id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_11_315347 | Crespo, Estefanía - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Crespo, Estefanía
2 Crespo, Eduardo
1 Crespo, Emilio
2 Crespo, Esteve | 0.522751 | curate | {"ca": 0.7393617021276596, "es": 0.09042553191489362, "en": 0.1702127659574468} | https://ddd.uab.cat/search?f=author&p=Crespo%2C%20Estefan%C3%ADa&sc=1&ln=ca |
mc4_ca_20230418_16_787553 | El Club de Gimnàstica Rítmica de Llíria comparteix amb la Diputació la seua medalla de bronze en la Copa de la Reina | Valencia Extra
L’equip, que rep una subvenció de la Corporació provincial a través de la línia dirigida a formacions d’elit, agraeix a la institució el suport i ja pensa en pròximes competicions
La diputada d’Esports, Igualtat i Joventut, Isabel García, ha rebut en la seu de la institució provincial al Club de Gimnàstica Rítmica de Llíria amb motiu del gran resultat obtingut per l’equip en la Copa de la Reina, en la qual la formació en categoria absoluta ha obtingut la medalla de bronze.
“La Diputació està al costat de l’esport, recolzant-ho i assistint a les formacions valencianes en la mesura de les nostres possibilitats, també a la Gimnàstica Rítmica i a l’esport femení”, ha assegurat Isabel García. El Club de Llíria compta amb una subvenció de la institució provincial de 12.000 euros a través de la línia destinada a formacions d’elit.
“Gràcies a ajudes com la de la Diputació i la del Consistori l’equip pot estar on està”, ha assenyalat Mónica Castellano, entrenadora de la composició. “S’aposta per l’esport femení, també des de l’ajuntament, a un equip modèlic caracteritzat per l’excel·lència en el seu treball”, ha destacat per la seua banda el regidor d’Esports del municipi, Pedro Vicente.
El club va nàixer en els anys 90 després d’uns primers passos en els quals es va instaurar la pràctica d’aquest esport com activitat complementària a les tasques escolars. Els primers èxits van arribar en 2002 amb la participació de l’equip en la Final del Campionat d’Espanya, la qual cosa va suposar un abans i un després en la trajectòria del club.
Des d’aleshores, no ha deixat de participar en aquesta competició, lluitant sempre per l’obtenció de medalles. De fet, segons ha destacat el president del club, José Castellano, des de 2008 s’ha aconseguit fer podi en tots els Campionats d’Espanya, una fita que mostra l’alt nivell de competició al que les components de l’equip estan habituades.
Un esport, que com ha comentat la gimnasta de l’equip, Sonia Vercher, suposa un gran esforç de preparació i moltes renúncies, com les eixides amb amics, els viatges i altres activitats: “És una gran satisfacció haver aconseguit aquesta medalla, perquè ens retorna la confiança que de vegades per la pressió puguem perdre en els entrenaments”, ha indicat.
Tres hores diàries de preparació, a les quals s’uneixen estudis i temps de desplaçament al centre, especialment per a les gimnastes que viuen fora. Malgrat açò, resultats com aquest, en paraules de les components de l’equip, els compensa tot l’esforç. Un altre dels triomfs més destacats del club és la seua proclamació com a Campió d’Espanya en nivell 1ª Categoria Nacional Absolut, títol que encara hui conserva i que defensarà en les pròximes competicions.
Llíria viu la gran festa de la Volta Ciclista a Espanya
Llíria celebra la Baixà de Sant Miquel en la vespra del dia gran de les seues festes patronals
Llíria presenta les seues falleres majors de 2018, Carmen Tórtola i Ainhoa Martínez
La Diputació ajuda a Olocau a difondre la cultura ibera per tota Europa | 0.889061 | curate | {"ca": 1.0} | http://valenciaextra.com/el-club-de-gimnastica-ritmica-de-lliria-comparteix-amb-la-diputacio-la-seua-medalla-de-bronze-en-la-copa-de-la-reina/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_142375 | Gerard Furest i DalmauProfessor de Llengua Catalana a SecundàriaSofert catalanoparlant: confronta amb la mateixa determinació aquells corrents de pensament que troben plaer a estigmatitzar la nostra llengua, amb independència de la seva orientació ideològica (i de la teva). De fet, la fòbia a l’alteritat (qualsevol alteritat) i el seu dret a existir amb plenitud ja és, per si mateixa, una ideologia. Uns, els més carpetovetònics, per tal de marcar-la com un patuès sense prestigi, et voldran convèncer que la teva no és una llengua cosmopolita, i que parles una llengua pagesívola, pobletana, rústica i un ventall prolífic d’adjectius del mateix camp semàntic; els altres, sabent que menteixen tant o més per la gola, s’empatollaran que és una llengua de plutòcrates de cor ressec, de burgesos endiumenjats i missaires i de capatassos explotadors. Sigues conscient, però (i la consciència és poder), que uns i altres et tenen reservat el mateix “regalet”, al qual donen un sentit redemptor per a tu i per a la teva progènie, encara que l’operació et pugui comportar algun “petitet” dany col·lateral: el de penjar-te de manera obsessiva i gens innocent la llufa de l’anormalitat per, en última instància, reduir la teva cultura a cendres. Tot plegat, erigint-se en un Leviatan consumadament ambidextre, d’arguments contradictoris que t’envesteixen sense quarter per xarxes, tele i ràdio, i que té per únic objectiu emparedar-te més i millor. Keanu Reeves. Un cop més, segueix els consells insuperats de Sun Tzu i penetra en la seva psicologia (hem estat a punt d’escriure “ànima”): no, no en tenen prou que la seva llengua tingui 500 milions de parlants, o que sigui la llengua oficial i vehicular en 21 Estats. Si aquesta hegemonia semiplanetària no satisfà el seu orgull i gaudi, no és pas per l’anècdota estadística d’haver-se bastit sobre el genocidi de milions de persones. Al contrari, el que els avinagra fins a l’infinit i no poden tolerar de cap de les maneres, esclaus de la insaciabilitat glotofàgica com són, és que la teva, amb 8 milions de parlants, tingui una mínima salut i perspectiva de futur. Que tu puguis viure amb un mínim de normalitat en la llengua que et surt de l’Arc de Triomf els embogeix, i els aboca a deliris humits de lingüicidi complet que de tant en tant no es poden estar de verbalitzar, així com a fosques pràctiques de vudú lingüístic. Això darrer, no del tot documentat, resulta versemblant vistos els precedents descrits. Altrament, com es podria explicar que una plataforma com Disney Plus no es vegi amb cor de publicitar amb desimboltura marquetiniana l’estrena nadalenca d’una pel·lícula en català, i tot pel pànic de veure cancel·lades milers de subscripcions a Ponent?Algun cop, en una d’aquelles expansions seves que amalgamen amb tanta mestria bocamolleria i mestretitisme, se’ls ha escapat de dir que “només” pretenen retornar el català a les masies o (si ets valencià) a les alqueries de les zones rurals i d’interior; però no, val més no autoenganyar-se: no et deparen ni el benefici d’una residualitat controlada, ni la pietat mínima d’una reserva indígena. La seva finalitat, i no s’aturaran fins aconseguir-la, és estrangeritzar-te mica en mica, minoritzar-te tant com puguin, per, finalment, exterminar-te. “No és res més que una llengua, un mitjà de comunicació com qualsevol altre, i ja n’han desaparegut milers al llarg de la història…” és el seu argument estel·lar. El d’uns i el d’altres. A banda i banda. Perquè, ben garbellat, i per dir-ho a la manera de Pedro Muñoz Seca, “els extremenys es toquen”, i no hi ha res més semblant a un catalanòfob de dretes que un catalanòfob que es faci dir d’esquerres. Amb l’afegit que aquest darrer, per molt que gaudeixi d’una immerescuda pàtina de venialitat a les nacions històriques, entranya un grau de dolositat extra, que un cop desemmascarat és tant o més sinistre (recordem que significa esquerre en llatí). El primer fantasieja amb esclafar-te amb el peu, com una panerola que s’interposa en el seu camí de glòria nacional. El segon somia el mateix, (in)justament el mateix, però pretén amorosir-ho amb unes categories (“progressista”, “esquerra”, “postcomunista”) que ell té en gran concepte però que, per poc que les desclosquis, no aconsegueixen amagar un castellanisme veneri que treu la poteta, tant sí com no, en els debats que aborden el quid del conflicte.Una de les mil maneres que trobaran per estigmatitzar-te (és un dels seus esports predilectes i hi esmercen moltes energies) es produirà si fas un ús mitjanament normatiu de la llengua. D’entrada, escarniran el teu lèxic, o la teva pronúncia. Parlem de gent que veu normal i requerible que es faci un bon ús del castellà, de l’italià o del suahili, però no del català. Això sí: ai!, d’aquell periodista de RTVE o de qualsevol mitjà sistèmic del Règim, que gosés fer un ús deficitari i constantment interferit de la llengua… ai carai! Perquè aquells qui veuen natural fer-ho i justificar-ho en el cas del català, gemegarien i s’esquinçarien les vestidures amb més fervor que les antigues ploraneres, i, després del sotrac inicial, exigirien cessaments fulminants amb un fanatisme que riu-te’n tu dels aiatol·làs i les seves fàtues. L’explicació és ben senzilla: perceben el català com un idioma de tercera regional, rebordonit i inferior (us en recordeu, de L’home elefant de David Lynch? ), i els agradaria tornar-lo a l’estadi del Can Pixa i Rellisca escrit del segle XIX, quan la llengua, malgrat la vitalitat abassegadora en l’ús, era anomenada “la morta viva”. Viva, però associada a la casolania, no apta per a tots els registres i, per descomptat, inservible per a cap registre culte. Emprar amb la màxima correcció possible la llengua (no tothom té l’alt honor d’ostentar la llicenciatura en Filologia, com és obvi) té a veure amb la normalitat, i no amb cap caprici o encarcarament. Una normalitat que acostuma a suscitar conyetes de “pompeufabra”, “virgilià” i d’altres per a desincentivar-ne l’ús genuí i, de retruc, el prestigi. Adona-te’n: aquestes categories planes, ridiculitzadores, són la seva manera de desacreditar-te a baix cost, sense desplegar cap mena d’argument. És més: de la mateixa manera que t’horripila la idea d’una Catalunya castellanitzada, finalment engolida, el més lògic és que et disgusti la idea d’un català castellanitzat. Tingues la perspectiva històrica de fixar-te en qui eren alguns dels qui defensaven amb més vehemència el català light (sense embuts: castellanitzat) als anys 80: Ferran Toutain i Xavier Pericay; casualment, ambdós il·lustres (no confondre amb il·lustrats) taxidermistes i, en conseqüència, fundadors primigenis de Ciudadanos. El possibilisme és conflictiu per naturalesa: tant pot ésser un trampolí cap a l’èxit com una tapadora vergonyant de la renúncia. Mostrar-se possibilista pel que fa a la pulcritud en l’ús de la llengua, vist l’ús tan i tan degradat que se’n fa, però maximalista en termes polítics, no deixa de ser un contrasentit. El més raonable és que l’ambició tingui un caire integral, si és que és veritat que ja no ens alimenten molles i que ja volem el pa sencer. Si se’ns fan esquives les paraules en català, si només ens surt contaminar l’aire amb un “xapussó” en comptes de “capbussó” o “remullada” i , a més a més, ho reivindiquem tot reginjolats, si algunes paraules ens sonen estranyes, alienes, és potser perquè, sense adonar-nos-en ni voler-ho, tenim enfondida la (letal) diglòssia fins al moll de l’os. Una de les característiques essencials de la (presumptuosa) diglòssia, així com de les llengües en procés (aquest sí, generalment reeixit) d’extinció, és que els seus parlants no són conscients del fenomen de substitució lèxica, sintàctica i lingüística en un sentit més ampli, i practiquen fins i tot un negacionisme agressiu quan algú els n’alerta. Com si et diguessin: “Estic en plenes facultats cognitives, i si tinc Alzheimer és perquè vull”. El llenguatge és arbitrari, no està marcat per se, la qual cosa vol dir que la “taula” es podria anomenar “cadira” o “lingüicida”, “malparit”, i no passaria absolutament res, perquè en lingüística l’hàbit no fa el monjo. Allò que de debò marca el llenguatge com a “massa català” (fixa’t en l’absurditat de l’adverbi) són les percepcions que ens han anat inoculant, mililitre a mililitre, amb el seu sèrum substitutori. Després de més de dos segles poc fructuosos, les darreres dècades, amb la seva gegantina Brunete mediàtica, policíaca i judicial, i un creixement demogràfic inabsorbible per a qualsevol ens subestatal, el cert és que han pogut desbrossar el camí i perfeccionar la seva efectivitat (i la teva vulnerabilitat). La substitució lingüística sempre segueix el mateix patró: una esquerdeta de no-res segles enrere a la casa Usher, seguit d’un procés d’aluminosi progressiva que en va corcant les bigues mestres i que, si no es pot contenir, acaba en una ensulsiada final de campionat.En comptes de buscar causes i explicacions en el context, que és sistèmic, alguns arriben al punt, capciós és poc, de trobar en la mateixa llengua el seu boc expiatori. Que si no és prou rica, que si no sona tan espontània com caldria, que si Marçal i Pasqual, i mil falòrnies més. Tot, en un intent desesperat per emmascarar el pèssim domini que en tenen. El més xocant és que, entre els qui ho fan, no hi falta gent que té en la llengua la seva principal eina laboral. Són imaginables un cirurgià que no sabés manejar un bisturí, o un escultor que utilitzés el cisell com un martell, i que a sobre sortissin a vanagloriar-se’n davant dels micròfons? Carregar els neulers a un ens inorgànic com la llengua dels estralls derivats de la bola d’enderroc que és la subordinació lingüística (o de la descurança personal per escapar-ne) no només no és ètic, sinó que a més és tan absurd com els energúmens que ho defensen. És un problema greu, per descomptat, i els valencians hi tenen un doctorat cum laude, que es qüestioni que el català ha de ser la llengua vehicular de les diverses televisions públiques; o que Drama i L’Alqueria blanca siguin sèries no només bilingües, sinó amb uns usos diglòssics que banalitzen, i per tant normalitzen, que en la primera els joves facin ús de la llengua en les relacions verticals amb els seus pares i en prescindeixin amb alegria en els usos horitzontals amb les seves amistats o, en el cas de la segona, amb “l’autoritat”. No ho és gaire menys, però, el llenguatge guai i xiripitiflàutic dels joves de “Merlí”, més dependent del castellà que els estraperlistes de la discreció nocturna. A banda de reflectir només una realitat molt acotada i parcial, també és, vestim-ho com ho vulguem, un triomf dels qui no veuen amb simpatia que el català pugui ser una llengua solvent i homologable. I dels seus ximples útils. Perquè no inventem la sopa d’all si recordem que una evaporació lingüística també es pot produir quan una llengua es va despullant del seu caràcter propi per esdevenir una interllengua que perd la seva utilitat i raó de ser. L’epíleg fatídic mai no varia i, un cop completada l’assimilació total, sempre diu “Fi”. D’aquest dramàtic procés, els gallecs, amb el seu “castrapo”, en podrien escriure una tesi doctoral. D’aquí que hi hagi tants turistes bacavesos (no-filòlegs, però tampoc sords) que tornin de Galícia sorpresos, dubtant de si han sentit parlar als nadius un gallec castellanitzat o un castellà galleguitzat. Un sofregit, en tot cas, amb un nul prestigi i valor social. En relació amb la interferència lingüística, la CCMA, IB3RTV i À Punt Mèdia, però de manera especialment sagnant la primera, han abandonat també (comença a no venir d’aquí) un dels seus deures fundacionals: el de crear un model de català col·loquial assumible per a la societat, i popularitzar-lo. Sent més concrets: per quins set sous “liar-la parda” ha de sonar millor o ser més vàlid que “muntar un ciri” o “armar un sidral”? Pel que denunciàvem a El mur: per la (infamant) diglòssia que impera arreu, i que ha fet metàstasi també als mitjans públics, que contribueixen, amb la seva adopció poc explicable d’un model mimètic i no transformador de la realitat, a fer que allò que en un principi era un floquet de neu rodoladís vagi esdevenint allau. Lluny, massa lluny queden els mitjans amb empenta i il·lusió que ens van rescatar mots com bústia, segell o vorera.I, com a cirereta del tortell, que té forma de cercle viciós, els creadors d’algunes de les sèries esmentades, sortint a la palestra a argumentar amb tanta virulència com sobradesa que el que no pot ser, no pot ser i a més és impossible. Revela això, és lícit preguntar-se, una certa desconfiança en l’interès de la trama i en el tremp dels personatges per enxarxar l’espectador? El més colpidor de tot és que, de l’ús incorrecte generalitzat, en facin lluita i bandera d’una manera gairebé personals, sabent que fent-ho fereixen molts senyors Esteve, o contribuents que els paguen el marbre en què ells esculpeixen deformitats a l’estil de Jordu Schell. També, i això és més greu, aquells que amb tant patiment ens van salvar els mots. Al capdavall, la conclusió és òbvia, perquè la raó i el sentit comú tenen el petit avantatge de ser difícilment objectables: la feina ben feta no pot ofendre ningú que no amagui interessos espuris, qui sap si lingüicides, però la mal feta sí. Feu-los còrrer4) https://www.nuvol.com/llengua/decaleg-irreverent-defensa-catala-els-estigmes-linguicides-1450243) https://www.nuvol.com/llengua/la-retorica-i-la-veritat-1439922) https://www.nuvol.com/llibres/assaig/decaleg-irreverent-defensa-catala-el-primer-poder-141682 1) https://www.nuvol.com/llibres/assaig/decaleg-irreverent-per-a-la-defensa-del-catala-el-mur-139506
Lamentablement aquí no fem res, perquè al racó ja estem tots convençuts. Hem de començar a generar debat al carrer sobre la llengua o en 20 anys es perdrà de forma irreversibel. Ara fa 20 anys tothom va criticar a Quim Monzó per dir que en 50 anys no es parlaria i mira, va fer curt. Si baixa del 20% de la població la cosa es posarà molt grisa.
ja es fa. | 0.886756 | curate | {"ca": 0.9705355222596602, "en": 0.027672234568786293, "pt": 0.0011470356297942504, "da": 0.0006452075417592659} | |
mc4_ca_20230418_7_225216 | Transgressions Territorials i Internacionals: de gener 2010
No és res de nou si us dic que em preocupa la pagesia. Visc envoltada de pagesos i pageses, això traduït a xifres vol dir que en el nostre territori s’hi concentra gairebé el 80 % de l’agricultura de Catalunya, dissortadament no trobem la solució a la seva preeminent extinció, i no és un tema baladí, cal que les administracions s’asseguin d’una vegada i per totes a tractar-lo amb seriositat ja que el sector està abocat a ser un carrer sense sortida, un cul-de-sac. La producció agrícola catalana se’n va en orris.
El sil•logisme es resumeix de la següent manera. Per una banda gairebé ningú vol (sempre hi ha desaprensius als que els hi és igual) que desapareguin aquests homes i dones de mans grosses i fermes, que s’han dedicat durant anys i anys a cultivar la fruita dolça i l’horticultura que ens ha alimentat, per l’altra, els preus competitius a nivell internacional i el fet que puguem menjar fruita i verdura d’arreu del món, fa que els nostres productes no puguin competir amb preus tan baixos i obliga constantment a abaixar els nostres, deixant-los per sota del cost de producció. Això és el resultat del mercat lliure, en el qual l'Estat no pot intervenir-hi, és per aquesta mateixa raó que aquest mercat va acompanyat de l’adjectiu “lliure”. El que sí poden fer L'Estat i la Generalitat en aquesta situació, és donar subsidis per poder anar tapant forats, i ho fan. Malauradament la subsidiarietat només crida al clientelisme, és a dir, a la dependència d’aquests ingressos que mai solen generar nou capital, i per tant, no soluciona el problema d’arrel.
En la darrera dècada la conjuntura de la pagesia ha canviat de la nit al dia, aquests treballadors/es incansables fa temps que no disposen de sous suficientment dignes en comparació al temps i l’esforç que dediquen a la terra. Per aquest motiu, i aprofitant el boom urbanístic, gran part d’ells es van veure obligats a vendre els jornals per fer-ne immobles, més d’un en va treure una bona picossada i es va fer promotor, altres no tan afectats per la “malesa” de la construcció, van triar l’opció de fer-se regidors de l’ajuntament i els més joves, escamats per la inestabilitat del seu sector van optar pel funcionariat i ara són mossos d’esquadra. I dels que han quedat, la majoria s’han anat deixant seduir per les empreses de fitosanitaris que experimenten amb mutacions genètiques i productes químics per poder abaratir els costos de producció, com a resultat avui per avui el seu producte, sol ser de molt baixa qualitat i sovint ratllant la il•legalitat en termes sanitaris.
Si amb això no n’hi ha prou, l’actual i necessària sensibilitat pel medi ambient i per la preservació del medi natural i les espècies animals, també ha fet que hagin hagut de canviar moltes de les seves antigues costums que podrien ser perilloses per a l’equilibri del mateix, i com a resultat s’han encarit encara més els costos de producció ja que les restriccions i les sancions, totalment justificades, segurament no han anat acompanyades de les ajudes suficients que necessita un sector ofegat. A fe de Déu que tenen raó alhora de sentir-se collats, tal i com expressen amb ràbia contra els mossos d’esquadra en les seves manifestacions (s’ha d’estar dolgut per arremetre contra els teus propis fills).
Per altra banda tampoc podem deixar de reclamar la preservació del territori amb el respecte primordial pel medi ambient i la salut de les persones, és també una urgència, doncs cal tenir en compte que l'increment de càncers durant la darrera meitat del segle passat fins avui, ha estat del 60%, és una xifra massa alta per deixar-ho passar i no sospitar de la nostra alimentació, sabent, com dèiem, que hi ha productors darrera que es veuen obligats a rebaixar la qualitat dels seus productes per poder arribar a final de mes. Tot lliga.
Ara, cal apel•lar sense excuses a la vella, anomenada contradictòriament "nova" agricultura, és a dir, l’agricultura que segueix el decurs de les llunes i de les estacions, sense productes químics ni alteracions genètiques, res de nou, l’agricultura tal i com es feia abans però amb eines noves i tecnologia punta. Els moviments ecologistes i slow, no han aparegut per que sí ni per portar la contrària a ningú, tampoc per acusar el petit pagès, qualsevol que vulgui trobar informació sobre els més que justificats preceptes en els que es basen entitats com Slow Food, o Som lo que Sembrem, ho podrà fer de seguida. No obstant, continuen essent moviments socials minoritaris ja que la gran massa social no sap que part de cada un dels productes industrialitzats que engoleix li enverina el cos. Com sempre, darrera de la manca d’informació social sempre hi ha interessos de diners, de grans capitals de directius que s’omplen les butxaques i que formen part de grans corporacions de fitosanitaris i/o farmacèutiques capaces de comprar els mitjans de comunicació, les empreses agroindustrials i als mateixos pagesos/es per fer emmudir la raó, per tal de continuar omplint les seves arques. Però, com podrem convèncer els nostres pagesos/es que s’han de dedicar a aquesta nova agricultura si aquests esforços estan pagats a preus ridículs?
En primer lloc una solució immediata, demanar a través dels nostres ajuntaments més propers que facin que el Departament d’Agricultura aposti d’una vegada i per totes per incentivar l’agroindústria ecològica amb les ajudes que siguin necessàries, no n’hi ha prou amb quatre cursos de formació per als pagesos/es, s’hi ha de fer més inversió, més acompanyament i assegurar que la motivació que el pagès/a té, és l’adequada. Cal que el Departament d’Agricultura, de Sanitat i de Medi Ambient treballin amb una transversalitat i coordinació impecables. Alhora que aquesta iniciativa ha d’anar acompanyada d’una campanya de sensibilització punyent per tal de que els nostres conciutadans i també els pagesos/es (que molt sovint no en són gota conscients), puguin veure amb dades sobre la taula que amb la salut de les persones no s’hi juga. El resultat hauria de ser un augment del consum de menjar ecològic fet a la terra i consumit a Catalunya, sempre i quan limitéssim l’entrada del producte estranger.
Amb aquesta restricció de mercat pot ser els pagesos/es ja no serien terratinents, ni els més rics del poble com solien ser abans, no cal, però si més no podrien viure amb tranquil•litat i afrontar els temporals imprevistos amb una mica més de coixí. Si això no es produeix acabaré per pensar que realment, a les nostres administracions ja els hi va bé que els nostres, siguin pagesos/es sense sortida.
Publicado por Sara Vilà Galán en 5:07
Etiquetas: pagesos, política agrícola
Avui he dinat amb una vella i bona amiga. Entre amanides i pollastres comentàvem quants tombs havíem donat des que ens vam conèixer aquell dia calorós de setembre en una cafeteria anomenada “Tia María” del barri de “Mohandissin” al Caire (el barri dels enginyers). Amb aquella il·lusió i neguit de començar una aventura nova, érem ben bé dos estranyes en una terra igualment estranya per nosaltres. No obstant, el sentiment de timidesa entre totes dues durà ben poc, sembla que és un efecte que experimenten tots els desconeguts que comparteixen una llengua i unes costums, quan es troben en una terra aliena. De vegades aquesta unió es queda en una amistat superficial però igualment interessant i útil quan t’enfrontes a mil percepcions noves per minut, d’altres arrela fins a aconseguir l’amistat vertadera.
A la Rut i a mi a més de la nacionalitat ens unia la passió per la política internacional, concretament pels països àrabs i vaig tenir la sort que en la meva estrena com a agent d’intercanvi entre Europa i Egipte, hi vaig trobar la Rut. Una morena d’ulls grossos i profundament negres d’una eloqüència virtuosa, que m’omplia de coneixements i experiències que ja havia viscut anteriorment a Turquia. Jo en canvi, era una nena amb sabates noves en el complex camp de les relacions entre el món musulmà i l’occidental, no podia aportar-li més que dubtes, uns ulls i unes orelles.
Aviat les sabates i quan no els peus, s’embrutaren de la pols que porta l’aire del desert, la que ho torna tot de color marró, les façanes, els carrers, les cortines, les “galabeies” blanques. També la gent que hi viu, i no vaig ser menys, de seguida em vaig deixar de rosegar les ungles, doncs tenien un gust sospitosament salat.
A banda de la Rut i dels coneixements apresos en una aula de la Universitat del Caire vaig encetar les veritables relacions orient-occident amb les amigues i els amics egipcis, també algun que altre embolic passional, però que en qualsevol cas són les relacions que encara avui mantinc i que destrueixen de per se la teoria del xoc de civilitzacions de Hungtinton, les relacions humanes, amb les que aquest teòric excessivament important, no comptava mai.
Després del primer plat i de posar-nos al dia en temes familiars i amorosos inexistents, li ha tocat el torn a la feina. La Rut continua fent realitat les seves expectatives i el seu granet de sorra en el camp internacional, cada cop menys centrada en la comunicació estrictament periodística, però més dedicada a reconduir les misèries que han ennuegat els seus viatges arreu del malnomenat però existent, tercer món. Ja no li interessa vendre la notícia, sap que per molt que li faci de testimoni a la misèria a través de cròniques en mitjans internacionals, no implicarà que necessàriament algú ni cap govern s’arromangui la camisa per fer-hi alguna cosa. Ella vol intervenir-hi. Hi estic d’acord. No n’hem de tenir prou en teoritzar i fer anàlisi dels fets, tampoc en informar, encara i que també sigui important.
Els instruments de la Rut ara són la seva veu, les seves mans i la capacitat de persuasió i interactuació amb tots els agents internacionals que coneix, que en són molts, en definitiva, possibilita que d’altres puguin treballar sobre el terreny. Hom diria que amb aquesta suma de factors ja n’hi hauria prou per acomplir amb les nostres expectatives socials, però us he de dir que després dels nostres viatges i processos d'aprenentatge, després de la pols a les sabates, hem redescobert una eina nova més ràpida, útil, eficaç i poderosa: la democràcia.
Qui m’ho havia de dir. He nascut i he viscut sempre en un país democràtic, tinc aquesta sort generacional, i precisament no va ser fins després d’haver patit de ben a prop els règims totalitaris i repressors, que vaig començar a assaborir-ne l’autèntic valor, un tresor creat per i per a les relacions humanes, pel qual s’ha vessat tanta sang i contradictòriament ara desmereixem i ridiculitzem talment com a nenes i nens malcriats.
No tan sols no la redescobreixo ara sinó que hi continuo caminant amb el plom dels prejudicis i els advertiments d’una majoria que me l’havia desprestigiada i que encara m’adverteix constantment de que els valents/es que utilitzen aquesta eina són pretensiosos i malintencionats. Suposo que a ulls d'aquesta majoria, ara jo també sóc part d'aquesta corruptela.
No sé qui ha difós aquesta gran mentida però el poble se l’ha creguda i el resultat és que ara ja no entén ni sap per a què serveix la democràcia. D'aquest fenomen ara en diuen desafecció política, jo més aviat diria que es tracta d’un poble en part consentit i mandrós, en part manipulat pels que s'omplen la boca però en el fons no creuen en els veritables valors democràtics i aplaudeixen amb les mans a l'esquena, les dictadures i les majories absolutes dels seus partits.
Quan avui li he parlat a la Rut d’aquesta gran troballa i ha vist l’espurna d’il·lusió que brillava de nou en els meus ulls, així com ho feu aquell dia calorós de setembre, ella m’ha contestat –ho veus?, t’ha passat igual que al famós Alquimista de la novel·la. Tenies la solució sota el cul i era tan òbvia, que ni te n’havies adonat-.
Ja torno a tenir sabates noves, però però aquest cop no marxaré gaire més lluny d'on sóc per tornar a redescobrir els tresors de ma terra. Vull les sabates brutes de fang i de ciment.
Publicado por Sara Vilà Galán en 11:57
Etiquetas: democràcia, vida internacional | 0.886751 | curate | {"ca": 0.9887071327742257, "es": 0.006227684131860832, "ru": 0.0014116084032217886, "fr": 0.003653574690691688} | http://saravilagalan.blogspot.com.es/2010/01/ |
macocu_ca_20230731_9_571893 | Tenir un títol de formació professional millora les possibilitats d'ocupar un lloc de treball
FP superior amb èxit laboral
Química industrial, Mecatrònica i Automatizació i robòtica industrial, entre els CFGS amb una millor qualitat de la inserció Un dels efectes més devastadors de la crisi ha estat la pèrdua d'oportunitats laborals i l'empitjorament de la qualitat de la inserció dels joves, si bé la població graduada, tant universitària com de cicles formatius, registra unes taxes d'atur que se situen molt per sota dels índexs de desocupació de la població dels mateixos trams d'edat. Però la lectura en termes exclusius d'ocupació resulta incompleta si no es complementa amb una anàlisi sobre la qualitat d'aquesta inserció. I aquí és on es posa de manifest que, malgrat el tsunami de la crisi, no pocs cicles formatius de grau superior gaudeixen d'una bona salut laboral. Química industrial, Mecatrònica industrial i Automatització i robòtica industrial en són alguns exemples. Però la relació no s'acabaria aquí. Ocupació elevada i feina relacionada amb els estudis Segons l'enquesta d'Ensenyaments Professionals 2013, un 75,6% dels titulats en Química industrial troben feina entre 6 i 9 mesos després d'haver finalitzat els estudis i, d'aquests, el 91,5% tenen una ocupació relacionada amb el cicle cursat. La majoria de titulats en Química industrial treballen a jornada completa i superen el sou mitjà mensual dels graduats en CFGS: el 54,5% cobren més de 1.500 euros de salari mensul brut, d'acord amb l'estudi realitzat pel Departament d'Ensenyament i el Consell General de Cambres de Comerç a prop de 27.000 graduats d'ensenyaments professionalitzadors. Mecatrònica industrial també figura en el Top ten de cicles formatius de grau superior amb més ocupació (65,1%), més adequació de la feina als estudis cursats (84,5%), millor remuneració (el 49,5% cobren més de 1.200 euros anuals) i més estabilitat contractual (més del 50% tenen un contracte indefinit). I el mateix passa amb Automatització i robòtica industrial: el 67,7% dels graduats treballen entre 6 i 9 mesos després de l'obtenció del títol, el 77% tenen una feina relacionada amb els estudis, prop del 50% guanyen més de 1.200 euros mensuals i el 51,6% tenen un contracte fix. En un context de major precarietat laboral respecte fa uns anys, doncs, el fet de disposar d'una titulació de formació professional no sols millora clarament l'ocupabilitat sinó també la qualitat de la inserció.
Catalunya tindrà estudis universitaris de cuina
Un grau per als cuiners
Al setembre arrenca el grau interuniversitari de Ciències Culinàries i Gastronòmiques que lidera el CETT, l'escola d'hoteleria adscrita a la Universitat de Barcelona (UB), on s'impartirà el gruix de la formació. En el projecte hi participen el Campus de l'Alimentació de Torribera de la UB, l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona de la Universitat Politècnica (UPC) i la Fundació Alícia. Els estudis ofereixen 60 places (a les quals s'accedirà a través del procés de preinscripció, o sigui, per nota de tall), i dos itineraris d'especialització: Direcció d'Alta Cuina i Innovació Gastronòmica, i Direcció Culinària i Innovació en la Indústria Alimentària i Col·lectivitats. El projecte, nascut d'un model de col·laboració públic-privat novedós en l'àmbit universitari, té el suport de cuiners consagrats com Joan Roca, xef del Celler de Can Roca de Girona, convertit en promotor del grau.
Cartell de la nova UE de la UPC
La UPC estrena una universitat d'estiu de ciència i tecnologia
El campus del Baix Llobregat de la Politècnica (UPC) i l'Ajuntament de Castelldefels organitzen a partir del 25 de juny, i fins l'11 de juliol, la primera Universitat d'Estiu de Ciència i Tecnologia, adreçada tant a professorat de secundària com a joves d'entre 12 i 18 anys i adults interessats per la ciència. La universitat d'estiu pretén despertar vocacions científiques entre l'alumnat d'ESO, Batxillerat i FP, fer divulgació i, alhora, contribuir a proporcionar una formació tecnològica als ensenyants, tot plegat mitjançant tallers, xerrades i cursos. La UPC també promou, conjuntament amb la UB i l'Ajuntament de Berga, la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura, que se celebra des de fa 21 anys al Berguedà i que té lloc a començaments de juliol. | 0.870671 | curate | {"ca": 0.9873417721518988, "nl": 0.005391467416783873, "es": 0.007266760431317393} | |
mc4_ca_20230418_7_219293 | Ple ordinari de novembre ~ Bloc d'en Carles Banús
3/11/09 8:47 a. m. Sense comentaris
Ahir es va celebrar el ple ordinari corresponent al mes de novembre amb l'assistència dels set regidors, la presència d’un mitjà de comunicació i sense públic assistent.
El punt més destacable de l’ordre del dia era l’aprovació de les ordenances fiscals pel 2010, on es va aprovar la puja d’un 5% en les taxes i impostos següents:
La taxa de recollida d’escombraries quedarà en 74,8€ per habitatges i allotjaments de turisme rurals i 326,02€ per a les indústries. Pels restaurants es continuarà una part fixa (que puja fins als 420 €) i una part variable en funció de la quantitat de deixalles orgàniques i de rebuig que generin.
L’Impost de Bens Immobles (IBI) quedarà en el 0,86% el de tipus urbà i en 0,83% el rústic.
La taxa pel subministrament d’aigua puja fins a 0,66 €/m3 el primer tram (fins a 45 m3) i 1,31 €/m3 el segon tram (a partir de 45 m3).
Finalment l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica també pateix un increment del 5%.
La resta de taxes i impostos han quedat com les de l’any 2009. També es va procedir a l’aprovació de l’ordenança d’aprofitament del domini públic radiolelèctric per a les empreses de telefonia mòbil, i a l’aprovació de l’ordenança per a la gestió dels residus de la construcció.
D’entre els demés punts tractats al ple esmentar l’aprovació de la darrera certificació de l’obra del cementiri (obra corresponent al Pla FEIL 2009) i la sol·licitud d’una subvenció per a l’adequació de l’enllumenat exterior del nucli urbà.
Finalment es van aprovar dos convenis. El primer d’ells amb els propietaris de la finca El Bosc de Salou per instal·lar una antena de guifi.net i així poder cobertura a la zona de Fussimanya. El segon conveni és amb el Consell Comarcal per al manteniment i conservació dels camins inclosos en el Pla de camins; s’inclouen dintre d’aquest conveni el camí de Tavèrnoles a Folgueroles i el de Tavèrnoles a Roda de Ter.
Publicat com a: Ple municipal,Tavèrnoles
Primera apagada analògica a Osona
Presentació de Tavèrnoles Decideix
Tavèrnoles Decideix
Google Street View va passar per Tavèrnoles
Les TIC al canal | 0.801819 | curate | {"fr": 0.02297233942803563, "ar": 0.016408813877168308, "ca": 0.9353023909985936, "es": 0.02531645569620253} | http://www.carlesbanus.cat/2009/11/ple-ordinari-de-novembre.html |
naciodigital_ca_20220331_0_253892 | ERC ha demanat el vot de la ciutadania de les Terres de l'Ebre per evitar que Ciutadans, "un partit transvasista completament", pugui acabar impulsant o donant suport a una possible detracció d'aigua de l'Ebre. En aquest sentit, el candidat republicà al Senat, Miquel Aubà, ha alertat que les "noves fórmules de partits" dins d'un estat que ja és "transvasista" poden conduir cap a una situació del tram final de l'Ebre "igual o pitjor".
Per la seva banda, la número dos al Congrés per Tarragona, Mari Carme Navarro, ha acusat el govern espanyol de desoir les demandes d'inversions al litoral i actuacions ambientals al territori al mateix temps que pagava en temps rècord la indemnització pel projecte Castor. "Notem l'alè de Ciutadans en aquestes terres. És un partit transvasista completament. Que la gent se n'adoni del moment que vivim i ens doni suport a ERC, que sempre ha defensat el riu, el cabal ecològic i la sostenibilitat", ha argumentat Aubà, tot recordant que, de no incrementar-se les aportacions d'aigua i sediments, el delta de l'Ebre "s'acabarà". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/99951/erc-alerta-dels-plans-transvasistes-ciutadans-terres-ebre |
macocu_ca_20230731_9_335503 | Amanida de caprese al estil l'Espurna Ensalada de caprese al estilo l'Espurna
Llesques de foie micuit amb cirera de Lleida, fruits secs i pets de monja
Peix de llotja a la brasa amb suquet de marisc, gamba vermella i milfulls de patata Pescado de lonja a la brasa con suquet de marisco,gamba roja y milhojas de patata
17,50€
Dolços de sobretaula 1,50 € / persona - Dulces de sobremesa 1,50€ / persona. | 0.740237 | curate | {"ca": 0.9848866498740554, "en": 0.015113350125944584} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_254346 | Demà, fred de cru hivern tot el dia amb nevades fins a la platjaNéstor Gómez Actualitzat a les 13:51 h 01/02/2012Si durant dimarts una petita pertorbació es desplaçava cap a Còrsega i ara es troba a Itàlia, ara, una segona arriba a les Balears. Si tenim present que la pertorbació estarà situada a les Balears i gira de forma antihorària, ja podem dir que reactivarà el bombeig d'aire fred, arrossegant el fred de l'interior d'Europa cap a Catalunya. Com és d'intensa l'onada d'aire fred siberià? Si prenem dos punts de referència, el Pirineu al nord i el delta de l'Ebre al sud, i prenem les temperatures que tindrem a 1.500 metres, 850 mbar, s'evidencia que l'arribada de l'onada d'aire fred siberià provocarà una davallada històrica i amb els rècords tremolant i trontollant. Observeu la caiguda de les temperatures.Temperatures a 1.500 metres -2 graus al Pirineu, 0 graus al delta: dimecres -10 graus al Pirineu, -7 graus al delta: dijous -10 graus al Pirineu, -5 graus al delta: divendres -15 graus al Pirineu, -12 graus al delta: dissabte Dues onades d'aire fred en una, la primera dijous i la segona dissabte. Si no canvien els mapes i si es confirma aquesta situació, ens trobem davant una situació de fred històrica, possiblement la més freda de les darreres dècades i trencant un bon grapat de rècords. Evolució de les temperatures matinals des d'avui fins dissabte. Dimecres Dijous Divendres Dissabte Més que veure els valors reals de cada color, el que volem mostrar-vos és la intensitat de la davallada de les temperatures. Els colors blaus són valors sota zero i el rosa són valors inferiors als -15 graus. Mapes d'evolució de temperatures màximes de dimecres a divendres. Durant els propers dies hi haurà màximes de zero graus al migdia. Dimecres, s'amassa la situació de fred Ara només cal esperar i demà ja tindrem el resultat. La composició de la massa es troba en el pas de la pertorbació i del seu sistema frontal associat que implicarà directament més núvols arreu del país, avançant d'oest a est. Les precipitacions tindran la mateixa evolució dels núvols, primer al Pirineu i interior, i després arribaran al litoral. En general, seran febles, amb una cota de neu de 900 metres a la meitat oest i 700 a l'est. A partir de la tarda, s'endinsarà cap al Mediterrani i els núvols es trencaran a ponent i Pirineu occidental. En canvi, persistirà a les comarques de Barcelona i Tarragona, amb algunes precipitacions febles. Al vespre, la cota de neu baixarà fins als 500 metres, i de cara a la matinada pot baixar per sota dels 200 metres. Davant d'aquesta situació, el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís meteorològic per neu a cotes baixes i fred intens. Per la seva banda, el Departament d'Interior ha activat la fase de prealerta del pla de Protecció Civil de Catalunya, el Procicat. Protecció Civil recomana als ciutadans que estiguin pendents de la informació meteorològica per evitar riscos. Les temperatures màximes baixaran. Només a les Terres de l'Ebre s'assoliran els 10 graus, a la resta clarament per sota. En el cas del Pirineu no arribaran als 5 graus. De fet, al Pirineu, les mínimes de la jornada no es donaran al matí, sinó a última hora de la jornada. La tramuntana i el mestral començaran a bufar a partir del vespre amb intensitat moderada, però amb tendència a reforçar-se. A partir de la tarda la tramuntana superarà els 90 km/h.Dijous, el fred siberià ja serà aquí amb nevades a cota zero Dijous nevarà? A una gran pregunta, una gran resposta. Sí, tan a primera hora com, sobretot, a la tarda. Explicació de per què nevarà La pertorbació situada a les Balears es desplaçarà cap al sud de Còrsega. Tot i que sembla mentida, aquest lleu desplaçament cap al sud permetrà una cosa que durant els darrers dies no hi comptàvem. Fa dies dèiem que l'aire fred veia totalment sec, doncs bé, aquest desplaçament de la pertorbació cap al sud permetrà agafar humitat del mediterrani i descarregar nevades febles a Girona i interior del país durant la tarda. Com que la temperatura serà tan freda, tot el que caigui serà en forma de neu.Com tindrem el dia? Despertarà la jornada amb núvols a bona part del centre i sud del país. Nevarà feblement al sud de Barcelona i nord de Tarragona que aniran baixant de cota fins al nivell de mar. Aquests núvols cap al migdia marxaran cap al Mediterrani i donaran pas a un migdia assolellat arreu del país. Tot tornarà a canviar de cara a la tarda, quan una nova massa de núvols entrarà des del golf de Lleó cap a les comarques de Girona i afectarà amb nevades la meitat est de Catalunya. Nevarà a qualsevol cota i amb gruixos que poden arribar als 10 cm. El vent serà fort als dos extrems del país. La tramuntana serà molt forta i augmentat amb el pas de les hores, amb ratxes de vent superiors als 90km/h. Les temperatures es desplomaran a tot els país, amb els valors més baixos durant la segona meitat del dia. Glaçarà arreu, amb màximes sota zero al Pirineu, mentre que a la resta no se superaran els 4 graus. L'onada de fred persistirà divendres i dissabte, però ja sense precipitació. VÍDEO: http://www.324.cat/video/3929270/El-Temps-mati-01022012
Jo no ho veig tan extraordinari. Als 90, no me'n recordo de l'any exacte, ja hi va haver un episodi de temperatures baixes com aquest. I pel que fa a la neu, tot sembla indicar que serà poca cosa. | 0.798255 | curate | {"ca": 0.937748344370861, "st": 0.008514664143803218, "es": 0.03595080416272469, "fr": 0.01173131504257332, "eu": 0.006054872280037843} | |
mc4_ca_20230418_6_414186 | Data de publicació: 25.03.19 11:34
Demà dimarts 26 de març, els jardins de l'Espona i Vicenç Pujol estaran tancats al públic durant tot el matí a causa d'un tractament per preservar els boixos, dins d'un pla anual de conservació per evitar la plaga de la papallona del boix. L'Ajuntament de Torelló va iniciar aquests tractaments l'estiu passat i se seguiran fent periòdicament mentre s'acaba de veure com evoluciona aquesta plaga.
Per preservar els boixos dels jardins de l’Espona i Vicenç Pujol, dos jardins singulars del municipi, l’Ajuntament de Torelló ha aprovat un pla de gestió anual. Aquest pla preveu un monitoratge de la plaga mitjançant la col·locació de trampes de feromones i un seguiment sistemàtic que permeti decidir el moment òptim a tractar. Les actuacions previstes es realitzaran mitjançant tractaments biològics de baix risc i respectuosos amb la fauna beneficiosa: l’aplicació polvoritzada amb Bacillus thuringensis i l’alliberament de Trichogramma.
El primer tractament es realitzarà demà i per aquest motiu els jardins de l’Espona i Vicenç Pujol restaran tancats tot el matí. Previsiblement, i segons evolucioni la plaga, al llarg de l’estiu es faran dos tractaments més. | 0.829233 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ajtorello.cat/frontal/noticies/detall.php?apartat=183¬icia=3790 |
macocu_ca_20230731_9_586364 | Forn del Tallero
Forn de pa i obrador conservats al nucli antic de Cambrils, que són un exponent del patrimoni industrial cambrilenc. En funcionament com a mínim des del segle XIX fins als anys setanta del segle XX, avui es troba totalment rehabilitat dins d’un edifici municipal de nova planta. El nom l’agafa del renom de la família Ortoneda, última propietària abans que l’Ajuntament de Cambrils l’adquirís i n’iniciés la seva rehabilitació a través de la Llei de Barris. | 0.74848 | curate | {"es": 0.03397027600849257, "ca": 0.9660297239915074} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_152033 | Vol ser una síntesi de les obres de Joan Cabeza (1909), Ramon de Semir i d'Arquer (1949), Ramon Ribera i Mariné (1975) i Josep Barberà i Suquer (1977)
Foto: Nona Delgado - Col.laboradors del Bloc: Xavier Varela - Miquel Sala - David Duran de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
divendres, 6 de juliol de 2018
El sostre de Sant Dimes o Monestir
De Josep Fatjó Gené
Algú, en el seu moment, va penjar aquesta foto de l'obertura del sostre del Monestir al facebook. Jo me la vaig guardar perquè vaig considerar que era històrica. Ahir en Manuel em demanava si tenia més informació sobre aquesta obertura i, la veritat és que no tinc res més d'allò que diu en Barberà en el seu llibre. Aporto, doncs, aquesta foto i si, de casualitat la veu el seu autor, que ens espliqui més coses sobre aquesta obertura.
Fixeu-vos en l'electron que van fer servir. Els autors Recasens - Vives.
Carles Primo González.- Jo vaig penjar aquesta foto del sostre del Monestir i pertany a l'arxiu del Club Muntanyenc de L'Hospitalet , que els escaladors d'aquella època varen ser els que van tenir la idea del projecta d'obrir una via que solqués al magnific sostre, també et diré que van treballar-hi en l'obertura altres escaladors com : Josep Franquet,Anton Ribas Antoni Vives , Josep Ribas i altres que ara no recordo els seus noms , de totes maneres, jo encara tinc contactes amb en Vives i com ell que va ser un dels que mes va treballar a la via , ens pot donar tota l'informació de primera ma que vulguis.
Publicat per Manuel Punsola i Mitjans a 13:05
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
2 comentaris:
Mrs Sharon Sim 1 de maig de 2019, a les 21:53
Hello Everybody,
My name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:([email protected]) Thank you.
ResponElimina
Respostes
Respon
ahmed 10 de març de 2020, a les 5:30
شركة تنظيف بالاحساء
ResponElimina
Respostes
Respon
Afegeix un comentari
Carrega'n més...
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Una construcció desconeguda
Sota una de les agulles del capdamunt de la Serra de Sant Joan i abocat a la vesant de la Font Seca, hi ha aquesta petita construcció de la qual en desconeixem tant la seva utilitat, com l'època de construcció.
Per situar-la correctament, agafeu el mapa 1:10.000 de l'Alpina (edic. 2009-2010) sota la cota 962 m. (aprox.) de la serra. La veureu fàcilment des del fil de cresta.
Si en sabeu alguna referència, esperem la vostra informació.
Bassal dels Avellaners
Al capdamunt de la Coma dels Naps, just on es creua amb el camí de la travessa de Montserrat (Can Massana-Monestir), a peu de camí hi ha aquest bassal d'aigua neta i fresca -en vàrem beure la setmana passada- es un d'aquells detalls naturals de la muntanya que val la pena de conèixer.
Si feu la travessa d'oest a est, el trobareu no gaire lluny, un cop passat el coll de les Comes i abans de la pujada que porta ja a la bifurcació de camins que porten a Ecos i al Montgròs.
El Pi de la Trinitat
El costat de l'agulla del Morro Pla (nº 112), a la regió dels Frares Encantats, hi ha aquest magnífic exemplar de pi, un arbre únic de la muntanya, que cal visitar un dia o altre.
Li diuen el Pi de la Trinitat, per les tres altives branques que arrenquen del tronc principal
Trobareu el camí, pujant per la Canal Ampla, un trencall a la dreta, al peu de l'aresta Bruc de l'agulla Sens Nom (nº 120), us hi portarà. El camí transcorre, després, per sota del Serrat del Centenar, fins el collet de la Boleta Foradada (nº 105), visió magnífica de l'agulla del Melindro (nº 105b).
Nº 16 - El Dauet
Fa pocs die parlàvem d'aquesta agulla (Serrat de la Portella Superior) i citàvem la seva 1ª ascensió: 1946 - Vendrell-Farrera-J. Baruta i Molina. Així ho citen Barberà, Roig i Dalmau.
Però ens ha arribat informació que J. Baruta, era Joaquima Baruta i que a més, era la primera catalana que va fer el Couloir de Gaube al Vignemale.
Ens falta foto d'aquesta companya, si algú la té que ens l'envíi.
Nº 491 - Agulla Baixa de Sant Joan
Les agulles de Sant Joan, es aquesta carena de tres agulles que segueix per la dreta, el traçat del funicular que puja al Pla de les Taràntules.
La més propera al monestir, es la Baixa (nº 491). La via normal, l'única que si coneix, puja des del coll que l'enganxa a l'agulla central (10 m.-III)
831 - Agulla del Pas de la Burra
El nom li ve de quan en Toni Jimènez, era el guarda de Sant Benet i tenia la burra Mariana, evidentment passava per aquest punt per portar el fato al refugi.
Diuen que també en aquesta agulla es va forçar el primer 8è grau de la muntanya.
Petita agulla amb gran història.
Hi han obertes 7 vies entre la cara del sostret i la de la dreta.
Situada sota l'ermita de Santa Ana, a peu del camí que va a Sant Joan.
Nº 293 - El Ninet
Encapçalant la canal del mateix nom, a la part més oriental de la paret Nord d'Agulles, s'alça aquesta enigmàtica roca, d'aparença trencadissa.
Els primers ens pujar-hi foren el germans Maria, Francesc i Josep Estorach, el 12 d'octubre del 1946. Baixaren la canal fins el pedestal de l'agulla i pujaren per la cara oest (uns 10 m.)
Pels atrevits buscadors de clàssiques.
Nº 912 - Totxo Mac-cana Nº 913 - Totxo Manolito Artés Garcia
Les darreres generacions, els escaladors que practiquen "l'esportiva", han introduit el concepte "totxo" a Montserrat. I amb ells una nova i interessant nissaga de noms. Ens agrada aquesta nova toponímia, la recollim, i com fem amb les agulles, la numerarem i dibulgarem al bloc.
Aquets dos "totxos", es troben pujant a Sant Benet, a ma dreta, un cop passada la Miranda dels Hermitans, i per sota del vell camí de la Sta. Creu i S. Dimes
Nº 581 - Agulla dels Retornats
Pujant des del Monestir per les escales, en direcció a Sant Benet, la corva abans del pas dels Francesos, a ma dreta, i ha un corriolet que porta fins el peu d'aqusta agulla, ben visible des d'aquest lloc.
Diu l'història, que s'anomena aixì, per què els primers
ascensionistes, retonaben d'un l'exili forços, després de la Guerra Civil. (O tan sols es llegenda ?)
La primera ascensió la feren Joan Panyella i Torres el primer de maig del 1943.
J. Savé i F. Quintana del C.E. Puigmal, obriren una via per la cara sud, forçant el sostret vermellós. Era el 15 d'agost del 1962. L'anomenen: Via Saquin
Agulles del serrat de Guirló
Entre el torrent de la Diablera i el Clot de l'Home Mort hi ha aquest llarg serrat. Dues de les seves agulles més característiques, son l'Arc de Guirló (nº 397) i el Cap-Gros de Guirló (nº 907), ben visibles des del collet del camí que puja a Sant Pau Vell.
La 1ª ascensió de l'Arc de Guirló, es del 30 d'abril del 1972, i la feren, J. Barberà i Ramon i Manel Millet
Nº 199 - El Punyalet i nº 932 - Ag. Alta del Punyalet
Aferrades als contraforts del Senatxo (nº 33) aquestes dues agulletes camaleòniques, passen molt temps desapercebudes.
Fins el 1973, que J.M. Dalmau i J. Figols, traçen una via que comença a l'angle esquerra de l'agulla inferior i aprofita la xemeneia entre de les dues agulles. Primer pujen al Punyalet i pel centre de la placa, progressen fins el cim de l'Alta. La bateigen Club Alpí Sabadell.
Nº 543 - Agulla dels Degotalls (El Gerret)
Transitant pel Camí de l'Arrel, prop de la dreçera de la Font del Gat, la veurem, al fons, arrambada a l'estribació oest de la cinglera de Degotalls.
1ª ascensió de V. Soto i J. Barberà el 27 de juny del 1971.
Nº 198 - El Sabre
Des del cim de l'agulla del Sol Ponent (nº 23), es pot observar la xemeneia oest del Sabre, per on puja la via Torras-Nubiola-Capeta.
Al fons, el cim del Punyalet (nº 199).
Nº 195 - Agulla Antoni Rosich
Al final del torrent del Lloro -baixant, a ma dreta, a la banda oest de la canal- trobareu aquesta enigmàtica agulla.
Hi feren la 1ª ascensió el Germans Massó -Albert i Òscar- el primer d'abril del 2000. La via ataca el sòcol per l'aresta i segueix, en la part superior, per l'esquerra del gran balmat rogenc.
Dedicàren l'agulla al fotògraf "que va inmortalitzar els històrics inicis de l'escalada montserratina" (Ens falta la foto d'aquest personatge, però la conseguirem)
Nº 789 - Merlet del Pla dels Ocells
Des del cim de l'agulla del Pla dels Ocells (nº 522) observem aquest sigró, que Alsina i Cugat en el seu "Escalades a Sant Benet" anomenen "Merlet del Pla dels Ocells" i en ressenyen la seva via d'ascensió.
Curiós i atrevit monòlit, per col.leccionistes molt fanàtics.
Bassal de Sajolida
Es un dels elements naturals, mes amagat, estrany i bonic de la muntanya.
Es troba en el torrent de la Sajolida, una mica mes amunt de la confluència del corriol que bé de les agulles de Bugaders, Fabiola i Castellet, amb el camí tranverssal que enllaça el camí dels Francesos, amb el camí del Pont.
El Melindro nº 105b (Frares Encantats)
Una bonica i amagada agulla, penjada a la cara nord de la Boleta Foradada (nº 105).
La 1ª ascensió la van fer J.Monterde, V. Soto i J. Barberà el 24 de maig del 1970, forçant un "ramonaige"entre paret i agulla.
Fa por tan sols de mirar-la des de la bretxa. Per atrevits, amants de l'aventura. O col.leccionistes molt agoserats.
Reniuator
He recuperat aquesta magnífica foto, del bloc dels admirats "Dalton's" (Montserrat Clàssic). No se qui es l'autor, però es la millor ressenya que mai s'ha fet de la via. Però permeteu-me que li canvii el títol. Tan sols jo sé, el que en Jesús Reniu va treballar a l'aresta.... Us ben asseguro que s'ho mereix.
Reniuator
Som continuadors...
Agulletes cròniques ja habia aparegut en forma de folletó. Tan sols vam fer dos números, que férem arribar a mans d'autors de guies montserratines, Entitas i homes de la muntanya. Aquest bloc, es la continuació d'aquella tasca.
Des de la xarxa, evidentment, arribarà a molta més gent, ja que la divulgació de la muntanya conglomerada, es la seva finalitat. (Si algun col.leccionista vol aquells dos exemplars, que ens ho sol.liciti des del bloc, cap problema)
Seguidors
http://ceba-scg.blogspot.com
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com
http://escaladaicompromis.blogspot.com
http://montserratclassic.blogspot.com
blogticulos.blogspot.com
http://xavirosell.blogspot.com.es
http://blocempotrat.blogspot.com
http://grimpacodols.blogspot.com
http://bullarolas.blogspot.com
thepuretasclimb.blogspot.com
blogdelguillem.blogpot.com
http://frediencissublim.blogspot.com
http://gis-taus.blogspot.com
Quelcom sobre el subjecte...
Manuel Punsola i Mitjans
Manresa, Bages
La foto es d'en Xevi Varela i Pinart, que per cert m'ha tret molt afavorit
Visualitza el meu perfil complet
Arxiu del blog
▼ 2018 (4)
▼ de juliol (2)
JORDI MATAS... Quan no tot son triomfs a l'alpinis...
El sostre de Sant Dimes o Monestir De Josep Fatjó...
► de juny (2)
► 2014 (1)
► de maig (1)
► 2012 (22)
► de maig (2)
► d’abril (2)
► de març (1)
► de febrer (7)
► de gener (10)
► 2011 (4)
► de desembre (4)
Per reproduir les fotos, cal incluir el nom de l'autor i la seva procedència.. Tema Marca d'aigua. Amb la tecnologia de Blogger. | 0.73275 | curate | {"ca": 0.8430858042508528, "pt": 0.004985568092364209, "en": 0.08387999650135572, "ar": 0.0016618560307880695, "es": 0.05116767252689583, "de": 0.006297559695617948, "it": 0.0030613137409253913, "fr": 0.003148779847808974, "cs": 0.002711449313391061} | http://agulletescroniques.blogspot.com/2018/07/el-sostre-de-sant-dimes-o-monestir-de.html |
macocu_ca_20230731_7_210863 | Dotze cavallers, dotze camarades han anat a Tremp a robar una dama. Arriben a Tremp, sola l'han trobada, sola en el balcó, que a la fresca estava.
Què fas Isabel (on vas Isabel?) On vas desditxada? Baixa del cavall i anem cap a casa!
Demà a missa iràs ben acompanyada amb ............ pel costat com toca a una dama.
Observacions:
La primera referència d'aquesta cançó, normalment titulada "Isabel", la recull Milà i Fontanals l'any 1882 al "Romancerillo catalán" com a "Niña veleidosa", tot i que ja l'anomena al llibre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També la recopila Francesc Pelagi Briz aquí, amb el mateix nom, dintre "Cansons de la Terra I" (1866).
L'any 1967 l'enregistrava Guillermina Motta amb el nom de "Si el lladre m'agrada" al disc "Ni flors ni violes" i posteriorment, l'any 1978, Marina Rossell a l'àlbum "Penyora" amb el títol de "Madona Isabel". | 0.716371 | curate | {"es": 0.0739514348785872, "ca": 0.8675496688741722, "eu": 0.019867549668874173, "pt": 0.03863134657836645} | |
macocu_ca_20230731_10_346062 | Popular
Llet Corporal After-Sun “Prolongateur Du Bronzaje”
46,00€
Llet corporal after sun prolongador de l’bronzejat que hidrata i calma la pell després de cada exposició solar. Allarga el bronzejat de manera duradora. Quantitat: 200 ml
quantitat de Llet Corporal After-Sun "Prolongateur Du Bronzaje"
Aquest tractament corporal prolongador del bronzejat de Institut Esthederm està indicat per a qualsevol tipus de pell després de l’exposició solar, per allargar el bronzejat i hidratar la pell.
Pell fresca i calmada.
Pell hidratada intensament.
Bronzejat durador i lluminós.
Activa el procés de pigmentació.
Disminueix els riscos de reactivitat.
Mode d’Aplicació:
1r Aplicar sobre el cos a la nit després de cada exposició.
2n Per optimitzar el bronzejat a la tornada de les vacances, utilitzar diàriament com a substitut del tractament hidratant corporal habitual.
Tecnologia: | 0.680125 | curate | {"en": 0.008120649651972157, "fr": 0.13805104408352667, "ca": 0.8155452436194895, "pt": 0.0382830626450116} | |
mc4_ca_20230418_10_784748 | La Canalla - Colla Castellers de Barcelona
El nostre valor més gran
Inici » La Canalla
La canalla és el grup de nens i nenes que corona els castells. Ocupen els tres pisos superiors (la parella de dosos, l’aixecador i enxaneta), anomenats “pom de dalt”, i, sens dubte, són els més valents de la Colla!
Als Castellers de Barcelona tenim molts petits i petites que volen pujar i acompanyar-nos en les nostres activitats. Per això sempre tenim les portes obertes a tots els qui vulguin conèixer com es fan les torres humanes. L’Equip de Canalla, amb el seu responsable al capdavant, assaja als infants fent espatlleres, construïnt poms a terra o fent exercicis i jocs.
A banda dels assajos habituals de tota la colla els dimarts i els divendres, la canalla assaja especialment els dijous (de 19.15h a 20.30h) i divendres (de 20.00h a 21.00h) just abans de l’assaig general. Són assajos oberts a tothom (nens i nenes, petits i grans) i l’accés és lliure. També al llarg de l’any fem tallers de castells i xerrades informatives a escoles o esplais. Moltes famílies s’han apuntat senceres a la Colla en veure com els més petits s’hi han interessat. No ho dubtis, vine a un assaig o contacta amb nosaltres: [email protected].
Fes clic aquí per veure el reportatge de la nostra canalla al programa Catakrac de Betevé (16-09-2017) | 0.799855 | curate | {"es": 0.03177004538577912, "ca": 0.9682299546142209} | https://www.castellersdebarcelona.cat/la-canalla/ |
cawac_ca_20200528_7_147508 | Altres
Ara toca lluita!
Després de les negatives del professorat davant la possible organització de la festa de nadal per part de la associació (la qual cosa la faria molt més propera als alumnes) i també davant la obertura permanentment dels lavabos cal prendre accions.
Cal que se sàpiga que no estem demanant la lluna en un cove i que tot el que proposem és perfectament raonable. Pel que fa les festes, i pel que sabem, a la majoria d'instituts amb associació d'estudiants, és aquesta qui les organitza, i no un grup de professorat que ens té quasi "encadenats" dues hores a una cadira. Crec que es pot comprendre l'òptica del professorat, clar per a ells és més fàcil fer-ho així. I de fet per a nosaltres també seria més fàcil no fer res i quedar-nos de braços plegats. Però de vegades el camí més fàcil no és el millor, ni el més productiu, ni el més divertit... i podria seguir.
Per això us demanem que vingueu a les reunions de l'associació, per així tenir més pes i que s'escolti la nostre veu, que, en certs aspectes, crec que és força més interessant i "progre" que la d'alguns professors.
Animem també, i especialment, als delegats a unir-se a l'associació, per així posar en contacte els dos col·lectius i fer més força. Tots units fem + força ;) ! ! ! | 0.721962 | curate | {"it": 0.004784688995215311, "ca": 0.9936204146730463, "fr": 0.0015948963317384368} | http://www.goya.cat/associacio-d-alumnes/aratocalluita |
mc4_ca_20230418_0_278585 | Relat "La professió dels que peguen"
Inici > detall del relat: La professió dels que peguen
La professió dels que peguen
Si una persona que no fos d'aquesta societat s'ho mirés des de fora, què pensaria de nosaltres que paguem una professió de la societat perquè ens empresoni, ens pegui i ens posi multes?
Mira aquests diria! No saben atenir-se a les seves obligacions i com que no saben la única solució que troben és contractar algú que els pegui, diuen que així hi ha més gent que s'obliga a fer les coses.
I no seria millor que les fessin quan volguessin?, això és la pressa que tenen de fer-ho tot i per això necessiten algú que els vagi pegant.
I sempre ho fan així, grup que formen, contracte que fan a un que pega, aquest no pot faltar perquè diuen que els ajuda a assolir els seus objectius, en comptes de formar realment facilitadors de la feina, formen "pegadors" que diuen que els van molt bé.
No ho sé, no els acabo d'entendre | 0.826707 | curate | {"ca": 1.0} | http://relatsencatala.cat/relat/la-professio-dels-que-peguen/966517 |
oscar-2301_ca_20230418_5_214009 | El reconegut historiador Dr. Josep Fontana acaba de presentar una Història de Catalunya que té com a fil conductor el com i el quan de la formació de la identitat catalana . Ho revela ell mateix en el pròleg: “La primera motivació que em va dur a escriure aquest llibre va ser la de cercar explicacions al fet que els catalans siguem avui un poble amb un fort sentit d’identitat, de pertinença a un col·lectiu que comparteix majoritàriament, a més de llengua i cultura, unes formes d’entendre la societat i el món”.
La meva intenció no és fer aquí una recensió d’aquesta obra magna del professor Fontana. Em fixaré només en un dels aspectes que l’historiador contempla: el de la llengua catalana en les seves vicissituds històriques. Fontana discrepa de les versions tòpiques que han circulat durant molt de temps arreu del país. Així escriu: “La tradició que sosté que la recuperació de la llengua catalana va ser fruit d’una Renaixença culta, que començaria el 1833 amb la publicació de La pàtria d’Aribau i culminaria el 1859 amb la restauració dels Jocs Florals, no té gaire fonament. Perquè entre els anys esmentats –sosté Fontana-, el cultiu literari del català no passava de ser una activitat marginal d’un petit grup de lletraferits.
A mitjan segle XIX, tanmateix, el català continuava essent la llengua d’afirmació d’identitat de les capes populars, que mai l’havien abandonat. La usaven, evidentment, en el recinte domèstic, però també en l’àmbit social per criticar la política espanyola: “El castellà és la llengua en què ens avisen el que hem de pagar cada any perquè la gent de Madrid pugui viure en el fast”. A més, el català era la llengua en què la gent del poble parodiava la cultura castellana de l’autodenominada “bona societat” catalana. Aquesta paròdia –afegeix Fontana- s’expressava amb l’ús del bilingüisme a certes obres de teatre, on s’identificava el català amb el que era positiu, i el castellà amb el que es considerava afectat o ridícul.
Cap al 1860 es va produir a Catalunya un fenomen sorprenent. Va sorgir una nova literatura que s’expressava en unes formes properes a les de la cultura popular, una literatura escrita amb “el català que ara es parla” i , per tant, distant del català, culte i un xic artificiós, de la literatura jocfloralesca. Era el català de la revista “La campana de Gràcia” o de les obres dramàtiques i satíriques de Serafí Pitarra.
Josep Fontana clou la seva Història de la identitat catalana asseverant que “per sota dels esdeveniments quotidians i dels actes d’uns polítics que creuen, erradament, que són ells els que marquen els rumbs col·lectius d’un poble, circula un corrent poderós i profund de consciència col·lectiva que és el que ens ha permès preservar la nostra identitat contra tots els intents de negar-la”.
A mitjan segle XIX va ser el poble, efectivament, el que salvà la llengua catalana de la mort. Avui, al cap de 150 anys, torna a ser el poble el que es proposa salvar la nació catalana. És la convicció i la fermesa del poble la que ha desencadenat la determinació dels polítics de caminar cap a la consecució d’un Estat propi per a la nació catalana. Davant la incomprensió de l’Estat espanyol, davant la impossibilitat de preservar la nació si aquesta roman en aquest Estat, una gran majoria del poble català (indeterminable fins que les urnes parlin) creu que només queda un camí: el que condueix a la plena sobirania, és a dir, a la construcció d’un Estat propi.
Els opositors a la independència de la nació catalana, els que estimen de debò la seva identitat específica, pensen que en un règim federal espanyol encara seria possible mantenir dempeus la nació. Tanmateix, la pregunta que s’imposa és si aquesta estructuració federal d’Espanya té una raonable possibilitat d’esdevenir algun dia una realitat.
En l’actual estadi del procés cap a la sobirania, els líders que el condueixen ja no escolten els cants de sirena federalistes. Es comporten com el jurista i economista Pere Estasén qui, ja abans d’acabar el segle XIX –escriu Fontana- declarava que tots els esforços per fer entendre a Madrid el que se’ls volia explicar havien estat en va, i seguirien essent-ho en el futur: que no hi havia diàleg possible amb els partits polítics espanyols i que, en conseqüència, calia inventar una altra forma de fer política.
Aquesta forma ha sorgit a les primeres dècades del segle XXI. I es concreta en l’aspiració a un Estat propi, que brolla de les profunditats de l’esperit del poble de Catalunya.
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
Telegram
Josep Maria Puigjaner
Barcelona, 1937. Diplomat en Humanitats Clàssiques i en Periodisme, llicenciat en Filosofia i Lletres i Teologia. Assagista i escriptor. Ha ocupat diversos càrrecs en el món editorial i a la Generalitat de Catalunya. Col·laborador de l’Avui, La Vanguardia i Catalunya Cristiana.
Article anteriorL’Alguer al CAT
Article següentNo em vingueu amb originalitats
Articles relacionatsMés articles de l'autor
Opinions
El que veig des de la meva finestra
Opinions
Història d’amor LGTBI a la Sala On
Opinions
Esborrades de la història
Subscriu-te al butlletí d’El Matí
Deixa aquest camp buit
Correu electrònic *
Finalitat: Enviar butlletins, promocions i ofertes especials.
Responsable: El Matí Digital
He llegit i Accepto la Política de Privacitat
Comprova la safata d'entrada o la carpeta de correu no desitjat de la teva bústia per confirmar la teva subscripció.
Segueix El Matí a les xarxes
facebook
twitter
instagram
El Matí Digital no es responsabilitza dels articles que no estiguin firmats per l'Editorial.
*protected email*
facebook
twitter
instagram
Política de Privacitat
Avis Legal
Contacte
Disseny web: aTotArreu.cat
Copyright 2022 - El Matí Digital - ISSN 2604-5958
'); var formated_str = arr_splits[i].replace(/\surl\(\'(? !data\:)/gi, function regex_function(str) { return ' url(\'' + dir_path + '/' + str.replace(/url\(\'/gi, '').replace(/^\s+|\s+$/gm,''); }); splited_css += ""; } var td_theme_css = jQuery('link#td-theme-css'); if (td_theme_css.length) { td_theme_css.after(splited_css); } } }); } })(); | 0.713488 | curate | {"ca": 0.9020850708924103, "en": 0.08323603002502085, "es": 0.013344453711426188, "fr": 0.0013344453711426189} | https://elmati.cat/la-identitat-catalana-segons-lhistoriador-fontana/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_79330 | Viticultors Bateans és una cooperativa ubicada a Batea, a la comarca de la Terra Alta. Forma part de la D.O. Terra Alta i elabora vins de qualitat amb predomini de la garnatxa, blanca i negra. Les vinyes i el centre històric de Batea —d’època medieval— sumen atractiu a la descoberta d’un dels territoris vinícoles emergents a Catalunya. | 0.687266 | curate | {"ca": 0.937125748502994, "es": 0.06287425149700598} | https://www.viticultorsbateans.com/2018/03/26/hello-world/ |
mc4_ca_20230418_15_518783 | juliol 2012 - informàtica, internet i noves tecnologies | informàtica, internet i noves tecnologies
Un milió de descàrregues de Mac OS X Lion el primer dia
Apple ha anunciat que en el primer dia de vida de Mac OS X Lion, més d’un milió d’usuaris han comprat i descarregat la octava versió del sistema operatiu. Aquest està disponible a la Mac App Store per 23,99€, els usuaris estan adquirint Lion ´més ràpid que qualsevol altre sistema operatiu de l’historia de Apple.
Philip Schiller, vicepresident sènior de Màrqueting de producte mundial de Apple comentava “Lion s’ha enlairat amb gran força, la valoració dels usuaris i la reacció de la indústria han estat fantàstiques”. “Lion es un gran pas endavant, no només arriba ple de característiques innovadores, sino que és increïblement fàcil pels usuaris actualitzar els seus Macs al millor sistema operatiu creat fins a la data” afegia.
Lion ofereix més de 250 noves característiques, incloent els nous gestos Multi-Touch, aplicacions a pantalla complerta en tot el sistema, Mission Control, la Mac App Store, Launchpad i l’aplicació Mail que ha estat totalment renovada i redissenyada.
La Mac App Store està disponible a 123 països a on els usuaris poden comprar aplicacions utilitzant el seu compte de iTunes i descarregar-les e instal·lar-les en un únic pas. Els usuaris poden trobar noves aplicacions, buscar per categories, examinar la llista d’aplicacions de pagament i gratuïtes, les més descarregades i veure les opinions de la resta d’usuaris. Com es d’esperar, la Mac App Store està totalment integrada en Lion.
Més informació i fotografies | Apple
Etiquetes: apple, descarregar lion, itunes, mac app store, mac os x lion, mail, mission control, multi-touch, philip schiller, teclat, teclat.net
MacBook Air s’actualitza amb processadors de doble nucli i Thunderbolt
Apple actualitza el MacBook Air amb processadors Intel de doble nucli, connector d’alta velocitat d’entrada/sortida Thunderbolt, teclat retroiluminat i el sistema operatiu Mac OS X Lion.
Segons la nota de premsa de Apple, té fins el doble de rendiment que la generació anterior, promet engegar-se instantàniament gràcies al emmagatzematge flash i un disseny compacte.
Aquest nou MacBook Air surt al mercat amb un preu de 949€ i esta disponible des d’aquest mateix dimecres per comandes a la web i a partir de dijous a les botigues.
Philip Schiller, vicepresident sènior de Màrqueting, assegura que el nou MacBook Air incorpora la tecnologia més avançada de Apple i es complementa a la perfecció amb Lion, especialment amb les característiques Multi-Touch, aplicacions a pantalla complerta, Mission Control i Mac App Store.
El nou model es trobarà disponible en 11 i 13 polsades. Les mides son 0,28 cm en el punt més estret i 1,72 cm en el més ample. Gràcies al emmagatzematge flash ofereix un accés molt ràpid a les dades, major fiabilitat i una eficiència energètica inimaginable.
En quan al pes, el model de 11 polsades pesa 1 Kg i la seva autonomia es de fins a 5 hores, mentre el model de 13 polsades pesa 1.34 Kg i arriba fins a les 7 hores d’autonomia.
Aquesta nova generació es fins el doble de ràpid de l’anterior gràcies als nous processadors Intel de doble nucli Core i5 i Core i7.
En el apartat gràfic del MacBook Air, trobem una tarja Intel HD Graphics 3000 que ens ofereix 4 GB a 1.333 MHz.
El nou teclat retroiluminat de tamany complert i un trackpad Multi-Touch de vidre son altres de les novetats que trobem en el nou MacBook Air. El teclat utilitza un sensor amb el que detecta automàticament els canvis d’il·luminació ambiental i ajusta la lluentor del teclat per qualsevol entorn.
El trackpad ens permet utilitzar els gestos Multi-Touch, com el desplaçament inercial, tocar o pessigar amb els dits per fer zoom i desplaçar a dret o esquerra per passar pàgina.
El MacBook Air disposa d’una pantalla retroiluminada LED d’alta resolució, extremadament prima però capaç de mostrar la mateixa resolució que una pantalla molt més gran. També disposa de connexió inalàmbrica Bluetooth i 2 ports USB.
Actualment Apple fabrica la gama de portàtils compactes més ecològica de l’industria i el nou MacBook Air compleix amb el requisits de Energy Star 5.2. La carcassa esta fabricada en alumini reciclable en la seva major part i les pantalles LED son de baix consum, lliures de mercuri i fabricades amb vidre sense arsènic. Els portàtils Mac estan lliures de PVC i es fabriquen amb material reciclables.
El MacBook Air vindrà amb Mac OS Lion X, la que ja es la octava versió dels sistema operatiu de Apple, i amb les aplicacions deiLife. Lion introdueix més de 250 noves prestacions.
Els MacBook Air de 11 i 13 polsades estan disponibles a la Apple Online Store i a partir de dijous 21 de Juliol a les botigues Apple Store i Distribuïdors Autoritzats Apple.
El MacBook Air de 11 polsades a 1,6 GHz el trobarem en 2 models: un amb 2 GB de RAM i 64 GB d’emmagatzematge flash (SSD) amb un preu de949€; i un altre amb 4 GB de RAM i 128 GB d’emmagatzematge flash (SSD) amb un preu de 1.149€.
El MacBook Air de 13 polsades a 1,7 GHz també el trobarem en 2 configuracions: una amb 4 GB de RAM i 128 GB d’emmagatzematge flash (SSD) amb un preu de 1.249€; i un altre amb 4 GB de RAM i 256 GB d’emmagatzematge flash (SSD) amb un preu de 1.499€.
Entre les opcions de configuració a mida i els accessoris s’inclouen un processador Core i7 a 1,8 GHz, discs durs SSD amb més capacitat, unitat SuperDrive i adaptador Ethernet USB.
Etiquetes: apple, apple online store, apple store, bluetooth, core i5, core i7, emmagatzematge flash, intel, led, mac app store, mac os lion x, macbook air, mission control, multi-touch, philip schiller, ssd, teclat, teclat.net, thunderbolt
Fallides en discs durs Intel SSD 320
Intel investiga una fallida en els seus discs durs SSD 320 que estan causant un funcionament incorrecte. Mentre troben la causa i resolen els problemes, Intel ofereix la possibilitat de substituir les unitats dels usuaris.
Segons expliquen alguns usuaris que han patit problemes amb aquestes unitats en els fòrums de Intel, la unitat deixa de funcionar ocasionant la pèrdua de dades i fins i tot, en alguns casos, el sistema només detecta 8 Mb després que el disc s’hagi vist afectat.
Des de Intel, asseguren que estan investigant les causes d’aquest problema i ofereixen a possarse en contacte amb el seu departament de suport tècnic a qualsevol client que estigui patint aquests problemes.
Intel assegura que els clients que pateixen aquest problema tenen la possibilitat de substituir la unitat malmesa.
Aquests discs dur SSD 320 van sortir al mercat el mes de març. La unitat, que ha rebut comentaris molt positius d’anàlisis especialitzats, està disponible en capacitats que van dels 40 Gb fins els 600 Gb.
Cal mencionar que aquesta es la tercera generació de discs SSD deIntel i tenen una garantia de fins a 5 anys, davant els 3 que oferien en models anteriors. Aquesta extensió de garantia es aplicable a totes les unitats que ja han estat venudes.
Recordem que no es la primera vegada que Intel té problemes amb discs durs SSD. Cap a l’any 2009 va publicar una actualització de firmware pel model SSD X25-M, la qual va provocar un mal funcionament.
Etiquetes: disc dur, gb, general, intel, ssd, ssd 320, suport tecnic, teclat, teclat.net | 0.803625 | curate | {"ca": 0.9295501730103807, "en": 0.05328719723183391, "es": 0.01716262975778547} | https://www.teclat.net/2012/07 |
mc4_ca_20230418_9_372489 | patrimoni | favb.cat
Exposició fotogràfica 'Una mirada de la societat sobre el seu patrimoni' de SOS Monuments
dimarts, 10 octubre, 2017 - 19:30 a dimarts, 31 octubre, 2017 - 20:45
L'Associació per la Defensa del Patrimoni Cultural SOS Monuments inaugura aquest dimarts 10 d'octubre a les 19:30 hores l'exposició fotogràfica Una mirada de la societat sobre el seu patrimoni.
La mostra fotogràfica estarà formada per una vintena de fotografies i es podrà visitar al Centre Cívic Pati Llimona fins a finals de mes.
Llegeix més sobre Exposició fotogràfica 'Una mirada de la societat sobre el seu patrimoni' de SOS Monuments | 0.744624 | curate | {"ca": 1.0} | http://favb.cat/tags/patrimoni |
mc4_ca_20230418_0_553612 | Quin tipus de relació van tenir Catalunya i Aragó? ('Naixement de la nació catalana' 6/15) - Grup Enciclopèdia
21 Març 2018 | Entrevistes, Història de Catalunya, Vídeos | 0 comments
Quin tipus de relació van tenir Catalunya i Aragó? Ho explica en aquest vídeo el catedràtic d’Història medieval de la UPF Josep M. Salrach, director de Naixement de la nació catalana, obra publicada per Enciclopèdia Catalana.
“Catalunya i Aragó formen una entitat política molt important a partir del 1137, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV -que és jove, ja governa i té autoritat a Catalunya-, es promet amb Peronella, filla del rei d’Aragó, Ramir II -anomenat el Monjo perquè era un clergue que havia abandonat temporalment la carrera eclesiàstica per succeir en el Regne d’Aragó el seu germà, mort sense fills-. Ramir volia retornar a la vida religiosa i va encarregar el govern del Regne d’Aragó a Ramon Berenguer IV, el seu gendre, de tal manera que Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i d’altres comtats catalans, príncep de Catalunya i príncep d’Aragó, va governar Aragó com si fos el rei en vida del seu sogre, que havia tornat a la vida religiosa. Com que Peronella encara era una nena petita, van trigar uns anys a casar-se. Per tant, el primer comte rei de fet ja va ser Ramon Berenguer IV.
Ara bé, el més important per a nosaltres és que la unió entre Aragó i Catalunya va ser una unió dinàstica de dos sobirans: la nena Peronella, reina d’Aragó, amb el príncep de Catalunya. Aquesta unió dinàstica va permetre que es configuressin dos països amb les seves estructures polítiques pròpies: les seves corts, el seu govern propi, etc. D’aquesta manera van crear el que avui diríem una confederació, més que una federació, salvant les distàncies del temps, una autèntica confederació: dos estats independents que s’uneixen senzillament pel fet de compartir un mateix sobirà. Però en la resta són dos estats independents que s’ajuden quan cal i a vegades es mig barallen, quan els convé. Però en definitiva un exemple per al futur. Catalunya intentarà en el seu futur exportar a la història d’Espanya aquest model, però no se’n sortirà.” | 0.804316 | curate | {"ca": 0.9797932330827067, "it": 0.020206766917293232} | https://grupenciclopedia.cat/entrevistes/quin-tipus-relacio-tenir-catalunya-arago-naixement-nacio-catalana/ |
macocu_ca_20230731_3_357993 | 4tA i B: Les classes de 4t visitem...MEL MÚRIA!
Ens ho vam passar molt bé participant al taller de l’elaboració de l’espelma i tastant els productes naturals que les abelles produeixen: pròpolis, mel, pol·len...
Que guapos estàvem vestits amb la indumentària de l’apicultor!! ! | 0.655581 | curate | {"ca": 0.9963503649635036, "fr": 0.0036496350364963502} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_257812 | La salvació, molt coll amunt. I no perquè segueixi estant momentàniament a un punt quan en queden nou en joc; especialment avui, perquè les sensacions han estat horribles. Un Centre d’Esports Sabadell desdibuixat i amb una actitud difícil d’entendre per moments contra un Tenerife que ha tingut el cap més fresc i s’ha endut els tres punts de la Nova Creu Alta. Cinc mesos després, torna la derrota a casa en el pitjor moment.
L’inici de l’equip ja ha estat tebi, sense aproximacions a l’àrea rival. Les úniques eren del Tenerife i en una d’aquestes, a l’equador del primer temps, Juan Hernández ha deixat entrar Vada tot sol fins a la cuina i l’argentí ha creuat el seu xut davant Mackay. Del Sabadell, res. Cap ocasió de perill en els primers 45 minuts. L’altra ocasió, de fet, ha estat ‘chicharrera’ amb un xut tou de Shashoua.
Els homes d’Hidalgo han sortit de vestidors amb una mica més d’espurna i el Tenerife s’ha estat a punt de fer un autogol. Un miratge. Als sis minuts de la represa, Undabarrena ha perdut la marca en una falta lateral i Sergio González ha fet el 0-2 a plaer. Un autèntic malson que s’ha agreujat quan han començat a caure jugadors apercebuts. Primer Grego Sierra, després Stoichkov i en el tram final, Édgar Hernández i Néstor Querol.
Amb el cor d’aquells qui van dur l’equip al futbol professional, el Sabadell ha acabat el partit rondant la porteria contrària, però el millor que podia passar avui era el xiulet final. Cap rematada entre els tres pals en 90 minuts. Totes les mirades passen ara pel Mallorca-Alcorcón i el Leganés-Logroñés. En el millor dels casos, la permanència estaria a un punt; en el pitjor, a quatre. El que queda clar és que el que es viurà dimecres (19h) a Santo Domingo no és una final. És una finalíssima dramàtica.
FITXA TÈCNICA
CE Sabadell: Mackay; Óscar Rubio, Juan Ibiza, Grego Sierra (Josu, 58’); Víctor Garcia (Édgar, 70’), Undabarrena (Boniquet, 58’), Adri Cuevas, Cornud; Stoichkov, Juan Hernández (Heber Pena, 46’); Guruzeta (Néstor Querol, 58’)
CD Tenerife: Dani Hernández; Shaq Moore, Sergio González, Šipčić, Pomares; Javi Alonso, Aitor Sanz; Nono (Suso, 87’), Vada (Germán Valera, 76’), Shashoua (Manu Apeh, 69’); Fran Sol (Joselu, 69’)
Gols: 0-1 (22’) Vada. 0-2 (51’) Sergio González
Àrbitre: José Antonio López Toca (col·legi càntabre). Ha amonestat els locals Juan Ibiza, Grego Sierra, Stoichkov, Édgar, Néstor Querol, i el tècnic Antonio Hidalgo, i el visitant Šipčić
Incidències: Partit corresponent a la trenta-novena jornada de LaLiga SmartBank disputat a la Nova Creu Alta. S’ha guardat un minut de silenci en memòria del soci número u del Centre d’Esports, Joan Muñoz Sanjaume | 1 | perfect | {"ca": 0.698515416825276, "en": 0.18347925390178912, "oc": 0.004187285877426722, "es": 0.10886943281309479, "pt": 0.0049486105824134} | |
mc4_ca_20230418_4_421183 | Dies bons - blogs.flog.cat
Potser ajuda el caràcter excepcional d'aquesta setmana i especialment aquests darrers dies, amb la seva curiosa successió de dies festius i algun que altre feiner més o menys dissimulat. Potser també fa que trencar la rutina i la monotonia sempre acostuma a deixar un bon regust de boca. Tal vegada sigui la primavera que tot ho anima i que tot ho fa florir de manera exuberant. Serà el que serà, però el cert és que, de tant en tant, hi ha dies bons. Dies d'aquells que pots dir que tot ha anat prou bé.
I de fet, no és que passi res de massa extraordinari. Els dies bons potser només són aquells en què rebem una trucada de telèfon que jo esperàvem, o aquells en què una notícia intuïda però desitjada finalment arriba, o aquells en què posem fil a l'agulla en una idea que volem tirar endavant encara que no la tinguem prou clara, o els que ens permeten retrobar-nos amb algú amb qui fa temps que teníem ganes de compartir una estona en calma.
Aquests dies que ens dibuixen un somriure quan anem al llit acostumen a anar lligats a fets quotidians que, per un moment, se'ns fan diferents i prenen un valor i un significat que no sempre som capaços de veure-hi, acostumats com estem a buscar la felicitat en les grans coses, en la desmesura, fins i tot.
Comentaris (1)05-04-2015 06:21:04
miquelpuga , 05-04-2015 22:42:07 | 0.847006 | curate | {"sv": 0.01943198804185351, "ca": 0.9319880418535127, "en": 0.02466367713004484, "pl": 0.02391629297458894} | http://joanjo.flog.cat/dies-bons-19357 |
oscar-2201_ca_20230904_0_44493 | © Copyright - Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC) | Carrer Balmes, 177, 1r, 2a / 08006 Barcelona | Tel. 934161474 | [email protected] | www.apic.es | Nota legal | Política de galetes
Facebook
Twitter
Instagram
Youtube
Scroll to top
Fem servir galetes per donar-vos la millor experiència al nostre web.
Podeu obtenir més informació sobre què galetes estem utilitzant o desactivar-les a la CONFIGURACIÓ
Accepta
Configuració galetes
Close GDPR Cookie Settings
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per tal de proporcionar-li la millor experiència d'usuari possible. La informació de les cookies s'emmagatzema al vostre navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu al nostre lloc web i ajudar el nostre equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Política de galetes
Més informació sobre la nostra Política de galetes
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Enable or Disable Cookies
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou. | 0.638019 | curate | {"ca": 0.8830675778283978, "en": 0.09187547456340167, "gl": 0.005315110098709187, "sv": 0.005315110098709187, "es": 0.01442672741078208} | https://www.premisjunceda.cat/junceda-global-2021/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_546869 | M'ha semblant interessant d'obrir un fil per a comentar o comparar RAONADAMENT, AMB ARGUMENTS I UN TO RESPECTUÓS, religions, sobretot perquè potser hi ha massa fils per a parlar de la mateixa religió i al món n'hi ha força més. Vull afegir que, personalment ho respecto tot, llevat dels dogmes uniformitzadors (considero que el catolicisme, per exemple i potser entre d'altres, ho és).Vejam, n'hi afegiré 7 (2 "pacs" de 3 i una darrera que hom sol considerar més 'actual'):1. JUDAISME: Tan sols pel fet d'haver estat combatut ferotgement durant segles, sobretot pels catòlics i inquisidors de torn i, al segle XX, pels nazis, ja hauria de merèixer el respecte i la solidaritat de tothom. El fet que els jueus tenen l'obligació de rebre educació (alfabetització, cultura...) també és molt positiu.2. CRISTIANISME*: Si Crist existí de debò (hi ha força jueus que consideren que NO, que fou un invent de Roma), aleshores el cristianisme autèntic tan sols és un judaisme reformat i prou. *Cal distingir entre 'cristianisme' i 'catolicisme': El catolicisme fou creat a partir del Concili de Nicea i, malgrat que es definí com a 'cristià', tan sols fou una estratègia per a mantenir el control de l'imperi romà que, militarment, ja no es podia mantenir, mitjançant la imposició d'uns dogmes, alguns dels quals contradictoris amb el cristianisme anterior, amb l'ús de la força i la repressió ferotge contra qualsevol creença diferent (creences cristianes més autèntiques incloses).3. ISLAMISME: Recordeu la lletra grossa i subratllada, si us plau. Personalment reconec que no he llegit tot l'Alcorà sencer però sí algun fragment de la versió en "català" (catanyol, de fet) i la impressió personal i subjectiva que en vaig tenir fou que la seva definició com a 'religió de la pau' s'hi escau força però que la paraula 'pau' hi és emprada en el seny d''armistici', no pas en el seny de 'pacifisme ideològic', i que aquest armistici hi incloïa els creients (els diferents grups enfrontats que feien l'armistici), en un sol grup, oposat al grup dels no creients.4. HINDUISME: Força interessant, no cal dir. Si bé el judaisme és la font original del cristianisme i l'islamisme, l'hinduisme també és la font de d'altres creences i, si considerem, com Gandhi, que 'el grau de civilització d'una societat es mesura per la manera com tracta els animals', potser hauríem de considerar aquest segon "pac" com a pròpies de societats més 'civilitzades' o 'avançades' (tan sols una dada, per a no escriure tant: segles ha, no recordo si o durant la nostra Edat Mitjana o pocs segles abans de l'any primer de la data comuna (AC/DC), un príncep (hindú o budista) d'un regne de l'Índia féu que tot el regne fos vegetarià després d'haver vist massa violència en combat).5. BUDISME: Com l'hinduisme i totes les creences que en són hereves, creu en la reencarnació i per aquest motiu els budistes són vegetarians, perquè (com (l'antic grec) Pitàgores i els pitagòrics en general) consideren que tota ànima animal pot esdevenir ànima (animal) humana, etc.6. JAINISME: La mare de Gandhi mateix ho era i fou mercès a ella que Gandhi fou vegetarià (tan sols prengué carn un o dos (no més) cops durant tota la seva vida i com a rebequeria adolescent (afegida al discurs d'un amic segons el qual els anglesos els havien envaït perquè el consum de carn els feia més 'forts'/'violents' que no pas a ells els indis)). D'entre totes, aquesta és la més 'respectuosa': a banda de vegetarians, tampoc no prenen arrels perquè, quan hom grata la terra, pot provocar la mort d'algun animal menut que hi visqui sense voler. També solen anar amb la boca tapada perquè no els hi entri cap cuca o amb una escombreta per a allunyar-ne suaument de terra quan hi han de passar.7. ATEISME: Negació de Déu. És respectable com qualsevol altra creença però n'hi ha força que tenen el defecte d'ésser tant o més dogmàtics que un inquisidor catòlic: defugen qualsevol raonament filosòfic, tan sols accepten el dogma d'allò que hom percep 'físicament' i prou, etc. (I abans que algú m'acusi de 'fossil' 'creient' de (?) tan sols vull afegir que sóc filla d'ateus i que, fins que no vaig superar l'adolescència, jo també).
Confons ateïsme amb l'agnosticisme que n'ha segrestat el nom: els Steven Pinker, Sam Harris i Richard Dawkins de la vida.La demostració de la no-existència de Déu no es troba en cap collonada positivista que es limita a reconèixer que de moment no hem trobat cap prova de la seva existència però que eventualment podria sorgir, vaja, el mateix que diuen els agnòstics. Per contra, com fa Marx a La Ideologia Alemanya, la trobem en demostrant la contingència històrica del sorgiment de la idea de Déu, al fil del desenvolupament material de les societats on apareix.
No pas. L'agnosticisme no l'hi he afegit perquè el text ja era prou llarg. Precisament he definit l'ateisme com a 'dogmàtic' perquè, així com pràcticament tots els ateus que conec solen ser a punt per a combatre, i sense raonar, tota traça de creença en alguna divinitat, diria que gairebé tots els qui conec que no creuen en cap divinitat però són d'allò més respectuosos amb aquells qui sí, i que no són pas pocs, es defineixen, justament, com a agnòstics i no pas com a ateus.
És que no hi ha res a debatre. Allò racional és no creure en Déu, defensar que existeix només es pot mantindré amb fe.
Llevat que et diguis Descartes
Molt millor Spinoza. | 0.897984 | curate | {"ca": 0.9854341736694678, "pt": 0.007656395891690009, "fr": 0.006909430438842203} | |
macocu_ca_20230731_5_42419 | Disculpa, però no hi ha encara continguts en esta secció.
Molt prompte inclourem els articles relacionats amb esta secció. | 0.613877 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_395711 | Escena de banquet, en una gerro grec, amb personatges recolzats en un triclini
1204
Geogràfics: Nàpols Visuals: Primer pla \ Pintura \ Vista parcial Cronològics: * Paraules relacionades: banquet \ triclini \ clàssic \ aulos \ arpa
TransparènciaC Format: 24x36
Crèdits: Fototeca.cat Drets: Arxiu: Museu Nacional de Nàpols, (MNN) | 0.651475 | curate | {"ca": 0.9876160990712074, "fr": 0.01238390092879257} | |
wikipedia_ca_20230401_0_448237 | Noongar
Els Noongar (o escrits Nyungar, Nyoongar, Nyoongah, Nyungah, o Noonga) són indígenes australians o aborígens que viuen a la cantonada sud-oest de d'Austràlia Occidental, des de Geraldton a Esperance. Tradicionalment habitaven la regió de Jurien Bay fins a l'actual Ravensthorpe i Southern Cross. Els noongar tradicionalment parlen dialectes de l'idioma noongar, un membre de la família lingüística Pama–Nyunga però generalment actualment parlen l'anglès dels aborígens que combina l'anglès amb paraules i la gramàtica Noongar.
Història.
Abans de l'arribada dels blancs australians, la població noongar s'havia estimat entre unes 6.000 i unes desenes de milers de persones. La colonització va donar com a resultat grans pèrdues de població noongar. Actualment, segons els mateixos Noongar, el seu nombre és d'uns 28.000. Actualment, la majoria dels Noongar viuen a la Regió Metropolitana de Perth.
Tradicionalment els Noongar caçaven cangurs, pòssums i wallabis; recollien plantes comestibles com les llavors del gènere Acacia. Les nous de la palma zamia es menjaven després d'eliminar la part tòxica. Els Noongar utilitzaven el quars en lloc del sílex per a les llances i els ganivets. Els Noongar van considerar l'arribada dels europeus com la tornada dels seus morts. Els van anomenar "Djanga" (o "djanak"), que siginifica "esperits blancs".
Yagan va ser un dels líders noongar a l'arribada dels europeus. El 1829 el Capità James Stirling va declarar que les tribus locals eren subjectes de l'Imperi britànic. Actualment es considera Yangar com el primer indígena de la resistència antibritànica.
Publicacions.
- Green, Neville, "Broken spears: Aborigines and Europeans in the Southwest of Australia", Perth: Focus Focus Education Services, 1984.
- Haebich, Anna, "For Their Own Good: Aborigines and Government in the South West of Western Australia 1900–1940", Nedlands: University of Western Australia Press, 1992. .
- Douglas, Wilfrid H. "The Aboriginal Languages of the South-West of Australia", Canberra: Australian Institute of Aboriginal Studies, 1976.
- Tindale, N.B., "Aboriginal Tribes of Australia: Their Terrain, Environmental Controls, Distribution, Limits and Proper Names", 1974. | 1 | perfect | {"vi": 0.00320659642693541, "ca": 0.7311039853412735, "en": 0.2656894182317911} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=448238 |
macocu_ca_20230731_0_42190 | Un país on el desenvolupament té lloc a la velocitat del llampec. Sempre a l’avantguarda, és el lloc de naixement d’algunes de les més revolucionàries ?i excèntriques? innovacions en la història de la humanitat. Des de l’estètica de l’arquitectura moderna fins la cultura avantguardista del carrer, des d’els còmics “manga” fins els fideus instantanis, la ingenuïtat japonesa ha canviat la manera de com vivim i com mengem. El menjar japonès no es defineix pels ingredients exòtics com: algues, mongetes adzuki, i wasabi; es caracteritza per principis i valors profundament japonesos. El més destacat és el principi del “Kodawari”: un perfeccionisme obsessiu i apassionat.
Des dels aficionats locals a l’antiga tradició de la lluita, fins els estudiants tècnics i els especialistes que treballen a Bangalore, també mirarem els seus aliments locals i el petit efecte que les marques de menjar ràpid han tingut en el menjar indi. Després a Delhi, on una era de tradició de cuinar, servir i preparar el menjar estava reservada a la reialesa Mughal, encara és molt viva i encara travessa tots els nivells de la societat. Entenent les influències de la colonització de l’Índia al segle XVII, anem a un restaurant especialitzat en servir nostàlgia en cada plat. Finalment, a través de l’esperit de la comunitat d’un temple Sikh, arribem a entendre com alimentar les masses (des dels nens del carrer fins les famílies) reflexa no solament servei a Déu sinó una part integral del menjar indi, això és sempre l’esperit de transformar i difondre la cura, devoció i amor al seu poble.
Desconegut per molts, el viatge culinari a Tailàndia no és tan sols ple d’aromes d’espècies sinó també una necessitat d’aconseguir un equilibri entre els cinc sabors fonamentals en cada plat o en el conjunt de l’àpat. Amb un toc d’herbes fresques i d’espècies, anem a assaborir la història culinària de Tailàndia amb les antigues receptes d’una curiosa col?lecció de Llibres de Funerals. Descobrim els secrets del món antic que hi ha al darrere de la omnipresent sopa Tom Yam a les parades dels mercats de carrer a Bangkok, aleshores anirem a visitar entre bastidors l’esport de la boxa Muay i els sabors variats dels curris regionals que proporcionen energia als seus campions. En un estrany gir cap a la pau, experimentarem l’espiritualitat budista i l’antic art zen de la curació tailandesa, a través de les seves ofrenes culinàries.
Malàisia és la veritable essència del gresol del món, una terra diversa, habitada per malais, xinesos i indis que han emigrat des de les seves terres natals i s’han instal?lat en aquesta península fa segles. Han introduït les seves pròpies idees culinàries mentre n’absorbien d’altres ètnies que també s’hi havien instal?lat, resultant en una fusió que ha estat part del paisatge. La història de Malàisia és una culminació de fets i idees que han passat, des dels llegats colonials al bum de la immigració i això es reflexa en les textures i sabors de les cuines que es poden trobar en el país. És la història de com les diferents potències occidentals tractaven de controlar els ports comercials dels estrets de Malaca.
La bonica Taiwan té moltes coses a oferir més enllà del seu tresor de cultura i tradició. La Taiwan moderna, amb més de 500 anys d’història documentada, és un paradís del menjar amb un sorprenent conjunt de diferents cuines. Els taiwanesos, amants del menjar, han adoptat una mentalitat democràtica i oberta cap a les altres influències, des de les exquisides tècniques dels seus antics amos colonials japonesos fins a l’ús dels ingredients del seu propi poble aborigen.
Corea, la desena economia mundial, ha subministrat al món telèfons mòbils, cotxes i electrònica. Ara la moderna Corea serveix al món un tast de la seva herència cultural i de les receptes de fa més de 5 segles. L’etiqueta i les costums observades pels reis Joseons durant els àpats s’han tornat un exemple per les costums a taula dels coreans moderns. L’equilibri del yin i el yan en la varietat dels plats d’acompanyament i el sentit del “menjar com a medicina” per a nodrir el cos s’ha tornat el principi que guia la dieta dels coreans actuals. Fa pocs anys que la cuina coreana moderna està estenent les seves ales de popularitat arreu del món, ajudada per l’èxit de l’onada de cultura pop coreana “hanryu”. | 0.888033 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_257857 | Falla Casa d'Alonso: Presentació Fallera Major d'Oliva 2008.
Ja estàn penjades les fotos de la Presentació de la Fallera Major i la seua Cort d'Honor per al 2008. Les teniu en la secció Fotos 2007-2008. De moment sols estàn les que es varen fer a l'Olímpia, ja que la targeta de memòria de la càmera que vam gastar al sopar s'ha trencat de sobte. Intentarem recuperar les imatges del sopar del Molí Canyar el més prompte possible.
Dir que ens ho passarem d'allò més bé, no sols a l'acte en l'Olímpia i al sopar, també a l'autobús de trajecte Oliva-Platja-Oliva. No vaig a descriure com ens ho vam passar a l'autobús, prefereixc que les persones que anaven en dit vehicle ho descriguen als comentaris d'aquest article, de segur ho faràn...
Enhorabona a tots.-
Publicado por DPeiro a les 15:07
Davidddd, que hem fa comboi vore'm!
Ho vam passar molt be, veritat? Una nit màgica que tots brillavem d'alegria!
Esta nit torne a entrar a vore lo salaos que estaven tots i totes wapísimes!
2 de desembre de 2007 a les 20:56
Hola Rousss, ja estàn les fotos de l'acte en l'Olímpia ficades. A vore si prompte recuperem les del sopar (que hi han d'impressionants...) Només les tinga les puje. Aniré informant de tot. Esperem els comentaris sobre l'autobús. Per a mi les varies ocasions en que la banda de música va començar a tocar dins de l'autobús va ser impactant, per a recordar, sense dubte.
2 de desembre de 2007 a les 23:55
Gracietes bonico, ben fet, salao....!Eres el millor!
Estem mes wapes que un sol, totessss!
Mareeee les del sopar, quina por tinc! Que guay ens ho vam passar, la veritat es que la gent estava molt animada. Lydia encara tenia ganes de mes! Eres com una maquineta, et van donar corda?
Perquè jo encara estic morta!
I l'autobus? Impresionant! En la botelleta de cassalla i els de la banda cantant-mos cansonetes coxines, meeeee!
Mosatros ja no teniem de fred ni racaaaa! Jejeje!
Sou els millors, gràcies per acompanyar-me! Una besaeta
Ieeeeeeeeep, mare meuaaaaaa!!! !
A l'autobús? Doncs increïble, "tremendo", només va fer falta picar un poc a la banda i au, allà va anar, crec q si no recorde mal, amb la cançoneta eixa q diu Rosa, varem kedar 2-0 a favor dels xics, NO? jajajaja
3 de desembre de 2007 a les 10:56
Si Merut, 2-0, vam guanyar nosaltres. A vore quan fem la 'revantxa'. El teu comportament a l'autobús em va pareixer molt malament, mira que fer treballar tant a la banda... jajaja.
Havereu tingut que vore a Merut dirigint a tots, anaven de cul, pobrets!!! Que malo eres!
Simplement donar-vos a tots l'enhorabona per la presentació, especialment a Rosa, fallera Major, i a tota la seua cort, amb més intensitat si cal per a Lídia.
Era el primer any que anava, i supose que no serà l'últim, i sols em va saber mal el no poder quedar-me al sopar.
Cada poble té les seues costums i les seues tradicions. Ahi vaig vore coses interesants de les qual puc aprendre, i d'altres que em sorprengueren i molt.
Ara les falles ja no paren, espere que les disfruteu d'allò més.
3 de desembre de 2007 a les 12:31
Gràcies Spielberg, em va fer molta il·lució que pujares com a representació de Sueca, pero si hauries vingut al sopar l'hauriem montat!! Ja quedarem per algún soparet. Records a la teua dona.
Rousss, la veritat es que si que pareixia un motoret,aixó ha de ser un no parar, i lo bé que ens ho varem passar, quan aplegava a casa ja descansaria, aquell era moment de ballar i passar-ho bé.
Ay l'autobús.... que bo va ser, la banda tocant, nosaltres ballant al passillo, tots en la cassalleta, Merut de director de banda ( te podrien contractar ), va ser una experiència inoblidable i impressionant aixó del autobús.
A dalt l'escenari de categoria, mira que queda bé aixó de portar acompanyants!!! Tots i totes guapíssims/es, tot va quedar molt bé.
L'actuació de Gemma molt bé, no pareixia que estiguera nerviosa encara que ella ho afirma.
Al Molí Canyar ens ho passarem molt bé, ballant i rient-nos prou, molta gent va assistir aquest sopar, com es nota que la gent ja comença a tenir ganes de falles.
Enhorabona Rousss, ja ha arribat el moment que més esperaves, ara a disfrutar cada moment rodejada de la teua cort i acompanyants, ara ja no parem, aquest any anem a passar-ho d'alló més bé.
I lo que se m'havia oblidat, la "revantxa" quan vulgau, segur que les dones guanyarem encara que sigam minoria.
Merut ajuda!, diuen que volen revantxa!!! què fem?
3 de desembre de 2007 a les 14:16
Com ens ho vam passar el dissabte, eh?? Rosa estava guapissima, i tota la seua cort no es quedava arrere!! Estic molt contenta per el tracte de Lidia (segur que ens divertim molt aquest any). Ja m'ensenyaràs la foto que ens vam fer, val?
Estic desitjant que arribe el dia de la germanor, per aixi poder juntar-nos tots una altra vegada i fer festa, que aixó ens agrada mooolllttt!!!! !
3 de desembre de 2007 a les 15:11
Va estar molt bé la presentació.
Els musics de categoria. Aixó es fer festa, no vos sembla?
4 de desembre de 2007 a les 7:12
Que volen revantxa? Això està fet!!! Que digau hora i lloc, estem més que preparats per a tornar a guanyar!! Jo intentaré que la banda no tinga que treballar tant... no ni poc! jajajajaja
4 de desembre de 2007 a les 9:34
Molt bona Merut!, tindrieu que haver vist com dirigia la banda, és un artista!
4 de desembre de 2007 a les 9:57
Tiosss, sou els millors!
Eixa banda mola, es la q tenim q portar totes les falles? Jo la vuiccccc!!!!!!!!! !
La veritat es que l'autobus va ser genial, no estaria mal que vingueren tots els fins d smna a per mi a la platja! Jejeje!
Merut, comentaliu al contaor i vorassss! Jejeje!
I referent al que ha dit Lydia,el portar als acompanyants ha sigut el millor que s'ha fet en anys, som bona tropa,ademes de la Junta que tenim este any, son genials!
Quant fem el pròxim soparet?Despres de l'entrega de premis el dia 14, vos pareix be? Merut i Vanessa, necessite comboi!
Una besaeta a tots i fins espere que pronte.
4 de desembre de 2007 a les 10:35
Crec que serà difícil a partir del dia 14 de desembre fer un soparet, ja que molts tenim sopar d'empresa, amb la família, etc., veritat?
4 de desembre de 2007 a les 10:55
Jo supose que el dia 14, després de l'entrega de premis, és bon dia, falta vore si la gent no té sopars d'empresa, però supose que és molt bon dia. Ufffffff eixe cap de setmana no sé si ho trauré, però que s'intentarà. Xe només que ens ho passem la meitat de be que ho varem passar el dissabte, d'ací a falles, jo ja ho firme.
I escolteu, que ho varem passar be gràcies a tots, el conjunt és el que conta i akest conjunt poc a poc va fent-se cada vegada millor, ole eixos acompanyants i eixes falleres.
4 de desembre de 2007 a les 11:41
Perdoneu, el del comentari anterior sóc jo...
4 de desembre de 2007 a les 11:46
El dia 14 ja hi ha una persona que no pot, Lidia, té sopar d'empresa, però jo si que puc anar ;-) Això ja és decisió de tots.
4 de desembre de 2007 a les 11:55
Per cert Merut, no se per què peró tinc la sensació de que enguany no ho traurem, tu que creus?
4 de desembre de 2007 a les 11:56
Jjejeje, David, hi ha que traure-ho, com siga, jejejeje
4 de desembre de 2007 a les 12:42
Que enveja!! !Jo també vull anar al sopar!!! el dia 14 tinc sopar d'empresa, també s'ha de complir en la feina, ja que convida el jefe no es pot pedre el sopar, je je je.
També es podria fer algúna coseta este disabte o diumenge, sempre que la gent no se'n vaja de pont.
Ja ens posem en contacte.
Davidddd, i eixes fotos del sopar del dissabte?
Que sàpigues que teniu un admiraor de Puçol. Jejeje!
Jose ho mira tots els dies a vore quant les poses, soles te ganes que de vore's!
Espere que això de la targeta es solucione pronte, i sinó, pues ja me les ansenyes en el soparet!
4 de desembre de 2007 a les 21:55
Rouss admirador fantasma, perquè encara no ha deixat el seu rastre per ací, a vore Jose si deixes caure algún comentari, ens vegem prompte, i de Jose hi han fotos...
Lo de la targeta esta solucionat, les tinc jo les fotos al ordinador, i la targeta a la basura,je je, pero en la meua conexió no puc enviar-les, demà li les puc donar a David, ja les penjarem....
4 de desembre de 2007 a les 22:51 | 0.706367 | curate | {"ca": 0.8773006134969326, "es": 0.06272693126330287, "fr": 0.011017904094152998, "pt": 0.02591711531238262, "it": 0.0015024414673844998, "en": 0.009640666082383873, "et": 0.0035056967572304996, "id": 0.00225366220107675, "eu": 0.0037561036684612497, "ro": 0.0023788656566921247} | http://www.fallacasadalonso.com/2007/12/presentaci-fallera-major-doliva-2008.html |
macocu_ca_20230731_8_147303 | La Llei mordassa i la reforma del Codi Penal augmenta l’autoritarisme de l’Estat
Criminaliza a qualsevol persona que dissenteixi de les lleis aprovades pel PP
Reprime a la ciutadania que surt al carrer a protestar contra les mesures antisocials del Govern
CGT denuncia que la Llei de Seguretat Ciutadana, llei mordassa, i la recent reforma del Codi Penal, que el Partit Popular acaba de donar el seu vistiplau al Congrés dels Diputats, reforcen el caràcter autoritari de l’Estat i criminalitza la ciutadania quan surti a protestar al carrer i faci demandes socials.
El sindicat CGT rebutja i repudia el contingut d’ambdues normes, alhora que també denuncia l’aprovació de les denominades devolucions en calent d’immigrants.
CGT fa una crida a tota la seva afiliació ia la classe treballadora perquè participin activament en les mobilitzacions convocades el proper diumenge, 25 de gener, contra la creixent repressió i el camí iniciat cap a més autoritarisme. | 0.886302 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_752414 | « Cambio de paradigmas para 2012
La crisis ¿Un problema? ¿O una situación? »
Un cop més arriba el Nadal, i amb el nou any que s’apropa, també ho fan les bones intencions. Cada any comencem amb molt bons desitjos i molt bons propòsits, però si al cap de l’any som capaços de realitzar una mirada enrere amb realisme, veurem que no hem realitzat ni la meitat dels propòsits amb què vam començar.
El temps se’ns menja. Els neguits també. I de la mateixa manera ho fan l’estrés, les preocupacions, els dubtes, les inseguretats… El què no som capaços de fer és d’aturar-nos i veure que realment nosaltres som els veritables amos del temps, de la situació, i de tot, absolutament tot, el què ens passa.
Si vull veure l’ampolla mig buida, la hi veuré, i si la vull veure buida del tot, també ho faré. Per això mateix pot ser ha arribat l’hora de canviar els paradigmes, i és que una ampolla sense tap, mai pot estar buida!!!! Hem de saber veure l’ampolla plena, plena a vessar, plena d’aire, pot ser sí, però plena! I a aquest aire li podem afegir somnis i il·lusions. I la podem omplir encara més amb esperança, felicitat, somriures, i sobretot amb ganes de fer, d’experimentar, i de no deixar mai d’aprendre coses noves. De tu dependrà allò amb què decideixis omplir-la!, per què tal i com vegis l’ampolla, veuràs la teva vida, i per això mateix, insisteixo; el 2012, canviem paradigmes!! !, i siguem capaços d’omplir totes les ampolles del món!
Que tingueu unes molt bones festes amb els vostres i que el 2012 us vingui ple de somnis amb data d’execució, i d’objectius assolits.
– Primer descobreix allò que vols ser. Després fes allò que hagis de fer (Epíctec de Frígia)
– La diferència entre un somni i un objectiu és una data (Edmundo Hoffens)
I si m’ho permeteu, jo afegiré:
– Si veus l’ampolla buida, serà buida, però per més que t’hi escarrassis, l’ampolla sempre serà plena! (Ferran Badal)
I per acabar, permeteu-me convidar-vos a veure i compartir aquest emotiu vídeo: Hospital Sant Joan de Déu
24 diciembre, 2011, a las 10:14 (UTC 1) Enlace a este comentario
Bon Nadal Ferran !
Ester Alcaraz, Xavi Pi i familia
24 diciembre, 2011, a las 14:20 (UTC 1) Enlace a este comentario
Bon Nadal a tots!!! I si, ho tinc clar, m’has convençut, aquest any canviarem el nostre punt de vista! !
24 diciembre, 2011, a las 18:36 (UTC 1) Enlace a este comentario
Imma Cusí
26 diciembre, 2011, a las 8:36 (UTC 1) Enlace a este comentario
Bon Nadal ! i que l’any 2012 sigui millor per tothom i que posen tots de la nostra part per aconseguir-lo
26 diciembre, 2011, a las 22:24 (UTC 1) Enlace a este comentario
Enhorabona per aquest blog company!!! !
Una forta abraçada per tu i per la teva familia. Bones festes.
28 diciembre, 2011, a las 16:29 (UTC 1) Enlace a este comentario
Bones Festes i felicitats per aquest blog , es fantàstic .
24 diciembre, 2011, a las 0:11 (UTC 1) Enlace a este comentario
[...] Canvi de paradigmes pel 2012 » [...] | 0.681869 | curate | {"es": 0.1951473136915078, "fr": 0.019410745233968803, "ca": 0.7473136915077989, "oc": 0.007279029462738303, "de": 0.004852686308492201, "en": 0.006239168110918544, "it": 0.01975736568457539} | http://www.ferranbadal.com/blog/informacion-general/canvi-de-paradigmes-pel-2012 |
mc4_ca_20230418_11_56695 | Ademar d'Angulema - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Ademar d'Angulema
Aimar o Ademar († 2 d'abril de 926) fou comte de Poitiers de 890 a 902 i comte d'Angulema de 916 a 926. Era fill d'Emenó de Poitiers, comte de Poitiers i després d'Anguleme i de Périgueux i probablement d'una robertiana, filla del comte Eudes I de Troyes. [1]
2 abril 926 (Gregorià)
Church Saint-Hilaire le Grand (en)
Emenó de Poitiers
Arnold of Gascony (en) i Adalelm, Count of Troyes (en)
El seu pare fou mort el 866 en combat contra el seu parent Landri de Saintes, comte de Saintes o Santonya i els seus dos fills Ademar i Adalelm eren massa joves per assegurar la defensa i la gestió d'Angulema i de Périgueux, que eren els feus d'Emenó. El rei Carles el Calb confià els comtats i la tutela dels dos nens a un dels seus parents, Vulgrí, comte d'Agen.
Cosí del rei Eudes, apareix a la cort el 889 al capdavant d'un destacament que es va unir a les forces del rei per combatre una nova incursió víkinga. El 5 d'agost de 890, Rainulf II comte de Poitiers, moria a París, potser enverinat, deixant el seu comtat al seu fill Ebles Manzer, encara jove, sota la guarda de Guerau d'Orlhac. Rainulf havia estat un dels senyors aquitains que no reconeixia l'elecció d'Odó I, i després, un any més tard, a no acceptar-lo més que a contracor; Odó va intentar aprofitar la mort de Rainulf per imposar la seva autoritat a l'Aquitània i instal·lar-hi el seu germà Robert I de França, marquès de Nèustria. No volent intervenir directament, va incitar al seu parent Aimar o Ademar a atacar a Guerau i Ebles Manzer, tot confiant-li l'exèrcit reial. Al capdavant d'aquest exèrcit, Aimar va ocupar Poitiers el setembre de 892 i va obligar a Ebles Manzer i Guerau a refugiar-se a Alvèrnia. Els dos oncles d'Ebles, Gausbert, comte de Saintes o Santonya i Ebles, abat de Saint-Denis i de Sant Hilari de Poitiers, van prendre les armes contra Ademar, però van morir en els combats que van seguir.
Una vegada que Aimar va controlar el comtat de Poitiers, Odó prengué la direcció de les operacions, l'hi retira el comandament i el govern el gener de 893 per donar-lo al seu germà Robert. Aprofitant una absència de Robert, Aimar o Ademar sorprengué a la guarnició deixada per Robert i va recuperar la ciutat i el comtat. Els dos robertians no el van poder combatre, ja que van saber llavors que el príncep carolingi Carles III de França s'acaba de fer coronar rei en competència amb Odó. Durant una desena d'anys, un equilibri s'instal·larà entre els partidaris d'Odó i els de Carles III el Simple, deixant en pau el comtat de Poitiers. Aimar intentarà tanmateix prendre Orlhac (Aurillac) el març de 894, probablement per eliminar Ebles Manzer, de manera que Guerau confiarà la guarda del jove Ebles a Guillem El Pietós.
Odó I va morir el 898 i Ademar fou un dels primers senyors a reconèixer a Carles el Simple com a únic rei. Aquest últim reconegué Ademar o Aimar com a comte de Poitiers i el feu comte del Llemosí, però tenia una preferència per a Ebles Manzer, al que havia conegut en el transcurs de la seva infantesa. Fort del suport de Guillem el Pietós i de la neutralitat del rei, i aprofitant una absència d'Aimar, Ebles s'apodera de Poitiers el 902 i se'n proclama comte i Aimar es refugia a Périgueux amb el comte Guillem, parent de la seva esposa.
El 27 de març del 916, el comte Alduí I d'Angulema (886-916) germà de Guillem de Périgueux, va morir i la tutela del seu fill Guillem fou confiada a Ademar, que esdevingué així comte d'Angulema. Va morir deu anys més tard, el 2 d'abril del 926. Fou enterrat a Poitiers.
Es va casar amb Sància, filla o germana del comte Guillem I de Périgord que era fill de Vulgrí I, comte d'Agen, de Périgueux i d'Angulema. Cap fill conegut va néixer d'aquest matrimoni.
↑ segons Ademar al lloc web de la Fundació per la Genealogia Medieval
Michel Dillange, Les Comtes de Poitou, Ducs d'Aquitaine (778-1204), Geste éditions, 1995, 304 pgs. (ISBN 2-910919-09-9)
Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Hachette, París, 1983 (reimpr. 1997), 490 pgs. (ISBN 2-01-278851-3)
Christian Settipani, Les origines des comtes de Nevers, a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Prosopographica et genealogica, Oxford, 2000, 310 pgs. (ISBN 1-900934-01-9)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ademar_d%27Angulema&oldid=23561209»
Darrera modificació: 18 maig 2020 a les 01:13
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 maig 2020 a les 01:13. | 0.762082 | curate | {"ca": 0.8501350135013501, "fr": 0.09045904590459046, "uu": 0.0006750675067506751, "es": 0.0072007200720072, "en": 0.01755175517551755, "ru": 0.004500450045004501, "pt": 0.004500450045004501, "it": 0.004500450045004501, "fa": 0.020477047704770476} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Ademar_d%27Angulema |
macocu_ca_20230731_1_87059 | BTeories i fets experimentals. Controvèrsies científiques. Diferències entre ciència i Pseudociència. [0] | 0 | curate | {"en": 0.3235294117647059, "ca": 0.6764705882352942} | |
mc4_ca_20230418_3_568753 | Just al límit, però dins el radi d’acció! | Meteo Pirineus Catalans
by Albert de Gràcia | ag. 28, 2017 | General, Previsions del temps | 0 comments
Molt complex fer el pronòstic del temps per avui i demà al Pirineu Català! Estem al límit del radi d’acció de la borrasca que aquests dies donarà i molt a parlar a molts indrets de la península Ibèrica, amb fortes tempestes.. Però estar just al límit vol dir que algunes d’elles ens podran afectar tal com va passar ahir a la tarda en algunes zones del Prepirineu i Pirineu. Pinta poca cosa, però no descartem “sorpreses”. Entre dijous i divendres finalment, ens afectarà la pertorbació i notarem una forta baixada de la temperatura.
Estany Esbalçat – MeteoPirineus Catalans | 0.726822 | curate | {"ca": 0.8249299719887955, "it": 0.10084033613445378, "en": 0.0742296918767507} | http://www.meteopirineuscatalans.com/just-al-limit-pero-dins-el-radi-daccio/ |
mc4_ca_20230418_7_555880 | 2010 Mai « El Blog de Vinsentvega ;)
Dies de luto
Posted by VinsentVega a 25 Mai 2010
Hui he perdut a 1 persona que vuic molt i ha sigut molt important en la meua vida. Vuic publicar-ho per no oblidar-ho mai. Estic molt afectat. No tinc ganes d’escriure res. També vuic autodonar-me MOLT ÀNIM!!! !
Posted in Seguretat, Uncategorized | 6 Comments »
Escoltar la teva música en Spotify sense anuncis
Hem d’entrar al blog de http://blog.mrfjo.org/2010/04/27/how-i-made-spotify-0-4-play-local-mp3-files-on-linux/ i descarregar-te winemp3.acm.so
Posted in Manuals, Música, Programari, Ubuntu | Etiquetat: Programari, Tutorials, Ubuntu | Leave a Comment »
Saber què tenim insta·lat en el PC
Com tindrem moltes coses, cal escriure:
dpkg -l > /home/vinsentvega/Escriptori/progs_instalats.txt
Guardar una web en format pdf u organitzada en carpetes.
Si volem descarregar-se una plana web completa i que es guarde en pdf, hem d’instal·lar:
Per descarregar-se una plana posarem:
Anyadir botons de tallar, copiar, pegar i nova pestanya al nautilus
Per anyadir aquestos botons al nautilus hem d’editar el següent arxiu
i on posa <toolbar name=”Toolbar”> insertarem al final les següents línies:
Posted in Manuals, Nautilus, Ubuntu | Etiquetat: bash, Consola, Nautilus, Tutorials, Ubuntu | Leave a Comment »
Compartir carpetes en Virtualbox 3.1.6 entre ubuntu Lucid Lynx 10.4 i Microsoft Windows XP i crear una Unitat de Xarxa
Posted by VinsentVega a 18 Mai 2010
En principi crearem una carpeta compartida anomenada “Compartit“en Ubuntu. Per això botò dret sobre la carpeta i elegim “Opcions de Compartició”. Marquem les dos caselles: “Comparteix aquesta carpeta” i “Permet que altres persones puguin escriure en aquesta carpeta”. I acceptem.
Posted in Manuals, Ubuntu, Virtualització, Windows XP | Etiquetat: compartir, Ubuntu, VirtualBox, Windows | Leave a Comment »
Posted in Música, Só, Ubuntu, Windows 7, Windows Vista, Windows XP | Etiquetat: búsqueda, compartir, Ubuntu, Windows | 2 Comments » | 0.548411 | curate | {"fr": 0.018925831202046037, "es": 0.07263427109974424, "en": 0.28081841432225063, "ca": 0.6086956521739131, "pt": 0.018925831202046037} | https://vinsentvega.wordpress.com/2010/05/ |
cawac_ca_20200528_8_169311 | Ordago al Facebook
|
Ordago ja està al facebook.
Tant si ja esteu treballant amb Ordago i voleu fer xarxa amb altres centres que l'apliquen, com si no coneixeu de què va i voleu descobrirmés sobre aquest programa d'habilitats per a la vida a secundària. | 0.653408 | curate | {"eu": 0.072, "eb": 0.004, "ca": 0.924} | http://www.lleidasaludable.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=613:ordago-al-facebook&catid=499:noticies-destacades&Itemid=526 |
oscar-2301_ca_20230418_0_440938 | BERTRANA, PRUDENCI/BERTRANA SALAZAR, AURORA - Galatea Llibres | Llibreria online de Reus, Tarragona | Comprar llibres en català i castellà online
Mi cuenta
TEMÀTIQUES
Inici
Novetats
Avançaments
Els més venuts
Ebook
Merchandising
Jocs de taula
Qui som
On som
Contactar
CAT
ES
Copiar última compra
Qui som
On som
Contactar
CAT
ES
El meu compte
Copiar última compra
No hi ha productes a la cistella
Inici
Novetats
Avançaments
Els més venuts
Ebook
Merchandising
Jocs de taula
TEMÀTIQUES
TEMÀTIQUES
No hi ha productes a la cistella
Cerca avançada
Inici
/ BERTRANA, PRUDENCI/BERTRANA SALAZAR, AURORA
TORNAR
BERTRANA, PRUDENCI/BERTRANA SALAZAR, AURORA
VISTA RÁPIDA
L'illa perduda
Aurora Bertrana va publicar el seu primer llibre (Paradisos oceànics) l&#x02019;any 1930, a l&#x02019;edat de 38 anys. El seu bateig literari és, doncs, més aviat tardà, pe... 9788494732263 Bertrana, prudenci/bertra... EDICIONS DE LA ELA GEMINADA domingo, 1 de octubre de 2017
Sense estoc
18,00 €
AFEGIR A LA CISTELLA
Autor: Bertrana, prudenci/bertrana salazar, aurora Editorial: EDICIONS DE LA ELA GEMINADA Llançament: 01/10/2017 Sense estoc
carregar més resultats
Què us oferim
Inici
Novetats
Avançaments
Els més venuts
Ebook
Merchandising
Jocs de taula
Sobre nosaltres
Qui som
On som
Contactar
Legal
Nota legal
Condicions de venta
Informació addicional RGPDUE
Certificació del web
Ens trobaràs a
Configurar cookies Galatea Llibres 2011 Tots els drets reservats.
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
política de cookies
Configurar cookies Rebutjar totes les cookies Acceptar totes les cookies
Esencials
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants. | 0 | curate | {"ca": 0.7720588235294118, "es": 0.0804953560371517, "en": 0.05224458204334365, "pt": 0.0661764705882353, "no": 0.015092879256965945, "kn": 0.0023219814241486067, "fr": 0.009287925696594427, "de": 0.0023219814241486067} | https://www.galateallibres.com/product/541433/lilla-perduda/by/bertrana-prudencibertrana-salazar-aurora?vistaListado=3 |
mc4_ca_20230418_12_209185 | Ataca tripla contra l’occitan: dempuèi Catalonha, França e Espanha... - Domergue Sumien · Questions de lenga occitana - Jornalet
Diluns, 16.5.2016 03h00
Ataca tripla contra l’occitan: dempuèi Catalonha, França e Espanha...
22 comentaris Tweet
© Llibertat per Catalunya
collègi, constitucion, constituïm, ensenhament, espanholisme, licèu, reforma del collègi, reforma territoriala, region, sumien, vidal
Lo combat per salvar e promòure la lenga occitana es intrat dins una fasa sorna e terribla.
Ja devèm subir una crisi generala e insospechada de l’occitanisme d’aquestes ans 2010 (vejatz mos articles del 18.1.2016 e del 22.2.2016).
En relacion dirècta amb aquesta crisi, los occitans nos mostram de mai en mai febles e, donc, las atacas contra nòstra lenga occitana se fan de mai en mai facilas: venon de França, çò que nos estona pas, mas tanben venon de certans grops influents de Catalonha, çò qu’es perfid, d’aitan mai que s’alian amb l’espanholisme dins lor mesprètz comun de l'occitan.
Atacas francesas contra Occitània: ensenhament e reforma territoriala
Dempuèi l’estat francés subissèm una agression generalizada e coordenada, a l’encòp contra l’ensenhament de l’occitan e contra nòstras regions.
Lo govèrn francés a iniciat fa un an una reforma del collègi que menaça las lengas minorizadas amb lo grèc e lo latin. Aquela reforma s’aplicarà a partir de setembre de 2016.
E ja, ara, la preparacion de l’annada escolara 2016-2017, dins los collègis, indica que los corses d’occitan i seràn de mai en mai precaris. E mai l’occitan serà eradicat dins qualques establiments. Delà los collègis, certans licèus tanben preveson de suprimir los corses d’occitan. O podèm constatar per exemple:
— Amb los rapòrts catastrofics establits per la FÈLCO (Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc), e amb la lucha coratjosa de la FÈLCO sus lo terren.
— Amb l’accion exemplara del Collectiu dels Mespresats que defend los corses d’occitan en Peiregòrd e que deu afrontar lo cinisme del Conselh d’Estat.
— Amb la supression programada de l’occitan, entretant, al Collègi de Sant Maur en Bearn.
— Amb la supression simultanèa de l’occitan dins de licèus e collègis de Provença, en particular a Manòsca, Chastèu Arnós e Aurenja. Iniciativa per Occitània comença una campanha per i defendre la lenga e un acte se farà a Manòsca, lo 31 de mai, davant lo Licèu Fèlix Esclangon (de precisions vendràn lèu).
— Aquestes exemples son pas limitatius. De ressons nos fan pensar que i a d’autras atacas similaras, mas pas encara pro conegudas.
La responsa dels movements occitanistas es encara tròp fragmentada e ven urgent de federar aquelas diferentas luchas. La crisi de l’occitanisme rend la respòsta lenta, desunida e localista. Devèm despassar aquestes andicaps e mostrar una cara solida, unida e determinada per la defensa de l’occitan.
La reforma territoriala de l’estat francés, que se fa al meteis moment, diluís las diferentas regions occitanas dins de grandas regions ont los occitans coexistirem amb de populacions non occitanas. Ai pas res contra las populacions non occitanas, al contrari, ai una granda estima per nòstres vesins peitavins-santongeses, arpitans, catalans e bascos. Mas es un problèma que nosautres, los occitans, ajam mens de regions visiblament occitanas.
La crisi de l’occitanisme ajuda pas los movements occitans a reagir de manièra solidària e eficaça. Los bretons e los alsacians nos an despassats al nivèl de la mobilizacion: e tan melhor per eles. Mas ara los occitans nos devèm bolegar mai.
Una pròva patetica es la traïson d’una partida importanta de l’occitanisme, que pretend confiscar lo nom d’Occitània per la sola region de Tolosa e Montpelhièr, en abandonant las autras regions occitanas e en s’interessant pas brica al tèma essencial dels poders regionals. E sus aquò mos companhs o an ja tot dich, ben coma cal: remandi a Sèrgi Granièr, Cedric Rosseu, Gerard Funés Martín, Gerard-Joan Barceló e Terric Lausa entretant. Lista non limitativa...
L’ataca perfida contra l’occitan venent de certans sectors catalans, aliats amb l’espanholisme
Sabèm ben que l’espanholisme —aquela forma modèrna del chauvinisme espanhòl— o fa tot per marginalizar l’occitan en Aran e en Catalonha. Aquel espanholisme es representat per lo PP, per Ciutadans, per lo PSÒE e per certanas tendéncias de Podèm-Podemos.
Los traites a la causa occitana se tròban tanben dins un sector del catalanisme que se pretend avançat e “independentista”. Clarament, las atacas contra l’occitan e contra la dignitat dels araneses nasejan regularament, coma foguèt ja lo cas fa qualques ans amb la pretenduda “catalanista” Pilar Rahola.
Un mesprètz similar contra l’occitan e contra Aran s’es manifestat de nòu amb lo jutge catalan Santiago Vidal, que ja l’ai criticat fa un an. Santiago Vidal es un enemic de la lenga occitana. Aquel jutge a pas escotat las cridas que son vengudas d’Occitània. A pas volgut escotar la votz remirabla de Mirèlha Bòia, nòstra valenta deputada aranesa al Parlament de Catalonha, elegida de la CUP, que defend los interèsses de la Val d’Aran.
Ara lo jutge Santiago Vidal e sos amics recomençan exactament las meteissas provocacions contra l’occitan. Lor novèl projècte de constitucion catalana, preparat amb lo grop Constituïm, persistís dins la marginalizacion escandalosa de l’occitan.
— Santiago Vidal e lo grop Constituïm persistisson a voler far de l’espanhòl una lenga cooficiala dins lo futur estat catalan, çò qu’es ni necessari, ni just, ni solament exigit per los patriòtas catalans de lenga espanhòla. Un espanhòl oficializat dins una Catalonha independenta contunhariá de fragilizar lo catalan e l’occitan aranés. Respectar los catalans e los araneses que parlan espanhòl, que òc, ne sèm totes d’acòrdi. Mas manténer l’oficialitat de l’espanhòl seriá pas util.
— Santiago Vidal e lo grop Constituïm persistisson a voler reduire l’oficialitat de l’occitan al sol nom d’“aranés”, en escafant tota referéncia a l’ensemble de la lenga occitana (ça que la, es vertat qu’una version pus recenta del document sembla de mençonar, enfin, l’occitan).
— Santiago Vidal e lo grop Constituïm persistisson a presentar l’“aranés” en tresena posicion, après l’espanhòl, mentre que l’occitan aranés es autoctòn dins una partida del futur estat catalan. L’espanhòl, el, es pas autoctòn (e mai s’es una lenga d’immigracion digna de respècte).
Amb tot aquò, nos podèm pausar de questions sus lo silenci del president catalan Carles Puigdemont, que respond pas encara a las demandas d’ajuda de l’associacion d’Amics de Jornalet.
E la consolessa de Barcelona, Ada Colau, a levat certanas ajudas a l’expression en occitan dins la capitala catalana ont vivon pro d’occitanofòns.
Sèm dins un periòde negre... Cal pas plorar, mas cal èsser conscient d’aquestas dificultats. E cal luchar sempre per nòstra dignitat d’occitans. Los catalans faràn pas tot lo trabalh a nòstra plaça.
22 comentaris Mandar
22 "Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
23 de mai 10.48h
No ho entenc, però,a Cat. hi ha get que no és Catalana però que fa polític aquí, per allò de promocionar-se, i diüen les seves barbatiats.
Catalunya , és Terra de Catalans i tal com diu el seu nom s'hi parla Català, hi ha Occitània, L'Occità, la resta son anomalies, per per tant coses qie no tenen sentit.
Si a l'Aran és parla en diclecte Occità, per tant l'Aranès, a Cat, és parla l'Occità, és clar.
Així que prouta tonteria i fem les coses pel seu nom,i parem de dir i fer tont... Legir la seguida
21 Hèbè
19 de mai 23.07h
Aquels que cridan tostemps la glòria de Catalunha comprendràn benlèu, en agachant aquesta video, que Mama Catalonha levarà pas lo pichòt det per la nòstra lenga... Se'n foton ben de l'occitan ! Independénciá o pas, aquò cambiarà pas res per nosaltres ! Nos cal pas esperar los autres...
Valora aquest comentari: 18 8
20 Hèbè
19 de mai 22.50h
Per aquelos qu'entendon pas l'espanhòu aisadament... aquí la version sostitrada de la videò de la Pilar Rahola...
19 Reinat Matalòt NIÇA
18 de mai 22.55h
Unitat ! unitat! unitat! aquí la paraula qu'audi de lònga despí que militi dins l'occitanisme (1972). Tot aquò es ren que de fum, de farfantèlas. L'unitat nos a sempre defautat. Ja a l'epòca de la primiera crosada còntra lo país d'oc a caugut la menaça de l'armada crosada per faire tàiser li garrolhas qu'opausàvan Ramon VI au sieu nep Trencave, per citar qu'aqueu exemple ! aquí lo drama. Dau noastre temps, li a pus de menaça armada, mas una estigança sornarosa dau poder francima... Legir la seguida
18 Gerard Joan Barceló Pèiralata
18 de mai 12.35h
#16 Se lo movement occitan reagís pas a d'atacas o a de projèctes d'atacas, si que serem de victimas
17 Fantassin Barcelona
17 de mai 09.54h
Cal far atencion al lengatge: a Catalonha se los enemics son fòrças estatalas disèm lo nom de l'Estat (França, Espanha...) mas se son de grops de ciutadans los nomenam TOTES. Domergue Sumien seguís pas lo meteis còdi e aiçò pòt causar confusion. Lo títol del sieu article se l'aguès escrich un catalan auriá dich: "Ataca QUADRUPLE contra l’occitan: dempuèi Catalonha, Occitània, França e Espanha..." Perque es plan sabut que de la meteissa manièra que i a de grops de personas cata... Legir la seguida
16 Joan Francés Blanc Lion
16 de mai 22.29h
Lo victimisme marcha pas jamai, levat s'es fach per una organizacion fascista. Se vei amb lo FN, se vei amb lo MEDEF (que nos vòl far plorar suls paures patrons forçats d'amagar las piastras a Panama). Cresi qu'amb lo temps tres bis de l'occitanisme, fara sul clima la meteissa causa qu'un pet de conilh.
Sus la lenga ai pas la meteissa comprension del projècte de Constituïm. E es pas qu'un projècte.
15 Andriu/ Ribera Verdun
16 de mai 19.26h
#13 La granda diferéncia entre la region Aquitània e lo Bascoat e la situacion en Catalonha-Aran, es que la vath d'Aran s'a istòricament associada al Principat de Catalonha, de manièra liura e consentida ,e que se los aranesi o vòlon demòcraticament , porran se separar de la Catalonha independenta, sens cap problema.
14 Paitides
16 de mai 17.11h
Em sap greu la formulació a l'article de "Catalunya" contra l'occità. No, no, companys, són algunes persones que diuen coses a títol personal (la Pilar Rahola, el jutge Vidal) que no són representants de res si no d'ells mateixos i la senyora Colau que no sap res de res de la realitat i en tot cas és alcaldessa de Barcelona i no de tot Catalinya, jo -que no sóc de Barcelona- no he tingut ni l'ocasió de votar o no per ella. Els catalans poden tenir més o menys formació o informació, ... Legir la seguida
13 Emmanuèl Isopet
16 de mai 16.54h
#8 Disi pas que sia catalanista, la Colau! E sabi plan qu'occitan es oficial en tota Catalonha. Mas coma sabi qu'es pas per amor de l'occitan mas coma esplech dins la batesta contra lo castelhan, me permeti de dire que puslèu que de demandar al castelhan de far pel catalan ço que lo catalan fa per l'occitan, tan valdria que l'occitan-aranés sia la sola lenga oficiala en Aran e lo catalan a Barcelona. Vesi pas perque l'occitan seria oficial a Barcelona; ni mai perque lo catalan es oficial en ... Legir la seguida
accentuacion anglet baiona baish ador bas ador basco basquisme biàrritz calandreta gasconisme grafia classica ideologia ikastola krutwig lo bocau neerlandés neologisme nòrma classica occitan estandard occitanisme otària placa placar placard sumien | 0.585154 | curate | {"oc": 0.37852301105957903, "en": 0.008919015340706386, "pt": 0.004459507670353193, "ca": 0.5169461291473422, "fr": 0.062343917231537635, "it": 0.002051373528362469, "es": 0.025508383874420264, "jv": 0.0012486621476988941} | https://opinion.jornalet.com/lenga/blog/1832/ataca-tripla-contra-loccitan-dempuei-catalonha-franca-e-espanha |
mc4_ca_20230418_14_732115 | La inflació baixa set dècimes al maig
La davallada dels carburants i els paquets turístics fan baixar la mitjana dels preus fins a l'1,9%
2 min. Barcelona 30/05/2017 09:37
987x555 Els carburants i els combustibles han tornat a liderar les pujades de preus.
Els preus van baixar set dècimes al maig i van situar la inflació a l '1,9% al conjunt d'Espanya, segons ha publicat aquest matí l'indicador avançat de l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE.
El motiu d'aquesta baixada és bàsicament el comportament dels preus dels carburants, el gasoil i la gasolina, respecte de la pujada que van experimentar el mateix període de l'any passat. També hi ha influït la baixada del preu dels paquets turístics.
El preu de la gasolina ha baixat durant bona part del mes de maig, encara que l'última setmana va registrar un increment del 0,3%, semblant a l'experimentat pel gasoil, segons dades del 'Butlletí Petrolier de la Unió Europea'. En concret, d'acord amb aquestes mateixes xifres, el preu mitjà del litre de gasolina s'ha situat en 1,21 euros, un 2,1% per sota dels nivells del gener, mentre que el preu del litre de gasoil, utilitzat per més del 70% del parc automobilístic, ronda l'1,082 euros i costa un 4% menys que al gener.
L'IPC interanual va arrencar l'any en el 3%, la seva taxa més alta des de l'octubre del 2012. Al febrer es va repetir el mateix percentatge, però al març, per primera vegada en set mesos, la inflació va retallar la seva taxa interanual fins al 2,3%. A l'abril va tornar a augmentar, fins al 2,6%, i ara al maig ha caigut fins a l'1,9%, de manera que el cistell d'anar a comprar és avui un 1,9% més car que fa un any. La del maig és la novena taxa positiva que encadena l'IPC interanual després de vuit mesos en negatiu.
Les dades encara s'han de confirmar (a mitjans del mes que ve). La dada catalana tampoc es coneixerà fins d'aquí a uns dies. A l'abril, l'IPC català es va situar al 2,8%. El banc central europeu, que és l’organisme que vetlla per l’estabilitat de la inflació, determina que el nivell òptim dels preus s’hauria de situar al voltant del 2%. | 0.847427 | curate | {"ca": 0.9845410628019323, "eo": 0.002898550724637681, "en": 0.012560386473429951} | https://www.ara.cat/economia/LIPC-baixa-set-decimes-maig_0_1805219558.html |
macocu_ca_20230731_1_250820 | Anul·lació de plans sectorials
Continuem informant de les actualitzacions respecte a les restriccions i mesures aplicades de prevenció de la COVID-19, per la realització de colònies i activitats de lleure.
El passat 18 de març, la Direcció General de l'Atenció a la Família i Comunitat Educativa junt amb el Departament de Salut de Catalunya van confirmar els canvis realitzats pel comitè tècnic del PROCICAT, entre ells l'anul·lació d'alguns plans sectorials del sector. Finalment el 30 de març en la reunió del Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), es va decidir que tots els documents, protocols i mesures de prevenció per al covid aplicats a les activitats del lleure educatiu queden sense efect.
Aquests plans sectorials afectaven tant a l'àmbit escolar, extraescolar i també a l'educació del lleure i instal·lacions juvenils, amb el document d'Especificacions sobre el Pla d'actuació pel curs 2021-2022 per centre educatius al marc de la pandèmia per la COVID-19 en relació amb les activitats i colònies escolars.
La derogació d'aquests plans s'ha justificat que actualment hi ha un risc baix de contagi i no té sentit mantenir totes les mesures aplicades. Amb tot i això, hem de tenir present que prevaldrà les restriccions, obligacions i recomanacions que hi hagi en cada moment en l'àmbit comunitari i general.
Encara que sigui bona notícia el sector educatiu, els professionals sol·liciten un document específic sobre les mesures amb relació a les colònies escolars a causa d'alguns punts que no queden recollits a cap pla i així, tenir tot clar com organitzar les activitats i grups de cada centre. | 0.869898 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_267985 | Maquinària i logística – T’oferim una àmplia selecció de maquinària, que permet complir amb les funcions més importants a qualsevol banquet, per fer-vos gaudir com mai. Tant si busques carros, neveres, barbacoes, fogons, bombones, fregidores, forns, mampares… Aquí els trobaràs tots.
Empresa
Blog
Contacte
Cercar
fr
en
es
ca
fr
en
es
ca
Menu
ÒPERA
Muntatges
Producte
Close
Coberteria i serveis
Porcellana
Teixits
Mobiliari
Vidre
Maquinària i logística – T’oferim una àmplia selecció de maquinària, que permet complir amb les funcions més importants a qualsevol banquet, per fer-vos gaudir com mai. Tant si busques carros, neveres, barbacoes, fogons, bombones, fregidores, forns, mampares… Aquí els trobaràs tots.
Empresa
Blog
Contacte
Cercar
Lloguer tovalla Toile de Jouy bordeus 340×340
Codi producte:LTXTTJBO34
22,00€
quantitat de Lloguer tovalla Toile de Jouy bordeus 340x340
Afegeix a la cistella
Afegir a pressupost
Aquest producte ja el tens al teu pressupost
Consulta el teu pressupost
Productes relacionats
Taupé
16,80€ – 18,00€ Visualitza els productes
Lloguer tovalla mostassa vichy 330x230cm
22,00€
Afegir a pressupost
Aquest producte ja el tens al teu pressupost
Consulta el teu pressupost
Lloguer tovalla rodona tafetà coure 330cm
23,00€
Afegir a pressupost
Aquest producte ja el tens al teu pressupost
Consulta el teu pressupost
Rococó verda
22,00€ Visualitza els productes
Horari oficina
de Dilluns a Divendres
de 9 a 13h i de 15 a 18h
fr
en
es
ca
C. Montnegre, 70
17180 Vilablareix (Girona)
C. Montnegre, 70. 17180 Vilablareix (Girona)
T. 972 406 373 / F. 972 400 953
[email protected]
Horari
de Dilluns a Divendres
de 9 a 13 h i de 15 a 18.30 h
ÒPERA LLOGUERS · © 2022 Tots els drets reservats · Disseny: Frame · Avís Legal · Política de privacitat
Fem servir cookies al nostre lloc web per a brindar-li l'experiència més rellevant recordant les seves preferències i visites repetides. Al fer clic a "D'acord", accepta l'ús de TOTES les cookies. No obstant això, pot visitar la Configuració de galetes per proporcionar un consentiment controlat. Llegir més
Configuració de cookiesACCEPT
Gestionar el consentiment
Tancar
Visió general de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre habilitat
Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Cookie
Duració
Descripció
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 mesos Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “Necessàries”.
cookielawinfo-checkbox-non-necessary 11 mesos Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “No necessàries”.
viewed_cookie_policy 11 mesos La cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
No necessàries
non-necessary
Les cookies que poden no ser particularment necessàries per al funcionament de la pàgina web i que s'utilitzen específicament per recopilar dades personals de l'usuari a través d'anàlisi, anuncis i altres continguts integrats s'anomenen galetes no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l'usuari abans d'executar aquestes cookies al seu lloc web.
Cookie
Duració
Descripció
test_cookie 11 mesos
Rendiment
performance
Les cookies de rendiment s'utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web, el que ajuda a brindar una millor experiència d'usuari als visitants.
Cookie
Duració
Descripció
_gat 1 minut Google Universal Analytics instal·la aquestes cookies per restringir la taxa de sol·licituds per limitar la recopilació de dades en llocs de gran trànsit.
YSC 1 any Aquestes cookies les defineix Youtube i s’utilitzen per fer un seguiment de les visualitzacions de vídeos incrustats.
Publicitat
advertisement
Les cookies publicitàries s'utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes rastregen els visitants en els llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Cookie
Duració
Descripció
VISITOR_INFO1_LIVE 5 mesos Aquesta cookie la defineix Youtube. S'utilitza per fer un seguiment de la informació dels vídeos de YouTube incrustats en un lloc web.
Anàlisi
analytics
Les cookies analítiques s'utilitzen per comprendre com els visitants interactuen amb el lloc web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc.
Cookie
Duració
Descripció
_ga 2 anys Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per calcular dades de visitants, sessions, camapign i fer un seguiment de l’ús del lloc per a l’informe d’anàlisi del lloc. Les cookies emmagatzemen informació de forma anònima i assignen un número generat aleatòriament per identificar visitants únics.
_gid 1 dia Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com els visitants fan servir un lloc web i ajuda a crear un informe d’anàlisi de com està funcionant el lloc web. Les dades recopilades, inclosos el nombre de visitants, la font d’on han vingut, i les pàgines visitats de forma anònima. | 0.572116 | curate | {"ca": 0.9279947273026857, "pt": 0.003789751194595485, "es": 0.010380622837370242, "fr": 0.0196078431372549, "it": 0.006920415224913495, "ro": 0.0009886307464162135, "eu": 0.0008238589553468446, "en": 0.02751688910858461, "ja": 0.001977261492832427} | https://www.operalloguers.com/producte/lloguer-tovalla-toile-de-jouy-bordeus-340x340/ |
mc4_ca_20230418_8_583827 | Girona – TempsRecord
dijous, 30 mar� 2017
Propers concerts: 26 de març, 19h, Festival Barnasants a l’Auditori Barradas (HOSPITALET DE LLOBREGAT) – Kavafis en concert 8 d’abril, 18h, IVARS D’URGELL, – D’un mateix mar 22 d’abril, 18h, Pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (LLEIDA) – D’un mateix mar | 0.660075 | curate | {"en": 0.06756756756756757, "es": 0.06756756756756757, "ca": 0.8648648648648649} | https://www.tempsrecord.cat/ca/tag/girona/ |
mc4_ca_20230418_14_21766 | febrer | 2016 | ASSEMBLEA DE DONES FEMINISTES DE GRÀCIA
Sant VIOLENTINT, desmuntant l’amor romàntic
T’entra vomitera amb els anunincis de Sant Valentin d’aquests dies?
A Gràcia tenim la solució!
Diumenge 14 de febrer esteu totes convidades a la inauguració del Cicle feminista del Casal Popular Tres Lliris, on l’assemblea de dones dinamitzem un taller mixte per desmuntar els mites de l’amor romàntic a les 17.30h.
A més, les companyes de l’Heura Negra han organitzat una Jornada Feminista en torn a l’assatjament i les agressions sexistes (amb tallers, dinar vegà popular i cantautores) a partir de les 12.00 h a la plaça Revolució de Gràcia!
Ens veiem pels carrers i les places!
Ser criticada i insultada per ser dona, amb cara pública i fer política? #EnsToquenATotes Desmontem el patriarcat! Ens sumem a fer visible el #TerrorismePatriarcal, ens sumem a la campanya #EnsToquenAtotes | 0.781644 | curate | {"es": 0.06264236902050115, "ca": 0.9373576309794989} | https://donesfeministesdegracia.wordpress.com/2016/02/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_237655 | Aquest itinerari inclou, segurament, el tram més bucòlic de tota la Séquia, que discorre al llarg d’un km a l’ombra d’una roureda amb alguns arbres monumentals. A més, aquesta ruta ens permet conèixer diversos exemples de boscos representatius del Pla de Bages, amb algunes clapes realment interessants, a la vegada que voregem extensos camps de cereals i masies enormes, amb bones vistes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
Durant la ruta descobrirem diferents elements d’interès natural, cultural i patrimonial. En trobareu més informació en aquest enllaç: La Séquia | 0.80133 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.parcdelasequia.cat/un-canal-medieval-entre-boscos-sallent/ |
oscar-2201_ca_20230904_10_71772 | L’Ateneu Vilanoví va obrir les portes ara fa 2 anys, a la Plaça de les Casernes. En aquests dos anys s’hi han desenvolupat desenes d’activitats, de caire social, cultural i polític. L’Ateneu, a més, és la seu de diversos col·lectius: la CUP, l’agrupació ecologista APMA, la cooperativa de consum La Vinagreta, l’Assemblea de Joves de Vilanova i l’entitat cultural Desperta! A banda, s’ha implicat en la dinamització de plataformas locals com Unitat contra el Feixisme i el Racisme, VNG per la Independencia o l’Assemblea pels Drets Socials del Garraf. Parlem amb tres persones implicades en l’Ateneu des de diferents instàncies, la Laia Capdet, el Carlos de Santiago i la Marina Barroso, per saber què és i què vol ser aquesta entitat.
Comencem pel dret: com definiríeu què és l’Ateneu?
Laia: L’Ateneu és un punt de trobada de diferents persones i col·lectius que treballem per a la transformació social, política i cultural del nostre entorn, des del més proper fins al de tots els Països Catalans.
Carlos: Per a mi l’Ateneu ha de ser la casa que doni cabuda als moviments socials de la nostra vila.
Marina: Actualment el definiría com un espai compartit per a diverses entitats i moviments socials de Vilanova en estat de revisió per esdevenir un espai més plural i més obert a la ciutadania.
A l’Ateneu hi ha un barreja com a mínim interessant de col·lectius, activitats i persones: què és que ho relliga tot i dóna el mínim comú per a un projecte compartit?
Carlos: Bàsicament que es tracta de col·lectius, activitats i persones amb un objectiu comú: actitud crítica i transformació social.
Laia: Segurament és això, que tots partim del mateix esperit crític vers les dinàmiques de funcionament de la nostra societat actual, en tots els seus àmbits: polític, cultural, mediambiental, dels drets socials…
Marina: Hi ha una voluntat compartida de construir alternatives vers un altre model social, cultural i polític però personalment crec que manca una identitat o sentiment de grup. Des del meu punt de vista, l’Ateneu a dia d’avui no és o no té un projecte compartit entre els diferents col·lectius que fan ús de l’espai o entre els seus socis i/o usuaris. Aquest és per tant, un repte de futur!
Com s’organitza l’entitat? Qui en forma part?
Marina: Crec que la Laia i el Carlos ho podem explicar amb molt més fonament de causa. 😉
Carlos: L’entitat s’organitza a partir d’una junta que vetlla per la gestió del local i el funcionament del dia a dia, però la riquesa de l’entitat recau en els grups de treball formats pels socis i els col·lectius als que dona aixopluc. Entre la junta, els grups de treball i els col·lectius es genera l’activitat de l’Ateneu. I en formen part totes aquelles persones que son socis i alhora totes aquelles que pertanyen a algun d’aquest col·lectius, siguin o no socis de l’Ateneu.
Laia: Inicialment l’ateneu va començar a organitzar-se com una entitat assambleària, que delegava la gestió diària de l’espai i de les seves activitats a una junta escollida per la mateixa assemblea. L’experiència del funcionament d’aquests dos anys ens ha portat a canviar aquest sistema organitzatiu, creant més comissions de treball per tal que es puguin repartir més i millor les tasques que genera el projecte i no quedi tot en mans d’unes poques persones. Ara som un centenar de socis i sòcies individuals, cinc entitats i junts movem un entorn d’unes 200 persones.
Quin creieu que és el paper de l’Ateneu en la societat vilanovina o quin hauria de ser en el futur?
Laia: L’Ateneu ha de ser l’aixopluc de la consciència crítica i transformadora de la nostra vila, en el màxim de vessants possibles. Des del seu naixement i per a massa gent som “l’ateneu de la CUP”, perquè és el col·lectiu potser més visible dels que estem a l’Ateneu, cal trencar aquest tòpic i que tothom entegui que l’ateneu és de tots i totes les que ens el creiem, el construïm i el volem fer nostre.
Marina: Penso que la seva tasca ha de ser promoure i facilitar un canvi de model social, cultural i polític, fomentant les sinèrgies entre els col·lectius i moviments socials i obrint-se a la ciutadania. Hi ha una frase que m’agrada que descriu el potencial de fer xarxa: “La intel.ligència col.lectiva és la suma de les individuals, però la col.laborativa és la seva multiplicació!”
Carlos: L’Ateneu hauria de ser l’eina mitjançant la qual es vertebrin els moviments socials de la nostra vila, un lloc on es puguin trobar, treballar plegats i alhora puguin donar a conéixer els seus projectes a tots els ciutadans.
En dos anys heu fet molta feina, quins són els reptes i què heu previst per al futur?
Carlos: El principal repte és arribar a molta mes gent. Tot i portar dos anys treballant encara hi ha molta gent a Vilanova que no és conscient que a la seva vila hi ha un Ateneu. Hem d’intentar tenir mes presència i a partir d’aquí créixer, tant en massa social com en col·lectius als que els interessi el punt de trobada que ofereix l’Ateneu i vulguin sumar-se..
Laia: Sí, el principal repte és donar-nos a conèixer i engrescar al màxim de persones a participar en el projecte. Cal que el màxim de vilanovins i vilanovines coneguin qui som, què fem i vulguin venir als nostres actes, només així serà possible anar creixent com a entitat. Ara mateix la prioritat és la difusió, no només del nostre programa d’activitats, sinó de la nostra essència i raó d’èsser.
Marina: Els principals reptes de cara el futur són treballar per a una major implicació dels socis i les entitats a través del treball per comissions, dinamitzar l’agenda d’activitats o millorar-ne la difusió per tal de fer-les arribar a tota la ciutadania.
Des de La Vinagreta, cooperativa de consum de productes ecològics vinculada a l’Ateneu, volem participar activament en aquesta tasca de dinamització i difusió. Fins ara hem hagut de dedicar la major part de la nostra energia en organitzar les comandes i altres aspectes logístics però un dels nostres reptes de futur és explicar quins són els pilars de la nostra existència i aportar el nostre granet de sorra per avançar cap a un canvi de model de consum a través de l’organització de xerrades, tallers i actes diversos!
Què diríeu als vilanovins i vilanovins per animar-los a participar de l’Ateneu?
Carlos: Que es tracta d’un espai on, al contrari del que es pot pensar, podran trobar gent amb interessos i inquietuds prou diversos per trobar-hi afinitats, i que a partir del funcionament assembleari mitjançant el qual funcionem, tindran llibertat total per participar, criticar i proposar aquelles activitats que potser no tenen cabuda a la resta d’entitats que forment part de la vila.
Marina: L’Ateneu no és el local de la CUP, també és l’espai de la Vinagreta o el vostre! Tot i que la CUP el va promoure, en financia parcialment les seves despeses i en fa ús, juntament amb d’altres col·lectius, és un espai obert a qualsevol persona o entitat interessada en avançar vers la transformació social. Nosaltres, com a cooperativa de consum de productes ecològics, hi desenvolupem la nostra tasca quotidiana i sempre hi hem estat ben acollits. Ens agradaria que l’Ateneu es convertís en un espai amb més contingut, diversitat de gent i projectes i un major sentiment de grup. Us convidem a fer ús del bar, visitar les exposicions, informar-vos de la programació d’activitats (en les que hi estem treballant!) o exposar les necessitats del vostre col·lectiu.
Laia: I que ningú no regala res en aquesta societat en crisi i si volem espais autogestionats, autònoms, crítics i populars, els hem de fer entre totes.
Share this:
Twitter
Facebook
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Comentaris Feu un comentari
Categories Entrevistes
← “Una colla castellera és un bon model per aplicar a la nostra vida quotidiana”
Parlem amb Ariadna Miñambre, Sílvia López i José Fernando Mascarell, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la comarca del Garraf →
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Google. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Entrevistes
labuscadigital
Parlem amb Ariadna Miñambre, Sílvia López i José Fernando Mascarell, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la comarca del Garraf
Números
Números Selecciona el mes Juliol 2012 Mai 2012 Abril 2012 Març 2012 gener 2012 Desembre 2011 Novembre 2011 Octubre 2011 Juliol 2011 Març 2011 febrer 2011 gener 2011 Novembre 2010 Octubre 2010 Setembre 2010 Juliol 2010 Juny 2010
Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.757575 | curate | {"ca": 0.9618634645319102, "es": 0.01000667111407605, "ro": 0.000111185234600845, "en": 0.0155659328441183, "oc": 0.0010006671114076052, "pt": 0.0024460751612185904, "it": 0.008894818768067601, "ru": 0.000111185234600845} | https://labuscadigital.wordpress.com/2012/05/28/entrevista-a-lateneu-vilanovi-2/ |
naciodigital_ca_20220331_0_437083 | "Ernest, has de guanyar Barcelona, amb tu la guanyarem". Amb aquestes paraules, el líder municipal d'ERC a la capital catalana, Alfred Bosch, ha anunciat el seu particular pas al costat. El fins ara cap de files del partit republicà a la capital catalana ha cedit el testimoni, tal i com va avançar NacióDigital, a Ernest Maragall. El moviment a ERC ha representat una forta sacsejada aquesta setmana. Què n'opines? Serà un bon candidat a l'alcaldia de Barcelona? Vota a l'enquesta. | 1 | perfect | {"ca": 0.9726890756302521, "fr": 0.0273109243697479} | https://www.naciodigital.cat/noticia/163384/enquesta-creus-ernest-maragall-sera-bon-candidat-alcaldia-barcelona |
cawac_ca_20200528_5_54727 | L’Equip de Govern municipal de Roses ordena el tancament temporalment de la discoteca Chic de Roses fins que no es garanteixi les condicions de seguretat necessàries Des de l’any 2009 els diferents governs municipals de Roses han estat fent requeriments d’esmena sobre les greus deficiències detectades a la discoteca Chic. Cada requeriment ha anat acompanyat […] | 0.788302 | curate | {"ca": 0.8922651933701657, "en": 0.10773480662983426} | http://www.viladeroses.cat/tag/discoteca-chic/ |
oscar-2201_ca_20230904_6_102324 | Manuel Aicart és professor associat en el departament d'Estudis Anglesos. És llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat Jaume I (1994) i posteriorment va obtindre el DEA en lingüística cognitiva també a la Universitat Jaume I (2009). Després de la seua activitat docent en Anglaterra i els Estats Units, actualment és professor, traductor i community manager a https://languagejourneys.com
Els seus interesessos es centren en la lingüística cognitiva i l'adquisició i l'aprenentatge de llengües. | 0.736503 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.uji.es/departaments/com/base/estructura/personal?p_departamento=1882&p_profesor=62639 |
crawling-populars_ca_20200525_21_258853 | Recorda'm
Un centenar de municipis catalans estarien en condicions de denunciar l’Estat per recuperar les pessetes republicanes saquejades
Sant Julià de Ramis va obrir el camí i un bufet d’advocats gironí fa dos anys que hi treballa
El delegat ha de ser capaç de conjugar els interessos de país amb els interessos del territori, diu Regull. Per això, segons ell, és bo que sigui un alcalde
La vegueria haurà de trencar els esquemes de l’antiga ordenació territorial
L’empresa Ametller Origen, creada el 2001, preveu tancar l’exercici del 2018 amb un total de 97 botigues i reformarà les més antigues
Aposta per crear una comunitat de clients que creguin en l’alimentació saludable
Un grup d’amics d’un bar d’Olivella guanya 9,4 milions d’euros amb el Cuponazo de la ONCE
Deu jaciments de la demarcació de Barcelona participen en el 17è Cap de Setmana Ibèric, que aquest any porta per títol ‘Brindar amb els ibers’
Els Mossos han d’intentar aclarir força incògnites dels atemptats, com ara l’autèntic potencial de l’arsenal del xalet d’Alcanar. L’actuació policial no es qüestiona.
Veïns de la localitat marroquina de M’Rirt preparen una caravana de solidaritat cap a l’ambaixada d’Espanya a Rabat
Younes Abouyaaqoub va intentar robar un cotxe a Olèrdola, abans de ser abatut
Anit va rebre el guardó en un acte al Castell de Peralada, on també van ser premiats una masia rural del Baix Penedès i un ruta per cellers penedesencs
Pàgina 1 de 16
© 2020 El Punt Avui | 0.807561 | curate | {"ca": 1.0} | : /mes/olerdola.html |
naciodigital_ca_20220331_0_295680 | MEV - AGENDA D'ABRIL A JUNY DE 2008
ACTIVITATS JOVES
Exposició Un flaix al romànic. Fins al 13 d'abril. Entrada lliure.
La mostra recull les fotografies fetes pels joves de 12 a 18 anys que han participat al concurs de fragments fotogràfics del romànic de la comarca d'Osona. El dia 13 a les 12 h. entrega del premi a la fotografia més votada. Organitzada amb la col•laboració d'el 9 Nou i Miró. Amb el suport del Centre de Recursos Pedagògics d'Osona i la Regidoria d'educació de Vic.
SANT JORDI
Sant Jordi al MEV per a tota la família. Diumenges 20 i 27 d'abril de 10.30 a 11.30 h, famílies amb infants de 3 a 6 anys. Activitat gratuïta pels visitants del Museu.
Acompanyats d'un educador coneixerem l'amic drac del Museu que ens guiarà per un viatge a la recerca de dracs, de sants Jordis i de princeses. Observant, escoltant, jugant i passejant descobrirem alguns dels contes que ens expliquen les obres d'art. Un recorregut ple de sorpreses per a tota la família.
ELS DIJOUS DEL MUSEU AMB LA GENT GRAN
Mirades en el temps: Una ullada al romànic III. Dijous 8 de maig d'11 a 12.30 h. Activitat gratuïta, amb inscripció prèvia.
Una nova proposta amb la participació de la Fundació Caixa Manlleu, per a tota la gent que vulgui ampliar i compartir coneixements. Us convidem a ser els protagonistes d'una experiència enriquidora per a tots. En cada sessió us esperen obres diferents!
DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS. 18 DE MAIG
Jornades de portes obertes. Dissabte 17 i diumenge 18 de maig.
Per celebrar el Dia Internacional dels Museus el MEV us convida a descobrir o a redescobrir les col•leccions d'art medieval i d'arts decoratives.
Visita comentada a les col•leccions de romànic i gòtic. Dissabte 17 a les 17h i Diumenge 18 de maig a les 12h.
Visita familiar participativa a les col•leccions medievals. Diumenge 18 a les 10.30h.
Nit de les arts. Dissabte 17 de maig de 20.30 a 23 h.
Joves músics de l'Escola de Música de Vic ens fan gaudir dels sons dels instruments, en un recorregut guiat a través d'una selecció d'obres del Museu. Organitzada amb l'Ajuntament de Vic, amb la col•laboració de l'Escola de Música de Vic.
La joia del Museu: Retaule de la passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist. Esplèndida obra d'alabastre esculpida en el segle XIV per Bernat Saulet i col•laboradors. Les vint escenes desenvolupen la narració dels principals episodis de la vida de Jesús.
CURSOS
De recurs a producte: l'activació del patrimoni cultural. Dissabtes 14, 21 i 28 de juny.
Curs d'extensió universitària adreçat a professionals, llicenciats, diplomats i estudiants, que incideix en el tractament del patrimoni cultural com a recurs per a l'emergent turisme cultural. Organitzat per la UVIC (Facultat d'Empresa i Comunicació) i per el MEV.
ACTIVITATS PER A NENS I NENES
Taller de bestiari medieval. Per a nens i nenes de 6 a 12 anys. Dijous 26 i divendres 27 de juny d'11 a 13h. Amb reserva prèvia (2€).
Fem uns divertits ornaments inspirant-nos en les representacions d'animals medievals del Museu.
ACTIVITATS FAMILIARS
Descobriu el món medieval. Tots els diumenges de 10.30 a 11.30 h. A partir de 5 anys. Servei gratuït per als visitants del Museu.
Visita participativa amb la família a les col•leccions de romànic i gòtic. Amb un educador del Museu serem transportats al passat medieval utilitzant diferents objectes i materials.
VISITES COMENTADES
Públic individual. Dissabtes a les 17h i diumenges a les 12 h. Servei gratuït per als visitants del Museu.
Recorregut medieval.
Grups amb reserva prèvia
Per al públic adult el Museu proposa visites comentades a totes les col•leccions o bé fer un recorregut medieval per les sales de pintura i escultura romànica i gòtica.
ACTIVITATS ESCOLARS
Grups escolars. De setembre a juny. Amb reserva prèvia.
Una àmplia oferta per a tots els nivells educatius, des d'Educació Infantil fins a Estudis Universitaris. Amb la participació de la Fundació Caixa Manlleu.
PUBLICACIONS
Quaderns del Museu Episcopal de Vic.
II 2007
Publicació del MEV de caràcter científic que dóna a conèixer les darreres investigacions relacionades amb les col•leccions del Museu.
NOTÍCIES
El MEV participa a la Fira Expodidàctica. Barcelona del 3 al 5 d'abril.
Vida de les col•leccions. El MEV col•labora amb diferents museus i exposicions a través del préstec de les seves obres:
"Catalunya i la Mediterrània en la plenitud del romànic", del 19 de febrer al 18 de maig de 2008. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.
"Europa al final de la prehistòria. Les grans fulles de sílex", del 3 d'abril al 15 de juny de 2008. Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona.
"Monedes en lluita: Catalunya a l'Europa napoleònica", del maig de 2008 al maig de 2009. Museu Nacional d'Art de Catalunya - Gabinet Numismàtic, Barcelona.
"Genesi. Il mistero delle origini", del18 de maig al 7 d'octubre de 2008. Illegio, (Itàlia).
CONTRAPORTADA
El MEV impulsa una nova iniciativa seguint les tendències més innovadores que porten a terme destacats museus internacionals com la Tate Gallery o el British Museum, oferint exposicions en línia que faciliten la consulta d'informació.
L'exposició Gilabertus. Un viatge decisiu a la descoberta del romànic després de tancar les portes físicament al MEV es pot continuar visitant a través de la xarxa a www.museuepiscopalvic.com. Aquest projecte és fruit de la col•laboració amb la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Seguint l'aposta per les noves tecnologies el MEV també ofereix a internet la mostra de fotografies que els joves han presentat al concurs fotogràfic de fragments de romànic que formen part de l'exposició Un flaix al romànic. | 1 | perfect | {"en": 0.018227756722613248, "es": 0.014798772784695904, "ca": 0.9420682187330807, "pt": 0.009926006136076521, "fr": 0.009023641941887746, "kk": 0.0010828370330265296, "it": 0.004872766648619383} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/6886/agenda-cultural-mev |
racoforumsanon_ca_20220809_3_722421 | Crec que aquest és un tema que no podem obviar, ni deixar només en mans de l'extrema dreta (que després passa el que passa). Les dades a Catalunya són aquestes:1995: 36.989 estrangers d'origen musulmà.1997: 50.077 estrangers d'origen musulmà.1999: 78.369 estrangers d'origen musulmà.2001: 119.952 estrangers d'origen musulmà.2003: 155.692 estrangers d'origen musulmà.2005: 220.174 estrangers d'origen musulmà.2007: 266.414 estrangers d'origen musulmà....2015: 510.000 estrangers d'origen musulmà (als que s'haurien de sumar els fills (i potser néts) de religió musulmana que han nascut ja al nostre país, per tenir el total de musulmans que viuen a Catalunya.------------------------------------------------Més dades (IDESCAT 2015):- Estrangers amb autorització de residència: 1.085.472 (més de 715.000 només a la "provincia" de Barcelona). - Més de 221.000 dels estrangers amb residència a Catalunya, marroquins (més que els de tot el continent americà).- Concessions de nacionalitat "espanyola" a Catalunya durant el 2015: 15.330. La meitat de les quals a immigrants procedents del continent africà. Uns 6.000 per acreditar que duen 2 anys aquí.- Taxa d'immigració per 1.000 habitants a Catalunya: 40,3PD: Si us plau, us agraïria no caure en comentaris racistes ni xenòfobs, ni que m'acuseu de racista o de xenòfob a mi per obrir un fil. Si fessiu això darrer, estarieu donant ales als que creuen que d'això no se'n pot parlar i, així, aquests temes se solen quedar només per l'extrema dreta i els Trump de torn i després tot són plors.PD2: D'on surten les dades?- Dades fins al 2007 prcedents de: Jordi Moreras, Musulmans a Catalunya. Radiografia d´un islam implantat, Documents de l'Institut Europeu de la Mediterrània, 2008.- Dades del 2015 procedents d'un estudi de l'Observatorio Andalusí de la UCIDE (Unión de Comunidades Islámicas de España).
La Via Arkan, serveix tant com per la independència com per això.
Paramilitars sorgits de hoolings futbolers?
No és la solució òptima, evidentment, seria el reconeixement d'un gran fracàs de país, però com a mínim seria una autodefensa. Però tranquil, que aquí no hi arribarem: Catalunya, almenys la Catalunya actual, és un país de covards.
Al segle XXI coses com aquestes en plena Europa Occidental són, senzillament, impossibles.
Paramilitars com el que van ser el Tigres d'Arkan potser no, però segons com vagin les coses, "patrulles d'autodefensa" a alguns països d'Europa les pots donar per fetes.
Màxim "patrulles veïnals" d'avís a Catalunya. No crec que passem a massa més. | 0.816746 | curate | {"ca": 0.982922954725973, "id": 0.017077045274027005} | |
macocu_ca_20230731_1_133500 | El Tapís de la creació, vist per un pintor gironí actual
Joan-Josep Tharrats
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
Tharrats, Joan-Josep. «El Tapís de la creació, vist per un pintor gironí actual». Revista de Girona, 1980, Núm. 92, p. 247, https://raco.pre.csuc.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/122712. | 0.29261 | curate | {"ca": 0.5241157556270096, "de": 0.21221864951768488, "en": 0.26366559485530544} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_150805 | Ahir es va fer públic un estudi del sindicat UGT on s'hi afirmava que uns 154.000 joves a Catalunya no estudien ni treballen, titular que va ser abastament difòs pels mitjans de comunicació i que a primer cop de vista pot semblar que ens trobem davant un jovent dropo i gandul que només pensa a divertir-se, ja que 154.000 joves d'entre 16 i 24 anys representen el 22,1% d'aquest grup d'edat. Alguns mitjans fins i tot van atrevir-se a augmentar aquest percentatge fins el 25%, oferint titulars del tipus "una quarta part dels joves ni estudia ni treballa". Tot això amanit amb elements afegits que portaven al lector a la conclusió evident que bona part d'aquest sector de la població només viu per divertir-se i per viure a costa de la família. Per posar un exemple, un dels meus referents informatius a internet per fer un cop d'ull ràpid a l'actualitat, el portal informatiu de la Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, el 3cat24.cat, ens oferia un breu article sobre els resultats de l'estudi... il·lustrat amb una fotografia de joves a la platja fent una festa, i com no bevent alcohol. Que el botellón també ven molt.Si un es para a analitzar les xifres (no cal ser estadístic ni matemàtic ni sociòleg, tan sols agafar els grans números i pensar una mica) veurà que l'aparent jovent dropo i gandul que només pensa a divertir-se potser no ho és tant, m'explico: d'aquests 154.000 joves que ni estudien ni treballen, l'estudi especifica que 98.000 d'ells busquen feina, però no en troben. Als mitjans de comunicació se'ls ha oblidat de comentar la brutalitat de taxa d'atur que suporten els joves, taxa d'atur a la que sovint no se li dóna massa importància perquè una bona part d'aquests joves no apareixen als registres oficials de l'atur, ja que els joves tenen molt clar que per què inscriure's a les Oficines de Treball de la Generalitat si no tenen dret a cobrar una prestació i tampoc no els trobaran feina.Segons el mateix estudi, la taxa d'atur entre els joves de 16 a 24 anys es situa al voltant del 37%. Recordem que per ser considerat com a aturat en un estudi d'aquestes característiques cal ser disponible per a incorporar-se a una feina en un termini màxim de dues setmanes, no haver treballat ni una sola hora de manera remunerada durant la setmana de referència de l'estudi i estar buscant feina activament. En definitiva, a sobre d'haver de suportar una taxa d'atur inimaginable per d'altres col·lectius, els joves aturats a més han de suportar que se'ls inclogui dins un grup al que si bé nominalment hi pertanyen, ja que efectivament ni estudien ni treballen, però que tal i com els presenten els mitjans sembla que no estudiin ni treballin senzillament perquè no els dona la gana, els famosos NINIs, que és l'etiqueta amb que avui dia es criminalitza el jovent. Si als anys 70 van ser els hippies, als 80 els quinquis, als 90s la Generació X i als 00s la Generació Y... a aquesta dècada l'etiqueta pels joves és la de NINIs.Ens trobem ni menys ni més davant de l'etern conflicte generacional: bona part de la societat "adulta" té una visió molt determinada dels joves: les generacions posteriors a la seva sempre i obligatòriament són molt pitjors, "quan nosaltres erem joves sí que teniem valors i cultura de l'esforç". Pregunteu a qualsevol persona de qualsevol generació i gairebé sempre trobareu un bon grapat de gent que veu les generacions més joves amb connotacions totalment negatives. A això hi contribueixen amb entusiasme, de nou, els mitjans de comunicació: un recent estudi del Consell de l'Audiovisual de Catalunya afirmava que en un 70% dels casos en que els joves són esmentats als informatius aquest esment tenia connotacions negatives. Els joves només surten als mitjans per parlar de fracàs escolar, delinqüència, aldarulls o altres situacions de conflictivitat social.Tornant al tema que ens ocupava, les xifres: dels 154.000 joves catalans d'entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen, 98.000 busquen feina i no la troben i 56.000 no la busquen. Les alarmants xifres d'"una quarta part" s'haurien de convertir en una no menys alarmant xifra del 8% de joves que ni estudien ni treballen ni busquen feina. Si algú es pot considerar NINI, és un 8% d'aquest col·lectiu, no pas un 22 ni un 25%. I d'aquests, quants directament han tirat la tovallola davant la situació econòmica actual i a quants se'ls pot acusar de ser uns dropos i un ganduls que no volen estudiar ni treballar? Jo penso que molts menys d'aquest 8% en que al final se'ns ha quedat la cosa. Però aquí ja entrem al terreny de l'especulació i cadascú tindrà les seves opinions. Però les xifres canten: prou criminalitzar el jovent i prou posar-los etiquetes, sisplau.
Per mi el problema no són els "ninis"... el problema són els "ninini...", és a dir: "ni estudien, ni treballen, ni els importa res una puta merda". Pel que fa a les estadístiques que has comentat, no entenc perquè el 22% que no treballa (independentment que busqui feina o no) no es forma. I quan dic formar-se no dic fer una carrera universitària, simplement realitzar cursets gratuits que estan al seu abast i que hi poden accedir a travé del SOC, a més cursets que poden abandonar en tot moment si troben feina i que els permet entrar a borses de treball, etc. Parlo de FPO, ET (eliminades pel govern), PQPI, PGS, UEC, o treure's el graduat escolar... I sé de què parlo... treballo en el sector, i veig gent rebutjar formació "perquè no li interessa o perquè no es cobra durant les pràctiques... " | 0.869199 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_198467 | Es precisa incorporar un/a tècnic/a en comptabilitat i administració Convocatòria Tècnic Comptabilitat ANNEX I Resultats
©2022 Powered by Saluttortosa
Política de privacitat | Avís legal | Política de cookies | Moodle
Ir a Tienda
Utilitzem cookies per assegurar que donem la millor experiència a l'usuari al nostre web. Si segueixes utilitzant aquest lloc assumirem que estàs d'acord.AcceptoPolítica de cookies | 0.663789 | curate | {"ca": 0.9012345679012346, "en": 0.07160493827160494, "es": 0.027160493827160494} | https://www.hospitalsantacreutortosa.cat/2019/11/14/ |
crawling-populars_ca_20200525_5_42149 | L'autor
Dolors Clotet Cortina Redactora al Berguedà del diari Regió7
Sobre aquest blog de Les columnes
Aquest bloc reprodueix els articles editats en l'edició de paper del diari Regió7
Arxiu
Comenta
Comparteix
Twiteja
«Els meus pernils són molts bons». La frase és d’Enrique Tomás, empresari establert a Catalunya que ven aquest preuat producte del porc ibèric. No és que l’home no tingui àvia sinó que pensa que la qualitat és el millor antídot davant d’un possible boicot espanyol a empreses i productes catalans en el procés sobiranista. Segons va explicar en la seva darrera estada a Berga, Muriel Casals, la presidenta d’Òmnium Cultural, Tomás té claríssim que els seus clienst saben apreciar i valorar els seus pernils. Normal. El que és bo agrada a tothom. O és que potser la gent va a comprar més al centenari forn de ca l’Agustí de Cercs perquè de tant en tant s’hi materialitza Xavi Hernández, un dels millors centrecampistes del món i amant dels bolets berguedans? Doncs no. Els clients hi van perquè «els agrada el que fem», diu una de les seves dependentes. Creu que encara que el cervell del Barça s’estigués palplantat a la porta d’entrada del forn, això no faria que la gent hi anés més. Els clients, alguns coneguts com el futbolista o la periodista de Tv3 Helena García Melero, hi van perquè els agraden els seus productes. El que toca, doncs, és vendre excel·lents pernils i fer pans de debò amb gust del que ha de ser com els fan a Cercs i, per sort per a nosaltres, també a cal Pius de l’Espunyola, al forn de l’Aiguadora i a cal Pitus de Vilada, entre d’altres. Segur que els bons aliments també seran clau en la construcció d’una Catalunya independent.
Publicat el 14 de juliol del 2013 | 0.819239 | curate | {"it": 0.004146919431279621, "ca": 0.9834123222748815, "es": 0.008293838862559242, "lt": 0.004146919431279621} | : /blogs/al-bergueda/els-pernils-per-la-independencia.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_729004 | Original en anglèshttp://www.aljazeera.com/news/2016/08/pakistan-blast-quetta-hospital-lawyer-killed-160808050839643.htmlLa el Talibà del Pakistan va assumir la responsabilitat per l'atac-suïcidi al servei d'urgències d'un hospital a Quetta que va matar almenys 70 persones. L'atac de dilluns tenia com a objectiu un grup d'advocats que s'havien reunit per acompanyar el cos d'un col·lega assassinat. "El Tehreek-e-Taliban Pakistan Jamaat-ur-Ahrar assumeix la responsabilitat d'aquest atac, i es compromet a seguir duent a terme aquest tipus d'atacs. En publicarem un vídeo aviat", va dir el portaveu del grup Ehsanullah Ehsan en un correu electrònic...."És important destacar que això va succeir després que el president de la barra de Quetta va ser assessinat a trets", va dir. "Hi ha grans preguntes després d'aquest lapse de seguretat. La quantitat de morts és molt gran i avui la majoria de víctimes són gent de la comunitat jurídica. "(Traducció de Google + correccions meves)
Font: http://www.vilaweb.cat/noticies/pakistan-un-minim-de-53-morts-a-latemptat-contra-advocats-en-un-hospital-del-pakistan/ | 0.696778 | curate | {"ca": 0.8872727272727273, "en": 0.11272727272727273} | |
mc4_ca_20230418_3_485739 | Joan Masdéu – CRA_PRODUCCIONS
Return to Artistes
Innocents és un disc rebel i les seves cançons, valentes i provocadores, perquè han fet el contrari del que s’esperava d’elles; refan camins però amb tota la intenció, amb la direcció inequívoca amb què han estat contruïdes.
Naixem innocents, ignorants del pes de la culpa. Perdre aquesta innocència és el preu de l’experència de viure.
El títol del disc: «Innocents» (talment així, sense articles, en plural, sense assenyalar ningú en concret i alhora tots nosaltres), reflexiona sobre la innocència primera, en una idea pura de l’existència.
Caminar pel pas del temps suposa anar creuant-se amb les ombres i les clarors que nosaltres mateixos projectem en el camí. Ni jutges ni culpes. Abraçar la fera és aprendre a reconèixer-la sense identificar-s’hi. La innocència és acceptació.
Tots som un i el mateix. Som miralls i ser-ne conscients ens fa lliures; desapareix la necessitat de jutjar i la pretensió de ser innocents resulta inconscient. Aprenem a estimar l’imperfecte; és a dir, el real.
Innocents és un disc d’amor, d’amor a un mateix. Un viatge iniciàtic en què cadascuna de les vuit cançons representa un estadi d’aquest camí cap a la propia consciència.
www.joanmasdeu.com
https://www.facebook.com/joanmasdeuoficial
https://www.instagram.com/joanmasdeu/ | 0.755551 | curate | {"en": 0.0970724191063174, "ca": 0.8875192604006163, "es": 0.015408320493066256} | http://craproduccions.com/?page_id=157 |
crawling-populars_ca_20200525_21_267408 | Espai Cultural la Ciutadella
Tel 972 25 24 00
Estació d'autobusos de Roses
Farmàcia Bosch Pujolar, Marta
Tel 972256588
Farmàcia Casas Basco, Montserrat
Tel 972255658
Farmàcia Castelló Hors, Àlvar
Tel 972257723
Cercador d'equipaments de Catalunya
EscolesConsulteu quins centres educatius hi ha al vostre municipi.
CAPSCAPS, hospitals, centres de salut mental... Consulteu-los!
MuseusSitueu els museus de Catalunya en el mapa.
Instal·lacions esportivesConegueu quines instal·lacions esportives teniu més aprop.
Incidències en el transport públic (metro, autobusos, tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat, línies de tren de Rodalies ...), itineraris...
Mapa continu de trànsit
Adm. pública en general - 1 plaça de Tècnic en gestió econòmica i control in
Administració Pública
18/03/20 0.00 - ROSES
Altres oficis - 1 plaça de Conserge d'escoles i llars d'infants
Administració Pública
10/03/20 0.00 - ROSES
Adm. pública en general - 1 plaça d'Auxiliar administratiu
Administració Pública
10/03/20 0.00 - ROSES
Altres oficis - 4 places de Conserge d'instal·lacions esportives
Administració Pública
10/03/20 0.00 - ROSES
Altres oficis - 1 plaça de Conserge
Administració Pública
10/03/20 0.00 - ROSES
Cossos de Seguretat - 2 places d'Agent de la Policia Local
Administració Pública
10/03/20 0.00 - ROSES
Cossos de Seguretat - 7 places d'Agent de la Policia Local per a la temp
Administració Pública
27/02/20 0.00 - ROSES
Restauració - Pâtissier / Pâtissière
OFICINA DE TREBALL DEL SOC
25/02/20 16.54 - ROSES
Més d'un centenar de rutes turístiques, amb diferents transports i nivells de dificultat, organitzades per comarques.
Mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb informació dels topònims i punts d'interès.
[MAPA]
Guia de carrers
La Generalitat de Catalunya incorpora a l'aplicació gencat un servei d'atenció personalitzada i immediata a través de missatgeria instantània de text del 012. A més, s'ha millorat la consulta i configuració dels avisos de Protecció civil, per fer arribar a la ciutadania comunicacions rellevants.
Divendres,20 març 2020
© 2020 El Punt Avui | 0.570951 | curate | {"ca": 0.8431952662721893, "en": 0.1247534516765286, "ru": 0.019230769230769232, "es": 0.01282051282051282} | : /serveis/municipi/roses.html?vermobil=1 |
oscar-2301_ca_20230418_0_133489 | Avui ha començat a la Casa Ciurana de Morella el curs per a persones cuidadores de persones dependents. D’aquest es beneficien 15 famílies que reben la prestació de dependència, les quals comptaran amb 25 hores de formació fins al divendres. El curs l’imparteixen des dels serveis socials de la Mancomunitat Els Ports.
A primera hora d’avui, l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, i la regidora de Benestar Social, Promoció de la Salut i Gent Gran, Malú Blasco, han donat la benvinguda a aquest curs. Malú ha destacat que “es tracta d’un curs molt important per a aquelles famílies que tenen persones dependents al seu càrrec, ja que no són professionals d’aquest àmbit i han de tindre coneixements per a realitzar les tasques necessàries que requereix la situació”. L’edil ha explicat que “en els últims anys ha millorat molt la valoració de les persones dependents, la qual es realitza directament dels serveis socials de la mancomunitat i es fa de manera àgil i ràpida”. Finalment, ha comentat que “en aquesta ocasió es beneficien 15 famílies, les quals rebran la formació fins al divendres”.
A més, des de l’àrea de serveis socials es continua amb el reforç dels diferents serveis i material necessari com el préstec de llits adaptats per a persones dependents. Així, des de l’ajuntament s’amplia el material per a cobrir estes necessitats de manera permanent.
Taller d’ocupació d’atenció sociosanitària de persones a domicili
Cal recordar que, fa unes setmanes que es va iniciar un nou taller d’ocupació a Morella. En aquest cas, es tracta del d’atenció sociosanitària de persones a domicili amb una durada d’un any. El taller compta amb 10 persones, així com tres més de personal tècnic, formatiu i de direcció. L’ajuntament de Morella va detectar la necessitat d’aquesta formació a la ciutat i, des de l’àrea de serveis socials, s’aposta per la formació per a oferir uns serveis de qualitat pel benestar de la gent gran i les persones dependents en els seus domicilis.
TAGS
Ajuntament de Morella
Benestar Social
curs per a persones cuidadores no professionals
Malú Blasco
Rhamsés Ripollés
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
DiaDia
Articles relacionats.
Albocàsser accelera en la construcció de l’institut-escola amb la Generalitat
El lema del 44é Aplec dels Ports es donarà a conéixer el dissabte
Vilafranca inicia el Nadal amb l’encesa de llums i la inauguració del Betlem
PUBLICITAT
CALENDARI D’ESDEVENIMENTS
desembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
« nov. gen. »
AGENDA D’ESDEVENIMENTS
No hi ha esdeveniments
PUBLICITAT
MÉS DIADIA
Agricultura i ramaderia
Videos
El Temps
Medi Ambient
Fotos
Economia, empresa i ocupació
Opinió
Diadia Redacció i publicitat: 639842226
Email de contacte: [email protected]
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. | 0.707322 | curate | {"ca": 0.7878081279147235, "en": 0.047634910059960026, "pt": 0.01765489673550966, "ga": 0.0036642238507661557, "fr": 0.03264490339773484, "sv": 0.0006662225183211193, "nl": 0.0006662225183211193, "es": 0.09926715522984676, "km": 0.0006662225183211193, "sk": 0.0006662225183211193, "de": 0.008660892738174551} | https://diadia.cat/morella-acull-el-curs-per-a-persones-cuidadores-no-professionals/ |
mc4_ca_20230418_16_501453 | [Sant Andreu] Manifestació contra el desallotjament de Kan Llimona - Indymedia Barcelona
[Sant Andreu] Manifestació contra el desallotjament de Kan Llimona
Correu-e: [email protected] 14 mar 2007
120 persones van recórrer diversos carrers de Sant Andreu per denunciar el desallotjament del CSO i visibilitzar la necessitat d'un espai alliberat al poble.
Ahir dimarts 13 de març, a partir de les 20h, va començar a congregar-se gent a la Pl. Orfila per participar de la manifestació de rebuig al desallotjament de Kan Llimona. Les pancartes esteses al terra ubicaven la gent que, ironies de la vida, es van trobar amb una recollida de signatures de l'AVV Sant Andreu de Palomar per lliurar-les al Districte, prevista amb anterioritat, dins la seva campanya 'Sant Andreu X Viure'... com si es pogués dialogar amb els co-responsables dels desallotjaments.
Finalment, quan es podien comptar unes 120 persones, a les 21h va començar la manifestació, que tingué un recorregut prou llarg: Pl. Orfila, Torras i Bages, Santa Marta, Pl. Orfila, Segre, Sant Adrià, C/Gra, Coroleu, Concepció Arenal, Meridiana, Malats i Pl. Orfila. La intenció, però, era ben clara: denunciar l'especulació i la propietat privada d'immobles que la fomenta; visibilitzar la repressió d'aquest govern "d'esquerres" que decapita qualsevol proposta social, política o cultural que no controli; assenyalar responsables; i deixar ben clar que mai no els faran creure ni desallotjaran les seves idees.
Poc després de sortir es va tornar i fer una breu parada davant del Districte, on hi havia desplegats agents de 4 furgones dels UPAS. Durant el recorregut no es va parar d'enganxar cartells i realitzar pintades de denúncia; bancs i immobiliàries van ser els blancs preferits dels esprais. A les pintades s'hi podien llegir denúncies tant del desallotjament de Kan Llimona, com d'altres més general, assenyalant l'alcalde Jordi Hereu o el Conseller d'Interior Joan Saura com a responsables de les polítiques repressives contra els moviments socials. També Mossos d'Esquadra i immobiliàries, entre altres, van tenir el seu espai a les parets d'un Sant Andreu que clamava per un nou espai alliberat.
En arribar a la Plaça de les Palmeres esperaven 3 furgonetes d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra i altres agents de paisà. No actuaren pas, però, quan la manifestació es va aturar davant de Kan Llimona i l'ompliren de pintades. Mentre, un grup de gent s'enfilava a la casa i des del dalt del terrat despenjaven una pancarta ("Kan Llimona vive, la lucha sigue"), i acompanyats d'una vistosa bengala en desplegaven una altra ("Desallotgeu les nostres cases, però mai desallotjareu els nostres somnis"). L'acció va ser fortament aplaudida.
La manifestació va continuar segons el recorregut que hem anomenat abans, i va acabar a la Pl. Orfila, on l'actitud dels UPAS era molt diferent a la de la tarda, quan la plaça era plena de gent de tota mena. Aquest cop, només arribar, es van desplegar amb cascs, escuts i porres en mà, estris que tenien guardats a primera hora. Una membre de l'assemblea de Kan Llimona va llegir el manifest convocant, i va agrair l'assistència de la gent. Un últim recordatori d'anar en compte amb els policies de paisà va donar per desconvocada la manifestació, que la gent va abandonar no sense dir quatre paraules als UPAS que provocadors esperaven davant del Districte.
Tres setmanes després de la seva okupació, doncs, s'acaba l'esperançador projecte del CSO Kan Llimona. Amarga dolçor, que esperem, però, que no sigui sinó un punt i seguit en la història dels CSO a Sant Andreu de Palomar.
Re: [Sant Andreu] Manifestació contra el desallotjament de Kan Llimona
per Sant Andreu Informa't 14 mar 2007
les fotos les podeu veure a la galeria media, o al bloc. n'hi ha 2 del desallotjament, i 6 de la mani.
per mimimi 14 mar 2007
Ànims company(e)s! la manif estar molt bé...
encara ens queden llocs...(m'han dit que al bon pastor....)
http://stapinfo.bloc.cat/post/7566/147044 | 0.812212 | curate | {"ca": 0.9620672097759674, "en": 0.020366598778004074, "es": 0.011965376782077392, "it": 0.00560081466395112} | http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/296251?show_comments=yes |
crawling-populars_ca_20200525_20_46580 | En les dues primeres edicions, el FITT va reconvertir en espais teatrals l’Antiga Audiència, el Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, la Volta llarga de la capçalera del Circ romà, les Voltes del Pallol, la Casa Canals i el Col·legi d’Arquitectes, a més de la mateixa Sala Trono i el Teatre Metropol. Enguany hi sumarà la terrassa gòtica del Pretori, on Gemma Brió hi portarà el seu Llibert, premi a la crítica Serra d’or de teatre 2015, i premi Butaca al millor text teatral i al millor espectacle de petit format. Llibert, finalista també dels premis Max al millor espectacle revelació i a la millor autoria teatral, és una de les delicatessen d’aquest FITT, però no l’única.
La companyia francesa Cirque le Roux, per exemple, sorprendrà a la jornada inaugural, el dimecres 17 de juny, amb un espectacle de circ contemporani i innovador que barreja una excel·lent tècnica circense amb una depurada narrativa teatral. L’obra An elephant in the room, que podreu seguir a les 21h al Teatre Metropol, és una comèdia dramàtica que aborda les relacions humanes.
La Capçalera del Circ és l’indret idoni per a la proposta dramatúrgica del dijous 18, Homo ridens Tarragona, de la companyia italiana Teatro sotterraneo, una obra que experimentarà amb el públic…i amb el riure. Més pistes? L’objectiu d’aquesta proposta quirúrgica és analitzar l’enfocament humà del riure, la mesura dels seus límits i complexitat.
Mi gran obra (un proyecto ambicioso), és l’espectacle que David Espinosa portarà a les Voltes del Pallol, una crítica als projectes faraònics que, com diu l’autor, sovint estan carregats d’ornaments però buits de contingut, i que a la vegada retrata a la societat en què vivim. L’obra tindrà quatre passis: dijous 18 i divendres 19, a les 18h i a les 20h.
El FITT 2015 també incorporarà un doble espectacle itinerant pels carrers de Tarragona de la mà de la companyia Kamtchàtka, el divendres 19 i el dissabte 20, a les vuit del vespre. Fugit evoca la història dels que han marxat i dels que marxaran, i vol ser un homenatge als que van tenir el coratge de desprendre’s d’allò superflu, abandonar allò conegut i anar cap a l’esperança d’un món millor. Els sona? Els que assisteixin a aquesta obra –amb aforament reduït a 90 persones– han d’estar disposats a fugir endavant.
La cloenda del festival anirà a càrrec de la companyia Le Crupier amb un espectacle que reivindicarà la figura d’Esperança Dinamita, una de les vedets més populars i controvertida en els seus dies. L’obra es podrà seguir el diumenge 21, a les 21.30h, a l’Antiga Audiència. Un excel·lent colofó.
L’entrada senzilla de cada espectacle costarà 18€, però el FITT posa en marxa un abonament a 50€ que ofereix tres espectacles a escollir, i un de 80€ amb el què pots gaudir de tots els espectacles. Els punts de venda d’entrades seran el Teatre Metropol i les oficines del Patronat de Turisme de Tarragona i, on line, a través de la plataforma www.tarracoticket.cat.
Programa del FITT 2015 | 0.860861 | curate | {"ca": 0.9925650557620818, "es": 0.007434944237918215} | : /experience/tag/salatrono/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_47767 | Decret, del 19 de març de 1997, pel qual es publiquen les modificacions de l’article 4, capítol 7, de la Nomenclatura general d’actes mèdics de la Caixa Andorrana de Seguretat Social
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Per obtenir més informació sobre les cookies, consulteu Cookies a LesLleis.com.
Accepto les cookies d’aquest lloc:
Carregant...
Connecta't
Correu-e:
Contrasenya:
He oblidat la meva contrasenya
Tens activada la tecla de bloqueig de majúscules.
Connecta't
Registre
Decret, del 19 de març de 1997, pel qual es publiquen les modificacions de l’article 4, capítol 7, de la Nomenclatura general d’actes mèdics de la Caixa Andorrana de Seguretat Social | 0.601901 | curate | {"ca": 0.9595536959553695, "fr": 0.02789400278940028, "pt": 0.012552301255230125} | https://leslleis.com/A19970319B |
racoforumsanon_ca_20220809_2_321239 | Demà a les 19h el Barça juga el primer partit sense el Messi al camp del Mallorca. Doncs com cada setmana tots a fer els vostres pronòstics
jo crec que guanyarà el barça.. de resultat jo posarem un.. 1-3 Gols de qui? doncs XD ni idea però hi seran.
Sí, perquè amb un 1-3 sense gols... | 0.693711 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_236923 | S'il·luminava amb espelmes perquè li havien tallat la llum
2 min. Barcelona 14/11/2016 20:53
651x366 Pla mig de la porta del pis de Reus on s'ha produït un incendi mortal, entreoberta i amb un precinte dels Mossos d'Esquadra / Roger Segura / ACN Pla mig de la porta del pis de Reus on s'ha produït un incendi mortal, entreoberta i amb un precinte dels Mossos d'Esquadra / Roger Segura / ACN
Una dona de 81 anys que vivia sola ha mort aquesta matinada a Reus en un incendi. Segons fonts dels Bombers el foc hauria cremat el matalàs on dormia la dona, que no hauria pogut sortir a temps de casa perquè hauria caigut. Un veí ha vist el fum, al número 14 del carrer Santa Anna, i els Bombers l'han rescatat, però els treballadors del sistema d'emergències mèdiques no han pogut fer res per reanimar-la.
La víctima, segons ha pogut confirmar l’ACN, es trobava en una situació de pobresa energètica i feia dos mesos que tenia tallat el subministrament de llum. Des d’aleshores, l’anciana s’il·luminava amb espelmes. Precisament, tot apunta que una espelma seria l’origen del foc que ha cremat el matalàs en què dormia i que li ha acabat produint la mort, segons la investigació dels Mossos d’Esquadra.
Fonts municipals han explicat que els serveis socials de l’Ajuntament de Reus desconeixien que la dona no disposava de corrent elèctric per impagament, perquè no havien rebut cap sol·licitud d’ajut econòmic ni per part d'ella ni dels seus familiars. La dona sí que havia demanat una ajuda al consistori per poder pagar el rebut de l’aigua, que se li havia concedit. A més, l’arrendatari del pis havia interposat una demanda judicial de desnonament per impagament del lloguer.
Sis vehicles dels Bombers i tres d'emergències mèdiques han acudit al domicili sinistrat. Un home de 43 anys i un menor d'edat també han necessitat ajuda mèdica, amb símptomes d'ansietat, però se'ls ha donat d'alta allà mateix. L'incendi ha cremat part d'un dormitori del pis 2n B –el foc s'ha apagat en mitja hora–, i la resta del pis ha quedat afectat pel fum. Els Bombers han evacuat tot el bloc –de 3 plantes i 2 pisos per planta– de manera preventiva, però els veïns han pogut tornar a casa poques hores després.
Una dona ferida greu per cremades en l'incendi d'un habitatge al Vendrell
Estabilitzat el foc de Cerbi, al Pallars Sobirà, després de cremar més de 500 hectàrees
L'incendi de Cerbi, al Pallars Sobirà, porta cremades 450 hectàrees
Evacuen 900 treballadors de les oficines de Nestlé per un incendi al terrat
L'Ajuntament de València ha pagat 2.500 factures per evitar talls de llum a persones necessitades
La Generalitat imposa 500.000 euros de multa a Gas Natural pel cas de la dona morta a Reus | 0.848307 | curate | {"ca": 0.9879789631855748, "eo": 0.002253944402704733, "pt": 0.009767092411720512} | https://www.ara.cat/societat/Mor-dona-anys-incendi-Reus_0_1687031343.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_62536 | PSC i ERC ja van negociar la nit de les eleccions un possible pacte per repartir-se la Diputació de Girona R.D. Els partits catalans es preparen per afrontar setmanes de pactes locals per tal de conformar els governs locals, comarcals i provincials sorgits de les eleccions del 27 de maig. De moment, hi ha alguns punts calents que les formacions catalanes hauran d’escometre en el futur pròxim i que decidiran el color de Diputacions com la de Girona, presidida per l'alcalde de Roses Carles Páramo (CiU) [a la imatge]. A Barcelona, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) té totes les de guanyar per seguir controlant la Diputació. El mateix succeeix a Tarragona, on Convergència i Unió (CiU) seguirà al capdavant del govern de la institució provincial gràcies el recolzament que pot rebre del Partit Popular (PP). Reunió el diumenge Una altra cosa són les Diputacions de Lleida i Girona. "PSC i ERC ja van mantenir una reunió la mateixa nit de les eleccions", va dir a eldebat.cat una font que segueix de prop els contactes. Segons aquesta mateixa font, "qualsevol pacte no abordarà tan sols el tema de la Diputació, sinó que comportarà altres pactes a nivell de consells comarcals i d’alcaldies". De fet, els socialistes havien proposat ja a Esquerra que estarien disposats a cedir-li als republicans la presidència de Caixa de Girona si a canvi retiraven el suport a CiU a la Diputació i aquesta passava a tenir un president del PSC. Contraatac de CiU A les files convergents, es coneixen aquests oferiments i la direcció de CiU ja va encarregar a finals de l’any passat a varis dels seus dirigents que iniciessin contactes amb ERC per tal de neutralitzar qualsevol intent dels socialistes per desallotjar-los de la Diputació. "Sabem que els han fet l’oferiment de canvi de la Caixa per la Diputació i nosaltres també hem tingut contactes amb Esquerra per no quedar-nos despenjats. De totes maneres, confiem en què, encara que la direcció d’ERC doni instruccions de recolzar el PSC, i com que l’aparell del partit a Girona està content amb la situació actual i amb el tracte rebut aquests anys, es decanti finalment per un front nacionalista", diu una font de CiU. El cert és, segons ha pogut conèixer eldebat.cat, que els quadres republicans de Girona es decanten més per un pacte amb els nacionalistes de CiU i, a nivell de direcció, aquesta aliança no es veu amb mals ulls, doncs podrien fer-li el favor a Convergència –que, a més, és la formació més votada a les comarques gironines- i en altre lloc farien el mateix amb els socialistes. Amb aquesta estratègia, mantindrien un equilibri de repartiment de poders que intentaria acontentar no tan sols a les direccions dels seus rivals, sinó a la pròpia militància republicana.
no esta tan malament tenint en compte que el "mismisimo" mariano rajoy, ja els tirava els trastot a cyu, en plena campanya. | 0.893004 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_88978 | La nostra IPA més introductòria, que aconsegueix un bon equilibri per la seva lleugeresa i amargor subtil. Amb un final sec acompanyat d'un puntet cítric hi notem, també, el toc lleuger i afruitat del Simcoe. | 0.676991 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.cooltiu.com/products/guineu-txiripa |
mc4_ca_20230418_5_236023 | Humoristán presenta l'exposició Tanto monta, monta tanto…Ventura i Nieto, un homenatge a l'obra de la parella creativa formada per Enrique Ventura (el dibuixant) i Miguel Ángel Nieto (el guionista). La mostra està composta per 152 originals, cedits amablement per Enrique Ventura, organitzats de forma cronològica a més d'alguns treballs de Ventura i uns altres que han estat impossibles de posicionar en el temps.
El duo creatiu Ventura i Nieto va proposar des de l'any 1971 un humor surrealista, provocador i intel·ligent que es va poder gaudir en diferents mitjans i suports de comunicació; per exemple en les publicacions El Jueves, El Papus, Barrabás, Pilote, entre unes altres. Els dos artistes van publicar de la mà fins a la prematura mort del guionista en 1995.
Aquesta mostra té la voluntat de celebrar l'extensa obra, del millor de la historieta humorística espanyola, de la parella Enrique Ventura i Miguel Ángel Nieto.
Humoristán vol fer un especial agraïment a Enrique Ventura per cedir-nos els originals que componen la mostra i comprometre's en la realització d'aquesta nova exposició del museu digital de l'humor gràfic. | 0.854094 | curate | {"ca": 1.0} | http://humoristan.org/ca/blog/post/humoristan-presenta-l-exposicio-tanto-monta-monta-tantoventura-i-nieto/ |
crawling-populars_ca_20200525_48_90459 | Xavier Sierra i Valentí Comissari de l'"Any Dr. Joaquim Piñol"
El 2017, la Junta de Govern del Col·legi ha homenatjat el doctor Joaquim Piñol i Aguadé (1917-1977), que va ser catedràtic de Dermatologia de la Universitat de Barcelona des de 1967 fins a la seva mort.
L'acte inaugural es va celebrar el 4 d'abril, amb una taula rodona, que vaig tenir l'honor de moderar, amb participació del dermatòleg Carles Romaguera, que parlà dels aspectes humans de l'homenatjat; el professor Josep M. Mascaró, que dissertà sobre el doctor Piñol; el científic i amic doctor Francesc Grimalt, que recordà els aspectes docents de Joaquim Piñol, i va cloure l'acte el president del CoMB, Jaume Padrós.
El 5 d'abril vaig participar en una conferència sobre "La patologia cutània a través de la iconografia artística" a la Societat Catalana d'Història de la Medicina de l'ACMCB i el 2 de maig vam inaugurar l'exposició Deixar-hi la pell amb una conferència sobre "La història de la Dermatologia a Catalunya". A l'exposició al CoMB es revisa amb imatges i peces la biografia de Piñol i la història de la dermatologia a Catalunya.
A la Jornada de la Dermatologia Catalana, també es va fer una glossa de la figura del professor Piñol, amb un emotiu comentari biogràfic per part de la catedràtica de Dermatologia, Teresa Estrach.
Al poble d'origen de Piñol, Cornudella de Montsant, se li va fer un senzill homenatge. A l'acte a l'Ajuntament de la vila hi assistiren el metge del poble, els nens i els mestres de l'escola, Miquel Bruguera i jo, en representació del Col·legi, i alguns convilatans.
També es van fer quatre passejades per diversos llocs amb interès dermatològic de la Barcelona històrica. La ruta incloïa la visita a la capella de Sant Llàtzer, de l'antic hospital de leprosos; les restes de l'Hospital de Sant Antoni, dedicat a malalts d'ergotisme; diversos punts del Barri Xino, on hi havia clíniques de malalties venèries; l'Hospital de la Santa Creu, on es fan les primeres classes de Dermatologia a càrrec de Giné i Partagàs; el monument a Fleming, descobridor de la penicil·lina, remei efectiu per a la sífilis i, finalment, la Reial Acadèmia de Medicina, on un dermatòleg i músic, el doctor Xurxo Romaní, interpretà algunes cantigues medievals amb lletres al·lusives a diverses malalties cutànies.
L'"Any Dr. Joaquim Piñol" ha complert un deure de gratitud històrica a la memòria de Joaquim Piñol, un metge que va consolidar i modernitzar l'Escola Catalana de Dermatologia.
El doctor Joaquím Piñol Aguadé, caricatura que apareix juntament amb l'entrevista que li fa Manuel Del Arco a la secció Mano a Mano de La Vanguardia, 23 gener 1970.
Accés a la versió PDF de l'article
Tornar a la pàgina principal
© Copyright 2018 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Crèdits
La Junta de Govern vol transmetre el seu més sincer agraïment a tots els metges, metgesses i professionals de la salut que han col·laborat amb els projectes del Col·legi de Metges de Barcelona i que s'han compromès a promoure la defensa dels valors de la professió i del sistema sanitari, així com en la seva dedicació en el bon exercici de la professió mèdica.
De la mateixa manera, vol expressar el seu agraïment als professionals del Col·legi de Metges de Barcelona i del Grup Med que, amb el seu compromís, rigor, responsabilitat i dedicació activa, contribueixen a generar confiança i al desenvolupament dels projectes de la institució. | 0.89259 | curate | {"ca": 1.0} | : /cat/actualitat/publicacions/anuari/anuari2017/col_cultura-2.html |
mc4_ca_20230418_0_227680 | Sem pas idiotes | CATALUNYA NORD per la INDEPENDÈNCIA - www.catalunyanord.cat
← Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana a Perpinyà
Ollada independentista →
No hi ha dubtes, és escandalós que la capital d’un territori emplegui gent amb responsabilitats incapaç d’entendre la gent del país que s’expressi amb la llengua pròpia, és inadmissible que els empleats de la capital d’un país no puguin ni parlar, ni llegir, ni escriure correctament la llengua del territori: això només passa a països dominats.
Ara, mirem el context de Catalunya Nord.
350 anys de dominació francesa no han permés de proporcionar un ensenyament en català, un ensenyament que permeti dominar correctament les diferents habilitats de la llengua catalana: comprendre, parlar, llegir i escriure.
La realitat és que si una bona part de la gent entén i fins i tot és capaç de parlar català, la major part a l’hora de llegir o escriure en la llengua del país és analfabet.
Ara bé, ser analfabet no ho explica tot, i sobretot no explica en cap cas que s’hagi fet aquest rètol.
Cal recordar que l’11 de juny del 2010 la municipalitat de Perpinyà va aprovar una Carta a favor del català?
Cal recordar que tenim 2 regidors encarregats de les qüestions catalanes?
Cal recordar que hi ha un servei municipal que té com a principal utilitat els afers de la catalanitat, i entre altres coses la llengua?
Siguem pas idiotes: aquest rètol no és en cap moment el resultat de la feina d’incapaços o d’analfabets sinó que
És el resultat d’unes persones que menyspreuen la llengua i tot el que fa que sem catalans..
És el resultat d’unes persones que no respecten les decisions d’un Consell Municipal que va posar bases clares del que volia per la llengua catalana (veure Carta)
És el resultat d’un Consell Municipal que ha fet una bonica declaració d’intencions però que no té cap intenció d’anar més enllà.
*quan he redactat aquest text pensavi que aquest rètol era de la setmana passada i sembla que no és així, porta més temps. Fet que empitjora el fet. Quantes persones hi han passat per davant, quantes persones se l’han llegit i no han reaccionat? Quants professors de la Universitat han vist el rètol? Quants alumnes? Quantes persones del personals? Quantes persones més estrangeres a la Universitat? Tots eren analfabets en la llengua pròpia?
Que ràpids quan volen: han tret el rètol avui dimecres 16 de febrer
que ràpids: el 17 de febrer el rètol era canviat i correcte
2 comments on “Sem pas idiotes”
15 febrer 2016 @ 13:27
i com ho podem fer nosaltros per els i dir a aquest micacos estupides el que pensem dels llepes cul franximan ? ?? ?
15 febrer 2016 @ 17:23
Exactament aixi malhauradament Herve i es una vergonya de mes !. | 0.803951 | curate | {"ca": 0.9727510265024263, "pt": 0.008958566629339306, "en": 0.017170586039567004, "fr": 0.0011198208286674132} | https://cntambe.wordpress.com/2016/02/15/sem-pas-idiotes/ |
mc4_ca_20230418_6_378763 | Torra lamenta que un dels ferits de la Canonja està "molt, molt crític"
Publicat 15/1/2020 15:58:48CET
FABIÁN ACIDRES - EUROPA PRESS
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha lamentat aquest dimecres l'estat "molt, molt crític" en què es troba un dels ferits per l'explosió i posterior incendi que es va registrar dimarts a l'empresa de tractament d'òxid d'etilè Iqoxe al polígon sud de Tarragona des d'on va ser traslladat a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona.
En una atenció als mitjans des del Centre de Comandament Avançat instal·lat a la Canonja (Tarragona), Torra ha fet referència també a "l'estat molt greu" de l'altre ferit amb cremades que ha estat traslladat d'urgència al mateix centre barceloní.
El líder del Govern ha traslladat "molta força" a la seva família i a les de la resta de ferits a conseqüència de la deflagració, i ha donat el seu condol a familiars i amics de les dues víctimes mortals.
Torra i la consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, han visitat aquest dimecres l'Hospital Vall d'Hebron per conèixer l'evolució dels pacients que estan sent atesos a la unitat de referència del centre.
A l'hospital barceloní van ingressar dos pacients --un de crític i un altre de molt greu-- a conseqüència de la deflagració d'un reactor a l'empresa de tractament d'òxid d'etilè. | 0.838808 | curate | {"ca": 0.954858454475899, "en": 0.045141545524101} | https://www.aldia.cat/gent/noticia-torra-lamenta-dels-ferits-canonja-molt-molt-critic-20200115155848.html |
crawling-populars_ca_20200525_20_63951 | Descarrega gratis la nostra App i gestiona els teus comptes siguis on siguis, sempre
MoraBanking | 21.01.2019
| Equip MoraBanc
Saps que ara, amb la teva app de MoraBanc, a més de fer les teves inversions des d’on vulguis i quan vulguis, també pots consultar la informació de mercats?
Continuem treballant per millorar la teva experiència bancària i oferir-te més i millors operatives des de la nostra banca en línia. Fins ara, a través de l’app de MoraBanc podies consultar el teu compte de valors i operar igual que a la banca en línia.
Ara, a més, s’incorpora un avançat broker mòbil, al qual pots accedir des de:
Un cop has accedit, disposes de les mateixes funcionalitats que a la banca en línia:
Aprofitem per recordar-te les principals funcionalitats i característiques del nostre Broker Online per a app, perquè tu també puguis començar a operar en borsa, directament des del teu compte i des de qualsevol dispositiu.
Actualment estan disponibles les accions dels índexs següents*:
Si estàs interessat en comprar o vendre accions i/o índexs d’altres mercats, et pots posar en contacte amb el teu gestor personal o trucar a TeleBanc.
Per conèixer més sobre inversions, mira’t aquest video que hem preparat on expliquem d’una manera fàcil i senzilla què és i com funciona la borsa.
Recorda que si necessites ajuda per fer servir el teu Broker Online o vols més informació sobre els nostres serveis d’inversió, sempre et pots posar en contacte amb nosaltres a través de TeleBanc, o de qualsevol dels nostres formularis de contacte.
*Els Índexs/Mercats podran variar en el futur en funció dels requisits sol·licitats per les empreses distribuïdores de la informació borsària. Si vols una llista actualitzada, comunica’t amb el teu gestor personal.
Etiquetes: Banca Digital Innovació Serveis financers Mercats Borsa Andorra Inversió Comptes MoraBanc Digital
Compartir:
En compliment de la Llei 15/2003 del 18 de desembre de protecció de dades personals, el client autoritza a què les dades de caràcter personal del sol·licitant consignades en aquest formulari s’incorporaran en fitxers el titular i responsable dels quals és MORA BANC GRUP, SA – MORA BANC, SAU (en endavant, “MoraBanc”) perquè es tractin amb la finalitat de tramitar el servei sol·licitat i, si és el cas, donar compliment als contractes que finalment es formalitzin, com també verificar-ne la correcció operativa.
El sol·licitant autoritza expressament que MoraBanc li pugui enviar comunicacions comercials o promocionals de productes i serveis, així com informacions del propi Banc, socials o d’altres activitats, en paper o per mitjans electrònics (entre altres, missatges curts (SMS) al telèfon mòbil, correu electrònic, etc.). Aquest consentiment té sempre caràcter revocable, sense efectes retroactius.
El fet d’emplenar aquest formulari implica que el sol·licitant reconeix que la informació i les dades personals que indica són seves, exactes i certes; en cas contrari, MoraBanc declina tota responsabilitat per la manca de veracitat o de correcció de les dades.
El sol·licitant autoritza a comunicar o interconnectar dites dades a tercers que formin part del grup d’empreses de MoraBanc, entitats dedicades fonamentalment a l’àmbit financer, assegurador i de prestació de serveis, considerant-se el sol·licitant informat d’aquesta cessió en virtut de la present clàusula. El sol·licitant autoritza que se li remeti informació sobre qualsevol producte o servei que comercialitzin aquestes empreses.
El responsable del tractament de les dades és MoraBanc. El sol·licitant queda informat de la possibilitat d’exercitar els drets d’accés, rectificació, supressió i oposició en els termes establerts en la legislació vigent.
Tot allò que t’interessa del Blog de MoraBanc al teu correu electrònic.
Blog
T’ajudem a transformar-te
Blog
Av. Meritxell, 96 - Andorra la Vella, Andorra | 0.804083 | curate | {"ca": 0.9816801884323475, "de": 0.006281078251766554, "it": 0.0026171159382360636, "es": 0.0028788275320596702, "pt": 0.00654278984559016} | : /ca/morablog/accedeix-a-la-informacio-de-mercats-des-de-la-nostra-app/ |
mc4_ca_20230418_8_602662 | Ajornada la declaració de Marta Farrés i Juan Carlos Sánchez per la peça 28 del Mercuri | Crida per Sabadell
Home | Ajornada la declaració de Marta Farrés i Juan Carlos Sánchez per la peça 28 del Mercuri
Ajornada la declaració de Marta Farrés i Juan Carlos Sánchez per la peça 28 del Mercuri
24 de juliol de 2019 General0 comments
Marta Farrés i Juan Carlos Sánchez estaven citats a declarar avui als Jutjats de Sabadell, però finalment s’ha ajornat la sessió per la calor
L’intercanvi de favors entre el PSC i SMATSA els acaba pagant la ciutat amb un mal servei de neteja
La jutgessa instructora del cas Mercuri havia citat a declarar avui a Joan Carles Sánchez, tinent d’alcalde d’Urbanisme entre 2003 i 2011, a Marta Farrés, tinenta d’alcalde l’Àrea de Relacions Ciutadanes i Espai Públic entre 2007 i 2011, i a Carlos Callejo, l’anterior gerent d’SMATSA, en el procés d’investigació de la peça 28. Aquesta peça investiga l’adjudicació del contracte d’SMATSA per part de l’Ajuntament de Sabadell sota govern del PSC i ja a la tardor passada va dur a declarar a una llista de 20 persones investigades, entre les quals hi havia l’exalcalde, Manuel Bustos, l’excàrrec de confiança, Xavier Izquierdo, l’exregidor de Seguretat i Espai Públic, Paco Bustos, el president del grup Vendex (propietària d’SMATSA), Gervasio Rolando Rodríguez Acosta, el gerent d’SMATSA, Eugenio Díaz, entre d’altres.
Recordem que entre els presumptes delictes contra l’administració pública que apunta la jutgessa en la seva interlocutòria figuren: tràfic d’influències, prevaricació, infidelitat en la custòdia de documents, violació de secrets i suborn. Les investigacions assenyalen que la mateixa empresa hauria intervingut en l’elaboració del plec de condicions del concurs que es va resoldre al 2012 i que hi havia un grup constituït entre alts càrrec de l’Ajuntament i el grup empresarial per assegurar la concessió del contracte a SMATSA. L’empresa, a canvi, hauria contractat personal a demanda de l’Ajuntament i subvencionat actes del PSC, com l’acte de presentació de campanya del PSC del 2011 a la Pista d’Atletisme.
A part de la seva responsabilitat com a tinenta d’alcalde de l’Àrea en què Paco Bustos actuava com a regidor d’Espai Públic, Marta Farrés haurà d’aclarir davant de la jutgessa com és que l’empresa SMATSA va pagar un viatge a Melilla al novembre de 2010 per a una activitat que era de l’Ajuntament. Per ara, l’alcaldessa no ha explicat a la ciutadania perquè apareix com a beneficiària d’aquests favors. Favors que després ha pagat la ciutadania amb una concessió que ha posat traves constants a la fiscalització i a corregir els incompliments detectats pel govern anterior. En definitiva, favors que Sabadell ha acabat pagant amb un molt mal servei. | 0.896317 | curate | {"ca": 1.0} | http://cridapersabadell.cat/ajornada-la-declaracio-de-marta-farres-i-juan-carlos-sanchez-per-la-peca-28-del-mercuri/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_87799 | LACOMBA SETOAIN ARQUITECTOS ASOCIADOS, slp és una empresa creada amb la voluntat d’oferir una arquitectura:
_ al dia en termes d’organització i producció equipada per afrontar qualsevol escala d’intervenció
_ que aspira a la qualitat i eficàcia a fi d'aconseguir augmentar la satisfacció del client
_ compromesa amb la naturalesa, la magnitud i els impactes ambientals dels seus projectes i els que els edificis puguin generar en tota la seva màxima vida útil
_ capaç d’aportar valors culturals i formals afegits, en consonància amb la trajectòria dels seus responsables
_ en condicions d’oferir un servei integral en tot allò precís per passar de la primera decisió d’emprendre un projecte relacionat amb l’entorn habitat fins a la seva ocupació i manteniment
_ que opera en múltiples àmbits i escales
Forma part de la seva orientació la diversitat com a origen de qualitat i novetat en l’obtenció de resultats.
Alguns dels àmbits de la seva actuació són: Planejament / Infraestructures/ Espais públics i espais urbans / Parcs/ Edificis d’equipaments / Edificis d’habitatges/ Cases particulars / Espais interiors / Disseny.
La qualitat de la trajectòria dels arquitectes ha estat reconeguda en diverses ocasions i ha estat acompanyada d’una extensa activitat acadèmica, així com de la publicació de llibres i articles en revistes especialitzades. L’obra d’arquitectura ha merescut, entre d'altres, la Menció a la 1a Mostra d’Arquitectura Catalana (2013), la nominació al Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea Premi Mies van der Rohe (2013), la selecció premi FAD (2011). L’activitat acadèmica dels socis del despatx s’ha desenvolupat a l’ETSAB, la UPC i la Scuola Superiore Europea di Architettura Urbana a Nàpols. Altrament, l’obra del despatx ha estat publicada en revistes i llibres de reconegut prestigi.
La gestió ha estat reconeguda amb les certificacions de Qualitat i Eficiència segons les normes UNE-EN ISO 9001 i EFITECNIC i amb la de Ecodisseny UNE-EN ISO 14006. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_375017 | Això d’Elektra al Liceu | Jaume Radigales
120 articles publicats
‘Ballo’ 2.0 o els signes dels temps al Liceu
Il viaggio a Reims reobre les portes al Liceu
Això d’Elektra al Liceu
Això d’Elektra al Liceu és molt més que un espectacle o que una òpera excel·lentment (re)presentada. Això d’Elektra al Liceu és un esdeveniment cultural de primeríssim ordre, feliçment lligat per una conjunció de bondats que, indubtablement, marquen un abans i un després de la vida artística de l’actual Liceu.
Pla general d’Elektra al Liceu
Són tantes les sensacions, tantes les coses a dir, que l’espai quedarà curt en el que ocupin les meves línies, així com la incapacitat de poder expressar el molt que, després d’haver-lo vist dues vegades, destil·la aquest muntatge.
D’entrada, l’emoció envaeix l’espectador en veure el darrer muntatge de Patrice Chéreau, un llegat sostingut per alguns referents del seu imaginari: l’escenografia de Richard Peduzzi, la Klytämnestra de Waltraud Meier i, sobretot, el gran Franz Mazura, inoblidable Dr. Schön del muntatge de Lulu amb el binomi Chéreau/Boulez a París (1979) -també Roberta Alexander treu el cap com a cinquena serventa, per cert. És amb i a través d’aquests noms que es recorda que, quan es treballa amb un bon equip, els resultats poden anar molt més enllà de les expectatives.
Excel·lència escènica
Chéreau concep Elektra des de la humanitat, no des de la monstruositat, un clixé que ja ha esdevingut un tòpic en muntatges de la quarta òpera de Richard Strauss, servida sovint des de la brutalitat i la immundícia que envolta la protagonista. L’espectacle del director francès, en canvi, opta per comprendre abans que res el pathos que mou les tres dones protagonistes (Elektra, Klytämnestra i Chrysothemis) a actuar com actuen, en un marc decadent però elegantment sobri.
M’atreveixo a dir que Chéreau no pren pas el partit per Elektra, personatge que fins i tot ens pot resultar injust i antipàtic en el seu comportament cap a la seva germana i cap a la seva mare. Certament, Hofmannsthal obvia en el seu llibret la causa de l’assassinat d’Agamèmnon a mans de la seva esposa i l’amant d’aquesta: el sacrifici anterior d’Ifigènia. Chéreau, implícitament, sembla voler-lo recordar, convertint Klymtämnestra atrapada en el seu propi turment, que és el de la incomprensió d’Elektra. En aquest sentit, un dels moments màgics de l’espectacle és l’arribada de la missiva anunciant la mort d’Orest. Lluny d’esclafir a riure, Klytämnestra mira Elektra, amb un mig somriure que no és de felicitat sinó d’impotència, constatant que tot ha acabat per a elles.
D’altra banda, el ball final d’Elektra respon certament a un comportament histèric, però controlant sempre la gestualitat, perquè la germana d’Orest també sembla haver entès que amb la mort de la mare s’ensorra el seu món (i el de Chrysotemis) i prefereix dansar abans de constatar la crua realitat.
Aquests i d’altres cops de geni poblen la direcció de Patrice Chéreau, excel·lentment reposada per Vincent Huguet (el recentment editat DVD permet constatar el treball cal·ligràfic de l’assistent) i que al Liceu hem tingut la sort de veure amb el repartiment de l’estrena, ara ha fet tres anys, a Aix-en-Provence.
Evelyn Herlitziu és Elektra al Liceu
Excel·lència vocal
Evelyn Herlitzius ÉS Elektra. La viu amb una força imparable, a la vora de l’abisme, però sense que la vocalitat se’n ressenteixi. Des de l’inicial “Allein! Ganz allein” de l’inici fins al conclusiu “Schweig und tanz!”, el metall de la soprano alemanya flueix amb naturalitat i amb homogeneïtat en tots els registres. I si el sobreagut pot resultar tibant, aviat es dissimula amb força expressiva, que és una de les principals virtuts de la intèrpret.
Chrysothemis és, de fet, el personatge que ho té més pelut per fer front a la densitat orquestral. El seu «Eh’ ich sterbe, will ich auch leben!” va ser un dels moments forts de la vetllada gràcies a Adriane Pieczonka, que ens regala una interpretació sense fissures i allunyada del caràcter mel·liflu que algunes antecedents en el rol han utilitzat per dissimular les mancances tècniques a l’hora d’abordar el personatge.Coneixia ja la Klytämnestra de Waltraud Meier després d’haver-la vista, fa sis anys, a Salzburg amb direcció musical de Gatti i escènica de Lehnhoff (un altre muntatge per al record) i ja aleshores em vaig alegrar de veure que la mare d’Elektra no l’interpretava una ruïna vocal sinó una cantant en plenitud de facultats. I ara puc dir el mateix, tot i que semblava com si la mezzo alemanya es reservés, amb una contenció que segurament té molt a veure amb el cisell amb què Chéreau ha esculpit el personatge.Alan Held és un Orest autoritari i rotund, extraordinari en l’escena del reconeixement, al costat del ja citat Franz Mazura com a Preceptor. I Thomas Randle serveix l’ingrat i curt paper d’Aegisth amb un timbre molt més noble que el propi de molts tenors de caràcter que han abordat el paper com si fossin Monostatos de segona. Un altre luxe, afegit al de les cinc serventes principals, entre les que cal destacar molt especialment la també citada Roberta Alexander i Marie-Eve Munger, així com la zeladora/confident de Renate Behle.
Excel·lència orquestral
A aquestes alçades, ningú ignora que Elektra és un dels títols més difícils del repertori pel gran volum orquestral que exigeix. I que és molt fàcil que les veus quedin tapades pel marasme sonor que surt del fossat. Per sort, Josep Pons és un director de gran intel·ligència, que ha sabut jugar amb la contundència del discurs –hi ha moments que han de fer l’efecte de cop de puny al ventre- sense que les veus sortissin perjudicades. Fa uns dies vaig poder entrevistar Waltraud Meier i tot eren elogis pel director de Puig-Reig, que s’apunta un nou triomf amb aquest títol, després de l’excel·lent Götterdämmerung de la temporada passada. Els més de 80 músics aplegats al fossat, d’altra banda, han rendit amb una qualitat inusitada, sense diferències entre seccions i amb una cohesió absolutament exemplar. Pons ha optat per una versió intermitja, entre l’original i la “cambrística”.
Insisteixo, això d’aquesta Elektra és un regal que el Liceu mereixia, després d’uns títols servits amb certa letargia. El llistó ha quedat alt, massa alt. I, és clar, volem coses (si no millors, cosa difícil), almenys semblants. Cosa, presumeixo, també força difícil.
Adriane Pieczonka Evelyn Herlitzius Josep Pons Waltraud Meier | 0.869719 | curate | {"ca": 0.9714330560351593, "en": 0.0034531470726730496, "fr": 0.007063255375922148, "de": 0.004551875686705383, "ru": 0.003924030764401193, "es": 0.009574635065138911} | https://www.nuvol.com/opinio/aixo-delektra-al-liceu/ |
macocu_ca_20230731_10_478366 | Esportius Patriot 12
Aquestes sabatilles estan confeccionades amb una empenya de malla transpirable que afavoreix una circulació d'aire millor i ajuda que els peus es mantinguin frescos durant l'exercici.
Detalls Superfície: Asfalt Caiguda del taló: 10 mm Subjecció: Neutra Amortiment: Regular
Característiques tècniques Amortiment EVA Costura reforçada a la puntera Multicapa
Control de cookies | 0.664967 | curate | {"en": 0.05115089514066496, "ca": 0.9028132992327366, "fr": 0.04603580562659847} | |
mc4_ca_20230418_15_330310 | Va de teca: El meu llibre Va de Teca
El meu llibre Va de Teca
Gràcies a Rebañando, una web on pots trobar receptes de tot tipus, entrants, primers, segons, postres i molts altres plats per a tots els públics. Tant per gent que sap molt cuinar com per gent que vol alguna cosa senzilla i resultona.
Mitjançant aquesta web tu pots posar la teva recepta perquè tothom la vegi i la pugui fer a casa seva i tu pots trobar-ne d'altres molt interessants. I a més t'ofereixen la possibilitat de crear un llibre personal amb les teves pròpies receptes. Hi ha varis formats a triar, més clàssics, més sofisticats, més moderns, ètc. El pots personalitzar al teu gust.
La veritat és que és fa il-lusió veure les receptes que has cuinat al llibre amb les seves respectives fotos. Fa goig, així que ja sabeu si en voleu un aneu a Rebañando.com
Publicat per Lídia a 18:26:00
Tags: llibres
imma aurora 31/1/14 13:09
jo estic fen-lo ara
formatge (317) xocolata (203) pa (196) publicitat (114) amanida (87) restaurants (85) pernil (76) pasta (73) cervesa (66) croissant (60) arrós (51) coca (50) pizza (45) gelat (42) iogurt (42) bacallà (39) croquetes (37) llibres (37) hamburguesa (36) maionesa (24) truita (21) Firatast (20) canelons (18) mexicà (18) calamars romana (15) Acústica (14) Magret d'ànec (14) Tailandia (13) brunyols (12) castanya (12) Premi (11) crepe (11) Fira Menjars del Món (10) braves (10) coulant (10) kebab (10) turró (9) barbacoa (7) calçotada (6) pannini (5) coctail (4) König (3) carbonara (3) casament (3) galettes (3) Mallorca (2) Mèxic (2) Rússia (2) granissat (2) salidou (2) Bretonne (1) Moscou (1)
Formatge: Castello
Parlen del meu llibre a Supernaranjas
Nou col-laborador al blog: Sucralin
Fideus d'arrós tailandesos
Rostit amb bolets, figues i orellanes
Riudellots de la Selva estrena fira
Un esmorzar al Pa Fi
Perquè després diguin que tot és químic:
L'esmorzar d'Insta Fortià
Formatge: Cheddar
Nou col-laborador: Naranjas Ché
Formatge: Maó DO
Formatge: Mimolette
Formatge: Mozzarella di Bufala DOP
. @TurismeSelva La Ruta Dolça de la Selva
La nostra big-mac hamburguesa
Llibres llegits al 2013
Nitbona, una nit plena de regals
Nou col-laborador al blog: Higos Doñigales | 0.733587 | curate | {"ca": 0.8894565722248026, "pt": 0.013469577333952624, "it": 0.011611704598235021, "fr": 0.012540640966093822, "es": 0.07292150487691593} | http://www.vadeteca.cat/2014/01/el-meu-llibre-va-de-teca.html |
mc4_ca_20230418_12_580388 | BIOGRAFIA | JOINA
Joina Canyet (Biure d'Empordà, 1996) és una artista empordanesa difícil d’emmotllar en un sol gènere musical. Graduada en piano clàssic a l'Esmuc (2019), combina influències musicals molt diverses. En la vessant de pianista solista ha actuat a diversos festivals i cicles de clàssica arreu de Catalunya. Les seves referencies musicals han siguit molt diverses: des dels clàssics J.S.Bach, Scriabin, Schubert fins a artistes del panorama musical internacional actual com Anderson Paak, Nonamed, Mac Miller o Hiatus Kaiyote.
No ha sigut fins els últims anys de carrera a l'Esmuc que totes aquestes influències i l'interès cap a la música moderna han anat agafant un dimensió pròpia i s'han unit en la vessant compositiva. Arrel d'un viatge a París l'estiu del 2016, que li permet tenir el temps i l'espai necessaris, decideix plasmar les seves reflexions i vivencies en forma de cançons.
El 2018 treu el seu àlbum debut, "Companyes", un disc de rap, molt íntim, clarament feminista i ple de força i sensibilitat.
"Companyes" amb poc temps s'ha convertit en una de les proposta musicals emergent més destacades i aclamades dins el panorama musical català. Des de l'estrena del disc, el novembre del 2018 la Joina ha actuat en grans festivals com el Festival Strenes, el Festival Anòlia, l'Acústica de Figueres, el Festival Arts d'Estiu, el Mercat de Música Viva de Vic, i en sales com el Jamobree o Razzmataz com a futura actuació.
El novembre del 2019 participa de la final del Sona9 i se li otorga el segon premi, premi joventut.
COPYRIGHT © 2020 JOINA | 0.850476 | curate | {"es": 0.010911424903722721, "ca": 0.9749679075738126, "zh": 0.014120667522464698} | https://www.joinacanyet.com/biografia |
mc4_ca_20230418_6_729582 | Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura | EscolaVitae
Home > Notícies Formació Esportiva > Noticies Educació > Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
13 octubre 2015 09:00
Aquesta setmana, fins diumenge, es celebra arreu del territori la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, que enguany té per objectiu cercar noves maneres possibles de mobilitat per tal de promoure la millora del benestar físic i el mediambient.
Sostenibilitat i seguretat
Tal com diuen al portal Jove.cat, són moltes les campanyes que es fan a nivell internacional per tal de protegir el mediambient i contaminar menys, el que passa es que sembla que aquestes accions no estiguin donant gaire fruits. Cada dia veiem com el món està cada cop més malament, ja sigui per accions humanes (desforestació, per exemple) com per els desastres naturals, molt sovint derivats també de les accions humanes.
Si pensem en món que tindran els joves del demà, la cosa no és gaire positiva. És per aquest motiu que aquestes campanyes s’intenten enfocar al màxim a aconseguir un canvi d’hàbits, per petits que siguin, en entorns locals i propers. La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura ha previst una agenda plena d’activitats, com ara per exemple conferències de conscienciació, bicicletades, concursos o trobades per tal de fomentar l’intercanvi d’opinions i conèixer més idees per fer d’aquest món un lloc més habitable.
Algunes de les accions que podem fer a nivell personal:
Utilitzar el mínim possible els vehicles a motor i prioritzar el transport públic sempre que es pugui. En cas que sigui possible, utilitzar la bicicleta o mitjans de transports similars. Si no podeu evitar l’ús del cotxe, mireu sempre de portar-lo a la màxima capacitat per tal d’aprofitar el viatge. Si normalment viatges sol, pots registrar-te en alguna plataforma de cotxes compartits i trobar nous acompanyants (que a més, faran que et surti més econòmic)
Utilitzar combustible ecològic sempre que es pugui (sempre que el teu vehicle ho permeti i et sigui fàcil d’aconseguir)
Si vas en bicicleta, assegura’t de estar ben equipat amb tots els elements de protecció necessaris. Si hi vas de nit, no t’oblidis de portar armilles reflectants per a poder ser vist fàcilment (el mateix si vas a peu i hi ha poca visibilitat). | 0.861567 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.escolavitae.com/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/ |
mc4_ca_20230418_2_650269 | agost | 2015 | Pediatria Dexeus
Què és l’impetigen?
Sticky Post By Paido Salut Infantil On 21 agost, 2015
L’impetigen és una infecció bacteriana de la pell que afecta amb més freqüència a nens menors de 6 anys i sobretot en èpoques de més calor.
Normalment les zones del cos més afectades acostumen a ser les més descobertes , així com també la cara.
L’impetigen el veurem com crostes color mel que, de vegades, poden supurar una mica i que han anat precedides, amb més freqüència, per una petita ampolla.
La importància de l’impetigen és que és contagiós, ja sigui al mateix nen que al rascar-se s’exten les lesions pel cos, com per als més propers al nen (germans, companys de l’escola,…).
El seu tractament consistirà en higiene de les lesions amb aigua i sabó i tractament tòpic amb una pomada antibiòtica que li receptarà el seu pediatre. En algunes ocasions serà necessari completar el tractament amb antibiòtics per via oral.
Per a més informació consulteu http://enfamilia.aeped.es/temas-salud/impetigo-una-infeccion-piel-frecuente
Què és l’impetigen? agost 25th, 2015Paido Salut Infantil
Sticky Post By Paido Salut Infantil Posted in General, General, General, General, General Permalink | 0.674325 | curate | {"it": 0.026182432432432432, "ca": 0.8150337837837838, "en": 0.15878378378378377} | http://pediatriadexeus.com/2015/08/ |
macocu_ca_20230731_3_413980 | S’accelerà el passi de Martorell a la Fase 3
Accedint així a la petició que va sol·licitar la Generalitat. | 0.613877 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-ib3_ca_20230205_0_48565 | Buleria, Soleá i altres palos flamencs ressonen cada divendres entre aquestes parets. És Sa Cova de s’Embat que des de fa unes setmanes ofereix l’únic tablao que podem trobar ara mateix a Mallorca. Entre els músics, els primeres espases del gènere com el guitarrista Benjamín Habichuela i el seu fill a la percussió.
A més dels Habichuela, la banda està formada per Silvia Fernández “La Chispa”, i Quico Carmona al ball, Joaquín Moreno “El Seco”, a la guitarra, i la veu de Núria Millán. Mallorca, amb poca tradició flamenca, ja té un lloc de culte per aquest art catalogat per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/sa-cova-de-sembat-lunic-tablao-flamenc-de-mallorca |
mc4_ca_20230418_11_278568 | faula | Inici
Xavier Serrahima: el racó de la paraula Una finestra de diàleg oberta a la literatura: anàlisis, cròniques, citacions i altres Archives for faula La clau de volta, Joaquim Amat-Piniella D. Sam Abrams comentava amb satisfacció no fa pas gaire al Suplement de Cultura d’El Punt Avui que en “l’actual panorama editorial […] encara es produeixen autèntics miracles”, com el de “la recuperació total del llegat literari de Joaquim Amat-Piniella”, mercès a la gosada consciència i responsabilitat literària de tres editorials: Edicions de l’Albí, Ensiola […] 0 Xavier Serrahima
Random PostsRandom post Tria personal: els llibres del 2012 on 29 desembre, 2012 by Xavier Serrahima Crítiques literàries: l’ou o la gallina? on 13 gener, 2016 by Xavier Serrahima Volem metges… estrangers! on 3 juny, 2008 by Xavier Serrahima Xenofòbia a les urnes, Sergi Pardos-Prado on 2 novembre, 2012 by Xavier Serrahima Citacions literàries d'Ara i aquí. Cartes (2008-2011) on 11 desembre, 2012 by Xavier Serrahima Subscribe Follow @XavierSerrahima Theme Swift by SwiftThemes.Com Copyright © 2017 Xavier Serrahima: el racó de la paraula | Entries (RSS) and Comments (RSS) powered by WordPress | 0.763372 | curate | {"ca": 0.7457627118644068, "en": 0.2542372881355932} | http://www.racodelaparaula.cat/tag/faula/ |
crawling-populars_ca_20200525_34_82234 | El campió de la modalitat va ser el serbi Damir Mikec (240,9), seguit de l’eslovè Kevin Venta (237,5) i del portuguès João Costa (217,0) Avui a les 9 del matí serà el torn de la manlleuenca Núria Bonet, que competira contra 23 participants més en rifle de 10 metres.
Dijous,19 març 2020
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi | 0.744747 | curate | {"ca": 0.984, "it": 0.016} | : /mes-esport/article/1419496-franquet-acaba-novena.html?tmpl=print |
cawac_ca_20200528_0_35737 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Imatge d'un dels venedors
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
Els principals carrers de Barcelona s'omplen, sobre tot a l'estiu coincidint amb la vista de més turistes, de venedors ambulants coneguts com 'top manta'. Bona mostra és el que ha passat a la tarda d'aquest dilluns al Passeig de Gràcia, entre la Gran Via i Diputació, tal com mostren les imatges i el vídeo d'e-notícies.
Desenes de venedors han ocupat les dues voreres, tant la del sentit de pujada com la de baixada i hi han exposant productes de tot tipus, des de música i pel·lícules fins a ulleres o bosses d'imitació. Els 'top manta', la gran majoria immigrants, han començat a plegar les paradetes quan han estat alertats de la presència d'agents dels Mossos.
Aquests agents, però, han fet la vista grossa mentre els venedors, pràcticament en filera índia, s'han anat refugiant a les escales del metro tot esperant l'ocasió de tornar a muntar les 'botigues' ambulants.
I això que a Barcelona, des que va entrar en vigor l'Ordenança de Civisme l'any 2006 -posteriorment modificada al 2011- està totalment prohibida la venda ambulant de beguda, menjar o qualsevol altre tipus de producte. L'Ajuntament pot imposar multes -considerades sancions administratives excepte en casos que vulnerin el Codi Penal- de fins a 500 euros tant per als venedors com per als compradors.
Amb aquests no s'atreveixen,a mes hi han ordres de molt amunt i tota aquesta colla poden fer el que els doni la gana que no els fan res,al contrari que amb nosaltres oi?i si no a demanar a serveis socials que els atendrán amablement,que racistes que som
Aqui la Guardia Urbana , la Policia del Ajuntament de Barcelona no els beu als TOT MANTA . Cuan pasa per aqui la Policia mira para el otro lado y no los bé ja ja EL Culpable el Alcalde de Barcelona y el P.P.
0
.
.
#14 Ramon, BarCiUlona. 17/07/2012 - 12:49
Valorar
No sigueu així, homen, que els mossos tenen coses molt més importants a fer... per exemple: esteee, mmm, vull dir... és que ara mateix no em surt res, tu... un moment que ho vaig a demanar al Cap de Sala i torno de seguida.
-2
.
.
#14.1 Carrasclet, Girona. 17/07/2012 - 13:50
Valorar
5
.
.
Ramon, tros d'imbècil, els Mossos no s'encarreguen d'aquests temes, això és cosa de la guardia urbana que son uns inutils des de l'època dels teus amics del tripartit, vull dir del trispodrit. No ets més ignorant i més ase perquè no t'entrenes.
#13 M, Barcelona. 17/07/2012 - 12:46
Valorar
Mentre els revisors de TMB revisen els bitllets dels que paguem, els de seguretat els avisen que marxin d'allà perquè no els enganxin. Segur que a mi ni a ningú dels que ens deixem els diners al metro ens avisaran.
4
.
.
#13.1 Gerard, Barna. 18/07/2012 - 07:18
Valorar
-1
.
.
Visca les llegendes urbanes! Per això me'ls trobo jo sovint retinguts per la policia, q per cert els dispensa un tracte força vexatori. Et penses que la solució a tots els problemes, que en gran mesura han provocat els poderosos a qui no tens bemolls d'enfrontar-te, és l'autoritarisme?
Amb aquests no s'atreveixen,a mes hi han ordres de molt amunt i tota aquesta colla poden fer el que els doni la gana que no els fan res,al contrari que amb nosaltres oi?i si no a demanar a serveis socials que els atendrán amablement,que racistes que som
Aqui la Guardia Urbana , la Policia del Ajuntament de Barcelona no els beu als TOT MANTA . Cuan pasa per aqui la Policia mira para el otro lado y no los bé ja ja EL Culpable el Alcalde de Barcelona y el P.P.
0
.
.
#14 Ramon, BarCiUlona. 17/07/2012 - 12:49
Valorar
No sigueu així, homen, que els mossos tenen coses molt més importants a fer... per exemple: esteee, mmm, vull dir... és que ara mateix no em surt res, tu... un moment que ho vaig a demanar al Cap de Sala i torno de seguida.
-2
.
.
#14.1 Carrasclet, Girona. 17/07/2012 - 13:50
Valorar
5
.
.
Ramon, tros d'imbècil, els Mossos no s'encarreguen d'aquests temes, això és cosa de la guardia urbana que son uns inutils des de l'època dels teus amics del tripartit, vull dir del trispodrit. No ets més ignorant i més ase perquè no t'entrenes.
#13 M, Barcelona. 17/07/2012 - 12:46
Valorar
Mentre els revisors de TMB revisen els bitllets dels que paguem, els de seguretat els avisen que marxin d'allà perquè no els enganxin. Segur que a mi ni a ningú dels que ens deixem els diners al metro ens avisaran.
4
.
.
#13.1 Gerard, Barna. 18/07/2012 - 07:18
Valorar
-1
.
.
Visca les llegendes urbanes! Per això me'ls trobo jo sovint retinguts per la policia, q per cert els dispensa un tracte força vexatori. Et penses que la solució a tots els problemes, que en gran mesura han provocat els poderosos a qui no tens bemolls d'enfrontar-te, és l'autoritarisme?
#12 Barcelluna, Barcelona. 17/07/2012 - 10:24
Valorar
Em sorprèn molt que li dongueu tanta caorda a la economia informal amb la que ens està caient amb l'economia formal. Són persones intentant guanyar-se el pa, i les màfies que podé hi ha al darrere són les que infringeixen les lleis no aquesta penya. Crec que el criteri periodístic no és bo.
-5
.
.
#12.7 Carrasclet, Girona-Bcn-Cat.. 18/07/2012 - 19:56
Valorar
1
.
.
Gerard, l'únic argument dels pijoprogres és tractar de feixisrtes o racistes els que només volen justícia per la nostra gent de casa.No pares de donar-me la raó, si viuen en una nau abandonada el millor que poden fer és marxar al seu país, ¿no voldrás que a sobre els paguem una suite al Ritz?
#12.6 Carrasclet, Girona. 18/07/2012 - 16:37
Valorar
1
.
.
Ah per cert Gerardo, em queixo del que hem dona la gana, fins aquí podiem arribar, que tu m'indiquessis del que hem puc queixar o no. Tros de feixista i tros de botifler, que per a tu abans son els de fora que els de casa, ja en conec molts com tu per desgràcia. Pijoprogres de la Bonanova
#12.3 Gerard, Barna. 18/07/2012 - 07:20
Valorar
-1
.
.
Carrasclet, ons ens voleu portar, al parafeixisme? De quines avantatges parles, del fet de viure en una nau abandonada? la voldries tu aquesta vida? QUè fàcil és carregar contra el més feble... Encara esperem q s'aclareixin les connexions regidors/diputats amb la màfia russa. Queixa't d'això.
#12.2 Esteve, cardedeu. 17/07/2012 - 23:59
Valorar
1
.
.
las mafies que están darrera surten a parlar-te per la TV amb la senyera de fons i els paguem nosaltres,igual que a tots aquests,que a la que deixen la manta i el colacao al arribar,ja van per rebre totes les ajudes que hi hagin,cosa que amb nosaltres no fan,no hi han ajudes pels d'aqui,
#12.1 Carrasclet, Girona. 17/07/2012 - 13:54
Valorar
1
.
.
Doncs que se la guanyin a casa seva, la vida. Precisament perquè ens està caient una de grossa a nosaltres a la població autóctona, que hem de pagar la S. S. per a ells, l'euro per recepta que ells no paguen, i també paguem els ajuts que reben ells en comptes dels nostres aturats i els nostre avis.
#11 Tomppa, Sabadell. 17/07/2012 - 09:25
Valorar
A vegades he pensat que seria segur una bona feina això de vendre cerveses d'20 centims per 1-2€ al carrer i no pagar imposts i més al costat una mica coca i altres drogues ... Barcelona es decadent i una merda. Ben aviat únics amb diners a Catalunya són criminals! Imperssionant!
10
.
.
#11.2 Gerard, Barna. 18/07/2012 - 07:53
Valorar
-1
.
.
Desperta noi, pq ja ho estem en mans de criminals. Però resulta q aquests no estan venent llaunes a les cantondes sinó ben situats a dalt de tot de la piràmide. Però a tu et cauen molt simpàtics pq als locals on blanquegen els diners les cerveses valen entre 5 i 7 euros. Ets l'esclau perfecte.
#11.1 Gerard, Barna. 18/07/2012 - 07:48
Valorar
-
.
.
Una bicoca això de treballar tota la nit venent llaunes al carrer, fugint de la policia i trobant-te tota mena de problemes; i després donar la major part de beneficis al "servidor". Molt millor q fer de banquer, diputat o directiu de Telefónica. A què esperes? Et falten uns min de cocció, nano.
#10 Misbimbo, Sants. 17/07/2012 - 08:46
Valorar
L'ocupació il·legal en via pública és competència de la policia local
4
.
.
#9 JJ, BCN. 17/07/2012 - 07:28
Valorar
Aquests ni paguen la multa ni se'ls pot embargar els comptes ja que no en tenen. Molt mes profitós aturar a qualsevol d'aquí, que sempre acabaran trobant que no porta al dia qualsevol dels papers del cotxe i endinyar-li la multa corresponent. Mireu quanta gent aturada arreu, si no em creieu.
4
.
.
#8 mireia, barna. 17/07/2012 - 07:06
Valorar
Us agrada més que robin potser? Que l'ajuntament faci el que ha fet el de Vigo... un edifici on fins i tot hi venen els portuguesos.. Hi ha gent d'aqui Catalunya que hi va a comprar.
-5
.
.
#8.2 kjdcj, Barcelona. 17/07/2012 - 10:25
Valorar
-1
.
.
Elsque roben precisament son els que ens manen. No t'oblidis que una cosa és no pagar impostos i l'altre és robar. Una és una acció i l'altre no. I els qui ens roben impunement (pq aquests si que ho fan impunement) estan a casa seva brindant amb el millor cava. Que no t'enganyin!
#8.1 Tomppa, Sabadell. 17/07/2012 - 09:27
Valorar
5
.
.
Ja estant robant ... venen productes sense pagar imposts i després compran pisos amb diners que guanya ( es una màfia si no saps ) ... em sembla que ets un xic ignorant ?
#7 Gerard, Barna. 17/07/2012 - 01:39
Valorar
Quina covardia aquest vídeo. Impunitat? Sí, per a banquers, empresatis corruptes, polítics i evasors fiscals. Aneu a gravar-los d'amagat. Qui voleu q la pagui la crisi, els qui no tenen res? Com l'ajuntament expulsant els africans de Poble Nou, després us queixareu del cost de les presons.
0
.
.
#6 ccc, bcn. 17/07/2012 - 01:07
Valorar
si venessin banderes espanoles ja no hi serien
-5
.
.
#6.1 Tomppa, Sabadell. 17/07/2012 - 09:27
Valorar
0
.
.
He vist que venen productes amb simpols espanyols i com això no ho sé que parlis ?
"Estimarán" Catalunya mentres se'ls doni ajudes per menjador,els hi mantinguin els fills,vivenda,escoles,llibres, rebuts,bicicletes,roba,cotxets de nen,pirmis i el que no sabem i etc...JA VEUREM QUE PASSARÀ QUAN ELS TALLIN L'AIXETA
#4 joan forcada, Barcelona. 16/07/2012 - 21:06
Valorar
Avui he estat al Parc güell i allò és lamentable, desenes de manters venent de tot dins del recinte. Llauners a cada cantonada, tots amb telefon que s'avisen quan arriba una patrulla de motos de la urbana. Es tan difícil controlar un recinte tancat com el Parc Güell? ?
10
.
.
#3 Carrasclet, Girona-Barcelona. 16/07/2012 - 20:58
Valorar
Ja n'estem més que farts de tota aquesta gent, és que ni amb crisi ens els podrem treure de sobre?. Tant dur que és l'ajuntament de Bcn amb els barcelonins i tant de la màniga ampla que es torna quan es tracta d'immigrants, ja n'hi ha prou!! !
10
.
.
#3.4 Gerard, Barna. 18/07/2012 - 07:39
Valorar
-
.
.
Espero que no t'hi vegis mai en la seva situació perquè amb le spoques llums que demostres tenir em penso que no t'en sortiries pas.
#3.3 Gerard, Barna. 18/07/2012 - 07:38
Valorar
-
.
.
I els 800.000 aturats de Cat ho estan per plaer? Tenim el 20% de misèria i augmentant... Tu no surts gaire al carrer, oi que no Tomppa? A sobre em dius ignorant quan em prou feiens saps escriure. QUin collons que teniu els reaccionaris. Saps el que és la solidaritat?
#3.2 Tomppa, Sabadell. 17/07/2012 - 09:28
Valorar
0
.
.
Gerard : Qualsevol personal normal qui vol guanyar la vida pot anar a estudiar el català i després buscar feina ... no veig que ells estant fent això ... ignorant!
#3.1 Gerard, Barna. 17/07/2012 - 01:43
Valorar
-2
.
.
Jo n'estic fart q mentre ens roben milers i milers de milions d'euros alguns es dediquin a carregar els neulers contra aquesta gent q tracta de guanyar-se la vida com pot sense robar. Aquest és l'assumpte més greu de la ciutat? Ja n'hi ha prou, sí, però de tanta hipocresia i ceguesa social.
#1 ks, Barcelona. 16/07/2012 - 19:20
Valorar
Trias ets un tou! Ma dura contra aquesta competència deslleial.
11
.
.
#1.1 Gerard, Barna. 17/07/2012 - 01:45
Valorar
0
.
.
Ara li entregaran el port i el corredor mediterrani al capitalisme xinès. Ja veuràs quina llibertat de mercat i quina sana competència més maca que patirem. Els manters només competeixen entre ells. Són còpies i tothom ho sap. QUi ho compra no pot pagar els originals. | 0 | curate | {"ca": 0.8231717474596035, "en": 0.05122438780609695, "es": 0.03973013493253373, "fr": 0.008079293686490088, "it": 0.02273863068465767, "pt": 0.041312676994835915, "af": 0.0004997501249375312, "de": 0.0005830418124271198, "pl": 0.001832417124770948, "oc": 0.0014992503748125937, "hu": 0.003664834249541896, "ds": 0.0008329168748958854, "sr": 0.0009995002498750624, "fi": 0.0038314176245210726} | http://mes-edicions.e-noticies.cat/barcelones/impunitat-al-passeig-de-gracia-66380.html |
macocu_ca_20230731_0_463310 | Cullera rehabilita i regenera la senda nord de l’Estany
El Consistori executa un projecte per a frenar l’impacte de l’erosió en els marges
._000741
L'Ajuntament de Cullera està executant un projecte de rehabilitació en el marge nord de la senda de l’Estany per tal de preservar este entorn natural. La principal actuació se centra en frenar l’erosió provocada pel llac al llarg dels últims anys, fenomen que estava afectant a l’estabilitat de la senda. A més, l’actuació també contempla la intervenció en diferents arbres que es trobaven en mal estat així com en condicionar trams on la tanca de protecció estava en terra. El regidor de Medi Ambient i Transició Ecològica, Bernat Escolá, ha explicat que les accions s’han dut a terme ja que és una zona molt afectada i de vital importància pel que fa al patrimoni natural del municipi. Per a la rehabilitació dels marges erosionats s’ha optat per enfortir el marge evitant que siga erosionant-se. En esta línia, Escolá ha precisat que «hi ha zones en que l’erosió ha anat menjant-se el marge» i «la intervenció consistirà en col·locar un rul·lo de pedres per frenar l’erosió i sobre este un biorotllo que incorpora vegetació que amb el temps anirà creixent per recuperar el marge original». D’altra banda es tracta de podar la majoria dels arbres que estaven en males condicions, rames que estaven sobre l’aigua i altres que queien damunt dels barquets. Alguns d’estos s’han talat i retirat per tal d’evitar possibles danys sobre els pescadors i visitants de la zona. Degut a que s’han eliminat alguns arbres, o bé perquè han caigut o perquè estaven morts, «s’ha procedit a la revegetació amb una plantació selectiva d’arbres autòctons», ha afegit l’edil. Tal com ha detallat el regidor Escolá, la inversió en esta actuació és de 20.000 euros.
._000696 ,_000698 ._000708
Comentaris
AFEGIR UN COMENTARI | 0.84025 | curate | {"ca": 0.9656862745098039, "uk": 0.004357298474945534, "ru": 0.014161220043572984, "es": 0.0054466230936819175, "ms": 0.010348583877995643} | |
macocu_ca_20230731_6_189099 | Oferta Hotel amb Festa de Carnestoltes
Aquest any et proposem una estada d’una nit a l’Hotel Top Olympic de Calella, al Maresme. Una terra banyada pel mar Mediterrani que gaudeix d’un clima envejable que es reflecteix en la vitalitat de la seva gent.
Aquesta energia serà present al famós Carnaval de l’Alt Maresme celebrat a la localitat costanera de Calella. Una festa plena de bon rotllo, color, llums i música per tot arreu. Atreveix-te a participar en el seu concurs de disfresses envoltat de comparses i carrosses que et contagiaran d’alegria tinguis l’edat que tinguis i vinguis d’on vinguis.
I si disfressar-te no va per tu, aquesta disbauxa absorbirà els teus sentits i participaràs en una desfilada plena de transgressió, de mofa, de diversió, de rialles, de crítica, de carrer i molt més...
Amb DeMediterràning pots escollir entre dues Escapades de Carnestoltes a l’Hotel Top Olympic de Calella:
Programa del 10 al 11 de Febrer, inclou:
– Estada d’ una nit en règim de pensió completa (Servei d’entrada: Sopar i servei de sortida dinar)
– CLIENTS DEMEDITERRANING.COM: Aigua i vi inclosos en els àpats
– Gran Ball i festa de disfresses fins a les 05:00 hrs. (No hi haurà concurs)
– 19.00 hores: Gran Rua de Carnaval 2018 Calella
– CLIENTS DEMEDITERRANING.COM: diumenge 18/02/18, Habitació disponible fins a les 16:00 hores. (Disponibilitat Garantida)
Si t’interessa qualsevol de les ofertes de Carnestoltes + Hotel Top Olympic de Calella prem sobre el següent enllaç i podràs fer la reserva en pocs passos i molt senzills.
CALELLA DE MAR, MARESME
L’oferta gastronòmica és rica, variada i multicultural. Per descomptat podreu gaudir de les seves especialitats en plats mediterranis amb hortalisses de l’horta de proximitat. I com a port pesquer que és, els amants dels productes frescos de mar faran les seves delícies. Paelles amb vistes al Mediterrani, tapes clàssiques i innovadores, reconfortants vermuts de migdia per barrejar-se amb la seva gent i molt més!
Les platges de Calella recullen desde protegides cales d’aigües transparents a extenses platges de fàcil accés. Cada any les seves platges són guardonades amb la bandera blava. El que assegura una qualitat d’aigua i uns serveis excel·lents. A més, els amants dels esports aquàtics tenen al seu abast una gran oferta d’opcions.
La petita ciutat de Calella sempre ha tingut una gran oferta comercial. Al centre històric de la població trobaràs desde mercats tradicionals a comerços de productes típics i moderns. No et caldrà sortir de la ciutat per aconseguir qualsevol cosa que vulguis.
La nit de Calella és molt animada. És un plaer poder passejar pel seu passeig marítim amb la llum de la lluna reflectida sobre la costa i l’històric far presidint la ciutat. Veureu com les terrasses dels seus bars i discoteques de ball s’omplen de persones amb ganes de gaudir del bon ambient que es genera. | 0.813596 | curate | {"ca": 0.9749647390691114, "es": 0.01692524682651622, "it": 0.008110014104372355} | |
mc4_ca_20230418_15_722557 | Chambres d'Hôtes - Sur Le Chemin des Sens Thenon França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Elisabetta, França | 0.587221 | curate | {"ca": 0.859375, "pt": 0.140625} | https://www.agoda.com/ca-es/chambres-d-hotes-sur-le-chemin-des-sens/hotel/thenon-fr.html |
macocu_ca_20230731_2_272926 | kosovo
Mitrovica: venim del nord, venim del sud
17/01/2021 -
VALÈNCIA. Des del cantó septentrional els automòbils roden amb velles matrícules sèrbies o directament circulen desmemoriats sense identificació. Les verdures dels aparadors escrites en ciríl·lic, i els preus en dinars. Erigit en el seu punt neuràlgic hi ha la imatge del príncep Llàtzer, heroi de la batalla de Kosovo, beneït per l’ortodòxia Sèrbia. A l’extrem meridional, per contra, circulen cotxes amb plaques kosovars. A les fleques s’escriu en alfabet llatí, això sí, amb la complexitat de la llengua albanesa i l’euro com a moneda de canvi. Les escultures d’herois albanesos com Isa Boletini dominen l’atrafegat bulevard. Enmig dels dos mons enfrontats, un pont sobre el riu Ibar, símbol de la Mitrovica del Kosovo de postguerra.
Bandera sèrbia, bandera russa
Arran de la situació política de les darreres dècades, el poble serbi ha desenvolupat una particular barreja d’humor negre i ironia autocrítica. No sorprén topar-se amb reflexions cosides a les parets de tota Sèrbia, i especialment a Belgrad, dignes d’estar exposades en una sala d’art modern o, més aïna, en alguna Facultat de Psicologia. Sovint la tinta dels murs et mira i t’interpel·la a crits. Això, però, no ocorre a la Kosovska Mitrovica sèrbia: ací els grafits són explícits, una declaració radical d’intencions.
Incomptables cartells encolats omplin els carrers donant gràcies a Putin. És la vigília del dia de la independència de la República de Kosovo, però per als vora 17.000 habitants serbis de Mitrovica Nord no hi ha res a celebrar, ans al contrari inciten tots els murals: “Kosovo és Sèrbia! Crimea és Rússia!”. La menció a l’annexió del territori ucraïnés no és debades. Moscou, l’etern aliat, és el germà gran dels serbis. Segons una llegenda, durant el regnat de Karađorđe, també conegut com a Jordi el Negre, una delegació va visitar el tsar rus. Buscaven suport per tal d’alliberar Sèrbia dels otomans. Una vegada allà, els van preguntar per què no anaven a la cerimònia oficial: la delegació no portava distintius. Afanyant-se, van pegar-li la volta a la bandera russa, fent-la romandre fins a hui en dia com el seu estandard oficial.
Qui és balcànic?
Amb unes flàmules cap amunt i altres cap avall, entre reivindicacions territorials i des de la redona central, el príncep Llàtzer em senyala el camí a rastrejar entre edificis de tall socialista. Obrint-se pas entre símbols patris, els més jóvens baden en grup passejant un gosset. Altres gossos van vagant sense propietari i només els dispersa un blindat dels carabinieri italians. Alguns bars actuen de cafeteries, uns tuguris batejats amb clares intencions: Paris Story, Dolce Vita, Bella Napoli, etc. Em pareix una aproximació a Europa. Allò balcànic podria encaixar-se amb allò despòtic, oriental, barbàric.
No debades, en una conversa entre Žižek i Varoufakis, el filòsof explicava a l’economista la delimitació que es fa des dels Balcans: “Els nacionalistes eslovens diuen ‘nosaltres som el centre d’Europa, els Balcans comencen en Croàcia’. Els croats diuen ‘nosaltres som Europa, l’ortodòxia sèrbia és balcànica’. Els serbis diuen ‘som l’Europa cristiana, els balcànics són els albanesos’”. Però allò realment rellevant és, al capdavall, la visió de l’altra banda: “Els austríacs diuen ‘els eslaus són balcànics, nosaltres som la civilització’. Els alemanys diuen ‘l’Imperi Austrohongarés? Bàrbars de cap a peus’. Els francesos diuen ‘hi ha alguna cosa fosca, barbàrica, al voltant d’Alemanya’. I finalment la posició britànica –més post-Brexit que mai, m’atrevisc a afegir– és que ‘tot el continent europeu és una gran regió balcànica i Brussel·les la Nova Constantinoble’”.
S’esgota el passeig però no per gust; està per rematar, i no per manca de recursos. El nord depén del govern Belgrad, d’allà provenen la majoria d’ingressos mensuals. És la tensió calmada la trencadora de la continuïtat. La necessitat de mostrar i demostrar la tossuderia i la manca d’una resolució acceptable per a la població. Les llambordes descol·locades desemboquen en el pont. Alguns cans gandulegen al voltant d’un cotxe dels carabinieri i darrere veig el riu Ibar. El pont nou, anomenat pels KFOR francesos com el d’Austerlitz, forma encara la línia divisòria de facto. Els gendarmes, totalment distrets i abeltits, el custodien. Clavillat per la guerra, únicament es pot travessar a peu. Dels tres ponts que creuen les dos parts, el pont nou és el més utilitzat. Per uns instants em detinc a mitat del viaducte. Esguitat a terra amb esprai es pot llegir “La vida loca”. Els sorollosos corbs grallen amb insistència, volant lliurement d’una banda a l’altra.
El sud és albanés. Així ho testimonien les insígnies nacionals; les banderes kosovars, albaneses, i per descomptat, les nord-americanes. Amb tot, a Mitrovica la referència Kosovska, és a dir, de Kosovo, desapareix. Kosovo és una denominació d’origen eslau: “kos” sense declinar significa “merla negra”. En este sentit, tal vegada en un acte de romanticisme, alguns rilindja o nacionalistes albanesos han optat per memorar l’antic regne de Dardània per tal de diferenciar-se’n, però l’intent de recuperar eixa denominació del període grecoromà no pareix haver calat massa entre la població, empobrida i amb uns ingressos mensuals irrisoris.
Més de 60.000 albanokosovars hi viuen tranquils, fent vida rutinària; els xiquets lloguen cotxes de bateries per a conduir-los a prop del riu, altres peguen bots en llits elàstics decorats amb motius polítics. Molt d’ambient pel carrer; el bulevard és un espai urbà entre un bullici de gents i viandes. Una cua de gent em crida especialment l’atenció. És el Furra Adriatiku, un forn a llenya centenari, el més antic de la ciutat; el pa és primordial en la gastronomia albanesa, acompanyat amb arròs, pasta, creïlles, etc., però sempre pa, mai pot faltar. Al llarg i ample de l’antiga Iugoslàvia, la cultura de menjar pa acabat de coure encara perdura. Tot i les terribles conseqüències de les guerres dels anys 90, la paraula serbocroata poslastičarnica –“sucreria” seria l’equivalent de la meua àvia– encara està lligada a la població albanesa. Es mantenen les confiteries regentades per mestres pastissers d’eixa procedència, malgrat els intents de boicot per part d’alguns radicals serbis.
Una calma tensa
Xafar l’asfalt de Mitrovica equival a constatar contrastos. El sud flegmàtic refocil·la una normalitat anòmala. Gire un carrer i topete amb l’esquelet d’un edifici. L’emblemàtica casa del feixista Xhafer Deva, dissenyada per arquitectes austríacs i actualment en runes, plena de brossa. Esquive una colla d’homenets rosegadors de pipes, deambulant per carrers amb “honrosos” noms com ara un dedicat a l’UÇK, l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo.
A uns quants metres hi ha el cementeri serbi ortodox completament vandalitzat. Més enllà lluïx Bajram Pasa, la llampant i immensa mesquita que engul tot el paisatge. Construïda sobre l’espai de l’antiga aljama d’Isa Beg, els seus minarets fan de para-sol als jugadors d’escacs. “La religió de l’albanés és l’albanisme”, escrivia Pashko Vasa. Una representació d’un nacionalisme romàntic on musulmans, cristians i també ateus lluiten junts per l’interés comú. Ara bé, la idea no deixa de ser un encuny per tal d’interpretar i descriure una relació, la de nació i religió, enormement complexa.
Fosqueja i torne de nou a travessar el llindar: el sud, il·luminat; el nord, lúgubre, trist. Demà, com deia, se celebra la declaració unilateral d’independència de Kosovo. L’expectativa? Crec que faré meues les paraules de Saltikov-Sxedrín quan satiritzava sobre la transformació històrica de Rússia: “Tot canvia en cinc anys, però en dos-cents anys no ha canviat res”.
Al sendemà de matí tot està igual però tot ha canviat. Habitants agranant els seus comerços, altres netejant vidres, altres col·locant aliments en orde... Tot ho fan mentres miren amb certa indiferència els cartells que ara tapen els que prèviament mostraven a Putin i Vučić, el primer ministre serbi, donant-se la mà. Un escamot nocturn ha empaperat el nord serbi de la ciutat recordant l’efemèride kosovar. Sense embuts s’enorgullixen de l’ocupació albanesa. Dos punys fan la figa, simbolitzant els onze anys d’independència amb una flameta sobre el dit cor. El text resa en albanés “Shpreh nje dëshirë dhe fryn”, literalment “Fes un desig i bufa”, que podríem interpretar com “Puja ací i voràs Madrid”.
M’allunye de l’urbs per a agafar altura fins a arribar a l’església de Sant Demetri, el centre espiritual i origen medieval de Kosovska Mitrovica. Posicionada des d’un turó, les vistes són excepcionals. Al llarg del traçat trobe un controvertit grafiti reiteratiu, la creu bizantina amb les quatre esses en ciríl·lic: “CaMo cлora CpбиHa cпacaBa”, és a dir, “Només units els serbis sobreviuran”. Ací la religió ortodoxa ha jugat i continua jugant un paper clau en la identitat nacional. Així quedà palés, per exemple, en el film romanés Inimi cicatrizate, de Radu Jude, quan, en una conversa després d’haver fet l’amor, Emanuel pregunta a Solange “Si Jesús torna algun dia, en quina llengua ens parlarà?”, i ella contesta “Per descomptat que en serbi”, mentres imita a Jesús gesticulant i recitant en serbocroat.
Des de la distància, a l’altra part s’entreveuen draps rojos i blaus celebrant la diada. No sabria dir si són ianquis, albanesos, kosovars (o de l’UÇK) o suïssos. Reconec alguna bandera negra; són irredemptistes, de la Gran Albània. D’esta banda, des d’un mirador magnànim es mira tot amb recel. Amb el Camp Bondsteel al sud-est de Kosovo, la base militar a l’estranger més gran del món en actiu, el país sembla encara un protectorat. Sèrbia no pareix capaç, ni de bon tros, de poder integrar els albanokosovars en el seu projecte, però tampoc d’abandonar estes terres amb tant de valor històric i simbòlic per a les seues nocions identitàries. Malgrat els importants esforços diplomàtics d’uns i altres, Mitrovica és el centre de la ferida i un dels assumptes on qualsevol resolució resulta més atzarosa.
Una cohesió perduda
Vaig muntanya amunt per a escarbar un poc més i ser testimoni dels fonaments mutus. Dos columnes de ciment armat subjecten un carretó miner. L’anomenat Santuari de la Revolució és un monument brutalista dissenyat per l’arquitecte serbi Bogdan Bogdanović. Commemora la memòria conjunta dels combatents serbis i albanesos. Un homenatge als obrers caiguts de Trepča, l’enorme complex miner que hi havia a Mitrovica. A hores d’ara abandonat, era un símbol de la superació de les divisions internes contra els nazis. Una imatge d’unió a recuperar.
De fet, des del tancament de les mines de Trepça cap racó de la ciutat ha alçat el cap. En els temps en què era coneguda en serbi com a Titova Mitrovica o en albanés com a Mitrovica e Titos va ser el gran centre econòmic de Kosovo, i també el més contaminat. Les mines eren un dels majors centres d’extracció de plom del món. Hi treballaven més de 23.000 persones, braç a braç sense divisions ètniques. El gegant de la mineria cohesionava la ciutat davall el socialisme autogestionari. En l’actualitat no hi treballen més d’un miler de serbis al nord i un altre miler d’albanesos al sud. Durant la guerra la majoria de galeries es van anegar d’aigua i altres líquids tòxics i drenar-les té ara un cost massa elevat.
“Som un sol cel, dos fulles d’un arbre, dos pedres d’un mateix riu”. Així comença “Boro i Ramiz”, el poema del macedoni d’ètnia albanesa Adem Gaitani. Estos versos ja no es deprenen en les escoles. Abans sí que es feia, tant en serbi com en albanés. Boro Vukmirović, un serbi, i Ramiz Sadiku, un albanés, eren considerats herois iugoslaus. Era una al·legoria de la germanor entre els serbis i els albanesos a Kosovo. Lluitadors contra el feixisme, van acabar afusellats mentres s’abraçaven junts. Es van negar a separar-se. Des de la foscor caldrà escabussar-se i traure els terrossos a la recerca de la claror, desenterrant també els herois antifeixistes i fent prendre consciència els més jóvens, per tal de sobrepassar la separació entre una gent que coexistix i no té per què deixar de coexistir.
Noticias relacionadas | 0.818482 | curate | {"en": 0.0014986262592623428, "it": 0.004579135792190492, "es": 0.01548580467904421, "ca": 0.9568728665390059, "ms": 0.011989010074098742, "br": 0.0074098742819082505, "eu": 0.002164682374490051} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_72646 | El BBVA va obtenir un benefici net atribuït de 3.475 milions d'euros el 2016, el 31,5% més que l'any anterior i la xifra més alta des del 2010, a causa de l'evolució dels ingressos recurrents, la moderació de les despeses i la disminució dels sanejaments.
En una nota enviada ahir a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el president de l'entitat, Francisco González, explica que aquests resultats, similars als previstos pels analistes, han crescut amb força «gràcies a la diversificació geogràfica i al model de negoci del Grup». Els comptes anuals inclouen «l'impacte de la depreciació dels tipus de canvi, el canvi de perímetre per la incorporació de Catalunya Banc l'abril del 2015 i la compra del 14,89% addicional del banc turc Garanti, que des del tercer trimestre del 2015 es comptabilitza pel mètode d'integració global», explica BBVA.
Així mateix, recorda que el benefici atribuït del 2016 incorpora un impacte negatiu de 404 milions d'euros nets per la dotació en el quart trimestre d'una provisió de 577 milions bruts per cobrir reclamacions lligades a les clàusules sòl dels préstecs hipotecaris. Sobre aquesta qüestió, el president de l'entitat, Francisco González, va dir que el BBVA tornarà els diners de les clàusules sòl tan aviat com sigui possible «a la gent a què hi tingui dret» després del dictamen del Tribunal Suprem, previst per al 15 de febrer.
El banc va establir des del primer moment «un equip potent» per gestionar tot aquest assumpte i calcula que l'impacte de les reclamacions per clàusules sòl indegudes podria ser de 1.200 milions, tot i que han provisionat 577 milions aconsellats per un auditor independent. | 0.874778 | curate | {"ca": 1.0} | : /economia/2017/02/02/bbva-guanya-3475-milions-31/397533.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_81417 | Songwar(e) és una recol·lecció de cançons que evoquen revolucions i resistències. Un deambular internacional i històric de càntics que apel·len a tombar murs enfront dels núvols foscos, que anomenen a la invencible unitat del poble o imaginen mons en pau. Un estrany i sarcàstic Alan Lomax virtual, una fusió de objets trouvés, remuntatges i arranjaments nascuts en l'oceà d'Internet, mirall eixelebrat de la realitat.
El seu autor, Miquel Martí Freixas (Barcelona, 1978) és programador cinematogràfic, professor i crític (Blogs&Docs) especialitzat en cinema de no ficció i cinema contemporani. Entre les seves recerques, estudia els treballs artístics nascuts d'internet i, de tant en tant, travessa la frontera entre la teoria i la pràctica i crea una pel·lícula, com va succeir anteriorment amb el mediometraje d'arxiu Sedated army crazy mirror (2014). Durant la sessió de presentació de Songwar(e), Freixas conversarà amb Jorge Luis Marzo entorn de punts en comú en treballs i estudis.
Lloc: Arts Santa Mònica, Espai Bar
Data i hora: 18 de gener, 19:00 h
Preu gratuït
Aquesta sessió inaugura el programa anual de Dimarts de vídeo en el Centre Santa Mònica, on cada mes tindrà lloc una projecció de l'arxiu Hamaca. | 0.807874 | curate | {"ca": 0.972682119205298, "es": 0.027317880794701987} | https://hamacaonline.net/projects/dimarts-de-video-songware/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_441914 | Als 57 anys, l’any 1915 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Dalmau de Barcelona. Els beneficis li van permetre un suport econòmic d’un grup d’adeptes, de manera associativa i a canvi d’obres, fent possible des d’aleshores i fins a la seva mort realitzar diverses estades a la Costa Brava, Mallorca i la Conca de Barberà. Els paisatges són les representacions més abundants de la seva obra. La seva obra personal evolucionarà cap a un estil realista molt personal, en què els elements atmosfèrics i el color són de gran importància, especialment la llum, però sense adoptar les solucions formals de l’impressionisme tot i coincidir en el fet de les creacions directes a l’aire lliure. Serà pintant en una cala de la Costa Brava, després de tres mesos vivint com un ermità en una barraca de pescadors, i en plena comunió amb la naturalesa, que van haver d’anar a recollir-lo en ambulància per l’estat d’inanició en què es trobava i un consegüent còlic nefrític. Solitari i reservat, no va deixar mai de pintar.
Any 1917
Oli sobre tela
70x100 cm
Francesc Gimeno, 1858 - 1927
També et pot interessar
Joaquim Mir
Paisatge
Pau Roig
Els peixos del cantó
Darius Vilás
Montserrat
Joan Sandalinas
Composició de figures
Domènec Carles Rosich
Flors
Joan Serra Melgosa
Peixos
Baldomé Galofré
Paisatge
Alexandre de Cabanyes
Barques
Josep Armet
Monasterio de Piedra
Lluís Rigalt
Paisatge
AnteriorSegüent
Política de cookies
Política de privacitat
Avís legal
©️ Comissió Tàpies, VEGAP, Andorra, 2020
©️ Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Andorra, 2020
©️ Alfred Sisquella , Carles Nadal, Hermen Anglada Camarasa, Pere Pruna, Emili Grau Sala, Miquel Villà, Josep Puigdengoles, Jose de Togores, Joaquim Sunyer, Antoni Vila Arrufat, Joan Ponç, Josep M. Subirachs, Ricard Opisso, Luis Masriera, VEGAP, Andorra, 2020 | 0.719705 | curate | {"ca": 0.9123883928571429, "en": 0.017857142857142856, "es": 0.032924107142857144, "it": 0.015625, "pt": 0.006138392857142857, "hu": 0.006696428571428571, "nl": 0.005580357142857143, "fr": 0.0027901785714285715} | https://artcreditandorra.com/obra/marina/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_411364 | Resulta que d'aquí dues setmanes he d'entregar l'esborrany del Treball de Recerca sobre el Maig del 68 i les revoltes estudiantils d'aquest mateix any a Alemanya, Praga i Mèxic i si aquests fets van incidir molt o poc a Catalunya, on el moviment estudiantil s'organitzava per lluitar contra la dictadura franquista i veient tot el que actualment s'està fent a les universitats contra el Procés de Bolonya m'he adonat que hi ha moltes semblances amb els moviments estudiantils que van esclatar el 1968: ocupació de les aules, activitats de formació i conscienciació en comptes de les classes, manifestacions, repressió policial, detencions etc. No estic dient que la lluita contra el Procés de Bolonya sigui un Maig del 68 català ni res d'això (crec que és utòpic pensar que la lluita actual pugui arribi a tenir repercussions com les del 68) sinó que més aviat m'agradaria que donessiu la vostra opinió respecte les mínimes semblances i diferències del moviment en general. Per exemple, una semblança important és l'organització assambleària del moviment, l'ocupació de les facultats, que els mitjans de comunicació no en facin el ressò adequat, etc. La diferència principal a nivell de lluita seria que nosaltres estem lluitant per la no-aplicació d'una llei que suposa la privatització de l'ensenyament i ells en canvi no van partir de cap llei, sinó que lluitaven per canviar el sistema de cap a peus. Penseu que seria interessant incloure aquesta comparació al treball de recerca, o bé m'estic motivant intentant comparar un fet tan important com el Maig del 68 amb les movilitzacions puntuals contra el Procés de Bolonya als Països Catalans?
Buenu estaria be!!! !jaja només li he dit, ja que s'ha currat la signatura, per lo menus que amb una paraula tan facíl com revolució, que en teoria, està fart de dir-la, no s'equivoqui.
Pots contestar els meus missatges i els de la resta, i no el fil sencer? Gràcies.
Ue, està excitat. Però això s'equivoca!! .Montsetes. | 0.889321 | curate | {"ca": 0.9846625766871165, "es": 0.015337423312883436} | |
macocu_ca_20230731_4_552376 | L’Ateneu la Flor de Maig homenatja Arcadi Oliveres
L'acte en record de la figura de l'economista i activista català s'ha programat en el marc de les Festes de Maig del Poblenou
L’Ateneu Popular la Flor de Maig ha organitzat aquest diumenge un homenatge a Arcadi Oliveres. L’activista hi havia passat moltes hores participant en xerrades i activitats del centre. Expliquen que sempre estava disposat a formar part de tot el que estigués relacionat amb la reflexió i el pensament crític. I que “feia pensar el públic, replantejar-se el tipus de societat que volien, i com funcionen els governs”, cada vegada que parlava.
Reflexions per recordar Oliveres
Precisament, l’exterior de l’Ateneu ha estat el lloc escollit per l’homenatge. Amb les cadires posades enmig del carrer mirant un escenari sobri, els assistents han escoltat textos del mateix Arcadi, cançons i reflexions de familiars, amics i companys que el coneixien bé. Els escrits que s’han llegit han fet referència sobretot a la seva vessant més pacifista i a la claredat amb què explicava el que pensava. En vida, va posar el focus en la inversió armamentística del govern. “No es pot fer una base militar i passar-ho per obres públiques, ni es pot fer un avió de combat i passar-ho per Indústria”, deia Oliveres.
La despesa militar és el doble del que ens diu el govern.
Arcadi Oliveras
Va morir fa dos mesos d’un càncer de pàncrees
Al febrer se li va diagnosticar un càncer de pàncrees i el seu entorn es va organitzar per obrir una pàgina web. La intenció era que tot aquell qui ho volgués pogués acomiadar-se de l’Arcadi Oliveres, que va morir el passat sis d’abril. | 0.824191 | curate | {"ca": 0.9708617482951023, "it": 0.019838809671419714, "en": 0.009299442033477991} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_17687 | Anglaterra, segle XVI. Després d'enviudar, Maria Estuard abandona França i torna a Escòcia, disposada a ocupar el tron del qual és hereva. Però els conflictes s'acumulen. La noblesa li és hostil, començant pel seu germanastre, el comte de Moray. A més, la seva inclinació al catolicisme xoca amb la fe que predica John Knox, fundador de l'Església presbiteriana d'Escòcia. Paral·lelament, la seva cosina, Isabel Tudor, filla il·legítima d'Enric VIII, tem que reclami els seus drets a la corona anglesa. El seu únic aliat és el comte Bothwell, comandant de les tropes escoceses, de qui s'enamora, encara que per raons d'Estat ha de casar-se amb Lord Danley, que no triga a morir assassinat.
Gènere:
Biopic
Durada:
123
Edat:
12 A
Data:
00-00-0000
Director:
John Ford
Katharine Hepburn, Fredric March, Florence Eldridge
L'Eve és una jove cambrera de pisos que treballa en un dels hotels [..] | 0.695541 | curate | {"ca": 0.8747126436781609, "en": 0.09080459770114943, "es": 0.008045977011494253, "fr": 0.0034482758620689655, "id": 0.005747126436781609, "it": 0.005747126436781609, "el": 0.011494252873563218} | : /cine/pelicula/maria-estuard-flm1000012786.html |
mc4_ca_20230418_17_576645 | Virux Casting Beix comprar i ofertes a Waveinn
Tornar a la pàgina anterior | Inici Equip de pesca accessoris Ploms
PVR: $1.95
Virux - Equip de pesca accessoris - Ploms
Descripció Virux Casting
Fosa sinker per a la pesca de llarga distància en les zones amb un corrent baixa o moderada.
Estàs interessat en Virux Casting? Entra a la secció de nàutica i pesca i descobreix una gran varietat de Equip de pesca accessoris i accessoris que t’ajudaran a practicar esport amb el millor equipament. El nostre equip tècnic verifica que tots els productes de nàutica i pesca estan en perfectes condicions. No busquis més! La col•lecció de Equip de pesca accessoris està disponible amb varis colors i dissenys.
Característiques Virux Casting
Tecnologias Virux Casting
Sostenibilitat Virux Casting
$ 2.12 $1.49 | 0.725532 | curate | {"ca": 0.9400510204081632, "en": 0.02806122448979592, "pt": 0.03188775510204082} | https://www.waveinn.com/botiga-nautica-pesca/virux-casting/122315/p |
racoforumsanon_ca_20220809_3_457397 | editat, que la meva nòvia sap que escric al xat
Aquí va: Com que els exàmens comencen el dilluns, la festa grossa va ser divendres. Aquí acostumen a començar a beure molt aviat i quan dic aviat vull dir a les 3 de la tarda i fins a la nit. Així que el bar obre i no és allò d'anar a fer una cerveseta com a Catalunya, sinó a emborratxar-se. Hi ha entre d'altres la "meter competition", un metre de birra, és a dir un suport metàlic amb 6 o 8 forats i els dos participants en una taula l'un en front de l'altre comencen a beure fins que un es beu la birra del mig. Doncs l'altre ha de pagar. També hi ha una camiseta que si la conserves fins al final del bar de la tarda, tens barra lliure a la nit. El problema és que et poden reptar a qualsevol cosa per tal de treure't la camiseta: ballar, cantar, fer flexions, beure (el més corrent). La vaig tenir durant uns preciosos 5 minuts. La vaig guanyar fent flexions i llavors va venir una bèstia del beure que es va tragar mig litre de birra en 3 o 4 segons. Tot això és irrellevant per la història, només tenia ganes d'explicar-ho i potser perquè s'entengui l'estat contorni en el que em trobava. Afegeixo que un dia vaig arribar a la final del campionat de beer-pong FUCK YEA, però això no va ser ahir. Total que a la nit festa. Em vaig posar la meva camisa recent planxada, calçotets nets i som-hi. No sé què passava ahir però totes les noies em posaven molt calent, potser influeix que amb els maldecaps que he tingut no m'havia fet palles i anava amb els ous carregats. El cas és que la polonesa no feia acte de presència però sabia que vindria així que no volia tirar la canya. Però era realment difícil. Per complicar les coses, em ve una noia d'aspecte nòrdic parlant-me en castellà i sap el meu nom. Així que em vaig començar a exprémer el cervell. Finalment vaig recordar qui era en sentir el seu accent mexicà. Resulta que és mig mexicana mig sueca, gran combinació. La vaig conèixer en una after-party. O sigui quan el bar tanca i ens acomplem al pis d'algú.Estava ja la conversa pujant de to quan la polonesa apareix, es posa al mig suant completament de l'altra noia i comença a ballar amb mi abraçada. No hi vaig posar cap impediment. Anava torrada com una mona. Es veu que havien fet un sopar de noies, d'aquells on solen cuinar plats lleugers per pensar que es cuiden però s'inflen a vi. Com que és una oportunitat que no es pot desaprofitar li vaig dir si ens n'anàvem a casa: "I'm tired..." Total que arribem a casa i gairebé abans de tancar la porta ens comencem a despullar. Anem fins al sofà i quan vaig per treure-li les bragues em diu que té la regla. La molt guarra encara no m'ho havia dit!!! !1 Així que cap a la dutxa s'ha dit. La posició era bastant incòmoda, ella recolzada a la paret amb les cames abraçant-me i jo fent tota la feina i a sobre aguantant-la. Llavors com que veia que no rajava la cosa li vaig dir si podíem anar al llit. Em va dir que d'acord, però que no volia parar. Així que em tens encara amb la cigala a dins, torrat i fent equilibris pel pis amb ella a coll. Fins a acabar al llit on ho vaig donar tot. La meva performance va ser acceptable però es podia millorar. En part perquè ella anava tan torrada que no es va posar a sobre i estava cansat. Em poso un 7. El condó aquest cop va respondre. Cal dir que vaig anar al meu pis expressament a buscar-ne un directament de la caixa. Els de la cartera ja només els faré servir per emergències. I que em vaig estar 1 minut col·locant-lo i comprovant que estigués bé. De tot se n'aprèn. Així doncs estic molt feliç. Per cert noies, això de la regla com va? A ratxes no? Jo pensava que era més com constant... És que mai m'atreveixo a preguntar-ho i la meva ex ho tenia com un tema bastant tabú. En fi paro ja perquè això sembla el fil aquell que va obrir el Llop ja, explicant la meva vida. Si em faig pesat m'ho dieu. Resum gràfic pels que no s'ho vulguin llegir:
Gloriós com sempre! Realment la gent que no ha fet Erasmus crec que no han tingut una joventut completa :) Això de poder ignorar noies perquè ja en tens una de millor també passa a Catalunya oi? :)
Aprofito per comentar que els conceptes de pre-party i (sobretot) after-party s'haurien d'importar a Catalunya, no sé si estareu d'acord amb mi. Sovint era el milor d'una nit.
Totalment d'acord. De fet amb els colegues ja ho fem, però no té un nom específic. | 0.794698 | curate | {"ca": 0.9566125290023202, "es": 0.012064965197215777, "pt": 0.016705336426914155, "ro": 0.0030162412993039443, "fr": 0.008352668213457077, "it": 0.0027842227378190253, "uz": 0.0004640371229698376} | |
mc4_ca_20230418_8_397094 | A KOPS D'STICK: ESPECIAL FASE FINAL DE VETERANS
ESPECIAL FASE FINAL DE VETERANS
Els veterans del Barça van acabar aixecant de nou el títol de campions del Grup A, fent valer la seva etiqueta de favorits. Però els blaugranes no van tenir un camí planer per revalidar-ho, ja que la seva semifinal contra el Girona es va decidir a la pròrroga desprès d’estar contra les cordes amb un 0-2 en contra, i a la final, el Mollet B va estar a punt d’aigualir la festa quan va estrènyer de valent ben entrada la segona part amb un ajustat 4-3 en el marcador. En la primera semifinal, els blanencs del FC Cuatro Vientos van pagar el sobreesforç de tenir que jugar tot el partit amb els mateixos quatre jugadors de camp, degut a les absències de darrera hora, i van acabar sucumbint per 2-5, llançant per la borda tota la magnifica feina realitzada durant la temporada.
El FCBeterans es va proclamar campió per segona vegada consecutiva.
El CP Congrés va donar la sorpresa i es va erigir campió del Grup B al vèncer al CP Sant Celoni per 2-3 en una emocionant final. Els amfitrions van acabar la lliga regular com a primers, desprès d’haver comandat amb autoritat la classificació durant bona part de la temporada, però els barcelonins van fer un gran partit i van demostrar que es troben en un brillant moment. Els dos equips competiran la propera temporada en el Grup A.
FC CUATRO VIENTOS: És un dels equips més sòlids i competitius de la competició i un fix en les darreres Final 4. S’havia classificat com a segon de la taula amb uns registres realment extraordinaris -només tres derrotes i sent l’equip menys golejat de la lliga regular-, i de no ser per les nombroses absències era un clar candidat a prendre-li el títol al Barça.
Uniforme: samarreta: Lila-verd / pantalons: negre
1- Joaquim Tirado (porter/auxiliar)*
10- Quico Salarich (porter)*
10- Quique Martín (porter)*
2- Eduard Recio*
3- Jordi Munsó*
5- Jordi Gutiérrez*
7- Josep Portas
9- Eduard Urbina
10- David Panadero
11- Salvador Gutiérrez
14- Joan Ayats*
17- Daniel López
MOLLET HC B: Tercers classificats d’enguany, aquesta era la seva vuitena Final 4 consecutiva –les ha jugat totes des de la seva aparició-. Malgrat mai ha pogut guanyar el títol, això diu molt de la seva competitivitat en un torneig tant disputat com la Lliga de Veterans. Es van prendre molt en serio aquesta edició i es van presentar amb quasi tots els seus efectius.
Uniforme: Samarreta: Vemell-negre / pantalons: negre
Web: http://hoqueiveterans.blogspot.com/
X- Pep Àliva (porter)*
37- Josep Del Moral (porter)*
3- Miquel Roura*
4- Xavier Danot*
8- Josep Busquets*
21- Lluís Font*
22- Jordi Tomey*
33- Francesc Tibau*
44- Àlex Vila*
69- Juan Carlos Raigoso*
- Xavier Arinyo
- Jordi Climent
- Ricard Otín
- Sito Morellón
GIRONA CH A: Desprès de reforçar-se amb jugadors “joves” i recentment retirats de la alta competició, el Girona A ha estat un dels equips més complicats de guanyar de la present temporada. Molt competitiu sempre, s’ha mantingut durant tota la fase regular en la part alta de la taula i finalment ha aconseguit entrar a la Final 4 com a quart classificat en decrement del Noia, finalista l’any passat. Van reunir per la fase final a totes les seves figures, cosa que els donava serioses opcions al títol.
Uniforme: samarreta: blanc-vermell / pantalons: vermells.
1- Aniol Pagans (porter)
11- Carlus Castro (porter)*
3- Toni Soriano*
4- Pep Pastor*
8- Jani Nicolás*
12- Marc Garangou*
14- Carles Munsó*
97- Ivan Tibau*
97- Albert Martínez
CP SANT CELONI: Líders autoritaris de la fase regular del Grup B amb uns números espectaculars –només van cedir 6 punts de 66 possibles, i encaixant tant sols 51 gols en 22 partits- es presentaven a la final de grup com a clars favorits tenint el factor pista al seu costat i la prèvia d’haver derrotat al seu rival, el CP Congrés, en els dos partits disputats a la lliga.
Uniforme: samarreta: Gris-verd / pantalons: gris
1- Jordi Giró (porter)*
14- Òscar Saez (porter)*
3- Jordi Paituví*
4- Blai Arrabal*
5- Esteve Costa
8- Eudald Molés*
9- Jordi Saez*
25- Josep Maria Danot
30- Dídac Fernández*
55- Albert Gassó*
66- Josep Flores*
69- David Noguera*
- Albert Alonso
- Dani Garcia
Jordi Conesa (entrenador)*
CP CONGRÉS: Els barcelonins s’han plantat a final com a segons classificats del Grup B amb un bagatge pràcticament idèntic al Sant Celoni, llevat de que han jugat un partit menys, cosa que no els hi ha impedit ser els màxims golejadors de la categoria amb la espectacular xifra de 171 gols. Les circumstàncies no els hi donaven moltes possibilitats d’alçar el títol, però la seva gran temporada els avalava per donar la campanada.
Uniforme: samarreta: negre / pantalons: negre
Web: http://veteranscongres.blogspot.com/
1- Marc Palomo (porter)*
2- Xavier Rodri*
3- Fermí Calle*
4- Carles Durán
5- Òscar Espinosa*
6- David Senserich
7- Marc Serigó*
8- Guillermo Calvo*
9- Marc Amorós*
10- Carlos Del Valle*
17- Sergi Arnó
27- Marc Montardit*
* Convocats per la fase final
El Mollet B es va classificar per la final del Grup A al desfer-se del Cuatro Vientos per un 2-5 que, tot i la seva contundència, no reflecteix el succeït sobre la pista, ja que els blanencs van estar plantant cara fins a ben entrada la segona part, però degut a la seva manca d’efectius van començar a decaure físicament, cosa que van aprofitar els vallesans per trencar el partit.
Una primera part de tu a tu
No es podia esperar menys d’una semifinal entre el segon i el tercer classificat de la Lliga, i desprès d’uns primers instants de tanteig, els dos equips van deixar de banda les concessions per començar a marcar territori. Les cartes estaven sobre la taula i el Cuatro Vientos tenia la pitjor mà: els blanencs, amb els jugadors justos per jugar el partit, no tenien més remei que estrènyer al rival mentre les forces acompanyaven, per desprès dosificar-se i aguantar com sigui fins al final del partit.
Malgrat els intents del Cuatro Vientos, va ser el Mollet B qui va inaugurar el marcador als cinc minuts de partit, mitjançant Xavi Danot. La rèplica blanenca no es va fer esperar, i tot just desprès de la sacada de centre, Joan Ayats engaltava una gardela que va estavellar-se en el travesser de la porteria desprès de que Pep Aliva la pogués desviar amb la punta de la guarda. El partit va entrar en uns minuts molt vius.
Bona ocasió de Jordi Gutiérrez
El Mollet B va començar a moure la seva banqueta, però era el Cuatro Vientos qui portava la batuta del joc. Ayats i Gutiérrez van posar en alerta la porteria d’Aliva, i Salarich, molt ben cobert per Recio i Munsó, va resoldre amb celeritat les arribades molletenques, sobretot de Raigoso, l’home més perillós del Mollet en aquests minuts. Quan faltaven deu minuts pel descans va arribar el gol de l’empat dels de Blanes, a través d’una ràpida jugada conduïda per Jordi Munsó i culminada per Eduard Recio rematant col·locat sol davant del porter. L’1-1 feia justícia al vist sobre la pista.
El Mollet B, sabedor de la seva superioritat física davant d’un conjunt que no podia realitzar canvis, va prémer l’accelerador i va anar en tromba en busca del seu segon gol. Roura i Busquets van tenir bones oportunitats amb xuts de lluny, però la resistència numantina del Cuatro Vientos va esvair tots els intents, fent que el marcador es mantingués inalterat fins a la fi de la primera part.
Miquel Roura en busca del segol gol del Mollet B
Ningú vol cedir
Desprès d’uns merescuts minuts de descans, en la represa, el Cuatro Vientos va fer l’únic canvi que podia, substituint al seu porter Quico Salarich per Quique Martín. El Mollet B va fer el mateix i va donar entrada a Josep Del Moral per Pep Àliva. Els dos nous porters van tenir poca feina en els primers compassos del segon temps, que van transcórrer amb els dos equips molt a la espectativa del que feia el rival.
Als cinc minuts va arribar la primera acció de perill de la segona part, amb una internada de Xavier Danot cap a la porteria del Cuatro Vientos que va acabar en penal favorable al Mollet B. Juan Carlos Raigoso va ser l’encarregat de xutar-ho i va fer pujar l’1-2 al marcador.
Raigoso transforma el penal de l'1-2
El partit va tornar a animar-se i les jugades d’atac s’anaven succeint a les dues porteries. El desgast físic començava a fer-se present en el jugadors blanencs, però, malgrat tot, estaven incomodant de valent al Mollet B que no podia desplegar el seu joc i incrementar el seu mínim avantatge, i fins i tot van haver-hi ocasions de tornar a equilibrar el marcador. Just en l’equador d’aquest segon temps, Jordi Tomey feia l’1-3 que desfogava un xic als molletencs. Els de Blanes es van veure obligats a donar-ho tot de sí, i van acabar pagant-ho incrementant perillosament el seu caseller de faltes, fins arribar a la novena a manca de nou minuts pel final.
El Mollet B trenca definitivament el partit
Eduard Recio
El Cuatro Vientos volia exhaurir totes les seves possibilitats per remuntar, i Ayats i Gutiérrez van tenir bones oportunitats d’escurçar diferències, però les forces anaven minvant i el temps s’acabava. El Mollet B anava guanyant terreny i va acabar per fer-se tranquil·lament amb el control del joc, a la espera de la seva oportunitat de rematar definitivament el partit.
A cinc minuts per l’acabament del partit, un exhaust Cuatro Vientos va cometre la seva desena falta, donant al Mollet B la oportunitat de picar una falta directa. L’encarregat de fer la execució va ser Raigoso, però Quique Martín va saber aguantar molt bé i va poder treure-li la bola, malgrat que ho va fer amb tant mala fortuna que la va deixar de nou davant l’estic de Raigoso que aquest cop no va fallar i va fer l’1-4 que ja trencava definitivament el partit.
Raigoso fa l'1-4
Un minut i escaig més tard, Xavier Danot feia el cinquè del Mollet B, i els dos equips ja van abaixar els braços. Quan faltava un minut i trenta-nou segons per tocar a la fi, els vallesans van sol·licitar un temps mort, decisió que no es van prendre gaire bé els blanencs, molt decaiguts pels resultat i el sobreesforç físic. En els darrers segons de partit, el Cuatro Vientos encara va poder tirar d’orgull, i Joan Ayats va fer el segon gol, que ja resultava estèril. Encara va haver-hi temps per a que el Mollet B cometés la seva desena falta, però la botzina va tocar a la fi sense que el Cuatro Vientos tingués la opció de picar la falta directa, i amb el 2-5 va acabar el partit, classificant-se el Mollet B per la final de l’endemà.
El FC Cuatro Vientos. Sense treure-li cap mèrit al gran partit fet pel Mollet B, s’ha de reconèixer que aguantar donant la cara durant tot el partit en una semifinal de veterans, sense poder fer cap canvi de refresc, a unes alçades on la edat no perdona, és tota una proesa pels quatre “herois” blanencs del Cuatro Vientos. El més decebent és l’haver llançat per la borda tota una gran feina feta durant la temporada per culpa d’unes absències de darrera hora. Des d’aquí, mostrem la nostra admiració cap a la esportivitat i coratge mostrats fins al darrer segon del partit.
PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK
Una agònica pròrroga de cinc minuts va tenir que decidir al segon finalista del Grup A de Veterans, desprès de cinquanta disputadíssims minuts de semifinal, on el Girona A va tenir durant molt de temps contra les cordes al vigent campió i favorit, el Barça. Els gironins van sorprendre al Barça amb un 0-2, que va acabar igualant-se a poc més d’un minut pel final del temps reglamentari. Un gol de Lluís Segarra a l’acabament de la pròrroga va donar als blaugranes el passi a la final.
Tot i la tensió d'alguns moments del partit, al final molt "bon rotllo"... com sempre.
El Girona surt a per totes
El Girona A volia deixar clar que no s’havia classificat per la Final 4 de casualitat i que les seves aspiracions anaven més enllà de ser un obstacle en el camí del gran favorit, el Barça, i així ho va donar a entendre infringint un fort ritme de joc des del primer instant de partit, que va deixar momentàniament noquejat al seu rival.
Als dos minuts de joc, el porter blaugrana Tino Martínez va tenir que lluir-se refusant una rematada creuada de Jani Nicolás, i pocs segons desprès va fer el propi en un llançament de penal executat per Marc Garangou. El Barça no trobava la seva posada a punt i el Girona ho estava aprofitant fent-se amb el control del joc i creant molt de perill.
Jani Nicolás (8) poc abans de lesionar-se
Quan es complien nou minuts d’aquest primer temps, va produir-se la jugada desgraciada d’aquesta Final 4, quan el jugador lloretenc del Girona Jani Nicolás va lesionar-se als abductors de forma fortuïta degut a la extrema relliscor de la pista. El jugador no va poder tornar a jugar durant la resta de partit. Però no tot van ser desgràcies pel Girona, ja que, uns segons desprès de que el joc tornés a restablir-se, Pep Pastor inaugurava el marcador avançant al seu equip. D’aquesta manera els gironins reflectien el seu domini fins a les hores, davant d’un Barça força ofuscat.
Els porters eviten que el marcador es mogui
La imminent entrada a pista de Quim Paüls va donar al joc del Barça la espurna que necessitava, entrant el partit en una fase molt dinàmica i entretinguda, amb moltes ocasions a les dues porteries. Les grans intervencions dels dos porters els van convenir en els autèntics protagonistes d’aquests instants de l’enfrontament.
Carlus Castro
Carlus Castro, es va tornar en un malson pels davanters blaugranes, que topaven una i una altra vegada contra les seves guardes, en el que seria el prolegomen d’una gran actuació del porter del Girona A, que s’allargaria durant la resta del partit. En l’altra porteria, Tino Martínez va posar de manifest el perquè és el porter més en forma de la Old League, resolent de forma brillant les ocasions dels atacants rivals, evitant que el Girona A incrementés el seu avantatge abans dels descans.
En el tram final d’aquesta primera part, el Girona A va poder disposar d’un nou efectiu, l’Ivan Tibau –que feia pocs minuts que havia arribat-, i ell va disposar d’una gran ocasió a manca de tres minuts per la mitja part, al picar un llançament de penal que, novament, Tino Martínez va desviar amb molt encert, evitant que el marcador es mogués del 0-1 abans del descans.
Ivan Tibau falla el penal davant Tino Martínez
El Barça amb l’aigua al coll
El segon temps va començar amb molta intensitat per part dels dos equips, i en poc més d’un minut ens van deixar una gran jugada individual de Marc Garangou, que va posar en alerta a la defensa blaugrana; una rematada al pal de Gaby Cairo al desviar un xut de Lluís Segarra; i el 0-2, obra d’Ivan Tibau.
Ivan Tibau, autor del 0-2.
El Barça de les estrelles es va trobar contra les cordes davant d’un equip que estava oferint una gran resistència, i es va veure obligat a prémer al màxim la seva màquina d’hoquei per intentar invertir una situació que se li estava posant força feixuga. Als quatre minuts de la represa, Cairo va enviar per sobre la porteria gironina un llançament de penal, i tot seguit, Carlus Castro començava la segona part del seu recital d’aturades refusant els xuts de Rovira, Lluís Segarra i un incisiu Gaby Cairo que no aconseguia afinar la punteria. Martínez va tornar a estar providencial davant dels atacs del Girona A, evitant un tercer gol que podria haver estat definitiu.
No va ser el dia de Gaby Cairo de cara a gol
Als vuit minuts d’aquesta intensa segona part, una jugada d’atac del Girona A va acabar amb Pep Pastor topant contra el porter barcelonista i colpejant-se contra la porteria, cosa que va fer que el temps s’aturés durant uns minuts –recordem que en els partits de veterans el temps no s’atura durant el transcurs del joc-. Afortunadament la cosa no va anar a més i el joc es va poder reprendre amb normalitat. El temps anava passant en benefici del Girona A que defensava molt fermament el seu avantatge, mentre el Barça, tot i crear força perill, no trobava l’encert necessari per profanar la porteria gironina.
Afortunadament tot va quedar en un incident del joc
Remuntada del Barça
En arribar a l’equador del segon temps, el Barça va rebre el premi a la seva insistència, i va aconseguir entrar de nou en la pugna pel partit, retallant les distàncies amb un gol de Lluís Segarra. L’1-2 va despertar la fera blaugrana i va començar un ferotge assetjament contra la porteria del Girona A, erigint-se Carlus Castro com l’autèntic salvador dels gironins gràcies a les seves brillants intervencions.
En el seu afany de defensar-se dels atacs rivals, el Girona A es va carregar de faltes i va cometre la desena quan faltaven vuit minuts pel final del temps reglamentari. L’encarregat d’executar la falta directa va ser Gaby Cairo, però aquest no era el dia de l’argentí, que va fallar per enèsima vegada davant de la porteria gironina –aquest cop amb un misto monumental-, desaprofitant una oportunitat d’or per donar-li un nou rumb al partit. Estava clar que la cosa no quedaria així, i amb aquell ritme de joc, vuit minuts donarien encara per molt. En un partit que es perfilava èpic, els pals també van voler tenir el seu moment de glòria, així, en qüestió d’un minut, la bola es va estavellar per tres cops en el ferro de les porteries. Primer va ser el Girona qui va posar l’esglai al cos del Barça, i en la jugada següent Gaby Cairo va replicar en la porteria gironina obtenint el mateix resultat. A continuació, era Quim Paüls qui enviava la seva rematada contra el travesser. Un temps mort a manca de cinc minuts va servir per asserenar la situació.
El control del partit continuava en mans del Barça, malgrat el Girona A va aconseguir posar-li la por al cos amb algunes jugades a la contra. Finalment, a dos minuts i escaig per la botzina, Toni Rovira va fer el 2-2 que li donava una nova dimensió a la semifinal.
Un gol èpic de Lluís Segarra posa al Barça a la final
El temps reglamentari va acabar amb l’empat a dos gols, i ara tocava decidir el partit amb una pròrroga de cinc minuts sense gol d’or. Amb dos equips força tocats físicament degut a l’esforç emprat durant els cinquanta minuts, el resultat final es presentava incert i qualsevol detall podia sevir posar dins de la final a qualsevol dels dos equips.
El temps afegit va transcórrer amb molta cautela per part dels dos bàndols, potser massa pendents en no donar facilitats al contrari, que en arriscar en busca d’una jugada resolutiva. El minvament de forces també tenia molt a veure i es feia clarament visible. Quan faltava tant sols un minut i quatre segons per la conclusió, i tot apuntava cap a una tanda de faltes directes per decidir al finalista, Lluís Segarra es va treure de l’estic un xut creuat que es va colar entre la defensa gironina, sorprenent a Carlus Castro i catapultant al Barça cap a la final.
Rovira celebra el 3-2 marcat per Lluís Segarra
El Girona A va intentar cremar a la desesperada els darrers cartutxos, però sense èxit, i el 3-2 final donava al Barça el passi a la final per poder defensar el títol davant del Mollet B.
Lluis Segarra. Si féssim un símil culinari, el petit dels Segarra seria un jugador d’aquells “julivert” que, sense que es noti, serveix per cuinar un grat plat, i si no hi es, es nota a faltar. Per això, mereixia el seu gran moment de la temporada, i ho va tenir quan amb el seu “Segarrazo” va convertir el Municipal de Sant Celoni en l’Stamford Brigde del FCBeterans.
CP SANT CELONI 2 – CP CONGRÉS 3
EL CONGRÉS DONA LA CAMPANADA
DIA/HORA: Dissabte 18 de juny, 18:30 h
CP SANT CELONI: Ò. Sàez, Arrabal, Molés, J. Sàez, Gassó –equip inicial-, Paituví, Fernández, Flores, Noguera i Giró (p).
CP CONGRÉS: Palomo, Rodri, Calle, Espinosa, Calvo –equip inicial-, Serigó, Amorós, Del Valle i Montardit.
PRIMER TEMPS: 1-0 (9’) Gassó / 1-1 (19’) Amorós
SEGON TEMPS: 1-2 (37’) Montardit, de falta directa / 1-3 (43’) Amorós / 2-3 (48’) Molés, de falta directa.
ÀRBITRES: Masdeu i Moreno
TARGETES BLAVES: Serigó (CP Congrés)
FALTES: CP Sant Celoni: 16 // CP Congrés: 11
PÚBLIC: Uns 50 espectadors
- El partit va començar amb deu minuts de retard sobre l’hora prevista.
- Abans del partit va sonar “Els Segadors”, himne nacional de Catalunya.
El CP Congrés va fer valdre el “factor sorpresa” i es fa fer amb el títol de campió del Grup B de la Lliga Catalana de Veterans, al derrotar al teòric favorit, el CP Sant Celoni. El fet de jugar a casa, l’haver acabat com a líders de la classificació regular i l’haver guanyat al Congrès en els dos enfrontaments anteriors a la final, donaven als celonins una certa sensació d’avantatge, però els barcelonins, amb un joc constant i molt seriós va saber sobreposar-se d’un 0-1 en contra per arribar als darrers minuts amb un 1-3, que van saber defensar quan el Sant Celoni va reduir-ho al 2-3 que seria definitiu. La propera temporada els dos equips jugaran en el Grup A.
El Sant Celoni comença manant
Els primers minuts de partit van transcórrer amb molt de recel per part dels dos equips, de llarg, els que millor joc han practicat durant la temporada en el Grup B dels veterans. Mica en mica, ha estat el Sant Celoni el que s’ha anat fent amb les regnes, i aquí han arribat les primeres aproximacions a la porteria rival, però la ordenada defensa del Congrés amb un atent Marc Palomo sota els pals han sabut mantenir el perill a ratlla durant aquests primers compassos.
Als nou minuts el Sant Celoni va aconseguir inaugurar el marcador mitjançant Albert Gassó. L’1-0 va provocar la reacció del Congrés, que va mostrar els primers símptomes de perill davant la porteria d’Òscar Sàez, cosa que va animar el partit.
Reacció congressista
Noguera (69) falla una bona ocasió
Als 18 minuts, David Noguera va disposar d’una immillorable ocasió per marcar i incrementar l’avantatge del Sant Celoni, però va fallar tot sol davant del porter rival. I del possible 2-0 es va passar a l’1-1 en qüestió d’un minut, quan Marc Amorós agafava per sorpresa a Òscar Sàez i posava la primera pedra de la remuntada congressista.
Marc Amoros fa l'1-1
El tram final de la primera part va resultar força intens, ja que els dos equips trobaven vital el poder marxar amb avantatge al descans i van anar clarament en busca del gol. La gran actuació dels dos porters va evitar mals majors al seus conjunts i es va acabar per arribar a la mitja part amb un incert empat a 1, tot i que en el darrer minut Fermí Calle va desaprofitar una molt clara ocasió per decantar el marcador cap el costat del Congrés.
L’inici de la segona part va ser una prolongació del final de la primera, amb els dos equips buscant el gol sense donar-se treva i els dos porters demostrant el perquè han estat els menys golejats de la competició, allunyant brillantment totes les boles enverinades que arribaven a les seves porteries. Durant aquests compassos, el Congrés va tenir la seva més clara oportunitat amb un u contra u d´Òscar Espinosa davant del porter, i el Sant Celoni amb un xut de Jordi Sàez que va acabar estavellant-se en el ferro de la porteria.
Dos faltes directes que van ser decisives
Els dos equips van arribar aviat a les deu faltes, i la sort desigual en la execució dels respectius llançaments de falta directa va ser el punt d’inflexió del partit. El Sant Celoni va ser el primer en ser castigat i el Congrés no va desaprofitar la ocasió per, per fi, poder avançar-se en el marcador. Marc Montardit va ser qui va fer pujar l’1-2 amb una perfecta definició del llançament. Quedaven encara 13 emocionats minuts de partit.
Montardit fa l'1-2 de falta directa
Pocs minuts més tard va ser el Congrés qui va completar el seu primer cicle de faltes d’equip, donant al Sant Celoni la opció de tornar a igualar el resultat. Blai Arrabal va optar per picar la falta amb un xut directe, però no va poder superar Marc Palomo. Abans del llançament de la falta directa, el Sant Celoni va aprofitar per substituir al seu porter Òscar Sàez, que va deixar la pista en mig d’una afectuosa ovació per part del públic local, que li agraïa així el gran paper realitzat al llarg de la temporada. El seu lloc sota els pals va ser cobert per Jordi Giró.
El Congrés sentencia, aguanta i aixeca el títol
El salvar el primer escull per mantenir l’avantatge va donar ales al Congrés, que va trigar només dos minuts en fer l’1-3 que va deixar el partit molt a favor seu. El gol de Marc Amorós va deixar mig estabornit al Sant Celoni, que va trigar força minuts en refer-se, donant peu a que els congressistes es fessin amb el timó del joc.
El partit es va anar tornant cada cop més tosc, fruit de les preses i els nervis per part dels dos conjunts, cosa que va acabar per desembocar en la expulsió del jugador del Congrés Marc Serigó. Eudald Molés va transformar la falta directa en el 2-3 que va donar un punt d’emoció als dos minuts finals de partit. El Sant Celoni va intentar esgotar a la desesperada les seves darreres municions aferrat a la èpica, però l’únic que va poder aconseguir es tornar a carregar-se de faltes fins arribar a la quinzena. Marc Montardit va tornar a fer el llançament per part del Congrés quan quedava poc menys d’un minut pel final del temps, però aquest cop va fallar i el partit va acabar amb el 2-3 que va donar el títol de campió del Grup B de la Lliga de veterans al CP Congrés.
Marc Amorós. El davanter del Congrés va ser la referència en atac del seu equip durant el partit i un malson pels porters de Sant Celoni, que finalment no van poder impedir que profanés per dues vegades la seva porteria, la primera, amb el gol que obria el camí de la remuntada congressista, i la segona, amb l’1-3 que ja va resultar fatídic.
FCBETERANS 4 – MOLLET HC B 3
EL BARÇA PATEIX PER REVALIDAR EL TÍTOL
DIA/HORA: Dissabte 18 de juny, 20:00 h
FCBETERANS: Martínez, Ll. Segarra, Rovira, J. Torner, Cairo –equip inicial-, Venteo i X. Segarra.
MOLLET HC B: Àliva, Roura, Busquets, F. Tibau, Raigoso –equip inicial-, X. Danot, Font, Tomey, Vila i Del Moral (p).
PRIMER TEMPS: 1-0 (6’) Rovira / 1-1 (15’) Roura / 1-2 (22’) Raigoso / 2-2 (24’) Rovira.
SEGON TEMPS: 3-2 (29’) Cairo / 3-3 (31’) Tomey / 4-3 (33’) Cairo
ÀRBITRES: Mestres i Fresquet.
FALTES: FCBeterans: 7 // Mollet HC B: 7
- Abans del partit es va fer una foto conjunta amb tots el finalistes del Grup A i B.
- El Barça jugava amb la seva segona equipació, de color verd, degut a la similitud de colors amb el Mollet B.
Molta expectació per presenciar el partit màxim de la màxima categoria de l’hoquei català –la categoria superior no es disputa en aquesta vida- entre els veterans del Barça i els del Mollet B, dos equips que es van plantar a la final desprès de desfer-se de manera desigual dels seus rivals a semifinals. Mentre el Mollet B va aprofitar la seva superioritat física contra un minvat Cuatro Vientos per acabar resolent el compromís de forma menys o més plàcida en el tram final de partit, el Barça va necessitar d’una pròrroga per tombar a un molt combatiu Girona en un partit molt disputat.
La final va ser força entretinguda, amb alternances i moments de molta intensitat i bon joc per part dels dos equips. El Mollet va plantejar un partit molt seriós i no li van faltar ocasions per fer bo allò de “a la vuitena va la vençuda”, però va ser el Barça qui, desprès de molt suar i patir, es va acabar per endur el gat a l’aigua i es va fer amb el ceptre de “Old-Campió” per segona vegada consecutiva.
Si una cosa queda molt clara en la “Old League” és que pot haver-hi molta esportivitat, fair-play, camaraderia, bromes i tot el que vulguem entre tothom, però quan l’àrbitre marca el inici del partit, tot queda de banda i només hi ha un objectiu: Guanyar. I si hi ha un títol en joc, encara que sigui de joguina, encara més. I ben aviat li van fer entendre això el Barça i el Mollet B al mig centenar d’espectadors arreplegats a la graderia del Municipal de Sant Celoni, que poder esperaven trobar-se amb un partit de festa major i van acabar gaudint d’un enfrontament “de veritat”.
Campió i subcampió posen junts al final del partit
Molt en joc per prendre riscos
L’inici del partit no va resultar gaire explosiu, donat que els dos equips es tenien molt de respecte mutu i no volien arriscar en excés a la espera del que fes el rival. La primera bona oportunitat va arribar amb un xut molt ajustat de Raigoso que va saber refusar amb encert el porter del Barça. I uns instants desprès, als sis minuts clavats, Toni Rovira obria el marcador fent l’1-0 favorable als blaugranes. El resultat va fer canviar un xic la tònica del partit, que es va obrir una mica.
Hèctor Venteo
El Barça es treballava pausadament la creació de les jugades per arribar amb cert perill a la porteria contraria, però un encertat Pep Àliva les aconseguia avortar. Toni Rovira va tenir una gran oportunitat per fer el 2-0 al rematar una centrada de Cairo des del darrera de la porteria. Hèctor Venteo va fer un xut enverinat que va acabar en el travesser desprès de que Àliva refusés la bola amb la punta de la guarda, i Gaby Cairo va robar una bola a mitja pista, va anar a directe a barraca en una bona jugada individual, però no va estar encertat en la definició.
Francesc Tibau
Per la seva part, el Mollet B va buscar més la jugada ràpida per intentar sorprendre. Francesc Tibau i Miquel Roura van ser els més prolífics en accions ofensives, el primer amb una rematada a boca de gol i el segon amb una gran acció individual sortejant als defensors rivals. En els dos casos van topar amb un atent Tino Martínez que els hi va aixafar la feina. Però quan faltaven 10 minuts per arribar al descans, va arribar l’empat a 1 mitjançant Miquel Roura.
El Barça no deixa que el Mollet B marxi amb avantatge
L’empat a 1 va quedar encallat força estona en el marcador, estant els porters els principals culpables amb les seves bones intervencions. Veient que el Mollet B estava empenyent amb força, el Barça va demanar un temps mort per intentar redreçar la situació, però es va trobar que tot just es reprenia el joc els col·legiats li xiulaven un penal en contra. Tino Martínez va esbrinar la trajectòria del llançament de Raigoso i va poder refusar-lo, però el propi Raigoso recuperava la bola i feia l’1-2 pel Mollet B a manca de tres minuts pel descans.
Raigoso avança 1-2 al Mollet B
Un minut i mig van tenir els molletencs per gaudir de l’avantatge, fins que de nou Toni Rovira superava a Àliva i tornava les taules al marcador. el Mollet B, que s’havia envalentit al veure possible el poder superar al Barça, encara va disposar d’una bona ocasió per acabar la primera part amb el marcador favorable, però de nou Martínez es va interposar i el cronòmetre va arribar a zero amb el 2-2.
Apareix Gabygol
La segona part va començar molt animada i amb el Barça ben decidit a tirar del carro i decantar el resultat cap el seu costat ben aviat. Cairo va posar en alerta a Del Moral -que havia entrat per Pep Àliva- amb un xut creuat des de la frontal, i Joan Torner també ho va intentar instants desprès. Però la millor noticia per la parròquia blaugrana va arribar als quatre minuts de la represa, amb la aparició a escena de Gabygol per fer el 3-2. Gaby Cairo havia estat tot el partit contra el Girona A i la primera part contra el Mollet B treballant i sacrificant-se molt per l’equip, però sense tenir sort de cara a gol.
La rèplica del Mollet B no es va fer esperar, i pocs segons desprès de treure de centre, Raigoso engaltava una dura canonada que Tino Martínez va refusar brillantment amb la careta. A continuació, els vallesans van crear la jugada per a que Jordi Tomey fes el gol de l’empat a 3.
Però Gabygol havia arribat per quedar-s’hi, i en mig de la bogeria de joc, es va treure de l’estic un xut col·locat des de la cantonada de l’àrea que es va convertir en el gol més maco del vespre, que, tot i quedar encara 17 emocionants minuts, va significar el 4-3 que va acabar sent definitiu.
Bicampions
Els 17 minuts que encara quedaven per arribar a la fi, no van servir per alterar el marcador, però si que van donar pas a un joc molt dinàmic i vistós, amb moltes ocasions que van mantenir la emoció fins al darrer segon.
El porter blaugrana Tino Martínez es va transformar en un mur infranquejable on topaven contínuament les boles arribades des dels estics molletencs, convertint-se en el salvador del seu equip. Ni Tomey, Busquets, Roura ni Raigoso van ser capaços de tornar la igualtat al marcador, per molt que el Mollet va esforçar-se en posar traves en el camí del Barça cap el títol.
Gaby Cairo s’havia engrescat i volia sentenciar el partit amb el seu tercer gol, que finalment no va arribar. Josep del Moral i els ferros de la porteria ho van impedir diverses vegades. Toni Rovira i Hèctor Venteo també es van mostrar molt actius, però sense punteria.
A cinc minuts pel final, el Barça es va veure amb la obligació de demanar un temps mort per refredar una mica el joc i recuperar-se del càstig físic que estava rebent per part d’un Mollet que volia vendre molt cara la seva pell. Reprès el joc, la actuació de Tino Martínez va tornar a ser clau per evitar la desfeta, sobretot al treure una mà miraculosa en un rematada col·locada de Miquel Roura a un minut del final.
Finalment, i desprès de molt patiment, el Barça va poder revalidar el títol de campió, certificant la seva hegemonia en la seva curta història dins de la “Old League” catalana. Els blaugranes han acabat campions de les dues edicions que han disputat, mentre que el Mollet B ha estat sempre a la fase final de les vuit temporades que ha participat, però mai s’han pogut proclamar campions. L’equip barcelonista va deixar que “El Mestre” Josep Enric Torner, inèdit durant tota la temporada per culpa d’una lesió, fos l’encarregat de rebre i aixecar el trofeu de campió.
Gabygol Cairo. Gaby Cairo es va passar un partit i mig renyit amb el gol -una eternitat per un jugador com ell que viu a base de gols (...i Fernet)- malgrat es va sacrificar molt per l’equip i va participar en quasi tots els gols del Barça en aquesta Final 4. Però finalment, Cairo va posar-s’hi el vestit de Gabygol quan la situació més ho requeria marcant dos gols claus per redreçar el rumb d’un partit que s’estava complicant pel Barça. Els cracks han de ser quan l’equip els necessita!
CAMPIÓ GRUP A
FCBeterans
SUBCAMPIÓ GRUP A
Mollet HC B
CAMPIÓ GRUP B
SUBCAMPIÓ GRUP B
MÀXIM GOLEJADOR DE LA FINAL 4
Toni Rovira (FCBeterans) i Juan Carlos Raigoso (Mollet HC B)
Amb 3 gols
MVP DE LA FINAL 4 (No oficial)
Jordi Tino Martínez
(escollit per la comissió tècnica d’A KOPS D’STICK)
...el dia abans de la final del Grup B, el CP Sant Celoni va estar guardonat per l’Ajuntament de la vila pels èxits esportius assolits durant la temporada pels seus diferents equips, inclòs el de veterans.
...Gaby Cairo, que realitza els seus campus d’estiu en aquestes mateixes instal·lacions, era molt coneixedor de lo relliscosa que era la pista i per la final la va impregnar amb la seva “formula màgica i secreta”.
...Ivan Tibau va arribar amb el partit entre el Barça i el Girona A ja començat, però no venia com a Secretari General de l’Esport, sinó a jugar amb el Girona, amb qui ja havia jugat alguns partits aquesta temporada.
...desprès de la semifinal entre el Barça i Girona, cap als vols de la mitjanit, els dos equips van anar a compartir taula i mantell al bar del mateix pavelló i es van trobar amb la cuina ja tancada, però el personal, molt amablement, va accedir a quedar-se una estona més i cuinar uns quants entrepans calents.
...la Senyera amb la que van posar els campions desprès de la entrega de trofeus era la que cobria la taula on estaven exposades les copes.
...Josep Enric Torner, del FCBeterans, inèdit i lesionat tota la temporada, va mostrar-se molt sorprès i agraït d’haver estat inclòs en el pòster dels campions.
...al acabar la final, Gaby Cairo va manifestar que en el cas d’haver perdut contra el Mollet B “hauria estat el cop que m’hauria dolgut menys el ser segon”.
...un cop acabada la final, els jugadors del Mollet B es van reunir a casa d’en Xavi Danot per celebrar el final de temporada amb un sopar que va acabar a altes hores de la matinada.
...el Barça tenia preparada per aquesta Final 4 una “campanya per incentivar a la afició”, que al final no va veure la llum.
Només acabar la final A amb el Barça com a campió, A KOPS D’STICK va repartir una edició limitada de 100 pòsters commemoratius entre els presents, que van tenir una gran acollida i “van volar” de seguida. Els jugadors del Barça no donaven l’abast per atendre totes les peticions d’autògrafs dels nens, i no tant nens, que volien endur-se un record dels campions. Segurament mai un pòster havia arreplegat a tantes estrelles juntes!
Els jugadors del Barça desconeixien per complet la iniciativa i van ser els primers sorpresos, però el dia abans de la final, A KOPS D’STICK ja els va “advertir” de la obligatorietat de guanyar la final (si no, desprès de la feinada que va portar fer-los, acabarien menjant-se tots els pòsters per sopar...)
MOLT DEFICIENT:
- És una putada que tota una gran feina feta a lo llarg de la temporada es vagi a en orris en un partit per culpa de presentar-se amb un equip “de circumstancies” degut a nombroses baixes com li va passar al FC Cuatro Vientos en la semifinal contra el Mollet HC B.
- Els trofeus eren idèntics al de la Copa del Príncep, la Supercopa, la Copa Generalitat i altres. No estaria malament que cada competició tingués un disseny de trofeu propi i igual cada temporada.
- Tots els equips –excepte l’amfitrió- va protestar per la extrema relliscor de la pista, que fins i tot va provocar la lesió de Jani Nicolás del Girona A.
- Sembla ser que si una crònica no critica l’arbitratge no està completa. En aquest cas, les bones actuacions i les pífies dels col·legiats equilibren la balança del nivell d’arbitratge general dels quatre partits.
- Una graderia amb una cinquantena d’espectadors de diverses edats durant els quatre partits, va servir per crear bon ambient en el final d’una competició que s’acostuma a jugar amb les graderies completament buides.
Foto: Girona HC A
- Com acostuma a passar en els partits de veterans, es comú veure als jugadors dels diferents equips junts veient els partits i compartint taula i tertúlia al final. Tot un exemple de fair-play i esportivitat.
- Tots els partits van estar molt disputats i amb moments d’alt nivell de joc, cosa que feia oblidar que es tractés d’una competició de veterans..
- Aquest cop la FECAPA va tenir una ràpida reacció vers l’esdeveniment, i poc desprès d’acabar la fase final va penjar a la seva web un més que correcte article amb la noticia i el resum de com va anar tot.
- Malgrat molts dels jugadors ja fa anys que van deixar la alta competició, encara mantenen viu el seu esperit competitiu i la seva classe, cosa que fa que la “Old League” no es limiti només a ser un asil de velles glòries, sinó una competició amb totes les de la llei.
-Com sempre, el just guanyador d’un torneig mereix la màxima qualificació. Felicitats al CP Congrés i FCBeterans!! !
LES ESTADÍSTIQUES DE LA FASE FINAL
· Van jugar 50 jugadors entre els 6 equips participants.
· Es van marcar un total de 24 gols, una mitja de 6 gols per partit.
· Estadístiques dels gols:
1ª part: 9 gols (37,5%) ,2ª part: 14 gols (58,3%) , pròrroga: 1 gol (4,2%)
Minut 1 al 12:30 – 4 gols (16,6%)
Minut 12.30 al 25 – 5 gols (20,8%)
Minut 25 al 37:30 – 7 gols (29,2%)
Minut 37:30 al 50 – 7 gols (29,2%)
Pròrroga - 1 gol (4,2%)
· Van marcar 15 jugadors diferents.
· Es van jugar un total de 4h 12’, una mitjana de 1h 03’ per partit.
· El partit més llarg va ser el Barça – Girona A amb 1h 11’.
· El partit més curt va ser el Cuatro Vientos – Mollet B amb 57’.
· El Barça va ser campió amb un promig de 3,5 gols a favor i 2,5 gols en contra, i el Mollet B subcampió amb 4 gols a favor i 2,5 gols en contra de mitjana.
· Es van marcar 0 gols dels 4 penals xutats.
· 2 gols van arribar de les 6 faltes directes picades.
· Només es va mostrar 1 targeta blava.
· A Kops d’Stick va repartir 100 pòsters dels campions.
· 553 fotos va fer A Kops d’Stick, de les que hem publicat 165 fotos entre el Bolc i el Facebook.
A KOPS DE FLASH
Estaven fumigant contra els mosquits?...
Per un cop que Quique Martín porta número...
...coincideix amb el de Quico Salarich.
La expedició blaugrana no es volia perdre detall del Cuatro Vientos – Mollet B
Quique Martín va tenir un record per en Xavi Calonge (un dels "culpables" de que existeixi A Kops d'Stick tal i com és).
Cares de circumstàncies en els jugadors del Cuatro Vientos.
Així et quedes quan et marquen un gol en el darrer minut, encara que no serveixi per res.
L’àrbitre, oportú com sempre, espatllant una bona foto.
Amb el braçal o braç al revés?
Jani Nicolás KO
En Joan Torner fent servir els seus encants per intentar coaccionar als àrbitres.
Sobre la porteria de Tino Martínez hi havia una misteriosa tovallola que apareixia i desapareixia.
Els àrbitres també van fer exercici.
Tots espectants del “misto” que va fer en Gaby Cairo.
Sempre hi ha temps per fer petar la xerrada.
En Tino Martínez va voler tenir un record del possible darrer partit d’en Quim Paüls amb els Veterans del Barça.
Tothom va patir el relliscós estat de la pista.
"Els Segadors" va ser seguit amb la solemnitat pertinent
No s’havien colat els “Àngels del Infern”... per qui no ho sàpiga: és un àrbitre!
Un temps mort en un partit de veterans serveix, entre altres coses, per discutir on anar a sopar...
Foto de família dels finalistes de cada grup.
En Gaby Cairo continua amb la seva “poció màgica”.
Només la presència d’en Josep Enric Torner a la banqueta ja va resultar talismà pel barça.
Tino Martínez rebent la assistència del staff tècnic del Barça durant un temps mort.
L’alcalde se Sant Celoni va rebre una distinció per part de la FECAPA en motiu d’haver organitzat la fase final.
Òscar Sáez, del CP Sant Celoni, va rebre la sempre amarga distinció de subcampions
Josep Enric “Abidal” Torner va rebre orgullós la copa de campions.
PODEU TROBAR LES MILLORS IMATGES DEL TORNEIG EN LES GALERIES DEL NOSTRE FACEBOOK
Publicat per Cròniques des de l'exili a 1:31
Etiquetes de comentaris: Especial Fase Final Veterans 2011, Lliga Veterans
Culé-Bostero in the City ha dit...
Molt bona com sempre la cronica,el repor i les fotos de la Fase Final dels Veterans.
Ha estat un any molt bo i ara haurem d'esperar a veure el següent i que tant de bo sigui com aquest ja que millor es molt dificil de aconseguir-ho.
MOlt bona feina,francesc.Ets un crack!! !
20/7/11 15:13
Frances, gairebé tens més memòria que el Gaby, que recorda tots els gols que ha fet en totes les lligues que ha jugat des que tenia 4 anys ! !! !
22/7/11 21:53
Botiga Gaby Cairo
SANJUAN ÒPTICS
OK LLIGA 2015-16 (JORN. 6): BARÇA 6 - LLORET 2
Notícies (277)
Voltregà (15)
ARXIU DEL BLOG d’abr. 2016 (2) de març 2016 (3) de febr. 2016 (3) de gen. 2016 (4) de des. 2015 (4) de nov. 2015 (4) d’oct. 2015 (6) de set. 2015 (3) de maig 2015 (5) d’abr. 2015 (5) de març 2015 (6) de febr. 2015 (7) de gen. 2015 (6) de des. 2014 (13) de nov. 2014 (17) d’oct. 2014 (12) de set. 2014 (8) de jul. 2014 (1) de juny 2014 (11) de maig 2014 (18) d’abr. 2014 (11) de març 2014 (20) de febr. 2014 (14) de gen. 2014 (14) de des. 2013 (21) de nov. 2013 (23) d’oct. 2013 (12) de set. 2013 (8) d’ag. 2013 (3) de jul. 2013 (20) de juny 2013 (24) de maig 2013 (30) d’abr. 2013 (26) de març 2013 (28) de febr. 2013 (29) de gen. 2013 (21) de des. 2012 (21) de nov. 2012 (30) d’oct. 2012 (20) de set. 2012 (17) d’ag. 2012 (3) de jul. 2012 (16) de juny 2012 (24) de maig 2012 (19) d’abr. 2012 (26) de març 2012 (25) de febr. 2012 (22) de gen. 2012 (17) de des. 2011 (34) de nov. 2011 (13) d’oct. 2011 (19) de set. 2011 (10) d’ag. 2011 (2) de jul. 2011 (6) de juny 2011 (14) de maig 2011 (12) d’abr. 2011 (15) de març 2011 (28) de febr. 2011 (21) de gen. 2011 (21) de des. 2010 (23) de nov. 2010 (25) d’oct. 2010 (18) de set. 2010 (13) de jul. 2010 (1) de juny 2010 (7) de maig 2010 (16) d’abr. 2010 (16) de març 2010 (23) de febr. 2010 (23) de gen. 2010 (17) de des. 2009 (13)
Penyes l'Entrecot i Xuletones (CP Vic) | 0.760824 | curate | {"en": 0.019343116058696354, "ja": 0.0027370164220985324, "ca": 0.9152214913289479, "es": 0.034500207001242005, "pt": 0.005658033948203689, "it": 0.0034040204241225446, "fr": 0.013616081696490178, "nl": 0.0022080132480794884, "hu": 0.0003450020700124201, "de": 0.0020010120060720365, "ka": 0.0003450020700124201, "zh": 0.00029900179401076406, "id": 0.00032200193201159207} | http://akopsdstick.blogspot.com/2011/07/especial-fase-final-de-veterans.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.