat quan ha hagut d’aplicar receptes imperials. El 2017 es va treure la màscara i va ser —com tots els mitjans espanyols tret de La Vanguardia que va intentar ser més sibil·lina— especialment bel·ligerant contra el Procés. En van dimitir, per consciència, els articulistes valencians Mira, Sòria, Domínguez i Baixauli. I per directament censura els catalans Serés i Culla. En aquell moment el gest va ser molt celebrat i es va veure com una demostració de dignitat nacional. Ho va ser. Avui, veient l’estafa de proporcions ciclòpies dels polítics catalans, més d’un se’n penedeix.
Que els temps han canviat, també molt de pressa, ho demostra per exemple el cas de Joan B. Culla. Culla va sortir d’El País perquè li van censurar un article i se’n va anar l’Ara —una capçalera que per cert, s’expressa ja amb naturalitat en un castellà correctíssim. Però quan el diari d’Ester Vera va practicar la mateixa censura contra un article molt enraonat de Xavier Roig contra el bilingüisme i la deriva regionalista del Govern, no vaig veure que s’esquincés les vestidures de la mateixa manera. No ho jutjo, només observo, que cadascú se sap lo seu.
Escriure en un mitjà del Règim és compartir la seva ideologia col·laboracionista? No ho sé. Si fos així, també li podria retreure al mateix Enric Vila que escrigui al Nacional, l’òrgan oficial de comunicació de Junts, Laura Borràs i Puigdemont i el mitjà més perniciós que existeix avui a Catalunya. El mitjà que acull els patètics sermons de Pilar Rahola des que la van fotre fora de La Vanguardia. Per sort, El Nacional de Pepe Antich ja s’està desintegrant i fins i tot ja n’ha plegat la seva mà dreta, David González, de qui diuen les males llengües que l’ha fitxat aquest personatge sinistre que és el venecià Pedrazzoli, entestat a articular un nou grup de comunicació privat en català després de l’adquisició de 8tv. És a dir, més merda, per si no en teníem prou amb la dels Godó.
Al final, com sempre només sobreviurà la gran panerola, que ésLa Vanguardia. El seu procés de depuració per fer-se perdonar el breu lapse de deriva indepe —impostada i interessada— ha estat tot un èxit i torna a estar on toca. Es va desfer, molt encertadament, de Salvador Cardús, Pilar Rahola i Xavier Sala-i-Martín, va recuperar Josep Martí Blanch que era home d’Artur Mas quan aquest era un convergent com cal i encara no s’havia trastocat i ha aconseguit un dels més grans miracles de la història del periodisme català com és la reconversió autonomista de Francesc Marc Àlvaro. Ells són els que en saben, tota la resta són aprenents.
?TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Miquel Bonet per no perdre't els articles més populars i ara també els podràs comentar CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!
L’opinació del país és, ara per ara, un fangar. Malgrat que la capacitat de crear discurs disminueix per la dispersió de la informació, per les plataformes de pagament que en dificulten l’accés i per la competència opositora de les xarxes socials, però, que hi ha hagi opinió política als mitjans amb un corpus de columnistes més o menys estable és important per regenerar el país. Ho ha estat sempre, en especial des de l’inici del capitalisme —cal veure l’adaptació de Les il·lusions perdudes de Balzac que ha fet Xavier Giannoli— i més en especial a Catalunya, que és una nació sotsobrant un dels fonaments de la qual és la capacitat que ha tingut històricament de rebrotar i de generar opinions lliures en un ecosistema gairebé permanent de control i de terror de baixa intensitat. Igual com floreixen flors del fem.
He vist que hi ha hagut una petita revolució a la Revista de Catalunya, la publicació que va fundar Rovira i Virgili en temps del Noucentisme i que ha estat tradicionalment l’òrgan opinatiu del catalanisme més ortodox. Lluïsa Julià en serà la nova directora i Josep M. Roig el president del nou patronat. M’ha sorprès, en l’editorial de presentació d’aquest últim, una frase: «Ho fem amb la voluntat de renovar i reforçar el compromís amb les terres de parla catalana i de fer-ho amb més valentia i decisió. Però també per arranjar i sanejar unes estructures caduques, inviables o, com a mínim, ineficaces, a més d’intentar eliminar petites corrupteles consuetudinàries». Cony, què ha passat aquí. S’ha de recordar que el 2018 el director de la Revista era Quim Torra i se’n va anar a fer el seu gloriós i enyorat pas per la Presidència de la Generalitat.
La direcció i la presidència del Patronat va recaure en Agustí Pons, un home que té un currículum excel·lent: ha estat expulsat durant la seva carrera de l’Avui, d’Oriflama o d’El Temps. Al capdavant de la Revista de Catalunya es va dedicar a vetar articles independentistes, a contemporitzar el suport als presos polítics —que ben mirat tampoc no mereixien gaire—, a fer unes editorials marcianíssimes sobre política espanyola i crítica al PP i a contribuir al clima de pacificació que han propugnat els partits catalans i el PSOE. Ha estat el soldat perfecte de l’statu quo, el col·laboracionista ideal, perquè segurament ni ha cobrat per fer aquest paper tan galdós. Això, a falta de contrastar que significa això de les ‘corrupteles consuetudinàries’, aquesta insinuació tan convergent. Sigui com sigui, és una gran notícia que els hagin fotut, a ell i al seu equip directiu, al carrer. És un senyal que les coses estan canviant i, sobretot, que el pecat del col·laboracionisme és transversal i molt difícil d’esbandir amb encastellaments maniqueus.
Si m’hagués de mullar, cosa que no m’agrada gaire, diria que l’important, ara, és escriure en català i intentar fer-ho en llibertat, encara que sigui al butlletí de notícies del mateix Satanàs. Que encara ho puguem fer és una ostentació insolent d’existència. Del que alguns en diuen cinisme a mi m’agrada dir-ne justícia. I sí, El País odia el catalanisme, però és que jo també. És el que ens ha portat fins aquí. I la feinada serà nostra per sortir-ne. | 1 | perfect | {"ca": 0.9847266881028939, "it": 0.011120042872454447, "es": 0.0021436227224008574, "de": 0.0020096463022508037} | |
macocu_ca_20230731_4_17434 | Ets a: Inici / El Blog de la BC / Els enregistraments sonors i la normalització del català durant la Generalitat republicana
Qui no ha usat els enregistraments sonors a les aules, o bé en mètodes d'autoaprenentatge, per adquirir els coneixements bàsics d'un idioma estranger?
L'enregistrament del so amb finalitats didàctiques es vincula molt aviat amb l'ensenyament dels idiomes, ja que la possibilitat de millorar la pronúncia va afavorir l'edició de discos que acompanyaven diversos mètodes d'aprenentatge. Inicialment, amb els denominats discs de pedra, de 78 rpm; més endavant, els enregistraments evolucionaren paral·lelament a la tecnologia: discos de vinil (de 33 i 45 rpm), cintes de magnetòfon (bobines sonores i cassets), fins arribar als CD, i als cursos audiovisuals en VHS i DVD.
La relació de l'enregistrament sonor amb la normalització del català ens ha estat familiar des de la transició democràtica fins a l'actualitat. Podem pensar, per exemple, en les cassets del mètode Digui, digui. Però existeix un precedent: durant la Segona República l'interès per la millora de la llengua es manifesta tant en la política cultural i educativa de la Generalitat, com en la cura lingüística que procuraven els mitjans de comunicació, bàsicament la premsa i la ràdio.
És en aquest context que el lingüista i professor Delfí Dalmau, publicà, probablement l'any 1934 1, dos discos per millorar la fonètica dels catalanoparlants, els quals acompanyaven el quadern d'exercicis del Métode Didacta de Català. La BC conserva un exemplar del quadern, donatiu de la Sra. Maria Urmeneta, on es pot llegir a la Introducció (p. 3): “Ens proposem que la nostra llengua compti amb mètodes i material didàctic de la màxima dignitat científica moderna, [...] recomanem, alternant amb els exercicis escrits que ofereix aquest fascicle, l'audició del disc”. El mètode deuria preveure la publicació de més discos, tal com ho demostra que a l'etiqueta d'aquests hi consti la menció “1ra. sèrie”.
Mètode didacta Liceu Dalmau (1934). Biblioteca de Catalunya, PM 7820-7821
L'interès d'aquests dos discos augmenta, des de la perspectiva actual, perquè una de les veus enregistrades és la de Pompeu Fabra, que llegeix el seu article La tasca dels escriptors valencians i balears 2. L'altra veu és d'una jove Mercè Rodoreda que col·labora amb Delfí Dalmau en unes correccions del català oral i que també llegeix un text sobre la reacció a la normativització 3.
La possibilitat d'escoltar aquestes veus ja existia a la BC, perquè Concèntric havia publicat l'any 1968 el Disc d'homenatge en el Centenari de Pompeu Fabra (6077-HC), que reprodueix en 45 rpm l'enregistrament de l'esmentat article. A més, el Sr. Daniel Guinot va fer donació, l'any 1991, d'una bobina sonora que reproduïa el primer disc, i d'una casset que reproduïa el segon. L'any 2013 la família del Sr. Esteve Ros ha donat els discos originals de 78 rpm, els quals van ser adquirits fa dècades en un mercat d'ocasió londinenc. És un cas que exemplifica el paper rellevant de l'atzar a l'hora de recuperar el patrimoni.
La Unitat de Sonors i Audiovisuals de la Biblioteca de Catalunya vol donar a conèixer aquests documents, al mateix temps que remarca la importància de la seva preservació per part dels particulars, i la generositat que han mostrat els successius donants.
1 Segons PORTA, Roser: Mercè Rodoreda i l'humor (1931-1936). Fundació Mercè Rodoreda. IEC, 2007 (p. 49)
2 Article publicat a la revista Nostra parla, Barcelona, 1920
3 L'autoria del qual s'atribueix, erròniament segons Joaquim Molas, a Pompeu Fabra (PORTA, 2007, p. 49)
Comentaris
Enregistraments
Un Tal
21/02/2013 11:43
Moltes gràcies per l'aclariment. El disc de 1968 amb la veu de Pompeu Fabra es pot escoltar al blog Cançons en català i més de Toni Serra, concretament a l'apunt «Parla Pompeu Fabra» del 7 de juliol de 2010.
Uns valuosos documents sonors.
xavier hernàndez-c.
20/02/2013 23:12
Gràcies Eulàlia, per aquesta excel·lent feina. Endavant !
Els arxius sonors no hi falten
Eulàlia
19/02/2013 15:30
Cliqueu, si us plau, damunt dels noms de Pompeu Fabra i Mercè Rodoreda i s'obriran els arxius sonors, amb les veus corresponents
Molt interessant! !
Pilar Estrada
19/02/2013 13:59
És molt interessant veure com es relacionen els fons de les diferents Unitats de la BC.
Suggeriment
Un tal
19/02/2013 13:05
Un apunt extraordinari, gairebé perfecte: només hi falten els arxius sonors corresponents a tots dos discs per poder-los escoltar.
jo també ho vull escoltar
marta v.
19/02/2013 13:03
Explica'ns si ho volem escoltar des de casa, com ho podem fer
Volem escoltar-ho
On ho podem escoltar?
Fantàstic
Montserrat Comas
19/02/2013 12:17
Amb el vostre per,ís ho comparteixo amb Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari: www.espaisescrits.cat Gràcies! !
Felicitats BC!
Jaume Romeu
19/02/2013 12:16
Un gran encert de la Biblioteca de Catalunya donar-ho a conèixer, felicitats a l'autora per l'explicació detallada.
Les veus del passat
Reis Fontanals
19/02/2013 12:15
Una nota ben interessant que relaciona diferents tipus de documents conservats a la BC i que ens fa conèixer millor la nostra història, en especial l'esforç de la Generalitat republicana per posar en valor la llengua catalana.
enregistraments
Montse Molina
19/02/2013 12:04
Molt interessant, Eulàlia! | 0.76765 | curate | {"ca": 0.9203522879571128, "en": 0.014742485161784415, "es": 0.0068925904652498565, "fr": 0.00842427723530538, "it": 0.02450698832088838, "pt": 0.0250813708596592} | |
mc4_ca_20230418_2_306127 | El conseller de cultura, Pere Fernández, va destacar la necessitat de cooperar en la tornada progressiva a l’activitat, la reactivació i la recuperació del sector, i de treballar conjuntament en iniciatives de suport i innovació per seguir impulsant la cultura des del món local.
El Consell Comarcal de la Selva va organitzar una reunió virtual de regidors i regidores i tècnics i tècniques de cultura de la comarca amb la finalitat de compartir quina és la situació actual de l’acció cultural als municipis, quines inquietuds i iniciatives s’estan plantejant i possibles línies de treball conjunt. La sessió, que es va celebrar el dijous passat, va comptar amb un total de 23 regidors i tècnics de cultura.
La presentació va anar a càrrec del conseller de cultura, Pere Fernández, que va posar èmfasi en la greu afectació que viu l'àmbit cultural davant la situació provocada per la COVID-19, i va manifestar l’interès en conèixer de primera mà les necessitats i iniciatives dels municipis pel que fa als equipaments culturals, als esdeveniments i a la resta d’activitats culturals.
Els ajuntaments participants van exposar les iniciatives que s’han desenvolupat en aquestes setmanes de confinament per donar suport al teixit cultural local. Així mateix, es van recollir les principals inquietuds i demandes dels ens municipals i es van fer aportacions sobre possibles mesures de reactivació cultural en el món local.
El conseller Pere Fernández va destacar la necessitat de cooperar en la tornada progressiva a l’activitat, la reactivació i la recuperació del sector, i de treballar conjuntament en iniciatives de suport i innovació per seguir impulsant la cultura des del món local. | 0.850473 | curate | {"ca": 1.0} | https://portal.selva.cat/index.php/serveis/premsa-i-comunicacio/noticies/42-cultura/1571-els-responsables-de-cultura-dels-ens-locals-de-la-selva-veuen-la-necessitat-de-recuperar-l-activitat-cultural |
cawac_ca_20200528_0_111511 | Les tres generacions
“- Pare, què són les utopies? - Són com l’horitzó -va respondre-. Avances dos passos, i se n’allunyen dos. N’avances deu i se n’allunyen deu. - I llavors, pare, ¿per a què serveixen? - Per avançar. “ De tant en tant cal aturar-se, i observar el nostre passat per veure on volem anar. I és que els més joves convivim amb dues de les generacions més actives de la història del nostre país. La primera, és la que anomeno personalment com la generació del silenci, majoritàriament formada pels nostres avis i besavis. Són aquells que van néixer abans o durant la formació d’una guerra civil sanguinària i fosca, i que van conviure sota l’amenaça franquista durant llargues dècades. Van aprendre a conviure amb el que tenien, i van adoptar l’austeritat com a únic mètode per a la supervivència. Fins i tot aquells que es van aixecar i van intentar reivindicar el que els pertanyia- la seva llengua, la seva llibertat … – van ser reprimits violentament i sense escrúpols. Presons, execucions … Por i fam … Van haver d’aprendre a cosir els seus llavis i a guardar silenci encara que la seva honra i el seu orgull estiguessin en joc. No obstant això, van sobreviure, i el record del seu sofriment i el vestigi de la guerra varen alimentar la personalitat reivindicativa dels seus fills: la generació de l’estaca. Lluís Llach, Miquel Porter, Remei Margarit, Xavier Elies … Tots ells van néixer sota la repressió d’una dictadura militar, i encara que cap va conèixer realment el desastre de la guerra, tothom coneixia bé el futur al qual volien arribar. Van créixer sans i forts i van lluitar per la democràcia. Després de la mort del dictador i les paraules del president Tarradelles a la plaça Sant Jaume van ser els encarregats de tractar amb una transició molt delicada, en què qualsevol espurna hagués pogut produït un incendi de dimensions considerables i per primera vegada en tres-cents anys van ressonar els crits nacionalistes i sobiranistes a la nostra terra: “Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia! “. El 29 de desembre de 1978 va ser aprovada la nova Constitució espanyola, i el somni democràtic de centenars i milers es va esculpir als llindars de la història. Hem d’admetre-ho… Van ser uns grans lluitadors, però van ser millors somiadors. I finalment, en aquest context teòricament democràtic neix l’última de les generacions, en plena revolució tecnològica. Cap de nosaltres serem capaços d’agrair mai la lluita incessant dels nostres pares, i avis. Tot i que podem fer-los honor despertant altra vegada els nostres somnis. Hem de creure de nou, hem d’alleugerir la terra que s’ha posat sobre les nostres sabates. Som els mateixos que van omplir passeig de Gracia el dia 11 de Setembre amb un clam comú. Tenim un futur daurat, i tenim les eines: democràcia, llibertat d’expressió, de reunió, de pensament. Deixem de creure que això no és possible, i treballem. La manipulació ja no ens ha de fer por, ni les falses amenaces. Tenim la força i la voluntat. Jo puc dir que el meu pare va lluitar per la democràcia. Podrà dir el meu fill que el seu va lluitar per la independència? Carles Camps | 0.818945 | curate | {"ca": 0.9614762058918744, "es": 0.012949174490126255, "gd": 0.011006798316607317, "pt": 0.004532211071544189, "eb": 0.0006474587245063128, "ro": 0.009388151505341535} | http://www.veuanoia.cat/?p=1455 |
macocu_ca_20230731_8_599858 | A l’oficina
És l’hora del descans a l’oficina i l’Alba i la Mercè parlen mentre esmorzen.
-Vaig a fer un cafè, que ahir em vaig quedar mirant la tele i he anat a dormir molt tard!
-Vas mirar el col·loqui? Però si és un avorriment... Tants anys la mateixa presentadora, ja se la veu massa gran a aquesta dona, i a més a més s’ha engreixat molt.
-Vols dir? Però és molt bona professional.
-Què vols que et digui, per sortir davant de càmera trobo que s’hauria de cuidar una mica més. Un home encara, però una dona no pot estar així de deixada...
El sexisme continua molt present als mitjans de comunicació. El dossier Dones del 2013, de l’Associació de Dones Periodistes, constatava el tractament estereotipat i discriminatori de les dones als mitjans. Per una banda, “en les rutines informatives predomina el sexisme tant en el lèxic com en la jerarquització i elecció de les notícies. Les dones són absents a les notícies -sobretot en determinats àmbits de la informació-, així com en recerca de portaveus, fonts i protagonistes”.
Per altra banda, especialment en la publicitat i ficció, segueixen predominant els estereotips de gènere on la imatge de la dona s’associa a un objecte sexual a qui s’exigeixen els paràmetres estètics predominants per damunt de la seva professionalitat. L’informe del CAC del 2008 indica que “el 33,2% de les dones que apareixen en anuncis publicitaris apareixen amb rols de seducció, una proporció que es redueix a l’1,3% en el cas dels homes”. | 0.815156 | curate | {"ru": 0.007523939808481532, "ca": 0.9856361149110807, "tr": 0.006839945280437756} | |
mc4_ca_20230418_5_475823 | L’atletisme masculí del Barça, campió d’Espanya en el cros curt - FC Barcelona
HomeSeccionsEsports amateursAtletismeNotíciesL’atletisme masculí del Barça, campió d’Espanya en el cros curt
L’atletisme masculí del Barça, campió d’Espanya en el cros curt
www.fcbarcelona.cat - 19/02/2012 | 00:00
El femení, que es va endur el títol en els darrers tres anys, cau davant el Santutxu en les proves celebrades a Oropesa del Mar, a Castelló El Club barcelonista també guanya el campionat estatal en les categories de Juvenil Femení i Júnior Homes
L'equip femení, tercer en la prova llarga de cros / FOTO: Arxiu FCB
Sensacions desiguals en el Campionat d'Espanya de Cros per Clubs, disputat a Marina d'Or - Oropesa del Mar, a Castelló. Mentre que en la prova curta masculina (4.000 metres) el Barça pujava a la primera posició del podi, el femení no ha pogut repetir èxit en el cros llarg (7.500 metres) i ha finalitzat en una meritòria tercera posició.
L'objectiu del femení consistia a revalidar el títol espanyol, però la baixa de Sonia Bejarano ha pesat massa en l'equip barcelonista. D'aquesta manera, les atletes blaugrana han finalitzat terceres amb 68 punts per darrere de l'Atletismo Santutxu (22 punts) i l'AD Marathon (55 punts).
Tres títols per al Club
Malgrat la decepció en la categoria Sènior femenina, en la categoria Juvenil femenina (4.000 metres) el conjunt liderat per Ferede Mesganaw sí que ha conquerit el títol estatal. També ho ha fet el cros curt masculí (4.000 metres), que amb Daniel Mateo al capdavant s'ha imposat en el Campionat per davant la Universidad de Oviedo.
Finalment, en la prova individual de Júnior Homes, Ibrahim Azzouz ha aconseguit la primera posició amb un magnífic temps de 23:33. Així doncs, són tres les conquestes barcelonistes en unes proves celebrades a Castelló que comptaven amb 2.450 atletes participants.
Cap de setmana d’èxits per a la secció d’atletisme del Barça
Óscar Husillos, desqualificat després de guanyar els 400 metres
Yulimar Rojas reedita el títol de campiona del món de triple salt (14,63) | 0.824838 | curate | {"ca": 0.9803149606299213, "pt": 0.01968503937007874} | https://www.fcbarcelona.cat/seccions/esports-amateurs/atletisme/noticies/2011-2012/latletisme-masculi-del-barca-campio-despanya-en-el-cros-curt |
cawac_ca_20200528_0_78578 | El director general de trànsit, Pere Navarro, va presentar a la Tribuna de la Mobilitat el balanç de seguretat viària a Espanya el 2010, bo i remarcant que aquest ha estat el setè any consecutiu en què s’ha experimentat un descens de la xifra de morts per accident de trànsit a la carretera. També va destacar el descens de ferits greus.
En la trobada, que va comptar amb l’assistència de més de 130 persones, Navarro va manifestar que, després de complir l’objectiu europeu per al 2001-2010, el seu somni és "que l’any 2020 hi hagi zero morts a les autopistes espanyoles". Per a aconseguir-ho, va afirmar que cal treballar en la reducció dels accidents causats per l’excés de velocitat. Altres prioritats són la reducció de la sinistralitat entre les persones amb més de 65 anys, l’única franja amb un increment el 2010, i d’atropellaments a zones urbanes.
El balanç final de seguretat viària del 2010 corrobora que Espanya s’ha convertit en el país de la UE-15 que ha millorat més les dades de sinistralitat. El descens del 57,5% de la xifra de morts a la carretera entre el 2001 i el 2010 compleix amb escreix l’objectiu de la Comissió Europea de reduir en un 50% les morts en accident de trànsit en aquesta dècada.
Com va assegurar Pere Navarro a la Tribuna de la Mobilitat, una de les claus d’aquesta remuntada ha estat el treball en equip. La societat civil, impulsada per una acció política decidida, ha interioritzat aspectes com la incompatibilitat de l’alcohol i la conducció, l’ús imprescindible del cinturó i el casc, o el respecte i el compliment de la normativa.
Fent un símil futbolístic, gràcies a tot això Espanya ha passat d’estar a la cua de la classificació a situar-se a la zona UEFA. Així i tot, encara queda molt per fer per a poder jugar a la Lliga de Campions. Són països com Suècia, Holanda i el Regne Unit, que presenten una taxa de risc un 40% inferior a l’espanyola, els que la disputen. Això demostra que encara existeix, per part nostra, un marge molt ampli de millora.
La disminució de la sinistralitat viària ha de ser un objectiu continu, en què s’han de plantejar nous camps d’actuació tenint en compte, a més, que qualsevol distracció o relaxament poden provocar repunts en l’accidentalitat. La UE ha fixat el repte en una nova reducció del 50% dels morts per al 2020. Per part seva, Pere Navarro va expressar el seu "somni" de zero morts a les autopistes en el mateix període. Sens dubte, són dues propostes encoratjadores que mostren el camí que queda per recórrer. Per a aconseguir-les, cal que continuem comptant amb tots els jugadors i assumim la responsabilitat de la nostra posició, però repartint el joc i defensant plegats qualsevol contraatac. Només així podrem estar a la zona Champions.
D’acord amb el que disposa la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, t’informem que pots revocar en qualsevol moment, de forma senzilla i gratuïta, el consentiment a la recepció de qualsevol comunicació on-line del RACC, així com accedir i modificar les teves preferències. Només has de fer clic aquí . | 0.869774 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.racc.cat/index.racc/mod.fundacionHome/mem.verBoletin/idboletin.145/chk.186bda4b99abcc82c0419c243763a4d2.html |
mc4_ca_20230418_0_537232 | Jesús Pacheco Julià - WHATSQUÈ ? | NacióBaixMontseny
«No m'envieu un calendari de senyors i/o senyores lleuger(e)s de roba si estic estudiant Teologia (o potser sí? ).»
per Jesús Pacheco Julià, 9 de gener de 2019 a les 00:00 |
Bon dia, benvolguts emissors.
Podem fer aquest article de dues maneres ben diferents:
1. Prendrem un to erudit i/o seriós tot parlant de la teoria de la recepció de Peirce o també de determinades afirmacions de Slavoj Žižek.
2. Farem un article més planer i exposarem d'una manera propera l'ús d'una eina que avui dia fa servir molta gent.
Com que avui ens trobem més campechanos que de costum, optarem per la segona via.
a. Si us envien un missatge instantani de comunicació humana, el primer que heu de fer és saludar sempre-sempre. Normes bàsiques:
1. Bon dia: des que surt el sol i durant tot el matí.
2. Bona tarda: a partir de les 12:00, o sia, després de l'Angelus, o del pas del dimoni meridià.
3. Bon vespre: quan cau la tarda.
4. Bona nit: quan és negra nit.
b. El segon que heu de fer és contestar sempre. És de mala educació no fer-ho.
Per exemple: si la vostra parella us envia un whatsquè mentre us esteu tirant el seu millor amic/ga, heu d'aturar un moment la vostra frenètica activitat i respondre.
Exemple modèlic a seguir:
"Hola, carinyo! Sí, ara vinc i anem junts a la visita del traumatòleg. Estic acabant una feina en la que no puc perdre pistonada. Molts petons."
c. Quan vosaltres també envieu un missatge, no podeu començar in medias res i, per postres, equivocar-vos de receptor:
Missatge enviat: “Has de venir exactament a les 10:49:17. Hem quedat amb el fuster.” Missatge de resposta: “Bon dia. ¿Cuálo que qué? Quin fuster? Qui ets tu?”
d. És útil fer servir abreviatures , emoticones, emojis i símbols.
Exemples d’abreviatures:
x = per, + = més, pq = perquè, etc., però no n’abuseu massa.
A part, no tothom sap què vol dir AMDG.
La majoria d'emoticones, emojis i símbols són molt útils ientenedors. Però, i si us envien l'estrella de David i l'esvàstica juntes, el símbol dels raelians, Sabreu interpretar-ho?
e. Mireu d'escriure mínimament bé. Podeu saltar-vos alguns accents però, sobre tot, no feu servir cap dialecte de l'èlfic síndarin.
"Gracaes ala doa"
"Gràcies als dos"
f. No sigueu impacients amb les respostes. Que el missatge sigui instantani, no vol dir que heu de pretendre de cap de les maneres que l'altra persona estigui pendent NOMÉS de vosaltres. En casos molt excepcionals el receptor pot estar treballant, per exemple.
g. No envieu vídeos bàsics. Heu d'intentar trametre una mica més de complexitat al món. Que l'afroamericà i/o negre del whatsquè sigui el protagonista d'una obra de teatre existencialista (variant Camus) és, certament, improbable.
h. Envieu enllaços, i no vídeos que pesen molt al mòbil. El receptor, si vol, ja els obrirà. O no, perquè el receptor, hàbil com és, els tirarà a la paperera digital. Tot depèn de qui provinguin, of course.
i. Sigueu originals i mireu de mantenir la tensió. Aquesta s'acaba si l'enllaç enviat comença amb PO i acaba amb RN. Això sí, si esteu avorrits/avorrides o malaltonets/malaltonetes, sempre podreu observar detingudament si els protagonistes tenen grans al cul i/o a l'escrot (tipus, formes, colors i textures)
j. No feu spams indiscriminats. Heu d’entendre ja d'una vegada que no a tothom l'interessa la falconeria, la sàtira menipea ni la vida íntima de l'ínclit Albert Boadella, president de Tabàrnia. Capisci?
k. No envieu pel whatsquè allò que no diríeu directament a la persona receptora.
Si no m'agrada el futbol, no m’envieu vídeos i més vídeos d'en Cristiano Ronaldo.
Mantingueu el nivell, si us plau.
No m'envieu un calendari de senyors i/o senyores lleuger(e)s de roba si estic estudiant Teologia (o potser sí? ).
No envieu enllaços erudits sobre l’Holodomor, quan no en teniu ni prostituta idea de què és. I menys a l’hora d’esmorzar. La gent es pot ennuegar.
Tampoc no envieu enllaços encara més erudits sobre l’obra de Georges Bataille Història de l'ull a l'hora de dinar. Es poden ennuegar encara més. Del tot.
i. No formeu part de grups cafres que tinguin el Quoficient Intel·lectual de poligoneros, polítics i/o famosos. S’encomana.
m. Si aneu a dinar a un restaurant amb la vostra parella, feu el favor de no treure el mòbil mentre espereu el dinar. Tots sabem que la resta del món vista per internet és molt més interessant que la vostra patètica parella però feu veure que dissimuleu. Només una mica.
n. Sorolls i sorellets: l'altra gent no ha de saber que esteu mirant un vídeo d'estúpides caigudes humanes, a tot volum, on només rieu vosaltres i els altres van tranquil·lament en un bus, per exemple. Comporteu-vos una mica. De porc i de senyor, se n'ha de venir de mena.
Ara, benvolguts receptors, que ja heu copsat d'una manera entenedora la senzilla mecànica d'aquest sistema de comunicació humana, podeu enviar missatges sense parar, a tort i a dret.
I mireu de quedar bé a les fotos. Ja ho sabeu: el món s'acabarà aviat.
Mórdor: Última batalla | 0.755756 | curate | {"ca": 0.9344729344729344, "uk": 0.0006105006105006105, "en": 0.011396011396011397, "cs": 0.002442002442002442, "nl": 0.002849002849002849, "es": 0.01282051282051282, "ie": 0.002442002442002442, "fr": 0.018518518518518517, "pt": 0.0034595034595034596, "ar": 0.000407000407000407, "it": 0.006308506308506308, "oc": 0.001628001628001628, "sv": 0.000407000407000407, "eo": 0.0022385022385022386} | https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/opinio/18909/whatsque |
mc4_ca_20230418_18_126255 | Poesia Infantil i Juvenil: Al cel cabretes... Meteorologia i poesia: poemes, refranys, cançons i informació sobre el clima | 0.598008 | curate | {"ca": 1.0} | http://bibliopoemes.blogspot.com/2016/06/al-cel-cabretes-meteorologia-i-poesia.html |
cawac_ca_20200528_8_18153 | Robert Edwards ha rebut el premi en la categoria de Medicina per l'avanç que va suposar aquesta tècnica a l'hora de tractar els problemes d'infertilitat entre els humans. En el comunicat que s'ha fet públic s'ha reconegut la contribució de l'investigador britànic en el desenvolupament de la ciència moderna. La notícia, però, ha estat marcada per la polèmica que ha generat la publicació, per part d'un diari suec, del nom del guanyador abans que es donara a conéixer de forma oficial. Nascut a Manchester en 1925, Robert Edward, amb l'ajuda de Patrick Steptoe, va realitzar experiments amb l'objectiu de fertilitzar òvuls humans fora del cos de la dona. Tots dos van crear la primera clínica de fertilitat del món, a Cambridge, on van perfeccionar el procediment que ha fet possible fins ara el naixement de quatre milions de xiquet.
Aquest tècnica va servir en 1978 per facilitar el naixement del primer xiquet proveta, Louise Brown, qui ha afirmat sentir-se encantada pel reconeixement a un dels pioners en la fecundació in vitro. Els propers dies es donaran a conéixer els guanyadors en les altres categories d'aquest premi: dimarts, el Nobel de Física; dimecres, el de Química; dijous el de Literatura i divendres el de la Pau. El proper dilluns s'anunciarà el darrer, el d'Economia. La cerimònia oficial de lliurament tindrà lloc el 10 de desembre, en un acte que es desenvoluparà a l'ajuntament d'Oslo. | 0.860175 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.pagina26.cat/tendencies/11626-el-pare-de-la-fecundacio-lin-vitror-guanya-el-nobel-.html?tmpl=component&print=1&layout=default&page= |
mc4_ca_20230418_17_333204 | CiU i ERC aprovaran a Parlament la seva voluntat que Catalunya sigui un Estat - Diari de Girona
CiU i ERC aprovaran a Parlament la seva voluntat que Catalunya sigui un Estat
Els text de la declaració parla de declarar la sobirania del poble català com a "subjecte polític i jurídic"
Mas i Junqueras van signar l´acord de governabilitat el passat 19 de desembre. REUTERS/Albert Gea
Proposta de Resolució d´aprovació dela Declaració de Sobirania del Poble Català. Catalunya
BARCELONA | EFE/DDG CiU i ERC ja han pactat el text de la declaració de sobirania que aprovaran en el ple del dia 23, un document de menys de tres folis on sentencien la seva voluntat d'"exercir el dret a decidir i fer efectiva la constitució de Catalunya en un nou Estat dins del marc de la UE". Fonts parlamentàries van explicar que CiU i ERC van lliurar el document a la resta de grups que portaven en el seu programa el "dret a decidir", és a dir, al PSC, ICV-EUiA i la CUP, per buscar el seu suport. El PPC i Ciutadans no han rebut el text per oposar-se a la celebració de qualsevol mena de consulta sobre la independència.
Encara que ERC havia expressat la seva intenció de restringir aquesta declaració al "dret a decidir" per aconseguir el suport del PSC, al final el document inclou termes que difícilment podran assumir i recolzar els socialistes, com la voluntat de "fer efectiva la constitució de Catalunya en un nou Estat de la UE".
El text declara la "sobirania democràtica del poble de Catalunya com a subjecte polític i jurídic, iniciant el procés per fer efectiu el dret a decidir com a plasmació del dret a l'autodeterminació dels pobles, i fer efectiva la voluntat de constituir Catalunya en un nou Estat dins del marc Europeu". Segons el document, CiU i ERC entenen que les eleccions del passat 25-N no només llancen el "mandat democràtic" de l'exercici del dret a decidir, sinó també que s'"iniciï el procés per a la constitució de Catalunya com a nou Estat a partir del reconeixement de la seva sobirania". I afegeix el text en aquest sentit: "La legitimació d'aquest procés ha de venir donada per la decisió majoritària del poble per la via d'una consulta democràtica".
La inclusió del concepte "nou Estat" en el text podria dificultar que la declaració tingui el suport del PSC, qui s'ha mostrat en tot moment rotundament contrari a la independència de Catalunya de la resta d'Espanya. Per als ecosocialistes, que defensen la consulta però eviten pronunciar-se ja a favor o en contra de la secessió, no és un problema la inclusió del concepte Estat propi encara que sí fan dues advertències a CiU i ERC, segons les fonts consultades. D'una banda, que la decisió sobre el futur de Catalunya "la prendran els catalans en una consulta, però no es pot decidir abans" i que el debat sobre aquest referèndum ha de ser obert a tots els partits que donen suport al dret a decidir, de manera que CiU i ERC no pactin tot allò relacionat amb aquest assumpte bilateralment i després demanin "l'adhesió" dels grups. La declaració de sobirania serà una proposta de resolució que arribarà al Parlament el dia 23 de gener en el primer ple d'aquesta legislatura, elaborada a partir del document que va anunciar el president català, Artur Mas, durant la campanya electoral.
El document subratlla que la declaració es basa en sis principis: "la legítima sobirania de Catalunya, la legitimitat democràtica del procés, la seva transparència, el diàleg amb el Govern i la comunitat internacional, els principis fundacionals de la UE i la legalitat, en el sentit d'utilitzar tots els marcs legals existents" per celebrar la consulta. A més, argumenta per defensar el "dret a decidir" que els tractats europeus "protegeixen expressament els drets dels pobles, l'exercici dels drets de la ciutadania i l'aprofundir democràticament com a principi".
La proposta sortirà endavant al Parlament el dia 23 amb els vots segurs de CiU i ERC, a qui se sumaran amb tota possibilitat ICV-EUiA i la CUP, i queda en l'aire si el PSC intentarà esmenar les parts menys assumibles del contingut per al socialisme català, en concret la referència a la creació d "un nou Estat" o, en no aconseguir-ho, si s'abstindrà o votarà que no. | 0.849231 | curate | {"ca": 0.9956793086893903, "en": 0.0043206913106096975} | http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2013/01/11/ciu-erc-aprovaran-parlament-seva-voluntat-que-catalunya-sigui/599068.html |
macocu_ca_20230731_7_363087 | Vols barats a Houston
Troba vols Houston a Trabber. Cerquem a les millors webs de companyies aèries low cost i tradicionals per a trobar el vol més barat Houston o a qualsevol altra destinació.
Destinacions més buscades properes a Houston
Cerques relacionades
Houston
La ciutat te 2,3 milions de habitants. La moneda oficial és dòlar dels Estats Units (USD). Les principals atraccions turístiques són Rothko Chapel, Contemporary Arts Museum Houston i Museu de Belles Arts de Houston. Trabber ofereix a Houston 283 hotels per als visitants d'aquesta ciutat de Estats Units. | 0.709139 | curate | {"en": 0.10124333925399645, "ca": 0.8987566607460036} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_233873 | Heu arribat al meu bloc a la xarxa. En aquest espai parlo sobre educació, TIC-TAC, experiències, política educativa, política en general i unes quantes reflexions personals. Són benvinguts tots els comentaris que es puguin fer sempre amb total respecte envers l'altre.
dilluns, de setembre 15, 2008
Les TIC són el futur o són el present?
Divendres passat em van avisar que hi havia hagut un debat en el programa "Els matins" de TV3. En Josep Cuní, el presentador, acaba qüestionant a un director d'un centre concertat si les TIC s'utilitzen a l'escola i si realment han de ser el futur o haurien de ser ja el present. El que em va sobtar més va ser la utilització d'un llenguatge propi dels anys 70 i no de l'any 2008 per part d'aquest mestre. Fixeu-vos que en un moment determinat parla que "el futur és l'ensenyament assistit per ordinador". De cap de les maneres això és el futur!
Un altre professor, justifica aquest retard en la utilització de les TIC en les contínus canvis de normativa i en l'experiència d'aprenentatge deductiu del professorat i en l'aprenentatge inductiu que utilitzen els escolars.
Aquí teniu el fragment:
Publicado por Jordi Perales en 9:50 a. m.
Etiquetas: Experiències educatives, Política educativa
10 comentaris:
Anònim ha dit...
Amb directors així poc canviarem. Les TIC ja són el present. La més assenyada del debat és la mare que demana substituir els llibres de text pel portàtil, que pesa menys i serveix per molts més cursos.
6:55 p. m.
JRoca_Font ha dit...
Jordi, un debat prou interessant,m'hauria agradat veure'l sencer però amb el fragment ja em faig una idea de com va anar. Gràcies per fer-ho públic.
Salut
8:11 p. m.
admin ha dit...
Ostres! Que fort, que fort, que fort.
Els comentaris dels dires: impagables. Cof, cof, cof. Perdó, la naftalina em fa tossir.
No anem bé.
8:27 p. m.
Unknown ha dit...
Doncs avui dilluns hi han tornat, amb tots els tòpics de sempre. Abans eren el quart poder, però ara són el primer.No hi podem fer res... o potser sí? Tenim Internet!! !
Carme
8:47 p. m.
Toni Perulles i Rull ha dit...
Gracias, Jordi; considero que has estat molt oportú.
M'agradaria disposar de totes les paraules que diuen els dos directors però ja solament amb aquestes es poden deduir tantes coses sobre l'estat de l'ensenyament real en aquests moments. Renoi!
8:54 p. m.
Toni Perulles i Rull ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
9:33 p. m.
Toni Perulles i Rull ha dit...
I afegeixo que acabo de deixar als estudiants el següent document escrit en una pàgina web a l'espai del moodle:
Tot clicant aquí disposem d'una revista universitària que ens ofereix dos números dedicats a la temàtica, i que és de la màxima actualitat.
http://www.um.es/ead/Red_U/
I podem analitzar també les paraules d'aquests dos directors escolars expressades en un programa de TV, igualment, bo i clicant aquí.
http://jperales25.blogspot.com/2008/09/les-tic-sn-el-futur-o-sn-el-present.html
Salutacions ben cordials.
Toni Perulles i Rull. Professor de Didàctica General. Universitat Rovira i Virgili. Campus Terres de l'Ebre.
9:58 p. m.
Guida Al·lès ha dit...
Aquest vídeo és tristament significatiu. Gràcies per difondre'l. L´he posat al bloc:
http://recursosdidactics.wordpress.com
Guida, Barcelona
9:37 a. m.
abarnils ha dit...
Crec que opinar del director del meu centre sense saber el que hi ha, ho trobo una mica fora de lloc.
El director Joan Barot és una persona que creu fermament amb les TIC. Potser ell no les utilitza i no sempre té una visió gaire actual. Però sap que les TIC són el present. Per aquest motiu, enguany m'ha demanat ser el coordinador pedagògic de TIC, tot i no ser la meva gran fita en el món educatiu. Però si ell no ho coneix, delega en qui veu que té interès. Ell vol que la seva escola sigui capdavantera en aquest tema, i inverteix temps i recursos per a què això sigui possible. Per exemple, fa 5 cursos, va crear l'Aula de TIC de la ESO amb una part del professorat en contra, gràcies a ell, l'escola disposa de tres aules de TIC, una per etapa; enguany ha fet adquirir 5 ordinadors d'ultima generació per a què puguin treballar els mestres perquè sap que si ells no tenen accès a les TIC, no faran que els alumnes puguin accedir a les TIC; el curs passat va fer canviar el servidor de l'escola; també va fer instal·lar una WI-FI en el centre per a què tinguéssim Internet a l'aula; enguany posem en marxa una Intranet Acadèmica... Penso que a les escoles, fa falta directors amb aquesta visió de futur des del present. Ell es jubilarà aquest curs, però espero que el futur director de la nostra escola, tingui el seu punt de vista, sols així, deixant-se recomenar per persones que inverteixien temps i dedicació, les TIC avançaran.
A més, vull afegir que el "meu càrrec" a l'escola és Coordinador Pedagògic TIC, no coordinador TIC. Ell és molt conscient que si ens dediquem a les reparacions i posada en marxa de les aules, no podem estar al 100% per a la dinamització de les TIC/TAC. Per això, tot i que sap que ser tutor de Primària és un objectiu professional meu, m'ha deslliurat d'aquesta tasca per a que dinamitzi al professorat, als pares i als alumnes.
Estic molt content de poder participar en el projecte TIC de l'Escola Grèvol, i sols espero que molts altres centres puguin fer el que creuen que és el millor per al present i futur de les TIC. Nosaltres ho estem intentant.
Albert
11:48 p. m.
Blog del Pitu ha dit...
Perdona Albert,
Probablement el director del teu centre deu haver encetat la linia correcta, no envers les TIC ni les TAC, sinó envers els alumnes i les alumnes.
Les TAC només són una manera d'entendre l'ús de les tecnologies, els llenguatges audiovisuals i de la comunicació, i l'educació en general. Del que estem parlant en tot moment, i que no podem oblidar, és del futur de milers de ciutadans, els alumnes d'avui dia i futurs ciutadans de ple dret en el futur.
Només amb una educació que garanteixi l'accés a la informació, al treball, a tenir les eines i el coneixement "crític" per a poder discernir, actuar, relacionar, etc, podràn ser ciutadans lliures i de ple dret. Això només es garanteix avui dia amb un ús educatiu de la tecnologia i del llenguatge audiovisual. I remarco avui dia perque no sabem que passarà demà.
El canvi metodològic, organitzatiu, curricular, etc. en els centres educatius avui, és una necessitat de primer ordre. trigar molt en iniciar tots aquests canvis pot ser perjudicial pel nostre entorn i pels nostres alumnes.
Quan una persona que representa un col·lectiu (aquesta és l'etiqueta que el mitjà de comunicació li posa a la persona que conviden) tan important com són els directors de centres ha de cuidar i molt el que diu, no és ell qui parla, sino tots els seus representats, i que són molts i de variades opinions. Per tant aquesta etiqueta obliga a:
Remarcar que les opinions són personals i no de la majoria de directors de centres i de la comunitat educativa en general. | 0.753905 | curate | {"ca": 0.9023603577188095, "es": 0.009382788447441724, "pt": 0.006890485266090016, "lt": 0.013341152323706201, "it": 0.00718369740507257, "fr": 0.004251576015247031, "co": 0.004691394223720862, "en": 0.03635830523383668, "tr": 0.002345697111860431, "no": 0.013194546254214925} | http://www.jordiperales.com/2008/09/les-tic-sn-el-futur-o-sn-el-present.html |
mc4_ca_20230418_15_381541 | Ricard Palacin i Soldevila - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
9 de juliol de 1931 – 2 de juliol de 1933
18 d'agost de 1888
2 de juliol de 1933(1933-07-02) (als 44 anys)
Ricard Palacín i Soldevila (Lleida, Segrià, 18 d'agost de 1888 - Lleida, Segrià, 2 de juliol de 1933) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República. [1]
Fou membre del Col·legi d'Advocats de Lleida. El 1915 fou un dels fundadors de la Joventut Republicana de Lleida i de 1917 a 1923 fou paer de Lleida durant el mandat d'Humbert Torres i Barberà. Mercè un pacte amb el Partit Liberal el 1923 assolí ser nomenat paer en cap de Lleida, però l'arribada de la Dictadura de Primo de Rivera l'obligà a dimitir. Poc després es va afiliar a la francmaçoneria.
Quan es va proclamar la Segona República Espanyola a Lleida fou nomenat governador civil. Participà en la Conferència d'Esquerres i ingressà a ERC, partit amb el qual fou escollit diputat per Lleida a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Va morir un any més tard a causa dels greus problemes de salut que patia.
↑ «Ricard Palacín i Soldevila». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ricard_Palacin_i_Soldevila&oldid=18594814»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 28 juny 2017 a les 22:27. | 0.747868 | curate | {"ca": 0.9014189693801344, "uu": 0.0022404779686333084, "ru": 0.02315160567587752, "en": 0.07318894697535475} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ricard_Palacin_i_Soldevila |
mc4_ca_20230418_6_612368 | BLOCS DE FILOSOFIA » La pitxa un lio » Freud, cultura i inconscient.
Posted: September 23, 2014, 9:34pm CEST by Manel Villar
← El Big Bang, per Miguel Santander Rendiment i dopatge. → | 0.48002 | curate | {"ca": 0.6888888888888889, "en": 0.3111111111111111} | http://www.infofilosofia.info/blocs/La_pitxa_un_lio/2014/09/23/Freud,_cultura_i_inconscient._ |
mc4_ca_20230418_10_357634 | Preparem les caminades per la sostenibilitat | Barcelona + Sostenible
Emmarc ades en la Setmana de la Sostenibilitat que s’organitza al voltant del Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny), les caminades per la sostenibilitat d’enguany tindran lloc la tarda del divendres 31 de maig i el matí del dissabte 1 de juny. Aquestes caminades, que estan obertes a tota la ciutadania, tenen com a objectiu presentar algunes de les accions i iniciatives que realitzen les entitats de cada barri i mostrar la cara més sostenible de la ciutat de Barcelona.
Les caminades abordaran diverses temàtiques (biodiversitat, consum responsable, canvi climàtic, mobilitat o economia circular) als diferents districtes de la ciutat. Durant els itineraris es descobriran experiències i iniciatives municipals i ciutadanes impulsades des de les entitats que es duen a terme al barri, relatades pels mateixos protagonistes.
Voleu aportar l’expertesa de la vostra entitat?
Si sou d’una entitat o organització i voleu aportar el vostre gra de sorra en aquests itineraris, poseu-vos en contacte amb la Secretaria tècnica de Barcelona+Sostenible abans del 8 de març al correu electrònic [email protected]. Es valorarà la possibilitat d’afegir-la en algun d’ells o comptar amb vosaltres com a persones expertes.
Reserveu-vos el 31 de maig i l’1 de juny a la vostra agenda! | 0.843681 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/ca/entitats-i-empreses/bulleti/524/preparem-les-caminades-per-la-sostenibilitat |
mc4_ca_20230418_6_558306 | Visita Diana Morant zones afectades per pluges
ELPERIODIC.COM - 19/12/2016 | Fotograf: Àlex Oltra
L'alcaldessa de Gandia, Diana Morant, la regidora delegada de Seguretat, Àngels Pérez; i el portaveu del govern, Jose Manuel Prieto, han visitat aquest matí les zones de la llera del riu Serpis, la desembocadura del mateix, així com les zones de Marenys de Rafalcaïd i la marjal, per comprovar in situ el dispositiu desplegat a causa de les fortes pluges.
Fins a aquesta hora, l'alerta del Centre de Coordinació d'emergències de la Generalitat Valenciana continua en nivell vermell, pel que es recomana a la població que seguisca els consells de seguretat facilitats des dels canals oficials durant els últims dies.
D'altra banda, també es demana a la ciutadania en general que només faça cas dels comunicats i alertes transmesos des dels canals oficials de les diverses administracions per evitar falses alarmes. | 0.869431 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elperiodic.com/val/gandia/visita-diana-morant-zones-afectades-pluges_479559 |
oscar-2201_ca_20230904_11_56748 | El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees. A partir del segle x en trobem les primeres restes d'escriptura. Tot i que conserva la majoria de l'estructura comuna de les paraules eslaves, el rus modern conté una gran quantitat de vocabulari d'origen internacional per la política, la ciència i la tecnologia. És una llengua d'importància política al segle xx, essent un dels idiomes oficials de les Nacions Unides.
El rus és l'idioma més estès geogràficament d'Euràsia, així com l'idioma natiu més gran d'Europa, amb una estimació d'entre 150 i 180 milions de parlants nadius, que el situen com el setè idioma més parlat al món per nombre de parlants nadius. Així mateix seria (el 1997) el quart idioma pel nombre total de parlants. [1]
El rus s'escriu amb una versió moderna de l'alfabet ciríl·lic, que està composta per 33 caràcters. Aquest alfabet fou ideat entre els segles ix i x a partir de l'alfabet grec. Actualment, és l'alfabet comú de les llengües eslaves i també l'utilitzen altres llengües.
És un idioma oficial a Rússia, Bielorússia, el Kirguizistan, el Kazakhstan, Abkhàzia i Ossètia del Sud; d'ampli ús a Ucraïna (llengua materna d'un 52% de la seva població); d'ampli ús a Estònia i Letònia (que tenen entre un quart i un terç de població russoparlant) i de facto oficial a Transnístria (regió de Moldàvia). A més, és un dels sis idiomes oficials de l'ONU. És parlat també per importants sectors de la població de les altres nacions que alguna vegada van pertànyer a la Unió Soviètica.
L'educació en rus és encara una opció freqüent per a molts dels nadius o estudiants de rus en moltes de les antigues repúbliques soviètiques. El 97% dels estudiants d'educació pública a Rússia, 75% a Bielorússia, 41% al Kazakhstan, 24% a Ucraïna, el 23% al Kirguizistan, 21% a Moldàvia, 7% a l'Azerbaidjan i 5% a Geòrgia reben totes o la majoria de les classes en rus. La llengua estàndard està basada en el dialecte moscovita.
Les llengües més similars al rus, lingüísticament parlant, són el bielorús i l'ucraïnès, llengües amb les quals forma la branca oriental de les llengües eslaves.
Contingut
1 Classificació
2 Distribució geogràfica
2.1 Oficialitat
3 Dialectes i llengües relacionades
4 Història
5 Escriptura
5.1 Ortografia
6 Fonètica
7 Gramàtica
8 Patronímics
9 Vocabulari
10 Alfabet
11 Referències
12 Vegeu també
13 Enllaços externs
Classificació[modifica]
El rus és un idioma eslau, de la família indoeuropea. Tenint en compte només la parla, les llengües més semblants són el bielorús i l'ucraïnès, les altres llengües nacionals en el grup eslau oriental.
El vocabulari bàsic, la morfologia i l'estil literari han estat influïts per l'eslau eclesiàstic, llengua del grup eslau meridional que era utilitzat per l'Església Ortodoxa russa. Per això, gran part de l'actual vocabulari literari és més semblant al búlgar que a l'ucraïnès o al bielorús. Tanmateix, les formes de l'eslau oriental romanen en els diversos dialectes, resultant que en determinats casos s'usen les dues formes, amb sentits lleugerament diferents.
Distribució geogràfica[modifica]
El rus es parla principalment a Rússia i, en menor mesura, en els altres països que van constituir l'URSS i Mongòlia. Fins al 1917, va ser l'únic idioma oficial de l'Imperi Rus. Des del període soviètic, fluctua l'actitud davant les llengües de les altres ètnies. Encara que cada una de les repúbliques soviètiques tenia la seva pròpia llengua oficial, el prestigi inicial va ser reservat per al rus. Després de la desintegració a 1991, les nacions novament independents han promogut les seves llengües natives. Això ha fomentat la disminució del coneixement del rus per algunes nacions, encara que roman com a idioma d'intercanvi polític i econòmic a la regió.
A Letònia el seu reconeixement oficial i la seva legalitat a les aules ha estat un tema de debat important en un país on més d'un terç de la població parla rus, sobretot entre els que van emigrar després de la Segona Guerra Mundial de Rússia o altres parts de l'URSS (Bielorússia, Ucraïna). De manera similar, a Estònia els immigrants de l'època soviètica i els seus descendents constitueixen aproximadament la quarta part de la població actual. Pel que fa a Lituània, una població molt menor de parla russa ha estat assimilada després de la independència i actualment representa menys d'una desena part de la població total del país.
Al segle xx, el rus va ser ensenyat sovint en les nacions comunistes de l'antic Pacte de Varsòvia i en altres països satèl·lits, com Polònia, Bulgària, i Txecoslovàquia. No obstant això les generacions més joves no ho dominen, ja que el rus no és obligatori en el seu sistema educatiu.
A Israel viuen uns 750.000 immigrants jueus de l'antiga URSS, i la premsa israeliana sovint publica en rus. Centenars de milers de persones de parla russa també viuen a Amèrica del Nord i Europa Occidental. En general, els descendents dels emigrants perden la parla russa abans de la quarta generació. Les comunitats russoparlants a Europa occidental totalitzen aproximadament 3 milions.
Antigament els descendents d'emigrants russos tendien a perdre el llenguatge en la tercera generació. En l'actualitat, donada la facilitat de viatjar i l'accés a TV i pàgines web russes, és probable que sobrevisqui més temps.
Població aproximada de parlants de rus:
Font
Parlants natius
Posició
Parlants en total
Posició Total
G. Weber, "Top Languages",
Language Monthly, 3: 12-18, 1997, ISSN 1369-9733 160.000.000 7 285.000.000 4
SIL Ethnologue 167.000.000 7 277.000.000 5
Oficialitat[modifica]
El rus és la llengua oficial de Rússia i una de les llengües oficials de Bielorússia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Abkhàzia i Ossètia del Sud i no té estat oficial, però és llengua oficial de facto, a la "República Moldava de Transnístria".
És un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides.
L'educació en rus és encara una opció popular per a molts dels natius o estudiants de rus en moltes de les antigues repúbliques soviètiques. El 97% dels estudiants d'educació pública a Rússia, 75% a Bielorússia, 41% al Kazakhstan, 24% a Ucraïna, 23% al Kirguizistan, 21% a Moldàvia, 7% a l'Azerbaidjan i 5% a Geòrgia reben totes o la majoria de les classes en rus.
Dialectes i llengües relacionades[modifica]
Malgrat la igualació a partir de 1900, especialment pel que fa al vocabulari, existeix un gran nombre de dialectes a Rússia. Alguns lingüistes divideixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "nord" i el "sud", amb Moscou com a zona de transició entre ambdós. Altres ho divideixen en tres grups: "nord", "central" i "sud", amb Moscou en el grup central. Els dialectòlegs reconeixen dins de Rússia dotzenes de varietats menors.
Els dialectes del nord tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicions àtones, fenomen denominat ókanie (оканье), mentre que en els accents del sud, incloent-hi Moscou, passa a pronunciar-se /ʌ/). Així mateix, en l'accent del sud es palatalitza el fonema /t/ en posició final i s'aspira el fonema /g/, que passa a assemblar-se més al fonema /h/. També són aquestes característiques comunes amb l'ucraïnès modern, la qual cosa indica la influència entre ambdós.
Entre els primers a estudiar la dialectologia russa va estar Mikhaïl Lomonóssov al segle xviii. Al segle xix Vladímir Dal va compilar el primer diccionari que incloïa vocabulari dialectal. L'estudi detallat dels dialectes del rus va començar a principis del segle xx. Cal destacar-ne l'Atles Dialectològic de la Llengua Russa (Диалектологический атлас русского языка), publicat en tres volums entre 1986-1989, després de quatre dècades de treball.
Hi ha una sèrie d'idiomes que deriven del rus:
Fénia o fenka, un argot criminal d'origen antic, amb la gramàtica russa però amb vocabulari diferent.
Súrjik, és una llengua amb molta mescla, barreja d'ucraïnès i rus, parlada en algunes àrees rurals d'Ucraïna.
Trassianka, és una barreja de rus i bielorús utilitzada per un gran percentatge de la població rural a Bielorússia.
Russenorsk, és una llengua molt peculiar ja desapareguda, que usava vocabulari rus i gramàtica noruega. Es feia servir per comunicar-se entre els russos i noruecs de Svalbard i la península de Kola.
Història[modifica]
La història del rus pot dividir en les següents etapes:
Orígens
El període de la Rus de Kíev (segles IX i XI). La Rus de Kíev o l'Estat Rus antic va ser el primer estat eslau oriental, dirigit des de la ciutat de Kíev, ara a Ucraïna, des d'aproximadament 880 fins a mitjan segle xii. Els regnats de Vladímir I de Kíev (980-1015) i el seu fill Iaroslau I (1019-1054) van suposar l'edat d'or de Kíev, que va veure l'acceptació del cristianisme ortodox i la creació del primer codi legal escrit en llengua eslava, el Rússkaia Pravda. Rus de Kíev era l'estat europeu més extens de l'edat mitjana.
La ruptura feudal (segles XII al XIV)
El període de la Rus Moscovita (segles XV al XVII)
L'Imperi (segles xviii i xix)
Era soviètica i època actual (segle xx)
Si es jutja pels registres històrics, a començaments del segle xi, el grup que predominava sobre la majoria de les modernes Rússia europea, Ucraïna i Bielorússia era la branca oriental dels eslaus, que parlaven una sèrie de dialectes molt relacionats entre si. La unificació política de la regió en la Rus de Kíev, de la qual tant Rússia com Ucraïna s'originen, va seguir poc després per l'adopció del Cristianisme a 988 i la fundació de l'eslau eclesiàstic antic com la llengua litúrgica i literària. Va ser en aquesta època quan els préstecs i calcs del grec medieval van començar a entrar a la llengua vernacla, i simultàniament el llenguatge literari va començar a modificar-se per assemblar-se a l'eslau oriental.
La diferenciació dialectològica es va accelerar després de la ruptura de la Rus de Kíev en 1100, i amb la conquesta mongola del segle xiii. Després de la separació del jou tàtar a finals del segle xiv, el centre polític i lingüístic de la Rússia europea es va traslladar a Moscou. Hi ha algun consens sobre el fet que el rus i ucraïnès es poden considerar idiomes diferents a més trigar des d'aquest període. Fins a finals del segle xvii un derivat de l'eslau eclesiàstic va ser l'idioma oficial, però, malgrat els intents d'estandardització, per personatges com Meleti Smotritski (circa 1620), la seva integritat ja estava aleshores compromesa per una incipient literatura seglar.
Les reformes polítiques de Pere el Gran van ser acompanyades per una reforma de l'alfabet, i es va aconseguir l'objectiu de secularització seguint el model occidental. Grans quantitats de vocabulari especialitzat es van introduir en el rus procedents de l'Europa occidental. En 1800, un nombre significant de l'aristocràcia parlava diàriament francès, i en menor nombre alemany. El llenguatge literari modern es considera que data de l'època d'Aleksandr Puixkin en el primer terç del segle xix.
L'agitació política de principis del segle xx i els canvis radicals d'ideologia política van donar al rus escrit l'aparença moderna després de la reforma ortogràfica de 1918. Les circumstàncies polítiques i els èxits soviètics en les branques militar, científica i tecnològica (especialment en la cursa espacial) van donar al rus un prestigi internacional, tot i que de vegades de manera ressentida.
Després del col·lapse de 1990-1991, la moda per l'estil occidental, les incerteses econòmiques i les dificultats amb el sistema educatiu fan que sigui inevitable un ràpid canvi en el llenguatge. El rus d'avui és una llengua en ebullició.
L'any 2007 va ser designat Any Internacional de la Llengua Russa. [2]
Escriptura[modifica]
Article principal: Alfabet rus
El rus s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic. Actualment consta de 33 caràcters, 31 dels quals són fonèmics i 2 en són signes. La llengua russa fa servir de fet dues versions d'aquest alfabet, una mecanografiada i l'altra lligada, que s'empra quan s'escriu a mà. Aquestes dues versions presenten algunes diferències notables.
А
/a/ Б
/b/ В
/v/ Г
/g/ Д
/d/ Е
/je/ Ё
/jo/ Ж
/ʒ/ З
/z/ И
/i/ Й
/j/
К
/k/ Л
/l/ М
/m/ Н
/n/ О
/o/ П
/p/ Р
/ʀ/ С
/s/ Т
/t/ У
/u/ Ф
/f/
Х
/ɤ/ Ц
/ʦ/ Ч
/tʲʆ/ Ш
/ʃ/ Щ
/ʆ/ Ъ
// Ы
/ɪ/ Ь
/ ʲ/ Э
/ɛ/ Ю
/ju/ Я
/ja/
Hi ha antigues lletres que han estat abolides però que poden aparèixer en algunes edicions, com ѣ /ě:/ o /e/, і /i/, y ѧ /ja/ o /ʲa/. Els yers, o signes dur i tou respectivament ъ y ь originalment corresponien amb els fonemes ultrabreus / u / i / j /, respectivament.
Per a situacions o entorns en què no sigui possible fer servir l'alfabet ciríl·lic, és habitual l'ús dels sistemes de romanització.
Ortografia[modifica]
L'ortografia del rus reflecteix amb relativa fidelitat l'articulació dels fonemes si bé, com la majoria de les llengües vives, té alguns punts controvertits i inconsistències. L'ortografia actual està basada en la gran reforma de 1918 i en la codificació final de 1956. Es va proposar una reforma el 1964, però no ha estat ben acollida i finalment no s'ha adoptat.
La puntuació, originalment basada en el grec medieval, es va canviar durant els segles xvii i xviii amb la influència de l'alemany i el francès.
Fonètica[modifica]
El sistema fonològic del rus és una herència de l'eslau comú, però va patir un gran nombre de canvis en les seves primeres etapes històriques, abans d'establir-se de manera global cap al segle xv. Els diferents dialectes poden mostrar variacions radicals en la fonètica. El rus es caracteritza per una assimilació retrògrada de sonorització i de palatalització. [3]
L'idioma té cinc vocals, que al seu torn corresponen dues lletres a cada una, depenent de si palatalitzen a la consonant prèvia o, en contextos d'inici de paraula, si presenten un apèndix palatal articulat com a / j /. Les consonants, així mateix, poden classificar-se en parelles segons es realitzin palatalitzades o no. La llengua estàndard, basada en el dialecte moscovita, té un accent prosòdic molt fort i una modulació moderada del to (que no obstant això, no actua com a diferenciador lèxic). Les vocals tòniques s'allarguen fins a cert punt en certs contextos fonològics i segons les necessitats expressives i entonacions, mentre que les vocals àtones tendeixen a reduir-se a una schwa (és a dir, la vocal neutra del català oriental). Els grups consonàntics de tres o més elements solen simplificar.
Les consonants sonores (/ b /, / b ʲ /, / d /, / d ʲ / / g /, / v /, / v ʲ /, / z /, / z ʲ /, / ʐ /, i /ʑʑ/) ensordeixen al final de la paraula, a menys que la propera paraula comenci amb una sonora obstructiva. [4] /g/, a més de fer-sorda es lenifica a [x].
El rus permet agrupacions consonants. Algunes, com en встретить [fstr ʲ et ʲ ɪt ʲ] (trobar-se amb), poden tenir fins a quatre segments. Les agrupacions de quatre consonants són possibles, però no gaire comuns, especialment en un morfema. [5] Algunes agrupacions potencials són també suprimides. Verbigràcia, les oclusives dentals se salten entre una continuant dental i una nasal dental: лестный [ˈlʲɛsnɨj] (adulador).
Gramàtica[modifica]
Article principal: Gramàtica russa
El rus ha conservat una estructura indoeuropea flexiva, encara que s'ha anivellat considerablement. Les característiques es poden resumir en:
Morfologia altament flexiva.
Una sintaxi que, per al llenguatge literari, és la fusió conscient de tres elements
Un origen vernacle.
L'herència del llenguatge litúrgic de l'Església Ortodoxa.
Estil europeu occidental.
El llenguatge parlat ha estat notablement influït pel literari, però conserva formes característiques. Els dialectes tenen molts elements gramaticals que no són estàndard, dels quals alguns es tracten d'arcaismes ja descartats pel llenguatge literari.
La declinació nominal està subjecta a sis casos (nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental i locatiu [o preposicional]), en dos nombres (singular i plural), que obeeixen sempre a un gènere gramatical (masculí, femení i neutre). Es conserva una forma vocativa per a paraules i noms de procedència religiosa, com per exemple Боже /boʒə/ "Déu". Els adjectius, pronoms i els dos primers nombres cardinals varien de gènere. El rus antic tenia un tercer nombre, el dual, però s'ha perdut tret del seu ús en els casos nominatiu i acusatiu pels nombres dos, tres i quatre (два стула /dva stula/, "dues cadires", recategoritzat avui com un genitiu singular). En rus hi ha tres tipus de declinació. La primera s'empra per als substantius masculins i neutres. La segona declinació per a la major part dels substantius femenins i la tercera s'empra amb els substantius femenins acabats en ь i els neutres acabats en мя.
La conjugació verbal s'estructura amb tres persones en dos nombres i tres temps simples (present, futur i passat) amb formes perifràstiques pel futur i subjuntiu, així com formes imperatives i participis de present i passat distingits per l'ús adjectiu o adverbial. Existeixen dues veus: la veu activa i la passiva, que es construeix mitjançant l'afegiment d'un sufix reflexiu (-ся/-сь) a la forma activa. Un tret interessant és que el temps passat es construeix per concordar en gènere amb el subjecte, ja que és el participi d'un temps perfet originalment perifràstic format amb el present de быть /b1t'/ "ésser", que en l'actualitat s'omet tret per un estrany efecte arcaic, normalment en frases fetes (откуда есть пошла русская земля - "d'on és vinguda la terra russa").
No existeixen articles, ni determinats ni indeterminats. El sentit d'un substantiu es determina pel context en què apareix, i els adjectius concorden amb els substantius que modifiquen en gènere, nombre i cas.
Patronímics[modifica]
Els russos tenen un nom patronímic compost pel nom de pila del pare més els sufixos ovitx (oвич) o evitx (eвич), que signifiquen "fill de", l'equivalent per a les dones són evna (евна) o ovna (овна), "filla de". Finalment, en el cognom de la família hi ha la distinció entre home i dona: ov (oв) o ev (eв) per als homes i ova (oвa) o eva (eвa) per a les dones. Per exemple: Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (fill de Mikhaïl) o Janna Vladímirovna Kopilova, filla de Vladímir; Dmitri Iúrievitx Ivanov (fill d'Iuri Ivanov, masculí) o Iekaterina Iúrievna Ivanova (filla d'Iuri Ivanov, femení).
Vocabulari[modifica]
El nombre total de paraules en rus és difícil de calcular atesa l'habilitat d'aglutinar i de crear múltiples compostos, diminutius, etc.
A tall il·lustratiu es llisten seguidament el nombre de paraules que recullen els diccionaris més importants dels últims dos segles, així com el vocabulari total de Puixkin:
Obra
Any
Paraules
Notes
Diccionari acadèmic, I Ed 1789-1794 43.257 Rus i eslau eclesiàstic amb algunes paraules pertanyents al rus antic
Diccionari acadèmic, II Ed 1806-1822 51.388 Rus i eslau eclesiàstic amb algunes paraules pertanyents al rus antic
Obra de Puixkin 1810-1837 21.197 --
Diccionari acadèmic, III Ed 1847 114.749 Rus i eslau eclesiàstic amb algunes paraules pertanyents al rus antic
Diccionari de Dahl 1880-1882 195.844 44.000 entrades agrupades lexicalment; intent de catalogar la llengua vernacla, incloent-hi algunes paraules bielorussa o ucraïneses.
Diccionari d'Ushakov 1934-1940 85.289 Llengua actual amb alguns arcaismes
Diccionari acadèmic 1950-1965 120.480 Diccionari complet de l'idioma modern
Diccionari d'Ozhegov 1991 61.458 Llenguatge més o menys modern
Diccionari de Lopatin 2000 c. 160.000 Llenguatge actual
Els filòlegs han estimat que avui dia l'idioma pot contenir entre 350.000 i 500.000 paraules.
"Русский" o "руский". Com a incís històric, Vladímir Dal encara insistia a la segona meitat del segle xix que l'escriptura correcta de l'adjectiu русский, que es feia servir uniformement per a referir-se a tots els súbdits eslaus de l'imperi, així com a l'idioma oficial, era руский, amb una с (s), d'acord amb la tradició i el que ell va encunyar com "l'esperit del llenguatge". Ho va contradir el filòleg Grot, que va afirmar que es distingien perfectament les esses geminades.
Alfabet[modifica]
Article principal: Alfabet rus
L'alfabet rus és el següent:
Majúscula
Minúscula
Nom
Nom antic1
SAMPA
Exemple
Valor numèric 19
Mètode abreujat
А а а
[a] азъ
[as] /a/ a de pa 1 U+0410 / U+0430
Б б бэ
[bɛ] буки
['bu.kʲɪ] /b/ o /bʲ/ b de Barcelona - U+0411 / U+0431
В в вэ
[vɛ] вѣди
['vʲe.dʲɪ] /v/ o /vʲ/ v com en francès voiture 2 U+0412 / U+0432
Г г гэ
[gɛ] глаголь
[glʌ'golʲ] /g/ g de gat 3 U+0413 / U+0433
Д д дэ
[dɛ] добро
[də'bro] /d/ o /dʲ/ d de dit 4 U+0414 / U+0434
Е е4 е
[jɛ] есть
[jɛstʲ] /jɛ/ o / ʲɛ/ ie de Iemen 5 U+0415 / U+0435
Ё ё4,7 ё
[jo] - /jo/ o / ʲo/ io de iogurt - U+0401 / U+0451
Ж ж жэ
[ʐɛ] живѣте
[ʐɨ'vʲɵ.tʲə] /ʐ/ g de Girona - U+0416 / U+0436
З з зэ
[zɛ] земля
[zʲɪ'mlʲa] /z/ o /zʲ/ s sonora de casa / donzella 7 U+0417 / U+0437
И и4 и
[i] иже
['i.ʐɨ] /i/ o / ʲi/ i de Figueres 8 U+0418 / U+0438
Й й и краткое
[i 'kra.tkəjɪ] и съ краткой
[i s 'kra.tkəj] /j/ i breu com en rei - U+0419 / U+0439
К к ка
[ka] како
['ka.kə] /k/ o /kʲ/ c de Cambrils 20 U+041A / U+043A
Л л эль
[ɛlʲ] люди
['lʲu.dʲɪ] /l/ o /lʲ/ l de lògica 30 U+041B / U+043B
М м эм
[ɛm] мыслѣте
['mɨ.slʲɪ.tʲɪ] /m/ o /mʲ/ m de Martorell 40 U+041C / U+043C
Н н эн
[ɛn] нашъ
[naʂ] /n/ o /nʲ/ n de Noguera 50 U+041D / U+043D
О о o
[o] онъ
[on] /o/ o de ós 70 U+041E / U+043E
П п пэ
[pɛ] покой
[pʌ'koj] /p/ o /pʲ/ p de Pineda de Mar 80 U+041F / U+043F
Р р эр
[ɛr] рцы
[rʦɨ] /r/ o /rʲ/ r vibrant com a Rubí 100 U+0420 / U+0440
С с эс
[ɛs] слово
['slo.və] /s/ o /sʲ/ s com a sac 200 U+0421 / U+0441
Т т тэ
[tɛ] твердо
[tvʲɛ.rdə] /t/ o /tʲ/ t de Tarragona 300 U+0422 / U+0442
У у у
[u] укъ
[uk] /u/ u de solució 400 U+0423 / U+0443
Ф ф эф
[ɛf] фертъ
[fʲɛrt] /f/ o /fʲ/ f de Figueres 500 U+0424 / U+0444
Х х ха
[ha/ja] хѣръ
[xʲɛr] /h/j/ h molt aspirada, com a halar 600 U+0425 / U+0445
Ц ц цэ
[ʦɛ] цы
[ʦɨ] /ʦ/ ts de teclats 900 U+0426 / U+0446
Ч ч че
[ʨɛ] червь
[ʨervʲ] /ʨ/ tx de despatx 90 U+0427 / U+0447
Ш ш ша
[ʂa/sh] ша
[ʂa] /ʂ/sh x de xocolata - U+0428 / U+0448
Щ щ ща
[ɕːa/chsh] ща
[ɕtɕa] /ɕː/ sx llarga - U+0429 / U+0449
Ъ ъ твёрдый знак
['tvʲо.rdəj 'znak] еръ
[jer]; Yer Note2 - - U+042A / U+044A
Ы ы ы
[ɨ] еры
['jɛ.rɨ] /ɨ/5 i de illa - U+042B / U+044B
Ь ь мягкий знак
['mʲækʲɪj 'znak] ерь
[jerʲ] / ʲ/3 - - U+042C / U+044C
Э э6 э (э оборотное)
['ɛ (ɛ ə.bʌ'ro.tnəjɪ)] - /ɛ/ e de entra - U+042D / U+044D
Ю ю ю4
[yu] ю
[yu] /yu/ o / ʲu/ iu de Iugoslàvia - U+042E / U+044E
Я я4,16,17 я
[ya] я
[ya] /ya/ o / ʲa/ ia de iaia - U+042F / U+044F
Lletres eliminades el 1918:
І і8 - і десятеричное
[i] /i/ or / ʲi/ com a Irene 10
Ѳ ѳ9 - ѳита
[fʲɪ'ta] /f/ o /fʲ/ com a foca 9
Ѣ ѣ10 - ять
[jætʲ]; Yat /jɛ/ o / ʲɛ/ com е -
Ѵ ѵ11 - ижица
['i.ʐɨ.tsə] /i/ o / ʲi/ com и -
Lletres en desús abans del segle xviii18
Ѕ ѕ14 - зѣло
['zʲɛ.lə] /dz/, /z/ o /zʲ/ com з 6
Ѯ ѯ12 - кси
[ksʲi] /ks/ o /ksʲ/ com кс 60
Ѱ ѱ12 - пси
[psʲi] /ps/ o /psʲ/ com пс 700
Ѡ ѡ13 - омега
[ʌ'mʲɛ.gə] /o/ com о 800
Ѫ ѫ - юсъ большой
['jus bʌlʲ'ʂoj], Yus /u/,/ju/ o / ʲu/15 com i o ю -
Ѧ15 ѧ15 - юсъ малый
['jus 'mɑ.lɨj] /ja/ o / ʲa/16 com я -
Ѭ ѭ - юсъ большой іотированный
['jus bʌlʲ'ʂoj jʌ'tʲi.rə.vən.nɨj] /ju/ o / ʲu/15 com ю -
Ѩ ѩ - юсъ малый іотированный
['jus 'mɑ.lɨj jʌ'tʲi.rə.vən.nɨj] /ja/ o / ʲa/15 com я -
Referències[modifica]
↑ «The World's Most Widely Spoken Languages». Saint Ignatius High School. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2011. [Consulta: 17 febrer 2012].
↑ Teeter, Mark H. «Forget the Queen's English». The Moscow Times, 20-03-2007. Arxivat de l'original el 2007-02-02. [Consulta: 10 juliol 2009].
↑ Jones, Ward (1969:156)
↑ Halle (1959:22)
↑ Halle (1959:51-52)
Vegeu també[modifica]
Russòfon
Russisme
Russificació
Runet
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rus
Hi ha una edició en rus
de la Viquipèdia
Informació sobre Rus a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “rus” (anglès)
Diccionari rus-català i català-rus en línia
«Transliteració online per a la llengua russa».
«Cómo leer en ruso en 7 lecciones» (en castellà).
Registres d'autoritat
BNE: XX527767
BNF: cb11932810g
GND: 4051038-4
LCCN: sh85115971
NDL: 00569746
NKC: ph125351
Coord. : 56° N, 38° E / 56°N,38°E / 56; 38 Viccionari
Llengües eslaves
Eslaves orientals
Antic eslau oriental • Bielorús • Rus • Rutè • Ucraïnès (Súrjik)
Eslaves occidentals
Caixubi • Eslovac • Polabi • Polonès (Silesià) · Sòrab (Alt sòrab · Baix sòrab) • Txec (Moravià)
Eslaves meridionals
Búlgar • Eslovè • Macedònic • Serbocroat (Bosnià · Croat · Croat molisià · Montenegrí · Serbi)
Altres
Antic eslau • Eslau eclesiàstic • Intereslau • Protoeslau
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rus&oldid=28460342»
Categoria:
Rus
Categories ocultes:
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
1.000 articles fonamentals
Llengua i literatura (Els 1000 de META)
Control d'autoritats
Articles amb coordenades
Articles amb coordenades de Wikidata
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
En altres idiomes
Аҧсшәа
Адыгабзэ
Afrikaans
Alemannisch
Алтай тил
አማርኛ
Aragonés
Ænglisc
العربية
ܐܪܡܝܐ
الدارجة
مصرى
অসমীয়া
Asturianu
Авар
Kotava
अवधी
Aymar aru
Azərbaycanca
تۆرکجه
Башҡортса
Basa Bali
Boarisch
Žemaitėška
Bikol Central
Беларуская
Беларуская (тарашкевіца)
Български
भोजपुरी
Bislama
বাংলা
བོད་ཡིག
Brezhoneg
Bosanski
Буряад
Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄
Нохчийн
Cebuano
کوردی
Corsu
Qırımtatarca
Čeština
Kaszëbsczi
Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ
Чӑвашла
Cymraeg
Dansk
Deutsch
Zazaki
Dolnoserbski
ދިވެހިބަސް
Ελληνικά
Emiliàn e rumagnòl
English
Esperanto
Español
Eesti
Euskara
Estremeñu
فارسی
Fulfulde
Suomi
Võro
Føroyskt
Français
Arpetan
Nordfriisk
Furlan
Frysk
Gaeilge
Gagauz
贛語
Kriyòl gwiyannen
Gàidhlig
Galego
گیلکی
Avañe'ẽ
Gaelg
Hausa
客家語/Hak-kâ-ngî
Hawaiʻi
עברית
हिन्दी
Fiji Hindi
Hrvatski
Hornjoserbsce
Kreyòl ayisyen
Magyar
Հայերեն
Արեւմտահայերէն
Interlingua
Bahasa Indonesia
Iñupiak
Ilokano
ГӀалгӀай
Ido
Íslenska
Italiano
日本語
Patois
La .lojban.
Jawa
ქართული
Qaraqalpaqsha
Taqbaylit
Адыгэбзэ
Kabɩyɛ
Kongo
Қазақша
Kalaallisut
ភាសាខ្មែរ
ಕನ್ನಡ
한국어
Перем коми
Къарачай-малкъар
कॉशुर / کٲشُر
Kurdî
Коми
Kernowek
Кыргызча
Latina
Ladino
Lëtzebuergesch
Лакку
Лезги
Lingua Franca Nova
Limburgs
Ligure
Ladin
Lombard
ລາວ
Lietuvių
Latgaļu
Latviešu
मैथिली
Мокшень
Malagasy
Олык марий
Minangkabau
Македонски
മലയാളം
Монгол
ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ
मराठी
Кырык мары
Bahasa Melayu
Malti
မြန်မာဘာသာ
Эрзянь
مازِرونی
Dorerin Naoero
Nāhuatl
Napulitano
Plattdüütsch
Nedersaksies
नेपाली
नेपाल भाषा
Nederlands
Norsk nynorsk
Norsk bokmål
Nouormand
Sesotho sa Leboa
Diné bizaad
Occitan
Livvinkarjala
Ирон
ਪੰਜਾਬੀ
Pangasinan
Papiamentu
Picard
Norfuk / Pitkern
Polski
Piemontèis
پنجابی
پښتو
Português
Runa Simi
Rumantsch
Romani čhib
Română
Tarandíne
Русский
Русиньскый
Ikinyarwanda
संस्कृतम्
Саха тыла
ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ
Sardu
Sicilianu
Scots
سنڌي
Davvisámegiella
Srpskohrvatski / српскохрватски
Simple English
Slovenčina
Slovenščina
Gagana Samoa
Anarâškielâ
Soomaaliga
Shqip
Српски / srpski
Sranantongo
Sunda
Svenska
Kiswahili
Ślůnski
தமிழ்
తెలుగు
Tetun
Тоҷикӣ
ไทย
Türkmençe
Tagalog
Tok Pisin
Türkçe
Татарча/tatarça
Reo tahiti
Тыва дыл
Удмурт
ئۇيغۇرچە / Uyghurche
Українська
اردو
Oʻzbekcha/ўзбекча
Vèneto
Vepsän kel’
Tiếng Việt
Volapük
Walon
Winaray
吴语
Хальмг
მარგალური
ייִדיש
Yorùbá
中文
文言
Bân-lâm-gú
粵語
IsiZulu
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 19 oct 2021 a les 18:23.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.673459 | curate | {"ca": 0.7748784855461754, "uu": 0.0001096371011950444, "it": 0.010305887512334173, "sv": 0.0009136425099587034, "fr": 0.01330263494499872, "en": 0.038336439717867196, "es": 0.009976976208749041, "mk": 0.0025216533274860214, "bg": 0.008003508387238241, "sr": 0.013375726345795418, "ru": 0.024777984870080035, "uk": 0.005956949164930746, "tr": 0.0010598253115520959, "ar": 0.0013156452143405328, "fa": 0.0025947447282827175, "he": 0.0006943683075686146, "uz": 0.0010232796111537478, "zh": 0.013595000548185505, "tt": 3.6545700398348135e-05, "hr": 0.000840551109162007, "te": 0.0004020027043818295, "th": 0.00025581990278843696, "st": 0.001681102218324014, "ms": 0.0014983737163322736, "hu": 0.0007674597083653108, "be": 0.0029236560318678505, "ta": 0.0020465592223074956, "av": 0.0011694624127471403, "ja": 0.004348938347403428, "tg": 0.00025581990278843696, "cv": 0.0010232796111537478, "rc": 0.0011694624127471403, "kv": 0.0005116398055768739, "eb": 0.0013156452143405328, "kk": 0.0004385484047801776, "ba": 0.0005847312063735702, "sh": 0.0017541936191207105, "oc": 0.0028871103314695025, "pl": 0.0012790995139421847, "yv": 0.0012790995139421847, "az": 0.003471841537843073, "de": 0.008697876694806856, "pt": 0.004422029748200124, "ku": 0.0006212769067719183, "eu": 0.0008770968095603552, "ro": 0.000840551109162007, "id": 0.0012790995139421847, "ah": 0.0009136425099587034, "nl": 0.0017176479187223624, "am": 0.00014618280159339254, "an": 0.0002923656031867851, "rz": 0.00014618280159339254, "as": 0.00025581990278843696, "ez": 0.0003289113035851332, "ne": 0.0007309140079669626, "jv": 0.0003289113035851332, "lt": 0.0008770968095603552, "ew": 0.00025581990278843696, "bn": 0.00018272850199174066, "bo": 0.00025581990278843696, "br": 0.0003289113035851332, "bs": 0.0006578226071702664, "gd": 0.000548185505975222, "zn": 0.00047509410517852574, "cy": 0.0007674597083653108, "da": 0.0009501882103570515, "sb": 0.0004385484047801776, "dv": 0.0003654570039834813, "el": 0.0002923656031867851, "eo": 0.0005847312063735702, "et": 0.00018272850199174066, "fi": 0.0015714651171289697, "fy": 0.0005847312063735702, "tl": 0.001681102218324014, "gn": 0.00025581990278843696, "la": 0.00018272850199174066, "hi": 0.0009136425099587034, "hy": 0.0007674597083653108, "ce": 0.0002923656031867851, "is": 0.0002923656031867851, "mt": 0.0004020027043818295, "ka": 0.00025581990278843696, "km": 0.0003289113035851332, "ko": 0.0001096371011950444, "ky": 0.0002923656031867851, "lb": 0.0005116398055768739, "lo": 0.0001096371011950444, "lv": 0.000548185505975222, "ml": 0.0002192742023900888, "mn": 0.0002192742023900888, "mr": 0.00018272850199174066, "my": 0.0003654570039834813, "ds": 0.0004385484047801776, "no": 0.0009136425099587034, "os": 0.0004385484047801776, "pa": 0.0002192742023900888, "cs": 0.0003654570039834813, "nb": 0.0002192742023900888, "ps": 0.00014618280159339254, "sl": 0.000804005408763659, "sa": 0.0003289113035851332, "sd": 0.00014618280159339254, "sk": 0.0003654570039834813, "sq": 0.00018272850199174066, "su": 0.0003289113035851332, "ug": 0.0007309140079669626, "ur": 0.00014618280159339254, "vi": 0.0003654570039834813, "mf": 0.0003289113035851332} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Idioma_rus |
macocu_ca_20230731_3_10243 | Labora busca 450 operaris per treballar a Power Electronics
L'empresa valenciana es troba en plena fase d'expansió i ara compta amb noves instal·lacions amb més de 90.000 metres quadrats
Power Electronics necessita 400 operaris per muntatyge i 50 per logística | Power Electronics
L'Espai d'Empreses del Servei Valencià d'Ocupació i Formació (Labora), està buscant persones per a 400 llocs d'operari de producció de muntatge mecànic o elèctric i 50 llocs d'operari de logística a Llíria, segons han informat en un comunicat. Els llocs han sigut oferits a través del GVAJobs per l'empresa Power Electronics.
Per als llocs de producció de muntatge mecànic o elèctric se sol·liciten, d'una banda, persones amb títol d'FP en la família d'Electricitat i Electrònica amb un any d'experiència en muntatges o manteniment industrial, quadres elèctrics i cablejats. D'altra banda, persones amb títol FP en la família de Mecànica o relacionat, amb experiència en muntatge d'estructures metàl·liques o treballs d'assemblatge mecànic de peces en entorns industrials.
Per als llocs de logística es requereixen persones amb experiència en ubicacions en magatzems multireferència i maneig de traspaleta manual i elèctrica. Es valoraran coneixements de Microsoft Excel i SAP. Per a totes les posicions es requereix vehicle per a accedir a les instal·lacions.
L'empresa valenciana Power Electronics ofereix serveis i fabricació d'electrònica de potència, forma part dels sectors industrials i solar fotovoltaic, i es troba en plena expansió. Disposa d'unes oficines centrals situades a Paterna, una planta a Figueroles de Domenyo i les noves instal·lacions de Llíria amb més de 90.000 metres quadrats.
La passada primavera, el Servei Valencià d'Ocupació i Formació ja va administrar l'oferta de més de 100 llocs de treball també de l'empresa Power Electronics. | 0.850165 | curate | {"en": 0.03224043715846994, "ca": 0.9677595628415301} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_81829 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
CIÈNCIA I TECNOLOGIA
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Tesla és una marca de cotxes californiana especialitzada a fabricar cotxes elèctrics. Però ara ha anat un pas més enllà. Ha llançat una actualització del software dels seus cotxes que els permet tenir una opció de pilotatge automàtic. És a dir, que el cotxe condueix tot sol i el conductor ni tan sols ha de tocar el volant. Pot conduir automàticament per l’autopista, aparcar, canviar de carril i ajustar la velocitat en funció del trànsit que hi hagi. Amb tot, encara ha de millorar algunes funcions. El CEO de la companyia, Elon Musk, diu que aquest mode de pilotatge ha estat ideat per incrementar la confiança del conductor però que sobretot, s’ha d’estar atent a la carretera quan s’utilitza. El futur ja és aquí.
Vegeu el vídeo d’un test del pilotatge automàtic:
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.718213 | curate | {"ca": 0.9641791044776119, "es": 0.009950248756218905, "it": 0.00945273631840796, "en": 0.016417910447761194} | : /noticies/tesla-llanca-el-primer-cotxe-amb-pilotatge-automatic/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_14235 | En teoria hauríem d’haver anat nosaltres al camp d’aprenentatge de Molins de Rei, però pel COVID no ens podem desplaçar a un altre municipi.
Quan van arribar només hi havia l’Engràcia (que és biòloga i ens va ensenyar moltes coses), perquè en Miquel, que és el seu company, ens estava preparant una gimcana. Quan va arribar en Miquel vam fer 2 grups.
Tots vam fer dues activitats, una era fer una previsió del temps de l’endemà i l’altre era fer una gimcana.
Quan vam acabar els tres grups de fer la previsió del temps vam canviar i els que havien fet la gimcana van anar a fer la previsió del temps i els que havien fet la previsió van anar a fer la gimcana.
Al camp d’esports era on hi havia la gimcana, hi havia sis estacions amb sis aparells meteorològics. Havíem de passar per cada estació i provar l’aparell, mesurant la velocitat del temps, la temperatura, la direcció del vent… i per finalitzar vam fer de termòmetres!
L’activitat de la previsió del temps consistia en que ens convertíem en homes i dones del temps i interpretàvem un mapa amb la simbologia del temps a cada població i/o zona de Catalunya. Ens vam gravar com autèntics meteoròlegs! | 0.831529 | curate | {"ca": 1.0} | https://escolesgarbi.cat/esplugues/visita-de-can-santoi/ |
mc4_ca_20230418_6_783457 | La Creu del Sud: La solidaritat, millor amb el cap
Aquesta entrada l'han publicat al Diari Ara i també la podeu trobar al propi diari clicant aquí
Abans de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer-se preguntes i prendre decisions: per a què, a qui, quant i durant quant de temps.
Estem en unes dates en què molta gent fa aportacions solidàries a diferents causes o ha de decidir quines quotes d’entitats continua pagant. El cas de la Nadia i la presumpta estafa solidària dels seus pares ha fet saltar les alarmes i ara es qüestionen les crides solidàries. I està bé que sigui així. El cas de la Nadia ens ha d’ajudar a reflexionar i aprendre sobre la nostra manera de ser solidaris.
La millor solidaritat és la solidaritat conscient i constant, no la solidaritat puntual, casual, o la solidaritat reactiva davant de crides que arriben a través dels mitjans de comunicació o les xarxes socials, o de joves amb armilles al carrer. Les crides són necessàries per despertar les nostres consciències però hem de lluitar contra l’immediatisme en aquests temes. La solidaritat real i efectiva és la compromesa, la de llarg termini, la que permet donar suport a col•lectius, comunitats o projectes de manera sostinguda en el temps.
La millor solidaritat és la que s’organitza i ajuda a organitzar-se col·lectivament. Per experiència personal sé que les solucions col·lectives són les que normalment resolen una situació. Si tens un fill amb problemes, vols ajudar-lo a ell, però si ets honest, no només voldràs ajudar el teu fill sinó tots els que estan o estaran com ell. La diferència és si es lluita per solucions individuals o per drets col•lectius, per solucionar el problema d’una família o establir les bases perquè moltes altres que es puguin veure afectades trobin suport i solucions en el futur.
No ho oblideu. Abans de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer-se preguntes i prendre decisions: per a què, a qui, quant i durant quant de temps. Haver-se qüestionat això és imprescindible per no caure en paranys, impulsivitats, enganys o autoenganys. I després de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer preguntes, seguiment, preocupar-se’n. Hem de ser completament conscients del que volem i podem fer. Perquè la millor solidaritat és la que ens provoca canvis personals. I si ho fa, probablement també provocarà canvis col•lectius, i és així que construirem una societat millor.
Aquest article en la seva forma original pero resumida s'ha publicat al num. 269 de "El Portal" de Centelles de Gener de 2017
Etiquetes de comentaris: dignitat, estafa, marketing, Nadia Nerea, solidaritat | 0.778715 | curate | {"ca": 0.9527104959630911, "pt": 0.02883506343713956, "fr": 0.01845444059976932} | http://fmateuihosta.blogspot.com/2017/01/la-solidaritat-millor-amb-el-cap.html |
wikipedia_ca_20230401_0_552551 | Ethelberga de Kent
Ethelberga de Kent (Kent, 601) va ser una de les primeres reines anglosaxones de Northúmbria, i la segona esposa del rei Edwin de Northúmbria. Després del seu matrimoni el pagà d'Anglaterra es va convertir al cristianisme.
Biografia.
Æthelburh hauria nascut a finals del segle VI, filla del rei Etelbert de Kent i la reina Berta de Kent, i germana d'Eadbald de Kent. El 625 esdevingué la segona dona d'Edwin de Northúmbria. Va posar com a condició al seu matrimoni la conversió d'Edwin al cristianisme i que es permetés a Paulí de York evangelitzar els northumbrians.
Els fills d'Æthelburh i Edwin van ser: Eanflæd , Ethelhun , Wuscfrea i Edwen. La seva filla Eanflæd va créixer sota la protecció del seu oncle, el rei Eadbald de Kent. Bede, al seu llibre "Història Eclesiàstica" (2.20), afirma que Æthelburh no confiava en el seu germà ni el seu successor Osvald de Northúmbria, ni els descendents masculins d'Edwin, que va enviar a la cort del rei Dagobert I (cosí de la seva mare).
La conversió del rei Edwin de Northúmbria es va deure al seu matrimoni amb Æthelburh, que el va portar al seu bisbe Pauí de York. Tant Àthelburh com la seva mare Berta van rebre cartes dels papes Gregori i Bonifaci, respectivament, que els demanaren que fessin el seu deure cristià de convertir els seus marits pagans. La seva filla Eanflaed va ser una de les primeres en ser batejada a Northumbria. Quan el rei Edwin resultés ferit l'embaràs d'Æthelburh va començar a tenir problemes, i la vida de mare i fill estava en perill. Paulí va pregar per la reina i el nen, i aquests es van recuperar. Després de la curació, tant el nen com 12 dels membres del personal reial, van ser batejats amb l'autorització d'Edwin.
Segons la llegenda reial de Kentish, després de la mort d'Edwin a la batalla de Hatfield Chase de 633, va tornar a Kent. Posteriorment, va establir un dels primers conjunts benedictins a Anglaterra, a Lyminge, prop de Folkestone, que va dirigir fins a la seva mort el 647 i on les seves restes van ser venerades.
La investigació moderna ha demostrat que els edificis de Lyminge estaven dissenyats per acollir un convent de monjos i monges. L'església està construïda a partir de la maçoneria romana, i possiblement es va construir a partir dels fragments d'una vila, una pràctica que era habitual dels anglosaxons, o podria haver estat una basílica romana. | 1 | perfect | {"es": 0.007636826474331778, "ca": 0.9881204921510395, "pt": 0.004242681374628765} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=552552 |
macocu_ca_20230731_8_445851 | Oliver Noguera, Albert (Santa Eulària des Riu 1932) SOC Mestre d’escola i dinamitzador cultural i esportiu. Estudià batxillerat a l’Institut Santa Maria d’Eivissa i magisteri (lliure) a l’Escola Normal de Magisteri de Palma. Exercí la docència a Eivissa, a les escoles unitàries de Sant Miquel de Balansat, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Carles de Peralta. Obtengué plaça a Catalunya (1960), on exercí a Terrassa, Baldomà, Artesa de Segre i Esparreguera (1967-1995) han estat les destinacions on ha desenvolupat l’activitat docent, cultural i esportiva. Home emprenedor, fou fundador i primer president de la Casa d’Eivissa i Formentera a Catalunya (Medalla d’Or del Govern Balear), l’octubre de 1980. A partir de 1999 ha assumit la presidència en un segon mandat. Ha presidit, igualment, la Federació d’Associacions Balears a Catalunya, de la qual el 2004 és vicepresident; des d’aquesta federació creà el Concurs Literari Internacional Sant Jordi 2000, en prosa i vers, amb la participació de totes les cases de les Balears d’arreu del món. Practicant entusiasta de l’esport des de la jovenesa, és titulat poliesportiu i mestre d’educació física (primera promoció de la UNED), entrenador d’handbol i president i fundador de diferents clubs esportius (atletisme, tennis de taula i petanca). A la vila d’Esparreguera fou president i fundador de quatre esbarts sardanistes (Mainada, Picarols, Aires de Montserrat i Força Viva). Forma part de la primera promoció de mestres de català sorgida de la Universitat Autònoma de Barcelona (1979). És casat i té cinc fills. [MSP] | 0.844114 | curate | {"ca": 0.9967989756722151, "en": 0.003201024327784891} | |
macocu_ca_20230731_6_91896 | Demana respecte per ambdues formacions
El líder de CiU, Artur Mas, ha denunciat aquest dilluns en un esmorzar informatiu a Madrid els intents de confondre la ciutadania i fer-li creure que el cas Pretòria és una trama de corrupció protagonitzat per les dues formacions hegemòniques a Catalunya, CiU i PSC. Una 'barbaritat', ha dit, que serveix per presentar Catalunya davant l'opinió pública com un 'pantà o un femer' de forma 'gratuïta'. Mas ha demanat 'respecte' per a les dues formacions, així com per la presumpció d'innocència dels detinguts a qui s'ha aplicat la 'pena de telenotícies' que els presenta com a culpables davant la societat. Dir que existeix una trama, ha afirmat, és 'absolutament fals'.
Comparteix
Mas ha fet aquestes manifestacions a Madrid en un esmorzar informatiu on, a més dels diputats i senadors del seu grup, ha assistit el president del Congrés, José Bono. El líder de CiU ha recordat que Catalunya no és un oasi 'paradisíac', però tampoc un 'pantà o un femer', com sembla que es desprengui d'algunes de les lectures que es fan aquests dies des d'alguns rotatius sobre la política i la societat catalana. En aquest marc, ha criticat durament els discursos que presenten el cas com una trama de corrupció de CiU i PSC, i ha demanat 'respecte' per a les dues formacions. Segons el líder de CiU, els qui fan aquest discurs ataquen Catalunya i els surt gratis, perquè encara que no es demostri res 'el mal ja està fent' i 'ja haurà calat a l'opinió pública que hi ha una trama organitzada de malfactors a les cúpules de CiU i CDC' quan 'això és absolutament fals'. Mas ha assegurat que aquest discurs es llança a l'opinió pública 'amb absoluta impunitat' i 'sense intentar demostrar el més mínim del que passa'. 'Si en algun moment es demostra que hi ha hagut alguna irregularitat', ha afirmat, 'actuarem amb totes les seves conseqüències', però 'els asseguro que no hi ha cap trama' entre CiU i CDC i en tot cas 'pot haver-hi comportaments individuals equivocats, erronis', que 'la justícia haurà de demostrar'. Dir que existeix una trama, ha afirmat, és 'absolutament fals', perquè el què hi ha al cas 'Pretòria' són 'càrrecs del PSC elegits pel poble que sembla que han comès irregularitats greus que caldrà comprovar, i conductes individuals de militants molt importants al seu moment de CDC i CiU que, a títol individual, poden haver comès alguna irregularitat que caldrà demostrar a través d'un judici just'.
COMENTARIS
Acabo de ver la entrevista a Más en INTERECONOMIA, a las preguntas del moderador, y las dos periodistas le hacian preguntas, sobre la CORRUPCION, en CiU y PSC, él en vez de contestar a las preguntas, hacia otras sobre lo de Valencia, Andalucia, y Caja Madrid, BOCHORNOSO no ha aclarado nada, ni las dejaba terminar, parecia un charlatan de feria, repitiendo lo mismo, que Prenafeta y Alavedra no están en cargos politicos, sin autoinculparse que gracias a los contactos, que conocieron siendo las ... Llegir més
Mas defiende sus intereses, pero CiU es un estercolero muy antiguo, y extenso, lo que sé no cabria en 1o folios,''LA CAIGUDA DEL IMPERI PUJOL'' ''LAS MIL CARAS DE JORDI PUJOL'' ''JORDI PUJOL en nom de CATALUNYA'', son libros, escritos por periodistas investigadores, NO TIENEN DESPERDICIO.
Doncs si Catalunya no és un femer per què va dir Pujolet que si estirava de la manta "tot faria ferum"? | 0.785221 | curate | {"ca": 0.7576301615798923, "id": 0.002992220227408737, "es": 0.23937761819269898} | |
mc4_ca_20230418_12_141522 | Ruhnu Holiday House Ruhnu Estònia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Ruhnu, Ruhnu, Ruhnu, Estònia, 93001 - Veure al mapa
Més informació sobre Ruhnu Holiday House
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Ruhnu, no busqui més enllà de Ruhnu Holiday House. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
El Ruhnu Holiday House, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Els clients de l'hotel poden gaudir de àrea de fumadors, instal.lacions de barbacoa.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara estris de cuina, balcó/terrassa, sala d'estar, nevera, plat de dutxa per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Ruhnu Holiday House.
Allotjaments a Ruhnu | 0.790032 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/ruhnu-holiday-house/hotel/ruhnu-ee.html |
mc4_ca_20230418_3_401333 | Els 30 millors hotels a Adeje, Espanya. Booking.com - Reserva el teu hotel!
Els 30 millors hotels de Adeje
583 establiments
Busques un lloc fabulós? Als clients els ha encantat Adeje!
Introdueix les dates i tria entre 583 allotjaments!
Busques ofertes a Adeje? Consulta els preus i els allotjaments per a: Millor oferta
Viatges a Adeje per feina?
Llocs que ens encanten a Adeje
Aquest hotel luxós, de 5 estrelles, està situat a Costa Adeje i ofereix vista sobre la platja de Paraíso, una zona de spa i una piscina infinita climatitzada amb una vista impressionant sobre l'oceà...
El GF Fañabe es troba a Costa Adeje, Tenerife, a 500 m de la platja de Fañabe. raquel nogales soriano.
"El tracte del personal i de l'animació de l'hotel"
raquel nogales soriano.
El Sunset Bay Club està situat a 5 minuts a peu de la platja de Fañabe, a la destinació turística de Playa de las Américas, Tenerife. Tracey.
El GF GRAN COSTA ADEJE, de 5 estrelles, està situat a 500 m de la platja d'El Duque, a la localitat de Playa de Fañabe de Tenerife. L'establiment ofereix un spa i aparcament gratuït. Montse.
"Absolutament tot!!!!! Fantàstic per viatjar amb nens. Menjar boníssim I
abundant, personal amable, habitacions I banys amples, activitats tot el
dia.....Podries passar-hi totes les vacances sense sortir..."
Aquest establiment petit presenta un estil colonial preciós i està situat a la zona exclusiva de Costa Adeje, a l'illa de Tenerife, a poca distància a peu de la platja de Fanabe. Diane.
"All staff are friendly and attentive , always happy in their work."
Meliá Jardines del Teide is built around a huge pool complex and 12,000m² of tropical gardens. It has wonderful views of the coast and mountains, including Mount Teide. Margaret.
"We loved the whole place and strolling around the gardens was excellent."
Mostra els 583 establiments de Adeje
1.030 clients d'Espanya han destacat Adeje per a platja! Guia de viatges de Adeje
Descobreix els millors hotels, bed and breakfasts, fondes, cases i apartaments de vacances de Adeje segons 32.528 opinions reals de clients reals.
Els millors hotels de Adeje
Segons 20.049 opinions
Núm. 1 de 35 hotels a Adeje
Núm. 2 de 35 hotels a Adeje
Núm. 3 de 35 hotels a Adeje
Mira't més opinions d'hotels de Adeje
Els millors bed and breakfasts i fondes de Adeje
Segons 784 opinions
Núm. 1 de 11 bed and breakfasts i fondes a Adeje
Mostra els 30 millors allotjaments de a Adeje
Què pensen els clients de Adeje?
La veritat ja ho coneixem bastant, però haix de dir que la...
La veritat ja ho coneixem bastant, però haix de dir que la varietat fora de l'hotel es molt diversa vam dinar i sopar en algun establiment i en comparació amb Girona, es molt barat i bo. Els centres comercials molt bé, vàrem visitar el SIAM MALL i ens va agradar molt, ho recomano.
El clima fantàstic, ben comunicat amb aeroport i el Nord...
El clima fantàstic, ben comunicat amb aeroport i el Nord Illa per autovia. Les platjes no són gaire maques, millor les piscines dels hotels. Si he de recomenar, la de Puerto Santiago i la Tejita al costat de la Montaña Roja. Cal visitar los Cristianos, és turístic però està bé i també el passeig de la Playa de las Americas. No es pot perdre la visita a los Gigantes i val la pena llogar vehicle.
Adeje és purament turística, però ben situada per moure´s...
Adeje és purament turística, però ben situada per moure´s per la zona sud de la illa. Imprescindible llogar un cotxe per desplaçar-se. Prop de Los Gigantes, Playa de las Americas, Los Cristianos, Garachico....Les distàncies màximes són a una hora d'aquí. Com teníem el tot inclòs els dies que marxàvem d'excursió l'hotel ens preparava un pícnic.
Setmana el març
Vam anar amb la família (4 i 7 anys) a disfrutar del sol. Només vam sortir 1 dia a veure el Teide. Cada dia va fer sol i vam disfrutar de les piscines. Els voltants no valen res. Tot súper turístic
Adeje, una zona tranquil.la amb força ambient molt a prop
Adeje està bé si vols estar a l´hotel i vols fer platja i turisme de costa. Es una zona tranquil.la i necessites el cotxe (que de totes maneres, el llogaràs igual per poder-te moure per la illa). Per veure paisatges has d'anar al Nord però de nord a sud estàs en cotxe una hora aproximadament.
Els hotels que més agraden a Adeje
"Es un hotel ideal per anar amb nens. Les piscines i els parcs infantils són fantàstics.
El bufet lliure al restaurant és espectacular i el personal molt amable"
"He passat uns dies a l'Endless hi ha estat una gran experiència! Hostal molt net amb un personal molt atent.
Situat en una zona tranquila i molt pròxima a platges i a zones on gaudir de diferents activitats.
Per repetir!"
"Tot el personal, des de recepció fins a les camareres de pisos, passant pel personal de restauració i animació molt amables i agradables! Gran feina!! També el sistema de pagament de no portar diners a sobre és molt còmode."
Hotels populars a Adeje
A Adeje i als voltants
387 apartaments
579 Allotjaments
517 hotels amb piscina
493 hotels amb WiFi
421 hotels amb parking
265244,264210,263851,264475,247711,267307,268717,257551|4,257551,266676|1,263069|2,257148,228073,268880,261913,261913|1,266620,266676,260723,268300,262894,269862,268096,269556,268786,268416,257662,260736,265131,267620,263069,240214,260765,263449,266725,267689,266345,264384,228197 | 0.494802 | curate | {"ca": 0.7749134282416313, "es": 0.06233166602539438, "en": 0.12985763755290497, "it": 0.002500961908426318, "fr": 0.026163909195844555, "de": 0.004232397075798384} | https://www.booking.com/city/es/adeje.ca.html |
mc4_ca_20230418_1_97496 | Mobel Línea entra com a patrocinador de l’Escola de Futbol Cervera, l’any del centenari
Presentarà 17 equips, 2 més que la temporada passada i tindrà uns 200 futbolistes
L’empresa Mobel Línia serà la patrocinadora de l’Escola de Futbol Cervera l’any que es celebra el centenari del futbol a la capital de la Segarra. D’aquesta manera aquest any els més de 200 futbolistes lluiran les seves tradicionals samarretes verdes amb el logotip de l’emblemàtica empresa local.
Segons el coordinador Ruben Fernàndez, es tracta d’un any especial per al futbol de la ciutat i “és genial aconseguir un patrocini com aquest.”
En total l’escola de futbol, fundada a la dècada dels 90 per Antoni Pintó i Cesc Puig, comptarà amb 17 equips, 2 més que la passada temporada. Així, s’estrenarà un equip de juvenils i un altre d’alevins (hi haurà 5 equips alevins).
La presentació de les noves samarretes es va fer al camp de futbol de Cervera i hi van assistir el director de Mobel Linea, Oscar Balcells, el president de l’escola, Òscar Villena, i la junta de govern de l’escola.
Per celebrar el centenari s’està preparant un llibre i una exposició fotogràfica. | 0.814408 | curate | {"es": 0.07685512367491167, "ca": 0.9231448763250883} | https://segarratv.cat/ca/turisme/segarratv/esports/45993/mobel-linea-entra-com-a-patrocinador-de-lescola-de-futbol-cervera-lany-del-centenari/902.html |
mc4_ca_20230418_3_690946 | Zapatero no convenç als sindicats i UGT convoca una vaga pel 2 de juny
Els sindicats s'han ratificat en el seu rebuig al pla de xoc presentat pel President del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, i han anunciat que prendran mesures al carrer. En aquest sentit, han convocat una vaga de funcionaris pel 2 de juny. Per la seva banda, la patronal ha aplaudit les mesures i ha demanat més reformes.
Amb la mobilització, UGT vol demostrar al Govern la impopularitat de les mesures anunciades el dimecres. La convocatòria, que ha fet pública el secretari general del sindicat, Cándido Méndez, és extensiva als altres sindicats, als quals s'ha convidat a apuntar-se.
I és que Zapatero, lluny d'haver convençut els sindicats, ha fet que aquests es ratifiquin en les seves tesis. "Les mesures anunciades pel president no resoldran els problemes del país", ha assegurat Méndez, que ha vaticinat un augment de l'atur fruit de l'estancament de l'economia.
Per la seva banda, el seu homòleg a Comissions Obreres, Ignacio Fernández Toxo, ha assegurat després de la reunió de la Moncloa que "és demoledor per al creixement i l'ocupació retirar de la circulació els recursos que deriven d'aquest ajust en salaris de funcionaris i pensions".
Sobre les perspectives econòmiques a curt termini, Toxo també ha estat pessimista: "No es podran complir les xifres de creixement econòmic ni per aquest any ni el proper i per tant afectarà a l'atur, s'incrementarà la desocupació com a conseqüència de la menor activitat econòmica".
El líder de CCOO ha evitat utilitzar la paraula vaga, però no descarta cap escenari i vol pactar un calendari de mobilitzacions amb la resta de sindicats.
El Govern dubta amb la pujada d'impostos
Hores abans de la reunión entre Zapatero i els líders sindicals, dos membres destacats del Govern no s'han posat d'acord en els següents passos a seguir. Mentre el vicepresident tercer apostava a la Cadena Ser per una revisió impositiva a l'alça "per a les classes més altes" i "a curt plaç", la vicepresidenta Salgado ha assegurat que aquesta opció, tot i que no es descarta, "no està sobre la taula.
Les patronals, contentes
Després de rebre el rebuig dels sindicats, Zapatero ha aconseguit el suport de les patronals, que fins i tot l'han qualificat de poc ambiciós. La CEOE creu que les comunitats autònomes haurien de prendre exemple i retallar despeses.
Els representants de les dues grans patronals espanyoles, CEOE i Cepime, han sortit contents de la seva reunió amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que els ha presentat el seu pla d'austeritat. Malgrat això, creuen que el pla no és prou ambiciós i han demanat al Govern una reforma urgent del mercat laboral, del sistema sanitari i de les pensions.
Per a les patronals, les retallades del Govern són un bon exemple que haurien d'imitar les comunitats autònomes, a les quals ha suggerit que privatitzin les televisions autonòmiques per reduir despeses. | 0.859803 | curate | {"ca": 0.9917751884852639, "en": 0.00822481151473612} | http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/672946/zapatero-no-convenc-als-sindicats-i-ugt-convoca-vaga-pel-2-juny |
macocu_ca_20230731_9_565853 | Glamour
Comparteix això:
Ubuntu Hardy Heron Alfa4
Next
Glest 3.0.0
1 comment
Sí, el màrqueting falla. Hi ha poques empresses (o bé, tenen poc de pes encara) que es dediquen a vendre GNU/Linux, i són ells les que es poden permetre fer-ne publicitat. Els voluntaris de les comunitats tenim molta voluntat, però pocs recursos i, a més, som una mica anàrquics.
I és una llàstima, perquè el producte és magnífic.
Meta | 0.640938 | curate | {"en": 0.07711442786069651, "ca": 0.8532338308457711, "pt": 0.05970149253731343, "it": 0.009950248756218905} | |
mc4_ca_20230418_12_740912 | “KIKO I LA MÀ”. La regla d’en Kiko - MUM'S
S’estima que un de cada cinc infants és víctima de violència sexual, inclòs l’abús sexual. Tot i així, podeu ajudar perquè això no passi als vostres fills i filles ni als nens i nenes del seu voltant. Ensenyeu-los “La Regla d’en Kiko”.
“La Regla d’en Kiko”
“La Regla d’en Kiko” és una guia senzilla per ajudar els pares, mares i educadors a explicar als infants on no han d’intentar tocar-los altres persones, com reaccionar si això passa i a qui dirigir-se per demanar ajuda.
Com és “La Regla d’en Kiko”? És senzilla: els infants no haurien de permetre que altres nens ni cap adult els toquessin les parts del cos que solen estar cobertes per la roba interior. Tampoc no haurien de tocar altres infants ni/o adults en aquestes zones. Així mateix, ajuda a explicar als nens que el seu cos els pertany, que hi ha secrets bons i secrets dolents, i formes de tocar bones i dolentes.
Com ensenyar “La Regla d’en Kiko”.
“La Regla d’en Kiko” es va establir per ajudar pares, mares i cuidadors a iniciar una conversa amb els seus fills. Pot ser un instrument molt eficaç per protegir-los contra l’abús sexual i contra altres formes de violència sexual. “La Regla d’en Kiko” presenta cinc aspectes importants.
Hem d’ensenyar als infants que el seu cos els pertany i que ningú no pot tocar-los sense el seu permís. La comunicació oberta i directa sobre la sexualitat i les “parts privades del cos” en una edat primerenca, utilitzant els noms correctes per als genitals i altres parts del cos, ajudaran que els infants comprenguin el que no està permès. Els infants tenen el dret de no voler que els facin un petó o que els toquin, fins i tot quan es tracta d’una persona que estimen. Cal ensenyar als infants a dir “No” de forma immediata i ferma a un contacte físic inapropiat, a allunyar-se de situacions no segures i a explicar les seves vivències a un adult de confiança. És important subratllar que han d’insistir-hi fins que algú els prengui seriosament.
En el llibre, la mà sempre demana permís a en Kiko abans de tocar-lo i en Kiko li dóna permís. Quan la mà vol tocar-lo dins de la roba interior, en Kiko diu “No, això sí que no”. Els pares, la família en general i els cuidadors poden utilitzar aquesta escena per explicar als infants que poden dir “No” en qualsevol moment.
2. Forma BONA de tocar / forma DOLENTA de tocar
Els infants no sempre reconeixen les formes apropiades o inapropiades de tocar. Hem de dir als nens i nenes que no està bé que algú els miri o els toqui les parts privades, ni que els demanin que mirin o toquin les parts privades d’una altra persona. “La Regla d’en Kiko” els ajuda a reconèixer un límit evident i fàcil de recordar: la roba interior. També ajuda els adults a iniciar una conversa amb els infants. Si els nens no estan segurs si el comportament d’una persona és acceptable, hem d’assegurar-nos que sàpiguen que poden demanar ajuda a un adult de confiança.
En el llibre, en Kiko es nega que la mà li toqui dins de la roba interior. Els pares, familiars i educadors poden explicar que pot ser que alguns adults (com ara cuidadors, pares o metges) toquin els infants, però s’hauria d’encoratjar-los a dir “No” si una situació els fa sentir incòmodes.
3. Secrets BONS / secrets DOLENTS
Els secrets són una tàctica primordial de les persones que cometen abusos sexuals. Per aquest motiu és important ensenyar als fills la diferència entre els secrets bons i els dolents, i crear un clima de confiança. Els secrets que els preocupin, els facin sentir incòmodes, els espantin o els posin tristos no són bons i no haurien de guardar-los, sinó que els haurien d’explicar a un adult de confiança (un pare o mare, mestre, orientador, policia, metge, etc. ).
En el llibre, la mà encoratja en Kiko a dir “no” clarament si algú vol tocar-lo de forma inapropiada. Aquesta escena es pot fer servir per explicar la diferència entre un secret bo (com ara una festa sorpresa) i un secret dolent (alguna cosa que entristeixi l’infant, o que el posi nerviós). Els pares, la família i els educadors haurien d’animar els infants a compartir els secrets dolents amb ells.
4. La prevenció i la protecció són responsabilitats de l’adult
Quan els infants són objecte d’abús senten vergonya, se senten culpables i tenen por. Els adults hem d’evitar crear tabús en torn de la sexualitat per assegurar-nos que els infants sàpiguen a qui dirigir-se si estan preocupats, nerviosos o tristos. Els infants poden percebre que alguna cosa no està bé, però pot ser que no sàpiguen com explicar-ho ni a qui dir-ho. Els adults haurien d’estar atents i ser receptius als seus sentiments i els comportaments.
Hi poden haver molts motius que facin que un infant rebutgi el contacte amb un adult o amb un altre nen, fet que s’hauria de respectar. No obstant, els infants haurien de sentir que poden parlar amb els seus pares d’aquest tema en tot moment.
La mà del llibre és l’amiga d’en Kiko. Els adults hi són per ajudar els infants en la seva vida quotidiana. La prevenció de la violència sexual és la responsabilitat primordial i principal de l’adult, i és important evitar que els nens hagin d’assumir-ne tota la càrrega.
5. Altres consells útils per acompanyar “La Regla d’en Kiko”
Notificació i revelació: S’ha d’informar els infants dels adults que poden formar part de la seva xarxa de seguretat. Se’ls hauria d’animar a escollir adults en qui confiar, que estiguin disponibles i disposats a escoltar-los i a ajudar-los. Només un membre de la xarxa de seguretat hauria de viure amb l’infant; els altres haurien de viure fora del cercle familiar immediat. Els infants haurien de saber com demanar ajuda a les persones que integren aquesta xarxa de confiança.
Autors coneguts: En la majoria dels casos, l’autor és algú que l’infant coneix. És particularment difícil que els més petits comprenguin que algú que els coneix pugui abusar d’ells. No oblideu el procés de preparació que utilitzen les persones que cometen abusos per guanyar-se la confiança dels nens. Hem d’acostumar els infants a informar amb regularitat els pares, mares, cuidadors i educadors de l’existència al seu entorn d’algú que els fa regals, els demana que guardin secrets o que intenta passar temps a soles amb ells. Informar els adults de tot això ha de ser una norma establerta tant a casa com a l’escola, o a qualsevol altre lloc on els infants passin temps.
Autors desconeguts: En alguns casos, l’autor és un estrany. Ensenyeu als vostres fills regles simples sobre el contacte amb els estranys, com ara no pujar mai al cotxe d’un desconegut, no acceptar mai regals ni invitacions d’un estrany, etc.
Ajuda: Els infants haurien de saber que existeixen professionals que poden ser de gran ajuda (mestres, treballadors socials, defensors del poble i de la infància, metges, el psicòleg de l’escola, la policia, l’orientador escolar, etc.) i que hi ha números de telèfon gratuïts als quals poden trucar per demanar assessorament, com ara el Telèfon Europeu d’Ajuda a la Infància, el 116 111.
Per què “La Regla d’en Kiko”?
S’estima que un de cada cinc infants és víctima d’algun tipus d’abús i violència sexuals. Això passa als infants de totes les edats, races, classes socials i religions. L’autor sol ser algú que l’infant coneix i en qui confia, o bé un altre nen o un adolescent.
Vosaltres podeu ajudar perquè això no els passi als vostres fills i filles. La clau és la bona comunicació amb l’infant, que suposa obertura, determinació, sinceritat i un ambient no intimidant. “La Regla d’en Kiko” pot ajudar-vos.
Mai no és massa aviat per ensenyar “La Regla d’en Kiko” a un infant, perquè els abusos poden tenir lloc en qualsevol edat. Su us sentiu incòmodes parlant d’aquest tema amb el vostre fill, recordeu que probablement sigui més difícil per a vosaltres com a adults que per a ell com a infant.
Com actuar si sospiteu d’un abús
Si sospiteu que el vostre fill o la vostra filla ha estat objecte d’abús sexual, és important que no us hi enfadeu. Heu d’evitar que senti que ha fet alguna cosa malament. Així mateix, eviteu interrogar-lo. Podeu preguntar-li què ha passat, quan i amb qui, però no li pregunteu per què ha passat. Intenteu no disgustar-vos davant del nen. El infants poden sentir-se fàcilment culpables i ocultar informació. Intenteu no anticipar conclusions basades en informació escassa o poc clara. Tranquil·litzeu el vostre fill dient-li que prendreu mesures i poseu-vos en contacte amb algú que pugui ajudar-lo, com ara un psicòleg, un especialista en cures infantils, un metge, un treballador social o la policia.
El Telèfon Europeu d’Ajuda a la Infància (116 111) és un servei gratuït atès per professionals qualificats que poden oferir ajuda i orientació importants als infants i adolescents, així com als pares, mares, famílies, educadors i, en general, a qualsevol adult de forma directa o indirecta en relació amb la infància. Poseu-vos en contacte amb aquest telèfon quan sospiteu que un infant ha estat víctima de violència sexual.
On trobar els materials, recursos i més informació
El Consell d’Europa ha elaborat un conjunt de materials per ajudar les famílies i els educadors a ensenyar “La Regla d’en Kiko”.
• Un vídeo animat destinat a les televisions i a internet.
• Un conte il·lustrat que els pares poden llegir als seus fills de 3 a 7 anys.
• Diversos models de cartells i postals.
De forma complementària, la Federació d’Associacions per a la Prevenció del Maltractament Infantil a Espanya (FAPMI) ha dissenyat una Guia informativa sobre l’Abús Sexual Infantil i una Guia Didàctica per facilitar el treball amb els infants. (La podeu descarregar aquí)
Tot aquest material està disponible als següents webs:
Web del Consell d’Europa sobre la campanya:
Web de la Federació d’Associacions per a la Prevenció del Maltractament Infantil a Espanya:
Web de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada :
“La Regla d’en Kiko” forma part de la campanya “Un de cada cinc” del Consell d’Europa per posar fi a la violència sexual contra els infants.
Per obtenir més informació sobre les altres mesuresde prevenció i protecció que promovem, visiteu el web
Il·lustracions: Punga – © Consell d’Europa – CAT | 0.775844 | curate | {"en": 0.008450984291111553, "eo": 0.00457347385166037, "ca": 0.9816066812487572, "cs": 0.0007953867568104991, "es": 0.00457347385166037} | https://mums.cat/kiko-i-la-ma-la-regla-den-kiko/ |
mc4_ca_20230418_0_289303 | Llengua i Literatura Catalanes - UOC 18 de setembre de 2013 Obrim un Gabinet de lectura… virtual2017-02-08T09:11:27+00:00 Activitats, Anuncis d'activitats No Comment
La matrícula al Gabinet inclou la recepció dels llibres seleccionats en format digital, així com un material de presentació de les lectures i la participació virtual en el debat d’alguns convidats especials (autors, editors, crítics, traductors). Tot plegat per ajudar els lectors inscrits a aprofundir i a disfrutar encara més la bona literatura.
El Gabinet virtual de lectura La Central-UOC és un primer tast del projecte Scriptorium, el “lloc per llegir i escriure” dirigit pel professor Jaume Subirana, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, que posarà en marxa a partir del proper semestre diversos cursos d’escriptura tant creativa com professional i nous tallers de redacció i de lectura com aquest amb què ara sortim a escena.
« Paisatge, cultura, nació
Les polítiques lingüístiques del català » | 0.847273 | curate | {"ca": 1.0} | http://llenguailiteratura.blogs.uoc.edu/2013/09/18/obrim-un-gabinet-de-lectura-virtual/ |
macocu_ca_20230731_7_376114 | Recursos TIC
Jocs
A la publicació de Juny de la revista Educación 3.0 el Projecte Col·laboratiu Kantaconmigo ha publicat un article. Emi ens va demanar si voliem escriure algún comentari per la revista i la meua sorpresa és que ha publicat el meu comentari sencer. M'ha fet moltíssima il·lusió i espere que a vosaltres també vos agrade i vos entre "el gusanillo" de participar amb nosaltres.
Hem tardat però ja tenim ací el nostre Lip Dub. La cançó l'hem versionada alguns mestres del cole amb l'ajuda d'un pare que toca el baix de meravella. Esperem que vos agrade.
Vos presente altra instrumentació de Pedro Morales. En aquesta ocasió es per la interpretació de la "Danza de las hachas" de Philippe Rameau. Espere que vos siga útil. | 0.742574 | curate | {"pt": 0.016574585635359115, "ca": 0.9171270718232044, "ia": 0.03176795580110497, "es": 0.034530386740331494} | |
naciodigital_ca_20220331_0_166649 | Després d'un any de parèntesi, el Trenet de Nadal torna a rodar pels carrers de Sant Cugat. El vehicle nadalenc funcionarà del 3 de desembre al 5 de gener amb el punt de sortida ubicat a la plaça d'Octavià. Per accedir-hi, s'haurà de presentar un tiquet de compra d'un establiment de Sant Cugat d'un import mínim de 5 euros. Els menors de 14 anys hauran d'anar acompanyats d'un adult i no necessitaran més tiquets.
Els horaris seran de 17 a 20 h del 3 al 23 de desembre, excepte caps de setmana que també funcionarà al matí d'11 a 14 h-. Un horari de matins que a partir del 24 de desembre també s'allargarà fins al 4 de gener. Els dies 25 i 26 de desembre i l'1 i 5 de gener no funcionarà. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/santcugat/noticia/7075/societat/trenet-nadal-torna-rodar-carrers-sant-cugat |
mc4_ca_20230418_0_759941 | CONTRACTE DE SERVEIS PER LA IMPAR...
CONTRACTE DE SERVEIS PER LA IMPARTICIÓ DE DUES ACCIONS FORMATIVES EN EL MARC DEL PROGRAMA PONTS A LA FEINA DEL PROJECTE TREBALL ALS BARRIS 2019
2019/104 (276/2019/48)
Prestació del servei de dues accions formatives en el marc del programa Ponts a la Feina del Projecte Treball als Barris 2019, desglossat en els lots següents:
LOT 1: Curs de conductora autobús
LOT 2: Curs de Conductor/a camió
24.250,00 € sense IVA 24.250,00 € IVA inclòs (0,00%)
07/01/20 14:00 h
29.100,00 € sense IVA
10/12/19 13:30 h Publicació acreditada pel Consorci Administració Oberta de Catalunya
Ponderació: 40.00 - Criteri: A) Oferta econòmica
Ponderació: 40.00 - Criteri: B.1) Experiència laboral i docent i de la formació acreditada dels docents que impartiran l'acció formativa.
Ponderació: 20.00 - Criteri: B.2) Hores de formació rebuda relacionada amb l'especialitat a impartir, o bé relacionada amb la docència
Volum anual de negocis, o bé volum anual de negocis en l'àmbit al que es refereixi el contracte, referit al millor exercici dins dels tres últims disponibles en funció de les dates de constitució o d'inici d'activitats de l'empresari i de presentació de les ofertes per import igual o superior a una vegada i mitja el valor estimat del contracte:
LOT 1 : 20.700,00 ¤
LOT 2 : 22.950,00 ¤
Disposin de la titulació acadèmica i professional establerta a l¿Ordre FOM/2607/2010, d'1 d'octubre, per la que s'estableixen els requisits que han de complir els formadors que imparteixin els cursos de qualificació inicial i formació continua dels conductors de determinats vehicles destinats al transport per carretera.
Disposin d'experiència mínima de 200 hores en les especialitats formatives a impartir descrites a l'objecte del contracte.
4. Annex 1 i Annex 2.xlsx
1. Informe licitacio.pdf
2019_104 CERT INICI ACCIONS FORMAT. TREBALL BARRIS.pdf
2019_104 ANUNCI INICI ACC. FORMAT. TREBALL BARRIS.pdf | 0.727619 | curate | {"en": 0.07489451476793249, "ca": 0.8575949367088608, "es": 0.04535864978902954, "fr": 0.020042194092827006, "cs": 0.002109704641350211} | https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=56235858&lawType= |
mc4_ca_20230418_7_355576 | Benissanó fa música - Levante-EMV
levante-emv | benissanó 12.08.2017 | 04:15
El Festival Internacional de Música Castell de Benissanó ha clausurat la seua 2.ª edició amb un concert a càrrec dels alumnes de trompeta i un recital dels professors i alumnes de l´especialitat de cant. La beca d´estudis Stomvi-Leopoldo Vidal, que dota al guanyador amb la gratuïtat de la matrícula per al curs vinent en l´especialitat de trompeta al conservatori on vaja a cursar els estudis, va recaure en l´alumne Aaron Ibor Ferrando.
L´alcaldessa Amparo Navarro ha volgut agraïr a tots els veïns haver compartit Benissanó com un vertader escenari musical amb el Castell com a espectador privilegiat i ha destacat, «entusiasme, tant de professors com d´alumnes, que han decidit fer de la música la seua passió i una autèntica aventura».
Quatre dies d´intensa activitat musical impartida per grans professionals del panorama nacional i internacional han convertit Benissanó en un autèntic espai musical. Navarro tingué unes paraules per a recordar la figura del professor de trompeta i veí de Benissanó, Ricardo Gasent que ens deixà el passat 21 de juliol. | 0.826739 | curate | {"es": 0.06637168141592921, "ca": 0.9336283185840708} | http://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2017/08/12/benissano-fa-musica/1603873.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_227104 | Enguany es celebra el 500 aniversari de la Germania de Mallorca (1521-23). Fou una revolta de les classes més desfavorides (pagesos i menestrals) contra la noblesa i els estaments privilegiats de l'illa, cercant millores fiscals i acabar amb la corrupció dels òrgans de govern. Tot i les dificultats degudes a la pandèmia, s'estan celebrant tot de conferències, taules rodones i actes commemoratius de l'inici de la revolta i dels seus membres més destacats. Destaca la lectura simultània que es va fer ahir d'un manifest a tots els municipis de l'illa: 500 ANYS DE REVOLTA. 500 ANYS DE GERMANIES (1521 - 2021)El 7 de febrer del proper any 2021 es compliran cinc-cents anys d’un dels episodis més rellevants en la història de Mallorca: la Germania, aixecament que s’inicia el 7 de febrer del 1521 i acabà el 7 de març del 1523.Ha de quedar palès que les motivacions que provocaren l’esclat de l’aixecament agermanat són múltiples i provenen de segles anteriors, a les quals no se’ls havia posat remei. De fet, part de la casuística de l’esclat agermanat prové de la revolta de 1391 i de l’aixecament forà de 1450.Entre els principals objectius dels alçats trobem els de posar fre a la corrupció duta a terme per part de les oligarquies ciutadanes; una redistribució justa dels imposts i gaudir de llibertats polítiques i socials per als estaments més humils de la societat illenca. A més a més, la revolta contra l’espoli fiscal, tenia importants continguts socials, fins a arribar a proclamar que «cap captiu de la terra no podia ser esclau».El 1521 els sectors més clarividents de la societat havien arribat al convenciment que el Regne de Mallorca mai seria lliure si no eren els mateixos afectats els que transformessin les estructures del poder que els mantenia en la captivitat més abjecta. Una de les primeres accions dutes a terme pels agermanats va ser la de crear un òrgan nou anomenat la Tretzena - a imitació de la Valenciana Junta dels Tretze - constituïda per l’Instador del bé comú, Joan Crespí i dotze tretzeners, representant la ciutat i la part forana. Pel que fa a les mesures dutes a terme, tant Joan Crespí com Joanot Colom engegaren una sèrie de reformes polítiques per dur a terme una progressiva reducció del deute a través de la “Santa Quitació”, l’elaboració d’un cadastre per tal que tothom contribuís d’acord amb la vàlua dels béns posseïts i, també, la supressió de certs drets personals que afectaven, molt directament, l’estament popular.L’oposició granítica dels sectors més allerats, conscients que tals reformes podien perjudicar la seva privilegiada situació, juntament amb l’oposició de l’emperador a escoltar als seus súbdits no deixà altra opció als revolats a la rendició o la lluita fins al final. Al llarg dels 25 mesos que durà la germania mallorquina es produïren desafeccions del bàndol agermanat, però molts altres, moriren en batalla com les de Son Fornari i Rafal Garcés. En poc temps, l’avanç de les tropes reials per l’illa va ser imparable i l’últim reducte agermanat, Ciutat, va ésser ocupada el 7 de març del 1523 d’acord a unes capitulacions que no serien respectades.La repressió, en aquest cas no s’inicià un cop cau la ciutat sinó que s’havia iniciat ja l’octubre i novembre passat. A més de les sentències a mort, també es confiscaren centenars de béns i s’imposaren multes econòmiques. Entre els nombrosos executats, destaca el líder de l’aixecament, Joanot Colom, el qual fou executat, esquarterat i el seu cap va estar 299 anys dins una gàbia penjada a la plaça de la Porta Pintada. Com a resultat de tot plegat ens trobem que la població minvà i s’empobrí, fins a tal punt que, només 30 anys després començà a recuperar-se. Es va pretendre eliminar, per sempre, qualsevol record de vindicació col·lectiva dels mallorquins.Emperò, no pogueren acabar amb la flama de la revolta. La Mallorca que avui es rebel·la contra la injustícia social, que reivindica el dret a la sobirania política, que renega del patriarcat, que abandera la defensa del territori i la llengua i la cultura catalanes, que lluita contra el canvi climàtic, que aspira a una societat cohesionada i solidaria, és hereua dels agermanats.Avui és d’estricta justícia rememorar la Germania, no solament pel coratge que tingueren els nostres avantpassats en enfrontar-se a una administració pública corrupta i combatre una societat injusta, parcial i opressora, sinó perquè els valors que empararen aquesta lluita són ben vigents: democratitzar les estructures governamentals per tal que tots els ciutadans gaudeixin dels mateixos drets i oportunitats.Cal, per tant, honorar la seva obra i atorgar-los la justícia que en el seu moment els fou negada i que ha estat ignorada per la historiografia conservadora i tradicionalista. El discurs dels vencedors ha estat el que ha prevalgut dins «determinats cercles oficials», predisposats a criminalitzar les accions dels agermanats, segurament perquè, abans i ara, els seus principis i actituds fan nosa a determinades ideologies.Servar i difondre la memòria col·lectiva, tan popular com institucional, dels moviments socials que han perseguit un futur millor per al poble de Mallorca és una deure per a tota persona que es vulgui comprometre amb la democràcia i amb el benestar d’aquesta terra. Així doncs, serveixi aquesta commemoració per a reivindicar també les lluites compartides que durant anys han combatut en diferents àmbits per fer-nos avançar com a poble.Benvinguda és l’hora en què dones i homes compromesos en la recuperació de la nostra memòria històrica i en la defensa de valors com la llibertat, igualtat, la sobirania i la justícia social, hem decidit retre homenatge als que fa 500 anys en foren precursors: «Els agermanats» i com ells cridaren: Pac qui deu! Mori el mal Govern!https://germanies500.cat/ca
Ara i sempre, serem "de la pàtria dels agermanats".A 500 anys de la revolta de les Germanies, les independentistes d'esquerres tenim present la memòria de 5 segles de lluita i resistència. pic.twitter.com/AWLSG5vzKu— EIM #estratègiaLlevant Tatiana) February 7, 2021
Eren d'ultradreta i cristians fonamentalistes segons el teu varem torçat. Sou com els espanyolistes larpers que avui dia diuen Rafael Casanova patriota espanyol.
LOL, fes-te així que tens una mica de presentisme històric sota el nas, i procura no parlar de coses que no coneguis. | 0.875921 | curate | {"es": 0.018999366687777075, "ca": 0.9689677010766308, "de": 0.012032932235592146} | |
mc4_ca_20230418_0_598241 | Manteniment d'Instal·lacions Hidràuliques i Pneumàtiques > Terrassa > Curs de formació contínua > UPC School > Contingut - Ús de cookies
3 ECTS(27 hores lectives) Dates de realització:
Data d'inici:22/03/2018
Data de fi:26/04/2018 Horari:
Import de la matrícula: 700 € Idioma d'impartició:Català / Espanyol | 0.604413 | curate | {"ca": 0.9039735099337748, "pt": 0.09602649006622517} | https://www.talent.upc.edu/cat/professionals/contingut/codi/523500/manteniment-instaacions-hidrauliques-pneumatiques/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_122902 | La CUP ha “posposat” una reunió que tenia prevista aquest dimecres amb Junts pel Sí (JxSí) després de comprovar com els Mossos d’Esquadra han “executat ordres” de l’Audiència Nacional espanyola per detenir a nou persones en el marc de l’operació Pandora per “pertinença a organització criminal amb finalitat terrorista”. La CUP ha lamentat, en un comunicat, “la decisió del Govern en funcions” i ha recordat que “qualsevol procés de ruptura amb l’Estat espanyol ha d’incloure la desobediència a tribunals espanyols repressors i hereus del TOP franquista”.
Les detencions que els Mossos d’Esquadra han fet aquest dimecres en el marc de l’anomenat cas Pandora no han agradat a la CUP. Per això, els independentistes ha volgut mostrar la seva “solidaritat amb les persones detingudes” en un comunicat.
Però més enllà d’això, la CUP s’ha mostrat “preocupada per l’obediència del Govern en funcions a l’Audiència Nacional espanyola”, sobretot després del pacte polític que van dignar aquest mateix dimarts passat.
L’esquerra independentista entén que la dels Mossos és “una nova operació policial amb una clara intencionalitat política de reprimir un moviment contestatari i d’oposició a la situació política, econòmica i social actuals”. I és per això que han anunciat que han “posposat la reunió que teníem prevista avui amb Junts pel Sí i que, properament els traslladarem aquests posicionaments, ja que avui la nostra preocupació està centrada en la situació de les persones represaliades”.
I és que la CUP ha volgut així “rebutjar” les operacions de l’Audiència Nacional espanyola en considerar que van “en contra dels moviments populars del país”, i han “denunciat la decisió del Govern en funcions de la Generalitat de Catalunya que els Mossos d’Esquadra executin les ordres de l’Audiència Nacional espanyola”.
En aquest sentit, han recordat que la CUP aposta “per una transformació d’arrel i la democratització absoluta del cos dels Mossos d’Esquadra, en la via d’eradicar pràctiques policials que vulneren els drets fonamentals de les persones”, i han insistit que “qualsevol procés de ruptura amb l’Estat espanyol considerem que ha d’incloure la desobediència a tribunals espanyols repressors i hereus del TOP franquista”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/la-cup-ajorna-una-reunio-amb-jxsi-despres-que-els-mossos-executin-ordres-de-l-an-108578/ |
macocu_ca_20230731_4_505925 | Descarregar
Descripció
Citació
Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. (12/0) "Monestir de Santes Creus (0006)". ;. [Consulta: ] | 0 | curate | {"ca": 0.890625, "ja": 0.015625, "pt": 0.09375} | |
mc4_ca_20230418_15_573434 | Seguint amb la política de descentralització i de col·laboració amb els territoris de tot Catalunya, aquest any hem realitzat la nostra Trobada anual conjuntament amb els companys de tabaquisme de Lleida.
L´any passat vam realitzar la nostra Trobada amb la Jornada bianual del Vallès i l´any que ve, 2016, tenim previst realitzar-la coincidint amb la Jornada bianual de la xarxa de tabaquisme de Catalunya Central.
Aprofitar les sinèrgies ens està sent beneficiós per ambdues parts i sobretot per als professionals que hi treballen en tabac.
Repercussió Mitjans Lleida
Foto recollida documentació
Foto Taula 1
Taula 1: TICS
Foto Record Empar
Taula 1: Alimentació i Act. fisica
Taula 1 què cal canviar?
Foto Taula 2
Taula 2 Com arribar als que no arriben
Taula 2 Reflexions ex-fumadors | 0.746231 | curate | {"ca": 0.9221789883268483, "es": 0.03761348897535668, "en": 0.016861219195849545, "it": 0.007782101167315175, "sv": 0.01556420233463035} | http://papsf.cat/Noticies_Detall.aspx?nNoticiaId=352 |
mc4_ca_20230418_3_19966 | Entre la maqueta de Tarraco i les entrades de Tarraco Viva | FET a TARRAGONA
Publicat el 10 de Maig, 2016
Una conservadora neteja des d’una plataforma la maqueta de la Tàrraco romana. Foto: RICARD LAHOZ
Cinc apunts breus en relació a la maqueta de la Tàrraco romana on es representa la ciutat en la seva època de màxim apogeu i el festival Tarraco Viva, que arrenca el proper diumenge:
– Dies de neteja de la gran maqueta de Tàrraco instal·lada al vestíbul de l’Antiga Audiència. Una persona especialitzada se n’ocupa amb un pinzell, un petit aspirador i aigua destil·lada. Treure la pols de la maqueta és una feina que ara habitualment es fa una vegada al trimestre. Abans es feia un cop al mes.
– A l’exterior de la plaça del Pallol tres turistes un pèl despitats es miren la façana de l’Antiga Audiència i dubten. Des d’una de les terrasses de davant, algú crida ‘maqueta’ i ‘gratis’. Els visitants accedeixen a l’interior i es queden bocabadats. Són de Letònia!
– Molts turistes visiten Tarragona per lliure: la majoria van equipats amb mapa i han passat per una oficina d’informació, però no tenen l’obligació d’intuïr on és la gran maqueta de Tàrraco. Com és possible que no hi hagi cap banderola o senyal informatiu a la façana de l’Antiga Audiència que indiqui l’accés lliure a la maqueta? Tants diners costa?
– Aquest dimarts es presenta a Barcelona el festival Tarraco Viva, concretament al Palau Moja i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. Tot un encert: Tarragona ha d’anar més a la capital del país a explicar els seus projectes. En aquest tema es nota la sensibilitat de la regidora de Patrimoni, Begoña Floria.
– Però incomprensiblement, a cinc dies de l’inici de Tarraco Viva no és possible adquirir entrades per al festival. Entro a la pàgina web i quan vaig a l’apartat de ‘venda d’entrades’ em diu que en breu trobaré l’enllaç. És desesperant la lentitud i inoperància administrativa interna de l’Ajuntament de Tarragona. La bona feina dels organitzadors de Tarraco Viva mereix que algú doni un cop de puny a la taula. Ja n’hi ha prou, de tanta ineficàcia!
Una resposta a “Entre la maqueta de Tarraco i les entrades de Tarraco Viva”
10 de Maig, 2016 a les 11:14 am
Cada any passa el mateix. Tampoc es disposa del programa imprès.
És un autèntic escàndol la inoperància de l’administració del Ajuntament.
Podria explicar moltes anècdotes lamentables que he viscut en anys anteriors. | 0.767099 | curate | {"es": 0.12489557226399331, "ca": 0.8174603174603174, "de": 0.007518796992481203, "fr": 0.04218880534670008, "it": 0.007936507936507936} | https://www.fetatarragona.cat/2016/05/10/entre-la-maqueta-de-tarraco-i-les-entrades-de-tarraco-viva/ |
mc4_ca_20230418_11_130162 | Josep Sorribes i Ruiz del Castillo (Balaguer, Lleida, 21 d'octubre de 1838 - Castell de Chambery, França, 11 de setembre de 1906) fou un sacerdot, compositor i publicista català.
Seguí la carrera eclesiàstica a Madrid i a El Escorial rebent els graus de batxiller, llicenciat i doctor en dret canònic. A més, cultivà la música i la literatura, publicant una Missa de Rèquiem, un Miserere, un Stabat Mater, que assoliren gran difusió. I junt amb el poeta mossèn Cinto, que hi posà la lletra, Sorribes musicà l'Himne al Sant Crist de Balaguer. Malgrat tot, la seva dèria foren les lluites periodístiques, en defensa dels carlins, sostenint polèmiques en El Siglo Futuro i El Correo Catalán de Barcelona, on va fer famós el seu pseudònim El Ermitaño.
Acabà els seus estudis a El Escorial, on fou professor de música i capellà reial, fins al 1868. També es dedicà a l'oratòria sagrada, sent un dels predicadors més famosos de la seva època en la cort.
Destronada Isabel II, emigrà a França, on afavorí la causa de Carles de Borbó, sobre tot en la premsa francesa. El 1876 retorna a Espanya, actuant sempre en el partit tradicionalista. El 1890 tornà a Françà com a capellà d'honor d'una noble família francesa, morint en castell d'aquesta família el 1907.
Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 582-83 (ISBN 84-239-4557-X)
CANTIC: a10975160
BNE: XX1531230
VIAF: 87253912
ISNI: 0000 0000 5964 3191
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Sorribes_i_Ruiz_del_Castillo&oldid=21023143»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 25 abr 2019 a les 09:56. | 0.747091 | curate | {"ca": 0.8869621066152859, "en": 0.08798972382787412, "de": 0.025048169556840076} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Sorribes_i_Ruiz_del_Castillo |
mc4_ca_20230418_8_528539 | Crònica d'una ocupació singular (4): Dimecres 27 d'abril. La veu de l'Ajuntament - Cartes dels lectors - AnoiaDiari
Crònica d'una ocupació singular (4): Dimecres 27 d'abril. La veu de l'Ajuntament
Dimecres, 25 maig 2016. 03:00. Anna Vila Badia
De fet, no hagués pensat mai que pogués dormir tranquil·lament amb una rata a casa tal i com ho venia fent durant dos dies. De fet, la nit del diumenge no compta perquè encara desconeixíem la seva existència.
Una de les primeres coses que vaig fer aquell matí va ser anar a la nostra habitació per poder comprovar si ja havia començat a menjar. Sí, algunes de les bossetes de verí estaven ja una mica queixalades, poquet, però això em donava esperança.
Al migdia havia de fer uns encàrrecs i vaig sortir de casa. Va donar la casualitat que quan passava per la plaça de l’Ajuntament vaig trobar l’alcalde. Mai havia parlat amb ell, però segons diuen, és una persona molt assequible al ciutadà.
Sense pensar-ho el vaig anar a saludar. Després de presentar-me i dir-li on vivia, li vaig explicar una mica l’aventura de la rata de claveguera que tenia a casa des de diumenge.
-Què haig de fer? -Vaig preguntar .
-El primer que s’ha de fer quan es veu una rata és una denúncia a l’Ajuntament.
-Aquest pas ja el vaig fer ahir. Però jo la tinc a casa i ha vingut del clavegueram municipal i no sé què n’haig de fer....
-Mira.... és que mai m’havia trobat amb una pregunta com aquesta, però ara parlaré amb la persona responsable del clavegueram i ja et direm alguna cosa.
-Si al final trobo la rata morta, què en faig? –vaig preguntar.
-La tires al contenidor – va contestar sense pensar-ho.
-I si.... la caço viva? –vaig dir.
-Això sí que no ho sé.
Era evident que ell no s’havia trobat mai en un cas semblant. Jo vaig afegir:
-Mira si la caço viva dins la gàbia que li hem preparat, te la portaré a l’Ajuntament.
-D’acord -va dir ell.
Així vam quedar, però mentrestant jo tenia una rata a casa que s’havia escapat d’unes instal·lacions municipals: el clavegueram de la nostra ciutat.
No feia ni dues hores que havia parlat amb l’alcalde, quan vaig rebre una trucada de la persona responsable de tot plegat.
-Miri, tot i que és una rata de claveguera, nosaltres no podem actuar dins les cases. El que sí que farem és contactar amb una empresa especialitzada perquè desratitzi tota la zona.
-I.. la rata que tinc jo a casa què? –vaig fer jo.
-Aquí no hi podem actuar, a més és molt car.
Li vaig fer la mateixa pregunta que unes hores abans havia fet a l’alcalde:
-Si la trobo morta, què en faig?
-La tira al contenidor –va respondre molt segura.
-I... si la trobo viva dins la gàbia? -Vaig insistir.
-També la tira al contenidor.
-Al contenidor? Però si està prohibit tirar-hi animals al contenidor, com hi haig de tirar una rata...? - i vaig afegir: no diuen que no s’hi poden tirar animals domèstics al contenidor? Com hi haig de tirar la rata?
-És diferent. Els animals domèstics porten xip....
Era evident que aquella dona no sabia el reglament municipal i se’n sortia com podia de les meves preguntes, que de ben segur era la primera vegada que les hi feien i li resultaven del tot incòmodes.
Al final vaig demanar-li el telèfon de l’empresa que els hi fa el servei de desratització a l’Ajuntament, i aquí vam donar per acabada la conversa.
De fet, em vaig descuidar de fer una pregunta important: l’havia de llençar al contenidor general o a l’orgànic?
Hi havia un fet que era evident: Tot i que la rata no em pertanyia i venia de casa d’un altre, el cost de treure-la de casa meva anava pel meu compte. Això va quedar ben clar.
Una mica més tard vaig telefonar a l’empresa que feia el servei de desratitzar. Els vaig explicar tot el que nosaltres havíem fet des del dilluns i, el més important, la teníem localitzada en una sola habitació.
Molt amables em van dir que procurarien venir el divendres, però no podien assegurar que amb una sola actuació es pogués solucionar el problema.
Ells cobren per servei. Si a la primera ja cacen la rata són 157 €, si han de fer dues actuacions el import es multiplica per 2.
Cada vegada que entrava a l’habitació per agafar alguna cosa comprovava que la rata havia menjat, hi havia coses al terra i cagallons considerables pels racons. Esperava amb impaciència el divendres per alliberar-me d’una vegada per totes d’aquest malson.
25 de maig 2016.19:23h
Anna, em tens intrigadíssima amb la teva aventura! Espero el desenllaç ;-)
8 Pare Lluís Planas: "A Montserrat les notícies que arribaven de la pandèmia a Igualada ens aclaparaven" 1030 lectures | 0.761591 | curate | {"ca": 0.9417562724014337, "en": 0.004704301075268817, "oc": 0.015456989247311828, "pt": 0.016801075268817203, "tr": 0.002240143369175627, "ru": 0.004704301075268817, "es": 0.014336917562724014} | https://anoiadiari.cat/carta/cronica-ocupacio-singular-3-dimecres-27-abril-veu-ajuntament/ |
cawac_ca_20200528_1_36140 | 12 gen
Diumenge, 12 de gener Taller Punt de música de l’ESMUC “ABRACADA-BRA” Taller participatiu per a nens i nenes de 6 a 9 anys i les seves famílies. Born Centre Cultural Amb Estel·la Broto, flauta travessera; Anna Serra, piano i Cristina Pérez, clarinet. 12h. Sala Moragues Preu: 3€ Plaça Comercial, 12. Barcelona Venda d’entrades a les taquilles del Born CC i a www.elborncentrecultural.cat Organitza: Born Centre Cultural i el departament de Pedagogia de l’ESMUC
19 gen
Diumenge, 19 de gener Silenci, fem música! Concert d’estudiants de l’ESMUC al Museu de la Música Ángel Jesús López, guitarres De 17.30 a 19h. Gratuït Museu de la Música Organitza: Departament de Música Clàssica i Contemporània de l’ESMUC i el Museu de la Música
Homenatge d'una vida
Concerts del Grans Conjunts de Cobla
Només una setmana (com tots els Grans Conjunts) van tenir els alumnes de l'Esmuc que van conformar la Cobla -on no n’hi havia només del Departament de Música Tradicional- per preparar una sèrie d'obres, l'elecció de les quals mai no havia estat més lluny de l'atzar o del simple passar repertori. Totes i cadascuna tenien un sentit, com bé va explicar el director, Jordi León , el 28 de gener a la Sala Oriol Martorell, quan va voler mostrar la seva consideració cap a aquelles persones que, musicalment parlant, han estat clau en la seva vida. I clar, com que és un concert, encara que aquests no fossin expressament compositors, la seva commemoració no pot ser sinó a través de la seva música.
La primera obra va ser de Rafael Ferrer , el seu professor de música de cambra al Conservatori, que entenia l'obra, Camí Enllà , estrenada el 1987, com el pelegrinatge que tot bon cristià fa en aquesta vida terrenal. "Un camí enllà, cap el més enllà", cobrant especial protagonisme el flabiol, que representa la figura del pelegrí, establint la comparació de l'instrument amb la petitesa de l'ésser humà davant la magnitud de l'Univers. Amb la segona obra va voler commemorar aquell que li va ensenyar a tocar el flabiol, Narcís Paulís . La Garrotxa és una espècie de descripció de l'entorn de la comarca on el compositor va néixer, Sant Feliu de Pallerols, i té també connotacions religioses, una mena d'himne a la Verge de la Salut. Va destacar el quart moviment, la Dansa de la pastoreta , un scherzo de caràcter cambrístic on els únics protagonistes foren el flabiol, el contrabaix, i la percussió. El tercer dels homenatjats va ser Lluís Albert , musicòleg, el primer estudiós de la sardana amb una ambició de rigor, sense resignar-se al folklorisme, considerat per J. León referent indispensable en aquest tema. D'ell es van tocar Placidesa (la més coneguda) i Cor Jove , perquè és així com considera que té el seu, malgrat els seus 90 anys, que no li haurien impedit venir a veure la cobla si no hagués estat per una malaltia de darrera hora. L’última va ser de Manuel Oltra , que ha estat "el seu Mestre de Música, amb tota la profunditat del terme", que sí va poder escoltar-la en primera persona, i per segona vegada, ja que després de la seva estrena el 1958, la Suite Marinera no s’havia tocat més. I és que no estava pensada com una obra de concert, sinó que era un recull de cançons considerades tradicionals catalanes per a un esbart dansaire. En aquesta peça s'aprecia la facultat d'Oltra com orquestrador, ja que aconsegueix empastar "la sonoritat universal del piano (a càrrec de J. Vilaprinyó ), amb la catalanitat a la qual remet la cobla". Com a propina es va tocar una sardana de qui li va ensenyar direcció d'orquestra, Ros-Marbà , perquè està clar que un concert no és suficient per demostrar l'estima que se li té a absolutament totes les persones que han passat al llarg d'una vida. Per part del públic, l'agraïment (cap al director i cap als alumnes que van tocar) va ser doble: una sala plena des del principi, i un gran aplaudiment al final. | 0.872705 | curate | {"it": 0.0031290743155149934, "ca": 0.9958279009126467, "pt": 0.0010430247718383311} | http://www.esmuc.cat/index.php/Esmuc-digital/Revistes/Numero-15-febrer-2013/Gent-Esmuc/Homenatge-d-una-vida |
mc4_ca_20230418_8_470590 | Els privilegis del cotxe debiliten el transport públic de Sabadell i converteixen la ciutat en la més contaminada d'Espanya | transportpublic.org
Els privilegis del cotxe debiliten el transport públic de Sabadell i converteixen la ciutat en la més contaminada d’Espanya
■ És la ciutat d’Espanya, juntament amb Múrcia, amb una major contaminació per diòxids de nitrogen (NO2). Amb 57 µg/m3 supera amb escreix el límit de 40 µg/m3 establert per la UE
■ Cal apostar decididament pel transport públic per reduir el trànsit de cotxes a la ciutat.
Sabadell, 28 de febrer de 2011. El passat 21 de gener el diari La Vanguardia es feia ressò del punts negres per contaminació de diòxids de nitrogen (NO2) a Espanya. Amb les dades de 2009 (les últimes publicades) Sabadell comparteix amb Múrcia el trist honor de ser la ciutat més contaminada per NO2 de tot Espanya, amb 57 µg/m3, superant les prou preocupants xifres de Madrid (56 µg/m3) i de Barcelona (46 µg/m3). Tots aquests valors sobrepassen el límit establert per la Unió Europea (UE) de 40 µg/m3, que és d’obligat compliment des de l’1 de gener del 2010. Els valors de NO2 no han parat d’augmentar aquests darrers anys a Sabadell, passant dels 44 µg/m3 de l’any 2005 als 56 de l’any 2009.
La dades (també de l’any 2009) de la resta de contaminants que facilita el Departament de Territori i Sostenibilitat també tenen valors preocupants. Sabadell va tenir una mitjana de partícules inferiors a 10 micres (PM10) de 32 µg/m3 fet que compleix el límit establert per la UE, tot i que durant 12 dies es va sobrepassar aquest límit, però cal destacar que no compleix la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tal com es pot veure a la taula inferior.
Pel que fa al monòxid de carboni (CO) Sabadell es situa com la ciutat catalana amb un nivell més alt d’aquest contaminant. Concretament 4,3 mg/m3, quan cap ciutat catalana arriba als 4 mg/m3, tot i això aquests valors compleixen els límits establerts per la UE i l’OMS.
Valor 2009 Sabadell
Límit UE
Límit OMS
Diòxids de nitrogen (NO2)1
Partícules inferiors a 10 micres (PM10)1
Monòxid de carboni (CO)2
4,3 mg/m3
1 Mitjana anual. 2 Mitjana diària de 8 hores. Font dades Sabadell: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Aquests nivells de contaminació tant elevats perjudiquen greument els sabadellencs i les sabadellenques, en produir-los efectes perjudicials per a la salut. A curt termini estan relacionats amb l’augment de crisis asmàtiques, bronquitis o desencadenaments d’infarts de miocardi. A més llarg termini poden aparèixer patologies cròniques que afecten al sistema cardiovascular i respiratori, reduint l’esperança de vida de la població.
Cal recordar que la principal de contaminació a Catalunya és el transport, que genera un 40% de les emissions, per davant de la indústria (35%) i del sector domèstic (25%). En zona urbana, el transport és el responsable del 90-95% de totes les emissions. Per tant la millor manera de combatre la contaminació urbana és potenciar l’ecomobilitat. Però Sabadell té una ràtio d’usuaris de transport públic per habitant i any inferior a la mitjana espanyola si comptem ciutats mitjanes, entre 200.000 i 350.000 habitants (vegeu annex 1.1). En comparació amb les ciutats alemanyes del mateix tamany, Sabadell transportaria la meitat de passatgers per habitant si comptem les que només tenen autobusos; i només un terç de passatgers per habitant si a més comptem les que disposen de tramvies a més d’autobusos (vegeu annex 1.2). Per això cal una gestió de la via pública més favorable a la mobilitat sostenible (transport públic, no motoritzat i distribució urbana de mercaderies) en detriment del trànsit indiscriminat de vehicles privats.
Mentre Sabadell pateix aquest greu problema ambiental, el seu govern municipal no actua i es centra en demanar insistentment la construcció del Quart Cinturó i del túnel d’Horta viari. Aquestes infraestructures només faran augmentar l’ús del vehicle privat motoritzat i per tant la contaminació; i reduiran la capacitat per invertir en infraestructures per al transport públic molt més necessàries. Especialment greu és proposar una autopista pel túnel d’Horta que ni tant sols compta amb consens a Barcelona ciutat ni tan sols ens contempla al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Al mateix temps resulta incoherent defensar noves infraestructures viàries d’alta capacitat cap a la capital catalana mentre el seu Ajuntament vol reduir en un 30% el volum de cotxes que li arriben des de l’exterior. I és que, a diferència del Pla de Mobilitat de Sabadell, el de Barcelona té com a objectiu complir amb el Protocol de Kyoto i complir amb els llindars màxims de contaminació establerts per la UE. La necessitat de trobar finançament per al transport públic en temps de crisi i el respecte per la salut pública haurien de fer retrocedir l’Ajuntament de Sabadell en la seva política de demanar macroinfraestructures viàries pràcticament en solitari.
Per canviar la tendència de la mobilitat urbana actual la PTP ja va al·legar el Pla de Mobilitat Urbana amb propostes la majoria de les quals no van ser acceptades. (vegeu annex 2). Entenem que és urgent un canvi de rumb de la política de mobilitat actual de la ciutat i apostar decididament pel transport públic de superfície i la finalització de les obres del Metro del Vallès i l’intercanviador FGC-Renfe a la plaça d’Espanya.
Vegeu comunicat amb annexos
AnteriorPublicación anterior:(Ca) Els usuaris del ferrocarril de les dues vessants dels Pirineus seguim demanant més servei i coordinació als operadors Renfe i SNCFSiguientePublicación siguiente:Taula rodona “El model de transport públic a Barcelona, reptes i oportunitats de futur” | 0.82738 | curate | {"ca": 0.9866150052835505, "it": 0.0033462486791123636, "es": 0.008453680873547023, "fr": 0.0015850651637900669} | https://transportpublic.org/es/els-privilegis-del-cotxe-debiliten-el-transport-public-de-sabadell-i-converteixen-la-ciutat-en-la-mes-contaminada-despanya/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_7471 | La Cia. Teatre al Detall posarà en escena aquest divendres 19 de juny a la sala gran de la Fàbrica Llobet-Guri l´obra Contra el Progrés.
L'obra, interpretada per Dani Arrebola, Xavi Idàñez i la calellenca Txell Botey, són set contes que barregen humor i horror, mort i comèdia. Són, segons els tres actors, moments tan extranys com pròxims que no deixaran indiferent l'espectador.
Contra el Progrés es va estrenar amb molt d'èxit a la Sala Becket de Barcelona i aquest divendres a partir 2/4 d´11h de la nit arriba a Calella. Les entrades es podran comprar a taquilla una hora abans de la representació al preu de 10€. | 0.776136 | curate | {"it": 0.011419249592169658, "ca": 0.9885807504078303} | https://inforadiocalella.blogspot.com/2009/06/contra-el-progres-calella.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_556053 | La ultradreta defensa el bilingüisme “Ens estant influenciant amb draps reivindicatius”, en referència a les estelades Miguel Bosch, un pare de família, ha convocat aquest dissabte una concentració a les portes de la Conselleria d’Educació per defensar l’ensenyament bilingüe a Catalunya. Aquest acte ha rebut el suport de l’associació nacional-catòlica Cruz de San Andrés, així com de DLP, FDNAE, la plataforma 12-O o Impulso Ciudadano. La concentració, que ha tingut com a lema “Per una Catalunya bilingüe, amb un model educatiu lliure, sense discriminació”, s’ha fet perquè el seu organitzador creu que “no hi ha acció política dels que s´assenyalen com a representants, no fan res”. Bosch, durant l’acte ha manifestat que “no ens agrada separar-nos, ens portarà a l’ autodestrucció, tot i que voldria cinc dies d’una Catalunya independent perquè veiéssim el que ens sorprendria la classe política”. També ha reclamat al president Rajoy que intervingui perquè la pressió al carrer “cada dia és més forta”. També ha dit que “ens estant influenciant amb draps reivindicatius”, en referència a les estelades. Per finalitzar ha exigit al Govern Espanyol i català els seus drets: “estem pagant igual que tots els ciutadans, no ens teniu en compte”.Durant la concentració, que ha començat i acabat amb l’himne d’Espanya, s’han vist moltes banderes espanyoles. Han acabat amb crits de “viva Espanaya, Visca Catalunya!”. “Pallasso!” L'ultradretà replica amb un “vine demòcrata i parla” Un grup d’unionistes han tractat de “pallasso” un ciutadà catalanista que ha xiulat en passar per davant d’un acte organitzat en favor de l’educació bilingüe a Catalunya. Miguel Bosch ha convocat una concentració aquest dissabte a les portes de la Conselleria d´Educació sota el lema “Per una Catalunya bilingüe, amb un model educatiu lliure, sense discriminació”, amb el recolzament de la plataforma 12O, FDNAE, DLP i Impulso Ciudadano. Durant l’acte s´han mostrat moltes banderes espanyoles i una de catalana. Bosch, durant el seu discurs, ha assegurat que “estimem Espanya pel seu valor, la seva gent, la multicultura, pel que ha sigut un gran imperi que ha desaparegut físicament fins que anat desapareixent en una caixa de mistos”. En aquell moment un ciutadà catalanista ha passat per allà i mentre caminava ha xiulat als concentrats. Alguns dels manifestants l’han titllat de “pallasso” mentre d’altres han sortit a buscar-lo. Bosch l’ha cridat i li ha dit: “vine demòcrata i parla”, abans de demanar que “tornem a posar l’himne d’Espanya que m’encanta” . Els mossos, que estaven pendents de l’acte, han intervingut per evitar incidents i han fet un cordó de seguretat. “Que el detinguin!” han demanat alguns dels unionistes. Vídeo
Aquests simis són més coents que un rave, quin ridícul. | 0.864435 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_59913 | La Bundesliga dona aquesta tarda el tret de sortida al nou futbol - Empordà
La Bundesliga dona aquesta tarda el tret de sortida al nou futbol
ddg 16.05.2020 | 06:30
La Bundesliga dona aquesta tarda el tret de sortida al nou futbol L'Empordá
La Bundesliga es reinicia avui, després de 66 dies de pausa forçada per la pandèmia del coronavirus, amb el Bayern com a líder a falta de nou jornades i amb uns quants equips que podrien encara entrar en la disputa pel títol com el Borussia Dortmund o el RB Leipzig. Entre els partits més destacats d'aquesta tarda hi ha el Borussia-Schalke 04 i el RB Leipzig-Friburg (tots dos a 2/4 de 4). Per demà quedarà el partit del Bayern al camp de l'Unió Berlín a les sis de la tarda. Els entrenadors no estaran obligats a dur mascareta com en principi s'havia acordat.
D'altra banda, avui també torna la lliga a Corea del Sud. El Namdong del cellerenc Joel Cat s'enfronta al Paju Citizen a la categoria K4. Cat però, està lesionat i no podrà jugar fins a la setmana vinent. | 0.790856 | curate | {"ca": 0.9779338014042126, "en": 0.022066198595787363} | https://www.emporda.info/esports/2020/05/16/bundesliga-dona-aquesta-tarda-tret/465593.html |
macocu_ca_20230731_10_510293 | Periodisme i justícia: a l'ombra de Lluís Espinal
Dijous, 06/05/2010
Taula rodona sobre el paper actual dels mitjans de comunicació en el tractament de la realitat social. Amb Bru Rovira, Xavier Giró i Albert Saez. Moderarà la tertúlia Eulàlia Tort. | 0.616791 | curate | {"ca": 0.926530612244898, "fr": 0.07346938775510205} | |
mc4_ca_20230418_10_322149 | Joe Pask: "Salt és un disc fet com a teràpia, cançons escrites des del fracàs amb l'única intenció d'aprendre" | Beat Valencia
Després dels dos primers Eps publicats el 2016: Hang it i A la deriva; Joe Pask fan amb Salt (Autoeditat, 2018), un exercici d’absoluta redempció. Amb un pseudònim darrere del qual s’amaga l’alcoià Josu Miró, el cantautor torna en format banda amb el productor i guitarrista Blai Antoni Vañó, el baixista Andreu Vidal i el bateria Dani Serra, amb un disc d’americana que fa olor de brisa del Mediterrani. Fascinats per la música d’arrel sense llevar l’ull al country, al folk o al rithm&blues, este treball en forma de col·lecció d’himnes a l’amor intemporal, ja els ha donat més d’una alegria, com va ser el Premi Ovidi Montllor a millor disc rock 2018. Parlem amb Josu i Blai abans del pròxim concert de Joe Pask, el 22 de febrer a La Rambleta juntament amb Varry Brava i Mourn.
Sabem que vosaltres esteu contents amb el disc com a obra, però fins a la data la resposta per part del públic ha sigut positiva? Penseu que al públic li continua arribant un disc sencer mentre la immediatesa (escoltar un single, quedar-te amb un parell de temes) va guanyant terreny?
BLAI: La resposta del públic amb el disc ha estat positiva tot i que la música de tall anglosaxó no té els espais ni visibilitat que té la música amb ritmes africans i jamaicans, però hem tingut millor resposta de l’esperada. Resistim.
Què heu volgut transmetre amb Salt? És un disc de trencaments personals?
JOSU: Salt és un disc fet com a teràpia, cançons escrites des del fracàs amb l’única intenció d’aprendre. Hui en dia ja estem allunyats de les situacions que ens van portar a “parir” Salt, però seguim amb la mateixa idea: que el fracàs forma part de l’ésser humà, contràriament al que ens ven la dialèctica neoliberal.
Les vostres influències musicals estan clares però supose que el fet de ser d’Alcoi a l’hora de confeccionar les lletres influïx. Pense en Ovidi Montllor, Manel Rodríguez Castelló, Joan Valls, i al disc musiqueu un poema de Joan Salvat-Papasseit. Quin pes té la literatura en vosaltres?
JOSU: Alcoi ens dóna un marc de decadència que sí, inspira molt. És més l’espai, que no els personatges. No ens fixem en poetes en concret, però a posteriori sí que podem trobar semblances. La de Joan Salvat-Papasseit va quedar molt bonica, però és que la seua poesia és un caramel..
Al primer EP, Hang It, encara Josu cantava en anglés. No obstant la llengua, l’estil ja estava ací: folk d’arrel nord-americana. D’on ve esta passió per la música ianqui?
JOSU: Sempre m’ha fascinat la música d’arrel, d’allà on fora. Però amb els ianquis em passa que és un país on s’han mesclat cultures molt estranyes, instruments diversos i personatges diferents, i tot allò ha fet un còctel que em fascina.
De l’anglés al valencià, de l’acústic a l’elèctric. Joe Pask és un projecte en constant mutació, o ja heu arribat al punt que volíeu arribar des d’un primer moment?
BLAI: Hang it era un disc molt diferent, més clàssic. A la deriva és més “Dylanesc” i Salt és més powerpop dels 90’s. Al final el que està clar que depenent de les persones que formen la banda i posen el cor, l’estil va mutant en una cosa o altra. Segurament el segon disc vaja per altre lloc.
El disc comença amb la cançó Pròleg, i s’acomiada amb el tema Epíleg. Vol dir això que ens trobem amb una història que es desenvolupa al llarg de tot el disc?
JOSU: La temàtica és la mateixa en tot el disc, per tant era lògic que tinguera continuïtat amb A la deriva. Són cançons d’una mateixa època però refetes en moments diferents.
A banda del vostre vessant més intimista, a la cançó “El final del nostre món”, cançó no inclosa al disc però que podem trobar al vostre bandcamp, trobem una forta càrrega de crítica social. Versos com “No veus que el món està malalt?, masclisme, feixisme i capital; el final del nostre món està ahí al caure”, són més necessaris que mai?
JOSU: Aquella cançó és una versió del Billy Bragg. La vaig fer com qui fa una cançó de conya i va quedar francament crua, que és com a mi m’agraden les cançons, i més parlant del que parla. M’agrada la gent que fa lletres polítiques, però no m’agrada la gent que utilitza les mateixes paraules en totes les cançons, i és una cosa que passa molt als grups que fan lletres polítiques. Per això em resulta tan complicat fer aquest tipus de lletres. De tota manera considere que fa falta parlar de política, i jo com no ho puc fer mitjançant les cançons, se’m pot preguntar el que siga.
Per últim, com es planteja el 2019? Concerts en ment a banda del 22 de febrer a La Rambleta?
BLAI: Doncs seguirem rodant el nostre Salt i tenim ja unes quantes dates tancades com la de la Rambleta amb Mourn, que ens semblen una súper banda, i Varry Brava, o al març que tornarem per fi a Alcoi de la mà de Novembre Elèctric. Tenim unes quantes més que no podem desvetllar i altres que encara estan al forn.
Gem: “El gran germà avui està més viu que mai” | 0.838536 | curate | {"ca": 0.9803045685279188, "tr": 0.0018274111675126903, "es": 0.01786802030456853} | https://beatvalencia.com/joe-pask-salt-es-un-disc-fet-com-a-terapia-cancons-escrites-des-del-fracas-amb-lunica-intencio-daprendre/ |
crawling-ib3_ca_20230205_0_101548 | El Mallorca B ha empatat 0-0 al camp de l’Espanyol B i encadena la cinquena jornada consecutiva sense perdre. El porter mallorquinista, Jaume Valens, ha aturat un penal a la segona part. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/el-mallorca-b-empata-a-0-contra-lespanyol-b-2 |
macocu_ca_20230731_9_302517 | “STREAMS”: DESCENS ALS INFERNS DEL LUMPEN TUNISIÀ
Amel (Afef Ben Mahmoud) és una dona que treballa en un xicotet taller a Tunis, i el sou de la qual a penes cobrix les necessitats familiars. Bona part d’eixes estretors es deuen al fet que el seu marit es passa el dia en el bar, malgastant els pocs diners que tenen en alcohol i en apostes que sempre resulten ser ruïnoses. Però Amel no està disposada a rendir-se, sobretot perquè creu fermament que Mamoun (Iheb Bouyahia), el seu únic fill, té un brillant futur per davant com a porter de futbol. El xaval és bo i només necessita una oportunitat, així que la seua mare no dubtarà a reunir-se amb un empresari que li garantix eixa prova que portarà al seu plançó a la fama. Només és un sopar, sembla dir-se ella per a dissipar les seues reticències. Però el sopar acaba amb una acusació d’indecència pública i amb Amel en la presó.
A la seua eixida, esta mare coratge que ha perdut de colp i volta tot quant tenia, haurà de batallar no sols per a refer la seua vida en el si d’una societat que la repudia, sinó per a recuperar a un fill que, destrossat per l’escàndol, ha sigut devorat pel lumpen d’una ciutat violenta i implacable. Tal com afirma el seu director, Mehdi Hmili, “Streams” entrellaça “tres temes que sempre m’han perseguit: la família, la violència i l’amor. A través d’ells tracte de descriure i traduir la complexa existència d’una mare i el seu fill”. El retrat d’eixa relació trencada per l’infortuni es mou entre el melodrama de la seua arrancada i el thriller urbà que es desplega després del tancament del primer acte, dos models genèrics que, en paraules de Davide Abbatescianni, crític de The New Arab, cristal·litzen en “un viatge frenètic i ple d’acció, en el qual Hmili aconseguix construir una narrativa atractiva i crear un fort vincle empàtic amb els espectadors”.
Després de la seua òpera prima, “Thala My Love” (2016), este jove realitzador tunisià format a París s’allunya de determinats tropos formals propis del cinema del seu país per a entregar un film descarnat en el qual apareixen conductes rarament mostrades per les produccions sorgides en aquella cinematografia -prostitució, drogoaddicció, relacions homosexuals, alcoholisme- junt amb una aspra descripció d’ambients que mira de front una ciutat a la vora de l’enfonsament.
El segon llargmetratge de Hmili arriba a la Mostra de València-Cinema del Mediterrani després de tindre la seua estrena mundial en l’última edició del festival de Locarno, dins de la secció Cineastes del Present, en la qual competixen primeres i segones pel·lícules “dirigides per talents globals emergents”, advertiment suficient com per a parar atenció a un director que trenca un bon grapat de clixés per a firmar, en paraules del citat Davide Abbatescianni, “el col·lapse d’una família de classe treballadora i denunciar les contradiccions socials de la Tunísia posterior a Ben Ali, un país que deixa a la gent sola davant d’uns problemes insuperables”.
Articles relacionats | 0.907154 | curate | {"en": 0.016426416359369762, "ca": 0.9835735836406302} | |
crawling-populars_ca_20200525_51_34736 | La creativitat i el talent artístic dels membres de la comunitat universitària s’han tornat a fer patents en els Concursos de Sant Jordi, que en l’edició 2018 dels premis han presentat un total de 125 obres repartides en onze modalitats artístiques diferents.
La sala de graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella ha estat l’escenari del lliurament dels premis, que ha tingut lloc el dimarts, 24 d’abril, a les 13.00 hores, amb la presència dels participants i altres membres dels diferents col·lectius de la Universitat.
L’acte ha estat presidit per Pelegrí Viader, vicerector adjunt al rector, i Pablo Pareja, vicerector per a projectes d’acollida, participació i acompanyament, que han lliurat els guardons als guanyadors. En les seves intervencions han donat les gràcies a tots els participants i han destacat la importància que atorga la Universitat a la cultura i a totes les seves manifestacions.
Pelegrí Viader, en el seu parlament de clausura, ha parlat de la novel·la gràfica “Pompeu Fabra, l’aventura de la llengua”, un còmic sobre el Mestre publicat amb motiu de l’Any Pompeu Fabra 2018, i que es troba entre les activitats i projectes que ha preparat la UPF amb motiu d’aquesta commemoració.
Poesia i narració breu, les modalitats amb més participació
S’han presentat als Concursos un total de 125 obres, repartides entre onze modalitats diferents. Les que han tingut més participació han estat les de poesia, amb 33 (l’any passat van ser 18); narració breu, amb 30 (igual que l’any passat), fotos individuals (19), cartells (9) i pàgines webs personals (8).
Cal destacar el premi especial Pompeu Fabra, en paral·lel a les diferents modalitats, al qual s’han presentat nou obres, la temàtica de les quals havia de versar entorn l’obra i figura de Pompeu Fabra, amb motiu del 150è. aniversari del seu naixement.
Pel que fa a la dotació dels guardons, ha consistit en targes regals de la FNAC per valor de 400 euros per als primers premis, i de 100 euros per als accèssits. El premi especial Pompeu Fabra s’ha concedit en el seu apartat literari, amb una dotació de 600 euros.
D’altra banda, les obres presentades a les modalitats de cartells, fotografia individual i en sèrie i còmic seran exhibides en una exposició itinerant als diferents campus de la UPF.
L’Aula de Teatre interpreta diferents textos sobre la vida i obra del Mestre
Al llarg de l’acte, diferents membres de l’Aula de Teatre de la UPF han anat desgranant el nom de les persones preimades, després de la interpretació d’una selecció de textos, relacionats amb la vida i obra de Pompeu Fabra.
A mode de cronologia, han recordat diferents moments importants de la vida del Mestre, intercalats amb fragments de cartes escrites per ell i per alguns escriptors coetanis, com ara Josep Pla; dels seus deixebles Josep Miracle o Joan Coromines; o de parlaments sobre la seva persona a càrrec dels escriptors Joan Triadú i Joan Fuster.
Guanyadors de les diferents categories i modalitats
El jurat dels Concursos de Sant Jordi, coordinats pel Servei d'Atenció a la Comunitat Universitària (SACU), ha estat format per representants del personal docent i investigador, personal d'administració i serveis i estudiants de la UPF, i presidit pel Delegat de Cultura de la UPF, Javier Aparicio Maydeu.
Els guanyadors de les diferents categories i modalitats dels Concursos de Sant Jordi 2018, estudis que cursen i títol de les obres són els següents:
© Universitat Pompeu Fabra Barcelona T.(+34) 93 542 20 00 | 0.866251 | curate | {"ca": 1.0} | : /web/focus/categories/-/asset_publisher/hlsDZSvuyDY5/content/id/206594647/maximized |
racoforumsanon_ca_20220809_2_492261 | Seguint amb la sèrie de fils "Guerra de..." i després dels capítols dedicats a bandes musicals, cerveses i no recordo què més, proposo fer una "Guerra de sèries" seguint el mateix mètode que els fils d'aquest estil: Es tracta d'enumerar unes quantes sèries amb 20 punts cadascuna i cadascú li ha de posar o treure 2 punts. Les que arribin a 40 punts passaran al "Saló de la fama", les que baixin fins a 0 cauran al pou. Quan passi una d'aquestes dues coses qui hagi fet pujar/baixar la sèrie haurà de proposar-ne una de nova. De les sèries que proposo n'hi ha de diferents nacionalitats, però a qui li toqui que hi posi el que vulgui. Dexter 20How I met your mother 20Porca Misèria 20Ventdelplà 20Lost 20The Big Bang Theory 20Heroes 20The IT Crowd 20Infidels 20House 20 La tria és a l'atzar i són les primeres que m'han vingut al cap. Les sèries al pou o al saló de la fama ja no es mouran d'allà. Podeu votar tants cops com volgueu, però només un cop al dia. PS: L'organització no necessàriament comparteix ni es fa responsable del resultat del concurs ni de les opinions del poble usuari Lo Puto Saló de la Fama. Lo Puto Pou.
Nip/Tuck 36 Jericho 32 The West Wing 30 (-2)Mar de fons 24 30_Rock 22True Blood 22Californication 22 Compañeros 16 (+2) Makinavaja 6 Tots cinc 20 | 0.830491 | curate | {"ca": 0.8757911392405063, "pt": 0.00949367088607595, "en": 0.11471518987341772} | |
cawac_ca_20200528_5_52923 | Un home mata la dona i després intenta suïcidar-se a l´Eixample
Els Mossos confirmen que el succés al carrer Comte Borrell l'ha causat un home que després s'ha autolesionat
15:19
ACN / BARCELONA Els Mossos d'Esquadra han confirmat que el succés d'aquest dilluns al migdia en un pis del carrer Comte Borrell, número 55, de Barcelona és un cas de violència de gènere. Segons han indicat els Mossos d'Esquadra, un home de 28 anys i nacionalitat boliviana ha apunyalat mortalment la seva parella, de 29 anys, a l'interior de l'habitatge i, posteriorment, s'ha autolesionat. El presumpte autor dels fets ha estat traslladat en estat molt greu a l'hospital on està sota custòdia policial. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana han hagut de tallar el trànsit del carrer enmig de molta expectació veïnal.
De fet, una cinquantena de curiosos han rodejat el portal de l'edifici on han passat els fets, que ha estat precintat. | 0.80183 | curate | {"ca": 0.9945175438596491, "zh": 0.005482456140350877} | http://www.eldiari.cat/societat/2011/07/04/home-mata-dona-despres-intenta-suicidar-se-leixample/21552.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_267629 | Ha arribat setembre i amb ell les rutines pròpies del mes de la “tornada a l’escola”. La majoria dels estudiants universitaris ja tindran reservada la seva plaça en una residència d’estudiants o hauran buscat una habitació per viure durant l’any. Però, per si encara hi ha (que n’hi haurà), algun endarrerit, des Api.cat us apuntem quins són els avantatges i inconvenients que té triar un pis compartit o una residència d’estudiants. Pren nota!
Si encara no tens clar si prefereixes llogar un pis a Cerdanyola o buscar una residència d’estudiants, et queda poc temps per sospesar la teva decisió. Totes dues opcions tenen els seus pros i contres, i la veritat, és que, probablement, hi ha més raons personals, de gustos i preferències, que econòmiques.
Viure en una residència d’estudiants
Aquesta és l’opció que més s’adapta a tu si el que estàs buscant és un lloc sense excessives responsabilitats i l’oportunitat de conèixer molta gent nova amb la qual compartir experiències.
A les residències no tens l’obligació de fer les tasques domèstiques, ja que, netejar, cuinar o fer el llit, són alguns dels serveis inclosos en la quota mensual.
Quant a l’habitació, normalment serà compartida, i si no ho és, amb tota seguretat el preu serà molt més elevat. Això sí, estarà perfectament equipada i preparada perquè la seva inquilí estigui envoltat d’un ambient que convidi a l’estudi.
Una de les grans diferències amb els pisos compartits la trobem en els horaris, ja que, en aquests, no existeixen i en les residències estan fortament marcats. Tant els menjars, com les sortides o les visites només tenen lloc en les hores convingudes pels responsables de la residència.
Compartir un pis d’estudiants
Es la millor manera de començar a madurar i prendre contacte amb la vida adulta, ja que, si et vas a viure a un pis de lloguer a Sant Cugat del Vallès amb altres estudiants, hauràs posar-te d’acord en l’organització i planificació de les tasques domèstiques.
Així que, la llibertat de la qual manquen les residències d’estudiants és la que pots gaudir quan llogues un pis. Això sí, sempre acompanyada de la responsabilitat que no tens a la residències.
Si el pis que has decidit llogar està pensat per a estudiants és probable que estigui moblat per a inquilins joves que no exigeixen massa qualitat i sí funcionalitat en els mobles. Encara que, també és possible que hàgiu de amueblaros cadascú l’habitació que ocupeu, de manera que hauríeu de tenir aquestes despeses extra.
Si comparem els costos de llogar un pis per compartir o buscar una residència d’estudiants, la veritat és que els preus varien moltíssim en funció de la ciutat i el barri on estigui ubicat. Per descomptat, el preu de la residència també variarà depenent dels serveis que contracteu: règim de menjars, neteja, etc
A l’hora de llogar un pis, el millor és que et deixis assessorar per un agent immobiliari que t’ajudarà a trobar el pis més adequat per a les teves necessitats.
Has decidit compartir pis amb estudiants? És el primer cop que ho fas o repeteixes l’experiència? Explica’ns. El teu testimoni ens interessa. | 1 | perfect | {"ca": 0.9735812133072407, "pt": 0.013372472276581865, "fr": 0.009458577951728636, "sr": 0.0035877364644487926} | |
mc4_ca_20230418_13_741013 | Campus, Patrimoni, Hotel, Centre de Congressos i Reunions,
Apartaments, Assessorament, Candidatures, Pressupostos,
Promoció, Coordinació, Serveis
La Universitat Autònoma de Barcelona va néixer com un projecte inèdit al nostre país: una universitat de campus.
El campus principal de la UAB està situat a Bellaterra, en un entorn natural de 230 hectàrees, a només 25 Km de Barcelona, a prop de l'aeroport de Barcelona – El Prat i ben connectat per una xarxa excel·lent de comunicacions viàries i de transport públic amb el centre de la ciutat de Barcelona i amb la resta de Catalunya.
En el campus hi ha un hotel-centre de congressos amb 104 habitacions dobles, 2.193 places d'allotjament en apartaments de diferents capacitats, un gran nombre d'auditoris i sales de reunió, una àmplia oferta de bars i restaurants, unes instal·lacions esportives de primer nivell, una zona comercial, cinema, teatre, assistència mèdica, extensos espais verds i tots els serveis que els organitzadors d'activitats necessiten.
A Barcelona la UAB gestiona un edifici modernista, Casa Convalescència, que forma part del recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, declarat monument Històric Artístic i Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.
Casa Convalescència disposa també de tots els espais i serveis necessaris per organitzar-hi congressos, convencions, reunions, cursos i trobades de tot tipus. Per la seva singularitat i personalitat és un espai idoni per celebracions, presentacions i actes de caire cultural i social.
Els campus de la UAB, per les seves característiques i pel nivell de qualitat i la diversitat de les seves instal·lacions i serveis, són espais ideals per a l'organització de tot tipus d'activitats, promogudes per la comunitat universitària i pel conjunt de la societat.
Agència de Promoció d'Activitats i de Congressos (APAC)
L'Agència de Promoció d'Activitats i de Congressos és l'entitat que comercialitza els espais i serveis UAB Campus, i s'encarrega d'assessorar, organitzar i coordinar les activitats que es duen a terme en els diversos campus de la UAB: congressos, convencions i reunions de tot tipus, presentacions de producte, actes socials, activitats a l'aire lliure (Outdoor), i també campus d'estiu i activitats de lleure.
L'Agència s'ofereix, així mateix, per col·laborar en l'organització de les activitats que els membres de la comunitat uiversitària desitgin celebrar fora dels campus de la UAB.
L'APAC desenvolupa les funcions següents:
Col·laboració en la promoció
Orientació sobre la tria de la seu adequada i seguiment (adequació de les tarifes, qualitat dels serveis, etc.)
Aportació i coordinació dels diversos serveis
Visites culturals i actes socials
Per dur a terme algunes d'aquestes tasques l'Agència compta amb el suport d'empreses i de col·laboradors externs.
Directora: Maria Clarella i Amenedo
Responsable d’Operacions: Meritxell Navarro i Lleonart
Tècnica d'Operacions: Alexandra Garcia i Gutiérrez
UAB Campus és membre de:
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és una institució pública, dinàmica i innovadora, al servei de la societat. Aquesta voluntat de servei, unida a una decidida actitud d'obertura vers l'exterior, l'han consolidat, des que va ser creada l'any 1968, com a un centre de referència a escala local i internacional en els àmbits docent i de recerca, amb més de 535 convenis amb universitats dels cinc continents i amb organismes internacionals.
La ubicació al campus d'institutcions de recerca d'alt nivell del Centro Superior de Investigaciones Científicas i de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres, així com la ubicació al seu entorn d'indústries de tecnologia avançada, fan que la UAB formi part d'una de les principals concentracions cientificotècniques del país i d'una zona de gran impuls econòmic i social. Això facilita el desenvolupament de projectes comuns i potencia els fluxos de transferència de tecnologia.
L'any 2009 la Universitat Autònoma va obtenir el reconeixement de Campus d'Excel·lència Internacional. | 0.859151 | curate | {"en": 0.02327909887359199, "pt": 0.01376720901126408, "ca": 0.9569461827284105, "hu": 0.006007509386733416} | http://www.uabcampus.cat/ca/qui-som.php |
cawac_ca_20200528_6_121639 | Un comiat inesperat
Arriba un moment qu e aquest personatge no forma part només de nosaltres, sinó de tots els que ens llegeixen i se'ns fa feixuc. Aleshores alguns es retiren a meditar, d'altres canvien la freqüència en que ens parlaven, però hi ha a vegades que el que cal és tancar la porta i obrir-ne de noves. Tant a dins co m a fora d'Internet. És aleshores quan ens fan adéu amb la mà i no en tornem a tenir notícies i els que quedem creiem perdre una mica d'aquella vivor que ens fa escriure i llegir. Perquè els blogs en resum són això, escriure i llegir.
Tinc moltes ganes d'escriure un post de comiat per la Frannia, que finalment ha decidit abandonar el món dels blogs. Des dels meus començaments que he sigut un fidel lector de les seves pinzellades de vida en una illa del Mediterrani plena de llum . Les seves curtes paraules sempre en tercera persona del singular captivaven des del principi. Les seves paraules sovint queien com aquelles pluges suaus i llargues que contemples des de la finestra un diumenge de tardor. Un somriure ple de melancolia. | 0.78271 | curate | {"fr": 0.05113636363636364, "ca": 0.9488636363636364} | http://vullunfestuc.blog.cat/2006/12/29/un-comiat-inesperat/ |
cawac_ca_20200528_11_58030 | Información adicional
Agenda
Visitas Online
Contador de visitas
Mostrar contenido por clics : 2019658
Flashes
El Col·legi de Periodistes demana l'alliberament dels professionals retinguts a Síria
No hay traducción disponible
Després del suport expressat des del Col·legi de Periodistes de Catalunya per l'alliberament del periodista d'El Periódico, Marc Marginedas , ara també fa extensiva aquesta petició al reporter d'El Mundo, J avier Espinosa , i el fotògraf català Ricard García . | 0.575392 | curate | {"es": 0.24947589098532494, "it": 0.012578616352201259, "en": 0.014675052410901468, "ca": 0.7232704402515723} | http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_jevents&task=icalrepeat.detail&evid=1780&Itemid=145&year=2013&month=06&day=29&title=tertulia-literaria&uid=30c534d2b7349a52ccb01ae6ac51aacc&lang=es |
oscar-2201_ca_20230904_10_104421 | Soc d’un país que es torna boig quan arriba la tardor. Com a bona catalana, els bolets m’agraden de tota manera i de tot tipus. M’agraden els rovellons, els camagrocs, els moixernons, els camasecs, els ceps, les gírgoles, els shiitakes… M’agraden a la brasa, a la planxa, guisats, en paté…M’agraden les croquetes i els platillos, les amanides, els carpaccios de bolet. I per això, quan el Xavi, la Sandra i la Marina ens han proposat una recepta amb bolets per a la Recepta del 15 de novembre, m’han donat un bon maldecap.
De receptes amb bolets n’hi ha unes quantes en aquest blog: paté de bolet, mousse de llenties pardines amb moixernons, ous farcits de shiitake, ceba tendra i gingebre, arros amb bolets, canelons de gírgoles i formatge de cabra, carxofa amb vinagreta de ceps de l’André, quiche de formatge, espinacs i xampinyons, sopa de xampinyons, tatín de gírgoles, porro i formatge,fricandó, hamburgueses japoneses i sukiyaki. 12 maneres diferents de preparar bolets.
Però no volia penajr una recepta ja publicada i he fet una adaptació d’una recepta senzilla, fantàstica per acompanyar un segon plat de carn o aviram.
Necessitem
2 porros mitjanets
200 gr de bolets (jo he fet servir shiitake, pero tambe es poden fer servir xampinyons)
2 pastanagues
arros basmati
sal i oli
Tallem els porros a rodanxes finetes i el sofregim amb un amica d’oli. Quan comença a estar transparent, hi afegim la pastanaga i els bolets triturats a bocins petits. Ho sofregim tot plegat i ho rectifiquem de sal.
Un cop ja esta força cuit afegim l’arrós basmati (una tasseta de café per cap) i el sofregim també. Quan ja comença a agafar una mica de color, afegim aigua (tantes tasses d’aigua com d’arrós) i ho deixem coure fins que l’arros absorbeix tota l’aigua. Hem de vigilar i anar afegint aigua si cal, intentant que l’arros quedi ben sec.
Ho servim calent com a primer plat o acompanyament.
I a la Banda Sonora d’avui un autèntic “temazo”: While My Guitar Gently Weeps, en la versió que va fer Eric Clapton en el Concert for George (Royal Albert Hall, 29 November 2002)
Author: cuinejar
Filed Under: 2. Entrants, 9. Índex cronològic
Tags: arrós
Tarta “recopada” d’espinacs i formatge
Magdalenes de taronja i panses al rom
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Name*
Email Address*
Website
Comment
Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment.
Receptari
1. Pica-piques (53)
2. Entrants (76)
3. Tall (70)
4. Pecats dolços (126)
5. Begudes, salses i condiments (15)
6. Cuines del món (89)
7. Gastrosaraus (10)
8. Tallers i tècniques (10)
9. Índex cronològic (363)
Receptari per dates
Receptari per dates Selecciona el mes gener 2020 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011
Etiquetes
amanides arrós begudes bolets canelons cocs cocs verdura Colòmbia condiments conill conserves i melmelades crestes croquetes dip entrepans flams formatge fruita galetes gelats japo jocs La Ruta de la Seda llegums llimona magdalenes Ottolenghi ous pa pasta patates paté peix pollastre poma porc postres de cullera quiches salses sopes tallers territori vedella verdura xocolata
Aquest blog està subjecte a una llicència de Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 4.0 Internacional de Creative Commons | 0.777214 | curate | {"ca": 0.9018286814244466, "nl": 0.002406159769008662, "en": 0.0526948989412897, "it": 0.0031280076997112606, "et": 0.002165543792107796, "de": 0.007940327237728586, "es": 0.011068334937439845, "fr": 0.005534167468719923, "id": 0.002165543792107796, "cs": 0.0038498556304138597, "pt": 0.006737247353224254, "da": 0.00048123195380173246} | http://www.cuinejar.cat/2012/11/14/arros-amb-porro-bolet-i-pastanaga/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_40523 | L’obertura de pliques confirma que darrere el pàrquing soterrat del Seminari Vell hi ha l’interès privat de Clínica Bayés | capgiremvic.cat
Inici
Notícies
Projecte
Documents
Mèdia
Contacte
Select Page
L’obertura de pliques confirma que darrere el pàrquing soterrat del Seminari Vell hi ha l’interès privat de Clínica Bayés
Aquest divendres a les 9 del matí, hem assistit a l’obertura de pliques de les ofertes presentades a la licitació de la contractació de la concessió d’obra per la redacció del projecte bàsic i de l’execució de les obres i la gestió i l’explotació d’un aparcament soterrani per a vehicles, en el subsòl del parc Maria Àngels Anglada de Vic.
Des de l’assemblea hem denunciat nombroses vegades que la construcció d’aquest aparcament i la venda de l’edifici del Seminari Vell formen part d’una mateixa operació dirigida per la Clínica Bayés i arranjada pel govern convergent de la ciutat de Vic utilitzant tota la maquinària institucional de que disposa.
Juntament amb ERC i PSC vam presentar un recurs al Tribunal de Contractes de Catalunya -que va ser rebutjat fa escasses setmanes- on exposàvem les contradiccions manifestes en el procés de creació del servei de l’aparcament i en l’inici de la contractació. Des del govern de Junts s’ha argumentat la necessitat pública d’aquest aparcament amagant que els interessos reals no són públics, sinó de l’empresa privada Clínica Bayés, fet que avui s’ha fet evident amb l’obertura del sobre únic que s’ha presentat a l’oferta de licitació.
Només hi ha hagut una sola empresa que s’hagi presentat a la licitació per, no només construir l’aparcament, sinó també redactar-ne el projecte, dirigir-ne l’obra i explotar-lo durant els 30 anys que dura la contractació. Aquesta empresa és Àmbit Local Serveis SL, que pertany a la Clínica Bayés i és la mateixa que va adquirir l’edifici del Seminari Vell. Es demostra doncs, el que venim denunciant des de fa mesos. El govern de l’Ajuntament de Vic ha actuat en base a clientelisme i ha mentit a la població argumentant una necessitat pública d’aparcament que només respon a interessos de la Clínica Bayés.
Donada l’evidència, l’assemblea de Capgirem Vic ens refermem en la nostra voluntat de seguir treballant juntament amb ERC i PSC perquè aquesta operació es reverteixi i de seguir estudiant els mecanismes legals per fer-ho. Demanem que l’alcaldessa Anna Erra reconegui públicament les males praxi que s’han donat en aquest procés i reclamem responsabilitat en la gestió del patrimoni públic a l’hora d’exercir el seu mandat. | 0.8364 | curate | {"ca": 0.962286621675268, "pt": 0.0031758634378721714, "en": 0.007939658594680429, "fr": 0.0031758634378721714, "es": 0.023421992854307266} | http://www.capgiremvic.cat/lobertura-de-pliques-confirma-que-darrere-el-parquing-soterrat-del-seminari-vell-hi-ha-linteres-privat-de-clinica-bayes/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_174905 | Chanel ha estat la protagonista indiscutible del cap de setmana per l’espectacular actuació que va fer a Eurovisió, gràcies a la que va aconseguir un tercer lloc històric en la classificació. Espanya s’ha pres aquesta posició com una victòria, d’igual manera que també ho ha fet tot el poble d’Olesa de Montserrat. La cantant ha crescut aquí, on encara viuen els seus avis. I precisament l’àvia de Chanel, la Leonor, ha rebut la visita dels reporters d’El Programa de Ana Rosa.
Molt emocionada, ha reaccionat al triomf de la neta i al missatge que li va enviar en directe quan va baixar de l’escenari: “És molt emocionant escoltar el meu poble així. Quan he acabat la cançó, he pensat en els meus avis. Us estimo moltíssim!”, deia llavors. I què ha dit l’àvia? “Per mi és la guanyadora i crec que no ho podria haver fet millor. El tercer lloc val un munt perquè ha deixat Espanya en molt bona posició. Podia ser millor perquè s’ho mereixia, t’ho dic jo que sóc la seva àvia”.
“A nosaltres no ens importa que hagi guanyat o no, el més important és que estem molt contents i orgullosos perquè és molt treballadora i ha quedat genial. Tot l’equip ha treballat i tothom està content. No ha pogut ser i no ha guanyat, però ja està. Estem molt i molt orgullosos. Cada cop que recordo la trucada que em va fer quan va acabar de cantar m’emociono. Va sortir-me una cosa de dins del cor… Ara li convé venir cap aquí a relaxar-se“, deia en directe sense poder evitar emocionar-se.
Chanel, fan de l’escudella de la iaia
La dona ha rigut molt en veure que s’ha fet famoseta per les dedicatòries de Chanel: “Ella sabia que els pares l’estaven veient, però els avis no vam poder ser allà perquè l’avi no està molt bé“. Diversos veïns van assegurar a la reportera que l’àvia estava “molt emocionada” i que no va poder contenir les llàgrimes.
El programa ha emès uns vídeos de TikTok en els que es veu la dona ballar amb la neta: “Ens ho passem molt bé quan estem juntes. Chanel és una artista i tinc moltes ganes de veure-la. A veure quan pot venir, perquè la rebrem amb moltes ganes i molt d’orgull. Aquests dies recordo quan era petita, que feia les seves actuacions i ens deia que l’havíem d’aplaudir mentre cantava i ballava. Nosaltres li hem donat tot el suport del món, però la resta ho ha fet ella. Cada dia assajava perquè volia fer-ho el millor possible. Ho tenia tot assajat i treballat per totes parts. És una noia molt treballadora que sempre ha estat una triomfadora. Estic molt feliç i molt orgullosa, és clar”.
Una de les curiositats que ha tret a la llum? Que la rebrà amb un plat d’escudella: “Sempre em demana que li prepari la meva escudella. Em diu “iaia, iaia, vull escudella si us plau”. M’imagino que no tindrà temps de fer-se caldo a casa i sempre que ve m’ho demana. Li agraden altres coses també, però sempre vol un plat d’escudella”.
Tota la família es mostra orgullosíssima del triomf de la Chanel, que ha acaparat crítiques boníssimes dels eurofans i també de persones de tota Europa. La seva coreografia s’ha fet viral i són molts aquells que consideren que va protagonitzar el millor ball de tota la història d’Eurovisió. | 1 | perfect | {"ca": 0.9352030947775629, "pt": 0.052869116698903935, "fr": 0.011927788523533205} | https://elmon.cat/gent/chanel-avia-entrevista-olesa-escudella-423773/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_186839 | La megacompra del conglomerat de comunicació i entreteniment Time Warner per part de l’empresa més gran de telefonia nord-americana revoluciona el panorama digital i fa revifar el debat contra els monopolis
Jordi Sabaté
6 min
El preu de portar la Khaleesi a la pantalla del teu mòbil IDOIA VALLVERDÚ
Aquesta setmana s’haconegut la compra més gran de l’any i una de les més grans que es recorden a la història del capitalisme modern, i que supera fins i tot la de la farmacèutica Bayer, que va adquirir l’empresa química Monsanto per 58.000 milions d’euros. Es tracta de l’oferta d’adquisició del grup mediàtic Time Warner per part de la companyia de telecomunicacions AT&T, el principal operador de telefonia als EUA i antiga companyia estatal nord-americana.
La suma de l’operació pot fer marejar qualsevol: 79.000 milions d’euros, 13 bilions de les antigues pessetes. Però potser es pot justificar amb el valor del que es ven: la CNN, la productora de sèries HBO, els drets de Joc de trons, la productora Warner Bros, el canal TNT i un bon catàleg de videojocs, entre moltes altres coses. Totes se sumen a l’oferta de continguts que ja tenia AT&T després de la compra, el 2014, de DirecTV per 44.500 milions d’euros.
La segona ‘teleco’ dels EUA compra Time Warner
En total, la despesa en continguts d’AT&T en els últims dos anys puja a 123.000 milions de dòlars, sempre que no tinguem en compte que el compromís de compra de Time Warner implica absorbir el seu deute, que arriba als 21.000 milions d’euros, de manera que la despesa es dispara fins als 144.000 milions d’euros. Per què necessita gastar tant en continguts una companyia telefònica?
Per la terrible competència que pateix i perquè s’ha cansat de ser una simple canonada tonta -que és com es coneix els operadors en l’argot 2.0- i vol menjar-se part del negoci de les empreses d’internet. Per entendre’ns, diguem que és com si Samsung, Sony o qualsevol altre fabricant de televisors volgués, a més, ser amo de Tele 5, La Sexta, Antena 3, TV3 i BTV, de manera que en els seus aparells només es poguessin veure aquestes cadenes i, a més, el fabricant del mòbil es quedés tots els diners de la publicitat que hi aparegués.
Però comencem per la competència: el mercat digital nord-americà, sobretot pel que fa a telefonia mòbil, s’ha tornat molt competitiu en pocs anys, i ha passat de la infradotació de xarxes -excepte pel que fa a les principals ciutats- a un desenvolupament superior a l’europeu en l’actualitat. De la mateixa manera, la lluita pel client s’ha accentuat i les quatre principals companyies -AT&T, Sprint, Verizon i T-Mobile US- competeixen a mort per aconseguir els serveis del consumidor.
Aquesta mateixa setmana s’ha sabut que els resultats del tercer trimestre de T-Mobile US posen en dificultats Verizon i AT&T, ja que la lluita pel client està molt tancada. A més hi ha l’amenaça que grups com Netflix o Amazon s’atreveixin a fer el pas oposat, és a dir, a constituir-se en operadores amb xarxes pròpies per distribuir la seva oferta de continguts. Google, sense anar més lluny, ha traçat una enorme xarxa de fibra als Estats Units, però de moment no ha passat a l’acció.
Igual que a Europa, l’estratègia de competència seguida per tots els players als Estats Units ha sigut la convergència de serveis en un sol paquet que impliqués telefonia mòbil, internet fix i televisió per cable o fibra. Així s’asseguraven tenir tres clients en un o, si es vol, el mateix client per triplicat i vinculat per l’ecosistema que lliga tots els serveis.
És a dir, que segons el típic contracte -el Fusion de Movistar seria un exemple- et surt més barat tenir els serveis junts que per separat. Si canvies de companyia en un d’ells, el preu de la resta es dispara. D’aquí l’interès d’AT&T a acumular empreses de continguts: el que té més bona oferta d’entreteniment atrau més clients al conjunt dels seus serveis, ja que per la via d’una oferta televisiva es poden aconseguir clients també per a l’internet fix i la telefonia mòbil.
Aquesta estratègia es va estrenar mundialment a Espanya durant els anys més durs de la crisi i va servir als operadors amb infraestructura pròpia per revertir el transvasament de clients cap als operadors mòbils virtuals i expulsar-los gairebé totalment del mercat. Gràcies a la convergència de serveis, Movistar, Vodafone i Orange van acabar amb el mercat de MasMóvil -que va haver de reinventar-se com a operador amb xarxes pròpies-, Pepephone i altres competidors.
La resta d’empreses de telecomunicacions van acabar imitant la tàctica de la convergència de serveis en la qual Telefónica va ser pionera. Des de fa aproximadament dos anys, gairebé tots els mercats de telecomunicacions desenvolupats s’estructuren al voltant d’operadors amb infraestructura i que ofereixen el paquet triple: comunicació en mobilitat, accés a la xarxa fix i continguts televisius.
Ara bé, tenint en compte les característiques de mida del mercat nord-americà, aquesta reunió de serveis en una sola companyia pot tenir implicacions molt més complexes que les que suposa a Europa. Per començar, perquè a Europa el mercat no és únic sinó que està molt atomitzat en mercats nacionals, cadascun reproduint una estructura de poques empreses amb els seus paquets de serveis. El domini d’un sol mercat a través de la compra de grups de comunicació i entreteniment afecta col·lectius reduïts de consumidors.
Als Estats Units, en canvi -i aquí és quan toca parlar de la fi de la canonada tonta -, on el mercat és tan gran com l’europeu però és un de sol, compres com la de Time Warner per part d’AT&T o la que el 2009 va fer Comcast per adquirir la cadena NBC i els estudis cinematogràfics Universal suposen un ingent volum de continguts i afecten una gran massa d’espectadors. No és el mateix que tots els belgues es vegin afectats per una compra de cadenes de televisió que una operació que decideix què veurà o deixarà de veure la meitat o més dels ciutadans de la UE.
La lluita entre Comcast, AT&T, Verizon i, en menor mesura, Sprint i T-Mobile per aconseguir la cartera de continguts digitals amb la intenció d’oferir-la a les seves pròpies xarxes segurament no s’acabarà amb la compra de Time Warner. És possible que hi hagi pròximes adquisicions que segmentin encara més l’audiència de la televisió, que segueix sent la principal forma d’informar-se al món. David Gelles, analista de The New York Times advertia dels clarobscurs de l’adquisició poques hores després que es fes oficial. Per a Gelles, el fet que les grans empreses de continguts acabin en mans de potents grups de telecomunicacions pot implicar la possibilitat de manipulació de la seva audiència-client, mitjançant la informació en funció d’interessos empresarials i polítics.
En definitiva, pot donar-se una berlusconització de l’audiència americana que doni lloc a un auge de polítics populistes al servei dels grans operadors. Gelles i altres experts creuen que Washington, que té l’última paraula, no hauria aprovar la compra.
Curiosament el candidat Donald Trump, campió del populisme, s’ha oposat a la compra per la concentració de poder que suposarà, i ha assenyalat també l’adquisició de la NBC per part de Comcast, dient que si arriba a la Casa Blanca suspendrà totes dues operacions. Per contra, Mark Cuban, inversor de risc i amo de cinemes i estudis de producció d’entreteniment, creu que l’operació hauria de ser aprovada.
Però la concentració de poder mediàtic no és l’únic perill que comporta una macrooperació com la que va tenir lloc la setmana passada. Hi ha un conflicte amb el principi de neutralitat de la xarxa en el fet que un proveïdor d’accés tingui també la titularitat dels continguts que corren per les seves canonades, o almenys de bona part d’ells, i el peatge d’accés a aquests continguts.
En altres paraules, sembla estrany que un operador que vol que vegis la seva publicitat i paguis pels seus continguts vulgui ser també respectuós amb els continguts i publicitat de terceres empreses quan aquestes han de competir dins les xarxes de l’operador. En aquest sentit, una compra d’aquestes dimensions podria fer pensar a empreses com Amazon, Facebook o Google que ja va sent hora de muntar les seves pròpies xarxes si volen protegir el seu negoci.
No obstant això, no tot són ombres. Aquestes operacions també tenen els seus aspectes positius que podrien justificar la seva possible aprovació per part de l’administració. Un dels seus punts forts és que si augmenten els clients i alhora creix el benefici en participar del negoci digital, els operadors poden sentir-se més inclinats a invertir en innovació i a portar a terme un desplegament més gran de xarxes. Aquestes són dues activitats amb què tradicionalment s’han sentit reticents, al·legant que ells posen la inversió i el negoci el fan les empreses digitals. Washington té l’última paraula. | 0.869107 | curate | {"ca": 0.9994306536096561, "fr": 0.0005693463903438852} | https://emprenem.ara.cat/innovacio/preu-portar-khaleesi-pantalla-mobil_1_1484070.html |
mc4_ca_20230418_13_504037 | Consell Comarcal de la Segarra - Serveis - Perfil del contractant
Ajuntament d'Estaràs - PERFIL DEL CONTRACTANT
Aquesta informació es regeix per l'Article 42 de la nova Llei de Contractes del Sector Público: el "Perfil del contractante"
Obertura Pliques
ADEQUACIÓ ACCÉS I REALITZACIÓ DE MUR DE CONTENCIÓ A GÀVER
Serveis.Procediment negociat sense publicitat
ANUNCI ADJUDICACIO DEFINITIVA » [ DESCARREGAR ] Urbanització carrer Major de Ferran-Estaràs
OBRES. PROCEDIMENT NEGOCIAT SENSE PUBLICITAT
ANUNCI ADJUDICACIO DEFINITIVA » Anunci adjudicació definitiva [ DESCARREGAR ] “Complement d’urbanització del carrer d’Alta-riba i urbanització del carrer Major i la plaça lateral de l’esglèsia de Ferran”
ANUNCI ADJUDICACIO DEFINITIVA » [ DESCARREGAR ] ANUNCI ADJUDICACIO PROVISIONAL » [ DESCARREGAR ] Plec de clàusules » procediment negociat sense publicitat [ DESCARREGAR ] "CLAVEGUERAM GENERAL ALS NUCLIS D’ESTARÀS, VERGÓS GUERREJAT, FARRAN, GAVER I ALTA-RIBA-ESTARÀS”
Renovació de la xarxa de les escomeses del clavegueram general als nuclis d’Estaràs, Vergós Guerrejat, Farran, Gàver i Alta-riba, d’Estaràs, amb la substitució de la xarxa actual per una de nova del mateix diàmetre, de polietilè a pressió. 05/11/2008
OBRES. PROCEDIMENT OBERT, VARIS CRITERIS
ANUNCI ADJUDICACIO DEFINITIVA » [ DESCARREGAR ] ANUNCI ADJUDICACIO PROVISIONAL » [ DESCARREGAR ] Anunci BOP » [ DESCARREGAR ] Plec de clàusules administratives particulars » [ DESCARREGAR ] | 0.521025 | curate | {"ca": 0.6068435754189944, "es": 0.19692737430167598, "en": 0.1892458100558659, "it": 0.006983240223463687} | http://ccsegarra.cat/secretaria/entitats.asp?id=16 |
mc4_ca_20230418_14_356461 | La ilusión viaja en tranvía - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: La ilusión viaja en tranvia)
Luis Buñuel (no surt als crèdits)
La ilusión viaja en tranvía és una pel·lícula mexicana de 1953, dirigida per Luis Buñuel, on narra en clau de comèdia els diferents avatars que succeeixen en un viatge en tramvia per la Ciutat de Mèxic.
Juan Godínez El Caireles (Carlos Navarro) i Tobías Hernández El Tarrajas (Fernando Soto «Mantega») reparen amb antelació el tramvia 133, però la seva felicitat s'esfondra quan són assabentats que l'esmentat tramvia, en el qual s'han passat mitja vida treballant, serà retirat del servei i anirà a la desferra, i amb això probablement la seva feina.
Carlos Navarro (Juan Godínez Caireles)
Fernando Soto (Tobías Hernández Tarrajas)
Agustín Isunza (Papà Pinillos)
José Pidal (El professor)
Felipe Montoya (Mecànic)
Javier de la Parra (Cap de trànsit)
Conchita Gentil Arcos (Passatgera)
Diana Ochoa (Mestra de l’internat)
Víctor Alcocer (Acaparador de blat de moro)
Leonor Gómez (Passatgera)
Victorio Blanco (Passatger) (no surt als crèdits)
José Chávez (Agent de trànsit) (no surt als crèdits)
L'argument original va ser obra de Mauricio de la Serna; i encara que considerada una obra menor de Luis Buñuel, la frescor d'aquesta cinta, enfortida pels magnífics i espurnejants diàlegs de barri que anar a càrrec dels escriptors José Revueltas i Juan de la Cabada, així com del llavors guionista Luis Alcoriza, manté la seva vigència a Mèxic: l'acaparament de grans, les contradiccions del capitalisme, les inamovibles pastores nadalenques als barris de la ciutat de Mèxic, la renovació immisericorde dels mitjans de transport, les supersticions, la defensa a ultrança de les imatges cristianes, etc.
A La ilusión viaja en tranvía, l'inversemblant irromp constantment en la vida dels personatges, sense que condueixi a l'alteració definitiva dels seus destins. El trajecte que segueix el tramvia és ple d'incidents divertits i insòlits que Buñuel sempre va considerar naturals en el context mexicà. Al llibre Prohíbido asomarse a l'interior, de José de la Colina i Tomás Pérez Turrent, el cineasta diu:
« Vostès saben que als vehicles públics a Mèxic és possible, o ho era en aquella època, trobar gent que portés caixes de fruita, o “guajolotes” vius, en resum: les coses més increïbles, i per això se'm va ocórrer que al tramvia viatgessin els obrers del Rastre amb els quarts de cap de bestiar, i les velles beates amb la imatge d'un sant. »
José de la Colina i Tomás Pérez Turrent. Prohibit abocar-se a l’ interior. Entrevistas con Luis Buñuel acerca de su filmografía. Buñuel por Buñuel (Madrid: Plot Ediciones, S. A., 1993. ISBN 84-86702-20-8).
Malgrat la simplicitat del film, la poesia i el surrealisme del cineasta, magnífic creador d'imatges inquietants, no deixa de ser present en diverses escenes: la versió de la caiguda de Satanàs i del pecat original en la pastorel·la; el mateix Satanàs disparant-li a l'Esperit Sant; el Tarrajas que representa un càndid Adán que s’assembla a Satanàs i no a Déu. Eva calçant sabates de taló; el cap d'un porc penjant del passamà del tramvia; l'escena en la qual un carnisser ofereix en agraïment a Lupita els cervells d'un porc; el Crist de la columna ensangonat; les cames d'una actriu a qui un Lorenzana observa des del tramvia; l'avenç de Lupita en contrasentit d'un ramat d'ovelles. També són dignes de menció insòlites frases com la del cap de trànsit al Tarrajas i al Caireles en reparar el tramvia abans de temps:
... I cap de vostès no oblidi que l'excés pot ser perjudicial en tot..., fins i tot en l'eficiència ; la del professor a Lupita quan els dos amics abandonin la pastorel·la Això passa per donar-li el paper de Déu a qualsevol; la gràcia popular de Lupita al velador Ja em maliciaba que era pur invent d'ells... de pur entremaliats ; o la de Tarrajas quan li suplica un burgès i una nord-americana Millor no pagui! i No pagui, miss! . Caldria agregar la lliçó sobre la inflació que el professor i director de l'obra de la pastorel·la li dóna a Braulio, el velador. Al film també es poden localitzar els pilars de les cintes de Buñuel: la religió, l'erotisme, la política. També es planteja l'essència funcional de la vàlua amb els tres personatges principals i el velador, i la denostació als delators, típica de Buñuel.
A causa de la varietat de temàtiques de La ilusión viaja en tranvia, la cinta sol formar part dels cineclubs universitaris a tot el món, junt amb altres cintes estrangeres considerades Cinema com a instrument de la poesia.
La cinta va constituir l'última participació de Lilia Prado amb Luis Buñuel; anteriorment havien treballat a Subida al cielo i Abismos de pasión. És famós el fotograma de la pel·lícula en el qual Lupita (Lilia Prado), aborda el tramvia mostrant part de la seva cuixa, davant de les mirades de Caireles i Tarrajas, que en la seva època va causar certa sensació i ara és freqüent trobar-lo tant en cantines com en exposicions del cinema mexicà i de la Ciutat de Mèxic.
A Subida al cielo Lilia Prado va realitzar una escena similar, en aquella ocasió pujant a un autobús; tanmateix, la similitud va més enllà de l'argumental:
« És cert que en ambdues pel·lícules hi apareix Lilia Prado fent el mateix gest de pujar al transport, amb un peu en l'estrep i la faldilla a mitja cuixa -dice Buñuel. Reconec que aquí es tracta d'alguna cosa molt meva, de la meva joventut i de la de qualsevol de la meva generació. Quan les dones, amb aquelles faldilles llargues, pujaven al tramvia, les miràvem, a veure si ensenyaven una mica de panxell. Clar, en les dues pel·lícules la faldilla és més curta, i per força Lilia mostra una mica de les cuixes. Són gestos que es graven
Colina, José de la y Tomás Pérez Turrent. Prohibido asomarse a l'interior. Entrevistas con Luis Buñuel acerca de su filmografía. Publicat amb el títol de Buñuel por Buñuel (Madrid: Plot Ediciones, S. A., 1993. ISBN 84-86702-20-8).
Aquest film seria un dels pocs dels que Buñuel no es queixaria, o pel retall de pressupost, per vagues del sindicat o per la qualitat dels actors a Mèxic (altres excepcions van ser Nazarín i Ensayo de un crimen), i ocupa el lloc 95 a la llista de 100 millors pel·lícules del cinema mexicà, segons l'opinió de 25 crítics i especialistes del cinema a Mèxic, publicada per la revista Somos el juliol de 1994. [1]
Colina, José de la y Tomás Pérez Turrent. Prohibido asomarse a l'interior. Entrevistes amb Luis Buñuel sobre la seva filmografia. Publicat amb el títol de Buñuel por Buñuel (Madrid: Plot Ediciones, S. A., 1993. ISBN 84-86702-20-8)
La ilusión viaja en tranvía a Internet Movie Database (anglès)
Fitxa tècnica a la pàgina del cinema mexicà del ITESM
«Crítica». a la pàgina de El Criticón
«Fitxa». a la pàgina de Nazarín
IMDb: tt0045907
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_ilusión_viaja_en_tranvía&oldid=21222397» | 0.710915 | curate | {"ca": 0.8721628349685167, "es": 0.10660418802167228, "it": 0.004393029726167814, "en": 0.00849319080392444, "fr": 0.0052716356714013765, "sh": 0.00043930297261678136, "uu": 0.00043930297261678136, "zh": 0.002196514863083907} | https://ca.wikipedia.org/wiki/La_ilusi%C3%B3n_viaja_en_tranvia |
mc4_ca_20230418_16_658456 | Catania-Atenes | El Blog del Veler Onas
Catania-Atenes Posted by veleronas on Agost 16, 2015
← Badalona-Catania Tres mesos pel Golf Sarònic i les Illes Cíclades → Deixa un comentari Cancel·la la resposta Escriu aquí el comentari... | 0.518915 | curate | {"es": 0.1703056768558952, "en": 0.22707423580786026, "ca": 0.6026200873362445} | https://veleronas.wordpress.com/2015/08/16/catania-atenes/ |
mc4_ca_20230418_11_790180 | Referèndum (FCO) – Dietari a Destemps
gener 15, 2013 by enricvila
Referèndum (FCO)
Ja he dit moltes vegades que, per més que els espanyols s’entestin a parlar de la crisi, l’únic tema d’aquesta legislatura és la celebració del referèndum d’autodeterminació. Els analistes, que estan tots una mica histèrics, tendeixen a pensar que al final no se celebrarà i que el president Mas i l’Oriol Junqueras cauran en la negra temptació d’autosabotejar-se i de convertir el procés en una opereta. Evidentment, hi ha el risc que tot acabi com si fos una paròdia del 6 d’octubre. Però em sembla que el nerviosisme fa que molts analistes projectin en el govern totes les seves temences i frustracions.
Si els espanyols no tanquen el president -Déu no ho vulgui-, el referèndum se celebrarà. La declaració de sobirania pactada entre CiU i ERC està redactada amb una prosa lamentable, però té una cosa bona i és que ha obligat tots els partits a posicionar-se. Mas i Junqueras han fet bé d'”equivocar-se” marcant l’Estat com a horitzó, ni que sigui perquè així les posicions van quedant clares. Ja vam veure com Joan Herrera es va oblidar del Dret a Decidir la mateixa nit de les eleccions. Ja hem vist com Navarro ha passat de refugiar-se en la legalitat a dir clarament que vol liderar el No a la independència. Hem vist també com Ciutadans s’ha comportat com el que és, un partit de quinquis, i ha corregut a demanar ajut al Primo de Zumosol. Si el president Mas és intel·ligent es deixarà radicalitzar per Junqueras i per les CUP i donarà corda a Duran i Lleida. El líder d’Unió cada cop està més desgastat i cada dia hi ha més gent que no comprèn com és que encara no ha dimitit de tots els càrrecs. Com més s’abraça a l’unionisme més el desprestigia. Aquest és el camí de redempció que Déu li ha reservat.
Al contrari del que diuen els diaris, l’objectiu no ha de ser aconseguir un gran consens al Parlament. El Parlament, ple de diputats porucs i engreixats per l’autonomia, és una institució tan desprestigiada com el congrés dels diputats. Les seves discussions sobre el sexe dels àngels l’única cosa que poden fer és fàstic als ciutadans que cada dia han de batallar per portar el sou a casa, tant se val quina sigui la seva posició respecte la independència. Per això, l’objectiu de Mas i de Junqueras ha de ser aconseguir fer una consulta on només hi hagi dues preguntes: o Sí o No. Tant se val el temps que triguin. El referèndum ha de ser un referèndum per constituir un Estat independent. Si surt que no, o si amb l’ajuda de Madrid els partits unionistes boicotegen la consulta, el debat serà un altre però tothom sabrà quin pa s’hi dóna i què volen dir alguns quan parlen de catalanitat i de democràcia. L’important és no afluixar, no baixar del toro ara que tenim l’animal ben agafat per les banyes. Només si el referèndum serveix per clarificar la situació, el sol fet d’aconseguir celebrar-lo i debatre com persones ja serà una victòria que es podrà apuntar tothom.
Aquests dies s’ha estrenat una pel·lícula sobre Abraham Lincoln que hauria de servir d’inspiració a Mas i Junqueras. Quan Lincoln va voler abolir l’esclavitud es va trobar que l’oposició li tirava al damunt els cadàvers de la guerra civil. Li deien que la prioritat era assolir la pau i no la llibertat dels negres. Davant la mortaldat de la primera guerra moderna l’abolició de l’esclavatge semblava un problema menor fins i tot entre els qui estaven indignats amb els fuets i les cadenes. L’oposició acusava el president d’allargar la guerra expressament. Els diputats partidaris de mantenir l’status quo deien que sacrificava la vida dels joves a l’altar d’un ideal incert, que podia tenir conseqüències apocalíptiques per la societat blanca americana. Pel que fa als representants que volien acabar amb aquella vergonya, feien moltes declaracions morals. No obstant, sempre acabaven demanant consens i solucions intermitges que postposaven el problema en nom dels pobres joves que morien al camp de batalla.
Lincoln se’n va sortir perquè es va aferrar als vots que l’havien escollit i no va parar fins que va fer entendre als polítics indecisos que l’alliberament dels negres era l’únic fenomen de la guerra capaç de justificar els patiments de la nació i de donar-li forces per afrontar el futur amb garanties. Quan hi ha una situació difícil, els mediocres es deixen dur per la por i pels interessos particulars i miren de comprar la solució més ràpida i barata; els audaços van al moll de l’os del conflicte, li claven les dents i aguanten la posició fins que els fets van posant els barruts i els covards en evidència. Si el president aguanta, tard o d’hora guanyarà. Ja vaig dir que Mas rebrà més òsties que Muhamed Alí davant de Foreman. Però que pensi que aquest referèndum, perquè serveixi d’alguna cosa, no només ha de permetre votar els vius. En aquest referèndum votaran els catalans que ja no hi són i els catalans que encara han de néixer. Per això Mas i Junqueras s’ho han de prendre amb filosofia. Han de resistir i sota cap concepte no han d’abaratir la solució com proposen aquests líders polítics i aquests grans columnistes que, passi el que passi, formen part d’un món que ja és història i que ens vol fer morir amb ell.
← Corrupció (Singular Digital)
La dutxa (Avui) →
3 pensaments sobre “Referèndum (FCO)”
Jordi | gener 15, 2013 a les 12:40 pm
Quan s’estreni la pel·lícula de Spielberg sobre Lincoln, veuràs com els unionistes espanyols faran servir la seva figura com a paradigma de la lluita contra el secessionisme: l’home que no va dubtar a anar a la guerra per preservar la unitat nacional. M’hi jugo una ronda de cerveses.
D’altra banda, jo crec que el gran referent, en una situació com l’actual, hauria de ser FD Roosevelt. Et deixo alguns fragments escollits del seu discurs d’investidura, on es parla de crisi econòmica i ètica, d’atur i de crisi bancària, i crec que, cap al final de tot, també pot servir com a comentari al teu post sobre la corrupció —ètica, sí, però el que ens cal ara és acció:
“This is preeminently the time to speak the truth, the whole truth, frankly and boldly. Nor need we shrink from honestly facing conditions in our country today. This great Nation will endure as it has endured, will revive and will prosper. So, first of all, let me assert my firm belief that the only thing we have to fear is fear itself—nameless, unreasoning, unjustified terror which paralyzes needed efforts to convert retreat into advance. In every dark hour of our national life a leadership of frankness and vigor has met with that understanding and support of the people themselves which is essential to victory. I am convinced that you will again give that support to leadership in these critical days. […] A host of unemployed citizens face the grim problem of existence, and an equally great number toil with little return. Only a foolish optimist can deny the dark realities of the moment. Yet our distress comes from no failure of substance. We are stricken by no plague of locusts. Compared with the perils which our forefathers conquered because they believed and were not afraid, we have still much to be thankful for. Nature still offers her bounty and human efforts have multiplied it. Plenty is at our doorstep, but a generous use of it languishes in the very sight of the supply. Primarily this is because the rulers of the exchange of mankind’s goods have failed, through their own stubbornness and their own incompetence, have admitted their failure, and abdicated. Practices of the unscrupulous money changers stand indicted in the court of public opinion, rejected by the hearts and minds of men. True they have tried, but their efforts have been cast in the pattern of an outworn tradition. Faced by failure of credit they have proposed only the lending of more money. Stripped of the lure of profit by which to induce our people to follow their false leadership, they have resorted to exhortations, pleading tearfully for restored confidence. They know only the rules of a generation of self-seekers. They have no vision, and when there is no vision the people perish. The money changers have fled from their high seats in the temple of our civilization. We may now restore that temple to the ancient truths. The measure of the restoration lies in the extent to which we apply social values more noble than mere monetary profit. Happiness lies not in the mere possession of money; it lies in the joy of achievement, in the thrill of creative effort. The joy and moral stimulation of work no longer must be forgotten in the mad chase of evanescent profits. These dark days will be worth all they cost us if they teach us that our true destiny is not to be ministered unto but to minister to ourselves and to our fellow men. Recognition of the falsity of material wealth as the standard of success goes hand in hand with the abandonment of the false belief that public office and high political position are to be valued only by the standards of pride of place and personal profit; and there must be an end to a conduct in banking and in business which too often has given to a sacred trust the likeness of callous and selfish wrongdoing. Small wonder that confidence languishes, for it thrives only on honesty, on honor, on the sacredness of obligations, on faithful protection, on unselfish performance; without them it cannot live. Restoration calls, however, not for changes in ethics alone. This Nation asks for action, and action now.
joansjosepsiases | gener 15, 2013 a les 11:13 pm
El referendum serà un acte de sobirania, potser el més primigeni que hi pugui haver, sigui quin sigui el resultat, espanya, no el podrà ignorar. Aquesta és la força del referendum, la seva celebració no el seu resultat.
joan de vic | gener 16, 2013 a les 8:48 am
A tots ens costa entendra aquest procés. Em sembla que com jo, molta gent s’ha imaginat el dia després; com ho celebrarà i amb qui, què és el primer que dirà i fins i tot de quí es recordarà aquell dia. Ara bé, dubto que hi hagi una sola persona que sigui capaç d’afirmar que aquest procés cap a la independència aniria d’aquesta manera.
RT @Twit_terrorist: Tinc el vídeo complet i després Puigdemont diu "Ves? La beso y no me importa. (es trau la polla i la fica damunt de la… 10 hours ago
RT @elnacionalcat: "Dedéu va reaccionar com s'ha de reaccionar quan algú t'intenta vexar o doblegar injustament", @enricvd https://t.co/j… 10 hours ago
@AstridBarrio Quan pensis en l’Ero que s’endurà el teu diari pensa en el to i la pedanteria d’aquest article. Puigd… twitter.com/i/web/status/9… 10 hours ago
O ha d’aprendre arts marcials. twitter.com/jordigraupera/… 12 hours ago
RT @AstridBarrio: Un dels articles de la febrada @enricvd ? El nostre heroi Bernat Dedéu via @elnacionalcat elnacional.cat/ca/opinio/enri… 12 hours ago | 0.625489 | curate | {"ca": 0.658481934459901, "en": 0.3312482494631687, "es": 0.005228270002800859, "pt": 0.0050415460741294} | https://enricvila.wordpress.com/2013/01/15/referendum-fco/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_179383 | Què és el treball per projectes a l’ESO? En Cristian Olivé i l’Èlia Riudavets, professors de Secundària, ens expliquen com trenquem les barreres de les assignatures per tal de treballar per projectes amb els joves.
L’alumnat de Batxillerat de l’assignatura d’economia hem anat a @lacomunalsants per conèixer de primera mà un dels principals espais culturals cooperatius de la ciutat!
Com treballem al laboratori electrònic del CF? En Josep Lluís Gomez, professor del CFGM de Sistemes Microinformàtics i Xarxes, ens explica quines són les principals activitats de laboratori al Cicle. #CàpsulesJoanPelegrí
Aquesta setmana que ve l’alumnat de 2n de Batxillerat ha de fer la presentació oral del Treball de Recerca, i és per això en Xavi Bo els hi ha
fet una xerrada on hi han assistit, virtualment, una cinquantena d’alumnes! Molts ànims a totes i a tots, que ja ho teniu!
Per què la tecnologia i la robòtica a l’escola? L’Anna Moya i l’Hermini Manzano, professors de tecnologia i de robòtica a secundària, ens expliquen la manera com treballem aquesta assignatura a l’escola. #CàpsulesJoanPelegrí
Com hem adaptat les classes al Batxillerat? L’Albert Marzà, professor de Batxillerat, ens explica com s’està realitzant enguany el Batxillerat a l’escola amb el model híbrid, una barreja de presencialitat i ensenyament virtual. #CàpsulesJoanPelegrí
A l’hora de socials hem anat a fer una gimcana pel parc! L’ha muntat l’alumnat de 2n d’ESO per treballar l’edat mitjana.
Com podem complementar el currículum amb l’@IOC? En Verna Martínez, professor de secundària, ens explica com funciona l’IOC i com fem servir aquesta eina per poder completar el currículum educatiu de l’alumnat de batxillerat. #CàpsulesJoanPelegrí
Mireu!! L’alumnat de 3r d’ESO E hem fet uns diaris de lectura!! Han quedat molt xulos, oi?
A 2n d’ESO hem convertit una llegenda de Bécquer en un guió cinematogràfic! Hem baixat al teatre i cada grupet ha gravat la seva part. Ara només queda editar el vídeo!
#4rtESO
Entre avui i demà l’alumnat de 4t d’ESO estarà immers amb les competències bàsiques! Som-hi!
Ep!! La setmana passada vam començar a explicar el Batxillerat a tot l’alumnat de 4t d’ESO de l’escola!! Durant aquesta setmana acabarem d’explicar-ho als set grups, i resoldrem els dubtes que puguin tenir. Som-hi!
Aquesta setmana estem fent les exposicions del projecte de recerca de 4t de ESO! N’hi ha que han fet coses molt i molt xules.
#premisdretshumans
Celebrem la 32a edició dels Premis #DretsHumans!
Què és el Projecte de Valors de l’escola? La Loli Sabán i la Montse Gusi, professores de secundària, ens expliquen com es va idear i quins objectius persegueix el nostre projecte de valors. #CàpsulesJoanPelegrí
#llibres, llibres i més llibres
Encara no sabeu què és el #TastetdeLletres? És l’espai de la Biblioteca de l’escola on compartir lectures i recomanacions literàries! Bon cap de setmana! I seguiu-nos https://instagram.com/tastetdelletres/
Hola @LaCasaDelLibro! Ahir vau tenir la presentació d’un llibre molt especial a Rambla Catalunya, oi?Es va parlar de moltes coses, però sobretot d’#UnaEducacióRebel. Malgrat les restriccions, una bona representació de l’escola hi vam ser presents.
#menjador
Avui li hem dit a en Martí quants cigrons hem menjat!!! Dins de les activitats de migdia, una d’elles és l’agafar consciència de tot el que mengem, i també el que llencem. Després, tot això li ho expliquem a en Martí, que és el pagès que conrea i ens serveix els cigrons!
Com funciona el menjador i les activitats de migdia de l’escola? La Dolça Alcalà, coordinadora del menjador, ens parla del funcionament del menjador a infantil i primària. #CàpsulesJoanPelegrí
#carnestoltesdelsgrans
Per cert! Si fins i tot a 2n d’ESO A hem ‘celebrat’ una boda!! Ja sabeu… Per Carnaval, tot s’hi val! Visca els nuvis!!! !
Però què crèieu, que el Carnaval només el celebraríem a Ermengarda? A Guadiana i a Consell de Cent també ho hem petat! Passeu un molt bon cap de setmana de tres dies!! Ens veiem dimarts!
Comparteix aquesta entrada
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
Comparteix a Google+
Comparteix per Mail
https://afajoanpelegri.cat/wp-content/uploads/2017/11/twitter.jpg 800 2000 Afajoanpelegri http://afajoanpelegri.cat/wp-content/uploads/2017/03/Logo-AFA-JP_Original-300x284.jpg Afajoanpelegri2021-03-02 15:45:422021-03-02 15:45:42El curs dels grans no para. Segueix-lo al Twitter!
Subscribeto RSS Feed
Cerca allò que t’interessa
Participa a l’AFA!
Com a delegat/da, com a voluntari/a, com tu vulguis!
Notícies destacades
Torna la Festa Major d’Hostafrancs! 28 de setembre de 2021
L’Escola d’Acollida Lingüística Ateneu Montserrat necessita persones voluntàries! 9 de setembre de 2021
Reutilitzem els llibres de lectura 14 de juny de 2021
Millorem l’entorn escolar: projecte “Protegim les Escoles” i pressupostos participatius 14 de juny de 2021
🌹📖Diada Sant Jordi🦖 💫 22 d'abril de 2021
Què hem escrit fins ara?
Què hem escrit fins ara? Selecciona el mes setembre 2021 juny 2021 abril 2021 març 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 setembre 2020 maig 2020 abril 2020 febrer 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 juny 2019 maig 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011
Segueix els nostres tuits!
Follow @afajoanpelegri
Aquest és el twitter de l’AFA!
Tweets by afajoanpelegri
Amics de l’AFA
L'Escola Joan Pelegrí
Diari d’Infantil i Primària
Fundació Cultural Hostafrancs (FCH)
Centre Montserrat Xavier (CMX)
Biblioteca Joan Pelegrí
Calaix de Sastre (La Revista)
Grup UNESCO Joan Pelegrí
Sobre què parlem?
activitats adolescència Afa alimentació Assemblea barri biblioteca ciutat CMX concurs consum cultura curs educació escola esport excursions exposició extraescolars festa benvinguda festes festivern Firajoc fotografia iniciatives lectura llibres Magic Line maratóTV3 Memòria AFA menjador mobilitat segura mol·luscs nadal notícies noves tecnologies pel·licula recomanació salut Sant Jordi sexualitat solidaritat sortides xarxes socials xerrada
Contacte
Carrer del Consell de Cent, 18. 08014 Barcelona 93 431 62 00 / [email protected]
Informació
L'Associació de Famílies d'Alumnes de l'escola Joan Pelegrí participa del projecte educatiu del centre i promou activitats organtizades dins i fora de l'escola. | 0.696182 | curate | {"ca": 0.8863993149707435, "en": 0.07449693163978878, "hu": 0.00413871842443271, "uz": 0.001998001998001998, "pt": 0.014699586128157556, "es": 0.007135721421435707, "nl": 0.005280433851862424, "fr": 0.0012844298558584272, "de": 0.0045668617097188524} | https://afajoanpelegri.cat/el-curs-dels-grans-no-para-segueix-lo-al-twitter/ |
wikipedia_ca_20230401_0_332834 | Hidroquinona
La Hidroquinona, també dita benzè-1,4-diol o quinol, és un compost orgànic aromàtic que és un tipus de fenol, té la fórmula química C₆H₄(OH)₂. La seva estructura química, té dos grups hidroxils enllaçats covalentment amb un anell de benzè en posició de subsitucions orto, meta, i para. És un sòlid blanc granular. Les hidroquinones en són els seus derivats.
Producció.
La hidroquinona es produeix industrialment per tres rutes dues de les quals són les dominants. La ruta més usada implica la dialquilació de benzè amb propè per donar 1,4-diisopropilbenzè.
Redox.
La Hidroquinona experimenta oxidació donant benzoquinona. Aquest procés es pot revertir. Alguns derivats d'hidroquinones presents de manera natural tenen aquesta mena de reacció, per exemple essent coenzim Q.
Aminació.
Una reacció important converteix la hidroquinona en derivats mono- i diamino. El metilaminofenol, usat en fotografia es fa d'aquesta manera:
C₆H₄(OH)₂ + CH₃NH₂ → C₆H₄(OH)(N(H)CH₃) + H₂O
Similarment en la indústria de la goma com a agent antiozó des de l'anilina:
C₆H₄(OH)₂ + 2 C₆H₅NH₂ → C₆H₄(N(H)CH₆H₅)₂ + 2 H₂O
Usos.
En té molts. Principalment associada a la seva acció com a agent reductor soluble en aigua. Redueix els halids de plata a plata. | 1 | perfect | {"es": 0.013923013923013924, "ca": 0.8435708435708436, "en": 0.044226044226044224, "zh": 0.036036036036036036, "fr": 0.062244062244062245} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=332835 |
cawac_ca_20200528_5_4145 | El Vendrell mostra els seus productes a Vine...Tast! aquest cap de setmana
Redacció - El Vendrell 08 de desembre de 2012
El promotors de Vine...Tast!
AV
Aquest cap de setmana se celebra al Vendrell la mostra de productors, cellers i el·laboradors del Baix Penedès en el marc de Vine...Tast!. La iniciativa la impulsen un grup de persones que volen formular una aposta pel territori i oferir a la comarca un esdeveniment que ajudi a difondre la qualitat dels seus productes. En concret, els organitzadors de Vine...Tast! són els professionals Santi Medina, del Restaurant Al Costat del Museu; Tomás Cuadrado, de La Farmàcia Vinoteca, i Betlem Isern, de La Xocolateria, i dos particulars: Nando García i Alfons Morillas.
Al llarg del cap de setmana la Plaça Nova i la Plaça de les Garrofes estaran ocupades pels estands d’una representació de professionals del Baix Penedès que aproparan el seu treball i els seus productes als visitants.
Entre els participants en la mostra s’hi poden trobar productors i el·laboradors de diferents tipologies, com ara cellers, restauradors, vinateries, cansaladeries i xarcuteries, fleques, obradors, pastisseries, formatgeria, productors de verdura, de mel, d’oli i de cervesa artesanal, a més de representants del món artístic, en un variat catàleg que pretén mostrar la varietat i la qualitat del que es produeix al Baix Penedès.
Degustacions entre 1 i 3 euros
S’hi podran fer degustacions que variaran d’1 a 3 euros, en funció del que cada participant ofereixi, i per fer els tastos s’haurà d’adquirir la copa Vine...Tast! al preu de 2 euros. Així mateix, l’adquisició d’un tiquet degustació servirà per participar de les visites guiades que dissabte i diumenge es faran a la Casa Nadiua de Pau Casals, a tocar de la Plaça Nova. La vinculació d’aquest equipament cultural, així com el Museu Deu, és altre dels aspectes que destaca a Vine...Tast!, en tant que s’ha volgut també contribuir a difondre la cultura del territori.
Així mateix, s’hi ha programat un seguit de tallers i activitats als quals es podrà accedir en comprar una copa Vine...Tast!, i entre els quals s’hi poden trobar tasts de vins i caves, maridatges i demostracions culinàries, entre altres propostes. Per participar d’aquestes activitats s’ha de fer inscripció prèvia ja que l’aforament és limitat, Pel que fa al públic infantil, també té cabuda al Vine...Tast!, ja que la Plaça de les Garrofes acollirà la celebració de diversos tallers de creació artística per a infants. | 0.841692 | curate | {"ca": 0.9679513184584179, "en": 0.011359026369168357, "uk": 0.0008113590263691683, "es": 0.019878296146044624} | http://www.campdesports.cat/index.php?command=show_news&news_id=18611 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_333153 | Ara mateix a la Sexta, poseu-ho. Acaba de sortir un simpatitzant de la Plataforma d'uns 60 anys que, després d'ensabonar i honorar al senyor Anglada, ha començat a dir que els de Sexta són uns xaperos i uns traïdors i ha acabat dient-li al follonero : "A mi em parles en català, xarnego de merda". L'Anglada no sabia on posar-se El vídeo, des de la web de la Sexta. Està en tres parts, cal apretar NEXT quan acaba cada una: http://www.misexta.tv/inicio/11_7/1/237033 I aquí, si voleu veure el seus seguidors donant-li suport pel carrer, amb el Senyor dels xarnegos inclós, a partir del minut 4:
Ací hi ha un recull d'alguns momentshttp://www.salvados.lasexta.com/seccion/ver/lo_mejor_de_salvados/1061/el_follonero_se_adentra_en_la_comunidad_islamica/142813 | 0.680068 | curate | {"ca": 0.785904255319149, "es": 0.21409574468085107} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_39778 | LLegueixo un article a Nacio digital de Bonet i flipo , no s´ha enterat de res i si segueixen aixi a les properes ni 5 diputats Posso algunes perles Per altra banda, les enquestes del CEO no abonen la teoria de que el problema ha estat fer president en Montilla o haver entrat al govern en comptes de quedar-nos a l’oposició. Si mirem la valoració entre el nostre electorat d’en Montilla, i la comparem amb la de Mas, veiem que gairebé sempre les valoracions de Montilla són superiors a Mas. No es veuen signes “d’irritació” cap a Montilla Quina és doncs la raó de la davallada? Òbviament que n’hi ha un cúmul, però per a mi la principal és la falta de convicció en mantenir-nos en la línia de l’Esquerra Nacional, és a dir, en perseverar en la franja social del centre cap a l’esquerra i del federalisme cap a l’independentisme. Aquesta tipologia d’elector és la que varem tenir al 2003 i al 2004, i ja no tant, al 2006. Mantenir-lo exigia, durant un temps, molta paciència, pedagogia i no acomplexar-se davant dels retrets de l’independentisme excitat que ens acusava d’haver-nos oblidat de la independència Òbviament que és dolorós perdre votants, però per a mi encara és més dolorós que ERC no ha estat el destí dels més de 150.000 votants del PSC que se n’han anat directament a CIU. Si un votant socialista se’n va cap a CIU sense passar per ERC, és perquè ens considera massa independentistes o perquè no ens considera prou fiables i seriosos?
No s'ha enterat de res, no. Al 2003 els van votar per proclamar la independència i han prioritzat els objectius de partit. ERC no té res a fer, està desacreditada com a partit independentista i està destinada a desaparèixer.L'única cosa útil que podrien fer encara per a intentar sobreviure es prendre-li el paper de l'esquerra de Catalunya al PSC per a que a Catalunya l'esquerra fos liderada per un partit d'obediència catalana. I mentrestant que SI agrupi el vot sobiranista. Per aconseguir això hauria d'atreure molts votants ètnicament espanyols, un votant que no els votaria mai a no ser que rebutgessin públicament la independència. | 0.913157 | curate | {"ca": 0.9773929773929774, "es": 0.022607022607022607} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_140429 | En aquest gràfic, a diferència del de portada, les dades de l'eix X (les dates) són proporcionals respecte a les dates on hi ha hagut eleccions; és a dir, els punts estan més junts com més properes són les dates de les eleccions.
Això ens dona una idea més exacte del creixement del cens exterior al llarg del temps.
VULLVOTAR.COM no pertany al govern català ni a cap partit polític.
Aquesta és una iniciativa de CATALANSALMON.com - Web derivat de NOPUCVOTAR
https://www.vullvotar.com | [email protected] | DISCLAIMER
Si VOLS DONAR SUPORT a la iniciativa, pots fer-ho clicant al "M'agrada" de la nostra pàgina de Facebook, aquí:
VULLVOTAR forma part del projecte CATALANSALMON.com. Els fitxers de CATALANSALMON estan registrats a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades sota la responsabilitat de Sergi Jordi Marzabal Estevez. D'acord amb la llei orgànica 15/1999, 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades personals seran recollides, incorporades i tractades als fitxers de CATALANSALMON. Podreu exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant escrit a: CATALANSALMON, c/Valencia 629, 2n 2a. 08026 Barcelona, o bé adreçant un mail a [email protected].
La normativa, responsabilitats, reglamentació de la protecció de dades i condicions d'ús de la web de VULLVOTAR, incloent-hi la normativa RGPD del 2018, estan definides a la web catalansalmon, en aquesta direcció: https://catalansalmon.com/disclaimer.php | 1 | perfect | {"ca": 0.9607577807848444, "en": 0.03924221921515562} | |
mc4_ca_20230418_7_92190 | Salms » InsensiblesSalms » Print
Posted By Josep Porcar On 7/11/2006 @ 11:07 am In Metro,Societat | Comments Disabled
Estic totalment convençut de què Garcia Anton vol presentar-se a president de RENFE. Ho dic pel mitin sobre inversions en ferrocarrils que, evidentment, li han escrit i que ara mateix [1] està amollant a les Corts. Ni una mínima assumpció de responsabilitat. Ni una microcrítica. Res de res. Em pregunte què deuen estar pensant i sentint les famílies afectades mentre escolten —ara mateix a Radio 9— al seu conseller fer un llistat d‘inversions en seguretat per tal de llavar-se la cara i de no caure del càrrec. A Garcia Anton li haurien d‘asseure, a les Corts, als 42 cadàvers, als ferits, a les seues famílies i a tots els ciutadans commocionats per la tragèdia, a veure si encara així era capaç de conservar la desvergonya de parlar com si demà foren les eleccions. Les paraules hui del conseller a les Corts no són un accident. Són d‘una insensibilitat catastròfica.
l‘excés de «l‘excés de velocitat». l‘excés, l‘abús del conseller, que s‘ha fartat hui d‘esmentar aquest fet com a causa [2]. La fal·làcia. Goebbels [3]. Propaganda. El conseller a 80% en els revolts, el conseller sense balises, el conseller amb una única hipòtesi admissible: la inconsciència, el defalliment, el desmai del conductor. La inconsciència del conseller. La velocitat excessiva del conseller, al capdavall. Però la contrahipòtesi [4] ha entrat en escena: els sindicats posaren ahir un sistema de fre a la versió oficial i apuntaren la possibilitat d‘una defecte tècnic en la màquina. Un extracte:
URL to article: https://www.porcar.net/2006/07/11/insensibles/
[1] ara mateix: http://www.levante-emv.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3215&pIdSeccion=303&pIdNoticia=213264&rand=1152611380866
[2] fet com a causa: https://www.porcar.net/?p=531
[3] Goebbels: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Goebbels
[4] contrahipòtesi: http://www.elpais.es/articulo/elpporesp/20060711elpepinac_19/Tes/sindicatos/metro/Valencia/apuntan/fallo/t%E9cnico/familia/v%EDctima/persona/caso | 0.54845 | curate | {"fr": 0.056207233626588464, "en": 0.09579667644183773, "ca": 0.656891495601173, "es": 0.16080156402737047, "pt": 0.005376344086021506, "it": 0.0249266862170088} | https://www.porcar.net/2006/07/11/insensibles/print/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_28167 | Laporta proposa que un independent lideri la coalició per fer desistir PortabellaSolidaritat pensa en Sala i Martín per a BarcelonaSolidaritat i Joan Laporta renuncien a liderar la candidatura unitària sobiranista a Barcelona, però posen contra les cordes ERC perquè tampoc ho faci Jordi Portabella. L'aposta: un independent. L'economista i extresorer del Barça Xavier Sala i Martín no milita enlloc, és independentista i és mediàtic. Però també neoliberal. Un independent independentista i de consens. És la proposta que va llançar ahir Solidaritat Catalana (SI) per desbloquejar les negociacions amb ERC de cara a la configuració d'una candidatura unitària a Barcelona per a les municipals del 22 de maig. Fins ara, l'estira i arronsa per imposar el cap de llista, els vetos i la manera d'escollir-lo han fet inviable el pacte. Però, hi ha algú capaç de generar consens? Solidaritat va assegurar ahir que ja té una llista de noms i, segons ha pogut saber el diari ARA, el més ben posicionat és el de l'economista i extresorer del Barça Xavier Sala i Martín. Solidaritat renuncia així al fet que Joan Laporta pugui arribar a liderar la coalició -i, de pas, el protegeix d'una hipotètica patacada electoral si s'acaben presentant en solitari-, a la vegada que posa contra les cordes ERC, que vol Jordi Portabella com a cap de cartell de la llista unitària. D'entrada, Sala i Martín, íntim amic de Laporta, compleix els requisits que SI posa: no milita a cap partit i és obertament independentista. A més, té una bona dialèctica i és mediàtic entre el sector sobiranista, condició indispensable per recaptar vots. Fins i tot pel seu perfil neoliberal i contraposat al PSC podria disputar vots a CiU. Però ERC insisteix que la "via democràtica" per escollir el cap de llista són les "primàries obertes" a la ciutadania, sense condicions "de qui es pot presentar i qui no" i adverteix que no accepta el veto a Portabella. "Si Sala i Martín es vol presentar a les primàries, que s'hi presenti, tot i que tothom sap que independent del tot no ho és perquè tothom sap que va demanar el vot per Laporta", va assegurar el president de la federació d'ERC a Barcelona, Oriol Amorós, que reconeixia que, almenys ara, SI parla de primàries. El dirigent republicà va insistir a recordar que SI no va tancar un acord amb Reagrupament perquè volien fer-ne. "Si fossin coherents, també defensarien les primàries ara", va dir Amorós. Més contundent es va mostrar el secretari general d'ERC, Joan Ridao, que va subratllar que és "pràcticament impossible" renunciar a Portabella. La proposta de Solidaritat, que van fer arribar tant a ERC com a la CUP, insisteix que el cap de llista sigui una persona "que no hagi estat vinculada a governs amb el PSC" i que seria votada "a través d'un procés democràtic àmpliament participatiu" en el qual cabria un sistema de primàries en què podrien participar només personalitats independentistes i sense carnet de la ciutat. Carbasses a dues bandesSI també recull en la seva missiva que les sigles de les organitzacions que conformin la coalició podrien aparèixer al costat del nom de la candidatura, tot i que els vots aconseguits serien propis i no podrien sumar al còmput general de vots de cap dels partits que en formin part. La resta de components de la llista la proposarien cadascun dels partits i serien persones prèviament escollides per cada organització. La CUP, que ja va anunciar dijous que no aniria a una mateixa candidatura amb ERC perquè no comparteix el model de ciutat de Portabella, s'asseurà a parlar amb SI tot i no compartir-ne l'estil. "Per nosaltres la prioritat no són un nom i un cognom, sinó el programa i model de ciutat. El candidat és el darrer pas", va assegurar la portaveu de la CUP a Barcelona, Laia Alsina. Així doncs, per ara, ja van dues carbasses a Solidaritat, que assegura que la proposta és oberta a qui vulgui "sumar", incloent-hi Reagrupament, molt a prop de tancar un acord amb ERC per Barcelona. Font: Ara.cat *************************** Un liberal de cap a peus. Sí, així segur que ERC i la CUP voldrien pactar
Si fos de Barcelona, el votaria amb els ulls tancats. Esquerra i la CUP no aniran amb Solidaritat així que no val la pena parlar-hi. | 0.852273 | curate | {"ca": 0.9674874491991394, "it": 0.005976571838393498, "en": 0.010518766435572556, "fr": 0.016017212526894573} | |
wikipedia_ca_20230401_0_141274 | Batalla de l'Skafida
La Batalla de l'Skafida (en búlgar: Битка при Скафида) es va lliurar el 1304 al riu Skafida, prop de Sozòpol, Bulgària, i va enfrontar l'Imperi Romà d'Orient i el Segon Imperi Búlgar. La batalla fou guanyada pel Segon Imperi Búlgar, gràcies a la qual pogué superar la crisi del segle anterior, aconseguir estabilitat interna i aconseguir el control de Tràcia, de manera que a partir d'aleshores l'Imperi Romà d'Orient deixà de ser una amenaça pels búlgars.
Origen del conflicte.
El primer objectiu de Todor Svetoslav I Terter de Bulgària després d'ésser coronat tsar del Segon Imperi Búlgar el 1300, fou el revenjar-se pels atacs que durant els anteriors 20 anys els mongols havien sostingut sobre Bulgària. Primerament, els traïdors foren castigats, inclòs el Patriarca Joaquim III, qui fou trobat culpable d'ajudar els enemics de la corona. Després, el tsar es girà vers l'Imperi Romà d'Orient regit per Andrònic II Paleòleg, que havia col·laborat amb els atacs mongols aconseguint conquerir diverses fortaleses a Tràcia. Així, a partir del 1303, el seu exèrcit marxà cap al sud i conquerí diverses ciutats romanes d'Orient frontereres. El següent any, el 1304, els romans d'Orient es prepararen per contraatacar, de manera que ambdós exèrcits es trobaren prop del riu Skafida.
Batalla.
Aparentment els romans d'Orient guanyaren tàcticament a l'inici, fent retrocedir els búlgars fins al riu i obligant-los a travessar-lo en retirada. Però les tropes romanes d'Orient, creient definitiva la victòria, avançaren sense ordre sobre el pont que travessava el riu, el qual havia estat sabotejat abans de la batalla pels búlgars. Amb el pes de les tropes romanes d'Orient, el pont col·lapsà, provocant el pànic entre els romans d'Orient, que amb els línies totalment trencades, hagueren de fer front al contraatac búlgar. Totalment desbordats, els romans d'Orient acabaren retirarant-se en desbandada i dels búlgars aconseguiren la victòria.
Conseqüències.
Durant la batalla els búlgars feren gran quantitat de presoners, en especial entre l'oficialitat, formada per l'aristocràcia romana d'Orient. Després de la batalla, l'exèrcit búlgar continuà amb la seva ofensiva sense que l'Imperi Romà d'Orient els pogué aturar malgrat que l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg feu fondre l'or del seu tresor personal per poder reclutar més tropes. Finalment, el 1307, un tractat de pau se signà entre l'Imperi Romà d'Orient i el Segon Imperi Búlgar, que es va mantenir en vigor fins a la mort de Todor Svetoslav I Terter de Bulgària, el 1321. | 1 | perfect | {"ca": 0.9885961462839167, "es": 0.011403853716083366} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=141275 |
mc4_ca_20230418_5_580883 | Donem la benvinguda a la Judy, la Laura i la Holly! Dimecres, 11 de Gener de 2017 15:10 Escola - Notícies Aquest passat dilluns s'han incorporat a l'Escola tres auxiliars de conversa procedents d'Irlanda, estudiants a la Universitat de Limerick.
Donem la benvinguda a la Judy, que s'estarà a la Llar i a Infantil; la Laura, que s'estarà a Primària; i la Holly, que s'estarà a Secundària. Totes tres seran amb nosaltres de gener a juny desenvolupant les tasques tal i com hem vingut fent els darrers cursos.
Com cada any, també s'organitzaran grups de conversa i tàndems amb elles. | 0.745839 | curate | {"es": 0.08854166666666667, "ca": 0.9114583333333334} | http://escolaturbula.com/ca/component/content/article/71-noticies/525-donem-la-benvinguda-a-la-judy-la-laura-i-la-holly.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_225774 | <<mes <setmana 05JunDilluns 06JunDimarts 07JunDimecres 08JunDijous 09JunDivendres 10JunDissabte 11JunDiumenge >setmana >>mes
Mostra de Teatre Escolar
Altres
Mostra de Teatre Escolar del 21 de març al 21 de juny
La finalitat de l’organització de la MTE és la d’obrir els teatres municipals als centres educatius de Palma, ja que molts de centres educatius utilitzen el teatre com una potent eina educativa. Per això, oferim la possibilitat de representar l’obra a un teatre municipal.
L’escenari, la il·luminació, la disposició del públic, augmenten la qualitat dels muntatges i motiven el grup, i acosten els infants i adolescents al món màgic del teatre, per tal que puguin gaudir de tot el que els pot aportar, bé des de l’escenari, o bé com a públic responsable i respectuós. | 1 | perfect | {"ca": 0.961139896373057, "pt": 0.031088082901554404, "it": 0.007772020725388601} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.