id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_6_260821 | Mascaretes a les màquines expenedores de metro de Barcelona - Barcelona - CADENA 100
Mascaretes a les màquines expenedores de metro de Barcelona
Ja són un total de 25 Màquines els que contenen mascaretes i gel hidroalcohòlic
26 maig 2020, 11:06Actualitzat 11:17
Coincidint amb l'entrada a la fase 1 del desconfinament, ha augmentat a la xarxa de metro el nom de màquines de venda automàtica en què es puguin comprar mascaretes higièniques d'1 sol Ús, en PAQUETS de deu Unitats: la setmana passada eren 10, ara en són 25. Portar el nas i la boca tapats és obligatori en Tots els Transports Públics d'Espanya des del 4 de maig.
Les mascaretes es venen a les Màquines gestionades per l'empresa Mobiloso de les estacions de Catalunya (L1 i L3), Espanya (L1 i L3), La Sagrera (L1, L5 i intercanviador), Sagrada Família (L2), Verdaguer (L4 i L5), Diagonal (L5), Lesseps (L3), Marina (L1), Clot (L1), Hospital Clínic (L5) i Vallcarca (L3).
En les mateixes Màquines es pot adquirir gel hidroalcohòlic en pots de 60 mil·lilitres per mantenir 1 bona higiene de mans Quan no es té a l'abast un lavabo amb aigua Corrent. Aquests productes estan a la venda als preus oficials marcats per les autoritats Sanitàries: 9,60 euros les mascaretes i 4 euros el gel. | 0.849586 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.cadena100.es/emisoras/barcelona/noticias/mascaretes-les-maquines-expenedores-metro-barcelona-20200526_736169 |
macocu_ca_20230731_9_229486 | Maryla Seehafer
Nom i cognoms Maryla Seehafer. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Maryla Seehafer. Tots els serveis en línia. | 0.415128 | curate | {"de": 0.10204081632653061, "fr": 0.20408163265306123, "ca": 0.6938775510204082} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_100459 | En aquest blog pretenc donar explicacions i compartir comentaris de fets i coneixements que molt sovint estan mal interpretats o poc explicats dintre del camp de la Ginecologia i Obstetrícia. Lògicament són les meves interpretacions i per això poden ser exposades a rèplica. Us animo a fer-ho i poder mantenir un diàleg constructiu.
dilluns, 19 de setembre de 2016
L'alimentació durant l'embaràs
L’alimentació humana ha estat una de les grans variants en la millora de la salut en general, i de les embarassades i nadons en particular.
En els darrers anys hem assistit a una caiguda de les malalties durant la gestació i a una quasi desaparició de malformacions fetals, i tot això ha estat, sens dubte, gràcies a un canvi en els costums alimentaris.
Una bona dieta, ben variada, és una bona assegurança perquè tot vagi bé durant la gestació.
S’ha parlat molt de què s’ha de menjar, i jo repeteixo: de tot. Fruites, verdures, cereals, carn, peix, ous, etc. És millor menjar poc moltes vegades al dia (cinc) que menjar molt poques vegades al dia. Cal no oblidar que és bo beure molta aigua al dia (al voltant del litre i mig a dos litres diaris).
No hi ha aliments prohibits, però si aliments poc saludables, com per exemple els greixos en general, o els aliments que aporten pocs nutrients i són molt calòrics, com bona part de la pastisseria.
Per sort, vivim en una societat on les menges estan molt controlades i tot el que es ven en el mercat està molt revisat. La toxoplasmosi o la listeriosi no forma part dels nostres problemes habituals de salut (els veterinaris ho controlen molt bé). Això vol dir que cal extremar precaucions en aliments que provenen de llocs poc coneguts, excessivament artesanals o amb una higiene dubtosa, encara que siguin molt ecològics.
Aquestes menges com menys elaborades estiguin millor. La planxa o la brasa són molt bones, i no calen grans cuinats, ni salses complicades. L’oli d’oliva per cuinar o amanir és el millor. El consum de sal s’ha de reduir tot el que es pugui. S’ha de recordar que per sopar és millor no menjar aliments crus, que són més difícils de pair.
Aquesta dieta ha d’incloure unes tres racions de verdures o hortalisses, tres de fruita, dues racions de proteïnes amb carn, ous o peix, cinc racions de cereals amb pa, arròs o pasta, i tres racions de productes que portin calci com llet, iogurts o formatges. Cal no oblidar l’oli i els fruits secs (de tres a sis racions, dia) que aporten greixos insaturats (bons per la salut), proteïnes, fibra, antioxidants i molt minerals.
Moltes vegades el problema està a definir que és una ració. Durant l’embaràs es té gana i es tendeix a fer les racions més que generoses. Per això la podríem definir com la quantitat normal de menjar que cap en un plat de mida normal. Cadascú ha de valorar que és el “normal”. En el cas de les fruites pot ser una peça de fruita en les de mida mitjana, un tall en les de mida gran i una tassa de llet en les de mida petita, i en les hortalisses de 150 a 200 grams un cop cuita. En cas de ser sucs són uns 150 mil·lilitres, més o menys un got. La llet és un tassó, 2 iogurts o 150 grams de formatge, que millor que sigui tendre (evitar el semi curat o curat). La carn uns 100 grams i els cereals (en cru) uns 80 grams. El pa és uns 60 grams i la pasta també uns 80 grams en cru. Per acabar l’oli és una cullerada sopera i els fruits secs uns 25 grams.
Amb tot això tenim que els aliments aconsellats són: Amanides, fruita fresca, formatges tendres, pa integral, carn, pollastre, verdura, ous, iogurt, peix blanc i blau, llet, margarina, aigua mineral sense gas.
Els aliments que cal limitar: Productes de xarcuteria, fregits en general, salaons, salses, carn crua o fregida, líquids alcohòlics, peixos fumats, picants, fècula en excés, espècies, dolços o bombons, sucres, xocolata i líquids gasosos.
Darrerament, a aquesta llista s’hi ha afegit el peix espasa, tauró i tonyina vermella (peixos força infreqüents a la nostra dieta) per l’alt contingut en mercuri. També és millor controlar el consum de tonyina en llauna.
En definitiva, quan s’està construint un nen/a, com millor és el material que fem servir millor serà el resultat final.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 11:46 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: alimentació, cuidar-se, Embaràs, embarassada, nadó
dijous, 5 de maig de 2016
Famílies nombroses
Pertànyer a una família nombrosa és quelcom molt fàcil, sols cal tenir molts germans, però formar una família nombrosa ja és un altre cantar.
El primer que cal és tenir voluntat de fer-ho, i no tenir molts diners, ser de l’Opus o no sé quines bajanades més es diuen.
La voluntat és primordial i poder és el segon requisit.
La família nombrosa funciona diferent de les altres, hi ha molt més ordre, unes jerarquies entre germans i pares més profundes, un estar constantment pendent dels altres i, el “pal del paller” que n’és la mare, és inqüestionable, preciós, imprescindible.
Jo vinc d’una família de nou germans. Per desgràcia en falten els dos petits, nois. Això vol dir que ara som quatre noies i tres nois. Ben repartit!
Tens un grapat d’amics amb qui sempre hi pots comptar, inclosos els cunyats/cunyades, nebots/nebodes, nets/netes, renebots/renebodes, i la gran quantitat de persones que s’hi van afegint de mica en mica, les seves parelles. Ara quasi en som quaranta. Una festa amb tots junts és un espectacle, encara que comença a costar trobar un lloc per a tanta gent.
Si és tan bonic tenir tanta família, tants amics incondicionals, perquè no hi ha més famílies nombroses avui dia?
Això té dues respostes, la responsabilitat i l’economia.
Intueixo una falta de responsabilitat en les famílies que tenen molts fills, diuen uns. Que, els teus pares no tenien televisió?, diuen altres. Si, això m’ofèn quan m’ho diuen i jo sempre els contesto: I no pot ser que volguessin tenir molts fills, sense més. Per la família!! !
A la meva consulta molt sovint les mares de més de dos fills es queixen de com les tracten verbalment molts amics i coneguts.
És una xacra tenir fills? Quedes marcat tota la vida? NO. Quan tens molts fills és perquè vols, perquè el teu objectiu és formar una gran família i t’hi trobes bé amb ella. El teu esforç és gratificant i paga la pena. No hi ha res més bonic que una mare rodejada dels seus fills. Un, dos o tres. Ella sempre n’està orgullosa. Doncs ara imaginat nou!! !
Sens dubte l’economia és molt important, però crec que menys del que sembla. L’estil de vida d’una família nombrosa és molt diferent de les altres.
Un germà es cuida de l’altre. La roba passa per diverses mans, i no diguem les sabates, els joguets, tot. Les festes es fan a casa. Les vacances a un poblet proper. Et busques feines per mantenir-te i ajudar als pares. És un altre món.
El fet més important que ha fet desaparèixer les famílies nombroses és la incorporació de la dona al món competitiu de la feina. Molt sovint hi ha una incompatibilitat entre la progressió dintre de la teva professió i la maternitat.
A les feines més manuals i menys intel·lectuals encara hi ha la maternitat més primerenca. Quan la cosa es complica, l’edat de la mare augmenta. No et pots refiar dels avis perquè encara treballen. La famosa compatibilitat horària-laboral es fa impossible. La prova més clara és la mitjana d’edat de la maternitat en dones amb títols de carreres superiors (primer fill prop del 40 anys), i això dóna per un fill o com a molt dos (mitjana d’1,3).
No ens enganyem, tenir fills és bonic, mantenir-los és difícil, estar amb ells quasi impossible.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 12:48 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Família, nombrosa, raons.
dilluns, 23 de febrer de 2015
Dispositiu intrauterí alliberador de progesterona
Des de fa uns anys, més de tretze, comptem en el nostre arsenal terapèutic amb l’anomenat DIU de progesterona (Mirena® i Jaydess®). Es tracta d’un dispositiu que allibera de forma regular una molt petita quantitat de progesterona (20 micrograms al dia).
És un aparell que va col·locat dintre de la matriu i evita el creixement de l’endometri (per l’alliberament d’aquesta hormona). L’endometri és el teixit que folra la matriu per dintre i té dues funcions, la primera és ajudar als espermatozous a remuntar l’úter per poder arribar a les trompes uterines i així trobar-se amb l’òvul, i la segona és fer de llit a l’òvul fecundat per tal que es pugui enganxar a la matriu i l’ajuda a fer la placenta i la bossa de l’aigua (líquid amniòtic). Això vol dir, que si no hi ha embaràs, la caiguda d’aquest teixit (descamació) és el que provoca la regla.
Amb la seva acció aconseguim dues fites, alleugerir la regla i evitar l’embaràs no desitjat.
Que vol dir alleugerir la regla?
Moltes dones presenten una quantitat de regla (flux menstrual) molt abundant, tan abundant que esgoten les seves reserves de ferro i això fa que entrin en anèmia.
Aquesta anèmia, en produir-se de manera molt lenta, molt sovint no s’adverteix com a tal i moltes dones no són coneixedores del seu problema i sols veuen que estan molt cansades i que els hi costa molt fer les seves tasques habituals, o s’adormen a qualsevol lloc, o l’activitat física els hi resulta molt feixuga.
El DIU fa que aquestes menstruacions siguin molt menys abundants, de forma que es recupera el ferro i desapareix l’anèmia. A més, molt sovint, el dolor menstrual també desapareix.
Perquè evita l’embaràs no desitjat?
Perquè, com que no deixa créixer l’endometri, els espermatozous no tenen un mitjà adequat per arribar a les trompes uterines (alteració de la motilitat i funció) i no troben l’òvul. La seva eficàcia és quasi del 100x100. A més també provoca un espessiment del fluix del coll de la matriu que fa que els espermatozous no puguin travessar-lo (en conseqüència no poden entrar a l’interior de l’úter).
La col·locació del DIU és molt senzilla, una mica molesta, però breu. El dolor es pot evitar prenen un antiinflamatori unes hores abans de la seva inserció. Normalment preferim inserir-lo durant la regla (al final d’ella). Si es tracta d’un canvi de DIU, es pot fer en qualsevol moment del cicle. Després d’un part és millor esperar que hagin transcorregut unes sis setmanes (es pot seguir donant el pit).
Després de la inserció és efectiu com anticonceptiu des del mateix moment, encara que és preferible esperar 24 hores per tenir relacions sexuals.
La seva durada és de més de 5 anys (depèn de l’edat de la usuària).
La retirada del DIU també és molt senzilla i no cal prendre cap precaució especial. Els DIU’s porten uns fills lligats a la seva base, que sobresurten pel coll de la matriu (no molesten). Quan vols extreure el DIU sols cal tibar d’ells.
Algunes usuàries es queden sense la regla, a les hores per saber si ja està a la menopausa (en cas que l’edat sigui l’apropiada) es demana una anàlisi de les hormones implicades en l’ovulació i si aquestes donen positiu, ja es pot retirar el dispositiu.
L’altra part positiva d’aquest sistema de control de la regla és l’escassa freqüència d’efectes secundaris o no desitjats.
Possiblement el més important i que cal tenir en compte és que les dones que tenen migranya pot incrementar el nombre de crisis.
La incidència sobre l’augment de pes és molt baixa (inferior al 10%).
En resum, és un mitjà terapèutic i de control de la natalitat que es pot fer servir a qualsevol edat i de molt alta resolució, amb molt pocs inconvenients.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 12:02 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: DIU progesterona; menorragia; planificació familiar; tractament regla
divendres, 23 de maig de 2014
Hidratar i lubricar
Molt sovint, sobretot quan arriba la menopausa, les relacions sexuals amb penetració és fan doloroses (disparèunia). Això és degut que la manca d’hormones provoquen una atròfia de la mucosa vaginal. O sigui, la paret de la vagina es torna més seca i menys elàstica.
Per solucionar això es fan servir lubricants pel coit i s’oblida la hidratació. Els lubricants fan que les parets vaginals llisquin millor i no hi hagi un frec molest per una mucosa massa resseca, però com que aquesta no dilata bé, persisteix la disparèunia. En canvi la hidratació fa que la paret vaginal es mantingui elàstica i que la dilatació que provoca la penetració no sigui dolorosa.
Per això cal hidratar la vagina. Cal fer-ho sempre o com a mínim mentre es mantinguin relacions sexuals.
Podríem dir que hi ha dos tipus d’hidratants, els hormonals i els no hormonals.
Els no hormonals són substàncies que s’adhereixen a la mucosa vaginal i la hidraten. Cap contraindicació.
Les hormonals són estrògens que s’apliquen directament a la vagina i fan que aquesta recuperi l’estat d’abans de la menopausa. Tot i que es fan servir estrògens poc actius a altres nivells del cos, sí que tenen contraindicacions i sempre s’ha d’avaluar el seu ús.
Els lubricants són substàncies pensades només pel moment de tenir relacions sexuals. També n’hi ha de dos tipus. Els aquosos i els oliosos.
Els aquosos no empastifen i són fàcils d’eliminar, però s’assequen amb una relativa rapidesa. Els oliosos empastifen, però són més durables i més agradables al tacte.
Amb l’edat, la relació sexual es pot fer menys freqüent però més llarga. Això fa que sovint els lubricants aquosos es ressequin i acabi empitjorant el coit. En canvi els lubricants oliosos en ser molt més durables no pateixen aquest problema.
Actualment hi ha productes amb un grau d’untuositat molt bo.
Crec que són força millors!
Conclusió: Millor hidratar que lubricar, encara que generalment s’han de fer les dues coses, i si és lubrifica, millor oliosos que aquosos.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 12:58 5 comentaris:
Etiquetes de comentaris: Disparèunia; hidratació; lubricació.
dilluns, 10 de març de 2014
Triple test combinat de primer trimestre
Amb aquest test podem arribar a un 90% de fiabilitat, amb, només, un 4% de falsos positius (la prova diu que el fetus pot estar malament i les proves posteriors, més fiables, diuen que no).
Es tracta de conjugar dues substàncies extretes de sang materna entre la setmana 8 a la 13 (ideal de 9 a 10 setmanes), que s’anomenen PAPP-A (proteïna de la placenta) i Beta-HCG (hormona de la placenta) i les dades de l’ecografia feta sobre la setmana 11 (11 a 13,6), sobretot el plec nucal o translucència nucal i la llargada de la punta del cap a la punta del raquis del fetus.
El resultat es dóna en forma de trencat, de 1 entre…
El punt de preocupació és per sobre del 1/270. A partir d’aquí s’aconsella fer una biòpsia de còrion o una amniocentesi.
Fa uns anys, abans del 2008, es feia el “Triple Screening”, però a part que es feia més tard, era molt menys fiable. Ara sols es fa servir quan, per la causa que sigui, s’arriba tard per fer el primer.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 12:40 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Test prenatal no invasiu; diagnòstic prenatal.
dimarts, 20 d’agost de 2013
Test prenatal no invasiu
Aquest test, que no representa cap risc ni per la mare ni pel fetus, ja que es realitza per extracció de sang a la mare, serveix per determinar si hi ha alteracions en forma de triplicacions (3 de cada enlloc de 2), en els cromosomes:
13 (síndrome de Patau, 1 de cada 10000 naixements)
18 (síndrome de Edwards, 1 de cada 6000 naixements)
21 (síndrome de Down, 1 de cada 660 naixements)
També pot investigar la monosomia X (sols 1 de X enlloc de 2, síndrome de Turner, 1 de cada 2500) i pot predir el sexe fetal.
Sabem que els cromosomes tenen al seu interior ADN, que és el material que porta la informació genètica. Amb el temps, a partir de la setmana 13 d’embaràs, l’ADN del fetus potser detectat a la sang de la mare i la seva fiabilitat per diagnosticar trastorns, en els cromosomes esmentats del nou ser, és molt alta (98%).
Amb això, aquesta prova ens dirà, si hi ha alt risc o baix risc (no confirma!) que el fetus tingui o no una alteració en aquests cromosomes.
En cas de ser d’alt risc s’aconsella passar a una prova invasiva (amniocentesi, per exemple).
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 12:06 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Test prenatal no invasiu; diagnòstic prenatal.
dimarts, 6 d’agost de 2013
Diagnòstic prenatal: Introducció.
La gran preocupació dels nous pares és que el seu fill vingui bé, ben format i sense deficiències.
Sens dubte hi ha maneres per aconseguir això. L’edat n'és una, quan més joves siguin els pares, menys risc de malformacions. L’alimentació n'és una altra, quan millor és menja menys risc hi ha de tares. Les vitamines, proteïnes, aminoàcids, etc. en són la clau. Però el que ens ocupa és el diagnòstic!
L’ecografia, majoritàriament ens ajuda a esbrinar si tot està al seu lloc, i ho fa molt bé, però sempre ens queda un dubte, que són els cromosomes.
Moltes malalties cromosòmiques deixen el seu rastre en la forma del nadó i pot ser visible per ultrasons, però algunes, difícilment deixen marques ecogràfiques per poder-les diagnosticar i aquesta és la preocupació dels pares i la nostra. Altres deixen marques, però massa tard i el fetus ja és molt gran.
Una altra cosa que sempre m’agrada indicar, és que nosaltres, els metges, poden fer estudis dels cromosomes, però difícilment dels gens. Podem saber si hi són tots, però no si estan al complet o tenen alteracions. Sempre poso el mateix exemple, tu pots saber si a casa teva hi tens una enciclopèdia al complet, amb tots els toms, però difícilment sabràs si hi ha tots els fulls o n’hi ha algun de repetit o estripat (saber-ho t’ocuparia massa temps, ja que t’ho hauries de llegir tot!). Aquest és el problema de moltes malalties per diagnosticar-les. A menys que hi hagi antecedents familiars, rarament les podrem identificar, és massa complicat, ja que estan dintre dels gens dels cromosomes.
Fins no fa massa anys sols hi havia una forma de saber si tot estava bé a l’interior de les cèl·lules fetals, que era fer una amniocentesi (recollir líquid amniòtic, per punció de la panxa de la mare, i dintre d’aquest hi ha cèl·lules del fetus. Aquestes poden ser estudiades).
Posteriorment va aparèixer la biòpsia de còrion. El còrion és la capa fetal que envolta l’embrió i li pertany. Si n’agafem una mica és com si tinguéssim cèl·lules del mateix, i les podem estudiar.
Aquestes dues tenen un problema, i és que perdem gestacions per culpa de practicar-les. Passa el que mai hauria de passar, que el diagnòstic ens fa perdre el supòsit pacient.
Més tard va sorgir (i dic sorgir, perquè encara ningú sap el seu valor) el cribratge de segon trimestre, que donava massa falsos positius i força falsos negatius i l’únic que feia era augmentar l’angoixa de tots plegats.
Darrerament han aparegut el cribratge de primer trimestre i el test prenatal no invasiu, dels quals en faré referència, ja que han canviat totalment la manera de veure les coses. És un pas decidit cap endavant i que millora el diagnòstic, sense augmentar el risc i sense augmentar l’ansietat de tots junts.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 10:37 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: amniocentesi, biòpsia de còrion, cribratge de segon trimestre., Diagnòstic prenatal
dilluns, 7 de novembre de 2011
El que cal que sàpigues de l’HPV.
El virus del papil·loma humà (HPV) és un virus que infecta la pell i les mucoses i és el causant del càncer de coll d’úter i de les berrugues genitals.
La infecció per HPV és molt comú. S’estima que afecta a un 80% de dones fins als 50 anys.
Hi ha més de 100 tipus de HPV, però sols uns 30 són de risc cancerigen.
Cal que sàpigues:
1.- Sols es transmet de persona a persona per mitjà de contacte sexual.
No coneixem el període d’incubació.
2.- La infecció per HPV normalment no dóna símptomes.
3.- Les berrugues genitals són benignes i normalment no donen problemes.
4.- L’HPV, un cop infectat, pot mantenir-se latent (amagat) durant anys. Això fa que no sabem mai des de quan et vas infectar i on et vas infectar. És el mateix que dir que no sabem qui et va infectar (si hi ha hagut més d’una parella al llarg de la teva vida).
5.- No s’ha de confondre l'HPV amb els herpes virus, ni amb el virus de la sida.
6.- El 70% de les infeccions desapareixen espontàniament (inclosos els virus d’alt risc) en un any i el 91% en 2 anys.
7.- No hi ha tractament pel HPV. Només per les alteracions que produeix.
El tractament d’aquestes alteracions evita el càncer de coll d’úter.
8.- Se suposa que un cop guarida espontàniament una infecció per HPV, no et pots tornar a infectar pel mateix tipus de virus. Això fa que no calgui rastrejar el teu company sexual. Però si que et pots infectar per altres tipus de l'HPV.
9.- En cas de tenir una infecció per HPV no cal sentir-se culpable de res, ni culpar a la parella (si s’ha tingut més d’una parella al llarg de la vida).
10.- La majoria d’infeccions per HPV són asimptomàtiques i sols es detecten pel Papanicolau o per les proves de l’HPV. Cal detectar les infeccions quan encara donen lesions primàries i es poden tractar suprimint les cèl·lules alterades.
11.- Per protegir-te del virus del HPV pots fer:
- Limitar el número de companys sexuals.
- Fer servir preservatius en relacions que no siguin amb la teva parella, encara que no protegeix del tot.
- No fumar, ja que altera el teu sistema immunològic.
- Fer servir suplements d’àcid fòlic. Et fas més resistent a la infecció pel HPV i si ja existeix és menys probable que persisteixi.
- Vacunar-te de l’HPV. La vacuna et protegeix dels virus HPV més cancerígens (16 i 18) i dels de les berrugues (6 i 11). S’aconsella la vacuna abans de la primera relació sexual. També s’aconsella abans dels 26 anys.
12.- L'HPV no afecta la capacitat que tens per quedar embarassada. La transmissió del virus de mare a fill és molt rara.
13.- Quan es detecta una infecció per HPV no cal parar de tenir relacions sexuals amb la teva parella, ja que ell també estarà infectat.
L’HPV no és un senyal que tu o el teu company heu estat infidels. L’HPV pot quedar-se en “silenci” durant molts anys abans de ser detectat per un examen. No hi ha manera de saber quan et vas infectar.
14.- Cal fer citologies o Papaniculau’s per detectar les primeres lesions de l'HPV, encara que estiguis vacunada, ja que aquesta sols protegeix fins un 70% dels casos.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 11:29 7 comentaris:
Etiquetes de comentaris: Virus papil·loma humà; HPV
dimecres, 21 de setembre de 2011
Càncer de coll de matriu i DIU de coure
Clàssicament s’ha acusat, amb més o menys raó, al dispositiu intrauterí, DIU, de ser culpable de moltes infeccions a l’aparell genital de la dona portadora.
La principal causa era que antigament les principals usuàries del DIU eren dones molt alliberades sexualment i a les hores passava el que tenia que passar, ja que la promiscuïtat sense preservatiu era altíssima i les infeccions de tot tipus eren a l’ordre del dia. Actualment l’us del DIU és molt universal i les persones promíscues ja saben que a més del DIU cal fer servir el preservatiu, així el nombre d’infeccions és quasi igual a qualsevol altre mitjà anticonceptiu.
Però ara els científics de l'Institut Català d'Oncologia ens sorprenen amb una troballa, d’aquelles que són purament estadístiques, i ens diuen que el nombre de càncers de coll de matriu en portadores del DIU de coure és quasi un 50 % inferior a les no portadores. Es tracta d’un treball de recerca, on han estat avaluades més de 20.000 dones de diferents països.
Cal recordar que ja està provat el binomi entre virus del papiloma humà i el càncer de coll uterí. O sigui, sempre que hi ha un càncer de coll de matriu trobem el virus del papiloma humà. En canvi no totes les dones que pateixen una infecció pel virus, ni molt menys, patiran un càncer de coll de matriu.
El problema bàsic és que l’esmentat virus no es propaga per la sang i a les hores al nostre cos li és difícil defensar-se d’ell, ja que no el visualitza. Aquest virus és de transmissió sexual i passa d’un teixit humà a un altre sense que hi hagi contacte amb sang.
L’altra cosa que cal aclarir és que el DIU de coure funciona per l’alliberament de ions d’aquest metall sobre l’endometri. Això provoca una sèrie de canvis sobre el recobriment de l’úter que fa que la dona no quedi embarassada.
El problema actual és saber perquè hi ha menys càncer de coll de matriu entre les usuàries del DIU i de moment hi ha dues teories. La primera ens diu que el coure que desprèn el DIU podria ser la causa que el virus no es propagui per algun canvi que provocaria en la immunitat. La segona teoria determina que els traumatismes que és provoquen en col·locar i retirar el DIU posarien el virus a la vista del sistema immunològic o destruirien les lesions precanceroses que puguin haver-hi.
Crec que cal remarcar una tercera teoria. Podria ser que la usuària del DIU actual sigui una dona molt compromesa amb la seva salut i no s’arrisqui a patir cap tipus d’infecció prenen totes les mesures necessàries per tal d’evitar-les.
Sigui com sigui, queda oberta una nova via d’investigació per intentar vèncer aquest virus que tants problemes ens causa.
El que si que ha de quedar molt clar és que el DIU no protegeix contra la infecció del HPV i que el risc de transmissió i patiment de la malaltia sempre hi és.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/14-salut/452824-lus-del-diu-redueix-a-la-meitat-el-risc-de-cancer-de-coll-duter.html
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 18:57 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Càncer de coll de matriu; DIU de coure
dilluns, 20 de juny de 2011
Ara fa 50 anys.
Des que el 18 d’agost de 1960, l’American Food and Drug Administration, va autoritzar la comercialització del primer anticonceptiu oral, han patit un gran canvi tan de contingut, com de formulació. Res tenen a veure aquells primers preparats hormonals amb els que es fan servir avui dia. Fins i tot ha canviat la teoria del seu funcionament.
La primera dificultat va ser obtenir el permís de la societat per fer-los servir. L’Estat veia amb mals ulls limitar la procreació i la frase “Control de la Natalitat” era tabú. L’Església encara hi posa totes les traves possibles.
Això va fer que s’introduïssin al mercat com a reguladors del cicle menstrual. Val a dir que aquesta funció la fan molt bé.
El problema sempre han estat els efectes secundaris de les hormones, molts d’ells encara estan per aclarir.
Inicialment es feien servir dosis altes d’hormones per enganyar el centre regulador dels ovaris, la hipòfisi. Aquesta creient que l’hormona ingerida prové dels ovaris, no dóna ordres perquè es posin en marxa i no es produeix l’ovulació. Per això se’n deien anovulatoris.
Posteriorment es va veure que amb dosis molt més baixes s’obtenen dos efectes. El primer, que el moc cervical (que tapa l’entrada de la matriu) es torna molt espès i no deixa passar els espermatozoides i el segon, que el teixit que recobreix la matriu per dintre, l’endometri, creix molt menys i no acompleix les seves funcions.
Tot això ha portat la farmacologia a obtenir uns anticonceptius amb hormones més perfectes, dosis més baixes i menys efectes secundaris.
Les seves indicacions també s’han anat ampliant. Es fan servir en dones que tenen molta regla (menorràgia) per disminuir la seva quantitat. Quan hi ha dolor menstrual (dismenorrea) per tal d’evitar-lo. Com a tractament de l’acne per netejar la pell. Com a regulador del cicle menstrual, tant per excés de durada de la regla (hipermenorrea), com per cicles massa curts (polimenorrea) o com per retards menstruals i/o falta de regla (amenorrea). En tots aquests casos regula la durada del cicle.
Malgrat tot, la seva primera indicació segueix essent la planificació familiar. Hi ha altres mètodes que també han evolucionat, però el més efectiu, amb més control de la regla i reversible, és la “píndola”.
Actualment hi ha productes anticonceptius hormonals que no són en forma de pastilles, sinó en forma de pegats que s’enganxen a la pell, anells que es col·loquen dintre de la vagina, DIU’s i implants subcutanis. Tots ells alliberen hormones que fan el seu efecte anticonceptiu.
Sigui com sigui, tota aquesta investigació ha alliberat, en gran part, a la dona de l’embaràs no desitjat i s’ha acomplert el gran desig de la Margaret Louise Sanger i la Marie Stopes, les capdavanteres de la “Planificació Familiar” ara fa quasi un segle.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 10:36 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Anticoncepció hormonal
dimecres, 17 de novembre de 2010
Fa uns dies vaig tenir la immensa sort de poder visitar la seu, a Barcelona, de “Metges sense Fronteres”. Tot un plaer i un orgull d’haver-hi pogut anar.
Només entrar vaig constatar, que allí, es treballa amb l’objectiu d’ajudar els demés, de fer quelcom per la seva salut, sense cap interès polític, ni econòmic.
Em va impressionar la seva magnitut, organització i, sobre tot, la seva intendència i preparació de la seva intendència. Podríem dir que és molt fàcil fer de metge en el nostre món, quan hi ha de tot i qualsevol màquina et pot fer resoldre un problema. Però, que passa quan no tens ni la més elemental electricitat per fer funcionar aquest aparell? Tot canvia, tot és primari, tornes a l’inici de la medicina, quan les teves mans ho eren tot, quan l’experiència era el teu gran bagatge i l’habilitat la teva gran eina.
Tot això requereix un gran patrimoni humà, però també econòmic.
Em varen presentar el nou “spot” realitzat per Berlanga (en pau descansi): “Pastilles contra el dolor aliè”. Em va semblar sensacional i declara una cosa que és òbvia: Sense diners tot això no es pot fer.
Comprar les pastilles contra el dolor aliè és la millor ajuda que podem fer a una organització que treballa net i necessita molt recursos per pal·liar el dolor del món.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 10:06 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Metges sense fronteres.
dilluns, 14 de juny de 2010
Les boles xineses (Esferes vaginals sanitàries).
Aquest artefacte té un cert aire sexual i transgressor, però de veritat és una bona eina per millorar la musculatura pelviana, que sempre queda malmesa després d’un embaràs i part.
Actualment hi ha (com a mínim) una casa farmacèutica que les ha llençat al mercat (PelvicGym), per no tenir que anar a un SexShop a comprar-les (que sempre pot ser més carregós, o no! ).
La nostra panxa està plena d’òrgans, alguns, quasi lliures dintre d’ella que cal retenir al seu interior amb una bona musculatura. A més aquesta musculatura dóna pas a la part final del budell i bufeta urinària. La part que tanca la zona més baixa de la panxa i cuida de la continència d’esfínters és la musculatura pelviana.
Aquesta musculatura, que s’obre per deixar néixer al vostre fill, necessita tenir un bon to muscular perquè no es moguin de lloc els òrgans que abraça i bloquejar bé la sortida de la bufeta urinària i el budell gruixut.
Si aquesta musculatura, després d’un embaràs i part, queda malmesa es pot presentar incontinència d’orina, incontinència fecal, caiguda dels òrgans genitals (prolapse uterí, cistocele, rectocele) i disfuncions sexuals.
Sens dubte el que més preocupa és no poder aguantar l'orina dintre de la bufeta i aquesta s’escapi involuntàriament (incontinència d’orina). Potser senzillament per un cop de tos o per riure. Quan l’orina s’escapa a un esforç, ja sigui gran o petit, es culpa d’una fallida de la musculatura pelviana (no s’ha de confondre amb l’orina que s’escapa involuntàriament sense fer res per fallida dels nervis que tanquen la vàlvula de la bufeta, l’esfínter).
Per tal d’evitar tot això és bo fer exercicis del terra pelvià per mantenir forta aquesta musculatura.
L’exercici més conegut és el d’intentar tallar el raig d’orina quan s’està fen pipí (comprimir l’esfínter vesical). També cal fer força amb la vagina com si es volgués retenir el flux menstrual i fer força amb l’esfínter anal com si es volguessin retenir gasos.
Un cop reconeguda aquesta musculatura es pot fer els exercicis de Kegel. Asseguda a una cadira, millor de superfície dura, amb els genolls una mica separats, cal contraure tota la musculatura perianal durant 4 segons i descansar 8 segons. Això es fa 10 vegades seguides i es repeteix 3 cops al dia.
Una altra solució és fer servir les boles xineses o esferes vaginals sanitàries (mira que ens compliquem la vida per no dir les coses pel seu nom).
Són dues boles, unides per un cordill, que al seu interior hi ha dues esferes més petites. Això cal introduir-ho dintre de la vagina, deixant el cordill fora per poder-les retirar. Amb el moviment les esferes internes creen una vibració que estimula uns receptors de la musculatura del terra pelvià i de les parets vaginals que augmenta el rec sanguini de la zona i millora el to muscular.
Si costa introduir-les es pot fer servir un lubrificant (PelvicGel).
El temps que es fan servir és molt variable i pot ser força llarg, el que si és clar és que a les 6 setmanes ja començarem a sentir el seu efecte. Es recomana fer-les servir 30 minuts cada dia, millor repartit en 15 minuts dos cops al dia.
I perquè les boles xineses tenen un caire sexual? Perquè si es millora la força de la musculatura vaginal les relacions sexuals donen més plaer i l’orgasme és molt més intens.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 11:39 11 comentaris:
Etiquetes de comentaris: Sól pèlvic; Kegel; boles xines.
dimecres, 19 de maig de 2010
Donació de la sang del cordó umbilical
Normalment, després del naixement, el cordó umbilical, la placenta i la sang que conté són rebutjats. Aquesta sang es pot recollir, en el mateix moment del part, i ser emmagatzemada per un possible ús posterior. Aquesta acció no representa cap perjudici ni a la mare ni al nadó. Sols cal una autorització prèvia dels pares per recollir-la i una mica de sang de la mare per comprovar que no tingui cap malaltia que la invalidi.
Fa uns anys, es va descobrir que la sang del cordó umbilical conté cèl·lules especialitzades en la renovació de les cèl·lules sanguínies (cèl·lules mare) i que, trasplantades a pacients en què la medul·la òssia està malalta, permet obtenir èxits terapèutics prometedors.
Concretament, la principal utilitat de la sang de cordó umbilical (SCU) són els trasplantaments en malalts que pateixen malalties congènites o adquirides de la medul·la òssia, com les leucèmies agudes o cròniques, entre d'altres.
Des que es va obrir la possibilitat d'utilitzar la sang de cordó umbilical per a aquests pacients, es van anar creant bancs de sang de cordó umbilical en el món. Aquests cordons són donats de forma altruista, i utilitzats sempre que hi ha un malalt compatible que el necessiti.
D'aquesta manera quan s'indica un “trasplantament de medul·la", les cerques de donants es realitzen tant de donants de medul·la òssia, com entre les unitats de sang de cordó umbilical emmagatzemades.
A més, en l'actualitat s'està investigant (sempre amb el consentiment de la mare donant) amb aquelles cèl·lules de SCU que no són útils per al trasplantament (no hi ha prou cèl·lules mare) i, en un futur, aquestes investigacions podrien tenir repercussions en el tractament d'altres malalties molt freqüents com la diabetis, el parkinson o altres.
A Espanya existeixen diversos bancs de SCU públics i el Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) realitza les cerques tant de donants de medul·la òssia com d'unitats de sang de cordó.
Per tot l’exposa’t crec que és bo pensar, les parelles embarassades, en donar la sang del cordó umbilical. En cas de voler-ho fer sols cal, durant l’embaràs o el part, fer-ho saber a la llevadora i ella s’encarregarà de tot.
Us aconsello veure els tríptics següents:
http://www.bancsang.net/media/pdf/triptic_cordo.pdf
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2161/scu06ocatt.pdf
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 19:56 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Donació sang de cordó.
divendres, 14 de maig de 2010
Perquè fer una donació pública de la sang de cordó umbilical (SCU)?
Molt sovint, i cada cop més, se’m pregunta sobre la recollida, per ús particular, de la sang del cordó umbilical (SCU).
Moltes vegades m’he expressat en contra ja que ho veig un acte egoista (potser que algun dia es necessiti la sang d’un cordó de donant, doncs: Perquè no donar la meva?) i segurament propi de laboratoris que només cercant millorar la seva economia (per dir-ho suaument).
Per això us explico el que en diu el “Banc de Sang i Teixits de Catalunya”.
En primer lloc, l’emmagatzematge de SCU d’un mateix té reconeguda molt poca utilitat.
En segon lloc, no tots els cordons extrets són viables per a la seva utilització posterior, ja que fins un 20% no té prou cèl·lules mare i un altre percentatge es pot contaminar o deteriorar en el seu trasllat. Fins a un 40% de les unitats de sang de cordó donades no són finalment utilitzables.
En tercer lloc, la probabilitat que les unitats de SCU emmagatzemades siguin utilitzades finalment pel nen propietari del cordó són extremadament baixes. El motiu és que les malalties amb indicació de trasplantament, amb aquesta sang, són de caràcter genètic (està escrit en la matriu de la cèl·lula) i aquesta malaltia també pot estar escrita en les cèl·lules del seu cordó umbilical. En el cas que un d'aquests nens, dels quals s'ha guardat el cordó, necessités un trasplantament per leucèmia o malaltia congènita, hauria de recórrer a un cordó d'un banc públic.
Per últim, en el cas que hi hagi indicació mèdica establerta per un especialista de guardar el cordó per a algun altre membre de la família amb una determinada malaltia (donació dirigida), aquesta es podrà fer en un banc públic amb les mateixes garanties que quan la donació es fa per terceres persones, però emmagatzemant-la per a la seva pròpia família.
A Catalunya, si algú necessita un trasplantament de SCU, el REDMO (Registro Español de Donante de Médula Ósea) s'encarrega de realitzar la cerca, tant a nivell nacional com internacional, oferint les mateixes possibilitats que si aquesta cerca s'inicia a qualsevol altre país del mon.
Crec que aquest article pot aclarir molts dubtes i que el millor és fer una donació pública de la SCU.
Us aconsello anar:
http://www.bancsang.net/ca/donants/donacio_cordo.html
http://www10.gencat.net/catsalut/ocatt/ca/htm/index.htm
http://www.fcarreras.org/ca/la-donació-de-sang-de-cordó-umbilical_1971
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 10:39 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Donació sang de cordó.
dimecres, 10 de març de 2010
Ser mare més enllà dels 40 anys.
Tota dona quan neix, a l’interior del seu ovari, té totes les cèl·lules que serveixen per a fabricar un nen/a. No en farà cap de nova al llarg de la seva vida. Les que té les anirà madurant i preparant per a ser fèrtils quan els toqui. Això vol dir que aquestes cèl·lules, que són molt vulnerables al pas del temps, envelliran més aviat que el cos de les seves portadores.
És ben conegut que cada cop arribem més sans i, perquè no dir-ho, més joves a certes edats. Això fa que tinguem la idea de que els ovaris estan igual de joves que nosaltres, però això no és veritat. Ells han patit, inexorablement, el pas del temps.
Científicament s’ha demostrat que la possibilitat de fertilitzar un òvul a partir dels 40 anys és molt difícil. Ja des d’els 35 anys la reserva d’ovòcits (precursor de l’òvul) es rebaixa de forma molt important. Si el nombre d’òvuls disminueix i la seva capacitat de ser fecundats també, la probabilitat d’embaràs és baixa. Si aquests òvuls han envellit pel pas del temps, la probabilitat d’una malformació és més alta.
Tot això configura una alarma a l’hora de voler tenir fills per sobre dels 40 anys. Costa quedar embarassada i hi ha un major risc de malformacions. Quedi clar que les malformacions són sobretot a nivell d'informació genètica. El bon estat del cos i bons hàbits dietètics fa que la possibilitat de malformacions anatòmiques no sigui tant alta com antigament, i el cos de la mare és més difícil que tingui malalties per l’esforç que ha de suportar.
A més cal afegir que, normalment, la parella sol ser de la mateixa edat o més gran i els seus espermatozoides també han perdut aquell vigor d’anys enrere. L’home si que fabrica els seus espermatozoides sobre la marxa i, per dir-ho d’una manera gràfica, són del dia. Però la fàbrica també envelleix i és molt vulnerable a canvis per malalties, i això fa que la producció cada cop sigui més minsa.
Si ajuntem tot el dit, si que es poden tenir fills per sobre dels 40 anys, però pot costar molt quedar embarassada (i el temps apressa), cal cuidar-se més i cal majors controls del fetus. Si això no funciona de manera ràpida, la parella es posa nerviosa i recorre a la fecundació "in vitro".
Conclusió: Tenir fills després dels 40 anys, avui dia, no comporta gaires més riscos que en dones de 25 a 35 anys, però si comporta més dificultat per quedar embarassada, més controls i més paciència.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 17:48 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Edat; embaràs.
dilluns, 1 de març de 2010
Crear angoixes a la embarassada.
Molt sovint és trist veure com s’angoixa la gent, perquè els ha explicat algú, amb molta autoritat, què és correcte fer en certes ocasions i ells no poden seguir el consell.
M’explico. És molt bonic compartir experiències amb altra gent i més si és del teu tarannà. A una embarassada que fa classes de prepart li pot anar bé veure que les altres embarassades passen els mateixos problemes que ella, els mateixos mals i les mateixes angoixes. Poder parlar amb gent que està en la mateixa situació que tu, fa que et sentis millor i vegis que no ets cap bitxo rar. En definitiva és teràpia de grup. A més et pots preparar físicament i predisposar de la millor manera. Fer classes de preparació al part va bé per intuir el que et vindrà i què es pot considerar normal o no. En resum, paga la pena viure tot el que es pugui l’embaràs.
Però hi ha un abisme entre no poder preparar el part i fer creure a la gent que si no fas aquesta preparació seràs una mala mare i les coses t’aniran malament, senzillament perquè no estaràs a l’alçada de la situació. El part és un fet natural i com a tal cal afrontar-lo. Voler fer creure que el que feien les nostres mares i àvies no era correcte és una absurditat. Cadascú arriba fins on pot i no cal donar-hi més voltes.
Si es fan classes de preparació al part, perfecte. Si no es fan també es parirà i segurament tant bé com si s’haguessin fet.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 9:43 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Embaràs; angoixa.
dimecres, 10 de febrer de 2010
Que fer amb les malformacions?
"El metge que sigui responsable de l’assistència d’un pacient s’haurà d’abstenir d’exercir funcions de perit, jutge-instructor, forense o similars en la mateixa persona." (Codi deontològic).
A les consultes d’obstetrícia sempre es fa un seguiment prou acurat per saber si un fetus creix i es forma correctament, i quasi sempre tot és correcte. Però a voltes això no és així i pot haver-hi malformacions i aleshores cal decidir què fer.
Moltes parelles tenen molt clar, ja abans de l’embaràs, què volen fer en cas que hi hagi algun entrebanc. Pot ser que la parella progenitora vulgui deixar la decisió en mans del metge. Sigui com sigui es crea un dilema:
1.- És prou important la malformació com per alterar seriosament la vida del nadó? Cal realment prendre mesures?
2.- Què entenem per una malformació prou seriosa? Tot s'hi val?
3.- Què pensa la parella de l’avortament? I el metge, ha de tenir cap criteri al respecte?
Segurament hi ha més preguntes, però de moment em referiré a aquestes.
La importància de la malformació depèn del que cadascú estigui disposat a aguantar. Molt sovint no hi ha referent i s’exposa: volem avortar, perquè quan nosaltres no hi siguem, qui és farà càrrec d’ell? Aquesta frase és difícil de contestar ja que molt sovint ningú sap l’abast d’un procés abans de nàixer un nen/a. Ningú sap amb quina virulència es manifestarà la malformació.
Altres cops no hi ha problema, ja que sabem del cert que la malformació i la vida extrauterina són incompatibles.
La segona pregunta és la més difícil, ja que, segurament, depèn més de les creences d’un mateix, el grau de cultura i la seva voluntat de seguir o no amb l’embaràs. Amb això el "tot s'hi val" és molt variable i possiblement cal recórrer a un codi deontològic d’un mateix per saber que cal fer.
De totes formes el codi deontològic del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) diu: "El metge ha de respectar les conviccions religioses, ideològiques i culturals del pacient, fora del cas que s’entrés en conflicte amb la Declaració Universal dels Drets Humans, i ha d’evitar que les seves pròpies condicionin la capacitat de decisió d’aquell".
La tercera és clau, perquè el metge sàpiga la manera com ha d’exposar els fets. El metge no ha de tenir cap criteri sobre l’avortament. Ell pot practicar avortaments o no, però no ha d’incitar a l’avortament, ni reprovar-lo. El codi deontològic del COMB ho deixa ben clar: el metge ha d’exposar clarament els fets i explicar totes les possibles sortides. El metge no ha de prendre part, ni aconsellar. Ha d’informar clarament, i en aquesta informació ha de tenir en compte les seqüeles psicològiques que poden restar als pares i sobretot a la mare.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 11:31 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: Embaràs; malformacions.
dimecres, 27 de gener de 2010
Ja m’aprimaré després de l’embaràs!! !
Típica frase de moltes embarassades que en veure que no són capaces de controlar l’increment de pes, creuen que no passa res i que després de la gestació faran règim i el perdran tot.
Si la cosa fos tan senzilla els ginecòlegs segurament ni tan sols pesaríem les embarassades. Total, si ja el perdran després perquè preocupar-s'hi! Però no, el tema no és tan senzill i l’increment de pes exagerat durant la gestació pot amagar malalties metabòliques, pot crear aquestes malalties i pot alterar el creixement del nadó. Aleshores el tema ja no és tan senzill i cal vigilar què passa i perquè passa. El pes és una constant a tenir sempre en compte. No hi ha un pes ideal durant la gestació, ja que cada dona té unes característiques diferents, però no s’hauria de passar d'un augment de 13 a 15 kg. Segurament la zona ideal està entre els 9 i els 12.
Sempre dic que durant l’embaràs no cal fer règim, ni dietes rares. Però entre això i menjar molt o desequilibrat, hi ha un abisme.
Hi ha canvis que poden ser no gaire importants, com les estries de la pell, el mal d’esquena, la mala circulació i l'aparició de varices, però que d’alguna manera condicionen el futur de la nostra salut. Totes aquestes patologies van en consonància amb l’augment de pes i no són menyspreables, sobretot quan una ha parit i veu que tot això no marxa i es queda allí per recordar que hi ha hagut un embaràs.
Després hi ha les malalties importants com són la diabetis i la hipertensió arterial. El cos té una capacitat màxima per assimilar aliments. Quan és sobrepassa aquesta quantitat, falla tot.
Durant la gestació, les hormones, fan que augmenti la gana i si s’augmenta massa la ingesta de sucres s’esgota la insulina i es retarda l’eliminació d’aquests sucres. Aleshores fem un nen/a en "almívar" ja que el sucre li arriba en gran quantitat, però la insulina no, i ell pot no ser capaç de fabricar la quantitat necessària d’aquesta hormona per anivellar l’excés. Això pot provocar una diabetis materna, infantil o senzillament un nen gras amb problemes durant l’embaràs i el part.
La hipertensió es produeix per l’excés de residus que resten al nostre cos quan es menja malament. La pujada de pressió sempre fa que hi hagi un mal intercanvi de substàncies entre la mare i el fill. A part del risc que falli la placenta, pot haver-hi un molt baix creixement del fetus.
Hi ha moltes més raons per menjar be i en quantitat raonable, però les anteriors, crec que ja valen per deixar de dir "ja perdré el pes quan hagi parit".
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 10:06 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: Embaràs; dieta; guany de pes.
dilluns, 25 de gener de 2010
No és bo NO tenir la regla!
Lògicament si tens 16 anys i estàs embarassada no és bo, però hi ha ocasions en les quals aquesta frase, molt repetida, deixa de ser certa. La regla és únicament la sortida de sang pels genitals femenins. Aquesta sang conté les restes del teixit que folra la matriu per dintre, l’endometri. Aquest teixit serveix per protegir els espermatozoides quan van cap a les trompes i per embolicar l’òvul quan arriba fecundat a l’interior de l’úter. Llavors produeix part de la placenta i la bossa de les aigües. Però quan una no està embarassada, aquest teixit es desprèn i sagna. Això surt pel coll de la matriu i és la menstruació.
Això vol dir que la menstruació no és cap sang que neteja el cos, sobra i que cal fer net, com es creu ancestralment. Les dones operades de la matriu no tenen la regla i no els passa res (sempre i quan no se’ls hagin extirpat els ovaris).
La menopausa és l’aturada dels ovaris per haver acabat els seus recursos per ovular. Aleshores no es produeixen hormones sexuals femenines i, si aquestes no hi són, no creix l’endometri a l’interior de l’úter i no hi haurà una regla mai. En aquest cas la regla no apareix, perquè s’està a la menopausa. En ocasions els ovaris poden quedar bloquejats per altres hormones o per mal funcionament (ovaris poliquístics) i no apareix la regla. En aquest cas si que no és bo no tenir la regla. Indica mal funcionament ovàric. Hi ha altres causes.
Però si es prenen medicaments que interfereixen el creixement de l’endometri (alguns anticonceptius, DIU’s de progesterona) no passa res per no tenir la regla.
Els canvis que es noten en el cos d’una dona quan té la regla (que moltes associen al fet de sortir la sang menstrual) son deguts que en aquest moment els ovaris comencen a produir estrògens i aquests fan que es trobi molt millor en tots els sentits. No són deguts a la sortida de sang pels genitals.
Si es bloca el creixement de l’endometri i els ovaris segueixen funcionant, la dona també notarà els canvis al seu cos quan es comencin a produir estrògens i no tindrà la regla. Insisteixo, això és el que passa amb els anticonceptius que només porten progesterona o els DIU’s hormonals.
Tenir molta regla si que és dolent, ja que es perd massa sang i amb aquesta molt ferro. La manca de ferro fa que no es recuperin les cèl·lules vermelles i es caigui en una anèmia. Això produeix cansament, sobretot durant els primers dies i després de la menstruació.
En conclusió: Quan es fan tractaments per no tenir o tenir poca regla és bo i no passa res de dolent al cos de la dona.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 12:22 4 comentaris:
Etiquetes de comentaris: Abolir la regla; tabús sobre la regla.
dijous, 21 de gener de 2010
Doble mètode anticonceptiu
Fa pocs dies un representant mèdic (senyor que es presenta al nostre despatx i, amb més o menys gràcia, ens fot un rotllo sobre medicaments que ha de defensar per a la seva venda) em deia que la millor manera de no quedar embarassada una noia era fent servir “EL DOBLE MÈTODE”, preservatiu i anticonceptiu oral. D’entrada vaig pensar que quina bajanada s’havien inventat, ja que la cosa és d’una lògica aclaparadora. Si en fas servir tres encara millor. No et fot, l’inventor! Més tard reflexionant sobre el que havia dit vaig pensar que ho havia presentat malament, però que tenia lògica i per això he escrit el següent article.
Un dels principals problemes a l’adolescència, i en gent no tant adolescent, és que es tenen les relacions sexuals no premeditades i sense cap coneixement del cicle sexual femení. Això vol dir que no hi ha cap mitjà anticonceptiu a l’abast i no se sap si es corre el risc de quedar embarassada. També cal recordar que les malalties de transmissió sexual (MTS), que sols es poden transmetre si hi ha sexe, per això prenen aquest nom, són un gran problema de sempre (encara que avui dia es digui que és un problema d’ara) i sobretot la infecció pel virus del papil·loma humà (HPV), ja que sabem que és molt contagiós i causant indispensable del càncer de coll d’úter.Sols en la meitat dels cicles menstruals, en una adolescent, hi ha ovulació i el 80% dels cicles són irregulars. Quan una noia comença a tenir regles (menarquia) no vol dir que ovuli, això fa que les regles apareixin quan volen. És el mateix que dir que no sabem quan podrà quedar embarassada. Això ja desaconsella tots els mètodes naturals (Ogino, Billings, …) que a més no eviten les MTS. També cal comptar que els adolescents tenen una fertilitat molt elevada, ja que per lògica els dos solen ser molt joves. En un estudi francès de març del 2007 es detalla que en el cas de les noies, l’inici de les relacions sexuals és al voltant dels 17,6 anys i en el cas dels nois als 17,2 anys. Tots dos estan en plena potència fertilitzadora. Pel què fa als mètodes vaginals (diafragma, espermaticides, …) cal estar molt atent al seu compliment i seguim sense resoldre les MTS. Sols es recomana el diafragma quan hi ha una al·lèrgia al làtex per part de l’home. Per a la majoria de noies, els seus primers cicles menstruals són dolorosos (dismenorrea) i força abundants. Els aparells col·locats dins de l’úter (DIU) donen més dolor i més regla. També s’ha comprovat que el risc d’infeccions que afectin l’interior de l’aparell genital i el baix ventre augmenta (malaltia inflamatòria pèlvica). Això no vol dir que no es pugui fer servir, però hi ha moltes reserves.Els anticonceptius hormonals (píndoles anticonceptives) tenen l’avantatge que són de fàcil compliment, retiren el dolor menstrual i regulen la regla tant en quantitat, com en regularitat. La seva eficàcia és molt alta (sinó s’oblida cap pastilla, ni es barreja amb medicaments que disminueixin la seva efectivitat, que, sigui dit de passada, són molt pocs). Seguim tenint el problema de les MTS. El millor mitjà per evitar (no totalment) les MTS és el preservatiu masculí o femení. L’inconvenient és fer-lo servir sempre i adequadament. Això ha portat a aconsellar el doble mètode, preservatiu per tal d’evitar les infeccions de transmissió sexual i anticonceptius orals per millorar l’eficàcia anticonceptiva, disminuir la quantitat de regla (moltes noies, pel seu creixement i les seves regles estan mancades de ferro) i retirar el dolor menstrual. Lògicament és inacceptable la bajanada dels anti tot-sexual i que prediquen l’abstinència. Primer perquè falla (un dia “tonto” el té tothom) i segon perquè les relacions sexuals formen part de la naturalesa humana i negar-les és de beneit i de tenir poques llums (el meu fill no ho diria amb aquests termes tant fins).
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 14:38 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: Anticonceptius hormonals; perservatiu.
Pors en la dieta de l'embarassada
Sense cap tipus de dubte la dieta ben equilibrada ha estat un gran avenç en la salut de les persones i no menys en les embarassades. Les malalties de l’embaràs i les malformacions del fetus han caigut a uns nivells francament baixos. Les generacions dels anys seixanta en endavant han anat millorant la seva dieta i això ha anat portant una caiguda dels problemes durant la gestació. Ara tocaria parlar de la dieta durant la gravidesa, però no és aquest el meu interès. Voldria parlar de les pors que es transfereixen durant els 9 mesos, possiblement més bonics en la vida d’una dona, i que sovint fan que no es gaudeixi prou de la situació actual. El primer és l’àcid fòlic o vitamina B9. A quantes embarassades, com que no han pres aquesta vitamina abans de l’embaràs, se’ls fa creure que el nen pot tenir malformacions per culpa d’això. És una gran veritat que l’àcid fòlic està implicat en la formació i desenvolupament de les proteïnes i en la bona transmissió genètica. És veritat també que moltes vitamines, i aquesta també, es guarden en el nostre cos en dipòsits i que si abans de la gestació es prenen dosis addicionals d’aquestes vitamines s'aconseguirà tenir aquests dipòsits plens i a punt de fer servir durant tota la gestació. O sigui, en situació òptima per a l’embaràs. Però també és veritat que una dieta equilibrada abans de l’embaràs (fruites, verdures, llegums, cereals, llet, etc.) aporta una gran quantitat d’aquesta vitamina i si en quedar gestant es segueix la mateixa dieta no tenim perquè patir manca d’àcid fòlic, ni de vitamina B12. Conclusió: Millor preparar-se, però una dieta equilibrada també és preparació. L’altre tabú és la toxoplasmosi. Hi ha una creença, suposo, de que els veterinaris del nostre país no fan bé la seva feina i deixen arribar al mercat carns i embotits carregats d’aquesta malaltia (? ), o que els pagesos tenen uns horts plens de gats deixant els seus excrements sobre les verdures (?). Perquè? Jo no ho sé, però si confio en aquests professionals i la veritat és que al llarg de la meva professió molt poques vegades he hagut d’enfrontar-me a una toxoplasmosi i no recordo haver vist mai un nadó amb lesions per aquesta malaltia. Aquesta malaltia, la transfereix bàsicament el gat i la carn poc cuinada o mal tractada. Va ser molt important als anys 50 i potser 60, però des dels anys 70, al nostre país, està en uns nivells molt baixos (no així a Franca, on els agrada molt la carn crua i la matança del porc, segurament, poc controlada) i li hem de tenir respecte, però no por. Conclusió: cuina bé, embotits de qualitat, vigila on compres, neteja bé els aliments i és molt difícil que passi res. I la tercera en discòrdia és la ingesta de marisc durant la gestació. Tant marisc menja la gent? Sempre dic que tot el que es faci amb prudència no pot fer mal. Crec que les mariscades no són el plat de cada dia i, possiblement, ni el de cada mes i menys en temps de crisi. Jo com que en sóc al·lèrgic… No m’agrada que la gent tingui pors, i menys les embarassades, i per això vull apel·lar al sentit comú i he escrit aquestes ratlles.
Publicat per Dr. Pere Font i Roca a 14:35 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Embaràs; dieta; pors de l'embaràs.
Meditació sobre la menopausa
Fa temps que parlant amb moltes clientes i amigues veig que es tracta la menopausa com un punt i final "a no sé que". Com si passés quelcom que a partir d’aquí tot canvia i quina sort que teniu els homes que això no us passa. Quina bestiesa i m’explico. Literalment la menopausa és la falta definitiva de cicle menstrual. El climateri són tots els canvis hormonals sexuals que es produeixen al llarg d’uns anys per tal d’arribar a la menopausa. Normalment es vol cobrir la menopausa amb un llençol de nova etapa de la teva vida (encara que el meu tríptic sobre el tema i quasi tots els que he consultat diuen el mateix) per tal d’evitar dir que és evident que és un nou pas dins de la nostra maduresa (i si vols ser més dura, dins del nostre envelliment). Això no treu que a partir d’aquest moment hi ha canvis que es poden accelerar i sobretot pot haver-hi canvis psicològics agreujats per un signe tan clar. La falta de regla, després de més de trenta anys tenint-la, no passa desapercebut a cap dona i això pot fer que moltes ho vulguin veure com un canvi radical a la seva vida, però la veritat és que el canvi ja fa molt temps que s’està produint. Els ovaris, possiblement des dels trenta-tres anys, comencen a variar el seu funcionament i la quantitat d’hormones que produeixen. L’ovulació s’altera molt abans de la menopausa. Les hormones sexuals estan en declivi des de fa molt temps i el punt final és la menopausa. Explico tot això perquè no es vulgui veure la menopausa com un fet que sols passa a les dones i en pocs dies. Als homes ens passa el mateix. Hi ha un vell acudit que diu que la diferència entre por i pànic en un home es defineix com la primera vegada que no pot el segon o la segona vegada que no pot el primer. Amb això vull dir que tots patim una disminució hormonal al llarg de la nostra vida i que això forma part del nostre bagatge sanitari i humà. Com a éssers humans que som estem inevitablement lligats a un desgast que ens va envellint. Mentre aquest envelliment no sigui per malaltia greu o senzillament molt profund, cal seguir vivint amb tota la il·lusió que un sigui capaç i prendre la vida a grans glops (com deia en Serrat), que tot s’acaba i no es pot perdre ni un segon. | 0.798959 | curate | {"ca": 0.9799438022647351, "en": 0.004408325341140444, "id": 0.0008749348005316911, "pt": 0.0017162182625813942, "fr": 0.004946746756852254, "it": 0.0004542930695068397, "lb": 0.0004206417310248515, "es": 0.006864873050325577, "de": 0.00037016472330186933} | https://reflexionsginecoleg.blogspot.com/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_531490 | A petició d'un amic... que em va demanar si ho podia posar per aquí...
El dels fumadors és dolent?
He sentit a dir per alguna banda, per tant dubto que la font sigui fiable, que l'esperma d'un home sa i que faci esport és molt més "deliciós" que el d'un home sedentari i fumador. Remarcaven bastant el fet de fumar. D'aquí ve l'opicó a l'enquesta.
I si és sa, musculós, esportista i fumador?
El teu xicot/amant/company?
bona pregunta... si fos alguna cosa d'això ja sabria quin gust té
Volia posar una frase dient-te això mateix que acabes de posar però m'ho he guardat perquè no em sortissis amb un: "i tu què n'has de fer el que jo faig!!" ... Així... és d'algú a qui tens en ment?
Doncs... una mica sí...
Vaja, al final resultarà que amb aquest fil estúpid encara et treurem una mica d'informació i tot!
Cap fil de sexe és estúpid, són tots molt educatius... Però ho pregunto no perquè mai hagi tingut l'oportunitat de provar-lo, sinó perquè no ho havia pensat... a veure, que tampoc no és que recordi tots els sabors que he degustat en la meva vida... | 0.770621 | curate | {"ca": 0.9779482262703739, "es": 0.02205177372962608} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_165430 | Albània Alemanya Bundesliga 2. Bundesliga Algèria Andorra Anglaterra Premier League Championship League One League Two Copa EFL FA Cup Angola Aràbia Saudita Argentina Armènia Aruba Austràlia Àustria Bundesliga Azerbaidjan Bahrain Bangladesh Bèlgica Jupiler League Benín Bermudes Bielorússia Bolívia Bòsnia i Hercegovina Botswana Brasil Serie A Bulgària Burkina Faso Burundi Cambodja Camerun Canadà Cap Verd Colòmbia Corea del Sud Costa d'Ivori Costa Rica Croàcia Curaçao Dinamarca Djibouti Egipte El Salvador Emirats Àrabs Units Equador Escòcia Eslovàquia Eslovènia Espanya LaLiga Santander LaLiga SmartBank Segona RFEF - Grup 1 Segona RFEF - Grup 1 Segona RFEF - Grup 1 Segona RFEF - Grup 1 Copa del Rei Estat de Palestina Estats Units d'Amèrica MLS Estònia Eswatini Etiòpia Fiji Filipines Finlàndia França Ligue 1 Gabon Gal·les Gàmbia Geòrgia Ghana Gibraltar Grècia Guatemala Haití Hondures Hong Kong Hongria Iemen Illa de la Reunió Illes Fèroe Índia Indonèsia Iran Iraq Irlanda Irlanda del Nord Islàndia Israel Itàlia Serie A Serie B Copa d'Itàlia Jamaica Japó Jordània Kazakhstan Kenya Kirguizistan Kosovo Kuwait Laos Lesotho Letònia Líban Libèria Líbia Liechtenstein Lituània Luxemburg Macau Macedònia del Nord Malàisia Malawi Maldives Mali Malta Marroc Maurici Mauritània Mèxic Moçambic Moldàvia Mongòlia Montenegro Myanmar Namíbia Nicaragua Níger Nigèria Noruega Nova Zelanda Oman Països Baixos Eredivisie Pakistan Panamà Paraguai Perú Polònia Portugal Liga Portugal Qatar República de Guinea República del Congo República Democràtica del Congo República Dominicana República Popular de la Xina República Txeca Romania Ruanda Rússia San Marino Senegal Sèrbia Seychelles Sierra Leone Singapur Síria Somàlia Sri Lanka Sud-àfrica Premier League Sudan Suècia Suïssa Tadjikistan Tailàndia Taiwan Tanzània Togo Trinitat i Tobago Tunísia Turkmenistan Turquia Ucraïna Uganda Uruguai Uzbekistan Veneçuela Primera Divisió Vietnam Xile Xipre Zàmbia Zimbàbue Àfrica Copa d'Àfrica de Seleccions Copa del Món Amèrica del Nord i Central Copa d'Or de la CONCACAF Copa del Món Amèrica del Sud Copa Amèrica Copa Libertadores Copa del Món Àsia Copa de l'Àsia Copa del Món Austràlia i Oceania Copa del Món Europa Eurocopa Lliga de Campions Lliga Europa Lliga de les Nacions UEFA Copa del Món Eurocopa Sots-21 Eurocopa Sots-19 Eurocopa Sots-17 Món Copa del Món Jocs Olímpics Copa del Món Sots-20 Copa del Món Sots-17 Amistós Internacional Amistós entre clubs
Ajuda: Segueix la classificació de Serie A 2021, classificació general, local/visitant i estat de forma (últims 5 partits) de Serie A 2021. FlashScore.cat ofereix la classificació de Serie A 2021, resultats, estadístiques d'enfrontaments directes i comparació de quotes. A més de la classificació de Serie A 2021, pots trobar més de 5000 competicions de més de 30 esports d'arreu del món a FlashScore.cat. | 0.883608 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.flashscore.cat/futbol/brasil/serie-a/classificacio/ |
mc4_ca_20230418_8_200254 | M'agrada la nostra paraula TARDOR, m'agrada molt, i tot el que comporta, i m'agrada molt també la manera anglesa de designar aquesta estació, FALL, això és el que comencen a fer ara les fulles de la morera, muden el color i cauen suaument i lenta. | 0.786003 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.camillaperez.com/?tag=baix-penedes&paged=2 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_749492 | Quan en Zapatero pacti amb ETA, ETA li proposara la independencia de Heuskal Herria (segurament). Be imaguineu que tambe demanen la independencia de els PPCC i Galizia. Quina opinio tindrieu al respecte?
Hipotètic cas d'indepèndencia i d'ortografia correcta...
venia a corregir el mateix ! L'únic pecat capital que queda, són les faltes d'ortografia ! | 0.671416 | curate | {"ca": 0.9017341040462428, "es": 0.09826589595375723} | |
cawac_ca_20200528_9_35142 | Després de 5 dies d'intensa activitat s'ha acabat ja la Festa Major 2012.
Dimecres la projecció programada pel Casal Cultural va obrir el programa d'actes de la Festa Major que ha ofert durant 5 dies diferents propostes per a totes els públics: Pabordes infantils, pregó, carretilles, concerts, ball, jocs, carretons, quines, caminades, espectacles, exposicions, sardanes... han estat durant aquests dies els protagonistes del poble de Sant Pere.
Des de la regidoria de Cultura i de Festes es valora molt positivament la participació a tots i cada un dels actes que han estat molt concorreguts. Alhora aprofiten per donar les gràcies a tot el poble de Sant Pere per la seva participació així com a les entitats i col·lectius que han fet possible un any més una programació com aquesta.
Ja hi ha al carrer el nou número de la revista La Grevolosa i programa d'actes de Festa Major. Dijous dia la Comissió de Festes va començar a fer el repartiment casa per casa i ja pràcticament s'ha passat per tot el poble.
Recordem a tota la gent que encara no la té que la pot trobar també a la Biblioteca l'Esqueller, Ajuntament, Casa Prat, Combustibles Molist o Punt Font.
La Grevolosa surt un cop a l'any coincidint amb la Fesa Major serveix alhora de programa d'actes. La seva realització va càrrec de la regidoria de Cultura i d'un equip de 3 joves del poble, però el contingut s'aconsegueix amb la col·laboració de totes les entitats locals i de persones voluntàries que aporten escrits, imatges...
Aquest any la portada de la revista, dissenyada per Judith Casas, és una imatge d'un dels carrers de la zona del Polvorí i la portada del programa d'actes, dissenyada per Jordi Crous mostra el campanar i un dels elements mes identificatius de la nostra festa, els pabordes.
Amb l'aparició al carrer doncs de la revista La Grevolosa ens acostem ja al començament de la Festa Major que serà el dimecres dia 19 quan es farà la primera activitat organitzada pel Casal Cultural Recreatiu i que acabarà el dimarts dia 25 amb la caminada organitzada per la Llar de Jubilats.
En la seva visita a Catalunya per poder participar a la Manifestació de l'11 de setembre, una família de València va visitar el poble de Sant Pere per tal d'oferir-li un obsequi com a mostra de suport a l'acció del Ple celebrat el dia 3 de setembre.
La família va entregar un quadre, fet per ells mateixos, com a mostra d'agraïment i felicitació a tot el poble de Sant Pere per la feina feta en favor del Català i de Catalunya.
Des de l'Ajuntament de Sant Pere es va donar les gràcies a la família en nom de tot el poble i de tot el consistori.
Diumenge 9 de setembre la Llar de Jubilats va celebrar la seva Diada Nacional de Catalunya amb un arrossada al pavelló seguida de música de ball. Unes 60 persones van poder gaudir de la paella que va fer la mateixa Llar de Jubilats i del ball que va tancar la celebració de la Diada.
Per altra banda el dilluns dia 10 a 2/4 de 10 del vespre, prop de 200 persones van gaudir de les Havaneres que van cantar el grup de Palamós Norai a la plaça Monmany.
Finalment i com a últim acte de celebració de la Diada, des de Sant Pere van sortir dos autocars per anar a la Manifestació de Barcelona. 110 persones de totes les edats van marxar a 2/4 de 2 del migdia de la plaça Monmany i van participar de la Manifestació més gran dels últims anys a Catalunya.
Diumenge 9 de setmebre a 2/4 de 10 del matí sortien els més de 200 participats a la VIIIa. Duatló Bellmunt organitzada pel CE Serragrenyada.
2 hores i 17 minuts més tard arribava a la Plaça Monmany el primer dels participants i campió d'aquesta edició, Joan Freixa, que va imposar-se als grans favorits Francesc Freixer i Agustí Roc que van arribar 1 minut més tard.
En la categoria de dones la classificació va ser per Ester Hernández, Montse Martínez i Clàudia Galícia.
Guillem López i Clàudia Galícia van ser els primers classificats locals i cal destacar també el santperenc Francesc Subirana que va quedar tercer en la categoria Màster. Jordi Fluvià en homes i Marta Llinares en dones van ser els dos primers santperencs a creuar l'arribada.
El bon temps i la bona organització de la prova van afavorir encara més el bon ambient a la plaça Monmany i en especial a dalt el Santuari de Bellmunt on es va aplegar un nombrós públic per animar a tots els participants.
Ja s'han venut tots els tiquets per anar a Barcelona el proper dimarts dia 11 de setembre.
A Sant Pere sortiran dos autocars de la plaça Monmany a les 2 del migdia (Es recomana a tota la gent que ha comprat el tiquet màxima puntualitat).
Es recorda també que a partir d'avui i a falta encara de dos dies per tancar la venda de tiquets, que les persones de Sant Pere que no en diposin ho facin a través dels punts de venda de Sant Vicenç o Torelló. Les possibilitats d'organització i d'omplir un nou autocar a Sant Pere són limitades i és per això que es deriva als interessats sense tiquet a comprar-los a la resta de municipis de la Vall del Ges.
Dimecres dia 12 de setembre va començar un nou curs escolar. Prèviament el dijous dia 6 l'equip directiu de l'escola Xandri va fer la seva presentació del curs davant dels pares de tots els alumnes.
En la presentació, la regidora d'educació, Isabel Magem, l'equip directiu i representants de l'Ampa van exposar quin era el plantejament de treball del curs 2012 - 2013.
Dimecres tots els nenes i nenes de l'escola Xandri van entrar de nou a les aules per començar aquest nou curs escolar. L'horari per aquest any és de 2/4 de 9 del matí a 12 del migdia i de 3 a 2/4 de 5 de la tarda.
Espai Piulades
Edifici Les Monges
Àlbum de fotos
Bàner
VISITES
Hi ha 53 convidats i cap membre en línia
T' agrada?
Sant Pere de Torelló
Última hora
Participació Ciutadana. Valoració enquesta Parcs i jardins
Ja es poden consultar els resultats de l'enquesta de Participació Ciutadana passada a tots els veïns de Sant Pere. Després de fer el buidatge de totes les aportacions els resultats han estat els següents.
Ja es poden veure les fotografies de l'activitat organitzada pel Taller d'escriptura creativa durant la Fira de la Primavera
Ja es poden veure les fotografies de les persones que el passat més d'abril i dins el marc de la Fira de la Primavera,van passar i participar en l'activitat organitzada pels membres del Taller d'escriptura creativa.
Els participants havien d'escriure en una pissarra quina volien que fos la seva propera parada!
Piscina municipal d'hivern
El proper dimarts dia 1 d'octubre obre les portes la piscina d'hivern alhora que comencen els cursets de natació per a petits i grans
L'horari de la pisicina d'hivern és:
De dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 9 del vespre
Dimarts i dijous de 2/4 de 11 a 2/4 d'1 del migdia
Dissabtes de 4 a 7 de la tarda
Horari d'hivern Biblioteca l'Esqueller i Sala TIC
La biblioteca l'Esqueller ja fa horari d'hivern. L'horari és:
Dilluns a divendres de 2/4 de 4 tarda a 2/4 de 8 vespre
Dimarts, dijous i dissabte de 10 matí a 1 migdia
La Sala TIC ja fa horari d'hivern:
Dilluns i dijous de 3 a 6 de la tarda
Guia de Telèfons
Informem a totes les persones que el llistat de telèfons que apareix a la Guia de la Vall del Ges són exclusivament els números que apareixen a les "Paginas Blancas" de la companyia Movistar que són dades de Domini Públic | 0.81045 | curate | {"ca": 0.9658143413007226, "es": 0.006114508060033352, "it": 0.0013896609227348527, "pt": 0.001528627015008338, "fr": 0.025152862701500835} | http://www.stpere.cat/site/index.php?start=312 |
cawac_ca_20200528_5_9606 | Mola! Suposo que a mi també em deixarà fer-ho! (de fet, ho acabo de mirar i els 2 km previs me'ls posa a R1, però la mitja no em diu ritme i m'imagino que és perquè em deixa llibertat ).
Avui entrenant he tingut la gran sort de trobar-me amb l' esrafiki i he fet més de la meitat del meu entrenament (eren 18 km) amb la seva excepcional companyia. Ell només volia fer 10 km i per acompanyar-me més estona ha acabat fent no sé si m'ha dit 15 o 16 km. Inyo , ets un tros de pa, gràcies per rodar amb mi!
Peter , segueix gaudint de la muntanya i el que hagi d'arribar, ja es veurà P.D. : Dia 1 de preparació per Castelló, inscripció també feta
Uolaaaaaaaa! Dia 1 camí de Castelló! Com que ahir vaig fer al final 72 km de bici , he sortit amb idea de fer el rodatge suau de 10km R1 a 4'45, però com ja em coneixo..... ( i en Dani també) al portar 4 he decidit per unanimitat canviar-lo pel controlat de 4 R1+ 6 R3(4'15). Curiosament, després de la pallissa d'ahir de cursa + bici pensava que tindria les cames cansades, però m'he notat amb molta força. Al final han sortit 4'44-4'39-4'39-4'37-4'16-4'16-4'13-4'11-4'11-4'10. Serà de la bici? . Total, que molt feliç .Sort que he entrenat aquest matí, que aquest vespre he tingut reunió de curro i he arribat fa mitja hora a casa i sense sopar . Ah! estic molt contenta perque l' Alice ja és triatleta olímpica!! !
desprès de veure per primera com espectador un triatló (Banyoles) on va ser molt interessant veure com funciona i felicitar als participants sobretot la debutant Alice
el meu repte de recuperar sessions encara esta viu però molt dificil em falten 14 nadar, 9 bici i 2 de còrrer vaig fent una mica de tot, però veig que em falta xispa en tot - a veure si el més gran em pot ajudar?
aprofito per oferir dir que: no puc fer servir el dorsal per la Marató de Barcelona* perque faig la de Roma el mateix dia (que si no ... )
* l'unic requisit que demano és qui l'agafi que intenti fer la seva MMP
He fet una lectura en diagonal i he vist molta il·lusió per la preparació per Castelló.
Jo també m'hi he posat, ara com ara amb més pena que glòria però ja ens posarem en forma. El meu estat de forma es resum en què després de fer 35' a 4:50 diumenge, el dilluns tenia agulletes. Aquesta vegada no arribaré passat de forma A veure com em va la preparació. Tinc uns horaris a la uni infumables que gairebé m'obliguen a entrenar pel matí. A veure si me'n surto!
Aprofito per nominar l' Alice com a heroïna de finals d'estiu Per cert, he buscat classificacions i pels pèls no em guanyes al sector de córrer. Encara podem ser amics
Us faig una mica de crònica / resum del triatló de Banyoles de dissabte, però abans felicitar un cop més a l' Alice pel seu gran debut. .
Tot just fa un any debutava en triatló a Banyoles, i hi tornava aquest any enmmig de la preparació del Challenge. És una prova que m'agrada molt, i hi tornaré sempre que pugui. Aquest cop, però, tocava veure la teórica evolució que m'hauria d'haver portat la preparació del Half i del Challenge. I així ha estat, fent 14 minuts menys que l'any pasat.
Com sempre, al tram de natació surto del darrere, però ben aviat em trobo rodejat de molta gent. La cara és que aconsegueixo no agobiar-me tot i els cops i contactes que hi han i vaig nedant al meu ritme, intentant aprofitar l'estela de nedadors de devant meu. La creu és que empasso uns quants cops molta aigua amb la por que més endevant em passi factura. Surto de l'aigua en uns 28 minuts curts (28.40 segons la fede, però vaig sortir del darrere) i després un noi em comenta que potser era un pelet llarga, 1' o així, no crec que gaire més.
Llarga transició corrents fins anar a agafar la bici, on aprofito per avançar uns quants triatletes . Em canvio, agafo la bici i al començar a pedalar veig un grup d'uns 20 ciclistes a uns 100 metres. Com que se que arriba una pujada al km 2, i que en tots els triatlons i duatlons no aguanto mai el ritme del grup quan venen pujades, vaig tirant més preocupat de que m'atrapi un grup per darrere que no atrapar el grup del devant. I aquí ve una de les sorpreses més agradables, començo a pujar i veig que estic agafant el grup. Penso en l' oliveras i totes les pujades que m'ha hagut d'anar esperant, sobretot un dia per Begues . tantes i tantes hores de bici estan servint per algo. La pena va ser que pujant un noi em va donar un cop amb el pedal sobre el sensor de velocitat, fent que aquest surtis disparat, tocarà comprar-ne un de nou .
Aconsegueixo arribar amb el grup al km 15, però bufa molt de vent, i amb el meu pes fa que gairebé em tiri de la bici un parell de cops, i aquí el grup s'escapa. Del km 15 al 25 vaig atrapant gent i em van atrapant, formant un altre grup. Al km 25 arriba un petit port de 3 km, i aquí marxem un noi i jo cap amunt, avaçant un munt de gent, estic alucinant. L'any pasat hi havia un punt que gairebé havia de posar peu a terra i aquest ho vaig pujar com si res. I del km 30 al 40, de nou en grup i deixant-me portar esperant el moment de començar a correr. Faig els 40 km de bici i les 2 transicions en un 1h16
I arriba el sector bo, el correr. Em poso les bambes, paso el primer km molt bé i de cop, punxades i flato, segurament produides per totes les glopades d'aigua de l'estany. Tocarà patir i arribo al km 5 en 20', no vaig tant malament de ritme però em fa molt mal les punxades. I de cop, noto que marxa el flato i puc accelarar el ritme, i així és, segons 5 kms en 18.27 i sensacions brutals. Al final 2:23:40 i amb la sensació que s'ha fet molt bona feina de cara al Challenge, però allo ja serà una altre historia.
Però com sempre, el millor de tot va ser la claca, brutal una vegade més.
Felicitar també a la resta de finishers del triatló i a tots els que vau competir aquest cap de setmana. | 0.784207 | curate | {"it": 0.0036855036855036856, "ca": 0.961916461916462, "fr": 0.014917514917514918, "pt": 0.0043875043875043875, "es": 0.015093015093015093} | http://www.corredors.cat/index.php?option=com_jfusion&Itemid=91&jfile=index.php&topic=13651.210 |
mc4_ca_20230418_18_67776 | El capítol 'Acueductos II' de la sèrie 'Ingeniería Romana' es va estrenar finalment aquest dijous
Imatge del documental 'Acueductos II' on es veu el Pont del Diable. | TVE
Els dos capítols de la sèrie ‘Ingeniería Romana’ ‘Ciudades II’ i ‘Acueductos II’ es van emetre finalment aquest dijous, 14 de febrer, a les 22 i 23 hores, respectivament, després que la seva emissió fos aplaçada el mes passat. Pel que fa al capítol ‘Acueductos II’, amb presència de l’aqüeducte romà de les Ferreres de Tarragona, el Pont del Diable, va aconseguir una audiència de 736.000 espectadors i un 4,8% de la quota de pantalla, segons ha informat Televisió Espanyola.
Així, el capítol tarragoní ha marcat un rècord i ha superat en audiència el capítol més vist de la sèrie, ‘Acueductos I’, que va tenir 729.000 espectadors. De la mateixa manera, s’ha convertit en un dels documentals més vistos de la cadena. L’episodi ja es va preestrenar a Tarragona el passat 18 de desembre amb el suport del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona. El documental ja es pot veure a Internet a través de la pàgina web de TVE.
El Pont del Diable, de Tarragona al món
L’audiència espanyola, però, no serà l’única que ha pogut gaudir del documental on hi apareix l’emblemàtic aqüeducte tarragoní. El documental es projectarà en dos festivals internacionals de cinema i audiovisuals, i en un d’ells hi entrarà en competició.
Aquest proper mes de març ‘Acueductos II’ es projectarà a la Mostra Internacional de Cinema Arqueològic del Museu Nacional de Belgrad, a Sèrbia, acompanyat d’altres films de caràcter històric i científic. L’altre festival on es projectarà el documental serà al festival de cinema arqueològic que organitza el canal de televisió americà ‘The Archaeology Channel’ el mes de maig a Oregon, als Estats Units.
La sèrie ja va dedicar un capítol a Tàrraco
‘Ingeniería Romana’ és una sèrie documental dirigida per José Antonio Muñiz i produïda per Digivision, Structuralia, Grandhermetic i RTVE. La sèrie utilitza les últimes tecnologies de la realitat augmentada per explicar les construccions més espectaculars de l’època romana. L’estrena el 2015 dels dos primers episodis va suposar el rècord d’audiència d’un documental a la cadena pública i el primer capítol, ‘Ciudades I’, dedicat a Tàrraco, també es va preestrenar a Tarragona. La sèrie ha estat guardonada a certàmens com el Festival de TV i Cinema de Nova York o el Festival Internacional de Cinema i Vídeo de The Archaeology Channel, a Oregon.
Els capítols d’’Ingeniería Romana’ causen autèntica sensació entre els espectadors. Els dos primers episodis es van emetre el 2015 a La 2 de TVE i van aconseguir unes xifres d’audiència espectaculars per a la cadena. El primer documental, ‘Ciudades I’, va aconseguir 537.000 espectadors i un 4,5% del share. El segon, ‘Acueductos I’, va sumar 729.000 espectadors i un 6,6 del share. Pel que fa a les visualitzacions a través d’Internet, el web del LAB TVE dedicada a la sèrie va xifrar més de 183.000 pàgines vistes la primera setmana i 70.760 usuaris. | 0.846389 | curate | {"ca": 0.9983416252072969, "ru": 0.001658374792703151} | https://tarragonadigital.com/tarragona/documental-tve-pont-diable-record-73600-audiencia |
oscar-2301_ca_20230418_3_3682 | Aquest taller, impartit per la Laia Bedós, està pensat per a persones de tots els nivells i edats, també per als més menuts de la casa! | 0.702133 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lavidahotel.com/ca/activities/tallers-emocions-i-pintura-(per-a-totes-les-edats)/ |
mc4_ca_20230418_2_96708 | TotRubí.cat | La 19a edició del Taller de Formació per a Síndics i Síndiques de Catalunya se celebrarà a Rubí | General
La 19a edició del Taller de Formació per a Síndics i Síndiques de Catalunya se celebrarà a Rubí
La data escollida serà el dimecres 19 de juny a la Biblioteca Municipal
per Helena Celma 17/06/2019 00:03
La Biblioteca Mestre Martí Tauler serà el lloc que acollirà el Taller de Formació per a Síndics i Síndiques de Catalunya | Cedit
El Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores de Catalunya (Fòrum SD) ha escollit Rubí com a ciutat per dur a terme la 19a edició del Taller de Formació per a Síndics i Síndiques de Catalunya. La temàtica sobre la qual tractarà aquesta trobada serà la Llei 1/2015, la famosa llei de la Segona Oportunitat, que permet a ciutadans i professionals autònoms a aconseguir la condonació dels seus deutes.
L’espai escollit per dur a terme aquesta jornada ha estat la Biblioteca Mestre Matí Tauler i serà el dimecres 19 de juny a partir de les 9:30 h. En ella, hi participaran l’alcaldessa, Ana María Martínez, la Síndica de Greuges Local, Milagros Calleja, i el President del Fòrum SD, Lluís Martínez. La jornada, llavors, es dividirà en dues parts: la primera, una presentació de la llei, i la segona, dues ponències sobre l’actuació dels síndics i síndiques envers la legislació de la llei de la Segona Oportunitat. Els encarregats d’esclarir tots els aspectes jurídics seran l’advocat Martí Batllori i l’economista Miquel A. Salazar.
A més del taller de formació, la trobada a Rubí servirà també per celebrar l’Assemblea General Extraordinària del Fòrum SD. Aquesta tindrà inici a les 14:30 h i tractarà sobre la reforma dels estatuts de l’organització que agrupa els síndics, síndiques, defensors i defensores de Catalunya. | 0.852123 | curate | {"ca": 0.9813559322033898, "it": 0.01864406779661017} | https://elmon.cat/totrubi/general/19a-edicio-del-taller-formacio-sindics-sindiques-catalunya-se-celebrara-rubi |
cawac_ca_20200528_8_229741 | En un context social i econòmic general de dificultat, Palma ha de ser una ciutat emprenedora amb iniciatives que puguin, veritablement, ser una alternativa a la crisi. És indispensable que l’oferta turística, principal activitat econòmica, tingui com un dels seus trets identitaris la responsabilitat social amb els ciutadans de Palma i els turistes que la visiten.
A l’estat espanyol comprovem molt positivament com ciutats turístiques han incorporat en la seva oferta turística el segell “LGTB Friendly”. Aquest segell és, sobretot, una iniciativa de caràcter social que pretén potenciar la normalització i la visibilitat de la comunitat LGTB en el món empresarial i turístic, i contribuir a la sensibilització en aquest àmbit de la realitat LGTB. També procura facilitar a l’empresa i el comerç l’aproximació al col•lectiu. Ciutats tant importants com Barcelona, Madrid, Sevilla, Granada, Tenerife i Gran Canaria ja tenen polítiques turístiques “LGTB Friendly ”, que amb el binomi de reclam turístic i polítiques d’igualtat estan obtenint uns fantàstics resultats.
Per posar un exemple, un Informe elaborat per el departament d’Estudis de Fira de Barcelona amb motiu de la celebració del SITC ‘2009 sobre “el sector turístic a Espanya en 2008”, es calcula que un 5% dels turistes que arriben a Catalunya pertanyen a la comunitat LGTB. Això significa entre 325.000 i 750.000 persones amb un nivell cultural important i una despesa important en oferta complementària. També reflecteix amb una enquesta, que el 98% dels enquestats declara que influencia en la seva tria i decisió de viatge que el destí sigui “LGTB friendly”. A més, destaca les bondats d’aquest col•lectiu com a eina de desestacionalització, textualment diu que “tiene una gran disposición para viajar en cualquier época del año, lo que les distancia del turista convencional. Por estos motivos, el turismo LGTB es una gran opción para impulsar la oferta turística en algunos sectores que se encuentra paralizada” .
Genera un consens demolidor, reconèixer que Palma pot acollir turistes tot l’any. Les potencialitats del nostre turisme conjugades amb les rutes culturals de la ciutat, són una oferta molt atractiva i eina principal per la diversificació turística . Si a aquesta oferta turística urbana i cultural, afegim planificació, imaginació i Factor Humà (responsabilitat social), estem davant del principi d’una ciutat que practicarà unes polítiques turístiques d’èxit tot l’any. Per aquest motiu, el grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa proposa al plenari de l’Ajuntament de Palma les següents:
PROPOSTES D’ACORD
- Declarar Palma com a ciutat “LGTB Friendly”.
- Instar a la Regidoria de Turisme a la creació del segell “Palma LGTB Friendly” per establiments turístics i de restauració que es vulguin adherir i acceptin les següents condicions:
1. No discriminació . Ens comprometem a demostrar tolerància en les nostres relacions amb clients LGTB i ens prohibim tot acte i actitud de LGTBòfobia i discriminatòria.
2. Igualtat . S’acull a tota persona LGTB amb la mateixa satisfacció i la mateixa consideració professional. Les parelles casades i les inscrites com a parella de fet, heterosexuals o del mateix sexe, es beneficien de les mateixes ofertes i promocions.
3. Recepció, respecte, sensibilització i atenció . La direcció i el personal garanteixen a la nostra clientela LGTB la mateixa recepció calorosa i respectuosa que reservem a cadascun dels nostres clients. El professional aplica les disposicions generals per tenir una actitud que exclogui tota marca de rebuig visible per tal d’afavorir una prestació serena a la seva clientela LGTB (informació, seguretat, qualitat del servei i discreció).
- Instar a la regidoria de Turisme a realitzar promoció turística, incloent les Fires turístiques que hi sigui present, de la declaració de Palma com a ciutat “LGTB Friendly” i dels establiments turístics i de restauració adherits.
Més de 100 treballadors de l’àmbit social acomiadats a Cort per la política social feta pel PP. Les frases de l’alcalde “Vamos a destinar lo que haga falta para estar con los más débiles” o “La mejor política social es crear empleo” són un autèntic festival de l’humor de la crueltat. Frases dites davant professionals que en aquests 6 mesos de la seva gestió han estat acomiadats i que han de pagar hipoteques, lloguers, més impostos. Sr. Isern vostè frustra projectes de vida dels ciutadans de Palma. Si l’Ajuntament fos una empresa, seria la que més treballadors ha enviat a l’atur a Palma. No havia de crear ocupació?
En tot cas, el més greu és que sense aquests professionals serà impossible resoldre moltes de les funcions de pertinença, vinculació, conciliació, integració, cohesió i consens social. Estem acostant-nos a la fallida social. A dia d’avui la Sra. Fernández, responsable de Serveis Socials, amb una mostra de mala planificació dels recursos socials no ens ha respost a preguntes molt importants per la protecció de molts de ciutadans de Palma que en aquests moments per factor varis tenen una situació molt complicada. Em pot AVUI I ARA respondre a aquestes preguntes:
Quins professionals del CMSS assumiran la tasca dels educadors familiars i els orientadors laborals?
Es contractarà gent nova? Com la resposta és NO, li formul la següent pregunta:
Vostè té alguna idea de la mitjana de casos individuals i de projectes comunitaris que actualment porten els professionals del CMSS?
Com que supòs que té alguna idea, no sona a estafa dir que aquests professionals assumiran la feina dels treballadors acomiadats?
Ja han començat els traspassos de casos dels anteriors responsables del programa als nous responsables?
La intervenció del programa d’educadors familiars es farà amb els criteris de treball in situ com es feia fins ara?
A dia d’avui és vergonyós que ni els ciutadans ni l’oposició tengui respostes… Vull recordar que aquests programes es varen crear i es gestionen des del tercer sector, perquè l’Ajuntament de Palma era incapaç de resoldre amb èxit algunes funcions socials claus per vertebració social de Palma.
Aquesta tisora cruel que no té en compte als més necessitats, està contribuint a la desprotecció de molts ciutadans de Palma: infants, joves, gent gran, aturats, famílies amb dificultat. I Desprotecció Sr. Isern significa famílies desestructurades, impossibilitat de retorn al mercat laboral, minvar la prevenció de la drogodependència i l’oci saludable, conflictivitat social…
El Batle Emili Darder afirmava que havíem de “posseir-nos d’humanisme”.
Vostè Sr. Isern està fent tot el contrari. Debilita el factor humà d’aquesta ciutat. No ens cansarem de denunciar-ho. La seva obligació és crear ocupació, no aplicar la tisora als més necessitats
A continuació podeu consultar les proposicions que els tres regidors del grup municipal han preparat per al proper planari del mes d’octubre.
La sessió prevista per al proper dijous 27 d’octubre servirà per debatre aquestes qüestions que preocupen als regidors sobre les actuacions recents de l’equip de govern del PP i que suposen un greu perjudici per al manteniment de l’estat del benestar i les prestacions socials i els serveis públics. Concretament, es tracta de la gestió dels casals de barri, el futur dels programes educatius com Èxit i les subvencions a les Associacions de Mares i Pares (AMIPAS) i les escoles públiques, però també la paralització de projectes que poden ser beneficiosos per als ciutadans com per exemple les sales d’assaig i l’ús de l’edifici de Gesa.
En aquest sentit, el grup municipal presenta una proposició per tal de reprovar l’actuació del regidor de Mobilitat, Gabriel Vallejo, pel que fa les decisions polítiques antimobilitat com per exemple, la destrucció del carril bici de Palma, el retorn parcial dels cotxes a l’eix cívic de Blanquerna així com la recent anunciada pujada de les tarifes dels autobusos de l’EMT que afectaran a la ja malmesa economia familiar dels palmesans.
En el mateix sentit, els regidors han sol·licitat la compareixença del batle, Mateu Isern, perquè expliqui les actuacions que està duent a terme al barri de Son Gotleu i quin és el pla d’intervenció de l’Ajuntament per a millorar la convivència del barri. Però això no és tot, el grup municipal també ha sol·licitat la compareixença dels regidors d’Economia, Hisenda i Innovació, Juliol Martínez, i d’Urbanisme i Habitatge, Jesús Valls, per tal que expliquin les línies mestre dels seus projectes en cada àrea de cara al futur més pròxim però també a llarg termini.
A més de les proposicions a la web de la coalició pensadiferent.cat podeu accedir a més a les notes de premsa que el grup municipal ha fet públiques les darreres setmanes relatives a aquests i altres temes d’actualitat municipal.
En qualsevol cas, volem que aquest blog serveixi per oferir-vos tota la informació que genera l’Ajuntament de Palma i tota la feina que estan duent a terme els tres regidors de la coalició, però sobretot ha ser l’eina que vosaltres, els lectors crítics, pugueu emprar per fer-nos arribar les vostres consultes, dubtes i propostes. No dubteu que us donarem resposta a tot!
El grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa a l’Ajuntament de Palma presenta al proper Plenari, previ dictamen de la Comissió Informativa corresponent, la següent PROPOSICIÓ relativa a:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Tots els animals tenen drets, i un dret indiscutible és el dret a la vida. I després a viure en condicions adequades. Les persones tenen la llibertat d’escollir si volen o no compartir la seva vida amb un animal i si opten per acollir un animal adquireixen una sèrie de deures i obligacions. I entre d’altres està garantir a l’animal un lloc per estar i dormir en condicions, alimentació adequada i suficient, atenció sanitària i facilitar l’exercici físic de l’animal diàriament. Els animals de companyia o espècies salvatges, domesticades o no, han d’esperar del ser humà un tracte humanitari.
I des de aquesta perspectiva, l’Ajuntament de Palma a través del Centre Sanitari Municipal de Protecció Animal, ha d’arribar a ser un vertader centre de protecció animal. I perquè sigui possible és imprescindible avançar cap a mesures, que ens permeti assolir l’objectiu de “sacrifici 0”. Segons la memòria del 2009 s’han sacrificat 435 cans i 136 moixos. Aquestes 571 morts anuals les hem d’evitar.
S’han d’intensificar tots els esforços per evitar l’abandonament animal , recordant a les persones que és una pràctica prohibida per l’actual ordenança municipal (art. 51).
Evitar el maltractament animal és una altra fita que hem de poder aconseguir. Animals en estat de desnutrició, sense aigua, en balcons i terrasses sense poder resguardar-se de les inclemències del temps, etc.. a més del maltractament físic. Son algunes de les situacions que les persones que fan feina a les associacions de protecció animal es troben diàriament.
Per altre banda, hi ha una feina de prevenció important que pot ajudar a reduir aquest número d´abandonaments oferint la possibilitat d´assessorar a les persones que volen adquirir un animal de companyia de quin pot ser el més adequat per a ells en funció del seu estil de vida i les seves capacitats per cuidar-lo.
La ordenança municipal a l’exposició de motius fa referència al espectacular creixement quantitatiu dels animals de companyia que, “de pura anècdota ciutadana ha passat a exercir un protagonisme de tal envergadura que en cap ordre d’idees pot passar desapercebut”. Sols aquest comentari ja ens dona una idea de la quantitat de problemes i dubtes que poden tenir els ciutadans, i si escoltem a les Associacions, que des de fa molts d’anys estan fent feina per la protecció del animals, hi ha una demanda que no pot ser desatesa: la creació d’un punt d’informació a les oficines municipals.
Les pròpies associacions han manifestat la seva disposició de col·laborar amb la posada en marxa i gestió d’aquest punt informatiu durant 1 any.
Per tot això, des del PSM-IniciativaVerds-Entesa proposam al plenari de l’Ajuntament de Palma l’adopció de la següent
PROPOSTA D’ACORD
1.- Crear un punt d’Informació en Benestar Animal a les oficines municipal de la plaça Santa Eulàlia i dotar-lo del material necessari perquè, entre d’altres, ofereixi als ciutadans informació sobre:
Adopció d’animals.
Mesures per evitar l’abandonament d’animals.
Foment de l’esterilització d’animals de companyia.
Denuncies sobre casos de maltractament d’animals.
Assessorament abans d’adquirir un animal.
Assessorar sobre els problemes que puguin tenir propietaris amb els seus animals ( problemes de comportament, de salut, de convivència, etc..).
Informar sobre les diferents activitats que poden dur a terme amb el seu animal a la nostra ciutat.
Informar sobre els diferents programes de voluntariat tant al centre municipal com als diferents refugis d´animals.
2.- Signar un conveni de col·laboració perquè la gestió d’aquest punt d’informació sigui gestionat, de manera voluntària i durant un període de 1any per les associacions animalistes inscrites en el RMEC.
3.-Passat aquest període s´emetrà una memòria d´activitats per valorar l´acceptació d’aquest servei per part de la ciutadania i se valorarà la possibilitat de renovar el conveni i de dotar-lo de pressupost.
El grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa a l’Ajuntament de Palma presenta al pròxim Ple, després del dictamen de la comissió corresponent, la següent PROPOSICIÓ relativa a:
PALMA, PLATÓ DE CINEMA
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
En un context econòmic general de dificultat Palma ha de ser una ciutat emprenedora, amb iniciatives que puguin veritablement ser una alternativa a aquesta crisi econòmica. En els darrers temps assistim molt positivament a la proliferació de rodatges cinematogràfics o de sèries televisives que utilitzen Palma com a espai urbà i Mallorca com a espai natural, en gran part gràcies a la tasca de la Mallorca Film Comission , amb el suport de la Palma Film Office . Som davant d’una nova indústria amb una dosi important de cultura, que fa una gran promoció internacional de la ciutat i que té un impacte ambiental nul.
Segons la Mallorca Film Comission hi ha una sèrie de dades i qüestions a tenir en compte per a consolidar Palma com a destinació cinematogràfica de referència:
- Dins l’aspecte de promoció cultural i turística s’ha de valorar que les ciutats reben un benefici netament exponencial. És a dir, que per cada euro invertit es retornen cent euros de benefici. En el procés d’estabilització que ja s’inicia, per cada euro invertit per l’Administració es poden tenir un mínim de deu euros de benefici. En aquesta etapa de destinació cinematogràfica estable, les productores demanen incentius per a facilitar la tria del rodatge i Palma necessàriament ha d’entrar en aquesta dinàmica d’incentivar productores per a atreure rodatges.
- Moltes productores han afirmat que falta mà d’obra especialitzada per a la producció de rodatges . Guixaires, vidriers i fusters són algunes de les professions demanades i en aquests moments, per la seva relació amb la construcció, aquesta demanda és una oportunitat per a molts treballadors a l’atur, una oportunitat per a especialitzar aquests col·lectius en la producció audiovisual i reconvertir un sector actualment molt castigat per la crisi.
Per això, el Grup Municipal de PSM-IniciativaVerds-Entesa presenta les següents
PROPOSTES D’ACORD
Crear un fons econòmic destinat als rodatges de pel·lícules o sèries que puguin incentivar fins amb un 10% les productores que triïn Palma com a destinació cinematogràfica. Aquest incentiu es concedirà d’acord amb tres criteris: la qualitat del projecte, la desestacionalització i la repercussió econòmica sobre les empreses audiovisuals de Palma.
Que l’IMFOF creï una línia formativolaboral que permeti especialitzar professionals de la construcció en les tasques pròpies d’un rodatge.
Ahir férem una roda de premsa presentant la proposició per mantenir la xarxa de serveis de joventut que es debatrà en aquest plenari de setembre. Vos adjunto a proposició i seguidament el text del comunicat de la roda de premsa.
El grup municipal PSM-IV-ExM presenta una moció al proper plenari (dia 29), en què insta l’Ajuntament a donar continuïtat als serveis de dinamització socioeducativa als barris (Dínamo) i als campaments de Nadal del serveis de vacances, i a reobrir els Casals de Joves Nord i Ponent
El regidor de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa a l’Ajuntament de Palma, Antoni Noguera, ha registrat una moció per evitar el desmantellament de la xarxa de serveis de joventut municipals que està duent a terme l’equip de govern municipal del PP. La moció, que es debatrà en el proper plenari de dia 29 de setembre, té com a objectiu que es doni continuïtat als serveis de dinamització socioeducativa als barris (Dínamo) i als campaments de Nadal del serveis de vacances. També insta Cort a reobrir els Casals de Joves Nord i Ponent.
La coalició municipal qualifica d’imprescindible la xarxa municipal de serveis de dinamització juvenil que realitzen els casals de joves i el servei de Dínamo tant en l’àmbit sociocultural com educatiu i comunitari arreu dels barris de Palma. “La presència d’aquesta xarxa és una de les millors inversions per reduir els costs socials i per afavorir la cohesió social i la convivència, especialment en els barris amb una major diversitat ètnica i cultural”, diu Noguera.
El regidor sobiranista i ecosocialista destaca que “per exemple, a Son Gotleu, totes les entitats coincideixen que és imprescindible intensificar la intervenció socioeducativa amb infants i joves per tal de millorar la convivència a la barriada. Mentrestant, l’equip de Mateu Isern es dedica a fer tot el contrari. És una greu irresponsabilitat, que es pot corregir aprovant la moció que presentam al proper plenari”.
Antoni Noguera ha comparegut acompanyat pel secretari general dels Joves d’Esquerra Nacionalista (JEN-PSM), Lluís E. Apesteguia. El jove dirigent nacionalista ha denunciat que “el PP està pegant tisorades a tort i a dret”, i que “pretén aplicar dietes miracle per aprimar l’Administració, però no té en compte que aquestes dietes, si bé poden aprimar molt ràpid, també tenen conseqüències molt negatives per a la salut”. Segons Apesteguia, “la crisi econòmica i social es pot veure perillosament potenciada per aquestes decisions”.
Xifres del 2010 que parlen per sí soles (font: Memòria de Secretaria de l’Ajuntament de Palma)
La paralització, prevista per al proper d’octubre, del Servei de Dinamització Sociocultural, Comunitari i Educatiu (Dínamo) deixaria a més d’11.300 joves sense aquest servei. Dínamo ofereix activitats socioculturals i educatives als joves de tots els barris de Palma. Té 51 unitats informatives, amb més de 100 voluntaris, a 18 instituts de Palma. També col·labora amb 343 entitats dels barris: associacions de veïnats, centres de serveis socials, centres educatius i entitats juvenils.
Si finalment, com preveu l’equip de Mateu Isern, s’elimina la campanya de Nadal del Servei de Vacances de l’Ajuntament de Palma, impedirà que 200 joves no se’n puguin anar de campament, la qual cosa suposarà un greu perjudici per 200 famílies de Ciutat. Aquesta activitat suposa una ajuda molt important per a la conciliació laboral i familiar.
D’altra banda, els Casals de Joves dels districtes Nord i Ponent donaven servei a un total de 14.800 joves d’aquestes barriades (12.566 a Nord i 2.239 a Ponent). A més, aquests casals van cedir els seus espais a col·lectius i entitats juvenils en 356 ocasions.
Cada darrer dijous de cada mes (excepte agost), hi ha plenari a l’Ajuntament de Palma. És l’espai per debatre les qüestions importants que afecten a la ciutat. Vos adjunt l’ordre del dia per conèixer de primera mà quins punts es tractaran.
Les tres principals eines que tenim les regidores i regidors per interpel·lar a l’equip de govern són les següents:
- Proposicions . Són propostes dels grups municipals que es debaten al Ple i es voten. Si surten aprovades, l’Ajuntament de Palma té l’obligació d’executar-les.
- Preguntes . Són qüestions que plantejam per tenir informació de les diferents àrees de govern. Es demana sobre un tema en concret i la regidora o regidor responsable de l’àrea respon. No es voten.
- Compareixences. Els grups municipals podem demanar la compareixença dels regidors o regidores de govern per explicar les gestions i objectius de les seves àrees. Hi ha un temps de debat perquè els grups municipals també marquem posició i confrontar idees. No hi ha votació. | 0.825987 | curate | {"ca": 0.9615744617961476, "es": 0.03010000492635105, "de": 0.002463175525887975, "cs": 0.000295581063106557, "pt": 0.0024139120153702153, "it": 0.0012315877629439876, "en": 0.0019212769101926202} | http://cortobert.cat/category/ple/page/14/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_184263 | L'altre dia mirava la película Kids, on el protagonista principal tenia una especial afició a desvirgar noies i vaig especular amb la possibilitat d'obrir un debat respecte la virginitat al xat. Aquest sempre ha estat un tema polèmic. No hi ha cap dubte que algunes vegades realitzar la primera penetració requereix una mica de paciència i moltes vegades els nervis poden fer que el resultat no sigui l'esperat, i el possible goig que ha de provocar la penetració es veu eclipsat pel dolor del trencament del himen. Hi ha nois que són autèntics artistes en aquest afer i han aconseguit especialitzar-se en desvirgar noies. Si n'hi ha algún al xat podria explicar els seus truquets per fer l'activitat més senzilla. Les noies també podeu explicar experiències respecte l'apassionant món del desvirgament (si us va fer molt de mal, si vau tacar molt els llençols...etc).
Quins fils que obres, tu!
Però mai no aconseguirà superar el de la necrofília. | 0.808554 | curate | {"ca": 0.9180851063829787, "fr": 0.026595744680851064, "pt": 0.05531914893617021} | |
mc4_ca_20230418_0_95641 | 14 maig de 2020: Creients de tot el món resen a Déu per la fi de la pandèmia
Serà un dia d'oració i dejuni en el qual tots els creients del món, independentment de la seva religió, s'uniran per demanar al Déu Creador que protegeixi la humanitat afectada per la pandèmia del coronavirus. Es tracta d'una iniciativa promoguda per l'Alt Comitè per a la Germanor Humana i a la qual s'uneix el papa Francesc i Vatican News.
L'Alt Comitè per a la Fraternitat Humana convida a participar aquest 14 de maig a tots els creients del món, independentment de la religió que professin, en una Jornada de pregària, dejuni i súplica demanant a Déu que protegeixi la humanitat contra el coronavirus.
D'aquesta manera, el Comitè establert el mes d'agost passat per tal d'assolir els objectius del "Document sobre la Fraternitat Humana" signat el 4 de febrer de 2019 pel papa Francesc i el gran Imam d'Al-Azhar, Ahmed al- Tayyeb; anima a tots els líders religiosos i creients a unir-se en una súplica comuna per invocar, amb una sola veu, l'ajuda de Déu perquè preservi la humanitat, "l'ajudi a superar la pandèmia, li restitueixi la seguretat, l'estabilitat, la salut i la prosperitat, i faci que el nostre món, un cop eliminada aquesta pandèmia, sigui "més humà i més fratern".
El Sant Pare s'uneix a l'oració del 14 de maig
El papa Francesc també es va unir a la iniciativa de l’Alt Comitè per a la Fraternitat Humana amb aquest missatge pronunciat el diumenge 3 de maig, a l'hora de la pregària del Regina Coeli en streaming des de la Biblioteca Apostòlica del Vaticà.
"I com que la pregària és un valor universal, he acceptat la proposta de l'Alt Comitè per a la Fraternitat Humana que el proper 14 de maig, els creients de totes les religions s'uneixin espiritualment en un dia d'oració, dejuni i obres de caritat, per implorar a Déu que ajudi a la humanitat a superar la pandèmia del coronavirus. Recordin: el 14 de maig, tots els creients junts, creients de diferents tradicions, per resar, dejunar i fer obres de caritat".
Per la seva banda, el president del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós, el cardenal Miguel Ángel Ayuso Guixot, comentant la disposició del Papa a acceptar la proposta de l'Alt Comitè, ha assenyalat que aquesta pandèmia és una oportunitat per arrelar el valor de la fraternitat i la coexistència comuna en el nostre futur.
"És bo que a partir de la fe dels líders religiosos, a través dels grups i els responsables de la vida social i política, hi hagi un moment de pregària i solidaritat per invocar la finalitat d'aquesta pandèmia".
I per tal de promoure aquesta Jornada de Pregària, Vatican News ha elaborat el següent vídeo internacional, en el qual diverses persones de diferents edats i països llancen un missatge d'esperança unint-se a aquesta Jornada de pregària que en les Xarxes Socials es difon amb el hashtag #PrayForHumanity. | 0.87289 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.flama.info/modules.php?name=news&idnew=35630&back=1 |
macocu_ca_20230731_10_408746 | Què és la homeopatia?
La homeopatia és un mètode terapèutic, amb més de 250 anys d’experiència clínica, que utilitza els medicaments o remedis homeopàtics per restablir la salut del pacient d’una forma global i respectuosa amb l’organisme.
L’homeòpata selecciona el medicament homeopàtic de forma individual pel client, en funció de les seves característiques específiques, el que fa que cada pacient sigui únic, amb una simptomatologia única i una forma d’emmalaltir específica.
Qualsevol persona pot beneficiar-se de la homeopatia. Pot tractar tot tipus de malalties agudes o cròniques, i a qualsevol etapa de la vida (adults, nens, bebès, avis o embarassades).
L’objectiu de la homeopatia és restablir la salut de forma suau i permanent, sense agressions externes, on és el propi client el que restableix l’equilibri corporal, gràcies a l’estímul dels Remeis Homeopàtics que s’administren en forma de boletes que han de col·locar-se sota la llengua per poder ser absorbides o bé dissoltes en aigua.
Privacy Overview | 0.832576 | curate | {"ca": 0.9318181818181818, "en": 0.06818181818181818} | |
mc4_ca_20230418_8_101313 | comunitat d’aprenentatge « ens-eramprunyà
Entrades amb l'etiqueta ‘comunitat d’aprenentatge’
Sessió 8 de juliol
Els dos grups de treball van idear com podíem avaluar les sessions que van liderar.
El grup 25 anys va plantejar aquestes preguntes per valorar la sessió que vam destinar per compartir activitats:
Com us vau sentir?
Cal continuïtat?
Les adaptacions?
Vam acordar que ens responsabilitzaríem de penjar les activitats a la subcarpeta corresponent i de registrar-la al document Excel:
Marta Merlo, B1 i B2
Mònica Sendra, B3 i cançons
Rosa Carme Sòria, E1 i E2
Neus Andreu, E3 i I1
Lourdes Subirà, I2 i I3
Griselda Encinas, S1 i S2
Núria Vidal, S3 i Tallers
El grup Al CPNL també va preguntar:
Com ens havíem sentit?
Va ser interessant la reunió?
Si es van acomplir les expectatives?
Vam acordar que prosseguiríem el tema de la diversitat el curs 2016-17
comunitat d'aprenentatge, diversitat, valorar grups i sessions de treball
Sessió 26 de febrer de 2016
Primer vam respondre a la pregunta Per què ens fa por compartir? Les conclusions són aquestes:
Reconeixem que ens fa vergonya, que ens fa por de divulgar algun material amb errors, que no en tenim l’hàbit — per falta de temps o de prioritat—, que considerem que el material elaborat és poc original, tot i que som conscients de la repercussió immediata que pot tenir i també considerem que és un mitjà fred.
Tot seguit, vam celebrar la I Gala dels Eramprunyets. Va servir per formar els dos grups de treball.
El grup 25 anys, format per la Marta, la Maria, la Mireia, la Neus, la Núria V. i la Rosa Carme, van acordar que el dia 22 d’abril que cadascú es compromet a compartir activitats o experiències en una carpeta. En canvi, el grup Al CPNL, format per l’Anna, la Griselda, la Lourdes,la Núria C., la Mònica i la Sara, conduiran la sessió del 13 de maig amb l’objectiu de reflexionar sobre estratègies a l’aula per atendre la diversitat o bé per millorar dinàmiques grupals.
Destinarem la darrera sessió del curs 2015-16 per valorar aquestes dues iniciatives.
comunitat d'aprenentatge, fixar objectius | 0.775272 | curate | {"ca": 0.9038272816486752, "pt": 0.019627085377821395, "fr": 0.007850834151128557, "it": 0.009813542688910697, "gl": 0.01226692836113837, "sv": 0.01226692836113837, "es": 0.03434739941118744} | https://blogs.cpnl.cat/enseramprunya/tag/comunitat-daprenentatge/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_274707 | Els diferents factors que intervenen en la variabilitat humana es manifesten, principalment, en les diferències existents entre els tipus corporals. Els «somatotips» ens permeten classificar objectivament les persones a partir de la seva estructura morfològica particular. En general aquesta estructura es configura a partir de les proporcions que s’estableixen entre els sistemes ossi i muscular i el volum de greix que emmagatzema el cos.
Els models morfològics del cos humà tipificats per Croney són: endomorf, mesomorf i ectomorf.
Endomorfs o rotunds. Es relaciona amb la forma que presenten les persones obeses. Solen ser individus amples amb força greix superficial o subcutani que modela individus de formes arrodonides.
Mesomorfs o atlètics. Es relaciona amb persones que realitzen activitat física o esportiva. Són individus amb bon to muscular i amb poc greix superficial que mostren un tipus corporal d’aparença angular i fort.
Ectomorfs o prims. Es relaciona amb persones que aparenten debilitat, postures deficients. Els individus d’aquest grup disposen de poc greix subcutani, per això solen estan prims, les seves extremitats semblen llargues i la seva caixa toràcica és estreta.
Font: Ashwara.
Pàgina anterior
Pàgina següent
Scroll
uoc.edu
Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s’indiqui el contrari– a una llicència Creative Commons de tipus Reconeixement-Compartir igual (BY-SA) v.3.0. Podeu modificar l’obra, reproduirla, distribuir-la o comunicar-la públicament sempre que en citeu l’autor i la font (Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), i sempre que l’obra derivada quedi subjecta a la mateixa llicència que l’obra original. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/legalcode.ca | 0.788661 | curate | {"ca": 0.9634831460674157, "en": 0.02247191011235955, "ro": 0.010112359550561797, "es": 0.003932584269662922} | http://quadern-dcp.recursos.uoc.edu/3-la-diversitat-humana-7/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_377807 | un jugador que fa 4 anys que viu als paisos catalans i es nega a contestar cap pregunta en català dient secament "CASTELLANO" es mereix jugar al barça?? jo crec que no!! ETOO RAUS! !FORA MERCENARIS! !
EN es meu poble aixó se li diu RACISME
Racista per què? El vol fer fora pel seu color de pell potser? O per ser un intolerant i un irrespectuós? | 0.669206 | curate | {"ca": 0.9169139465875371, "en": 0.02967359050445104, "es": 0.050445103857566766, "fr": 0.0029673590504451035} | |
mc4_ca_20230418_8_736743 | presentació 17/18 | Teatre Lliure
És notícia / Recull de Premsa / 18/06/2018
abans de començar, voldria agrair molt sincerament a tots els equips artístics i tècnics, tant si són presents com si no han pogut venir, que hagin triat aquesta temporada i aquesta casa per poder portar a terme els seus projectes, per provar de dir allò que volen dir. Esperem ajudar-los a poder-ho dir tant alt i clar com desitgin. En nom de tot l’equip del Lliure, els dono la benvinguda. Voldria anomenar-vos tots, els companys d’aquest viatge, però per estalviar-vos molt de temps, perquè afortunadament sou molts, no ho faré. Us podreu llegir projectats en la pantalla que teniu al darrere actors, actrius, directores, directors, teatres, co-productors... i us veureu reflectits, espero, en la constel·lació que és la temporada vinent, de la qual formeu part.
Com que el teatre va de persones, en un moment com el que vivim, quan la sensació de desemparament es fa general i quan les persones només es poden alimentar d'incerteses que no fan més que augmentar la sensació de solitud, hi ha una cosa que pot ser útil, un vell exercici que es pot provar des d’un teatre i que és desplegar un mapa. Aquest exercici és una pràctica comuna entre els especialistes en Geografia Humana, una disciplina antiga, d'arrel romàntica; una disciplina que neix en el moment que Faust li deia al seu criat Wagner: "Allò que anomenes l'esperit dels temps és, en el fons, l'esperit de la gent en qui els temps es reflecteixen". Un mapa ajuda a situar-se, o com a mínim ens pot ajudar a descobrir quan i com de perduts estem. En el mapa podem observar el dibuix d'una geografia que és el reflex bastant precís de la nostra manera de relacionar-nos, de produir, de consumir, d’expandir-nos, de desplaçar-nos; un plànol del nostre model econòmic, social i polític, dels nostres punts febles i forts, de les fronteres reals i les imaginàries. Un paisatge producte de la petjada humana sobre el territori físic i sobre l'abstracte.
En el mapa podem observar els centres de poder i les seves zones d'influència, les guerres i les seves dinàmiques, les barreres aixecades per aturar la diàspora de la desesperació, les taques negres de la misèria vella i nova, les zones fosques de la injustícia, la intolerància, la censura, la violència i les debilitats humanes, col·lectives i individuals.
Per això pot ser útil, i també perquè un mapa conté la fletxa vermella que ens diu "vostè es troba aquí". I, sabent-ho, podem sentir-nos sols però no perduts. I de tots els jocs que ha inventat l’home, el teatre probablement és el més benèfic contra la solitud, i un joc que, de vegades, també ens pot ajudar a situar-nos en aquest territori incert en què vivim. Per això aquesta temporada que presentem és, en el fons, un exercici de cartografia ‒inevitablement parcial‒ per traçar un altre mapa imaginari. Cada títol pot ser un element per guiar-nos entre els múltiples accidents del territori.
En el mapa d’aquesta temporada agafa relleu i s’imposa sobretot una evidència: l’obstinació de la realitat per ficar-se dins de l’art i, específicament, de ficar-se dins els teatres. En un moment de virtualitat potser encara no extrema però sí obsessiva, el fets reals, allò que anomenem la vida, s’han entossudit i ha entrat de dret als escenaris. Per sacsejar-nos i per acompanyar-nos. I per quedar-s’hi.
col·loqui d'IN MEMORIAM. LA QUINTA DEL BIBERÓ diumenge 17/06 a les 19:30h. | 0.868417 | curate | {"ca": 0.9662360540223136, "pt": 0.033763945977686435} | http://teatrelliure.cat/ca/programacio/presentacio/presentacio-1617 |
oscar-2201_ca_20230904_1_81845 | Organitzacions: Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT) Formats: PDF ZIP Etiquetes: Girona Seccions
Resultat de la cerca: 1 conjunt de dades
Delimitació censal
Divisió en seccions del municipi de Girona. Aquesta divisió es duu a terme d'acord amb l'article 23.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (L.O.R.E.G. ), que... | 0.627277 | curate | {"ca": 0.9728915662650602, "pt": 0.02710843373493976} | https://www.girona.cat/opendata/dataset?tags=Girona&_organization_limit=0&res_format=PDF&tags=Seccions&_groups_limit=0&res_format=ZIP&organization=unitat-municipal-d-analisi-territorial-umat&_res_format_limit=0 |
crawling-populars_ca_20200525_46_63745 | JavaScript seems to be disabled in your browser. For the best experience on our site, be sure to turn on Javascript in your browser.
Fem servir cookies que són necessàries per al correcte funcionament del lloc web. També podem fer servir algunes cookies, segons les teves preferències, per millorar l'experiència, recollir estadístiques, optimitzar funcionalitats i proporcionar-te contingut d'acord als teus interessos. Respectarem les preferències que seleccionis aquí, així com també les que seleccionis en aplicacions específiques on es sol·licitarà específicament l'ús de cookies.
Fes clic a Permet cookies per acceptar les cookies i anar directament al lloc web o fes clic a Configuració de cookies per veure els detalls dels tipus de cookies i triar quins acceptar.
Més información
Configuració de cookies
Les cookies necessàries permeten les funcionalitats bàsiques. El lloc web no pot funcionar correctament sense aquestes cookies i sols es poden desactivar canviant la configuración del navegador.
Les cookies analítiques ajuden a millorar el nostre lloc web recollint i analitzant la informació i el seu ús.
Les cookies personalitzades se utilizen per millorar la experiència de la teva visita, personalitzant la información que es mostra basant-se en el teu històric de navegació, informació de perfil e històric de comandes. També s'adapten les campanyes de xarxes socials i marketing.
Alguns productes i serveis de la Botiga poden no estar disponibles degut a les mesures d’excepcionalitat decretades per prevenir el contagi del coronavirus.
Eva Armisén, Mar Bonada, Paula Bonet, Enric Calpena, Ada Castells, Jenn Díaz, Patrícia Gabancho, Carla Gràcia Mercadé, Gaspar Hernàndez, Jordi Labanda, Jordi Llavina, Vicenç Pagès Jordà, Enric Pardo, Perico Pastor, Elsa Punset, Rosa Regàs, Conrad Roset i Maruja Torres són els autors i il·lustradors que han participat en l’edició del llibre de La Marató 2014 dedicada a les malalties del cor. | 0.830631 | curate | {"en": 0.06770025839793281, "ca": 0.924547803617571, "es": 0.007751937984496124} | : /llibre-marato-2014.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_49230 | Dic això de polèmica perquè he llegit que s'ha tornat a obrir una mica el debat del cinema i el català, i la veritat, no m'estranya. Resumeixo una mica com van els premis:- Lo Imposible: so, maquillatge i perruqueria, muntatge, fotografia.- Blancanieves: vestuari, direcció artística, música.- Una pistola en cada mano: actor secundari, guió, actriu secundària.- Las aventuras de Tadeo Jones: efectes especials, pel·lícula d'animació.- Tornarem: millor pel·li per TV.- The Pelayos: direcció de producció. I de moment, va així. El tema de debat era el tema del català, com a premis de produccions catalanes que dona l'Acadèmia del Cinema Català. I és que Lo Imposible, Blancanieves, Una pistola en cada mano, Las aventuras de Tadeo Jones, etc. no sé jo si es poden considerar del tot pel·lícules catalanes. Està clar que a totes hi han treballat persones catalanes però això ja les fa produccions catalanes? Què s'entén per produccions catalanes? Pel·lícules simplement produïdes per catalans i res més? Pel·lícules amb participació, més o menys, catalana? Pel·lícules fetes exclusivament, o gairebé, per catalans? O què? Potser és un debat innecessari i potser són massa tiquis-miquis però la veritat és que no puc evitar que em faci mal veure tant espanyol als premis de l'Acadèmia del Cinema CATALÀ. No sé què en penseu vosaltres.PD: Els premis no han acabat però el que ja s'ha fet és més que suficient per parlar del tema, o per considerar-lo un debat estúpid (a l'ARA Premium en parlaven així que suposo que tant estúpid, o tant clarament estúpid, no serà xD).
Boníssim el titular d'El Mundo: Una película muda y otra en inglés triunfan en los premios del cine catalán (Una pel·lícula muda i una altra en anglès triomfen en els premis del cinema català)
És el primer que vaig pensar quan va guanyar Blancaneu: li van deixar en safata als anticatalans per fer-ne burla. Els de l'Acadèmia són més rucs i no neixen.
Actuar en funció del que diran els altres se'n diu ser un acomplexat.
És que en aquest cas tenen raó de tan evident que és.
Sembla que oblidis que, per davant de tot, l'Acadèmia és de cinema i jutja criteris artístics.
Sí, però una pel·lícula muda no la premiïs com a millor pel·lícula en llengua catalana. Ja que s'inventen tantes fórmules per encabir les pel·lícules amb calçador, crec que aquí han fet el ruc. | 0.830737 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_53119 | Redacció / Manresa 2018-10-25 El jurat destaca la capacitat d'adaptació d'Airplan als nous processos industrials
2018-07-15 L'empresa celebra els 50 anys centrada en la indústria farmacèutica i l'exportació, principalment a l'Àmèrica Llatina | 0.713375 | curate | {"ca": 1.0} | : /tags/airplan.html |
macocu_ca_20230731_2_401231 | Arturo Valls confirma els rumors sobre la seva filla secreta i anuncia un canvi de vida
Ha parlat de la seva presumpta filla secreta i ha confirmat allò que tothom sabia: tot és una mentida sense importància. Ho ha fet en to d'humor i ha deixat clar que la notícia és completament falsa i que parteix d'un error infundat.
Arturo Valls protagonitzarà una pel·lícula que promet canviar-li la vida. | GTRES
Arturo només té un fill, fruit del seu matrimoni amb Patricia Maria Santiveri, així que no ha fet més que riure's dels rumors.
«No la coneixem i ja l'estimem, els meus pares em pregunten que quan la portaré a dinar amb ells», deixa anar al diari 'La Razón'. El presentador parla sense embuts sobre la filla que li han atribuït per deixar constància que tot plegat és un invent.
Arturo està immers en la promoció de 'Camera Café, la película' i no vol perdre el temps en assumptes que no porten enlloc. La naturalitat amb què ha tractat l'escàndol ha estat aplaudida per tots els periodistes, ja que demostren que és un home amable.
De fet, ell va intentar ser informador abans que actor, però la vida el va portar al món de l'espectacle.
Valls ha parlat amb 'La Razón' de la seva dona Patricia María per deixar clar que està orgullosa i sorpresa després de veure el llargmetratge. Segons ha explicat, el seu únic fill encara no ha gaudit d'aquest projecte, però no trigarà gaire temps a fer-ho.
«Patricia sí que l'ha vist, està molt contenta i molt orgullosa perquè li va agradar molt. És com un parc d'atraccions, passen coses molt divertides, és com una mascletada. El meu fill encara no l'ha vist», comenta l'actor al diari 'La Razón'.
La vida l'ha portat per altres camins, però sortosament és un home triomfador. Ha brillat a tots els reptes que s'ha proposat i l'última pel·lícula que ha preparat no serà menys.
Arturo Valls parla del seu únic fill: «Li agrada molt»
Arturo sap que la seva vida canviarà per sempre després d'estrenar 'Camera Café, la película'. És un projecte molt ambiciós perquè ressuscitarà el record de molts espectadors.
La sèrie en què està basada el llargmetratge va fascinar força gent i les expectatives són altes.
Arturo Valls i la seva dona Patricia només tenen un fill en comú. | Europa Press
«Li agrada molt l'esport i parla de periodisme esportiu, fixa't que era la meva primera vocació i mira com vaig acabar. Jo anava a ser periodista, vaig estudiar periodisme i m'agradava el periodisme esportiu, però he acabat imitant Shakira», declara en un to divertit. | 0.8086 | curate | {"ca": 0.9915151515151515, "en": 0.0028282828282828283, "de": 0.0056565656565656566} | |
macocu_ca_20230731_9_221727 | Billy Carrick
Nom i cognoms Billy Carrick. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Billy Carrick. Tots els serveis en línia.
Cognoms més comuns amb el nom Billy: Blausey, Kim, Heikkila, Cretin, Eifler, Heikkilä. Aconseguir Llista de cognoms amb el nom Billy. | 0.58627 | curate | {"en": 0.047619047619047616, "fr": 0.10256410256410256, "ca": 0.8498168498168498} | |
mc4_ca_20230418_2_315682 | Guerra del Yom Kippur - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Guerra de Yom Kipur)
Guerra del Yom Kippur /
Guerra d'Octubre[Nota 1]
Tropes egípcies travessant el Canal de Suez el 7 d'octubre
6 – 25 d'octubre de 1973
Canal de Suez, alts del Golan, península del Sinaí i Orient Mitjà, Ambdues ribes del Canal de Suez, els Alts del Golan i les zones circumdants
Retenció israeliana del territori capturat a Egipte i Síria durant la Guerra dels Sis Dies
Victòria tàctica israeliana[1][2][3][4][5][6][7] i un alto el foc de les Nacions Unides després de les resolucions 338, 339 i 340, que comportaren la Conferència de Ginebra i l'Acord Interí del Sinaí
Guanys polítics i estratègics tant per Israel com per Egipte
Veure Efectes a llarg termini
Forces expedicionàries àrabs:
Altres forces expedicionàries
Golda Meir Ànwar el-Sadat
375.000[8]–415.000 soldats,
1.700 tancs,[9]
3.000 transports blindats,
945 peces d'artilleria,[10]
440 avions de combat Egipte: 650.000[8]–800.000[11] soldats, 1.700 tancs (1,020 crossed),[12] 2.400 transports blindats, 1,120 peces d'artilleria,[10] 400 avions de combat, 140 helicòpters,[13] 104 vaixells, 150 de superfície amb bateries de míssils (62 al front)[14]
Síria: 150.000[8] soldats, 1.200 tancs, 800–900 transports blindats, 600 peces d'artilleria,[10][15]
Forces expedicionàries *: 100.000 soldats,[8] 500-670 tancs,[16][17] 700 transports blindats[16]
2.521[18]–2.800[19] morts
7,250[20]–8.800[19] ferits
293 capturats
400 tancs destruïts[21]
102 avions destruïts[22] 8.000[19]–18.500[23] morts
18.000[19]–35.000[24] ferits
8.783 capturats
2.250[25]–2,300[26] tancs destruïts o capturats
341[19]–514[27] avions destruïts
19 vaixells enfonsats[28]
No tots van participar en operacions de combat
Els àrabs agafaren els hebreus per sorpresa, a la festivitat del Yom Kippur, festivitat que té lloc deu dies després del començament del nou any jueu, i la festa més important al judaisme, que coincidí amb el mes musulmà del Ramadà. L'exèrcit israelià estava parcialment desmobilitzat amb motiu de la festivitat, i això ajudà egipcis i sirians a una ràpida penetració dins els territoris; tot i així, els soldats hebreus pogueren anar al front amb gran rapidesa atesa la nul·la circulació civil per carreteres i autopistes.
Després d'intensíssims combats en què tots els exèrcits foren abastits per les dues superpotències del moment, (els Estats Units enviaven armament cap a Israel a un ritme de 900 tones diàries, mentre que la Unió Soviètica inicià el dia 13 un pont aeri per subministrar material a egipcis i sirians), a poc a poc l'exèrcit hebreu anà recuperant terreny, arribant a creuar el Canal de Suez pel sud i amenaçant d'arribar a la capital egípcia. Pel que fa als alts del Golan, l'exèrcit hebreu, després d'un combat de forces helitransportades, prengué per assalt el cim de la muntanya Hermon, punt avançat de la defensa síria. La guerra va estar a punt de portar al conflicte les dues superpotències nuclears. [29]
Mentrestant, Washington i Moscou, es reuniren per tal de redactar un pla de pau que permetés la fi de les hostilitats. Després d'intenses negociacions, i veient els països àrabs que no podrien guanyar, es declararà l'alto el foc el dia 24 d'octubre. Al final de les hostilitats, les tropes israelites estaven a només 40 km de Damasc i a 101 km del Caire.
La guerra tenia implicacions molt fondes: el Món Àrab, humiliat per la desfeta de l'aliança entre Egipte, Síria i Jordània a la Guerra dels Sis Dies, se sentí psicològicament reivindicat pels primers èxits del conflicte. A Israel, malgrat els impressionants èxits operatius i tàctics al camp de batalla, la guerra havia posat punt final al seu sentiment d'invencibilitat i complaença. La guerra també desafià moltes assumpcions americanes: els Estats Units iniciaren nous esforços de mediació i de pau. Aquests canvis pavimentaren el camí pel posterior procés de pau. Els Acords de Camp David van fer que el Sinai tornés a Egipte i que es normalitzessin les relacions, fent que Egipte fos el primer país àrab que reconegués pacíficament l'estat d'Israel. Egipte va anar deixant progressivament de pertànyer a l'esfera d'influència soviètica.
1.1 Fets que portaren a la guerra
1.2 Preparació de l'atac per sorpresa
1.3 Maniobres militars egípcies i sirianes
1.4 Israel no llança un atac preventiu
2 Operacions de combat
2.1 Al Sinaí
2.1.1 L'atac egipci
2.1.2 Contraatac israelià
2.1.3 El trencament israelià
2.1.4 Les forces israelianes a través de Suez
2.1.5 El Tercer Exèrcit egipci encerclat
2.1.6 La situació final al front egipci
2.2 Als Alts del Golan
2.2.1 L'atac sirià
2.2.2 L'avanç israelià
2.2.3 Desescalada del front septentrional
2.2.4 La participació jordana
2.3 Al mar
3 Atrocitats contra els presoners israelians
3.1 Atrocitats sirianes
3.2 Atrocitats egípcies
4 L'amenaça soviètica d'intervenció
5 Participació d'altres països
5.1 Ajut a Israel
5.2 Ajuts a Síria i Egipte
5.2.1 L'ajut soviètic
5.2.2 D'altres països
7 El front local durant la guerra
8 Negociacions post-alto el foc
8.1 Kissinger empeny per la pau
8.2 De la retirada a la pau
9 Baixes
10 Efectes a llarg termini
10.1 La resposta a Israel
10.2 Resposta a Egipte i Síria
10.3 Els Acords de Camp David
10.4 L'embargament petrolier
10.5 Commemoracions
La guerra formava part del conflicte araboisraelià, una disputa en marxa que portava en marxa des de 1948, quan es creà l'estat d'Israel. Durant la Guerra dels Sis Dies de 1967, Israel havia conquerit a Egipte la península del Sinaí i gairebé la meitat dels Alts del Golan de Síria.
D'acord amb Chaim Herzog:
« El 19 de juny de 1967 el Govern d'Unitat Nacional d'Israel votà de manera unànime tornar el Sinaí a Egipte i els Alts del Golan a Síria a canvi d'acords de pau. El Golan hauria de ser desmilitaritzat i es negociaria un estàtus especial pels estrets de Tiran. El govern també decidí obrir negociacions amb el rei Hussein de Jordània sobre la frontera oriental[30] »
La decisió israelita havia de ser enviada als estats àrabs pel govern americà. Els Estats Units van ser informats de la decisió, però no sabien que havien de transmetre-la. No hi ha proves que Egipte o Síria la rebessin. La decisió va ser mantenida com un alt secret als cercles gobernamentals israelians i l'oferta va ser retirada a l'octubre de 1967. [31]
Tant Egipte com Síria volien recuperar els territoris perduts a la Guerra dels Sis Dies. Al setembre de 1967, la Conferència Àrab de Khartum publicà els "tres no", decidint que "no hi hauria pau, ni reconeixement ni negociació amb Israel". En el transcurs dels anys posteriors a la guerra, Israel construí línies de fortificacions tant al Sinaí com als Alts del Golan. El 1971, Israel gastà 500 milions de dòlars, fortificà les seves posicions al Canal de Suez, en una cadena de fortificacions i treballs gegantins coneguts com la Línia Bar Lev, en honor del general israelià Chaim Bar-Lev.
El President d'Egipte Gamal Abdel Nasser va morir al setembre de 1970, sent succeït per Anwar Sadat. Sadat, en resposta a una iniciativa de l'intermediari de les Nacions Unides Gunnar Jarring, declarà que si Israel es comprometia a retirar les seves forces armades del Sinaí i de la Franja de Gaza, a aconseguir un assentament just pel problema dels refugiats, a retirar les seves forces armades de tots els territoris ocupats des del 5 de juny de 1967 i a implementar les altres provisions de la Resolució 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides com demanava Jarring, Egipte estaria "disposat a assolir un acord de pau amb Israel". Israel respongué que no hi hauria retirada fins a les fronteres del 5 de juny de 1967. [32]
Sadat esperava que si causava encara que fos una derrota limitada als israelians, l'statu quo podria alterar-se. Hafez al-Assad, líder sirià, tenia una opinió diferent. Tenia pocs interessos en les negociacions, i pensava que reprendre els Alts del Golan seria purament una opció militar. Després de la Guerra dels Sis Dies, Assad havia iniciat una gran construcció militar i esperava fer de Síria la potència militar dominant dels estats àrabs. Amb l'ajut d'Egipte, Assad creia que el seu nou exèrcit podria guanyar a Israel i assegurar el paper de Síria a la regió. Assad només contemplava les negociacions un cop als Alts del Golan haguessin estat reconquerits per la força, la qual cosa induiria a Israel a rendir la Cisjordània i Gaza, entre altres concessions.
Sadat també tenia importants preocupacions domèstiques en voler la guerra. "Els tres anys des que Sadat havia ocupat el càrrec... van ser els més desmoralitzadors de la història d'Egipte... Una economia dissecada s'afegia a l'abatiment de la nació. La guerra era una opció desesperada. "[33] A la seva biografia de Sadat, Raphael Israeli argumentà que Sadat creia que el nucli del problema es trobava a la gran vergonya de la Guerra dels Sis Dies, i abans que es pogués fer cap reforma creia que s'havia de superar aquella vergonya. L'economia d'Egipte estava en runes, però Sadat sabia que les grans reformes que creia necessàries serien molt impopulars en grans capes de la societat. Una victòria militar li donaria la popularitat que necessitava per fer canvis. Una part de la població egípcia, principalment els estudiants universitaris que llançaven àmplies protestes, volien decididament una guerra per reclamar el Sinaí i era molt molest que Sadat no n'hagués llançat una en els seus 3 primers anys al càrrec.
La resta d'estats àrabs no es mostraren tan decidits a llançar-se a una nova guerra. El rei Hussein de Jordània temia una altra gran pèrdua de territori com havia passat a la Guerra dels Sis Dies, en la que Jordània va perdre tota la riba occidental, territori que havia conquerit i annexionat el 1948-49 i havia doblat la seva població. Sadat també donava suport a les reclamacions de l'Organització d'Alliberament de Palestina (OLP) sobre la Riba Occidental i Gaza, i en el fet d'una victòria promesa per Iàssir Arafat que els donaria el control. Hussein encara veia la Riba Oest com a part de Jordània i volia que tornés al seu regne. A més, durant la crisi de Setembre Negre de 1970, gairebé havia esclatat una guerra civil entre l'OLP i el govern jordà. A la guerra, Síria va intervenir militarment al costat de l'OLP, allunyant-se de Hussein.
Iraq i Síria també mantenien unes relacions tenses; i els iraquians es negaren a unir-se a l'ofensiva inicial. El Líban, que compartia frontera amb Israel, no s'esperava que entrés a la guerra a causa del seu petit exèrcit i ja tenia una inestabilitat evident. Els mesos anteriors a la guerra van veure a Sadat llançant-se a una ofensiva diplomàtica intentant guanyar-se suports per a la guerra. A la tardor de 1973, reclamà el suport a més d'un centenar d'estats. Aquests eren principalment els països de la Lliga Àrab, el Moviment de Països No Alineats i l'Organització d'Unitat Africà. Sadat també treballà per guanyar-se el favor a Europa, tenint alguns èxits abans de la guerra. El Regne Unit i França se situaren per primera vegada amb les potències àrabs contra Israel al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Fets que portaren a la guerraModifica
Després del rebuig de la iniciativa de pau de Sadat per part d'Israel, que proposava una retirada total israeliana fins a les fronteres de 1967 a canvi d'un tractat de no-bel·ligerància,[34] Sadat declarà Egipte estava preparat per "sacrificar un milió de soldats" per recuperar el seu territori perdut. [35] Des de finals de 1972, Egipte començà a concentrar els esforços en millorar les seves forces, rebent de la Unió Soviètica caces MiG-21, míssils antiaeris SA-2, SA-3, SA-6 i SA-7, tancs T-55 i T-62, canons antitanc RPG-7, i el míssil guiat antitanc AT-3 Sagger, i millorà les seves tàctiques militars, basades en les doctrines de batalla soviètiques. Els generals polítics, que majoritàriament havien estat els responsables de la desfeta de 1967, van ser substituïts per militars competents. [36]
El paper de les superpotències, també, va ser un factor important en l'esclat d'ambdues guerres. La política de la Unió Soviètica va ser una de les causes de la feblesa militar egípcia. El president Nasser només era capaç d'obtenir el material per un mur defensiu de míssils antiaeris després de visitar Moscou i pregar-ho als líders del Kremlin. Els va dir que si no rebia els subministraments, hauria de tornar a Egipte i dir al seu poble que Moscou els havia abandonat, i llavors abandonar el poder a un dels seus pars que podria arribar a un tracte amb els americans. Llavors, els americans tindrien les mans lliures a la regió, la qual cosa Moscou no podia permetre.
El President egipci Anwar Sadat.
Un dels objectius no declarats d'Egipte de la Guerra de Desgast era forçar la Unió Soviètica a portar subministraments a Egipte amb més armes avançades. Egipte creia que l'única manera de convèncer els líders soviètics de les deficiències dels avions i de l'armament de la defensa aèria subministrat a Egipte després de 1967 era posar a prova l'armament soviètic contra l'armament avançat que els Estats Units havien subministrat a Israel.
La política de Nasser després de la derrota de 1967 entrà en conflicte amb la Unió Soviètica. Els soviètics volien evitar una nova conflagració entre àrabs i israelians a fi de no deixar-se arrossegar a una confrontació amb els Estats Units. La realitat de la situació semblà aparent quan les superpotències es trobaren a Oslo i acordaren mantenir l'statu quo. Això era inacceptable pels líders egipcis, i quan es descobrí que els preparatius egipcis per travessar el canal estaven sent filtrada, es convertí en imperatiu que els soviètics sortissin d'Egipte. Al juliol de 1972, Egipte expulsà uns 20.000 consellers militars soviètics del país i reorientà la política exterior soviètica vers una més favorable amb els Estats Units. Els sirians es mantingueren alineats amb la Unió Soviètica.
Els soviètics creien que Sadat tindria poques oportunitats en qualsevol guerra. Advertiren que si intentava travessar el molt fortificat Canal de Suez patiria un gran nombre de baixes. Tant els soviètics com els americans perseguien una détente, i no estaven interessats en el fet que l'Orient Mitjà es desestabilitzés. Al juny de 1973 en una trobada amb el President americà Richard Nixon, el líder soviètic Leonid Bréjnev proposà que Israel retrocedís fins a la seva frontera de 1967. Bréjnev va dir que si Israel no ho feia, "tindrem dificultats en aconseguir que la situació militar no s'encengui", un indicatiu que la Unió Soviètica no podia aturar els plans de Sadat. [37]
En una entrevista publicada a Newsweek el 9 d'abril de 1973, el president Sadat amenaçà de nou amb la guerra amb Israel. En diverses ocasions durant 1973, les forces àrabs realitzaren maniobres a gran escala, fent que els militars israelians posessin el nivell d'alerta en el màxim nivell, només per ser baixat uns dies després. Els líders israelians encara creien que si tenia lloc un atac, la Força Aèria Israeliana podria rebutjar-lo.
Gairebé tot un any abans de la guerra, en una reunió amb el seu Consell Suprem de les Forces Armades celebrada el 24 d'octubre de 1972, Sadat declarà la seva intenció d'anar a la guerra amb Israel fins i tot sense el suport soviètic. [38] Els plans ja havien començat el 1971 i va realitzar-se en un secret absolut (fins i tot els comandants del graó més alt no van saber res dels plans de guerra fins a menys d'una setmana abans de l'atac, i les tropes no ho van saber-ho fins poques hores abans). El pla per atacar Israel conjuntament amb Síria va ser batejat com a operació "Badr'' ("Lluna plena" en àrab), per la batalla de Badr, en la que els musulmans sota Mahoma derrotaren els quraixites de la Mecca.
Preparació de l'atac per sorpresaModifica
El Departament de Recerca del Directori d'Intel·ligència Militar (abreujat com a Aman) de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) era responsable de formular les estimacions d'intel·ligència d'Israel. Les seves avaluacions sobre la possibilitat de la guerra es basaven en diversos supòsits. En primer lloc, s'assumia correctament que Síria no aniria a la guerra amb Israel a no ser que Egipte també ho fes. En segon lloc, el departament sabia de Ashraf Marwan, exgendre del President Nasser i que era un important agent del Mossad,[39] que Egipte volia reconquerir tot el Sinaí, però que no aniria a la guerra fins que rebessin caça-bombarders MiG 23 per neutralitzar la Força Aèria Israeliana, així com míssils Scud per emprar-se contra les ciutats israelianes com a aturador dels atacs israelians contra les infraestructures egípcies.
Com que no havien rebut els MiG-23, i els míssils Scud no van arribar a Egipte des de Bulgària a finals d'agost i costaria quatre mesos entrenar les tripulacions terrestres egípcies, l'Aman va preveure que la guerra amb Egipte no era imminent. Aquesta assumpció sobre els plans estratègics egípcis, conegut com "el concepte", van perjudicar enormement el pensament del departament i van fer que no es prenguessin seriosament altres alertes de la guerra.
Cap a mitjans de 1973, l'Aman estava gairebé al corrent de tots els plans àrabs de guerra. Sabien que el segon i el tercer exèrcits egipcis intentarien travessar el Canal de Suez i avançar 10 km al Sinaí, seguides per divisions cuirassades que avançarien cap als passos de Mitla i Gidi, i que les unitats navals i paracaigudistes llavors intentarien capturar Sharm el-Sheikh. L'Aman també era coneixedor de molts detalls del pla de guerra sirià. Malgrat això, els analistes israelians, seguint "el concepte", no van creure que els àrabs volguessin seriosament anar a la guerra. [40]
Els egipcis van fer molt per promoure aquest malentès. Tant els israelians com els americans creien que l'expulsió dels observadors militars soviètics havia reduït enormement l'efectivitat de l'exèrcit egipci. Els egipcis asseguraren que hi havia un flux constant d'informació falsa sobre problemes de manteniment i mancances de personal per operar l'equipament més avançat. Els egipcis van fer reiterats informes falsos sobre la mancança de peces de recanvi dirigits cap als israelians. Sadat havia participat tant de temps en una política arriscada que les seves freqüents amenaces de guerra estaven sent ignorades pel món.
A l'abril i maig de 1973, la intel·ligència israeliana començà a capturar senyals sobre les intencions egípcies sobre la guerra, reconeixent que hi tenien les divisions necessàries i els equipaments de ponts per travessar el Canal, així com un paraigua de míssils per protegir qualsevol operació de travessia d'un atac aeri. Malgrat això, Eli Zeira, cap de l'Aman, encara confiava que les probabilitats que hi hagués guerra eren baixes. [40]
Al maig i a l'agost de 1973 els egipcis van fer maniobres militars prop de la frontera, i Ashraf Marwan advertí inacuradament que Egipte i Síria llançarien un atac per sorpresa el 15 de maig. L'exèrcit israelià es mobilitzà com a resposta a aquests exercicis amb un cost considerable. Aquests exercicis eren per assegurar que els israelians creuria que els preparatius de guerra previs a just abans que l'atac es llancés eren simplement unes noves maniobres.
Maniobres militars egípcies i sirianesModifica
Durant la setmana prèvia al Yom Kippur, l'exèrcit egipci va preparar uns exercicis d'entrenament d'una setmana de durada al costat del Canal de Suez. La intel·ligència israeliana, detectant els grans moviments de tropes dirigint-se cap al canal, no els va tenir en compte, assumint que es tractaven de meres maniobres. Els moviments de tropes sirianes cap a la frontera també va ser detectada, així com que els permisos havien estat cancel·lats i havien cridat els reservistes de l'exèrcit sirià. Aquestes accions van ser considerades com a confuses, però no com una amenaça perquè, tal com creia Aman, no atacarien sense Egipte i Egipte no atacaria fins que no rebés l'armament que esperava. Malgrat aquesta creença, Israel envià reforços als Alts del Golan. Aquestes forces es demostrarien crítiques durant els primers dies de la guerra.
El 27 i el 30 de setembre, dues tandes de reservistes van ser cridats per l'exèrcit egipci per participar en les maniobres. Dos dies abans de l'esclat de la guerra, el 4 d'octubre, el comandament egipci va fer pública la desmobilització de part dels reservistes cridats el 27 de setembre per disminuir les sospites al costat israelià. Uns 20.000 soldats van ser desmobilitzats, i subseqüentment alguns d'aquests homes van rebre permís per realitzar la Umrah (pelegrinatge) a La Meca. [41][42] Els informes també donaven instruccions als cadets de les acadèmies militars perquè reprenguessin els seus estudis el 9 d'octubre. [40]
L'1 d'octubre, un investigador de l'Aman, el tinent Binyamin Siman-Tov, presentà un informe on argumentava que els desplegaments i les maniobres al Canal de Suez semblaven un camuflatge per a una travessa real del Canal. Siman-Tov envià un informe més comprensible el 3 d'octubre. Ambdós van ser ignorats pel seu superior. [40]
D'acord amb el general El-Gamasy, "Sobre la iniciativa de l'estat major d'operacions, vam revisar la situació a terra i vam desenvolupar un marc per a l'operació ofensiva planejada. Vam estudiar les característiques tècniques del Canal de Suez, el flux i el reflux de les marees, la velocitat dels corrents i la seva direcció, les hores de foscor i la llum de la lluna, clima i condicions a la Mediterrània i al mar Roig. "[43] Encara afegí que "Dissabte 6 d'octubre de 1973 (10 de Ramadà de 1393) va ser el dia triat per l'opció setembre-octubre. Les condicions per a una travessa eren bones, era un dia festiu a Israel, i la lluna aquell dia, el 10 de Ramadà, shone des de la posta del sol fins a mitjanit. "[43]
La guerra coincidia aquell any amb el mes musulmà de Ramadà, quan molts soldats àrabs musulmans també dejunaven. Per l'altre costat, el fet que l'atac fos llançat pel Yom Kippur podria "ajudar" Israel a reunir més fàcilment les seves reserves a les seves llars i a les sinagogues, car les carreteres i les línies de comunicació estaven majoritàriament obertes i facilitava la mobilització i el transport dels militars.
Malgrat negar-s'hi a participar, el rei Hussein de Jordània es trobà amb Sadat i Assad a Alexandria dues setmanes abans. Donades les suspicàcies mútues existents entre els líders àrabs, és difícil que parlessin sobre plans de guerra específics. Però és possible que Sadat i Assad haguessin tret el tema de la guerra amb Israel en termes generals per saber les possibilitats que Jordània se'ls unís. [44]
La nit del 25 de setembre, el rei Hussein volà en secret fins a Tel Aviv per advertir la primera ministra israeliana Golda Meir. "Aniran a la guerra sense Egipte? ", preguntà la sra. Meir; el rei va dir que no ho creia, "Crec que [Egipte] cooperarà. "[45] Aquest avís va ser ignorat, i Aman va concloure que el rei no va dir res que no se sabés. Durant el mes de setembre Israel rebé 11 alertes de guerres de fonts ben situades. Malgrat això, el director del Mossad general Zvi Zamir continuà insistint que la guerra no era una opció pels àrabs, tot i l'advertència de Hussein. [46] Zamir posteriorment remarcaria que "simplement no els creiem capaços [d'anar a la guerra]". [46]
El dia abans de la guerra, el general Ariel Sharon va inspeccionar fotografies aèries i d'altres documents d'intel·ligència aportats per Yehoshua Saguy, el seu oficial de la divisió d'intel·ligència. El general Sharon notà que la concentració de tropes egípcies al canal era molt superior al que s'havia observat durant les maniobres, i que els egipcis havien portat tot els seus de travessa al canal. Llavors cridà al general Shmuel Gonen, qui l'havia substituït com a cap del Comandament Sud, i li expressà la seva certesa que la guerra era imminent. [47]
Entre el 4 i el 5 d'octubre, la preocupació de Zamir va anar creixent a mesura que es detectaven els signes d'un atac que semblava imminent. Els consellers soviètics i les seves famílies van abandonar Egipte i Síria, avions de transport preparats per ser carregats amb equipament militar aterraren tant a Cairo com a Damasc, i fotografies aèries revelaren que concentracions egípcies i sirianes de tancs, infanteria i míssils SAM amb una quantitat sense precedents. D'acord amb documents desclassificats de la Comissió Agranat, el general de brigada Yisrael Lior, que era conseller militar de la primera ministra Golda Meir reclamà que el Mossad sabia per Ashraf Marwan que tindria lloc un atac sota la disfressa d'unes maniobres militars en el transcurs d'una setmana, però la informació no arribà a l'oficina del Primer Ministre. La informació acabà amb l'ajudant el cap del Mossad, Zvi Zamir, que el lliurà a Zamir el 5 d'octubre a les 0.30 h. D'acord amb l'afirmació un poc segur Zamir agraí a l'ajudant la informació i va dir que el portaria a l'oficina del Primer Ministre al matí. [39] La nit del 5/6 d'octubre, Zamir viatjà a Europa per trobar-se amb Marwan a mitjanit. Marwan l'informà que era imminent un atac sirio-egipci;[40] però li va dir incorrectament que l'atac tindria lloc al vespre. [48]
Aquesta advertència en particular, combinada amb la gran quantitat d'alertes, va aconseguir finalment que l'Alt Comandament israelià es posés en acció. Només hores abans que l'atac comencés es donaren les ordres per a una mobilització parcial dels reservistes. [49] Irònicament, advertir els reservistes va ser més fàcil que habitualment, car gairebé totes les tropes estaven a les sinagogues o a les seves llars per la diada.
L'atac de les forces egípcies i sirianes va agafar per sorpresa als Estats Units. D'acord amb el futur Director de la CIA i Secretari de Defensa Robert Gates, estava reunit amb un negociador d'armes americà sobre la improbabilitat d'un conflicte armat a la regió quan sentí les notícies de l'esclat de la guerra per la ràdio. Per l'altre costat, el KGB sabia que l'atac tindria lloc amb anticipació, probablement per les seves fonts d'intel·ligència a Egipte. [50]
Israel no llança un atac preventiuModifica
Tot i saber de la imminència de l'atac, la primera ministra d'Israel Golda Meir va prendre la controvertida decisió de no llançar un atac preventiu.
L'estratègia israeliana es basava majoritàriament en la premissa que si la guerra era imminent, Israel llançaria un atac preventiu. S'assumia que els serveis d'intel·ligència israelians, en el pitjor dels casos, advertirien d'un atac àrab amb 48 hores d'anticipació.
Golda Meir, Moshe Dayan i el general David Elazar es van reunir el matí del Yom Kippur, sis hores abans que comencés la guerra. Dayan començà la reunió argumentant que la guerra no era una certesa. Elazar llavors presentà el seu argument a favor d'un atac preventiu contra els aeròdroms sirians al migdia, els míssils sirians a les 15.00 h, les forces terrestres sirianes a les 5 de la tarda. "Quan les presentacions estaven fetes, la primera ministra es veié acorralada per la incertesa uns moments, i llavors va donar una decisió clara: no hi hauria un atac preventiu. Israel podria necessitar l'ajut nord-americà aviat i era imperatiu que no fos culpat d'haver iniciat la guerra. "Si ataquem primer, no rebrem ajut de ningú", va dir. [51]
Altres nacions desenvolupades, dependents del petroli de l'OPEP, es va prendre més seriosament l'amenaça d'un embargament petroler i un boicot comercial, i aturaren l'enviament de subministraments de munició a Israel. Com a resultat, Israel va quedar completament depenent dels Estats Units per rebre subministraments militars, i era particularment sensible al fet que res pogués enrarir aquesta relació. Després que Meir prengués la seva decisió, a les 10:15 del matí es trobà amb l'ambaixador americà Kenneth Keating per tal d'informar els Estats Units que Israel no llançaria cap atac preventiu que iniciés una guerra, i demanaren que els esforços dels Estats Units es dirigissin a evitar la guerra. A les 18:33 (hora d'Israel) Keating envià un telegrama electrònic informant de la trobada. [52][53]
Posteriorment arribà un missatge del Secretari d'Estat Henry Kissinger dient "No us avanceu". [54] Al mateix temps, Kissinger també demanà als soviètics que empressin la seva influència per evitar la guerra, contactà amb Egipte amb el missatge israelià negant-se a llançar l'atac preventiu, i envià missatges a altres governs perquè se situessin al costat de la moderació. Aquests darrers esforços van ser fútils. [55] D'acord amb Henry Kissinger, si Israel hagués atacat abans, no hauria rebut "ni un clau". [56]
David Elazar proposà una mobilització de tota la Força Aèria i de quatre divisions cuirassades, amb un total d'entre 100.000 i 120.000 soldats, mentre que Dayan afavoria una mobilització de la Força Aèria i dues divisions cuirassades, totalitzant uns 70.000 soldats. Meir escollí la proposta d'Elazar. [57]
Operacions de combatModifica
Al SinaíModifica
Restes d'un Sukhoi Su-7 egipci abatut sobre el Sinaí el 6 d'octubre.
El Sinaí era de nou l'arena del conflicte entre israelians i egipcis. Els egipcis havien preparat un assalt a través del canal i desplegaren 5 divisions, totalitzant 100.000 soldats, 1.350 tancs i 2.000 canons i morters pesats pel onslaught. Davant seu havien 450 soldats de la Brigada Jerusalem, desplegats en 16 fortins. Hi havia 290 tancs israelians en tot el Sinaí dividits en 3 brigades cuirassades,[58] i només una d'aquestes estava desplegada prop del Canal quan començaren les hostilitats. [59]
A la riba est del canal s'establiren caps de pont el 6 d'octubre. Les forces cuirassades israelianes llançaren contraatacs entre el 6 i 8 d'octubre, però sovint eren lents i sense suport adequat i eren rebutjats pels egipcis fent servir principalment míssils antitanc portàtils.
Les unitats egípcies generalment no avançaren més enllà d'una franja poc profunda per por de prendre la protecció de les seves bateries de míssils terra-aire (míssils SAM), que estaven situats a la riba oest del canal. A la guerra dels Sis Dies, la Força Aèria Israeliana havia atacat impunement els indefensos exèrcits àrabs. Egipte i Síria havien fortificat enormement el seu costat de les línies de l'alto el foc amb bateries SAM soviètiques, contra les quals la Força Aèria Israeliana no havia tingut temps d'executar una operació de supressió de les defenses aèries enemigues ("SEAD", pel nom en anglès Suppression of Enemy Air Defenses) a causa de l'element sorpresa. [60][61] Israel, que havia invertit gran part del seu pressupost de defensa en construir la força aèria més poderosa de la regió, podria veure l'eficàcia de la seva força aèria restringida a les fases inicials del conflicte a causa de la presència dels SAM.
El 9 d'octubre, la Força Aèria Israeliana intentà concentrar les seves reserves i augmentar els subministraments mentre els egipcis seguien sobre l'estratègia defensiva. Es decidí contraatacar un cop els blindats egipcis intentessin expandir el cap de pot més enllà de la pantalla protectora dels SAM. La resposta, amb el nom clau operació Gazelle, va ser llançada el 15 d'octubre. Les forces israelianes, amb la divisió d'Ariel Sharon com a punta llança, travessà el corredor de Tasa i travessà el Canal de Suez al nord del Gran Llac Salat.
Després d'intensos combats, el progrés israelià cap al Cairo va aturar-se mentre que avançaven cap al sud sobre la riba est del Gran Llac Sat i la seva extensió sud a la dreta del Canal dirigint-se cap a Port Suez, quan es declarà l'alto el foc el 24 d'octubre.
L'atac egipciModifica
La Guerra al Sinaí, 6-15 d'octubre.
Article principal: Operació Badr (1973)
Anticipant un contraatac cuirassat israelià portat a terme per 3 divisions cuirassades,[62] els egipcis havien armat les seves tropes d'assalt amb grans quantitats d'armament antitanc portàtils (principalment granades propulsades per coets i més avançats però menys nombrosos míssils guiats Sagger, que devastaren els primers contraatacs israelians). Cadascuna de les 5 divisions d'infanteria que travessà el míssil havien estat equipades amb coets RPG-7 i granades RPG-43, i reforçats amb un batalló de míssils guiats antitanc, car no tindrien cap suport cuirassat durant gairebé 12 hores. [63]
A més, els egipcis havien construït rampes separades als punts de travessia, arribant a 21 metres per fer front al mur de sorra israelià, donant foc de cobertura per a la infanteria d'assalt i per fer front els primer contraatacs cuirassats israelians. [64] L'escala i l'efectivitat de l'estratègia egípcia de desplegar tot aquest armament antitanc juntament amb la incapacitat israeliana d'impedir el seu ús mitjançant suport aeri proper (a causa de l'escut SAM) contribuí enormement a les pèrdues inicials israelianes a la guerra.
Restes d'un A-4 Skyhawk israelià
L'Exèrcit egipci va posar un gran esforç en trobar una manera ràpida i efectiva en trencar les defenses israelianes. Els israelians havien construït murs de sorra de 18 metres d'alt amb un desnivell de 60 graus i reforçats a la línia d'aigua. Els enginyers egipcis havien experimentat inicialment amb càrregues explosives i bulldozers per netejar els obstacles, abans que un oficial inferior proposés usar canons d'aigua d'alta pressió. La idea va ser provada, i s'importaren diversos canons d'aigua des del Regne Unit i l'Alemanya Oriental. Els canons d'aigua aconseguiren trencar els murs de sorra usant aigua del canal. [65]
El 6 d'octubre, a les 14:00, començà l'operació Badr amb un gran atac aeri. Més de 200 avions egipcis atacaren simultàniament 3 bases aèries, bateries de míssils Hawk, tres centres de comandament, posicions d'artilleria i diverses instal·lacions de radar. [66] Els aeroports de Refidim i de Bir Tamada van quedar temporalment fora de servei, i una bateria de Hawks a Ophir quedà malmesa. L'assalt aeri va ser conjuntat amb una barrera d'artilleria de 53 minuts de durada realitzada per més de 2.000 peces contra la Línia Bar Lev i la rereguarda dels centres de comandament i les bases de concentració. [67]
L'escriptor Andrew McGregor afirmà que l'èxit del primer atac va fer innecessari un segon atac. [68][69][70] Egipte reconegué la pèrdua de 5 avions durant l'atac. Però Kenneth Pollack va escriure que 18 avions egipcis van resultar abatuts, i aquestes pèrdues van fer que es cancel·lés la segona onada. [71] En un enfrontament notable durant aquest període, un parell de F-4E Phantoms israelians desafiaren 28 MiGs egipcis sobre Sharm el-Sheikh durant mitja hora, abatent entre 7 o 8 MiGs sense patir cap pèrdua. [72][73] Un dels pilots egipcis morts va ser el capità Atif Sadat, mig germà del President Sadat. [74]
Simultàniament, 14 bombarders Tupolev Tu-16 egipcis atacaten objectius al Sinaí amb míssils Kelt, mentre que dos altres Tupolev dispararen dos míssils Kelt contra una central de radar al mig d'Israel. [72] Un míssil va ser abatut per un caça Mirage israelià en patrulla, mentre que el segon va caure al mar. L'atac va ser una temptativa d'advertir Israel que Egipte podia respondre si es bombardejaven objectius a l'interior del territori egipci. [75]
Sota la cobertura de la barrera inicial d'artilleria, la força d'assalt egípcia de 32.000 infants començà a travessar el canal en 12 onades en 5 zones de travessa separades, entre les 14:05 i les 17:30, en el que s'ha conegut com "La Travessa". [76] Els egipcis evitaren que els israelians reforçaren la Línia Bar Lev i procediren a atacar les fortificacions israelianes. Mentrestant, els enginyers arribaren per obrir escletxes al mur de sorra. [77][78] La Força Aèria Israeliana realitzaren operacions d'interdicció aèria per intentar evitar que s'erigissin els ponts, patint pèrdues a causa de les bateries SAM egípcies. Els atacs aeris es demostraren inútils, car el disseny en seccions dels ponts feia que fossin ràpids de reparar quan rebien un impacte. [79]
Malgrat una resistència ferotge, la brigada de reserva israeliana aquarterada als forts de Bar-Lev quedà superada. D'acord amb Shazly, en només sis hores, 15 punts forts havien estat capturats mentre que les forces egípcies avançaven diversos kilòmetres al Sinaí. La narració de Shazly és disputada per Kenneth Pollack, que assenyala que majoritàriament, els fortins només caigueren després de repetits assalts fets per forces superiors o després de setges prolongats durant diversos dies. [80] La fortificació més al nord de la Línia Bar Lev, amb el nom clau de "Fort Budapest", rebutjà repetits assalts i seguí en mans israelianes durant tota la guerra. Un cop els ponts van quedar instal·lats, començaren a travessar el canal els reforços d'infanteria amb armament antitanc, mentre que els primers tancs egipcis començaren l'avanç a les 20:30. [81]
Els egipcis també intentaren aterrar diverses unitats de comandos mitjançant helicòpters en diverses zones del Sinaí per impedir l'arribada de reserves israelianes. Però tot acabà en desastre quan els israelians van abatre 20 helicòpters, causant grans baixes. [82][83] El major general israelià Chaim Herzog va assenyalar que els helicòpters abatuts van ser 14. [84] Malgrat això, d'altres fonts afirmen que "diversos" helicòpters van ser abatuts amb la "pèrdua total de vides" i que els pocs comandos que van aconseguir aterrar no van deixar de ser una "molèstia". [85] Malgrat això, Kenneth Pollack assenyalà que malgrat les grans pèrdues, els comandos egipcis van lluitar excepcionalment durament i van crear una considerable sensació de pànic, fent que els israelians haguessin de prendre preocupacions que van dificultar la seva capacitat en concentrar-se per aturar l'assalt pel canal. [86]
Les tropes egípcies avançaren entre 4 i 5 km al desert del Sinaí, amb dos exèrcits (ambdós de la mida d'un cos segons les mesures occidentals, incloent-hi la 2a divisió d'infanteria al 2n Exèrcit). L'endemà al matí, uns 850 tancs havien travessat el canal. [67] A la seva història de la guerra, Saad El Shazly assenyala que el matí del 7 d'octubre, els egipcis tenien 280 soldats morts i tenien 20 tancs destruïts, tot i que aquestes xifres són discutides. [87]
La majoria de soldats israelians que defensaven la Línia Bar-Lev eren baixes, i uns 200 havien estat fets presoners. [12][88][89] Durant els dies següents, alguns defensors de la Línia Bar-Lev aconseguiren superar el cercle egipci i tornar a les seves línies, o van ser extrets durant els contraatacs israelians. Durant els següents dies, la Força Aèria Israeliana jugà un paper mínim a la lluita, car era necessària per combatre amb la simultània, i en darrera instància més amenaçadora, invasió siriana dels Alts del Golan. [90]
Les forces egípcies llavors van consolidar les seves posicions inicials. El 7 d'octubre, els caps de pont van ser augmentats 4 km, al mateix temps que rebutjaven contraatacs israelians. Al nord, la 18a divisió egípcia atacà la ciutat de Qantara, combatent les tropes israelianes de dins i els voltants de la ciutat. Els combats eren barri a barri, i a vegades mà a mà. Els egipcis es van veure obligats a netejar la ciutat edifici per edifici. Al vespre, la major part de la ciutat estava en mans egípcies. Els combats a Qantara van finalitzar l'endemà al matí. [91]
Mentrestant, els comandos egipcis que saltaren el 6 d'octubre començaren a fer front a les reserves israelianes l'endemà al matí. Ambdós bàndols patiren greus pèrdues, però a vegades els comandos van aconseguir retardar el moviment de les reserves israelianes fins al front. Aquestes operacions especials sovint comportaven confusió i angoixa entre els comandants israelians, que elogiaren els comandos egipcis,[92][93] malgrat que segons d'altres fonts els comandos egipcis només van ser una molèstia. [94] D'acord amb Abraham Rabinovich, només els comandos propers a Baluza i els que bloquejaven la carretera a Fort Budapest van tenir un cert èxit. Dels 1.700 comandos egipcis que penetraren darrere de les línies israelianes, 740 van resultar morts (molts en helicopters abatuts) i 330 van ser fets presoners. [95]
Contraatac israeliàModifica
Un tanc M60 Patton israelià destruït al Sinaí.
El 7 d'octubre, David Elazar visità Shmuel Gonen, comandant del Front Sud israelià, que havia ocupat el càrrec només feia 3 mesos en retirar-se Ariel Sharon, per trobar-se amb els comandants israelians. Els israelians planejaren un contraatac caut per a l'endemà realitzat per la 162a divisió cuirassada d'Abraham Adan. [96] El mateix dia, la Força Aèria Israeliana llançà l'operació Tagar, amb la intenció de neutralitzar les bases de la Força Aèria Egípcia i el seu escut defensiu de míssils. [97][98]
Set bases aèries egípcies van quedar malmeses, amb la pèrdua de dos A-4 Skyhawks i dels seus pilots. Dos atacs planejats no es van dur a terme a causa de la necessitat cada vegada major del poder aeri al front sirià. Les IAF realitzaren a terme més atacs aeris contra les forces egípcies a la riba est del canal, informant que havien causat grans pèrdues. Els reactors israelians realitzaren centenars de sortides contra objectius egipcis l'endemà, però l'escut SAM egipci va cobrar el seu peatge, perdent 3 avions per cada 200 sortides, una taxa insostenible. [97][98]
El 8 d'octubre, després de la marxa d'Elazar, Gonen canvià els plans sobre la base dels informes de camp més optimistes. La divisió d'Adan estava formada per 3 brigades, totalitzant 183 tancs. Una de les brigades estava encara en ruta, i participaria en l'atac al vespre, juntament amb una brigada d'infanteria mecanitzada amb 44 tancs més. [99][100] El contraatac israelià es dirigia contra els punts forts de Bar Lev davant la ciutat d'Ismailia, on la infanteria egípcia s'havia atrinxerat. En una sèrie d'atacs mal coordinats, que es trobaren amb una decidida resistència, els israelians patiren grans pèrdues. [101]
Aquell vespre, les forces egípcies avançaren un cop més per aprofundir els seus caps de pont, i com a resultat els israelians van perdre diverses posicions estratègiques. Els posteriors atacs israelians per reconquerir el terreny perdut es demostraren fútils. [101] Després de fer-se fosc, un contraatac egipci va ser rebutjat amb la pèrdua de 50 tancs de la 143a divisió cuirassada, comandada pel general Ariel Sharon, que havia estat reinstaurat com a comandant de divisió en l'esclat de la guerra. Garwych, citant fonts egípcies, documentà que les pèrdues egípcies el 13 d'octubre van ser de 240 tancs. [102]
Un tanc israelià operant al Sinaí.
D'acord amb Herzog, el 9 d'octubre les línies del front s'estabilitzaren. Els egipcis van ser incapaços d'avançar més enllà,[103] i els atacs cuirassats egipcis del 9 i del 10 d'octubre van ser rebutjats amb greus pèrdues. Malgrat tot, aquesta afirmació va ser discutida per Shazly, que afirmà que els egipcis continuaren avançar i milloraren les seves posicions el 10 d'octubre. Asenyala un combat, en el que participaren elements de la 1a Brigada d'Infanteria, adjunta a la 19a Divisió, que capturà Ayoun Mousa, al sud de Suez. [104]
Tant Herzog com Shazly mencionaren un atac egipci fracassat al sud del golf de Suez en direcció de Ras Sudar per part de la 1a Brigada Mecanitzada egípcia. Abandonant la seguretat del paraigua dels SAM, la força va ser atacada per avions israelians i patí greus pèrdues. [104][105] Shazly cità aquesta experiència com a base per resistir la pressió del Ministre de la Guerra, per atacar cap a l'est en direcció els passos de Mitla i Gidi.
Entre el 10 i el 13 d'octubre, ambdós costats aturaren les accions a gran escala, i la situació quedà relativament estable. Ambdós bàndols realitzaren atacs a petita escala, i els egipcis portaren comandos darrere les línies israelianes mitjançant helicòpters. Alguns helicòpters egipcis van resultar abatuts, i els comandos que aconseguiren aterrar van ser ràpidament destruïdes per Koah Patzi, una esquadra de 12 homes formada per oficials de la unitat Sayeret Shaked. En un combat clau del 13 d'octubre, Koah Patzi destruí una incursió en gran escala i matà prop d'un centenar de comandos egipcis. [47]
Amb la situació del front sirià estabilitzat, l'Alt Comandament israelià acordà que era moment per llançar un contraatac a través del canal. El general Sharon advocà per una travessa immediata a Deversoir a la punta nord del Gran Llac Amarg. El 9 d'octubre, una força de reconeixement adjunta a la brigada del coronel Amnon Rshef detectà una escletxa entre el segon i el tercer exèrcits egipcis en aquest sector. [106] El Cap de l'Estat Major David Elazar i el general Chaim Bar-Lev, que havia substituït a Gonen com a Cap del Comandament Sud, es mostraren d'acord que eren les circumstàncies ideals per realitzar la travessa. Però donada la mida de les reserves cuirassades egípcies, els israelians preferiren esperar a una oportunitat que els permetés disminuir la força cuirassada egípcia abans de començar cap travessa.
L'oportunitat arribà el 12 d'octubre, quan la intel·ligència israeliana detectà senyals que els egipcis estaven preparant-se per a una gran amenaça cuirassada. [107] Aquest va ser precisament el moment que esperaven els israelians. Finalment podrien emprar el seu avantatge en velocitat, maniobra i l'artilleria dels seus tancs, temes en els quals els israelians excel·lien. Un cop la força cuirassada egípcia havia quedat prou malmesa, els israelians començarien la seva pròpia travessia del canal. El general Shazly s'oposà enèrgicament a qualsevol avanç cap a l'est que deixés els seus cuirassats sense la cobertura aèria adequada. Però el general Ismail i Sadat el deixaren de costat, car volien assetjar els passos estratègics de Mitla i de Gidi, així com el centre neuràlgic israelià de Refidim, esperant que rellevarien la pressió sobre els sirians (que ara estaven a la defensiva) forçant a Israel a dividir les seves divisions entre el Golan i el Sinaí. [108][109]
La Guerra al Sinaí entre el 15 i el 24 d'octubre de 1973
El segon i el tercer exèrcits egipcis havien d'atacar cap a l'est en sis amenaces simultànies sobre un front ampli, deixant darrere d'ells 5 divisions per mantenir els caps de ponts. Les forces atacants, consistents entre 800[110] i 1000[106] tancs no tindrien cobertura dels SAM, de manera que la Força Aèria Egípcia va haver de defensar les seves forces dels atacs aeris israelians. Les unitats cuirassades i mecanitzades iniciaren l'atac el 14 d'octubre amb suport artiller, enfrontant-se a entre 700 i 750[106] Israeli tancs israelians.
En preparació a l'atac cuirassat, els helicòpters egipcis portaren uns 100 comandos prop de la carretera lateral per causar problemes a la rereguarda israeliana. Una unitat de reconeixement israeliana els atacà ràpidament, matant-ne 60 i present nombrosos presoners. Encara afectats per les grans pèrdues paties pels seus comandos en el primer dia de la guerra, els egipcis no podien o no volien llançar més operacions de comandos que haguessin estat planejades conjuntament amb l'atac cuirassat. [111] L'amenaça cuirassada egípcia patí greus pèrdues. En lloc de concentrar forces de maniobra, excepte als wadi, les unitats egípcies llançaren atacs frontals contra les posicions israelianes a l'espera. [112]
Kenneth Pollack cita un atac de comandos israelians amb èxit el 14 d'octubre contra un centre d'intercepció de senyals egipci a Jebel Ataqah que danyà seriosament el comandament i el control egipci i contribuí a la seva desfeta durant els combats. [113] L'atac egipci va ser totalment rebutjat. Un mínim de 250 tancs egipcis[114][115][116][117] i prop de 200 vehicles cuirassats[115] van ser destruïts. Les baixes egípcies excedien els 1.000 homes. [117][118] Menys de 40 tancs van resultar malmesos, dels quals tots llevat de sis van ser reparats per les unitats de manteniment israelianes i tornaren al servei. [115] Les baixes israelianes van ser escasses.
El trencament israeliàModifica
Tancs israelians travessant el Canal de Suez.
Els israelians seguiren immediatament el seu èxit del 14 d'octubre amb un contraatac multidivisional a través de l'escletxa creada entre el 2n i el 3r exèrcits egipcis, detectada per un avió espia SR-71 americà. [119] La 143a divisió de Sharon, reforçada amb una brigada paracaigudista comandada pel coronel Danny Matt, s'encarregà d'establir caps de cop a les ribes oriental i occidental del canal. Les divisions cuirassades 162 i 252, comandades pels generals Avraham Adan i Kalman Magen respectivament, llavors van travessar l'escletxa cap a la riba oest del canal i es dirigirien cap al sud, encerclant el 3r Exèrcit. [120] L'ofensiva va rebre el nom d'operació Stouthearted Men o d'operació Valiant.
La nit del 15 d'octubre, 750 paracaigudistes del coronel Matt travessaren el canal en llanxes de cautxú. [121] Aviat se'ls uniren tancs transportats sobre llanxes motores, així com més infanteria. Les forces no trobaren inicialment resistència i realitzaren diverses sortides d'exploració, atacant combois de subministraments, instal·lacions de SAMs, centres logístics i tot allò que pogués tenir valor militar, amb els SAMs com a prioritat. Els atacs contra els SAMs va fer que hi hagués un forat a la pantalla antiaèria egípcia, permetent que la Força Aèria Israeliana fos més agresiva contra els objectius terrestres egipcis. [122]
La nit del 15 d'octubre, 20 tancs israelians i 7 transports, sota el comandament del coronel Haim Erez travessà el canal i penetrà 12 kilòmetres a Egipte, sorprenent els egipcis. Durant les primeres 24 hores, la força d'Erez atacà els llocs SAM i les columnes militars amb total impunitat. El matí del 17 d'octubre va ser atacat per la 23a Brigada Cuirassada Egípcia, però aconseguiren rebutjar l'atac. En aquells moments, els sirians ja no eren una amenaça real i els israelians podien dirigir la seva força aèria cap al sud en suport de l'ofensiva. [123] La combinació d'una afeblida pantalla SAM egípcia i d'una major concentració de caçabombarders israelians significava que la IAF podria incrementar les sortides contra els objectius militars egipcis, incloent-hi combois, tancs i aeròdroms. Els ponts egipcis sobre el canal van quedar malmesos pels atacs de l'aviació i de l'artilleria israelianes. [124]
Els caces israelians començaren a atacar les bases dels SAMs i els radars, fent que el general Ismail retirés gran part de l'equipament de la defensa aèria. Això encara donà més llibertat d'acció a la IAF per operar dins de l'espai aeri israelià. Els caces israelians també atacaren i destruïren els cables de comunicació enterrats a Banha i al Delta del Nil, obligant als egipcis a transmetre els missatges per ràdio, missatges que podien ser interceptats. A part dels cables a Banha, Israel no atacà infraestructura estratègica i econòmica davant l'amenaça egípcia de bombardejar les ciutats israelianes amb míssils Scud. Els avions israelians bombardejaren les bateries de Scuds egipcis a Port Said en diverses ocasions. La Força Aèria Egípcia intentà impedir les sortides israelianes així com atacar les forces terrestres israelianes, però patí greus pèrdues en els combats aeris i per les defenses aèries israelianes, sense causar grans pèrdues a l'aviació israeliana. Els combats aeris més durs van tenir lloc al nord del delta del Nil, on els israelians intentaren repetidament destruir les bases egípcies. [124][125]
Malgrat els èxits israelians a la riba oest, els generals Bar-Lev i Elazar ordenaren a Sharon que es concentrés en assegurar els caps de pont a la riba est. Rebé l'ordre de netejar les carreteres que portaven al canal, així com una posició coneguda com la Granja Xinesa, al nord de Deversoir, el punt de travessa israelià. Sharon objectà i demanà permís per expandir el cap de pont a la riba oest, argumentant que una maniobra així col·lapsaria les forces egípcies a la riba est. Però l'alt comandament israelià insistí, creient que fins que la riba est fos segura, les forces de la riba oest podrien quedar aïllades. La proposta de Sharon va ser denegada pels seus superiors. [126]
El 16 d'octubre, envià la brigada d'Amnon Reshef que ataquessin la Granja Xinesa. D'altres forces israelianes atacaren les forces egípcies atrinxerades defensant les carreteres cap al canal. Després de 3 dies de dura lluita, els israelians aconseguiren desmuntar les forces egípcies superiors en nombre. Els israelians van tenir 300 morts, 1.000 ferits i van perdre 56 tancs. Els egipcis van patir un nombre de baixes molt superiors, amb 118 tancs destruïts i 15 capturats. [127][128][129][130][131][132]
Les forces israelianes a través de SuezModifica
Soldats israelians durant la batalla d'Ismailia. Un d'ells ha capturat un RPG-7 egipci.
Els egipcis, mentrestant, no comprengueren l'extensió i la magnitud de la travessa israeliana, ni apreciaren el seu objectiu. Això es degué en part als intents dels comandants de camp egipcis per ofuscar els informes relatius a la travessa,[133] i en part a causa d'una falta assumpció que la travessa del canal era merament una diversió per a una ofensiva israeliana major dirigida contra el flanc dret del segon exèrcit. [134] Consegüentment, el 16 d'octubre, el general Shazly ordenà a la 21a divisió cuirassada que ataqués cap al sud, i a la 25a brigada cuirassada independent, equipada amb tancs T-62, que ataqués cap al nord en un moviment en pinça per eliminar el que percebien com una amenaça cap al segon exèrcit. [135]
Els egipcis no exploraren la zona i ara no sabien que la 162a divisió cuirassada estava a la rodalia. A més, la 21a i la 25a no coordinaren els seus atacs, permetent a la divisió del general Adan que s'enfrontés amb cadascuna individualment. Adan primer concentrà el seu atac sobre la 21a divisió cuirassada, destruint entre 50 i 60 tancs egipcis i obligant la resta a retirar-se. Llavors girà cap al sud i emboscà la 25a brigada cuirassada independent, destruint 86 dels seus 96 tancs i tots els seus APCs, perdent només 3 tancs. [135]
L'artilleria egípcia bombardejà el pont israelià sobre el canal el matí del 17 d'octubre, aconseguint diversos impactes. La Força Aèria Egípcia llançà diversos atacs, alguns de fins i tot 20 avions, per destruir el pont i balses, aconseguint causar-li diversos anys. Els egipcis, però, no van poder emprar els seus SAMs durant aquests atacs, permetent als caces israelians interceptar els egipcis. Els egipcis van perdre 16 avions i 7 helicòpters, mentre que els israelians van perdre 6 avions. [136]
El pont quedà malmès, així com el Quarter General Paracaigudista israelià, que estava al costat, amb el comandant i el seu adjunt quedant ferits. Durant la nit, el pont va ser reparat, però només el travessà un fil de forces israelianes. D'acord amb Chaim Herzog, els egipcis continuaren atacant el cap de pont fins a l'alto el foc, usant artilleria i morters per disparat desenes de milers de projectils sobre la zona de travessia. Els avions egipcis intentaren bombardejar el pont diàriament, i els helicòpters llançaren missions suïcides, intentant llançar bidons de napalm sobre el pont i el cap de pont. Els ponts van ser danyats en diverses ocasions, i havien de ser reparats a la nit. Els atacs causaren moltes baixes, i diversos tancs van enfonsar-se quan les seves llanxes van ser tocades. Els comandos egipcis i els homes-granota amb suport cuirassat llançaren un atac terrestre contra el cap de pont, que va ser rebutjat per la pèrdua de 10 tancs. Dos contraatacs posteriors egipcis també van ser rebutjats. [124]
Després del fracàs dels contraatacs del 17 d'octubre, l'Estat Major General egipci començaren a adonar-se de la magnitud de l'ofensiva israeliana. A primera hora del 18 d'octubre, els soviètics mostraren a Sadat imatges aconseguides per satèl·lit de les tropes israelianes operant a la riba oest. Alarmat, Sadat envià Shazly al front perquè comprovés la situació de primera mà. Ja no tornà a confiar més en els seus comandants de camp per rebre informes fidels. [137] Shazly confirmà que els israelians disposaven com a mínim d'una divisió a la riba oest i estaven eixamplant el seu cap de pont. Advocà per la retirada de la major part dels tancs egipcis de la riba est per fer front a la cada vegada major amenaça israeliana a la riba oest. Sadat rebutjà aquesta recomanació i fins i tot amenaçà a Shazly amb sotmetre'l a un consell de guerra. [138] Ahmad Ismail Ali recomanà que Sadat assolís un alto el foc per evitar que els israelians explotessin els seus èxits. [137]
Les tropes israelianes entraven com volien pel canal en dos ponts, incloent-n'hi un de disseny indígena, i mitjançant llanxes motoritzades. Els enginyers israelians, sota el brigadier general Dan Even arribaren a treballar sota un dur foc enemic per tal de bastir els ponts, i més d'un centenar en van resultar morts, a més de centenars més que resultaren ferits. [139] La travessa va ser difícil a causa del foc de l'artilleria egípcia, fins que a les 04:00 dues de les brigades d'Adan es trobaven a la riba oest del canal. El matí del 18 d'octubre, les forces de Sharon que es trobaven a la riba oest llançaren una ofensiva contra Ismailia, fent retrocedir lentament la brigada paracaigudista egípcia que es trobava a la muralla de sorra septentrional per allargar el cap de pont. [124][140] Algunes de les seves unitats intentaren moure's cap a l'oest, però van ser aturats als nusos de carretera de Nefalia. La divisió d'Adan es desplaça al sud cap a la ciutat de Suez mentre que la divisió de Magen es dirigia a l'oest direcció Cairo i al sud cap Adabia. [141][142] El 19 d'octubre, una de les brigades de Sharon continuà empenyent els paracaigudistes egipcis cap a Ismailia fins que els israelians quedaren a només 10 kilòmetres de la ciutat. Sharon esperava assetjar la ciutat i tallar la major part de la logística i les línies de subministraments del segon exèrcit egipci. La segona brigada de Sharon començà a travessar el canal. Els elements d'avantguarda es mogueren fins al Camp Abu Sultan, des d'on es mogueren al nord per capturar Orcha, una base logística egípcia defensada només per un batalló de comandos. La infanteria netejà trinxeres i búnquers, sovint enfrontant-se en combats mà a mà, mentre que els tancs es movien entre ells i disparaven contra les seccions de trinxeres. La posició va ser assegurada abans de la caiguda de la nit. Més de 300 egipcis van resultar morts, a més de 50 que van ser capturats, mentre que els israelians només van tenir 18 morts. La caiguda d'Orcha causà el col·lapse de la línia defensiva egípcia, permetent que més tropes israelianes penetressin a la muralla de sorra. Des d'allà, podien disparar en suport de les tropes israelianes davant Missouri Ridge, una posició ocupada pels egipcis a la Línia Bar-Lev que podia posar una amenaça a la travessa israeliana. El mateix dia, els paracaigudistes israelians que participaven en l'avanç de Sharon expulsaren els egipcis prou lluny dels ponts israelians perquè els observadors artillers egipcis no els poguessin veure, car els egipcis continuaven bombardejant la zona. [124][143]
A mesura que els israelians avançaven cap a Ismailia, els egipcis lluitaren una batalla de dilació, caient en posicions defensives més al nord mentre que queien sota una pressió cada cop major de les forces terrestres israelianes, conjuntament amb els atacs aeris. El 21 d'octubre, una de les brigades de Sharon es trobava als afores de la ciutat, però fent front una resistència ferotge dels comandos i els paracaigudistes egipcis. El mateix dia, la darrera unitat de Sharon que quedava a la riba est atacà Missouri Ridge. Shmuel Gonen havia demanat a Sharon que capturés la posició, i Sharon obeí l'ordre tot i que amb dubtes. L'assalt va ser precedit per un atac aeri que causà que centenars de soldats egipcis fugissin i milers més s'amaguessin. Un batalló atacà des del sud, destruint 20 tancs i passant de llarg les posicions d'infanteria abans de ser aturats per coets Sagger i per camps de mines. Un altre batalló atacà des del sud-oest, sent aturat per la infanteria fortificada. Els israelians aconseguiren ocupar un terç de Missouri Ridge. El ministre de defensa Moshe Dayan, donà contraordres dels superiors de Sharon per continuar l'atac. [124][144] Malgrat això, continuaren expandint les seves possessions a la riba est. D'acord amb els israelians, el cap de font de l'IDF tenia 35 kilòmetres d'ample i 25 kilòmetres de fons el vespre del 21 d'octubre. [124]
El 22 d'octubre, els defensors d'Ismailia ocupaven la seva darrera línia de defensa, però aconseguiren rebutjar una temptativa israeliana per encerclar la ciutat, fent recular algunes de les tropes d'avantguarda de Sharon fins al Canal d'Aigua Dolça. L'avanç israelià quedà aturat a 10 kilòmetres al sud de la ciutat. Ambdós bàndols van patir grans pèrdues.
Al front nord, els israelians també atacaren Port Said, enfrontant-se a les tropes egípcies i a una unitat tunisiana de 900 homes, que lluitaren una batalla defensiva. [124] El govern egipci afirmà que la ciutat va ser repetidament bombardejada pels caces israelians, i que centenars de civils van quedar morts o ferits. [145]
Adan i Magen es mogueren al sud, derrotant de manera decisiva als egipcis en una sèrie d'enfrontaments, tot i que els egipcis van realitzar una decidida resistència, i ambdós bàndols van patir greus pèrdues. [140] Adan avançà per la zona del Canal d'Aigua Dolça, planejant trencar pel desert i arribar als turons de Geneifa, on hi havia diverses unitats SAM. Les tres brigades cuirassades d'Adan desplegades en ventall, amb una avançant pels turons de Geneifa, una altra per una carretera que transcorria en paral·lel al sud, i la tercera avançant per Mina. Les brigades d'Adan es trobaren resistència de les forces egípcies atrinxerades a la zona del cinturó verd del canal d'Aigua Dolça. Les altres brigades d'Adan també es trobaren una línia de campaments militars i instal·lacions egípcies. Adan també va ser abordat per la Força Aèria Egípcia. Els israelians avançaren lentament, sobrepassant les línies egípcies quan això era possible. Després que se li denegués el suport aeri a causa de la presència de dues bateries SAM que havien estat traslladades fins allà, Adan envià dues brigades per atacar-les. Les brigades sobrepassaren la infanteria atrinxerada, allunyant-se més de 8 kilòmetres del cinturó verd, i va haver de fer front a diversos contraatacs egipcis. Des d'una distància de 4 kilòmetres, van bombardejar i van destruir els SAMs, permetent a la IAF donar un suport aeri més proper. [146] Les tropes d'Adan avançaren pel cinturó verd i van combatre fins a arribar als turons de Geneifa, enfrontant-se a tropes egípcies, kuwaitianes i palestines. Els israelians van haver de fer front a una unitat cuirassada a Mitzenefr, a més d'haver de destruir nombroses rampes de llançament dels SAMs. Adam també capturà l'aeroport de Fayid, sent preparat a continuació per les tropes israelianes perquè servís com a base de subministraments i per evacuar els soldats ferits. [147]
Quinze kilòmetres a l'oest del Llac Amarg, la brigada del coronel Natke superà la brigada egípcia d'artilleria que havia estat participant en el bombardeig del cap de pont israelià. Els guaites dels artillers egipcis van ser morts i molts més van ser fets presoners. Dos soldats israelians van morir, incloent-hi el fill del general Moshe Gidron. Mentrestant, la divisió de Magen es mogué a l'oest i després al sud, cobrint el flanc d'Adan i al sud de la ciutat de Suez fins al golf de Suez. [148] L'avanç israelià cap al sud arribà Port Suez, a la frontera sud del Canal de Suez.
Al final de la guerra, els israelians havien arribat a posicions a només 101 kilòmetres de la capital egípcia, Cairo, i ocupà 1.600 kilòmetres quadrats a l'oest del Canal de Suez. [149] També havien tallat la carretera Cairo-Suez i encerclat el gruix del Tercer Exèrcit egipcis. Els israelians també havien capturat molts presoners a partir que els soldats egipcis, incloent-hi molts oficials, començaren a rendir-se en massa cap el final de la guerra. [150] Els egipcis mantenien una estreta franja a la riba est del canal, ocupant uns 1.200 kilòmetres quadrats al Sinaí. [151] Una font estima que els egipcis disposaven de 70.000 homes, 720 tancs i 994 peces d'artilleria a la riba est del canal;[152] però entre 30.000 i 45.000 es trobaven encerclats pels israelians. [153][154]
El Tercer Exèrcit egipci encerclatModifica
Quan l'alto en foc entrà en vigència, Israel havia perdut territoris a la riba est del Canal de Suez, ara en mans d'Egipte – , però adquirí nous territoris a l'oest del canal i als Alts del Golan. – .
Un soldat israelià a la carretera d'Ismailia.
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà el 22 d'octubre (14-0) la resolució 338, reclamant un alto el foc, principalment negociat pels Estats Units i la Unió Soviètica. Reclamava a tots els bel·ligerants que cessessin immediatament totes les activitats militars. L'alto el foc havia de ser efectiu 12 hores després de les 18:52 (hora israeliana). [155] Com que ja era fosc, era impossible per la vigilància per satèl·lit determinar on estaven les línies del front quan se suposava que havien de finalitzar les hostilitats. [156] El Secretari d'Estat americà Henry Kissinger va dir a la primera ministra Golda Meir que no posaria objeccions a una acció ofensiva feta durant la nit anterior que l'alto el foc tingués efecte. [157]
Diversos minuts abans que s'iniciés l'alto el foc es dispararen tres míssils Scud contra objectius israelians (no se sap si per les forces egípcies o pel personal soviètic a Egipte). Aquesta va ser la primera vegada en què els Scud van ser usats en combat. Un Scud impactà al port d'Arish i els altres dos es dirigiren contra el cap de pont al Canal de Suez, un dels quals impactà sobre un comboi de subministraments, causant la mort de set soldats. [158] Quan començà l'alto el foc, la divisió de Sharon no havia aconseguit capturar Ismailia i tallar les línies de subministrament del segon exèrcit, però les tropes israelianes es trobaven a només centenars de metres del seu objectiu septentrional, la darrera carretera que enllaçava Cairo amb Suez. [159]
L'avanç d'Adan cap al sud deixà les unitats israelianes i egípcies disperses per tot el camp de batalla, sense cap línia de front clara entre ells. Mentre que les unitats israelianes i egípcies intentaven reagrupar-se, esclataren diversos intercanvis de foc. Durant la nit, Elazar informà que els egipcis estaven atacant intentant reconquerir terra en diverses localitzacions, a més que 9 tancs israelians havien estat destruïts. Demanà permís a Dayan per respondre als atacs, rebent l'aprovació de Dayan. Israel reprengué l'avanç cap al sud. [160]
No se sap qui va disparar primer,[161] però els comandants de camp israelians usaren les batusses per justificar la tornada als atacs. Quan Sadat protestà per les violacions israelianes, Israel afirmà que les tropes israelianes havien disparat primer. William B. Quandt assenyalà que no importava qui hagués disparat el primer tret després de l'alto el foc, però era l'exèrcit israelià qui estava avançant darrere les línies de l'alto el foc del 22 d'octubre. [162]
Adan reprengué el seu atac el 23 d'octubre. [163][164] Les tropes israelianes acabaren el seu viatge cap al sud, capturant la darrera carretera auxiliar i encerclant el Tercer Exèrcit egipci a l'est del canal de Suez. [165] Els israelians havien portat una enorme quantitat d'equipament militar pel canal, mentre que Egipte reclamava que era una violació de l'alto el foc. [161] Els avions egipcis llançaren repetits atacs en suport del Tercer Exèrcit, a vegades en formacions de més de 30 avions, però patiren moltes baixes. [166]
Els blindats i els paracaigudistes israelians també entraren a Suez per tal de capturar-la, però van haver de fer front als soldats egipcis, a més d'una milícia reunida a corre-cuita. Van quedar envoltats, però durant la nit les forces israelianes aconseguiren fugir. Els israelians van tenir 80 morts i 120 ferits, contra una quantitat desconeguda de baixes egípcies, per no aconseguir cap guany tàctic. [164][167]
L'endemà al matí, 23 d'octubre, va tenir lloc una activitat diplomàtica frenètica. Els vols de reconeixement soviètics confirmaren que les forces israelianes es movien cap al sud, i els soviètics acusaren els israelians de traïció. Kissinger trucà a Meir per tal de convèncer-la a retirar-se uns centenars de metres; però Meir replicà que la situació tàctica israeliana havia millorat molt sobre el terreny. Kissinger s'assabentà poc després que el Tercer Exèrcit havia quedat encerclat. [168]
Kissinger considerà que la situació presentava una gran oportunitat als Estats Units i que Egipte quedava depenent dels Estats Units per tal que Israel no destruïts el seu exèrcit atrapat. La posició va poder ser negociada posteriorment permetent que els Estats Units fessin de mediadors a la disputa i que Egipte fos substret de la influència soviètica. Com a resultat, els Estats Units van fer una gran pressió sobre els israelians per tal que no destruïssin l'exèrcit atrapat, i arribaren a amenaçar de donar suport a una resolució de les Nacions Unides que exigia que Israel retornés fins a les seves posicions del 22 d'octubre si no permetien que els subministraments no militars arribessin a l'exèrcit. En una conversa telefònica amb l'ambaixador israelià Simcha Dinitz, Kissinger declarà que la destrucció del Tercer Exèrcit egipci "és una opció que no existeix. "[169]
Malgrat estar envoltat, el Tercer Exèrcit aconseguit mantenir la seva integritat combativa a l'est del canal i mantenir les seves posicions defensives, davant la sorpresa de molts. [170] D'acord amb Trevor N. Dupuy, els israelians, soviètics i americans havien sobreestimat la vulnerabilitat del Tercer Exèrcit en aquells moments. No estaven al llindar del col·lapse, i va escriure que mentre que una renovada ofensiva israeliana probablement els superaria, això no era del tot segur.,[171] i d'acord amb David Elazar, cap de l'estat major israelià el 3 de desembre, "pel que fa al Tercer Exèrcit, davant el nostre encerclament van resistir i van avançar per ocupar una zona de terra major a l'est. Per tant, no podem dir que els derrotéssim o que els conqueríssim."
David T. Buckwalter accepta que malgrat l'aïllament del Tercer Exèrcit, no és clar que els israelians poguessin haver protegit les seves forces a la riba occidental del canal davant d'un assalt egipci determinat i mantenir una força suficient a la resta del front. [172] Aquesta afirmació va ser desafiada per Patrick Seale, qui afirmà que el Tercer Exèrcit "va estar a punt del col·lapse". [173] La posició de Seale va ser defensada per P.R. Kumaraswamy, qui afirmà que la intensa pressió americana evità que els israelians anihilessin el Tercer Exèrcit. [174]
Herzog assenyalà que donada la situació desesperada del Tercer Exèrcit, en termes de no poder rebre subministraments i l'absoluta superioritat aèria israeliana, la destrucció del Tercer Exèrcit era inevitable i podria haver-se aconseguit en un termini de temps molt breu. [175] Shazly descriu que la situació del Tercer Exèrcit era "desesperada" i afirmà que el seu encerclament era "una catàstrofe que era massa gran per amagar-la. "[176] A més, assenyalà que "el destí del Tercer Exèrcit egipci estava en mans d'Israel. Un cop el Tercer Exèrcit quedà encerclat per les tropes israelianes, cada rosegó de pa que es portava als nostres homes era pagat per satisfer les exigències israelianes. [177]
El 25 d'octubre, un batalló de tancs israelians avançaren cap a Adabiya poc abans que l'alto el foc fos vigent. Adabiya va ser capturat amb el suport de la Marina Israeliana. Es van capturar uns 1.500 presoners, i un centenar de soldats egipcis es reuniren al sud d'Adabiya, on van resistir els israelians. Aquests també realitzaren la seva tercera i darrera incursió sobre Suez. Van realitzar alguns guanys, però no aconseguiren arribar al centre de la ciutat. De resultes, la ciutat quedà partida al carrer principal, amb els egipcis mantenint el centre de la ciutat i els israelians controlant els barris exteriors, les instal·lacions portuàries i la refineria petrolera. [124][178]
El matí del 26 d'octubre, el Tercer Exèrcit egipci violà l'alto el foc intentant superar les forces israelianes que els envoltaven. L'atac va ser rebutjat per la força aèria israeliana i per les forces terrestres. [179] Els egipcis també van aconseguir petits guanys territorials contra les forces de Sharon a la zona d'Ismailia. [124] Els israelians respongueren bombardejant objectius principals a Egipte, incloent-hi llocs de comandament i reserves d'aigua. [180] El front estava més tranquil al sector del segon exèrcit a la zona nord del canal, on ambdós bàndols respectaren l'alto el foc. [124]
Encara que els combats més ferotges acabaren el 28 d'octubre, la lluita no s'aturà fins al 18 de gener de 1974. El ministre israelià de Defensa Moshe Dayan afirmà que "l'alto el foc existia sobre el paper, però l'intercanvi de foc per tot el front no era l'única característica de la situació entre el 24 d'octubre de 1973 i el 18 de gener de 1974. Durant aquest període també existia l'omnipresent possibilitat d'una renovació de la guerra a escala total. Hi havia tres variacions de com podia esclatar, dues egípcies i una israeliana. Un pla egipci era atacar les nostres unitats a l'oest del canal des de la direcció de Cairo. L'altre era eliminar el nostre cap de pont del canal i enllaçar el segon i el tercer exèrcits a la riba oriental. Ambdós plans es basaven en un bombardeig artiller massiu de les nostres forces, que no estaven ben fortificades i que haurien patit moltes baixes. També es pensava que Israel es retiraria de la Cisjordània, car era més sensible pel que fa a les vides dels seus soldats. Egipte en aquells moments tenia un total de 1.700 tancs a primera línia a ambdós costats del canal, 700 a la riba oriental i 1.000 a la Cisjordània. També a la Cisjordània, en una segona línia, disposava de 600 tancs més per a la defensa de Cairo. Tenia unes 2.000 peces d'artilleria, uns 500 avions operatius, i un mínim de 130 bateries de míssils SAM situades al voltant de les nostres forces, negant-nos per tant el suport aeri. "[181]
L'exèrcit israelià reconegué la pèrdua de 14 soldats durant aquest període de postguerra. Les pèrdues egípcies van ser més altes, especialment al sector controlat pel general Ariel Sharon, que ordenà a les seves tropes que responguessin amb foc massiu a qualsevol provocació egípcia. [182] També van tenir lloc alguns combats aeris, i els israelians a més van abatre diversos helicòpters que intentaven portar subministraments al Tercer Exèrcit. [183]
La situació final al front egipciModifica
Malgrat els èxits tàctics a l'oest del canal, l'exèrcit egipci va ser reformat i organitzat. Consegüentment, la posició israeliana esdevingué "feble" per motius diferents:
Israel ara disposava d'una gran força (sis o set (brigades) en un territori molt petit, envoltats per tots els costats o bé per barreres naturals o artificials o bé per les forces egípcies. Això els deixava en una posició molt feble. A més, hi hauria dificultats per a portar subministraments a aquesta força, en evacuar-la, en la longitud de les línies de comunicació i en el desgast dels homes i de l'equipament.
Per protegir aquestes tropes, el comandament israelià havia de permetre que d'altres forces (quatre o cinc brigades) defenguessin les entrades a l'escletxa de Deversoir.
Per immobilitzar els caps de pont al Sinaí el comandament israelià havia de situar 10 brigades per fer front als caps de pont del segon i del tercer exèrcits. A més, era necessari mantenir les reserves estratègiques al seu màxim nivell d'alerta. Així doncs, Israel es veuria obligat a mantenir les seves forces armades i conseqüentment el país mobilitzat per un llarg període, com a mínim fins que la guerra finalitzés formalment, car l'alto el foc no assenyalava el final de la guerra. [184]
Per tots aquests motius, i d'acord amb Dayan, "Es pensà que Israel podria retirar-se de Cisjordània, car érem més sensibles pel que fa al tema de les vides dels nostres soldats." Les forces egípcies no van empènyer cap a l'oest i van mantenir-se en les seves posicions a l'est del canal controlant ambdues ribes del Canal de Suez. Cap de les principals ciutats del canal va ser ocupada per Israel, encara que la ciutat de Suez va ser envoltada.
Als Alts del GolanModifica
L'atac siriàModifica
El President Hafez al-Assad (dreta) amb soldats, 1973.
Un mapa dels combats als Alts del Golan.
Als Alts del Golan, els sirians atacaren dues brigades israelites i 11 bateries d'artilleria amb cinc divisions i 188 bateries. Començaren el seu atac amb un atac aeri llançat per uns 100 avions i una barrera d'artillera de 50 minuts de durada. Les brigades d'avançada de 3 divisions penetraren les línies de l'alto el foc i sobrepassaren els punts d'observació de les Nacions Unides, seguides per la força d'assalt principal, que va ser coberta mitjançant bateries mòbils antiaèries, bulldozers per penetrar els sots antitanc, pontons per superar obstacles i vehicles neteja-mines. Els vehicles dels enginyers eren els objectius prioritaris dels artillers israelians i van patir moltes baixes, però la infanteria siriana avançà i usà les seves eines de trinxera per obrir camins pels tancs, permetent-los superar les barreres antitanc. [185]
A l'inici de la batalla, les brigades israelianes formades per uns 3.000 soldats, 180 tancs i 60 peces d'artilleria van haver de fer front a 3 divisions d'infanteria amb grans formacions de blindats, amb 28.000 soldats sirians, 800 tancs i 600 peces d'artilleria. A més, els sirians van desplegar dues divisions cuirassades a partir del segon dia. [15][186][187][188] Cadascun dels tancs israelians desplegats als Alts del Golan va ser emprat durant els atacs inicials. Els comandos sirians transportats en helicòpters van conquerir el punt fort més important al mont Hermon, que tenia una varietat d'equipament de vigilància. Una força israeliana que intentà contraatacar va ser aturat per una emboscada siriana.
Els fronts dels Alts del Golan va rebre prioritat per part de l'Alt Comandament Israelià. Els combats al Sinaí estaven suficientment llunys dels centres de població israelians perquè no es veiessin amenaçats. El front del Golan, en canvi, estava molt a prop dels centres de població israelians, i si els sirians reconquerien la zona, hagués estat una gran amenaça a diverses grans ciutats israelianes, com Tiberíades, Safed, Haifa i Netanya.
Els reservistes eren dirigits al Golan tan ràpidament com era possible. Eren destinats als tancs i enviats al front tan bon punt com arribaven a les casernes, sense esperar les tripulacions ja entrenaven, sense les metralladores instal·lades als tancs o sense calibrar els canons dels tancs. Els sirians havien calculat que als reservistes israelians arribar al front els costaria un mínim de 24 hores; però de fet, aquestes unitats començaren a arribar a les línies de combat només 15 hores després que la guerra hagués començat. Les reserves israelianes que s'apropaven als Alts del Golan eren objectiu del foc artiller sirià dirigit des del mont Hermon.
Un tanc T-55 sirià destruït als Alts del Golan.
Igual que feien els egipcis al Sinaí, els sirians van procurar mantenir-se sota la cobertura de les bateries SAM. També igual que succeïa al Sinaí, els sirians empraven armament antitanc soviètic, tot i que no era tan efectiu com al Sinaí pel terreny irregular.
La Força Aèria Israeliana inicialment perdé 40 avions per les bateries antiaèries sirianes, però els pilots israelians ben aviat adoptaren una tàctica diferent: volant baix sobre el Jordà i caient en picat sobre els alts del Golan, agafant els sirians pel flanc i evitant gran part de les seves bateries. Els avions israelians llançaren tant bombes convencionals com napalm, devastant les columnes cuirassades sirianes. Malgrat això, la Força Aèria Siriana atacà repetidament les posicions israelianes durant aquest període. [166]
En el segon dia de la guerra, la Força Aèria Israeliana intentà destruir les bateries antiaèries sirianes. Amb el nom clau de Doogman 5, la temptativa va resultar un fracàs costós. Els israelians van destruir una bateria de míssils siriana i van perdre sis avions.
Un tanc centurió israelià. Va ser considerat en molts aspectes superior al T-54/55 soviètic. [189]
Les forces sirianes patiren greus pèrdues mentre que els tancs i la infanteria israeliana lluitaven desesperadament per comprar temps perquè les reserves arribessin al front. Havent realitzat maniobres moltes vegades als alts del Golan, els artillers israelians van fer un ús efectiu de l'artilleria mòbil. Malgrat això, els sirians continuaren atacant malgrat les seves pèrdues, i els defensors enormement superats en nombre van perdre molts tancs. [185] Sis hores després de l'assalt inicial, la primera línia de defensa israeliana va ser superada pel simple pes dels nombres, però els israelians continuaren resistint.
Una brigada cuirassada siriana passà per l'Escletxa de Rafid, girant al nord-oest per una ruta poc transitada coneguda com a Tapline Road, travessant diagonalment el Golan. Aquesta carretera va ser una de les principals frontisses estratègiques de la batalla. Portà directament dels principals punts de ruptura sirians fins a Nafah, que no només era la localització del quarter general de la divisió israeliana, sinó que era el nus de carreteres més important dels Alts. [190]
Durant la nit, les forces israelianes aconseguiren contenir unes forces sirianes numèricament superiors. Els sirians estaven equipats amb visors de visió nocturna, i colpejaren amb precisió. Els israelians havien permès als sirians que avancessin fins a situar-se molt a prop per la lluita nocturna, i llavors obrien foc. Allà on els tancs israelians penetraven les línies israelianes, els artillers israelians rotaven les seves torretes i els destruïen abans de dirigir la seva atenció contra les forces que els acompanyaven. El comandant de blindats israelià Avigdor Kahalani alineà els seus tancs i començà una barrera de foc sobre la vall davant de la seva posició, permetent als sirians que creguessin que estaven davant d'un gran exèrcit de tancs israelià. Durant la nit, els sirians van reconquerir algunes zones que Israel havia conquerit durant la Guerra dels Sis Dies, però aviat van ser expulsats mitjançant un contraatac israelià.
El capità Zvika Greengold, que havia arribat sense estar adjunt a cap unitat, va combatre els tancs sirians durant 20 hores, en alguns moments amb només el seu tanc, i en d'altres com a part d'una unitat major, canviant de tanc en sis ocasions perquè el seu havia quedat malmès. Greeengold patí cremades, però seguí combatent i repetidament apareixia en els moments crítics des d'una direcció inesperada per canviar el transcurs dels combats. [190] Per les seves accions, rebé la màxima condecoració d'Israel, la Medalla al Valor.
Durant quatre dies de combats, la 7a Brigada Cuirassada israeliana al nord, comandada per Avigdor Ben-Gal, aconseguí mantenir el front del turó rocós defensant el flanc nord del seu quarter general a Nafah, causant greus pèrdues als sirians. El Brigadier-General sirià Omar Abrash va morir el tercer dia de combats quan el seu tanc va ser destruït mentre que preparava un atac. Malgrat això, els sirians continuaren pressionant en el seu atac, i la brigada començà a afeblir-se a causa de les baixes. [185]
Al vespre del 9 d'octubre, només quedaven en acció sis de les brigades cuirassades. Només quan començaren a recular, van ser per reforçades per una força de 15 tancs reparats, les tripulacions dels quals incloïen homes ferits. Mentre que començaven a arribar tancs israelians de manera individual per tal de reforçar la 7a brigada, els sirians, creïent que els començaven a arribar els reforços israelians i estant exhausts després de 3 dies de combat continu, començaren a retirar-se. [185]
Tancs T-62 sirians abandonats sobre els Alts del Golan
Al sud, la brigada cuirassada Barak israeliana va ser privada de qualsevol defensa natural. Els sirians van quedar inicialment alentits per un camp de mines. Els artillers de la brigada Barak causaren grans pèrdues entre els sirians amb un acurat foc artiller, però els sirians continuaren avançant i la brigada Barak començà a patir moltes baixes. Els israelians continuaren lluitant desesperadament, esperant comprar temps perquè les seves reserves comencessin a arribar a les línies del front. En diversos casos, les tripulacions dels tancs preferiren sacrificar-se abans que cedir terreny voluntàriament. [188]
Durant la nit, els sirians van fer un ús mortal de la tecnologia infraroja, mentre que els israelians usaven rondes d'il·luminació i projectors de llum de xenon sobre els seus tancs i realitzaren una sèrie de petites accions de bloqueig. El comandant de la brigada coronel Shohan va resultar mort el segon dia, juntament amb el seu segon al comandament i oficial d'operacions, mentre que els sirians intentaven avançar desesperadament cap al mar de Galilea i Nafah. En aquell moment, la brigada Barak deixà d'actrar com una força cohesionada, tot i que els tanc supervivents i les seves tripulacions continuaren lluitant individualment. Els sirians estaven a punt d'arribar fins a les defenses israelianes de Nafah, aturant l'avanç a les tanques de Nafah a les 17:00; la pausa s'estengué tota la nit, permetent que les forces israelianes formessin una línia defensiva. [188] Se suposa que els sirians tenien uns avanços calculats, i els comandants al camp no volien divergir del pla original.
La marea als Alts del Golan començà a tombar a mesura que les forces israelianes de reserva van ser capaces d'aguantar l'avanç sirià. El 8 d'octubre, els israelians començaren a fer recular els sirians fins a les línies d'alto el foc de preguerra, causant grans pèrdues entre els tancs. Un altre atac sirià al nord de Quneitra va ser rebutjat. Els estrets alts del Golan eren massa petits per actuar com un aturador territorial efectiu, a diferència de la península del Sinaí al sud, però demostrà ser un punt geogràfic estratègic i va ser crucial en evitar que els sirians poguessin bombardejar les ciutats israelianes de la vall. Els israelians, que havien patit moltes baixes durant els tres primers dies de combats, també començaren a confiar en l'artilleria per atacar els sirians a llarga distància.
Després d'un atac aeri israelià contra el quarter general de l'Estat Major General sirià a Damasc.
El 9 d'octubre, míssils terra-terra FROG-7 impactaren a la base àeria israeliana de Ramat David, causant la mort d'un pilot i ferint diversos altres. D'altres míssils impactaren sobre assentaments civils. En resposta, 7 F-4 Phantoms israelians volaren cap a Síria i atacaren el quarter general de l'Estat Major General sirià a Damasc. Els caces israelians atacaren des de l'espai aeri libanès per evitar les regions densament protegides al voltant dels Alts del Golan, atacant una estació de radar libanesa al camí. Els pisos superiors del quarter general i el Comandament de la Força Aèria van quedar molt malmesos. Un centre cultural soviètic, un estudi de televisió i d'altres instal·lacions properes també van ser erròniament malmeses. Un Phantom israelià va ser abatut. [191] L'atac provocà que els sirians transferissin unitats de defensa aèria des dels Alts del Golan cap al front local, permetent que la Força Aèria Israeliana tingués una major llibertat d'acció. [185]
El 10 d'octubre, la darrera unitat siriana al sector central havia estat obligada a recular més enllà de la Línia Porpra (la línia d'alto el foc a la preguerra). Després de quatre dies de combats intensos i incessants, els israelians havien aconseguit expulsar els sirians dels Alts del Golan. [185]
En aquest moment calia prendre una decisió: aturar-se a la línia fronterera de 1967 o continuar avançar dins del territori sirià. L'Alt Comandament israelià passà tot el 10 d'octubre debatent sobre això durant tota la nit. Alguns afavorien la retirada, que hauria permès que les tropes fossin desplegades al Sinaí (la derrota de Shmuel Gonen a Hizayon al Sinaí havia tingut lloc dos dies abans). D'altres afavorien continuar l'atac a Síria, direcció Damasc, la qual cosa hauria fet fora Síria de la guerra; també restaurar la imatge d'Israel com a major potència militar de l'Orient Mitjà, donant a Israel una valuosa moneda de canvi un cop acabés la guerra. [192] Però els detractors d'aquesta proposta assenyalaren que Síria tenia unes fortes defenses (trinxeres antitanc, camps minats i punts forts), i que seria millor combatre des de posicions defensives als Alts del Golan, en lloc de lluitar al terreny pla i profund de Síria; en el cas d'una nova guerra amb Síria. Malgrat això, la primera Ministra Golda Meir assenyalà el punt crucial d'aquest debat:
Ens costaria quatre dies portar una divisió cap al Sinaí. Si la guerra acabava durant aquest període, llavors la guerra acabaria amb una pèrdua territorial per Israel al Sinaí i sense guanys al nord: una derrota sense pal·liatius. Aquesta era una qüestió política i la decisió seria, travessar la Línia Púrpura... l'atac es llençaria demà, dimarts, 11 d'octubre. [192]
L'avanç israeliàModifica
Artilleria israeliana colpejant les forces sirianes prop de la Vall de les Llàgrimes.
L'11 d'octubre, les forces israelianes penetraren a Síria i avançaren cap a Damasc a través de la carretera Quneitra-Damasc fins al 14 d'octubre, trobant-se una dura resistència dels reservistes sirians en defenses preparades. Tres divisions israelianes travessaren la primera i la segona línies defensives prop de Sasa, i conqueriren més de 50 kilòmetres quadrats al sortint de Bashan. Des d'allà podien bombardejar els afores de Damasc, a només 40 km de distància, usant artilleria pesant M107.
El 12 d'octubre, paracaigudistes israelians de la unitat d'elit Sayeret Tzanhanim llançaren l'operació Gown, infiltrant-se a l'interior de Síria i destruint un pont a la zona tri-fronterera de Síria, Iraq i Jordània. L'operació va interrompre el flux de tropes i armes a Síria. Durant l'operació, els paracaigudistes destruïren diversos transports de tancs i materen diversos soldats sirians. No va haver-hi cap baixa entre els israelians. [193]
Mentre que la posició siriana s'afeblia, Jordània envià una força expedicionària a Síria. El rei Hussein, que es trobava sotra una intensa pressió per acabar la guerra, va comunicar a Israel les seves intencions mitjançant intermediaris americans, amb l'esperança que Israel acceptaria que això no era un casus belli, justificant així un atac sobre Jordània. [194] El ministre de defensa israelià, Moshe Dayan, declinà oferir cap garantia així, però sí que va dir que Israel no tenia cap intenció d'obrir un nou front. Iraq també envià un cos expedicionari a Síria, format per les divisions cuirassades 3a i 6a, formades per uns 30.000 homes, entre 200 i 500 tancs i 700 transports cuirassats de personal. [16][195][196] Els caces israelians van atacar les tropes iraquianes quan tot just arribaven a Síria. [197]
Les divisions iraquianes van ser una sorpresa estratègica per la IDF, que esperaven tenir un avís d'intel·ligència amb 24 hores d'antelació a aquests moviments. Això es convertí en una sorpresa operativa, car els iraquians atacaren l'exposat flanc septentrional dels blindats israelians que avançaven, forçant a les unitats d'avançada que es retiressin alguns kilòmetres per evitar quedar encerclats. Contraatacs combinats de tropes sirianes, iraquianes i jordanes evitaren posteriors guanys territorials israelians. Malgrat això, no van ser capaços de fer que Israel es retirés del sortint de Bashan, i patiren greus pèrdues en els seus combats contra els israelians. L'atac més efectiu va tenir lloc el 20 d'octubre, tot i que les forces àrabs van perdre fins a 120 tancs en aquell combat. [97]
La Força Aèria Siriana atacà les columnes israelianes, però aquestes operacions estaven molt limitades a causa de la superioritat aèria de l'aviació israeliana, patint grans pèrdues en les lluites de gos contra els reactors israelians. El 23 d'octubre va tenir lloc una gran batalla aèria prop de Damasc, durant la qual els israelians van abatre 10 avions sirians. Els sirians reclamaren una quantitat semblant de victòries contra Israel. [198] La IDF també destruí el sistema de míssils defensius sirià. Els israelians van emprar la seva superioritat aèria per atacar objectius estratègics per Síria, incloent-hi estacions energètiques importants, subministraments petrolers, ponts i carreteres principals. Els atacs van malmetre l'esforç de guerra sirià, van interrompre el pont aeri soviètic per portar equipament militar a Síria i van dificultar la vida normal dins del país. [199]
El 22 d'octubre, els comandos de la brigada Golani i Sayeret Matkal reconqueriren els llocs avançats al mont Hermon, després d'una dura batalla on va haver-hi combats home a home i atacs mitjançant franctiradors sirians. Un atac fracassat dues setmanes abans havia tingut un cost per Israel de 23 morts i 55 ferits i de 29 morts i 11 ferits pels sirians; mentre que aquest segon atac costà a Israel 55 morts i 79 ferits més. [200] Una quantitat desconeguda de sirians van resultar morts o van ser fets presoners. Un bulldozer IDF D9, acompanyat d'infanteria, aconseguí arribar fins al cim. Una força paracaigudista israeliana que aterrà en helicòpter va capturar els punts avançats sirians sobre la muntanya, matant més d'una dotzena de sirians mentre que patien un mort i quatre ferits. Set MiGs i dos helicòpters sirians que portaven reforços van ser abatuts mentre que provaven d'intercedir. [201]
Desescalada del front septentrionalModifica
Els sirians es prepararen per a una contraofensiva massiva amb l'objectiu d'expulsar les tropes israelianes de Síria, programada pel 23 d'octubre. Havien de participar 5 divisions sirianes, juntament amb les forces expedicionàries iraquiana i jordana. Els soviètics havien substituït la major part de les pèrdues que la força cuirassada siriana havia patit duran les primeres setmanes de la guerra.
Malgrat això, el dia abans que s'hagués de llançar l'ofensiva, les Nacions Unides imposaren el seu alto el foc (després de l'acceptació tant per Israel com per Egipte). Abraham Rabinovich afirmà que "L'acceptació per part d'Egipte de l'alto el foc el dilluns [22 d'octubre] creà un gran dilema per a Assad. L'alto el foc no l'obligà, però les seves implicacions no podien ser ignorades. Alguns dels membres de l'Estat Major General sirià es mostraren partidaris de prosseguir amb l'atac, afirmant que si ho feien Egipte se sentiria obligat a continuar la lluita... D'altres, en canvi, argumentaren que continuació de la guerra legitimaria els esforços israelians per destruir el Tercer Exèrcit egipci. En aquest cas, Egipte no ajudaria Síria quan Israel girés tot el seu poder cap al nord, destruint les infraestructures sirianes i potser ataqués Damasc". [202]
Finalment, el president sirià Hafez al-Assad decidí cancel·lar l'ofensiva. El 23 d'octubre, el dia que l'ofensiva havia de començar, Síria anuncià que acceptava l'alto el foc, i ordenava a les seves tropes que aturessin els combats, mentre que el govern iraquià ordenava a les seves tropes que tornessin al país.
Seguint l'alto el foc de les Nacions Unides, va haver-hi constants intercanvis artillers i batuses, i les tropes israelianes continuaren ocupant posicions a l'interior de Síria. D'acord al ministre d'exteriors sirià Abdel Halim Khaddam, els constants atacs artillers sirians eren "part d'una guerra de desgast deliberada dissenyada per paralitzar l'economia israeliana", i s'intentaria pressionar a Israel perquè cedís els territoris ocupats. [203] També van tenir lloc alguns combats aeris, i ambdós bàndols van perdre diversos avions. A la primavera de 1974, els sirians provaren de reconquerir el cim del mont Hermon. Els combats s'estengueren durant un mes amb grans pèrdues per ambdós costats, però els israelians van mantenir la posició. [183] La situació continuà fins al maig de 1974, amb un acord de separació.
La participació jordanaModifica
Tot i que el rei Hussein de Jordània inicialment no entrà al conflicte, la nit del 12-13 d'octubre les tropes jordanes es desplegaren a la frontera jordano-siriana per reforçar les tropes sirianes, i les tropes sirianes s'uniren a les sirianes i iraquianes en els assalts sobre les posicions israelianes del 16 i el 19 d'octubre. Hussein envià una segona brigada al front del Golan el 21 d'octubre. [204]
Al marModifica
Diagrama de la batalla de Latakia.
Diagrama de la batalla de Baltim.
El primer dia de la guerra, llanxes llançamíssils egípcies bombardejaren els ports del Sinaí de Rumana, Ras Beyron, Ras Masala, Ras Sudar i Sharm el-Sheikh. Els homes granota de la marina egipcia també atacaren les instal·lacions petroleres a Bala'eem, destruint la perforadora. [205]
La batalla de Latakia, una batalla naval revolucionària entre les marines israeliana i siriana, va tenir lloc el 7 d'octubre, el segon dia de la guerra. Cinc llanxes llançamíssils israelianes van dirigir-se cap al port sirià de Latakia, enfonsant un torpediner abans de fer front a 5 llanxes llançamíssils sirianes. Els israelians van fer servir contramesures electròniques i coets per burlar els míssils sirians, aconseguint enfonsar les 5 naus sirianes. Aquest enfrontament revolucionari, el primer entre llanxes llançamíssils usant míssils superfície-superfície, provà la potència de les petites i ràpides llanxes llançamíssils, equipades amb avançats dispositius ECM. La batalla també demostrà que la marina israeliana, que durant molt de temps havia estat assenyalada com l'ovella negra de la militària israeliana, era una força formidable i efectiva per si mateixa.
El 10-11 d'octubre va tenir lloc un altre combat quan les llanxes llançamíssils israelinaes dispararen contra el port de Latakia, amb l'objectiu de dues llanxes llançamíssils sirianes vistes maniobrant entre vaixells mercants al port. Ambdós vaixells sirians van ser enfonsats, tot i que dos mercants van ser atacats i enfonsats per error.
El 7 d'octubre, la marina israeliana derrotà la marina egípcia en el que esdevingué la batalla de Marsa Talamat. Dues patrulleres classe Dabur estaven patrullant el golf de Suez, trobant-se amb dues llanxes Zodiac egípcies carregades amb commandos navals, una patrullera i canons costaners. Les patrulleres israelianes van enfonsar tant les Zodiacs com la patrullera, tot i que van patir danys durant la batalla. [206]
La segona batalla naval que acabà amb una victòria decisiva per Israel va ser la batalla de Baltim, que va tenir lloc entre el 8 i el 9 d'octubre davant la costa de Baltim i Damietta. Sis naus israelianes amb míssils dirigint-se cap a Port Said es trobaren amb quatre d'egípcies provinents d'Alexandria. En un combat que s'estengué durant 40 minuts, els israelians esquivaren els míssils Styx usant contramesures electròniques i enfonsaren tres naus egípcies mitjançant míssils Gabriel i foc de canó. [207][208][209][210][211] Les batalles de Latakia i Baltin van canviar dràsticament la situació operativa per avantatge d'Israel. [212]
Cinc nits després de la batalla de Baltim, cinc patrulleres israelianes entraren a la base egípcia de Ras Ghareb, on es trobaven ancorades 50 patrulleres, incloent-hi vaixells de pesca armats mobilitzats per l'esforç de guerra que carregaven amb tropes, munició i subministraments per portar-los al costat israelià del Golf. En el combat que seguí, 19 vaixells israelians van resultar enfonsats, mentre que la resta van quedar bloquejats al port. [178]
La Marina israeliana va controlar el golf de Suez durant la guerra, que va fer possible el desplegament constant de les bateries SAM israelianes prop de la base naval que Israel tenia prop de l'extrem meridional del canal de Suez, fent que el Tercer Exèrcit israelià no pogués disposar de suport aeri i evitant que aquest es desplacés cap al sud i intentés conquerir el Sinaí meridional. [213]
Els comandos israelians del Shayetet 13, la unitat especial d'elit de la marina israeliana, s'infiltraren al port egipci d'Arkada la nit del 9-10 d'octubre i enfonsaren un llançamíssils classe Kumar després que haguessin fallat les quatre temptatives anteriors. Una altra temptativa d'infiltració fracassà, els comandos aconseguiren infiltrar-se a Arkada durant la nit del 21-22 d'octubre i danyaren un llançamíssils amb coets M72 LAW. Durant un dels atacs, els comandos també destruïren un dels principals espigons del port. El 16 d'octubre, comandos del Shayetet 13 s'infiltraren a Port Said amb dos minisubmarins Hazir per atacar objectius navals egipcis. Durant l'atac, els comandos enfonsaren una torpedinera, un vaixell de guardacostes, una llanxa de desembarcament i un llançamíssils. Es van perdre dos homes-granota durant l'operació. [214] El 18 d'octubre, els submarinistes israelians provocaren una explosió que va malmetre dos cables submarins de comunicacions de Beirut, un dels quals connectava amb Alexandria i l'altre amb Marseilles. Com a resultat, el tèlex i les telecomunicacions entre l'oest i Síria van quedar malmeses, i els cables no van poder ser reparats fins al 27 d'octubre. Els cables també s'empraven per les comunicacions entre sirians i egipcis, més que no pas la ràdio, que era interceptada per les intel·ligències israeliana, estatunidenca i soviètica. Egipte i Síria van haver de recórrer a comunicar-se mitjançant una estació de ràdio jordana situada a Ajloun, rebotant els senyals mitjançant un satèl·lit estatunidenc. [124]
L'11 d'octubre, naus llançamíssils israelianes enfonsaren dos llançamíssils sirians en un enfrontament davant de Tartus. Durant la batalla, un mercant soviètic va rebre l'impacte dels míssils israelians i s'enfonsà. [215]
Durant la darrera setmana de la guerra, els homes-granota egipcis realitzaren 3 ó 4 atacs sobre Elat, causant danys menors però creant alarma. [124]
Una terminal petrolera siriana a Baniyas després d'haver estat bombardejada per llançamíssils classe Sa'ar 3.
Després d'haver colpejat les marines egípcia i siriana, la marina israeliana tenia el control de la costa. Els llançamíssils israelians empraren els seus canons de 76mm i altre armament per atacar les instal·lacions petroleres que Síria tenia a la costa, així com estacions de radar i d'altres objectius de valor militar tant a la costa siriana com egípcia. La marina israeliana arribà a atacar algunes de les bateries de SAMs més al nord. [216] Els atacs navals israelians van ser realitzats amb un mínim suport de la Força Aèria Israeliana (només un objectiu naval àrab va ser destruït des de l'aire durant tota la guerra). [178]
La Marina Israeliana aconseguí forçar un bloqueig a Bab-el-Mandeb. Divuit milions de tones de combustible havien estat transportades anteriorment des d'Iran fins a Israel pels estrets de Bab-el-Mandeb. El bloqueig va enfortir-se amb dos destructors egipcis i dos submarins, reforçats amb embarcacions auxiliars. La navegació que es dirigia cap Israel a través del golf d'Elat va ser aturada pels egipcis. La Marina israeliana no tenia mitjans per alleugerir el bloqueig a causa de la gran distància que hi havia, i la Força Aèria Israeliana, aparentment també incapaç d'alleugerir el bloqueig, no va intentar-ho. El bloqueig va ser aixecat l'1 de novembre, després que Israel fes servir el Tercer Exèrcit egipci com a moneda de canvi. Els egipcis intentaren sense èxit bloquejar la costa mediterrània israeliana. Els egipcis també minaren el golf de Suez per evitar el transport de petroli des dels camps petrolers de Bala'eem i Abu Rudeis al Sinaí suroccidental fins a Elat al sud d'Egipte. Dos petrolers, un de 48.000 tones i l'altre de 2.000 tones, s'enfonsaren després d'impactar amb mines al golf. [217][218] D'acord amb l'almirall Ze'ev Almog, la marina israeliana escortà els petrolers des del golf fins a Elat durant la guerra, i els petrolers israelians que navegaven des d'Iran eren dirigits perquè passessin de llarg el mar roig. Com a resultat de tot això i el fracàs del bloqueig egipci a la Mediterrània, el transport de petroli, gra i armament als ports israelians van poder ser possibles durant tota la guerra. En una investigació posterior a la guerra s'assenyalà que durant tota la guerra Israel no patí mancances de petroli, i que fins i tot arribà a vendre petroli a tercers països afectats per l'embargament petroler àrab. [178] Aquesta afirmació va ser discutida per Edgar O'Ballance, qui afirmà que en tota la guerra no arribà petroli a Israel, i que l'oleoducte Elat-Ashdod estava buit al final de la guerra. [124]
Israel respongué amb un contrabloqueig d'Egipte al golf de Suez. El bloqueig israelià va ser reforçat mitjançant naus amb base a Sharm el-Sheikh i la costa del Sinaí davant del golf de Suez. El bloqueig israelià sí que aconseguí malmetre l'economia egípcia. D'acord amb l'historiador Gammal Hammad, els principals ports egipcis, Alexandria i Port Safaga, van romandre oberts a la navegació durant tota la guerra. [205] Durant tota la guerra, la Marina Israeliana gaudí del comandament absolut del mar, tant a la Mediterrània com al golf de Suez. [219]
D'acord als israelians i a les fonts occidentals, els israelians no van perdre cap nau al mar. [207][208][220][221] Els vaixells israelians van ser "objectiu de com a mínim 52 míssils anti-vaixell soviètics", però cap impactà en el seu objectiu. [222] D'acord amb l'historiador Benny Morris, els egipcis van perdre 7 naus llançamíssils i quatre torpediners i naus de defensa costanera, mentre que els sirians van perdre 5 vaixells llançamíssils, un dragamines i un vaixell de defensa costanera. [220] La marina israeliana patí 3 morts i 7 ferits.
Atrocitats contra els presoners israeliansModifica
Atrocitats sirianesModifica
Síria ignorà les Convencions de Ginebra i molts presoners de guerra israelians van ser torturats o morts. [223] Les tropes israelianes que avançaven reconquerint el territori pres pels sirians a l'inici de la guerra descobriren els cadàvers de 28 soldats israelians que havien estat cegats, amb les mans lligades a l'esquena i executats. [224] En un discurs pronunciat el desembre de 1973 a l'Assemblea Nacional, el ministre de defensa sirià, Mustafa Tlass, afirmà que havia condecorat un soldat amb la Medalla de la República per haver mort 28 presoners israelians, decapitat 3 i menjat la carn d'una de les seves víctimes. [225] Els sirians van fer servir tècniques d'interrogatori brutals, fent servir electro-shocks als genitals. Diversos soldats israelians fets presoners al mont Hermon van ser executats. Prop del poble de Hushniye, els sirians capturaren 11 membres del personal administratiu de la Força dels Alts del Golan, els quals posteriorment van ser trobats morts, cegats i amb les mans lligades a l'esquena. Fora de Hushniye, set presoners israelians van ser trobats morts, i tres més van ser executats a Tel Zohar. Els presoners sirians en captiveri israelià confirmaren que els seus camarades havien mort els presoners israelians. [226]
Diversos presoners israelians afirmaren que els arrencaren les ungles dels dits mentre que d'altres descriuen que els convertiren en cendrers humans, car els seus guardians sirians els cremaven amb les cigarretes enceses. [227] Una investigació feta per l'oficial mèdic en cap de l'exèrcit israelià assenyalà que "la immensa majoria de presoners (israelians) van ser exposats durant el seu empresonament a tortura severa física i mental. Els mètodes habituals de tortura eren els cops dirigits a diverses parts del cos, electro-shocks, ferides deliberadament causades a les orelles, cremades a les cames, suspensió en posicions doloroses i d'altres mètodes. "[228] Després de la conclusió de les hostilitats, Síria no donà els noms dels presoners que tenia al Comitè Internacional de la Creu Roja i, de fet, ni tan sols reconegué que tingués presoners malgrat el fet que aquests eren públicament exhibits als sirians per la televisió. [229] Els sirians, havent estat derrotats sense discussió per Israel, intentaven fer servir els seus captius com a moneda de canvi a les negociacions de postguerra. [230] Un dels presoners de guerra israelians més famosos va ser Avraham Lanir, un pilot israelià que va ser abatut sobre Síria i que va ser fet presoner. [231] Lanir va morir durant els interrogatoris sirians. [72][232][233] Quan el seu cadàver va ser tornat el 1974, exhibia signes de tortura. [232]
Atrocitats egípciesModifica
L'historiador israelià Aryeh Yitzhaki estimà que els egipcis havien mort uns 200 soldats israelians que s'havien rendit. Yitzhaki basà la seva afirmació en els documents de l'exèrcit. A més, dotzenes de presoners israelians van ser apallissats i maltractats durant el captiveri egipci. [234]
Diversos soldats israelians testimoniaren haver estat testimonis de camarades sent morts després de rendir-se als egipcis, o de veure els cossos de soldats israelians trobats cegats i amb les mans lligades a l'esquena. Avi Yaffe, un operador de ràdio que servia a la línia Bar-Lev, informà haver escoltat crits d'altres soldats que els egipcis estaven matant a tots aquells que es rendien, i també va obtenir registres de soldats van salvar-se dels escamots d'afusellament egipcis. Les proves fotogràfiques d'aquestes execucions existeixen, tot i que moltes d'elles no han estat fetes públiques. Les fotos també mostraven que presoners israelians que havien estat fotografiats vius mentre que eren presoners a Egipte van ser retornats morts a Israel. [234][235]
L'amenaça soviètica d'intervencióModifica
24 d'octubre. Una reunió organitzada per les Nacions Unides entre el tinent general israelià Haim Bar-Lev i un general egipci al Sinaí.
El 9 d'octubre, el centre cultural soviètic a Damasc va resultar malmès durant un atac aeri israelià, i dos dies després, el mercant soviètic Ilia Metxnikov va ser enfonsat per la marina israeliana durant un combat davant de Síria. Els soviètics condemnaren les accions israelianes, i va haver-hi reclamacions al govern perquè hi hagués una resposta militar. Els soviètics finalment reaccionaren desplegant dos destructors a la costa siriana. Els vaixells de guerra soviètics van ser autoritzats a obrir foc contra els combatents israelians que s'apropessin als combois i als transports soviètics. Hi ha diversos registres que mostren intercanvis de foc entre els vaixells soviètics i les forces israelianes, en particular, el dragamines Rulevoi i el buc mitjà de desembarcament SDK-137, que protegien els transports soviètics al port sirià de Latakia, dispararen sobre els avions israelians. [215]
Durant l'alto el foc, Henry Kissinger mitjançà en una sèrie d'intercanvis amb els egipcis, els israelians i els soviètics. El 24 d'octubre, Sadat va fer una crida pública als contingents estatunidenc i soviètic perquè supervisessin l'alto el foc, que va ser ràpidament rebutjat en una declaració de la Casa Blanca. Kissinger també es trobà amb l'ambaixador soviètic Dobrínim per discutir una conferència de pau amb Ginebra com a seu. Posteriorment, al vespre del 24-25 d'octubre Bréjnev envià a Nixon una carta "molt urgent" en la que començava assenyalant que Israel seguia violant l'alto el foc i semblava un desafiament tant a la Unió Soviètica com als Estats Units. Va posar l'accent en la necessitat d'implementar la resolució de l'alto el foc i "convidava" els Estats Units a unir-se als soviètics a "vigilar l'observança de l'alto el foc sense retard". Llavors amenaçava: Li dic que si li resulta impossible que treballem conjuntament en aquesta qüestió, haurem de fer front a la necessitat urgent per considerar prendre els necessaris passos unilaterals. No podem permetre l'arbitrarietat per part d'Israel. "[236][237] Els soviètics estaven amenaçant en intervenir militarment a la guerra al costat dels egipcis si no podien treballar conjuntament a assegurar l'alto el foc.
Kissinger passà el missatge immediatament a Haig, que es trobà amb Nixon durant 20 minuts cap a les 22:30, i en sortir donà poders a Kissinger perquè fes el que cregués necessari. [236] Kissinger convocà immediatament una reunió d'alts funcionaris, incloent-hi el Secretari de Defensa James Schlesinger, el Director de la CIA William Colby i el cap de l'Estat Major de la Casa Blanca Alexander Haig. L'escàndol Watergate havia arribat al punt màxim, i Nixon estava tan agitat i descompost que decidiren portar-ho a terme sense ell:
Quan Kissinger demanà a Haig si Nixon havia de ser despertat, el cap de l'estat major de la Casa Blanca respongué fermament «No». Haig compartia clarament els sentiments de Kissinger que Nixon no estava en condicions de prendre decisions de pes. [238]
De la reunió en va sortir una resposta conciliatòria, la qual va ser enviada (en nom de Nixon) a Bréjnev. Al mateix temps, es decidí incrementar la Condició de Defensa (DEFCON) de nivell 4 a 3. Finalment, s'aprovà enviar un missatge a Sadat (de nou en nom de Nixon) demanant-li que abandonés la seva petició d'assistència soviètica, i amenaçant-lo que si els soviètics hi intervenien, també ho farien els estatunidencs. [238]
Els soviètics posaren en alerta 7 divisions de paracaigudistes i es preparà el pont aeri per portar-los a l'Orient Mitjà. S'establí una comandància paracaigudista al sud de la Unió Soviètica, i diverses unitats de la Força Aèria van ser alertades. Els informes indicaven que almenys una de les divisions i un esquadró d'avions de transport havien estat traslladats des de la Unió Soviètica a una base aèria a Iugoslàvia. [239] Els soviètics també desplegaren 7 llanxes amfíbies amb uns 40.000 infants de marina a la Mediterrània.
Els soviètics detectaren ràpidament l'increment de la condició de defensa americana, i estaven bocabadats amb la resposta. "Qui podria haver imaginat que els estatunidencs s'espantarien tan ràpidament? ", va dir Nikolai Podgorni. "No és raonable entrar en una guerra amb els Estats Units a causa d'Egipte i Síria", va dir el Premier Aleksei Kosiguin, mentre que el cap del KGB Iuri Andrópov afegia que "No farem esclatar la Tercera Guerra Mundial. "[240] La carta del govern estatunidenc arribà durant la reunió. Bréjnev decidí que els americans estaven massa nerviosos, i que el millor que es podia fer era esperar a respondre. [241] El matí següent, els egipcis arribaren a un acord amb els Estats Units, i van anul·lar la seva petició d'ajut als soviètics, acabant la crisi.
Participació d'altres païsosModifica
Ajut a IsraelModifica
Basant-se en les estimacions d'intel·ligència a l'inici de les hostilitats, els caps americans esperaven que la guerra s'inclinés ràpidament a favor d'Israel, així com que els exèrcits àrabs serien completament destruïts en un termini de només 72 a 96 hores. [242] El 6 d'octubre, el secretari d'Estat Kissinger cità el grup oficial de direcció de crisi del Consell de Seguretat Nacional, el Grup d'Accions Especial de Washington, que va debatre sobre si calia que els Estats Units enviessin més armes a Israel. Els representants de màxim nivell dels departaments de Defensa i d'Estat s'oposaren a fer-ho. Kissinger va ser l'únic que es mostrà d'acord: va dir que si els Estats Units es negaven a ajudar Israel, aquest tindria pocs incentius per acceptar els moviments diplomàtics estatunidencs a la diplomàcia de postguerra. Kissinger afirmà que enviar ajut a Israel podria fer que aquests moderessin les seves demandes territorials, però aquesta tesi provocà un debat sobre si aquest ajut els faria més acomodaticis o més intransigents vers el món àrab. [243]
Pel 8 d'octubre, Israel tenia dificultats militars en ambdós fronts. Al Sinaí, els esforços israelians per superar les línies egípcies amb els blindats havia estat frustrat, i mentre que Israel començava a aturar l'avanç sirià, aquests encara podien veure el riu Jordà i els seus sistemes de defensa aèria estaven causant moltes baixes entre els avions israelians. [244][245][246] Pel 9 d'octubre era evident que no hi hauria una solució ràpida a favor d'Israel i que les baixes a la IDF eren inesperadament altes. [247]
Durant la nit del 8-9 d'octubre, un alarmat Dayan va dir a Meir que "això és el final del tercer temple. "[245] Estava advertint de la imminent derrota total d'Israel, però "Temple" també era el nom en clau per les israelianes. [246] Dayan també va fer sortir la qüestió nuclear en una reunió del govern, advertint que el país s'apropava a un punt de "darrer recurs.". [248] Aquella nit Golda Meir autoritzà que s'assemblessin 13 ogives nuclears tàctiques de 20 quilotones als míssils Jericó a la base aèria de Sdot Micha, i els avions F-4 de la base aèria de Tel Nof, perquè es llancessin sobre objectius sirians i egipcis. [246] S'usarien si eren absolutament necessaris per evitar una derrota total, però els preparatius es van fer d'una manera fàcil de detectar, com si fos un senyal pels Estats Units. [248] Kissinger s'assabentà de l'alerta nuclear el matí del 9 d'octubre. Aquell dia, el President Nixon ordenà l'inici de l'operació Nickel Grass, un pont aeri estatunidenc per substituir totes les pèrdues materials israelianes. [249] Una prova anecdòtica suggereix que Kissinger va dir a Sadat que el motiu del pont aeri estatunidenc era que els israelians estaven a punt de fer servir armes atòmiques. [246] Els països europeus es negaren a permetre que els avions americans que portessin subministraments per a Israel carreguessin combustible a les seves bases, tement un embargament àrab de petroli, a excepció de Portugal i els Països Baixos. Portugal va permetre als Estats Units que fessin servir una base llogada a les Açores. [250]
Un M60 portat durant l'operació Nickel Grass.
Israel començà a rebre subministraments via els avions de càrrega de la Força Aèria estatunidenca el 14 d'octubre,[251] tot i que ja havia arribat equipament mitjançant la línia aèria nacional israeliana El Al abans d'aquesta data. En aquells moments, les forces de defensa israelianes ja s'havien endinsat a Síria i estaven preparant una reeixida invasió d'Egipte des del Sinaí, però havien patit severes pèrdues materials. D'acord amb Abraham Rabinovich, "mentre que el pont aeri de subministramens estatunidenc no reemplaçà les pèrdues israelianes en equips, li permeté fer servir el que tenia més lliurement. "[252] Al final de Nickel Grass, els Estats Units havien enviat 22.395 tones de material a Israel, de les que 8.755 arribaren abans del final de la guerra. [253] Els C-141 Starlifter i els C-5 Galaxy van fer 567 missions durant el pont aeri;[254] i els avions d'El Al van portar 5.500 tones més de material en 170 vols. [255][256] El pont aeri continuà després de la guerra fins al 14 de novembre. Els Estats Units també portaren 90.000 tones de material a Israel per mar fins a inicis de desembre, usant 16 vaixells. [253] Pel 30 d'octubre havien arribat 33.210 tones. [257]
A inicis de desembre, Israel havia rebut entre 34 i 40 caçabombarders F-4, 46 A-4, 12 avions de càrrega C-130, 8 helicòpters CH-53, 40 vehicles aeris no tripulats, 200 tancs M-60/M-48A3, 226 vehicles diversos, 12 sistemes de míssils terra-aire MIM-72 Chaparral, 3 sistemes de míssils terra-aire MIM-23 Hawk, 36 peces d'artilleria de 155mm, 7 peces d'artilleria de 175mm, grans quantitats de munició de 105mm i de 175mm, equips de tecnologia punta, com els míssils AGM-65 Maverick i BGM-71 TOW, armes que havien entrat en producció només un o pocs anys abans. La major part dels avions de combat que arribaren durant la guerra havien estat presos directament de les unitats de la Força Aèria dels Estats Units. La major part de l'equipament arribà un cop s'havia assolit l'alto el foc. El cost total de l'equipament va ser aproximadament de 800 milions de dòlars (US$ 4,19 bilions de 2012)[255][256][258][259]
El 13 i el 15 d'octubre, els radars de defensa aèria egípcia detectaren un avió a una altitud de 25.000 metres i a una velocitat de Mach 3, sent impossible d'interceptar tant pels caces com pels míssils SAM. L'avió va travessar tota la zona del canal, els ports navals de la mar Roja (Hurghada i Safaga), volà sobre les bases aèries i les defenses aèries del delta del Nil i, finalment, desaparegué de les pantalles de radar sobre la Mediterrània. La velocitat i l'alçada eren les del SR-71 Blackbird estatunidenc, un avió de reconeixement estratègic de llarg abast. D'acord als comandants egipcis, la intel·ligència que els donaren aquests vols de reconeixement ajudaren els israelians a preparar l'atac del 14 d'octubre i els ajudaren a portar a terme l'operació Stouthearted Men. [260][261][262]
Ajuts a Síria i EgipteModifica
L'ajut sovièticModifica
Un BMP-1 de construcció soviètica capturat per les tropes israelianes.
Des del 9 d'octubre, la Unió Soviètica començà a enviar subministraments a Egipte i Síria tant per aire com per mar. Els soviètics traslladaren per aire entre 12.500 i 15.000 tones de subministraments, de les quals 6.000 tones eren per Egipte, 3.750 eren per Síria i 575 per Iraq. El general Shazly, ex-cap d'estat major egipci, afirmà que més de la meitat del hardware soviètic traslladat per aire va anar a Síria. D'acord amb Ze'ev Schiff, les pèrdues àrabs van ser tan altes i la taxa de deserció era tan gran que l'equip va haver de ser pres directament dels magatzems soviètics i del Pacte de Varsòvia per tal de subministrar el pont aeri. [263] Els Antónov An-12 i els AN-22 van realitzar unes 900 missions durant el pont aeri. [264]
Els soviètics enviaren 63.000 tones més, principalment a Síria, mitjançant transports navals el 30 d'octubre. [265][266] L'historiador Gamal Hammad afirma que 400 tancs T-55 i T-62 arribats per mar van ser dirigits a substituir les pèrdues sirianes, transportades des del port d'Odessa al mar Negre fins al port sirià de Latakia. Hammad afirmà que Egipte no va rebre tancs dels soviètics,[267] afirmació discutida per Schiff, que afirmà que els carregats de tancs i armament divers arribaren als ports egipcis, algerians i sirians durant la guerra. La via marítima podria haver traslladat armes nuclears soviètiques, que van quedar-se al port d'Alexandria sense ser descarregades fins a novembre per tal de fer front als preparatius nuclears israelians, que els satèl·lits soviètics havien detectat. La preocupació estatunidenca sobre les possibles ogives nuclears pels míssils Scud soviètics a Egipte contribuïren a la decisió de Washington a declarar el nivell DEFCON 3.
Al front del Golan, les forces sirianes van rebre suport directe dels tècnics i dels militars soviètics. En començar la guerra s'estima que hi havia uns 2.000 soviètics a Síria, dels quals 1.000 servien a les unitats de defensa aèria siriana. Els tècnics soviètics repararen els tancs malmesos, l'equipament de radar i dels SAMS, muntaven els caces que arribaven per via marítima, i portaven els tancs des dels ports fins a Damasc. Tant al front del Golan com al del Sinaí, el personal militar soviètic es dedicà a recuperar tot l'equipament militar israelià abandonat per enviar-lo cap a Moscou. [268] Els consellers soviètics estaven presents als posts de comandament sirians "a tots els graons, des de batalló fins a dalt, incloent-hi el quarter general suprem". Alguns soviètics van entrar en combat amb els sirians, estimant-se que uns 20 van resultar morts en combat i diversos més van ser ferits. Al juliol de 1974, el ministre de defensa israelià Ximon Peres informà la Knesset que diversos oficials soviètics de molt alt rang havien resultat morts al front sirià durant la guerra. Va haver-hi rumors segons els quals alguns havien estat fets presoners, però es negà. Malgrat això, s'assenyalà que es permeté emigrar a diversos jueus soviètics després de la guerra, fent que se sospités que es tractava d'un intercanvi ocult. The Observer va informar que 7 soviètics uniformats van ser fets presoners en rendir-se quan els israelians van superar el seu búnker. Els israelians suposadament van portar els presoners a la base aèria Ramad David per interrogar-los, i tractaren l'incident amb un gran secret. [124][269]
La intel·ligència militar israeliana informà que avions MiG-25 pilotats pels soviètics realitzaren vols de reconeixement sobre la zona del Canal. [270]
En total, els països àrabs aportaren 100.000 soldats més a Egipte i Síria. [8] Al costat d'Egipte, Síria, Jordània i Iraq, diversos països àrabs també participaren en la guerra, portant més armes i finançament.
Malgrat això, gairebé tots els reforços àrabs van arribar sense cap pla logístic o suport, esperant que fossin els seus amfitrions qui els ho subministressin, i en diverses ocasions causaren diversos problemes logístics. Al front sirià, la mancança de coordinació entre les forces àrabs va fer que en diverses ocasions hi hagués casos de foc amic. [195][271]
Algèria envià un esquadró de MiG-21 i de Su-7 a Egipte, que arribaren al front entre el 9 i l'11 d'octubre. També enviaren una brigada armada de 150 tancs, els elements d'avançada de la qual arribaren el 17 d'octubre, però arribaren al front el 24, massa tard per participar en els combats. Després de la guerra, durant els primers dies de novembre, Algèria diposità al voltant de 200 miliols de dòlars amb la Unió Soviètica per finançar les adquisicions d'armes per Egipte i Síria. [271]
Líbia, que tenia tropes estacionades a Egipte des d'abans de l'esclat de la guerra, aportà una brigada cuirassada i dos esquadrons de caces Mirage V, dels quals un esquadró va ser pilotat per la Força Aèria Egípcia i l'altre per pilots libians. Líbia a més també envià ajut financer. Marroc envià una brigada d'infanteria i un regiment cuirassat a Síria. [272][273] Una brigada formada per palestins es trobava a Egipte abans de l'esclat de la guerra. [195][273] L'Aràbia Saudita i Kuwait enviaren cadascun 3.000 soldats a Síria; que arribaren amb els reforços jordans i iraquians a temps per la nova ofensiva siriana programada pel 23 d'octubre, la qual finalment va ser cancel·lada. [202] Kuwait també va enviar tropes a Egipte; i tant Kuwait com l'Aràbia Saudita també enviaren ajut financer. [273] Tunísia envià entre 1.000 i 2.000 soldats a Egipte, on van ser estacionats al delta del Nil i alguns van ser enviats a defensar Port Said. [195] El Líban envià unitats de radar a Síria per la defensa aèria. [274] Sudan desplegà una brigada d'infanteria, formada per 3.500 homes, que arribaren a Egipte el 28 d'octubre, massa tard per a participar en la guerra.
A més de les forces enviades a Síria, Iraq envià un esquadró de Hawker Hunter a Egipte. L'esquadró no trigà a guanyar-se una reputació entre els comandants de camp egipcis per la seva habilitat en el suport aeri, en particular en els atacs antitancs. [272]
Cuba envià aproximadament 4.000 tropes, incloent-hi tripulacions de tancs i helicòpters a Síria, i informaren haver entrat en operacions de combat contra les tropes israelianes. [275][276][277] Corea del Nord envià 20 pilots i 19 personals no-combatent a Egipte. La unitat va lluitar en 4 ó 6 combats contra els israelians des d'agost i fins al final de la guerra. D'acord amb Shlomo Aloni, el darrer combat aeri al front egipci, que va tenir lloc el 6 de desembre, va tenir F-4s israelians combatents amb MiG-21s pilotats per nord-coreans. Els israelians van abatre un MiG, i un altre va ser erròniament abatut per les defenses aèries egípcies. Les fonts egípcies afirmen que els nord-coreans no van patir baixes, però no reclamaren cap victòria aèria en els seus combats. [166][183][278]
Els exèrcits àrabs estaven equipats amb armament predominantment de fabricació soviètica, mentre que l'armament israelià era principalment occidental. Els T-54/55s i els T-62s àrabs estaven equipats amb equips de visió nocturna, el qual mancava als tancs israelians, donant-los avantatge en els combats nocturs; mentre que els tancs israelians disposaven d'un blindatge i d'un armament millor. Els tancs israelians també tenien avantatge en la posició casc-baix, on els angles més escarpats comportaven menys exposició. Els canons principals dels tancs soviètics només podien baixar 4°. En contrast, els canons de 105mm dels Centurion i els Patton podien baixar fins a 10°. [279]
Exèrcits àrabs
Egipte, Síria i Iraq feien servir T-34/85, T-54, T-55, T-62 i PT-76, a més de SU-100/152 de la II Guerra Mundial. M50 i M51 Shermans amb motors millorats, M48A5 Patton, M60A1 Patton, Centurion i uns 200 T-54/55 capturats durant la Guerra dels Sis Dies. Tots els tancs havien estat dotats del canó L7 de 105mm abans de la guerra.
BTR-40, BTR-152, BTR-50, BTR-60 APC's & BMP 1 IFV's Semi-erugues M2 /M3, M113
Obusos Obús M1937, BM-21, D-30 (2A18), canó de camp M1954 obús autopropulsat M109, canó autopropulsat M107, obús autopropulsat M110, obús autopropulsat M50, morter autopropulsat Makmat 160 mm, Obús de 155 mm Model 50, Soltam M-68 i canó de camp M1954 (M-46) de 130 mm
MiG-21, MiG-19, MiG-17, Su-7B, Tu-16, Il-28, Il-18, Il-14, An-12, Aero L-29 A-4 Skyhawk, F-4 Phantom II, Dassault Mirage III, Dassault Super Mystère, IAI Nesher
Mi-6, Mi-8 Super Frelon, CH-53, AB-205
SA-6 Gainful, SA-3 Goa, SA-2 Guideline, ZSU-23-4, Strela 2 MIM-23 Hawk, MIM-72/M48 Chaparral, Bofors 40 mm
Armament d'infanteria
subfussell Port Said, AK-47, RPK, RPD, DShK HMG, AT-3 Sagger, RPG-7 i rifle sense retrocés B-11 Uzi, FN FAL, AK-47, FN MAG, M2 Browning, Nord SS.11, LAW, TOW, RL-83 Blindicide and rifle sense retrocés M40
Míssils Mar a Mar
P-15 Termit míssil Gabriel
Vympel K-13 Shafrir 2, AIM-9 Sidewinder, AIM-7 Sparrow
Míssils Aire-Terra
Míssil anti-radiació AGM-45 Shrike
El front local durant la guerraModifica
La guerra creà un estat d'emergència als països participants en els combats. Des de l'esclat de la guerra, les sirenes d'atac aeri sonaren per tot Israel. Durant la guerra, els enfosquiments eren obligatoris a les ciutats principals. El govern egipci començà a evacuar els turistes estrangers, i l'11 d'octubre de 1973, el vaixell egipci Syria abandonà Alexandria dirigint-se cap al Pireu amb turistes que volien abandonar Egipte. La Secció d'Interessos estatunidenca a Cairo també demanà assistència al govern per evacuar turistes americans a Grècia. [280] El 12 d'octubre, Kissinger ordenà a la Secció d'Interessos a Cairo que accelerés els preparatius per l'evacuació dels turistes americans a Egipte, mentre que notificava aquestes accions a Israel per tal que no es produïssin operacions militars accidentals contra ells. [281]
Negociacions post-alto el focModifica
Kissinger empeny per la pauModifica
Notícies de 1974 informes sobre la guerra al Golan abans dels acords de retirada del maig.
El 24 d'octubre, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà la Resolució 339, servint com una nova crida a totes les parts perquè s'adherissin als termes de l'alto el foc establerts a la Resolució 338. Els principals combats al front egipci acabaren el 26 d'octubre, però encara van tenir lloc alguns intercanvis de foc a les línies d'alto el foc i alguns atacs aeris sobre el Tercer Exèrcit. Mentre que tenien lloc alguns avanços israelians, Kissinger amenaçà de donar suport a una resolució de retirada a les Nacions Unides, però abans que Israel pogués respondre, el conseller nacional de seguretat egipci Hafez Ismail envià a Kissinger un missatge sorprenent: Egipte volia entrar en converses directes amb Israel, per tal de poder portar subministraments no militars al Tercer Exèrcit i per assolir un alto el foc complet.
Al vespre del 25 d'octubre, Kissinger aparegué davant la premsa al Departament d'Estat. Va descriure les diverses etapes de la crisi i l'evolució de la política estatunidenca. Va examinar les dues primeres dues setmanes de la crisi i l'alerta nuclear, reiterà l'oposició de les tropes americanes i soviètiques a la zona i s'oposà més fortament als moviments unilaterals soviètics. Llavors repassà les perspectives per a un acord de pau, el qual va qualificar de "molt prometedor", i va tenir paraules conciliatòries cap a Israel, Egipte i fins i tot per a la Unió Soviètica. Kissinger va concloure la seva intervenció parlant sobre els principis d'una nova política estatunidenca vers el conflicte araboisraelià dient:[282]
La nostra posició és que... les condicions que produïren aquesta guerra eren clarament intolerables per a les nacions àrabs i que en el procés de negociacions serà necessari fer concessions substancials. El problema serà per relacionar la preocupació àrab per la sobirania sobre els territoris que preocupen Israel per la seguretat a la frontera. Creiem que el procés de les negociacions entre les parts és un component essencial de tot això.
Quandt considerà que "Va ser una actuació brillant, una de les més impressionants." Una hora més tard el Consell de Seguretat de l'ONU adoptà la Resolució 340. En aquesta ocasió l'alto el foc es va respectar, i la quarta guerra araboisraeliana havia acabat.
Forces d'emergència de les Nacions Unides al kilòmetre 101.
De la retirada a la pauModifica
Les converses de Retirada van tenir lloc el 28 d'octubre de 1973 al "kilòmetre 101" entre el Tat Aluf israelià i el major general egipci Abdel Ghani el-Gamasy. Finalment, Kissinger va llançar la proposta a Sadat, qui es mostrà d'acord. Els punts de control de les Nacions Unides van ser posats en funcionament substituint els israelians, es va permetre passar els subministraments no militars, i començà l'intercanvi de presoners de guerra.
Al desembre de 1973 se celebrà una conferència a Ginebra. Tots els participants a la guerra (Israel, Síria, Jordània i Egipte) van ser convidats a unir esforços amb la Unió Soviètica i els Estats Units per assolir finalment la pau entre àrabs i israelians. Aquesta conferència va ser reconeguda mitjançant la Resolució 344 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, basada en la Resolució 338, reclamant una "pau justa i duradora". Malgrat tot, la conferència va haver de ser ajornada fins al 9 de gener de 1974, car Síria es negava a assistir. [283]
Després que fracassés la conferència, Henry Kissinger començà a portar a terme una diplomàcia express, reunint-se directament amb els israelians i els àrabs. El primer resultat concret va ser un acord inicial de retirada militar, signat per Israel i Egipte el 18 de gener de 1974. L'acord, conegut habitualment com a "Sinaí I", rebé el nom oficial de "Tractat de Separació de Forces de Sinaí". Sota aquests termes, Israel acceptà retirar les seves forces de les zones a l'oest del Canal de Suez que havia ocupat des del final de les hostilitats. A més, es retiraren de tot el front per crear zones de seguretat per Egipte, les Nacions Unides i Israel, cadascuna d'uns 10 kilòmetres d'ample. D'aquesta manera Israel es retirà fins a quedar per darrere del canal de Suez, però encara ocupava gairebé tot el Sinaí. Aquest va ser el primer de molts acords "Territoris per Pau", on Israel desocupava territoris a canvi dels tractats. [284]
El 4 de setembre de 1975 se signà a Ginebra un altre acord de retirada entre Egipte i Israel, l'Acord Interí del Sinaí, conegut com a "Sinaí II". Segons aquest acord, Israel es retirava entre 20 i 40 km més enllà, i la zona seria ocupada per tropes de les Nacions Unides. Després de l'acord, Israel encara ocupava més de dos terços del Sinaí, la qual cosa es demostraria ser una valuosa moneda de canvi en les negociacions que havien de venir. [285]
Al front sirià, seguien tenint lloc les batusses i els intercanvis d'artilleria. La Diplomàcia "Llançadora" de Kissinger eventualment produí un acord de retirada el 31 de maig de 1974, basat en l'intercanvi de presoners de guerra, la retirada israeliana fins a la Línia Púrpura i l'establiment d'una zona de seguretat en mans de les Nacions Unides. L'acord acabà amb els intercanvis de foc que sovint tenien lloc a la línia d'alto el foc entre Israel i Síria. Per tal de mantenir la pau al Golan, les Nacions Unides establiren la força de manteniment de la pau UNDOF (UN Disengagement and Observer Force – Força de les Nacions Unides de Retirada i Observació)
Finalment, el 17 de setembre de 1978 s'assolí un acord de pau entre Israel i Egipte als famosos Acords de Camp David després de les negociacions auspiciades pel President dels Estats Units Jimmy Carter. D'acord amb el tractat, les tropes israelianes es retirarien gradualment del Sinaí, amb les darreres tropes marxant el 26 d'abril de 1982. [286] Avui en dia (2013) encara no hi ha cap acord de pau formal entre Israel i Síria.
Israel patí entre 2.521[18][23][287] i 2.800 morts en combat. [19] A més, entre 7.250[288] i 8.800[19] soldats van resultar ferits. [289] Uns 293 israelians van ser fets presoners. Aproximadament 400 tancs israelians van ser destruïts, i 600 més van ser malmesos però van ser tornats a posar en servei després de sotmetre'ls a reparacions. [21] Un dels principals avantatges dels israelians, advertit per molts observadors, va ser la seva capacitat per tornar tancs malmesos al combat. [118][290] La Força Aèria Israeliana va perdre 102 avions: 32 F-4s, 53 A-4s, 11 Mirages i 6 Super Mysteres; a més de dos helicòpters, un Bell 205 i un CH-53. [22] D'acord al ministre de Defensa Moshe Dayan, gairebé la meitat dels aparells perduts van ser-ho durant els 3 primers dies de la guerra. [27] Les pèrdues per sortida de combat van ser menors que a la guerra dels Sis Dies de 1967. [291]
Un Mirage IIIC de la Força Aèria Israeliana. Les marques al front indiquen que aquest avió en particular aconseguí 13 victòries aèries.
Se sap que les baixes àrabs van ser molt més altes que les d'Israel, tot i que les xifres exactes són difícils de precisar, car ni Egipte ni Síria van donar mai xifres oficials. L'estimació més baixa de baixes és de 8.000 morts (5.000 egipcis i 3.000 sirians) i 18.000 ferits;[19] mentre que les estimacions més altes són de 18.500 morts (15.000 egipcis i 3.500 sirians). [23] La majoria de les estimacions estan en un entremig, amb la Insight Team de The Sunday Times de Londres donant uns 16.000 morts[287] entre sirians i egipcis i una altra font dóna unes xifres de 15.000 morts i 35.000 ferits. [25] Les estimacions americanes són de 13.000 morts. [124] Iraq va tenir 278 morts i 898 ferits, mentre que Jordània va tenir 23 morts i 77 ferits. [292] Uns 8.372 egipcis, 392 sirians, 13 iraquians i 6 marroquins van ser capturats. [289][293] Les pèrdues en blindats àrabs va ser de 2.250,[25][294] encara que Garwych dóna una xifra de 2.300. [26] 400 d'aquests van anar a parar a mans israelianes, sent incorporats al servei. [25] Entre 341[19] i 514[27] avions àrabs van ser abatuts. D'acord amb Herzog, 334 d'aquests avions van ser abatuts per la Força Aèria Israeliana en combats aire-aire, amb la pèrdua de només 5 avions israelians. [27] El Insight Team del The Sunday Times dóna una xifra de 450 avions àrabs abatuts. [287] 19 vaixells àrabs, incloent-hi 10 naus llançamíssils, van ser enfonsats sense que els israelians patissin cap pèrdua. [295]
Les converses de pau al final de la guerra van ser la primera ocasió en què funcionaris àrabs i israelians es trobaven per portar a terme converses públiques des del final de la guerra de 1948.
La resposta a IsraelModifica
Encara que la guerra reforçà la dissuasió militar israeliana, va tenir un efecte atordidor sobre la població d'Israel. Després de la seva victòria a la Guerra dels Sis Dies, els militars israelians van tornar-se complaents. La sorpresa i les sobtades derrotes que van tenir lloc a l'inici de la guerra van causar un terrible cop psicològic als israelians, que fins aquell moment no havien tingut cap amenaça militar seriosa. [296]
Quatre mesos després que finalitzés la guerra començà una protesta contra el govern israelià. Va ser encapçalada per Motti Ashkenazi, comandant de Budapest, el fortí situat més al nord de Bar-Lev i l'únic que no va ser capturat pels egipcis. [297] La ira contra el govern israelià (i contra Dayan en particular) era molt alta. Es demanà a Shimon Agranat, President del Tribunal Suprem d'Israel, que portés a terme una investigació, la Comissió Agranat, sobre els fets que portaren a la guerra i els reversos dels primers dies. [298]
La Comissió Agranat publicà les seves resolucions preliminars el 2 d'abril de 1974. Sis persones van ser considerades particularment responsables dels errors d'Israel:
Encara que la seva actuació i conducta durant la guerra va ser lloada,[299] es recomanà que el Cap de l'Estat Major de les IDF David Elazar dimitís després que la Comissió el trobà responsable personal per la valoració de la situació i la manca de preparació de les Forces de Defensa d'Israel.
Es recomanà que dimitissin el Cap d'Aman, Aluf Eli Zeira, i el seu adjunt, cap d'Investigació Tal Aluf Aryeh Shalev.
Es recomanà que el tinent coronel Bandman, cap de l'oficina d'Aman per Egipte, i el tinent coronel Gedelia, cap d'intel·ligència del Comandament Sud, fossin apartats de les tasques d'intel·ligència.
Es recomanà que Shmuel Gonen, comandant del front Sud, fos rellevat del servei actiu en l'informe inicial. [300] Se l'obligà a abandonar l'exèrcit després de la publicació de l'informe final de la Comissió, el 30 de gener de 1975, en trobar-se que "fracassà en el compliment adequat de les seves tasques, i era altament responsable de la perillosa situació en què es van trobar les nostres tropes. "[301]
En comptes de tranquil·litzar el descontent públic, l'informe (que "insistia que es jutjava els ministres responsables pels errors de seguretat, no per la seva responsabilitat parlamentària, que va caure fora dels seus mandats") l'inflamà. Tot i que va absoldre Meir i Dayan de tota responsabilitat, les demandes perquè dimitissin (especialment Dayan) s'intensificaren. [300] Al desembre de 1973, el partit L'Alineació de Meir va perdre 5 escons a la Knesset a les eleccions legislatives.
L'11 d'abril de 1974, Golda Meir dimití. El seu govern seguí l'exemple, inclòs Dayan, que prèviament havia ofert la seva dimissió en dues ocasions, la qual havia estat rebutjada en ambdues ocasions per Meir. Al juny es creà un nou govern, i Yitzhak Rabin, que passà la major part de la guerra com a conseller d'Elazar des d'un lloc no oficial, esdevingué Primer Ministre. [302]
El 1999 els líders polítics israelians revisaren la publicació per evitar que es repetissin casos semblants. Es creà el Consell Nacional Israelià de Seguretat per millorar la coordinació entre els diferents cossos de seguretat i d'intel·ligència amb la branca política del govern.
Resposta a Egipte i SíriaModifica
Als estats àrabs (a Egipte en particular) els èxits àrabs durant la guerra van alleugerir el trauma psicològic de la seva derrota a la guerra dels Sis Dies, permetent-los poder negociar amb els israelians com a iguals. A causa dels darrers reversos a la guerra (en què Israel adquirí un gran sortint en terra africà i encara més territori al front sirià), alguns van creure que la guerra ajudaria a convèncer molts al món àrab que Israel no podia ser derrotat militarment, enfortint els moviments de pau i acabant amb la vella ambició àrab de destruir Israel mitjançant la força. [303]
El general Shazly havia aïrat Sadat en demanar la retirada de les forces egípcies del Sinaí per fer front a la incursió israeliana a la riba oest del Canal. Sis setmanes després de la guerra va ser rellevat del comandament i obligat a abandonar l'exèrcit, acabant finalment en un exili polític que durà anys. En tornar a Egipte va ser posat sota arrest domiciliari. [304] Després del seu alliberament, demanà la formació d'un "Alt Comitè Suprem", semblant a la Comissió Agranat israeliana, per tal de "provar, examinar i analitzar" l'actuació de les forces egípcies i les decisions preses pel comandament durant la guerra, però les seves peticions van ser ignorades. [305] Publicà un llibre, prohibit a Egipte, on descrivia els à un llibre, prohibit a Egipte, on descrivia els errors militars egipcis i els seus desacords amb Ismail i Sadat sobre la direcció de la guerra. [306]
Els comandants del segon i del tercer exèrcits, els generals Khalil i Wasel, també van ser expulsats de l'exèrcit. [304] El comandant del segon exèrcit egipci a l'inici de la guerra, general Mamoun, patí un infart[118] o, segons altres versions, un col·lapse després de la derrota egípcia durant la batalla de tancs al Sinaí el 14 d'octubre, sent substituït pel general Khalil. [307][308]
A Síria, el coronel Rafik Halawi, el comandant drus d'una brigada d'infanteria que s'havia col·lapsat durant el contraatac israelià, va ser executat abans que la guerra acabés. [304] Va tenir una vista molt ràpida i va ser sentenciat a mort; i la seva execució va ser immediata. [309] L'historiador militar Zeev Schiff es referí a ell com el "boc expiatori" sirià. [309] Els sirians, malgrat tot, van negar vehementment que Halawi hagués estat executat i realitzà grans esforços en desacreditar l'acusació. [310] Van afirmar que va resultar mort en combat contra Israel i amenaçaren amb un càstig sever a qualsevol que repetís l'acusació d'execució. [310] La seva preocupació feia front a la voluntat de mantenir la lleialtat dels drusos sirians vers el règim d'Assad i evitar que s'unissin als seus correligionaris israelians. [310] El 7 de juliol de 1974, les restes de Halawi van ser retirades d'un hospital militar sirià i va ser enterrat al "Cementiri dels Màrtirs de la Guerra d'Octubre" de Damasc, amb la presència de diversos dignataris sirians. [310] Un analista assenyalà que la presència de tants oficials d'alt nivell era estranya i l'atribuí als esforços sirians per silenciar qualsevol suggeriment d'execució. [310]
Els Acords de Camp DavidModifica
Article principal: Acords de Camp David
La Guerra del Yom Kippur va remoure l'statu quo a l'Orient Mitjà, i la guerra serví com un antecedent directe als Acords de Camp David de 1979. [172] Els Acords resultaren en el Tractat de pau egipci-israelià, el primer entre Israel i un estat àrab. D'acord amb George Friedman, la guerra va fer que els israelians respectessin més els militars egipcis i rebaixaren la seva pròpia confiança, i causà una certa incertesa entre els israelians sobre si podrien derrotar Egipte en una nova guerra. Al mateix temps, els egipcis reconegueren que malgrat les seves millores, finalment van tornar a ser derrotats per Israel, creant dubtes sobre si mai podrien derrotar Israel militarment. Així doncs, ambdós bàndols assumiren que calia seure a una taula de negociacions. [311]
El govern de Rabin estava tocat a causa d'un parell d'escàndols, veient-se obligats a dimitir el 1977. A les eleccions que seguiren, el partit de dretes Likud va guanyar la majoria a la Knesset, i Menachem Begin, fundador i líder del partit, va ser nomenat Primer Ministre. Això marcà un canvi històric al paisatge polític israelià: per primer cop des de la formació d'Israel, una coalició que no estava liderada pel Partit Laborista controlava el govern.
El President d'Egipte i el Primer Ministre d'Israel són aplaudits durant una sessió conjunta del Congrés dels Estats Units a Washington DC, durant la qual el President Jimmy Carter anuncià els resultats dels Acords de Camp David, 18 de setembre de 1978.
Sadat, que entrà a la guerra per tal de recuperar el Sinaí, va quedar cada vegada més frustrat a causa del pas lent del procés de pau. A una entrevista de 1977 amb Walter Cronkite a la CBS News, Sadat va admetre que estava obert a un diàleg més constructiu per la pau, incloent-hi una visita d'estat. Això semblà obrir les comportes, car en una entrevista posterior amb el mateix periodista, Begin, habitualment de línia dura però que potser no volia perdre les comparacions amb Sadat, va dir que seria sensible per a unes millors relacions. El 9 de novembre de 1977, Sadad deixà bocabadat al món quan va dir al Parlament que volia visitar Israel i dirigir-se a la Knesset. Poc després, el govern israelià el convidà cordialment a dirigir-se a la Knesset. Així doncs, al novembre d'aquell mateix any, Sadat va fer el pas sense precedents de visitar Israel, esdevenint el primer líder àrab en fer-ho, i així reconeixent Israel.
Aquest fet projectà el procés de pau. El President dels Estats Units Jimmy Carter convidà tant a Sadat com a Begin a reunir-se a Camp David perquè negociessin una pau final. Les converses van tenir lloc entre el 5 i el 17 de setembre de 1978. Finalment, les converses van tenir èxit; i Israel i Egipte signaren el Tractat de pau egipci-israelià el 1979. Israel subseqüentment retirà les seves tropes i els seus assentaments al Sinaí, a canvi de les relacions normals amb Egipte i una pau duradora.
Molts al món àrab van sentir-se ultratjats per la pau d'Egipte amb Israel. Sadat, en particular, va esdevenir molt poc popular tant al món àrab en general com al seu propi país en particular. Egipte va quedar exclòs de la Lliga Àrab fins al 1989. Fins llavors, Egipte havia estat "al timó del món àrab". [312] Les tensions entre Egipte i els seus veïns àrabs culminaren en la breu Guerra Libio-Egípcia de 1977.
Sadat va ser assassinat dos anys després, el 6 d'octubre de 1981, mentre que assistia a una desfilada en honor del vuitè aniversari de l'inici de la guerra, a mans de membres de l'exèrcit islamista que se sentien ultratjats per les seves negociacions amb Israel.
L'embargament petrolierModifica
En resposta al suport a Israel dels Estats Units, els membres àrabs de l'OPEP, encapçalats per l'Aràbia Saudita, decidiren reduir la producció de petroli un 5% mensual el 17 d'octubre. El 19 d'octubre, el President Nixon autoritzà un major enviament de subministrament armamentista i de $2.200 milions d'assignacions per Israel. En resposta, l'Aràbia Saudita declarà un embargament contra els Estats Units, al qual s'uniren d'altres exportadors petrolers i que estengueren també contra els Països Baixos i d'altres països, causant la crisi energètica de 1973. [313]
Un T-62 sirià destruït al memorial israelià commemoratiu de la batalla de la "Vall de Llàgrimes", al nord dels Alts del Golan.
El 6 d'octubre és festa nacional a Egipte, anomenada "Dia de les Forces Armades". També és festa nacional a Síria, on és anomenada "Dia d'Alliberament Tishreem". [314] En commemoració del 35è aniversari el 2006, Hosni Mubarak afirmà que el conflicte "albirà una nova vida a Egipte". Va dir que les victòries inicials al conflicte de Síria i Egipte van alleugerir l'amargor àrab sobre la victòria israeliana a la guerra dels Sis Dies de 1967 i que finalment posà les dues nacions a un estat de coexistència pacífica. [315]
A Egipte, molts llocs han estat batejats pel 6 d'octubre i pel 10 de Ramadà (l'equivalent al calendari islàmic. Exemples d'això són el Pont 6 d'octubre a Cairo i les ciutats de Ciutat 6 d'octubre i Ciutat 10 de Ramadà.
El "Museu de la Guerra del 6 d'octubre" va ser erigit el 1989 al districte d'Heliopolis, a Cairo. El centre del museu està ocupat per una rotonda amb una pintura panoràmica de la lluita entre les forces armades israelianes i egípcies. La pintura, creació d'un grup d'artistes i arquitectes nord-coreans, està equipada amb motors per girar 360° durant una presentació de 30 minuts, acompanyada de comentaris en diversos idiomes. [316] Hi ha un museu semblant, el Panomara de la Guerra d'Octubre, a Damasc, també construït amb assistència nord-coreana. [317]
A Israel es pot trobar una mostra de la Guerra del Yom Kippur al Museu del Cos Cuirassat a Yad La-Shiryon. [318]
Conflictes fronterers entre Síria i Israel
↑ (hebreu: מלחמת יום הכיפורים, transliterat Milẖemet Yom HaKipurim , ó מלחמת יום כיפור transliterat Milẖemet Yom Kipur
àrab: حرب أكتوبر transliterat ḥarb ʾUktōbar ó حرب تشرين transliterat ḥarb Tišrīn )
↑ Herzog. The War of Atonement. Little, Brown and Company, 1975. . Foreword.
↑ Insight Team of the London Sunday Times. Yom Kippur War. Double Day and Company, 1974, p. 450.
↑ Luttwak, Edward; Horowitz. The Israeli Army. Cambridge, MA: Abt Books, 1983.
↑ Rabinovich. The Yom Kippur War. Schocken Books, 2004, p. 498.
↑ Kumaraswamy, PR. Revisiting The Yom Kippur War, p. 1–2.
↑ Johnson; Tierney. Failing To Win, Perception of Victory and Defeat in International Politics, p. 177.
↑ Liebman, Charles. The Myth of Defeat: The Memory of the Yom Kippur war in Israeli Society (PDF). 29. Frank Cass, 1993, p. 411..
↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Rabinovich. , p. 54.
↑ Insight Team. Sunday Times, p. 372–3.
↑ 10,0 10,1 10,2 The number reflects artillery units of caliber 100 mm and up
↑ Herzog. , p. 239.
↑ 12,0 12,1 Shazly, p. 244
↑ Haber & Schiff, p 30 31
↑ 15,0 15,1 USMC Major Michael C. Jordan. «The 1973 Arab-Israeli War: Arab Policies, Strategies, and Campaigns». GlobalSecurity.org, 1997. [Consulta: 20 abril 2009].
↑ 16,0 16,1 16,2 Rabinovich, p. 314
↑ Bar-On, Mordechai. A Never Ending Conflict. Greenwood Publishing, 2004, p. 170.
↑ 18,0 18,1 Schiff, A History of the Israeli Army, p. 328
↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 19,7 19,8 Garwych, p. 243
↑ Rabinovich. , p. 497.
↑ 21,0 21,1 Rabinovich, p. 496
↑ 22,0 22,1 «White House Military Briefing» (PDF). [Consulta: 22 octubre 2011].
↑ 23,0 23,1 23,2 Herzog, Encyclopedia Judaica, Keter Publishing House, 1974, p. 87
↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Rabinovich, pp. 496–497
↑ 26,0 26,1 Garwych p. 244
↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Herzog, p. 260
↑ Herzog, Chaim [1975]. The War of Atonement: The Inside Story of the Yom Kippur War. London: Greenhill Books, 2003, p 269. ISBN 9781853675690.
↑ Herzog, Heroes of Israel, p.253
↑ Shlaim, p.254.
↑ "The Jarring initiative and the response," Israel's Foreign Relations, Selected Documents, vols. 1–2, 1947–1974. Retrieved June 9, 2005.
↑ Rabinovich, p. 12
↑ Heikal, 22
↑ Rabinovich, p. 39
↑ Rabinovich, p. 25
↑ 39,0 39,1 Mossad’s tip-off ahead of Yom Kippur War did not reach prime minister, newly released papers show Times of Israel 20 September 2012
↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 40,4 «Israeli Intelligence and the Yom Kippur War of 1973». Jewishvirtuallibrary.org. [Consulta: 31 maig 2012].
↑ Shazly, p. 207
↑ Gawrych 1996, p. 24
↑ 43,0 43,1 El-Gamasy. The October War: Memoirs of Field Marshal El-Gamasy of Egypt. The American University in Cairo Press, 1993, p. 181.
↑ Rabinovich, p. 51
↑ Rabinovich, p. 50
↑ 46,0 46,1 Rabinovich, p. 57
↑ 47,0 47,1 Sharon, Gilad: Sharon: The Life of a Leader (2011)
↑ Blum, Howard «Who killed Ashraf Marwan?». The New York Times, 13-07-2007.
↑ Doron Geller, "Israeli Intelligence and the Yom Kippur War of 1973," "JUICE", The Department for Jewish Zionist Education, The Jewish Agency for Israel. Retrieved November 27, 2005.
↑ Christopher Andrew and Vasili Mitrokhin, The World Was Going Our Way. The KGB and the Battle for the Third World, Basic Books, 2006.[Pàgina?]
↑ Rabinovich, p. 89
↑ «Government of Israel Concern about possible Syrian and Egyptian attack today». United States Department of State, 06-10-1973. [Consulta: 11 agost 2010].
↑ Quandt 2005, p.105
↑ William B. Quandt, Peace Process, p105
↑ Rabinovich, p. 454
↑ Gawrych 1996, p. 27
↑ Rabinovich, prologue
↑ Rabinovich, p. 62
↑ Abudi, Joseph. «The missile did not bend the wing» (en hebrew). Journal of the Israeli Air Force, 01-10-2003. [Consulta: 15 febrer 2011].
↑ Abudi, Joseph. «What between 'challenge' and 'model'» (en hebrew). The Fisher Institute, octubre 2005. [Consulta: 15 febrer 2011].
↑ Shazly, pp. 224–225
↑ Shazly, pp. 225–226
↑ Shazly, p. 189
↑ Shazly, pp. 55–56
↑ Garwych p.28
↑ 67,0 67,1 Abouseada, Hamdy Sobhy «The Crossing of the Suez Canal, October 6, 1973, (The Ramadan War)». USAWC strategy research project. U.S. Army War College, 2000, pàg. 9. OCLC: 45004992.
↑ Shazly, p. 232
↑ Hammad, pp.90–92, 108
↑ McGregor, Andrew. A military history of modern Egypt : from the Ottoman Conquest to the Ramadan War. Westport, Conn: Praeger Security International, 2006. ISBN 978-0-275-98601-8. , p. 278
↑ Arabs at War: Military Effectiveness (Pollack), p. 108
↑ 72,0 72,1 72,2 Rabinovich, p. 115
↑ Pollack p.125
↑ Gawrych, p. 81
↑ The Yom Kippur War 1973: The Sinai – Simon Dunstan and Kevin Lyles
↑ Shazly, p. 228
↑ Shazly, p. 229
↑ Nassar, Galal. Into the breach, dear friends. Cairo: Al-Ahram Weekly On-line, October 8–14, 1998.
↑ Cohen, Israel's Best Defense, p.354
↑ Pollack, p. 11
↑ Shazly, p. 233
↑ Haber & Schiff, p. 32
↑ Schiff, p. 294
↑ Herzog, The War of Atonement, Little, Brown and Company, 1975, p. 156
↑ Insight Team of the London Sunday Times, pp. 169, 170
↑ Pollack, Arabs at War: Military Effectiveness 1948–1991, University of Nebraska Press, p. 110
↑ Pollack, Arabs at War: Military Effectiveness 1948–1991, University of Nebraska Press, p. 108
↑ Hammad, p. 133
↑ Nicolle & Cooper p. 40
↑ Pollack, p. 112
↑ Hammad, pp.712–714
↑ Hammad, pp.717–722
↑ Gawrych 1996, p. 38. In his memoirs, Adan, commenting on one of the commando operations in the north, noted that "Natke's experience fighting the stubborn Egyptian commandos who tried to cut off the road around Romani showed again that this was not the Egyptian Army we had crushed in four days in 1967. We were now dealing with a well-trained enemy, fighting with skill and dedication."
↑ Insight Team of the London Sunday Times, pp. 169–170
↑ Rabinovich, p. 354
↑ Gawrych 1996, pp. 41–42
↑ 97,0 97,1 97,2 Dunstan and Lyles, p. 64
↑ 98,0 98,1 http://www.israeled.org/PrimarySource/Memcon_Dinitz_Kissinger_100773.pdf
↑ Gawrych 1996, pp. 43–44
↑ Rabinovich, p. 234
↑ 101,0 101,1 Gawrych 1996, pp. 44–52
↑ Gawrych 2000, pp. 192, 208
↑ Herzog 1982, pp. 255–256
↑ 104,0 104,1 Shazly p. 241
↑ Herzog 1982, p. 256
↑ 106,0 106,1 106,2 Zabecki, David T. «Arab-Israeli Wars: 60 Years of Conflict». Historyandtheheadlines.abc-clio.com, 03-12-2008. [Consulta: 28 març 2010].
↑ Herzog 1982, p. 257–258
↑ Herzog 1982, p. 258
↑ Shazly p. 317
↑ Schiff, A History of the Israeli Army, p.310
↑ Rabinovich, p. 353
↑ Rabinovich, p. 355.
↑ Pollack, Kenneth, Arabs at War: Military Effectiveness 1948–91, University of Nebraska Press,, pp. 116, 126 & 129.
↑ Haber & Schiff, p. 144
↑ 115,0 115,1 115,2 Pollack, p. 117
↑ Van Creveld, Martin. Military Lessons of the Yom Kippur War: Historical Perspectives. Sage, 1975, p. 17. ISBN 978-0-8039-0562-7.
↑ 117,0 117,1 Herzog, The Arab-Israeli Wars, Random House, p. 260
↑ 118,0 118,1 118,2 John Pike. «Operation Valiant: Turning the Tide in the Sinai 1973 Arab-Israeli War CSC 1984». Globalsecurity.org. [Consulta: 28 març 2010].
↑ El-Gamasy, p. 276
↑ Pollack, p. 118
↑ Rabinovich, pp. 374–375
↑ Rabinovich, pp. 389–391
↑ Pollack, p. 511
↑ 124,00 124,01 124,02 124,03 124,04 124,05 124,06 124,07 124,08 124,09 124,10 124,11 124,12 124,13 124,14 124,15 http://group73historians.com/wp-content/uploads/2011/04/Edgar-Oballance.pdf
↑ Pollack, pp. 124–25
↑ Rabinovich, pp. 393–393
↑ Rabinovich, p. 425
↑ Sharon, Gilad: Sharon: The Life of A Leader (2011)
↑ Rabinovich, p. 427
↑ Pollack, pp. 118–19
↑ Hammad (2002), pp. 335–408
↑ Gawrych (1996), pp. 62–64
↑ Pollack, p. 129
↑ 135,0 135,1 Pollack, pp. 119–20
↑ Boyne, p. 181
↑ 137,0 137,1 Pollack, p. 120
↑ Rabinovich, p. 401
↑ Dunstan, p. 107
↑ 140,0 140,1 Gawrych, p. 223
↑ Herzog, The War of Atonement, Little, Brown and Company (1975) 236–7
↑ Pollack, p. 122
↑ Rabinovich, pp. 428–429
↑ Rabinovich, p. 445
↑ The Leader-Post - Oct. 25 1973 issue
↑ Boyne, p. 183
↑ Hoyne, p. 205
↑ Boyne, p. 214
↑ Rabinovich, p. 477
↑ Rabinovich, p. 467
↑ Rabinovich, Id
↑ Neff, p. 306
↑ Johnson and Tierney, p. 176
↑ Shazly, p. 295
↑ Rabinovich, p. 452
↑ Rabinovich, p. 458
↑ «22 October Memorandum of Conversation between Meir and Kissinger» (PDF). [Consulta: 28 març 2010].
↑ Adan, p. 284
↑ Gawrych pp. 73;ndash&74
↑ Rabinovich, p. 463
↑ 161,0 161,1 The October War and U.S. Policy, Collapse of the Ceasefire
↑ William B. Quandt, Peace Process, p120
↑ Piccirilli, Major Steven J. «The 1973 Arab Israeli war». Globalsecurity.org, 1989. [Consulta: 29 setembre 2011].
↑ 164,0 164,1 Gawrych 1996, p. 73
↑ Hammad, pp. 483, 487–490.
↑ 166,0 166,1 166,2 Nicolle, David & Cooper, Tom: Arab MiG-19 and MiG-21 units in combat
↑ Rabinovich, pp. 466–475
↑ Rabinovich, p. 465
↑ Rabinovich, p. 487
↑ Gawrych, p.74
↑ Dupuy, pp. 543–545, 589
↑ 172,0 172,1 David T. Buckwalter, The 1973 Arab-Israeli War
↑ Asad of Syria: the struggle for the Middle East, p. 227
↑ Kumaraswamy, Revisiting the Yom Kippur War, p. 1
↑ Herzog, Arab-Israeli Wars, p 283
↑ Shazly, p. 293
↑ Shazly, p. 323
↑ 178,0 178,1 178,2 178,3 http://www.inss.org.il/upload/(FILE)1308129507.pdf
↑ «Department of State Operations Center, Situation Report in the Middle East as of 10/26/73» (PDF). [Consulta: 22 octubre 2011].
↑ Rabinovich, p. 486
↑ Dayan. Story of My Life. Da Capo, 1992, p. 568.
↑ Rabinovich p. 493
↑ 183,0 183,1 183,2 Aloni, Shlomo: Arab-Israeli Air Wars 1947–82
↑ El-Gamasy, pp. 302.
↑ 185,0 185,1 185,2 185,3 185,4 185,5 Rashba, Gary. Yom Kippur War: Sacrificial Stand in the Golan Heights. Military History magazine via HISTORYnet, octubre 1998, online June 12, 2006.
↑ Major George E. Knapp. «4: Antiarmor Operations on the Golan Heights». A: Combined Arms in battle since 1939. U.S. Army Command and General Staff College, 1992 [Consulta: 1r juny 2009].
↑ Peter Caddick-Adams "Golan Heights, battles of" The Oxford Companion to Military History. Ed. Richard Holmes. Oxford University Press, 2001.[Pàgina?]
↑ 188,0 188,1 188,2 O'Ballance (1978). Chapter 7 : "The Syrians attack", pp. 119–146.
↑ Insight Team of the London Sunday Times, pp. 291–293
↑ 190,0 190,1 Rabinovich, Abraham. «Shattered Heights: Part 1», 25-09-1998. [Consulta: 9 juny 2005].
↑ «The Air Raid on the Syrian General Command». Jewishvirtuallibrary.org. [Consulta: 22 octubre 2011].
↑ 192,0 192,1 Rabinovich, p. 304
↑ «המלחמה שלי רב-אלוף שאול מופז (מיל):300 קילומטר בעומק סוריה» (en hebreu).
↑ Rabinovich, p. 433
↑ 195,0 195,1 195,2 195,3 Hussain, Hamid. «Opinion: The Fourth round — A Critical Review of 1973 Arab-Israeli War A Critical Review of 1973 Arab-Israeli War». defencejournal.com, novembre 2002.
↑ Pollack, Arabs at War, 2002, p.167 gives total numbers for the Iraqi force by the end of the conflict as 60,000 men, over 700 T-55 tanks, 500 APCs, over 200 artillery pieces, two armoured divisions, two infantry brigades, twelve artillery battalions, and a special forces brigade.
↑ Dunstan, Simon: The Yom Kippur War: the Arab-Israeli War of 1973
↑ Situation Report in the Middle East as of 1200 EDT, October 23, 1973, Department of State Operations Center
↑ Ophir, Noam. צילו הארוך של הסקאד (The Long Shadow of the Scud) (en hebrew). Israeli Air Force Official Website, octubre 2006.
↑ Rabinovich, p. 450
↑ Rabinovich, p. 450-451
↑ 202,0 202,1 Rabinovich, p. 464–465
↑ Jonathan B. A. Bailey. Field artillery and firepower. Naval Institute Press, 2004. pg. 398. ISBN 1-59114-029-3
↑ David Rodman, "Friendly Enemies: Israel and Jordan in the 1973 Yom Kuppur War," The Israel Journal of Foreign Affairs, Vol. 6 No. 1 (January 2012), 95-96.
↑ 205,0 205,1 Hammad, pp. 100–101
↑ Almog, "Israel's Navy beat the odds", United States Naval Institute — Proceedings (Mar 1997), Vol. 123, Iss. 3; p. 106.
↑ 207,0 207,1 Dunstan, The Yom Kippur War, p. 114
↑ 208,0 208,1 Bolia, Overreliance on Technology: Yom Kippur Case Study
↑ Rabonovich, The Boats of Cherbourg, pp. 256–262
↑ Dupuy, Elusive Victory, pp. 562–563
↑ Herzog, The Arab-Israeli Wars, p. 312
↑ Vego, Naval Strategy and Operations in Narrow Seas (Routledge: 1999), at p.151
↑ Almog, Ze'ev (March 1997). "Israel's Navy beat the odds" – United States Naval Institute – Proceedings (Annapolis: United States Naval Institute)
↑ «Shayetet 13». Zionism-israel.com. [Consulta: 22 octubre 2011].
↑ 215,0 215,1 How did the U.S.S. Little Rock and her Crew Participate in the Arab-Israeli Yom Kippur War?. USS Little Rock Association.
↑ Insight Team of the London Sunday Times, pp. 212–213
↑ El Gammasy, The October War, 1973 p.215–216
↑ Shazly, p.287
↑ Herzog (1975), 268–269
↑ 220,0 220,1 Morris, Righteous Victims, p. 432
↑ Herzog, The Arab-Israeli Wars, p. 314
↑ Annati, Anti-ship missiles and countermeasures—part I (ASM), Naval Forces (2001), Vol. 22, Iss. 1; p. 20.
↑ Insight Team of the London Sunday Times, pp. 279, 429
↑ Insight Team of the London Sunday Times, pp. 429, 449
↑ Schiff, p. 90
↑ "War and Lack of Inner Peace", Michael S. Arnold, The Jerusalem Post, September 17, 1999.
↑ «Statement in the Knesset on the treatment of Israeli prisoners of war in Syria by Defence Minister Peres and Knesset Resolution- 12 June 1974». Mfa.gov.il. [Consulta: 22 octubre 2011].
↑ Insight Team of the London Sunday Times, p. 429
↑ Insight Team of the London Sunday Times, pp. 449–450
↑ Sarna, Igal, (2000), The Man Who Fell Into a Puddle: Israeli Lives, Vintage Books/Random House, pp. 144–148
↑ 232,0 232,1 Sarna p. 148
↑ Yemini, Galya. «Noam Lanir plans to float Empire Online at $1b value». Haaretz, 02-04-2008. [Consulta: 22 octubre 2011].
↑ 234,0 234,1 «Israeli veterans offer accounts of Egyptian atrocities in '73 war 08/26/1995 | Archives | Chron.com – Houston Chronicle». Chron.com, 26-08-1995. [Consulta: 31 maig 2012].
↑ «Pow Expose». IsraCast, 09-03-2007. [Consulta: 31 maig 2012].
↑ 236,0 236,1 William B Quandt,Peace Process, p. 121
↑ Rabinovich, p. 479
↑ 238,0 238,1 Rabinovich, p. 480
↑ «Effects-Based Operations: the Yom Kippur War Case Study» (PDF). [Consulta: 28 març 2010].
↑ Rabinovich, p. 484
↑ Rabinovich, p. 485
↑ October 6 conversation between Henry Kissinger, Brent Scowcroft and Chinese Ambassador to the United States Huan Chen. Transcript. George Washington University National Security Archive.
↑ George Lenczowski, American Presidents and the Middle East (1990), p.129
↑ William B. Quandt, Peace Process, p.109
↑ 245,0 245,1 «Violent Week: The Politics of Death». Time, 12-04-1976 [Consulta: 4 març 2011].
↑ 246,0 246,1 246,2 246,3 Farr, Warner D. "The Third Temple's Holy of Holies: Israel's Nuclear Weapons." Counterproliferation Paper No. 2, USAF Counterproliferation Center, Air War College, September 1999.
↑ October 9, 1973 conversation (8:20–8:40 am) between Israeli Ambassador to the United States Simcha Dinitz, military attaché General Mordechai Gur, Henry Kissinger, Brent Scowcroft, and Peter Rodman. Transcript George Washington University National Security Archive
↑ 248,0 248,1 Cohen, Avner. "The Last Nuclear Moment" The New York Times, October 6, 2003.
↑ October 9, 1973 conversation (6:10–6:35 pm) between Israeli Ambassador to the United States Simcha Dinitz, Henry Kissinger, Brent Scowcroft, and Peter Rodman. Transcript George Washington University National Security Archive.
↑ «A tale of two fleets: a Russian perspective on the 1973 Naval standoff in the Mediterranean». Thefreelibrary.com. [Consulta: 31 maig 2012].
↑ Krisinger, Chris J. Operation Nickel Grass – Airlift in Support of National Policy, Aerospace Power Journal, Spring 1989.
↑ Rabinovich, p. 491.
↑ 253,0 253,1 Haber & Schiff, p. 382
↑ John Lacomia. «Remember When... Operation Nickel Grass». Travis: Air Force. [Consulta: 28 març 2010].
↑ 255,0 255,1 Shazli p.275–276
↑ 256,0 256,1 Haber & Schiff, p. 282.
↑ Shazly. , p. 276. «...the USA mounted a seaborne resupply operation of 33,210 tons by October 30»
↑ Gawrych 1996, p. 56
↑ «McDonnell F-4 Phantom: Essential Aircraft in the Air Warfare in the Middle East». Historynet.com. [Consulta: 28 març 2010].
↑ El Gamasy The October War, 1973 p.276
↑ Shazly, pp. 251–252
↑ O'ballance, p. 182
↑ Schiff, 303
↑ Shazly, p.275
↑ Shazly, pp. 274–275 Shazly states that "...the Soviet Union mounted a sea-borne resupply operation: no less than 63,000 tons, mainly to Syria, by October 30"
↑ Quandt, 25–26 (pdf pages 37–38) gives the airlift total as approximately 12,500 tons; Quandt 23 (pdf page 35) gives the sealift total as approximately 63,000 tons.
↑ Hammad, p.382
↑ Rabinovich, p. 325
↑ Porter, Bruce D. – The USSR in Third World Conflicts, Soviet Arms and Diplomacy in Local Wars, p. 135
↑ «White House Military Briefing, Oct 22» (PDF). [Consulta: 28 març 2010].
↑ 271,0 271,1 Shazly, p. 278
↑ 272,0 272,1 Shazly, pp. 277–278
↑ 273,0 273,1 273,2 Rabinovich, p. 464
↑ «The Yom Kippur War». Jewishvirtuallibrary.org, 06-10-1973. [Consulta: 22 octubre 2011].
↑ Perez, Cuba: Between Reform and Revolution, p. 377–379
↑ Bourne, Peter G. (1986). Fidel: A Biography of Fidel Castro. New York City: Dodd, Mead & Company.
↑ Perez, Cuba, Between Reform and Revolution, p. 377-379
↑ Shazly, pp.83–84
↑ Dunstan, Simon. Centurion Vs T-55: Yom Kippur War 1973. Osprey, 2009, p. 28, 69. ISBN 978-1-84603-369-8.
↑ «Smith (US Interest Section in Cairo) to Department of State, October 11, 1973». [Consulta: 22 octubre 2011].
↑ «Kissinger to the US Interest Section in Cairo, October 12, 1973». [Consulta: 22 octubre 2011].
↑ Quandt 2005, p. 123–124
↑ Drysdale, A. & Hinnebusch, R.: Syria and the Middle East Peace Process. Council on Foreign Relations Press, New York, 1991.
↑ Tristam, P.: The Egyptian-Israeli Retirada Treaties of 1974 and 1975. About.com, accessed 2012.
↑ Israel Ministry of Foreign Affairs: Interim Agreement with Egypt: 1975. Israel Ministry of Foreign Affairs, 2008.
↑ Shipler, David: “Israel Completes Pullout, Leaving Sinai to Egypt.” The New York Times. 25 April 1982: A1.
↑ 287,0 287,1 287,2 Insight Team of the London Sunday Times, p. 450
↑ Rabinovich, 497
↑ 289,0 289,1 «Ministry of Foreign Affairs». Mfa.gov.il. [Consulta: 22 octubre 2011].
↑ Reuven Gal, A Portrait of the Israeli Soldier, Greenwood Publishing Group (1986), p. 161
↑ John Pimlott and Michael Orr, The Middle East Conflicts: From 1945 to the Present, Obris Publishing, London (1983), p. 99
↑ Dunstan, p. 200
↑ «Middle East: Sandstorm at Kilometer 101». TIME, 03-12-1973 [Consulta: 21 maig 2010].
↑ Military Lessons of the Yom Kippur War: Historical Perspectives, Martin van Creveld, p. 47
↑ Herzog, War of Atonement, p. 269
↑ Rabinovich, pp. 497–498
↑ Rabinovich, p. 499
↑ Rabinovich, p. 501
↑ Rabinovich, p. 503
↑ 300,0 300,1 Rabinovich, p. 502
↑ The Jewish Agency for Israel, Findings of the Agranat Commission
↑ Rabinovich, p. 237
↑ The Middle East: a glossary of terms. Guardian Unlimited, May 15, 2001
↑ 304,0 304,1 304,2 Rabinovich, p. 507
↑ Shazly, p. 331
↑ Shazly, p. 334
↑ Rabinovich, p. 356
↑ Blum, Howard (2007), The Untold Story of the Yom Kippur War, HarperCollins, p. 298
↑ 309,0 309,1 Schiff, Zeev (1973), October Earthquake, Yom Kippur 1973, University Publishing Projects, pp. 194–195
↑ 310,0 310,1 310,2 310,3 310,4 Macdonald, Scot (2007) Propaganda and Information Warfare in the Twenty-First Century, Routledge, p. 68
↑ Friedman, George: Israeli-Palestinian peace talks; again. Stratfor.
↑ Karsh, p. 86
↑ Doing Business in Syria: 2010 Country Commercial Guide for U.S. Companies, U.S. Commercial Service, United States of America Department of Commerce, retrieved May 21, 2010.
↑ «Mubarak reflects on 1973 Yom Kippur War». UPI, 06-10-2008 [Consulta: 20 abril 2010].
↑ «Egypt State Information Service». [Consulta: 19 juny 2009].
↑ «Lonely Planet».
↑ «Yad Lashiryon, Armored Corps Museum». Yadlashiryon.com. [Consulta: 31 maig 2012].
el Badri, Hassan. The Ramadan War, 1973. Fairfax, Va: T. N. Dupuy Associates Books, 1979. ISBN 0882446002.
Bregman, Ahron. Israel's Wars: A History Since 1947. London: Routledge, 2002. ISBN 0415287162.
Dupuy, Trevor Nevitt. Elusive victory: The Arab-Israeli Wars, 1947–1974. San Francisco: Harper & Row, 1978. ISBN 006-011-112-7.
Gawrych, George. The Albatross of Decisive Victory: War and Policy Between Egypt and Israel in the 1967 and 1973 Arab-Israeli Wars. Greenwood Publishing Group, 2000. ISBN 031-331-302-4.
Gawrych, Dr. George W.. The 1973 Arab-Israeli War: The Albatross of Decisive Victory. Combat Studies Insitute, U.S. Army Command and General Staff College, 1996. Intro, Part I, Part II, Part III, Part IV, Part V, Part VI, Part VII, Notes
Haber, Eitan; Schiff, Ze'ev. Yom Kippur War Lexicon (en hebrew). Or-Yehuda, Israel: Zmora-Bitan-Dvir, 2003. ISBN 965-517-124-8.
Hammad, Gamal. al-Maʻārik al-ḥarbīyah ʻalá al-jabhah al-Miṣrīyah: (Military Battles on the Egyptian Front) (en arabic). First. Dār al-Shurūq, 2002, p. 903. ISBN 9770908665.
Heikal, Mohamed. The Road to Ramadan. London: Collins, 1975. ISBN 0812905679.
Herzog, Chaim. the Arab-Israeli Wars. Random House, 1982. ISBN 978-0394503790.
Herzog, Chaim. Heroes of Israel. Boston: Little, Brown, 1989. ISBN 0-316-35901-7.
Israeli, Raphael. Man of Defiance: A Political Biography of Anwar Sadat. London: Weidenfeld & Nicolson, 1985. ISBN 0389205796.
Israelyan, Victor [1995]. Inside the Kremlin During the Yom Kippur War. University Park, PA: Pennsylvania State University Press, 2003. ISBN 0271017376.
Karsh, Efraim. The Iran-Iraq War, 1980–1988. Oxford: Osprey Publishing, 2002. ISBN 1841763713.
Lanir, Zvi [1983]. ha-Haftaʻah ha-basisit : modiʻin ba-mashber (Fundamental Surprise: Intelligence in Crisis) (en hebrew). Tel-Aviv: Hakibbutz Hameuchad, 2002. OCLC 65842089.
Morris, Benny. Righteous Victims. New York: Vintage Books, 2001. ISBN 978-067-974-475-7.
Ma'Oz, Moshe. Syria and Israel: From War to Peacemaking. Oxford: Clarendon Press, 1995. ISBN 0198280181.
Neff, Donald. Warriors against Israel. Brattleboro, Vermont: Amana Books, 1988. ISBN 9780915597598.
Nicolle, David; Cooper, Tom. Arab MiG-19 and MiG-21 units in combat. Osprey Publishing, 2004-05-25. ISBN 184-176-655-0.
O'Ballance, Edgar. No Victor, No Vanquished: the Yom Kippur War. Presidio Press, November 1996. ISBN 978-089-141-615-9.
Pape, Robert A «Why Economic Sanctions Do Not Work». International Security, 22, 2, Fall, 1997. OCLC: 482431341.
Quandt, William. Peace Process: American diplomacy and the Arab-Israeli conflict since 1967. Washington, DC: Brookings Institution / Univ. of California Press, 2005. ISBN 0520223748.
Quandt, William B. Soviet Policy in the October 1973 War.. Rand Corp. R-1864-ISA, maig 1976.
Rabinovich, Abraham [2004]. The Yom Kippur War: The Epic Encounter That Transformed the Middle East. New York, NY: Schocken Books, 2005. ISBN 0805241760.
al Sadat, Muhammad Anwar. In Search of Identity: An Autobiography. London: Collins, 1978. ISBN 0002163446.
Shazly, Lieutenant General Saad el. The Crossing of the Suez, Revised Edition. Revised. American Mideast Research, 2003. ISBN 0960456228.
Shlaim, Avi. The Iron Wall: Israel and the Arab World. W. W. Norton & Company, 2001. ISBN 0-393-32112-6.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra del Yom Kippur
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_del_Yom_Kippur&oldid=22080558»
Darrera modificació: 10 oct 2019 a les 12:08 | 0.745957 | curate | {"ca": 0.8556788473827921, "it": 0.0018474408877011562, "es": 0.008179864056236566, "id": 0.0003311450647766223, "en": 0.10885958287340963, "fr": 0.004049265090338697, "zh": 0.0006506710044733631, "oc": 0.0010341021321094521, "uu": 0.00047057456573520014, "ga": 6.97147504792889e-05, "nl": 0.00028466856445709637, "pt": 0.0019462034508801486, "ro": 0.0003020972520769186, "tg": 0.00010457212571893337, "mk": 0.00041828850287573346, "te": 0.00028466856445709637, "tr": 2.323825015976297e-05, "ue": 8.133387555917039e-05, "uz": 6.97147504792889e-05, "ko": 8.714343809911114e-05, "de": 0.0028060187067913784, "bg": 3.485737523964445e-05, "sh": 2.9047812699703712e-05, "ms": 0.00015685818857840006, "hr": 2.9047812699703712e-05, "no": 0.00041828850287573346, "sr": 5.8095625399407424e-05, "yi": 0.0006855283797130076, "ar": 0.0006622901295532446, "pl": 0.0006739092546331261, "cs": 2.9047812699703712e-05, "ru": 0.00649509091965375, "bo": 0.0001103816882588741, "uk": 0.0004996223784349039, "sv": 0.0004647650031952594, "fi": 0.00011619125079881485, "th": 3.485737523964445e-05, "ur": 6.390518793934817e-05, "ja": 0.00014523906349851856, "be": 0.0002730494393772149, "he": 0.0007959100679718817, "sq": 0.00012781037587869634, "eo": 0.00031952593969674086, "br": 8.714343809911114e-05, "da": 0.0001103816882588741} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Yom_Kipur |
vilaweb_ca_20220728_0_60858 | El davanter del FC Barcelona Leo Messi podria haver pres la decisió de tornar a jugar amb la selecció argentina, segons publica el diari esportiu argentí ‘Ole’. Messi va renunciar a tornar a vestir la samarreta de l’albiceleste després de perdre la final de passada Copa Amèrica.
Tot i que de moment no existeix un comunicat oficial, el diari assegura que el davanter serà un dels convocats pel nou seleccionador argentí, Egardo Bauza ‘El Patón’, per la fase de classificació del Mundial de Rússia 2018. Des del seu anunci com a nou seleccionador, ‘El Patón’ ha declarat a diversos mitjans que comprèn la situació de Messi. : ‘Jo vaig ser jugador i sé com és de frustrant perdre una final’. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/futbol-leo-messi-fa-marxa-enrere-i-tornara-a-jugar-amb-largentina/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_170489 | Vox Balears ha demanat a la resta de partits polítics que respectin “les creences dels espanyols” i “suspenguin els seus actes de campanya durant els dies centrals de la Setmana Santa”, referint-se al Dijous i Divendres Sant.
Segons ha informat la formació en un comunicat, Vox suspendrà la campanya durant els dies de festa centrals fins al míting del dissabte del líder de Vox a nivell estatal, Santiago Abascal, a l’Auditorium de Palma.
En aquesta línia, Vox ha criticat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, hagi convocat les eleccions generals el 28 d’abril, “menys d’un mes d’abans de les eleccions autonòmiques i insulars i europees del 26 de maig, duplicant els costos de gairebé 200 milions d’euros d’un dia de comicis”.
Així mateix, l’ha acusat de “forçar que la primera setmana de campanya coincideixi amb la Setmana Santa”, la qual cosa consideren “un clar i innecessari menyspreu a unes festes molt arrelades en la nostra societat”.
“Durant aquests dos dies Vox Balears no desenvoluparà actes polítics de cap tipus. Volem respectar els costums i les creences de la majoria de les famílies de les Illes“, han afegit.
Finalment, la formació ha animat a “fer el mateix” als partits que “se senten respectuosos amb les creences que en major o menor mesura senten els espanyols i que s’intensifiquen durant la Setmana Santa”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/vox-demana-abstinencia-electoral-per-dijous-i-divendres-sant-153189/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_115347 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Contingut
move to sidebar
hide
Inici
1Administració
2Geologia
3Ecologia
Commuta la subsecció Ecologia
3.1Boscos caducifolis
3.2Amenaces i preservació
4Llista parcial
5Referències
6Vegeu també
Toggle the table of contents
Illes Petites de la Sonda
84 llengües
Acèh
Afrikaans
العربية
Asturianu
Azərbaycanca
تۆرکجه
Башҡортса
Basa Bali
Беларуская
Български
Bosanski
Cebuano
Čeština
Cymraeg
Dansk
Deutsch
Ελληνικά
English
Esperanto
Español
Eesti
Euskara
فارسی
Suomi
Français
Nordfriisk
Frysk
Galego
客家語/Hak-kâ-ngî
हिन्दी
Hrvatski
Hornjoserbsce
Magyar
Bahasa Indonesia
Ilokano
Íslenska
Italiano
日本語
Jawa
ქართული
Qaraqalpaqsha
한국어
Кыргызча
Latina
Lombard
Lietuvių
Latviešu
Basa Banyumasan
Minangkabau
Македонски
മലയാളം
Монгол
Кырык мары
Bahasa Melayu
Nederlands
Norsk bokmål
Kapampangan
Polski
Piemontèis
پنجابی
Português
Русский
Scots
Srpskohrvatski / српскохрватски
Simple English
Slovenčina
Slovenščina
Српски / srpski
Seeltersk
Sunda
Svenska
தமிழ்
ไทย
Türkçe
Українська
اردو
Oʻzbekcha/ўзбекча
Tiếng Việt
Winaray
吴语
მარგალური
中文
Bân-lâm-gú
粵語
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Illes Petites de la Sonda
Nusa Tenggara (id)
Localització
10° 09′ 49″ S, 123° 35′ 25″ E / 10.16361°S,123.59028°E / -10.16361; 123.59028Coord. : 10° 09′ 49″ S, 123° 35′ 25″ E / 10.16361°S,123.59028°E / -10.16361; 123.59028
Geografia
Part de
Indonesian Archipelago (en)
illes de la Sonda
Superfície
87.000 km²
Banyat per
oceà Índic
Altitud
3.726 m
Punt més alt
Rinjani (3.726 m)
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+08:00
ISO 3166-2
ID-NU
Les Illes Petites de la Sonda (en indonesi Nusa Tenggara) són un grup d'illes situades al sud d'Insulíndia, al nord d'Austràlia. Juntament amb les Illes Grans de la Sonda, a l'oest, formen les Illes de la Sonda. Les illes formen part de l'Arc de la Sonda, un arc volcànic format per subducció de la fossa de Java al mar de Java.
Administració[modifica]
Les Illes Petites de la Sonda consisteixen en un gran nombre d'illes, la majoria de les quals són territori d'indonèsia. Algunes illes, i en particular una part notable de l'illa de Timor, formen el territori del Timor Oriental des de la seva independència d'Indonèsia el 1999. Les illes d'Indonèsia ara constitueixen les províncies de Bali, Illes Petites de la Sonda Occidentals (Nusa Tenggara Barat) i Illes Petites de la Sonda Orientals (Nusa Tenggara Timur).
Geologia[modifica]
Geològicament, les Illes Petites de la Sonda formen part de dos arxipèlags diferents. [1] L'arxipèlag del nord, que inclou Bali, Lombok, Sumbawa, Flores i Wetar té un origen volcànic. Algunes d'aquestes illes volcàniques, com ara el Mont Rinjani a Lombok, encara són actius, mentre que d'altres, com Kelimutu a Flores amb els seus tres llacs de cràter multicolors, són extints. Es va començar a formar durant el Pliocè, fa aproximadament 15 milions d'anys, de resultes de la col·lisió de les plaques d'Austràlia i d'Àsia. [1] Les illes de l'arxipèlag del sud, incloent Sumba, illa de Timor o Babar, no són volcàniques i semblen pertànyer a la placa australiana. [1][2] La geologia i l'ecologia de l'arxipèlag del nord sembla compartir una història, característiques i processos similars amb les illes Moluques, que continuen el mateix arc d'illes cap a l'est.
Des dels temps colonials s'ha estudiat la geologia d'aquestes regions; de totes maneres la seva formació no s'ha comprès completament, i les teories de l'evolució geològica de les illes ha canviat de forma extensiva durant el segle xx. [3]
Situada a la col·lisió de dues plaques tectòniques, les Illes Petites de la Sonda conformen una de les regions geològicament més complexes i actives del món. [3] Les illes de l'arxipèlag del nord són geològicament joves, anant d'1 a 15 milions d'anys, i mai han format part d'una massa de terra més gran. Només Bali formava part del continent de Sundaland durant l'Edat de gel, separada 644 kilòmetres de l'estret de Lombok, i incloent les actuals Lombok, Sumbawa, Komodo, Flores, Solor, Adonara, i Lembata. Pantar i Alor formen una petita illa a l'est, mentre Sumba i Timor es mantenen separades al sud.
Ecologia[modifica]
Les Illes Petites de la Sonda difereixen de les grans illes de Java o Sumatra en tant que són moltes illes i petites, alguns cops dividides per profundes fosses oceàniques. El moviment de la flora i la fauna entre illes és limitat, de tal manera que moltes espècies han evolucionat separadament i fent que algunes espècies només es trobin en alguna illa en particular. L'espècie més famosa segurament sigui el Dragó de Komodo. [3] Tal com ho descriu Alfred Wallace en The Malay Archipelago(Insulíndia), la línia de Wallace passa a entre Bali i Lombok, al llarg de les aigües profundes de l'estret de Lombok, que formen una barrera d'aigua fins i tot quan el nivell de l'aigua és baix i enllaça les illes amb les masses de terra de l'altra banda. Les illes de l'estret de Lombok formen part de Wallacea, i es caracteritzen, doncs, per una barreja de fauna d'origen asiàtic i d'Australàsia. [4] A les Illes Petites hi predominen les espècies asiàtiques. Aquestes illes tenen el clima més sec d'Indonèsia.
Boscos caducifolis[modifica]
Diverses de les illes que es troben a l'est de la línia de Wallace, de Lombok i Sumbawa a FLores i Alor, i que tenen una vegetació particular de bosc sec i no pas la selva o bosc plujós que cobreix gran part de la regió d'Indonèsia, han estat designades per la World Wildlife Fund com a ecoregió de boscos caducifolis de les illes Petites de la Sonda. [5] Els vessants més alts de les illes contenen boscos de coníferes del gènere Podocarpus i Engelhardia amb un sotabosc de lianes, epífits i orquídies com ara Corybas, Corymborkis i Malaxis, mentre que a les planes costaneres com les de Komodo, Rincah i Flores s'hi troba vegetació de sabana com la palmera Borassus flabellifer. Malgrat la majoria de la vegetació d'aquestes illes és bosc sec, hi ha clapes de bosc plujós també en aquestes mateixes illes, especialment en les zones baixes i en els marges del riu a Komodo, i també hi ha una àrea particular de bosc sec espinós a la costa sud-est de Lombok. Els arbres espinosos havien estat força comuns a les costes de les illes però se'ls ha aclarit en una gran part.
Aquestes illes són la llar d'espècies úniques, incloent-hi 17 espècies endèmiques d'ocells (de les 273 que s'hi trobaren). Els mamífers endèmics són la musaranya de Flores (amenaçada), la rata de Komodo (vulnerable), la guineu voladora de Lombok (Pteropus lombocensis) i el rat-penat d'orelles llargues de la Sonda (Nyctophilus heran), mentre que el carnívor dragó de Komodo, el llangardaix més gran del món (pot arribar a fer 3 metres de llarg i 90 quilos de pes), se'l troba a Komodo, Rincah, Gili Motang i a la costa nord-oest de Flores.
Les activitats més populars entre els turistes són el surf a Kuta (Lombok), l'excursionisme a Flores i Lombok i el busseig a pulmó davant les Illes Gili i Labuanbajo (Flores). El punt d'entrada principal a les Illes Petites de la Sonda és Bali i hi ha aeroports petits a Maumere i Mataram, mentre que el transport entre illes es fa majoritàriament en vaixell.
Amenaces i preservació[modifica]
Més de la meitat de la vegetació original de les illes s'ha arrencat per plantar arròs i d'altres cultius, per fer-hi assentaments i degut a incendis forestals. Ara només Sumbawa conté una àrea de boscam intacte, mentre que les illes de Komodo, Rincah i Padar es troben protegides dins el Parc Nacional de Komodo.
Si bé la majoria de problemes ecològics afecten tant a les illes petites com a les grans masses de terra, les illes petites pateixen els seus problemes particulars i es troben a bastament exposades a forces externes. La pressió de desenvolupament està creixent en les illes petites, però els seus efectes no sempre s'anticipen. Mentre que Indonèsia és rica en recursos naturals, els recursos de les illes petites són limitats i especialitzats. A més, en particular els recursos humans hi són limitats. [6]
Observacions generals[7] sobre les illes petites que poden ser aplicades a les Illes Petites de la Sonda:[6]
Una gran proporció de la terra serà afectada per l'activitat volcànica, terratrèmols, esllavissades de terra i ciclons;
Llurs climes són més propensos a veure's afectats per la influència marítima;
Les zones de captació de visitants són més petites i el grau d'erosió més gran;
Una major proporció del sòl es compon de zones costaneres;
Medi ambient amb un grau més alt d'especialització, que inclou una proporció més gran d'espècies endèmiques en una comunitat en general depauperada;
Les societat poden retenir un fort sentit cultural desenvolupat per la seva situació d'aïllament;
Les poblacions en illes petites tenen més probabilitats de veure's afectades per la migració econòmica.
Llista parcial[modifica]
Adonara
Alor
Bali
Flores
Gili Motang
Gili Islands
Komodo
Lembata
Lombok
Nusa Ceningan
Nusa Lembongan
Nusa Penida
Padar
Palu'e
Pantar
Rincah
Rote
Solor
Sangeang
Savu
Sumba
Sumbawa
illa de Timor
Referències[modifica]
↑ 1,0 1,1 1,2 Audley-Charles, M.G. (1987) "Dispersal of Gondwanaland: relevance to evolution of the Angiosperms" In: Whitmore, T.C. (ed.) (1987) Biogeographical Evolution of the Malay Archipelago Oxford Monographs on Biogeography 4, Clarendon Press, Oxford, pp. 5–25, ISBN 0-19-854185-6
↑ Veevers, J.J. (1991) "Phanerozoic Australia in the changing configuration of ProtoPangea through Gondwanaland and Pangea to the present dispersed continents" Australian Systematic Botany 4: pp. 1–11
↑ 3,0 3,1 3,2 Monk,, K.A. ; Fretes, Y., Reksodiharjo-Lilley, G.. The Ecology of Nusa Tenggara and Maluku. Hong Kong: Periplus Editions Ltd., 1996, p. 9. ISBN 962-593-076-0.
↑ Monk (1996), page 4
↑ «Biomes | Conserving Biomes | WWF» (en anglès). [Consulta: 30 desembre 2017].
↑ 6,0 6,1 Monk (1996), page 1
↑ Beller, W., P. d'Ayala, and P. Hein. 1990. Sustainable development and environmental management of small islands. Paris and New Jersey: United Nations Educational, Scientific, and Cultural Organisation and Parthenon Publishing Group Inc.; Hess, A, 1990. Overview: sustainable development and environmental management of small islands. In Sustainable development and environmental management of small islands. eds W. Beller, P. d'Ayala, and P. Hein, Paris and New Jersey: United Nations Educational, Scientific, and Cultural Organisation and Parthenon Publishing Group Inc. (both cited in Monk)
Vegeu també[modifica]
Illes Grans de la Sonda
Àsia Sud-oriental
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Petites de la Sonda
Registres d'autoritat
GND (1)
LCCN (1)
VIAF (1)
NKC (1)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Illes_Petites_de_la_Sonda&oldid=30873418»
Categoria:
Illes Petites de la Sonda
Categories ocultes:
Pàgines amb arguments formatnum no numèrics
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control d'autoritats
Pàgines amb mapes
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 3 nov 2022 a les 08:33.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.64201 | curate | {"ca": 0.7333748221906117, "hu": 0.001511379800853485, "en": 0.13051209103840683, "pt": 0.010046230440967283, "it": 0.010579658605974396, "es": 0.007201280227596017, "fr": 0.017514224751066856, "jv": 0.0011557610241820769, "nl": 0.0016891891891891893, "ar": 0.0006223328591749644, "st": 0.0008001422475106685, "az": 0.0034672830725462306, "ku": 0.0005334281650071124, "ba": 0.0008001422475106685, "be": 0.0008890469416785206, "bg": 0.0008001422475106685, "bs": 0.0007112375533428165, "id": 0.0075568990042674256, "sh": 0.0006223328591749644, "cy": 0.0006223328591749644, "da": 0.002844950213371266, "de": 0.020803698435277383, "el": 0.0007112375533428165, "eo": 0.0008001422475106685, "et": 0.0025782361308677097, "eu": 0.0006223328591749644, "fa": 0.0004445234708392603, "fi": 0.0004445234708392603, "fy": 0.0004445234708392603, "lt": 0.0012446657183499289, "hi": 0.0005334281650071124, "hr": 0.0011557610241820769, "is": 0.0007112375533428165, "ja": 0.0002667140825035562, "ka": 0.0006223328591749644, "ko": 0.0002667140825035562, "ky": 0.0007112375533428165, "lv": 0.0007112375533428165, "ms": 0.00302275960170697, "mk": 0.0039118065433854906, "ml": 0.0005334281650071124, "mn": 0.0005334281650071124, "ru": 0.001511379800853485, "no": 0.0010668563300142249, "pl": 0.007290184921763869, "nb": 0.0005334281650071124, "sk": 0.0008890469416785206, "sl": 0.0009779516358463726, "sr": 0.0013335704125177809, "nn": 0.0008001422475106685, "sv": 0.0006223328591749644, "ta": 0.0004445234708392603, "th": 0.0002667140825035562, "tr": 0.0005334281650071124, "uk": 0.0017780938833570413, "ur": 0.00035561877667140827, "uz": 0.001511379800853485, "vi": 0.0008890469416785206, "zh": 0.0011557610241820769, "mf": 0.0008001422475106685, "bo": 0.0005334281650071124, "oc": 0.0017780938833570413} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Petites_de_la_Sonda |
racoforumsanon_ca_20220809_3_540089 | Mor als 84 anys l'empresari José Maria Ruiz MateosL'empresari va ser el fundador de l'imperi de Rumasa que li va ser expropiada pel govern socialista Ruiz-Mateos a casa en una imatge d'arxiu (EFE)L'empresari José Maria Ruiz-Mateos, fundador del holding Rumasa, ha mort a Cadis als 84 anys d'edat. Nascut a Rota l'any 1931 va ser el protagonista de la crònica econòmica i social dels anys 80. Precisament el 1983, el govern espanyol amb el ministre Boyer al capdavant, va expropiar-li l'empresa, un holding que comptava amb 230 empreses i 65.000 treballadors. Aleshores va començar els seu periple amb la justícia. De fet, va ser condemnat per evasió de divises, frau i apropiació indeguda, i va passar un temps a la presó.Un cop complerta la condemna, va crear un partit polític i va ser eurodiputat. Després d'abandonar la política, va tornar al món empresarial creant un nou holding, Nova Rumasa, que va agrupar una desena d'empreses, entre ells Dhul, Trapa o el Rayo Vallecano que es van declarar en concurs de creditors.Al juny passat l'empresari andalús va tornar a la presó per tres delictes contra la Hisenda pública, però l'endemà ja el van haver de traslladar a l'hospital pel seu delicat estat de salut.Casat amb Maria Teresa Rivera, presidenta del Rayo Vallecano, tenia 13 fills i va ser membre de l'Opus Dei, tot i que va ser-ne expulsat.
Jo en unes europees el vaig votar i tot... Sempre he estat molt europeista, jo... | 0.891116 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_18_208663 | Apunt Menorca La Party Love viatja als anys daurats del rock'n roll | Apunt Menorca
La Party Love viatja als anys daurats del rock’n roll
La Party Love de Sant Climent, una de les festes mes sonades de l’estiu, estarà dedicada enguany al rock’n roll. L’espectacle “Rolling Back to Rock” repassarà els grans èxits del rock dels anys 60, 70 i 80.
Ja hi ha data per a la nova edició de la Party Love de Sant Climent. Serà el proper 28 de juliol a partir de les 22 hores. S’espera que sigui un acte multitudinari, en sintonia amb l’èxit aconseguit en anys anteriors.
Aquesta vegada tot girarà al voltant del rock’n roll. L’espectacle “Rolling Back to Rock”, amb música i ball en directe, assegurarà unes hores de diversió. La matèria primera, de primera qualitat, seran els grans èxits del rock dels anys 60, 70 i 80.
Evidentment, les desenes de participants que optin per disfressar-se ho faran també seguint les pautes d’aquest estil musical que va revolucionar diverses generacions.
Esteu preparats per passar una nit al més pur estil rocker? | 0.77084 | curate | {"nl": 0.08058252427184466, "ca": 0.9194174757281554} | https://www.apuntmenorca.com/agenda-menorca/party-love-2017/ |
mc4_ca_20230418_1_145606 | 516 – VIVÈNCIES A LA BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA DE BALSARENY
#7887 (sense títol)
24 24+00:00 Agost 24+00:00 2016 josepDeixa un comentari
L’essencial es diu amb senzillesa.
9.412 hits | 0.405889 | curate | {"en": 0.39664804469273746, "ca": 0.6033519553072626} | https://vivenciesjosep.wordpress.com/2016/08/24/lessencial-es-diu-amb-senzillesa/attachment/516/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_292406 | Quan sentim la paraula “logística”, el primer que ens ve a la ment són camions transportant mercaderia per la carretera. En canvi, el seu origen històric ve de la logística militar, en la qual un conjunt de persones eren les encarregades de donar un servei de coordinació de totes les operacions i que els subministraments necessaris per a la “batalla” arribessin als seus punts finals, amb diferents objectius i de la forma més eficient i més ràpida, superant l’eficiència de l’enemic. D’aquesta logística se n’encarregaven sanitaris, sapadors, pontoners, conductors, el personal de transmissions, cuiners i tota persona encarregada de fer possible que el personal que havia d’estar en el front tingués tot el material i prou subministraments per a guanyar la batalla.
En l’actualitat, la logística social i empresarial que coneixem no difereix gaire de la militar, i encara menys si considerem que estem lluitant en una dura batalla, en la qual ens enfrontem amb el pitjor enemic que ens podíem imaginar, la Covid-19, que supera amb escreix tots els virus informàtics als quals ja ens comencem a acostumar a conviure-hi i a combatre.
Des de març de 2020 molta gent ha començat a ser conscient que existeix una logística darrere de cada producte que es troba en hospitals, supermercats, bars, restaurants i qualsevol centre que ofereixi un subministrament o un servei. Ja no es tracta només que les mercaderies arribin al seu lloc de destinació amb la màxima rapidesa, sinó que a més estiguin a disposició de les persones que preparen i manipulen dia i nit aquell producte que, sigui de vital necessitat o no, esperem trobar en les prestatgeries dels comerços o en les nostres llars.
Des del confinament, la venda online (e-commerce) a la nostra comarca ha experimentat un creixement de gairebé el 70%, encapçalat per Amazon, que fa anys que ha estat el més visionari i que va apostar al 100% per la venda per internet. Per a la gran majoria de les pimes és una línia de negoci ignorada perquè pensaven que l’era de la digitalització no anava amb elles.
La pime ha d’actualitzar-se, reconèixer la revolució que suposa la digitalització, amb internet al capdavant, i que el seu major competidor i “enemic” no és Amazon, que és capaç de fer arribar en hores a qualsevol llar el producte de la pime que ella mateixa li ha subministrat; sinó la seva pròpia passivitat a l’hora de no considerar la venda online com la línia de negoci del futur en la qual no sols es mesura la qualitat i el preu del producte, sinó que el factor logístic és el principal agent de l’èxit. En aquest context, Amazon és l’exemple a imitar i superar.
Acaba d’anunciar-se que Amazon ha batut rècords de facturació i beneficis en la seva història gràcies a la venda online, i que junt amb ALIBABA, l’altre gegant asiàtic, s’ha col·locat al capdavant del rànquing de les empreses logístiques del món. Aquesta notícia ha de servir a la pime per apuntar-se al carro de l’e-commerce i anticipar-se a la innovació i millora que representa, que ja és aquí i pendent del seu descobriment, com ho va ser abans d’aparèixer Amazon i Alibaba.
La logística en l’era Covid s’ha convertit en el sector essencial per a poder superar aquesta crisi, i des de PIMEC volem agrair a totes les empreses logístiques petites, mitjanes i grans que ens subministrin tots els EPIs, aliments i productes que a través de la compra directa o per internet ens arriben a les nostres llars.
Els propers dos anys es preveu que s’hauran de distribuir aproximadament 18.000 mil milions de dosis de la vacuna de la Covid-19 a tot el món, per la qual cosa sembla que les logístiques de FedEx, Deutsche Post i DSV són les favorites gràcies a les seves xarxes internacionals. Això ha suposat una revaloració de les seves accions a la Borsa, tot just conèixer-se la notícia difosa per Berenberg (institució financera multinacional i el banc més antic d’Alemanya i segon més antic del món). De nou la logística és la millor aliada per a guanyar la batalla a la Covid-19, al costat del bon sentit comú de la ciutadania.
Nemesio Navas
Membre de la Comissió Executiva de PIMEC Vallès Oriental
Share this
Facebook
Messenger
Twitter
Pinterest
Whatsapp
Email
Nemesio Navas
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
Connecta amb:
Your email address will not be published.
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
CAPTCHA Code *
Previous Story
L’oci infantil i la Covid-19
Next Story
Lideratge d’equips en remot a la pime
Latest from Panorama
Les pimes com a origen i destí de la Formació Professional
Els estudiants de Formació Professional del Vallès Oriental tenen ara l’oportunitat de fer una immersió i
L’aprovació de la Llei Crea i Creix, un pas endavant en la lluita contra la morositat
El president de PIMEC, Antoni Cañete, destaca que després de l’aprovació d’aquesta llei queda pendent en
Pimes i canvi climàtic: S.O.S
Catalunya està patint un dels pitjors estius en anys. Fotografies de satèl·lit mostren que molts indrets
Elisabet Bach: “Volem una reforma del RETA que equipari els drets de les persones autònomes a la resta de treballadors i treballadores”
Elisabet Bach és presidenta d’Autònoms PIMEC. Economista de professió, també desenvolupa la seva tasca professional en
Com està afectant les pimes la reforma laboral?
Fent una comparativa amb les economies més competitives d’Europa, aquesta llei comparteix l’objectiu d’acabar amb la
© PIMEC 2021 - Avís legal
Competitivitat
Innovació
Panorama
ODS i RSC
Consells empresarials
Opinió
Aquesta web utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari. Clicant qualsevol enllaç en aquesta pàgina esteu consentint l'us de les cookies.Accepto Més informació
Política de cookies
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.724457 | curate | {"ca": 0.7906976744186046, "es": 0.003802837501828287, "en": 0.1955536053824777, "sv": 0.0019014187509141436, "ru": 0.004095363463507386, "it": 0.001170103846716396, "cs": 0.0007313149041977475, "pt": 0.002047681731753693} | https://www.pimealdia.org/logistica-temps-covid/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_181811 | Inici -> Serveis municipals -> Urbanisme i Habitatge -> Aprovació prescripcions del catàleg (any 2014)
Publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació
Tornar
Imprimir
Escoltar
Compartir
Avisar
Disminuir
Augmentar
BOIB núm.48, de 08 d'abril de 2014
Acord de complimentació de prescripcions imposades en l'Acord d'aprovació definitiva de dia 28 de juliol de 2010 i d'aprovació definitiva amb prescripcions de la modificació i la incorporació de nous elements del Catàleg de patrimoni històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Son Servera. | 0.67761 | curate | {"ca": 0.8968105065666041, "sq": 0.01125703564727955, "en": 0.03189493433395872, "pt": 0.03189493433395872, "nn": 0.01125703564727955, "oc": 0.016885553470919325} | https://sonservera.es/portal/p_18_final_Contenedor1.jsp?seccion=s_fdes_d4_v1.jsp&contenido=8230&tipo=6&nivel=1400&layout=p_18_final_Contenedor1.jsp&codResi=1&language=ca&codMenu=273&codMenuPN=3&codMenuSN=16 |
mc4_ca_20230418_1_628718 | El cap de setmana que ve, el dissabte 18 de maig de 2019, es celebrarà a Montpeller (Occitània) una actuació pública intitulada ‘MONTPELLER PER LA LLIBERTAT !’
Durant sis hores de suport als presos polítics catalans, hi haura a partir de les 16 hores fins a les 18 hores, la projecció de dues pel·lícules «20-S» i «1-0».
A partir de les 18 hores de la tarda, hi haura un debat amb Lluis Llach, exdiputat al Parlament de Catalunya, músic, cantautor i escriptor, i un delegat regional del sindicat de la magistratura.
A partir de les 20 hores fins a les 22 hores, jugaran els músics de « música per la llibertat ».
La secció de Montpeller de la lliga dels drets humans de França i l’espai alternatiu i solidari ‘la carmagnole’ que organitzen aquesta trobada que tindrà lloc carrer Hagenot, 10, a Montpeller el 18 de maig de 2019. | 0.845452 | curate | {"ca": 1.0} | https://blocs.mesvilaweb.cat/belgicadelsud/2019/05/11/montpeller-per-la-llibertat/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_217576 | A partir d’aquest mes, el portal lagenda.cat oferirà continguts en línia. L’Associació d’Informadors d’Arenys, entitat que edita aquesta revista, ha decidit fer el salt a la informació digital després de l’augment de visites al web actual arran del confinament a causa del coronavirus. La publicació mensual en paper seguirà essent el mitjà de referència, però el seu contingut també estarà disponible al web, on es publicaran altres notícies durant el mes i informació d’interès rellevant per als lectors. El nou web està editat en format multiplataforma, de manera que podrà consultar-se no només a través de l’ordinador, sinó també amb tauletes i mòbils.
El nou web de l'Agenda.
El format actual de la revista, que fins ara s’ha anat penjant al web en format PDF es podrà descarregar igualment a la secció d’hemeroteca, però la publicació de notícies individuals permetrà oferir més continguts que el format en paper limita. La interacció amb els lectors també serà possible pel fet que a cada notícia s’hi podran afegir comentaris, amb identificació a través del compte de Facebook. D’altra banda, en aquest web renovat també s’hi trobaran els àlbums de fotografies dels esdeveniments que tenen lloc a Arenys de Mar i la rodalia, i que fins ara els lectors podien trobar a Facebook.
D’aquesta manera l’AIA fa una aposta clara pels nous formats de comunicació, al que s’afegiran les diferents xarxes socials de l’Agenda tant a Facebook, Twitter i Instagram, que podeu seguir a @agendaarenys. Igualment, s’ha obert un canal de Telegram amb el mateix nom per rebre les alertes les notícies publicades.
Un èxit creixent
El portal lagenda.cat va néixer el 2011 amb la voluntat que els arenyencs residents a fora poguessin descarregar-se la revista per Internet. D’aleshores ençà, el nombre de visitants únics no ha parat de créixer. Aquell mateix 2011 es va consolidar amb una mitjana de 207 descàrregues cada mes, arribant a les 601 el 2017. Ara bé, el fort creixement d’ençà d’aquell any ha estat el principal motiu que ha impulsat a l’AIA a publicar la informació de l’Agenda, en format multiplataforma. El passat 2019, la mitjana d’usuaris mensuals va arribar als 1.415 visitants, i als 2.379 durant aquest primer semestre del 2020. També cal destacar que el nombre de visites ha arribat a pics mensuals de fins a 20 mil visites durant les darreres edicions. | 1 | perfect | {"ca": 0.9701492537313433, "es": 0.029850746268656716} | |
mc4_ca_20230418_16_724902 | Venda d' habitatges a Sant Fost de Campsentelles - Api.cat, portal immobiliari
Habitatges a Sant Fost de Campsentelles 21 anuncis trobats a venda a Sant Fost de Campsentelles.
Localitat Barcelona (2.560)Hospitalet de llobregat, l (157)Sabadell (1.201)Terrassa (802)Valls de torroella (1)Badalona (354) Abrera (36)Aguilar de segarra (1)Aiguafreda (15)Alella (51)Alpens (4)Ametlla del vallès, l (76)Arenys de mar (66)Arenys de munt (75)Argençola (1)Argentona (96)Artés (67)Avià (1)Avinyò (4)Avinyonet del penedès (13)Bagà (11)Balenyà (8)Balenyà/hostalets de balenyà, els (23)Balsareny (16)Barbera del vallès (47)Beguda alta, la (1)Begues (40)Bellaterra (3)Bellprat (1)Berga (71)Bigues i riells (55)Borredà (4)Bruc, el (5)Brull, el (1)Cabanyes, les (7)Cabrera d igualada (2)Cabrera de mar (41)Cabrils (69)Calaf (12)Calders (9)Caldes d estrac (22)Caldes de montbui (24)Calella (96)Calldetenes (10)Callús (6)Calonge de segarra (2)Campins (2)Can bou (1)Can serra (3)Canet de mar (91)Canovelles (41)Cànoves i samalús (11)Canyamars (1)Canyelles (77)Capellades (25)Cardedeu (40)Cardona (3)Carme (10)Casserres (4)Castellar de n hug (5)Castellar del riu (1)Castellar del vallès (206)Castellbell i el vilar (31)Castellbisbal (41)Castellcir (2)Castelldefels (138)Castellet i la gornal (19)Castellfollit del boix (3)Castellgalí (32)Castellnou de bages (8)Castellolí (5)Castellterçol (8)Castellví de la marca (7)Castellví de rosanes (3)Centelles (71)Cercs (8)Cerdanyola del vallès (71)Cervelló (33)Clariana (1)Collbató (26)Collsuspina (1)Copons (1)Corbera de llobregat (57)Cornellà de llobregat (57)Corró d amunt (1)Corró d'avall (2)Cubelles (286)Dosrius (60)Els bassacs (2)Esparreguera (39)Esplugues de llobregat (39)Espunyola, l (1)Estany, l (6)Figaró-montmany (6)Fogars de la selva (12)Fogars de montclus (2)Folgueroles (4)Fonollosa (9)Font-rubí (9)Franqueses del vallès, les (38)Gaià (1)Garraf (1)Garriga, la (33)Gavà (89)Gelida (7)Gironella (23)Gisclareny (1)Granada, la (3)Granollers (106)Gualba (8)Guàrdia, la (3)Guardiola de berguedà (11)Guardiola de font-rubí (1)Gunyoles, les (1)Gurb (10)Hospitalets de pierola, els (1)Hostalets de pierola, els (6)Igualada (102)Jorba (1)Llacuna, la (3)Llagosta, la (9)Llerona (1)Lliçà d amunt (42)Lliçà de vall (15)Llinars del vallès (21)Lluçà (5)Malgrat de mar (69)Manlleu (76)Manresa (206)Marganell (6)Martorell (30)Martorelles (14)Masies de roda, les (7)Masies de voltregà, les (9)Masnou (9)Masquefa (19)Matadepera (53)Mataró (456)Mediona (15)Moià (6)Moja (2)Molins de rei (13)Mollet del valles (138)Monistrol de calders (10)Monistrol de montserrat (8)Montcada i reixac (144)Montesquiu (6)Montgat (15)Montmajor (3)Montmaneu (1)Montmeló (3)Montornès del vallès (15)Muntanyola (6)Mura (2)Navarcles (26)Navàs (30)Nou de berguedà, la (1)òdena (13)Olèrdola (30)Olesa de bonesvalls (10)Olesa de montserrat (74)Olivella (80)Olost (5)Olvan (1)Ordal (1)Orís (1)Oristà (1)Orrius (5)Pacs del penedès (5)Palafolls (34)Palau de plegamans (3)Palau-solità i plegamans (10)Pallejà (22)Palma de cervelló (5)Palma de cervelló, la (1)Papiol, el (4)Parets del vallès (44)Perafita (2)Piera (89)Pineda de mar (278)Pla del penedès, el (6)Pobla de claramunt, la (14)Pobla de lillet, la (1)Polinyà (33)Pont de vilomara i rocafort, el (59)Pontons (6)Prat de llobregat, el (41)Prats de lluçanès (6)Prats de rei, els (2)Premià de dalt (137)Premià de mar (124)Puig-reig (28)Puigdàlber (1)Rajadell (11)Ràpita, la (2)Rellinars (6)Riells del fai (1)Ripollet (93)Roca del vallès, la (16)Roda de ter (43)Rubí (266)Rupit i pruit (2)Saldes (2)Sallent (21)Salo (1)San cristòfol (1)Sant adrià de besòs (32)Sant adrià del besos (2)Sant andreu de la barca (11)Sant andreu de llavaneres (108)Sant antoni de vilamajor (23)Sant bartomeu del grau (1)Sant boi de llobregat (58)Sant boi de lluçanès (1)Sant cebrià de vallalta (46)Sant celoni (61)Sant climent de llobregat (5)Sant corneli (6)Sant cugat del vallès (306)Sant cugat sesgarrigues (4)Sant esteve sesrovires (32)Sant feliu de codines (19)Sant feliu de llobregat (75)Sant feliu del racó (2)Sant feliu sasserra (2)Sant fost de campsentelles (21)Sant fruitós de bages (42)Sant hipòlit de voltregà (21)Sant iscle de vallalta (6)Sant jaume de frontanyà (5)Sant joan de vilatorrada (19)Sant joan despí (11)Sant jordi de cercs (11)Sant julia de cabrera (2)Sant julià de cerdanyola (2)Sant julià de vilatorta (12)Sant just desvern (14)Sant llorenç d hortons (11)Sant llorenç savall (35)Sant marti d albars (2)Sant martí de centelles (8)Sant martí sarroca (11)Sant martí sesgueioles (5)Sant mateu de bages (3)Sant pere de ribes (328)Sant pere de riudebitlles (11)Sant pere de torelló (5)Sant pere de vilamajor (36)Sant pere sallavinera (1)Sant pol de mar (30)Sant quinti de mediona (15)Sant quirze de besora (10)Sant quirze del vallès (185)Sant quirze safaja (3)Sant sadurní d anoia (4)Sant sadurní d osormort (2)Sant salvador de guardiola (17)Sant vicenç de castellet (64)Sant vicenç de montalt (75)Sant vicenç de torelló (2)Sant vicenç dels horts (39)Santa coloma (1)Santa coloma de cervelló (9)Santa coloma de gramenet (97)Santa eugènia de berga (3)Santa eulàlia de riuprimer (9)Santa eulàlia de ronçana (17)Santa fe del penedès (3)Santa margarida de montbui (45)Santa margarida i els monjos (41)Santa maria d oló (2)Santa maria de corcó (10)Santa maria de martorelles (4)Santa maria de miralles (1)Santa maria de palautordera (14)Santa perpètua de mogoda (68)Santa susanna (41)Santpedor (28)Sentmenat (36)Seva (62)Sitges (467)Subirats (7)Súria (72)Tagamanent (3)Talamanca (6)Taradell (41)Teià (40)Tiana (41)Tona (63)Tordera (85)Torelló (21)Torre de claramunt, la (20)Torrelavit (2)Torrelles de foix (25)Torrelles de llobregat (19)Ullastrell (7)Vacarisses (18)Vallbona d anoia (1)Vallcebre (5)Valldoreix (3)Vallgorguina (19)Vallirana (60)Vallromanes (9)Vic (152)Vilada (4)Viladecans (77)Viladecavalls (31)Vilafranca del penedès (203)Vilalba sasserra (3)Vilanova d espoia (2)Vilanova de sau (5)Vilanova del cami (65)Vilanova del vallès (9)Vilanova i la geltrú (504)Vilassar de dalt (94)Vilassar de mar (74)Vilobi del penedès (1)
230.00 m² - 1.370 €/m²
INMOBILIARIA MOLLET VENDE Casa a 4 vientos de 2 plantas con piscina en St Fost residencial. Dispone de 4 habt, dos de las cuales son dobles, además hay 3 baños completos. El salón ...
pis, 1000.00 m², calle montblanc
1000.00 m² - 499 €/m²
Año construcción: 1979. Estado conservación: Excelente. Año última reforma: 2017. Habitaciones: 3. Orientación: Este. Condición: Exterior. Salón (m ): 50.00. Dormitorios: Individua ...
casa (casa rural), 510 m², prop de bus i tren, seminou
510 m² - 1.471 €/m²
Si estás pensando en abandonar la ciudad, la contaminación, el ruido y los vecinos. Si buscas calidad de vida, aire puro, intimidad y no quieres hacer obras, NO busques más, acabas ...
casa (unifamiliar aïllada), 510.00 m², seminou, calle nou
510.00 m² - 1.471 €/m²
no hay otra igual Año construcción: 2001. Estado conservación: Excelente. Habitaciones: 5. Parcela (m ): 1458.00. Dorm ...
casa de 5 hab. con piscina REF. 18086 Amplia casa distribuida en dos plantas, en parcela de 1033 M2 con piscina. Parte del jar ...
casa (unifamiliar aïllada), 271.00 m², prop de bus i tren, calle sant llorenç
271.00 m² - 1.292 €/m²
casa en venta con piscina Gran casa de 270 m2 situada en el municipio de Sant Fost de Campsentelles, edificada sobre una parce ...
188 m² - 1.782 €/m²
_Alguna vez has soñado con dejar el piso en el que llevas años viviendo e irte a una casa, toda para ti: sin vecinos y entrando directamente con el coche a casa, sin edificios dela ...
casa (xalet / torre), 322.00 m²
322.00 m² - 1.196 €/m²
viva rodeado de naturaleza!!!! En exclusiva Apialia les ofrecemos en _LA CONRERIA _ una casa y apartamento anejo construidos en u ...
96.00 m² - 1.313 €/m²
5_ piso sin ascensor de 4 habitaciones con muchas posibilidades, llámanos!... Año construcción: 1976. Estado conservación: Muy buena. Habitaciones: 4. Dormitorios: Dobles: 4. Bañ ...
casa (xalet / torre), 400.00 m², calle xops
Espectacular finca de 1133 m2, con dos casas, jardín comunitario con piscina y gran almacén en la planta sótano. CASA 1: 180 m2, distribuidos en 5 habitaciones, 3 baños, comedor ...
257.00 m² - 1.390 €/m²
INMOBILIARIA MOLLET PRESENTA Casa, espaciosa y luminosa, de diseño vanguardista. La superficie es de 212 m2 + 180m2 de zonas exteriores.La vivienda está situada en una de las mejo ...
casa (xalet / torre), 259.00 m², prop de bus i tren
259.00 m² - 1.255 €/m²
Preciosa casa a 4 vientos en el centro de St. Fost. La casa dispone de 178m2 y una parcela de 260m2. El jardín tiene una privada piscina rodeada de naturaleza, sin vecinos indiscre ...
340.00 m² - 1.353 €/m²
INMOBILIARIA MOLLET PRESENTA PRECIOSA CASA DE 340 m2contruidos ,289 m2 UTILES parcela 1045 m2, EN ZONA INMEJORABLE , VISTAS IMPRESIONANTES , 3 hab , 3 baños , planta 55 m2 con ...
pis, 68.00 m², prop de bus i tren, avenida prat de la riba
finca de cuatro vecinos junto casco antiguo Muy Muy Economico.. VALLESLLARNOVA VENDE PISO JUNTO IGLESIA DE SANT FOST. Ideal primera vivienda ...
casa (xalet / torre), 352.00 m², prop de bus i tren
352.00 m² - 1.372 €/m²
espectacular casa con todas las comodidades y en inmejorable zona. descubre la c... Año construcción: 1997. Parcela (m ): 60.00. Dormitorios: Dobles: 3. Suites: 1. Suite con baño. Baño ...
482.900€
Estic interessat/a en el seu Casa en venda de 352 m2 a Sant Fost de Campsentelles, Barcelona
Casa en venda de 352 m2 a Sant Fost de Campsentelles, Barcelona | 0.530575 | curate | {"ca": 0.6962213943587015, "tr": 0.009366684406599254, "es": 0.2658861096327834, "da": 0.0022352315061202766, "it": 0.010856838744012772, "en": 0.008302288451303885, "sv": 0.0023416711016498136, "br": 0.000745077168706759, "pt": 0.0021287919105907396, "de": 0.0010643959552953698, "fr": 0.0008515167642362959} | https://www.api.cat/compra/habitatges/barcelona/sant-fost-de-campsentelles |
mc4_ca_20230418_10_486116 | El MAP fa la seva presentació oficial. | La Plana Ràdio
Tags: MAP, Política
Joaquim Martí "ens presentem per guanyar"
CIU presenta diferents esmenes als PGE a petició de l’Ametlla de Mar
Requisats sis gossos a un caçador de Santa Bàrbara L’oli i els espàrrecs els protagonistes de la 16 ena Fira de Godall. | 0.660832 | curate | {"ca": 0.8006644518272426, "pt": 0.19933554817275748} | https://laplanaradio.cat/08032019/el-map-fa-la-seva-presentacio-oficial/ |
macocu_ca_20230731_3_377547 | Món lector
Sèrie de sis quaderns en els quals es pretén que l’alumnat adquireixi habilitat per a la comprensió dels textos escrits. Cada quadern consta de vuit unitats que inclouen, també, activitats interactives. M’INTERESSA... [+] | 0.610847 | curate | {"ca": 0.9213973799126638, "en": 0.07860262008733625} | |
macocu_ca_20230731_2_78145 | Menú general
Núm. 16452 Aprovació definitiva del Consell Municipal de la Gent Gran
En data 28 de juny de 2013, el Ple va aprovar inicialment la creació del Consell Municipal de Gent Gran, així com l’aprovació inicial del Reglament que el regula, expedient que va ser exposat al públic durant un termini de trenta dies a comptar des del dia següent a la publicació de l’anunci d’aprovació inicial en el BOIB número 102 de data 23 de juliol de 2013; atès que no s’han presentat al·legacions ni suggeriments a l’aprovació inicial de la creació del Consell i del reglament aprovat, s’entén definitivament aprovat l’acord fins aleshores provisional, restant el text del reglament com segueix:
Preàmbul
Al Reglament de participació ciutadana, aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Maó en data 26 de març de 2009, es recull, al cap. 1, art. 1, 5, 9 i 12; i el cap. II, art. 25, regula la participació de la ciutadania en la gestió dels assumptes públics locals, utilitzant els òrgans i canals de participació establerts a les lleis i en el mateix Reglament.
Aquest òrgan de participació es regirà pel següent reglament:
TÍTOL I. NATURALESA, OBJECTIUS I FUNCIONS
CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
2. El Consell Municipal de la Gent Gran es configura com un òrgan de funcionament democràtic.
L’àmbit d’actuació del Consell Municipal de la Gent Gran correspon al terme municipal de Maó. Tindrà la seva seu administrativa a les oficines municipals o en un altre local assignat amb aquesta finalitat.
CAPÍTOL II. OBJECTIUS I FUNCIONS
Article 5. Objectius específics
Els objectius que pretendrà assolir el Consell Municipal de la Gent Gran són els següents:
a) Fomentar la participació directa de les persones, les entitats i els sectors interessats, i establir, amb aquesta finalitat, els mecanismes adients d’informació, estímul i seguiment de les seves activitats.
g) Fomentar l’aplicació de polítiques i actuacions municipals integrals i integradores, encaminades a la defensa dels drets de les persones majors.
c) Custodiar que, quan l’Administració elabori actuacions, es considerin les diferents situacions específiques dels col·lectius de gent gran que hi ha a la ciutat.
d) Preparar i difondre estudis sobre els problemes que més comunament afectin al sector de la gent gran i sobre les possibles solucions i alternatives a aquests, prioritzant els temes més urgents.
f) Proposar la realització de debats i campanyes de sensibilització i informació innovadores, que facin visibles les idees, les formes de fer i la veu de la gent gran, per tal d’aconseguir millorar la qualitat de vida d’aquest sector.
g) Fer la recerca, el recull i l’estudi de dades per tal d’arribar al coneixement permanent i el més exacte possible de la realitat social de les persones grans de la nostra ciutat: associacionisme, activitats específiques que es fan, activitats en què participen..., amb la posterior formulació de propostes i suggeriments encaminades a la millora de la seva qualitat de vida.
h) Fomentar el desplegament de noves accions i modalitats d’actuació susceptibles de convocar totes les generacions i d’engrescar grups de persones grans amb les quals hi sol haver poca connexió.
j) Confeccionar un pla integral que prevegi i proposi les millores i actuacions més necessàries o escaients a realitzar a les diferents àrees o departaments municipals.
k) Impulsar accions que revaloritzin i dignifiquin la imatge de la vellesa.
l) Promoure i proposar la creació, millora i/o reforma de serveis i ajudes destinats a la gent gran.
m) Debatre i aprovar un informe de les actuacions realitzades durant el període i proposar iniciatives per millorar-les.
2. Els camps on el Consell Municipal de la Gent Gran actuarà seran aquells que tenguin una relació directa o indirecta amb la qualitat de vida i el benestar social de la tercera edat. L'actuació del Consell serà, idò, integral i assumirà tots aquells aspectes relacionats amb el benestar social des d'un punt de vista econòmic, social, cultural o recreatiu.
4. L'Ajuntament de Maó facilitarà, en la mesura que consideri possible i necessari, els mitjans oportuns, així com l’assistència tècnica que sol·liciti, per al compliment de les funcions del Consell Municipal de la Gent Gran.
CAPÍTOL I. ORGANITZACIÓ
Article 7. Òrgans
1. Són òrgans del Consell Municipal de la Gent Gran de Maó: la Presidència, la Vicepresidència i l’Assemblea Plenària.
1. La Vicepresidència correspondrà a una persona representant de les associacions de gent gran de la ciutat. D’entre les associacions que formen part del Consell, es proposarà i s’elevarà una persona candidata a l’alcalde/essa perquè ocupi aquest càrrec, que tindrà una durada de fins a quatre anys.
b) Les vocals i els vocals següents:
· Una persona en representació de cada una de les entitats inscrites en el Registre Municipal d’Entitats, l’objecte específic de les quals sigui la tercera edat.
· Una persona representant de cada una de les següents entitats, que seran proposades per l’Ajuntament o per qualsevol membre del Consell i aprovades pel mateix Consell:
- associacions de veïnes i veïns de Maó.
- les ONG amb implantació a la ciutat entre les finalitats de les quals figuri el fet de potenciar la gent gran en tots els seus aspectes: Càritas, Voluntariat Social, Creu Roja, Consell Parroquial de Maó...
- organitzacions de professionals, sindicats i associacions empresarials.
- institucions públiques amb competència en temes relacionats amb gent gran: Benestar i Família del Consell Insular de Menorca, Direcció Provincial de l’INSS...
· Fins a un màxim de cinc persones, a títol individual, que ho seran per la seva manifesta dedicació o coneixements en matèria de gent gran.
· No tenir finalitats lucratives.
· Els seus estatuts no poden estar en contradicció amb els objectius que es desprenguin d’aquestes normes.
4. Cada associació, organització o grup designarà la seva pròpia representació i la corresponent suplència. La designació com a vocal del Consell s’acreditarà per mitjà d’un certificat expedit per la Secretaria de l’entitat o associació.
6. La designació de les persones representants de l’Assemblea Plenària podrà preveure la possibilitat de nomenament de persones membres suplents, les quals podran substituir la titular, amb veu i vot, en cas d’absència.
7. Sense perjudici dels supòsits de renúncia o defunció, les persones membres de l’Assemblea Plenària podran ser revocades i substituïdes per part de la persona, òrgan o entitat que les hagi nomenat. En tot cas, el càrrec de membre de l’Assemblea Plenària tindrà una durada màxima de quatre anys. La substitució dels membres es realitzarà en dos trams i de forma bianual; passats els primers quatre anys, se substituirà la meitat de membres; la resta serà substituïda a la fi dels dos anys següents; i, consecutivament, se substituirà la meitat de les persones membres cada dos anys. Les persones representants del Consistori que formin part del Consell es renovaran amb ocasió del canvi de la Corporació municipal.
b) Voluntat pròpia, degudament comunicada al Consell.
c) Tres faltes d’assistència a l’Assemblea Plenària sense justificació.
d) Incompliment reiterat del present reglament i pertorbació greu del funcionament del Consell.
f) Realització de conductes, activitats o manifestacions contràries als principis i objectius del Consell i que així sigui apreciat per la majoria de dos terços del nombre legal de membres del Consell amb veu i vot.
En el cas de les persones individuals, s’aplicaran les causes indicades anteriorment, excepte les dels apartats a) i e).
Quan es produesqui qualcun dels supòsits anteriors, l’Assemblea Plenària haurà d’acordar la ratificació o aprovació de la separació, prèvia audiència de l’entitat, grup o persona.
El cessament com a persona integrant del Consell no impedeix la possible reincorporació al mateix una vegada desaparegudes les causes que el van motivar.
· Estatuts de l’associació o entitat i/o acord dels òrgans de govern reconeixent autonomia funcional a seccions o col·lectius organitzats de gent gran. Els estatuts hauran d’anar acompanyats, si és el cas, pel certificat o justificant del número d’inscripció en el registre oficial competent, amb indicació expressa de la data de formalització de tal inscripció.
· Certificat acreditatiu del domicili social, número d’associats, i nom i càrrec de les persones que ocupen els càrrecs directius.
11. Les persones físiques que desitgin participar a títol individual hauran d’aportar les següents dades:
· Nom i dos llinatges.
· Explicació dels motius que les mouen a participar en el Consell.
· Declaració responsable a la qual consti l’interès estable de la persona pel tema i que no persegueix fins lucratius.
· Adreça i telèfon de contacte per a les convocatòries.
12. La incorporació d’una federació al Consell exclou la dels seus components per separat.
13. El càrrec de membre del Consell no serà remunerat.
La Secretaria del Consell Municipal de la Gent Gran serà exercida pel tècnic/a municipal de l’Ajuntament de Maó, a proposta de la persona titular de la Secretaria de l’Ajuntament, que actuarà com a persona delegada d’aquesta.
CAPÍTOL II. COMPETÈNCIES I FUNCIONS DELS ÒRGANS DEL CONSELL
La Presidència tindrà les atribucions següents:
b) Determinar l’ordre del dia, convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions de l’Assemblea Plenària i de totes les comissions i òrgans complementaris d’estudi que es puguin constituir en el Consell.
d) Resoldre sobre l’admissió en l’Assemblea Plenària de noves entitats representatives implicades en matèria de gent gran de la ciutat.
Article 13. De la Vicepresidència
a) Assistir i col·laborar amb la Presidència, i substituir-la en el supòsit d’absència, malaltia o impossibilitat.
b) Complir les atribucions de la persona que exerceix la Presidència per delegació d’aquesta.
Article 14. De l’Assemblea Plenària
Les funcions de l’Assemblea Plenària són:
h) Aprovar l’ampliació de les persones membres que integren el Consell.
j) Qualsevol altra competència necessària per a la consecució de les seves finalitats que li atorgui aquest reglament d’acord amb les funcions que té encomanades.
Article 15. De la Secretaria
1. Les funcions de la Secretaria són:
a) Assistir la Presidència a l’Assemblea Plenària en tots els assumptes inherents a la seva condició per als quals se la requeresqui.
b) Efectuar les convocatòries de les sessions per ordre de la Presidència, així com les citacions dels components del Consell, enviant la documentació corresponent.
d) Portar de forma actualitzada el registre de les persones components i representants dels diferents òrgans, així com de les altes i baixes.
f) Emetre certificacions, amb el vistiplau del president/a, dels acords del Consell Municipal de la Gent Gran.
CAPÍTOL III. ELS GRUPS DE TREBALL
1. El Consell Municipal de la Gent Gran es dotarà de grups de treball lligats a les propostes de l’Assemblea Plenària.
4. El Consell podrà constituir tots aquells grups de treball que consideri oportuns, adreçats a l’estudi d’aspectes concrets relacionats amb els objectius del Consell.
7. Als grups de treball podran assistir persones que, per especial interès en els temes a tractar, hi vulguin participar de forma activa, prèvia sol·licitud i aprovació de l’Assemblea Plenària. Aquestes persones també podran assistir amb veu, però sense vot, a l’Assemblea Plenària.
8. Cada grup de treball elegirà, entre les persones que el formin, una persona responsable o portaveu del grup. La persona portaveu informarà de forma periòdica, per escrit, sobre el desenvolupament del grup de treball.
TÍTOL III. RÈGIM DE FUNCIONAMENT DEL CONSELL
CAPÍTOL I. DE L’ASSEMBLEA PLENÀRIA
Article 17. Convocatòries i reunions
2. L’Assemblea Plenària realitzarà una sessió ordinària cada quatre mesos, que totalitzaran tres reunions a l’any, d’acord amb el calendari que hagin determinat.
3. Les sessions extraordinàries es realitzaran quan la Presidència ho decidesqui o quan ho sol·liciti un terç del nombre legal de persones membres de l’Assemblea Plenària.
5. Les sessions extraordinàries sol·licitades per un terç del nombre legal de persones membres no es podran demorar més de quinze dies.
8. Una tercera part de les persones membres de l’Assemblea Plenària podran sol·licitar de la Presidència la inclusió, en l’ordre del dia de les sessions, d’aquells assumptes que considerin necessari debatre. La Presidència inclourà els assumptes proposats en la següent reunió que convoqui. No obstant açò, en podrà denegar la inclusió a l’ordre del dia quan es tracti d’assumptes que no entrin dins les competències del Consell.
- Persones que hi hagin assistit.
- Punts principals de deliberació, amb indicació de les persones intervinents.
- Tema i resultat de la votació.
- Continguts dels acords.
11. Una vegada constituïda la sessió, s’iniciarà el debat i la votació dels assumptes inclosos en l’ordre del dia. La Presidència dirigirà el debat.
12. Les persones assistents podran formular aquelles preguntes i observacions que estimin convenients. No obstant açò, quan es formuli una proposta que hagi de ser sotmesa a debat i votació de l’Assemblea, serà necessari que prèviament l’Assemblea es pronunciï sobre la procedència de debatre la proposta. La conformitat de l’Assemblea per entrar a debatre i votar una proposta que no figura en l’ordre del dia requerirà el vot favorable de la meitat dels membres de l’Assemblea presents a la sessió.
CAPÍTOL II. ASSISTÈNCIA ALS ÒRGANS DEL CONSELL
Article 18. Assistència tècnica
La Presidència podrà convocar a les reunions de l’Assemblea Plenària, per a les funcions d’assessorament, assistència i informació que calguin, altres tècnics/tècniques, assessors/ores o experts/es en diferents àmbits d’interès, per tal de garantir-ne la informació i la documentació necessàries.
CAPÍTOL III. NORMES COMUNES
Article 19. Acords
1. Els acords de l’Assemblea Plenària, en cas que no sigui possible la seva adopció per consens i unanimitat, se sotmetran a votació ordinària i resultaran aprovats per majoria simple, excepte que alguna disposició n’exigesqui la majoria absoluta. Si es produeix un empat, el resoldrà la Presidència amb el vot de qualitat.
3. Cada associació o grup polític adscrit al Consell Municipal de la Gent Gran tindrà un vot, amb independència del nombre de persones assistents a la reunió per cada grup.
4. Ateses la naturalesa, les funcions i el caràcter consultiu i de debat del Consell, en els acords que prengui l’Assemblea es reflectiran les diferents posicions manifestades durant la sessió per les persones que hi hagin assistit.
5. Les votacions ordinàries es faran a mà alçada, llevat que una quarta part de les persones assistents sol·liciti votació nominal o secreta.
Article 20. Caràcter dels acords
Els acords, els informes, les propostes i els estudis que elaborin els òrgans del Consell tindran caràcter no vinculant per a l’Ajuntament de Maó, el qual, no obstant, els tindrà en compte en la presa de decisions, a causa de la seva importància i de les característiques del Consell.
TÍTOL IV. RÈGIM SUPLETORI
Article 21. Règim supletori
TÍTOL V. MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT I EXTINCIÓ DEL CONSELL
Article 22. Modificació
1. L’Ajuntament de Maó, per iniciativa pròpia o a proposta de l’Assemblea Plenària del Consell Municipal de la Gent Gran, podrà modificar aquest reglament en els termes que consideri oportuns i prèvia la tramitació prevista legalment.
L’extinció, que es podrà acordar per iniciativa de la Corporació municipal o a proposta del Consell, requerirà sempre l’acord del Ple municipal de l’Ajuntament de Maó, que resoldrà motivadament.
Disposició final | 0.663158 | curate | {"en": 0.02158833063209076, "ca": 0.9589627228525122, "nl": 0.0014910858995137762, "es": 0.006418152350081037, "cs": 0.006418152350081037, "de": 0.0027228525121555914, "da": 0.0002593192868719611, "pt": 0.0021393841166936793} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_323139 | La sortida a Aqualand és una activitat que engresca molt els joves, de fet basta veure la cara d'alegria dels participants. Aquesta activitat va ser proposada pels propis joves a la seva assemblea juvenil mensual, on trien i voten les activitats que volen dur a terme amb el Centre Jove de Capdepera. | 0.752527 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.capvermell.org/index.php/fets-i-gent/xafarderies/30361-excursio-del-centre-jove-de-capdepera-a-aqualand |
macocu_ca_20230731_9_598993 | -- Vegeu també the narrower term Narració de contes
5
6 | 0 | curate | {"ca": 0.9622641509433962, "de": 0.018867924528301886, "fr": 0.018867924528301886} | |
cawac_ca_20200528_5_108259 | Les jugadores del nostre Femení C es van imposar amb comoditat a la resta dels seus oponents aconseguint un ple de victòries en aquest prestigiós torneig
El RCD Espanyol Femení C es va adjudicar aquest passat cap de setmana la 12a edició del torneig internacional de futbol base MIC, Mediterranean International Cup celebrat a l’Estartit, gràcies a una gran actuació de les seves jugadores en tots els seus enfrontaments.
Aquest àmbit femení del torneig va estar dedicat a equips com el RCD Espanyol, el FC Barcelona, el Vic Riuprimer i l’Estartit. Victòria del qual es va acabar enduent el conjunt blac-i-blau al aconseguir sumar 9 punts dels 9 possible derrotant amb molt d’esforç i bon joc a la resta d’equips. La victòria se l’ha emportada l’Espanyol després d’imposar-se en els tres partits que s’han celebrat.
En el primer partit, les nostres noies van guanyar al FC Barcelona per 1 a 2, contra el Vic Riuprimer van tornar a vèncer per 0 a 1 i finalment contra l’Estartit van acabar de tancar una gran participació imposant-se per 3 a 0.
Amb aquesta victòria, una vegada més, les nostres joves jugadores van deixar patent la gran qualitat del nostre futbol base femení aconseguint una nova fita. | 0.876886 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.rcdespanyol.cat/principal.php?modulo=detalleNoticia&idnoticia=13315&idseccion=30&idsite=1&idmenu=112&idsubmenu=67 |
macocu_ca_20230731_3_389539 | ¿Por qué Ganímedes es un niño en Rembrandt?
Una resposta a ¿Por qué Ganímedes es un niño en Rembrandt?
L’amor homosexual de Zeus envers el jove Ganímedes, seguint la pederàstia de l’antiga Grècia, esdevé així més aviat pedòfil i el seu rapte esdevé encara més esgarrifós. | 0.542028 | curate | {"es": 0.3754646840148699, "ca": 0.6245353159851301} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_67780 | El Festival Castell de Peralada va tancar la seva 36a edició després de 16 nits i 18 espectacles sota les estrelles, amb un 85 % d’ocupació i 12.750 espectadors
El Festival empordanès de referència pel que fa a la lírica i la dansa, va demostrar la fidelitat per un model únic que aposta per l’especialització i, sobretot, per desmarcar-se de la programació de la resta d’esdeveniments musicals de l’estiu i preservar un espai propi. El talent local, les produccions de nova creació i els artistes internacionals de referència de la lírica i la dansa han estat els protagonistes un any més del Festival, aconseguint així obrir el seu propi camí i consolidant un model ja iniciat fa anys.
Fidels a un model únic que ha apostat per l’especialització amb una programació de talent local, produccions de nova creació i artistes internacionals de referència de la lírica i la dansa.
El Festival Castell de Peralada, perseguint la desestacionalització de l’esdeveniment i l’ampliació de la programació en altres èpoques de l’any, crearà l’any que ve i coincidint amb la celebració de la Setmana Santa, un nou cicle de concerts que es celebraran principalment a l’església del Carme, seguint d’aquesta manera la tradició del principals festivals europeus.
Aquest 2023, el Festival acollirà The Arts Festival Summit i l'Assamblea General de la EFA (European Festivals Association) del 23 al 26 d'abril de 2023. La EFA reuneix a destacats festivals de música, dansa, teatre i arts multidisciplinàries d’Europa i d’arreu del món, contribuint i donant suport a la creació, la producció i la participació artística. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_19333 | L'Agència Internacional de l'Energia preveu una caiguda del 8% de les emissions de CO2 a causa del coronavirus | Sostenible
L'informe l'ha presentat l'Agència Internacional de l'Energia (IEA), que segueix gairebé en temps real l'impacte de les mesures de confinament sobre tots els combustibles importants. Segons el doctor Fatih Birol, director executiu de l'IEA, "la indústria energètica que surti d'aquesta crisi serà significativament diferent de la que hi havia abans".
L'estudi, publicat sota el nom de Global Energy Review, inclou estimacions sobre l'evolució de les tendències del consum d'energia i les emissions de diòxid de carboni (CO2) durant la resta del 2020, en previsió que els bloquejos aplicats arreu del món es vagin ajustant durant els pròxims mesos, acompanyats d'una recuperació econòmica gradual.
Davallada de la demanda energètica
L'informe preveu una davallada de la demanda d'energia del 6% el 2020, set vegades més que la davallada de la crisi financera global del 2008. En casos particulars de les economies avançades serà més gran: un 9% als Estats Units i un 11% a la Unió Europea.
En el cas de l'electricitat, el confinament ha portat nivells de consum i patrons semblants als d'un diumenge pre-crisi per als dies laborables. La demanda d'electricitat pot baixar un 5% el 2020, la caiguda més gran des de la Gran Depressió dels anys trenta.
Global electricity demand is set to fall by 5% in 2020.
This would be the largest decline since the Great Depression, and eight times the reduction in 2009 due to the global financial crisis.
Learn more → https://t.co/MBvD5Kjftc pic.twitter.com/8ktSc7YGJi
— IEA (@IEA) May 2, 2020
Les mesures de bloqueig han impulsat un canvi cap a fonts d'electricitat amb baix contingut de carboni. Es preveu que la demanda global de carbó caigui un 8%, la davallada més important des de la Segona Guerra Mundial, mentre que la baixada de la demanda de gas natural pot arribar al 5%, la més gran registrada mai.
D'aquesta manera, l'energia renovable serà l'única font d'energia que creixerà el 2020, tot i que el seu creixement -al voltant d'un 5%- és inferior al d'anys anteriors.
Caiguda del CO2
El resultat d'aquestes tendències serà una caiguda de les emissions mundials de CO2 de gairebé el 8%. Aquesta seria la disminució més gran registrada mai; de fet, gairebé multiplica per sis la caiguda rècord de 400 milions de tones que es va registrar el 2009 per la crisi financera mundial.
Aquest estudi va una mica més enllà que les estimacions fetes per l'organització Global Carbon Project (GCP), que calculava una davallada d'un 5% de la producció de carboni.
Malgrat tot, amb aquesta baixada de les emissions no n'hi haurà prou, ni molt menys, per assolir la fita que marca l'Acord de París. Entre el 2020 i el 2030, les emissions haurien de caure un 7,6% cada any per evitar un augment de la temperatura global superior a 1,5ºC.
Degut a l'aturada econòmica per la crisis del coronavirus, les emissions que causen el #canviclimàtic podrien baixar un 4% a nivell global, segons l'últim anàlisis de @CarbonBrief. Això seria la baixada d'emissions MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA.
(la crisis de 2008 va ser un 1.4% ) https://t.co/oURflHK99P
— Anna Pérez Català (@AnnaPerezCatala) April 9, 2020
I no només això: sabem que, després de grans crisis amb davallades de les emissions de GEI, sol venir un repunt de les emissions que fins i tot poden superar els nivells anteriors. Per això, aquesta reducció transitòria associada a la pandèmia no pot camuflar la necessitat de polítiques urgents contra la crisi climàtica.
L'AIE crida els governs a posar al centre dels seus plans de recuperació econòmica tecnologies energètiques netes. L'ONU va enviar un missatge similar fa setmanes.
Encara no es nota
Aquesta davallada encara no es nota en els registres de CO2 de referència. Tot el contrari, els nivells d'enguany no han parat de créixer, a causa del ritme de rècord que portàvem abans de l'aturada i de la variabilitat natural del CO2, que té un component estacional, i que sol arribar als màxims durant el mes de maig.
De fet, el passat 1 de maig es va batre el rècord absolut de concentració diària a l'observatori del Mauna Loa, amb un valor de 418.03 ppm.
418.03 ppm #CO2 in atmosphere May 1 2020 HIGHEST EVER daily avg in HUMAN HISTORY @ Mauna Loa Observatory Was 414.88 ppm 1 year ago #DATA: https://t.co/MZIEphYygh RECORDS: https://t.co/YU3HoKfp4a Emissions R too high despite #COVID19 emissions reductions pic.twitter.com/lxJBEH0KkG
— CO2_Earth (@CO2_earth) May 2, 2020 | 0.806339 | curate | {"ca": 0.8527252502780868, "en": 0.14349276974416017, "es": 0.003781979977753059} | https://www.sostenible.cat/noticia/lagencia-internacional-de-lenergia-preveu-una-caiguda-del-8-de-les-emissions-de-co2-a-causa |
racoforumsanon_ca_20220809_3_277411 | Final de la Lliga de Campions 2015. EscenariOlympiastadion Berlín.Dia i hora del partit/TVDissabte 6 de juny a tres quarts de nou del vespre retransmès per TV3/La 1.Enllaç del partit:http://firstrowes.eu/watch/349729/1/watch-juventus-vs-fc-barcelona.html-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Ha arribat el dia del partit que em esperat tota la temporada, 90 minuts a caixa o faixa. Els italians seran durs de pelar però si el Barça està al seu nivell avui rubricarà una temporada històrica.No cal dir res més, amunt!!! 0-2 (Messi/Buffon en pp).
Com a mínim s'ha acabat la hipocresia de "vaig amb l'equip espanyol"... Els espanyols ja suen i ja ni ens consideren així. #ForzaJuve és trending topic a Espanya.Enrique Laso @enriquelaso 6 mFa 6 minuts ¿#ForzaJuve es TT en España? Unos pitan el himno, otros prefieren que ganen unos italianos... Somos un país de canallas sin remedio :( Felix Capote @m3tal3r0 7 mFa 7 minuts Estara muy rudo el partido, pero todo puede pasar, que pierda el farsa, OH SEYOR #ForzaJuveToñi Valiente. ® ™ @LopezyValiente 7 mFa 7 minuts Toñi Valiente. ® ™ ha retuitat FernandoMe temo que los jugadores del Jaime no llevarán la bandera de #España, ya los vimos en la pitada #ForzaJuve
Jo ho trobo normal, i penso que també ens va bé. | 0.494172 | curate | {"ca": 0.5745481927710844, "es": 0.4254518072289157} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_181340 | Va ser el primer secretari general de l'Esport (1988-1995) i directiu del Barça durant la presidència d'Agustí Montal
ACN | Barcelona
14·11·20 | 13:18
0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades
Josep Lluís Vilaseca | Arxiu/EP
Josep Lluís Vilaseca i Guasch, figura clau de Barcelona '92 i de l'esport català, ha mort aquest dissabte als 90 anys. De professió advocat, Vilaseca es va vincular ràpidament al món de l'esport i va exercir molts càrrecs destacant el de vicepresident del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona, membre del Comitè Olímpic Espanyol (COE) o directiu del Barça durant la presidència d'Agustí Montal (1969-1977).
També va ser el primer secretari general de l'Esport de la Generalitat (1988-1995). "Ell fou el pare del sistema esportiu català. El referent en majúscules per tots els qui hem intentat continuar la seva feina. Recordem-lo sobretot per la seva manera de ser i fer", ha recordat l'actual secretari de l'Esport, Gerard Figueras.
"Aquesta matinada ens ha deixat en Josep Lluís Vilaseca, va estar a l'inici de la nova etapa democràtica de l'esport català, el secretari dels Jocs olímpics. Gran persona i amic de les federacions. Que descansi en pau", ha afegit el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva.
Diputat de CiU al Parlament i Creu de Sant Jordi el 2002
Nascut a Barcelona el 8 de març de 1930, Josep Lluís Vilaseca es va llicenciar en Dret per a la Universitat de Barcelona i va ser diputat al Parlament de Catalunya per CiU a les eleccions autonòmiques de 1995. De fet, el 17 de novembre de 1974 va participar en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya al monestir de Montserrat. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2007 va rebre l'Orde del Mèrit de la UEFA, ja que també va formar part de la Comissió Jurídica i de Disciplina del màxim òrgan europeu del futbol (del 1997 al 2006). Al COE va presidir el Tribunal Espanyol d'Arbitratge Esportiu.
Igualment va ser un dels responsables de la creació del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat i de la modernització de l'INEFC. A finals del 2014, Vilaseca va publicar el seu llibre de memòries 'Que consti en acta', a l'editorial Edicions Proa i amb pròleg de Pep Guardiola. | 0.794957 | curate | {"ca": 0.9614003590664273, "en": 0.00718132854578097, "ru": 0.00718132854578097, "pt": 0.02423698384201077} | https://www.emporda.info/esports/2020/11/14/mor-als-90-anys-josep-50734307.html |
macocu_ca_20230731_10_467713 | Un desig, una activitat
No has escalat mai i vols probar-ho? Aquest és el teu programa. Gaudeix de les alçades amb total seguretat i garanties. Ideal per fer en familia. Oferim dues modalitats de bateig, mitja jornada o jornada sencera.
Durada: variable
Nivell de dificultat: tots els nivells
Oferim programes d’escalada esportiva de tots els nivells i totes les dificultats. Coneixem com ningú les principals escoles d’escalada de Catalunya. Assegura una bona jornada d’escalada amb un guia professional.
Oferim programes d’escalada clàssica i via llarga. Tots els nivells i totes les dificultats. Vies equipades a desequipades. Montserrat, Pedraforca, Vilanova de Meià, Montrebei, Cavallers... A quin indret vols escalar?
Durada: 1 dia o varis
Vols fer escalada clàssica? A Montserrat hi ha milers de vies per escollir i s’hi pot escalar tot l’any. Un indret mític que ofereix itineraris per tots els nivells. Aventura assegurada. Descobreix-los amb nosaltres. | 0.692513 | curate | {"ca": 0.9012738853503185, "en": 0.03821656050955414, "es": 0.016985138004246284, "pt": 0.0435244161358811} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_51343 | Catalunya Desperta Ya recopilarà imatges de tots els edificis catalans on hi hagi estelades per posar-les a disposició de l'Exèrcit i la Guàrdia Civil Gerard Bellalta El president de Catalunya Desperta Ja! (CDY), Gerard Bellalta, ha anunciat avui la posada en marxa d'una campanya orientada a la recopilació d'imatges de estelades a les façanes dels habitatges catalanes. La seva intenció és disposar d'un catàleg digital amb el major nombre possible d'imatges i posar-les en el futur a disposició tant de les forces de l'ordre com l'Exèrcit espanyol. "És una tasca titànica que requereix de la col · laboració dels ciutadans a les quatre províncies catalanes". Bellalta justifica la iniciativa del seu grup polític en base al seu convenciment que "Catalunya serà l'escenari d'un conflicte civil, que obligarà als cossos i forces de seguretat de l'Estat a intervenir ia depurar responsabilitats". "Quan això passi", afegeix el polític i empresari barceloní, "volem que l'Exèrcit, la Policia espanyola i la Guàrdia Civil coneguin en quins llocs han estat exposades les banderes estelades, símbol de la sedició, la traïció a Espanya i l'alteració del ordre constitucional ". El líder dels unionistes catalans demana la col · laboració de tots els ciutadans "espanyolistes" de Catalunya. "Volem que facin fotografies de qualsevol lloc on vegin una estelada, inclosos ajuntaments i locals públics, i que ens les facin arribar. És un pas necessari perquè els traïdors d'avui no eludeixin el pes de la Justícia en un futur ". Gerard Bellalta diu que està convençut que l'Estat es veurà finalment abocat a intervenir a Catalunya. "Quan això passi, que passarà, els homes i dones de CDY volem estar en primera línia, col · laborant amb les nostres forces de l'ordre en la detecció de qualsevol element sediciós i fins i tot en tasques de vigilància perquè no puguin escapar a França. Espanya ha de saber que pot comptar amb nosaltres per a qualsevol cosa que se'ns demani en el seu nom ". Finalment, Bellalta ha qualificat de "traïdor" el regidor de PxC a Sant Joan de Vilatorradada que va votar a favor del sobiranisme en una sessió plenària. "Si aquest subjecte milités en el meu partit, li asseguro que havia de lamentar no ser un patriota". El de Vilanova i la Geltrú va pronosticar en aquest sentit una gradual deriva del partit de Josep Anglada cap a les tesis independentistes, de manera que va instar els plataformistas compromesos amb Espanya a que s'incorporin a CDY. "La part més calenta de l'infern per reservar als que, en èpoques tan tràgiques com la que vivim, pretenen mantenir-se en l'ambigüitat i l'equidistància", ha subratllat.
alertadigital.com/2013/02/05/identitario-o-traidor-el-concejal-de-pxc-en-sant-joan-de-vilatorradada-barcelona-da-su-apoyo-a-la-declaracion-independentista-del-parlamento-catalan/ M'agraden els comentaris d'Alerta són un pou de sabiesa No és la primera vegada que un regidor de PxC voten a favor de la independencia.Es evident, a PxC conviuen dos sectors, un nacionalista espanyol i un altre nacionalista català, i entre els seus votants passa el mateix, hi ha identitaris sobiranistes i també identitaris espanyolistes, ambdós sectors coincideixen en algunes coses però s'enfronten a la qüestió del model català, cosa lògica en una comunitat autònoma on 2 de cada 3 catalans són independentistes. Ara falta per veure quina s'imposa en la direcció del partit. No és gens estrany, al PSC passa una cosa semblant, encara que en aquest partit hi ha menys nacionalistes catalans que a PxC que és un partit pròpiament català, a diferència del PSC que depèn del PSOE, un partit pro-espanyol.Més Independentistes identifuaka al PxC que al PSC Segons els sondejos més fiables, entre un 10 i un 17% dels votants del PPC votarien independència arribat el cas d'un referèndum. Malauradament, la traïció campa al seu aire a Catalunya. Ciutadans és un grupet de niñatos que no mereixen ni respecte ni credibilitat ... es nota massa que fan de la política un mitjà per viure còmodament d'això.alertadigital.com/2013/02/06/cdy-recopilara-imagenes-de-todos-los-edificios-catalanes-donde-hayan-banderas-esteladas/EL 30% DELS CATALANS i BASCOS SÓN FENICIS = JUEUS, 75% en Guipúscoa i Girona. A la resta d'Espanya, la població mitjana jueva, ronda el 20%
Es suposa que ser descendents de fenicis és dolent? A més, en tot cas ho serien els gaditans, cartagenesos i eivissencs...
Llavors seguint la seva lògica la resta ho serien de moros? Ja que aquest dos molts pinta de nòrdics no fan.Per altra banda si som mig jueus per què volem una república islàmica? Jo sí que tinc el 6% de sang jueva que els bombin! Poble escollit ! !*! !
Moros? Mai!! Ells són íbers irreductibles!! Els moros només van quedar-se a Catalunya i el País Basc (l'altre 70%). Ja veus, tenim doble desgràcia: fills de moros i fenicis!
Doncs segons les proves de DNA és precisament el contrari on hi ha menor grau de 'moronosistat' és al País Basc i a Catalunya.
Evidentment estava sent irònic. Molt interessant l'estudi aquest.
En aquest article parlen com el Haplogrup R1b va reemplaçar quasi completament els anteriors a l'Europa occidental (resumint: poligàmia, potència militar, els invasors eren homes que exterminaven els homes d'aquí en la guerra deixant més dones disponibles, guerrers despietats vs camperols i més predisposició a que naixessin nens mascles)
És curiós que sigui majoritari a les regions on menys presència van tenir els romans (territoris bascos i on la població cèltica va mantenir-se) i a Catalunya, que va ser de les zones més romanitzades de la península.
Però poden ser migracions a posteriori al article parlen d'un sub-grup que es va expandir entre els segle 5 i 6 per les illes britàniques i el nord d'alemanya per invasions. De totes maneres el sud d'itàlia no té molt de r1b i 'romans' sent un imperi no es pot definir amb exactitud d'on venien ni si tenien les mateixes costums que els anteriors d'aniquilar, poligàmia i emparellar-se amb les indígenes.Em sembla que els Romans eren més de voler controlar la població autòctona i els seus recursos que voler-la substituir per gent seva, tampoc eren nòmades. L'imperi Romà era més com l'imperi d'Stars Wars que tots iguals, tots romans de Roma.
Home, els romans com a tals eren de la pròpia Roma o itàlics. Van anar fundant colònies de població arreu de l'imperi. I als soldats que es retiraven els donaven terres, és una de les causes de la forta romanització dels territoris que van ocupar. Això de que tots romans de Roma no és fins el segle III. Per això m'ha sorprés que Catalunya fos una de les zones amb més r1b juntament amb territoris on els romans no van deixar petjada o directament no hi van arribar. També m'ha sorprés molt que a la costa de Croàcia hi hagi aquest buit d'r1b. Respecte a les migracions del segle V el que he entés és que només és una variant de l'r1b procedent de Frísia i Saxònia que va poblar les illes britàniques. Però justament on les invasions germàniques van tenir menys incidència (Cornualles, Gal·les, Escòcia i Irlanda) és on més es troba l'r1b.
Jo penso que la romanització va ser més adaptació cultural que física.Els seus exèrcits eren mercenaris d'arreu, els que eren romans pota negra només eren els patricis, generals i alt funcionariat que enviaven a les colònies a controlar que segurament anirien amb les seves famílies de classe alta romanes.
T'equivoques, durant la república i part de l'imperi els legionaris eren ciutadans romans, és a dir de Roma. La resta eren auxiliars que no rebien terres al retirar-se.Però sí, la romanització jo també crec que va ser més cultural que física. | 0.86567 | curate | {"ca": 0.9939137337920084, "de": 0.0010584810796507012, "fr": 0.00013231013495633765, "pt": 0.0007938608097380259, "ro": 0.004101614183646467} | |
mc4_ca_20230418_2_78485 | La Dansa de les Neurones: Per a que serveix profe? Aprendre jugant
Publicat per Gaby a 1:50
Albert Olivé 22 de març de 2012 a les 16:55
Gaby, un moment que tingui ja m'entretindré amb això de l'Excel; és molt curiós, i he de veure com es fa.
Jo en sé molt poc d'Excel, però fent coses que m'interessaven a mi he anat aprenent petites maneres de trobar-li utilitat. | 0.698864 | curate | {"ca": 0.9331476323119777, "it": 0.06685236768802229} | http://ladansadelesneurones.blogspot.com/2012/03/per-que-serveix-profe-aprendre-jugant.html |
mc4_ca_20230418_5_81892 | Litres de Blues: Recomanacions de blues a Catalunya (setmana del 13 de juliol)
Enviat per Lluís Souto a 8:53 AM | 0.485478 | curate | {"ca": 0.7090909090909091, "it": 0.2909090909090909} | http://litresdeblues.blogspot.com/2015/07/recomanacions-de-blues-catalunya_13.html |
mc4_ca_20230418_16_69927 | Jonzac 2017: Els 20 millors lloguers d'apartaments a Jonzac - Airbnb, Nouvelle-Aquitaine, França
Jonzac · Allotjaments | 0.520929 | curate | {"ca": 0.8205128205128205, "fr": 0.1794871794871795} | https://www.airbnb.cat/s/Jonzac--Fran%C3%A7a?type=apartment |
mc4_ca_20230418_7_723067 | Canyamel 2017: Els 20 millors lloguers d'apartaments a Canyamel - Airbnb, Illes Balears, Espanya
Casa/pis sencers a Canyamel
Casa/pis sencers a Capdepera
Font de Sa Cala, Illes Balears, Espanya
Pacífic, lloc encantador, bona ubicació, net! Em va encantar allotjar-me en aquest lloc
La nostra estada a l'estudi de la Lia era gran, el seu lloc és molt net i acollidor, molt a prop de la platja. Hem tingut dificultats per obtenir aigua calenta però ella era reactiva quan li van donar via SMS i l'aigua calenta dins de la jornada. lloc molt recommandable! Gràcies per fer que les nostres vacances com un moment fantàstic!
Molt ben situat, a prop de la platja i rutes de senderisme en una zona tranquil·la. Agradable jardí petit, pràctic per assecar les tovalloles i la roba ja que l'apartament pot ser humit. Lia era molt agradable i ens va fer tot el simple i fàcil durant la nostra estada - gran experiència en general!
Barri molt bonic, a prop de la platja. El lloc és bastant bé, però la major desavantatge d'aquest lloc és que hi ha molt humit. Estava plovent molt durant la nostra estada, així que potser aquesta és la raó. A més, nosaltres no vam ser capaços de posar la roba a l'armari perquè feia molt mala olor.
Casa/pis sencers a Font de Sa Cala
Un bell petit i acollidor apartament, amb vistes a la badia de Cala Millor està esperant. Aquí, no només als amics de golf, sinó també a aquells que busquen la relaxació pura, se senten com a casa. Per a l'esmorzar el convida a un balcó; impressionants vistes inclòs. Per complex residencial inclou una gran piscina que es pot utilitzar, per descomptat, i un petit jardí. Una terrassa accessible a través d'uns passos.
Tant un camp de golf, i la bonica platja de Cala Bona (també a peu) és només uns minuts. Es troba al pis superior, al qual s'accedeix per l'ascensor, en una residència situada en un carrer tranquil. L'apartament disposa de 2 aires condicionats, asseguren que tant la temporada d'estiu, ia l'hivern per a un ambient confortable. En la tardor de 2015 un nou sistema de finestres de vidre gran va ser instal·lat, el que fa que viure una altra vegada agradable. Per a l'esmorzar el convida a un balcó; vistes impressionants inclòs .. Un altre lloc per dormir temporal (possiblement per a un nen) es pot establir si es requereix en la sala d'estar. L'accés gratuït a Internet a través d'un router sense fil.
Casa/pis sencers a Son Servera
Cala Ratjada, Illes Balears, Espanya
Costa dels Pins, Illes Balears, Espanya
Un gran amfitrió! El lloc és molt millor del que a les fotos sembla!! Lloc molt net i un fantàstic apartament! !Amb la meva parella vam estar-hi 4 nits i les cales petites del voltant i les activitats són estupendes!! En joan es una persona molt amable, sense cap dubte repetirem!! :)
Cala Ratjada, Balearic Islands, Espanya
Pedruscada, Illes Balears, Espanya
Casa/pis sencers a Pedruscada
Situat al cor de Capdepera, aquest apartament consta de 4 habitacions: 2 dobles i 2 individuals, que compten amb molta llum natural, 3 banys, cuina, menjador i una gran sala d'estar amb un gran balcó assolellat -amb lateral al mar vista- .
Capdepera, PM, Espanya | 0.782545 | curate | {"ca": 0.9334410339256866, "en": 0.03037156704361874, "es": 0.035541195476575124, "uz": 0.0006462035541195477} | https://www.airbnb.cat/s/Canyamel--Espanya?type=apartment |
mc4_ca_20230418_3_499566 | virus editorial | El ranxo de la Cris
El ranxo de la Cris 15 pàgines
ISBN: 978-84-7290-720-1
María Gutiérrez amb il·lustracions de Nazara Lázaro i Isaac Correa 15,00 €
La Cris es una nena de quatre anys que pensa que de gran serà un home com el seu papa. Prefereix els jocs i les disfresses masculins i gaudeix imaginant que tindrà un ranxo al Far West amb vaques i cavalls. Els seus pares, amoïnats, busquen informació i respostes que els tranquil·litzin. | 0.67736 | curate | {"es": 0.13333333333333333, "ca": 0.8666666666666667} | https://www.viruseditorial.net/ca/libreria/fondo/4701/el-ranxo-de-la-cris |
mc4_ca_20230418_10_718479 | Moneda local - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
En economia, una moneda local, és una moneda que es pot gastar en una àrea en particular en les organitzacions participants. En general, actuarà com una moneda complementària, a utilitzar sense substituir la moneda nacional. [1] El propòsit és fomentar la despesa dins de la comunitat local, especialment amb empreses de propietat local. Això també pot ajudar a reduir la petjada mediambiental. [2]:1
La moneda no pot ser recolzada per un govern nacional o tenir un curs legal. [2] Com a eina de localisme fiscal, la moneda local pot augmentar la consciència sobre l'estat de l'economia local. [cal citació] Són útils per a les persones que no estan familiaritzades o incòmodes amb la barata tradicional. [cal citació]
Abasten una àmplia gamma de formes, tant física com econòmicament, i sovint s'associen amb un discurs econòmic en particular.
Les monedes locals, amb una taxa d'interès negativa, tendeixen a circular molt més ràpidament que les monedes nacionals. La mateixa quantitat de moneda en circulació s'empra més vegades, comportant una major activitat econòmica en general. Es produeix un major benefici per unitat. Aquesta més alta velocitat de diners és el resultat de la taxa d'interès negativa que anima la gent a gastar els diners més ràpidament.
Les monedes locals permeten a la comunitat utilitzar més plenament els seus recursos productius existents, especialment la mà d'obra desocupada, que té un efecte potenciador sobre la resta de l'economia local. Es basa en la premissa que la comunitat no està utilitzant plenament les seves capacitats productives, a causa de la manca de poder adquisitiu local. La moneda alternativa s'utilitza per augmentar la demanda, el que es tradueix en una major explotació dels recursos productius. En tant que l'economia local està funcionant a ple rendiment, la introducció de la moneda local no té per què ser inflacionària, fins i tot quan es tradueix en un augment significatiu de la massa monetària total i de l'activitat econòmica total.
Atès que les monedes locals només s'accepten dins de la comunitat, el seu ús estimula la compra de béns i serveis produïts localment i disponibles localment. Per tant, per a qualsevol nivell d'activitat econòmica, la majoria de les prestacions s'atorguen a la comunitat local i menys a d'altres parts del país o del món. Per exemple, els treballs de construcció dutes a terme amb monedes locals empren mà d'obra local i utilitzen, en la mesura del possible, materials locals. L'efecte local millorat esdevé un incentiu perquè la població local accepti i utilitzi els vals.
↑ «People Powered Money: designing, developing and delivering community currencies». Community Currencies in Action. [Consulta: 17 juny 2015].
↑ 2,0 2,1 Naqvi, Mona. «Banknotes, local currencies and central bank objectives». bankofengland.co.uk, 2013.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moneda_local&oldid=21209389»
Darrera modificació: 24 maig 2019 a les 21:00 | 0.779274 | curate | {"ca": 0.8956580276001347, "sr": 0.001682935038707506, "en": 0.06698081454055874, "fr": 0.007404914170313026, "tr": 0.0282733086502861} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Moneda_local |
mc4_ca_20230418_7_18831 | Herbes provençals i aromes :: IN-MEDIATIKA
Inicio INMEDIATIKA > Herbes provençals i aromes
LA IMPORTÀNCIA DELS AROMES A L'HORA DE CUINAR
Convé tenir en compte que els maridatges aromàtics poden millorar substancialment la majoria dels nostres plats .Al mercat tenim actualment infinitat d’espícies i condiments per arrodonir i donar un toc diferent a cada recepta.A més a més a Mallorca, les herbetes aromàtiques o també anomenades provençals, tenen un aroma molt especial per la influència de la nostra quota de sol.
Però a part de les herbes, tenim diversos ingredients amb sabors singulars que hem de saber utilitzar perquè tant podrien millorar un plat com esgarrar-lo. És el cas de les gambes. Per sí mateixes son saboroses i amb una finura de gust que perdrien, si els les mesclèssim algún ingredient molt dominant com l’all, els pebres, la tomàtiga, el llaurer, etc.
Contràriament, quan un plat té una part important d’hidrats carbònics o elements neutres de gust, és aconsellable fer ús d’alguns d’aquests productes per tal d’impregnar-ne la base, d’un aroma dominant. Avui us parlaré d’aromes que podem trobar fàcilment al camp o als mercats i finsitot cultivar-los perquè les herbes autòctones són de molt fàcil cultiu com us explicarem més abaix.
A diferència de les herbes deshidratades o assecades , les fresques s’incorporen al final de la cocció per tal de preservar el seu sabor.Les més delicades són l’alfabeguera, el cebollino, el cilantre, les fulles de fonoll suec (eneldo), julivert, menta i moraduix.
L’HERBASANA Unes fulletes en el sofregit dels macarrons (mai més de dúes)
EL MORADUIX Un brotet generós també en les salses bolonyeses i guisats.
EL ROMANÍ Uns brotets en el pollastre rostit o guisat
ELTEM Uns brotets en el xot o el conill rostits al forn
L’ALFABEGUERA ideal per a salses amb tomàtigai imprescindible per a un bon pesto.
ELS ALLS Una cabeça en els rostits de carn , en les patates i les fregidures en general.
EL FONOLL Una picadeta en el frit mallorquí, uns brots en els caragols, un tronquets en l’adob de les olives trencades.
EL LLAURER Unes fulles en el frit, salses i guisats.
EL JULIVERT Una picadeta en els arrossos, peix, carns blanques, bolets.
LA MENTA Unes fulletes en el tabulé.
EL TARONGÍ Unes fulletes en les salses, caragols …
EL CEBOLLINO Una picadeta en els patés casolans …
LA SALVIA Un brotet dins l’aigua de bullir la pasta li donarà un toc peculiar.
EL GINGEBRE Una ralladeta en algunes salses li dona un toc saborós i coentet.
L’OLI DE JULIVERT Es tracta de triturar unes fulletes dins oli d’oliva verjo i emprar (sempre en cruu) per aromatitzar torrades de pa, galetes d’Inca, verdures torrades , etc.
CULTIU DOMÈSTIC DE LES HERBES
Les herbes aromàtiques cultivades a casa són veritablement ecològiques i molt més gustoses que les que han estat en càmeres refrigerades. Algunes d’aquestes herbes com per exemple el tarongí, perden l’aroma als 10 minuts d’haver-les tallat de la planta mare. Per tant us donarem l’alternativa de poder cultivar-les fàcilment a casa. El sistema es gairebé senzill i a més a més molt gratificant. Les llavors les vénen en petits sobres a qualsevol botiga de jardineria. Primerament es fa un planter dins un recipent amb terra de cultiu i uns foradets abaix pel drenatge. El procediment es posar mig recipient de terra, les llavoretes escampades i tapar amb un poc més de terra. Regar i repetir l’acció de regar cada dos dies. Les plantes neixeran als 7 o 8 dies i en tenir uns 10 cm es poden trasplantar a cossiols individuals. Si no teniu un jardí o pasteres per a poder tenir una varietat, es recomana comprar les plantes ja nades, en cossiolets individuals que anireu canviant quan el seu creixement ho requereixi. | 0.820738 | curate | {"ca": 0.970076169749728, "es": 0.0220348204570185, "eo": 0.007889009793253536} | https://inmediatika.webnode.es/products/herbes%20proven%C3%A7als%20i%20aromes/ |
mc4_ca_20230418_17_592094 | Inscripcions a una sessió formativa sobre al•lèrgens
El Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Vilafranca i la Diputació de Barcelona organitzen una sessió formativa sobre al•lèrgens adreçada a les persones que treballen en l’àmbit de la restauració i dels menjars preparats.
Campanya d’inspecció de consum als comerços del barri de Sant Julià
Adreçada a 100 establiments del barri de Sant Julià i també als mercats municipals.
Cada vegada són més freqüents al Servei Municipal de Consum de l’Ajuntament de Vilafranca les consultes i reclamacions relatives a les compres online.
Convivència, Curs | 0.741286 | curate | {"ca": 1.0} | https://comunicacio.vilafranca.cat/noticies?combine=&field_news_categories_tid=9 |
macocu_ca_20230731_4_539963 | Imagina, modela i imprimeix el que vulguis a casa teva. Una joguina increïble per despertar la imaginació de tota la família. Una eina per donar un pas més enllà, mai millor dit, al bricolatge. És única en la seva categoria de preu: utilitza filament ABS que et permet unir peces sense costosos processos químics per crear-ne de més grans.
La ENTRESD UP MINI 2 és per a persones que volen iniciar-se en la impressió 3D en poc temps.
Un nou i elegant disseny ple de prestacions innovadores, una màquina versàtil, apta per a qualsevol persona, en qualsevol lloc.
La ENTRESD UP MINI2 segueix sent la impressora 3D amb millor relació qualitat-preu del mercat, aquest nou model ha heretat tot el millor de la seva predecessora, la ENTRESD UP MINI, incloent un baix preu, fàcil d'usar i una fiabilitat excepcional. La qualitat d'impressió de la ENTRESD UP MINI2 és un gran salt, gràcies al nou disseny mecànic i la capacitat d'imprimir en capes de 0.15mm.
Aquest nou model és la primera màquina de ENTRESD UP que pot funcionar amb pantalla tàctil i WiFi. L'usuari pot transferir el treball d'impressió sense fils i utilitzar el panell de la pantalla tàctil per realitzar convenientment les operacions bàsiques sense necessitat d'ordinador. Ara també es possible dissenyar i imprimir directament des del teu smartphone amb la nova app UPSTUDIO.
Ahora también es posible diseñar e imprimir desde tu smartphone con la nueva app UPSTUDIO.
Amb altres novetats, com el filtre d'aire HEPA, nansa d'alumini per a un ràpid i fàcil transport, i un nou suport extern per a les bobines de filament i eines, la ENTRESD UP MINI2 és una impressora 3D que marcarà un abans i un després en la història de la impressió 3D!
840,00 €
Font d'alimentació 25W Cable d'alimentació raspador Cable USB Clau Allen de 2,5 mm Clau Allen de 2,0 mm Alicates Bobina ABS Premium 500g Clau per extrusor Base perforada Base Flex Extrusor de recanvi
Comptem amb una àmplia experiència i la seguretat d'haver estat líders en el mercat espanyol durant l'any passat. A més, l'antecessora de la EntresD UP Plus2, ha estat guardonada per la prestigiosa Make Magazine com la millor impressora 3D per ús, senzillesa i qualitat d'impressió. Per això, si per qualsevol raó fallés durant el primer any, posem a la teva disposició un servei d'assistència tècnica telefònica i, en cas de no resoldre la incidència, vindrem a recollir-la i te la tornarem reparada gratuïtament. Aquesta és la nostra garantia. | 0.853825 | curate | {"pt": 0.022587268993839837, "ca": 0.9371663244353182, "es": 0.03696098562628337, "nl": 0.0032854209445585215} | |
mc4_ca_20230418_17_329423 | Escola El Rodonell: de novembre 2010
Los niños y niñas de primero jugamos a la "gallina ciega" y al "patio de mi casa" con nuestros amigos y amigas.
¡Ahora ya nos sabemos las canciones y es muy divertido!
Publicat per rodonellinicial a 10:36 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: 2010-2011, castellano
Los niños y niñas de segundo hemos aprendido poesías y las hemos recitado a amigos y amigas de otra clase.
Así, hemos sido recitadores/as por un día y hemos conocido más utensilios y alimentos.
Publicat per rodonellinicial a 10:33 Cap comentari:
Primero hemos escuchado y aprendido la canción; después hemos jugado. ¡Ha sido muy divertido!
¿Queréis ver nuestros vídeos?
Publicat per rodonellinicial a 21:01 Cap comentari:
Fem construccions amb materials reciclats
Fa unes setmanes ens va arribar a l'escola material informàtic. Aquest anava embolcallat amb unes estructures d'un material semblant al porexpan. Com que ens va semblar interessant, el vam guardar a la classe de primer.
Un dia, després d'acabar tota la feina que teníem a l'hora de matemàtiques, se'ns va acudir utilizar aquestes estructures i convertir-les en material per fer construccions. Així doncs, un grup de nens, es va posar a un racó de la classe per experimentar. S'ho van passar molt bé, i van aconseguir fer diferents torres, piràmides... ciutats... escultures, fins i tot una de molt alta ajuntant totes les peces.
Com que ens va agradar tant i ens ho vam passar tan bé, en vam fer un recull fotogràfic.
Publicat per rodonellinicial a 19:14 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: 1r, construccions, material reciclat, primer
Vídeo del museu del Suro
Publicat per rodonellinicial a 13:50 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: alzina surera, museu del suro, projecte, taps de suro
Com es feien els taps de suro antigament?
Aquests dies hem estat estudiant com es feien els taps de suro antigament, abans que les fàbriques de suro es modernitzessin i arribessin les màquines automàtiques.
Al museu del suro ens van explicar, com després de la pela del suro, el suro arribava a la fàbrica i feien tot un procés.
Si mireu aquesta presentació, ho podreu recordar.
Publicat per rodonellinicial a 20:53 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: museu del suro, projecte, projecte oficis antics, suro, tap de suro
L'alzina surera és l'arbre del qual se li extreu el suro per poder fer més tard, els taps de suro. Aquest arbre és típic del bosc Mediterrani, ja que creix en zones poc elevades, amb poques pluges i amb, com a mínim un mes sec a l'any.
La capa de suro li permet viure en temperetures elevades, i protegir-se dels focs als estius.
La primera pela de suro no s'extreu fins que l'arbre té uns 35 anys. Aquesta primera pela no és massa bona, i s'han d'esperar uns 12 anys més per tornar a fer una segona pela. Però no és fins al cap de 12 anys més quan el suro és bó per fer els taps de suro.
Alzina surera pelada.
Publicat per rodonellinicial a 13:45 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: alzina surera, museu del suro, projecte, projecte surer
curs 2013.14 (22)
curs 14.15 (19)
curs 15.16 (16)
cicle inicial (8)
curs 16.17 (5)
excursió (5)
museu del suro (5)
HORT 2n (2)
alzina surera (2)
projecte oficis antics (2)
projecte rèptils (2)
segon cicle inicial (2)
Teatre anglès (1)
camaleons (1)
claqueta 2011 (1)
curs 16.15 (1)
curs 2014.15 (1)
fira de la mascota (1)
plàstica. Dalí (1)
proejcte "Som genials" (1)
projecte Petit Príncep (1)
projecte cinema (1)
projecte serps (1)
projecte surer (1)
projecte íbers (1)
tap de suro (1) | 0.695835 | curate | {"ca": 0.7651317694758182, "es": 0.1644946423399942, "pt": 0.03706921517520996, "en": 0.02229944975383724, "it": 0.008688097306689836, "is": 0.0023168259484506225} | http://rodonellinicial.blogspot.com.es/2010/11/ |
mc4_ca_20230418_7_610146 | Llevar-se ‘aviat’ o ‘d’hora’: la rèplica de Josep Ruaix (Albert Pla Nualart)
Havent llegit el meu últim tast, Josep Ruaix s’acull al dret de rèplica i fa unes precisions que tot seguit resumeixo. En aquest enllaç hi ha el seu text complet; i en el pròxim tast, una cordial contrarèplica. Diu Ruaix:
En el català del Principat i les Balears, fins fa poc es distingia entre aviat i d’hora. Aquesta distinció la recullen el DCVB, el DECLC, el Fabra (1966) i el GDLC, que defineix aviat com a “Al cap de poc temps, d’aquí a poc temps” i prou. El DIEC1 (1995) defineix aviat com el Fabra (i hi afegeix: “En algunes contrades, de pressa”), però no el fa sinònim de d’hora. I el Diccionari de dubtes de Jordi Bruguera (2000) diu que “si algú diu a un altre «Torna aviat», espera que no trigui a tornar; si li diu «Torna d’hora», espera que ho faci a una hora no gaire tardana”.
En canvi, al DNV la 5a accepció de prompte remet a enjorn, que és l’equivalent de d’hora: “M’he gitat prompte”. I aquesta remissió ja la feia el Diccionari Tabarca valencià-castellà de Vicent Pascual (València, 1990). Per tant, jo crec que el DIEC2 va voler incorporar un significat propi del valencià. Ara bé, com que el DIEC1 i el DIEC2 no posen marques territorials, confonen el lector. Així, per exemple, en el DIEC2 trobem bellota, sense dir que és la variant valenciana de gla. Si algú, a Barcelona o a Moià, diu bellota, considerarem que diu un barbarisme. Doncs igualment, si algú, fora del País Valencià, diu aviat en lloc de d’hora, hem de pensar que s’equivoca (per interferència del castellà o per impropietat).
És cert que hi ha parlants que tendeixen a substituir d’hora per aviat, però s’ha de considerar impropi i desaconsellar. Això també ha passat amb els adverbis pronto i temprano, que el DRAE ara ja accepta com a sinònims.
Jo, doncs, en el meu Nou diccionari auxiliar, vaig anotar el que és la tradició fabriana, mantinguda fins al DIEC1. No se’m va ocórrer que el DIEC2 ho podia haver canviat. Si ho hagués vist, hauria redactat l’entrada aviat d’una manera més matisada. Tanmateix, amb tots els matisos, crec que en el català central s’ha de recomanar la distinció fabriana entre aviat i d’hora.
L’objecte directe ‘ho’ amb antecedent masculí o femení | 0.820956 | curate | {"ca": 0.9613309352517986, "es": 0.03866906474820144} | https://llegim.ara.cat/opinio/Llevar-se-aviat-replica-Josep-Ruaix_0_2361963807.html |
mc4_ca_20230418_14_303501 | The Most Popular Custom Dissertation Writing Services | Camp d’Aprenentatge de Tarragona
Presentació » Notícies » The Most Popular Custom Dissertation Writing Services
Entrada publicada el Tuesday, 18 \d\e\/\d\' June \d\e 2019 a les 1:52 pm. | 0.488138 | curate | {"ca": 0.694560669456067, "en": 0.3054393305439331} | http://cdatarragona.net/2019/06/the-most-popular-custom-dissertation-writing-services/ |
oscar-2201_ca_20230904_12_21391 | El seu aroma natural de lavanda és fresc, net i floral, el que et aportarà tranquil·litat i t’ajudarà a descansar.
quantitat de Sabó d’Espígol
Afegir
SKU: 18 Categoria: Cura Personal Etiquetes: mantega de cacau, oli d'oliva verge, oli de coco, oli de palma, oli essencial d'arbre del te, oli essencial d'espígol, sabo
Descripció
Descripció
Actua sobre la pell eliminant les impureses i ajudant a calmar la pell i a la regulació i hidratació de la dermis, el que et protegirà d’agents bactericides i infeccions cutànies. Gràcies a les propietats relaxants de l’espígol aquest sabó t’ajuda a agafar un somni profund i reparador. Ideal per un bany relaxant, calmar tensions i alleujar l’estrès.
El seu aroma natural de lavanda és fresc, net i floral, el que et aportarà tranquil·litat i relax.
Productes relacionats
Oferta!
Extracte SALVIA ESCLAREA ECO 10 ml
10,00€ 8,00€ iva inclòs Afegir
Oli de Calèndula
11,00€ iva inclòs Afegir
Coixi terapèutic
17,00€ iva inclòs Afegir
Ungüent d’Àrnica 70 gr
11,00€ iva inclòs Afegir
xarxes socials
Avís Legal
contacte
Powered by Tempera & WordPress.
Aquesta web utilitza "galetes" de tercers per desenvolupar determinats serveis. Si continúes, acceptes les "galetes" Més informació
Acceptar
Les opcions de galetes en aquesta web estan configurades per permetre "galetes" per oferir una millor experiència de navegació. Si segueixes fent servir aquesta web sense canviar les teves opcions o fas clic en "Acceptar" estaràs acceptant les "galetes" d'aquesta web. | 0.626065 | curate | {"ca": 0.7648261758691206, "st": 0.1138377641445126, "fr": 0.07225630538513975, "pt": 0.004771642808452625, "oc": 0.010906612133605999, "es": 0.006816632583503749, "en": 0.021131561008861623, "sv": 0.0054533060668029995} | https://parcdelesolors.com/producte/sabo-calmant-despigol/?add-to-cart=18775 |
wikipedia_ca_20230401_0_703863 | Lituus
El lituus era el bastó que portaven els àugurs com a insígnia i com a instrument per preveure el futur. Tenia el cap en espiral o caragol.
Sembla que la paraula era d'origen etrusc i significava 'tort', però està vinculada amb el verb "lito", 'obtenir bons presagis'. Els àugurs, que realitzaven les seves arts endevinatòries a partir del vol de les aus, amb el lituus dividien l'espai visible del cel en «regions», que eren setze als rituals etruscos i quatre als romans, segons diu Ciceró. Després s'asseia i observava detalladament les aus que apareixien, la manera com volaven, la seva direcció, el so de les ales, els cants que feien i en quin costat es trobaven. La observació del vol de les aus indicava el favor o la desgracia que portarien els déus, per un determinat succés.
Es creu que d'aquest bastó es va originar el bàcul pastoral usat pels bisbes. | 1 | perfect | {"fi": 0.0069605568445475635, "ca": 0.9930394431554525} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=703864 |
mc4_ca_20230418_10_545100 | Han vingut a robar-nos les dones de Cardona | Gerard E. Mur
Fa cosa d’un any, Els Amics de les Arts publicaven un nou disc: Un estrany poder (Sony Music). La banda sumava un cinquè treball rebut amb entusiasme. Ja havien passat tres anys del lliurament anterior, el prou solvent però continuista Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure. Els Amics sempre han sonat recollits i familiars. És la proximitat el que els ha fet tan populars. Amb la nova proposta, però, el conjunt cometia un gir.
El cas és que Un estrany poder, tot i haver rodat amb força durant aquest primer any de vida, encara no ha sonat en alguns llocs. Melodies com les de Corredor de fons o La dona vestigi no han arribat a segons quins racons del territori. Cardona, per exemple, és una de les localitats sense visita artístico-amical. Això, però, quedarà resolt aquest cap de setmana: els barcelonins passaran la nit de dissabte en aquesta vila salabrosa. Tindran l’honor de tocar en un novíssim i lluent auditori municipal.
La sala on actuaran ocupa el lloc que ha deixat el vell cinema El Modern. Rep el nom d’Auditori Valentí Fuster i pràcticament encara porta posat el plàstic de mòbil per estrenar. Com és lògic, ha calgut pensar una programació cultural per omplir el pati de butaques. Tal programació porta el nom de ‘Batecs culturals’. El primer espectacle va tenir lloc al febrer: una funció de La mala reputació de Carles Canut (textos de Brassens, Brel, Moustaki…). També el mes passat es va poder veure La llamada, la pel·lícula dels omnipresents Javier Calvo i Javier Ambrossi. Aquest dissabte serà el torn de la banda de Barcelona, considerada per la crítica Millor Artista de l’Any dels Premis Enderrock.
Un estrany poder conté Els Amics de les Arts més esclatants i contagiosos (més encara que els de Jean-Luc, sí). Temes com El seu gran hit o Apologia de la ingenuïtat són una bona mostra de la producció venosa i vital que ha aglutinat amb mestria Tony Doogan, membre dels escocesos i molt recomanables Belle & Sebastian i productor de David Byrne o Teenge Fanclub. Però a banda del treball de Doogan, hi ha una cosa almenys tan important com el so que és la paraula, el missatge. Les lletres, vaja. Textos on apareixen Walt Whitman o Modigiliani. Cites gens comunes en la nostrada escena musical.
El lletrista Joan Enric Barceló explicava a Enderrock –en el moment de la publicació– quins patiments i alegries va voler traslladar des de l’altaveu que és un disc. Barceló detallava, per exemple, que La llum que no se’n va parla de “no voler tornar a casa”, de “vagar pels carrers d’una gran ciutat buscant llums obertes on trobar gent semblant”. O que Suïssa és un tema sobre aquell amic neutral “que està enmig de la tempesta amorosa”. “Jo vull ser Suïssa. Cadascú que es mengi, nena, els seus propis merders”. Les coses –últim exemple– tracta el moment en què “ja has tingut unes quantes parelles, comences una nova relació i ja saps que l’altre no és perfecte”. Ja ho veuen: ens hi podem sentir reflectits amb facilitat.
Un estrany poder es va rebre l’any passat com un punt d’inflexió en la carrera d’Els Amics de les Arts. Suposava quedar esglaó més amunt. Aquest dissabte, de segur, el grup serà acollit com una exclusiva estrena del nou auditori cardoní.
Cardona els Amics de les Arts. Un estrany poder | 0.807723 | curate | {"ca": 0.960171568627451, "st": 0.0055147058823529415, "pt": 0.014399509803921566, "es": 0.01991421568627451} | https://www.nuvol.com/noticies/han-vingut-a-robar-nos-les-dones-de-cardona/ |
cawac_ca_20200528_11_85781 | Notícies amb l'etiqueta ‘Monumental Games’
Una nova entrega del simulador/arcade del mundial de Motociclisme arriba per a saciar les nostres ganes de dominar les dues rodes, i ens brinda la possibilitat de batre’ns en duel amb les actuals figures del món del motociclisme, com Lorenzo, Pedrosa, Marquez o Rossi.
Vídeos
RAUL ARRIBAS | Barcelona Aquests dies s’està celebrant la Consumer Electrònics Show (coneguda per les sigles CES) a la ciutat de Las Vegas, als Estats Units. NVIDIA ha aprofitat l’esdeveniment per a presentar el seu nou xip per a dispositius mòbils, el Tegra K1, que promet una passa endavant al món dels videojocs per a mòbils.
SEGUEIX-NOS
NEWSLETTER
Si voleu rebre totes les novetats del Punt de trobada ARA VaDeJocs, amb l'actualitat de la setmana i els millors blogs a la xarxa, subscriviu-vos a les newsletters registrant-vos com a usuaris de l'Ara.cat . | 0.795962 | curate | {"ca": 0.9885189437428243, "en": 0.011481056257175661} | http://vadejocs.ara.cat/etiqueta/monumental-games/ |
mc4_ca_20230418_15_480060 | L’adéu a Joan Català, un resistent per la llibertat | Directa
Radiografia de l'herència que ens deixa CiU després de 2 anys del 'Govern dels millors'
Els Pirineus i ell van anar estretament lligats, tant en la lluita com en els seus darrers moments. El 14 d’octubre va morir a La Seu d’Urgell en Joan Català i Balanyà, a l'edat de 99 anys i natural de Llavorsí (Pallars Sobirà), ha deixat darrera seu una trajectòria vital extraordinàriament intensa des de la Guerra Civil espanyola, sempre lligat al moviment llibertari i a la figura de l’anarquista aragonès Francisco Ponzán. Des del principi a la fi, va ser un home de fortes conviccions, mantingué intactes els seus ideals fins al darrer dia.
El gran guia dels Pirineus
La seva trajectòria compromesa comença a la Guerra Civil espanyola. En esclatar el conflicte s’allista voluntari a la columna Durruti combatent al front d’Aragó i més tard desenvolupa serveis com a guia i espia de les tropes franquistes a l’Alt Urgell integrant-se al SIEP (Servei d’Intel·ligència Especial Perifèrica) a les ordres de Ponzán. L’encontre amb Ponzán marcarà la seva vida forjant una estreta vinculació que continuarà acabada la guerra dins la resistència francesa.
Al març de 1939 passa a França i és internat al camp de concentració de Vernet d’Ariège d’on aconsegueix fugir i arribar a Andorra. Al Principat es dedica al contraban però ben aviat col·laborarà novament amb Francisco Ponzán, el qual havia entrat en contacte amb els serveis secrets britànics per tal d’organitzar línies d’evacuació que permetessin portar a militars, jueus i personalitats dels països aliats fins a Barcelona. Gran caminador per la muntanya, Català esdevingué, per la seva resistència física, el seu valor i el seu coneixement del terreny, un dels guies més destacats del grup, tot i que preferia fer de correu passant paquets on s’amagava informació que actuar com a passador de persones.
Detencions i fugues
A Espanya fou detingut fins a quatre ocasions aconseguint fugar-se en totes elles. De la presó del Cisne de Madrid al novembre de 1940 després de ser apressat a Cadis. Quan era traslladat al jutge militar a l’abril de 1941 després de ser detingut a l’estació de França de Barcelona mentre acompanyava a dos aviadors nord-americans. En aquesta ocasió el comissari Eduardo Quintela havia intentat, sense èxit, que col·laborés amb la policia delatant als seus companys. De la presó Model de Barcelona al desembre de 1942 després de ser capturat mentre esperava reunir-se amb Eliseo Melis, un anarquista que resultà ser un confident de la policia franquista. Finalment al març de 1947 de la presó de Carabanchel on complia una pena de 12 anys de presó després de ser detingut a Adrall l’any 1944.
Amagat a França és detingut per la policia però mercès a les gestions de Robert Terres, un destacat agent dels serveis d’intel·ligència francesos, fou alliberat pels serveis prestats als aliats. L’any 1951 fou novament detingut a França després d’atracar un tren correu a Lió per aconseguir fons pel moviment llibertari. Aquest fet li farà passar catorze anys a presons franceses i al 1965, en sortir en llibertat, s’estableix al Principat d’Andorra.
'L'etern descontent'
A mitjans dels anys noranta del segle passat, vaig tenir accés a una còpia mecanografiada de les seves memòries. Un text on s’advertia la seva forta càrrega de compromís, lluita i acció, la seva figura com a un resistent incansable, irreductible i inconformista però a la vegada honest. El vaig conèixer a Sort on vivia aleshores. Tot i tenir més de vuitanta anys encara realitzava llargues caminades amb una energia i determinació admirables.
L’any 2007 aquestes memòries van veure la llum per iniciativa de Jaime Cinca que com era la voluntat del propi Català havia respectat fil per randa el text original atès que l’autor no volia que es toqués ni una sola coma. El mateix títol del llibre, “El eterno descontento”, resumia a la perfecció el pensament i les conviccions de Català.
Català fou com tants altres un resistent anònim. Entre 1936 i 1945 mantingué una lluita permanent contra el feixisme basada en unes arrelades i inalterables conviccions, desafiant els moments més convulsos i complicats de la història europea i deixant el seu gra de sorra, la petjada del seu recorregut pels camins dels Pirineus.
El mateix 2007 Català, juntament a altres passadors catalans i andorrans fou objecte d’un petit homenatge a Esterri d’Aneu. L’any 2010 el Col•lectiu A les Trinxeres li dedicà un merescut reconeixement a la Seu d’Urgell. Dos iniciatives que van servir per donar a conèixer la lluita de Català i per honrar-lo i homenatjar-lo per la seva trajectòria i que aquesta, a diferència d’altres, no hagi quedat en l’oblit.
L’adéu a Joan Català, un resistent per la llibertat Flattr donate! | 0.866708 | curate | {"ca": 0.9918015556022703, "es": 0.003994113937355476, "it": 0.004204330460374185} | https://directa.cat/l%E2%80%99ad%C3%A9u-joan-catal%C3%A0-un-resistent-llibertat |
macocu_ca_20230731_7_227679 | Qui En Canta els seus mals espanta
Qui canta els seus mals espanta és una de tantes dites que formen part de la saviesa popular d’aquest país nostre. A Roda de Ter s’ha fet una adaptació lliure del clàssic per convertir-la en eslògan del nou festival de petit format de cantaautors i cantautores que s’estrena al municipi els propers 11, 12 i 13 de maig. Hi actuaran artistes com Roger Mas i Maria Rodés, per citar-ne només dos, o Guillem Ramisa, Guillem Roma, Roger Usart i Matthew McDaid, per citar-ne quatre més.... | 0.807421 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_308997 | Detenen un home a València per amenaçar l'exparella i intentar accedir al seu domicili pel terrat
Agents de la Policia Nacional han detingut aquest diumenge a València un home de trenta-set anys per, presumptament, amenaçar l'exparella després d'intentar accedir al seu domicili en saltar des del terrat.
Els fets han ocorregut a les 9:00 al barri d'Abastos, quan els agents han rebut un avís que alertava d'un home que havia amenaçat la seua exparella. Aquesta persona va explicar que havia rebut una telefonada de la víctima i assegurava que el sospitós havia accedit a l'habitatge des del terrat i despenjant-se per la façana.
Finalment, han detingut l'home com a presumpte autor d'un delicte de maltractaments i per tindre en vigor la reclamació judicial. L'arrestat, al qual consten antecedents policials, ha passat a disposició judicial. | 0.804587 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_1_150734 | Notícies
Amb el lema “1+1, suma amb nosaltres”, la Federació Vallès Occidental Sud del PSC enceta una campanya d’afiliació amb l’objectiu de que cadascuna i cadascun dels seus militants aporti una nova persona a la militància socialista.
Pere Navarro i Soraya Rodríguez entren a registre una proposició no de llei per exigir la convocatòria immediata de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat “per seguir el camí del diàleg, perquè pugui ser possible arribar a solucions”
Maurici Lucena destaca el compromís del PSC amb una consulta legal i acordada i deixa clar que “la reformulació de l’entesa entre Catalunya i la resta d’Espanya és l’única opció sensata i la que més convé” | 0.812088 | curate | {"pt": 0.011851851851851851, "ca": 0.9881481481481481} | http://castellardv.socialistes.cat/noticies |
oscar-2301_ca_20230418_1_245839 | function easynotify_notify_loader() { var notydata = { action: "easynotify_ajax_content", security: "68ac3c26c7", notyid: 15515 };
jQuery.post("https://www.radiocatalunya.cat/wp-admin/admin-ajax.php", notydata, function(response) { jQuery('#noty-15515').append(response);
var timerId; if(timerId != undefined){clearInterval(timerId);} timerId = setInterval(function (){ jQuery('#launcher-15515').fancybox({ type: 'inline', padding: 0, margin: 60, width: '750', height: 'auto', transitionIn: 'fade', transitionOut: 'fade', autoScale: false, showNavArrows: false, hideOnOverlayClick: false, autoDimensions: false, fitToView: false, scrolling: 'no', centerOnScroll: true, onComplete: function(){ clearInterval(timerId); } }).trigger("click"); }, 1000); }); }
// COOKIE CONFIG var check_cookie = jQuery.cookie('notify-15515'); var ex_cookie = 1; if (check_cookie == null || ex_cookie == '-1') { easynotify_notify_loader(); } jQuery.cookie('notify-15515', 'true', { expires: 1, path: '/' }); });
.enoty-custom-wrapper, #fancybox-content, #fancybox-outer { background: #272727; background-image: -webkit-linear-gradient(top, #272727 0, #383838 30%, #383838 70%, #272727 100%); background-image: -moz-linear-gradient(top, #272727 0, #383838 30%, #383838 70%, #272727 100%); background-image: -ms-linear-gradient(top, #272727 0, #383838 30%, #383838 70%, #272727 100%); background-image: -o-linear-gradient(top, #272727 0, #383838 30%, #383838 70%, #272727 100%); background-image: linear-gradient(top, #272727 0, #383838 30%, #383838 70%, #272727 100%); }
.noty-text-header { background: #ec8025; }
Inici
Contacte
Facebook
EL DIT A L’ULL
EL MUNDIAL DE QATAR: CATALUNYA SENSE SELECCIÓ I EL BARÇA SENSE PETRODÒLARS
RadioCatalunya
( Editorial de Ramón Serra. Editor de RADIOCATALUNYA.CAT ) Catalunya deu ser un dels països del món amb més ONgs per grat o per força, aquestes organitzacions que intenten que tot vagi millor. Defensa o pot defensar totes les causes menys la seva. Em recorda aquelles parelles que no s’avenen, però que intenten fugir dels seus conflictes aconsellant les altres.És una fòrmula d’escapar de la realitat. Tot això em passava pel cap amb motiu del campionat mundial de futbol a Qatar. Resulta que el Barça hi té 17 jugadors escampats en diverses seleccions, especialment l’espanyola. Mai ningú no hi ha aportat tant, però no podran defensar la samarreta de la selecció catalana perquè Catalunya no existeix com a subjecte polític i, per tant, no té dret a tenir equips propis. A tot estirar bona part dels nostres jugadors podran aspirar a “ofrendar nuevas glorias a España”, segons diu l’himne de València. Tots saben les martingales i corrupcions que hi ha hagut per part de Qatar per organitzar un mundial en una terra sense tradició futbolística, enmig del desert i en unes dates mai no vistes. Generalment, els mundials es feien un cop acabada la temporada al juny. Però aquesta vegada s’ha trabucat tot gràcies als milions dels petrodòlars que han fet gairebé el miracle dels pans i dels peixos. Ja se sap que pagant Sant Pere canta. El bo del cas és que el Barça encara no fa molt havia tingut bones relacions comercials amb els xeics d’aquest país del 2011 al 2016. Primer amb el patrocini de la samarreta a través de la Qatar Foundation i després mitjançant la Qatar Airways. Dels trenta milions inicials es va passar a seixanta. I aquí encara no en teníem prou! Els de Qatar van trencar la corda, sobretot perquè les assemblees de compromissaris del club es van convertir en greus acusacions contra la falta de respecte dels drets humans d’aquell país. Més o menys una situació que encara perdura i que ara altres amb més poder han denunciat amb més força, bé que al final tot quedarà en foc d’encenalls perquè és molt difícil lluitar contra el poder dels diners quan molta gent hi està enfangat. La venjança d’aquests senyors del petroli ha estat terrible i encara perdura i el que perdurarà. . Primer ens van pispar Neymar, tot i pagar-ne un bon traspàs. I després ens han fet la punyeta impedint-nos molts fitxatges. I no sembla que això tingui aturador. Ja ho diu un proverbi àrab: seu a la porta de casa teva i veuràs passar el cadàver del teu enemic. Mentrestant, el govern francès i tots els estaments parisencs van rebre de molt bon grat que tota l’aportació econòmica d’aquests nous-rics s’aboqués sobre l’equip del París Saint Germain, que havien comprat feia uns anys. A Anglaterra tampoc no han fet escarafalls amb les inversions de diversos països del Golf o de l’Aràbia Saudita en els seus equips de futbol. Els principals equips anglesos estan a les seves mans o d’altres nacionalitats. Sembla que a ningú li importa si són diners tacats de sang. El negoci és el negoci. I aquí ens hem quedat amb un pam de nas. Els diners de Qatar no tornaran pas, perquè nosaltres som tan purs, oi? que ens cremarien a les mans. Nosaltres sempre hem d’anar amb el lliri a la mà. Llàstima que aquesta puresa no la practiquin els països més poderosos, els que haurien de donar llum i només donen fum. I un cop més també el Barcelona ha hagut de cedir els millors jugadors a diverses seleccions del món menys a la que hauria de ser la pròpia: Catalunya. D’això se’n diu ser cornut i pagar el beure.
Llegir més...
Home
→
Actualitat
→
ARA ENS TORNEN A DIR QUE HEM D' "ESPERAR "
desembre 16, 2019
RadioCatalunya
ARA ENS TORNEN A DIR QUE HEM D’ “ESPERAR “
( VÍCTOR ALEXANDRE )
“Esperar” és la paraula que més escolten totes aquelles persones i col·lectivitats sotmeses que reivindiquen els seus drets arreu del món. Algunes esperen entre barrots, altres ho fan a l’exili i d’altres sota el jou d’un poder opressor. “Esperar” és la paraula favorita del possibilisme, una actitud de vida conservadora, poruga i immobilista que sortosament ha tingut notables fracassos, altrament encara no hauríem descobert el foc, perquè ja se sap que crema. Tots els drets civils conquerits fins ara per l’ésser humà, absolutament tots, són una victòria de la gosadia, són una victòria de la dignitat contra la tirania. I un dels més forts esculls que aquesta gosadia ha trobat sempre no ha estat només la tirania mateixa, sinó les veus de la lliga de la tranquil·litat i els bons aliments convençudes que les millors revolucions són les que es fan des del sofà.
No s’ha de confondre ‘gosadia’ amb ‘eixelebrament’, són coses diferents. És bo que mentre resten camins procedimentals inexplorats per assolir la llibertat hom s’hi endinsi per tal de veure si porten a algun lloc o són simples cul-de-sac. I, en aquest sentit, ja s’ha vist i demostrat que Espanya no té camins, ni corriols, ni viaranys que portin a la llibertat de Catalunya. Tots són un cul-de-sac.
Arribats aquí, la societat catalana va dir ‘prou’ i va organitzar un referèndum d’independència que, d’un cens de cinc milions tres-centes mil persones, va tenir més de tres milions de vots –770.000 requisats per l’Estat– amb una victòria aclaparadora del SÍ. Era l’1 d’octubre de 2017 i Catalunya va ser al punt de mira de tot el planeta. És aquesta, per tant, la data que hauria de ser el referent de tots els moviments polítics catalans posteriors, incloses les actuals negociacions amb el PSOE. I tota política de peix al cove, tota negociació per esgarrapar alguna competència que faci patxoca, com ara l’aeroport del Prat o els ports de Barcelona i Tarragona, ens retrotreu al repartiment de caramels de l’època de Jordi Pujol. Diguem-ho clar: un cop has anunciat a bombo i plateret davant de tots els mitjans de comunicació internacionals que segues les cadenes i que no reconeixes l’autoritat opressora de l’Estat espanyol, no pots fer-te’n el desentès i dedicar-te a intentar convèncer els teus que quatre engrunes competencials, per necessàries que siguin, són més importants que la llibertat.
Benvolguts polítics negociadors, les multitudinàries manifestacions, úniques al món, i el referèndum de l’U d’Octubre no els vam fer per reivindicar cap port ni cap aeroport, sinó per reivindicar la independència del país. No pretengueu embolicar les vostres renúncies amb la cel·lofana de les competències. Perquè totes les competències, de la primera a l’última, estan subordinades a la mare de totes les competències, que és la de la llibertat de Catalunya. La resta és autonomisme, pur autonomisme.
És obvi que l’única solució democràtica al conflicte entre Catalunya i Espanya rau en l’exercici del dret d’autodeterminació de la primera, tutelat per un mitjancer internacional, precedit d’una amnistia immediata de tots els presos polítics i del retorn en llibertat del president Puigdemont i de la resta de catalans a l’exili. I si l’Estat s’hi nega, cal emprar totes les eines que atorguen els drets humans per fer que l’hi obligui la inestabilitat social, i de retruc la inestabilitat de la Unió Europea. Cap polític està obligat a posar-se al capdavant, si no vol, però tampoc cap polític no té dret a obstaculitzar el Procés en funció d’interessos electorals.
PSOE, PP, Vox i Ciudadanos, cadascun amb les seves tonalitats, constitueixen un bloc homogeni de l’ultranacionalisme espanyol que converteix Espanya en una presó per a Catalunya. I això serà sempre així, sempre, perquè tota altra cosa seria contrària a la seva naturalesa, que és essencialment tirànica. Per això, manin uns o manin uns altres, ara aquests, ara aquells, Catalunya continuarà essent una colònia, tractada com una colònia, sotmesa com una colònia i espoliada com una colònia. Davant d’això, podem fer vella política pujolista i dir que ‘ara no toca’, podem dir ‘República’ per eludir el compromís de la independència i podem fotografiar-nos amb el ‘gobierno’ de torn per parlar de tot menys de la nostra llibertat. Però cada fotografia de grup que ens fem és una nova legitimació del seu poder, de les seves lleis absolutistes, de la seva violació dels drets humans i de la seva autoritat per perseguir-nos, reprimir-nos i fer-nos tot el mal possible. No es pot repicar i anar a la processó, benvolguts amics.
Tenim l’obligació moral de desobeir, perquè només la desobediència ens farà lliures. Mai la submissió. I la desobediència comença per no deixar-se atrapar en el laberint suïcida de confondre la llibertat inalienable dels presos polítics amb els graus segon i tercer del règim penitenciari. Dieu que “aparqueu l’autodeterminació” i us quedeu tan tranquils. “How do you sleep at night?”, preguntava John Lennon. La desobediència, amics, comença per no “aparcar l’autodeterminació” en benefici d’unes negociacions sobre engrunes que us ajudin a investir Pedro Sánchez. ¿Ara, de les renúncies, en diem “aparcar”? Que no ens havíeu dit que els catalans ens presentàvem a les eleccions espanyoles “per ser decisius a Madrid”? Com és que ara, que som “tan” decisius a Madrid, la decisió consisteix a “aparcar” la independència? Era per fer això, que volíeu els nostres vots? Per aparcar?
La desunió, els egos, els càlculs aritmètics i les picabaralles dels partits independentistes són els millors aliats de l’Estat espanyol. Quan gaudeixes més fent la guitza als teus companys de viatge que no pas a l’opressor, tens opressió per segles. I quan, tot fent càlculs electorals, dediques les teves energies a investir el president d’Espanya en comptes de tancar files contra el feixista intent d’inhabilitar el president de Catalunya, democràticament escollit, estàs perpetuant la captivitat del teu poble.
“Ens diran que ara cal esperar” és una frase de la cançó “Companys, no és això”, de Lluís Llach, integrada en el seu disc “El meu amic el mar”. Fa quaranta-un anys que va ser escrita i, ben tristament, encara és vigent. I un any abans, Maria del Mar Bonet cantava: “Esperes, i esperes, i esperes, i vols demà, però encara és ahir”. Doncs sí, esperar, esperar, esperar… Però esperar què? Esperar a qui? A Godot? Hi podem trobar una resposta en aquella vella expressió dels pares i mares catalans quan el seu fill els demana quelcom que no els plau: ‘Et compraré un cotxe de color verd d’espera folrat de passatemps’. Ves quines coses, ara ens informen que l’1 d’octubre de 2017 no votàvem per la independència de Catalunya, votàvem per l’aeroport de Barcelona.
Informa:ELMON.CAT (16-12-2019)
292 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga:
Actualitat
Previous Post
PER QUÈ EUROPA GIRA L’ESQUENA A TV3 ?
Next Post
PROJECCIÓ I PANCARTES GEGANTS, LA NOVA ACCIÓ DE TSUNAMI DEMOCRÀTIC
Previsió del temps a Catalunya
🔈 Editorials de Ramon Serra
EL MUNDIAL DE QATAR: CATALUNYA SENSE SELECCIÓ I EL BARÇA SENSE PETRODÒLARS
NINGÚ A EUROPA NO HA MOBILITZAT TANTA GENT AL CARRER COM L’INDEPENDENTISME EN ELS DARRERS DEU ANYS
TORNA LA DIADA, TORNA L’ANC AL CARRER: NO TENIM NI LÍDERS NI PARTITS
EL “DIÀLEG” ENTRE PARTITS CATALANS: LA TINTA DE CALAMAR DE PEDRO SÁNCHEZ
Escoltar-les ... (4/63)
Les 3 més llegides de la setmana
“VIVIR MI VIDA”: L’ABSURDITAT DEL… by RadioCatalunya novembre 29, 2022 Falta menys d’un mes per a la Marató de TV3, la gran jornada solidària de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Enguany es farà… (11)
EL PROCÉS-POSTPROCÉS HA ENGREIXAT EL CASTELLÀ I HA… by RadioCatalunya novembre 30, 2022 "El català de «light» a «heavy»". «El procés-postprocés ha engreixat el castellà i ha aprimat el català. El primer ha tret pit, el segon s'ha… (9)
EL “VIVASPAÑA”, UNA TACA D’OLI QUE… by RadioCatalunya novembre 29, 2022 «Vivaspaña» «El "vivaspaña" és una taca d'oli que s'escampa arreu dels instituts. Potser ja va sent hora que posem aquest tema sobre la taula abans… (8) | 0.740318 | curate | {"en": 0.14168794113230215, "ca": 0.8236972518396155, "fr": 0.00172698603393903, "es": 0.021024177804475148, "de": 0.003153626670671272, "pt": 0.0036792311157831507, "it": 0.0022525904790509084, "ru": 0.0027781949241627874} | https://www.radiocatalunya.cat/ara-ens-tornen-a-dir-que-hem-d-esperar/ |
mc4_ca_20230418_6_759274 | La gran familia esportiva de Vilanova del Camí celebra aquesta nit la 25a cita amb la Festa de l’Esport - vilanovainformacio.cat - Portal de Comunicació de Vilanova del Camí
La gran familia esportiva de Vilanova del Camí es torna a reunir aquesta nit, en una gala molt especial i emotiva. Els premis volen agrair una vegada més la tasca dels clubs i entitats locals, així com reconèixer els mèrits dels esportistes en moltes disciplines i des de diferents categories i experiències. Aquesta, a més, serà una nit molt especial perquè es compleixen 25 anys de la Festa de l’Esport vilanoví
En 25 anys de trajectòria, Vilanova del Camí ha vist desfilar per la Festa de l’Esport moltes persones que han estat exemple de capacitat, perseverança i treball. Esportistes que han destacat en un ampli ventall d’esports i clubs que han fet escola i han acompanyat els més joves en l’aprenentatge de la pràctica.
El regidor d’Esports, Rafael Gabarri, ha felicitat per avançat a totes les persones que seran guardonades aquesta nit, perquè segons afirma ho tenen ben merescut. “Passió per l’esport, valors i moltes hores d’entrenament i de feina ben feta” afirma un esforç que fa gran el nostre esport.
Seran molts els noms propis que escoltarem a la Festa de l’Esport del pròxim divendres, però entre els 15 finalistes absoluts el Jurat haurà de decidir la millor parella d’esportistes locals d’aquesta 25a edició.
Abel Arrebola, jugador sènior del Club Futbol Sala Can Titó; Héctor Ramos, atleta del Futbol Club Barcelona; Roger Bars, jugador d’hoquei del primer equip de l’Igualada; Walid Iken, competidor júnior del Furio Jol; Abdel Benhamed i José Orgaz, del Club Esportiu Budokan; Carlos Rubio, del Club Tennis Vilanova; Marcos Moreno, del Club Petanca Santa Lucía i Marc de la Rosa, del Club Tennis Taula Vilanova, són els finalistes absoluts masculins.
D’altra banda, Melanie Soriano, jugadora del Club Vòlei La Torre de Claramunt; Lucía Moreno, del Vilanova Bàsquet Endavant; Ana Vázquez, jugadora sènior del Club Handbol Vilanova; Laura Martínez, jugadora del Zaragoza Futbol Club; Sonia Rodríguez, competidora del Furio Jol; Paula Mensa, gimnasta del Club Gimnàstic Ballerina i Victòria Serrano, membre veterana de la Colla Excursionista de Vilanova del Camí, són les finalistes absolutes en la categoria femenina.
Però a banda dels finalistes, la festa premiarà molts altres esportistes locals. Es lliuraran guardons als destacats de l’Esport Base, de les entitats, del món tècnic… També hi haurà els reconeixements als ascensos de la passada temporada i les mencions especials a diferents projectes i iniciatives esportives.
No hi faltaran tampoc els emblemàtics premis Gent del Club, ni tampoc el record a títol pòstum de persones vinculades al món de l’esport als quals hem dit adéu en el darrer any, alguns veterans i altres desafortunadament, encara joves.
L’acte de lliurament de premis de la 25a Festa de l’Esport de Vilanova del Camí, començarà a les 21 h a Can Papasseit. El presentarà Marissa Martínez, responsable del departament de Comunicació vilanoví, i estarà amenitzat, també, per Impro Show, del grup Planeta Impro.
Etiquetes: EsportsFesta de l'Esport | 0.904911 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vilanovainformacio.cat/la-gran-familia-esportiva-de-vilanova-del-cami-celebra-aquesta-nit-la-25a-cita-amb-la-festa-de-lesport/ |
mc4_ca_20230418_2_648872 | LA MASOVERA: Pa a l'estil Richard Bertinet
Pa a l'estil Richard Bertinet
Ja sabeu que m'agrada fer pa. Sobretot faig la recepta de pa que no cal amassar, amb totes les variacions que se m'acudeixen. Però sempre tenia el cuquet d'aprendre a fer pa amassant. Un dia, fa temps (a través d'un blog però ja no recordo quin, ho sento), vaig arribar a aquest video on en Richard Bertinet, un cuiner francès que viu a Anglaterra, mostrava la seva tècnica per amassar (al video amassa una massa dolça, però la mateixa tècnica val per la massa del pa. Podeu trobar altres videos si poseu el seu nom a youtube). Vaig agafar el seu llibre (Dough) de la biblioteca, després me'l vaig comprar... Total, que fa força mesos que practico aquesta recepta de pa. No volia posar-la fins estar segura segura que li agafava el truc i que podia explicar-vos amb tot detall com funciona, i assegurar-vos que funciona i que fa un pa magnífic. Però si voleu la original ja sabeu, compreu-vos el llibre de'n Bertinet, que està traduït en castellà.
11 g de llevat fresc
(un cop hagueu provat la recepta original us encoratjo a provar diferents tipus de farines: integral, de centè, de civada... Les fotos són de pa fet amb 2/3 parts de farina blanca i 1/3 part de farina de centè)
1) Barregeu tots els ingredients. El llevat esmicoleu-lo ajudant-vos d'una mica de farina. Poseu-vos llevat i una mica de farina a una mà i fregueu amb l'altra. Quan tot estigui barrejat veureu que us queda una massa molt enganxosa i humida.
2) Poseu la massa sobre el marbre (sense farina ni oli) i amasseu com el meste Bertinet suggereix al seu video. Aquí hi ha un video en castellà que també ho explica.
3) Un cop estigui llesta doneu-li forma de bola. Per fer això escampeu una mica de farina al marbre. Només una mica. Poseu la massa a sobre i plegueu les vores de la massa cap al centre com a les fotos. Doneu-li la volta, amb la costura a sota, i poseu la bola en un bol. En principi se suposa que la textura de la massa hauria de ser com el cul d'un bebè. Com que la meva massa tenia farina de centè la textura va quedar una mica menys elàstica. Però perquè us en feu una idea:
4) Cobriu el bol amb un drap i deixeu reposar una hora i mitja o dues en un lloc calentó.
5) Un cop la massa ha crescut aboqueu-la amb cura al marbre on haureu posat una mica de farina. En aquest punt heu de donar forma a la massa. La forma dependrà del tipus de pa que vulgueu. Aquí vaig fer dos pans petits, però amb aquesta quantitat de massa podeu fer un sol pa gros, o baguettes, o el que vulgueu. Per fer un pa rodó seguiu la mateixa tècnica que al punt 3.
5) Deixeu reposar la massa entre 45min i 1 h més.
6)Mentre la massa està reposant poseu una cassola de ferro colat gran al forn i prescalfeu-lo a 230 C (450 F).
7) Quan el forn estigui calent i el pa hagi pujat treieu el pot del forn (vigileu! Està calent!) i poseu-hi el pa, amb compte de no desinflar-lo massa. Feu-li uns quants talls a sobre, i tapeu. Poseu a dins el forn i deixeu coure durant 30 min.
8) Al cap dels 30 minuts destapeu el pa. Deixeu-lo coure uns 7 minuts més o fins que agafi el color que vulgueu.
9) Deixeu refredar i mengeu! !
Publicat per La masovera a 21:59
Etiquetes de comentaris: farina, pa | 0.810705 | curate | {"ca": 0.9786230745048727, "fr": 0.00031436655139893113, "it": 0.010059729644765796, "es": 0.011002829298962591} | http://cuinalamasovera.blogspot.com/2012/02/pa-lestil-richard-bertinet.html |
mc4_ca_20230418_11_683714 | tens un racó dalt del món: 130è joc literari
Acabe de penjar la història d'aquest pobre animalot. Serà molt interessant anar llegint totes les propostes.
14 d’octubre de 2009 a les 9:52
ja he llegit la de la mercè i es comença el joc amb un nivell molt alt. a veure si se m'acut alguna ... animalada.
segur que aquests dies tindré molt de temps, això si, el resultat, mai se sap com quedarà!
14 d’octubre de 2009 a les 11:27
Fet, jo també hi he participat a Uendos. Mercè ens ha enganxat.
14 d’octubre de 2009 a les 16:52
Salutacions a tots. Sóc nou, i penjo el meu primer escrit als Jocs Literaris.
mmm... ens haurem d'empescar una història per aquest lloro!
Oh! Jo tinc corda per estona en aquests temes... Només amb dues-centes? Em sembla que em quedaré curta. Demà miraré de fer-ho, eh? I és que he anat una mica atabalada últimament.
Hola, he hagut de fer una bona tisorada. Crec que m'ha sortit una història tocada per la tramuntana, si els lloros llegissin.
15 d’octubre de 2009 a les 0:00
escrit ja penjat, jesús. al lloro!
Jesús, també hi he participat al meu blog. L'he escrit en castellà, espero que no hi hagi problema.
No tinc blog. Ja me'l penjaràs tu mateix.
15 d’octubre de 2009 a les 18:01
Bé, aquí us deixo la meva proposta:
http://jordicasanovasangelet.blogspot.com/2009/10/130e-joc-literari.html
16 d’octubre de 2009 a les 21:53
a veure si puc participar!
aquí podeu veure la meva història,
http://ricderiure.blogspot.com/2009/10/gol-de-dzeko.html
Perdut lloro verd-partícula, a l'Atles de partícules.
Salut i dirhams
21 d’octubre de 2009 a les 4:37
Jesús,el trobaràs aquí
Gràcies per seguir animant-nos! !
23 d’octubre de 2009 a les 2:17
He deixat la meva aportació al meu bloc: http://lamirandolina.blogspot.com/2009/10/130e-joc-literari.html
25 d’octubre de 2009 a les 1:05 | 0.677864 | curate | {"ca": 0.8111808328579578, "it": 0.0017113519680547634, "pt": 0.017683970336565887, "es": 0.05818596691386195, "id": 0.013690815744438107, "oc": 0.01540216771249287, "en": 0.08157444381061038, "fr": 0.0005704506560182544} | http://jmtibau.blogspot.com/2009/10/130e-joc-literari.html |
mc4_ca_20230418_15_738220 | Teoría King Kong - Benimaclet Entra
BE escriu · març 2018
C/ Enric Navarro 26
688 92 75 73
librerialarossa
“Hoy escuchamos a hombres que se lamentan de que la emancipación femenina les desviriliza. Echan de menos un estado anterior, en el que su fuerza estaba enraizada en la opresión femenina. Olvidan que esta ventaja política que se les había concedido tenía un coste: el cuerpo de las mujeres pertenecía a los hombres; en contrapartida, el cuerpo de los hombres pertenecía a la producción, en tiempos de paz, y al Estado, en tiempos de guerra. La confiscación del cuerpo de las mujeres se produce al mismo tiempo que la confiscación del cuerpo de los hombres. Los únicos que salen ganando en este negocio son los dirigentes.” Teoría King Kong
Complint-se poc més de 10 anys de la seua primera publicació a França i després d’un any descatalogat, Literatura Random House recupera un text icònic per al feminisme europeu. Amb un estil directe però reflexiu l’autora desgrana alguns dels episodis que van marcar la seua vida i que no són sinó fruits de la societat heteropatriarcal i capitalista en la qual vivim. Cada capítol d’aquestes breus memòries?, assaig?, és un qüestionament de la nostra rutina diària que ens convida a repensar-nos i a repensar el món decadent que ens envolta.
Parla des del punt de vista d’una dona forta i lliure que ha sigut tot el que ha volgut ser en aquesta vida, sense etiquetes, sense lligams
Què podem trobar en Teoría King Kong? Una crítica frontal al capitalisme que feminitza la pobresa i que desvaloritza les dones quan són elles les cuidadores i desvaloritza també el procés de revictimització de les dones que han patit una violació. Crida a l’empoderament de la dona, a l’empoderament de la víctima, a arrabassar-li al capitalisme aquest poder de submissió i humiliació.
Virginie parla des del punt de vista d’una dona forta i lliure que ha sigut tot el que ha volgut ser en aquesta vida, sense etiquetes, sense lligams: venedora de discos, escriptora, directora de cinema, prostituta, crítica musical, cantant de rap i treballadora de peep-show. Totes aquestes vivències enriqueixen el seu relat, no solament el biogràfic com ara Teoría King Kong, sinó també les seues novel·les àmpliament aplaudides per crítica i públic; com mostren la quantitat de premis que ha rebut (Premi de Flore, Premi Renaudot, Premi La Coupole) o l’èxit de vendes de Teoría King Kong o de la seua trilogia Vernon Subutex. És precisament l’últim lliurament de Vernon Subutex que ens ha arribat el passat mes de gener, també de la mà de Literatura Random House, la que ha tancat aquesta història enquadrada dins del neopunk francés. Una història sobre la decadència, una volta més, de la societat francesa que bé es pot extrapolar al conjunt d’Europa, encarnada en la pell d’un vell rocker i venedor de discos.
Crida a l’empoderament de la dona, a arrabassar-li al capitalisme aquest poder de submissió i humiliació
Virginie Despentes se’ns dibuixa com una de les autores més fascinants de la narrativa actual europea i de qui esperem amb impaciència la reedició de Bye, Bye, Blondie, Lo bueno de verdad, Perras Sabias o Fóllame (que, per cert, ella mateixa va portar al cinema en 1998 en col·laboració amb Coralie Trinh Thi). Tota una experiència submergir-se en l’imaginari d’aquesta autora amb els ulls i la ment ben oberts. Sense prejudicis.
Roller Derby i feminisme Sputnik | 0.782433 | curate | {"es": 0.1986362288763712, "ca": 0.7788319003854136, "fr": 0.013044767269493033, "id": 0.004447079750963534, "wl": 0.005040023717758672} | http://benimacletentra.org/2018/03/01/teoria-king-kong/ |
mc4_ca_20230418_7_147367 | El V Figueres Es Mou, del 2 al 8 de juliol – Jove Espectacle
FIGUERES ES MOU. FESTIVAL DE DANSA I MOVIMENT
Del 2 al 8 de juliol · Figueres
La V edició de Figueres Es Mou omplirà la capital de l’Alt Empordà de dansa i arts del moviment, amb 31 propostes artístiques d’alta qualitat
Del 3 al 8 de juliol, es podran veure a Figueres 10 espectacles internacionals, 14 catalans i 7 de la resta de l’estat
Es podran veure propostes de Suïssa, Israel, França, Regne Unit, Mèxic, Itàlia, Japó i Grècia
Tres companyies i artistes estrenaran els seus espectacles a Figures Es Mou: Les impuxibles presentaran la seva darrera proposta, Painball; la companyia Com Un Llum Teatre presentarà Un carrer és, una peça site-specific i Capicua mostrarà el seu nou espectacle, Koselig, una fusió entre el circ i la dansa
www.figueresesmou.cat
programa de mà: primera part – segona part
FIGUERES ES MOU ja és aquí. En la seva V edició, del 2 al 8 de juliol, el Festival crearà un món emergent transformant Figueres en un escenari per a espectacles de gran qualitat, tallers per a la comunitat i classes per a professionals, entre altres activitats. Figueres Es Mou, organitzat pel col·lectiu AGITART, comptarà amb 31 propostes artístiques d’alta qualitat; de les quals 10 són internacionals, 14 són catalanes i 7 són de la resta de l’Estat. Aquestes tindran lloc en diversos espais de la capital de l’Alt Empordà com La Rambla, la Plaça Josep Pla, La Cate o l’Institut Ramon Muntaner.
El festival és la culminació de les activitats que el col·lectiu AGITART realitza al llarg de l’any, amb l’objectiu de compartir la dansa i el moviment amb tothom. L’objectiu principal de Figueres es Mou és apropar la dansa i arts del moviment trencant les barreres entre el públic i els artistes; amb la intenció d’oferir una proposta cultural i artística a la ciutat de Figueres.
Des de França, arriben a Figueres dues propostes: La Grand Phrase de la Compagnie Didier Théron i Janus, de Los Muchachos. El primer espectacle s’ha pogut veure enguany en el marc del Sismògraf i consisteix en un espectacle de dansa itinerant protagonitzat per éssers humans de proporcions gegantines, ballarins dins cossos inflables. Janus, la segona proposta del país bretó, és una peça on els tres intèrprets conviden al públic a explorar el sentit de la vida, a través de la roda de la mort, un objecte mític i rar del circ tradicional.
Into Outside de Beaver Dam Dance de Suïssa, és una peça del coreògraf Edouard Hue interpretada per Félix Héaulme, Noëlle Quillet i Yurié Tsugavwa que reflexiona sobre la importància de l’individu a la societat i el poder d’aquesta per canviar-lo. I des d’Israel, arriba Anyone de Yotam Calo’Livne, una peça estrenada al festival Dane Shades 2017 del Susan Delial Center d’Israel i interpretada per dos ballarins, Gal Gorfung i el mateix Yotam Calo’Livne.
A Figueres Es Mou, el públic podrà gaudir de dues propostes del Regne Unit, What songs may do, de Mathieu Geffré Dance i Evolutio, de Crystal Zillwood. La primera, de 14 minuts, és una peça al voltant del poder de les cançons interpretada per dos ballarins que ballen al ritme de Feelings, cançó de Nina Simone. La segona, Evolutio, és un solo de quinze minuts que va rebre excel·lents crítiques per part de la crítica anglesa i que va ser una de les peces preferides de Sanjoy Roy al Festival Resolutions ’16 que se celebra a The Place London Contemporary Dance School de Londres.
Des de l’altra banda de l’atlàntic, es podrà veure One hit wonder, dels mexicans Carla Segovia i Guillermo Aguilar. La peça és una recerca coreogràfica proposada a partir de referents culturals de l’època dels noranta amb la finalitat de crear un ‘retro espai’ actiat per dos artistes escènics.
Per últim, la programació internacional inclourà una peça italiana, Don’t Kiss de Fabio Liberti i una peça grega, Trajectory: a tragedy of a Victory de la Margarita Trikka Cie. La primera, de 13 minuts, proposa una historia a través d’un petó i la segona, una coreografia de Margarita Trikka, s’inspira en l’assaig de George Steiner ‘Deu (possibles) raons per la tristesa de pensament’. Trajectory: a tragedy of a victory investiga l’adaptació física de pensar i presentar la tragicomèdia de la ment humana.
El gruix més important de programació és el de propostes de companyies catalanes i de la resta de l’Estat. De Catalunya, es podran veure un total de 14 espectacles.
Un carrer és proposa diverses accions al llarg del dia per crear, amb el públic, la definició de carrer. Una reflexió vivencial que convidarà als espectadors a pensar com son els carrers més enllà de ser espais físics, explorant el carrer com a espai on es viuen experiències. La creació de l’espectacle s’ha preparat únicament per estrenar-se de manera específica a Figueres durant el Festival. Per altra banda, la segona estrena en el marc de Figueres Es Mou és Painball, de Les Impuxibles. Amb textos de Bel Olid, les germanes Peya es llancen al carrer i ho fan amb una peça que posa en joc pilotes que el públic pot llençar, rebre, esquivar i posseir, en un joc obert al públic que posarà en escena set pianos de cua, tres faquirs i un micròfon obert a tothom que vulgui expressar-se lliurement.
Altres propostes catalanes que es podran veure son: El corredor d’arena, de la Jove companyia de l’EMDC- Upside Down; Chey Jurado presentarà Agua, un tastet de la coreografia Sentinel; In private serà la peça que mostrarà Psicoproject en Moviment, una creació de Jordi Soler i Gisela Riba; Hommanimal és una coreografia d’estils fusionats creada a partir d’un workshop realitzat pel ballarí i coreògraf Kiko López amb alumnes de diferents disciplines de dansa i també es podrà veure Billie Jean, de La Intrusa, la companyia Premi Nacional de Dansa ’15 de Virgínia Garcia i Damián Muñoz.
A més, el Festival també acollirà l’espectacle Conseqüències, de la Cia Moveo, peça guanyadora del Premi Moritz FiraTàrrega’17 a la Millor Estrena d’Arts de Carrer; Mira’t de Circ Pànic, un espectacle de circ i moviment creat i interpretat per Jordi Panareda; Envà, un espectacle de circ amb 250kg de palla d’Amer i Àfrica i Allò que diuen… de Quim Bigas, un encàrrec molt especial del Festival cap al creador català, un espectacle fet a mida perquè Bigas expliqui i anunci la programació de Figueres Es Mou 2018.
A nivell local, es presentarà el projecte MOU Jove Talent de l’Empordà coordinat per Oriol Morales, una caravana de tràilers de joves creadors de l’Empordà que inclou una assessoria perquè puguin gaudir del festival de maneres diferents i Ballem Sardanes, on es convidarà al públic a ballar.
7 són les propostes de la resta de l’estat que es veuran en el marc del Festival, de companyies del País Basc, Madrid, Andalusia i València.
Per últim, la companyia valenciana Cia Maduixa presentarà Mullier, un espectacle sobre xanques interpretat per cinc ballarines i la companyia Alberto Cortés & Col·lectiu Loopa!, d’Andalusia, presentaran Viva la Guerra, una proposta amb tres intèrprets i música en directe a càrrec del col·lectiu LOOPAI.
Per l’altra banda, dirigits als ballarins i coreògrafs professionals, del 2 al 7 de juliol tindrà lloc la tercera edició de diversos workhops d’estiu que seran impartits per artistes de renom internacional, amb l’objectiu de promoure l’intercanvi de coneixement i experiència i establir nous vincles en l’àmbit professional. En aquesta edició els tallers professionals comptaran amb Anna Calsina ( inspirat per Fighting Monkey), Ariadna Monfort (GAGA), Leila McMillan (Flying Low), Aam Amos i Lewis Wilkins (TrashDollys) i Jamaal Burkmar (Extended Play).
MOUTE entre Vinyes a: www.lavinyeta.es/experiencies Tastets escènics a: www.figueresesmou.cat
@agitartfigueres www.figueresesmou.cat
Source: NOTA DE PREMSA · El V Figueres Es Mou omplirà l’Alt Empordà de dansa i arts del moviment, amb 31 propostes artístiques d’alta qualitat | 0.884378 | curate | {"ca": 0.9943698016634677, "es": 0.0020473448496481127, "en": 0.003582853486884197} | https://jovespectacle.wordpress.com/2018/06/07/el-v-figueres-es-mou-del-2-al-8-de-juliol/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_54207 | Després del desastre d'ahir a la conferència de premsa del President Artur Mas, pregunto: Artur Mas i Convergència i Unió estan en condicions de governar Catalunya i encapçalar el procés sobiranista? Mas, Duran, Recoder, Homs tots aquests creieu que estan a l'alçada de la Generalitat de Catalunya?
Si un president que: - No te majoria absoluta al Parlament.- Els seus votants marxen a votar partits independentistes.- Te els presupostos prorrogats.- Li fan el llit els seus. Diu que vol acabar la legislatura? I vol acabar fent-se enrera de les propostes amb que va ser el.legit? | 0.758468 | curate | {"ca": 0.9409722222222222, "es": 0.059027777777777776} | |
mc4_ca_20230418_9_430867 | Festes, festetes i societat | BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya.
Publicat dins de Festes, festetes i societat | Etiquetat com a bicicorriols, Can Gio, Nocturna, Pasta
Publicat dins de Festes, festetes i societat, General | Etiquetat com a bicicorriols, carlitus
Publicat dins de Festes, festetes i societat, General
BICICORRIOLS A LA RUTA 1714. 25.05.2014
Publicat el 27 de maig de 2014 per Bicicorriols
Per Joan LladóDiumenge a la tarda, una bona representació de la colla, al costat de les famílies, vam tenir el goig d’assistir a una ruta organitzada i guiada pel nostre company i amic, l’Enric Subiñà amb la col·laboració de la seva filla la Maria. Aquest passeig transcorregué ben a prop i a tocar dels vestigis del que fóu la Barcelona abans de la seva caiguda l’11 de setembre de 1714.
Per sort, vam tenir una tarda molt plàcida pel que fa a l’oratge i tots plegats -com a bon minyons- vam estar molt atents a les explicacions del nostre historiador particular. El colofó fou una visita llampec al Born perquè ens tancàven i després prenguérem una bona cervesa sota el mateix sostre de les simbòliques runes.
Publicat dins de Festes, festetes i societat
GRAN FESTASSA NÚRIA I ORIOL 24.05.2013
Publicat el 27 de maig de 2013 per Bicicorriols
Després de l’inoblidable cap de setmana al Port, els galants nuvis ens convidàren a tota la colla -i només haguérem de lamentar l’absència del Magret i d’en Sergi- a passar una vetllada de divendres a la platja de Canet per celebrar el seu recent enllaç i, com no podia ser d’una altra manera, la festa anà que ni pintada. Les sis hores en l’estiuenc establiment, tot i que feia un fred i un vent, dignes d’avançada tardor, s’escolàren com gra de blat entre els dits. Entre les bufonades d’uns, les entramaliadures d’altres i tot ben regat amb tota mena de beuratges, ens n’anàrem al llit ben carregats i amb la nostra amistat ben refermada.
Llarga vida al nou matrimoni i a la nostra trempada colla! | 0.812315 | curate | {"ca": 0.9103626943005181, "oc": 0.050259067357512954, "es": 0.03419689119170984, "de": 0.0051813471502590676} | https://blocs.mesvilaweb.cat/Bicicorriols/category/festes-festetes-i-societat/ |
wikipedia_ca_20230401_0_386967 | Thomas Cavendish
Sir Thomas Cavendish (Trimley St. Martin, prop d'Ipswich, Suffolk, 19 de setembre de 1560 - algun indret de l'Atlàntic, juliol de 1592) va ser un explorador i corsari anglès conegut com "El Navegant", perquè va ser el primer que deliberadament va tractar d'emular a Sir Francis Drake atacant vaixells i ciutats espanyoles del Pacífic tot circumnavegant el món, mentre els membres de les expedicions de Magalhães, Loaisa, Drake i Loyola, que havien precedit Cavendish en la volta al món, no tenien aquesta voluntat en iniciar el viatge. Aquesta primera circumnavegació el va convertir en un home ric gràcies a l'or i la seda obtingut dels espanyols al Pacífic i a les Filipines. La seva captura més important fou el galió de Manila "Santa Anna". En tornar va ser nomenat cavaller per la reina Elisabet I d'Anglaterra. Posteriorment va iniciar un segon viatge de circumnavegació, però va morir en l'intent als 32 anys.
Biografia.
Primers anys.
Cavendish va néixer el 1560 a Trimley St. Martin, prop d'Ipswich, Suffolk, Anglaterra. Era descendent de Roger Cavendish, germà de Sir John Cavendish (c. 1346 – 1381), de qui els ducs de Devonshire i de Newcastle derivaven el seu nom familiar de Cavendish.
Quan Cavendish tenia 12 anys va heretar una fortuna del seu difunt pare William. Als 15 anys va anar al Corpus Christi College, de la Universitat de Cambridge durant dos anys, però no va cap titulació. Després de deixar l'escola, als 17 anys, va passar la major part dels següents 8 anys amb una vida de luxe. El 1584 fou membre del Parlament per Shaftesbury, Dorset. El 1585 es va embarcar amb Sir Richard Grenville cap a Virgínia, guanyant experiència en la navegació. El 1586 fou membre del Parlament per Wilton.
Primer viatge.
El juliol de 1586 Espanya i Anglaterra estaven en guerra, la qual culminaria amb l'intent d'invasió de l'Armada Invencible a Anglaterra el 1588. Thomas Cavendish va decidir seguir les passes de Sir Francis Drake assaltant els ports i vaixells espanyols del Pacífic i circumnavegant el món. Després d'aconseguir el permís de la seva proposta d'incursions Cavendish va fer construir un vaixell de vela de 120 tones, amb 18 canons, anomenat "Desire". A ell se'ls uní el "Content" de 60 tones i 10 canons, i el "Hugh Gallant" de 40 tones.
Amb aquestes tres naus i 123 homes va partir de Plymouth el 21 de juliol de 1586, arribant a l'estret de Magallanes el 6 de gener de 1587. Van fer terra per primera vegada a l'illa de Santa Magdalena, prop de l'actual Punta Arenas i en dues hores van matar i salar dos barrils de pingüins per menjar. Després d'una àmplia exploració de les moltes cales i laberíntics canals de les illes i terres trencades de la Terra del Foc i els seus voltants van sortir de l'estret cap el Pacífic el 24 de febrer, tot seguint la costa d'Amèrica del Sud.
A la costa del Pacífic van enfonsar o capturar 9 vaixells espanyols i van saquejar diversos pobles per aconseguir aliments frescos, subministraments i tresors mentre enfonsaven intencionalment el "Hugh Gallant" per emprar la seva tripulació per reemplaçar les baixes que havien tingut en les altres naus.
Un pilot capturat d'un dels vaixells espanyols informà que s'estava esperant un galió de Manila l'octubre o novembre de 1587 i que era habitual que paressin a Cabo San Lucas, a la península de Baixa Califòrnia, abans d'anar fins a Acapulco. Els galions de Manila estaven limitats a un o dos per any i portaven els béns acumulats a les Filipines cap a Amèrica. El 1587 hi hagué dos galions de Manila, el "San Francisco" i el "Santa Anna", però ambdós es veieren afectats per un tifó en deixar les Filipines, naufragant el "San Francisco" a les costes del Japó i sols el "Santa Anna" pogué reprendre de nou el viatge una vegada reparat.
En arribar al golf de Califòrnia, l'octubre de 1587 Cavendish i els seus dos vaixells van fer escala en una illa prop de Mazatlán, on van aprofitar per netejar i reparar els vaixells. Posteriorment van navegar cap a Cabo San Lucas, a la península de Baixa Califòrnia i van establir patrulles per detectar el galió de Manila. El 4 de novembre de 1587 el galió fou vist per un dels observadors de Cavendish i després d'unes quantes hores de persecució van atrapar-lo.
Degut a la gran disparitat en la mida entre les naus de Cavendish i el "Santa Anna" hagueren d'escollir molt bé els productes que transferiren als seus vaixells, ja que no tenien prou tripulació per fer-lo navegar. Cent noranta espanyols, entre els quals hi havia Sebastián Vizcaíno, que més tard exploraria la costa de Califòrnia, i la tripulació filipina, foren traslladats a terra ferma amb aliments i algunes armes. Cavendish va mantenir amb ell dos mariners japonesos, tres nois de Manila, un viatger portuguès familiaritzat amb la Xina i un pilot espanyol. Carregaren tot l'or (al voltant d'unes 100 lliures troy), sedes, teixits, mesc, espècies, vins i els subministraments de la nau pel que podien carregar, per posteriorment calar foc a la "Santa Anna" i continuar el seu viatge a través de l'Oceà Pacífic el 17 de novembre de 1587. Mentre el "Santa Anna" cremava es va desviar cap a la costa, on els espanyols apagaren les flames i el pogueren reconduir fins a Acapulco. Del "Content" no es va saber res més, mentre el "Desire" va evitar els enfrontaments amb altres naus a partir d'aleshores.
Després de creuar l'oceà Pacífic, Cavendish i el "Desire" van arribar a Guam el 3 de gener de 1588. Allà vengueren eines de ferro per nous subministraments, aigua i fusta. En altres escales a les Filipines, Java i altres illes comercialitzaren part de la roba capturada i altres productes per nous subministraments, aigua i fusta, i recolliren informació sobre les costes de la Xina i el Japó. Cavendish tenia l'esperança de poder emprar aquesta informació per augmentar el coneixement dels anglesos de la zona i per a un possible segon viatge.
El 14 de maig de 1588 va arribar a les costes d'Àfrica, tornant a casa a través del Cap de Bona Esperança, amb una aturada a l'illa de Santa Helena per a noves provisions. El 9 de setembre de 1588 el "Desire" va entrar al port de Plymouth i posteriorment es dirigí cap a Londres seguint el Tàmesi.
El primer viatge de Cavendish va ser un gran èxit i sols tenia 28 anys. La volta al món s'havia completat en dos anys i 49 dies, nou mesos més ràpid que Drake, tot i que com Drake, Cavendish va tornar amb només un dels vaixells, el "Desire", amb una tripulació d'uns 48 homes. Va ser nomenat cavaller per la reina Elisabet I d'Anglaterra, que va ser convidada a sopar a bord del "Desire".
Segon viatge.
L'agost de 1591 Cavendish va salpar en una segona expedició, acompanyat pel navegant John Davis. Es dirigiren cap a l'estret de Magallanes, per després tornar al Brasil, on van perdre la major part de la tripulació en una batalla contra els portuguesos a Vitória. Un mariner abandonat, Anthony Knivet, va escriure més tard sobre les seves aventures al Brasil. Cavendish es va dirigir cap a Santa Elena amb la resta de la tripulació, però va morir per causes desconegudes als 32 anys, possiblement a l'illa de l'Ascensió el 1592. L'última carta de Cavendish, escrita al seu marmessor pocs dies abans de la seva mort, acusa a John Davis de ser un "malvat" que provoca la "decadència de tota l'acció". John Davis va continuar amb la tripulació i naus de Cavendish, prenent part en la descoberta de les illes Malvines, abans de tornar a Anglaterra amb la major part de la tripulació famolenca i malalta. | 1 | perfect | {"en": 0.0021545919741448962, "ca": 0.9849178561809857, "pt": 0.00134661998384056, "es": 0.011580931861028817} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=386968 |
oscar-2201_ca_20230904_11_47384 | El discjòquei Robert Miles, creador del conegut tema Children, va morir dimarts a la tarda a Eivissa a causa d'una malaltia, segons han confirmat avui fonts de l'organització de l'Ibiza Music Summit (IMS). Miles està considerat des dels anys 90 com un dels majors exponents del trance, ambient, techno i altres tipus de música electrònica. El músic, de 47 anys, tenia la seva residència a Eivisisa des de feia alguns anys, on va crear l'emissora de ràdio en línia OpenLab. Miles va aconseguir fama mundial el 1995 amb Children, un senzill que va vendre més de cinc milions de còpies i va passar 13 setmanes consecutives en el número u de l'Euro Top 100.
"Em faltaran les teves discussions, els riures, les crítiques, els judicis, però, sobretot, el teu talent per trobar sons i melodies incomparables. Bon viatge Roberto", s'ha acomiadat d'ell el seu amic i també músic electrònic Joe T Vannelli a Instagram.
El músic va néixer el 3 de novembre del 1969 a Neuchâtel (Suïssa) com Roberto Concina (els seus pares eren italians). Aviat va despuntar com a pianista i va començar a treballar com a dj en diversos clubs italians, especialment a l'àrea de Friuli. Però no va ser fins al llançament de 'Children' el 1995 que la seva carrera es va disparar a tota Europa, però de manera especial al Regne Unit i Alemanya.
L'èxit es va estendre als Estats Units, motiu pel qual el músic es va instal·lar a Los Angeles a principis del mil·lenni. Ja compositor, productor, músic i dj, el 2012 va fundar a Eivissa l'emissora OpenLab, que ell definia com "un projecte d'avantguarda que reuneix la cultura, les arts, els mitjans de comunicació, la tecnologia i la innovació". En breu tenia previst participar a l'International Music Summit.
Arxivat a:
Ibiza
Illa Eivissa
Música electrònica
Balears
Estils musicals
Música
Espanya
NEWSLETTER
Subscriu-te als nostres butlletins
Preservar el planeta
Una estación meteorológica en el Everest para comprender cómo nos afecta el cambio climático
Dentro de la iniciativa Perpetual Planet, National Geographic y Rolex comandan una expedición para instalar el centro metereológico a mayor altura del mundo, vital para conocer el efecto del calentamiento global. | 0.772191 | curate | {"ca": 0.8200740055504163, "eu": 0.004625346901017576, "fr": 0.002312673450508788, "vi": 0.005550416281221091, "es": 0.15587419056429233, "en": 0.01156336725254394} | https://cat.elpais.com/cat/2017/05/10/cultura/1494405346_450776.html?rel=mas |
mc4_ca_20230418_13_522402 | Catalans de Plata: Jornada negra (resum jornada 16)
No hi ha manera (Girona 0 - 0 Guadalajara)
És cert que el Girona no ha perdut i ha sumat un altre punt. També és cert que, dels quatre 'catalans de plata' és l'únic equip que ha aconseguit puntuar en aquesta jornada 16. Però el punt és insuficient perquè l'equip de Raúl Agné segueix enfonsat en la zona de descens a Segona B i perquè la imatge de l'equip no fa presagiar que es pugui revertir la situació. Dissabte, els gironins van dominar la possessió de la pilota però no van poder trencar l'empat ni va disposar de moltes ocasions per fer-ho. Un punt més, però una jornada menys per reaccionar.
L'Elx passa per sobre el Barça B (Elx 3 - 0 Barça B)
No passa res. L'equip d'Eusebio havia recuperat les bones sensacions de l'any passat i la contundent derrota al Martínez Valero no deixa de ser un accident. L'Elx, un dels equips més en forma de la categoria, va passar com una piconadora per sobre el Barça B i en mitja part ja va sentenciar el partit amb tres gols. A diferència del dia del Deportivo al Mini, en que l'equip gallec es va avançar 0 a 3 en la primera part i el filial va estar a punt de remuntar el partit, els homes d'Eusebio es van veure sense reacció i no van poder fer res per, ni tan sols, maquillar el resultat.
Desastre a Balaídos (Celta 4 - 1 Sabadell)
A principi de temporada ja es comptava que al camp del Celta era molt complicat sortir-hi amb un resultat positiu. És cert que l'equip porta ja massa jornades sense conèixer la victòria i que un resultat tan contundent no ajuda en absolut, però aquesta no és la lliga del Sabadell. El que ha de preocupar més és la fragilitat i la vulneritat de l'equip de Lluís Carreras quan l'equip rival aconsegueix prendre-li la possessió de la pilota. Ara l'equip necessita mirar endavant i oblidar la desfeta del dissabte, tot i que el calendari no acompanya en absolut. El Sabadell s'enfrontarà a l'Elx, l'Almeria i el Valladolid en les següents tres jornades.
Primera derrota amb D'Alessandro (Nàstic 1 - 2 Recreativo)
Després d'un inici espectacular al capdavant de la banqueta grana, 'l'efecte D'Alessandro' sembla que ja no sorgeix el mateix efecte que al principi. Dissabte, l'equip va encaixar la primera derrota amb el tècnic argentí a la banqueta i a més va perdre per lesió Powel (que reapareixia després d'una setmana de baixa) i Arzu. La derrota ha suposat que l'equip continuï, com el Girona, en llocs de descens, a més que els dos gols del Recre han suposat que el porter Rubén Pérez no pogués batre el seu propi rècord d'imbatibilitat.
Publicat per Catalansdeplata a les 11:22 | 0.835084 | curate | {"es": 0.035907335907335906, "id": 0.016216216216216217, "ca": 0.9478764478764479} | http://catalansdeplata.blogspot.com/2011/12/jornada-negra-resum-jornada-16.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_316601 | Que caldrà fer en un futur perquè no hi hagi incompliments com els que denuncia aquest article a l'ANC? Em sembla molt greu que es decideixin algunes coses i després se les passin pel forro. Per exemple el proper cop només hauria de lluir l'estelada groga en algun dels grans actes que estiguin previstos. Que en penseu?------- Abans de massacarar a Kharma negatiu recordar-vos que l'article no és meu ----------------Dues assemblees, dos passos endavantPer Carles Benítez Baudés, membre de l'MDT i de la CUP de Barcelona Aquest cap de setmana passat han tingut lloc dues assemblees generals que hauran estat l’expressió d’uns certs avanços significatius de l’independentisme en dos nivells d’organització diferents: l’Assemblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi de Montjuïc, a Barcelona; i l’Assemblea General de la CUP al Teatre Bartrina de Reus. Amb les seves diferències i distàncies entre elles, amb les seves mancances i contradiccions, aquestes reunions pensem que han de ser vistes com l’anunci d’un nou moment de l’independentisme català. L’Assemblea General de l’ANC ha aplegat milers de persones en un exercici remarcable d’organització i d’esforç d’articulació. Malgrat les mancances en l’escenografia i en la simbologia (entre d’altres, l’absència de l’estelada roja de l’escenari de l’acte, vulnerant acords i pràctiques establertes, i uns referents culturals que tendien a la carrincloneria), l’acte va expressar la força de l’independentisme i la seva capacitat d'aplegar complicitats personals i mediàtiques. La seva força futura dependrà ara de la tasca que es faci per a integrar aquesta nova i important organització, amb prop de tres-centes assemblees territorials, en la dinàmica social i política del moment. L’Assemblea Nacional de la CUP ha reflectit, d’altra banda, la maduració expressada a les urnes per aquesta organització, en les passades eleccions municipals. Els debats han estat més consistents i s’ha acabat avançant cap a la incidència més gran, dia a dia, en la realitat política, tot prenent mesures per a no defugir els diferents reptes que han estat encaminats cap al seu tractament polític, un posicionament que és l’expressió d’una assumpció més plena, al si d’aquesta dinàmica organització, del seu caràcter d’organització política nacional amb voluntat d’incidència en la realitat quotidiana. Caldrà també que, per la seva banda, la pràctica política de la CUP continuï el seu curs ascendent.
Hi ha una solució ben senzilla.
El final serà la solució utilitza mes la senyera i no pas l'estelada aixi ens evitem batalletes absurdes
El meu veí, Julio Rodríguez, andalús i que no ha parlat mai en català també té dues senyeres penjades al seu balcó.
Ah molt bé!
Crec, però encara no ho he pogut demostrar, que és el que em deixa cartes anònimes a la meva bústia, amenaçant-me i tractant-me de terrorista perquè tinc penjada una estelada enorme en el meu balcó.
Envia-li tu una de forma anònima també, per posar-lo a prova avera si es ell o no
Perquè acabem a hòsties?
Per a que discutir-te si et pots barallar? | 0.893991 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_298265 | EL PONY PISADOR és un grup de cinc joves de Barcelona que mescla música folk d’arreu del món en un equilibri perfecte entre el sentit de l’humor i el virtuosisme. L’aire despreocupat que desprèn en directe és contagiós, i arreu on va desperta el bon humor i les ganes de participar del públic. En un concert seu es pot gaudir a parts iguals de melodies folk, harmonies vocals i jocs amb el públic en un ambient agradable i apte per a totes les edats.
nom del grup: EL PONY PISADOR
Guillem Codern: banjo i veu
Ramon Anglada ‘Rama Lama’: guitarra i veu
Miquel Pérez ‘DubString’: violí i veu
Martí Selga: flauta i veu
Adrià Vila: mandolina i veu
Josep Puigdollers: bateria
Oriol Pujol: piano
Enric Soler: contrabaix
(Sergi Matas)
Tel. (+34) 647 951 058 | 0.777777 | curate | {"ca": 0.9768707482993197, "gl": 0.017687074829931974, "en": 0.005442176870748299} | http://www.mmvv.cat/ca/artista&id=1069 |
mc4_ca_20230418_11_169180 | Sentència de 23 de setembre de 1997
de 23 de setembre de 1997, núm. 27/1997 (Sala civil i penal)
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el present recurs de cassació interposat pels Srs. X i X2 contra la Sentència de 23 de gener de 1995 dictada per la Secció Dotzena de l’Audiència Provincial de Barcelona en l’apel·lació núm. 367/92 del Judici de menor quantia instat contra aquells pels germans Y i Y2 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 10 de L’Hospitalet de Llobregat sobre acció reivindicatòria. Els recurrents han estat representats en aquesta Sala pel Procurador Sr. Juan Antonio Moreno Sanllorente i dirigits per l’advocat Sr. José Javier Irissarri Solà. No han comparegut els recorreguts.
Primer. - La Secció 12a de l’Audiència Provincial de Barcelona, en l’esmentada apel·lació, va dictar la Sentència indicada de 23 de gener de 1995 la part dispositiva de la qual diu textualment: "FALLAMOS: Con estimación del recurso interpuesto por Dª María y D. Manuel B. del C., contra sentencia de 2 de marzo de 1992, dictada por el Juzgado 10 de 1ª Instancia de Hospitalet de Llobregat en autos de Menor Cuantía 152/91, en los que han sido demandados D. X y D. X2, debemos revocar y revocamos sus pronunciamientos, y ESTIMANDO la demanda reivindicatoria de la propiedad, CONDENAMOS a los demandados, a hacer entrega a los actores de la finca que ocupan en Hospitalet de LLobregat a que se contrae el presente pleito, con expresa condena en costas de primera instancia a los dichos demandados y sin hacer imposición de las causadas en la alzada que abonará cada parte, las suyas y las comunes por mitad."
Segon. - Contra l’expressada Sentència, els Srs. X2 i X , han formalitzat el present recurs de cassació, que ha estat degudament tramitat i en el que va assenyalar-se per la seva votació i decisió l’audiència del dia d’ahir 22 del corrent, data en que va tenir lloc.
És Ponent el Magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.
Primer. - Els Srs. X2 i X , interposen recurs de cassació contra la Sentència de 23 de gener de 1995 de la Secció dotzena de l’Audiència Provincial de Barcelona que en estimar el recurs d’apel·lació dels germans Y i Y2 , va donar lloc a la demanda de judici de menor quantia promogut per aquests dos germans contra els Srs. X. i X2, tot revocant la Sentència que el Jutjat de 1a Instància núm. 10 de l’Hospitalet de Llobregat havia dictat el 2 de març de 1992 en l’esmentat plet, en el qual els Srs. B. reivindicaven als Srs. X i X2 la propietat de l’immoble situat al núm. 19 del carrer Cortada de l’Hospitalet de Llobregat.
Segon. - La Sentència objecte del present recurs estima l’esmentada acció reivindicatòria perquè entén que el pare causant dels actors, Sr. Z2, era propietari de la finca reivindicada que ocupen els demandats, havent aquell causant, en el seu testament de 7 de novembre de 1970, deixat l’indicada finca als seus dos fills hereus Srs. B. DEL C. (ara actors), no essent vàlid el codicil del propi causant de 4 de novembre de 1954 en el qual la llegava al seu fillol ara demandat, Sr. X2
Tercer. - El 1r. dels motius de cassació, que diu discórrer per la via de l’art. 1692, 4rt. de la Llei processal, considera infringit l’ art. 348 del Codi civil, tota vegada -addueix-:"...que tal como se recogió en la Sentencia del Juzgado de 1ª Instancia nº 10 de Hospitalet de Llobregat..., no ha quedado suficientemente acreditado que la finca que nos ocupa fuera su titularidad del fallecido D. Bienvenido B. (sic), pues pese a lo manifestado en la sentencia (recurrida), no queda plenamente justificada la coincidencia de fincas del codicilo y de la que la parte actora ha pretendido justificar...".
Quart. - Després d’examinar, curatosament, les proves practicades al judici, l‘Audiència conclou que la finca reivindicada era propietat del causant Sr. Z2 Ara a la cassació, no és possible, per la via utilitzada del núm. 4 de l’art. 1692, impugnar aquella apreciació provatòria feta per l’Audiència en la seva sobirana facultat de jutjar, per la qual cosa ja decau el 1r. motiu de cassació; tant més quan la Sala "a quo" també proclama sense dubtes, que la finca reivindicada és la del codicil de 1954.
Cinquè. - El motiu 2n no ens diu en quin apartat dels de l’art. 1692 de la llei processal pretén emparar-se; però del seu contingut veiem que vol fer-ho pel mateix camí procedimental del núm. 4rt d’aquest precepte ja que al·lega vulnerat l’art. 129 del Codi de Successions Català de 30 de desembre de 1991, segons el qual: "Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries... perden l’eficàcia si el testador les revoca". L’argument del motiu és que com que el testador de 1970 no va revocar el codicil de 1954, aquest va romandre subsistent, i la Sentència de l’Audiència que l’ha considerar revocat pel testament, no ha aplicat aquell article, com el recorrent entén que havia d’haver fet.
Sisè. - Per a refusar aquest motiu cal dir que en la hipòtesi que aquí hagués estat aplicable el Codi de Successions de 1991, s’hauria hagut d’aplicar el 2n paràgraf del seu art. 133 i no el 129 que el motiu invoca. L’art. 133, 2 diu: "L’atorgament de testament revoca els codicils i les memòries testamentàries anteriors, tret que el testador ho disposi altrament".
I com que al present cas el testador de 1970 no va salvar el codicil de 1954, sí hagués estat aquí aplicable el Codi de Successions de 1991, el codicil de 1954 s’hauria d’entendre revocat.Però aquí no és possible aplicar l’esmentat Codi de 1991, perquè el causant va morir l’any 1973, i, per tant, la norma aplicable és l’art. 243 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya de 1960, segons el qual, literalment: L’atorgament de testaments revocarà els codicils... anteriors, a menys que disposi altra cosa el testador".
I com que el testador de 1970 no va disposar res respecte el codicil atorgat per ell l’any 1954, calia entendre’l revocat com ho ha entès la Sentència de 2a instància la qual, per tant, no podem pas invalidar.
Setè. - Quan a costes hem d’aplicar l’art. 1715,3 de la llei processal civil.
Per tot l’anterior, en nom del Rei i per l’autoritat que ens atorga la Constitució, hem decidit,
Desestimar el recurs de cassació interposat pels Sr. X i X2 contra la Sentència de 23 de gener de 1995, dictada per la Secció Dotzena de l’Audiència Provincial de Barcelona en el seu Rotllo núm. 367/1992 al qual fan referència les presents actuacions.
Imposem les costes del present recurs als recurrents.
Així ho acordem, ho manem i ho signem. | 0.713444 | curate | {"ca": 0.7613882863340564, "en": 0.006817477533312674, "es": 0.21815928106600557, "nl": 0.0038735667802912922, "fr": 0.002634025410598079, "ml": 0.0015494267121165168, "ru": 0.005577936163619461} | http://civil.udg.es/normacivil/TSJC/97/STSJC230997.htm |
cawac_ca_20200528_0_114642 | Màxim concens en la nova ordenança de residus
Category : Actualitat Palamos
Palamós. Concens màxim l'assolit per l'ajuntament de Palamós en l'aprovació de l'ordenança de gestió de residus municipals i de neteja viària. Tots els grups amb representació van donar el seu suport a aquesta normativa que suposa una veritable actualització a la fins ara vigent ordenança que s'havia redatat l'any 1992.
Related Videos
Palamós acull un partit 'Champions' de veterans entre el Barça i l'Spartak de Moscou Views : 617
Palamós viurà un octubre ple de gastronomia Views : 729
La selecció catalana amateur preconvoca Joan Bayona per la copa de la UEFA de les regions Views : 1226
Farrés amenaça en portar Martí als tribunals per les acusacions sobre les factures de la Fundació Promediterrània Views : 792
Palamós exigirà que la Generalitat prevegui el pagament dels seus deutes en el pressupost del 2013 Views : 807
Un tast del most d'enguany obre la verema al Celler Brugarol de Palamós Views : 807
Dos gols a la segona part trenquen la bona defensa del Palamós Views : 544 | 0.767932 | curate | {"ca": 0.9790874524714829, "es": 0.0076045627376425855, "en": 0.013307984790874524} | http://costabravadigital.cat/index.php/component/allvideoshare/video/latest/maxim-concens-en-la-nova-ordenanca-de-residus?start=240 |
mc4_ca_20230418_2_379002 | Hotel La Creu en Salardu, Espanya | Estiber
Ubicació de Hotel La Creu
Carretera Baqueira, 2, , 25598, SALARDU, ESPANYA
Informació i serveis de Hotel La Creu
A tan sols 4 quilòmetres de l'estació d'esquí de Baqueira Beret es troba l'Hotel Lacreu, un hotel de llarga tradició familiar amb noves i actualitzades instal·lacions
Confortables i càlides habitacions, salons de lectura, de televisió, bar-cafeteria, sala de jocs, gimnàs, complet servei d'esmorzars i sopars amb bufet lliure, amplis aparcaments exteriors (un d'ells cobert) i per suposat un bon tracte familiar.
Les nostres senyes d'identitat: qualitat en el servei juntament amb unes modernes i completes instal·lacions.
Ens preocupem i gaudim tenint cura dels detalls del nostre hotel: per això les habitacions són càlides, insonores i confortables per brindar-li el millor descans. Totes elles disposen de calefacció, TV LCD, caixa de seguretat, assecador de cabell, wifi i fil musical.
A l'Hotel Lacreu disposem de diverses zones comunes per relaxar llegint o veient la televisió, un bar-cafeteria, jocs de taula per als més petits i un gimnàs per als que vulguin realitzar esport dins de l'hotel.
Som amants de la natura i ens agrada gaudir-la des de l'hotel. Per això a l'Hotel Lacreu hem cuidat especialment la nostra zona exterior. Disposem d'uns extensos jardins amb zones de joc per als petits, una zona per relaxar i una piscina exterior climatitzada durant la temporada d'estiu.
La nostra menjar casolà i local és, sens dubte, una de les nostres senyes d'identitat.
Per satisfer els gustos diversos de clients i amics, el nostre equip selecciona minuciosament un ampli ventall de plats als quals s'aplica una contínua creativitat, prioritzant productes de proximitat i de primera qualitat.
Disposem d'una cura i complet servei de menjador en forma de bufets per a adults, nens i illa de postres. Amb mitja pensió o pensió completa, gaudiràs d'una cuina casolana i familiar.
Menjador recentment renovat on podrà gaudir d'unes modernes i completes instal·lacions, juntament amb la qualitat en el servei que és una altra de les nostres senyes d'identitat. | 0.84152 | curate | {"ca": 0.9771971496437054, "en": 0.02280285035629454} | https://www.estiber.com/ca_ES/hotel/hotel-la-creu-salardu |
crawling-populars_ca_20200525_40_518 | En el programa especial que Ràdio Trinitat Vella dedica a la Diada, “Avinguda Meridiana”, el passat dijous els locutors de l’emissora, Guillem Garcia i Alba Galimany, membres de l’ANC i de les joventuts de l’Assemblea, van entrevistar Ricard Tàpies, representant de l’ANC.
Ricard Tàpies, representant de l’ANC: “La Via Lliure és una festa pacífica i reivindicativa alhora. És la Festa de la Il·lusió i la il·lusió la transmeten les persones”
Preguntat per Guillem Garcia sobre el perquè és important que la gent assisteixi a la Via Lliure de l’Avinguda Meridiana, Ricard Tàpies va destacar que “la Via Lliure està feta per persones i per això cal que hi hagi molta gent. La Via Lliure és una festa pacífica i reivindicativa alhora, és la Festa de la Il·lusió i la il·lusió la transmeten les persones, per això és tan important. Tot el procés sobiranista ha recaigut sempre en la ciutadania que ho ha fet d’una forma pacífica i integradora. A la Via s’hi barreja gent de diverses procedències. Ningú et pregunta d’on ets, quina llengua parles, quines creences tens. Llavors, aquest 11 de setembre, la Meridiana ha de ser l’onada de la il·lusió que ens porti a aconseguir una majoria independentista el 27 de setembre. Per tant hem de ser-hi tots, hem de donar el testimoniatge que volem que Catalunya sigui un nou estat i, a més a més, esperem que aquesta sigui la darrera Diada celebrada d’aquesta manera, per això és necessari que omplim la Meridiana a vessar”.
“Som una plataforma ciutadana i no podem fer campanya per demanar el vot ni per cap partit ni per cap llista, però farem parades informatives, actes com ara conferències, pel·lícules, etc. divulgatives”
El locutor de Ràdio Trinitat Vella, Guillem Garcia, va preguntar pels actes que l’ANC té previst realitzar durant la campanya electoral per al 27-S i Ricard Tàpies explicà que l’ANC no és un partit polític, és una plataforma ciutadana formada per voluntaris: “no podem fer campanya per demanar el vot ni per cap partit ni per cap llista. Farem parades informatives, actes com ara conferències, pel·lícules, etc. Tot això, sense demanar el vot. Qualsevol persona que ho vulgui, pot participar en la preparació d’aquests actes, només s’ha de posar en contacte amb la seu territorial propera al seu domicili o a través de la pàgina web de l’ANC www.assemblea.cat”
“La gent gran té molt arrelat el sentiment de pertinença a algun lloc i això fa que molts cops no vegin la necessitat que Catalunya pugui ser independent”
A la pregunta sobre quin públic és el més difícil de convèncer, amb referència a la gent gran que està preocupada per les pensions, Tàpies va contestar que és veritat que la gent gran costa més de convèncer perquè té molt arrelat el sentiment de pertinença a algun lloc i això fa que molts cops no vegin la necessitat que Catalunya pugui ser independent. Després hi ha un col·lectiu que costa moure una mica, però que a l’hora de la veritat dóna la talla, i és la gent jove, la que quan arriben aquestes dates es mobilitza força.
“Amb les parades informatives intentem anar esvaint les pors provocades pels missatges dels mitjans de comunicació espanyols”
“El que s’intenta és d’esvair pors. Tots els missatges que es van rebent de fora, dels mitjans espanyols, que l’únic que volen és desvirtuar el sentit d’aquest procés. Aleshores aquesta és la por principal, la que nosaltres intentem esvair tant a les parades com als actes que fem”.
Guillem Garcia remarcà la feina que fan les parades informatives perquè a barris com la Trinitat Vella és molt difícil que la gent escolti, per exemple, Catalunya Ràdio o miri BTV o TV3. La gent acostuma a mirar televisions espanyoles que donen la seva versió del procés. Tàpies va admetre que és cert, que aquestes persones acostumen a llegir diaris espanyols que no estan a favor del procés: “L’actitud d’aquests mitjans és d’engany, fins i tot d’insults, i això provoca que es crispi l’ambient i que aquestes persones es mostrin contràries que la independència i la creació del Nou Estat sigui bo per a elles. Desconeixen que totes les persones que viuen i treballen a Catalunya podrem gaudir d’un Estat independent on podrem decidir què volem i com ho volem”
“La república és la millor manera de governar. La més democràtica, oberta i amb la participació de la ciutadania”
La locutora Alba Galimany preguntà al representant de l’ANC el motiu pel qual s’ha decidit que el Nou Estat sigui una república i Tàpies va explicar que “una república és la manera més democràtica de governar. La república permet que la ciutadania disposi d’un poder participatiu real que complementa i controla les institucions representatives. Totes les institucions que governen en una república estan controlades per aquest poder participatiu de la ciutadania. Per això pensem que és la millor manera de governar, la més democràtica, oberta i amb participació de la ciutadania. De totes maneres qui haurà de decidir això serà el poble, i el Parlament de Catalunya quan hi hagi una nova Constitució que digui que som una República independent”
“En funció del resultat d’aquestes eleccions, s’engegarà un procés cap a la independència, perquè Catalunya esdevingui un nou estat independent; l’altra possibilitat seria quedar-nos com una regió espanyola sotmesa a l’Estat Espanyol”
Per acabar, Guillem Garcia demanà a Ricard Tàpies que expliqués el perquè és important que tota Catalunya vagi a votar el 27 de setembre, independentment del color polític i el representant de l’ANC va precisar que “en primer lloc sempre és important que la gent vagi a votar. El sentit de la democràcia és votar i, per tant, és bo que la gent voti. Aquestes, però, són unes eleccions especials, seran unes eleccions plebiscitàries perquè no seran per triar un parlament autonòmic, sinó que el resultat d’aquestes eleccions permetrà engegar un procés cap a la independència perquè Catalunya esdevingui un nou estat independent; o bé, l’altra possibilitat seria quedar-nos com una regió espanyola sotmesa a l’Estat Espanyol” | 0.853063 | curate | {"ca": 0.9978209855849816, "en": 0.002179014415018438} | : /2015/09/avinguda-meridiana-el-programa-de-radio-trinitat-vella-dedicat-a-la-diada/ |
naciodigital_ca_20220331_0_671878 | Els treballadors en ERTO i amb contracte fix discontinu podran sol·licitar a partir d'aquest dilluns i fins al 15 de juliol ajudes d'entre 600 i 700 euros. Segons un comunicat d'Empresa i Treball, la línia, dotada amb 60 milions d'euros, preveu beneficiar entre 80.000 i 100.000 persones que rebran un pagament únic. Als ajuts hi podran optar les persones residents a Catalunya afectades per un ERTO entre l'1 de gener i el 31 de maig d'enguany o que hagin estat beneficiàries de la prestació extraordinària per ser fixes discontínues com a mínim un dia del mes de maig del 2021. Per accedir als ajuts només caldrà inscriure's al registre habilitat al web del SOC i per fer aquest tràmit no serà necessària la signatura electrònica.
L'ordre d'inscripció no determinarà la preferència en l'atorgament de l'ajut, que serà de 600 euros si s'ha estat fins a 90 dies en ERTO i de 700 euros si són més.
L'objectiu d'aquesta línia és complementar la pèrdua de poder adquisitiu de les persones amb menys ingressos afectades per un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació a conseqüència de la suspensió total o parcial dels seus contractes a causa de les mesures preses davant la Covid.19. En el cas de les persones amb un contracte fix discontinu l'ajut permetrà alleugerir un col·lectiu molt afectat per la crisi, ja que, habitualment, es dediquen a activitats estacionals en el sector serveis.
El pressupost total d'aquest fons extraordinari per a persones en ERTO i contractes fixes discontinus és de 60 milions d'euros i dona continuïtat i reforça un primer paquet específic d'ajudes per aquest col·lectiu que el Govern va posar en marxa el passat mes de març. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.reusdigital.cat/noticia/85795/treballadors-erto-poden-sollicitar-ajudes-entre-600-700-euros-partir-dilluns |
crawling-populars_ca_20200525_35_7801 | Secció (...)
Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.
(Si el vostre missatge fa referència a un article publicat a la Web, o a una pàgina que conté més informacions, podeu indicar a continuació el títol de la pàgina i la seva adreça URL.)
Si us plau, deixeu aquest camp buit: | 0.692797 | curate | {"ca": 0.8758620689655172, "it": 0.12413793103448276} | : /spip.php?page=forum&id_article=1889 |
macocu_ca_20230731_9_104377 | Se celebra la Diada de l’Estiu del PAS 2017: l'EPSEVG fa pinya! | 0.591017 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_79345 | El CNI va contractar al 'hacker' d'Urdangarin com a expert en "informàtica forense"
El Centre Nacional d'Investigació (CNI) va tenir contractat al 'hacker' utilitzat per la defensa d'Iñaki Urdangarin en considerar-li un expert en el que es coneix com a 'informàtica forense' (recuperació de dades), però va acabar la seva relació en 2008 perquè les seves tècniques ja van ser apreses i desenvolupades pels agents de l'organisme i no calia encarregar treballs a personal extern.
Així ho ha explicat el director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, en la seva compareixença a porta tancada davant la Comissió de Despeses Reservades, de la qual formen part els diputats autoritzats pel Congrés per conèixer informació classificada.
La defensa d'Urdangarin va contractar a l'argentí Matías Bevilacqua per revisar i ordenar els correus electrònics de l'Institut Nóos amb vista a la declaració del Duc de Palma davant el jutge que porta el cas. Es tracta d'un expert en espionatge que havia treballat per al CNI i que en els últims anys va ser detingut en una operació policial contra una xarxa de tràfic de dades personals.
El ministre de Defensa, Pedro Morenés, ja havia assegurat que Bevilacqua va treballar per al CNI fins a 2008 però que no és ni ha estat mai un agent de l'organisme oficial.
Davant la Comissió de Despeses Reservades, Sanz Roldán ha precisat que el CNI va contractar en el seu moment a Matías Bevilacqua per ser considerat un expert en 'informàtica forense' de recuperació de dades en equips deteriorats o encriptats.
La relació contractual es va desenvolupar primer amb una empresa i després, després d'un conflicte societari intern, amb una segona que succeïa a l'anterior i que mantenia al 'hacker' argentí com a principal responsable.
No obstant això, allà per 2008 van acabar la seva relació amb Bevilacqua perquè els tècnics del CNI van assumir aquest treball en haver desenvolupat la seva pròpia tecnologia i no precisaven personal extern.
En un to definit com a "taxatiu" pels assistents a la reunió, Sanz Roldán ha negat que després d'allò el CNI tornés a treballar amb el 'hacker' i les seves empreses i ha dit desconèixer que labor va realitzar Bevilacqua per als advocats d'Urdangarin. | 0.876611 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/648759/cni-contractar-hacker-durdangarin-com-expert-informtica-forense |
mc4_ca_20230418_5_85770 | Grau en Pedagogia - Mencions | Blanquerna
FPCEEGrausGrau en PedagogiaMencionsGrau en PedagogiaPreinscripció onlineDurada 4 anysPràctiques obligatòriesCrèdits 240 ECTS Preinscripció 7 de febrer de 2017grauMetodologiaPla d'estudisMencionsMencionsPràctiquesSortides professionalsPreu i ajutsProfessoratTreball de final de grauEl Grau en Pedagogia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL dóna la possibilitat als estudiants que ho desitgin d’obtenir una de les dues mencions següents:Lideratge i innovació educatives per conèixer els estils de lideratge en l’educació, amb tendències menys jeràrquiques i més distribuïdes, i els models d’innovació basats en la pràctica reflexiva i en un coneixement pedagògic. Aprenentatge al llarg de la vida per donar resposta a la idea d’educació al llarg de l’espai i el temps. Aquest itinerari identifica els diferents àmbits educatius que hi ha fora de l’escola i que s’ha qualificat com a informal o no formal.MENCIONSOPTATIVES (6 ECTS)CURSSEMESTREAPRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDAPedagogia comunitària i educació en contextos vulnerables35Transició al treball i inserció professional37Educació d'adults i de la tercera edat AICLE47Pedagogia de les organitzacions AICLE47Disseny i avaluació de processos de formació al llarg de la vida AICLE48 LIDERATGE I INNOVACIÓ EDUCATIVALideratge i treball en equip en processos d'innovació35Societat de l'Aprenentatge: Nous paradigmes37Sistemes pedagògics innovadors AICLE47Creativitat i educació47Qualitat educativa: reptes i oportunitats AICLE48Vull més informació | 0.851175 | curate | {"es": 0.025949367088607594, "ca": 0.9740506329113924} | http://www.blanquerna.edu/ca/grau-pedagogia/mencions |
cawac_ca_20200528_0_1635 | Oficina Tècnica del Codi Ètic de les Associacions
Detalls
Impulsem la Oficina Tècnica del Codi Ètic de les Associacions de Barcelona amb la intenció de promoure que totes les associacions de la ciutat de Barcelona estiguin adherides. La oficina tècnica treballa a partir dels criteris i les línies estratègiques definides per la Comissió Reguladora. | 0.673955 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cab.cat/oficina-tecnica-del-codi-etic-de-les-associacions.html |
oscar-2201_ca_20230904_0_65648 | Cada exercici i abans del 31 de marc, d’acord amb la Llei de societats de capital, el Consell d’Administració de BSA, SA, procedeix a formulació dels Comptes Anuals (Balanç de Situació, Compte de Pèrdues i Guanys, Estat de Canvis en el Patrimoni Net, Estat de Fluxos d’Efectiu i Memòria), així com i l’Informe de gestió de l’any anterior, que posteriorment aprova la Junta General (ple de l’Ajuntament). Paral•lelament els professionals independents encarregats (Auditors nomenats) procedeixen a la realització dels treballs d’auditoria i lliurament de “l’Informe de Auditoria de Comptes “ a l’accionista únic de la societat (Ajuntament de Badalona). Aquesta documentació, després de l’aprovació per la Junta General, es diposita al Registre Mercantil.
Comptes anuals i informe d’auditoria 2015
Comptes anuals i informe d’auditoria 2016
Comptes anuals i informe d’auditoria 2017
Comptes anuals i informe d’auditoria 2018
Comptes anuals i informe d'auditoria 2019
Comptes anuals i informe d'auditoria 2020
Plaça Pau Casals, 1
08911 Badalona (Barcelona)
[email protected]
Espai d'opinió general
Normes de participació
© 2019 - Badalona Serveis Assistencials | Avís legal | Política de cookies | Protecció de dades | Accessibilitat
Aquesta web utilitza “cookies” per millorar la vostra experiència d'usuari i per recopilar informació estadística sobre la vostra navegació. Si seguiu navegant, entendrem que ho accepteu. Més informació | 0.726286 | curate | {"ca": 0.7848011363636364, "fr": 0.1747159090909091, "uk": 0.0078125, "pt": 0.032670454545454544} | https://www.bsa.cat/ca/comptes-anuals-auditats |
mc4_ca_20230418_15_325907 | Quiksilver - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Quiksilver (NYSE ZQK) és una empresa de moda autraliana. Fou fundada a Torquay (Austràlia) el 1969. El seu emblema és una ona, amb una muntanya en segon pla.
1970, Austràlia
Roba, calçat, complements, taules de surf
(NYSE ZQK)
Torquay (Austràlia)
$2.362 bilions (2006)
$107.12 milions (2006)
Quiksilver es va crear el 1970, quan dos surfistes, Alan Green i John Law, es van proposar quedar-se a viure a la localitat australiana de Torquay per començar una nova vida i practicar surf. En el 1969, Green produïa vestits de bany amb un préstec del seu pare de 2.500 $ i a l'any següent ell i Law formarien Quiksilver. Green i Law es van posar a treballar junts en el disseny de nous vestits per a surfistes, vestits més resistents, amb tancaments de velcro i d'assecatge ràpid, molt innovadors per a l'època. Tant Green com Law van provar ells mateixos els seus vestits davant de les atònites mirades d'altres surfistes que van comprovar que allò funcionava. Quiksilver començava a llaurar-se un nom a la zona. Jeff Hakman, un dels millors surfistes de l'època va creure veure en aquests vestits el futur del surf. En 1976, Hakman se'n va anar de Torquay disposat a introduir i distribuir Quiksilver al mercat nord-americà.
Hajman va viatjar a Hawaii per reunir-se amb Bob "Buzz" McKnight, un vell amic de la universitat que gravava escenes de surf. A Hawaii el nou banyador també va atraure amb força entre els habitants de la paradisíaca illa. Hakman va convèncer a Green i Law perquè els vengués la llicència americana de Quiksilver a ell i a Bob. A mitjans dels anys 70 ja hi havia un centre de distribució de la marca a Califòrnia. En 1984 Jeff Hakman va viatjar a Europa amb els directors de videos de surf Harry Hodge, Brigitte Darrigrand i John Winship on fundarien Quiksilver Europa amb les anteriors i reeixides fórmules de màrqueting americanes i australianes.
En 1988 Quiksilver s'asseguraria el campió del món del surf, Tom Carroll, i dos anys més tard a un surfista amateur que en els anys següents seria el millor surfista de tots els temps amb 10 títols mundials, Kelly Slater. En 1991 es fundaria Roxy, la versió femenina de Quiksilver i que corresponia també al nom d'una filla d'un dels fundadors. A poc a poc Quiksilver va anar dissenyant i elaborant materials de snowboard (botes, abrics, vestits especials per a la neu...) i roba comercial orientada als fans del surf i el skate. A més, l'equip de Quiksilver es nodria d'autèntics professionals del surf: el doble campió del món Tom Carroll desenvolupava i dissenyava materials a Austràlia; Bruce Raymond campió d'Austràlia era el Director de Màrqueting; el deu vegades campió del món de surf Robby Naish s'encarregava de la zona europea i Willy Morris campió de surf dels Estats Units era Cap de Vendes a Califòrnia.
Billabong (empresa)
Roxy (marca de roba)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quiksilver&oldid=21185241»
Darrera modificació: 19 maig 2019 a les 20:49 | 0.798605 | curate | {"ca": 0.9414929388029589, "en": 0.017821116341627436, "pt": 0.006388702084734364, "es": 0.006724949562878279, "fa": 0.02757229320780094} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Quiksilver |
mc4_ca_20230418_9_380505 | Els usuaris podran saber l'estat dels trens de Rodalies en temps real a través del mòbil Saltar a la navegació principal
Els usuaris podran saber l'estat dels trens de Rodalies en temps real a través del mòbil
La Generalitat implantarà un sistema pioner a Europa per saber en quin punt del recorregut és cada tren i en quin hauria de ser si complís l'horari, i els usuaris ho podran consultar des d'una aplicació al mòbil
Els usuaris podran saber l'estat dels trens de Rodalies en temps real a través del mòbil La Generalitat implantarà un sistema pioner a Europa per saber en quin punt del recorregut és cada tren i en quin hauria de ser si complís l'horari, i els usuaris ho podran consultar des d'una aplicació al mòbil 15 Oct 2016 - 10.37
La Generalitat implantarà un sistema pioner a Europa per al seguiment dels trens a la xarxa de Rodalies en temps real i els usuaris podran saber-ne la situació a través d'una aplicació al mòbil en què es veurà en quin punt del recorregut és cada tren i en quin hauria de ser si complís l'horari. Fins ara, Renfe informava de quan sortia i quan arribava cada tren.
El secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, ha explicat a Catalunya Ràdio quina informació es tindrà amb aquest nou sistema.
"El sistema ens permetrà tenir a l'instant i en qualsevol moment tota la informació de la situació en què està el tren i la situació en què hauria d'estar si estigués complint l'horari. Això ens servirà per tenir un control de quin servei estem donant realment, però també ens haurà de permetre aportar a l'operador solucions sabent on tenim els problemes."
A través de tauletes instal·lades a la cabina dels 260 trens i de balises a 201 estacions, es geolocalitzaran els combois. El cost del projecte és de 700.000 euros i es preveu que comenci a funcionar l'estiu de l'any que ve.
L'app de Rodalies informarà de la posició de tots els trens en temps real Obrir vídeo
Quan arribarà el tren? L'app de Rodalies inclourà un mapa en temps real Publicitat
Dos terratrèmols de 5,5 i 6,0 graus sacsegen Itàlia El més vist
El PP esborra el sorprenent tuit amb què ha anunciat que Rajoy anava a la investidura Reprodueix La PAH atura per primer cop un desnonament al barri de Pedralbes de Barcelona Reprodueix Sant Joan de Déu alerta de les dietes alimentàries restrictives sense fonament científic Reprodueix Dos terratrèmols de 5,5 i 6,0 graus sacsegen Itàlia Reprodueix L'IEC elimina la majoria d'accents diacrítics SONS DEL DIA | 0.865312 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ccma.cat/324/els-usuaris-podran-saber-lestat-dels-trens-de-rodalies-en-temps-real-a-traves-del-mobil/noticia/2753672/ |
macocu_ca_20230731_1_264385 | MetaData
Ella té molt poder
"La postolimpíada ha portat a Barcelona a ser un 'hub' tecnològic internacional capaç d'importar talent global"
Qui té una certa edat segur que recorda la cançó composta per Peret -màxim exponent de la rumba catalana- i popularitzada també per Los Manolos. Gitana hechicera és el títol de la cançó que va ser interpretada en la cerimònia de clausura de les Olimpíades del 1992 i va esdevenir himne oficiós de la Barcelona olímpica. La cançó glossava algunes de les múltiples virtuts de la ciutat des d'una perspectiva festiva. Ara bé, si mirem més enllà de la lletra i analitzem la cançó en el seu context, podem veure com exemplifica algunes de les seves moltes virtuts.
Molts barcelonins, nascuts arreu del món, presumim de ser afortunats per viure on vivim. També critiquem la nostra ciutat, com és lògic, i patim les seves mancances o excessos, però hi ha una realitat objectiva difícilment discutible: una ciutat d'1.600.000 habitants on viu gent de gairebé 200 nacionalitats diferents ha de tenir alguna cosa. Parlem d'una ciutat admirada i desitjada arreu del món.
Barcelona té 2.000 anys d'història i ha estat sempre important a la Mediterrània, a Europa i al món. En l'època romana, quan es va fundar, estava en segon pla -a causa de la importància de Tàrraco-, però ja a l'edat mitjana va esdevenir una capital rellevant. La industrialització i el seu creixement al segle XIX la va posicionar definitivament com una urb d'importància mundial.
“La industrialització i el creixement al segle XIX van posicionar Barcelona com una urb d'importància mundial”
No obstant això, tothom identifica les Olimpíades del 1992 com un punt d'inflexió. Una oportunitat per redefinir la ciutat -des del punt de vista urbanístic-, però també per reposicionar-la al món. Es parla de la marca Barcelona, però els barcelonins sabem que l'esperit de la ciutat va molt més enllà. Dubai o Singapur poden ser marques, però -sense menysprear-los- no tenen la història de la nostra ciutat, són fenòmens força més recents.
Diuen que Barcelona es va reinventar el 1992. Potser, però no hi estic del tot d'acord. Per a mi Barcelona estava en un període de letargia i va aprofitar aquell moment i aquella finestra d'oportunitat per ensenyar al món tot el que ja tenia i el que ja era. I aquí tornem a la nostra cançó i al seu context. Barcelona era una ciutat amb un passeig de Gràcia i una Rambla "amb molt poder". Però ja era també una ciutat moderna, plena d'història, habitable, amb vida de barris. Una ciutat magnífica amb teixit associatiu i industrial, amb comerç, amb esperit innovador i emprenedor des de molt abans del 1992. Una ciutat oberta i integradora.
La rumba catalana i el gitano Peret són mostres de diversitat cultural i el seu èxit arreu del món exemplifiquen el caràcter obert i cosmopolita de la ciutat. Peret cantà a una ciutat viva i dinàmica. A una ciutat on, amb perspectiva mundial, hi ha un raonable nivell de vida, amb una seguretat considerable, amb uns serveis de bona qualitat i ubicada en un lloc ideal. O almenys així ho interpreten estudiants, treballadors, visitants i empreses d'arreu del món que ens elegeixen per visitar-nos o quedar-s'hi a viure.
"La postolimpíada ha portat Barcelona a ser un 'hub tecnològic internacional, un pol d'atracció d'emprenedoria capaç d'importar talent global"
La postolimpíada i la transformació urbanística han portat Barcelona a ser un hub tecnològic internacional avui en dia, un pol d'atracció d'emprenedoria, capaç d'importar talent global per sobre del que a priori indicaria la seva dimensió. Ben segur que molts se n'atribuiran la paternitat de l'èxit -i potser fins i tot en tindran part de raó-, però aquest també és un mèrit compartit, de la ciutat i de la gent d'arreu del país, de la gent que hi viu i treballa, en definitiva, un èxit construït al llarg de generacions.
L'èxit sempre té un costat fosc i aquest és, per a mi, el gran repte. L'impacte no desitjat del turisme i la gentrificació són probablement dos dels màxims exponents dels riscos a què ens enfrontem. Espero i desitjo que encara hi siguem a temps per gestionar-ho com mereixen els habitants de la ciutat. entrestant, i mentre duri, la realitat és que jo em sento cada dia de la meva vida un autèntic privilegiat per viure on visc. Ella té molt poder. Barcelona és poderosa. Barcelona té molt poder.
Etiquetes | 0.813469 | curate | {"ar": 0.0018488560203374163, "ca": 0.985671365842385, "es": 0.010399815114397967, "pt": 0.0020799630228795934} | |
macocu_ca_20230731_7_174254 | mousse de coco
MOUSSE DE XIXONA
Està clar que s'acosten festes i que el torró de xixona n'és un dels protagonistes. Per als que com jo, tanta dolçor sigui excessiva però no volem renunciar al bon gust del torró us proposo un altre postre diferent però no menys conegut: una mousse de xixona que sent dolça igual es fa més lleugera de menjar. És un postre molt fàcil de fer i amb una mica d'imaginació a l'hora de decorar-ho, fa que els convidats es sorprenguin. (Aquests de la fotografía només estàn guarnits amb unes virutes però enguany m'agradaria fer alguna figureta plana de xocolata amb festucs o alguna nota de color al damunt).
1 barra de torró de xixona (uns 200gr)
3 ous
La mousse de xixona és boníssima, amb el gustet del torró, però com bé diu sense resultar excessiva! En vaig fer fa un parell d'anys per Nit Bona i va triomfar, aquest any faré un altre postre a veure què els hi sembla... que se m'està tornant la família molt exigent! jajaja Petonets Sandra
A casa serà una recepta perfecte per després de Festes, perquè sempre sobra torró i no sabem què fer-ne... Crec que a mi també m'agradarà més la mousse que el torró de xixona, massa embafador!
Aquesta recepta serà perfecte per desprès de les festes...ja que sempre sobra torrons i així no tots seran flams. Petons
M'ha agradat aquesta recepta sobretot perquè és una manera de menjar torró sense tan emplagosa. Me l'apunto. Una abraçada MercèV
Quina bona idea!! A mi, el torró de xixona em costa, sobretot per la seva densitat i fortor. Però així amb mousse ha de ser boníssim!!! petons
Aquestes receptes de torró de xixona m'aniran molt bé per quan s'acabin les festes, a casa som poc "turronàires" i sempre ens en sobra!
mm, m'encanta! i més que amb tants pocs ingredients es pugui fer una cosa tant bona i dolça! Petons maca!
Aquesta recepta es de las de desprès, els torrons son mes bons avans de Festes o desprès. Una bona recepta mes lleugera per aquests díes. Petons
M'agrada molt aquesta proposta de postre nadalenc, me l'apunto per fer-lo, és una manera ben diferent de menjar els torrons!
Una altre manera de menjar torró de xixona als que no ens agrada massa, en barra. Un peto per les nenes!!! Petonets.
M'apunto la recepta, senzilla i boníssima!! ja tinc ganes que tornem a coincidir, eh! que hara ja fa dies! Una abraçada
En forma de mousse no l'he tastat mai! però jo sóc una mica com tu, així que segur que m'agradaria més la mousse que el torró en sí. Passat nadal sóc poc de menjar torrons i aquesta seria una altra bona manera d'aprofitar-los!! petonets! | 0.751098 | curate | {"es": 0.010375099760574621, "en": 0.02713487629688747, "ca": 0.9118116520351157, "fr": 0.004389465283320032, "it": 0.017158818834796488, "pt": 0.004788507581803671, "st": 0.01636073423782921, "et": 0.007980845969672785} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_377937 | Hola gent, M'agradaria que em recomanessiu sccripts en català pel mIRC, ja que tenia el CATscript però ara no em funciona bé. També haurieu de dir la vesrió pq potser en teniu d'antiquades i algú en té d'actualitzades . Salut
Quins temps. Internet molava més.
En aquella època ens connectàvem a internet. Avui dia vivim a internet.
Sí, i només a partir de les 6. Sembla impossible.Voldria tornar a la vida pre internet.Ha ha, ara veig que tu has dit literalment "internet molava més" al primer missatge. Et prometo que no m'ho he copiat. | 0.728919 | curate | {"ca": 0.9678030303030303, "fr": 0.032196969696969696} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.