id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_8_324425 | Segueix-nos
El tauró blanc
10-12 ANYS
14.02.2022
Un dia uns mariners estaven a casa veient les notícies. De cop i volta a les notícies van veure que el Tauró Blanc es va extingir i els mariners ràpidament van a anar al mar. Van arribar al mar però no van veure el Tauró Blanc i en el vaixell es van posar a menjar un entrepà pero a un mariner li va caure l’entrepà i llavors van veure una aleta d’un tauró. Es preguntaven si era el Tauró Blanc. Van dir els tres mariners a la vegada: ¿Aquella aleta no es del Tauró Blanc? I el Tauró Blanc va saltar i un mariner va dir: Sí! És el Tauró Blanc. Van fugir cap a casa i van acabar molt contents. | 0.697061 | curate | {"pt": 0.10476190476190476, "ca": 0.8634920634920635, "en": 0.015873015873015872, "de": 0.015873015873015872} | |
mc4_ca_20230418_13_544313 | Acupuntura Xinesa- Centre d'Acupuntura a Granollers
L'acupuntura és una tècnica cada vegada més utilitzada en occident.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix que un total de 43 patologies responen de forma molt eficaç al tractament amb acupuntura.
La Medicina Tradicional Xina engloba a la persona en un tot, tenint en compte tant els desajustaments físics com emocionals (la ira, l’alegria, les preocupacions, la tristesa, la por, etc.)
Aquests estats emocionals estan íntimament lligats al sistema energètic dels òrgans i vísceres, sent els responsables d’una part de les alteracions en el sistema energètic de la persona i afectant en totes les seves dimensions: física, mental i espiritual.
Per tal motiu, en consulta, no sols es té en compte el símptoma que motiva la consulta, sinó que enfoca la causa, l’origen energètic d’aquesta expressió simptomàtica. D’aquesta manera podem arribar a l’arrel del problema.
Actualment la seva eficàcia està comprovada científicament i validada per l’OMS (Organització Mundial de la Salut).
La primera visita fem una anamnesi completa, per a saber signes i símptomes del pacient per a poder fer un bon diagnòstic.
El pols és una tècnica molt important dins de la Medicina Tradicional Xinesa, ja que ens proporciona informació momentània de l’estat del pacient. Es pot saber l’estat de l’energia de cadascun dels òrgans. Moltes malalties es manifesten abans en el pols que en símptomes i signes que puguin apreciar-se a simple vista en el pacient.
El pols aporta informació detallada sobre l’estat dels òrgans interns. Reflecteix tot el complex energètic-sanguini de la persona. Ens localitza el quadre patològic, l’estat de la força vital i la relació buit-plenitud. És una gran eina per a poder ordenar els símptomes del pacient.
Los cambios en el pulso facilitan el poder escoger un tratamiento correcto. Nos ayuda a comprobar si el tratamiento que estamos realizando tiene una buena respuesta terapéutica. La pulsologia es todo un arte dentro de la Medicina Tradicional Xinesa
La llengua ens aporta informació detallada sobre les 8 regles, que són fonamentals per a la Medicina Tradicional Xinesa. Amb tota aquesta informació realitzem un diagnòstic de l’estat del pacient i determinem quin serà el tractament més eficaç.
La Medicina Tradicional Xinesa utilitza diverses tècniques, la més coneguda és l'acupuntura, encara que també inclou la moxibustió, la fitoteràpia, el Tui-Na, la auriculoterapia i la reflexología podal.
Coneix a Les nostres Acupuntures. | 0.787223 | curate | {"fr": 0.02045728038507822, "ca": 0.8808664259927798, "es": 0.098676293622142} | https://www.osteopatiagranollers.com/ca/acupuntura-xinesa/ |
mc4_ca_20230418_17_611968 | Trichey - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
47° 55′ 49″ N, 4° 08′ 26″ E / 47.930277777778°N,4.1405555555556°E / 47.930277777778; 4.1405555555556
Trichey és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat. L'any 2007 tenia 52 habitants.
El 2007 la població de fet de Trichey era de 52 persones. Hi havia 21 famílies de les quals 4 eren unipersonals (4 homes vivint sols), 4 parelles sense fills i 13 parelles amb fills.
El 2007 hi havia 46 habitatges, 21 eren l'habitatge principal de la família, 16 eren segones residències i 9 estaven desocupats. 45 eren cases i 1 era un apartament. Dels 21 habitatges principals, 20 estaven ocupats pels seus propietaris i 1 estava cedit a títol gratuït; 2 tenien dues cambres, 4 en tenien tres, 6 en tenien quatre i 8 en tenien cinc o més. 18 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 9 habitatges hi havia un automòbil i a 10 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Trichey el 2009. [3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 29 persones, 21 eren actives i 8 eren inactives. De les 21 persones actives 19 estaven ocupades (10 homes i 9 dones) i 2 estaven aturades (1 home i 1 dona). De les 8 persones inactives 7 estaven jubilades i 1 estava estudiant. [4]
L'any 2000 a Trichey hi havia 3 explotacions agrícoles.
Quincerot (2,1 km)
Thorey (3,0 km)
Rugny (3,7 km)
Villon (4,3 km)
Mélisey (4,8 km)
Villiers-le-Bois (4,9 km)
Chesley (5,5 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trichey
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Trichey a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Trichey a l'INSEE
BNF: cb15279878z
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trichey&oldid=19587268» | 0.720204 | curate | {"ca": 0.814877910278251, "ru": 0.05848949460533787, "mk": 0.0017035775127768314, "en": 0.010221465076660987, "uu": 0.0017035775127768316, "de": 0.08120386144236229, "fr": 0.03180011357183418} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Trichey |
mc4_ca_20230418_11_771345 | Consell General de les Boques del Roine - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Consell General de les Boques del Roine (en occità Conselh Generau de Bocas de Ròse) és l'assemblea deliberant executiva del departament francès de la Boques del Roine, a la regió del Provença – Alps – Costa Blava.
La seu es troba a Marsella i des de 1998 el president és Jean-Noël Guérini (PS).
Partit Dates
Jean Graille PS 1961-64
Victor Savine PS 1964-67
Louis Philibert PS 1967-89
Lucien Weygand PS 1989-98
François Bernardini PS 1998
Jean-Noël Guérini PS 1998-
El març de 2008 el Consell General de la Boques del Roine era constituït per 57 elegits pels 57 cantons de les Boques del Roine.
Partit Socialista PS 33
Web oficial del Consell General de la Boques del Roine
LCCN: n85147841
ISNI: 0000 0001 1945 1758
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consell_General_de_les_Boques_del_Roine&oldid=20341849» | 0.530699 | curate | {"ca": 0.5869809203142536, "ls": 0.013468013468013467, "fr": 0.08529741863075196, "en": 0.2255892255892256, "es": 0.06060606060606061, "de": 0.028058361391694726} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Consell_General_de_les_Boques_del_Roine |
macocu_ca_20230731_8_198993 | “Estem vivint sota un feixisme postmodern”, Entrevista a Bernat Muniesa.
media són sota el control dels diversos segments del poder polític i financer”
“La
revista Catalunya podria ser aviat un punt de referència per revitalitzar l’anarcosindicalisme”
Bernat Muniesa (Barcelona, 1942). Historiador, sociòleg i escriptor. Especialista en la
literatura. És un gran difusor de les idees i les gestes anarquistes arreu de l’Estat espanyol en ateneus, sindicats i
universitats. Bernat és un membre destacat de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Ha perseverat en la lluita per tal
d’obtenir un local digne per aquest ateneu i el seu centre de documentació, junt amb en Toni Castells, el Manel Aisa,
l’Adolf Castaños, i d’altres. En l’entrevista ens assabentem del motiu pel qual dedica els seus llibres als
seus familiars: formen part dels milers d’herois anònims, de les víctimes del genocidi franquista, dels grans oblidats pels
historiadors del poder i per la memòria democràtica. D’on prové el nom
Muniesa? De l’Aragó. A Terol hi ha dos pobles amb aquest nom: Muniesa i Casas de Muniesa. El meus avis paterns
eren aragonesos. Quins són els fets
importants, formatius en la teva vida? Sóc membre d’una família anarquista. El meu avi, ferroviari aragonès,
requisat aliments d’estraperlo per distribuir-los a través de la CNT a gent necessitada. Va romandre dotze anys a la presó.
El meu pare va anar a parar al camp de concentració d’Argelers (França). Per mi va ser important poder estudiar el
batxillerat en temps molt difícils, i després fer sociologia (llicenciatura a Deusto-Bilbao) i el doctorat en Història
Contemporània a la Universitat de Barcelona. Altres fets importants ja aniran sortint. Vivíem aleshores al Raval, carrer
Ferlandina, on vaig tenir notícia, per primera vegada, de la personalitat del Quico Sabaté, el qual actuava com guerriller
anarquista a Barcelona i precisament s’amagava al Raval (carrer de la Lluna, etc.). El meu pare va explicar-me qui era
Sabaté, i també Josep Lluís Facerias i, després, Ramon Vila Capdevila. Quina ha estat la teva
evolució i la teva militància política? Als anys seixanta, quan vaig acabar el servei militar, l’espai
anarquista era molt difícil de trobar. Dos amics i jo vam ingressar al PSUC, clandestí naturalment, en una cèl·lula d’una
quinzena de persones. L’estància al PSUC va durar poc, dos anys, i va finalitzar quan, un dia, a la cèl·lula va esclatar la
indignació davant l’ordre de Santiago Carrillo de lluitar per la «reconciliació nacional». Jo era molt jove, però hi havia
gent més gran. Recordo a l’advocat August Gil Matamala indignat dient: “Reconciliació nacional? Però si les presons estan
plenes i ens torturen i afusellen!” Poc després van fer una purga i alguns vam ser expulsats per trotskistes (jo,
sincerament, aleshores no sabia que era el trotskisme). Com vas esdevenir
anarquista? Vaig començar a estudiar la primera carrera, enginyeria industrial, que no vaig acabar. Aleshores
militava al Sindicat Democràtic d’Estudiants (SDEUB), clandestí. Vaig anar a Madrid diverses vegades per reunions
clandestines amb sindicalistes antifranquistes. En aquest espai coincidíem estudiants anarquistes, comunistes i catòlics del
FOC (Front Obrer Català). Jo ja estava en l’àmbit llibertari dins del sindicat. A més, feia, amb altres dos companys, de
corresponsal estudiantil de l’editorial anarquista Ruedo Ibérico: recollíem material clandestí que després portàvem
a París, a l’editorial dirigida per Pepe Martínez Guerricabeitia. En aquest lloc vam conèixer personalment el Joan Garcia
Oliver i l’Enrique Líster. El primer ens va causar una notable impressió; el segon, no: va intentar manipular-nos perquè li
muntéssim a Barcelona una cèl·lula del PCOE, dissidència del PCE-PSUC, del qual havia estat expulsat per Santiago Carrillo.
Nosaltres vam continuar anant a Ruedo i el 1973, jo anava sol amb una cartera amb documents quan la Guàrdia civil de la
duana va obrir l’esmentada cartera. Vaig anar a parar a la caserna de la Guàrdia civil, on vaig romandre tres dies. Em van
torturar i vaig sortir amb el cos «negre» dels cops (a la cara no). I d’allà, al Palau de Justícia, on el jutge va
dictaminar presó a la Model. Entre deu i onze mesos vaig ser-hi. Com valores les lluites
estudiantils contra la Dictadura? Durant aquells anys el moviment estudiantil fou la primera trinxera contra
la dictadura franquista: manifestacions, ocupacions de l’Edifici Històric de la plaça Universitat, abans que el moviment
obrer iniciés la seva marxa. Recordo que es va llançar un bust de Franco des del rectorat al carrer. Policies dins les
aules, professors negant-se a fer classe, estudiants manifestant-se per la Gran Via. El 1966 es va anunciar la projecció
d’un film de Luís Buñuel a la Facultat de Ciències Econòmiques (Viridiana, em sembla recordar). Fou prohibit a
darrera hora pel governador: aleshores un mínim de mil estudiants ens vam manifestar des de Pedralbes fins la Gran Via. Quan et vas afiliar a la CNT? El 1977, al setembre, em vaig afiliar a la CNT del carrer
Princesa (Barcelona), llavors ja era professor ajudant a la Universitat. Vaig entrar a través del professor Antoni Jutglar,
jo era deixeble seu. Després hi va haver els problemes interns de la CNT ja en la Transacció política i la meva filiació es
va perdre, però no la meva adscripció als moviments llibertaris. Quins són els llibres,
destacar les següents: els esmentats Antoni Jutglar (mort) i Pepe Martínez Guerricabeitia (mort), l’August Gil Matamala
(advocat), el Luis Andrés Edo (mort), el Francesc Espinet (company de lluites, àcrata), el Josep de Cabo (mort, un àcrata
«natural», stirneà, gravador de professió), el Tew Bunag (taoísta thailandés), la Isabel de Cabo (professora i iniciada en
el taoísme). En quant als autors de llibres: d’Homer especialment l’Odisea, de Montaigne, els Assajos, de La
Boétie, La servitud voluntària, de Maquiavel, El Príncep, de Kropotkin, La conquesta del pa, de
Proudhon, Què és la propietat?, de Dostoievski, Els germans Karamazov, de Tolstoi, Guerra i Pau, de
Miguel de Unamuno, Del sentimiento trágico de la vida, de Pío Baroja, La busca, de León Felipe, Poemas,
d’Albert Camus, L’home Rebel, La peste, etc., d’Stefan Zweig, Noticias de nuestro tiempo. En l’àmbit
del cine, Chaplin –el més gran– també els films de Sica, de Monicelli, de Germi, de Visconti, de Pasolini, d’Eisenstein,
d’Huston, de Kazan, de Kurosawa, de Redford, d’Scorsese, de Fernán-Gómez i de Berlanga. De persones de la meva generació,
voldria citar dos amics artistes de la pintura, el Carlos Mensa (mort) i el Miquel Vilà. Què escrius o
investigues ara? Actualment finalitzo una biografia novel·lada, Mujer rota, sobre una lluitadora
antifranquista en la Guerra Civil: Matilde Landa, que va dirigir el Socorro Rojo a Madrid. També faig un volum de
relats breus, el tinc quasi acabat. I, unes memòries (Disturbios), on acumulo dades sobre l’ateneisme, amb la idea de
fer un llibre sobre el seu significat historic i cultural. A quines revistes o mass
media participes? A la Solidaridad Obrera de la CNT-Joaquim Costa, a les publicacions que ha fet
l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Jo havia estat cridat a TV3 diverses vegades amb Manuel Delgado, Baltasar Porcel, Ainaud de
Lasarte, José Agustín Goytiso, etc. Finalment, fa uns quatre anys vaig ser vetat, ja que a Catalunya Ràdio vaig fer unes
crítiques a la Televisió de Catalunya, en fi. Tant se me’n dóna. Ara ni tinc televisor. La revista Catalunya, la
conec de les vegades que he estat a la CGT a Via Laietana i a Cornellà, podria ser aviat un punt de referència per
estàs implicat en la lluita per aconseguir la restitució històrica del local espoliat a l’Ateneu Enciclopèdic
Popular? Sí, ja fa temps, quan era a la Casa de Caritat, amb aquell amic que li deien el Chato, i que
després va deixar-ho estar. I més tard amb els companys actuals: es van recollir signatures a la Universitat i a les xarxes
socials, i vam enviar la petició a l’aleshores conseller Joan Manel Tresserres (Esquerra Republicana). No va funcionar. En
el procés actual hem mogut a diverses persones, entre ells, el director general de Cultura, Alay. La situació està com
està. A la Universitat, com està
la situació dels historiadors llibertaris i crítics amb el poder? Us tenen marginats? Això ha quedat enrere.
Després del franquisme, els «comunistes», és a dir, els carrillistes i companyia van intentar controlar la Universitat,
ocupant càrrecs de poder, com sempre, i després fent purgues. Jo mateix, entre altres, vaig sofrir les seves pressions de
«comissaris polítics» que van intentar àdhuc suprimir la «llibertat de càtedra», especialment a Barcelona i Madrid. Avui la
universitat està individualitzada i cadascú s’ocupa de les seves classes i investigacions. El descrèdit dels «comunistes»
ha estat total i a les classes no hi ha cap problema, ni marginacions. Cadascú va a la seva. Respecte els àcrates, hi ha un
els estudiants? Extraordinària. Per les meves aules han passat uns deu mil estudiants. En diverses enquestes
em van escollir com un dels millors professors. Alguns d’ells m’han enregistrat en diverses entrevistes. Quants llibres has publicat? Et sents reconegut socialment? He publicat onze llibres en solitari i
de les editorials no em queixo. El que més s’ha venut ha estat el darrer La España lampedusiana: tres mil exemplars
entre Espanya i Amèrica Llatina. Els altres estan esgotats: Dictadura y Monarquia, Los límites de la libertad
(novel·la), Sociología de la Utopía. En fi, els mass media els han silenciat absolutament. Hi ha una censura pròpia
del feixisme postmodern. Qui controla actualment
els mass media, descarament al servei dels poders? Avui dia els mass media (premsa) són sota el control dels
diversos segments del poder polític i financer. La Vanguardia, el País, ABC, el Mundo. Darrere sempre trobem grups
com el Godó, el Cebrian i els seus amics, la família Luca de Tena, poders financers amagats o semiamagats. Manipulació,
falsejament de notícies. I no diguem ja de les televisions, on els «vetos» estan a l’ordre del dia. Jo i alguns amics meus
som vetats a Catalunya. El rol que juguen els mass media (televisió especialment) és fonamental pel sistema. Guy Debord ja
ho va dir: 8 hores de treball + 8 hores de dormir + 8 hores de televisió. El resultat d’això és allò que Marcuse afirmava:
«l’home unidimensional», és a dir, l’home pla, domesticat. Com veus la situació
actual del moviment obrer: retallades de drets, de llibertats, de salaris El moviment obrer entès en el
sentit històric i sociològic no existeix. Les anomenades CCOO i la UGT són dos instruments de la pancràcia (el poder), que
diu el meu amic poeta Lizano de Berceo. La Transacció el va destruir: les provocacions contra la CNT (cas Scala, etc.). La
CGT actual és l’avantguarda de la reactivació del moviment obrer de fonament anarcosindicalista. Vivim sota un feixisme
postmodern. No hi ha ni camises blaves, ni negres, ni marrons. Però el control dels mass media (premsa, televisió, ràdio),
és, com hem dit, ferotge. La classe obrera, doncs, no sé. L’obrer industrial està pràcticament en declivi: Espanya està
desindustrialitzada. És un país de serveis que viu del turisme. Caldria parlar potser d’un nou tipus de proletariat que va
augmentar en número i que inclou, com deia, a sectors de la classe mitjana que han perdut el tren i s’han quedat a
terra. Com veus el moviment 15-M,
que reuneix amplis sectors El principi d’una reactivació de la protesta i la lluita contra aquest feixisme
emboscat que ens governa, amb personatges tan repugnats com el conseller Puig, per esmentar-ne un. Ens podries desemmascarar els falsificadors oficials de la guerra civil, de la transició i de l’actual
monarquia? Els falsificadors de la Transició (jo li dic Transacció) han estat especialment historiadors
vinculats al felipisme, gent com Santos Juliá, Fusi, etc. Hi ha però precedents. En Gabriel Jackson, en la seva obra La
II República española y la Guerra Civil, escriu passant per alt el fet de la revolució anarcosindicalista. Jo vaig
tenir un enfrontament amb ell a l’Ateneu Barcelonès, ja fa molts anys. Valora l’estratègia
llibertària: «guanyar la guerra fent la revolució» Aquesta fou la consigna de l’anarcosindicalisme a la Guerra
Civil. La República, que era burgesa (sense burgesos) i liberal va tenir paralitzada la Reforma Agrària als despatxos,
Casas Viejas! Tot plegat va ser vergonyós... Ho va dir Durruti: «Al campesino hay que proporcionarle algo para que lo
defienda». D’aquí surt la consigna «la tierra para quien la trabaja». Compte, no «la tierra de quien la
trabaja». Els camperols andalusos què havien de defensar? Aquella República temerosa? Aquí a Catalunya el moviment
obrer llibertari va derrotar al feixisme als carrers. La batalla de Barcelona. L’inici d’una revolució que després, el
1937, els comunistes-estalinistes van destruir. Aquests feien tres guerres durant la Guerra Civil espanyola: contra els
feixistes, d’acord; contra la revolució anarcosindicalista, que van destruir; i un extermini de la dissidència que deien
trotskista, encara que no ho era del tot, sinó una heterodòxia marxista: el POUM. I després Stalin pispa l’or de la
República: unes set-centes tones. Escandalós! Competir o cooperar? La
base de la Llei d’Educació Catalana (LEC) és la competició. El món que hem viscut i vivim a Occident és
fonamentalment competitiu, és a dir, «darwinisme social». El liberalisme trasllada a la societat la tesi que Darwin va
aplicar a la Natura, on deia que sobreviuen els més aptes. El luteranisme és l’expressió més clara d’aquesta lluita de tots
contra tots i la victòria dels més poderosos. Luter deia que l’èxit a la vida és precursor de l’èxit al cel. Qui no triomfa,
no va al cel. El món anglosaxó ha estat la punta de llança del capitalisme o liberalisme. Davant d’això un món cooperatiu
seria absolutament contrari al qual tenim: la tècnica, per exemple, seria al servei de les persones, i no al revés. Ja al
segle xix, Robert Owen ho va veure clar: ell és el fundador del cooperativisme contemporani en la primera meitat del segle
xix, heredat per l’anarquisme durant la segona meitat del mateix segle. El món competitiu desconeix la fraternitat i, de
fet, al segle xx tenim tres exemples brutals de la dictadura competitiva: la Primera Guerra Mundial, la II Guerra Mundial i
ara la guerra econòmica. Sense comptar les guerres «subsidiàries», petites com el Vietnam, l’Afganistan, o el Pakistan. Com veus el retorn al cooperativisme, les xarxes paral·leles El retorn al cooperativisme
hauria de ser impulsat de nou pels moviments llibertaris. Així com l’intercanvi de materials, és a dir, una economia sense
diners. En alguns llocs de l’Empordà hi ha persones que practiquen l’intercanvi. Has fet la tesis sobre la
burgesia catalana, i per tan ets especialista en el tema. Com veus les actuacions de CiU traint al poble català, aliant-se
amb el PP i aplicant les retallades imposades per l’oligarquia d’Europa. Les retallades de CiU són lògiques:
és la dreta, el braç polític d’una burgesia reaccionària que va tenir en el pujolisme una nefasta expressió, precursora de
l’actual CiU. Però se senten recolzats per unes urnes. A vegades hi ha gent que, com deia Lenin, «Vota als seus opressors».
El Mas i sobretot el Mas-Collell són l’expressió d’aquesta màfia catalana que manipula els mass mèdia amb la seva omerta...
el Mas-Collell hauria d’explicar on militava quan era estudiant, abans d’anar a embrutir-se de les idees de Friedman i
companyia als USA (Minesota). Dius que la monarquia va
néixer de les entranyes de la dictadura franquista. Segueix franquista? O fins a quin punt s’ha transformat? La monarquia instaurada per Franco no ha canviat. A veure, la transició va ser, com he dit moltes vegades, «Borbón y
cuenta nueva». Franco no va pervertir als Borbón perquè ja eren pervertits de sempre, històricament. Va actualitzar la
perversió. «Todo atado y bien atado», va dir. I així va quedar. Torno a dir, allò què he escrit a La España
lampedusiana: «tot va canviar i tot ha seguit igual». La Constitució és un exemple de la perversió de la democràcia
franquistitzada. Articles que situen al Rei al marge de la Constitució, d’altres que fan el mateix amb l’Exèrcit,
legitimació del genocidi franquista, una llei d’Hondt per imposar el bipartidisme. Recordo que un dia, en una visita a
Washington, el Juan Carlos Borbón va dir: «Davant meu, mai toleraré que es parli malament de Franco». El Borbón ha demanat perdó pel delictiu malversament de 37.000 en un viatge de plaer i poc ecològic en temps de
retallades. El Borbó demanant perdó pels seus disbarats forma part de l’esperpent. Però, clar, ha de
defensar el seu negoci. Quin és? El tron. Per tapar tot l’aldarull al voltant de l’aventura africana del rei i els seus
embolics familiars, etc. potser especularan amb el tema «Urdangarin» i fer-li pagar en aquest totes les culpes. El que passa
és que ara sembla que el mateix Rei està involucrat en els negocis de l’altre...; més esperpent. És esperpèntic, exacte, l’Urdangarin no va recordar cap dels seus delictes, robatoris, estafes. Va patir amnèsia
total davant una justícia que no s’atreveix a imputar-lo. Sols va recordar que el Rei no estava involucrat en
res! Però atenció: esperpent –i Valle-Inclán ho va deixar ben explicat– és a la vegada còmic i tràgic. La
setmana passada vaig anar a Madrid a fer un parell de conferències. Em van explicar que hi ha un moviment pro III República,
impulsat per diaris com el Mundo i La Razón, d’extracció falangista i antimonàrquics al màxim. * | 0.745079 | curate | {"ca": 0.8582210868555504, "en": 0.007954017649790989, "de": 0.0025545750116117046, "es": 0.07588248954946586, "hu": 0.0020901068276823038, "it": 0.009637714816535067, "la": 0.002148165350673479, "pt": 0.020204366000928935, "ro": 0.00034835113794705065, "fr": 0.010973060845332094, "mt": 0.0010450534138411519, "tr": 0.00046446818392940084, "sv": 0.0015095215977705527, "fi": 0.0007547607988852763, "ru": 0.004122155132373432, "eo": 0.00034835113794705065, "nl": 0.001683697166744078, "el": 5.8058522991175105e-05} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_225472 | Si teniu alguna incidència amb la recollida de fems, podeu contactar amb el telèfon gratuït 900104498.
Teniu el servei a domicili de recollida de voluminosos i restes de jardí.
Si us voleu desprendre de mobles, electrodomèstics o qualsevol altre objecte voluminós o de residus del jardí podeu:
- Utilitzar el Servei de recollida gratuïta a domicili de mobles i objectes voluminosos i residus del jardí, telefonant al 900104498. Recordam que s'ha de telefonar abans de treure els residus.
- Portar-los directament a la deixalleria municipal situada en el polígon industrial. No els tireu al costat dels contenidors. | 1 | perfect | {"ca": 0.7401315789473685, "es": 0.2598684210526316} | |
macocu_ca_20230731_3_149055 | Tal dia com hui commemorem la festivitat de santa Marina, que va ser una xiqueta discreta i poc parladora. En fer-se dona, era una donzella tan atractiva que tots els joves de la contornada volien festejar-la, però ella volia mantenir-se casta i va passar set anys, els millors de la seua joventut, pregant Déu, sense moure’s i sense fer cas de ningú. Fins que, un bon dia, es va vestir d’home i la transformació degué ser espectacular perquè la deixaren fer-se monjo de la Mercè, amb el nom de fra Marí.
Ara que les persones que no se senten a gust amb el gènere que els ha donat la natura han començat a fer-se visibles, podríem dir que santa Marina va ser una precursora. O un precursor, com més convinga... Però també podríem endevinar que, en els nostres dies, hauria estat considerada autista, perquè no li agradava el contacte afectiu amb la gent.
Durant molts anys, l’autisme s’ha considerat una malaltia mental que es manifesta, sobretot, per deficiències de la comunicació i les relacions socials. No fa tant de temps, els especialistes estaven convençuts que es tractava d’un trastorn infantil, provocat per la “fredor” de la mare durant els primers mesos de vida: una barbaritat que la ciència mèdica actual ha pogut desmentir i eradicar.
Segons alguns estudis més fonamentats que aquells primers intents de diagnòstic, la causa probable de l’autisme és un dèficit en la producció d’oxitocina, una hormona involucrada en el comportament social, els patrons sexuals, la conducta parental i els orgasmes. Les dones n’alliberen una gran quantitat quan s’aproximen al part i durant la lactància, però com passa amb tants altres misteris del cervell, encara no sabem de ciència certa tot allò que hauríem de saber sobre la producció, distribució i funcionalitat de l’oxitocina. Sí que sabem que l’autisme afecta dues persones de cada mil i que és més freqüent ens els xiquets que en les xiquetes.
Des de l’any 2005, moltes persones afectades per aquesta forma de veure el món que no els permet tindre un contacte afectiu amb l’altra gent celebren tal dia com hui la neurodiversitat, amb l’objectiu de fer saber que l’autisme no és una malaltia mental sinó una forma de ser. De fet, hi ha qui considera que cal patir “una miqueta” d’autisme per a triomfar en la ciència o en les arts i jo encara afegiria en la política o en els negocis...
Encara que resulta difícil diferenciar entre les veritats i els rumors infundats, la neurodiversitat ens ha donat molts genis. Einstein va començar a parlar, molt malament, quasi als cinc anys i era un xiquet molt introvertit. Tim Burton va ser diagnosticat als 57 anys, quan ja no era un xiquet. Newton, Beethoven, Mozart, Lewis Carroll, Bill Gates o Woody Allen també formen part d’aquesta selecta plèiade “d’autistes” i, entre les dones, podem esmentar Daryl Hannah o Courtney Love, en una llista que podria ser molt més llarga...
Celebrem, per tant, la neurodiversitat i alegrem-nos perquè, encara que tots som iguals, tots som meravellosament diferents i aquestes diferències, que ens poden convertir en sants o en genis, són la sal de la vida. | 0.887031 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_449763 | Met Idolo Verd comprar i ofertes a Bikeinn
En aquest moment, el producte Met Idolo està en estoc a bikeinn. Completa el teu equipament per aquesta temporada amb una àmplia selecció de Cascs. Troba altres productes de ciclisme de la marca Met que tenim a la botiga online de ciclisme. A bikeinn tenim en estoc les últimes novetats i dissenys de Proteccions. Trobaràs la millor selecció de material de ciclisme i els productes que més s’adapten a les teves necessitats. | 0.713044 | curate | {"es": 0.09090909090909091, "ca": 0.9090909090909091} | https://www.bikeinn.com/ciclisme/met-idolo/136829648/p |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_211032 | Dins el marc del III Espai de Marina Tradicional del Salón Nautico –així en castellà- de Barcelona foren presentats els Encontros do Marina Tradicionais que es desenvoluparan a la marinera vila de Muros. Del 6 al 12 de juliol de 2009
En Fernando Piñeiro, president de la Federación Galega por la Cultura y el Patrimonio Maritimo y fluvial descriu els encontros com la gran festa del patrimoni maritim i fluvial a nivell estatal. en la darrera edició hi hagueren participants de llocs tant llunyans com les Açores, França, Andalusia, etc.. Desprès de la seva participació com a país convidat a Brest 2008 reconeixen que tot i seguir el model francès des de fa anys els Encontros han qconseguit un model propi. Cadascuna de les edicions s’ha dedicat a un tema diferent. En la propera edició el tema central pretén fer reconèixer el model de la cultura marítima per part de l’administració. “Volem que el nostre treball serveixi de referència i ajut per a d’altres entitats i federacions”, digué Fernando en referència a la creació d’una llista 0 per les embarcacions patrimonials.
Esperem rebre per sobre de les 200 embarcacions a la vila de Muros, un marc paisatgistic i cultural. Vila patromini artistic que conserva les caracteristiques d’una vila marinera tradidiconal.
En Manuel Embon com a representant del Concello de Muros recalcà que els Encontros són la manifestació marinera més important de l’estat. Muros conserva un ambient totalment patrimonial. La façana de la vila conserva la mateixa façana marítima de fa cent anys. Porxos, carrers empedrats. El valor de la vila és el seu conjunt. L’objectiu principal de la festa son les embarcacions, però es desenvoluparà dins l’únic conjunt historic de la comunitat gallega. Les embarcacions estaran al peu dels portals de les cases. Tot el poble participarà en el Encontro. Aquest abastarà a més de les embarcacions, la vila, el paisatge i el patrimoni industrial hereu dels catalans que s’establiren en aquella terra. Esperen que aquest Encontro sigui el motor del desenvolupament de la recuperació de molts aspectes que no estan en aquest moments en el seu millor moment.
Les exposicions estaran ubicades en espais habilitats a la pròpia vila: cases, edificis, porxos, etc. A més de disposar evidentment de carpes i altres elements habituals en aquests casos.
Un dels problemes logístics pot ser l’allotjament que s’està mirant de resoldre a traves de càmpings i a l’aflorament d’habitacions i cases de poble per encabir-hi a la gent. Es crearà una oficina per centralitzar aquesta gestió. Fins i tot l’altre problema que serà el del transit serà resolt mitjançant transport públic per aquells dies.
El país basc convidat.
El país basc serà el país convidat i homenatjat en 2008. Ells, els homes i dones que defensen el patrimoni marítim han estat participant en totes les activitats que s’han organitzat en els darrers anys. Albaola, Bermeo formen part de la nostra família de la que cal tenir-ne cura.
Brest 2008
L’experiència de Brest ha estat la de representar a un país amb uns companys de viatge que eren països reconeguts com a tals. Reberen el reconeixement al treball que portaven fent els darrer anys. Brest és important en tots els aspectes de l’econòmic al de acollida per una vila que es volca per la festa. Hi ha un reconeixement palès per part de la societat gallega pel nostre paper de la més alta representació com a nació en un altra estat. Pels francesos Brest es un gran negoci al voltant de la presència dels vaixells. El model francès es el de la producció empresarial mentre nosaltres ens movem a nivell cultural i voluntari. JSG
Publicat per La Mar d'Amics a 16:56 Cap comentari:
dimarts, 4 de novembre de 2008
Repescar Thalassa.
Des de fa uns dies és possible tornar a veure els capítols de Thalassa en català per Internet. Televisió de Catalunya ha transformat en gratuït el servei "3 a la carta".
A partir d'ara podeu veure els capítols endarrerits a la següent adreça: http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta
Escriviu Thalassa en el cercador i podreu escollir el capítol que us interessi. Una bona notícia pels amants de la mar. JSG | 1 | perfect | {"ca": 0.9248157248157248, "es": 0.05945945945945946, "fr": 0.009828009828009828, "en": 0.0014742014742014742, "fi": 0.004422604422604423} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_37984 | Fa un temps vaig llegir que la paraula més dita al món era “no”. La segona, “coca-cola”. No em va sobtar gaire, tant l’adverbi de negació com el nom de la beguda es pronuncien igual, o de manera similar, en moltes llengües. Segur que existeixen rànkings de paraules “dites” en cada llengua. Sabeu quina és la més dita en català? Jo no, però aquest matí pensava que podria ser-ne “corre”. D’entrada, perquè no acostumem a dir-la tota sola, sinó en binomi: “corre, corre”. Us sona, oi?
Anant més enllà, quantes vegades ens trobem en la situació que ens fa dir-la? Repetir-la? Dir-la així, ben ràpid, vibrant, “corre, corre”, ho noteu, oi? «corrrrrre, corrrrrre» perfecte imperatiu il·luminant el nostre cervell, la nostra vida, la nostra existència. Els nostres matins! Afanya’t, que farem tard, afanya’t, que tancaran, afanyeu-vos, que marxaran. Que s’acabarà el món.
I jo em pregunto, cal córrer tant? Si tot allò important requereix temps! Començant per la gestació de la mateixa vida! Quant triga una planta a brotar? I a fer la flor? Quant ens porta aprendre a parlar, caminar, conèixer algú, tocar un instrument, llegir un llibre, entendre’l? Traduir-lo! Estimar algú? Curar-nos d’una malaltia? Superar una pèrdua?
L’altre dia, pensava en aquestes coses mentre prenia un cafè. M’havia descuidat el mòbil, ai las, i no vaig tenir més remei que guaitar el meu voltant, perquè tampoc tenien premsa a la cafeteria. Fora al carrer, una dona agenollada mirava alguna cosa a la vorera. Devia haver trobat alguna cosa de valor. Tot d’una es va aixecar amb les mans buides. Parava l’orella, com si volgués sentir alguna cosa. Caminava a poc a poc, semblava un fantasma. Vaig parpellejar vàries vegades per confirmar que no estava tenint una al·lucinació. La vaig seguir una estona fins que va desaparèixer del meu camp visual. Vaig pagar i vaig atansar-m’hi, però només vaig veure unes herbetes que brotaven de l’asfalt. Vaig guaitar amunt de l’arbre però no vaig sentir res més que el refilar d’uns ocells. Quan creia discernir possibles diferents espècies, una dona em va empènyer. Ni es va disculpar, la pobra, tirava d’un nen i li deia corre, corre, nen, corre. El nen ploriquejava perquè havia vist no sé què al terra i no podia aturar-se. Amb l’espentejada, vaig aixafar aquell brot verd que trencava el quitrà i una espècie de nàusea em va envair de cop. Sort del mòbil que va sonar impetuós i irreverent, no me l’havia deixat, només era a la butxaca equivocada. Vaig mirar l’hora i vaig arrencar a córrer perquè feia tard. | 0.775683 | curate | {"ca": 0.892914653784219, "it": 0.02938808373590982, "id": 0.004428341384863124, "pt": 0.013687600644122383, "nl": 0.004428341384863124, "gl": 0.005233494363929146, "es": 0.0499194847020934} | https://www.lleida.com/blog/carreres |
mc4_ca_20230418_2_245072 | accesnet horari pau : Encontrar todos
Cachito de cielo letra
Cacho castaña discografia
Cacho castaña ojala que no puedas
Cacofonia definicion
Cacofonia ejemplos
Cacofonia definicion y ejemplos
Cacofonia ejemplos yahoo
Cacofonía rae
Cacofonia wikipedia
Cacofonia wikidex
Cactico concepto
Cacofonía significado
Cacofonia yahoo
Cac ricoh
Informació sobre les PAU. ... de la matrícula i consulta de resultats de les PAU, cal que consulteu l'adreça https://accesnet.gencat.cat ... Calendari i horari ...
25 Juny 2008 ... Seguint el calendari de les PAU d' enguany, durant el dia d' avui els i les alumnes que s' han presentat a les PAU ... https://accesnet.gencat.net/menu.htm ... Es que treballo de matí
instruccions final de curs 20mg11
Atenció: l'horari d'aquestes proves estarà penjat a diversos llocs del centre, i per ... del 22 al 27 de juliol, per internet (https://accesnet.gencat.cat ). 4. Repetir. ... un Curs de preparació per a les PAU
Accesnet | STUBLOGS Xarxa i Pissarra
19 Maig 2012 ... Selectivitat 2012: matrícula a les PAU pels alumnes de Batxillerat, i (a la fase ... universitària ho hauran de fer a través del portal accesnet. ... per telèfon: 93.223. 03.23/93.223.25.91 de 9 a 14
Matrícula de les PAU 2012 a. Tràmits a realitzar. Per a formalitzar la matrícula de les PAU 2012 cal entrar a l'adreça https://accesnet.gencat.cat amb el vostre ...
Horaris: Del 16 de setembre al 31 de maig: Matins: de dilluns a divendres de 9.30 ... Accesnet. • PAU: 4, 5 i 6 setembre. • Consulta de resultats: 20 de setembre.
Información general. Calendario - Universitat Rovira i Virgili
La calificación de la fase general de las PAU, junto con la media de bachillerato, ... con las PAU se realizaran a través del portal https://accesnet.gencat.cat .... de materias coincidentes en una misma franja hora
Pruebas de acceso a la universidad para mayores de 45 años PAU MG45 ... en las pruebas deberán consultar la dirección electrónica https://accesnet.gencat. cat ... Fecha de la prueba: sábado, 5 de mayo de 2012, en el siguie
Trámite: Acceso a las titulaciones de Grado - por preinscripción ...
Calendaris i horaris ... Bachillerato y Pruebas de acceso a la universidad (PAU) 2 . ... Cómo: se debe hacer la preinscripción universitaria a través de Accesnet.
1. PREMATRÍCULA DE LES PAU DE 2012
www.institutroquetes.cat
PREMATRÍCULA DE LES PAU DE 2012. Del 24 de ... Haureu de posar el vostre identificador d'usuari (DNI) i el codi accesnet ... calendari i l'horari següent: ...
Només us heu de connectar a la vostra zona d'Accesnet (accesnet.gencat.cat). - Realització de les proves PAU Els dies 12, 13 i 14 de juny.
Información - centrestudisgranollers.es
www.centrestudisgranollers.com
Pruebas de acceso a la universidad para mayores de 25 años (PAU MG25) Las personas ... Para la gestión de la matrícula en las pruebas hay que dirigirse al portal: https: / / accesnet.gencat.cat / .... Convocatoria y horar
ESCOLA JOAN XXIII bat Bonavista – Tarragona Curs 2011-12 ...
Inscripció i darrer dia de pagament: 4 de juny a www. accesnet.gencat.cat primer i a l'entitat ... Trobareu a l'aula el calendari i horari de les matèries PAU.
Informació sobre la matrícula de les PAU 2012
MATRÍCULA PAU 2012. 1. Del 23 ... (https://accesnet.gencat.cat) per tal de formalitzar la matrícula a les PAU. És en ... L.horari de les proves el podreu trobar a ...
Calendari selectivitat 2009
rodon.cat
Resolució de reclamacions a les 18 hores. 1. Podreu consultar i imprimir des del portal accesnet (https:// accesnet.gencat.cat) el full de matrícula a les PAU on ...
accesnet.gencat.cat+ accesnet pap accesnet matricula accesnet.gencat.cat ... pau accesnet examens pau accesnet gencat accesnet horari accesnet notes de ...
PAU - FERT Batxillerat
publicació per internet: 28 de juny (https://accesnet.gencat.cat); lliurament de notes al FERT: 2 de juliol de 13.30 a 14.30 i 3 de juliol de 9:00 a 13:00. PAU: horari ...
15 Març 2012 ... accesnet (abans renúncia a la reassignació) ... Celebració de les PAU, convocatòria de setembre ..... Assignació de les hores de docència al ...
accesnet - Información sobre accesnet
Comparte información sobre accesnet y descubre más información sobre accesnet y ... información de temáticas relacionadas como horari y resultats pau.
d'usuari (DNI amb lletra, NIE o passaport) i el codi accesnet (contrasenya). ... PAU. Si un estudiant fa la preinscripció en diferents convocatòries dins l'any natural (per .... qualsevol de les seves seus, de dilluns | 0.490445 | curate | {"es": 0.37716105550500456, "it": 0.013421292083712465, "de": 0.0038671519563239307, "ca": 0.5536851683348498, "cs": 0.0018198362147406734, "tr": 0.0018198362147406732, "en": 0.04208371246587807, "pl": 0.0043221110100090995, "sh": 0.0018198362147406734} | http://www.encontrar-todos.com/w/accesnet+horari+pau |
crawling-populars_ca_20200525_49_69835 | Tot sobre el món del P2P i l'emule en Català
Saltar fins al contingut
Moderador: Petiso
#1
Entrada Autor: toni » dj. des. 13, 2012 21:27
#2
Entrada Autor: toni » dt. des. 18, 2012 22:48
Torna a “Peticions”
Funciona amb phpBB® Forum Software © phpBB Limited
Traducció del phpBB: Isaac Garcia Abrodos
PRIVACY_LINK | TERMS_LINK | 0 | curate | {"ca": 0.5129032258064516, "es": 0.14193548387096774, "en": 0.1032258064516129, "ro": 0.08064516129032258, "de": 0.08064516129032258, "ja": 0.08064516129032258} | : /viewtopic.php?f=9&t=12345&p=132702 |
macocu_ca_20230731_9_7521 | Gabriel Mascaro
Biografia
Gabriel Mascaro (Recife, 1983) és un cineasta i artista visual brasiler. Va començar la seva carrera dirigint curtmetratges i documentals, que es van projectar en importants festivals de cinema i esdeveniments artístics i dels quals destaca Doméstica (2012), que va guanyar premis en un parell de festivals. El seu primer llargmetratge, Ventos de agosto (2014), es va estrenar en competència a Locarno el 2014, va ser guanyadora de molts altres premis i va rebre molts elogis de la crítica. Neon Bull (2015) va ser el segon llargmetratge de Mascaro i el que li va donar gran projecció internacional: es va presentar al Festival de Cinema de Venècia, seguit pel Festival Internacional de Cinema de Toronto, on va rebre el Premi Especial del Jurat i va guanyar una menció honorífica, respectivament. El seu film més recent, Divino Amor (2019), es va presentar i va estar nominat al gran premi del jurat al Festival de Cinema de Sundance.
Versió original en portuguès amb subtítols en espanyol | 0.800542 | curate | {"en": 0.014866204162537165, "pt": 0.008919722497522299, "ca": 0.9762140733399405} | |
mc4_ca_20230418_16_393914 | Scalabis Apartment Vilamoura Portugal - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Rua de Espanha s/n, Vilamoura Centre, Vilamoura, Portugal, 8125-475 - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre Scalabis Apartment
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Vilamoura, no busqui més enllà de Scalabis Apartment. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A Scalabis Apartment, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. L'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, transport hotel/aeroport, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa, ascensor per garantir el més gran comfort possible als seus clients.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió, cuina americana a cada habitació. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com piscina exterior, jardí. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Scalabis Apartment és una selecció idònia per a la vostra estada a Vilamoura. | 0.835269 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/scalabis-apartment/hotel/vilamoura-pt.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_222355 | Food Studies & Gastronomy Program - Alumni Testimonialsnutrición humana y die...Inglés16 ene. 20231109At the Food Studies & Gastronomy Program, we are committed to offering students an enriching international experience that make an impact lasting well after their semester abroad. Check out our student testimonials and get a taste of what studying at the Food Studies & Gastronomy is really like.And for more details, please visit:
Food Studies & Gastronomy Program - Overviewnutrición humana y die...Inglés16 ene. 2023106The Food Studies & Gastronomy Program, supported by the Torribera Food and Nutrition Campus, is grounded in the belief that food is an excellent vehicle to examine our culture from a broad range of perspectives. Thanks to its transversality, food gives us the opportunity to offer a rich, attractive, experiential curriculum. Barcelona, a culinary hub marked by tradition and innovation, ...
Food Studies and Gastronomy Program - Introductionnutrición humana y die...Inglés16 ene. 202369Learn more about the Food Studies & Gastronomy Program, the only study abroad program in Barcelona to offer a curriculum entirely centered around food and gastronomy. Supported by the Torribera Food and Nutrition Campus, our overarching objective is to provide students with a hands-on, interdisciplinary, holistic vision of Barcelona’s cultural, socio-political, historical, economic, and ...
VII Festa de la Ciència. Taller d'alimentació: “Analitzem com omplim el rebost! "nutrición humana y die...Catalán18 may. 20211705És possible fer una compra més conscient quan hem d’omplir el rebost? Amb l’elaboració d’un menú diari, descobrireu algunes informacions rellevants que sovint estan amagades als envasos dels aliments. A més, els experts que participaran en l’activitat recolzaran o desmuntaran algunes de les creences populars vinculades a l’alimentació a partir de ...
Acte de Graduació de la tercera promoció dels estudiants del Grau de Ciència i Tecnologia dels Aliments i ...
del Grau de Nutrició Humana i Dietèticaactos académicos e ins...Catalán28 oct. 20161793Acte de graduació dels estudiants de la tercera promoció del Grau de Ciència i Tecnologia dels Aliments de Nutrició Humana i Dietética de la Universitat de Barcelona (UB) que han finalitzat els seus estudis. L'acte té lloc el dilluns 24 d'octubre de 2016, al Paraninf de l'Edifici Històric de la Universitat Central.Presideixen l'acte a la taula principal: la Dra. Lourdes Cirlot, ...
00:06:49
Any Internacional dels Llegumsnutrición humana y die...Catalán31 may. 201612649L’Any Internacional dels Llegums és proclamat en aquest any 2016 per l'Assamblea General de les Nacions Unides per sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals d’aquest producte com a part d’una producció d’aliments sostenible encaminada a aconseguir la seguretat alimentària i la nutrició. A aquest objectiu, el Campus de l’Alimentació de Torribera amb ...
01:00:31
Acte de Graduació dels estudiants de Ciència i Tecnologia del Aliments 2015actos académicos e ins...Catalán24 jul. 20152998Acte de graduació dels estudiants de Ciència i Tecnologia del Aliments de la Universitat de Barcelona (UB) que han finalitzat els seus estudis durant el curs 2014-20115. L'acte té lloc el divendres 17 de juliol de 2015, a la Sala de les Voltes del Campus de l'Alimentació Torribera a Santa Coloma de Gramenet.Entre les personalitats distinguides destaquen: la Dra. Pallàs, vicedegana ...
01:08:27
Acte de Graduació dels estudiants de Nutrició Humana i Dietètica 2015actos académicos e ins...Catalán16 jul. 201513006Acte de graduació dels estudiants de Nutrició Humana i Dietètica de la Universitat de Barcelona (UB) que han finalitzat els seus estudis durant el curs 2014-20115. L'acte té lloc el divendres 10 de juliol de 2015, a la Sala de les Voltes del Campus de l'Alimentació Torribera a Santa Coloma de Gramenet.Entre les personalitats distinguides destaquen: el Dr. Josep A. Plana, vicerector ...
00:02:55
Cuina innovadora i desenvolupament territorial (Clip)nutrición humana y die...Catalán16 mar 20152527El 9 de març de 2015, el Campus de l’Alimentació de Torribera acull una nova edició de “Científics i cuiners, cara a cara” , l’espai de diàleg entre el món acadèmic i el gastronòmic coordinat per la Unitat UB-Bullipèdia en el marc del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB). En aquesta ocasió, els protagonistes seran Elisenda Paluzie, professora ...
01:10:17
Cuina innovadora i desenvolupament territorial (Debat)nutrición humana y die...Catalán16 mar 20152824Tercer Cara a Cara del Campus de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB). Elisenda Paluzie de la Degana de la Facultat d'Economia i Empresa UB i Pere Planagumà, Xef del 'Restaurant Les Cols' debaten del tema "Cuina innovadora i desenvolupament territotial" moderats per Susana Herráinz a la Sala de les Voltes del Recinte Torribera del Campus de l'Alimentació de la UB.
01:15:09
Acte de Graduació dels estudiants de Ciència i Tecnologia dels Aliments, Nutrició Humana i Dietètica i ...
Màster de Seguretat Alimentària 2014nutrición humana y die...Catalán23 oct. 201443646Acte de graduació dels estudiants de Ciència i Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Barcelona (UB) que han finalitzat els seus estudis durant el curs 2014-20115. L'acte té lloc el divendres 17 de juliol de 2015, a la Sala de les Voltes del Campus de l'Alimentació Torribera a Santa Coloma de Gramenet.Entre les personalitats distinguides destaquen: la Dra. Pallà, vicedegana ...
00:02:54
La xocolata i els estats mentals (Clip)nutrición humana y die...Catalán4 jun. 20142837Aquesta trobada permet tractar temes com l’aspecte social del consum de xocolata, la millora tècnica del producte, la seva associació amb el plaer i les emocions, i la seva relació amb els efectes sobre l’estat mental de les persones.El director de Docència i Recerca de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar, Antoni Bulbena; i el xocolater Enric Rovira ...
01:27:55
La xocolata i els estats mentals (Debat)nutrición humana y die...Catalán4 jun. 20142819La trobada permet tractar temes com l’aspecte social del consum de xocolata, la millora tècnica del producte, la seva associació amb el plaer i les emocions, i la seva relació amb els efectes sobre l’estat mental de les persones.El director de Docència i Recerca de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar, Antoni Bulbena; i el xocolater Enric Rovira es ...
00:03:29
Una visió de la teoria del Big Bang a la cuina (Clip)nutrición humana y die...Catalán28 feb 20143292Resum de la activitat de difusió científica que té l'objectiu d'impulsar el coneixement, la innovació, la creativitat i la transferència en disciplines relacionades amb les ciències dels aliments, la nutrició, la cultura de l’alimentació i la gastronomia. La proposició de la reunió és la trobada de dos experts que amb la col·laboració i participació del públic, permet ...
01:14:48
Una visió de la teoria del Big Bang a la cuina (Debat)nutrición humana y die...Catalán28 feb 20143036La proposició de la reunió és la trobada de dos experts, en aquest cas: Víctor Quintillà, xef del Restaurant Lluerna; i Javier Tejada, catedràtic del Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona (UB); on juntament amb la col·laboració i participació del públic, permet debatre i realitzar un intercanvi d'idees entre l'entorn universitari i el gastronòmic des de ...
00:04:42
ExpAliments 2013, la festa de l'alimentació i la nutriciónutrición humana y die...Catalán26 nov. 201343151La Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, organitza, per quart any consecutiu, la festa ExpAliments, una trobada oberta al públic familiar que en aquesta ocasió es centra en la gastronomia i la seva relació amb la ciència i l'art. Com a novetat d'enguany, destaca un concurs gastronòmic per a estudiants del campus ...
Presentació del projecte Bullipèdia i de la Unitat UB-Bullipèdiaactos académicos e ins...Catalán4 abr. 2013102573Acte de presentació del projecte Bullipèdia i la Unitat UB-Bullipèdia a càrrec de Ferran Adrià, xef i doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona (UB), el 18 de març de 2013 a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la UB.
00:04:00
El director de la Fundació Alícia inaugura el curs acadèmic del Campus de l'Alimentació de Torriberanutrición humana y die...Catalán26 nov. 201272737El 25 d'octubre de 2012 té lloc l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2012-2013 del Campus de l'Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona (UB), ubicat a Santa Coloma de Gramenet. Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia i investigador membre de l'Observatori de l'Alimentació de la UB (ODELA), pronuncia la conferència inaugural, titulada «Bo per pensar: una ... | 1 | perfect | {"es": 0.04229675952245594, "en": 0.14178510517339396, "ca": 0.8159181353041501} | |
macocu_ca_20230731_8_218988 | XXII Jornades Didàctiques: Inclou-te. Per una educació més inclusiva, organitzades pel CEFIRE de Vinaròs. Les dates de les Jornades són 18-19-20 per la tarde...
Dimarts 18 de setembre de 2018 16.00h Recepció 16.15 h Inauguració 16.30 h MABEL VILLAESCUSA, Directora del CEFIRE específic d’Educació Inclusiva. CONSTRUÏM L’ESCOLA INCLUSIVA 18.00 h ANA LÓPEZ NAVAJAS, professora de Llengua i Literatura, investigadora vinculada a la Universitat de València i assessora de Coeducació i Igualtat. COEDUCACIÓ A LES AULES
Dimecres 19 de setembre de 2016 16.00 h ODET MOLINER GARCÍA, Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació Universitat de València. Professora Titular del Departament d’Educació Universitat Jaume I de Castelló CÓM FEM QUE TOTS ELS ESTUDIANTS COMPTEN I COMPTEN PER IGUAL 18. h Panell d’experiències: El joc, eina inclusiva Ignacio Maté Puig, IES LEOPOLDO QUEROL,Vinaròs
Amb projectes, millor Vanessa Marin, CEIP Manuel Garcia Grau (Castelló)
Acompanya’t Antoni Solano, IES Bovalar de Castellón
Inclusió amb alumnat TEA a secundària Carment Forment, IES Bovalar de Castellón
Dijous 20 de setembre de 2018 16.00 h AIDA SANAHUJA RIBÉS, investigadora postdoctoral (POSTDOC-MINECO) área de Didàctica i Organizació Escolar del Departament d’Educació, Universitat Jaume I CAP A PRÀCTIQUES MÉS INCLUSIVES I DEMOCRÀTIQUES A L’AULA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 18.00 h Panell d’experiències Biblioteca tutoritzada Oscar Coll, IES LEOPOLDO QUEROL, Vinaròs Les tauletes a l’escola rural Manolo García, CRA ARABOGA Canvi organitzatiu de l’IES Jaume I, Aprenem amb projectes a l’ESO Regina Rodrigo Gardà, IES Jaume I, Borriana
Vinaròs News | 0.831599 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_75198 | Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. En continuar la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies. Per a més informació consulta aquí.
Hi estic d'acord
Proposta de Pressupostos i Ordenances Fiscals 2022 - Obert el període d'exposició pública
×
Vés al contingut principal
Cercar
Cercar
Català
Castellano
Navegació
Registra't Entra
Inici
Processos participatius
Òrgans de participació
Iniciatives
Rendició de comptes
Ajuda
Activitat
Insígnies
Seguint
Seguidores
Grups
annagmacias
@annagmacias
Denúncia
Reportar contingut inapropiat
×
Què és inapropiat d'aquesta usuària?
Conté "clickbait", publicitat o estafes. Conté racisme, sexisme, insults, atacs personals, amenaces de mort, peticions de suïcidi o qualsevol forma de discurs d'odi. Conté activitat il·legal, amenaces de suïcidi, informació personal, o qualsevol altra cosa que creguis que no pertany a decidim.barcelona. Comentaris addicionals
Reportar
Contacte
Seguidores
0
Seguint
3
Insígnies
Mostrar: Tots els tipus Comentari Debat Esborrany col·laboratiu Iniciativa Pregunta Proposta Publicar Trobada | 0 | curate | {"ca": 0.8215547703180212, "de": 0.0017667844522968198, "it": 0.037102473498233215, "ro": 0.014134275618374558, "en": 0.037985865724381625, "pt": 0.03975265017667844, "es": 0.03975265017667844, "fr": 0.007950530035335688} | https://www.decidim.barcelona/profiles/annagmacias/activity |
wikipedia_ca_20230401_0_674552 | Morris Kline
matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Vida i Obra.
Kline va cursar els estudis secundaris a Brooklyn i, en acabar-los, va ingressar a la universitat de Nova York on va obtenir el graduat el 193o, el màster el 1932 i el doctorat el 1936 amb una tesi sobre topologia. Des de 1930 va ser professor de la universitat de Nova York fins que va passar a ser professor emèrit el 1976. Durant el període 1936-1938 va estar al Institut d'Estudis Avançats de Princeton i durant la Segona Guerra Mundial va fer treball de recerca per l'exèrcit americà. A partir de 1946 va ser cap de la divisió d'electromagnetisme de l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques de la universitat.
Si bé els seus primers treballs van sr en topologia, la seva especialització va estar en les matemàtiques aplicades i, en concret, en les equacions diferencials i les ones electromagnètiques. Però Kline és conegut, sobre tot, per una sèrie de llibres sobre filosofia i història de les matemàtiques, que va començar el 1953 amb la publicació de "Mathematics in Western Culture" en el qual defensava que les matemàtiques han sigut una força cultural fonamental en la civilització occidental. El 1973 va encetar un encès debat sobre l'ensenyament de les matemàtiques amb el seu llibre "Why Johnny Can't Add" on afirmava que les matemàtiques s'havien allunyat de la realitat i s'havien convertit en l'art de trobar conseqüències lògiques a partir d'axiomes arbitraris sobre objectes sense sentit. Aquest llibre va ser continuat el 1977 per "Why the Professor Can't Teach" en el qual es reafirmava en el seu atac a la "matemàtica moderna" com eina d'aprenentatge.
Va publicar dos llibres importants per la historia de les matemàtiques: "Mathematical Thought from Ancient to Modern Times" (1972, tres volums) i "Mathematics: The Loss of Certainty" (1980), a més d'altres obres divulgatives. | 1 | perfect | {"en": 0.0064, "ca": 0.9872, "es": 0.0064} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=674553 |
cawac_ca_20200528_2_162017 | Seccions del diari
Quim Nin serà delegat del govern de la Generalitat
L'alcalde d'Albinyana, Quim Nin, serà nomenat dimarts delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona, segons ha confirmat CiU a les agències Europa Press i ACN. Nin substituirà el socialista Xavier Sabaté.
El nomenament es produirà durant el Consell Executiu del govern català. En aquesta reunió també es confirmarà els delegats per les Terres de l'Ebre, l'Alt Pirineu i Aran, les Comarques Centrals, Ponent, i les Comarques Gironines.
Tots aquests nous càrrecs recauran en líders territorials de CDC. Segons l'agència ACN, el delegat de l'àmbit metropolità encara està per confirmar, però segurament serà per a un home fort d'UDC.
Quim Nin és militant de CDC des del 1995 i president de la Federació de CDC al Camp de Tarragona des del 2004. Tot i que pot semblar que ha estat en segon pla, Nin és un dels noms propis de CiU a les comarques tarragonines des de fa anys i ha fet de mà dreta del candidat del partit per Tarragona, Josep Poblet.
A banda d'alcalde d'Albinyana, Nin també és vicepresident de la Diputació de Tarragona, que lidera Poblet. Amb el seu nomenament com a delegat del Govern al Camp de Tarragona, Nin passa a la primera plana de la política de les comarques tarragonines i esdevé la cara més visible de CiU al territori. | 0.819446 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cunitdigital.cat/noticia.php?idNoticia=e2a84ae1e669f871b8a9454611c93711 |
mc4_ca_20230418_7_259549 | Cabasés i Piqué, Ma. Àngels
Baró Llinàs, Joan
Cabasés i Piqué, Ma. Àngels. (1993) . Models i índexs de concentració. Aplicació al volum empresarial de Lleida. Universitat de Lleida. S.54-1998 ; 8489727783 ; http://www.tdx.cat/TDX-0424101-121045 ; http://hdl.handle.net/10803/8129.
Actualment un dels temes més debatuts per l'opinió pública és la desigualtat existent en els diferents àmbits de la societat i, per tant, aquest tema esdevé un objectiu de les formacions polítiques les quals concedeixen molta importància a l'impacte de les mesures específiques en matèria de distribució.<br/>Com
a conseqüència, en l'esfera econòmica assistim a la proliferació d'estudis empírics i a l'ús de mesures capaces de quantificar el grau de desigualtat que pot presentar la distribució de la riquesa, renda o consum.<br/>Dos són els criteris a l'hora de mesurar la desigualtat:<br/>a.- L'enfocament tradicional, pretén únicament estudiar la desigualtat sense entrar en qüestions de tipus ètic. Són mesures estadístiques positives que es poden aplicar a qualsevol distribució sense disposar d'informació addicional. Les més freqüents i utilitzades són: GINI, ÍNDEX DE THEIL i COEFICIENT DE VARIACIÓ.<br/>b.- L'enfocament modern, iniciat per Atkinson (1970) va mostrar que en les diverses mesures de desigualtat estan immersos criteris ètics i per tant, s'han d'evitar incompatibilitats entre els criteris ètics de les mesures i els criteris ètics de les Funcions de Benestar Social. Es creen les anomenades mesures normatives de desigualtat. Per construcció els índexs normatius no seran apropiats per mesurar la desigualtat en la distribució de magnituds econòmiques diferents de la renda.
http://hdl.handle.net/10459.1/63633 | 0.692572 | curate | {"es": 0.023529411764705882, "ca": 0.8935294117647059, "en": 0.025294117647058825, "ru": 0.05764705882352941} | https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/63633 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_289407 | Els Mossos d’Esquadra s’han presentat a casa seva aquest matí requerint-lo urgentment a la comissaria on hi ha anat acompanyat d’un familiar. Des d’aquell moment, i sense donar cap mena d’informació ha quedat detingut a l’espera de declarar fet que s’ha produit a les quatre de la tarda. Romandrà a comissaria fins demà al matí: concentració solidària avui a les 20h i demà al matí a les 10h als jutjats de Mataró. Demà al matí, els Mossos d’Esquadra traslladaran l’Eudald fins als jutjats a on ha de declarar davant del jutge. Sense conéixer encara per quins fets ha estat detingut, l’Eudald s’enfrontaria a càrrecs com els d’associació il·lícita, sempre segons els Mossos d’Esquadra. Aquesta acusació, que pot arribar a comportar penes d’anys de presó, normalment ha d’anar reforçada per la incriminació d’alguna altre persona per consolidar la tesi de l’associació de persones. És per això que, fent una crida a la solidaritat cap a l’Eudald, Alerta Solidària expressa la seva preocupació per l’amenaça cap a altres companys independentistes. Alerta Solidària convoca per demà, 25 d’agost, una concentració de rebuig a la detenció davant dels jutjats de Mataró a les 10 hores.Maulets convoca també per aquest vespre a les 20h una concentració davant els mateixos jutjats de Mataró.Extret de www.maulets.org
Estava esperant per comentar, tots dos ho heu obert a la mateixa hora i al mateix minut, així que pel que diu nostru-senyor Guerriller, aquest és el bo. A veure, que jo me n'assabenti. Associació il·lícita com es tradueix? ETA?
Calia actuar amb rapidesa.. i aquest estava més complet!
Has volgut censurar el meu fil!
Fals! per les convocatòries! ! | 0.799928 | curate | {"ca": 0.9750152346130408, "fr": 0.019500304692260818, "ru": 0.002437538086532602, "en": 0.0030469226081657527} | |
cawac_ca_20200528_11_140909 | Notícies
Anuncis [1] | Institut [2]
Anuncis: Resultats de selectivitat
Enviada per jordi el 30/Jun/2008 - 10:33
El claustre de l’Institut Pius Font i Quer felicita tot l’alumnat de 2n de batxillerat que ha fet les proves de selectivitat (PAU). Estem molt contents dels resultats obtinguts ja que la totalitat de l’alumnat ha aprovat les esmentades proves, dos d’ells fins i tot amb menció honorífica (més de 9). Enhorabona, una vegada més, a tots i totes i esperem que pugueu iniciar els estudis universitaris escollits amb il·lusió. | 0.695303 | curate | {"pt": 0.015180265654648957, "en": 0.04933586337760911, "ca": 0.8595825426944972, "it": 0.07590132827324478} | http://www.iespfq.cat/portal/index.php?module=Noticies&type=user&func=display&sid=595&theme=Printer |
mc4_ca_20230418_6_392426 | Arxius de Corredor Mediterrani - Actualitat Valenciana
Inici tiquetes Corredor Mediterrani
Etiqueta: Corredor Mediterrani
Ximo Puig defensa que el territori que es veuria millorat representa el 22% de la població espanyola i el 22% del PIB nacional.
La iniciativa #QuieroCorredor organitza la I Revisió Semestral del Corredor Mediterrani 2018 i analitza l'estat de la infraestructura i els avanços.
El president ha advertit l'"enorme preocupació" de l'actual proposta per les seues "conseqüències a llarg termini" i ha assegurat que la Comunitat "no està disposada a perdre ni una oportunitat més i és fonamental les connexions a estos corredors".
Boira: “El Corredor Mediterrani és el projecte més estratègic i intermodal que té Espanya...
El secretari autonòmic d'Habitatge, Josep Vicent Boira, ha reivindicat el caràcter estratègic del Corredor durant la seua compareixença en la taula rodona sobre el Corredor Mediterrani...
Adif AV avança en els tràmits administratius de la segona fase del tram València-Castelló...
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat l'anunci oficial d'Adif Alta Velocitat (Adif AV) d'informació pública, a l'efecte d'expropiacions, de la segona fase del projecte...
Els grans empresaris valencians veuen el 2018 any decisiu per al Corredor
Els grans empresaris de la Comunitat Valenciana confien que el 2018 siga decisiu per al Corredor Mediterrani perquè és l'any en el qual han de començar... | 0.788284 | curate | {"ca": 0.9542575650950035, "es": 0.04574243490499648} | https://actualitatvalenciana.com/tag/corredor-mediterrani/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_73508 | El diumenge 25 d'abril s'ha celebrat a Menorca la ja clàssica Trail dels Fars, en la seva vuitena edició.
Vàries milanes han corregut en les seves diferents versions, de 21km o de 44km, tots per la Costa Nord de Menorca, des del far de Cavalleria fins Ciutadella, passant pel far de Punta Nati.
Gran actuació dels nostres companys, destacar la gran 6a posició del nostre company menorquí Javi Pons, la 9a posició del solleric Jordi Moragues, la 14a posició de Joanma Barceló i la 33a posició den Guillem Torrens. | 0.823313 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.samilanaalaro.com/principal/viii-trail-dels-fars |
racoforumsanon_ca_20220809_2_814319 | Creieu que és possible lligar amb noies per com ets (sense res més) vosaltres heu tingut embolics amb ties perquè sentien morbo davant vostès? jo crec que si ets lleig o maco és irrellevant fins a cert punt i depèn de l'nivell físic t'ho has pencar molt o no tant.. ja em direu que aqui sou els professionals (no només de videojocs) també en morrejar i mullar el xurro
No | 0.763523 | curate | {"ca": 0.994579945799458, "es": 0.005420054200542005} | |
macocu_ca_20230731_9_559785 | Renda 2017: arriba l'app per fer la declaració
S'estima que recorreran a aquesta opció al voltant de 4,85 milions de contribuents
La campanya de la Declaració de la Renda 2017 comença aquest 4 d'abril
Els contribuents podran descarregar l'aplicació de la Campanya de la Renda i Patrimoni de l'exercici 2017 des d'aquest dijous, data des de la qual estaran disponibles les dades fiscals a través de l'aplicació i de la pàgina web de l'Agència Tributària, encara que la campanya no arrencarà fins al pròxim 4 d'abril i acabarà el 2 de juliol
L'Agència Tributària ha anticipat determinats serveis d'assistència, de manera que des d'aquest dijous estarà disponible l'aplicació a les botigues oficials de Google i Apple, una de les novetats de la campanya d'aquest any, així com les dades fiscals a través de la mateixa aplicació i de la pàgina web de l'AEAT.
La nova app permetrà la presentació de declaracions als contribuents amb un sol clic i sense necessitat d'accedir a un ordinador i s'estima que recorreran a aquesta opció al voltant de 4,85 milions de contribuents.
Aquest dijous també començaran els enviaments postals i els contribuents que van acudir l'any passat a l'AEAT i es van limitar a confirmar les seves declaracions sense realitzar cap modificació (860.000 contribuents) serà el primer col·lectiu al qual es remetrà les dades fiscals, amb el nombre de referència i la informació dels serveis d'assistència.
Altres novetats d'aquesta campanya de la renda seran el cessament de l'enviament d'esborranys per correu postal, així com de l'enviament de missatges amb el nombre de referència i els diferents avisos que fa l'AEAT, que ara podran rebre's a través de l'aplicació mòbil. | 0.858532 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_464826 | Margarida de França i de Castella - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Margarida i el seu germà Felip II
Margarida de França i de Castella ( 1158 - Acre 1197 ), princesa de França, comtessa de Vexin, reina consort associada d'Anglaterra de 1172 a 1183 i reina consort d'Hongria (1186-1196).
Era filla del matrimoni de Lluís VII, rei de França, amb Constança de Castella. Era néta per línia paterna de Lluís VI de França i Adelaida de Savoia, i per línia materna d'Alfons VII de Castella i Berenguera de Barcelona.
El 1158 fou promesa amb Enric II el Jove, fill del rei Enric II d'Anglaterra i d'Elionor d'Aquitània. [1] El jove Enric era l'hereu presumpte d'Enric II rei d'Anglaterra, Duc de Normandia, comte d'Anjou i del Maine.
El 2 de novembre de 1160 al Le Neubourg[2] després de l'obtenció d'una dispensa atorgada pel papa Alexandre III, es va celebrar el matrimoni dels dos joves nois (ella 2 anys, ell 5 anys). [3] Aquesta ràpida unió fou deguda a la voluntat d'Enric II d'entrar en possessió del dot de la seva nora, el Vexin normand. [1]
Per tal d'assegurar la seva successió, Enric II (1133-1189) va fer coronar al jove Enric (1155-1183) el 14 de juny de 1170 a Canterbury. [1] El 27 d'agost de 1172, a la catedral de Winchester, tingué lloc una segona coronació, a petició de Lluís VII, durant la qual Margarida f | 0.827447 | curate | {"ca": 0.9977134146341463, "uu": 0.0022865853658536584} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Margarida_de_Fran%C3%A7a_i_de_Castella |
mc4_ca_20230418_9_723256 | Pobresa energètica i empreses subministradores. Com exigim responsabilitats?
Inici » Social » Pobresa energètica i empreses subministradores. Com exigim responsabilitats? Concentració d'activistes contra la pobresa energètica. Font: Aliança contra la Pobresa Energètica El seminari se celebrarà el 8 d'octubre a Barcelona. Font: APE Tags
Pobresa energèticaAliança contra la pobresa energèticaObservatori descEnginyeria sense fronteresTreball en xarxa Altres accions
Versió per imprimirVersió PDF Plataformes i entitats socials europees es reuniran a Barcelona el 8 d’octubre per compartir estratègies en la lluita contra la pobresa energètica. La participació a la jornada és oberta.
Dv, 16/09/2016 - 13:42
L’Aliança contra la Pobresa Energètica-APE, l’Observatori DESC i Enginyeria sense Fronteres organitzen el dissabte 8 d’octubre al Museu Marítim de Barcelona el ‘Seminari europeu sobre pobresa energètica i talls de subministrament’.
“L’objectiu es trobar-nos amb altres moviments europeus que treballen aquesta qüestió per compartir estratègies, conèixer quins problemes estan afrontant i quina és la implicació de les empreses subministradores en altres països”, explica Maria Campuzano, membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i d’Enginyeria sense Fronteres.
D’aquesta forma, es vol posar en comú què s’està fent en altres llocs per combatre aquesta emergència social i com es poden exigir responsabilitats a les companyies subministradores, tenint també en compte que el sistema energètic no és igual a tots els països i que la lluita contra la pobresa energètica s’enfoca des d’àmbits diversos (dret a l’habitatge digne, canvi climàtic, o sobirania energètica, per posar alguns exemples).
Al seminari hi participaran plataformes del Regne Unit, Bèlgica, Alemanya, Grècia, Irlanda i Catalunya que exposaran les seves experiències. També hi haurà espai per debatre sobre les polítiques que la Unió Europea (UE) està impulsant envers aquesta qüestió i quines són les seves prioritats i interessos. ”Sembla que la UE té molt en compte que es promoguin polítiques en aquest àmbit però de forma que no afectin el mercat”, afirma Campuzano.
La inscripció per assistir a la jornada ja està oberta i pot realitzar-se gratuïtament a Internet a través d’aquest formulari.
Aquesta no és l’única cita prevista aquesta tardor per posar en relleu la necessitat de donar resposta a aquesta emergència. Els dies 3 i 4 de novembre, diverses administracions públiques i la Taula del Tercer Sector Social organitzaran a Sabadell el I Congrés Català contra la Pobresa Energètica, en el qual també té previst participar-hi l’APE.
Notícia > EconòmicLa Xarec: cuina, intercooperació i economia social i solidàriaDes de fa gairebé dos anys, la Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa (Xarec) aplega una vintena d’iniciatives de tot Catalunya que aposten per una altra forma d’entendre i fer economia.
Notícia > ComunitariLa I Trobada Europea per la Democràcia Energètica se celebrarà a GironaL’esdeveniment, organitzat per Amics de la Terra, REScoop i Som Energia, tindrà lloc del 14 al 17 de setembre amb la idea d’intercanviar experiències entre col·lectius de tot Europa. | 0.815255 | curate | {"ca": 0.9707936507936508, "pt": 0.017777777777777778, "en": 0.011428571428571429} | http://xarxanet.org/social/noticies/pobresa-energetica-i-empreses-subministradores-com-exigim-responsabilitats |
macocu_ca_20230731_4_447590 | El teu Ajuntament
En aquest bloc d'informació de caràcter jurídic, podrà trobar en text complet d'ordenances, reglaments i altres disposicions, directrius, instruccions, acords i circulars internes de l'Ajuntament, així com els documents que han de ser sotmesos a període d'informació pública. Inclou aquest apartat el projecte d'ordenances, reglaments i altres disposicions i la informació relativa a la protecció de dades de caràcter personal de l'Ajuntament de Calvià.
També trobarà la informació en relació a la celebració dels plens i la relació de béns municipals. | 0.768316 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_407747 | En la darrera edició del Premi Lluís Carulla, el projecte «Bostik Murals» (B-Murals) s’emportava el primer premi i afrontava un gran repte: ser el primer centre d’art urbà de Barcelona. Plantejat com un pol de creació i reflexió al voltant de l’art urbà, que pivota sobre un espai fix, la Nau Bostik de la Sagrera, B-Murals duu a terme el seu projecte el 2019 gràcies al Premi. La proposta representa una alternativa independent per visibilitzar tota la potència de la creativitat urbana i reivindicar-la com una eina transformadora de la societat i el territori. Parlem amb Xavier Ballaz, un dels impulsors del projecte.
Vau guanyar el Premi Lluís Carulla 2018 amb Bostik Murals, quina radiografia faries del projecte en el moment present?
En el moment en què vam guanyar el premi érem una entitat petita. Pràcticament no teníem una estructura ni una seu física en la qual realitzar els projectes, per tant el premi va suposar un canvi important a diversos nivells.
En primer lloc, ens va donar l’oportunitat de consolidar la Nau Bostik com a espai físic on desenvolupar els projectes i això ha estat essencial per a situar-nos, ja que la gent identifica el projecte amb un lloc concret. En segon lloc, hem passat d’una situació inestable a poder conformar un equip fix que compta, també, amb l’ajut de col·laboradors externs. Aquests es van activant segons el projecte.
Guanyar el Premi Lluís Carulla també ens ha donat molta projecció en l’àmbit mediàtic i ha estat una gran carta de presentació.
Sou el primer centre d’art urbà a Barcelona, és un privilegi i un gran repte. Quin és el panorama actual de l’art urbà a la ciutat? Com heu contribuït a fer-lo canviar?
El panorama de l’art urbà a Barcelona ha canviat molt. Venia d’una època d’esplendor que, amb la implantació de l’Ordenança Cívica el 2005, va quedar limitada. Es van tallar les ales a la creativitat artística que hi havia. I és en aquest moment que neix el projecte amb el propòsit de revertir la situació.
Dotze anys després la situació ha millorat gràcies a la feina feta des de l’entitat, però també des d’una administració que a poc a poc ha anat entenent els projectes proposats per part de les iniciatives independents com la nostra que volen demostrar el potencial de la creativitat urbana entesa com una eina transformadora de la societat i el territori.
El projecte es planteja com un pol de creació però també de reflexió al voltant de l’art urbà. Quins són els vostres principals eixos de treball?
A partir de quatre eixos de treball –creació, programació, transformació i pensament– que es materialitzen amb els tallers, les exposicions i les residències d’artistes, on, novells i experts poden projectar la seva feina, a més d’obrir l’espai i convidar a tothom a descobrir aquest art.
També oferiu una proposta formativa adreçada a escoles. Com ha estat l’experiència de treballar amb els alumnes? Quin impacte creus que genera a l’alumnat participar en els vostres tallers?
B-Murals ofereix, per a cada exposició, una proposta destinada a les escoles i concretament als cursos de primària i secundària. I per altra banda, tallers independents que organitzem pels infants. A través d’aquests, busquem que l’alumne aprengui a fer ús de la seva llibertat d’expressió en un dels pocs espais analògics públics que ens queden, les parets. La nostra aspiració és que l’alumnat se senti capaç d’expressar-se a través de les eines artístiques i que aprengui que, amb respecte, pot dir el que pensa.
Hem parlat de com B-Murals transforma l’entorn però, i en l’àmbit personal i professional com us ha transformat el projecte?
Ha estat una aposta seria i per tant, ens ha implicat molt en l’àmbit personal. Per una banda ha estat un repte exigent, però per l’altre una gran satisfacció personal poder tirar endavant un centre d’art com el nostre. | 0.850245 | curate | {"ca": 1.0} | https://fundaciocarulla.cat/noticies/el-potencial-transformador-de-la-creativitat-urbana/ |
cawac_ca_20200528_10_62903 | Notícies i novetats
"Diferencia patente"
hoquei patins
03/03/2005
El Arenamar Reus acabó goleado en la pista del Barça tras un partido en el que tuvo opciones durante cuarenta minutos pero estrelló la mayoría de sus remates contra un espléndido Egurrola Raúl Rodríguez |...
Senior masc: Ronda 96 - 99 Reus Deportiu
bàsquet
02/03/2005
El nostres van aconseguir guanyar el partit remontant un resultat advers foçant així una prórroga que va proporcionar al nostre euip a imposar-se amb el resultat final.uet El mal inici del Reus, amb abundants pérdues de...
El Resir Reus guanya al segon classificat
bàsquet
02/03/2005
El Reus va guanyar al BF Cornellà (segon classificat) amb un resultat de El partit fou igualat durant la primera part, on la bona defensa de les nostres va mantindre el marcador de les visitants per sota la mitja...
FC Barcelona 7 - 2 Reus Deportiu
hoquei patins
01/03/2005
El FC Barcelona Excelent ha donat una lliçó de bon joc tot imposant-se a l'Arenamar Reus Deportiu al Palau Blaugrana per un resultat de 7-2, en partit de la jornada 23 de la OK Lliga. Amb aquesta victória, el conjunt...
Copa del Rei, per la televisió
hoquei patins
01/03/2005
La Copa del Rey 2005, por televisión [01/03/2005] Todos los partidos se podrán ver por La 2 o Teledeporte La Copa del Rey de Hockey sobre patines que se celebra en el Pabellón Olímpico de Reus del 10 al 13 de marzo se...
Reus Deportiu
Horaris Club
Recepció Oberta de 8 a 22h i dissabtes de 10 a 14h Piscina Oberta de 6 a 23h i dissabte/diumenge de 8 a 21h Fitness Obert de 6 a 23h , dissabte de 10 a 21h i diumenge de 10 a 15h, festius de 10 a 15h. Tennis Obert de 9 a 22h , dissabte/diumenge de 9 a 21h. | 0.474993 | curate | {"ca": 0.6095931997571342, "es": 0.2786885245901639, "pt": 0.023679417122040074, "fr": 0.05160898603521554, "en": 0.03642987249544627} | http://www.reusdeportiu.cat/noticies/page:228 |
mc4_ca_20230418_12_140215 | MATOLLARS I LANDES
Envoltant els prats i una mica més vall trobem els matollars i les landes. Aquestes són formacions arbustives amb moltes espècies herbàcies. Al Montseny aquestes comunitats han estat envaïdes per coníferes. Típicament trobem les següents espècies.
Arbusts: Bruguerola, Gódua, Serpol, Bruc d’escombres, Bàlec i Ginebró
Herbàcies: Tulipa, Grandalla, Pensament del Montseny, Helianthemum guttatum, Gíjol, Centaurea pectinata, Pimpinella, Peu de llebre i Ononis spinosa
RUTA CIRCULAR AMB HISTÒRIA: DÒLMEN I POBLAT IBÈR DEL MONTGRÒS
Nom: Ruta circular amb història: dolmen i fortificació ibèrica del Turó del Montgròs
Temps aproximat: 4 h. caminant + temps visita i parades si s’escau
Desnivell: 400 m de pujada i 400 de baixada
L’itinerari combina una bona dosi de senderisme acompanyat d’història. El camí que transcorre pel GR-2 i per pistes i senders no senyalitzats ens enfila ben amunt de la Serra de l’Arca, des d’on gaudirem d’ una bona vista panoràmica de la vall de la Riera d’Avencò , el Tagamanent i els cingles d’en Bertí. A més a més en aquest itinerari trobarem un dòlmen, així com la possibilitat de gaudir d’una visita guiada a la fortificació Ibèrica del Turó del Montgròs.
Planificació de la sortida: sortida de tot el dia.´Matí: ascensió Serra de l’Arca, Visita dolmen i a la fortificació ibèrica del Turó del Montgròs (opció de visita guiada, única manera d’accedir). Dinar al Brull, esplanada pic-nic o restaurant. Tarda: tornada
Opcions: visita a la fortificació ibèrica del Turó del Montgròs. Es pot dinar de pic-nic o al restaurant .
ASCENSIÓ AL TAGAMANENT
Nom: Ruta circular Aiguafreda pujant al Tagamanent
Dificultat: senzilla però dura
Itinerari: Ruta circular amb origen i final al poble d’Aiguafreda a les portes del Parc Natural i amb ascensió al cim Tagamanent (1055m). El primer tram del camí transcorre per pistes i corriols entre alzinars i pinedes i ens porta a una interessant ruta per visitar antigues masies catalanes; el Bellit, L’agustí , el Bellver.. algunes d’elles esfondrades, altres són equipaments del Parc Etnològic del Tagamanent. El segon tram del camí transcorre des del Pla de la Calma pel GR-5 i ens condueix al Tagamanent. Cim que t’ofereix unes magnífiques vistes de la Vall del Congost, els cingles d’en Bertí, l’inici de la Plana de Vic i la carena de les muntanyes que envolten el cim: el Bellit i el serrat del Llenyaters.
Temps aproximat: 4:30h (sense parades)
Desnivell: 652 m de pujada i 652 de baixada
Planificació de la sortida: Ruta de tot el dia, amb parada per dinar.
Opcions: possibilitat de dinar al restaurant masia El Bellver.Visita al Parc Etnològic del Tagamanent, Visita als Pous de Glaç d’Avencò (aquests serveis no estan inclossos en el preu).
Punt de trobada: Plç. de l’ Ajuntament d’Aiguafreda
Preu: 10 euros / persona (mínim 5 persones) | 0.798178 | curate | {"en": 0.05863425098319628, "ca": 0.9363603861279943, "it": 0.0050053628888094386} | http://www.guiadelmontseny.com/index.php?paged=4 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_870900 | El soul, aquest gran so resultant del gospel i del rythm'n'blues genuí. Desde l'"early soul" de finals dels 50's, passant pel "blue eyed soul" d'interprets blancs com Tom Jones, els sub-gèneres del Northern Soul (beat-ballads, mid-tempos, stompers, crossover) fins el """"neo""""-soul actual de gent com Ammy Winehouse (d.e.p. ), Sharon Jones & The Dap Kings (més tirant a funk), The Pepper Pots o Ellie "paperboy Reed", entre d'altres. Com no he trobat fil que en parli, i és el gènere que més m'agrada, l'obro jo.
Una "playlist" d'un bon amic que fa ja un temps viu a prop de Londres.Disfruteu-la perque val la pena: PlayListDelVictor | 0.750298 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_372820 | Política de privacitat | Nexpert
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSI-CE), NEXPERT SL informa que és titular del lloc web D’acord amb l’exigència de l’article 10 de la citada Llei, NEXPERT SL informa de les següents dades:
El titular d’aquest lloc web és NEXPERT SL, amb CIF B59366781 i domicili social en PORTUGAL 1 POL IND CAN FERRER 2; 08770 SANT SADURNI D ANOIA (BARCELONA), inscrita en el Registre Mercantil, en el tom 20371, foli 15, fulla 5635 i número d’ inscripció1ra. . L’adreça de correu electrònic de contacte amb l’empresa és: [email protected]
La navegació, accés i ús pel lloc web de NEXPERT SL confereix la condició d’usuari, per la qual s’accepten, des de la navegació pel lloc web de NEXPERT SL, totes les condicions d’ús aquí establertes sense perjudici de l’aplicació de la corresponent normativa d’obligat compliment legal segons el cas.
El lloc web de NEXPERT SL proporciona gran diversitat d’informació, serveis i dades. L’usuari assumeix la seva responsabilitat en l’ús correcte del lloc web. Aquesta responsabilitat s’estendrà a:
La veracitat i licitud de les informacions aportades per l’usuari en els formularis estesos per NEXPERT SL per a l’accés a certs continguts o serveis oferts pel web.
L’ús de la informació, serveis i dades ofertes per NEXPERT SL contràriament al que es disposa per les presents condicions, la Llei, la moral, els bons costums o l’ordre públic, o que de qualsevol altra manera puguin suposar lesió dels drets de tercers o del mateix funcionament del lloc web.
NEXPERT SL no es fa responsable del contingut dels llocs web als quals l’usuari pugui accedir a través dels enllaços establerts en el seu lloc web i declara que en cap cas procedirà a examinar o exercitar cap tipus de control sobre el contingut d’altres llocs de la xarxa. Així mateix, tampoc garantirà la disponibilitat tècnica, exactitud, veracitat, validesa o legalitat de llocs aliens a la seva propietat als quals es pugui accedir per mitjà dels enllaços.
NEXPERT SL declara haver adoptat totes les mesures necessàries per evitar qualssevol danys als usuaris del seu lloc web, que poguessin derivar-se de la navegació pel seu lloc web. En conseqüència, NEXPERT SL no es fa responsable, en cap cas, dels eventuals danys que per la navegació per Internet pogués sofrir l’usuari
NEXPERT SL es reserva el dret a realitzar les modificacions que consideri oportunes, sense avís previ, en el contingut del seu lloc web. Tant referent als continguts del lloc web, com en les condicions d’ús del mateix, o en les condicions generals de contractació. Aquestes modificacions podran realitzar-se a través del seu lloc web per qualsevol forma admissible en dret i seran d’obligat compliment durant el temps en què es trobin publicades en el web i fins que no siguin modificades vàlidament per altres posteriors.
Cookies persistents S’emmagatzemen en el terminal i la informació obtinguda serà utilitzada pel responsable de la cookie, amb la finalitat de prestar el servei sol·licitat.
Cookies d’anàlisis Permeten al prestador l’anàlisi vinculada a la navegació realitzada per l’usuari, amb la finalitat de portar un seguiment d’ús de la pàgina web així com realitzar estadístiques dels continguts més visitats, nombres de visitants, etc.
Cookies publicitàries Permeten a l’editor incloure en la web espais publicitaris, segons el contingut de la pròpia web
Cookies de publicitat de compartimentació Permeten a l’editor incloure a la pàgina web espais publicitaris segons la informació obtinguda a través dels hàbits de navegació de l’usuari.
Segons el que es disposa en l’article 22.2 de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSI-CE), NEXPERT SL informa de les cookies utilitzades en nostra website:
Així mateix, NEXPERT SL informa a l’usuari que té la possibilitat de configurar el seu navegador de manera que se li informi de la recepció de cookies, podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur.
De conformitat amb el que estableix la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), NEXPERT SL informa als usuaris del seu lloc web que les dades personals recaptades per l’empresa, mitjançant els formularis situats en el seu lloc web, seran introduïts en un fitxer automatitzat sota la responsabilitat de NEXPERT SL, amb la finalitat de poder facilitar, agilitar i complir els compromisos establerts entre ambdues parts.
Així mateix, NEXPERT SL informa de la possibilitat d’exercir els drets d’accés, cancel·lació, rectificació i oposició mitjançant un escrit a l’adreça: PORTUGAL 1 POL IND CAN FERRER 2; 08770 SANT SADURNI D ANOIA (BARCELONA)
Mentre l’usuari no comuniqui el contrari a NEXPERT SL, aquesta entendrà que les seves dades no han estat modificats, que l’usuari es compromet a notificar a NEXPERT SL qualsevol variació i que NEXPERT SL té el consentiment per utilitzar-los a fi de poder fidelitzar la relació entre les parts.
Els drets de propietat intel·lectual i industrial derivats de tots els textos, imatges, així com dels mitjans i formes de presentació i muntatge del seu lloc web pertanyen, per si o com a cessionària, a NEXPERT SL. Seran, per tant, obres protegides com a propietat intel·lectual per l’ordenament jurídic espanyol, sent aplicables tant la normativa espanyola i comunitària en aquest camp, com els tractats internacionals relatius a la matèria i subscrits per Espanya.
Tots els drets reservats. En compliment de la Llei de la Propietat Intel·lectual es prohibeix expressament la reproducció, distribució, comunicació pública i utilització, de la totalitat o part dels continguts del seu lloc web sense el consentiment exprés de NEXPERT SL.
NEXPERT SL es reserva, així mateix, la facultat de presentar les accions civils o penals que consideri oportunes per la utilització indeguda del seu lloc web i continguts o per l’incompliment de les presents condicions.
La relació entre l’usuari i el prestador es regirà per la normativa vigent i d’aplicació al territori espanyol. De sorgir qualsevol controvèrsia les parts podran sotmetre els seus conflictes a arbitratge o acudir a la jurisdicció ordinària complint amb les normes sobre jurisdicció i competència sobre aquest tema. NEXPERT SL té el seu domicili en Barcelona, Espanya. | 0.859169 | curate | {"ca": 0.9998423955870764, "fr": 0.00015760441292356187} | http://www.nexpert.cat/politica-de-privacitat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_140954 | Un interessant article a Nació Digital. En les actituds que denuncia Germà Capdevila hi reconeixereu algun Julio que altre...El pla B contra la independènciaLa primera reacció a la victòria independentista del 27S va ser intentar diluir el triomf amb l'excusa de no haver superat el 50% dels vots. Vam intentar durant anys comptar vots, però ens ho van prohibir. Per això no vam tenir més remei que comptar escons. I vam guanyar. Tema zanjat, que diria en Gapart.El següent intent va ser seduir votants independentistes amb la promesa d'un referèndum acordat o una reforma federal de la constitució que resolgués l'encaix català. Totes dues opcions van demostrar-se inviables el passat 26J.El nou pla B consisteix a esberlar la majoria independentista del Parlament per tal que el mandat democràtic per executar el full de ruta no pugui executar-se. Durant les properes setmanes i mesos ens bombardejaran amb una idea: la independència només es pot fer des de l'esquerra. Els cants de sirena van dirigits a ERC i a la CUP. Els primers són temptats amb la possibilitat d'esdevenir hegemònics i controlar el ritme del procés. Els segons, amb l'expulsió de CDC de les files independentistes, que serien completades per forces de Podemos i En Comú, que abraçarien la fe independentista sense dilacions. No és casualitat que Xavier Domènech digués a la recent edició de la UPEC que "al final, sempre governa Convergència", alhora que cridava a una confluència d'esquerres per ajudar a construir les majories fraternals a l'Estat... d'aquí a 4 anys. "En el futur, hi haurà una confluència entre ERC i els comuns que substituirà el procés". No són paraules d'Ada Colau, ni de Marta Rovira. Ho escrivia ahir a La Vanguardia el columnista ultradretà José Antonio Zarzalejos, que exposava sense embuts el somni humit de les clavegueres de l'Estat per destrossar el somni independentista.Si una cosa ha demostrat la societat civil catalana a través de les mobilitzacions més massives de la història recent europea és que el projecte independentista és transversal. Hi caben sectors de la dreta, del centre i de l'esquerra, de parla catalana i de parla castellana, catalans de soca-rel i nouvinguts. Només si ens mantenim units ens en sortirem.
Doncs no passa res si a Convergència no governa, si li toca fer un paper de soci extern. Si ERC ha pogut donar suport a CiU (C i U) durant una legislatura a base de promeses de coses que no s'han complert, potser li arriba el torn de CDC i hauran de comportar-se com a soci lleial que calla i vota tot el que el govern que lidera el país cap a la independència li posi davant dels nassos. Oi? Seria just, com a mínim.
Doncs sí. Però què governaria ERC+CUP en minoria?Perquè clar si entrés ECP la condició seria renunciar a la independència i és això el que fa por.
Si ECP vol tocar cuixa només pot ser anant cap a la independència i amb el calendari curt. Ei... i si s'han de trencar, que es trenquin. Perquè si encara s'ho han de pensar dues vegades després dels resultats del 26J, s'ha de ser massoquista.
No crec que es trenquin perquè simplement el sector unionista imperarà.
Deixar passar l'oportunitat d'un govern d'esquerres? Tindran un bon debat, t'ho garanteixo xD
Doncs no sé, no els veig donant suport a un govern independentista.Tinc la sensació que al màxim que podem aspirar és a aconseguir portar alguns dels seus votants a l'independentisme. Perquè realment quan sents parlar Coscubiela i els pesos pesants és per posar els pèls de punta de l'odi que gasten contra tot allò català. Són més nacionalistes espanyols que Ciudadanos alguns i tenen el control del partit.Però per altra banda les enquestes més optimistes donaven 35 ERC 16 ECP i 3 CUP. Posa-li 5 a la CUP si vols però això suma 56, val que poden governar amb minoria amb l'abstenció de CDC però em sembla un govern feble i que no sé a quin propòsit respondrà ni per què seria millor que el que tenim ara.Perquè CDC+ERC sumaran però si tornen a pactar fins i tot per separat cometem l'error de que a ERC se li escapin més vots per l'esquerra que vagin a ECP. I per altra banda mai ho tindrem tan bé amb JxSí i independents que són del món sobiranista.Per tot això no veig la raó de fer noves eleccions, ja no només perquè em sembla mala idea tirar-nos els plats pel cap per una Constitució i obrir debats que dividiran l'independentisme abans de tenir un Estat, és que a part penso que ECP podria fins i tot amenaçar la majoria independentista i que total guanyar en vots és un escenari molt improbable.Per tant segueixo sense veure per què hauríem de fer noves eleccions, i més ara que tenim JxSí, 72 escons independentistes i que estem en una molt bona posició per avançar seriosament a la independència i prendre qualsevol mesura que haguem de prendre unilateralment.
Jo, el que no entenc ni entendré mai és aquesta fuga que dius d'ERC a ECP...Que hi hagin trasvassaments de vots entre partits independentistes, ho entenc. Que n'hi hagi entre espanyolistes, també...però els altres no els entenc...Be, si que entenc que els que hagin vist la llum passin a votar partits independentistes, però a l'inrevés? | 0.875012 | curate | {"ca": 0.9946871310507674, "pt": 0.005312868949232586} | |
mc4_ca_20230418_11_348760 | Equip de Rescat en Emergències Catalunya | Acció Solidària i Logística
Equip de Rescat en Emergències Catalunya
El 2010 dins d'Acció Solidària i Logística neix l'EREC, l'Equip de Rescat en Emergències de Catalunya format i preparat especialment per donar resposta a emergències i grans catàstrofes que puguin tenir lloc tant a nivell nacional com internacional.
L'equip humà de l'EREC està composat majoritàriament de professionals del món de les emergències, tot i que està obert a totes aquelles persones amb ganes de formar-se en aquest àmbit i s'identifiquin amb la tasca principal de l'EREC d'oferir suport i estructura logística en situacions d’emergència.
L'objectiu d'aquest projecte és el de constituir un equip humà que garanteixi una resposta eficaç i immediata davant les necessitats de rescat i col·laboració que genera una emergència internacional. Es crea l’equip amb la intenció de poder ser mobilitzats en un termini mínim de temps, i en el supòsit de sinistres a gran escala.
Tasques de recerca i rescat en grans catàstrofes, especialment terratrèmols.
Assistència, suport logístic i sanitari en camps de persones desplaçades o refugiades.
Adquisició de material específic per atendre les diferents fases d'una emergència.
El funcionament de l'EREC està finançat per una banda pels seus propis membres, que aporten una quota anual, i per altra banda dels fons propis de la nostra associació. També es pretén que part de les despeses que generi l'EREC, tant pel seu funcionament intern com per les seves actuacions, siguin cobertes en part per les administracions públiques i empreses privades. En aquest sentit ASL està sempre oberta a totes aquelles empreses que puguin estar interessades en patrocinar el nostre equip EREC. | 0.866745 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.asl.ong/ca/erec |
oscar-2301_ca_20230418_3_55844 | Vídeo de la setena taula del cicle organitzat per Arquitectes per l’Arquitectura, amb la col·laboració de TRESPA, al voltant de la temàtica ‘LO-FI’. La trobada va tenir lloc a l’espai Barcelona Trespa Design Center, davant del Mercat del Born (c. de La Ribera, 5), amb la participació de H Arquitectes, SAU Taller d’Arquitectura i l’Alfons Soldevila.
Modera la taula Fredy Massad, arquitecte i crític d’arquitectura habitual de del diari ABC i altres mitjans especialitzats. Després d’una breu presentació i una vegada els ponents han explicat les seves obres, ajuda a guiar un debat que ens faci reflexionar sobre la diferència entre la necessitat, l’ús i l’opció estètica de la construcció que anomenem lo-fi.
Administrador
Tweet
Share
Pin it
Plus one
Share
Previous Post
Next Post
Categories
Agenda
Àrea Social
AxA
Cita
Debats
General
Hemeroteca
Notícies
Opinió
Premsa
Uncategorized @ca
Vídeo
Recent Posts
La reconstrucció del temps | Llàtzer Moix
La insoportable burocracia constructiva | Juli Capella
PREMIS FAD 2023
Manuel Sanchis Guarner i la València monstre
ARQUITECTURES ESCRITES
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes desembre 2022 (2) novembre 2022 (27) octubre 2022 (19) setembre 2022 (24) agost 2022 (6) juliol 2022 (19) juny 2022 (29) maig 2022 (22) abril 2022 (31) març 2022 (27) febrer 2022 (29) gener 2022 (39) desembre 2021 (59) novembre 2021 (31) octubre 2021 (23) setembre 2021 (27) agost 2021 (6) juliol 2021 (32) juny 2021 (29) maig 2021 (22) abril 2021 (28) març 2021 (35) febrer 2021 (34) gener 2021 (28) desembre 2020 (34) novembre 2020 (44) octubre 2020 (42) setembre 2020 (44) agost 2020 (15) juliol 2020 (36) juny 2020 (34) maig 2020 (40) abril 2020 (35) març 2020 (33) febrer 2020 (20) gener 2020 (17) desembre 2019 (15) novembre 2019 (18) octubre 2019 (31) setembre 2019 (35) agost 2019 (9) juliol 2019 (27) juny 2019 (13) maig 2019 (33) abril 2019 (33) març 2019 (16) febrer 2019 (22) gener 2019 (18) desembre 2018 (11) novembre 2018 (17) octubre 2018 (13) setembre 2018 (10) agost 2018 (4) juliol 2018 (10) juny 2018 (10) maig 2018 (23) abril 2018 (16) març 2018 (24) febrer 2018 (23) gener 2018 (12) desembre 2017 (13) novembre 2017 (22) octubre 2017 (20) setembre 2017 (12) agost 2017 (5) juliol 2017 (9) juny 2017 (13) maig 2017 (17) abril 2017 (22) març 2017 (20) febrer 2017 (4) gener 2017 (13) desembre 2016 (10) novembre 2016 (20) octubre 2016 (13) setembre 2016 (10) agost 2016 (2) juliol 2016 (10) juny 2016 (9) maig 2016 (19) abril 2016 (15) març 2016 (14) febrer 2016 (22) gener 2016 (14) desembre 2015 (12) novembre 2015 (16) octubre 2015 (12) setembre 2015 (16) agost 2015 (1) juliol 2015 (20) juny 2015 (23) maig 2015 (21) abril 2015 (22) març 2015 (28) febrer 2015 (26) gener 2015 (19) desembre 2014 (23) novembre 2014 (32) octubre 2014 (53) setembre 2014 (38) agost 2014 (9) juliol 2014 (52) juny 2014 (56) maig 2014 (64) abril 2014 (64) març 2014 (38) febrer 2014 (40) gener 2014 (43) desembre 2013 (44) novembre 2013 (46) octubre 2013 (21) setembre 2013 (13) agost 2013 (2) juliol 2013 (8) juny 2013 (13) maig 2013 (6) abril 2013 (14) març 2013 (8) febrer 2013 (5) gener 2013 (6) desembre 2012 (4) novembre 2012 (8) octubre 2012 (3) setembre 2012 (4) agost 2012 (1) juliol 2012 (4) juny 2012 (9) maig 2012 (4) abril 2012 (5) març 2012 (3) febrer 2012 (4) gener 2012 (4) desembre 2011 (5) novembre 2011 (3) octubre 2011 (1) setembre 2011 (4) juliol 2011 (1)
More Posts
El futur de la plaça dels Països Catalans i l’entorn de l’estació de Sants
Debat amb RCR (AxA), David Viaplana, Xavier Matilla i Antoni Vilanova | 5 de març a les 12:30
1 de març de 2021
Roldán+Berengué, guanyadors ex-aequo del Premi Catalunya de la Construccio 2017
L’estudi Roldán+Berengué (AxA) ha rebut ex-aequo el Premi Catalunya de la Construcció 2017 en la categoria d’intervenció en edificació existent a la Reforma de l’Antiga Caserna de Bombers del Poble Sec de Barcelona com a “Espai Bombers, Parc de la Prevenció de Barcelona”. L’altre equip guanyador, l’estudi Alea-Olea per la restauració de l’Església Vella de Vilanova de la Barca.
12 de juliol de 2017
El imperialismo ‘Mr. Marshall’ hecho ladrillo | Vanessa Graell
Publicado el domingo, 8 de junio del 2014, en EL MUNDO Estados Unidos hace autocrítica en la Bienal de su colonialismo arquitectónicoPublicado el domingo, 8 de junio del 2014, en EL MUNDO Estados Unidos hace autocrítica en la Bienal de su colonialismo arquitectónico
11 de juny de 2014
Una llei d’arquitectura que estimuli la qualitat | A.R.T. Venècia
Publicat el dijous, 5 de juny, al diari Ara S’aprovarà el 2015 i vol acabar amb “la dictadura del preu” dels concursos
5 de juny de 2014
Polièdric Bohigas | Blanca Cia
Publicat el dijous, 12 de juny del 2014, a EL PAÍS L’arquitecte i humanista condensa a ‘Refer la memòria’ la seva vida i mig segle XX a Catalunya
12 de juny de 2014
“VIMANA” | Federico Frangi
Inauguració dijous 12 de maig de 2022, de 18 a 21h. | Galeria H2o
9 de maig de 2022
BB Construmat, del 14 al 17 de maig
BBConstrumat torna a ser pioner gràcies a The Professional Spot, nova zona del saló dissenyada per l’arquitecte Josep Ferrando, soci d’AxA, que permetrà als professionals de l’arquitectura, enginyeria i interiorisme oferir els seus serveis
8 de maig de 2019
Inaugurada l’exposició del Seminari ‘Arquitectura i Territori’ a l’ETSAB
El passat dilluns 24 a l’ETSAB va quedar inaugurada la mostra dels treballs realitzats durant el seminari Arquitectura i Territori ‘Arquitectura al Paisatge Pirinenc’ organitzat des d’Arquitectes per l’Arquitectura. Hi van assistir el director de l’Escola, la Delegada del Govern a l’Alt Pirineu-Aran, professors, arquitectes i alumnes. | 0.696858 | curate | {"ca": 0.8835125448028673, "pt": 0.007347670250896057, "nl": 0.0008960573476702509, "en": 0.02795698924731183, "it": 0.004659498207885305, "eb": 0.0005376344086021505, "fr": 0.0007168458781362007, "de": 0.001075268817204301, "es": 0.07329749103942652} | https://arqxarq.es/re-cicles-darquitectura-13/ |
naciodigital_ca_20220331_0_175139 | L'inici de les obres de la passera de Manlleu està aturat per la crescuda del riu. Fa uns dies es va fer la licitació dels treballs, però la crescuda del riu Ter després de les pluges ha fet impossible la seva execució. Així ho explicava l'alcalde de Manlleu, Àlex Garrido durant la roda de premsa de presentació de la Via Ausetània. En aquest sentit remarcava que la passera serà l'enllaç del projecte que ha de connectar Vic i Manlleu amb un itinerari per a vianants i bicicletes.
"En el moment que baixi el riu, podrem començar a treballar" deia Garrido, remarcant que, de moment, s'està executant l'estructura metàl·lica superior. "Potser acabaran abans les obres del pont de Can Molas que les de la passera", va deixar anar l'alcalde. La passera tindrà una llargada de 73 metres i 4 d'amplada, serà reixada i metàl·lica (i per tant inundable), i la base serà de peus de formigó armat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/57507/obres-passera-manlleu-aturades-crescuda-ter |
mc4_ca_20230418_0_644558 | Trampes i presons | eljuliet
Trampes i presons
Homes i No, de Manuel de Pedrolo, és una obra de teatre existencialista, fruit de la ressaca de la segona gran guerra, que vaig tindre la fortuna de llegir fa una pila d’anys, en un dels últims cursos de la carrera. L’obra explica, amb un decorat minimalista, la lluita de dos hòmens i dos dones per alliberar-se de la seua presó, que custodia l’inquietant No. Però la història els fa ensopegar contra la realitat: darrere de les cortines que cobreixen els barrots, hi ha una altra presó, en la qual el malvat No també és presoner.
Representació d’Homes i No de Manuel de Pedrolo
He recordat esta obreta arran del projecte de frau electoral que està tramant el PP del mai ben ponderat Mariano Rajoy. Reformar la llei electoral per a encimbellar en l’alcaldia els candidats que superen el 40% de vot és fer trampes amb la matemàtica. És fer evident que, després d’una presó, en ve una altra.
Els valencians hem sofrit i hem patit (que no són sinònims!) vora vint anys de malson continuat. Hem vist com es perpetuaven en el poder a força de balafiar els nostres diners i el nostre nom. Hem vist com ens han dessucat, com s’han carregat Canal 9, com han arraconat el valencià.
Ha costat anys i panys que molta part de la ciutadania s’adonara del frau que suposen els governs del PP. Però, a hores d’ara, sembla evident que això ha canviat. Com han demostrat les eleccions europees, el 55% que solia recolzar el PP s’ha quedat en un exigu 29%. I les forces regeneradores, com Compromís o Podemos, han obtingut percentatges molt més que dignes (8%) venint, com venien, de zero o poc més.
És este el paral•lelisme que m’ha fet pensar en l’obra de Pedrolo: just ara que estem en condicions de deixar arrere els artífexs d’un sistema corrupte que ens ha empobrit, que ens ha humiliat, just ara que podem alliberar-nos-en, desempallegar-nos-en, els mantenidors del sistema es trauen de la txistera una reforma que els mantinga on sempre. És a dir, una nova presó que embolcalla l’anterior.
L’horitzó seria nefast, descoratjador, si no fóra perquè, a hores d’ara, no sé on el PP aspira encara a superar el 40%. La fita del PP de les europees a Espanya (26%) no permet augurar molts llocs on passen sobrats d’eixe 40%. Però és precisament açò el que genera mala maror: quin altre conill trauran de la txistera quan vegen que això no és prou? Quina nova presó s’inventaran al voltant de les altres? Fins a on arriben els límits per a legitimar el règim del 78? Fins als tancs? O és que esta gent ja no té límits?
This entry was posted on 20 Agost 2014 by eljuliet in Literatura. Enllaç curt
http://wp.me/p2rx1B-aX | 0.809766 | curate | {"en": 0.050381679389312976, "ca": 0.9438931297709924, "de": 0.0057251908396946565} | https://eljuliet.wordpress.com/2014/08/20/trampes-i-presons/ |
mc4_ca_20230418_7_681097 | Publicar ofertes de feina a Sant Climent Sescebes gratis - Classificats.net
PUBLICAR OFERTES DE FEINA A SANT CLIMENT SESCEBES GRATIS
Borsa de Treball / Feina a Sant Climent Sescebes
Aquí pots publicar ofertes de feina gratis a Sant Climent Sescebes i sortiran publicades a la Borsa de Treball de Classificats.net
A la Borsa de Treball de Sant Climent Sescebes trobaràs ofertes de feina de Sant Climent Sescebes. Si ets una empresa, comerç o un autònom i busques personal per cobrir una vacant a Sant Climent Sescebes o als voltants, pots posar el teu anunci de feina a la nostra web d'oferts laborals.
Quines ofertes de feina a Sant Climent Sescebes pots publicar?
Pots publicar gratis qualsevol tipus d'anuncis de feina, sempre i quan no ocultis el nom de qui publica l'anunci de treball. També és imprescindible que el correu electrònic que utilitzis per publicar la oferta de feina a Sant Climent Sescebes sigui un compte oficial de l'empresa.
Tampoc es poden publicar ofertes de feina gratis a Sant Climent Sescebes si són ofertes de perfil comercial com per exemple: teleoperadors/ores, comercials, venendors, distribuïdors, etc. A la teva Zona Privada trobaràs les instruccions per poder publicar-les.
Quan la teva oferta de feina de Sant Climent Sescebes estigui publicada rebràs els currículums complets dels candidats en format pdf i els podràs consultar des de la teva zona privada.
Instruccions per Publicar ofertes de feina a Sant Climent Sescebes gratis
Omple el formulari per donar d'alta la teva empresa. Et demanarà 4 dades essencials i ja podràs publicar l'oferta de feina a Sant Climent Sescebes
3) Publica les ofertes de feina de Sant Climent Sescebes | 0.770962 | curate | {"ca": 0.9287009063444108, "en": 0.033836858006042296, "pt": 0.03746223564954683} | https://www.classificats.net/treball/publicar-oferta-feina-gratis-sant-climent-sescebes.html |
mc4_ca_20230418_13_255153 | Pasteres i brúixoles - Diari de Girona
Pasteres i brúixoles
emili piera 11.10.2018 | 06:00
A esquerra i dreta hi ha assumptes dogmàtics que no poden ni plantejar-se. Li va passar a Jorge Verstrynge, que va proposar certes restriccions a la immigració –una proposta discutible, però no indecent– i li van negar la seva publicació a eldiario.es. Va ser acollit al blog de Fernando Sánchez-Dragó. Ara toca a Manuel Moreneo i Julio Anguita rebre pal i censures per persistir en aquesta línia Així que cal ordenar la immigració? Doncs, òbviament, sí. Deia Chesterton, un reaccionari lúcid, a qui li sorprenia la capacitat de certa esquerra per sentir simpatia i solidaritat per persones que no han vist en la seva vida. Més encara, alguns s´expressen com si estiguessin determinats a acollir, per ells mateixos, una dotzena de negrets en el seu saló menjador.
Hi ha temes que, en efecte, no tenen discussió. Salvar qui s´està ofegant no és només un deure moral: no fer-ho és un delicte. Atendre mèdicament qui pateix desnutrició, esgotament, hipotèrmia i altres mals és un imperatiu d´humanitat. Però l´Estat té uns recursos i no més: pot acollir refugiats (molts més dels que va admetre Mariano Rajoy), però no exposar-se a obrir les portes a tots els immigrants (ens vindria bé un cert flux per compensar la baixa natalitat).
Escriure aquestes coses em produeix vergonya: no perquè m´avergonyeixin, sinó per evidents. Que partits parafeixistes o feixistes del tot usin els immigrants com a objecte dels seus odis i excusa per recoure´s en algun brou identitari, no converteix en impresentables els que sabem que, tard o d´hora, caldrà afrontar el problema de la manera que permetin els nostres recursos. L´ordre no és una idea conservadora, és una idea: necessària.
A Angela Merkel la van deixar sola en la seva generosa política d´acollida als refugiats de diverses guerres. Itàlia i Grècia van aguantar durant anys onades de pasteres, les mateixes que suportem nosaltres ara, sense que la resta d´Europa admetés que tenim un problema continental i no només mediterrani. L´excel·lència moral no és objectiu de l´Estat.
Un regidor de Roses fa un viatge solidari contra el càncer en bici fins a Fàtima | 0.833334 | curate | {"ca": 0.9770431588613406, "is": 0.009182736455463728, "pl": 0.013774104683195593} | https://www.diaridegirona.cat/opinio/2018/10/11/pasteres-bruixoles/939755.html |
mc4_ca_20230418_1_81981 | Receptes amb vida: d’abril 2014
Hola!!! Pollastre a la Cervesa, ja ho se que hi ha moltes maneres de fer-lo, però jo us presento una forma que em va explicar el director del nostre mercat. També li agrada la cuina i sovint compartim receptes i trucs. Contagia a qui se li apropi les ganes de cuinar. I és que tan se val l'estona que passis a la cuina, la intenció sempre és la mateixa, gaudir del que fas, fer-ho amb amor, i els plats surten….ummmmmm I resultat és sempre el mateix: els qui els comparteixen amb nosaltres els surt un gran somriure. Ja sabeu, un bon lloc per venir és el Mercat de Lesseps, s'hi contagia el bon rotllo i la vida saludable, tant amb els menjar com pel contacte amb les persones, compartim des de receptes fins a experiències quotidianes.
Bé, bona propaganda del lloc on treballo, oi? Però amb molt de cor. Comencem? Seguint amb la nostra filosofia farem cuina d'aprofitament, escollirem els ingredients mirant que tenim pel rebost i la nevera, tot i que jo tinc sort, ja que tinc un gran rebost: el mercat, ja ja ja.
Ingredients accessibles, econòmics, i senzills, ingredients ideals per un gran plat.
- 8 cuixetes o cuixots, o pits,
- 2 cebes tallades a llunes
- 2 gots del cervesa, en el meu cas, tenia cava, i he tirat un got de cervesa i un de cava
- 2 cullerades d´oli d´oliva, sal i pebre.
Tapem i deixem coure uns 40 minuts. La veritat és que podeu aprofitar per anar fent coses per casa i llegir un llibre, si voleu, de tant en tant aneu movent la cassola....i llestos, ja teniu un plat exquisit. Jo el vaig acompanyar amb una mica d’arròs bullit, és un plat ideal per la carmanyola, o per deixar preparat per un altre dia.
La vida t´ensenya a valorar el que tens i els qui estan al teu costat.....però es mooooolt important valorar-vos vosaltres mateixos, només així sereu capaços de aconseguir els vostres somnis. Gaudiu de la vostra cuina i en bona companyia. Muak.
Publicat per Agata Albero Miralbell a 22:12:00 5 comentaris:
Etiquetes de comentaris: amb pollastre, aus, cuina catalana, Les receptes de la Sílvia, menjar de carmanyola | 0.812773 | curate | {"ca": 0.937682570593963, "es": 0.023369036027263874, "hu": 0.004381694255111977, "en": 0.015092502434274586, "pt": 0.017039922103213243, "id": 0.0024342745861733205} | http://receptesambvida.blogspot.com/2014_04_01_archive.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_77668 | http://identitatcatalana.cat/2012/10/26/solidaritat-amb-dolors-boadella-solidaritat-amb-la-nostra-gent-gran/ Podeu enviar un correu a l'alcalde des d'aquest enllaç Solidaritat amb Dolors Boadella. Solidaritat amb la nostra gent gran.26 octubre 2012 by identitatcatalanaLa Dolors Boadella, una àvia catalana de 92 anys de la Bisbal d’Empordà, ha perdut casa seva. Fa unes setmanes, la Dolors va tornar a casa seva després d’haver passat el dia a l’hospital, però no va poder entrar-hi perquè li havien canviat el pany. Un grup de marroquins havia ocupat casa seva, al centre de la Bisbal. Què ha fet l’Ajuntament de la Bisbal per resoldre la situació i perquè la Dolors pugui recuperar casa seva? Res, és a dir, l’actuació que fan sempre els polítics en aquests casos. Però en aquest cas, com que no podien deixar una dona de 92 anys al carrer,han fet una cosa mes. En comptes d’ajudar la Dolors a recuperar la casa, l’han tancada en un geriàtric. Així doncs, els marroquins viuen sense pagar llum ni aigua a la casa de la Dolors, la qual roman ara tancada en un geriàtric. El govern de la Bisbal està format pel PSOE i CiU. L’alcalde és el socialista Òscar Aparicio. Aquest govern,amb el suport del PP, va rebutjar que la Bisbal s’adherís a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Sabem doncs de quina mena de gent estem parlant. Mitjançant aquest formulari pots escriure directament a l’alcalde de la Bisbal per mostrar-li el teu rebuig a les seves accions contra el poble català de la Bisbal.
A mi no m'agrada el que li ha passat a l'avia, i cap moviment okupa faria mai això. Però és graciós que amb més de 100 desnonaments al dia, IdCat de sobte ara defensi el dret a l'habitatge.
Què té a veure el desnonament en que una colla de drogates ocupin casa teva?
Amb el dret a l'habitatge.Ves per on el que els uneix.
El teu dret no està mai per damunt del dret dels altres, com deixar sense casa qui ja la tenia i l'havia pagat i mantingut durant anys. | 0.82075 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_550577 | Organitza: Universitat Oberta de Catalunya (Universitat Oberta d’Estiu) | 0.509263 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_93019 | Riudoms engega la iniciativa «Apadrina una jardinera»
28/03/2019
Es distribuiran 60 jardineres als carrers del nucli antic
L’Ajuntament de Riudoms ha posat en marxa la iniciativa «Apadrina una jardinera» per contribuir ala millora estètica dels carrers del nucli antic de la població. L’àrea de Serveis Públics col·locarà 60torretes amb flors que veïnes i veïns voluntaris s’encarregaran de regar i cuidar. Aquesta acciós’ha engegat amb els veïns dels carrers Sant Joan, Sant Tomàs i Sant Josep i, properament,s’estendrà a la resta de carrers i places del nucli històric.
«Apadrina una Jardinera» consisteix en reunions a peu de carrer amb els veïns i veïnes, en lesquals l’alcalde Sergi Pedret acompanyat pels tècnics municipals explica els objectius de lainiciativa i convida els residents de cada carrer que vulguin a fer-se càrrec de la cura d’una torretaamb flors.La iniciativa «Apadrina una Jardinera» forma part de les accions previstes al Pla de Dinamitzaciódel Nucli Urbà, elaborat pel govern municipal, per potenciar el centre històric de la vila. Un delsobjectius estratègics del pla és la millora i l’embelliment de l’entorn urbà per millorar la qualitat devida dels residents i per atraure nous residents, i els visitants i turistes.Es dóna la circumstància que l’Ajuntament de Riudoms és membre de l’Associació Viles Floridesque, entre d’altres objectius, treballa per contribuir a la millora de la qualitat de vida dels residents,millorar la imatge dels municipis i millorar l’acolliment de visitants i turistes. L’ajuntament deRiudoms ha fet seus aquests objectius, tant per al nucli antic com per a la totalitzat del nucli urbà, iha rebut durant tres anys consecutius la distinció de tres flors d’honor per part de Viles Floridesper premiar la seva tasca.
Nombre * | 0.901115 | curate | {"es": 0.029909706546275394, "it": 0.0056433408577878106, "ca": 0.9599322799097065, "fr": 0.004514672686230248} | |
mc4_ca_20230418_13_585003 | Ser feliç és fácil / Being Happy Is Easy : Care Santos : 9788448921125
Ser feliç és fácil / Being Happy Is Easy
US$12.43 US$13.95 You save US$1.52
L'Analí té onze anys, és xinesa, ha estat adoptada per l'Helena i l'Arnau, i té dues amigues... Amb un to fresc, divertit, i amb una juvenil ironia, la protagonista ens va explicant el seu dia a dia, que escriu en un diari.
Tan bon punt els seus pares adoptius canvien de casa, la vida de l'Analí es veu alterada per uns esdeveniments que la pertorben del tot: un viatge a la Xina amb els pares, que per a ella serà inoblidable, no tan sols per conèixer el seu país d'orígen, sinó també per la sorpresa que li amagaven, com és anar a buscar una germaneta per a l'Analí. I així, a través del seu diari, ens parla del viatge, de l'adopció, de l'idioma, dels menjars, tot des de la seva visió d'una nena d'onze anys.
I, després de tornar de la Xina, podrem seguir distintes situacions de l'Analí i les seves companyes, entre les quals destaca el casament de la Teresa, l'àvia de la seva millor amiga.
ISBN10 8448921127
ISBN13 9788448921125 | 0.778237 | curate | {"ca": 0.9367764915405165, "en": 0.030276046304541407, "ru": 0.015138023152270703, "es": 0.017809439002671415} | https://www.bookdepository.com/Ser-feli%C3%A7-%C3%A9s-f%C3%A1cil-Being-Happy-Is-Easy-Care-Santos/9788448921125 |
mc4_ca_20230418_3_718714 | Opinions - Can Casadevall, Turisme rural, Sils, La Selva (Girona)
Les opinions dels clients de Can Casadevall
8 Valoracions 5 Opinions Puntuació mitjana: 9,7
Marisa 13 Maig, 2019 - España Traduir automàticament al Català
Jon 30 Abril, 2019 - España Traduir automàticament al Català
Angel mb 29 Abril, 2019 Traduir automàticament al Català
Montse 08 Abril, 2019 - Catalunya Traduir automàticament al Català
Olga 25 Març, 2019 Traduir automàticament al Català
Montse 08 Abril, 2019 - Catalunya | 0.629521 | curate | {"en": 0.13457556935817805, "ca": 0.7971014492753623, "es": 0.06832298136645963} | https://www.naturaki.com/cancasadevall/opinions/ |
cawac_ca_20200528_3_98697 | La separació de la branca neandertal i la de l’ homo sapiens ve de més lluny del què es creia fins ara. Segurament es va produir fa un milió d’anys, mig milió més del càlculs actuals. Aida Gómez Robles ha fet una tesi doctoral que ho demostra. La investigadora treballa en el Centre estatal d’Investigació sobre l’Evolució Humana ( CENIEH ) associada a la Universitat de Granada. Analitzant dentadures de pràcticament totes les espècies d’homínids que han existit els últims quatre milions d’anys, ha aconseguit trobar trets característics dels neandertals en poblacions europees molt antigues.
La investigadora ha trobat que és possible determinar correctament l’espècie a la qual va pertànyer una determinada dent amb una exactitud d’entre el 60 i el 80 per cent. Si es troba més d’una dent del mateix individu la probabilitat d’encertar la seva espècie s’acosta al 100 per cent.
Segons Gómez, de totes les espècies d’homínids que es coneixen actualment, cap d’elles té més d’un 5% de probabilitats de ser descendent dels neandertals i dels homo sapiens alhora. Per tant s’ha de concloure que el punt on es van separar evolutivament les dues espècies encara s’ha de trobar. | 0.820581 | curate | {"ca": 0.9494430162810625, "it": 0.050556983718937444} | http://blogs.elpunt.cat/josepmartinoy/2010/06/20/la-separacio-del-linatge/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_451112 | El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha tornat a defensar que es faci una hora més de castellà a Primària amb l'objectiu d'ampliar les competències lingüístiques dels alumnes. I en aquest sentit, ha apuntat que aquest fet no implicaria un retrocés del català. En una entrevista a El Cafè de la República de Catalunya Ràdio, pel que fa a la sisena hora, el conseller d'Educació ha assenyalat que és una "magnífica iniciativa que s'ha coronat amb èxit", tot i que hi ha hagut problemes "puntuals". De cara al mes de setembre, moment en què es vol estendre la sisena hora a tot el territori, la conselleria està treballant en la planificació de mesures i del programa. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, creu que hi haurà un acord amb Madrid respecte al Decret d'Ensenyaments Mínims, que inclou una hora més de castellà. El conseller ha dit que, si bé les negociacions avancen, cal que el Ministeri d'Educació respecti les competències de l'executiu català. D'aquesta manera, la Generalitat podria retirar el requeriment d'incompetència que ha interposat i no anar al Tribunal Constitucional. Maragall ha afirmat: "Estem en bones condicions per arribar a bon port, a través del diàleg que ja hem iniciat, a través de la defensa dels nostres drets. Si cal seguir plantejant requeriments, ho farem; però esgotarem la via del diàleg per arribar a acords que impliquin la rotunda consideració que el nou Estatut és el marc competencial que s'ha de respectar plenament"
Quin fastic de govern, quin fastic de tripartit! aixo era el govern catalanista senyors d'ERC? sou la escoria de Catalunya! mentrestant el putxi posant la bandera espanyola a correcuita perque el Monty li ha fotut la bronca i el Carod renunciant a les seleccions catalanes, pena i vergonya! | 0.849969 | curate | {"ca": 0.9726027397260274, "en": 0.027397260273972608} | |
cawac_ca_20200528_9_84593 | Anuncis Gratis de Compra Venda en Algaida en Illes Balears
Local semi-nou, de 66m2., amb almacen i bany, es traspassa per no poder atendre, es traspassa amb negoci o sol local, ara és una tenda de roba infantil, no hi ha mes a la zona, unico local a la zona, aquesta a la plaça del poble. oportunitat! !
Conjunt moble de cuina laminado vermell, porta llisa i cants en pvc; mobles interiors en melamina i tiradors d'alumini. el preu sol inclou els mobles. si estiguessin interessats en els electrodomèstics, l'encimera, transport o muntatge de la cuina consultar preu. | 0.712302 | curate | {"es": 0.10338680926916222, "ca": 0.8734402852049911, "it": 0.0213903743315508, "fr": 0.0017825311942959} | http://anunciscatalunya.cat/anuncios/compra-venda-en-algaida-en-illes-balears_808_7_4 |
macocu_ca_20230731_3_110809 | Carles Campuzano demana a Martorell que diumenge es vagi a votar com a mostra de patriotisme
En una jornada on el líder convergent Artur Mas va dir que condicionarà una hipotètica entrada de CiU al govern espanyol al fet que Zapatero apliqui amb lleialtat els continguts de l’Estatut, CiU de Martorell va organitzar ahir un acte públic a la Casa de Cultura de la Vila on hi va intervenir el president del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat a les Corts de Madrid, Carles Campuzano qui va parlar de les virtuts del nou redactat estatutari.
L’acte va estar presentat pel candidat convergent a les properes eleccions municipals, Salvador Esteve. Esteve va reconèixer que, tot i que el document no és el que va sortir del Parlament de Catalunya, tard o d’hora s’arribarà a aconseguir totes les necessitats que té el pais.
Esteve també va dir que sobta veure dos partits tan allunyats ideològicament, com el PP i ERC votant pel NO a l’Estatut. Per la seva banda el president del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat a Madrid, Carles Campuzano va dir que la campanya dels convergents va indicar que el nou Estatut no és una finalitat, és l’instrument per posar al dia Catalunya. Campuzano va dir que si diumenge surt guanyador el NO significarà quedar-nos parats i en un camí d’incertesa.
En canvi, va afegir Campuzano, si guanya el SI farà falta dues coses perquè l’Estatut funcioni. D’entrada de qui l’apliqui perquè com a llei pactada, la seva aplicació dependrà de la força dels nacionalistes i d’un govern que vulgui defensar el document i que sigui capaç de trencar-se la cara a Madrid per defensar-ho. Campuzano va dir també que no només s’ha d’aconseguir que guanyi el SÍ, s’ha d’aconseguir que la gent vagi a votar com a mostra de patriotisme. | 0.903678 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_272317 | tobuushi: de desembre 2008
Bon dia de Sant Esteve...o bon Boxing Day, que diuen els anglosaxons.
Avui cap a la feina, un dia abans de començar les vacances del Cap d'Any, unes de les més sonades del Japó.
Però us volia explicar la nit de Nadal, aquest any va ser màgica, vam tenir un Tió telemàtic, genial! Gràcies a les noves tecnologies ( Skype ) vam poder fer el Tió amb el meus pares i les meus nebots a Badalona. El més divertit de tot va ser veure la cara dels neus nebots, i haver d'explicar-los que el Tió seria a Badalona a temps per cagar.
Parlant d'explicar, els catalans tenim estranyes tradicions difícils d'explicar als estrangers. Com el caganer o el Tió. Heu intentat mai d'explicar el Tió a un "guiri"? El meu company de feina encara no ho veu clar i a més a més no vol que ho expliqui als seus fills petits, i és que això del "caga Tió", no està fet per la gent del nord.
Amb els anys he perdut la fe ( cristiana ), que ens ve imposada estàndard quan naixem a Catalunya, però el Tió va més enllà, per a mi és l'esperit de la Natura, el cicle vital representat d'una manera "especial", una creença més vella que els romans, i una eina genial per fer que la maidana faci bondat, almenys els dies abans. Potser també ens recorda que, de vegades s'ha de donar un "bon cop de bastó" si es vol aconseguir quelcom, eh Montilla? A veure si algú aprèn la lliçó.
Publicat per Unknown a 11:05 a. m. 3 comentaris:
Publicat per Unknown a 11:32 a. m. 2 comentaris:
Publicat per Unknown a 8:00 a. m. 1 comentari:
He sentit que, degut a la crisi, els llums de Nadal de Barcelona són una mica escarrancits.
A Tòquio els comerciants ho tenen clar, llums ben bonics fer fer venir la gent a badar, i ja se saps, un cop allí sembre cau alguna cosa, si Tòquio, que és tan lletja es veu així de bonica, com no es veuria el Portal de l'Angel...
Publicat per Unknown a 5:10 p. m. 2 comentaris:
Aquesta és la pregunta més freqüent que ens vam fer els catalans en sortir de la recepció organitzada a l'ambaixada espanyola per acollir la delegació del govern de la Generalitat en visita oficial al Japó.
Així doncs la recepció "sorpresa" era la visita del president de la Generalitat, sembla que als de l'ambaixada, els feia una mica de basarda, això de posar a la invitació "Generalitat o Catalunya".
De totes maneres i com estableix el protocol, la senyera onejava anit al pal de l'ambaixada, al constat de la bandera del Reino de Espanya.
El president, però, no va venir sol, acompanyat del vicepresident Carod, del conseller de indústria, Huguet, i d'una senyora, que pel que sembla ( vaig sentir els comentaris d'uns periodistes ) és la "ministre d'afers exteriors" del govern tripartit.
El discurs del president, precedit pel missatge d'acollida de l'ambaixador ( que els va desitjar sort ), va ser calcat al del príncep Felip de Borbó quan va venir fa tres anys.
Que si som els ambaixadors de Catalunya, que si fa 40 anys no hi havia catalans ( no , només monges gallegues, vingudes en vaixell després de passar per Manresa ), que si patatim, que si patatam...
Jo sincerament, que no tinc oportunitat de veure el president gaire sovint, me l'imaginava diferent, de fet, esperava en Sergi Mas, i en Toni Albà, el Carod real, no és tant divertit, i el president, que voleu que us digui, no parla gaire bé. Tot i que a millorat, segons diuen.
Així doncs, la majoria de catalans no vam parlar amb Montilla, o amb Carod, que els dius? Al cap i a la fi, hi havia cava del bo, i no el Freixenet de costum, i panellets d'en Barahona, i molts companys amb qui parlar, per perdre el temps amb aquest parell.
Tanmateix, si m'hagués atrevit a parlar amb Carod, li hagués preguntat que que coi hi fèiem a l'ambaixada espanyola, i no en un institut Llull, o a les oficines del Copca, o en un acte organitzat per l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya.
Com és que ha vingut tothom, si hi ha crisi, i uns quants morts per enterrar a Gavà? Qui s'encarrega d'això, en Saura?
Sap que votaré les CUP a les properes eleccions malgrat els estirabots patriòtics de ultima hora d'Esquerra?
Ha valgut la pena vendre el país per una poltrona?
Veient aquest panorama, millor continuar parlant dels nostres afers amb els companys.
Així doncs qui ha encertat l'enigma de la invitació sorpresa ha estat el company Ian, sembla que des de fora en veuen les coses més clares, oi?
Publicat per Unknown a 12:18 a. m. 3 comentaris:
Aquesta setmana hem rebut una altra invitació de l'ambaixada espanyola, on ens conviden a "una recepción". Si no fos perquè tenim un bon sistema de comunicació entre els catalans de Tòquio, aquesta invitació sorpresa em tindria ben intrigat, primer pensaria que ens invitaven a celebrar el dia de la Constitución, bàsicament perquè la cita serà el proper diumenge 7, però amb les invitacions de l'ambaixada, normalment adjunten una carta explicant els detalls, però no en aquest cas, gràcies als meus contactes ja sé el motiu de la recepció, però sembla que l'ambaixada prefereix guardar el secret. Per què serà?
Us animeu a provar d'esbrinar el motiu de celebració?
Publicat per Unknown a 9:59 a. m. 7 comentaris: | 0.848219 | curate | {"ca": 0.9842302385176425, "pt": 0.009264734870885078, "fr": 0.006505026611472502} | http://tobuushi.blogspot.com/2008/12/ |
crawling-populars_ca_20200525_31_42730 | 5 min. 28/12/2010 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
260x366
El dia 22 de març de l'any 1930 un grup d'intel·lectuals castellans arribaven a Barcelona convidats per intel·lectuals catalans. L'objectiu era agrair-los la complicitat dels anys més durs del directori militar de Primo de Rivera, a favor de la normalització de la llengua catalana. Lluís Nicolau d'Olwer recollia en els seus articles a La Publicitat les impressions d'aquelles hores, que vivia com a presagi d'un moment transcendent en el qual els intel·lectuals de banda i banda de l'Ebre havien de consagrar un estatus de normalitat per a la llengua catalana. D'Olwer recollia amb entusiasme les línies del llibre El ocaso del régimen de Luís Araquistaín, en què el polític espanyol afirmava que els catalans, només nosaltres, havíem de decidir la nostra sort col·lectiva.
D'Olwer aprofità la visita dels intel·lectuals castellans per acompanyar Don Ramon Menéndez Pidal, director de la Real Academia de la Lengua, a visitar algunes escoles de l'Ajuntament de Barcelona on el català s'introduïa tímidament. D'Olwer assenyala que Menéndez Pidal prengué consciència de la necessitat d'implantar el català com a llengua vehicular a l'escola del nostre país i que es comprometé a defensar aquesta implantació davant del ministre d'instrucció pública.
Les declaracions del doctor Menéndez Pidal van ser recollides a tot l'Estat i van causar un gran efecte. Tant, que encara avui dia es publiquen articles i ressenyes sobre el veritable sentit d'aquelles paraules del vell acadèmic castellà... per desmentir-lo, esclar. Després vingueren la proclamació de la República, la guerra, la dictadura feixista del general Franco, la Transició i l'Estat de les Autonomies. El moment transcendent que Nicolau d'Olwer esperava no arribà mai.
Dels anys vuitanta ençà, primer una Espanya afeblida i poruga, després envalentida però igualment poruga, preferí alinear-se amb les tesis dels que negaven l'evidència de la persecució de la llengua catalana; preferí negar l'intent de genocidi cultural i lingüístic practicat de manera sistemàtica per les dictadures del segle XX i persistent durant una part important de la Transició. El negacionaisme dolós i mentider d'alguns acadèmics, polítics, periodistes i magistrats espanyols s'anà imposant. Els intel·lectuals del miratge exemplificat pels amics de Nicolau d'Olwer s'anaren acabant i, passats mesos i anys, arribats a finals de l'any 2010, som en el punt que som: tenim una sentència del Tribunal Suprem que mira d'assassinar el projecte social i cultural del nostre país i mira d'obrir un nou camí per deixar la llengua catalana on la volen deixar: el tipisme i l'ús folklòric.
Crec que no hi ha bona fe en les sentències del Tribunal Suprem, ni en les sentències del Constitucional. Penso que a aquests senyors no els importa gens protegir el dret de ningú, que tan sols volen acabar amb el nostre dret de fer de Catalunya un país digne i lliure. Diria que als magistrats els rellisca la societat catalana i els és indiferent el futur de cadascuna de les persones a les quals diuen que defensen. Considero que fan servir els nens i les nenes com a excusa per a la humiliació de Catalunya. Crec que menteixen i que ens prenen per estúpids quan declaren que els mou la voluntat de preservar drets fonamentals, quan tan sols els interessa destrossar un poble, minar-lo, subjugar-lo, empobrir-lo, partir-lo, trencar-lo; i que ho fan aprofitant les armes que els dóna la impunitat amb la qual treballen, que trenca gravíssimament la jurisprudència vigent fins ara.
Les causes d'aquesta manera d'actuar no són cap secret. Darrere de les denúncies i de les sentències, només hi ha política. Una política que no té cap representativitat, però que controla fils que s'escapen de la democràcia, de la voluntat majoritària. És una política moguda pel somni de la destrucció de la llengua, i amb la llengua, la destrucció de Catalunya. Ells saben que l'escola catalana ens salva, i per això l'ataquen. Atacant-la torpedinen la llengua. Torpedinant la llengua pretenen enfonsar el futur del país.
Ho he dit molts cops, i ho he escrit en aquestes mateixes pàgines: l'escola ens salva, l'escola salva Catalunya i la fa gran. Els catalans ho sabem, i per això hem fet de l'escola una eina de vertebració nacional, és a dir, social, bàsica, a través de la llengua. No hi ha catalans de primera i de segona. No hi ha catalans " en las dos orillas ", com a ells els agradaria. La Catalunya dels nostres fills, vinguem d'on vinguem, és un sol poble, com hem volgut sempre. Perquè la Catalunya que volem, la Catalunya per la qual treballem, és un ideal fet de llibertat, de convivència, d'espai de realització. I els cou tant! Els sap tant de greu! Han passat vuitanta anys des de les passejades de Nicolau d'Olwer amb Menéndez Pidal. Ara caldria fer passejar alguns magistrats per les nostres escoles. No sóc ingenu. No ho voldran fer. Els puc veure asseguts als voltant d'una taula dient-se els uns als altres: és la llengua, estúpids, la llengua!
Més continguts de
10 Comentaris
9 Comentaris
8 Comentaris
6 Comentaris
6 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.789947 | curate | {"eo": 0.00248565965583174, "pt": 0.0030592734225621415, "ca": 0.9527724665391969, "en": 0.009177820267686425, "de": 0.0007648183556405354, "es": 0.029254302103250477, "br": 0.00248565965583174} | : /firmes/antoni_vives/llengua-estupids_0_398360165.html |
macocu_ca_20230731_1_194859 | La Unitat Didàctica de ‘Les Estisoradores’ de Benissa es presenta en la Seu Universitària i ja es podrà usar en el curs 2018/19
El Curs de “Coeducació: Canvis socials i identitat de Gènere” en l’aula de la Seu Universitària de la UA a Benissa introdueix ja la unitat didàctica protagonitzada pels Estisoradores de Benissa. Aquest curs ha suposat la presentació pública del contingut de la Unitat Didàctica de ‘Les Estisoradores’ i la previsió contempla que al pròxim curs 2018/19 ja puga entrar en funcionament, aplicable a matèries com a Història, Economia, Plàstica, Música, Matemàtiques, Llengua Valenciana, Llengua Castellana, Anglés, Educació Física i unes altres. La Unitat abasta des d’Infantil fins a persones adultes i compta amb material didàctic de suport com el curtmetratge, panells o fotografies de l’època.
Amb més de 80 matrícules i dirigit a cos docent, el curs va tenir un “bon” acolliment i per part del Centre de Formació, Innovació i Recursos per al professorat (CEFIRE) i altres personalitats de referència en Igualtat van valorar “positivament” la tasca en equip de les Coordinadores d’Igualtat i Convivència (CIC) de cada centre educatiu a Benissa (IES Josep Iborra, Escola de Persones Adultes i CEIPs Manuel Bru i Pare Melchor), juntament amb la regidoria d’Igualtat. D’aquesta manera, han portat avance la Unitat Didàctica Ana Gosa, Àngels Sifre, Eva Domènech, Araceli Buigues i la regidora Belén Ivars, juntament amb equip docent dels esmentats centres educatius i amb les il·lustracions d’Imma Lorente.
En paraules de Belén Ivars, responsable d’Igualtat en l’Ajuntament de Benissa, “amb aquesta Unitat Didàctica s’aconsegueix lligar les arrels i el passat amb metodologia actual com la coeducació, aconseguint al mateix temps la visibilización, el reconeixement de les dones i la recuperació de patrimoni històric de Benissa”.
El treball de ‘estisoradora’ és un ofici tradicional que en la Marina Alta encara segueix molt viu. Les claus d’aquest treball segueixen sent les mateixes que fa 50 anys o un segle. A mitjan agost, es comencen a organitzar les quadrilles de dones que, en les cotxeres, sobretot de Benissa i Teulada, preparen els penjolls de raïm moscatell. Amb unes tisores, retiren els grans picats a gran velocitat. El racimo sa és el que després es ven en els principals mercats de tota Espanya. | 0.908329 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_197062 | Tant GESOP per a 'El Periódico' com GAD3 per a 'ABC' asseguren que Sánchez i Rivera podrien formar govern en superar els 176 escons al Congrés espanyol
Aleix Salvans
La Polla Records torna als escenaris en el seu quarantè aniversari
Aleix Salvans
La banda liderada per Evaristo Páramos es reuneix després de setze anys de silenci per treure un disc recopilatori i fer una gira que els durà al Palau Sant Jordi el proper mes d'octubre
Aleix Salvans
La marea lila inunda Barcelona
Aleix Salvans
La Gran Via s'ha omplert en una manifestació que clamava pels drets de les dones en un moment que es percep com d'amenaça per l'ascens de l'extrema dreta i sentències com la de 'La Manada'
Aleix Salvans
El govern espanyol afirma que l’exhumació de Franco continuarà “amb absoluta normalitat”
Aleix Salvans
Moncloa argumenta que el Tribunal Suprem és l'únic competent en els acords del Consell de Ministres i ignorarà la suspensió cautelar ordenada per un jutjat contenciós-administratiu de Madrid
Aleix Salvans
Catalunya torna a clamar pels drets socials i contra la injustícia de l’Estat
Aleix Salvans
El passeig de Gràcia de Barcelona s'ha omplert de gom a gom de persones molt diferents que, havent seguit o no la convocatòria de vaga general, han volgut sumar-se a la reivindicació
Aleix Salvans
Puigdemont i Torra denuncien que l’Estat amenaça els valors fundacionals de la UE
Aleix Salvans
Els dos presidents critiquen durament des de Brussel·les que el Parlament Europeu es doblegui i renunciï a ser la casa de tots i tornen a demanar ajuda a la comunitat internacional
Aleix Salvans
“Ens estan jutjant a tots i a la democràcia mateixa”: Catalunya clama contra l’Estat
Aleix Salvans
Les entitats polítiques, socials i sindicals a favor de l'autodeterminació s'uneixen en una crida a la vaga general i contra la causa general contra l'independentisme, personificat en els presos polítics
Aleix Salvans
L’independentisme rescata el Front Popular per al 28-A sense posar-se d’acord en la forma
Aleix Salvans
El diputat d'ERC Gabriel Rufián i el secretari general de la Crida, Toni Morral, han expressat una idea compartida de defensa de la democràcia, reobrint el debat sobre la llista única
Aleix Salvans
Puigdemont acusa el president del Parlament Europeu de deixar-se endur per la demofòbia
Aleix Salvans
El president a l'exili considera que el veto d'Antonio Tajani a l'acte on havien d'intervenir Quim Torra i ell pot acabar "afectant la reputació de la democràcia europea"
Aleix Salvans
Pedro Sánchez dissoldrà les Corts i convocarà eleccions aquest divendres
Aleix Salvans
Després del 'no' de la cambra baixa espanyola als seus pressupostos i enmig del judici oral als presos polítics independentistes, el líder socialista compareixerà a les 10 del matí per anunciar-ho
Aleix Salvans
L’Anuari Mèdia.cat afirma que “la repressió ha vingut per quedar-se”
Aleix Salvans
L'informe per trencar els silencis mediàtics també conclou que el feminisme "incomoda" els mitjans i assenyala les conseqüències de la crisi econòmica de 2008 en les condicions laborals
Aleix Salvans
Partits, sindicats i societat civil criden a “aturar-ho tot” el 21-F per l’autodeterminació
Aleix Salvans
El començament del judici als presos polítics ha unit les principals forces del país en un acte de rebuig que ha reivindicat els drets polítics, cívics i socials
Aleix Salvans
PxC es dissoldrà i la majoria de la militància s’integrarà a Vox
Aleix Salvans
El Consell Executiu dels ultradretans ha anunciat que es crearà una fundació o associació per perservar els seus "patrimoni, marques, història i llegat polític i cultural"
Aleix Salvans
La Transició contra Terribas
Aleix Salvans
La periodista discuteix durament amb Lluís Bassets i Antonio Franco en un acte concebut des del principi com una apologia del 'Règim del 78' i del periodisme del passat | 0 | curate | {"ca": 0.9920571882446386, "es": 0.007942811755361398} | https://elmon.cat/author/aleix-salvans/page/6/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_331995 | La greu addicció a les drogues no va permetre que Justin Townes Earle desenvolupés una carrera digna successora de la del seu pare
Facebook
Twitter
WhatsApp
Telegram
Per Eduard Sant i Chalois
16 de febrer de 2021
Publicitat
Eduard Sant i Chalois
Cultura
Eduard Sant Chalois (@Eduard_Sant)
El passat 20 d’agost, a Nashville, una sobredosi es va emportar la vida d’un jove i talentós cantautor de música americana, per nom Justin Townes Earle, fill del músic Steve Earle.
Publicitat
Una part del món de la música va quedar en estat de shock per aquesta trista pèrdua. I suposo que alguns de vosaltres us estareu preguntant qui són aquests Earle i el motiu d’aquest reconeixement. La raó és molt clara: tot i ser pare i fill dos “enfants terribles”, són segurament una de les sagues de música country-rock americana amb més talent que ha donat els Estats Units en les darreres tres dècades. Steve Earle, amb treballs com Guitar Town (MCA,1986), Copperhead Road (MCA, 1988), I Feel Alright (Warner Bross, 1995) o The Revolution Starts Now (E-Squared, 2004) s’ha guanyat el reconeixement d’una bona part del sector amb distincions de millors discs de l’any, i nominacions als Grammys. També s’ha de reconèixer que el seu activisme crític amb les polítiques del Partit Republicà i els seus problemes amb les drogues (per sort superats) potser no l’han ajudat a fer el salt a la fama.
Publicitat
Tanmateix, la greu addicció a les drogues no va permetre que Justin Townes Earle desenvolupés una carrera digna successora de la del seu pare, amb qui, per cert, tenien una relació complexa ja des de petits. Conjuntament amb Jeff Buckley i Elliott Smith, a Justin Townes Earle se’l pot considerar ja membre del club dels talents truncats. El seu estil purament americà, el sentiment de les seves lletres, acompanyades per melodies a primera vista bàsiques però d’una emotivitat patent, ho tenia pràcticament tot per convertir-se en un nom important en les següents dècades en el seu estil. Només cal que escolteu els seus treballs Midnight At The Movies (Bloodshot Records, 2009), Harlem River Blues (Bloodshit Records, 2010) i The Saint Of Lost Causes (New West, 2019).
Encara que la relació no sigui més fluida del que es voldria, la pèrdua d’un fill suposa quasi sempre un cop dur per a qualsevol pare. Per aquest motiu, just dos mesos després de la mort del seu fill, Steve Earle va decidir que la millor manera de retre-li el seu particular homenatge era dedicar-li un disc, però aquest cop fent-se seus nou temes del repertori del seu fill (selecció escollida juntament amb el seu altre fill, Ian) més un tema nou de comiat.
Justin Towns Earle amb el seu pare, Steve Earle
Així doncs, aquesta passada tardor, Steve Earle va convocar The Dukes (la seva inseparable banda) una setmana als Electric Lady Studio (històric estudi de gravació discogràfic novaiorquès fundat l’any 1970 per Jimi Hendrix) per enregistrar el disc en qüestió, per títol J.T (les inicials del seu fill), i que es publicaria el 4 de gener del 2021, coincidint amb la data de naixement de Justin Townes Earle.
El resultat final és poc més de mitja hora d’un Steve Earle més esquinçat que mai, que aconsegueix portar al seu terreny els temes del seu fill però sense perdre l’essència original. I per tancar el tema, l’estremidor desè tema, “Last Words” (compost just una setmana després de la mort), on Steve Earle es confessa en aquesta reflexió entre la seva relació amb Justin Townes. La tornada “Last Thing I said was I Love you, Your last words to me were I Love you too “ ( el darrer que vaig dir va ser T’estimo, les teves darreres paraules van ser Jo també t’estimo. ).
En definitiva, aquest any 2021 que hem començat, musicalment ja disposa d’un dels seus grans discos.
Etiquetes
Steve Earle
Subscriu-t'hi
Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?
PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any
Més informació
Més Articles
Societat
Política
Cultura
A fons
Generacions
Temes
Barris
Més
Denuncien la presència d’amiant al bosc de Can Caralleu a Sarrià
Barcelona distingeix Pep Arisa amb la Medalla d’Honor de la ciutat
La Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri rep la Medalla d’Honor de...
Busquen una menor d’edat desapareguda a Pedralbes fa cinc dies
Més de 300 viatgers en la setmana d’estrena del bus a...
L’Agenda Sarrià 2030, premiada per l’Ajuntament de Barcelona
Quan canten les paraules a la llibreria Casa Usher
El mercat de Nadal de les Tres Torres es trasllada a...
Barcelona reconeixerà amb una nova distinció set entitats centenàries de Sarrià-Sant...
Batlle presenta els actes del centenari de l’estadi de Sarrià: “Visca...
Publicitat
FER UN COMENTARI Cancel·lar la resposta
Comentar
Please enter your comment!
Nom:*
Please enter your name here
Correu electrònic:*
You have entered an incorrect email address!
Please enter your email address here
Pàgina web:
Guardar nom, correu i web per la proxima sessió
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Premsa Local El Jardí SCCL, © 2020
Twitter
Facebook
Instagram
Amb el suport de:
Subscriu-te a la Newsletter:
Nom
Correu
Δ
Agenda
Hemeroteca
On repartim
Qui som?
Contacta
Amb el seu acord, nosaltres fem servir galetes o tecnologies similars per emmagatzemar, accedir i processar dades personals com la seva visita a aquest lloc web. Pot retirar el seu consentiment o oposar-se al processament de dades basat en interessos legítims en qualsevol moment fent clic a "Ajustos de cookies" o a la nostra Política de privacitat en aquest lloc web. Si cliques "acceptar" dones el teu consentiment
Més informacióAcceptar
Política de cookies i Política de privacitat
Tanca
Àrea de privacitat
Aquí pots configurar les teves preferències i triar com vols que nosaltres i altres empreses seleccionades utilitzem les teves dades mitjançant la instal·lació de cookies o l'ús de tecnologies similars. Rebutjar la instal·lació de cookies pot implicar l'incorrecte funcionament de certs serveis. Per a més informació sobre galetes pots consultar la nostra Política de cookies i per informació sobre els tractaments de dades personals que realitzem pots consultar la nostra política de privacitat.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessaris
No necessaris
Totes les galetes que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari a través d’anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l\'usuari abans d\'executar aquestes cookies al vostre lloc web. | 0.680447 | curate | {"ca": 0.9017332549941246, "en": 0.059782608695652176, "es": 0.020417156286721503, "pt": 0.0057285546415981195, "br": 0.00190951821386604, "fr": 0.0013219741480611047, "de": 0.004847238542890717, "ru": 0.0002937720329024677, "it": 0.0008813160987074031, "oc": 0.0011750881316098707, "eb": 0.0011750881316098707, "cs": 0.0007344300822561692} | https://diarieljardi.cat/steve-earle-homenatja-el-seu-fill-amb-un-disc/ |
mc4_ca_20230418_2_669713 | Nacho Vigalondo: “Avui en dia tothom és un ‘voyeur’ en potència”
Es va donar a conèixer amb un curt nominat als Oscar, '7:35 de la mañana'. Personatge carismàtic també a les xarxes socials, ens presenta el seu tercer llarg, 'Open windows', rodat en anglès amb un elenc internacional
Open windows és un thriller narrat íntegrament des de la pantalla d’un ordinador. ¿Se’t va acudir abans la història en si o el dispositiu formal?
Abans va ser la idea formal. Primer pensàvem explicar un altre tipus d’història, una invasió extraterrestre o de zombis, a través de les finestres que s’obren a l’escriptori d’un ordinador. Però ens vam adonar que era millor un relat amb un vincle estret amb la proposta formal. Hem fet una pel·lícula sobre internet que transcorre a internet.
Aleshores, ¿fins a quin punt el desenvolupament de la història depenia de les limitacions formals?
Cada càmera que apareix no és només un recurs estètic sinó que la utilitzem per explicar alguna cosa. Per això el guió literari va esdevenir també un guió tècnic. I el muntatge va convertir-se en una tasca molt complexa en la qual les funcions tradicionals dels membres de l’equip es desdibuixaven. Per exemple, jo com a realitzador tinc la competència de moure la càmera. Però parlem d’una pel·lícula en la qual la càmera és virtual i en la qual no hi ha ni un sol tall. Per tant, els muntadors, més que tallar, el que fan és moure la càmera d’una finestra a una altra. Aleshores, ¿on s’acabava la meva feina i on començava la d’ells? I comptàvem amb una quantitat d’hores de vídeo enregistrades cinc vegades superiors a l’habitual. Totes aquestes complicacions s’havien de transformar en un film que fos molt fàcil de veure.
A la pel·lícula es fa palès aquest esforç perquè l’espectador no es despisti per la superposició d’ inputs visuals. Per exemple, la veu en off d’un dels personatges també funciona com una mena de GPS narratiu.
Cada pel·lícula compta amb els seus trucs perquè l’espectador segueixi el rumb de la narrativa. En un altre film hauria fet servir l’enquadrament per centrar l’atenció en un punt concret del pla. Aquí, si compto amb cinc finestres he de tenir clar quina és la que l’espectador ha d’estar mirant, i per això de vegades són els mateixos personatges els que ho indiquen. La gràcia de tenir tanta informació en una mateixa pantalla és que quan algú miri el film per segon cop podrà perdre’s en la resta de finestres. Però la primera vegada havia de quedar tot molt clar.
En una de les escenes culminants poses l’espectador en una situació molt incòmoda que el fa ser conscient de la condició perversa del voyeurisme.
Volíem recuperar la típica escena d’assetjament sexual del cinema de terror però amb un lleuger canvi d’òptica que ens fes pensar en les regles del joc. Plantejar-nos fins a quin punt el director té legitimitat per explotar aquest tipus de recursos. Amb internet la pornografia ha deixat d’estar vinculada a l’ underground per convertir-se en una cosa casolana. Abans la figura del voyeur era clandestina. Ara tothom és un voyeur en potència. Com que sabem que hi ha impunitat, no tenim problemes a veure aquell vídeo filtrat sense el permís dels seus protagonistes. I ni ens plantegem la legitimitat del nostre acte.
El personatge que encarna Sasha Grey es troba en situacions que ella, com a antiga estrella del porno, podria haver viscut a la realitat.
Sasha Grey ens explicava històries esgarrifoses sobre assetjadors. I sobre com la policia li deia que la solució era que ella deixés el porno! “Perdoni, que el crim no l’he comès jo”, els contestava. La veritat és que era l’actriu adient per al personatge, i vam voler aprofitar el que significava la seva trajectòria anterior però sense caure en el mal gust de tants comentaris que veus per internet.
I què us passa als directors espanyols amb Elijah Wood? Ha treballat amb Álex de la Iglesia, Eugenio Mira, ara amb tu...
Això l’hi hauries de preguntar a ell! És un actor sobrenatural que ha complert la fantasia de tothom: aconseguir la fama i després dedicar-se a fer el que li vingui de gust. Ha fundat una petita productora, SpectreVision, amb la qual apadrina films de terror molt personals, sense pensar amb la mentalitat de Hollywood.
La pel·lícula arrenca al Fantastic Fest d’Austin. ¿Era la teva manera d’homenatjar aquest tipus de cinema?
Es la meva manera de retre tribut a un festival i a un grup de gent que em va rescatar en un moment que jo no tenia clar si podria ser director. D’altra banda, la meva generació està molt vinculada al cinema nord-americà. Vam sentir la urgència de trobar un model allunyat per projectar-nos-hi. Crec que les noves generacions ja no tenen el que jo qualifico com a “por al gotelé ”. Roden amb la llibertat de no sentir la pressió de fer un cinema escapista tot emulant l’estil de Hollywood.
I com et trobes en un país on cada cop ho posen més difícil per rodar?
El que em fa tirar endavant és la pel·lícula següent. Si el guió m’apassiona, no veuria com un pas enrere rodar en castellà, a Malasaña, i amb un parell de veïns. | 0.8122 | curate | {"ca": 0.9913965586234493, "es": 0.008603441376550622} | https://play.ara.cat/Nacho-Vigalondo-Avui-voyeur-potencia_0_1168683151.html |
macocu_ca_20230731_6_59802 | Els únics que l'aproven són els votants del partit de la cancellera alemanya Angela Merkel
Comparteix
Concretament un 51% dels enquestats rebutjaria l'extradició i un 35% hi donaria suport. El 14% es manté indiferent.
Els que hi estan més en contra són els partidaris de Die Linke, el partit d'esquerres, amb un 71%. El 66% correspondria a Alternativa per Alemanya, d'extrema dreta. Els verds s'hi oposen en un 49% i els de l'SPD en un 46%.
Els del FPD liberal es mostren més dividits. El 44% hi està en contra mentre que el 40% hi està a favor. Ara bé, qui té menys dubtes són els de la CDU, el partit de la cancellera Angela Merkel, que és l'únic partit amb més partidaris d'entregar Puigdemont a Espanya amb un 51%.
COMENTARIS
#4 Pallasso. Per molt que escirguis en majúscula no tndràs raó, jo si, perquè? per la senzilla raó que sóc millor que tu, sempre ho seré
#3 Y A MI QUE ME CUENTAS SOPLAPOLLAS CATALUFO DE MIERDA. QUE SOLO SABEIS VENDER MOTOS. ESTO ES ESPAÑA OS ENTERAIS? MASCLETON Y DEMAGOGO. POR MI COMO SI OS LA MAMAIS EL UNO AL OTRO PERO ESTO ES ESPAÑA. E-S-P-A-Ñ-A!!!!!! PAYESES POLACOS. A CHUPARSELA A LOS RUMANOS QUE ES LO QUE OS VA JULAIS. Y HBLAD ESPAÑOL QUE ESTAIS EN ESPAÑA OSTIA HEIL HITLER! VIVA TABARNIA! ARRIBA ESPAÑA! ARRIBA EUROPA! 88
1# 2# alineats amb les forces del duc de Berwik,el duc de Berwick durant la Guerra de Successió Espanyola va ser el setge de Barcelona, on s'incorporà el juliol de 1714. [3] Va arribar a Barcelona amb permís reial per executar tàctiques agressives, són conegudes les seves trinxeres en ziga-zaga per poder posar morters arran dels murs. El seu exèrcit llençaria més de 40.000 bombes només durant el mes d'agost. El seu atac feroç suposà la derrota de l'11 de setembre de 1714, després de... Llegir més | 0.70751 | curate | {"ca": 0.7512983266012695, "es": 0.17080207732256203, "id": 0.005770340450086555, "it": 0.006924408540103866, "de": 0.01673398730525101, "en": 0.03923831506058857, "ar": 0.008078476630121177, "fr": 0.001154068090017311} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_182421 | Els Consells Consultius han reprès la seva activitat presencial. La primera reunió va ser la del Consell de Cooperació Cambrils Ciutat Solidària que, aquest passat dimarts, va aplegar a l’Ajuntament les deu ONGD que en formen part. Durant la trobada es van valorar els efectes de la pandèmia sobre els projectes de les ONGD, que principalment actuen a Amèrica Llatina. En la reunió, també es va valorar l’atorgament de la convocatòria de subvencions d'aquest any, per un import de 30.000 euros, i es va presentar la proposta de tallers d’educació pel desenvolupament que es faran a escoles, als Centres Cívics i a la Biblioteca Josep Salceda i Castells.
Les persones assistents van posar en valor la cooperació des dels Cambrils perquè el 65% dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) només es poden assolir des dels municipis. Per això, les ONGS van coincidir en defensar que cal seguir reivindicant des de l’àmbit local la importància de la cooperació internacional, cada vegada més transversal per millorar els desequilibris del món.
En aquest sentit, l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, va destacar la importància del Consell Consultiu de Cooperació com espai estratègic amb incidència política per acostar els 17 objectius de desenvolupament sostenible a Cambrils. Per la seva banda, el regidor de Cooperació, Juan Carlos Romera, es va comprometre a mantenir el nivell de pressupost per aquest 2022 i seguir amb la política municipal de cooperació al desenvolupament, entesa de manera transversal, a favor de la protecció dels drets humans i la justícia social.
Imprimir
Envia a un amic
PDF
Etiquetes
consells consultius
cooperació
ONG
participació
solidaritat
Comenta aquest article
Exposició Torre del Port
Antoni Campañà a Cambrils. La Mirada del fotògraf (1920 – 1960). Del 9 de setembre al 8 de desembre, exposició temporal. Horari: Dissabtes d'11 a 14h i de 17 a 20h. Diumenges i festius d'11 a 14h. Entrada gratuïta
Gestió Tributària
Bonificació IBI famílies nombroses 2022. De l'1 de novembre al 31 de gener de 2022 estarà obert el termini per presentar la sol·licitud per a la bonificació de l'IBI destinada a les famílies nombroses a l'OAC,amb cita prèvia: https://citaprevia.gestorn.com/cambrils. Més informació: al 977 794 579.
Agenda
4 Desembre
17.00 h / Nadal
Mercat de Nadal a la Vila
Plaça de la Vila
4 Desembre
18.00 h / Nadal
"Papanoelada" de la Xarxa del Port
Carrers del Port
4 Desembre
21.00 h / Festa Major de la Immaculada
Teatre de Festa Major amb l'obra "Un mort a mitges"
Palau Municipal d'Esports
5 Desembre
10.00 h / Nadal
Mercat de Nadal: Animació infantil amb "Follets Follits" al matí i visita del Pare Noel i tallers, a la tarda
Plaça de la Vila
5 Desembre
19.30 h / Cicle de Concerts de Tardor
Concert de piano de l'alumna de l'Escola Municipal de Música, Àstrid González
Cripta de l'Ermita
Afegeix nou acteVeure tots els actes
Cartellera
Cinema Rambla de l'Art
Consulta la cartellera
En paper
Subscripció Hemeroteca
×
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació | 0.696892 | curate | {"ca": 0.9094065656565656, "en": 0.019886363636363636, "it": 0.006628787878787879, "ja": 0.000946969696969697, "pt": 0.002840909090909091, "zh": 0.000946969696969697, "es": 0.027146464646464648, "fr": 0.03188131313131313, "de": 0.0003156565656565657} | https://www.revistacambrils.cat/noticia/34094/els-consells-consultius-reprenen-la-seva-activitat-presencial |
mc4_ca_20230418_2_551467 | William Boyce - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
William Boyce (11 de setembre de 1711 - 7 de febrer de 1779) fou un compositor anglès, generalment considerat com un dels més importants del segle XVIII al seu país. Rival d'Arne als teatres de Londres del segle XVIII, també va gaudir se reputació popular gràcies a la música instrumental, cançons i obres corals seculars, sovint escrites en un estil Barroc italià tardà.
11 setembre 1711
7 febrer 1779 (67 anys)
Simfonia i oda
Cathedral Music (en)
Symphonies, Op. 2 (en)
(1747) Twelve sonatas for two violins, with a bass for the violoncello or harpsicord (en)
Nascut a Londres, Boyce va ser un nen del cor de la catedral de Saint Paul i després de canviar-li la veu va estudiar música amb Maurice Greene. El seu primer acompliment com a professional va arribar el 1734 quan va aconseguir ser organista a l'Oxford Chapel. Després d'ocupar llocs similars finalment fou nomenat Master of the Queen's Music el 1755, arribant a ser organista a la Chapel Royal el 1758.
Quan la sordesa de Boyce va arribar a ser tan accentuada que no podia continuar amb el seu càrrec d'organista, es va retirar i va treballar a completar la compilació de la Cathedral Music la qual el seu mestre Greene havia deixat incompleta a la seva mort, i en la que també i va intervenir Christopher Tye. [1] Això va permetre a Boyce editar treballs de William Byrd i Henry Purcell. Moltes de les peces de la seva col·lecció són encara usades en els serveis anglicans d'avui.
Boyce és conegut pel seu conjunt de vuit simfonies, les seves antífones («anthems») i les seves odes. També va escriure la mascarada Peleus and Thetis i cançons per la Secular Masque de John Dryden, música incidental per a les obres de William Shakespeare -La tempesta, Cymbeline, Romeu i Julieta i The Winter's Tale- i gran quantitat de música de cambra incloent dotze de sonates en trio.
Boyce fou totalment oblidat després de la seva mort i fins i tot avui en dia és un compositor poc interpretat, malgrat que un gran nombre de les seves obres van ser descobertes en els anys 1930 i que Constant Lambert va editar i algunes vegades va interpretar les seves obres. Va tenir infinitat d'alumnes entre ells en John Stafford Smith. [2]
↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 65, pàg. 214-15 (ISBN 84-239-4565-0)
↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 1055 (ISBN 84 239-4556-1)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=William_Boyce&oldid=22402031»
Darrera modificació: 22 nov 2019 a les 23:05 | 0.755039 | curate | {"ca": 0.9016194331983806, "en": 0.08461538461538462, "fr": 0.0024291497975708503, "mk": 0.0012145748987854252, "sv": 0.010121457489878543} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/William_Boyce |
mc4_ca_20230418_1_290628 | La setmana decisiva, menys decidida que mai | Canal Reus TV
La setmana decisiva, menys decidida que mai
14:10 - 10 juny 2019
Aquest dissabte es constitueixen els Ajuntaments i a Reus totes les incògnites continuen sobre la taula. Les converses continuen repetint-se, a l'expectativa que la CUP faci públic el resultat de les converses que aquest cap de setmana ha mantingut amb el teixit associatiu de la ciutat.
Carles Pellicer és, a hores d'ara, l'únic candidat que manté en ferm la seva aposta per governar la ciutat immaculada des del primer dia. Junts per Reus ha apostat i continua apostant per revalidar el pacte amb Esquerra i ARA Reus. I ho mantenen sense pressió afegida, conscients que les alternatives són difícils i que en cas que no hi hagi cap acord l'alcalde repetirà com a batlle per ser el candidat de la llista més votada.
La CUP i la clau de l'alternativa
Un escenari molt diferent es viu a les seus d'Esquerra, el PSC i la CUP. Les tres formacions continuen mantenint contactes. Sobre la taula totes les opcions continuen obertes. Per bé que la CUP ha deixat en evidència que no vol formar part d'un govern amb els socialistes, el número dos de la formació, Édgar Fernández, ha esborrat els tuits on tancava la porta taxativament als d'Andreu Martín. I és que aquest passat divendres, els independentistes s'han reunit amb entitats, associacions i col·lectius de la ciutat per intentar consensuar un missatge unitari. Les incoherències són el gran problema en un partit que no vol que Pellicer continui a l'alcaldia però tampoc té estómac, diuen algunes fonts de la formació, per sumar amb un partit del 155.
Esquerra insisteix que vol l'alcaldia
I a tot això Esquerra continua en silenci sepulcral. La setmana passada van obrir per primera vegada les portes de les seves intencions en una roda de premsa en la qual només va quedar clar que els republicans es mantenien ferms i volien liderar el futur govern municipal. La opció preferida és la de pactar amb Junts per Reus i la CUP, però ambdues formacions es descarten mútuament, més enllà que Pellicer ha guanyat les eleccions i seria estrany que renunciés a l'alcaldia a favor de la segona candidatura. El govern d'Esquerres és el gran anel·lat entre els republicans. Ho confessen amb la boca petita, i estan a l'espera d'un gir de guió. | 0.851653 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.canalreustv.cat/noticies/la-setmana-decisiva-menys-decidida-que-mai |
vilaweb_ca_20220728_0_67174 | TANIA ARCHILLA (@taniarse) I CLÀUDIA FERRÀNDIZ (@claudiafl27)
Una taula de ping-pong, una sala amb consoles i una televisió, una zona bar i jocs de cartes. Qualsevol pensaria que es tracta d’una casa particular o d’un recinte lúdic, però tot això ho podem trobar també a moltes empreses. Per exemple, a la seu de GameHouse de Barcelona, una empresa de videojocs holandesa.
Max Bevilacqua, director d’estudi de GameHouse de Barcelona, explica a Cetrencada que està convençut que ‘una persona feliç rendeix millor a la feina’. Per aquest motiu, l’empresa destina temps i inversió econòmica per donar suport i fomentar la formació professional dels treballadors, permetent-los assistir a esdeveniments de la indústria dels videojocs, per exemple. També cobreix el 50% de les despeses de salut, com el gimnàs, el menjar i l’assegurança mèdica. A més, per reconèixer la bona feina dels empleats, s’atorga un premi cada vegada que algú sobrepassa el rendiment previst.
A nivell col·lectiu, es dóna molta importància a la cohesió de l’equip. Si hi ha confiança entre els membres, la comunicació serà més fluida i lliure. Per això s’organitzen activitats que faciliten la interacció entre persones de diferents departaments i oficines, com resoldre enigmes i proves d’habilitats. A més, quan llancen un nou joc ho celebren anant al PortAventura.
Tot això no és casual: cada vegada són més les empreses que potencien l’oci i el benestar dels seus treballadors dins i fora de la feina; l’anomenat team building es multiplica cada dia i és estudiat per universitats i escoles de negocis.
El team building (és a dir, la construcció o formació d’equips) engloba totes aquelles activitats destinades a cohesionar els membres d’una organització. Així, possibilita treballar aspectes com el lideratge, la comunicació o el treball en equip. Les activitats de team building es fan tant en espais oberts com en tancats. Poden ser des de fer un simple dinar d’empresa fins a anar a un parc d’atraccions o a un kàrting; des de jornades de convivència fins a jocs ben senzills.
Les activitats lúdiques permeten crear vivències compartides i enforteixen el sentiment de pertinença dels treballadors. També incentiven la motivació. Les empreses volen que els treballadors se sentin motivats i s’esforcin a aconseguir els objectius de la mateixa organització, és a dir, que s’identifiquin amb els propòsits empresarials en lloc de viure’ls com quelcom aliè a ells. En aquest sentit, és recomanable atorgar responsabilitats als treballadors i dotar-los de certa autonomia. Bevilacqua comenta que el compromís empresarial l’aconsegueixen donant un vot de confiança i de llibertat als treballadors per tal que desenvolupin els seus projectes i posin en pràctica el talent i les habilitats.
Segons les empreses que practiquen team building, l’estructura jeràrquica ha de ser flexible, però no té perquè eliminar-se completament. A GameHouse, hi ha equips amb més autonomia però les decisions importants segueixen prenent-les els directors. Gemma Páez, psicòloga especialitzada en organitzacions, diu a Cetrencada que ‘és necessari que hi hagi un director que prengui certes decisions’ i analitzi els ‘punts forts i febles de l’empresa’.
Aquí podeu veure l’oficina de GameHouse de Barcelona:
Gamificació, una altra iniciativa
Una altra de les iniciatives que també s’ha popularitzat molt és la gamificació. Consisteix a aplicar les dinàmiques del joc en un entorn, en aquest cas, laboral. Així, l’empresa pot aconseguir que es realitzin tasques de manera molt més ràpida i entrenar i formar els treballadors de manera amena.
Amb les activitats gamificades, el treballador no es troba sota pressió social i se sent més còmode a l’hora de practicar perquè ningú no veu si s’equivoca o no. ‘L’entorn d’aprenentatge és més segur que si la formació es fes presencialment’, explica Dolors Blasco, Key Account Manager d’Aiwin, a Cetrencada. L’empresa es dedica a adaptar activitats gamificades principalment per a empreses de l’Ibex-35.
Les principals mecàniques de la gamificació són el rànquing, la recompensa, la fita, l’escassetat i la progressió. Aquest tipus d’activitats solen anar orientades a l’entrenament dels treballadors davant de situacions concretes i al canvi d’hàbits culturals de l’empresa.
Aquí podeu veure les principals teories de la motivació en l’àmbit laboral:
Transversalitat
El canvi de cultura d’empresa no només s’ha dut a terme a empreses de sectors innovadors, com és el del videojoc. Un clar exemple és TheGBFoods, que inclou la tradicional marca Gallina Blanca. En aquesta empresa d’alimentació s’ha produït un gran canvi cultural en els últims anys. És una companyia que, des de la seva fundació, ha posat èmfasi en el benestar dels treballadors. De fet, en els seus inicis oferia classes d’alfabetització per a les dones i cursos de natació. Tanmateix, ara necessitava renovar-se. ‘Els departaments estaven dividits en plantes que no tenien cap connexió’, comenta Anna Lamarca, directora de recursos humans de TheGBFoods d’Espanya, en una entrevista a Cetrencada.
L’organització va decidir canviar d’edifici i millorar el procés participatiu. Ara treballen en espais oberts on la comunicació és fluida. També s’han digitalitzat. A cada planta tenen un espai per esmorzar i zones que ells anomenen de sharing, per compartir idees. A més, s’intenten promoure hàbits saludables: a banda del gimnàs gratuït pels treballadors, els dinars són sans i com a berenar es reparteixen peces de fruita.
D’altra banda, han impulsat el que anomenen free sitting, que consisteix a no tenir ni taula ni cadira fixes, de manera que es vagi rotant el lloc de treball. En aquest sentit, però, s’han topat amb algunes reticències dels treballadors, perquè a vegades necessiten treballar en projectes de grup i no troben un lloc adient. ‘Funciona millor a nivell de relació però no tant a nivell de gestió’, diu Lamarca.
Per promoure el team building ofereixen cursos de cuina amb productes de TheGBFoods. També han tocat la gamificació per facilitar la realització de tasques. Per exemple, quan interessa vendre un producte en concret, es presenta com una competició per veure qui aconsegueix vendre’l més.
Lamarca explica que amb tot això han aconseguit reforçar el sentiment de pertinença, que els treballadors se sentin propis els projectes. Van deixar que participessin en el procés del canvi. Encara que el departament de recursos humans és el qui decideix quines iniciatives es duen a terme, tots els empleats poden fer les seves propostes. Per exemple, van ser ells els que van proposar que hi hagués un gimnàs. Els canvis es produeixen constantment.
Vegeu ací les instal·lacions de TheGBFoods:
Perills del canvi
Malgrat que aquests nous mètodes de treball poden resultar positius, també pot despertar rebuig en els treballadors. Lamarca considera que ‘la comunicació i la implicació de la gent’ són completament necessaris per fer un canvi de cultura d’empresa. Cal escoltar els treballadors. Bevilacqua, per la seva part, creu que és bàsic dedicar-hi temps, dotar d’autonomia a equips experimentats i tenir la capacitat per arribar als objectius marcats. És a dir, ser realista per evitar la frustració.
D’altra banda, amb les noves cultures d’empresa la línia divisòria entre feina i vida laboral pot quedar massa difuminada. ‘Hauria d’haver-hi límits, perquè no es tracta que visquis per l’empresa’, explica la psicòloga Páez. ‘És important que la persona es mogui en diferents entorns, perquè pugui desconnectar de cadascun d’ells’, afegeix.
En aquest sentit, Páez considera que les activitats no haurien de ser obligatòries, perquè això crea un primer component negatiu. A més, haurien de portar-se a terme dins i fora de l’horari laboral, de manera que no ocupi gaires hores lliures dels treballadors i sigui més fàcil que hi participin. D’altra banda, la psicòloga també apunta que tot això no hauria de tenir repercussió en el salari: ‘el sou ha de ser un tema objectiu, fixat per les hores treballades’.
Una bona praxi
Però si s’aplica de manera correcta, el canvi de cultura d’empresa pot contribuir positivament en el benestar dels treballadors. Segons la psicòloga Páez, podrien tenir un impacte positiu en la motivació i la satisfacció dels treballadors. A més, pot incentivar qualitats de lideratge. En aquest sentit, l’especialista comenta que un dels projectes en què treballa consisteix a buscar líders. Són persones amb habilitats que permeten que la gent estigui més predisposada a escoltar-los i és més senzill que condueixin equips de manera natural. A més, la psicòloga sosté que en un entorn de treball positiu, el nivell d’estrès laboral es redueix.
D’altra banda, els nous mètodes de treball milloren l’assertivitat dels empleats, és a dir, els processos de comunicació milloren i això els anima a expressar les seves opinions de manera clara i respectuosa. Així mateix, podrien facilitar la resolució de conflictes, perquè el clima laboral serà positiu i la mediació també.
Tot indica que la tendència és creixent. Amb team building o sense, el que queda clar és que el benestar influeix en el rendiment laboral i en el nostre entorn. Tot i que no ens garanteix la felicitat, potser ens hi acosta. | 1 | perfect | {"es": 0.006686397018524608, "ca": 0.9834484270525047, "fr": 0.008330593006686397, "it": 0.0015345829222843362} | https://www.vilaweb.cat/noticies/com-influeix-lentorn-laboral-en-la-nostra-felicitat/ |
mc4_ca_20230418_13_621784 | museu i fàbrica
Seu central Rambla d'Ègara, 270
El mNACTEC és un dels tres museus nacionals de Catalunya segons la Llei de Museus (Llei 17/1990 de 2 de novembre),[3] i depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. [4] La seu central del museu és a Terrassa (Vallès Occidental), en una antiga fàbrica tèxtil de la rambla d'Ègara: el Vapor Aymerich, Amat i Jover. L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908, és considerat un dels principals exemples d'arquitectura industrial modernista de Catalunya. La denominació de vapor prové de la utilització de la màquina de vapor com a força motriu. Els antic espais industrials de la fàbrica tèxtil encara es conserven i són una de les principals atraccions del museu.
Piconadora de vapor Ruston Les col·leccions del mNACTEC reuneixen més de 20.000 objectes de temàtica científica, tècnica i industrial (béns de producció i béns de consum). El Museu s'interessa preferentment pels objectes dissenyats o fabricats a Catalunya, però també per aquells que hagin tingut un impacte en la societat catalana o que hagin representat un avenç en una determinada tecnologia.
Experiències[modifica | modifica el codi]
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 121. ISBN 84-393-5437-1. ↑ PONT, Ferran. Espais recobats. Els nous usos del patrimoni industrial català. mNACTEC, 2014. ↑ Diversos autors. El Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa. mNACTEC. ↑ «Història». Museu del la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_de_la_Ciència_i_de_la_Tècnica_de_Catalunya&oldid=18180949» Categories : Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaMonuments d'interès local de TerrassaMuseus de TerrassaFàbriques tèxtils catalanesFàbriques de TerrassaCategories ocultes : Articles amb coordenadesPàgines amb enllaç commonscat des de WikidataPàgines amb mapes Menú de navegació
EnglishEspañolFrançaisGalegoPortuguês Modifica els enllaços La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 26 feb 2017 a les 20:12. | 0.786649 | curate | {"ca": 0.9418063314711359, "ru": 0.010242085661080074, "es": 0.033054003724394786, "en": 0.006517690875232775, "ro": 0.008379888268156424} | https://ca.wikipedia.org/wiki/MNATEC |
mc4_ca_20230418_18_18758 | Felicitació Carles Furriols - Taradell.com
Inici Cartes dels lectors Felicitació Carles Furriols
Felicitació Carles Furriols
Felicitem molt efusivament l’amic Carles Furriols i Solà (Tati) per la Creu de Sant Jordi que li ha concedit el govern del nostre país per la seva dedicació generosa als col·lectius socials més vulnerables.
ANC Taradell | 0.692971 | curate | {"ca": 0.9647058823529412, "en": 0.03529411764705882} | https://www.taradell.com/2019/05/02/felicitacio-carles-furriols/ |
mc4_ca_20230418_5_251813 | Ares | L'interior
Després de passar una bona vesprada per Forcall ens dirigíem cap a Ares, la que seria l’última de les nostres actuacions dobles després de dos dies sense parar. En arribar vam muntar tot, va quedar un escenari improvisat d’allò més professional. Una volta tot muntat ens vam posar a sopar i, mentre els artistes sopàvem, ja van començar a vindre els primers espectadors. Que puntuals són a aquest poble!
La veritat és que no esperàvem molt de públic, però ens va sorprendre molt positivament, el local es va omplir de gom a gom i vam haver d’augmentar el nombre de cadires; però tindre un gran aforament també té la seva part roïna, la gent en la part del col∙loqui no participa tant.
La tia Amparito i Vicente van fer riure a tot el públic des dels més grans als més petits, també els van explicar què podien veure a Ares, per exemple els molins i la nevera. Quan va arribar el torn de les noves iniciatives i el futur del poble, van remarcar que un dels problemes d’Ares era que la gent no hi vivia tot l’any, aleshores és difícil fer reviscolar un poble si la gent no hi és o bé si no mostren una gran implicació per ell i ho fan entre tots. Ens van comentar que ja anteriorment havia sorgit alguna iniciativa com “Reviscola Ares” però que ara es trobava totalment parada i van proposar tornar a començar.
Per acabar els dies de tanta feina, cotxes i viatges que menys que una “tometa” a la plaça d’Ares, on vam recordar que alguns de nosaltres ja feia un any que estàvem de pastura amb la Rabera Eclèctica, uns altres, dos i la pastora, quatre. Això era necessari celebrarho!
Tots vam coincidir que la Rabera no havia d’acabar-se mai, que hem d’arribar a tots els racons i llocs més perduts del món perquè la cultura és d’allò més important per formarnos com a persones, per obrir-nos portes i saber apreciar més les coses que no són el de sempre. Perquè hi ha voltes que no apreciem o no mostrem interès perquè no ho coneixem o simplement perquè mai ningú ens ha fet reflexionar sobre el que tenim o tot el que ens queda per explotar als pobles de l’interior.
Per moltes pastures més! | 0.877226 | curate | {"it": 0.008102955195424213, "ca": 0.9918970448045757} | https://laraberainterior.wordpress.com/pasturar/ares/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_874 | Salut i TIC ha estat el tema escollit per a la vuitena edició de la tertúlia "El Cafè de les Telecos", activitat de periodicitat mensual que té com a objectiu promoure i fer difusió de les tecnologies de la informació i la comunicació entre la societat.
En format de tertúlia radiofònica, Telecos.cat produeix aquest programa de mitja hora de durada on experts de diferents àmbits analitzen un únic tema relacionat amb les TIC i la manera com aquestes estan transformant el món. La vuitena edició serveix per analitzar com les noves tecnologies i les telecomunicacions estan transformant el món de la Salut i els canvis que en aquest sentit hauran d'assumir tant els professionals del sector com els propis pacients en un futur no gaire llunyà. L'espai compta amb la participació de Beatriz López (doctora en Informàtica i coordinadora del màster en Smart HealthCare de la UdG), Josep M. Colomé (enginyer de Telecomunicació i consultor en TIC i Salut), Xavier Canals (enginyer de Telecomunicació i director de Tecnomed Ingenieros) i Antoni Barniol (enginyer de Telecomunicació i fundador de iSalutacasa).També intervenen a la tertúlia, Sònia Maza (responsable de Comunicació de Telecos.cat) i el director de Tertulia Digital i Dossier Tecnológico, Tomás Cascante, que n'és el presentador-moderador.
"El cafè de les Telecos" compta amb el patrocini de Banc de Sabadell i amb la col·laboració de Technotrends, que cedeix les seves instal·lacions per fer-ne la gravació. El portal Dossier Tecnológico i Barcelonadot també fan difusió del programa.
Escolta "El Cafè de les Telecos" núm. 8:
Més noticies
Directe a
Repositori: estudis i informes
Plataforma de Control Professional
Borsa de treball
AQPE: Certificació de Professionals de l´Enginyeria
Multimèdia
Agenda
12 des. 2022 - Presentació del Llibre Blanc sobre la Intel·ligència Artificial aplicada al sector Agroalimentari
12 des. 2022 - Jornada Lovelace: Connecting Women's Talent
13 des. 2022 - Final SmartCatalonia Challenge amb l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
13 des. 2022 - Oportunitats i reptes en Green economy
14 des. 2022 - 12x12 Congress 2022
Assessorament
Assegurança professional
Borsa de treball
Assegurances de salut
Qüestions professionals, jurídiques, mercantils, laborals, fiscals i més.
Accedir
Assegurances per cobrir la teva actuació professional com enginyer de telecomunicació
Accedir
Oportunitats laborals per enginyers de telecomunicació.
Accedir
Condicions preferents
Accedir
Avís Legal | Mapa web | Contacte
0.1.0.80
Cookies
Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi anònima dels vostres hàbits de navegació dins la nostra pàgina web. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació polsant aquí . Accepto | 0.665107 | curate | {"ca": 0.9086002159050018, "en": 0.030586541921554515, "es": 0.04246131702051097, "it": 0.0021590500179920835, "pt": 0.013314141777617848, "eu": 0.0028787333573227778} | https://www.telecos.cat/VerNoticias.aspx?Cod=298 |
mc4_ca_20230418_17_338058 | Juanjo García : Port, resultats, gestió i política
Port, resultats, gestió i política
Ni tinc cap lligam d’afinitat política amb CDC ni, com treballador de l’Autoritat Portuària de Barcelona, pateixo del síndrome d’Estocolm vers el President del Port, i per aquesta raó, quan va entrar la Guardia Civil per a fer un registre als despatxos d’aquesta presidència i a diferència d’alguns companys, el meu comentari va ser d’escepticisme i total asèpsia, dient allò de “si l’ha fet, que la pagui”. Anys dedicats a la vida política m’han ensenyat a no posar la ma al foc per ningú, doncs les cremades fan més mal si a més a més es fan públiques.
Però quan ahir un company em passava l’article molt crític del diari digital “Crònica Global”, del que soc seguidor, titulat “l’Autobombo de Sixte Cambra”, criticant la publicació interna “Fem Port” i on el President Cambra feia un repàs estadístic dels resultats del Port de Barcelona durant el 2016, em va sortir el natural corporativisme del treballador que porta dedicat al port més de 33 anys i que, fins i tot, ha format part del seu Consell d’Administració, doncs s’ha de reconèixer que aquests resultats són òptims.
Crec que Crònica Global, intentant lligar l’esmentada operació judicial amb aquesta valoració interna de resultats s’ha passat de frenada, doncs no té res a veure la gestió empresarial de l’Autoritat Portuària de Barcelona, en la que col·laborem centenars de persones, amb les relacions i accions polítiques i/o personals que pugui tenir el President i que, de ben segur, si són susceptibles de punibilitat, serà la justícia qui s’encarregarà de valorar-les i jo el primer de condemnar-les.
Publicat per Juanjo a 3/01/2017 10:34:00 a. m.
Etiquetes de comentaris: Personal, Política, Ports | 0.878394 | curate | {"ca": 0.9450171821305842, "pt": 0.054982817869415807} | http://www.juanjo-garcia.com/2017/03/port-resultats-gestio-i-politica.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_31433 | Can Florí és un dels quatre productors de mató que podem trobar al poble de Marganell, a la falda nord del massís de Montserrat.
Artesania formatgera
Al capdavant avui hi trobem la quarta generació, en Roger Costa. Que ja fa més de vint anys que elabora el mató de Montserrat. A la manera que ho feien els seus pares, els seus avis i la seva besàvia, que va ser la que va començar la tradició. Aleshores tenien el seu ramat de cabres, i de la seva llet en feien el mató.
El procés continua sent artesanal, però entremig hi ha hagut canvis, és clar. Avui no tenen ramat, compren la llet a ramaders de proximitat. I treballen tant amb llet de cabra com de vaca.
Amb parades a Montserrat
Cada dia, a dalt el monestir de Montserrat, els de Can Florí hi tenen dues parades, per vendre els seus productes. A més del mató de Montserrat, hi trobarem el seu formatge fresc, pastís de formatge, flam de mató, d’ou i de coco. D’altres productors, també venen altres productes artesanals com ara iogurt natural, mel i codonyat…
Cada setmana també els trobem en alguns de mercats de pagès: a la Colònia Güell, a Begues, a Esplugues de Llobregat. Al llarg de l’any també participen en moltes fires que es fan arreu del país.
Venda directa
De sempre, que una de les maneres que teníem de comprar el seu mató era arribar-nos a Marganell, a la mateixa formatgeria. Ara, des de l’any 2020, com a resposta al confinament per la Covid, van activar les seves xarxes socials, principalment l’Instagram. Van tenir un increment de les vendes directes per aquests canals, que encara mantenen amb major o menor mesura. Fan el repartiment per tota la comarca i arriben a diferents punts de la província de Barcelona.
En la mateixa comanda podem combinar els productes de Can Florí amb els formatges de Ca la Pruvi. Una formatgeria que és a tocar de Can Florí, que va començar l’any 2019. Allà hi trobem l’Alexandra, que és la parella d’en Roger. Es complementen. En Roger al seu obrador fa només formatges i productes làctics frescos. L’Alexandra a Ca la Pruvi treballa els formatges curats. Dos obradors diferents, molt a prop l’un de l’altre, amb unes propostes que es complementen. | 0.806859 | curate | {"ca": 0.986391365556077, "en": 0.006100422336931018, "es": 0.007508212106992022} | https://www.proper.cat/guia/llistats/can-flori/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_270923 | Una mica d'espeleologia. Quines foren les vostres primeres paraules al xat?Varen ser de presentació?N'esteu orgullosos?Canviarieu alguna cosa?Us fa vergonya aliena?Heu evolucionat respecte a la primera opinió?Fa tant, de temps, que no us reconeixeu?Massa mandra per a buscar-ho? Per començar, aquí va el meu, sense presentacions ni res, en un fil del Polisero dels que ens tenia acostumats ("Els valencians estrangers a Catalunya? "), amb fotos de la selecció valenciana, guerra kàrmica i cites d'Eixemenis, també (). Vaja, si fa no fa com els darrers fils sobre Països Catalans.Per la meva banda, jo estic d'acord (amb mi mateix) amb allò que vaig dir aleshores, tot i que potser algunes coses les matisaria, o les explicaria d'una altra manera. I encara no n'estava fart de les repeticions poliserils... Maria (2164 missatges)23 de febrer de 2010, 16:09 K: 11.03 (0) Aquest és un tema molt dens i que presta molt a confusions, la diferenciació entre nació i estat, on atualment, gairebé el monopoli cultural l´exerceix l´estat-nació.A més, el cas del país valencià és força complicat. Jo soc catalanista i m´agradaria pensar que en un futur, tots els pobles de parla catalana, si més no, tiressim en la mateixa direcció, que fossim germans de veritat, cadascú amb les seves particularitats culturals i varietats lingüístiques, i que no en tinguem tants, de recels. Dit això, jo crec que el PV pertany a una nació més gran, que és la catalana, però que simple i majoritarament, ni són catalans ni els agradaria ser-ho a una gran majoria. I ja està, no passa res...I tant que encara hi ha valencians que se senten catalans del sud (com diu Josep Guía), però francament estan en inmensa minoria(tant debò no fos així) i hi ha que acceptar-ho i respectar-ho, sense deixar de fer ponts de germania entre els dos pobles.Per començar, el valencià està en decadència i el valencianisme(en gral.,amb catalanistes,3ª via,etc...) polític no us dic res!! Crec que tenen un enorme mèrit la gent que escolta la muixeranga, amb la quatribarrada el 9 d´octubre, però no són representatius de la població valenciana, que es molt particularista.Jo em conformo amb un valencianisme que no sigui anticatalà,que no parli tant de "Reinos" diferencials, de franjes blaves i condemni l´obra de Joan Fuster... I per això, tot i que discrepi amb moltes coses, en lo essencial estic d´acord amb polisero, tot i que ondeji la senyera coronada, jeje, i crec que aquí no tothom hem de pensar el mateix, que caben moltes tendències sempre amb educació i que un valencià no es senti català és molt normal encara que ens dolgui, i que la participació de usuaris, que no creguin fil per randa les consignes independentistes dóna varietat al debat.
HESTOS CATALANES POR K NO AVLAIS EN LA NIKA LENGUA OFICIAL DE ES PAÑA I KEREIS SER DIFERENTES ADEMAS PK ESTAIS N CONTRA DE LOS TROYS KE SON UNA CULTURA TB INPORTANTE DE ESPAÑA I MUI RESPETAD A I LOS QUEREIS FREIR CMO SI FUERAN TORRIJAS YA BALE CATALANES VIVA GASOL ! !! !Sense comentaris.
Ho ha anat a mirar per veure si era cert
he* | 0.871582 | curate | {"ca": 0.8915622940013184, "es": 0.0936058009228741, "en": 0.0006591957811470006, "it": 0.013183915622940013, "gl": 0.000988793671720501} | |
mc4_ca_20230418_4_724549 | http://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/europa-i-barcelona-b-han-realitzat-la-segona-i-definitiva-sessio-conjunta-d-entrenament#sigProIdc7472acb39 | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ceeuropa.cat/el-club/area-social/noticies/europa-i-barcelona-b-han-realitzat-la-segona-i-definitiva-sessio-conjunta-d-entrenament |
acn_ca_20201011_0_137161 | AMPLIACIÓ:La Guàrdia Civil abandona la impremta de l'Hospitalet sense que hagin trobat material relacionat amb l'1-O
Un petit grup de persones acomiada els agents al crit de "votarem! ", després d'una hora d'escorcoll
ACN L'Hospitalet de Llobregat.-La Guàrdia Civil ha abandonat pocs minuts abans de les quatre de la tarda les instal·lacions de la impremta Marc Martí de l'Hospitalet de Llobregat, sense que hagin trobat cap tipus de material relacionat amb el referèndum de l'1-O, segons han confirmat a l'ACN fonts de l'empresa. Tot i que els efectius de la Guàrdia Civil han estat tot el matí a les immediacions de la impremta, l'escorcoll ha durat tot just una hora, després que la desena d'agents desplegats rebessin l'ordre judicial que els permetia accedir a la nau. Un cop ha transcendit del registre en aquesta empresa, un grup de persones defensores del referèndum s'ha concentrat a les portes de l'empresa per seguir l'escorcoll. A la sortida dels agents els han acomiadat al crit de "votarem! ".
El director de Marc Martí, Carles Garcia, ha explicat que els agents de la Guàrdia Civil han marxat de l'empresa "igual que han vingut", ja que n s'han endut cap tipus de material. De fet, Garcia creu que la Guàrdia Civil va "amb el pas canviat" si el que buscaven eren paperetes o algun tipus de material d'impremta convencional: "Aquí fem grans formats. És un altre tipus d'activitat", ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació.
Tot i la sorpresa per l'escorcoll, el director de l'empresa ha volgut treure ferro a la situació reconeix que tot i que s'han perdut algunes hores de feina "avui ja és divendres i fa una mica de gràcia tenir una activitat diferent", ha ironitzat. Garcia detalla que els agents han "tafanejat" tot el que han volgut: "Han entrat a totes les instal·lacions, però ha estat molt superficial. No sé fins a quin punt volen arribar".
Un cop acabat l'escorcoll, que ha durat al voltant d'una hora, algun treballador ha tret el cap per la finestra per acomiadar la Guàrdia Civil i un petit grup d'independentistes concentrats davant l'empresa ha acomiadat els vehicles al crit de "votarem!". Entre les persones concentrades hi havia la diputada l'hospitalenca Anna Simó. | 1 | perfect | {"ca": 0.9990904956798545, "eo": 0.0009095043201455207} | https://www.acn.cat/text/item/la-guardia-civil-abandona-la-impremta-de-l-hospitalet-sense-que-hagin-trobat-material-relacionat-amb-l-1-o-2 |
mc4_ca_20230418_3_297287 | Lletra clara, escriptura 15, Educació Primària - Rakuten.es
Lletra clara, escriptura 15, Educació Primària
SKU base: 8520490014
EAN: 9788478873852
Lletra clara, escriptura 15, Educació Primària editado por Nadal-arcada s.l.
Request ID: b3f121ed5db148140a175b321276d12c | 0.336755 | curate | {"ca": 0.688212927756654, "en": 0.311787072243346} | http://www.rakuten.es/tienda/imosver/producto/8520490014/ |
mc4_ca_20230418_7_774167 | Cap gest seriós de Sánchez La República
O els dirigents independentistes assumeixen la seva responsabilitat i lideren una unitat independentista o haurà de ser una nova generació de líders els que s’alçaran per fer-ho possible
Joan Puig 06/02/2020
Pedro Sánchez ha fet una llarga declaració sortint d’entrevistar-se amb el MHP Torra, que molt possiblement portava escrita d’abans i ha parlat molt clar: qualsevol cosa a negociar amb Catalunya serà dins de la Constitució Espanyola o no serà. Sánchez vol tornar al “apoyaré” de Zapatero, vol intentar que l’independentisme renuncií al seu projecte.
Sánchez ja no ens pot enganyar més. L’independentisme pot insistir en la reunió de la taula de negociació, però cal que ens preparem per no perdre més el temps. Ens corre pressa una unitat estratègica independentista per contrarestar el discurs i la proposta del president espanyol, amable en les formes, però sense cap novetat o concreció.
Fixeu-vos en un detall: Sánchez és incapaç de reunir-se amb les entitats de la societat civil independentista, com Òmnium o l’ANC, però, això sí, es reuneix amb altres entitats allunyades de l’independentisme, com Barcelona Global, presidida per un empresari que va traslladar la seu social de la seva empresa fora de Catalunya i també es reuneix amb sindicats i empresaris unionistes.
Ja no podem esperar res més d’Espanya: o els dirigents independentistes assumeixen la seva responsabilitat i lideren una unitat independentista o haurà de ser una nova generació de líders els que s’alçaran per fer-ho possible. A les pròximes eleccions catalanes, l’independentisme serà clarament guanyador i segurament podrà superar el 50% i aleshores només faltaria que els partits independentistes no assumissin aquesta nova victòria per fer-se valdre i deixar d’anar a remolc del govern espanyol. | 0.882887 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.larepublica.cat/opinio/cap-gest-serios-de-sanchez/ |
cawac_ca_20200528_11_55936 | L’acte de presentació de la coalició electoral tindrà lloc al paranimf de la Politècnica amb convidats del món de la cultura, el sindicalisme, l’ecologisme i els moviments socials[@more@] El proper dissabte dia 17 de febrer tindrà lloc, … Continua llegint →
El portaveu del col·lectiu local d’Esquerra Unida a Castelló, Vicent Grau, ha demanat que vist que avui es duu discussió de la Comissió de Reglaments del Consell de Participació Ciutadana de Castelló, un projecte de reglament orgànic municipal de participació … Continua llegint →
Mireia MollàCandidata autonòmica Compromís pel País Valencià A desembre de 1993, les Nacions Unides, dins de la Declaració sobre l'Eliminació de la Violència contra la Dona, feia per primera vegada una definició sobre violència de gènere: “s'entén qualsevol acte de … Continua llegint →
EU afirma que la reobertura de la investigació de la Unió Europea posa contra les cordes les il·legalitats de Fabra i la connivència del PSOE. El candidat autonòmic d’Esquerra Unida- Compromís pel País Valencià, Carles Mulet , ha afirmat … Continua llegint →
Molts alcaldes i regidors de turisme, i comparses vàries, deuen estar ara mals de gota, després de les monumentals fartades de capanès variats i llagostins a Fitur. Hi ha qui dins dels seues esporàdics estats de sobrietat, que en són … Continua llegint →
La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció denuncia una tala salvatge de carrasques que ha tingut lloc en les proximitats dels masos de Capaimona (Tollos), en un carrascal que es troba a cavall entre els termes de Tollos (el Comtat) … Continua llegint → | 0.876301 | curate | {"ca": 1.0} | http://borogarcia.blog.cat/author/actualitat/page/6/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_213928 | Les torres medievals de Montblanc, que fa uns anys no tenien electricitat ni aigua corrent, estan sent recuperades i convertides avui en privilegiats habitatges
“Montblanc és la Carcassona del sud, una població que sembla haver estat imaginada per Josep Maria Folch i Torras, i potser sí que el cavaller del Nas Roent va cavalcar per aquestes terres. La Conca de Barberà està reclinada sobre un teló de fons de muntanya, com ens fa veure Josep Pla, que és segurament l’home que ens ha ensenyat a mirar Catalunya amb ulls de viatger sense presses.” El periodista i escriptor Màrius Carol va descriure amb aquestes paraules els sentiments que li despertava la vila ducal. Ho va fer en el llibre Montblanc, que va compartir amb el fotògraf Kim Castells, i amb el qual exposen i enalteixen la bellesa de la capital de la Conca de Barberà.
Montblanc, que va ser la setena ciutat de Catalunya, escenari de quatre Corts Generals de Catalunya entre el 1307 i el 1414, i seu del Parlament el 1410, llueix encara avui bona part de l’esplendor i la noblesa que conserva de la seva època daurada. La seva silueta, miris per on la miris, continua retallada per la muralla medieval i en ella hi van traient el cap trenta de les trenta dues torres que l’envolten.
El polifacètic artista i vertadera ànima de la recuperació del conjunt arquitectònic i patrimonial de Montblanc, Maties Solé, defensa la hipòtesi que probablement hi hagi encara dues torres més per localitzar. Una se situaria a l’entorn de la muralla de Santa Tecla, en el tram de carrer que hi ha al davant del casal Montblanquí; mentre que l’altra podria estar la muralla de Sant Francesc, a tocar del portal d’accés.
Les torres de Montblanc han tingut diverses funcions en el decurs de la seva història, des de talaies defensives a miradors privilegiats, passant per immobles que han donat aixopluc a centenars de famílies de montblanquins. Viure avui en una torre, però, és gairebé un privilegi a l’abast d’uns pocs. Els vells torricons incòmodes de fa uns anys, quan no tenien ni llum ni aigua corrent, han donat pas avui a moderns habitatges restaurats i decorats, alguns, com si fossin dúplex o lofts. No totes les torres tenen aquest aspecte, però les que s’estan restaurant i recuperant ho fan obeint els nous cànons estètics en el seu interior.
La primera torre en ser restaurada va ser la dels Cinc Cantons, l’única amb base pentagonal, i que és propietat de Narcís Andreu, ex president d’Iberia i fill del prestigiós polític montblanquí Josep Andreu i Abelló. Maties Solé, responsable de la seva recuperació l’any 1964, recorda que llavors no existia ni el decret d’utilitat pública de la Muralla, instrument posterior que protegia i permetia l’expropiació dels habitatges adosats a la muralla. “Vam fer una restauració molt fidedigne, preservant l’estructura original, els cubs d’emmagatzematge, els detalls de l’època... Me’n sento molt orgullós del resultat final”, diu Solé.
La Torre dels Cinc Cantons no ha estat mai habitada durant llargues temporades, però si que acollia puntualment visites tant del seu propietari, en Narcís Andreu, com del seu pare, en Josep Andreu, que amb el pretext de celebrar-hi calçotades es reunia amb destacats polítics del moment, com Joan Reventós, Josep Solé i Barberà, Josep Pallach, José María Ruiz Gallardón o Raimon Obiols, entre d’altres.
Després de la restauració de la torre dels Cinc Cantons en vindrien moltes més, i la seva pràctica totalitat van ser recuperades sota la supervisió de Maties Solé. Avui pràcticament la meitat de les torres són de titularitat privada i l’altra meitat són de l’Ajuntament, que en els successius governs municipals ha fet una tasca perseverant i encomiable en la recuperació del patrimoni. Solé, que calcula en uns 90.000 euros el cost d’habilitar una torre, creu que l’Ajuntament hauria d’explotar més aquest patrimoni des del punt de vista turístic. “Les torres serien un gran reclam per als turistes. Estic convençut que moltes persones voldrien passar un cap de setmana o unes vacances allotjats en una torre medieval, i l’Ajuntament en podria treure un rèdit econòmic que després podria reinvertir, per exemple, en la recuperació i conservació de més patrimoni”.
L’alcalde Josep Andreu diu que quatre torres ja són visitables turísticament, però pel que fa a explotar les fortificacions com a negoci turístic considera que aquesta és una decisió que correspon més a la iniciativa privada. “Si hi ha gent disposada a convertir la torre en un negoci turístic i que això ajudi a potenciar encara més la marca Montblanc, nosaltres l’ajudarem en el que puguem”.
De les tretze torres de titularitat municipal quatre són visitables turísticament, quatre més estan cedides a entitats culturals, una la utilitzen per acollir a gent que, com va ser el cas del pintor Pepe Martínez Lozano, treballen artísticament o culturalment per Montblanc, i quatre han de ser restaurades o rehabilitades, com les de Sant Jordi, la Panera o la de Poblet. Les torres cedides a entitats culturals són la del portal del Bové, al Ball de Bastons de Montblanc; una torre del tram de muralla de Sant Francesc, a l’associació juvenil Barjaula; la torre de Sant Marçal, a la Congregació de La Sang; i una torre a prop del portal de Sant Antoni, a la Denominació d’Origen (DO) Conca de Barberà.
De cases barates a sofisticats ‘lofts’
Les torres medievals de Montblanc han passat de ser habitatges incòmodes, sense aigua corrent ni electricitat, a esdevenir moderns i atractius immobles amb glamour
‘Ara no hi tornaria a viure: són incòmodes i petites’
Tothom a Montblanc la coneix per Nati, però realment es diu Maria de la Serra, en honor a la patrona de Montblanc. Ella mateixa va descobrir que no es deia Nati el dia que es va casar. Els registres oficials no enganyen. La Nati o Maria de la Serra compta avui amb 83 anys de salut. Té el cap clar, traspua optimisme i l’únic que li fa una mica la guitza és l’oïda i per això ens rep en companyia de l’Antònia Vives, una amiga de tota la vida.
La Maria de la Serra Folch Viñas va viure en una de les torres medievals del tram de muralla del carrer del Mur des del 1950 fins el 1962. Llavors, a diferència d’ara, no eren sofisticats lofts ni llocs massa còmodes per viure-hi. No hi havia ni aigua corrent ni electricitat. “L’aigua l’havíem d’anar a buscar a la font, i la llum me la donava la mare, que vivia a la vora”, recorda. A diferència d’avui, quan mica en mica s’estan recuperant aquestes talaies medievals, llavors la pràctica totalitat de torres estaven ocupades. “Aquelles en què no hi vivia gent del poble van ser llogades als immigrants, la majoria d’ells andalusos. Eren els habitatges més barats de Montblanc”.
La Nati, que va heretar la torre d’una tia seva, assegura que ara no hi tornaria perquè “no són còmodes per viure-hi, tot són escales i les estances són petites”. Tot i això, en guarda records inoblidables: “Allí hi van néixer els meus fills!”.
‘Aquí hi vinc a cosir o a reunir-me amb les amigues’
Maria Serra Fornell també arriba a la cita acompanyada d’una amiga, Rosa Maria Ollé. A l’igual que la Maria de la Serra Folch ella tampoc no hi viu a la torre, per bé que en el seu cas no li cal res per a traslladar-s’hi quan vulgui. La recuperació d’aquesta fortificació medieval ha estat executada amb gust i la torre és una preciositat. Certament sembla una casa de nines per les reduïdes dimensions, però una caseta decorada fins a l’últim extrem pel que fa al mobiliari, teles, eines i demés detalls. A la planta baixa s’observa a través d’un vidre doble col·locat al terra l’espai que al soterrani havia servit de cub, on s’hi abocava el raïm. Avui és una petita bodega a la què només li falta l’esperit de vi. Al pis del damunt del rebedor hi ha una cuina perfectament equipada amb estris d’abans: càntirs, mans de porter, porrons... I al damunt, una habitació que conserva el llit de soltera de la Maria Serra i mobiliari d’època.
La torre funciona com a niu opcional. “A l’estiu gairebé no s’hi pot viure de la calor que fa, però quan arriba la tardor o la primavera, és ideal”, diu la Maria Serra. Com que l’immoble està perfectament equipat, acostuma a anar-hi quan vol quedar amb les amigues, o s’hi escapa a les tardes a cosir mentre segueix la telenovel·la. Diu que no la vol llogar ni explotar-la com a casa rural, tot i que li plourien les ofertes.
Article publicat a La Vanguardia (edició Tarragona) el 9 de desembre de 2011
Publicat per Unknown a 18:42
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Andreu, Josep, Maties, medievals, Montblanc, Serra, Solé, torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Alexa Rank
Entrades populars
La Pera, el terror de Valls
Era el segle XIX / i amb el nom de Joan Serra / es coneix un bandoler / per tothom, en La Pera / La història de Joan Serra no és cap lleg...
Surt la Font de la Vila de Montblanc
La intervenció arqueològica que s’ha fet a la torre de Poblet, el torricó número set del recinte emmurallat de Montblanc, ha deixat ...
Viure en una torre
Les torres medievals de Montblanc, que fa uns anys no tenien electricitat ni aigua corrent, estan sent recuperades i convertides...
El Guant arrela a Valls
Avui divendres 16 d'octubre arrenca una nova edició (la cinquena) del Guant, el Festival Internacional de Teatre de Titelles de l'Al...
Anís de Valls, del zenit a l’ocàs
“Va haver-hi un temps que l’anís a Valls es bevia com ara es beu la Coca-Cola. Era una beguda social que es prenia arreu, sobretot als caf...
150 anys del Centre de Lectura de Valls
El Centre de Lectura de Valls, una de les societats més antigues de la capital de l’Alt Camp, compleix 150 anys, un període prou llarg perq...
Diari de les Decennals (II): Planeta casteller
El Tiri (Pere Toda) me n'havia parlat fa molts mesos amb l'entusiasme que contagia sempre: "Farem del König el bar casteller ...
#Carnestoltesvalls (is different)
Crits de Vilafranca, Vilafranca, Vilafranca profanant la sacrosanta plaça del Blat instants després que els verds descarreguessin el pilar ...
Twitter post-electoral i l’efecte dels 100 dies
Fent neteja al Google reader m’he trobat amb un parell de blocades que m’han cridat l’atenció. Ambdues són de politòlegs i excel·lents c...
Pèrdua de vocacions
Carmelites, clarisses, escolàpies, germanetes dels pobres, però també jesuïtes, claretians, caputxins... La crisi de les vocacions religios... | 1 | perfect | {"ca": 0.9744375299186213, "en": 0.014265198659645763, "es": 0.011297271421732886} | |
mc4_ca_20230418_13_202445 | Els barcelonins Alma de Boquerón acaben de publicar "Cuerda pa rato" - auva!cat
Inici / Altres llengües / Discs Indexats / General / Indexats 2017 / Els barcelonins Alma de Boquerón acaben de publicar “Cuerda pa rato”
Els barcelonins Alma de Boquerón acaben de publicar “Cuerda pa rato”
— 30 setembre 2017
Alma de Boquerón és una banda del barri de Gràcia que acaba de publicar el seu tercer disc anomenat “Cuerda pa rato”. Ens trobem davant un disc ple de ritmes i estils que van de la rumba a tocs de cançó d’autor, fins a la cúmbia o el tango.
Alma de Boquerón està foramt per Jordi Nacenta, veu i guitarra, David Antonin, cajón, cors i percussions i els dos músics de Venezuela Carlos Mendoza, guitarra, baix, cors i percusió i Willbert Álvares, guitarra i cors.
“Cuerda pa rato” s’ha enregistrat, mesclat i masteritzat a Medusa Estudio pel prestigiós Roger Rodés amb qui ja van enregistrar el seu anterior disc.
Alma de Boqueron | Cuerda pa rato
De vermuteo
Aliki morena
Roto pa mi dscosío
Déjame mi amor
Apagó la mecha (feat. Tori Sparks)
« Noticia Anterior Mireia Vives i Borja Penalba - Casablanca
Següent Noticia » "Esperanzah", segon single i videoclip de l'àlbum de Marinah "Afrolailo"
Etiquetes: Alma de Boquerón Medusa Estudios | 0.741687 | curate | {"ca": 0.8171428571428572, "es": 0.1469387755102041, "nl": 0.008979591836734694, "pl": 0.026938775510204082} | http://www.auva.cat/barcelonins-alma-boqueron-acaben-publicar-cuerda-pa-rato/ |
naciodigital_ca_20220331_0_667617 | El Consell Comarcal del Solsonès ha adjudicat la contractació de les obres incloses al "Projecte per a la millora i manteniment del ferm de diferents camins veïnals de la comarca del Solsonès"
Les esmentades obres s'havien dividit en dos lots:
LOT 1: (Camins a pavimentar amb formigó) s'inclouen les obres i treballs de formigonat: Camí de la Pedra, Municipi de la Coma i la Pedra.
LOT 2: (Camins a reparar o pavimentar amb mescla bituminosa en calent), s'inclouen les obres de reparació de flonjalls o paviments en mal estat, i d'estesa i compactació de paviment de mescla bituminosa contínua en calent, G-12 i S-12 de diferents gruixos:
-Carretera de Veïnal de Prades, La Molsosa.
-Camí de Vilafranca i Camí de Cal Veí, Clariana de Cardener
-Camí d'accés a Clarà, Castellà de la Ribera
-Camí de Marmí, Castellà de la Ribera.
El Pressupost de licitació era de 249.038,84 € sense IVA 301.336,99 € IVA inclòs (21,00%) i la durada del contracte d'un mes.
El lot: Obres i treballs de formigonat: Camí de la Pedra, Municipi de la Coma i la Pedra, ha estat adjudicat a Constructora Auxiliar d'Obra Pública, SL per 110.000,00 € amb IVA
El lot: Obres de reparació de flonjalls o paviments en mal estat: Carretera de Veïnal de Prades, La Molsosa, Camí de Vilafranca i Camí de Cal Veí, Clariana de Cardener, Camí d'accés a Clarà, Castellà de la Ribera, Camí de Marmí, Castellà de la Ribera, ha estat adjudicat a Romà Infraestructures i Serveis, SAU, per un import de 170.429,70 € amb IVA | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/34568/consell-solsones-adjudica-obres-millora-manteniment-ferm-diferents-camins-veinals-comarca |
crawling-populars_ca_20200525_30_282443 | Girona
Centres de formació de màsters | 0 | curate | {"it": 0.16666666666666666, "ca": 0.8333333333333334} | : /centres/esport-educacio-fisica/dietetica-nutricio-esportives/centres-formacio-masters/girona/ |
mc4_ca_20230418_13_603172 | abril | 2018 | Institut Marta Mata
Carme Moreno29/04/18
PICNIC al TAS
Carme Moreno28/04/18
Divendres vam celebrar la cloenda dels actes del desè aniversari del Marta Mata. A l’Institut vam tenir esmorzar especial,coca i xocolata per a tots, i després vam assistir al TAS per veure la representació que el grup de teatre del centre ens va oferir: Pícnic,… Llegeix més»
Carme Moreno26/04/18
Recull gràfic de la Diada a https://photos.app.goo.gl/1zRd5L2AobSd6qRt1
Els alumnes de 3r d’ESO han estat venent roses pel municipi per contribuir a la tradició de regalar una rosa a les persones que portem al cor i començar a recaptar diners pel viatge de fi d’etapa. A… Llegeix més»
Els alumnes de 1r d’ESO han anat al Delta de l’Ebre a realitzar esports d’aventura: escalada, quads, tir amb arc, tirolina i ponts tibetans. Es van mullar, també van jugar a futbol i alguns de tornada es van adormir a l’autocar. Això vol dir que… Llegeix més»
PÒDIUM AL FEM MATEMÀTIQUES
Carme Moreno24/04/18
L’equip de 1r d’ESO format per la Júlia Menchen, la Nekane Fuentes i la Núria Capatina han fet pòdium a la segona fase del concurs Fem matemàtiques 2018 ja que han quedat terceres a la prova ràpida que ha tingut lloc a Mora la… Llegeix més»
FESTA DEL DESÈ ANIVERSARI DEL NOSTRE INSTITUT
Carme Moreno22/04/18
Moltes gràcies a tots els que vau participar a la festa del deu aniversari. Va ser molt emotiu i entranyable trobar antics alumnes, professors, membres del PAS i famílies que vau compartir amb el centre una part de la vostra vida. Gràcies també a l’Ajuntament… Llegeix més»
TALLER DE ROSES A LA RESIDÈNCIA D’AVIS DE SALOU
Alicia Oriola17/04/18
Aquesta setmana hem anat a fer un taller de flors per a Sant Jordi a la Residència d’avis de Salou, els nostres veïns. Hem passat una molt bona estona amb ells fent i fent flors sense parar, l’Eva Calvente ens ha preparat el material que… Llegeix més»
PARTICIPEM A LES PROVES PISA 2018
El nostre institut ha estat seleccionat per formar part d’aquest estudi internacional que mesura la qualitat dels sistemes educatius de més de 80 països del món. Hi participarà una mostra d’alumnes nascuts el 2002 que seran avaluats de les competències lectora, matemàtica, científica i… Llegeix més» | 0.773124 | curate | {"pt": 0.015503875968992248, "fr": 0.045599635202918376, "es": 0.047879616963064295, "ca": 0.8545371637026904, "en": 0.0364797081623347} | https://agora.xtec.cat/institutmartamata/2018/04/ |
crawling-ib3_ca_20230205_0_30488 | Són mòduls prefabricats construïts a Montuïri que el Consell de Mallorca està instal·lant en el tram que hi ha entre el túnel de Sóller i l’entrada al municipi. Les obres tenen un cost de 13 mil euros i duraran una setmana i mitja, un temps d’instal·lació molt més breu que la paret seca convencional. El Consell diu que l’obra substitueix barreres metàl·liques i en cap cas un mur de pedra en sec. El Gremi de Margers demana no fer les coses “a qualsevol preu”. Consideren un “contrasentit” que el Consell de Mallorca permeti actuacions d’aquesta classe a la Serra de Tramuntana. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/polemica-a-soller-per-la-construccio-dun-pareto-a-partir-de-moduls-prefabricats |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_346526 | S’olla (encara no) bull. Després de rebre moltes telefonades i missatges de diferents països arran del desastre de Sant Llorenç, només esperava llegir una opinió de Matias Vallés a “Diario de Mallorca” per confirmar el que tal vegada pareix fred però raonable. “El castigo del cielo” posa de manifest el que ja sabem, sembla que molts pocs, que venim acumulant anys de despropòsits, i ho remata en un altre article en Miquel Grimalt quan diu que es veia venir el desastre amb el que plovia.
Solidaritat va rebre fa anys un poblet colombià, Armero, on un volcà va provocar que quedàs baix terra i per tot el món vàrem veure com una nineta anava morint perquè no la podien treure del llarot, el que no es recorda és que les autoritats varen fer “mantener la calma y no se muevan” mentre que per sentit comú el poble s’havia d’evacuar.
Ara solidaritat és que esportistes vagin a fer net... com si qui fa feina de marger, cambrer o electricista no conti tant amb nom propi i més publicitat, hi van perquè principament s’ho poden permetre. Solidaritat quan és surrealista que gent dormi damunt matalassos a gimnasos quan tenim hotels a rompre. Com diu a “Diario de Mallorca” en Vallés, la “justicia” permet construir sense cap ni peus amb amenaces d’indemnitzacions si s’atura el que semblen tombes assegurades en cas de ploure o foc, i tot seguirà igual perquè algú ja pensa en el que guanyarà damunt el drama.
Hem perdut la memòria de com va la natura, i és ben trist el que ha passat però el problema és que no vegem que, per exemple, a Sóller tenim fetes de fa pocs anys una escola i una residència geriàtrica aferrades a torrents... S’olla encara no bull però el foc hi és davall.
Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a
Utilitzam cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, consideram que accepta el seu ús. D'acord | 1 | perfect | {"es": 0.013015184381778741, "ca": 0.9831887201735358, "an": 0.003796095444685466} | |
macocu_ca_20230731_7_187832 | Clàssics Reloaded confinats. L’art des de l’aïllament
Durant aquests dies de confinament la cultura ha esdevingut un recurs preuat per tots els que ens trobem aïllats a casa. Davant de l’adversitat la població està mostrant el seu costat més creatiu i solidari. A les xarxes podem gaudir de la multituds de recursos culturals, entre els quals s’hi han sumat la majoria de museus amb nous continguts especials que ens acosten les seves obres mentre afronten el tancament de les seves seus. Però també hem pogut trobar artistes i iniciatives que s’inspiren en les grans obres d’art per representar les condicions actuals i els sentiments que sorgeixen degut al confinament i la imposició de la distància social per l’emergència sanitària creada per la pandèmia del covid-19.
Durant aquests dies algunes obres del projecte Espacios Ocultos del pintor i fotògraf José Manuel Ballester han circulat per les xarxes socials perquè exemplifiquen com poques altres la situació actual. Les figures humanes que protagonitzen algunes de les obres d’art més conegudes desapareixen de la composició del quadre, tot generant una obra on només resta l’espai arquitectònic o paisatgístic. La sensació de buit i soledat creada és desassossegant. On son els humans que normalment habiten aquest planeta?
L’últim sopar, de Da Vinci
Als Països Baixos està triomfant Tussen Kunst & Quarantaine (Entre art i quarentena), un repte ideal per fer aquests dies des de casa. Només cal escollir una obra d’art i reproduir-la amb elements quotidians i penjar-la al seu canal d’instagram. Una oportunitat per la creativitat lliure, l’enginy i l’humor que s’atreveix amb obres de Vermeer a Van Gogh, i de natures mortes a L’últim sopar.
Una publicación compartida por Tussen Kunst & Quarantaine (@tussenkunstenquarantaine) el 20 de Mar de 2020 a las 5:04 PDT
La historiadora de l’art Maria Garganté de la UAB i el professor Manel Trenchs de l’Escola Pia de Mataró han creat un recurs espectacular. El site QuedAR’T a casa és una proposta visual de com la història de l’art ha representat el fet de quedar-se a casa. Hi podem trobar galeries amb més de 500 imatges de caràcter figuratiu que cerquen empatitzar amb la nostra quotidianitat d’aquests dies de tancament. A més ens proposen que, igual que s’ha fet en altres països, ens sumem a l’ART at home Challenge inspirada en la iniciativa neerlandesa, que podeu compartir amb el hashtag #artathomechallenge.
Fa pocs dies el creatiu Tony Conceptfarmer ha iniciat per Yorokobu el projecte col·laboratiu Mándalos a casa, on es mostren algunes de les pintures més famoses buides de gent per tal de conscienciar de la necessitat de confinament. En el seu instagram anireu trobant obres ben conegudes, en que si feu scroll cap a la dreta podreu enviar els personatges del quadre cap a casa. Que és el que toca!
Una publicación compartida por Mándalos a casa 🏠⬅️🚶🏼♂️🚶🏽♀️ (@mandalosacasa) el 22 de Mar de 2020 a las 6:21 PDT
Per normalitzar l’ús de mascaretes i guants l’estudi cordovès d’arquitectura Poa Estudio ha retocat algunes obres mestres de la història de l’art amb Coronarte. Estan convençuts que l’epidèmia pasarà i fins i tot la Infanta Margarita podrà treure’s la mascareta. Feu-hi una ullada!
La lliçó d’anatomia, de Rembrandt
Dones a la finestra, de Murillo
L’artista Genevieve Blais reimagina en el seu nou projecte Black Death Plague com serien algunes obres icòniques si es pintessin ara. Ho podeu seguir al seu instagram. Una actualització de la història de l’art als moments d’emergència sanitària actual. Evidentment les mascaretes són omnipresents!
American Gothic, de Wood
Retrat de la princesa María Pavlovna Abamelik-Lazareva, de Bogdanov-Belsky
Queen Elizabeth, de Warhol
Autoretrat amb collaret d’espines i colibrí, de Kahlo
El pintor Dave Pollot es dedica a portar nova vida a l’art d’altres èpoques. Ara podem seguir al seu instagram com les seves obres reflexen el moment actual de confinament mundial, amb la necessitat de mascaretes o les obsessions pels gels desinfectants i el paper higiènic que s’han colat en les seves natures mortes.
El projecte 6 feet covers de l’estudi de Los Angeles Activista, del creatiu espanyol Paco Conde i el creatiu brasiler Beto Fernandez, pretén conscienciar sobre la necessitat de la distància social a través de la reinterpretació a les disposicions actuals de protecció vírica de varies cobertes de discs icònics, com el famós pas de vianants de Abbey Road dels Beatles.
Una publicación compartida por Activista Los Angeles (@activistala) el 19 de Mar de 2020 a las 3:19 PDT
Clàssics Reloaded és una secció anual que inspira el Butlletí de Cultura Digital anualment. Podeu llegir els nostres anteriors reculls dedicats a la observació i reinterpretació contemporània de l’art clàssic aquí:
Like this:
Algun dia va a acabar la quarantena? esperem que si, mentrestant cal gaudir dels memes jajaja, són obres d’art modernes.
Qui som | 0.789508 | curate | {"ca": 0.8814115716044317, "fr": 0.004924086992203529, "es": 0.09684037751333607, "it": 0.0036930652441526466, "pt": 0.006770619614279852, "en": 0.004924086992203529, "no": 0.001436192039392696} | |
macocu_ca_20230731_0_556422 | ARTICLES » 28-05-2020 | PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
2530
Els Bonapart de Mallorca
Napoleó Bonaparte
Tots sabem que Napoleó va ser un home de costums molt característics, com per exemple dur levita grisa, guanyar totes les batalles que se li posaven al davant, conquerir regnes, prendre rapé i fer arengues d’antologia.
En una ocasió, quan un cortesà adulador li va demanar per l’origen dels Bonaparte, Napoleó li va contestar secament de la següent manera: «La casa Bonaparte va començar el 18 de Brumari».
Tals paraules no són, certament, gaire eficients per guiar un geneologista. Són molts els investigadors que, com a ratolins, s’han endinsat en arxius per mirar d’esbrinar l’ascendència de Napoleó, car és fa difícil acceptar la teoria que no davallava de ningú i, així, entre papers polsegosos i pergamins, han trobat quelcom de més sòlid que unes buides paraules imperials. Alguns aduladors –és cert– miraren de demostrar a En Napoleó mateix que els Bonaparte descendien directament dels emperadors romans. L’adulació s’esvaí en mig del silenci.
L’escriptora Aurora Sand trobà al seu arxiu particular dades que fan suposar un origen mallorquí dels Bonaparte. Després de sentir aital informació, els mallorquins somriem amb aires de suficiència. Els qui ja hem deixat enrere la joventut encara hem pogut passar i tornar a passar davant d’un casalot del tranquil carrer de la Palma: un casalot ple de bigues llavorades, de blasons antics i amb airoses finestres coronelles. I aquest casalot ens fou sempre conegut com «la Casa dels Bonapart». Allí –hom ens havia dit molts pics– hi havia hagut ben enclotades les poderoses arrels d’aquell arbre immens que va ser anomenat «Bonapart», l’ombra del qual cobreix tantes planes d’Història. A l’escut que hi havia damunt la porta de la Casa s’hi veien sis estrelles, un lleó rampant i una àliga negra amb les ales esteses. ¿Fou la mateixa àliga que volà arreu d’Europa? Per ventura sí.
Quan Na George Sand passà volcànicament per Mallorca –vegeu Un hiver à Majorque– pogué veure, al convent de Sant Domènec, la tomba dels Bonapart i comentà els treballs de Tastu que apunten ja devers un origen mallorquí dels Bonaparte.
Més endavant, uns altres investigadors han aportat noves dades. Ha estat dit, i és cert, que a la llista d’ascendents que Napoleó hagué de presentar per poder ser admès a l’Escola Militar de Brianne no hi figura cap mallorquí; però aquella llista es remuntava tan sols a cinc generacions i que els Bonapart mallorquins són més antics.
Els treballs d’En Bover, d’En Pomar i del jesuïta Casau han posat en clar que un dels Bonapart mallorquins que es deia Hug va ser nomenat regent de Còrsega pel rei Martí. Abans d’aquest nomenament no es coneixia, segons que sembla, aquest llinatge en aquella illa. Aquest Hug Bonapart no retornà a Mallorca. Va vendre les terres que aquí hi tenia i s’establí definitivament a Còrsega. Un ja està llest per apostar que En Napoleó davallava d’un llinatge mallorquí [...].
Del periòdic Paris Baleares Maig del 1960 Joaquim Verdaguer
Els nostres avis sessejaven en pronunciar paraules en castellà i no sabien pronunciar la "jota" castellana, dèien "Khota", com p. e. Mari Khosé, En sóc testimoni i al País Valencià. | 0.847413 | curate | {"en": 0.016609213412723284, "zh": 0.0012535255405828893, "ca": 0.9768097774992165, "es": 0.00532748354747728} | |
mc4_ca_20230418_1_365992 | Homenatge a Montserrat Roig (20 anys) divendres, 10 de març de 2017
XeXu11 de març de 2017 a les 11:57Aquest any encara no he vist la neu! Però com pot ser! Bé, em sembla que d'aquí a una setmana en veuré força...ResponEliminaRespostesCarme Rosanas11 de març de 2017 a les 20:22Que tinguis sort, XeXu, veure la neu, renova el meravellament per la vida, si mai se t'ha esgarriat.EliminaResponxavier pujol11 de març de 2017 a les 12:48Una bona celebració. Prop dels núvols i del cel. Magnífics els arbres quan estan nevats.ResponEliminaRespostesCarme Rosanas11 de març de 2017 a les 22:19Sí, va ser una idea ben encertada, molt maca la celebració.EliminaResponnovesflors11 de març de 2017 a les 13:33Sempre és bo el gaudi, nevat o no. Ara mateix, a mi, se'mfa difícil pensar en la neu, ací hi ha temperatures properes als 30 graus. Però diuen que dilluns tornarà el fred i la pluja.ResponEliminaRespostesCarme Rosanas11 de març de 2017 a les 22:26Ho crec, tot just fa una setmana d'aquesta neu i avui que tornem a ser al Pirineu (si bé no al mateix lloc) sembla estiu...EliminaResponConsol11 de març de 2017 a les 18:23Una celebració que fa enveja. La neu és màgica. ResponEliminaRespostesCarme Rosanas11 de març de 2017 a les 22:29Sempre màgica, i tant! Les sensacions que produeix la neu són molt especials, molt profundes, molt endins d'un mateix. Al menys a mi em fa aquest efecte com d'una mística natural.EliminaResponOlga Xirinacs Díaz11 de març de 2017 a les 19:03Neu: sinònim de refugi i abric, d'admiracions i somriures.Calor: ardència implacable difícil d'evitar.M'agrada més el paisatge que expliques ara.ResponEliminaRespostesCarme Rosanas11 de març de 2017 a les 22:31A mi també m'agrada molt aquest paisatge... que tots admirem amb ulls de nens.EliminaResponM. Roser11 de març de 2017 a les 21:21Una celebració molt entranyable , en donen fe aquestes boniques fotos...Fa molt de temps que no he vist nevar, ho trobo a faltar!El que no tenen el privilegi d'emocionar-se. no saben pas el què es perden.Petonets, Carme.ResponEliminaRespostesCarme Rosanas11 de març de 2017 a les 22:35Veure nevar dona una pau .... sortir a caminar sota la neu és un trobar-se un mateix.EliminaResponGalionar12 de març de 2017 a les 19:29Una celebració que no oblidareu mai, segur. És màgica, la neu. Recordo la nevada que em va sorprendre a finals d'abril a Caldes de Boí i les meravelloses sensacions que va provocar-me... Les imatges, precioses! ResponEliminaRespostesCarme Rosanas12 de març de 2017 a les 19:40Jo recordo també aquesta nevada que dius, encara que no hi era... però que ens vas explicar. Quin goig, la neu, Montse!! !EliminaResponMari Català12 de març de 2017 a les 19:37A mi m'agrada molt la neu, i encara que els darrers anys no l'hem vist per ací, aquest any en va caure una bona, i el paisatge es transforma, de manera que no sembla el mateix. M'agrada el silenci que la neu em transmet, com si res més no existira, només els flocs.ResponEliminaRespostesCarme Rosanas12 de març de 2017 a les 19:42Doncs, mira, que també la recordo. Teníem aquell dia una amiga viatjant capa a Barcelona, i des del tren ens va enviar unes imatges que semblava la Siberia... he, he, he... El silenci de la neu, Mari, és un silenci molt i molt especial. Qui no l'ha sentit mai, desconeix alguna cosa profunda del silenci.EliminaResponGlo.Bos.blog12 de març de 2017 a les 20:51Que oportuna aquesta nevada en un dia tan assenyalat! Veig que la vareu gaudir molt. A la gent menuda els encanta la neu, i, pel que veig, als grans també.Per molts anys, bonica!Una abraçadaResponEliminaRespostesCarme Rosanas12 de març de 2017 a les 21:12Vam gaudir tots com els nens... la recordarem, segur aquesta data!! !Abraçades, Glòria!EliminaResponHelena Bonals13 de març de 2017 a les 10:34Jo no serveixo per esquiar... i aquest any no he vist la neu.ResponEliminaRespostesCarme Rosanas13 de març de 2017 a les 12:12Jo tampoc gaire, la veritat. Fa un munt d'anys que no esquio, però no vam pujar a esquiar, vam pujar a veure la neu, a veure el paisatge, les muntanyes, a veure les boires i com nevava. Per a mi aquest any ha estat l'únic dia que l'he vista.EliminaResponsa lluna13 de març de 2017 a les 16:30Fixa't que desprès d'una setmana gairebé d'estiu, avui fa molt de fred...no m'estranyaria gens veure neu a Tramuntana demà al matí.Té tanta màgia que fins i tot s'encomana amb aquestes fotos tan maques.Aferradetes, Carme.ResponEliminaRespostesCarme Rosanas15 de març de 2017 a les 21:58No ha durat gaire el fred per aquí dalt... ja torna a fer temps de primavera...EliminaResponAfegeix un comentariCarrega'n més... | 0.863762 | curate | {"ca": 0.9903825136612022, "it": 0.003715846994535519, "es": 0.005901639344262295} | https://carmerosanas.blogspot.com.es/2017/03/neu.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_125186 | La fortuna oculta del rei emèrit espanyol genera més capítols suculents. L’últim és la detecció a Andorra d’un compte bancari vinculat a l’estructura financera del Borbó, que apareix en les investigacions de la fiscalia suïssa i que va estar operatiu durant més d’una dècada. Una prova més que demostra la naturalesa perversa de la institució monàrquica, que durant dècades ha estat encapçalada per un personatge tèrbol i que ara té al capdavant l’hereu, que mira cap a un altre costat blindat per una justícia que és més igual per a uns que per a d’altres.
JOAN CARLES I JOAN CARLES I JOAN CARLES I JOAN CARLES I JOAN CARLES I E-mail
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 1 | perfect | {"ca": 0.9001097694840834, "en": 0.08342480790340286, "pt": 0.01646542261251372} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_116948 | El juny del 2015 el ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar una moció presentada per la CUP-PC, per fer una taula per l’estudi de la municipalització del servei d’aigua a la nostra vila.
Aquesta proposta arriba quan quedaven quatre anys per la finalització del contracte de concessió a SOREA, de fet la concessió es va fer a SAUR (Sociedad de Abastecimientos Urbanos y Rurales SA) fa més de quaranta anys, i anys més tard va passar a ser SOREA (Sociedad Regional de Abastecimientos de Aguas SA).
Que a les acaballes de la dictadura franquista es fessin concessions del servei d’abastiment d’aigua, que és un bé col·lectiu i una necessitat per a tothom, a una empresa privada durant un període de gairebé cinquanta anys ho trobo indignant, però d’això ja en parlaré un altre dia.
A la moció aprovada al juny del 2015 hi havia dos acords, que són els que l’equip de govern ha de treballar. El primer diu que es crearà una taula d’estudi per la municipalització del servei d’abastament d’aigua de la ciutat i el segon diu que l’Ajuntament, un cop finalitzada la feina de la taula d’estudi, ha d’organitzar una audiència pública per sotmetre a informació i debat ciutadà el model de gestió de l’aigua a la ciutat.
Bé doncs, sembla que l’equip de govern va amb una lentitud exagerada que fa pensar que no tenen cap intenció de complir els acords presos en ple municipal. La primera reunió de la taula d’estudi, que aplega representants dels partits que hi ha al consistori, es va fer al juny del 2016, o sigui un any després de l’aprovació de la moció!
La segona trobada es va fer a finals de l’any 2016 i va consistir en una visita a les instal·lacions de SOREA, com si es tractés d’una excursió d’una classe de primària de qualsevol escola santcugatenca.
En un any i mig s’han fet dues trobades de la taula d’estudi, aquest fet demostra que l’equip de govern no té una clara voluntat de treballar ni tan sols quins mètodes de gestió es poden aplicar.
És trist que el govern de la nostra ciutat no estigui disposat a treballar seriosament sobre els acords que es prenen al ple de l’Ajuntament, sobretot quan el que s’aprova no és del gust del partit governant.
No estem parlant, encara, que s’ha de municipalitzar el servei d’abastament de l’aigua a Sant Cugat, perquè entenem que l’accés a l’aigua ha de ser universal i no pot estar sotmès a l’ànim de lucre, ni que l’aigua és un dret humà i un servei bàsic i públic, no una mercaderia, per tant, la seva gestió ha d’estar fora de les lleis del mercat, interessos privats o mans privades amb interessos comercials.
Simplement volem que es treballi seriosament sobre quins són els models de gestió que hi ha actualment a Europa i quin d’aquests models seria el millor per tenir un bon servei d’abastament d’aigua a la nostra ciutat, o sigui que estem en un estadi previ a contraposar políticament els models de gestió pels que apostem les diferents organitzacions polítiques que tenim representació al consistori i pel model que aposta la majoria de la ciutadania.
Potser el govern de la ciutat es pensa que per inacció seva, aquesta qüestió s’acabarà oblidant i ells podran tornar a fer una concessió durant cinquanta anys a alguna empresa privada, hi ha rumors que ja estan treballant en el plec de condicions per la concessió a esquena de la resta de forces polítiques, però nosaltres no defallirem! | 0.850994 | curate | {"ca": 1.0} | http://alternativesvalles.cat/serveis-publics/aigua/remunicipalitzem-laigua-i/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_791434 | Llegueixo a Vilaweb la satisfaccio de Vicent Partal ( compartida ) perque a Mallorca haura a les properes espanyoles una candidatura unitaria a Mallorca de tots els grups nacionalistes no espanyols desde UM a ERC a PSM tots Es una gran noticia i tant de bo aconsegueixin ni que sigui un diputat i es pugui fer sentir la seva veu i tant de bo sigui presagi de fites mes altes desgraciadament a Catalunya anem en sentit contrari i Esquerra fa de comparsa en llistes conjuntes al Senat amb un partit ultraespanyolista com la filial del PSOE
Les Illes i el País Valencià viuen situacions més o menys comparables; Catalunya no pas. Allà sempre han tingut diputats als Congrés del PP i PSOE, i en el cas de les Illes tenen pocs diputats a repartir, només 8. Aqui som més gent, tenim més a repartir, el catalanisme és més fort i està més estés. A Catalunya no em de debatre com aconseguir al març diputats que no siguim del PP ni del PSOE (sempre els hem tingut i els seguirem tenint) sinó de què serveixen actualment...
Exacte. A mi no em desagradaria pas que a les illes treguessin un diputat (tot i que jo no els votaria) perquè en el fons seria un pas endavant. Al principat, en canvi, la cosa és molt diferent. De què serveix votar ERC???? A mi em sembla que fins i tot s'hi perd. Se n'en foten a la teva cara, la gent es fa il·lusions per res (perquè acabaran portant la batuta els espanyolistes del PSOE i del PP)... A Madrid, res a fer-hi! L'independentisme als Països Catalans i a fer-hi política en el nostre territori!!!! No pas a Espanya!
I a qui et queixaràs quan et fiquin la LOAPA sense vaselina? (pregunto)
I et penses que 10 o 15 diputats de CiU i ERC evitarien una nova LOAPA? Si PP i PSOE es posen d'acord saps quants diputats sumen dels 350 del Congrés?...
El cert és que prostituint-se eviten que haguem de menjar molta merda espanyolista. De totes maneres, tu què prefereixes, que no tinguem bona representació o que no en tinguem de cap tipus? Jo prefereixo de llarg la primera opció mentre a casa nostra encara tinguem feina. | 0.845844 | curate | {"ca": 0.953534354918438, "fr": 0.033119130004943154, "oc": 0.008403361344537815, "es": 0.004943153732081068} | |
cawac_ca_20200528_4_174374 | Tancar Aquest lloc web fa ús de cookies de tercers per tal d'obtenir informació estadística sobre la navegació. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació, així com saber com canviar-ne la configuració consultant la nostra política de cookies.
Agenda
Presentació de documental sobre Bluefields
Presentació de documental Girona-Bluefields, 25 anys d’agermanaments a càrrec del seu autor Marc Planagumà. Aquest documental ens apropa la realitat de Bluefields i els projectes de cooperació que s’hi estan duent a terme actualment. | 0.687636 | curate | {"ca": 0.8900709219858156, "fr": 0.09929078014184396, "it": 0.010638297872340425} | http://www.comg.cat/cat/agenda/Presentacions/Presentacio_de_documental_sobre_Bluefields/261 |
mc4_ca_20230418_6_376192 | De James Vicary (1915-1977) a Tony Marcel: la memòria subliminar
En un film hi ha aproximadament 25 imatges per segon, l’ull però és incapaç de copsar totes aquestes imatges i en veu una de sola en moviment. El concepte de ‘missatge subliminal’ deriva dels estudis que es van fer (ja a partir de finals del segle 19), sobre les possibilitats d’enganyar l’ull a través d’usar la velocitat en la transmissió d’imatges per fixar-les en l’inconscient. Quan es parla de ‘percepció subliminar’ ens estem referint al procés a través del qual la ment actua seguint les indicacions d’algun missatge gravat en la memòria inconscient i sobre l’origen del qual no té cap indicació. La percepció subliminar és, de fet, un tipus de fascinació produïda sobre la ment de manera inconscient, que impulsa persones sanes a actuar d’una manera que elles mateixes no controlen, perquè s’ha aconseguit activar circuits de la ment no-conscients.
Els processos de fascinació, en què ens situem com ‘encantats’ davant les coses, són coneguts des de sempre: el filòsof grec Demòcrit ja va dir que ‘molt del perceptible no és percebut per nosaltres’ i Plató en parla al Timeu. ‘Fascinar’ és una de les funcions bàsiques de la intel·ligència i actuant sobre els aspectes subliminars de la ment ha interessat de sempre tots els qui han volgut dirigir grups humans. De fet, la repetició de determinades frases o la fixació d’imatges i d’eslògans en el cervell per repetició són procediments que s’ha usat en política i en religió de forma continuada, tant per captar l’atenció dels oients com per manipular la seva actuació.
L’eficàcia dels processos de fascinació augmenta significativament quan s’aconsegueix la manipulació de l’inconscient mitjançant una manipulació subliminal, és a dir, quan les imatges es presenten durant un temps massa curt per poder ser percebudes conscientment. A finals del segle 19 i fins a la 1ª Guerra Mundial, els treballs sobre hipnosi van reactivar l’interès per aquestes tècniques que (habitualment) no es basen tant en la duració de l’impacte rebut com en la seva intensitat.
Una llegenda urbana situa el satanista anglès Aleister Crowley (1875-1947) entre els primers estudiosos dels processos subliminars en vistes a la manipulació de conductes a gran escala. Crowley era un personatge del tot estrafolari i es movia en un món d’alta societat (era milionari), entre gent relativament fàcil d’entabanar amb una llenguatge grandiloqüent i semiculte. Sembla que va estudiar algunes formes d’usar la percepció subliminar i la hipnosi en algun tipus de sectes, però en la seva biografia hi ha més ficció que realitat. Als psicòlegs científics no els agrada gaire acceptar que en el tema de la percepció subliminar i de la hipnosi hi ha una curiosa barreja de ciència i fe amb algunes gotes d’esnobisme. Però els processos de creació de fascinació i manipulació mental són difícils de descriure precisament perquè es barregen temes vinculats a la moralitat i el lliure albir (valors, opcions polítiques...) amb consideracions científiques.
Fins la dècada de 1950, però, el tema de la manipulació de la ment amb tècniques de percepció subliminar no va arribar al gran públic. L’afer de la publicitat subliminar es desencadenà quan el publicitari nord-americà James Vicary (1915-1977), afirmà que durant sis setmanes (en dies alterns per disposar d’un grup de control) havia aconseguit augmentar un 58% les vendes de crispetes, i un 18% les de Coca-cola, en un cinema de Fort Lee (Nova Jersey) difonent cada 5 segons entre els fotogrames d’un film el missatge ‘Eat Pop-corn, drink Coke’. El sociòleg Vance Packard (1914-1996) va desvelar l’afer al llibre THE HIDDEN PERSUADERS (1957) i es produí un considerable tol·le-tol·le polític i mediàtic, en la mesura que l’experiència de Vicary plantejava dubtes sobre la llibertat humana, sobre el poder de manipulació en mans de multinacionals i sobre els límits de les conductes ètiques acceptables en publicitat. El context de l’època, l’impacte del llibre 1984 de George Orwell i de la filosofia existencialista (amb la seva crida a la responsabilitat i a la llibertat) també ajudaren a crear una mena de llegenda sobre el poder de la memòria subliminar.
El cert és, però, que els treballs fets amb posterioritat per científics independents no confirmaren les afirmacions de Vicary, que acabà ‘confessant’ l’any 1962 la falsedat de l’experiment, tot i que encara hi ha dubtes sobre la qüestió. La ‘confessió’ de Vicary va embolicar encara més les coses. Grups més o menys partidaris de teories ‘conspiranòiques’ afirmen que fou obligat a retractar-se per tapar les suspicàcies que podia produir la seva ‘revelació’ en plena Guerra Freda. Fins i tot el web oficial de la CIA manté (2012) un document sobre el funcionament de la percepció subliminal, intentant treure ferro a la qüestió... i aconsegueix tot el contrari.
La percepció subliminar es continuà investigant però des del punt de vista del màrqueting en grups subvencionats per Ernst Dichter (1907-1991), un publicitari vienès-americà, iniciador de la tècnica del focus-group, i per Louis Cheskin (1907-1981), un ucraïnès-americà, especialista també en temes de manipulació del consum de masses. Ambdós són autors clàssics del màrqueting, però malgrat el que afirma la psicologia popular és molt dubtós que el consum pugui ser manipulat subliminalment. Si la publicitat subliminal tingués la força que li atribueixen seria un tipus de violació de la ment que faria impossible el dret a decidir dels individus, però no és el cas. Resulta fins i tot obvi que campanyes de màrqueting molt treballades fracassen, mentre el boca a boca més elemental funciona gairebé sempre tant per enaltir com per esfondrar un producte o una empresa.
La publicitat subliminar va ser estudiada científicament per Philip Merikle (1995) que va establir que l’emissió d’un missatge subliminar era inútil des del punt de vista del màrqueting perquè era percebuda només durant 150 mil·lisegons i esborrada tot seguit, de manera que resultava ineficaç quan el consumidor se situava davant les lleixes del supermercat. Això no significa, però, que no tinguem una memòria subliminar, l’existència de la qual va ser provada per Tony Marcel (Cambridge) l’any 1983 i que ha estat corroborada per tècniques d’imatge cerebral Marcel va mostrar, per exemple, com la presentació d’un estímul no percebut conscientment provoca una activació de la regió que mou la mà. El creuament de les tècniques de percepció subliminar amb la informació que tenim sobre les neurones mirall obre un camp d’estudi tan interessant com perillós.
Els mecanismes cerebrals d’aquests fenòmens encara són poc coneguts, però no cal compartir una visió conspirativa de la política per tenir-ne por. De fet, l’any 2000 en la publicitat electoral de George W. Bush emesa per televisió apareixia la paraula ‘rats’ (cabró) després d’una foto d’Al Gore, el candidat contrari, i és quasi segur que s’han usat tècniques de percepció subliminar en la manipulació de l’opinió pública durant la guerra d’Iraq. A un nivell més senzill, l’empresa de iogurts ‘Danone’ ha manipulat durant anys les graelles televisives de molts països europeus per passar sempre a la mateixa hora anuncis dels seus productes incrementant així les vendes –tot i que en aquest cas més que la percepció subliminar, s’ha provocat un reflex condicionat. El vell ideal totalitari de Plató (el governant que tracta els seus súbdits com si fossin ovelles), es podria fer realitat si no hi haguessin mecanismes ferms de control social de la publicitat. Per això és imprescindible que els col·legis professionals i la legislació ordinària treballin amb transparència impedint la manipulació subliminar i donant la màxima publicitat als experiments que es fan en aquest àmbit. | 0.886065 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.alcoberro.info/planes/PsicoHistoriaSubliminal.html |
cawac_ca_20200528_1_86937 | Contingut
Futbol Base-Infantil A
L’Infantil A, campió (4-1)
L’equip blaugrana ha aconseguit derrotar la selecció del Camerun per 4-1 en el torneig de Lleó. Moussi, Mamadou, Cristian i Gerard han estat els golejadors del conjunt entrenat per Fran Sánchez.
L’Infantil A ha guanyat aquest diumenge el torneig internacional de futbol infantil de Lleó. Els nois de Fran Sánchez ja havien superat el Reial Madrid a la tanda de penals a les semifinals i avui s’han imposat amb claredat a la final després de guanyar el Camerun per 4-1. Els blaugranes han demostrat que saben jugar a un nivell molt superior al del conjunt africà i s’han endut el campionat per quarta vegada.
Bon començament
La victòria dels nois de Fran Sánchez ja estava decidida des dels primers minuts del partit. Als set minuts de joc, Moussi, després d’una acció individual, ha aconseguit estrenar el marcador en una autèntica lluita contra la defensa camerunesa. Poc més tard el davanter Mamadou no ha rebut cap pressió per part dels jugadors del Camerun i ha tingut via lliure per marcar el segon gol de l’equip blaugrana.
Partit sentenciat
Quan encara no havia passat ni un minut del segon temps, Cristian ha fet la tercera diana davant una defensa camerunesa que no ha sabut reaccionar amb un bon atac. Al minut 14 els camerunesos han intentat refer-se marcant l’únic gol del partit, però Gerard ha sentenciat el matx en el temps afegit amb el quart gol.
FOTO: ARXIU
Ebwelle, màxim golejador
El jugador camerunès Ebwelle no ha aconseguit fer cap gol en aquesta final. Tot i ser el més jove del torneig (encara no ha fet els 13 anys), s’ha convertit en el màxim golejador del campionat amb quatre dianes. | 0.808194 | curate | {"ca": 0.9800483675937122, "es": 0.013301088270858524, "en": 0.006650544135429262} | http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/futbol_base/temporada07-08/06/n080622104674.html |
mc4_ca_20230418_6_257098 | Products | Echosline Mascarilla Karbon9 Vegana
Esquena CasaCabellEchosline ECHOSLINE MASCARILLA KARBON9 1000ML (VEGANO)
Category: Echosline
ECHOSLINE SELIAL xampú KERATINA 350ml
ECHOSLINE QUERATINA SELIAL ESPRAI
25,10€ 21.30 h€
Xampú amb queratina i àcid hialurònic Echosline 1000ML
Seleccioneu una categoria Accesorios para Hombres Cremas para Hombres Barba cura Fibras capilares L´OREAL Homme Schwarzkopf 3D MEN Accesorios Peluqueria Raspalls de dents elèctrics Màquines de tall Planxes de cabell Assecador de cabell Tenacillas y Rizadores Tisores i ganivets Cabell Echosline Erayba Exitenn Fanola Kativa/kerapro Expert de l'Oreal Lipidium reparació absoluta Ris glicerina contorn Expert - cuir cabellut Experts Nutrifier glicerol Expert-plata Línia TECNI.art LINEA VOLUMETRY (pèl fi) Liss il·limitat Pro - de queratina recàrrega Solar Vitamino Color AOX Maria Nila Montibello Altres marques Ostres cosmètica Productos Schwarzkopf BC BONACURE oli Miracle brasiler Volum de col·lagen BC impuls BC Color Freeze BC Q10 Excellium FORÇA DE FIBRA D'AC BC Hyaluronic Moisture Kick BC Keratin Smooth Perfect AC OLI MIRACLE BARBARY BC Peptide Repair Rescue (reparador) BC la gènesi de cuir cabellut (caspa, relaxant) BC Sun Nutr (solar) Blondme queratina restaurar OSIs + Silueta Productos Wella Revlon OROFLUIDO ÀSIA PROYOU REVLON - OR LÍQUID REVLON - EQUAVE REVLON UNIQ UN TOTAL DE 45 DIES DE REVLONISIMO COLOR Salerm Serioxyl Tahe Valquer Coloració Tint accessoris Decoloració L' Oréal Màscara de Color fins L'oxigen Revlon CROMÀTICA Nutri Color crema Revlonissimo Colormetique Revlonissimo Colors purs Jove de Color Tintes Exitenn Tintes Fantasia Tintes Montibello Tintes Schwarzkopf Essensity permanent color amoníac 0% IGORA Absolut Igora Absolutes Silverwhite IGORA color 10 IGORA Reial IGORA Reial Highlifts Estètica Aparell d'estètica Cremes i tractaments corporals Cremes i tractaments facials Ainhoa BYOTHEA eD NOYLE´S Altres marques Depilació Desechables Estética Manicura i pedicura Tenalles Cura de mans i peus Esmalts Làmpades GEL Arxius i rasps Torns Unas-accesorios tractaments Maquillatge Permanent i tint de pestanyes Productos de Estética Herramientas de Peluqueria Cepillos y Peines para el Pelo Extensions Cosida i Clip Utensilios de Peluquería Keratina y Botox Alisados keratina Xampús Mascarillas Cabello Dañado Packs – Outlet Packs promocionals Productos Formate Viaje Protectores solares | 0.889677 | curate | {"en": 0.04085035431429762, "fr": 0.03626511046269279, "es": 0.015423092955398083, "ca": 0.9074614422676115} | https://todo-peluqueriayestetica.com/echosline/echosline-mascarilla-karbon9-1000ml-vegano/?lang=ca |
cawac_ca_20200528_5_58871 | Dos intoxicats lleus en l´incendi d´un pis de Manresa
El foc ha començat a la cuina d'un habitatge situat a la carretera de Vic número 149 de la capital del Bages
16.01.2014 | 21:42
ACN | MANRESA Dues persones han resultat intoxicades lleument per inhalació de fum en l'incendi d'una cuina d'un pis situat a la carretera de Vic número 149 de Manresa. El foc ha començat a tres quarts de vuit del vespre d'aquest dijous, a la segona planta, segons han informat els Bombers de la Generalitat.
Com a mesura preventiva, els bombers han desallotjat els veïns de tot el bloc de pisos, de quatre plantes, ja que estava ple de fum. Els dos afectats han estat evacuats a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. En l'incendi hi han treballat 5 dotacions de bombers, dues unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i els Mossos d'Esquadra. | 0.753502 | curate | {"es": 0.06408706166868199, "ca": 0.9141475211608222, "de": 0.02176541717049577} | http://www.regio7.cat/manresa/2014/01/16/dos-intoxicats-lleus-lincendi-dun/255184.html |
mc4_ca_20230418_14_428617 | Memòria 2011 by 48H Open House Barcelona - issuu
OHB_2011
...OBRIM ELS ULLS, MENTS I PORTES CAP AL BON DISSENY A LA CIUTAT: des d’un fanal a una escola o a un parc metropolità.
Aquest projecte de divulgació de l’arquitectura i l’urbanisme de la ciutat de Barcelona va obrir al públic, durant el cap de setmana del 22 i 23 d’Octubre, 160 edificis, de diferents tipologies, formes i mida.
OBJECTIU Apropar l’arquitectura i la ciutat als barcelonins i barcelonines donant-los l’oportunitat de remirar la seva ciutat.
dormitoris reials
fàbrica la bohèmia.damm
És un concepte simple però alhora potent. Compartir l’excel·lència de la bona arquitectura i l’urbanisme, fent accessibles al públic els edificis, amb itineraris i activitats completament gratuïts, és el repte assolit al 2011.
©wijkmarkphoto
DE 9 A 99 ANYS 48H OPEN HOUSE BARCELONA, és un projecte obert a tothom, que es va realitzar el cap de setmana del 22 i 23 d’Octubre. És l’inici d’una iniciativa global de la ciutat que implica la participació dels diferents agents socials, tècnics i artístics per portar “al carrer” la bona arquitectura. Els habitants de la ciutat van tenir la possibilitat de veure-la amb uns altres ulls, parlant amb els arquitectes que han dissenyat una obra, o amb els usuaris, o amb els encarregats de la planificació d’una zona de la ciutat van poder comprendre millor els espais visitats.
PARTICIPACIÓ 35.000 persones van gaudir de la segona edició del 48HOPENHOUSEBARCELONA, la qual cosa demostra un nivell d’interès per l’arquitectura i l’entorn construït mai vist abans a Barcelona, que supera en un 40% la xifra de la primera edició. Ha estat una iniciativa molt valorada per diferents sectors: 600 persones voluntàries, 25 entitats col•laboradores i propietaris de 160 edificis, tant públics com privats, que han obert les portes al projecte, ho confirmen.
La implicació de més de 100 arquitectes ha estat fonamental per aconseguir un intercanvi d’opinió entre visitants, usuaris i autors.
22- 23 OCTUBRE 2011
160 edificis oberts, 10 districtes
...i pròximament
20- 21 OCTUBRE 2012
voluntariat 160 propietaris d’edificis van obrir les portes el cap de setmana 600 informadors van atendre al públic 100 arquitectes van compartir el seu coneixement
xarxa internacional aquest projecte que va començar fa 19 anys a Londres, va inaugurar l’openhouseworldwide
amb Barcelona, Dublin, Galway Tel Aviv, NYC, Slovenia i Chicago
arquitectura reversible treballa des d’un nucli connectat amb equips pluridisciplinaris dins les àrees de disseny, premsa, educació i edició
patrocini ajuts econòmics que fan possible el més gran festival d’arquitectura completament de franc per a la gent de Barcelona
OHB, CULTURA ACTIVA
habitatge St Pere més Alt
Els arquitectes han compartit la seva obra i experiència amb els visitants a la majoria dels llocs oberts, la qual cosa ha fet possible l’intercanvi d’opinió “cara a cara”
“...va funcionar tot molt bé, i tot el voluntariat que vàreu dur va estar fantàstic.” Antoni Tarrida, director de producció del Mercat de les Flors “...vaig disfrutar molt, la gent és porosa, àvida de conèixer i per tant interessant!” Teresa Batlle, arquitecta d’edifici participant a l’edició 2011 “M’encanta la iniciativa de l’Openhouse i és genial participar-hi tant com a voluntari i com a usuari!!!!! Espero poder-hi continuar assistint molts anys... Laura Company Mercado, voluntària a l’edició 2011 “... bon nombre de barcelonins/es vivim a una ciutat que desconeixem en gran mida i aquesta és una bona oportunitat per gaudir de molts indrets que seria impossible conèixer d’una altra manera” Marta Barceló, visitant a l’edició 2011
COMUNICACIÓ I DISTRIBUCIÓ DEL MATERIAL
LCCJ#D<EKJ @GFIK<JF9<IK<J ))$)*F:KL9I<)'((
©wijkmarkphoto antiga fàbrica La Bohemia
30.000 programes OHB (quadricromia_mida A5_40 planes_grapades) amb la informació de tot l’esdeveniment, amb les fitxes dels 160 edificis oberts al públic, es van poder trobar a les biblioteques, a les oficines d’atenció al ciutadà i a la xarxa de centres cívics. També a les botigues i locals culturals habituals i als edificis participants. 40.000 postals OHB (10x15cm quadricromia) a mode de publicitat avançada per arribar a la gent jove. Campanya d’un mes de Banderoles de carrer. TMB Recomana. Xarxa de distribució per arribar a la màxima audiència: museus, entitats culturals, bars, xarxa de biblioteques, 160 edificis, 70 despatxos d’arquitectura, col•legis professionals, centres d’informació ciutadana. Senyalització dels 160 edificis. Internet com a eina de difusió xarxes socials i web 2.0. Campanya de premsa. Armilles Voluntariat.
WWW.48HOPENHOUSEBARCELONA.ORG www.48hopenhousebarcelona.org és l’aplicació web nucli central del projecte que permet usar altres aplicacions i eines del web 2.0 que han contribuït, en gran mesura, a la socialització exponencial del projecte i a crear una xarxa transversal de difusió a Internet i d’ús gratuït. Hem aprofitat aquestes xarxes socials a Internet, creant grups a Facebook i a twitter per arribar a perfils diversos. Aquest any també l’aplicació Foursquare ha estat una de les novetats en aquest sentit.
WEB MULTIMÈDIA+APLICACIONS FACEBOOK Les estadístiques que es van generar durant el cap de setmana ens permeten fer una valoració molt positiva del gran nombre d’usuaris que va tenir el web a l’Octubre, essent també força visitat abans i després. Destaquem algunes dades:
*190.070 Visitants únics (32.933 el 22/10/2011) *771.908 Pàgines vistes La geolocalització dels 160 edificis amb el mapa Google del festival va tenir 16.528 visites, i a través de la plataforma Foursquare, els usuaris van poder interactuar des del seu mòbil. Actualment 2.150 són els nostres seguidors a les xarxes socials més populars, facebook i twitter. Destaquem els moviments d’entre els dies 20 al 23 d’octubre:
*usuaris actius per dia: *usuaris actius per setmana: *usuaris actius per mes: *nous “m’agrada” per dia: *visites d’usuaris connectats a facebook per dia: *impressions sobre els titulars per dia:
1.133 2.653 4.836 164 669 37.833
REPERCUSSIÓ EN PREMSA La nostra estratègia de mitjans per aquesta edició va incloure un ampli ventall de formats com ara Internet (des del nostre web 2.0 i xarxes socials per tal d’arribar a un públic més jove), premsa escrita, televisió i ràdio, tant a nivell local, nacional e internacional. En la segona edició s’ha consolidat la presència als mitjans, a la vegada que ha augmentat qualitativament la tipologia d’impactes. A banda d’haver-se publicat a títol informatiu a les agendes dels diaris i publicacions de tiratge nacional més llegits, han despertat l’interés de les seves seccions de cultura, urbanisme i/o societat. Tal és el cas de El País o l’ARA. La cobertura a mitjans de prestigi global com el diari norteamericà de vessant econòmic Wall Street Journal o a una de les revistes de referència en l’àmbit de l’arquitectura i el lifestyle, la publicació d’origen britànic Wallpaper, confirmen també la consolidació de la xarxa internacional d’aquesta iniciativa. Les diverses intervencions en programes de format magazine i/o temàtic, han permès aprofundir en la divulgació de l’esdeveniment, amb la finalitat de fer-ho arribar als residents fins “a la porta de casa seva”
Els mitjans audiovisuals han entès l’esdeveniment com un tema d’interès general i l’han incorporat en els seus productes de tipologia informativa. Com a pas significatiu, l’inclussió de la notícia al telediario de TVE d’ambit nacional. *Mitjans on-line d’àmbit nacional, local i internacional (diaris digitals, portals, xarxes socials, blocs, newsletters, agendes, webs de revistes, …) *Premsa escrita (especialitzada, premsa diària–El Pais, La Vanguardia, Periódico, Ara…– agendes...) *TV (BTV, TV3, RTVE 1, Antena 3…) *Ràdio (RNE, Com Ràdio, Catalunya Ràdio…)
APORTACIONS QUE FAN POSSIBLE EL MÉS GRAN FESTIVAL D’ARQUITECTURA COMPLETAMENT DE FRANC PER A LA GENT DE BARCELONA Amb el suport
arquitecturareversible és una organització cultural que apropa l’arquitectura a les persones, com un bé que les envolta, estimulant, des del coneixement, punts de vista alhora crítics i creatius. Generem recursos per explicar l’espai/entorn a les persones. Treballem des d’un nucli connectat amb equips pluridisciplinars, adaptats als diferents targets. Desenvolupem una xarxa participativa entre tots els implicats en un projecte. Per saber-ne més www.arquitecturareversible.org Troba’ns a facebook twitter | 0.82491 | curate | {"ca": 0.9482243214157599, "fr": 0.000956594523496353, "it": 0.014109769221571207, "en": 0.020447207939734546, "pt": 0.014707640798756427, "es": 0.0015544661006815735} | https://issuu.com/48hopenhousebarcelona/docs/memoria_2011 |
naciodigital_ca_20220331_0_553295 | L'Ajuntament d'Alcanar ha arranjat i millorat el parc que es troba situat a la plaça dels Països Catalans. L'actuació ha consistit en les obres d'arranjament del paviment de formigó i la instal·lació d'un paviment continu de goma de cautxú reciclat a les zones dels jocs.
Segons ha explicat el consistori en una nota de premsa, després de sol·licitar diversos pressupostos, l'empresa local Germans Reverter Constructors ha estat l'adjudicatària de l'obra de pavimentació amb formigó fratassat per un import de 4.068,49 euros, mentre que el paviment de cautxú ha anat a càrrec de l'empresa PRODUR, per 7.001,27 euros.
Esta actuació s'ha completat amb els treballs que ha realitzat la Brigada Municipal d'Obres, consistents en l'arranjament i pintura de la tanca del parc, així com de les papereres i els bancs de fusta.
Festa de reinauguració de la plaça
D'altra banda, la regidoria d'Obres i Serveis ha considerat necessari millorar les condicions de seguretat d'esta àrea infantil. És per això que ha optat per la col·locació de dos noves tanques per evitar l'accés al recinte de vehicles de dos rodes i evitar també les sortides directes i espontànies dels infants a la plaça.
Esta actuació forma part de la campanya de Pressupostos Participatius Decidim junts. Millorem Alcanar. El regidor de Participació Ciutadana, Joan Roig, ha explicat que "la remodelació del parc va ser una de les propostes guanyadores dels pressupostos participatius. Un exemple de treball en equip entre veïns i l'Ajuntament".
Diumenge passat es va celebrar la festa de reinauguració de la plaça dels Països Catalans. Els més menuts van poder gaudir de diferents activitats lúdiques, com ara l'espectacle de la pallassa Floreta, jocs amb inflables, pinta-cares i animació musical i, fins i tot, van trobar-se a la Patrulla Canina. | 1 | perfect | {"ca": 0.9905345211581291, "es": 0.009465478841870824} | https://www.aguaita.cat/noticia/7651/alcanar-millora-parc-infantil-placa-dels-paisos-catalans |
mc4_ca_20230418_4_324321 | Sabadell Gamers: d’abril 2009
Partida Railroad Tycoon, 4 d'Abril de 2009
Després de tornar de les mini-vacances de setmana santa, hem tornat al vici. I quina millor forma de fer-ho que jugar a un dels millors jocs que tenim. El Railroad Tycoon!
Per qui no el conegui és un joc de trens basat en part en un famós joc d'ordinador. Per començar en obrir la caixa que pesa un munt, et trobes amb uns components de molt bona qualitat. Un grapat de trenets de cada color per cada jugador, diners, certificats d'accions, cubs de fusta de colors, hexàgons amb línies de tren, peces de plàstic d'esgotament molt xules i el millor de tot. Un taulell ENORME de l'est dels estats units!! !
El joc es basa en anar muntant la teva infraestructura de línies de tren connectant ciutats, millorant el teu ferrocarril, i fent entregues de cubs entre ciutats. A tot això sumem que hi ha una fase de subhastes, que segons si construeixes per terreny pla, riu o muntanya, els costos són diferents i que van apareixen cartes amb diferents "events" i/o premis com ara: el primer que connecti New York i Chicago guanya 10 punts fan del joc un Eurogame en tota regla.
La partida ha durat 2 hores justes. Clarament qui ha jugat millor aquesta partida ha estat el Gerard, que ha començat amb l’apreciada connexió entre Richmond i Atlanta que li dóna 8 punts, això li ha costat zero dòllars a la subhasta ja que ho ha pogut fer sent segon. Després ha aconseguit les dues cartes inicials de millorar el ferrocarril a nivell 4 i entregar a través de tres enllaços. A partir d'aquí s'ha distanciat bastant i no l'hem pogut atrapar.
L'objectiu de l'Anna en canvi ha estat més estrany. Li ha agradat molt una carta que comunicava Minneapolis i New Orleans…. Que estan llunyíssim. I el seu objectiu ha estat fer aquesta connexió per guanyar els 10 punts que dona la carta.
La Mònica s'ha centrat amb la zona més densa del taulell, per on hi ha New York. Ha exprimit tots els cubs de la zona però no sé com s'ho ha fet però s'ha endeutat la tira! Ha acabat amb 12 accions i aquest ha estat el seu principal handicap.
L'Òscar ha estat a la zona centre-esquerra del taulell amb l'Anna, però no ha estat suficient.
Com a curiositats, a les noves cartes d'events n'hi ha hagut dues que han estat massa bèsties. Una és que els cubs vermells que s'entreguin dupliquen puntuació. Aquesta carta ha sortit just quan el Gerard tenia 2 cubs vermells per entregar i acabava de pujar el ferrocarril a nivell 7! Total 28 punts a la butxaca!
Una altra ha estat per l'Òscar que era una línia de 10 punts que només li faltava 2 torns per tenir-la feta.
Total, al final la puntuació ha estat: Anna 39, Mònica 76, Òscar 93 i Gerard 109.
Puntuació que li dono al joc: 10. Tot i que crec que hauríem de revisar les cartes d’events per fer-les un pèl més equilibrades.
Components boníssims
No hi ha downtime. Cada ronda es fa molt ràpida i de seguida et torna a tocar
Taulell gran. Tot està molt clar
Diners: és un joc econòmic. Has de comprar per tenir més diners. Però quan ja en tens molts, passes a tenir-ne menys. A més sempre pots demanar accions, però has de pagar interessos tots els torns.
Potser hi ha alguns events massa bèsties
Necessites una taula massa gran per jugar. Només és una pega quan no tens la taula adient.
Proposta per la següent partida: Agricola o Puerto Rico
Publicat per Òscar a 7:35 3 comentaris
Partida Alhambra, 4 d'Abril de 2009
Bones gamers. Aquest dissabte ha estat intens. Tant que hem fet dues partides en un dia. De 22 a 24h al Railroad Tycoon i després d'un petit descans hem jugat a l'Alhambra fins les 2.
És un joc molt senzill. Com ho pugui ser l'Aventureros al tren o el Carcassonne. Ideal per iniciar a nous potencials gamers. A més va guanyar el prestigiós premi Spiel des Jahres al 2004.
Hem jugat al joc bàsic amb la segona ampliació que inclou un nou tipus de moneda, els diamants, uns 10 personatges amb habilitats especials, campaments i ponts.
El joc es basa en anar construint la teva Alhambra. Per fer-ho al teu torn bàsicament tens 2 opcions, bé 3 opcions però la tercera no es fa gairebé mai:
1) agafar diners
2) gastar diners per comprar edificis
La gràcia està en que el preu dels edificis és aleatori, que hi ha 4 tipus diferents de moneda + el diamant, i que has de pagar l'import amb la moneda exacte que toqui.
Si pagues de més, no tens canvi, i si pagues el preu just tens un torn addicional!
Com a anècdotes de la partida l'Òscar va agafar un personatge, la Fàtima que podia fer 2 coses: donar-te 8 punts a la puntuació general o canviar-la per un altre personatge aleatori. Vaig optar per la segona opció i va sortir un personatge que no vaig utilitzar en tota la partida :(
Classificació a la partida: Gerard 96, Mònica 99, Òscar 123 i Anna 128
Joc molt senzill ràpid d'introduir
Es pot jugar sense personatges, ponts i campaments per fer-lo encara més assequible
Duració curta. Normalment en poc més d'una hora n'hi ha prou
Massa senzill
Tens massa poques opcions al teu torn. Moltes rondes et limites a agafar una moneda
Puntuació del joc 7.5
Publicat per Òscar a 7:32 2 comentaris
Etiquetes: Alhambra
Calendari de Primevera
Ja ha començat el 2on trimestre del 2009 i és hora de fer calendari. Com ja va sent habitual els hi demanem a les nenes que el facin per evitar pol.lèmiques, però al final sempre l'hem d'acabar fent nosaltres. Per tant aquí va la proposta:
11/4/09 RailRoad Tycoon
25/4/09 Caylus
16/5/09 Alta Tension
30/5/09 El Grande / Agricola
13/6/09 Through the Ages
27/6/09 Alta Tension
Que us sembla ? Veieu que he estat moderat i no he posat ni Warcraft ni Dracula.
Publicat per Gerard a 10:53 0 comentaris
Evaluació primer trimestre
Ja s'ha acabat el primer trimestre de l'any i toca evaluar com ha anat aquest hivern.
Quan vam inaugurar aquest blog, vam fer el calendari d'hivern amb la llista de jocs i dies que ens tocava jugar. Entre que tots hem tingut compromisos, i que els 4 crios han agafat varicel·la (cada un una setmana diferent), han fallat força dies de partida.
Aquest és el calendari d'hivern on a la dreta poso el joc real al que hem jugat. Només quadra el del dia 31 de gener!
Data Joc planificat Joc real
31/01/09 Railroad Tycoon / Agricola Agricola
14/02/09 Mare Nostrum
21/02/09 El Grande
28/02/09 Puerto Rico
07/03/09 Through the Ages
14/03/09 San Juan / Meuterer / Inka
21/03/09 Through the Ages
28/03/09 Railroad Tycoon / Agricola / Caylus
4/4/2009 Catan / Thurn and Taxis / Alhambra El Grande
25/04/09 Warcraft: The Boardgame
Com a extres a comentar d'aquest trimestre hi ha hagut partides a l'Alta tensión i a l'Age of Empires III, però que no han estat amb el nostre grup complert.
També hem tingut la incorporació de dos jocs nous (es nota): el Grande que se l'ha comprat el Gerard, i el Through the Ages que ha estat un joc print&play per mi.
Bé, al calendari vam apuntar que d'aquí a dues setmanes toca warcraft.... em temo que no es complirà, je!je!
Temporada nova, calendari nou. Ara li toca al Gerard que faci el nou calendari del segon trimestre que publicarem en breu. Gerard, no t'oblidis reservar un espai pel maig pel joc que em regalaran tot i que encara sigui una incògnita!
Publicat per Òscar a 12:50 0 comentaris
Partida El Grande 4 d'Abril i sobre els jocs nous.
Que tal Gamers? !
Ja m'he tret el mono i hem fet la segona partideta al Grande. Com tot joc, la primera partida és sempre de tanteig, apendre els mecanismes i començar a veure les possibles estratègies. Un joc nou sempre es motivant i et crea grans expectatives; segurament ja t'has llegit les instruccions i potser també reviews. A part si ets tu qui te l'has comprat, has estat un temps mirant tot de jocs, comentant-los i al final has fet la comanda. (de fet el procés de compra d'un joc pot durar mesos de reviews, emails, comentaris...amb l'Òscar sempre diem que es tan xulo jugar, com la pel.líula que ens muntem abans de decidir-nos i comprar). Els 2-3 dies on esperes que te 'lenviin se't fan llargs. .. pero al final arriba la caixa.....i el moment es emocionant....desemboliques i alla està. Segurament feia mesos que el volies i ara el tens davant teu. Només queda trobar el gran dia per quedar i jugar! Obres la caixa i per primer cop veus els components i el taulell...l'Òscar i jo el montem...les nenes xerren....i després l'Oscar es posa a explicar les instruccions...jo escolto atentament ..i les nenes s'adormen (això si l'explicació dura més de 5 minuts..que és habiluat)...la veritat es que escoltar instruccions es pesat (recordar la del Through the Ages...30 minuts d'explicació complicada a les 12 de la nit!) Finalment ens posem a jugar i veus si el joc te potencial o no. De vegades la primera partida es l'última doncs el joc ja no t'ha agradat, cosa que no va ser el cas del Grande que va deixar un regust de boca molt positiu, i per tant moltes ganes de tornar-hi.
Sobre la partida d'ahir:
Va ser emocionant . Com diuen les reviews, el joc és força equilibrat i tots 4 vam anar força junt les 9 rondes.L'Òscar i jo anavem empatats davant i l'Anna i la Mònica empatades darrera però molt junts a nosaltres. No va se fins la ultima ronda (la 9) on l'Oscar va acabar juanyant. Puntuació: Oscar 104, Gerard 100, Mònica 95, Anna 90. Es un joc de fàcils mecanismes, s'explica en 5 minuts, fàcil de jugar, poc down time, però amb molta estratègia. De la ronda 1 a la 6 és tot fàcil, vas posant caballers i fent punts, però de la 7 a la 9 la cosa es complica, hi ha molts caballers al taulell i controlar el territori es fa difícil
La duracio: 90 minuts suficient
Repetibilitat: alta. Es un joc que sempre es pot jugar
No perdis el compte desl caballers que hi ha a la torre. (no es tan dificil!)
Quedar segons a un territori també puntua. Divesificat i estigues a tot arreu
La Mònica a l'última ronda va fer l'error típic que posa a les instruccions: quan es puntua la torre, si en el disc poses la regió on hi ha el rei, no mous els caballers...i en tenia la tira! Si no ho hagues fet suposo que hagues quedat en segona posició, o potser primera si tots aquells cavallers els hagués posat pel taulell en lloc de la torre.
L'Anna tenia la possibilitat a la ronda 7 de agafar una carta que li donava 25 punts ( i 15 a mi que era al segon que Beneficiaba), pero es va despistar i no la va agafar. Segurament l'hi hauria fet quedar 2 (o primera? ).
Puntuacio: 9,5. gran joc. Està al meu top 5.
Pròxima partida: Jo faria Rail Road Tycoon, o Caylus, que els tenim una mica abandonats, encare que si quedem d'hora i tenim la canalla dormint a les 21:30, un Through the Ages tambe estaria bé.
Bones vacances de Setmana Santa pels que en tingueu!
Publicat per Gerard a 9:55 1 comentaris
V Campionat de Carcassonne
Potser ja ho sabeu pero s'acosta el V campionat d'Espanya de Carcassonne.
Nosaltres vam aprticipar al II, vam fer 4 partides però no ens vam classificar per la fase final. Ara no se com serà el reglament pero en aquell campionat tothom feia 4 partides i es sumaven els punts de les 4.Despres els 8 que tenien mes punts passaven a la final. Per tant l'estratègia és clara. A les patides es igual guanyar o no, l'únic es sumar molts punts. Per tant sempre s'ha de anar amb els teus seguidors a colaborar amb els contrincants de la taula i aixi anar fent punts conjuntament. Aquest reglament va rebre forces critiques, i jo opino igual: s'hauria de puntuar per posicio en la partida i no pels punts; així contaria molt mes l´estrategia, i guanyar seria important.
Jo vaig quedar 9è!
Be, a veure si ens hi veiem. Jo si puc hi aniré. I ja sabeu el guanyador a a Essen pel Mundial! !
V CAMPEONATO DE ESPAÑA DE CARCASSONNE
LUGAR: ESPACIO JUGAR X JUGAR - FIRA DE L'ASCENCIÓ - GRANOLLERS DÍA: 24 DE MAYO DE 2009, 10:30. INSCRIPCIÓN: Abierta y gratuita a todo el público.HORARIO DE INSCRIPCIÓN: 24 de Mayo, 10:00 a 10:30. PREMIO: Viaje y participación para el ganador al mundial de Carcassonne, el 24 - 25 de octubre
En la pàgina principal de Devir trobareu més informació
Publicat per Gerard a 22:26 0 comentaris
Etiquetes: carcassonne
Partida El Grande 4 d'Abril i sobre els jocs nous.... | 0.748065 | curate | {"ca": 0.8794977669166596, "pl": 0.0016010786213870396, "fr": 0.00977500632004719, "es": 0.05030757562989804, "pt": 0.00539310693519845, "en": 0.042723519002275216, "ro": 0.003370691834499031, "it": 0.00438189938484874, "oc": 0.0012640094379371368, "id": 0.0016853459172495155} | http://sbdgamers.blogspot.com/2009/04/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_148121 | Es traslladen els balls mensuals dels dissabtes a la nit de la Casa de València a la Pau de Poblenou, on es continua amb la música en directe en un espai més ampli
novembre 1994
Nosaltres
Bailongu és una escola de ball de Barcelona, on gent molt diversa i de totes les edats descobreix el gust per aprendre a ballar i troba en el ball una manera de passar-ho bé i de compartir sensacions. | 0.732277 | curate | {"ca": 0.9662337662337662, "it": 0.033766233766233764} | https://bailongu.com/noticies/ball-a-la-pau-del-poblenou |
macocu_ca_20230731_8_496297 | Actualitat del centre
Revisions oculars gratuïtes
Durant el mes de març, amb motiu de la incorporació de la Clínica Baviera al Centre Mèdic Rambla Nova, la Dra. Rosa Goriet Pardo, i el Dr. Jesús Sanchez Sangrós, realitzaran revisions oculars gratuïtes.
Les revisions oculars inclouran:
Anamnesis per conèixer les condicions mèdiques del pacient, els seus antecedents personals i familiars, al•lèrgies, intervencions, etc.
Refracció objectiva i subjectiva i agudesa visual per analitzar la visió.
Tonometria per mesurar la pressió intraocular.
Fluoresceïna per estudiar les llàgrimes i les pestanyes.
Fons d’ull per fer un anàlisi de la retina I la màcula.
L’exploració no requereix preparació prèvia, excepte en cas que feu servir lents de contacte. En aquest cas, s’ha de suspendre per uns dies l’ús de les lents (2-3 dies abans de l’exploració en el cas de lents toves i 5 dies per les lents dures). | 0.758753 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_51133 | Tens dubtes sobre què estudiar l'any vinent? Vols marxar a l'estranger a treballar? T'agradaria fer un voluntariat? Vols conèixer les activitats que es fan Gràcia per a joves? Necessites suport per fer el CV o postular per alguna feina? Vine a l'infoJOVE i pregunta'ns!
PartiPIJes a Gràcia?
Fes "click" per veure les primeres entrevistes que hem penjat al nostre perfil d'instagram. Si ets jove, tens un projecte creat o desenvolupat al distrcite de Gràcia i vols donar veu al que fas... CONTACTA'NS i fes-nos una proposta!
El Club de la Feina
Vols iniciar el procés de recerca de feina? Vols identificar quin és el teu sector professional? Necessites conèixer millor els plataformes per la recerca laboral? Demana cita al PIJ i t'acompanyem en aquest procés!
El Currículum Vitae! !
No passis ànsia i vine a fer-lo amb nosaltres! - Dilluns de 10 a 14:30h - Divendres de 17 a 20h Demana'ns cita!
La informació es poder
Els PIJ som equipaments on podràs trobar tota aquella informació que t'interessa mitjançant l'atenció personalitzada i gratuïta de professionals. També hi trobaràs activitats informatives, taulers d'anuncis, materials d'autoconsulta, exposicions, ordinadors amb connexió a Internet, serveis d'assessorament... T'esperem per resoldre els teus dubtes!
Portada
Coneix l'infoJOVE
Notícies
Que t'oferim
Assessories
Activitats
Catàleg tallers
Tràmits i carnets
Gràcia
On som
Contacta'ns
Dades
Punt d'Informació Juvenil de Gràcia
C/Gran de Gràcia 190-192
telf: 93 368 10 05
[email protected]
L3 Fontana
Gràcia, Pl. Molina
87, 22, 24, V17
221 Fontana
Horari:
dilluns i dijous
de 10h a 15h
de dilluns a dijous
de 17h a 21h
divendres
de 17h a 20h
Coneix l'infoJOVE
Coneix l'infoJOVE
Benvingut/da!
El Punt infoJOVE de Gràcia és un servei municipal d'atenció, orientació i assessorament sobre tots aquells aspectes que interessen a les persones joves entre 12 i 35 anys. Aquest està gestionat pel Consell de la Joventut de Barcelona i forma part dels Punts d’InfoPIJ de Barcelona.
El PIJ ofereix una atenció personalitzada i gratuïta a càrrec de professionals sobre temes com treball, estudis, mobilitat, turisme, salut, oci i lleure, cultura, habitatge, feminismes, LGTBI, transport, nouvingudes...
Per altra banda, també facilitem:
Activitats informatives: xerrades, tallers, exposicions, taules rodones...
Exposicions i activitats sota demanda.
Serveis d'assessorament laboral, en la compartició d'habitatge, acadèmic i de mobilitat internacional.
Tallers a mida a grups de joves.
Suport a l'elaboració del currículum i la carta de presentació. Acompanyament a la cerca de feina.
Coaching laboral (per a joves de 16 a 35 anys) i sessions d'inscripció a la Garantia Juvenil.
Materials d’autoconsulta: revistes i fitxes temàtiques elaborades per professionals en informació juvenil.
Una cartellera amb informació, recursos i actualitat d’aquelles temàtiques més demandades pels joves.
Tramitació de carnets internacionals d’alberguista, estudiant (ISIC), jove internacional (IYITC) i professor (ITIC).
Sala d’ús lliure per a joves, amb accés a la xarxa Barcelona Wi-fi i taules. En èpoques d’exàmens, l’espai s’obre puntualment com a sala d’estudi nocturn, de 21 a 1 h de la matinada.
Altres: accés a ordinadors amb connexió a Internet, recull de premsa diària i revistes culturals i servei de fotocòpies.
Si sou un centre educatiu, un col·lectiu juvenil, una entitat per a joves... i voleu conèixer-nos (per establir col·laboracions, coorganitzar activitats, sol·licitar la cessió d'espais...), no dubteu en contactar-nos
Compromeses amb la transparència, us deixem el llistat de les memòries dels darrers anys
Memòria 2018
Memòria 2017
Memòria 2016
Memòria 2015
Memòria 2014
Memòria 2013
L'equip
Nosaltres som la Clara i la Itzi, i ho tenim molt clar... la INFORMACIÓ és poder!
Estem aquí a l'Espai Jove La Fontana de dilluns a divendres a les tardes i dilluns i dijous al matí. Vine, entra i pregunta'ns. Si tens dubtes sobre qualsevol tema, sabrem què fer per ajudar-te (o ho intentarem molt fort)!
Comparteix a:
Punt InfoJOVE de Gràcia - Carrer Gran de Gràcia 190-192 - tel. : 93 368 10 05 - [email protected] | 0.712168 | curate | {"ca": 0.8940479130649543, "it": 0.009632007903185972, "es": 0.02445048160039516, "fr": 0.018276117559891333, "pt": 0.02049888861447271, "en": 0.006421338602123981, "no": 0.0014818473697209187, "de": 0.0071622622869844405, "nl": 0.015559397382069648, "sv": 0.0024697456162015314} | http://www.elpuntdegracia.org/coneix-linfojove |
cawac_ca_20200528_8_165655 | Des de que vaig llegir els llibres sempre he estat enamorada del Finnik. He quedat molt decepcionada amb l'actriu que han escollit per fer d'Annie en la pelicula, no m'agrada. Els videos aquests no els he vist tots pero a veure si algun dia ho faig!
Des de que vaig llegir els llibres sempre he estat enamorada del Finnik. He quedat molt decepcionada amb l'actriu que han escollit per fer d'Annie en la pelicula, no m'agrada. Els videos aquests no els he vist tots pero a veure si algun dia ho faig!
Sí sí, a mi em va encantar des del principi el Finnik, encara que a vegades es una mica raret. | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://boli.quellegeixes.cat/forum/index.php?PHPSESSID=d106a13fe56de8b8e218ecfa96658308&topic=10288.msg234249 |
crawling-populars_ca_20200525_7_40700 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Mollerussa
Juny 2018
El Pla d’Urgell es solidaritza amb els presos i exiliats polítics catalans en el Dinar Groc
...
11.06.18
L’ANC del Pla d’Urgell prepara un Dinar Groc Solidari
...
2.06.18
PUBLICITAT
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.609735 | curate | {"ca": 0.9079189686924494, "it": 0.01841620626151013, "en": 0.034990791896869246, "sh": 0.011049723756906077, "de": 0.027624309392265192} | : /etiqueta/dinar-groc-solidari/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.