id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_3_113388 | Port de Castelló - L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Contrasenya de la província marítima de Castelló a la qual pertany.
Image del port comercial de Castelló.
1.1 Port peixquer
1.2 Port deportiu
El Port de Castelló està dividit en tres ports:
el port peixquer
el port deportiu i
Port peixquer[editar]
La creació del Port de Castelló data de l'any 1902 pero fon en la década dels anys 70 del sigle XX quan es feu realitat la dàrsena peixquera i una volta acabada la construcció del Moll de Costa, la llonja es traslladà al port peixquer.
El port peixquer és l'història del Grau. La peixca en Castelló fon una de les més importants d'Espanya, contava en una de les majors flotes del país, pero ara queda menys de la mitat.
Cap destacar la calitat del peix que es captura, sobretot la sardina, el boqueró, el lluç o llucet, el rap, la sépia, el calamar, etc...
Port deportiu[editar]
En l'any 1948 començaren les obres de lo que seria el port deportiu de Castelló, a on estan situats la Marina Club Nàutic i el Real Club Nàutic de Castelló. Conta en més de 650 amarrotaments en abdos costats. En els últims anys el port deportiu ha pres molt de prestigi degut a la competició de regates, en les quals ha participat en algunes ocasions el rei Joan Carles I i el rei Felip VI. Les competicions de regates tenen lloc en juny i coincidixen en les festes patronals de Sant Pere.
El Club Nàutic es pot vore des de la plaça del Mar, lloc turístic per excelència.
Llongitut (Greenwich) 0° 1' Est Latitut 39° 57' Nort
Nació: Espanya
Província marítima: Castelló
Districte marítim: Castelló
El Port de Castelló, calificat com a port d'interés general i gestionat per l'Autoritat Portuària de Castelló, està localisat a l'est de la Península Ibèrica, en les costes de la Mar Mediterrànea. Es troba situat en el Grau de Castelló, centre neuràlgic del principal motor de l'economia de la província castellonenca, el sector ceràmic.
Actualment, els accessos al Port de Castelló són els següents:
[[CS-22|Plantilla:Identificador carretera espanyola]]: És l'única via d'accés acabada i en funcionament. Comença en el quilómetro 959 de la N-340, al suroest de Castelló, i per mig d'esta conecta en la AP-7 i la CV-17 - CV-10. Recorre tot el sur-est de Castelló i lliga en el Port de Castelló al nort-est de la capital, travessant el núcleu urbà del Grau de Castelló per mig d'un túnel de 500 metros.
Uns atres en proyecte:
[[Accés nort al Port de Castelló|Plantilla:Identificador carretera espanyola]]: És una autovia en proyecte que pretén conectar la N-340 i la AP-7, entre Castelló i Benicàssim en la CS-22, al nort-est de la capital.
Plantilla:Identificador carretera espanyola: És un proyecte que pretén conectar la CS-22 i l'antiga N-225 en el Pol. del Serrallo i la nova Dàrsena Sur de PortCastelló. Serà un tram de poc més de 500 m., que es pretenen obrir en 1 any. [1]
Plantilla:Identificador carretera espanyola: Encara que el nom no és l'oficial, la Conselleria d'Infraestructures té previst, en ajuda del Ministeri de Foment que es cree este enllaç, ya que les dos autovies més importants de conexió en port (CV-10 i la CS-22) no estan conectades entre si, lo que provoca que el tràfic que cirula per la CV-10 i vol accedir a la CS-22 tinga que pegar una volta per la CV-17 i la N-340, dos carreteres actualment en decadència.
Gestió[editar]
AUTORITAT PORTUÀRIA DE CASTELLÓ President: Sr. D. Francisco Toledo Lobo
Direcció: Moll Serrano Lloberes s/n 12100. Grau de Castelló
↑ La carretera a la dàrsena sur estarà en 1 any
Vista via satèlit
Vídeo panoràmic del nou moll.
Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Puerto de Castellón de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Obtingut de «http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Port_de_Castelló&oldid=153305»
Deport en Castelló de la Plana
Ports deportius de la Comunitat Valenciana
Transport en Castelló de la Plana
Esta pàgina fon modificada l'última volta el 7 set 2019 a les 18:56. | 0.77806 | curate | {"ca": 0.895002523977789, "es": 0.034326097930338216, "pt": 0.012367491166077738, "en": 0.03104492680464412, "uu": 0.000757193336698637, "id": 0.004290762241292277, "de": 0.02221100454316002} | https://www.lenciclopedia.org/Port_de_Castell%C3%B3 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_300052 | Tradicions i altres Sembla ser que santa Margarida era petitona, molt viva i eixerida. Les noies d'estatura baixa s'hi encomanaven per tal que els donés la gràcia que sol caracteritzar les persones i les coses petites.
Segons la tradició, la canícula, el temps més calorós de l'any i dura tot just un mes, del 20 de juliol al 20 d'agost, de santa Margarida, la monja,a sant Bernat de Claravall, el frare.
Fets històrics catalans
El 20 de juliol de 1280. Capitulació de Balaguer davant del setge de Pere el Gran contra els nobles revoltats dels comtats de Foix i de Pallars.
1936 - Se suspèn l'Olimpiada Popular de Barcelona a causa de l'inici de la guerra civil.
Pastisseria festiva
Santa Margarida era monja i res millor pel dia d'avui que uns pets de monja. Són unes galetetes petites i rodones, amb forma de mugró, de la cuina catalana. Hom diu que les va inventar un pastisser italià cap el segle XIX a Barcelona. El nom original de la galeta era pit de monja, en al·lusió a la seva forma de mamella. Sembla que amb el temps pit va derivar en pet, terme també irreverent però sense connotacions sexuals. Un dels ingredients principals d'aquestes galetes són nous pulveritzades. | 1 | perfect | {"ca": 0.9837328767123288, "it": 0.016267123287671232} | |
mc4_ca_20230418_16_451131 | MILINERS - Sentència Tribunal de Justícia Europea - El TJUE avisa els llocs web que no poden descarregar "cookies" sense el permís "actiu" de l'internauta
L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha fet pública una Guia sobre l'ús de les cookies, que tracta d'orientar i mostrar com la indústria publicitària ha de complir les obligacions imposades en matèria de protecció de dades sense perdre capacitat de creixement. L'objectiu d'aquesta guia publicada al novembre és que les empreses publicitàries comptin amb línies directrius clares sobre com utilitzar les cookies a Internet sense infringir la llei. Cal destacar que aquesta guia té caràcter orientatiu i pretén actualitzar un document que es trobava desactualitzat per ser de l' any 2013.
Les obligacions imposades per la normativa són:
L'article 22 de la Llei de Serveis de la Societat i de la Informació (LSSI), estableix que s'ha de facilitar als usuaris una informació clara i completa sobre la utilització dels dispositius d'emmagatzematge i recuperació de dades i sobre la finalitat del tractament de les dades, per a això, cal que:
La informació o la comunicació ha de ser concisa, transparent i intel·ligible.
S'ha d'utilitzar un llenguatge clar i senzill, evitant l'ús de frases que indueixin a confusió o desvirtuïn la claredat de l'missatge.
La informació ha de ser de fàcil accés.
Hi ha múltiples formes de facilitar informació sobre les cookies, si bé el GT29, que es tracta un grup de treball europeu independent que s'ocupa de qüestions relacionades amb la protecció de la privacitat i les dades personals, recomana que continguin la informació per capes ja que així s'evita la fatiga informativa. Aquest sistema pot consistir en mostrar la informació essencial en una primera capa i completar-la en una segona capa mitjançant una pàgina que ofereixi més informació concreta sobre les cookies.
2. Obtención de el consentiment
Perquè el consentiment sigui vàlid cal que el consentiment hagi estat atorgat de forma lliure i informada. Cal tenir en compte:
Que les modalitats de prestació de consentiment poden ser vàries. Són admissibles sempre que hi hagi prou certesa que es presta un consentiment informat i inequívoc.
Que l'usuari faci algun tipus d'acció.
Que l'usuari ha de ser informat prèviament abans de l'acceptació de les cookies.Que es pugui negar a acceptar les cookies.
Que la informació s'atorgui a l'usuari perquè pugui consentir la utilització d'aquestes cookies.
Les modalitats de prestació de consentiment poden ser:
A l'sol·licitar l'alta en un servei. Durant el procés de configuració de l'funcionament de la pàgina web o aplicació.
A través de plataformes de gestió de l'consentiment (consent managment platform o CMP).
Abans del moment en què es vagi a descarregar un servei o aplicació ofert, per exemple, a la pàgina web.
Mitjançant el format d'informació per capes.
Mitjançant la configuració del navegador.
El Comitè Europeu de Protecció de Dades, recomana que la validesa de l'consentiment prestat per un usuari per a l'ús d'una determinada galeta no tingui una durada superior a 24 mesos però que durant aquest temps es conservi la selecció realitzada per l'usuari.Finalment, cal advertir que la LSSI no defineix qui és el responsable de complir amb l'obligació de facilitar informació sobre les cookies i obtenir el consentiment per al seu ús i per això que es fa necessari que els subjectes que participen en la utilització de les cookies col·laborin per assegurar el compliment de les exigències legals establertes.
S'adjunta la Guia objecte d'anàlisi, per a qui vulgui comptar amb més informació del resum aquí exposat, sense perjudici que a Miliners estem a disposició de qualsevol interessat en una consulta o aclariment.
Esperem que aquesta informació us resulti útil i els recordem que poden concertar una visita sense compromís per correu electrònic o trucant-nos al +34 93 272 01 80. | 0.854815 | curate | {"ca": 0.9666235446313066, "cs": 0.000517464424320828, "es": 0.03285899094437258} | http://www.miliners.com/ca/informacio/noticies/1105-ssentencia-tribunal-de-justicia-europea-el-tjue-avisa-els-llocs-web-que-no-poden-descarregar-cookies-sense-el-permis-actiu-de-l-internauta |
oscar-2201_ca_20230904_5_153432 | La botiga online es destina a consumidors finals, en el sentit establert pel Reial decret Legislatiu 1/2007 de 16 de novembre pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris, i per al consum propi del client o de les persones en nom de les quals el client estigui legalment autoritzat per actuar. Per tant, queden exclosos del servei de venda online empreses majoristes, distribuïdores, centrals de compra, grans superfícies, altres intermediaris professionals del sector de l′alimentació i els seus sectors afins, així com consumidors domiciliats fora de l′àmbit d′activitat de la botiga.
L’usuari declara ser major d′edat i disposar de la capacitat jurídica suficient per vincular-se per les presents Condicions Generals de Compra en contractar amb RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL. No obstant això, l’usuari accepta, de forma expressa i sense excepcions, que l′accés i la utilització de la botiga online té lloc sota la seva única i exclusiva responsabilitat.
Titularitat
Les dades identificatives de l’empresa responsable de la botiga online són:
RESTAURACIO I SERVEIS TAULA S.L.
CIF B62673884 Inscrita en el Registro Mercantil de Barcelona, Tomo 33954, Folio 183, Hoja 236853, Inscripción 1
Productes, Serveis, Preus i Tarifes
Els productes que s’ofereixen a RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL, tenen les característiques i el seu preu apareixen en pantalla. El preu dels productes pot estar indicat per racions, mitges racions, per pes o fraccions de pes. Els preus indicats en pantalla són en euros i inclouen l’IVA i qualsevol altre impost que fora d’aplicació. Els imports de transport es poden calcular per a cada cas en base al codi postal de lliurament i a l’import de la comanda.
Les imatges que acompanyen els productes oferts són merament il·lustratives.
RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL, podrà en qualsevol moment afegir nous productes als inclosos a la web, entenent-se, tret que es disposi una altra cosa, que els nous productes es regiran pel que disposen els termes i condicions generals vigents en cada moment.
RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL, es reserva el dret a deixar de facilitar l’accés, en qualsevol moment i sense previ avís, a qualsevol dels productes oferts a la web per motius de disponibilitat, temporalitat o modificacions en l’assortiment de productes en el servei de venda online.
Un cop registrat l’Usuari, i per procedir a la compra de Productes, haurà d’afegir els productes que desitgen adquirir a la llista de comanda, segons les indicacions recollides en pantalla, un cop escollits tots els productes validarà i acceptarà la compra que suposa la lectura i acceptació irrevocable de totes i cadascuna de les presents termes i condicions generals, així com, si és el cas, de les condicions particulars existents, les quals seran informades a l’Usuari abans d’acceptar la compra dels productes.
La cobertura del servei de lliurament a domicili i compra en línia es troba subjecta a la disponibilitat de cobertura logística que RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL tingui en disposició per a cada territori.
Aquesta disponibilitat es gestiona mitjançant els Codis Postals de lliurament, pel que en cada moment indicarem al llarg del procés de compra la disponibilitat del codi postal de lliurament per a realitzar el servei sol·licitat.
Els preus de compra seran els vigents en el moment en què es realitza la comanda. L’import de la compra es bloquejarà a la targeta del client, i l’import definitiu es carregarà un cop la comanda estigui processada. Aquest import mai serà superior al de la comanda realitzada pel client.
RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL, comunicant a l’Usuari, es reserva el dret de cancel·lar una comanda si considera que no es donen les condicions adequades per realitzar un transport viable.
RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL es reserva el dret a cancel·lar qualsevol comanda quan ho consideri oportú, comunicant a l’Usuari i justificant la decisió de no servir la comanda per causes alienes a la seva voluntat o de força major, com poden ser accidents de trànsit, climatologia adversa o robatoris del transport o de les mercaderies. En aquest casos, donarem opció al client de rebre una nova comanda similar tan aviat se solucionin les causes alienes.
Preus dels productes
En tot moment, RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL vetllarà per disposar de preus actualitzats a la pàgina web.
Tarifes del servei
Les despeses del servei de preparació + enviament es mostraran a la pàgina web de forma prèvia a la confirmació de la comanda. Les despeses del servei de preparació + enviament seran els indicats en l’Annex 1 del present document.
RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL es reserva el dret de modificar les tarifes de lliurament. Qualsevol canvi al respecte serà comunicat sempre de forma prèvia a la confirmació de la comanda.
Disponibilitat de productes
RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL durà a terme els seus millors esforços per complaure als usuaris en la demanda dels productes.
En cas de no tenir disponible algun producte demanat, aquest serà descomptat de l’import total de la comanda.
Seguretat de pagaments
Per a la seva seguretat RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL ha confiat en el sistema de pagament mitjançant targeta de crèdit a una passarel.la de pagaments. Les dades bancàries introduïdes són encriptades i transmeses de forma segura als servidors de l’entitat bancària i, posteriorment, són verificats amb el banc emissor per evitar possibles fraus i abusos.
Política d’entrega de mercaderia
L’usuari podrà seleccionar al moment de fer la comanda, el mètode preferit d’entrega: recollida a la botiga o entrega a domicili. Ambós casos seleccionarà la seva preferència horària. En cas de que no es pugui oferir el servei en termes sol·licitats, es trucarà al client amb la màxima antel·lació possible per prosposar-li una solució alternativa.
El cos del servei d’entrega a domicili és de 5€ excepte en els casos de que el total de la comanda superi l’import de 60€. Aquest servei només està disponible als municipi de Cabrils, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar i Premià de Dalt.
L’entrega a domicili es realitzarà a l’hora demanada per l’usuari, amb un màxim de 30 minuts de retard. Si per una situació excepcional no es pot complir aquest termini d’entrega, RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL es posarà en contacte amb l’usuari (amb el telèfon proporcionat per aquest durant la comanda) per avisar de la situació i buscar una alternativa.
Lliurament
El lliurament de productes es limita a un conjunt de codis postals disponibles. RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL demanarà a l’Usuari que triï el lloc del lliurament, havent d’especificar el seu domicili, oficina o centre on volen que se li lliuri la comanda, així com telèfon de contacte.
En cas que l’Usuari faciliti a RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL una adreça de lliurament que no sigui correcte, RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL no tindrà cap responsabilitat sobre el retard o impossibilitat de lliurament de la comanda sol·licitada per l’Usuari registrat, reservant-se el dret d’anul·lar la compra realitzada.
RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL es compromet a realitzar els seus millors esforços per al seu lliurament en temps i forma especificats durant el procés de compra.
El comprador rebrà un correu electrònic després de la confirmació de la comanda per la seva part en la pàgina web. Les característiques i condicions de lliurament de la comanda es mostraran també a la pàgina web.
Cada lliurament es considera efectuat a partir de la posada a disposició del producte a client en el lloc assenyalat per ell per al lliurament de la comanda en el moment de la seva contractació.
En el supòsit que RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL es disposés a fer un lliurament en horari concertat a un Usuari i aquest no estigués present en el moment del lliurament, sense haver-ho comunicat a RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL, impedint el lliurament de la mateixa, RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL es reintegrarà l’import de la compra a l’esmentat Usuari, restant en tot cas a l’import corresponent, les despeses que s’haguessin meritat com a conseqüència del transport i / o de la preparació de la compra per part d’aquesta, així com les despeses de devolució. Les despeses del servei de preparació + enviament seran els mostrats a la pàgina web de forma prèvia a la confirmació de la comanda.
En cas que el seu paquet arribi deteriorat o cregui que pot estar danyat el seu contingut, és important que ens indiqui la incidència per email a l’adreça [email protected] o bé trucant al 93 753 19 02 el més aviat possible a partir de la recepció de la mercaderia.
Factura de compra
L’Usuari rebrà per email després del lliurament un correu electrònic amb el detall dels productes lliurats, els seus preus, descomptes i despeses del servei de preparació + enviament i l’import total del servei.
L’Usuari que vulgui la factura, haurà de sol·licitar prèviament abans de finalitzar la compra. Aquesta li arribarà a l’adreça de correu facilitada en format PDF.
Cancel·lacions
El client pot cancel·lar la seva comanda sempre que aquesta encara consti com a pendent de preparació. Un cop la comanda consti com a processada, aquesta ja no es podrà retornar i RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL carregarà l’import íntegre a la targeta del client.
Per a cancelar una comanda el client ho pot fer enviant un correu electrònic a [email protected] o bé trucant al 93 753 19 02
Devolucions
Oferir la màxima qualitat i la millor garantia és el nostre compromís amb els nostres clients.
Si el motiu de la devolució és per alguna cosa que no hem fet del tot bé (el producte és defectuós, no és el que tu havies demanat, etc. ), RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL abonarà el cost dels productes exceptuant les despeses d’enviament.
En el cas que RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL es disposés a fer un lliurament en un lloc i durant un horari prèviament concertats i confirmats per part d’un client d’acord a l’estipulat en els presents Termes i Condicions, i aquest no es trobés en aquest lloc (en endavant “absència no comunicada”) i durant l’horari prèviament concertats, RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL es reserva de forma unilateral, la facultat de reintegrar l’import de la compra a l’esmentat client, restant en tot cas a l’import corresponent, les despeses que s’haguessin meritat com a conseqüència del transport i / o de la preparació de la compra per part d’aquesta, així com les despeses de devolució.
Dret de Desistiment
Per exercir el dret de desistiment, haurà vostè de notificar a RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL la seva decisió de desistir del contracte a través d’una declaració inequívoca que ho manifesti, (per exemple, una carta enviada per correu postal o bé un correu electrònic a [email protected] sol·licitant-ho).
Ús dels Cupons de descompte
Tots els cupons descompte que RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL faciliti per correu electrònic o altres mitjans als seus clients tindran una validesa indicada en la pròpia comunicació de l’assignació del cupó. L’aplicació d’un val o cupó descompte pot quedar supeditada a una compra per un import.
RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL es reserva el dret de cancel·lar els cupons o vals descompte quan observi un ús fraudulent o indegut de el sistema de generació de cupons. Es considera ús fraudulent o indegut de el sistema de descompte per cupons, entre d’altres, l’enviament d’invitacions entre comptes de correu electrònic de la mateixa persona o l’ús de cupons de la mateixa campanya en diferents comandes de el mateix Usuari o lliurar en la mateixa direcció postal.
Així mateix RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL es reserva el dret a anul·lar tots els cupons descompte associats als comptes sospitoses d’ús indegut del sistema de cupons. Es pot considerar també un ús fraudulent o indegut del sistema de descompte per cupons el fet d’usar un mateix compte personal per realitzar el pagament de més d’una comanda fent ús del mateix cupó de descompte o usant cupons descompte d’invitacions amb l’objectiu d’auto -invitarse, encara que es tracti d’Usuaris registrats amb diferent compte de correu electrònic que comparteixin una mateixa adreça de lliurament.
De la mateixa manera es consideraria un ús fraudulent l’ús de diferents comptes de correu electrònic per a l’ús d’un mateix cupó o val descompte creat i publicitat com un cupó vàlid per a una primera compra, i la compra vagi destinada a un mateix usuari i / o adreça postal de lliurament.
En tot cas, RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL es reserva el dret a anul·lar aquelles comandes derivats de l’ús d’aquests cupons o vals de descompte, en aquest cas haurà de retornar l’import de la compra anul·lada, excloent qualsevol import que correspongui a aquests cupons i que, per tant, no corresponguin amb imports efectivament desemborsats pels Usuaris.
Els cupons han de ser utilitzats abans de confirmar el pagament. RESTAURACIO I SERVEIS TAULA SL no es fa responsable de la posterior aplicació de el descompte del cupó si el pagament ja ha estat confirmat.
Informació al Comprador sobre la Plataforma de Resolució de Conflictes e-Commerce
S’informa al comprador de productes d’aquest lloc web, de l’existència d’una plataforma de resolució de litigis en línia.
D’acord amb l’Article 14.1 de l’Reglament (UE) 524/2013:
“La Comissió Europea facilita una plataforma de resolució de litigis en línia que es troba disponible en el següent enllaç: http://ec.europa.eu/consumers/odr/.
Els consumidors podran sotmetre les seves reclamacions a través de la plataforma de resolució de litigis en línia “
© 2020 Hostal de la Plaça. Carrer Mestra Rossell 8, 08348 Cabrils, Espanya Tots els drets reservats | Web: Xavier Boluda | 0.829565 | curate | {"ca": 0.9862730627306273, "es": 0.011808118081180811, "fr": 0.001918819188191882} | https://www.hostaldecabrils.com/termes-i-condicions/ |
macocu_ca_20230731_0_347748 | França; mercat francès; mercats emissors; promoció; comunicació; infomediació | 0.475159 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_725869 | La cursa per rememorar la mort d’August | Aracne fila i fila
La cursa per rememorar la mort d’August
En el marc del meu Treball de Recerca, veig nombroses notícies d’actes que commemoren els 2 mil·lenis des de la mort del primer emperador de Roma, Octavi August. Concretament, l’efemèride serà el 19 d’agost, el dia exacte de la seva defunció.
This entry was posted in Cultura Clàssica 3r, General, Llatí 1r, Llatí 2n, Llatí 4t and tagged Actualitat, August, Celebracions, Cultura romana, Història de Roma, Lívia, Llatí, Marc Mayer, Montserrat Tudela, Patrimoni, Pervivència, Roma, Tàrraco, Vida quotidiana on 1 maig 2014 by alarioxtecblocs.
← A Hispània teniu esclaus? August, el primer emperador romà →
20 thoughts on “La cursa per rememorar la mort d’August”
Pingback: August, el primer emperador romà | Aracne fila i fila
Margalida Capellà Soler 4 maig 2014 at 16:04
Una entrada ben merescuda, Arnau! No podia ser que encara no tinguéssim res!
M’agradaria afegir-hi L’AVENEMENT D’AUGUSTE dins Les grans jeux romaines que tindran joc a les Arènes de Nîmes el 17 i 18 de maig de 2014.
Així com la moneda italiana del bimil·lenari. A veure qui la troba i n’obre un apunt?
gimenez.judit 5 maig 2014 at 12:29
August fou molt important en la historia. Va aconseguir governar 57 anys degut als seus ideals a favor de la concervació i incentivació a l’art, al poble i a la cultura. També va aconseguir evitar que no l’assassinessin perque estava molt controlat i vigilat. D’ell hem conservat l’expressió de “es va trobar Roma de maons i la va fer de marbre”. August va residir a Tarraco i aquesta va crèixer fins convertir el seu port en un dels més importants del Mare nostrum. Enguany celebrem el bimilenari de la seva mort.
Margalida Capellà Soler 5 maig 2014 at 18:31
Ja tenim la samarreta de Tarraco Viva!
Andrea Balart 7 maig 2014 at 13:18
Octavi, nebot de Juli Cèssar, va esdevenir emperador sota el títol d’August. Va aconseguir vèncer els seus enemics i es va convertir en príncep del senat (princep senatus) . Va aconseguir governar 57 anys sense que l’assassinessin ja que va mantenir les institucions republicanes i perquè va aconseguir posar fi a les guerres civils ( Pax romana).
És molt coneguda la seva petjada en la literatura ja que alguns autors coneguts com Virgili o Horaci van escriure llibres on es mostraven els ideals d’August. August és molt important per a nosaltres ja que va fer crèixer Tàrraco fins convertir el seu port en un dels més importants del Mare nostrum, també va ser important per la Hispània ja que va fer la divisió provincial de la península (lusitania, baetica, i tarraconensis) Aquest any, se celebra el bimilenari de la seva mort i la Magna celebratio aprofita la seva desena edició per dedicar-la a August.
irina 7 maig 2014 at 13:30
August va ser un emperador que va aconseguir governar 57 anys sense que l’assesinèssin. Això va ser degut a que va intentar refer l’orgull nacional, creant un passat gloriós per els romans (Eneida de Virgili), va aconseguir que hi haguès un periode de pau sense cap Guerra Civil (pax romana). A més va fer algunes reformes per afavorir a les classes altes i alhora a les classes més desafavorides. Per exemple, va fer el “panem et circenses”, en el qual donava blat gratuitament i alhora oferia jocs en el circ i espectacles en l’amfiteatre. Ell mateix es va fer molta propaganda, amb poemes dedicats a ell (Horaci), o monuments amb la seva figura (Ara pacis).
A més, a ciutats com a Tarragona, va construir també monuments semblants als que havia construit a Roma (rèplica de l’ara pacis). A més va fer crèixer ciutats com Tàrraco, convertint-la en un dels ports més importants del mare nostrum.
Maria Mayor 7 maig 2014 at 21:00
August va ser un gran emperador i molt important per els romans, ja que va aconseguir governar 57 anys sense que el matessin , això va passar perquè va ser un gran referent nacional per als romans i va conseguir portar una època tranquil·la i pacífica al Imperi romà. August va fer moltes coses per al seu Imperi, va decidir enfortir l’Imperi mitjançant la construcció de defenses, l’ús de la diplomàcia i mantenint una política de passivitat en les disputes de monarques extranjeros.El resultat de la política d’August va ser un Imperi més fort i consolidat. Aquest any el recordem ja que és el bimilenari de la seva mort.
Nora Domingo 8 maig 2014 at 10:23
Cèsar August, August o Octavi August o Octavi August va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Era el nebot i hereu de Cèsar. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi, encara que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol per part del Senat. El seu govern va finalitzar amb un període grandiós de pau, aquest període de govern de 57 Aquests anys es van caracteritzar per la pax romana, una llarga pau interna tan a Roma com a tot l’imperi. Aquest any se celebra el bimil·lenari de la mort de l’emperador
August va viure dos anys en Tarraco, durant aquest temps la ciutat es va convertir, d’alguna forma, a la capital d’un imperi que no havia fet sinó expandir-se des dels temps de les guerres Púnicas. L’emperador va rebre ambaixades de països llunyans com l’Índia. Des de Tarraco es va organitzar el sistema administratiu de les províncies i durant la seva estada va començar la monumentalización de la ciutat.
Yasmina Berkane Pais 8 maig 2014 at 10:44
Aquest any com bé sabem és el bimil·lenari de la mort d’August i és molt interessant que el teu treball de recerca tracti d’aquest tema. En concret la petjada que va deixar a Tàrraco convertint-se el port d’aquesta ciutat en un dels més importants (“Mare nostrum”).
Amb l’estada de l’emperador a la ciutat aquesta va rebre un fort impuls urbanístic. El teatre i el fòrum són alguns dels exemples i la ciutat va ser proclamada capital de la Tarraconense l’any 27 aC.
Va aconseguir amb les seves polítiques un periode de pau, sense cap Guerra Civil, coneguda com “pax augusta”. Les reformes que va duu a termes van ajudar al ciutadans de totes les classes amb espectacles i aliments.
Marta Verde 8 maig 2014 at 15:57
August va instaurar el Principat, és famós per la seva propaganda, per la reorganització econòmica, social, de les províncies i per voler conservar la moral i els costums.
Va instaurar el règim imperial, sent pontífex màxim: primer de tot va ser cònsol fins arribar a ser “princeps senatus”. Octavi August va posar les bases de la política imperial posterior: va nomenar uns prefectes i procuradors per l’administració provincial. Va iniciar el culte imperial, és a dir, el seu antecessor Cèsar, l’emperador i la seva família van rebre honors divins i a ser divinitzats un cop morts amb temples i sacerdots propis, amb l’objectiu de legitimar el seu poder i cohesionar els seus dominis. També és famós pel “Panem et circenses”, per tal de guanyar-se el suport de la plebs, va repartir gratuïtament blat i diners, i a més oferien jocs de circ i d’amfiteatre.
Després d’un segle de guerres civils Octavi va aportar una pau duradora, la coneguda Pax Romana, que va significar la fi de les confrontacions civils.
August va fer un programa per regenerar moralment els romans i per refer el seu orgull nacional. Va fer una restauració religiosa, va promulgar lleis contra l’adulteri i a favor del matrimoni i la natalitat, gràcies al seu amic Mecenàs, molts dels grans literats com Virgili i Horaci o Tit Livi van escriure d’ell.
També va fer reformes d’obres públiques. L’ús propagandístic de les arts plàstiques també contribueixen a l’engrandiment de Roma i a l’exaltació de la figura del príncep. Va restaurar vells edificis i va dur a terme projectes iniciats pel seu antecessor com el fòrum de Cèsar.
Margalida Capellà Soler 8 maig 2014 at 18:06
Xènia Sánchez Hernández 9 maig 2014 at 13:23
August va ser un important i gran emperador , ja que va aconseguir governar 57 anys sense ser assassinat.Va conseguir instaurar una època tranquil·la i pacífica al Imperi romà ( pax romana). August va fer moltes coses per al seu Imperi, va decidir enfortir l’Imperi mitjançant la construcció de defenses, l’ús de la diplomàcia i mantenint una política de passivitat en les disputes. El resultat de la política d’August va ser un Imperi més fort. Aquest any és el bimilenari de la seva mort.
caparros.lourdes 11 maig 2014 at 16:49
August va aconseguit governar 57 anys ja que va mantenir les institucions republicanes i va aconsegir la pax romana.
Virgili i Horaci van escriure llibres on es mostraven ideals d’august i aixo a fet que pervisqui durant molts anys. August va fer creixer tarraco i va aconsegir fer la divisió de la peninsula.
Aquest any es celebra el bimilenari de la seva mort i la magna celebratio es dedicada a ell per aquest motiu
Nicole Narvaez 11 maig 2014 at 21:13
Agust des de molt jove va començar a ocupar càrrecs i obligacions ocupan el lloc un lloc de Pontífex en el Col·legi de Pontífexs.
Després de la mort de Cèsar (l’any 44 aC), va entaular la lluita contra Marc Antoni; per això va comptar amb el suport de Ciceró i dels republicans del Senat, que esperaven dividir als cesaristes enfrontant-los entre si. Després de la derrota de Marc Antoni en la batalla de Mòdena, va exigir al Senat que el nomenesin cònsol, però el van rebutjar per la seva joventud (tenia 20 anys), va marxar sobre Roma i va prendre el poder sense combatre, ja que les legions enviades contra ell van preferir recolzar-li. Tambè va governar 57 anys sense ser assassinat i va conseguir fer una època tranquil·la i pacífica al Imperi romà .
https://www.youtube.com/watch?v=z3N8Zz98fQw#t=224
Xènia Serra 14 maig 2014 at 13:17
August es molt reconegut a les costes de Catalunya a causa de que va fer desenvolupar moltissim la ciutat de Tàrraco, convertint-la en una de les més importants del Mare Nostrum, a més de que va fer la divisió de la península. També es molt reconegut en la literatura a causa de que tant Virgili com Horaci han escrit sobre ell.
Actualment, hi ha unes quantes festes que estant dedicades a August, sobretot festes de Tarragona, i aquest any, s’ha celebrat el bimilenari d’August en una de les festes més importants que hi ha: la Magna Celebratio.
Pingback: La Roma d’August amb un clic! | El Fil de les Clàssiques
Marta Gallardo 2 juny 2014 at 11:56
Octavi August va succeir a Juli Cèsar i va ser el primer emperador romà. Es va imposar a la Guerra Civil que va haver després de la mort de Juli Cèsar i va fundar la dinastia julio-clàudia.
Va aportar a Roma la pax augusta, una època pacífica i sense conflictes per l’Imperi.
Margalida Capellà Soler 21 agost 2014 at 07:57
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/barcelona-pasa-fundador-3460246
“Barcelona pasa de su fundador
Ni siquiera el templo de Augusto recordó ayer los 2.000 años de la muerte del emperador”
Margalida Capellà Soler 14 octubre 2014 at 18:49
http://corrieredelmezzogiorno.corriere.it/napoli/notizie/arte_e_cultura/2014/13-ottobre-2014/torna-luce-villa-cui-forse-mori-l-imperatore-augusto-grazie-yen-230337066604.shtml | 0.779832 | curate | {"ca": 0.9495535303323207, "en": 0.009665838166252416, "it": 0.019147565129338122, "es": 0.02163306637208874} | https://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2014/05/01/la-cursa-per-rememorar-la-mort-daugust/ |
mc4_ca_20230418_12_733536 | El Club Karate Alzira ha participat en l’Open Internacional de Karate celebrat a Torrent - elseisdoble.com
El Club Karate Alzira ha participat en l’Open Internacional de Karate celebrat a Torrent
Sonia Almiñana i Jennifer Giménez obtingueren el segon i tercer lloc en la categoria absoluta de kata
El Club Karate Alzira, ha participat en l’Open Internacional de Karate, celebrat al Pabelló Municipal de Torrent, organitzat per la FEUAM, Federació Espanyola Unificada d’Arts Marcials.
El club alzireny va estar representat per Sonia Almiñana i Jennifer Giménez que obtingueren el segon i tercer lloc respectivament en la categoria absoluta de kata.
Para los que queremos un fútbol mejor .-000003 .-000004 .-000070 .-000023
jose - 07/12/2012
Soy muy guapas, animo que esto es lo que nos hace falta en Alzira, valientes como vosotras. Añadir un comentario | 0.666673 | curate | {"ca": 0.7618483412322274, "es": 0.21800947867298578, "it": 0.02014218009478673} | http://www.elseisdoble.com/vernoticia/15889/el_club_karate_alzira_ha_participat_en_lopen_internacional_de_karate_celebrat_a_torrent |
oscar-2301_ca_20230418_8_197479 | Diviértete en los planes de ocio más atractivos, encuentra actividades turísticas, descubre lugares secretos y eventos diferentes en Barcelona
ROBBIE WILLIAMS ¡NUEVAS ENTRADAS A LA VENTA PARA LOS CONCIERTOS DE BARCELONA! VIERNES 24 Y SÁBADO 25 DE MARZO 2023 PALAU SANT JORDI – BARCELONA
ALEJANDRO SANZ ¡VUELVE LA GIRA ‘SANZ EN VIVO’ EN 2023! SÁBADO 17 DE JUNIO DE 2023 PALAU SANT JORDI – BARCELONA
La Lola, el primer espectacle del Cicle #memòriahistòrica 2022 a partir del 30 de novembre
CATACULTURAL
Ocio y Diversión
Inicio
Contacto
Quiénes Somos
Actualidad
Actividades
Fin de semana
Cine y series
Exposiciones
Gastronomia
Literatura
Markets
Moda y Belleza
Teatro
Museos
Comentarios de Teatro por Pablo Cavero
Música
Actividades Actualidad
Diada Nacional de Catalunya 11 de setembre
10 septiembre, 2018 Catacultural
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l’article 8.1 de l’Estatut d’Autonomia.
La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l’11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l’11 de setembre de 1714.
Diada Nacional de Catalunya
La primera llei promulgada pel reconstituït Parlament de Catalunya l’any 1980 va declarar institucionalment la Diada de l’Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya:
« LLEI 1/1980, de 12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’onze de setembre:
El recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d’autogovern. Passa, també, per la valoració i exaltació de tots aquells símbols a través dels quals les comunitats s’identifiquen amb si mateixes, ja que sintetitzen tota la complexitat dels factors històrics, socials i culturals que són les arrels de tota realitat nacional. D’entre aquests símbols, destaca l’existència d’un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur. El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit. Per això, el poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei:
Article Primer: Es declara Festa Nacional de Catalunya la Diada de l’11 de setembre.
Article Segon: Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans de Catalunya cooperin en el compliment d’aquesta Llei i que els Tribunals i autoritats la facin complir. Palau de la Generalitat, a Barcelona, 12 de juny de 1980. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya. »
El 2006, en l’Estatut d’Autonomia es promulgà legalment que la bandera de Catalunya, l’himne Els segadors, i la Diada de l’Onze de Setembre, eren els símbols nacionals de Catalunya:
« Article 8. Símbols de Catalunya:
Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.
La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
L’himne de Catalunya és Els segadors.
El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari. | 0.740031 | curate | {"es": 0.16418703506907545, "ca": 0.8214665249734325, "it": 0.006110520722635494, "pt": 0.002922422954303932, "en": 0.0018597236981934113, "fr": 0.0034537725823591925} | https://www.catacultural.com/diada-nacional-de-catalunya-11-de-setembre/ |
mc4_ca_20230418_7_688849 | Anuncis SERVEIS I M´OFEREIXO GARROTXA | Classificats.net
Anuncis / Girona / Garrotxa / Serveis i m´ofereixo Garrotxa
Serveis i m´ofereixo Garrotxa
Anuncis de: Serveis i m´ofereixo Garrotxa
Olot | Serveis i m´ofereixo | Garrotxa
Feina de la llar
Busco faena sin esperiencis
M´ofereixo per cuidar dels petits de la casa
€ a convenir segons situació
€ Pactar
Pintor Economic
€ A decudir
Noi treballador s´ofereix per cuidar avis
Vols impulsar o millorar el teu negoci?
Hago trabajo de pintura y cuidado de mayor
Cangur a Olot
€ 10 euros l´hora(negociable)
Busco faena tortella alrededores
Tortellà | Serveis i m´ofereixo | Garrotxa
€ 10 la hora
parking de caravanes a olot, girona,vic
S ofereix paleta autonom
S´ofereix pintor
Vic | Serveis i m´ofereixo | Garrotxa
cuiner profesional
De 1 a 20 de 70 anuncis de Serveis i m´ofereixo Garrotxa
Anuncis Serveis i m´ofereixo Garrotxa
Consulta anuncis classificats de Serveis i m´ofereixo Garrotxa. Publica el teu anunci de Serveis i m´ofereixo Garrotxa, és gratis a Classificats.net. Contacta amb els anuncis de Serveis i m´ofereixo Garrotxa directament, per telèfon o correu electrònic.
Classificats Serveis i m´ofereixo Garrotxa
Consulta tots els anuncis de Serveis i m´ofereixo Garrotxa que han publicat els usuaris
Busca i troba Serveis i m´ofereixo Garrotxa
Estàs a la secció de Serveis i m´ofereixo Garrotxa del portal d'anuncis gratis. Busca, troba, compra, ven, demana, regala, informa, ajuda o coneix gent a Classificats.net. Tots els anuncis de Serveis i m´ofereixo Garrotxa són gratis. Busca i contacta.
Gent interessada en Serveis i m´ofereixo Garrotxa
Busca, troba i contacta amb gent que ofereix: Anuncis de: Serveis i m´ofereixo Garrotxa | 0.659475 | curate | {"en": 0.07427536231884058, "ca": 0.7977053140096618, "es": 0.11654589371980677, "fr": 0.004830917874396135, "sq": 0.006642512077294686} | https://www.classificats.net/ct-anuncis-serveis-comarca-garrotxa.html |
mc4_ca_20230418_14_701008 | ERC de les Borges inclourà les conclusions de les jornades sobre economia i educació al seu programa | Notícies | SomGarrigues
ERC de les Borges inclourà les conclusions de les jornades sobre economia i educació al seu programa
(foto: ERC Borges)
ERC de les Borges incorporarà al seu programa electoral per a les eleccions del 24 de maig les conclusions de les jornades participatives que ha organitzat els darrers dies sobre economia i sobre educació, de les quals la formació en destaca l’èxit d’assistència, unes 50 persones, assegura.
Sota el títol “Quin model volem per les Borges?”, la principal conclusió de la jornada sobre economia, ocupació i emprenedoria va ser la necessitat “que el municipi recuperi el lideratge econòmic, amb la promoció de sòl industrial públic, per poder realitzar política industrial pròpia”. D’altra banda, “tornar a especialitzar la Fira de l’Oli en l’oli, perquè torni a ser un referent del sector” és una de les altres propostes.
Quant al taller sobre educació, formació i coneixement, la principal conclusió és que “cal fer de les Borges una ciutat educadora, involucrant tots els agents socials en el desenvolupament d’un Pla Educatiu de Ciutat”.
ERC explica que “la participació social i la cogovernança” és un dels eixos claus de la nova candidatura local. En aquest sentit, la formació ha habilitat un telèfon de whatsapp (619156806) a manera de bústia de suggeriments. També proposa un model participatiu de presa de decisions amb tres espais: la regidoria, l’àrea tècnica i els grups de treball per cada àrea, “oberts a tothom, persones i entitats, que hi tinguin interès i amb un paper no merament consultiu, sinó corresponsable”. | 0.887 | curate | {"ca": 0.9892021595680864, "en": 0.010797840431913617} | https://www.somgarrigues.cat/noticies/3204/erc-de-les-borges-incloura-les-conclusions-de-les-jornades-sobre-economia-i-educacio-al-seu-programa |
mc4_ca_20230418_15_17720 | Encara s'investiguen les causes de la deflagració enmig del barri del Fort Pienc
2 min. Barcelona 16/09/2017 13:25
651x366 El forn L'Estrella ha quedat calcinat / JORDI ROVIRALTA El forn L'Estrella ha quedat calcinat / JORDI ROVIRALTA
651x366 Alguns veïns s'han quedat sense aigua i electricitat / JORDI ROVIRALTA Alguns veïns s'han quedat sense aigua i electricitat / JORDI ROVIRALTA
Una explosió a la fleca L'Estrella de Barcelona, al xamfrà entre els carrers Marina i Ausiàs Marc, ha ferit 21 persones, una de les quals està crítica, d'acord amb l'última informació del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Segons fonts de l'Ajuntament de Barcelona l'explosió, que ha estat molt forta, ha passat poc després de les set del matí i encara se n'investiguen les causes. Abans de les nou del matí els Bombers ja havien apagat les flames.
L'explosió i l'incendi han fet una columna de fum visible des de bona part del barri del Fort Pienc que ha alertat els veïns i els ciutadans que hi havia a la zona. Alguns han piulat vídeos i fotografies. Les flames també han obligat els Bombers a confinar els veïns a casa, fent-los tancar finestres i persianes per evitar una possible intoxicació. Tot i això, la majoria d'afectats ho són per inhalació de fum. El ferit crític ha patit cremades considerables i, dels altres ferits, 12 són lleus, sis dels quals ja han estat donats d'alta al lloc mateix dels fets.
— África Lorente (@africa_lorente) 16 de setembre de 2017
Les flames han calcinat el forn pastisseria i també han afectat el local del costat. En l'incendi hi han treballat vuit vehicles dels Bombers, i fins a la zona s'hi han traslladat 12 ambulàncies del SEM i diverses patrulles de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Tècnics de Gas Natural són al local també per ajudar a aclarir les causes de l'explosió.
La deflagració i les flames han deixat sense aigua i electricitat força veïns de la zona afectada. L'Ajuntament de Barcelona informa que els està atenent i que procurarà allotjament provisional als que ho necessitin.
#Barcelona does anyone know what caused this #explosion #carrermarina pic.twitter.com/KiGSd0hMBh
— michelle downey (@shelldowney) 16 de setembre de 2017
Was awoken this morning by a huge explosion in a bread shop across the street. Apparently several people injured. #barcelona #explosion pic.twitter.com/QBA5OeSax7
— Ken Power (@kenpower) 16 de setembre de 2017
Interrompuda la circulació ferroviària entre Arenys i Pineda per una avaria
Sánchez surt viu del debat de TVE davant d’un Rivera desbocat | 0.789962 | curate | {"ca": 0.862, "eo": 0.0024, "en": 0.1128, "es": 0.0228} | https://www.ara.cat/societat/Set-ferits-dells-explosio-Barcelona_0_1870613127.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_106170 | No Time To Die Villain és 'més intel·ligent i més fort que Spectre', diu Cary Joji Fukunaga: mireu la nova funció
Revisió del dia Sí
In The Heights: Lin-Manuel Miranda i Jon M Chu sobre el rodatge al costat de West Side Story de Spielberg: exclusiu
Joe Taslim és el Sub-Zero del nou Mortal Kombat
Ressenya de la missa de mitjanit
Com Turning Red va reinventar la fórmula de Pixar
Better Call Saul torna al febrer
Kevin Smith, Simon Pegg i Edgar Wright nerd a Star Wars
Aquest article va aparèixer originalment a la revista Apergo, número 192 (juny de 2005).
A Apergo li encanta Star Wars. A Kevin Smith li encanta Star Wars (és un requisit legal que cada pel·lícula de Smith faci referència a la saga espacial de George Lucas). Simon Pegg i Edgar Wright, els cervells darrere Shaun dels morts , m'encanta Star Wars (almenys, la trilogia original). Així que va ser una mica una obvietat reunir-nos a tots recentment en un hotel de primer nivell de Londres per a una discussió dedicada sobre totes les coses Starry i, de fet, Warsy. El que va resultar, però, va ser lluny de ser una obvietat, sinó que va ser un debat apassionat, perspicaç i molt divertit que va incloure tot, des de preqüeles fins a fandoms, i l'emoció que poden sentir els geeks quan veuen un home amb un casc. Gaudeix…
Quan vas tornar a representar Star Wars al pati, qui era qui?
SIMON PEGG : Sempre vaig ser Luke perquè tenia els cabells ros, i el meu company Stu era Han. Han era el genial. Els Jedi mai van ser els genials.
Però no t'agradava la idea del que podria ser un Jedi?
KEVIN SMITH: No vaig tenir cap impressió. Recordo que sempre van ser molt místics i semblants als sacerdots: el monjo lluitador. I després quan els vau veure a la feina al principi de L'amenaça fantasma , vas dir: 'Oh, Déu meu, aquests nois eren un puto proxeneta!' Van agafar els seus 'sabres' i van fer coses que sempre hauríeu volgut veure'ls fer, com clavar-los a l'acer i tallar la merda oberta, com treure la part superior d'una llauna. Merda increïble. I més hardcore.
EDGAR WRIGHT: Sí, però fins i tot dins El retorn del Jedi , en Luke es torna menys interessant com més semblant als Jedi es torna. En Apergo és una mica com un... Què hi ha al mig en Harry Potter?
SP: Una sang de fang.
KS: Vaig jugar a Vader al pati. Vaig pensar que Vader era dolent com l'infern. Sempre hi havia alguna cosa fantàstica sobre el costat fosc. I sempre tenia aquest aspecte vagament de gos, així que era dolç i malvat alhora.
SP: M'encanta aquest tret Jedi on intenta que en Luke es torni cap al costat fosc en aquell petit pont fora de l'estació espacial a Endor. En Luke no i marxa, i el tret es queda en Vader. I es pot veure tot, encara que no hi hagi res. Podeu veure els seus inicis tornar i això és bonic.
Quina ha estat la teva millor experiència a Star Wars?
SP: Venint de Gloucester, on vaig créixer, per veure El retorn del Jedi a Londres. Va ser un esdeveniment tan gran. El vaig veure al Dominion al capdamunt de Tottenham Court Road, que aleshores era un cinema, en una gran pantalla on el so dels vaixells venia de darrere teu. I la persecució de bicicletes de velocitat, en una pantalla tan gran, va ser el millor que havia vist mai. Va ser fantàstic i no ho oblidaré mai.
AQUELL: Crec que era l'estiu de Apergo per mi. Vaig anar a veure-ho amb el meu germà i tots dos teníem aquests peluixos peluixos. I el meu germà –jo tenia sis anys, ell vuit– va perdre el seu durant la pel·lícula. Així que no només va ser un final desolador, sinó que també va perdre el seu osset de peluix! Va sortir dient: 'Waaaaaah! He perdut en Bluey! ', i jo estava pensant: 'I Han està en carbonita! Waaaaaah!' (Rialles) Estàvem plorant amb els ulls. La va convertir en una experiència de cinema especialment desoladora.
Ha vist la pel·lícula des de llavors?
AQUELL: Sí, però mai va trobar en Bluey! (riu)
SP: Té un Bluey fals que guarda en una bossa de cuir negre.
Hauríeu de muntar una missió de rescat per a Bluey, amb un wookiee...
KS: En Bluey està penjat a la paret d'un gàngster! Envieu algú vestit de caçarecompenses. 'Algú que t'estimi, Bluey!'
AQUELL: Hi ha un malvat acomodador que s'asseu a casa envoltat del botí dels nens.
KS: Un dels meus moments va ser quan vaig veure L'atac dels clons en una projecció, on Yoda fa proxeneta a la volta de la cantonada abans de dir, 'Count Dooku'. No tenia ni idea que tindria una baralla amb sabre làser. I quan dibuixa i s'il·lumina, només recordo que va ser un d'aquells moments en què vaig dir: 'Oh, Déu meu, no sóc aquest noi, però cridaré! Però la cacofonia l'ofegarà. d'altres crits'. Així que vaig dir: 'Woooooooooo!' I hi va haver un moment en què em vaig adonar que estava sol: ningú no recolza el 'Wooooooooooo!' Vaig pensar: 'Merda, estic sol; puc desaparèixer o em comprometo a la pura alegria de veure a Yoda desenfundar i acabar el meu 'woooo''. Estava compromès, hi estava, així que vaig continuar. Vaig acabar el meu 'woooo' i vaig mirar la meva dona. Ella va dir: 'Et sents millor?' Vaig dir: 'De fet, sí'. (Rialles) Però això em va tornar a ser un puto nen. Molt pocs moments ja són així a les pel·lícules.
Com us heu plantejat totes les preqüeles?
KS: No vaig entrar amb les mateixes expectatives que hi havia per veure El retorn del Jedi quan tenia 13 anys. Vaig dir: 'Sóc un adult i no hi ha manera d'aquesta pel·lícula (L'amenaça fantasma) funcionarà amb mi de la mateixa manera que ho van fer aquestes tres primeres pel·lícules, així que només ho prendré com és.' Així que la pel·lícula va acabar i no vaig dir: 'Awww, merda! Tirem el teatre! 'Vaig dir: 'Bé, és una pel·lícula per a nens'. I el més estrany és que la vaig veure amb nens, i als nens els va encantar! Els nens es van tornar boigs. No els vas sentir anar'. Bé, el tipus digital...' Així que va funcionar per al públic al qual estava destinat. Simplement no crec que Lucas ho pretengués per a nosaltres.
SP: Però, com es pot omplir un guió parlant de rutes comercials i impostos i dir que és una pel·lícula per a nens? Si és una pel·lícula per a nens, fes-la per a nens...
AQUELL: Una de les principals raons per les quals em vaig decebre L'amenaça fantasma era que va fer el món més petit. En intentar lligar coses com R2-D2 i C-3PO, va reduir l'univers en lloc d'ampliar-lo. Si vas a fer tres pel·lícules noves, per què molestar-nos a portar-nos de tornada a Tatooine, i en particular tot amb Threepio? No ho sé. Simplement semblava fora de lloc.
KS: Només per poder ignorar-lo anys més tard i fingir que no va construir aquell puto droide.
SP : Ei, aquest és el meu droide.
KS: Hauria estat molt més commovedor L'Apergo contraataca , a la presó... En lloc de que Chewie torni a posar Threepio, en Darth Vader s'arrossega i comença a reunir-lo de nou. (Rialles)
AQUELL: Eren les petites coses que em van molestar dels primers, com Ben Kenobi dient a Luke: 'Quan vaig conèixer el teu pare, era un gran pilot'. I després, quan va conèixer el seu pare, és un puto nen!
Era un gran corredor de pods, però.
KS: 'Quan vaig conèixer el teu pare, era un dimoni de la velocitat'.
SP: Amb pèl de bol.
KS: 'Era propietat d'un estereotip jueu del pitjor tipus. Reeeeeal fill de puta antisemita amb ales'. (Rialles) Però encara recordo el primer tràiler L'amenaça fantasma , quan va ser 'Anakin Skywalker, coneix Obi-Wan Kenobi', i jo vaig dir: 'Aaaaaahhhh!'
SP: Ho sé. El meu cor es va aturar.
KS: Però una part del problema, crec, va ser que van ser massa joves amb aquell personatge. Perquè per al romanç de Padmé, és com: 'Podries tenir la maina d'aquest nen!'
SP: A més, una cosa que de petit estimava i que apreciava molt era que Star Wars no tenia res a veure amb la meva vida, res a veure amb el meu planeta. Tot era completament aliè. Fins i tot la música de la Cantina, tot i que era jazz, sonava una mica aliena. I en els nous, té droides de futbol americà a la televisió i droides de periodistes esportius i aquesta horrible frase: 'Ei, vols comprar un pal de mort?' Bé, és un maricó, no? Per descomptat que ho és. No ho vinculi al meu món!
AQUELL: L'altra cosa trista és la manca d'element cínic o humà, perquè no hi ha Mark Hamill ni Harrison Ford.
SP: Jo ho vaig pensar sincerament L'amenaça fantasma Hauria estat molt millor si hagués donat als vells fans una mica del que volien, només superant i seguint tota la nova trilogia. La pel·lícula comença al Falcon, i tots els vells són allà dins amb barbes i Chewie és una mica gris. I tenen un petit lloc on anar: volen a l'hiperespai i un dels fills d'en Han diu: 'Què va passar al principi, oncle Luke?' i diu: 'Bé...' I aleshores es desenvolupa la història. Només tornar a veure aquests nois hauria estat fabulós.
KS: Com fer un nus.
SP: Però al final del dia, malgrat tota la decepció i les queixes, encara estaré allà davant i al centre quan surti Sith, amb els dits creuats. Perquè encara m'encanta. Realment ho faig.
KS: I només estàs decebut perquè t'importa una merda. No us decebríeu si diguéssiu: 'Ah, només és una puta pel·lícula'. Només estàs decebut perquè t'importa. Imagino que és com una vista prèvia del que passa si la meva filla resulta ser pura merda. 'Tenia tantes esperances per a tu! Vas començar tan bé!' (riu)
Esteu gelosos que Lucas pugui fer Star Wars? No t'agradaria provar?
KS: És seu, doncs que ho faci... No, la pel·lícula que ha de fer ara mateix per arribar a les nou, per dir que va complir la promesa que va fer fa eons, és la pel·lícula de Porkins. (Rialles) Crec que els grups pesats necessiten la seva pròpia Star Wars, perquè aquest és el tipus amb qui més em vaig identificar quan vaig veure aquestes pel·lícules. Vaig dir: 'Giòs, sí!'
SP: Però no creieu que algunes de les millors experiències de Star Wars des de les tres primeres pel·lícules han estat als mitjans auxiliars? Particularment els jocs, com el joc Jedi Outcast a l'ordinador on pots ser un jove Jedi i és després de Star Wars. Veus en Luke al temple, i ara és una mica més gran i estàs en llocs realment reconeixibles de Star Wars. No hi ha robots - 'Roger Roger!' - cap d'aquestes merdes. És Star Wars tal com el coneixes i estàs corrent amb un sabre làser, donant peus al cul, i és genial. I això no el va fer ell, sinó els fans de Star Wars que finalment li van respondre, però, tanmateix, sembla que ho saben millor que ell.
KS: I això és el que necessita. Si no va a tancar tot l'assumpte, hauria de lliurar-lo a un munt de persones que són fans i després tancar-lo. Sempre que no facis coses obscenes amb els personatges i facis històries fantàstiques que honorin la memòria del que ha passat, en lloc d'intentar reescriure la història o alguna cosa així.
D'acord, temps d'arma a cap. Tria un moment preferit de Star Wars...
KS: 'T'estimo'; 'Ja ho sé' sempre ha estat el meu preferit.
AQUELL: Sí. Mireu, ja heu escollit el més genial! (riu)
KS: Aquest és el millor moment de la sèrie. Ho té tot a favor. Tens la representació visual de la ciència-ficció, tens el clàssic romàntic al cor. És un puto moment de pel·lícula. Això no passa a la vida real. dy diu 'Ho sé' que torna perfectament a 'T'estimo' sense rebre un cop de puny. És un moment meravellosament cinematogràfic, específic d'aquesta pel·lícula i d'aquest gènere.
AQUELL: Jo diria un altre moment de Harrison. Jo diria que la versió original d'ell corrent pel passadís, veient alguns soldats d'assalt i tornant corrent. La versió original: no necessitaven altres 15 soldats d'assalt per fer-ho divertit!
KS: Aquell moment es fa ressò amb Harrison Ford Raiders de l'arca perduda ...
AQUELL: I Temple Of Doom.
KS: Sí.
Simon, el teu preferit?
SP: Crec que un dels meus moments preferits és quan Wedge salva en Luke just al final de la batalla de l'Estrella de la Mort al primer, quan el seu X-Wing arriba directament a la càmera. De fet, ho van tornar a fer a l'edició especial perquè el veus volant per la cosa. Però, en realitat, a l'original, només surt allà dalt i ho veus des del darrere. També m'encanta quan en Luke diu: 'Em vaig cuinar una mica, però estic bé...'.
I la teva pel·lícula preferida?
KS: L'Apergo contraataca , mans abaix. No és només una pel·lícula de Star Wars perfecta, sinó gairebé una pel·lícula perfecta. '
SP: Apergo , no question.
AQUELL: Apergo .
SP: L'atac AT-AT, fins i tot ara, sembla increïble. I aquest és un altre dels meus fragments preferits, quan s'apropen directament a la cama i surten al principal.
KS: Això va ser un precursor per al Jurassic Park cosa de l'aigua, només escoltar el cop i després veure els caminants AT-AT. Heu vist l'avatar d'Internet: els dos AT-AT que s'enfonsen? Això els roba completament la seva majestat. Algú el té a la nostra pissarra web, i és com un AT-AT a sobre d'un altre, gep com un gos.
AQUELL: Tothom diu L'Apergo contraataca . De petit, El retorn del Jedi . Sí! Quan tenia nou anys, vaig pensar que era increïble!
KS: És com agradar Temple Of Doom sobre Raiders Of The Lost Ark. Quan era petit, m'encantava Temple Of Doom. I després el tornes a mirar i et dius: 'Oh...'
SP: L'atac als Jedi es va posar força de moda. Molta gent va dir: 'Oh, El retorn del Jedi no era gaire bo', però ja ho saps, té les coses en marxa.
La lluita Emperador-Vader-Luke és increïble.
KS: Sí, i salvant Han a Tatooine...
AQUELL: Quan tenia nou anys i aquell Ewok va llançar aquella bola i se la va embolicar al coll, va ser increïble! M'encantava això!
KS: El teu pare es va asseure allà mirant aquella merda de bola i va dir: 'Uf! Oh, l'han arruïnat!'
Però no hi ha cap part on els Ewoks trepitgen la merda del gos...
KS: No hi ha caca Bantha!
Visiteu la celebració d'Apergo de la saga Skywalker per obtenir encara més contingut de Star Wars.
També Llegiu
Will Smith salva el món sobre la marxa en el nou tràiler d'espies disfressats
Star Wars: The Rise Of Skywalker arribarà a Disney+ d'hora el 4 de maig
Zombieland: Double Tap: nou tràiler de la seqüela de Zom-Com
Ventafocs: Camila Cabello vol més que un conte de fades al nou tràiler
Greyhound, el drama de la Segona Guerra Mundial de Tom Hanks, cap a Apple TV+
Les 60 millors pel·lícules romàntiques
Revisió de Forza Horizon 5
L'avís vermell de Netflix uneix Ryan Reynolds, Dwayne Johnson i Gal Gadot: primera mirada exclusiva
Michael Fassbender en converses per protagonitzar The Killer de David Fincher
Morbius: el tràiler de Marvel Vampire de Jared Leto mostra referències a Venom i Spider-Man
Entrades Populars
pel·lícules
Empire Issue Preview: Tom Hiddleston, Ray Fisher, Army Of The Dead, Attack The Block Turns 10, George A Romero | 0.772936 | curate | {"ca": 0.9187745924676785, "en": 0.02740303541315346, "pt": 0.005831928049465992, "it": 0.00941540191118606, "es": 0.01932265317594154, "id": 0.0021781899943788645, "oc": 0.0013350196739741428, "st": 0.0010539629005059021, "fr": 0.01011804384485666, "cs": 0.0009836987071388421, "de": 0.0011242270938729624, "sv": 0.002459246767847105} | https://ca.heiko-westermann.de/kevin-smith-simon-pegg-i-edgar-wright-nerd-a-star-wars |
wikipedia_ca_20230401_0_644744 | Grimpa-soques beccurt
El grimpa-soques beccurt ("Glyphorynchus spirurus") és una ocell sud-americà de la família dels furnàrids. És l'únic membre del gènere Glyphorynchus.
Hàbitat i distribució.
Selva humida, clars i vegetació secundària, a les terres baixes, des de Mèxic fins Panamà i des de Colòmbia, Veneçuela i Guaiana, cap al sud, per l’oest dels Andes, fins l’oest d’Equador i, per l'est dels Andes, a través de l'est d’Equador i del Perú fins al nord de Bolívia i Brasil | 1 | perfect | {"en": 0.04430379746835443, "ca": 0.9556962025316456} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=644745 |
oscar-2201_ca_20230904_13_93236 | 100% Sabadell vol pacificar el primer tram de la rambla i tota la via Massagué per ampliar l'espai central. Traslladaria l'entrada al pàrquing del passeig Manr…
Societat
Els veïns de Torreguitart demanen que una part del nou aparcament de plaça Espanya sigui de pupil·latge
El president de l'Associació de Veïnal de Torreguitart, Antonio Recio, celebra que el nou aparcament de plaça Espanya es liciti aquest any i entri en funcionam…
Societat
L'aparcament dels FGC a plaça Espanya es licitarà aquest any i entrarà en servei el 2020
El procés per licitar el projecte que ha de permetre posar en servei l'aparcament que hi ha sota l'estació Sabadell Nord, a la plaça d'Espanya, és imminent. La… | 0.640974 | curate | {"ca": 0.9956204379562044, "ru": 0.004379562043795621} | https://radiosabadell.fm/parquings |
grup-elmon_ca_20230726_0_31448 | Dissabte 13 de setembre la Terrasseta Multicultural Rimaires celebra la festa de cloenda de la 2a temporada amb el grup de Sabadell DTUMBAGA COPLA, grup de copla rumbera i sabrossona per a tots els públics.
El concert començarà a les 20h i funcionarà amb entrada lliure – taquilla invertida: quan s’acaba l’espectacle cadascú decideix què vol o pot pagar.
En aquesta segona temporada del Rimaires han passat per l’escenari de la Cava Guilera diverses activitats que han tingut molt bona acollida pel públic: contes i titelles per nens, jams de poesia, dansa i videodansa, concerts per a tots els gustos (pop, rock, blues, flamenc, rumba, versions), cinema a la fresca en el marc de les vinyes, etc.
Els Rimaires són una associació cultural i un projecte autogestionat que es desenvolupa a Cava Guilera. Podeu seguir-los a: rimaires.terrassetamulticultural | 1 | perfect | {"ca": 0.9388954171562868, "gl": 0.061104582843713284} | https://vadevi.elmon.cat/do-penedes/rimaires_tanca_la_2_temporada_a_ritme_de_copla_rumbera_5788-12431/ |
cawac_ca_20200528_10_85684 | 28/12/2012: Pacte trencat a "Downton Abbey"
Entrar a "Downton Abbey" és entrar en un món de conte. Des del moment en el qual sona la música d'entrada i veiem en lord Grantham passejant amb la seva gossa pels camps verds sabem que estem entrant en un món idíl·lic, perfecte, bonic i elegant. Més enllà de les històries dels personatges i de l'epoca que descriu, la sèrie és, en si mateixa, un plaer, i mirar-la suposa relaxar-se, l'equivalent serièfil a prendre un tè ben calent quan a fora fa fred i l'únic que vols és embolcallar-te amb una manta i somiar en un món on tot és perfecció.
En aquest món idíl·lic, la tragèdia no hi té lloc. O no n'hi hauria de tenir. Penso que la sèrie i l'espectador fan un pacte no escrit de passar una estona tranquil·la davant del televisor. "Downton Abbey" és una sèrie agradable, que et té amb un somiure permanent als llavis. Evidentment, els protagonistes tenen els seus problemes i els seus conflictes, com en qualsevol ficció, però sempre estan combinats amb notes d'humor constants i, a més, es tracta de dificultats de les què saps positivament que acabaran reeixint.
No segueixis llegint si no has vist tota la 3a temporada (inclòs l'especial de Nadal!)
El que em pregunto, doncs, és fins a quin punt els guionistes de "Downton Abbey" tenen dret a trencar aquest món idíl·lic (és a dir, el pacte signat amb l'espectador) introduint la tragèdia a la sèrie. Perquè la tercera temporada ha estat sobretot una temporada tràgica on hem viscut la mort de dos personatges importants. Un cop dur per un espectador acostumat a que els problemes es redrecin a l'últim moment (fins i tot problemes que semblen insalvables, com la paràlisi a les cames d'en Matthew de la segona temporada).
Les dues morts de "Downton Abbey" han estat, a més, completament injustificables. Hi ha moltes sèries que maten personatges importants, però sovint aquestes morts es fan servir per fer evolucionar un altre personatge o bé per donar un gir a la trama principal. En el cas de la Sybil i en Mathew, no es produeix cap de les dues coses. No es tracta de morts donades per la conveniència del guió. Al contrari: són dues morts forçades que provenen del desig dels dos actors de deixar la sèrie (ella per fer cinema, ell per anar Broadway).
Entenc que quan dos actors no volen continuar a la sèrie, els has d'eliminar del guió, però hi ha moltes maneres de fer-ho. A la Sybil l'havíem deixat a Irlanda amb en Branson. Calia fer-la tornar per matar-la? L'únic motiu per fer-ho és mantenir el personatge d'en Branson, que ara tindrà un paper important a la sèrie. Però realment això ho justifica? No hauria estat millor que cap dels dos no hagués tornat a aparèixer i introduir un personatge nou, si és necessari? O donar més vida a algun dels secundaris eternament en segon pla?
El mateix penso sobre en Matthew. Si l'actor vol marxar, podem buscar-li una feina fora del Regne Unit (a l'Índia, per exemple?). No cal fer que li passi un cotxe per sobre i així aniquilar-lo per sempre més. Aquesta última ha estat una de les morts més absurdes que he vist des de fa molt de temps a la televisió. Potser perquè ja s'havia destapat que l'actor marxava i per tant sabíem que la sèrie retiraria fos com fos el seu personatge a l'especial nadalenc. Però clarament és una mort executada a l'últim minut i amb l'únic finalitat d'eliminar el personatge de manera neta i mantenir la Mary a la sèrie amb un paper rellevant. Però, quin és exactament el paper que li queda a la Mary a partir d'ara?
La sèrie que estimàvem per descriure un món idíl·lic tindrà a la quarta temporada dos personatges vidus , i no crec que aquesta mena de trama sigui el que busca el seguidor de "Downton Abbey". Se li poden perdonar moltes coses a la sèrie (com el fet que introdueixi un arc argumental potent com el del càncer de Mrs. Hughes i després el deixin completament penjat, o que algunes de les històries semblin sortides d'una telenovel·la), però no que et faci sentir trist. Per viure un drama, tries altres sèries més complexes, sòlides i elaborades en aquest sentit. Sèries a les quals exigeixes més que a "Downton Abbey". La sèrie de Julian Fellowes no es pot permetre el luxe de fer enfadar l'espectador.
Aquestes dues morts, a més, han perjudicat molt l'estructura de la temporada. En primer lloc, perquè per encabir-les totes dues, han hagut de solucionar el casament d'en Matthew i la Mary al primer episodi, a corre-cuita, quan el més natural hauria estat que es desenvolupés durant la tercera temporada, acabant l'últim episodi amb casament (i, si em demaneu el parer, que l'enllaç servís per tancar la sèrie, ja que la relació Matthew-Mary ha estat el motor d'aquesta ficció des del primer dia i no té gaire sentit que continuï sense la seva història). En segon lloc perquè, com que les dues morts estan separades, ens han fet passar una bona part de la tercera temporada de dol (per la mort de la Sybil, que va passar a l'equador de la temporada). I ara ens espera més dol a la quarta temporada (per la mort d'en Matthew).
Tant de temps de dol pot esgotar fàcilment l'espectador, i més en una sèrie d'aquestes característiques. Per començar, la majoria de les sèries no maten dos personatges tan rellevants en tan poc temps. I si ho fan, s'asseguren que hi hagi alguna bona noticia que ho compensi (i no, no em serveix el naixement del fill de la Mary i en Matthew, que no podrà conèixer el seu pare). La desgràcia ha arribat a "Downton Abbey" amb força quan, de fet, no era necessària. La sèrie ja té, en el món que presenta, un punt de tragèdia implícit: tots sabem que tard o d'hora, aquest món idíl·lic desapareixerà i els seus personatges també.
De fet, aquesta transformació és el que millor s'ha treballat en aquesta tercera temporada, en què la sèrie ha fet una gran feina a l'hora de mostrar com l'era dels lords comença a esvaïr-se. La crisi de postguerra ha afectat la capacitat econòmica de la familia, que s'ha vist obligada a replantejar el dispendi en el que vivien, i també les seves fonts d'ingressos. Però sobretot s'han posat en crisi els seus valors, mostrant com el món en el qual sempre han cregut, especialment en Robert, que encara viu al passat, està deixant de tenir sentit.
Evidentment això ho ha fet sense deixar de ser "Downton Abbey". És a dir, neta, elegant i amb les gotes de realisme just. Un bon exemple és justament la trama de l'Ethel (comparem com aquesta sèrie retrata la prostitució amb el retrat d'altres sèries com "The Crimson Petal And The White", situada a la mateixa època). Però això és justament el que vol l'espectador d'aquesta sèrie, i així és com ha de ser. Perquè el pacte al què s'ha arribat amb l'espectador que s'introdueix en aquest món de somni és intocable per sobre de totes les coses.
Es poden introduir trames de tota mena per renovar la sèrie, i això inclou reflectir problemes de l'època, abordar temes socials i altres qüestions com la lluita pels drets de la dona, però per sobre de tots aquests factors, el que vol l'espectador de "Downton Abbey" és deixar-se meravellar amb els paisatges que envolten la mansió i riure amb la Maggie Smith. La sèrie ha de recordar quina és la seva funció a la vida de l'espectador, el motiu que fa que vulguem endinsar-nos en el seu món. No pot, de cap manera, convertir-se en una tragèdia .
Comentaris
margarida araya sans ha escrit:
Totalment d'acord. La recuperació miraculosa del Matthew a la 2a em va fer riure; l'accident, gairebé també... Usar el mateix recurs dramàtic -la mort accidentada- en un espai tan seguit de temps és la cosa més absurda que he vist mai i suposo que deu estar dintre de les normes dels guionistes de coses a no fer mai. Sabia que el Dan Stevens marxava però no pensava que fossin capaços de pelar-los (i menys per Nadal!! ), pensava que potser feien allò de posar un altre actor en el mateix paper. Però sincerament, per veure unes ànimes en pena a dalt i uns majordoms més sosos que una sopa sense sal de la senyora Pathmore a baix (no són insoportables l'Anna i el Bates? el Thomas 'bo'?) no sé quin sentit té la 4a... Tinc baixada "Crimson Petal", és hora de veure-la :)
28/12/2012 18:05:02
elisenda alcaine vernis ha escrit:
No em sembla be que el protagonista mori. despres de tot el que li ha passat durant la temporada anterior... millor hagues sigut enviar-lo a ell sol fora per mantenir una relacio a distancia o que els 2 s'hagessin anat als estats units amb l'avia (shirley mclain) pero potser els guionistes el que faran ara es juntar als 2 viudus i casar-los a les proximes temporades ja que a la mary li encanta la nena i el viudu no esta gens malament. a mes, ella ara es la heredera de tota la fortuna del seu marit (que no es poc). es la meva teoria ke en penses?? ?
ya veurem que pasara pero sense el matthew no sera el mateix. per cert et segueixo a series per la vena a l'arucitys!!! bones festes!!! !
28/12/2012 21:50:16
M. Díaz ha escrit:
En la meva opinió, el nivell ha baixat una mica en aquesta tercera temporada... No quant a la qualitat de la sèrie sinó quant a la intensitat. Fer que la Mary y en Matthew acabessin junts i casats tan aviat ha fet que aquesta parella perdés interès; i sincerament, crec el personatge d'en Matthew havia perdut molta força. Ara, d'aquí a matar-lo d'una manera tan absurda... Enviar-lo fora, com heu proposat, hauria estat molt millor.
Sí que ha estat interessant veure com s'havia d'adaptar la família als canvis de la societat, i els problemes que li causava tot plegat a en Robert principalment. Però la resta... Tret d'alguna situació més efectista (com la mort de la Sybil o la reacció de l'Edith quan la deixen plantada), no he viscut la mateixa emoció que en les temporades anteriors.
Tot i així, la sèrie em continua encantant i, per descomptat, ja tinc ganes de veure com evoluciona la trama en la propera temporada!
29/12/2012 01:28:46
Toni de la Torre ha escrit:
Margarida: Ja diràs el que de The Crimson. A mi em va agradar molt. Romola Garai fa un paperàs!
M. Díaz: Efectivament, fer el casament al primer episodi va fer perdre molta intensitat a una temporada que podria haver estat molt millor.
29/12/2012 13:52:23
Lourdes Palma ha escrit:
I a més repetint fórmula: la nova generació dels Crawleys marcada de per vida. Nen que neix, progenitor que mor el mateix dia. Espero que Lady Edith decideixi quedar-se soltera per que vist com està el pati, ho porta molt negre per ser feliç.
Ho trobo una falta de previsió total. Sabíen desde el febrer, abans de començar a rodar que tots dos actors marxaven, ja s'ho podíen haver currat una mica
30/12/2012 18:58:03
Raül Calderero Márquez ha escrit:
En aquest enllaç el creador de la sèrie explica perquè ha optat per matar-los i no treure'ls de DW d'una altre forma.
Afegeix comentari
Sidebar
Sèries en blog és el primer portal sobre sèries en català. Estrenes, tràilers, notícies... tot el que necessites saber sobre el món de les sèries amb un especial seguiment de les ficcions estrangeres que podem veure a TV3. | 0.806805 | curate | {"en": 0.005705871525860482, "ca": 0.9441376771581078, "es": 0.021258972943125346, "it": 0.013344376955641451, "fr": 0.0018406037180195105, "pt": 0.013068286397938524, "id": 0.0006442113013068287} | http://blogs.tv3.cat/seriesenblog.php?itemid=48798 |
mc4_ca_20230418_15_194961 | El president Quim Torra dóna per acabada la legislatura i anuncia eleccions | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona
29 de Gener de 2020, per Redacció/ J.S.
"Un cop aprovats els pressupostos, anunciaré la data de les eleccions". El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat aquest matí en una declaració institucional que "aquesta legislatura ja no té més recorregut polític" i, després de reconèixer el deteriorament de les relacions entre els dos socis de govern, ha deixat clar que després de tirar endavant els comptes de la Generalitat per enguany i de reunir-se la setmana vinent amb el president del govern estatal, Pedro Sánchez, de cara a comprovar "la voluntat d'acabar amb la repressió, es convocarà comicis sense anunciar encara la data. Una carta amb la qual vol mantenir la iniciativa política.
Torra s'ha remès als fets ocorreguts dilluns passat com la clau de la seva decisió. "Els dos socis de govern encarem el camí cap a la independència amb un deteriorament de la confiança mútua. Dilluns es va permetre que se'm deixés sense escó, malgrat el consens independentista que no es va respectar". La presidència del Parlament", ha etzibat Torra, "va deixar a la intempèrie el president del govern prenent una decisió no compartida per la majoria de la cambra. La repressió es combat sense doblegar-se. El govern no pot funcionar sense unitat ni estratègia comuna ni lleialtat entre els seus socis", ha denunciat Torra, deixant clar que "per vies irregulars es vol encapsar el govern". | 0.862367 | curate | {"ca": 1.0} | http://reusdigital.cat/noticies/catalunya/el-president-quim-torra-dona-acabada-la-legislatura-i-anuncia-eleccions |
macocu_ca_20230731_8_587443 | Per qualsevol altre tema: https://www.upf.edu/web/cau/. Horari general (només amb cita prèvia per recollir el títol). Dilluns i dimarts de 9.30 a 13.30 i de ...
Para cualquier otro tema: https://www.upf.edu/web/cau/. Horario general (solo con cita previa para recoger el título). Mañanas: de lunes a viernes, ...
25 de jul. 2022 · ✍️Avui dilluns comença l'automatrícula de 2n, 3r i 4t curs Podràs connectar-te a partir de la franja horària segons citació i️ Trobaràs ...
BIBLIOTECA UPF Facultat de Poblenou ... HORARIOS De lunes a viernes no festivos de 8:00 a 21:00 h. ... https://cau.upf.edu.
Grau Obert UPF. ... Universitat Pompeu Fabra ... 4+1 o 2 trimestres, depenent de l'itinerari personal □ Nombre de places: 20 □ Horaris: matí i tarda (en ...
El rebost del cau. L'hora del conte ... Dimarts 4 d'octubre / 18 h / Biblioteca Pompeu Fabra ... Horari d'obertura: de dilluns a divendres de 9 a 14 h.
25 d’ag. 2022 · Ioga – Zona Esportiva El Cau ... Horari de dilluns a divendres de 08:00h a 14:00h. ... Av. Pompeu Fabra, s/n (17487) Horari de dilluns a ...
9 de febr. 2015 · l'Estudiant (PIE) Pots anar-hi en persona a preguntar el que et faci falta (a tots els campus), pots escriure'ls (cau.upf.edu/pie) o ...
21 de maig 2015 · Sóc alumna de la UPF i, com que la seva biblioteca em cau força lluny, ... atès que al seu web -on prèviament havia comprovat els horaris i ... | 0.546141 | curate | {"en": 0.05154639175257732, "ca": 0.6075110456553755, "es": 0.3276877761413844, "fr": 0.013254786450662739} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_40751 | !–akiadsense–>
Xavier Canals és el gerent de Baronia del Montsant, un celler amb seu a Cornudella de Montsant i emparat dins la Denominació d’Origen Montsant. Es tracta d’una empresa de vi relativament jove, fundada l’any 1998, que enguany prepara una gran festa per commemorar el 20è aniversari. Mentrestant, continuen celebrant que un dels seus vins es va endur el Premi Vinari al millor negre de criança en la darrera edició del concurs, Com Gat i Gos, un vi amb nom divertit, pensat per atraure gent jove i molt enfocat al mercat català. De moment, el producte està tenint bona acceptació. I el Vinari, diu Canals, n’ha estat responsable en bona part.
“Aquest vi ja tenia bona rebuda, però arran de guanyar el Premi les vendes es van disparar, hem tingut un increment de demanda impressionant del voltant del 35-40%”, explica el gerent. “Al celler hi ha hagut un abans i un després dels Vinari, n’estem francament contents, la veritat”.
Més vendes i més visites al celler, i és que explica el gerent que han rebut trucades “per venir a casa a conèixer i tastar el producte”, és a dir, que també ha atret l’atenció de l’enoturista a l’hora de triar activitat i destí.
Com Gat i Gos és un vi negre amb cinc mesos de criança en bóta de roure i elaborat a partir del cupatge de garnatxa negra i peluda i carinyena. “Un petit homenatge a les dues varietats autòctones per excel·lència de la nostra zona”, com diuen a tall de presentació a la seva web.
El gerent explica que aquest és un dels vins que anomenen “màgics” perquè naixen a partir d’un concepte diferent, amb una imatge fresca; i que l’elaboren al costat de la gamma de vins d’autor (fets amb criances més llargues), com el Clos d’Angora, o els vins d’expressió, fets únicament a partir de les varietats pròpies de la zona, com seria l’anomenat Cims del Montsant.
“Quan vam començar, al 1998, ens costava vendre a nivell català, però en els últims anys hem notat un canvi de tendència i ha crescut l’interès pels nostres vins”, diu Canals. De fet, continua, “Com Gat i Gos és un vi molt català, fet a partir d’una expressió molt nostra i un concepte molt d’aquí, el nostre mercat natural ha de ser aquest; i el cert és que ens fa especial il·lusió anar a un restaurant i veure que ara els nostres vins hi són”, conclou Xavier Canals.
Les inscripcions estan obertes per a participar als Premis Vinari 2018 fins a finals de març. Trobareu tota la informació seguint aquest enllaç.
!–akiadsense–> | 1 | perfect | {"hu": 0.011489536315141567, "ca": 0.9885104636848584} | https://vadevi.elmon.cat/premis-vinari/xavier-canals-baronia-del-montsant-al-celler-hi-ha-despres-dels-vinari-22912/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_71503 | “me'n cuid de la finca després de que el meu pare es retiràs, qui també s’hi va dedicar així com el meu padrí i no se quantes generacions més.”
Biel Torrens
comercialitzam el nostre propi bessó d'ametlla i algunes de les seves varietats, com l'oli d'ametlla.
“Cultivam el blat xeixa, varietat que antigament era molt freqüent a Mallorca i que ara ha estat recuperada”
a la finca de can caló a ruberts, hi produïm tots els aliments ecològics que comercialitzam
Respectam el medi ambient i tenim cura de la salut dels consumidors i per això empram tècniques de conreu que eviten l’ús de productes químics de síntesi.
Prioritzam totes aquelles varietats tradicionals com els pebres o les tomàtigues de ramellet, de pera, de Valldemossa, de cor de bou, etc.
Tots els aliments que produïm provenen de la nostra finca de Can Caló i en el seu procés hem emprat mètodes de producció ecològica. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_2_175635 | Blocs
Enllaços
Les ponències van reunir una cinquantena de persones que van valorar positivament les xerrades
Les primeres ponències de les Jornades sobre Emprenedoria i Creació d’Empreses
Aquesta setmana han començat les Jornades sobre emprenedoria i creació d’empreses que organitza la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Salou i la Càtedra d’emprenedoria i creació d’empreses de la URV. L’alcalde de la ciutat, Pere Granados, ha explicat que “davant l’actual crisi econòmica, la creació d’empresa i la figura de l’emprenedor i futur empresari s’ha convertit en una esperança per la recuperació dels sectors econòmics”, a més, ha destacat que “els emprenedors es converteixen en agents i motors de dinamització i desenvolupament”.
Les primeres ponències que van tenir lloc el dimarts dia 20 van ser tot un èxit tal com es va poder comprovar amb les enquestes de valoració que es van passar a la cinquantena d’assistents, que van coincidir amb que tant la ponencia de la Sra. Marta Zaragoza, com la del Sr. Txaber Allué van ser molt interessants i profitoses. El perfil dels assistents eren gent que vol crear una empresa i que comença des de cero, tot i que també hi van assistir 15 estudiants de l’IES Jaume I i 6 estudiants de la URV. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha declarat que: “ davant l’actual crisi economica, la creació d’empresa i la figura de l’emprenedor i futur empresari s’ha convertit en una esperança per la recuperació dels sectors econòmics”. A més Granados ha afegit que: “ els emprenedors es converteixen en agents i motors de dinamització i desenvolupament”.
El proper dilluns dia 26 d’octubre es farà la segona jornada de ponències a càrrec del Sr. Sergio Martinez i del Dr. Pere Segarra. El Regidor de Promoció Econòmica, Marc Montagut, ha explicat que: “ des de la regidoria convidem a tots aquells que estiguin interesats en crear una empresa ja que creiem que els poden ser molt profitoses tant a nivell personal com professional”. | 0.874412 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.peregranados.cat/2009/10/les-primeres-ponencies-de-les-jornades-sobre-emprenedoria-i-creacio-d%e2%80%99empreses-tot-un-exit/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_222594 | Descriptors: AICLE/CLIL/EMILEAnimacions i simulacionsComunicació escritaComunicació oralEines TICExercitació lingüísticaExperimentacióFonts primàriesGestió d'informacióImatge, so i vídeoIndagació i recercaJocsLiteraturaMapes i plànolsMaquetes i construccionsMaterial manipulableODSProjectes de centreRaonament i argumentacióRepresentacions i modelsResolució de problemesSortides i treball de campTaules i gràficsTreball en context
x Imatge, so i vídeo x Resolució de problemes x Eines TIC
Afegeix descriptor
elements i itineraris Tweet
elements [1]
No hi ha elements que corresponguin als criteris de selecció.
La petjada ecològica: quin és el nostre impacte en el planeta?
CMC [1] BG [3]
BTX.1 [1] ESO.3 [1] ESO.4 [2]
Comunicació escrita Comunicació oral Sortides i treball de camp
Radicals lliures, no!!! Antioxidants, siii!! !
BIO [1]
BTX.2 [1]
Comunicació escrita Comunicació oral Eines TIC Imatge, so i vídeo Indagació i recerca Resolució de problemes Sortides i treball de camp
Greix baix – opcions sanes!
BIO [1]
BTX.2 [1]
Comunicació escrita Comunicació oral Indagació i recerca Representacions i models Sortides i treball de camp | 0.574485 | curate | {"ca": 0.8793565683646113, "nl": 0.024128686327077747, "en": 0.03932082216264522, "hr": 0.025915996425379804, "hu": 0.017873100983020553, "fr": 0.0008936550491510277, "ko": 0.012511170688114389} | https://apliense.xtec.cat/arc/cercador2/t-11/d-8344-8330-8331/dr-8333-8343-8346 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_242093 | Diria que no s'ha obert mai cap fil d'aquest tipus aquí al racó o sigui que he pensat que estaria bé obrir-lo, com diu el títol es tracta de parlar i de posar una foto si és possible de l'ós de peluix de la vostra infantesa, aquell que us va acompanyar en tants moments feliços Doncs aquí us presento el meu que es diu (perquè encara el tinc) Francesc Xavier i que és més gran que jo perquè els meus pares el van comprar abans que jo nasqués. Doncs això espero que feu el mateix amb els vostres
Jo tenia un pallasso robust que es deia Buffonet. | 0.829704 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_328573 | Guanyadors/es del Concurs de Pessebres 2018 - Ajuntament de Mont-roig del Camp
Guanyadors/es del Concurs de Pessebres 2018
07/01/2019 Cultura
Durant l’acte es va fer un reconeixement a Salvador Toda Mestre perquè cada any, i ja fa 63 anys, construeix un pessebre.
La Casa de Cultura va acollir, el passat 3 de gener, l’entrega de premis del Concurs de pessebres. En aquesta edició hi van prendre part una vintena de participants. Organitzat per la regidoria de Cultura, la proposta va tornar a comptar amb diverses categories: infantil, pre-juvenil, juvenil i familiar. En el cas de la categoria familiar hi havia tres subcategories: el pessebre més original, el més elaborat i el més artístic. Aquest any el jurat estava format per Núria Pujol, M. del Carme Matas i Pepi González, persones vinculades a l’associacionisme municipal, que van acceptar amb molta il·lusió visitar tots els pessebres i fer una valoració de cadascun d’ells.
Durant l’entrega de premis, que va comptar amb la presència de l’alcalde Fran Morancho i la regidora Núria Esquius, el jurat va elogiar cadascun dels pessebres participants i va animar a tothom a mantenir viva aquesta tradició. Durant la tarda hi va haver moments ben emotius com quan es va fer una menció especial a Salvador Toda Mestre, per la seva tenacitat com a pessebrista, amb més de 63 anys construint el pessebre a casa seva.
Els guanyadors i guanyadores d’aquest any 2018 han estat:
1r PREMI: ESCOLA MARE DE DÉU DE LA ROCA
CATEGORIA PREJUVENIL
1r PREMI: ANNA I MARC VERNET ARAGONÈS
1r ACCÈSSIT: CARLA I AITOR APARICIO FERRANDO
2n ACCÈSSIT: LAURA I AGNÈS ALABART AGUILÓ
3r ACCÈSSIT:FIONA ANGUERA VILÀ
1r PREMI: ÀLVARO TOMÀS HERNÁNDEZ
PREMI A L’ORIGINALITAT: PILAR FERNÁNDEZ GIL
PREMI A L’ELABORACIÓ: ESTER SOLÉ LLEVAT
PREMI AL VALOR ARTISTIC: ANTONI RAMON MARTÍ CABRÉ
ACCÈSSIT: SALVADOR TODA MESTRE
ACCÈSSIT: AINA FERRÉ SAVALL
Galeria d’imatges de l’acte d’entrega de premis
Recull d’imatges dels pessebres premiats
Els Gegants de la Vila, el Roc i la Bàrbara, a una exposició a Sant Andreu de Palomar (Barcelona)
Fins al proper dia 9 de desembre es pot visitar l’exposició sobre la trajectòria del Taller Ingenio i [...]
L’art de la pedra seca ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO
Mont-roig del Camp compta amb 5 barraques de pedra seca declarades Bé Cultural d’Interès Nacional L'art de la pedra seca [...]
Tots els grups polítics municipals s’adhereixen al manifest del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones
Durant tot el cap de setmana s’organitzen a Mont-roig i a Miami Platja diverses activitats per conscienciar la [...]
El Festival Guant de Teatre de Titelles arriba dissabte a Miami Platja amb l’obra ‘Les set cabretes’
El nostre municipi és un dels cincs del Camp de Tarragona que participa en el festival que impulsa [...]
El ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp aprova per unanimitat el nou nom de la biblioteca de Miami Platja: Biblioteca Miramar
La nova denominació es va escollir entre les propostes que van presentar els usuaris de la biblioteca abans [...]
El renovat Centre Cultural Església Vella de Mont-roig incorpora una programació estable de petit format
El divendres 16 de novembre es farà la presentació oficial de la nova programació que inclou música, teatre, [...]
Vetllada literària per donar a conèixer els premiats del 37è Concurs Literari Vila de Mont-roig
La Casa de Cultura de Mont-roig va ser l’escenari escollit aquest dissabte pel lliurament de l’edició 37 dels [...]
L’esquiada jove exhaureix les places el dia d’obrir les inscripcions 21/01/2019 | 0.773321 | curate | {"ca": 0.8935511123627148, "pt": 0.005068994649394537, "co": 0.005632216277105041, "es": 0.06561531962827373, "ja": 0.011546043368065334, "en": 0.01098282174035483, "ar": 0.007603491974091805} | https://mont-roig.cat/actualitat/noticies/guanyadors-es-del-concurs-de-pessebres-2018/ |
racoarticles_ca_20221005_1_37898 | Resum
L'article analitza les principals característiques del Noucentisme a la ciutat de Vic. Tot i que la historiografia no ha considerat la ciutat representativa d'aquest moviment, l'article aporta informació que il•lustra sobre el dinamisme cultural i la implicació de la societat vigatana amb el projecte de renovació cultural que va ser el Noucentisme a principis de segle XX a Catalunya. El text repassa els capítols més significatius i reeixits d'aquest període i destaca el paper dels seus principals protagonistes, que són també figures clau de la cultura catalana: Josep Maria Pericas, Jaume Collell, Josep Gudiol o Josep Torras i Bages. Paraules clau: Noucentisme/arquitectura/art segle XX/Josep Maria Pericas/avantguardes
Resumen
Del Noucentisme a la vanguardia en Vic El articulo analiza las principales características del Noucentisme en la ciudad de Vic. A pesar de que la historiografía no ha considerado la ciudad representativa de este movimiento, el artículo aporta información que ilustra sobre el dinamismo cultural y la implicación de la sociedad de la ciudad con el proyecto de renovación cultural que significó el Noucentisme a principios del siglo XX en Catalunya. El texto aborda los principales capítulos de este periodo y destaca el papel de sus principales protagonistas, que fueron también figuras importantes de la cultura catalana: Josep Maria Pericas, Jaume Collell, Josep Gudiol o Josep Torras i Bages. Palabras clave: Noucentisme/arquitectura/arte del siglo XX/Josep Maria Pericas/vanguardias.
L'anàlisi del Noucentisme a Vic 1 no modifica plantejaments globals però sí que incorpora informació valuosa sobre alguns dels seus principals protagonistes i, en apartats com el del Noucentisme en les segones ciutats, es converteix en un dels seus capítols més essencials. 2 Considerem que per Noucentisme s'entén el moviment polític i cultural que, al tombant dels segles xix i xx, van impulsar les elits catalanes amb l'objectiu de tornar al país un paper polític rellevant que els permetés modernitzar les seves estructures administratives i econòmiques. En l'àmbit de la cultura, es considera que el Noucentisme té els orígens en la voluntat de superar el decadentisme, la retòrica simbolista característica del Modernisme. Les primeres manifestacions, clarament adreçades a articular un moviment cultural renovador, les trobem entre els anys 1903 i 1905 a l'entorn d'un grup de joves intel•lectuals encapçalats per Josep Carner i que des de la revista Catalunya 3 van començar a escriure articles, inspirats en gran mesura en les idees del llibre La tradició catalana (1892), de Josep Torras i Bages, i des dels quals es parlava per primera vegada de superar el Modernisme i construir un art nou inspirat en la recuperació de trets propis de la cultura catalana tradicional. Posteriorment, des de La Veu de Catalunya, Eugeni d'Ors, més ben connectat amb les estructures de poder, va acabar de concretar alguns objectius que en l'àmbit de la cultura s'acabarien d'impulsar.
El pas de la teoria a la pràctica es va concretar amb la creació d'estructures de poder com la Mancomunitat de Catalunya, que va donar lloc a la construcció d'un seguit d'equipaments com l'Institut d'Estudis Catalans, una extensa xarxa de biblioteques o un nombrós grup d'escoles projectades, en aquest cas, per l'Ajuntament de Barcelona. Tots aquests equipaments es van embolcallar per un estil nou, amb referències al món clàssic i mediterrani i que, com s'ha dit tantes vegades, pretenia representar art nacional i civil vinculat a les cultures europees més modernes i civilitzades.
El cas de Vic. Els primers indicis del Noucentisme
Per una qüestió d'espai, en aquest article deixarem de banda la important incidència que va tenir el vigatanisme -corrent catalanista catòlic conservador-en els orígens de l'ideari del Noucentisme. Ens centrarem, en canvi, en el procés de modernització que va experimentar la ciutat de Vic i que va evolucionar fins a l'avantguarda. Es pot considerar que el procés d'incorporació de les entitats culturals de la ciutat al projecte global que va ser el Noucentisme a tot Catalunya es va iniciar l'any 1910 amb motiu de la celebració del 100è aniversari del naixement del filòsof Jaume Balmes. Van ser conegudes popularment com a festes balmesianes i el seu principal impulsor va ser Josep Torras i Bages -bisbe de Vic des de l'any 1899-. Torres i Bages va ser un dels impulsors del vigatanisme, que pretenia convertir el món industrial de les ciutats al model rural d'arrel conservadora. 4 Paral•lelament, en el camp de l'art, Torras va exercir una gran influència sobre un grup d'artistes a qui va inspirar i guiar en la seva etapa al Cercle Artístic de Sant Lluc, alguns dels quals van recollir en la seva obra aquesta visió conservadora de l'art. A Vic, Torras i Bages va ser l'impulsor de la decoració pictòrica de la catedral que va encarregar a Josep Maria Sert, autor també del cartell oficial de les festes (fig. 1). L'interès de Torras per qüestions culturals es va traslladar als actes de celebració de les festes balmesianes. Oficialment, es va batejar com a Primer Congrés d'Apologètica. Va ser un gran esdeveniment, que va tenir ressò més enllà de la ciutat. Hi van assistir personalitats com la infanta Isabel de Borbó, el ministre de Justícia i Gràcia, Tinitario Ruiz i el capità general de Catalunya, Valeriano Wyler. Com va recordar temps després el periodista local Joan Anglada:
Vic va presentar un aspecte que no havíem ni pensàvem viure mai més. El centenari fou per a Vic el que l'Exposició del 88 per a Barcelona: marcà un afany de modernitsació de la ciutat, de millorament urbà, fou un desvetllador d'ànsies de saber i motiu per a una florida de belles i fructíferes iniciatives. 5 En el programa, es van organitzar diverses conferències sobre qüestions tractades a l'obra de Balmes i es van complementar amb altres actes lúdics i celebracions al carrer.
Paral•lelament a les xerrades, es van executar també diverses obres de millora com va ser la rehabilitació i decoració de la façana de la casa natal de Jaume Balmes, la instal Pericas, doncs, no ens aclareix l'autoria del disseny. Segons Bassegoda Nonell, principal estudiós de l'obra de Gaudí, s'hauria de considerar una obra coral entre el mateix Pericas, Gaudí, Canaleta i Josep Maria Jujol. 8 D'aquest últim sabem que es va encarregar del disseny i la decoració pictòrica dels ferros que penjaven dels braços:
[És] Jujol qui es cuida de pintar els ferros. Feia aquesta operació deixant escórrer els pots de pintura des de les parets altes de lo qual resultaven uns regalims complicats i improvistos que a l'intemperie foren tot seguit esborrats, quedant del rovell senyor inqüestionable de la ferramenta. 9 Fos com fos, els fanals no van agradar i van ser objecte d'incomprensió entre els veïns. «Foren objecte de divertida crítica, especialment per raó d'aquells "sarrions" -així els qualifica el poble-que penjaven de les branques, un dels quals servia d'envoltori d'una gran olla "vulgaris" de ferro colat plena de ferrallots.» L'any 1924, amb l'única oposició del Centre Excursionista de Vic, el nou govern municipal vinculat a la dictadura de Primo de Rivera va aprofitar una queixa de l'any 1912 sobre males olors que desprenien les faroles -la gent aprofitava la base per orinar-hi-i va elaborar un informe que acabaria amb la seva destrucció definitiva.
Josep Gudiol i el Centre Excursionista de Vic Aprofitant l'empenta de les festes balmesianes i sota el lideratge de Josep Gudiol i Cunill, una de les figures claus de la cultura catalana de principis del segle xx, l'any 1910 es va fundar el Centre Excursionista de Vic. 10 Gudiol va ser un eminent arqueòleg conegut també per la seva labor al capdavant del Museu Episcopal de Vic. L'any 1902 va publicar Nocions d'Arqueologia Catalana, el primer manual d'història de l'art a Catalunya. Sota la seva gran personalitat, l'octubre de 1911 es va fundar el Centre Excursionista de Vic i va establir la seva seu al temple romà que feia poc havia estat restaurat per la Societat Arqueològica Vicense (fig. 3). A la inauguració hi van assistir els presidents del Centre Excursionista de Sabadell, Joan Motllor, i el de Terrassa, Alexandre Galí. Galí, una de les figures actives del Noucentisme, va destacar la importància global de les associacions locals i que permetien «especialisar els estudis segons les condicions de la localitat a fi de fer brillar ab nous esplendors de l'espiritualitat de Catalunya» 11 (sic).
La tasca més important del Centre Excursionista va ser la consagració del temple romà de Vic en un aparador de la cultura per mitjà d'una important oferta de conferències i exposicions sobre temàtiques molt diverses. Una de les xerrades més importants i amb més repercussió va ser la que va oferir mossèn Gros i Raguer l'any 1918, amb el títol "Les noves escoles literàries". Tot i que certament era tardana, il•lustrava molt bé una de les majors contradiccions: l'oposició entre el tradicionalisme i el civilisme. L'autor va començar qualificant de «trinitat directiva de la nova Catalunya» Joan Maragall, Josep Prat de la Riba, i el bisbe Torras. Més endavant, passava a valorar positivament els recursos tècnics nous que havien aportat els joves poetes, i que van significar la superació de la figura literà-Del Noucentisme a l'avantguarda a Vic ria de mossèn Cinto Verdaguer, indiscutida fins al moment a Vic. Tanmateix, Gros i Raguer no va deixar de criticar i qualificar de simplistes els qui, com el crític literari Alexandre Plana, oblidaven l'aportació dels escriptors de la Renaixença:
Un excés de mediterrani és innegable que a molts els fa desapendre de trepintjar per terra ferma […]. Dels molts dels noucentistes s'en desprén el retret, una mica despectiu, que fan a la primera etapa del Renaixement pel seu romanticisme exacerbat, pel seu sentimentalisme […]; el resorgiment dels pobles i de les llegendes ho és per essència una obra romàntica i sentimental.» 12 (sic).
La reivindicació de mossèn Gros sobre el passat no l'impedia lloar la poesia de Josep Carner, figura que sovint es contraposava a l'obra poètica de mossèn Cinto Verdaguer:
El segon aspecte de la revolució literaria del noucents cedeix la glòria al meravellós enginy d'En Josep Carner […]. En Carner és avui el nostre poeta de més trascendència […]; significa, dintre de la nostra evolució estètica, aquestes tres coses: la incoporació a laliteratura, de tots els drets de la ironia; l'aristocratisació de l'idioma; l'adaptació de la poesia als aspectes de la vida quotidiana.» (sic).
Quant al Noucentisme plàstic, mossèn Gros hi veia un excés de:
[...] depuració estètica, en virtut de la qual es proclama com a única bellesa l'equilibri vivent i com a cànon de l'artista el dret a un absolut deslligament de la història artística. D'aquí ve que en el Glossari d'Eugeni d'Ors hi domini com una de les idees estètiques fonamentals el seu entusiasme per la norma, a la qual dóna ell un valor veritablement absolut atançant-se a l'estètica grega i sobretot a la platònica.
En el discurs de Gros hi ha un reconeixement de la literatura i l'art noucentistes al mateix temps que es lamenta de la poca consideració del passat immediat. És també una mostra de la complexitat i les contradiccions dins la mateixa configuració del Noucentisme, que en els seus orígens s'havia basat en criteris més tradicionals i que a poc a poc va anar incorporant aspectes vinculats al progrés.
Poc després de la publicació de l'article, amb motiu de l'acte de celebració per la primera pedra de la biblioteca popular de la Mancomunitat que es començava a construir l'any 1918, Eugeni d'Ors va oferir un discurs en què, sense entrar en detalls, reconeixia la importància de la ciutat dins el projecte noucentista:
Vich no inaugura la seva espiritualitat, sinó que comença la seva espiritualitat major. Per tant, no he de procurar continuar allò que en altres llocs era un començ, perquè Vich ja té una tradició espiritual amb tota la fecunditat i la força que significa aquesta paraula. La vostra tradició continua l'obra ja començada per nosaltres. La vostra tasca se'ns fa aquí més difícil però per aquest motiu té més eficàcia, perquè sols la fecunditat pot donar la fecunditat. […] Avui posem la primera pedra de la nova Biblioteca i en aquest acte em trobo amb mans amigues de personalitats il•lustres de la nostra espiritualitat. Ells són una garantia del metropolitanisme que han de tenir totes les ciutats. 13 Al marge del discurs de mossèn Gros i Raguer, centrat en qüestions literàries i estètiques, el Centre Excursionista va organitzar altres xerrades de temàtiques diverses com l'arqueologia, la fotografia, viatges o pintura. Entre les més significatives, l'any 1913 Josep Puig i Cadafalch va presentar el seu projecte de restauració per a Sant Joan de les Abadesses -obra impulsada per Josep Torras i Bages-. En el discurs, Puig va oferir les claus per identificar i classificar els monuments medievals. També sobre arquitectura, Jeroni Martorell, cap dels serveis de Restauració i Catalogació de Monuments de la Diputació, l'any 1924 va oferir una xerrada anomenada "Forificacions de Catalunya". 14 Joaquim Folch i Torres, director del Museu Arqueològic de Barcelona, l'any 1925 va oferir el discurs "La pintura romànica a Catalunya". Jaume Bofill i Mates es va encarregar de fer una xerrada sobre Josep Torras i Bages poc després de la seva mort. 15 El fotògraf Adolf Mas va pronunciar la seva "Fotografia artística, contrallums y anti-halos". 16 Finalment, citarem la xerrada d'un jove Josep Maria Gudiol Ricart, nebot de Josep Gudiol Cunill, amb el títol "Actuals tendències". Gudiol va parlar sobre:
[…] el procés evolutiu que varen seguir les tendencies artístiques des de'l moment en que un grup de pintors impressionistes, trencant els vells motllos, s'aplegaren en el "Saló dels Refusats", fins al estat actual en qué el cubisme, y alguns altres acabats amb "isme", disfruten de gran predicament entre els artistes d'avansada […], enaltint les obres de Picasso, Mir, Nogués, etc. 17 Com hem vist, el Centre Excursionista de Vic va esdevenir un centre cultural i de difusió artística de primer ordre. Conscient de la feina del centre, mossèn Gros i Raguer el va comparar a la cèlebre Font del Desmai, punt emblemàtic de la Renaixença:
Jo crec […] que d'aquest cenacle en parlarem dies a venir amb la mateixa amorosa veneració amb què parlem del Saló Verd del Circol o de la Font del Desmai […]; d'aquí se n'escamparà una gran irradiació espiritual i que la Cel•la Romana va en camí d'ésser el Santuari de la nostra cultura popular i fins del nostre reveniment literari i científic.
L'arquitecte Pericas
Josep Maria Pericas va ser segurament l'artista osonenc més important del temps del Noucentisme. Hauria estat lògic fer servir la seva figura de fil conductor per escriure aquest article si no fos perquè, a diferència del seu company i amic Rafael Masó, que sí va actuar de canalitzador, introductor, animador i promotor del Noucentisme a la seva ciutat, Girona, Pericas no es va involucrar mai en cap entitat o associació cultural o política de la ciutat. En aquest sentit, al marge de la seva activitat com a arquitecte, només se li coneix l'interès per l'estudi de l'art romànic a la seva comarca. 18 L'arquitectura de Pericas es caracteritza per dues etapes ben diferenciades. En la primera, es pot destacar com a característica més important la incorporació -inèdita fins a aquell moment-d'elements d'estil romànic -torres robustes amb teules, grans portes de fusta, l'ús de la pedra irregular, treballs en forja-combinats subtilment amb recursos de l'arquitectura centreeuropea -ús de paraments blancs, tribunes, dissenys esquemàtics-. D'aquest primer període es poden destacar l'església de la Mare de Déu del Carme (1909) o la Casa Comella (1912) -avui desapareguda-, ambdues a Barcelona. A Vic es conserven alguns edificis característics d'aquesta etapa, com són les cases Colomer (1906) i Bayés (1907), ambdues a la plaça de Santa Anna. En un altre punt de la ciutat, al carrer de Verdaguer, hi ha la Casa Puig (1917), un dels millors exemples de la influència de l'arquitectura centreeuropea a Catalunya (fig. 4). Es tracta d'una casa de quatre pisos entre mitgeres, amb façana simètrica i dues tribunes que dibuixen dos eixos en vertical i un frontó de perfil angular. Com han apuntat estudiosos de l'urbanisme de la ciutat, la Casa Puig va tenir força repercussió en l'arquitectura posterior. 19 L'arquitectura d'aquest període va ser, juntament amb la del seu company Rafael Masó, una de les més originals i ben resoltes en els inicis del Noucentisme a Catalunya i va estar molt ben valorada per crítics del moment com Joaquim Folch i Torres. 20 Del Noucentisme a l'avantguarda a Vic La segona etapa, iniciada l'any 1917, va coincidir amb el nomenament de Josep Puig i Cadafalch com a president de la Mancomunitat de Catalunya, que va comportar la generalització d'un estil "oficial" basat en la introducció d'elements de l'arquitectura popular catalana i principalment d'estil barroc. Pericas s'hi va adaptar ràpidament. D'aquest canvi d'estil tenim exemples com la Casa Pericas de Barcelona (1919), o la Clínica mental de Santa Coloma de Gramenet (1916 i 1924), conjuntament amb Rafael Masó. L'altre punt d'interès que suscita l'obra de Josep Maria Pericas va ser la seva relació i influència sobre un grup d'artistes, artesans i altres arquitectes de la comarca. L'arquitecte es va envoltar d'un grup de col•laboradors que el van acompanyar tant en els projectes que va fer a la comarca com en els que feia a Barcelona. Aquesta estreta col•laboració facilità que el conegut popularment "estil Pericas" s'escampés per diversos tallers de la comarca d'Osona. Entre els seus col•laboradors podem esmentar el picapedrer torellonenc Manuel Galí, que va demostrar una gran habilitat en els treballs sobre pedra. Un dels exemples més reeixits és el treball sobre l'edicle que corona la Font de Sant Pere (1911), als afores de Vic, i que representa una tiara papal. Un altre important col•laborador habitual fou Ramon Collell, àlies Picallimes, molt conegut a Vic per la seva habilitat en el treball de la forja. Per a Pericas va realitzar nombroses obres, principalment per a portes i finestres -reixes, baranes, picaportes, etc. També va realitzar les teieres de la muralla medieval (1910). Fruit de l'estreta col•laboració que els va unir, l'any 1921, amb motiu d'una exposició de ferros a les Galeries Laietanes de Barcelona, Pericas li va dedicar un article a la "Pàgina Artística" de La Veu de Catalunya. 21 En l'art de la fusta, Pericas es va acompanyar de Josep Bigas, un fuster ebenista que havia adquirit renom gràcies a fer mobles per a la burgesia de la ciutat. Un altre estret col•laborador de l'arquitecte va ser el dibuixant i pintor Llucià Costa, que va intervenir, entre d'altres, a la Casa Puig de Vic (1917), la Casa Pericas de Torelló (1921), la capella d'En Franc (1926) o l'església de la Clínica mental de Santa Coloma (1924). Per acabar, citarem el mestre d'obres Miquel Pallàs, que va ser puntualment ajudant de Pericas. Pallàs, que concentra gran part de la seva obra a Sant Julià de Vilatorta, té una obra molt personal amb ús abundant de l'esgrafiat i dels relleus abstractes sobre pedra, és un dels arquitectes de fora de Barcelona més interessants del període que hi ha entre el Modernisme i el Noucentisme. 22 En aquest apartat hem de parlar també d'un altre arquitecte que, tot i no tenir la rellevància de Josep Maria Pericas, va jugar també un paper important en l'arquitectura a Osona a principis de segle XX. Es tracta de Manuel Gausa, que va concentrar la seva obra principalment a Tona i Vic, ciutat en la qual va entrar en conflicte en alguna ocasió amb Pericas per qüestions laborals. L'obra més important de Gausa a Vic és segurament el monument dedicat a l'agricultura a la rambla del Passeig. 23 Està format per una base amb quatre brolladors, una columna piramidal i coronat per una escultura feta per Pere Puntí. Gausa també és autor de la tribuna de la Casa Costa, on es veu la influència del seu company Pericas.
Josep Bigas i les exposicions d'art
A principis del segle XX a Vic hi va haver iniciatives encaminades a difondre i dinamitzar els artistes i les arts locals. Diverses entitats com Catalunya Vella, el Casino Vicense, l'Ajuntament o el Centre Excursionista de Vic van organitzar exposicions col•lectives i individuals dels artistes més impor-tants. Entre les mostres col•lectives és interessant esmentar les més importants. La primera la va organitzar el Casino Vicense l'any 1917, i va aplegar artistes com el pintor Darius Vilàs i l'escultor Joan Borrell Nicolau, juntament amb altres artistes osonencs. L'any 1921 l'Ajuntament va organitzar a la Sala de la Columna del consistori una ambiciosa mostra en la qual van exposar també la majoria d'artistes vigatans del moment. Aquestes exposicions van motivar alguns comentaris a la premsa local, que en criticava el baix nivell general. Només Josep Gudiol, des de les pàgines de La Veu de Catalunya, va lloar algunes obres i va considerar, en la seva vessant artesana, que «hi ha massa pintors de cavallet», i que «més profitós seria a molts d'ells aplicar llur art a la decoració». 24 En aquest context és important esmentar la iniciativa del fuster Josep Bigas, al qual ens hem referit en l'apartat anterior quan parlàvem dels col•laboradors de l'arquitecte Pericas. L'any 1926 va convertir el seu taller del carrer de Sant Sadurní en una galeria o sala d'exposicions. Tot i que no va anar més enllà de l'àmbit local, la Sala Bigas va contribuir a millorar el nivell de les exposicions d'aquests anys a Vic (fig. 5).
En l'exposició inaugural Bigas es va envoltar dels artistes osonencs més actius: Josep Maria Pericas, Ramon Collell, Pere Puntí, Llucià Costa, Manuel Gausa, Eudald Brunet, Marià Estabanell, Joaquim Vilaplana i Ramon Torrents, entre d'altres.
Quant a exposicions individuals, l'any 1926 la Sala Bigas en va organitzar una dedicada al pintor olotí Marià Vayreda, només quatre anys després de l'antològica que se li havia dedicat a Barcelona. Les obres de la mostra, molt més modesta que la de Barcelona, pertanyien principalment a les famílies Bayés i Calderó. Durant els dies que va durar l'exposició es van publicar al diari La Gazeta de Vich part dels textos d'un llibre del crític d'art Rafael Benet, que havia publicat en ocasió de l'exposició de Barcelona. 25 El mateix any es va inaugurar una mostra del pintor Llucià Costa, de qui ja hem parlat anteriorment. Costa era segurament el pintor més reconegut de Vic en aquella època. De jove, havia marxat a Barcelona per estudiar a l'Escola de Belles Arts, però no va saber adaptar-se i va haver de tornar a Vic amb vint-i-dos anys, on va tenir el seu primer reconeixement gràcies a l'elaboració dels esgrafiats de la Casa Masferrer. Durant molts anys va destacar pels dibuixos a la ploma, principalment paisatges de la Plana. Tot i que la seva obra és força desconeguda, se n'han conservat alguns dibuixos en els quals es pot apreciar el gust pel dibuix i per les composicions de paisatges urbans (fig. 6). Alguns són d'un estil noucentista força interessant per la interpretació que fa de grans dibuixants i pintors com Josep Obiols o Joaquim Torres Garcia.
Una altra exposició destacada que va acollir la Sala Bigas va ser la que va permetre mostrar el projecte de decoració del claustre de la catedral de Vic que havia realitzat el pintor Darius Vilàs, un dels principals autors de pintura mural en temps del Noucentisme a Catalunya. Vilàs va ser autor d'alguns dels conjunts murals més importants de l'època, com les pintures de l'església de la Mare de Déu del Carme de Barcelona (1918), del Palau de l'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona (1928) o del Foment de la Pietat Catalana (1924).
El punt culminant en l'activitat de la Sala Bigas va ser la celebració, l'any 1930, d'una exposició dedicada als Amics de l'Art Litúrgic de Vic (fig. 7). Aquesta associació havia nascut inspirada en els Amics de l'Art Litúrgic de Barcelona com a entitat filial del Cercle Artístic de Sant Lluc i que tenia com a principal objectiu evitar els errors en els dissenys dels arquitectes, pintors, escultors i altres artesans. 26 A Barcelona, ja s'havien celebrat dues exposicions similars els anys 1925 i 1928. En la mostra vigatana s'hi aplegaven peces de tota la comarca -i algunes de fora, com Barcelona o Castelldefels-. Les obres exposades eren plànols d'esglésies, panteons, maquetes, altars, escultures, vitralls, frescos i tota mena de mobiliari litúrgic. Els artistes eren quasi tots estrets col•laboradors de l'arquitecte Josep Maria Pericas, que els havia influenciat i era autor de les obres més importants. Al marge de Pericas, hi van exposar els també arquitectes Manuel Gausa i Miquel Pallàs, el pintor Llucià Costa, els escultors Pere Puntí i Josep Maria Camps Arnau, i el forjador Ramon Collell, àlies Picallimes, etc. L'historiador i crític Josep Gudiol Ricart en va destacar la qualitat de les peces: «Sense avergonyir-se'n pot parangonar-se amb qualsevulla de les tres exposicions que porta feta la entitat barcelonina.». Gudiol també va creure veure una «escola vigatana» nascuda al voltant del Museu Episcopal de Vic i a la qual nosaltres també afegiríem que estava vinculada al Noucentisme i a l'arquitecte Josep Maria Pericas. Jaume Collell i la Revista de Vic Una de les iniciatives més genuïnament noucentistes que es van realitzar a Vic va ser la publicació del Diari de Vich, un suplement del diari La Gazeta de Vic. El seu editor era el canonge Jaume Collell, amic proper de mossèn Cinto Verdaguer, que era un destacat intel•lectual del temps de la Renaixença, proclamat mestre del Gay Saber l'any 1871 i fundador dels diaris La Veu de Montserrat i La Veu de Catalunya. El canonge Collell era molt conegut a Vic per ser aficionat a les arts i un activista cultural molt inquiet. Els últims anys de la seva vida els va dedicar a la professió de periodista com a editor del diari La Gazeta de Vich, des d'on va protagonitzar algunes polèmiques; la darrera va ser la seva oposició a la implementació de les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, posició que pel que sembla li va causar algun retret entre els seus amics. 27 La Revista de Vich es va fundar l'any 1917 i estava inspirada formalment i en els seus continguts en La Revista (1915-1936), una publicació quinzenal dirigida per Josep Maria López Picó i per a la qual Josep Obiols havia dissenyat, l'any 1916, una capçalera que ha esdevingut emblemàtica en l'art gràfic noucentista. En el número de maig de 1918, en les pàgines de La Revista es donava la benvinguda a la nova publicació vigatana, «laborant àgilment per a la ciutadanització de Catalunya tot conservant una graciosa manera comarcal que les lliura de decantar-se a una paròdia de barcelonisme». 28 La capçalera va ser dissenyada per Llucià Costa, l'il•lustrador més conegut de Vic i també el que havia incorporat millor l'art noucentista al seu repertori. Anys abans havia dibuixat la portada del llibre Transformacions, de Manuel Brunet, amb un estil similar, tot i que menys depurat. El dibuix de la capçalera de la Revista de Vich cal inscriure'l dins d'un corrent específic del Noucentisme amb un gust per les referències a un món clàssic, gairebé idíl•lic, i que estava encapçalat pel pintor Joaquim Torres Garcia (fig. 8). Curiosament, per aquelles dates, Torres Garcia ja havia estat apartat de les pintures murals del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i el seu estil "clàssic" ja no cotitzava entre els dirigents de les institucions ni la crítica artística.
Quant a l'impressor, també va tenir un paper important en l'edició d'aquest suplement. Es tracta de Joan Pietx, propietari de la Tipografia Balmesiana i membre notable de la societat vigatana. Durant molts anys va destacar per l'edició de diversos fulletons amb un evident interès per les formes del Noucentisme.
Pel que fa als continguts, la Revista de Vich, a més de tractar qüestions pròpies de la comarca, es va fixar molt especialment en l'evolució de les obres de la biblioteca que la Mancomunitat estava construint a la ciutat. Més enllà, també va ser una important transmissora d'articles i publicacions relacionades amb l'univers noucentista. Entre els autors dels articles trobem Pere Benavent, Josep Torrent, Josep Pla, Joaquim Folguera o Manuel Brunet.
Entre les ressenyes cal destacar la del Diccionari ortogràfic de Pompeu Fabra, la de la traducció que mossèn Llorenç Riber havia fet de l'Eneida de Virgili, així com les d'altres publicacions afins, com la Nova Revista de Josep Maria Junoy.
Per entendre la significació d'aquesta revista i la seva connexió amb la política cultural del moment, convé esmentar que en l'acte de col•locació de la primera pedra de la biblioteca popular de la Mancomunitat, que va presidir Eugeni d'Ors, es va enterrar un exemplar especial que la revista havia dedicat a la biblioteca.
El curt camí cap a l'avantguarda L'any 1931 es van celebrar les primeres eleccions municipals després de més de set anys de dictadura de Miguel Primo de Rivera. Durant aquests anys i abans de l'esclat de la Guerra Civil, Pericas va projectar les escoles municipals Jaume Balmes i Sant Miquel dels Sants, dos dels millors exemples d'arquitectura noucentista a Vic. Paral•lelament a la forta pervivència del Noucentisme, a partir del triomf de les esquerres en les eleccions municipals, a poc a poc es van anar introduint elements propis de l'avantguarda. En el camp de l'arquitectura, l'exemple més significatiu va ser la construcció de la Clínica de l'Aliança als afores de la ciutat. La Clínica és un dels pocs exemples d'arquitectura racionalista. Va ser projectada pels arquitectes Joan Ferrer i Teodor Tost l'any 1935. L'edifici és similar al de quatre pisos i planta rectangular, amb un cos lateral que sobresurt en semicircumferència, solució semblant a la Casa Vilaró o al projecte d'aeroport de Barcelona de Sixt Illescas.
La presència cada vegada més evident de l'avantguarda no era del gust de tothom. El fragment d'una carta de Josep Maria Pericas mostra, de manera significativa, la dificultat per assumir alguns dels canvis que es produïren en diferents àmbits de la societat:
Qui pot demanar, ara com ara, la necessaria dòsi d'Esperit en fer Arquitectura? Mentre el futbol i a boxa, divinitats o quasi, omplin planes i planes dels nostres periòdics i puguin ésser adoptats com un símbol de la nostra època, i les sessions de cinema, aliment diari de tantissims cervells, siguin un "totum revolutum" desconcertant immoral i abominable, el "funcionalisme" continuarà "cartonejant" i estarà a mercè de qualsevol inepte. 29 (sic).
Consideració a banda mereix la revista Vic, una iniciativa que va néixer de l'associació Els Amics de la Ciutat i que va estar dirigida pel fotògraf Ramon Masferrer. 30 Vic era la revista de les festes majors i s'editava un cop l'any. La novetat rau en el format i el disseny de l'interior, molt similar a la darrera etapa de la revista D'Ací d'Allà. Se'n van editar només tres números entre els anys 1934 i 1936. El seu contingut era eminentment artístic. Tot i el seu plantejament, molt lligat a allò popular i institucional, el nou disseny era totalment trencador. En el text de presentació es posa èmfasi en la novetat del format més que no pas en el contingut:
A la bella florida de publicacions pulcres que veuen la Ilum a la nostra Catalunya, avui s'hi afegeix la nostra. [...] L'edició seleccionada que mancava per a fer més pletòrica la vida de la urbs.[...] A més de posar de relleu les infinites belleses naturals i artístiques de la ciutat, ha volgut ésser un reflexe fidel de I'activosa ànima vigatana. Aquesta obra que teniu a les mans és fruit d'un entusiasme immens i d'un treball / abnegat, constant i intensíssim i de la nostra fe ciutadana» (sic).
A l'interior destacaven els anuncis, a tota plana, en què el protagonisme requeia en les fotografies de Ramon Masferrer combinades amb originals tipografies i il•lustracions. Quant als articles, també eren tractats amb jocs tipogràfics. Del primer número destaca l'article de Josep Pratdesaba (fig. 9) i "Vic artístic i monumental", escrit per Eduard Junyent. Per al segon número Junyent va escriure l'article central dedicat a les pintures de Josep Maria Sert de la catedral. Per al darrer, Josep Gudiol Ricart va escriure sobre la pintura gòtica del Museu Episcopal. L'esclat de la Guerra Civil, va posar fi a les iniciatives d'interès que hem comentat i les va deixar sense continuïtat. Tanmateix, la fi de la guerra va donar pas a nous projectes d'avantguarda tan destacats com la revista Inquietud (1955-1966), fet que posa de relleu el caràcter dinàmic de la ciutat. 31
Fig. 1 .
Fig. 3 .
Fig. 4 .
Fig. 5 .
Fig. 6 .
Fig. 7 .
Fig. 8 .
Fig. 9 . | 1 | perfect | {"en": 0.0004284621270084162, "ca": 0.9698546289211936, "es": 0.024820198928844683, "pt": 0.003121652639632747, "de": 0.00024483550114766644, "da": 0.0009793420045906658, "fr": 0.0005508798775822494} | |
mc4_ca_20230418_12_735329 | Alpha Flight - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Els millors del Canadà»
Uncanny X-Men 120 (abril de 1979)
John Byrne (West Bromwich, 1950)
Guardian, Northstar, Puck, Vindicator
19 anys, entre 1983 i 2012
Marvel.com (anglès)
Els Venjadors · Wolverine · X-Men
Alpha Flight («Division Alpha» en francés) és un supergrup pancanadenc de ficció, propietat de la Marvel i protagoniste dels seus propis còmics homònims: creats pel dibuixant John Byrne l'any 1979, el grup al complet aparegué per primera volta en el número 120 de la sèrie Uncanny X-Men, en la qual treballava Byrne. Sovint lligats als X-Men i, especialment, al personatge també canadenc de Llobató, Alpha Flight obtingueren col·lecció pròpia l'any 1983, també a càrrec de Byrne. D'ençà, la història del grup i els seus membres ha evolucionat al llarg de quatre volums i moltes aparicions en altres títols.
Els Alpha Flight són rellevants dins els còmics superheroics per ser un grup estrictament canadenc —quasi tots els superherois clàssics són estatunidencs– però heterogeni que, en l'origen, incloïa personatges representatius de quasi totes les províncies canadenques, com per exemple natius de les Primeres Nacions o francòfons del Quebec: un d'ells, Northstar, és el primer superheroi obertament homosexual[1] i catòlic. [2] Fins i tot el llavors primer ministre del Canadà en la realitat, Pierre Elliott Trudeau, eixí en les primeres aparicions del grup. [3]
L'última aparició d'Alpha Flight en còmics fou l'any 2012, però en 2011 el director de cinema Vincenzo Natalli (Cube) es va oferir a dirigir una pel·lícula d'acció amb estos personatges. [4]
El principal grup superheroic del Canadà protegix el país contra tots els enemics, estrangers i domèstics. Són forts. Estan alerta. Són Alpha Flight.
— entradeta de la sèrie original
John Byrne, l'any 1992
Steve Seagle en 2010
Duncan Rouleau en 2012
Clayton Henry (2010)
1.1 Volum 1 (1983 a 1994)
1.2 Volum 2 (1997 a 1999)
1.3 Volum 3 (2004 a 2005)
1.4 Omega Flight (2007)
1.5 Chaos War: Alpha Flight (2011)
1.6 Volum 4 (2011 a 2012)
Anglés de naixement, John Byrne emigrà al Canadà junt amb la seua família quan tenia sis anys, on descobrí els còmics de superherois americans; Byrne estudià durant tres anys a l'Alberta College of Art and Design de Calgary, durant els quals s'inventà un superheroi anomenat Gay Guy («xicot gai») que parodiava l'estereotip d'estudiant d'arts homosexual. Als vint anys també creà un grup de superherois canadencs que, més avant, esdevindrien Alpha Flight: Guardian, Snowbird, Chinook (Shaman) i un altre personatge anomenat Phoenix que no tenia res a vore amb el que més tard s'encarregaria de dibuixar en Uncanny X-Men. [5]
L'any 1977, Byrne fou nomenat dibuixant regular dels X-Men, on ajudà a fer de Llobató un dels personatges més populars de la série: «Chris Claremont nomenà que Dave Cockrum (el dibuixant anterior) tenia la idea que, segurament, el parlament del Canadà no estaria massa content de vore com la seua inversió multimilionària (Llobató) fugia al sud, com molts altres recursos canadencs. També va suggerir que Ottawa enviaria algú, potsér inclús un equip, per a retornar-lo». [6] | 0.793627 | curate | {"ca": 0.8802568218298555, "es": 0.014767255216693418, "en": 0.0886035313001605, "uu": 0.0009630818619582664, "fr": 0.01348314606741573, "uz": 0.0009630818619582666, "mk": 0.0009630818619582664} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Alpha_Flight |
mc4_ca_20230418_17_6677 | Cada 11 de juliol penso en la mort – LaColumna.cat
Inici / Les Columnes / Cada 11 de juliol penso en la mort
Peu de foto: Cementiri de Potoćari, Serbrenica, un 11 de juliol. Font: Clàudia Rius, 2013
Publicat per Claudia Rius Barcelona 11 juliol, 2014 5 Comments
claudia rius guerra srbrenica 2014-07-11
Etiquetat: claudia rius guerra srbrenica
11 juliol, 2014 at 15:07
M’ha emocionat el teu article…curt però intens.I això va passar, i encara passa.
Xavi Pie Arqués
12 juliol, 2014 at 15:21
Enhorabona, Clàudia. No deixis d’escampar el teu pensament per aquells que vulguin llegir-te. Com jo mateix.
13 juliol, 2014 at 3:33
Llegir-te i escoltar la teva veu, un escrit molt emotiu… I encara passa. I passarà.
Pingback: Pensar en la muerte (segunda parte) | Asuntos Internos
Pingback: Pensar en la muerte (Introducción) | Asuntos Internos | 0.651836 | curate | {"ca": 0.8141809290953546, "es": 0.17359413202933985, "it": 0.012224938875305624} | http://lacolumna.cat/cada-11-de-juliol-penso-en-la-mort |
mc4_ca_20230418_14_101734 | Holiday home Gl. Strandvej H.Strand II Henne Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Holiday home Gl. Strandvej H.Strand II-, Kirkeby, Henne, Dinamarca, 6854 - Veure al mapaHoliday home Gl. Strandvej H.Strand IIVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 24 fotosVeure al mapaParticularitats que li encantaranbanysaunaesquí
Sobre l'allotjamentDescripcióAl visitar Henne Strand, vosté es sentirà com a casa a Holiday home Gl. Strandvej H.Strand II, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. El Holiday home Gl. Strandvej H.Strand II, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb rentadora a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Henne Strand, el Holiday home Gl. Strandvej H.Strand II és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Coses a fer, maneres de relaxar-sebanyesquísaunaServeis i comoditatszona de fumadors Esports de terracamp de golf (a 3 km) Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Idiomes ParlatsDanès Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís important | 0.752602 | curate | {"en": 0.015724815724815724, "ca": 0.9321867321867322, "es": 0.052088452088452086} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-gl-strandvej-h-strand-ii/hotel/henne-dk.html |
macocu_ca_20230731_8_353270 | Notícies :: Bonificacions Fiscals Autoconsum Solar
Titular notícies
Bonificacions Fiscals Autoconsum Solar
Dimarts 12 Novembre 2019
Directori de municipis amb bonificacions sobre l'IBI gràcies a l'autoconsum d'energia solar
Els avenços tecnològics de les últimes dècades ha fet que existeixin un bon grapat de sistemes d'aprofitament energètic capaços de lluitar per la descarbonització dels sistema elèctric i tendir cap un model més descentralitzat, amb un impacte ambiental més baix i unes conseqüències socioeconòmiques més profitoses per la població. Totes elles són vàlides i eficaces i s'han de tenir sempre en compte per tal d'optar per la més adient en cada cas particular. Al nostre territori les tecnologies de captació solar, ja siguin tèrmiques o fotovoltaiques, són les que han tingut una penetració més forta degut a la posició del nostre país al globus terraqui, així com per les condicions climàtiques i meteorològiques que fan que siguin sistemes idonis per a l'aprofitament de l'energia provinent del sol. Aquest fet fa que les instal·lacions de captació solar siguin les més susceptibles de generar legislacions favorables al respecte; a tots els nivells adminsitratius. En aquest article posarem de manifest aquelles ordenances municipals que presenten avantatges fiscals per a les noves obres d'autoconsum d'energia solar. Força ajuntaments estan apostant per bonificacions en l'Impost de Béns Immobles (IBI) per aquelles noves instal·lacions de captació solar. Aquestes bonificacions són un factor que pot ser desiciu en l'amortització de moltes d'aquestes obres, més encara en aquelles en que la instal·lació sigui col·lectiva; en que cada participant de l'obra es podrà beneficiar de la bonificiació municipal; tot i que veurem però que té i segurament tindrà limitacións. Aquestes dades són relatives a les ordenances municipals del 2019. De cara les noves ordenances per a l'any 2020 és possible que canviïn, sobretot en els casos de les instal·lacions col·lectives, on es preveu que les bonificacions siguin força més baixes per cada participant. En l'anterior quadre es mostren els avantatges de les ciutats més importants del territori a nivell demogràfic. Així i tot Catalunya té 947 municipis, molts d'ells força petits, però amb governs treballadors i amb polítiques favorables a la descarbonització dels sitema. Us animem a preguntar als vostres alcaldes/esses i regidors/es si al vostre poble també hi ha avantatges fiscals per a la instal·lació de sistemes fotovoltaïcs o tèrmics.
Bonificació sobre l'Impost sobre Béns Immobles del 33 % durant 1 any per aquells habitatges que utilitzin fonts de captació solar per el seu aprofitament energètic.
Alcarràs
50 %
Bonificació durant 4 anys per a instal·lacions d'autoconsum residencial. Presentar la sol·licitut a l'Ajuntament del municipi
Badalona
50 %
Bonificació durant 3 anys per a instal·lacions de tot tipus. Presentació de la sol·licitut abasn de tres mesos després de la finalització de l'obra. Instal·lacions amb una potència de captació mínima d'1 kW i amb una bonificació màxima de 300 €/any
Balaguer
50 %
Bonificació durant 3 anys per a obres d'instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic en l'àmbit residencial. Presentar la sol·licitut a l'Ajuntament del municipi abans del termini establert
Barcelona
50 %
Bellcaire d'Urgell
50 %
Bonificació del 50% de l'impost per aquelles obres d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum en l'ambit residencial que es facin durant l'exercici 2020
Bellvís i els Arcs
25 %
Bonificació durant 2 anys per instal·lacions d'autoconsum residencial. Presentar la sol·licitut a l'Ajuntament del municipi
Castelldefels
50 %
Bonificació durant 5 anys per instal·lacions d'autoconsum residencial. Les instal·lacions hauran de tenir una potència de captació mínima d'1 kWp. Durant els 5 anys s'haurà d'acreditar el manteniment de la instal·lació. Presentar la sol·licitut abans del 31 de març de cada exercici
Granollers
50 %
Lleida
30 %
Bonificació durant 5 anys. La bonificació canvia cada any; del 50 % el primer any i del 10 % l'últim amb un gradient negatiu del deu per cent cada any. Presentar la sol·licitut a l'Ajuntament abans de tres mesos després de la finalització de
Manresa
25 %
Bonificació d el'impost sobre béns immobles durant 2 anys per aquelles instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic en l'àmbit residencial. Presentar la sol·licitut a l'Ajuntament dle municipi
Sabadell
50 %
Bonificació durant 3 anys per aquelles obres d'instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic en l'àmbit residencial. Presentar la sol·licitut simultàniament a la llicència d'obres
St Boi del Llobregat
50 %
Ripollet
50 %
Bonificació durant 5 anys per a lles instal·lacions d'autoconsum en l'àmbit residencial. També per a sistemes d'estalvi d'aigua. Presentació de la sol·licitut abans del 31 de desembre de l'excercici anterior a l'avantatge fiscal
Solsona
50 %
Bonificació de la meitat de l'impost durant 3 anys per aquelles instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic en l'àmbit residencial. Presentar la sol·licitut a l'Ajuntament
Soses
25 %
Bonificació durant 5 anys de l'impost sobre béns immobles on s'hi facin obres per instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum en l'àmbit residencial. Presenta la sol·licitut a l'Ajuntament del municipi
St Cugat del Vallès
50 %
Bonificació durant 5 anys per a instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic en l'àmbit residencial. Aquestes bonificacions seran del 5 % per a cada participant en instal·lacions de consums col·lectius. També serà del 5 % per instal·lacions en naus, equipaments i polígons
St Pere de Ribes
50 %
Bonificació del 50 % de l'impost per a instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic en l'àmbit residencial. En aquest municipi també es bonificarà aquells habitatge que tinguin instal·lacions de producció energètica eòlica o a partir de biomassa
Sta Coloma de Gramanet
50 %
Sta Perpètua de Mogoda
50 %
Bonificació durant 3 anys per instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic residencial. La sol·licitut s'ha de fer a l'Ajuntament del municipi. La bonificació no superarà els 300 €/any
Tàrrega
20 %
Bonificacions del 15 % al 20 % per a instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic residencial en edificis de nova construcció o edificis ja existents respectivament
Terrassa
50 %
Bonificació durant 3 anys del 50 % en cas d'activitats empresarials i residencials unifamiliars. Del 5 % en residencial plurifamiliar. La instal·lació ha de cobrir un mínim del 30 % de la demanda energètica de l'espai
Viladecans
50 %
Vilafranca del Penedès
50 %
Bonificació durant 5 anys per a isntal·lacions d'autoconsum residencial
Vic
50 %
Aquests avantatges sobre l'IBI tindran condicionants com ara la homologació per l'administració corresponent dels col·lectors solars o la impossibilitat d'aprofitar-se d'aquestes bonificacions si l'obra de la instal·lació és obligatòria segons la normativa. D'altra banda val a dir també que molts altres municipis també ofereixen descomptes sobre l'impost de construccions, instal·lacions o obres (ICIO) en cas que es tracti d'una instal·lació de sistemes de producció d'energia renovable. | 0.61474 | curate | {"ca": 0.9522508269811593, "pt": 0.0023011649647634116, "fr": 0.003451747447145117, "de": 0.013806989788580469, "eb": 0.0011505824823817058, "en": 0.0071911405148856605, "es": 0.007334963325183374, "it": 0.006040558032503955, "ms": 0.0007191140514885661, "br": 0.003164101826549691, "fi": 0.0011505824823817058, "gl": 0.0014382281029771322} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_138892 | A Punt de Referència ens agrada ampliar la nostra xarxa, donar a conèixer la tasca d’acompanyament al jovent al màxim de persones i també aprofitar les oportunitats que obriu les persones que ens doneu suport. En aquest sentit agraïm molt a les persones que doneu a conèixer Punt al vostre entorn i que ens heu obert portes a noves persones, empreses o institucions. Algunes d’elles ens han ofert oportunitats per al jovent, d’altres ens han aportat voluntariat i d’altres ens han donat suport econòmic, ja siguin col·laboracions curtes o bé de llarga durada.
En les darreres setmanes, gràcies a aquests altaveus, hem sumat 5 noves oportunitats. S’han sumat a col·laborar amb els projectes de Punt de Referència les empreses Axa, CCCB i Cargill Cares i les institucions de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i UPF Solidària, cada una d’elles per diferents mètodes de suport, us els expliquem!
Voluntariat corporatiu
Per mitjà d’un familiar d’una voluntària, aquesta empresa ens ha obert les portes al seu equip professional. Hem anat a fer presentacions del projecte Referents en els centres de treball d’Axa a Cornellà i Barcelona, i ja hi ha 2 persones del seu equip començant el voluntariat de mentoria en el nou grup G41.
Teaming
Són moltes les persones i empreses que cada mes destinen 1€ de la seva nòmina (o de la nòmina dels seus treballadors/es) per a contribuir amb una entitat social. Aquest any, una persona voluntària de Punt ha presentat els nostres projectes als treballadors i treballadores de CCCB que ens ha triat com a entitat beneficiària. El seu suport ha estat de 1.011€ que hem destinat al projecte GR16-18 per a jovent tutelat. Us agradaria fer aquesta aportació a títol personal? Ho podeu fer clicant aquí.
Fons de solidaritat
Hem tingut el plaer (gràcies a una persona sòcia que hi havia treballat) de conèixer Cargill Cares, una empresa que, interessada en el nostre espai d’estudi del projecte MentorHabilitats, ha decidit col·laborar-hi amb un donatiu de 2.500€ del seu fons de solidaritat. Un suport que ens permetrà becar a 5 joves per a que puguin tenir suport als seus estudis durant 1 any.
1% Solidari
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya utilitza aquesta fórmula que aporta un 1% dels seus beneficis anuals a entitats que treballin per una causa escollida. En la convocatòria d’aquest any el projecte GR16-18 ha obtingut un suport de 2.612€ de la categoria: Joves Migrats que van sols
Convocatòria d’ajuts d’entitats o fundacions solidàries
La plataforma UPF Solidària, que cada any obre una convocatòria d’ajuts econòmics ens ha concedit un donatiu de 2.500€ per a l’execució del projecte MentorHabilitats.
Tags CLOUD
10X1019922019202020212525 anys8 de marçabúsacollidaacolliracompanyamentactivitatactivitatsaculladministracióagbarajutsalegriaalemanyaaliançaAmbTuamicsamics d ela gent grananiversariassembleaateneaavaluacióavisAxabalanç socialbalmabarçabarcelonabarcelonèsberenarbibliotecaBilalbmlcalidacamp de treballcampamentscampanyescampuscasacatalàcccbcelebraciócircuitcivismecohabitatgecol·laboraciócol·laboracionscompetènciescomptescomunicacioconcentracióconcertcongrésconsultoriaconsumcontractacióconvenicoronaviruscovidcovid-19covid19creativitatcriicrisicuracursdebatdecoraciódespesesdesplaçamentsDGAIAdigitarldirecciódiscapacitatdiscursdocumentaciódonatiudonatiusdonesdreteconomiaeconomia socialeducacióeducadoraeidEL PaselectricitatemancipacióemergènciaemocionalemprenedoriaempresaempresesentervistaentitatentrevistaeocnomicaEquinocciequipequip professional. acompanyamentescapadesesforçesmessespaiespanyaestiuestrangeriaestudiestudiseuropaexcursióèxitexposicióextutealtsextuteladesextutelatextutelatsfamíliafeinafeminismeFEPAfestafinançamentfonsformaciófundaciófutbolfuturgeneralitatgèneregènovagestiógrgr16.18gratisGrèciagrupguadalajaraguardóhabitatgehabitatge cooperatiuhistòriahistòriesimmigracióimpacteincidènciaingressosinsercióinternacionalItàliaitinerarijornadesjovejoventjoventutjovesJOVESxJOVESjuntala caixalaboralllarllars El Paslleillei estrangeriallengualleurellibrelloguermagiclinemaltractamentmambréMaresmeMartmascilismemasculinitatsmatarómaterialMC+memòriaMENAmenorsmentorhabilitatsmentoriamentoringmentorsmetromigraciómigradesmigrancionsmigrantsmigrants. racismemiradesmirgantsmnentoriaMontserratmossosmúsicanegocinienoiesnoisnovetatnovetatsociocupabilitatODSofertaofertesoficinaÒmniumOpcionsoportunitatoportunitatsorigenspalau de la músicaparamentparticipaciópastisseriaperiodismepispisosPremipresencialitatprobitasprofessióprojecteprojectespuntpunt de referènciaqualitatracismerapre-generationsrecercarecursreferentsreferents extutelatreformesrefugirefugiatsreglamentregularitzacióRenda GarantidarèplicareportatgereptesresidènciaresiliènciaresolucionsrestaurantresultatsreutilitzarRotarysalessalut mentalsant joan de déusant JordisatmiSchneider ElectricsectorsegellseguimentsellosensellarismesevillasòciessocietatsocissolidariSolidaritatsolitudsom llavorsosracismesostenibilitatsostresostre cívicSullivansummitsupervisiósuporttalaiaTarragonaterapiaTorrestrajectetrasllattreballtrobadatrobada anualtutelatutelattutelatsucraïnaUDGvagaviatgevídeovisitavoluntariatwebxarxayoutube | 1 | perfect | {"ca": 0.99453125, "de": 0.0013671875, "it": 0.0021484375, "fa": 0.001953125} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_845728 | L'ANC de Salt tornarà a hissar l'estelada Els joves de la Plataforma per Catalunya (PxC) la van despenjar, segons van reconéixer a les xarxes socials 05/04/2014 Política Moment de la despenjadaEls membres de l'ANC de Salt han confirmat que hi tornarà a haver estelada al poble, tot i que encara no s'ha decidit si serà en el mateix punt on es va hissar la setmana passada i que dies més tard va ser despenjada per joves de la Plataforma per Catalunya (PxC).Els membres de l'ANC han lamentat que un grup reduït coarti les seves intencions. “Lluitem per construir una majoria social a favor de la independència i, en canvi, d'altres es dediquen a destruir. Som un moviment pacífic i democràtic, i anirem fent.”També han manifestat que tenen la ferma voluntat de continuar treballant per a aconseguir una majoria social favorable a la independència de Catalunya. "Tornarem a penjar una estelada i animem a tots els saltencs i saltenques a penjar una estelada al seu balcó per tal de fer evident la voluntat i la il·lusió que tenim molts ciutadans per recuperar la independència de Catalunya. Des de l’ANC de Salt insistirem i no desistirem, amb respecte i il·lusió" puntualitza l'ANC de Salt. Llibertat.cat
Quan a l'unionisme li molesta alguna cosa és que l'estem fent bé i la guerra de símbols l'estem guanyant. Les estelades onegen per tot el país, som imparables.
+ 1 | 0.892535 | curate | {"ca": 0.9977924944812362, "fr": 0.002207505518763797} | |
macocu_ca_20230731_8_44675 | Descripció
Escapada per a famílies perquè petits i grans gaudeixin de la muntanya i descobreixin les singularitats de la vida ramadera dels pastors de la vall. Cap de setmana per submergir-se al món rural i conèixer els secrets què fan especial el romànic de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’estada inclou: • 2 nits en apartament rural de 4 persones • Activitat “Romànic amb botes” amb guies La Petjada Serveis Ambientals. Itinerari circular de mig dia que puja des de l' església de Sant Feliu de Barruera fins a la de Nativitat de Durro pel camí empedrat de l'obaga del bosc de Barruera. Allí es gaudirà d'una de les millors vistes de la Vall de Boí. Temps: 5 h Dificultat: moderada • Tiquet d’entrada a 3 esglésies del conjunt romànic de la Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO • Visita a l’explotació ramadera dels propietaris de l’allotjament rural. Una oportunitat per apropar els nens i nenes al món rural i al privilegi de l’entorn natural. Preu TOTAL 4 persones: 272€ (IVA inclòs) (Excepte Juliol i Agost) | 0.823719 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_786801 | Feliç de ser als Dijous amb Estrelles de l’Universo Santi
El passat 11 d’abril vaig participar a la segona edició dels sopars Dijous amb Estrelles de l’Universo Santi, un restaurant atès al 100% per persones amb discapacitat.
Un dijous de cada mes, xefs amb estrella Michelin visitem el restaurant per dissenyar i cuinar un menú amb producte de temporada amb els treballadors del restaurant i fer-los una ‘masterclass’. Aquest mes m’ha tocat a mi! Cuinar amb ells ha estat una meravella, moltes gràcies per donar-me l’oportunitat de fer-ho i per posar en valor la memòria d’en Santi Santamaria a través d’aquest programa d’integració social. | 0.783186 | curate | {"ca": 1.0} | https://canjubany.com/ca/nandujubany/blog/id/239 |
mc4_ca_20230418_4_242251 | L'Home dels Nassos estrenarà cançó per acomiadar l'any — Ajuntament de Tarragona
Esteu aquí: Inici › Cultura › Notícies › Notícies 2016 › L'Home dels Nassos estrenarà cançó per acomiadar l'any
L'Home dels Nassos estrenarà cançó per acomiadar l'any
L'Home dels Nassos estrenarà una cançó pròpia que acompanyarà la salutació del personatge des del balcó de l'Ajuntament
El personatge popular que "té tants nassos com dies li queden a l’any" tornarà a sortir el dissabte 31 de desembre per acomiadar l'any. Com és habitual sortirà a les 12 h de Casa Balsells, al Pla de la Seu, des d'on començarà el camí per arribar a l'Ajuntament de Tarragona. En aquell moment, coincidint amb la sortida del capgròs al balcó del Palau Municipal, s'estrenarà una cançó de rebuda, amb lletra i música de Montse Blay i els arranjaments de Joan Moliner, tots dos mestres de l’Aula de Música Tradicional i Popular El Tecler, que és qui ha tingut la iniciativa i n’ha fet l’enregistrament.
Els professors i els alumnes de l'Aula de Música Tradicional i Popular el Tecler seran els encarregats d'interpretar la peça. Els instruments utilitzats seran: sac de gemecs, tarota, tenora, fiscorn, gralla, flabiol i tamborí, acordió, violí, guitarró i percussió.
A les persones congregades a la plaça de la Font se'ls repartirà un fullet amb la lletra de la cançó perquè tots plegats acompanyin la sortida de l'Home dels Nassos. Però ja els dies previs, totes aquelles persones que vulguin anar assajant la nova cançó, podran visionar a través de les xarxes de Tarragona Cultura un videoclip produït per Tac 12 que incorpora la lletra.
La consellera de Festes, Begoña Floria, ha explicat: "Cal agrair la iniciativa del Tecler, que enriqueix aquest acte tan tradicional. La col·laboració de les entitats es bàsica per situar Tarragona com a líder en l'àmbit de la cultura popular del país".
Sortint de l’Ajuntament l’Home dels Nassos continuarà el seu recorregut fins al Recinte Firal on és ubicat el Parc Infantil de Nadal. Itinerari: Pla de la Seu, Pare Iglesias, Merceria, Cols, Major, La Nau, Peixateria, Cós del Bou, Plaça de la Font, Portalet, Rambla Vella, Sant Agustí, Rambla Nova fins als Despullats, recorregut per l’altre lateral fins al carrer de la Unió, Apodaca, Barcelona, passeig d’Espanya i Recinte Firal.
> Article al T/Blog de Roser Olivé (coordinadora d’El Tecler)
> Vídeo de la cançó elaborat per TAC12 | 0.877905 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tarragona.cat/cultura/noticies/noticies-2016/lhome-dels-nassos-estrenara-canco-per-acomiadar-lany |
oscar-2201_ca_20230904_11_69298 | La CUP es mostra contrària a la construcció d'una nova terminal de creuers al Port - Tottarragona.cat :: Diari digital independent d'informació i d'opinió de Tarragona
Buscar
Canals Seccions
Tecla Confidencial Nàstic Tourism Gastronomia Vinyetes Serveis Agenda Entrevista Foto-denúncia
Patrimoni Política Societat Urbanisme Infraestructures Economia Salut Medi ambient Cultura Esports Costa De tot
0 comentaris
09:01
Compartir
La CUP es mostra contrària a la construcció d'una nova terminal de creuers al Port
anar a comentaris
comentar la notícia
El Port de Tarragona ha aprovat la licitació per a l’adjudicació d’una concessió per explotació d’una nova terminal de creuers que tindria, com a mínim, 5.900 metres quadrats. La formació cupaire es mostra contrària a aquesta nova terminal “que no fa res més que perpetuar el model de turisme de sol i platja, de compres, massiu i poc sostenible” dels creuers.
En aquest sentit, les anticapitalistes assenyalen que una nova terminal de creuers s’allunya de l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i apunten que “vivim en un territori on conviu la indústria petroquímica i el Port de Tarragona, on ara hi hem de sumar l’arribada de més creuers”, que són “altament contaminants”, i això sense saber “què respirem ni quins efectes té sobre la població”.
Les cupaires aposten per un turisme de natura lligat al respecte, coneixement i recuperació dels ecosistemes litorals mediterranis, “com és la nostra Anella Verda Gaià-Francolí” i que s’allunyi de “la mercantilització del patrimoni històric de la ciutat”. En aquest sentit, consideren que cal prioritzar un turisme sostenible que posi en valor el territori i la seva gent. | 0.810176 | curate | {"ca": 0.9696789536266349, "en": 0.0035671819262782403, "es": 0.007134363852556481, "zh": 0.002972651605231867, "pt": 0.016646848989298454} | http://v2.tottarragona.cat/ca/politica/26928-la-cup-es-mostra-contraria-a-la-construccia-duna-nova-terminal-de-creuers-al-port.html |
macocu_ca_20230731_6_147675 | El jutjat la investiga arran d’una querella dels veïns, que es queixen de contaminació acústica i atmosfèrica
successos
L’home, de 43 anys i veí de la localitat, és la víctima número 72 d’aquest any en accidents interurbans | 0.667818 | curate | {"ca": 0.9592760180995475, "ro": 0.04072398190045249} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_559951 | Puig garanteix que la retallada pressupostària no afectarà la seguretat ciutadanaEl conseller d'Interior ha presentat les línies mestres del seu departament, que es basaran en el sentit d'Estat, per aconseguir una policia integral, i la tolerància zero amb aquells col·lectius o grups que no compleixin la llei. També va afirmar que la seguretat està garantida, malgrat les retallades que farà el GovernPERE MARTÍ Barcelona | Actualitzada el 17/02/2011 14:05Felip Puig no permetrà que la manca de finançament posi en perill la seguretat de Catalunya. En la seva intervenció al Parlament, ha dit que la seguretat està garantida i que la reducció de 200 mossos en la convocatòria d'aquest any s'anirà reequilibrinat durant els propers quatre anys, augmentant les dotacions. També ha obert la porta a frenar alguns equipaments, però sense que afecti el desplegament d'un cos que vol que recuperi l'autoestima, tant dels Mossos, com també dels Bombers.El conseller d'Interior ha assegurat que impulsarà una política de seguretat allunyada de "biaixos ideològics de caràcter partidista" i ha anunciat "tolerància zero" amb la delinqüència i el vandalisme, per no deixar espai a l'incivisme i a les actituds contra la convivència. En la seva intervenció inicial durant la seva primera compareixença al Parlament, el conseller s'ha fixat com a prioritat recuperar l'"autoestima, la confiança, el reconeixement social i el prestigi" dels Mossos d'Esquadra. Puig ha apuntat que els Mossos se centraran en la lluita contra les diferents formes de delinqüència, amb una especial dedicació al crim organitzat, al tràfic i explotació de persones, al tràfic de drogues i als robatoris a persones, habitatges i establiments.També incrementaran la capacitat operativa en les unitats especialitzades en la lluita contra la corrupció, el frau urbanístic i el blanqueig de capitals, així com contra la delinqüència urbana i rural, per acabar amb la "impunitat" dels que cometen aquest tipus de delictes. Una altra de les àrees d'actuació prioritària en matèria operativa i de prevenció serà la de les bandes juvenils violentes, així com el radicalisme del terrorisme islamista, segons el conseller.Sobre les relacions amb el govern espanyol, el conseller impulsarà la coordinació de les polítiques de seguretat a través de la Junta de Seguretat (que no es reuneix des de fa dos anys) i que proposarà la revisió de normes d'àmbit espanyol que tenen aplicació directa a Catalunya, com la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, la llei orgànica de forces i cossos de seguretat, la llei orgànica del poder judicial i la d'enjudiciament criminal. "No renunciarem a cap competència policial necessària per complir amb eficàcia les responsabilitats sobre la seguretat del país i els seus ciutadans dels Mossos d'Esquadra com a policia integral de Catalunya", ha promès. En aquest sentit, també ha anunciat que negociarà l'assumpció exclusiva per part de la Generalitat de les competències executives en matèria de conservació de la naturalesa, medi ambient i recursos hidrològics, actualment en mans de la Guàrdia Civil, i que també lluitaran per poder protegir i garantir els ports i aeroports i exercir el salvament marítim.No sóc d'aquells que es creuen allò que diu Convergència, però espero que bona part del que ha dit en Puig sigui cert. El cert és que em sento mooooolt més identificat amb aquest govern que amb l'anterior. Font
Com no, el govern a protegir l'ordre. Espere que també perseguisquen a La Caixa per robar diners públics, al BBVA, a alguns mossos d'esquadra antiavalots per vàndals, i als dirigents de CiU per voler amagar al poble el que ens fa Espanya i ser-ne particeps.
Ja sabem que Convergència no farà res del que dius, però espero que alguna cosa puguin fer i facin perquè els carrers d'aquest país deixin de semblar carrers del tercer món. Les lleis són les que són i per desgràcia no les podem regular, però crec que alguna cosa es pot fer per baixar els nivells de delinqüència.
Es pot intentar reduir els causants de la delinqüència. Ja sé que no ho faran (no va amb la dreta -ni amb "l'esquerra" catalana que hem tingut governant- deixar-se de dogmes econòmics neoliberals i fer que l'estat tinga suficient pes econòmic i siga propietàri de les suficients empreses com per costejar polítiques socials i de distribució de recursos que eliminen la pobresa) però cal tenir present que multar a les putes per a què no estiguen als carrers de Barcelona és com si Joaquina s'hagués posat una tireta quan es rebentà el peu i la cama amb la moto (maquillar la realitat, vaja). | 0.871864 | curate | {"ca": 0.9991254919108001, "fr": 0.0008745080891998251} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_13838 | Una parella d'agents de la Guàrdia Urbana i dues dones passegen per un dels carrers de l'eix comercial de Lleida. | ACN
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha obert una actuació d'ofici per estudiar el sistema de vigilància epidemiològica a la Regió Sanitària de Lleida i el seguiment que fa dels nous casos detectats i dels seus contactes.
Ribó s'ha desplaçat fins a Lleida, on ha visitat l'Hospital Arnau de Vilanova i s'ha reunit amb el paer en cap i amb responsables de la Generalitat a la zona. El Síndic ha alertat que cal protegir «com a prioritat absoluta» el dret a la vida i la salut de les persones confinades i reforçar el sistema de vigilància epidemiològica i augmentar la capacitat de detecció precoç i el seguiment de nous casos. Ha considerat «clau» el seguiment dels contactes per fer els aïllaments necessaris.
La necessitat que s'actuï de forma «eficaç, transparent i coordinada»
Ribó ha apel·lat també a la necessitat que s'actuï de forma «eficaç, transparent i coordinada» dins de la Generalitat i també en la resta d'administracions. Ha demanat també donar tota la informació a la ciutadania. El Síndic ha demanat al Departament de Salut si s'ha reforçat el sistema de vigilància epidemiològica a Catalunya en general i a la zona de Lleida en particular des de l'aparició dels primers brots. També vol saber en què consisteix el pla per aturar la propagació del virus i si es pot garantir la traçabilitat en tots els casos, així com l'eventual habilitació de nous espais per atendre els afectats.
Ribó ha sol·licitat també les dades que s'han tingut en compte per establir les mesures de restricció de la mobilitat al Segrià i el criteri temporal de vigència d'aquestes, així com les previsions de futur. Per últim, el Síndic té iniciada una actuació d'ofici per monitoritzar l'impacte de la covid-19 en el col·lectiu de temporers i com es veuen afectades les seves condicions de treball i vida.
Últimes Notícies
Successos
Enxampat un home que assaltava dones al carrer per agredir-les sexualment
Successos
Roben a una dona en un supermercat de Tàrrega amb el mètode de la 'sembra'
Comarques
Alerta per fort vent a Catalunya i nevades abundant al Pirineu
Societat
La nova Llei de Trànsit castiga amb sis punts conduir amb el mòbil a la mà
Més notícies:
Dades coronavirus Lleida: La demarcació suma una nova mort i segueixen els nous casos
Terrasses plenes a Lleida el primer dia de confinament
Segrià
Comentaris
El teu comentari s'ha enviat correctament
Escriu l'any actual amb 4 xifres
El teu nom
Escriu aquí el teu missatge
envia el comentari
Lleida Diari
Societat
La nova Llei de Trànsit castiga amb sis punts conduir amb el mòbil a la mà
Els bars entomen amb resignació la segona entrada en vigor del certificat covid: «És una pèrdua de temps»
Salut habilita un nou portal per descarregar-se el certificat covid
Recorden que està prohibit recol·lectar avets i boix grèvol i intensifiquen la vigilància
Meteorologia
Encara més calor, però compte amb els refredats: Previsió a Catalunya el dijous 6 de maig del 2021
Es reforça el temps plàcid amb una calor atípica que va a més: Previsió Catalunya dimecres 5 de maig
Últim matí de ‘fred’ atípic abans de la remuntada de la calor: Temps a Catalunya dimarts 4 de maig del 2021
Atenció amb la pujada de TºC aquesta setmana, estiuet a la vista: Temps Catalunya del 3 al 9 de maig del 2021
Últimes notícies
Successos
Enxampat un home que assaltava dones al carrer per agredir-les sexualment
Successos
Roben a una dona en un supermercat de Tàrrega amb el mètode de la 'sembra'
Comarques
Alerta per fort vent a Catalunya i nevades abundant al Pirineu
Societat
La nova Llei de Trànsit castiga amb sis punts conduir amb el mòbil a la mà
Comarques
La demarcació de Lleida suma quasi 300 nous positius de Covid-19 en les últimes hores
Comarques
Els hospitals catalans afronten l'increment d'ingressos de la sisena onada
EquipPublicitat a LleidaDiari.catContacte LleidaDiari.catPrivacitat LleidaDiari.catAvís LegalÈtica i transparènciaAutorsTemes
EquipPublicitat a LleidaDiari.catContacte LleidaDiari.catPrivacitat LleidaDiari.catAvís LegalÈtica i transparènciaAutorsTemes | 0.627964 | curate | {"ca": 0.9622271277900417, "en": 0.004415011037527594, "pt": 0.016678930586215356, "fr": 0.01128280598479274, "es": 0.0024527839097375523, "it": 0.0029433406916850625} | https://lleidadiari.cat/lleida/obren-actuacio-ofici-sistema-vigilancia-epidemiologica-lleida |
mc4_ca_20230418_8_614988 | Sol Picó balla 'Llàgrimes d'àngel' al romànic del MNAC
La coreògrafa crea un espectacle itinerant per les sales del museu
Sol Picó presenta la seva visió de la col·lecció d'art romànic del MNAC amb un espectacle de dansa. Llàgrimes d'àngel té lloc dins les sales del museu i evoca el patiment de les dones de l'Edat Mitjana.
A.R.T. BARCELONA. Actualitzada el 20/03/2012 00:00
La sinuositat de Sol Picó contrasta amb la rigidesa de les talles romàniques com el Davallament de Santa Maria de Taüll. / MANOLO GARCÍA
La sinuositat de Sol Picó contrasta amb la rigidesa de les talles romàniques com el Davallament de Santa Maria de Taüll. / MANOLO GARCÍA A la coreògrafa i ballarina Sol Picó els reptes no l'espanten, per molt arriscats que puguin semblar. Primer va ballar amb una excavadora, més tard amb els ulls embenats damunt un escenari ple de cactus, i ara s'ha submergit dins la història de l'art català medieval per crear Llàgrimes d'àngel , un espectacle concebut específicament per a les sales d'art romànic del MNAC, on es podrà veure els dies 23, 24, 30 i 31 de març. Llàgrimes de sang proposa a l'espectador conèixer la col·lecció de romànic del Museu Nacional a través de la mirada de la coreògrafa, que fa pocs mesos ja va visitar el centre per ballar amb la Gran ballarina de Pablo Gargallo. El museu ha fet un esforç per poder tirar endavant el projecte i les intèrprets s'han hagut d'adaptar a les condicions de conservació i de seguretat de les peces. "Sempre que puguem fer una activitat com aquesta, la farem. Hem de tenir artistes creant al museu, no hi ha opció. L'espectacle converteix en persona tots els personatges que hi ha a les parets. Si hi ha carn dins la sala, fa carn el que hi ha a darrere ", va dir Pepe Serra, director del museu, durant la presentació de l'espectacle, que compta amb el patrocini de la Fundació Damm.
La veu de les dones silenciades En aquesta ocasió la coreògrafa i ballarina d'Alcoi no s'ha pogut valer de les seves fonts d'inspiració habitual -tot el que passa al seu voltant i els llibres-, però gràcies a l'assessorament dels conservadors i els tècnics del museu ha aconseguit el seu objectiu: posar-se dins la pell de les dones d'aquella època. A partir d'aquí, l'autora de Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya convida l'espectador a seguir-la en un recorregut en què, dialogant amb les obres, retorna la humanitat als personatges dels frescos i a les escultures, reflexiona sobre el pes de la religió i la guerra en la vida de les persones, i sobre el bé i el mal. No està sola en aquesta aventura: l'acompanyen la ballarina Verónica Cendoya, la música de la violinista Adele Madau i el cant de Mariona Sagarra. Amb la seva música Madau ha volgut donar, afirma, "una expressió més contemporània a la por, el patiment i l'èxtasi de l'època".
L'espectacle comença al davant de l'absis de Sant Pere de la Seu d'Urgell. En aquest punt Mariona Sagarra surt a rebre els espectadors interpretant un fragment del Cant de la Sibil·la i els porta al punt on té lloc la primera escena. Al davant de les pintures de Sant Joan de Boí, Sol Picó balla convertida en un àngel negre que representa la "desesperació de totes les dones d'aquell temps". Poc després es troba amb una altra dona vestida amb les restes d'una armadura. "Ella ho ha perdut tot... pel camí ha trobat un escut i una espasa, també a vosaltres... no sap si sou amics o no... vol lluitar, ens amenaça... a la fi, decideix acompanyar-nos a les profunditats del romànic", ha escrit Picó per presentar l'espectacle.
Al llarg del recorregut, Llàgrimes de sang aconsegueix atrapar el públic amb imatges colpidores: davant l'absis de Sant Climent de Taüll les ballarines interpreten dues dones atemorides que acaben rendint-se davant la grandesa i la majestuositat del Pantocràtor, a la vegada que desfermen la seva por i la seva sensualitat mirant de fit a fit els espectadors.
Els capitells romànics contenen moltes vegades escenes de caràcter sexual i grotesques. "A l'hora de tallar-los els artesans no estaven tan condicionats com en les grans obres", recorda Picó, que ha aprofitat els del museu per representar-hi al davant una peça que recrea les figures que contenen. Ella i Verónica Cendoya ballen juntes i s'entrellacen com la pedra. El moment culminant de l'espectacle es produeix en l'àmbit de les pintures murals de Sorpe, que s'exposen acompanyades del Davallament de Santa Maria de Taüll . Aquí Mariona Sagarra interpreta una sacerdotessa que plora davant les escultures. Entre els seus braços Sol Picó apareix com una "dona sense pits, el seu pitjor malson", diu la mateixa autora. Es pot dir, també, que ha aconseguit fer una versió punyent, actual i en femení de la mort de Crist. Amb tot, Llàgrimes d'àngel finalitza amb un càntic alegre que celebra la vida. | 0.828416 | curate | {"ca": 0.9500209995800084, "es": 0.03233935321293574, "it": 0.0020999580008399833, "ja": 0.003149937001259975, "pt": 0.012389752204955902} | http://www.arabalears.cat/cultura/Sol-Pico-Llagrimes-romanic-MNAC_0_667133352.html |
mc4_ca_20230418_6_710584 | Volta a Islàndia en autocaravana
Enviat per Marc el Dilluns, 08/09/2014 - 14:00
Circumval·lem l'illa per la carretera N1, aturant-nos als punts més interessants. Després d'un primer contacte amb el terreny volcànic comencem a descobrir les fantàstiques cascades, com Go∂afoss, Dettifoss, Svartifoss o Skogafoss. Caminem pel con de grans cràters i visitem zones encara fumejants. Ens relaxem als banys termals. Passegem per la riba de fiords encaixonats entre muntanyes. Badem a la vora d'icebergs mentre les foques xipollegen. Sentim el rugir els guèisers. Ens meravellem amb l'abrupta costa sud, de formes impossibles. Quedem bocabadats sota l'aurora boreal. Grans experiències condensades en un sol país.
Mont Viso, Queyràs i Écrins
Enviat per Marc el Dilluns, 02/09/2013 - 10:30
Comencem unes vacances alpines estiuenques ascendint el destacat Mont Viso, visible des de tots els Alps. Tendim llavors cap a l'oest, ja dins de França, endinsant-nos en el Queyràs, territori de gran bellesa, amb una increïble combinació de prats alpins, milers de flors, llacs i muntanyes punxegudes. Contiunuem cap a la zona dels Écrins, territori salvatge d'alta muntanya, on les grans glaceres plenes d'esquerdes i seracs comparteixen l'espai amb elevades parets de roca granítica. Enfilem diverses muntanyes en aquest entorn fascinant i alhora exigent.
Enviat per Marc el Dimecres, 17/10/2012 - 15:15
Bolívia és un país pobre econòmicament però ric en cultura, en varietat i en muntanyes. El nostre viatge es centrarà en la zona de l'Altiplà, muntanyosa i amb població majoritàriament indígena. Després d'aterrar a la Paz ens desplacem al Parc Natural del Sajama per aclimatar. Tornem cap al nord per començar a pujar muntanyes, primer Pequeño Alpamayo i la seva espectacular aresta, després el Condoriri, més tècnic i exposat. Tot seguit ja superem els 6.000 amb el clàssic Huayna Potosí, i després el gran Illimani, llarg i molt dret. Després de les altes muntanyes ens desplacem cap al sud, on coneixem el Salar de Uyuni i les llacunes multicolors. Encara pugem un parell més de volcans, el Tunupa i el Licancabur. Acabem el viatge a Xile, a la zona del desert d'Atacama.
Jordània 2011 - Petra i el Wadi Rum
Enviat per Marc el Dimecres, 17/10/2012 - 15:04
L'hivern no és l'època més habitual per viatjar a Jordània, ja que els dies són curts i les nits són fredes a les zones desèrtiques. Però l'experiència de caminar per Petra sense aglomeracions, o gaudir en total sol·litud d'alguns punts del desert del Wadi Rum no tenen preu. Dediquem una setmana a conèixer aquest apassionant país, sobretot la zona del desert, i en quedem prendats.
Turquia 2011 - Capadòcia, Taurus i Ararat
Enviat per Marc el Dimecres, 17/10/2012 - 14:58
Posem rumb cap a la cruïlla entre orient i occident. Viatgem a Turquia per fer una ruta variada que ens portarà primer a la capital, Ankara, tot i que només de pas. Baixarem cap a l'apassionant zona de la Capadòcia, on gaudirem de la màgia i espectacularitat de les formacions rocoses. Tot seguit trescarem durant 5 dies per les poc conegudes muntanyes del Taurus, despoblades, on només coincidirem amb algunes famílies de pastors transhumants. I finalment, el plat fort, l'ascensió al Mont Ararat, la mítica muntanya on Noè va ancorar la seva arca. | 0.785862 | curate | {"ca": 0.9071782178217822, "nl": 0.009282178217821782, "fr": 0.02568069306930693, "it": 0.05785891089108911} | http://www.engarrista.com/viatges?page=1 |
mc4_ca_20230418_2_108883 | PxC - Plataforma per Catalunya denuncia la pujada de sous a la carta a Calaf
Plataforma per Catalunya denuncia la pujada de sous a la carta a Calaf
11/02/2013 - Calaf
Plataforma per Catalunya denuncia la pujada de sou del tinent d’alcalde en plena crisi en ser destituït del Consell Comarcal de l’Anoia
Calaf | Redacció.- El grup municipal de Plataforma per Catalunya s’ha oposat a la pujada de sou del tinent d’alcalde, Joan Caballol, al·legant l’ús que fa de l’administració pública local a mode d’empresa d’ocupació a la seva conveniència.
Plataforma per Catalunya ha recordat que Caballol va demanar a l’octubre de 2011 un permís de dedicació parcial per exercir de càrrec de confiança en el Consell Comarcal de l’Anoia, i en ser destituït d’aquest organisme, ha tornat a demanar la dedicació exclusiva al consistori de l’Alta Anoia.
La votació es va aprovar amb l‘únic vot favorable de CIU, que ha fixat un sou a Caballol de 30.000 euros bruts anuals, quelcom inacceptable tal i com va manifestar el regidor de PxC, Toni Sala. “Mentre el Sr.Caballol ha tingut gaudit de mitja jornada l’Ajuntament ha funcionat igual, per la qual cosa no es justifica aquesta pujada de cap manera”.
“A més a més -ha afegit- no resulta ètic que aquesta persona utilitzi l’Ajuntament de Calaf com a refugi econòmic segons el rumb dels seus interessos privats, i menys encara en un consistori en el que han acomiadat treballadors en els darrers mesos perquè segons el govern local sobrava gent”.
Toni Sala ha exposat que “per al consistori d’un municipi com Calaf un sou de 30.000 € és excessiu. El Sr.Caballol, amb el beneplàcit de l’alcaldessa, utilitza l’Ajuntament per a aprofitament personal a la carta, una cosa que ens sembla del tot reprovable sobre tot tenint en compte la crisi que están patint els ciutadans”. | 0.881536 | curate | {"ca": 0.9899665551839465, "pt": 0.010033444816053512} | http://www.plataforma.cat/noticies-municipals/calaf/1760/plataforma-per-catalunya-denuncia-la-pujada-de-sous-a-la-carta-a-calaf.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_709608 | Volia saber si la gent que ha estat buscant feina durant aquest període en que diuen que estem en crisi, li ha costat més o igual comparat amb altres èpoques. O pot ser a algú li ha sigut més fàcil (?). Heu tingut més ofertes de feina abans que ara? Més o menys entrevistes o trucades oferint-vos feina?
A mi m'han sortit les mateixes ofertes de feina que l'any passat (una a la mateixa empresa, i una altra a una de nova) però les he hagut de refusar per les pràctiques que estic fent. De totes maneres, el meu és un sector molt concret, amb contractes a temps parcial sobretot i on els homes amb títol, estudis universitaris relacionats amb el sector i experiència prévia estan molt sol·licitats. Així que no crec que pugui generalitzar i extreure cap conclusió sobre el tema. | 0.821548 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_412426 | Corredor
M’agrada la paraula corredor, però no en la seua accepció d’aquell individu que té el vici de recollir i portar notícies i murmuracions, la preferisc quan ens parla de l’espai interior o lateral d’un edifici relativament llarg i estret que servix per a donar accés a les habitacions i altres dependències.
Pel corredor de casa he caminat amb la mirada enterbolida, com un tigre entre reixes, durant les hores més ombrívoles de la meua existència. Carregat amb la pena al muscle, arrossegava els peus sobre els rojos taulells que cobrixen el sòl, tot buscant un pensament amb el qual apaivagar el pessic amarg de la tristesa.
El corredor naix en l’escala que va de la planta baixa al primer pis. Hi ha una finestra que dona al carrer que l’il·lumina, durant més de trenta anys fou una porta, ja que la casa on visc eren dos habitatges.
En la paret dreta tinc penjada una col·lecció de fotografies en blanc i negre d’alguns racons delmeu poble, la majoria són de Vicent Salvador, també n’hi ha una de Vicent Ros, el fotògraf que en els anys cinquanta, seixanta i setanta del segle passat, conscient de la gran transformació que s’estava produint, feu un immens esforç per deixar constància de l’arquitectura, l’urbanisme i la manera de viure de la localitat. La foto recull la imatge del desaparegut palau arquebisbal.
Les fotos de Salvador i de Ros són també imatges d’eixa vila imaginaria anomenada Pouet on m’he perdut i retrobat tantes i tantes vegades, un espai on el passat sempre és present.
Pintades amb aquarel·la hi ha també tres fotografies d’altres espais desapareguts. És difícil conservar els vells edificis quan l’especulació urbanística és tan ferotge com ho és en el nostre país. Aquestes són de María José Bermúdez. D’aquesta dona del Puig de Santa Maria sempre m’ha captivat la seua mirada i la capacitat que té per a donar a la imatge un vernís personal.
El corredor, en deixar de ser escala, dona pas a dues habitacions, amb un espai quadrat entre les dues portes on hi ha un quadre alt i llarg que emmarca les il·lustracions del llibre Bernat i els seus amics de l’artistaplàstica Leonor Seguí. En els personatges retrobe els xiquets en els quals em vaig inspirar i que ara són individus adults.
Després el corredor dona pas a un antic celobert reconvertit en habitació per a la planxa. Algunes matinades hi he descobert sorprés la meua companya devorant les pàgines d’un llibre amb un somriure esbossat en els llavis. Davant d’aquesta habitació hi ha una vella arca que algun veí va donar a la meua dona i que ella amb traça d’orfebre va restaurar. A sobre, el telèfon, una làmpada, el vell molinet de café de la tia Carme i poca cosa més.
Més endavant, la porta de la cambra de bany, una planta al costat d’un pilar que en el seu moment ens vam veure obligats a reforçar, i un poc més enllà la porta del nostre dormitori. Allí el corredor s’eixampla abans de tornar-se escala de nou, una escala que porta al terrat i al meu petit escriptorium. En un cantó hi ha una làmpada de peu, una butaqueta i un reposapeus, que hauria d’anomenar reposagats ja que és un dels diversos mobles de la casa sobre els quals li agrada a la gata dormir. Al costat de la butaqueta, una vella pastera de fusta amb la seua post corresponent amb les inicials dels meus avis paterns. Damunt, el retrat del seu casament i un grapat de llibres.
En la paret, una reproducció del Gernika de Picasso, com a recordatori que sempre hem d’estar alerta davant d’aquells que ens volen robar la llibertat. Front al dormitori, una prestatgeria d’escaiola on reposa l’obra completa de Josep Pla, l’acompanyen volums d’altres assagistes: Montaigne, Joan Fuster, Josep Iborra, Enric Sòria, Josep Igual, Joan Garí, Ramon Ramon, Vicent Alonso, Enric Balaguer, Gaziel... A l’altre costat de la porta hi ha la tauleta de nit del dormitori dels meus avis sobre la qual reposa una vella planxa de la besàvia Carme.
En les parets d’aquest petit racó hi ha quatre fotografies, una on soc jove i amb el cabell llarg, amb el poeta Josep Maria Ribelles; una altra amb el novel·lista Enric Valor; una tercera amb el poeta Ramon Guillem, i la quarta és una fotografia de grup feta per Vicent Salvador a la Casa del Llibre de València, allí soc amb Joan Navarro, Vicent Penya, Josep Manuel Esteve, Manel Rodríguez-Castelló i Josep-Lluís Roig, poetes que estime i aprecie.
Només és un corredor, un lloc de pas, un espai aparentment anodí en el qual d’una manera o altra sobrevisc al desencant i em refaig de la pena. | 0.897001 | curate | {"pt": 0.0017913121361397223, "ca": 0.9982086878638603} | |
wikipedia_ca_20230401_0_24701 | Aquerúsia
Aquerúsia (en grec antic Ἀχερουσία λίμνη o Ἀχερουσίς) era el nom que es donava a diversos llacs i llacunes a l'antiga Grècia, vinculats, com el riu Aqueront, al món inferior o Hades, fins que el nom d'Aquerúsia va quedar vinculat amb el món dels morts.
El llac d'Aquerúsia a Tespròcia o Terspròtia, a l'Epir, era el més important, i vora seu hi corria el riu Aqueront. Altres llacs eren a Hermíone a l'Argòlida, a Heraclea a Bitínia, entre Cumes i Misenum a Campània, i, segons Plini el Vell, a Memfis a Egipte.
A la mitologia grega, Aquerúsia era el nom de la caverna per on Hèracles va treure de l'Hades el gos Cèrber, en un dels seus dotze treballs. | 1 | perfect | {"es": 0.013677811550151976, "ca": 0.986322188449848} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=24702 |
cawac_ca_20200528_0_47505 | Primary Menu
Tag Archives: izaskun bilbao
Les noves eines de comunicació són més necessàries que mai en uns temps de desafecció envers la política i amb un alt índex d’abstencionisme electoral . En la 2a Penedesfera , en la taula “Com les noves eines de comunicació estan transformant la política actual” moderada per Gemma Urgell el President Ernest Benach , Izaskun Bilbao (Eurodiputada i expresidenta del Parlament Basc-”Eusko Legebiltzarra” ), Héctor Pérez (Partido de Internet), Genís Roca (arqueòleg i expert en xarxes socials i internet) i Max Vives-Fierro i Planas (Director de la Fundació Catalunya-Europa ) van parlar dels canvis que experimentava la política actual gràcies a les eines 2.0.
La innovació en política és una necessitat si volem avançar cap a una major implicació dels ciutadans. El canvi no és opcional, s’ha de fer, és obligatori. La manera de fer dels polítics tramet valors i confiança.
Segons Izaskun Bilbao el segle XXI la democràcia ha de ser sinònim de transparència, participació, deliberació. Per aquest motiu el Parlament Basc ha promogut un canvi de cultura coorporativa . El ciutadà ha d’estar en el primer pla. Les persones han de ser, de manera organitzada, font de coneixement i millora de l’eficiència política.
S’ha d’obrir la política mitjançant canals de participació. S’ha de fer en el món real i però també en el món virtual. Des de les invitacions als plens d’empreses, ciutadans i associacions fins a la participació activa a les eines 2.0.
El Parlament d’Euskadi es basa segons Bilbao amb la E-Democràcia . Cal assegurar que tota la informació estigui a disposició dels ciutadans en temps real i de forma proactiva (com fer arribar la informació que a la gent li interessa de manera senzilla) mitjançant el butlletí ZABALIK , desglossat per àrees d’interès amb 2500 subscriptors actius. També s’impulsa la participació mitjançant fòrums ( Parte Hartu “Participa amb mi” ).. L’agenda interactiva també és important per acostar la feina de l’Eusko Legebiltzarra: mitjançant l’agenda es pot accedir a les comissions, a resums de les comissions…
Com a resultat la Cambra Basca ha visit multiplicar per 100 el trànsit a la web.
Per últim segons Bilbao és necessari fer la política d’una altra manera: cal humanitzar-la, escoltar als ciutadans, apropar-s’hi, corresponsabilitzar-los en les decisions, compartir, arriscar. Una xifra, un 20% de les peticions dels ciutadans bascos a través del Parte Hartu s’han transformat en iniciatives parlamentaries.
Les eines 2.0, la xarxa no són la solució de tots els problemes estructurals que té la participació política. No obstant poden ajudar a acostar la política als ciutadans, ja que se’ls busca on són, a la xarxa.
Com va assegurar el President Benach, no és tant important la Black Berry sinó les persones que convencen a persones. | 0.851158 | curate | {"en": 0.004282655246252677, "sw": 0.009992862241256246, "ca": 0.9857244825124911} | http://www.rogermelcior.cat/tag/izaskun-bilbao/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_340497 | Totes les enquestes mostren el mateix cada cop. Fora dones de Catalunya! HOM DON Una regió d’Espanya 5,9 5,9 Una comunitat autònoma d’Espanya 30,3 43,1 Un estat dins una Espanya federal 35,4 24,7 Un estat independent 24,6 18,8
El cromosoma dels mascles -cromosoma Y- evoluciona més ràpid que el de les dones -cromosoma X-. De fet el cromosoma Y evoluciona molt més ràpid que la resta del codi genètic humà. Segons els investigadors això no implica que els homes estiguin més evolucionats que les dones. Encara que potser sí explicaria fets com aquest que esmentes. | 0.739783 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_2_129144 | “Els poemes de Màrius Sampere parlen dels éssers humans, de les seves emocions, les seves tragèdies, de l’amor, el dolor i la mort. Sampere és com un nen que juga amb les paraules, amb la retòrica, es riu dels estils literaris, fa acudits amb la filosofia, i es diverteix desconcertant al lector.” Així es com defineix la Viquipèdia a Màrius Sampere, Premi Nacional de Literatura (2003) i Premi Ciutat de Barcelona (2003), un reconegut poeta del nostre país que avui tenim l’especial plaer de presentar-vos.
“Infinit” és el nom de l’última creació literària de Màrius Sampere, que juntament amb la gent d’Ubicuo Studio ens han fet arribar als nostres iPads un recull dels seus poemes més recents. En concret, a l’aplicació hi trobareu dues modalitats de lectura, una tradicional amb un poema a cada pàgina, i una que han anomenat “infinit”. En aquesta darrera hi trobareu la transcripció dels poemes, una selecció de les millors il·lustracions fetes per el propi Màrius i vídeos d’ell mateix recitant en veu alta tots els poemes del llibre.
Aquesta última opció ens ha agradat molt i és altament recomanable, ja que no tots els dies tenim l’ocasió de poder escoltar els propis autors, ni molt menys en reproducció infinita. A més, també trobareu que els poemes i imatges d’aquesta modalitat, es carreguen aleatòriament cada vegada que l’obrim, de manera que així podem gaudir d’una experiència “infinita”.
Una bona opció de lectura, amb moltíssimes més possibilitats que un llibre de paper i tot a un preu més que assequible. Què més es pot demanar? | 0.895855 | curate | {"ca": 1.0} | http://appocalipsi.cat/2013/06/06/infinit-de-marius-sampere/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_114592 | Dimensió social ()Inserció professional ()Participació () Acció tutorial i orientació universitària (0)Característiques demogràfiques i socioeconòmiques (0)Discapacitat i necessitats educatives especials (0) Dimensió Social (0)Empleabilitat i inserció professional (0)Finançament (0)Governança (0)Igualtat (0)Interculturalitat (0)Qualitat (0)Rendiment Acadèmic (0)Salut i hàbits saludables (0)Sostenibilitat i Medi Ambient (0)Voluntariat, solidaritat i cooperació (0) Internacional ()Europeu ()Estat espanyol ()Catalunya ()UB () Informe ()Article ()Treball acadèmic ()Congressos ()Llibre ()
. Internacional, Informe, Dimensió Social
0
Aquesta base de dades està en fase de proves.
Desenvolupada per estudiants UB a través de la oficina del Gapei. Si teniu qualsevol dubte tècnic, suggeriment o proposta, escriviu-nos al correu [email protected] . | 0.670572 | curate | {"ca": 0.9976047904191617, "fr": 0.0011976047904191617, "en": 0.0011976047904191617} | http://alumnatub.gapei.ub.edu/DMBI/llista.html?lang=CAT%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDdena=DMBI_4&ordena=DMBI_4&rstrcc=DMBI_8:-11:1-9:DISO-14:INF |
racoforumsanon_ca_20220809_2_527230 | BarcelonaDuran i Lleida proposa suprimir totes les autonomies autònomes excepte les històriques Redacció Actualitzat a les 12:01 h 10/07/2012 El número 2 de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, creu que el govern espanyol hauria de reduir l'estat de les autonomies a tres: Catalunya, el País Basc i Galícia. En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", el líder d'Unió considera que moltes comunitats no volen l'autonomia, i ha posat com a exemple Madrid. "Si la senyora Esperanza Aguirre diu que vol tornar competències és perquè no sap què fer-ne", ha afirmat. Per contra, segons Duran, "a nosaltres no se'ns ha acudit mai tornar una competència; al revés, en volem més perquè som un país, una nació, tenim voluntat d'autogovernar-nos i de decidir per nosaltres mateixos". Segons el líder del grup de CiU, al Congrés espanyol "aquesta és la gran diferència". Per Duran, "el gran error d'Espanya és haver volgut diluir l'autonomia de Catalunya donant autonomia a tothom", i aquest error, ha afegit, ha acabat suposant un "elevat cost econòmic". Sobre el pacte fiscal Sobre les negociacions del pacte fiscal entre el govern i les forces polítiques catalanes, Duran i Lleida ha acusat el PSC de ser poc concret i vague en la seva proposta. El número 2 de la federació nacionalista ha revelat que va posar sobre la taula del líder socialista Pere Navarro una fórmula que donaria sortida a les demandes del PSC: una hisenda pròpia però amb membres de l'Estat designats. Segons Duran, "ens convé també per raons de col·laboració". Duran i Lleida creu que si el PSC no accepta aquesta proposta hauria d'abstenir-se com el PP quan es voti el model de pacte fiscal al Parlament. I aquest desgraciat qui es pensa que és per suggerir res?? ?
No fa gaire bona cara, últimament el veig força desmillorat.
Està començant a assimilar que aquesta vegada tampoc no serà ministre.
Potser ho acaba sent de la República Catalana.
Jo aleshores l'enviaria al Parlament Europeu, per veure'l el mínim possible.
Creieu que en una república catalana hauríem de premiar els traïdors otorgant-los càrrecs polítics?
Abans hauria de passar per un procés de rehabilitació que inclouria càstigs, humiliacions públiques, tortures i un llarg etcètera. | 0.84522 | curate | {"ca": 0.9441923774954628, "fr": 0.00045372050816696913, "es": 0.020871143375680582, "st": 0.034482758620689655} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_550376 | Ei, estava pensant en fer una espècie de tutorial o per l'estil, pels qui volen començar a utilitzar el millor sistema operatiu del planeta terra Així que us passo a qui l'interessi el 1r pas per instal·lar el GNU/Linux, fer les particions. Espero que us serveixi particions.pdfparticions.sxw els fitxers són lliures, aixi que podeu distribuir-los i modificar el que creieu convenient.
juder aixo esta com en xines per a mi, una pregunta si tinc dos discs durs no caldria que fes la partició, no? ho hauria de lo del NTFS?
Depèn. Pots tenir un disc dur pel windows amb NTFS i l'altre disc dur pel linux amb EXT3 sense necessitat de fer particions Però tindries l'inconvenient que desde linux no podries modificar els fitxers que hi han al disc dur de windows i desde windows (a menys que t'instal·lis un programa) no podries accedir al fitxers que hi ha al disc dur de linux Si vols llegir i escriure fitxers sense problemes tant desde windows com desde linux, els fitxers han d'estar en una partició fat32. Tens 2 opcions: convertir la partició NTFS a FAT32 o, la que recomano jo, crear una nova partició on hi guardis les dades amb FAT32.
Cony, això que has dit que no es poden llegir els fitxers de l'altre disc dur és el que em passa a mi Em pots dir el programa aquest que anomenes? Em faries un gran favor. | 0.863294 | curate | {"ca": 0.9624233128834356, "es": 0.019171779141104295, "ro": 0.018404907975460124} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_167710 | Descriptors: AICLE/CLIL/EMILEAnimacions i simulacionsComunicació escritaComunicació oralEines TICExercitació lingüísticaExperimentacióFonts primàriesGestió d'informacióImatge, so i vídeoIndagació i recercaJocsLiteraturaMapes i plànolsMaquetes i construccionsMaterial manipulableProjectes de centreRaonament i argumentacióRepresentacions i modelsResolució de problemesSortides i treball de campTaules i gràficsTreball en context
x Experimentació x Material manipulable x Resolució de problemes x Taules i gràfics x Sortides i treball de camp | 0.761999 | curate | {"ca": 1.0} | https://apliense.xtec.cat/arc/cercador2/t-10/dr-8398-8338-8343-8345-8344 |
cawac_ca_20200528_10_198487 | DrawTo, reinventa la manera de parlar per WhatsApp
Sempre tothom intenta innovar. Sempre. Cada vegada més estem veient grans aplicacions creades a casa nostra. Aquesta vegada és un amic (des de fa molt de temps de la casa) i el seu equip composat per tres catalans. Han desenvolupat Draw To, una nova manera de conversar a través de WhatsApp, Facebook o qualsevol aplicació.
De manera gratuïta per iPhone i iPad l’aplicació ens permet enviar enllaços directament des de l’aplicació als nostres contactes de WhatsApp, Facebook, correu, missatges, Twitter, Line o on vulguis.
Si els contactes no disposen de l’aplicació, tranquils, veuran la vostra creació igualment pero en pàgina web i veuran com has fet per dibuixar la gran creació o el gran fràcas..!
L’aplicació està en la portada de l’Apple Store d’Espanya i en 15 països més. Ha estat un èxit ens confirmen els desenvolupadors de Draw To i també ens expliquen que ja estan desenvolupant l’aplicació per el sistema de Google, Android.
Col·laborador
El més vist aquesta setmana
Cerca
D'espais sobre tecnologia n'hi ha molts i de molt bons. Nosaltres intentarem aproximar Apple i Android per tots vosaltres. Terminals, tablets, aplicacions, rumors, tutorials i molt més per facilitar-vos el dia a dia. L'equip d'Appledroid us agraeix la vostra visita i torneu aviat! | 0.776493 | curate | {"ca": 0.967766692248657, "es": 0.023023791250959325, "it": 0.00920951650038373} | http://appledroid.cat/appsios/drawto-reinventa-la-manera-de-parlar-per-whatsapp/ |
mc4_ca_20230418_8_364240 | POLÍTICA - 26/02/2020 21:48 / ACN
El president del Govern, Quim Torra, ha celebrat el "camí de diàleg" que s'ha obert aquest dimecres amb la constitució de la taula entre governs, però ha lamentat que l'Estat "no doni resposta a l'amnistia i l'autodeterminació" com ha plantejat la delegació catalana. En una roda de premsa des de la Moncloa, després de tres hores de reunió, Torra ha dit que hi ha "compromís" de resoldre el conflicte però que no coneixen la "resposta" de l'executiu de Pedro Sánchez, i que ha de ser el "desllorigador".
Torra, que ha plantejat la figura del mediador, ha expressat que vol "aïllar" aquest espai de "qualsevol fet" que pugui afectar-lo, com ara les eleccions catalanes o els pressupostos de l'Estat. "No ens aixecarem de la taula", ha garantit.
Torra, que ha comparegut breument davant els mitjans de comunicació, ha afirmat s'han volgut introduir en el debat temes "sectorials", però ha insistit que aquests es debatran a la bilateral, que es convocarà "pròximament".
Paraules clau: QUIM TORRA PEDRO SÁNCHEZ TAULA DE DIÀLEG | 0.799654 | curate | {"en": 0.03136882129277566, "ca": 0.9163498098859315, "es": 0.05228136882129278} | http://www.xcatalunya.cat/noticies/detail.php?id=56623 |
mc4_ca_20230418_8_417048 | “Ningú podrà amb els nostres somnis”: L’Assemblea de Joves presenta la seva nova campanya | El Prat Llibertari
“Ningú podrà amb els nostres somnis”: L’Assemblea de Joves presenta la seva nova campanya
October 20, 2014 in Actualitat
«Aquest proper divendres 24 d’octubre a les 19.30h al Casal Okupat i Autogestionat -La Llavor-, l’Assemblea de Joves del Prat (AJP) presentarà la nova campanya amb la qual ja porten mesos treballant».
La campanya batejada amb el nom de “Ningú podrà amb els nostres somnis” està dividida ens diferents eixos que afecten el jovent pratenc, i a partir dels quals l’AJP pretén amb aquesta campanya desenvolupar la seva visió de cada eix, les problemàtiques i solucions. Durant la presentació l’AJP té previst una breu introducció a aquests eixos, així com relatar quin ha estat el procediment seguit fins a arribar a aquest punt i com seguirà a partir d’ara.
← L’encerclada al CIE mobilitza un miler de persones a la Zona Franca
El Casal “La llavor” programa un nou taller d’Iniciació al Retrat d’Estudi → | 0.833131 | curate | {"ca": 0.9707602339181286, "en": 0.029239766081871343} | http://www.elpratllibertari.cat/?p=3543 |
mc4_ca_20230418_17_661295 | [VÍDEO] Diverses identificades en un intent de boicotar l'acte institucional del 8-M a Lleida
[VÍDEO] Diverses identificades en un intent de boicotar l’acte institucional del 8-M a Lleida
Els Mossos han impedit que representants de la Coordinadora 8M poguessin accedir a la plaça on s'ha celebrat l'acte
Representants de la Coordinadora 8-M han tornat a irrompre, per segon any consecutiu, a l’acte institucional del dia de la dona de l’Ajuntament de Lleida. Al crit de ‘les institucions no ens representen’, un grup de joves ha provat de boicotar-lo. Tanmateix, agents dels Mossos d’Esquadra els han impedit l’accés a la plaça. Alguns membres han denunciat a les xarxes socials que els agents ‘han identificat i encapsulat al moviment feminista’ i també han acusat el govern de la Paeria de ‘repressor’.
Així el govern del canvi honest. Reprimint a les feministes que els posen en qüestió. @MiquelPueyo faràs bo a l’@angelrosdomingo pic.twitter.com/QXkkX2pIg7
— Endavant Ponent (@EndavantPonent) March 8, 2020
A l’acte hi han assistit el batlle, Miquel Pueyo; el delegat del govern, Ramon Farré; el sots-delegat del govern espanyol, José Crespín; a més de representants dels cossos de seguretat i d’entitats socials i cíviques de la ciutat.
L’acte institucional ha estat conduït per la periodista Gina Raimat i ha inclòs una interpretació musical a càrrec de la cantautora Guada Garino, amb una cançó que ha compost especialment per a aquest dia. La lectura de la declaració institucional ha anat a càrrec de Rosa Maria Prats, professora de l’Institut d’Educació Secundària Torre Vicens, i una de les coordinadores del programa Technovation Girls Lleida. El programa dóna suport a equips femenins de nenes i joves d’entre 10 i 18 anys per tal d’elaborar aplicacions digitals i fomentar l’interès pels estudis científics i tecnològics. Finalment, els representants de les institucions han participat en el muntatge d’un trencaclosques. | 0.845498 | curate | {"ca": 0.9744791666666667, "en": 0.025520833333333333} | https://www.vilaweb.cat/noticies/video-diverses-identificades-en-un-intent-de-boicotar-lacte-institucional-del-8-m-a-lleida/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_13276 | Darrerament, en els jutjats, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya està utilitzant a persones que no tenen la formació i l’habilitació necessària per a fer les tasques que, per normativa, estan atribuïdes al personal funcionari de l’administració.
Cal que tinguem present que en les oficines judicials es tramiten expedients que contenen dades de caràcter confidencial i privades o informes, de tota mena, els quals no haurien d’estar a l’abast de cap persona aliena a l’oficina judicial que correspongui. Aquesta pràctica pot estar vulnerant, de forma sistemàtica, la llei de protecció de dades.
Aquestes persones, que han estat condemnades a fer treballs en benefici de la comunitat, poden estar assignades a altres tasques més profitoses per a la societat i per a ells mateixos.
La UGT de Tarragona insta al Departament de Justícia de la Generalitat a retirar aquestes persones de les oficines judicials i que les dotin del corresponen personal funcionar, titular o interí, en plantilla o de reforç per tal de poder acomplir correctament, en temps i forma, les tasques que tenen encomanades. No és acceptable que s’ocupin llocs de treball amb persones, no remunerades, que estan complint una pena que consisteix en treballs comunitaris.
Comparteix això:
Facebook
Twitter
LinkedIn
Google
Correu electrònic
Aquesta entrada ha estat publicada a General amb els tags austericidi, crisi, drets, Generalitat, justícia, retallades per comunicaciotarragona. Bookmark the permalink.
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Comentari
Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
Search
Tweets por @UGTTarragona
Notícies de UGT Catalunya
Doble acord per a la plantilla de 061-Ferrovial Servicios 2 de desembre de 2021
Gairebé 30.000 persones amb discapacitat tindrien feina si es complís la Llei general de discapacitat 2 de desembre de 2021 | 0.766313 | curate | {"ca": 0.8668772563176895, "en": 0.02075812274368231, "ru": 0.005415162454873646, "fr": 0.002256317689530686, "es": 0.10469314079422383} | http://www.ugtcatalunya.cat/tarragona/la-generalitat-cobreix-places-als-jutjats-amb-personal-no-qualificat-2/?shared=email&msg=fail |
macocu_ca_20230731_3_329093 | Del 5 al 15 de novembre, el Consell de la Joventut de Sueca celebrarà la 7a edició de l'Espai Jove. Els esdeveniments de caràcter artístic, festiu i cultural que il·lustren les diferents propostes destacades per a la present edició de 2009 seran molt variats. La inauguració serà hui, a partir de les huit de la vesprada, amb l'acte inaugural de l'exposició de l'espai Claros dels Porxets, i que començarà amb una batucada que es traslladarà des de l'Estació fins a la mateixa sala d'exposicions. Els artistes participants de l'exposició col·lectiva de pintura, escultura i fotografia són els següents: Carlos Puchades, Sabina Hueso, Carmen Vivó, Marisa Aguar, Herio Ibáñez, Xusa Català, Sandra Martorell, Juanvio Campillo, Ana Costa, Pepe Colechá, Marta Simeón, David Viadel, Abdó Alcañiz, Joanjo Aguar, Aina Sanz, Yessica Andrés, Maria Navarro i Carmen Sarrión.
Fins al dia 15 els joves podran gaudir de concerts com l'oferit per Alikata Rock o el de l'orquestra de la Marina Alta i Acoustic Crabs, projecció de curts i el mercat creatiu. | 0.861472 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_386272 | Unes 300 persones van participar aquest dimarts 13 de juny en els actes previstos per celebrar aquesta festivitat.
Els sevencs i sevenques van gaudir aquest dimarts de la Festa de Sant Antoni de Pàdua, una cita important en el municipi i que compta amb molt bona acceptació. Els actes per commemorar aquesta tradició amb 110 anys d'història van començar amb una missa a les 10 hores del matí. Ja al vespre, el Sant Rosari i la cantada de goigs a Sant Antoni van ser el preludi perfecte per a la botifarrada popular, un sopar de germanor organitzat pels veïns i veïnes dels voltants de la capella amb la col•laboració de l'Ajuntament de Seva.
En una jornada en la qual hi van participar nombroses autoritats locals, els gairebé 300 assistents també van poder contemplar l'ornamentació d'enguany de la família Parés, encarregada de guarnir de flors la capella. A més, també es va repartir una espelma entre les persones participants i, segons detalla la tradició popular, aquells veïns i veïnes que van arribar a casa sense que se'ls apagués tindran fortuna a l'hora de trobar parella.
L'Ajuntament de Seva posa en valor l'alta participació i agraeix la col•laboració de totes aquelles persones que, un cop més, han fet possible que la Festa de Sant Antoni de Pàdua fos un nou èxit d'assistència, convivència i diversió.
La vila serà seu l’1 i 2 de juliol d’aquesta trobada sardanista referent a tot el territori, que compta amb la col·laboració del Consell Comarcal d’Osona i la Federació Sardanista de Catalunya. Podeu consultar el tríptic en aquest enllaç.
El poble es prepara per viure una gran festa amb la celebració de l'11è Aplec Comarcal d'Osona de sardanes, una trobada que comptarà amb la participació de diverses agrupacions sardanistes, geganters, bastoners i esbarts i que situarà Seva com a punt de referència d'aquesta tradicional dansa catalana.
Les activitats començaran a la Sala Polivalent de Seva el dissabte 1 de juliol, a partir de les 17:30 hores, amb el gran concert de sardanes de La Principal de la Bisbal. Ja durant el diumenge 2 de juliol, l'esmorzar popular a la Plaça de la Creu i la cercavila pels carrers del poble seran el preludi perfecte per al ball de sardanes als Jardins dels Sors, a càrrec de la cobla Jovenívola de Sabadell. Tot seguit, els assistents podran gaudir d'un dinar de germanor. L'Ajuntament informa que cal fer reserva prèvia trucant al telèfon 93 884 01 11.
L'acte central tindrà lloc a partir de les 16:30 hores amb l'actuació de les cobles Ciutat de Girona, La Principal del Llobregat i Jovenívola de Sabadell als Jardins dels Sors. A més, durant l'11è Aplec Comarcal d'Osona de sardanes seran homenatjats René Picamal, Sebastià López i Antoni Soler.
L'Ajuntament de Seva anima els veïns i veïnes a participar activament en una trobada molt especial per a la vila que servirà per dinamitzar i promoure la sardana, el ball per excel·lència de Catalunya. Al mateix temps, el consistori dóna les gràcies a totes aquelles persones i entitats que fan possible l'organització d'aquest esdeveniment. Per a més informació i consultar tots els actes previstos, podeu descarregar el tríptic informatiu.
Aquesta celebració tindrà lloc el proper dimarts 13 de juny, mentre que la novena comença aquest dilluns 5 de juny.
Els actes per commemorar la Festa de Sant Antoni de Pàdua començaran el 13 de juny amb la celebració d'una missa a les 10 hores. Ja al vespre, el Sant Rosari i la cantada
dels goigs a Sant Antoni tindran lloc a les 21:15 hores. Com és tradició, la capella, que es troba al carrer de l'Ermita, estarà ben guarnida de flors per la família Parés.
Tot seguit, es farà una botifarrada popular, organitzada pels veïns i veïnes de l'entorn de la capella i amb la participació de l'Ajuntament de Seva.
El consistori anima els veïns i veïnes a participar en els actes previstos per la Festa de Sant Antoni de Pàdua, una celebració que compta amb molt bona acceptació al municipi.
Seva acull la XVII Trobada de puntaires
La jornada se celebrarà el proper diumenge 18 de juny al Passeig Rafael Casanova.
Els puntaires tenen una nova cita per demostrar la seva tècnica en aquest art tèxtil. La XVII Trobada de puntaires tindrà lloc el proper 18 de juny al matí, de 10 a 13 hores, sota l'ombra dels lledoners del Passeig Rafael Casanova.
Aquesta tradició catalana, que compta amb molt bona acceptació a Seva, aplega gent i associacions vingudes d'arreu de la comarca i el país. Durant la jornada, a més, s'homenatjarà la puntaire de més edat i se li farà entrega d'un ram de flors. Totes aquelles persones i entitats interessades a participar es poden inscriure a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) en el seu horari habitual.
L'Ajuntament de Seva anima els veïns, veïnes i visitants a participar en una jornada en la qual els puntaires mostraran les seves originals creacions i les seves habilitats en l’art de les puntes de coixí. El consistori també agraeix l'esforç i dedicació de l'associació Puntaires de Seva, entitat que fa possible l'èxit de convocatòria i organització d'aquest esdeveniment tan arrelat a la nostra terra. | 0.844155 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.seva.cat/index.php/la-finestra/a-casa-nostra/cultura-i-festes?start=70 |
oscar-2201_ca_20230904_8_127401 | Mònica Terribas condueix "La tertúlia del matí" que lidera els últims llistats de paritat als espais d'opinió dels mitjans de comunicació en català. Un espai plural, que inclou diversitat generacional i diversitat d'accents lingüístics a l'hora de treure punta als temes d'actualitat.
Des d'aquest divendres i durant almenys 15 dies, els bars i restaurants només podran servir menjar per emportar. El sector de la restauració ja no sap què fer per sobreviure a la situació. Analitzem les noves restriccions imposades pel govern amb els periodistes Ferran Casas, subdirector del Nació Digital; Francesc Canosa, director de La Mira; Milagros Pérez Oliva, d'El País, i Toni Bolaño. | 0.795548 | curate | {"ca": 1.0} | https://audioencatala.cat/pc/15399/bars-i-restaurants-tancats-hi-ha-alternatives-161020 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_157101 | Selecciona col·lecció...Memòria de la FRCCol·lecció MemòriaCol·lecció Informes Papers de la FundacióCol·lecció ReflexióRevista frcfrc LlibresEspai AlternativaFondation Ahmed Tlili Col·lecció FormacióEn construcciónVersió OriginalCol·lecció Debats
Activitats
21/11/2014
Reflexions sobre el TTIP
La Fundació Europea d'Estudis Progressistes (FEPS) de la qual la Fundació Rafael Campalans és membre, va publicar fa uns dies un document de 10 punts resultant del debat sobre el TTIP (Partenariat Transatlàntic pel Comerç i la Inversió entre els Estats Units i la Unió Europea) que va organitzar el 14 d'octubre a Washington juntament amb SOLIDAR i les fundacions Policy Network, Foundation Jean Jaurès i Renner Institut.
El document, elaborat per l'analista Ania Skrzypek, es titula "TTIP - From Wavering to Standing Tall", i fa 10 propostes concretes als socialistes europeus per abordar el debat i posicionament sobre aquest important tractat, que podria afectar a aspectes tan importants com el model de creixement, la ocupació i la qualitat d'aquesta (les relacions sindicals també, especialment tenint en compte que Estats Units només han signat 2 dels 8 convencions fonamentals de la OIT -Organització Internacional del Treball-), els serveis socials -en especial, la salut-, el medi ambient, la cultura, etc.
En concret, Skrzypek planteja la necessitat de revisar el mandat negociador de la Comissió Europea, fins ara criticat per la seva opacitat i l'escassa supervisió "democràtica" i, en concret, se centra en com garantir un marc d'estàndards laborals i socials d'obligat compliment que haguessin de ser respectats en ambdós costats de l'Atlàntic, una mena de denominador comú del que anomena una "Aliança Progressista Transatlàntica".
Finalment, acaba amb tres imperatius: el creixement econòmic previst pel TTIP s'ha de traduir en una millora de les condicions de vida de la ciutadania; el TTIP ha de ser part d'un nou acord global, no només un acord bilateral; i les negociacions s'han de veure com un procés dinàmic en el qual els progressistes han de tenir una visió de futur. | 1 | perfect | {"ca": 0.9836538461538461, "it": 0.004807692307692308, "es": 0.011538461538461539} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_209729 | El dia de Sant Sebastià de 1996, al poliesportiu Joan Gomis de Porto Cristo. Aquí teniu algunes fotografies dels primers anys
El dia de Sant Sebastià de 1996, ara ha fet 25 anys, va tenir lloc al poliesportiu Joan Gomis de Porto Cristo, el primer assaig de la Colla Castellera de Manacor, el que pocs mesos després serien, oficialment, els Al·lots de Llevant. Fins a 25 persones, entre organitzadors i joves (captats molts d’ells al mític Carreró, on es van repartir fulls d’adhesió a la causa) acudiren aquell dia a ‘l’entrenament’, a l’inici d’un projecte ideat tan sols un mes abans.
“La idea va sorgir durant una excursió el dia de la segona festa de Nadal”, recorda Joan Llodrà, un dels impulsors que encara forma part del grup de forma activa; “Érem d’excursió al Coll des Jou i allà posàrem fil a l’agulla”. Però, què en sabien aquell grup d’amics de fer castells?, i com es pogueren informar de com es feien en un temps, cal recordar-ho, sense Youtube ni amb una internet massa desenvolupada. “Recordo que vaig anar de viatge a Terrassa, on hi ha molta tradició castellera, a recopilar informació a la Llibreria Ona i a comprar les primeres faixes”.
L’any 1995, explica Llodrà, fou el del ressorgiment del món casteller. “D’unes 30 colles existents en aquells moments, es va passar a unes 60. Sempre hi havia hagut molta tradició a Tarragona i Valls sobretot, però fou el moment en que en sorgiren també a Vic, a Girona i les dues de Mallorca”. Curiosament, i sense estar en contacte, les dues mallorquines es fundaren pràcticament alhora: els Castellers de Mallorca (a Palma i de vermell) i els Al·lots de Llevant (a Manacor i de verd). “Posteriorment si que ja vàrem iniciar els contactes i la col·laboració que encara dura a dia d’avui”.
Per què el primer assaig fou a Porto Cristo? : “No ho recordo molt bé, però suposo que estaria programat el dia després de sortir de marxa, o perquè els poliesportius de Manacor devien estar plens d’activitats i partits aquells dies…”. El cas és que els següents, i gràcies a la bona relació amb la directiva de l’institut Mossèn Alcover (del qual molts dels primers castellers encara n’eren alumnes), foren ja a l’antic gimnàs del centre, “ens deixaven les claus, cosa que avui no seria tan senzilla, i allà vam assajar cada dissabte a les 19h., fins que passàrem definitivament al local del carrer Nou on som ara”.
El que va venir després ja forma part d’una història que no du punt d’acabar, tot i que la pandèmia sanitària suspenès les trobades amb l’estat d’alarma i el grup encara no s’hagi pogut retrobar per assajar; “està clar que això fa que es perdi la tècnica i que nins i joves que havíen de tenir un lloc específic dins el castell, ara n’hauran de tenir un altre. Està sent molt complicat, però per a totes les colles”.
En la història de la colla manacorina hi ha un castell referencial: el 4 de 8, aconseguit per primer cop al 2009 a Vilafranca del Penedés, després de multitud d’assajos tècnics; tot i que no van aconseguir descarregar-lo fins el 2017. A dia d’avui els Al·lots de Llevant ronden els 80 membres, dirigits per Antoni Puig com a president i per Neus Barceló com a cap de colla, resposabilitats que es renoven cada dos anys.
Sebastià Sansó
Cercador d’històries. Redactor durant més d’una dècada a la delegació de Manacor de Diario de Mallorca
Previous Article El Govern intervé la residència de l'hospital de Porto Cristo
Next Article Els bars i restaurants ja poden sol·licitar els 1.500 euros del Consell
Qui som
La revista digital 07500 neix amb la voluntat d’informar i la intenció de posar en valor articles, reportatges, entrevistes i opinions del nostre municipi. Per a més informació vos podeu adreçar a: [email protected]
© Copyright 2021 Revista07500. Tots els drets reservats
política de cookies
Aquest lloc utilitza cookies per a millorar la seva experiència a la web. Assumim que vostè està d'acord amb això, però en tot cas pot marxar si així ho desitja. Cookie settingsAcceptar
Privacitat i política de cookies
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA
Aviso Legal
Política de Privacidad
Política de Cookies
Configuración de Cookies
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. En fer clic al botó Acceptar, accepta lús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits Configurar y més informació | 0.712006 | curate | {"ca": 0.7592761835130689, "no": 0.0012794735880095047, "en": 0.2275635167245476, "cs": 0.0009139097057210748, "pt": 0.0025589471760190095, "es": 0.008407969292633887} | https://revista07500.com/2021/01/26/25-anys-del-primer-assaig-casteller-dels-allots-de-llevant/ |
mc4_ca_20230418_3_104289 | És la nostra responsabilitat - Diari de Girona
És la nostra responsabilitat
jorge dezcallar 17.10.2019 | 00:52
La reunió que es va celebrar fa un parell de setmanes a Nova York sobre canvi climàtic no hauria d'haver-se celebrat perquè no va aconseguir res i la repetició de trobades d'aquest tipus produeix tedi quan no hi ha resultats concrets. I aquí no n'hi ha hagut. Els dos principals emissors de gasos d'efecte hivernacle són els EUA i la Xina, el primer ni tan sols s'hi va presentar i la segona es va limitar a balbucejar compromisos vagues. No era tampoc el moment oportú perquè a Donald Trump li acabava d'esclatar a la cara l'escàndol d'Ucraïna, que obre la via a un eventual impeachement, i Xi Jinping estava preocupat amb els de Hong Kong i ocupat amb la preparació de les celebracions de l'aniversari de la República Popular l'1 d'octubre. La conseqüència és que l'únic que ens ha quedat ha estat Greta Thunberg, la jove sueca que va creuar l'Atlàntic en vaixell per no contaminar i que ens va renyar a tots amb maneres iracundes. No discuteixo que tingui raó perquè la veritat és que la meva generació deixa un planeta bastant deteriorat; el que dubto és que ho faci de la forma més adequada per als objectius que persegueix i que exigeixen guanyar voluntats.
Aquí assistim a un procés en virtut del qual es denuncia una situació i llavors els governs, que tenen l'ull posat en les enquestes d'opinió, proposen remeis que no van acompanyats d'estimació dels seus costos econòmics, socials i en termes d'ocupació. I com que després no poden complir allò promès (preguntin als països africans si han rebut els diners que els va prometre la cimera del clima de París de 2015 per ajudar-los a fer la transició energètica) són presa fàcil de populismes que protesten, amb la conseqüència que llavors eleven l'aposta i el procés es retroalimenta al marge de la realitat del que és possible i convenient en cada moment.
Perquè la realitat és que el planeta està malalt per la nostra culpa, encara que alguns encara s'entestin a negar l'evidència que s'imposa amb fenòmens atmosfèrics cada vegada més extrems i nocius. Stephen Hawking ha escrit un altre llibre de divulgació després de l'èxit de la seva Brief history of Time que va catapultar la seva fama fora dels cercles científics en què fins llavors es movia, segons pròpia confessió. El nou llibre es titula Brief answers to the big questions, que em permeto recomanar vivament. Entre altres coses, destina un parell de capítols a les possibilitats de supervivència de la humanitat a la Terra.
Hawking no escatima sarcasmes sobre la pretesa intel·ligència humana i s'atreveix a predir que una catàstrofe nuclear o un desastre mediambiental ens obligaran a abandonar el planeta Terra en els propers mil anys, segons diu que afirmen les lleis de la física i el càlcul de probabilitats. I que serem capaços de fer-ho encara que haguem de deixar enrere, a la seva trista sort, animals i plantes. Però sense necessitat que ens impacti un altre asteroide com el que va acabar amb els dinosaures fa 66 milions d'anys, cosa que segons ell abans o després també tornarà a passar, la destrucció de les selves de l'Amazones i del Congo, i el desglaç dels casquets polars ens posaran a la vora de la catàstrofe. Els boscos, perquè són pulmons del planeta en absorbir CO2, i els casquets polars perquè reflecteixen cap a l'espai una part de la calor que arriba del sol i perquè en liquar alliberaran milers de milions de tones de diòxid de carboni que porten milions d'anys capturades entre els gels. Això, a part de la pujada del nivell del mar i dels seus devastadors efectes sobre els 600 milions d'éssers humans que viuen en les seves costes, cosa que pel que sembla afectarà de manera especial el nostre Mediterrani. Un excés de carboni a l'atmosfera l'escalfarà i podríem acabar com a Venus amb temperatures de 250 graus i pluges de sofre. Molt incòmode. La vida no seria possible.
En contra del que alguns pensen, són les empreses de gas i petroli, juntament amb les automobilístiques i les generadores d'electricitat les que més lluiten per revertir aquest estat de coses. La gasolina d'avui no té res a veure amb la de fa vint anys, els mecanismes per reduir emissions i capturar carboni es refinen cada dia, i cada vegada hi ha menys carbó a la generació d'aquesta energia elèctrica que necessitem com el respirar, des del cafè del matí fins a la televisió nocturna. I Europa, que és responsable del 10% de les emissions globals i que és líder en la lluita contra els gasos d'efecte hivernacle, té l'important paper d'animar que altres segueixin el nostre ambiciós camí, cosa que només s'aconseguirà amb l'exemple i amb ajudes econòmiques i càlculs realistes de cost-benefici sobre les opcions disponibles.
Hem de ser conscients que aquesta lluita té també un cost important en termes de desenvolupament i de nivell de vida, i d'aquí la seva enorme dificultat. Per això no és només una responsabilitat dels governs i de les grans corporacions, sinó de tots i cadascun de nosaltres en els petits actes de la nostra vida diària (des de la durada de la dutxa a compartir l'automòbil o anar amb bici), o en projectes col·lectius més ambiciosos com plantar arbres, molts arbres, que ajudin a capturar carboni i a respirar a la nostra pobra Terra. Són només exemples. Els governs, que volen els nostres vots, no tindran més remei que seguir-nos quan vegin la nostra determinació.
L'FMI insta els EUA i la Xina a convertir la «treva» en una «pau comercial».
Més gamificació.
Suquets i guisats de peix. | 0.882721 | curate | {"ca": 0.986601484700344, "es": 0.010863661053775122, "oc": 0.0025348542458808617} | https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/10/17/nostra-responsabilitat/1008478.html |
macocu_ca_20230731_2_447508 | Navegació d'Esdeveniment
Una experiència teatral per a 25 espectadors situada en una casa particular que meravella al públic des del 2015
Ventura és un dels clàssics del Festival, teatre de proximitat portat a l’extrem on la història, el com s’explica i el lloc des d’on s’explica són indivisibles. L’espectador viu una expe-riència única, seguint el fil d’una història familiar que, com un trencaclosques, es va desgranant davant nostre i no ens deixa indiferents. Les vides de la Teresa i la Maria s’entrecreuen, les decisions i el destí poden jugar una mala passada i modificar la vida dels personatges per sempre més. Teatre vivencial en primera línia, on art i vida es confonen i ens commouen.
De la mateixa autora de: Llibràlegs III (TA16), Consell familiar (TA13), La nostra Champions particular (TA12)
Inicia sessió | 0.773553 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_116276 | Des de Barcelona i rodalies agafar l'autopista B-23 en direcció Lleida per l'Autovia A2. A Cervera sortir en direcció a Agramunt per la C-14, fins a Artesa de Segre. Seguir la L-512 direcció a Tremp, agafar la C13 direcció La Pobla de Segur i allí agafar la N-260 fins al quilòmetres 284, abans d'arribar al poble de Montardit de Baix. Veure-ho el desviament del càmping a la dreta de la carretera.
Com arribar a les cases rurals CA L'ANDREU i CA LA TERESA des de BARCELONA
Des de Barcelona i rodalies agafar l'autopista B-23 en direcció Lleida per l'Autovia A2. A Cervera sortir en direcció a Agramunt per la C-14, fins a Artesa de Segre. Seguir la L-512 direcció a Tremp, agafar la C13 direcció La Pobla de Segur i allí agafar la N-260 fins a Montardit de Baix. Per recollir les claus de Ca l'Andreu, heu de passar per la recepció del càmping L'Orri del Pallars, que està abans d'arribar a Montardit de Baix i queda a mà dreta, baixant la carretera.
Com arribar a la casa rural CASA LLOP des de BARCELONA
Des de Barcelona i rodalies agafar l'autopista B-23 en direcció Lleida per l'Autovia A2. A Cervera sortir en direcció a Agramunt per la C-14, fins a Artesa de Segre. Seguir la L-512 direcció a Tremp, agafar la C13 direcció La Pobla de Segur i allí agafar la N-260 fins a Montardit de Baix. Per recollir les claus de Casa Llop, abans heu de passar per la recepció del càmping L'Orri del Pallars, a Montardit de Baix, que queda a mà dreta de la carretera.
Com arribar a la casa rural CASA DUC des de BARCELONA
Des de Barcelona i rodalies agafar l'autopista B-23 en direcció Lleida per l'Autovia A2. A Cervera sortir en direcció a Agramunt per la C-14, fins a Artesa de Segre. Seguir la L-512 direcció a Tremp, agafar la C13 direcció La Pobla de Segur i allí agafar la N-260 fins a Montardit de Baix. Parar a recollir les claus de Casa Duc per la recepció del càmping L'Orri del Pallars, a Montardit de Baix, que queda a mà dreta de la carretera. Després de Montardit de Baix, seguir direcció a Sort i just abans d'arribar agafar un desviament a l'esquerra (a l'alçada de la Creu Roja i la discoteca Rock Dur). Seguir per la carretera LV-5222 fins arribar a Montardit de Dalt. | 0.473586 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.orridelpallars.cat/ca/com-arribar/ |
mc4_ca_20230418_18_170305 | Sábado, 21 de Septiembre de 2019 07:00 El Punt
L’Ajuntament de Montcada i Reixac va assegurar ahir que el passat 17 de setembre el ministeri de Foment va aprovar el projecte bàsic que determina com s’ha d’executar l’obra i que aquest podria... LEER Tags:- ...
Viernes, 20 de Septiembre de 2019 14:00 Ayuntamiento Actualidad
L’Adif va comunicar ahir als representants municipals, en el marc de la reunió periòdica de la comissió tècnica del soterrament, que s’ha aprovat el projecte bàsic i que a final d’any estarà aprovat el projecte executiu per fer l’actuació. LEER Tags:- ...
Jueves, 19 de Septiembre de 2019 14:00 Ayuntamiento Actualidad
L'acció forma part de les activitats per al curs 2019-2020 del Pla Local de Prevenció de Drogues i Pantalles de Montcada i Reixac. LEER Tags:- ...
Jueves, 19 de Septiembre de 2019 10:00 Ayuntamiento Actualidad
El públic va omplir la Casa de la Vila amb motiu de la presentació del projecte i de la conferència sobre el canvi climàtic del meteoròleg Francesc Mauri. LEER Tags:- ...
El consistori formarà part d'algunes de les iniciatives que aquests dies se celebraran a Catalunya amb motiu de la #WeekForFuture. LEER Tags:- ...
Futbol: UE Santa Maria - Can Mas Ripollet
Jueves, 19 de Septiembre de 2019 10:00 Ayuntamiento Agenda
4a Catalana LEER Tags:- ...
Les inscripcions per a l'Anima't 2019-2020 ja són en marxa
Jueves, 19 de Septiembre de 2019 07:00 Ayuntamiento Actualidad
L'activitat s'adreça a infants i les seves famílies i tindrà lloc els dimecres del 9 d'octubre a l'1 d'abril al gimnàs de l'escola Reixac. LEER Tags:- ...
Miércoles, 18 de Septiembre de 2019 07:00 Ayuntamiento Actualidad
Una de les peticions que ha fet ha estat reprendre la comissió tècnico-política de seguiment del soterrament que se celebra a la seu del Ministeri a Madrid i que està paralitzada des d’octubre de 2018. LEER Tags:- ...
Càpsules formatives per a joves que vulguin treballar amb infants
Martes, 17 de Septiembre de 2019 07:00 Ayuntamiento Actualidad
Un dels mòduls és de formació per atendre canalla amb necessitats educatives específiques i l'altre, per a monitors/es de menjador, transport escolar i manipulació d'aliments. LEER Tags:- ...
Sènior femení LEER Tags:- ...
Handbol: La salle - Esplugues
Infantil femení. Fase prèvia LEER Tags:- ...
Jueves, 19 de Septiembre de 2019 07:00 Ayuntamiento Agenda
Passejada d'aproximadament una hora pel centre de Montcada i Reixac (3 km) LEER Tags:- ...
39a pedalada popular contra el canvi climàtic
Miércoles, 18 de Septiembre de 2019 07:00 Ayuntamiento Agenda
Centres de primària i secundària inicien el curs escolar amb instal·lacions renovades
Lunes, 16 de Septiembre de 2019 14:00 Ayuntamiento Actualidad
Els nous lavabos exteriors de l'Elvira Cuyàs, la cuina d'El Turó o l'adaptació d'El Viver a institut-escola són aglunes de les actuacions més destacades. LEER Tags:- ...
Comença la inscripció als cursos i tallers 2019-2020, amb la novetat de la fórmula online
Teatre. Pel davant i pel darrera | 0.494842 | curate | {"es": 0.2265625, "ca": 0.6905570652173914, "en": 0.06385869565217392, "fr": 0.00985054347826087, "oc": 0.009171195652173914} | http://montcada.eu/index.php |
mc4_ca_20230418_17_711552 | garrauxcarreraarquitectes |
La premsa fa ressò de l’inici del projecte de remodelació del nucli antic de Sant Julià de Vilatorta
Publicado en julio 20, 2013 por garrauxcarreraarquitectes
Després d’un parell de mesos treballant en l’avantprojecte, l’11 de juliol es va fer la presentació davant del poble de Sant Julià de les línies principals que es volen seguir en l’actuació que es durà a terme en l’àmbit de … Sigue leyendo →
Publicado en premsa, reforma i rehabilitació | Deja un comentario | 0.546407 | curate | {"nl": 0.05510204081632653, "ca": 0.6959183673469388, "es": 0.24897959183673468} | https://garrauxcarrerarquitectes.wordpress.com/author/garrauxcarreraarquitectes/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_100697 | L’Ajuntament de Manresa, el Centre d’Estudis del Bages, Òmnium Bages-Moianès i Regió7, amb la col·laboració de la Família Esteve, convoquen la 36a edició dels premis Lacetània Catalunya Central. Els jurats dels 4 premis convocats en aquesta edició, als quals han optat una vintena de treballs (amb un lleuger augment de participació) fan públics els veredictes següents:
Premi Antoni Esteve per a estudis en el camp de les ciències naturals, de la salut, socials o filologia, o també sobre patrimoni artístic, documental o tecnològic, emmarcats en la Catalunya central. Dotat amb 1.500 euros per la família Esteve. Convocat pel Centre d’Estudis del Bages i Òmnium Bages-Moianès. El jurat decideix atorgar el premi a l’obra Els incendis forestals a la Catalunya Central 1861-1987 i Els inicis de les ADF a Catalunya, de Xavier Jovés Garcia, per la recopilació de material que s’ha fet a partir de l’hemeroteca; perquè tracta una temàtica actual i d’un important impacte social, perquè analitza els inicis d’unes organitzacions amb un destacat paper en la nostra societat com són les Agrupacions de Defensa Forestal i perquè obre possibilitats per a dur a terme futurs estudis d’anàlisi de les causes i conseqüències dels incendis forestals.
Premi Pare Ignasi Puig i Simon per a projectes de recerca sobre la Manresa ignasiana, sobre l’estada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa (1522-1523), sobre la ciutat que el va acollir o l’empremta que hi va deixar. Convocat i dotat per l’Ajuntament de Manresa amb 1.500 euros. Atorgat al projecte de treball: Els manresans que van acollir Sant Ignasi a través dels protocols notarials (1485-1585), presentat per Josep Galobart i Soler, un treball que no sols permet conèixer de primera mà l’estada de Sant Ignasi a Manresa sinó que també permet conèixer la vida dels manresanes durant aquella època, la qual es troba molt poc desenvolupada per la historiografia local.
Premi Regió7 de Comunicació per a iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social: premsa escrita, ràdio, televisió, vídeo, CD Rom o Internet, sobre temes de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. Convocat i dotat pel diari Regió7 amb 200 euros. Atorgat al documental Borrallons de neu, obra d’Isaac Rodríguez i Tànit Fernández, emmarcada en el projecte Manresa-Mauthausen, promogut pels instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer. El treball posa en context l’obra K.L.Reich, d’Amat Piniella, a través de les veus d’estudiants que en llegeixen fragments en localitzacions reals del camp d’extermini de Mauthausen. Amb una edició sòbria però acurada, el documental divulga el treball de l’autor manresà, esdevingut matèria primera d’una valuosa experiència pedagògica que els guardonats tradueixen al llenguatge audiovisual. El jurat ha valorat especialment la bona factura del treball, protagonitzat per estudiants d’institut, i l’aportació que fa a la cultura de la memòria històrica i la divulgació d’un dels episodis més dramàtics de la història europea.
Premi Revista Dovella Treball de Recerca per a Joves a estudis sobre qualsevol aspecte de la Catalunya central, fets per estudiants de Batxillerat i Cicles Formatius. Convocat i dotat amb 300 euros per als autors i subscripció per dos anys a la revista Dovella per al professor tutor pel Centre d’Estudis del Bages. El jurat decideix atorgar el premi al treball Avinyó, retalls de vides esquinçades (1936-1952), del qual és autora Irene Codina Altarriba, i professora tutora Assumpta Suñé Colell, de l’Institut Miquel Bosch i Jover d’Artés; per tractar-se d’un treball de memòria històrica ben elaborat, redactat amb aportacions creatives i que usa fons orals directes i documentals que solen romandre sense explotar.
L’acte de lliurament de premis es farà el divendres 30 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, en un acte al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa.
Vols compartir aquest contingut?
entregaguanyadorsLacetaniaPremis
Llegeix més articles
Entrada anteriorPresentació del llibre “Epidèmies al Pont de Vilomara i Rocafort a principi del segle XX”
Entrada següentPresentació de “Camps, les cases i la història”
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Us pot agradar
Presentació del número 125 de la revista DOVELLA
Callús, un patrimoni amb molta història. De l’edat mitjana a la industrialització
Les visites a la Manresa Desconeguda, dedicades als 125 anys de les Bases
Connecta amb nosaltres!
Revista Dovella 134
PVP: 8 €
Aquest número recull una miscel·lània d’articles de temàtiques, àmbits i períodes diversos. En primer lloc, hi ha dos resums dels dos premis exaequo Antoni Esteve de la convocatòria del 2021, el de Josep Galobart Soler sobre Notes biogràfiques inèdites de Lluís de Peguera i d’Urgell (1540-1610) i el de Joan Maria Serra Sala sobre Meteorologia manresana dels segles XIX i XX. Segueix l’estudi del padró de Manresa de 1867 a càrrec de Joan Vila-Masana Portabella que ja havia publicat altres articles a Dovella sobre la mateixa temàtica i un article d’Obvi Cobacho Closa sobre el pintor solsoní Tomàs Boix a Manresa i la seva activitat i relacions artístiques i contactes amb els artistes manresans. Completen el sumari les seccions fixes de geologia amb l’article de Josep M. Mata Perelló i Josep Girabal Guitart sobre El terme de Santa Maria d’Oló; un document inèdit del Manament de Pere III en contra de les revenges a càrrec de l’arxiver Marc Torras Serra i la imatge del viaducte sobre el riu Llobregat el 1973 del mateix autor i una factura de la farinera de les Obagues comentada per Jaume Perarnau Llorens. En aquest número incorporem una nova secció fixa, que hem titulat entitats històriques i que recollirà una breu història d’entitats i associacions esportives, culturals, assistencials, etc., de qualsevol poble del Bages i que esperem la col·laboració d’aquestes. Inaugurem la secció que va a càrrec de Joan Closas Junyent amb la Penya Ciclista Bonavista (1926). Tanquem aquest número amb la presentació que va fer el Dr. Josep Oliveras Samitier del llibre de Ramon Majó Lluch, El meu lloc al món de l’editorial Parcir a la llibreria Parcir el 18 de febrer d’enguany.
Adherits a:
Categories
300 anys de la Guerra de Successió (3)
Aules de Cultura (1)
Bages Medieval (6)
Bases de Manresa 125 (8)
Campanya (8)
Centre (5)
Comunicat junta (1)
Congrés CCEPC (3)
Cursos – Formació (8)
Descoberta (1)
Dia dels Museus (1)
Els viatgers a Manresa (8)
Espai Memòries (1)
Exposició (3)
Festa de la Llum (1)
Festa Major (3)
Homenatge (2)
JEP 2013 (2)
JEP 2014 (3)
JEP 2015 (4)
JEP 2016 (3)
JEP 2017 (4)
JEP 2018 (7)
JEP 2019 (2)
JEP 2020 (2)
JEP 2021 (1)
JEP 2022 (2)
Jornades CEB (22)
La Fàbrica Nova (7)
Manresa CCC2018 (3)
Manresa Desconeguda (17)
Notícies (258)
Patrimoni (75)
Premis (20)
Premis Bages (7)
Presentació (86)
Pressupostos participatius (1)
Projecte CEB (4)
Projecte Vinya (3)
Revista Dovella (11)
Sant Jordi (6)
Taller (1)
Teatre Conservatori (3)
Visita guiada (7)
Etiquetes
arqueologia (9) arxiu (13) bages (135) bases (12) Cardona (8) Casino (16) catalana (7) Catalunya (13) ceb (10) centre (11) conferencia (6) Congrés (10) Cultura (25) Desconeguda (16) Dovella (19) Exposició (10) fabrica (17) Festa Major (13) historia (65) industrial (14) IRMU (16) JEP (21) jornades (36) Lacetania (15) llibre (69) manresa (220) Medieval (13) Museu (10) Panyos (7) patrimoni (76) Premis (34) Presentació (35) Projecte (12) Recercat (11) revista (14) Ruta (8) sallent (15) Sant Ignasi (8) Santpedor (8) suria (8) vi (11) Viatgers (8) vinya (11) visita (24) visites (19)
Arxius
Arxius Selecciona el mes desembre 2022 (1) novembre 2022 (5) octubre 2022 (2) setembre 2022 (6) agost 2022 (4) juliol 2022 (1) juny 2022 (1) maig 2022 (1) abril 2022 (6) març 2022 (4) febrer 2022 (1) desembre 2021 (1) novembre 2021 (4) octubre 2021 (3) setembre 2021 (3) agost 2021 (1) juny 2021 (2) maig 2021 (2) abril 2021 (2) març 2021 (2) febrer 2021 (1) gener 2021 (2) desembre 2020 (3) novembre 2020 (2) octubre 2020 (4) setembre 2020 (2) juliol 2020 (3) maig 2020 (2) abril 2020 (1) febrer 2020 (2) gener 2020 (3) desembre 2019 (3) novembre 2019 (7) octubre 2019 (3) setembre 2019 (1) agost 2019 (2) juliol 2019 (2) juny 2019 (6) maig 2019 (5) abril 2019 (6) març 2019 (5) febrer 2019 (2) gener 2019 (8) desembre 2018 (2) novembre 2018 (6) octubre 2018 (6) setembre 2018 (5) agost 2018 (3) juliol 2018 (5) juny 2018 (6) maig 2018 (11) abril 2018 (6) març 2018 (5) febrer 2018 (3) gener 2018 (7) desembre 2017 (2) novembre 2017 (5) octubre 2017 (3) setembre 2017 (7) agost 2017 (8) juliol 2017 (2) juny 2017 (10) maig 2017 (8) abril 2017 (7) març 2017 (5) febrer 2017 (2) gener 2017 (2) desembre 2016 (6) novembre 2016 (8) octubre 2016 (9) setembre 2016 (7) agost 2016 (3) juliol 2016 (5) juny 2016 (3) maig 2016 (5) abril 2016 (8) març 2016 (3) febrer 2016 (5) gener 2016 (3) desembre 2015 (2) novembre 2015 (5) octubre 2015 (5) setembre 2015 (4) agost 2015 (2) juliol 2015 (2) juny 2015 (5) maig 2015 (5) abril 2015 (4) març 2015 (4) febrer 2015 (2) gener 2015 (2) novembre 2014 (3) octubre 2014 (1) setembre 2014 (4) agost 2014 (1) juliol 2014 (2) juny 2014 (1) maig 2014 (6) abril 2014 (1) març 2014 (1) febrer 2014 (2) gener 2014 (2) desembre 2013 (1) novembre 2013 (2) octubre 2013 (4) setembre 2013 (1) agost 2013 (1) juliol 2013 (4) juny 2013 (5) maig 2013 (2) abril 2013 (3) març 2013 (3)
Copyright 2022. Centre d'Estudis del Bages. Tots els drets reservats. Gràcies al WordPress | Tema: Matina per Mystery Themes.
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència. Suposem que us sembla bé, però podeu desactivar-lo si ho voleu.Seguir navegant No acceptar Llegir més
Política de privacitat i cookies
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Functional
Functional
Functional cookies help to perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collect feedbacks, and other third-party features.
Performance
Performance
Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.
Analytics
Analytics
Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.
Advertisement
Advertisement
Advertisement cookies are used to provide visitors with relevant ads and marketing campaigns. These cookies track visitors across websites and collect information to provide customized ads.
Others
Others
Other uncategorized cookies are those that are being analyzed and have not been classified into a category as yet. | 0.69085 | curate | {"ca": 0.8081615120274914, "es": 0.005412371134020618, "fr": 0.0018900343642611684, "ru": 8.59106529209622e-05, "pt": 0.007130584192439862, "en": 0.16649484536082473, "it": 0.010395189003436426, "cs": 0.000429553264604811} | http://cebages.org/els-guanyadors-dels-premi-lacetania-2018/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_113512 | L’Ajuntament de Cadaqués ha ajornat, almenys per unes hores, la tala de 19 plataners de l’avinguda Caritat Serinyana. Des de primera hora del matí, prop de 50 veïns s’han concentrat en aquesta via per impedir l’actuació municipal.
Amb pancartes reivindicatives, han demanat que se salvin aquests arbres centenaris, que veuen com un símbol del poble, i ja han avisat que seguiran manifestant-se els propers dies per aconseguir que el consistori es faci enrere totalment.
Per la seva part, l’alcalde, Josep Lloret, justifica la tala per motius de seguretat i recorda que hi ha un estudi tècnic encarregat per l’anterior equip de govern que així ho recomana. El consistori ha iniciat aquest dilluns al matí la tala d'uns altres tres arbres a prop de l'església però no ha precisat quan ho farà amb els polèmics plataners de Caritat Serinyana.
Ampliació:
A les vuit del matí s’esperava l’arribada dels operaris per iniciar la tala d’arbres a l’avinguda Caritat Serinyana, la principal entrada de vehicles a Cadaqués. Una concentració veïnal ha impedir, però, aquesta actuació. Prop de 50 activistes han tallat durant uns minuts el carrer amb pancartes i han cridat consignes contra aquesta decisió. Hores abans, de matinada, també havien penjat cartells reivindicatius sota l’escultura de Salvador Dalí, la façana de la Casa de la Vila i en alguns dels arbres.
Aplegats en la plataforma ‘Salvem ses arbres de Cadaqués’, han recollit prop de 3.800 signatures. Des de fa setmanes clamen perquè l’equip de govern es faci enrere. Per Setmana Santa, aprofitant la presència de molts propietaris de cases de segona residència, van organitzar una manifestació pels carrers del municipi.
La tala dels plataners, sense dia previst
L’Ajuntament no ha detallat quan es procedirà finalment a talar 19 dels 33 plataners que hi ha a l’avinguda Caritat Serinyana, i admet que s’ha ajornat l’actuació per la pressió veïnal. En paral·lel, ja s’han tret alguns arbres de darrere de l’església. El batlle, Josep Lloret, defensa la necessitat de dur a terme aquests treballs per “motius de seguretat”.
En declaracions als mitjans, Lloret recorda que, en arribar a l’alcaldia, va trobar-se amb dos estudis tècnics encarregats per l’anterior govern que avaluen l’estat de l’arbrat de Cadaqués i que alerten que l’espècie dels plataners no pot créixer en bones condicions en aquesta via asfaltada. “Hi ha arbres molt malalts, alguns de morts, i altres tenen cavitats i xancres... Són problemàtics per als vianants i els escolars que passen per aquí cada dia”, ha lamentat l'alcalde.
Manteniment de 14 dels 33 plataners
La voluntat de l’Ajuntament és mantenir els 14 arbres restants millorant-ne el seu estat de salut amb tractaments, tallant-ne les branques que presentin podridures i ampliant els escocells. Lloret s’ha mostrat partidari de plantar nous arbres allà on les voreres siguin suficientment amples. “Del contrari, ens tornaríem a trobar amb el mateix problema d’aquí a 30 anys”, ha indicat.
Des del consistori, apunten que els plataners són arbres de ribera que es van plantar al poble a principis del segle XX, quan hi havia “el doble” dels actuals. La proliferació d’edificis allà on abans hi havia horts, l’asfalt de la carretera, una poda dràstica als anys 80 i la falta de manteniment han portat els plataners a l’estat actual, remarquen.
Així mateix, Lloret ha negat que la desaparició dels arbres des de la benzinera fins al passeig que dóna al mar respongui a interessos comercials, tal com ha denunciat l’oposició, tant política com veïnal. “Només volem que les voreres s’hi pugui passejar i facilitar l’accés a les persones que van en cadires de rodes o amb cotxets de mainada”, ha exposat.
L’equip de govern va organitzar una xerrada pública amb els tècnics de l’informe al Teatre Art i Joia, a la qual van assistir 50 persones, per donar a conèixer els estudis, que també es poden trobar al web consistorial.
La tala dels arbres ha dividit Cadaqués entre partidaris i detractors. Els activistes ja han avisat que tornaran a sortir al carrer aquest dimarts mateix per impedir l'actuació.
Imprimir
Envia a un amic
PDF
Please enable JavaScript to view the comments powered by Disqus.
Notícies més llegides
Desaparegut un banyista que no ha tornat a la sorra a Blanes
Un músic de Girona denuncia a les xarxes el robatori del seu vehicle al Barri Vell
El noi de Llagostera acusat de llançar pedres a la policia nega haver participat als disturbis postsentència
Un lladre multireincident provoca un augment del 158% dels delictes a Banyoles en el primer trimestre | 1 | perfect | {"ca": 0.95859167404783, "es": 0.021479185119574848, "en": 0.015943312666076175, "it": 0.003321523472099203, "ja": 0.0006643046944198405} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_144703 | Article al Diari La República Checa | Com segur que recordeu, el nostre amic Ricard Checa, va ser el fantàstic copresentador, juntament amb l'Eva Canals Gil de l'AEQT, del Sopar solidari de Nadal del passat divendres a la Casa Joan Miret. A més d'amenitzar...
Vegeu-ne més
Popular Post
Entrevista a Tarragona Ràdio 28|06|2019Juny 28, 2019
Crònica al Diari de Tarragona…Juliol 4, 2019
Article al Diari de Tarragona…Juliol 8, 2019
Article al Diari La República…Setembre 1, 2019
TAGS CLOUD
AEDT Ana María Macho Assemblea General Balanç Anual Bretxa salarial Casa Joan Miret Col·laboracions Comunicat COVID-19 Descàrregues Dinar de Nadal Documents economia Entrevista Formació Fundació Gresol Homenatge Ana María Macho Jornada Junta marca Networking patrocinis Premsa Sopar de Nadal Sòcies Taula rodona Trobada Trobada Casa Joan Miret URV URV Emprèn W360Congress
ARXIU
Novembre 2021 2
Octubre 2021 1
Setembre 2021 1
Juliol 2021 1
Maig 2021 1
Abril 2021 1
Març 2021 1
Gener 2021 1
Desembre 2020 6
Novembre 2020 1
Octubre 2020 4
Juliol 2020 2
Juny 2020 2
Maig 2020 1
Abril 2020 2
Març 2020 7
Febrer 2020 3
Gener 2020 3
Desembre 2019 3
Novembre 2019 5
Setembre 2019 1
Juliol 2019 2
Juny 2019 1
L’Associació de Dones Empresàries i Directives de Tarragona va néixer l’any 2015 amb l’objectiu de ser el punt de trobada del talent empresarial femení del nostre territori. | 0.701418 | curate | {"ca": 0.8717948717948718, "en": 0.029411764705882353, "zh": 0.007541478129713424, "fr": 0.02262443438914027, "es": 0.021116138763197588, "pt": 0.01809954751131222, "de": 0.01809954751131222, "it": 0.011312217194570135} | http://empresariesdetarragona.org/2019/09/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_51847 | OVIEDO, 22 Ago. (EUROPA PRESS)
El diputat d'IU al Congrés per Astúries, Gaspar Llamazares, ha advertit aquest divendres que el seu grup parlamentari "boicotejarà" la "caricatura de consens" que segons la seva opinió sosté l'executiu de Mariano Rajoy en relació amb la reforma electoral.
Per a Llamazares, l'elecció directa d'alcalde, integrada en aquesta reforma que el Govern espanyol preveu aprovar l'octubre, suposa un "intent de manipular les urnes per mantenir-se en el poder" i un "blindatge" dels governs municipals del PP, a més de ser un "cop de mà contra el sistema democràtic". En una roda de premsa a Oviedo, Llamazares ha insistit que aquesta reforma "no és" regeneració democràtica, tal com assegura el Partit Popular.
Segons el diputat asturià, el Govern espanyol pretén utilitzar com a "laboratoris" els municipis espanyols. "Si surt endavant, haurem de preparar-nos, perquè no s'acabarà aquí la reforma", ha alertat, perquè continuarà amb altres mesures que busquen "blindar" les majories del PP a l'àmbit local "al marge dels vots".
Per evitar que la reforma segueixi endavant, Llamazares ha anunciat que el seu grup parlamentari "boicotejarà" la proposta perquè segons la seva opinió va en contra de les necessitats i demandes dels ciutadans i a més s'està desenvolupant "en el pitjor moment", ja que les eleccions municipals i autonòmiques se celebraran el maig del 2015. "Demostra que el PP actua de mala fe i que vol blindar els seus alcaldes", ha reiterat el diputat.
El PP, ha criticat Llamazares, "parla de consens com una mostra de cinisme polític, perquè quan apel·la a ell, imposarà un cop a la democràcia". Per aquesta raó ha anunciat que es produirà una "forta resposta" al Congrés dels Diputats, perquè "tots els grups hi estan en contra". Alhora ha anunciat que cridaran a la mobilització ciutadana per evitar la posada en marxa de la reforma.
D'altra banda, després de ser preguntat pels periodistes sobre una possible unió entre Izquierda Unida i el nou partit Podem amb vistes a les eleccions, Gaspar Llamazares ha subratllat que "seria desitjable" que les forces alternatives al bipartidisme i que defensen els serveis socials "puguin entendre's".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.733114 | curate | {"gl": 0.004575960951799879, "de": 0.004270896888346553, "ca": 0.8273337400854179, "es": 0.15161683953630262, "en": 0.012202562538133009} | : /espanya/noticia-llamazares-iu-adverteix-boicotejara-congres-leleccio-directa-dalcaldes-20140822124643.html |
mc4_ca_20230418_12_458618 | Espelma vidre casament - "EL TEU LOGO AQUÍ" - This Is Kool
> CASAMENTS>Espelma vidre casament - "EL TEU LOGO AQUÍ"
Espelma blanca en pot de vidre amb tapa metàl·lica. Un regal d'allò més bonic i original que segur tots els vostres convidats s'enduran a casa per decorar més d'un racó.
Envieu-nos el vostre logo, disseny o imatge i l'imprimirem als adhesius de les espelmes. | 0.528611 | curate | {"en": 0.15718157181571815, "pt": 0.14905149051490515, "ca": 0.6937669376693767} | https://thisiskool.com/ca/casaments/1431-espelma-vidre-casament-el-teu-logo-aqui.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_230424 | El proper diumenge dia 16 d’octubre, a partir de les onze del matí, Castellar de la Ribera acollirà les tretzenes jornades de Sant Galderic. La festa en honor a la pagesia catalana començarà a partir de les onze amb la missa en honor al Sant. Una hora més tard, a les dotze, s’oferirà una visita guiada al Museu escola rural de Castellar de la Ribera. Posteriorment, els assistents podran gaudir d’un tast de productes locals juntament amb l’actuació de la cantautora Gemm Sol.
L’edició d’enguany de les jornades de Sant Galderic tindrà continuïtat el dissabte dia 22 d’octubre, a les set de la tarda, la biblioteca Carles Morató de Solsona, amb la presentació del llibre "Àpats. Art i la cultura de menjar i beure a Catalunya" d’Alba Sunyer i Clara Antúnez, presentació amb la qual les jornades d’enguany es donaran per tancades.
L’octubre del 2009 Òmnium Cultural del Solsonès va impulsar les primeres Jornades de Sant Galderic i a partir del 2014, el Consell Comarcal del Solsonès va proposar portar a terme un recorregut itinerant de la festa per la comarca traslladant-la a diversos punts del Solsonès i així difondre en la cultura popular la tradició del sant per diversos racons de la comarca.
Galderic fou un pagès occità nascut a Vilavella – Rosselló – cap al 820, que defensà els drets dels pagesos davant dels abusos dels senyors. Després de la seva mort fou canonitzat i declarat patró de la pagesia occitana i, posteriorment, de la catalana. Sant Galderic va ser enterrat al monestir de Sant Martí del Canigó. Durant la invasió francesa de 1654 les relíquies del sant van ser traslladades del Canigó a Barcelona. Avui descansen a la catedral de Perpinyà. | 0.879853 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.regio7.cat/solsones/2022/10/05/castellar-ribera-acollira-enguany-festa-76865010.html |
mc4_ca_20230418_5_499840 | Al dispositiu, activat des de dimarts a la tarda, hi participen els bombers, els Mossos d'Esquadra, els agents rurals i voluntaris de la zona
2 min. Andorra la Vella 20/09/2018 10:46
651x366 El dispositiu de recerca. / BOMBERS DE LA GENERALITAT El dispositiu de recerca. / BOMBERS DE LA GENERALITAT
Fa ja gairebé tres dies que està activat l'operatiu de recerca per part dels bombers de la Generalitat de Catalunya, els Mossos d'Esquadra i els agents rurals per trobar un boletaire que dimarts a la tarda es va perdre al terme municipal de Fígols i Alinyà. L'home desaparegut, veí de Guissona de 70 anys, estava buscant bolets amb un amic i aquest li va perdre la pista. En veure que no tornava al cotxe va donar l'avís als cossos de seguretat.
Aquest dijous a la nit s'ha aturat el dispositiu, i s'ha reprès a primera hora del divendres, per la zona del coll de l'Estany cap a Odèn. Hi participen dotze dotacions de bombers, un helicòpter, el Grup Caní de Recerca, efectius del la unitat de muntanya dels Mossos d'Esquadra, Agents Rurals i persones voluntàries de la zona. Tots es coordinen per actuar en relleus.
📹 #bomberscat continuem treballant amb @mossos @agentsruralscat i persones voluntàries en recerca del boletaire perdut a Fígols i Alinyà. A la muntanya d'Alinyà, recerca intensiva en un radi de 500m del darrer punt on se'l va veure, i recerca extensiva més enllà d'aquesta zona pic.twitter.com/Bv12woVVBf
Durant la jornada d'aquest dimecres la recerca es va centrar sobretot a la zona del Tossal dels Cosos, a la muntanya d'Alinyà. Dijous, informen els Bombers, la cerca es va centrar en un radi de 500 metres del darrer punt on se'l va veure. | 0.795676 | curate | {"ca": 0.9275715155203895, "eo": 0.0036518563603164943, "es": 0.05234327449786975, "en": 0.016433353621424222} | https://www.ara.ad/pirineus/Continua-recerca-boletaire-Figols-Alinya_0_2091990900.html |
cawac_ca_20200528_2_67679 | El diari El País explica [1] que el director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona [2] , Juan Carlos Izpisúa, ha dimitit, per falta de suport financer i polític per part dels governs català i espanyol. No obstant això, fonts properes al centre expliquen que la gestió d’Izpisúa era “anòmala” i que feia temps que es buscava un relleu. El seus anys de gestió es caracteritzen per un “fort personalisme”, i sota el seu mandat van anar marxant científics ‘postdoc’ que treballaven al centre. Ara es farà càrrec de la direcció del centre Ángel Raya, especialista en cèl·lules mare.
Concretament el director general de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut, Carles Constante [3] , que ha negat discrepàncies entre les diferents administracions que formen el patronat del CMRB, ha reconegut que li van traslladar a Izpisúa la necessitat de portar les investigacions “a l’ús clínic”, de constituir equips d’investigació i d’incrementar la relació entre els clínics i els investigadors. I no ha negat que en la decisió de prescindir d’Izpisúa també hi ha pesat que el científic passa més temps a Califòrnia, on treballa al Salk Institute, que a Barcelona. També ha assegurat que tant la Generalitat com el Govern continuaran aportant aquest any 1,7 milions d’euros cadascú per finançar el centre, i per aquest motiu ha descartat que el relleu d’Izpisúa sigui per qüestions pressupostàries.
Diu Daniel Mediavilla [4] a Las otras razones de la marcha de uno de los científicos más prestigiosos de España, que normalment sap de què parla, que malgrat que Izpisúa assegura que ha dimitit, en un comunicat enviat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, s’afirma que el patronat del centre expressa la necessitat inexcusable de canviar aspectes rellevants de la gestió i organització del centre. Des del mateix departament recalquen que la decisió la va prendre el patronat i que en el seu moment ho va fer de comú acord amb l’investigador.
Cal llegir amb atenció el que suggereix Mediavilla i el que diu el Govern. La realitat sembla ser clara. Izpisúa no ha dimitit, en tot cas li han dit que fes una carta. No ha aportat gaire. Ja ens ho diran, però no sembla que fitxatges d’aquest tipus siguin el que ens convé.
[3] el director general de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut, Carles Constante: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/generalitat-atribueix-relleu-dizpisua-necessitat-canvis-3013351
[6] El director del Centre de Medicina Regenerativa dimiteix pels canvis en la línia d’investigació: http://www.324.cat/noticia/2278293/ciencia/El-director-del-Centre-de-Medicina-Regenerativa-dimiteix-pels-canvis-en-la-linia-dinvestigacio
[7] El cap del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona dimiteix: http://www.naciodigital.cat/noticia/63747/cap/centre/medicina/regenerativa/barcelona/dimiteix
[8] El presupuesto del CMRB de Izpisúa ha caído un 16,8% en cuatro años: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20140115/54399164903/presupuesto-cmrb-izpisua-caido-16-8-cuatro-anos.html
[12] Dimiteix el director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/708901-dimiteix-el-director-del-centre-de-medicina-regenerativa-de-barcelona.html | 0.810004 | curate | {"ca": 0.9247080516287646, "es": 0.0752919483712354} | http://www.enriccanela.cat/index.php/2014/01/15/bastant-normal-que-marxi-juan-carlos-izpisua-belmonte/print/ |
mc4_ca_20230418_1_748396 | Capitells que han sortit de Sant Benet s'estan venent a una fira holandesa - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Capitells que han sortit de Sant Benet s'estan venent a una fira holandesa
L'historiador de l'art Albert Velasco dóna a conèixer en un tuit la presència de les peces a un certamen a Maastrich
redacció | sant fruitós 15.03.2017 | 12:32
L'historiador de l'art medievalista i conservador del Museu de Lleida Albert Velasco ha donat a conèixer, a través d'una piulada a Twitter, que un grup de quatre columnes amb bases i capitells procedents del monestir de Sant Benet de Bages s'estan venent a la fira Tefaf que se celebra fins el 19 de març a la ciutat holandesa de Maastricht. La Tefaf Maastrich és la principal fira que cada any porta la millor selecció d'art i antiguitats.
En el text que acompanya les quatre columnes a la fira d'Holanda s'especifica que les peces estaven fragmentades i van ser restaurades. També detalla que les peces provenen del monestir de Sant Benet de Bages, que són del segle XIII, que van passar a formar part de la família de Ramon Casas a partir de l'any 1920 i que van ser venudes el passat 2016.
Capitells de Sant Benet de Bages a la venda a TEFAF Maastricht. pic.twitter.com/pyPEePMj8t
— Albert Velasco (@velasc_alberto) 14 de marzo de 2017
"Podem ser la primera nació amb poder popular organitzat"
Uns desconeguts entren a robar en tres dels cinc espais de Món Sant Benet | 0.821224 | curate | {"ca": 0.9434229137199435, "en": 0.018387553041018388, "es": 0.03818953323903819} | https://www.regio7.cat/cultures/2017/03/15/capitells-que-han-sortit-sant/404687.html |
oscar-2201_ca_20230904_7_100349 | Avui dia el web s'està convertint en una de les publicitats amb més potencial i més econòmic del món. Arribar a sectors de mercats que fins ara eren impensables per les limitacions físiques ara són reals i possibles.
Vendre a Catalunya o a un país com Alemanya és compatible, possible, factible i cada cop més necessari .
Des de Idiomatic Language Services donem el servei de creació web per a empreses d'una forma còmode, ràpida i senzilla.
Traducció web:
Una bona targeta de visita és indispensable per poder entrar en bon peu als nous mercats. Una bona traducció encarada per a cada país, pensant amb la seva cultura i forma de pensar pot ser determinant alhora de que un nou client acabi confiant en el teu producte. Per això a Idiomatic Language Services treballem amb traductors nadius per poder aconseguir una traducció fidel a l'original i que tingui sentit per la gent d'altres països.
Botiga virtual:
El 90% de les ventes de les botigues d'EEUU es fan per Internet. La venta a través de la xarxa és cada vegada una realitat més gran. Internet li trenca les barreres de localització del seu comerç o negoci per arribar a tothom sense límits. En l'actualitat hi han formes molt segures de fer la transacció amb mètodes de PayPal o per targeta de crèdit.
Manteniment i posicionament web:
El web és una forma econòmica de publicitat però necessita una feina constant per que els usuaris trobin el seu web. Creació de nous continguts, utilització de paraules clau, utilització dels mitjans socials com Facebook i Twitter són només una de les coses a tenir en compte alhora de tenir una millor posició en les recerques dels teus possibles clients. Per aquest motiu invertir en un servei de manteniment web per gestionar-ho és important i necessari.
Intèrprets:
Buscar inversors o obrir mercat en altres països pot fer créixer el teu negoci , però abans d'invertir esforços es necessari conèixer de primera mà. Un viatge de negocis a fora sempre té l'impediment de l'idioma i la cultura. Una de les millors maneres de solucionar-ho és contractar els serveis d'un intèrpret facilitant-te la comunicació amb empresaris, institucions públiques o simplement la mobilitat per la ciutat o zones rurals.
Contacta'ns i t'informarem més detalladament.
Condicions Generals
Protecció de Dades
Recursos Humans
Idiomatic al món
Contacteu amb Idiomatic.cat
Atenció al client
Traduccions GironaTraduccions BarcelonaTraduccions TarragonaTraduccions Lleida
Traductor GironaTraductor BarcelonaTraductor oficialTraductor JuratTraductor TarragonaTraductor Lleida
Traduccions oficialsTraductors oficialsTraductor jurat gironaTraductor juratTraduccions jurades amb certificat digital | 0.782484 | curate | {"ca": 0.9271070615034168, "fr": 0.024297646165527712, "oc": 0.004176157934700076, "pt": 0.0056947608200455585, "es": 0.0387243735763098} | https://www.idiomatic.cat/serveis/internacionalitzaci%C3%B3 |
naciodigital_ca_20220331_0_283551 | NOTA DE PREMSA
AJUNTAMENT DE TONA
Enguany la regidoria de medi ambient de l'ajuntament de Tona, va celebrar el passat diumenge 25 de març al Parc de les Feixetes, la Festa de la Primavera, tal i com s'ha estat celebrant des de l'any 2001.
La festa que durant el matí va estar força concorreguda, va començar a les 10 del matí, amb el recorregut pel nou Itinerari del Castell que compta amb una longitud total de 1.650m i que és apte per a tota la família perquè el recorregut és força planer. El recorregut d'un metre d'amplada, volta tota la part baixa del turó i en la que és possible veure diferents espècies vegetals, indicades a través de diverses fites de fusta i també és possible contemplar diferents espècies d'animals.
Després de la volta es va celebrar una xocolatada popular acompanyada amb coca, al mateix parc de les Feixetes.
Paral•lelament, i a l'antic camp de futbol de la Suïssa, també es va inaugurar a les 11 del matí el circuit de bicicletes realitzat per un grups de joves del poble amb el suport del Punt Jove, la regidoria de joventut i la regidoria d'esports. Així mateix també es va disputar una cursa amb dues categories (de 10 a 13 anys i a partir de 14 anys), en les que hi va haver 21 participants.
Durant el matí es va realitzar un taller d'horticultura ecològica i mostra d'eines, a càrrec de las Mancomunitat la Plana, en la que s'explicava com cultivar i tenir un hort utilitzant el mètode d'en Gaspar Caballero, que segueix criteris de cultiu totalment ecològics i naturals.
A continuació, i a càrrec de les autoritats locals, hi va haver un parlament inaugural de l'itinerari, en la que s'agraïa la col•laboració de les persones, empreses i entitats locals implicades en el projecte, com també a la col•laboració desinteressada dels voluntaris i de la Comissió de Seguiment de l'itinerari, creada específicament per aquest projecte.
A més de tots aquests actes, i també durant tot el matí, es va instal•lar l'inflable de l'Agència de Residus, un joc didàctic per a la quitxalla, que consistia en aprendre com separar correctament les nostres deixalles d'una manera divertida i entretinguda, amb la col•laboració de dos monitors.
D'altra banda, a tots els que varen venir amb bicicleta, o que van portar oli vegetal se'ls va fer un obsequi que consistia en dues bombetes de baix consum i per als ciclistes se'ls lliurava una franja reflectant molt útil per fer-se visible quant s'utilitza la bicicleta.
Com cada any, també hi va haver compost gratuït per a tothom obtingut de la recollida selectiva de la matèria orgànica dels municipis de la Mancomunitat la Plana, que han implantat la recollida porta a porta, en els que hi ha el municipi de Tona, i que s'ha elaborat a les mateixes instal•lacions de la Mancomunitat.
A càrrec del Centre Excursionista de Tona, i en el mateix Itinerari del Castell, es va realitzar un taller per aprendre a orientar-se amb l'ajuda d'unes indicacions concretes i d'una brúixola.
Un dels últims actes de la festa, va ser una xerrada d'humor sostenible a càrrec d'Uri Riu, sota el títol "Família sostenible, família responsable", que girava entorn de qüestions relacionades amb el medi ambient com els residus, l'aigua o el canvi climàtic, des d'una perspectiva humorística i de molta actualitat.
Per últim i cap a tres quarts de dues, l'acte es va cloure amb la penjada de 15 caixes niu, amb la col•laboració del Grup de Naturalistes d'Osona i amb voluntaris assistents a la festa, a tot el recorregut de l'Itinerari del Castell. Aquestes caixes de fusta van ser acabades de muntar en el taller que es va organitzar al Punt Jove de Tona i amb la col•laboració dels mateixos nois i noies del Punt. | 1 | perfect | {"es": 0.008771929824561403, "ca": 0.9912280701754386} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/2421/galeria-fotos-festa-primavera-nova-ruta-turo-castell-tona |
cawac_ca_20200528_11_142230 | El gendarme Cruchot s'enamora de Josefa, la vídua d'un coronel de gendarmes. La parella es comença a trobar d'amagat però Nicole, la filla de Cruchot, se n'assabenta i no hi està d'acord. Poc a poc, les relacions entre Josefa i Nicole s'aniran estabilitzant, però Cruchot està més preocupat pel seu ascens que per les seves dones.
El gendarme Cruchot s'enamora de Josefa, la vídua d'un coronel de gendarmes. La parella es comença a trobar d'amagat però Nicole, la filla de Cruchot, se n'assabenta i no hi està d'acord. Poc a poc, les relacions entre Josefa i Nicole s'aniran estabilitzant, però Cruchot està més preocupat pel seu ascens que per les seves dones.
El gendarme Cruchot i la seva filla comencen una nova vida a Saint-Tropez. Allí, el policia es pren molt seriosament la seva feina mentre observa com Nicole va fent nous amics. Però la noia explica que pertany a una família de milionaris i això provoca un embolic amb una banda de lladres.
El gendarme Cruchot i la seva filla comencen una nova vida a Saint-Tropez. Allí, el policia es pren molt seriosament la seva feina mentre observa com Nicole va fent nous amics. Però la noia explica que pertany a una família de milionaris i això provoca un embolic amb una banda de lladres.
Recuperar basses temporals, eliminar espècies invasores i fer replantacions amb arbres autòctons són algunes de les actuacions que el Consorci Alba-Ter realitza en cinc municipis gironins per recuperar els hàbitats de ribera.
Una companyia de teatre alternatiu contracta el David com actor. Començaran a tenir problemes quan els deneguin la subvenció i no sapiguen d'on treure els diners. El Ramon es posa malalt i vol que el cuidi la iaia.
Un funcionari de la Generalitat està convençut que a can Anglada hi ha un extraterrestre. El Felip troba una imatge de la marededéu i alguns Anglada comencen a adorar-la. A l'Eduard li fan por les injeccions i n'hi han de posar unes quantes.00
L'Aïda vol transformar-se en una noia sexi perquè un jove professor de la universitat s'hi fixi. El professor s'hi fixa, i li proposa fer-se passar per la seva nova parella per engelosir la seva ex. La mare de l'Eduard vol fer d'àvia i cuidar-se dels néts abans de casar-se amb un vell milionari i marxar a l'estranger, però tots pensen que és una estratègia per quedar-se a viure amb els Anglada.
L'apassionada i tossuda actitud d'en Dave es fa evident quan topa amb un cavall ferit i creu que ha trobat un descendent dels primers arments de cavalls. La Jodi ha de treballar i, alhora, evitar que en Luke corri riscos perillosos i arruïni el seu futur. La Meg i en Terry s'adonen que han estat molt ocupats adaptant-se als canvis i que no han donat prou temps a la seva antiga relació. Ingressen la Sally a l'hospital amb un coàgul de sang als pulmons.
En Harry s'emociona secretament quan sent que la Sandra ha tornat al poble, però el seu retrobament inicial no va gaire bé, perquè no són capaços de confessar-se l'amor que senten l'un per l'altre. La Kate intenta convèncer l'Stevie que torni a contractar la Jodi, a qui va acomiadar la setmana passada, però l'Stevie no cedirà fins que la Jodi admeti que estava equivocada i la Jodi no tornarà si l'Stevie no l'hi demana.
El David està fotut per la malaltia de la Teresa i és ella qui l'anima. La Teresa se sent en plenitud, la seva vida és com ella sempre havia desitjat. El Monràs s'adona de la relació del Lari i la Mònica i fa plans per la parella. La Mònica li para els peus. L'Elisabet veu l'Enric i la Isona en actitud afectuosa pel carrer i s'afanya a explicar-ho a la Cristina. Per animar el Jaume, la Isabel vol aconseguir que tota la família vagi al casament, fins i tot el Joan.
Un projecte impulsat per Joan Vinyals, juntament amb Ignasi Zamora i David Gómez, que funciona des del 2006. El llenguatge d'aquest guitarrista barceloní sempre ha dut el blues implícit i així ho ha demostrat en diferents formacions com Fuego o Open Arms. Joan Vinyals, a la guitarra, Ignasi Zamora, al baix, Jean Paul Dupeyron a la guitarra i David Gómez a la bateria són Delta Power Trio.
Sens dubte, els germans Puertas són el millor duo de blues acústic de tot l'estat. Influïts per duos mítics com els de Sonny Terry i Brownie McGhee o Paul Rishell i Annie Raines. Els Suitcase han desenvolupat un estil propi, ple de força i sentiment. Pere Puertas, a la guitarra i la veu, i Víctor Puertas, a l'harmònica i la veu, són els fantàstics Suitcase Brothers.
Una silueta va lliscant silenciosament per una corda vertical: es tracta d'un bussejador que fa immersió a pulmó lliure. Encara avui ens preguntem, per què bussejar sense ampolla? Per què aguantar la respiració 2, 3, 4 minuts i anar més enllà dels límits fins a l'asfixia i la pèrdua de coneixement? Què busquen els bussejadors tan lluny de la superfície?
Rick prossegueix la seva aventura a Tailàndia, on es reuneix amb un dels seus herois, David Thompson, un home que ha dedicat la seva vida professional a entendre la gastronomia tailandesa. Més tard, puja a un tren que el durà al sud, fins a Phuket, per aprendre l'art de preparar un tom yum goong, agre i picant, la icona culinària de Tailàndia. Finalment visitarà Malacca, antigament el cor de la ruta de les espècies, per gaudir de les delícies de la cuina nyonya.
Al "Singulars" d'aquesta setmana entrevistarem Maria Reig, una empresària i inversora que ha estat també membre del parlament i del govern d'Andorra i membre de la comissió redactora de la constitució andorrana. L'economia i la política són dues de les passions d'aquesta dona llicenciada en Dret i en Belles Arts. Al món empresarial i econòmic s'hi ha dedicat des de molt jove. Filla única, va haver d'assumir la gestió dels negocis familiars després de la mort del seu pare, fundador del grup Reig.
L'Edo Marés és ferrador, però com que els cavalls ja no es dediquen a treballar al camp, l'Edo ferra bàsicament cavalls de competició, per fer esport i de doma. Amb la seva furgoneta, que li fa de taller mòbil, recorre la comarca posant "sabates" als cavalls.
- Roma - El Joan Mitjans i Lucio Dalla. Lucio Dalla ens va deixar el passat 1 de març de forma precipitada d'un infart. Era un dels cantants populars més estimat pels italians: la seva carrera musical va durar més de quaranta anys. Però la seva mort ha marcat un abans i un després en la forma de veure'l. - París - L'Estefania Bedmar i els Space Invaders. El visitant els veu per tots els barris, però pocs saben què són en realitat. Els Space Invaders són un referent en l'art urbà de París. Aquests marcians fets amb mosaïcs de colors tenen un objectiu: envaïr el món. El "fenomen Invader" pren força als carrers. - Copenhaguen - L'Aina Pociello i Open Stages. Copenhaguen és una ciutat petita i amb una gran representació de gent jove; pot ser és per això que l'aflorament de noves bandes musicals, cantautors i solistes sigui tant constant. Per satisfer aquesta fam de música nombrosos bars, locals i cafeteries de la ciutat es converteixen en petites sales de concert que ofereixen un escenari obert a tothom. Tant si ets músic com si t'agrada escoltar música estigues atent perquè comença el viatge. - Louvaine-la-Neuve - La Sara Canals i una ciutat molt nova. Louvaine-la-Neuve és la ciutat més nova de Bèlgica. Té només 40 anys. Es va crear per resoldre un conflicte cultural i lingüístic a la Universitat, però amb el temps ha aconseguit una personalitat pròpia. És un espai de convivència entre l'ambient universitari i el residencial, amb solucions urbanístiques innovadores, com la zona central de vianants, construïda sobre carreteres soterrades. - Praga - L'Amanda Sánchez i l'hoquei gel. Des del 1998, quan la selecció txeca d'hoquei gel va guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics, la passió per aquest esport ha augmentat d'una manera imparable. Dos equips molt potents, diversos títols mundials i un planter que continua creixent fan pensar en un futur molt brillant per a aquest esport. Avui ja se'l considera un símbol nacional.
No hi ha res a la Terra que s'assembli a un cangur: ulls brillants, salts exuberants, dret i alt com un humà, cries adorables traient el cap per la bossa¿ Aquest nou documental d'NGT investiga tots i cadascun dels aspectes de la vida d'un cangur -alimentació, reproducció, evolució i territori- per determinar què pot estar provocant que els cangurs surtin dels boscos i causin estralls a les ciutats.
Una silueta va lliscant silenciosament per una corda vertical: es tracta d'un bussejador que fa immersió a pulmó lliure. Encara avui ens preguntem, per què bussejar sense ampolla? Per què aguantar la respiració 2, 3, 4 minuts i anar més enllà dels límits fins a l'asfixia i la pèrdua de coneixement? Què busquen els bussejadors tan lluny de la superfície?
Jordània és una terra de nòmades i de pobles antics, dels quals la Sophie i el Pongo seguiran les traces. Al llom d'un dromedari, la Sophie sortirà a explorar el desert mític de Wadi Rum, l'hàbitat tradicional dels beduïns.
Rick prossegueix la seva aventura a Tailàndia, on es reuneix amb un dels seus herois, David Thompson, un home que ha dedicat la seva vida professional a entendre la gastronomia tailandesa. Més tard, puja a un tren que el durà al sud, fins a Phuket, per aprendre l'art de preparar un tom yum goong, agre i picant, la icona culinària de Tailàndia. Finalment visitarà Malacca, antigament el cor de la ruta de les espècies, per gaudir de les delícies de la cuina nyonya.
- Roma - El Joan Mitjans i Lucio Dalla. Lucio Dalla ens va deixar el passat 1 de març de forma precipitada d'un infart. Era un dels cantants populars més estimat pels italians: la seva carrera musical va durar més de quaranta anys. Però la seva mort ha marcat un abans i un després en la forma de veure'l. - París - L'Estefania Bedmar i els Space Invaders. El visitant els veu per tots els barris, però pocs saben què són en realitat. Els Space Invaders són un referent en l'art urbà de París. Aquests marcians fets amb mosaïcs de colors tenen un objectiu: envaïr el món. El "fenomen Invader" pren força als carrers. - Copenhaguen - L'Aina Pociello i Open Stages. Copenhaguen és una ciutat petita i amb una gran representació de gent jove; pot ser és per això que l'aflorament de noves bandes musicals, cantautors i solistes sigui tant constant. Per satisfer aquesta fam de música nombrosos bars, locals i cafeteries de la ciutat es converteixen en petites sales de concert que ofereixen un escenari obert a tothom. Tant si ets músic com si t'agrada escoltar música estigues atent perquè comença el viatge. - Louvaine-la-Neuve - La Sara Canals i una ciutat molt nova. Louvaine-la-Neuve és la ciutat més nova de Bèlgica. Té només 40 anys. Es va crear per resoldre un conflicte cultural i lingüístic a la Universitat, però amb el temps ha aconseguit una personalitat pròpia. És un espai de convivència entre l'ambient universitari i el residencial, amb solucions urbanístiques innovadores, com la zona central de vianants, construïda sobre carreteres soterrades. - Praga - L'Amanda Sánchez i l'hoquei gel. Des del 1998, quan la selecció txeca d'hoquei gel va guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics, la passió per aquest esport ha augmentat d'una manera imparable. Dos equips molt potents, diversos títols mundials i un planter que continua creixent fan pensar en un futur molt brillant per a aquest esport. Avui ja se'l considera un símbol nacional.
Jordània és una terra de nòmades i de pobles antics, dels quals la Sophie i el Pongo seguiran les traces. Al llom d'un dromedari, la Sophie sortirà a explorar el desert mític de Wadi Rum, l'hàbitat tradicional dels beduïns.
Els efectes sobre la salut del fum del tabac seran analitzats demà a "Quèquicom". El fum del tabac conté més de vuit mil productes tòxics, entre els quals l'arsènic i la nicotina. I el programa científic del 33 descobrirà, a partir de les 21.30 i amb el títol genèric de "Tabac: matar a distància", les amenaces per a la salut del tabaquisme, una addicció que causa prop de nou mil morts cada any a Catalunya.
En Jimmy analitza els ingredients de l'esmorzar. Per què s'extreu la part més nutritiva del gra dels cereals? Per què alguns fabricants de cereals hi afegeixen ferro i altres vitamines? Si el cafè instantani no es fa a base de moldre grans de cafè, com es fa? Per esbrinar-ho, en Jimmy recorre a una polidora, una assecadora, un escorredor i cubells de cuina per imitar els molinets, assecadors, corrons i bótes que s'utilitzen a les fàbriques. Amb grans de cereals i un escorredor intenta produir cereals del no-res. Equipat amb una pistola decapant, crea el seu propi cafè instantani i també queda sorprès de veure com un grapadet de remolatxes sucreres, que contenen només un 17 % de sucre, es poden convertir en els grànuls dolços que la gent acostuma a posar-se als cereals.
Els sandvitxos són molt versàtils. Entre dues llesques de pa es pot posar gairebé qualsevol cosa i s'escauen tant per esmorzar, dinar o sopar com per fer pícnic o picar entre àpats. Però què s'hi amaga, en aquest quadrat estàndard? Per què el pa de supermercat es conserva tou més dies que el pa fet a casa? Jimmy Doherty mira de reproduir el "pa de supermercat" fabricant el seu propi mesclador industrial a partir d'un cubell metàl·lic. També es pregunta per què les llesques de formatge processades són tan populars. No podria ser perquè s'adapten perfectament a la mida del pa? Per què es fonen d'una altra manera que el "formatge normal"? I si el formatge processat només conté un 60 % de formatge, quins són els altres ingredients? Per esbrinar-ho, amb una galleda de llauna i un trepant elèctric, en Jimmy posa en marxa la seva pròpia línia de producció de formatge processat al seu graner.
Al "Singulars" d'aquesta setmana entrevistarem Maria Reig, una empresària i inversora que ha estat també membre del parlament i del govern d'Andorra i membre de la comissió redactora de la constitució andorrana. L'economia i la política són dues de les passions d'aquesta dona llicenciada en Dret i en Belles Arts. Al món empresarial i econòmic s'hi ha dedicat des de molt jove. Filla única, va haver d'assumir la gestió dels negocis familiars després de la mort del seu pare, fundador del grup Reig.
- Roma - El Joan Mitjans i Lucio Dalla. Lucio Dalla ens va deixar el passat 1 de març de forma precipitada d'un infart. Era un dels cantants populars més estimat pels italians: la seva carrera musical va durar més de quaranta anys. Però la seva mort ha marcat un abans i un després en la forma de veure'l. - París - L'Estefania Bedmar i els Space Invaders. El visitant els veu per tots els barris, però pocs saben què són en realitat. Els Space Invaders són un referent en l'art urbà de París. Aquests marcians fets amb mosaïcs de colors tenen un objectiu: envaïr el món. El "fenomen Invader" pren força als carrers. - Copenhaguen - L'Aina Pociello i Open Stages. Copenhaguen és una ciutat petita i amb una gran representació de gent jove; pot ser és per això que l'aflorament de noves bandes musicals, cantautors i solistes sigui tant constant. Per satisfer aquesta fam de música nombrosos bars, locals i cafeteries de la ciutat es converteixen en petites sales de concert que ofereixen un escenari obert a tothom. Tant si ets músic com si t'agrada escoltar música estigues atent perquè comença el viatge. - Louvaine-la-Neuve - La Sara Canals i una ciutat molt nova. Louvaine-la-Neuve és la ciutat més nova de Bèlgica. Té només 40 anys. Es va crear per resoldre un conflicte cultural i lingüístic a la Universitat, però amb el temps ha aconseguit una personalitat pròpia. És un espai de convivència entre l'ambient universitari i el residencial, amb solucions urbanístiques innovadores, com la zona central de vianants, construïda sobre carreteres soterrades. - Praga - L'Amanda Sánchez i l'hoquei gel. Des del 1998, quan la selecció txeca d'hoquei gel va guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics, la passió per aquest esport ha augmentat d'una manera imparable. Dos equips molt potents, diversos títols mundials i un planter que continua creixent fan pensar en un futur molt brillant per a aquest esport. Avui ja se'l considera un símbol nacional.
Rick prossegueix la seva aventura a Tailàndia, on es reuneix amb un dels seus herois, David Thompson, un home que ha dedicat la seva vida professional a entendre la gastronomia tailandesa. Més tard, puja a un tren que el durà al sud, fins a Phuket, per aprendre l'art de preparar un tom yum goong, agre i picant, la icona culinària de Tailàndia. Finalment visitarà Malacca, antigament el cor de la ruta de les espècies, per gaudir de les delícies de la cuina nyonya.
Els efectes sobre la salut del fum del tabac seran analitzats demà a "Quèquicom". El fum del tabac conté més de vuit mil productes tòxics, entre els quals l'arsènic i la nicotina. I el programa científic del 33 descobrirà, a partir de les 21.30 i amb el títol genèric de "Tabac: matar a distància", les amenaces per a la salut del tabaquisme, una addicció que causa prop de nou mil morts cada any a Catalunya.
August Tharrats ha estat el pianista pioner del blues i el boogie-woogie al nostre país i ha format part de les formacions més representatives d'aquests estils en el context català. Des de fa anys, lidera el seu propi trio, amb què ha gravat tres àlbums i ha creat un blues amb accent de swing, que ens orienta al jazz clàssic. L'acompanyen Jaume Badrenes als saxos, Jordi Mestres al contrabaix i Anton Jarl a la bateria.
El pianista barceloní és un del màxims exponents del blues i el bugui-bugui, no tan sols a casa nostra, sinó a tot Europa. Amb cadascuna de les seves formacions, Coloma ens ofereix un repertori personal que uneix tradició i originalitat. L'acompanyen: Manolo Germán, al contrabaix; Marc Ruiz, a la bateria; Pep Pasqual, al saxo alt; Dani Pérez, al saxo tenor; Jaume Badrenas, també al tenor, i Joan Chamorro, al saxo baríton.
La Bruixa Avorrida castiga les bessones a l'Asgard, el món dels déus vikings. Thor, el déu del tro, les enxampa menjant pomes màgiques de la deessa Íduun, gràcies a les quals els explica que els déus es mantenen joves. En Loki, un déu envejós i amb afany de poder, segresta la deessa Íduun: s'hi vol casar per fer-se l'amo de l'Asgard. Però, per sort, les Bessones i en Thor troben la manera de rescatar-la...
La Cleo s'haurà d'estar tres dies i tres nits a casa del Clifford, però en comptes de la convidada, sembla que sigui la reina de la casa! Acabaran amics, o tirant-se els plats pel cap?! Més tard, el Clifford, la Cleo i el Bistecs faran de tot per fer que el senyor Bleakman estigui content i els torni la pilota que els ha caigut al seu jardí. Però fer content el senyor Bleakman no és tan fàcil com sembla! Se'n sortiran? !
Avui l'Emily fa una festa a casa per provar jocs nous, escoltar cançons de tot el món i tastar menjars de diferents països. L'únic que no hi anirà és el senyor Bleakman, perquè no li sembla gaire divertit, això de tastar coses noves. Ara, que potser al final s'hi repensa! Avui, a més, és l'aniversari de la mare de l'Emily, i ella li té preparat un regal molt especial!
Després d'heretar una vaca del tiet Abigail, atracador de bancs i pagès, en Joe ha tingut una altra idea brillant. Convencerà en Peabody que la vaca està deprimida i necessita pasturar a l'aire lliure. I si això no surt bé, ho provaran amb el ganxo de banya, capaç fins i tot de foradar una paret! Sigui com sigui, la vaca els traurà de la presó! O potser no? !
L'arribada d'en Johnny Bisturí, un cirurgià plàstic de San Francisco que ha estat condemnat per exercici il·legal de la medicina, ha donat una altra idea genial a en Joe. Li demanaran que els faci unes cares que inspirin amor i confiança, així els guardes se'n refiaran i es podran escapar. Llàstima que això de canviar de cara no sigui tan fàcil com sembla!
L'Scooby i companyia, convertits en periodistes de la revista "El Tafaner", intentaran entrevistar la Norma Deathmond, desapareguda des de la seva última pel·li de terror i només localitzable a la seva mansió vigilada per monstres! Més tard, provaran de desemmascarar el secret de la Mà de l'Horror. Potser els Bessons Von Trasto hi tenen alguna cosa a veure...
Després de quedar-se sense gasolina enmig d'un bosc tenebrós, l'Scooby-Doo i companyia han conegut un granger que els ha posat al dia de la desaparició d'una nau fantasma de l'espai, que es mou pel cel com un esperit malèfic. A més, des que va desaparèixer, hi ha una cosa que volta per la granja, una cosa que deixa unes petjades molt estranyes...
Avui en Chris i en Martin descobriran el poble dels porcs formiguers, uns animals que costen molt de veure i que estan emparentats amb... els elefants?! A més, els coneixeran molt de prop! Sobretot en Chris! Un porc formiguer, tot fugint d'una hiena, se li ha amagat a la motxilla! Ara els tocarà tornar-lo al seu cau! Els hi acompanyes? !
En Chris i en Martin, que han sortit d'excursió a buscar dragons voladors, han acabat descobrint el pla malèfic de l'encara més malèfica Donita Donata. Té intenció de fer servir dragons voladors per crear la nova col·lecció de tardor de les joies vivents! Per aturar-la, hauran d'incorporar el poder del dragó al Vestit de Poder Animal! T'ho perdràs? !
Avui els concursants van a parar a la zona més alienígena del planeta, l'Àrea 51, la base militar més ben vigilada de tot el món. La primera part del repte serà entrar-hi sense que els soldats d'elit els matin d'un tret. La segona és que cada equip haurà de trobar un artefacte extraterrestre que funcioni a dins del famós magatzem "caixa negra"! Hi haurà eliminats, avui? I supervivents?
Avui la gira mundial arriba a Austràlia, un país que et deixa bocabadat... Si en pots sortir viu, és clar! I és que la prova d'avui és "La marató de la mort"! La primera part és una cursa d'emús fins a les Blue Mountains, un viatge amb serps verinoses i escorpins assassins. La segona, fer un salt mortal per esquilar una colla de xais! Però, qui farà avui el salt de la vergonya?
A punt per anar-se'n de campaments, els nostres herois han hagut de fer-se càrrec d'una missió d'última hora. Precisament, resulta que, en uns altres campaments, hi ha aparegut un alienígena que s'alimenta de criatures. En Martin, la Diana i en Java tindran feina, però també tindran campaments...
A Nova York han començat a aparèixer tot de criatures prehistòriques. Els nostres herois han localitzat un científic boig que, amb l'ajut d'una geoda màgica, té la intenció de recrear un món juràssic. Si no l'aturen, en Java aviat se sentirà com a casa, en plena era prehistòrica.
El Capità i companyia, per evitar que es faci realitat la llegenda i que el tresor de l'Esquirol Daurat caigui a mans de les rates, n'han acabat robant la clau. Es tracta d'una clau que representa la promesa de misteris, aventures, pistes falses, dobles jocs diabòlics i un clímax final d'infart. T'hi apuntes, a la recerca del tresor perdut? !
Arran d'una discussió, en Julien ha decidit que a partir d'ara dividiran el regne. Ell es quedarà sol en una meitat i en Maurice i en Mort viuran a l'altra. La pega és que, com que se sent sol, ha començat a fer la punyeta als pingüins, que ara faran el que calgui perquè els lèmurs facin les paus! Per cert, al zoo ha arribat una granota que li diuen l'Intocable. Vols saber per què?
Avui, l'Scooby-Doo i companyia són a Texas, al ranxo d'en Matt, l'oncle de la Daphne. Allà descobriran que el Gran Esperit de Tamuka i el fantasma d'un curandero podrien tenir relació amb una colla de lladres de bestiar. Un altre misteri ple d'enigmes, ensurts, toros que parlen i moltes coses més... Te'l perdràs? !
Després d'haver portat la Màquina del Misteri al mecànic, tot fa pensar que s'ha tornat boja. I és que no para de perseguir l'Scooby-doo i tota la colla! Ara, que el pitjor encara ha de passar... Aviat els la robaran i, segons l'Scooby-doo i en Shaggy ha sigut cosa d'un fantasma. Ells sempre en veuen, de fantasmes, però aquest cop potser és veritat!
El Mowgli ha decidit anar-se'n tot sol a la clariana dels elefants per preguntar al Hathi quin és l'animal més valent de la selva. El Mowgli està convençut que és ell mateix, el més valent, però el Hathi li ha dit que, per confirmar-ho, abans ha de buscar una cosa que li faci por. Avui li espera una nit molt llarga al fons d'un pou... i amb una trampa del Shere Khan!
El Baloo, que es passa tot el dia menjant mel, plàtans ben madurets i fent migdiades, està convençut que està més en forma que els seus amics, el Bagheera i el Mowgli. Per això els ha desafiat a una competició. La primera prova serà d'escalada, després vindran les flexions i, finalment, aixecar pesos. Avui més d'un s'endurà una sorpresa!
L'Amanda, si vol que li renovin la beca d'investigació, ha de presentar un treball basat en els marsupilamis. Aviat, però, descobrirà que el milionari que li paga les investigacions, és la mateixa persona que ha promès a en Puntdemira que li donarà una gran recompensa si captura un marsupilami. L'Amanda s'ha de decidir entre la beca o en Marsupilami...
En Theo i en Marsupilami s'han apuntat al campionat d'activitats aquàtiques que se celebra a Chiquito. I no t'ho perdis, perquè els tocarà competir contra la sardina Dede i en Jean-Pierre! Però tindran un altre rival, que s'ha apuntat a última hora, després de veure que hi havia marsupilamis inscrits. T'imagines de qui es tracta?! D'en Puntdemira, és clar!
L'Heffestus, l'amic bruixot d'en Salem, ha vingut de visita. Com s'ho farà en Salem perquè no vegi que ara és un gat? Quina vergonya! S'haurà de disfressar. Però per molt que et disfressis, de vegades és impossible ocultar el que és evident. I l'Heffestus, també va disfressat?
La Sabrina vol participar, tant si com no, a totes les activitats de la Mostra d'Activitats Extraescolars de l'Institut de Greendale. Quan veu que no pot seguir el ritme, decideix prendre una solució dràstica: es farà un parell de clons perquè l'ajudin. Però ara hi ha tres Sabrines!
El constipat d'en Doraemon l'ha obligat a fer servir un dels seus invents per protegir en Nobita, l'Àngel de la Guarda, que aviat acabarà fent-li la vida impossible! Després, en Nobita es cruspirà els Confits de Vapor de Gos Perdut d'en Doraemon. Qui se'ls menja, no sap tornar mai més a casa! Avui, en Nobita es farà un tip de donar voltes! L'hi acompanyes? !
El retorn d'en Màscara de Lleó / En Nobita se'n va de casa durant mooolt de temps
Com que són incapaços d'esperar-se tot un mes per saber com s'acaba el seu còmic preferit, en Nobita i en Doraemon han decidit anar-ho a preguntar a l'autor, que no té ni idea de com continuar-lo. Potser ells li poden donar alguna idea! Més tard, després de discutir-se amb la mare, en Nobita decideix anar-se'n de casa per fer-la patir. Qui et sembla que patirà més, la mare, o en Nobita? !
Mentre les Tortugues proven d'estabilitzar la seva mutació amb els fragments que han quedat del cristall de vòrtex, en Daregg també té intenció de fer-los servir per crear un altre cristall que li serveixi per activar el seu transformador. A més, a partir d'ara, la mà dreta d'en Daregg passarà a ser en Mung, el cap del seu equip de científics.
En Carter, curat de la seva mutació, decideix tornar a la universitat en molt mal moment, perquè en Daregg ha fet servir el seu transportador per fer venir en Trinxant i en Krang de la Dimensió X amb l'objectiu d'aprendre més coses de les Tortugues i del seu armament i, d'aquesta manera, acabar per sempre amb els nostres herois.
La Tamara, després de tallar amb en Fred, s'ha quedat amb el cor trencat i està intentant recuperar-se. En Fred ara ja sap que ha contret el "virus B dels calbs". Si no hi ha un miracle, perdrà tots els pèls del cos. En Fred, en canvi, està convençut que tot plegat l'hi ha provocat una infermera de cabells clars i brillants. Però, qui deu ser? I què deu voler? !
Per culpa d'un terratrèmol, en Fred s'ha quedat tancat dins d'un armari amb la Penelope. Ja és prou trist quedar-se tancat dins d'un armari, però si de companya tens la Penelope, pot arribar a ser molt desesperant! Els que també estan desesperats, encara que sembli increïble, són la família d'en Fred, que ja el comencen a trobar a faltar...
En Son Goku continua el combat contra el monstre Bu, però només lluitarà amb ell fins que en Trunks recuperi el radar de les Boles de Drac, conscient que ha de continuar entrenant en Son Goten i el mateix Trunks perquè aprenguin la tècnica de la fusió. El monstre Bu, cansat de rebre ordres del mag Babidí, decideix rebel·lar-se i desfer-se'n.
Sense la influència del mag Babidí, el monstre Bu és encara més destructiu i, només per avorriment, es dedica a arrasar ciutats senceres. En Son Goku continua amb l'entrenament perquè en Son Goten i en Trunks aconsegueixin la fusió, però només li queden 30 minuts a la Terra, abans que es vegi obligat a tornar a l'Altre Món.
Mentre en Damon i la Meredith decideixen quin ha de ser el pròxim pas que han de fer, l'Alaric troba un aliat inesperat que l'ajudarà a avançar pel perillós camí que ha pres. Durant el ball de la dècada dels 20, en Damon i l'Stefan s'adonen que han d'ajudar en Matt, en Jeremy i la Bonnie a desfer un conjur que podria ser devastador per tothom.
La Sílvia té un caràcter de mil dimonis. A la feina l'adverteixen: o canvia a al carrer.La Esther està molt contenta de tenir la seva germana a casa. La Mariona ha decidit no tornar a Madrid. Les coses, però, no seran fàcils entre elles.La Sílvia ha canviat i sembla una altra persona, però les coses encara van més a pitjor i és despatxada.
La Ester i la Carla fan una aposta. Han d'aconseguir que la Diana tingui una aventura. L'aparició d'un client al bar i l'ajuda d'una vident precipitaran les coses. Al mateix temps, la Sílvia té un somni eròtic amb la Mariona. Més tard és la Mariona la que té un somni eròtic amb la Sílvia. Com acabarà tot això?
Martha torna a casa. Podria ser el final dels seus viatges amb el Doctor? Ara bé, quan Martha descobreix que la seva família ha caigut en la trampa del professor Lazarus (Mark Gatiss) i el seu aparell de manipulació genètica, comença una batalla per la supervivència, ja que l'ADN humà està començant a adoptar una forma monstruosa.
Els pirates del Barret de Palla intenten aturar l'Ozu amb un robot guerrer gegant. Mentrestant, la Nami continua buscant el tresor de l'illa de Thriller Bark, però descobreix que l'han canviat de lloc. Els homes de la Perona, quan veuen un home misteriós que busca en Moria i que es fa dir Kuma, carreguen el tresor i el menjar a bord del Thousand Sunny.
Les sospites de la Doris s'ha fet realitat: el seu irresponsable ex, en Markus comença a infiltrar-se en la seva vida, i vol veure els seus fills. A la Doris no li fa cap gràcia perquè per alguna cosa ha passat d'ells durant 13 anys. A més, sempre ha sigut un home terriblement gelós, i ara la Doris està a punt de casar-se amb en Metin! Mentrestant, l'Ulla, la filla del pastor protestant, comença a ficar-se de cap en una complicada relació a tres bandes amb en Cem i la Lena.
La Sílvia té un caràcter de mil dimonis. A la feina l'adverteixen: o canvia a al carrer.La Esther està molt contenta de tenir la seva germana a casa. La Mariona ha decidit no tornar a Madrid. Les coses, però, no seran fàcils entre elles.La Sílvia ha canviat i sembla una altra persona, però les coses encara van més a pitjor i és despatxada.
La Ester i la Carla fan una aposta. Han d'aconseguir que la Diana tingui una aventura. L'aparició d'un client al bar i l'ajuda d'una vident precipitaran les coses. Al mateix temps, la Sílvia té un somni eròtic amb la Mariona. Més tard és la Mariona la que té un somni eròtic amb la Sílvia. Com acabarà tot això?
En Dick es vol emportar l'Sky al llit, però no té clar si les seves tècniques de seducció li funcionaran amb una noia tan grassoneta, o si se l'haurà de lligar a base de pastissos. A més, avui toca entregar un treball i en Matt ha decidit robar el de la Chloe. La Jas, en canvi, intentarà flirtejar amb el senyor Simon perquè li millori la nota, i l'Ollie, el seu nòvio, no s'ho agafarà gens bé.
En Matt i la Chloe participen a l'obra de teatre de l'institut i s'han de fer un petó. La Chloe està més emocionada que mai, però en Matt diu que no ho pot fer de cap manera. Quan la Chloe comença a sospitar que en Matt és gai, els seus amics prenen accions més dràstiques. D'altra banda, en Dick està decidit a comprar-se una moto i començarà a fer bestieses per aconseguir diners.
La fi del món: Ja no queda ni un àngel i Shinji té el futur de la humanitat a les mans. El Tercer Impacte és una realitat i el pilot ha de fer un viatge, tot sol, fins al fons de la seva ment per descobrir qui és i què vol realment. El centre del món clama l'amor: Des de percepcions de la realitat i dimensions diferents, Shinji ha d'intentar valorar com viu la vida i decidir si vol continuar pel mateix camí o no.
El Turista passetja per les Rambles de Barcelona fent una de les coses que més li agrada: llençar monedes a les estatues vivents però avui descobrirà una nova estatua disfressada de fada, i se n'enamorarà com un bleda.
La Sílvia té un caràcter de mil dimonis. A la feina l'adverteixen: o canvia a al carrer.La Esther està molt contenta de tenir la seva germana a casa. La Mariona ha decidit no tornar a Madrid. Les coses, però, no seran fàcils entre elles.La Sílvia ha canviat i sembla una altra persona, però les coses encara van més a pitjor i és despatxada.
Malgrat el que li ha dit en Dani, l'Ona no es rendeix. Està convençuda que la solució és en Simó. La Mercè té una nova infermera, però no suporta com la tracta. L'Edgar clava la punyalada definitiva a la pobra Mireia. En Bernat, seguint els consells d'en Tito, aposta per la Lucía, però les coses es poden complicar...
La tertúlia de "La Riera" amb l'àvia Remei, David Balaguer, Ana Boadas, Pere Mas i Fermí Fernández. Marc Giró respondrà les consultes dels espectadors sobre estil i bones maneres. Acomiadarem la setmana a Puig-Reig amb Àngel Llàcer i Manu Guix, "Els Optimistes" de Catalunya Ràdio, que interpretaran una cançó dedicada a la població.
Cau un cos esquelètic del teulat del Gran Teatre i l'identifiquen amb el nom de Virgil Smart. La vídua, l'Stella (Kate Trotter), és ara propietària del teatre juntament amb el seu nou marit i una petita colla de gent, entre la qual hi ha una jove i atractiva actriu i el seu promès, que asseguren que en Virgil havia aparegut mort d'un atac de cor al seu escriptori. L'Stella insisteix que el seu marit havia estat enterrat com cal, però si aquest és el cos d'en Virgil, de qui era el cos que van enterrar? Es veu que l'afortunat és l'Eddie, un actor sense feina. Per acabar-ho d'adobar, en Murdoch (Yannick Bisson) descobreix una sala secreta a l'oficina d'en Virgil que ha estat destinada, clarament, a la seducció. Pot ser que els assassinats siguin el resultat d'una baralla entre amants, un marit gelós o un amant desdenyat? Una cosa és segura: un dels actors sap què va passar aquella nit i en Murdoch sap com fer-lo cantar.
Nick, un policia de Los Angeles, fa temps que no sap res de la seva germana Faith, de 18 anys, que ha vingut a Barcelona per treballar de model. Un cop exhaurides les possibilitats de localitzar-la des de la distància i, preocupat per les notícies que arriben d'Europa, on s'estan produint una sèrie d'atemptats contra interessos americans, decideix viatjar a Barcelona, ciutat que acaba de patir les conseqüències de l'última explosió, l'objectiu de la qual ha estat una agència de viatges americana.
Les enraonies sobre el possible comportament corrupte del Sergi continuen. En Sergi ha denunciat el constructor que ha intentat subornar-lo. Poc després, però, sap que algú l'ha denunciat a ell per haver acceptat els regals del Martorell. La Raquel rebrà la visita de la Cristina i demana al Julià que li expliqui coses sobre la seva amiga que ella ja no recorda. La Marcela pateix perquè no sap si el Tomàs i la Tura coneixen l'existència del fill del Magí.
Djangologie és un quintet que es dedica bàsicament al Gypsy Swing i que crea material propi al voltant dels diferents "palos" d'aquest estil. Swing, vals, rumba, bolero o bossa nova, es combinen d'una manera natural en un joc de complicitats entre els solistes d'aquesta formació, que va ser una de les pioneres a casa nostra. Joan Ramon Puntí a la guitarra, Pere Soto a la guitarra, Albert Vila al contrabaix, Joan Aguilar al violí i Marc Casas al vibràfon. | 0.654521 | curate | {"fr": 0.011685031502400843, "ca": 0.9598934191900969, "es": 0.014349551749979183, "nl": 0.003663715340420217, "it": 0.005356795914402287, "st": 0.003497182824946571, "oc": 0.0003885758694385079, "la": 0.0003330650309472925, "en": 0.00041633128868411555, "hu": 0.00041633128868411555} | http://cosa.totsrucs.cat/index.php?day=21&month=8&year=2012 |
mc4_ca_20230418_14_356982 | Florentino envia un missatge reconciliador (Carles Fité)
Florentino envia un missatge reconciliador
3 min. 06/09/2014 00:00
La compareixença d’ahir de Florentino Pérez davant dels mitjans de comunicació per explicar els comptes del seu club no és fruit de la casualitat. De fet, només cal remuntar-se a l’any passat per veure que no ho va fer i es va limitar a tenir reunions privades amb els socis compromissaris. I per què ho ha fet ara? Doncs perquè li ha interessat. Necessita enviar un missatge de tranquil·litat als seus aficionats i sobretot traçar una línia de pau amb Jorge Mendes, amb el qual les relacions s’han complicat en aquest tancament de mercat. Des que ha assumit el càrrec de secretari tècnic ha pres algunes decisions impopulars que s’han agreujat amb la derrota a la Lliga a Anoeta. Bàsicament no ha agradat el fet que s’hagi desprès de Di María i Xabi Alonso i hagi portat Chicharito en lloc d’un il·lusionant Falcao.
Aixoplugat sota uns números impecables que registren un rècord d’ingressos, va deixar clar que els que han marxat és perquè volien, ja que tenien contracte en vigor i al Madrid no s’hi queda qui no hi vol estar. I pel que fa als fitxatges va passar la patata calenta al seu entrenador, dient que la renúncia a Falcao va ser responsabilitat d’Ancelotti. Per tant, primera part del missatge enviada: ell no té cap culpa, simplement el club ha d’estar per sobre dels noms propis i s’ha de respectar l’opinió de l’entrenador.
La segona part del missatge era més complicada i sobretot més important: estendre la mà a Cristiano Ronaldo i per extensió a Jorge Mendes. Florentino és conscient que enemistar-se amb el representant portuguès no és bo i més quan bona part dels cracs de la plantilla estan a les seves mans. Un cop tancat el mercat és moment d’acostar postures i buscar la pau. El Madrid necessita Cristiano i la influència de Mendes és bàsica per al rendiment i l’estat d’ànim del jugador.
I per això era tan important dir aquestes dues frases: que Cristiano és el millor jugador del món i que continua sent el que més cobra amb diferència de tota la plantilla. Dos titulars que, per cert, són els que més han destacat la premsa pròxima a la directiva blanca. El missatge havia de quedar clar i Jorge Mendes ara ha de recollir el guant enviat per Florentino i restablir les relacions.
El president del Madrid ja ha preparat el terreny perquè tot torni a la normalitat. Ara només li falta la part esportiva i ja ha avisat Ancelotti que no pot repetir-se el que va passar a Anoeta. Es pot guanyar o perdre, però no es pot dubtar de l’actitud de l’equip. I si ha de fer canvis que els faci, fins i tot a la porteria… | 0.822077 | curate | {"ca": 0.9916540212443096, "eo": 0.002276176024279211, "en": 0.006069802731411229} | https://www.ara.ad/firmes/carles_fite/Florentino-envia-missatge-reconciliador_0_1207079320.html |
mc4_ca_20230418_18_121840 | El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de l’IMSP és un centre d’atenció als infants amb trastorns en el seu desenvolupament o amb risc de patir-los, des del moment de la concepció i, com a màxim, fins que compleixin sis anys, i a llurs famílies.
Es prioritza l’atenció als infants de menys de tres anys i als infants amb afectació greu, d’acord amb el criteri clínic dels professionals del CDIAP. Aquesta atenció es fa des de diferents àmbits, com ara el familiar, el sanitari, l’educatiu, el social i altres, per procurar un tractament global, integrat i coordinat.
(09/03/2016) ANNEX NOTA DE PREMSA CDIAP.pdf | 0.787309 | curate | {"ca": 0.9309791332263242, "en": 0.06902086677367576} | http://imspbdn.cat/web/fonts/noticies/mostra_noticia.php?Item=749 |
mc4_ca_20230418_1_51733 | Cercador de Empreses en Rellinars, Catalunya - Empreses a Catalunya
Contenidors i reciclatge Assegurances Massatges Acadèmies d'idiomes Funeràries Centres de formació Tallers Lleure Arquitectes Finestres, vidres, portes i persianes Menjar Dansa i balls de saló Constructores Bars i restaurants Aparell digestiu Podòlegs Autocars regulars Fisioterapeutes Materials i estructures Agències de viatges Centres educatius Gestories i assessories Gestió de residus Moda de dona Assessorament per a empreses Festes i celebracions Advocats Forns de pa Acadèmies de bellesa Acadèmies d'art | 0.78178 | curate | {"ca": 1.0} | http://empreses.regio7.cat/negocis/rellinars/ |
mc4_ca_20230418_0_672361 | "Hem de lluitar més que l'Osasuna" | FCBarcelona.cat
"Hem de lluitar més que l'Osasuna"
14.09.2007 12:17
Unzué: "Hem de lluitar més que l'Osasuna"
Juan Carlos Unzué ha assegurat que si el Barça vol guanyar a Pamplona haurà de posar-se la granota de treball. El tècnic del primer equip ha parlat del proper rival i de com afronta l’equip el retorn a la competició després de l’aturada de la Lliga.
L’estadi Reyno de Navarra sempre ha estat un camp molt complicat per treure punts tant per al Barça com per a la resta d’equips de Primera Divisió. El tècnic del primer equip blaugrana i entrenador de porters, Juan Carlos Unzué, coneix prou bé l’equip i el club, ja que es va formar com a futbolista en el planter del Tajonar. Per això, en una entrevista a www.fcbarcelona.cat i Barça TV, ha assegurat que el Barça difícilment podrà guanyar l’Osasuna només amb qualitat tècnica: ”És igual qui sigui l’entrenador o a quants jugadors hagin fitxat. Guanyar al camp de l’Osasuna sempre és molt difícil per a qualsevol equip. No n’hi ha prou amb jugar bé al futbol. T’has de posar la granota de treball i lluitar tant o més que l’Osasuna”.
Oblidar Santander
L’últim partit jugat fora de casa va ser al camp del Racing de Santander, on el Barça no va estar al seu millor nivell. Unzué creu que d’aquell partit ja s’han tret les conclusions oportunes i que ara cal passar plana: ”Aquell partit va ser fa tres setmanes i l’equip ha guanyat en ritme. És cert que l’equip no va jugar bé, però ja hem tret les oportunes conclusions i el de diumenge serà un partit molt diferent. El més important és que tinguem el màxim nombre de jugadors en bones condicions i que l’equip surti al camp, convençut de les seves possibilitats”.
Unzué creu que l’Osasuna ha fet una important renovació de l’equip, especialment en les posicions d’atac, on destaca la presència de Portillo, Pandiani o el jove mexicà Carlos Vela: “Cada temporada renova bona part de l’equip per intentar mantenir un bon nivell competitiu. En els últims anys han assolit fites importants, com jugar la ‘Champions’ o la Copa de la UEFA. En aquest sentit, han tocat sostre, però no han perdut el cap fitxant més enllà de les seves possibilitats. Han substituït els jugadors que van marcar el 80 % dels gols la temporada passada, fitxant a davanters de nivell. Veurem si poden mantenir el mateix nivell”.
El fenomen Bojan i Giovani
Unzué veu normal el ressò mediàtic que han assolit els joves Giovani Dos Santos i Bojan Krkic. El més important, però, és que els jugadors toquin de peus a terra i treballin amb humilitat: ”Tot plegat és normal. Juguen en un club gran com el Barça i els nois han donat prou motius com per que es parli d’ells. Però el més important és que són jugadors intel·ligents, que saben assumir aquesta situació. Venen al primer equip a sumar, però la responsabilitat és dels veterans. Ells han de liderar al grup, mentre que Bojan i Giovani aportaran tot el que puguin però sense pressió”. | 0.808668 | curate | {"ca": 0.9798497267759563, "ru": 0.00546448087431694, "en": 0.005806010928961749, "it": 0.008879781420765027} | http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/futbol/temporada07-08/09/n070914101559.html |
mc4_ca_20230418_4_705310 | Ets a: Inici > Àmbits > Via pública, obres i serveis > Alteracions del trànsit amb motiu de la Fira de Maig, del 29 d’abril a l’1 de maig | 0.717573 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ajberga.cat/frontal/noticies/detall.php?apartat=130¬icia=1819 |
macocu_ca_20230731_4_228996 | Articles relacionats
En aquest segon volum proposam de bell nou quinze rutes, distribuïdes estratègicament arreu de la geografia illenca per tal que molts recons en tenguin representació. En general són summament fàcils, on sols cal un material mínim (bon calçat, capell i força aigua) i ganes de sentir un entorn vitenc i ple de relat. Amb aquesta col.lecció de rutes pel cor illenc apostam per camin...
Lany 2013 Joan Carles Palos va posar en marxa Fita a Fita serveis culturals i pedagògics amb lobjectiu inicial de generar experiències al voltant del senderisme, i de viure-les sobretot en família. Mares, pares i els seus fills; i de vegades, fins i tot, padrines, padrins i néts. Perquè sovint les diferents generacions necessitam caminar juntes de la mà i esquinçar soles de...
Avisar disponibilitat | 0.774 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_29964 | EFE 2018-07-02 Les condicions en les visites als presos seran força semblants a les de Madrid
2018-05-17 El van localitzar entre les xarxes quan recollien la captura de la jornada i el van dur fins al port, des d'on posteriorment el va arrossegar mar endins
2018-04-29 Centenars de veïns participen en una nova acció per denunciar l'empresonament dels líders independentistes
ACN 2018-01-03 Alcanar (25,4 graus) i Portbou (23,8 graus) registren els valors més elevats
2017-12-15 La candidata de Cs es reuneix amb veïns de Figueres
2017-12-08 Els fets van tenir lloc aquest dijous a Ventalló, Alt Empordà
2017-09-12 El campament estava a la riba del riu Fluvià i els arrestats, que acumulen antecedents, han quedat en llibertat provisional
2017-09-08 L'alcalde de Llers ironitza amb que el desplegament sigui l'endemà de la Diada i es pregunta si "comença la invasió"
2017-08-03 La víctima, de 13 anys i natural de Barcelona, es trobava a la zona amb altres joves d'un casal d'estiu i s'ha precipitat d'un penya-segat
2017-07-25 Un treballador de les instal·lacions va donar l'alerta als Mossos d'Esquadra
2017-06-17 Unes 200 persones rememoren un acte que ha comptat amb Pasqual Maragall
2017-04-19 Els Agents Rurals i efectius del CRAM han assistit l'animal sense poder salvar-lo
2017-04-03 La parella no haurà de complir la pena sota condició de no tornar a delinquir durant un termini de 2 anys
ACN 2017-04-03 La borrasca dels dies 24 i 25 va deixar més de 100 litres a la ciutat de Barcelona i nevades per sota de 300 metres
ACN 2017-03-31 L'home, que té 44 anys, havia rebentat un cotxe a Roses i va provar de treure diners amb les targetes de crèdit sostretes
2017-03-15 L'home era a la zona boscosa de Sant Miquel de Fluvià quan va veure l'obús, de 155 mm
efe 2017-01-31 El matrimoni que ha mort aquest cap de setmana arrossegat per la riera de Masarac (Alt Empordà) va salvar cinc joves que van tenir un greu accident de trànsit fa 30 anys. Així ho va explicar al seu perfil de Facebook David Arnau, un d'aquells joves que van sobreviure a l'accident auxiliat
2016-05-31 La producció èpica sobre la llegenda d'Otger Cataló inicia una campanya de micromecenatge per finançar el projecte
2016-05-01 Segons els Agents Rurals l'incendi hauria cremat 12´5 hectàrees de vegetació
2016-01-16 Destaquen registres de vent com els 131 km/h del Santuari de Queralt
2015-11-30 Els Mossos han extret de l'aigua més ossos que caldrà determinar a quina part del cos corresponen
2015-09-22 Els Mossos imputen la vídua d'un militar mort per tenir un gran arsenal a casa seva
2015-08-28 La secretària judicial donarà fe de l'escorcoll del despatx de l'administrador de la CatDem i de CDC, Andreu Viloca | 0.871727 | curate | {"ca": 1.0} | : /tags/alt-emporda.html?p=2 |
oscar-2201_ca_20230904_10_180190 | Unes 500 personas gaudeixen de les excel·lents actuacions d’Arizona Baby, Nunatak, 7M i Cristian Set-Roc
Com sempre, vindre a veure les actuacions del Minifestival Creampop a la platja de La Fossa de Calp és una experiència. És un ambient familiar, on tots el membres de la família poden gaudir de la projecció de curtmetratges o de les primeres actuacions musicals. I la nit anava rodada.
Bon començament de la banda local 7M, que interpretava les cançons del seu darrer disc, o la presentació de les noves de Nunatak. La banda de Cartagena ha donat un pas endavat amb Nunatak y el pulso infinito: ara són set membres dalt de l’escenari, on van desgranant amb vents i uns teclats les cançons velles, les noves i alguna que altra versió, com En tu fiesta me colé, de Mecano, una alegria per als més jovens fans, i sobre tot, per a la gent més adulta que acodeix al festival. Per a finalitzar El Grito, el gran hit que inclou el darrer treball i la gent d’allò més contenta.
Arizona baby va repassar els seus grans temes
I després l’espera. Els embussos de trànsit van retardar l’arribada d’Arizona Baby i, aleshores, el canvi de grup es va tindre que allargar per a fer la prova de so pertinent. Però l’espera va valdre la pena. Els mateixos que havien gaudit de Nunatak ho van fer d’Arizona Baby. El trio barbut va anar desgranant els principals hits dels seus darrers àlbums The Truth, The Whole Truth and Nothing but the truth i Secret fires i interactuan amb el públic davant les intervencions de Javier Vielba, qui en determinades ocasions va lloar l’impols del col·lectiu Creampop, organitzador del festival. El show va durar una hora justa, degut al retard del començament, però temps suficient per fer gaudir a fidels i convèncer als nous fans.
De seguida, va arribar l’altre show, el de Cristian Set Roc, a la discoteca Blue Way, de l’hotel Esmeralda, on els irreductibles seguidors del Creampop van ballar fins les 5 de la matinada.
Final feliç per a l’onzena edició del Minifestival Creampop que segueix mantenint el seu poder de convocatòria (unes 500 persones) des de que es celebra a la platja de La Fossa de Calp.
Com sempre, Creampop dóna les gràcies a tots els assistents i als col·laboradors de la proposta: Ajuntament de Calp, AR Hotels, Fundación Caja Mediterráneo i l’agència Casanova.
Comparteix-ho:
Twitter
Facebook
Correu electrònic
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Arxivat a creampop2016
Deixa un comentari
Etiquetes: 7M, arizona baby, calp, cristian set rock dj, nunatak
Arizona Baby y Nunatak, els atractius de la XI edició del Minifestival Creampop de Calp
jul. 7
Posted by creampopfestival
L’onzena edició del Minifestival Creampop Calp ja està en marxa. Enguany será el 22 de juliol i, com sempre, a la platja la Fossa (enfront de l’hotel Esmeralda). El cartell està composat per les bandes Arizona Baby, Nunatak i 7M i el dj Cristian Set Rock. A l’igual que els altres anys, hi haurà una exhibició de curtmetratges abans de començar els concerts.
Arizona Baby és una banda de rock que sempre ha aconseguit bones critiques des del seu començament, allà pel 2003, amb el seu particular neofolk. I sobre tot, pel seu directe, que en 2009 els va aportar a ajuntar-se amb Los Coronas sota el projecte de Corizonas i l’extensa gira, Dos bandas y un destino. Després d’aquesta existosa experiència van editar dos discos, les cançons d’un d’ells, el darrer, Secret Fires, presentaran ara a Calp. Es tracta d’un treball de rock lluminós i lleuger, on s’alternen hits de rock contundent amb cançons pop de carretera solitària.
Completen el cartell la banda local 7M i Cristian Set Rock DJ
Nunatak és una jove banda de Cartagena. Es van donar a conéixer amb l’EP Nunatak y las luces del bosque, cinc cançons de presentació que l’emparetem amb bandes como Mumfords and Sons o The Lumineers, i d’on destaca, per damunt de tot, la singular veu del seu cantant Adrián González i el jocs de ambients instrumentals que l’acompanyen. Ara, tenen un nou disc, Nunatak y el pulso infitinitivo. En aquesta ocasió pareix que Nunatak li ha posat un grau més d’energia a les seus cançons i Grito, el primer single d’aquest segon disc, és una mostra ben clara de les noves intencions de la banda murciana.
Obrirà el minifestival la banda local Siete Males, format en 2003 i que acaba d’enregistrar ara el seu segon disc mitjançant una campanya de crowdfunding. Grups de pop-rock nacional com ara Fito y los Fitipaldis o Héreos del Silencio són les seues referències.
Es celebra el divendres 22 de juliol a la platja de la Fossa (enfront de l’hotel Esmeralda)
En acabar els concerts a la platja de la Fossa, la festa continuarà a la discoteca Blue Bay, al costat d’on es celebren els concerts, amb la sessió de Cristian Set Rock DJ que triturarà els èxits de l’indie nacional i internacional.
Comparteix-ho:
Twitter
Facebook
Correu electrònic
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Arxivat a creampop2016
Deixa un comentari
Etiquetes: 7M, arizona baby, calp, cristian set rock dj, indie, nunatak
Cerca:
Categories
Calpop (1)
creampop2012 (14)
creampop2013 (17)
creampop2014 (11)
creampop2015 (7)
creampop2016 (4)
grups (18)
història creampop (16)
Bloc a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.650293 | curate | {"ca": 0.8921869015702796, "pt": 0.013021830716200689, "en": 0.0425124473381846, "oc": 0.0034469551895825352, "fi": 0.008425890463423975, "ro": 0.0007659900421294523, "fr": 0.0160857908847185, "es": 0.02240520873228648, "it": 0.0011489850631941786} | https://creampopfestival.com/tag/7m/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_129808 | Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.
Darreres Notícies VilaWeb
07.06.2023 | 13:06 Els Jesuïtes recorren al bufet Roca Junyent i a una associació externa per investigar abusos i mediar amb les víctimes
07.06.2023 | 12:38 El govern pagarà noranta euros per “danys morals” a cada afectat pel caos de les oposicions
07.06.2023 | 12:13 El Meteocat canvia els avisos per temperatura i en crea dos de nous per calor nocturna
07.06.2023 | 12:07 Junts per Llagostera pacta amb el PSC per assegurar-se la majoria absoluta a l’ajuntament
07.06.2023 | 11:08 Una empresa de mobilitat elèctrica farà una gran inversió a l’àrea metropolitana de València | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_31014 | Territori comença a delimitar la polèmica línia que separa els municipis solsonins de Llobera i Torà | Nació Solsona
Territori comença a delimitar la polèmica línia que separa els municipis solsonins de Llobera i Torà
Un veí amb el dolmen més antic de Catalunya situat a la seva finca haurà de passar d'un municipi a l'altre en compliment d'una sentència del TSJC
per Redacció, Llobera, 6 de novembre de 2019 a les 15:55 |
Tècnics de Territori delimiten una de les fites | Laura Busquets
ACN Llobera .- Tres tècnics del Departament de Territori han començat a delimitar la línia que separa els municipis solsonins de Llobera i Torà. Des de fa temps la polèmica entre els dos pobles està servida a raó de la finca d'un veí que, sense desitjar-ho, haurà de passar de Llobera a Torà després que el cas arribés als tribunals i aquest decidís el canvi en base a unes actes de 1890. El veí afectat, Joan Viladomat, no entén que una sentència del Tribunal Superior de Justícia l'obligui a formar part d'un municipi que per arribar al seu ajuntament hagi de recórrer 20 quilòmetres, mentre que té el consistori de Llobera a pocs minuts de casa. Però el motiu de fons, segons apunta, seria el dolmen més antic de Catalunya, de 4.500 anys d'antiguitat, que es troba a la seva finca.
Detall d'una fita que alguns veïns diuen podria marcar el límit dels termes Foto: Laura Busquets
"Per quins motius s'han de canviar aquestes línies amb les que fa 100 anys que ens regim i amb les quals no hem tingut cap problema? ", es pregunta Joan Viladomat, el veí afectat pel canvi de terme municipal. En compliment d'una sentència del TSJC haurà de passar a estar empadronat a Torà i deixar l'administració a Llobera. "Per mi la ciutat és Solsona i la tinc a 12 quilòmetres. Si haig d'anar a l'altra banda, més de 20", ha dit el veí.
Joan Viladomat, el veí afectat pel canvi de municipi Foto: Laura Busquets
Viladomat ha explicat que està content amb el serveis que li ofereix el municipi on ha estat empadronat des de fa més de 60 anys, Llobera. "No hi tinc res en contra de Torà, ni Llanera, ni la Segarra. Però ho veig poc democràtic, perquè no ho puc decidir? ", ha lamentat Joan Viladomat.
Reunió a l'Ajuntament de Llobera amb veïns, tècnics i els alcaldes dels dos municipis Foto: Laura Busquets
Des del consistori i també el veí afectat opinen que la voluntat de Torà per redefinir el límit territorial passa perquè el municipi que pertany a la comarca de la Segarra tindrà un dolmen molt ben conservat, el més antic de Catalunya, que Joan Viladomat té dins la seva finca.
De la seva banda, l'alcalde de Torà, Magí Coscollola, ha assenyalat que no existeix cap dret "a nivell nacional que digui que pots decidir a quin municipi vols pertànyer". "O es pertany a un, o a l'altre", ha afegit. Amb tot, Coscollola ha explicat que el seu consistori "està obert" a explotar el dolmen a nivell turístic de manera conjunta. "Amb la gestió de l'espai i l'explotació conjunta no hi tenim cap problema", ha dit.
Tècnics de Territori comencen a delimitar la polèmica línia que separa els municipis solsonins de Llobera i Torà amb l'ajuda d'alguns veïns Foto: Laura Busquets
Per l'alcalde de Llobera, Ramon Angrill, una solució pel veí afectat podria ser que el dolmen passi a formar part del terme de Torà, però que la línia de delimitació passi "a 100 metres de casa seva i pugui continuar a Llobera". "Sobretot per no perjudicar-lo i que l'administració li sigui el mes propera possible", ha assenyalat.
Els tècnics de Territori que aquest dimecres han visitat Llobera i Torà han explicat a la vintena de veïns i també als ajuntaments que la seva tasca és fer complir la sentència del TSJC "a través de la interpretació d'actes històriques de 1890". "Hem vingut al territori per veure com ho podem interpretar millor", han explicat. Els veïns que hi havia a la reunió, la majoria de Llobera, han mostrat la disconformitat amb la sentència però la satisfacció perquè, "per primera vegada", l'administració ha decidit acostar-se al territori per escoltar-los.
De fet, els tècnics han pres nota de les indicacions dels veïns ja que existeixen determinats noms, topònims o fites que ells recorden molt bé i que en les actes són confuses. El que han fet és oferir informació sobre el terreny als tècnics que els ha d'ajudar a fer millor la seva tasca tècnica, que és delimitar amb exactitud la línia que divideix els dos termes.
Els imperdibles, Municipis, llobera, Torà, dòlmen, territori | 0.820948 | curate | {"ca": 0.9832768361581921, "ms": 0.006779661016949152, "it": 0.009943502824858758} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/31186/territori/comenca/delimitar/polemica/linia/separa/municipis/solsonins/llobera/tora |
racoforumsanon_ca_20220809_0_503334 | Estic una mica catastrofista però jo el trobaria a faltar. ¿Què faríeu vosaltres ara mateix si us diguessin que demà no tindrem xat? ¿Què faríeu aquestes darreres hores? Jo proposaria fer un altre portal semblant. Però clar, el racó és el racó...
Millor no imaginar-ho, ja porto més de dos anys entrant aquí gairebé cada dia i és una droga, però una droga sana. | 0.720207 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_272766 | Els costos d’última milla, un dels reptes més grans que estan enfrontant les empreses del sector logístic – Clúster Logístic de Catalunya
Twitter
LinkedIn
Català
Español
English
Català Català ca
Español Spanish es
English English en
C/ Viladomat 174 | 08015 | Barcelona | Tel. +34 93 496 45 68 | [email protected]
Qui Som
Serveis
Socis
Actualitat
Agenda
Contacte
Fes-te soci
Menu Menu
Els costos d’última milla, un dels reptes més grans que estan enfrontant les empreses del sector logístic
4 novembre, 2022 /by Clúster Logístic de Catalunya
L’última part del procés de lliurament de mercaderies al client final, el que es coneix com a última milla, és un dels reptes més grans que afronta la logística als països europeus més desenvolupats.
I és un veritable desafiament, ja que el nombre d’usuaris al comerç electrònic a Europa es va incrementar de manera vertiginosa, exigint lliuraments ràpids i efectius. De fet, el 2021 va superar els 500 milions d’usuaris, amb una taxa de penetració d’aproximadament el 60% de la població.
En aquest sentit, cal esmentar que els costos de darrera milla representen entre el 13% i el 75% de tot el procés logístic.
Quin és l’impacte de la darrera milla sobre la logística, el client i el medi ambient?
Aquesta darrera part del procés de lliurament de mercaderies o de paqueteria al client final, té un gran impacte en el sector logístic, així com en els clients i les zones de lliurament.
Per exemple, aquests lliuraments impacten en:
1. La congestió al trànsit urbà
En termes reals, es pot dir que un 20% del trànsit d’una urbs pertany al transport de mercaderies. I constitueix un veritable problema sobretot a les grans ciutats capitals com Barcelona i Madrid.
En el cas de Madrid, per exemple, la mitjana de temps que un conductor passa detingut per culpa del trànsit pot ser de dos dies a l’any.
En aquest sentit, disminuir el trànsit de les ciutats és una mesura fonamental. Però mentre les administracions locals prenen les respectives mesures (habilitar zones de vianants o millorar la xarxa pública de transport), les empreses logístiques han de buscar solucions per mitigar i fer front a aquesta situació.
2. La sostenibilitat mediambiental
Aquest és un altre factor de gran impacte, ja que aproximadament el 25% de les emissions de gasos contaminants procedeixen del transport de mercaderies.
Actualment, la qualitat de l’aire pot afectar en un 80% la salut de la població urbana.
3. Els costos associats
El transport de mercaderies per entrega al client pot afectar l’eficiència logística pels costos que té associats.
Fins i tot poden arribar a reduir la rendibilitat de moltes empreses del sector logístic. Per això, cal desenvolupar un sistema eficaç que pugui atendre a satisfacció la demanda creixent de transport de lliurament de mercaderies, per així minimitzar-ne els costos.
4. Creixement del comerç electrònic
L´increment del comerç electrònic està en auge, i ara molt més després de la pandèmia. Aquest sector ha experimentat uns creixements anuals per sobre del 20% al país.
Això ha implicat una competència sense treva entre les empreses per oferir preus atractius al client, juntament amb un nivell de servei excepcional.
El fet ara és que més del 86% dels enviaments es realitzen a domicili amb promeses de termini de lliurament de 24 hores.
Clúster Logístic de Catalunya
Alineem estratègies i sumar esforços per potenciar l’activitat industrial a les pimes | Alineamos estrategias y sumar esfuerzos para potenciar la actividad industrial en las pymes.
https://clusterlogistic.org/wp-content/uploads/2022/11/Los-costes-de-ultima-milla-uno-de-los-mayores-retos-que-estan-enfrentando-las-empresas-del-sector-logistico.jpg 440 800 Clúster Logístic de Catalunya https://clusterlogistic.org/wp-content/uploads/2017/05/Logo_Cluster_Logistica.png Clúster Logístic de Catalunya2022-11-04 08:00:442022-11-04 20:39:26Els costos d’última milla, un dels reptes més grans que estan enfrontant les empreses del sector logístic
Clúster Logístic de Catalunya
C/ Viladomat 174
08015 | Barcelona
Tel. +34 93 496 45 68
[email protected]
© Copyright - Clúster Logístic de Catalunya
L’Institut de Logística de Barcelona solucionarà les necessitats formatives... S’incrementen en més d’un 12% els accidents laborals al sector... | 0.735366 | curate | {"ca": 0.8947243908209132, "en": 0.028862077123255264, "es": 0.06245564229950319, "pt": 0.0016560208185474332, "sv": 0.0011828720132481666, "it": 0.0014194464158978, "fr": 0.0040217648450437665, "cs": 0.0018925952211970665, "de": 0.003785190442394133} | https://clusterlogistic.org/els-costos-dultima-milla-un-dels-reptes-mes-grans-que-estan-enfrontant-les-empreses-del-sector-logistic/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_5607 | S’ha mort Jordi Moners, independentista històric i fundador del PSAN, un intel·lectual compromés com ben pocs i traductor al catalá d’El Capital. https://t.co/AfSRZ0QhmO— Vicent Partal Maria Teresa) December 5, 2019
La fracció anarquista de las CUP no es independentista. ni ara ni abans...perquè crear un altre estat? "l'efímera proclamació de la República Catalana el 6 d'octubre de 1934, on els anarquistes, organitzats al voltant de CNT i FAI i enmig d'un aixecament insurreccional en tot el país, no havien donat suport a la proclamació: «La nostra posició no ha patit variant. .. [ja que] per al poble escarnit, per als explotats, no hi pot haver diferència entres els governants [...] tots són iguals en la persecució de l'proletariat, tots són feixistes quan de defensar els privilegis es tracta. [...]"http://www.agenteprovocador.es/publicaciones/los-fantasmales-anarquistas-que-iban-a-hacerse-con-barcelona | 0.643888 | curate | {"ca": 0.7417582417582418, "en": 0.07582417582417582, "es": 0.1824175824175824} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_76875 | Us esteu aborrint? teniu ganes de riure? voleu explicar els vostres acudits? doncs aquest fil està fet precisament per això explica els teus acudits!
Dos taurons estan veient "Titanic" i quan acaben un li diu a l'altre...- Oh! Com m'agraden les pel·lícules que acaben bé! Un matrimoni de taurons a alta mar. I el tauró mascle, li Ona a l'orella al tauró femella...- És increïble... milions de persones en el món lluitant perquè la nostra espècie no s'extingeixi... i ara em surts amb que tens mal de cap! Sabeu quin és el colmo d'un guitarrista? Que li fotin la pua... S'obre el teló... es veu una gran bossa de xutxeries... com es diu la ciutat?Massatxutxes
El darrer queda millor en castellà perquè, tenint en compte que en català es diu llaminadures, la traducció queda una mica forçada.
Però en castellà ja no podria ser "massa"
Bon apunt . Deixe-m'ho doncs en què està una mica forçat. | 0.737268 | curate | {"es": 0.0330672748004561, "ca": 0.927023945267959, "fr": 0.039908779931584946} | |
mc4_ca_20230418_11_248466 | Sempre presents entre nosaltres.
En el començament del curs us demanenm un record i una pregària per persones estimades i vinculades a la nostra Hospitalitat que han estat cridades a la Casa del Pare al llarg d'aquest any.
Desembre 2017 i Gener 2018:
M. Josepa Rovira Guasch
Josep M. Biosca
Teresa Bellmunt Gavernet
Assumpció Murtra Solé.
Francisca Reverté Carreras
Fernando Batalla Aubareda.
Que Dèu Pare Nostre, els aculli en el seu Si.
Que la Mare de Deu de Lourdes els hagi estat confort de pau, llum i esperança en el seu pas a la Vida Plena.
PD: Si es el cas que ens hem deixat d'anomenar algú ens ho pdeu fer saber enviant un email a [email protected]. Gràcies.
Ben retornats TOTS...
Ja a finals de setembre, Tarragona ciutat en plena Festa Major de Santa Tecla, Reus en vigilies de la Misericòrdia i amb l'estiu acabat tornem a posar els motors en marxa i a començar un nou curs.
Enguany hem gaudit un pelegrinatge excepcional, com no feia anys, mes joventut que no pas anys que fa que pelegrinem a Lourdes, quasi be una cinquantena de nois i noies de diversos indrets de l'Arxidiocesi han fet voluntariat a Lourdes amb el pelegrinatge i Déu ni dó el que han treballat i de valent.
Al Full Parroquial del diumenge 29 de juliol hi trobareu una bonica aportació de Maite Fernández, jove de la parròquia del Milà, que narra en primera persona el que ha representat per ella participar en el pelegrinatge. Unes setmanes abans, el 8 de juliol en la seva glossa setmanal, el Sr. Arquebisbe ja ens en parla en l'escrit Seguint les pases de Bernadette. Ho podeu trobar seguint el següent enllaç: Església de Tarragona.
Una novetat d'enguany...
Podeu reviure el pelegrinatge i obtenir fotos dels diferents actes ralitzats, seguint el següent enllaç:
46è Pelegrinatge a Lourdes. Hospitalitat Tarragona
Desitjant que hagueu passat un bon estiu, disfrutat de toootes les Festes Majors i d'unes merescudes vacances, ben aviat rebreu notícies de noves activitats...
Etiquetes de comentaris: Noticiari, Pelegrinatges
Ja hem iniciat les inscripcions al 46è Pelegrinatge Diocesa a Lourdes, podeu trobar mes informació a l'enllaç
https://46pelegrinatgetarragonalourdes.blogspot.com.es/
Etiquetes de comentaris: Activitats hospitalaris, Noticiari, Pelegrinatges
46 Pelegrinatge Diocesà a Lourdes. FEU EL QUE ELL US DIGUI
del 6 al 10 de juliol de 2018, clica la foto.
Fotografies del 46è Pelegrinatge
Fotos Oriol Ventura. Cliqueu la imatge per visualitzar l'album digital | 0.797811 | curate | {"ca": 0.9329769736842105, "en": 0.009457236842105263, "es": 0.04893092105263158, "fr": 0.008634868421052632} | http://hospitalitattarragona.blogspot.com/ |
mc4_ca_20230418_6_154908 | Escrito el 3 de Septiembre de 2016 en catalán con un tamaño de 5,4 KB
Què vam fer malament el govern davant la crisi?
No Es va fer res per preveure-ho. 1. El govern haura d’haver fet: -Frenar el Crèdit dels bancs i controlar-los més. –Deixar de banda les polítiques d’estímul A la compra d’habitatges. –Afavorir el lloguer (públic i privat). 2. Després, La crisi es va negar i es va minimitzar. 3. Es va dir: la banca espanyola és la Més sòlida del món. 4. Quan ja no es podia negar la evidència: “com a màxims 1 O 2 anys”. 5. Concl: Es va trigar massa temps en fer res.
HERENCIA DE LA CRISI A Espanya:
1- 1997 à Deute Hipotecari aprox 60% renda disponible. 2010 à Deute Hipotecari aprox 130% Renda disponible. 2- 2 milions d’habitatges sense vendre (1 milió acabats +1 milió no acabats). 3- 1 milió d’aturats que difícilment Tornaran a treballar en aquest sector. 4- Han tancat moltíssimes empreses del Sector. 5- Sistema financer molt endeudat i amb actius immobiliaris que no pot Vendre. 6- Empreses i faimilies trigaran anys en recuperar-se dels seus deutes.
LA PRIMERA GRAN CRISI GLOBAL DEL S.XXI:
1- Va començar dins del sistema financer. 2- 2000 – 2007 molta eufòria (guanyava Diners), Diner barat, diner baundant (fàcil aconseguir crèdits), boom Immobiliari (donar feina a molta gent i fa rics a molts), sistema financer és Global i poc regulat.
LA CRISI FINANCERA MUNDIAL PAS A PAS:
–Març - 2007 à Nombre molt gran d’hipoteques impagades. –Agost – 2007 à Molts Bancs reconeixen pèrdues millonàries (moltes fan fallida). Ens afecten per les Preferencies. –Novembre – 2007 à Infecció de diner als bancs, primera a Estats Units però poc despresa Europa (UE). La crisi a UE va començar a Anglaterra. – Setembre – 2008 à Intervenció de molts bancs a EEUU (gehman brothers fa fallida).
LA POLÍTICA MONETÀRIA:
Conjunt de Mesures que pren el banc central per assolir els objectius principals de la Política monetaria. Instrumnets: modificar els tipus d’interès. Modificar la Quantitat de diner en circulació.
Funcions Dels bancs centrals:
–Formular la política monetària:
(-fixar objetius Monetaris, -fixar els tipus d’interès bàsics, -fixar el volum de les reserves i Regular la quantitat de diner del sistema.). –Emetre bitllets (monopoli). –Actuar Com a banc de bancs (prestar diners a la banca privada). –Supervisar el sistema Financer (vigilar el correcte funcionament dels bancs i caixes). –Mantenir i Gestionar les reserves oficials (divises i or).
TIPUS DE POLÍTICA MONETÀRIA:
–Expansiva:
Augmentar L’oferta monetària (la inflació no es problema, hem d’increment la producció i L’ocupació). (esquema). –Restrictiva:
Disminuir L’oferta monetaria (l’objectiu prioritari és el control de la inflació) (esquema). El responsable d’aplicar la política monetaria es la seu del BANC CENTRAL EUROPEU (A Frankfurt).
La Política monetària del BCE (bancs centrals nacionals):
–Objectius:
+important és estabilitat dels preus (Controlar la inflació o deflació). Altres es: -procurar l’estabilitat d de la Moneda “euro” davant altres monedes estrangeres. –Vetllat pel creixement Econòmic. –Oferta monetària i inflació.
Què Pot fer el BCE per controlar la inflació?
–Reduir la quantitat de diners en Circulació. –Pujar els tipus d’interès.
Problemes BCE:
Té problemes en les atribucions i en les seves competències. Per Solucionar cal fer: –Poder prestar diners als estats. –A part de controlar l’inflació També ha de prioritzar el creixement econòmic. –Tenir independència respecte Alguns governs europeus.
Funcions Actuals del Banc d’Espanya:
1- Executar a Espanya la política monetària del BCE. 2- Vetllat pel correcte funcionament del sist. Financer a Espanya. 3- Prestar els serveis de tresoreria al sector públic. 4- Actuar d’agent Col·locador del deute públic (bonos del estado, estalvis de 20.000 euros mes o Ments que et tornen amb interessos).
ELS BANC D’Espanya – EQUIVOCACIONS:
1- No vigilar les actuacions dels bancs i Caixes. 2- Nointervenir en les males practiques dels bancs i caixes com va ser La venda de preferents. 3- Va tardar massa en intervenir quan la crisi ja es Veia venir.
Intervenció del Fed:
la seva prioritat era reactivar l’activitat Economica. –Puja Qmonetaria (- baixa % reserves i baixa tipus d’interès). – Baixa tipus d’interès.
Funcions dels bancs centrals Tema 12 el diner i els bancs Bancs de reserves fraccionàries Definicion sistema de bancs de reserves fraccionaries .En que consisteix el sistema de bancs de reserves fraccionaries Economia | 0.762763 | curate | {"es": 0.06551410373066424, "ca": 0.8682893539581438, "cs": 0.0022747952684258415, "oc": 0.00932666060054595, "th": 0.008416742493175615, "fr": 0.02616014558689718, "pt": 0.011373976342129208, "it": 0.00545950864422202, "en": 0.0031847133757961785} | https://www.xuletas.es/ficha/sistema-bancs-reserves-fraccionaries-1/ |
cawac_ca_20200528_11_14284 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Luis García i Beranger protesten a Iturralde després del partit
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
L'Espanyol de Mané ha sortit de les places de descens de la classificació de Primera gràcies a la derrota del Mallorca contra el Getafe. L'equip balear, entrenat per Gregorio Manzano, queda amb pitjor diferència de gols que l'Espanyol, fet que ha permès els blanc-i-blaus allunyar-se del descens, zona en la qual segueixen l'Osasuna i el Recre, que s'han enfrontat avui al Colombino amb victòria dels locals (1-0).
L'Espanyol no ha pogut sumar en el segon desplaçament consecutiu i ha perdut per 2-1 davant el València a Mestalla. Els de Mané s'han avançat al marcador amb un gol de Román als 28 minuts, però abans del descans Rufete ha estat expulsat per tocar la pilota amb la mà. A la segona meitat, amb un jugador menys, l'Espanyol ha canviat a una defensa de cinc homes. L'empenta del València, però, ha estat superior i Albiol ha empatat a l'aprofitar un rebuig defectuós de Torrejón. Al final, Vicente, en una jugada individual, ha posat el 2-1 definitiu. Malgrat la bona imatge dels blanc-i-blaus, l'Espanyol seguirà una setmana més en posicions de descens.
Fran, si treient mocadors i fotent xiulets( aixó ho dius tú) anem els primers i amb avantatge no ens fa falta res més..hehe....com diu un company, per aquesta regla de tres,amb deu partits més que no guanyeu igual os classifiqueu per la Champs jaja
RAC1. Informació esportiva. Feta per gent que se suposa que especialitzada en això. Notícia del dia: l'Espanyol surt de la zona de descens... mercès a la victòria del Recreativo! RAC1 només és una mica menys sociata i paupèrrima.que Catalunya Ràdio.
-
.
.
#11 Paco Pil, Hojpitalé. 14/12/2008 - 23:32
Valorar
Fran, quin fàstic que treguis temes com el suïcidi, per aquesta regla de tres, vosaltres sou uns assassins de nens. Recordes allò de la bengala a l'antic Sarrià? Disculpa't, miserable.
-
.
.
#10 Ramon, Barcelona. 14/12/2008 - 20:51
Valorar
Perdent un partit heu sortit de la zona de descens. Ara n'hauríeu de perdre deu més de consecutius per continuar l'escalada.
Fran, si treient mocadors i fotent xiulets( aixó ho dius tú) anem els primers i amb avantatge no ens fa falta res més..hehe....com diu un company, per aquesta regla de tres,amb deu partits més que no guanyeu igual os classifiqueu per la Champs jaja
RAC1. Informació esportiva. Feta per gent que se suposa que especialitzada en això. Notícia del dia: l'Espanyol surt de la zona de descens... mercès a la victòria del Recreativo! RAC1 només és una mica menys sociata i paupèrrima.que Catalunya Ràdio.
-
.
.
#11 Paco Pil, Hojpitalé. 14/12/2008 - 23:32
Valorar
Fran, quin fàstic que treguis temes com el suïcidi, per aquesta regla de tres, vosaltres sou uns assassins de nens. Recordes allò de la bengala a l'antic Sarrià? Disculpa't, miserable.
-
.
.
#10 Ramon, Barcelona. 14/12/2008 - 20:51
Valorar
Perdent un partit heu sortit de la zona de descens. Ara n'hauríeu de perdre deu més de consecutius per continuar l'escalada.
-
.
.
#9 Espanyolista "malgré lui", Barcelona. 14/12/2008 - 20:23
Valorar
La lliga acaba posant cadascú al seu lloc. Si l'Espanyol va dels ultims es per la mísera qualitat dels seus jugadors, la majoria dels quals el més rodó que en vist en sa vida es una capsa de sabates. S'ens lesiona De La Peña i ja no hi ha res a fer.
-
.
.
#8 Fran, LLinars. 14/12/2008 - 16:49
Valorar
Estudieu vosaltres que nomes sabeu xiular,treure mocadors,xq d´animacio pitjor que anar a misa.Com sempre ha passat els imperis acabaran,en Hans Gamper ja ho veure amb anticipacio i per aixo es va suicidar,per cert,sabia catala?xq no deixaba jugar cat´s?
-
.
.
#7 és que m´escollono, dels periKus. 14/12/2008 - 14:12
Valorar
ostres ara m´assabento que a Catalunya hi ha un club que es diu Real Madrit..jeje Xavier a mès de periKot ets un incult, estudia una miqueta xating...
-
.
.
#6 almejes Dani, les millors. 14/12/2008 - 14:08
Valorar
ooohhhhh no pot ser????!!!!???? Buenu ara ho arreglarem tot marcant un gol al camp del Farsa al camp dels suissos a l´orinal perque nusaltres som els millors del mon mundial i part de Curneyá Tomás donat pressa per impugnar el partit contra el Valensia
-
.
.
#5 xavier, bcn. 14/12/2008 - 12:26
Valorar
Aquests culers foteu pena, sou patètics i la escoría de Catalunya, marxeu al vostre país ( Suïssa ) que a Catalunya hi han dos grans clubs fundats per catalans, sabeu qui són???? ( RCD Espanyol i Reial Madrid ) . Foteu el camp prepotents
-
.
.
#4 LLUC, BARÇA more than a club. 14/12/2008 - 11:20
Valorar
Shhhhh! Calleu, el Camp Nou afina la veu : A SEGUN-DAA OO-EE, A SEGUN-DAA OO-EE, A SEGIN-DAA OO-EE, A SEGUN-DA EE-OO-EE. Aquest cant ressonarà per tot Barcelona. És una gran alegria que el segon equip de Cornellà baixi a la Liga Adelante 2ªA.
-
.
.
#3 Francesc, Barcelona. 14/12/2008 - 10:27
Valorar
Fidalgo, on estas? Aquest es el sorpasso perico??? ?
-
.
.
#2 Paco Pil, Hojpitalé. 14/12/2008 - 01:57
Valorar
L'ejpañó perd. Això és notícia?
-
.
.
#1 jijijijijiji, jujujujujuju. 14/12/2008 - 00:19
Valorar
el millor camp de segona no el podreu pagar haha... a segona els ingressos son la mitat dels de 1ª i la Tv3 os pagarà les escurrialles , aixó os passa per xulos...Tomás impugnasssióóóó | 0 | curate | {"ca": 0.8622296793437733, "en": 0.02181208053691275, "es": 0.025727069351230425, "it": 0.04269202087994034, "fr": 0.018269947800149143, "pt": 0.023676360924683074, "ms": 0.005592841163310962} | http://esports.e-noticies.cat/lespanyol-fuig-de-la-zona-de-descens-23950.html |
macocu_ca_20230731_8_307223 | Tipus d'activitat: Ensenyen a ballar country a totes les persones que en vulguin aprendre. | 0.608849 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_397786 | Hola! Algu de vosaltres sap quins son els cognoms catalans mes tipics? Agrairia alguna llista amb portentatges... o qualsevol cens dalgun poble! Gracies!
A Eivissa, dels 27 cognoms més freqüents, 17 són catalans, no sta pas malament...de fet més de mitja illa porta algun d'aquests cognoms catalans : TORRES MARÍ TUR RIBAS Garcia COSTA FERRER Martínez Rodríguez CARDONA RIERA Sánchez Fernández López González ROIG PLANELLS Moreno SERRA JUAN Pérez GUASCH RAMON PRATS ESCANDELL Gómez BONET A Menorca, dels 30 primers, 22 són catalans : PONS SINTES MOLL MARQUÈS Garcia COLL GOMILA FLORIT BOSCH López MERCADAL CARRERAS Martínez Fernández SEGUÍ Sánchez CAMPS CARDONA González Rodríguez Pérez TORRES VILLALONGA MASCARæquot; OLIVES TRIAY VIDAL BAGUR ORFILA BAGUER Au, ja teniu algunes dades més jejejejeje
M'encanta | 0.843874 | curate | {"eo": 0.0062266500622665, "ca": 0.9726027397260274, "en": 0.009962640099626401, "oc": 0.0112079701120797} | |
crawling-populars_ca_20200525_30_261318 | Accepto la política de privacitat
Qualsevol persona que en la seva dieta augmenta el consum de cru ja es pot considerar un iniciat en el raw. La forma més tradicional de menjar el cru és l’amanida. Començarem la llista d’estris recomanables amb els utensilis que ens permeten desenvolupar una amanida més enllà de la clàssica fulla d’enciam i tomàquet. Això sí, sense oblidar-nos que l’estri més saludable i eficient és la nostra mà, que és capaç de recollir els fruits que ens dóna la natura directament de l’arbre, l’hort o el bosc.
Ganivet de ceràmica Kyocera per tallar la fruita i la verdura a mà com fem amb els ganivets convencionals però amb dos avantatges: Les fulles de ceràmica no transfereixen el seu sabor, olor ni ions metàl·lics als aliments, no es corrompen amb els àcids de les fruites i les verdures i no s’oxiden. A més, conserven el bon estat del tall 10 vegades més que un ganivet convencional. A molta gent els fa por utilitzar-los perquè es trenquen amb facilitat. Si us passa, generalment es fa malbé la punta però es pot arreglar. S’haurà de dur a la botiga, però, perquè el tall té la base de diamant i la reparació requereix certa precisió.
Pelador de ceràmica Kyocera. Encara que és un estri pensat per pelar les fruites i les verdures, seria recomanable acostumar-nos a menjar-les amb pell, menys les que no són ecològiques, esclar. Els avantatges de la fulla de ceràmica són els mateixos que en el cas dels ganivets, però el tall és diferent: ens permet fer un tall a làmines. Amb el pelador es poden fer encenalls de moltes verdures com el cogombre, el carbassó, les pastanagues… És qüestió de provar. Nosaltres hem arribat a fer-ho també amb el pebrot. Les làmines es poden utilitzar en amanides però els més traçuts poden aprofitar-les per farcir canalons.
Mandolina de ceràmica Kyocera regulable. Un altre estri que ens permet laminar moltes fruites i verdures a mà. N’hi ha de dos tipus: La mandolina que lamina i la mandolina que ratlla. La primera permet 4 gruixos. Els més primets són ideals per fer carpaccios de verdures, que suposen un altra forma original de menjar cru. Recomanem que ara a l’estiu tasteu el de carbassó: Talleu el carbassó a tires i marineu-lo amb suc de llimona. Al cap d’una ½ hora com a mínim amaniu-lo amb oli, sal i pebre, i ja ho tindrem a punt. Repetim aquí les prestacions de la ceràmica com a material de tall saludable i durable.
Tallador de verdures spiralli Gefu. Aquest estri és l’última revolució a la cuina. Permet “espirulitzar” verdures com els cogombres, els carbassons i les pastanagues per convertir-los en espaguetis, que es poden afegir a qualsevol amanida o servir-se com a plat principal. Coneixem persones que en saben molt, de cuina, que arriben a fer-ho amb altres tipus de verdura.
La base de l’amanida és l’enciam o qualsevol fulla verda. Si ens iniciem en el raw segurament n’augmentarem el consum, per la qual cosa també volem recomanar un complement que a nosaltres ens agrada molt: el joc de recipients de conservació al buit Kuhn Rikon. No és un estri per processar els aliments sinó per emmagatzemar menjar de manera adient i reduir el malbaratament alimentari. Recomanem netejar prèviament la fulla i eixugar-la bé amb un escorredor manual com el que tenim a la botiga de la casa Zyliss. Recordem que l’excés d’aigua afavoreix que la fulla es podreixi. Aquest escorredor es lliure de BPA (Bisfenol A), per tant, es pot utilitzar també com a recipient per conservar aliments. Tenir un recipient amb fulles preparades a la nevera sempre ens facilitarà la feina de preparar un dinar en aquells dies en què tenim menys temps per cuinar. Els dies que anem amb pressa acabem menjant qualsevol cosa. És molt còmode arribar de treballar i trobar l’amanida neta a punt per ser decorada amb altres ingredients.
Quan acabeu de fer l’amanida, us suggerim que hi empolseu fruita seca o llavors. Un estri del qual ja hem parlat és el molinet manual de llavors Kuhn Rikon. El nou model, aquell que tenia un disseny que no ens acabava d’agradar, funciona de meravella. Fins i tot trenca la llavor de chía sense cap dificultat. Els molinets manuals permeten moldre quantitats petites de llavors però sempre seran acabades de moldre, que és el seu gran avantatge. En cas de que sigui necessari moldre’n quantitats més grans recomanem el molinet de llavors Moulinex Delhi. El seu motor és més potent que els tradicionals de moldre cafè. Podem moldre grans durs, llavors i fruita seca sense que això perjudiqui el motor de l’aparell.
Per conèixer més de prop tots aquests estris i les seves possibilitats, René organitza alguns tallers a la seva botiga. Si esteu interessats a fer el vostre propi grup, també tenen l’opció d’organitzar tallers a demanda (mínim 5 persones, amb un cost de 20 euros per persona amb degustació inclosa).
Sílvia Ferrer-Dalmau Bosch
René, productes per una llar saludable i eficient
www.espairene.com
Reportatges Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Reportatges Menú per donar un impuls al sistema immune!
Què esmorzo? Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
L´especialista Infants equilibrats, adults sans
L´especialista Com tenir cura d’ossos i articulacions de manera natural
tornar — amunt
Accepto la política de privacitat
SEGUEIX-NOS
ON ESTUDIAR
ETS EL QUE MENGES | 2011-2020
Publicació digital controlada per OJD Amb la col·laboració de:
Hola!
Hem detectat que tens activat un adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
Ens agradaria explicar-te que el projecte periodístic i empresarial d’Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l’adblocker per continuar llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el projecte de l’Ets sigui sostenible. | 0.787143 | curate | {"ca": 0.9593208942679442, "es": 0.012102874432677761, "fr": 0.00874096486804505, "pt": 0.004370482434022525, "en": 0.012775256345604303, "ar": 0.0018490502605479913, "eo": 0.0008404773911581779} | : /especialista/espai-rene/estris-per-iniciar-se-en-el-raw |
naciodigital_ca_20220331_0_646319 | La candidata de Vox a la presidència de la Comunitat de Madrid, Rocío Monasterio, ha anunciat aquest dimarts un pacte amb el PP per entrar en un futur govern del territori. Monasterio s'ha reunit aquest matí amb la candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso, i han signat un document que estableix que el partit ultra entrarà en les conselleries i ens de la Comunitat en funció dels vots i escons obtinguts després de les eleccions.
Monasterio ha dit que ara li toca a Ciutadans decidir si es suma o no a aquest pacte. El document signat ha estat lliurat als taronges en una reunió també aquest matí. Segons la dirigent ultra, el candidat de Ciutadans Ignacio Aguado s'ha negat a subscriure'l. De fet, hores abans, Aguado ha apuntat que veu a prop un pacte amb el PP però ha rebutjat de nou la presència de Vox a l'executiu.
El PP nega que l'acord signat reculli l'entrada de Vox a l'executiu
PP ha negat aquest dimarts que l'acord que han signat amb Vox, previ a la conformació de la mesa de l'Assemblea de Madrid, reculli l'entrada d'aquesta formació en un futur govern de la Comunitat i han aclarit que del que es parla és de "proporcionalitat en els ens i els pressupostos" sobre la base del nombre d'escons, segons han explicat fonts populars a l'agència 'Europa Press'.
Es tracta, segons indiquen aquestes mateixes fonts, d'un document que "no és tancat" i que obre ara les negociacions, que tindran com a objectiu la investidura de la candidata del PP a la Presidència de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso. Els populars buscaran que les altres parts, tant Ciutadans com Vox, se sentin "còmodes" i vegin plasmat el "respecte als seus votants".
Rivera rebutja un acord de govern de Cs amb Vox
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha afirmat que el seu partit no signarà cap acord perquè Vox entri al futur Govern de la Comunitat de Madrid i ha subratllat que amb qui estan negociant és amb el PP i que únicament acceptaran governar amb aquesta formació .
"El que signi o no la senyora Ayuso i el que digui la senyora de Vox no ho sé, només sé el que pot fer Ciutadans i el que ha fet. Cs té un mandat per unanimitat de l'Executiva per formar governs amb, com a màxim , un altre partit polític i amb preferència pel PP, que és el que estem fent. Estem negociant formar un govern a Madrid, un govern de Cs i el PP, amb dos partits en coalició", ha declarat. "Puc assegurar que nosaltres ni ho hem signat ni ho signarem", ha afegit Rivera en roda de premsa al Congrés després de reunir amb el president del Govern en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez, per parlar de la investidura. | 1 | perfect | {"ca": 0.9669389342668222, "es": 0.033061065733177755} | https://www.naciodigital.cat/noticia/181827/vox-anuncia-pacte-amb-pp-entrar-al-govern-comunitat-madrid |
mc4_ca_20230418_4_465111 | febrero 2016 – Associació 500×20
finals 2005 – s’inicia la lluita pel dret a l’habitatge al districte de 9Barris gener 2006 – es publica el manifest fundacional a prouespeculacio.org Nou Barris sempre ha estat el districte capdavanter a Barcelona en el dret a l’habitatge En plena bombolla immobiliària, a la tardor del 2005, quan es construïen al país més habitatges […] | 0.777303 | curate | {"ca": 1.0} | http://500x20.prouespeculacio.org/2016/02/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.