id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_11_297492 | Calvo defensa que el govern estatal ha atés l'infrafinançament valencià - Diari La Veu
Escriba el número 877157
Calvo no s\'ha pronunciat sobre un possible avançament de les eleccions autonòmiques, ja que considera que li correspon al president Puig.
La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha reivindicat aquest dilluns que, en els sis mesos de l'executiu que presideix Pedro Sánchez, s'han atés "qüestions importants" de "l'infrafinançament" del País Valencià. A més, ha remarcat que és un tema que el PP "va desatendre de manera immisericorde".
En declaracions als mitjans de comunicació abans de pronunciar a la Universitat de València la laudatio de la professora Julia Sevilla, Calvo ha reivindicat que en el Govern d'Espanya són "conscients" de la falta de finançament dels valencians i han adoptat mesures.
Així, ha al·ludit a la via de la senda de despesa dels nous pressupostos i a "algunes decisions" que han anat prenent i amb les quals han "anat responent a algunes qüestions urgents" del País Valencià. "I més que ho continuarem fent quan tinguem uns nous Pressupostos Generals de l'Estat, en què donarem resposta a problemes" del País Valencià, ha assegurat Calvo.
Per això, la també ministra de Presidència ha manifestat que "tant de bo" es puguen tindre uns pressupostos per a 2019 i ha demanat al PP i a Ciudadanos que "no es col·loquen en la posició d'obstruir que a la Comunitat vinguen recursos que aquesta regió necessita", sobre els quals en el govern espanyol són "particularment responsables i sensibles".
Preguntada sobre la possibilitat que se celebren eleccions autonòmiques anticipades, Calvo ha refusat pronunciar-se perquè ha recordat que és una prerrogativa que correspon al president Ximo Puig, en funció dels interessos generals de la societat valenciana.
Escriba el número 802125 | 0.8682 | curate | {"ca": 0.9735828288387451, "es": 0.026417171161254815} | https://www.diarilaveu.com/noticia/86535/calvo-defensa-govern-espanyol-ates-infrafinancament-valencia |
racoforumsanon_ca_20220809_3_71514 | Desconeixia aquesta llegenda catalana. L'he trobat molt curiosa, sobretot tot el que l'envolta des del S.XVII: retaules, altars...Trobareu informació per google i vídeos al youtube. Un capítol interessant i molt desconegut de la nostra mitologia.El dip és un ésser mitològic. És una mena de gos malvat i pelut, un emissari del dimoni que, com tants d'altres, és coix d'una cama. Viu de xuclar la sang de la gent per a ell mateix. A l'escut de Pratdip (Baix Camp), s'hi pot veure una imatge d'aquest gos. Precisament en aquest poble és una llegenda molt viva. Beatriz Tipusca mitològicContextUniversmitologia catalanaEscut de Pratdip amb la representació d'un dipLa llegenda és molt antiga. Al retaule de Santa Marina de Pratdip, del 1602, ja surten imatges d'aquests gossos vampirs. També apareixen en un altre retaule del 1730, retallats sobre un fons d'or. La llegenda diu que aquests gossos xuclaven la sang del bestiar, però només sortien de nit, i entre les seves víctimes hi havia els borratxos noctàmbuls que anaven a beure vi a les tavernes del poble.Es deia que es veien uns ulls diabòlics entre les ombres de la nit. Però en realitat mai ningú va veure aquests gossos tan sinistres. Es creu que aquesta llegenda només pretenia fer por als borratxos del poble i evitar així que es dediquessin a beure més del compte.Segons la tradició, el nom del poble ve precisament d'aquests gossos, que es diu que van desaparèixer al segle XIX. A l'entrada de Pratdip hi ha un monument a aquest ésser mitològic, però tal com hi és representat té una imatge ben amable.A causa de la seva set de sang, el dip va servir per inspirar Joan Perucho que, a la seva novel·la Les històries naturals (1960), relata la història d'Onofre de Beatriz , un vampir amb la capacitat de transformar-se en molts animals. La part central de l'obra transcorre a Pratdip a l'inici del segle XIX, en plena guerra carlina, i el dip en realitat era un ambaixador del rei En Jaume que 700 anys abans havia anat als Carpats en missió diplomàtica i allà havia estat atacat per una noble vampiressa.Aquí un vídeo mig català mig castellà.http://youtu.be/ExngJqqJQY0
Per Pratdip han creat una espècie de ruta dels dips, que crec que son figuretes que han col·locat pel poble, ho vaig buscar després de fer una excursió per la zona i al veure que un cartell deia cap on estaven situats.. suposo que apunta cap al poble.El montredon i el Cavall Bernat, i la zona de les Crestes de la Seda és una zona ben bonica i tranquil·la per caminar i conèixer, sortint de Pratdip, a prou alçada i a tocar del mar. http://www.pratdipturisme.com/reviu-la-llegenda-dels-dips
Voltaven pels "carres"? | 0.889204 | curate | {"ca": 0.9783269961977187, "en": 0.02167300380228137} | |
macocu_ca_20230731_0_17095 | L'Andreu Majó (professor a l'Institut de Llavaneres) ens deixava aquest diumenge al matí, als 62 anys | 0.665602 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_722648 | Plantes medicinals i productes d’herboristeria | EAP Vic Nord
← Protegir-se del sol
De l’1 al 7 d’agost. Setmana Mundial de la Lactància Materna →
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb farmaciola, farmacologia, Gerència Territorial Catalunya Central, Publicació compartida. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.639609 | curate | {"ca": 0.881159420289855, "ro": 0.06086956521739131, "ru": 0.057971014492753624} | https://eapvicnord.wordpress.com/2019/07/25/plantes-medicinals-i-productes-dherboristeria/ |
mc4_ca_20230418_3_383660 | Los Galindos: Udul - Recomanació teatral - Francesc Esteve i Tomàs - Teatre Barcelona
un bri d’aire fresc
La companyia Los Calindos presenta Udul a la plaça Margarida Xirgu dintre Festival Grec. Aquesta companyia, Premi Nacional de Cultura 2016, presenta aquesta proposta en l’interior d’una carpa amb una petita pista. Tal com van comentar al final de la funció, una companyia internacional que torna a casa a fer alguna funció.
Los Galindos ha plantat la seva iurta, l’espai de fusta i lona que s’inspira en les llars dels nòmades mongols on actua des del 2011, a la plaça Margarida Xirgu. L’entrada a la carpa ja forma part de la funció, ja que ens esperen a tots per d’un a un o en petits grups ens van acompanyant i situant en el nostre lloc assignat per ells mateixos.
Anem asseint-nos de mica en mica al voltant de la pista i comença l’espectacle. Un obrir i tancar de cortines que comença a estranyar-nos inicialment i quan entrem en aquest humor absurd ens atrapa sense deixar-nos. Com en les pelicules en les pel·lícules mudes, l’absurd és la millor forma per entrar en l’espectacle i riure’ns.
Uns moviments precissos, uns equilibris perfectes que ens deixen bocabadats. La distància és curta entre ells i nosaltres, i veiem a menys d’un pam com van succeïnt els seus moviments en la petita pista. En un moment determinat una catifa, un pal o unes galledes o una bicicleta van agafant la seva part de protagonisme. Primer introduïnt-los de forma còmica i posteriorment en el número d’acrobacia.
I sembla mentida que en poca estona arribem a la part final, hem de recollir-nos i assaborir aquests 60 minuts que ha durat la funció. Uns 60 minuts que hem desconnectat de l’exterior de la carpa. Ha valgut la pena, i no m’importaria tornar a desconnectar de nou.
Podeu llegir la resta de l’opinio a l’enllaç
La iurta de Los Galindos, una petita carpa que confereix a aquesta companyia de circ d’una entranyable proximitat, torna a ser l’espai que acull la seva nova producció, UduL, un exercici de recerca i redescobriment de les capacitats corporals i de confrontació emocional de l’individu amb ell mateix. Un espectacle de circ visceral on l’objectiu dels personatges és, per sobre de tot, seguir existint.
Premi Nacional de Cultura 2016, Los Galindos són un referent del circ català. Des de l’any de la seva fundació, el 1996, han creat tretze espectacles. Han estat pioners en la incorporació del trapezi volant en espectacles de circ de carrer.
«[…] No volien deixar-se vèncer per la indiferència, els agradava obsessionar-se en afers il·lusoris i proeses poc probables. Les limitacions físiques esdevenien un divertiment i un repte a extrapolar. Qualsevol pretext per superar el ridícul, tot afer que provoqués estranyesa i pertorbés l’ordre establert de la lògica de les relacions humanes, era benvingut a les seves festes i funcions, volien viure per riure, riure per sorprendre’s i sorpreses que els deixessin muts, meravellats de bellesa o desconeixença. Deien: “Són temps convulsos, l’estranyesa s’imposa, a la recerca d’una naturalitat singular, de la quotidianitat inesperada, de la lògica suspesa.»
Encontres i desavinences, falses cortesies… Són algunes de les situacions que protagonitzen els personatges d’aquest espectacle, un muntatge de circ que transcorre en un escenari rodó i envoltat dels espectadors. Som dins la carpa de fusta i lona que, des de l’any 2011, acull els espectacles d’aquesta companyia i que s’inspira en les iurtes dels mongols. Entreu-hi perquè, dins d’aquest espai, assistireu al joc de contínues entrades i sortides d’uns artistes que afronten un exercici de recerca i redescobriment de les capacitats corporals i de confrontació emocional de l’individu amb ell mateix. Aquí veureu que el circ, el vodevil i les varietats tenen un clar parentiu, d’aquí que els artistes d’UduL retin homenatge a uns gèneres especialment populars i directament connectats amb els espectadors.
DESEMBRE Dissabte 22 19:00h
DESEMBRE Diumenge 23 19:00h
DESEMBRE Dijous 27 19:00h
DESEMBRE Divendres 28 19:00h
DESEMBRE Dissabte 29 19:00h
DESEMBRE Diumenge 30 19:00h
GENER Dimecres 2 19:00h
Poesia visual en moviment
“UDUL” és la darrera creació de la companyia de circ Los Galindos. Circ i teatre de carrer amb un estil propi que no deixa mai de sorprendre. En aquesta ocasió l’espectacle es desenvolupa a l’interior d’una iurta, un tipus d’habitatge mòbil, amb estructura de fusta i coberta de feltre, usada tradicionalment com habitacle dels nòmades de Mongòlia i del Kazakhstan, que li dona un toc rústic i de misteri a l’espectacle. Com volia seure en un bon lloc, vaig ser […]
La companyia Los Calindos presenta Udul a la plaça Margarida Xirgu dintre Festival Grec. Aquesta companyia, Premi Nacional de Cultura 2016, presenta aquesta proposta en l’interior d’una carpa amb una petita pista. Tal com van comentar al final de la funció, una companyia internacional que torna a casa a fer alguna funció. Los Galindos ha plantat la seva iurta, l’espai de fusta i lona que s’inspira en les llars dels nòmades mongols on actua des del 2011, a la plaça Margarida Xirgu. L’entrada a la […]
Del 22 de desembre de 2018 al 4 de gener de 2019
Plaça Margarita Xirgu
Bina Rieck
Perturbado de Ponzoña | 0.709826 | curate | {"ca": 0.9384555835107412, "fr": 0.0036771821172827557, "pt": 0.012773369460034836, "de": 0.010450938649119411, "es": 0.0247725953164312, "en": 0.006386684730017418, "sr": 0.0034836462163731373} | https://www.teatrebarcelona.com/recomanacio/los-galindos-udul-francesc-esteve-i-tomas-109584 |
crawling-populars_ca_20200525_50_34929 | La cinta explicarà en forma de thriller la vida del jove soci de Walter White quan aconsegueix fugir del captiveri i intenta reconciliar-se amb el passat per prendre el comandament de la seva vida.
El tráiler mostra a Skinny Pete (Cahrles Baker), l'amic drogoaddicte de Jesse Pinkman, negant-se a donar la ubicació exacta del seu amic a la policia en un interrogatori, per la qual cosa se sap que els dos actors reprendran el seu paper de la sèrie, però es desconeix de moment si tornaran més personatges de l'elenc original.
La plataforma Netflix té en el seu catàleg totes les temporades de "Breaking Bad", així com la preqüela de la mateixa "Better call Saul", que explica la vida de l'advocat de dubtosa moralitat Saul Goodman.
Notícies 3/24
Planta baixa
El món a RAC1
Televenda
El programa de Ana Rosa
El programa de Ana Rosa
Cambio de rasante
Cocina familiar
Espejo público
Cocina abierta con Karlos Arguiñano
Noticias 24 horas
La mañana
Notícies vespre
L'entrevista
El concurso del año
El concurso del año
Cerca els teus programes preferits:
14,1% | 0.601017 | curate | {"ca": 0.7630560928433269, "en": 0.02127659574468085, "pt": 0.039651837524177946, "es": 0.17117988394584138, "uk": 0.004835589941972921} | : /tv/noticias/nws-759036-video-pellicula-breaking-bad-ja-te-data-destrena.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_135014 | Juntament amb els seu marit, l'enòleg René Barbier va protagonitzar la revolució de la DOQ Priorat als anys 80
M.R.F.
06/07/2020 07:35
Isabelle Meyer i René Barbier en una visita a Puerto Rico | Lizette Perez
!--akiadsense-->
Isabelle Meyer ha mort aquest divendres a l’edat de 68 anys. Era juntament amb el seu marit, l’enòleg René Barbier, propietària del celler Clos Mogador, un dels més prestigiosos de Catalunya i un dels grans referents internacionals de la DOQ Priorat.
Amb René Barbier va formar part de la gran revolució enològica i vitivinícola que es va viure a Gratallops als anys 80i que va capgirar l’evolució de tota la comarca. Nascuda a l’any 1952 a Nancy, a França, la vida d’Isabell Meyer ha estat vinculada a l’art i a la creació, activitats a les quals ha dedicat gran part de la seva vida. Era coreografa i ballarina i fundadora de l’escola Estudi d’Art Coreogràfic Isabelle Barbier a Tarragona.
Des de l’any 1993 es va dedicar en cos i ànima a la gerència del celler i també n’era la responsable de la imatges, el disseny, les relacions públiques i la publicitat. La seva emprempta és a les etiquetes de tots els vins del celler i els que la coneixien asseguren que era una dona discreta, elegant i de paraula amable.
Tenia tres fills, René, Christian i Anderson vinculats també al negoci familiar.
Priorat
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari *
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.724887 | curate | {"ca": 0.912291933418694, "en": 0.017285531370038413, "es": 0.05377720870678617, "hu": 0.010243277848911651, "fr": 0.0019206145966709346, "de": 0.0012804097311139564, "cs": 0.003201024327784891} | https://vadevi.elmon.cat/doq-priorat/mor-isabelle-meyer-propietaria-del-celler-clos-mogador2-26344/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_54126 | No ens podrem recuperar de la crisi per culpa del volcà Eyjafjallajökull. Caguendena… No m’ho invente. Ho explica El País perquè El País ho ha preguntat. A qui? A saberuts experts financers internacionals. I ha dut el titular a la portada web. Podríem recuperar-nos abans de la crisi si El País no ho haguera preguntat? Comence a pensar que sí. El cas és que els volcans islandesos no atenen a raons i entren en erupció quan els rota. Aquests saberuts uròlegs del capitalisme saben pixar per aspersió i canvien de boc expiatori com de corbata (i qui paga, mana), perquè fa ben poquet ens amollaven que l’allargament de penis de la crisi financera i econòmica era resultat exclusiu d’un rovellat mercat laboral. Aquesta tesi, és clar, la pagaven uns altres. No cal ser massa bajoca per a deixar-se dur fàcilment per l’alarmisme generat a conseqüència de l’apocalíptica paràlisi del transport aeri europeu, però servir-se d’un cordell de cànem per a lligar tot això al retard de la recuperació econòmica sembla obeir a una altra grandiloqüència típica dels subterfugis socioliberals. No és estrany, doncs, que Público també carregue de cànem. Hi ha, però, un altre cordell d’espart, més divertit i menys tibat, que podem trenar sense esforç: «Volíeu els nostres diners i ara teniu les nostres cendres». És el que pensen els islandesos (ash, not cash), que ara es peten de riure després de la implacable quarantena financera a la qual l’ha sotmès el capital europeu durant la crisi. Però ni Europa és l’au Fènix ni aquestes les cendres del seu renaixement.
Escoltar
«Ashes to ashes», de David Bowie
Entrada anteriorEls silencis corretjuts
Entrada següentCatalà de València, i amic
Entrades relacionades
MitjansPolíticaSocietat
Pandèmia i persecucions
Josep PorcarDissabte, 18 desembre, 2021
FilosofiaSocietat
Essencial
Josep PorcarDivendres, 5 febrer, 2021
FilosofiaSocietat
Espectres
Josep PorcarDiumenge, 23 març, 2014
3 Comments
Rosabel ha dit:
Dilluns, 19 abril, 2010 a les 11:38 pm
Jajaja! Sembla un titular de “El caso”, o millor encara, “La bola”, un diari dels còmics de Mortadel·lo i Filemó. Segur que no l’ha escrit Ibáñez, aquest titular?
Quins collons!
rosa roig ha dit:
Dimarts, 20 abril, 2010 a les 9:46 am
Justa la fusta! En llegir-ho i sobretot en sentir-ho anit en les notícies, em movia entre l’estupefacció i la irritació, i per un moment em vaig sentir volcà!
Som qui envaeix la terra i serem capaços de la seua destrucció per arribar 2 minuts abans a casa, o al treball. Si tant ens molesta viure a la terra, que fem que no ens n’anem?
josep ha dit:
Dimarts, 20 abril, 2010 a les 1:17 pm
– …i tan grossos, Rosabel, que podrien tapar el cràter!
– Rosa, després de l’empastre de pandèmia de la Grip-A, el món s’ha d’acabar d’alguna altra manera.
Share Tweet Share Pin
© Salms de Josep Porcar. Des de maig de 2022.
twitter
instagram
flickr
Close Menu
Inici
Autor
Ressenya biogràfica
Llibres
Anys llum
Nectari
Preguntes
Llambreig
Els estius
La culpa
Crònica de l’ocupant
22 mans de pintura
Llambrejar
Fils
Lectures
Twitter
Facebook
Flickr
Instagram
Més fils…
Arxiu
Literatura
Poesia de J. P.
Piulades al vol
Traduccions
Llibres de Josep Porcar
Vídeopoesia: veus mirades
Ressenyes
+ seccions
Filosofia
Societat
Política
Economia
Mitjans
Personal
Fotografies
Arxiu
Usuaris
Contacte i subscripció
Ús del blog
Informació legal
RSS Feed
RSS de fotografia
RSS Feed de les citacions
Salze
twitter
instagram
flickr
Aquest lloc web fa servir galetes per millorar la teva navegació. Clica «Acceptar-ho tot» si n’estàs d’acord; del contrari, configura-les segons les teves preferències.
ConfigurarAcceptar-ho tot
Revisa el consentiment
Tanca
Visió general de privadesa
Aquest web utilitza galetes per millorar la navegació. Les classificades com a necessàries s’allotgen al navegador de l’usuari, essencials per al funcionament del web. També es fan servir galetes de tercers que ajuden a entendre com es navega al web. S’allotjaran al navegador de l’usuari només si ho consent. També poden ser desactivades, si bé això pot afectar l’experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics 11 mesos Aquesta galeta l’estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR (General Data Protection Regulation, segons la llei europea de protecció de dades). La galeta s’utilitza per emmagatzemar el consentiment de l’usuari en relació a les galetes de la categoria «Analítiques».
cookielawinfo-checkbox-functional 11 mesos La galeta s’estableix per al consentiment de la galeta del GDPR (General Data Protection Regulation, segons la llei europea de protecció de dades) a fi de registrar el consentiment de l’usuari en relació a les galetes a la categoria «Funcionalitat».
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 mesos Aquesta galeta l’estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR (General Data Protection Regulation, segons la llei europea de protecció de dades). Les galetes s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari en relació a les galetes de la categoria «Necessàries».
cookielawinfo-checkbox-others 11 mesos Aquesta galeta l’estableix el connector de consentiment de galetes de (General Data Protection Regulation, segons la llei europea de protecció de dates). S’utilitza per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les galetes de la categoria «Altres».
cookielawinfo-checkbox-performance 11 mesos La galeta s’estableix per al consentiment de la galeta del GDPR (General Data Protection Regulation, segons la llei europea de protecció de dades) a fi de registrar el consentiment de l’usuari en relació a les galetes a la categoria «Rendiment».
viewed_cookie_policy 11 mesos La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR (General Data Protection Regulation, segons la llei europea de protecció de dates) i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
Funcionalitat
Funcionalitat
Les galetes de funcionalitat ajuden a realitzar determinades funcions, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Rendiment
Rendiment
Les galetes de rendiment s’utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Analítiques
Analítiques
Les galetes analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Ajuden a proporcionar informació sobre estadístiques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Anuncis
Anuncis
Les galetes de publicitat s’utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Altres
Altres
Altres galetes no categoritzades són aquelles pendents d’analitzar i encara no classificades en una categoria. | 0.663622 | curate | {"ca": 0.8988907849829352, "pt": 0.01422070534698521, "it": 0.011945392491467578, "en": 0.024601820250284415, "es": 0.027445961319681456, "ru": 0.004550625711035267, "sv": 0.0035551763367463025, "co": 0.0018486916951080774, "de": 0.0029863481228668944, "fr": 0.008390216154721275, "cs": 0.0007110352673492605, "eb": 0.0008532423208191126} | https://www.porcar.net/2010/04/19/que-sen-vagen-a-leyjafjallajokull/ |
oscar-2201_ca_20230904_1_13866 | Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona: Contribucions a les desigualtats en regressió i anàlisi multivariant
Skip navigation
Home
Browse
Communities
& Collections
Browse Items by:
Issue Date
Author
Title
Subject
Help
How to publish
Language
English
español
català
Sign on to:
My DSpace
Receive email
updates
Edit Profile
Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona
Tesis Doctorals
Tesis Doctorals - Departament - Estadística
Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/35444
Title: Contribucions a les desigualtats en regressió i anàlisi multivariant
Author: Duran Rúbies, Josep Maria
Director/Tutor: Cuadras, C. M. (Carlos María)
Keywords: Anàlisi multivariable
Anàlisi de regressió
Estadística matemàtica
Multivariate analysis
Regression analysis
Mathematical statistics
Issue Date: 5-Feb-2004
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] Aquesta memòria és un recull de diverses desigualtats d'interès principalment en regressió i anàlisi multivariant, les quals en alguns casos s'il·lustren i interpreten gràfícament. En els primers capítols es presenten resultats aparentment desconcertants, com per exemple la desigualtat de Hamilton-Roudledge-Cuadras. els quals ens poden avisar dels perills de l'ús, a la Ileugera, de la regressió lineal múltiple i altres tècniques multivariants. S'estudia també la paradoxa de Simpson i una versió multivariant com és la desigualtat en distàncies Mahalanobis més gran que Pearson. S'ha dedicat també un capítol a l'estudi d'un mètode molt general d'anàlisi multivariant presentat per Cuadras, Atkinson i Fortiana que suposa implícitament la construcció de densitats de probabilitat a partir de distàncies. En la darrera part de la memòria es presenten desigualtats per a la variància d'una funció d'una variable aleatòria que tenen aspecte semblant a la desigualtat de Cramér-Rao, altres relacionades amb la distància de Wasserstein i altres desjgualtats que s'obtenen de la propietat d'acotació de la raó de versemblança. | 0.694232 | curate | {"ca": 0.7718324078748107, "en": 0.19384149419485108, "es": 0.02624936900555275, "fr": 0.004543160020191822, "fa": 0.0035335689045936395} | http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/35444 |
mc4_ca_20230418_11_139817 | XX BIENNAL D'ART CONTEMPORANI CATALÀ 2016 by Canals Galeria d'Art - issuu
XX BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ 2016www.canals-art.com/biennaldart.htmlPRESENTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYAEm plau d’allò més saludar una nova edició de la Biennal d’Art Contemporani
Català com a important iniciativa cultural que, a més, està en línia amb principis
de fons que el Govern de Catalunya comparteix. Em refereixo, al paper de la
cultura com a element de cohesió social i, també, d’equilibri territorial, que són
objectius que es donen singularment en aquesta Mostra. Pel que fa a la cohesió
social, entenem que és bàsic donar notorietat, difusió i promoció als joves
creadors per fer que s’activin els mecanismes d’ascensor social –o en aquest cas,
artístic- que, amb tants bons resultats, han funcionat fins ara. Igualment, és
molt important promoure els circuits artístics més enllà de l’àrea d’influència
de Barcelona tal com es bé assolint amb la itinerància de les exposicions de la
I tot plegat no ha estat pas foc d’encenalls, sinó que s’ha posat de manifest
al llarg de 40 anys d’existència de la Biennal, que fan d’aquesta una de les
convocatòries més antigues de Catalunya que vetlla per l’art jove contemporani,
amb un èmfasi especial en la innovació i l’experimentació. Confiem que, aquesta
XX edició, al costat d’altres iniciatives, pugui ser foment del col·leccionisme i, enparal·lel, del necessari suport que hi puguin prestar institucions i empreses.
Al darrera de la Biennal hi ha el compromís de l’Ajuntament de Sant Cugat,
del Govern de la Generalitat i, és clar, de Canals-Galeria d’Art. Però deixeu-me
singularitzar i agrair la tenacitat i l’empenta del santcugatenc Josep Canals que
ha sabut mantenir viva la flama d’aquesta iniciativa fins i tot en les èpoques de
majors dificultats pressupostàries.
La joventut té futur i un futur creatiu. Ho han demostrat els artistes que
han precedit els que ara han resultat seleccionats i, de ben segur, que aquests ho
demostraran amb escreix en un futur que els pertany.CARLES PUIGDEMONT I CASAMAJOR
President de la Generalitat de CatalunyaPRESENTACIÓ DE L’ALCALDESSA DE SANT CUGAT DEL VALLÈSL’art és una manifestació cultural que ens defineix com éssers humans i com a
societat. Però tot acte creatiu comença amb l’artista, i sense ells la nostra societat
estaria coixa. És en els primers anys d’aquesta decisió valenta de dedicar-se
professionalment a la creació artística quan la persona ha de notar un suport
per tal que pugui fer de la seva professió un veritable referent social, estètic i
intel·lectual. És en aquests moments on convocatòries com aquesta biennal,
i altres propostes i espais escampats per la geografia catalana, són claus en el
desenvolupament d’una xarxa d’artistes emergents, d’espais de creació i promoció.
Vint edicions enrere possiblement aquesta biennal d’avui era una de les poques
oportunitats pels artistes emergents per fer arribar el seu nom arreu la geografia
catalana. La situació actual, afortunadament, ha canviat i són molts els espais i les
convocatòries que aposten per la creació contemporània i ofereixen oportunitats
als artistes que per les seves qualitats poden ser els futurs referents.
El Centre d’Art Maristany, entre les seves línies de treball amb l’art
contemporani, inclou la creació emergent com a oportunitat pels joves creadors
de tenir un espai referent dins la nostra ciutat. No només un espai on poder
visitar exposicions d’art contemporani sinó també formar part de les seves
programacions estables. La biennal n’és un exemple, però en vindran molts mésperquè Sant Cugat vol recuperar el seu espai com a ciutat implicada amb la creació
contemporània. La posada en marxa del Centre d’Art Maristany un any i un mes
enrere, poc a poc, ens torna a situar en el mapa de la creació contemporània, tot
i que encara ens falta camí a recórrer, estem disposats a fer-ho.
L’art jove i emergent s’ha de convertir en un dels motors culturals per a la
nostra societat i de pas per a la nostra ciutat. El “no future” del moviment punk,
del que s’estan fent retrospectives i relectures, s’ha de convertir en el “future”
representats pels artistes seleccionats. Vull felicitar a Lluc Baños, Gara Basilio,
Clara Cortés, Daniel Gasol, Ivan Morales, Alejandro Palacín i Francisco Pretel
perquè la seva selecció ha sigut unànime per part del jurat i perquè són una
mostra qualitativa del pols i la diversitat creativa que l’art ens pot oferir avui dia.
També felicitem a Josep Canals, director de la biennal, per aquestes vint edicions
i a la gran tasca feta pel jurat format per Joana Llauradó Farrés, Aida Marín,
Albert Mercadé i Mar Redondo.MERCÈ CONESA I PAGÈS
Alcaldessa de Sant CugatXX BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ: LA BIENNAL DE LA REPRESA.Fa dos anys, tots els membres del jurat que vam formar part de la XIX Biennal
Art Contemporani Català, vam estar d’acord de titllar aquell esdeveniment, pel
context crític en el qual es va dur a terme, com una biennal de resistència. El
titular que proposem pel certamen d’aquest any té un to més constructiu: estem
sens dubte davant de la biennal de la represa. Represa pel nombre d’artistes que
s’hi han presentat, refermant-se la biennal com un dels principals certàmens
artístics del país. Represa per a la millora organitzativa de l’esdeveniment, ara en
més estreta aliança amb l’Ajuntament de Sant Cugat i agents artístics de la ciutat.
I represa, finalment, per l’esperit que regna en les obres presentades: de clara
factura constructiva, objectual, amb una expressa voluntat per part dels artistes
de reapropiar-se i empoderar-se de l’espai físic circumdant.
L’objecte construït, desconstruït, expressat, friccionat, interpel·lat. Totes les
declinacions possibles entorn de l’objecte hi ha tingut cabuda a la XX Biennal, en
una dinàmica plenament en consonància amb el desenvolupament actual de les
arts del país. Ho hem pogut presenciar aquest darrer any en una de les places més
efervescents d’art contemporani, a L’Hospitalet de Llobregat: l’exposició Luces de
David Bestué (on les escultures de l’artista dialogaven amb motlles modernistes de
la fàbrica de ceràmiques Cosme Toda), l’exposició La Lliçó de Diògenes al Centre
d’Art Tecla Sala (on es mostrava un diàleg objectual entre artistes contemporanis
i dels seixanta), o en les propostes d’artistes com Lucia C. Pino, Carlos Valverde,
Pere Llobera o Felipe Talo. És, ens sembla, una conseqüència natural de la vivència
d’un context hostil i de supervivència, en el si del qual l’artista contemporani harealitzat un doble moviment artístic: un d’interior i palpatiu, treballant amb els
objectes més propers i humils que té a l’abast, dialogant amb una tradició que
es remunta als temps de l’art povera; i un altre d’exterior i col·lectiu: ja no val
l’especulació artística ni l’endogàmica, l’artista sent la necessitat de posar l’objecte
en relació amb el seu entorn social o contextual.
Els artistes guanyadors de la XX Biennal dialoguen estretament amb l’esmentat
estat d’esperit. Lluc Baños (Barcelona, 1985) ha proposat un desglossament
d’objectes pobres del seu context quotidià: uns llumins consumits, que l’artista
dibuixa al llarg d’una sèrie de 64 dies, i que en un segon moment desplaça a
una nova dimensió artística: el treball amb gravat i tampons impresos sobre
papers de gran format. Els artistes no en tenen prou en crear un objecte: tenen la
necessitat de crear-lo tot vinculant-lo a una actitud que necessiten documentar:
desconstruint l’objecte, amidant-lo, comptant els dies en els quals treballen per
a gestar-lo, posant-lo en relació amb l’espai i el temps de creació, tal com també
palesa la proposta de l’artista Clara Cortés (Vic, 1991), de qui hem seleccionat la
peça 98 centímetres, els centímetres precisos en què ha dut a terme la seva proposta
expressiva i cromàtica, d’incisió artística dins la tècnica del gravat calcogràfic.
Si el nucli germinal de la proposta de Baños i Cortés és la desconstrucció,
l’artista resident a L’Hospitalet, Gara Basilio (Barcelona, 1993), treballa des del
pol oposat: la construcció i la relació amb el públic. En el treball que li hem
seleccionat Geometria del caos, l’artista proposa la construcció d’un cub de gransdimensions format per 45 peces -6 de ferro, 14 de guix, i 25 de fusta-, amb
les quals l’espectador està convidat a interaccionar. Es tracta d’una dinàmica
complementària a l’obra d’Àlex Palacín (Barcelona, 1989), qui també dialoga
amb l’objecte, però en aquest cas no desgastat o construït, sinó l’objecte trobat,
aleatòriament al món quotidià, que ell pinta, altera i transforma tot posant-ho en
relació amb noves troballes urbanes o quotidianes a partir de les quals configura
una lúdica i harmònica sèrie de 135 objectes específics.
D’ençà d’uns pocs anys la pintura ha tornat a recuperar la centralitat dins l’art
contemporani, entaulant un diàleg fecund amb la pintura irònica i figurativa
nord-europea dels noranta (Peter Doig, David Hockney o la pintura alemanya
de l’escola de Leipzig). En aquest context ens hi ha fet pensar la pintura de Javi
Pretel (Argentona, 1981), que s’apropia pictòricament d’objectes peculiars de
la realitat urbana, i els descontextualitza sobre la tela en ambients atmosfèrics
alhora abstractes i cromàticament exultants. Aquest punt de tensió entre dues
realitats antagòniques però complementàries, també és un dels eixos de reflexió
del pintor Ivan Morales (Girona, 1990), de qui hem seleccionat el projecte
Installation I. Ens interessa especialment la relació divergent que Morales proposa
entre la pintura i l’espai on s’exposa: el pintor altera d’una manera radical l’espai
expositiu, elevant el paviment, transformat en cartó, i forçant a l’espectador a
realitzar una exploració física de l’espai abans de poder accedir a la contemplació
de l’obra.En la XX Biennal hem observat una disminució substancial de treballs artístics
socialment compromesos, una realitat que, tanmateix, troba representació en
aquesta edició amb el treball de Daniel Gasol (Valls, 1983). Tot i la seva jove
edat, és un dels artistes premiats amb una trajectòria més fecunda, tant des del
punt de vista artístic com teòric. L’obra seleccionada per a la biennal How to
build national security és deutora de la recerca de fons de la seva tesi doctoral,
parcialment dedicada a la reflexió crítica sobre el llenguatge, cínic i persuasiu,
emprat per la indústria audiovisual nord-americana. Gasol ens mostra una sèrie
d’imatges d’arxiu de l’assassinat de dictadors tradicionalment aliats de la política
nord-americana com Sadam Hussein o Gadafi, els quals l’artista ens convida a
visionar al so de la música melosa i amable del pop americà. L’obra de Gasol ens
permet fer una reflexió de fons, i si volem conclusiva, de la XX biennal: vivim en
una realitat vulnerable com a conseqüència de la seva accelerada virtualització,
i cada cop més allunyada de l’experiència física i objectual amb el món que ens
envolta. En aquest context, l’experiència artística, física i socialment compromesa,
es presenta, novament, com l’instrument més eficaç per assolir la cada cop més
anhelada rehumanització del món.EL JURAT DE LA XX BIENNALLLUC BAÑOSEls temes fonamentals al voltant dels quals es mou la meva feina són els mateixos que acompanyen a l’ésser humà des que existeix. La vida, la mort, el pas
del temps, l’origen i la fi, el cel, la terra, les pulsions, el llenguatge. Abans que
el coneixement i el llenguatge creessin les categories segons les quals ens movem
avui i que considerem clares i ben delimitades, tota experiència era viscuda sense
fronteres i amb la mateixa fascinació d’allò que es veu per primera vegada. És
igual que fos la pluja, un llamp, un autobús un programa de televisió o un accelerador de partícules. El fet d’enfrontar-se al desconegut, entendre-ho, assimilarho, reelaborar-ho i convertir-ho en quelcom de nou.
Cada missatge té un llenguatge ideal per a ser formulat, i al mateix temps tot
llenguatge no és més que una codificació per transmetre un determinat missatge. Si els sistemes de categories són insuficients per explicar un fenomen, cal
repensar-los o crear un nou llenguatge, un nou límit, per a fer reviure el misteri
del primer cop, en mi i en els altres.64 DIES - 2015 - retolador sobre paper Guarro, base de fusta i restes de mistos cremats
128 dibuixos de 30 x 30 cmLLUC BAﾃ前SLA VERITAT DE TOTS, LA MEVA I EL QUE QUEDA FORA - 201664+3 tampografies sobre resina poliuretĂ nica sobre contraxapat, pigment, grafit i llapis de color sobre paper
fabriano de 200 gr i residu d’objecte manipulat - 10 x 20 cm cada peça, dibuix de 80 x 160 cmGARA BASILIOCrec que totes les persones segueixen unes normes pròpies, a part de les que la
societat clarament ens imposa. Aquestes normes serveixen per crear una rutina,
un dia a dia amb el qual mantenir un ordre i aquest ordre ens ajuda i ens va
formant com a persones. Persones amb responsabilitats. El nostre ordre ens ajuda
a mantenir tot això i a comportar-nos com s’espera de nosaltres. Però tothom en
un moment o altre es rebel·la donant a conèixer aquest caos que és el que ens
forma la personalitat, la nostra manera de ser, tot allò que sentim o que pensem
que fa que hi hagi gent tan diferent i que tinguem la sort d’aprendre els uns dels
Geometria del caos és una peça que plasma una part de la meva personalitat,
aquesta part que em fa ser com sóc, on la peça formant un cub ens mostra la
part racional i el caos que es crea amb la peça desmuntada, aquesta part més
esbojarrada, però que dóna sentit al seu dia a dia.GEOMETRIA DEL CAOS - 2015 - 6 peces de ferro, 14 d’escaiola i 25 de fusta - 60 x 60 x 60 cmCLARA CORTÉSUna descontextualització de l’objecte. L’objecte que n’esdevé un altre, totalment arbitrari i subjectiu. Els teus cabells que involuntàriament esdevenen allò
altre de forma orgànica.
Un experiment a través de la calcografia mitjançant una anàlisi de la forma, el
color i la línia. Una abstracció del més quotidià meu.98 CM I - Sèrie 98 cm - 2015 - Calcografia - 50x70 (paper i planxa)DANIEL GASOLLes generacions establertes i crescudes en els mitjans com a formes informatives
de control, partint dels anys '70, estat cim de la democratització del mitjà
televisiu, construeixen així, una narrativita visual pròpia de l’època, que varia
cronològicament a mesura que el mitjà es “modernitza”. Per aquesta raó, veiem
un film dels '80 antiquat, no solament per la qualitat d’imatge que projecta,
sinó pel fil de la narració, la construcció del discurs, el contingut i les formes
d’expressió pròpies del temps on es van desenvolupar.
Prenent en compte els paràmetres dels mitjans de comunicació com a
canalitzadors de la realitat configurats des del poder polític com a canal, es
desenvolupa una tesi on cal investigar visualment els components que creen i
recreen formats de realitat induïts pel poder mediàtic com a forma de control.
La narració, es converteix llavors en un guió televisiu, en el qual Videographic
Dead: How to built national security, reflexiona entorn a la narrativitat política
construïda mediàticament a partir d’un llenguatge televisiu après.VIDEO GRAPHIC DEAD: HOW TO BUILT NATIONAL SECURITY (https://vimeo.com/134214879)
Video-proyección, 2 cartells de 100 x 70 cm i 100 postals d’edició limitada sobre prestatgeria - Barcelona 2015IVAN MORALESExisteixen una sèrie de situacions generades a través d’uns espais on el temps
és més dens i els elements físics semblen ser un líquid estancat que pot remoure’s
en qualsevol moment com si es tractés de fum. Aquests escenaris són màscares de
calma que amaguen el seu veritable “ser” darrere seu.
El meu treball neix entre la fisicitat de les instal·lacions i la intuïció sensitiva
que desperta la pintura. Pretén situar-se a la línia que separa aquests dos per, així,
trobar nous espais de comprensió.Instal·lacció a la Sala Bunyuel de la Facultat de Belles Arts de Barcelona!
!Alçat / PerÞl / Planta!
Alçat / Planta / Perfil!
Peça produïda
amb el recolzament del Centre d’Art Maristany Ajuntament de Sant Cugat
!ÀLEX PALACÍNPer a mi la pràctica artística és una manera d’aprendre a aprendre, de concebre el meu entorn mitjançant els meus propis mecanismes. És una manera
d’apropiar-me de tot, fins i tot de mi, per tal de transformar el fet reconeixible
en interpretable.
M’interessa l’espai que hi ha entre la idea, la seva forma i la seva representació i
com aquests tres conceptes es modifiquen en canviar d’un medi a un altre.OBJECTES ESPECĂ?FICS - 2015 - assemblage - mides variablesÀLEX PALACÍNJAVI PRETELBusco una pintura on el seu caràcter visual sigui l’element protagonista, que es
trobi en primer pla i que es mostri com el component o qualitat principal de la
meva obra.
Per a aconseguir-ho intento moure’m principalment en el terreny del pictòric i
lluny del clixé, tant en l’àmbit de la temàtica i narració, apropant-me a l’irreal en
la creació d’escenes artificials, com en l’àmbit de l’execució formal, prescindint de
model, concentrant-me en paràmetres pictòrics i deixant de banda els descriptius
i el procés de mimesi.S.O.S. - 2015 - oli sobre fusta - 89 x 116 cmJAVI PRETELSALÓN BARROCO - 2015 - oli sobre fusta - 89 x 116 cmNYLON V.2 - 2015 - oli sobre fusta - 89 x 116 cmITINERARI XX BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ
SANT CUGAT DEL VALLÈSOLESA DE MONTSERRATDel 15 d’abril al 27 de juliol de 2016Del 6 d’abril al 7 de maig de 2017Centre d’Art MaristanyEspai d’Art de La Passió - Teatre La PassióCarrer d’Àngel Guimerà, 2Plaça de l’oli, s/norganitza: Ajuntament de Sant Cugatorganitza: Ajuntament d’Olesa de MontserratREUS
De l’11 de novembre a l’11 de desembre de 2016BARCELONACentre de Lectura - Sala FortunyDe l’11 de maig al 4 de juny de 2017Carrer Major, 15Sala Nau Uorganitza: Centre de Lectura de ReusCarrer Pare Manyanet, 40
organitza: Escola Llotja (Sant Andreu)LLEIDA
Del 14 de gener al 28 de febrer de 2017
Biblioteca Pública de LleidaTARRAGONARambla d’Aragó, 10
organitza: Generalitat de Catalunya. Serveis
Territorials del Departament de Cultura a
Lleida i Biblioteca Pública de LleidaDe l’1 de juliol al 31 d’agost de 2017
Tinglado 4 Port de Tarragona
organitza: Direcció General de Juventut i Port
de TarragonaVILAFRANCA DEL PENEDÈS
Del 2 de març al 2 d’abril de 2017
Aula de Cultura Fòrum Berger Balaguer Fundació Pinnae
organitza: Fundació Pinnae de Vilafranca del
PenedèsOrganitzaCANALS GALERIA D’ART
Coorganitza i produeixAJUNTAMENT DE SANT CUGAT
DireccióJOSEP CANALS I GUAL
CoordinadoraJOANA RODA CALVET
Membres del juratAIDA MARINhistoriadora de l’artALBERT MERCADÉdirector Fundació Arranz BravoMAR REDONDOvicedegana de cultura de
la facultat de Belles Arts,
Universitat de BarcelonaJOANA LLAURADÓ
artista i comissàriaJOSEP CANALS
galerista i director
Disseny gràficNEUS COLETAmb el suport de:Organitzaci贸 i producci贸:Col路labora:All pages:45678910111216202224283233InfoFavouriteLikeShareDownloadMoreXX BIENNAL D'ART CONTEMPORANI CATALÀ 2016 Published on Apr 14, 2016 La Biennal d’Art Contemporani Català és la més antiga de tot l’estat, essent la primera edició l’any 1977 i ha sigut una plataforma d’art jo...See Morecanals-galeria-artFollowRead moreRead moreSimilar toPopular nowJust for youGo explore | 0.773837 | curate | {"en": 0.00926367053094066, "ca": 0.9208617860356784, "it": 0.0007410936424752528, "la": 0.0004764173415912339, "es": 0.05150600815203007, "fr": 0.006140490180509237, "gd": 0.0008469641628288603, "ru": 0.0012704462442432905, "pt": 0.008893123709703033} | https://issuu.com/canals-galeria-art/docs/xx_biennal_-cataleg- |
racoforumsanon_ca_20220809_4_29198 | Sardà critica "la crosta catalaneta de TV3"El periodista afirma a Catalunya Ràdio que "se m'inflen els nassos" amb la televisió pública El periodista Xavier Sardà va manifestar, durant la tertúlia d'El Matí de Catalunya Ràdio de dilluns passat, que "TV3 és la crosta catalaneta". "M'emprenyo molt amb TV3", va afirmar, a més de posar com a exemple "el dia d'Arenys". Sardà critica que "van fer un seguiment electoral, exàctament com si fossin unes eleccions, a mi se m'inflen una mica els nassos". "No dic que es tracti com una cargolada, però què diríem si es fes un referèndum a Santa Coloma que diguessin que no volen l'Estatut i que volen ser espanyols? Com ho tractaria TV3?". Manel Fuentes va recordar que "les televisions estatals també van fer un seguiment amb un altre to i una altre mena de comentaris". Tot i això, Sardà va assenyalar que "no com a jornada electoral, estic parlant seriosament" i va tornar a criticar "aquesta crosta". http://comunicacio.e-noticies.cat/sarda-critica-la-crosta-catalaneta-de-tv3-33932.html
Bé que suportem la seva merda espanyola a Catalunya Ràdio, i ningú diu res.
Des de quan els pallasos de la tele (espanyola) fan de tertulians a la ràdio nacional de Catalunya?
Des que ERC va entregar la presidència a en Montilla amb l'excusa que així podrien tenir cert control sobre els mitjans de comunicació públics.
Exacte. | 0.802338 | curate | {"ca": 0.9948148148148148, "fr": 0.005185185185185185} | |
mc4_ca_20230418_8_453791 | L'ADF Pla de Bages opta a un dels Premis de prevenció d'incendis forestals | NacióManresa
Redacció | 06/11/2018 a les 20:10h
Arxivat a: Successos, ADF, incendis, diputació, ADF Pla de Bages
Membres d'ADF en un incendi | AjSSG
L'ADF Pla de Bages, amb "Nou protocol d'activació, sortida i actuació de les ADF Bages - Moianès", opta al Premi Rossend Montané, als Premis de prevenció d'incendis forestals que convoca la Diputació de Barcelona entre les ADF de la demarcació de Barcelona. La celebració i lliurament dels premis d'aquesta 22a edició tindrà lloc aquest dissabte, 10 de novembre, al Teatre Auditori de Llinars del Vallès, en un acte presidit pel president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, i l'alcalde de Llinars del Vallès, Martí Pujol. En total, onze Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) opten aquest any a algun dels premis.
Els candidats al Premi Jordi Peix, al que hi opten quatre agrupacions, són l'ADF Alt Berguedà pel projecte "Suport al Paral·lel Festival de Cal Companyó"; l'ADF Sant Sadurní, de Sant Sadurní d'Osormort, pel projecte "El bosc de les escoles"; l'ADF Terrassa per "Accions de sensibilització en la prevenció d'incendis entre la ciutadania de Terrassa, i l'ADF Vallbona, de Vallbona d'Anoia, pel projecte "Motoserres solidàries".
Pel que fa al Premi Rossend Montané, els set candidats d'aquesta edició són l'ADF Llinars del Vallès, pel projecte "Elements de prevenció d'incendis"; l'ADF Matadepera pel "Projecte ampliació controladf.cat"; l'ADF Pla de Bages per "Nou protocol d'activació, sortida i actuació de les ADF Bages - Moianès"; l'ADF Puigmadrona - Olorda, de de Molins de Rei i el Papiol, pel projecte "Localitzadors de personal en emergències"; l'ADF Teià per "Aprofitament dels recursos naturals de la finca del Vedat: aprofitament de l'aigua de les sobreeixides de les fonts de l'Ajupit"; l'ADF Tordera per "La gestió integrada en la prevenció d'incendis a escala local" i l'ADF Piera pel Projecte local d'autogestió en prevenció d'incendis forestals.
Santpedor incorpora nou vehicle de defensa forestal
L'ADF Pla de Bages celebrarà els seus 30 anys amb una festa oberta a tothom
Voluntaris de les ADF del Bages i el Moianès es formen per la propera campanya d'estiu
Mor als 60 anys el president de l'ADF Pla de Bages, Josep Maria Basora | 0.87712 | curate | {"ca": 0.9623137598597721, "fr": 0.015337423312883436, "en": 0.022348816827344433} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/79333/adf/pla/bages/opta/dels/premis/prevencio/incendis/forestals |
naciodigital_ca_20220331_0_41032 | El brot de l'Hospital Pius de Valls, que afecta ja 38 treballadors a l'espera del resultat dels cribratges endegats des del Drepartament de Salut, sembla que no té aturador. Segons un comunicat de la plantilla, encara que els protocols "són temeraris" i "posen en perill potencial al personal sanitari", en el cas del centre hospitalari de l'Alt Camp "ni tan sols es compleixen".
SALUT
Confirmen 26 contagis en un brot a l'Hospital Pius de Valls
S'ha iniciat un cribratge per detectar-ne més
El 20 de novembre, els delegats de prevenció de riscos laborals del comitè d'empresa va denunciar a Inspecció de Treball el rebrot a la residència Alt Camp. Més tard, els contagis van afectar treballadors i usuaris del Pius. Segons el comitè, "davant d'un sol cas confirmat calia dur a terme totes les mesures de sectorització que estableix el protocol, la qual cosa no es va fer a la nostra institució". I és que expliquen que el personal encara treballa pels diferents serveis i "estenen la contaminació" del virus.
A més, la direcció ha imposat torns de 12 hores, ha rebutjat vacances i permisos, seguint la normativa de l'estat d'alarma per tal de pal·liar la manca de plantilla disponible. També assenyalen que han de ser els treballadors els qui informin dels contactes estrets per fer seguiment. "No és que tinguem gaires esperances en què ens aportin solucions. Inspecció de Treball resol sempre tard i en moltes ocasions malament i la delegació de Salut simplement no actua", informen en el comunicat.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà alerta d'un element «més perillós que les mascaretes» per als nens
L'epidemiòleg enumera els motius pels quals creu que les tauletes digitals no són bones per als més petits
coronavirus
La Covid redueix la matèria grisa i la mida del cervell
Investigadors d'Oxford descarten que la malaltia afecti la memòria, però sí en la realització d'algunes tasques intel·lectuals
Coronavirus
Detecten a Catalunya un factor que augmenta el risc de mort per Covid
La prestigiosa revista mèdica "Trombosis Research", d'àmbit internacional, ha publicat els resultats de la investigació liderada per Mireia Constans, de la fundació manresana Althaia
Coronavirus: mapes i gràfics
La pandèmia a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la pandèmia de coronavirus a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
Coronavirus: mapes i gràfics
La vacunació a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la campanya de vacunació de la Covid-19 a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
| 1 | perfect | {"ca": 0.9819607843137255, "es": 0.00196078431372549, "en": 0.012941176470588235, "km": 0.003137254901960784} | https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/39574/treballadors-hospital-pius-valls-denuncien-no-protocols-aturar-brot-covid-19 |
crawling-populars_ca_20200525_52_39116 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | IGUALADA, C.F.,C - E.F. OLESA 87, C,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.21440129449838188, "ca": 0.6084142394822006, "en": 0.08737864077669903, "pl": 0.012944983818770227, "nl": 0.022653721682847898, "pt": 0.02669902912621359, "fr": 0.022653721682847898, "id": 0.0048543689320388345} | : /acta/1920/futbol-11/juvenil-segona-divisio/grup-34/2j/igualada-cf-c/2j/ef-olesa-87-c-a |
mc4_ca_20230418_15_792528 | ainamonferrer – Pàgina 2 – Aina Monferrer Palmer
Autor: ainamonferrer
Aina Palmer i l’àlbum Psicopompa
Em diuen Aina. Tinc 32 anys i soc de Borriana. De xicoteta, vaig fer molta música: vaig tocar el violí (de fet, tinc el títol professional de violí), la dolçaina en una colla, vaig tocar en una batukada, vaig tocar la guitarra i el baix elèctric en un grup de punk que es deia Komoloyes Read more about Aina Palmer i l’àlbum Psicopompa[…]
Posted in Creació, Personal i d'opinióLeave a comment
Posted on desembre 14, 2019 desembre 14, 2019 by ainamonferrer
Ací vos deixe dos vídeos de dues classes en què explique els pronoms febles. Més avant, elaboraré materials més sintètics i visuals sobre aquestes qüestions.
Posted in Normativa del valencià, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Vídeos explicatiusLeave a comment
Posted on desembre 9, 2019 maig 6, 2020 by ainamonferrer
Posted in Construcció dels coneixements a l'aula, Normativa del valencià, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Vídeos explicatius2 Comments
Posted in Economia, indústria, ciència i tecnologia, Expressió oral, Fitxes de diàleg (interacció), Habitatge, llar i entorn, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca5 Comments
Posted on novembre 13, 2019 novembre 13, 2019 by ainamonferrer
Posted in Construcció dels coneixements a l'aula, Expressió oral, Normativa del valencià, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per destreses i tipus de tasca, Vídeos explicatiusLeave a comment
L’estàndard oral valencià de l’AVL. Vocalisme
Posted in Construcció dels coneixements a l'aula, Experiències didàctiques, Expressió oral, Normativa del valencià, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Vídeos explicatiusLeave a comment
L’art ha de ser apolític? (EO)
Posted in Cultura i activitats artístiques, Expressió oral, Fitxes de diàleg (interacció), Només per a C2, massa difícil per a C1, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca2 Comments
Què és per a tu l’art? (EO)
Posted in Cultura i activitats artístiques, Expressió oral, Fitxes de monòleg, mitjans de comunicació, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca2 Comments
Posted in Comprensió oral, Cultura i activitats artístiques, Entorn sociocultural i polític, Opció múltiple (CO), Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca2 Comments
Conseqüències de la pobresa (EO)
Posted in Economia, indústria, ciència i tecnologia, Expressió oral, Fitxes de monòleg, Habitatge, llar i entorn, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca1 Comment
Maneres de combatre la contaminació a les grans urbs (EO)
Posted in Economia, indústria, ciència i tecnologia, Expressió oral, Fitxes de diàleg (interacció), Medi físic i clima i sostenibilitat, Només per a C2, massa difícil per a C1, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Temps lliure, oci i vietgesLeave a comment
Els mitjans de transport del futur (EO)
Posted in Economia, indústria, ciència i tecnologia, Expressió oral, Fitxes de monòleg, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tascaLeave a comment
Remarques d’ús de conjuncions i adverbis
Posted in Construcció dels coneixements a l'aula, Experiències didàctiques, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Vídeos explicatiusLeave a comment
Què fem amb les assignatures no rendibles econòmicament?
Posted on octubre 23, 2019 octubre 23, 2019 by ainamonferrer
Posted in Educació i formació continuada, Expressió oral, Fitxes de diàleg (interacció), Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tascaLeave a comment
Remarques de morfologia verbal
Posted on octubre 17, 2019 octubre 17, 2019 by ainamonferrer
Posted in Construcció dels coneixements a l'aula, Experiències didàctiques, Normativa del valencià, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Vídeos explicatiusLeave a comment
Posted on octubre 9, 2019 octubre 9, 2019 by ainamonferrer
Posted in Aprenentatge de llengües, Construcció dels coneixements a l'aula, Experiències didàctiques, Normativa del valencià, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Vídeos explicatiusLeave a comment
Allò vell és modern. La moda “vintage” (EO)
Posted on octubre 7, 2019 març 24, 2020 by ainamonferrer
Posted in Activitats comercials i transaccionals, Expressió oral, Fitxes de monòleg, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca, Temps lliure, oci i vietges2 Comments
El nou paradigma de les compres (EO)
Posted on octubre 6, 2019 octubre 6, 2019 by ainamonferrer
Posted in Activitats comercials i transaccionals, Expressió oral, Fitxes de monòleg, Habitatge, llar i entorn, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca, Temps lliure, oci i vietgesLeave a comment
Posted in Activitats comercials i transaccionals, Comprensió oral, Economia, indústria, ciència i tecnologia, Habitatge, llar i entorn, Opció múltiple (CO), Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca2 Comments
Dades massives (1a part)
Posted on octubre 3, 2019 març 21, 2020 by ainamonferrer
Posted in Activitats comercials i transaccionals, Comprensió oral, Economia, indústria, ciència i tecnologia, Només per a C2, massa difícil per a C1, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca, Relacionar i ordenar (CO)2 Comments
Posted on setembre 19, 2019 abril 30, 2020 by ainamonferrer
En el següent vídeo, corregesc tres redaccions d’alumnes de C1 a partir d’aquest enunciat d’expressió oral de tipus relat autobiogràfic. Us pot servir com a referència.
Posted in Educació i formació continuada, Escrits de creació, Expressió escrita, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca2 Comments
Posted on setembre 14, 2019 setembre 14, 2019 by ainamonferrer
Posted in Articles d'opinió, Personal i d'opinióLeave a comment
Posted in Cultura i activitats artístiques, El món del treball, Escrits de creació, Expressió escrita, Només per a C2, massa difícil per a C1, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca2 Comments
Posted in Economia, indústria, ciència i tecnologia, Educació i formació continuada, Escrits d'interacció, Expressió escrita, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca, Relacions personals i socials3 Comments
Gots reciclats decorats: Miss Morralleta
Posted on agost 30, 2019 gener 16, 2020 by ainamonferrer
Defensa de les classes magistrals (CE, “cloze”)
Posted on agost 29, 2019 agost 29, 2019 by ainamonferrer
Posted in Comprensió escrita, Educació i formació continuada, Només per a C2, massa difícil per a C1, Opció múltiple (CE), Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca1 Comment
L’últim que apagui la llum (CE, “cloze”)
Posted in Comprensió escrita, Economia, indústria, ciència i tecnologia, Medi físic i clima i sostenibilitat, Només per a C2, massa difícil per a C1, Opció múltiple (CE), Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tascaLeave a comment
Blue Monday: el dia més trist de l’any? (CE, “cloze”)
Posted in Comprensió escrita, Habitatge, llar i entorn, mitjans de comunicació, Només per a C2, massa difícil per a C1, Opció múltiple (CE), Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca, Relacions personals i socials2 Comments
L’accent, la síl·laba, el diftong i la dièresi: explicació exprés
Posted on agost 27, 2019 agost 27, 2019 by ainamonferrer
Presentació del canal de Youtube d’Aina Monferrer Palmer
Posted on agost 26, 2019 agost 26, 2019 by ainamonferrer
Posted in Aprenentatge de llengües, Creació, Experiències didàctiques, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Personal i d'opinió, Vídeos explicatiusLeave a comment
Guia de navegació pel web ainamonferrer.com
Posted in Experiències didàctiques, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Vídeos explicatiusLeave a comment
Posted in Expressió oral, Fitxes de mediació, Medi físic i clima i sostenibilitat, Mediació, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca, Temps lliure, oci i vietges2 Comments
Posted in Economia, indústria, ciència i tecnologia, Expressió oral, Fitxes de mediació, Habitatge, llar i entorn, Medi físic i clima i sostenibilitat, Mediació, Per a estudiants de C1 i C2 de valencià, Per àmbits temàtics, Per destreses i tipus de tasca2 Comments | 0.658586 | curate | {"ca": 0.9113051470588235, "en": 0.03170955882352941, "pt": 0.008386948529411764, "it": 0.008616727941176471, "es": 0.03170955882352941, "fr": 0.003446691176470588, "hu": 0.002297794117647059, "id": 0.002527573529411765} | http://ainamonferrer.com/?author=1&paged=2 |
crawling-populars_ca_20200525_45_34340 | Proposició de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals (Tram. 202-00055/12)
Elaboració del Dictamen.
(Text presentat: BOPC, 297, 19; esmenes presentades: BOPC, 397, 65; informe: BOPC, 457, 8)
Compareixença d'Albert Civit Fons, director de l'Institut Català del Sòl, davant la Comissió de Territori per a informar sobre el paper de l'Institut en la implantació d'empreses a Catalunya i el seu rol per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge (Tram. 357-00613/12)
Comissió de Territori
Compareixença.
Compareixença de Salvador Busquets i Vila, director de Càritas Diocesana de Barcelona, davant la Comissió de Territori per a presentar l'informe sobre l'exclusió residencial que pateixen les persones ateses per Càritas (Tram. 357-00440/12)
Comissió de Territori | 0.583119 | curate | {"ca": 0.8171355498721228, "es": 0.049872122762148335, "en": 0.11508951406649616, "pt": 0.017902813299232736} | : /web/actualitat/ordre-dia/index.html?p_od0=0083712020 |
mc4_ca_20230418_6_774395 | En un context de crisi global, la feminització de la pobresa és un fet: som poc més de la meitat de la població mundial i les que patim majors taxes d'atur, més precarietat laboral i salaris més baixos per les mateixes tasques. En aquest sistema productiu injust, el patriarcat i el capital s'encarreguen que coexisteixin "subclasses" dintre de la mateixa classe obrera, sent les dones i les persones migrants les/els més perjudicats (i per duplicat si es té la doble condició). De fet hem pogut comprovar que entre les mesures "reformistes"neoliberals adoptades en el nostre país, i al conjunt de l’estat espanyol, s'han incentivat els sectors industrials del metall i la construcció, bàsicament masculins, deixant absolutament desatesos els del tèxtil, agroalimentari (magatzems), joguines, calçat o taulell, predominantment femení, treball assalariat que d'altra banda, no oblidem, no sosté el seu món.
La cura de les persones ha recaigut sempre en les dones i així es manté, sense variacions substancials; és aquest, un altre aspecte de submissió social que imposa el patriarcat, perpetuant els rols socials. Seguim sent cuidadores de les nostres filles i fills i dels nostres majors. És imprescindible per a una veritable inserció en el mercat laboral, guarderies i escoles bressol de 0 a 3 anys, i una provisió real d'assistència, des de les institucions, a la tercera edat cobrint les seves necessitats d'una manera digna i adequada, així com al conjunt de població dependent (tant física, com psicològica i/o mentalment) La violència masclista segueix vulnerant els drets humans cap a les dones per a la qual cosa, no s'articulen mesures realment eficaces, ni protectores cap a les dones, ni neutralitzadores, terapèutiques i reintegradores cap als violents, ja que l'entorn socioeconòmic, el propi sistema, afavoreix aquest conflicte. Així, i a pesar d'estar recollit el dret a les mesures de protecció en la llei integral, un sistema judicialment lent, i el fet de no pressupostar aquestes mesures, contribueixen al degoteig de víctimes mortals que a primers de març són ja 8 des que va començar l'any al conjunt de l’estat espanyol. Les campanyes no transmeten el concepte necessari d'igualtat social, ni es potencien o faciliten els mitjans perquè des de l'escola hi hagi una labor pedagògica suficient per a educar en igualtat (quedant com quasi sempre, en mans de la bona voluntat i compromís pedagògic de moltes companyes i companys).
El dret a l'avortament encara queda recollit en l'articulo 145 del codi penal: - La nova llei no assegura la realització de l’Interrupció Voluntària de l’Embaràs – IVE, en la xarxa sanitària pública. - El finançament dels anticonceptius serà un avanç quan es doti dels mitjans necessaris. - S'ha de garantir la presència de professionals, no “objectors”, en la xarxa sanitària pública. - Suposa un avantatge per a les dones que sol·liciten l’IVE abans de la setmana 14 (no quedant garantit per a aquelles que superen aquests terminis) - L'obligació d'esperar 3 dies i la informació prèvia al consentiment, és una mesura que condiciona la lliure decisió. - L'autorització d'altres persones, en el cas de les menors d'edat (progenitors o comitès), és un condicionament i tractament "especial" pel que fa al protocol de la resta d'intervencions quirúrgiques.
L'explotació sexual cap a les dones per part de proxenetes en xarxes organitzades està íntimament lligat a la pobresa i al subdesenvolupament. És un negoci molt lucratiu, i una de les més alarmants i creixents manifestacions del crim organitzat en el món. S'estimen en més de 700.000 les persones que cada any són víctimes de tràfic per a l'explotació sexual. La “legalització” de la prostitució i per tant la cobertura en el sistema social, reconegut com una variant més de “treball remunerat i regulat”, possibilitaria a les dones que “lliurement” així ho decideixin, exercir-lo amb drets laborals reconeguts com en qualsevol altre sector; d'aquesta manera les màfies, per a les quals ara és un gran negoci el de l'explotació i el tràfic, no tindrien ja cap raó de ser, ni possibilitat teòrica d'existir.
Ja que la nostra lluita comporta l'objectiu d'un triple alliberament: el del sistema patriarcal - entès com la predominança masculina en les posicions de poder -, la col·lectiva contra el capital que imposa un sistema productiu desproporcionat i injust, i la nacional, hem de ser conscients que la lluita per una societat distinta només és possible al costat de la nostra pròpia classe i no al costat de segons quin “segment” interclassista, dels molts que hi ha en aquesta societat. En aquesta etapa de crisi bolcada en les esquenes de la classe treballadora, recordem la frase de Rosa de Luxemburg: Socialisme o barbàrie. Només des d'un enfocament feminista, obrer i revolucionari és possible el nostre propi alliberament, que és alhora la de la nostra pròpia classe obrera. | 0.881087 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.sindicatcos.cat/~cos/index.php/arees/politiques-de-genere |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_91470 | Aquesta trobada neix de la proposta de l’Associació Cultural l’Independent de seguir amb els cicles “Qui pensa Badalona”, on es va col·laborar amb l’Ateneu. Cicles de debats iniciats durant l’any 2019 on es van posar sobre la taula temes d’interès de la ciutat com: l’habitatge, la mobilitat i el consum conscient, conjuntament amb els projectes propers que treballaven en aquests àmbits a la nostra ciutat.
Després d’aquesta primera experiència, valorada de forma molt positiva, es va voler seguir programant aquesta activitat. Aquest cop però amb la necessitat de visibilitzar la cultura i els projectes que la desenvolupen i gràcies, en part, a la campanya comunicativa de la Mobba i a experiències o projectes culturals d’interès pel nostre territori que no reben el suport necessari i amb els quals ens hem anat entrevistant com Ateneu.
El primer objectiu d’aquesta trobada serà programar entre totes una “acció cultural” que posi a debat la gestió Cultural a la ciutat de Badalona i la seva relació amb el territori alhora que per una banda es visibilitzaven els projectes i les seves necessitats.
L’objectiu és enfortir i cohesionar el moviment cultural al mateix temps que s’enforteix cada un dels projectes que el conformen i articulen una xarxa de suport mutu, per generar eines, tenir una sola veu i visibilitzar-se.
A l’acte seràn presents entitats com La muba, el MOBBA, i l’Associació Cultural l’Independent.
Si us interessa ser-hi i/o participar de l’acció podeu accedir a les inscripcions a través d’aquest enllaç. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_382532 | Cat�leg de serveis Registre d'ind�stries agr�ries i aliment�ries de Catalunya (RIAAC)El Registre d'Ind�stries Agr�ries i Aliment�ries de Catalunya (RIAAC) t� com a finalitat poder disposar, de manera permanent i actualitzada, de tota la informaci� per dur a terme una pol�tica de gesti� i de foment de les ind�stries agr�ries i aliment�ries.S'inscriuen al RIAAC les ind�stries d'activitats agr�ries, aliment�ries, forestals i de pesca ubicades a Catalunya.Tramitaci�: Inscripci�, modificaci� i baixa al Registre d'Ind�stries agr�ries i aliment�ries de Catalunya (RIAAC)
Llistat d'ind�stries agroaliment�ries de Catalunya classificades per comarca (4.3.2014) Llistat d'ind�stries agroaliment�ries de Catalunya classificades per sector i activitat (4.3.2014) Ind�stries agroaliment�ries de Catalunya (format xls 4.3.2014) Ind�stries agroaliment�ries de Catalunya (format csv 4.3.2014) Nota: Aquests llistats indiquen totes les activitats comunicades per l'establiment industrial. Al llistat Excel, a m�s, s'especifica quina �s la seva activitat principal.Informaci� addicionalInforme de la ind�stria i el consum agroalimentaris a Catalunya,Llocs de tramitaci�Per tramitar els expedients del RIAAC, cal adre�ar-se a una Oficina de Gesti� Empresarial Llocs per obtenir informaci� sobre el RIAAC:Per obtenir informaci� sobre el servei, cal adre�ar-se als punts d'informaci� seg�ents:Serveis Territorials del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural a BarcelonaServeis Territorials del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural a TarragonaServeis Territorials del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural a LleidaServeis Territorials del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural a GironaEntitat responsableServei d'Ind�stries i Comercialitzaci� Agroaliment�ria
�Per tel�fon PresencialmentOficina de Gesti� Empresarial a BarcelonaOficina de Gesti� Empresarial de GironaOficina de Gesti� Empresarial de LleidaOficina de Gesti� Empresarial de TarragonaServeis Territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural a BarcelonaServeis Territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural a GironaServeis Territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural a LleidaServeis Territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural a Tarragona
data actualitzaci� (10/12/2013) | 0.819231 | curate | {"ca": 1.0} | http://www10.gencat.net/sac/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=13732 |
oscar-2301_ca_20230418_1_75249 | En compliment amb el deure d’informació recollit a l’article 10 de la Llei 34/2002, d’11 de Juliol, de Serveis de la Informació i del Comerç Electrònic, l’informem que el lloc web i el portal d’Internet http://perruqueriaisabel.com/ (en endavant, el “Web”) és titularitat de Isabel Bueno Cañada, amb domicili social a Seva, 23 amb CIF nº 33930244T.
El present avís legal regula les condicions d’ús del citat portal d’Internet.
Llei aplicable i jurisdicció
Amb caràcter general les relacions entre Isabel Bueno Cañada i els usuaris dels serveis telemàtics, presents a la Web, es troben sotmeses a la legislació i jurisdicció espanyoles.
Les parts renuncien expressament al fur que els pugui correspondre i sotmeten expressament als Jutjats i Tribunals de Tona per resoldre qualsevol controvèrsia que pugui sorgir en la interpretació o execució de les presents condicions contractuals.
Acceptació de l’usuari
Aquest Avís Legal regula l’accés i utilització de la pàgina web que Isabel Bueno Cañada posa a la disposició dels usuaris d’Internet. Es considera usuari a la persona que accedeixi, navegui, utilitzi o participi en els serveis i activitats de la pàgina web.
L’usuari queda informat, i accepta, que l’accés a la present web no suposa, de cap manera, l’inici d’una relació comercial amb Isabel Bueno Cañada.
L’accés i navegació al lloc web per part de l’usuari suposa l’acceptació de la totalitat de les presents Condicions d’Ús. En cas de desacord amb les condicions ha d’abstenir-se a usar el lloc web.
Accés a la web
L’accés a la pàgina web per part dels usuaris és de caràcter lliure i gratuït. Alguns serveis poden trobar-se subjectes a contractació prèvia del servei.
En cas de ser necessari que l’usuari aporti dades personals per accedir a algun dels serveis, la recollida i el tractament de les dades es realitzarà de conformitat amb la normativa vigent, en concret amb el RGPD. Per més informació, consulti la nostra política de privacitat https://perruqueriaisabel.com/politica-de-privacitat/.
Contingut i ús
La visita al lloc web per part de l’usuari haurà de fer-se de forma responsable i de conformitat a la legalitat vigent, la bona fe, el present Avís Legal i respectant els drets de propietat intel·lectual i industrial de titularitat de Isabel Bueno Cañada o qualsevol altres persones físiques o jurídiques.
L’ús de qualsevol dels continguts del lloc web amb finalitats que siguin o poguessin ser il·lícites queda totalment prohibit, així com la realització de qualsevol acció que causi o pugui causar danys o alteracions de qualsevol mena no consentides per Isabel Bueno Cañada, al lloc web o als seus continguts.
El titular del web no s’identifica amb les opinions abocades en el mateix pels seus col·laboradors. L’empresa es reserva el dret a efectuar sense previ avís les modificacions que consideri oportunes en la seva Web, podent canviar, suprimir o afegir tant els continguts i serveis que es presten a través de la mateixa com la forma en la qual aquests apareguin presentats o localitzats en els seus servidors.
La visita al lloc web per part de l’usuari haurà de fer-se de forma responsable i de conformitat a la legalitat vigent, la bona fe, el present Avís Legal i respectant els drets de propietat intel·lectual i industrial de titularitat de Isabel Bueno Cañada o qualsevol altres persones físiques o jurídiques.
L’ús de qualsevol dels continguts del lloc web amb finalitats que siguin o poguessin ser il·lícites queda totalment prohibit, així com la realització de qualsevol acció que causi o pugui causar danys o alteracions de qualsevol mena no consentides per Isabel Bueno Cañada, al lloc web o als seus continguts.
Propietat intel·lectual i industrial
Els drets de propietat intel·lectual del contingut de les pàgines web, el seu disseny gràfic i codis són titularitat de Isabel Bueno Cañada i, per tant, queda prohibida la seva reproducció, distribució, comunicació pública, transformació o qualsevol altra activitat que es realitzi amb els continguts de la pàgina web, encara que es citin les fonts, excepte que es compti amb el consentiment previ, exprés i per escrit de Isabel Bueno Cañada. Tots els noms comercials, marques o signes distintius de qualsevol classe continguts en les pàgines web de l’empresa són propietat dels seus amos i estan protegits per llei.
Isabel Bueno Cañada no concedeix cap llicència o autorització d’ús de ninguna classe sobre els seus drets de propietat intel·lectual i industrial o sobre qualsevol altra propietat o dret relacionat amb el lloc web, i en cap cas s’entendrà que l’accés i navegació dels usuaris implica una renúncia, transmissió, llicència o cessió total ni parcial d’aquests drets per part de Isabel Bueno Cañada.
Qualsevol ús d’aquests continguts no autoritzats prèviament per part de Isabel Bueno Cañada serà considerat un incompliment greu dels drets de propietat intel·lectual o industrial i donarà lloc a les responsabilitats legalment establertes. Isabel Bueno Cañada es reserva el dret d’exercitar enfront l’usuari les accions judicials i extrajudicials que corresponguin.
Responsabilitat i garanties
Isabel Bueno Cañada declara que ha adoptat les mesures necessàries que, dins de les seves possibilitats i l’estat de la tecnologia, permeten el correcte funcionament del seu lloc web així com l’absència de virus i components nocius. No obstant això, Isabel Bueno Cañada no pot fer-se responsable de les següents situacions que s’enumeren a títol enunciatiu, però no limitatiu:
La continuïtat i disponibilitat dels Continguts.
L’absència d’errors en els Continguts ni la correcció de qualsevol defecte que pogués ocórrer.
L’absència de virus i/o altres components nocius.
Els danys o perjudicis que causi qualsevol persona que vulneri els sistemes de seguretat de Isabel Bueno Cañada.
L’ús que els usuaris puguin fer dels continguts inclosos en el web. En conseqüència, Isabel Bueno Cañada no garanteix que l’ús que els usuaris puguin fer dels continguts que en el seu cas s’incloguin en el lloc web s’ajustin al present avís legal ni que l’ús del lloc web es realitzi de forma diligent.
L’ús per menors d’edat del lloc web o de l’enviament de les seves dades personals sense el permís dels seus tutors, sent els tutors responsables de l’ús que facin d’Internet.
Els continguts als quals l’usuari pugui accedir a través d’enllaços no autoritzats o introduïts per usuaris mitjançant comentaris o eines similars.
La introducció de dades errònies per part de l’usuari o d’un tercer.
Isabel Bueno Cañada podrà suspendre temporalment i sense previ avís, l’accessibilitat al lloc web amb motiu d’operacions de manteniment, reparació, actualització o millora. No obstant això, sempre que les circumstàncies ho permetin, Isabel Bueno Cañada comunicarà a l’usuari, amb antelació suficient, la data prevista per la suspensió dels continguts.
Igualment, de conformitat amb els arts. 11 i 16 de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, Isabel Bueno Cañada es compromet a l’eliminació o, en el seu cas, el bloqueig dels continguts que poguessin afectar o ser contraris a la legislació vigent, els drets de tercers o la moral i ordre públic.
Cookies
Isabel Bueno Cañada utilitza cookies, a l’efecte d’optimitzar i personalitzar la seva navegació pel lloc web. Les cookies són fitxers físics d’informació que s’allotgen en el mateix terminal de l’usuari, la informació recollida mitjançant les cookies serveix per facilitar la navegació de l’usuari pel portal i optimitzar l’experiència de navegació. Les dades recopilades mitjançant les cookies poden ser compartides amb els creadors d’aquestes, però en cap cas la informació obtinguda per les mateixes serà associada a dades personals ni a dades que poden identificar a l’usuari.
No obstant això, si l’usuari no desitja que s’instal·lin cookies en el seu disc dur, té la possibilitat de configurar el navegador de tal manera que impedeixi la instal·lació d’aquests arxius. Per obtenir més informació consulti la nostra Política de Cookies https://perruqueriaisabel.com/politica-de-cookies/.
Enllaços (links)
La presència d’enllaços (links) a la pàgina web de Isabel Bueno Cañada cap a altres llocs d’Internet té finalitat merament informativa i en cap cas suposen suggeriment, invitació o recomanació sobre aquests. Isabel Bueno Cañada no assumirà responsabilitat pels continguts d’un enllaç pertanyent a un lloc web aliè, ni garantirà la fiabilitat, exactitud, amplitud, veracitat, validesa i disponibilitat tècnica.
En el cas de que a altres llocs webs s’estableixin enllaços a la pàgina web de Isabel Bueno Cañada, no s’entendrà que Isabel Bueno Cañada ha autoritzat l’enllaç o el contingut del lloc web en el que es conté l’enllaç, tampoc es podrà incloure a la pàgina de l’enllaç continguts inapropiats, difamatoris, il·legals, obscens o il·lícits, ni altres continguts que siguin contraris a la legalitat vigent.
Isabel Bueno Cañada es reserva la possibilitat de contactar amb el propietari del lloc web en el qual s’estableixi l’enllaç si considera que s’incompleix la normativa, així com d’exercitar les corresponents accions judicials i extrajudicials.
Modificació de les condicions
Isabel Bueno Cañada es reserva expressament el dret a modificar unilateralment, total o parcialment, sense necessitat de previ avís, el present Avís Legal. L’usuari reconeix i accepta que és responsabilitat seva revisar periòdicament el present Avís Legal. | 0.795173 | curate | {"ca": 0.9992542878448919, "en": 0.0007457121551081282} | https://perruqueriaisabel.com/avis-legal/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_191717 | Pasapalabra ha fet història aquest dijous amb l’entrega del pot més alt de la seva història. Ara bé, ja no és només això, sinó que el guanyador s’hagi imposat al seu rival de la manera com ho ha fet. Mai ningú no havia guanyat 2.272.000 € en el concurs d’Antena 3 i, a més a més, ha estat molt espectacular que aconseguís el premi després d’encertar, d’una sola tirada, les 25 preguntes. El duel era entre dos dels concursants més estimats per l’audiència perquè fa mesos i mesos que intenten endur-se el premi. De fet, s’havien enfrontat en 197 ocasions!
Finalment, Rafa Castaño s’ha imposat amb moltíssima contundència davant d’un Orestes que ni tan sols ha pogut començar el seu rosco. I és que Rafa, que començava a jugar primer perquè havia acumulat més segons en les proves anteriors, ha respost bé totes les preguntes que li ha fet Robert Leal. Totes, sense fallar-ne cap i ni tan sols demanar passar la paraula uns segons. D’una tirada, mentre el seu company es quedava bocabadat i decebut per no haver pogut participar.
Antena 3 ja havia anunciat que aquest seria el dia del pot, per la qual cosa van voler explotar-ho encara més col·locant el programa en prime time a les onze de la nit. Els concursants no sabien que passaria això, és clar, així que també ha fet gràcia veure les cares de sorpresa sobretot del guanyador que necessitava uns segons per adonar-se del que havia aconseguit.
D’aquesta manera, no tornarem a veure a cap dels dos pel programa. El presentador s’ha acomiadat també del perdedor que marxa cap a casa content, però, amb més de 127.000 € acumulats: “Avui es tanca un cicle, el dol que ha batut tots els rècords de la història de Pasapalabra amb el pot més alt dels seus 23 anys d’història. Avui diem adeu a Orestes i a Rafa, no sabeu com us trobareu a faltar. Pasapalabra és i serà sempre la vostra casa”, ha dit el presentador.
Quants diners haurà de pagar a Hisenda el guanyador de Pasapalabra?
En aquests casos sempre genera curiositat saber quants diners haurà de pagar el guanyador a Hisenda. Ha ingressat una quantitat altíssima, així que també haurà de cedir una part important. En aquest cas, tenint en compte que l’Agència Tributària es queda amb el 19%, haurà de fer entrega de més de 400.000 €. | 1 | perfect | {"ca": 0.9689329131022062, "pt": 0.031067086897793788} | https://elmon.cat/comunicacio/pasapalabra-rafa-pot-video-preguntes-632574/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_271144 | El calendari és implacable, i l’ofensiva judicial espanyola contra el català, encara més. Divendres s’exhauria el termini que va donar el TSJC per complir la imposició del 25% de castellà a l’escola, i estàvem amb l’ai al cor pendents d’un moviment de fitxa per evitar que la sentència s’executés de manera automàtica i la immersió lingüística fos part del passat.
El moviment de fitxa va arribar, i benvingut sigui. Encara que en realitat ningú n’estigui satisfet del tot, encara que algun dels que va impulsar l’acord després se’n desdigui per les tensions internes; el cert és que el govern ha pogut aturar l’espasa de Dàmocles que pesava sobre la immersió. Modificar la llei de política lingüística té coses bones: posa el Parlament per sobre dels tribunals, posa els docents per sobre dels jutges, es blinden jurídicament els projectes lingüístics dels centres i s’evita que ningú pugui imposar quotes lingüístiques d’ara endavant. I té –o si més no divendres tenia– encara una altra virtut: reconstrueix el consens lingüístic, ja que inclou les forces que als anys 80 van ser artífexs del model d’escola catalana.
No, no és una jugada mestra; tant de bo no hagués calgut tocar la llei de política lingüística. Però a hores d’ara diria que ja ha quedat clar que les jugades mestres no existeixen i que estem enmig d’una batalla política en la qual l’adversari utilitza la llengua com a arma. Per tant, calia respondre-hi i això era el més important ara: moure fitxa per sortir de l’escac on ens havien situat. I continuar la batalla legal fins a guanyar definitivament la partida.
Moure fitxa Moure fitxa Moure fitxa Moure fitxa Moure fitxa E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 1 | perfect | {"ca": 0.9924585218702866, "pt": 0.007541478129713424} | |
macocu_ca_20230731_7_387119 | Noticies relacionades
Si bé en el partit d’anada el Sants va jugar malament, sense cap control de la pilota, amb un mig del camp inoperant, amb la davantera totalment aïllada i dedicant-se, quasi tot el partit, a tirar pilotes fora, en aquesta ocasió, tot i el resultat negatiu, sembla que les coses van anar totalment diferents.
Tècnics i espectadors coincideixen a dir que el Sants va fer un molt bon partit
El Sants va sortir ben plantat al camp, va tenir pràcticament durant tot el matx el control de la pilota, que va saber treure bé des de darrera, a més a més (això es novetat) sembla que va arribar en nombroses ocasions a la porteria contraria, encara que (això no es novetat) sense encert a la rematada.
No es pot retreure al jugadors la seva actitud i compromís ja que, és opinió de tothom, que van donar la cara i van lluitar fins al final. No obstant, una altra vegada, es van produïr errades per manca de concentració. Pèrdues de pilota innecessàries o manca d’atenció en jugades a pilota parada que, un cop més, ens van sortir cares. Tot i així, potser mereixíem un millor resultat.
De fet, La Salle durant bona part del partit es va tancar darrera, va deixar que la pilota la tinguessin els nostres i va sortir, quan va poder, al contraatac aprofitant les seves ocasions. Sembla ser que la seva efectivitat va ser quasi absoluta. Van arribar en quatre ocasions i van fer tres gols.
Constatar que el nois, sens cap mena de dubte, van millorant. Fa ja uns quans partit que juguen millor, però cal treballar la concentració que eviti errades i, sobretot, la rematada, perquè com deia en Carles Reixac “en el futbol guanya el qui més gols marca” i nosaltres, de gol, poquet.
Apa doncs , fins la setmana que ve. Si Deu vol en directe.
FORÇA SANTS ! !!! FORÇA CADET D!!! !
SANTS U.E. “D”: Francesc Milian, Oscar Loka, Marco Sodano, Eloi Ibáñez, Aleix Batlles, Alex Almirall, Pol Clarés, Oscar Carulla, Marc Vidal, Mario Camachom i Guillem Font.
Suplents: Sergio Corroto, Bilal Guerchouch, José Manuel Aquino i Pol Garcia | 0.819603 | curate | {"ca": 0.9417620706819313, "es": 0.010950721752115481, "de": 0.0014932802389248383, "en": 0.04529616724738676, "fr": 0.0004977600796416127} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_236052 | Aquest article tracta sobre el concepte filosòfic. Si cerqueu el concepte físic, vegeu «Causalitat (física)».
El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte. És a dir, és la relació establerta entre els esdeveniments, objectes, variables, o estats de l'assumpte de què es tracti. La causa precedeix cronològicament l'efecte. Sempre que es tornin a repetir les mateixes causes, es tornaran a produir els mateixos efectes; no obstant això, no implica que sempre que es produeixi un efecte B, hagi estat la mateixa causa A la qual l'ha 'causat'. [1]
David Hume va negar el concepte de causalitat, ja que segons ell només per associació de dos esdeveniments que acostumen a succeir alhora la ment infereix la idea de causa, que no té cap prova real (no hi ha impressió o captació de la causa, solament dels dos fets). L'ésser humà, però, accepta que existeix aquest concepte abstracte per poder fer inferències i prediccions tant en la seva vida quotidiana com en la ciència, suposant una connexió de motiu, lògica, entre diferents aspectes de la realitat. Tot i que el mateix Hume criticà la causalitat, és un mètode típic dels empiristes. Ja que és l'observació de l'experiència (nombre n de casos d'estudi) que porta a una conclusió per generalització, principi que s'aplica tant en relació causa-efecte com en d'altres.
Contingut
1 Lògica
1.1 Causes necessàries i suficients
1.2 Condicions
2 Limitacions
3 Tipus de causa
4 Referències
LògicaModifica
Causes necessàries i suficientsModifica
Les causes solen distingir-se en dos tipus: necessària o suficient. Un tercer tipus de relació de causalitat, que no requereix ni necessitat ni suficiència en si mateixa, però que contribueix a aquest efecte, es diu causa contribuïdora.
Causes necessàries:
Si x és una causa necessària de i, a continuació, la presència de i necessàriament implica la presència de x. La presència de x, però, no implica que i es produeixi.
Causes suficients:
Si x és una causa suficient de i, llavors la presència de x implica necessàriament la presència de i. No obstant això, una altra causa z alternativament pot causar i. Així, la presència de i no implica la presència de x.
Causes contributives:
Una causa pot ser classificada com una "causa contributiva" si la presumpta causa precedeix l'efecte, i la modificació de la causa altera l'efecte. No requereix que tots els subjectes que tenen la "causa contributiva" experimentin l'efecte. No requereix que tots els subjectes que estan lliures de la "causa contribuïdora" hagin d'estar lliures de l'efecte. En altres paraules, una causa contribuïdora pot no ser ni necessària ni suficient, però ha de ser contributiva.
CondicionsModifica
Perquè un succés A sigui la causa d'un succés B s'han de complir tres condicions:
Que A passi abans que B.
Que sempre que succeeixi A succeeixi B.
Que A i B estiguin pròxims en l'espai i en el temps.
L'observador, després de diverses observacions, arriba a generalitzar que, ja que fins ara sempre que ha passat A ha passat B, en el futur passarà el mateix. Així s'estableix una llei.
LimitacionsModifica
No existeixen sistemes perfectament aïllats de possibles interferències externes. En tot cas, si existeixen, nosaltres no podem estar segurs que efectivament ho són.
La repetició exacta d'unes determinades circumstàncies no és possible. En tot cas, si ho és, nosaltres no ho podem mesurar amb prou certesa.
Sempre és un lapse excessiu per a la humanitat.
Tipus de causaModifica
Aristòtil distingia entre quatre tipus de causalitat:
causa material: el material de què es compon un cos provoca que sigui d'una manera, el limita i el defineix.
causa formal: idea subjacent a tot cos.
causa eficient: allò que provoca algun fet, equival al concepte modern de causalitat.
causa final: sentit o propòsit d'existir d'alguna cosa o ésser.
La lògica, per la seva banda, considera dos tipus de causa (serien subdivisions de causes eficients) per analogia amb els tipus de condició:
causa necessària: quan es produeix un efecte donat, necessàriament existeix aquella causa però no a la inversa.
causa suficient: una causa provoca un efecte, però que també pot ser motivat per una altra causa.
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Causalitat
↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 35 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. | 0.771938 | curate | {"ca": 0.9530644793802688, "uu": 0.000683526999316473, "es": 0.02346776030986557, "en": 0.00888585099111415, "pt": 0.009569377990430622, "de": 0.004329004329004329} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Causalitat |
oscar-2301_ca_20230418_9_204795 | El proper diumenge 19 de Juny, a les 14h, la Penya Blanc-i-Blava de Girona 2007 celebrarà el seu 9è aniversari.
Ho farà al Restaurant Siloc, situat a la Carretera dels Àngels Km. 0,2 La Creueta (Girona).
Es tracta d’un dinar obert a tots els socis i aficionats del RCD Espanyol, en el qual es farà el lliurament del Perico Gironí al guanyador d’aquest any, que és en Víctor Sánchez.
Menú: Centrals a compartir (Amanida verda, Pernil i llonganissa, Pebrots del piquillo amb brandada de bacallà, Peixet fregit, Musclos al vapor), Segons a triar al moment (Cabrit a la brasa amb guarnició, Galta de vedella rostida, Peix a la planxa, Magret amb salsa de fruits vermells, Entrecot amb guarnicio de temporada), Pastís, Pa, vi, aigua, cava i cafès.
Manú infantil: Pica-Pica (olives, patates, fuet, formatge, croquetes de pollastre i calamars), Segon a escollir (Escalopa amb patates, Macarrons, Canelons), Gelat i refresc.
Al final del dinar es faran sortejos de divers materials del RCDE. Cal adquirir el tiquet de forma anticipada, al preu de 25 Euros (16€ el menú infantil). Les places són limitades. Els tiquets es poden adquirir mitjançant transferència bancària al compte de la Penya, indicant nom i cognoms del remitent (Banc de Sabadell Atlàntic, núm.ES54 0081 0146 5200 0115 3417). | 0.785608 | curate | {"ca": 0.88, "es": 0.12} | https://www.fcpe.cat/arriba-el-9e-aniversari-de-la-pbb-girona-2007/ |
macocu_ca_20230731_6_550182 | m (Protegí «Associació d'Escritors en Llengua Valenciana» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit))) | 0.556604 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_767234 | Alcoi.com - Foro - Política - Que parlen les xarxes: anàlisi dels resultats electorals
Inicio > Política > Que parlen les xarxes: anàlisi dels resultats electorals
Rodrigo Paños el 25/07/2016 17:59 - IP: 89.163.237.45
Lesperat sorpasso que les enquestes donaven a Unidos Podemos no sha donat A més corrupció, més vots Balafiat bona part de la vidriola de les pensions públiques ¿Perquè succeïx això?
Les urnes han parlat. Ara, a través de vinyetes humorístiques que circulen per les xarxes anem a fer ressò dalgunes valoracions postelectorals.
Lesperat sorpasso que les enquestes donaven a Unidos Podemos no sha donat. Més aïna, el que hi ha hagut ha sigut sorpresa. Ha guanyat, amb 14 escons més que en desembre, el PP. PSOE finalment ha tret més vots i diputats que la coalició, 85 front 71. El més afectat respecte al 20D ha sigut la formació taronja, que ha convertit 8 dels seus diputats en suc que ha anat a parar a lestómac del Partit Popular.
Diuen que al PP tan sol li ha faltat alguns escandalós de corrupció per a traure majoria absoluta. I és que, per alguna raó difícil dexplicar, hi ha una proporció directament proporcional entre la corrupció i els simpatitzants del PP: a més corrupció, més vots.
Les xifres econòmiques i socials que han deixat les seues polítiques en el país tampoc li han passat factura. Un deute públic de més del 100%. Som el quart país més desigual dEuropa: els banquers i persones que cobren més d1 milió deuros ha augmentat en els últims anys, mentre que tenim 3 milions de persones pobres i 13 en risc dexclusió social. 9 de cada 10 contractes laborals són temporals. Han balafiat bona part de la vidriola de les pensions públiques. Lencariment de vida ha pujat i les possibilitats duna vida estable han baixat durant la seua legislatura En fi, dades que, en comptes de castigar-li, li han sumat vots.
¿Perquè succeïx això? Alguns diuen per les xarxes que per la mateixa raó que el llibre de Belén Esteban és dels més venuts en el nostre país. Però segur que hi ha raons més profundes encara. Anem a fer com lestruç, clavem el cap a terra a veure si les localitzem.
Enviat per Rodrigo Paños
Font: http://www.lesmuntanyes.com/2016/07/22/que-parlen-les-xarxes-analisi-dels-resultats-electorals/ | 0.799137 | curate | {"ca": 0.9221367134449977, "es": 0.057492077863286556, "fr": 0.009506564056133997, "it": 0.010864644635581712} | http://www.alcoi.com/index.php?sec=foro-list-tema&id=5727 |
oscar-2301_ca_20230418_3_242683 | La publicació, obra dels autors Joan Vidal i Antoni Pineda, recull 170 imatges que van des de principis del segle XX fins a les acaballes dels anys seixanta i que ens mostren persones, carrers, tradicions, paisatges i fets històrics
Aquest dijous, 22 d'abril s'ha presentat públicament el llibre de fotografies Cubelles Desapareguda de Joan Vidal i Antoni Pineda amb la presència d'un centenar d'assistents a l'acte. La presentació s'ha portat a terme als jardins de Can Travé, a partir de les 19:00 h. i també s'ha pogut seguir en directe a distància a les xarxes socials municipals.
Aquest llibre convida a fer un passeig per la història recent de Cubelles a través de fotografies sorgides, bàsicament, de l’arxiu d’Antoni Pineda. Són imatges que van des de principis del segle XX fins a les acaballes dels anys seixanta i que mostren persones, carrers, tradicions, paisatges i fets històrics de la vila. Un bonic i nostàlgic itinerari en què, al costat d’indrets que han canviat radicalment la seva fesomia, es pot veure celebracions de diversos tipus –religiós, cultural o popular– el lector podrà descobrir aspectes destacats de la vida quotidiana de la vila. El pròleg del llibre ha estat escrit per Artur Peguera, presentador d’esports del TN de TV3.
En total, el llibre recull unes 170 fotografies distribuïdes en tres parts. En declaracions a Ràdio Cubelles, Joan Vidal detallava com s'estructura el primer volum de Cubelles Desapareguda.
Antoni Pineda, qui disposa d’un extensa col·lecció fotogràfica de Cubelles des de principis del segle XX fins a l’actualitat, ha apuntat que va aprofitar sobretot l’època del confinament més dur per posar-se a triar imatges. Assegura que la primera tria era d’unes 1.200 fotografies. També ha volgut destacar la fotografia de portada del llibre que ofereix una imatge de la sínia de Cal Pufarrer.
Per la seva banda, Jaume Alcaser de l'editorial Efadós ha explicat com ha arribat la proposta de publicar aquest primer volum del llibre Cubelles desapareguda de la col·lecció Catalunya desapareguda.
Gràcies a la quantitat de fotografies recopilades per Antoni Pineda, no es descarta que en un futur es pugui publicar un segon volum de Cubelles Desapareguda. | 0.866817 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiocubelles.cat/pl5/noticies/id9489/presentat-el-llibre-3.htm |
cawac_ca_20200528_8_160549 | La Xarxa Europea de Desenvolupament Rural ha impulsat el concurs fotogràfic "Imatges de l'Europa rural". Es tracta d'una iniciativa que vol impulsar i promocionar el desenvolupament rural a Europa, mitjançant diferents fotografies que reflecteixin la vida actual a les zones rurals europees . L'èxit del concurs necessita dels Grups d'Acció Local com a dinamitzadors i difusors de la iniciativa en els seus territoris.
Les fotografies guanyadores s'exposaran a l'edifici Berlaymont de Brussel·les del 22 de juny al 10 de juliol de 2012. A més, els fotògrafs guanyadors i els grups d'acció local seran convidats a assistir a la cerimònia de lliurament dels premis en presència del comissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Dacian Ciolos, el 27 de juny de 2012.
El concurs està obert a tots els professionals o aficionats a la fotografia que resideixin en algun estat membre de la Unió Europea. Cada concursant pot enviar tantes fotos com vulgui, però només els grups d'acció local estan autoritzats per pujar imatges a la web dedicada a aquest efecte: www.ruralimages.es . | 0.848497 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.desenvolupamentrural.cat/noticies/concurs-de-fotografia-de-la-xarxa-rural-europea |
macocu_ca_20230731_9_400619 | Camarada Lambán
Actualitzada 26/01/2021 a les 09:37
El camarada socialista i president d’Aragó, Javier Lambán, ha presentat en societat un nou medicament de la farmacèutica Borrell. Un preparat imbatible per desinfectar la societat catalana insubmisa que ha requerit la implicació i els coneixements científics del bo i millor del socialisme ibèric.
Desgraciadament, durant els assajos de laboratori s’ha hagut de lamentar la pèrdua de l’actiu Iceta en la formulació final, però el resultat del compost el supera amb escreix i, a hores d’ara, ja s’està reubicant l’actiu Iceta en altres combinats farmacològics. El tractament miraculós duu el nom comercial “efecte Illa” i el lema “si pateixes supremacisme pren-te una pastilla”.
Pel poc que en sabem, a través del bocagròs del camarada Lambán, aquest remei guareix el supremacisme aliè i la ràbia pròpia. És a dir, cura dos malalts de cop, malgrat que només l’ingereix un, i de rebot l’erari públic s’estalvia l’antiràbica. Millor impossible.
Com sigui que el camarada Lambán és internacionalista i gaudeix de patent de cors per navegar lliurement per tots els mars de la geografia política, sense risc de caure en el supremacisme i l’imperialisme tan típic a l’altra banda de l’Ebre, penso, des de la meua humil condició de català analfabet, adoctrinat i més provincià que el calçot, que no hauríem de desaprofitar el cabal intel·lectual d’aquest home per millorar les nostres condicions de vida materials i espirituals; civilitzar-nos, en una paraula. Qui millor que el camarada Lambán per dirigir la Generalitat de Catalunya?
Penseu-hi. Entre altres efectes beneficiosos, que serien molts i moltíssims, deixaríem de provocar-li ràbia, i tenir un veí rabiós no acostuma a portar res de bo. El PSC, abans de convertir-se en la paradeta folklòrica del PSOE a Catalunya, duia a la maleta de les betes i fils ideològics un acolorit mostrari catalanista, republicà i federalista amb la finalitat de canviar el clàssic abillament espanyol de l’una, grande y libre pel més modern, encara que arribés dos segles tard, de liberté, egalité i fraternité; allò de la democràcia dels ciutadans i no dels estaments, vaja.
L’una parla de la pàtria i l’altra de la ciutadania, i a l’Espanya del PSOE per ser ciutadà primer cal ser patriota. Patriota espanyol, of course! | 0.868929 | curate | {"en": 0.027050610820244327, "ca": 0.9685863874345549, "pt": 0.004363001745200698} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_16348 | ARA Política @ARApolitica Mas diu que una alternativa al referèndum és fer unes noves plebiscitàries i "comptar vots" en lloc d'escons http://www.ara.cat/politica/Mas-CUP-No-apocaliptica-radicalment_0_1582041852.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=araEn fi... només li ha faltat afegir "vots a CDC" per arrodonir-ho, però vaja, qui no vulgui veure-hi on estan instal·lats realment els sectors dominants a CDC té un problema de confondre voluntat amb realitat.
Se li ha fotut aigua al comptador. Ni puto cas. | 0.700763 | curate | {"ca": 0.9123809523809524, "es": 0.06476190476190476, "eo": 0.022857142857142857} | |
cawac_ca_20200528_1_90785 | Tag Archives: Figaró
Des de la seva posada en funcionament el maig de 2012, el Servei d’Orientació Jurídica (SOJ) ha atès més de 200 persones que volien rebre assesorament gratuït en Dret de Família o d’Habitatge. En concret, fins al 30 de setembre ...
El primer equip del Club Esportiu la Llagosta va guanyar dissabte el Figaró per 4 a 0 i manté la primera posició al grup 9 de la Quarta Catalana. Els llagostencs van ser molt superiors als seus rivals.
Organitzada per l´Assemblea Groga el passat dissabte s’iniciava a la localitat de Ribes de Freser la 1a Marxa per l’educació pública, una mobilització que pretèn denunciar “els atacs que està patint el sistema educatiu”, i que finalitzarà el proper dissabte, ...
www.setdies.cat
www.setdies.cat no és un diari digital convencional: és un organisme viu. Ha nascut amb esperit crític al seu adn, amb un compromís de qualitat i rigor ètic al cor, i amb l’autoexigència màxima i la recerca de l’excel·lència al cap.
www.setdies.cat es presenta amb un disseny innovador, original i molt visual i gràfic, elements aquests que s’uneixen a un tractament professional, modern, eficaç i dinàmic de les notícies i la publicitat que arribaran a tot el món gràcies a la xarxa. La seva estructura és clara, amb seccions perfectament identificades a la manera dels diaris en paper. D’aquesta manera, tothom trobarà ràpida i còmodament allò que més l’interessi.
www.setdies.cat vol ser una àgora pública, que mira i explica des de tots els punts de vista el que passa al Vallès Oriental. És un mitjà obert a tothom, de forma que tothom pot dir la seva. L'objectiu no és altre que informar als vallesans interessats en saber què passa en el seu entorn més immediat. Als vallesans que volen saber què passa perquè el de casa els hi interessa més. Amb proximitat. De tu a tu. | 0.829153 | curate | {"ca": 0.9855072463768116, "de": 0.008361204013377926, "io": 0.006131549609810479} | http://setdies.cat/tag/figaro/ |
mc4_ca_20230418_6_32450 | Casado acusa Sánchez d’haver “traït” els seus socis i “enganyat” els espanyols - El Iris.cat - Digital d'informació i cultura
Casado acusa Sánchez d’haver “traït” els seus socis i “enganyat” els espanyols “Espanya no es mereix aquest govern”
Pablo Casado i Cayetana Álvarez de Toledo
ACN Madrid .- El líder del PP, Pablo Casado, ha acusat aquest divendres el president espanyol, Pedro Sánchez, d’haver “traït” els seus socis i “enganyat” els espanyols en pactar “de forma unilateral” amb Bildu la derogació de la reforma laboral. “Espanya no es mereix aquest govern, volem que ens diguin la veritat, que no mercadegin per unes quantes abstencions amb una mesura fonamental per sortir d’aquesta greu crisi econòmica”, ha afirmat en un acte a una fàbrica tèxtil.
“Europa ens mira i ens demana competitivitat i flexibilitat”, ha afirmat Casado, però per això “cal ser responsables i posar en pràctica les mesures econòmiques que ja han funcionat”.
Segons Casado, cal “reobrir l’economia” fent “test massius per anar aïllant la població contagiada” i alhora “crear ocupació”.
“No hem entès el pacte amb Bildu” que “traeix la resta de soci amb els que havia negociat, enganyant els ministres del seu govern i mentint a la resta dels espanyols”.
Article anterior El PP demana que Sánchez comparegui al Congrés per explicar l’acord amb Bildu per derogar la reforma laboral
Següent article Portada El Iris, 22 de Maig 2020 | 0.89608 | curate | {"ca": 0.9708185053380783, "es": 0.029181494661921707} | https://www.eliris.cat/2020/05/22/casado-acusa-sanchez-dhaver-trait-els-seus-socis-i-enganyat-els-espanyols/ |
macocu_ca_20230731_6_348614 | 1 UNITAT ENUMERAR LES OPCIONS I CREAR LLISTES 4 Estils de llista Els estils són conjunts d atributs de format que queden definits en un document. Resulten molt útils quan es volen determinar els formats que s aplicaran a un document, perquè es pot crear un estil per als títols, un per al cos del document, etc. Un cop definits els estils, l usuari només haurà d aplicar a cada part del document l estil que li pertoca, i no haver de generar els mateixos formats de manera repetitiva. A més a més d estils de paràgraf i de text, Ms Word incorpora la possibilitat de crear estils de llista. La seva característica principal és que definiran un format que conté numeració, pics o un esquema numerat. En el cas de l esquema numerat, per exemple, es pot definir quin estil tindrà el text per a cadascun dels nivell de la llista. Així doncs, els estils de llista permeten definir noves llistes no definides automàticament però que es volen utilitzar amb una certa assiduïtat. En aquest apartat es treballaran els temes següents: Crear un nou estil de llista. Aplicar i modificar un estil de llista. Eliminar un estil de llista. 4.1 Crear un nou estil de llista Com ja s ha comentat anteriorment, els estils de llista donen la possibilitat de crear estils no predefinits pel programa però que interessa utilitzar amb freqüència. Per crear un nou estil de llista, cal: 2. Seleccionar el botó Més de la barra d eines Estils, de la pestanya Inici. 3. Fer clic a la icona Crea un estil nou del quadre de diàleg Estils. Pàgina 1 de 5
2 4. Observar com s obre el quadre de diàleg Crea estil nou, on es definiran les característiques del nou estil. 5. Posar un nom al nou estil de llista, per exemple EstilLlista. 6. A Tipus d estil seleccionar Llista. 7. Definir l estil per al primer nivell. 8. Per exemple, seleccionar tipus de lletra Georgia. 9. Activar Negreta. 10. Tornar a fer el mateix procediment per a cada nivell. 11. Si interessa que aquest estil estigui disponible per a tots els documents de Ms Word, activar la casella Documents nous basats en aquesta plantilla. 12. Fer clic al botó D acord. 13. Observar com s ha afegit a la llista d estils disponibles l estil creat. 4.2 Aplicar un estil de llista Un estil de llista creat romandrà disponible per utilitzar-se tants cops com sigui necessari, de manera que estalviarà feina de creació de formats a l usuari. Cal recordar que l estil estarà disponible només al document on es va crear o bé a tots els documents, en funció de si quan es va crear es va activar l opció Documents nous basats en aquesta plantilla. Per aplicar un nou estil de llista: Pàgina 2 de 5
3 2. Seleccionar el desplegable de la icona Llista amb diversos nivells, de la pestanya Inici. 3. A Estils de llista, fer un clic sobre l estil creat. 4. Observar com l estil seleccionat inicia la llista al document actiu. 4.3 Modificar un estil de llista Un estil de llista creat romandrà disponible per utilitzar-se tants cops com sigui necessari, de manera que estalviarà feina de creació de formats a l usuari. Ara bé, és possible que sigui necessari poder canviar algun format establert a l estil i, en aquest cas, caldrà saber com modificar-ne aquest atribut. Per modificar un estil de llista, cal: 2. Seleccionar el desplegable de la icona Llista amb diversos nivells, de la pestanya Inici. 3. Fer clic dret sobre l estil creat a l apartat Estils de llista. Pàgina 3 de 5
4 4. Fer clic a l opció Modifica. 5. S obre la finestra per fer les modificacions necessàries a l estil seleccionat. Cal tenir present que, en modificar un estil de llista, la modificació s aplica a tot el contingut que tenia l estil aplicat prèviament. 4.4 Eliminar un estil de llista Si en algun moment resulta interessant eliminar un estil creat perquè, per exemple, aquest deixa de ser útil per a l usuari, caldrà seguir els passos que s expliquen a continuació: 2. Seleccionar el botó Més de la barra d eines Estils, de la pestanya Inici. 3. Fer clic a la icona Administra els estils del quadre de diàleg Estils. 4. A la llista d estil que es mostra seleccionar l estil a eliminar. 5. Fer clic a Suprimeix. Pàgina 4 de 5
5 6. Ms Word pregunta si es vol eliminar l estil, fer clic a Sí. 7. Observar com l estil eliminat ja no es mostra a la relació d estils de llista. Per recuperar un estil eliminat s haurà de tornar a crear. Pàgina 5 de 5 | 0.611086 | curate | {"ca": 0.9367236934614483, "es": 0.04523084134052027, "cs": 0.011249121162409188, "da": 0.0009374267635340989, "de": 0.0009374267635340989, "pt": 0.004921490508554019} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_142281 | Els '''cenòmans'''<ref>{{BelloGallicoCa|cap=Llibre VII, LXXV.3|pag=71}}</ref> (llatí ''Cenomani'') foren un poble de la [[Gàl·lia Cèltica]]. Vivien a l'est dels [[carnuts]] entre el [[Sena]] i el [[Riu Loira|Loira]] a la regió del [[Maine (França)|Maine]]. La seva capital fou, segons [[Ptolemeu]], Vindinum. Es van unir a [[Vercingètorix]] el [[52 aC]] i van enviar cinc mil homes a [[Alèsia]]. [[Juli Cèsar]] els anomena ''Aulerci Cenomani''. | 0.542867 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/19385427 |
cawac_ca_20200528_10_106080 | Esteu aquí
Segons l'informe mensual d'atur registrat de desembre de 2013. L’atur registrat ha disminuït en 1.772 persones respecte al novembre. L'últim dia del mes hi havia un total de 68.869 persones aturades registrades a les oficines, que suposen una taxa d’atur registrat del 16,2%. La taxa segueix per sobre de la mitjana de l'Àmbit territorial metropolità i del conjunt de Catalunya.
En comparació amb el mateix mes de 2012, l'atur registrat a la comarca disminueix en 2.527 persones.
Per sexes , l'atur disminueix entre els homes (-789 aturats) i entre les dones (-983 aturades), però es veu com la taxa d'atur registrat de les dones al Baix Llobregat continua per sobre de la masculina (17,7% dones, 14,8% homes).
Per edats , aquest mes disminueix l’atur en tots els grups d’edat, en especial entre els de 25 i 44 anys que ho fa amb 928 persones aturades registrades menys.
Per sectors i activitats econòmiques , en relació amb el mes anterior, l’atur disminueix sobretot entre aquelles persones que tenien una ocupació en el comerç, restauració o hoteleria, estaven ocupades en serveis a la producció, i les que no tenien cap ocupació anterior. Respecte desembre de 2012 continua destacant la disminució de les persones aturades provinents de la construcció, del sector industrial i dels serveis a la producció.
Al web de l' Observatori Comarcal es pot consultar el document complet i les dades detallades per municipis. | 0.836919 | curate | {"es": 0.007047216349541931, "ca": 0.992952783650458} | http://elbaixllobregat.cat/premsa/latur-registrat-al-baix-llobregat-disminueix-en-1772-persones-aturades-registrades |
mc4_ca_20230418_13_516178 | La Fira de l´Estany omplirà avui el nucli de la vila de productes artesans - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
La Fira de l'Estany omplirà avui el nucli de la vila de productes artesans
joan capdevila 07.12.2018 | 23:35
L'Estany celebra avui la vint-i-sisena edició de la Fira de la Puríssima, que omplirà el nucli de la població de parades d'objectes de regal, de productes artesanals com embotits, pans i coques, objectes antics, torrons i flors de Nadal, entre d'altres. Tot plegat, amenitzat amb nombroses activitats paral·leles.
De les nou del matí a les dues del migdia es podrà visitar la fira d'artesans, pintors i entitats. Hi haurà tirada de bitlles catalanes, el 47è Concurs de pintura ràpida, la trobada de tractors antics i la de plaques de cava. A més, els visitants podran veure el claustre del monestir i el centre de visitants i gaudir de passejades amb tractor antic, que seran a benefici de La Marató de TV3.
A partir de les 10 del matí, a la Pista Vella, hi haurà activitats relacionades amb els gossos, com un consultori caní i una desfilada. La fira començarà a 2/4 de 9 del matí amb un esmorzar popular al costat de l'ajuntament. | 0.834732 | curate | {"ca": 0.9713541666666666, "ru": 0.028645833333333332} | https://www.regio7.cat/bages/2018/12/08/fira-lestany-omplira-avui-nucli/514504.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_212997 | Menú
LLEIDA, 27 maig (EUROPA PRESS) -
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, ha signat un decret en el qual exigeix a tots els capellans de la diòcesi, als religiosos i als voluntaris que aportin el Certificat Negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals, ha informat a Europa Press el Bisbat.
La diòcesi dóna de termini fins al setembre als interessats perquè aportin els papers necessaris, un procés que afectarà 80 sacerdots i a altres 500 persones, inclòs el prelat, ha publicat aquest divendres el diari 'Segre'.
"Decreto que a totes les parròquies, comunitats i delegacions, s'obtingui un certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals de tots els professionals o voluntaris que realitzin tasques pastorals en contacte amb nens o joves (preveres, religiosos i laics)", assenyala el decret que el Bisbat ha penjat en la seva pàgina web.
Giménez Valls recorda en el seu decret que la Llei 20/2015 de protecció a la infància i a l'adolescència és aplicable en les activitats amb menors d'edat, nens, adolescents i joves, entre els zero i els 17 anys, i especifica que afecta les activitats que es generen en "parròquies, comunitats i delegacions diocesanes".
Fins al setembre les parròquies, delegacions i altres serveis pastorals poden lliurar la documentació a la Secretaria General del Bisbat que farà la petició conjunta del Certificat Negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.674516 | curate | {"es": 0.20031987205117952, "ca": 0.7836865253898441, "en": 0.01599360255897641} | : /gent/noticia-bisbe-lleida-exigeix-certificat-antipederastia-sacerdots-religiosos-voluntaris-20160527113357.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_187735 | No descobreixo res si dic que una de les claus per a tot escriptor de ficció, tant si és novel·lista, guionista, dramaturg o qualsevol altre espècie de la mateixa família, són els personatges. Per mi, personalment, crear personatges és una de les pujades més costerudes que em trobo a l’hora d’escriure. I pel motiu egoista de millorar en els meus guions, em dedicaré a escriure una curta sèrie de posts sobre els personatges que trobo més aconseguits.
Com que sóc un fan acèrrim de la comèdia, començaré amb un personatge del gènere.
“David Brent”, el cap d’oficina patètic .
Sí, en Ricky Gervais ho va clavar amb aquest personatge: en David Brent és el típic cap que va d’enrotllat i de qui tothom se’n riu a l’esquena (fer-ho a la cara seria perillós). És un egocèntric inútil en les funcions que ha de tenir tot bon cap: responsabilitat, saber tractar els empleats –i la gent en general–, escoltar, etc. De fet, és pràcticament inútil en tot tret de lloar les seves pròpies virtuts. I destaca com un expert en ficar-se de peus a la galleda al màxim i continuar creient que és el rei del mambo.
Elocubracions de guionista
Tothom estarà d’acord que aquest personatge no només és brillant, tant en la seva concepció com en la interpretació, sinó que és l’ànima de tota la sèrie –o sigui, que sense ell no hi hauria The Office, per molt bons que siguin la resta de personatges. Que ho són. Però n’hi ha prou amb un protagonista tan extremat per triomfar? Fem-nos una pregunta : faria tanta gràcia aquest personatge en un altre ambient? És a dir, si no tingués subordinats? Si tothom se’n pogués riure a la cara? Si estigués on hauria d’estar d’acord amb les seves capacitats? La meva conclusió és que no. Trauria una bona part de la gràcia. Aviam, un inútil que es creu estupendo sempre té el seu què de patetisme. Però no es pot crear prou conflicte si no hi ha ningú que en pugui rebre les conseqüències.
Melchett. Un general imbècil i egocèntric que envia reclutes de les trinxeres a la mort. “L’escurçó negre” (Blackadder goes Forth) BBC.
Dient-ho d’una altra manera: tindria la mateixa gràcia el Coronel Melchett si l’Escurçó Negre i Companyia no patissin les conseqüències del seu comandament profundament imbècil? Jo opino que no.
Conclusió: personatge patètic, posició de superioritat.
Doncs amb aquest titolet ja ho dic tot. Un bon personatge només és bo si està en l’entorn adequat (o potser més inadequat) o si té la funció adient en la història. Obvi? Per als guionistes segur que sí. Ja he avisat que no descobria res de nou. I acabo qüestionant-me les interminables fitxes per crear personatges com a eina de guionista. Al capdavall, de què serveix perfilar un personatge al més petit detall si el que compta són només les característiques que contrasten amb el seu entorn?
by Toni Cama
Post navigation
Personatges (II): River Song, l’heroïna desvergonyida
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Cerca
Benvinguts a la web de Toni Cama.
Sóc guionista de televisió: des de ficció a concursos, passant per programes infantils, humor, i altres gèneres i formats. Aquí trobareu un apunt dels meus projectes de televisió, el meu blog personal, i un apunt de la meva biografia professional. | 0.799037 | curate | {"ca": 0.9682926829268292, "es": 0.016158536585365854, "hu": 0.00274390243902439, "it": 0.003048780487804878, "en": 0.008231707317073171, "fr": 0.001524390243902439} | https://www.tonicama.com/ca/personatges-i-david-brent-el-superior-inutil-i-patetic-2/ |
macocu_ca_20230731_6_314365 | Qui som?
A Lucas Fox International Properties, el nostre equip internacional i multilingüe coneix perfectament els mercats immobiliaris espanyols i tot el que està relacionat amb les inversions estrangeres i la venda de propietats.
Coneixem tots els detalls del mercat immobiliari a Espanya. Per això, podem explicar-li per què una propietat pot tenir un valor a llarg termini en una zona determinada, mentre que altres propietats similars representen una elecció arriscada en una altra zona. Podem ajudar-lo a escollir la propietat que millor s'adapta a la seva feina, família, aficions i estil de vida entre una llista de vil·les i cases exclusives.
Sabem com funciona el mercat immobiliari local, per això podem guiar-lo fins que conegui tot el necessari per fer comparacions en aquest mercat.
Lucas Fox International Properties actualitza regularment el seu blog, publica un butlletí amb les últimes informacions sobre el mercat immobiliari i una anàlisi detallada de les dades semestrals per tal que tingui tota la informació necessària per entendre el mercat immobiliari de luxe a Espanya.
Un equip professional i serveis de qualitat
Lucas Fox i el seu equip multilingüe de gestió immobiliària l'ajudarà a escollir entre una llista de propietats, la que s'adapti millor a les seves exigències i necessitats.
A més, posem a la seva disposició ajudes complementàries com: allotjament durant la seva estada, en la qual visita les propietats seleccionades, tota la informació que inclou consells, riscos i possibilitats respecte a les previsions del mercat immobiliari, assessors fiscals, advocats d'immigració, serveis internacionals de mudances, i decoradors personals.
Acreditació i especialització
Lucas Fox International Properties és una agència immobiliària registrada a la Generalitat de Catalunya. Comptem amb una experiència distingida en country estates, sporting estates, propietats pertanyents als bancs que tornen al mercat, propietats per reformar, hotels, immobles comercials així com en el mercat immobiliari de luxe general a tot Espanya. | 0.873772 | curate | {"oc": 0.0039100684261974585, "ca": 0.9960899315738025} | |
macocu_ca_20230731_8_425121 | Ref. 91448 Coberta d''Els estatuts del País Valencià', obra publicada per Edicions La Magrana. | 0.604384 | curate | {"en": 0.043010752688172046, "ca": 0.956989247311828} | |
mc4_ca_20230418_13_234293 | El Col·legi de Periodistes de Catalunya, seu dels premis del setè memorial Francesc Candel | Col·legi de Periodistes de Catalunya
Inici / Actualitat / El Col·legi de Periodistes de Catalunya, seu dels premis del setè memorial Francesc Candel
L’acte es va celebrar el passat 7 d'octubre i els guardonats van ser la demògrafa Anna Cabré en l'àmbit social, els músics Jaume Cristau i Josep Mut; en l’àmbit cultural i l’Escola SEAT de La Marina de Sants, premi de comunicació.
L'acte va ser presidit per Neus Munté, vicepresidenta i consellera de Benestar Social i Família, Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, i els hi va donar la benvinguda el Secretari del Col·legi, Jordi Navarro.
Els guardons d’enguany han estat l’epíleg de la commemoració d’Els Altres Catalans, com es desprèn dels raonaments que s’utilitzen a l’acta de la reunió del patronat per justificar els guardons concedits: a la doctora Anna Cabré i Pla, directora del Centre d’Estudis Demogràfics i professora de la Universitat Autònoma de Catalunya, amb docència en altres universitats estrangeres durant la seva llarga carrera professional, de la qual acaba de jubilar-se. A Cabré se li reconeix la seva brillant tasca pedagògica i, molt especialment, ser un referent de la investigació de les onades migratòries arribades a Catalunya durant els darrers segles, analitzant, des del rigor imprescindible en la ciència dels estudis de població, el món que Francesc Candel estudià amb una reconeguda i brillant intuïció. | 0.888249 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.periodistes.cat/actualitat/noticies/el-collegi-de-periodistes-de-catalunya-seu-dels-premis-del-sete-memorial |
macocu_ca_20230731_0_484687 | Les intervencions previstes milloraran la seguretat i accessibilitat de les estacions de 15 municipis pels quals discorren les Línies 1, 2 i 3
Amb aquest objectiu Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) ha adjudicat aquest conjunt d’actuacions per un import de 4.195.379,36 euros, IVA inclòs, a la UTE COMSA SAU-Electrosistemas Bach SA.
Les obres previstes comprenen diverses solucions com el trasllat dels passos a punts més a accessibles i assegurances; la incorporació de nous elements i proteccions; tancament o supressió; i actuacions complementàries per a la dotació de nous equipaments de senyalització o enllumenat. | 0.8267 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_643895 | El pequeño Dieter necesita volar - Cartelera de Cáceres, Badajoz, Plasencia... - RedExtremadura.com
País/Año: Reino Unido, Alemania, 1997
Documental al voltant de la figura de Dieter Dengler, nascut a Alemanya i emigrat als Estats Units, que somniava ser pilot d?aviació: ho va aconseguir, i el seu avió va ser abatut a Laos, on el van fer presoner i d'on va poder escapar-se el 1966. | 0.537109 | curate | {"es": 0.35602094240837695, "ca": 0.643979057591623} | http://www.redextremadura.com/ocio/cine/pelicula.asp?id=22922 |
oscar-2201_ca_20230904_0_136925 | Taxis sense feina a la porta de l'Estació de Sants, en plena onada de por al coronavirus / Jordi Play
Taxis sense feina a la porta de l'Estació de Sants, en plena onada de por al coronavirus / Jordi Play
2′
Mobilitat
La facturació dels taxistes de Barcelona cau més d’un 75% per la crisi sanitària
Un informe tècnic de l'IMET posa xifres a les pèrdues del sector i avisa que aniran a més
Meritxell M. Pauné
04/04/2020 11:21
Un informe tècnic de l’Institut Metropolità del Taxi (IMET) posa xifres a la paràl·lisi del sector per la crisi sanitària. L’estudi, aprovat aquesta setmana, alerta que a partir d’aquest dissabte 4 d’abril de 2020, “la baixada de facturació d’un taxista mig de l’Àrea Metropolitana de Barcelona serà superior al 75% de la mitjana del semestre anterior”. Els taxistes fan cada dia menys trajectes, pel que “la recaptació s’aproximarà cada dia a 0 euros” fins que s’aixequi l’ordre de confinament, alerta.
L’anàlisi, difós pel sindicat Élite Taxi, situa la mitjana mensual de facturació d’un taxista mig en 3.645 euros, segons les dades del semestre setembre 2019 – febrer 2020. Amb 168 hores treballades al mes, els ingressos per hora voltaven el 21,7 euros. Ara, en canvi, un taxista ha facturat de mitjana 5,5 euros per hora i la recaptació entre el 4 de març i el 3 d’abril s’ha quedat per sota dels mil (924 euros). Cal tenir en compte que són ingressos bruts, als que cal descomptar despeses com la gasolina o el manteniment del vehicle.
La demanda del servei es va desplomar els primers dies d’estat d’alarma i ja no s’ha recuperat, tant pel que fa a empreses sol·licitants de viatges com ciutadans particulars. “El coronavirus és el pitjor que ens ha passat”, explicaven a aquest diari diversos conductors en l’inici de les restriccions.
Caiguda de la demana de taxi a Barcelona per l’estat d’alarma / IMET
Coronavirus Taxis
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.726576 | curate | {"ca": 0.9759615384615384, "ce": 0.0009615384615384616, "en": 0.01826923076923077, "fr": 0.0014423076923076924, "de": 0.0009615384615384616, "cs": 0.002403846153846154} | https://www.totbarcelona.cat/mobilitat/facturacio-taxistes-barcelona-cau-75-crisi-coronavirus-55757/ |
mc4_ca_20230418_17_224482 | Els comptes de Messi per ser Bota d’Or - FC Barcelona
HomeFutbolPrimer EquipNotíciesEls comptes de Messi per ser Bota d’Or
Els comptes de Messi per ser Bota d’Or
PATRICIA PÉREZ - 10/05/2017 | 11:00
L’argentí, amb 35 gols a la Lliga, avantatja en quatre dianes el seu màxim perseguidor, l’holandès de l’Sporting Clube Bas Dost, quan falta una jornada per al final de les dues competicions
Messi, Bas Dost i la lluita per la Bota d'Or | FCB / Sporting Clube
Queda una jornada per al final de la Lliga i l’argentí Leo Messi és a punt de substituir Luis Suárez com a actual Bota d’Or. La classificació en aquest punt de la competició li és favorable, ja que el ‘10’ blaugrana suma 35 gols a la Lliga, i això representa un total de 70 punts. Uns números que fan que, ara mateix, l’únic que pot separar Messi de la seva quarta Bota d’Or sigui el futbolista de l’Sporting Clube de Portugal Bas Dost. Perquè, quan també falta unajornada per al final de la Primeira Liga, l’holandès acumula un total de 31 gols i 62 punts.
En aquest tram final, el FC Barcelona ha de rebre la visita de l’Eibar. Per la seva part, l’Sporting rep el Chaves (10è). Fins al final, però, també s’haurà de tenir un ull posat sobre la Bundesliga alemanya, ja que en tercer i quart lloc hi apareixen el polonès del Bayern de Munic Robert Lewandowski (30) i el gabonès del Borussia Dortmund Pierre-Emerick Aubameyang (29) quan també resta una jornada per al final.
Les notícies més destacades i tota la informació que cal saber sobre el davanter del FC Barcelona Leo Messi. No et perdis el seu especial
Suárez lluita per entrar en el podi
Un altre dels futbolistes que ocupa les primeres places dels màxims golejadors de les lligues europees és Luis Suárez. L’uruguaià acumula 28 gols a la Lliga, dos menys que Lewandowski i a un d'Aubameyang, i fins al final intentarà colar-se entre els tres primers màxims realitzadors. | 0.826642 | curate | {"ca": 0.9812834224598931, "es": 0.01871657754010695} | https://www.fcbarcelona.cat/futbol/primer-equip/noticies/2016-2017/comptes-messi-bota-or-dues-jornades |
cawac_ca_20200528_12_91673 | Millores en el paviment de la carretera de les Ferreres
Aquests dies s'estan duent a terme una sèrie de millores en el paviment de la carretera de les Ferreres , concretament es refan els trossos de paviment parcialment degradats i es crea un tram de cunetes transitables, d'1 metre d'amplada, en els revolts de més risc. L'obra està pressupostada en 30.000€, aproximadament, i està parcialment subvencionada per la Diputació de Barcelona. Des de l'obertura de la nova carretera d' Alboquers ( Eix -Olost/SBG) la carretera de les Ferreres s'ha convertit en un dels principals accessos, amb un notable increment de trànsit que contribueix a una més ràpida degradació del paviment.
»
1567 lectures
Aquest és el web del poble de Sant Bartomeu del Grau, promogut per l'Ajuntament i desenvolupat pel Telecentre SBG. Els responsables dels continguts són els seus respectius autors. En general s'accepta que es reprodueixin els continguts, però citant la font. Darrera d'aquest web hi ha, bàsicament, software lliure: Linux, Apache, Mysql, PHP, Drupal, Gimp, etc. | 0.77712 | curate | {"es": 0.05253104106972302, "ca": 0.9340974212034384, "fr": 0.0009551098376313276, "en": 0.012416427889207259} | http://www.ajuntament.sbg.cat/node/3808 |
mc4_ca_20230418_12_410917 | L’any 2007, el Congrés de Diputats de les Corts espanyoles aprova la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl. Des de final del 2006 fins a mitjans del 2007, la Proposta de llei segueix els tràmits parlamentaris fins que, el maig del 2007, el Congrés l’aprova definitivament amb el suport de tots els grups polítics menys el Partit Popular. Aquest partit decideix presentar un recurs d’inconstitucionalitat, ja que en considera inacceptable la redacció del títol III, sobre valoracions, perquè, a parer seu, el fet que els terrenys no urbans es valorin sense tenir en compte les expectatives urbanístiques perjudica greument els propietaris rurals.
Des del maig del 2006 i durant la primera meitat del 2007, l’Avantprojecte de la llei del sòl va seguir els tràmits parlamentaris necessaris per a la seva aprovació definitiva. Aquest Avantprojecte va ser aprovat pel Consell de Ministres del Govern espanyol del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) el juliol del 2006 i havia de substituir la Llei del règim del sòl i valoracions de l’any 1998, que s’havia aprovat durant el govern del Partit Popular (PP).
El novembre del 2006, el Congrés dels Diputats va començar a discutir la proposta de Llei del sòl. El text estava format per cinc títols i tenia quatre objectius bàsics: garantir sòl per a habitatge protegit; garantir un desenvolupament territorial i urbà sostenible; combatre l’especulació i augmentar la transparència i la participació ciutadana. De manera sintètica, es pot dir que el primer objectiu s’hauria d’assolir amb l’obligació de reservar un 25% de sòl per habitatge protegit en els nous sectors residencials per tal que els promotors immobiliaris i els ajuntaments disposessin d’un estoc per a construir aquest tipus de parc. El segon objectiu s’hauria d’aconseguir amb la recuperació de la classificació del sòl com a urbanitzable, l’únic que, un cop delimitat, seria apte per a urbanitzar. Per a combatre l’especulació, el Govern proposava establir un nou règim de valoracions a partir de la situació real del sòl i no per les expectatives assignades per la pràctica urbanística. I finalment, per a millorar la transparència es feien un seguit de propostes per a optimitzar la informació pública i de publicitat sobre el patrimoni dels càrrecs electes, entre altres.
En la discussió al Congrés, el Projecte de llei va tenir el suport del PSOE, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i d’Izquierda Unida (IU)-Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), que van presentar esmenes per a canviar alguns punts de l’articulat. En canvi, va rebre esmenes a la totalitat per part del PP, Convergència i Unió (CiU) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), si bé aquest últim la va acabar retirant.
La tramitació parlamentària i aprovació
El març del 2007, el Congrés dels Diputats va deixar el text aprovat per tal que continués els tràmits cap el Senat, del qual va sortir aprovat un mes més tard. El nou text, amb esmenes introduïdes per aquesta Cambra, va tornar al Congrés per a la seva aprovació definitiva. Per tal de donar rellevància al text legislatiu, va ser el mateix president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, qui el va presentar. La Llei va ser aprovada amb el suport de tots els grups parlamentaris menys el del PP, que va votar sistemàticament en contra en les votacions de les dues cambres legislatives.
Es pot destacar com a fet significatiu que, en els diferents tràmits parlamentaris, els grups d’ERC i IU-ICV van aconseguir augmentar la reserva de sòl per habitatge protegit fins al 30%; que el PSOE va poder introduir la possibilitat de revisar actuacions urbanístiques que comportessin un increment de la població municipal superior al 20%, i que CiU, finalment, va retirar la seva esmena a la totalitat.
La nova Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl, va entrar en vigor el juliol d’aquell any i va suposar fer efectius supòsits urbanístics diferents dels que emanaven de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim de sòl i valoracions. En el cas de Catalunya, l’aprovació de llei espanyola obligava a modificar l’ordenament jurídic urbanístic català, és a dir, el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i el Reglament 305/2006 de la LLEI D’URBANISME, inspirat en la legislació espanyola de 1998. Es per això que el Govern de la Generalitat va aprovar el DECRET LLEI 1/2007, DE 16 D’OCTUBRE, DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA que ajusta les dues normes autonòmiques a la norma estatal.
Veus crítiques amb la nova Llei del sòl
Al llarg de tota la tramitació parlamentària, el PP va centrar fonamentalment les seves crítiques a la Llei en el títol III, sobre valoracions. A parer seu, valorar el sòl sense tenir en compte l’expectativa urbanística implicava només un abaratiment de les expropiacions que no frenaria ni l’especulació ni la corrupció. A més, creia que les expropiacions als agricultors serien injustes perquè fixar els preus a partir de la situació real del sòl rural i no de les expectatives urbanístiques perjudicarien a la baixa els propietaris de sòl rural.
L’agost del 2007, Gabriel Elorriaga, secretari executiu de comunicació del PP, va anunciar que el seu partit presentava un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei que va ser admès a tràmit pel Tribunal Constitucional. Una de les justificacions esgrimides per a la presentació d’aquest recurs va ser que el seu partit “volia defensar les associacions agràries que estaven en contra del sistema d’expropiació fixat per la Llei”.
Per altra banda, l’Associació de Promotors Madrilenys (ASPRIMA) va manifestar que, segons creien, si els terrenys reduïen el seu valor això podria comportar que els préstecs concedits per les entitats bancàries no fossin suficients per a finançar una obra residencial nova, ja que el sòl només tindria valor segons el que era fins en aquell moment i no del que seria després de la seva urbanització. Si els finançadors només valoraven el sòl sense les expectatives urbanístiques, els constructors disposarien de menys finançament, ja que el valor del sòl sense perspectives urbanístiques era, en general, baix. | 0.870428 | curate | {"ca": 1.0} | http://territori.scot.cat/cat/viewer.php?IDN=257 |
crawling-populars_ca_20200525_51_42680 | La Fira Internacional del Llibre Infantil de Shanghai (CCBF) tindrà lloc del 9 a l’11 de novembre de 2018.
La Federación de Gremios de Editores de España, en col·laboració amb l’ICEX i l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Shanghai, organitzarà per primera vegada la participació d’editorials a la China Shanghai International Children’s Book Fair – CCBF.
Es disposarà d’un espai que estarà situat en l’àrea de venda de drets, d’accés exclusivament professional, sota el nom de Libros de España / Books from Spain. Les empreses participants disposaran d’una taula per a reunions de treball i prestatges per a exposició de llibres.
Poden participar les editorials i agències literàries amb catàleg de venda de drets de literatura infantil, projectes de coedició i packagers.
La quota de participació s’ha fixat en 1.100 euros per editorial (10% IVA inclòs) i els participants rebran per part de la FGEE una bossa de viatge de 950 euros per empresa, que es farà efectiva després de l’activitat.
La participació inclou:
Les empreses interessades hauran de seguir les instruccions, complir les condicions de participació fixades i formalitzar l’imprès corresponent que cal enviar directament a l’ICEX, segons s’indica a la convocatòria.
El termini d’admissió de sol·licituds acaba el dia 2 de juliol de 2018.
Per a consultes i aclariments addicionals:
Cristina Abelenda Departamento de Industrias Culturales de l’ICEX Telèfons: 91 349 18 64 Correu-e: [email protected] Web de l’ICEX: www.icex.es
Pàgina web de la fira: www.ccbookfair.com/en | 0.836765 | curate | {"ca": 1.0} | : /fira-internacional-llibre-infantil-shanghai/ |
macocu_ca_20230731_5_20020 | Els premis de l'Embarrat, a Lleida i Bilbao
El festival Embarrat de creació contemporània de Tàrrega va repartir ahir els seus dos premis: el del mateix certamen, dotat amb 1.000 euros, es va quedar a casa, per a l’artista lleidatana Isabel Barios (1991) per l’obra videogràfica Mans invisibles; i el patrocinat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb una exposició individual va ser per al bilbaí Edu Fernández (1987), també per un vídeo, El parque del pasatiempo.
La peça audiovisual de Barios, de poc més de set minuts, s’estructura a partir d’un diàleg fictici entre tres cirurgians i el filòsof cristià francès Jacques Ellul (1912-1994), en el qual els primers parlen de les propietats i beneficis de la cirurgia robòtica i Ellul qüestiona aquesta nova tècnica.
Per la seua part, Fernández recorre en un vídeo de sis minuts El Pasatiempo, un emblemàtic parc de Betanzos (Corunya), un monument als ideals de progrés construït a començaments del segle XX. El director de l’Embarrat, Jesús Vilamajó, va destacar la qualitat de les vint obres finalistes a l’exposició, que pot visitar-se fins dimarts vinent. El Petit de Cal Eril tenia previst tancar ahir a la nit el festival amb el primer concert de la gira Energia Fosca. | 0.878774 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_638436 | Llàstima d´actitud irresponsable - Columna d´opinió Diario de un Ondense, per Salva Aguilella
Salva Aguilella - 16/07/2013
La Diputació de Castelló va a començar una intensa campanya de promoció de la marca turística de la nostra província a través de les xarxes sociales. Vol aprofitar este potent canal de comunicació per arribar al màxim de públic potencial, és a dir, de turistes que podrien estar desitjant vindre a la nostra província de vacances.
La publicitat en els mitjans de comunicació socials, com Facebook, Twitter, Instagram, Youtube o Google +, entre d'altres, té molts beneficis que la fan ser molt atractiva per a aconseguir campanyes efectives.
D'una banda, permet segmentar molt bé teu públic objectiu, és a dir, dirigir-te a persones que estan interessades en una marca en concret, en este cas, la de la província de Castelló com a destinació turística.
I d'altra banda, que la publicitat és gratuïta, en la seua majoria, o molt econòmica, en comparació amb els mitjans de comunicació tradicionals. I ésta, també és una característica que hem de tindre en consideració els que ens dediquem a gestionar els diners públics.
Això sí, s'ha de pagar al creatiu que plena de continguts de la marca els mitjans de comunicació social.
A Onda fa ja uns mesos que estem treballant en esta direcció. Vam contractar a un Community Manager, precisament, per a potenciar la marca Onda en les xarxes socials i ens ajudara a donar a conèixer els punts del municipi més atractius turísticament: castell d'Onda, casc històric, museu del taulell, etc... | 0.853387 | curate | {"ca": 0.9818770226537217, "it": 0.018122977346278317} | https://www.elperiodic.com/val/opinio/ondense/llastima-dactitud-irresponsable_3794 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_219685 | Para empezar, entrevistamos a algunos integrantes del Prostíbulo poético: un colectivo de artistas que nos han contado sobre esta iniciativa a la que ellos mismos definen como un “cabaret literario inmersivo”. Nos han contado cómo surgió este colectivo y nos han deleitado con la mejor poesía. Disfrutad de este pequeño recital, os aseguramos que os va a emocionar tanto como a nosotros.
También os compartimos algunas recomendaciones culturales para los próximos días. Plantas, flores y sostenibilidad para seguir disfrutando de la primavera en el barrio.
Si os gustan los concursos musicales, no os perdáis el de este programa. Viajamos en el tiempo y recuperamos algunas joyitas de Eurovisión. ¿Seréis capaces de acertar con las respuestas?
También hacemos un pequeño homenaje al movimiento de mayo del 68 y os compartimos las consignas más reivindicativas de aquellos días.
¡Disfrutad del programa!
Tertúlia radiofònica a l’Escola Popular de Salut
20 mayo, 2022 Deja un comentario
https://www.ivoox.com/tertulia-radiofonica-a-l-escola-popular-salut_md_87242830_wp_1.mp3 Ir a descargar
Aquest és un programa de Ràdioactius molt especial des de la Casa del Mar i fruit d’una de les sessions de l’Escola Popular de Salut del Poble Sec. Que què és l’Escola Popular de Salut? Doncs un espai per compartir sabers i activitats que ens fan sentir bé, entenent la salut des del plaer i les relacions socials entre veïns i veïns.
Al programa d’avui hem parlat de la problemàtica dels Caixers i Bancs i la no atenció presencial, així com de la digitalització i la bretxa digital entre la població més gran. També s’ha posat sobre la taula el debat sobre el mal ús dels patinets i les bicicletes i la brutícia dels carrers. Hem vist la llum però, parlant d’iniciatives veïnals del barri com el «Cuidem Montjuïc». Per acabar, hem compartit diferents activitats culturals per a la setmana vinent.
L’Escola Popular de Salut ha estat impulsada per la Taula de Salut Comunitària del Poble Sec formada per les següents entitats i serveis: Pla Comunitari del Poble Sec- Cooperasec, Agència de Salut Pública de Barcelona, Baixem al carrer i Acompanyem a la gent Gran de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, CAP Manso, CAP les Hortes, Casa del Mar i Centre de Serveis Socials del Poble Sec.
Moltes gràcies a l’Alejandro, la Josefa, la Maria Lluisa, el Teodoro, la Rosa, la Pepita, la Isabel, la Pilar, la María, el Joan, la Patro, la Mariana, les Montses, les Raquels i l’Esther per participar en el programa d’avui.
Barcelona, una ciutat de novel·la
15 mayo, 2022 Deja un comentario
https://www.ivoox.com/barcelona-ciutat-novel-la_md_87018086_wp_1.mp3 Ir a descargar
Aquest programa ha estat molt interessant perquè ha combinat seccions habituals amb alguna novetat infreqüent als nostres anteriors programes.
Comencem amb una entrevista que la Núria li va fer a l’escriptor del Poble-sec Xavi Barroso. Xavi ens va parlar de la seva última novel·la «Nunca serás inocente» i de la seva passió per la novel·la històrica que narra el pistolerisme de principis del segle XX a Barcelona. I de moltes coses més.
Després passem a tractar un tema interessant i curiós: els llocs que més ens agraden del Poble-sec i també els que menys ens agraden. Esther Repullo va fer una petita enquesta a alguns veïns. Les seves respostes fins i tot van ser contradictòries. O sigui, com la vida. Després d’escoltar els veïns i veïnes entaulem un debat entre els i les components de Radioactius. També hi va haver controvèrsia. I se’n van derivar idees d’allò més suggestives.
I va venir la secció de «El gilipolles de la quinzena» de la mà de Juan Carlos. Aquesta vegada, el gilipolles és un personatge col·lectiu: gairebé tota la humanitat. I això? Gairebé tota la humanitat és gilipolles? Per què? Per l’ús exagerat, cansí, infecciós i tot allò que vulgueu afegir del mòbil. El mòbil, aquest trasto que està amenaçant de fagocitar les nostres vides. Escolteu Juan Carlos, que fins i tot ens narra una carta d’un mòbil al seu propietari.
Bé. I fins aquí el programa de la quinzena. No negareu que no és una joia que cal escoltar sense demora. Ah, i tot amenitzat per una banda sonora que va de David Bowie a Rosalía passant per Mercedes Ferrer i Juan Perro. Va. No espereu més
Inici
Ràdio-actius Comunitari
Ràdioteatre «Propera parada: Poble-sec»
Memòries d’un barri
Copyleft
Equip
Música Radioactiva
Col·laboren
¡Participa!
RÀDIO-ACTIUS
Ràdio-actius és una ràdio comunitària impulsada des del Pla de Desenvolupament Comunitari del Poble-sec.
Neix al 2016, a partir d’un taller de ràdio i actualment, és un col·lectiu que funciona de manera autònoma i assembleària, amb l’objectiu de fomentar la xarxa de barri i l’apoderament veïnal mitjançant la comunicació.
Realitzem programes de contingut divers, en els que donem a conèixer projectes i problemàtiques del barri, intentant reflexar la diversitat cultural i sempre amb una mirada de gènere.
Durant aquests dos anys de vida, hem realitzat diversos tallers de formació per incentivar a veïnes i veïns a conèixer el món de la ràdio i desenvolupar habilitats de comunicació. | 1 | perfect | {"es": 0.2007154213036566, "ca": 0.7583465818759937, "pt": 0.020468998410174882, "en": 0.020468998410174882} | |
macocu_ca_20230731_1_438224 | A la Selva reduïm l'escletxa digital
A més, si tens dubtes puntuals, també pots contactar amb el Punt d’Informació Juvenil Estem a la teva disposició al 977 766 006 I [email protected] | 0.711114 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_495562 | Suscripción
Lugar: Palma Fecha: 21/08/2019
Objeto
Vigencia
Estado: No vigente Plazo inicial de vigencia desde: 21/08/2019 hasta: 31/05/2019 Previsión de prórroga: Sí Observaciones vigencia: Pròrroga per acord unànime de les parts, per un període de fins a quatre anys addicionals, en els termes de la pròrroga del Conveni entre el MINHAP i la CAIB: | 0.641813 | curate | {"es": 0.15988372093023256, "ca": 0.8401162790697675} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_59141 | Redacció | Manresa 2019-12-12 L'entitat crearà un grup de dol adreçat a infants i adolescents. El lliurament del guardó del Rotary Club de Manresa-Bages tindrà lloc el 12 de gener
Redacció | Manresa 2019-10-02 L'entitat dona continuïtat a la Gala Simeó Selga, un format estrenat amb èxit aquest any, que tindrà lloc el 12 de gener del 2020
Redacció | Manresa 2019-07-08 L'entitat va celebrar divendres al vespre la 30a Festa de Canvi de Junta en una vetllada al Monestir de Sant Benet de Bages que va aplegar unes 130 persones (A la fotografia, amb la seva predecessora)
2018-06-20 El Rotary celebra aquest divendres la 29a Festa de Canvi de Junta
2018-02-15 El sopar solidari tindrà lloc a la Joviat el dia 6 d'abril
2017-07-11 El propietari de La Creadora, David Augé, president de l'entitat l'últim any, va passar el relleu al notari
REDACCIÓ | MANRESA 2017-04-13 Una desena d'escoles i llars d'infants de la Catalunya central opten al guardó
2017-04-05 El jove guanyador s'escollirà mitjançant les activitats formatives i lúdiques que es portaran a terme en el decurs de la trobada
2017-01-14 L'objectiu és recollir fons per sufragar la vacunació contra la polio i crear les infraestructures per arribar a tots els racons d'Afganistan, Pakistan i Nigèria
2016-06-02 L''Escola Bressol Reixics de Canet de Fals s'ha emportat el segon premi d'un certamen organitzat per promoure l'interès per l'educació científica
2015-12-16 L'acte es farà el proper diumenge dia 10 de gener a les 6 de la tarda al teatre Kursaal de Manresa | 0.867015 | curate | {"ca": 1.0} | : /tags/rotary-club-de-manresa-bages.html |
mc4_ca_20230418_15_116383 | Arxius de Infantils - Dinosaures dels Pirineus
| Warning: include(/usr/home/dinosauresdelspirineus.cat/web/wp-content/plugins/wpml-string-translation/vendor/composer/../wpml-shared/wpml-lib-cache/src/cache/class-wpml-cache-directory.php): failed to open stream: No such file or directory in /usr/home/dinosauresdelspirineus.cat/web/wp-content/plugins/sitepress-multilingual-cms/vendor/composer/ClassLoader.php on line 444 Warning: include(): Failed opening '/usr/home/dinosauresdelspirineus.cat/web/wp-content/plugins/wpml-string-translation/vendor/composer/../wpml-shared/wpml-lib-cache/src/cache/class-wpml-cache-directory.php' for inclusion (include_path='. :/opt/phpfarm/inst/php-5.6.32/pear/php/') in /usr/home/dinosauresdelspirineus.cat/web/wp-content/plugins/sitepress-multilingual-cms/vendor/composer/ClassLoader.php on line 444
Dinosfera de Coll de Nargó
Museu Crusafont de Sabadell
Centre d’interpretació de Fumanya
Centre de Dinamització de Tartareu
Centre Interpretació del Montsec de Meià
Arxiu: Esdeveniments
Dinosaures dels Pirineus > Esdeveniments > Infantils
Esdeveniments de
Propers Esdeveniments › Infantils
« Previous Esdeveniments
Visita guiada al jaciment de Basturs + museu
Novembre 25 @ 11:00 - 13:00
Museu de la Conca Dellà, Isona, c/ del Museu, 4
Isona, Catalunya 2560 Espanya + Mapa de Google
Fa més de 66 milions d'anys, el Pallars Jussà i la Conca Dellà eren una plana tropical, de vegetació abundant, mar i platges. Allà hi van viure els darrers dinosaures d'Europa. Molts d'ells eren de la família dels hadrosaures, uns herbívors que popularment es coneixen com a “dinosaures amb bec d’ànec” per la peculiar forma aplanada del seu musell. Acompanyat del nostre guia, podràs visitar les petjades que alguns d'aquests dinosaures van deixar al jaciment de Basturs, un dels més importants del…
Visita guiada a Dinosfera i als jaciments de Coll de Nargó
Desembre 6 @ 11:00 - 13:00
Dinosfera, Coll de Nargó, C/ de les Escoles s/n
Lleida, Catalunya 25793 Espanya + Mapa de Google
El conjunt paleontològic de Coll de Nargó reuneix la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa. Així mateix, s’hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d’altres faunes i de restes vegetals d’una varietat d’estrats molt extensa, que ens aporten molta informació sobre els grans rèptils que van viure als Prepirineus fa uns 66 milions d’anys, poc abans de la seva extinció. Els nostres guies et faran una visita comentada a Dinosfera i després t’acompanyaran als jaciments.…
Desembre 8 @ 11:00 - 13:00
Desembre 9 @ 11:00 - 13:00
Desembre 10 @ 11:00 - 13:00
Desembre 23 @ 11:00 - 13:00
ICP 2016 © | 0.544325 | curate | {"ca": 0.6632024634334103, "en": 0.3071593533487298, "es": 0.010007698229407237, "fr": 0.009237875288683603, "it": 0.010392609699769052} | http://dinosauresdelspirineus.cat/events/categoria/infantils/ |
wikipedia_ca_20230401_0_685748 | De Natura Fossilium
De Natura Fossilium és un text científic escrit per Georg Bauer també conegut com Georgius Agricola, publicat per primera vegada l'any 1546. El llibre representa el primer intent científic de classificar minerals, roques i sediments des de la publicació de la "Història natural" de Plini. Aquest text, juntament amb les altres obres d'Agricola, incloent "De Re Metallica", componen el primer enfocament "científic" integral de la mineralogia, la mineria i la ciència geològica.
Traduccions.
El llibre és de petit volum, es va convertir en la primera història peculiar de la mineria. En gran manera, l'autor es va basar en nombrosos testimonis d'autors antics.
- La traducció russa d'"O mestorozhdeniya i mines en l'antic i nou temps" es va publicar a l'editorial de Moscou "Nadra" el 1972.
- Hi ha una traducció a l'anglès feta per Mark Chance Bandy a partir de la 1a edició llatina de 1546. | 1 | perfect | {"nl": 0.021040974529346623, "ca": 0.9656699889258029, "fr": 0.013289036544850499} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=685749 |
mc4_ca_20230418_2_195191 | i Pere Quetglas i Ferrer | enciclopèdia.cat
Pere Quetglas i Ferrer
Palma, 1 de setembre de 1915 — Palma, 11 de març de 2001
Conegut amb el pseudònim de Xam. Format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, a l’escola de Llotja de Barcelona (estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39) i al Deutsche Kunsthandwerk de Munic (1958-62). Iniciat professionalment com a caricaturista, cartellista i en la publicitat, a partir de la segona meitat dels anys quaranta començà a conrear el gravat i la xilografia, tècniques amb què obtingué reconeixement i en les quals sobresurten els nombrosos exlibris. A la dècada següent s’inicià en la pintura, i passà per diverses etapes: a un primer moment d’inspiració cubista succeí, els anys seixanta, un figurativisme d’estructuració complexa i formes esquematitzades qualificat d’expressionista barroc i relacionat amb Antoni Clavé.
A partir de mitjan anys setanta se centrà en una abstracció informalista, en la qual utilitzà tècniques com el frottage, el collage i l’ús de materials diversos com ara fustes, cordes o sorra. A més de Palma, exposà a Barcelona, Munic, Frankfurt, Londres, Nova York i Madrid. Fou important la seva tasca com a impulsor d’iniciatives en el camp de les arts a les Illes Balears, com ara la fundació del Cercle de Belles Arts (1940), el Grup Tago (1959) i la galeria Ariel (1966), que dirigí, i col·laborà en la revista de poesia Dabo (1960). Premi de gravat Alfredo Guido de la II Biennal Hispanoamericana (1953), Medalla d’Honor del XXV Saló de Tardor (1966) del Cercle de Belles Arts, que el 1993 li atorgà la Medalla d’Or, i premi Ciutat de Palma, li foren organitzades diverses retrospectives. | 0.875618 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0053716.xml |
mc4_ca_20230418_9_237951 | Elements publicitaris - Artyplan
Sector > Esdeveniments > Sector > Horeca i turisme > Sector > Industria > Elements publicitaris | 0.513612 | curate | {"es": 0.25196850393700787, "ca": 0.7480314960629921} | https://www.artyplan.com/solution/elements-publicitaris/ |
macocu_ca_20230731_0_510776 | Notícies
Inici > Notícies > El rector Dídac Ramírez clausura a Colòmbia la II Conferència entre Europa...
El rector Dídac Ramírez a la conferència de Cartagena (Colòmbia).
Més de cent responsables d’associacions universitàries i experts en educació superior d’Europa i l’Amèrica Llatina s’han reunit a Cartagena (Colòmbia) del 2 al 4 de desembre amb motiu de la II Conferència Biregional: «Una aliança entre Europa i l’Amèrica Llatina per fomentar universitats innovadores, sostenibles i receptives», que va clausurar la intervenció del rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez (podeu veure el discurs en aquest enllaç). La trobada ha tingut lloc en el marc del projecte Alfa Puentes, finançat per la Comissió Europea i coordinat per l’Associació Europea d’Universitats (EUA), que té l’objectiu d’impulsar el desenvolupament regional de l’educació superior a l’Amèrica Llatina i millorar el paper de les associacions d’universitats dels dos continents en suport de la modernització de l’educació superior i la internacionalització.
Al llarg de la conferència a Cartagena es van presentar les diferents iniciatives generades en el projecte Alfa Puentes, a través de debats actuals sobre educació superior, desenvolupament de la recerca i internacionalització. Durant la trobada, que va incloure sessions plenàries i tallers, també es van donar a conèixer els resultats detallats d’una enquesta titulada «Les transformacions en l’educació superior de l’Amèrica Llatina». Els organitzadors del projecte han fet un estudi de les universitats de l’Amèrica Llatina per analitzar les tendències i l’evolució de l’educació superior en aquest continent.
La trobada a Cartagena es va dividir en quatre sessions principals sobre els temes següents: dades de les institucions d’educació superior com a sistema, d’acord amb les necessitats de les societats actuals i les tendències de futur; marcs i instruments internacionals dels diferents sistemes d’educació superior; estratègies i accions d’internacionalització, i finalment, resum de les principals conclusions dels debats. Així mateix, es va fer una reflexió sobre les perspectives de futur de la universitat pel que fa a la col·laboració entre la Unió Europea i l’Amèrica Llatina.
En el projecte Alfa Puentes hi participen més de vint associacions d’universitats de l’Amèrica Llatina i d’Europa. Cofinançat pel programa ALFA de la UE, té com a objectiu desenvolupar iniciatives concretes de convergència dels sistemes d’educació superior en tres subregions de l’Amèrica Llatina (Mercosur, Comunitat Andina i Amèrica Central), en les àrees d’assegurament de la qualitat, internacionalització i mobilitat estudiantil. Es busca fomentar les relacions entre la regió llatinoamericana i l’europea a través de les associacions d’universitats en qualitat d’actors principals per a aquest diàleg en matèria d’educació superior. | 0.881597 | curate | {"pt": 0.002805049088359046, "ca": 0.9971949509116409} | |
mc4_ca_20230418_5_776489 | Barranc de Viu de Llevata | Barranquisme al Pirineu de Lleida - Alta Ruta Aventura
Home » Barrancos » Viu de Llevata
Amb aquest barranc de perfeccionament, teniu l’aventura assegurada
Viu de Llevata és un barranc de dificultat mitjana i molt aquàtic, amb nombrosos salts i tobogans. Molt entretingut i divertit, està considerat un autèntic parc aquàtic natural.
El barranc de Viu de Llevata té salts de 8 metres, però els barranquistes no estan obligats a fer-los.
Aquí trobareu el famós salt de “Tarzán”, que deixa perplex a més d’un. L’aventura està assegurada!
Situació: poble de Viu de Llevata (Pallars Jussà).
Dificultat: Iniciació – Avançat.
Característiques: molt aquàtic i divertit.
Edat mínima: a partir dels 11 anys a l’estiu.
Descens: 2 h 30 min a 3 h aprox.
Retorn: 5 min.
No s’exigeix una gran preparació física.
Els salts són opcionals. Mai obliguem a fer-los.
Roba tècnica, vestit de neoprè, casc (suport per a la GoPro), arnès, escarpins i armilla.
Guia titulat, tècnic esportiu en descens de barrancs (idiomes català, castellà, anglès, francès).
Treballem amb grups reduïts respectant la ràtio de participants. Ens agrada anar sense preses, gaudint del que fem.
Pica-pica de cloenda.
Banyador, tovallola, sabatilles d’esport o botes de muntanya per poder mullar. Calçat de recanvi.
Necessari vehicle propi per accedir al punt de trobada de l’activitat. L’empresa es pot fer càrrec del transport de fins a 8 persones.
En cas de tenir-ne, a la primavera es pot utilitzar una samarreta tèrmica o “lycra” sota del neoprè.
Els temps del descens poden variar segons el cabal d’aigua i segons el grup.
No està inclòs el transport fins a l’activitat.
La realització de l’activitat està condicionada per la meteorologia.
Les persones diabètiques també poden realitzar l’activitat sempre que ens ho comuniquin i vigilen les ingestes. | 0.780837 | curate | {"ca": 0.9160220994475138, "fr": 0.018232044198895028, "pt": 0.017679558011049725, "es": 0.03535911602209945, "de": 0.01270718232044199} | https://www.altaruta.com/ca/barrancs/viu-de-llevata/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_676282 | Us copio breus frases de l'actual ponència de Convergència, que es va aprovar aquest estiu passat, on el partit aposta clarament per la independència. Ho dic per què, en fi, potser alguns se sorprendran, especialment aquell que diuen que el PSC és igual a CiU, per així justificar estranyes contorsions polítiques. Després podrem entrar a valorar si complirien o no amb el què diuen, això és evident, però llegim: Els militants de Convergència ara ens refermem en el que ja vàrem aprovar en el XIIIè Congrés: “Desitgem invertir el nostre present i futur a portar-la a la plena sobirania i a situar la seva gent al capdavant del progrés i el benestar dels països europeus més avançats, aconseguint progressivament més quotes de llibertat que ens condueixin a ser un país independent normalitzat. I volem llegar a l’esdevenidor una Catalunya lliure, justa i independent que ocupi un espai propi, amb veu pròpia en el món del segle XXI. En d’altres paraules, la militància de Convergència tenim el dret i l’obligació de treballar per una Catalunya sense límits, i amb plena sobirania nacional”. Assumint la concepció d’estat modern del segle XXI, Convergència renova el seu compromís perquè Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana a l’Europa del segle XXI i en un món interrelacionat. La Casa Gran del catalanisme es una oferta de Convergència al conjunt de la societat per que participi d’un objectiu comú de reconstrucció nacional i com a tal, té data de caducitat, és a dir la voluntat de permanència de l’objectiu Casa Gran està condicionada a l’assoliment de la plena sobirania nacional. En fi, més clar l'aigua. TEXT COMPLET: Ponència del 2008
A les eleccions sempre es presenten amb els seus socis d'Unió, què opinen ells d'aquesta ponència?, millor encara, què opina Durán i Lleida, Sánchez-Llibre o Pelegrí?, perquè a les eleccions Convergència no va sola, les paperetes sempre diuen CIU. | 0.922481 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_150049 | Les eleccions municipals, al minut Resultats 2019 Candidatures 2019 Problemàtiques comarcals 2019 Vídeoentrevistes Mapes Fotos Resultats 2015 Mapes i anàlisis 2015 Resultats 2011
Les eleccions municipals, al minut Resultats 2019 Candidatures 2019 Problemàtiques comarcals 2019 Vídeoentrevistes Mapes Fotos Resultats 2015 Mapes i anàlisis 2015 Resultats 2011
Resultats eleccions municipals 2019 a Puertas
Actualitza
Tots els resultats
Resultats eleccions europees a Puertas
Puertas 2019 (100,00% escrutat)
Partit
Vots
%
Regidors
PP
49 89,09% 3
Cens total: 70
Escrutat
100,00%
Vots comptabilitzats: 55 78,57%
Abstencions: 15 21,43%
Vots nuls: 0 0,00%
Vots en blanc: 0 0,00%
Puertas 2015 (100,00% escrutat)
Partit
Vots
%
Regidors
P.P.
40 88,89% 3
P.S.O.E.
1 2,22% 0
Cens total: 80
Escrutat
100,00%
Vots comptabilitzats: 49 61,25%
Abstencions: 31 38,75%
Vots nuls: 4 8,16%
Vots en blanc: 4 8,89%
Els resultats són provisionals i estan subministrats per l'empresa contractada pel Ministeri de l'Interior. Els noms dels regidors han estat obtinguts a partir de les publicacions als butlletins oficials provincials. En municipis de menys de 250 habitants –5 regidors- l'assignació d'edils electes pot contenir errors en tractar-se de llistes obertes. Qualsevol incorrecció o omissió es pot comunicar a [email protected]. | 0 | curate | {"ca": 0.8469387755102041, "de": 0.0015698587127158557, "id": 0.0015698587127158557, "en": 0.0565149136577708, "pt": 0.01098901098901099, "es": 0.05886970172684458, "eu": 0.009419152276295133, "fr": 0.0141287284144427} | https://www.aguaita.cat/municipals2019/municipi/37262/puertas |
mc4_ca_20230418_12_52004 | Detingut per provocar nou incendis. – Arxiu d'actualitat local
Detingut per provocar nou incendis.
By Redacció on 10/04/2019 No Comment
Els Mossos resolen tres incendis en un centre de jardineria, en un turisme i en un domicili de Palafrugell el 2017 i de quatre vehicles a Parlavà a principis d’any
Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de La Bisbal d’Empordà han tancat una investigació que ha permès resoldre nou delictes d’incendis que es van produir els darrers dos anys a la comarca del Baix Empordà i que ha comportat la detenció, gràcies a la Policia Local de Santa Cristina d’Aro, d’un home de 30 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Palafrugell, com a presumpte autor dels incendis.
Els fets es remunten al 13 de gener de 2017, quan els mossos de la Bisbal van tenir coneixement que s’havia produït un incendi en un centre de jardineria ubicat a l’avinguda Espanya del municipi de Palafrugell. En aquest incendi es va cremar gran part del negoci i tot un magatzem.
Des d’un bon inici la Unitat d’Investigació va determinar que es tractaria d’un incendi intencionat.
Tres mesos després, el 13 d’abril, es va produir un nou incendi al mateix centre de jardineria. En aquesta ocasió van comprovar que hi havia quatre focus de foc diferents i a l’interior van trobar una ampolla de benzina i una caixa de llumins. Sis dies després va tenir lloc un tercer incendi. A la zona també es va localitzar un líquid accelerant i el local va patir danys i destrosses valorades en 1.000 euros.
El 29 d’abril la propietària d’aquest centre de jardineria va patir un incendi al seu turisme quan el tenia estacionat davant del seu domicili a Palafrugell. Com a conseqüència del foc la façana del seu habitatge va patir afectacions.
Dies més tard, el 18 de maig, la mateixa víctima va patir un altre incendi, aquest cop al seu domicili. Algú li havia cremat la façana de la casa i part del seu interior.
El passat 5 de febrer de 2019 els mossos van tenir coneixement que s’havien cremat quatre vehicles en una finca de la població de Parlavà. En aquesta ocasió es va calcinar del tot un vehicle i les flames van danyar-ne tres més, dos turismes i una motocicleta. Els propietaris van veure com una persona fugia saltant la tanca perimetral amb un bidó de benzina a les mans.
La investigació va concloure que en tots els casos els incendis havien estat provocats i havien estat perpetrats amb el mateix modus operandi.
Finalment, els mossos van aconseguir identificar al presumpte autor i van emetre una ordre policial de detenció. El passat 5 d’abril els mossos de la comissaria de Sant Feliu de Guíxols, gràcies a una prèvia detenció de la Policial Local de Santa Cristina d’Aro, van localitzar i detenir al presumpte autor.
El detingut, que té antecedents, serà citat per presentar-se davant l’autoritat judicial competent de La Bisbal d’Empordà.
Detingut per provocar nou incendis. added by Redacció on 10/04/2019
Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA. cinc − cinc = | 0.7388 | curate | {"ca": 0.9885057471264368, "en": 0.00722495894909688, "ru": 0.004269293924466338} | https://www.elridaura.com/noticies/diversos/29061/detingut-per-provocar-nou-incendis.html |
cawac_ca_20200528_3_106188 | DansaIB
Login
LA PARAULA I ELS PEUS NUS
Amb el suport de la Fundació Teatre Principal de Palma
Sinopsi
A La paraula i els peus nus la poesia esdevé tridimensional, habita un present compartit on dialoga més enllà dels dominis de la lògica. La poesia és física, sonora, sensorial, dansa amb volums, silencis elèctrics, i calfreds a ran de pell. Presentam un procés creatiu que s'alimenta d’una selecció de textos poètics d'autors de les Illes Balears, i que creix amb el joc articulat entre aquests i el tractament de l’espai: la fisicalitat i el moviment, la plasticitat material i sonora. Defugim de la fragmentació entre els llenguatges artístics, i buidam les calaixeres de la imaginació poètica. | 0.742635 | curate | {"sv": 0.010130246020260492, "de": 0.00723589001447178, "en": 0.0361794500723589, "ca": 0.9363241678726484, "hu": 0.010130246020260492} | http://www.dansaib.cat/espectacles/64/la-paraula-i-els-peus-nus/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_51111 | 🔴⚫️ Handbol Cooperativa Sant Boi Negre 4 - 12 Aleví Expert 👉🏽Victòria a domicili en que l'equip s'ha mostrar molt sòlid en totes les...
Esportiu Castelldefels vs. Aleví Mini
🔴⚫️ Esportiu Castelldefels 12 - 4 Aleví Mini 👉🏽El partit es va perdre 12-4 però ja sabeu que estem en fase de creixement. No obstant...
Montcada La Salle vs. Aleví Femení
🔴⚫️ Montcada La Salle 4-12 Aleví Femení 👉🏽L'aleví femení va guanyar amb claretat les 4 parts contra el Montcada-La Salle. Una primera... | 0.749817 | curate | {"ca": 0.9431578947368421, "en": 0.02736842105263158, "es": 0.029473684210526315} | https://www.chsantllorenc.com/single-post/2016/02/22/3r-torneig-special-handbol-de-mano-en-mano |
mc4_ca_20230418_10_632171 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Gastronomia » Tradició oral i particularitats lingüístiques » RELIGIOSITAT POPULAR » Balls i danses » Pescadors » Usos i costums » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A451&f%5B4%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A3&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A326&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A486&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A54&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A55 |
mc4_ca_20230418_11_393532 | Discos no sol.licitats: Mungo Jerry
Un gran èxit estiuenc obtingut per la patilla
Grup britànic creat a la ciutat anglesa d'Ashford a finals de la dècada dels seixanta, un quintet que practicava una barreja de folk i pop-rock força comercial.
Liderada pel cantant, guitarrista i compositor Raymond Edward Dorset (Ray Dorset), la banda es completava amb Mike Cole (baix), Paul King (guitarra), Joe Rush (percussió) i Colin Earl (piano).
L'any 1970, Mungo Jerry publica el seu primer single, un disc que inclou la seva cançó més popular, el conegut himne estiuenc "In the summertime" (A l'estiu), un tema escrit per Ray Dorset que va aconseguir ser èxit absolut en gran part del món mundial.
"In the summertime" està considerat un dels senzills més venuts de la història de la música pop, amb prop de 25 milions de còpies venudes.
Es tracta d'un tema pop molt bàsic, una cançó de només tres acords, però enganxosa fins a més no poder. En el disc, Mungo Jerry prescindeix de la bateria, instrument fonamental per marcar el ritme i la substitueix pel so produït al bufar el broc d'una garrafa de vidre buida, a l'estil dels instruments de les primeres bandes afro-americanes de "blues", les anomenades "Jug Band".
El més curiós, però, és que el single que es va llançar al Regne Unit amb aquesta cançó, es va comercialitzar en format de 33 rpm., en lloc de les habituals 45 revolucions. Diuen que ho van fer per poder abaratir el preu del disc i així afavorir als compradors.
Cançó composta en menys de mitja hora, la lletra no és cap prodigi de literatura:
Xi-xi-xi, Uh, xi-xi-xi, Uh.
A l'estiu, quan el temps és bo, et pots estirar fins a tocar el cel,
quan el temps és bo, tens les dones, tens les dones al cap,
tens beguda, tens empenta.
Surt a veure que pots trobar,... | 0.857368 | curate | {"es": 0.019943019943019943, "ca": 0.98005698005698} | https://blogdediscos.blogspot.com/2014/02/mungo-jerry_7545.html |
mc4_ca_20230418_10_331622 | Patillades: novembre 2008
El temazo del capde: Callejero
Cançó dels xilens Juana Fe que porta tot l'any de moda i és impossible no escoltar-la uns quants cops per setmana. Lleve de lo bueno caballero de lo bueno :D
Llegeix la primera part de la història, Be Ultra, My Friend.Només hem avançat una cinquantena de metres quan el terreny enfila cap amunt per primer cop. Jo segueixo a la meva velocitat de creuer però observo al·lucinat com la majoria de participants caminen. El desnivell és molt pronunciat i aviat començo a sentir com passa factura als meus bessons. Obeeixo el sentit comú i afluixo el ritme per accelerar de nou quan el terra recupera l'horitzontalitat. La penya camina a les pujades? Sorprenent. La inexperiència en curses de muntanya m'havia portat a pensar que m'enfrontaria a un exèrcit de màquines implacables en el seu avanç, sense importar com de salvatges poguessin ser els desnivells. I no, resulta que són humans, com jo. Ves quina cosa. Saber que puc caminar en diferents trams sense por a perdre massa temps respecte la resta de competidors és una excel·lent notícia.El segon dels meus errors conceptuals no triga a revelar-se, aquest cop enfocat a la naturalesa física del recorregut. En el meu cap, la prova havia de transcórrer per un estret camí entre boscos, delimitat per arbres a banda i banda. En canvi, el circuit està marcat per les roderes dels motoristes de l'organització, que han fet el possible per marcar una via en terreny verge de vegetació baixa. La boira segueix fent impossible gaudir del paisatge, però de totes maneres resulta difícil no avançar amb el cap cot, doncs el pis és absolutament irregular, i resulta de vital importància mirar d'esquivar les pedres i controlar la distància amb el corredor precedent per si aquest s'atura sobtadament. A banda de reduir la visibilitat, les condicions climatològiques conspiren juntament amb la rosada concentrada en les plantes i matolls per tal de xopar el nostre calçat al més aviat possible. Amb tot un món per endavant i sense mitjons de recanvi, els meus peus seguiran tous i mullats mentre La Gran i Gloriosa Bola de Foc no faci la seva aparició al bell mig d'un cel tan blau, una opció definitivament també terrible que no faria sinó condemnar-nos a un turment de calor.L'alemany no triga gaire a deixar-me enrere. No esperava que ens separéssim tan aviat, però no tinc cames com per cebar-me seguint el ritme d'algú. Estic acostumat a córrer sol, i en tot moment havia pensat en aquesta cursa com una aventura en solitari. De totes maneres, sempre és més fàcil deixar que et portin, així que avanço a cua d'un petit grup de cinc corredors. Les sensacions musculars són pèssimes. Estic trigant massa a entrar en calor i respiro amb dificultat per culpa de l'esmorzar i el refredat que vaig començar a incubar la matinada del dimecres. L'explosiva sortida no és la norma i anem fent sense grans desnivells per un terreny obert que segurament deu lluir amb goig sota la llum del sol.El primer control, al quilòmetre cinc, arriba abans del previst i em desprenc del meu grup per beure un parell de gots de gatorade amb calma. La gent arriba i marxa amb celeritat. Sens dubte sóc el participant que més retard acumularà a les zones d'avituallament. Si vaig sobreviure a la Marató de Barcelona va ser perquè en tot moment vaig mantenir el dipòsit ple, i no sóc capaç de beure més ràpid, així que mentre no trobi la manera d'injectar-m'ho per la vena seguiré amb aquestes aturades forçoses.Reprenc la marxa i topo amb un paio que es porta la mà al maluc amb una cara d'intens dolor aturat al bell mig d'una pronunciada corba cap a la dreta. Quina desgràcia haver de dir adéu al teu repte tan aviat. A partir d'aquí, el terreny es torna més ondulat, i aprofito la meva innata habilitat suïcida per als descensos per anar caçant un per un als anterior companys de grup. Clar que no és una bona idea seguir la gent quan baixes molt més ràpid que ells, així que segueixo avançant a tomba oberta. Aquesta especialitat és, probablement, l'única part d'aquest esport que no es nodreix del dolor i el patiment, sinó de la força de la gravetat, que per una vegada et facilita la vida en lloc de posar-te pals a les rodes. En un descens precipitat es barreja la joia i l'entusiasme de la velocitat amb la por que t'assalta quan sobtadament ets conscient que vas massa ràpid. Adrenalina. Em pregunto per què una substància tan atractiva mai no ha estat sintetitzada per a la seva venda en farmàcies o foscos nius de ionquis.Ara el recorregut s'ha convertit en una sèrie de tobogans que forcen els participants a demostrar la seva capacitat a l'hora de realitzar la transició entre el ritme de cursa i la marxa forçada i a l'inrevés. Muntanya avall. Córrer amb llargues gambades i els nervis a flor de pell. Terreny pla. Trotar distretament intentant recuperar el capteniment. El camí enfila cap el cel. Augmentar el ritme de respiració i llençar-se muntanya amunt caminant el més ràpid possible. Avall. Corre. Amunt. Marxa. Pla. Trota. I així tota l'estona. No havia hagut de canviar tant de ritme en la vida.Ens presentem en una zona de llargues pujades en què em trobo seguint el ritme d'un senyor de blau amb el cul gros. Vaig una mica més ràpid que ell però no hi ha per on avançar-lo, així que el pressiono amb el cap gairebé enganxat a les seves natges. Per fortuna, l'home no és de digestió pesada i no he de lamentar la meva proximitat. Passem pel quilòmetre deu, novament més aviat del que sembla raonable i perdo tothom de vista mentre em calço tres gots de beguda isotònica. Un altre descens kamikaze i de nou sóc darrere aquest familiar cul-guia. En el següent tram de terreny favorable el deixo enrere i m'enganxo a un dels homes que esperava amb nosaltres a la parada d'autobús. Compartim uns minuts fins la propera pujada, en què amb un somriure avergonyit m'informa que ha de cagar. Deu segons després escolto un crit. Un tros de merda massa sòlid? Potser. Croqueteros? Déu no ho vulgui. En tot cas, no tinc temps per perdre i confio veure'l de nou més endavant.El camí desemboca en una carretera amb un nou senyal quilomètric i més avituallament. 20K. Vint? Incrèdul, demano a un company pel temps de cursa. Una hora i trenta-dos minuts. Mitja marató de muntanya en hora i mitja. Això és surrealista. Quan vaig córrer aquesta mateixa distància pels carrers de Barcelona a principis d'any vaig trigar una mica més de dues hores. No acabo d'entendre com m'he tornat tan bo amb tan poc entrenament, però en aquest precís instant tinc l'absoluta certesa que aconseguiré arribar fins el final dins del límit horari encara que camini tot el que resta de cursa. I sent conscient de la prova superada, la felicitat m'envaeix. A això també contribueixen les xocolatines que l'organització proveeix per tal de recuperar proteïnes. Quatre gots de gatorade, una poma i una taronja més tard em poso en marxa de nou, després d'haver-me deixat avançar per una quinzena ben bona de corredors, entre ells l'atractiva rosseta americana. El meu cap comença a fer pel·lícules en què recorrem junts el camí que queda per davant i travessem la meta agafats de la mà per jurar-nos amor etern. Així de bona està. I així de distret vaig jo que segueixo els corredors precedents sense fixar-me en la senyalització malgrat l'advertència dels controladors que aquí ens perdríem. Donem mitja volta per trobar les senyals vermelles i centro la meva vista en el culet de la rossa, una visió que em proporciona més combustible que qualsevol barreta energètica.Però clar, culs i xocolata mai no han estat una bona combinació, com a mínim pel que fa al meu fràgil estómac. Sabia que aquest moment arribaria, m'havien avisat, però no esperava pas que fos just quan m'estava enamorant. En tot cas, el meu sistema intestinal està patint un assalt sísmic i no pot esperar més. M'oculto rere uns matolls i començo a tenyir el terreny d'un marró grogós. Pensant que potser em sentia sol, una moto de l'organització fa la seva aparició i s'atura just a l'altra banda de les plantes que m'amaguen. Encén una pitela i parla pel walkie mentre jo recordo el que deia el reglament referent al paper higiènic. S'havia de recollir en una bossa de plàstic; en cas de ser vist deixant-lo al lloc del crim, el corredor seria penalitzat amb dues hores. Evidentment, si no m'apassiona tenir companys de cursa, encara menys vull que aquests acabin de sortir del meu cul. Finalment, el motorista encén el motor poc abans que jo enllesteixi les cacotes.No he parlat de sisme estomacal gratuïtament, doncs per tothom és sabut que un terratrèmol sempre ve acompanyat de rèpliques de major o menor intensitat. Amb els músculs entumits per la llarga estona ajupit i la panxa en peu de guerra (nuclear), l'últim que necessitava era un cop moral. Els descensos sobtadament comencen a discórrer per un terreny brutalment irregular, ple d'esquerdes i desnivells en què perdre els turmells és cosa d'un obrir i tancar d'ulls. I aleshores m'avancen. A mi. Amb la gravetat a favor. Quan el que hauria d'estar fent és sembrar la carretera de cadàvers. Quina desgràcia. M'he d'aturar novament a buidar els intestins, amb una caca bastant menys sòlida del que seria desitjable, i ja no queda paper per a una tercera cagada. I el quilòmetre vint-i-cinc arriba però sense avituallament líquid. Ai las!La vegetació ja no és tan baixa. Ara, a les plantes platejades que es confonen amb la boira s'afegeixen matolls espinosos i arbrets aquí i allà. Verd sobre fons gris, pictòricament parlant. Fa estona que corro sol, així que ara sí he d'estar atent a la senyalització. Aquesta consta de tires de plàstic vermell penjades de branques o el que sigui que les faci mínimament visibles. Vermell sobre fons verd. No sé si és que els organitzadors mai no han sentit parlar del daltonisme o és que a Chile la gent no pateix aquest defecte genètic, però jo tinc greus problemes per distingir aquests dos colors quan es troben sobreposats i en més d'una ocasió em veig forçat a aturar-me i estudiar atentament el camí dividint-lo en sectors visuals més petits en els quals res no pugui escapar a la meva atenció.Alguna cosa em molesta al peu esquerre, segurament una pedreta. M'aturo, em descalço i netejo la bamba. Reprenc el camí però no segueixo ni cinc-cents metres, doncs la sensació persisteix. Aquest cop, netejo el mitjó i també la plantilla, per assegurar-me que no hi hagi res contra el meu peu. Una volta més, però, trobo que encara hi ha alguna cosa i m'aturo per tercera vegada, traient-me el mitjó i netejant-lo per ambdós costats. Quan finalment em dono per satisfet i corro de nou, no trigo a comprendre el perquè d'aquesta molèstia invisible. No hi ha cap pedra, però sí un peu estovat per l'aigua, i una butllofa que ja s'ha format i amb la qual hauré de conviure fins la línia de meta. Distret i malhumorat per aquest contratemps, em torço fortament els turmells un parell de cops. Tots els mals em vénen de cop i el genoll envia el senyal que tanta estona portava esperant. Prou. Una fiblada de dolor indica l'arribada de la tendinitis per quedar-se.Estic cansat i furiós, i la falta de líquid a l'últim control fa que la meva orina sigui massa groga i els dits de la mà hagin adquirit el volum d'una botifarra catalana. Deshidratació. El paratge es torna surrealista i del no-res apareix un immens cactus entre la boira. A la Marató de Barcelona, l'esgotament va portar el meu cervell a un estat de divagació que fàcilment es podia confondre amb les al·lucinacions. Un cactus al bell mig dels Andes? Potser la demència m'ha arribat, però el meu estat de malestar generalitzat és massa patent com per pensar que no sóc en plena possessió de les meves facultats. Un cactus aquí, qui ho havia de dir.Una pujada molt llarga desemboca en l'anhelat control del quilòmetre trenta. Aquests últims deu m'han costat una soferta hora i mitja. Em fa mal el maluc, la butllofa del peu, els turmells, el genoll i la panxa. Vaig espavilant gots i gots de gatorade mentre sospito que hauré de caminar tot el que encara queda per davant. Vint-i-cinc quilòmetres. Uf, això pot ser molt dur. I aquesta calor? I aquesta llum? Els núvols s'obren i per un moment puc veure l'astre rei. La seva visió, que normalment m'omple de joia, és ara un senyal de perdició. La nuvolositat, però, aguanta i converteix el món en un lloc gris i apagat novament. Excel·lent. Mai no m'havia produït tanta felicitat no ser sota un cel tan blau. Segueixo bevent i apareix un personatge que a la sortida m'havia cridat fortament l'atenció. La seva vestimenta és la més grotesca de totes. Pantalonets ajustats. Ronyonera. Bastons d'esquí. Barret d'explorador del desert, d'aquells amb una tela cobrint el clatell. No perd el temps amb les isotòniques i es llença al descens. Aquest és el punt més alt de la cursa i els propers quinze quilòmetres fan baixada, més o menys. Aquest paio rodanxó no em pot deixar enrere, així que m'empasso els dolors i surto en la seva persecució.Això no fa baixada, això és una puta trampa. Terreny de tobogans novament. Amunt i avall tota l'estona. El terra és pèssim per córrer. Pedregós i deformat com si una colla de dinosaures l'hagués utilitzat de pista de ball, em costa la tercera torçada de turmell. Més transicions. El camí corre per una pista de sorra sobre un pla inclinat que carrega el meu miserable genoll. Rellisco i caic sobre el costat dret. Em fa mal tot. On collons són els avituallaments sòlids?Entre tanta mala llet, un pensament colpeja amb força la meva ment. Estic trotant. Segueixo podent córrer després de més de trenta quilòmetres. I tal com estic pensant això l'últim cactus em dóna la benvinguda a un nou paisatge en què els arbres ja no són la norma i la vegetació ja no és molla. I tinc forces per seguir endavant. Yes, we can, col·lega. Yes, we fucking can. L'eufòria m'assalta i ja no m'abandonarà més, doncs seré capaç de superar aquesta prova i no hi ha cap altra cosa que m'importi. El quilòmetre trenta-cinc queda enrere i una llarga i ampla baixada em porta fins el quaranta en el tram més feliç de tot el recorregut. Penso en el meu pare, que des de ben petits ens treia als meus germans i a mi a córrer, i li estic eternament agraït per haver-me contagiat aquest vici.Quilòmetre quaranta. Menjar. Ja era hora. Endrapo un parell de pomes i alguns gots més d'isotònica, i com és habitual em passa al davant tota la gent que he estat avançant durant l'última mitja hora. M'ofereixen una cadira. Refuso la proposta, no seria capaç d'aixecar-me novament. Arriba una dona tremendament atractiva embotida en un atlètic vestit ajustat d'una peça. M'estic començant a motivar quan veig un anell a la seva mà. Casada. Bah, no mereix que hi dediqui els meus esforços. També li diuen de seure i ella respon amb el mateix missatge que jo. Arrenca. Jo encara bec una estona més. Demano quanta gent queda en cursa i m'informen que només hi ha cinc corredors darrere meu, i un d'ells està a punt d'arribar al control. Em poso en marxa amb molta lentitud per un tram d'asfalt que davalla lleugerament. Tinc l'estómac molt pesat. Algun dia hauré d'aprendre a fer provisions correctament.Entrem en una zona residencial i les meves sensacions milloren espectacularment. Una zona planera em ve de mequis i remunto posicions. L'horitzó, però, presenta una pujada terrible. A l'alçada del senyor equipat per a córrer al bell mig del desert, pregunto si és el nostre camí. Joder, ezpañol, oztia, zí! Ja, ja, ja. Casondena, fins i tot rebentats segueixen amb les imitacions absurdes. Efectivament, la tremenda rampa és per a nosaltres, i el control del quaranta-cinc es troba al peu del port. Més i més gatorade. La tia bona passa de llarg i comença a pujar amb molta energia. Ja et caçaré, ja, no pateixis.Quatre hores de cursa i em sobra energia per llençar-me muntanya amunt. Aquests últims deu són els més bonics de tot el recorregut. El sol segueix amagat però la boira ha desaparegut completament, i content i feliç de seguir en marxa aprecio bells paratges. El mont enfila cap el cel deixant una profunda gorja a l'esquerra, per la qual transcorre un riu, i aviat em trobo travessant els petits rierols que l'alimenten. En el més pur estil dels llibres d'aventures, he de saltar de pedra en pedra per no mullar novament el meu calçat. I pujo i pujo i encara pujo una mica més, sense veure el moment d'arribar al següent control. El que sí veig, però, és un participant que camina fent esses. Malgrat el seu aspecte moribund, aconsegueix dirigir-me unes paraules quan l'avanço. Tienes algo dulce? Qué va, tío, voy con el depósito vacío. I és cert. Diuen els experts que després del quilòmetre trenta el cos comença a devorar-se a si mateix. Al meu estómac no queda una sola reserva, i rugeix amb fúria demanant combustible, però no tinc res a oferir. A partir d'ara, la sensació d'esgotament creix de forma exponencial. Topo amb unes vaques, i penso si no ha arribat ja l'hora de flipar, però les seves banyes es veuen molt sòlides, així que descarto la idea de fotre'ls una queixalada per omplir la panxa.Un home amb jaqueta de l'organització apareix entre la verdor. Cuánto falta?, crido jo. Cinco todavía. Argggg! Dame de comer! Només li queden una poma i una taronja. Els deu corredors que encara queden les passaran putes, sobretot l'últim que he avançat, però en aquestes circumstàncies la solidaritat seria un error. Al cap d'un temps, escolto com algú xerra per un altaveu, com l'home havia avisat. Estic fet pols i ja no puc córrer si no és en baixada, però trec forces de flaquesa per posar-me en marxa, no vull pas que la gent em vegi creuant la meta caminant.Cinc hores trenta-set minuts i vint-i-quatre segons. A la meta, el meu tutor, que acaba de completar la cursa de deu quilòmetres, un amic francès que ha fet els vint-i-un, i l'alemany, que ha arribat fa gairebé una hora. Feliç però esgotat, em dirigeixo a la zona exclusiva dels ultra maratonians i sec al costat d'un paio que vaig veure el dia de la inscripció. Alt, prim, barbut i amb rastes, té el rostre colrat pel sol i desprèn essència d'aventurer pels quatre costats. A la seva jaqueta llueix un enorme pegat de la 4 Deserts, la cursa més dura del món, que consta de 250 km repartits en set dies consecutius en què els participants han de portar a sobre tota la seva roba, menjar i equipament. L'organització només els proporciona aigua i tendes de campanya. Les tres primeres proves es disputen als deserts d'Atacama, Gobi i Sàhara, i aquells que hagin aconseguit completar-ne dos tenen dret a inscriure's a L'Últim Desert. L'Antàrtida. No cal dir que se'm posa la pell de gallina cada cop que penso en aquest esdeveniment, i poder-lo completar algun dia és el meu gran somni.L'home s'anima amb la meva evident admiració i comença a explicar batalletes mentre jo no paro de fer-li preguntes. En la recent prova del Gobi, havia acabat cinquè després de guanyar tres etapes, i avui només ha pogut ser novè perquè ha caigut al quilòmetre cinc. Els genolls coberts de sang al voltant d'un profund tall en són la prova. També es mostra disgustat per la reducció de quilometratge a la prova d'avui, doncs el seu comptador marca trenta-vuit quilòmetres. Oh. Merda. Ja deia jo que no podia ser haver acabat en aquest temps quan els meus càlculs previs em situaven al voltant de les nou o deu hores d'esforç. Certament, això és el que hauria trigat si m'hagués hagut d'enfrontar als disset quilòmetres restants que l'organització m'ha robat. El pitjor de tot és que d'aquesta manera no puc considerar-me ultra maratonià. Em sento estafat. M'han pres la il·lusió sense cap explicació al respecte. Ara, l'únic que puc fer és començar de nou. El dia 10 de gener hi ha una cursa de setanta quilòmetres al sud del país. Veurem què en pensa el meu genoll.
Be Ultra, My Friend
Fins els 20 anys havia passat la vida fent l'animal, amb els genolls plens de cops i els turmells torçats dia sí i dia també sense cap mena de conseqüència. Tot es curava sol. Un dia vaig aterrar malament saltant graons de deu en deu a la biblioteca de la universitat i em vaig fer un mal de collons al turmell esquerre, però no hi vaig donar importància. Tres mesos més tard, les molèsties no havien desaparegut. Ja no hi havia res a fer i la lesió era crònica. Algun temps després, la xacra es va replicar a l'altra cama sense motiu aparent. El seu nom tècnic, tendovaginitis. Més endavant, el genoll dret es va afegir a la festa amb una tendinitis. Fins el final dels meus dies, em vaig veure condemnat a conviure amb unes articulacions de cristall que, inevitablement, em feien caure lesionat al setembre després d'una treva estiuenca que em permetia posar-me en forma. Aquest any no ha estat una excepció, i tot el mes de lavueltalcoleconelcortinglés l'he passat anant a recuperació a l'hospital.
A mitjan octubre, en una rutinària visita al despatx del meu tutor de projecte, vaig veure sobre la seva taula una fitxa d'inscripció a la Ultra Maratón de los Andes. Ultra. Maratón. Andes. 55K. Amb uns ulls com unes taronges, no vaig trigar ni un minut a decidir que prendria part en la cursa, que constava de tres categories. Les dues primeres, 10K i 21K, eren de broma. L'altra opció, 55K, era la del Camí dels Homes. No em considero un gran esportista ni una persona amb un físic privilegiat, però sempre he tingut una gran resistència. Per a aquest tipus de proves, tenir una bona condició és important, però el que et fa arribar al final és el teu cap. Si escoltes els missatge que t'envia el teu cervell, mai no correràs més de deu minuts. El secret passa per recrear-se en el dolor, el patiment i l'exhaustió. Al final del camí, el teu cos i la teva ment estaran nets del tot, i la satisfacció personal pel repte superat resultarà inigualable. Mai no s'ha de renunciar a un esforç extra, és el que el cos necessita, no hi ha límit que no es pugui assolir.Amb un mes per davant, vaig començar la meva preparació renunciant a l'alcohol d'alta graduació, que mai no s'havia separat del meu costat d'ençà de l'arribada a Chile. A partir d'aquell moment, un parell de copetes de vi, a tot estirar. La primera etapa va constar de tres dies a la muntanya, i la setmana següent ja sortia a fer corregudes de dues i tres hores cerro amunt. Al cap de quinze dies, em vaig calçar 25 km i a l'endemà el genoll va dir prou. Tres dies de descans no van fer sinó confirmar que la tendinitis havia tornat. L'únic que quedava era pujar i baixar turons follament i esperar que la genollera que un amic em va aconseguir obrés miracles. El temps màxim de què disposaria el dia de la cursa eren deu hores, i pretendre que el genoll arribés més enllà de la tercera era absurd. Fer-se enrere, però, no va ser contemplat en cap moment. Quan tornaria a tenir l'oportunitat de córrer la Ultra Maratón de los Andes? Ah, quin nom tan gloriós.Sona el despertador. Tres del matí. Per primer cop, un calfred d'excitació i nerviosisme recorre el meu cos. Dempeus davant de la finestra, observo amb preocupació com un lleuger plugim mulla el pati interior de la casa. La temperatura màxima de les últimes setmanes ha oscil·lat entre els vint-i-sis i els trenta-dos graus Celsius. Un cel cobert seria una meravella, però haver de córrer sota la pluja només podria conduir-nos a la perdició. Amb molta cura, recobreixo les zones crítiques del peu dret amb esparadrap, per tal de prevenir butllofes i despreniments de pell. Es fa tard. Em vesteixo a corre-cuita i forço el meu estómac a acceptar múltiples tasses d'aigua i cullerades d'espaguetis freds i sense cap mena de condiment. No és gens agradable alimentar-se a la força, però per a la competició necessitaré un dipòsit ben ple de gasofa.El meu company de pis ja està llest a la porta. És un alemany grenyut i espigat que estudia biologia. Passa les nits despert fins altes hores tancat a la seva cambra entre llibres, apunts, restes de menjar i plats bruts. Mai no hauria pensat que s'interessaria a participar quan li vaig exposar la meva entusiasta intenció de convertir-me en ultra maratonià. Li agrada fugir a la muntanya els caps de setmana i acampar. En els pocs entrenaments que hem fet en comú, m'ha explicat que va passar l'adolescència corrent sobre la neu amb els seus amics. Perquè sí. Cada una de les seves llarguíssimes gambades equival a dues de les meves. Ben mirat, la seva constitució és molt similar a la dels fondistes de l'Àfrica sub-sahariana, però amb la mida d'un jugador de la NBA. Malgrat la seva aparent seriositat, és fàcil fer-lo participar de converses absurdes, i creu fermament en tot el que li he explicat sobre la temible Unió Romanesa. Em cau simpàtic.La gent ens mira amb somriures molt diversos mentre correm cap a la parada de l'autobús. Els seus rostres expressen emocions que van des de la incredulitat fins la burla i l'admiració. No és habitual trobar corredors al carrer quan les discoteques encara són obertes. Resulta bastant més fàcil trobar borratxos, com tota la gentussa que espera al nostre costat, com el paio que ja no pot mantenir-se despert i recolza el cap sobre l'espatlla de l'alemany.Santiago és una ciutat endimoniadament gran, i la sortida de la cursa es troba als afores de la zona alta, on no existeix el transport públic. Per això, l'organització proporciona unes llançadores des d'un punt remot al qual hem hagut d'arribar agafant un bus i després un taxi. A l'hora convinguda, però, el vehicle no apareix. Sota un plugim persistent, hi ha un parell de xilens que pateixen fred amb nosaltres, i també una senyora dels Estats Units a qui el seu marit ha acostat en cotxe. Ella s'ofereix a portar-nos en el seu ample tot-terreny si sabem guiar-los fins la línia de sortida, tasca per a la qual els nostres companys de cursa estan plenament qualificats. Durant el trajecte, que enfila muntanya amunt enmig d'una boira molt espessa, l'americana explica que ha corregut vint-i-dues maratons, però que serà el seu primer cop amb una distància ultra. Un dels xilens també està bastant curtit en el tema i té un rècord personal per sota de les tres hores en els 42.195 quilòmetres. Clarament, sóc l'últim mico.Informem de la nostra arribada i ens posen la reglamentària polsera sanitària, en la qual figuren les nostres dades personals i grup sanguini. Em pregunto quines possibilitats de sobreviure pot tenir algú que necessiti una transfusió a mitja cursa, situació que només pot ser conseqüència directa d'haver caigut per un barranc. La noia que m'atén és la mateixa que em va donar la samarreta i el dorsal el dia de la xerrada de presentació. Recorda el meu nom i, com aleshores, es desfà en somriures. És grassa. El meu comptador d'abstinència sexual involuntària marca 70. Si això dura tres setmanes més, segurament m'ho pillaré tot. Potser li hauria de demanar el telèfon, per si de cas.Ja gairebé no plou, però la boira sembla una mar de teranyines, i els organitzadors aplacen l'hora de sortida fins les 6:30. Esplèndid, més temps per escalfar els músculs. En una cantonada discreta, trec de la motxilla un immens pot de vaselina i em toco mugrons, testicles i entrecuix. Els danys causats per la fricció de la roba són terriblement molestos. Agafo aigua per últim cop abans de partir, en el que va de dia ja he begut gairebé dos litres. En cap cas vull trobar-me patint els efectes de la deshidratació. Menjo un plàtan. Res com el potassi per a l'esport. Un monitor inicia una sèrie d'estiraments davant de la línia de sortida. La majoria dels aproximadament seixanta participants passa de la seva cara. Jo segueixo les seves instruccions atentament, i entre exercici i exercici contemplo la bella rosseta que parla amb la senyora que ens ha portat en el seu 4x4. No és només la lluminositat del seu rostre i la seva estilitzada figura el que em crida l'atenció, sinó que no sembla tenir més de vint anys. Quina puta màquina. El monitor acaba la seva tasca i els altaveus anuncien un minut per a l'inici de la prova.L'excitació em posa espitós. Deu. Saltironejo una mica per desentumir els músculs. Vuit. No tinc cap mirall a l'abast, però sé que els meus ulls brillen amb l'entusiasme d'un dement. Sis. El cel és gris com ho seria si la vida fos en blanc i negre. Quatre. Què pensaria un observador neutral d'aquesta matinera reunió d'homes en calça curta? Tres. La densitat de la boira és tal que no resultaria difícil obrir-hi un forat amb un ganivet ben afilat. Dos. Per un moment, penso si tot plegat no serà un somni ple de fantasmes. Un. Miro el meu company de pis i ens somriem amb complicitat, piquem de mans i ens desitgem sort. Zero.Llegeix la segona part de la història, 55K.
Mamades melòdiques
Què no donaria per ser en el lloc del micròfon!
Un mòbil amb qualitat
Un nunchaku és una arma de les arts marcials japoneses que mola mil. Bruce Lee és una llegenda de les arts marcials que mola mil. Nokia N96 Bruce Lee Edition és un telèfon mòbil que val mil (1300$) i té uns anuncis que no sé si són reals però et deixen flipat.Bruce Lee encenent lluminsBruce Lee jugant a ping pong
El perill de legalitzar les unions homosexuals
Conseqüències dels matrimonis gays[vermell] Els gays es casen[blau] Invasió russa[verd] Comença el dia del judici final[groc] Les famílies es destrueixen[rosa] Les capes de gel es fonen
Ens agrada el bacó
I això no és tot, doncs per als amants de la penca de porc salada hi ha usos encara més imaginatius que disfressar-se de dictador o vestir uns olorosos i apetitius sostens. Si també us mola el dolç, cookies de bacó. Si sou alcohòlics, vodka de bacó. I si us agrada l'originalitat a l'hora de presentar el menjar a taula, cistells per a l'amanida a base de ... sí, bacó, òbviament.
Tremenda adaptació de la pel·lícula Casablanca a càrrec dels desequilibrats de Ciutadans per Catalunya. És tan surrealista que fa riure i tot.Dedicat a l'Arnau, que no por parar d'informar-se sobre els moviments de l'enemic :)
El temazo del capde: Party Starter
Tonyina de la bona per cortesia d'un DJ anomenat Mekkanikka que he descobert tafanejant el facebook de la penya.Més, al seu MySpace.
Prohíben a una profesora musulmana llevar boina en vez de pañuelo en claseLos jueces alemanes señalan que, en el caso de la docente, la boina vasca debe ser contemplada igualmente como un símbolo religioso.Em pregunto si la barretina catalana també pot ser considerada un símbol religiós capaç d'alterar la pau escolar.
El temazo del capde: Mythodea
Avui a les sis del matí comença la disputa de la Ultra Maratón de los Andes, una prova de resistència extrema que transcorre per un circuit muntanyós de 55 quilòmetres. Després d'haver fet la Marató de Barcelona i la Matagalls-Montserrat l'any passat, no podia deixar passar l'oportunitat de seguir sumant bogeries esportives al meu currículum, especialment amb un nom tan atractiu. Un mes d'entrenament no és en absolut suficient per a una prova d'aquestes característiques, sobretot si es té en compte que acabava de sortir d'una greu lesió al turmell i he patit tot tipus de molèsties físiques al genoll i el peu, però com en el seu dia vaig ser capaç d'aguantar 42,195km sense haver corregut en els dos mesos previs, ara em crec capaç de qualsevol fita. Veurem què en pensa el meu genoll.
Sistema Solar a Mordor
Francament, aquest planeta presenta una tenebrosa similitud amb l'Ull de Sauron.
Àlbum de fotos a Facebook d'una petita escapada als Andes, als afores de Santiago. Al peu de la pàgina inicial hi ha un breu resum del que va ser el capde.
Un tal Carlos, amb una ressaca del quinze, es desperta després d'haver estat rebutjat per una dona a la qual les seves amigues anomenen Chewbacca. La rajada és inenarrable, especialment a partir del minut dos. Personalment, em sentiria molt orgullós d'haver pronunciat totes i cadascuna de les seves paraules.Gracias, Ale, cada vez que lo veo me parece un poco más cremoso. Uo, uo, uo!
Els tatuatges molen
Rento els plats mentre la franceseta amb qui visc pica tecles furiosament. De sobte, esclata a riure. Riu i riu sense parar, amb un so ben agradable. Com tota ella, de fet, ja que sempre és una visió d'aquelles que t'alegra el dia. Demano pel motiu de tanta felicitat. No, es que estoy hablando con una amiga que me cuenta que salió con un español, Juan, al que le gustaron mucho los tatuajes que ella lleva, y le dijo que él queria hacerse uno en la parte baja de la espalda. Y le enseñó un dibujo de una seta con alas, en memoria de su perro, que murió envenenado comiendo hongos tóxicos. Les meves rialles s'afegeixen a les seves i aviat són els veïns els qui es demanen a què ve la festa.Els tatuatges formen part de les moltes manipulacions corporals que no m'agraden, en una llista que les rastes encapçalen amb molt avantatge seguides dels piercings. I si bé no existeix una sola excepció per la qual pugui tolerar un manyoc de cabells enganxats amb caca, existeixen alguns tattoos que estan bé. El de la història no seria el cas, evidentment, però és un exemple de romanticisme estúpid tan divertit que voldria veure'l plasmat a la pell del Juan al més aviat possible.
Una taja ekonòmica
Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar Palacios Ponte y Blanco, un dels principals protagonistes del moviment llibertador de Sud-Amèrica, va afirmar en una ocasió que Moral y Luces son nuestras primeras necesidades. A la vista d'aquest immens cartell que penja de la façana de gran part dels supermercats ekono, però, sembla que amb la llum garantida la necessitat de moral ha quedat una mica de banda davant de les ganes de mamar de la població xilena.No sé si hi ha alguna regulació referent a la publicitat de l'alcohol en aquest país, més aviat ho dubto, però potser seria el moment d'actuar a la vista de la poca subtilesa del personal. O potser és més correcte un anunci d'aquestes característiques, directe i sense romanços, que els de les principals marques en què tothom mola mil i beure és una passada?
El temazo del capde: Time to pretend
Sensacional cançó que forma part de la notable banda sonora de la pel·lícula 21, que tracta d'uns estudiants del MIT que es dedicaven a rebentar casinos comptant cartes al blackjack.
El mercat ens segueix oferint imatges surrealistes. Amb els plàtans potser podia colar, però vendre un gat com a pinya!? Tot serà qüestió de tastar-los i veure si realment són tan dolços com ens asseguren.Per cert, que la foto pertany a la paradeta on compro la meva pinya setmanal. El venedor, un cop acostumat a veure'm, un dia es va animar a iniciar conversa. Oye, tú eres de esos chicos que son ##@|¿?@|##\. No vaig entendre l'última paraula, però m'he acostumat a contestar en funció del que em sembla haver sentit. Sí, estudio electrónica. No, no, digo que si eres higiénico. El miro amb cara de poker, repasso mentalment el que he fet durant el dia per certificar que no he passat per sota l'aigua, i procedeixo a olorar-me l'aixella. No és tan greu. Hombre, qué quiere que le diga, me ducho por lo menos cada dos días. Ja, ja, ja, no, me refiero a esos chicos que sólo comen fruta.
Arquitectura me la posa dura
Desnudas para "abrir la mente" de los futuros arquitectosEm sembla espectacular, espero que algun dia l'ajuntament es motivi i es dediqui a obrir la ment dels usuaris del metro. Això sí és una bona manera d'invertir diner púb(l)ic.Agraïment etern al lector anònim que m'ha fet arribar la noticia.
Esperem que el canvi sigui a millor.
No era gat per llebre?
A Chile el consum de conills no és gens comú, així que el producte més similar a un gat que han trobat per entabanar la clientela és el plàtan. No penseu pas que s'ha de ser molt estúpid per deixar-se enganyar, doncs ja podeu veure a la foto que s'han venut molt més felins que no pas bananes. Com s'explica això? En la foscor, els ulls de l'animal poden tenir un reflex groc, i quan s'arrauleixen a dormir ho fan en la mateixa posició que la forma del plàtan. Així que ja sabeu, la propera vegada que aneu a la fruiteria estigueu ben alerta, i si algú mai us diu que una banana l'ha esgarrapat no penseu pas que és foll.
Aquesta imatge em té fascinat. Jo sempre havia pensat que el més apropiat per a aquests casos seria la ceba, per allò que la cebolla te hace crecer la polla, però ara resulta que és l'all el que fa la feina. Algú pot confirmar l'eficàcia d'aquest aliment a l'hora de practicar sexe?
Asha: adolescente, violada y lapidadaEsfereïdor reportatge sobre l'assassinat d'una nena de 14 anys autoritzat per les autoritats religioses de Somàlia, el país que porta vint anys en guerra civil i on la pólvora és més barata que el sucre.
El temazo del capde: Te Quiero Puta!
La banda berlinesa Rammstein és universalment coneguda pel seu Du Hast, sensacional per despertar qualsevol pista de ball. Realment, jo mai no havia sabut gaire més d'aquesta gent. Aquesta setmana, però, he descobert aquesta cançó, del tot increïble i amb unes lletres que no tenen desperdici.
Prohíben a una profesora musulmana llevar boina en...
Esfereïdor ... | 0.803598 | curate | {"fr": 0.003042096031572024, "es": 0.05089344442008332, "ca": 0.9325531681648761, "it": 0.0018088138566103925, "en": 0.0022199079149309363, "la": 0.0003014689761017321, "pt": 0.006001973251479939, "eo": 0.0003562815172111379, "ga": 0.0007125630344222758, "fi": 0.0003014689761017321, "hu": 0.0005481254110940583, "de": 0.0001918438938829204, "ms": 8.221881166410875e-05, "ie": 0.0004933128699846524, "sk": 0.0004933128699846524} | http://patillades.blogspot.com/2008_11_01_archive.html |
macocu_ca_20230731_1_386627 | El combinat espanyol s'enfronta a Dinamarca a partir de les 18 hores en l'estadi Guillermo Amor | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_33824 | Llista d'asteroides/401–500 | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=33825 |
naciodigital_ca_20220331_0_512207 | El curs escolar 2018-2019 començarà amb 153.881 alumnes al Camp de Tarragona, segons les dades provisionals del Departament d'Ensenyament, facilitades aquest divendres. L'inici del curs lectiu ve marcat per l'augment de 1.070 estudiants matriculats a la secundària mentre que disminueix, també en un miler, la matricula a infantil i primària.
La demarcació té uns 300 centres educatius, dels quals 11 estan totalment ubicats en mòduls prefabricats. Entre els projectes pendents d'adjudicació "imminent" hi ha els Instituts dels Pallaresos i de Roda de Berà, i les escoles Teresa Godes i Domènech de la Juncosa del Montmell i l'escola de Maspujols, que van quedar aturats per l'article 155, segons ha explicat el director territorial, Jean-Marc Segarra.
Pel que fa a la capital tarragonina, a l'Institut Martí i Franquès s'han instal·lat mòduls prefabricats per absorbir dos grups més de primer d'ESO. Una solució "de només per a un any" per donar sortida a l'increment poblacional del 2006, segons Segarra.
La previsió dels alumnes matriculats pel curs 2018-2019 és de 153.881 al Camp de Tarragona, dels quals 84.461 cursaran estudis al sector públic, 32.303 al sector privat i 24.914 ho faran a l'escola concertada. A més, el curs escolar arrenca amb un increment de 1.070 estudiants a la formació secundària i decreix el nombre de matriculats en 1.029 alumnes en els casos d'infantil i de primària. També s'incrementa en 188 estudiants la formació professional.
Pel que fa al nombre de docents, el Departament amplia la plantilla en 50 professors més. En total, les aules comptaran amb 7.306 mestres i professors, respecte als 7.275 del curs anterior. Segons el director territorial, Jean-Marc Segarra, la xifra final de personal contractat podria variar com a conseqüència de la matrícula viva i dels exàmens de setembre. Amb l'ampliació de la plantilla es vol "oferir una millor atenció educativa en totes les etapes", ha explicat Segarra. De fet, el director territorial d'Ensenyament ha posat el focus en què el 81% del professorat seguirà treballant al mateix centre que l'any passat i que s'incrementen un 17% els professionals amb un perfil específic vinculat a un projecte educatiu de centre.
L'article 155 atura l'adjudicació de quatre projectes educatius
El nombre total de mòduls prefabricats al Camp de Tarragona és de 151, un més respecte al curs passat. D'aquest, 117 són centres educatius de primària i 33 a secundària. Ara bé, pel que fa als centres que les seves instal·lacions es troben al cent per cent en mòduls sumen un total d'onze. Es tracta de l'escola de l'Arrabassada -on ja s'han iniciat les obres per un valor de 4.500.000 euros-, de l'escola de Ponent de Tarragona, de l'Institut dels Pallaresos i de l'Institut de Roda de Berà, al Tarragonès, i de l'escola Vilamar de Calafell, al Baix Penedès. Pel que fa al Baix Camp, són l'Escola de Maspujols, l'escola Marcel·lí Esquius de Mont-roig del Camp, l'Institut Miami Platja i l'escola Ganxet de Reus. També estan en mòduls prefabricats les escoles de Rocafort de Queralt a la Conca de Barberà, amb una desena d'alumnes i, l'escola Bernardí Toldrà, a Vila-rodona, a l'Alt Camp.
De fet, l'adjudicació dels projectes dels instituts dels Pallaresos i de Roda de Berà i les escoles Teresa Godes i Domènech de la Juncosa del Montmell i l'escola de Maspujols continuen pendents, tot i que el Departament preveu que serà "imminent". "Si no hi hagués hagut la frenada dels nou mesos, estaria fet segur, o almenys, en marxa", ha afirmat Segarra, qui n'ha culpat del retard al govern espanyol.
El director territorial ha demanat "demonitzar" els mòduls prefabricats. "No és el mateix un de fa 20 anys amb els d'ara, que de vegades malauradament estan molt més arreglats que segons quines aules de la nostra demarcació", ha asseverat. Segarra ha apuntat que amb la projecció de mapa d'obres es pot afirmar que "el 40% dels llocs on hi ha prefabricats al país acabaran no tenint una construcció definitiva perquè no farà falta".
Segons el director, no es poden fer "obres faraòniques" per donar resposta als repunts poblacionals. A més, ha reiterat que molts dels mòduls prefabricats es mantenen per la demanda dels professionals arran "d'impulsar el canvi de paradigma" del sistema educatiu.
L'Institut Martí i Franquès tindrà nous mòduls prefabricats
L'augment de naixements del 2006 ha generat una problemàtica de places a la ciutat de Tarragona. "Tenim dos grups que ballen i són més del que pot assumir la pública de Tarragona", ha admès Segarra. Fins ara, l'Institut Martí i Franquès comptava amb sis línies de primer d'ESO -el màxim establert a Catalunya-, i l'Institut Pons d'Icart i l'Institut Tarragona en tenien tres cadascun. "D'aquests dotze han de pujar catorze i, per tant, el que s'ha fet al Martí Franquès és només per un any. S'havia de fer i punt", ha argumentat. Així, aquest centre de secundària disposarà aquest de curs de vuit línies en total, una solució "provisional", segons Ensenyament.
"Ja ens hem emplaçat amb l'Ajuntament per buscar una solució per arreglar aquest problema -increment d'alumnat- que durarà com a mínim de quatre a cinc anys", ha raonat el director. A més, Segarra ha afegit que es buscarà la complicitat de tota la comunitat educativa i del consistori tarragoní.
D'altra banda, una altra de les prioritats del Departament d'Ensenyament d'aquesta legislatura és l'Escola Bernardí Toldrà de Vila-rodona. "Ha sigut la desgràcia absoluta perquè em recorda a la Catedral del Mar, està feta amb l'esforç de la gent del poble amb tanta mala fortuna que les argiles s'han escampat" i han esgarrat les aules, ha explicat el director.
Mig miler més d'alumnes a les Terres de l'Ebre
A les Terres de l'Ebre, el curs arrencarà amb uns 27.000 alumnes, mig miler més que el curs anterior. El principal increment es registra a les etapes de primària i secundària, mentre que a infantil la davallada supera per poc el centenar d'alumnes. En aquest sentit, es manté la baixada en el padró des del 2010 per la davallada de la natalitat, tot i que de moment això no compromet el futur de cap a centre ebrenc, a curt termini. De cara a aquest curs, es preveu un increment d'entre onze i vint docents -en total, més de 2.300-.
A hores d'ara, el Departament d'Ensenyament no sap si els 28 alumnes de l'escola de Godall, al Montsià, podran començar les classes amb normalitat al seu centre o si ho hauran de fer en un emplaçament alternatiu acordat amb l'Ajuntament. L'edifici de l'escola, ubicada parcialment sobre terrenys argilosos, presenta esquerdes que s'haurien eixamplat durant l'estiu. Està previst que, dilluns, tècnics municipals i del Departament prenguin una decisió al respecte.
La directora territorial, Montserrat Perelló, ha assenyalat que per "prevenció" s'analitzarà la situació i ha apuntat que el problema d'esquerdes s'hauria agreujat per les pluges "irregulars" que han caigut durant l'any. Malgrat tot, no es descarta que la incidència es pugui resoldre amb la delimitació d'una part del pati del centre, si finalment els tècnics descarten riscos majors a l'immoble.
De cara al nou curs, el Departament ha invertit 777.000 euros a les Terres de l'Ebre en 26 actuacions de reforma, ampliació, millora i manteniment de centres. També ha enllestit la renovació de l'escola de Port-Rodó de Campredó, que ha suposat una inversió de més de 430.000 euros.
A més, els treballs d'ampliació del col·legi Sant Llàtzer de Tortosa ja han començat. Per la seva banda, la remodelació integral de l'escola Lluís Viñas de Móra d'Ebre s'iniciarà a l'octubre i donarà resposta així una demanda històrica de la comunitat educativa. El Departament destinarà 1,6 milions d'euros a aquestes dues actuacions.
La directora territorial ha subratllat que el Govern treballa per "l'equitat" territorial i per garantir una cobertura de qualitat a les zones rurals. Perelló també ha posat en valor els esforços que està esmerçant el Govern per la inclusió i els suports especialitzats, sobretot en l'àmbit de l'educació especial i inclusiva. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/28965/curs-escolar-arrencara-amb-153881-alumnes-al-camp-tarragona |
mc4_ca_20230418_5_548177 | Empreses comarca Noguera. Lleida Industries textils i del vestir
Selecciona població àger Albesa Algerri Alós de Balaguer Artesa de Segre Balaguer Cabanabona Camarasa Castelló de Farfanya Cubells Foradada Ivars de Noguera La Baronia de Rialb La Sentiu de Sió Les Avellanes i Santa Linya Menàrguens Montgai Oliola Os de Balaguer Penelles Ponts Preixens Térmens Tiurana Torrelameu Vallfogona de Balaguer Vilanova de Meià
Comarca interior, molt extensa, al sector lleidatà en contacte entre la depressió central catalana i els Prepirineus. L'Alta Noguera s'estén pel vessant meridional de la gran serra del Montsec, per on s'obren pas la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa. L'anomenat Segre Mitjà comprèn els altiplans del nord-est, erosionats pel riu; i la Baixa Noguera s'estén ja per la plana regada pel canal d'Urgell. L'economia és de base agrícola i ramadera, amb l'aprofitament del bosc, amb una indústria poc desenvolupada (hidroelèctrica).
0 Empreses comarca Noguera Lleida Sectors Industries textils i del vestir
Inici Lleida Noguera Industries textils i del vestir | 0.818745 | curate | {"es": 0.02332089552238806, "ca": 0.976679104477612} | https://www.empreses.eu/ca/Lleida/Noguera/Industries-textils-i-del-vestir_Noguera_pag-0.html |
mc4_ca_20230418_0_390793 | Miquel López Crespí - Memòria històrica | Sa Pobla: presentació del Premi de Novel·la Alexandre Ballester 2009 | 0.624805 | curate | {"ca": 1.0} | http://pobler.balearweb.net/post/74109 |
oscar-2301_ca_20230418_2_323951 | D'aquesta manera, la retallada a Espanya afectarà una mica més del 9% de la plantilla total que el grup sorgit de la fusió de Gamesa amb la divisió eòlica de Siemens té al país, que puja a un total de 5.097, segons dades de l'empresa.
Redacció Catalunyapress | dijous, 29 de setembre de 2022
0
Arxiu - Façana de l'edifici de Siemens Gamesa - H.Bilbao - Europa Press - Arxiu
Gamesa retallarà un total de 2.900 llocs de treball a tot el món, dels quals un total de 475 afectaran Espanya, en el marc del seu programa estratègic 'Mistral' per aconseguir un creixement sostenible, ha informat la companyia.
D'aquesta manera, la retallada a Espanya afectarà una mica més del 9% de la plantilla total que el grup sorgit de la fusió de Gamesa amb la divisió eòlica de Siemens té al país, que puja a un total de 5.097, segons dades de l'empresa.
Per la seva banda, els 2.900 llocs de treball que es veuran afectats a nivell global són una mica més del 10% de la plantilla de més de 27.380 empleats amb què compta Siemens Gamesa al món.
Aquest pla d'ajust afectarà principalment Europa, on, a més d'Espanya, hi haurà retallades de plantilla a Dinamarca (800), Alemanya (300), Espanya (475) i el Regne Unit (50).
També es produiran ajustaments en altres àrees geogràfiques; va indicar la companyia , afegint que els detalls dels països afectats es definiran a les negociacions amb els comitès d'empresa.
El conseller delegat de Siemens Gamesa, Jochen Eickholt, ha afirmat que "mai no és fàcil prendre una decisió d'aquest tipus, però aquest és el moment de dur a terme les mesures necessàries per fer un gir a la companyia i assegurar el seu futur sostenible".
" Necessitem construir una Siemens Gamesa més forta i competitiva per consolidar la nostra posició com a actor clau en la transició energètica verda ", va dir.
En un comunicat, el grup ha indicat que aquesta mesura d'ajust de plantilla suposa un nou pas en la implantació del seu nou model operatiu, "dissenyat per maximitzar el potencial de la
companyia i permetre un creixement rendible a llarg termini mitjançant una estructura més senzilla i eficaç".
Amb el llançament del programa Mistral al maig, es va posar en marxa un procés de reorganització, tant per identificar sinergies en diferents funcions com per ajustar la capacitat de producció a les demandes del mercat.
Paral·lelament, i per tal de complir les projeccions de creixement de la companyia, Siemens Gamesa ha indicat que ha continuat treballant per reforçar àrees de creixement en mercats estratègics, "aprofitant la seva posició de lideratge al mercat 'offshore' (eòlica marina), així com per fer créixer la cadena de valor i enfocar el negoci als projectes".
PRIORITZARÀ SORTIDES VOLUNTÀRIES I RECOL·LOCACIONS
L'empresa ha assenyalat que "col·laborarà estretament" amb els representants dels treballadors per minimitzar l'impacte d'aquest ajustament, prioritzant les sortides voluntàries i les recol·locacions.
El període de negociació començarà a començaments d'octubre. El nou model operatiu i la nova estructura organitzativa entraran en vigor l'1 de gener de 2023. Els canvis a la plantilla s'executaran en funció del resultat de les negociacions amb els comitès d'empresa, a més tard abans de l'exercici 2025.
ARCHIVADO EN:
Siemens Gamesa
0
Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
Dirección de correo
He llegit i acceptat la Política de Privacitat.
Desitjo subscriure'm a les comunicacions de CatalunyaPress
Subscriu-te
Sense comentarios
Escriu el teu comentari
Nom
E-mail
He llegit i accepto la política de privacitat
No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
EL MÉS LLEGIT
Investiguen un tuiter per falsificar una PCR d'Illa en campanya electoral
Qui són els cinc futbolistes més ben pagats del Mundial de Qatar?
Pla de ciutat: Endesa avança en la digitalització de la xarxa elèctrica dels deu districtes de Barcelona | 0.754061 | curate | {"ca": 0.949439601494396, "en": 0.013200498132004981, "es": 0.021419676214196763, "la": 0.0012453300124533001, "hu": 0.006475716064757161, "pt": 0.0027397260273972603, "fr": 0.0007471980074719801, "uk": 0.0014943960149439602, "de": 0.0032378580323785804} | https://www.catalunyapress.cat/article/economia/2022-09-29/3908276-siemens-gamesa-retallar-2900-llocs-treball-mon-dels-quals-475-afectaran-espanya |
cawac_ca_20200528_12_53740 | NOTÍCIES
19/04/2013
Premis UNICEF Espanya 2013
La nena pakistanesa Malala Yousafzai, el centre de seguretat a internet per a menors “Protégelos” i l'Associació d'Aprenents Visuals han estat reconeguts amb els Premis UNICEF Espanya 2013 per la seva contribució i defensa dels drets dels menors. A més, el premi Joaquín Ruiz-Giménez recaurà en l'advocat Juan Ignacio de la Mata Gutiérrez, Nacho de la Mata, a títol pòstum. El jurat dels premis de les quatre categories ha seleccionat als guanyadors entre més de mig centenar de candidatures rebudes en reconeixement a entitats o persones que contribueixen de manera significativa a canviar la vida dels nens més vulnerables i a avançar en la defensa dels drets recollits en la Convenció sobre els Drets del Nen. Els guardons seran lliurats el proper 22 de maig en una cerimònia que tindrà lloc en el Museu Nacional Centre d'Art Regna Sofia de Madrid. El Premi UNICEF Espanya “Mobilitza” ha recaigut en la nena pakistanesa Malala Yousafzai per la seva defensa del dret de les nenes a l'Educació. Amb només 15 anys s'ha convertit, segons el jurat, "en un símbol i un referent en la lluita pels drets dels nens, i ho ha fet en un context molt difícil". La jove estudiant pakistanesa, que va sofrir un greu atemptat quan un milicià li va disparar en el cap per defensar el dret a l'educació, ha aconseguit mobilitzar a milers de persones a tot el món i la seva lluita ha provocat canvis en la Constitució pakistanesa i l'aprovació d'una llei que garanteix el dret de tots els nens de 5 a 16 anys a una educació lliure i gratuïta. Per la seva banda, el premi UNICEF Espanya “Transforma” ha recaigut en l' Associació "Protégeles" , artífex del centre de seguretat en internet per als menors, pel seu treball de protecció de la infància en l'ús i accés a les noves tecnologies, per la seva lluita contra la pornografia infantil a internet i per l'ajuda directa que presta a menors i a les seves famílies en casos d'assetjament a través d'internet i dels dispositius mòbils. En la modalitat “Emprende”, el guardó ha recaigut en l' Associació d'Aprenents Visuals , amb seu a Madrid, pel seu projecte de Contes per a Aprenents Visuals, una iniciativa centrada en l'ajuda a la infància amb necessitats especials d'aprenentatge i concretament als nens amb autisme. El seu objectiu últim és avançar cap a una integració social més efectiva, apostant per la difusió lliure del coneixement i l'accessibilitat als contes del major nombre d'usuaris possibles. Finalment, el Premi UNICEF Espanya Joaquín Ruiz-Giménez --nom del que fou president d'UNICEF Espanya de 1988 a 2001--, l'únic fallat per la Comissió Permanent, ha recaigut a títol pòstum en l'advocat Juan Ignacio de la Mata Gutiérrez, Nacho de la Mata (Madrid 1974-2012), en aquesta primera edició. Amb aquest guardó es reconeix la labor de persones amb una trajectòria vital i professional que destaquen per la seva dedicació constant i perllongada a l'avanç en els drets de la infància, bé a través de l'aposta per projectes i iniciatives concretes o bé a través de la incidència política o social. L'advocat Nacho de la Mata va destacar per una trajectòria vital de lliurament i compromís en defensa dels drets dels menors estrangers no acompanyats. La seva labor professional es va centrar en l'assessorament i defensa jurídica d'aquests nens. Va realitzar aquest treball de forma altruista, tant de manera independent com en col·laboració amb entitats socials. Va lluitar per aconseguir canvis legislatius per a la protecció legal dels menors estrangers no acompanyats, i va aconseguir paralitzar repatriacions sense garanties que sofrien aquests nens, en alguna ocasió fins i tot quan ja estaven embarcats a l'avió. | 0.871696 | curate | {"ca": 0.9972929074174337, "pt": 0.0027070925825663237} | http://portalsocial.uib.cat/noticia.php?lang=es&id_noticia=776&lang=ca |
mc4_ca_20230418_16_633148 | CONDICIONS LEGALS I DE PROTECCIÓ DE DADES - El arte cristiano
Si utilitza els serveis d'aquesta web i la seva cistella de compres, vol dir que ha llegit, entès i acceptat els termes i condicions d’ús. Si no està d’acord amb aquests, no haurà de proporcionar cap tipus d’informació personal, ni utilitzar aquest servei.
Les dades personals que s’obtinguin mitjançant el formulari de contacte d’aquest lloc web, mitjançant la recepció de correus electrònics, per telèfon o per escrit, són tractades amb la màxima confidencialitat i només s’utilitzaran per atendre les gestions i/o sol·licituds d’informació i consultes. Únicament s’incorporaran a un fitxer en el cas que la persona s’hagi registrat voluntàriament, hagi fet una comanda, i per tant, sigui requeriment legal. Aquestes dades en cap cas es cediran a tercers, excepte requeriment judicial. En qualsevol moment es pot accedir a l’esmena o cancel·lació d’aquestes dades, comunicant-nos-ho per escrit a [email protected].
Els continguts del present lloc web, incloent-hi imatges, textos i dissenys, es mostren amb finalitats d’informació i publicitat. De forma general, queda prohibit el seu us amb finalitats comercials alienes al nostre web, o en una finestra aliena (framming), així com la seva transformació o alteració, si no se’n disposa de la conseqüent autorització. Ens reservem el dret a modificar unilateralment, en qualsevol moment i sense previ avís, la presentació, configuració i continguts del seu web, i l’usuari es compromet a utilitzar qualsevol d’aquests elements en forma deguda i correcta, i en cap moment amb la finalitat de manipular les dades, imatges o qualsevol altra informació. L’usuari podrà realitzar operacions de compra amb les dades que subministri a tal efecte i les quals manifesta són autèntiques i vigents.
Totes les vendes i lliuraments estan subjectes a disponibilitat dels productes i a la confirmació del pagament, que pot ser mitjançant targeta de dèbit o de crèdit, contrareembols i/o per transferència bancària. En aquest últim cas, les dades del compte bancari on realitzar ingrés són enviades per correu electrònic al client una vegada formalitzada la comanda.
Amb la transacció econòmica confirmada, la comanda és processada i enviada., la qual demora en ser lliurada en funció del destí final de la mercaderia, d’acord amb les condicions de lliurament que figuren al web. En tots els casos hi pot haver factors imponderables que retardin el lliurament, com poden ser l’absència de persones en el domicili de destí, problemes de logística de les empreses de distribució, etc. Aquestes situacions, alienes a la nostra organització, passen en molt poques ocasions, i farem tot el possible per que les seves compres els siguin lliurades en temps i forma adequada.
DESPESES I TERMINIS DE LLIURAMENT
En el moment de selecció del producte serà informat de si el producte està disponible o s’ha de realitzar, essent en aquest últim cas el termini de lliurament aproximat de 6 setmanes
Les despeses d’enviament es calcularan en el moment de la compra depenen de l’article escollit i el destí.
Els preus de producte que es troben a la nostra botiga virtual inclouen IVA.
Segons establert en la normativa vigent els enviaments a persones físiques o jurídiques residents a la Unió Europea que no disposin de NIF intracomunitari els serà aplicat l’IVA.
Sobre les compres realitzades per residents a la Unió Europea intracomunitaris amb NIF intracomunitari els serà deduït aquest impost.
Les compres realitzades per residents extracomunitaris (entenent pel seu règim fiscal també Ceuta, Mellia i Canaries) estaran exempts d’IVA.
Els enviaments fora Espanya no inclouen aranzels o despeses derivades de la duana del país de destí.
Les reclamacions, realitzades en un màxim de 3 dies, derivades del transport o per defectes del producte, seran avaluades individualment. Per evitar demores i malentesos, li recomanem que revisi els detalls de la compra i les especificacions dels productes detalladament abans de realitzar-la. | 0.870757 | curate | {"ca": 0.9917438078558919, "en": 0.00825619214410808} | https://www.elartecristiano.com/ca/content/3-CONDICIONS-LEGALS-I-DE-PROTECCIO-DE-DADES |
oscar-2301_ca_20230418_6_254469 | El President Montilla ha assistit a la 62 Fira d’Espàrrecs de Gavà, i ha aprofitat per acompanyar l’alcaldessa Raquel Sánchez en una passejada per la ciutat, saludant als principals productors d’espàrrecs.
Podreu veure la seva visita al següent vídeo
62 Fira Espàrrecs Gavà
Share This
Tweet
Share
Share
Email
Related Posts
Immigració: un toc d’atenció
Fa uns dies vaig tenir la ocasió de participar en un col·loqui sobre immigració…
“La reforma constitucional és l’única via per retornar la serenitat al debat territorial espanyol i català. El conflicte o el immobilisme sols porten al desastre”
Entrevista del President Montilla al diari El Confidencial Digital. Podeu llegir-la aquí
El 155 s’hauria pogut evitar
Aquest matí he comparegut davant la Comissió d'investigació sobre l'aplicació de l'article 155 de la…
Buscar
Buscar
Submit
Archius
Archius Selecciona el mes novembre 2022 (2) octubre 2022 (1) setembre 2022 (2) agost 2022 (1) juliol 2022 (2) juny 2022 (1) maig 2022 (1) abril 2022 (1) març 2022 (2) febrer 2022 (2) gener 2022 (2) desembre 2021 (3) novembre 2021 (2) octubre 2021 (2) setembre 2021 (2) juliol 2021 (1) juny 2021 (1) maig 2021 (5) març 2021 (5) febrer 2021 (4) gener 2021 (1) desembre 2020 (2) novembre 2020 (2) octubre 2020 (1) setembre 2020 (3) juliol 2020 (3) juny 2020 (1) maig 2020 (3) abril 2020 (1) març 2020 (1) febrer 2020 (3) gener 2020 (5) desembre 2019 (6) novembre 2019 (8) octubre 2019 (6) setembre 2019 (1) juliol 2019 (1) juny 2019 (2) maig 2019 (1) abril 2019 (1) març 2019 (1) desembre 2018 (1) novembre 2018 (2) octubre 2018 (2) setembre 2018 (4) juliol 2018 (3) juny 2018 (1) maig 2018 (2) abril 2018 (1) març 2018 (5) febrer 2018 (1) desembre 2017 (1) novembre 2017 (2) octubre 2017 (9) setembre 2017 (3) juliol 2017 (2) juny 2017 (2) maig 2017 (1) abril 2017 (3) març 2017 (3) febrer 2017 (1) desembre 2016 (1) novembre 2016 (2) setembre 2016 (2) juliol 2016 (2) maig 2016 (2) abril 2016 (3) març 2016 (1) febrer 2016 (2) gener 2016 (1) novembre 2015 (3) octubre 2015 (5) setembre 2015 (5) juliol 2015 (1) juny 2015 (2) maig 2015 (3) abril 2015 (3) març 2015 (3) febrer 2015 (2) gener 2015 (2) desembre 2014 (1) novembre 2014 (4) octubre 2014 (4) setembre 2014 (3) juliol 2014 (5) juny 2014 (5) maig 2014 (1) abril 2014 (5) març 2014 (2) febrer 2014 (4) gener 2014 (3) desembre 2013 (5) novembre 2013 (7) octubre 2013 (8) setembre 2013 (5) juliol 2013 (3) juny 2013 (2) maig 2013 (5) abril 2013 (5) març 2013 (10) febrer 2013 (2) desembre 2012 (2) novembre 2012 (2) octubre 2012 (7) setembre 2012 (6) juliol 2012 (4) juny 2012 (3) maig 2012 (4) abril 2012 (3) març 2012 (2) febrer 2012 (2) gener 2012 (2) desembre 2011 (1) novembre 2011 (6) octubre 2011 (7) setembre 2011 (5) juliol 2011 (7) juny 2011 (6) maig 2011 (3) abril 2011 (1) març 2011 (2) febrer 2011 (2) gener 2011 (1) desembre 2010 (1) octubre 2010 (1) juliol 2010 (1) juny 2010 (1) maig 2010 (2) abril 2010 (2) gener 2010 (1)
Categories
Categories Selecciona la categoria Activitat (337) El Blog (9) Opinió (310) Blog (8) Declaracions (22) Mitjans de comunicació (78) Textos (64) Recomanats (8) Reflexions compartides (97) Sense categoria (1)
Últimes publicacions
Les empreses no es poden guiar només per la lògica del benefici
Podem tenir eleccions catalanes després de les municipals
1982: L’any del canvi
Van enganyar la gent, només cal repassar l’hemeroteca
Declaració del President Montilla sobre la Diada Nacional 2022
Llocs Interés
BRUEGEL
CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
BROOKINGS
FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS
FUNDACIÓN EUROPEA DE ESTUDIOS PROGRESISTAS
GENERALITAT DE CATALUNYA
PARLAMENT DE CATALUNYA
PARTIDO DE LOS SOCIALISTAS EUROPEOS
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
PSOE
REFORMA FEDERAL
SENADO
FUNDACIÓN PABLO IGLESIAS
FUNDACIÓN EBERTH
FUNDACIÓN FIEDRICH-EBERT-STIFTUNG
Project Syndicate
previous post: Per un pacte lingüístic a Espanya
next post: Reforma de la llei de finançament de les CCAA
Oficina de José Montilla
Avinguda Diagonal, 399 3º2ª
T· +34 935 677 130
08008 Barcelona
· Contacte
· Avís legal
· Política de privacitat
· Aconsegueix les millors ofertes RSS
Twitter
Facebook
Youtube
RSS
Copyright President José Montilla 2022 - Todos los derechos reservados
Back To Top
×
Aquesta pàgina utilitza cookies i altres tecnologies perquè puguem millorar la seva experiència en els nostres llocs: Més informació. | 0.651673 | curate | {"ca": 0.8412549754155936, "en": 0.03231093420744556, "nl": 0.0011706860220088973, "es": 0.08358698197143526, "hr": 0.001638960430812456, "pt": 0.015218918286115664, "ja": 0.003746195270428471, "it": 0.008194802154062281, "eu": 0.0009365488176071178, "fr": 0.010067899789276516, "gl": 0.001638960430812456, "de": 0.00023413720440177945} | https://presidentjosemontilla.cat/62a-fira-esparrecs-gava/ |
macocu_ca_20230731_4_228851 | SANTS JOANS (i 3)
La capella de la Comunió d’aquesta parròquia es va construir entre 1644 i 1645. El lloc el va indicar el mateix Arquebisbe Sant Joan de Ribera. Les obres es van començar a l’octubre de 1643. Va celebrar la santa missa i predicar el pare Marc Antoni Alós i Orraca, trinitari calçat. El 17 gener 1644 l’Arquebisbe Isidor Aliaga va beneir el solar i col · locar la primera pedra. Concloses les obres es va traslladar solemnement el Santíssim Sagrament el 7 de setembre de 1653.
La construcció es va realitzar amb maó sobre un sòcol de pedra, ja la seua planta és rectangular amb un xicotet transsepte i una cúpula al creuer, coberta de rajoles blancques i blaves. En el retaule de l’Altar Major es va col · locar a la veneració una imatge de la Mare de Déu envoltada d’una glòria d’àngels. La capella està decorada d’estil neo-clàssic. A l’àtic del retaule hi ha un llenç de la
Pietat. A la volta del sostre es troba un fresc en el qual Sant Joan Evangelista dóna la comunió a la Mare de Déu. Entre 1782 i 1786 Josep Vergara Gimeno va pintar a la cúpula de la capella els frescos sobre l’Exaltació de l’Eucaristia i altres pintures de temàtica eucarística.
Vicent Guilló de Vinaròs va pintar al fresc el presbiteri de la capella de la Comunió que va començar el 9 agost 1693. Davant l’habilitat que va mostrar se li va confiar que pintara tota l’Església. I es va concertar el seu treball per 8.000 lliures. El va començar el 5 de juliol de 1695. En plena tasca va morir el 12 de març de 1698. Va continuar la seva obra Antoni Palomino Velasco, pintor de Cambra del Rei que el va concloure.
Els feligresos, no només van col · laborar dadivosament en totes les millores realitzades a la parròquia, sinó també que fóra el temple parroquial on Sant Vicent Ferrer predicara el seu primer sermó a València. Li ho van demanar el 17 de juny de 1410. Sant Vicent Ferrer va entrar a la ciutat de València amb gran solemnitat com a llegat “a latere de Crist “i va predicar la festa de Sant Joan Baptista al Mercat a l’esquena de la parròquia de Sant Joan. El seu sermó va ser molt agradable i tots el van entendre. Hi havia a la concurrència més de 300 persones, entre elles, sacerdots, homes graduats i de ciències. El sant va estar en aquesta ocasió fins al 26 d’agost d’aquest any.
PD: Un apunt, traducció del full ALELUYA, de l’Arquebisbat de València. I la imatge és de: | 0.811106 | curate | {"ca": 0.9970250743731407, "la": 0.0029749256268593286} | |
macocu_ca_20230731_3_67214 | Cuidatge
Nivel de estres del personal de enfermeria de la Unidad de Cuidados Intensivos de un hospital clinico universitario
L'objectiu de l'article es determinar el nivell d'estres laboral de professionals d'infermeria d'una unitat de Cures Intensives d'un hospital general universitari, i analitzar la seva relacio amb les diferents variables sociodemografiques i laborals de la mostra estudiada. | 0.589641 | curate | {"ca": 0.7095959595959596, "es": 0.2904040404040404} | |
macocu_ca_20230731_8_158429 | CAMPIONAT DE CATALUNYA SUB18, SUB20 i SUB23
El passat cap de setmana, 2 i 3 de juny, es van celebrar els Campionats de Catalunya Sub18, Sub20 i Sub23 a l’Estadi Joan Serrahima de Barcelona. Amb un extraordinari nivell de marques, s’han batut divuit rècords dels campionats. A la categoria sub18, Adrià Torrents (JAS) ha marcat 10.96 a la final dels 100 metres, Élvin Josué Canales (GEiEG) ha guanyat els 800 m amb 1:54.20, Montserrat Montañés (Av Manresa) ha llançat 39,19 m en disc i Irene Vega (Cornellà At) s’ha imposat en martell amb 54,37 metres. A la categoria sub20 és on els atletes han aconseguit més rècords dels campionats amb nou. Quatre d’ells a càrrec de la Jaël Bestué (FCB) que ha marcat a la semifinal dels 100 m 11.80 i ha vençut els 100 m amb 11.63, també ha marcat a la semifinal dels 200 m 24.52, registre que ha superat a la final amb 23.67. Sara Gallego (ISS-L’H) també ha millorat el rècord dels campionats en dos disciplines, als 400 m amb 54.97 i als 100 m tanques amb 14.28. Joan Martínez (CA Nou Barris) ha superat el registre dels 100 m amb 10.54, Pol Retamal (FCB) el dels 200 m a la semifinal amb 21.17 i Laia Casajoana (JAS) el dels 800 m amb 2:12.21. A la categoria sub23, l’Anna Obradors (ISS-L’H) ha superat tres registres dels campionats en dos disciplines, primer a la semifinal dels 100 m que ha marcat 11.96 per superar-ho a la final amb 11.80, i a la final dels 200 m amb un temps de 24.22. Paula Raul (Av Manresa) ha marcat 13.91 als 100 m tanques i Abdelmounim El Joukh (Lleida UA) ha fet un temps de 3:47.42 als 1.500 metres. | 0.859477 | curate | {"en": 0.027581783194355357, "ca": 0.9724182168056447} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_122555 | El Servei d’Anestesiologia de Sant Pau organitza, els propers 14 i 15 de febrer, a les sales polivalents de l’Hospital, el curs “Maneig dels trastorns de l’Hemostàsia associats al sagnat massiu”. Aquesta és la IV edició del curs i va dirigida a metges especialistes en Anestesiologia que tinguin interès en el maneig del sagnat massiu i d’altres professionals involucrats en el maneig d’aquests pacients.
Abraham del Moral
Telèfon: 93 553 78 30
Email: [email protected]
Telèfon: 93 553 78 30
Email: [email protected]
Centraleta 93 291 90 00
Urgències Generals i de Pediatria 93 553 76 00
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació i realitzar tasques analítiques. Si continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Més informació. | 0.648565 | curate | {"ca": 0.9090909090909091, "es": 0.022397891963109356, "fr": 0.03820816864295125, "de": 0.030303030303030304} | : /web/public/-/iv-edicio-del-curs-maneig-dels-trastorns-de-lhemostasia-associats-al-sagnat-massiu |
racoforumsanon_ca_20220809_2_86164 | Els Pets s'estrenen a Londres amb l'aforament complet i un públic entregat i reivindicatiuRedacció Actualitzat a les 10:15 h 04/11/2012 Feia un any que Els Pets no trepitjaven un escenari, fins aquest dissabte a la nit. La banda liderada per Lluís Gavaldà va tornar a actuar i ho va fer en un lloc somniat, Londres, en una sala completament plena i un públic, majoritàriament catalans residents a la capital britànica, entregat i reivindicatiu. Feia un mes que les entrades estaven exhaurides per a un espectacle que els de Constantí van viure amb especial il·lusió. Ells mateixos es defineixen com a hereus del pop anglosaxó i alguns dels seus temes més coneguts han sortit de viatges precisament a Londres. La sala Cargo de Londres, situada en un dels barris més destacats de l'ambient musical londinenc, va acollir un concert farcit amb els grans èxits d'Els Pets a l'espera del nou disc l'estiu que ve. Va ser una nit per rememorar vells temps però també eminentment política, amb nombrosos crits d'independència i moltes estelades i senyeres. El grup tarragoní va fomentar des d'un principi que la nit fos molt reivindicativa presentant-se al públic amb un "som de Constantí, i ben aviat, Catalunya serà lliure" en anglès. El concert estava organitzat per Catalans UK i l'Institut Ramon Llull. VÍDEO: http://www.324.cat/video/4319472/Els-Pets-sonen-a-Londres No és un grup que m'entusiasme gaire però els felicito per la seua constància i treball envers la nostra llengua.
Ja hi queda clar que qualsevol música en català pot triomfar arreu del món... tret d'Espanya.
En que triomfe a tots els països catalanòfons... a mi ja em val. Òbviament, de segur que triomfarà primer arreu del món que a Espanya. Però, en fi, si no els interessa la cultura... | 0.872721 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_5_123235 | dissabte, 2 juny de 2007
L’abstenció del benestar
Per què la gent no va a votar? Perquè als partits els preocupa relativament poc l’abstenció?. Entre d’altres anàlisis, la baixa participació i la despreocupació dels partits, és producte de dos tipus de benestar que poden conviure. Un benestar, és el d’aquell ciutadà que no vota, i encara que no voti, l’estat del benestar li segueix garantint les millores socials: la sanitat, l’educació, prestació d’atur, jubilació... Doncs perquè votar. Puc seguir criticant la política i els seus polítics, voldria més polítiques de benestar, però amb les que tenim ja em van bé, acostuma a ser de l'anomenada classe mitjana. Fins i tot, està ben vist entre les amistats, afirmar que no has anat a votar, perquè tots són una colla de vividors. Però no reflexiona que la política en democràcia li permet millores socials i fins i tot anar a votar, que fa 40 anys no podíem. L’altra benestar, és el del polític -o el partit- en què el important és sortir escollit, sense tenir en compte ni el resultat, i menys encara l’abstenció. La llei del mínim esforç, i a viure que són quatre anys que no em podrà treure ningú. En les nits electorals i les matinals posterior, l’únic que s’analitza de l’abstenció, és l’efecte final sobre els resultats, és a dir, a quin partit ha afectat més potencialment. No el perquè d’una no participació cada cop més gran. Les solucions són complexes, però cal començar a plantejar solucions, perquè l’abstenció va creixent, i l’aïllament de certs polítics de partit també. Per tant no tenim un problema, o un responsable en tenim dos: El de la inconsciència i passotisme de part de la ciutadania. I la despreocupació de certa classe política, perquè l’abstenció en si mateix no l’afecta, el que si que li afecta és que el partit el nomeni. Cal trobar camins per retrobar-se, i segurament canvis legislatius. Ara bé no crec ni en l’obligació de votar –els partits encara és tancarien més-, ni en les llistes obertes totalment –majoritàriament només és podria presentar gent amb recursos-. La trobada ha d’estar per aquí al mig, i com a objectiu no és el resultat, sinó la participació sempre i l’obligació de no només passar gestió cada 4 anys.
No pot ser que la majoria d'edat democràtica i un major estat del benestar, tingui un efecte negatiu, com estem patint actualment, en els dos pilars de la societat: democràcia i l'estat del benestar. No hi ha res millor que poder viure en llibertat i ser escoltat: això ha de ser la democràcia.
1 comentari:
Comparteixo bona part de la teva reflexió sobre l'absentisme, només voldria afegir-hi que el poder polític és l'únic que permet la nostra participació i portem 30 anys en que altres poders, dels quals no ens deixen ser partíceps, tiren merda sobre el poder polític. El temps i la intensitat comencen a fer el seu efecte, cal que ens revelem ja contra aquesta situació | 0.837657 | curate | {"ca": 0.9958071278825996, "it": 0.0041928721174004195} | http://bloc.camilros.cat/2007/06/labstenci-del-benestar.html |
crawling-populars_ca_20200525_49_116697 | Viure a veïnats amb més zones verdes podria retardar l'aparició de la menopausa, segons un estudi. EIX
PUBLICITAT
Viure a veïnats amb més zones verdes podria retardar l'aparició de la menopausa, segons un estudi d'ISGlobal i de la Universitat de Bergen. Els motius són la disminució de l'estrès i la millora de la salut mental, alguns dels beneficis que comporta el verd. Publicat a la revista 'Environment International', la recerca es basa en les dades de 1.955 dones de nou països diferents. Les que vivien en àrees amb una vegetació escassa van desenvolupar la menopausa 1,4 anys abans, als 50,3 anys de mitjana. Les que estaven envoltades de zones verdes la van tenir als 51,7 anys.
Aquestes dones són participants de l'Estudi Europeu de Salut Respiratòria, i pertanyen a nou països diferents (Espanya, França, Alemanya, Bèlgica, Regne Unit, Suècia, Estònia, Islàndia i Noruega). Durant més de vint anys, van respondre a diversos qüestionaris sobre els seus hàbits de vida i el seu estat de salut, es van sotmetre a anàlisis de sang i van rebre un seguiment sobre la quantitat de vegetació al voltant de les seves llars.
El moment en el qual apareix la menopausa depèn de factors genètics i d'hàbits de vida com el tabaquisme, l'obesitat, l'activitat física i l'ús d'anticonceptius orals. L'associació amb els espais verds es pot deure a diversos processos biològics relacionats.
PUBLICITAT | 0.712548 | curate | {"ca": 0.9833694866232827, "ru": 0.0021691973969631237, "en": 0.014461315979754157} | : /m/doc.aspx?idDocument=87139 |
oscar-2201_ca_20230904_11_72563 | Després d'un llarg procés de negociacions de quasi dos anys, el 17 de juny de 1989, va tenir lloc a Sineu l'Assemblea Constituent de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears.
Toni Salas
El nom oficial de l'entitat és FEDERACIÓ D'ENTITATS LOCALS DE LES ILLES BALEARS. Inscrita en el registre d'Entitats Jurídiques del Ministeri d'Economia i Hisenda amb data 26 02 1990.
Segons l'acta de l'assemblea constituent "es reuneixen les autoritats, representants de les Entitats autonòmiques i representants dels municipis de les Illes Balears amb la finalitat de formalitzar la constitució de la FELIB, d'acord amb els estatuts elaborats per la Comissió d'Estatuts i avalats per la Comissió Gestora de la Federació, als quals, la majoria dels ajuntaments en ple de les Illes han donat la seva conformitat".
Composen la Federació tots els municipis i consells insulars de les Illes Balears que voluntàriament decideixen associar-s'hi per a la defensa i promoció de l'interès general i l'autonomia local dins el marc constitucional i l'Estatut de les Illes Balears.
La presidència pel període 2019-2023, resultat de les eleccions municipals de dia 26 de maig de 2019 i de l'assemblea general constituent de la FELIB de dia 11 de setembre és en mans d'Antoni Salas Roca (PI - Proposta per les Illes)
La presidència pel període 2015-2019, resultat de les eleccions municipals de dia 24 de maig de 2015 i de l'assemblea general constituent de la FELIB de dia 11 de setembre va ésser en mans de Joan Carles Verd Cirer (PI - Proposta per les Illes)
La presidència pel període 2011-2015, resultat de les eleccions municipals de dia 22 de maig de 2011 i de l'assemblea general constituent de la FELIB de dia 16 de setembre va ésser en mans de Joan Albertí Sastre (PP) fins dia 9 de febrer de 2015, per la seva renúncia al deixar d'ésser batle de Fornalutx. A l'assemblea extraordinària de dia 9 de febrer fou elegit president Vicent Marí Torres (PP)
La presidència pel període 2007-2011, resultat de les eleccions municipals de dia 23 de maig de 2007 i de l'assemblea general constituent de la FELIB de dia 14 de setembre va ésser en mans de Joan Ferrà Martorell (PSOE)
La presidència pel període 2003-2007, resultat de les eleccions municipals de dia 25 de maig de 2003 i de l'assemblea general constituent de la FELIB de dia 26 de setembre va ésser per a Carlos Delgado Truyols (PP)
La presidència pel període 1999-2003, resultat de les eleccions municipals de dia 13 de juny de 1999 i de l'assemblea general constituent de la FELIB de dia 10 de setembre va ésser per a Margarita Nájera Aranzábal (PSOE)
La presidència pel període 1995-1999, resultat de les eleccions municipals de dia 28 de maig de 1995 i de l'assemblea general constituent de la FELIB de dia 27 d'octubre de 1995 va ésser per a Joan Bibiloni Fiol (PP)
La presidència pel període 1991-1995, resultat de les eleccions municipals de dia 26 de maig de 1991 i de l'assemblea general constituent de la FELIB de dia 15 de juliol de 1991 va ésser per a Joan Bibiloni Fiol (PP)
La presidència pel període 1987-1991, resultat de les eleccions municipals de dia 10 de juny de 1987 i de l'assemblea general constituent de la FELIB de dia 17 de juny de 1989 va ésser per a Jaume Ferriol Niell (Independent)
La Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears podrà mantenir relacions de cooperació amb altres associacions similars que hi hagi a les diverses nacionalitats i regions de l'Estat espanyol. També podrà adherir-se o mantenir qualsevol altre tipus de relació amb les associacions internacionals que tinguin finalitats anàlogues.
L'àmbit territorial de la Federació és el de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
La FELIB és una associació regional vinculada a la Federació espanyola de municipis i províncies (FEMP) i té representació en el Consell Federal (dos membres) d'acord amb els estatuts de la FEMP, aprovats a la 7ª Assemblea General. | 0.811566 | curate | {"ca": 0.9974312869252504, "es": 0.0025687130747495505} | https://www.felib.es/ca/node/18419/printable/print |
oscar-2201_ca_20230904_0_155868 | Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís | Jordi Ferrer | girona | Societat | El Punt Avui
Web versió mòbil
El Punt Avui
Agenda
Cinema
Serveis
Temes
Canals
Participació
Registre
Edició impresa
Webs
El Punt Avui
L'Esportiu
L'Econòmic
Catalonia Today
Club del Subscriptor
El Punt Avui Tv
Grup El Punt Avui
Visualització
Diumenge, 28 novembre 2021
[X]
Estic registrat i vull presentar-me
Recorda'm
He oblidat la contrasenya
Consulta el text d'ajuda
Registra't gratuïtament
Fes-te subscriptor per 4 € al mes
Identifica't
Subscriu-te
Cercar
Telegram Instagram Facebook Twitter
El Punt Avui
Seccions
Edició impresa
Més
Portada
Local
Societat
Successos
Política
Economia
Cultura
Europa-Món
Comunicació
Opinió
Esports
×
[D]
Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís + Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís E-mail
0
Societat
girona - 21 octubre 2021 2.00 h
Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís
L’Ajuntament tanca a última hora una programació àmplia i que recupera els actes massius
Els concerts de la Copa seran d’accés lliure i amb barraca de catorze associacions
Vehicles i instal·lacions, al parc de la Devesa, en una imatge presa dimarts. Les Fires comencen dijous que ve. MANEL LLADÓ.
Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís E-mail
El correfoc, el pilar a les escales de la Catedral i l’envelat, baixes
Jordi Ferrer - girona
L’Ajuntament de Girona va fer oficial ahir al matí la programació completa de les Fires de Sant Narcís, tot just vuit dies abans que comencin. A última hora i pendent de les restriccions a causa de la pandèmia de Covid-19, els responsables polítics van donar detalls dels onze dies d’actes en quinze barris que es podran fer sense límits d’aforament.
La sensació d’alleujament es respirava ahir en l’acte de presentació dels actes de les Fires. Fa un any, la festa de Girona va durar un dia i mig i, de moment, aquest any, “no hi haurà perímetre, no hi haurà controls d’aforament, però caldrà mantenir les distàncies”, va exposar el vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats (ERC).
Els responsables municipals van agrair la feina dels tècnics de diferents àrees del consistori la col·laboració de les entitats, algunes de les quals són a la comissió de la Copa. Al final, no caldran espais separats, ni entrada prèvia, durant els onze dies de celebració. Del 28 d’octubre al 6 de novembre hi haurà concert cada dia, tret del dilluns 1, el dimarts 2 i el dimecres 3.
El programador de Fires Natxo Morera de la Vall va reconèixer que, després de remar i remar, han aconseguit que les Fires siguin “gairebé al 100% normals”. De música a la Copa, també n’hi haurà per als més petits de la casa, amb la Copeta –Ramonets el 30 d’octubre i Xiula, el dia 31– i al parc del Migdia. En aquest espai, tocarà l’Orquestra Maravella el 31 d’octubre al migdia; La Fundación Tony Manero, que plega, i Gramophone All Stars, el dijous 4 de novembre, i l’endemà, dia 5, Cesc Freixas, l’Orquestra Fireluche i Pau Riba. En aquests dos últims casos, al vespre (a les 20 h).
Per Sant Narcís, tornaran els Marrecs de Salt, el diumenge 31 a la plaça del Vi, però no hi haurà correfoc, ni l’envelat a la plaça Miquel de Palol (Devesa). Tampoc no hi haurà el pilar que feien els castellers de Salt a les escales de la Catedral –només faran una construcció estàtica–. Els Diables de l’Onyar faran un espectacle estàtic de foc el dissabte 30 d’octubre (a les 12 h) a la plaça de Sant Domènec.
“Mans i mànigues”
Morera va recordar les penúries que ha viscut el sector cultural a causa de la pandèmia. “Han estat dos anys molt i molt complicats. El sector de la cultura ho ha passat molt malament i ha fet mans i mànigues per sobreviure.”
El GEiEG farà el pregó el dijous 28 a la plaça del Vi (a les 20 h) i el castell de focs, a càrrec de la Pirotècnia Estalella, tancarà les Fires. Serà el diumenge 7 de novembre (a les 20 h). Hi haurà circ, sardanes, gegants, la Festa dels 4 Rius i jornades gratuïtes als museus. “Girona té ganes de Fires. Ha estat un esforç conjunt d’entitats, firaires i tècnics de l’Ajuntament. Ha estat d’una complexitat enorme. I ens mereixem les Fires”, va assenyalar Ayats, de manera molt gràfica.
LES FRASES
Girona serà la primera capital catalana que viurà la festa amb una situació normalitzada
Quim Ayats
vicealcalde i regidor de cultura de girona
Vam començar a preparar els actes al febrer. Al juny, tot eren flors i violes i va arribar la cinquena onada. Al juliol, tot havia canviat
Els grups sabien que hi hauria concerts. Durant mesos hi havia cadires [...] Alguns tornaran a tocar, i ho faran a Girona
Natxo Morera de la Vall
programador de fires
Públic juvenil
Avancen mitja hora els concerts de nit, ara a 2/4 d’11
Els constants canvis en el marc amb què s’havien d’organitzar les Fires en els últims mesos a causa de la pandèmia ha contribuït que aquest any els concerts de la nit a la Copa comencin mitja hora abans del que era habitual (2/4 d’11 de la nit en lloc de les 11). Des de fa temps, hi havia marcat un límit horari i, a més, l’Ajuntament considera que avançar l’inici de la música a la Copa ajudarà el segment de públic juvenil i les seves famílies, va recordar ahir Natxo Morera de la Vall en la presentació de la programació, a la sala municipal Miquel Diumé. Hi haurà bus de nit els dies 28, 29, 30 i 31 d’octubre i 5 i 6 de novembre. L’avançament també és d’alguna manera un pas més cap a la reforma horària.
A la Copa tocaran, entre altres formacions, Biflats i Oques Grasses el dijous 28 d’octubre; Marcel i Júlia, i Buhos, el dijous 4 de novembre, i Roba Estesa, Iseo & Dodosound, el diumenge 31 d’octubre. Morera va indicar la presència de grups capdavanters i va destacar la força de Gatibu, un conjunt del País Basc, que actuarà a la Copa el divendres 5 de novembre. No caldran cadires ni entrades per escoltar música i gaudir.
Morera ha explicat que han hagut d’anar amb peus de plom per organitzar i anunciar –finalment ahir– la programació musical i la resta d’actes. “No podíem sortir el dia 10 dient que calia tenir entrada i després que el 20 ja no fos necessari.”
Festa amb activitats inclusives
El diumenge 7 de novembre, primera cursa adaptada
L’associació Multicapacitats ha organitzat la primera Cursa Adaptada d’Infants i Joves (fins a 18 anys) a Girona. Formarà part de les activitats de Fires d’aquest any i tindrà lloc el diumenge 7 de novembre al matí (de les 10.30 a les 12 h). Els organitzadors calculen que hi haurà un centenar de participants –s’han omplert la seixantena de places previstes al principi–. Els inscrits hauran de recórrer entre una vintena de metres i un centenar.
En la cursa hi han col·laborat, entre d’altres, el GEiEG, el Club Atletisme Girona, l’Ajuntament, la Diputació i l’Associació de Comerciants de Sant Narcís. Les Fires també viuran actes per a la inclusió, amb dues jornades especials: la del dimecres 3 de novembre (amb un dispositiu 2x1 a totes les atraccions) i el dijous 4, d’11 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h es faran les Fires en silenci amb les atraccions adaptades acústicament i lumínicament per a mainada amb necessitats especials, va recordar la regidora de Ciutadania i Dinamització del Territori, M. Àngels Cedacers (ERC), en la presentació de la programació definitiva.
Personal de seguretat privada, a l’aguait
La mascareta quan no hi hagi distància, fins i tot a la Copa
El programa oficial de Fires es pot consultar al web www.girona.cat/firesdesantnarcis. Hi ha consells i mesures contra el coronavirus i l’Ajuntament hi destaca: “Aturar el virus és responsabilitat de tothom.” Per això, l’Ajuntament demana que tots els assistents a l’esplanada de la Copa duguin mascareta. Ahir el programador Natxo Morera de la Vall va indicar que hi hauria un mínim d’una dotzena d’empleats d’una empresa de seguretat privada que vetllarà que tothom es tapi el nas i la boca si no hi ha una distància d’1,5 m, difícil de complir en un ambient festiu.
A la Copa, tindran barraca les següents catorze entitats: Fal·lera Gironina, Diables de l’Onyar, Club Esportiu Santa Eugènia de Ter, Club Rítmica Girona, CE Pontenc, Associació Salsa Jove, Casal Independentista El Forn, Estudiants Universitat de Girona, Girona Club Hoquei, Club Voleibol Agrupació Vista Alegre Parròquia, Club Esportiu Patinatge Artístic Girona, Agrupament Escolta i Guia Pare Claret, Associació de Naturalistes de Girona i Club Escacs Gerunda. Hi haurà una barra, gestionada de manera conjunta.
Notícies relacionades
Cap positiu en la prova pilot de la diada de Santa Tecla de Tarragona
Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís Sense límits d’aforament a les Fires de Sant Narcís E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 0.73747 | curate | {"ca": 0.9317551716783963, "it": 0.0012795905310300703, "en": 0.010023459159735551, "pt": 0.02399232245681382, "fr": 0.004691831947110258, "es": 0.026231605886116442, "uu": 0.0003198976327575176, "de": 0.00010663254425250586, "hr": 0.0003198976327575176, "uk": 0.0012795905310300703} | https://multimedia.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2046223-sense-limits-d-aforament-a-les-fires-de-sant-narcis.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_253586 | Nova crida a la solidaritat: jornada de donació de sang a Finestrat aquest dilluns 3 d’octubre – Ayto. de Finestrat
965 878 100
[email protected]
Inici
Salutacions de l’Alcalde
L´Ajuntament
Equip de Govern
Grups Polítics
Dependències Municipals
Àrees i Serveis
Aigua i Sanejament
Atenció Ciutadana
Cementeri
Cultura
Esports
Educació
Ocupació
Comerç
Medi Ambient
Padró i cens
Participació Ciutadana
Policia Local
Sanitat
Urbanisme
Seu electrònica
Notícies
Agenda
Nova crida a la solidaritat: jornada de donació de sang a Finestrat aquest dilluns 3 d’octubre
Finestrat aprova l’avantprojecte del complex esportiu de tennis i pàdel en la zona centre d’urbanitzacions
29/09/2022
Finestrat aprova el Conveni per a la Construcció d’una Nova Caserna de la Guàrdia Civil
30/09/2022
0
Publicado por Valencia Finestrat en 30/09/2022
Categorias
Notícies
Etiquetas
donación
finestrat
sangre
Des de la Regidoria de Sanitat de l’Ajuntament de Finestrat informen que aquest pròxim dilluns, dia 3 d’octubre, se celebra una nova jornada de donació de sang en el consultori mèdic “Fernando Martínez”, situat en el *carrer Serra Cortina. L’horari serà de 16.30 a 20.30 hores.
L’edil de Sanitat, Nati Algado, va fer una crida a la població que és donant per a acudir aqueix dia a la cita i també a fer-se nous donants: “En cada donació de sang que se celebra a Finestrat acudeixen una mitjana de trenta persones. I els estem a tots infinitament agraïts perquè les donacions continuen sent necessàries, tots els dies, per a cirurgies, tractaments oncològics, accidents de trànsit… Seria impossible atendre aquestes situacions en els centres hospitalaris sense transfusions darrere de les quals hi ha milers de donants que ho fan possible. Ser donant diu molt de nosaltres. Ser donant és ser solidari, sociable, sensible, optimista i vital. Per això, us agraïsc per endavant la vostra participació i us anime a fer-vos donants.”
I en agraïment a la participació se sortejarà entre els donants 3 bons de pizza + beguda (només per a portar) cortesia de PizzoRante MangiaRè – Ristorante Pizzeria.
Requisits per a donar sang
Quant als requisits és necessari tindre entre 18 i 65 anys d’edat, portar el DNI, pesar més de 50 kg, acudir ben hidratat i mai en dejú. Els homes poden donar 4 vegades a l’any i les dones, 3, deixant un descans de 2 mesos entre donacions. | 0.735846 | curate | {"ca": 0.8843804537521816, "no": 0.004799301919720768, "es": 0.04275741710296684, "pt": 0.019197207678883072, "en": 0.034031413612565446, "fr": 0.003926701570680628, "it": 0.006544502617801047, "zh": 0.004363001745200698} | https://www.ayto-finestrat.es/nova-crida-a-la-solidaritat-jornada-de-donacio-de-sang-a-finestrat-aquest-dilluns-3-doctubre/?lang=ca |
mc4_ca_20230418_11_160918 | Sunyer restaurarà l'espadanya i un lateral de l'església romànica | Notícies | SomGarrigues
Dilluns, 5 de d’agost de 2013 - Sunyer
Sunyer restaurarà l'espadanya i un lateral de l'església romànica
Imatge actual del lateral de l'església (foto: Xavi Minguella)
La Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), destinarà 10.000 euros a la restauració del campanar d'espadanya i del lateral de la portalada romànica de l'església de Sunyer. La inversió s'emmarca dins dels ajuts que la institució convoca amb l'objectiu de donar suport econòmic als consistoris en el manteniment del patromoni local.
L'Ajuntament, per la seva banda, hi haurà d'aportar entre un 10 i un 20% del cost total de l'obra. La intenció, també junt amb la parròquia i el Bisbat, és derrocar una sagristia que tapa part de la portalada romànica lateral i que va ser erigida posteriorment. | 0.769276 | curate | {"ca": 0.95662100456621, "fr": 0.04337899543378995} | https://www.somgarrigues.cat/noticies/2271/sunyer-restaurara-lespadanya-i-un-lateral-de-lesglesia-romanica |
crawling-populars_ca_20200525_51_52080 | EXHIBICIÓ DE LLANÇAMENT DE JAVELINA
Aquest diumenge 26 de març s’ha celebrat a la platja de la Picòrdia d’Arenys de Mar la 1ª exhibició de llançament de javelina. Aquesta activitat ha estat organitzada pel Comitè Tècnic de la FCA conjuntament amb la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, l’UFEC i la Penya Apa Anem-hi entre altres.
En un matí assolellat nens i nenes de totes les edats van estar llançant vórtex des de les 10.30h. del matí fins les 12h. moment en que va començar el veritable espectacle. Els millors javelinistes catalans de totes les categories, inclosos llegendaris veterans, van fer volar els vórtex a distàncies considerables, resultant guanyador l’Alberto Rey del FCB amb un espectacular registre de més de 94m. distància que també va superar el campió de Catalunya 2005, Ricard Parellada; en tercer lloc amb un gran registre també, el Marc Alonso de l’AA Catalunya-UBAE enviava el seu artefacte xiulador a més de 86m. Pel que fa a les noies, la júnior del Medilast Carrefour-Lleida Gemma Brisa va donar una nota de qualitat tot llançant a gairebé 62m.
Posteriorment tots aquests atletes van fer una demostració de llançament de javelina en un esdeveniment pioner amb l’ambient cordial i festiu que caracteritza a la família dels llançadors. Enhorabona a tots!! ! | 0.790258 | curate | {"pt": 0.04189294026377036, "ca": 0.9573312645461598, "fr": 0.0007757951900698216} | : /Noticies/noticies2006/noti21-06.html |
mc4_ca_20230418_0_674846 | SpectroCoin llança el servei Bitcoin-to-Cash en 25 països | CAT.DemocraziakmZero.org
SpectroCoin llança el servei Bitcoin-to-Cash en 25 països
SpectroCoin ara permet que els seus clients convertir bitcoin en diners en efectiu en 25 països d'Europa i Àsia Central.
L'anunci és l'últim del Regne Unit i proveïdor de serveis de bitcoin basada a Lituània, que va afegir comerciant processingto la seva oferta de borsa i la cartera existents a l'agost.
En declaracions a CoinDesk, CEO SpectroCoin Vytautas Karalevičius comparació més nou servei de la seva empresa a les ofertes de remeses tradicionals, posant l'accent en que la seva companyia té la intenció de fer que els serveis que s'estenen a la sub-bancaritzats a la seva regió un enfocament central.
Mantes Mockevičius, director de compliment de la companyia, ha explicat que se sent SpectroCoin la seva última oferta resol una necessitat immediata en el mercat en moltes de les zones de destinació de l'empresa.
Mockevičius va dir:
"En alguns països, no es necessita molt, però a Rússia, Kazakhstan, Kirguizistan, Bielorússia, Armènia i munts i munts de països, és un servei molt útil perquè hi ha un munt de persones sense compte bancari allà, i la infraestructura bancària no és per la qual cosa es va desenvolupar com, per exemple, a Europa. Així, una persona pot obtenir fons molt fàcil. Es pot utilitzar realment Bitcoin com remesa ".
A més d'aquests països, els recessos-bitcoin a efectiu ja estan disponibles en països com Bulgària, Grècia, Hongria, Polònia, Portugal i Espanya, juntament amb Suïssa, Turquia i Ucraïna.
SpectroCoin cobra una tarifa fixa de 4,5% per a les conversions-bitcoin a efectiu, amb una tarifa mínima de € 3.7 (aproximadament 0,0123 BTC).
Opcions de retir d'efectiu
Mockevičius va suggerir que, si bé de SpectroCoin recessos-bitcoin a efectiu no són barats en comparació amb les transaccions Bitcoin, és probable que trobar una audiència amb els consumidors en parts del món on es mou els diners encara costa una prima.
"Com a usuari, si bitcoins de la persona a l'estranger. Converteixo en diners en efectiu i ordenar la retirada del meu país. Crec que és un servei molt útil per a les persones que no tenen comptes bancaris", va dir.
Mockevičius il·lustra com els usuaris poden convertir els seus bitcoins a euros en SpectroCoin, abans d'entrar a la quantitat de moneda fiduciària que volen retirar, així com el seu lloc de residència.
SpectroCoin, al seu torn, mostra el total final l'usuari rebrà, menys la tarifa.
L'usuari pot llavors retirar els diners en efectiu en un dels bancs d'associació de l'empresa, les institucions financeres o oficines de correus. En alguns mercats, la companyia té acords directes amb els seus socis, mentre que en altres s'utilitza tercers, va explicar Mockevičius.
S'estima que pot portar als usuaris fins a cinc dies per rebre els fons, com a socis de la firma de col·locar un full de paper per a l'usuari, que ha de ser portat a una institució a canvi de diners.
Mockevičius també va tractar de destacar que, si bé el seu servei de bitcoin-a-efectiu pot ser lent, els seus principals serveis de cartera bitcoin i corretatge segueixen posant èmfasi en el lliurament ràpid.
"Estem una mica més car que altres serveis que funcionen a través de transferència bancària, però som molt més ràpid", va explicar Mockevičius. "Per tant, si l'usuari necessita els bitcoins el mateix dia, podem oferir molt fàcilment aquest servei. Aquest és el nostre mercat objectiu, els clients que necessiten velocitat. Bitcoin venda i retirar diners en efectiu pren temps, de manera que és un model lleugerament diferent."
No obstant això, ha afegit, SpectroCoin està treballant per millorar tots els seus serveis ja que la competència en el mercat europeu s'ha intensificat després de l'entrada dels Estats Units bitcoin pesos pesats BitPay i Coinbase.
SpectroCoin també ha enfrontat crítiques per part d'alguns participants en el mercat durant presumptament anticompetitives qüestions d'estratègia de mercat i de seguretat. No obstant això, la companyia va dir CoinDesk que aquestes afirmacions són "comentaris sense cap prova".
Nova York ara accepta aplicacions per als canvis digitals de divises
KnCMiner es converteix en lúltima empresa de Bitcoin per abraçar bits
Coinsetter ofereix el patrimoni de la companyia en una oferta per atraure els creadors del mercat | 0.864369 | curate | {"ca": 0.9956190915379295, "es": 0.004380908462070556} | http://cat.democraziakmzero.org/exchange/exch_spectrocoin-llanca-el-servei-bitcointocash-en-25-paisos/ |
mc4_ca_20230418_16_564919 | Wikiloc | Ruta Caminada popular X aniversari Institut de Cunit
Caminada popular X aniversari Institut de Cunit
73.389 698 8269
Cunit-Colls-Cunit (btt)
2019 08 09 TRANSPIRENAICA 1ª Etapa CUNIT - RIPOLL (moto)
Vista 2176 vegades, descarregada 26 vegades
Caminada popular X aniversari Institut de Cunit - 8.88 km (circular, horari) - wikiloc id 4048787 - Fàcil - a prop de Cunit, (Baix Penedès). Catalunya
Recorregut de preparació a la caminada popular per la celebració del X Aniversari del IES Ernest Lluch de Cunit. El recorregut surt de la Rambla del Prat de Cunit i ens porta pel Bosc de Cal Ros a la masia de Cal Pla, seguint per la riera de Cunit i passant per davant de la masia de Sant Antoni, creuant l'autopista C-32 per sota. Seguirem pujant a l'Avenc de Sant Antoni i seguirem per la carena del Turó de l'Avenc fins a la carena de la Serra de Puig de Tiula, que separa Cunit de Cubelles, baixant per la Carrerada de Sant Antoni i creuant la C-32 per baixar pel torrent d'en Pedro fins a la carretera i acabant al IES Ernest Lluch, passant per on s'havia situat l'institut quan va obrir-se ara fa 10 anys.
Recorregut penjat a petició del IES Ernest Lluch, a qui agraïm que ens hagin demanat traçar aquest recorregut per realitzar aquesta caminada popular.
Es un recorregut que te un tram urbà moderadament llarg, però els 6 km de tram forestal valen la pena.
UTM ETRS89 - 9 m - 11:05:39 - 31 T 384517 4561407 (41.195797, 1.622796) - inici
Rambla del Prat, Biblioteca, sender, pista, el Bosc de Cal Ros, Dipòsit, Cal Pla, Riera Cunit, torrent de les Borges, Pas C-32, Camp de tir, sender, Avenc, les Crestes, Carrerada de Santa Coloma, pista, Pont C-32, la Gavina, Torrent Pedro, Antic SES, IES E Lluch.
31 T 385916 4561477 - 7 m - Antic SES
31 T 385798 4563832 - 111 m - Avenc
31 T 384818 4561893 - 19 m - Biblioteca -
31 T 385817 4563262 - 60 m - C32
31 T 385220 4562855 - 37 m - Cal Pla
31 T 385529 4563508 - 51 m - Camp de tir
31 T 384931 4562681 - 62 m - Dipòsit
31 T 384592 4561311 - 5 m - IES E Lluch
31 T 386089 4563945 - 136 m - les Crestes
31 T 385518 4563385 - 50 m - Pas C-32
31 T 386500 4562840 - 53 m - Pont C-32 -
31 T 384517 4561407 - 5 m - Rambla del Prat
31 T 385539 4563073 - 40 m - Riera Cunit
31 T 386054 4562285 - 26 m - Torrent Pedro
les_Crestes
Camp_de_tir
Pas C-32
Pas_C-32
IES E LLuch
IES_E_LLuch
Antic SES
Antic_SES
Torrent Pedro
Torrent_Pedro
Rambla_del_Prat | 0.587165 | curate | {"ca": 0.7074309978768577, "en": 0.0951167728237792, "fr": 0.09129511677282377, "es": 0.028450106157112527, "it": 0.056900212314225054, "pt": 0.01740976645435244, "id": 0.003397027600849257} | https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/caminada-popular-x-aniversari-institut-de-cunit-4048787 |
oscar-2301_ca_20230418_3_309804 | La majoria dels nostres lloguers són de prepagament, que vol dir que pagues el cost del lloguer quan fas la reserva. Per a les reserves prepagades, algunes vegades també tindràs l’opció de pagar una petita fiança no reemborsable quan facis la reserva, i la resta del pagament abans de la recollida. Pots comprovar l’import que queda per pagar de la reserva al Resum de preu, iniciant sessió i anant a la pàgina “Gestió de reserves”.
En algunes ubicacions també oferim reserves en les quals es paga una part a nosaltres i la resta es paga directament al proveïdor durant la recollida, i en algunes altres s’ofereix el pagament complet a la recollida.
Fins i tot si el cost del lloguer ja està pagat, hi ha alguns càrrecs que es podrien haver de pagar directament a l’oficina durant la recollida, però s’inclouran al cost total del lloguer. Alguns d’aquests càrrecs podrien ser tarifes amb un punt de devolució diferent, tarifes de conductor jove o sènior o, en alguns casos, impostos locals. Pots trobar més informació sobre els detalls del pagament de la reserva al Resum de preu i al comprovant de la reserva. | 0.852957 | curate | {"ca": 1.0} | https://product-router.cartrawler.com/customer-portal/faqs/topics/CONFIRMATION_AND_PAYMENT/questions/WHEN_WILL_I_PAY_FOR_RENTAL/?booking=null&lang=ca&portal=degrifauto |
mc4_ca_20230418_16_598398 | Església i caciquisme
En el llibre Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Edicions Cort, Ciutat de Mallorca, 2003) i en el llibre d'història local Temps i gent de sa Pobla (Col× lecció Uialfàs, Mallorca, 2002) hem parlat sovint de Mossèn Joan Parera Sansó (1865-1926) i de la revista Sa Marjal de sa Pobla. Aquesta revista catòlica i integrista, que fou dirigida pel sacerdot manacorí que va ser vicari de sa Pobla és una font molt útil per a entendre la Mallorca de començament de segle XX. I, alhora, per a copsar el paper fonamental del clergat com a "intel× lectual orgànic" de les classes dominats mallorquines. Sa Marjal i la tasca ideològico-política del vicari de sa Pobla, l'apostolat antiliberal d'aquest representant de les forces més obscures de la reacció illenca i espanyola, es troba prou documentat en cada un dels números de la revista que fou publicada des de gener de 1909 a gener de 1928.
Aquests dies, cercant material referent al batle de sa Pobla Miquel Crespí i Pons, el batle "Verdera", i, concretament, estudiant el número de primer de gener de 1927, he trobat uns escrits prou eloqüents quant al reaccionarisme de mossèn Joan Parera Sansó, que, pel que escriu, en aquells dies de 1927 estava molt preocupat pel paper "nefast" que, al seu paper, tenia determinat tipus d'educació damunt el poble. Les reflexions titulades "L'Escola a Sa Pobla" venien donades per la propera construcció d'una Escola Graduada en uns terrenys propietat de la meva família, "Sa Tanca de Can Verdera". L`ànima de tot aquest procés de modernització del poble era, sens dubte, el meu oncle Miquel Crespí, que, tot i ser un home de provada fidelitat al general Miguel Primo de Rivera, no dubtà a relacionar-se amb professionals de la importància de, per posar un exemple, l'arquitecte Guillem Forteza, que va ser president del Cercle Regionalista de Mallorca.
A començaments del segle XX la situació de l'ensenyament a Mallorca era vertaderament lamentable. Com explica Isabel Peñarrubia i Marquès en Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional a Mallorca (1917-1923) (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991) pàgs. 253-254: "Segons les dades aportades per Jaume Oliver [Escola i societat. L'ensenyament a les Illes en el segle XX, Palma, 1978], l'analfabetisme l'any 1910 entre la població total de les Illes era d'un 67,64 %, força superior a la mitjana estatal. Malgrat que la ley Moyano del 8-IX-1857 manàs l'escolarització obligatòria de tots els nins entre els sis i els dotze anys, la major part de les famílies obreres, tant al camp com a la ciutat, necessitaven el jornal dels seus fills menors". I, una mica més avall, afegeix: "Al pobles assistia regularment a l'escola una mitjana del 10 al 20 % dels nins, com ho testimonien diverses fons".
Així i tot, malgrat aquesta situació d'indigència cultural en la qual es troben les classes populars de les Illes, la prevenció del vicari de sa Pobla contra els "perills" de l'escola són evidents en aquests articles que comentam, publicats en els primers mesos de 1927.
Per a Parera Sansó "el principi de la sabiduria és el temor de Deu; y la vertadera ciencia és anar pes camí del cel i salvar la seva ánima" ("L'Escola sa Sa Pobla", Sa Marjal, primer de gener de 1927). Vet aquí l'autèntic programa de l'integrisme catòlic. Un integrisme que ja havia saludat l'execució de Ferrer i Guàrdia (1-X-1909) i el tancament de les escoles laiques del Principat. Anys després de l'execució del gran pedagog català, Parera Sansó, des de Sa Marjal, continuava atiant l'odi contra l'Escola Moderna, que per al vicari de sa Pobla és l'equivalent a l'Escola Bolxevic. Escriu el sacerdot: "...avuy s'ens ve l'Escola Layca o socialista o bolchevique y enseñará que son lícites totes ses llibertats, menos sa llibertat per obrar es be, que sa propietat és un robo, qu'els rics son uns lladres, qu' els sacerdots son uns farsantes, que sa Relligió és una beneytura, y que Deu no existeix".
Mossèn Parera Sansó només és un exponent del que pensen en aquells moments alguns sectors de els classes dominants mallorquines. Educar al poble, amb els perills "socialistes i bolxevics" que això comporta? En el número 218 de Sa Marjal informa que no es tracta de "tenir moltes escoles sinó que siguin bones escoles". Evidentment, "bones escoles", vol dir escoles catòliques dedicades a mentalitzar el poble contra les idees "disolvents", racionalistes, socialistes o maçòniques que arriben de l'estranger. Per a Parera Sansó els seixanta mil mestres que hi ha França no serveixen per a educar al poble, ja que han portat el país a la "perdició socialista". Escriu el sacerdot, blasmant contra la proliferació d'escoles i d'ensenyants a França: "A France, aquesta nació que apesar de que se deya es cervell d'Europa pareix que ha perdut es cervell de tot, hey ha més de 60.000 mestres socialistes, és el dir, que son anticatolics, perque el socialisme és incompatible amb lo catolicisme, com ha fallat l'Esglesia; i per axó en aquesta nació apenes hey ha homos o síen persones de conexament".
El programa educatiu de l'Estat francès, amb 60.000 mestres, no ha servit per fer "homes de coneixement". Per a Parera Sansó i el clergat integrista mallorquí (i de rebot de tot l'Estat), el passat d'analfabetisme "és el que fa homes bons", Escriu el vicari Parera: "...anem an els nostros humils antepassats d'are fa més de 300 anys que sabien que per esser bons homes bastava sabre y practica sa Doctrina Cristiana y així és que moltes vegades finsitot es Batle no sabia firmar". | 0.884038 | curate | {"ca": 0.9800036029544227, "es": 0.019996397045577374} | https://www.nodo50.org/ixent/caciquisme.html |
mc4_ca_20230418_14_14332 | Ahir dijous, els responsables del festival d’Argelers de la Marenda ‘les Déferlantes’ van publicar els horaris de les actuacions previstes a la seua pagina de facebook. Així podeu trobar el nom de tots els artistes per hora i ordre d’actuació del 8 a l’11 de juliol. Podeu consultar aquests horaris aquí, però com ja es feia, les portes de Valmy s’obriran una hora abans.
Enguany el Festival fa 10 anys. Com l’any passat, cada vespre es clourà en companyia de grans noms de l’electro, ara: Feder, Ludwig von 88, Dj Snake, Die Antwoord; els caps de cartell seran Cali, Renaud, Jain, Birdy, Sting, Ibrahim Maalouf, Iggy Pop, Calypso Rose i Manu Chao, repartint-se els horaris de 20 hores a 23 h 45 sobre quatre espais: village, el bosqué, el mar i Paul Mas.
Comunicat d’OPC (Oui au Pays Catalan) , donant resposta a les declaracions fetes per el representant de l’Union Populaire Républicaine (UPR), que se’ls acusava a la premsa amb aquesta frase: ‘El discurs civilitzat i obert del moviment, no es més que un parany camuflant un odi a França, no dissimulat’. OPC assegura que ‘Aquesta mentida desvergonyida està inspirada en una frase greument extirpada del seu context, treta d’una xarxa social’….. Com sempre, podeu recuêrar, obrir i llegir el comunicat sencer, només en fr, tot clicant al mot comunicat. NDLR: ‘camuflat’ però ‘no dissimulat’?
El Casal Jaume Primer de Perpinyà, ens acaba de comunicar que la secció ‘Descobrir el Pas’ vos proposa una excursióde tres dies al Canigó, el dissabte 03, diumenge 04 i dilluns 05 de juny, als Refugis dels Cortalets i de la Bonaigua.
Aquesta excursió té un desnivell: de pujada: 1200m + 650m. i de baixada: 1000m + 850m.
Equipament: Sac de dormir, llum, àpat, sabates de muntanya, gorra, guants, impermeable…
Inscripcions: Mado, tel. : 00 33 6 14 48 30 24
La cita és demà dissabte a les 8h00 al Super U (Mig-Vernet).
refugi de Cortalets refugi de la Bonaigua | 0.862335 | curate | {"ca": 0.9417681312863949, "it": 0.02011646373742721, "pt": 0.014293276866066702, "es": 0.01270513499205929, "fr": 0.01111699311805188} | https://catalunyanord.vilaweb.cat/noticies/noticies-breus-157/ |
mc4_ca_20230418_12_435564 | Trobada de clubs amb Benjamín Prado
4 de maig a les 19.00h
Activitat pensada especialment per als clubs de lectura, en la qual tindreu la possibilitat de compartir sessió amb Benjamín Prado i el seu llibre Los treinta apellidos. L’activitat seguirà la dinàmica d’una sessió de club de lectura en la qual podreu interactuar amb l’escriptor sobre la lectura proposada. A més, podeu participar de manera col·lectiva o com a membres individuals.
Inscripcions en aquest enllaç fins a completar aforament
Benjamín Prado és escriptor. Ha publicat més d’una vintena de llibres, entre llibres de poesia, novel·la i assaig. Amb ells ha rebut diversos premis. Les seues obres, a més, han sigut traduïdes a diverses llengües.
La seua última novel·la, Los treinta apellidos, ha sigut «Premio Pop Eye de Literatura 2018». En ella, el professor, escriptor i detectiu ocasional, Juan Urbano, s’embarca en una nova investigació d’una trama obscura de negocis i poder.
Este es el comienzo de una oscura trama que se desplaza de España a Cuba y de ahí a África, y descubre al lector cómo se crearon algunas de las grandes fortunas en España, de dónde procede el dinero que las hizo tan poderosas y qué intentan esconder sus miembros para preservar sus intereses | 0.731179 | curate | {"ca": 0.7634146341463415, "es": 0.23658536585365852} | https://firallibrecastello.es/trobadadeclubs/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_183720 | En el passat campionat de Catalunya de periodistes celebrat a La Roca, un cop entregada i signada la targeta, Toni Bullón consulta un dubte al comitè esportiu. Sospita que ha actuat incorrectament en la següent situació: L’hi queda la bola enganxada a un rasclet. L’aixeca, i la bola cau fins a un bunker. La juga tal com queda. El seu dubte era si calia reposar la bola o jugar-la com quedes. El reglament diu que cal col·locar-la com estava sense penalitzar. Al no fer-ho i apuntar, signar i entregar un resultat incorrecte, va quedar desqualificat.
Des d’aquí volem felicitar al Toni per la seva sinceritat i al respecte que va demostrar a la competició i a tots els participants tot i fer un resultat més que correcte. | 0.773208 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.periodistesgolf.cat/toni-bullon-i-el-campionat-de-catalunya-de-periodistes-open-century-21-wellhome/ |
crawling-populars_ca_20200525_51_40481 | Phd student Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions Theoretical and Computational Neuroscience
+34 93 542 1371 [email protected] Ramon Trias Fargas, 25-27 08005 Barcelona
© Universitat Pompeu Fabra Barcelona T.(+34) 93 542 20 00 | 0.501434 | curate | {"ca": 0.7, "en": 0.3} | : /web/tcn/entry/-/-/164670/adscripcion/jorge-ramirez |
oscar-2301_ca_20230418_0_417927 | La calor del Nadal reuneix a familiars i éssers estimats al voltant de la taula. Amb els sentiments a flor de pell, és el moment d’entrar a la cuina i elaborar aquells plats que sabem agraden tant. Seguir la tradició pot resultar agradable, però sorprendre amb plats nous dignament presentats és tot un regal per a uns paladars acostumats, any rere any, a degustar sempre el mateix plat.
Una bona manera d’oferir el millor de nosaltres mateixos als convidats és preparant una taula especial, amb la millor cristalleria que disposem, la vaixella més bonica i la coberteria completa. Aquest dia, si no volem vestir la taula amb unes estovalles clàssiques, la podem cobrir amb
unes estovalles de tela de motius nadalencs, amb tovallons a joc.
L’ornamentació de la taula, en aquesta ocasió, segueix unes pautes particulars. Tant si s’escull un sol centre de taula de bones dimensions com diversos centres més petits, sempre estaran elaborats amb elements naturals propis d’aquesta època, com pinyes, fulles seques, fruits secs o fruites fresques d’hivern. S’adornaran amb llaços vermells i daurats, figures de pessebre o espelmes, vigilant que quedin elegants però no recarregats. Una altra opció és prescindir del centre de taula i decorar, en canvi, les cadires i el llum amb branques d’avet, pinyes i grans llaços.
La taula es pot il·luminar amb espelmes, símbol de la flama de la vida que sempre ha de romandre encesa. En aquesta ocasió, els colors vermell i blanc seran els més adequats.
Extret del llibre la pròpia autora ¿Un banquete? ¡Naturalmente!
Sense comentaris
Feu un comentari
Cancelar resposta
Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment.
Δ
Cerca per:
Entrades recents
Oli essencial de julivert: ideal a la cuina de primavera
Consells pel despertar de la primavera
La Primavera
Taller de cuina amb olis essencials
Amor i salut a la cuina
Etiquetes
Aliments energètics Ametlles Arròs integral Avellanes Blat de moro Blat sarraí Canyella Cereals Civada Cuina afrodisíaca detox Dieta oncològica Espècies fetge Fibra Fruita Fruits secs Gingebre Gomasio Julivert Menopàusa Mill Miso Nous Oli essencial Quinoa Sense gluten Showcooking Sèsam Tahin Tamari Verdura Vídeo Xocolata
Cuina saludable, inspirada en la cuina d'Afrodita, la cuina de l'amor que estima el cos i estima la vida. | 0.782958 | curate | {"ca": 0.8660558464223386, "es": 0.08333333333333333, "pt": 0.011343804537521814, "en": 0.033595113438045374, "ru": 0.0004363001745200698, "it": 0.005235602094240838} | https://lacuinadegavina.org/nadal-amor-a-la-taula/ |
mc4_ca_20230418_11_552910 | FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES - EPA: LA FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA PODRÀ CURSAR-SE EN ELS CENTRES DE FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES
PRESENTACIÓN LIBRO "MAKUBA" / PRESENTACIÓ LLIBRE "MAKUBA" | 0.494597 | curate | {"ca": 0.6951871657754011, "es": 0.3048128342245989} | http://formaciodepersonesadultes-epa-pv.blogspot.com.es/2014/03/la-formacio-professional-basica-podra.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.