id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_1_689636 | Bon dia a tothom.
Em fa vergonya dir-ho, però tinc 18 anys.
Alguna cosa em diu que ets prou antisocial amb la gent de la teva edat (com jo que tinc dos anys més que tu) d'altra manera és prou estrany que estiguis en aquest fòrum ple de gent gran que no sap on caure morta.
Tinc forces amistats, no pas moltes, però en tinc de molt importants i íntimes. No tinc problemes per a fer amics, caic be a la gent i lligo amb facilitat. Però tot això ho he après a l'adolescència, de petit sí que era prou més antisocial, per tant encara en conservo una part dins meu.Lògicament no sóc un noi corrent, perquè si ho fos no seria al xat, ho trobaria un cau de rasistas i nasis. Per sort tinc un gran interés en la política i no repeteixo les mateixes consignes i eslogans més que gastades pel catalanam progre, sinó que m'informo, em documento, penso, reflexiono i n'extrec idees pròpies, cosa de la qual n'estic molt orgullós.Si vens a la TRENBiF normal podem conèixe'ns i parlar. No penso assistir a la teva trobada sectària i reaccionària perquè com he dit, tinc idees i principis i sóc conseqüent amb ells. I a més perquè sé que ets un homòfob de merda, tot i que en altres temes coincideixo força amb tu.
Ets un noi madur!
Gràcies. | 0.848628 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_480309 | Estudi Observacional Retrospectiu Per Avaluar La Resposta Clínica En Pacients Afectes De Malaltia Arterial Perifèrica Segons El Compliment De Les Recomanacions Terapèutiques Farmacològiques De Les Guies De Pràctica Clínica Per Aquesta Patologia de Barriocanal Barriocanal, Ana María 978-84-490-5884-4
978-84-490-5884-4
Dónde encontrar "Estudi observacional retrospectiu per avaluar la resposta clínica en pacients afectes de malaltia arterial perifèrica segons el compliment de les recomanacions terapèutiques farmacològiques de les guies de pràctica clínica per aquesta patologia"
Sinopsis de: "Estudi observacional retrospectiu per avaluar la resposta clínica en pacients afectes de malaltia arterial perifèrica segons el compliment de les recomanacions terapèutiques farmacològiques de les guies de pràctica clínica per aquesta patologia"
Más títulos de Barriocanal Barriocanal, Ana María | 0.688562 | curate | {"ca": 0.9255918827508456, "es": 0.07440811724915446} | https://www.todostuslibros.com/libros/estudi-observacional-retrospectiu-per-avaluar-la-resposta-clinica-en-pacients-afectes-de-malaltia-arterial-periferica-segons-el-compliment-de-les-recomanacions-terapeutiques-farmacologiques-de-les-guies-de-practica-clinica-per-aquesta-patologia_978-84-490-5884-4 |
mc4_ca_20230418_11_532164 | Salesians Ripoll - historia
L’escola Salesiana Santa Maria de Ripoll té el seu origen en el col·legi que en Modest Sayós va fer construir en la seva finca, entre els anys 1932-1933, i que s’anomenà Mútua de Sant Hou.
La intenció d’en Modest Sayós era que aquesta escola, destinada en principi a nens de la població i en especial a nens pobres, fos regida per una comunitat religiosa; però mentre això no va arribar la van regir els capellans diocesans que residien a Ripoll. Aquesta situació va perllongar-se fins ben enllà d’acabada la guerra civil, amb la interrupció del temps de guerra en què els capellans van haver d’amagar-se i l’edifici fos destinat a altres usos.
No sabem amb exactitud amb quins ordres religioses es va contactar. Sí sabem que ho feren amb la Congregació dels Salesians, a instàncies molt probablement dels membres ex alumnes de la institució, amb la qual es va arribar a un acord a primers del l’any 1953.
La comunitat salesiana amb seu a Barcelona, accedí a venir a Ripoll, amb la convicció que era convenient i necessari instal·lar-se a Ripoll, ja que hi podien oferir un ensenyament de qualitat, el seu ideari seria molt ben acceptat i hi podien sembrar una bona llavor.
Tot estava a punt per a la inauguració oficial de les “Escuelas Salesianas de Santa María de Ripoll, acte que se celebrà el dia 3 d’octubre de 1954.
L’escola Salesians Ripoll, ha passat per diferents etapes al llarg dels més de cinquanta anys d’història, sobretot a conseqüència dels diferents plans d’ensenyament, de la davallada demogràfica de la comarca i del procés renovador en les institucions religioses:
1a etapa: Des de la seva fundació, l’any 1954 fins el curs 1972-1973
Els Salesians inicien l’escola amb 183 alumnes, tots cursaven l’ensenyament primari. Fins el Juny del 1966 no es disposa de l’autorització administrativa per a realitzar els estudis de Batxillerat de Grau Elemental i fins el novembre del 1970 el de Grau Superior. En aquest període els alumnes que no cursaven el batxillerat, desprès de la primària podien cursar la Formació Professional.
L’escola Professional funcionava com a escola homologada amb el nom PATRONAT MODEST SAYÓS, amb titularitat de la Comunitat Salesiana. L’ETP cada vegada té més prestigi no només a la comarca sinó a la resta del país. Durant les primeres èpoques hi havia un ambient de col·laboració econòmica entre l’escola i algunes empreses de la comarca, però per raó de les crisis econòmiques, la col·laboració va anar desapareixent.
La totalitat dels alumnes eren nois, en aquells moments no hi havia coeducació. Hi havia servei d’internat on hi convivien fills de treballadors i d’empresaris, no només procedents de Ripoll, sinó d’arreu de la comarca i de Catalunya.
És un temps en plena etapa franquista.
2a etapa: Des del curs 1972-1973 fins el curs 1991-1992
Abasta ja el postfranquisme, l’escola inicia una gran acció dinamitzadora en l’àmbit educatiu, cultural i social. Els salesians en són capdavanters, recolzats en tot moment per tota la comunitat educativa i altres col·laboradors externs. L’ambient de l’escola es va tornant molt familiar.
Mentrestant es va caminant cap a la democràcia sense defallir. L’escola es mostra tant oberta que és la primera institució de Ripoll que acull desinteressadament les inquietuds culturals, socials i polítiques, vinguin del cantó que vinguin.
Diverses entitats del municipi van tenir la seva seu, durant molts anys, a les dependències dels Salesians: Sord-muts, Sardanes, Esbart Dansaire, Capella Santa Maria, Els Follets, Parvulari Avet...I sense oblidar la educació humana i cristiana de la joventut: la JOC, joventut obrera cristiana, que va néixer a l’ombra dels Salesians i va ser un moviment que animava un bon col·lectiu de joves impulsant trobades de joves i organitzant la catequesi.
En tota aquesta època, el pati dels salesians és escenari de tota mena de manifestacions folklòriques, culturals i esportives de la vila: festes de barri, sardanes, castells de foc d’artifici, trobades d’associacions d’ocellaires, concerts, jornades esportives municipals,...i fins i tot, una temporada va ser el lloc habitual del mercat setmanal dels dissabtes.
Seguint doncs, la filosofia de la primera etapa, aquesta segona, consolida l’esperit salesià i fa de l’escola, un repte per als actuals i futurs educadors: educació i formació humana i cristiana de tot aquell que passi per l’escola, i ser un referent per el que no hi passi. En aquesta etapa s’inicia la transformació legal en dues seccions ben diferenciades.
- Colegio Salesiano de Enseñanza General Básica Santa Maria de Ripoll.
Un fet molt important en aquest camí cap a l’actualització pedagògica fou l’establiment de la coeducació, el curs 1979-1980. Representà el trencament d’un autèntic tabú , en una escola que des de la seva formació només havia acollit nens. Es demostrava una vegada més l’estil del bon fer en la renovació educacional completa de la persona humana, immers en una societat bisexual.
Durant tot aquest temps s’inicia el procés de catalanització vers la normalització lingüística: se celebren per primera vegada els Jocs Florals l’any 1982, quedant instituïts fins als nostres dies.
- Escuela Técnico-profesional del Ripollès
Els alumnes tan nois com noies eren de diverses comarques a part del Ripollès, fins arribar a ser més de 600 alumnes en el seu punt màxim.
L’any 1978 es constitueix la Cooperativa d’Ensenyants amb el nom d’Escola Tècnic-professional del Ripollès, i la Comunitat Salesiana manté la titularitat de l’edifici i professors salesians imparteixen principalment les assignatures de religió, ètica, català i altres.
L’any 1986, es dissol la cooperativa i passa a ser de titularitat pública, formant part de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Ripoll, IES Abat Oliva.
Desvinculats totalment de l’Escola de Formació Professional, passem a ser una escola d’Ensenyament General Bàsic amb 9 aules (de 1r a 8è d’EGB)
3a etapa: Des del curs 1992-1993 fins els nostres dies:
Degut a les diferents reformes educatives, LODE (1984) i LOGSE (1990), l’escola es va reconvertint, mica en mica, passant a ser un Centre d’Ensenyament Infantil i Primari, amb una capacitat per 450 alumnes i deixant de ser gradualment el centre d’Ensenyament General Bàsic, que havia estat fins ara.
L’any 1998, els salesians, es van plantejar organitzar el propi parvulari i és per això que es va reformar i reestructurar l’edifici central de l’escola, i es va fer pràcticament nou. En el que havia estat el bar i la sala de jocs, s’hi varen ubicar les aules d’educació Infantil. Així va sorgir, doncs, aquesta etapa amb l’objectiu de dotar el centre d’ una oferta de places escolars, per a nenes i nens més petits, amb l’estil i manera de fer propis de totes les escoles salesianes.
Al setembre del 2015 , en finalitzar l’activitat de la cooperativa que regentava la llar d’infants El Petit Avet, iniciem el primer cicle d’Educació Infantil. Som, per tant, un Centre amb les dues etapes complertes d’Educació Infantil i de Primària.
La nostra escola, des del curs 2001-2002, no compta amb la presència permanent de la comunitat dels Salesians; no obstant, la Congregació Salesiana n’ostenta la titularitat, cosa que garanteix continuar la tasca educativa amb un equipo de laics compromesos amb l’esperit del sistema educatiu de Don Bosco.
Identificats amb aquest esperit, la nostra escola és oberta i acollidora, arrelada al poble i al país, propera i solidària, que promou els valors humans i cristians.
Som un centre implicat en tots els aspectes educatius per a la bona formació dels nostres alumnes. Som un equip humà, motivat i molt il·lusionat vers la millora continua i vers els reptes i objectius que ens exigeix la societat actual. | 0.861368 | curate | {"es": 0.018120192934428368, "ca": 0.9818798070655717} | http://ripoll.salesians.cat/index.php/escola/historia-ripoll1 |
cawac_ca_20200528_7_1685 | La bitàcola de Joan-Albert Ros a Ara VaDeJocs
Entrades amb l'etiqueta ‘Facultat d’Informàtica de Barcelona’
Arriba a Barcelona una trobada internacional que pretén reunir joves creadors de diferents àmbits -tot i que provinents majoritàriament del món de la programació informàtica- amb l’objectiu de crear un videojoc en tot just quaranta vuit hores. Ara VaDeJocs visita la Game Jam de Barcelona, n’entrevista un dels responsables i repassa breument la història d’aquest tipus d’esdeveniments.
L’autor
Joan-Albert Ros
Com tothom, tinc les meves manies i les meves preferències, per això confio a oferir, des d’aquest racó, el meu punt de vista personal sobre els videojocs que m’agraden més i sobre els que no m’agraden tant i sobre l’actualitat del sector. | 0.75767 | curate | {"ca": 0.9707446808510638, "de": 0.02925531914893617} | http://vadejocs.ara.cat/fitaassolida/tag/facultat-dinformatica-de-barcelona/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_627731 | EDICIÓ 2017 | usuari DE L'ANYPatrocinat per i L'any 2017 ha estat un any molt mogut al racó, al món real han succeït tota una sèrie d'esdeveniments, desitjables i indesitjables, que de manera inevitable han aterrat dins els fils i missatges del xat duent crispació, alegries i decepcions. Com a fòrum, cal que ho analitzem de manera col·lectiva, però també en l'àmbit individual. La reflexió i l'anàlisi objectiva han de ser la nostra guia per entendre errors i encerts dels moments viscuts, només si coneixem els problemes reals, trobarem solucions reals.Avui però, hi som ací per oblidar els estira-i-arronsa de l'any i per premiar als usuaris que, segons les nostres conviccions i principis, mereixen ésser recordats dins els annals de la història usuari. Recordem que el xat [Català] ha anat creixent a poc a poc cada any. Intentem que continuï essent així, que sigui un lloc menys sectari, però sense renegar de la nostra cultura i llengua. Intentem solucionar les contradiccions i batalles ideològiques que es presentin d'una manera respectuosa. Finalment, tinguem un moment també per recordar a tots els usuaris que un pic varen estar i avui potser no hi són perquè la vida, per sort o per desgràcia, ens té preparat el mateix final a tots. Sense més entreteniments, vos preg que en un acte de responsabilitat, recordeu els moments durs de l'any, i aprengueu a perdonar, com ells vos perdonaran a vosaltres.INSTRUCCIONSNomés contaran els vots fets al formulari.Escolliu un màxim de 10 usuaris.No es pot votar dos cops al mateix usuari, ni a un mateix.Els vots utilitzant usuaris dobles no seran acceptats.El dret a participar es reserva a tots aquells usuaris actius en el moment de la inauguració.La data de tancament del concurs és el dia 31 de desembre a les 11:59 de la nit.RECOMANACIONSEl vot és lliure, però és recomanable que sigui per a qui fa aportacions de qualitat intel·lectual, informativa, de projectes o que generin bon ambient.El vot és anònim, però si voleu podeu fer un petit comentari explicant a qui heu votat i perquè ho heu fet.LLISTA DE usuaris GUARDONATS usuari de l'any 2004 (1 i 2), el M.H.R. Fenix_1123 i el M.H.R. Nora usuari de l'any 2005, el Molt Honorable usuari Wu Ming usuari de l'any 2006, el Molt Honorable usuari Gabriel usuari de l'any 2007, el Molt Honorable usuari Ferran usuari de l'any 2008, el Molt Honorable usuari Esther usuari de l'any 2009, la M.H.R. GORRITI_rudegirl i el M.H.R. Alex Haixix usuari de l'any 2010, la M.H.R. Oriol i el M.H.R. Picamoixons usuari de l'any 2011, el Molt Honorable usuari Rosa Maria usuari de l'any 2012, el Molt Honorable usuari Harry_lo_Brut usuari de l'any 2013, el Molt Honorable usuari Rosa Maria usuari de l'any 2014, el Molt Honorable usuari Gabriel usuari de l'any 2015, la Molt Honorable usuari Elisabet usuari de l'any 2016, el Molt Honorable usuari Toni Nora utí usuari de l'any 2017, el Molt Honorable usuari Cèsar
M'agradaria que algú em votés com a Aleix ... jo no em puc votar a mi mateix.¿Ni un sol vot, nois?
He votat per error el teu antic usuari.
Tothom pot equivocar-se una vegada. | 0.888295 | curate | {"ca": 0.9722856211281382, "es": 0.016302575806977502, "pt": 0.011411803064884252} | |
mc4_ca_20230418_14_702666 | L'art a l'escola serà l'eix de la IX Jornada de Diàlegs Educatius - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
L'art a l'escola serà l'eix de la IX Jornada de Diàlegs Educatius
La jornada que organitzen els estudis de Grau en Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials del Campus Manresa de la UVic-UCC tindrà lloc el proper dissabte 20 de gener
redacció | manresa 18.01.2018 | 13:29
Participants en una jornada. UMANRESA
L'educació artística a les aules centrarà la IX Jornada de Diàlegs Educatius que organitzen els estudis de Grau en Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials del Campus Manresa de la UVic-UCC.
La jornada, que tindrà lloc el proper dissabte, 20 de gener, s'adreça a docents, estudiants de magisteri i persones interessades en el món de l'educació que tinguin interès a debatre, reflexionar i intercanviar experiències. La jornada, titulada "Viure l'art", inclourà dues ponències a càrrec d'experts, així com tallers de creació que comptaran amb la col·laboració d'artistes i creadors com Marc Sellarès o Santi Serratosa. Les ponències seran a càrrec de Lucía Sánchez i Roser Gómez. Coincidint amb la celebració de la Jornada, es podran visitar exposicions de Raquel Lluís Pascual, Lourdes Fisa i d'obres vinculades al projecte AMIC, que pretén precisament acostar la creació artística a les aules.
La IX Jornada de Diàlegs educatius s'inaugurarà a les 9.30h del matí a la Sala d'Actes de la Fundació Universitària del Bages amb la ponència titulada "Arte + Educación en el Sistema (Educativo), que anirà a càrrec de Lucía Sánchez. Sánchez és Doctora en Belles Arts i professora titular de dibuix en un centre públic de secundaria. Va dedicar la seva tesi doctoral a la transformació de l'avaluació a secundària i a l'ús d'estratègies per a l'alfabetització visual i l'aprenentatge de la creativitat. Forma part de l'equip educatiu Pedagogías Invisibles, és assessora en temes d'educació formal i coordina projectes de transformació integral de centres educatius. La conferència de cloenda anirà a càrrec de Roser Gómez, mestra d'Educació Infantil especialitzada en visual i plàstica, formadora de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB i membre del grup de treball "Amb sense. Art i Escola". La xerrada de Gómez, titulada "L'art, un camí d'anada i tornada", pretén donar eines als docents per acostar els infants al món de l'art no només com a font de coneixement, sinó també com a font d'inspiració per a les seves pròpies expressions plàstiques.
Pel que fa als tallers que s'han programat, en aquesta edició els participants podran escollir entre les activitats "Gual permanent" de Núria Matas i Anna Sala de l'Escola Cooperativa El Puig; "Crear desperts" de Marc Sellarès; "La percussió corporal com a recurs pedagògic" amb Santi Serratosa; "Artefactes poètics" amb Carme Arrufat, Raquel Arévalo i Beatriz Reyes d'Art en curs; i "Mars de plàstic", que oferiran Isabel Corral, Cristina Pérez, Victòria Carbó, Montserrat Arnau i Maria Iglesias de l'Escola Josep Maria de Sagarra.
L´Ajuntament de Manresa i el Centre Internacional de Formació Contínua d´UManresa-FUB organitzen una nova edició de l´Escola per a persones emprenedores | 0.862416 | curate | {"ca": 0.9841922225735061, "es": 0.008852355358836548, "ja": 0.002529244388239014, "pt": 0.004426177679418274} | http://www.regio7.cat/umanresa-fub/2018/01/17/lart-lescola-sera-leix-ix/454839.html |
dogv_ca_20231006_0_47708 | Notificació de la sentència dictada en el procediment ordinari número 1576/2015. [2019/8878]
(DOGV núm. 8686 de 27.11.2019) Ref. Base de dades 2019/8878
Fabiola Alonso Velázquez, lletrada de l'Administració de justícia, fa saber que en el judici esmentat seguit en aquest jutjat s'ha dictat la sentència de data 9 de setembre de 2018, que s'ha acordat notificar a Simón Ros Sánchez, de qui es desconeix el parador, i havent sigut negativa la pràctica de la diligència en el domicili que consta en les actuacions.
Se li fa saber que el text íntegre de la resolució es troba a la seua disposició en la Secretaria d'aquest jutjat, que aquesta resolució no és ferma i en contra podrà interposar un recurs d'apel·lació en el termini de 20 dies, davant d'aquest jutjat, i amb constitució prèvia del depòsit per a recórrer de 50 euros que estableix la disposició addicional quinzena de la Llei orgànica del poder judicial.
De conformitat amb el que es disposa en la Llei orgànica 15/1999 de 13 desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i altra legislació vigent en la matèria, les dades contingudes en aquesta comunicació tenen caràcter confidencial, i queda prohibida la transmissió o comunicació pública d'aquestes per qualsevol mitjà o procediment, i han de ser tractades exclusivament per a les finalitats pròpies de l'Administració de justícia.
El contingut de l'edicte s'ajusta al que es disposa en la Instrucció 6/12 de la Secretaria de l'Administració de Justícia.
I perquè servisca per a notificar de forma deguda a Simón Ros Sánchez, expedisc aquest edicte.
Elx, 7 de juny de 2019. La lletrada de l'Administració de justícia: Fabiola Alonso Velázquez. | 1 | perfect | {"ca": 0.9649546827794562, "en": 0.006646525679758308, "es": 0.014501510574018127, "pt": 0.013897280966767372} | dogv30407 |
macocu_ca_20230731_4_423088 | Webs amigues
La quarta heroïna
Vet aquí l'últim obsequi de Nadal! Es tracta del one-shot La quarta heroïna. Aquesta n'és la sinopsi:
Esperem que acabeu de passar unes bones festes, i estigueu atents a les cosetes que us portaran els Reis! | 0.603238 | curate | {"ca": 0.8240343347639485, "fr": 0.07296137339055794, "oc": 0.10300429184549356} | |
cawac_ca_20200528_8_104537 | L’OK LLIGA ARRIBA A LES COMES
Després d’una setmana en que l’actualitat institucional del club ha superat la purament esportiva, torna la competició a les Comes. Aquest dissabte el PROINOSA Igualada juga el primer partit de la Ok LLiga a casa contra el complicat Vilanova. La millor notícia per Joan Carles és la recuperació definitiva del capità David Busquets que ja ha treballat al 100 per 100 en els últims dos entrenaments. També Ton Baliu té ja oblidada la fisura al nas que es va fer fa 15 dies a Vic. Per tant, el tècnic igualadí podrà comptar per primera vegada en els últims 3 partits amb tots els seus jugadors. Per cert la plantilla del primer equip de l’IHC va sopar dijous amb el nou president de l’entitat, Josep Maria Oller, que els va voler explicar personalment tot el procés que havia seguit el club des de l’anunci de Fernando Fontanellas de deixar la presidència. Com a responsable de l’àrea esportiva, Oller, ha trenat unes relacions excel.lents amb els membres de l’equip, cosa que va quedar demostrada un altre cop en aquest sopar que va acabar amb un brindis de president, tècnics i jugadors pel futur de l’IHC.
El CP VIlanova arriba a les Comes empatat amb els igualadins a un punt, fruit del 3 a 3 a les casernes contra el Tenerife. Tot i el resultat, diverses webs locals assenyalen que els vilanovins van jugar només a ratxes. Al mateix temps elogien el nou Igualada. El blog http://cpvilanova.blogspot.com/ destaca que l’IHC és un dels equips que més s’ha reforçat aquest estiu i que Joan Carles ha creat un grup sòlid i jove que farà que es parli d’ells al llarg de la temporada. | 0.866662 | curate | {"en": 0.01813633520950594, "ca": 0.981863664790494} | http://ihc.blog.cat/2008/09/19/l-ok-lliga-arriba-a-les-comes/ |
wikipedia_ca_20230401_0_422603 | Personalitat autoritària
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria.Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o [ milloreu aquesta pàgina] vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió).
La personalitat autoritària és un tipus de personalitat, caracteritzada per la disposició a la conformitat, l'obediència, i el respecte a les autoritats. És un concepte de psicologia social i de política, desenvolupat per l'Escola de Frankfurt, i que cerca, entre d'altres, explicacions dels motius pels quals tantes persones van seguir cegament líders autoritaris als anys 1930.
Theodor Adorno, Else Frenkel-Brunswik, Daniel J. Levinson i R. Nevitt Sanford van publicar el 1950 el llibre "La personalitat autoritària," basat en dades i observacions obtingudes durant la dècada dels quaranta del segle XX. Els autors van utilitzar escales per mesurar actituds, entrevistes en profunditat i tests projectius i de personalitat. L'estudi proposa altres dos tipus de personalitat: la personalitat democràtica i la personalitat revolucionària. La teoria es va fonamentar en bona part en la psicoanàlisi freudiana i en la psicologia cognitiva.
L'autoritat és, a l'origen, poc majestàtica i bastant igualitària. No és rar que el cap sigui el millor caçador o el millor amfitrió de festes. Sent una constant en la història humana i estant referida al maneig de vastes poblacions, la seua legitimitat es basa i es fonamenta en la funció que la fa necessària: laborar pel bé públic. Encara que pot ser il·legítima i laborar al servei d'interessos poc escrupolosos. Una característica psicològica de la personalitat autoritària és la seua tendència a la perversió psíquica sadomasoquista: manar, dominar i obeir, sotmetre's, sense qüestionar la naturalesa intrínseca de l'ordre.]
Autoritat i llibertat.
L'autoritat està enfrontada a la seua categoria oposada: la llibertat. La tendència a ser lliure és una altra constant en la naturalesa humana.
La relació de l'autoritat amb la llibertat ha de ser tal que qualsevol amenaça a la llibertat sigui resposta amb l'aparell jurídic-legal. La llibertat se sanciona en les lleis positives i ha de tendir cap a l'infinit, mentre que l'autoritat ideal és només l'estrictament necessària i ha de tendir, per tant, a extingir-se, a tendir a zero.
Característiques en la personalitat autoritària.
La personalitat autoritària pot definir-se per nou característiques que es creien a agrupar-se com a resultat d'experiències de la infància. Aquestes característiques inclouen el convencionalisme, la submissió autoritària, l'agressió autoritària, l'antiintel·lectualisme, l'antiintracepció, la superstició i l'estereotípia, el poder i "resistència", la destructivitat i el cinisme, la projectivitat i les preocupacions exagerades sobre el sexe.]
a. Convencionalisme: rígida adhesió a valors convencionals, de classe mitjana.
b. Sotmetiment autoritari: actitud submisa, acrític/ca cap a autoritats morals idealitzades de l'endogrup.
c. Agressió autoritària: tendència a condemnar, rebutjar i castigar les persones que violen els valors convencionals.
d. Anti-intraception: oposició a tot el que és subjectiu, és imaginatiu i orientat a la tendresa.
e. Superstició i estereotípia: la creença en els determinants de la mística del destí de l'individu; la disposició a pensar en categories rígides.
f. Potència i la "duresa": preocupació per la dominació-submissió, fort-dèbil, líder-seguidor; identificació amb les figures de poder; èmfasi excessiu sobre els atributs convencionals de l'ego; afirmació exagerada de duresa i resistència.
g. Destructivitat i cinisme: hostilitat generalitzada, enviliment del ser humà.
h. Acció-resposta: la disposició a creure que les coses salvatges i perilloses han de seguir en el món; l'exterior de la projecció d'impulsos emocionals inconscients.
i. Sexe: exagerada preocupació sexual.
Escala F.
Un dels qüestionaris d'aquests autors de la Universitat de Berkeley va ser l'escala F o de feixisme, que mesurava tendències potencials feixistes. Delinqüents sentenciats i bojos greus reclosos van ser els subjectes que van obtenir una puntuació més alta en l'escala F. | 1 | perfect | {"ca": 0.9978048780487805, "es": 0.0021951219512195124} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=422604 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_489074 | Traduït amb google traductor:L'Ajuntament de Barcelona, que capitaneja Ada Colau, Estudia la concessió del Permís Per La Construcció D'Un Gran Mesquita, Entre Altres Recomanacions de l'Informe La Pràctica Religiosa de les Comunitats Musulmanes de Barcelona, encarregat pel consistori una parada d'Fenòmens islamòfobs.La comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López, ha assenyalat que les Recomanacions de Aquest estudi, presentat ahir, s'estudiaran Fins al desembre I, Als finals d'any, el Govern presentarà pla de l'ONU municipal de Ciutat Contra la islamofòbia.En el seu apartat de Recomanacions, L'Informe assenyala Que Donar Permís per Construir Una gran mesquita a la capital de catalana és "una decisió d'alt calat simbòlic" que serviria per a "visibilitzar la Pluralitat religiosa de la Ciutat" i per establir: mecanismes d'interlocució "més clars "amb Unes comunitats musulmanes que estan fragmentades" Molt ", el pecat Esperar Una Única intervention, Així Com paràgraf" resoldre parcialment la precarietat "dels Centres de culte.Els antropòlegs de la Universitat de Barcelona, Alberto López Bargados, Martin Lundsteen i Ariadna Solé, Autors de l'informe, recorden Que les comunitats musulmanes Valoren molt Positivament La Qüestió de la Proximitat en Do s avaluació dels Centres de Culte. Per Això creuen el "prudent" que La ubicació d'Una gran mesquita respecti "El Principi de Proximitat als Barris On la Presència de Musulmans i musulmanes residents és més gran". "Com els meandres de riu de les Nacions Unides, la qüestió f de la Gran Mesquita de Barcelona Apareix I Desapareix de l'agenda municipal. En ocasions, ha Estat Suficient Nomenar el tema per despertar els dimonis de la Ciutat, un favor i -sobretot- en Contra. Potser ha Arribat L'Hora de Que Un equip agafi el toro municipals per les banyes i resolgui Una anomalia Que roman sense resoldre from Fa gairebé trenta anys ", assenyala L'Informe En les seves conclusions.També Adverteix de la s necessitat de reflexionar sobre Sobre les Modalitats de finançament de les Nacions Unides Projecte de Com Est, atenent les Controvèrsies suscitades En ocasions Anteriors, Quan Va sorgir la possibilitat f de Gaudir de finançament extern de les pròpies Comunitats de La ciutat i avisen de la previsible Complexitat Que tindrien les Negociacions Amb la fi de l'ONU Gestor Configura equip.El "Problema director" que ha detectat this Investigació de l'Estat de la pràctica religiosa a les comunitats musulmanes radicades en el municipi és la "precarietat" dels oratoris, que "resta dignitat al culte i condemna a Menut 1 Certa Una Clandestinitat als feligresos que Assisteixen ".Els Membres de les comunitats musulmanes Barcelonines Porten Dècades identificant Que la precarietat dels Centres de Culte és un dels Factors Que dificulta Més Do Sensació de pertinença, per El Que L'Informe conclou Que "l'Ajuntament de Faria bé en Enfortir La Línia d'Ajuts per portar un Cap Les REFORMES Arquitectòniques of this tipus d'Equipaments i establir l'ONU Protocol d'Actuació transparent "que permeti avaluar v què Demandes mereixen Ser recolzades i Quins no.La precarietat "és font de Conflicte i objectiva Una Dificultat per a la Integració comunitària. Per Tant, és necessary mantenir i ampliar la Línia d'Ajuts Destinada a la reforma estructural dels Centres de Culte de la Ciutat de Barcelona, Així Com clarificar les Condicions Que determinin l'adequació del Projecte a la Subvenció "Apunta L'Informe, la UNA Línia a la Que la comissionada assenyala Que ja s'està treballant.Segons l'Informe, "el panorama és: Encara més aterridor en la Mesura En que les onades de pànic moral a Les Que la Ciutadania this sotmesa des de 2001 no s'han de fet Més Que intensificar les Sospites Que recauen Sobre la confessió musulmana, Sospites Que de rebot afecten a Les Pràctiques Religioses Que li estan Associades ". Adverteix també del "preocupant" fet De que "Últimament la ciutat comenci a albirar oposicions veïnals coordinades a l'obertura d'oratoris en Diverses barriades populars".http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160728/403532475800/mezquita-barcelona-colau-construira.html
"Madre nuestra que estáis en el cielo, sea santificado vuestro coño"
Tu a callar que molt nacionalcatòlic però no et refiaves ni de nacionals ni de catòlics i per això et vas rodejar de moros | 0.853267 | curate | {"ca": 0.9843821773082223, "es": 0.015617822691777675} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_199627 | El diputat del PP al Parlament, Rafael López, ha definit avui la Vall d'Aran com "un gran país", i ha acusat el Govern de la Generalitat de portar a terme una política centralista i uniformadora amb la vall. Durant el debat a la Cambra catalana sobre el projecte de llei de l'aranès, López ha reconegut la singularitat d'aquesta llengua diverses vegades i fins i tot l'ha utilitzat en part del seu discurs.Notícia sencera
Clar, clar... la Vall d'Aran un gran país i Catalunya una simple regió de la una grande y libre... | 0.809636 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_51626 | Mapa de Recursos Inclusius: Escola bressol municipal Trapelles
Escola bressol municipal Trapelles
C/ Germans Sàbat, 48
Persona de contacte: Elisabet Soler (directora)
Telèfon: 972 49 24 52
E-mail: [email protected]
Adreça web: http://escolesbressol.celra.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=18
Etiquetes de comentaris: Celra, Demarcacio_Girona, Formacio, Infants | 0 | curate | {"ca": 0.7057220708446866, "en": 0.09264305177111716, "es": 0.12806539509536785, "fr": 0.07356948228882834} | http://maparecursos.cbs.cat/2013/01/escola-bressol-municipal-trapelles.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_29394 | Característiques: Herba perenne de port pendent, tiges arquejades (de fins 60 cm) i fulles (cladodis) rígides, aplanades, linears i molt mucronades. Les flors són molt petites, perfumades, de color blanc i disposades en raïms. El fruit té forma de baia vermella. | 0.659249 | curate | {"ca": 1.0} | http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/1259/especie/asparagus-sprengeri-regel |
macocu_ca_20230731_8_306324 | Historial de versions de «StarBoard»
De Wiki Linkat
(act) (prev) 20:06, 8 oct 2010 Jfontich (Discussió | contribucions) (752 octets) (Pàgina nova, amb el contingut: «El programari de les Hitachi StarBoard per a la Linkat el trobareu a [http://www.charmexdocs.com/int/soft_starboard.htm Charmex Internacional] Tant la versió [...».) | 0.569431 | curate | {"ru": 0.1094224924012158, "en": 0.0425531914893617, "ca": 0.8480243161094225} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_367164 | Aquest canvi de pis és en realitat el simbol del nostre creixement,vam arribar a l’escola als 2-3 anys, hem jugat, explorat, descobert i après moltes coses, i ja estem preparats per la nova etapa.
Cada etapa de les nostres vides és un nou repte, i encarem aquest repte preparats, emocionats i molt contents.
Per celebrar-ho, vam gaudir d’una tarda de balls, cançons i sorpreses, algunes preparades pels mestres i els nens i nenes per a les famílies i d’altres preparades per les famílies i els nens i nenes per a les mestres. Com veieu, els protagonistes són en ambdós casos uns petits, que ja no ho són tant, que fan gaudir tothom amb les seves cançons balls i frases emocionant.
Esperem que les famílies gaudíssiu d’aquesta estona, sabem que els nens i nenes ho vam fer, i les mestres també!
“>de p3 a p5
“>karaoke
Aquest article s'ha publicat dins de General per GEMMA CABEZAS CALVA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.779169 | curate | {"ca": 0.9774193548387097, "pt": 0.02258064516129032} | https://blocs.xtec.cat/infantilardenya/2019/06/17/festa-de-fi-de-p5/ |
mc4_ca_20230418_8_177328 | Construint Ponts - V Jornades d'Educació Infantil
Les primeres a Teulada, el febrer de 2005, amb el lema "Els reptes de l'educació per al segle XXI, la necessitat de canvi"; les segones, a Oliva, el maig de 2007, "Sempre aprenent des dels sentiments"; les terceres a Gandia, al setembre de 2010, "L'educació , el compromís que ens il·lusiona"; les quartes a Benissa, foren el 2013 amb el lema "Sóc mestre/a en cos i ànima" i les V Jornades d'Educació Infantil: Construint Ponts (Benissa, abril/maig 2016)
Aquestes són les V jornades d'educació infantil que organitzem des del MRP Escola d'Estiu Marina Safor, i no cal dir que ja són un esdeveniment ben consolidat arreu de les nostres comarques.
En aquesta edició hem fet el salt i les jornades amplien el seu calendari, amb activitats al llarg d'un mes, i amplien els seus horitzons amb la vessant internacional i la possibilitat de seguir-les on-line a través d'internet.
Però el més interessant és la temàtica: construint ponts.
Fins ara les jornades havien esdevingut una mostra de les millors aportacions de persones de reconegut prestigi dins el món de l'educació. En aquestes, obrim debat. D'una banda, Satish Kumar (director del programa del Schumacher College i editor de la revista Resurgence), ens donarà el seu punt de vista sobre diferents tòpics educatius des de les tradicions educatives. Li farà la rèplica a l'altra banda, la neuroeducadora Anna Forès (ací està el seu bloc) , amb la visió de les darreres aportacions de la ciència. I enmig, nosaltres, construint ponts.
Amb el que cada ponent aporte, cercarem quines pràctiques educatives són les més adequades, respectuoses amb les tradicions i d’acord amb la ciència. En aquest treball ens ajudaran amics de la Universitat de Mòdena i dels Serveis Educatius de Prato (ciutats italianes amb qui tenim contactes).
També ens han ajudat els amics de l’Associació el Rebollit que ens han organitzat una exposició col·lectiva amb el mateix tema.
Per arrodonir aquestes jornades internacionals, la presidenta de l’Associació F. Tonucci, Mar Romera ens farà la presentació de les mateixes, i tindrem una taula rodona amb bloguers i una xerrada en la que mostrarem experiències internacionals.
Us esperem al Centre d’Art Taller d’Ivars de Benissa.
MRP Escola d’Estiu Marina Safor
el grup Bolquers (acull professorat 0-3 de la Safor)
el grup Putxinel·li (acull professorat 3-6 de la Marina)
el grup Xucurruc (acull professorat 3-6 de la Safor i la Vall d’Albaida)
Institut Tecnològic d’Educació. Centre de formació pel professorat i les famílies
Taller d'Ivars
Al Taller d'Ivars, de Benissa, un magnífic espai recuperat d’un antic taller de fusteria i mobles. Mapa
Quan tindrà lloc
20 d'abril / 18h / obert al públic
Conferència de presentació a càrrec de Mar Romera (Presidenta de l'Associació F. Tonuzzi, ací teniu una interessant conferència d’ella)
4 de maig / 18h / obert al públic
Conferència/debat sobre expriències d'internacionalització (Erasmus+) a Itàlia, Dinamarca i Finlàndia, a càrrec de José Cantó
11 de maig / 18h / obert al públic
Taula rodona amb bloguers que tenen coses a dir. Jose Blas Garcia, Salvador Rodrigues Ojaos i Seño Punk
Presentació del bloc: Ser, fer, pensar, conviure
13 de maig / 18h / obert al públic
Inauguració de l’exposició col·lectiva "Construint Ponts" amb artistes de la Marina, la Safor i la Vall d’Albaida
Dies 20 i 21 de maig: Jornades / cal inscriure's
16:30h - obertura portes /acreditació
18:00h - presentació
18:30h - primer bloc SER / emocions
09:00h - obertura portes
09:30h - segon bloc FER / experiències d'aprenentatge
11:00h - pausa / café
11:30h - tercer bloc PENSAR / comunicació
13:00h - pausa dinar de mosset
14:00h - quart bloc CONVIURE / moviment, espais, temps
15:30h - pausa / café
16:00h - conclusions / cloenda
Acreditat per la conselleria d’educació amb 18h
Inscriu-te ja, no deixes passar-ho ! !
Teniu 2 modalitats per triar: presencial i on-line, el preu de la inscripció presencial és de 60€ (50€ si reserveu l'entrada abans del 20 d'abril), el preu de la inscripció on-line és de 50€ (40€ si reserveu l'entrada abans del 20 d'abril)
Amb el botó de baix obrireu una nova finestra que us redirigirà a la web de venda d'entrades.
Als inscrits en la modalitat on-line us enviarem al vostre correu electrònic, prèviament a les jornades, les instruccions per poder conectar-vos.
Pots posar-te en contacte amb nosaltres.
660 127 666
[Activa JavaScript per vore l'adreça de correu] | 0.780438 | curate | {"ca": 0.9172351068667576, "fr": 0.02773988176443838, "es": 0.02546612096407458, "en": 0.01637107776261937, "zh": 0.0025011368804001817, "pt": 0.010686675761709868} | http://construint.xucurruc.org/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_123923 | Elisabet Pedrosa, d'ofici, educadora! Una aposta per la reflexió de pares, mares, educadors i la veu de l'experiència, els nens i nenes. Podem canviar el món des de l'educació! "El suplement", amb Roger Escapa, incorpora aquest any la mirada més educativa, sense paternalismes, cada diumenge a les 06.00
Com es poden afrontar els nervis i les pors per la tornada a l'escola? Com ho viuen els mestres? És realment un alliberament per als pares? En parlem a "L'ofici d'educar" amb la psicòloga i mestra Lara Terradas; amb el mestre de primària Oriol Castellví; amb la mestra de secundària i autora d'"Educar amb consciència" Marta Butjosa Roca, i amb el Jaume Centelles, mestre i creador de la pàgina Invitació a la Lectura i l'espai "Llibres per somiar". Sentirem també com ha anat la tornada a l'escola del periodista Vador Lladó, presentador de "Los inflitrados" a GolTV i pare de dues criatures; i si els nens tenen ganes o no de tornar a l'escola, i com els agradaria que fos aquesta escola. I hi posarem sentit de l'humor, amb "El contrapunt" de l'Oriol Dalmau i la seva estimada filla Martina. I acabarem el programa amb l'espai "Torna-la a posar" del músic José Luis Santiso, que avui ens porta "L'escola que volem" del grup Xiula. | 0.842654 | curate | {"pt": 0.03015484922575387, "ca": 0.9698451507742462} | https://audioencatala.cat/pc/11814/la-tornada-a-lescola-afrontar-pors-i-canvis-per-afavorir-ladaptacio |
macocu_ca_20230731_7_111618 | Ciutadans Cambrils denuncia les condicions ‘desorbitades’ per instal·lar guinguetes a les platges
16/06/2021
El Grup Municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Cambrils ha denunciat «les condicions desorbitades plantejades per l’equip de govern per instal·lar guinguetes a les platges». El portaveu municipal de Cs, Juan Carlos Romera, ha assegurat que «la majoria dels actuals titulars no es presentaran a la licitació perquè no podran assumir una inversió inicial de més de 140.000 euros que, a més, és impossible amortitzar amb una concessió de 4 anys». «Amb aquestes condicions, el servei de guinguetes de les platges quedarà en mans de grans inversors i les famílies que fins ara les han gestionat, amb un nivell d’excel·lència, en quedaran fora», ha destacat.
El portaveu municipal de Cs també ha reclamat a l’equip de govern que «escolti les reivindicacions plantejades per l’Associació de Xiringuitos i Platges de Cambrils, que compta amb el suport de Cs» i ha lamentat que «no hagin consultat aquesta entitat» i que «un cop més l’alcaldessa no ens hagi informat sobre aquesta qüestió i ens haguem assabentat per tercers». | 0.864219 | curate | {"ca": 0.9910952804986642, "en": 0.008904719501335707} | |
mc4_ca_20230418_14_46318 | Cercador de sants per nom
per dia 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Ocubre Novembre Desembre
02 de juliol
sant Procés i sant Martirià
màrtirs del s. I
El Martirologi Romà, el de Beda i d´altres, consignen en els seus llistats de màrtirs Procés i Martinià. Resumeixen el lliurament de la seva vida per Crist presentant-los com dos dels principals escarcellers que tenien la missió de custodiar la presó Mamertina de Roma en temps de Neró, durant l´empresonament dels apòstols Pere i Pau previ al seu martiri.
Sense ser molt explícits sobre la seva existència, l´àuria dels segles ha ornat el que no coneixem de la seva vida, constituint-les en catequesi devota.
Veient els prodigis que obraven els sants, es van convertir, i van ser batejats a la presó. Amb ells es van convertir altres quaranta-set homes i dones. Roma els va tenir gran devoció a l´edat mitja. Sant Gregori Magne va pronunciar la seva homilia 32 a la basílica d´aquests dos màrtirs i en ella va parlar així al poble romà: "Als cossos d´aquests sants vénen els malalts i tornen sans; vénen els qui han jurat en fals i són afligits pels dimonis; vénen els endimoniats i queden lliures. Com deuen viure aquests sants allà on de debò viuen, si aquí, on estan morts, viuen amb tants miracles?"
Als dos escarcellers els van tallar el cap a la Via Aurèlia, fora dels murs de la ciutat, el dia 2 de juliol, i van deixar els seus cossos als gossos.
Diuen que la pietosa Lucina -matrona romana que mai no falta en la recollida de cossos de màrtirs- els va manar agafar i els va donar sepultura en la seva propietat fins que van poder traslladar-se a l´església que es va construir en el seu honor. | 0.855469 | curate | {"fr": 0.014245014245014245, "ca": 0.9857549857549858} | http://www.arquebisbattarragona.cat/index.php?arxiu=sants&data_dia=02&data_mes=07&x=1 |
mc4_ca_20230418_10_75247 | Púding de mel
650 ml de llet sencera
castanyes en conserva
250 g de pa de mel
aiguardent de pera
1. Fem reduir una mica de mel en un cassó, per treure'n l'aigua. Ens ha de quedar com un caramel, amb una textura molt flexible.
2. Un cop tenim la textura desitjada, preparem una superfície antiadherent, un sil-pad, a sobre d'una safata, i amb una cullera hi anem fent cordills, línies rectes, formes rodones, fils molt finets, que quan es refredin quedaran sòlids com el caramel i ens serviran per decorar el púding. Vigileu de no cremar-vos. Una bona part d'aquest caramel l'hem de fer servir per posar a la base del motlle rectangular de silicona on farem el púding.
3. Posem una olla al foc i hi aboquem tota la llet. Ara hi afegim la mel restant i el canó de canyella.
4. Activem les làmines de gelatina en un bol amb aigua freda.
5. Tirem les làmines de gelatina al cassó on tenim la llet.
6. Després de fer-la bullir, la deixem refredar.
7. Tallem les castanyes en làmines molt finetes i també tallem el pa de mel i les peres en trossets molt petits i uniformes.
8. En un bol hi posem els rovells d'ou i els comencem a batre.
9. Afegim al bol on tenim els rovells el pa de mel, les castanyes i la pera, que hem tallat a trossets ben petits. El pa de mel i les castanyes ens ajudaran a espessir-ho. Ho barregem tot bé amb l'ou.
10. Ara traiem el canó de canyella de la llet que tenim barrejada amb la mel, i l'afegim calenta, però no acabada de bullir -l'hem fet refredar una mica- al bol on tenim els rovells. Amb això ja tindrem una base de púding.
11. Hi afegim una miqueta d'aiguardent de pera, i ja la podem tirar al motlle que hem preparat amb el caramel.
12. A continuació, coem el púding al bany maria: posem el forn a 180ºC. Agafem una safata per anar al forn que sigui fonda i hi posem una superfície (pot ser una reixa) que impedeixi que el motlle de silicona on tenim el púding tingui contacte amb la base de la safata. Situem el motlle amb el púding a dins i hi aboquem l'aigua freda. I cap al forn, 45 minuts.
13. Ja ho podem emplatar: en tallem un tros i el decorem amb les figures que hem fet al principi amb el caramel. Nosaltres hi hem afegit una miqueta de salsa de móres.
Coca de sobrasada amb mel i llardons
Pintada amb mel i taronja
Mandonguilles a la marinera amb fècula | 0.756825 | curate | {"es": 0.016866400355082113, "ca": 0.9507323568575233, "fr": 0.007989347536617843, "cs": 0.012427873945849977, "da": 0.000887705281846427, "en": 0.011096316023080338} | http://www.ccma.cat/tv3/cuines/recepta/puding-de-mel/515/ |
macocu_ca_20230731_9_294206 | Silencis del passat
Enric Lluch, Després del silenci, Benicarló, Onada Edicions, 2010 ("Narratives", 10). Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt 2010. El punt de partida d'aquesta novel·la és un moment tan decisiu com la mort de la mare. Joan Queralt Font ("cinquanta-tres anys, solter", com ens el presenta repetidament el narrador) acaba de perdre la seua, i s'adona que la coneixia ben poc. Recorda com el seu pare va abandonar la llar quan ell era adolescent, després d'una aspra discussió amb el sogre, i després d'insinuar que la seua dona, Natàlia Font, no era filla d'ell. És arran d'aquest record que Joan Queralt comença a investigar sobre l'origen familiar de sa mare. Per tant, la novel·la s'estructura sobre l'esquema de la recerca dels orígens del personatge. Amb la particularitat tècnica que la narració es desenvolupa en dos plans. D'una banda, la recerca de Joan Queralt, en el present. De l'altra, la història viscuda pel seu avi Mateu Font, situada en la dècada de 1930, en els anys previs a la guerra civil i a l'inici de l'esclat bèl·lic. De manera mil·limètrica i meticulosa, l'autor alterna els dos plans temporals que es complementen de manera impecable. Com és preceptiu en una novel·la d'aquestes característiques argumentals, el factor sorprenent és essencial. Amb una sàvia dosificació, i també sense escarafalls ni efectes especials, l'obra ens va oferint les peces que conformen el passat de la família Queralt Font, avançant en aquest doble pla temporal. El passat familiar que el lector va descobrint se situa de manera ineludible en el context de la història recent del nostre país. És especialment interessant la manera com se'ns presenten els fets que van afectar l'avi Mateu tant a l'inici com després de la guerra civil. Sense judicis ideològics ni preses de partit prèvies, l'autor sap explicar-nos els abusos tant d'una banda com de l'altra, en una perspectiva honesta no gaire freqüent en les nostres lletres. Sense partidismes ni acusacions, hi apareixen tant els abusos i crims dels anarquistes com la revenja dels vencedors. I també se'ns mostra el tema de l'exili, de les doloroses separacions de famílies a causa dels conflictes del moment, en relació amb una història d'amor la veritat de la qual el protagonista haurà d'anar a buscar a Roma. En resum, es tracta d'una novel·la digníssima, perfectament estructurada i treballada, que es llegeix amb interés no només per l'anècdota narrativa dels protagonistes sinó també per la manera com mostra els fets del passat històric. Cal afegir, finalment, que contribueix i no poc al bon regust que deixa la seua lectura el domini idiomàtic i la riquesa lingüística de què pot presumir Enric Lluch. És un veritable goig veure com escriu en una llengua flexible, rica però gens artificiosa, que sap conduir perfectament per als seus propòsits. Una lectura, ben cert, del tot recomanable. Article publicat a La Veu de Benicarló, núm. 816 (13 de gener de 2012) | 0.836979 | curate | {"ca": 0.9664383561643836, "es": 0.018835616438356163, "it": 0.014726027397260274} | |
mc4_ca_20230418_3_567787 | Com utilitzar endolls de Alemanya a Japó
Connectors, preses de corrent, adaptadors i altra informació necessària per viatjar des de Alemanya a Japó en aquesta pàgina. Si voleu un informe per a altres països, torneu a iniciar l’ assistent per trobar a adaptadors elèctrics per al vostre viatge aquí .
Tingueu cura: Japó utilitza una tensió inferior a Alemanya
Els vostres dispositius elèctrics de Alemanya estaran esperant 230 Volts, però Japó la graella és de 100 Volts, aquesta és una diferència substancial que requereix fer alguns passos addicionals en preparació per al vostre viatge:
Necessitareu un convertidor de tensió intensificat, un dispositiu que es pot connectar a 100 volts i proporciona una sortida amb 230 volts per al dispositiu Alemanya. Haureu de parar atenció a la potència màxima de sortida del convertidor i al consum màxim d’energia del dispositiu. | 0.798451 | curate | {"ca": 1.0} | https://whatplug.info/ca/from/germany/to/japan |
wikipedia_ca_20230401_0_309520 | Saint-Loup-de-Buffigny
Saint-Loup-de-Buffigny és un municipi francès situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est. L'any 2007 tenia 178 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Saint-Loup-de-Buffigny era de 178 persones. Hi havia 72 famílies de les quals 12 eren unipersonals (8 homes vivint sols i 4 dones vivint soles), 32 parelles sense fills i 28 parelles amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 96 habitatges, 74 eren l'habitatge principal de la família, 15 eren segones residències i 7 estaven desocupats. 93 eren cases i 3 eren apartaments. Dels 74 habitatges principals, 64 estaven ocupats pels seus propietaris, 6 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 4 estaven cedits a títol gratuït; 13 tenien tres cambres, 23 en tenien quatre i 38 en tenien cinc o més. 55 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 36 habitatges hi havia un automòbil i a 36 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Saint-Loup-de-Buffigny el 2009HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 105 persones, 92 eren actives i 13 eren inactives. De les 92 persones actives 87 estaven ocupades (51 homes i 36 dones) i 5 estaven aturades (1 home i 4 dones). De les 13 persones inactives 8 estaven jubilades, 3 estaven estudiant i 2 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Saint-Loup-de-Buffigny hi havia 80 unitats fiscals que integraven 191,5 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 19.257 €.
Activitats econòmiques.
Dels 6 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa de construcció, 1 d'una empresa de comerç i reparació d'automòbils, 2 d'empreses de transport, 1 d'una empresa immobiliària i 1 d'una empresa de serveis.
L'únic servei als particulars que hi havia el 2009 era un paleta.
L'any 2000 a Saint-Loup-de-Buffigny hi havia 10 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 720 hectàrees.
Equipaments sanitaris i escolars.
El 2009 hi havia una escola elemental integrada dins d'un grup escolar amb les comunes properes formant una escola dispersa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"de": 0.009005321326238231, "ca": 0.9574293900941465, "pt": 0.022103970528039297, "it": 0.011461318051575931} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=309521 |
macocu_ca_20230731_3_243610 | El nostre Pernil ibèric de Gla és un dels nostres productes més venuts i millor valorats pels nostres clients. Aquest pernil de gla destaca per la seva bona relació qualitat preu i sobretot pel seu sabor i suculència. | 0.696903 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_241577 | Hawker 400
El Hawker 400 és un avió menut corporatiu bimotor dissenyat per la companyia estatunidenca Beech Aircraft Company, ara part de Hawker Beechcraft.
Disseny i desenvolupament.
L'avió es va dissenyar originàriament com el Mitsubishi MU-300 Diamond un desenvolupament completament nou per a complementar la veta immediatament superior al Mitsubishi MU-2 i posicionar a Mitsubishi Heavy Industries amb un model corporatiu punter. L'aparell va realitzar el seu primer vol el 29 d'agost de 1978. És un avió menut bimotor d'ales baixes i construcció totalment metàl·lica, pilotat per dos pilots i amb acomodament per a vuit passatgers en la seua cabina pressuritzada. Els seus dos motors de reacció turboventilador Pratt & Whitney Canada JT15D estan muntats en la part posterior del fuselatge.
Beechcraft comprà els drets de producció i va començar a fabricar-lo com a model propi, inicialment denominat Beechjet 400. El Beechjet 400 obtingué la certificació de l'Administració Federal d'Aviació al maig de 1985.
Raytheon/Beechcraft van desenvolupar les seues pròpies millores en el model derivant-se en el 400A en 1990. Les millores incloïen major rang, major capacitat de pes a l'enlairament i majors luxes en la cabina. També s'oferia una cabina de cristall informatitzada en comptes dels instruments de vol tradicionals. Beechcraft va desenvolupar una versió per a la Força Aèria dels Estats Units coneguda com a T-1A Jayhawk, utilitzada com a entrenador per a tripulacions de grans aeronaus (tals com avions cisternes o transports estratègics). Entre 1992 i 1997 es van lliurar un total de 180 T-1. Altra variant d'entrenament militar és la T-400 de la Força Aèria d'Autodefensa del Japó, que comparteix certificació amb la T-1A.
L'any 1993 Raytheon va adquirir la línia de producció de jets Hawker de l'empresa British Aerospace. En aquest moment el Beechjet 400 va passar a denominar-se Hawker 4000 per a adaptar-lo a la línia de productor de Hawker. El Hawker 400XP incorpora millores en aerodinàmica, mecànica i interiors adoptades del Hawker 800XP.
A l'octubre de 2008, Hawker Beechcraft va anunciar actualitzacions del seu disseny resultant en un nou model amb designació Hawker 450XP. Aquestes actualitzacions inclouen nous motors (Pratt & Whitney PW535D), nova aviònica i sistema de gestió de cabina així com una actualització dels interiors.
Especificacions (Beechjet 400A).
Dades obtingudes de Brassey's World Aircraft & Systems Directory 1999/2000:
Característiques generals
- Tripulació: 2 pilots
- Passatgers: 7—9
- Llargada: 14,76 m
- Longitud: 13,26 m
- Altura: 4,24 m
- Àrea alar: 22,43 m²
- Pes en buit: 4.558 kg
- Càrrega útil: 2.653 kg
- Pes màxim a l'enlairament: 7.303 kg
Planta motriu
- Motor: 2 x turboventilador Pratt & Whitney Canada JT15D-5
- Empenta del motor: 12,9 kN
Rendiment
- Velocitat màxima: 468 nusos (866 km/h)
- Velocitat de creuer: 443 nusos (820 km/h) a 7.000 m d'altitud
- Velocitat mínima de vol: 92 nusos (171 km/h) amb flaps al màxim
- Abast: 1.693 milles nàutiques (3.135 km)
- Altitud màxima: 45.000 peus (13.700 m)
- Taxa d'ascens: 19,2 m/s | 1 | perfect | {"en": 0.047182175622542594, "ca": 0.9134993446920052, "es": 0.020642201834862386, "nl": 0.007536041939711665, "pt": 0.002948885976408912, "fr": 0.0081913499344692} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=241578 |
crawling-ib3_ca_20230205_0_60253 | A la zona de Cala de Bou a Sant Josep s’han registrat tres incendis en menys d’una hora. Sortosament, els bombers d’Eivissa han aconseguit sufocar les flames. El primer foc s’ha declarat a una parcel·la boscosa i quinze minuts més tard se n’avisava d’un segon a un carrer molt proper i d’un tercer a un contenidor del carrer de Cantàbria. Els bombers d’Eivissa sospiten que qui els ha originat ha estat una persona que volia provocar un incendi forestal. La Guàrdia Civil s’ha fet càrrec de la investigació. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/cerquen-un-piroman-a-cala-de-bou |
wikipedia_ca_20230401_0_422129 | Ca l'Agell
Ca l'Agell és un edifici amb una paret mitgera del nucli urbà d'Hostalric (Selva). Està situat al carrer Major números 47 i 49, fent cantonada amb el carrer del Forn. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció.
L'edifici, d'alçada desigual (en origen eren dos edificis independents), té planta baixa i tres pisos (al costat que fa cantonada amb el carrer del Forn), i planta baixa i dos pisos (pel costat que l'edifici es troba adossat a l'habitatge veí). Està cobert (al costat que dona al carrer del Forn) per un teulat a dues vessants que desenvoquen a la façana principal i a la galeria posterior, i per un terrat (a la part més baixa, pel costat que l'edifici es troba adossat a l'habitatge del costat).
A la façana trobem, a la planta baixa, dos portals: el de l'esquerra en arc escarser i el de la dreta en arc de llinda, tots dos amb els brancals i la llinda de pedra. Un sòcol de granit arriba a una quarta part de l'altura dels dos portals. Abans de pintar la façana (aproximadament l'any 2000), un enteixinat de pedra artificial decorava la façana fins a l'altura de les llosanes del primer pis.
Al primer pis, dos balcons: el balcó de l'esquerra té la llosana rectangular amb les cantonades arrodonides, i la barana de ferro forjat que ressegueix la forma de la llosana, i una porta en arc de llinda (emmarcada a la llinda i als brancals amb pedra granítica, com totes les obertures de la façana principal) que hi permet l'accés. El de la dreta té la llosana de formes corbes (que recorden a un arc d'inflexió) i una barana que ressegueix la forma de la llosana. Aquest balcó és igual que el que hi ha just sobre seu, però és de dimensions més grans. En aquest balcó s'hi accedeix per una obertura en arc de llinda, igual que totes les obertures dels pisos de la façana principal.
Al segon pis, també hi ha dos balcons: el de l'esquerra igual que el que té al dessota, però amb un treball diferent i més senzill a la barana de ferro forjat. El balcó del costat dret, és igual que el que té al dessota, però és més petit. A la tercera planta (de la part de l'habitatge que fa cantonada amb el carrer del forn), una finestra en arc de llinda emmarcada als brancals i la llinda de pedra artificial).
La façana esquerra, està coronada per una cornisa típica catalana, i la façana dreta per una impressionant decorada cornisa i la barana del terrat. La façana està arrebossada i pintada. Recentment, l'any 2000 aproximadament, es van pintar les façanes de nou.
Història.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Hostalric va tenir un important paper donant suport a l'entrada de queviures a la Girona assetjada i destorbant el pas a les tropes enemigues gràcies a la seva situació estratègica en una zona de pas. Per això als francesos els convenia prendre la vila. El primer atac va arribar el 7 de novembre del 1809 i només trobaren resistència a la Torre dels Frares i a l'església on un grup de gent s'hi havia fet fort. Alguns habitants es van poder refugiar al castell, d'altres van haver de fugir, ja que els francesos van cremar el poble. Això explica que la majoria dels habitatges siguin posteriors.
Els carrers Ravalet, Raval, Major i la Plaça dels Bous són part del recorregut del Camí Ral. També es conserva una variant que segueix paral·lel a les muralles pel costat exterior i que fou utilitzat sobretot al segle XIX. El Carrer Major s'estén des de la Plaça dels Bous fins al Portal de Barcelona. Durant l'època de la República el carrer s'anomenà Prat de la Riba. El setembre del 1939 tornà al seu nom original. Al llarg del carrer s'hi troben diverses cases pairals, construïdes sobretot a finals del segle XIX i principis del xx . | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=422130 |
oscar-2201_ca_20230904_11_131879 | “Sí, sí, tot el que ha dit està molt bé... però quan costa un cafè al bar del Parlament, eh”? Aquesta és la primera pregunta que em van fer l’altre dia en un fòrum d’un grup de joves a on havia anat a explicar la nostra tasca parlamentària. Tampoc resulta sorprenent. Si repassem la premsa veurem com notícies del tipus “lo que nos cuestan los diputados” o bé “los privilegios de los diputados: sueldos y prebendas” estan a l’ordre del dia.
Vagi per endavant que considero que totes les reflexions en aquest sentit són perfectament legítimes i que cal modificar, si s’escau, les retribucions i assignacions de tots aquells que tenim la responsabilitat de defensar els interessos ciutadans al Parlament, al Congrés, al Senat o qualsevol altre treballador de l’administració.
Ara bé, dit això, també afirmo que centrar el debat en saber si un cafè al Parlament costa un euro o un euro i vint cèntims ens impedeix fer-nos la pregunta (i emprendre el debat real) que com a societat hem de fer: què ha passat en aquests darrers anys per què el nostre Estat del Benestar, que tant ens havia costat de construir entre tots, hagi estat triturat per les exigències dels organismes financers i bancaris transnacionals?
Alguns diran que la culpa de tot és de què els diputats es netegen les dents cada dia i que potser reben un cèntim d’euro d’ajuda pública per comprar pasta dentífrica. Però jo crec que no, jo considero que el que simbòlicament podríem definir com la mare de totes les desgràcies és conseqüència directa d’un determinat model, el capitalisme de casino, que ha trencat l’equilibri existent entre capital i treball.
I quan parlo de capitalisme de casino no estic parlant del que podrien reconèixer els nostres pares o avis: el treball d’una persona que fruït del seu esforç, de la seva constància i tenacitat, crea un empresa que dóna feina i col·labora al benestar públic pagant els seus impostos, ni parlo de les antigues entitats bancàries comercials que donaven préstecs, per posar només un exemple, a un emprenedor per poder obrir el seu comerç. No, aquí i ara parlem de “gegants dels negocis”, els anomenats grans bancs d’inversió –com Lehman Brothers- que van demostrat ser uns gegants amb peus de sorra.
A què es dediquen aquests bancs? A finançar l’economia real que crea llocs de treball i contribueix a fomentar el desenvolupament del conjunt de la societat? Doncs tampoc. Es dediquen a inventar-se, mai millor dit, instruments financers que cotitzen a borsa i que es venen i revenen contínuament generant així immensos beneficis per als especuladors que es dediquen a jugar en aquesta mena de monopoly mundial que tant els agrada. L’exemple més paradigmàtic són les famoses obligacions de deute garantides (CDO per les seves inicials en anglès) que agrupaven paquets d’hipoteques que es concedien a persones que no podien tornar l’endeutament que havien assumit.
Quan el sistema va implosionar el 2008 milions de persones van veure’s atrapades per una crisi econòmica que no havien creat però a qui, hipòcritament, se’ls va fer responsables pels seus “excessos” a l’hora de demanar préstecs bancaris.
Quan el poder real es desplaça al que dictamen les internacionals financeres la democràcia perd la seva essència i comença a semblar-se a un sistema tecnocràtic mitjançant el qual les persones es dediquen senzillament a determinar amb el seu vot quin o quins partits polítics hauran d’encarregar-se d’implementar el que decideixin els “mercats”, el banc central europeu o la reserva federal dels Estats Units...
Davant d’aquesta situació el socialisme democràtic té més vigència que mai. La sortida a la crisi econòmica actual passa per més política i més socialisme. Recuperem les nostres senyes d’identitat ideològica! No podem tornar-nos a permetre que grans empreses i corporacions internacionals augmentin la concentració de poder a les seves mans de tal manera que debilitin la presa de decisions real que ha d’estar en mans de la democràcia.
Com a socialistes volem transformar la societat i protegir les persones de les injustícies més que evidents d’una lògica de mercat que ha perdut la seva essència humana. Mai més podem tornar-nos a permetre un Lehman Brothers o un setembre de 2007, mai! Hem de ser capaços de garantir totes les necessitats dels ciutadans al marge de la seva capacitat econòmica. Això implica sine quan non la cobertura pública en cas de malaltia, l’educació i la protecció social dels nostres avis i nens. Amb això no només desenvoluparem una major consciència comunitària entre les persones sinó que també es crearan nous llocs de treball. I sempre tenint com a objectiu irrenunciable l’assoliment de la plena ocupació, el gran somni del socialisme.
No crec que siguin propostes “desfasades”. Al contrari, tenen avui dia més sentit que mai. Si som capaces de fer-les realitat des de l’esquerra mai més un jove preguntarà pel preu d’un cafè al bar d’una seu parlamentària com la prova de la ineficàcia política davant la falta d’expectatives laborals o d’accés a un habitatge de la que ell, injustament, n’és víctima.
Publicat per Diputats Socialistes Camp de Tarragona a les 0:40
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Qui fem aquest bloc
Diputats Socialistes Camp de Tarragona
Visualitza el meu perfil complet
Arxiu del blog
► 2019 (21)
► de maig (2)
► de març (7)
► de febrer (4)
► de gener (8)
► 2018 (142)
► de desembre (7)
► de novembre (16)
► d’octubre (11)
► de setembre (4)
► d’agost (1)
► de juliol (14)
► de juny (7)
► de maig (17)
► d’abril (20)
► de març (12)
► de febrer (17)
► de gener (16)
► 2017 (202)
► de desembre (16)
► de novembre (18)
► d’octubre (6)
► de setembre (17)
► d’agost (3)
► de juliol (21)
► de juny (18)
► de maig (18)
► d’abril (16)
► de març (28)
► de febrer (26)
► de gener (15)
▼ 2016 (191)
► de desembre (13)
► de novembre (14)
► d’octubre (12)
▼ de setembre (21)
DECLARACIÓ DE LA FEDERACIÓ DEL PSC DEL CAMP DE TAR...
CONSTITUÏDA LA NOVA EXECUTIVA DE LA JSC DE TARRAGONA
QUAN ARRIBARÀ EL TREN?
EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA DE TARRAGONA DEMANA Q...
ENS CAL EL CORREDOR
EL PSC INSTA LA GENERALITAT A PAGAR LA PRESTACIÓ P...
EL TREN DE LA REMEI
EL PSC DEMANA AL CONGRÉS PUJAR EL SALARI MÍNIM A 1...
UNA NOTÍCIA EXCEL.LENT PER LA CANONJA
EL CATLLAR APROVA ERADICAR L’ÚS DEL GLIFOSAT DEL M...
FEM UN PAS ENDAVANT!
EL PSC PORTARÀ LES AVARIES I ELS RETARDS A LA XARX...
CREMAR BANDERES I XIULAR HIMNES
EL PSC DENUNCIA QUE FA UN ANY QUE EL GOVERN DEL PP...
EL CATALANISME
DESIDIA POR EL DEPORTE Y FALTA DE RESPETO A LOS VI...
EL PSC DE RODA DE BERÀ DEMANA AL CONGRÉS LA MILLOR...
LA MARE DE TOTES LES DESGRÀCIES
EL PSC DEMANA AL CONGRÉS UNA SOLUCIÓ A LES CUES QU...
L’AUTÈNTICA MARCA DE TARRAGONA
ROSA MARIA IBARRA: “ELS JOVES DE LES COMARQUES TAR...
► d’agost (7)
► de juliol (23)
► de juny (21)
► de maig (11)
► d’abril (22)
► de març (22)
► de febrer (16)
► de gener (9)
► 2015 (260)
► de desembre (34)
► de novembre (17)
► d’octubre (9)
► de setembre (23)
► d’agost (5)
► de juliol (8)
► de juny (22)
► de maig (30)
► d’abril (29)
► de març (30)
► de febrer (30)
► de gener (23)
► 2014 (246)
► de desembre (21)
► de novembre (17)
► d’octubre (24)
► de setembre (16)
► d’agost (2)
► de juliol (19)
► de juny (13)
► de maig (31)
► d’abril (25)
► de març (22)
► de febrer (28)
► de gener (28)
► 2013 (268)
► de desembre (20)
► de novembre (22)
► d’octubre (34)
► de setembre (20)
► de juliol (29)
► de juny (24)
► de maig (27)
► d’abril (27)
► de març (29)
► de febrer (19)
► de gener (17)
► 2012 (246)
► de desembre (13)
► de novembre (29)
► d’octubre (23)
► de setembre (17)
► d’agost (1)
► de juliol (28)
► de juny (22)
► de maig (23)
► d’abril (20)
► de març (28)
► de febrer (26)
► de gener (16)
► 2011 (179)
► de desembre (7)
► de novembre (4)
► d’octubre (20)
► de setembre (5)
► de juliol (11)
► de juny (14)
► de maig (37)
► d’abril (32)
► de març (18)
► de febrer (16)
► de gener (15)
► 2010 (175)
► de desembre (13)
► d’octubre (15)
► de setembre (21)
► d’agost (1)
► de juliol (19)
► de juny (17)
► de maig (14)
► d’abril (15)
► de març (18)
► de febrer (30)
► de gener (12)
► 2009 (29)
► de desembre (14)
► de novembre (14)
► d’octubre (1)
EL PROGRAMA SOCIALISTA
20-D: MANIFEST ELECTORAL DEL PSC DEL CAMP DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L'EBRE.
Blocs recomanats
Xavier Sabaté
El bloc del Joan Ruiz
Francesc Vallès
El blog de Maria Jesús Sequera
Núria Segú
Al teu e-mail:
Vols rebre les actualitzacions del bloc al teu e-mail? Doncs escriu aquí la teva adreça de correu electrònic: | 0.617206 | curate | {"ca": 0.8415841584158416, "fr": 0.02707861147560539, "cs": 0.009781701061672433, "de": 0.028748657998329954, "es": 0.06930693069306931, "en": 0.016939043301920552, "it": 0.0035786711201240607, "pl": 0.0014314684480496243, "pt": 0.001550757485387093} | http://diputatssocialistescamp.blogspot.com/2016/09/la-mare-de-totes-les-desgracies.html |
mc4_ca_20230418_14_691927 | Barreges de color i tall Bob, el més nou en cabell - Boda, Bodas Catalunya :: GuiaNupcial
/ Bellesa / Barreges de color i tall Bob, el més nou en cabell Barreges de color i tall Bob, el més nou en cabell
El color envaeix els cabells aquesta primavera-estiu, omplint de reflexos «naturals» i impossibles les melenes. Melenes, sí, perquè fins i tot els curts s’allarguen i creixen en volum, imposant-se el tall Bob, personalitzat per a cadascuna segons la seva cara i els seus gustos.
El Bob és el tall d’aquesta temporada. Un tall pràctic de portar i que admet diverses formes de pentinat, segons disposem els cabells cap a una o altra direcció, el que permet un canvi de look radical amb només un raspall i un producte de styling. La clau: clatell buidat i llarg a laterals i frontal, amb o sense serrell segons els gustos.
L’altra gran aposta és el color, reforçada per les tècniques coloristes de les marques de perruqueria, que han aconseguit tècniques de coloració menys agressives i molt més versàtils. Així, els cabells es vesteixen de reflexos multicolors en el to del propi cabell (o del color amb el que haguem decidit tenyir-ho) o en mil colors, dolços o potents, segons la teva personalitat.
Com color de base, s’imposa el ros en tots els seus matisos, especialment el platí. També els vermells pugen en el rànquing. No obstant això, l’autèntica clau està en personalitzar el color, creant una coloració a mida de cadascuna com si es tractés d’un vestit d’alta costura. Una mica més fàcil d’aconseguir amb les noves tècniques de coloració.
cabell nuvia melena Tall bob Comments are disabled
Rosa Clará Col·lecció 2016
6 maig 2015 - 7:39
PREVIOUS ARTICLE Horari Desfilades Passarel·la Gaudí Núvies 2015
4 maig 2015 - 10:06
Anell ‘Make a wish’
Si us esteu plantejant proposar alguna cosa a la vostra parella, ja sigui en el dia del seu aniversari,…
Estem a les portes d’un any nou i hem d'estar preparats pels canvis que ens venen a sobre, és…
La platja inspira el maquillatge d’aquest estiu
El maquillatge d'aquest estiu té colors de platja que reprodueixen els tons del sol, la sorra,… | 0.811092 | curate | {"ca": 0.9667309546769528, "en": 0.03326904532304725} | http://www.guianupcial.com/barreges-de-color-i-tall-bob-el-mes-nou-en-cabell/ |
mc4_ca_20230418_9_103194 | Arxiu d'etiquetes: Club d’esplai Bellvitge
Casal de juliol
15 Juny 2015 Guillem Ribera Deixa un comentari
Ja només falta una setmana per a l’inici del casal i avui recordem les reunions de famílies que es van fer els passats 9 i 11 de juliol. Unes reunions que tenien l’objectiu de presentar les activitats del casal i resoldre tots els dubtes que tinguéssiu.
Per a totes les famílies que no van poder assistir-hi us deixem tota la documentació que s’hi va donar i les presentacions que s’hi van fer.
Els grups de petits els formen els nens i nenes nascuts entre el 2007 i el 2012.
Esclops, Follets i Espantalls
Casal Esclops, Follets i Espantalls from Club d'Esplai Bellvitge
Díptic Esclops 2015
Díptic Follets – Espantalls 2015
Casal Rodamons from Club d'Esplai Bellvitge
Díptic Rodamons 2015
Els grups de mitjans els formen els nois i noies nascuts entre el 2003 i el 2006.
Casal mitjans 2015 from Club d'Esplai Bellvitge
Díptic Mitjans 2015
BellvitgeCasalClub d'esplai BellvitgeEsplaiEstiuL'Hospitalet de LlobregatLleure | 0.742112 | curate | {"ca": 0.939484126984127, "en": 0.060515873015873016} | https://bellvitge.fundesplai.org/tag/club-desplai-bellvitge/ |
cawac_ca_20200528_7_35075 | Signatura de convenis
23/10/2013
El rector de la UdL, Sr. Roberto Fernández, ha signat convenis de col·laboració amb el Sr. Josep Maria Camps, president del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida i amb el Sr. Manel Domingo, degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Jornada de Campus Obert
Esmorçar benèfic per "La Marato"
Festa de Nadal 2012
20/12/2012
Dins d'aquesta festa els estudiants tenen prevista una activitat per tota la comunitat universitària de la Facultat. Es farà a l'Aula Magna del Campus de Ciències de la Salut a les 13 hores; en acabar celebrarem l'entrada de les festes amb una "torronada"
2a. Beca al millor Projecte de Recerca Infermera
13/06/2012
Eva Barallat Gimeno ha obtingut la 2a. beca al millor projecte de recerca infermera que otorga el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida, perquè desenvolupi el seu treball com a investigadora principal sobre la "Validació de la Palliative Performance Scale, versions PPS-CAT i PPS-CAS per ser utilitzada en pacients pal·liatius oncològics en domicili".
20 anys del Postgrau en Atenció Prehospitalària Urgent
Com dissenyar un estudi d'intervenció?
14/03/2012
A càrrec de la Dra. Katherine McGillton, RN i PhD. Professora associada de la Facultat d'Infermeria Lawrence S.Bloomberg de la Universitat de Toronto i investigadora del Toronto Rehabilitation Institute (Canadà)
"Does the place where you live affect your health?
22/02/2012
Seminari a càrrec de la Dra. Eva Sellström, professora del departament de Ciències de la salut de la Universitat Östersund i del departament de psicologia de la Universitat Mälardalens Eskilstuna, Suècia. | 0.750038 | curate | {"es": 0.012987012987012988, "it": 0.024737167594310452, "ca": 0.8589981447124304, "fr": 0.025974025974025976, "pt": 0.025974025974025976, "la": 0.0018552875695732837, "en": 0.049474335188620905} | http://www.eui.udl.cat/news.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_838493 | Aquest gest arriba un dia després que la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, reclamés al Govern que Òmnium deixés de rebre ajudes públiques Pep Guardiola ha volgut refermar aquesta tarda el seu compromís amb Òmnium Cultural tot fent socis de l'entitat els seus tres fills. L'entrenador del primer equip del Barça s'ha acostat aquesta tarda a la seu barcelonina de l'entitat, on ha estat rebut per la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, i altres membres de la junta directiva.Guardiola ja havia col·laborat anteriorment amb l'entitat, quan va assistir a l'acte commemoratiu del cinquantè aniversari d'Òmnium, i també va aparèixer al documental sobre els cinquanta anys de l'entitat que es va emetre fa unes hores. El suport de l'entrenador del Barça a Òmnium arriba només un dia després que la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, demanés al Govern que retirés les ajudes públiques a l'entitat a causa de la mala situació econòmica catalana.L'executiu català ha decidit aportar avui 1,4 milions a Òmnium. font diari ARA Amb dos collons si senyor
Pel mateix preu els podria apuntar a SI. Pero cal respectar Guardiola
No comparis una entitat amb l'altre siusplau! | 0.865828 | curate | {"ca": 0.9762912785774767, "en": 0.023708721422523286} | |
mc4_ca_20230418_2_726643 | Revista d'actualitat 19/12/2017
El Consell Social de la Jaume I impone otro grado sin el requisito del valenciano (Levante de Castelló, 19/12/2017)
El Consell Social de la Universitat Jaume I va imposar ahir en la seua reunió la modificació del pla d'estudis del grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural sense incloure altra volta el requisit de la certificació lingüística en valencià
El requisito lingüístico pasa de largo en la nueva reunión del Consell Social de la UJI (El Mundo Castellón al Día, 19/12/2017)
Opinions del Consell Social contràries a l'obligatorietat de la certificació de les competències lingüístiques de l'estudiantat per l'accés a un títol de grau
Marzá negociará con la UJI más recursos para la Facultad de Salud (El Mundo Castellón al Día, 19/12/2017)
El conseller Vicent Marzá afirma que la Generalitat està complint els seus compromisos financers amb la Universitat Jaume I i la resta d'universitats públiques valencianes i mostra la seua voluntat de solucionar els possibles problemes de finançament en la construcció de la nova Facultat de Ciències de la Salut
Marzá se sentará con la UJI para solucionar Medicina (Levante de Castelló, 19/12/2017)
En gener de 2018 el conseller Vicent Marzá es reunirà amb el rector Vicent Climent i els altres rectors de les quatre universitats valencianes per analitzar el finançament de les universitats
El Consell Social de la UJI cierra filas con el rector y urge más dinero para acabar Salud (Mediterráneo, 19/12/2017)
El president del Consell Social, José Luis Breva, critica l'infrafinançament de la Universitat Jaume I i dona suport a la universitat en les seues reclamacions per finalitzar les obres de la Facultat de Ciències de la Salut
Marzà: "En enero nos reuniremos para revisar la financiación" (Mediterráneo, 19/12/2017)
El conseller Vicent Marzá es reunirà en gener amb el rector Vicent Climent i els altres rectors de les quatre universitats valencianes per analitzar el finançament de les universitats
Jornada sobre justicia y corrupción en la UJI (Mediterráneo, 19/12/2017)
Catedràtics de dret, magistrats, fiscals i advocats participen en una jornada sobre justícia i corrupció en la Universitat Jaume I
El Ayuntamiento solicita a la UJI un estudio sobre el canon del Aeroclub (El Mundo Castellón al Día, 19/12/2017)
L'Ajuntament de Castelló encarrega a la UJI un estudi sobre els barems del cànon que ha d'assumir l'Aeroclub per l'ús dels terrenys on té les seues instal·lacions
Primera reunión del proyecto europeo de alzheimer (El Mundo Castellón al Día, 22/01/2018)
La Universitat Jaume I va acollir ahir una reunió de diverses associacions i entitats per crear una plataforma de teràpies contra l'Alzhèimer
Oropesa proyecta con la UJI un centro tecnológico (El Mundo Castellón al Día, 19/12/2017)
La Universitat Jaume I col·laborarà amb l'Ajuntament d'Orpesa en la creació d'un centre tecnològic per impulsar l'economia local
Orpesa estudia con la UJI la creación de un centro tecnológico en la localidad (Levante de Castelló, 19/12/2017)
L'Ajuntament d'Orpesa en una reunió de centres tecnològics en la qual participa la Universitat Jaume I proposa la creació d'un centre d'aquestes característiques a la localitat
La UJI muestra su banco de recursos de género (Mediterráneo, 19/12/2017)
La Universitat Jaume I acull una reunió de la V Trobada del Fòrum Vives d'Igualtat de Génere
Sagunt: charla hoy en la UJI de Celestino Suárez (Levante, 19/12/2017)
Xerrada del catedràtic d'Economia Celestino Suárez en l'Escola d'Adults a la Seu de l'UJI de Sagunt
"Es posible otro periodismo comprometido con la paz" (Mediterráneo, 19/12/2017)
Entrevista a Tamer Al Najjar Trujillo, estudiant del màster universitari Internacional d'Estudis per la Pau
La Asociación de Enfermos de Alzhèimer de Castelló trabaja en terapias "on line" (Levante de Castelló, 19/12/2017)
Cinc entitats europees i l'associació de familiars de malalts d'Alzhèimer de Castello es reuneixen a la Universitat Jaume I per impulsar teràpies on line
Un dispositivo made in UJI protege la vida del epiléptico (Mediterráneo, 19/12/2017)
Departaments de l'UJI col·laboren en un projecte tecnològic del Cau per millorar la vida de les persones epilèptiques
El ITC desarrolla un prototipo para mejorar la calidad en las baldosas (Levante de Castelló, 19/12/2017)
L'Institut de Tecnologia Ceràmica ha desenvolupat quatre prototips de visió avançada per millorar la producció ceràmica
Premio publicidad (Mediterráneo, 19/12/2017)
Les campanyes seleccionades dels alumnes de 3r i 4t del grau en Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Jaume I guanyen les campanyes per a Quesos de Catí Cooperativa Valenciana
Formación en mediación policial a partir de enero (Mediterráneo, 19/12/2017)
La Universitat Jaume I organitza un curs sobre mediació policial dirigit per la professora Carmen Lázaro entre el 29 de gener i el 25 de maig
Liderazgo positivo para el crecimiento de los equipos (Mediterráneo, 19/12/2017)
Nova edició del curs de lideratge positiu a partir del 19 de gener a la Universitat Jaume I
Cajamar lanza su competición de análisis de datos "on line" (Mediterráneo, 19/12/2017)
30 estudiants i 10 equips de la Universitat Jaume I participen en un concurs analític de dades organitzat per Cajamar
Formació UJI (Mediterráneo, 19/12/2017)
Cursos d'escriptura, d'impostos sobre societats, de gestió amb "microsoft project" i el màster en prevenció de riscos laborals, entre l'oferta formativa de l'UJI
Universidades: el voto de su vida (El Periódico de Catalunya, 19/12/2017)
Cátedras institucionales Universidad de Alicante (Información, 19/12/2017)
Premios a los mejores expedientes del campus de Gandía (Las Provincias, 19/12/2017)
Alumnos de Optica y Optometría de la UA atienden a más de 800 personas con Mirada Solidaria a Cuba 2017 (Información, 19/12/2017)
La UA aprueba el protocolo "Trans" institucional más avanzado de España (El Mundo, 19/12/2017)
La sequía amenaza los recuros hídricos de una Comunitat sedienta (Las Provincias, 19/12/2017)
Colegio e IES de Castellón harán radio y crearán corales plurilingües (Mediterráneo, 19/12/2017)
El Cau diseña un "airbag" para evitar daños cerebrales en caídas por epilepsia (Levante de Castelló, 19/12/2017)
Diputación apuesta por la innovación para el empleo (Mediterráneo, 19/12/2017)
Visión avanzada para el control de calidad (Mediterráneo, 19/12/2017) | 0.587383 | curate | {"ca": 0.5541159740875335, "es": 0.4458840259124664} | http://www.uji.es/com/revista/base/2017/12/19/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_14464 | Del 13 d'octubre al 8 de novembre. Exposició d'il·lustracions científiques a càrrec d'en Carles Puche.
En Carles Puche (La Pobla de Segur, 1949) té un llarg currículum com a il·lustrador científic, que inclou setanta llibres il·lustrats, el comissariat de dues exposicions i la participació com a autor en divuit.
Dibuixant autodidacta. Membre de la Institució Catalana d’Història Natural, l’Academia Mexicana de Ilustradores Científicos, l’Institut Humboldt de Colòmbia, l’Asociación Ibérica de Mirmecologia i de l’Associació Catalana de Comunicació Científica així com del “Colectivo de Ilustradores de la Ciencia y la Naturaleza” de Mèxic i de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya.
Fins la data ha participat com il·lustrador en unes cent obres com els Pòsters de la Flora i Fauna del Parc Natural del Montseny (1991) de la Diputació de Barcelona, Coneguem la Sèquia de Manresa – Accèssit premi Ors i de Prat (1982), Pòsters dels aiguamolls de l’Empordà (1988) Generalitat de Catalunya, Comprendre la Natura (1991) Ramon Folch, Biosfera (1992) d’Enciclopèdia Catalana, Pòsters sobre recreacions de paisatges prehistòrics de València, per l’exposició de Neandertals a Cromanyons de la Universitat de València, i l’Origen de les Espècies (edició il·lustrada) de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València) que ha obtingut el premi “Junceda 2010” en l’especialitat d’il·lustració científica. Així mateix, Premi Junceda a la il·lustració científica els anys 2006 i 2017.
Durant més de vint anys ha impartit, i segueix impartint, cursos d’il·lustració científica en diferents institucions i Universitats ininterrompudament, com ara la Universitat de València, Escola d’Art i Disseny de Tarragona, Museu Laboratorium de Bergara, Institut Broggi, i d’altres.
Ha col·laborat amb els seus dibuixos en diferents publicacions de divulgació com Mundo Científico, National Geographic, El Temps, Mètode, Ciència, i d’altres.
Ha publicat articles sobre il·lustració científica en revistes com Mètode, Medi Ambient, Mundo Científico, i d’altres.
Ha exercit de comissari en les exposicions Dibuixants al Montseny del Museu de Granollers i Dibuixar la Natura de la Universitat de València així com de les exposicions de l’Institut Botànic de Barcelona dedicades a Suzanne Davit i Eugèni Sierra.
Li han estat seleccionades tres obres per estar exposades durant tot l’any 2014 al New York State Museum.
Ha participat en la creació del Postgrau d’il·lustració Científica de la Universitat del País Basc, on imparteix les especialitats de dibuix en blanc i negre i color així com metodologia de la il·lustració científica.
Ha participat també en la creació en la creació del Postgrau d’il·lustració Científica de la Universitat de Girona, on imparteix classes sobre diferents tècniques d’il·lustracions científiques.
Quin cost té:
Gratuït
L'Ateneu Torrellenc
Major, 2 - 08629 Torrelles de Llobregat - Barcelona
Nom de contacte: Presidenta: Maria Roig Riera
Telèfon: 936 891 096
Adreça electrònica: [email protected]
Lloc web: www.ateneutorrellenc.cat
Horari:
Dilluns, dimecres i divendres, de 16.30 h a 23.30 h.
Dimarts i dijous, de 16.30 h a 22.30 h.
Dissabtes, de 10 h a 14 h.
Vegeu-ne la situació al mapa
Contingut relacionat
Temes
Cultura i esdeveniments
Compartir
Tweet
iCal
Darrera actualització: 10.10.2022 | 14:47
Documents
pdf Full de sala Exposició: il·lustració de ciències naturals, de Carles Puche
3MB
RSS
L'actualitat a un clic
Agenda
Avisos
Dia a Dia
Notícies
Publicacions
Adreces i telèfons
Accedeix
Meteo
Divendres, 2 de desembre
T.Màx: 15°
T.Min: 8°
Tarda
Dissabte, 3 de desembre
T.Màx: 16°
T.Min: 7°
Tarda
Butlletí digital
Subscriu-te
Plànol / Carrers
Accedeix
Ajuntament
Govern
Anuncis / Edictes
Normativa
Informació econòmica i contractual
Seu electrònica
Transparència
Tràmits i Serveis
Oficines municipals
Tràmits i gestions
Carpeta ciutadana
Notificacions electròniques
Verificació de documents
Factura electrònica
Catàleg de Serveis
Finestreta Única Empresarial (FUE)
Impostos
Torrelles
Història
Llocs d'interès
Com arribar-hi
Transport públic
Guia de carrers / Plànol
Rutes
Informació geogràfica
Equipaments
On dormir
On menjar
Empreses i comerços
Entitats i associacions
Festes i fires
Informació del municipi
Actualitat
Avisos
Notícies
Agenda
Butlletí digital
Revista municipal
Xarxes Socials
RSS
Galeria d'imatges
Hemeroteca
Temes
Activitat econòmica i turisme
Cooperació i solidaritat
Cultura i esdeveniments
Educació i formació
Esports
Gent gran
Govern obert
Igualtat
Joves
Medi ambient i sostenibilitat
Mobilitat i transport
Pagesia
Participació
Seguretat ciutadana
Serveis a les persones
Urbanisme, obres i via pública
Xarxes socials:
Crèdits
Contacte
Protecció de dades
Avís legal
Accessibilitat
Ajuntament de Torrelles de Llobregat
Plaça Ajuntament, 1
08629 Torrelles de Llobregat
Tel. 936 890 000
NIF. P0828900A
Amb la col·laboració de:
.`; $(document).ready(function() { if (typeof articlesId !== 'undefined') { articlesId.push('internal_calendar'); var today = new Date(); var oneYearAfter = new Date(); oneYearAfter.setDate(oneYearAfter.getDate() + 365); for (id in articlesId) { Calendar.setup({ id: articlesId[id], cont: "dv_calendar_" + articlesId[id], fdow: 1, noScroll: true, bottomBar: false, min: today, max: oneYearAfter, animation: false, titleFormat: "%B %Y", dateInfo: getDateInfo }); setEqualContentColumns(); } } }); | 0.600166 | curate | {"ca": 0.8039848197343453, "en": 0.12580645161290321, "it": 0.012144212523719165, "fr": 0.0174573055028463, "pt": 0.018785578747628085, "nl": 0.0009487666034155598, "es": 0.01157495256166983, "id": 0.0017077798861480076, "ms": 0.0017077798861480076, "de": 0.0013282732447817836, "vi": 0.0020872865275142313, "be": 0.0007590132827324478, "ru": 0.0017077798861480076} | https://www.torrelles.cat/actualitat/agenda/6407-exposicio-illustracio-de-ciencies-naturals-de-carles-puche.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_207422 | Praxinoscopi és el nostre segon disc, produït per Dani López i gravat per Pau Vinyoles. Hi predominen els temes propis. El 2020 va aconseguir el Premi Enderrock a Millor Disc de Folk per votació popular. Compta amb la col·laboració de Joana Gomila i de Dani López.
Comprar
TAUMÀTROP
//Picap, 2017
Taumàtrop és el nostre primer disc, gravat i produït per Toni Xuclà. El disc va ser conseqüència d'haver guanyat el Concurs Sons de la Mediterrània 2016 i va comptar amb la col·laboració de Balkan Paradise Orchesta, Judit Neddermann, Pere Olivé, Marcel Casellas i moltes més.
Comprar
CRIATURES (Maqueta)
//2016
Aquesta maqueta és la primera gravació de Criatures.
FOK - KEPA JUNKERA
//Col·laboració, 2017
El 2017 vam col·laborar a la gravació de FOK, de Kepa Junkera, amb molts altres músics catalans. Vam grabar el Ball de l'Aliga de la Patum. | 0.58229 | curate | {"ca": 0.9009661835748792, "es": 0.03985507246376811, "sl": 0.010869565217391304, "en": 0.04468599033816425, "km": 0.0036231884057971015} | https://www.criaturesmusica.cat/listen |
mc4_ca_20230418_1_488797 | Emociona't — Escola Fluvià
L'emoció és bàsica per l'aprenentatge
La neurociència ens explica que els mecanismes cerebrals necessaris per aprendre s’activen gràcies a l’energia que reben del sistema emocional, que es troba en una zona cerebral anomenada amígdala. Quan hi ha alguna cosa que als infants els agrada i tenen la necessitat de descobrir, s’activa l’amígdala i en conseqüència la seva capacitat de concentració i de control d’impulsos augmenta.
Cada edat té un període sensible per assolir uns aprenentatges. Avançar objectius o homogeneïtzar l’educació (pretendre que tots els infants aprenguin a llegir i a escriure a la mateixa edat, per exemple), pot generar lesions en l’amígdala que es tradueixen en moments d’estrès que repercuteixen en l’autoestima.
A l’Escola Fluvià apostem per crear escenaris d’aprenentatge que atenguin les necessitats i característiques personals de tot l’alumnat. Entenem la diferència com una forma d’aprendre. Tenir present la diversitat i respectar els processos naturals que es donen en el creixement dels infants garanteix l’èxit i el benestar, alhora que afavoreix l’autonomia i la construcció de la identitat individual i grupal. Per nosaltres és molt important educar en el respecte, l’empatia, la sensibilitat, l’escolta i l’esforç. Aquests elements afavoriran la confiança necessària per l’autorealització.
El funcionament dels grups es fonamenta en els vincles, la pertinença i en la generació de climes de convivència positius basats en la confiança, el respecte, el reconeixement i l’agraïment. S’ha de poder entendre la riquesa i la complexitat dels mateixos per poder cobrir les necessitats de tots els individus. Que tots aquests elements estiguin en sintonia permet que els infants aprenguin cooperativament, fet que requereix la participació directa i activa de tots els membres del grup. Aquesta contribució es basa en l’ajuda mútua que possibilita que cada membre pugui assolir els seus reptes personals. | 0.857256 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.escolafluvia.cat/emocionat |
wikipedia_ca_20230401_0_631382 | Veu gutural
La veu gutural, engolada o veu de gola, també coneguda com a death growl (veu o grunyit usat en el "death metal"), és un estil de cant usat per algunes bandes de "heavy metal".
El GDLC defineix gutural com el registre de la veu en l'emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
Sons greus similars a grunyits que es produeixen en tocar amb la part darrere del vel del paladar el dors de la llengua, o aproximant-se al vel creant una constricció dins de la qual l'aire que s'espiri transitarà.
Aquest tipus de veu es va poder observar per primera vegada en cantants de jazz com Louis Armstrong i Cab Calloway. Hi ha almenys dos tipus de constricció laríngea supraglotal que són usades per obtenir la veu gutural: la primera tècnica es produeix mitjançant la vibració de les cordes vocals i la segona utilitzant els plecs ariepiglòtics.
Terminologia i usos.
La veu gutural també és coneguda com a «"death" growl» («grunyit de mort»), «veu de "death metal»" i també, de manera jocosa com la veu del Monstre de les galetes.
Moltes de les variants del "heavy metal", que s'estén des de començaments de la dècada dels anys 1990, solen utilitzar les veus guturals, que segons el subgènere, poden ser molt agudes i esquinçadores com en cas de "black metal", o molt greus com en el "death metal".
El seu ús és molt estès en el subgènere musical death metal, inclosos els seus subgèneres com el "death metal" melòdic; i és força usat en el "black metal", el "grindcore", el "deathcore", el "doom metal", i en ocasions en el "hardcore punk", el "metalcore", el "thrash metal", el "groove metal", el metal gòtic, o fins i tot en algunes bandes de "heavy metal" clàssic, "folk metal", "viking metal", "nu metal", "screamo", "crunkcore", "trancecore", "hardcore electrònic" o "nintendocore".
En dones.
Aquesta tècnica de cant és empleada normalment per homes; no obstant això, tot i que la divulgació d'aquest tipus de veu entre les dones no ha estat tan popular també n'hi ha que la utilitzen. Entre algunes de les més destacades es troben:
- Angela Gossow (ex-Arch Enemy).
- Masha Scream de Arkona.
- Floor Jansen de Nightwish
- Charlotte Wessels de Delain.
- Mia Coldheart de Crucified Barbara.
- Otep Shamaya de Otep.
- Alissa White-Gluz de Arch Enemy.
- Vicky Psarakis de The Agonist.
- Maria Brink de In This Moment.
- Morgan Lander de Kittie.
- Tatiana Shmaylyuk de Jinjer.
- Lisa Middelhauve (ex-Xandria).
- Lacey Sturm de Flyleaf.
- Amalie Bruun de Myrkur.
- Virginie Goncalves de Kells.
- Raffaella Rivarolo, de Cadaveria.
- Rachel Asp de Eths.
- Vas Kallas de Hanzel und Gretyl.
- Krysta Cameron i Courtney LaPlante de Iwrestledabearonce.
- Candace Kucsulain de Walls of Jericho.
- Jada Pinkett Smith de Wicked Wisdom.
- Maria "Tristessa" Kolokouri, de Astarte.
- Dawn Crosby de Fear of God.
- Sandra Nasic de Guano Apes
- Runhild Gammelsæter de Thorr's Hammer i Khlyst.
- Britta Görtz de Cripper.
- Alexis Brown de Straight Line Stitch.
- Helen Vogt de Flowing Tears.
- Sandra Schleret de Elis.
- Laura Nichol de Light This City.
- Renee Phoenix de Fit For Rivals.
- Meredith Monk i Diamanda Galás que la utilitzen fora de la música "rock". | 1 | perfect | {"ca": 0.6449855815443768, "es": 0.1018904197372637, "en": 0.14290291573213715, "nl": 0.008651073373918615, "fr": 0.07882089074014739, "eo": 0.011855174623518103, "de": 0.010893944248638257} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=631383 |
mc4_ca_20230418_4_90896 | Apartment Kristall Bad Ischl Àustria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Apartment KristallApartamentStifterkai 5, Steinbruch, Bad Ischl, Àustria, 4820 - Veure al mapaExcepcional9,1Basada en48comentarisApartment KristallVeure més fotos"warm staff. great location. cosy rooms. "YangNetherlandsVeure més fotosVeure totes les 35 fotos
Ideal tant per a la diversió com per al relax, Apartment Kristall es troba a la zona de Strobl City Limits de la ciutat de Strobl. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Apartment Kristall també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Strobl. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha habitació familiar, caixa forta. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, balcó/terrassa, despertador, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, reproductor de DVD/CD per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Apartment Kristall no troba competidors en cap categoria.
Cal que informeu el Apartment Kristall de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. Cal fer el pagament abans de l'arribada amb transferència bancària. L'allotjament es posarà en contacte amb tu després de fer la reserva i et donarà més informació. | 0.807449 | curate | {"ca": 0.9849884526558892, "en": 0.015011547344110854} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-kristall/hotel/bad-ischl-at.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_172384 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Cigaló
16 llengües
Deutsch
English
Español
Euskara
Français
Հայերեն
Italiano
日本語
Lietuvių
Nederlands
Русский
Türkçe
ئۇيغۇرچە / Uyghurche
Українська
Oʻzbekcha/ўзбекча
中文
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cigaló
Tipus
licor de cafè
Ingredients
cafè
licor
Un cigaló o rebentat és una beguda calenta, elaborada amb cafè i brandi o conyac. Si hi afegim llet tindrem un trifàsic. [1] A l'inici significava un gotet de licor. [2][3]
El seu origen és incert i hi ha qui el situa entre els descarregadors dels molls del port de Barcelona. [4] Antigament era més corrent enfortir el cafè amb rom, amb anís o amb aiguardent. Hi ha molts sinònims: cremadet,[5] perfumat, tocat o tocadet, rebentat,[6] cafè amb gotes, cafè licor, ronquim. [7]
En castellà com en català, es designa aquesta beguda amb un diminutiu d'un mot popular usat per referir-se al penis: 'cigala' en català, i 'carajo' en castellà. [4] Una paretimologia espanyola fa del terme castellà carajillo una derivació de corajillo, beguda que els negrers de les plantacions de Cuba haurien donat als treballadors per tals d'estimular-los davant la inabastable feina diària. Segons una falsa etimologia atribuïda a l'escriptor Josep Maria Espinàs i Massip provindria de «una copa i un café, que ara guillo». [8]
El rebentat és la variant local que es consumeix a Mallorca i Castelló de la Plana. Encara que en alguns pobles tenen la seva denominació particular: a Manacor és un ponxet i a Felanitx és una rasca. Es pot fer amb diferents begudes espirituoses, com per exemple: rom negre, brandi, whisky, cassalla (anís sec), anís dolç, herbes (anisat de fabricació autòctona). Rebentar el cafè és el fet d'abocar-hi la beguda alcohòlica. [9]
Referències[modifica]
↑ Romaní i Olivé, Joan Maria. Diccionari del vi i del beure. Barcelona: Edicions de La Magrana, 1998, plana 63. ISBN 84-8264-131-X.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «[https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=Cigal� Cigaló]». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ Fàbrega i Colom, 2019, p. 469.
↑ 4,0 4,1 Costa, Roger «Quin és l'origen del popular 'carajillo' i del seu nom?». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.
↑ pron. pop. cremaet
↑ «rebentat (2)». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Mans i Teixidó, Claudi. La química de cada dia : com la química ens ajuda a comprendre la cuina i moltes altres coses. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, p. 49-50. ISBN 978-84-475-3974-1.
↑ Fàbrega i Colom, 2019, p. 468-469.
↑ «Rebentats, rasques, brufar». RodaMots. [Consulta: 3 agost 2017]. «S'usa «rebentar el cafè», per exemple: «Aquest cafè el podríem rebentar amb un poc de conyac». Un avantatge, per petit que sigui, sobre el castellà, el qual, que jo sàpiga, no pot dir «vamos a carajillar este café».»
Bibliografia[modifica]
Fàbrega i Colom, Jaume. «Rebentat». A: Cuina i cultura del gust al País Valencià : el patrimoni culinari. Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d'Alacant, 2019, p. 468-470. ISBN 978-84-9717-656-9.
Bases d'informació
GEC (1)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cigaló&oldid=30040477»
Categories:
Combinats alcohòlics
Begudes amb cafè
Begudes dels Països Catalans
Categoria oculta:
Control d'autoritats
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 abr 2022 a les 13:07.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.561121 | curate | {"ca": 0.7662855623504388, "hu": 0.0061153948417973945, "de": 0.01302844988035097, "en": 0.047593725073118855, "es": 0.05503855357617655, "eu": 0.0018612071257644244, "fr": 0.002127093858016485, "hy": 0.0018612071257644244, "it": 0.03881946290880085, "ja": 0.0007976601967561818, "lt": 0.002127093858016485, "nl": 0.0026588673225206062, "ru": 0.004785961180537091, "tr": 0.0015953203935123637, "ug": 0.0053177346450412125, "uk": 0.0026588673225206062, "uz": 0.00452007444828503, "zh": 0.0005317734645041213, "pt": 0.018346184525392183, "uu": 0.0023929805902685457, "nn": 0.00425418771603297, "pl": 0.00425418771603297, "eo": 0.0018612071257644244, "hr": 0.0010635469290082426, "vi": 0.0018612071257644244, "la": 0.0029247540547726668, "oc": 0.0053177346450412125} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Cigal%C3%B3 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_151830 | Els impulsors de la insubmissió fiscal es volen presentar a les eleccionsEntrevista amb Andreu Bartolomé, que explica que amplien a l'impost de societats i a l'IRPF la iniciativa començada amb l'IVAXarxes socialsEnvia l'articleImprimeix l'articleConverteix a PDFL'Andreu Bartolomé i la Maria Casademunt, els impulsors de la campanya d'insubmissió fiscal 'Diem prou', han anunciat que ampliaran a l'impost de societats i a l'IRPF la iniciativa; ingressaran els diners d'aquests impostos també a l'Agència Tributària de Catalunya. I, vist que el govern català no lidera un procés d'insubmissió fiscal, s'han decidit a crear un grup per formar una candidatura, integrada per 'gent fresca, transparent, honesta i vàlida, preferentment desvinculada d'altres partits', per presentar-se al parlament.En aquesta entrevista amb VilaWeb, Andreu Bartolomé explica les raons d'aquest pas, i anuncia la decisió de no pagar més l'impost de successions ni l'IRPF, a més de l'IVA, a l'agència tributària espanyola; els ingressaran a l'agència catalana.- Amb l'impost de societats i l'IRPF seguireu el mateix procediment que amb l'IVA el mes d'abril?- Sí, amb l'IVA i els impostos de societats segur que el procediment serà el mateix. Tenim reunions amb els gestors perquè amb l'IRPF és més complex. L'IRPF és el nostre, però també el dels nostres treballadors. A nivell d'empresa és més complicat, però a nivell personal, inclòs el nostre IRPF, es pot ingressar a l'Agència Tributària de Catalunya. [SEGUEIX LLEGINT]
Realment es pensen que aproten quelcom bo a l'independentisme polític? Ja hi han prou partits per dividir el vot. | 0.892255 | curate | {"ca": 0.9894212818917237, "fr": 0.010578718108276292} | |
mc4_ca_20230418_15_497654 | LLIGA | 01/04/2013
Un empat agredolç i un partit que a l'Espanyol se li fa llarg
Reduir l'atzar del futbol i jugar cada diumenge el partit que imagines durant tota la setmana. Això és el que està fent Javier Aguirre amb el seu Espanyol i és el que l'està allunyant del descens a ritme...
ESPANYOL | 31/03/2013
Li ha costat fer-se un lloc a la punta d'atac de la Reial Societat, però amb l'arribada de Philippe Montanier a la banquetatxuri-urdin viu un moment dolç. Té gol, planta i ambició. Sense el Chory Castro i...
Dos errors de basculació en defensa van condemnar el Barça a un empat frustrant a Balaídos. Amb el gran partit de Tello i la fam de Messi no n'hi va haver prou. Ni tampoc la millora de Song com a peça que...
LLIGA | 31/03/2013
Tello convenç a Vigo i guanya opcions de ser titular a París
El protagonista del dia ahir va ser Cristian Tello. L'extrem del planter va concentrar la majoria d'elogis pel seu partit contra el Celta, i la seva actuació li va fer guanyar molts punts per ser titular...
ESPANYOL | 23/03/2013
Fins que no se sumin els 42 punts o es concreti la permanència a Primera Divisió, ningú en vol parlar. Però és allà, sobrevolant la Ciutat Esportiva de Sant Adrià i Cornellà-El Prat. El futur de Javier...
NATACIÓ - CAMPIONAT D'ESPANYA | 22/03/2013
Mireia Belmonte i Judit Ignacio fan les primeres mínimes per al Mundial
En la primera ocasió que van tenir als Campionats d'Espanya de natació que des d'ahir es disputen a Pontevedra, Mireia Belmonte i Judit Ignacio van aconseguir les primeres mínimes per al Mundial de...
NATACIÓ - CAMPIONAT D'ESPANYA | 21/03/2013
Avui a Pontevedra poden començar els èxits catalans a la pròxima gran cita de la natació internacional: els Mundials de Barcelona. Per tocar l'aigua de la piscina del Palau Sant Jordi el 19 de juliol i...
OPERACIÓ PORT | 21/03/2013
L'advocat que exerceix l'acusació en nom de la Unió Ciclista Internacional (UCI), Pablo Jiménez de Parga, va demanar ahir una condemna "exemplar" per als cinc acusats en el judici de l'operació Port, que va...
ESPANYOL | 18/03/2013
Més fresc, més ficat i més necessitat. Un Espanyol concentradíssim va aprofitar l'estat de ressaca europea del Màlaga per sorprendre'l a la Rosaleda, on els periquitos van sumar un valuós triomf per 0-2...
Paco Jémez ho té clar: guanya molt més sortint escaldat del Camp Nou per defensar amb convenciment uns principis de joc, que intentant rascar algun punt traint el discurs que fa cada dia al seu vestidor. El...
El Barça espera Tito Vilanova amb els braços oberts i amb la situació esportiva redirigida i confirmada en el camí de la victòria, després d'una setmana de molta tensió. "Tot el que havia d'anar a fer el...
ESPANYOL | 17/03/2013
Un seguidor de l'Espanyol entra en un restaurant i descobreix, a través d'alguna fotografia, una bufanda o un senzill pin, que el cambrer o el propietari és de l'Espanyol. Ja està. La connexió es completa....
BARÇA | 14/03/2013
La remuntada del Barça al Milan es va construir des de molts aspectes del joc (apostar per Villa com a davanter entre centrals, carregar el joc per banda dreta amb les arribades d'Alves, ser estables per...
Va ser una exhibició d'Iniesta. Una lliçó de professionalitat de Villa. Un exercici de responsabilitat d'Alves. Una lluita física de Pedro. Un recordatori de control de Xavi. Una prova de maduresa de Jordi...
LLIGA DE CAMPIONS | 12/03/2013
Emocionat, clar i sincer. I optimista. I motivador. La roda de premsa de Gerard Piqué va ser com un discurs abans de saltar al terreny de joc, com una crida al barcelonisme més somiador, el més apassionat,...
LLIGA | 10/03/2013
Sense arguments ofensius. Sense poder fer-hi res. L'Espanyol va caure derrotat a Vallecas a mans d'un Rayo intensíssim i alegre (2-0) que va encarrilar el triomf amb un gol del Chori Domínguez al minut 9 i...
Les sensacions tornen amb el rigor posicional
Va anar de més a menys i en cap moment va fregar l'excel·lència que li coneixem. Però venint d'on es venia, el partit del Barça ahir contra el Deportivo de la Corunya és molt més que una victòria i un...
LLIGA | 09/03/2013
La depressió futbolística que tres mals resultats contra el Reial Madrid i el Milan han provocat en l'entorn barcelonista se supera amb reflexió i competició. La primera part ja s'ha fet durant una setmana... | 0.769599 | curate | {"it": 0.0290299740382346, "ca": 0.8734953976870428, "en": 0.02076941232003776, "es": 0.03965069624734482, "pt": 0.021949492565494454, "fr": 0.009204625914562191, "gl": 0.0059004012272834555} | https://www.ara.ad/firmes/natalia_arroyo/?page=49 |
mc4_ca_20230418_5_22717 | 18,5 milions per construir habitatge protegit i increment de la despesa social
El Consell de govern del Consorci del barri de la Mina va aprovar el passat dia, 24 d’abril, el canvi de presidència, que a partir d’aquell moment recau en la persona de la consellera d’Acció Social i Ciutadania del Govern de la Generalitat de Catalunya, Carme Capdevila.
Capdevila, que aquests dos últims anys ha exercit de vice-presidenta, mentre l’alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús M. Canga, n’ha estat el president, ja va presidir el Consorci quan va ser nomenada consellera a finals del 2006. Així doncs, és la segona vegada que presideix el Consorci, d’acord amb els seus estatuts que estableixen l’alternança de càrrecs cada dos anys.
El relleu de càrrecs coincideix amb un context de crisi socioeconòmica que queda contemplat en el pressupost 2009 que també es va aprovar. Aquest preveu un increment dels recursos per als projectes dedicats a les persones amb majors dificultats per accedir al mercat laboral i fer front a l’escalada de l’atur que es pateix arreu. La inversió del 2009, corresponent al Pla d’acció social, és de 2,4 milions d’euros; dels quals, 600 mil euros (26%) són per fomentar la formació i la inserció sociolaboral; 400 mil euros (16%) per a la millora de la convivència i el civisme, i 300 mil (12%) per a polítiques educatives de col•laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat i l’Ajuntament de Sant Adrià.
Les grans xifres del pressupost
Els ingressos augmenten un 70,6%, 10,4 milions d’euros més respecte el 2008.
Ingressos totals, 2008: 14,7 milions d’euros
Ingressos totals, 2009: 25,2 milions d’euros
El capítol d’ingressos d’aquest pressupost suma a les aportacions de les administracions consorciades (Generalitat de Catalunya, Ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Barcelona, i Diputació de Barcelona) 19,6 milions que s’ingressaran per via d’un préstec hipotecari d’un total de 46 milions d’euros, que es va aprovar el mateix dia, i que el Consorci de la Mina sol•licita amb l’autorització del Govern de la Generalitat per fer front a la construcció de 422 habitatges de protecció oficial. El Consorci és propietari de 4 finques al barri destinades a la futura construcció d’habitatges per al mercat lliure, la venda de les quals havia de finançar les obres dels nous habitatges de protecció oficial del barri. Vist, però, el context de crisi econòmica actual, s’esperarà a vendre un cop millorin els preus del mercat i, mentrestant, s’ha pres l’opció de demanar el préstec per garantir el calendari de la construcció dels habitatges socials destinats al reallotjament de les 338 famílies afectades per la transformació urbanística.
Els ingressos del pressupost del Consorci que aporten les administracions consorciades sumen un total de 3,7 milions d’euros, 1,9 milions més que el 2008, que representen un increment del 12,31%, i un 15,02% del pressupost total.
L’aportació principal i nova, respecte a pressupostos anteriors, són 2,1 milions d’euros del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per a la construcció de 7 promocions d’habitatge protegit al barri (422 pisos).
A aquesta nova aportació cal afegir-hi les subvencions procedents dels departaments de Treball i Medi Ambient i Habitatge, que comptabilitzen 872 mil euros.
Programa Operatiu del Fons Social Europeu de Catalunya del Departament de Treball, per a la formació i la inserció sociolaboral: 396 mil euros.
Departament de Medi Ambient i Habitatge, per a la construcció d’habitatge protegit: 396 mil euros.
Plans d’ocupació del Departament de Treball: 80 mil euros.
La resta d’aportacions són les establertes en el moment de la constitució del Consorci, l’any 2000.
Generalitat de Catalunya: 159.291 euros.
Diputació de Barcelona: 372.725 euros.
Ajuntament de Barcelona: 214.278 euros.
Ajuntament de Sant Adrià de Besòs: 53.097 euros
Altres ingressos de menor quantia:
Reparcel•lació (1,6 milions d’euros (6,36%)), patrimoni (100 mil euros (0,4%)) i l’aportació dels veïns per a la instal•lació d’ascensors (93 mil euros (0,37%))
La despesa total del 2009 és de 25,2 milions d’euros. Dels quals, la partida més important (18,5 milions) va destinada a la construcció dels 422 habitatges de protecció oficial, que representa un 73,50% del total i un increment del 246,64% respecte l’any passat, en que es van gastar poc més de 5 milions d’euros per a l’inici de les obres al final de l’exercici.
La major part d’aquesta obra nova (a més dels pisos socials, es fan 456 places d’aparcament i 41 locals comercials) va destinada al reallotjament de les 338 famílies afectades per la transformació urbanística del barri, que preveu l’enderroc d’un edifici sencer d’habitatges i l’obertura de passos a través de dos grans blocs pantalla que barren el pas dels vianants, eliminant la planta baixa i els pisos primer i segon de la secció central de cadascun d’aquests edificis barrera.
L’altre capítol important és el dedicat als programes socials (2,3 milions d’euros), un 9,38% del total de la despesa pressupostada. Ja que la transformació del barri de la Mina passa per millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen, amb programes de formació i inserció sociolaboral, juntament amb serveis per a la conciliació de la vida familiar i laboral; la millora de la convivència i el civisme, capítol al que es destinen 400 mil euros; i suport a les polítiques educatives de la Conselleria d’Educació i del Ajuntament de Sant Adrià de Besòs amb les que el Consorci col•labora, des d’estratègies de treball comunes, amb projectes específics, (300 mil euros).
Un dels grans reptes de l’àmbit social dels propers anys, és la cohesió del barri, per integrar els veïns de sempre amb els nouvinguts, fent realitat la barreja d’habitatges protegits i lliures en un barri de major i nova dimensió territorial, resultat de la urbanització i requalitficació de l’antic polígon industrial en zona residencial, i la incorporació, de facto, d’una àrea nova d’habitatges corresponent al sector urbanístic C3. Per convertir-se en un sol barri que passarà de tenir 2.800 habitatges a un total de 4.100.
Nous equipaments i nous serveis
Biblioteca Font de la Mina. Entrada en funcionament, juny 2009.
3a. fase i última de la instal•lació d’ascensors. Acabament, finals 2009, (1,4 milions d’euros)
Construcció església Evangèlica. Inici de les obres, finals 2009, (246 mil euros).
Construcció de places i urbanització d’espais lliures entre edificacions a mesura que s’acaben les obres d’equipaments i habitatges (407 mil euros).
Trasllat de la gasolinera (estiu 2009). En el solar que deixa està prevista la construcció d’un hotel (cadena H10)
Estimulació i dinamització del comerç tradicional del barri, per adaptar-se a la nova realitat: un barri amb més veïns i millor connectat amb el seu entorn; amb rojectes encaminats a enfortir el teixit comercial amb l’objectiu final de garantir la sostenibilitat dels negocis.
Construcció de nous equipaments socials: Centre d’Atenció Primària (CAP) –Departament de Salut- i Residència de gent gran i CRAE (residència menors tutelats per l’administració) –Departament d’Acció Social i Ciutadania-. | 0.836608 | curate | {"ca": 0.9914060298675683, "fr": 0.004367427444350521, "es": 0.00422654268808115} | https://barrimina.org/index.php/notes-mainmenu-41/288-185-milions-per-construir-habitatge-protegit-i-increment-de-la-despesa-social |
mc4_ca_20230418_0_454775 | Recuperació del Sòl Pelvià | Pilam Pilates
RECUPERACIÒ DEL SÒL PELVIÀ
Recuperació perineal
Indicat en dones amb incontinència urinària, ja siguin joves esportistes, en el pre i postpart, dones amb traumatisme pèlvic, o en la maduresa.
S’ensenya a tenir un control sobre el perineu, a reequilibrar l’hàbit miccional, a enfortir la musculatura del perineu i abdominal profunda. A més de corregir la incontinència, s’aconsegueix disminuir la incidència d’infeccions urinàries de repetició i la sequedat vaginal.
GAHP – Gimnàstica abdominal hipopresiva
Treball individual o en grup, indicat en dones i homes esportistes, en dones amb incontinència urinària, en el postpart, en persones amb dolor lumbar o amb hèrnia discal.
Alguns dels beneficis d’aquesta activitat són l’enfortiment de la musculatura del perineu, abdominal i de les cadenes musculars que controlen la postura, la descompressió de la circulació limfàtica i venosa, la millora de la pesadesa de les cames, i la prevenció del descens dels òrgans.
Recuperació post part integral
Per a la dona que acaba de donar a llum i vol tornar en forma, elaborem un pla personalitzat de recuperació de la musculatura perineal i la flaccidesa abdominal, tractarem les cicatrius i estries, actuarem contra les adipositats localitzades, retenció de líquids i varius.
Ho fem amb diferents modalitats d’electroteràpia, amb exercicis específics, GAHP i gimnàstica perineal. | 0.802575 | curate | {"ca": 0.9537037037037037, "es": 0.046296296296296294} | http://www.pilampilates.com/classes-i-serveis/recuperacio-sol-pelvia/ |
macocu_ca_20230731_7_18631 | La campanya gastronòmica Es Niu canvia de dates i renova la seva imatge
Un dels objectius d’aquestes jornades, que organitza l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell, és fer conèixer el Niu als que encara no l’han descobert i, a la vegada, fer-lo més accessible als amants de la gastronomia tradicional.
Per aquesta edició la campanya renova la seva imatge gràfica per donar-li un nou enfocament, un aire més actual, proper i fresc, associant el concepte de el Niu a les xefles i àpats de barraca.
A la vegada, es pretén acostar aquesta tradició gastronòmica al públic d’entre 30 i 45 anys que n’havien sentit a parlar o que el menjaven quan eren petits. Per això, s’oferiex la possibilitat d’encarregar-lo i endur-se’l a casa. | 0.81991 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_29276 | El present estudi el conforma el fet difícilment rebatible que el concepte de malenconia juga un paper significatiu en les caracteritzacions de la nostra actualitat, encara que el seu caràcter polisèmic l'haja convertit en una idea vaga. Aquest llibre és un "tornada" arqueològica als orígens del concepte de malenconia i, com a remei a la situació, fa referència des del principi a una comprensió filosòfica de la nostra pròpia època, una època que Theunissen -a pesar dels mals averanys que parlaven de la seua fi, i que de nou han estat silenciats- sempre ha situat a l'horitzó de la modernitat. Som, doncs, davant un impressionant intent de fer fructífer, per a la comprensió de la nostra pròpia època, el retorn als orígens dels estats anímics moderns. Per a Theunissen "tampoc el malenconiós és 'modern' en tant que encarnació del superhome. Ho és, més aviat, com a precursor de l'escèptic que reconeix els límits donats a l'ésser humà i intenta acomodar-s'hi com millor pot". Saber més
7,00 €
Veure els detalls
1 article(s)
Ordenar per Rel·levància Títol Preu SENSE IVA Autor Web Col·lecció Data Pubicació
Mostra 5 10 15 20 25 per pàgina
Veure com:
Filtrar llibres
Actualment comprant per:
Categoria: Llibre Eliminar aquest article
Autor: Theunissen, Michael Eliminar aquest article
Clear All
Filter
Matèria
filologia (1)
Cercar publicacions
Títol
ISBN
Matèria
artciènciesdreteconomiaestudis feministesfilologiafilosofiageografiahistòriahistòria de la ciència i documentaciòmedicinapsicologia i ciències de l'educaciósociologia i política
Cercar
PUV
L'objectiu bàsic de Publicacions de la Universitat de València (PUV) és la difusió de la producció científica, i intel·lectual en sentit més general, generada a la Universitat de València a través dels procediments habituals del procés editorial, és a dir, de la confecció de llibres i revistes.
Enllaços d'interés
Mapa de la Web
Termes de cerca populars
Cerca avaçada
Mapa del lloc
Presentació
Organigrama
Contacte
Distribució
Consell editorial
Línies editorials
Publicar a PUV
Qualitat editorial
Carta de serveis
Enllaços externs
1 Publicar a PUV
2 Línies editorials PUV
3 Llibres electrònics
4 La llibreria de la universitat
PUV Informació
Carrer - Arts Gràfiques, 13
46010 València
+34 96 386 41 15
[email protected]
Aviso Legal
© 2016 PUV | Publicacions Universitat de València
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics, d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Per a més informació consulte la nostra política de cookies. | 0.734952 | curate | {"ca": 0.8981015110422317, "fr": 0.009298721425803952, "en": 0.038357225881441304, "it": 0.007361487795428129, "ar": 0.0015497869043006587, "es": 0.03409531189461449, "pt": 0.005036807438977141, "de": 0.006199147617202635} | https://puv.uv.es/catalogsearch/result/index/?autor_combo=1625&cat=3&dir=desc&mode=list&order=fecha_publicacion_dma&q=Maestros+y+museos |
mc4_ca_20230418_16_732729 | Agnès Lladó Saus
Lloc de naixement Figueres
Data de naixement 03-01-1979
Àrea Coordinació de les Àrees, Projectes estratègics, Relacions institucionals, Promoció de la ciutat i relacions transfrontereres, Nova ciutadania, Drets civils i Feminisme
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Correu electrònic [email protected]
Pere Casellas Borrell
Data de naixement 30-09-1971
Càrrec Vicealcalde
Àrea Seguretat, Acció cívica i Barris
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
Correu electrònic [email protected]
Perfil Advocat en exercici i diputat provincial.
Jesús Quiroga Martínez
Data de naixement 11-07-1967
Càrrec Segon tinent d'alcalde
Àrea Serveis socials, Empresa i ocupació, Formació i indústria
Correu electrònic [email protected]
Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, titulat per la Universitat de Barcelona en Postgrau de Ciències Polítiques i de l’Administració, Director del Programa Europeu de la Garantia Juvenil (Subdirecció General d’Ocupació Juvenil) i Subdirector General de la Secretaria Tècnica del SOC.
(2014 – actualitat) Director del Programa Europeu de Garantia Juvenil.
(2016 – actualitat) Subdirector General de la Secretaria Tècnica del SOC.
(2011 – 2014) Director General de la Xarxa Ocupacional del SOC. Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Ocupació.
(2008 – 2011) Responsable del servei a les empreses del SOC. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball.
(2004 – 2008) Director de l’Oficina de Treball de Figueres.
(1999 – 2003) Regidor de l’Ajuntament de Figueres (independent)
(2003 – 2007) Regidor de l’Ajuntament de Figueres (independent)
(1999 – 2004) Tècnic del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Seu al Museu d’Història de Catalunya. Barcelona
(1988 – 1999) Direcció de la instal·lació Alberg de Joventut Tramuntana (Figueres). Generalitat de Catalunya. Posteriorment dins de l’empresa pública TUJUCA S.A.
Maria Gratacós Pujol
Lloc de naixement Capmany
Data de naixement 04-02-1967
Càrrec Tercera tinent d'alcalde
Àrea Economia i Hisenda, Patrimoni, Règim intern, Administració electrònica i Transparència
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya
Correu electrònic [email protected]
Llicenciada en Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, empresària i assessora fiscal, comptable i financer.
(1985-1988) Diploma en Estudis de Ciències Empresarials | Universitat de Girona
(1989-1988) Llicenciada en Econòmiques | Universitat Autònoma de Barcelona
(1991-1994) Comput Assessors S.A.: Assessora d'empreses realitzant funcions d'assessorament comptable, econòmic i financer.
(1995-actualitat) Gratacós i Carreras Assessors S.L.P. : Socia-administrativa de l'empresa exercint funcions en temes fiscals, comptables i financers.
Data de naixement 20-11-1974
Àrea Educació, Infància i Joventut
Correu electrònic [email protected]
Perfil Durant més de 10 anys entrenador de bàsquet a les Escolàpies i a l'Adepaf. Aficionat als esports en general, especialment a la BTT i el còrrer. últimament col·laborador de Ràdio Vilafant.
Mestre d'educació física | Universitat de Girona
Llicenciat en Humanitats | Universitat Oberta de Catalunya
Postgrau en direcció de centres escolars | Universitat Ramon Llull
(1996-2006) Mestre de Primària a les Escolàpies Figueres
(2006-actualitat) Professor de Secundària a les Escolàpies Figueres de ciències socials
(2015-actualitat) Director pedagògic a les Escolàpies Figueres
Ester Marcos Jordà
Data de naixement 05-12-1976
Àrea Comerç i mercats, Festes, Cooperació, Noves tecnologies, Sostenibilitat, Promoció de la salut, Gent gran i Diversitat funcional
Correu electrònic [email protected]
Perfil Tècnic de laboratori i auxiliar de farmàcia. Llibretera a l'actualitat.
Sònia Trilla Bevià
Data de naixement 09-05-1970
Àrea Organització-contractació, Recursos humans i Medi ambient
Correu electrònic [email protected]
Trajectòria professional Advocada.
Data de naixement 15-06-1971
Àrea Cultura i Turisme
Correu electrònic [email protected]
Perfil Doctor en Història de l'Art. Llicenciat en Història. Gestor processal i Administratiu del Departmaent de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
César Luis Barrenechea Montero
Àrea Esports, Serveis urbans, Espai públic i Manteniment
José Castellón Amalla
Àrea Serveis Comunitaris, Habitatge i Foment de la Participació
Partit polític Guanyem Figueres (GF)
Correu electrònic [email protected]
Xavier Amiel Bosch
Data de naixement 31-12-1954
Àrea Urbanisme i Mobilitat
Partit polític Canviem Figueres (CFi)
Correu electrònic [email protected]
Perfil Llicenciat en Farmàcia. Especialista en Anàlisis Clíniques i Bioquímica Clínica.
Trajectòria professional Director tècnic laboratori Amiel S.L.U.
Jordi Masquef Creus
Partit polític Junts per Figueres (JxF)
Carles Arbolí Padrosa
Data de naixement 12-03-1972
Correu electrònic [email protected]
Perfil Periodista especialitzat en comunicació política i comunicació institucional.
Trajectòria professional Ha treballat a Ràdio Popular de Figueres, Hora Nova, Diari de Girona, la Vanguardia i el Diari Ara -d'on era el cap de societat fins l'any 2012 que es va incorporar al Departament de Territori i Sostenibilitat com a director de comunicació amb el conseller Lluís Recoder. Posteriorment va exercir les mateixes funcions amb el conseller Santi Vila als Departaments de Cultura i Empresa i Coneixements. També ha col·laborat regularment a Catalunya Ràdio, RAC1, Ser Catalunya, RNE i l'agència EFE. Des del 15 de juny de 2019 és regidor del grup municipal de Junts per Figueres i assessor de comunicació a la Diputació de Girona.
Alba Albert Vinagre
Data de naixement 31-03-1996
Correu electrònic [email protected]
Perfil Graduada del Doble Grau d'Educació Infantil i d'Educació Primària en l'especialitat de música.
Trajectòria professional Lligada al món de l'educació des de fa més de 8 anys, he exercit de mestra de música a la Flauta Màgica de Figueres i actualment són l'especialista de núsica de les Escolàpies de Figueres. Lligada a les entitats culturals de la ciutat des de fa molts anys. Actualment són la Presidenta de Joventuts Musicals de Figueres.
Miquel Fernández García
Correu electrònic [email protected]
Xarxes socials www.facebook.com/miquel.fernandez.31337
https://www.instagram.com/mikifg1992/?hl=es
https://twitter.com/Miquel_FG
Miquel Fernández García té 27 anys i és graduat en Pedagogia i postgraduat en Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics. Ha treballat com a pedagog al Gabinet de Materials i Recerca per a la Matemàtica a l’Escola (GAMAR) de la Universitat de Girona durant tres anys i, en altres serveis educatius com el Departament TAC de la Generalitat de Catalunya i, el Servei Educatiu de la Fundació Gala Salvador Dalí.
Membre actiu de l’associacionisme veïnal de la zona nord oest de Figueres, actualment és el responsable de l’Àrea de Mediació i coordinador de Projectes Socials, Culturals, Esportius i Escolars de l’Empresa Aprop, Gestions i Serveis.
En aquesta empresa també ha intervingut com a mediador i pedagog en tasques de mediació comunitària als barris de Juncària Parc Bosc i Habitatges del Parc; com a Coordinador del Centre Cívic Bon Pastor de Figueres durant dos anys; com a mediador en projectes per a l’obtenció de subvencions d’obres per a la millora i rehabilitació d’habitatges i espais públics a Anglès i Figueres; com a pedagog en projectes d’assessorament, suport i formació a entitats sense ànim de lucre; i, com a
monitor i suport en el programa de Nadal als Barris de l’Ajuntament de Figueres. Actualment és Regidor a l’oposició per “Junts per Figueres”.
Núria Galimany Granés
Data de naixement 21-12-1967
Correu electrònic [email protected]
Perfil Llicenciada en Traducció i Interpretació, traductora jurada francès-català, amb estudis d'especialització al Japó i al Brasil i amb crèdits universitaris d'enginyeria a la UPC, amb una llarga trajectòria professional en el món de l'enginyeria civil i l'obra pública i a l'Administració local treballant per a diversos ajuntaments de l'Alt Empordà. Ha estat directora adjunta del Museu d'Art Naïf i professora de llengua japonesa i traductora i intèrpret.
Josep Maria Bermils Vozmediano
Manel Rodríguez Plana
Data de naixement 16-02-1966
Correu electrònic [email protected]
Llicenciat en econòmiques | Universitat Autònoma de Barcelona
Màster | EADA
Especialista en xarxes socials i e-commerce
Trajectòria professional Economista, comerciant, gerent a Alegrí Figueres i administrador a Textura Figueres.
Maria del Pilar Sánchez Quiles
Data de naixement 29-01-1976
Correu electrònic [email protected]
Estudis empresarials | Universitat de Girona
Formació acadèmica en dansa clàssica, dansa estilitzada i flamenc.
- Empresària, directora i coreogràfica | Companyia de Dansa Suraima
- Directora i professora | Escola de Dansa i Música Pilar Sánchez
- Professora i coordinadora | Casa Cultural d'Andalusia de l'Alt Empordà
Héctor Amelló Montiu
Partit polític Ciutadans Partit de la Ciutadania (Cs)
Correu electrònic [email protected]
Elisabet Guillén Verdejo
Data de naixement 10-09-1967
Correu electrònic [email protected]
Perfil Tècnic superior en administració i finances. Originàriament al negoci familiar. Em dedico a realitzar tasques administrativo-comptables en diferents empreses privades a Barcelona i l'Empordà.
Eduard Bech Vila
Tipus Càrrec directiu
Aina Baig Caamaño
Francesc Sais Martínez
Eduard Costell Malé
Joan Josep Gil
Jordi Arranz Costa
Actualització: 07/01/2020 | Font: Propi ens
Podeu consultar també els extractes de les declaracions d'activitats, patrimonials i d'interessos dels alts càrrecs.
') viewDivUl.append(divUiText); } if (columnItem.ordreOriginal == sortBy){ $('#_aoctransparenciavisualitzaciopagina_WAR_aoctransparenciaportlet__'+view+'_selector').append(''+columnItem.id+''); } else { $('#_aoctransparenciavisualitzaciopagina_WAR_aoctransparenciaportlet__'+view+'_selector').append(''+columnItem.id+''); } }) } } colOrderArray = JSON.parse(colOrderArray); notVisibleArray = JSON.parse(notVisibleArray); columnsDefArray = [{ "visible": false, "targets": notVisibleArray }]; columnsDefArray = columnsDefArray.concat(columnsTitleArray); var adjustCols = cols; var colPercentSize = (100/adjustCols).toFixed(1); var colsDefs = []; for (j=0; j< liferayNotices.length; i++) { new Liferay.Notice(liferayNotices[i]); } })();(function() { Liferay.Session = new Liferay.SessionBase( { autoExtend: true, sessionLength: 30, redirectOnExpire: false, redirectUrl: 'https\x3a\x2f\x2fwww\x2eseu-e\x2ecat\x2fweb\x2fguest', warningLength: 1 } ); })();(function() { var togglerDelegate; Liferay.component( '_101_INSTANCE_guVwbv6GQnlU_etrs', function() { if (!togglerDelegate) { togglerDelegate = new A.TogglerDelegate( { animated: true, closeAllOnExpand: true, container: '#etrs', content: '.toggler-content', header: '.toggler-header', on: { 'toggler:expandedChange': function(event) { var header = event.target.get('header'); var persistId = header.getData('persist-id'); if (persistId && !event.silent) { var data = {}; data[persistId] = event.newVal ? 'open' : 'closed'; Liferay.Store(data); } } }, transition: { duration: .3 } } ); } return togglerDelegate; } ); Liferay.component('_101_INSTANCE_guVwbv6GQnlU_etrs'); })();}); // ]]> | 0.696765 | curate | {"st": 0.0014261520634637668, "ca": 0.8071129334165256, "es": 0.019253052856760853, "en": 0.1632944112666013, "pt": 0.007219894821285319, "cs": 0.001693555575363223} | https://www.seu-e.cat/ca/web/figueres/govern-obert-i-transparencia/informacio-institucional-i-organitzativa/organitzacio-politica-i-retribucions/alts-carrecs-i-carrecs-eventuals |
oscar-2301_ca_20230418_5_196150 | Els jocs de rol i el fang protagonitzen la primera jornada de tallers nadalencs a Garcia i Vinebre - Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
Cercar
CERCAR
Inici
El Consell
Què és?
Benvinguda de la presidenta
Ple
La Comarca
Població i territori
Economia
Turisme
Agricultura
Indústria
Mapa i carrerer
Serveis
Atenció a les persones
Serveis Socials Basics
Serveis Socials Especialitzats
Acció cívica i comunitària
Ciutadania i immigració
Dones i polítiques d’igualtat
Servei d’Atenció Integral
Promoció econòmica
Diversificació econòmica
Desenvolupament del sector agrari
Consum
Alertes, avisos i recomanacions
Resolució de conflictes
Educació en consum
Cultura
Grups culturals
Ribera Músic
Ensenyament
Transport
Esports
Habitatge
Informàtica
Medi Ambient
Joventut
Serveis Tecnics
Turisme
Reactivació Socioeconòmica
Seu Electrònica
Transparència
Contacte
LListat de Noticies
Els jocs de rol i el fang protagonitzen la primera jornada de tallers nadalencs a Garcia i Vinebre
27 desembre 2017 · Noticies
Tweet
Share
Comença la funció. Els nens i nenes de Garcia ja tenen ganes de començar a jugar, però primer s’han de presentar. D’un en un van desfilant per l’escenari del Casal de Maig de la població riberenca. Puja la primera nena. La Maria de 6 anys, que amb la mà a la boca i una mica vergonyosa, explica que li agraden els espaguetis. L’acomiaden de l’escenari entre aplaudiments i ja es prepara la següent. La Teresa, que té nou anys i demostra que li agrada el ballet i fa la roda dalt l’escenari. Així successivament, d’un en un, es van presentant. Alguns vencen la vergonya i fan l’esforç de pujar, els altres, decideixen no pujar.
Els monitors, el Gerard i l’Eloi, expliquen el primer joc, anomenat “els fans”. Els nens han de guanyar seguidors. Com ho fan? Doncs es van movent per la sala i quan se’n troben un de cara, juguen al pedra, paper, tisora. El que guanya, s’emporta un seguidor que va cridant el seu nom. Així, fins que tots guanyi tots els seguidors. L’Aleix, que s’ha presentat com un gran artista per fer “tonteries”, ha guanyat la primera partida, encara que no ha pogut guanyar la segona, que l’ha guanyat la Jana. Tot seguit, han passat a ensenyar la teoria de l’evolució, d’una manera creativa i peculiar. Tots els participants han començat representant a ous. Per poder evolucionar, havien de guanyar a un altre ou jugant al pedra, paper, tisora, per poder evolucionar a gallina, seguidament a cabra, per acabar sent persones. Això si, simulaven els sorolls dels animalets, mentre anaven jugant. El joc acabava fins que hi havia només un ou, una gallina, una cabra i tota la resta, persones. Només el cansament i la parada per esmorzar han pogut fer parar l’energia dels nens, que tenien moltes ganes de fer activitats. Finalitzat el descans, ha començat el conte de la “Rateta que llegia a l’escaleta”. La Júlia ha desenvolupat el personatge de la rateta, mentre els monitors anaven llegint el conte. Els nens i nenes han anat fent els personatges que sortien, fins que ha arribat l’Aran, fent de ratolí, que ha enamorat a la rateta. Un teatre que han fet tots els nens i s’ho passaven d’allò més bé, disfressant-se i caracteritzant cada personatge.
L’adrenalina i el moviment que demostraven els nens i nenes de Garcia contrastaven totalment amb la calma i la serenor dels nens i nenes de Vinebre. Està clar que les activitats són totalment diferents. A Garcia requeria energia, moviment, estar actiu. A Vinebre tot el contrari, estar concentrat per fer-ho bé i paciència, ja que feien figuretes nadalenques de fang. Tots ells estaven concentrats en fer les seves figuretes, per posteriorment pintar-les. La Queralt ha fet un cor diferent dels altres, només la forma, sense estar ple per dins. L’Eric ha ajudat la Idoia a fer i pintar les figuretes. Aquests detalls nadalencs els han fet per regalar cadascú a qui vulgui. Cadascú tenia un motiu diferent, alguns li volien regalar a la cosineta, alguns altres al iaio o a la iaia, i també als germans o als pares. Això si, estaran tota la nit guardades per poder agafar-les, perquè s’han d’assecar. Demà, els nens i nenes de Vinebre seguiran les activitats i faran “L’Ensenyança de Rodolf”.
Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre | Plaça Sant Roc, 2 | 43740 Móra d'Ebre | 977401851 | [email protected]
més dades
Dades Legals
Mapa Web
Imatge Corporativa
Atenció informàtica als municipis
més webs
Telecentres de la Ribera
Ribera Ebre Viva
Turisme Ribera d'Ebre
Joventut
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les preferències dels usuaris en base a un perfil elaborat a partir dels seus seus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències AQUI Acceptar cookies Rebutjar cookies Configurar cookies
Politica de Cookies
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessaries
Necessaries
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Funcionals
Funcionals
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Rendiment
Rendiment
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Analitiques
Analitiques
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
CONSENT 2 years YouTube sets this cookie via embedded youtube-videos and registers anonymous statistical data.
Anuncis
Anuncis
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Galeta
Durada
Descripció
NID 6 months NID cookie, set by Google, is used for advertising purposes; to limit the number of times the user sees an ad, to mute unwanted ads, and to measure the effectiveness of ads.
VISITOR_INFO1_LIVE 5 months 27 days A cookie set by YouTube to measure bandwidth that determines whether the user gets the new or old player interface.
YSC session YSC cookie is set by Youtube and is used to track the views of embedded videos on Youtube pages.
Altres
Altres
Altres cookies no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria. | 0.643363 | curate | {"ca": 0.7882839421088904, "it": 0.00399724328049621, "en": 0.1633356305995865, "nl": 0.0011026878015161956, "es": 0.01419710544452102, "pt": 0.018056512749827704, "fr": 0.008683666436940041, "cs": 0.0006891798759476223, "eb": 0.0016540317022742937} | https://www.riberaebre.org/2017/12/27/jocs-rol-fang-protagonitzen-primera-jornada-tallers-nadalencs-garcia-vinebre/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_334328 | 10 Punts de l'acord PSOE-PODEM. que et semblen?1.- Consolidar el creixement i la creació d'ocupació. Combatre la precarietat de l'mercat laboral i garantir treball digne, estable i de qualitat.2.- Treballar per la regeneració i lluitar contra la corrupció. Protegir els serveis públics, especialment l'educació - incloent l'impuls a les escoles infantils de zero a tres anys-, la sanitat pública i l'atenció a la dependència. Blindatge de les pensions de la gent gran: assegurar la sostenibilitat de el sistema públic de pensions i la seva revalorització d'acord amb el cost de la vida. L'habitatge com a dret i no com a mera mercaderia. Apostar per la ciència com a motor d'innovació econòmica i dignificar les condicions de treball de sector. Recuperar talent emigrat. Controlar l'extensió de les cases d'apostes.3.- Lluita contra el canvi climàtic: la transició ecològica justa, la protecció de la nostra biodiversitat i la garantia d'un tracte digne als animals.4.- Enfortir a les petites i mitjanes empreses i als / les autònoms / es. Impulsar la reindustrialització i el sector primari. Facilitar des de l'Administració les bases per a la creació de riquesa, benestar i ocupació, així com l'impuls digital.5.- Aprovació de nous drets que aprofundeixin el reconeixement de la dignitat de les persones com el dret a una mort digna, a l'eutanàsia, la salvaguarda de la diversitat i assegurar Espanya com a país de memòria i dignitat 6.- Assegurar la cultura com a dret i combatre la precarietat en el sector. Fomentar l'esport com a garantia de salut, integració i qualitat de vida. 7.- Polítiques feministes: garantir la seguretat, la independència i la llibertat de les dones a través de la lluita decidida contra la violència masclista, la igualtat retributiva, l'establiment de permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, la fi del tràfic d'éssers humans amb fins d'explotació sexual i l'elaboració d'una Llei d'igualtat laboral. 8.- Revertir la despoblació: suport decidit a l'anomenada Espanya buidada. 9.- Garantir la convivència a Catalunya: el Govern d'Espanya tindrà com a prioritat garantir la convivència a Catalunya i la normalització de la vida política. Amb aquesta finalitat, es fomentarà el diàleg a Catalunya, buscant fórmules d'entesa i trobada, sempre dins de la Constitució. També s'enfortirà l'Estat de les autonomies per assegurar la prestació adequada dels drets i serveis de la seva competència. Garantirem la igualtat entre tots els espanyols. 10.- Justícia fiscal i equilibri pressupostari. L'avaluació i el control de la despesa pública és essencial per al sosteniment d'un Estat de benestar sòlid i durado que et semblen?
Dimarts, EREsI avia'm qui blanqueja la corrupció. | 0.852618 | curate | {"ca": 0.9733432062199185, "no": 0.009255831173639394, "pt": 0.01740096260644206} | |
cawac_ca_20200528_4_166468 | Pàgines
29.7.09
Llegeixo al blog de Ràdio Calella que hi ha hagut el primer contacte oficial entre responsables de l’Ajuntament i el Ministeri de Medi Ambient per perfilar el projecte de remodelació de la façana marítima a partir d'un document d’actuació que han consensuat els partits i alguna entitat local.
I es torna a produir aquell doble sentiment contradictori davant d'aquest fet. Per una part em sembla molt important que s'engegui ja aquest procés tan necessari per Calella i a partir d'un cert consens, però, per altra, torno a sentir-me decebut perquè s'ha perdut una nova oportunitat per deixar opinar als ciutadans d'una manera oberta i participativa.
No nego cap dret ni a l'Ajuntament ni als partits polítics, al contari, però els temps ens estan dient que el funcionament tancat dels centres de decissió no porta enlloc. Hi ha mitjans i procediments per deixar opinar a qualsevol persona encara que no sigui especialista en res (com jo).
Seria tan greu utilitzar aplicacions accessibles a quasi tothom com poden ser blogs, Facebook , Twitter i d'altres, on tothom hi digui la seva i després s'analitzi la viabilitat de totes les opinions? Considero que hi ha alguna experiència recent que ens diu que no.
I tampoc es podria dir que la gestió de tots aquests procediments portaria unes despeses ni dineràries ni humanes gaire exagerades. Si cal m'ofereixo jo mateix per endegar qualsevol inicitiva en aquest sentit.
27.7.09
Els pobles de la costa del Maresme fa un temps que tenim un problema afegit. El problema, l'inicial, és que tenim la via del tren que ens separa el poble de la platja, en el millor dels casos... El problema afegit es que volen desdoblar aquesta via, és a dir, ens volen duplicar l'amplada del problema i de la barrera i, al mateix temps, ens volen destrossar la part proporcional del nostre territori que, en tots i cada un dels pobles, ja té la seva funció.
De totes maneres, i com que amb l'edat un va entenent allò de que quan et diuen que potser es farà una cosa vol dir que et vagis preparant, jo ja vaig intentant buscar el que en podríem dir la "vaselina" per anar "paint" la introducció d'aquesta segona via en el nostre "cos".
I va ser aquest dissabte mateix quan vaig veure ben clar quina hauria de ser la campanya que hauria de fer l'Estat (de moment, perquè d'aquí uns dies serà el trpar... perdó, el nostre mateix govern qui ens farà publicitat de la vaselina), de cara a treure'n el màxim profit d'això de la segona via.
El dissabte, deia, vaig anar de Festa Major a Sant Pol (i vaig disfrutar d'allò més, igual que el diumenge que hi vaig tornar i aquesta vegada a tocar). Doncs si mai aneu a Sant Pol us podeu fixar que al costat de l'estació hi ha un pas a nivell. Un pas que és d'allò més concurregut ja que separa dues parts del mateix poble. El vespre del dissabte em vaig adonar que la gent aprofita l'espai que donen les dues vies per parar-se a fer la xerrada. Sí, sí, tal com ho dic, els grups de vilatans parats allà al mig de les vies del tren per comentar com anava la festa, com havia anat el sopar i com es preparava la nit de ball (molt bé la Metropol , com sempre).
Senyors dels governs, feu-me cas, si us plau. Només heu d'anunciar els beneficis socials i col·lectius que donarà a cada poble l'espai guanyat amb la construcció de la segona via. I, si voleu, es poden convocar xerrades i taules rodones, o cinemes a la fresca, o cursets de ioga o tai-chi al mig de les dues vies del tren.
I vosaltres, conciutadans poc solidaris, no feu mala cara al progrés i aprofiteu aquesta nova via... a la relació social.
25.7.09
Ahir em vaig assabentar que les investigacions sobre un dels darrers i terribles incendis forestals que estem patint havien arribat a unes importants conclusions. L'incendi va ser produit per causes naturals, per un llamp concretament. El que em va sobtar més, i suposo que no sóc l'únic, és que aquest llamp va caure el dia 14 de juliol, és a dir, sis dies abans. Les brases haurien aguantat d'una manera latent fins que el canvi de condicions meteorològiques van provocar la revifada de les flames.
Està clar que la meva ignorància supina(*) no té límits però no puc deixar de preguntar-me si aquest cas és excepcional o es pot donar i es dóna amb certa freqüència, perquè jo, si més no, em sembla que és la primera vegada que ho sento, sobretot amb aquest espai de sis dies de diferència entre el llamp i l'incendi.
Suposo que l'explicació deu estar en l'evolució dels sistemes d'investigació que fan que actualment s'hagi pogut precisar, inclús, l'arbre en el que va caure el llamp.... i abans es parlava de causes naturals "en general". Deixem-ho així.
I, profunditzant amb la meva supina(*) ignorància, m'estic preguntant, jo a mi mateix, quants arbres deuen estar, en aquest moment, cremant d'una manera latent? O durant tot l'estiu? I es podria evitar algun incendi coneixent això?
24.7.09
Però potser és aquesta l'explicació. La calor m'afecta i em deixa sense esma...
Fa dies que vull escriure i no puc. Precisament he de fer el post corresponent a la trobada de la Llopasfera en el qual volia introduir el concepte de la dispersió d'idees, potser una mica entrat amb calçador, això sí, però en tinc els meus arguments. I el cas és que passen els dies i la calor segueix fent els seus estralls.
20.7.09
Intentar posar mesura a termes com la vida és una de les coses amb menys sentit que hi pot haver. Quants anys dura una vida? Cada persona veu com el temps li passa pel davant a una velocitat diferent que a un altre. Fer plans en aquest món és estar jugant sempre amb l'atzar i els designis. No val la pena. Jo, pensant en quan anava a col·legi, que són coses que es van fent quan s'arriba a certes edats, recordo que havia estudiat allò de les bases, base deu, base set, base dos... (Servia per alguna cosa?) A mi me'n van agradar dues: base deu i base dos. La primera perquè és la que estem acostumats a fer servir i tot està relacionat amb els números rodons, 10, 100, 1000..., no com ara, que sembla que pensem en base 6: 12€, 60, 120.000... La base 2 potser també m'agradava perquè només hi havíen zeros i uns, ves a saber... I quina relació té la vida, la meva vida, amb la base 10, amb els zeros o amb els uns? Doncs no ho sé, però sempre hi penso i hi dono voltes. I sobretot avui. Avui és 20 de juliol, i tal dia com aquest van néixer, per exemple, Carlos Santana, Natalie Wood, Giselle Bündchen o Mahmut II. I un 20 de juliol van morir Federico Chueca, Guillermo Marconi, Bruce Lee i Antonio Gades. I un 20 de juliol, també, va ser assassinat Pancho Villa, un Zeppelin va fer el seu primer vol i l'home va trepitjar la lluna. Quin dia més guai és el 20 de julio, no?
15.7.09
Ahir al vespre vaig veure aquell programa que escollia, per votació "popular", és a dir pagant 1,2€ + IVA per cada missatge, el paisatge favorit de Catalunya.
La veritat ha de ser dita, i a casa nostra tenim un conjunt de paisatges, des del desert fins als cims nevats i des de la plana a totes les varietats de costa que no cal que envejem res a ningú. I les imatges ho han demostrat. Bé les imatges i el photoshop , perquè jo aquells contrastos de colors i aquells blaus i verts a la Mediterrània, encara els estic buscant. Però és igual, que una mica de maquillatge ben repartit mai fa mal a ningú...
El cas és que el meu paisatge favorit és... qualsevol de tots aquells. Però, sempre hi ha un però, amb escala inclosa. I això no és gens difícil.
A qualsevol racó de la Costa Brava hi trobarem un desnivell, molts pobles "fan baixada" cap a mar i qui no ha vist la imatge de les escales que ens porten a totes aquelles cales meravelloses?
Ep, Cuní, ja has explicat com s'hi arriba a aquella, de cala?
De tota manera el meu vot va anar pel Delta , més planer sí, però a mi em va robar el cor fa un parell d'anys quan hi vaig anar a passar uns dies... I hi tornaré, segur.
Qui diu que no hi ha escales al Delta? I els miradors? I el far, la Faroleta? Sempre, sempre hi ha una escala...
11.7.09
Encara que l'Estatut estigui pendent de consideració legal i encara que no s'hagi completat cap de les principals funcions bàsiques com, si més no, el finançament, aquests 3 anys que portem amb Estatut ens donen ja una certa perspectiva històrica.
Aquesta perspectiva ens permet, per exemple, adonar-nos que l'intent, moltes vegades desesperat, de sortir a la fotografia (final) ha sigut determinant en tot el seu procés.
Així va començar, així ho van arribar a incloure tots en el seu programa i així va acabar. Només s'anava tractant de veure qui jugava més bé les cartes per aconseguir la foto final. I així en cada capítol... I així fins el darrer moment...
Ara, amb el finançament, tornem a estar igual. Qui aconseguirà sortir el darrer a la foto?
Que s'aprovi la proposta que vingui de Madrid només és qüestió de dies, o d'hores. Però en aquests moments hi ha qui va mirant a tots costats per tal que no se li avancin amb la maleïda foto.
De la mateixa manera que tothom volia sortir com el determinant en l'aprovació de l'Estatut, ara s'ha de veure qui queda com el que "l'endevina" més i s'acosta més a les valoracions previstes, sigui en positiu o en negatiu.
No es tracta pas d'uns centenars de milions més o menys, ni de models, ni d'acompliments de la norma, no. Es tracta de veure qui queda a la foto-finish. I qui queda amb un cap per davant dels altres...
Encara que no tots ho miren, o ho mirem, des de la mateixa perspectiva.
10.7.09
Hi ha dies que sembla que tot plegat no acaba de estar situat al seu lloc. Des de la primera hora del matí que es nega a coincidir amb la que està marcada al despertador, fins a la darrera, que ja saps que tampoc serà la que havíes previst, i tot això passant per tots i cada un dels esdeveniments que tenìes programats...
És allò tant "comú" d'arribar a creure que els déus s'han alineat en contra teva o, potser, s'han alienat en favor de ves a saber qui.
La quotidianitat hauria d'estar acostumada a conviure amb els desigs dels pobres mortals que no volen res més que fer una passa darrera l'altra, sense estridències ni crits.
Si no, és com el que acabo de sentir ara en una sèrie que estan fent per la tele:
-" Bon dia. A tots aquells que encara esteu al llit, ja us hi podeu quedar una bona estona més ...."
8.7.09
( Si us plau, pronuncieu "escalonets" en valencià, amb dues es, una a i una o tal com són, res de neutres, ni àtones, ni tebieses ...)
El president de la Generalitat valenciana, Francesc Camps (o Francisco, o Paco, que el català és molt ric i permissiu...) va dir ahir que la veritat "està més a prop que mai" i que queden "un o dos escalonets i llavors tota esta qüestió tan estranya, absurda i estrafolària haurà passat al passat".
Era evident que davant d'unes declaracions tan buscades i importants, el fet de fer servir la comparació amb l'escala m'obligava a comentar-ho i, a més, a buscar una imatge adient que ho acompanyés, el Sr. Camps amb " traje " i " escalonets " (si us plau, pronuncieu "escalonets" en valencià...).
Jo no entraré ara a valorar les actuacions d'un President de la Generalitat (sigui la que sigui), ni els seus gustos en el vestir, ni la seva capacitat de bon pagador, ni l'import de les seves comandes, ni res de tot això. Qui sóc jo per fer-ho?
Jo, l'única cosa que li voldria dir al Sr. Camps, és que vigili i tingui cura amb aquest tema de les escales i els "escalonets" (si us plau, pronuncieu...), que un servidor té una certa experiència tant en el pujar com en el baixar, i que no sempre s'arriba a dalt o a baix en l'estat que un pretén. Que són una mica traidores, vaja.
Miri Sr. Camps, sigui una mica més modest i no tempti la sort. Li ho dic amb respecte i bona fe. Dos "escalonets" (si us plau, pronuncieu "escalonets" en valencià....) poden representar el final de l'escala i el reconeixement de la "veritat" o la trompada més sonada i el conseqüent reconeixement de l'estructura òssia a l'hospital de la Fe.
5.7.09
Cada vegada més em sembla que la majoria de tasques s'estan despersonalitzant.
No només no estem anant a la simplificació sinó que, molt al contrari, les feines es repeteixen d'una manera aberrant.
Un cas qualsevol estaria en l'Administració (en majúscula, sí) i la seva constant petició de formularis, impresos, peticions, sol·licituds, còpies, fotocòpies... en paper, és clar. És insultant, i sobretot en aquesta era d'Internet en la que ells mateixos ens ofereixen "oficines virtuals" i úniques.
4.7.09
La setmana passada llegia, i no en pocs llocs, que ens havíem de rebel·lar davant determinat president d'un país sudamericà, perquè intentava fer un referèndum per perpetuar-se en el poder polític. I tot això en nom de la salut i la higiene democràtiques.
Ara llegeixo, en els mateixos llocs i en més, que ens hem de rebel·lar davant determinat grup de militars que han pres el govern a aquell president sudamèrica que intentava... bla bla bla ..., perquè la sobirania és del poble i aquell president té tots els drets a manar el seu país. (O potser era menar el seu país... a l'abisme). I tot això en nom de la salut i la higiene democràtiques.
Una altra (in)congruència, aquesta més propera, més casolana i molt més insignificant. Fa un parell de setmanes hi va haver una votació en el Parlament d'un determinat Estat. Entre tots els vots em vaig fixar que els diputats dels partits representants d'un govern autonòmic tripartit d'aquell Estat van votar de les tres maneres possibles: els d'un partit a favor, els del segon en contra i els del tercer es van abstenir. D'això se'n diu estabilitat... | 0.824707 | curate | {"ca": 0.9761140553855341, "zh": 0.0005225050384414421, "en": 0.0033589609614092706, "ja": 0.0005225050384414421, "pt": 0.004627901769052773, "es": 0.006344704038217511, "it": 0.00656863476897813, "de": 0.0014928715384041203, "da": 0.0004478614615212361} | http://www.vilapou.cat/2009_07_01_archive.html |
oscar-2201_ca_20230904_10_24732 | Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” | Economia | El Punt Avui
Web versió mòbil
El Punt Avui
Agenda
Cinema
Serveis
Temes
Canals
Participació
Registre
Edició impresa
Webs
El Punt Avui
L'Esportiu
L'Econòmic
Catalonia Today
Club del Subscriptor
El Punt Avui Tv
Grup El Punt Avui
Visualització
Dijous, 2 desembre 2021
[X]
Estic registrat i vull presentar-me
Recorda'm
He oblidat la contrasenya
Consulta el text d'ajuda
Registra't gratuïtament
Fes-te subscriptor per 4 € al mes
Identifica't
Subscriu-te
Cercar
Telegram Instagram Facebook Twitter
El Punt Avui
Seccions
Edició impresa
Més
Portada
Local
Societat
Successos
Política
Economia
Cultura
Europa-Món
Comunicació
Opinió
Esports
Notícies
La borsa
×
La Borsa
Més valors
[D]
Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” + Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” E-mail
0
Economia
15 juliol 2011 19.52 h
Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar”
Video: Sonia Fernández-Vidal
Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” E-mail
declaracions de la doctora en física, autora i divulgadora científica al TEDxGirona
Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” Sonia Fernández-Vidal: “Precisament perquè estem en crisi és el moment de canviar coses i innovar” E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 0.595077 | curate | {"ca": 0.8693342776203966, "it": 0.00424929178470255, "en": 0.028328611898016998, "pt": 0.03576487252124646, "fr": 0.0028328611898017, "es": 0.054178470254957506, "uu": 0.0010623229461756375, "de": 0.0003541076487252125, "eo": 0.0028328611898017, "hr": 0.0010623229461756375} | https://admin.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/435323-sonia-fernandez-vidal-precisament-perque-estem-en-crisi-es-el-moment-de-canviar-coses-i-innovar.html?app_id=106 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_434892 | Doncs això contesteu el que penseu sobre aquestes ciutats espanyoles del nord d' Àfrica.
Son pitxor que colònies. Son "places fortes", destacaments militars que tenen per missió mantenir les restes del somni imperialista espanyol sobre el territori (rés comparable a la funció econòmica d'un Hong Kong, Macaus o el nostrat Alguer). És una manifestació més del tant espanyol "erre que erre". Com que aquella sorra els hi va costar tanta sang doncs més sang per mantenir-la si cal. (aixó em recorda la ETA per cert) | 0.728819 | curate | {"ca": 0.9350393700787402, "pt": 0.06496062992125984} | |
mc4_ca_20230418_11_600555 | L'activitat consisteix en el descobriment de l'esquí mitjançant jocs a la neu en un espai reservat i controlat per monitors titualts especialitzats. L'entorn està rigorosament pensat per a que els més petits gaudeixin del seu primer contacte amb l'esquí. Infants entre 4 i 8 anys aproximadament. Els infants han d'anar equipat amb roba i material d'esquí (ulleres, casc, guants, protecció solar...)
2 Hores 26,3 €
3 Hores 36,85 €
15 Hores (3h/dia) 89,5 €
L'horari d'entrada al jardí de neu és a les 10:00 h, 12:00h i a les 14:00 h (segons disponibilitat de l'escola).
Destinat per infants de 1 a 4 anys (sempre i quan aquests caminin pel seu propi peu). Els més petits gaudeixen de multitud de joguines i participen en tallers de manualitats en un espai reservat i controlat per professionals.
INFANTS 1-4 anys
2 Hores 24,2 €
3 Hores 29,5 €
1 Dia 41 €
5 Dies 147,4 €
Informació i reserves: [email protected] - Tel. +376 739 622 | 0.734703 | curate | {"ca": 0.883695652173913, "fr": 0.06195652173913044, "pt": 0.02608695652173913, "es": 0.015217391304347827, "no": 0.013043478260869565} | http://www.vallnord.com/ordino-arcalis/ca/jardin-nieve-ordino.html |
mc4_ca_20230418_2_765394 | Archives for Tipologia documental Archives for beca » Arrels - conreu de sabers
Arxius per tipus de document : beca
Resultats del llistat : Subvencions en matèria cultural de la Generalitat de Catalunya
17 de juny; convocatòria per a la concessió de subvencions en matèria cultural que contempla un apartat específic per a l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic, la qual preveu -entre altres- subvencions a la producció d’espectacles i exposicions, l’edició de treballs relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana, l’organització de festivals [...]
Premis i beques locals a la recerca 2013
BEQUES: – Beca Jaume Codina Vilà 2013. Àmbit territorial: El Prat de Llobregat. Dotació: 3.000 €. Termini: 23 d’agost de 2013. – XXIV Beques d’Investigació Amanda Llebot. Àmbit territorial: El Baix Cinca. Convoca: Institut d’Estudis del Baix Cinca Dotació: 1.000 €. Termini: 31 d’octubre de 2013. Beca Art i Natura a la Recerca 2013. Estada [...]
XXIII Premi d’Investigació sobre Es Mercadal i Fornells 2013. Àmbit territorial: Menorca. Dotació: 2.200 €. Termini: 11 de maig de 2013. Premi ciutat d’Igualada d’investigació Jaume Caresmar. Àmbit territorial: Anoia. Dotació: 1.800 €. Termini: 7 de setembre de 2013. XVI Premi d’Assaig sobre la Ribera d’Ebre Artur Bladé 2013. Ambit territorial: La Ribera d’Ebre. Dotació: [...]
XIX convocatòria de beques del CERE-Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre-2012
CERE-Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre Descripció:Fins a un màxim de 10 beques de recerca sobre la comarca de la Ribera d’Ebre amb temes com la geologia,climatologia, botànica, zoologia, ecologia, geografia, arqueologia, història, economia,lingüística, literatura, art, música, etnologia, sociologia, antropologia, noves tecnologies, pensament, etc. Dotació: 350 € per als socias i 250 € per als [...]
XIX Premis Eugeni Molero. Modalitat d’investigació
Premis Eugeni Molero- Investigació. Àmbit territorial: el Garraf/ Dotació: 2.000€ Termini: 31 de gener 2012 Bases i més informació
VIIIBeques Joan Torró i Cabratosa
Beques Joan Torró i Cabratosa Àmbit territorial: el Montgrí, les Illes Medes i la plana del Baix Ter/ Dotació: 6.000€ Termini: 31 de gener 2012 Bases i més informació
VIII Beca d’investigació Jaume Ramon i Vidales
Beca Jaume Ramon i Vilades | 0.753019 | curate | {"en": 0.035111111111111114, "ca": 0.9324444444444444, "es": 0.02711111111111111, "pt": 0.005333333333333333} | http://www.arrelsconreusabers.cat/tipus-document/beca/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_273559 | Crec que la política canviaria molt si per anar a votar s'hagués de passar un examen. Molta gent va a votar, però no sap coses molt bàsiques, i crec que això no és gens bo. La demagògia s'alimenta d'aquests vots. Una persona hauria d'anar a votar sabent uns mínims d'economia, geografia, història, etc. Molta gent vota el partit més votat només perquè és el més votat, altres es tanquen en les seves maneres de pensar i mai surten d'allà. Si els votants fossin ben informats, els polítics no podrien fer els seus 'jocs de mans'. Si els menors no poden votar perquè representa que encara no són majors d'edat per decidir el seu vot, pq deixen votar a gent que mai ha obert un llibre?
Segur que la dreta estaria orgullosa d'aquesta nova democràcia que proposes, així les clases baixes que per diferents motius no hagin pogut estudiar, a lo millor perque desde ben jovenets estan currant com cabrons per tirar endavant la seva familia, no podrien votar no?Res home res, posa-li ja més nivell i qui no sigui universitari que no voti, aixi tindreu un país d'elit i molt culte i els demés a callar, escoltar i sobretot no votar! quins pebrots!
Perdona, no volia dir exactament això. Crec que no m'he expressat bé. Evidentment, tal com tu dius, el problema és que no es pot prendre un dret tan bàsic com el dret de vot. Però això no justifica que no sigui un problema que molts votants siguin tan ignorants. També hi ha alguns obrers que voten la dreta.
Posaré un exemple: El cas del transvassament de l'Ebre. Pq hi ha gent encara que hi està a favor (deixant a part els murcians?)? Part d'ells és perquè no saben les conseqüències ecològiques (o econòmiques al delta) que això pot comportar. Si m'equivoco en alguna cosa, corregiu-me.
Estar equivocat, no és un problema de més cultura o menys, sense anar més lluny, els dirigents del PP que volen tirar endavant el trasvassament,segur que són gent com els que tu pretenies deixar votar, llicenciats i cultes. En canvi contra el trasvassament i pots trobar pagesos de les terres de l'Ebre que com tu deies segurament no han obert mai un llibre, però que saben molt més de la vida que tu i que jo.
amic SKA:Estic d'acord amb tot el que has dit, tant d'aquest últim post com dels anteriors, però això no em serveix com a argument de que la ignorància de la societat (jo el primer, pq no es pot saber tot) no sigui un problema...
Hi ha una cosa que entenc del missatge d'en pa-integral que té molta raó.És veritat que ponderar el vot és una mesura desafortunada del qual posteriorment se n'ha desvinculat, però de les crítiques a aquest se'n poden extreure un parell d'idees força interessants per valorar.-No som al segle XIX, avui en dia tothom pot i té els mitjans per estudiar com a mínim fins els 16 anys.-Avui en dia som a l'era de la informació, cosa que també significa que els poders fàctics poden fer ús d'aquests mitjans per manipular als ciutadans.És veritat que tothom ha de tenir dret a vot malgrat que no tingui estudis, malgrat sigui un ignorant, o pateixi deficiència mental (al meu poble els van ensarronar i la majoria que pateixen aquestes malalties votaven PP!). Ara bé, els governs i els poders fàctics (planeta, cope, i tots els imperis comercials) ho saben, i van a buscar el vot dels més curts per mantenir la poltrona.En aquest sentit, els partits més ideologitzats, i on hi ha la gent més honrada són els partits d'esquerra, els quals per més bé que ho facin tenen uns sostres electorals relativament baixos (20% més o menys), per tant, si aquests partits d'esquerra volen arribar al poder (per benefici comú), només els queda la solució de o bé fer servir certa demagògia (fent veure que es moderen) per arribar als votants ignorants, o bé tenir holdings financers, comercials i mediàtics per contrarrestar les "brunetes" dels poders fàctics.Jo ho veig difícil, no impossible.
Això ja ho deia en Jose Antonio en no se quin assaig, es preguntava si el vot d'un magistrat podia valdre el mateix que el d'un pagés. La veritat es que hi ha resultats electorals que et fan pensar aquestes coses. Ei! pero hi han molts universitaris idiotes que voten el PP, eh!
Collons amic integral, nomès faltaria fer una cosa de l'estil sufragi cultural....La democracia té aquestes coses, igual que permet que hi hagin partits de extrema dreta, que no es pensarien ni dos segons cremar el parlament, tbé permet el vot a molta gent que com tu dius no té del tot clar que és això de votar. El fet de votar va lligat amb els interessos de la gent, i les persones es mouen segons el seu interes, cadascu vota a qui li afavoreix més, això esta clarissim. | 0.886457 | curate | {"ca": 0.9739663093415007, "en": 0.0030627871362940277, "es": 0.022314591992999344, "pt": 0.0006563115292058632} | |
mc4_ca_20230418_13_98062 | Avís legal – OCBCN
Aquest portal web i tot el seu contingut, inclosos els serveis prestats, pertany a OLIVERAS CAUSSA I ASSOCIATS, S.L., proveïda de NIF B61775490 i domicili social al carrer Muntaner 244, Pral 1a (08021 Barcelona, Espanya). Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona amb al Tom 31114, Foli 138, Fulles B187190, telèfon de contacte 93 160 00 08 , i correu electrònic de contacte [email protected]
OLIVERAS CAUSSA I ASSOCIATS, S.L. (Des d’ara també el prestador o OCBCN) com responsable del lloc web, posa a disposició dels usuaris el present document, que regula l’ús del lloc web www.OCbcn.com, amb el qual pretenem donar compliment a les obligacions que disposa la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic (LSSICE o LSSI), així com informar a tots els usuaris del lloc web respecte de quines són les condicions d’ús del lloc web.
A través del web, OCBCN facilita als usuaris l’accés i utilització de diferents serveis i continguts posats a disposició a través del web.
La prestació dels serveis per part de OCBCN té caràcter gratuït per a tots els usuaris.
Amb caràcter general la prestació dels Serveis no exigeix la prèvia subscripció o registre dels Usuaris. Així i tot, OCBCN condiciona l’ús d’alguns dels serveis a la prèvia complementació del corresponent registre d’Usuari. Aquest registre s’efectuarà en la forma expressament indicada en la pròpia secció del servei.
Tota la informació que facilita l’Usuari ha de ser veraç. A aquests efectes, l’Usuari garanteix l’autenticitat de les dades comunicades a través dels formularis per a la
subscripció dels Serveis. Serà responsabilitat de l’Usuari mantenir tota la informació facilitada a OCBCN permanentment actualitzada de manera que respongui, en cada moment, a la seva situació real. En tot cas, l’Usuari serà l’únic responsable de les manifestacions falses o inexactes que realitzi i dels perjudicis que causi al prestador o a tercers.
OCBCN no atorga cap garantia ni es fa responsable, en cap cas, dels danys i perjudicis de qualsevol naturalesa que puguin sortir a col·lació de la manca de disponibilitat, manteniment i efectiu funcionament del web o dels seus serveis i continguts; de l’existència de virus, programes maliciosos o lesius en els continguts; de l’ús il·lícit, negligent, fraudulent o contrari a aquest Avís Legal i condicions d’ús; o de la falta de licitud, qualitat, fiabilitat, utilitat i disponibilitat dels serveis prestats per tercers i posats a disposició dels usuaris al lloc web.
Des del lloc web és possible que es redirigeixi a continguts de terceres webs. Atès que des del web no podem controlar sempre els continguts introduïts pels tercers, OCBCN no assumeix cap tipus de responsabilitat respecte a aquests continguts. En tot cas, el prestador manifesta que procedirà a la retirada immediata de qualsevol contingut que pogués contravenir la legislació nacional o internacional, la moral o l’ordre públic, procedint a la retirada immediata de la re-direcció a aquestes webs, posant en coneixement de les autoritats competents el contingut en qüestió.
El prestador no es responsabilitza de la informació i continguts emmagatzemats, a títol enunciatiu però no limitant, en fòrums, xats, generadors de blogs, comentaris, xarxes socials o qualsevol altre mitjà que permeti a tercers publicar continguts de forma independent a la pàgina web del prestador. No obstant això i en compliment del que disposa l’art. 11 i 16 de la LSSICE, el prestador es posa a disposició de tots els usuaris, autoritats i forces de seguretat, i col·laborant de forma activa en la retirada o, quan sigui
necessari, el bloqueig de tots aquells continguts que puguin afectar o contravenir la legislació nacional, o internacional, drets de tercers o la moral i l’ordre públic. En cas que l’usuari consideri que pot existir algun contingut que pogués ser susceptible d’aquesta classificació, es prega ho faci saber de forma immediata a l’administrador del lloc web. | 0.875197 | curate | {"es": 0.004543160020191822, "ca": 0.9871277132761231, "en": 0.008329126703685007} | http://ocbcn.com/ca/avis-legal/ |
mc4_ca_20230418_4_303532 | Puigdemont participarà en un debat sobre Catalunya a Ginebra aquest diumenge ! ACN ! directe!cat
directe ! a La República. N. 4055. Dilluns, 18 de juny de 2018 19:14 h
Dimecres, 14 de març de 2018 13:52 h
ACN Brussel·les.-Carles Puigdemont assistirà aquest cap de setmana al Festival del cine i el Fòrum Internacional sobre els drets humans (FIFDH per les seves sigles en francès) a Ginebra. El líder de JxCat participarà en el debat sobre l'autodeterminació programat per diumenge al vespre, coincidint amb la projecció del film "Catalunya: Espanya a punt d'una crisi de nervis". Segons ha explicat aquest dimecres en un comunicat l'organització del Festival, Puigdemont serà un dels participants del debat, que també reunirà la política Micheline Calmy-Rey, expresidenta de la Confederació suïssa, i altres ponents encara per confirmar. A banda del debat també hi haurà una roda de premsa, segons l'organització. La xerrada està organitzada conjuntament amb la Universitat de Ginebra. Precisament és en aquesta ciutat helvètica on es troba l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel des de mitjans de febrer.
Creat l'any 2003 a Ginebra el FIFDH és alhora un festival i un fòrum que té lloc simultàniament a la sessió del Consell dels drets de l'home de l'ONU. La missió del festival, segons defineixen, és la d'oferir "amb total independència" un espai de diàleg "obert i constructiu" sobre els drets humans.Puigdemont elogia el model suísEn una entrevista amb la ràdio televisió suïssa RTS en la qual es fa menció a la seva assistència al festival, Puigdemont assegura que "Suïssa és un espai de llibertat" i elogia el model del país. "Si Espanya estigués organitzada com Suïssa els problemes actuals de Catalunya no existirien", afirma. Durant l'entrevista també és preguntat per un hipotètic exili al país alpí, fet que el líder de Junts per Catalunya descarta. A més, Puigdemont exclou també la possibilitat de tornar a Catalunya i insisteix en el fet que seguirà allà on sigui "més útil".Amb el viatge a Ginebra aquest cap de setmana, Puigdemont sortirà per segona vegada de Bèlgica des que va establir-se a Brussel·les, ara fa més de quatre mesos. El primer viatge a un altre país va ser a Dinamarca, on va desplaçar-se per participar en una conferència a la Universitat de Copenhaguen. | 0.835343 | curate | {"ca": 0.9836860670194003, "fr": 0.006172839506172839, "es": 0.010141093474426807} | http://www.directe.cat/acn/788377/puigdemont-participara-en-un-debat-sobre-catalunya-a-ginebra-aquest-diumenge-21 |
mc4_ca_20230418_16_386855 | Quan el menestral i poeta Joan Porcà ja és Memòria...
La setmana passada se’n van anar per sempre la Montse Pareta i el Joan Porcà. Ell, durant l’estada al Ricard Fortuny, tingué la constant cristiana companyia del Josep Ferret pare i les visites regulars de qui el descobrí com a poeta, el nostre cantautor essencial Paton Soler, que a l’aplec de “Pom de Llaminadures” n’inclogué les quartetes de “Rosada Matinera” (El 3 de Vuit; amb patrocini de Torres /1870). “el teu plor / en els brancalls / forma grans teles d’aranya /de colors semblant vitralls”.
El 20 de gener de 2010, l”k poetika: eskamot kultural” edità de Joan Porcà “Terrejant vivències. Poemes d’estar per casa”. Un proteic poemari de 67 peces, que garantia la valoració i la transcendència definitiva de Joan Porcà com a poeta català vilafranquí – res a veure amb “un poeta local”. Vam poder compartir pròlegs els qui per admiració /complicitats n’agraïem tant i tant la seva polifàcetica Poesia, sobtadament emergida les Festes de sant Ra(i)mon, nou anys abans.
Santi Borrell: “Joan Porcà és honradesa, tendresa, tacte, rectitud”
Sílvia Amigó Cuscó: “poemes d’un confort, lliures i sincers, per llevar del damunt els constrenyiments de tota la societat i de tot corrent literari”
Jordi Ribas: “un nou convit a imaginar què hi ha més enllà de les seves paraules, què hi ha més enllà de les primaveres, els llençols, els pinzells, les mirades, les malaties, les llunes, les tardors, les ombres, les flors, el calaixos, els batecs... que continuen respirant en les seves pàgines”
Paton Soler: “els seus poemes tenen un ritme innat que et diu quina és la melodia que els correspon” – hi afegeixo, aquella “sensibilitat de cançoner” que Tomàs Garcés reconeixia en el seu veí de la Marina de BCN, Salvat-Papasseit.
Mercè Solé i Millan: ”He admirat la capacitat de síntesi que manifesta l’autor en haikus i tankas”. Fins a VI + V. “Posant toqueta / silent, la neu devalla: / l’ametller plora”. “Tot just em llevo / l’àncora, se m’enfosen / totes les penes”.
Menestral de les carrossories de cotxes, n’havia patentat solucions originals; dibuixant de realisme precís de retrats i paisatges familiars, entranyats. Dins la Ploma Daurada de la Vila, a la plaça Antoni Massanell – el nostre, en la Poesia Catalana “pujant per esglaons de lentes hores” (Espriu) – aprèn el recursos formals de la Mètrica amb la professora Roser Cabré.
Com a lema llegat per Joan Porcà: “Pengem moltes il·lusions, / obrint o cloent ferides / del fil prim de les nostres vides/ malmès per falses passions”...
#volemacollir 08-03-2017 | 0.872483 | curate | {"ca": 0.9905882352941177, "it": 0.009411764705882352} | http://www.el3devuit.cat/opinio-blog/9919-quan-el-menestral-i-poeta-joan-porca-ja-es-memoria |
mc4_ca_20230418_3_90503 | El Tribunal de Comptes culmina la venjança (Editorial)
El procediment va ser iniciat pels que van considerar que la condemna del 9-N era tova
3 min. Barcelona 12/11/2018 21:59
651x366 Joana Ortega, Irene Rigau, Artur Mas i Francesc Homs entrant al Tribunal de Comptes. / MARISCAL / EFE Joana Ortega, Irene Rigau, Artur Mas i Francesc Homs entrant al Tribunal de Comptes. / MARISCAL / EFE
El Tribunal de Comptes va culminar aquest dilluns el procés inèdit obert contra quatre dirigents polítics responsables del 9-N, Artur Mas, Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega, i els va condemnar a retornar a l'administració els 4,9 milions d'euros que suposadament va costar l'organització del procés participatiu. Tot el procediment és irregular des de l'inici perquè tant el Tribunal Suprem com el TSJC van absoldre els implicats del delicte de malversació de fons públics. Per tant, és incomprensible que es castigui algú a tornar uns diners que legalment no han estat manllevats. Però recordem que l'actuació davant del Tribunal de Comptes va sorgir de l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana i del partit d'extrema dreta Vox. Per tant, es tracta d'un procés que més que buscar justícia, el que persegueix és la venjança, ja que els promotors consideraven que les condemnes per desobediència a què van ser condemnats els quatre encausats eren molt toves.
Cal recordar que una investigació periodística va destapar el 2014 que un 10% dels empleats del Tribunal de Comptes, prop d'un centenar, eren familiars d'altres treballadors i molts no tenien les qualificacions pertinents. Un cas de nepotisme de manual dins l'administració pública. L'escàndol va obligar la institució a ser més exigent en els processos de selecció de personal, però no s'hi ha portat a terme cap regeneració seriosa. Els 700 treballadors de l'ens tenen un sou més elevat que el dels funcionaris de similar categoria en altres organismes, de manera que entrar-hi s'havia convertit en un objectiu cobejat.
Aquest organisme, encarregat de fiscalitzar el bon funcionament econòmico-financer del sector públic, és conegut bàsicament per fer uns informes sobre els comptes dels partits polítics que mai han tingut conseqüències serioses més enllà dels purament reputacionals. I mai fins ara s'havia reclamat a cap institució o partit que tornés uns diners que, suposadament, havien estat utilitzats de manera irregular. Ha hagut de ser amb el Procés, com en tantes altres coses, que s'ha posat en marxa un procediment per rescabalar l'administració pública. No hi hauria cap problema si aquesta hagués sigut la posició del Tribunal de Comptes en tots els casos de corrupció que s'han jutjat als tribunals, però és que no ha sigut així. Per què no s'ha reclamat als condemnats en el cas Gürtel que tornin els diners, per exemple? Ens trobem, altre cop, amb una utilització 'ad hoc' de les institucions per combatre l'independentisme.
Esperem que la justícia espanyola –el Tribunal Suprem, en aquest cas– posi límit a aquest escàndol i anul·li la multa. Però el Suprem tampoc passa pel seu millor moment, i no hi ha motius per a l'optimisme. Ara bé, hauran d'explicar davant d'Europa com es pot absoldre algú del delicte de malversació i, a continuació, condemnar-lo a una multa de 4,9 milions. O una cosa o l'altra. En cas contrari, la llista de multes que hauria de posar retrospectivament seria infinita. I si no ho fa estarem davant d'un altre cas de discriminació i de doble vara de mesurar. | 0.847346 | curate | {"ca": 0.9799360279150916, "eo": 0.0017446932247746438, "en": 0.00756033730735679, "de": 0.004652515266065717, "it": 0.0061064262867112536} | https://www.ara.cat/editorial/Tribunal-Comptes-culmina-venjanca_0_2123787823.html |
cawac_ca_20200528_9_90238 | Formulari de cerca
Òmnium Solsonès convoca la IV edició dels Premis Drac
Els dies 16, 17 i 18 de març se celebraran a Fraga, la Franja de Ponent, unes jornades per la dignificació lingüística, amb la presentació de diverses ponències, xerrades i presentacions de llibres. També hi haurà un programa complementari per conèix
Òmnium Solsonès ha fet pública la convocatòria dels Premis Drac 2012 de poesia i prosa en català. Aquesta serà la 4a edició d'uns premis que des de l'any de la seva creació (2009) s'han convertit en una trobada literària de referència més enllà de la comarca del Solsonès.
De fet, l’objectiu dels premis és estimular la pràctica de l’escriptura en català i donar suport a la cultura d'arreu del país. En aquest sentit, els Premis Drac, que compten amb un jurat format per persones de reconegut prestigi en l'àmbit literari, estan adreçats a tots els territoris de parla catalana i a tothom que vulgui escriure en català.
Totes aquelles persones que estiguin interessades a participar-hi tenen temps fins al 17 de març per presentar els seus originals al concurs. Els premis, que estan dotats amb 500 euros per als guanyadors, tant en la categoria de poesia com en la de prosa, es lliuraran el 20 d'abril a Solsona. El drac, símbol de la iniciativa, queda representat en el guardó que s’entrega als guanyadors. L’escultura és la cua del Drac de Solsona tallada en pedra del Solsonès, i dissenyada pel joier solsoní Vicenç Jané. | 0.830383 | curate | {"es": 0.01250868658790827, "ca": 0.9874913134120917} | http://www.omnium.cat/ca/noticia/omnium-solsones-convoca-la-iv-edicio-dels-premis-drac-5636.html%0A |
crawling-populars_ca_20200525_23_159284 | D’acord amb les previsions establertes a l’article 25 dels Estatuts d’aquesta universitat, dedicat a la composició del Consell de Govern, dispòs el següent:
De la mateixa manera, per la present resolució i de conformitat amb les atribucions que m’atorga el darrer paràgraf del tercer apartat de l’article 25 dels Estatuts vigents, queden autoritzats per assistir, per raó del càrrec que ocupen, amb veu i sense vot a les sessions del Consell de Govern els següents membres de la comunitat universitària:
Mitjançant aquesta resolució queda derogada la Resolució del Rectorat 9823/2011, d’11 de maig, per la qual es designen els membres que, de conformitat amb les previsions de l’article 25.3 dels Estatuts, poden assistir a les sessions del Consell de Govern amb veu i sense vot.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Palma, 18 de juny de 2013 El Rector Llorenç Huguet | 0.840868 | curate | {"ca": 1.0} | : /fou/acord/10661/ |
macocu_ca_20230731_8_269919 | Adreça: Plaça Sant Eloi 25560 Sort
Web: www.camidelallibertat.cat
E-mail: [email protected]
Durant uns quants anys (1936-1945), el pas de la frontera esdevingué un objectiu vital obligat per a milers de víctimes de la guerra i la repressió. Els fugitius de les dictadures instaurades a ambdues bandes protagonitzaren una epopeia que mereix ser rememorada i preservada per a les generacions futures perquè aquestes coneguin la necessitat de protegir la pau i la democràcia, així com la seva fragilitat. Aquest espai expositiu, situat a l’antiga presó de sort, on foren empresonats milers de fugitius, introdueix al visitant sobre aquest període històric. Les visites es poden concertar al telèfon de l'Ajuntament 973620010 | 0.748577 | curate | {"ca": 0.9586206896551724, "de": 0.041379310344827586} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_178031 | La Junta de Govern ha adjudicat el contracte de les obres a GIVASA, S.A. per un total de quasi 29.000 € per a garantir la seguretat dels vianants
Amb motiu de garantir la seguretat de les persones que transiten pel pont, la Junta de Govern ha adjudicat a data d'avui, 24 de juliol, el contracte menor d'obres a l'empresa GIVASA, S.A perquè realitze la substitució de la barana de protecció del pont Bru i Vidal. El pressupost d'adjudicació ha sigut finalment de 28.984€ (IVA inclòs) i l'empresa adjudicatària tindrà un termini d'execució de tres mesos per a les obres.
Els tècnics de Manteniment van detectar que la barana es trobava molt degradada per la corrosió en tots dos marges del pont. Per aquest motiu, i pel continu trànsit de vianants existent, s'ha procedit a l'adjudicació del contracte menor que permetrà dur a terme el desmuntatge de la barana, la reparació de la zona d'ancoratge, el replanteig dels nous suports, la fixació de plaques de seient i, finalment, l'assemblatge i la col·locació d'una nova barana per als vianants, que es compondrà de mòduls idèntics de 6 metres de longitud.
Aquest pont és un dels més emprats pels vianants per a creuar entre el centre històric, a l'altura del col·legi Cronista Chabret, amb la urbanització del Nord del riu Palancia, i és utilitzada tant pels residents de la zona, com els usuaris dels centres educatius, esportius i comercials.
L'Ajuntament de Sagunt posa en marxa a partir de hui el control d'accés amb vehicle a Ciutat Vella
01 de desembre 2022
Encara que no serà fins al dia 16 de desembre quan es procedirà a sancionar a aquells vehicles que accedisquen sense autorització a la zona restringida
El Museu Industrial va albergar este dimecres el seu primer esdeveniment amb una jornada de portes obertes i una presentació
01 de desembre 2022
Després de la recent recepció de l'obra, una vegada conclosos els treballs, i mancant el projecte de museïtzació, l'edifici rehabilitat es postula mentrestant com un espai obert per a la programació sociocultural
L'Ajuntament de Sagunt convida la ciutadania el Dia de la Constitució per a una lectura pública a càrrec de xiquets i xiquetes del municipi
01 de desembre 2022
L'acte tindrà lloc el 6 de desembre en el Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt a partir de les 12 h | 0.740788 | curate | {"ca": 1.0} | https://sagunto.es/va/actualitat/l-ajuntament-renovara-la-barana-de-proteccio-del-pont-bru-i-vidal/ |
cawac_ca_20200528_11_179990 | La combinació a dosis fixes d'atorvastatina i amlodipino té poc sentit, però què passa amb altres estatines? Què aporta l'ALLHAT-LLT amb pravastatina 40 mg en pacients hipertensos? Aquest estudi va avaluar la possible reducció de la mortalitat total mitjançant l'addició de pravastatina 40 mg/d als tractaments habituals en pacients hipertensos amb, almenys, un altre factor de risc cardiovascular i nivells moderadament elevats de colesterol. Es varen seguir 10.355 pacients (50% dones) durant un temps mitjà de 4,8 anys (inicialment planificat a 8 anys). Un 30% dels pacients del grup control va iniciar tractament amb estatines; això explica que la diferència en el descens de les xifres de colesterol entre el grup tractat i el grup control de l'ALLHAT-LLT va ser menor que en l'assaig ASCOT-LLA (20 mg/dl vs 38,7 mg/dl).
No es van trobar beneficis en la variable principal (mortalitat total) amb l'ús de pravastatina. Als 6 anys, la mortalitat va ser de 14,9% davant el 15,3% amb placebo (HR 0,99; IC95% 0,89-1,11). Tampoc no es van trobar diferències en cap de les variables secundàries: mortalitat cardiovascular, mortalitat no cardiovascular, mortalitat de causa desconeguda, malaltia coronària fatal o infart no fatal, ictus (fatal o no), insuficiència cardíaca (fatal o que va requerir hospitalització) i incidència de càncer.
I els assaigs CARDS i ASPEN en pacients diabètics? Són dos assaigs clínics semblants: seguiment de 4 anys, en pacients diabètics i altres factors de risc cardiovascular però nivells de colesterol normal. Se'ls va administrar atorvastatina 10 mg/d. Havia una proporció d'hipertensos important (CARDS, 84%; ASPEN, 55%). En l'assaig CARDS (fet al Regne Unit en prevenció primària exclusivament) la variable principal combinada va incloure la malaltia coronària aguda, revascularització o ictus. En el cas de l'ASPEN (fet en 14 països, alguns mediterranis; 80% prevenció primària; 20% aprox. en prevenció secundària), també es va considerar dins de la variable combinada la mort per causes cardiovasculars.
En l'assaig ASPEN no es van observar diferències davant placebo (13,7% davant 15,0%) en la variable principal combinada mentre que en el CARDS es van observar diferències estadísticament significatives a favor del grup tractat (5,8% davant 9%). Per tant, resultats no concloents.
Repercussions en la pràctica clínica La combinació a dosis fixes d'atorvastatina i amlodipino té poc sentit a excepció de l'interès de mantenir una part de la facturació davant la imminent sortida de l'atorvastatina genèrica.
Tots els assaigs clínics en prevenció primària (TEXCAPS-AFCAPS amb lovastatina, WOSCOPS, PROSPER i ALLHAT amb pravastatina i ASCOT-LLA amb atorvastatina) mostren que tractar pacients de 55-75 (edat mitjana) amb c-LDL basal de 129-190 mg/dl (amb els que s'aconsegueixen reduccions del 14-34%) no és eficaç per reduir la mortalitat total ni la mortalitat cardiovascular (excepte amb pravastatina en el Woscops) però sí que redueix els episodis cardiovasculars, amb unes NNT de 18-62 per reduir un episodi d'infart agut de miocardi després de 3,2-5,2 anys de tractament. Probablement, aquests resultats en pacients anglosaxons serien molt més discrets (o nuls) en una població catalana.
Objectiu . Avaluar els beneficis i la toxicitat de les estatines en pacients amb malalties cròniques del ronyó (MCR) que no necessiten diàlisi.
Disseny . Revisió sistemàtica de la Cochrane.
Font de dades . Cerca a MEDLINE, EMBASE, CENTRAL (en la Cochrane Library), i cerca manual en els llistats de referència dels llibres de text, articles i procediments científics.
Selecció dels estudis . Assaigs clínics aleatoris controlats (ACA) i quasiassaigs clínics aleatoris controlats que comparaven estatines amb placebo, amb no tractament, o amb altres estatines, en adults amb MCR prediàlisi.
Extracció de dades . Dos autors van extraure les dades i van avaluar la seva qualitat independentment. Els resultats els van expressar com la diferència mitjana (MD) per a variables contínues (lípids, aclariment de creatinina i proteïnúria) i com a risc relatiu (RR) per a variables dicotòmiques (mortalitat per totes les causes, mortalitat cardiovascular, esdeveniments cardiovasculars fatals i no fatals, elevació de les transaminases, rabdomiòlisi, i percentatge de retirades) amb els intervals de confiança del 95 % (IC: 95 %).
Resultats principals . Van identificar 26 estudis (25.017 participants) que comparaven estatines amb placebo. El colesterol total va disminuir significativament amb estatines (18 estudis, 1.677 pacients: MD -41,48 mg/dL; IC: 95 %, de -49,97 a -33,99). El colesterol LDL també va disminuir significativament amb estatines (16 estudis, 1.605 pacients: MD -42,38 mg/dL; IC: 95 %, de -50,71 a -34,05). Les estatines van disminuir ambdós riscs: 1) el de mortalitat per totes les causes (21 ACA, 18.781 pacients: RR 0,81; IC: 95 %; de 0,74 a 0,89) i 2) el de mortalitat cardiovascular (20 estudis, 18.746 pacients: RR: 0,80; IC: 95 %; de 0,70 a 0,90). Les estatines van disminuir l'excreció urinària de 24 hores de proteïnes (6 estudis, 311 pacients: MD -0,73 g/24 h; IC: 95 %, de -0,95 a -0,52), però no hi va haver una millora significativa en l'aclariment de creatinina com a marcador de la funció renal (11 estudis; 548 pacients: MD 1,48 mL/min; IC: 95 %; de -2,32 a 5,28). La incidència de rabdomiòlisi, l'elevació de les transaminases i els percentatges de retirada deguda a esdeveniments adversos (complicacions ben conegudes de l'ús d'estatines) no van ser significativament diferents entre els pacients que rebien estatines i els que rebien placebo.
Conclusions . Les estatines van disminuir els riscos de mortalitat per totes les causes i de mortalitat cardiovascular en pacients amb malaltia crònica del ronyó sense diàlisi. Les estatines no van tenir impacte en l'empitjorament de la funció renal mesurada amb l'aclariment de creatinina, però van reduir la proteïnúria. Les estatines podrien ser beneficioses en aquesta població.
Comentari crític . Sabem que: 1) La dislipèmia és molt freqüent en pacients amb MCR i contribueix a la seva mortalitat cardiovascular i al deteriorament de la seva funció renal. 2) Els pacients amb MCR tenen un risc molt alt de malalties del cor. 3) Les estatines disminueixen els nivells de colesterol i la mortalitat en la població general. 4) Les estatines són àmpliament utilitzades en pacients amb MCR prediàlisi, si bé l'evidència que afavoreix el seu ús no existeix. Aquest revisió ens aporta: 1) Les estatines van disminuir la mortalitat per totes les causes i la mortalitat cardiovascular, juntament amb els nivells de lípids, de manera similar que en la població general. 2) Les estatines van disminuir la proteïnúria, però l'impacte d'aquest fet en el risc de necessitar tractament renal substitutiu s'ha d'estudiar més. 3) No es van trobar efectes adversos greus en els grups tractats amb estatines. Implicacions per a la pràctica clínica: cal indicar estatines en pacients amb dislipèmia i malalties cròniques del ronyó sense diàlisi.
En pacients dialitzats, els tractaments amb vitamina D s'associen amb una menor mortalitat. Estudis observacionals suggereixen que nivells baixos de vitamina D s'associen a major prevalença de diabetis, hipertensió i càncer.
L'estudi NHANES (National Health and Nutrition Examination Survey) 2001-2004 va analitzar les dades de 4839 pacients amb l'objectiu d'avaluar l'associació entre els nivells de 25-hidroxivit. D i la malaltia arterial perifèrica (índex turmell-braç <0,9) en la població general dels Estats Units d'Amèrica.
Resultats . Classificant els pacients segons els nivells de vitamina D en quartils de baix a dalt, la prevalença de malaltia arterial perifèrica va ser de 8,1%, 5,4%, 4,9% i 3,7% (p < 0,001). Després d'ajustar per dades demogràfiques, comorbiditat, nivell d'exercici físic i mesures de laboratori, la ratio de prevalença de malaltia arterial perifèrica va ser de 1,80 (IC95% 1,19 a 2,74) en el quartil més baix (en comparació al més alt; <17,8 front a ≥29,2 ng/mL). Per cada 10 ng/mL de descens en els nivells de vitamina D, el ratio de prevalença de malaltia arterial perifèrica va ser de 1,35 (IC95% 1,15 a 1,59).
En una altra publicació (Nhanes III 1988-1994) els mateixos autors varen associar els nivells de 13.331 pacients amb dades de mortalitat fins l'any 2000.
Resultats . L'anàlisi multivariant va mostrar que l'edat avançada, les dones, les ètnies no blanques, la diabetis, el tabaquisme i un índex de massa corporal elevat s'associaven -cadascun d'ells de forma independent- a un elevat risc de dèficit de vitamina D (al quartil més baix, <17,8 ng/mL) mentre que una activitat física elevada, els suplements de vitamina D i l'estacionalitat (totes llevat de l'hivern) s'associaven a un menor risc de deficit.
Durant el període de seguiment de 8,7 anys es varen registrar 1806 morts (777 de causa cardiovascular). En l'anàlisi multivariant, els pacients en el quartil més baix de nivells de vitamina D (<17,8 ng/mL) es va associar a un major risc de mortalitat per qualsevol causa (RR 1,26; IC95% 1,08-1,46). El risc de mortalitat cardiovascular o per càncer també eren més elevats però sense arribar a la significació estadística.
Repercussions en la pràctica clínica Els nivells baixos de vitamina D en sèrum s'associen a més elevada prevalença de malaltia arterial perifèrica. La vitamina D podria tenir algun efecte antiarterioscleròtic però es necessiten més estudis per confirmar-ho.
Un dèficit marcat de vitamina D (nivells <17,8 ng/mL) s'associa de forma independent amb un risc elevat de mortalitat per qualsevol causa.
Es disposa d'una cinquantena d'estudis publicats sobre trimetazidina en els darrers 7 anys, gairebé tots en pacients amb cardiopatia isquèmica, però tenen importants limitacions metodològiques i compten amb mostres de pacients molt petites (molts entre 20 i 30). Els estudis no semblen justificar les seves indicacions (profilaxi de les crisis d'àngor o tractament adjuvat del vertígen i tinnitus). No obstant això, encara hi ha força especialistes que prescriuen aquest medicament considerat de baix valor i, encara més greu, per a indicacions no aprovades.
Repercussions en la pràctica clínica Sembla raonable i recomanable explicar als pacients la manca d'evidències sobre eficàcia de trimetazidina fins que no es disposi dels resultats d'un assaig clínic d'elevada qualitat metodològica.
Un estudi d'investigadors de la Universitat d'Aarhus (Dinamarca) conclou que el consum d'ISRS per a la depressió entre els 28 dies abans i els 112 dies després de la concepció incrementa el risc de defectes cardíacs congènits en els nadons. Tot i que la majoria de fetus no desenvolupa malformacions, la bibliografia recull estudis previs en els que els ISRS s'associen a malformacions cardíaques congènites i altres defectes. L'estudi danès, en prop de 500.000 nens nascuts a Dinamarca entre 1996 i 2003 conclou que només les malformacions cardíaques, especialment els defectes septals, estarien associades a l'ús d'antidepressius.
Sertralina va ser la que va resultar amb major risc defecte septal (OR: 3,25) seguida de citalopram (2,52). L'ús combinat d'antidepressius pot quintuplicar el risc. Per cada 250 embarassades que no varen prendre ISRS va néixer un nadó amb malformacions mentre que per cada 250 dones que sí en varen prendre varen néixer dos nens amb un defecte i per cada 200 dones que varen prendre més d'un ISRS varen néixer quatre nadons amb alguna malformació.
Repercussions en la pràctica clínica Cal avaluar la relació benefici/risc de tots els tractaments antidepressius en dones gestants i en les d'edat fèrtil que poden quedar embarassades. | 0.811368 | curate | {"ca": 0.9969788519637462, "en": 0.001122140699179974, "sv": 0.0018990073370738023} | http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=LlistaArticlesPage&pagina=119 |
mc4_ca_20230418_14_645323 | Inici Opinió La solidaritat mal entesa
Publicada: 18/12/2016 14:57h | Actualitzada: 19/06/2017 18:23h
Què vol dir ser solidari -ària?
1 1 adj. [LC] [DR] Que és comú a diferents persones de manera que cadascuna d’elles en respon plenament. Obligació solidària.
1 2 adj. [LC] Unit a d’altres per una comunitat d’interessos i responsabilitats. Associacions solidàries en la lluita contra la pobresa.
2 adj. [LC] [EI] Que va unit, un element a un altre, formant un tot únic.
I a què treu cap això? Al fet que “la solidaritat” ha esdevingut un argument de primer ordre entre els anomenats “unionistes”, altrament “dependents” de l’Estat.
Imaginem-nos que disposo del 95% dels ingressos d’un nucli familiar. Resulta que sóc molt solidari i generós, i com a conseqüència d’aquesta qualitat que em defineix, faig aquest seguit d’actuacions amb els recursos econòmics provinents dels diners que no he guanyat només jo, però gestiono al meu criteri:
1) Compro menjar al supermercat i participo en campanyes solidàries com “El Gran Recapte”.
Però a casa meva passen gana tot l’any.
2) Faig donatiu econòmic a “La Marató” any rere any.
Però a casa meva no ens arriba per poder pagar els serveis bàsics.
3) Dono roba a entitats i ONG’s com ara “Humana”
Però a casa meva, els meus, han de fer mans i mànigues i mirar per la finestra quin temps farà, per rentar avui el que hauran de tornar-se a posar demà.
Quedaria fora de tot dubte la meva solidaritat, o començaríem a parlar d’altra cosa?
Cada vegada que escolto a destacats polítics convençuts fil per randa del “España es una grande y libre“, referint-se a la solidaritat com a argument per imposar la dependència de Catalunya envers l’Estat espanyol, em venen al cap aquests i d’altres exemples perquè, una cosa és voler ser solidari (la societat catalana ho ha estat sempre), i una altra cosa és que t’imposin una quota del tot irracional al llarg de la història, un espoli fiscal que, segons la conselleria d’Economia, ha oscil·lat entre els 10.000 milions i els 16.000 milions d’euros anuals en els darrers anys, i que fa que els teus malvisquin tot i que Catalunya genera prou riquesa per a ser capaç d’atendre’ls primer i ser solidaris després.
Tothom ho hem de ser, i també generosos i fins i tot agermanats amb els de més enllà, però no a costa de fer-los passar mancances, penúries i necessitats als que tenim al costat. | 0.831777 | curate | {"ca": 0.9625053259480187, "sr": 0.009373668512995313, "ro": 0.02812100553898594} | http://www.catalunyalliure.cat/2016/12/solidaritat-mal-entesa/ |
mc4_ca_20230418_10_254548 | Puignou PuigpelatArreglar porta de carrer i tallar portella a Barcelona.
Arreglar porta de carrer i tallar portella a l’Eixampe, Barcelona.
Els mostrem a continuació un dels últims treballs de fusteria que hem realitzat a l’Eixample de Barcelona, arreglant unes portes de carrer, perque quedin el més semblant possible al seu estat anterior.
Així es com estava la porta quan la clienta ens van trucar, per tal de que ho arreglessim.
En la següent fotogràfia poden observar el faldó de baix a la porta i el reforç que vam soldar al mig i el de la part de baix de la porta, per tal de que obri i tanqui correctament.
També vam tallar la portella de porta de l’Eixample per deixar-ho a peu pla.
Aquestes son les imatges de l’acabat final.
Vam tallar la portella i seguidament vam tornar a enganxar-la.
Tal i com es pot observar en la porta petitona de la dreta, s’han fet uns talls a la part de baix de manera que a quedat a peu pla, donant més facilitat l’hora d’entrar i sortir.
Tags: alt camp, barcelona, bcn, Eixample, fusteria, porta d'entrada, Porta de carrer, Portella, portes antigues, reforma, reformes, rehabilitació, tarragona, tgn, valls, | 0.81999 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.puignou.com/ca/arreglar-porta-de-carrer-i-tallar-portella/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_158607 | Ja ho diuen que és un dels complexes esportius especialitzats en bàsquet més importants d'Europa. I és així, no més cal donar un cop d'ull... | 0.636726 | curate | {"ca": 1.0} | https://elprincipat.com/tag/alqueria/ |
macocu_ca_20230731_7_302571 | En aquesta ocasió, el llibre protagonista serà ‘L’emigració valenciana als Estats Units i el Canadà: El somni americà contra el caciquisme i la fil·loxera‘ de Juli Esteve.
Entre el 1906 i el 1920 prop de 16.000 persones valencianes, sobretot de la Marina Alta i la Safor, però també de les comarques veïnes i d’altres municipis més allunyats, van decidir emigrar al Canadà i als Estats Units d’Amèrica. Fugien de la misèria i dels abusos i marxaven a la cerca de millors salaris i condicions laborals i econòmiques. L’autor d’aquest llibre acostarà als assistents a la seua història. També es projectarà un audiovisual amb els i les informants principals del projecte.
Aquest exemplar tanca un treball que va començar fa nou anys. Un treball de camp amb l’entrevista a 700 descendents d’aquells immigrants ha revelat vides apassionants: l’executiva que va escapar de l’atac de les Torres Bessones, el denier que va haver de fugir el 1948 per Gibraltar tot i comptar amb el passaport americà, l’última supervivent de la immigració, procedent de Gata, els fills que van lluitar contra l’Alemanya nazi...
Més actitivats culturals | 0.843517 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_2795 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
MÓN > ESPANYA
Parlem amb Jorge Jiménez, que s'ha negat a pagar la indemnització a l'agent que el va acusar d'haver-lo agredit · Serà la primera persona de l'estat espanyol que anirà a la presó arran d'un intent d'aturar un desnonament
Per: Clara Ardévol Mallol
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Jorge Jiménez serà la primera persona de l’estat espanyol que anirà a la presó arran d’un intent d’aturar un desnonament. És activista de Distrito 14, un col·lectiu antifeixista, feminista i anticapitalista del barri madrileny de Moratalaz. Un col·lectiu que, segons que explica, ha estat víctima de força detencions, muntatges policíacs i problemes amb agrupacions ultres. Tanmateix, ell n’ha estat el membre més perjudicat. El gener del 2016 va participar en l’intent de parar un desnonament al barri de Vallecas i arran de la denúncia d’un dels agents que van aturar els activistes, va ser condemnat a pagar una indemnització de 1.200 euros i a set mesos de presó per lesions i atemptat contra l’autoritat. Jiménez no ha volgut pagar la indemnització a l’agent –que li faria evitar la reclusió, perquè no té antecedents penals– perquè diu que és completament innocent i víctima d’un muntatge policíac. Per tant, ara afronta l’entrada imminent a la presó amb fortalesa i amb la convicció que és un altre cap de turc d’una repressió que considera que ‘toca tots els pals’ i que persegueix qualsevol mena de dissidència política.
—Com van anar els fets el dia del desnonament? —Al principi no hi havia cap dispositiu policíac muntat. Érem unes trenta o quaranta persones. A l’hora de la convocatòria va arribar una patrulla de la policia nacional. En veure que no podien accedir al portal, van demanar-nos la documentació a alguns de nosaltres. Després van demanar reforços, que van arribar al cap d’una estona. Ens van dir que, si no sortíem d’allà, procedirien a desallotjar-nos. Lògicament, com que no vam sortir, ens van desallotjar de manera violenta. Van ferir unes quantes persones, com ara una dona embarassada i un senyor gran. Van desallotjar les persones que vivien al pis i una dona va acabar al carrer amb els seus dos fills. L’endemà em van trucar de la comissaria fent servir la informació que havien pres de la identificació. Em van dir que havia trepitjat un policia. I allà va començar tot.
—Com va ser la càrrega policíaca? —Crec que no van arribar a fer servir les porres. Ens van fer fora, bàsicament, amb cops de puny, empentes i pressionant-nos en algunes parts del cos: la cara, els braços, els dits… Hi havia gairebé un agent per cap. Tal com som els qui anem a aturar desnonaments, a mi em va semblar un dispositiu molt desproporcionat.
—L’agent de la policia que us va denunciar us acusa d’haver-lo trepitjat. Quin és el seu relat exactament? —Al judici va dir que, mentre ell ajudava un senyor gran a aixecar-se –ells mateixos havien tirat a terra–, vaig arribar jo, el vaig mirar als ulls i li vaig trepitjar la mà. Arran d’aquesta presumpta trepitjada, el part de lesions del judici inclou lesions a la mà, al colze, a l’espatlla, al genoll i al turmell.
—És a dir, us acusa d’haver-li trepitjat només la mà, però en aquest document apareixen més lesions. —Sí. A més, la perit forense no va poder afirmar que les lesions que presentava aquest agent es corresponguessin amb allò que ell deia que jo havia fet. Així i tot, finalment em van condemnar per la presumpció d’autoritat. Com que és un agent de l’autoritat, té presumpció de veracitat.
—Malgrat que era evident que no es podia provar res? —Sí. A més, la jutgessa va esbroncar unes quantes vegades la perit forense perquè responia de manera molt ambigua, fins que ho va reconèixer. Quan va acabar el judici érem optimistes perquè tot havia sortit bé: Havíem explicat què havia passat i l’agent va dur policies de testimonis i cap no va afirmar que havia presenciat els fets. Només van dir que el policia els havia comentat que havia passat això. A més, hi ha hagut més casos en què alguns que han intentat parar desnonaments han estat encausats i els processos s’han acabat arxivant. Per tot això, quan va arribar la sentència i no van progressar els recursos va ser força dur.
—Del vostre cas també crida l’atenció que no us detinguessin al moment. —I més atenent la situació. Hi havia pràcticament un policia per persona i, per tant, no es van veure sobrepassats. En una situació així, si algú realment hagués comès una agressió, hauria estat detingut al moment. En qualsevol manifestació o situació en què algú agredeix un policia, és immediatament detingut. Em van trucar a dit i podria haver tocat a qualsevol altre…
—Creieu que la vostra detenció pot tenir res a veure amb el fet que formeu part d’un col·lectiu com Distrito 14? —En aquesta detenció no ho sé, en algunes altres n’estic convençut. En aquesta, probablement, quan van repassar les identificacions d’aquell dia i van veure els meus antecedents, devien pensar que potser jo els interessava més.
—Heu estat detingut alguna altra vegada? —Sí, per uns altres tres desnonaments. Perquè Hogar Social m’ha denunciat o també per haver protestat contra els desnonaments en un ple municipal del barri força sonat. Al cap de tres setmanes, van venir els antidisturbis a casa a detenir-me a mi i a més companys també. He estat detingut sis o set vegades per coses com aquestes.
—Hogar Social és un col·lectiu d’ultradreta que ocupa edificis. Quina influència té? —La connivència amb la policia és força evident. Fa dos anys, quan eren en el seu màxim apogeu, denúncia que posaven, detenció que es feia. Sense passar cap mena de filtre. Donaven un nom o passaven una foto a la brigada d’informació i la policia detenia qui ells assenyalaven. Les causes sempre acabaven arxivades, però era força curiós.
—No heu volgut pagar la indemnització de 1.200 euros malgrat que això implica anar a la presó. Per què? —Jo no tenia antecedents penals i, per tant, amb una condemna de menys de dos anys no hi hauria d’entrar. Però no vull pagar la indemnització al policia perquè jo no he agredit ningú. A més, no vull donar diners a algú que es dedica això, a desnonar persones i que, a més, és un mentider. També vull fer-ho servir políticament per a cridar l’atenció sobre dos fets: Primer, que continuen els desnonaments; no s’han parat per molt que diguin que sí. D’una altra banda, vull remarcar que la policia continua mentint per criminalitzar el moviment de lluita per l’habitatge, com ha passat amb més persones i algunes altres lluites. M’ha tocat a mi com podria haver tocat a qualsevol.
—Com es persegueix el moviment de lluita per un habitatge digne? —Amb la llei mordassa, per exemple. Fent servir aquesta llei, dues de les persones identificades aquell matí van rebre una multa de sis-cents euros. Només a Madrid hi ha més persones víctimes de casos semblants al meu, amb detencions quan no passa res, simplement per haver justificat una actuació determinada de la policia. Detenen algú, diuen que ha agredit o que ha fet alguna cosa i després el cas sol acabar en no res.
—Un patró que recorda molts casos en què un muntatge policíac ha estat el començament de tot, com el de Nahuel. —Sí, jo hi vaig parlar quan va sortir a la llum el meu cas. Ell, al damunt, va estar un any i mig a la presó en règim FIES [Fitxers Interns d’Especial Seguiment] i al judici va ser clar que no hi havia cap prova per a inculpar-lo. És el cas d’Alfon, també, que va estar condemnat per una pila d’irregularitats. Ho fan perquè no té cap conseqüència. La policia pot mentir i no passa res. Crec que, amb la repressió, toquen tots els pals. Agafen sempre un cap de turc: dret de vaga, Alfon; dret d’habitatge, a mi; llibertat d’expressió, Valtònyc o Hasél; dret d’autodeterminació dels pobles, els presos catalans…etc. Els interessa de criminalitzar moviments determinats i d’evitar un contagi de mobilitzacions.
—Creieu que l’esquerra espanyola està prou mobilitzada contra tot això? —A escala de partits com Esquerra Unida o Podem, no. No hi tenia pas cap esperança, però és cert que han decebut, ja sigui per motius electorals o què sigui. Jo no he rebut cap suport oficial, per exemple. L’esquerra espanyola, ni hi és ni l’esperem.
—Com afronteu el fet de saber que anireu a la presó? —És força complicat, però com que ja me n’he fet una mica a la idea, intento treure’n la part positiva. He rebut moltes mostres de suport de persones del barri, fins i tot de persones que políticament no eren gaire afins a mi. A la meva família això ens ha unit força, malgrat la duresa de la situació. També faig xerrades per a divulgar el meu cas. No sé quan hi entraré, a més. Havia de saber-ne alguna cosa abans de Cap d’Any, i de moment res. És una manera de tortura psicològica.
—Com ha afectat tot això en la vostra vida? —A mi m’han fotut la vida enlaire. He deixat la feina, probablement també perdré la casa de lloguer on estic i he hagut d’aturar la meva preparació per a unes oposicions. Una vegada hagi complert la condemna, hauré d’esperar dos anys per a poder tornar-m’hi a presentar. Evidentment, estar set mesos en una presó no pot ser gaire agradable.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.781829 | curate | {"ca": 0.9669843103282317, "es": 0.007219174126479931, "fr": 0.009240542881894312, "st": 0.0007700452401578592, "pt": 0.01078063336221003, "it": 0.0018288574453749157, "en": 0.0031764366156511693} | : /noticies/condemnat-a-preso-per-intentar-aturar-un-desnonament-la-policia-pot-mentir-i-no-passa-res/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_460959 | doncs aixó, a veure com està el consum segons les franjes d'edat. no soc poli ni psicòleg! !
Poc | 0 | curate | {"ca": 0.956989247311828, "fr": 0.010752688172043012, "hr": 0.03225806451612903} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_642339 | Una impremta de Granollers demanda Anglada per no pagar la propaganda electoral encomanadaSegons la demanda deu 7.700 euros corresponents als dos milions de pamflets impresos per la campanyaEl jutjat de primera instància de Vic està tramitant una demanada per impagament presentada l'empresa Rotobig contra Josep Anglada, líder de la Plataforma per Catalunya. En el text, que detalla el diari El Mundo, s'explica que el partit ultra va encomanar dos milions de pamflets amb el programa electoral d'Anglada i les seves consignes antiimigració i no han satisfet l'import de la comanda que ascendeix a 7717 euros. Els impressors haurien lliurat 800.000 dels trípics a la formació xenòfoba però en veure que no pagaven la factura no els hauria deixat treure el milió dos-cents mil més que quedaven i que dormen als magatzems de l'impressor a l'espera que Anglada aboni l'import pendent. Segons El Mundo, Anglada nega els fets amb un escuet 'ho hem pagat tot i no tenim cap deute'.A aquest fet s'hi sumen altres episodis controvertits com les desercions internes just abans de començar la campanya i la condemna a un dels responsables del partit per haver falsificat contractes a immigrants irregulars.
Ja els hi està bé.Un altre dia que no treballin per a un fill de puta.
Aquest tal "campanar vic" que t'ha votat negatiu, amb aquest nom i el seu historial de missatges...
No és campanar vic, és campanar VLC (diria que és de València). És un que es dedica a donar karma negatiu a tot aquell qui malparli de PxC.
quin freak | 0.879978 | curate | {"ca": 0.9933818663136995, "en": 0.0066181336863004635} | |
mc4_ca_20230418_3_192266 | Polèmica a la sala de premsa per una pregunta en català a Pep Lluís Martí - Diari de Girona
Polèmica a la sala de premsa per una pregunta en català a Pep Lluís Martí
c.r. 03.11.2019 | 23:25
Polèmica a la sala de premsa per una pregunta en català a Pep Lluís Martí Diari de Girona
La conferència de premsa del tècnic del Girona va ser polèmica, amb alguns minuts de tensió, per una pregunta en català a Pep Lluís Martí que va provocar les queixes d'alguns dels periodistes locals, no pas tots. Es demanava, en algun moment fins i tot de males maneres, que a Martí se li havia de qüestionar en castellà i que el tècnic havia de respondre en el mateix idioma justificant que la trobada era enregistrada per La Lliga. Es van viure moments de tensió entre els assistents, mentre Martí s'ho mirava incrèdul i sorprès. Tot va venir arran d'una pregunta del periodista de Catalunya Ràdio Eduard Solà, que de seguida va ser censurada. La cap de premsa local acceptava que les preguntes fossin en català però demanava que les respostes fossin en castellà. A la nit, l'Extremadura va fer un comunicat on es desmarcava d'haver donat cap indicació a «cap periodista i cap tècnic» de quina llengua havia de fer servir al seu estadi i recordava que el que hagués passat amb «algun periodista local» no era responsabilitat seva. El club recorda que al seu estadi hi són «benvingudes totes les llengües i que mai limitaran la llibertat d'expressar-se en la llengua que es vulgui». Per últim, el text acabava amb una frase en català en què desitjava un «bon viatge de tornada» a l'expedició gironina i els recordava que «sempre seran benvinguts a aquesta terra de concòrdia».
En la majoria dels estadis, tant a Primera com a 2a A (tret d'una vegada a Osca amb Raül Agné), els mitjans gironins han pogut dirigir-se en català sense cap problema al tècnic de torn. Cosa que ahir, a Extremadura, semblava que no es podia fer. Als últims anys s'han fet preguntes en català a Unzué, Eusebio i Machín, sense que mai hagués passat res.
L'acte no es va interrompre i va continuar, després que tant la cap de premsa de l'Extremadura com el cap de comunicació del Girona, David Torras, raonessin amb els periodistes locals que protestaven que no hi hauria cap problema perquè ells poguessin fer tantes preguntes com volguessin en castellà. Cap periodista local formularia al final cap qüestió i, tot i l'estira-i-arronsa, se li van acabar fent preguntes en català, tot i que el tècnic del Girona sempre va dirigir-se, excepte en l'última resposta, en castellà. Un cop acabada la roda de premsa oficial Martí en va fer una altra d'improvisada en un passadís exclusivament en català. | 0.860163 | curate | {"ca": 0.969248291571754, "it": 0.0015186028853454822, "de": 0.00683371298405467, "es": 0.022399392558845863} | https://www.diaridegirona.cat/girona-fc/2019/11/04/polemica-sala-premsa-pregunta-catala/1011731.html |
mc4_ca_20230418_2_499125 | Ràdio: La Veu del Baix Matarranya (2/2/2019) - La Franja
Ràdio: La Veu del Baix Matarranya (2/2/2019)
MAGAZIN 2 de febrer 2019.
11:55- 12:30.- Àgora:”Els avenços científics i tècnics, són positius; però s’han de posar límits?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Les llengües del Pirineu. Roberto Albiac
12:40- 12:55.- Pàgina escolar dels alumnes de 5è del Col.legi Virgen del Portal de Maella
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:25- 13: 40.- Javier Negro, sacerdot escolapi aragonés, 5 anys a l’Àfrica. Vol ser, acompanyat per la fundació Ítaka Escolapios, “La veu dels sense veu”. Aquest any amb els projectes de la campanya “Al ritmo de Congo”
13:40 – 14.- Entrevista a la professora de francés de l’institut de Casp, Julia Cortés, coordinadora de la participació en el programa europeu Erasmus+
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Roberto Albiac, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué. | 0.527288 | curate | {"ca": 0.6935779816513762, "es": 0.2779816513761468, "en": 0.028440366972477066} | http://www.lafranja.net/?p=30495 |
mc4_ca_20230418_0_638572 | Solivella celebrà els 800 anys de la primera notícia escrita el 1991. Es feia referència a un document de l'any 1191 en què Gombau d'Oluja reconeixia davant del rei la possessió il.legal del terme d'Olivella (Solivella).
La vila de Solivella va lligada al Santuari del Tallat. Així, el 1475 fou trobada per un pastor la imatge de la Mare de Déu del Tallat. Ferran II encarrega al noble Ramon Berenguer de Llorac l'edificació del Santuari que fou inaugurat el 1493 amb
l'assistència dels reis Catòlics.
El 1599 es creà la baronia de Solivella per Felip III de Castella en favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. L'antiga cisterna del castell, situada al mig del pati d'armes es va aprofitar per fer de dipòsit d'aigua del municipi; tasca que encara avui realitza.
Solivella tingué una gran expansió durant el s. XIX. Les llindes de nombroses cases del poble ho recorden. | 0.746163 | curate | {"ca": 0.8683602771362586, "es": 0.13163972286374134} | http://www.solivella.cat/cultura/historia.php |
mc4_ca_20230418_1_541541 | Jorge Rodríguez i la gerent del departament Xàtiva-Ontinyent presenten les inversions en centres de salut
Un centenar de veïns d’Algimia de Alfara i Villanueva de Castellón visiten la Diputació de València
La convocatòria de subvencions de l'àrea de Benestar Social ha sigut aprovada en Junta de Govern i es podran presentar les sol·licituds a partir de la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província
La diputada Mercedes Berenguer dóna a conéixer a alcaldes i regidors els detalls d'aquestes ajudes que arribaran a 190 localitats valencianes
Jorge Rodríguez i Carmen Montón presenten el programa d'inversions en centres sanitaris d'Atenció Primària
Mig centenar de veïnes i veïns de Vinalesa descobreixen el patrimoni de la Diputació de València
El diputat Toni Gaspar ha recordat que “tant ajuntaments com Diputació treballem pel mateix, millorar la vida dels municipis” | 0.717597 | curate | {"ca": 1.0} | http://dival.es/ficha/area-salud-bienestar?page=0%2C0%2C0%2C0%2C13 |
macocu_ca_20230731_10_83057 | Sidebar
L'OAR
El club d'handbol amb més tradició de Sabadell
70 anys fent esport.
El nostre lema és Entre l’amistat i l’esport, i fomentem la pràctica de l’handbol a través de la conviència, l’amistat i el treball en equip.
Comptem amb més de 1.000 associades i associats, així com amb un total de més de 500 jugadors i jugadores repartits entre les diferents seccions del Club, tant d’handbol com de futbol i futsal.
També treballem amb diferents escoles per fomentar l’esport escolar des de la base, i oferim portes obertes i entrenaments per donar a conèixer l’handbol a alumnes de totes les edats.
Sabem de la importància de garantir el benestar de la família de l’OAR, és per això que des de ben petits treballem conjuntament valors com són el respecte, l’esforç, la constància i la perseverància, la humilitat, l’empatia, la generositat, la disciplina... i creiem que ho fem tan bé, que els entrenadors i entrenadores de la base són jugadores i jugadors dels equips superiors, des de juvenil fins a primer equip, que s'han format a la casa i que són part de la família.
70 anys compartint.
També sabem que gran part de l’èxit de l’OAR Gràcia és que és un club familiar i social, amb exjugadors que encara ara es reuneixen setmanalment a l’OAR, el lloc on han forjat una gran amistat.
És per això que creiem que és molt important organitzar esdeveniments regularment i involucrar-nos fent que l’OAR no només sigui un club d’handbol, sinó també un punt de trobada per a tots i totes.
Us deixem alguns dels que fem cada temporada:
Torneig de Nadal Torneig de Reis Campus de Tecnificació Casal de Setmana Santa Torneig escolar de promoció de l’handbol Casal de futbol Pernil Cup Màster Cup Sortides fora de la Comunitat Autònoma Partits familiars Sortides a veure partits d’altres equips Festa de final de temporada | 0.859689 | curate | {"id": 0.003878116343490305, "fr": 0.002770083102493075, "ca": 0.9933518005540166} | |
mc4_ca_20230418_15_379360 | Aprendre A Relacionar-Se Amb Internet | Librería Online TROA. Comprar libro
ISBN: 978-84-9921-927-1
Són els adolescents els que fan un ús més intensiu de les xarxes. Moltes vegades cerquen destacar, acumular "amics"; i engreixar el seu compte de "M'agrada";. Això pot fer pensar que les xarxes són pernicioses. Amb l'objectiu d'acabar amb aquesta idea aquesta obra proposa estratègies i rutines que ajudaran a famílies i docents a desenvolupar relacions positives a la xarxa.
José Manuel Pérez Tornero / Nuria Fernández García | 0.574253 | curate | {"es": 0.2832369942196532, "ca": 0.7167630057803468} | https://www.troa.es/libro/aprendre-a-relacionar-se-amb-internet_918826 |
macocu_ca_20230731_7_510907 | Especificacions
Pes
ABUSIVENESS - Nad Grobem Ojców 7"EP
Black metal des de Polònia. Tres temes nous i una versió del Funeral Rites de Sepultura. Inclou pòster. Numerats a mà (2010) | 0 | curate | {"es": 0.28735632183908044, "ca": 0.7126436781609196} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_79954 | La situació excepcional que està vivint el nostre país havent declarat l’estat d’alarma i gran part del món paralitzat a causa de la extensió del COVID-19 fa que estiguem vivint una situació sense precedents.
Les autoritats han decretat un règim de confinament general per evitar el col·lapse del sistema sanitari. Aquesta mesura ha provocat una adaptació de GRUES MINGUELLA a la nova situació, per a desenvolupar la nostra activitat en les millors condicions de sanitat possibles. Aplicant el teletreball en la mesura del possible i protocols de higiene i protecció per a minimitzar els riscos en vers als nostres clients, col·laboradors i treballadors durant el nostre servei i sempre en aquells casos on la seva execució sigui imprescindible.
Hem de entendre que aquestes dures mesures de confinament no son solament per cuidar de la nostra salut sinó també la salut de les persones que ens envolten. Volem mostrar el nostre reconeixement a totes les persones que estan posant tota la seva energia per a superar aquesta greu situació, en especial al personal sanitari, als cossos i forces de seguretat i a aquells que continuen treballant per atendre i abastir als demes.
Quedem a la vostra disposició, via telefònica o per email per atendre qualsevol sol·licitud o consulta que requereixin, esperant poder tornar a contactar-lo ben aviat anunciant que tornem a la normalitat.
Cordialment,
Direcció de GRUES MINGUELLA
Search
Cercar
Recent Projects
Archives
juny 2020
abril 2020
març 2020
gener 2020
desembre 2019
novembre 2019
agost 2019
juny 2019
maig 2019
març 2019
desembre 2018
octubre 2018
juny 2018
desembre 2017
novembre 2017
abril 2017
març 2017
gener 2017
desembre 2016
novembre 2016
gener 2016
desembre 2015
abril 2014
octubre 2013
novembre 2011
juny 2011
maig 2011
abril 2011
Share Tweet Share Pin
© 2022. Grues Minguella. Tots els drets reservats. Avís legal
Disseny:
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari. Per acceptar les esmentades cookies i la nostra política de cookies, cliqueu "Acceptar" + INFO | 0.741393 | curate | {"ca": 0.897448724362181, "ru": 0.0030015007503751876, "it": 0.0240120060030015, "en": 0.021510755377688845, "fr": 0.017008504252126064, "pt": 0.02001000500250125, "es": 0.017008504252126064} | https://minguella.com/ca/carta-a-nuestros-clientes-colaboradores-a-causa-del-covid-19/ |
mc4_ca_20230418_1_747515 | pràctiques cooperació recerca concurs ofertes de treball a l'estranger tallers ofertes de treball Badalona cultura feina educació formació mobilitat europea voluntariat Idiomes garantia juvenil participar Estudiar a l'estranger europa treball premis estiu cursos universitat trobar feina casal Santa Coloma de Gramenet estranger emprenedoria lloguer solidaritat beques art L'Hospitalet de Llobregat ajuts Treballar a l'estranger pràctiques a l'estranger habitatge Voluntariat a l'estranger estudiants
Europa Beques taller cooperació Oferta de treball a l'estranger SVE Formació Laboral oferta de treball concurs estranger Voluntariat ofertes laborals aquí Formació ocupacional ofertes de feina tallers oferta laboral estranger oferta treball oferta de feina joves | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.barcelonesjove.net/info/agenda?tid=Any&hs_form_build_id=hs_form_121445d5b27d9c9df32b4efa147aff01&d2%5Bvalue%5D%5Bdate%5D= |
mc4_ca_20230418_14_787952 | Mataró en contra de les denegacions d’ajuts al pagament de lloguer, MIFO 2019 - Ajuntament de Mataró
Mataró en contra de les denegacions d’ajuts al pagament de lloguer, MIFO 2019
Mataró en contra de les denegacions d’ajuts al pagament de lloguer, MIFO 2019 La Junta de Portaveus, celebrada el dilluns 2 de març, va aprovar per unanimitat una Declaració in... https://adminweb.mataro.cat/ca/actualitat/noticies/mataro-en-contra-de-les-denegacions-d2019ajuts-al-pagament-de-lloguer-mifo-2019 https://adminweb.mataro.cat/ca/actualitat/noticies/mataro-en-contra-de-les-denegacions-d2019ajuts-al-pagament-de-lloguer-mifo-2019/@@images/image/preview
La Junta de Portaveus, celebrada el dilluns 2 de març, va aprovar per unanimitat una Declaració institucional presentada pel grup municipal d’En Comú Podem en relació a les denegacions d’ajuts al pagament de lloguer, MIFO 2019.
“L’Agència de l’Habitatge de Catalunya (en endavant AHC) gestiona les sol·licituds d’ajuts al pagament de lloguer MIFO 2019 (Ministerios de Fomento). L’any 2018, el nombre de sol·licituds presentades a Mataró va ser de 2.082, de les quals van obtenir una resolució favorable un total de 1.832, suposant aquestes xifres el 88% del total.
El nombre de sol·licituds presentades l’any 2019 a Mataró han estat un total de 2.278. D’aquestes, s’han resolt favorablement només el 64,66%. Suposant aquestes dades un augment molt substancial de les denegacions d’ajut al lloguer.
Els motius d’aquest augment de les denegacions són, per una banda, una davallada de la partida pressupostària de l’AHC destinada a l’ajut al lloguer, passant de 3,7 milions d’euros al 2018 als 3 milions d’euros al 2019. I per altra banda, hi ha hagut una sèrie de canvis en els criteris de valoració en l’aprovació de les bases de la convocatòria 2019 respecte els aplicats l’any anterior. Aquests canvis afecten principalment el càlcul dels ingressos dels sol·licitants dels ajuts, de manera que les persones sol·licitants que no han pogut demostrar ingressos suficients amb el nou procediment, han quedat excloses de la convocatòria per no complir els requisits.
Un factor més que ha afectat la convocatòria ha estat que s’ha modificat el criteri relatiu al preu màxim de lloguer susceptible de rebre ajut, que ha augmentat de 600€ a 750€ a la demarcació de Barcelona. També ha augmentat lleugerament el topall màxim d’ingressos dels beneficiaris. Aquests dos fets, han ampliat la concurrència i per tant el nombre de sol·licituds que s’han valorat favorablement inicialment. Amb aquestes modificacions, s’ha generat un increment de 196 en el nombre de sol·licituds, un augment del 8,60%.
Com a conseqüència dels canvis de criteris de valoració i de la retallada pressupostària de la Generalitat, ens trobem que a Mataró, l’any 2019, hi ha 454 persones sol·licitants a qui se’ls hi ha denegat la sol·licitud d’ajut al lloguer. Això suposa que a Mataró, un 20%, del total de sol·licituds d’ajut al lloguer, s’han desestimat degut a les retallades i als canvis de criteris.
Per tot això, el grup municipal d’En Comú Podem Mataró proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents ACORDS:
Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya que tingui en compte aquesta problemàtica i que ho reflecteixi als pressupostos del 2020 per tal de poder rectificar els canvis introduïts a les bases reguladores dels ajuts al pagament de lloguer per a la convocatòria anomenada MIFO, també amb caràcter retroactiu per a l’exercici 2019, pel que fa als requisits dels beneficiaris en relació amb el càlcul dels seus ingressos anuals, de manera que s’apliquin els criteris anteriors a la convocatòria 2019.
Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a incrementar la dotació pressupostària de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per fer front a la convocatòria d’ajuts al pagament del lloguer, anomenada MIFO 2019, per tal de concedir les sol·licituds presentades sense excloure’n cap per ni per motius pressupostaris ni per ingressos insuficients de les unitats de convivència sol·licitants.
Instar al Govern de l’Estat a incrementar la dotació pressupostària del Plan de Vivienda i a procedir de manera que els diners no disposats es mantinguin dins d’aquest pla. El Plan de Vivienda està territorialitzat i cal que els recursos no exhaurits per comunitats autònomes amb poca demanda es puguin redistribuir entre aquelles, com Catalunya, que tenen una alta demanda d’ajuts al pagament del lloguer de l’habitatge.
Instar a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya que en totes les convocatòries d’ajuts al pagament al lloguer d’enguany apliqui criteris d’àmplia cobertura atenent la vulnerabilitat de les persones i de les famílies, en el seu dret fonamental d’accés a un habitatge digne, i que assigni la dotació pressupostària suficient per a fer-hi front.
Difondre a la ciutadania de Mataró a través de l’Oficina Local de l’Habitatge l’existència i via de contacte de la Plataforma “Afectades subvencions al lloguer” (https://afectadeslloguer.design.blog/).
Comunicar aquests acords al Govern de l’Estat, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Congreso de los Diputados, al Parlament de Catalunya, a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i a la Plataforma “Afectades subvencions al lloguer”. | 0.840731 | curate | {"ca": 1.0} | https://adminweb.mataro.cat/ca/actualitat/noticies/mataro-en-contra-de-les-denegacions-d2019ajuts-al-pagament-de-lloguer-mifo-2019 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_217503 | Amb el títol "Camí alpí" i amb unes mides de 50x60cms, en aquest dibuix s'hi pot veure en Sergi Cots en plena segona etapa de la Transalpine Run, una cursa a peu que travessa els alps de nord a sud i que es va celebrar el setembre de 2013.
En Sergi, que porta la muntanya a la sang, es mereix el meu modest reconeixement en forma de boligrafia.
Procés de creació del dibuix "Camí alpí":
Pas 1: Quadricular el full en blanc. En aquesta ocasió, el paper escollit és un Canson Montval Aquarelle de 300grs/m2. L'he tallat a una mida de 55x65 i hi he dibuixat, a llapis, un marc de 50x60 que és la mida que farà el dibuix. Llavors he quadriculat aquest primer marc amb línies a cada 4cms de separació.
Quadrícula a llapis sobre el paper.
Pas 2: Quadricular la imatge original. Enquadro la imatge original a una proporció equivalent a 50x60, la imprimeixo en un full DinA4 i la quadriculo amb el mateix número de línies que el full en blanc.
En aquesta ocasió, cada quadre de la imatge original fa 1,6cms i cada quadre del full en blanc fa 4cms, per la qual cosa la proporció entre original i full en blanc és de 1:2,5.
Gràcies a la gent de Salomon Trailrunning Deutschland per cedir-me la imatge original per poder-la boligrafiar amb tot detall.
Pas 3: Esquema a llapis. Es tracta de transportar l'esquema a llapis de la imatge original al full en blanc. És un procés laboriós i molt important perquè ens marca on anirà el bolígraf que ja no podrem esborrar.
Esquema a llapis.
Pas 4: Primeres traçades amb el bolígraf. He començat a omplir el dibuix amb bolígraf de color negre i, com és habitual en els meus dibuixos, començo a dibuixar per les parts més fosques de la imatge: en aquest cas, els pantalons i la cremallera. Tot i que no és definitiu, ja es pot dibuixar en varis tons de gris per començar a definir les ombres.
Primeres traçades amb el bolígraf.
Pas 5: Creació del dibuix. A partir d'aquí, es tracta d'anar copiant, tan bé com es pugui, la imatge original. | 1 | perfect | {"ca": 0.9424460431654677, "es": 0.05755395683453238} | |
macocu_ca_20230731_1_436962 | COMUNICACIÓ
EL PALAU
FSO cancel·la definitivament el concert del 29 de maig en el nostre edifici
Ateses les mesures de contenció pel coronavirus adoptades per les autoritats i la situació excepcional provocada per la crisi del Covid-19, FSO CANCEL·LA el concert del 29 de maig en el Palau de Congressos de València.
Per este motiu, es procedirà a la devolució automàtica en els pròxims dies de l'import abonat per les entrades a través dels mateixos canals de venda utilitzats per a la seua compra. Per a més informació, pots consultar la web de FSO.
Segons un comunicat de FSO, l'orquestra ‘lamenta esta situació, però és conscient dels riscos que implica esta epidèmia i que només entre tots, contribuirem a frenar-la, per la qual cosa, davant la impossibilitat d’agendar una nova data en este moment i la incertesa d'un futur pròxim, entén la cancel·lació com una mesura necessària i responsable’.
FSO agraeix als seus espectadors la comprensió i demana disculpes per les molèsties ocasionades. Mentrestant, continuarà treballant en la preparació d'un nou tour que, ‘si les circumstàncies ho permeten, arribarà als principals auditoris d'Espanya i Portugal la pròxima tardor. | 0.822492 | curate | {"ca": 0.9931623931623932, "es": 0.006837606837606838} | |
mc4_ca_20230418_2_755335 | Escoltes i guies, una altra història
A Catalunya hi ha 20.000 escoltes i guies, dels quasi 40 milions d'arreu del món. L'escoltisme és també educació en el lleure. La seva història discorre paral·lela a la dels esplais i les colònies, però és una altra. Aquest moviment va néixer el 1907 de la mà de Robert Baden Powell, un lord i exmilitar anglès que va idear un moviment pedagògic, només per a nois, amb l'objectiu de formar ciutadans compromesos. Va organitzar el primer campament escolta a l'illa de Brownsea (Anglaterra), i la seva dona, Lady Olave, va fer l'equivalent per a noies el 1912 i va crear el guiatge (versió femenina de l'escoltisme).
L'escoltisme i el guiatge van arribar a Catalunya als anys vint. Josep Maria Batista i Roca, fundador de Minyons de Muntanya el 1927 (el 1932 va néixer la Germanor de Noies Guies), va adaptar el mètode scout anglès i el va anomenar escolta , "perquè, a diferència d'altres opcions, aquest advocava pel compromís amb el país defugint la vinculació amb una proposta política concreta", expliquen a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, una de les tres organitzacions d'aquest moviment que existeixen actualment a Catalunya i que agrupa 12.000 persones. La dictadura franquista va il·legalitzar la Institució Catalana d'Escoltisme (ICE), però diverses agrupacions van mantenir l'activitat de manera clandestina. En molts casos, l'Església també va actuar de refugi.
"En l'escoltisme i el guiatge, els joves educadors voluntaris desenvolupen projectes amb el seu grup d'infants durant tot el curs, i el grup de nens participa activament a triar-los, dissenyar-los, executar-los i avaluar-los, perquè siguin protagonistes del seu propi aprenentatge. Les activitats d'estiu són una part més de la proposta educativa que dura tot l'any, tot i que en ocasions excepcionals poden obrir-se a altres nens que no van al cau durant tot el curs", expliquen des de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. | 0.8906 | curate | {"ca": 1.0} | http://criatures.ara.cat/Escoltes-guies-altra-historia_0_690530964.html |
macocu_ca_20230731_6_221474 | S'estrena a Madrid al Teatro Apolo. A Catalunya, s'estrena al Teatre Tívoli el 12 de desembre del 1923. | 0.481916 | curate | {"es": 0.3431372549019608, "ca": 0.6568627450980392} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_99701 | L’Associació d’Advocats de l’Estat rebutja en un comunicat “qualsevol intent d’ingerència o pressió, i especialment d’amenaça” per influir en la seva feina. En ple debat sobre l’informe que l’Advocacia de l’Estat ha de presentar en relació al cas d’Oriol Junqueras – i que ERC considera clau de cara a les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez- l’associació avisa als que vulguin “desvirtuar o condicionar l’exercici de les funcions” que els advocats de l’Estat treballen d’acord amb “criteris tècnics i jurídics”. “Som professionals del dret i servidors públics per oposició que garantim des del 1881 el compliment de la llei i el dret. Això és el que ens uneix”, afirma el comunicat, impulsat pel consell directiu de l’associació.
L’Advocacia de l’Estat té marge fins al 2 de gener per presentar les seves al·legacions al Tribunal Suprem sobre la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Junqueras. El contingut de l’informe, que ha de definir si segons els advocats de l’Estat Junqueras ha de poder sortir o no de la presó per recollir l’acta de l’Eurocambra, és molt important per a ERC per decidir què fer de cara a la investidura.
Divendres, la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Celaá, va afirmar en roda de premsa que si l’Advocacia de l’Estat presenta el seu informe dilluns, encara hi ha “temps físic” per tancar l’acord amb ERC i programar un ple d’investidura pels dies 2, 3 i 5 de gener. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/advocats-rebutgen-qualsevol-intent-ingerencia-pressio-159985/ |
macocu_ca_20230731_8_276544 | Maika M.
“ Servei de perruqueria i maquillatge a domicili. Tiny, metxes, tall, secador de mà, marcat a rulos, pentinats festes, núvies, comunió, recollits.. Etc... Experiència, ràpida, amable, i profesional. Contacte'm i en parlem. Bon preu..!!!!! ”
Formación e idiomas
Fisioterapia
Formació professional
- administrativa/comercial - relacions públiques - informatica. - mestre de reiki, flors de bach i teràpies naturals diverses. - actriu de doblatge cursos - tallers - formació en: - cuina - perruqueria i estètica - decoració
Sóc terapeuta en teràpies naturals. Mestre de reiki teràpia floral (flors de bach) massatges de relaxació profesional titulada, anunci seriós. Hores concertades a cabina pròpia.
Peluquero a domicilio Desde 1992
He treballat com ajudant de perruqueria. Tallar, tenyir, pentinar. Pentinats casaments, festes i esdeveniments.
Empleado de hogar 2008 a 2022
Totes les tasques de casa, en preferència cuinar (alt nivell especialitat cuina casolana catalana e alguns plats de cuina internacional). També planxa. Molt curosa amb la neteja i amb la manipulació del objectes de la llar i alimentació
Cocinero a domicilio 1992 a 2022
Tinc àmplia experiència en cuinar, ja que la meva família pertany al gremi hosteler des de que vaig néixer. Cuina saludable, elaborada, casolana i alguns plats de cuina estrangera.
Cuidador de mayores 1992 a 2022
Atenció a la gent gran i malalts (durant + de 18 anys). (companyia en hospital, activitats per millorar mobilitat i memòria, etc... Gaudeixo molt del tracte proper amb la gent gran. Fent-los sentir respectats, valuosos, i motivant-los per millorar la seva autoestima i qualitat de vida mental (memòria i lògica), i física (manualitats i mobilitat); tot exercitant les seves capacitats (dintre dels seus límits). Totes les tasques de casa, en preferència cuinar (alt nivell especialitat cuina casolana catalana e internacional). Molt curosa amb la neteja i amb la manipulació del objectes de la llar i alimentació. Pot interessar a qui estigui cercant una persona d'absoluta confiança, experiència, professional, seria i responsable, discreta, dinàmica i organitzada, per atendre els seus avis i la seva llar.
Canguro / Cuidador niños 2008 a 2021
Tasques a realitzades: fer i donar esmorzar, portar a escola, portar a activitats extra-escolars, vigilancia, jocs, portar al parc, fer el dinar i sopar, etc... (de 1 a 12 anys). M`agrada el tracte amb els nens i donar-los moments divertits, però també responsables; així com motivar-los a aprendre i jugar d`una manera engrescadora i didàctica.
Cuidador recién nacidos 1992 a 2018
He realitzat tasques de cangur i també he tingut cura de criatures a partir dels 6 mesos. | 0.733565 | curate | {"fi": 0.003402646502835539, "ca": 0.8578449905482042, "fr": 0.008695652173913044, "eb": 0.005671077504725897, "es": 0.10472589792060491, "it": 0.004536862003780718, "pt": 0.015122873345935728} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_151968 | http://www.naciodigital.cat/noticia/45825/cup/marca/distancies/amb/anc/&mobil=1
Doncs ben fet...
...tu, si es presentessin amb Falange de la JONS aplaudiries...
i si presentessin un mico de candidat, també. | 0.299008 | curate | {"es": 0.3891625615763547, "fr": 0.07881773399014778, "ca": 0.5320197044334976} | |
mc4_ca_20230418_0_671479 | A FONS VALLES: El projecte reWINE, coordinat pel Parc de Recerca UAB, planteja la reutilització d’ampolles al sector vitivinícola
El projecte reWINE, coordinat pel Parc de Recerca UAB, planteja la reutilització d’ampolles al sector vitivinícola
Catalunya consumeix 9 milions de begudes embotellades per dia, de les quals el 29% són ampolles de vi. En el sector vitivinícola, aquests envasos són un dels elements que més contribueixen a alliberar diòxid de carboni a l’atmosfera. Per tal de reduir aquesta petjada de carboni, el projecte reWINE estudiarà la viabilitat d’un sistema innovador de reutilització d’ampolles de vi.
Per la seva banda, Xavier Domènech, gerent de la Cooperativa Falset Març destaca: "La indústria del vi som una de les més afectades pel canvi climàtic, ja que la vinya i la qualitat del vi depèn en gran mesura de les condicions atmosfèriques. Per això els productors de vi ens hem d’implicar per reduir l’impacte ambiental que generem i implementar noves tècniques i estratègies per reduir la petjada de carboni. En aquest sentit, si implementen un sistema de reutilització d’ampolles contribuirem a assolir aquest objectiu”. | 0.842893 | curate | {"ca": 1.0} | http://afonsvalles.blogspot.com/2016/09/el-projecte-rewine-coordinat-pel-parc.html |
macocu_ca_20230731_4_564840 | Piscines d'aigua salada a Bausen Lérida > Cataluña > Espanya
Trobades 2 Piscines d'aigua salada prop de Bausen | 0.610567 | curate | {"ca": 1.0} | |
dogc_ca_20230901_0_27590 | DECRET 12/1992, de 20 de gener, pel qual s'autoritza el conseller de Sanitat i Seguretat Social per delegar l'exercici de la competència d'autorització per a la creació, la construcció, la modificació, l'adaptació o la supressió de les oficines de farmàcia, com també l'establiment dels seus torns de guàrdia, vacances i horaris d'atenció al públic, en els col·legis de farmacèutics.
La disposició addicional 1 de la Llei 31/1991, de 13 de desembre, d'ordenació farmacèutica de Catalunya, preveu la possibilitat que el conseller de Sanitat i Seguretat Social delegui totalment o parcialment en els col·legis de farmacèutics de Catalunya l'exercici de la competència d'autorització per a la creació, la construcció, la modificació, l'adaptació o la supressió de les oficines de farmàcia, com també l'establiment dels torns de guàrdia, vacances i horaris d'atenció al públic d'aquests establiments sanitaris, amb l'autorització prèvia del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Atès el que disposa la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i a proposta del conseller de Sanitat i Seguretat Social, d'acord amb el Govern de la Generalitat,
Decreto:
Article 1
Autoritzar el conseller de Sanitat i Seguretat Social perquè, mitjançant una ordre, pugui delegar totalment o parcialment l'exercici de la competència d'autorització per a la creació, la construcció, la modificació, l'adaptació o la supressió de les oficines de farmàcia, com també l'establiment dels torns de guàrdia, vacances i horaris d'atenció al públic d'aquestes, en els col·legis de farmacèutics de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, dins l'àmbit territorial corresponent de cadascun dels col·legis esmentats.
Article 2
En tot cas, queda reservada al conseller de Sanitat i Seguretat Social la resolució dels recursos d'alçada que s'interposin contra els acords dels col·legis de farmacèutics emesos en ús de les funcions delegades.
Disposicions finals
- 1 Es faculta el conseller de Sanitat i Seguretat Social per dictar les disposicions necessàries per al desplegament i l'execució del present Decret.
- 2 El que preveu aquest Decret es podrà aplicar a totes les sol·licituds d'autorització per a la creació, la construcció, la modificació, l'adaptació o la supressió d'oficines de farmàcia que es presentin a partir de l'entrada en vigor de la Llei 31/1991, de 13 de desembre, d'ordenació farmacèutica de Catalunya; i també a l'establiment dels torns de guàrdia, vacances i horaris d'atenció al públic de les oficines de farmàcia.
Barcelona, 20 de gener de 1992
Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya
Xavier Trias i Vidal de Llobatera Conseller de Sanitat i Seguretat Social | 1 | perfect | {"ca": 0.9904901243599122, "it": 0.002926115581565472, "en": 0.006583760058522311} | |
mc4_ca_20230418_2_600028 | El dinar al camp (Paul Cézanne) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El dinar al camp (Paul Cézanne)
quadre de Paul Cézanne
El dinar al camp (Le Déjeuner sur l'herbe) és un oli sobre tela de 21 x 27 cm pintat per Paul Cézanne vers els anys 1873-1875 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París. [1]
El dinar al camp
Francès:Le Déjeuner sur l'herbe
art de gènere
21 ( ) × 27 ( ) cm
Museu de l'Orangerie, París
RF 1963-11
The Paintings, Watercolors and Drawings of Paul Cezanne: An Online Catalogue Raisonné :(FWN 640)
The paintings of Paul Cézanne: a catalogue raisonné :(287)
Cézanne: Son art, son œuvre :(238)
Context històric i artísticModifica
Aquest petit quadre, que representa una sortida al camp, pot relacionar-se amb una sèrie de bacanals i de pastorals generalment datades entre el 1873 i el 1878 (les quals són una mostra de l'admiració que Cézanne sentia pels quadres de Poussin que havia vist i copiat al Museu del Louvre). [2] El títol és, de forma manifesta, una al·lusió a la celebrada tela d'Édouard Manet (El dinar campestre, Museu d'Orsay), però no és segur que fos el mateix Cézanne qui l'hi posés. [1]
Pel que fa a la composició, l'escena té lloc en un poble i està organitzada al voltant d'una dona asseguda al mig d'un grup de joves, la silueta de la qual es perllonga en el pinacle de l'església (potser la de Sant Joan de Malta d'Ais de Provença). Els personatges es distribueixen a banda i banda d'un eix vertical delineat ací per la figura femenina situada al centre. [2] La simplificació de les formes i el sentit direccional de les pinzellades dificulten la comprensió d'aquesta escena. [2] El recurs ben visible a pinzellades paral·leles i l'ordenament rigorós de les figures anuncien les sèries posteriors de Banyistes. [1]
↑ 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 102-103.
↑ 2,0 2,1 2,2 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_dinar_al_camp_(Paul_Cézanne)&oldid=21196392»
Last edited on 23 maig 2019, at 00:41 | 0.652059 | curate | {"ca": 0.7808540591271703, "fr": 0.02627874237447208, "uu": 0.004223369310183012, "es": 0.007508212106992022, "de": 0.015954950727358048, "en": 0.1651806663538245} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/El_dinar_al_camp_(Paul_C%C3%A9zanne) |
macocu_ca_20230731_2_51860 | La Veu de la dona a l'edat mitjana : antologia i estudi de textos lírics romànics / Rosamaria Aguadé i Benet Aguadé i Benet, Rosamaria | 0.69598 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_20758 | Postgrau Programes de Millora Lean Six Sigma. Nivell Black Belt a Barcelona per UPC School of Professional & Executive Development - educaweb.cat
Postgrau Programes de Millora Lean Six Sigma. Nivell Black Belt
Identificar oportunitats de millora. Liderar i assessorar equips que estiguin treballant en projectes de millora d'alt impacte. Identificar en quines situacions és convenient aplicar cadascuna de les tècniques disponibles i aplicar-les amb èxit. Formar nous formadors. Difondre i ensenyar els conceptes, les actituds i les eines apreses en el curs.
"Mòdul 1: PLANTEJAMENT GENERAL: Característiques comunes dels programes de millora. Aspectes específics de Six Sigma. El paper de la direcció. Selecció de projectes. Organització i metodologia.
Mòdul 2: Etapa DEFINIR. Establiment d'objectius. Indicadors i mètriques. Valoració de l'impacte econòmic. Esquema general del flux del procés.
Mòdul 3: Etapa mesurar: Plantejament de preguntes per realitzar el diagnòstic. Anàlisi de les dades existents. Valoració del sistema de mesura.
Recollida de noves dades.
Mòdul 4: Etapa ANALITZAR. Anàlisi del procés i anàlisi de les dades. Metodologia Lean i tècniques estadístiques. Obtenció de conclusions a partir de dades.
Mòdul 5: MILLORAR. Possibles millores i selecció de les millores més adequades. Proves pilot. Implantació.
Mòdul 6: CONTROLAR. Estandardització del nou procés. Establiment del quadre de control. Seguiment d'indicadors. Finalització del projecte. "
DATA INICI: 01/03/13
Postgrau Programes de Millora Lean Six Sigma. Nivell Black Belt encara no ha rebut opinions | 0.552772 | curate | {"en": 0.17098445595854922, "ca": 0.7409326424870466, "fr": 0.014248704663212436, "es": 0.044689119170984455, "pt": 0.016191709844559584, "ja": 0.012953367875647668} | https://www.educaweb.cat/curs/postgrau-programes-millora-lean-six-sigma-nivell-black-belt-barcelona-presencial-159352/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_293079 | Bloc de meravelles: La CNN compara la situació de Catalunya amb la independència dels Països Baixos del segle 16
Bloc de meravelles
Twitter @oriolanix
divendres, 23 de novembre de 2012
La CNN compara la situació de Catalunya amb la independència dels Països Baixos del segle 16
Una regió petita i rica pateix sota el domini espanyol. Els impostos són massa alts, la representació política està limitada, i l'elit se sent menystinguda.. A Madrid demanen repressió... La confusió creix fins al punt que una confrontació és inevitable: La situació a Catalunya el 2012? No. Es tracta dels Països Baixos entre 1560 i 1570, una altra regió pròspera governada per Espanya, on els ciutadans sentien que els seus valors i manera de viure no eren respectats per les polítiques de Madrid.
El text no és meu. És ni més ni menys que l'inici de l'article Catalonia's fight for independence: Are there lessons from the Dutch revolt? que avui publica en portada el web de la CNN, firmat per Hans-Joachim Voth, professor alemany d'economia. Feu-hi un cop d'ull, que s'ho val. I tinguem ben present que els Països Baixos se'n van sortir
El diumenge 25 de novembre, a superar la primera prova del nostre camí cap a la independència. Tots a votar ! !! ! | 1 | perfect | {"ca": 0.9268092105263158, "fr": 0.054276315789473686, "es": 0.014802631578947368, "en": 0.004111842105263158} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_98864 | El triomf escapulat ahir al Nou Sardenya contra la Rapitenca certifica un registre històric per a l'entitat escapulada en un inici de lliga.
Central de Dades 22/23: Europa-Rapitenca
31 Octubre 2022
La secció Central de Dades repassa els números que deixa el Primer Equip masculí del club en el darrer partit de lliga.
Arnau Vilamitjana es lesiona a la tíbia
28 Octubre 2022
El migcampista escapulat es va lesionar ahir durant l'entrenament de l'equip. En propers dies rebrà un diagnòstic definitiu.
Central de Dades 22/23: Peralada-Europa
25 Octubre 2022
La secció Central de Dades repassa els números que deixa el Primer Equip masculí del club en el darrer partit de lliga.
Central de Dades 22/23: Europa-Pobla
17 Octubre 2022
La secció Central de Dades repassa els números que deixa el Primer Equip masculí del club en el darrer partit de lliga.
Merescut homenatge a Andreu Sánchez
16 Octubre 2022
El Nou Sardenya ha pogut aplaudir a qui, fins la temporada passada, va ser el delegat del Primer Equip, Andreu Sánchez.
Cano: "Aquesta plantilla té molta fam i no hem de relaxar-nos en cap partit"
11 Octubre 2022
Pot ser Àlex Cano encara més llegenda en actiu? Sí, marcant un gol des del mig del camp! Parlem amb el capità d'aquesta diana i de l'inici de lliga.
Adri Gené: "Fer els resultats que estem fent a Tercera és molt i molt complicat"
10 Octubre 2022
Un dels golejadors de la matinal d'ahir a Tona, Adri Gené, va valorar el matx en acabar el duel que va significar un nou triomf gracienc.
Central de Dades 22/23: Tona-Europa
10 Octubre 2022
La secció Central de Dades repassa els números que deixa el Primer Equip masculí del club en el darrer partit de lliga.
El Tona-Europa, diumenge al matí
04 Octubre 2022
Els graciencs visiten aquest diumenge a partir de les 11:45 hores el Tona en la cinquena jornada de la Tercera RFEF.
Inici
Anterior
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Següent
Final
Copyright © 2022 Club Esportiu Europa. Tots els drets reservats.
Goto Top
Contacte
Qui som?
Nota Legal i Codi Ètic
Cookies
Privacitat
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació.
En continuar navegant, entenem que acceptes el seu ús. Més informació
Accepto
×
Informació de l'ús de cookies
Les cookies són breus informacions que s'envien i emmagatzemen en el disc dur de l'ordinador de l'usuari a través del seu navegador quan aquest es connecta a una web. Les cookies es poden utilitzar per recaptar i emmagatzemar dades de l'usuari mentre està connectat per facilitar-li els serveis sol•licitats i que en ocasions no se solen conservar. Les cookies poden ser pròpies o de tercers.
Existeixen diversos tipus de cookies:
Cookies tècniques que faciliten la navegació de l'usuari i la utilització de les diferents opcions o serveis que ofereix la web com identificar la sessió, permetre l'accés a determinades àrees, facilitar comandes, compres, emplenament de formularis, inscripcions, seguretat, facilitar funcionalitats (vídeos, xarxes socials, etc. ).
Cookies de personalització que permeten a l'usuari accedir als serveis segons les seves preferències (idioma, navegador, configuració, etc. ).
Cookies d'anàlisi que permeten l'anàlisi anònima del comportament dels usuaris de la web i que permeten mesurar l'activitat de l'usuari i elaborar perfils de navegació amb l'objectiu de millorar els llocs web.
Per això, en accedir a la nostra web, en compliment de l'article 22 de la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació, en tractar cookies d'anàlisi, li hem sol•licitat el seu consentiment per al seu ús. Tot plegat per a millorar els nostres serveis, utilitzem Google Analytics per a recopilar informació estadística anònima, com per exemple el número de visitants a la nostra web. Les cookies afegides per Google Analytics es regeixen per les polítiques de privacitat de Google Analytics. Si vosté ho desitja pot desactivar les cookies de Google Analytics.
De totes maneres, l’informem que pot activar o desactivar aquestes cookies seguint les instruccions del seu navegador d'Internet. | 0.694534 | curate | {"ca": 0.915347902537051, "es": 0.05752323536799799, "en": 0.015322783220296407, "sv": 0.0005023863350916855, "fr": 0.003014318010550113, "de": 0.0007535795026375283, "oc": 0.002009545340366742, "it": 0.00552624968600854} | https://www.ceeuropa.cat/competicio/la-previa/content/22-noticies-16/?start=20 |
macocu_ca_20230731_8_6647 | El bacallà es un peix blanc, ric en proteïnes imolt baix en grassa, cosa que el fa recomanable per a dietes esportives o de creixement muscular i també en dietes de control de pes o en dietes infantils, perquè les seves proteïnes son d''alt valor biològic, fàcilment assimilables i de gran puresa i qualitat. | 0.737374 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_213754 | Novetat en els ral.lis de regularitat: Sobre neu i en carretera tancada
Màxima comoditat per als participants
L’ANDORRA WINTER RALLY tindrà seu a l’Hotel Nòrdic d’El Tarter, localitat situada en el centre geogràfic del ral·li. La sortida de la prova, el parc tancat, la zona d’assistència, la base organitzativa de la cursa, l’allotjament per qui ho desitgi i el sopar de repartiment de premis estaran situats en aquest emplaçament, a peu de l’estació d’esquí de Grandvalira.
Aquest punt central serà la base de la comoditat que oferirà el ral·li, un centre neuràlgic sobre el qual pivotarà tota la cursa i les necessitats dels participants, des de l’aparcament de vehicles i remolcs, fins a la restauració, l’allotjament o el recer durant les parades, tot a 10 metres dels cotxes, sense molestos desplaçaments a la intempèrie ni dificultats de tipus logístic. L’organització vol oferir als participants les màximes comoditats i serveis en els aspectes extra esportius del ral·li, amb la finalitat de que puguin reservar el màxim d’energies per afrontar les especials sobre neu i gaudir de la prova.
Només 60 equips
L’organització ha limitat les inscripcions a 60 equips donades les particularitats de la prova i a la voluntat d’oferir als participants un ral·li de màxima qualitat. Estan admesos vehicles fins a 1981 (categoria 1) i de 1982 a 1990 (categoria 2). Les classificacions es diferenciaran segons la categoria i el tipus de tracció, ja sigui davantera, posterior o total.
El pilot escull la seva mitjana en cada tram
Fidel a l’estil organitzatiu de l’ACA ja adoptat en el Ral·li d’Andorra d’estiu, els trams de regularitat es disputaran en carretera tancada al trànsit, amb mitjanes a lliure elecció dels pilots, que podran escollir entre 10 mitjanes diferents durant el ral·li. Aquest punt és molt important, ja que la mitjana es podrà canviar en cada especial si així es desitja, amb la finalitat que pilot i cotxe es puguin adaptar a les dificultats de la carretera amb comoditat i seguretat.
El millor banc de proves del Monte-Carlo Històric
Les condicions de gel i neu en les quals sens dubte es disputarà el ral·li, i tenint en compte l’especial orografia andorrana, confirmen l’ANDORRA WINTER RALLY com el principal marc d’assaig del Rally Monte-Carlo Historique, la prova reina d’aquest tipus de proves que es disputarà aproximadament un mes després, encara que com és natural el ral·li andorrà té suficients elements que el fan atractiu per a qualsevol pilot de regularitat que desitgi experimentar el plaer de conduir i derrapar sobre neu en carretera tancada, quelcom únic en tota la península ibèrica.
BPA segueix amb el suport a l’esport del motor
Banca Privada d’Andorra segueix donant suport a la iniciativa esportiva de l’Automòbil Club d’Andorra i, com en el cas de les GSeries BPA, serà el principal patrocinador de la prova. BPA s’erigeix com el principal suport al món del motor andorrà i la seva entrada en aquest projecte apunta a un camí evolutiu que ha de portar a l’ANDORRA WINTER RALLY a unes fites que sens dubte crearan expectació i novetat en el sector dels clàssics. Aquest mateix dia s’haurà disputat en el Circuit d’Andorra-Pas de la Casa la denominada GZero, assaig general de les GSeries BPA, campionat de velocitat sobre gel.
Més informació a www.aca.ad i www.jas.es
Més informació: » http://www.winterrallyandorra.com/index.php?accion=contingut&idmenu=8 | 0.885299 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.blunik.com/cat/p/news/new/actualitat/241.htm |
macocu_ca_20230731_4_357376 | Pàgines
HA ARRIBAT EL CARNESTOLTES
HA ARRIBAT EL CARNESTOLTES ! ! !
Com que s’apropa el dia de carnaval, aquest matí ens han vingut a veure els missatgers del rei Carnestoltes. Tots els nens s’han quedat bocabadats, ja que els missatgers portaven uns barrets molts divertits. Hem passat una estona molt divertida amb ells, hem cantat i ballat tots plegats. Ens han proposat que la setmana vinent de dimarts a divendres ens podem disfressar una mica. Les consignes que ens han donat són les següents:
- Dimarts hem de portar unes sabates o mitjons colorits.
- Dimecres hem de portar una corbata o un corbatí al coll.
- Dijous hem de portar un barret o perruca.
Els missatgers ens han explicat que dijous a la tarda, al sortir de l’escola podem anar a l’avinguda Barcelona no4 ha donar la benvinguda al rei Carnestoltes de San Joan Despí.
Poc desprès de marxar els missatgers hem tingut una altre sorpresa. Ha vingut a l'escola el nostre Carnestoltes. Li hem cantat la seva cançó i s'ha posat molt content. Un cop l'hem rebut, l'hem acompanyat a l'entrada de l'escola i l'hem assegut a la seva cadira. Com que el vestíbul està molt decorat i hi han tants objectes de carnaval, els nens s'han posat barrets, perruques, màscares, i fins i tot, ens hem fet fotografies al photocall! | 0.699131 | curate | {"ca": 0.8752978554408261, "en": 0.04289118347895155, "fr": 0.0015885623510722795, "es": 0.08022239872915012} | |
macocu_ca_20230731_1_274312 | L’empremta inesborrable d’un bon metge i un gran humanista
Obituari publicat al diari “Heraldo de Aragón” el 10 de desembre de 2020
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), recorda en un sentit obituari publicat pel diari “Heraldo de Aragón”, en la seva edició del 10 de desembre , la figura del desaparegut Fernando Solsona, metge i intel·lectual aragonès amb qui va compartir professió, amistat i passions i a qui va acompanyar en el si de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís.
Especialista en radiologia i càncer de mama, Solsona va morir el passat 20 de novembre a Saragossa als 85 anys després de patir un vessament cerebral. Tot i que més que com a facultatiu, Solsona va ser conegut com a activista cultural i social, seguint la tradició d’altres metges aragonesos com ara Pedro Laín Entralgo o Ricardo Royo Villanova. Entre les seves obres figuren més de 400 publicacions científiques, a més d’estudis humanístics centrats en la figura de grans personatges aragonesos històrics com Miguel Servet o Miguel Fleta.
Dr. Fernando Solsona
Com destaca Callabed al seu article, Solsona va néixer el 1935 a Saragossa, al barri de Sant Pau, on residia la seva família materna des del segle XVII i que mai no va abandonar. Va cursar medicina a la ciutat aragonesa i va ampliar els seus estudis a Roma i a Aix-en-Provence i Marsella, on es va especialitzar en radioteràpia. El 1965 va ingressar al Servei de Radioteràpia del Centre Nacional d’Investigacions Mèdic-Quirúrgiques de Madrid i el 1968 va guanyar, quedant en primer lloc, les primeres oposicions nacionals de l’especialitat. A Saragossa va dirigir des del 1973 el Departament de Radioelectrologia i Medicina Nuclear de l’Hospital Miguel Servet, on es va jubilar el 2005.
“En la seva brillant tasca assistencial sempre va defensar el lema ‘vir bonus medendi peritus’ (per ser bon metge cal ser bona persona)”, resumeix l’acadèmic de la RAED la figura inesborrable de Fernando Solsona.
Uso de cookies | 0.881443 | curate | {"ca": 0.9838862559241706, "es": 0.016113744075829384} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.