id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_18_179726 | “Crec que podem dir que TV3 no parla a una part de la població catalana. (...) Miren Tele 5 i Antena 3 perquè TV3 no els ofereix coses que a ells els interessin. Mai els han vist com un públic possible. Mai han dissenyat productes per a ells”, denunciava Montse Santolino en una entrevista amb Sergi Picazo centrada en l’àrea metropolitana de Barcelona que va publicar el mitjà online Crític. La periodista hospitalenca feia notar l’elefant a l’habitació de la televisió pública catalana, aquell problema evident que tothom sap que existeix però que ningú esmenta. S’oblida TV3 de l’àrea metropolitana?
El primer gran serial de sobretaula de producció pròpia de Televisió de Catalunya, Poblenou, s’ambientava en un barri popular de Barcelona en ple procés de transformació després dels Jocs Olímpics. Va ser tot un èxit. TV3 va prendre com a referents sèries anglosaxones estil Gent del barri a l’hora d’oferir una representació del país delimitada però plural amb la qual s’hi podia identificar molta gent. Des d’aleshores, la ficció de TV3 ha anat variant de localitzacions. Girona a Secrets de família, Manresa a l’ spin-off Rosa, els dominis vinícoles del Penedès a Nissaga de poder, una de les metròpolis del Vallès, Sabadell, a Laberint d’ombres, la Selva interior a Ventdelplà, el Maresme gurmet a La Riera... a més de tants altres barris més o menys identificables en la resta de sèries barcelonines. Però el balanç geogràfic posa en evidència la invisibilització de part del territori. D’una banda, són escasses les ficcions que tenen lloc a més de 100 kilòmetres de Barcelona. Les Terres de l’Ebre, per exemple, segueixen sent un territori verge per a la ficció pròpia de la televisió pública del país. L’altra gran absent és l’àrea metropolitana, amb l’agreujant que representa, sense Barcelona, més d’un milió i mig de catalans.
Tan difícil és imaginar una sèrie ambientada al barri de La Florida de l’Hospitalet, al de Sant Ildefons de Cornellà, al de Fondo de Santa Coloma de Gramenet o a la Salut de Badalona? Esclar que en aquest cas els creadors s’enfronten a un gran repte: mantenir el català com a llengua vehicular irrenunciable a l’hora de recrear unes realitats socials que tenen el castellà com a principal forma d’expressió. Merlí, per exemple, presentava un format perfecte per afrontar aquesta situació. La major part de la sèrie té lloc en un espai, l’educatiu, on el català s’utilitza de forma habitual. L’institut Àngel Guimerà podria trobar-se en qualsevol zona de l’àrea metropolitana i així de passada reflectir aquest context concret. Però la sèrie, situada en un territori urbà indefinit, es limita a incorporar un personatge de família castellanoparlant, en Pol Rubio, amb l’agreujant que s’identifica llengua amb problemàtica social.
Imaginari de país
Els programes de la televisió pública contribueixen a construir un imaginari del país on tothom s’ha de veure representat. L’àrea metropolitana de Barcelona disposa de molts trets identificatius específics: la (mala) política urbanística que ha marcat bona part dels barris; el boomde les cultures urbanes, de la música trap a l’art de carrer; la convivència en els mateixos entorns geogràfics d’espais rurals i zones amb densitats de població rècord; la diversitat de procedències dels seus habitants; la tradició i actualitat de les lluites socials empreses pels veïns... Des de les sèries i els formats de no-ficció, TV3 ha de trobar les formes de recollir aquesta riquesa idiosincràtica de part de Catalunya. | 0.881904 | curate | {"ca": 0.9951107276387691, "es": 0.004889272361230946} | https://play.ara.cat/pantalles/Soblida-TV3-larea-metropolitana_0_1929407059.html |
wikipedia_ca_20230401_0_78323 | Jordi Bonet i Armengol
Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 12 de maig de 1925 — Barcelona, 20 de juny de 2022) va ser un arquitecte, activista cultural i dirigent de l'escoltisme català.
Va ser el director coordinador de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des de 1985 fins al 2012, quan ja tenia 87 anys. Fins l'últim dia, va seguir vinculat a les obres de la Sagrada Família com a director emèrit, alhora que va dur a terme una tasca divulgativa i d'interpretació sobre l'obra de Gaudí amb conferències arreu del món. Va ser acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i membre de la Junta de Museus de Catalunya i membre "ad honorem" de l'Acadèmia Pontifícia del Panteó (Itàlia), entre altres responsabilitats.
Biografia.
Jordi Bonet era fill del també arquitecte Lluís Bonet i Garí (1893-1993) i de la mecenes i activista cultural Maria Mercè Armengol i Tubau. Era germà del compositor Narcís Bonet i del rector de la Parròquia de la Sagrada Família, mossèn Lluís Bonet. De la mà del seu pare, arquitecte deixeble d'Antoni Gaudí i un dels continuadors de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família, de ben petit visità les obres d'aquest temple que despertaren en ell l'admiració per Gaudí, quan encara era alumne de l'Escola Blanquerna. El 1949 es llicencià en arquitectura per la Universitat de Barcelona, el 1961 es diplomà en "Housing Construction" als Estats Units, i l'any 1965 obtingué el Doctorat de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Començà a treballar combinant les teories arquitectòniques de Gaudí, que considerava el seu mestre, amb elements d'arquitectura racionalista. Entre les obres que segueixen el model gaudinià, destaca: l'església de Vinyoles d'Orís (1955), el monestir de Sant Benet de Montserrat continuant l'obra del seu pare, l'església de Sant Medir de Barcelona (1960), i l'església de la Fortesa, a l'Anoia (1962). En paral·lel, en l'àmbit de l'arquitectura industrial, assaja nous materials i dissenys a l'edifici Aiscondel i a les fàbriques de perfumeria Puig (empresa) i Dana. Destaquen algunes equipaments com l'escola Sant Gregori, a Barcelona, l'auditori Pau Casals, al Vendrell el 1981 o el Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. També realitza una nombrosa obra residencial, en particular per al cooperativisme obrer, així com segones residències. Forma part de La Cantonada i d'Ars Sacra, conformant equip amb destacats artistes: Jordi Vilanova i Bosch, Jordi Aguadé, Aureli Bisbe i Joan Vila Grau. A Amèrica llatina hi va dirigir diversos projectes de rehabilitació i construcció, entre ells la capella de les Maries (Corrientes, Argentina) i l'església de la companyia de Jesús a la Cochabamba (Bolívia).
Des de ben jove, es va formar en l'escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle. El 1957 fou el primer president de la Delegació Diocesana d'Escoltisme de Barcelona, i el 1965 fou el primer directiu català de la Conferència Internacional Catòlica d'Escoltisme, entitat on fou secretari general de 1977 a 1981. També va ser president del Moviment Scout Catòlic d'Espanya (1962-1977).
Va ser membre durant 20 anys i vicepresident d'Òmnium Cultural del 1986 al 2000. També va destacar com a membre la Junta del Centre Excursionista de Catalunya, organització de la qual també va estar molt lligat per la seva passió per l'esquí i la muntanya així com per la rehabilitació de la capella del Xalet del CEC a La Molina, estació per la qual també fa el primer Pla Director, sinó també fent l'obra del Refugi d'Ulldeter.
També va ser membre de la Junta del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i del patronat de la Fundació Gala-Salvador Dalí, entre altres. El 1981 fou nomenat comanador de l'orde de Sant Gregori el Magne pel Vaticà i el 1985 consultor del Consell Pontifical per als laics ("Pontificium Consilium pro Laicis"). Ha estat, entre altres responsabilitats, membre dels patronats de les fundacions Temple Expiatori de la Sagrada Família (1968), de la Pau Casals (1986), Orfeó Gracienc (1990), de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori i de la Fundació Lluís Domenech i Montaner. Va ser president del Patronat dels Monestirs de Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Vilabertran i dels Museus de Solsona, dera Val d'Aran i Museu Prat de la Riba de Castellterçol. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1981 va esdevenir membre de la Junta de Museus de Catalunya. El 1998 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de la que n'és acadèmic des del 1985.
Va ser el primer director general del Patrimoni Artístic i Cultural de la Generalitat de Catalunya, tasca que realitzà entre 1981 i 1984. L'any 1985 fou nomenat arquitecte director de les obres de la Sagrada Família, de la qual ja estava anteriorment vinculat com a membre de la Junta des dels anys seixanta. Durant la seva etapa com arquitecte del temple es varen introduir eines informàtiques de disseny assistit per ordinador i d'enginyeria assistida per ordinador i es va rehabilitar l'edifici de les escoles de la Sagrada Família. El 7 de novembre de 2010, en la cerimònia de dedicació al culte del temple de la Sagrada Família, Jordi Bonet, com a arquitecte director-coordinador, fou la persona que lliurà les claus de la nova basílica al Papa Benet XVI i la que feu una breu explicació sobre la construcció del temple en nom de tots els que han treballat per aixecar aquesta gran obra.
El 19 de març del 2019 nomenat membre acadèmic "ad honorem" de l'Acadèmia Pontifícia del Panteó en una cerimònia al Panteó de Roma oficiada pel Cardenal Ravasi.
Jordi Bonet es va casar amb Mariona Agustí i Badia (1952), filla de Conxita Badia, i tingueren sis fills: Mercè, Montserrat, Jordi, Mariona, Lluís i Núria. Va morir el 20 de juny de 2022, als 97 anys, a la seva ciutat natal de Barcelona.
Obra arquitectònica.
- Habitatges: En conjunt ha fet uns 2.000 habitatges, entre les quals destaquen els de: Cooperativa Vivendes Sagrat Cor de Jesús Caixa Postal (Barcelona) La Cantonada (Barcelona) Cooperativa de Vivendes Agrupació de Joventut Benéfico Constructora Sant Medir (Barcelona) diverses cases unifamiliars, en especial a la Cerdanya, Maresme, Osona, Moianès, Bages, Costa Brava i Mallorca.
- Oficines: Aiscondel (Barcelona) Crèdit Andorrà (Andorra).
- Indústries: Perfumeria Puig (Barcelona) Perfumeria Dana (Granollers).
- Escoles: Regina Carmeli i Sant Gregori (Barcelona) Joan XXIII (Hostalets de Balenyà) Pompeu Fabra (Vilanova del Camí).
- Hotels i residències: Hotel Moixeró (La Cerdanya) Casal Bellesguard Monestir de Sant Maties Residència del Mil·lenari (Barcelona).
- Esglésies: Sant Medir (Barcelona) Mare de Déu de Montserrat (Badalona) Santa Maria de la Fortesa (Piera, Anoia) Les Escaldes (Andorra).
- Auditoris: Auditori Pau Casals (El Vendrell) Orfeó Gracienc (Barcelona) Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa.
- Restauracions: Departament d'Economia i Finances Casa Garriga Nogués (1987) en aquell moment seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana, pel qual obté el Premi Ciutat de Barcelona de restauració el 1989.
- Urbanisme: Diversos plans parcials i el Pla General d'Ordenació de La Molina.
Obres publicades.
- "L'arquitectura al servei de la música" (1986)
- "Temple de la Sagrada Família" (1992)
- "L'architettura consacrata di Antonio Gaudí. La Sagrada Familia de Barcelona", Chiesa (Milà), (març 1995)
- "Il fratello di Gaudí", Chiesa, (març 1997)
- "L'últim Gaudí: el modulat geomètric del Temple de la Sagrada Família" (2000)
- "L'aportació cultural i científica de l'Institut d'Estudis Catalans, 1907-1997" (2001)
- "Les Escoles de la Sagrada Família" (2003)
- "Arquitectura i símbol a la Sagrada Família" (2013)
Premis i distincions.
- 1r Premi pel concurs de restauració de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, 1952.
- Comanador de l'orde de Sant Gregori el Magne, atorgada pel Vaticà, 1981.
- Premi Ciutat de Barcelona, 1989, per la restauració de la Casa Garriga Nogués efectuada el 1987.
- Creu de Sant Jordi, 1990.
- Premi Lluís Domènech i Montaner d'investigació arquitectònica, de l'Institut d'Estudis Catalans, 1999.
- Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, atorgada pel Ministeri d'Educació i Ciència espanyol, 2006
- Premi Ciutat de Barcelona, 2011
- Medalla d'Honor de Barcelona, 2013.
- Premi Miquel Coll i Alentorn, 2015.
- Membre de les juntes de la Fundació Gala-Dalí, d'Òmnium Cultural (vicepresident), de l'Acadèmica de Belles Arts de Sant Jordi (President), del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, de la Junta de Museus de Catalunya, del Centre Excursionista de Catalunya (vicepresident), entre altres.
- Medalla al treball President Macià, 2014, Generalitat de Catalunya.
- Membre ad honorem de l'Acadèmia Pontifícia del Panteó, 2019. | 1 | perfect | {"ca": 0.9592537484262332, "pt": 0.01671054137575827, "en": 0.008126359162183816, "es": 0.0054938766166876506, "it": 0.010415474419137004} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=78324 |
mc4_ca_20230418_4_522789 | Almadita Hostel Almada Portugal - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Rua Candido dos Reis 142, Cacilhas, Almada, Portugal, 2800-269 - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Excepcional 9,4 (860 comentaris)
Notable 7,2 (205 comentaris)
Barri Cacilhas Pragal Almada Cacilhas Pragal
Més informació sobre Almadita Hostel
Al visitar Almada, vosté es sentirà com a casa a Almadita Hostel, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Almadita Hostel asseguren una estada plaentera als seus clients. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, casino, magatzem d'equipatge, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb mini bar, balcó/terrassa, estació d'Ipod, TV satèl•lit/cable, nevera a cada habitació. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com camp de golf (a 3 km), piscina exterior, buceig, pesca, spa. Almadita Hostel és una elecció inteligents per a viatgers a Almada, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
Número de Identificación Fiscal: 33801/2015
Almada Hostals | 0.771709 | curate | {"ca": 0.8951822916666666, "fr": 0.020833333333333332, "en": 0.02734375, "pt": 0.028645833333333332, "es": 0.027994791666666668} | https://www.agoda.com/ca-es/almadita-hostel/hotel/almada-pt.html |
mc4_ca_20230418_18_84146 | Barraques a Montcada/Barcelona: 11/3/15 "Encara hi ha menors vivint a les barraques del Turó de Montcada" | Sicom
Barraques a Montcada/Barcelona: 11/3/15 “Encara hi ha menors vivint a les barraques del Turó de Montcada”
Home / Aixopluc / Barraques a Montcada/Barcelona: 11/3/15 “Encara hi ha menors vivint a les barraques del Turó de Montcada”
Barraques a Montcada/Barcelona: 11/3/15 “Encara hi ha menors vivint a les barraques del Turó de Montcada”2014-12-032019-11-18https://www.sicom.cat/blog/wp-content/uploads/2019/10/Capcalera_sicom_.pngSicomhttps://www.sicom.cat/blog/wp-content/uploads/2019/10/Capcalera_sicom_.png200px200px
Barraques a Montcada: els invisibles es fan visibles.
11/3/15 René Fabregat a sicom.cat: “Encara hi ha menors vivint a les barraques del Turó de Montcada”
Compromís per no enderrocar les barraques habitades del Turó de Montcada.
René Frabegat, portaveu de la PAH Montcada.
Fa uns dies – finals de Novembre – va començar el desmantellament de les barraques del Turó de Montcada. El Parc de Collserola, a través de fons aportats per l’Ajuntament de Barcelona, ha iniciat els treballs de demolició. La incertesa de trobar-se sense sostre –per molt precari que sigui– a les portes de l’hivern, l’època més dura de l’any, genera moltíssima angoixa. L’alcaldesa de Montcada diu que no li consta que hi visqui gent perquè no està empadronada. L’Ajuntament de Barcelona hi vol construir una ampliació de la gossera.
Can Tapioles va patir al juliol de l’any 2012 el desmantellament massiu de barraques. El Parc de Collserola va derribar unes 150 barraques, deixant-ne en peu una 15ena que eren les que estaven habitades. Al Turó de Montcada, parlem d’una proporció semblant de barraques, unes 150 aproximadament. Una part important de les barraques del Turó, són habitades per persones desplaçades pel desmantellament de Can Tapioles. Tant un assentament com l’altre – pel que hem pogut contrastar amb veïns de la zona – una antiguitat de 35 anys. Fa doncs, com a mínim 35 anys que aquest problema existeix i fins ara no s’havia fet res.
Informació publicada a Les Altres Veus. Per llegir-la complerta clica aquí.
Mapa de les zones on hi ha instalades #barraques a #Montcada. Més de 30 hectàrees d’assentaments amb població. pic.twitter.com/bmfDc2W6U1
— Les Altres Veus (@LesAltresVeus) noviembre 28, 2014
La PAH de Montcada i Reixac demana la paralització immediata dels enderrocaments per trobar una solució al problema d’habitatge que es viu a la zona. Informació de La Directa. Clica aquí per llegir-la complerta.
Barraques a Montcada: els invisibles es fan visibles via @LesAltresVeus https://t.co/mGSK50Vrjy #Montcada pic.twitter.com/AhIFfnMZBE
— Directa (@La_Directa) noviembre 28, 2014
barraques, Can Tapioles, Gossera Barcelona, La Pah, Montcada, Montcada i Reixac, Pah Montcada, Turó de Montcada
Sentència exemplar contra URALITA per la mort de familiars de treballadors amb amiant . Més de 100 mil morts a Europa entre 1994 i 2010.Bloc, Cures, D'altres Mitjans, Drets Humans, Eines d'intercanvi, Emergència Climàtica i Social, Entorn habitable, La Plaça dels Futurs/Ràdio Municipal Terrassa, Ràdio, Sanitat / Salut, Totes les publicacions, Treball | 0.752473 | curate | {"ca": 0.9673015873015873, "es": 0.024444444444444446, "en": 0.008253968253968255} | https://www.sicom.cat/blog/barraquisme-montcadabarcelona/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_255083 | Em refereixo a tenir una relació. Com expliqueu a algú amb qui vau lligar un dia perquè us va molar però que ara no us agradaria anar més enllà de l'amistat i/o lio? De la manera menys dolorosa possible per a l'altre, sobretot quan intuïu que a l'altre si li agradaria.
El què jo vaig fer un parell de cops amb noies que volia deixar va ser passar completament d'elles fins que se'n van cansar i em van deixar elles. Així evitava remordiments. No és una tàctica especialment noble ni valenta però els amors de joventut tampoc són una cosa gaire seriosa en general. | 0.752924 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_351400 | Semasiologia
La semasiologia (del grec σημασία "semasia," “significat”, σημαίνω "semaino" “indicar, significar”) és una disciplina de la lingüística que s'ocupa de la qüestió “què vol dir el mot X?”. Estudia el significat de les paraules sense tenir en compte la seva expressió fonètica. La semasiologia parteix del mot o l'expressió lèxica i s'interroga pel seu significat, els seus diferents sentits (polisèmia). El "modus operandi" contrari és l'emprat per l'onomasiologia.
Aquest terme va aparèixer pel primer cop el 1825 en l'obra de Christian Karl Reisig "Vorlesungen über lateinische Sprachwissenschaft" ("Lliçons sobre lingüística" "llatina"). Entre d'altres, Friedrich August Eckstein, Gerhard Franz, Friedrich Haase, Ferdinand Heerdegen, H. Lehmann, Hermann Peter i Richard Chenevix Trench, varen ser els principals continuadors d'aquesta línia de recerca. En primera instància, la semasiologia s'entenia principalment com una recerca historiogràfica, principalment per a investigar els canvis semàntics.
Es pot entendre la semasiologia com a branca de la lexicologia, i com a part de la semàntica. Més exactament, de vegades se subscriu a la semàntica lèxica, encara que sovint aquest terme s'entén com a sinònim de semàntica. El significat exacte del terme no és del tot precís, puix que segons alguns autors, la semasiologia s'ha barrejat amb la semàntica en la ciència lingüística moderna, si bé encara es fa servir definida per oposició a l'onomasiologia.
No s'ha de confondre amb l'onomàstica, que tracta els noms propis, o l'etimologia, que s'ocupa de l'origen dels mots. | 1 | perfect | {"es": 0.007609384908053266, "ca": 0.9923906150919467} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=351401 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_462495 | Brutal,del millor que he vist mai .Acaben d'actuar als Matins de TV3 i la Melero va a entrevistar el cantant,de cop veu com el guitarrista torna després d'haver marxat uns segons i li pregunta on estava.El noi li diu que al lavabo,però pel breu espai de temps que havia passat, i els gestos nerviosos que feia (com tocar-se el nas) podem sospitar una altra cosa
Mare meva, quina cara que fan els pobres nois! Es deuen creure els Sex Pistols | 0.804087 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_337941 | Notícies
Premis Medi Ambient 2015
El divendres 10 d’abril a les 20 hores, vam poder presenciar el lliurament dels XIV Premis de Medi Ambient per unes Escoles Verdes 2015: premis fotogràfics i treballs de recerca. També vam poder gaudir d’actuacions musicals dels alumnes de batxillerat, una coral del col·legi Torre Jonama i d’un refrigeri preparat pels nostres alumnes de cuina.
CONCURS FOTOGRÀFIC :
NÙRIA SOLÀ: 1r premi – Pardal a la branca, Escola Carrilet.
BERNAT SAMORA: 2n premi – Fauna a la nit, Escola Pi Verd.
SABRINA CLONER: 3r premi – Arbre i avions, Escola Carrilet.
CARLOTA RAMIREZ: 3r premi – Flor, Escola Carrilet.
ESTEL FONT FÉLEZ: 1r premi – Estudi de la praderia de posidònia oceànica de cala Montgó INS Pere Alsius, de Banyoles.
JORDI MIRALLES MESTRE: 2n premi – Sortida a l’entorn de Tossa. Escola Cervetó, de Granollers.
FRANCESC ROMERO TORRES: 2n premi – Estudi de l’estat ecològic de la Riera d’Arbúcies a partir de la població de macroinvertebrats i ratpenats aquàtics. INS Montsoriu, d’Arbúcies.
Article escrit per Rebeca Lupse i Andra Bianca, alumenes de 3r B d’ESO | 0.765173 | curate | {"pt": 0.05385329619312906, "ca": 0.903435468895079, "fr": 0.018570102135561744, "de": 0.02414113277623027} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_301613 | Notícies 12 és l'informatiu d'actualitat de referència per saber què passa al territori. Cada dia de ben a prop presentat per Roser Marquès, Gerard Bosch i als esports, Sergi Amat.
Emissió
De dilluns a Divendres,
14:00, 16:00, 18:00, 20:00, 22:00 i 00.00 h
Vídeos
Notícies 12. 27/10/2017
Divendres, 27 Octubre 2017 12:48
Tarragona surt a celebrar declaració de la República en una concentració convocada per les entitats sobiranstes la plaça de la Font amb més de 2mil de persones davant l'Ajuntament de Tarragona. Estelades i també pancartes demanant la llibertat dels presidents…
Notícies 12. 26/10/2017
Dijous, 26 Octubre 2017 11:00
Els socialistes de Tarragona consensuen una moció amb la resta de partits excepte PP i Ciutadans per rebutjar les mesures del Govern espanyol amb l’article 155. En canvi han votat en contra de l’alliberament dels presidents d’Òmnium Cultural i l’ANC,…
Notícies 12. 25/10/2017
Dimecres, 25 Octubre 2017 13:00
L’alcalde de Salou avisa que l'aplicació de l'article 155 i la posterior convocatòria d'eleccions pot paralitzar el projecte de Hard rock al territori. Pere Granados ha mostrat avui la seva preocupació al ple per la possible paralització de les institucions…
Notícies 12. 24/10/2017
Dimarts, 24 Octubre 2017 10:34
Valls, el primer municipi del Camp de Tarragona a mostrar el seu rebuig a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, aprovant ahir la moció que promouen els ajuntaments independentistes arreu del territori. El consistori vallenc va convocar un Ple extraordinari…
Notícies 12. 23/10/2017
Dilluns, 23 Octubre 2017 11:40
Diada de Santa Úrsula reivindicativa en el punt àlgid del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, després de la confirmació del Govern espanyol de les mesures que presentarà al Senat per aplicar a Catalunya l’article 155 de la Constitució i… | 0.642226 | curate | {"ca": 0.8504464285714286, "fr": 0.012834821428571428, "en": 0.023995535714285716, "it": 0.027901785714285716, "es": 0.08482142857142858} | https://tac12.tv/programes/noticies-12?start=1670 |
macocu_ca_20230731_9_394822 | La Diputació de Barcelona amb la col·laboració de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat organitza el dijous dia 8 de juny a l’espai Francesca Bonnemaison la presentació del llibre Educació ambiental. D’on venim cap a on anem?. Una publicació que repassa els 40 anys d’aquesta pràctica de la mà de grans referents com són Jaume Terrades i Teresa Franquesa. La presentació constarà d’un espai de debat, un altre de presentació d’experiències locals amb casos pràctics i un últim en el què es farà referència a diverses eines per a l’educació ambiental del segle XXI. De forma exclusiva, totes les persones assistents rebran un exemplar del llibre Educació ambiental. D'on venim? Cap a on anem?
El Servei de Documentació d’Educació Ambiental ja té disponible en préstec un exemplar d’aquest llibre. A continuació podeu trobar la seva ressenya:
El llibre és gratuït per a estudiants, universitats, biblioteques, i pot adquirir-se en el següent enllaç. | 0.776284 | curate | {"ca": 0.9737670514165793, "tr": 0.011542497376705142, "en": 0.014690451206715634} | |
dogc_ca_20230901_0_12642 | ORDRE de 10 de març de 1989, per la qual s'atribueix denominació específica a diversos col·legis públics. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 1154, pàg. 2545 de 12.6.1989).
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.
D'acord amb la sol·licitud presentada pels corresponents òrgans de govern de diversos col·legis públics per a l'atribució de denominació específica als centres, s'instruïren els expedients corresponents.
Havent-se comprovat als esmentats expedients el compliment, per part dels centres, dels requisits exigits pel Decret 133/1981, de 2 de maig, sobre atribució i canvi de denominació dels centres docents públics,
Ordeno:
Article únic
S'atribueixen als col·legis públics que figuren a l'annex d'aquesta Ordre les denominacions específiques que s'hi detallen.
Disposició final
Contra aquesta Ordre es podrà interposar, d'acord amb el que disposen els articles 126 de la Llei de procediment administratiu i 52 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, recurs de reposició en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 10 de març de 1989
Josep Laporte i Salas Conseller d'Ensenyament
Annex
Serveis Territorials de Barcelona II (comarques)
Comarca: Vallès Oriental.
Municipi: Granollers.
Localitat: Granollers.
Codi de centre: 08042287.
Adreça: c. de Joan Camps, s/n.
Denominació: col·legi públic.
Nova denominació: col·legi públic Salvador Espriu.
Comarca: Osona.
Municipi: Oristà.
Localitat: Oristà.
Codi de centre: 08022549.
Adreça: pl. Major, núm. 17.
Denominació: col·legi públic.
Nova denominació: col·legi públic Llevant.
Serveis Territorials de Lleida
Comarca: Urgell.
Municipi: Verdú.
Localitat: Verdú.
Codi de centre: 25004863.
Adreça: c. de les Escoles, s/n.
Denominació: col·legi públic.
Nova denominació: col·legi públic Jardí.
Comarca: Urgell.
Municipi: Castellserà.
Localitat: Castellserà.
Codi de centre: 25001281.
Adreça: av. de Sant Sebastià, núm. 36.
Denominació: col·legi públic.
Nova denominació: col·legi públic El Terrall. | 1 | perfect | {"ca": 0.893740902474527, "es": 0.03444929645803008, "it": 0.05579815623483746, "en": 0.0024260067928190197, "sv": 0.005337214944201844, "cs": 0.001455604075691412, "uz": 0.005337214944201844, "uk": 0.001455604075691412} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_29637 | Cinc gelats casolans que encantaran als nens
Redacció Ja ha arribat l'estiu i amb ell l'època dels gelats, unes postres refrescants que agraden a petits i grans. Però, són bons per als nens? Molts gelats contenen conservants artificials i aromes que no resulten especialment bons per a la seva dieta.
És per això que et proposem realitzar els teus propis gelats casolans. Receptes que podràs realitzar amb els teus fills de manera fàcil i divertida i amb les que, a més, tindràs el control sobre els ingredients, assegurant-te que són naturals i sans per als més petits.
Ingredients500 gr. de maduixes100 gr. de sucre25 ml. de sucre invertit200 ml. de llet sencera225 ml. de nata per muntar1 llimona
ElaboracióRentar les maduixes i tallar-les a trossets.Repartir en una safata i escampar sucre per sobre.Deixar reposar una hora i mitja.Afegir llet, unes gotetes de llimona i sucre invertit.Triturar-ho tot i colar la barreja.Muntar la nata.Afegir la barreja a poc a poc, remenant contínuament.Tirar la barreja en un recipient metàl·lic o heladera i tapar-lo amb paper film.Ficar-ho al congelador.Remoure-ho cada mitja hora durant les primeres tres hores i després deixar congelar.
Ingredients250 ml. de llet250 ml. de nata25 gr. de cacau en pols85 gr. de xocolata fondant100 gr. de sucre2 rovells d'ousal
Elaboració
Batre els rovells amb el sucre fins que es dissolgui i reservar en un bol.En un cassó a foc baix, posar la llet amb la nata i el cacau en pols.Remoure-ho tot perquè s'integri i es dissolgui el cacau.Ratlleu la xocolata fondant i afegir a la barreja.Batre-ho fins que es desfaci la xocolata.Afegir-hi una mica de sal per realçar el sabor.Incorporar-hi la barreja de rovells i sucre que hem realitzat al principi.Batre-ho tot i remoure durant uns minuts perquè no bulli.Retirar-ho del foc i deixar que tremp a temperatura ambient.Posar la barreja en un recipient pla i metàl·lic.Ficar-la al congelador i remenar cada mitja hora durant tres hores.
3. Polos de fruita
IngredientsMaduixesKiwiPréssecSuc de taronjaSuc de pinyaUn motlle de gelats
ElaboracióEscollir i tallar les fruites que prefereixis: síndria, pinya, préssec, etc.Col·locar els trossets de fruita en un motlle de pol.Afegir sucs de fruites.Posar al congelador i esperar 4 o 5 hores.
Ingredients500 ml. de llet250 ml. de nata de muntar6 rovells d'ou200 gr. de sucre1 beina de vainilla
ElaboracióTallar la vainilla per la meitat i raspar les llavors.Posar en un cassó la llet, la nata i les llavors de vainilla a foc fort fins que bulli.Quan arrenqui el bull, posar a foc baix uns minuts.Batre els rovells amb el sucre, afegir-les al cassó i barrejar amb cura.Mantenir a foc baix i remoure sense que arribi a bullir.Tirar la barreja en un recipient pla metàl·lic i ficar al congelador.Remoure cada mitja hora durant les tres primeres hores.
5. Gelat de stracciatella
Ingredients250 ml. de nata per muntar175 ml. de llet100 gr. de sucre1 cullerada de sucre invertit o mel1 culleradeta d'essència de vainilla100 gr. de xips de xocolata
ElaboracióBarrejar la llet i la nata en un cassó a foc lent fins que estigui tèbia.Afegir el sucre i remenar fins que dissolgui.Tirar l'essència de vainilla i el sucre invertit o la mel, batre fins que estigui integrat.Deixar refredar i quan la barreja estigui freda afegir els xips de xocolata i barrejar.Bolcar en un recipient metàl·lic pla.Remoure cada mitja hora durant les primeres tres hores i deixar refredar al congelador.
Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients... | 0.722023 | curate | {"ca": 0.9057576625608708, "pl": 0.005156115726152965, "fr": 0.018619306788885705, "es": 0.040389573188198226, "en": 0.015468347178458894, "cs": 0.0011458034947006588, "it": 0.013463191062732742} | : /gastronomia/noticias/nws-596763-cinc-gelats-casolans-encantaran-als-nens.html |
mc4_ca_20230418_8_382187 | La integració emocional: només tu pots solucionar el teu malestar - COS Cooperativa
COS és
COS som
COS a la premsa
Salut general
Salut esportiva
Gestació i criança
Salut a l'empresa
Fisioteràpia obstètrica i del sòl pelvià
Atenció a l'adolescència
Conducció d'equips
Grup terapèutic la Matriu
Grup terapèutic. Fes el Clic
Grup terapèutic. El refugi
Grup terapèutic. La Capsa
Seguiment de salut esportiva
Complementació esportiva
Prevenció i tractament de lesions
Suma't al repte
Fertilitat i inseminació
Acompanyament al postpart
Massatge, reflexologia i drenatge limfàtic
Nutrició i dietes per a l'embaràs
Homeopatia i naturopatia
Assessorament a la lactància
Grup de criança Pell amb pell
Peuet peuet
Cursos d'embaràs, part, postpart i criança
Seguiment de la salut infantil
Tallers de salut infantil
Seguiment de la salut de la plantilla
Intervenció sistèmica i acompanyament d’equips
Intervenció en grup a l'empresa
Quota empresa
Per Michela Deiana
La integració emocional: només tu pots solucionar el teu malestar
La Integració Emocional (IE) és un mètode terapèutic que permet establir un pont entre la part mental, normalment més desenvolupada i “entrenada” pel tipus d’estil de vida que tenim, operatiu i pràctic, i la part emocional.
Entendre que només es tracta de falta d’entrenament, ens permet sortir dels auto judicis que ens fem quan no estem d’acord amb el què sentim i afegir una nova mirada: no podem decidir allò que sentim. Recorda l’última vegada que et vas molestar per alguna cosa. Ho vas triar?
Òbviament no.
Normalment és quan ens molestem per alguna cosa que entrem en contacte amb les nostres emocions reprimides i prenem consciència que hi ha alguna cosa no resolta. És com si allò que ha passat a l’exterior ens servís com una lupa que simplement evidencia, sense crear, algun recorregut emocional que encara no està net, i sorgeix el dolor.
Amb la IE s’aprèn una altra forma d’entrar en contacte amb el patiment, es reconeix la seva existència, per descomptat, no es nega, i es decideix conscientment mirar-lo i sentir-lo i des d’aquí, dissoldre’l.
Es va així en contra dels tants aprenentatges que acumulem a la nostra vida: “No pensis què et passa”, “la única cosa que has de fer és distreure’t”, “el temps ho guareix tot”, etc. En realitat és normal que haguem après aquestes fórmules, perquè en el dia a dia és necessària la practicitat i operativitat; no hi ha res de mal en això, simplement a llarg termini no és eficaç.
Això és un altre punt important, posar energies a aprendre altres camins, sense renegar dels anteriors, que van ser la millor opció respecte a l’estat evolutiu que es tenia en aquell moment.
Tornem a l’exemple de la lupa: imaginem una taca en una samarreta i que emprem una lupa per mirar ben bé quin tipus de taca és. És possible que la taca engrandeixi només per mirar-la? O que arribem a pensar que és la lupa que l’ha creat?
La taca ja hi era, simplement la lupa ajuda a prendre consciència de quin tipus de taca és i ens ajuda buscar el millor sistema per treure-la. Com més enquistada està, més temps i cures necessitarà, però s’arribarà a un resultat satisfactori respecte al punt de partida.
El mateix fa la IE, s’ofereix com una lupa conscient, que no espera que passi un fet traumàtic per posar llum al sofriment, sinó que actua creant com una explosió controlada curta, per veure i sentir què ens fa reaccionar. Convida a la persona a seure per sentir conscientment el dolor, per dissoldre’l. Inicialment quan s’està aprenent el mètode, el sofriment es percep fort, però a poc a poc s’integra i es transforma en un alleujament i una vegada après es converteix en una eina practica que sempre es té a mà, sense necessitar una guia externa.
Això és el poder sobrenatural de la IE: comencem a entendre més el que sentim, a comprendre que el que sentim està dins del nostre, que no ve de fora “Jo no soc el que sento, soc qui és capaç de sentir”. És la presa de poder de qui decideix que es vol conèixer i va prenent responsabilitat en el seu benestar. És una decisió conscient que atorga poder a les persones i situacions externes. Es deixa de projectar. Per descomptat se segueix reconeixent que hi ha coses greus, traumàtiques, que les altres persones també tenen la seva responsabilitat, etc. i al mateix temps s’enfoca en “qui pateix soc jo, qui pot encarregar-se de solucionar-ho soc jo”.
Integrar significa fer-se responsable del propi patiment i al mateix temps del propi benestar.
Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers que serveixen per a una millor accessibilitat i visualització del contingut, per a millorar els nostres serveis i per a la recollida d'estadístiques sobre els teus hàbits de navegació. Si estàs d'acord prem acceptar o continua navegant.AcceptarMés informació | 0.755727 | curate | {"ca": 0.9253191489361702, "no": 0.006595744680851064, "de": 0.0031914893617021275, "en": 0.013617021276595745, "fr": 0.005531914893617021, "oc": 0.015531914893617021, "es": 0.021914893617021276, "pl": 0.001702127659574468, "pt": 0.0027659574468085106, "it": 0.003829787234042553} | http://www.cos.coop/bloc/article/integracio-emocional-nomes-tu-pots-solucionar-malestar |
macocu_ca_20230731_4_302727 | Publicat per Paco Ferron Carrion el 20/05/2020 - 13:34
Publicat per Paco Ferron Carrion el 20/05/2020 - 12:44
Publicat per Paco Ferron Carrion el 19/05/2020 - 19:42
Publicat per Paco Ferron Carrion el 19/05/2020 - 19:22
Publicat per Paco Ferron Carrion el 19/05/2020 - 18:18
Publicat per Paco Ferron Carrion el 18/05/2020 - 21:31
Publicat per Paco Ferron Carrion el 18/05/2020 - 21:13
Publicat per Paco Ferron Carrion el 18/05/2020 - 10:47
Publicat per Paco Ferron Carrion el 18/05/2020 - 10:06 | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_96585 | Petó i adéu per evitar embussos en deixar els nens a l'escola Des del passat 5 de febrer, un agent cívic és al costat de l'Escola Marià Manent per a informar les famílies d'aquesta iniciativa, incloent-hi els aparcaments gratuïts disponibles. http://www.premiadedalt.cat/news/peto-i-adeu-per-evitar-embussos-en-deixar-els-nens-a-lescola http://www.premiadedalt.cat/news/peto-i-adeu-per-evitar-embussos-en-deixar-els-nens-a-lescola/@@download/image/CIVISME_PETOIADEU_alta.jpg
Petó i adéu per evitar embussos en deixar els nens a l'escola
Des del passat 5 de febrer, un agent cívic és al costat de l'Escola Marià Manent per a informar les famílies d'aquesta iniciativa, incloent-hi els aparcaments gratuïts disponibles.
Above Content Body
Content Core
L'Ajuntament de Premià de Dalt ha decidit evitar les retencions innecessàries de vehicles a l'entrada de les escoles. I ho ha fa amb un sistema que ha funcionat en altres municipis. Es tracta del "petó i adéu", una acció perquè les famílies que porten els nens a escola amb cotxe, deixin els infants a la port de l'escola de forma ràpida facilitant així la circulació. La proposta neix fruit de la col·laboració del Consistori, la Policia Local, l'Escola Marià Manent i l'AMPA.
"Petó i adéu" és l'adaptació de la iniciativa "Kiss and go", un projecte pioner que ja fa temps es va posar en marxa en diferents ciutats europees i que serveix no només per evitar embussos sinó per fomentar els hàbits de vida saludables i l'autonomia dels infants.
Des del passat 5 de febrer, un agent cívic és als afores de l'Escola Marià Manent per a informar les famílies d'aquesta iniciativa, incloent-hi els aparcaments gratuïts disponibles. Prèviament, s'ha repartit a tots els alumnes una comunicació informant-los i recordant els aparcaments gratuïts que hi ha a prop de l'escola. La iniciativa es preveu posar-la en marxa als altres centres del municipi.
Gran part de l'èxit dels espais "petó i adéu" consisteix en la construcció dels anomenats camins escolars segurs, entre les zones d'aparcament i l'escola. En el cas de Premià de Dalt s'han fet dos camins segurs, un cap a l'Escola Marià Manent i un altre cap a l'Escola Santa Anna.
Les il·lustracions dels camins escolars segurs són obra de la dissenyadora local Georgina Coma. Imatges diverses en diferents colors per a identificar-los, reforçats amb senyals verticals. Els camins acaben i surten dels dos centres amb un dibuix a terra de la localització.
Amb aquests camins es busca en augmentar l'autonomia dels infants i promoure hàbits cívics, fomentar i donar preferència als mitjans de transport menys contaminants, reduir els desplaçaments en vehicle privat per minimitzar els seus impactes i millorar la seguretat viària, concretament dels alumnes. Com exexplica la regidora d'Ensenyament, Josi Durán, " Premià de Dalt és un poble viu, familiar i que vol consolidar-se com a referent saludable, per aquest motiu us animem a desplaçar-vos a les escoles a peu, fent salut i reduint la contaminació. | 0.839876 | curate | {"ca": 0.9899227410144441, "en": 0.010077258985555929} | http://www.premiadedalt.cat/news/peto-i-adeu-per-evitar-embussos-en-deixar-els-nens-a-lescola |
oscar-2201_ca_20230904_0_83793 | Un any més, el 18 de maig, el Museu Arxiu Tomàs Balvey se suma a les activitats programades pel Dia Internacional dels Museus, aquest cop sota el lema “El futur dels museus: recuperar i reimaginar”. I ho farà amb una jornada de portes obertes i visites guiades gratuïtes a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda.
A més, enguany es vol donar especial protagonisme i visibilitat als col·lectius que més han patit a conseqüència de la pandèmia com són els joves i la gent gran.
I és en aquest context que el Museu vol fer un reconeixement al col·lectiu d’Amics i Amigues del Museu per als quals enguany no s'han pogut organitzar activitats com són les sortides de patrimoni ad'altres pobles i ciutats o l’assemblea general anual. Per aquest motiu, l'equipament ha convocat diferents trobades al llarg dels dies 18, 19 i 20 al jardí del Museu per convertint-lo en un espai de trobada i participació on conversar i passar una estona agradable entre amics i amigues en l’àmbit de la cultura i el patrimoni de Cardedeu.
Dia Internacional dels Museus
El Dia Internacional dels Museus és un esdeveniment, organitzat pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM) des del 1977, que té com a objectiu conscienciar els ciutadans sobre el paper dels museus en el desenvolupament de la societat.
Compartir
Tweet
Darrera actualització: 18.05.2021 | 09:17
.
.`; $(document).ready(function() { if (typeof articlesId !== 'undefined') { articlesId.push('internal_calendar'); var today = new Date(); var oneYearAfter = new Date(); oneYearAfter.setDate(oneYearAfter.getDate() + 365); for (id in articlesId) { Calendar.setup({ id: articlesId[id], cont: "dv_calendar_" + articlesId[id], fdow: 1, noScroll: true, bottomBar: false, min: today, max: oneYearAfter, animation: false, titleFormat: "%B %Y", dateInfo: getDateInfo }); setEqualContentColumns(); } } }); | 0.679933 | curate | {"ca": 0.7203947368421053, "pt": 0.004934210526315789, "nl": 0.0027412280701754384, "fr": 0.0005482456140350877, "en": 0.2713815789473684} | https://www.cardedeu.cat/actualitat/noticies/9986-el-museu-arxiu-tomas-balvey-celebra-el-dia-internacional-dels-museus.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_899082 | Sembla que a Belgica s´ha iniciat un proces judicial per prohibir l´album Tintin al Congo per racista En parla Bru de Sala avui a LV LA questio no es justificar el missatge evidentment racista de Tintin al Congo , el problema es el papanatisme de mesurar les obres del passat amb els parametres del politicament correcte actual Aristotil i Plato trobaven be l´esclavitud , prohibim les seves obres ? Prohibim el mercader de Venecia de Shakespeare i l´Otelo ? No son recistes les pel.licuels de Tarzan de Wheismuller ? Es absurd mesurar la gent i les obres del passat amb els parametres d´avui Si hem de censurar tot el que ve del passat que olori a racista a masclista a homofob etc etc mes val que ho prohibim tot no ? Es poden censurar coses com ''la meva lluita '' de Hitler perque el seu unic fi era l´odi i la intolerancia i ja ho era a la seva propia epoca , pero censurar coses nomes perque els valors de les epoques han canviat es absurd
PEr això també podríem prohibir Marx: la propietat privada és un dret fonamental de la nostra societat. | 0.820351 | curate | {"ca": 0.8888888888888888, "es": 0.05555555555555555, "fr": 0.05555555555555555} | |
mc4_ca_20230418_13_729829 | Reflexió incòmoda sobre les Falles - Levante-EMV
andreu escrivà i garcia 16.03.2016 | 04:15
No m´agraden les falles, però de la mateixa forma que no m´agrada el bàsquet o la crema pastissera: sense passió, sense ressentiment. Deixe dit açò per avançat perquè potser algú té la temptació d´atribuir estes paraules a una animadversió que no existeix. Que a mi no m´entusiasmen no implica que no reconega la seua importància. La convivència entre veïns i fallers ha estat sempre complicada, tot i que és cert que s´han realitzat avanços, i que enguany l´esforç ha estat major, en part per l´impuls a la candidatura de les falles com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, proposant fins i tot un pla estratègic. Però hi ha un assumpte del qual les falles s´han oblidat sistemàticament, també ara: del seu impacte sobre el medi ambient.
Per una part, la població de la ciutat gairebé es duplica als dies de màxima afluència, i per altra, a la cremà s´emeten enormes quantitats de fum tòxic, negríssim. Sobta, per tant, l´absència d´estudis i l´avaluació d´alternatives, si exceptuem alguns articles solts i, això sí, el dossier de la Revista d´Estudis Fallers sobre «La sostenibilitat de les falles».
Molta gent implica molts residus i un gran consum d´energia, i per això l´ajuntament posa en marxa campanyes especials de recollida i separació de residus. L´any passat es va crear un premi per a aquelles falles que utilitzaren materials reciclats a les carpes i ninots, i també es va promocionar, junt amb Ecoembes, una campanya anomenada «La Gran Reciclada»; enguany pareix que hi haurà noves campanyes en la mateixa línia. A més a més, l´Ajuntament feu públiques una sèrie de recomanacions entre les quals destacaven l´aposta pel transport públic, el recordatori de la necessitat de reduir els residus o d´instal·lar il·luminació eficient. És innegable, per tant, que hi ha hagut un cert estímul a la visibilització de la vessant verda de la festa, però també resulta evident que ha estat insuficient. Que encara falta molt per fer, en estalvi energètic, en tractament dels olis dels llocs de menjar ambulants o en el control de la contaminació acústica, entre altres. Però queda, sobretot, el problema més important a nivell de salut ambiental: el fum.
Les falles ja no són de fusta i cartró, excepte honroses excepcions. Les falles estan fabricades en gran part amb poliestirè expandit, l´anomenat suro blanc, un material que quan es crema causa compostos altament tòxics i provadament cancerígens. Per què? Perquè la temperatura no es prou alta a la cremà, i la combustió és incompleta, generant molècules perilloses, com si fóra una incineradora que no funciona correctament. A més, la cendra, en funció de l´oratge, pot acabar embrutant i intoxicant també els nostres espais naturals, com passà l´any passat amb la Devesa de l´Albufera.
El suro blanc no té per què ser part de la festa. Cert és que aporta espectacularitat al moment culminant, quan tots volen vore les flames més altes i el foc més viu. Però ens allunya de les falles i també d´una festa respectuosa amb la nostra salut i el nostre entorn. Provem noves alternatives, com la pell de taronja, tornem a la fusta, aprofitem tot l´enginy i creativitat de la festa, que és molt, però anem pensant en abandonar el suro blanc. També des de l´Ajuntament haurien de fer-se a la idea: una ciutat envaïda per un fum tòxic i irrespirable no s´ajusta en absolut a la idea d´una València verda, neta i moderna que pareix que volen, amb encert, implantar.
Gran Reciclada
Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO | 0.863388 | curate | {"ca": 0.9960474308300395, "es": 0.003952569169960474} | http://www.levante-emv.com/fallas/2016/03/16/reflexio-incomoda-les-falles/1392455.html |
mc4_ca_20230418_0_572904 | Noticias de Orpesa: Associació Cultural Amplàries aconsegueix més de 220 signatures en les 5 primeres hores en contra de l'expropiació de la bilbioteca del mar
Portada > Orpesa > noticias > Associació...
Orpesa: Associació Cultural Amplàries aconsegueix més de 220 signatures en les 5 primeres hores en contra de l'expropiació de la bilbioteca del mar
La Plana al Dia | Orpesa | General | 09-10-2017
Aquest dimarts 10 d’octubre se li lliuraran les signatures a l’Ajuntament d’Orpesa per a evitar l’expropiació il·legal de la biblioteca que volen dur a terme a les 9.00h.
A través de la petició se li demana a l'organisme que valore de nou la possibilitat de permetre als veïns i turistes gaudir d'aquesta xicoteta instal·lació que no fa mal a ningú, que funciona com a lloc de trobada i espai per a la realització d'activitats culturals.
És un espai obert a tot el públic, on molta gent ha passat moments molt entranyables, on públic de totes les edats i cultures és benvingut i per al qual es preparen tallers, excursions i activitats culturals i esportives adaptant-les a tots ells.
Per a això sol·licitem que detinguen l'expropiació que ens estan amenaçant amb dur a terme el dimarts dia 10, que d'altra banda és il·legal ja que no estan permetent que arribe al Tribunal Superior de Justícia Valencià.
Hem realitzat la petició de signatures en la plataforma Change.org, on arribem a més de 220 signatures en les 5 primeres hores i a més de 550 signatures en les 24 primeres hores.
Ja hem aconseguit unes 800 signatures i agrairíem comptar amb el vostre suport i si considereu amb la vostra presència | 0.863661 | curate | {"ca": 0.970495919648462, "en": 0.029504080351537978} | http://laplanaaldia.com/orpesa/noticias/164032/associacio-cultural-amplaries-aconsegueix-mes-de-220-signatures-en-les-5-primeres-hores-en-contra-de-l-expropiacio-de-la-bilbioteca-del-mar |
crawling-populars_ca_20200525_2_35495 | Taxi
1. L'amplada dels accessos als aparcaments no podrà ser inferior a 5,40 m. per a tots dos sentits de circulació i a 3 m. per a un sol sentit. Aquesta amplada haurà de respectar‑se a l'entrada de l'aparcament i al tram corresponent, com a mínim als quatre primers metres a partir de l'entrada.
2. Els aparcaments amb capacitat per a més de quaranta places hauran de comptar amb accessos per a vianants des de l'exterior, separats de l'accés de vehicles o protegits adientment, i amb una amplada mínima de 0,90 m.
Aprovada per silenci administratiu positiu per Resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 12 de novembre de 1992 (DOGC núm.1690 de 04/01/1993), amb el benentès que aquesta modificació normativa només resulta d'aplicació al terme municipal de Barcelona i que en resten excloses les zones verdes o espais lliures atès que això hauria comportat la necessitat de sotmetre la modificació esmentada al tràmit específic de l'article 76 del Decret legislatiu 1/1990.
Art. 300. Condicions dels aparcaments i supòsits especials. (es modifiquen els apartats 1 i 2; s'hi afegeixen els apartats 3, 4, 5 i 6)
1. L'amplada dels accessos a aparcaments no serà inferior a 5,40 m. per a tots dos sentits de circulació i a 3 m. per a un sol sentit. Aquesta amplada haurà de respectar-se a l'entrada de l'aparcament i al tram corresponent, com a mínim, als quatre primers metres a partir de l'entrada. Als dotats de mitjans mecànics substitutoris de rampes, quan no tinguin més de dotze places i s'autoritzin excepcionalment, la zona d'espera des de l'entrada serà de 7,50 m. i d'amplada no inferior a 5 m., mentre que als robotitzats serà la suficient per tal d'evitar l'espera en la via pública. En aquest cas, s'haurà de garantir una capacitat d'entrada per hora igual a un mínim de la meitat de la capacitat total de l'aparcament. En tot cas, l'autorització d'aparcaments mecanitzats o robotitzats i similars, queda condicionada als requisits de trànsit, mobilitat i accessos que determini l'Ajuntament.
2. Els aparcaments amb capacitat no superior a quinze places podran tenir un únic accés per a vehicles i vianants, de 3 m. d'amplada, independentment de l'ample del carrer des del que hi té accés. Els aparcaments amb capacitat per a més de quaranta places hauran de comptar amb accessos per a vianants des de l'exterior, separats de l'accés de vehicles o protegits adientment, i amb una amplada mínima de 0,90 m.
3. Quan per raons del tipus d'aparcament, els accessos es poguessin col·locar en vies o espais públics, se n'haurà d'adoptar una disposició que garanteixi, en qualsevol cas, una amplada mínima en superfície de quatre metres per a la circulació de vianants, comptabilitzada la total destinada a aquest fi a la secció de carrer en aquest punt, i sempre que la distància des de l'accés de l'aparcament a la façana més propera no sigui inferior a 1,80 m. en cap punt.
4. S'admet la utilització de plataformes d'aparcament com a sistema d'optimització de les places, quan l'aparcament de nova construcció prevegi dit sistema, tant en el càlcul de sobrecàrregues com en les condicions d'accessos i seguretat. Als ja construïts, només s'admetran en planta inferior, recolzats directament sobre la solera –a menys que es justifiqui facultativament l'estabilitat de l'estructura–, sempre que el projecte d'instal·lació contempli, amb independència que aquesta sigui només parcial, la incidència resultant d'efectuar-ho sobre totes les places susceptibles de ser dotades d'aquest mecanisme i es compleixin, llavors, la resta de condicions establertes per a la totalitat de l'aparcament.
5.
a. L'Ajuntament podrà denegar la instal·lació d'aparcaments o garatges-aparcament en aquelles finques que estiguin situades en vies que pel seu trànsit o característiques urbanístiques singulars així ho aconsellin, llevat que s'adoptin les mesures correctores oportunes mitjançant les condicions requerides en cada cas. b. Per autoritzar la construcció d'un aparcament al subsòl, quan sigui presumible que pugui interferir l'ús públic d'aquest per infrastructures existents o previstes, o afectar a jaciments arqueològics, o incidir sobre les condicions geològiques o el nivell freàtic de l'entorn, l'Ajuntament exigirà l'aportació dels estudis oportuns, amb interrupció del termini previst per a l'atorgament de la llicència. En qualsevol cas, els estudis esmentats s'hauran d'aportar sempre que l'aparcament previst depassi les quatre plantes soterrani o superi la profunditat màxima de 13 m. comptats des del paviment de la planta baixa. Quan l'aparcament referit estigués previst expressament en un instrument de planejament, aquest haurà d'incorporar les justificacions tècniques a l'efecte. Si dels estudis aportats o dels informes municipals que en relació amb ells s'emetin resultés que la construcció prevista pogués incidir negativament sobre algun dels aspectes indicats o presentés un risc potencial greu, fins i tot amb l'adopció de mesures correctores, es denegarà l'autorització.
6.
a. Als aparcaments de més de cent places, l'Ajuntament podrà exigir que s'incrementi el nombre d'accessos sobre els mínims previstos a les Ordenances amb l'objecte de millorar les seves condicions de seguretat i reduir la incidència en el trànsit rodat dels vials immediats. b. Així mateix, en aquests aparcaments es podrà flexibilitzar l'exigència d'accessos de vianants sempre que es respectin els mínims exigits per la NBE-CPI-96 sobre condicions de protecció contra incendis en els edificis.
(s'incorpora a les Normes una Disposició addicional amb el redactat següent)
1. Les determinacions sobre previsió d'aparcaments en edificis són d'aplicació general. En conseqüència, queden suprimides les limitacions o prohibicions contingudes en els Plans especials per a zones o àmbits generals, sense perjudici de les contingudes a l'Ordenança de rehabilitació i millora de l'Eixample de Barcelona, que es mantenen.
2. L'apartat 8 de l'article 299 substitueix i deixa sense efecte a la ciutat de Barcelona l'article 108 de les Ordenances metropolitanes d'edificació.
*Número de places per habitacions dobles o equivalent senzilles.
Aprovada definitivament per Acord de la Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona de 5 de maig de 2003 (DOGC núm. 3957 de 29/08/03), amb el benentès que no es disminueixi la superfície total destinada a aparcament en relació amb l'actual estàndard fixada, i que la remissió de l'apartat K de l'article 298 es refereix a l'ordenació en el seu cas vigent, i tot incorporant d'ofici l'errada material detectada a l'apartat 4 de l'article 298. Redacció proposada (text afegit o modificat)
Art. 300. Condicions dels aparcaments i supòsits especials.
2. Els aparcaments amb capacitat no superior a quinze places per a automòbils podran tenir un únic accés per a vehicles i vianants, de 3 m. d'amplada, independentment de l'amplada del carrer des de la que té accés. Els aparcaments amb capacitat per a més de quaranta places per a automòbils hauran de comptar amb accés per a vianants des de l'exterior, separat de l'accés de vehicles o adequadament protegit i amb una amplada mínima de 0,90 m.
6.
a. Als aparcaments de més de cent places per a automòbils, l'Ajuntament podrà exigir que s'incrementi el nombre d'accessos sobre els mínims previstos a les ordenances per tal de millorar les seves condicions de seguretat i reduir la incidència en el trànsit rodat dels vials immediats. b. (sense modificació)
3. L'apartat 1 de l'article 298 substitueix i deixa sense efecte a la ciutat de Barcelona l'article 104 de les Ordenances metropolitanes d'edificació.
Aprovada definitivament per Resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, de 23 de maig de 2000 (DOGC núm. 3175 de 05/07/00).
Art. 300. Condicions dels aparcaments i supòsits especials (es modifiquen els apartats 1 i 2; s'afegeixen els apartats 3, 4, 5 i 6)
1. L'amplada dels accessos als aparcaments no podrà ser inferior a 5,40 m. per a tots dos sentits de circulació i a 3 m. per a un sol sentit. Aquesta amplada haurà de respectar-se a l'entrada de l'aparcament i al tram corresponent, com a mínim als quatre primers metres a partir de l'entrada. Als dotats de mitjans mecànics substitutoris de rampes, quan no tinguin més de dotze places i s'autoritzin excepcionalment, la zona d'espera des de l'entrada serà de 7,50 m. i amplada no inferior a 5 m., mentre que als robotitzats serà la suficient per tal d'evitar l'espera en la via pública. En aquest cas, s'haurà de garantir una capacitat d'entrada per hora igual a un mínim de la meitat de la capacitat total de l'aparcament. En tot cas, l'autorització d'aparcaments mecanitzats o robotitzats i similars, queda condicionada als requisits de trànsit, mobilitat i accessos que determini l'Ajuntament.
2. Els aparcaments amb capacitat no superior a quinze places podran tenir un únic accés per a vehicles i vianants, de 3 m. d'amplada, independentment de l'ample del carrer des del que té l'accés. Els aparcaments amb capacitat per a més de quaranta places hauran de comptar amb accessos per a vianants des de l'exterior, separats de l'accés de vehicles o protegits adientment, i amb una amplada mínima de 0,90 m.
3. Quan per raons del tipus d'aparcament, els accessos es poguessin col·locar en vies o espais públics, s'haurà d'adoptar una disposició dels mateixos que garanteixi, en qualsevol cas, una amplada mínima en superfície de quatre metres per a la circulació de vianants, comptabilitzada la total destinada a aquest fi a la secció de carrer en aquest punt, i sempre que la distància des de l'accés de l'aparcament a la façana més propera no sigui inferior a 1,80 m. en cap punt.
4. S'admet la utilització de plataformes d'aparcament com a sistema d'optimització de les places, quan l'aparcament de nova construcció prevegi dit sistema, tant en el càlcul de sobrecàrregues com en les condicions d'accessos i seguretat. Als ja construïts, només s'admetran en planta inferior, recolzats directament sobre la solera –a menys que es justifiqui facultativament l'estabilitat de l'estructura-, sempre que el projecte d'instal·lació contempli, amb independència de que aquesta sigui només parcial, la incidència resultant d'efectuar-ho sobre totes les places susceptibles de ser dotades d'aquest mecanisme i es compleixin, llavors, les demés condicions establertes per a la totalitat de l'aparcament.
5.
a. L'Ajuntament podrà denegar la instal·lació d'aparcaments o garatges aparcaments en aquelles finques que estiguin situades en vies que pel seu trànsit o característiques urbanístiques singulars així ho aconsellin, llevat que s'adoptin les mesures correctores oportunes mitjançant les condicions requerides en cada cas.
6.
a. Als aparcaments de més de cent places, l'Ajuntament podrà exigir que s'incrementi el nombre d'accessos sobre els mínims previstos a les Ordenances amb l'objecte de millorar les seves condicions de seguretat i reduir la incidència en el trànsit rodat dels vials immediats. b. Així mateix, en aquests aparcaments es podrà flexibilitzar la exigència d'accessos de vianants sempre que es respectin els mínims exigits per la NBE-CPI-96 sobre condicions de protecció contra incendis en els edificis, o norma que la substitueixi.
*Número de places per habitacions dobles o equivalent senzilles.
Aprovada definitivament Resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 20 de juny de 2002 (DOGC núm. 3723 de 19/09/02).
Sobre la redacció inicial dels articles de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità aprovat definitivament per la Corporació Metropolitana el 14 de juliol de 1976 (BOP de 19/07/76), es proposa la següent redacció:
Es modifica l'apartat 2, quedant redactat de la següent manera:
2. Els aparcaments amb capacitat no superior a quinze places podran tenir un únic accés per a vehicles i vianants, de 3 m. d'amplada, independentment de l'amplada del carrer des del que tingui accés. Els aparcaments amb capacitat per a més de quaranta places hauran de comptar amb accés per a vianants des de l'exterior separat de l'accés de vehicles o adequadament protegit i amb una amplada mínima de 0,90 m.
Aprovada definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 19 de novembre de 2008. (DOGC núm. 5270 de 02/12/2008).
Art. 300. Condicions dels aparcaments
1. L'amplada dels accessos als aparcaments no podrà ser inferior a 5,40 m. per a tots dos sentits de circulació i a 3 m. per a un sol sentit. Aquesta amplada haurà de respectar-se a l'entrada de l'aparcament i al tram corresponent, com a mínim als 4,50 primers metres a partir de l'entrada.
2. Els aparcaments amb capacitat no superior a quinze places podran tenir un únic accés per a vehicles i vianants, de 3 m. d'amplada, independentment de l'amplada del carrer des del que tingui accés. Els aparcaments amb capacitat per a més de quaranta places hauran de comptar amb accés per a vianants des de l'exterior separat de l'accés de vehicles o adequadament protegit i amb una amplada mínima de 0,90 m.
3. En el cas que es faci servir la rampa com a sortida d'evacuació per a vianants el pendent d'aquesta haurà d'adequar-se als paràmetres del CTE DB-SU, o en el seu cas la Normativa Tècnica d'aplicació vigent.
4. Als aparcaments dotats de mitjans mecànics substitutoris de rampes, quan no tinguin més de dotze places i s'autoritzin excepcionalment, pel compliment del número mínim de places exigides segons els articles anteriors, la zona d'espera en l'accés des del carrer i dins de l'immoble, tindrà una dimensió mínima de 4,50 m. de fons i d'amplada no inferior a 2,50 m. lliures d'obstacles en tota la seva longitud, amplada i alçada. Aquests mitjans hauran d'estar certificats com a ascensor per vehicles amb persones. En els aparcaments robotitzats serà la suficient per tal d'evitar l'espera en la via pública. En aquest cas, s'haurà de garantir una capacitat d'entrada per hora igual a un mínim de la meitat de la capacitat total de l'aparcament. En tot cas, l'autorització d'aparcaments mecanitzats o robotitzats i similars, queda condicionada als requisits de trànsit, mobilitat i accessos que determini l'Ajuntament.
5. L'Ajuntament podrà denegar la instal·lació d'aparcaments o garatges-aparcaments en aquelles finques que estiguin situades en vies que pel seu trànsit o característiques urbanístiques singulars així ho aconsellin, llevat que s'adoptin les mesures correctores oportunes mitjançant les condicions requerides en cada cas.
6.
a. Als aparcaments de més de cent places per a automòbils, l'Ajuntament podrà exigir que s'incrementi el nombre d'accessos sobre els mínims previstos a les ordenances per tal de millorar les seves condicions de seguretat i reduir la incidència en el trànsit rodat dels vials immediats. b. Així mateix, en aquests aparcaments es podrà flexibilitzar l'exigència d'accessos de vianants sempre que es respectin els mínims exigits pel CTE o normativa tècnica sectorial vigent sobre condicions de protecció contra incendis en els edificis.
Primera. Habitatges per a col·lectius específics
1. Les actuacions d'habitatge del tipus de les descrites a l'article 34.3 de la Llei d'urbanisme i l'article 18.1 de la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge o altra legislació que les substitueixi o modifiqui, promogudes en règim de protecció pública, destinades a col·lectius específics que requereixin una actuació social preferent i que, per les seves característiques, justifiquin programes funcionals de dimensió reduïda, no estaran sotmeses a les limitacions referents al nombre màxim d'habitatges per parcel·la, sempre i quan quedi garantida la destinació d'aquests habitatges.
2. Els plans de millora urbana podran preveure promocions d'habitatges no sotmeses a règim de protecció pública, que proposin tipologies de dimensió reduïda per a col·lectius específics que requereixen una atenció social preferent del tipus de les definides a l'article 34.3 de la Llei d'urbanisme i l'article 18.1 de la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge o altra legislació que les substitueixi. A aquests efectes els plans de millora urbana hauran de justificar la destinació al col·lectiu específic, la tipologia i el programa funcional proposat i establiran la densitat màxima d'acord amb aquesta finalitat; en qualsevol cas hauran de destinar un mínim del 10 per 100 del total de l'edificabilitat a serveis comunitaris.
Segona. Planejament aprovat amb anterioritat a la modificació del Pla general metropolità
1. Als àmbits de sòl urbà amb planejament aprovat amb anterioritat a aquesta modificació del Pla general metropolità, se'ls aplicaran, pel que fa al sostre amb destí a habitatge, les limitacions del nombre màxim d'habitatges establertes en aquesta modificació del Pla general metropolità, sempre i quan el planejament vigent no hagi concretat el nombre d'habitatges.
Aprovada definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 27 de març de 2009 (DOGC núm. 5358 de 14/04/2009).
TEXT REFÓS DELS ARTICLES 298, 299 i 300 DE LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ MODIFICATS AL TERME MUNICIPAL DE GAVÀ, adaptat a la Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 20 de novembre de 2008.
1. Antecedents
El Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària celebrada el dia 27 de març de 2008, va adoptar l'acord d'aprovació inicial de la "Modificació puntual dels articles 298.2, art. 299.5 i 6, nous apartats 7,8,9,10,11 i art. 300.2 i nou apartat 3 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità (T.M. Gavà) "
Art. 300. Condicions dels aparcaments.
1. L'amplada dels accessos als aparcaments no podrà ser inferior a 5,40 m per a tots dos sentits de circulació i a 3 m per a un sol sentit. Aquesta amplada haurà de respectar-se a l'entrada de l'aparcament i al tram corresponent, com a mínim als quatre primers metres a partir de l'entrada.
2. Els aparcaments amb capacitat no superior a quinze places podran tenir un únic accés per a vehicles i vianants, de 3 m d'amplada, independentment de l'ample del carrer des del que hi té accés.
3. S'admet la utilització de plataformes d'aparcament com a sistema d'optimització de les places, quan l'aparcament de nova construcció prevegi dit sistema, tant en el càlcul de sobrecàrregues com en les condicions d'accessos i seguretat. Als ja construïts, només s'admetran en planta inferior, recolzats directament sobre la solera. En el cas que es justifiqui facultativament l'estabilitat de l'estructura, s'admetran plataformes d'aparcament a la resta de plantes, sempre que el projecte d'instal·lació contempli, amb independència de que la instal·lació sigui només parcial, la incidència resultant d'efectuar-la sobre totes les places susceptibles de ser dotades d'aquest mecanisme i es compleixin la resta de condicions establertes per a la totalitat de l'aparcament.
Aprovada definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 13 d'abril de 2007. (DOGC núm. 4888 de 22/05/2007).
MODIFICACIÓ DELS ARTICLES 296, 298, 299 i 300 DE LES NORMES URBANISTIQUES DEL PLA GENERAL METROPOLITA, DE SANT JUST DESVERN
Art. 300. Condicions dels aparcaments
1. L'amplada dels accessos als aparcaments no podrà ser inferior a 5,40 m per a tots dos sentits de circulació i a 3 m per a un sol sentit. En els accessos per a doble circulació, aquesta amplada s'haurà de respectar a l'entrada de l'aparcament i al tram corresponent, com a mínim, als quatre primers metres a partir de l'entrada.
2. Els aparcaments que no disposin de places reservades per a persones amb mobilitat reduïda, podran tenir un unic accés per a vehicles i vianants de 3 metres d'amplada. Els aparcaments amb capacitat per a més de quaranta places hauran de comptar amb accessos per a vianants des d'un espai public, separats de l'accés de vehicles i protegits adientment, i amb una amplada mínima de 0,90 m.
3. Els accessos a l'aparcament hauran de realitzar-se per sòls destinats preferentment a vialitat i, en cas d'accés per altres zones públiques que puguin ser admeses, cal garantir que no afectaran la funcionalitat d'aquestes i prevenir-ne el manteniment pels beneficiaris.
Amb motiu de la modificació dels articles 296, 298, 299 i 300 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità queden derogats al municipi de Sant Just Desvern els següents articles de les Ordenances metropolitanes d'edificació: - Apartat 1 de l'article 103, apartat 2 de l'article 104 i apartat 4 de l'article 111.
Aquesta modificació dels articles 296, 298, 299 i 300 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità entrarà en vigor el dia següent a la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. | 0.527872 | curate | {"en": 0.0001952076521399639, "cs": 0.00351373773851935, "ca": 0.9881411351324972, "es": 0.006246644868478844, "pt": 0.001708066956224684, "ar": 0.0001952076521399639} | : /ca/web/territori/gestio-i-organitzacio/numamb/detall/-/articlenumamb/article-300---condicions-dels-aparcaments/991940/11656?_ArticleNUMAMBSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_ArticleNUMAMBSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_seccio=normes-urbanistiques-del-pla-general-metropolita.nnuu-titol-iv-capitol-iii-seccio4&_ArticleNUMAMBSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fca%2Fweb%2Fterritori%2Fgestio-i-organitzacio%2Fnumamb%2Fllistat |
racoforumsanon_ca_20220809_2_853875 | Hola! Fil senzill, no té més: confessar sobre sexe (experiències, tant de bones com de roÏnes, coses políticament incorrectes, somnis estranys, descobriments en la vostra sexualitat, etc.) perquè el sexe és una part més de la nostra vida diària, i per tant segurament sovint tenim alguna cosa a dir. VA, pecadores i pecadors del racó!
Confesso que l'altre dia vaig anar a buscar pa i quatre coses més a un forn i mentre m'atenia una parenta de la família va aparèixer de la rerebotiga una rossa que em va clavar la mirada un parell o tres de cops durant l'estona que vaig estar-hi i que em va deixar captivat durant els següents... 2 dies No però ara seriosament, quan un no està gens acostumat a disposar d'opcions més o menys possibles.. et dóna per pensar. Rumiant-ho més tard vaig arribar a a conclusió que potser hauria d'haver provat quelcom
No ho dubtis. Endavant.
Sóc un Amparo , precisament. No tinc remei Gràcies pel consell de totes maneres
No tens res a pedre. El pròxim cop li somrius, si et torna el somriure, la saludes i seguidament li preguntes si és de la zona i bla bla bla. Fins que et doni el facebook o algún altre tipus contacte.
Gràcies pel consell, de debò
Quan hi vagis, ens ho has d'explicar! | 0.798886 | curate | {"eo": 0.004149377593360996, "ca": 0.9261410788381743, "es": 0.03900414937759336, "en": 0.007468879668049793, "eu": 0.023236514522821577} | |
mc4_ca_20230418_1_218762 | 3.600 milions de persones d'arreu del món segueixen confinaments o tocs de queda per aturar el contagi del coronavirus
El govern espanyol estableix una moratòria d’un dia per al confinament total
L’Estat es nega
a modelar el confinament
Esperant ajudes
Càritas alerta del
greu augment
de nous usuaris
El govern de Pedro Sánchez finalment s’ha rendit a l’evidència: cal un confinament total de la població exceptuant els ...
Un virus redemptor?
La Cecot elabora un pla de contingència per a empreses
Turull, que exercirà d’advocat, rebut amb crits de “llibertat”
Càlida rebuda a Rull a Terrassa en el seu primer dia laboral
La LEN reprogramarà totes les competicions previstes fins a finals de juny
El CN Sabadell, el CN Mataró i el CN Sant Andreu també fan un ERTO
Teresa Segarra López
Maria Estany Boix
Jaume Julibert Poyo
FARMACIA VIGAS De 22:00 a 09:00. CTRA. VELLA 20 . Sant Celoni
Tel 93 783 04 66
Tel 937368966
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). Centre de Documentació Jordi Nadal
Tel 93 736 89 66 | 0.677596 | curate | {"ca": 0.8003992015968064, "es": 0.06387225548902195, "pt": 0.014970059880239521, "fr": 0.014970059880239521, "en": 0.05089820359281437, "it": 0.00998003992015968, "nl": 0.015968063872255488, "ru": 0.012974051896207584, "de": 0.015968063872255488} | http://arrel.elpuntavui.cat/terrassa.html |
macocu_ca_20230731_3_228300 | La ministra espanyola d'Economia, Nadia Calviño, conversa amb els seus homòlegs belga, Alexander De Croo, i luxemburguès, Pierre Gramegna, a l'arribar a la reunió de ministres d'Economia i Finances de la UE aquest dimarts a Brussel·les (Bèlgica). (Foto: EFE / Olivier Haslet)
La UE podria retardar l'adopció de la llista de paradisos fiscals revisada
Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (UE) podrien retardar al maig l'adopció de la llista negra de paradisos fiscals actualitzada, que tenien previst aprovar aquest dimarts, amb la finalitat de tenir en compte les últimes peticions d'alguns estats membres. El ministre romanès de Finances, Eugen Teodorovici, el país del qual ostenta la presidència del Consell de la UE fins al juny, ha explicat a la seva arribada a la reunió de titulars econòmics dels Vint a Brussel·les que no creu que el repertori pugui ser aprovat aquest dimarts i que "el més probable" és que la llum verda arribi al maig.
"La UE ha de tenir en compte totes les peticions que hem vist de diferents estats membres", ha dit Teodorovici, que ha insistit que els ministres hauran d'avaluar les últimes informacions que van rebre aquest dilluns, quan es va celebrar una trobada de titulars econòmics de l'eurozona, i després prendre una decisió. Els ministres d'Economia i Finances de la UE, reunits a Brussel·les, abordaran la revisió de la seva llista negra de paradisos fiscals, aprovada a finals de 2017, així com de l'anomenada llista grisa, en la qual figuren aquelles jurisdiccions que tenen deficiències però s'han compromès a fer reformes per complir les exigències comunitàries de cooperació en matèria fiscal.
La majoria de països tenia fins a finals de 2018 per implementar els canvis promesos, de manera que la UE ha avaluat si efectivament s'han complert aquests compromisos i actualitzarà els dos repertoris en conseqüència. El ministre francès d'Economia i Finances, Bruno Le Maire, va afirmar abans de la reunió que el seu país vol que la llista negra sigui aprovada aquest dimarts.
Es preveu que la llista negra, en què ara només hi ha cinc països –Samoa Americana, Guam, Samoa, Trinitat i Tobago i les Illes Verges dels Estats Units– passi a tenir quinze jurisdiccions i que la grisa es redueixi de 63 a 34, encara que aquest resultat encara és susceptible de canviar durant el debat polític que mantindran els ministres. | 0.871269 | curate | {"ca": 0.9881756756756757, "de": 0.011824324324324325} | |
crawling-populars_ca_20200525_9_74135 | Per poder continuar navegant per l'àrea personal de la web del COIB cal que:
En aplicació del nou Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, (en endavant RGPD), aplicable a tots els països membres de la Unió Europea a partir del 25 de maig, t’informem sobre el tractament de les teves dades de caràcter personal.
El present document té com a objectiu facilitar la informació sobre com es recullen, tracten i protegeixen les teves dades de caràcter personal. La informació que apareix en primer lloc és aquest quadre en el que queda sintetitzada en una primera capa la informació més rellevant. La informació ampliada i detallada s’ofereix més endavant en una segona capa i també la trobaràs a www.coib.cat.
Si vols rebre o continuar rebent informació de productes i serveis de valor afegit d’interès professional i no professional, per via electrònica o altres mitjans, ens has de facilitar el teu consentiment per a cedir les teves dades identificatives (nom, cognoms, adreça, e-mail i telèfon) a les empreses, organitzacions i entitats que col·laboren amb el COIB, amb la finalitat que et puguin informar dels seus productes i serveis bé directament o per part del COIB.
Identitat: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) Adreça: Carrer Pujades, 350, 08019 de Barcelona Telèfon: 93 212 81 80 Adreça electrònica: [email protected] Delegat de protecció de dades:Jordi Verdaguer López Contacte DPD: [email protected]
El COIB tracta les dades personals que ens facilitis amb la finalitat de dur a terme les funcions pròpies atribuïdes per la Llei 7/2006, de 31 de maig, d’exercici de professions titulades i col·legis professionals, així com les que s’estableixen a l’article 4 dels Estatuts de la corporació (Resolució. JUS/2408/2009, de 21 d’agost, DOGC número 5460, de 8/9/2009), a més de la normativa sectorial de sanitat.
És a dir, gestionar la col·legiació, elaborar i mantenir el registre de col·legiades i col·legiats, garantir el compliment de la bona pràctica professional i de les obligacions deontològiques de la professió, l’ordenació, la representació i la defensa dels interessos professionals de les seves col·legiades i col·legiats i vetllar perquè l’activitat professional s’adeqüi a l’interès públic general i tot el que afecti la salut.
El COIB no efectua tractaments de dades que suposin l’adopció de decisions automatitzades ni tampoc l’elaboració de perfils.
D’acord amb la normativa vigent, són d’accés públic les dades de nom i cognoms, número de col·legiat, especialitat, adreça professional, telèfon, correu electrònic i any d’incorporació.
Pots oposar-te a què les teves dades públiques que apareguin a la web col·legial siguin utilitzades amb finalitats comercials comunicant-ho al COIB.
La base legal pel tractament de les teves dades és la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i la Llei 44/2006, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, de les que es deriva l’obligatorietat de la col·legiació per a l’exercici de la professió infermera, així com les funcions del Col·legi en l’ordenació de la professió, el seu exercici, defensa i representació.
La negativa a facilitar les dades personals comportarà la impossibilitat de col·legiar-se a la corporació.
Per a finalitats diferents de les expressades basades en el teu consentiment, com per exemple rebre publicitat sobre productes i serveis de valor afegit, sempre et demanarem el teu consentiment previ que podràs revocar en qualsevol moment.
Les dades són cedides al Registre de Professionals Sanitaris depenent del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, així com a d’altres corporacions i organismes públics, quan així s’estableixi legalment.
El COIB no transfereix les teves dades personals a un tercer país o organització internacional, ni està previst. Arribat el cas, seràs informat prèviament de la transferència i de les condicions de la mateixa, i en particular, l’existència o manca d’una decisió d’adequació de la comissió respecte del tercer país o organització internacional.
Les teves dades es conservaran des de la data de la col·legiació i a partir de la baixa de col·legiat, durant tot el termini que preveu la normativa aplicable, entre d’altres, la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents i la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Mitjançant un escrit adreçat al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Carrer Pujades, 350, 08019 de Barcelona, a l’atenció del delegat de protecció de dades o bé, per correu electrònic a l’adreça [email protected].
Per exercir els teus drets acompanya a la teva sol·licitud una còpia del dni o document acreditatiu de la teva identitat. L’exercici dels teus drets és gratuït.
Si consideres que el tractament de les teves dades personals vulnera la normativa pots contactar o presentar una reclamació a:
14, 19, 25 i 26 de febrer de 2020
de 9,30 a 14,30 h.
Aules COIB, c/ Pujades, 350 (Barcelona)
Objectiu general
Adquirir els coneixements generals i específics dels diferents tipus de traumatismes, a l’igual que interioritzar i assimilar la guia d’actuació estandarditzada per a cada tipus de trauma per tal de minimitzar la morbimortalitat de la persona i millorar com a part del equip assistencial, tant hospitalari com extrahospitalari, l’assistència integral de la persona atesa.
Objectius específics
Saber reconèixer els diferents tipus de traumatismes i les seves generalitats. Conèixer en profunditat i de manera específica: el traumatisme cranioencefàlic, raquimedul·lar, toràcic, abdominal, d’extremitats i politraumàtic. Conèixer les taules tals com: escala GSW, score trauma.... Interioritzar la guia d’actuació estandarditzada per a cada tipus de traumatisme.
Ferides: definició, classificació, valoració, cures i procés de cicatrització. Ferides tòrax. Fractures: generalitats, classificació, tipus i procés de cicatrització, signes, símptomes i complicacions. Atenció a la persona atesa amb fractures. Lesions de la musculatura esquelètica més freqüents. Luxacions, esquinços i contusions. Traumatisme cranioencefàlic, tipus de lesions en TCE. Fractures maxil·lo facials específiques; le Fort. Valoració i tractament en el TCE. Errors a evitar en valoració i assistència en un TCE. Traumatisme raquimedul·lars: gravetat, signes i símptomes, nivells de lesions medul·lars, atenció a la persona atesa amb trauma raquimedul·lar. Traumatisme toràcic: valoració trauma toràcic, fractures caixa toràcica: signes, símptomes i actuació. Traumatisme abdominal. Traumatisme extremitats. Politraumàtic: introducció i atenció inicial, valoració primària: ABCDE, IOT , via intraòssia... Valoració secundària “de cap a peus”. Malalt crític : xoc PLT, actuació i tractament. PCR en PLT.Indicadors de perill i actuacions.
Yolanda de Toro, infermera
Es sol·licitarà l’acreditació al Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries
Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona
[email protected]
Telèfon gratuït d'atenció col·legial: 900 705 705
Seu: C/ Pujades, 350 08019 Barcelona Telèfon: 93 212 81 08 Fax: 93 212 47 74
Horari: de dilluns a dijous de 9 a 20 h divendres de 9 a 15 h Horari d'estiu (del 15 de juliol al 31 d'agost): de 8 a 15 hores | 0.83223 | curate | {"ca": 0.9775675675675676, "fr": 0.005405405405405406, "en": 0.011621621621621621, "oc": 0.0018918918918918919, "es": 0.0035135135135135136} | : /ca-es/col-legiades/formacio/formacio-del-col-legi/formacio-presencial/ambit-medicoquirurgic/atencio-integral-urgent-al-malalt-traumatic.html |
mc4_ca_20230418_1_383950 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Gegants » MÚSICA I SONS » ARQUITECTURA POPULAR » Elaboració del paper » Cultiu de la vinya » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A476&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A320&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A142&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1856&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A456 |
mc4_ca_20230418_6_351889 | Valoració clients Edat recomanada: grans aroma força: moderar Classificació: Floral recomanat d'ús: casual aroma vida: 6-10 hores Llegir comentaris de clients Escriure una revisió Compartir una punta de bellesa - Consells de lectura Productes similars Altres fragàncies per Estee Lauder PerfumBeautiful SheerBeyond ParadiseBrasil DreamCinnabarEau De Private CollectionEsteeEstee Lauder VarietyIntuitionKnowingModern MusePleasuresPleasures BloomPleasures IntensePrivate CollectionPure White LinenSensuousSensuous NudeSpellboundTuscany Per DonnaVery EsteeWhite LinenYouth DewColòniaBeyond ParadiseIntuitionLauderMustangMustang BluePleasures Gent que comprava BEAUTIFUL Perfume també han comprat Red Door Burberry Happy White Diamonds Pleasures Aromes similars a BEAUTIFUL Perfum Valentino V Ete Perry Ellis Reserve Norell Nocturnes D'Caron Nude Cerques relacionades per BEAUTIFUL Perfum Acqua Di Gio For Women Kenneth Cole Signature Cologne Escape Perfume Lancome Cosmetics Intimately Beckham Perfum Feu clic a una carta per trobar un perfum A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z # J J Del Pozo Ambar J Del Pozo In Black J Del Pozo In White J Lo Glow J Lo Live Luxe J Lo Still Jacomo Jacomoveure'ls tots per aquest dissenyador Jacques Fathveure'ls tots per aquest dissenyador Jadore Jadore L'Absolu Jadore L'Eau Jadore L'Or Jadore Voile Jaguar Fresh Jai Ose Jai Ose Baby Jaipur Bracelet Jardin De Soleil Escada Jardins De Bagatelle Jasmin Jasmin Vert Jasmine Princess Je Reviens Jean Charles Brosseauveure'ls tots per aquest dissenyador Jean Couturierveure'ls tots per aquest dissenyador Jean Louis Scherrerveure'ls tots per aquest dissenyador Jean Luc Amsler Jean Luc Amslerveure'ls tots per aquest dissenyador Jean Luc Amsler Prive Jean Nate Jean Patouveure'ls tots per aquest dissenyador Jean Patou 1000 Jean Paul Gaultier Jean Paul Gaultierveure'ls tots per aquest dissenyador Jean Paul Gaultier 2 Jean Paul Gaultier Classique X Jean Paul Gaultier Classique X L'Eau Jean Paul Gaultier In Love Jean Paul Gaultier Ma Dame Jean Paul Gaultier Ma Dame Rose N Roll Jean Paul Gaultier Silver My Skin Jean Paul Gaultier Summer Jean Paul Gaultier Variety Jean Philippeveure'ls tots per aquest dissenyador Jeanne Lanvin Jeanne Lanvin Couture Jennifer Aniston Jennifer Lopezveure'ls tots per aquest dissenyador Jennifer Lopez Variety Jessica Mc Clintock Jessica Mc Clintock Always & Forever Jessica Mc Clintock Brilliance Jessica Mc Clintock Gunne Sax Jessica McClintockveure'ls tots per aquest dissenyador Jessica Simpsonveure'ls tots per aquest dissenyador Jessica Simpson Fancy Jessica Simpson's Dessert Jesus del Pozoveure'ls tots per aquest dissenyador Jewel Jicky Jil Jil Sanderveure'ls tots per aquest dissenyador Jil Sander Everose Jil Sander Sensual Jil Sander Sport Jil Sander Style Pastels Jil Sander Sun Jimmy Choo Jimmy Chooveure'ls tots per aquest dissenyador Jimmy Choo Exotic Jimmy Choo Flash Jimmy Choo Flash London Club Jivagoveure'ls tots per aquest dissenyador Jivago 24k Jivago 24k Gold Jivago 24k Gold Diamond Jivago Connect Jivago Rose Gold Jivago Sweet Dreams Jivago White Gold Jlo Glow John Galliano John Gallianoveure'ls tots per aquest dissenyador John Galliano Parlez-Moi d'Amour Eau Fraiche John Richmond John Richmondveure'ls tots per aquest dissenyador John Varvatos Jolie Madame Jolie Rose Jontue Jontue Moonlight Joop Jette Night Joop! Joop!veure'ls tots per aquest dissenyador Joop! Le Bain Soft Moments Joop! Miss Wild Joop! Thrill Jour d'Hermes Jour d'Hermes Absolu Jovanveure'ls tots per aquest dissenyador Jovan Black Musk Jovan Individuality Air Jovan Intense Oud Jovan Island Gardenia Jovan Musk Jovan Satisfaction Jovan Secret Amber Jovan Silky Rose Jovan White Musk Joy Joy Forever Joy Of Pink Judith Leiberveure'ls tots per aquest dissenyador Judith Leiber Amethyst Judith Leiber Emerald Judith Leiber Exotic Coral Judith Leiber Night Judith Leiber Ruby Judith Leiber Sapphire Judith Leiber Topaz Juicy Couture Juicy Coutureveure'ls tots per aquest dissenyador Juicy Couture Frosty Couture Juicy Couture Malibu Juicy Couture Variety Juicy Crittoure Juliette Has A Gunveure'ls tots per aquest dissenyador Jungle L'Elephant Just Cavalli Just Cavalli Gold Just Cavalli I Love Her Just Cavalli New Just Cavalli Pink Just Me Montana Just Me Paris Hilton Justin Bieberveure'ls tots per aquest dissenyador Justin Bieber Someday Justin Bieber The Key Si vostè no ho veig, Sol·licitar-lo El codi font en què es confia des de 1997 100% Garantit genuí Seguretat & Garantia de seguretat Devolucions lliure de problema Enviament gratuït d'Estats Units* Comandes superiors $59.00 Uneix-te a la nostra llista de Cupó Guanyar un $250.00 Compres de relacions exteriors Introduïu ara » tancar Convertidor de mida OZ ML 1.0 oz 30 ml 1.7 oz 50 ml 2.5 oz 75 ml 3.4 oz 100 ml 4.2 oz 125 ml 6.7 oz 200 ml tancar No hi ha elements seleccionats No heu seleccionat cap element per sota. Select from the below product list by checking the box next to each item. Then click the 'Add To Shopping Bag' button. tancar Embalatge-multímetres Sense caixa Tester Què "sense caixa" significa? Els elements sense caixa són fresc genuí, autèntic i un 100% original. A vegades la caixa exterior es fa malbé en trànsit per la qual cosa s'elimina. Elements sense caixa sempre contenen la fragància original mateix com les versions encaixats. Ells són la millor manera d'estalviar. Caixes poden danyar mentre enviat o manipulats, o les ampolles es rasca així podem comprar-los per menys i passar els estalvis a vostè. Si els codis de la UPC o qualsevol altres codis de seguiment falten, s'altera o defaced de qualsevol caixa de producte o l'ampolla, no era fet pel fabricant i es va produir en la cadena de subministrament, després va deixar el fabricant. ADVERTÈNCIA Inflamabilitat fins sec. No utilitzi a prop de foc, la flama o la calor. Evitar el contacte amb els ulls. No beure. Mantenir fora de l'abast dels nens. Què és un multímetre? Testers són fresc genuí, autèntic i un 100% original. Multímetres contenen la mateixa fragància original i s'utilitzen per grans magatzems per ajudar a promoure una fragància particular. Multímetres són fetes pel fabricant i a vegades vénen en un quadre de simple i, de vegades sense la gorra de luxe. Perquè no hi ha cap envasament decoratiu, podem comprar aquests elements per menys i passar els estalvis a vostè. Si els codis de la UPC o qualsevol altres codis de seguiment falten, s'altera o defaced de qualsevol caixa de producte o l'ampolla, no era fet pel fabricant i es va produir en la cadena de subministrament, després va deixar el fabricant. ADVERTÈNCIA Inflamabilitat fins sec. No utilitzi a prop de foc, la flama o la calor. Evitar el contacte amb els ulls. No beure. Mantenir fora de l'abast dels nens. tancar element # Casa de disseny: Any va presentar: Notes de la fragància: Disponibilitat: Preu de venda al detall: El nostre preu: Afegir a la cistella tancar Mes de sensibilització de càncer de pròstata Aquest setembre, comprar qualsevol dels nostres elements i ens donarà suport la causa donació 15% de la venda a la pròstata Cancer Research Foundation. Articles en la seva compra bossa que es mostren les símbol són eligibile per una donació. FragranceNet.com és orgull de donar suport mes de sensibilització de càncer de pròstata. Offer good through 9/30/14, 12pm EST. Valid on U.S. orders only. tancar | 0.752404 | curate | {"ca": 0.9538021259198691, "fr": 0.0035431997819569366, "en": 0.02739165985282093, "es": 0.012810029980921232, "nl": 0.0024529844644317253} | http://www.fragrancenet.com/beautiful-perfum/estee-lauder/womens-frag%C3%A0ncies/wf/ca_US/00276?cur_letter=j |
cawac_ca_20200528_12_102744 | Curs d’especialització en disseny i instal·lacions de sistemes de canonades plàstiques per la conducció d’aigua en edificis
El curs teòric pràctic d'especialització professional té una durada de 36 hores.
Curs teòric pràctic d’especialització professional, dirigit tant a tècnics dedicats al disseny i projecte d’instal·lacions de conducció d’aigua en edificació, com a instal·ladors de nivell avançat, dedicats al muntatge de xarxes hidro-termosanitàries.
Aquest curs està organitzat per EGIBCN (Escola Gremial d'Instal·ladors d'Electriciat i Fontaneria de Barcelona). Per més informació o realització de la inscripció d’aquest curs, caldrà dirigir-se al següent enllaç . | 0.778278 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.enginyersbcn.cat/colegi/noticies/1056/curs-despecialitzacio-en-disseny-i-installacions-de-sistemes-de-canonades-plastiques-per-la-conduccio-daigua-en-edificis |
cawac_ca_20200528_5_59428 | Organitzacions culturals i sindicals dels Països Catalans van reunir-se ahir a Barcelona per acordar un calendari d'accions en defensa de l'escola en català i la immersió lingüística. Tenen previst d'elaborar un manifest conjunt que aplegui el màxim d'entitats que organitzaran accions simultànies a diversos punts del país de cara al març, segons informa Vilaweb.
Les entitats denuncien la contrareforma de l’educació proposada pel ministre Wert, que és un atac contra el model d’escola inclusiva i contra la llengua catalana, basca i gallega. També critiquen el foment del model trilingüe, la lliure elecció de llengua i l'ofensiva als mitjans de comunicació en català pels governs balear i valencià.
A la reunió d'ahir van assistir representants dels CCOO, Ustec, el SEPC, Escola Valenciana i el Moviment de Renovació de Mallorca, entre més. D'aquesta manera donen continuïtat a la trobada que va tenir lloc el 15 de desembre a Castelló, en ocasió de la commemoració del 80è aniversari de la signatura de les Normes de lingüístiques. Es tracta d'un grup impulsor que s'obrirà els propers dies, amb la intenció que se sumin al manifest i a la tasca conjunta totes les les entitats que treballen per la llengua als Països Catalans.
El manifest conjunt 'a favor del dret de poder viure plenament en català' durà el nom d'Enllaçats per la Llengua, 'per estendre, així, al País Valencià i el Principat el símbol del llaç quadribarrat utilitzat a les Illes contra els atacs del govern de Bauzà', expliquen.
Les entitats presentaran el manifest dilluns dia 28 de gener. Unes setmanes després, al març hi haurà les primeres accions concretes amb mobilitzacions simultànies a les principals ciutats del territori | 0.899296 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.llibertat.cat/2013/01/entitats-d-arreu-el-pais-s-enllacen-en-defensa-de-la-llengua-20559 |
macocu_ca_20230731_4_517897 | Tràmits administratius
On puc aconseguir la Targeta Sanitària Europea (TSE)?
És un tipus de targeta que serveix per estar cobert sanitàriament en els desplaçaments que puguem fer per la Unió Europea. La proporciona l'Institut de la Seguretat Social (INSS) i es pot demanar per dues vies:
1. Per internet, accedint a la seva web oficial (www.seg-social.es). 2. Per telèfon (901 16 65 65).
En cas d’urgència es podrà sol·licitar presencialment en qualsevol oficina de l'INSS.
Marxo fora de Catalunya, què haig de portar?
Per rebre assistència sanitària a la resta de l'Estat espanyol, n'hi ha prou amb presentar la targeta sanitària a qualsevol centre de la xarxa pública. No obstant això, és recomanable portar també una còpia de la cartilla de la Seguretat Social en els desplaçaments a altres comunitats autònomes, per si demanen el número d'afiliació.
La recepta electrònica és vàlida a tot Catalunya? I a Espanya?
Amb el Pla de Medicació vigent, podeu anar a qualsevol farmàcia del territori català, on us dispensaran la medicació sense cap problema. Fora del territori català, la recepta electrònica no és vàlida, només us dispensarien el medicament amb la recepta en format paper. Pel que fa a la caducitat dels fàrmacs inclosos en el pla de medicació, heu de tenir en compte que, tot i que tenen una data de vigència, el vostre metge en fa la renovació aproximadament un mes abans de caducar.
He tingut un fill. On l’haig d’inscriure?
Quan neix un nen/nena, des de l’hospital on ha tingut lloc el part, ens lliuraran un document en el qual certifiquen el naixement (data, hora, etc.). Aquest document s’ha de portar al Registre Civil, on li donaran entrada i inscriuran el nom del nen al llibre de família. Llavors, quan ja tinguem el llibre de família al dia hem d’anar a l’oficina de la Seguretat Social (Plaça Lluís Companys) a inscriure el nadó amb l’afiliació del pare o la mare (aquest tràmit necessita demanar cita prèvia al telèfon 93 886 02 15). I per últim, hem d’anar a les oficines de l’Ajuntament on es resideix i empadronar-lo. Amb tota aquesta documentació ens hem d’adreçar al CAP que escollim a formalitzar l’alta del nadó per obtenir l’assignació de pediatra i la tramitació de la targeta sanitària individual (TSI).
Tinc dret a receptes gratuïtes? On s’han de sol·licitar?
Actualment, és el Servicio Nacional de Salud qui dictamina l’aportació de farmàcia de cada usuari en funció de la seva renda (Reial Decret 16/2012 del 20 abril). Vegeu el requadre adjunt dels trams:
Puc sol.licitar aquest Centre com a lliure elecció? No visc a Vic.
A totes les persones usuàries del serveis sanitaris públics els correspon un CAP que es determina a partir del seu domicili. Però si voleu ser atesos en un altre centre o canviar el metge o pediatre que teniu assignat al vostre CAP, podeu sol·licitar-ho seguint el procediment establert. Si el centre té metges lliures, se us aprovarà de fer el canvi mitjançant la sol·licitud que haureu de fer.
Sóc un estudiant desplaçat. Si haig d’anar al metge, on puc anar?
Tota persona que viu a Catalunya i té reconegut el dret a l’assistència amb la targeta sanitària individual (TSI), i està desplaçada del seu lloc habitual de residència, sempre i quan necessiti atenció urgent, pot acudir a qualsevol punt d’atenció sanitària, que se l’atendrà sense cap problema. Per contra, si la demanda no és urgent, s’ha d’adreçar al seu CAP de referència. Els estudiants que ho desitgin poden demanar una lliure elecció de metge, de manera que mentre estiguin estudiant poden tenir el metge de capçalera assignat i accedir-hi tant amb caràcter urgent com no urgent.
Puc incloure Beneficiaris a la meva cobertura sanitària de la Seguretat Social?
Els requisits són: - Ser cònjuge de la persona assegurada o conviure amb ella amb una relació d’afectivitat anàloga a la conjugal, constituint una parella de fet. - Ser ex cònjuge, o estar separat judicialment, en ambdós casos a càrrec de la persona assegurada per tenir dret a percebre una pensió compensatòria. - Ser descendent, o persona assimilada, de la persona assegurada o del seu cònjuge (encara que n’estigui separat judicialment), del seu ex cònjuge a càrrec o de la seva parella de fet, en ambdós casos a càrrec de l’assegurat i menor de 26 anys, o en el cas de ser major de 26 anys, si té una discapacitat reconeguda en un grau igual o superior al 65 % (Persona assimilada: menor subjecte a tutela o a acolliment legal de la persona assegurada). Els germans de la persona assegurada han de conviure amb l’assegurat i dependre’n econòmicament. Es considera que els menors d’edat no emancipats sempre es troben a càrrec de l’assegurat. Igualment, es considera que, en els casos de separació per raó de feina, estudis o circumstàncies similars, hi ha convivència amb la persona assegurada. Els majors d’edat i els menors emancipats NO depenen econòmicament de la persona assegurada si tenen uns ingressos anuals que superin el doble de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, IPREM.
Totes aquestes persones tindran la consideració de beneficiàries sempre i quan compleixin els requisits següents: - No tenir la condició d’assegurat d’acord amb l’article 2.1.a. - Tenir residència autoritzada i efectiva a Espanya.
No treballo ni cotitzo. Tinc els mateixos drets que els que treballen?
Tota persona resident a Catalunya i empadronada en qualsevol municipi, té dret a l’assistència mèdica. Els nacionals residents i els estrangers amb residència legal, els cobreix la Seguretat Social, i els estrangers amb situació irregular (sense permís de residència), els cobreix el Catsalut, amb un temps d’empadronament de com a mínim, 3 mesos. | 0.816681 | curate | {"ca": 0.9887339055793991, "cs": 0.000715307582260372, "ce": 0.003934191702432046, "en": 0.002503576537911302, "es": 0.004113018597997139} | |
mc4_ca_20230418_1_691760 | Detinguts dos francesos a Figueres amb 170 grams d'heroïna dins del cos - El Gerió Digital
Els sospitosos van ser traslladats al servei d'urgències de l'hospital de Figueres on se'ls va extreure la droga
Dijous, 10 d'octubre de 2013 13:46h
La Guàrdia Urbana de Figueres va detenir ahir dimecres dues persones de nacionalitat francesa que amagaven 170 grams d'heroïna en embolcalls de làtex a les seves cavitats anals. Els agents els van interceptar quan circulaven de forma sospitosa amb el seu vehicle a les immediacions dels Jardins Enric Morera de la capital altempordanesa.
Un cop aturat el vehicle, i quan els agents procedien a l'escorcoll dels sospitosos van constatar que aquests caminaven amb dificultats i que estaven molt nerviosos. Finalment, tots dos van confessar que portaven droga dins el cos, raó per la que van ser traslladats a l'hospital de Figueres per retirar-los els embolcalls amb la substància identificada com heroïna. Arran de diverses queixes del veïnat sobre comportaments incívics a la zona, la Guàrdia Urbana va engegar dies enrere un dispositiu de vigilància i seguretat ciutadana a la zona dels jardins Enric Morera de Figueres.
En el marc d'aquest dispositiu, ahir dimecres a la tarda els agents van detectar la presència d'un vehicle amb matrícula francesa que passava reiteradament per la zona reduint la velocitat cada vegada que es creuava amb un vianant, Desprès de desaparèixer durant gairebé tres quarts d'hora, els agents el van detectar de nou circulant a alta velocitat pel carrer Santa Llogaia. Finalment, i quan el cotxe enfilava l'avinguda Salvador Dalí en direcció França els agents van aconseguir aturar-lo.
Un cop aturat, i quan els agents es disposaven a iniciar l'escorcoll dels dos ocupants del vehicle, van constatar que aquests estaven molt nerviosos i que es contradeien en les seves explicacions. Va ser quan els agents els van demanar que sortissin del vehicle que van constatar que els sospitosos caminaven amb dificultats i procuraven mantenir les cames tancades en tot moment. Va ser llavors quan tots dos sospitosos van confessar que portaven droga dins el cos.
Seguidament, els sospitosos van ser traslladats immediatament al servei d'urgències de l'hospital de Figueres on els serveis sanitaris van retirar-los en embolcalls de làtex 170 grams de droga, 110 a un i 62 a l'altre, que va ser identificada com heroïna.
Les dues persones, de 41 i 37 anys, van ser detingudes per un suposat delicte contra la salut pública. | 0.857318 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.gerio.cat/noticia/170432/detinguts-dos-francesos-a-figueres-amb-170-grams-dheroina-dins-del-cos |
mc4_ca_20230418_9_483119 | Com crear un espai emblemàtic unint tradició i innovació tecnològica - Sílvia Mallafré, estudio de bioarquitectura e interiorismo
Com crear un espai emblemàtic unint tradició i innovació tecnològica
El passat dilluns 7 de maig obria les portes la nova botiga de Cottet Audio a la plaça Urquinaona de Barcelona, un projecte de reforma i d’interiorisme en el qual hem estat treballant intensament els últims mesos i que ens ha reportat grans alegries.
Cottet ha volgut que aquesta sigui la seva flagship Store en salut auditiva, i per això la reforma tenia el repte de convertir l’espai existent en una botiga emblemàtica i espectacular.
La flagship store Cottet Audio respon a un nou concepte de botiga, que vol ser molt més que un centre d’àudio, per convertir-se en la botiga de referència en el sector. Es busca que els clients se sentin el centre de tot i trobin un servei integral i multidisciplinar en un entorn professional i acollidor.
Alhora, és un espai adaptat al futur, gràcies a una aposta innovadora per l’ús de les noves tecnologies.
En el nostre projecte, vam començar dissenyant l’espai triant amb molta cura els materials, com els vidres o la fusta, per crear un entorn bonic i acollidor, que respongui als principis de la bioarquitectura que defensem en l’estudi de Sílvia R. Mallafré.
Apostem per materials naturals i de colors càlids i definim una configuració d’espais il·luminats i diàfans on els clients poden realitzar un recorregut fluid i agradable, plaent per als sentits.
La botiga s’ubica en un local de 267,98 m2 repartits en diferents espais de consulta i circulació. Anteriorment aquest local acollia un centre de bellesa, amb la qual cosa la reforma es va centrar en adaptar els espais existents per fer-los més amplis i acollidors.
Però l’autèntic repte d’aquest projecte ha estat el d’incorporar les noves tecnologies, perquè formin part de l’experiència dels clients i no trenquin amb l’harmonia de l’entorn.
La botiga inclou zones especialitzades per a tractaments innovadors en salut auditiva. Per exemple, la sala insonoritzada equipada per poder fer avaluació de rendiment i ajust d’implants coclears, proves de diagnòstic i proves de rendiment prostètic.
Sens dubte, el més espectacular de Cottet Audio és el jardí sensorial, un espai pensat per a “descobrir un món de sons” i provar els audiòfons mentre es pren un cafè en un ambient relaxat i distès adaptant l’entorn sonor a situacions quotidianes.
En aquest jardí sensorial és on millor es fusionen les noves tendències de l’interiorisme respectuós amb l’entorn amb l’ús de tecnologia avançada.
Fins i tot la sala d’espera ofereix continguts interactius multimèdia, amb pantalles de leds, de TV i Ipads on els clients poden realitzar les seves consultes. Per tot això, hem col·laborat estretament amb especialistes en integració de tecnologia audiovisual.
Finalment, vam voler crear un vincle amb el passat i la tradició de Cottet, una empresa centenària l’experiència és un valor que genera confiança en els clients. Aquesta llarga trajectòria està present a través d’un mural de 6 metres que reflecteix la història de la marca.
Ah, i també els hem dissenyat l’aparador convertint els audifons en petites papallones! | 0.865212 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.silviamallafre.com/ca/com-crear-un-espai-emblematic-unint-tradicio-i-innovacio-tecnologica/ |
macocu_ca_20230731_0_148085 | Un elogi als contes
Revista Lletres Valencianes
Carles Cano torna a encertar amb un relat en el que aprofita un fet puntual, l'aparició misteriosa d'una màquina, per a fer vore la importancia dels contes, d'alimentar la imaginació i de la transmissió oral.Amb la seua narració aconsegueix crear expectació i destacar entre línies els valors de les relacions socials de proximitat, de la vida rural i de poble.
En un poble tranquil, on no arriben les onades de turistes, on no hi ha sobresalts ni massa sorpreses, un bon dia apareix enmig de la plaça del poble el que sembla ser una màquina. Després de les primeres impressions i de que tot el poble espigole al voltant d'aquell artefacte a veure si aconsegueix esbrinar què és això, aclareixen que es tracta d'una màquina de fer contes. Quina sorpresa! Eixe és el punt de partida que dona a Carles Cano l'oportunitat de triar diferents personatges singulars del poble i de les rodalies i introduir cinc contes originals en un sol conte. El primer està dedicat a un pintor del poble que tothom coneix i que no aconsegueix acabar mai els encàrrecs a temps. El segon contra la història d'un xiquet que té el somni més bonic del món i en despertar tracta de trobar-lo. El tercer és un conte sobre la força de l'amor, un elefant enamorat i una trapezista. El quart és una història sobre la il·lusió d'un poble en un projecte comú i de com eixa il·lusió fa possible el projecte més difícil. I el quint és una versió singular del clàssic conte de Los tres cerditos però localitzada a les comarques alacantines. L'autor fa amb els cinc contes i sobre tot amb la història que els lliga a tots cinc, un elogi als contes, al món de la imaginació i la cultura de la transmissió oral. Destaca i reforça els valors de contar i escoltar històries en comunitat, de compartir la cultura i els coneixements. Cada conte té a veure amb un personatge diferent que es dirigeix a la màquina. Però no tots tindran conte. La màquina tria qui considera més oportú.
Cano es dirigeix als lectors amb una interlocució de tu a tu, amb expressions i referències a l'actualitat com si es dirigirá a adults, un llenguatge gens edulcorat com de vegades podem trobar als contes que rebaixen la riquesa narrativa en dirigir-se a un lector de curta edat. És una llàstima que a la contraportada no s'haja inclòs junt al curriculum de l'autor dels textos una referencia igual a l'autor de les il·lustracions, el reconegut i premiat Paco Giménez, les il·lustracions del qual donen conte, en blanc i negre, de les diferents històries. | 0.861322 | curate | {"nl": 0.0075247524752475245, "ca": 0.9758415841584158, "it": 0.016633663366336635} | |
mc4_ca_20230418_8_738483 | Vuit8ena: El meu temps d'advent
Per algun motiu, aquest any el temps de Nadal se'm resistia. Encara no el volia. Fa un parell de setmanes que tot indica que ja
s’acosta, sobretot per les llumetes a tort i dret. I dins meu sols pensava “encara no, no toca. Quan arribi el pont, llavors començaré a pensar en el Nadal”. No em venia de gust i, ara, que ja ha arribat el pont, m'hi ha costat endinsar-m'hi. Fa uns dies no tenia ganes ni pensar com decorar la casa, ni imaginar-me els tiberis de les festes i com ens organitzarem, ni participar en el blog del Calendari d’advent, ni fer la carta als Reis, ni pensar els regals, ni tot allò que es relacionés amb el Nadal. Crec que tinc saturació de pensar. D’anticipar. De les presses per ser el més llest i tenir tots apunt, una competició més de les moltes que vivim dia rere dia. Plena d’immediatesa i superficialitat.
El blak Friday, el cyber Monday, la companya de feina que ja té tots els regals, les propostes de sopars amb gent que cada cop tens menys afinitat simplement perquè toca, els anuncis de loteria, anar a concerts de Nadal, el tràfec d’arribar a mil accions col·laboratives com si no existissin durant tot un any o sols haguéssim de ser solidaris per Nadal…. Tot em sembla fred, calculat, a fer de manera instantània, en el moment, no fos cas que deixéssim de fer alguna cosa important del què toca fer o no fóssim prou espavilats per aprofitar ofertes. Ah, no? I tant que ens deixem de fer les coses més importants.
Sempre he dit que a mi m’agrada l’advent, fins i tot més que el Nadal en si mateix. Pensar i fer la postal de Nadal, decorar la casa, comprar-li les boletes de la sort a la mare a la fira de Santa Llúcia, fer les rosquilles de la iaia Esther, pensar detallets que després corre-cuita havia d’acabar, …..
Crec que, darrerament, el ritme de feina frenètic
i el munt d’obligacions familiars, els trasllats amunt i avall que es multipliquen fent del cercador d’horaris de Renfe la pàgina que més visito, o les amistats que es distancien per vides cada cop més allunyades (i no especialment, que també, per distàncies físiques), son els motius que m’han fet perdre la noció del que m’agrada del Nadal. També és cert que els dies que vivim fan difícil que puguem sentir-nos contents i alegres quan tot son conflictes, guerres o discussions polítiques.
De vegades, penso que m’agradaria aturar el temps, que tot no passi tan ràpid (els mals moments tampoc? Seria injust
que aquests passin ràpid?). Poder ser més conscients del què vivim dia a dia. Potser aquest hauria de ser el sentit de l’advent i del Nadal. Què necessito recordar d’aquest any tan dur? Vull intentar recordar els instants
de pau i amor, que els he tingut, fins i tot enmig de les tempestes. Un cada dia, un per cada dia del que queda de l’advent, just abans d'anar a dormir. Pot ser pot ser una bona manera d’acostar-me al Nadal? Per mi ho ha estat i el cert és que fa un parell de dies que penso en la postal o en una manera de fer l'arbre. El cert és que els mercats de Nadal o una conversa de sobretaula explicant que els dinars de Nadal ho recomforten tot, també té el seu efecte positiu.
Així doncs, preparem-nos, que el Nadal ja s'acosta. ps. Benvolgudes amigues del Calendari d'avent. Espero no us sàpiga greu que aquest any no participi, no m'hi veia en cor. I així mateix, que aquest post tampoc. Ha sortit així, sense pensar-hi gaire. Petonets!
Dona, a una persona que li agrada el nadal, no t'ho deixis perdre. Les situacions canvien, però els nostres gustos per aquestes coses no cal que ho facin. Ara que, si vols venir al cantó d'aquells que el nadal ens la sua, seràs benvinguda. Però no crec que vulguis ser d'aquests. Vinga, posa una mica de bona cara, que ja està bé!
7 de desembre de 2016 a les 13:10
A vegades, sense raons aparents, sense que hi hagi cap motiu cert, no et ve de gust que arribi un determinat moment o millor de tot el que l'envolta de preparatius a aquest instant, com aquests matins que sense cap raó no vols sortir del llit i , després, quan aconsegueixes saltar et poses a funcionar com tots els dies. I de moltes persones he sentit que passa molt amb el Nadal, jo mateix, aquestes festes que s'acosten me les miro des de la distància. Quan sempre m'han agradat pel retrobament amb la gent, aquest any me les miro com des de l'interior, des de la solitud, sense ganes de grans celebracions.
7 de desembre de 2016 a les 19:34
el problema més gran és que m'agrada el Nadal, però em fot molta mandra tot el que s'ha de fer perquè les costums ho manen, perquè ningú no s'enfadi o perquè sempre s'ha fet així.En tot cas bones festes i una forta abraçada.
7 de desembre de 2016 a les 22:08
Jo crec que el Nadal i tota la seva parafernàlia, ens acaba cansant a tots. Bé, jo sóc de les que tinc mandra del Nadal. Tot i que el dia és boñic, ja que el passem amb les germanes i nebots, que ens veiem poc. M'agrada estar amb ells.
7 de desembre de 2016 a les 22:30
les festes de nadal són molt sovint contradictòries...gent que no hi és i s'enyoren ....massa maldecaps de regals i regalets, massa comercialització i pressió mediàtica....ara bé també ve de gust fer regals, passar per les parades de sant Llúcia, veure els carrers engalanats,la il·lusió dels infants ....sempre hi ha coses bones i no tant bones queda't amb les bones Rits ! abraçada ! 8 de desembre de 2016 a les 14:43
Es una gran putada que t’obliguin a decorar la casa, anar al sopars de feina de Nadal, a comprar regals, ah... calla... espera, que tot això es opcional.PS: No passa res, sembla que aquest any les places del calendari d’advent s’han omplert molt ràpid, gairebé em sento culpable per haver omplert dos dies, em sento una mica abusador.
12 de desembre de 2016 a les 17:23
Un Nadal sense sorolls estridents, ni luxes i gairebé en silenci. Aquest serà el meu.Aferradetes, nina!
13 de desembre de 2016 a les 20:46
Ai, el Nadal... els d'abans m'agradaven molt, amb els avis a taula i aquella alegria desbordada. Avui ja no els veig igual, no. Hauré de matricular-me al Curs d'Adaptació als Nous Temps :) Amb més o menys passió nadalenca, bones Festes, rits! 14 de desembre de 2016 a les 8:12
Tinc una sensació, com diu l'Elfree, contradictòria, per una banda mandra, per l'altra il.lusió. Al final va arribant i vas cremant etapes: ja hem passat el tió! Ja hem passat el dinar de Nadal! Ja hem superat Sant Esteve! I així anar fent, vinga, always loook at the bright side of Christmas :)
16 de desembre de 2016 a les 19:45
Disculpeu que no hagi contestat abans. Ha estat impossible. Una abraçada ben gran. Moltes gràcies pels vostres comentaris i espero que hagueu tingut molt bon Nadal!Petonets!!!!! !
29 de desembre de 2016 a les 18:03 | 0.801097 | curate | {"ca": 0.9641343825665859, "es": 0.004691283292978209, "pt": 0.011501210653753027, "it": 0.006809927360774818, "en": 0.012711864406779662, "fr": 0.0001513317191283293} | http://riboru.blogspot.com/2016/12/el-meu-temps-dadvent.html?showComment=1481913912625 |
cawac_ca_20200528_4_167637 | Noah Gordon
Aquest web fa servir 'cookies' pròpies i de tercers per millorar la navegació als seus usuaris. Si continues navegant pel web, o més de 30 segons en aquesta pàgina, n'acceptes l'ús. Per a més informació, clica aquí . | 0.637431 | curate | {"en": 0.04888888888888889, "ca": 0.9511111111111111} | http://esadir.cat/Nomspropis/Antroponims/Cultura/Noah_Gordon |
mc4_ca_20230418_4_716172 | Goodbye mister Adelson | BUSCANT RAONS
2 Abril 2012 per yeagov
El projecte de les megatimbes d’Adelson s’allunya de Catalunya. La pretensió de construir en aquest complex al costat de l’aeroport era un disbarat però encara ho era més la pretensió d’Adelson de construir gratacels, gratacels profusament il•luminats al costat de l’aeroport del Prat. Des del primer moment que va començar a parlar-se de tot aquest projecte d’Eurovegas m’hi vaig oposar. I com més en sabem d’aquest projecte més en contra estic. A Catalunya cal atreure fàbriques i centres d’investigació, no timbes, necessitem una economia productiva i no acabar convertint-nos en una economia basada aquesta mena de complexos. A Madrid estan disposats a canviar el que sigui per atreure la megatimba d’Adelson, fins i tot, si s’escau canviaran la legislació vigent per afavorir que la megatimba d’Adelson s’instal•li als voltants de la capital del Regne. Que es quedin la megatimba. M’avergonyeix veure els meus representants pidolant per atreure aquest complex, però la submisió dels representants madrilenys també em fa sentir vergonya aliena. El que han fet els nostres representants i els madrilenys d’anar a pidolar que Adelson instal•li la seva macrotimba és patètic i propi dels governants de països tercermundistes. Goodbye mister Adelson.
no estic gens d’acord que vostè i els seus casinos s’instal•lin al meu país. Entenc que aquest és el seu negoci però jo no vull que el meu país es vegi relacionat amb aquesta mena de macrocomplexes de timbes. El meu país té moltes coses per mostrar als visitants, m’hi oposo que es construeixi Eurovegas al meu país i que tot el que aquests visitants estrangers que vinguin aquí només s’emportin la imatge d’una ruleta com a record de la seva estada.
Category: Barcelona, Catalunya, Opinió | Etiquetes: adelson, aeroport, barcelona, catalunya, eurovegas, madrid, ruleta, sheldon adelson
Sí, els catalans »
« Pablo Claris, segons el Google Maps
5 thoughts on “Goodbye mister Adelson”
3 Abril 2012 a les 15:03
Aunque no vivo allá coincido con tu visión..
3 Abril 2012 a les 16:17
3 Abril 2012 a les 16:28
Absolutamente de acuerdo contigo, especialmente en una ciudad donde hay tanta belleza artística e interesantes lugares históricos..
3 Abril 2012 a les 20:14
En otro blog donde he colgado el artículo una de las personas que opinaba ha expuesto dos puntos que a mi no se me habían ocurrido. Como tu sabes Las Vegas es una ciudad donde el derroche de electricidad y agua es inimaginable. Eurovegas tendrá una capacidad hotelera de unas 30000 habitaciones, es decir, algo parecido a una pequeña ciudad, y la electricidad para alimentar todo el consumo de esos hoteles y especialmente de los casinos puede ser algo bestial.
4 Abril 2012 a les 17:08
Interesante ese punto de vista, es un buen punto para oponerse..! Especialmente cuando hay una crisis económica financiera en Europa, y en muchos países del mundo, no parece apropiado hacer eso.. | 0.606916 | curate | {"en": 0.03383458646616541, "it": 0.00786056049213944, "ca": 0.6414900888585099, "es": 0.2922077922077922, "pt": 0.02460697197539303} | https://buscantraons.wordpress.com/2012/04/02/goodbye-mister-adelson/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_225750 | La terra ha fet gairebé un quart de volta al sol des de l’última vegada que vaig escriure al blog. I –tal i com vaig fer la darrera vegada– torna a ser per parlar d’un altre blog de guió. D’una estrena concretament. Aquesta vegada es tracta d’un blog de guió en català. Es diu guió.cat i ha aparegut tot just fa uns dies. No en faré cap crítica positiva o negativa. No seria del tot ètic, perquè jo sóc un dels autors del blog. Però no us espanteu, que també hi participen guionistes respectables i creibles.
Feu-hi un cop d’ull!
by Toni Cama
Post navigation
La ciència ficció d’avui, la telenovel·la de demà
Escriure al blog per recomanar-ne un altre
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Cerca
Benvinguts a la web de Toni Cama.
Sóc guionista de televisió: des de ficció a concursos, passant per programes infantils, humor, i altres gèneres i formats. Aquí trobareu un apunt dels meus projectes de televisió, el meu blog personal, i un apunt de la meva biografia professional. | 0.732816 | curate | {"ca": 0.8976958525345622, "es": 0.04976958525345622, "fr": 0.02304147465437788, "en": 0.02488479262672811, "it": 0.004608294930875576} | https://www.tonicama.com/ca/un-blog-de-guio-en-catala/ |
mc4_ca_20230418_17_181068 | El primer baròmetre d’opinió ciutadana valora positivament la gestió de l’Ajuntmanet de València - Valencia Noticias
València Notícies | Redacció.- L’alcalde Joan Ribó, acompanyat pel regidor de Control Administratiu, Carlos Galiana, ha presentat els resultats del primer Baròmetre Municipal d’Opinió Ciutadana realitzat per l’Ajuntament amb entrevistes a 2.210 ciutadanes i ciutadans de tots els districtes de la València. Ribó ha expressat la seua satisfacció per la valoració positiva que la ciutadania fa de la gestió del Govern de la Nau i del funcionament dels diferents serveis municipals, alhora que destaca “la tendència de la ciutadania a una percepció optimista de la situació”.
“Després del resultat d’esta enquesta pensem que la gestió de l’Ajuntament està globalment ben vista”, ha afirmat l’alcalde Joan Ribó en exposar les conclusions del primer Baròmetre Municipal d’Opinió Ciutadana que este matí ha presentat al costat del regidor de Control Administratiu, Carlos Galiana. “La segona conclusió evident que s’extrau de totes les preguntes en què es demana que es compare amb la resta d’institucions, és que la valoració de l’Ajuntament de València és significativament superior, o molt significativament superior respecte del govern de l’Estat”.
Per a Joan Ribó, una tercera conclusió d’este Baròmetre Públic d’Opinió Ciutadana realitzat per tècnics municipals de l’Oficina d’Estadística (a excepció del treball de camp, adjudicat a l’empresa SONMERCA SL) és que “la gestió de servicis s’aprova d’una manera molt clara”, mentre que la quarta és que “ hi ha una certa tendència a una valoració optimista de la situació”. Joan Ribó ha explicat que amb els resultats a la mà, es treballarà “per a millorar tot allò que calga, en qualsevol àmbit”. Finalment, i respecte dels assumptes tractats més a fons en esta primera enquesta, l’alcalde ha dit sentir-se especialment satisfet de la cinquena conclusió, “que és que el transport públic a València està molt ben valorat” per part de la ciutadania, i ha ressaltat una sisena conclusió: que “malgrat que la situació econòmica i laboral es percep complicada, existeix igualment una certa tendència a l’optimisme”.
Imatge de la ciutat
Els primers resultats, sobre imatge de la ciutat reflecteixen que el 43,6% dels enquestats consideren que València ha millorat, mentre que un altre 40,8% opina que millorarà. Estos percentatges es redueixen fins al 28,1 i 33,4 en el cas de la Comunitat Valenciana, i a l’11,5 i 22,1 en el d’Espanya. Quant al grau de satisfacció de viure a València, valorat de 0 a 10, la mitjana de la ciutat és de 8’1 i la mitjana per districtes de 7’9. Un 16’45 % dels enquestats manifesta un grau de satisfacció 10 de viure en la nostra ciutat.
La gestió de l’Ajuntament obté en este primer Baròmetre Municipal d’Opinió Ciutadana una puntuació de 5,7, “que és una valoració positiva molt important per a nosaltres”, segons Ribó. Eixe 5,7 està per damunt del 3,6 del Govern central. “La diferència amb el Govern de Rajoy és altament significativa, i això que encara no coneixíem el contingut dels Pressupostos Generals de l’Estat”.
L’ocupació apareix com el principal problema de la ciutat per a un 26’9%, seguit de la neteja, amb un 13’1%; l’economia social (pensions, desnonaments, llum aigua…), amb el 7,3%; corrupció, 7%; urbanisme, 6,2%; i trànsit, amb el 4,2%. Quant a identificació de problemes, el treball és el que més afecta per a un 38’1% dels enquestats.
A l’hora de puntuar entre 0 i 10 la gestió dels serveis públics urbans, tots aproven, des del 6’9 dels mercats municipals al 5’1 de circulació, a excepció de la gestió de l’aparcament, valorada en un 3’9, “però sí que voldria incidir que ací es parla no solament del fet que tingues un lloc per a aparcar, sinó també dels mals aparcaments, de l’aparcament en doble filera, en el carril bus, de l’aparcament que obstrueix…”.
En este apartat es diferencia en allò que són servicis per a tota la població i aquells on es distingeix entre usuaris i total de població “És molt significatiu com els usuaris, valoren més positivament pràcticament tots els servicis que els qui no són usuaris. Per exemple en el cas dels mercats la puntuació d’una valoració global de 6’9 puja fins al 7’3, i passa pràcticament en tots els casos”.
El Baròmetre inclou la puntuació de servicis públics urbans com la recollida de fem, amb una mitjana de 6,2; neteja de carrers, amb 5,3; soroll, amb una mitjana de 5,5; zones verdes, amb una nota de 5,9 per part dels usuaris; enllumenat públic, puntuat en 6,1; asfaltat i conservació de carrers, amb una nota mitjana de 5,5; circulació, amb un 5,1; platges, amb un 6,8, i aparcaments, on la mitjana total és 3,9, la mitjana de no usuaris 4,3 i la mitjana d’usuaris 3,7. El servici d’autobusos que presta l’EMT obté una nota mitjana total de 6,4, mentre que els no usuaris rebaixen eixa puntuació fins a 5,9 i els usuaris l’eleven fins a 6,5. La puntuació que els usuaris atorguen al carril bici és 6,9, per damunt de la total (6,1) i la mitjana dels no usuaris (5,7).La gestió en seguretat ciutadana i policia rep una puntuació mitjana de 5,9; la d’instal·lacions esportives entre 5,3 i 6,1; Informació i atenció ciutadana aconsegueix un 6,3 entre els usuaris; serveis socials un 5,9 i festes populars un 6,8.
En la distribució per districtes, el 30’45% dels entrevistats pensa que el seu districte ha millorat i el 33’9% creu que millorarà. Urbanisme i neteja apareixen com els principals problemes en els diferents districtes, amb l’excepció Benicalap i Pobles del Nord, on és equipaments i serveis; Pobles de l’Oest (espais verds) i Pobles del Sud (transport públic).
L’alcalde de València ha recordat que la realització d’este baròmetre va ser encarregada per la Junta de Govern “des de la consideració que per a un Ajuntament és una bona eina fer enquestes per a veure quin és l’estat d’opinió de la ciutadania, per a conéixer com es valora el treball que estem realitzant com a servidors públics”. Ribó ha afirmat que “esta enquesta és una eina sociològica que es pot utilitzar tant des del govern com des de l’oposició”, i ha afirmat que anteriorment també s’encarregaven enquestes “però no es feien públiques i costaven deu vegades més”.
El treball de camp d’este baròmetre s’ha realitzat entre el 22 de febrer i el 8 de març passats, segons ha explicat el regidor Carlos Galiana, que ha informat que es van realitzar 2.210 enquestes a ciutadanes i ciutadans empadronats a València i amb inclusió de residents en tots els districtes de la ciutat. Els punts de mostreig van ser-ne 272 en un recorregut de camp per tots els barris, amb un error teòric de mostreig del 2’1% per a uns resultats que ja estan penjats en la pàgina web de l’Oficina d’Estadística de l’Ajuntament. Galiana ha anunciat la intenció del Govern de la Nau d’encarregar un baròmetre d’opinió cada trimestre, tal i com ja es va anunciar en el seu moment, “amb una part fixa i una altra variable. En este primer, la part variable l’hem dedicat a dos aspectes que són molt importants per a la ciutadania: la mobilitat i l’economia”.
Giner (C’s) demana a Ribó que s’aclarisca amb el xicotet comerç El premi Instagramer municipal de ‘Click al Mercat’ ja ha rebut més de 1.100 imatges dels mercats municipals El Mercat Central celebra el seu aniversari amb mascletà i paelles populars a la plaça de l’Ajuntament L’Ajuntament presenta una nova campanya de caràcter inclusiu per a la festa de Sant Dionís L’Ajuntament preveu 30.000 assistents al Bonic/a Fest la nit dels mercats municipals L’Ajuntament fa balanç positiu de l’acollida de les noves formes de pagament de sancions València i Saragossa intercanvien experiències de gestió de mercats i transports intermodal de mercaderies Els mercats municipals es traslladen a la Gran Fira de Juliol per a potenciar el consum de fruita Circ, música, màgia i sorpreses per a la nit estiuenca de les compres a València amb suport de l’Ajuntament Giner: “Las discrepàncies entre Ribó i Costa perjudiquen el comerç valencià”
18 de noviembre de 2017 11:23 | By pressvalencia
L’alcaldessa de Castelló advoca per reforçar les polítiques municipals contra el canvi climàtic L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, destaca els efectes que per al medi ambient pot tenir la aprovació de les bonificacions fiscals en l’impost de vehicles per a fomentar l’ús de les energies renovables i la reducció de... Llegir més→
18 de noviembre de 2017 11:14 | By pressvalencia
La Fira de Teatre Breu torna amb una nova edició de tardor centrada en la educació i la celebració dels cent anys de l’IES Ribalta La companyia La Ravalera, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, la Fundació Dàvalos-Fletcher, la Universitat Jaume I i altres... Llegir més→
18 de noviembre de 2017 10:56 | By pressvalencia
Els turismes que no caben en el nou local es traslladen a La Paperera on alguns ja han sigut desvalisats el que ha provocat denúncies dels seus titulars Borriana, El Grup Municipal del Partit Popular a Borriana ha sol·licitat del pacte de cadires que governa en la ciutat “que deixe... Llegir més→
El aeropuerto de Castellón aprueba la convocatoria de un concurso público para la elaboración de la primera fase del plan estratégico
La Comisión Ejecutiva de la sociedad pública Aerocas ha aprobado la convocatoria de un concurso público para la realización de... | 0.848559 | curate | {"ca": 0.9564564564564565, "es": 0.04354354354354354} | http://valencianoticias.com/el-primer-barometre-dopinio-ciutadana-valora-positivament-la-gestio-de-lajuntmanet-de-valencia/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_645271 | El Bloc d'Estudiants Agermanats hem guanyat les eleccions a la Universitat de València.Amb 17 claustrals a falta de resultats oficials, som la força majoritària per davant de Campus Jove que ha tret 14, i Geneneració Universitària (10). Acontracorrent i SEPC han tret 6 i 5 respectivament. Moltes gràcies a tots els que ens heu donat suport i ho heu fet possible!!! http://www.uv.es/jelectoral/claustre/estudiants/2010/Quadre_electes_2010.pdf Continua la lluita per una Universitat pública, democràtica i valenciana!! !
Felicitats valencians ! ! ! | 0.546405 | curate | {"ca": 0.9944444444444445, "fr": 0.005555555555555556} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_94073 | Cristina Pedroche ha anunciat la mort de la seva àvia, una mala notícia que empitjora tenint en compte que no la podran acomiadar. La crisi del coronavirus prohibeix els tanatoris i els funerals com els coneixem convencionalment, un últim adéu que en aquests dies s’ha de fer des de casa i sense reunió familiar.
“Estan sent dies molt durs. Dies horribles. Semblen trets d’un malson del qual no només vull, sinó que també necessito despertar. Estan morint moltes persones (no només a causa del virus) i no ens deixen acomiadar-nos d’ells. No ens deixen estar amb els nostres familiars, no ens deixen vetllar-los. Donar-los l’últim adéu ens fa ser éssers humans. Estar acompanyats durant el dol. Sé que la causa per la qual tots estem lluitant és més important i per això no surto de casa, però això no li donaré un últim petó a la meva àvia Dominga”, ha escrit en un missatge molt dolorós.
Aprofita per enviar ànims als seus familiars, que també ho estan passant malament: “Una abraçada a la meva tieta Chule i a la meva tieta Ángela. Un petó al meu cosí Iván. Als meus cosins Dani, Edu, Angelines, Cristi, Vanesa… A ells els hi donaré quan podem tornar a sortir. A tu, àvia, ja no podré. Però sé que estaràs amb la teva germaneta”.
Están siendo días muy duros. Días horribles. Parecen sacados de una pesadilla de la que, no solo quiero, sino que NECESITO despertar. Están falleciendo muchas personas (no solo a causa del virus) y no nos dejan despedirnos de ellos. No nos dejan estar con nuestros familiares, no nos dejan velarles. Darles el último adiós nos hace ser seres humanos. Estar acompañados en el duelo. Sé que la causa por la que todos estamos luchando es más importante y por eso no salgo de casa, por eso no voy a darle un último beso a mi abuela Dominga. Un abrazo a mi tía Chule y a mi tía Ángela. Un beso a mi primo Iván. A mi primos Dani, Edu, Angelines, Cristi, Vanesa… A ellos ya se lo daré cuando podamos volver a salir. A ti abuela, ya no podré, pero sé que estarás con tu hermanita.? . Este corazón es mi forma de velar a los que ya no están. Muchísimo ánimo a todos los familiares que estáis pasando por esta situación de no poder despediros de vuestros seres queridos. No estáis solos. Estamos todos juntos. ?
Un missatge que ha acompanyat d’un dibuix d’un cor: “Aquest cor és la meva manera de vetllar aquells que ja no estan. Moltíssims ànims a tots els familiars que esteu passant per aquesta situació de no poder acomiadar-vos dels vostres éssers estimats. No esteu sols. Estem tots junts“. | 1 | perfect | {"ca": 0.5779299234796617, "es": 0.4019331453886428, "cs": 0.009665726943213854, "it": 0.009665726943213854, "fr": 0.0008054772452678212} | https://elmon.cat/gent/cristina-pedroche-avia-morta-53713/ |
naciodigital_ca_20220331_0_495274 | Terrassa no té un tramvia, però va estar a punt de gaudir de quelcom força més espectacular, un tren elevat i vertebrat. Tanmateix, el projecte, com molts d'altres, va quedar en una calaixera de l'Ajuntament egarenc. L'execució hauria variat considerablement la configuració urbanística i el paisatge de la ciutat. En el fons, la idea es podria dir que ha reeixit amb el perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat, tot i que l'obra es fa per sota terra en tota la seva extensió. La proposta era agosarada i moderna, amb un disseny revolucionari.
En el ple de l'Ajuntament del 7 d'abril del 1971 s'aprovava el projecte d'un tren aeri vertebrat que fes les funcions de metro o autobús. Va ser presentat pel doctor ginecòleg Andreu Fresnadillo, tinent d'alcalde de Serveis Municipals i Habitatge. L'ideòleg era l'enginyer Goicochea, inventor del popular Talgo. La característica principal era que circularia sobre pneumàtics que amortirien el soroll, i cada roda portaria un motor elèctric. A més de revolucionari, ecològic i no contaminant. El tren aniria sobre pilones aixecades sobre els diferents vials terrassencs.
El projecte presentava una primera línia que anava des dels grups Sant Llorenç fins a la plaça de Clavé (Portal de Sant Roc). L'última estava supeditada a l'execució de l'eixamplament del carrer de la Font Vella o, en cas contrari, contemplava el soterrament. Les estacions s'ubicarien dins el pàrquing que es volia construir a la Plaça Vella i dins l'estacionament soterrat del Portal de Sant Roc -seria la terminal.
La primera fase contemplava 5 estacions: grups de Sant Llorenç, Egara, Laniseda, Escola Industrial i plaça del Doctor Robert. El tren circularia elevat pel bell mig de la carretera de Castellar i de l'avinguda de Jacquard. El problema es presentava al pont del Passeig, atès que la seva poca amplada no permetia el pas. En el projecte es pensava en eixamplar-lo o fer un pont paral·lel.
La proposta aprovada tenia un pressupost de 26 milions de pessetes (ara més o menys 146.000 euros). Diferents inconvenients i problemes econòmics i la defecció general el van diluir en el temps i la memòria. I ara és una de les llegendes terrassenques. Es contemplaven 5 línies més, entre elles una segona de nord a sud, seguint la llera del torrent de Vallparadís, des de la carretera de Matadepera fins a l'avinguda de Santa Eulàlia. La suma d'una tercera, quarta i cinquena serien el resultat d'una circumval·lació: rambla d'Ègara, avingudes de Santa Eulàlia, del Vallès, de Bejar i, finalment, altre cop la Rambla. La sisena era una supletòria de la de circumval·lació que seguiria el transvasament o ronda de Ponent. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/49643/tren-vertebrat-rambla-terrassa-mai-es-va-construir |
racoforumsanon_ca_20220809_2_566261 | Quina ha de ser la bandera catalana? Per què ningú no usa la de 1931 (la següent)? :
Per tradició i coherència històrica, la senyera del Principat de Catalunya hauria de ser: Així com la del País Valencià ja està bé que sigui: I les de les Illes també està prou bé que sigui: I la dels tres països històrics, la de la nació gran; la dels Països Catalans hauria de ser senzillament:
Ixa no és la senyera del País Valencià. la nostra és la 4barrà amb l'escut de la Generalitat (casc de jaume I amb les 4 barres baix) Si açò ho vegera en Maria Mercedes ... | 0.750888 | curate | {"es": 0.06569343065693431, "ca": 0.9324817518248175, "fr": 0.0018248175182481751} | |
wikipedia_ca_20230401_0_508615 | Phola Gangchen
El Phola Gangchen o Molamenqing (en xinès: 摩拉门青, en pinyin Mólāménqīng) és una muntanya que forma part de la Jugal Himal, una secció de l'Himàlaia, al Tibet, en la què també hi ha el Shisha Pangma, la 14a muntanya més alta de la Terra. El cim s'eleva fins als 7.661 m, però en tenir una prominència de tan sols 430 metres sobre el Shisha Pangma fa que no sempre sigui tingut en compte com a cim independent i es consideri un cim secundari.
El Molamenqing va gaudir d'una certa fama a començaments de la dècada de 1980, moment en què fou considerat un dels cims més alts sense haver estat escalat mai, tenint en compte una prominència inferior als 500 metres. Una expedició de Nova Zelanda va sol·licitar permís a les autoritats xineses per escalar el cim, i es va convertir en una de les primeres expedicions occidentals a les quals se'ls va permetre escalar al Tibet des d'abans de la Segona Guerra Mundial. La cordada liderada per B. Farmer, R. Price aconseguiren fer el cim en el que ha estat l'única ascensió documentada. Van iniciar l'ascensió per la cara est del cim, però bàsicament la ruta es realitzava a través de la cara nord del Shisha Pangma i es van acostar al cim des de l'oest. | 1 | perfect | {"en": 0.011656952539550375, "ca": 0.9883430474604497} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=508616 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_905986 | És un músic que té un estil que no m´agrada gaire. Aspirava a ser una icona antiglobalització i la veritat és que ha deixat molt que desitjar la seva música. Té algunes cançons que tenen ritme, estan bé, però es pot dir que està acabat. Tal com el Fermín Muguruza després d´haver deixat NG i Kortatu, per exemple. Per mi, són gent molt limitada pel que fa a la seva creació (exemples, n´ha d´altres: Titot, Skalariak, Dr. Calypso, Skatalà...) El discurs pot estar més o menys bé, pot agradar, però a la hora de la veritat cansen, no innoven, esgoten els seus recursos a mida que passa el temps... La imitació a l´estil Muguruza ahir veient un vídeo d´OP ja va ser el cop definitiu. Crec que el grup valencià té suficients idees com per anar copiant d´altres. Pel que fa als grups multi-culturals, doncs el mateix, no m´agraden aquesta mena de grup que tenen com a gurú Manu Chao ni aflamencats tipus Ojos de Brujo. Crec que les còpies mai són bones. Què millor que un grup jamaicà per escoltar reggae o ska? Què millor que escoltar un grup andalús per escoltar bon flamenc? Què millor que escoltar trip hop que un grup anglès? Què millor qu escoltar un grup punk americà o anglès? Què millor que escoltar Oi! anglès? Bé, s´ha de reconèixer que grups bon d´Oi! en tenim, però d´altres estils? Ben poca cosa. El que més m´agrada a nivell de rock, per exemple, Jofre Bardagí. De cantautors/es, doncs no destacaria a cap... De fet, de qualsevol estil podria destacar ben pocs. Doncs res, aquesta és la meva reflexió... Després d´haver estat en tot tipus de concerts i després de veure com en un dels últims la gent s´"adormia" (eren grups catalans). Espero d´altres opinions.
home a mi Manu Chao es mereix tot el meu respecte, és un tiu que si volgués podria tenir tots els luxes, viure com una estrella del rock i el tiu ha renunciat a tot això i més. Per mi la única crítica que hi tinc és que no hagi fet cap cançó en català vivint a Barcelona. | 0.822093 | curate | {"ca": 0.9796980739198334, "it": 0.02030192608016658} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_112476 | Rubí Brilla impulsa el segon concurs d’autoconsum compartit d’energia al sector industrial | Sostenible
Vés al contingut
Cerca
Toggle menu
Menú
Portada
La Xarxa
Reflexió
Reflexió
Els reportatges, opinions i entrevistes del món local relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat.
Portada Reflexió
Entrevistes
Reportatges
Opinions
Territori
Territori
Les notícies, bones pràctiques i activitats del món local relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat.
Notícies
Bones pràctiques
Agenda
Recursos
Butlletí
Especials
2030
Hemeroteca
Rubí Brilla impulsa el segon concurs d’autoconsum compartit d’energia al sector industrial
Font: Ajuntament de Rubí
19/05/2021 - 11:05
El Consistori rubinenc compta amb la complicitat de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, que s’ha sumat al projecte "Autoconsum 0/0"
Després de l’èxit del primer concurs d’autoconsum col·lectiu a la indústria, el servei Rubí Brilla del Consistori rubinenc posa en marxa la segona edició d’aquesta iniciativa. La nova edició del projecte Autoconsum 0/0 (0 emissions/0 inversió) incorpora l’experiència acumulada a la primera edició i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
L’energia solar per a l’autoconsum permet a les indústries, a més de generar la seva pròpia energia elèctrica, gaudir d’avantatges ambientals, socials i econòmics ─les instal·lacions per a l’autoconsum solar al sector industrial permeten bonificar l’IAE en un 50% fins a 5 anys amb un màxim del 100% del seu cost─.
El projecte Autoconsum 0/0 ofereix altres beneficis gràcies a la col·laboració público-privada, com ara obtenir millors preus a través d’un concurs privat (economia d’escala) i establir una xarxa de cooperació entre empreses per a valoritzar l’energia excedentària. Tot plegat, amb la possibilitat de no haver d’assumir cap cost afegit. "Rubí és pionera en l’autoconsum energètic compartit; les nostres indústries compten amb l’acompanyament municipal per un futur ambiciós que millori la seva sostenibilitat i competitivitat", ha assegurat el regidor de Medi Ambient, Transició Ecològica i Benestar Animal, Andrés Medrano Muñoz.
La segona edició del projecte s’adreça a les empreses de Rubí ubicades als polígons de Can Rosés, Carretera de Terrassa, La Llana, Molí de la Bastida, Sant Genís i Can Sant Joan, així com a les firmes de Sant Quirze situades al polígon industrial de Can Corbera.
El proper 24 de març a les 10 h, l’Ajuntament de Rubí ha organitzat un seminari web per presentar la segona edició del projecte. Les inscripcions per a seguir la sessió s’han de fer a través d’aquest formulari.
Les empreses interessades a participar al projecte han d’enviar un correu electrònic a [email protected], indicant a l’assumpte Autoconsum00_Nom empresa.
Entre els mesos d’abril i juny es redactaran els informes de viabilitat tècnica-econòmica. De cara al juny-juliol és previst que es redactin els plecs tècnics i que el concurs privat pugui arrencar la tardor d’aquest any.
Èxit de la primera edició del projecte
El primer concurs d’autoconsum col·lectiu al sector industrial, que va suposar el primer projecte d’aquestes característiques de tot l’Estat, es va dur a terme l’any 2020. Tretze indústries dels polígons de Can Jardí, Cova Solera i Rubí Sud es van interessar a formar part d’aquesta primera edició. En total es van rebre una dotzena de propostes econòmiques, de les quals la UTE formada per Enertika + Km0 + Zener va ser la guanyadora.
Tot i la incursió de la COVID-19, vuit indústries van decidir continuar endavant amb el projecte, aconseguint una potència agregada de 1,2MWp, una producció total estimada de 1.852 MWh/any i un estalvi de 450 Tn CO2/any.
Etiquetes:
autoconsum compartit
Categories:
Agricultura
Share on Facebook
Tweet Widget
Relacionats
Entrevista
Marta Morera: “L’autoconsum s’ha de pensar com una inversió que acaba generant un estalvi”
Rubí Brilla ha coordinat el primer projecte d’autoconsum compartit d’energia en un polígon industrial a tot l’Estat. Aquesta ha sigut una de les fites més importantes d’aquesta entitat municipal que des de fa 10 anys treballa per ser un referent per l’estalvi, l’eficiència i l’ús de renovables en l’àmbit local. Marta Morera, responsable tècnica de Rubí Brilla ens explica aquesta experiència i com es vol continuar treballant per l’autoconsum a la ciutat.
Article
L’Ajuntament de Reus impulsa una comunitat energètica al polígon Agro Reus amb aprofitament per a la producció d’hidrogen verd
L’Ajuntament de Reus impulsarà la creació d’una comunitat energètica de fins a 6,2 MWp de potència al polígon Reus que aprofitarà les cobertes d’edificis públics i privats per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques que podran subministrar energia als edificis municipals i a les empreses instal·lades al polígon, en un radi de 500 metres, i aprofitar l’excedent per a produir hidrogen verd.
Entrevista
Gil Salvans: "A Catalunya encara no hi ha cap comunitat energètica que funcioni realment"
Què és realment una comunitat energètica? Més enllà de compartir unes instal·lacions d’energies renovables? Gil Salvans tècnic de l’agència local d’energia d’Osona, clarifica aquest concepte, com a peça clau en la democratització de l’energia i la transició energètica, i aborda en aquesta entrevista els reptes i els obstacles, principalment la manca de definició de marc legal. Malgrat les barreres tècniques, insisteix que cal valentia política davant els interessos empresarials, i que cal difondre entre la ciutadania que l’autoconsum és viable. | 0.742963 | curate | {"ca": 0.9606154973438359, "it": 0.007327349331379373, "id": 0.002015021066129328, "es": 0.007693716797948343, "en": 0.009708737864077669, "pt": 0.009891921597362154, "de": 0.0007327349331379373, "la": 0.002015021066129328} | https://www.sostenible.cat/node/125103 |
mc4_ca_20230418_6_478975 | Giroguies Senderisme: KIRGUISTAN: PEDALANT PER LA RUTA DE LA SEDA
KIRGUISTAN: PEDALANT PER LA RUTA DE LA SEDA
Titol: KIRGUISTAN: PEDALANT PER LA RUTA DE LA SEDA
Destí/zona: Kirguistan/Asia Central
Allotjaments: Camping, Refugi, Hotel, Casa familiar, Allotj. Rural
(Grup mínim: 5 persones)
(preu per persona). Suplement hab. individual: 150 €.
Kirguizistan és un paradís per als ciclistes ja que podem trobar aquí rutes de qualsevol nivell de dificultat. Aquest petit oasi al mateix centre d´Àsia ofereix una àmplia gamma de paisatges i camins des de prats alpins fins a platges de sorra, a més de l´acolliment càlid que mostren les famílies nòmades als seus hostes. No menys interessant és l´herència històrica i cultural del poble kirguís, que encara manté molts atributs del seu estil nòmada. Tindràs l´oportunitat de passar moments agradables al seu costat i degustar els seus plats i begudes nacionals.
Bishkek – Parc Natural d´Ala Archá - Llac Issyk Kul – Pas Korgomdú Bulak – Pas Tosor – Llac Teshik Kul – Congost Eki Naryn –Llac Son Kul – Naryn - ´Caravanserai´ de Tash Rabat - Bishkek
Dia 1. (29/07) Sortida del vol Barcelona-Bishkek (via Estambul).
Dia 2. (30/07) Arribada a Bishkek (de matinada). Excursió al Parc Natural d´Ala Archá (80 km).
Altitud: Bishkek - 900 m . ; Ala Archá - 2200 m.
Desnivell: + 300 m.; -1300 m.
Ciclisme: fins a 60 km, terraplè parcialment pavimentat
Dinar: pícnic al parc. Sopar: cafè local de Bishkek. Nit: Hotel a Bishkek
A l´arribada a l´aeroport trobada amb el guia local. Trasllat, esmorzar i descans a l´hotel. Després ens anem al parc natural "Ala Archá". El camí té molt trànsit i no és molt interessant per al ciclisme, és preferible viatjar fins al parc amb autobús. Dinar de tipus pícnic.
El Parc Natural d´Ala Archá està ubicat a la part nord de la Serralada kirguiza, a la vall del riu Ala Archá a una alçada de 2100 metres sobre el nivell del mar. El parc ocupa una àrea de 19400 hectàrees. Va ser fundat l´any 1976 amb un objectiu de protegir l´ecologia única de la zona i de crear condicións per a l´esplai popular. Ala Archá és un parc especial per la seva gran quantitat de gèneres de plantes i animals.
Retorn a la ciutat. Sopar en restaurant local. Nit a l´hotel.
Dia 3. (31/07) Bishkek - Llac Issyk Kul (280 km).
Altitud: Bishkek - 900 m.; Issyk Kul - 1600 m.
Desnivell: +700 m.
Dinar: a cafè local en ruta. Sopar: en campament de iurtes. Nit: en campament de iurtes.
Esmorzar d´hora a l´hotel. Sortida de la ciutat a les 08:00 fins al Llac Issyk Kul. Dinar de camí. Després de dinar seguirem fins al poble de Bokonbaevo. Allotjament en campament de iurtes.
Opció: A l´arribada a Bokonbaevo us podeu quedar a descansar al campament de iurtes o donar una volta en bici fins el llogaret de Kayi Sai per fer un bany al llac.
El Llac Issyk-Kul, és el segon llac alpí del món després del Titicaca a Sud-amèrica. Amb 182 km de llarg per 58 d´ample, el llac es va formar com a resultat de l´activitat tectònica. Rep calor des del fons i mai es gela, fins i tot durant els hiverns més crus. A l´estiu la temperatura de l´aigua arriba als 20-25 graus celsius i podreu nedar en les seves aigües envoltades pels pics nevats del Tien Shan. Extremadament profund però amb càlides aigües, aquest llac ha estat una mica com un oasi dins l´ambient inhabitable de les muntanyes. Comptant a més amb una vasta diversitat en la flora i fauna de les àrees que l´envolten, el Issyk Kul és considerat com una de les localitzacions més remarcables de l´Àsia Central.
Sopar i nit en campament de iurtes.
Dia 4. (01/08) Travessant el Pas Korgomdú Bulak.
Altitud: Llac Issyk Kul - 1600 m.; Pas Korgomdú Bulak - 2540 m.; Campament - 2900 m.
Desnivell: + 940 m.; + 360 m.
Ciclisme al llac Issyk Kul: 35 km (+ 20 km opcionals)
Després de l´esmorzar pedalarem fins al proper campament a través del pas de Korgomdú Bulak (2540m). Seran 35 km en camí de muntanya. Els autobusos viatjaran per la via asfaltada i arribaran abans. Un dels sistemes muntanyosos més extensos de l´Àsia Central, el Tien Shan és el més llunyà, desconegut i captivador. Un espai il·limitat de cims encara sense explorar. El Tien Shan forma la línia divisòria de la Xina i Kirguizistan i s´estén fins Kazakhstan i l´Uzbekistan. Les seves immenses i pràcticament desconegudes valls fèrtils són habitades per ramats d´ovelles, cavalls, iacs i vaques dels pastors nòmades que encara habiten en les seves tradicionals iurtes. Moltes de les valls no compten amb les comoditats per als turistes, ni tan sols tenen poblets.
Dinar a l´arribada. Els que vulguin poden quedar-se a descansar, els que no, podran seguir endavant. Tot depèn de les condicions físiques.
Dia 5. (02/08) En el Pas Tosor.
Altitud: Pas Tosor: 3893 m.; Campament 3000 m.
Desnivell: + 993 m.; - 893 m.
Ciclisme: 58 km, pista de terra i sender de muntanya
Dinar: pic-nic. Sopar: al campament de tendes. Nit: en campament de tendes
Comença amb una pujada de 23 km fins al Pas Tosor (3893m) i després una baixada de 35 km fins a les fonts de Jely Suu.
Avui serà un dia dur, per això hem d´estar ben preparats. De no estar segurs és recomanable viatjar a l´autobús.
Dia 6. (03/08) Fins al llac Teshik Kul.
Altitud: Llac Teshik Kul - 3720 m.
Desnivell: + 720 m.; - 720 m.
Aquest és un dia dedicat a una caminada a peu fins al llac Teshik Kul (3500m). Al llac es pot pescar. Hi ha truites i altres espècies.
Hi prop de dos mil llacs a les muntanyes al Kirguizistan, molts dels quals estan ubicats a les altures entre 2500 i 4000 metres sobre el nivell del mar. Els llacs, majoritàriament tenen origen glacial. En kirguís el mot "kul", com en "Issyk Kul", "Són Kul" o "Chatyr Kul" (els tres llacs més grans del país) significa "llac". El mot "Teshik" s´entén com "orifici" o "pou". Aquest és un bell lloc amb esplèndids paisatges que canvien segons l´època de l´any.
Retorn al campament. Sopar i nit.
Dia 7. (04/08) Cap al congost d´Eki Naryn
Altitud: Campament - 2500 m.
Desnivell: - 500 m.
Sortida fins al congost d´Eki Naryn.
El camí passa per bells paisatges entre les muntanyes que toquen el cel, extenses valls i vistes fascinants dels cims coberts de neu, sorprenents congostos florits en aquesta època i impressionants rius de muntanya, llacs alpins, les iurtes dels nòmades i els seus ramats d´ovelles, caps de bestiar i cavalls.
L´autobús acompanyarà els ciclistes aquest dia.
Sopar i nit en campament de tendes a 2500 metres.
Dia 8. (05/08) Cap al llac Son Kul (250 km).
Altitud: Pas Moldo Ashu - 3346 m.; Llac Son Kul - 3016 m.;
Desnivell: + 846 m.; - 330 m.
Ciclisme: Passejades al voltant del campament per aclimatar.
Dinar: pic-nic. Sopar: en campament de iurtes. Nit: en campament de iurtes.
Després de l´esmorzar sortim amb rumb al llac Son Kul. Travessarem el pas de Moldo Ashu amb autobús. Són Kul és un llac alpí situat a la serralada del Tien Shan a l´altitud de 3016 m. El llac és el lloc preferit dels pastors de les regions de Kochkor, Naryn i At Bashi per "Jailoo" o "pastura d´estiu" en Kirguís. Aquesta zona és considerada com "la perla" dels jailoo kirguisos. La ruta fins al llac segueix per camins serpentejants fins ficar-se entre els núvols. Dóna la impressió de tocar el cel. Per això la traducció de Son Kul s´entén com "l´últim llac".
Dia 9. (06/08) Llac Son Kul - Ciutat de Naryn (180km).
Altitud: Llac Son Kul - 3016 m., Pas "33 Papagayos" - 3133 m., Ciutat de Naryn - 2000 m.
Desnivell: + 117 m.; - 1133 m.
Dinar: pic-nic. Sopar: a guest house de Naryn. Nit: a guest house de Naryn.
Pedalem des del llac travessant el pas fins arribar a la via principal uns 70 km. Pugem a l´autobús i seguim fins a la ciutat de Naryn.
Naryn és un poble estret i allargat que segueix la forma del Riu Naryn. Aquest corre entre pendents elevats. La moderna ciutat de Naryn va ser fundada el 1868 com una guarnició russa i molta de la seva arquitectura actual representa l´estil de postguerra (soviètic). Antics assentaments han estat trobats en coves prop del poble de Naryn, i s´assegura que el mateix nom de la ciutat és bastant remot. Hi ha diverses versions del seu significat com una que diu que Naryn és un tipus de sopa amb carn, altres fonts asseguren que el nom ve d´un vocable mongol traduït com "assolellat".
Dia 10. (07/08) Naryn - ´Caravanserai´ de Tash Rabat (115 km)
Altitud: Naryn - 2000 m.; Tash Rabat - 3200 m.
Dinar: en campament de iurtes. Sopar: en campament de iurtes. Nit: en campament de iurtes.
Després de l´esmorzar sortim amb autobús de la ciutat de Naryn amb rumb a Tash Rabat (100 km). En sortir de la via principal pugem a les bicis i pedalem fins al campament.
En un dels canons de la serralada d´At Bashi està gairebé amagada una mística edificació dels temps de les Caravanes a la Ruta de la Seda.
Tash Rabat, una construcció de pedra que ha estat acuradament restaurada, constituïa en els temps de la Gran Ruta de la Seda un alberg per als comerciants. La seva data d´origen encara segueix sent un misteri, tot i això, hi ha evidències arqueològiques que indiquen la seva ocupació ja al segle X. Les mateixes fonts indiquen que aquest lloc va ser utilitzat com a temple i com a lloc per descans de les caravanes.
Allotjament, sopar i nit en campament de iurtes.
Dia 11. (08/08) ´Caravanserai´ de Tash Rabat - Bishkek (480 km).
Altitud: Naryn - Tash Rabat - 3200 m.; Naryn - 2 000 m.; Bishkek - 900 m.
Desnivell: -2300m.
Ciclisme: no en aquest dia
Dinar: a casa local de Kochkor. Sopar: en cafè local de Bishkek. Nit: en hotel de Bishkek
Avui deixem enrere Tash Rabat i ens dirigim a Bishkek a través de Naryn i Kochkor. Dinar al poble de Kochkor, on es pot visitar una botiga d´artesanies. Arribada a Bishkek. D´arribar d´hora, podríem fer una visita al basar Osh i la Plaça Central Ala Too.
Sopar en cafè local.
Nit a l´hotel.
Dia 12. (09/08) Bishkek - aeroport. (30 km)
Trasllat al matí a l´aeroport internacional Manas per prendre el vol de tornada a casa. | 0.627284 | curate | {"es": 0.1615995053076368, "pt": 0.009893847263732866, "ca": 0.7461609811398536, "en": 0.03875090178295373, "ms": 0.0062867154488302586, "lt": 0.01989075543646295, "fr": 0.011233639080696693, "sr": 0.001442852725961043, "id": 0.0019581572709471296, "it": 0.0027826445429248686} | http://www.senderisme.com/catfile.aspx?idioma=ca-ES&idcat=11295&idprv=84&tipocat=EXVT |
oscar-2301_ca_20230418_9_196328 | Si us plau, introdueixi la seva adreça d'email i li enviarem una contrasenya nova al seu compte de correu.
Contacte
Lassdive: actualitat i informació sobre esports aquàtics i d'aventura
Escola i centre d'esports aquàtics i d'aventura a la Costa Brava
Enrera
Endavant
28/08/2018
Fent Submarinisme a la costa Catalana
Descobreix noves sensacions dins i fora de l'aigua
Especialitzats en realitzar sortides de submarinisme en grups reduits, fem tota la Costa des de l'Escala fins a Tamariu. Explorem cada raconet, platja i cala. Déixa't portar i descobreix nous indrets amb molta vida submarina. Fem sortides de submarinisme des de costa o des d'embarcació. Vine amb el teu material o lloga el que necessitis al centre.
Tanmateix som un centre i escola de submarinisme SSI. Pots iniciar-te o continuar amb el teu aprenentatge amb nosaltres. Realitzem batejos de submarinisme, curs Open Water Diver, curs Advanced Adventurer, curs Rescue Diver, curs Divemaster, curs d'Instructor de Submarinisme i moltes especialitats SSI. Dóna una ullada aquí.
Gaudeix del fons mari de la Costa Brava amb Lassdive!
Inici Activitats Packs Centres Events Vacances Actualitat Equip
Contacta amb nosaltres
Lasdive ha sido beneficiaria del Fondo Europeo de Desarrollo Regional cuyo objetivo es mejorar la competitividad de las Pymes y gracias al cual ha puesto en marcha un Plan de Marketing Digital Internacional con objetivo de mejorar su posicionamiento online en mercados exteriores durante el año 2021. Para ello ha contado con el apoyo del Programa XPANDE DIGITAL de la Cámara de Comercio Cambra de Comerç de Girona
Universal Esports the Fun Company, S.L.
-
C/ Rossinyol, 01 17257 Torroella de Montgrí Girona, Espanya
- CIF: B55136923 -
Política de privacitat Avís legal Condicions
Disseny web:
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació així com per a tasques d'anàlisi. En continuar navegant, entenem que accepta l' ús de cookies
Què són les cookies?
Una cookie és un petit arxiu que s'emmagatzema a l'ordinador de l'usuari i ens permet reconèixer-lo. El conjunt de cookies ens ajuda a millorar la qualitat del nostre web, permetent-nos controlar quines pàgines troben els nostres usuaris útils i quines no.
Les cookies són essencials per al funcionament d'Internet, aportant innumerables avantatges en la prestació de serveis interactius, facilitant-nos la navegació i usabilitat del nostre web. Tingueu en compte que les cookies no poden fer malbé el vostre equip i que, a canvi, si són activades ens ajuden a identificar i resoldre els errors.
Quin tipus de cookies utilitza aquesta web?
Cookies pròpies: són aquelles que s'envien a l'equip de l'usuari des d'un equip o domini gestionat per l'editor i des del que es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
Cookies de tercers: són aquelles que s'envien a l'equip de l'usuari des d'un equip o domini no gestionat per l'editor sinó per una altra entitat que analitza les dades obtingudes.
Cookies persistents: són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemades en el terminal i poden ser accedides i tractades pel responsable de la cookie.
Cookies d'analítica web: a través de l'analítica web s'obté informació relativa al nombre d'usuaris que accedeixen al web, el nombre de pàgines vistes, la freqüència i repetició de les visites, la seva durada, el navegador utilitzat, l'operador que presta el servei, l'idioma, el terminal que utilitza, o la ciutat a la qual està assignada la seva adreça IP. Informació que possibilita un millor i més apropiat servei per part d'aquesta web.
Acceptació de l'ús de cookies.
Assumim que vostè accepta l'ús de cookies. No obstant, vostè pot restringir, bloquejar o esborrar les cookies d'aquesta web o qualsevol altra pàgina a partir de la configuració del seu navegador. | 0.775481 | curate | {"ca": 0.8594164456233422, "fr": 0.002122015915119363, "en": 0.017241379310344827, "pt": 0.002652519893899204, "es": 0.11511936339522547, "it": 0.0002652519893899204, "de": 0.003183023872679045} | https://www.lassdive.com/cat/p/news/new/lassdive-noticies/cursos-busseig-submarinisme-ssi-girona-181015.htm |
oscar-2301_ca_20230418_4_19530 | Baix Montseny Baix Penedès Berguedà Garrotxa Girona Granollers Lleida Manresa Osona Pallars Reus Ripollès Rubí Sabadell Sant Cugat Solsona Tarragona Terrassa Terres de l'Ebre
Suma-t'hi
Cerca
Últimes notícies
Newsletters
Portada
Opinió
Política
Societat
Economia
Cultura i mitjans
Dades
Barcelona
Locals
Tecnologia
Esports
Fotos
Criar
Impacte
Next
Cupatges
Pensem
Motor
EN DIRECTE | Totes les notícies al minut | Gasolina més barata | Mercats de Nadal | Fira Santa Llúcia | Eleccions Municipals 2023
1 de desembre de 2022
NacióDigital
EN DIRECTE | Totes les notícies al minut | Gasolina més barata | Mercats de Nadal | Fira Santa Llúcia | Eleccions Municipals 2023
Escull una edició
Catalunya
Baix Montseny Baix Penedès Berguedà Garrotxa Girona Granollers Lleida Manresa Osona Pallars Reus Ripollès Rubí Sabadell Sant Cugat Solsona Tarragona Terrassa Terres de l'Ebre
Suma-t'hi Newsletters
Surt
«Un dels 'Joc de Cartes' més tensos» tria el millor restaurant informal del Baix Ebre
PortAventura estrenarà una nova muntanya russa inspirada en Uncharted
Portades | «Hisenda obté en deu mesos la recaptació prevista per a tot l'any», a «La Vanguardia»
Oh, benvinguts... passeu, passeu
Transformem les polítiques d’ocupació per adaptar-les a cada territori
Què és un gran incendi forestal (GIF)? I un megaincendi?
Benvinguts a la «nova normalitat» dels incendis extrems
Next: el punt de trobada de la cultura digital catalana
L'hospital que ha convertit un bosc en espai terapèutic
Diccionari per a «boomers»: entendre la generació Z tampoc és tan difícil
1 de 10
Últimes notícies
Escull una edició
Catalunya
Baix Montseny Baix Penedès Berguedà Garrotxa Girona Granollers Lleida Manresa Osona Pallars Reus Ripollès Rubí Sabadell Sant Cugat Solsona Tarragona Terrassa Terres de l'Ebre
Suma-t'hi Newsletters
Quim Torra - Articles d'opinió
President de la Generalitat
Quim Torra, president de la Generalitat. Va treballar d'advocat a una companyia d'assegurances durant 20 anys. Editor i fundador de l'editorial Acontravent. Ha publicat treballs sobre Eugeni Xammar, Montserrat Roig i l'exili català. Va ser director del Born i president d'Òmnium Cultural. El seu darrer llibre: Muriel Casals i la revolució dels somriures. Ha estat director de la Revista de Catalunya. A Twitter: @quimtorraipla.
17/09/2017
Treu les teves urpes de les nostres urnes
«Però sobretot que sàpiga Sepharad que en la independència de Catalunya no només ens hi va el cor, ens hi va la vida»
10/09/2017
L'11‑S i els ciutadans de Barcelona
«Rafael Casanova, partidari de la capitulació però conseqüent amb la voluntat del poble, ens fa adonar que la fidelitat a la terra supera les pròpies conviccions»
03/09/2017
Del setge de l'Estat a l'estat de setge
«La vida dels catalans és allò que passa entre el no d'Espanya a qualsevol proposta de Catalunya i el no d'Espanya a qualsevol proposta de Catalunya»
30/07/2017
El bellíssim delicte de sedició
«Així hem estat sempre vistos els catalans: sediciosos en potència, amants de la llibertat, disposats a revoltar-se per reconquerir la llibertat manllevada»
23/07/2017
Contra la por, independència
«Si ens fixem en el patrimoni col·lectiu de la nació, porten segles espoliant-lo»
16/07/2017
La província de Núria Parlon
«Perdoni, però si per un costat es reconeix la condició de nació a Catalunya, per l'altre no se li pot negar el dret a l'autodeterminació»
09/07/2017
La lluita pel català
«Quan veiem la nostra llengua, el seu ús social per terra, i ens esgarrifem de la seva desaparició al cinema, els videojocs o a la justícia i ens posaríem a plorar per com n’és de maltractada per polítics i tertulians»
02/07/2017
Carta oberta a «comuns» i al PSC
«Diu Jordi Arqué: "Jo per la meva part, ni com català ni com socialista, no accepto cap disminució del dret de Catalunya a la seva autodeterminació"»
25/06/2017
Inhabilitar l’inhabilitador
«L’única manera d’afrontar el repte colossal és amb la certesa i la seguretat que l’estat català futur amnistiarà a tots els inhabilitats i querellats que ho siguin pel fet de participar i involucrar-se en la seva organització»
18/06/2017
Rafael Casanova, l'antiheroi que va complir un deure
«Acudeix al front de combat, clama per auxili a viles i pobles del país, és present, amb la Coronela, en els horribles combats del convent de Santa Clara d'agost» | 0.665037 | curate | {"ca": 0.9034548035967819, "br": 0.002129673450070989, "it": 0.017037387600567912, "pt": 0.018457169900615238, "en": 0.03738760056791292, "es": 0.008991954566966399, "eu": 0.001183151916706105, "fr": 0.011358258400378608} | https://www.naciodigital.cat/opinio/autor/2224/pagina2 |
mc4_ca_20230418_0_35133 | FULLEDA - PETI QUI PETI: DIGITALITZACIÓ DELS LLIBRES DE VISITES PASTORALS DE L'ARQUEBISBAT DE TARRAGONA AMB NOTÍCIES FORÇA INTERESSANTS DE FULLEDA EN EL PERÍODE DE QUATRE SEGLES | 0.758895 | curate | {"ca": 1.0} | http://fulleda-pqp.blogspot.com/2012/12/digitalitzacio-dels-llibres-de-visites.html |
mc4_ca_20230418_3_312246 | En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, Partal Maresma i Associats, S.L. us informa que és titular del lloc web www.vilaweb.cat. D’acord amb l’exigència de l’article 10 de l’esmentada llei, Partal Maresma i Associats, S.L. notifica les dades següents: el titular d’aquesta pàgina web és Partal Maresma i Associats, S.L. amb CIF B61017810 i registre mercantil de Barcelona; tom: 28765; full: 103; secció general full/Dup: 8 / 141320; inscripció: 1; domicili social: C/ Ferlandina, 43; codi Postal: 08001; localitat: Barcelona; província: Barcelona. L’adreça de correu electrònic de contacte amb l’empresa és: [email protected].
La navegació, accés i ús dels llocs web de Partal Maresma i Associats, S.L. atorguen la condició d’usuari, per la qual s’accepten, a l’hora de navegar per la pàgina de Partal Maresma i Associats, S.L., totes les condicions d’ús que s’estableixen aquí, sense perjudici de l’aplicació de la normativa corresponent de compliment legal obligat, segons el cas.
La pàgina web de Partal Maresma i Associats, S.L. proporciona gran diversitat d’informació, serveis i dades. L’usuari assumeix la seva responsabilitat en l’ús correcte del lloc web. Aquesta responsabilitat s’estendrà a:
—La veracitat i licitud de les informacions aportades per l’usuari als formularis emesos per Partal Maresma i Associats, S.L. per accedir a determinats continguts o serveis oferts per la web.
—L’ús de la informació, serveis i dades oferts per Partal Maresma i Associats, S.L. contra les disposicions d’aquestes condicions, la llei, la moral, els bons costums i l’ordre públic o que, en qualsevol altre cas, puguin implicar lesió dels drets de tercers o del funcionament dels llocs web.
Partal Maresma i Associats, S.L. no es fa responsable del contingut de les pàgines web a les quals pugui accedir l’usuari a través dels enllaços establerts en els seus llocs web i declara que en cap cas no examinarà ni exercitarà cap control sobre el contingut d’altres pàgines de la xarxa.
Partal Maresma i Associats, S.L. declara que ha adoptat totes les mesures necessàries per a evitar qualsevol dany que pugui derivar-se de la navegació per les seves pàgines web. En conseqüència, Partal Maresma i Associats, S.L. no es fa responsable, en cap cas, dels eventuals danys que pugui sofrir l’usuari a causa de la navegació per internet.
Partal Maresma i Associats, S.L. no es responsabilitza dels danys o perjudicis de qualsevol mena rebuts per l’usuari a causa d’errors o desconnexions a les xarxes de telecomunicacions que produeixin la suspensió, cancel·lació o interrupció del servei de la web durant la prestació d’aquest servei o amb caràcter previ.
L’accés a la web www.vilaweb.cat no implica l’obligació de l’empresa de controlar l’absència de virus o qualsevol altre element informàtic danyós. Correspon a l’usuari, en tot cas, de disposar d’eines adequades per a detectar i desinfectar programes informàtics nocius.
Partal Maresma i Associats, S.L. no es responsabilitza dels danys produïts en els equips informàtics, documents i/o fitxers dels usuaris o de tercers durant la prestació del servei al portal.
La web www.vilaweb.cat podrà allotjar continguts publicitaris o patrocinats. Els anunciants o patrocinadors són els únics responsables d’assegurar que el material tramès per a ser inclòs a la web compleix les lleis que en cada cas puguin ser d’aplicació.
Partal Maresma i Associats, S.L. no serà responsable de cap error, inexactitud ni irregularitat que pugui haver-hi en els continguts publicitaris o dels patrocinadors.
Partal Maresma i Associats, S.L. es reserva el dret de fer les modificacions que consideri oportunes, sense avís previ, als seus llocs web, tant pel que fa als continguts com a les condicions d’ús o a les condicions generals de contractació. Aquestes modificacions podran fer-se a través dels seus llocs web, de qualsevol forma admissible en dret i seran de compliment obligat durant el temps que estiguin publicades a la web i fins que no siguin modificades.
6. RESERVA DE ‘COOKIES’
Partal Maresma i Associats, S.L. es reserva el dret d’utilitzar ‘cookies’ en la navegació de l’usuari pels seus llocs web per facilitar la personalització i la comoditat de la navegació. Seguint la política de protecció de dades de l’empresa, Partal Maresma i Associats, S.L. informa que les ‘cookies’ s’associen a l’usuari anònim i al seu ordinador i no proporcionen per si mateixes ni el nom ni els cognoms de l’usuari.
L’usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador de manera que sigui informat de la recepció de ‘cookies’, amb la possibilitat, si ho desitja, d’impedir que s’instal·lin al seu disc dur. No obstant això, per a accedir als llocs web de Partal Maresma i Associats, S.L. no és preceptiva la instal·lació de ‘cookies’.
De conformitat amb allò que estableix la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal, Partal Maresma i Associats, S.L. informa els usuaris dels seus llocs web que les dades personals recaptades per l’empresa mitjançant els formularis situats a les seves pàgines seran introduïdes en un fitxer automatitzat sota la responsabilitat de Partal Maresma i Associats, S.L., amb la finalitat de facilitar, agilitar i complir els compromisos establerts entre ambdues parts. Així mateix, Partal Maresma i Associats, S.L. informa de la possibilitat d’exercir els drets d’accés, cancel·lació, rectificació i oposició mitjançant un escrit a l’adreça següent: C/ Ferlandina, 43; codi Postal: 08001; localitat: Barcelona; província: Barcelona. En aquest cas, caldrà aportar fotocòpia del DNI o documentació alternativa que acrediti la seva identitat.
Els drets de propietat intel·lectual i industrial derivats de tots els texts, imatges, com també dels mitjans i formes de presentació i muntatge de les seves pàgines pertanyen, per si mateixos o com a cessionari, a Partal Maresma i Associats, S.L. Seran, per tant, obres protegides amb propietat intel·lectual per l’ordenament jurídic espanyol i se’ls podrà aplicar tant la normativa espanyola i comunitària en aquest camp, com els tractats internacionals relatius a la matèria i subscrits per Espanya.
Tots els drets reservats. En compliment de la Llei de la Propietat Intel·lectual es prohibeix expressament la reproducció, distribució, comunicació pública i utilització de la totalitat o part dels continguts de les seves pàgines web sense el consentiment explícit de Partal Maresma i Associats, S.L.
Així mateix, Partal Maresma i Associats, S.L. es reserva la facultat de presentar les accions civils o penals que consideri oportunes per la utilització indeguda de les seves pàgines web i continguts o per l’incompliment d’aquestes condicions.
La relació entre l’usuari i Partal Maresma i Associats, S.L. es regirà per la normativa espanyola vigent i seran competents, per a decidir sobre qualsevol controvèrsia que pugui sorgir entre l’usuari i Partal Maresma i Associats, S.L., els jutjats o tribunals de la localitat de Barcelona. | 0.67702 | curate | {"ca": 0.9647766323024055, "id": 0.032073310423825885, "cs": 0.000286368843069874, "en": 0.0028636884306987398} | https://www.vilaweb.cat/avis-legal/ |
mc4_ca_20230418_16_763509 | El Parc de la Rambleta, un pulmó verd en el barri de Sant Marcel·lí
L’Associació Veïnal torna a impulsar el curs de gestió de la biodiversitat en el Parc de la Rambleta
24/10/2017 - Tania López
En el barri valencià de Sant Marcel·lí, trobem un dels paisatges verds més sorprenents de València. I és que en un entorn urbà, i a la meitat de l’enrenou de la ciutat, el Parc de la Rambleta recrea la singularitat de L’Horta Sud, al mateix temps que et permet gaudir d’un oasi de naturalesa en estat pur. Amb quasi 14 hectàrees, aquest pulmó verd de la ciutat està pensat per al gaudi en la seua màxima expressió, gràcies a la seua vegetació mediterrània, el seu paisatge d’aigua i als serveis d’oci que ofereix.
El Parc de la Rambleta, sens dubte, és un dels elements més característics del barri de Sant Marcel·lí. I en aquest afany de cuidar-ho i protegir-ho, però també de sensibilitzar als ciutadans de la importància de conservar-ho, l’Associació Veïnal ha tornat a impulsar, un any més, el Curs de Gestió de la Biodiversitat en aquest espai natural. Després de l’èxit de les anteriors edicions, aquest curs pràctic tindrà lloc els dimecres, de 17.00 a 19.00 hores, des del mes de novembre fins a maig de 2018.
En 2014, i a petició de l’Associació Veïnal de Sant Marcel·lí, s’engegava el primer curs de gestió de la biodiversitat en el Parc de la Rambleta, que va comptar amb els coneixements d’un tècnic de l’Ajuntament de València com a professor. Una experiència molt positiva que s’ha anat realitzant any rere any. D’aquesta manera, per a aquest nou curs, l’AVV del barri de Sant Marcel·lí ofereix l’oportunitat de sumar-se a aquesta iniciativa, dirigida a persones de totes les edats, a tot aquell que vulga aprofundir en els valors del naturalisme i la seua conservació, a través d’accions concretes per a defensar i promocionar el Parc de la Rambleta i la biodiversitat.
Si tu també estàs interessat, no dubtes a enviar un correu a [email protected] per a inscriure’t. Només s’acceptaran fins a un màxim de 20 alumnes! La primera sessió començarà el dimecres, 08 de novembre, en el Molí del Tell (C/ Tomás de Villarroya, 6).
Viu el Nadal a València com un turista amb rutes guiades gratuïtes | 0.879579 | curate | {"ca": 0.9890510948905109, "en": 0.010948905109489052} | https://valenciaextra.com/parque-rambleta-barrio-san-marcelino/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_5808 | Fins al mes de maig s'entrenaran tastadors per disposar d’un equip que condueixi la DO a perfeccionar els criteris de qualificació per als seus vins
Redacció
18/01/2018 15:26
!--akiadsense-->
La Denominació d’Origen Montsant posa en marxa aquest dijous la segona fase de formació del seu Panell de Tast, un projecte que va arrencar el 2016 de la mà del VITEC, el Parc Tecnològic del Vi de Falset, amb qui la DO col·labora amb assiduïtat per tal de continuar treballant el vincle del vi amb el territori i refermar la seva identitat per arribar a explotar tot el potencial vitivinícola d’aquesta zona productora.
El Panell de Tast és una eina més de la DO Montsant per aprofundir en el seu autoconeixement. L’objectiu d’aquest projecte és disposar d’un equip d’experts entrenats que condueixi la DO a perfeccionar els criteris de qualificació per als seus vins i, alhora, pugui donar suport per a la caracterització. Els membres que formen part del panell reben una formació tècnica d’elaboradors en anàlisi sensorial amb l’objectiu d’unificar criteris de caracterització i de definició de la qualitat esperada pels principals segments de consumidors.
Durant la primera fase, que va tenir lloc de mitjans de 2016 fins a mitjans del 2017, es va fer la selecció dels participants, que van rebre un entrenament específic centrat en defectes i aromes del vi per, després, passar a un entrenament aplicat d’aquests factors. D’aquesta manera es van assentar les bases per establir uns barems comuns per a tots els membres del panell.
Ara, un cop superada aquesta fase d’entrenament, i amb l’acreditació de tots els participants, que van haver de superar unes proves portades a terme per membres del VITEC, arrenca la segona fase del projecte amb el tast de vins Montsant.
Aquest segon estadi que comença s’allargarà fins al maig. Cada setmana, els membres del Panell de Tast es trobaran per anar assentant les bases de l’anàlisi de cada una de les tipologies de vins: blancs, negres, rosats, dolços, rancis i misteles. En la darrera fase d’aquest estadi es realitzarà la validació del mètode que servirà per a caracteritzar els vins de la DO Montsant.
panell tast
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari *
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.775002 | curate | {"ca": 0.9711055276381909, "en": 0.01340033500837521, "hu": 0.006700167504187605, "es": 0.0046063651591289785, "fr": 0.001256281407035176, "de": 0.0008375209380234506, "cs": 0.0020938023450586263} | https://vadevi.elmon.cat/do-montsant/do-montsant-continua-formant-experts-caracteritzar-vins-22532/ |
macocu_ca_20230731_0_485220 | Qui som
Tàcita Muta (Grup d’Estudis de Dones i Gènere a l’Antiguitat) fou creat el desembre de l’any 1998 per professores i alumnes de la Universitat de Barcelona.
A l’actualitat, està integrat per professores, investigadores i investigadors en història, filologia, arqueologia i dret de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que centren la seva recerca en les societats antigues de Grècia, Roma, Pròxim Orient i Egipte.
L’estímul que des de bon principi ha guiat l’activitat del grup ha estat sumar sinèrgies per fomentar, dur a terme i difondre el coneixement i la recerca sobre les dones i les relacions de gènere en el món antic.
Tàcita Muta és un espai de trobada interdisciplinari que permet:
visibilitzar el protagonisme de les dones com a subjectes de la construcció històrica.
comprendre la construcció de les identitats i interrelacions de gènere a les diferents cultures de l’Antiguitat.
reflexionar sobre la realitat de la nostra societat occidental a partir de la recerca feta sobre les societats antigues.
difondre els resultats de la investigació a través de l’organització i participació en activitats científiques i acadèmiques i en publicacions.
Tácita, o la diosa Muta, aparece mencionada en los Fastos de Ovidio (II, 583-616) con el nombre de Lara. El poeta narra la historia de esta náyade que advirtió a su hermana Yuturna del peligro que se cernía sobre ella «aléjate de las orillas» y se compadeció de Juno, la esposa de Júpiter, de las lascivas intenciones del mayor de los dioses del panteón romano. Enfurecido Júpiter por la complicidad de la náyade hacia sus compañeras y por no prestarse a colaborar en sus propósitos, arrancó la lengua a la ninfa, condenándola al silencio eterno. Más tarde la entregó a Mercurio para que la condujera junto a los Manes, lugar que les corresponde a los silenciosos, a «los silenciados» podríamos decir. Mientras era conducida a su reclusión en los infiernos, el bosque fue el único testigo del capricho sexual del dios mensajero. Aquel bosque guardó secretamente este agravio y Lara, con su boca muda, no pudo gritar la violencia a la que fue sometida. Fruto de la violación nacieron los gemelos Lares, que son los encargados de guardar y vigilar las encrucijadas de los caminos de Roma.
Anna Castillo Montero, Tácita Muta y el derecho femenino a la palabra (capítol introductori a Vivir en femenino. Estudios de mujeres en la Antigüedad)
Línies de recerca
Perspectives interseccionals: edats i gènere.
Arqueologia de gènere.
Marcs teòrics i gènere: interacció cultural i ideologia.
Individualitats femenines de l’Antiguitat.
Les dones en el món del llibre (edició, llibreria i impremta).
Integrants
Maria Dolors Molas Font, doctora en Filosofia i Lletres, professora honorífica de la UB, investigadora honorífica d’ADHUC, Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat de la UB i coordinadora de Tàcita Muta.
Agnès Garcia Ventura, llicenciada en Humanitats per la UAB, doctora en Història per la UPF i investigadora Ramón y Cajal de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ariadna Guimerà Martínez, llicenciada en Història per la UAB i Tècnica de Suport a la Recerca d’Història Antiga de la UAB.
Elisabet Huntingford Antigas, doctora en Filosofia i Lletres (Secció Història Antiga) per la UB i professora jubilada d’Història Antiga de la URV.
Maria Jordana Marín, llicenciada en Història per la UB i Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania de l’iiEDG.
David Muñoz González, llicenciat en Història per la UB i Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania de l’iiEDG.
Marc Orriols Llonch, llicenciat en Història per la UB, doctor en Egiptologia per la UAB i professor associat d’Egiptologia de la UAB.
Marta Ortega Balanza, llicenciada en Dret i Història per la UB, Màster en Estudis Orientals per la UPF, doctora en Història del Dret per la UPF, delegada del rector adjunta a la direcció de la Unitat d’Igualtat de la UB, consultora i formadora en igualtat per a empreses.
Araceli Rosillo Luque, llicenciada en Història, Màster en Cultures Medievals i Doctora en Història Medieval per la UB.
Aroa Santiago Bautista, llicenciada en Història per la UB i Màster en Gènere i Desenvolupament per la London School of Economic, experta en gènere en desenvolupament econòmic, coordinadora global del programa per al desenvolupament local inclusiu del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament -PNUD-, Seu Central a Nova York, Estats Units.
Jordi Vidal Palomino, llicenciat en Història per la UB, doctor en Història per la UAB i professor agregat d’Història Antiga de la UAB
Cristina Yúfera Molina, llicenciada en Història per la UB i Màster en Gestió del Patrimoni Cultural per la UB.
Joana Zaragoza Gras, doctora en Filosofia i Lletres (Secció Filologia Clàssica) i professora jubilada de Filologia Grega de la URV de Tarragona. | 0.727286 | curate | {"no": 0.001455604075691412, "ca": 0.7409024745269287, "es": 0.25556248700353507, "en": 0.002079434393844874} | |
mc4_ca_20230418_4_171271 | Benvinguts a Gran Eixample – Gaixample
L’Associació de Comerç Gran Eixample/Gaixample és una entitat per la promoció i consolidació del teixit empresarial a la baixa Antiga Esquerra de l’Eixample, popularment conegut com a Gaixample. El barri, que es caracteritza pel seu fort lligam amb la comunitat LGTBI, compta amb una variada oferta comercial, que inclou comerç de proximitat, restauració i locals d’oci.
Som un grup d’empreses i professionals principalment localitzats a l’Antiga Esquerra de l’Eixample. Una entitat sense ànim de lucre que treballa per dinamitzar la vida comercial del sector, que promou accions de barri adreçades al veïnat i que, al mateix temps, manté el seu compromís amb el col·lectiu LGTBI, molt arrelat al barri.
Recolzem l’activitat, visibilitat i promoció dels associats. Oferim suport legal i logístic adequat. Informem de les darreres modificacions legislatives que afecten els diferents sectors comercials i ens fem ressò de les diferents campanyes que des d’entitats públiques i/o privades es adreçades a pimes i professionals independents. Promocionem el Gaixample com a destinació turística LGTBI. Organitzem esdeveniments per dinamitzar comercialment el sector dels serveis al barri. Donem suport al teixit associatiu del col·lectiu.
Està formada per un grup d’empresaris i emprenedors del sector LGTBI amb un important bagatge professional que posen a disposició de l’entitat els seus coneixements per garantir el bon funcionament i el creixement d’aquesta. Tanmateix, l’associació disposa d’un equip tècnic que s’encarrega del funcionament diari de l’entitat, així com de l’organització i coordinació dels projectes i esdeveniments de la mateixa.
El ventall d’associats a l’entitat és molt heterogeni, aplegantdes de petits comerços minoristes i locals d’oci i restauració, fins a organitzadors d’espectacles, centres de bellesa i proveïdors de serveis professionals, entre d’altres. | 0.84421 | curate | {"ca": 0.9795918367346939, "es": 0.02040816326530612} | https://gaixample.org/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_152512 | La proposta guanyadora ha sigut la presentada per Beatriz Bronchud amb el slogan “Comprar en la teua ciutat no té preu! !”
Hui s'ha presentat, en el Saló de Plens de l'Ajuntament de Sagunt, el cartell i el slogan guanyador del concurs “Cartell i slogan campanya de comerç local 2015”. La guanyadora d'enguany ha sigut la proposta presentada per Beatriz Bronchud Clemente amb el slogan “Comprar en la teua ciutat no té preu! !”, que ha sigut escollida entre altres propostes que han presentat altres candidats els dissenys dels quals també han sigut molt creatius i originals.
La delegada de Comerç en funcions, Concha Peláez, li ha lliurat un xec per valor de 500 euros que haurà de ser canviat en algun dels establiments del comerç local participants en la campanya que es realitza aquest mateix any.
La regidora delegada de Comerç en funcions, Concha Peláez, ha explicat que “des de la delegació de Comerç amb la intenció d'impulsar i dinamitzar el comerç de la nostra ciutat dissenyem actuacions promocionals que tinguen com a objectiu augmentar el consum responsable i per tant les vendes dels comerços de Sagunt, sent aquest concurs una part important d'aquestes activitats ja que representa la imatge i el slogan de la nostra campanya promocional 2015”.
La guanyadora disposarà fins al 22 de juny per a realitzar les compres en els comerços participants en la campanya havent de consumir la totalitat del premi, sense que puga exigir el seu valor en diners, en aquest termini.
El passat 19 de maig de 2015 va tenir lloc en la Tinença d'Alcaldia del Port de Sagunt l'elecció per part del jurat de la “Imatge i Slogan” que va a protagonitzar la campanya del comerç local, que l'Ajuntament de Sagunt juntament amb la col·laboració de les Associacions de Comerciants del municipi han preparat per a enguany 2015.
El Club Balonmano Puerto Sagunto renova el patrocini amb l'empresa Fertiberia
26 de maig 2023
La signatura del patrocini tindrà una validesa de dos anys
La Junta de Govern adjudica el contracte per a la millora de l'eficiència energètica i sostenibilitat de l'edifici municipal de Camí Reial
26 de maig 2023
La inversió necessària s'aproxima al milió d'euros i està cofinançada al 50 % pel Fons FEDER de la Unió Europea
L'àrea de Serveis Socials participa en el projecte d’I+D+i 'IMPULS' de l'Institut de Biomecànica
25 de maig 2023
La investigació, cofinançada per l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial, promou innovacions tecnològiques per a l'envelliment actiu i saludable | 1 | perfect | {"ca": 0.998793242156074, "uk": 0.0008045052292839903, "km": 0.00040225261464199515} | |
mc4_ca_20230418_5_245578 | Política archivos - Website de Pere Rodriguez
A aquestes alçades de la campanya de les autonòmiques jo, personalment, ja estic cansat d’escoltar raonaments sense argument, debats de besucs i bravates més emocionals que racionals.
Això de la nova política, cada vegada em cansa més, perquè ni és nova ni és Política.
Aquesta tarda recordava la campanya de les autonòmiques del 1999. Jo vaig col·laborar a la campanya de Pasqual Maragall, en aquell local del carrer Consell de Cent on també hi havia la seu de Ciutadans pel Canvi, i en què vam passar moltes tardes i nits d’aquells mesos de Setembre i Octubre.
Jo concretament vaig treballar (com a voluntari sempre) en un projecte que vam batejar amb el nom de Metonímia. Féiem servir aquesta figura literària com a nom del projecte, perquè de la mateixa manera que una metonímia és un fenòmen semàntic pel qual es designa una cosa o idea amb el nom d’una altra, la idea era que Espanya no era sense Catalunya de la mateixa manera que Catalunya no era sense Espanya. Una part pel tot i el tot per qualsevol de les seves parts.
Demanàvem reconeixement d’Espanya de la singularitat catalana, com a part integrant d’Espanya, alhora que reivindicàvem els lligams històrics, culturals, afectius i emocionals amb la resta de pobles germans de l’Estat. El mateix que avui diem. Exactament. Reconeixement, diàleg, negociació, respecte i pacte entre els pobles d’Espanya.
Aquesta era la idea que els socialistes defensàvem i que Pasqual Maragall va fer seva en l’acte que es va fer al Círculo de Bellas Artes de Madrid on es va presentar el manifest de recolçament a aquesta idea, amb assistències notables com les d’Odon Elorza i altres figures significades de la resta del socialisme espanyol del moment. Aquells que ara reivindiquen l’herència suposadament perduda del socialisme d’en Pasqual, farien molt bé a revisar notes, hemeroteca i records. Per no fer passar ase per bèstia grossa, més que res.
No obstant, m’ha sobtat molt la polseguera que ha aixecat que abans d’ahir Miquel Iceta fes servir una projecció de la bandera i l’escut d’Espanya per il·lustrar el què realment som: una unió històrica de pobles que han viscut i conviscut junts i que han evolucionat conjuntament, cap a millor i la immensa majoria de vegades per voluntat pròpia i per al bé comú.
“És l’únic símbol federal que tenim” deia Iceta. I té tota la raó. Conegueu l’escut i us adonareu que recull tota la nostra història i la dels territoris que conformen aquesta nació de nacions que es diu Espanya, feta i construïda entre tots els seus pobles des d’abans de l’any 1000.
Convé conèixer una mica la història i l’evolució d’aquest escut per adonar-se que sempre ha estat així.
Petronella d’Aragó, que va néixer el 1136 a Barbastre i Ramon Berenguer IV l’any 1101 a Barcelona, i es van casar a Lleida el 1150, no sé si per conveniència, però no en desacord. I Ferran el Catòlic era nascut a Sos i el seu casament amb Isabel de Castella tampoc no sembla que fós un matrimoni forçat.
Però tornem a l’escut.
El Reial Decret 2964/1981, del 18 de desembre (uns mesos després que estiguéssim a punt de tornar a les catacumbes històriques de la mà de’n Tejero) el BOE publicava la normativa de l’escut de l’Espanya democràtica.
La norma diu en el seu article 1er:
El regne de Castella.
El regne de Lleó.
El regne de Catalunya i/o d’Aragó (és acollonant que ni tan sols la Wikipedia i la Viquipèdia es posin d’acord. El diable està en els matissos i us convido a llegir atentament a totes dues pàgines la part que parla de l’orígen.Jo després de llegir-ho encara no he sabut si l’origen està al 1096, a la batalla de Alcoraz, al 1150 a l’escut de Ramon Berenguer IV, o a la tomba d’Ermesenda, que pel que es veu no era ben bé una senyera).
El regne de Granada.
Acompañado de dos columnas de plata, con la base y capitel de oro, sobre ondas de azur o azul y plata, superada la corona imperial la diestra, y de una corona real la siniestra, ambas de oro, y rodeando las columnas una cinta de gules o rojo, cargada de letras de oro, en la diestra “Plus” y en la siniestra “Ultra”, (del latín Plus Ultra, Más Allá).
Les columnes d’Hércules, que va separar l’estret de Gibraltar segons el mite. Els orígens imperials i reials, i el Plus Últra que va significar que Cristòfor Colon, sota el regnat dels Reis Catòlics va mostrar al món occidental que hi havia un més enllà. Un nou món.
I només en el segon article es diu:
Deixant clar, des del meu punt de vista, que les flors de llis de la dinastia al tro és cosa apart dels escuts dels pobles que conformen Espanya.
Com era l’escut de la II República?
L’escut franquista em nego a reproduir-lo, però conté exactament els mateixos elements territorials. Exactament els mateixos, amb alguns matissos. Una de les grapes de l’àliga (l’àliga de Sant Joan evangelista, que va ser incorporada per Isabel la Catòlica) agafa la senyera i l’altra agafa Navarra, i a sota hi ha el jou i les fletxes.
L’escut actual, el constitucional, aquell en què estan representats els diferents territòris i històries del nostre país, a mi, agradi a qui agradi o desagradi a qui desagradi, aquest escut em representa, i amb ell m’hi sento perfectament cómode, perquè expressa la pluralitat d’aquest país en què vivim, en el què, per anar bé, hauríem de trobar la manera de resoldre els nostres problemes sense amenaces unilaterals de cops de porta i tabics.
Ayer celebramos, siendo por cuarta vez anfitriona la Agrupación de Montmeló, la 4ª Fiesta de la Rosa del PSC del Vallès Oriental.
En esta ocasión contamos con la presencia de Antonio Hernando, portavoz en el Congreso del Grupo Socialista
Y también nos acompañó nuestro Primer Secretario, Miquel Iceta de quien no puedo dejar de recordar el emocionante y recordadísimo discurso de nuestro Congreso Extraordinario del 19 de Julio de 2014
El acto de ayer se aprovechó, al mismo tiempo para presentar a los candidatos y candidatas a las diferentes alcaldías de los municipios del Vallés Oriental y, en definitiva, para reunirnos una vez más socialistas de toda nuestra federación para celebrar juntos nuestra fiesta.
Ya comienza a ser tradicional que este encuentro sea también motivo de movilización masiva de los militantes y simpatizantes de Montmeló, pero este año, y sin haberlo buscado especialmente, nos hemos visto un poco desbordados por las solicitudes de asistencia, y hemos contado con algo más de 400 personas de nuestro municipio que han querido acompañarnos.
Gracias, gracias y gracias a todos los compañeros y compañeras que lo han hecho posible. | 0.783616 | curate | {"es": 0.2411194833153929, "ca": 0.7588805166846071} | http://www.pererodriguez.net/category/politica/ |
wikipedia_ca_20230401_0_567450 | Furco
Furco és una parròquia consagrada a Sant Joan pertanyent al municipi de Becerreá, província de Lugo.
Segons el padró municipal de 2004 la parròquia de Furco tenia 126 habitants (61 homes i 65 dones), distribuïts en 5 entitats de població (o "lugares"), el que pressuposà una disminució en relació al padró de l'any 1999 quan hi havia 145 habitants. Segons l'IGE, el 2014 la seva població va caure fins a les 112 persones (56 homes i 56 dones).
Llocs.
- Casar
- As Fontes
- Furco
- San Pedro
- Sarceada | 1 | perfect | {"es": 0.04618473895582329, "ca": 0.8975903614457831, "pt": 0.05622489959839357} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=567451 |
macocu_ca_20230731_9_121867 | Com rentar-se bé les mans? Descarrega la nostra infografia per a l’aula!
T’oferim, en exclusiva, la nostra infografia per aprendre a rentar-se bé les mans. Descarrega-la, penja-la i converteix la teva aula en un espai... supersegur!
2 min.
09/09/2020
tekman
Compartir
Per això, a continuació t’oferim la nostra infografia exclusiva que hem creat amb els passos a seguir perquè els teus alumnes es rentin bé les mans. Tan sols has de fer clic aquí sota, descarregar-la i penjar-la on vulguis!
Descarrega la nostra infografia i penja-la a l’aula:
Oferir una tornada segura passa també per saber quins passos seguir a l’hora de dur a terme accions tan quotidianes i necessàries com és rentar-se les mans correctament. Amb la nostra infografia (que en realitat és una superinfografía!) podràs penjar-la en algun lloc visible del teu centre escolar i fer que els teus alumnes es rentin les mans correctament i es diverteixin fent-ho.
Ah! Si la penges a l’aula i et ve de gust compartir la foto pots utilitzar l’etiqueta #tornemjunts. Així ho veurem i també la compartirem! | 0.729529 | curate | {"pt": 0.03615604186489058, "it": 0.04281636536631779, "ca": 0.9000951474785919, "eo": 0.005708848715509039, "en": 0.009514747859181731, "sl": 0.005708848715509039} | |
macocu_ca_20230731_4_127037 | Puny de gas maguraamortidors davanters olhins fuita bills pipes (és americà amb 2 sortidesllandes itp amb cèrcol exterior reforçat. etcccc es pot veure sense compromís.
Kart 2t 125cc amb motor iame 125 i xassís vmax. el motor té 6hores d'ús. es ven amb mychron iii, carro de transport, manòmetre, mico, casc i botes, tot el necessari per iniciar-te, aprofita-ho
Nou a estrenar garantia de 2 anys, model 400 h1 2x4 color verd fet en usa totalment nou motor hemisferico refrigerat per aire // oliï. potent amb reductora, homologat 2 places, recanvis i accessoris garantits 3 dias central europea a àustria un pura sang per 5200 eu...
Embeno goes 220 en perfecte estat,amb menys de 900 km, sempre en garatge. ideal per iniciar-se al món del quad. canvi automàtic. presa de 12v per a gps. estètica esportiva. homologat per 2 places. color taronja i negre.
Ho embeno o ho canvio per vr6, g60 golf mki 205 gti o similiardeixo l'enllaç pel qual vulgui veure-ho.http://www.ebaycoches.es/post/62846
Es ven yamaha raptor 660 r de l'any 2005 per no usar..té molts extres,trapezis llargs,eix del darrere sobredimensionat,gas de puny rapido,raquetes,tub leovincy,fonguis neopreno,cubrecarter,arbol de levas creuat,parilla,embrage recien canviat,retoles noves etc... el quad es pot provar sense compromís funciona perfectament.
Hola embeno atv yamaha kodiak 450 4x4 de l'any 2002. a perfecte estat, color blau, 2200km, cubremanetas, rodes semi-noves, recien passada la itv. sempre en garatge.regalo maleta rígida incorporada. ho embeno per poc ús.
Es ven kimco per no usar,totes les seves revisions al dia en concessionari oficial,molt cuidada.porta protectors de l'i després de,cubremanos,separadores de l'i després de,parillas laterals,tub d'escapi,manillar canviat,molt bon preu.
Magnífic buggy de 260cc, matriculat i amb menys d'1 any d'antiguitat. diferencial, suspensió independent, homologat per 2 places, amplària de 1 60m,...ideal per a camins de terra.
Embeno polaris phoenix (200cc) matriculat com a turisme homologat 2 places juny 2006 1.500 kms poc ús, sol passejos els diumenges revisions a casa oficial polaris encara en garantia (li queda any i mitjà) extres protector de punys i borsa sobre parilla automàtic i marxa enrere preu 3.5
Es ven polaris amb garantia i molta extres: separadores,maleta cilindrica davantera.maleta del darrere amb viridiana de fre ,alarma, renti home a l'aigua guarda mans etc revicion recent tira a tota prova es ven per no usar
Nou a estrenar: 60 euros/mes o preu especial sol 1 unitat en menys costos, millor preu. sol·licita pressupost financiacion. altres productes en
Embeno quad de 110 cm3 amb tres velocitats més una de marxa enrere (semiautomàtic, sense embrague) el seu estat és nou, sol usat una vegada. ho embeno perquè el meu fill va agafar por i no ho usa, té tan sol un any d'antiguitat. el quad no és matriculable ja que no aquesta homologat. el seu preu és de 1000 euros, que és el que em cost. recollida loc...
Es ven yamaha banshee a perfecte estat, revisió completa recien tira. té molts extres. matriculat. es ven per compra de cotxe, urge venda, preu negociable 3600 euros
Embeno quad kymco mxu 250, color rojo de l'any 2006. 5.000 kilometros gairebé tots fets en carretera, un sol propietari. s'entraga amb els següents extres: -maleta rigida de gran capacitat per a dos cascos -miralls retrovisores aixecats -graella de defensa davantera -separadores en les 4 rodes -tapon de gasolina amb clau -pren d'encenedor en...
Disposem de 30 unitats de buggies totalment nous que desitgem liquidar per canvi de negoci. del model 150 tenim 9 uds i del model 250 queden uns 20, detallats a baix. pvp 5000 normal del model dx250. preu majorista normal 3300. ofereix 2400 pvp 3000 normal del model dx150. preu majorista normal 1500. ofereix 1200. algun models es venen sense fitxa tèc...
Embeno yamaha raptor 700 se de l'any 2006 amb 1800km porta parillas,separadores,manillar outside,fonguis amortidors,filtre gyt-r i pneumaticos nous de carretera atras.... el quad aquesta nou i no té cap gratada,no dubtis pa cridar | 0.802958 | curate | {"ca": 0.9484304932735426, "ro": 0.009217737917289488, "en": 0.013702042850024913, "es": 0.02192326856003986, "pt": 0.003986048829098156, "fr": 0.0027404085700049826} | |
crawling-populars_ca_20200525_37_46293 | Només em faltava un dia perquè m’alliberessin de la rata, però l’espera se’m feia molt llarga. Així que anava donant veus per si algú em podia donar una solució.
-A més del verí que li has posat ha de beure, ja sigui aigua o verí líquid –proposava un.
Després d’aquest comentari, el meu fill va venir a casa amb un líquid de verí per rates, que va posar en uns recipients, comprats per a l’ocasió, i els va distribuir per l’habitació. Alhora que comprovava que ja havia menjat més verí del que havia posat els dies anteriors.
-Hauries de tenir algú que et deixés un gat -va dir el meu germà, que tenia llarga experiència amb rates i ratolins.
Però... qui era el valent que em pogués deixar un gat, acostumat als bons coixins, per enfrontar-se a una rata com aquella?
Evidentment, per més que vaig donar veus, ningú em va deixar el seu gat.
-Si tens un gat a casa, potser no caçarà la rata, però, si més no, et dirà on és –va insistir el meu germà.
De fet ell coneixia el tema a fons de quan encara funcionava la seva adoberia situada al Rec. Com a hostes habituals de la fàbrica hi tenia una vintena de gats que alimentava i cuidava amb molta cura. Ells estaven a l’aguait de tenir a ratlla les rates i els ratolins.
Un dels gats, cada vegada que caçava un ratolí, anava a trobar el meu germà i amb el ratolí entre les dents li ensenyava tot cofoi. Era el seu trofeu. El meu germà acaronava el gat mentre li deia:
-Maco, maco, molt ben fet. Ets un bon noi.
El gat marxava am el ratolí entre les dents i acabava de fer l’àpat en privat.
També em van explicar que hi havia un pagès que els matava amb una escopeta de balins. Però per començar jo no tenia escopeta, i tampoc volia demanar ajuda al pagès ja que m’hagués quedat l’habitació com un colador i de ben segur que la rata s’hauria escapat del seu setge.
-Ah! Jo no podria viure amb una rata a casa. Si em passés a mi marxaria i no tornaria fins que no estigués tot resolt –comentava un altre.
De fet, aquesta solució és la que hagués adoptat de bon grat, d’un bon començament. Però hi havia un greu impediment:
La meva filla Sandra, que és deficient profunda, havia vist la rata el mateix dilluns i no se la veia preocupada. Com li explico que marxem de casa per uns dies si a ella no li representava cap problema per a la seva vida diària?
Sí que és cert que cada dia preguntava per què teníem la nostra habitació a les fosques i tan ben tancada i jo li explicava que hi havia la rata mentre amb un gest d’indiferència li feia... “Ah! deixa-la estar... allà ella!”. Així anàvem aguantant el pas de les hores i vaig poder comprovar que efectivament ella, la Sandra, passava del tot de l’ocupa que teníem a casa.
Una de les coses positives que tenia aquella ocupació singular, és que tota la família va fer pinya. No només la meva germana i la meva neboda el dia que vam segellar el radiador. També hi havia els missatges de suport i solidaritat que m’anaven enviant.
-Tieta jo de tu intentaria UN PACTE –va dir una neboda recordant un llibre que havia escrit anys abans sobre uns insectes que fan pactes amb els membres d’uns família.
-Això és compartir casa! –Deia la meva cunyada
-Bon dia. Com tenim el tema? Comentava un altre
-Tieta Anna!! Actualitza info...
-Mentrestant li podríeu posar nom...
-I.... un gat de lloguer?
També s’ha de dir que, les icones que utilitzaven amb els seus missatges eren divertides i, tot plegat, feia que aquella situació d’angoixa, neguit i fàstic fos de més bon passar.
De cop, se’m va acudir que molt probablement podria veure la rata passejant pel menjador. Com?
Quan em vaig instal·lar en aquest pis vaig fer posar unes càmeres al menjador i a l’habitació de la meva filla. Aquestes càmeres graven contínuament, i jo puc veure en temps real des del meu mòbil les dues estances. Així, quan vaig a comprar i deixo la meva filla sola, la puc vigilar des del meu mòbil. Això em dóna una certa tranquil·litat.
Aquestes càmeres guarden en un aparell la gravació d’una setmana. El dilluns jo havia vist la rata que sortia del menjador i anava cap el lavabo o el passadís. Podria veure la rata al menjador?
Com que sabia l’hora exacta, vaig rebobinar i efectivament la vaig veure. La situació era aquesta:
El meu marit fent la migdiada al sofà tranquil·lament. La rata, treu el cap per sota el sofà i, comença a passejar d’un cantó a l’altre del menjador fins que al final sembla que entra al lavabo, però decideix tirar passadís amunt. Això em va fer pensar que des del mateix diumenge que va entrar, el seu quarter general va ser la nostra habitació.
Aquell dilluns havíem estat tots: el meu fill amb la seva parella, el meu nét, el meu marit i jo dinant tranquil·lament al menjador ignorant la presència d’aquella rata que segurament ja estava sota el sofà. Això em fa pensar que:
El saber ens neguiteja i la ignorància ens fa estar tranquils
Continuarà....
Podeu seguir la "Crònica d'una ocupació singular" en els següents enllaços:
- Crònica d'una ocupació singular (1): La rata
- Crònica d'una ocupació singular (2): Dilluns 25 d'abril nit. El pla.
- Crònica d'una ocupació singular (3): Dimarts 26 d'abril. La denúncia.
- Crònica d'una ocupació singular (4): Dimecres 27 d'abril. La veu de l'Ajuntament
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
AnoiaDiari. Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. 2020 | 0.784969 | curate | {"ca": 0.9614893228691367, "ia": 0.0027377258623836466, "ja": 0.0007300602299689724, "it": 0.011863478736995801, "rm": 0.003832816207337105, "es": 0.00529293666727505, "pt": 0.012593538966964775, "en": 0.0007300602299689724, "de": 0.0007300602299689724} | : /carta/cronica-ocupacio-singular-5-dijous-8-abril-necessito-gat/ |
mc4_ca_20230418_15_547012 | Círcul Cívic exigix la dimissió o destitució de 14 acadèmics de l´AVL - Círculo Cívico Valenciano · Circul Civic Valencià
#AVLDerogacio académicos AVL Alberto Fabra AVL Generalitat Valenciana insumissió a l´AVL notas de prensa CCV PPCV
Círcul Cívic exigix la dimissió o destitució de 14 acadèmics de l´AVL
Home » #AVLDerogacio » académicos AVL » Alberto Fabra » AVL » Generalitat Valenciana » insumissió a l´AVL » notas de prensa CCV » PPCV » Círcul Cívic exigix la dimissió o destitució de 14 acadèmics de l´AVL
La Junta de Govern de l´assocació cívica i cultural Círcul Cívic Valencià, en reunió celebrada el 3 de setembre, ha aprovat exigir a la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua i a Presidència de la Generalitat Valenciana la dimissió o destitució de 14 dels actuals 20 acadèmics de l´AVL, per concórrer en u o varios dels següents motius:
1. La seua relació directa de militància en partits polítics o sindicats de tall catalaniste.
2. Les seues implicacions o interessos econòmics particulars en editorials de tall catalaniste.
3. La seua membresia a entitats catalanes o catalanistes com l´Institut d´Estudis Catalans, l´Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana, l´Assocació d´Editors del País Valencià, o l´Institut Interuniversitari de Filologia "Valenciana".
4. Haver rebut qualsevol tipo de premi lliterari relacionat en les "lletres catalanes".
5. El fet d´haver desenrollat estudis, investigacions o activitats laborals en matèria de llengua i/o cultura en Catalunya, garantia més que suficient per a afirmar la seua absorció de les teories pancatalanistes i el seu servici a la causa.
6. La seua activitat docent en l´àmbit de la filologia catalana, que no valenciana, en les institucions educatives valencianes.
Per tant, demanem la dimissió o destitució del següents senyors:
Josep Lluis Domènech
Soledat Gonzàlez
Des de Círcul Cívic, entenem que estes persones no representen en absolut a la cultura i la llengua valencianes en l´institució acadèmica valenciana, que des d´ella promulguen i difonen idees falses i interessades, manipulen l´història, fan interpretació parcial i tergiversadora de la filologia, en la finalitat de construïr i impondre un sistema llingüístic "valencià" convergent en el català, que contravé la tradició secular lexicogràfica valenciana, la consciència idiomàtica pròpia del poble valencià i els fonaments normatius en més ample consens del valencià actual que representen la gramàtica de Fullana de 1922 i les Normes del Puig de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
En tant en quant estes persones no ixquen de l´entitat, be per motuu propio (dimisió), be per destitució, motivada per l´incompliment de l´Estatut d´Autonomia valencià, de la Llei de Creació de l´Acadèmia i de dos dictàmens del CJC que impedixen a l´AVL dictar una definició del valencià, màxime tan aberrant com la dictaminada recentment, exigim al Consell d´Alberto Fabra que realise totes les gestions oportunes per a no dotar presupostàriament a l´ent catalaniste en els presuposts de la Generalitat de 2015, i a que l´entitat retorne a les arques públiques el 10 millons d´euros de remanent de caixa que atesora, molt necessaris per a atres menesters públics.
Valéncia, 4 de setembre de 2014
Etiquetas: #AVLDerogacio, académicos AVL, Alberto Fabra, AVL, Generalitat Valenciana, insumissió a l´AVL, notas de prensa CCV, PPCV | 0.852148 | curate | {"ca": 0.9579411764705882, "cs": 0.0035294117647058825, "es": 0.03852941176470588} | http://ccvalenciano.blogspot.com/2014/09/circul-civic-exigix-la-dimissio-o.html |
macocu_ca_20230731_0_420502 | Diada de l'Agricultura Ecològica i Fira Estatal de la Biodiversitat Cultivada a Porreres
(finals d'abril)
Porreres esdeveniments ecològica, Producte Balear, producte local,
Hi podreu assistir a conferències xerrades divulgatives i showcookings, així com les tradicionals activitats fireres.
La Diada de l’Agricultura Ecològica acull també la major exposició i venda de productes ecològics amb certificació de les Illes Balears. Durant la jornada, també hi sol haver actuació de xeremiers, castellers i presentacions diverses. | 0.706994 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_165338 | Pagaran 50 euros per cada senglar mort als caçadors de quatre comarques gironinesÉs una prova pilot del Departament d'Agricultura per reduir la cabanya d'aquests animals i prevenir l'entrada de la pesta porcina09/04/2019 - 16.22Actualitzat 09/04/2019 - 23.59 Els caçadors de quatre comarques gironines cobraran cinquanta euros per cada porc senglar abatut. És una nova mesura d'Agricultura per reduir el nombre d'aquests animals i prevenir l'entrada de la pesta porcina.Les comarques on s'ha començat a remunerar pels porcs caçats són l'Alt Empordà, la Garrotxa, el Pla de l'Estany i el Gironès. Es calcula que a les comarques de Girona hi ha 25 senglars per quilòmetre quadrat, una de les zones de Catalunya amb més densitat, i no és estrany veure'ls acostar-se als nuclis urbans. Tot i que el període de caça del senglar va començar al setembre, el departament només pagarà pels exemplars abatuts entre el 15 de març i finals d'abril, quan s'acaba la temporada.D'aquesta manera s'intenta que els caçadors no abaixin la guàrdia i continuïn fent batudes també els últims dies, quan els costa més de trobar-ne. El president de la Federació de Caça de Girona, Josep Blanquera, veu bé que se'ls motivi: "Anar tot l'any a cacera és una mica fatigós per a tots els caçadors. Ve un moment que crema. Incentivar una mica que no cremi tant pot ser bo. Jo sé que alguns dies anaven de cacera i la feina era trobar algun porc. Això vol dir que ha baixat la densitat, que han fet la feina." Pesta porcina A més de reduir la població de senglars en aquestes comarques, la mesura també s'inclou dins del pla d'Agricultura per evitar l'entrada de la pesta porcina africana a Catalunya, com explica Montse Barniol, del departament: "Davant de la imminent preocupació general pel risc de contagi de la pesta porcina africana és quan activem el programa de compensació. El nivell d'alta densitat de senglars fa que tinguem molta més probabilitat de contagi. Per tant, el que hem de fer és abaixar aquesta densitat". Per poder cobrar els 50 euros, els caçadors hauran d'acreditar el nombre de porcs morts en el llibre de batudes i hauran de portar els animals a un centre logístic determinat. La temporada passada, a les comarques de Girona es van caçar 22.000 senglars.Algun usuari hi pot estar interessat.
Obèlix es usuari? | 0.865396 | curate | {"ca": 0.9825556040122111, "es": 0.01744439598778892} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_446499 | Els que no condemnen els assassinats del franquisme, tenen dret a participar de la democràcia? La realitat es que participen de la democràcia i a més controlen poderosos mitjans de comunicació. Perquè s’exigeix la condemna dels assassinats a la gent d’ Euskadi i no s’exigeix als espanyols?
Permet-me ser optimista, si el PP no es pogués presentar... el PSOE arrasaria amb majoria de 2/3 i el país es convertiria en una dictadura de facto. Ja ens va "bé". | 0.727628 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_177396 | Us presento una idea que he tingut: Com serà la vida als Països Catalans, la vida diària nostra un cop haguem aconseguit la desitjada indepdendència? Imagineu els titulars dels principals periòdics dels Països Catalans l'any 2025, imagineu els programes de televisió, els llibres d'escola, els acudits i frases fetes populars, els esportistes nacionals, la indústria, el turisme, tot el que es diu tot sobre els Països Catalans els dia que hi visquem. El que us demano és que feu ús de la vostra imaginació i fantasia i escrigueu el que us agradaria, o no, viure el dia de demà. Us poso uns quants exemples, per a que capteu la idea: -un dia qualsevol de Gener del 2031: Estic assegut al sofà a ma casa, mirant la tele. Tinc 15 canals de televisió en català, 4 en anglès i 2 en castellà. De sobte recordo quan al 2008 encara haviem de suportar canal 9 i tv3 tant espanyolitzats i em complau haver aconseguit, "aquell dia" la independència i tot el que vam sofrir -Primer dia d'escola del meu fill Avui acompanyo a l'escola per primera vegada al meu fill. L'acompanyo fins a classe i veig que tots els dibuixos i quadres fets pels nens enganxats a les finestres i passadissos són en català. A classe, hi ha un mapa mundi on hi aparèixen els Països Catalans. Els nous companys de classe de mun fill són ben diversos. Hi ha xiquets amb cara de ser àrabs, romanesos, i algun sembla una mescla entre xinés i àrab. Tots, però, parlen català entre ells amb l'accent local. -10 d'Octubre de 2021 Un avanç informatiu annuncia que ha exclatat un artefacte explosiu a la porta de la Generalitat Valenciana. Un grup terrorista anomenat España2000 (ex militants de la il·legalitzada España2000 i altres) reivindica l'atemptat. Pintades feixistes a la seu del Bloc. -un dia qualsevol de 2026 Mun fill arriba a cassa de l'institut. Li pregunto què ha fet avui a classe. Em respon que avui han començat història d'Espanya. Jo esclafo a riure i mun fill em mira somrient sense saber de què ric. És clar, ell no ha viscut a Espanya, ja, i jo recordo temps més mossos. Vinga, mostreu les vostres passions i tireu mà de la imaginació. Segur que ens ho podem passar bé i ens donarà ànims en la lluita.
Un dia qualsevol el 2030. (Catalunya segueix en el seu status actual) Torno a Catalunya després de viure uns 20 anys fora amb la meva família australiana. Al arriba no noto res d'extrany, a part de que no queden espais verds naturals, només parcs artificials que han fet els ajuntaments per treure llocs d'aparcament, el que al final em crida l'atenció és una cosa, no he trobat ningú que parlés català, de repent, sento algú parlant català i sento nostalgia de quan erem una minoria significativa. Buf, no vull ni pensar com deu estar el PV i les Illes. Avui, juga la selecció espanyola o el Madrid, no se, ja no m'interessa el futbol, la gent ja està frisant pel partit. Després tot celebracions, només ja una cosa que s'agraeix, ja no diuen allò de "puta Cataluña" pq Catalunya només és una regió més d'Espanya i ja no val ni la pena precupar-se, tot està "atado y bien atado". Està ple de turistes que compren suvenirs amb toros i bailaoras, l'ambient és força extrany a la majoria de barris, són una espècie de Magreb llatinoamericà. Fins i tot els pobles ja no són el que eren, al tenir preus més barats en els pisos, han vingut un munt de forasters i fins i tot allà imposen les seves costums. Finalment me'n torno a casa meva, 20 hores d'avió m'esperen, tornar a casa, mai més tornaré, sóc un apàtrida d'un país que ja no existeix, la història se'ns ha empassat davant dels nostres nassos..., bé com a mínim tinc una família encara que ells no puguin arribar a entendre mai realment que sóc i d'on sóc.
Mal parit...ja m'has espatllat el fil. Això és depre-làndia ja.
Llegeix més abaix, no et podràs queixar :) | 0.863586 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_62031 | lnformació i inscripcions: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Tel. 973626436, e-mail: [email protected]
Places limitades.
Organitza: Ecomuseu de les Valls d’Àneu
Col·labora: Departament de Cultura, Diputació de Lleida.
A bodes em convides: el casament barroc a pagès
19 novembre 2019 19 novembre 2019 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari
Casa Gran del Santuari del Miracle (Solsonès)
Inauguració: dissabte 23 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre
Exposició resultant del projecte “Col·leccionar passions”, realitzat pel Centre d’Estudis Lacetans com antena al territori de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. La primera part d’aquest projecte va consistir en la catalogació dels elements que conformen la important col·lecció particular d’en Màrius Codina, situada al molí de Cal Balaguer de Torà, un molí d’oli del comú amb origen al s. XVIII. Una de les parts més importants de la col·lecció, tant per volum com per la seva singularitat i/o antiguitat, són els elements tèxtils, els quals abasten des del segle XVIII fins a mitjan segle XX. La col·lecció també consta d’un gran nombre d’objectes i materials històrics i d’etnologia, des d’eines a vestits, de vaixelles a elements d’ús quotidià, de mobles a espais sencers. El Centre d’Estudis Lacetans va creure escaient dedicar la segona part, que consisteix en el muntatge d’una exposició amb els elements més característics de la col·lecció inventariada, al tema de l’amor i el casament a pagès en època barroca, amb pinzellades del segle XIX fins principis del segle XX.
El tema de l’exposició és poc conegut i estudiat al Solsonès, malgrat ser una comarca eminentment agrícola on encara es conserva en el record dels més grans com es vivia l’amor i el casament a pagès.
L’exposició A bodes em convides. El casament barroc a pagès, ha comptat també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Riner i el suport d’institucions, com la Diputació de Lleida, el Museu D. i C. de Solsona i el Santuari del Miracle, així com de diversos particulars.
La mostra es podrà visitar a la amb visites concertades als següents telèfons: 683 65 90 50 / 646 63 36 46 / 600 33 58 47
Cerca:
Subscriu-t'hi
Introdueix el teu correu electrònic per seguir aquest blog i rebre notificacions de les noves entrades per correu electrònic.
Email Address
Segueix
My Tweets
Categories
Altres notícies
Beques, premis i ajuts
Conferències i taules rodones
Exposicions i mostres
Jornades i congressos
Publicacions i documentals
Recerca
Sin categoría
Tallers, cursos i altres activitats formatives
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 | 0.773625 | curate | {"ca": 0.9368575624082232, "en": 0.006363191385217817, "pt": 0.037934410181106215, "fr": 0.00930004894762604, "it": 0.0014684287812041115, "br": 0.0031815956926089083, "es": 0.004894762604013705} | https://etnologia.blog.gencat.cat/tag/bens-mobles/ |
mc4_ca_20230418_11_305228 | Acuerdo relámpago CCOO/UGT-Conselleria Treball | Assemblea del barri de Sant Antoni
Acuerdo relámpago CCOO/UGT-Conselleria Treball
Publicat el 23 Juny 2011 per assembleasantantoni
Com es va comentar ahir a l’assemblea, el 22 de juny els sindicats CCOO i UGT van signar les retallades del sector de Sanitat.Un veí ens comenta “He ido para la conselleria y me he encontrado un grupo de personas http://twitpic.com/5fdqb9 y hemos charlado un poco sobre posibles respuestas. Estan muy enfadados!! Habría que hacer un poco de publicidad ¿facebook? y a las asambleas de barri. (En cornellà martes 22 acción http://blip.tv/file/5284938)” A més, també ens fa arribar un anàlisis que sembla venir del entorn del sindicats però del qual no podem contrastar l’autoria ni el contingut del acord al qual fa referència:
Pretén augmentar les jornades laborals del personal, introduïnt a més, la flexibilitat horària. Quan, des de qualsevol perspectiva raonable la solució pasa per distribuir la feina, ningún pot creure que aquesta proposta és inútil per posar en marxa un pla d’estabilitat de l’ocupació, sinó tot el contrari. Volen el compromís de la part social per acomidar tot el personal que no sigui de plantilla, fins i tot temporalment, una part important del personal fix (nomès és comprometen a no fer cap ERO d’extinció).
La proposta d’acord contempla l’acceptació de més acomidaments quan hi hagi sentències que condemnim el retorn del 5% descompat del salari.
També volen que part del nostre salari es vinculi a la gestió dels centres i a la nostra distribució individual de retallades de prestacions i serveis, tot aixó en un marc negociador artificial, lúnic objectiu del qual es compromet el sindicats a traslladar els àmbits negociadors legalment establerts unes retallades que mai s’haurìen de signa
Un pensament sobre “Acuerdo relámpago CCOO/UGT-Conselleria Treball”
Retroenllaç: Butlletí Nº1 – setmana 20/26 Juny « Assemblea de barri de Sant Antoni | 0.640411 | curate | {"es": 0.30051546391752576, "ca": 0.6994845360824742} | https://assembleasantantoni.wordpress.com/2011/06/23/acuerdo-relampago-ccoougt-conselleria-treball/ |
wikipedia_ca_20230401_0_212065 | Fets de Pere
Els Fets de Pere és un dels primers llibres apòcrifs sobre els fets dels apòstols. La major part del text ha sobreviscut només en la seva traducció al llatí d'un manuscrit trobat a Vercelli (Actus Versellenses). És principalment notable pel fet que descriu una competència de miracles entre sant Pere i Simó el Mag, així com per ser el primer registre sobre la tradició que Sant Pere va ser crucificat cap per avall.
Els Fets de Pere va ser escrit originalment en grec durant la segona meitat del segle II, probablement a l'Àsia Menor. Els consensos entre acadèmics apunten que podria estar basat en els Fets de Joan, i tradicionalment ambdues obres són atribuïdes a Lucius Carinus, a qui Epifani identifica com el company de Joan.
En el text Pere fa alguns miracles com la resurrecció d'un peix fumat, i fer parlar els gossos. El text condemna Simó el Mag, una figura associada amb el gnosticisme, qui sembla haver consternat l'autor.
Conclou descrivint el martiri de Pere com una crucifixió cap per avall, una tradició que és testimoniada per primera vegada en aquesta obra. Aquests capítols finals estan preservats de manera separada com" 'El Martiri de Pere"' en els manuscrits grecs i en les versions coptes (fragments), sirià, ge'ez, àrab, armeni i eslau. Per aquesta raó, algunes vegades es proposa que l'explicació del martiri va ser el text precedent amb el qual els capítols anteriors van ser segellats. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=212066 |
cawac_ca_20200528_3_192740 | -Èxits esportius: Participant als campionats Universitaris d'esquí i d'esquaix. Federat per la Federació Aragonesa d'Esquí competint a nivell Regional i Nacional. 1978 al 1982. Federat per la Federació Catalana de Ciclisme competint a nivell Regional. Federat per la Federació Catalana d'Esquí competint a nivell Regional i Nacional. 2005 fins a l’actualitat (Masters). | 0.662896 | curate | {"ca": 0.9642857142857143, "pl": 0.03571428571428571} | http://lamolinace.cat/ct/fitxa_entrenador.php?id=49&cat=1 |
acn_ca_20201011_0_96563 | AMPLIACIÓ:Gerard Quintana: "De sobte Sopa de Cabra torna a ser una realitat"
La banda gironina inicia a Londres la gira '30 anys, 3 ciutats' que també els durà a Barcelona i Madrid
ACN Londres.-Sopa de Cabra ha escollit Londres per fer-hi el seu primer concert de la gira '30 anys, 3 ciutats', una celebració que els portarà a Barcelona el 21 d'octubre i a Madrid el dia 27. "Londres és una ciutat on no havíem tocat mai i és molt important musicalment", explica Gerard Quintana, abans de sortir a l'escenari. "Moltes de les influències i els somnis que van fer que ens aboquéssim aquesta feina venien d'aquí", reconeix. El concert d'aquest divendres a la sala The Grand, una de les més importants de la ciutat, constata que "de sobte Sopa de Cabra torna a ser una realitat estable; no s'havia acabat com ens pensàvem", diu Quintana, que reconeix que ara el grup "ha de ser present i fer coses noves".
Quintana reconeix que a l'hora de triar Londres com a ciutat on iniciar la gira "ha parlat l'estómac", la mateixa "part irracional" que els va fer triar aquest ofici fa 30 anys. "Per nosaltres és important fer coses que ens sorprenguin, que no hàgim fet abans", diu Quintana que considera que tocar a la capital britànica "és una manera de tancar un cercle". "Quan érem joves somniàvem amb coses així; poder sortir del nostre àmbit local, comarcal, provincial i anar a tocar a un altre país. És com un somni que es fa realitat", diu el baixista de la banda, Francesc 'Cuco' Lisicic.
"La nostra opció no era tornar, era fer una celebració; però se'ns en va anar de les mans"
Respecte a la decisió d'abandonar els escenaris indefinidament l'any 2001, Sopa de Cabra sosté que la banda "no va decidir deixar-ho, sinó que es va acabar". "Sempre hem sigut molt sincers amb allò què hem fet, mai hem sabut dissimular, ni seguir perquè ens convingués", assegura Quintana i el mateix va passar l'any 2011. "No vam decidir tornar, vam decidir celebrar els 25 anys de la banda" explica el cantant gironí, que recorda que no només van aconseguir omplir el Sant Jordi sols, sense cap altre grup, cosa que no havien fet mai abans, "sinó que es van convertir en tres Sant Jordi". "Eva desbordar absolutament, va ser el públic finalment qui va decidir que seguíssim", recorda Quintana. "La nostra opció no era tornar, era fer una celebració, però se'ns en va anar una mica de les mans, va ser una cosa inesperada", explica Cuco Lisicic. "Quan en tres setmanes aproximadament 90.000 persones et venen a veure, és quan et planteges que això no s'havia acabat com et pensaves", diu Quintana. En aquest sentit, assegura, la banda no "s'ha de limitar a tocar repertori antic" sinó "ser present i fer coses noves".
'30 anys, 3 ciutats'
Quintana reconeix que des que Sopa de Cabra va començar, l'any 1986, "han canviat moltes coses." "Aleshores no hi havia res, teníem la sensació d'estar tota l'estona obrint camí i desbrossant males herbes", recorda. "El món està vivint uns canvis acceleradíssims i la indústria no té res a veure amb quan vam començar, ni relació del públic amb la música", assegura, però celebra que "allò que no canvia són les cançons, 30 anys després continuen establint aquesta alquímia amb la gent, les han fet clàssics del cançoner popular".
La gira de celebració dels 30 anys de Sopa de Cabra els durà a Razzmatazz, el dia 21 d'octubre i a la sala Joy Slava de Madrid el dia 27. Segons els Sopa, "Madrid és una ciutat més rockera que Barcelona, que està més pendent de modes i tendències", opina Quintana. Pel que fa a Barcelona, reconeixen que és la ciutat on es van fer grans. "És la ciutat que vam conquerir, els de comarques havíem d'anar i convèncer Barcelona", recorda Lisicic.
Londres, entregada als Sopa
Centenars de persones, la majoria catalans i catalanes residents al Regne Unit però també seguidors que es van desplaçar des de Catalunya per viure l'arrencada de la gira a Londres, van rebre amb crits de 'Sou collonuts' i 'Independència' als Sopa. El concert va combinar èxits recents com 'Camins', 'Cercles' o 'El Far del Sud' amb clàssics dels seus inicis com 'Sota una estrella', 'Guerra', 'Si et quedes amb mi', 'L'Empordà' o 'El carrer dels torrats'.
Lluís Gavaldà puja a l’escenari i canta ‘L’Empordà’
Un dels moments àlgids de la nit ha estat quan el cantat d’Els Pets i company de generació dels Sopa de Cabra ha pujat dalt l’escenari a cantar un dels temes insígnia de la banda, ‘L’Empordà’. La sala ‘The Grand’ s’ha convertit en un aplaudiment eixordador i les abraçades, a l’escenari i entre el públic, han posat de manifest el simbolisme del moment.
"El nostre ofici no té jubilació"
Els Sopa reconeixen que no els agrada fer plans ni parlar del futur. "Si penséssim en el futur no hauriem fet mai això que fem", diu Quintana "ens hauríem buscat un altre ofici". Ara bé, reconeixen que se senten "molt afortunats" de poder "ser lliures, treballar amb llibertat no tenir amos en un ofici que no és gens fàcil". "Si hem estat 30 anys en podem estar 40 i 50, jo crec que el nostre ofici no te jubilació; simplement quan el cos no aguanta, doncs no aguanta", conclou amb un somriure. | 1 | perfect | {"es": 0.014978320851399291, "ca": 0.9592037839968467, "pt": 0.020496649586125345, "nl": 0.005321245565628695} | https://www.acn.cat/text/item/gerard-quintana-de-sobte-sopa-de-cabra-torna-a-ser-una-realitat-2 |
mc4_ca_20230418_8_792455 | La Sagrerina | AVV – La Sagrera
En l’àmbit cultural i associatiu la demanda d’ateneus com el cas de l’antic cinema “La Barraca” finalment esdevingut Centre Cívic, i la reivindicació durant més de 10 anys perquè la Torre de La Sagrera revertís en benefici del barri, a més de procurar pels serveis bàsics per als veïns com són escoles per als nens i nenes, l’adequació de carrers, etc.
Horaris d’atenció als veïns i veïnes:
Dilluns, dimecres i divendres de 18:00 h a 20:00 h
La nostra web www.avvlasagrera.com
Twitter https://twitter.com/avvlasagrera
Instagram https://www.instagram.com/avvlasagrera/
Facebook https://www.facebook.com/AssociaciodeVeinsVeinesdeLaSagrera | 0.51903 | curate | {"en": 0.2844175491679274, "ca": 0.5885022692889561, "es": 0.07564296520423601, "it": 0.05143721633888049} | https://lasagrerina.com/actividades/avv-lassociacio-de-veins-i-veines/ |
mc4_ca_20230418_7_578361 | Arrecife - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Arrecife és un municipi canari pertanyent a la província de Las Palmas. Està situat a l'est de l'illa de Lanzarote, sent-ne la capital. El seu clima és subtropical, amb escasses precipitacions. És el municipi de menor extensió de l'illa, amb 22 km² de superfície, però alhora n'és el més poblat, amb 56.834 habitants (INE 2007).
28° 57′ 45″ N, 13° 33′ 02″ O / 28.9625°N,13.550555555556°O / 28.9625; -13.550555555556
2.700,31 hab/km²
El centre històric d'Arrecife se situa a la façana marítima de la ciutat i els seus voltants: des de l'entorn de la playa del Reducto fins al Charco de San Ginés, una llacuna d'aigua marina que penetra cap a l'interior de la ciutat. Al voltant d'aquesta zona és on hi ha alguns dels llocs de major interès de la ciutat, com ara la parròquia de San Ginés Obispo, el Castell de San Gabriel o la zona comercial del carrer Real. Seguint la línia de la costa cap al nord es troben els dos ports de la ciutat: el pesquer, anomenat puerto de Naos, i el principal (comercial, de mercaderies i creuers), anomenat puerto de los Mármoles, tercer en importància de les Illes Canàries. Prop d'aquest darrer hi ha l'altra fortalesa de la ciutat, el Castell de San José, en el qual hi ha un Museu Internacional d'Art Contemporani. Cap a l'interior hom hi troba els barris perifèrics, entre els quals destaquen Santa Coloma, Valterra, Altavista, Argana, La Vega, San Francisco Javier i Maneje.
La seva ubicació a l'abric dels corrents oceànics, gràcies a un conjunt d'"esculls" rocallosos i illots, va permetre créixer Arrecife com a port comercial i pesquer i anar guanyant importància fins a arrabassar la capitalitat de l'illa a la Vila de Teguise el 1852. La seva principal activitat econòmica durant dècades va ser la pesca, com a base fonamental de la flota que pescava en el banc pesquer Canari-Saharià. Amb l'ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc, el 1975, la pesca entrà en decadència, i amb ella la indústria conservera i de salaó que s'havia generat entorn d'ella. Com a centre agrícola es produeixen sobretot alls, cebes, ordi i cigrons. [1] Arrecife s'ha anat convertint en una ciutat amb una economia basada en el sector dels serveis, com a centre comercial i administratiu de l'Illa de Lanzarote. En les últimes dècades Arrecife ha experimentat un gran creixement demogràfic degut fonamentalment a l'arribada de població immigrant.
Blas Cabrera, físic (1878-1945)
Goya Toledo, actriu (1969)
Rosana, cantant (1963)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arrecife
Ajuntament d'Arrecife (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arrecife&oldid=21514764»
Last edited on 23 jul 2019, at 20:37 | 0.800367 | curate | {"ca": 0.91, "ro": 0.032962962962962965, "eu": 0.005925925925925926, "en": 0.02148148148148148, "de": 0.02962962962962963} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Arrecife |
mc4_ca_20230418_14_618832 | POLÓNIA | Les millors pel.licules de la nostra vida
Category Archives: POLÓNIA
6 Juny, 2018 by Toni Salas in ANDRZEJ WAJDA, CINE POLÍTIC I SOCIAL, POLÓNIA and tagged EWA KRIZANOWSKA, ZBIGNIEW CYBULSJI | Deixa un comentari
Director: Andrezj Wajda
Actors: Zbigniew Cybulski
Ewa Krizanowska
Waclaw Zastrzezynsky
Adam Pawlikowsky
Títol original: Popiol i diament
Nacionalitat: Polònia
Gènere: Cine d’ autor.
Subgènere: Cine polític.
Subgènere: Existencialisme
En 1945 ha acabat la segona guerra mundial. En Polònia governen els comunistes, en tant les forces pro occidentals i nacionalistes estan en l’ oposició, això significa una larvada guerra civil entre els dues faccions.
Maciek Chelmicki ( Zbigniew Cybulski) i Andrzej (Adam Pawlikowsky) formen part d’un escamot dirigit a atemptar contra Szczuka (Waclaw Zastrzezynsky), el cap dels comunistes.
Alertats per Drewnowski, un doble agent, realitzen un cop de mà erroni i maten a dos treballadors d’una fàbrica propera.
Aquesta mort desferma en Maciek un sentiment de culpa, una crisi moral i de consciencia, ampliada amb el fet que s’ enamora de Krystina (Ewa Kryzewska), una noia que treballa de cambrera.
Maciek es debat entre el deure, les conviccions i la militància i d’ altra banda en continuar la relació amb la noia, forjar-se un futur i ser feliç.
A la fi Maciek compleix la seva missió i mata al cap comunista, quan fuig cap a l’ estació, una patrulla l’ atura, ell no fa cas i el maten.
Tercera pel·lícula d’ Andrzej Wajda i una de les que li confereix prestigi i el dona a conèixer, forma part de la seva trilogia sobre la guerra a la que antecedeixen “Pokolonie” i “Kanal”. Guanya el premi Fipresci en el Festival de Venècia de 1959.
Wajda realitza una pel·lícula en un context polític, l’ enfrontament entre comunistes i nacionalistes a la fi de la segona guerra mundial però en realitat no es tracta d’un film polític sinó existencial.
Maciek és el centre del relat, un noi jove, anti comunista, que defensa amb les armes les seves idees. Tot canvia quan coneix a Krystyna, l’ amor entra en la seva existència, una nova vida s’ aferma, aquella normal, la d’un noi jove, els afectes, els desitjos, la felicitat.
Wajda planteja en el seu protagonista un estat de dubte, entre les certeses polítiques, entre allò que s’ha de fer per aconseguir una suposada pàtria més justa i la vida que truca a la porta. Maciek resol, pressionat pel context en el que està immers, continuar amb la lluita clandestina, amb el seu compromís polític, que el portarà a la mort.
Wajda no pren partit. Cada bloc te les seves raons, Szczuka, el comunista, va lluitar com a brigadista en la guerra d’ Espanya, els dos bàndols es van enfrontar als nazis, Maciek, ple de dubtes, li demana consell a Andrzej el seu superior i amic, sobre la bondat dels seus actes, aquest li respon que això no importa. O quan el fill del comandant comunista, un noi de disset anys, és detingut perquè lluita al costat de la resistència nacionalista.
El director polonès retrata gent plena d’ incertesa, ni bons ni dolents, col·locats per l’ atzar en un o altre bàndol. No són millors el que defensen aferrissadament unes idees que aquells que s’ esmunyen i tracten de sobreviure.
Un símbol és l’ aparició de Drewnowski, delator erroni dels comunistes, passerell de l’ alcalde, ara ministre, borratxo i dèbil, incapaç de prendre partit, ell llença les cartes, l’ atzar, davant del cavall blanc, la llibertat.
Wajda fa referència en el títol del film a un poema del poeta romàntic Cyprian Norwin: “No saps si les flames portaran llibertat o mort…si restaran tan sols cendres i confusió… què passa en l’ abisme de la turmenta?, les cendres subjecten la glòria d’un diamant”.
L’ autor trenca en ocasions la perspectiva realista i mostra una ambientació barroca, fantasmal, expressionista de vegades, plena de clars i foscos. Contemplem els membres de la festa ,els caps del nou poder com a espectres, dansant al ritme de “la Polonesa.”La Polònia emergent, doncs, en mans de nois que juguen a herois i de buròcrates sense cor.
En aquesta disjuntiva fatal, Maciek opta per l’ opció del compromís però ho fa quan ja ha deixat de creure en ell, quan ha posat les seves certeses en dubte i els seus valors primigenis trontollen i la decisió que ha pres el porta a un final tràgic.
Wajda mostra a l’ heroi ferit de mort i enredat entre els llençols blancs de la seva puresa, mentre una taca de sang els embruta, en el seu deambular cau en un femer on mor.
En una altra excel·lent escena simbòlica, el director representa al protagonista en un espai religiós en runes en el qual la creu de Crist ha estat col·locada del revés.
EL HOMBRE DE MARMOL
13 Octubre, 2016 by Toni Salas in ANDRZEJ WAJDA, CINE POLÍTIC I SOCIAL, POLÓNIA and tagged JERZY RADZIWILOWICZ, KRYSTINA JANDA | Deixa un comentari
Actors. Jerzy Radziwilowicz
Títol original: Czlowiek z marmuru
En 1976, en Polònia, Agnieszka, una aspirant a periodista de la televisió, busca permisos per rodar una pel·lícula sobre Mateusz Birkut (Jerzy Radziwilowicz), un obrer de la construcció dels anys 50, que va ser considerat per les autoritats heroi del comunisme.
Les seves primeres indagacions s’ inicien en el museu, allà en un soterrani troba l’ estàtua de marmol de Birkut, abandonada en un racó.
Més tard contempla documentals propagandístics que parlen del seu biografiat. De com participa en la construcció de Nowa Huta, de com es converteix en un exemple de treballador stajanovista i en un model per el sistema comunista.
El record de Birkut es perd en el temps i Agnieszka busca entrevistar-se amb diferents personatges que el van conèixer i el van tractar.
Burski el director del documental li explica com Birkut participava en tasques d’ emulació socialista, ell i el seu equip van col·locar 28000 rajoles en unes poques hores i aconseguiren un record a imitar, a canvi de l’ esgotament i de prendre part en el circ que rodejava la gesta, que comprenia flors, música i discursos de les autoritats.
Birkut en una demostració, pateix un accident, un maó bullent li crema les mans, algú ha realitzat un sabotatge. Els rècords i les exigències que comporta el stajanovisme no agraden a tothom.
A rel d’ aquest incident a Birkut se li ulceren les mans, te problemes de salut i contempla com el seu company, Witek, és detingut acusat d’ agent capitalista i d’ haver organitzat l’ atemptat contra ell.
Birkut marxa a Varsovià per intentar aclarir la situació del company, xoca contra un mur de bones paraules i promeses. Quan torna a Nova Huta denuncia el que esta passant en una reunió del partit, se li talla la paraula, cau en desgracia i el seu retrat es retirat del grup d’ herois socialistes.
Witek és jutjat i més tard rehabilitat, Birkut no vol manifestar-se contra el seu company i va a la presó, la seva dona, Hanka declara que és un enemic del poble i l’ abandona.
Quan Agnieszka te ja aquest material, el director de programació no el considera i decideix suspendre el projecte. La pel·lícula es queda sense acabar.
Tot i això Agnieszka va en busca de Tomzyck, el fill de Birkut, el busca en les drassanes de Gdansk, on treballa, aquest li explica que el seu pare ha mort però es presta a col·laborar i potser el reportatge seguirà endavant.
Wajda composa un tros de història de Polònia i ho fa a partir de la biografia d’un suposat heroi del socialisme, caigut en desgracia.
Enllaça doncs allò general amb allò particular. A partir d’ una periodista que vol realitzar un reportatge per la televisió, juga amb la possible realitat de documentals, notícies i testimonis que ens porten a conèixer qui va ser en realitat Birkut.
Wajda-Agnieszka volen refer la història i mostrar la veritat que el regim va ocultar.
El film ens mostra des del punt de vista personal, la imatge d’un home honest, que creu en el que fa i que la seva productivitat stajanovista portarà a construir més i millors vivendes per les classes populars. Quan l’ home, seguint els seus propis dictats, s’ enfronta al sistema, aquest l’ elimina i el reprimeix.
La mirada individual ens introdueix en la història col·lectiva. La propaganda del règim, el control, la manipulació, la falta de llibertats, el sotmetiment i la por de les persones al poder per conservar la vida o tenir algun tipus de futur. El totalitarisme de l’ estat omnipotent.
La història de la Polònia stalinista és la d’un engany, una falsedat, la construcció de falsos herois a major gloria d’un sistema al que quan aquests no li serveixen el llença a les escombraries.
Birkut és una víctima però es nega a ser un símbol de l’ oposició i no te dubtes en emetre una sentència vital en el moment en que es produeixen les primeres eleccions democràtiques: “He viscut bons i mals moments però aquesta és la meva pàtria.
El film acaba en les drassanes de Gdansk i obre la porta a la segona part: “El hombre de Hierro” on s’ enllaçarà el passat amb les lluites de Solidarnosc per arribar a una democràcia plena.
18 febrer, 2016 by Toni Salas in CINE POLÍTIC I SOCIAL, JERZY KAWALEROWICZ, POLÓNIA and tagged JERZY ZELNIK | Deixa un comentari
Actors: Jerzy Zelnik
Barbara Brislka
Subgènere: Egipcis
L’ imperi nou d’ Egipte inicia una lenta decadència amb el govern del faraó Ramses XII. El seu fill Ramses, (Jerzy Zelnik) és un home ambiciós que es vol enfrontar al poder religiós En una batalla front als assiris, Herhor,(Piotr Pawlowski) el principal sacerdot, desvia els exercits per no passar per sobre uns escarabats sagrats.
Ramses contempla com augmenten els privilegis dels clergues, en tant el poble s’ empobreix. Coneix a Sarah, una dona jueva, que li dona un fill però l’ origen de la noia fa que sigui expulsada de la cort i substituïda per Kama (Bàrbara Brilska), una assíria.
El fill del faraó es te que enfrontar també a la guerra amb els assiris, al que venç i als acords necessaris amb els comerciants fenicis.
Quan mor el faraó, el fill és coronat com a Ramses XIII i aquest decideix fer front als sacerdots i rescabalar el tresor del Déus, que es troben dins el temple d’ Amón, per millorar la vida de la població.
Els eclesiàstics s’ hi oposen i Ramses llença al poble contra el temple i els clergues però, coneixedors aquests de l’ astrologia, saben que l’ atac coincideix amb un eclipsi de sol i manipulen la situació per crear el pànic entre els assaltants.
Com darrer recurs, Ramses envia a Tutmosis, el cap de l’ exercit a detenir a Herhor però un soldat el mata. Ramses penetra en el laberint del temple on es guarden els tresors i allà es troba amb un mercenari dels sacerdots que l’ assassina.
El cinema polonès es mostra interessat en els anys seixanta per realitzar grans superproduccions per guanyar prestigi i fins i tot competir amb el cinema d’ Hollywood. L’ escola de cine polonesa te en Kawalerowicz un dels seus principals autors.
És un director que no manté tendències especialment crítiques amb el règim comunista de l’ època però en alguns aspectes aquesta pel·lícula d’ època es pot apreciar com una metàfora política del país.
Kawalerowicz no desdenya les seves conviccions marxistes, doncs la cinta no deixa de parlar de la lluita de classes : com una casta burocratitzada retè i hegemonitza el poder absolut, política i econòmicament, i la població es veu abduïda a la pobresa i la misèria. Aquests sacerdots són aliens al poble, viuen entre riqueses i detenen un gran poder. Mirada crítica, potser, sobre la burocràcia comunista, depenent de Moscou i enquistada en els seus privilegis.
D’ una altra part el film pot tenir una segona interpretació. D’una banda l’ església i el seu domini, la seva pompa, l’ influència de la jerarquia eclesiàstica en un país on preval el catolicisme, en el film la casta sacerdotal. D’una altra banda, l’ estat, amb una certa voluntat social, encarnat pel govern comunista, en la pel·lícula, la raó d’ estat és personificada pel faraó.
Més enllà de l’ al·legoria, “Faraón” és un film polític, més que una pel·lícula d’ època. No recrea la història, doncs els faraons de la pel.licula mai van existir. En ella trobem les lluites entre un cap de govern reformador que, vol millorar el benestar del poble i acabar amb el seu empobriment i una certa burocràcia endogàmica, tan sols preocupada pels seus propis interessos.
En aquest context, Ramses te que exercir el poder, cercar aliats i guerrejar contra els enemics per mantenir el status quo.
El film s’ inicia amb una bella escena: sobre la terra resseca, dos escarabats lluiten per la possessió d’ una nou, metàfora de la lluita social i pel poder que esdevé en Egipte/Polònia.
Magnífica escena del combat contra els assiris, amb la profusió de cadàvers en el camp de batalla però el quadre clau de la pel·lícula és quan el poble assalta el temple i el sacerdot aprofita un eclipsi de sol per fer creure, que els Déus s’han enfurit ,i crear el paor entre la població.
No queda enrere l’ avenç pels sinuosos i foscos laberints del temple, l’ home tancat en els seus laberints a la recerca de la riquesa sols troba la desorientació i la mort.
La pel·lícula guanyà la Palma d’ Or en el festival de Cannes de 1966 | 0.831559 | curate | {"es": 0.03274384122326048, "en": 0.029809251679666384, "pl": 0.004170206193528458, "de": 0.0012356166499343578, "ca": 0.9304193374005715, "la": 0.0016217468530388447} | https://lesmillorspeliculesdelanostravida.com/category/nacionalitat-dels-films/polonia/ |
mc4_ca_20230418_6_34818 | Qui no s'ha quedat sense bateria d'arrencada en el pitjor moment?
Aquest mini arrencador de només 16 X 8 X 4 cm, és capaç d'arrencar una bateria d'arrencada d'una autocaravana o qualsevol
vehicle amb motor de fins a 6000 cc tant en dièsel com en gasolina.
La seva recàrrega és possible, tant a 12 v, com a 220 V.
També pots recarregar bateries de mòbils, tablets i ordinadors portàtils, ja que incorpora connexions variades per a qualsevol
tipus d'ordinador.
També porta una llanterna per poder veure on connectem les pinces a la bateria durant la nit.
Manté la càrrega fins a 6 mesos ja que porta la ultima tecnologia en bateries de Litium - Cobalt.
Mida: 165 X 80 X 38 mm
Pes 476 grams
Capacitat de bateria 15000 mAh
Port de sortida 5V 4A / 12 V 12A / 19 V 3,5 / 12 V arrencador
Port d'entrada 14 1A
Temps de càrrega completa 5 hores
Corrent d'arrencada 300A
Corrent màxima 600 A
Proteccions: Contra curtcircuit, sobrecàrrega i descàrrega
Porta-ho amb tu ja que et donarà molta ajuda, tant per carregar bateries, mòbils, ordinadors i per descomptat, arrencar el teu autocaravana sense problemes.
RECOMANAT PER MICASACONRUEDAS.COM | 0.721259 | curate | {"ca": 0.8562443845462714, "en": 0.04941599281221923, "es": 0.05480682839173405, "fr": 0.039532794249775384} | https://micasaconruedas.com/ca/energia/carregadors-de-bateria-booster/minibatt-pro-arrancador-de-baterias/ |
mc4_ca_20230418_3_633748 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » ACTIVITATS PESQUERES » En línia » Cooperativisme » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1599&f%5B3%5D=field_format_rec_doc%3A1&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A84 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_348273 | Consisteix en posar que esteu escoltant en aquestos moments, grup i cançó, clar. Contesteu nomes amb el nom del grup i de la cançó tipus: Brams - 5 Ministres
Bob Marley - Jammin i mira q no l'escolto mai, quina casualitat.
Ruroni Kenshin- No junjou na kanjou
entrepà diu: Ruroni Kenshin- No junjou na kanjou Freak Freak! HURRRRAAAA! | 0.50005 | curate | {"ca": 0.6636085626911316, "it": 0.19571865443425077, "es": 0.10703363914373089, "id": 0.03363914373088685} | |
macocu_ca_20230731_8_306487 | Adrià i Jonathan activitats per a gent gran
Els dos monitors de Lexia Ciate van els dimecres al parc de la Creueta Coll, districte de Gràcia, realitzen un projecte que consisteix en fer activitats per a gent gran de 10 a 11 hores durant dos mesos, varen començar al 20 de Gener. Òbviament no fan activitats d’alta intensitat perquè són gent gran amb una certa edat i som conscients de les seves limitacions, per lo tant ells dirigeixen les sessions i nosaltres alumnes estem d’ajudants i serveixen les nostres propostes. Les activitats són fer circuits de calentament de exercicis de braços, cames i córrer, fer passades amb la pilota, intentar encertar amb aquesta dins el cercle. També hi han unes màquines per penjar-se, fer estiraments, moviments de cadera etc. Jo estic disposat a col•laborar amb ells ja que ho veig enriquidor per a nosaltres i ells amb una bona connexió per facilitar les activitats i tots anar a una. Penso que és una bona pràctica per anar adquirint experiència i les activitats dels cercles, etc... ho fan amb el material de Lexia. | 0.84058 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_639424 | IniciSocietatPolíticaEconomiaCulturaVins i CavesMón CastellerEsportsEntrevistes EsportsLa Diputació signa un crèdit amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès per més de 2,32 milions d'eurosPublicat el Dijous, 13 Juliol 2017 16:19 | 0.708074 | curate | {"ca": 1.0} | http://elcargol.com/index.php/esports/26-breus/1212-la-diputacio-signa-un-credit-amb-l-ajuntament-de-vilafranca-del-penedes-per-mes-de-2-32-milions-d-euros |
mc4_ca_20230418_5_773456 | Dilluns 24 d'Agost de 2020 Horari: 09:00 - 09:30h. Idioma: Català
Obertura de la inscripció 17/08/2020 a les 00:00h.
Dilluns 24 d'Agost de 2020 Horari: 10:00 - 10:30h. Idioma: Català
Dilluns 24 d'Agost de 2020 Horari: 10:30 - 11:00h. Idioma: Català
Dilluns 24 d'Agost de 2020 Horari: 11:00 - 11:30h. Idioma: Català
Dilluns 24 d'Agost de 2020 Horari: 11:30 - 12:00h. Idioma: Català
Dilluns 24 d'Agost de 2020 Horari: 12:00 - 12:30h. Idioma: Català
Dilluns 24 d'Agost de 2020 Horari: 12:30 - 13:00h. Idioma: Català
Dilluns 24 d'Agost de 2020 Horari: 13:00 - 13:30h. Idioma: Català
Dilluns 24 d'Agost de 2020 Horari: 13:30 - 14:00h. Idioma: Català
Dimarts 25 d'Agost de 2020 Horari: 09:30 - 10:00h. Idioma: Català
Obertura de la inscripció 18/08/2020 a les 00:00h.
Dimarts 25 d'Agost de 2020 Horari: 10:00 - 10:30h. Idioma: Català
Dimarts 25 d'Agost de 2020 Horari: 11:00 - 11:30h. Idioma: Català
Dimarts 25 d'Agost de 2020 Horari: 11:30 - 12:00h. Idioma: Català
Dimarts 25 d'Agost de 2020 Horari: 12:30 - 13:00h. Idioma: Català
Dimarts 25 d'Agost de 2020 Horari: 13:00 - 13:30h. Idioma: Català
Dimarts 25 d'Agost de 2020 Horari: 13:30 - 14:00h. Idioma: Català
Dimecres 26 d'Agost de 2020 Horari: 09:00 - 09:30h. Idioma: Català
Dimecres 26 d'Agost de 2020 Horari: 09:30 - 10:00h. Idioma: Català
Dimecres 26 d'Agost de 2020 Horari: 10:00 - 10:30h. Idioma: Català
Dimecres 26 d'Agost de 2020 Horari: 10:30 - 11:00h. Idioma: Català
Dimecres 26 d'Agost de 2020 Horari: 11:00 - 11:30h. Idioma: Català
Dimecres 26 d'Agost de 2020 Horari: 12:00 - 12:30h. Idioma: Català
Dijous 27 d'Agost de 2020 Horari: 09:00 - 09:30h. Idioma: Català
Obertura de la inscripció 20/08/2020 a les 00:00h.
Dijous 27 d'Agost de 2020 Horari: 09:30 - 10:00h. Idioma: Català
Dijous 27 d'Agost de 2020 Horari: 10:00 - 10:30h. Idioma: Català
Dijous 27 d'Agost de 2020 Horari: 11:00 - 11:30h. Idioma: Català
Dijous 27 d'Agost de 2020 Horari: 11:30 - 12:00h. Idioma: Català
Dijous 27 d'Agost de 2020 Horari: 14:30 - 15:00h. Idioma: Català
Divendres 28 d'Agost de 2020 Horari: 09:00 - 09:30h. Idioma: Català
Obertura de la inscripció 21/08/2020 a les 00:00h.
Divendres 28 d'Agost de 2020 Horari: 09:30 - 10:00h. Idioma: Català
Divendres 28 d'Agost de 2020 Horari: 10:00 - 10:30h. Idioma: Català
Divendres 28 d'Agost de 2020 Horari: 10:30 - 11:00h. Idioma: Català
Divendres 28 d'Agost de 2020 Horari: 11:00 - 11:30h. Idioma: Català
Divendres 28 d'Agost de 2020 Horari: 11:30 - 12:00h. Idioma: Català
Divendres 28 d'Agost de 2020 Horari: 12:00 - 12:30h. Idioma: Català
Divendres 28 d'Agost de 2020 Horari: 12:30 - 13:00h. Idioma: Català
Divendres 28 d'Agost de 2020 Horari: 13:00 - 13:30h. Idioma: Català
Divendres 28 d'Agost de 2020 Horari: 13:30 - 14:00h. Idioma: Català
Dilluns 31 d'Agost de 2020 Horari: 09:00 - 09:30h. Idioma: Català
Dilluns 31 d'Agost de 2020 Horari: 09:30 - 10:00h. Idioma: Català
Dilluns 31 d'Agost de 2020 Horari: 10:00 - 10:30h. Idioma: Català
Dilluns 31 d'Agost de 2020 Horari: 10:30 - 11:00h. Idioma: Català
Dilluns 31 d'Agost de 2020 Horari: 11:00 - 11:30h. Idioma: Català
Dilluns 31 d'Agost de 2020 Horari: 11:30 - 12:00h. Idioma: Català
Dilluns 31 d'Agost de 2020 Horari: 12:00 - 12:30h. Idioma: Català
Dilluns 31 d'Agost de 2020 Horari: 12:30 - 13:00h. Idioma: Català
Dilluns 31 d'Agost de 2020 Horari: 13:00 - 13:30h. Idioma: Català
Dilluns 31 d'Agost de 2020 Horari: 13:30 - 14:00h. Idioma: Català
Dilluns 31 d'Agost de 2020 Horari: 14:00 - 14:30h. Idioma: Català
Dimarts 1 de Setembre de 2020 Horari: 09:00 - 09:30h. Idioma: Català
Obertura de la inscripció 25/08/2020 a les 00:00h.
Dimarts 1 de Setembre de 2020 Horari: 09:30 - 10:00h. Idioma: Català
Dimarts 1 de Setembre de 2020 Horari: 10:00 - 10:30h. Idioma: Català
Dimarts 1 de Setembre de 2020 Horari: 10:30 - 11:00h. Idioma: Català
Dimarts 1 de Setembre de 2020 Horari: 11:00 - 11:30h. Idioma: Català
Dimarts 1 de Setembre de 2020 Horari: 11:30 - 12:00h. Idioma: Català
Dimarts 1 de Setembre de 2020 Horari: 12:00 - 12:30h. Idioma: Català
Dimarts 1 de Setembre de 2020 Horari: 12:30 - 13:00h. Idioma: Català
Dimarts 1 de Setembre de 2020 Horari: 13:00 - 13:30h. Idioma: Català
Dimarts 1 de Setembre de 2020 Horari: 13:30 - 14:00h. Idioma: Català
Dimarts 1 de Setembre de 2020 Horari: 14:00 - 14:30h. Idioma: Català
Dimecres 2 de Setembre de 2020 Horari: 09:00 - 09:30h. Idioma: Català
Obertura de la inscripció 26/08/2020 a les 00:00h.
Dimecres 2 de Setembre de 2020 Horari: 09:30 - 10:00h. Idioma: Català
Dimecres 2 de Setembre de 2020 Horari: 10:00 - 10:30h. Idioma: Català
Dimecres 2 de Setembre de 2020 Horari: 10:30 - 11:00h. Idioma: Català
Dimecres 2 de Setembre de 2020 Horari: 11:00 - 11:30h. Idioma: Català
Dimecres 2 de Setembre de 2020 Horari: 11:30 - 12:00h. Idioma: Català
Dimecres 2 de Setembre de 2020 Horari: 12:00 - 12:30h. Idioma: Català
Dimecres 2 de Setembre de 2020 Horari: 13:00 - 13:30h. Idioma: Català
Dimecres 2 de Setembre de 2020 Horari: 13:30 - 14:00h. Idioma: Català
Dimecres 2 de Setembre de 2020 Horari: 14:00 - 14:30h. Idioma: Català
Dijous 3 de Setembre de 2020 Horari: 09:00 - 09:30h. Idioma: Català
Obertura de la inscripció 27/08/2020 a les 00:00h.
Dijous 3 de Setembre de 2020 Horari: 09:30 - 10:00h. Idioma: Català
Dijous 3 de Setembre de 2020 Horari: 10:00 - 10:30h. Idioma: Català
Dijous 3 de Setembre de 2020 Horari: 10:30 - 11:00h. Idioma: Català
Dijous 3 de Setembre de 2020 Horari: 11:00 - 11:30h. Idioma: Català
Dijous 3 de Setembre de 2020 Horari: 11:30 - 12:00h. Idioma: Català
Dijous 3 de Setembre de 2020 Horari: 12:00 - 12:30h. Idioma: Català
Dijous 3 de Setembre de 2020 Horari: 12:30 - 13:00h. Idioma: Català
Dijous 3 de Setembre de 2020 Horari: 13:00 - 13:30h. Idioma: Català
Dijous 3 de Setembre de 2020 Horari: 13:30 - 14:00h. Idioma: Català
Dijous 3 de Setembre de 2020 Horari: 14:00 - 14:30h. Idioma: Català
Divendres 4 de Setembre de 2020 Horari: 09:00 - 09:30h. Idioma: Català
Obertura de la inscripció 28/08/2020 a les 00:00h.
Divendres 4 de Setembre de 2020 Horari: 09:30 - 10:00h. Idioma: Català
Divendres 4 de Setembre de 2020 Horari: 10:00 - 10:30h. Idioma: Català
Divendres 4 de Setembre de 2020 Horari: 10:30 - 11:00h. Idioma: Català
Divendres 4 de Setembre de 2020 Horari: 11:00 - 11:30h. Idioma: Català
Divendres 4 de Setembre de 2020 Horari: 11:30 - 12:00h. Idioma: Català
Divendres 4 de Setembre de 2020 Horari: 12:00 - 12:30h. Idioma: Català
Divendres 4 de Setembre de 2020 Horari: 12:30 - 13:00h. Idioma: Català
Divendres 4 de Setembre de 2020 Horari: 13:00 - 13:30h. Idioma: Català
Divendres 4 de Setembre de 2020 Horari: 13:30 - 14:00h. Idioma: Català
Divendres 4 de Setembre de 2020 Horari: 14:00 - 14:30h. Idioma: Català | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://emprenedoria.barcelonactiva.cat/emprenedoria/cat/edit.do?codiIdioma=1&id=941559&id_activitat_mestre=865653&dia=31&mes=12&any=2019 |
mc4_ca_20230418_11_570556 | L’Ajuntament contracte 7 persones amb plans d’ocupació | Ràdio Palafolls
Home Economia L’Ajuntament contracte 7 persones amb plans d’ocupació
Marc Ferri , gener 23, 2012 / 470 0
A finals de l’any passat l’Ajuntament de PLF va contractar a 7 persones gràcies als Plans d’Ocupació promoguts pel govern català.
Els plans d’ocupació són programes destinats a promoure la contractació laboral de persones aturades per a la realització d’actuacions de caràcter temporal i d’interès general i social.
És per aquest caràcter temporal que les actuacions que hauran de fer les persones contractades han de ser addicional respecte de les actuacions habituals de l’Ajuntament.
En aquest sentit els plans d’ocupació engegats a PLF són per a 3 treballadores familiars, 2 persones per a tasques forestals i dues més per a arranjament de camins. Ho ha explicat la regidora de promoció econòmica. Dolors Agüera.
Aquests plans impulsats pel Servei d’Ocupació de Catalunya tenen com a objectiu proporcionar una feina a les persones que altrament tindrien gran dificultats per trobar-ne una en el mercat obert. De fet les 7 persones contractades no rebien cap prestació econòmica. Diu la regidora que la selecció de personal s’ha coordinat entre les àrees de serveis socials i la de promoció econòmica.
Tot i que el Servei d’Ocupació de Catalunya s’ocupa del 100% del cost salarial i de la Seguretat Social derivada de la contractació, són els Ajuntaments els qui han d’avançar aquests diners. Es dóna el cas que el govern català deu encara a l’Ajuntament de PLF les aportacions corresponents a plans d’ocupació passats.
Mals resultats pels equips de bàsquet de PLF
El Consell Comarcal assumirà la posada en marxa de la depuradora de l’Alt Maresme
Denuncien descontrol en la promoció de pisos per a dones desprotegides a Malgrat.
Cau una paret del carrer Verdaguer i deixa els veïns sense llum ni aigua | 0.815678 | curate | {"ca": 0.9924932975871313, "gl": 0.007506702412868633} | http://www.radiopalafolls.cat/2012/01/23/lajuntament-contracte-7-persones-amb-plans-docupacio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_127122 | Justo Molinero: ‘Gabriel Rufián és un ‘gilipolles”Ho ha dit al programa ‘Via lliure’ de Rac1, on ha criticat al polític d’ERC per l’ús que fa del terme ‘xarnego’El locutor i president de Ràdio Teletaxi, Justo Molinero‘Gabriel Rufián és un gilipolles. A mi no m’agrada. No em cau bé. El que diu no s’ho creu. Això dels xarnegos … Ell amb l’edat que té ho ha viscut? L’hi han dit? Rufián, t’ho han dit alguna vegada?’. D’aquesta manera tan desmesurada s’ha expressat el locutor i empresari Justo Molinero (Ràdio Teletaxi) quan ha estat preguntat pel líder del grup parlamentari d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián. Ho ha dit al programa ‘Via lliure’ de Rac1, on ha criticat al polític d’ERC per l’ús que fa del terme ‘xarnego’.Podeu escoltar l’àudio ací:https://play.uwhisp.com/Vialliure/justo-molinero-rufian-es-un-gilipollesMare meva, jo no sóc fan del Rufián precisament, però d'aquest paio tant lamentable i barroer que preten donar lliçons, encara menys. Abans el Rufián.
Si li molesta al que s'ha volgut erigir en veu d'una part de la població catalana és que està fent bé, és com si li molestés al Basté. Com sempre Rufianista, algun dia li haurem de fer un monument al xaval. Està demostrant més patriotisme que el 90 per cent del "nacionalisme" català.
Està demostrant que sap vendre bones motos està clar. I no dubto del seu patriotisme però és un personatge fals, el bon salvatge pels indepes catalanets acomplexats. No representa a qui diu repreaentar perquè aquesta gent no existeix.
Es pot ser patriota i no ser independentista? Perquè el Justo no és independentista i tothom s'ha cregut que ho és.
Mentrestant va insultant a un independentista com en Gabriel Rufian i el sector raconvergent li riu la gràcia.
És trist que alguns es perdin amb disputes de partit. | 0.829943 | curate | {"ca": 0.966343411294923, "es": 0.018824871648602397, "pt": 0.007415858528237307, "sv": 0.007415858528237307} | |
crawling-populars_ca_20200525_10_80859 | Visiteu l’espai web
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
Anar a l'agenda cultural
L’actualitat del Prat
Anar a les notícies
dilluns, 1 abril, 2002 - 02:00
divendres, 13 març, 2020 - 14:45
dilluns, 9 març, 2020 - 14:30
dimecres, 4 març, 2020 - 12:45
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta. | 0.633836 | curate | {"fr": 0.051490514905149054, "ca": 0.8672086720867209, "es": 0.08130081300813008} | : /actualitat/noticies/el-prat-ciutat-emprenadora |
mc4_ca_20230418_12_272598 | EL TALLER GIRONA | Girona
Botiga d'abaloris, fils, bijuteria i complements. Fem tallers individuals i per grups.
c/Ultònia 6
Tel. 872028255 E-mail
c/Ultònia 6 - 872028255 | 0 | curate | {"es": 0.1524390243902439, "ca": 0.725609756097561, "en": 0.024390243902439025, "ru": 0.0975609756097561} | http://www.gironain.cat/p/3577/el-taller-girona |
mc4_ca_20230418_11_140694 | L´Ajuntament descarta el trasllat del mercat a la llosa del parc Central - Empordà
L´Ajuntament descarta el trasllat del mercat a la llosa del parc Central
GIRONA | L.F.G. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), va descartar en el ple de dilluns que hi hagi cap previsió de traslladar els marxants de la Devesa a la llosa del parc Central un cop aquesta estigui acabada. | 0.755981 | curate | {"ca": 0.9597855227882037, "es": 0.040214477211796246} | http://www.emporda.info/girona/2014/11/17/lajuntament-descarta-trasllat-del-mercat/254100.html |
macocu_ca_20230731_0_474973 | Bloc-Compromís reclama a la Generalitat que no discrimine els comerciants de Carlet
L’ordre 20/2013, de 14 de juny de la conselleria de Comerç, per la qual es convoquen les ajudes per a entitats intermèdies en matèria de comerç i artesania per a l’exercici de 2013 discrimina totalment les Associacions i Federacions de comerciants com la de Carlet, ja que les condicions que s’han posat són pràcticament insalvables per a esta associació que representa desenes de comerços i professionals de Carlet. Segons l’article 9 d’esta ordre, per poder accedir enguany a les ajudes les associacions empresarials o comerç associat local, hauran d’estar en poblacions amb un cens de dret superior als 30 mil habitants. Un fet que ha provocat que la gran majoria d’entitats associades es queden fora de la convocatòria de 2013. Per a la portaveu de Bloc-Compromís de Carlet, Maria Josep Ortega, esta mesura suposa un nou atac a la dinamització de la xicoteta i mitjana empresa local, representada en este cas per les botigues i professionals de les localitats valencianes que veuen com el Govern de la Generalitat els dona l’esquena i retalla les possibilitats de fomentar la diversitat comercials dels nostres pobles i ciutats. Segons Ortega, “amb esta restricció, es quedaran fora de les ajudes la majoria de les federacions i associacions comercials valencianes com Carlet Comercial i altres de la Ribera”. La mala gestió econòmica del Consell al front de la Generalitat i el malbaratament de recursos públics en grans esdeveniments i obres improductives ha fet que moltes iniciatives econòmiques que servien per a la promoció de l’activitat comercial en els municipis valencians es vegen desplaçades i relegades a l’ostracisme de les subvencions públiques. Davant esta situació, el Grup Municipal de Bloc-Compromís de Carlet ha proposat al Ple de l’ajuntament de Carlet instar la Conselleria de Comerç a rectificar l’ordre 20/2013 de 14 de juny i eliminar del seu article 9 la condició per la qual es limita l’accés a les ajudes per a entitats intermèdies en matèria de comerç i artesania per a l’exercici de 2013 en base al cens de població.
Maria Josep Ortega Requena, portaveu del Grup Municipal Bloc-Compromís en este Ajuntament, presenta al Plenari Municipal per al seu debat i aprovació si s’escau, la següent MOCIÓ L’ordre 20/2013 , de 14 de juny de la conselleria de Comerç, per la qual es convoquen les ajudes per a entitats intermèdies en matèria de comerç i artesania per a l’exercici de 2013 discrimina totalment a la les Associacions i Federacions de comerciants com les de la nostra localitat, ja que les condicions que s’han posat són pràcticament insalvables. Segons l’article 9 d’esta ordre, on s’estableixen les condicions i documentació necessària per poder accedir a la línia d’ajudes, el seu apartat 1 diu: “podran accedir a les ajudes previstes les associacions empresarials i les fórmules de comerç associat o integrat d’àmbit local, sempre que la població del municipi supere els 30.000 habitants segons el cens de població publicat per l’INE amb data 1 de gener de 2012”. I el apartat 2 diu: “L’entitat gestora del centre comercial urbà ha de comptar amb un gerent professional, contractat amb anterioritat a la publicació d’esta convocatòria i comptar almenys amb 100 empreses associades”. El tindre que ser una població de més de 30.000 habitants o tindre un gerent contractat per la Federació de Comerç, són dos elements completament dissuasoris a l’hora de poder accedir a este tipus de línies de subvenció i un pas enrere en les polítiques de foment del comerç local. Amb esta decisió, cap organització social de comerciants podrà rebre ni un cèntim de les ajudes que cada volta va fent minvar el Consell en matèria de promoció i dinamització comercial. Fins ara, la Federació de Comerç/Associació de Comerç de la localitat ha vingut rebent ajudes, les quals s’havien destinat a fer campanyes informatives, de formació, estudis, events dinamitzadors o altres activitats relacionades amb el foment del comerç local. Unes activitats que a partir d’ara ja no podran fer amb estes ajudes públiques. Es per tot açò que el Grup Municipal de Compromís proposa els següents ACORDS PRIMER.- Instar a la Conselleria de Comerç a rectificar l’ordre 20/2013 de 14 de juny i eliminar del seu article 9 la condició en la que se limita l’accés a les ajudes per a entitats intermèdies en matèria de comerç i artesania per a l’exercici de 2013 en base al cens de població. SEGON.- Donar trasllat de la present moció i dels seus acords a: - La Federació/Associació de Comerciants de la localitat - Al President de la Generalitat - A la Conselleria de Comerç - Als portaveus dels Grups Parlamentaris en Les Corts Valencianes. En Carlet 29 , juliol de 2013
Comentaris | 0.831023 | curate | {"ca": 0.9978947368421053, "es": 0.002105263157894737} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_84097 | Aquesta pàgina Web és propietat de ASSOCIACIÓ PEL CANVI SOCIAL PACÍFIC I DEMOCRÀTIC (d’ara en endavant PROCÉS CONSTITUENT) amb NIF nº G66015389 i domicili a C/ Pirineus 6, 08690 de Santa Coloma de Cervelló, Barcelona i inscrita a la Secció 1a del Registre de Barcelona, Generalitat de Catalunya – Departament de Justícia – Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques amb nº d’inscripció 50727.
Per a qualsevol consulta o proposta, contacti’ns trucant al telèfon +34 638942955 o enviant un correu electrònic a [email protected].
Aquesta pàgina Web es regeix per la normativa exclusivament aplicable a l’Estat espanyol, quedant sotmesa a ella, tant nacionals com estrangers que utilitzin aquesta Web.
L’accés a la nostra pàgina Web per part de l’USUARI és gratuït i està condicionat a la prèvia lectura i acceptació íntegra, expressa i sense reserves de les presents CONDICIONS GENERALS D’ÚS vigents al moment de l’accés, que preguem llegeixi detingudament. L’USUARI, en el moment que utilitza el nostre portal, els seus continguts o serveis, accepta i es sotmet expressament a les condicions generals d’ús del mateix. Si l’usuari no estigués d’acord amb les presents condicions d’ús, haurà d’abstenir-se d’utilitzar aquest portal i operar per mitjà del mateix.
El subministrament de dades personals a través del nostre portal requereix una edat mínima de 14 anys.
En qualsevol moment podrem modificar la presentació i configuració de la nostra Web, ampliar o reduir serveis i, fins i tot, suprimir-la de la Xarxa, així com els serveis i continguts prestats, tot això de forma unilateral i sense previ avís.
A. PROPIETAT INTEL·LECTUAL
Tots els continguts, textos, imatges, i codis font són propietat de PROCÉS CONSTITUENT o de tercers dels quals s’han adquirit els seus drets d’explotació, i estan protegits pels drets de Propietat Intel·lectual i Industrial.
L’usuari únicament té dret a un ús privat dels mateixos, sense ànim de lucre, i necessita autorització expressa per modificar-los, reproduir-los, explotar-los, distribuir-los o qualsevol dret pertanyent al seu titular.
PROCÉS CONSTITUENT és una marca registrada, i està prohibida la seva reproducció, imitació, utilització o inserció sense la nostra deguda autorització.
L’establiment d’enllaços al nostre portal no confereix cap dret sobre el mateix. Així mateix, el simple fet d’establir un enllaç a la nostra pàgina web no dona dret a atorgar-se la categoria de col·laborador o soci.
PROCÉS CONSTITUENT queda exonerat de responsabilitat per qualsevol reclamació respecte als drets de propietat intel·lectual dels articles i imatges publicades per tercers al seu portal.
Està absolutament prohibida la imitació ja sigui total o parcial del nostre portal.
B. CONDICIONS D’ ACCÉS i ÚS
L’accés a la nostra pàgina Web és gratuït i no exigeix prèvia subscripció o registre. No obstant, determinats serveis requereixen omplir formularis amb dades personals o haver realitzat un procés de registre i/o la identificació per mitjà de contrasenyes. Aquests serveis quedaran degudament identificats a la Web.
L’enviament de dades personals implica l’acceptació expressa per part de l’USUARI de la nostra política de privacitat.
L’usuari ha d’accedir a la nostra pàgina Web conforme a la bona fe i a les normes d’ordre públic a les presents Condicions Generals d’ús. L’accés al nostre lloc web es realitza sota la pròpia i exclusiva responsabilitat de l’usuari, que respondrà en tot cas dels danys i perjudicis que pugui causar a tercers o a nosaltres mateixos.
L’usuari té expressament prohibida la utilització i obtenció dels serveis i continguts oferts a la present pàgina web per procediments diferents als estipulats en les presents condicions d’ús.
L’USUARI té prohibit qualsevol tipus d’acció sobre el nostre portal que origini una excessiva sobrecàrrega de funcionament als nostres sistemes informàtics, així com la introducció de virus o instal·lació de robots, o programari que alteri el normal funcionament de la nostra web. En definitiva, qualsevol tipus d’acció que pugui causar danys als nostres sistemes informàtics.
Tenint en compte la impossibilitat de control respecte a la informació, continguts i serveis que continguin altres webs a les quals es pugui accedir a través dels enllaços que la nostra pàgina web pugui posar a la seva disposició, li comuniquem que PROCÉS CONSTITUENT queda eximida de qualsevol responsabilitat pels danys i perjudicis de tota classe que poguessin derivar per la utilització d’aquestes pàgines web alienes a la nostra entitat per part de l’usuari.
PROCÉS CONSTITUENT es reserva el dret unilateral i sense preavís de donar de baixa a qualsevol USUARI que l’organització entengui que ha vulnerat les condicions que regeixen l’ús de la nostra pàgina web, sense que l’USUARI tingui dret a reclamació de cap tipus per aquestes accions. Així mateix, es reserva el dret d’exercitar les accions legals oportunes contra aquells que vulnerin les presents condicions generals d’ús, acceptant l’USUARI que la no iniciació d’aquestes accions no constitueix una renúncia formal a les mateixes, romanent aquestes vigents fins als terminis legals de prescripció de les infraccions.
C. POLÍTICA DE PRIVACITAT
La confidencialitat i la seguretat són valors primordials de PROCÉS CONSTITUENT i, en conseqüència, assumim el compromís de garantir la privadesa de l’Usuari a tot moment i de no recaptar informació innecessària.
El subministrament de dades personals a través del nostre portal requereix una edat mínima de 14 anys i l’acceptació expressa de la nostra Política de Privacitat.
D. RESPONSABILITATS
En posar a disposició de l’usuari aquesta pàgina Web volem oferir-li un servei de qualitat, utilitzant la màxima diligència en la prestació del mateix així com en els mitjans tecnològics utilitzats. No obstant això, no respondrem de la presència de virus i altres elements que d’alguna manera puguin danyar el sistema informàtic de l’usuari.
PROCÉS CONSTITUENT no garanteix que la disponibilitat del servei sigui contínua i ininterrompuda, per circumstàncies originades per problemes a la xarxa d’Internet, avaries en els dispositius informàtics o altres circumstàncies imprevisibles, de manera que l’USUARI accepta suportar dins d’uns límits raonables aquestes circumstàncies, per la qual cosa renuncia expressament a reclamar a PROCÉS CONSTITUENT qualsevol responsabilitat per les possibles fallades, errors i ús del servei.
L’usuari assumeix tota la responsabilitat derivada de l’ús de la nostra pàgina web, sent l’únic responsable de tot efecte directe o indirecte que sobre la pàgina web es derivi, incloent, de forma enunciativa i no limitativa, tot resultat econòmic, tècnic i/o jurídic advers, així com la defraudació de les expectatives generades pel nostre portal, obligant-se l’usuari a mantenir indemne a PROCÉS CONSTITUENT per qualssevol reclamació derivada, directa o indirectament de tals fets.
PROCÉS CONSTITUENT no garanteix l’exactitud, veracitat i vigència dels continguts d’aquesta pàgina web, ja siguin propis, de tercers, o enllaçables a altres webs, quedant totalment exonerada de qualsevol responsabilitat derivada de l’ús d’aquests.
PROCÉS CONSTITUENT queda exonerat de qualsevol responsabilitat derivada de qualsevol reclamació, inclòs el pagament d’honoraris a advocats, per les demandes i reclamacions originades per tercers per l’incompliment per part de l’USUARI de les nostres condicions d’ús, accés i política de privacitat, o qualsevol altra reclamació per l’incompliment de la legislació vigent.
L’USUARI reconeix que ha entès tota la informació respecte a les condicions d’ús del nostre portal, i reconeix que són suficients per a l’exclusió de l’error en aquestes i, per tant, les accepta íntegra i expressament.
L’USUARI és plenament conscient que la mera navegació per la present pàgina web, així com la utilització dels seus serveis, implica l’acceptació de les presents condicions d’ús.
Tot el referent a la nostra pàgina web, es regeix exclusivament per les lleis espanyoles. En cas que es produeixi qualsevol tipus de discrepància o diferència entre las parts en relació amb la interpretació i contingut de la present pàgina web, totes las Partes es sotmetran als jutjats o tribunals que resultin competents en cada cas i, en els casos en què es prevegi que les parts poden sotmetre’s a un fur, aquestes es sotmetran als Jutjats i Tribunals de la província de Barcelona, amb renúncia expressa de qualsevol altre que els pogués correspondre.
E. VIGÈNCIA DE LES CONDICIONS GENERALS D’ACCÉS A LA WEB
Les presents Condicions Generals d’ús han estat modificades amb data 01/10/2021. En qualsevol moment podem procedir a la seva modificació. Si us plau, comprovi la data d’emissió en cada ocasió en què es connecti a la nostra pàgina Web i així tindrà la certesa que no s’ha produït cap modificació que li afecti.
Subscriu-te a les novetats
Email*
Nom
Cognoms
Acepto politica de Privacidad
INFORMACIÓ PROTECCIÓ DE DADES DE PROCÉS CONSTITUENT
Responsable: ASSOCIACIÓ PEL CANVI SOCIAL PACÍFIC I DEMOCRÀTIC (G66015389). Finalitats: Enviament del nostre butlletí i de comunicacions i informació de l’entitat que siguin del seu interès, fins i tot per mitjans electrònics. Drets: Pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment i donar-se de baixa dels enviaments, així com accedir, rectificar i suprimir les seves dades i altres drets a [email protected] Informació Addicional: Pot consultar la nostra Política de Privacitat.
Propers esdeveniments
No hi ha pròxims esdeveniments en aquest moment.
Segueix-nos
Últims Posts
INFORMECAT 2022: EL CATALÀ, EN XIFRES
📊 La transmissió intergeneracional del català: 80 % a Catalunya i les Illes Balears, 60 % al País Valencià. 📕 Plataforma…
Debat obert “Guerres i crisis”
📅Dissabte 26 de novembre ⏰18h 📍Casal Transformadors, c/d’Ausiàs Marc, 60, Bcn ⭕️ Debat sobre les guerres…
Convocatòria Manifestació 19 de Novembre 2022
Aquest dissabte 19 de novembre MANIFESTACIÓ contra la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris i…
Subscriu-te a les nostres RSS
Últimes notícies
INFORMECAT 2022: EL CATALÀ, EN XIFRES
📊 La transmissió intergeneracional del català: 80 % a Catalunya i les Illes Balears, 60 % al País Valencià. 📕 Plataforma…
Debat obert “Guerres i crisis”
📅Dissabte 26 de novembre ⏰18h 📍Casal Transformadors, c/d’Ausiàs Marc, 60, Bcn ⭕️ Debat sobre les guerres…
Subscriu-te al nostre RSS
Últims Tweets
🎗Pep Prats🎗@PEPrats·
desembre 8, 2022
La letigimitat democratica de la monarquia parlamentaria que ens han obligat a suportar els enamorats del franquisme i del #R78, que ve a ser el mateix.
Jaime Palomera Zaidel@JaimePalomera·
desembre 9, 2022
Esto en países como Francia o Alemania es imposible, a menos que el casero necesite la casa para un familiar o para venderla. En España, el PSOE se niega a cambiar la ley. Ese Mundial, parece que no importa perderlo. https://t.co/OZwW4Ak2ty
Veure més...
Sobre nosaltres
El Procés Constituent neix ara fa cinc anys amb el propòsit d’aconseguir una unitat d’acció entre aquells grups socials i polítics que pretenen una societat radicalment diferent pel que fa al funcionament de l’economia i de les relacions humanes, des d’una òptica d’esquerres…
Veure més…
Adhesions
Qui som
Manifest
Mapa web
Contacta
Avís Legal
cookies
Política de Privacitat
Copyright © 2018. Tots els drets reservats
[ Placeholder content for popup link ] WordPress Download Manager - Best Download Management Plugin
Close
Responsable: ASSOCIACIÓ PEL CANVI SOCIAL PACÍFIC I DEMOCRÀTIC (G66015389). Finalitats: Respondre a les seves sol·licituds i enviar-li el nostre butlletí, comunicacions i informació, fins i tot per mitjans electrònics. Drets: Pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment, així com accedir, rectificar i suprimir les seves dades i altres drets a [email protected]. Informació Addicional: Pot consultar la nostra Política de Privacitat.
Vull rebre les comunicacions i informació de l’entitat, fins i tot per mitjans electrònics.
He llegit i accepto la Política de Privacitat. '; numeros++; } } if(numeros2<=4){ if(location.search('adhesions') != -1 ) { document.getElementById("nf-field-79-wrap").innerHTML ='
INFORMACIÓ PROTECCIÓ DE DADES DE PROCÉS CONSTITUENT
Responsable: ASSOCIACIÓ PEL CANVI SOCIAL PACÍFIC I DEMOCRÀTIC (G66015389). Finalitats: Donar-lo d’alta com a adherit, complir les funcions i finalitats dels Estatuts i enviar-li enquestes, comunicacions i informació que siguin del seu interès, fins i tot per mitjans electrònics. Si s’escau, gestionar les seves aportacions econòmiques i publicació de les seves dades. I, en el seu cas, donar-lo d’alta com a usuari registrat amb accés a l’àrea privada de la nostra web. Drets: Pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment, així com donar-se de baixa dels enviaments i accedir, rectificar i suprimir les seves dades i altres drets a [email protected]. Informació Addicional: Pot consultar la nostra Política de Privacitat. | 0.699225 | curate | {"ca": 0.8973378093527988, "es": 0.0483253962057928, "en": 0.04207978764930908, "fr": 0.005074556952143024, "pt": 0.0040596455617144195, "ro": 0.0019517526739011633, "no": 0.0005464907486923258, "eb": 0.0006245608556483723} | https://www.procesconstituent.cat/avis-legal/ |
crawling-populars_ca_20200525_29_61449 | O introduïu-ne les primeres lletres:
Ordre: ascendent descendent Resultats: 5 10 20 40 60 80 100
Ara es mostren els elements 5-24 de 102
Ara es mostren els elements 5-24 de 102 | 0.504432 | curate | {"ca": 1.0} | : /handle/10803/377/browse?rpp=20&order=ASC&sort_by=-1&etal=-1&type=author&starts_with=B |
cawac_ca_20200528_6_162240 | Notícies amb l'etiqueta ‘ZTE Open’
Avui dimarts hem començat visitant BlackBerry, que ens havia convidat a una demostració personal de BB10 i el seu nou terminal estrella, el Z10. Teniu en detall aquesta presentació en un article d’impressions publicat avui mateix.
Avui dilluns ha començat oficialment el Mobile World Congress 2013, i com ja ve essent tradició ens els darrers anys Nokia ha fet la seva conferència de premsa només començar el dia . Entra d’altres productes (que us detallarem en un article específic sobre aquesta presentació de l’empresa finlandesa) ha presentat dos nous terminals de la gamma Lumia , la que ve equipada amb Windows Phone com a sistema operatiu. Com ja va succeir l’any passat el mòbil més avançat de la companyia ja ha estat presentat i per tant s’han enfocat a ampliar la seva gamma mitjana i baixa. El Lumia 720 és un terminal prou potent adreçat a un públic jove que equipa una pantalla de 4,3″ i un processador de doble nucli , mentre que el Lumia 520 és un terminal de prestacions més modestes que sortirà al mercat per 139€ , buscant així aconseguir un mica de quota de mercat en un segment on Android està arrasant, en part, per falta de competència.
Vídeos
RAUL ARRIBAS | Barcelona Aquests dies s’està celebrant la Consumer Electrònics Show (coneguda per les sigles CES) a la ciutat de Las Vegas, als Estats Units. NVIDIA ha aprofitat l’esdeveniment per a presentar el seu nou xip per a dispositius mòbils, el Tegra K1, que promet una passa endavant al món dels videojocs per a mòbils.
SEGUEIX-NOS
NEWSLETTER
Si voleu rebre totes les novetats del Punt de trobada ARA VaDeJocs, amb l'actualitat de la setmana i els millors blogs a la xarxa, subscriviu-vos a les newsletters registrant-vos com a usuaris de l'Ara.cat . | 0.866471 | curate | {"ca": 0.9942824471126358, "en": 0.005717552887364208} | http://vadejocs.ara.cat/etiqueta/zte-open/ |
mc4_ca_20230418_9_453999 | fontenfont - Font de l'Oreneta
Qui som? El programa Com Participar Recull de Fonts Blog Contacte Font de l'Oreneta
Municipi: Viladrau Comarca: Osona Espai Natural: Montseny Coordenades: 41.844444,2.3875 Raja-Cabal: Si - 0,5L / minut Estat Actual: Ben conservada per la brigada de manteniment de l’Ajuntament de Viladrau. DESCRIPCIÓ Com arribar-hi: Font davant de poble, mirant el vessant sud cara al Matagalls, la part obaga de la serra de Rosquelles. Sortint del Mas el Torrent, Avda. Montseny (punt jove i aula de música). Ens calen cinc minuts per arribar-hi.
Està senyalitzat, rep el nom per l’estol d’orenetes que hi solien volar per menjar-se els mosquits, provinents de les basses del torrent. Aquesta escena era vista des del poble que li donà nom a la font. Descripció de l'entorn: Un poema de Jaume Bofill i Mates ens dona la benvinguda i un díptic d’en Josep Carné, al seu poeta i amic, que diu “vora la teva font, fes, oreneta, niu: Faràs, demà, companyia al poeta”
Espai de descans amb alts i vells pollancres que li fan ombra, amb un cuidat i mantingut racó amb bancs de pedra a i barana amb perxes de castanyer. Un petit i constant broc d’aigua camina marge avall fins al Torrent . Damunt seu hi ha una perxada de castanyers. Font d'informació: EL CAU. Agrupació infantil i juvenil de Viladrau. 2014 Entitat d'EA: viladraueducacio.com LOCALITZACIÓ DE LA FONT Enrera Tornar al principi DE FONT EN FONT | 0.801559 | curate | {"fr": 0.021443888491779844, "oc": 0.005718370264474625, "ca": 0.9220872051465332, "es": 0.023588277340957826, "pt": 0.027162258756254467} | http://www.defontenfont.cat/index.php/component/k2/item/71-font-de-l-oreneta |
macocu_ca_20230731_7_506919 | Tanatorio - Crematorio Mémora Osuna
Tanatori - Crematori
Mémora Osuna
Tanatori Crematorio Osuna (Osuna, Sevilla)
El tanatori Mémora Osuna està situat al costat del cementiri del municipi i disposa del seu forn crematori propi d'última generació, cosa que ens permet prestar un servei integral.
A més, oferim servei musical durant la cerimònia i càtering a la sala, i també hi ha una zona enjardinada perfecta per als passejos tranquils.
Vestíbul compartit. | 0.649365 | curate | {"it": 0.21555555555555556, "fr": 0.02666666666666667, "ca": 0.7577777777777778} | |
acn_ca_20201011_0_91954 | Els EUA també tanquen la frontera amb Mèxic a causa del coronavirus
Donald Trump ja havia acordat el tancament amb el Canadà dimecres passat
ACN Barcelona.-El secretari d'Estat dels Estats Units d'Amèrica (EUA), Mike Pompeo, ha anunciat aquest divendres que el país ha acordat amb el govern de Mèxic el tancament de la frontera sud del país per la crisi del coronavirus. “Ambdós països saben de la importància de treballar junts per limitar l'expansió del virus”, ha afirmat Pompeo. Cal recordar que el president dels EUA, Donald Trump, ja havia acordat la mateixa mesura amb el seu homòleg del Canadà, Justin Trudeau, per tancar la frontera nord, en una mesura que entra en vigor aquest divendres. Cal subratllar que en ambdós casos la mesura afecta el trànsit de persones, però no el de mercaderies. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/els-eua-tambe-tanquen-la-frontera-amb-mexic-a-causa-del-coronavirus |
racoforumsanon_ca_20220809_1_418710 | El sectari veu la vida de la societat com una gran escola, en la que ell és el mestre. Segons ell, la classe obrera hauria de deixar de banda altres coses menys importants i asseure's ordenadament al voltant de la seua tarima. Llavors, la tasca estaria resolta. Tot i que jura pel marxisme a cada frase, el sectari és la negació directa del marxisme, que pren com a experiència el punt de partida i sempre torna a ella. Un sectari no enten la acció i reacció dialèctica entre un programa acabat i la lluita de masses viva, és a dir: imperfecta, inacabada. El sectarisme és hostil a la dialèctica (no en paraules però sí en fets) en el sentit en que torna la esquena al desenvolupament real de la classe obrera. La classe treballadora té els seus propis desenvolupaments i ritmes. El seu nivell de consciència evoluciona en funció de la seua pròpia experiència i els intents per buscar atalls o tractar se sustituir la classe, per molt bona voluntat que es tingui, acaba donant pèssims resultats. La dreta, al igual que la extrema esquerra, intenten suplantar el moviment de masses, i això només serveix per ralentitzar o aturar la adquisició per part de la classe obrera de la seua experiència col.lectiva. Dreta i extrema esquerra són dos pols del mateix iman, és impossible separar-los. Sectarisme, centrisme i Quarta Internacional. Trotsky 1935
Hola Llop . | 0.801475 | curate | {"ca": 0.9658500371195249, "es": 0.025241276911655532, "en": 0.008908685968819599} | |
mc4_ca_20230418_7_4752 | Els Mossos d’Esquadra realitzen un cicle de xerrades informatives a una associació cultural musulmana de Mataró | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Els Mossos d’Esquadra realitzen un cicle de xerrades informatives a una associació cultural musulmana de Mataró
El mes de juny d’enguany es van iniciar un cicle de xerrades informatives organitzades per l’ Oficina de Relacions amb la Comunitat de l’ABP Mataró i una associació cultural musulmana de la ciutat. Aquest cicle consta de cinc conferències que es duran a terme entre els mesos de juny i novembre.
La temàtica abordada en cada sessió s’adequa al moment de l’any en què la informació i els consells de seguretat facilitats siguin de més utilitat.
D’aquesta manera, abans de l’inici de vacances, s’ha fet una xerrada de consells de seguretat relacionada amb els desplaçaments en vehicle per carretera que ha comptat amb la col·laboració d’agents de trànsit també del cos de Mossos d’Esquadra.
També s’ha portat a terme una xerrada informativa sobre seguretat ciutadana, civisme i la legislació que hi està relacionada.
Ambdues sessions s’han portat a terme a l’aula annexa de l’oratori de l’associació al barri de Rocafonda de Mataró, i han tingut una molt bona acollida amb una assistència que superava les setanta persones a cada sessió.
Durant els propers mesos estan programades tres sessions més per abordar diferents temàtiques com són la prevenció de robatoris a domicili, violència de gènere, internet segura i una sessió de consells de seguretat en emergències que també comptarà amb la col·laboració del cos de Bombers de la Generalitat.
A l’actualitat s’està treballant per tal de fer-les extensives a d’altres associacions culturals i veïnals de la ciutat on el contingut s’adequarà a les necessitats dels col·lectius a les quals van adreçades. | 0.899481 | curate | {"ca": 1.0} | http://laclau.cat/els-mossos-desquadra-realitzen-un-cicle-de-xerrades-informatives-a-una-associacio-cultural-musulmana-de-mataro/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_13521 | Dimensió social ()Inserció professional ()Participació () Acció tutorial i orientació universitària (0)Característiques demogràfiques i socioeconòmiques (0)Discapacitat i necessitats educatives especials (0) Dimensió Social (0)Empleabilitat i inserció professional (0)Finançament (0)Governança (0)Igualtat (0)Interculturalitat (0)Qualitat (0)Rendiment Acadèmic (0)Salut i hàbits saludables (0)Sostenibilitat i Medi Ambient (0)Voluntariat, solidaritat i cooperació (0) Internacional ()Europeu ()Estat espanyol ()Catalunya ()UB () Informe ()Article ()Treball acadèmic ()Congressos ()Llibre ()
. Llibre, , Voluntariat, solidaritat i cooperació
0
Aquesta base de dades està en fase de proves.
Desenvolupada per estudiants UB a través de la oficina del Gapei. Si teniu qualsevol dubte tècnic, suggeriment o proposta, escriviu-nos al correu [email protected] . | 0.674026 | curate | {"ca": 0.9976275207591934, "fr": 0.0011862396204033216, "en": 0.0011862396204033216} | http://alumnatub.gapei.ub.edu/DMBI/llista.html?lang=CAT%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDdena=DMBI_4&ordena=DMBI_4&rstrcc=DMBI_8:LEDIMSOC%7C-9:VOLSCOOP-14:TPPU |
oscar-2301_ca_20230418_1_225131 | Salesians Sant Jordi (SSJ) te com a finalitat respondre als orígens carismàtics de la Congregació Salesiana, l’atenció als infants i joves en situació de risc, especialment els qui més necessiten “una mà amiga“, com deia Don Bosco. S’entén per infància en situació de risc aquells infants, adolescents i joves en risc de desemparament, en risc econòmic familiar i/o en risc socio- ambiental.
Per portar endavant aquesta missió es creen diferents projectes que responen al treball en xarxa i de caràcter comunitari que es té a cada territori on són presents els salesians en l’àmbit de l’educació social. cadascuna d’aquestes organitzacions rep el nom de Plataforma d’Educació Social: PES.
Les PES son estructures arrelades a territoris concrets i que desenvolupen un o diversos projectes i serveis per atendre algunes de les necessitats d’aquests infants i joves.
Aquest treball el desenvolupen conjuntament professionals i voluntaris, ja que es vol donar una resposta professionals, però alhora compromesa als barris a on som presents i amb la nostra societat.
Per a poder dur tota aquesta tasca a terme, la congregació salesiana disposa d’un cos gerencial central que s’ocupa de les tasques administratives i organitzatives de l’entitat, és el que anomenem Secretaria Tècnica de les Plataformes d’Educació Social de Catalunya.
La finalitat de les PES, és doncs, l’atenció a infants i joves, i estan especialment receptives a les situacions d’exclusió social d’aquests col·lectius i les seves famílies. Es tracta d’una atenció des de l’educació social.
Els objectius que es pretenen aconseguir són:
Promoció social dels joves socialment desafavorits, en situació de marginalitat i d’exclusió social, privilegiant els més desafavorits.
Promoció social de barris populars amb alt índex de problemàtiques socials.
Educació en el temps de lleure d’infants i joves, segons la proposta salesiana, fent-los protagonistes del seu creixement.
Despertar l’esperit de solidaritat entre els seus associats i en l’entorn social més proper, mobilitzant recursos humans per a la construcció d’una societat més justa i solidaria
Mobilitzar la gratuïtat de les persones que vulguin col·laborar en la causa dels joves, a través de col·laboracions voluntàries.
Donar suport a altres serveis o projectes, promoguts per associacions, entitats o organismes lligats amb els salesians de Don Bosco.
Per tal d’assolir aquests objectius disposem d’una metodologia de treball. El nostre estil educatiu es fonamenta en els següents criteris:
Familiar – comunitari
Educatiu preventiu
Sociopolític
Educació en valors trascendents
Treball en xarxa
ESTUDIS
Consulta l'oferta d'estudis a:
http://www.salesianssantjordi.org/
Baixada de les Figueretes, 1
08301 Mataró
Tel. 93 758 26 76
[email protected] [email protected]
Darreres notícies
ENCARA POTS APUNTAR-TE AL CFGM PRODUCCIÓ AGROECOLÒGICA
2022-11-28 12:53:43
L’Oficina d’Orientació Educativa arriba a les 500 atencions
2022-11-17 13:14:36
Inici de campanya #CHALLENGEFUTUR
2022-11-11 08:44:47
Navegació
Què pots estudiar?
Cercador de Centres
El Sistema Educatiu
El Consell de l’FP
Notícies
© 2022 Ajuntament de Mataró | Nota Legal | Política de galetes | Credits
Aquest lloc web utilitza galetes per a que vosté tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de galetes. Si vol més informació faci clic a l'enllaç.plugin cookies | 0.787767 | curate | {"ca": 0.9447178002894356, "it": 0.006078147612156295, "es": 0.008972503617945007, "pl": 0.0020260492040520984, "fi": 0.009840810419681621, "en": 0.017655571635311142, "de": 0.0034732272069464545, "pt": 0.00723589001447178} | https://estudiaramataro.cat/centre/sant-antoni-de-padua-2/ |
macocu_ca_20230731_6_535906 | Innovadors canvis en el sistema de competició de l'handbol per minimitzar riscos
INTERVÉ: Uri Sierra, entrenador CH Garbí Tot preparat per iniciar la temporada més inusual als pavellons d'handbol catalans. Inusual per què la pandèmia del coronavirus ha obligat a adaptar la competició i els calendaris esportius, seguint les recomanacions de la Secretaria General de l'Esport. En el cas de l'handbol totes les categories disputaran les jornades esportives cada quinze dies. A més, el cap de setmana que hi ha competició, els conjunts ho faran per partida doble, en partit d'anada i tornada amb el mateix rival en menys de 24 hores de diferència. El nou sistema de competició obligarà als entrenadors a gestionar els entrenaments de forma diferent. Per altra banda l'aforament de públic serà limitat i se seguiran els protocols de distància i seguretat. Així doncs, es preveu una temporada amb poc públic en la que equips com el Club Handbol Garbí s'haurà d'acostumar a no sentir el fort escalf de la seva afició, considerada una de les més potents de Catalunya. Amb aquestes mesures es busca disminuir el risc, augmentar el control en cas de possibles positius per Covid-19 i poder disposar de marge de temps per compensar jornades. | 0.829947 | curate | {"ca": 0.9215686274509803, "fr": 0.0784313725490196} | |
crawling-populars_ca_20200525_0_106700 | Gustav Stresemann va néixer el 10 de maig de 1878 a Berlín en una família petit burgesa comercial. El seu pare era un cafeter. Va cursar brillantment estudis clàssics. Intel·ligent, nacionalista i diplomàtic, es va dedicar primer als negocis i després a la política. El 1906 va ser elegit diputat del Partit liberal-nacional, i després va presidir aquest grup d’aquest partit en el Reichstag durant la Primera Guerra Mundial. Llavors era un convençut monàrquic. Amb la derrota de novembre de 1918 va jugar un paper decisiu en el naixement, sobre les ruïnes del vell Partit liberal-nacional, del Partit Popular, el DVP, una organització liberal i antimarxista. El 1923 va ser elegit canceller i després va ser nombrat ministre d’Afers Exteriors, càrrec que va ostentar fins la seva mort. Durant aquell temps al poder es va dedicar a la difícil feina de tornar Alemanya a la seva posició en el món. El 1924 va negociar el pla Dawes, el 1928 el pla Young, va firmar el pacte de Locarno de 1925 i va aconseguir que Alemanya entrés l’any 1926 a la Societat de Nacions. Stresemann va ser un dels grans defensors de la República de Weimar. El 1926, juntament amb l’Aristide Briand, va rebre el premi Nobel de la Pau. Gustav Stresemann va morir el 3 d’octubre de 1929 a Berlín, just abans del crac del 29. El president Paul von Hindenburg va fer construir un monument en el seu honor, però quan els nazis varen arribar al poder el varen destruir.
Tweet
No Comments
name (required)
email (will not be shown) (required)
website
← Erich Mühsam
Ulrich Graf, el guardaespatlles de Hitler →
© 2020 Biografies del Tercer Reich Using the Flex theme designed by Phu Ly. Powered by WordPress MU. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català | 0.770051 | curate | {"ca": 0.8496196606202457, "pt": 0.01579871269748391, "nl": 0.002925687536571094, "en": 0.10649502633118783, "fr": 0.02516091281451141} | : /1878/05/10/gustav-stresemann/ |
dogv_ca_20231006_0_56592 | Convocatòria per a la constitució d'una borsa de treball temporal provisional d'urgent necessitat per a efectuar la contractació laboral temporal i/o la cobertura futura de vacants provisionals d'auxiliars de laboratori. [2021/5777]
(DOGV núm. 9094 de 27.05.2021) Ref. Base de dades 004927/2021
-
Anàlisi documental
Per mitjà del present anunci es fa pública la convocatòria per a la constitució d'una borsa de treball temporal provisional d'urgent necessitat, mentre es constitueix la borsa extraordinària que l'anul·larà, per a efectuar la contractació laboral temporal i/o la cobertura futura de vacants provisionals d'auxiliars de laboratori per a diferents centres de treball de la Comunitat Valenciana.
Les bases íntegres de la dita convocatòria poden ser consultades en el Portal d'Ocupació de VAERSA, Valenciana d'Aprofitament Energètic de Residus, SA: https://empleo.portalvaersa.com/
València, 20 de maig de 2021. El subdirector general: José Manuel Marco López. | 1 | perfect | {"ca": 0.9126819126819127, "en": 0.011434511434511435, "es": 0.07484407484407485, "it": 0.0010395010395010396} | dogv25052 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_81344 | Recórrer els carrers de l’Eivissa antiga i descobrir la història que amaguen els seus murs renaixentistes de la mà dels personatges de l’època. Això és el que proposen les visites teatralitzades a Dalt Vila cada dissabte durant tot l’any.
Per Ibiza Travel
Per contar aquesta bella història d’amor hem de traslladar-nos al segle XVI, en ple Renaixement, regnant Felip II, durant la construcció de les noves murades de Dalt Vila. En aquesta època l’illa patia les constants amenaces dels turcs que assetjaven la costa i la ciutat emmurallada era un lloc perillós. Aquest és l’escenari de l’Eivissa de Pere i Elisabet, els enamorats protagonistes d’aquesta història.
Portal de Ses Taules, entrada a la ciutat amurallada
Inici de la visita teatralitzada
Moment de la visita
Moment de la visita
Catedral d'Eivissa iluminada
Aplaudiment al final de la visita
PrevNext
La ruta comença en caure la tarda davant de la rampa d’entrada a Dalt Vila, presidida per l’imponent portal de ses Taules, una de las cinc portes de la ciutat. L’escut de Felip II obre les portes al passat de la ciutat.
El primer que crida l’atenció són les murades, que es conserven en molt bon estat. Abans de la conquista d’Eivissa per part de les tropes de Jaume I al segle XIII, la ciutat estava ocupada pels musulmans, que varen ser els primers a aixecar-hi un recinte emmuradat. Els vestigis de la Madina Yabisa, la ciutat musulmana, encara són visibles a diversos punts de Dalt Vila, a més d’estar documentats en el museu que li dóna nom.
Anys mes tard, sota el regnat de Felip II, l’italià Giovanni Battista Calvi construí les actuals murades renaixentistes amb torres, baluards i murs més amples per protegir la ciutat d’atacs d’otomans i pirates, ja que el triple recinte defensiu d’origen àrab no era suficient. Amb els murs reforçats, els pirates no aconseguiren atacar la ciutat i gràcies a això s’han conservat tan bé fins ara. Varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999.
En aquesta època de plena efervescència constructiva aparegué en escena Pere Francolí, un dels protagonistes d’aquesta història. És un home adinerat de classe alta que viu en una polida casa a Dalt Vila i està completament enamorat d’Elisabet, una bella plebea filla d’un boter. A pesar que al segle XVI l’amor entre rics i pobres era tan impensable com mesclar oli amb aigua, Pere no renuncia a casar-se amb la seua estimada.
La ruta continua fins al baluard de Sant Pere, protegit per diversos canones i una fossa des d’on s’abocava oli calent per evitar l’entrada de l’enemic. Des d’allí es poden divisar unes esplèndides vistes de la ciutat nova i la necròpolis del puig des Molins, una altra de les grans joies de l’illa, també Patrimoni de la Humanitat. Aquest és l’escenari que escull Pere per trobar-se en secret amb Elisabet i proclamar-li el seu amor etern, correspost per ella. De la mà, pugen junts pels empinats carrers per arribar fins a la plaça de la Catedral.
Des de Sant Pere se segueix pel carrer de la Conquista deixant enrere l’església de l’Hospitalet. La nit cau sobre la ciutat i els carrers de l’antic barri jueu s’obren misterioses. La capella de Sant Ciriac, el patró de la ciutat, indica la frontera entre la zona mitjana i l’alta. Les cases es tornen més grans i elegants a mesura que es va pujant per la part rica de la ciutat, on viu en Pere. Se segueix pel carrer Major i es passa per davant del Museu Puget, un bon exemple de l’arquitectura burgesa del segle XIX.
Després de deixar-se meravellar per les seues fastuoses cases, com la finca règia de Just Tur Puget, que allotjà ni més ni menys que Rafael Alberti i María Teresa León en els seus viatges a l’illa, s’arriba al cim, des d’on es contemplen unes impressionants vistes de la ciutat. La imponent Catedral de Santa Maria d’Eivissa il·luminada, d’estil gòtic clàssic i aixecada al segle XIV, rep els visitants al final del recorregut.
De la Casa de la Cúria apareix de sobte en Pere, que rep en els seus braços la seva estimada Elisabet i junts es fonen en una besada eterna. Aquest és el final de l’aventura. La lluna s’apodera del cel i deixa la seva llum reflectida a les murades.
Llegir més sobre Eivissa 365
Navegar per etiquetes Dalt Vila @ca eivissa @ca madina yabisa @ca murallas renacentistas @ca museo puget @ca necrópolis Puig des molins @ca UNESCO @ca | 1 | perfect | {"ca": 0.9428771275355561, "en": 0.00559570995570063, "es": 0.0515271625087433} | |
macocu_ca_20230731_3_596705 | La Fundació Privada Tutelar (FPT) ha rebut una donació de 3.000 euros de Park Piolets Mountain Hotel & Spa i Andorra Sotheby’s International Realty que aniran destinats al programa de joves en inclusió, així ho han anunciat en un comunicat. Aquest programa compta amb un equip de professionals especialitzats en el trastorn de l’espectre autista i que apliquen un enfocament multidisciplinari, utilitzant diferents tècniques d’evidència científica que ha estat contrastada i desenvolupada en el si de la comunitat. | 0.78178 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_131830 | Potser tot consisteix a deixar que passe febrer, a observar de reüll el llibre que llegeix el veí del metro, a no ser capaç de recordar els versos exactes d'aquell poeta perquè hi ha certes coses que s'han de recordar quan plou i ara no plou i l'aire brut ens tapa com una cortina de desmemòria i no ens deixa recordar per què era important deixar passar febrer, espiar el llibre del veí, recordar els versos d'aquell poeta...
No em trobaràs mai sota la pluja, ja saps. Esperarem rere els vidres d'aquesta cafeteria a Bloomsbury on ens amaguem sempre a planejar la millor manera de quedar-nos a dormir al Museu Britànic, acaronar la pedra Rosetta, perdre'ns entre tresors que resonen en la nostra ànima com campanes, com recordar un somni en blanc i negre on ja ens coneixíem sense saber-ho.
Deixar que passe febrer, tancar totes les portes de casa, alimentar gats que no són nostres, baixar al carrer a comprar un tros de pastís de xocolata abans que la pluja londinenca ens recorde totes les coses que hem decidit oblidar.
Publicat per Júlia Zabala a 20:20
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: ciutats, Londres, memòria, reflexions, viatges, vida quotidiana
4 comentaris:
el paseante ha dit...
Diria que al Museu Britànic hi ha alarmes d'aquelles amb fils de llums vermelles que van d'un costat a l'altre de cada sala i que surten a les pel.lícules de Tom Cruise. Si les toques mentre camines comencen a sonar sirenes. Estàs avisada.
13 de març de 2012, a les 1:18
Ainalma ha dit...
Ohh, crec que necessitava llegir paraules com aquestes. Necessitava tornar a creure en la bellesa dels textos escrits amb sentiment.
Gràcies!
16 de març de 2012, a les 17:14
Júlia Zabala ha dit...
Així és més emocionant, Paseante! :)
gràcies a tu, Ainalma! una abraçada!
19 de març de 2012, a les 15:01
Víctor Montolí ha dit...
No em sembla pas malament aquesta vida melancònica de flaneur londinenca, tot i que no ens puguem trobar sota la pluja...
25 de març de 2012, a les 19:45
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
Júlia Zabala
Visualitza el meu perfil complet
La meva llista de blogs
PASSA LA VIDA
Plantes lumpen
Fa 4 dies
an ↔ na
dins d’algun vers
Fa 3 setmanes
Salms
Poeta i mussol, piulades al vol (XXVII)
Fa 3 setmanes
Diary of a Lazy Writer | Lunatic, obsessive, insane, passionate, human
Playing with fire (first part)
Fa 6 anys
Maniac Lost in the Library
Metabarones #1: Othon & Honorata, de Alejandro Jodorowsky y Juan Giménez
Fa 7 anys
L'apprendista
Dopo 35 anni...
Fa 7 anys
L'ORDRE ALFABÈTIC
Fa 8 anys
Un desgavell semblant
Seguidors
Etiquetes
cartes (5) cinema (6) ciutats (5) còmic (1) concerts (2) dansa (14) dones (9) Egipte (9) Itàlia (10) Japó (2) literatura alemanya (1) literatura anglesa (14) literatura catalana (11) literatura francesa (2) literatura irlandesa (2) literatura italiana (2) literatura japonesa (2) literatura sudamericana (8) Londres (17) memòria (11) pintades (4) Portugal (2) reflexions (20) romanticisme anglès (9) segle XIX (8) Sintra (1) viatges (17) victorians (9) vida quotidiana (19)
Arxiu del blog
Arxiu del blog de maig 2016 (1) de febrer 2016 (1) de setembre 2015 (1) d’agost 2015 (1) de maig 2015 (1) d’abril 2015 (1) de gener 2015 (1) de desembre 2014 (1) de novembre 2014 (1) d’octubre 2014 (1) de setembre 2014 (1) d’agost 2014 (2) de juliol 2014 (7) d’abril 2014 (2) de març 2014 (2) de gener 2014 (5) de desembre 2013 (3) de novembre 2013 (1) d’octubre 2013 (2) de setembre 2013 (3) d’agost 2013 (1) de juliol 2013 (1) de juny 2013 (2) de maig 2013 (2) de març 2013 (3) de febrer 2013 (3) de gener 2013 (2) de desembre 2012 (1) de novembre 2012 (2) d’octubre 2012 (1) de juny 2012 (2) de maig 2012 (1) d’abril 2012 (4) de març 2012 (2) de gener 2012 (2) de desembre 2011 (2) de novembre 2011 (1) d’octubre 2011 (3) d’agost 2011 (1) de juliol 2011 (2) de juny 2011 (2) de maig 2011 (3) d’abril 2011 (4) de març 2011 (3) de febrer 2011 (4) de gener 2011 (5) de desembre 2010 (4) de novembre 2010 (5) d’octubre 2010 (3) de setembre 2010 (4) d’agost 2010 (2) de juliol 2010 (4) de juny 2010 (7) de maig 2010 (6) d’abril 2010 (4) de març 2010 (2) de febrer 2010 (3) de gener 2010 (2) | 0.703211 | curate | {"ca": 0.8822284908321579, "oc": 0.009873060648801129, "it": 0.017395392571697227, "pt": 0.007992477668077104, "es": 0.025152797367183826, "ia": 0.003996238834038552, "ms": 0.005171603196991067, "uz": 0.0004701457451810061, "en": 0.03596614950634697, "ko": 0.0021156558533145277, "kv": 0.0016455101081335214, "fr": 0.007992477668077104} | https://casaambjardi.blogspot.com/2012/03/deixar-que-passe-febrer.html?showComment=1331914490896 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.