Datasets:
projecte-aina
/
CATalog

Dataset card Data Studio Files Community
1
id
stringlengths
19
44
text
stringlengths
8
1.37M
score
float64
0
1
strategy
stringclasses
2 values
languages
stringlengths
11
3.35k
url
stringlengths
0
15.8k
naciodigital_ca_20220331_0_25964
Els cristianodemòcrates d'Angela Merkel (CDU) haurien aconseguit el 42% dels vots a les eleccions d'Alemanya, segons el sondeig a peu d'urna difós per la cadena pública de televisió ARD. Els actuals socis de coalició de la Cancellera, però, podrien quedar fora del Bundestag amb només un 4,7% dels vots -el mínim per aconseguir representació és al 5%- i forçar Merkel a intentar una aliança amb el principal partit de l'oposició, els socialdemòcrates de l'SPD. Segons el sondeig a peu d'urna, l'SPD hauria obtingut un 25% dels vots. Els Verds i l'Esquerra tindrien un 8% dels vots i els euroescèptics d'Alternativa per Alemanya no entrarien al parlament. La participació a les dues del migdia era del 41,4%.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.naciodigital.cat/noticia/59653/sondejos-peu-urna-fan-guanyadora-merkel
macocu_ca_20230731_8_261843
Dignitat familiar Jordi Matas Dalmases 14/03/2019 La despietada repressió judicial contra l’independentisme no només té com a víctimes les persones empresonades, exiliades i imputades en múltiples causes, sinó que també n’hi ha moltes més que formen part del seu entorn familiar i amical, i que de manera silenciosa i amb impotència pateixen consirosament les conseqüències de les represàlies ignominioses del poder judicial. I més enllà, encara hi ha moltíssima més gent anònima que lamenta i denuncia amb un dolor interior molt profund tot el que està passant i la injustícia d’un estat que, paradoxalment, vol presumir de tenir una bona salut democràtica. De tot aquest calvari, la família mereix un gran reconeixement, perquè el patiment dels que estan imputats, malgrat que mirin de dissimular-ho, o l’angoixosa absència d’aquells que estan empresonats o exiliats, demana als familiars de sobreposar-se quotidianament i, a més, de transmetre ànims i fortalesa a les persones directament reprimides. Com és lògic, cap familiar pot fer el cor fort les vint-i-quatre hores del dia durant tant de temps, i això vol dir que molts d’ells només poden expressar el dolor en la més absoluta intimitat, que només ploren en soledat. I quan el desconsol està tan endins, la tristesa va guanyant terreny i l’esforç per evitar el desànim i per transmetre energia als familiars afectats cada cop és més titànic. De tot el turment familiar, el de la parella, el dels pares que ja són grans i el dels fills que són infants, són, per situacions diverses, especialment cruels. Tenir la parella empresonada, exiliada o, fins i tot, imputada, et penalitza en la part més íntima de la teva existència, ja que et trasbalsen o et priven de confidències, de comunicacions íntimes, de tendresa, d’afecte, d’amor, de comprensió, d’escolta, de consells, d’indulgència, de generositat, de corresponsabilitats i de projectes vitals amb la persona estimada. Que de manera arbitrària i totalment improcedent un jutge limiti o escapci tots aquests aspectes de les relacions personals és un fet indignant i exasperant. La parella és probablement el familiar que pot arribar a sentir-se més desolat, perquè, immers en la desgràcia esmentada, ha de lluitar contra l’adversitat i compaginar el fet de ser el principal referent de l’acompanyament de presos, preses, exiliats i exiliades, amb altres activitats com ara la seva feina professional, l’educació dels fills i filles, l’atenció als pares i mares (i sogres) o la infraestructura domèstica, entre moltes altres. Genera un profunda tristesa que pares i mares que ja són grans vegin els seus fills i filles empresonats, exiliats o imputats amb possibles penes de presó per haver estat fidels a unes conviccions polítiques justes. Quan els pares i les mares són grans no haurien de tenir més neguit que el de preservar la salut i encarar assossegadament els darrers anys de vida, i és precisament en aquests moments quan s’han de sentir acompanyats per uns fills i filles que els han de donar la màxima felicitat i benestar. Per tant, que homes i dones grans vegin com l’abús de poder s’acarnissa amb els seus fills i filles fins a portar-los a la presó o a l’exili, implica rebre una ferotge i inhumana patacada anímica al final del trajecte de la seva existència. No obstant això, tots treuen forces d’allà on en queden poques per fer costat als seus fills i filles en aquest període extremadament difícil, tot demostrant una admirable dignitat i una magnànima capacitat de sacrifici per esmorteir l’aflicció filial. Els fills i filles que tenen pocs mesos o pocs anys de vida, malgrat no ser conscients de la situació, també pateixen les conseqüències de la repressió. Efectivament, és una indecència que poderosos despietats determinin que aquests infants no tinguin físicament el pare o la mare, o els tinguin molt capficats pel fet d’estar en el punt de mira d’una imputació injusta, precisament en aquell moment vital en el que es construeixen els pilars de la personalitat, dels hàbits, de les actituds, dels valors, dels comportaments emotius i de les pautes de convivència. I si els fills i filles estan en una etapa més avançada de la infantesa, és a dir, en aquella etapa en la que els nens i les nenes comencen a sentir-ho tot, però que, immersos en la innocència, no poden arribar a comprendre moltes coses, la situació també esdevé dramàtica. Quan la impune perversitat del poder fueteja aquests infants, ho fa a persones mentalment febles i influïbles, plenes de fantasies i imaginacions, i amb pocs recursos psicològics per entomar en positiu les informacions de la televisió, els comentaris dels companys i companyes de classe o les converses que senten dels adults sobre els seus pares i mares. Per moltes precaucions que s’adoptin, els pensaments dels infants són difícils de reconduir i la successió d’impactes emocionals negatius poden generar alguns trastorns que demanin l’ajuda de professionals de la conducta i la vida mental de la persona. Són molts dies de patiment de les parelles, dels pares i les mares grans i dels infants, i també de molts altres familiars. Molts dies i massa nits, perquè la nit és moment de retraïment i de reflexió, de soledat injustament imposada, de constatar la inquietud de qui t’acompanya, de sentir-se especialment afligit i abatut; i és el moment en que la consciència deixa pas a atzaroses rutes de pensament oníric que, en aquestes situacions, sovint acaben en malsons. Moltes nits de sofriment, d’ansietat, de dissort, de desolació i de desesperació. I tanmateix, l’endemà al matí, la lluita de les famílies contra la injustícia continua. Sense cap renúncia. Sense cap abandonament. Sense cap deserció. Sense cap penediment. Amb fermesa. Amb lucidesa. Amb convicció. I amb molta dignitat.
0.882324
curate
{"ca": 0.987634970393591, "en": 0.009056078021595262, "pt": 0.0033089515848136537}
macocu_ca_20230731_3_602298
Retalls d'alzinar Introducción L'alzinar més representatiu de la serra de Bellmunt-Almenara l'hem vist al Bosc d'en Boldú al costat de Bellmunt. Això no treu que restin alzines esparses o retalls de bosquets més o menys rellevants a altres llocs. Si us fixeu, als costers on hi ha un canvi de pendent més acusat, els conreus s'aturen i el terreny esdevé natural. Són erms eixuts, pedregosos on la vegetació és escadussera. Trobem brolles de romaní, timonedes o bé llistonars i també, més puntualment, espartars d'albardí. Podem trobar arbusts més grans com el càdec, de fulletes estretes i punxants; l'arçot, amb branquillons transformats en espines; i el coscoll o garric, una mena d'alzineta en miniatura de fulles amples però amb el marge punxant. El següent pas ja és l'entrada del bosc: de l'alzinar continental, adaptat als estius calorosos i eixuts, i hiverns freds. Són arbres petits i de creixement lent. El sotabosc és molt pobre i, a les clarianes, hi trobem la vegetació que hem comentat abans. Aquests alzinars es mantenen formant clapes en costers, (on som ara), i a les obagues de petits tossals interiors de la serra i de la serra meridional de Bellmunt. Si us fixeu al davant, al tossalet de les Cadolles, la part solella és de vegetació baixa, però dalt la carena i a l'obaga i amaga un bonic alzinar. (ara hi anem). Era un bosc poc productiu del que només se n'obtenia llenya . Per això ha desaparegut de gairebé tota la serra. Actualment és un valor que augmenta la biodiversitat de la serra i acull ocells forestals que no tenen cap altra lloc, com els milans que hi fan els nius, el mussol banyut o el cucut reial, entre d'altres.
0.815306
curate
{"ca": 0.9926650366748166, "es": 0.007334963325183374}
crawling-populars_ca_20200525_46_61469
INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina: Una dona campiona, acostumada des de ben petit, a competir i a destacar en un esport majoritàriament d'homes. Mar Juárez, 50km marxa: un somni fet realitat Anna Godoy, referent del triatló català Sheila Avilés, la nova sensació del trail Àfrica Zamorano, talent innat Àfrica Zamorano, talent innat Àfrica Zamorano, talent innat Natació artística, sincronia de sensacions Natació artística, sincronia de sensacions Ainara Acevedo, passió per l'arbitratge Gimnàstica artística femenina Preguntes Freqüents "Preguntes freqüents": el confinament amb el doctor Clotet, Marc Ramentol i l'herència de Joan Carles I Telenotícies cap de setmana Telenotícies cap de setmana vespre - 21/03/2020 Telenotícies vespre Pedro Sánchez: "El pitjor encara no ha arribat i ens hem de preparar" Polònia Polònia - 19/03/2020 Preguntes freqüents Doctor Clotet: "Si comencem un tractament en el període de cinc dies, podrem reduir l'excreció de virus" Notícies 3/24 El temps TN Vespre 21/03/2020 Crims Crims - Machala Està passant Està passant - 20/03/2020 Preguntes freqüents Marc Ramentol: "Ens preparem per a mals escenaris" Telenotícies vespre Telenotícies vespre - 20/03/2020 Preguntes Freqüents "Preguntes freqüents": el confinament amb el doctor Clotet, Marc Ramentol i l'herència de Joan Carles I Està passant Està passant - 20/03/2020 Polònia Polònia - 19/03/2020 Quatre gats Dones polítiques Dies de coronavirus Dies de coronavirus: 19-20 de març Premis Enderrock Premis Enderrock 2020 El llenguado Els dialectes i la parla del Rosselló Crims Crims - Machala Sense ficció Els supervivents del vol 9525 de Germanwings Quan arribin els marcians La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
0.415263
curate
{"ca": 0.8604118993135011, "pt": 0.04004576659038902, "en": 0.03032036613272311, "fr": 0.02745995423340961, "it": 0.028604118993135013, "sv": 0.006292906178489702, "es": 0.006864988558352402}
: /tv3/alacarta/esports/laia-sanz-cos-i-anims-amb-la-seva-moto/video/5794179/
cawac_ca_20200528_3_1150
Sobre Daniel Torras i Segura Doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull. Màster en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciat en Comunicació Audiovisual i Periodisme per la UAB. Estudis avançats a la University of California, Santa Barbara. Participa en el projecte d’investigació ‘Cine musical en España: recuperación, inventario y estudio de un genero indentitario’. Les seves línies d’investigació són la música i el so en l’audiovisual, el silenci audiovisual, i la música i la persuasió. A l’ EUPMt imparteix les assignatures d’Història dels Mitjans Audiovisuals i Models Socials i Publicitat. El 1891, ara fa més de 120 anys, el geni i agressiu inventor Thomas Alva Edison presentava el seu cinetoscopi, un invent que aconseguia la síntesi de les imatges en moviment i que podria considerar-se com un precedent tècnic i ideològic del cinema. Però no era cinema! El setè art té com a data de naixement la projecció dels germans Lumière, quatre anys més tard, al Saló Indien del Grand Cafè de París. Per què no es considera cinema, encara, aquesta nova genialitat del prolífic Edison? Doncs, perquè té mancances importants respecte a la idea que, posteriorment, els historiadors valoraran de l’art cinematogràfic. En primer lloc, perquè es tracta d’un aparell que no projecta el film, sinó que, en una postura bastant incòmoda, doblegant l’esquena i recolzant-se en la mateixa màquina, es pot veure, mitjançant un visor, la reproducció de la pel·lícula. I, en segon lloc, conseqüència de l’anterior, perquè amb el cinetoscopi d’Edison el visionat era individual i no col·lectiu; es realitzava en aparells individuals, i no en projeccions per a tota una sala. Això és interessant perquè, si fem una senzilla enquesta avui en dia entre la joventut veurem que, tot i que l’audiovisual en general segueix sent un producte cultural i d’oci que va a l’alça, sí que es produeix un canvi d’hàbits important. Cada vegada més, el jovent no considera necessari –fins i tot ho considera molest­– desplaçar-se a una sala per veure-hi una pel·lícula i, és clar, encara més molest, haver de pagar per ella. El consum de cinema torna a ser cada vegada més individual, a través d’ipads, ordinadors, fins i tot mòbils, i mitjançant plataformes virtuals de vídeos o mecanismes d’intercanvis de fitxers. El producte és el mateix. Podem dir-li encara cinema? La qüestió és que, al menys en la dimensió sociològica, sembla que estem tornant als inicis del cinema o fins i tot abans, al “pre-cinema”. Fa una setmana i escaig vam veure com els “piuladors” catalans s’indignaven per la suposada censura del gegant de les cibercomunicacions Twitter a l’etiqueta #ViaCatalana. Aquesta etiqueta, una forma d’agrupar els missatges mitjançant un tema, no aconseguia ser “Trending Topic”, per als profans, tema del dia o notícia destacada (em sembla que no caldria importar parauletes anglosaxones, oi?). La mateixa empresa s’explicava: la categoria de tendència o notícia destacada no s’atorga per quantitat, és a dir, perquè hi hagi molts missatges, o almenys no únicament. També influeix el temps, és a dir, ha de ser un tema que ha emergit de forma efervescent i ràpida. Per això, segons els propietaris, #ViaCatalana no va assolir aquest estatus, perquè ja feia molts dies que s’utilitzava i, per tant, el segment temporal s’havia eixamplat molt, com a mínim, més d’un mes. La velocitat és decisòria. Nois, hem tastat la nostra pròpia medecina. Perquè Twitter no podem dir que sigui una eina que aporta profunditat i reflexió; més aviat vehicula missatges segmentats, breus –els famosos 140 caràcters– i desconnectats entre si. La trama de Twitter, fins i tot dins d’una mateixa etiqueta o entre les piulades d’un mateix autor, sembla un magma extremadament heterogeni d’ il·luminacions personals que competeixen en originalitat. Amb alguna excepció informativa. Quin és el valor de Twitter? Molts usuaris comentaven: la immediatesa, la velocitat… Doncs ja ho tenim! Per la immediatesa ha mort la #ViaCatalana en la seva cursa per erigir-se tema destacat! Com deia Postman, “cada tecnologia té una tendència inherent”. La de Twitter no és la de ser un mitjà que reculli la perseverança i la constància, com les que mostra el poble català i, per això, no ens ha servit del tot en la passada Diada. El passat diumenge el prestigiós diari The New York Times , símbol de la premsa (i mitjans) de massa del segle XX, publicava en portada, per primer cop, una fotografia presa amb iPhone i retocada amb Instagram . La foto, on apareix Alex Rodríguez dels Yankees, no té importància. La majoria de nosaltres no coneixíem aquest jugador de beisbol ni el seguirem a partir d’ara. El que ha disparat nombrosos comentaris i valoracions és el mitjà –el mòbil i l’aplicació. Molts ja s’han afanyat a matissar que no és, encara, la fi del fotoperiodisme. La fi, no. Però sí un canvi important que, de fet, no es dóna en el mateix fotoperiodisme sinó en els valors de l’audiència respecte una fotografia, és a dir, en l’àmbit de ‘què espera el públic d’una fotografia’, i, amb més precisió, d’una fotografia en un mitjà diari de comunicació de masses (dels quals, per cert, també s’ha predit apocalípticament la seva fi en incomptables vegades). D’aquesta fotografia publicada, més aviat, d’aquesta nova relació espectador-imatge, sorgeixen dues reflexions. En primer lloc, la qualitat i la veritat passen a un segon terme. Evidentment, seguirà existint l’ofici de fotoperiodista, però aquest professional haurà d’atendre que la qualitat de l’equip, de la imatge, i, en certes ocasions, fins i tot de la impressió, ja no és cabdal ni determinant per què un clixé fotogràfic esdevingui part d’un missatge de masses. Tampoc la veritat. Instagram , curt i ras, és un filtre. Instagram és una aplicació que facilita i fa molt còmode la manipulació de la imatge de l’escena real, imatge que, per altra banda, ja no és analògica o provocada per la mateixa escena, sinó una traducció al codi digital. Instagram podríem dir realitza traduccions (personals) de la traducció digital (estàndard). Traducció sobre traducció i ben lluny del món real, doncs. O, expressat amb altres paraules: amb una fotografia procedent d’ Instagram , no tenim manera de saber quins matisos lumínics i quins tons pertanyen a la realitat i quins no. La segona reflexió és que aquest paradigma on el que prima és la il·lustració i l’originalitat, amb una dosi de comprimida i accelerada actualitat, recorda molt als inicis del fotoperiodisme. A finals del segle XIX, quan les càmeres fotogràfiques encara no havien fet el salt definitiu en velocitat d’obturació, qualitat i portabilitat, la fotografia a la premsa era un recurs decoratiu i secundari. Sovint, les fotografies es publicaven traduïdes al format d’un dibuix, degut als problemes, llavors, en els sistemes d’impressió. Només cal recordar que els dibuixants formaven part de la plantilla i en canvi els fotògrafs eren assalariats eventuals. La fotografia no assoleix el seu valor de notícia i veritat fins que la càmera no permet una captació àgil del món real, als anys 20 del segle passat. I, de fet, ha estat novament amb un canvi de velocitat en aquesta captació-retransmissió que la fotografia sembla que torni a mudar els seus valors. Sembla interessant, doncs, valorar que tota l’evolució tècnica electrònica d’un segle i escaig ens ha portat de retorn al mateix paradigma des del punt de vista de la relació dels valors de la imatge per part de l’espectador. Aquest gir de retorn evidentment no es dóna, en canvi, en altres aspectes com la participació horitzontal del públic i d’altres com el ritme del que és o no novetat. En tot cas, des del punt de vista estètic, la fotografia a la premsa, ara i al segle XIX, ens interessa per la seva capacitat il·lustrativa i per la curiositat de l’escena captada, no tant per si és bona o per si és certa. Les xarxes socials són l’antonomàsia d’aquest nou paradigma i la premsa de masses, vestigi d’un model anterior, no ha tingut més remei que acceptar-ho. Cerca Cerca: Blocaires Cristòfol Casanovas Casanovas Llicenciat en cinema per la Universitat de Paris VIII. Màster en Gestió Cultural per la UOC. És realitzador audiovisual, càmera i muntador freelance, amb col·laboracions a TV3. Realització de continguts per museus, exposicions i pavellons. Eina essencial de treball, recerca i passió : la fotografia. Professor d’il·luminació per a cinema i audiovisuals des de l’any 1998. A l’EUPMt, des de 2010. També imparteix l’assignatura de fotografia. Daniel Torras i Segura Doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull. Màster en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciat en Comunicació Audiovisual i Periodisme per la UAB. Estudis avançats a la University of California, Santa Barbara. Participa en el projecte d’investigació ‘Cine musical en España: recuperación, inventario y estudio de un genero indentitario’. Les seves línies d’investigació són la música i el so en l’audiovisual, el silenci audiovisual, i la música i la persuasió. A l’ EUPMt imparteix les assignatures d’Història dels Mitjans Audiovisuals i Models Socials i Publicitat. Jordi Soler i Alomà Doctor en Filosofía. Llicenciat en Ciències de la Educació. Màster en Informàtica Musical. Les seves línies d’investigació són: Característiques utòpiques dels corrents experimentals en la música avantguardista; Paper de la música i el so de naturalesa electrònica en el món audiovisual, Evolució interactiva de música electrònica, cinema i televisió Respostes Emocionals Atípiques davant estructures harmòniques en Mode Major i Menor; Estructures prevalents en Música Electrònica Popular; Filosofia de la Música. Maddalena Fedele Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona (2011), Màster en Innovació i Qualitat Televisives (de TV3) per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (2007) i Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Università di Salerno (2005). És investigadora del GRISS del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB. Les seves investigacions se centren en els estudis d’audiència, el consum mediàtic dels joves, l’anàlisi de la programació televisiva juvenil i dels productes de ficció seriada televisiva i l’estudi de les representacions de gènere i d’edat en els continguts de ficció. A l’EUPMt imparteix les assignatures de Guionatge audiovisual i Guionatge multimèdia. Teresa Vidal Peig Llicenciada en Belles Arts , d'especialitat Disseny Gràfic. Té el DEA en Història de l’Art i és doctorand en Història de l’Art. També, té el Màster en Ingenyeria Tèxtil. La seva línia d'investigació és en l’àmbit de la Història, la Teoria i la Crítica de les Arts: Art Català i Connexions Internacionals, i vers el Turisme Cultural, el seu disseny i la seva comunicació visual. És professora de Disseny Gràfic al Grau de Mitjans Audiovisuals, a l’EUPMt (UPC), i també ha estat professora de disseny gràfic a l’Escola Superior de Disseny ESDI & EATM (Universitat Ramón Llull). Jordi Mas És doctor en biologia per la UB, Màster en Biotecnologia per la UAB i Màster en Business Administration (MBA) per ESADE-Barcelona. És co-autor del llibre “10 Passos per ser una Universitat Emprenedora”editat en el marc de la Xarxa d'Emprenedoria Universitària. Soci director d'una empresa de consultoria en innovació i generació d'idees. Durant 13 anys va ocupar diversos càrrecs a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, especialitzant-se en l’àmbit de la divulgació científica. Va ser el creador el 1996 de la Setmana de la Ciència a Catalunya, esdeveniment que continua en funcionament després de 16 anys. Professor d'Emprenedoria i d'Innovació al Grau de Mitjans Audiovisuals (GMA) de l'EUPMt. Tutoritza projectes de creació d'empreses a la Preincubadora CUB del TCM. També és professor al Màster de Bioenginyeria del IQS, Universitat Ramon Llull. Eloi Aymerich Casas Llicenciat en Comunicació Audiovisual (Universitat Pompeu Fabra, 2006). High Communication Studies (Roskilde University, 2005). És comunicador audiovisual i director del Diaridelamusica. Impulsor de la xarxa de joves freelance Clack, on desenvolupa tasques de realitzador i productor. Especialitzat en televisió, documentals i audiovisuals vinculats a la música i la cultura. Director del documental “Cançons a la vora del pop” (Clack Música! i Grup Enderrock, 2010). Membre de la xarxa de joves creadors Clack. A l’EUPMt imparteix l’assignatura de Televisió, en el segon curs del Grau en Mitjans Audiovisuals. Alex del Olmo Doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull amb una línia d'investigació sobre terror i postmodernisme. És Màster Oficial Universitari en Ficció en Cinema i Televisió en la modalitat de Producció i Realització per la URL, Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu per la UAB, Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la URL i Tècnic Superior en Realització d'Audiovisuals i Espectacles per l'Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV) de Barcelona. Instructor de submarinisme PADI i ACUC, Bussejador Professional de Petita Fondària i càmera professional subaquàtic. Ha treballat com a documentalista i realitzador de televisió, com a càmera subaquàtic en diferents televisions i productores nacionals i ha col.laborat amb la revista Scifiworld Magazine, en la seva versió on-line. Actualment combina la imatge subaquàtica amb la impartició de les assignatures de Tècniques de Càmera, Documental Creatiu, i Postproducció de Vídeo i Televisió al Grau de Mitjans Audiovisuals de l'EUPMt així com Activitats Subaquàtiques al Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de l'ESCS. Natàlia Quílez Cepero Artista i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Granada. Diploma d'Estudis Avançats (DEA) i Tesi Doctoral al voltant de determinats processos creatius i del mon audiovisual, per la Universitat Politècnica de València. Membre de l'equip investigador del Projecte de Recerca I+D+i: "El rostre humà: Identitat i semblança"; del "Ministerio de Ciencia e Innovación", amb funcions d'enregistrament dels estudis experimentals i la creació de fons documental. Membre de l'equip investigador del projecte R+D: "El rostre com a paradigma identitari: entre art i ciència mèdica". De la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona. 2012. Consultora de Grau Multimèdia a la UOC. Impartint l'assignatura "Imatge i Llenguatge Visual". Forma part d'una sèrie de continguts que s'ocupen del disseny visual dels productes multimèdia. A l’EUPMt imparteix l'assignatura de Disseny Gràfic. Carles Paul Carles Paul Recarens es doctorand en biomecànica per la Universitat de Barcelona amb línia d'investigació sobre Biomecànica Aplicada i Tecnologia Mèdica. És Eurostars Technical Expert, Màster Oficial en Historia de la Ciència per la UAB, Màster Oficial en Física i Matemàtica Aplicada per la UPC i Llicenciat en Ciències Físiques per la UB. Diploma de guitarra i solfeig i diploma de Fotografia. Ha realitzat ponències sobre Física Multimèdia i Enginyeria de la Qualitat en el VI Congres Universitari de innovació educativa de les ensenyances tècniques i sobre Realitat Virtual en el 10 congres internacional de prevenció i riscos laborals. Fins ara ha impartit les assignatures de Física, Càlcul Infinitesimal, Àlgebra, Energies Alternatives, Electrònica, Electromagnetisme, Sistemes Mecànics, Mecànica de Materials, Multimèdia, Animació per Ordinador, Animació i Realitat Virtual, Fotografia Documentalista, La Ciència en el Mon Audiovisual.Ha impartit conferencies sobre Energies Alternatives, Llum i làser, Einstein i la relativitat, Navegació espacial i el Canvi Climàtic. Es membre professional de AAAS (American Associtation for the Advancement of Science).
0.77268
curate
{"es": 0.027244819646968534, "ca": 0.9588129956510617, "it": 0.001918649270913277, "en": 0.009657201330263494, "pt": 0.0005755947812739831, "fr": 0.0014709644410335124, "hu": 0.0003197748784855462}
http://blocs.tecnocampus.cat/grau-mitjans-audiovisuals/author/dtorras/
macocu_ca_20230731_9_223827
Posie Charles Nom i cognoms Posie Charles. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Posie Charles. Tots els serveis en línia. Posie Charles significat Els noms més comuns amb el cognom Charles: Alis, Johncy, Holly, Deveron Charles, Noelene. Aconseguir Noms que tinguin Charles. La compatibilitat de Posie i Charles és 76%. Aconseguir Compatibilitat de Posie i Charles.
0.556919
curate
{"eo": 0.03430079155672823, "fr": 0.07387862796833773, "ca": 0.7335092348284961, "en": 0.0633245382585752, "es": 0.09498680738786279}
crawling-populars_ca_20200525_49_220865
La Begonya Gasch, en el marc del projecte «Educació post 2015. Equitat i qualitat per a tothom» (http://www.edupost2015.cat/), planteja com a principal repte, aconseguir que els nois i les noies que vénen d’un llarg recorregut de desafecció escolar s’enganxin. Per tal que aquest repte sigui assolit, en planteja d’altres com ara aconseguir itineraris personalitzats, enfront d’itineraris erràtics. Cal acompanyar a aquests joves en el procés de descobrir qui són i què volen fer. Per a això cal posar al capdavant el seu temps i no el temps del professional o del centre. És important detectar què necessita el jove i personalitzar l’aprenentatge i per això es requereixen professionals ben preparats, que puguin acompanyar-los i fer que acabin el procés d’aprenentatge amb la confiança i la creença que poden desenvolupar totes les seves possibilitats. «Educació Post 2015. Equitat i qualitat per a tothom» és un projecte liderat pel Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill, orientat a fer una contribució al debat sobre la revisió dels objectius per a l’educació mundial post 2015 que està promovent UNESCO. Per tal de poder contribuir a aquest debat mundial, el projecte «Educació Post 2015. Equitat i qualitat per a tothom» convoca a la comunitat educativa de Catalunya a presentar les seves reflexions i propostes per als propers 15 anys a través de diferents mitjans i formats.
0.847065
curate
{"ca": 1.0}
: /videos/itineraris-personalitzats-enfront-ditineraris-erratics-begona-gasch
macocu_ca_20230731_10_231046
Comerç Sweet Cookies. Rebosteria creativa 02/04/2015 L’original botiga Sweet Cook’ies ofereix tot el que un necessita per a convertir-se en un expert en rebosteria creativa; des d’utensilis o ferramentes específiques per a postres a productes alimentaris exclusius per a dolços. Però com no es naix sabent, també proposa tallers on aprendre tot el que és necessari per a poder realitzar els nostres dolços, divertides i creatives receptes. Direcció: C/Maestro Juan Magal Benzo, 29 Telèfon: 96 138 53 80
0.709369
curate
{"ca": 0.9131313131313131, "en": 0.028282828282828285, "es": 0.03838383838383838, "pt": 0.020202020202020204}
macocu_ca_20230731_8_293893
South Carolina Gospel Chorale Descripció "Un viatge inoblidable a través de la història del gòspel.” La South Carolina Gospel Chorale, fundada l’any 1997 per Wayne Ravenell, és una mostra vibrant de la potència i l’envergadura de la música denominada gòspel. Aquesta dinàmica formació ens presentarà un viatge inoblidable a través de la història del gènere, des dels espirituals dels esclaus afroamericans fins al rap i el funky, passant també per cançons immortalitzades per mites universals de la música com Aretha Franklin i James Brown. La SCGC és una extensió del llegendari grup FOCUS, que va participar en les gravacions d’artistes de la talla de God’s Property, Trinitee 5:7, The Mighty Clouds of Joy, Dorinda Clark-Cole, Karen Clark Sheard, Byron Cage, Natalie Wilson, New Direction, Alvin Slaughter, Overseer Hezekiah Walker, Sha’ Simpson, Tye Tribbett & G.A. i Anthony Hamilton. Des de 2005, el grup ha estat dirigit pel reverend Michael Brown, captivant públics a concerts i festivals arreu del món amb la seva gran presencia escènica, varietat tímbrica i poder rítmic. Un concert que us farà vibrar! David Donte Bell, guitarra principal Donald Joaquin Hurston, veus Javetta Palmer Campbell, veus Albert Fitzgerald Jenkins Jr, percussió Michael Antonio Brown, teclat, veus i direcció Sean Dorsey Johnson, baix i veus Rene Elise Massey, veus Richard Rueben Wrighten, bateria, percussió, veus i teclat Essence Marran Geddis, veus Angela Marie Perry, veus Samitria Leshawn Gailliard, veus Elasah Karel Rogers, teclat i veus Tia La Trell Durant, veus dijous 14 desembre 2017 21:00h
0.849235
curate
{"en": 0.01831964624131396, "ca": 0.950726468730259, "pl": 0.012002526847757423, "pt": 0.018951358180669616}
oscar-2301_ca_20230418_0_159953
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Pots acceptar totes les galetes prement el botó "Acceptar" o personalitzar la teva elecció fent clic a CONFIGURAR O REBUTJAR EL SEU ÚS. Acceptar Accessibilitat Saltar a la zona de continguts Sites Bankinter Particulars Empreses Bróker Capital Advisor Roboadvisor Enllaços d'interès Oficines i caixers Obre el teu compte Accés clients Enllaços d'interès Comptes i targetes Productes Comptes Targetes Serveis Servei Canvia de Banc Paga Còmode Agregació financera Domiciliació de rebuts Gestió de comptes Bizum Comprar Xec Amazon Estalvi i Inversió Productes Fons d'inversió Inversió periòdica Jubilació Serveis D'Inversió Broker Dipòsits Productes estructurats Eines Cercador de fons Comparador de fons Simulador d'inversió en fons Simulador de pensió pública Simulador d'estalvi per a la jubilació Simulador de rescat de plans de pensions i EPSV Calculadora d'inversió periòdica T'interessa Anàlisis i mercats Formació i esdeveniments de fons Mercats Hipoteques i Préstecs Productes Hipoteques Préstecs Eines Simulador d'hipoteques Decisions financeres per la teva hipoteca Simulador de despeses d'hipoteca Oferta personalitzada Portal inmobiliari Assegurances Productes Per a tu i la teva família Per al teu negoci Eines Simulador d'assegurança de vida Simulador d'assegurança de la llar Simulador l'assegurança de salut Serveis Anar a Home Diccionari econòmic Hipoteca verda Banca Particulars Bankinter en família Joves Col·lectius professionals Banca personal Banca privada Estrangers i expat. Diccionari econòmic - Hipoteca verda A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z Show more Tornar a la lletra H Hipoteca verda Una hipoteca verda és una hipoteca sostenible. És a dir: un préstec per a la construcció, compra o rehabilitació que estableix les condicions en funció de l'eficiència energètica de l'habitatge que financi. En definitiva, és una forma d'afavorir aquells immobles energèticament eficients, i de bonificar unes instal·lacions sostenibles que puguin reduir el consum energètic. De fet, poden oferir un estalvi mitjà de 3.000 € anuals per llar l'any, a més de reduir la contaminació i aconseguir un impacte ambiental més baix. Vols conèixer tots els detalls de la teva hipoteca? Demana'ns una proposta personalitzada SOL·LICITA OFERTA PERSONALITZADA Pel que fa a les condicions, cal ressaltar que la diferència principal enfront d'una hipoteca no verda és el tipus d'interès: serà menor com més eficiència energètica tingui l'immoble (és a dir, una A+), mentre que les G tindran l'interès més alt. La resta de condicions (comissions, productes vinculats, etc.) no difereixen gaire. Qui pot sol·licitar-la? En principi, qualsevol persona física o empresa que vulgui sol·licitar un préstec per a la construcció, la compra o la reforma. Perquè l'immoble es pugui considerar verd, el certificat d'eficiència energètica haurà d'obtenir una qualificació d'A+, A o B. I, per descomptat, qualsevol persona que tingui un bon perfil de risc i que garanteixi la solvència necessària per retornar el préstec, igual que per contractar qualsevol altra hipoteca. Compra i reforma d'habitatges L'habitatge energèticament eficient ha de complir unes condicions de construcció i materials especials, i especialment costosos. Per aquest motiu, és normal que el mateix promotor s'aculli a una hipoteca verda que li cobri un interès menor i que, al seu torn, pugui subrogar als seus compradors. El mateix passa quan hem de fer front a una rehabilitació que inclogui materials i procediments sostenibles: aïllants termoacústics, plaques solars, climatització, etc. El fet d'estar reformat d'acord amb aquestes característiques incrementarà el valor de taxació de l'immoble i, a més, reduirà les factures d'aigua, llum i gas. El Pla EeMap Des del 2018 s'està desenvolupant el Pla d'Acció sobre Hipoteques Energèticament Eficients (EeMap), els membres del qual ja treballen per garantir que aquestes hipoteques verdes efectivament donin suport a la política energètica de la Unió Europea, s'adaptin a un estàndard únic per a tota la UE i, a més, puguin contribuir a la rehabilitació sostenible dels edificis. En aquest pla ja hi participen 23 organitzacions del mercat immobiliari i més de 37 entitats financeres i, encara que aquest mercat tot just acaba d'arrencar, ja hi ha algunes entitats bancàries interessades a promoure aquesta iniciativa al nostre país. De moment no hi ha una oferta gaire competitiva, però confiem que a poc a poc s'hi sumaran cada vegada més bancs. A més, la devolució d'aquests crèdits és més segura, ja que en permetre'ns estalviar, ens donarà més capacitat per fer front als pagaments. A més Simulador de despeses hipotecàries Surt de dubtes i calcula totes les despeses de la teva hipoteca: impostos, gestoria, registre, notaria...
0.62101
curate
{"ca": 0.864417053950293, "sv": 0.0016164881794301878, "es": 0.05415235401091129, "en": 0.030511214386744798, "pt": 0.01333602748029905, "hu": 0.0012123661345726409, "gl": 0.002222671246716508, "fr": 0.00868862396443726, "it": 0.016569003839159425, "oc": 0.002222671246716508, "tr": 0.0012123661345726409, "de": 0.0032329763588603757, "sr": 0.00020206102242877348, "ja": 0.00020206102242877348, "pl": 0.00020206102242877348}
https://www.bankinter.com/banca/ca/diccionari-economic/hipoteca-verda
mc4_ca_20230418_12_188556
1220 - Uniopèdia, el mapa conceptual 5 les relacions: Estònia, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde dels Predicadors, Saxo Grammaticus, Tarragona. Nou!! : 1220 і Estònia · Veure més » Nou!! : 1220 і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més » Nou!! : 1220 і Orde dels Predicadors · Veure més » Saxo Grammaticus (nascut entre 1150 i 1157-mort a principis del segle XIII) és un clergue autor de la primera història de Dinamarca coneguda i un dels historiadors més destacats de l'Edat Mitjana europea. Nou!! : 1220 і Saxo Grammaticus · Veure més » Nou!! : 1220 і Tarragona · Veure més »
0.546027
curate
{"ca": 0.9562937062937062, "uk": 0.043706293706293704}
https://ca.unionpedia.org/1220
macocu_ca_20230731_3_353937
quantitat de El silencio del cayado - Francisco Guardado Afegeix a la cistella Francisco Guardado va iniciar la seva carrera fotogràfica el 2015 després de jubilar-se, i des de llavors dedica el seu temps a documentar la vida dels pastors d’ovelles i cabres de la comarca sevillana de Campaña Morón-Marchena, on viu. Paco usa la fotografia per a preservar les vides i ofici d’aquests pastors que porten sobre la seva esquena una tradició mil·lenària transmesa de generació en generació; homes i dones que, com ens explica l’antropòloga social Estefanía Fernández Fernández en el text que acompanya aquest llibre, són portadors de cultura i gestors del territori pel qual transiten. El dia que Paco ens va mostrar el seu projecte, el primer que vam pensar va ser que era un treball honest i que bevia de la tradició, en aquest cas de la fotografia humanista que va establir les bases del reportatge documental. Les seves imatges ens van transmetre el respecte pel qual la càmera registra, i ens va captivar amb la seva cerca d’un llenguatge líric que li permetia ennoblir a la vista del profà allò que mostrava sense caure en el maniqueisme, fixant-se especialment en els gestos i en les mirades. També ens sentim identificats amb la seva austeritat formal, començant per la distància amb la qual pren les fotografies. Segurament l’edat de l’autor ha influït en el fet que aquest acostament resulti tant delicat com respectuós. En una època on la vellesa ha desaparegut, el present continu ha substituït al futur i la velocitat és l’estat natural de l’ésser humà, Paco, amb tota una vida sobre les espatlles, ha vingut a contar-nos les vides silencioses d’aquells que caminen al costat dels seus ramats des de temps immemorials, cuidant dels animals i del paisatge, és a dir, del que va haver-hi i del que hauria de continuar havent-hi. I nosaltres no podem més que sentir-nos orgullosos i agraïts de publicar el seu primer llibre. Quan els seus protagonistes, els pastors, reclamen el dret de pas dels seus ramats pel territori, estan preservant la memòria física del lloc, igual que el fotògraf pretén fixar la memòria visual que permeti conservar allò que es pot perdre. Aquesta va anar probablement la primera de les funcions que va tenir la fotografia, i continua sent vàlida avui. Es tracta, en definitiva, de llegar a les generacions futures un document perquè recordin d’on venen i qui són.
0.886353
curate
{"es": 0.02348008385744235, "ca": 0.9765199161425576}
oscar-2201_ca_20230904_13_60199
Aquest llibre és un recull de treballs i estudis publicats el 2019 a El Punt Avui, l’Opiniosocialdemocrata. cat i el republicà.cat que constitueixen un examen objectiu de la situació de les relacions Catalunya Espanya i una visió crítica de les mateixes.
0.712872
curate
{"ca": 1.0}
http://www.acec-web.org/SPA/libros2.asp?ID=484
mc4_ca_20230418_2_671430
Rafel i Teresa Margalef - El molí de Rafelet - Terra i Taula Rafel i teresa margalef – el molí de rafelet En Rafel i la Teresa Margalef són la tercera generació de l’empresa familiar d’elaboració d’arròs. L’empresa està situada al cor del Delta de l’Ebre. L’avi Rafel va començar l’any 1910 a cultivar arròs i entre 1935-1940, juntament amb el seu fill, varen construir un molí d’arròs de fusta i pedra, que actualment encara funciona. Arrossaires des de 1910. En l’actualitat, Molí de Rafelet elabora arrossos naturals i ecològics, assecats al sol, elaborats seguint el mètode familiar, envasats al buit i recent elaborats. Tot això fa que l’arròs Moli de Rafelet sigui més saludable, fàcil de cuinar, tingui menys temps de cocció, màxima frescor en l’envasat i màxima absorció de sabors i textura del gra. Les varietats d’arrossos naturals que produeixen són : Arròs blanc – bomba · marisma · bahia · carnaroli · especial sushi i gran reserva Arròs integral – bomba · marisma www.elmoliderafelet.com
0.772767
curate
{"ca": 0.9525252525252526, "fr": 0.047474747474747475}
https://terraitaula.cat/membres/rafel-i-teresa-margalef-el-moli-de-rafelet/
mc4_ca_20230418_5_368315
PressReader - La Vanguardia (Català) - Motor: 2014-09-14 - Sen­tit pràc­tic i vo­ca­ció fa­mi­li­ar Sen­tit pràc­tic i vo­ca­ció fa­mi­li­ar Es­tils di­fe­rents per a un re­sul­tat fi­nal molt sem­blant. Maz­da i Sko­da pro­po­sen du­es atrac­ti­ves ber­li­nes fa­mi­li­ars, equi­pa­des amb sol­vents mo­tors de ga­so­li­na. Amb bon es­pai in­te­ri­or, tots dos mo­dels des­ta­quen per la tec­no­lo­gia La Vanguardia (Català) - Motor - 2014-09-14 - CARA A CARA - Fran­cesc Pla Du­es mar­ques en un bon mo­ment, tant la ja­po­ne­sa Maz­da com la txe­ca Sko­da del grup Volkswa­gen. I dos au­to­mò­bils de la ca­te­go­ria de les ber­li­nes de ti­pus mit­jà vàlids per sa­tis­fer un pú­blic molt he­te­ro­ge­ni, però so­bre­tot amb una vo­ca­ció de ser­vei a la fa­mí­lia fo­ra de tot dub­te. En el cas de l’Oc­ta­via Com­bi, la pri­me­ra con­clu­sió in­teres­sant és que Sko­da ha re­du­ït con­si­de­ra­ble­ment la dis­tàn­cia amb Volkswa­gen. És més, el dis­seny de la no­va ber­li­na txe­ca té punts coin­ci­dents amb l’Au­di A4. Al seu torn, tam­bé Maz­da ha efec­tu­at un bon salt en dis­seny, qua­li­tat i pre­sen­ta­ció in­te­ri­or i la dis­tàn­cia amb les ber­li­nes ale­ma­nyes és ai­xí ma­teix ca­da ve­ga­da me­nor. De fet, el dis­seny de tot l’in­te­ri­or del nou Maz­da6 és més atre­vit i trans­gres­sor que el de l’Oc­ta­via, sens dub­te més so­bri. Però és evi­dent que es­tem da­vant du­es for­mes di­fe­rents d’en­ten­dre aquest ti­pus d’au­to­mò­bils pràc­tics, so­bre­tot en ob­ser­var l’es­til de les se­ves res­pec­ti­ves car­ros­se­ri­es. El nou Maz­da6, per la se­va part, in­cor­po­ra la tec­no­lo­gia Skyac­tiv per re­duir emis­si­ons i con­sums i el nou llen­guat­ge de dis­seny que a Maz­da han ba­te­jat com a Ko­do. Amb una car­ros­se­ria com­ple­ta­ment no­va, més lleu­ge­ra i ae­ro­di­nà­mi­ca, Maz­da es­ta­bleix un nou es­til, sens dub­te més es­por­tiu que el de l’Oc­ta­via. De ca­ra, des­ta­ca la gran gra­e­lla en for­ma d’ala i els es­ti­lit­zats fars que, se­gons l’aca­bat, in­cor­po­ren llums led de po­si­ció. El dis­seny re­sul­ta atrac­tiu i al­ho­ra di­nà­mic i es con­ver­teix sens dub­te en un dels ar­gu­ments més po­tents. Més gran del que es fa veu­re, aquest Wa­gon fa 4,80 me­tres de lon­gi­tud. Amb un in­te­ri­or cer­ta­ment es­pa­iós i bon es­pai per a les ca­mes dels tres ocu­pants poste­ri­ors, té un male­ter 522 li­tres, una bo­na capa­ci­tat, en­ca­ra que no de les mi­llors de la ca­te­go­ria. Al seu torn, l’Oc­ta­via Com­bi adop­ta un can­vi de pla­ta­for­ma que mi­llo­ra el cot­xe en tots els sen­tits. És més gran que l’an­te­ri­or mo­del (4,66 me­tres) i ha cres­cut en am­pla­da, però, so­bre­tot, pre­sen­ta ara una dis­tàn­cia en­tre ei­xos molt mi­llo­ra­da. BON ES­PAI IN­TE­RI­OR Am­bu­na lí­nia mo­der­na, de tra­ços nets però gens so­fis­ti­ca­da, aquest fa­mi­li­ar té en l’es­pai in­te­ri­or un dels ar­gu­ments més po­tents. L’in­cre­ment de la ba­ta­lla (dis­tàn­cia en­tre ei­xos) su­po­sa una mi­llo­ra tam­bé en l’es­pai per a les ca­mes dels pas­sat­gers poste­ri­ors. I el male­ter, òb­vi­a­ment, és un al­tre dels punts forts si d’ha­bi­ta­bi­li­tat es trac­ta. Amb 610 li­tres de capa­ci­tat, pot créi­xer fins als 1.740 li­tres si s’aba­ten els se­ients poste­ri­ors. A més, per trans­por­tar ob­jec­tes molt llargs, es pot aba­tre el se­ient de l’acom­pa­nyant i acon­se­guir uns d’ex­cel·lents 2,92 me­tres de lon­gi­tud de càr­re­ga. D’al­tra ban­da, el male­ter in­clou un do­ble ter­ra va­ri­a­ble, es­pai per guar­dar la co­ber­ta en­rot­lla­ble que ta­pa l’equi­pat­ge o una es­to­ra re­ver­si­ble ide­al per car­re­gar amb ob­jec­tes molls. L’Oc­ta­via pot anar equi­pat amb di­fe­rents dis­po­si­tius d’avant­guar­da com l’as­sis­tent de can­vi de car­ril que man­té el cot­xe en la se­va tra­jec­tò­ria o el de­tec­tor de fa­ti­ga del con­duc­tor. El cot­xe ja­po­nès va re­al­ment ben equi­pat amb ar­ren­ca­da per clau, llums au­to­mà­tics, cli­ma­tit­za­dor de do­ble àrea o con­ne­xió USB. L’Oc­ta­via Com­bi 1.4 TSI de 140 CV és un ve­hi­cle molt ben equi­pat i por­ta el sis­te­ma Start & Stop i de re­cu­pe­ra­ció d’ener­gia de fre­na­da. Ai­xí ma­teix, cal es­men­tar que el can­vi se­qüen­ci­al DSG és op­ci­o­nal És fà­cil sen­tir-se a gust en el nou Maz­da6. El sis­te­ma d’atu­ra­da i ar­ren­ca­da au­to­mà­ti­ca fun­ci­o­na amb mol­ta ra­pi­de­sa i su­a­vi­tat i és de sè­rie
0.837962
curate
{"ca": 0.994943691105493, "es": 0.00505630889450701}
https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catal%C3%A0-motor/20140914/281582353832829
macocu_ca_20230731_9_426590
#NOTÍCIA: Stop Mare Mortum [CONVOCATÒRIA] [MANIFEST] El proper dijous 5 d’abril la plataforma “Vot x Tothom” organitza una nova taula rodona al barri de Sants... Des del Centre de Treball i Documentació (CTD), una entitat apareguda en plena Transició i sorgida de l’antifranquisme per... L’habitatge és un DRET ciutadà: recollit a la Carta dels Drets Humans i a la Constitució espanyola (en el... La Síndica de Greuges de Barcelona, ha denunciant públicament avui la inacció de l’Ajuntament davant un cas de discriminació... Del 14 al 22 de novembre se celebra a Badalona una nova edició del Festival internacional de Filmets. Una... El Festival Protesta es presenta per primera vegada a Barcelona. El dimecres 18 d’octubre a les 20.30h al Cinema... 0 Comments
0.703198
curate
{"en": 0.06141522029372497, "mk": 0.018691588785046728, "ca": 0.8451268357810414, "hr": 0.00801068090787717, "es": 0.06675567423230974}
mc4_ca_20230418_12_141227
TMB ha participat al SITCE 2018 | GenTMB Aquest mes de juliol s'ha celebrat al Sands Expo and Convention Centre de Singapur l'International Transport Congress and Exhibition (SITCE) 2018 amb la participació de TMB amb dues ponències. Redacció / 27.07.18 - 13:08h Supervisió, control i adquisició de dades, SCADA, drons i noves tècniques de manteniment: què estan fent en 6 dels metros del món? Com es preparen? és el títol de la conferència que Ignasi Oliver, director de Manteniment de Superestructures de TMB, va presentar al SITCE. Va parlar de les experiències en CBM i manteniment predictiu, Big Data i Data Mining, inspecció d'instal·lacions des de tren o vehicle de treball i l'ús de drons en sis metros del món: Hong Kong, Hamburg, Moscou, Barcelona, Londres i París. La ponència de Mireia Clua, directora de Recursos Humans de TMB, al SITCE es titulava L'èxit del transport públic depèn de l'habilitat d’daptació dels seus RH als reptes, dins de la sessió Mirant l’equipament més preciós: els recursos humans, talent, habilitats i canvis generacionals, en què va destacar la digitalització i l'experiència d'empleat per presentar una aplicació pràctica. La resta de participants en la taula rodona van mostrar idees més generalistes. Totes dues sessions van tenir èxit de públic. També van participar al 2018 Transport Rail Seminari Internacional (TRSI) a Kuala Lumpur, on Ignasi Oliver va parlar sobre la transformació digital (DT) al Metro de Barcelona i de les experiències que estem fent amb smartmotors. Va destacar que la DT s'hauria de considerar com un tema de millora de coneixement i com un canvi cultural en el manteniment, més que com un tema tecnològic. La DT ha de promoure coneixement i eficàcia per tal de proporcionar el millor servei al nostre client. Aprofitant la participació de Metro de Seül i Metro de Barcelona a l'esmentat seminari es va realitzar també el segon workshop amb Metro de Seül, en relació al MOU (memoràndum of understanding), que ha permès compartir informació sobre la instal·lació de portes d'andana en estacions existents; parlar sobre el metro sense conductor i l'organització de línies automàtiques i treballar sobre la monitorització d'instal·lacions i d'ocupació de passatge de trens. Viatjar durant l’embaràs Per què he de tenir una contrasenya segura? TMB, present en la Cinquena Convenció “Les veus de les persones grans” Ioga per a controlar l’estrès a la Sala Gaudí Segona edició del Bus Strategy Ja tenim les quatre propostes finalistes del Tria la Teva Causa 2019 Presentació de la "Guia de l’ús no sexista del llenguatge" “Cicatriu”, una exposició sobre la violència masclista a l’espai Mercè Sala
0.850488
curate
{"es": 0.015157256536566882, "ca": 0.9848427434634331}
https://gentmb.tmb.cat/seccio/actualitat/tmb-ha-participat-al-sitce-2018
oscar-2301_ca_20230418_6_3814
Proposta de la Batlia per ampliar el termini d’audiència en l’expedient de resolució de la concessió a la plaça de Mallorca Proposta de la Batlia per aprovar el conveni amb Serveis Ferroviaris de Mallorca envers l’edifici de l’antic magatzem i l’aparcament soterrat a la plaça d’Antoni Mateu Dictamen de la Comissió Informativa d’Urbanisme per aprovar el conveni amb el Consell de Mallorca per a la gestió de la recollida selectiva de les fraccions de paper-cartó, vidre i envasos lleugers Dictamen de la Comissió Informativa de Cultura per declarar Fill Il·lustre d’Inca el Sr. Pau Casesnoves Proposta de la Batlia per aprovar la declaració de dia 8 de març Dia Internacional de la Dona Moció del grup municipal MÉS per Inca en defensa de la sanitat pública i l’Hospital Comarcal d’Inca Moció del grup municipal del PSIB-PSOE relativa al dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Moció del grup municipal del PSIB-PSOE relativa a l’adopció de mesures per preveure la pobresa energètica Mocions urgents Precs i preguntes Compartir 2 d'octubre de 2014 Leave a Reply L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Comment * Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment. Δ Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
0.746515
curate
{"ca": 0.9053343350864012, "es": 0.012772351615326822, "pt": 0.0067618332081141996, "en": 0.067618332081142, "fr": 0.0067618332081141996, "ru": 0.0007513148009015778}
https://incaciutat.com/convocatoria-de-ple-ordinari-de-data-28-de-marc-de-2014
cawac_ca_20200528_8_174393
Notícia Esports El FC Barcelona decideix posar a la venda a les taquilles del club 4.900 entrades addicionals perquè els socis del club puguin assistir a la final de la Lliga de Campions d´Europa, que es disputarà el 26 de maig al Camp Nou entre el Manchester United i el Bayern Munic. Aquestes entrades eren les que inicialment s´havien reservat per a directius, jugadors, personal del club, institucions i mitjans de comunicació. Aquesta decisió es produeix després de la polèmica generada quan al club, que compta amb més de 100.000 socis, només va posar a la venda 1.775 entrades de les 7.500 concedides per la UEFA al club blaugrana.
0.791633
curate
{"pt": 0.011041009463722398, "en": 0.011041009463722398, "ca": 0.9779179810725552}
http://www.anuaris.cat/cronologia/el_fc_barcelona_decideix_posar_a_la_venda_a_les_taquilles_del_club_4900_entrades_addicionals_perque_els_socis_del_club_puguin_assistir_a_la_final_de_/10907/
wikipedia_ca_20230401_0_58638
Tit Veturi Gemin Cicurí (cònsol 494 aC) "El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Veturi»i el cognomen és «Gemin Cicurí»." Tit Veturi Gemin Cicurí (Titus Veturius Geminus Cicurinus) va ser un magistrat romà que pertanyia a la família patrícia dels Cicurí, una branca de la gens Vetúria. Era cònsol l'any 494 aC amb Aulus Virgini Tricost, just l'any que la plebs va fer secessió al mons Sacer i es va establir el tribunat de la plebs. Va ser enviat contra els eques aquell mateix any, després que aquests envaïssin territori llatí, però els eques es van retirar a la seva arribada i es van refugiar a les muntanyes.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=58639
oscar-2301_ca_20230418_5_96642
Demà dimarts comencen les activitats de dinamització del pati, organitzades per l’alumnat de l’Aula Oberta #somelplafa2019 Open post Una seixantena d’alumnes participen al Cros 2019 El diumenge 10 de novembre, una seixantena de corredors i corredores van participar en el 21è Cros de Sant Cugat. Estem molt contents que tants alumnes fossin presents en aquesta tradicional activitat esportiva de la nostra ciutat! Open post XV Setmana de la Ciència De l’11 al 15 de novembre celebrem la XV Setmana de la Ciència sota el lema “Elemental, estimada taula” Farem diverses activitats (xerrades, tallers, concursos… ) i un acte de cloenda el divendres a les 13.30 h al gimnàs de l’institut. Us adjuntem el programa i el cartell guanyador. #AnyInternacionalTaulaPeriòdica #aitp2019 #IYPT2019 #somelplafa2019 Open post Reunions amb les famílies 2019-2020 A les 18 h 1r i 2n ESO A les 19 h 3r i 4t ESO / 1r i 2n de BATX #somelPlafa2019 Open post Benvinguts i benvingudes al curs 2019-2020 «Tot és camí des d’ara…» (M. Martí i Pol) #somelplafa Com sona l’ESO Castalla 2019 – Aftermovie Estem preparant un article sobre el Com sona l’ESO dels alumnes del nostre institut. Mentrestant, feu un tastet del que es va viure a Castalla del 8 a l’11 de maig de 2019 #somelPlafa2019 Open post Preparant el futur! Els alumnes de 2n de Batxillerat , dels itineraris de Ciències i Tecnologia han visitat el Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona. Han pogut visitar dos tallers: un de robòtica i un de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. En un moment tan decisiu per al seu futur aquestes experiències els poden resoldre molts dubtes a l’hora de triar el seu camí. Open post TURBULÈNCIES… O L’ART D’AVANTGUARDA Els alumnes d’Història de l’Art de 2n de Batxillerat han fet una visita comentada a l’exposició Turbulències del Caixaforum Barcelona L’objectiu de l’activitat ha estat sensibilitzar-los davant les propostes artístiques més actuals. La selecció d’obres respon a la voluntat dels artistes de denunciar realitats colpidores del nostre temps. Per aprofitar la sortida, els alumnes també han pogut visitar la recent inaugurada mostra Toulouse Lautrec i l’esperit de Montmartre. Us la recomanem a totes les famílies! LA MUNTANYA RUSSA DE SEGON D’ESO Els alumnes de 2n ens expliquen com estan estudiant l’energia i com n’apliquen els aprenentatges. “Hem dissenyat, per parelles, una muntanya russa mitjançant un tub de plàstic (que fa de via), una boleta d’acer (que fa de vagoneta) i un imant que ens permet en algun cas superar les pujades del recorregut. L’objectiu de la pràctica, a part de construir la nostra muntanya russa, és entendre la diferència entre procés espontani i no espontani, saber separar el recorregut en trams per estudiar com varien la velocitat i l’altura, i quines transformacions d’energia (potencial i cinètica) hi podem trobar.”
0.650006
curate
{"ca": 0.8888109435285865, "en": 0.03332164152928797, "es": 0.013328656611715188, "zh": 0.01578393546124167, "fr": 0.010873377762188706, "ru": 0.025605050859347597, "de": 0.012276394247632409}
https://plafarreras.cat/category/uncategorized/page/6/
macocu_ca_20230731_7_153849
La 2a Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans tindrà lloc a Vilanova i la Geltrú els dies 18 i 19 de maig, una celebració que coincideix amb el centenari del 2n Congrés Regional d'Ateneus i Associacions de Cultura de Catalunya, celebrat precisament a la mateixa ciutat en 1912. La trobada d'enguany pretén aplegar al més de cent casals i ateneus populars existents al llarg de la nostra geografia. El periòdic L'ACCENT ha publicat un número especial que recull tots els detalls d'aquestes jornades primaverals.
0.817106
curate
{"ca": 1.0}
wikipedia_ca_20230401_0_528452
Francesco Maidalchini Francesco Maidalchini (Viterbo, 21 d'abril de 1631 – Nettuno, 13 de juny de 1700) va ser un cardenal italià. Tot i que el nepotisme va quedar oficialment abolit després de les reformes de principis del segle XVI del Papa Juli II, la figura del Papa en aquest moment era encara una tendència a afavorir la personalitat específica de la cúria papal, i aquesta influència Maidalchini la va gaudir. Biografia. Maidalchini va néixer el 12 d'abril de 1631 a Viterbo, fill d'Andrea Maidalchini i Pacifica Feliziani. El seu pare era el germà d'Olimpia Maidalchini; cunyada del Papa Inocenci X, gràcies a la influència d'aquesta aconseguí realitzar una notable cursa eclesiàstica que el conduí en poc temps al cardenalat. El publicista anticatòlic Gregorio Leti el va descriure com una persona «"...d'expressió estúpida, amb fins i tot l'aparença d'un home sense experiència en les coses del món, ignorants en lletres i incapaç d'aprenentatge, brutal en les seves paraules i obres, malament en el cos i la ment, el receptacle popular de la pitjor qualitat ...'». Va ser nomenat abat commedatari de Sant Martí i Sant Gaudenci de Rímini i San Pancraç fuori le mura de Roma. També va rebre el títol de canonge de la basílica de Sant Pere a Roma. El 1647, el cosí primer de Maidalchini, Camillo Francesco Maria Pamphili, va renunciar al seu càrrec de Cardenal-nebot per casar-se i Innocent X va exigir un nou cardenal nebot. Sense cap familiar masculí restant per convertir-se en el seu assistent, Innocent X va ser persuadit de nomenar a Francesco, el nebot de la seva cunyada, de disset anys. En ser elevat al Sacre Col·legi, sent creat cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro. Moltes de les responsabilitats del cardenal-nebot havien estat prèviament delegades al secretari d'Estat, el cardenal Giovanni Giacomo Panciroli i amb Domenico Cecchini, amb les funcions militars assignades als marits de les dues nebodes del Papa. És possible que el Pontífex volgués simplement instal·lar un familiar, encara que llunyà, al Sacre Col·legi, sense que això impliqués una delegació efectiva de poders. Sense un coneixement polític adequat per al paper, Francesco va ser assistit pels cardenals Panciroli i Domenico Cecchini, però no obstant això va romandre en una posició política substancialment feble. Les germanes del Papa i altres membres de la família Pamphilj van començar a relacionar-se amb el pontífex i van rebutjar el nebot "adoptat". Girolamo Gigli va escriure que la tia paterna de Francesco, Olimpia, el va obligar a residir amb ella al Palazzo Pamphili a la Piazza Navona i no als palaus papals, per tal de "no perdre el seu domini" i evitar que prengués decisions independents. Tanmateix, va quedar clar clarament que el nou cardenal-nebot no hauria gaudit d'un poder real. Innocenci X va continuar confiant els assumptes políticament rellevants al secretari d'Estat, el cardenal Panciroli. Durant el seu breu mandat com a nebot-cardenal, el cardenal Maidalchini va ser avaluat de forma negativa pels observadors diplomàtics, que van veure en algunes de les seves equivocades iniciatives la mà de la seva tia. Va ser ell qui, en la celebració de la nit de Nadal de 1649 va obtenir el privilegi d'obrir la Porta Santa a la Basílica de Santa Maria la Major, inaugurant així el Jubileu de 1650, tot i que encara no havia estat ordenat sacerdot. L'incident va provocar una confusió considerable, agreujada per una disputa amb els canonges de la basílica per la possessió de les medalles emmurallades a la porta santa. Mai no va ser consagrat bisbe. Va resultar tan incompetent, que en 1650, malgrat les objeccions d'Olimpia Maidalchini, Francesco va ser reemplaçat per Camillo Astalli. Tot i ser un parent llunyà per matrimoni d'Olimpia, Astalli havia estat en realitat recomanat pel seu mentor, el secretari d'estat. Després de culpar a Olimpia per la seva desgràcia, Francesco es va convertir en el seu amarg enemic. En 1653 Maidalchini va ser nomenat cardenal diaca de Sant Pancraç. El 1654 fou nomenat cardenal diaca de l'església de Santa Maria a Pòrtic i l'any següent, després de la mort del seu "oncle", va participar en el conclave del 1655 que va triar el papa Alexandre VII. La seva tia Olimpia va morir el 1657. Després de només 8 anys amb Maidalchini com a cardenal diaca, l'església de Santa Maria estava en runes i sense ingressos. La seva diaconia va ser suprimida pel papa Alexandre VII i l'edifici va ser enderrocat. Maidalchini va ser transferit (almenys en títol) a la nova Santa Maria in Campitelli, construïda per Carlo Rainaldi entre 1659 i 1667. El seu contemporani John Bargrave deixa poc dubte que Maidalchini tampoc va ser molt respectat pel Col·legi de Cardenals o pel gran públic de Roma. Bargrave descriu Maidalchini com que «"està a una polzada d'un idiota"» i explica que les dames d'una congregació no podien deixar de riure de l'aparició d'un adolescent en les robes de cardenal. Maidalchini no podia contenir-se i esclatava de riure com a resposta. Bargrave també va recordar la seva incursió amb un cavaller que amablement va assenyalar que el llibre que el cardenal estava llegint estava, de fet, de cap per avall (Bargrave suggereix que Maidalchini era gairebé analfabet). El 1666, Maidalchini va ser traslladat a la diaconia de Santa Maria in Via Lata, que normalment era assignat al cardenal protodiaca, tot i que no va ser fins al 1669 quan va assumir aquesta posició en el Sacre Col·legi. Va participar en el conclave de 1667 que va triar el papa Climent IX, al conclave de 1669-1670 que va triar al papa Climent X, al conclave de 1676 que va triar el papa Innocenci XI i al conclave de 1689 que va triar el Papa Alexandre VIII. Com a cardenal protodiaca, annuncià les eleccions dels Papes Climent X, Innocenci XI i Alexandre VIII i celebrà els ritus de les seves coronacions. Més tard, aquest any, fou ordenat sacerdot i fou nomenat cardenal prevere de l'església de Santa Maria in Via. D'acord amb la butlla "Postquam verus" de Sixt V (3 de desembre de 1586), va assumir el càrrec de protoprevere del Col·legi de Cardenals. Va participar en el conclave de 1691 que va triar el papa Innocenci XII i es va convertir en cardenal-prevere de l'església de Santa Prassede el mateix any. Maidalchini va morir el 13 de juny de 1700 a Nettuno cap al migdia, i va ser traslladat a Roma l'endemà. El seu funeral va tenir lloc el 15 de juny de 1700 a l'església de Sant'Eustachio a Roma, on va ser enterrat. Actitud política. En la rivalitat política entre França i Espanya Maidalchini es va alinear inicialment amb Espanya. No obstant això, els líders de la facció espanyola a Roma li van mostrar tan poc respecte que finalment va canviar el costat. En el conclave papal de 1655 encara era considerat membre del partit espanyol, però posteriorment es va convertir en un dels més fidels seguidors del Regne de França al Col·legi de Cardenals.
1
perfect
{"it": 0.0030692779888921366, "ca": 0.9828997369190295, "pt": 0.0115463314820228, "es": 0.0024846536100555394}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=528453
cawac_ca_20200528_3_113337
Comprar un llibre per regalar perquè creus que pot ajudar a algú. Ser covard. Una vida que s’escola. Missatges que et fan mandra respondre. Persones que trobaves interessants i que ara ja no, cada vegada menys. Uns ulls verds, bonics, d’una noia bonica. Cotxe amunt i avall. Per fi ha arribat l’estiu. Fa dies que no et veig. Una música que em fa venir ganes de viure. Canviar; de paisatges, de lectures, de tantes coses… La C. em ve a buscar però no entenc què em vol dir. A fora sento com la P. camina i s’afanya per veure els darrers rajos de sol abans no marxi pel Pedraforca. La casa es queixa, fa sorolls. De fons els petards em diuen que demà és revetlla i que no ens podem aturar aquí… que si han de venir ja vindran.
0.703656
curate
{"ca": 0.7823033707865169, "en": 0.07443820224719101, "es": 0.03089887640449438, "fr": 0.05337078651685393, "pt": 0.05898876404494382}
http://batec.cat/2010/06/tu-no-hi-seras/
mc4_ca_20230418_9_348648
Arxius de Univers Jove - Pàgina 2 de 2 - Consell Comarcal Ripollès Portada » Posts Tagged "Univers Jove" (Page 2)
0.438888
curate
{"ca": 0.5892857142857143, "en": 0.4107142857142857}
http://ripolles.cat/tag/univers-jove/page/2/
macocu_ca_20230731_6_135230
Veïnes a la Plaça d’Espanya La Pepeta i la Carmeta són dues veïnes del Prat d’una època indeterminada. Si hem estat atents a la seva conversa, podrem fer una mica d’investigadors i intentar situar-les. Parlen del pont de Ferran Puig, que es va construir el 1873, i parlen d’aquest propietari com a Don Fernando, com si encara fos viu i sabessin qui era. Ferran Puig va morir el 1901. Per acabar de confirmar-ho, parlen d’un projecte urbanístic que no es concretaria fins al 1916. Per tant, podríem dir que estem en un moment de finals del segle XIX. La conversa tenia lloc als patis d’unes casetes anomenades d’en Barnola pel seu promotor. Els Barnola eren una família barcelonina que havia adquirit l’any 1755 l’antic mas Amigó, on hi havia la carnisseria, i on es començà a edificar les primeres cases del nucli urbà. Entre aquella data i fins el 1790, construïren un conjunt de casetes, de planta baixa i pis, amb un ampli pati al darrera. Acabarien sent tretze i eren cases de lloguer on hi vivien sobretot famílies jornaleres i algun menestral. Una part d’elles van ser enderrocades cap al 1919 per crear la plaça Espanya. La resta van caure el 1930 per construir-hi els blocs de pisos del carrer Major que encara es conserven.
0.806173
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_5_269617
He omplert la banyera d'aigua freda. : Tots units fem força! Bé, ara sembla que govern i oposició catalana han decidit cenyir-se i entonar tots junts l’himne del Barça, aquelles estrofes que diuen: “Tots units fem força. Tant se val d’on venim”. Sí senyor, un front comú català per oposar-se el pla econòmic de Solbes envers Catalunya. Es veu que no s’ajusta a les previsions que venen incloses a l’Estatut. Però, quin estatut? El nou o el vell? Perquè jo ja porto un embolic d’estatuts... El vell, crec recordar ja no està en vigor, però és que el nou està en mans del tribunal constitucional perquè, segons els senyors del PP (que aquest no han fet front comú catalanista pel que pogués passar) consideren que els mateixos articles que són constitucionalment correctes a totes les comunitats autònomes, son inconstitucionalment incorrectes al territori català. Quina barra!! Però bé, això no treu que encara no sàpiga a quin estatut dels dos es refereixen. És clar, i ara arriba aquell moment en que jo flipo en colors i sense haver-me pres cap pastilla al·lucinògena ni cap droga dura ni tova i cap ració triple de frenadol. I és que, com pot ser que remin tots a una i estiguin d’acord en alguna cosa que sigui bona per aquí si no hi ha eleccions a la vista? Tot un fet insòlit, no m’ho negareu. Sembla que la frase del Montilla el darrer congrés dels socialistes d’aquest cap de setmana, aquella frase que ja ha donat mitja volta a Espanya i que el president català va dirigir al seu homòleg espanyol (i company de partit o company de les dues primeres sigles polítiques PS) i que deia: “Els socialistes catalans et volem bé, t’estimem molt, però encara estimem més Catalunya i als seus ciutadans, els estimem apassionadament, ens devem a ells, ens devem als seus ciutadans, als seus problemes, a les seves expectatives, a les seves justes demandes, a la seva cultura, a la seva llengua i al seu Estatut, que defensarem amb totes les nostres forces”, sembla, deia, que ha fet efecte. Sí senyor!! Ara bé quan a mi ja se m’està caient la llagrimeta i tinc els ulls amarats de llàgrimes que no em deixen veure la pantalla. Si es que sóc un sentimental, en veritat. Frase per emmarcar, no m’ho negareu. I és que ara resulta que aquí tots estimem molt al Zapatero: en Carod, en Mas, en Puigcercós, en Saura, etc... Es foten unes abraçades quan es veuen... Crec que estan pensant ja de canviar el nom d’algun carrer barceloní i que es passi a dir: “Carrer ZP”, o millor dit, “Carrer de la mare que va parir al ZP” (seguint la tendència de l’eurocopa amb Iker Casillas). Al que anava: i com que el polítics catalans volen bé al Zapatero, l’estimem molt, però encara estimen més Catalunya, es deuen als seus ciutadans, als seus problemes, a les seves expectatives, a les seves justes demandes, a la seva cultura, a la seva llengua i al seu Estatut, doncs resulta que el defensen amb totes les seves forces. Ai, senyor, si es que en veritat tots són ben iguals... Només una pregunta per acabar: tota aquesta pantomima, aquest teatre de cara a la galeria, aquesta armada invencible que volen fer des d’aquí (recordeu com va acabar la famosa armada invencible? ), qui s’ho creu? Quan durarà? Ja us ho dic jo: fins que hi hagi alguna cosa que algun dels partits polítics pugui utilitzar contra els altres per escalar posicions i quedar millor davant la ciutadania i els electors. I mira que, ben mirat, s’estimen tant... Dedictoria:Toni, aquest va per tu! ! Publicat per Jordi a les 23:43 Si que és curiós tot això de les abraçades!! I que aquí tothom s’estima amb tothom... uiii quina pudor que fa tot plegat!! Però continuo pensant que el ZP és un fals i que ara el Montilla està aprenent a ser tan fals com ell!! Suposo que de cara al Conseller Castells (sector catalanista), ja que si aquest s’emprenya, qui millor que ell per a que li porti les comptes de la Generalitat?? Encara que em costi dir-ho públicament, el Castells ho està fent de collons! ! I parlant de ZP i els calers que ell gestiona, com pot ser que el més passat el ZP em regales 200 eurets a mi, i suposo que a molta gent, i ara ja es parli dels números rojos de l’estat?? Rectifico... no me’ls ha regalat, ha fet que jo deixes de pagar 200 eurets de la meva retenció trimestral... Igual pretén que amb això em pugui fer el bany de casa meva. Per cert, accepto donatius dineraris per les obres de casa meva!! jejejeeee Reflexionem! ! 23 de juliol de 2008 a les 0:44 Toni: com sempre, loquaç... jejeje Sí, això dels 200 euros no s'enten. El Solbes ja ha dit que si algú, per aquella casualitat de les casualitats, no els volgués, que no passar res, que els torni i tots contents... jejeje Ja comences les obres? Bé, lo dit: que si necessites ajudes m'ho comentis que jo faré el que em doni la gana!! jejeje 23 de juliol de 2008 a les 7:54 Jo no sé però aixó de que lluitin tots per una causa comuna em té espantada. Vols dir que no hi ha res darrera e tot això? No em refio lo més minims del polítics i dels del PP tampoc (uy... quina errada aquests també ho son no?) Jordi no pensis en política perque això i la calor que far et pot produir "un cortocircuit". 23 de juliol de 2008 a les 16:49 es veritat... amb això de la política barrejada amb la calor... I per les obres necessito calers i no gent que vingui a fer el que li dongui la gana... que no vull fer un pis rollo Miró, Dalí... Vull un pis normal, això si, amb aire acondicionat, així podré pensar més en la politica!! jejejeeee 23 de juliol de 2008 a les 20:46 Silvia: Sí, jo també crec que aquí hi ha gat amagat!! No ho sé, ja es veurà... I sí, fa molta calor... Potser és el que els hi ha passat a aquests polítics, que la calor els ha confós. Toni: Doncs obre un compte d'aquest solidaris, munta una Marató a TV3 i ves al programa "El diario de la Patricia" a promoure la teva causa!! jejeje Si tens aire condicionat, els caps de setmana quan pugis allà al poble ja em deixaràs les claus... jejeje Per cert, que es sap de la festa major? Ens deixaràs pujar? 23 de juliol de 2008 a les 21:13 Ja sabeu tothom convidat! ! 23 de juliol de 2008 a les 21:26
0.727904
curate
{"ca": 0.9550823490267842, "pt": 0.01397438030277824, "it": 0.007319913491931459, "br": 0.002828148394609882, "fr": 0.007319913491931459, "es": 0.009482615205456664, "de": 0.001996340043254034, "so": 0.001996340043254034}
http://jordicasanovasangelet.blogspot.com/2008/07/tots-units-fem-fora.html
naciodigital_ca_20220331_0_677367
Amb un teatre comarcal de Solsona ple a vessar, i que va gaudir de valent amb les situacions divertides i embolicades, el grup Vila Closa va estrenar a la capital del Solsonès la hilarant comèdia Diner negre de Ray Cooney en la que mostra la reacció davant la descoberta d'un maletí amb 3 milions d'euros a la seva cartera del Carles García, un empleat de banca exemplar. La seva dona, la policia, la màfia russa i els seus cunyats,li portaran una sèrie d'equívocs i situacions còmiques que li acabaran d'embolicar la nit i mantindran els espectadors en intriga i diversió durant l'hora i mitja que dura la representació. Els solsonins i solsonines que encara no l'han pogut veure, o bé vulguin repetir, tindran una nova oportunitat el 6 d'abril a les 10 del vespre i el 7 d'abril, a 2/4 de 7 de la tarda, novament al Teatre Comarcal. PERSONATGES Carles García (Lluís Codina): Gris empleat del Banc Hipotecari Anna Moratella (Peronella Badia): L'esposa amant d'una vida rutinària Antonio Morales (Carles Viladrich): Un policia poca-vergonya Vane (Esther Espluga ): La taxista més ràpida de la zona Andrés Gutiérrez (Jaume Llorens): Un policia amable i pacient, fins un cert punt Isabel Moratella (Anna Rodríguez): Una ''maruja'' amb ganes de marxa Oscar Martín (Joan Codina): Registrador de la propietat, encara no sap el que passa Senyor ''CORRTERO'' (Joan Ramon Cots): El preillós mafiós rus Autor: Ray Cooney Direcció: Joan Codina Traspunts: Joan Ramon Cots, Montse Viladrich i Jaume Nieto Maquillatge: Cinta Sanchez Vestuari i decoració: Grup de teatre Vila Closa Llum i so: Joan Ramon Cots i Jaume Nieto Efectes especials: Joan Ramon Cots
1
perfect
{"ca": 0.9458461538461539, "es": 0.04369230769230769, "en": 0.010461538461538461}
https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/6922/diner-negre-omple-teatre-comarcal-solsona
oscar-2301_ca_20230418_7_303500
L’alumnat de 4t EP, en el marc de les activitats programades dins del Projecte Comarques en el qual participa, va realitzar el primer intercanvi previst amb l’alumnat del Centre d’Estudis Gresol. Al llarg de la jornada van poder gaudir d’un assolellat dia tot visitant llocs emblemàtics de Terrassa intercanviant passeig, amistat, taula, jocs i rialles 4t EPCol·legi Sant BonaventuraCurs 2015-16GresolProjecte Comarques Llegeix més Publicat a Bloc Educació Primària Sense Comentaris El Projecte Comarques de 4t d’EP Diumenge, 08 juny 2014 per Editor GeneralSB El passat 8 de maig l’alumnat de 4t d’EP del nostre col·legi va rebre la visita de l’alumnat del mateix nivell del Col·legi Claret de Valls. Durant tot el dia el nostre alumnat es va convertir en autèntics amfitrions de la guia dels visitants al nostre centre i vila. Varen passejar pels llocs emblemàtics de Col·legi Claret de VallsCol·legi Sant BonaventuraFeccProjecte Comarques Llegeix més Publicat a Bloc General Sense Comentaris EDUCACIÓ INFANTIL Bloc anglès d'Infantil i Primària Bloc de Música d'Educació Infantil BLOC EDUCACIÓ INFANTIL EDUCACIÓ PRIMÀRIA Bloc anglès d'Infantil i Primària Bloc d'Educació Física Primària Bloc de Música d'Educació Primària BLOC EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA BLOC EDUCACIÓ SECUNDÀRIA Bloc música ESO Web de ciències Web matemàtiques 1r cicle ESO Enllaços d’interès: Beques del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya Beques del Ministerio de Educación y Ciencia Bloc de l'AMPA Departament d’Educació Franciscans de Catalunya Fundació Escola Cristiana Pólitiques de privacitat POLÍTIQUES DE PRIVACITAT Web 2.0 EDU365.cat Educamos Qualiteasy POSTS Seleccioneu el mes novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 febrer 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 COMENTARIS RECENTS Col·legi Sant Bonaventura funciona gràcies al WordPress Utilitzem cookies pròpies amb la finalitat de millorar el rendiment del lloc web i avaluar l'ús que es fa de la nostra pàgina web. Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquíPot obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració en aquest enllaç Política i privadesa de Cookies Tanca Privacy Overview This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience. Necessary Necessary Sempre activat Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information. Non-necessary Non-necessary Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
0.524433
curate
{"ca": 0.6716874558719699, "es": 0.025182395857848906, "fr": 0.010826076723935044, "en": 0.28430218875029417, "id": 0.002353494939985879, "de": 0.0011767474699929394, "cs": 0.0011767474699929394, "pt": 0.0032948929159802307}
https://santbonaventura.cat/tag/projecte-comarques/
crawling-populars_ca_20200525_43_15262
Diumenge, 15 de març del 2020 getCiudad(); El col·laborador del 'Tot es mou' de TV3, Bernat Dedéu, ha admès durant la tertúlia d'El món a RAC1 que "TV3 és una òrgan de propaganda política", fet que li han reconegut fins i tot directius de la televisió pública. Dédeu, independentista crític amb el procés, considera que tant TV3 com els Mossos "són els ítems que el processisme ha fet servir per fer propaganda".En aquest sentit ha assenyalat que "TV3, i a mi m'ho han dit personalment gent que ha tingut alts càrrecs a la Corpo, és un òrgan de propaganda política". "Dit això, jo estic molt a favor de que les televisions, fins i tot les públiques, facin la propaganda que s'hagi de fer, mentre la facin els periodistes i no les corporacions. En això estic a favor", ha matisat.Dedéu també ha esmentat el cas dels Mossos d'Esquadra i ha recordat que "una de les il·lusions del procés va ser que els Mossos eren nostres, per dir-ho d'una manera molt frívola. Fins que vam saber l'altre dia per obra i gràcia del jutge Marchena que Trapero tenia fins i tot un pla per enchironar el president". "Per tant hi havien uns ítems que nosaltres consideràvem allò que es va dir amb aquell eufemisme de l'astut Mas de les estructures d'Estat, que després vam saber que eren foc d'encenalls", ha assenyalat. Demostrando supremacismo y xenofobia con el comentario africandizandose... Aquest "intelectual brutal" quan parla pontifica. S'ho creu fins al moll dels ossos. Pesadilla!! ! Las rat_as..son las primeras que abandonan un barco que se hunde..juas juas juas ¿Alguien, en su sano juicio, lo dudaba? A favor de que los periodistas hagan propaganda? Ai, Bernat..... © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font Amb la col·laboració de:
0.784975
curate
{"ca": 0.8117848970251716, "es": 0.15102974828375287, "ro": 0.028032036613272315, "fr": 0.009153318077803204}
: /bernat-dedeu-tv3-es-un-organ-de-propaganda-123368.html
macocu_ca_20230731_10_283193
L’Ajuntament de Burjassot clausura el Taller d’Ocupació Burja-Natura 613 19 desembre 2014|Burjassot En el taller, 16 veïns de Burjassot han compaginat l’aprenentatge de dues especialitats formatives de jardineria, Activitats auxiliars en vivers, jardins i centres de jardineria i Instal·lació i manteniment de jardins i zones verdes, amb el desenvolupament del seu treball en el B.A.P. “613 vivendes” i la Devesa de l’Eixereta, a més de rebre formació complementària relacionada amb sensibilització ambiental, prevenció de riscos laborals o orientació laboral, tot açò amb l’objectiu d’incrementar l’ocupabilitat i facilitar la inserció laboral dels alumnes. El treball desenvolupat en el taller ha permès l’enjardinament general de les zones verdes de les 613 vivendes i la conservació i el manteniment de l’espai natural de l’Eixereta, augmentant també les espècies que ja poden contemplar-se en aquests espais municipals. Però no solament en aquests punts del municipi, ja que, gràcies a les 18.000 plantes produïdes en els hivernacles del Centre Socioeducatiu Díaz Pintado i de l’Eixereta, altres zones verdes i jardins de Burjassot també compten amb noves plantes. El Barri de les 613 vivendes compta, gràcies a aquesta acció formativa, amb 1.500 noves plantes i, en el cas del parc de l’Eixereta, amb 500.
0.856455
curate
{"ca": 1.0}
racoforumsanon_ca_20220809_2_767542
Últimament, i massa sovint, quan escolto o llegeixo les paraules d'aquells qui se senten propers al món del catalanisme (diguem-ne nacionalistes catalans) noto un calfred. La divisió que hi ha dins la família nacionalista és molt aguda. Tan aguda, que fins i tot ha arribat a l'insult personal, i ho dic per experiència pròpia (mai abans m'havien dit feixista). Hi ha un clar enfrontament entre aquells qui se senten propers a CiU i els que estan més a prop d'ERC. Lògicament, la gota que va fer vessar el got va ser la configuració del govern de la Generalitat. Però no caurem, una vegada més, en la temptació de dir qui en va ser el culpable perquè hi ha arguments justificats en una i altra banda. Però sí que m'agradaria proposar una possible via de conciliació. Per mi la solució passaria pel fet que CiU decidís proclamar-se una formació independentista i exercir com a tal. Intentaré exposar-ne els motius. Quan escoltes en públic a dirigents de CiU, o a la barretina mediàtica que hi dóna suport, sents com critiquen de manera oberta l'independentisme titllant-lo d'utòpic, il·luminat, radical, etcètera. Però en el rerefons el que volen criticar són unes persones concretes, uns partits concrets o unes associacions concretes que es proclamen independentistes. A qui tenen mania de veritat és a uns dirigents polítics, a uns opinadors o a uns impulsors de campanyes sobiranistes i no al concepte d'independència en si. Aquesta "mania persecutòria" està motivada, sobretot, per, com he dit abans, la creació del govern tripartit. Per tant, molta de la gent de CiU, en el fons, se sent independentista però no ho proclama públicament perquè no volen que se'ls associï amb aquells a qui tenen tanta mania. Molt sovint sents en públic com defensen la via sobiranista del PNB, o de partits d'altres països que també se'n proclamen. I no només això, sinó que elogien processos com els del Quebec, Irlanda del Nord o Escòcia. També diuen que si mai a Catalunya hi ha una majoria independentista seran els primers de pujar al carró. Però és que, a més, en privat sents a molta gent propera a CiU que et confessa que vol la nostra independència. Fins i tot en la votació de l'Estatut n'hi havia que deien que "el meu és un "sí" independentista". No ens enganyem, el que separa CiU i Esquerra, sobretot, no és la via sobiranista sinó un concepte diferent de societat. Si a molts no agrada la separació entre dretes i esquerres, que no la facin. Però si ens preguntem què pensen uns i altres sobre conceptes com l'avortament, el casament entre homosexuals o el concepte de família en general, el control públic de certs aspecte de la societat, la laïcitat, l'ecologisme, etcètera, i hi veurem diferències substancials. Per tant, si a CiU allò que no li agrada de l'independentisme és les persones que actualment s'hi proclamen que es facin ells independentistes públicament. Sil·logisme fàcil: CiU és independentista, a mi m'agrada CiU, per tant, a mi m'agrada l'independentisme. O és que la gent de CiU no s'agrada a ella mateixa? A més, aquest pas no és tan complicat ja que en la majoria de casos no és canviar d'ideologia, sinó simplement fer públic allò que es desitja en el fons del cor. Dit d'una altra manera: que surtin de l'armari aquells qui volen un estat català. A més, si CiU decidís apostar fort per la via sobiranista o independentista, mantenint el seu tarannà assenyat, el que aconseguirà és prestigiar l'independentisme i fer-lo més majoritari. Si això passés, no ens enganyem, Esquerra no tindria cap més remei que fer govern amb Convergència. Per més que sembli que ERC ha abandonat la via sobiranista a canvi de la "social", no ens enganyem, el seu votant no entendria que si es pogués no es fes un govern independentista. Des de CiU em diran, com sempre s'ha afirmat, que aquest és un partit que aglutina diferents tendències i que aquest canvi de rumb podria no ser entès per tothom i fer-los perdre votants. No hi estic d'acord, per dos motius. El primer, perquè crec que la majoria de votants de CiU ho són sobretot per les formes d'aquesta federació. O sigui, es tractaria d'aplicar un independentisme moderat, argumentat, sense estridències que segur que agradaria al seu elector. A més, insisteixo que la marca "conservadora" de CiU no hauria de desaparèixer. I el segon és que en l'actual situació política, amb el conflicte gairebé diari amb el govern espanyol i amb un Estatut ferit de mort, s'entendria més que mai que CiU fes aquesta tria. I és que l'altrenativa perquè CiU torni a ser un partit de govern és pactar amb el PP, i em sembla que aquesta decisió encara s'entendria menys. Per tant, crec que ens trobem en un moment idoni perquè CiU es plantegi molt seriosament aquesta opció que crec que seria beneficiosa per a la federació, per al catalanisme i per a la democràcia i el futur del nostre país. Enric Xicoy http://www.poliblocs.cat/editorials/prestigiar-lindependentisme Això de que estem distanciats ja fa temps que corre per aquí. O si més no, ja fa temps que ens n?hauríem d'haver adonat tots plegats. Molt d'acord amb la majoria de reflexions que diu l'article. Em permeto afegir alguna de més com si fós un demòcrata, però sense espants, que a mi ja m?importa tres raves. XD Baralles televisades per aquí, baralles escrites per allà... Tu ets això, tu ets allò; tu vas pactar amb aquest, tu ara pactes amb aquest altre... mal català! Tu més!... Tot això sembla el bucle de mai acabar. Sempre estem allà mateix i a sobre es ?retroalimenten?, que està de moda. Per part de molts catalans, el seu primer acostament a la política era per una raó personal; la defensa de la llengua i dels drets que encara creia els hi tocava de rebre. La defensa d?una cultura que no es salvaria sense un estat propi, volien desfer-se dels greuges dels que encara no s?havien passat comptes amb els veïns. Si ens ho mirem fredament, és la mateixa raó per la que molts hem acabat contant-nos les nostres dèries aquí al racó, estiguem o no, d?acord amb el sistema. Una vegada dones prou voltes a les continues disputes que els nostres estimats polítics ens ofereixen dia a dia, llegeixes articles com aquest, o veiem el que veiem (que d?exemples no en falten) arribem a conclusions molt semblants: Que sembla que res es mogui i que la gent "passa" cada vegada més de la política, i allò que fa ferum a aquesta, fa pensar, que realment no estem gaire millor que al segle passat. La política, precisament l'organisme que regula (vulguem o no) la nostra vida, allò pel que tanta gent hi va deixar la pell al llarg dels anys, la mal nomenada ?democràcia? és precisament allò que menys prestigi te. Sobren els exemples a destacar en aquest punt. A partir d'aquí (i és quan crec que fem salat) van totes mal dades. Perquè tenim dos partits capdavanters que "diuen" representar el catalanisme. I dic "diuen" perquè tots dos son tan oposats com que a la pràctica són, efectivament la dreta i l'esquerra catalanes. Si d'una cosa crec, ens podem refiar és de la bona voluntat "catalana" de tots i cadascun dels vots que les dues formacions reben cada vegada que es celebren eleccions, això no ho poso en dubte; però les seves diferents "visions" d'entendre la Catalunya ?social? (o allò que hom ha de menester) col.lisionen frontalment. El fet; ens dividim. Dos partits potents (catalanistes) per atreure milers de maneres diferents d?entendre el fet català, i un mateix sentiment que no ens permet fer-nos més grans. Ara estic observant una mena d'etapa "anti-nacionalista", i no l'entenc. Ésser nacionalista català és tan respectable com el qui demana carreteres, vivenda digna o llegir el Mundo o l'ABC el diumenge a la segona residència de la costa brava ( i més que res, perquè és de calaix). És una opció. És més i m'he de preguntar: Quan tindrà el nacionalisme català una altra gran oportunitat d'ésser fenomen de masses (si és que l'ha tingut mai sense cadenes)? O es que diferenciar-se d'Espanya mitjançant aquest estatutet només respon a un burd interès partidista de decidir com repartir part del pastís? Precisament, res més que interessos personals d?aquells que estan a la política; interessos comercials, d?empreses i de saber qui manega la caixa de la botiga. Ens diuen treballar per allò que ?les persones? necessiten i ens hem oblidat del que és la comunitat. Ens han dividit. Res més. Sí, l?estatut ( per a mi i per a molts) és això mateix disfressat de catalanisme per acontentar als que tenen plans diferents del govern central. Per tant (i començaré a acabar) he arribat a la conclusió que ni uns ni altres son catalanistes (sarcàstica però alhora realistament). I per la simple raó que tots es corrompen quan palpen teta o quan van mal alletats. Si ERC, era (per a ells mateixos); la garantia catalanista per formar govern, doncs bé; no farem comentaris al respecte, però tots en podem veure els resultats d?ésser ?col.leguilles? de la trepa d?en ZP. I els de CIU, que no riguin; doncs porten el rècord de cagades i difamacions enrevessades en contra del país que ni ells mateixos entenen, amb una conducta digna de la dels gossos rabiosos (i només és una comparació). Ens ho demostra el seu canvi de tarannà, al més pur estil del PP, però no posaré més exemples (que ens en sobren) perquè son els reis de la tergiversació. A més, tots son polítics i saben mentir, si més no, la primera norma que cal tenir clara de la política. Per a mi, l'únic gest possible per a que el CATALANISME surti endavant (amb idees d'esquerres i de dretes) és que s'ajuntin (i amb perdó de l'expressió) els amos de la casa d?una punyetera vegada; no perquè els altres no contin, sinó perquè és el més lògic; dividits fem mal al projecte (si n?hi ha) i la causa que semblen haver oblidat; el catalanisme. I emprenyats i distants, ens veiem incapacitats per a raonar d?una manera amistosa l?ideal de país que tots volem. La qüestió és de tots dos. I de CIU, com diu l'article i com molta gent, només espero que diguin d?una vegada si realment som i volem alguna cosa, o seguim jugant a que Catalunya conquereixi les Espanyes. Perquè el distanciament és en gran part gràcies a la no pronunciació de CiU al respecte i el seu joc amb el reconeixement que esperen algun dia els hi donarà Espanya. I mentrestant ERC, creu que crea escola pròpia amb els altres companys de llit... Si hi ha alguna cosa que ens uneix, que sigui per això, per a unir, i no per a dividir. Ara, que aquest estat, ja us el regalo. I perdoneu, sempre se?m fa llarg, però val a dir que disfruto com un nan... XD
0.844387
curate
{"ca": 0.9946215904725317, "id": 0.001920860545524395, "ar": 0.001536688436419516, "fr": 0.001920860545524395}
crawling-populars_ca_20200525_45_8921
Tornar Resolució 10/IV del Parlament de Catalunya, sobre l'acció política i de govern en matèria d'agricultura Resolució 34/IV del Parlament de Catalunya, sobre el Tractat de Maastricht Resolució 39/IV del Parlament de Catalunya, sobre la situació de la indústria a Catalunya Resolució 44/IV del Parlament de Catalunya, sobre la situació i les perspectives del turisme a Catalunya Resolució 101/IV del Parlament de Catalunya, sobre l'acció política i de govern entorn al règim local i la situació política dels ajuntaments Resolució 168/IV del Parlament de Catalunya, sobre la previsió i l'extinció d'incendis a Catalunya Parlament de Catalunya
0.690795
curate
{"sq": 0.009419152276295133, "ca": 0.9905808477237049}
: /web/documentacio/recursos-documentals/dossiers-parlamentaris/sumari/contingut/index.html?p_id=9197
wikipedia_ca_20230401_0_525081
Roscoelita La roscoelita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les miques. Rep el seu nom de Sir Henry Enfield Roscoe (1833-1915), químic anglès, especialment conegut pels primerencs treballs sobre el vanadi i els seus estudis fotoquímics. Característiques. La roscoelita és un silicat de fórmula química K(V3+,Al)₂(AlSi₃O10)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la roscoelita pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita. Formació i jaciments. Va ser descoberta a la mina Stuckslager, a la localitat de Coloma, al districte homònim del comtat d'El Dorado, a Califòrnia, Estats Units. Ha estat descrita en gairebé tres-cents jaciments d'arreu del planeta. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a la mina Eureka, situada a la localitat de Castell-estaó, a la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida.
1
perfect
{"es": 0.00427715996578272, "ca": 0.9957228400342173}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=525082
crawling-populars_ca_20200525_6_93433
Documents Fitxes ocupacionals Enllaços Llibres Publicacions Videos Aplicatius Inici > Fitxes Ocupacionals Enviar Els teus comentaris: Enviar En compliment de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, l'informem que les dades recollides formaran part d'un fitxer automatitzat titularitat de BARCELONA ACTIVA SPM SA, amb domicili social al carrer Llacuna, 162-164 de Barcelona, amb les finalitats de gestionar les inscripcions i d'informar de les seves activitats i serveis dins el seu àmbit d'actuació. Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i/o oposició mitjançant comunicació per escrit a Serveis Jurídics de BARCELONA ACTIVA SPM SA en el domicili esmentat. Compartir Facebook Twitter Google+ DeliciousMy SpaceMenéame Altres denominacions Tècnic/a de medicina aeroportuària Descripció Els metges aeroportuaris desenvolupen les seves funcions mèdiques als aeroports. Els seus pacients són les persones que transiten per l'aeroport, i per tant la seva feina és generalista i molt variada: ha de tractar tot tipus de malalties, des d'una senzilla lesió a patologies serioses i situacions d'emergència. Tracta els malalts urgentment i sense conèixer el seu historial mèdic. Tasques Enviar | Compartir | Imprimir Favorits Formació Es valora tenir l'especialitat de Medicina del Treball o el Diploma de Metge d'Empresa. També és interessant tenir el títol de Tècnic en prevenció de riscos laborals, amb l'especialitat de seguretat en el treball o d'ergonomia i psicologia aplicada. Més ocupacions amb aquestes titulacions | Cerca més informació sobre la titulació del teu interès Experiència Competències Clau Coneix a fons les competències clau | Accés al diccionari de competències Interessos Treballar per al manteniment i la millora de la salut i el benestar físic i psíquic constitueix el nucli d'interessos de les persones afins al camp de la salut. S'engloben en aquest camp activitats com la realització de diagnòstics, la prescripció de tractaments i el seguiment de malalties i lesions. També inclou la pròpia aplicació dels tractaments terapèutics (convencionals o alternatius) amb l'objectiu de facilitar la recuperació física de les persones. Per a la realització d'aquestes activitats es requereixen coneixements profunds del cos humà i de la medicina en les seves diverses especialitzacions. Més ocupacions amb aquests interessos | Coneix els teus interessos professionals | Glossari d'interessos Ocupacions relacionades Enviar | Compartir | Imprimir Favorits Assalariat/ada Enviar | Compartir | Imprimir Favorits El transport de viatgers i mercaderies (ja sigui terrestre, aeri o fins i tot marítim) és un sector econòmic d'una enorme i creixent importància estratègica per a la indústria, el comerç i la mobilitat de les persones. Al seu torn, el transport ha de contribuir al desenvolupament i a la sostenibilitat del sistema econòmic i social. Per això, existeix la necessitat de canviar les pautes de mobilitat. Però a més, un segon element crucial per a intentar fer compatible transport i sostenibilitat és la intermodalitat. El transport s'ha convertit en una indústria estratègica per a una economia creixentment globalitzada i això hauria també de comportar una major consideració de les necessitats d'aquest sector a tots els nivells. 12-2010 | | català | principiant Documents (5 de 7) 01-2020 | | català | principiant En aquest mapa conceptual podràs consultar el contingut parlat a la jornada sectorial de l'Economia Blava, i a part, descobrir i navegar per documents relacionats amb aquest sector. Autor: Barcelona ActivaData d'edició: 01-2020 Obrir 11-2015 | | català | avançat Breu informe elaborat per Barcelona Activa-Deloitte que identifica les ocupacions més demandades a partir de l'anàlisi de l'actual mercat de treball i la seva projecció. El document també dóna Autor: Barcelona ActivaData d'edició: 11-2015 Obrir 10-2015 | | català | avançat Saps on trobar les ofertes que et poden interessar segons el sector on cerques feina? Posem a la teva disposició els diferents canals de recerca de feina en el Autor: Barcelona ActivaData d'edició: 10-2015 Obrir 09-2014 | | català | avançat Breu informe elaborat per Deloitte-Barcelona Activa que identifica les ocupacions més demandades en el sector del Transport, a partir de l'anàlisi de l'actual mercat de treball i la seva Autor: Barcelona ActivaData d'edició: 09-2014 Obrir 01-2013 | | català | avançat Informe sectorial de transport aeri de Barcelona Activa . Es tracta d'un document que, de manera breu i concisa, dóna a conèixer quines són les principals tendències, presents i Autor: Barcelona Activa Data d'edició: 01-2013 Obrir Videos Relacionats (2 de 2) Vídeo on trobaràs un resum dels conceptes clau que van debatre els i les professionals i empreses participants en la jornada sectorial sobre l'impacte i potencial de l'àmbit de l'Economia Blava en el futur de l'ocupació a la ciutat de Barcelona. Enviar | Compartir | Imprimir Favorits Vídeo on trobaràs un resum dels conceptes clau que van debatre professionals i empreses participants a la jornada sectorial sobre l'impacte i potencial de la Indústria 4.0 en el futur de l'ocupació. Enviar | Compartir | Imprimir Favorits Enllaços d'interès (5 de 15) 23-02-2016 | | català | avançat L'estudi presenta un conjunt d'indicadors de l'economia verda a l'àrea de Barcelona per tal de conèixer la seva dimensió i evolució, i planteja reptes i oportunitats d'aquesta. Data de publicació: 15-11-2015 http://www.slideshare.net/barcelonactiva/estudi-sobre-leconomia-verda-a-barcelona 17-07-2014 | | castellà | avançat L'Estudi del Sector Logístic 2014, elaborat per el SEPE, ofereix informació actualitzada i validada per diferents experts i agents socials del sector que han aportat els seus coneixements i https://www.sepe.es/contenido/observatorio/mercado_trabajo/2410-1.pdf 20-02-2014 | | català | principiant Vídeo del Programa 'Valor Afegit' de TV3, centrat en el sector de la Logística (min. 01:00 a 17.10), en el que s'explica com ha deixat de ser només una http://www.tv3.cat/videos/4912232/Valor-afegit---19022014 20-02-2014 | | català | principiant Saló Internacional de la Logística i la Manutenció on es donen cita les principals empreses i professionals del sector i es mostren les darreres novetats i innovacions relacionades. http://www.silbcn.com/cat/ 14-01-2014 | | castellà | avançat El portal del Transport i la Logística ofereix àmplia informació d'actualitat del sector. Conté apartats específics de transport per carretera, transport marítim i ofertes de feina, entre d'altres. http://www.logisticaytransporte.es/ Veure més sobre el sector Accés a les OCUPACIONS del SECTOR:Transport Mercat de treball Dimecres 1 d'Abril de 2020. 16:00 Divendres 3 d'Abril de 2020. 15:00 Dimecres 8 d'Abril de 2020. 12:00 Dimarts 14 d'Abril de 2020. 09:00 © Barcelona Activa 2011 Centre per al desenvolupament professional Porta22 Convent de Sant Agustí Ca n'Andalet Barcelona Treball (Porta22) +34 934 019 899 bcn.cat/treball Barcelona Activa Seu Central Llacuna, 162-164 08018 Barcelona +34 934 019 777 bcn.cat/barcelonactiva
0.64735
curate
{"ca": 0.8985795454545454, "it": 0.0017045454545454545, "pt": 0.033238636363636366, "en": 0.0125, "es": 0.04971590909090909, "fr": 0.0035511363636363635, "zh": 0.0007102272727272727}
: /porta22/cat/fitxes/M/fitxa5097/metgeessa-aeroportuariaria.do
mc4_ca_20230418_13_82815
Hotels Tsigov Chark › Comentaris dels clients Tsigov Chark › Comentaris dels clients CatalàTsigov Chark Inici › Món › Hotels Bulgària › Hotels Tsigov Chark Hotels Tsigov Chark. Comentaris dels clients Tsigov Chark Si us plau, activi Javascript per utilitzar ihr24. Ofertes - Tsigov Chark Oferta brillant (8) estrelles (6) (3) (7) (4) Puntuació comentaris Fantàstic (5) Fabulós (9) Molt bé (5) Tipus d'hotel Hostals i pensions (12) Hotels (7) Resorts (1) Tarifa Low cost Econòmic Estàndard Superior Luxe Perfils d'hotels Rural (4) Natura / vida salvatge (3) Muntanya (2) Gurmet (2) Romàntic / lluna de mel (1) Ciutats properes – Tsigov Chark Hotels Batak 5.4 km Hotels Dorkovo 11.3 km Hotels Peshtera 15.9 km Hotels Velingrad 16.0 km Hotels Fotinovo 17.7 km Hotels Asenovgrad (12) Hotels Gorno Trape (1) Hotels Elkovets (1) Hotels Dve Mogili (1) Hotels Golets (1) Hotels Kipilovo (1) Hotels Lovets (1) Hotels Belimel (1) Hotels Chiang Mai (1275)Hotels Adler (1197)Hotels Iekaterinburg (765)Hotels Sanya (562)Hotels Malacca (437)Hotels Medulin (430)Hotels Natal (379)Hotels Mirissa (313)Hotels Ko Lanta (311)Hotels Las Vegas (296)Principals destinacions: Bulgària Hotels Saints Constantine and Helena (78) Family Hotel Aida Mostra mapa • Allotjament Tsigov Chark Tsigov Chark, 4580Hotel Característiques de Family Hotel Aida • Jardí • Pesca • Rentatge en sec • Servei de trasllat (suplement) ▼ Mostra totes les habitacions Family Hotel Aida Katalina Holiday Complex Mostra mapa Característiques de Katalina Holiday Complex • Bar • Recepció 24 hores • Guardaequipatges • Prohibit fumar a tot l'establiment ▼ Mostra totes les habitacions Katalina Holiday Complex Guest House Colori Mostra mapa • Allotjament Tsigov Chark M. Enyov Kamak, K.k. Tsigov Chark, 4580Hostal/pensió Característiques de Guest House Colori • Servei d'habitacions • Trasllat a l'aeroport • Lloguer de bicicletes • Servei de trasllat a l'aeroport (suplement) Family Hotel Kalvachevi Mostra mapa Característiques de Family Hotel Kalvachevi • Adaptat per a persones de mobilitat reduïda • Aparcament accessible • Zona lúdica infantil • Piscina Habitació Quíntuple amb Balcó Des de + Suite Júnior amb Balcó + Habitació Doble amb Banyera d'Hidromassatge ▼ Mostra totes les habitacions Family Hotel Kalvachevi Family Hotel Lidia Mostra mapa • Allotjament Tsigov Chark 217 Dam Batak Str., 4600Hostal/pensió Característiques de Family Hotel Lidia • Terrassa per prendre el sol • Habitacions per a no fumadors • Habitacions familiars • Ciclisme Hotel Seasons Mostra mapa Característiques de Hotel Seasons • Pàrquing privat • Menús dietètics especials (a petició) • Servei d'aparcador de cotxes • Servei de trasllat (suplement) Guest House Slunchev Cviat Mostra mapa • Allotjament Tsigov Chark Tsigov chark, 4600Hostal/pensió Característiques de Guest House Slunchev Cviat • Ciclisme • Internet • Zona lúdica infantil • Piscina Villa Santa Maria Mostra mapa • Allotjament Tsigov Chark Batak Dam, 4580Hotel Característiques de Villa Santa Maria • Vi / cava / xampany • Jardí • Registre d'entrada o sortida exprés • Registre d'entrada o sortida privat Family Hotel Stoyan Mostra mapa • Allotjament Tsigov Chark Dam Batak 217, 4600Hostal/pensió Característiques de Family Hotel Stoyan • Pàrquing gratuït • Registre d'entrada o sortida privat • Habitacions familiars • Pesca Villa Borovinka Mostra mapa • Allotjament Tsigov Chark Tupavitsite Area, 4640Hostal/pensió Característiques de Villa Borovinka • Animals admesos • Jardí • WiFi • Zona per a fumadors Encara busques allotjament a Tsigov Chark?Introdueix unes noves dates per veure els preus i la disponibilitat per a la teva propera estada Ofertes - Tsigov Chark (preu orientatiu) AVUI -39% Family Hotel Lidia Des de 16,4 USD AVUI -31% Katalina Holiday Complex Des de 26,6 USD AVUI -29% Family Hotel Kalvachevi Des de 26,6 USD AVUI -23% Sweet Life Family Hotel Des de 16,5 USD AVUI -17% Villa Santa Maria Des de 26,6 USD AVUI -15% Family Hotel Eterno Des de 22,6 USD AVUI -11% La Casa Hotel Des de 37,8 USD AVUI -7% Guest House Colori Des de 95,2 USD Elena Hotel Complex ** Elena Hotel Complex – Tupavitsite Area, Elena HotelDes de 35 - 35 EUR Allotjament barat Elena Energy Guest House – Tupavitsite Area, Kozi Rog Hostal/pensióDes de 10 - 54 EUR Hotels barats Kozi Rog Sunny Day 6 Studio Sunny Day 6 Studio – Tupavitsite Area, Tŭnkovo ApartamentDes de 7.2 - 7.2 EUR Hotels barats Tŭnkovo Mantar Spa Hotel – Tupavitsite Area, Marikostenovo HotelDes de 34.76 - 100.72 EUR Vacances Marikostenovo Hotels a Tsigov Chark. Comentaris dels clients Tsigov Chark Tsigov Chark és a tocar!. Introdueix les dates i tria entre més de allotjaments!. Troba allotjament a Tsigov Chark. Oferta brillant Tsigov Chark → Hotels Tsigov Chark, Hostals i pensions, Resorts Tsigov Chark. Busca hotels a Tsigov Chark — Tsigov Chark hotels per categoria. Reserva ara amb GRANS DESCOMPTES de fins al 75% només des d'ihr24 Introdueix les dates per consultar els preus i la disponibilitat. - Hotels Tsigov Chark
0.537256
curate
{"ca": 0.5747806570087737, "en": 0.28259538869618445, "es": 0.05305039787798409, "it": 0.022648439094062438, "fr": 0.0614160375433585, "pl": 0.005509079779636809}
http://ca.ihr24.com/city900050902/bg/tsigov-chark/ca/
mc4_ca_20230418_13_374867
La Diputació finalitza el projecte de la variant d’Ivars, amb el tram de Castellserà - Pla D'Urgell - Territoris.cat - Diari digital de proximitat 02:18h. Dilluns, 26 Febrer de 2018 territoris.cat 07 de Febrer de 2018 (13:03 h.) Imatge de la variant d'Ivars, al fons, i les obres de la xarxa de reg La Diputació de Lleida ha iniciat les obres de la tercera fase de la variant d'Ivars d'Urgell, una actuació amb la qual finalitzarà aquest projecte de circumval·lació al municipi que s'ha dut a terme en tres fases. L'empresa adjudicatària ha iniciat els treballs amb l'adequació de la xarxa de reg al nou traçat, per tal que l'obra no afecti la campanya, ja que el termini d'execució serà de 12 mesos. En aquesta darrera fase, es connectarà la carretera de Vallverd amb la carretera LV-3344, en direcció a Castellserà. El tram té una longitud de 874 metres i comptarà amb una plataforma de 7 metres d'amplada, formada per dos carrils de 3 metres cadascun i dos vorals de 0,50 metres. El pressupost d'aquest tram ha sigut de 965.993 euros. La connexió amb la carretera de Castellserà es resoldrà amb la construcció d'una rotonda de 42 metres de diàmetre exterior i 24 metres de diàmetre interior Aquesta tercera fase servirà per completar les dues anteriors, que es van executar conjuntament, amb un pressupost d'1,8 milions d'euros. Les obres d'aquestes dues fases es van dur a terme entre el 2014 i el 2015 i van consistir en la construcció d'un tram de poc menys d'un quilòmetre. Un tram que possibilita l'alternativa de recorregut fora del tram urbà als vehicles usuaris de la carretera LV-3344 procedents de Bellpuig i en direcció a Castellnou de Seana i a Vila-sana, i viceversa. TAGS: Diputació finalitza projecte variant d’Ivars amb
0.828506
curate
{"ca": 0.9959396751740139, "en": 0.004060324825986079}
http://www.territoris.cat/articulo/pla-d39-urgell/diputacio-finalitza-projecte-variant-d-ivars-amb-tram-castellsera/20180207123040046217.html
wikipedia_ca_20230401_0_516991
Esther Morales Cañadas Esther Morales-Cañadas (Sevilla) és una musicóloga especialitzada en música espanyola dels segles xvii i XVIII. Esther va iniciar els seus estudis en Filosofia i Lletres, especialitzant-se en Història de l'Art; compaginant aquests estudis amb els de Música a la seva ciutat natal. Va aconseguir una beca per estudiar a l'estranger i va poder anar a completar els seus coneixements amb estudis regulars en Salzburg (Àustria), on se centrava en el Clavecín i en Musicologia. Finalment es doctora en Musicologia amb les assignatures complementàries de Filologia Romànica i Història de l'Art a la Universitat alemanya de Münster. Acabats els seus estudis comença la seva carrera com a solista i com a conferenciant sobre temes musicals i literaris, duent a terme publicacions tant científiques com a literàries. A més també treballa com a docent en Escoles de Música i a la Universitat “Friedrich-Schiller” de Jena, on és lectora. Entre les seves publicacions destaquen: La expansión y propagación del Quijote a través de la música; Antonio Soler, un visionario ilustrado. Intento musical y biográfico razonado.
1
perfect
{"es": 0.17914438502673796, "ca": 0.820855614973262}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=516992
cawac_ca_20200528_8_197024
Els afectats per les preferents aplaudeixen la iniciativa del consistori d’oferir assessorament gratuït a tots els estafats que s’acullin a l’arbitratge com a via per recuperar els seus estalvis. El portaveu d’Estafabanca a Mataró, Diego Herrera, reclama que aquest assessorament sigui “objectiu i imparcial”. Herrera també recorda als afectats que demanar l’arbitratge no vol dir renunciar a la via judicial ordinària. El Maresme Centre de Negocis reobre, a partir d’avui, les seves portes. Es tracta d’un projecte del Consell Comarcal del Maresme per donar resposta a les necessitats dels emprenedors del territori. Aquest matí, durant la inauguració de les instal•lacions, el president de l’ens comarcal, Miquel Àngel Martínez, ha dit que l’objectiu és ajudar als emprenedors autònoms a tirar endavant els projectes i fomentar així, l’activitat econòmica al territori. Els afectats per les preferents tindran assessorament gratuït per seguir el procés d’arbitratge i recuperar els seus estalvis. És una de les premisses que s’extreuen de la reunió de la comissió municipal sobre les preferents que s’ha celebrat aquest matí a l’Ajuntament. El democristià Roger Muntañola defensa que la Generalitat no podrà elaborar els pressupostos de 2013 fins que no sàpiga el límit de dèficit. Muntañola, que la setmana que ve prendrà possessió del seu escó al Parlament, apunta que cal esperar que Europa marqui a Espanya el nivell de dèficit i que, aleshores Espanya, el marcarà a Catalunya. Fer els números abans seria, segons apunta, “fer trampes al solitari”. Josep Sánchez Llibre confia que, d’aquí a mig any, tots els afectats per les preferents hagin pogut recuperar la totalitat dels seus estalvis. El diputat de CiU al Congrés i considera que els fets i l’evolució dels esdeveniments permeten ser optimistes. Sánchez Llibre ha recordat que primer es va aconseguir que els clients de Caixa Laietana que van bescanviar les preferents per accions fossin inclosos a l’arbitratge. Les persones que eren conscients que estaven jugant al “pòquer” han de quedar fora del procés d’arbitratge. Així de contundent es mostra el Diputat de la CUP al Parlament, David Fernández, durant la seva visita a Mataró convidat per Estafabanca. Una visita que ha coincidit en el temps amb l’inici del procés d’arbitratge per als titulars de preferents i també per als qui van bescanviar-les per accions, com és el cas dels clients de Caixa Laietana. El TecnoCampus posa en marxa el programa InverCreix, dirigit a empreses amb alt potencial de creixement que necessiten atraure inversió. L’objectiu és preparar els empresaris perquè tinguin els coneixements i habilitats imprescindibles per captar finançament extern. La raó de ser del programa és que, per aquesta recerca de fons, calen unes habilitats directives i uns coneixements específics. Invercreix oferirà sessions grupals i individuals amb professionals del sector i mentors, és a dir, persones que han viscut l’experiència de la captació de fons. Bankia comença avui el procés d’arbitratge per als titulars de preferents i també per als qui van bescanviar-les per accions, com és el cas dels clients de Caixa Laietana. La comissió de seguiment de l'arbitratge de les participacions preferents ha dictat que tindran prioritat els clients que van invertir menys de 10.000 euros, especialment si la inversió es va fer amb fons procedents de dipòsits o altres productes de baix risc. L’Hotel Atenea bufa les espelmes del seu primer aniversari amb registres d’ocupació del 60% de mitjana i arribant a puntes del 90% durant els mesos d’estiu. Un any després de l’obertura l’únic hotel de 4 estrelles de la ciutat supera la mitjana d’ocupació hotelera de la resta d’establiments de la ciutat segons es desprèn de les últimes dades publicades per l’Informe de Conjuntura Econòmica de Mataró, que situa l’ocupació mitjana dels establiments de Mataró en un 39% i en un 54% en els mesos d’estiu. La comissió de seguiment de les participacions preferents celebra aquest dimecres la primera reunió. Serà una trobada que, entre altres coses, servirà per establir els criteris que hauran de complir els afectats per la comercialització d’aquests productes tòxics per poder acollir-se a l’arbitratge i, per tant, optar a recuperar part dels seus estalvis.
0.871157
curate
{"ca": 1.0}
http://mataroradio.cat/mataronoticies/secci%C3%B3/economia?page=15
macocu_ca_20230731_4_589000
Els Encants estrenen restaurant transcripció Després d'un matí de compres hi ha qui busca recuperar forces i entrar en calor. LLIBERT SABATÉ "Estàvem cansats de donar voltes i s'agraeix el fet de poder seure i estar còmodes". Aquest és l'últim local que faltava per enllestir l'oferta gastronòmica del mercat i s'obre per donar un servei que fins ara no existia, el menjar més reposat. EVA LÓPEZ propietària d'El Mirall dels Encants "Tenemos que adaptarnos a nuestros visitantes y a los que trabajan aquí. Necesitan poder comer cada día calientes, sentados, un día la tapa sí." MONTSE GONZÁLEZ, paradista "Yo estoy todo el día ahí metida y necesito comer primero, segundo y caliente y para hacer negocio también." En tan sols un dia ja s'ha convertit en punt de reunions pels paradistes, especialment ara que fa fred. SAHAR ADLOUNI 10.48 "En la planta de arriba está todo al alire libre y acabamos de llegar y hemos visto esto y acogernos con el calorcito, porque fuera hace mucho frio y nos quedamos aquí desayunando antes de empezar." Les parades gastronòmiques del que es coneix com "food street" tenen una oferta basada en el menjar ràpid i sovint dempeus. Però l'afluència de públic, que s'ha incrementat en 60.000 visitants més a la setmana respecte a l'antic recinte obligava a obrir nous establiments. Aquest, a més, obre cada dia fins a mitjanit. El restaurant vol atraure els dies de funció el públic de l'Auditori i el Teatre Nacional, tots dos a tocar del mercat. El Mirall dels Encants, que té 200 metres quadrats, completa l’oferta gastronòmica del recinte i se suma, així, als dos bars ja existents i a l’ofeta de “street food”, amb sis establiments ubicats en petits locals d’uns 20 m2, on es pot trobar una oferta variada de menjar per emportar o per prendre a les barres i taules de l’exterior. El nou restaurant, per tant, és l’únic establiment tancat i que permet dinar, a cobert i amb forquilla i ganivet, menú tancat o carta tant de dia com de nit. D’aquesta manera, segons la propietària, Eva López, es vol arribar al públic de L’Auditori i del TNC els dies de funció, ja que al voltant l’oferta gastronòmica és “bastant reduïda o inexistent”. Però, sobretot, vol donar un servei als paradistes i al públic en general.
0.780652
curate
{"ca": 0.7558453237410072, "es": 0.24415467625899281}
mc4_ca_20230418_6_414003
AnteriorEl Barça campió: un triplet 2.0 SegüentUn passeig per la història als diaris online Curiositats: A la presó per “fer un toc” a Facebook | Betes i Clicks – desenredant la xarxa diu: […] L’aplicació a Facebook del Papa […]
0.603138
curate
{"ca": 1.0}
https://www.betesiclicks.com/2009/05/laplicacio-a-facebook-del-papa/?replytocom=229
racoforumsanon_ca_20220809_3_25796
TV3 estrenarà «ETA a la Ciutat dels Sants» a l'Atlàntida el dia 28 de març "ETA a la Ciutat dels Sants" és el titol del reportatge sobre l'atemptat a a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic que TV3 emetrà el proper 30 de març, i que dos dies abans serà estrenat en societat al teatre L'Atllàntida, coincidint amb el vintè aniversari dels fets que van costar la vida a 10 persones. El reportatge ha estat elaborat per l'empresa productora del periodista taradellenc Albert Om. Amb una durada de 58 minuts, recull els testimonis de nombroses persones que van viure els fets, així com de personalitats polítiques de l'època, entre les quals destaca l'aleshores president basc, José Antonio Ardanza. Subtitulat "Un atemptat al cor de Catalunya", el reportatge va ser gravat entre els mesos de setembre i octubre de l'any passat. En principi havia de ser emès el proper mes de maig, a tocar del vintè aniversari, que serà el 29 de maig de 2011, però la convocatòria de les eleccions municipals i la possible afectació de la Champions de futbol sobre la programació dels dimecres a TV3, han obligat a avançar-lo. L'organització de l'acte de Vic és a càrrec de TV3 i de la productora d'Albert Om, l'empresa "Dies tontos de televisió". L'assistència és lliure, però caldrà disposar d'invitació prèvia, que pot aconseguir-se al correu juan ramon@ gmail.com . Tio, ets una xacra nacionalment parlant, ho demostres cada vegada que tecleges qualsevol merda al xat
0.901762
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_15_246534
Hotel SNÖ Vall de Boi en Pla de l'Ermita, informació i reserves | Esquiades Hotel SNO Vall de Boí, situat al Pla de l'Ermita a 1600 metres d'altura. Es troba a 7.5 km de l'estació d'esquí de Boi Taüll. SNO Vall de Boí és el punt de sortida per a les diferents activitats esportives o simplement per descansar i gaudir de la natura, podent visitar l'estació d'esquí Boí Taüll, el Parc Nacional d'Aigüestortes, a 10 km de distància, el balneari de Caldes de Boí, el romànic de la Vall i les baixades de falles, tots dos declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i una infinitat de possibilitats. Disposa de 89 habitacions de diferents tipologies i modalitats (dobles, triples, quàdruples amb 2 lliteres (4 llits)) per adaptar-se a les necessitats dels seus clients, equipades amb calefacció, TV i bany complet amb assecador. Així mateix, s'innova Sno & Fun, un servei d'animació i activitats per a famílies, que també ofereix un club infantil (llar d'infants) amb piscina de boles per a nens de 2 a 6 anys. Així com a sala d'estar, sala de jocs amb taula de billar i televisió per poder evadir-se i relaxar-se després d'un dia a la muntanya. L'Hotel SNO Vall de Boí facilita als seus clients pàrquing exterior als voltants de l'hotel (gratuït) i pàrquing interior (de pagament directe) Horari del bar-cafeteria (solament serveixen begudes): 08: 00h a 00: 00h Aparcament interior de pagament: de dilluns a dijous (ambdós inclosos) 5 € / nit; de divendres a diumenge (ambdós inclosos) 7 € / nit. Aparcament exterior: Gratuït. Segons la disponibilitat teva arribada :-) Ofertes Hotel SNÖ Vall de Boi Imatges Hotel SNÖ Vall de Boi Opinions dels clients sobre Hotel SNÖ Vall de Boi Llegir les opinions de Hotel SNÖ Vall de Boi (mostrant les @@mostrades@@ més recents de 134). (mostrant @@mostrades@@ de 134) "Aparcament subterrani" "Habitació molt petita, s'escoltava parlar les habitacions adjacents, sorolls excessius per les nits, clàusules desproporcionades i abusives (100 € de penalització per fumar però les habitacions no estan molt netes) no hi havia armari, no anem a tornar a aquest hotel" "Atenció amb el personal de restauració en l'esmorzar." "Neteja de l'habitació. Insonorització de l'habitació. Instal·lacions en general en no molt bon estat. Sòl de l'habitació aixecat, bany bastant deteriorat ..." "Molt soroll per un grup escolar" "Massa cua per fer check-in. Més d'una hora." "Skybus, molta comoditat disposar d’aquest servei" "L'amabilitat de la noia de recepció que ens va rebre (Fatima)." "Ens vam queixar de la incomoditat del llit (vell i petit) i vam demanar alguna solució, ens van dir que mai ningú s'havia queixat abans, que ja ho mirarien i no ens van donar cap resposta. A banda, els coixins són molt incòmodes i no ofereixen cap alternativa. En general, les habitacions són molt velles i cal una remodelació a fons." "Bona relació qualitat preu i molt a prop de les pistes." "Clima super-sec dins de l'habitació. Costava dormir ja que s'asseca la boca i fins costa respirar. Esmorzar millorable." "Els serveis que tenen, zona de bar i jocs." "Els llits i coixins." "L'hotel no està renovat. Només la recepció i el bar. La resta està molt antiquat, tant habitacions com les instal·lacions de l'hotel. No compleix amb el que diuen." "El bufet és molt complet i bastant bo" "L'hotel està molt bé." "Els passadissos estan bruts" "Ha estat una experiència increïble, l'Hotel és d'una qualitat excel·lent amb un tracte molt amigable. Gran opció a Boí Taull." "Només vam estar una nit i l'estada i el personal van ser bastant agradables i simpàtics." "L'única pega és que l'única sopar que teníem (nit de diumenge) va ser tipus "menú" en comptes de "bufet" al·legant que hi havia pocs clients a l'hotel i per a 10 sopars no anaven a fer bufet. Crec que això s'hauria d'avisar al web de l'hotel amb antelació a reservar ja que de saber que en aquest cas es fan menús, igual ens vam decantar en un hotel o un altre." "La recepció, bar i habitacions reformades amb gust" "Molt malament els passadissos amb la moqueta sense reformes i el menjador." "Em va sorprendre molt positivament tot. Va superar les expectatives." "El wifi no em va funcionar gaire bé a l'habitació." "Bon esmorzar i habitació." "En general tot molt correcte, molt proper a l'estació, i el tracte de tot el personal molt amable. L'esmorzar genial." "Tot i que no és culpa de l'hotel, just a l'habitació adjacent a la nostra, es va allotjar una parella amb un nadó (sota el meu punt de vista, no s'hauria viatjar amb un nadó tan petit) i no va parar de plorar les 2 nits que vam estar, per la qual cosa no vam poder descansar correctament. Potser un avís de no estada amb nadons menors d'1 any, com he vist en altres hotels similars, evitaria aquest tipus de successos." "L'atenció de personal de l'hotel i la ubicació." "L'atenció de tot el personal són molt molt agradables" "La poca varietat en el menjar" "Hem trobat a faltar una mica més de varietat en l'en el sopar, l'esmorzar espectacular" "Està sent una autèntica meravella. La neteja de l'habitació i el bany, els llits, els llençols i les tovalloles noves, l'esmorzar completíssim i sobretot l'atenció de el personal, sempre amb un somriure. Aquest matí hem demanat que ens revisessin el radiador de l'habitació i quan hem arribat ja estava arreglat. Enhorabona a tots per l'exquisida atenció!" "M'ha agradat tot. Net, personal amable. Un GRAN RESPECTE donem a cuiner. La meva filla és vegana. I preguntem si té algun menjar per a ella. En 10 minuts preparat un esmorzar, que ella s'ha quedo tot el dia impressionada. Moltes gràcies!" "Al bany beli la pena posar escombreta. Així visitants pot deixar vàter més net i personal de neteja agrairà mes." "EL tracte del personal molt bo, en tot moment vam estar informats de tots els serveis tant de l'hotel com de les pistes de ski, o del que la zona ens podria ofrecer.Aparcamiento costat de l'hotel i la ubicació cèntrica dins del complex pla de la ermita.La temperatura a les habitacions ideal." "Vam agafar allotjament + esmorzar al migdia vam menjar en pista, però per la nit no volíem menú de l'hotel, però si ens mancat un servei més tipus entrepà per no haver de sortir de l'hotel. Un detall potser curiós, no hi havia un got al lavabo de l'habitació per enjuagarte la boca quan et neteges les dents." "Ubicació i amplitud habitacions" "El menjar i l'esmorzar amb poca varietat. Falta alguna opció per a nens en el sopar" "El personal molt amable, la neteja de les habitacions i el bany." "Els llits no són les més còmodes com tampoc els coixins. El llit doble era en realitat dos llits individuals junts, però no muntada com a doble, sinó literalment dos llits individuals enganxades, amb llençols i nòrdic simple."
0.800619
curate
{"ca": 0.939156626506024, "en": 0.01882530120481928, "es": 0.013403614457831326, "fr": 0.004668674698795181, "pt": 0.0034638554216867468, "br": 0.007680722891566265, "it": 0.012801204819277108}
https://www.esquiades.com/cat/hotels/hotel-boi-taull-resort?pi=10
mc4_ca_20230418_4_774224
Guanyar lamenta profundament la mort d’una dona a causa de l’esfondrament d’un edifici del carrer Sant Agustí | GUANYAR ALCOI Reclama al govern d’Alcoi que informe clarament a la ciutadania sobre les conseqüències del temporal Guanyar Alcoi lamenta la mort d’una dona en l’esfondrament d’un immoble al carrer Sant Agustí i vol manifestar el seu condol a la família i amistats. Aquest esfondrament ha estat la darrera i més dolorosa conseqüència del temporal Gloria a la nostra ciutat. Per a la portaveu de Guanyar Sandra Obiol, però, “seria una gran errada prendre aquesta situació com un fet aïllat, no és més que la mostra d’una degradació profunda del nostre centre històric, fa anys denunciada i que no ha estat solucionada ni té perspectives de ser-ho a curt termini”. La plataforma municipalista assenyala que han sigut tres els esfondraments en un curt termini de temps. Cert és que en una situació meteorològica molt adversa però també que estava anunciada amb temps més que suficient per a prendre mesures, i que, a més a més, és probable que es tornen a repetir pel que indiquen persones expertes en canvi climàtic i oratge. La portaveu de la formació és clara al respecte: “Demanem que de manera urgent es convoque una Junta de Portaveus per a que se’ns done explicació a tots i totes els representants polítics de la ciutadania sobre la situació en la que la ciutat es troba després del temporal. Som conscients de que ara per ara hi ha prioritats i ja hi haurà temps per fer valoracions, però exigirem que se’ns faciliten tots els informes tècnics preceptius per tal de poder fer una bona diagnosi de la situació. Creiem també necessari que aquestes explicacions es facen extensives a la resta de la ciutadania, les veïnes i veïns d’Alcoi es mereixen tindre la informació clara i precisa del que ocorre a la seua ciutat”. Igualment, Guanyar lamenta també que davant d’una situació tan preocupant per a la ciutat d’Alcoi com l’esfondrament d’edificis i els problemes de salubritat de l’aigua potable en una bona part dels seus barris, l’alcalde no haja estat present per a donar la informació necessària. Segons Obiol, “esperem que d’aquesta trista circumstància el govern municipal entenga que la situació de l’habitatge al Centre s’ha d’abordar d’una forma seriosa i profunda per poder trobar una solució definitiva al problema”.
0.880051
curate
{"ca": 1.0}
https://www.guanyaralcoi.com/guanyar-lamenta-profundament-la-mort-duna-dona-a-causa-de-lesfondrament-dun-edifici-del-carrer-sant-agusti/
mc4_ca_20230418_14_436716
HEDONISTES del nou tAstament: 1.000 Visites! Publicat per Vicent Torres a 24.11.10 VTorresB 01 de desembre, 2010 S'ha acabat el mes i devem afegir ací una nova fita: si fa uns dies ens felicitàvem per les 1.000 primeres visites, ara el motiu de satisfacció s'ha doblat, ja que en els darrers dies les xifres s'han disparat, obtenint un volum de 434, sols pel mes de novembre. Novament, gràcies a tothom!
0.766496
curate
{"ca": 1.0}
http://tastatasta.blogspot.com/2010/11/1000-visites.html
mc4_ca_20230418_3_284217
Ensenyant 12 de 364 Propietats - PAG 1/31 Referència S190919/01 Àtic dúplex - La Alberca (Centro) , Superfície Construïda 157m2, 3 Habitacions, 2 Banys, Ascensor. Referència S070819/01 Àtic dúplex - Puebla de Soto , Superfície Construïda 168m2, 3 Habitacions, 2 Banys, Ascensor. Referència S110919/014 Dúplex - Los Narejos (MAR MENOR) , Superfície Construïda 90m2, 22m2, 2 Habitacions, 1 Banys. 152.000 € - 550 €/mes Referència S100919/01 Planta baixa - La Alberca , Superfície Construïda 114m2, 3 Habitacions, 1 Banys. Pis - La Alberca (Centro) , Superfície Construïda 94m2, 3 Habitacions, 1 Banys, Ascensor, Tot Exterior. Referència S040919/01 Àtic dúplex - La Alberca , Superfície Construïda 109m2, 16m2, 3 Habitacions, 2 Banys, Ascensor. Referència S020919/02 Terreny urbà - Aljucer (CENTRO) , 1278m2. Referència S200819/01 Local comercial - La Alberca (Mercadona) , Superfície Construïda 80m2, 1 Banys. Referència S010819/05 Pis - Murcia (Carretera del Palmar) , Superfície Construïda 75m2, 2 Habitacions, 1 Banys, Ascensor. Referència S260819/01 Pis - Santo Angel , Superfície Construïda 73m2, 3 Habitacions, 1 Banys. Referència S020819/02 Referència S010819/03 Tríplex - Murcia (Carretera Sta. Catalina) , Superfície Construïda 240m2, 20m2, 3 Habitacions, 2...
0.431957
curate
{"ca": 0.9243765084473049, "fr": 0.016894609814963796, "es": 0.03298471440064361, "pt": 0.02574416733708769}
https://www.solvivienda.es/index.php?idio=12&pag=1
grup-elmon_ca_20230726_0_200420
El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha avisat que si arriba a la Moncloa després de les eleccions del 23-J prendrà mesures que “contrariaran l’independentisme”. “No ens importa perquè els ciutadans les estan esperant”, ha assegurat Feijóo, que ha criticat que l’actual govern espanyol hagi “sotmès l’interès general a aquells que volen fracturar Espanya”. Durant la presentació del programa electoral del 23-J aquest dimarts, Feijóo també ha fet referència al català. “Es garantirà el coneixement de les llengües d’Espanya a tots els col·legis de la nació”, ha dit en referència al castellà a les escoles de Catalunya. El popular també ha dit que recuperarà el delicte de sedició al Codi Penal, tipificarà el delicte de referèndum il·legal i augmentarà les penes per malversació. Feijóo trucarà a Pedro Sánchez perquè el deixi governar El líder popular ha dit que si guanya les eleccions el primer que farà és trucar a Pedro Sánchez perquè el deixi governar com a llista més votada. Si no vol fer-ho, ha dit, trucarà als barons territorials dels socialistes “un a un” per provocar una rebel·lió dins el partit socialista i convèncer Sánchez que el deixi governar. En cas que hagi de pactar amb Vox, Feijóo ha dit que no nomenarà ministres “contraris a la Unió Europea, ni a l’OTAN, ni al suport a Ucraïna o a la mateixa defensa de la sobirania nacional”. “Només seran ministres si acrediten preparació i no sectarisme”, ha insistit. El castellà, llengua vehicular arreu Sobre el castellà a les escoles catalanes, Feijóo ha explicat que en el programa dels populars els territoris amb més d’una llengua oficial tindran garantida la “consideració de vehiculars d’acord amb el patró d’equilibri lingüístic”. “Assegurarem que tots els estudiants escriguin i s’expressin correctament en castellà i en la llengua cooficial corresponent”, ha assegurat. Pel que fa a l’educació el PP ha avançat que hi haurà “un contingut comú per a tots els alumnes amb independència d’on estudiïn” i que es garantirà la “neutralitat ideològica a les aules”. En aquest sentit, volen implantar una única prova d’accés a la universitat “comuna per a tot el territori nacional”.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://elmon.cat/politica/espanya/feijoo-mesures-contrariaran-independentisme-694103/
mc4_ca_20230418_14_101250
5 pobles amb encant del País Valencià [Segona part] | Tresdeu.com Pau Molins | 27 Setembre 2017 Pau Molins - 27 Setembre 2017 A mitjans del mes d’agost la revista Tresdeu ja va proposar cinc poblacions per visitar i conéixer. Arriba la segona part, amb cinc recomanacions més que es poden convertir en grans opcions per a passar el cap de setmana o els ponts que s’aproximen. En aquesta llista s’inclouen municipis del nord i del sud del País Valencià. De l’est i de l’oest del nostre estret territori. Una llista per als amants del turisme rural i de muntanya, tot i que també hi ha alguna pinzellada de mar. 1. Bocairent (Vall d’Albaida) Foto via Viquipèdia Ideal per a anar en una setmana d’aquestes de fort constipat. Un dels trets característics principals de Bocairent és la riquesa en plantes aromàtiques i medicinals de la Serra de Mariola. El municipi té encants de vila medieval que el fan agradable per a ser passejat. A més, cal destacar les impressionats Coves dels Moros i els naixements del riu Clarià i Vinalopó entre d’altres. 2. Chulilla (Els Serrans) Chulilla és altre poble que no es pot separar del seu entorn. El riu Túria passa per allà quasi ocult en un canó impressionant que és ben conegut, especialment pels escaladors. Aquest últim és probablement l’esport per excel·lència que es pot practicar a Chulilla. Tot i això, també es poden dur a terme diferents activitats d’aventura. El nucli urbà és altre lloc de cases baixes, empedrades i tranquil·les, on poder desconnectar del món. 3. Finestrat (Marina Baixa) Ací arriba la part de platja d’aquesta llista. Alguns sabuts en la matèria pensaran que Finestrat no té costa, i s’equivoquen. El seu terme municipal s’estén des dels 1.410 metres d’altura del Puig Campana fins les aigües de la Cala Finestrat. El centre històric està situat entre Benidorm i la Vila-Joiosa, a escassos quilòmetres de la Costa Blanca. Lloc ideal per combinar activitats de mar i de muntanya. Marxa amb descans. 4. Vall de Gallinera (Marina Alta) És un conjunt de vuit nuclis urbans pels quals pareix que no han passat les últimes dècades. Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili sumen entre tots 600 habitants. Una vall que ha patit els efectes de la despoblació durant la segona meitat del segle XX. És això el que segurament ha propiciat que l’encant dels pobles i dels seus paratges es mantinguen intactes. La Serra de l’Almirall, la Serra de l’Albureca i la Serra Foradada contemplen des de les altures el discórrer del riu que dóna nom al municipi, el riu Gallinera. 5. Vistabella del Maestrat (L’Alcalaten) Vistabella del Maestrat és el poble més alt del País Valencià (1249 m). El poble és menut i tranquil, hui dia té 364 habitants. Això sí, hi ha forn, carnisseria, fruiteria, bars i bons llocs d’allotjament rural. Bon menjar i molta pau no faltaran en la visita a un poble que no es pot separar del seu entorn. Perquè un dels majors encants de Vistabella del Maestrat i del País Valencià és el Parc Natural del Penyagolosa. Es poden fer nombroses excursions de muntanya pels voltants, de molt variades dificultats i durada. Bocairent, Chulilla, escapada valencia, fin de semana valencia, Finestrat, pobles valencians, pueblos bonitos valencia, Vall de Gallinera, Vistabella del Maestrat Els teatres Principal i Rialto ja tenen en marxa la nova temporada […] Però si el que voleu és regalar una escapada econòmica de cap de setmana, o inclús d’un dia, podeu visitar algun dels pobles que vos vam proposar en l’última actualització de “Pobles amb encant del País Valencià”. […] 8 recomanacions per a regalar aquest Nadal – Tresdeu.com - 20 Desembre 2017
0.773865
curate
{"ca": 0.9188140759213078, "cs": 0.002770850651149903, "de": 0.0072042116929897475, "pt": 0.006650041562759767, "fr": 0.008589637018564699, "es": 0.05513992795788307, "mk": 0.0008312551953449709}
https://www.tresdeu.com/2017/09/pobles-encant-pais-valencia.html
macocu_ca_20230731_2_310593
RRR BioCosmètica Publicat per somvalorsocialwp el 19 febrer 202119 febrer 2021 La seva aposta per completar el projecte, és afegir valor social, per això participen del procés treballadors i treballadores amb diversitat funcional a través de diverses fundacions i associacions. Us mostrem el seu catàleg Related 0 comentaris
0.646974
curate
{"ca": 0.9404388714733543, "en": 0.0219435736677116, "es": 0.03761755485893417}
mc4_ca_20230418_15_428310
Quàdruple Aliança - Viquipèdia La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos. Com a conseqüència de la unió resultant de l'acord, també es coneix com Quàdruple Aliança al conjunt dels quatre països signants. Al gener de 1717 les Províncies Unides, Gran Bretanya i França es van unir en la Triple Aliança [1] per enfrontar-se conjuntament a Espanya i obligar-la a acatar les resolucions d'Utrecht. A finals d'any Felip V va ordenar la invasió de les illes de Sardenya i Sicília, cedides respectivament al Sacre Imperi Romà Germànic i a la Casa de Savoia, amb la intenció de recuperar per a Espanya. El 2 d'agost de 1718 [2] els representants de Jordi I de Gran Bretanya, Lluís XV de França, els Estats Generals dels Països Baixos i Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic, van signar a Londres un acord que basant-se en les resolucions del tractat d'Utrecht intentava organitzar un repartiment dels territoris en conflicte que evités una nova guerra a la península italiana. Els acords proposats incloïen: [3] Acords entre els països de la Quàdruple Aliança[modifica] Acords entre el Sacre Imperi Romà i el regne de Sicília[modifica] Acords entre el Sacre Imperi Romà i Espanya[modifica] Espanya hauria de renunciar a les seves pretensions sobre les possessions del Sacre Imperi a Itàlia i els Països Baixos, que en el passat havien pertangut a Espanya, i al dret de reversió del regne de Sicília a la corona espanyola, pactat en l'acta de cessió de 10 juny 1713; [4] Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quàdruple_Aliança&oldid=11699793» Categories: Sacre Imperi RomanogermànicTractats de FrançaTractats dels Països BaixosTractats d'Espanya Menú de navegació Darrera modificació de la pàgina: 10 abr 2013 a les 09:25.
0.8717
curate
{"ca": 1.0}
http://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%A0druple_Alian%C3%A7a
cawac_ca_20200528_0_183568
Exposició que neix de la voluntat de donar a conèixer la figura de Joan Ponç (1927-1984), un dels pintors més singulars i enigmàtics de la història de l'art modern. Ponç va tenir un gran protagonisme com a artífex d'un dels moments de més esplendor artístic que ha viscut Catalunya i que culminà, a finals dels anys quaranta, amb la fundació del grup Dau al Set. La mostra recull una selecció de 122 dibuixos de la suite Capses secretes, que consta de 424 dibuixos en total. Exposició que neix de la voluntat de donar a conèixer la figura de Joan Ponç (1927-1984), un dels pintors més singulars i enigmàtics de la història de l'art modern. Ponç va tenir un gran protagonisme com a artífex d'un dels moments de més esplendor artístic que ha viscut Catalunya i que culminà, a finals dels anys quaranta, amb la fundació del grup Dau al Set. La mostra recull una selecció de 122 dibuixos de la suite Capses secretes, que consta de 424 dibuixos en total. Exposició que neix de la voluntat de donar a conèixer la figura de Joan Ponç (1927-1984), un dels pintors més singulars i enigmàtics de la història de l'art modern. Ponç va tenir un gran protagonisme com a artífex d'un dels moments de més esplendor artístic que ha viscut Catalunya i que culminà, a finals dels anys quaranta, amb la fundació del grup Dau al Set. La mostra recull una selecció de 122 dibuixos de la suite Capses secretes, que consta de 424 dibuixos en total. Exposició que neix de la voluntat de donar a conèixer la figura de Joan Ponç (1927-1984), un dels pintors més singulars i enigmàtics de la història de l'art modern. Ponç va tenir un gran protagonisme com a artífex d'un dels moments de més esplendor artístic que ha viscut Catalunya i que culminà, a finals dels anys quaranta, amb la fundació del grup Dau al Set. La mostra recull una selecció de 122 dibuixos de la suite Capses secretes, que consta de 424 dibuixos en total. Exemplars Barcode Call number Media type Location Section Estat 7009 GAR Catàleg Compacte M 09.01 V 01 Catàlegs Museus/Catàlegs galeristes Exclòs de préstec page /8 Fons bibliogràfic i documental La Biblioteca de la Fundació Palau conté el fons documental i bibliogràfic de Josep Palau i Fabre. Aquest fons integra una excepcional biblioteca picassiana amb centenars de llibres, així com un important fons documental sobre Picasso. l uns 15.000 volums dedicats sobretot a les arts plàstiques, especialment a la pintura, i també assaigs, llibres dedicats, obres de referència, primeres edicions, edicions especials, biografies, memòries i epistolaris d'artistes i escriptors del segle XX. Alhora, també reuneix part de la bibliografia literària generada pel mateix Palau en diferents edicions. Hom hi pot trobar des de catàlegs de galeristes fins a col·leccions de revistes d'art i disseny (fons Palau Oller). També integra volums de literatura, sobretot catalana i francesa, amb especial dedicació a la poesia i al teatre, a més de llibres d'història, filosofia i psicologia. A la Fundació també es conserven documents diversos relacionats amb figures literàries, en una tasca col·leccionista que relaciona la peça amb diferents avatars de la vida de Palau. La tipologia de documents -alguns dels estan exposats- inclou dedicatòries, primeres edicions, targetes, fotografies, dibuixos... tant de noms de la literatura catalana (Foix, Carner, Verdaguer, d'Ors) com d'altres artistes amb renom internacional (Picasso, Artaud o Lorca). El fons documental de l'Arxiu Palau i Fabre, integrat per manuscrits originals i correspondència i documentació diversa (literària i picassiana), també es pot consultar prèvia concertació de visita. Igualment, es poden trametre consultes via mail. La Biblioteca de la Fundació Palau conté el fons bibliogràfic de Josep Palau i Fabre, integrat per uns 15.000 llibres sobre literatura, història, teatre i art, amb especial atenció a l'univers picassià. Alhora, acull l'Arxiu personal que guarda la correspondència, manuscrits i documents diversos. Arxiu i Biblioteca són oberts al públic amb prèvia concertació de visita.
0.615579
curate
{"ca": 0.9748317966608522, "en": 0.01071517567904311, "eb": 0.00074757039621231, "zh": 0.00174433092449539, "es": 0.01196112633939696}
http://biblioteca.fundaciopalau.cat/index.php/index.php?lvl=categ_see&id=70
mc4_ca_20230418_3_524087
Ausgang | Aina Mercader | Art : Pérez Siquier Una àmplia retrospectiva d'un dels grans de la fotografia espanyola. Hi ha el més destacat de la seva producció: de la denúncia social a la ironia entorn la incipient societat de consum. Marbella, 1974, Carlos Pérez Siquier Mentre Sergio Leone rodava, a Almeria, Per qualche dollaro in più, un jove Carlos Pérez Siquier deambulava càmera en mà per la paupèrrima barriada almerienca de La Chanca, no gaire lluny dels escenaris de l'spaghetti western. Corria el 1965 i el fotògraf feia uns anys que es dedicava a retratar la vida i els habitants d'aquest suburbi, que durant anys va encisar artistes de tota mena i al qual Juan Goytisolo li dedicà un llibre, censurat fins als vuitanta. Es tracta d'una fotografia humanista, influenciada pel cinema neorealista italià. Les primeres imatges d'aquesta sèrie de finals dels cinquanta, que dignifica la vida a les cases-cova, són en un blanc i negre imponent. Amb els anys, seduït per la riquesa cromàtica de l'entorn, Pérez Siquier es passa al color, i esdevé un pioner mundial en aquest àmbit. Del 1972 al 1980, contractat pel Ministeri d'Informació i Turisme, recorre el litoral mediterrani a la caça dels primers turistes que colonitzen les platges i es despullen al sol. Apareix un Pérez Siquier juganer, davant les paradoxes d'un país que busca obrir-se al món. De les vistes generals, passa a impúdics primers plans sobre cossos semi nus. Un voyeurisme de regust pop amb derivades grolleres i kitsch. Aquesta àmplia retrospectiva, amb la qual la Fundació Mapfre s'acomiada de la Casa Garriga Nogués, es completa amb reportatges més recents, una producció cada cop més íntima i assossegada d'un dels grans de la fotografia espanyola. Fundació Mapfre. Casa Garriga Nogués. Fins al 17 de maig. Publicat a Time Out, núm. 586, 26/02/20 Tags: Fotografia, Pérez Siquier, Time Out I Jonathan Littell, l'autor de l'aclamada novel·la Les benignes , enceta l'assaig Tríptico. Tres estudios sobre Francis Bacon... Colòmbia és el país convidat a la fira que, del 25 de febrer a l’1 de març, celebra la seva 34ª edició amb 212 galeries participants N...
0.804094
curate
{"fr": 0.02128666035950804, "ca": 0.9096499526963103, "es": 0.06291390728476821, "en": 0.006149479659413435}
http://au5gang.blogspot.com/2020/03/perez-siquier.html
cawac_ca_20200528_2_188664
Cinemes Can Castellet estrena 3D amb "Shrek 4" 07/09/2010 Els Cinemes Can Castellet estrenen aquest cap de setmana el sistema de projecció 3D. La pel·lícula escollida per incorporar aquesta novetat tècnica és "Shrek 4, Felices para siempre". Les sales 4 i 5 dels cinemes del carrer de Jaume I s'han equipat amb el nou sistema de projecció, utilitzat fonamentalment en pel·lícules d'aventures i d'entreteniment. Cinemes Can Castellet va assolir la xifra de 20.000 espectadors el dissabte dia 2 de juliol, després de poc més de tres mesos de funcionament. Fins ara, l'afluència mitjana diària ha estat d'aproximadament 200 persones. La pel·lícula més vista en aquest període és "Alicia en el país de las maravillas", de Tim Burton.
0.738784
curate
{"ca": 0.9861495844875346, "es": 0.013850415512465374}
http://santboi.cat/NPremsaW.nsf/ca-WebNPremsa-BASE/C12570A40043BB01C125775A003F2254?OpenDocument&Clau=tnoticies&Idioma=ca&Seu=N
mc4_ca_20230418_15_211979
Equip mèdic | Dexeus Dona Idioma - Qualsevol -AlemanyAnglèsÀrabCastellàCatalàHolandèsFrancèsGrecItaliàPortuguèsRus
0
curate
{"ca": 1.0}
http://cat.dexeus.com/qui-som/els-nostres-centres/equip-medic/A
racoforumsanon_ca_20220809_2_834215
El projecte Ací Estem! recull adhesions de tot el país Obrint Pas hi aporta una cançó del nou disc Més de vint entitats de tot el país s’han sumat ja al projecte Ací Estem! impulsat per l’IEVA per commemorar els tres-cents anys de la Batalla d’Almansa. Entre les darreres adhesions hi ha la del Ball dels Locos, que pujarà a l’alt de la Creueta on alçarà alguns castells, i el cine-club Utiye, que projectarà el 25 d’abril la pel·lícula ‘Llach, la revolta permanent’. A més, Obrint Pas ha cedit la cançó ‘300 anys’, inclosa en el seu proper CD. Ací Estem! proposa que la nit del 24 d’abril, a les 12, tothom que vulga puge a algun lloc elevat i simbòlic si és possible (serra, ermita, campanar) o a algun lloc que li siga més factible (balcó, terrat…), i que durant cinc minuts encenga un llum elèctric: llanternes, fanals, tubs fluorescents, etc. Dissabte passat, en la XX Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida, l'IEVA va repartir més de 1.000 animetes de cera, amb una enganxina del projecte, perquè infants puguen encendre llums sense perill. Font: Vilaweb Ontinyent Esta molt be totes les vostres opinions sobre les cançons pero m'agradaria que em donareu un enllaç per a poder descarregar i opinar sobre laa caço! Segueix els enllaços de la notícia, xiquet! 300 anys
0.826969
curate
{"ca": 0.9921445404556166, "cs": 0.007855459544383346}
mc4_ca_20230418_10_182165
LA TRESCA I LA VERDESCA El seu repertori es ple de cançons i danses de creació pròpia i adaptacions de cançons tradicionals catalanes i d'arreu del món. Aposten per la música en directe proposant diferents ritmes tocats amb una bona varietat d'instruments musicals.
0.766933
curate
{"ca": 1.0}
https://medirflash.cat/la-tresca-verdesca.cfm
wikipedia_ca_20230401_0_335335
Campionat del Món de motocròs 2011
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=335336
mc4_ca_20230418_9_681858
El bus gratuït entre l'Ospitalet i el Pas de la Casa funcionarà entre el 22 de desembre i el 21 d'abril - FÒRUM.ad On: 21/11/18 19:47 El cost del bus, que l’any passat va estar en els 13.000 euros, es costejarà a parts iguals entre el ministeri, l’ajuntament i l’estació d’esquí. La novetat és que la gestió la farà aquest any Grandvalira i no l’ajuntament de l’Ospitalet, amb la qual cosa és possible que una empresa andorrana pugui optar a donar aquest servei. Previous Post: Aprovat el reglament que tanca l’adaptació dels pagaments electrònics a la normativa europea Next Post: La Creu Roja constata un augment en el nombre de donacions de sang
0.728751
curate
{"ca": 0.8522550544323484, "fr": 0.027993779160186624, "es": 0.11975116640746501}
https://forum.ad/el-bus-gratuit-entre-lospitalet-i-el-pas-de-la-casa-funcionara-entre-el-22-de-desembre-i-el-21-dabril/
cawac_ca_20200528_1_117241
Entrades amb l'etiqueta ‘estudi llengua catalana’ Així ho demostra l’estudi El català, al 2011: capacitat d’atracció i llengua de consum als ‘media’ . Un 10% de les persones que tenen el castellà com a llengua materna han adoptat el català com a llengua principal, contra el 2% que han adoptat la situació inversa: catalanoparlants que han adoptat el castellà. En el cas de les persones que tenen una altra llengua materna, només el 6% adopten el català com a llengua principal en la vida quitidiana, davant el 19,8% que opten per la castellana. En consum dels mitjans de comunicació, la llengua catalana també avança de manera moderada i el nombre de consumidors ha anat augmentant fins al 74,5% de persones que consumeixen almenys un mitjà en català. Tot i que l’audiència dels canals de televisió en català, el consum d’internet i de premsa escrita en català ha augmentat respecte anys anteriors, la llengua catalana continua en clara situació de desavantatge, ja que hi ha molta més oferta en llengua castellana. Només la ràdio manté la igualtat d’oients d’emissores en català i castellà. Per zona geogràfica, la presència del català és més elevada al nord i interior de Catalunya i més baixa a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest estudi ha estat elaborat sobre una mostra d’unes 25.000 persones majors de 14 anys. Si voleu aprofundir-hi podeu consultar-lo aquí .
0.83374
curate
{"ca": 1.0}
http://blocs.cpnl.cat/vxlgirona/tag/estudi-llengua-catalana/
cawac_ca_20200528_3_12642
Missatge 1: Ja som a bord… (i canviant de plans) 31 gener, 2013 La gran quantitat de gel ens està impedint arribar a la zona prevista, malgrat que anem dalt d’un trencaglaç! Hem hagut de canviar de plans, i esperem visitar l’altre costat de la Península, la zona Oest, on hi ha els Estrets de Bransfield i Gerlache. Durant les últimes setmanes hem estat seguint amb detall les condicions de gel marí en la nostra zona d’estudi, la regió de Larsen, a l’est de la Península Antàrtica. La raó és que aquest any existeix una alta concentració de gel malgrat que estem en ple estiu austral. Al inici del mes de desembre, quasi tot el continent Antàrtic estava envoltat d’un cinturó de gel amb 100% de cobertura. Teníem l’esperança que amb l’avanç de l’estiu i amb l’ajuda del vent de l’Oest, el gel s’hagués fos i dispersat, però no ha estat així. A d’altres regions de l’Antàrtida el gel marí ha desaparegut però en la nostra zona d’estudi el percentatge de cobertura segueix tenint valors del 100%. Encara que el Polarstern és un vaixell trenca-gel i podria entrar, es gastaria molt de combustible i temps en arribar a les estacions proposades. A més a més, hi hauria el risc de quedar-nos atrapats si el vent vira i acumula gel cap a nosaltres. De moment, l’única alternativa és canviar d’àrea d’estudi i visitar la costa Oest de la Península, on no hi ha gel marí (com era d’esperar en l’estiu austral). L’Antàrtida és imprevisible i ens planteja reptes constantment, que són una part molt emocional i estimuladora del nostre treball. Estem estudiant un pla B amb noves preguntes i reptes que ens ajudin a descobrir com és l’ecosistema en l’altre costat de la Península, als Estrets de Bransfield i Gerlache. Els canvis de plans no acaben aquí, ahir ens vam assabentar que una de les grues del vaixell es va trencar. Aquest accident és greu perquè aquesta grua, a més a més de carregar i descarregar contenidors, obre i tanca una porta de coberta de proa. Aquesta porta es trobava oberta en el moment del trencament i ara, no es pot tancar. Com podreu imaginar, aquesta grua pot carregar moltes tones i no es pot reemplaçar a Punta Arenes, ni tampoc hi ha recanvis per aquesta eina. Per raons de seguretat, el vaixell no pot navegar amb les portes obertes i encara menys creuar amb aquesta situació el Pas de Drake. Aquesta zona és una de les zones marines més energètiques del planeta, per tant esperarem fins que el capità, l’equip logístic i l’Institut Alfred Wegener trobin una solució.
0.847426
curate
{"ca": 0.994331983805668, "en": 0.005668016194331984}
http://www.recercaenaccio.cat/basic/missatge-1-ja-som-a-bord-i-canviant-de-plans/
mc4_ca_20230418_18_180176
Inici » Tradició oral i particularitats lingüístiques » Jocs » 578 » meteorologia » Cerca Recursos Documentals
0
curate
{"ca": 1.0}
http://www.ipcite.cat/ipcite/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_ipcite%3A2&f%5B1%5D=field_descriptors_tmt_bgr%3A475&f%5B2%5D=field_descriptors_tmt_bgr%3A578&f%5B3%5D=field_descriptors_tmt_bgr%3A1292
mc4_ca_20230418_7_492262
Centro Nacional de Artes Visuales, Madrid | Isabel Rodon Arquitectes Centro Nacional de Artes Visuales, Madrid Integració Urbanística L’Antiga Fàbrica de Tabacs de Madrid aquesta situada en la calli Ambaixadors, en ple centre de Madrid, amb una situació idònia per a la implantació del Centre Nacional d’Arts Visuals: el nou Centre d’Arts perllongarà l’eix museístic format pel Museu Thyssen-Bornemisza, el Museu Nacional del Prado, el Caixa Fòrum, el Museu Nacional Centre d’Art Regna Sofia i la Casa Encesa. El projecte busca integrar el Centre d’Art en el teixit urbà i fomentar la seva presència visual a la ciutat. Es proposa l’eliminació del mur perimetral de la fàbrica incorporant l’espai lliure de la parcel·la a la ciutat. La nova plaça d’acolliment permet una major visibilitat del nou CNAV, en la qual se situa el nou accés principal en la façana sud, l’única façana que s’aprecia íntegrament, presentant l’altura total de quatre plantis de l’edifici a la Glorieta Ambaixadors. La integració urbanística del projecte passa per consolidar la poma continuant la franja edificada al llarg del seu bord est. Un nou volum edificat en la cantonada del carrer de la Fonda de Parets i el carrer Miguel Servet completa el conjunt, allotjant la Biblioteca-*Mediateca en la seva planta baixa i els serveis de direcció i administració en la resta de les plantes El projecte planteja l’accés principal sobre l’eix longitudinal de la Fàbrica de Tabacs directament des de la nova plaça de les arts visuals que obre el Centre a la Glorieta Ambaixadors i la ciutat. Aquest eix articula la successió de patis existent. El primer pati es transforma en un gran vestíbul de tres altures, adquirint l’escala i representativitat necessària per a la implantació d’un Centre de caràcter Nacional. Des del gran atri s’accedeix a dos nuclis d’escales i ascensors que donen començament a les diferents rutes d’accés possibles dins del Centre. Es reforça el valor singular tant espacial com a compositiu dels tres patis en mantenir-los com a punts fixos de referència i orientació al llarg de tots els recorreguts per la Fàbrica de Tabacs. Els espais d’acolliment, serveis i difusió compartits per totes les entitats del Centre s’agrupen en i al voltant d’aquests tres patis, peces singulars de la tipologia del conjunt. El gran atri d’acolliment connecta amb el pati enjardinat central a través de la Cafeteria-Restaurant. L’Auditori, inserit en la planta baixa del segon pati lateral, i la seva gran avantsala completen la seqüència d’espais que reforcen els valors del conjunt de la Fàbrica de Tabacs. Tots els espais del centre són accessibles des de l’eix longitudinal de circulació que connecta els nuclis de comunicacions en cada planta. Els eixos de circulació potencien els recorreguts anulars entorn dels tres patis. Els nous nuclis d’escales, ascensors i banys compten amb un espai de desembarcament en cada planta que comunica amb el deambulatori dels patis laterals. Les escales originals es restauren conservant el seu valor històric arquitectònic. El projecte completa la simetria del volum de l’edifici històric sobre l’ala longitudinal est mantenint els valors del sistema constructiu i espacial que defineixen i diferencien la segona planta de la resta del conjunt. Les intervencions sobre un conjunt històric són part de la seva història pel que la intenció de la proposta de rehabilitar i condicionar la Fàbrica de Tabacs no és retornar-la al seu estat original, sinó portar-la a un estat ideal que potser mai va arribar a tenir
0.860896
curate
{"es": 0.031062980906241093, "ca": 0.968937019093759}
http://www.rodonarquitectes.com/project/centro-nacional-de-artes-visuales-madrid/
mc4_ca_20230418_5_406718
El consistori d’Almussafes treballa pel reciclatge i la millora de l’entorn mediambiental del seu terme – Compromís per Almussafes El consistori d’Almussafes treballa pel reciclatge i la millora de l’entorn mediambiental del seu terme Publicat el 17 gener 2014 en General, Urbanisme i Medi Ambient L’Ajuntament acaba d’aprovar l’Ordenança municipal d’arreplega i tractament de rebutjos i residus sòlids urbans Es van a crear dos noves illes ecològiques en el nucli urbà, a més d’instal·lar un centenar de noves papereres, per a facilitar que els usuaris complisquen amb la norma. En l’últim ple la totalitat dels membres corporatius van donar llum verda al text regulador de l’arreplega i tractament de rebutjos i residus sòlids urbans, en compliment de la Llei de Residus i Sòls Contaminats del 28 de juliol del 2011. L’article 45 de la Constitució Espanyola establix, com a principi rector de la política social i econòmica, el dret de tots a disfrutar d’un medi ambient adequat per al desenrotllament de la persona, així com el deure dels poders públics, entre ells el municipi, de conservar-lo. En compliment de l’anterior, es va aprovar la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, que establix, d’una banda, les competències dels Ens locals en matèria de residus i, d’un altre, l’obligació de les entitats locals d’aprovar ordenances que s’adapten a la dita llei. Per tot això, el consistori d’Almussafes acaba de ratificar l’Ordenança municipal d’arreplega i tractament de rebutjos i residus sòlids urbans, en la que no es regulen de forma extensa els residus catalogats com perillosos, per no tractar-se d’una competència municipal, encara que sí que es reglamenten totes les qüestions relatives a la gestió de residus, atenent a les demandes socials amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i el medi ambient de la localitat i mitigant al màxim els impactes adversos. Estructurada en tres títols i dos Disposicions Finals, la norma desenrotlla la legislació estatal i autonòmica en matèria de residus i de règim local, de compliment obligatori per part de totes aquelles persones físiques o jurídiques que residisquen o depositen residus en el terme municipal d’Almussafes. Centrant-se en l’anàlisi detallada de l’ordenança, el primer títol incorpora com a novetat la potestat del consistori municipal d’arreplegar els residus comercials no perillosos, a més de concretar-se també totes les obligacions dels ciutadans d’Almussafes en relació amb la separació i entrega de residus. Per la seua banda, el títol segon se centra en el Servici d’Arreplega, distingint entre un servici ordinari i un servici especial; sent comú a ambdós la necessària separació pels ciutadans dels residus en distintes fraccions per a afavorir el reciclatge i el compliment del principi de jerarquia. Amb l’objectiu que la ciutadania puga complir correctament amb tots els preceptes establits en la nova normativa, el consistori municipal durà a terme una sèrie de millores mediambientals en el nucli urbà. En concret, explica el regidor de Medi Ambient, Jesús Salesa, “instal·larem dos noves illes ecològiques, que se sumaran a les més de vint existents en l’actualitat, a més de procedir a l’adquisició d’aproximadament un centenar de noves papereres que col·locarem en aquelles zones de la localitat més adequades i a l’ancoratge dels contenidors de residus sòlids”. Finalment el títol III aborda la Inspecció i Sanció. Es consideraran infraccions lleus el depòsit dels residus sense compactar per a reduir el seu volum i aprofitar al màxim la capacitat de les bosses i contenidors o no dur a terme la separació dels mateixos en els contenidors o punts d’arreplega identificats per a cada fracció. Així mateix, l’incompliment dels horaris de depòsit i entrega de residus facilitats per l’Ajuntament o l’abandó de residus en la via pública en llocs diferents dels habilitats també seran objecte d’infracció lleu. “Amb l’entrada en vigor d’esta ordenança, pretenem aconseguir una major conscienciació ciutadana per a accions tan habituals en el dia a dia com depositar residus de xicotet volum, com a xiclets, puntes de cigarret, caramels o corfes, fora de les papereres que tenim instal·lades en els espais públics, o la manipulació de papereres o contenidors, incloent el seu desplaçament”, destaca Salesa. ← L’Ajuntament d’Almussafes impulsa la creació d’un programa de voluntariat europeu en la localitat L’Ajuntament d’Almussafes executa la primera fase de rehabilitació del poliesportiu municipal →
0.872904
curate
{"ca": 1.0}
http://almussafes.compromis.net/2014/01/17/el-consistori-dalmussafes-treballa-pel-reciclatge-i-la-millora-de-lentorn-mediambiental-del-seu-terme/
mc4_ca_20230418_4_370952
Premis i Beques entitats col·laboradores — Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona — UPC. Universitat Politècnica de Catalunya Presentació Convocatòria curs 2017-2018 ES RECOMANA CONSULTAR AQUESTA PÀGINA PERIÒDICAMENT JA QUE ES PODEN AFEGIR NOVES BEQUES O PREMIS El lliurament oficial dels premis es farà dins de l'Acte Acadèmic del curs 2018-19. Convocatòria anterior 2016-17 Respecte a les beques i premis d'empresa per a l'estudiantat referents al curs 2015-2016 que es van atorgar el dia 14 de juny de 2018 a l'Acte de Acadèmic del curs 2017-2018, podeu visualitzar el video de l'Acte (EN BREU) i consultar les fotos (EN BREU). Premis als millors expedients del curs 17-18 Menció en Sistemes Audiovisuals (GRETST) Menció en Sistemes de Telecomunicació (GRETST) Menció en Sistemes Telemàtics (GRETST) Menció en Sistemes Electrònics (GRETST) Premis als millors TFM / TFG del curs 17-18 Poden optar els qualificats en el seu TFG o TFM amb una nota de Matricula d'Honor durant el curs 2017-18 .Aquells que continguin una clàusula de confidencialitat NO seran considerats per als premis..El programa de Gestió Acadèmica traurà els corresponents llistats i una comissió formada per membres de l'empresa patrocinadora i pel sotsdirector de Relacions amb les Empreses escolliran els premiats. L'Escola informarà directament als guanyadors/es. Beques per als Màsters curs 17-18 (Per gaudir-les en el curs 18-19) Període de presentació: fins el 7 d'octubre de 2018 Bases CONCEDIDES 2 BEQUES Període de presentació: fins el 15 de setembre de 2018 Bases i Formulari: CONCEDIDA Bases CONCEDIDA Dotació beca: L'import d'un quadrimestre de qualsevol màster impartit per l'escola Període de presentació: fins al 15 de setembre de 2018 Formulari per optar a la beca passada, hi podeu optar els estudiants matriculats per primera vegada al setembre del 2017 o febrer del 2018 a algun màster. CONCEDIDA Període de presentació fins al Q2 Formulari per optar a la beca d'aquest proper any, hi podeu optar els estudiants que us matriculareu per primera vegada al setembre del 2018 o febrer del 2019 a algun màster. Període de presentació: fins al 22 de juny de 2018 Bases (Termini finalitzat) Formulari per optar a la beca passada, hi podeu optar els estudiants matriculats per primera vegada al setembre del 2017 o febrer del 2018 a algun màster. Beques per al Màster MEF
0.735688
curate
{"ca": 0.9269018274543136, "en": 0.050998725031874206, "it": 0.01572460688482788, "es": 0.006374840628984276}
https://telecos.upc.edu/ca/empreses/premis-i-beques-empresa
racoforumsanon_ca_20220809_0_10759
Doncs això, que el Van den Eynde ha presentat l'escrit davant del TS demanant la llibertat 'immediata' d'Oriol Junqueras i la nul·litat del judici.Obro fil per veure que opina el raconairam que passarà. Naturalment jo, com sempre, em mullo i dic que penso jo que resoldrà el TS. Crec que obviament el TS no anul·larà la sentència i, tot i que tinc algun dubte, crec que tampoc no el deixarà sortir ni tan sols a prendre possessió com a eurodiputat sino que confirmarà la seva inhabilitació. S'admeten comentaris trolls XDDD Aquesta vegada l'encertaràs.
0.732701
curate
{"ca": 0.8631386861313869, "pt": 0.13686131386861314}
oscar-2201_ca_20230904_13_125122
Els artistes d’Art en Foc, qui plantaran la falla gran, i Bernat Estela, autor de la falla infantil, varen estar divendres en el cau de la Falla Pintor Andreu amb motiu de la signatura oficial dels contractes que fan vàlida la seua vinculació amb la Falla T. Pintor Andreu. La comissió va conéixer de primera mà i amb més detall la temàtica dels ninots que nodriran la intersecció del carrer Pintor Andreu i Dr. Llansol d’Alzira a partir del pròxim 15 de març fins al dia de ‘la cremà’.
0.785647
curate
{"ca": 1.0}
https://www.cendradigital.com/2017/10/24/la-falla-pintor-andreu-signa-els-contractes-amb-art-en-foc-i-bernat-estela
mc4_ca_20230418_11_561058
Cala d’Hort, pallisses de C CA 23 Imatges 1 Col·laborador/a 251 Visites Bústia de suggeriments Cala d’Hort, pallisses de ARQUEOL El punt on s’ubica el conjunt de les pallisses de Cala d’Hort és a la costa SW de l’illa d’Eivissa. Està enquadrat per dos importants conjunts muntanyencs: el massís de Llentrisca i el puig Negre , de 365 m. En el conjunt arqueològic, destaca la font de ses Alfàbies , al fons del llit del torrent del mateix nom. Aquesta font té un nom significatiu que segurament s’ha de lligar amb la descoberta de vasos de terrissa antics. El fet no sorprèn gens perquè el conjunt púnic i romà de les pallisses de Cala d’Hort és just a sobre, i no hi ha cap dubte que de la seua surgència, els pagesos púnics i romans en feren un bon ús. El paisatge actual del territori que envolta cala d’Hort alterna zones emboscades, principalment les munta-nyenques, amb conreu bàsicament de secà, caracteritzat per la presèn-cia d’ametllers, garrovers i algunes figueres, sovent al mig de solanes de blat, ordi i civada. En època moderna les oliveres han estat molt escasses. En aquest sentit és ben significatiu que cap de les pallisses de tot el territori que envolta cala d’Hort hagi estat dotada amb la instal·lació d’un trull per a la fabricació d’oli. Aleshores, les poques olives que hom podia recollir eren destinades bàsicament al consum directe. Més abundant, sempre en el marc d’una relativitat, és el conreu de la vinya i l’elaboració de vi a diferents pallisses del territori. Avui no cal altra cosa que posar de relleu el recent abandonament de l’agricultura en el marc de les noves estructures turístiques illenques. El territori que envolta cala d’Hort no és, almenys en els darrers segles, dels més fèrtils d’Eivissa, per la seua geologia arenosa i per l’escassetat de capes freàtiques superficials. Amb el nom de pallisses de Cala d’Hort es coneixen popularment dues velles pallisses que posteriorment esdevengueren veritables cases pageses, com ha succeït sovent en aquest ter-ritori i, en general, a tot el camp eivissenc. La que queda més al SE i en una cota d’altitud més elevada, s’arribà a dir pallissa d’en Sorà, mentre que l’altra és la pallissa d’en Ribes. Carles Roman , arran de la seua intervenció arqueològica l’any 1917, batejà el lloc com can Sorà, nom que, de fet, és impropi en la mesura que can significa “casa d’en”, mentre que d’en sols implica propietat d’un element, com és el cas. Quan, a principi de la dècada dels anys vuitanta, es reprengueren els treballs arqueològics al lloc, es decidí rebatejar el conjunt amb el nom genèric més comú i popular: pallisses de Cala d’Hort. A poca distància una de l’altra, les dues pallisses es troben al vessant SW del puig des Tossal i queden exactament a 1’325 km a l’ENE-WSW de cala d’Hort. Des d’una posició topogràfica prominent, dominen perfectament el marge dret del profund torrent de ses Alfàbies. L’espai on es troben les instal·lacions antigues adquireix un pendent progressiu, de manera que estan exactament entre els 115 i 159 m d’altura. Concretament, l’edifici A és en un lloc lleugerament inclinat vers la costa, és a dir, vers el NW, a 115-118 m; l’edifici B es troba a 130-132 m; la necròpolis púnica, arrambada a l’anterior edifici, a 134-142 m, i dues de les tombes d’època baiximperial o bizantina ocupen la cota més elevada del conjunt, a 159 m. El conjunt rural de les pallisses de Cala d’Hort controlava antigament —o, més exactament, en èpoques púnica i altimperial romana— de manera directa un espai pla —la plana de Cala d’Hort i cala Truja — que quedava al seus peus, entre el torrent de ses Alfàbies i el de Cala Carbó , amb una superfície útil aproximada de 650.000 m2. A l’esmentada superfície caldria afegir una extensió de muntanya amb bosc, tal volta gran, però difícilment precisable. Les recerques arqueològiques a les pallisses de Cala d’Hort tenen un precedent fonamental, però ja llunyà en el temps, en les excavacions que hi realitzà Carles Roman Ferrer entre el 19 de juliol i el 24 de setembre de l’any 1917. El conegut i llarg plet ( arqueologia) que mantengué Roman amb el catedràtic de numismàtica A. Vives i Escudero per l’exclusivitat de les excavacions a la gran necròpolis urbana del puig des Molins feren que l’eivissenc reprengués les primeres passes de la Societat Arqueològica Ebusitana i orientàs el seu treball de camp vers les necròpolis rurals de l’illa d’Eivissa. Entre els anys 1917 i 1921 arribà a treballar a les pallisses de Cala d’Hort, el coll de Cala d’Hort (1918), ca n’Úrsul, ca na Jondala, can Joanet, ca na Damiana (1918 i 1919), can Vic (1920), can Berri d’en Sergent i can Vicent Jeroni (1921), entre molts altres punts on els resultats no foren espectaculars. Aquestes excavacions —successores de les realitzades per la Societat Arqueològica Ebusitana a llocs com ses Torres, sa Barda, can Frare Verd o Portmany (1906), així com de les de Josep Colomines a can Prats i can Frit, de Sant Antoni de Portmany, i a can Gavino, de Formentera (1916)— afectaren només les necròpolis, perquè de manera paral·lela mai no foren investigades les instal·lacions habitades pels vells camperols ebusitans, en el marc d’una arqueologia orientada, més aviat, a la recerca de materials íntegres i bells per motius d’exposició museològica. A les pallisses de Cala d’Hort existia, doncs, un precedent prou important en l’excavació de la seua necròpolis púnica —cementeri que, en paraules de Carles Roman, no quedà arqueològicament exhaurit amb la seua intervenció de l’any 1917— i, a més, fou senzill localitzar les ruïnes del que després s’anomenaria “edifici A”, així com adonar-se de l’existència d’un altre sector arqueològic just darrere la pallissa d’en Sorà, “l’edifici B”. Sota la direcció tècnica de J. Ramon, amb el patrocini conjunt del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i de la Direcció General de la Joventut del Govern Balear, entre els anys 1982 i 1985, foren realitzades quatre campanyes d’excavació a l’edifici A que significaren la seua investigació quasi completa. Després tengueren lloc tres altres intervencions sobre el mateix edifici, destinades a completar aspectes com la retirada d’alguns testimonis estratigràfics deixats en els anteriors treballs i sobretot la neteja final de vegetació i enderrocs romanents a l’edifici. La primera, el 1990, fou el fruit d’una col·laboració entre la Conselleria de Cultura d’Eivissa i Formentera i la Direcció General de Cultura del Govern Balear, mentre que la segona i la tercera foren promogudes íntegrament per la Conselleria de Cultura d’Eivissa i Formentera, concretament pel Servei Tècnic d’Arqueologia, i tengueren lloc els anys 1993 i 1994. El mes d’agost de 1995, un altre camp internacional de treball —organitzat conjuntament per la Conselleria de Cultura d’Eivissa i Formentera i l’Institut Balear de la Joventut— va procedir a una neteja més profunda de la necròpolis púnica i a l’obtenció de dades més precises entorn de l’edifici B. Quant als estudis, existeixen ja alguns avenços d’evident interès: informes preliminars de les excavacions portades a terme, balanços preliminars de l’establiment a partir de la seua necròpolis púnica, petites síntesis monogràfiques sobre el conjunt monumental, consideracions de caràcter general historicoarqueològic sobre la baixa antiguitat de les Pitiüses —a la qual l’excavació de l’edifici A aportà en el seu moment fites clau— i la publicació parcial de materials d’aquest establiment —procedents sobretot de la necròpolis— en el marc d’estudis variats. Les intervencions de camp abans esmentades han convertit les pallisses de Cala d’Hort en el primer —i per ara l’únic— establiment rural d’època antiga, incloses les seues necròpolis, excavat d’una manera ja gairebé integral en l’àmbit rural de les illes Pitiüses. És, també, un conjunt monumental d’obligada visita en el marc cultural d’Eivissa i Formentera. El conjunt arqueològic, arran de les més recents investigacions, ha estat dividit en quatre unitats principals diferenciades. Són aquestes: edifici A, edifici B, necròpolis púnica i necròpolis baiximperial o bizantina. L’edifici A va arribar a ser la unitat habitada principal de les pallisses de Cala d’Hort, almenys pel que fa a quasi tota l’època altimperial romana. Reflecteix, a més, una ocupació llarguíssima que es correspon amb la major part de l’antiguitat ebusitana, llevat de l’època arcaica. Per aquest motiu sofrí nombroses remodelacions a través del temps que defineixen, des d’un punt de vista arqueològic, diferents fases arquitectòniques i, de manera especial: a) s V-IV aC. L’existència d’edificacions en aquest període ve confirmada per la presència de ceràmiques d’aquesta època, fins i tot un fragment àtic de figures roges. b) s III-II aC. Han pogut enquadrar-se en aquesta fase, que correspon a l’època tardopúnica, diferents estructures arquitectòniques de l’edifici, com, p ex, els murs on s’arramba la cisterna, els corresponents al celler, etc., sense que, malgrat tot, sigui per ara possible reconstruir la distribució arquitectònica de l’edifici en el decurs d’aquesta fase. c) s I-III dC. Es tracta del període més important de l’edifici A. Ha pogut perfilar-se’n la planta completa en aquesta època. El conjunt total i final d’estructures arquitectòniques en ús durant aquesta fase té forma d’un gran rectangle, proper al quadrat, que mesura, exactament, 32’65 m (eix E-W) x 28’30 m (eix N-S) i totalitza, així, una superfície superior als 900 m2. S’organitzava entorn d’un pati central, gran i quasi perfectament quadrat, al qual donaven les diferents estances i dependències. El pati, amb un mínim de 275 m2, ocupava gairebé una tercera part de la superfície del recinte i cal suposar que es destinava a lloc d’estar, de treballs diversos, etc. L’entrada principal estava al costat sud de l’edifici. Se n’ha conservat una pedra angular (al cantó SE d’un dels magatzems) amb un forat arrodonit on, amb seguretat, s’encaixava la peça de la porta que feia d’eix giratori. És remarcable el fet que es tracta d’un sistema àmpliament utilitzat en l’arquitectura popular eivissenca d’època moderna. Exemples idèntics, precisament, se’n poden veure a pocs metres de l’edifici A, tant a la pallissa d’en Ribes com a la d’en Sorà; aquest forat a la pedra (o a la roca base) s’anomena polleguera. Un cop que s’ha entrat a l’edifici per la porta esmentada, a l’esquerra hi havia una gran nau, tal volta el lloc on es devien guardar carros, animals de tir, etc. Cal dir, però, que l’intens arrasament d’aquesta estructura no permet descartar que, en realitat, estàs compartimentada i tengués una naturalesa diferent. Després, superat el que potser era un corredor, s’arribava directament al pati central, amb el qual comunicaven totes, o quasi totes, les dependències de l’edifici. A la zona nord, alineades amb el mur mestre extern, hi havia tres o quatre habitacions. La seua funció, en aquesta fase, probablement era residencial. Dalt la cisterna, que segurament devia estar coberta —revisada la qüestió— amb un sostre pla sobre bigues de fusta, podria, perfectament, haver-se instal·lat una gran sala de cuina o un menjador amb accés directe a l’aigua. La dita estança tenia un espai útil interior considerable, al voltant de 28 m2. Al mateix sector NW de l’edifici hom constata la presència de dues sales de mesures mitjanes de funció exacta desconeguda, probablement també zones auxiliars de cuina o rebostos. Existeixen també dues o tres petites habitacions amb uns 5 m2 d’espai útil, la funció de les quals és desconeguda —potser dormitoris?—. Tampoc pot descartar-se que alguna de les sales fos destinada a lararium. Tota l’ala de llevant estava ocupada per una instal·lació industrial per a l’elaboració d’oli, rectangular i de planta allargada. Aquesta, d’elevat interès, comptava amb diversos trapeta ( arquitectura) per a la mòlta preliminar de les olives, col·locats just a la vora de la premsa pròpiament dita. Aquest lloc industrial tenia comunicació directa amb un gran celler juxtaposat que ocupava la part sud de la mateixa ala. A l’àrea de migjorn de la casa, a la dreta de la porta principal, segons s’entrava, existien dependències de caràcter divers, algunes d’elles amb plantes rectangulars molt allargades que, sens dubte, devien ser magatzems de caràcter agrícola, per a àmfores, etc. En aquesta etapa, corresponent a l’alt imperi, es construí la gran cisterna biabsidial adossada a la part N del mur exterior W. Independentment de la plataforma que l’envolta, té un espai buit —és a dir, útil a l’efecte d’emmagatzemar-hi aigua— de 8 m de llargària i una mitjana de 2’30 m d’ample així com una profunditat conservada de 4’20 m. Consistia en un gran tall artificial a la roca base, amb murets de petita maçoneria unida amb morter de calç que resseguien els talls verticals. Els murets estaven referits amb fortes capes de formigó, opus signinum, amb la finalitat d’impermeabilitzar completament la cubeta. És quasi segur que el sostre de la cisterna devia tenir un forjat a base de bigues de fusta en sentit transversal sobre les quals es devien col·locar plaques de fusta en sentit contrari i el tancament devia culminar amb cobriment de signinum, que potser servia de sòl a la cuina. Aquesta cisterna s’alimentava mitjançant una llarga canalització a cel obert col·locada sobre una plataforma de pedra que recorria tot el mur llarg de tramuntana i almenys la meitat de l’exterior del mur de llevant de l’edifici. Estava també referida a l’interior amb opus signinum. Aquesta canal devia recollir l’aigua dels diferents sostres de la casa, que rajava per algun buit superior, parets avall. Precisament, el tipus de canalització i la manca absoluta de qualsevol mena de tegulae o imbrices a tot l’edifici apunten amb claredat a sostres plans, muntats també sobre bigues i plaques de fusta, amb altres elements impermeabilitzadors i rematats igualment amb signinum a l’exterior. El registre arqueològic d’almenys dues de les estances arrambades amb el mur principal N de l’edifici va en aquesta direcció. Cal fer esment del que ha estat anomenat porxo o pati exterior. Aquest queda entre la possible sala de carros i l’estructura de la cisterna, a l’oest de l’edifici. No estava tancat, almenys amb mur continu per la part de ponent. Aquí han estat detectades activitats com l’elaboració del morter signinum durant l’època de l’alt imperi. Per a la construcció d’aquest recinte d’habitatge i d’indústria rural fou bàsicament utilitzada la pedra arenosa i calcària del lloc, sobretot aquesta última. Les parts baixes dels murs foren executades amb grans ortostats de fins a 1’50 m de llargada, independentment de l’ús habitual de la maçoneria petita i mitjana. Els sòls de la majoria de dependències de l’edifici estaven pavimentats amb el morter de calç i ceràmica ja esmentat en diferents ocasions. És possible que existissin estucats pintats, però desaparegueren abans de la fase bizantina. d) s IV-V dC. Es produeix una gradual decadència de l’edifici, de manera que a la darreria del baix imperi possiblement la part de migjorn de l’edifici altimperial havia deixat d’utilitzar-se. e) s VI-VII dC. Després d’una possible destrucció violenta de l’edifici, atribuïda hipotèticament als vàndals, devers la meitat del s V de l’era cristiana, amb abandonament del lloc, es produeix a la segona meitat del s VI una reocupació i rehabilitació de les ruïnes imperials. Els fets, per tant, se situen en plena època bizantina. És molt interessant, ara, observar la nova adaptació arquitectònica de l’edifici A, configurat aleshores per un porxo o pati frontal (que ocupava part de l’antic pati central) reaprofitant les estances que queden entre el mur de tramuntana i l’antic pati central, amb dues estructures destacades. A ponent, una de rectangular que era la cuina, on fou trobada en les excavacions de 1982-1985 gran part del mobiliari; a l’extrem oposat, una altra, amb funció probable d’indústria i/o de magatzem, que s’instal·là al mateix lloc que l’antiga premsa d’oli. Com a dades importants, cal anotar la pèrdua d’importància de l’edifici, definida per la conversió de la gran cisterna en femer i la destrucció dels sistemes industrials de l’ala E. Per altra banda, hom ha observat com alguns gruixuts paviments de signinum de la vil·la imperial foren arrencats i els seus fragments s’empraren de vegades com a pedra de construcció. Segurament l’edifici i tot l’habitatge de les pallisses de Cala d’Hort foren abandonats al començament del s VIII de l’era cristiana, potser coincidint amb els primers assalts del món islàmic. Quant a l’edifici B, ara per ara només pot dir-se —perquè la seua investigació encara està just començada— que es tracta de restes d’una edificació presumiblement residencial/industrial que se situen en la proximitat de la pallissa d’en Sorà. Si hom jutja amb les dades fornides per la ceràmica de superfície que, clarament, s’hi relaciona, aquest punt edificat estigué actiu entre els s V-IV i el I aC o el canvi d’era. La seua planta, la seua història en detall i altres aspectes són, per ara, gairebé desconeguts. La necròpolis de la fase púnica es troba a uns 140 m a llevant de l’edifici A i quasi a tocar el B; actualment són visibles unes dotze tombes, si bé els treballs de neteja i rehabilitació encara no es donen per conclosos. La intervenció de Carles Roman a les pallisses, i més concretament a les necròpolis, que eren per a ell objectiu prioritari, gairebé únic des de la seua perspectiva arqueològica, havia comportat la descoberta de nombroses tombes. Segons diu literalment, en total 18 hipogeus, descrits com tallats tots ells a la roca viva, en contraposició a “algunes modestíssimes fosses pertanyents a la població romana, obertes a la terra”. És interessant, però, la seua descripció general d’aquests hipogeus: “... estan tallats en la roca viva. Tenen, per regla general, 3 m de llargària i contenen un, dos i fins a tres sarcòfags de marès, a excepció dels que es reprodueixen a la làmina IV (de la memòria), construïts d’argamassa i pedra formant una mena de formigó avui mal conservat. Els dits sarcòfags tenen al seu interior cavitats que probablement es devien destinar a la col·locació d’àmfores i vasos acabats en punta i en els extrems superior i inferior, corresponents als peus i cap del difunt, presenten declivis on degueren dipositar-se els líquids produïts en descompondre’s el cadàver”. Les neteges de l’àrea de la necròpolis abans esmentades han posat en evidència un considerable grau de ambigüitat i manca de detall en les descripcions de Roman. Sobta que no li cridàs l’atenció el peculiar hipogeu infantil, d’altra banda molt ben conservat, les almenys dues fosses tallades a la roca, a pocs metres a cada costat de l’hipogeu 8-1917, els esglaons d’alguns pous d’accés, etc. Pot dir-se que els hipogeus d’època púnica clàssica —que per força es corresponen cronològicament amb les fases velles dels edificis A i B, és a dir els s V i IV aC— contenien típics paraments funeraris i altres elements, com ornamentals dels personatges enterrats, molt característics i típics del seu temps: vasos punicoebusitans de vaixella —plats, oinochoi, gerros, gerres, etc., sovent decorats amb pintura roja—, però també algunes peces d’importació i, sobretot lekythos àtics decorats, un vas de vidre policrom i escarabeus de jaspi verd, en total sis d’aquestes peces, una d’elles bastant divulgada recentment i, fins i tot, fet servir el seu motiu —una cara barbada del déu Bes— com a logotip del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera . Els enterraments d’època tardopúnica contenen igualment mobiliaris característics del seu moment, normalment més escassos que els de la fase anterior: gerros i gerres —encara que ja més rarament pintats amb franges—, bols i escudelles, etc. La necròpolis púnica sembla haver estat abandonada poc abans del 125/100 aC. La necròpolis baiximperial o romanobizantina és sols coneguda modernament per dues fosses molt juntes i paral·leles, amb una orientació aproximada E-W, del tipus “cista”, que es troben al mig d’una era vella, a una cota de nivell sensiblement superior a l’ocupada per la necròpolis púnica, en un sector proper a l’anterior, però ben diferenciat. Foren excavades l’any 1983 però mancaven per complet de parament funerari i això impossibilitava fixar-ne la cronologia amb més aproximació, encara que, pel tipus de tomba, evidentment, han de situar-se dins l’època baiximperial o bizantina. Una d’elles mantenia in situ una petita part de les extremitats inferiors d’un cadàver. La població que s’instal·là de manera estable en terrenys de les actuals pallisses de Cala d’Hort a la segona meitat del s V aC es basava en individus, des d’un punt de vista cultural i segurament també sociopolític, similars als que aleshores habitaven la ciutat d’Eivissa. La cultura material relacionada amb el lloc d’hàbitat i, tant o més, les seues estructures funeràries —la componenda dels paraments i els seus peculiars objectes d’ornamentació i d’ús personal— no ofereixen dubtes. El fet ha estat posat en relleu en altres ocasions. En els s V i IV aC és possible que es tractàs de diferents unitats familiars lligades per motius econòmics i també per consanguinitat. A les pallisses de Cala d’Hort, encara no es pot descartar la presència d’unitats diverses en justificació d’un nombre de tombes dels s V i IV aC francament elevat. Aquestes s’haurien instal·lat als sectors —on hi ha testimonis materials d’aquesta fase— que després configurarien els anomenats, convencionalment, edificis A i B. Les dades, i sobretot les de caire funerari, difícilment apunten vers grans diferenciacions d’estatus. No és clara, p ex, l’existència de tombes de presumptes esclaus a cap dels cementeris rurals d’època clàssica a la vora del tipus de tomba que abans s’ha comentat. Possiblement es devia tractar d’una mena de colonat lliure, encara que aquests no s’han de descartar rotundament, ja que està confirmada la seua existència en la societat cartaginesa per alguns escriptors antics com Apià, que explica com Escipió es dedicà, en el nord d’Àfrica, a alliberar els presoners romans que eren utilitzats en feines agrícoles. Després, en l’època anomenada tardopúnica, el nou ritual funerari tampoc evidencia diferències de classe social significatives. L’aportació dels llocs habitats a la qüestió de l’organització i del poblament en aquesta etapa històrica és minsa, en la mesura que no resulta sempre fàcil, en les estructures per ara excavades, distingir elements o unitats arquitectòniques clarament diferenciades de les de fases posteriors. Aquest és el cas de l’edifici A de les pallisses de Cala d’Hort on, malgrat tot, es podria pensar en un cert esperit d’agrupació. Aquest sembla ben establert en el decurs de l’alt imperi a l’edifici A. La seua arquitectura suggereix unitat estructural, d’articulació ben planificada. Aleshores ja no es tractava de nuclis petits, junts o en proximitat, però tal volta diferents, sinó d’un de gran, fins i tot d’una mena de “centralització” de l’espai; l’edifici B sembla quedar fora d’ús abans o poc després del començament de l’imperi romà. Quants d’individus vivien a l’edifici A? Qui eren? Quins vincles de relació mantenien? Quin era el seu estatus social? Ara les tombes dels cementeris de les pallisses són pràcticament mudes; no es té una idea, ni tan sols aproximada, de la quantitat de sepultures, del nombre d’individus enterrats, ni de les estructures funeràries; de fet cal admetre que el cementeri altimperial de les pallisses no ha estat localitzat. L’edifici A de la fase altimperial és una gran estructura de planta superior als 900 m2, ben organitzada des d’un punt de vista funcional. No es pot descartar a priori que diferents unitats familiars haguessin pogut conviure al seu interior compartint alguns equipaments que necessàriament hagueren de ser comunals: les instal·lacions de premsat, el celler, la gran cisterna, els magatzems i potser d’altres. Una hipòtesi diferent seria la d’uns individus propietaris i/o dirigents in situ al front d’un nombre indeterminat d’esclaus. Aquesta última alternativa no és ni rebutjable ni demostrable, i encara en quedaria una tercera, que seria una mixta entre les dues anteriors. Pel que fa a l’època del baix imperi i a la bizantina, és difícil veure a l’edifici A de les pallisses més d’una família i un nombre d’individus segurament inferior a deu. Això podria haver estat un cas freqüent a les Pitiüses d’aquell temps, segons es desprèn d’algunes necròpolis d’establiments rurals conegudes, com ara can Prats i can Frit, a Sant Antoni de Portmany, o can Gavino, a Formentera. Aleshores, els camperols d’aquell establiment tenien a disposició, teòricament, tot el territori de cala d’Hort, que limitava pel SE amb els de can Vergeret i pel N, probablement, fins a cala Vedella. Una immensa superfície útil, sobretot per a la ramaderia, encara que també per a diferents tipus de conreu, com el gra entre d’altres. Eren propietaris de l’establiment i del territori? En els s VI i VII la constatació en la perifèria de la ciutat d’Eivissa de vil·les rústiques d’una certa rellevància fa sospitar l’existència de personatges econòmicament més poderosos, una estratificació social i una acumulació de béns segurament vinculada a la propietat d’altres establiments rurals en el camp pitiús. La cultura material a l’assentament de les pallisses de Cala d’Hort varià al llarg de la seua dilatada història, però sempre al ritme de les transformacions esdevengudes paulatinament a l’illa. A l’època púnica les formes materials eren similars a les que hom pot observar en qualsevol altre centre ebusità. Aquesta perspectiva podria fer-se extensiva a l’època romana i a la baixa antiguitat. És a dir, que no s’aprecien diferències en la utilització de les formes —arquitectòniques, funeràries, ceràmiques i altres— o, dit en altres paraules, que a les pallisses de Cala d’Hort no semblen existir trets diferenciadors intrínsecament propis. Hom constata també que tant els elements com els ornaments, els personals o les ceràmiques, són a totes les èpoques esmentades les mateixes que es trobaven en ús contemporàniament a tota l’illa. Una part dels instruments que haurien existit a l’establiment de les pallisses de Cala d’Hort ha estat trobada en les excavacions abans esmentades, una altra —la pràctica totalitat dels estris fabricats amb matèries com la fusta i d’altres vegetals, teixits, etc., molt fàcilment destructibles pel temps i una part considerable dels metàl·lics, de ferro o bronze i, esp, metalls nobles, en general reciclables per nova fosa o forja—, no han pogut ser documentats. Un grup molt significatiu d’elements —importants, a més, quant a diferents aspectes econòmics de l’establiment— procedeix dels molins per a la conversió del gra en farina; a l’edifici A se n’han documentat de totes les èpoques, tots ells basats en dues moles superposades que es feien girar a mà. També a l’edifici A han estat localitzats, en estat fragmentari, dos o tres mortaria, així com diversos fragments d’orbes que pertanyen clarament a un tipus de molí d’olives que Cató (De agri 20-22) i altres literats romans, com Columel·la (De re rust XII, 52, 6) anomenen trapetum. Tots aquests elements estaven ja fora d’ús i fora de context, perquè ja no s’empraven com a tals en el curs dels darrers segles de vida de l’edifici. Aquests enginys —que per altra banda poden qualificarse de molt abundants a l’illa d’Eivissa— constaven de dues parts fonamentals: una fixa i l’altra giratòria. La primera era un cub monobloc de pedra —mortarium— circular vist en planta, amb una cavitat tallada a la part superior/interior de perfil conicoconvex, i al centre una columna o cilindre —miliarium—. La segona era un mecanisme actiu d’una certa complexitat. Es componia, bàsicament, de dues moles de pedra circulars i planoconvexes —orbes— fixades en posició vertical a un pal de fusta —cupa— que era suportat pel miliarium mitjançant un pivot metàl·lic —columella— i constava, a més, d’un mecanisme d’ensamblatge que permetia ajustaments dels orbes, tant en sentit vertical com horitzontal. Una vegada que les olives havien estat triturades en el trapetum, amb cura de no trencar els pinyols que haurien donat mal gust a l’oli, la pasta era col·locada en un cistelló d’espart (fiscina), que tot seguit es posava damunt l’ara i sobre ell, probablement, una planxa circular de fusta (l’orbis olearius de Cató). Mitjançant la pressió que rebia d’una gran jàssera de fusta (prelum) accionada mitjançant la sucula (tambor giratori) i els vectis (palanques), sortia una barreja d’oli i aigua que era conduïda a la basseta (lacus). Aquesta —proveïda d’una petita depressió central per a dipòsit d’alguns ressòls— devia comunicar amb un tall a la roca que tenia al seu costat, i per on es devia extreure l’aigua que se separava de l’oli pel simple sistema de diferència de densitats. La premsa d’oli de les pallisses de Cala d’Hort —almenys en el seu estadi final, perquè no es descarten mecanismes anteriors i diferents de premsat— es basava en l’esmentat sistema de prelum. Aquesta gran jàssera de fusta anava fixada a un contrapès —cub de pedra calcària de forma paral·lelepipèdica, amb dues coes d’orenella a la part superior dels extrems curts que devien suportar la sucula— per aixecar-la. A la seua vora, el lacus, que a les pallisses era una gran bassa rectangular pavimentada amb opus signinum, recollia directament la barreja natural d’oli i aigua. Aquesta última era evacuada fins que sols hi restava oli. És segur, si es jutja pel tipus de signinum de la basseta, que la premsa —i segurament també els trapeta— estava activa en la major part de l’època altimperial romana però, alhora, és possible que els seus orígens se situin en plena època tardopúnica. Per altra banda, han estat documentats altres utensilis: així, algunes pedres particularment llimades i de natura al·lòctona a les illes són, amb seguretat, esmoladors de ferramentes metàl·liques, ganivets i altres; un nòdul de sílex, amb evidents mostres de percussió, procedent d’un reompliment de la segona meitat del s VI dC de la cisterna, ha de ser interpretat com un element per a l’encesa del foc; sembla segura l’atribució a pesos de xarxes de pesca d’alguns elements arrodonits i amb perforació de ceràmica, així com algunes anses d’àmfores punicoebusitanes, significativament retallades a posteriori i llimades. Aquests procedeixen quasi tots del nivell inferior de la cisterna (s V dC); d’un dels nivells finals de reompliment de la cisterna (s VII dC) procedeix un instrument de ferro amb fulla corbada i tallant a la cara còncava i un reforç per a un mànec de fusta a l’extrem oposat; es tractava, òbviament, d’un podet o d’una falç. També una pedra d’o-rigen volcànic que sura sobre l’aigua, arrodonida i molt gastada per l’ús, podria haver servit el s V dC per afaitar els porcs en les antigues matances, igual que es fa encara actualment. Finalment, pot dir-se que un element molt interessant rau en les esquelles metàl·liques per a animals. D’aquestes, se n’han trobat prop d’una vintena en el nivell inferior de reompliment de la cisterna, corresponent a la primera meitat del s V dC. Totes elles —de diferents formats— són de ferro amb un petit contengut de coure o bronze, tenen lògicament una ansa i la seua secció horitzontal, excepte en un cas de peça rodona, és rectangular. Un nucli eminentment rural com fou aquest, tengué una economia basada sobretot en diferents tipus d’explotacions agropecuàries. Durant els s V i IV aC l’establiment estava integrat en una xarxa d’altres similars i participava en un sistema d’intercanvi econòmic extern de relativa importància. D’una banda haurien de considerar-se els elements de producció pròpia amb capacitat de venda externa, independentment de la part dedicada a l’autoconsum; i de l’altra, els elements comprats que devien entrar a l’establiment. Les produccions pròpies exportables devien ser el vi i segurament l’oli, transformats in situ a partir de les collites realitzades als camps de conreu lligats al propi establiment. També és possible que altres conreus, com el gra, haguessin tengut una relativa capacitat de sortida, de la mateixa manera que fruites, com magranes, figues, ametlles i altres. Productes i objectes de fabricació exterior, importats de fora de l’illa, són palesos en tota una sèrie de ceràmiques, ampolletes per a perfums de vidre policromat i ornaments personals com els escarabeus i els collars. De l’època púnica clàssica pot fer-se esment també d’algunes ceràmiques àtiques. L’època tardopúnica degué mantenir un esquema similar, amb la diferència que els materials d’importació que entraven a l’illa i a les pallisses de Cala d’Hort procedien de centres diferents: les ceràmiques de taula envernissades de negre ara ja no arribaven de l’Àtica, sinó del golf de Lleó i, sobretot els s II-I aC, d’Itàlia; els vins italogrecs i després italoromans s’obrien gradualment camí, rere el triomf de les legions republicanes i l’aclaparament del mercat pels negotiatores llatins. Eivissa es veié igualment afectada per aquest procés; els camperols ebusitans, i entre ells els establerts a cala d’Hort, evidentment, no podien ser menys. A l’època imperial se segueix també la mateixa tònica, amb l’acceptació de materials ceràmics i, quantitativament parlant, sobretot els de taula —especialment les sigillatae itàliques, sud-gàl·liques i després les nord-africanes—, de cuina —olles i casseroles itàliques i nord-africanes, aquestes últimes en percentatges molt alts— i els grans contenidors, que no eren transportats sinó pel producte que envasaven —vi, oli i peix salat de la Bètica i de la Lusitània, vi de la Tarraconense, oli i peix salat de la Bizacenna i altres menys significatius però que complementaven aquest repertori de productes importats—. El mateix es podria dir quant al baix imperi; aleshores, a l’edifici A de les pallisses eren molt freqüents diverses peces de vidre, com gots, ampolles i altres, i s’hi han trobat, també, una maça de ceràmica de taula envernissada de roig igualment de la família de les sigil·lates —l’African Red Slip Ware— i àmfores d’oli i peix salat del nord d’Àfrica central. Algunes peces de taula vernissades procedien de la Gàl·lia, concretament de la classe anomenada Lucente. L’última època, la bizantina, sembla, en aquest sentit, ser-ne també una continuïtat, de manera que el que abans ha estat dit per a les importacions —i molt especialment pel que fa a la ceràmica roja de taula i a les àmfores africanes— de l’època del baix imperi por fer-se plenament extensiu a l’última fase de la història antiga de les pallisses de Cala d’Hort. Per la seua part, els nivells de femer domèstic acumulats a la cisterna de l’edifici A delaten el consum a gran escala d’ovicàprids —sobretot cabres (la capra hircus), per la presència inequívoca de banyes d’aquests animals— així com de porcs. És pràcticament segur, i això té interès historicoeconòmic, que en el decurs de la baixa antiguitat l’establiment degué orientar la seua economia vers la ramaderia, més aviat que no pas vers l’agricultura. La pesca està arqueològicament demostrada, tant en època púnica com en la baiximperial, i degué ser una constant. El més probable, però, és que es tractàs d’una activitat econòmica complementària i d’autoabastiment. Una altra activitat econòmica degué ser l’aprofitament de la fusta dels boscos vesins per a la fabricació d’embarcacions, màquines i utensilis o, simplement, per a les llars domèstiques. En l’àmbit de la cultura espiritual, és interessant assenyalar que els camperols púnics de les pallisses de Cala d’Hort celebraven cultes —segurament en dependències destinades a aquesta finalitat— a l’interior dels propis habitatges. Una sèrie de fragments de terracotes d’estil hel·lenístic (s III-II aC), que generalment representen divinitats femenines —figures fabricades amb motles frontals i pebeters—, trobada a l’edifici A sembla una evidència d’aquest fet. A l’època imperial romana tal volta encara existien, com a altres llocs del món romà, lararia domèstics, és a dir, un esquema semblant al descrit abans per a l’època púnica. De l’època baiximperial i, sobretot, de la bizantina hi ha algunes dades interessants. Sobre els vasos de ter-rissa trobats a l’edifici A de les pallisses de Cala d’Hort dels s VI i VII dC (època bizantina) és freqüent el grafitat post coctionem de motius clarament cristians, sobretot de creus de diferents estils: senzilles, amb triangles invertits als extrems dels braços, amb motius florals esquemàtics de palmes, etc. Al mateix temps entraven a les pallisses de Cala d’Hort nombroses ceràmiques fabricades a l’actual Tunísia, amb significatius motius cristians estampats. A l’establiment rural de Cala d’Hort s’han trobat grans pàteres amb el tema de Bacus jove portant tanys de parra amb fulles i raïms, llumeners amb coloms i creus monogrames, creus senzilles i altres variants sobre diferents formes de vaixella de taula. [JoRT]
0.887114
curate
{"de": 0.0006794216762691597, "ca": 0.9943743885204913, "es": 0.0007881291444722252, "en": 0.0005163604739645614, "ru": 0.0010870746820306556, "nl": 0.0002445918034568975, "pt": 0.002310033699315143}
http://www.eeif.es/veus/Cala-dHort-pallisses-de/
mc4_ca_20230418_17_667738
Fem una birra?!?! : Si tu ets el meu Peter Pan, jo seré la teva Campanilla Quan un paio et diu “no ets tu, sóc jo” huye como jamás hayas huido. Sí, és una de les frases típiques que totes hem sentit, i per que no dir-ho, ens hem tragat... Està clar que quan algun paio vol tema seriós ho saps des del primer moment. De no ser el cas, el suposat Caballero t’oferirà excuses varies com “em vull centrar en mi mateix”, "és que jo necessito anar poc a poc" (deu voler dir marxa enrere...), "és que ara la meva ex em necessita" o el pitjor dels pitjors, "ara et truco que estic a la dutxa" (i mai més se’n va saber res). Fet real. Es pot saber què ens està passant al jovent dels 80?? No sabem comprometre’ns!! ! Cert és que no sempre és el paio. En ocasions som nosaltres i la nostra exigència. Si el paio és alt, perquè és alt. Si és baix, doncs perquè és baix. Si no té humor, si va massa ràpid, si va massa lent...Sempre hi ha un defecte que fa que la petita virtut desaparegui. És el conte del Peter Pan i Campanilla, un amor idíl·lic però impossible de fer realitat. En definitiva, que arribem a la trentena i no hi ha manera d’aparellar-nos. Davant aquest model de vida single, la nit i la farra és un element bàsic del qual no podem prescindir. S’ha d’anar a tirar la red. Per tant, el nostre cap de setmana es compon de discotequeo (a veure qui cau), festes varies i alcohol a dojo (que sempre ho fa més fàcil per enganyar a algú). Amb tot això, l’amo de Luz de Gas “se va frotando las manos” pensant... veniu veniu, gent alcohòlica i soltera. Us posaré un garrafón que no “sabréis ni adonde os habéis metío”. Cert, així és. Perquè al dia següent al igual recordes alguna cosa. Intentes fer memòria, però sempre et quedes amb els mateixos flaixos que no saps ni si has somiat. Et passes el dia fent-te preguntes que ressonen dins el teu cap a l’estil Homer Simpson ... “amb què m’hauré gastat jo 70 euracos??? segur que els he perdut, perquè sols vaig beure dos copes! !” juas, i l’aigua de tots els floreros també!! So Pepa. Te’ls has gastat i ni les neurones ho recorden. Un cop li vaig dir a ma mare..."mama, de moment, mentre no aparegui algú que em faci més feliç, seguiré soltera". I la seva contestació (que reconec em provoca certa inquietut...) "Ai filla, doncs més feliç que ets ara... no sé si ho seràs amb un Apuesto Caballero". Anònim29 de febrer de 2012 a les 22:23Molt bò aquest final, digne de reflexió! haha.ResponEliminaTocadaDesBoll29 de febrer de 2012 a les 23:15Està feta tota una filòsofa...ResponEliminaHome Ocell1 de març de 2012 a les 13:09Al twitter un cop vaig llegir: "El amor se ha vuelto difícil desde que el sexo es tan fácil".També podria ser ! ! !ResponEliminaRaquel1 de març de 2012 a les 17:02Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.ResponEliminaRaquel1 de març de 2012 a les 17:51Boníssim! !Però no sigueu tant pesimista dona, el problema real és trobar-lo, però un cop trobat i validad, "a vivir el amor que son dos días!". A més, des de quan se li fa cas a les mares, encara q tinguin raó??????? ?Enhorabona pel blog noies és geniall!ResponEliminatapetinya1 de març de 2012 a les 21:20Raquel no és pesimista, explica fets "basados en la realidad"" jajajaja, en el fons crec que afecta a més gent. Més d'una persona ja m'ha dit que s'hi ha vist reflexada. Home Ocell, 100% agree amb el comentari...ResponEliminaAnònim2 de març de 2012 a les 5:20"no pots trobar el teu príncep blau per la nit, t’has d’apuntar a algun centre excursionista o anar a classes de guitarra...".Fantàstica aquesta idea, però segur q el vols trobar el teu príncep blau, crec q el príncep blau és un ideal d´home al qual aspireu i que sabeu del cert que no existeix i que no el trobareu...He dicho Llop36ResponEliminaCapitana Morgan2 de març de 2012 a les 20:07Jo personalment no crec en el príncep blau... bàsicament perquè mai m'he considerat una princesa, però vaja... ningú és perfecte... Però si compatible, no? ;)Gràcies a tots pel comentaris! Sou genialsResponEliminaDan13 de març de 2012 a les 22:40Me encanta aprender valenciano por aqui. Y si que hay miedo al compromisoResponEliminatapetinya14 de març de 2012 a les 21:36Dan!! eres un crack solamente por hacer el esfuerzo de entender lo que decimos (a veces ni nosotras mismas nos entendemos....jajaja) pero.... esto no es valenciano!! es CATALA. :) Aquí y en la china popular. juas!ResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més... Si tu ets el meu Peter Pan, jo seré la teva Campan... Aquelles petites indisposicions… Els malotes Plantilla Picture Window. Imatges de la plantilla creades per loops7. Amb la tecnologia de Blogger.
0.756938
curate
{"it": 0.0037199124726477024, "es": 0.112472647702407, "ca": 0.8579868708971553, "en": 0.023194748358862146, "fr": 0.000437636761487965, "ie": 0.002188183807439825}
http://www.femunabirra.com/2012/02/si-tu-ets-el-meu-peter-pan-jo-sere-la.html
oscar-2301_ca_20230418_4_147459
Atenció! Intranet en fase BETA. Si no trobes el contingut pots consultar la intranet antiga des d'aquí X Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència i els nostres serveis analitzant la navegació al nostre web. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots obtenir més informació o esbrinar com canviar la configuració aquí. Accepto Saber-ne més Segueix endavant, benvingut/da a la nova intranet Nom d'usuari Introdueix el teu nom d’usuari o NIF Contrasenya Introdueix la teva contrasenya Advertència! × Acceptar Avís legal | Política de protecció de dades Centre autoritzat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Codi: H08810319 Aquesta actuació està impulsada i subvencionada per l'Institut Català de la Salut, i finançada al 100% pel Fons Europeu com a part de la resposta de la Unió Europea a la pandèmia de COVID-19
0.712756
curate
{"es": 0.046349942062572425, "ca": 0.9235225955967555, "en": 0.0011587485515643105, "de": 0.0011587485515643105, "sv": 0.009269988412514484, "eb": 0.0011587485515643105, "it": 0.01738122827346466}
https://intranet.vallhebron.com/ca/user/login?destination=/ca/som-vall-dhebron
oscar-2301_ca_20230418_8_217335
Per a poder escollir la lluminària més adequada segons l’entorn que es vol il·luminar, cal tenir en compte les dues variables que caracteritzen el led: el flux i la intensitat lluminosa. D’una banda, el flux lluminós es coneix com la percepció de la potència lumínica que genera un feix lluminós en un espai en general, sent aquesta la quantitat d’energia que surt de la font de llum convertida en radiació visible. S’entén com la quantitat de llum i lluentor, expressada en lúmens (lm), que un focus irradia en un segon. No obstant això, hi ha una estreta relació entre els lúmens i els watts (W), per la qual cosa algunes vegades podem trobar el valor expressat en lúmens per watt (lm/W). És important saber que la relació entre lúmens i watts és positiva. A més watts per ítem, més lúmens ha de comportar la lluminària per a efectivitzar al màxim la seva capacitat. Cal tenir en compte, que els watts no són més que la quantitat d’energia que consumeix el led en una hora, per la qual cosa el símbol (lm/W) mostrarà l’eficiència lluminosa en funció del consum del led. Una dada per a tenir en compte és que el flux lluminós d’un led es prolonga fins a la fi de la vida útil d’aquest. És a dir, la intensitat del flux lluminós és la mateixa al llarg de tota la seva vida útil. Així mateix, el lumen és una xifra que ens adverteix de la capacitat il·luminativa que pot oferir el led, la qual cosa facilita la decisió d’ubicació. La quantitat de lluminositat que necessita un espai sempre dependrà de què volem il·luminar, la intensitat amb la qual volem fer-ho i la ubicació del punt de llum respecte a l’arquitectura de l’espai i els seus elements, unes qüestions essencials per a maximitzar el rendiment de qualsevol lluminària. En aquest cas, el valor lux (lx) mesura la quantitat de llum o flux lluminós que incideix sobre una superfície. Aquest valor variarà en funció de la distància des de la qual estem il·luminant aquesta superfície: l’objecte il·luminat més proper al focus obtindrà una quantitat més gran de llum respecte a aquells que es trobin més llunyans. D’altra banda, es parla d’intensitat lluminosa per referir-se a la potència de la llum evocada cap a una direcció determinada, en nivells exactes. La intensitat lluminosa s’expressa en candeles (cd) i representa la relació entre els lúmens i l’angle de llum. Aquest valor és útil, ja que normalment no es dissenyen projectes en què s’irradia la mateixa llum en totes les direccions, sinó que seleccionem un producte o un altre per dirigir la llum cap a un punt per crear un efecte d’il·luminació i l’atmosfera desitjada. D’aquesta manera, la intensitat lluminosa variarà segons el feix lumínic de la font de llum. Un feix lumínic més focalitzat aporta més intensitat de llum i és ideal per ressaltar punts d’interès en un espai. De la mateixa manera que un feix de llum més obert serà idoni per a il·luminació general. Per aquests motius, com més distància hi hagi entre el focus i l’espai que es vulgui il·luminar, més lúmens haurà de tenir la lluminària. Vegem a continuació un exemple amb les nostres campanes industrials Ufo Lens de 100W, 150W, 200W i 300W de potencia, on s’exemplifica com es relacionen entre si tots els valors anteriors. Veiem com la quantitat de llum que arriba a la superfície (lx) canvia en funció de la potència de la lluminària (W), de la distància des de la qual s’emet la llum (m) i també del feix de llum (60º, 90º , 110º i 120º): Resumidament, una manera d’entendre com incideix la llum en el resultat final és mitjançant un estudi que parametritza els efectes i la distribució dels raigs del en un espai. Doncs la llum irradiada no és uniforme, ni té la mateixa intensitat per a tots els racons. Aquests estudis lumínics els dissenyem des de Beneito Faure amb programaris especialitzats per a la generació de càlculs lumínics i imatges tridimensionals. D’aquesta manera, el client pot preveure com resultarà el seu projecte, abans de sobre il·luminar-lo i generar despeses innecessàries. Navegació d'entrades ← Anterior Entrada Següent Entrada → Productes Projectes Catalegs Notícies Sobre nosaltres Truca’ns Tel: +34 935 684 045 Email [email protected] Visita’ns C/ Thomas Edison 4-6 Polig. Valldoriolf 08430 – La Roca del Vallès (Barcelona) Avís legal Política de privadesa de dades Sitemap Beneito & Faure S.L. © 2022 All rights reserved. We use cookies on our website to give you the most relevant experience by remembering your preferences and repeat visits. By clicking “Accept All”, you consent to the use of ALL the cookies. However, you may visit "Cookie Settings" to provide a controlled consent. Cookie SettingsAccept All Manage consent Tanca Privacy Overview This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
0.748896
curate
{"ca": 0.79123213595983, "es": 0.005407493240633449, "fr": 0.00328312089609888, "pt": 0.006373117033603708, "oc": 0.001544998068752414, "de": 0.003862495171881035, "en": 0.1769022788721514, "gl": 0.0017381228273464658, "id": 0.005214368482039398, "nl": 0.0021243723445345695, "ar": 0.0013518733101583623, "cs": 0.0009656237929702588}
https://beneito-faure.com/ca/flux-lluminos-intensitat-lluminosa/
macocu_ca_20230731_6_479187
Dotació: 1.500 euros donats per la Fundació de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. El premi es pot declarar desert; llavors, l’import no s’acumularà per a edicions successives. Es poden donar accèssits, que no es premiaran econòmicament en primera instància. En cas que el treball es publiqui, sense cap modificació posterior, abans de les jornades següents, en una revista indexada, es premiarà amb 500€, donats per la Filial de Tortosa i Terres de l’Ebre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Bases L’extensió màxima del treball serà de 10 fulls (taules i gràfics a banda) i ha d’estar redactat en llengua catalana. Els fulls han d’estar numerats; en el primer d’ells cal especificar amb aquest ordre títol de l’original, nom i cognoms dels autors i nom del centre de treball, població, telèfon i adreça electrònica. Els treballs d’investigació presentats hauran de tenir l’estructura interna següent: resum, introducció, material i mètode, resultats, discussió i bibliografia. El resum del contingut del treball no ha de ser superior a 150 paraules. La bibliografia es disposarà per ordre d’aparició al text, amb la numeració correlativa corresponent. Les cites s’han d’ajustar a les recomanacions de Vancouver. Les fotografies, dibuixos, gràfiques i taules han d’anar numerades i en fulls a banda. El jurat serà la Junta Directiva de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.
0.809337
curate
{"ca": 0.956373551465576, "es": 0.0034083162917518746, "fr": 0.04021813224267212}
mc4_ca_20230418_11_387852
Corall vermell. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Dibuix de coral vermell Corallium rubrum Coral rojo Red coral Corail rouge Corallo rosso El que coneixem com a corall no és més que l'esquelet de petits animals, celenterats de vuit braços (octocoral.lí), que es desenvolupen amb gran lentitud a mesura que la colònia creix. La velocitat de creixement oscil.la entre 3 i 5 mil.límetres l'any. El coral vermell existeix quasi exclusivament al Mediterrani. Per créixer, el corall necessita adherir-se a roques dures exposades a corrents submarins i on la llum ambient resulti poc intensa. Creix cap avall, i pot fins i tot desenvolupar-se en l'obscuritat quasi total de coves i forats. En altres temps va ser molt abundant en tota la conca mediterrània i la seva pesquera va ser important especialment a les illes de Creta i de Rodas, a Sicília, Trípoli, Tunis i Algèria. Al Cap de Creus i a les illes Balears també s'han trobat bancs de certa importància. Encara avui en dia hi ha el problema de la recol.lecció de corall que fan els capbussadors esportius. S'estableix una veda de la pesquera d'una durada de 10 anys ORDRE ARP/59/2017, de 7 d'abril, per la qual es redueix el nombre de llicències per a la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) durant la campanya 2017 i s'estableix la suspensió temporal de la pesquera a partir de la finalització de la campanya d'enguany. (DOGC núm. 7351 - 18/04/2017) DECRET 54/2014, de 15 d'abril, pel qual es regula l'extracció de corall vermell (Corallium rubrum) en les aigües interiors del litoral català. (DOGC núm. 6606 - 17/04/2014) Llibre de registre de corall vermell Descarregueu-vos-el! Estat del corall Biologia. Què és el corall vermell? Quant creix? El corall vermell Corallium rubrum és un animal del grup dels Antozous (animals en forma de planta), que forma part de la família d'espècies de corall preciosos que es distribueixen per tots els oceans. Les poblacions de corall vermell a la Costa Catalana es troben principalment en la zona de la Costa Brava entre el Cap de Begur i el Nord del Cap de Creus i conseqüentment, l'activitat pesquera es centra també en aquesta zona. Les quantitats pescades d'acord amb les declaracions del propis corallers durant els darrers 25 anys, giren al voltant d'una tona anual, la qual cosa representa menys d'un 3% de totes les captures efectuades a nivell de la Mediterrània. Les poblacions de corall vermell de la Mediterrània en general i de la Costa Catalana en concret han estat sotmeses a una forta pressió pesquera per la seva utilització en la industria de la joieria. Les colònies existents actualment són de mides molt inferiors a les que eren habituals en un passat no gaire llunyà. Així les dades demogràfiques disponibles mostren que només entre un 4 i un 10% de les poblacions d'entre els 0 i 50 metres de fondària arriben a assolir els valors indicadors suficientment alts per considerar-les en bon estat de conservació. La principal causa de l'estat actual de degradació de les poblacions de corall vermell ha estat sens cap mena de dubte l'explotació pesquera. Les estadístiques de desembarcaments mostren signes evidents de sobreexplotació, amb una reducció de fins el 75% de les captures a nivell de tota la Mediterrània en els darrers 40 anys. Malauradament pel que fa a les possibilitats de recuperació, l'ecologia del corall vermell es caracteritza per unes taxes de creixement i de reclutament extremadament baixes, conseqüentment els períodes de temps necessaris per a la recuperació de les colònies s'estimen en vàries dècades. En la situació actual, la principal i probablement l'única eina capaç d'afavorir la recuperació de les poblacions de corall vermell és l'establiment d'una veda de l'activitat pesquera de llarga durada i revisable en funció del seguiment científic del que ha d'anar acompanyada. En resposta a aquesta necessitat la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha publicat l'ORDRE ARP/59/2017, de 7 d'abril, per la qual s'establirà a finals de 2017 una moratòria a la pesca del corall vermell d'una durada de 10 anys. El corall vermell Corallium rubrum és un animal del grup dels Antozous (animals en forma de planta) que forma colònies arborescents. En les branques hi trobem els pòlips de color blanc. El pòlips son les unitats funcionals de les colònies de corall i estan connectats entre ells a través d'uns túbuls situats en el teixit que recobreix l'esquelet del corall. El corall vermell s'alimenta pels pòlips gràcies als seus 8 tentacles que atrapen les partícules transportades per l'aigua i també és en els pòlips on es desenvolupen les gònades. Les colònies de corall vermell poden arribar a assolir alçades de fins a 50 cm i tenir una base de fins a 10 cm de diàmetre i es troben en els ecosistemes litorals entre els 5 i els 1000 metres de fondària El corall vermell té sexes separats. Hi ha pòlips/colònies, mascles i femelles que no assoleixen la maduresa sexual fins que les colònies tenen almenys uns 2 mm de diàmetre i uns 3 cm d'alçada. El mesos de juny i juliol els mascles alliberen els gamets que busquen pòlips de colònies femelles. Dins dels pòlips es desenvolupa la larva, que al cap de 30 dies surt a la recerca d'un substrat on assentar-se. Hi ha una molt elevada mortalitat. Malauradament sembla existir una barrera entre els 40-50 m de fondària que impedeix la dispersió de larves entre les colònies d'aigües somes i les d'aigües profundes. El corall vermell té unes taxes de creixement extremadament baixes: Creixement en diàmetre: 0,25 mm any-1 (aprox) Creixement en alçada: 1 mm any-1 (aprox) Tot i les xifres anteriors, durant els primers anys de vida de les colònies la taxa de creixement pot duplicar i fins i tot triplicar els valors anteriors. Creixement del corall Estat i gestió: Estructura de talles de les colònies de corall vermell Recuperació de colònies de corall vermell Zones d'extracció de corall vermell a Catalunya La normativa reguladora a Catalunya Variacions de diàmetre i alçada Mida de les colònies Evolució de les colònies Recuperació de les colònies Zones d'extracció a Catalunya Normativa reguladora a Catalunya Campanya de pesca 2017 En els gràfics (a) i (b), s'observa clarament un increment del diàmetre de la base i també de l'alçada de les branques a mesura que s'incrementa la fondària. Aquest fet es probablement degut a la dificultat tècnica que troben els pescadors de corall per accedir a grans fondàries i per tant hi ha una disminució progressiva de l'esforç pesquer. a) Variació del diàmetre de la base de les colònies en funció de la profunditat b) Variació de l'alçada de les colònies en funció de la profunditat Com s'aprecia en els gràfics (c) i (d): En el cas de les poblacions protegides (c), la distribució de la mida de les colònies és molt uniforme. En les poblacions explotades per la pesca (d), l'abundància de colònies de talla superior a la reglamentària es pràcticament inexistent c) Variació del diàmetre de la base de les colònies en funció de la profunditat en una població protegida d) Variació de l'alçada de les colònies en funció de la profunditat en una població afectada per la pesca El percentatge de les colònies grans de corall vermell (>10 cm d'alçada) en les dos situacions contrastades: amb moratòria de pesca (e) i amb pesca autoritzada (f) modelització sobre una zona protegida de les Illes Medes, són totalment diferents, l'evolució en el temps de les colònies grans en una població explotada per la pesca és inexistent. e) Evolució de les colònies grans (més de 10 cm d'alçada) en una població protegida f) Evolució de les colònies grans (més de 10 cm d'alçada) en una població explotada per la pesca Hi ha dos mecanismes naturals per a la recuperació de les poblacions de corall degradades: Per reproducció sexual Per rebroll. És la principal via de recuperació de les poblacions de corall vermell pescades ja que proporcionalment la via de la reproducció sexual juga un paper secundari. En aquest cas les branques que han estat trencades pels corallers rebroten a partir de les restes de la colònia que queden adherides al substrat. Per aquest motiu és molt important que les extraccions de corall es facin trencant la branca i no pas arrencat la placa basal de la roca. Les dues imatges superiors mostren branques extretes amb placa basal i les dues inferiors branques trencades amb un cop net que facilitarà el rebroll Les poblacions de corall vermell a Catalunya es concentren fonamentalment en les aigües costaneres del cap de Creus, del massís del Montgrí i del cap de Begur. En aquests indrets on es concentren les principals poblacions de corall vermell, l'administració ha establert diferents zones de protecció en les quals, l'extracció de corall vermell ha estat prohibida durant els darrers anys. Zona del cap de Creus La projecció de les franges de color sobre la costa mostren successivament: les zones aptes d'extracció, les zones prohibides i les zones no aptes on la presència de corall vermell no es habitual ni probable. Zones del Montgrí i cap de Begur La projecció de les franges de color sobre la costa mostren successivament: les zones aptes d'extracció, les zones prohibides i les zones no aptes on la presència de corall vermell no es habitual ni probable La norma marc en matèria de pesca de corall vermell dins l'àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya la constitueix el Decret 54/2014, de 15 d'abril, pel qual es regula l'extracció de corall vermell (Corallium rubrum) en les aigües interiors del litoral català. Aquesta norma incorpora les recomanacions de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM) i en certs casos les endureix. Els principals aspectes regulats són els següents: Estableix un nombre màxim de 10 llicencies; Fixa una talla mínima de les branques extretes de 7 mm de diàmetre de la base; Preveu una campanya de pesca de 6 mesos l'any (de maig a novembre); Autoritza l'extracció de corall en un únic tram de costa: des del cap Begur fins la frontera amb França. Dins d'aquest segment del litoral hi ha diverses zones protegides on la pesca és prohibida; Acumula una extracció màxima de 300 kg l'any entre les captures de les aigües competència de la Generalitat de Catalunya i les de competència estatal. El mes d'abril de 2017 ha estat publicada l'ORDRE ARP/59/2017, de 7 d'abril, per la qual es redueix el nombre de llicències per a la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) durant la campanya 2017 i s'estableix la suspensió temporal de la pesquera a partir de la finalització de la campanya d'enguany. Aquesta Ordre ha estat la conseqüència directa de les recomanacions de l'informe encarregat per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) sobre l'estat de les poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües de Catalunya. Aquest informe que va ser lliurat el 30 de gener de 2017, està subscrit, a més de pel propi Institut de Ciències del Mar, pel Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, pel Laboratoire d'Ecogéochimie des Environnements Benthiques (LECOG-CNRS), i per la California State University, Northridge. Les conclusions recomanen a l'administració pesquera que emprengui urgentment les següents mesures de gestió: Declarar una moratòria de la pesca en tota la Costa Catalana de 20 anys renovables. Establir zones de protecció integral per les poblacions de corall vermell. L’anàlisi de la seva evolució hauria de servir de referència per a la conservació i gestió pesquera de les poblacions de corall. Regular el nombre de visites de capbussadors en les zones d'immersió a on es trobin poblacions de corall per tal de limitar els impactes involuntaris durant les visites. Per exemple, es podrien establir visites guiades per instructors qualificats. Fer una caracterització genètica extensiva de les poblacions de la Costa Catalana. Establir protocols de restauració per les poblacions de corall vermell. Paral·lelament a l'emissió de l'informe sobre l'estat de les poblacions de corall vermell, el Parlament de Catalunya ha adoptat la Resolució 418/XI, sobre la parada biològica del coral. En aquesta Resolució aprovada per unanimitat s'insta al Govern de la Generalitat a: Valorar l'estat actual del corall a partir de l'informe encarregat a científics especialitzats en la matèria i justificar la necessitat de dur a terme la parada biològica del coral com una mesura eficient per a la protecció i la regeneració del coral com a element indispensable per al medi natural subaquàtic, amb la determinació de la durada mínima recomanada. Reforçar el control de la pesca furtiva amb l'objectiu d'eliminar les conseqüències ambientals negatives d'aquesta pràctica i d'eradicar la sensació d'invulnerabilitat dels furtius. Utilitzar aquesta parada biològica del coral per a potenciar les campanyes de sensibilització que es duen a terme sobre l'elevat valor ambiental del coral i el risc de la seva explotació extractiva i l'alternativa d'explotar turísticament la presència de coral al fons marí de la zona en concret. Introduir a les escoles i els centres educatius la sensibilització i la conscienciació del valor ecològic del medi subaquàtic com a patrimoni natural que cal preservar. Davant de les recomanacions anteriors, tant les de l'informe científic com les de la resolució del Parlament de Catalunya, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha promogut d'urgència la publicació de l'Ordre ARP/59/2017, de 7 d'abril, que aplica de forma immediata per a la campanya 2017 una reducció del 50% de les llicències i estableix a la finalització d'aquesta, una veda de la pesquera d'una durada de 10 anys. La Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha atorgat un total de 5 llicències per a la pesca del corall vermell dins les aigües interiors, que són de la seva competència. Per la seva part l'Administració de l'Estat ha emès per a la campanya 2017 un total de 12 llicències per a la pesca en les aigües exteriors del litoral de Catalunya. La campanya actual és va iniciar el dia 1 de maig i finalitzarà el dia 31 d'octubre. Immediatament després, el dia 1 de novembre s'inicia el període de veda de 10 anys que afectarà tant a les aigües interiors com a les exteriors del litoral de Catalunya Corallers amb llicència per a la pesca de corall vermell al litoral català durant la campanya 2017 Aigües exteriors Jorge Bosch Bofill José Simón Garcia Veilla José Jimenez Uceda Joan Quintana i Casas Enric Fernández Fernández Joaquin Beza Quintero Rafel Callol García José Manuel Lao García Josep María Lloveras Rodríguez Pere Sureda Llobet Gonzalo Alfonso Zamora Álvarez Relació d'embarcacions auxiliars autoritzades per a la pesca de corall (1) 4 BA-6 3-99 4 BA-2 1-15 La Trepa Uno 4 BA-5 1-96 4 4GIR-2 2-11 4 4MH-1 1-10 4 BA-5 1-99 4 GIR-3 1-15 4 BA-2 1-16 (1) Aquestes són les úniques embarcacions que poden utilitzar els corallers que disposen de llicència per a la pesca de corall com a embarcació de suport.
0.760241
curate
{"en": 0.015196342119419042, "ca": 0.9649677245831092, "es": 0.01486013986013986, "oc": 0.0013448090371167294, "pt": 0.0006051640667025282, "de": 0.0007396449704142012, "eb": 0.0014792899408284023, "ja": 0.0008068854222700376}
http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/dar_especies_calador_mediterrani/dar_altres_productes_mar/corall-vermell/
cawac_ca_20200528_10_229812
Benvingut/da al meu bloc! Article del bloc de Persi ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA dimecres 8/setembre/2010 - 11:57 299 8 Finalment, s’han convocat les eleccions al Parlament de Catalunya. S’esgotarà la legislatura i viurem tres mesos de campanya electoral. Encara que això és molt relatiu. Hom té la sensació que ara els partits polítics sempre estan en campanya electoral i això és un problema. Perquè quan s’entra amb aquesta dinàmica, més que trobar solucions als problemes del país, l’important és batre a l’adversari. Batre l’adversari per conquerir el poder. Conquerir el poder per omplir-lo amb militants propis i simpatitzants. I per prendre unes decisions econòmiques que no sempre són confessables. Els trobem en una situació curiosa. Quan resulta que pràcticament només existeix una ideologia – no hi ha alternativa viable al capitalisme social i democràtic – resulta que és gairebé és impossible que els polítics es posin d’acord. En general, els polítics del govern van tots a la una i els polítics de l’oposició van a la seva. No es donen mai la raó els uns als altres. I la conseqüència de tot plegat és que la gent es cansa de la política i cada vegada va a votar menys o vota més en blanc. Però, malgrat que els ciutadans vagin a votar menys o votin en blanc, els diputats que surten escollits són els mateixos. Es a dir que si només anés a votar una persona, al Parlament hi hauria 135 diputats. Si els diputats fossin proporcionals a la gent que va a votar, ja s’espavilarien de debò per tal de fomentar la participació. Però fomentar la participació no vol dir només anar a votar, vol dir implicar-se en política i aquesta implicació generalitzada suposaria una revolució incontrolable per les elits dels partits polítics. Pensar que les elits dels partits polítics treballaran per a que creixi la participació política, és com pensar que un comerciant s’esforçarà per tal que hi hagi més comerciants del seu ram. Val a dir, però, que jo dono la culpa de la situació en que ens trobem als polítics sinó als ciutadans, que d’una banda ens queixem de no poder participar i d’una altra banda considerem que no val la pena lluitar tal de participar. Hem trobat en la queixa reiterada una postura comodíssima, ens volem creure que no participem perquè no podem, quan mai no ho hem intentat. Ni hem persistit en l’intent. Amb totes les excepcions que calgui, és clar. La democràcia no és un regal, la democràcia ens l’hem de guanyar a pols. Comentaris sobre aquest article Erraaaaa Thursday, September 9th 2010, 10:26 AM Només al bar. I a classe: però no com a candidat, sinó com a ciutadà. A veure si se'm desperten una mica els d'enguany. L'any passat van sortir amb tot un model de país, el van crear ells solets, i també van sortir amb ganes d'implantar-lo. No era el meu model, però van fer bona feina pensant i volent i desitjant i implicant-se. alfoooons Thursday, September 9th 2010, 8:14 AM no facis politica a la uni eh????? pobrets ja et veig fent campanya fins i tots als labavos ( jejejeje amb carinyuuu eh?) no persi no es que poses el jo com a tal... volia dir que amb la talla política que tenim no ens posarem ara en general l'etiqueta de culpables o poc motivats.... manelg totalment d'acord, ho he pensat moltes vegades i el nostre país te el que es mereix malgrat surti una milionada al carrer per demenar altres coses, no es suficient no en sabem prou... Quan... Wednesday, September 8th 2010, 10:32 PM Quan toques el que té a prop, es preocupa més. "tu tens beca ?" "qui et penses que ho decideix, això, qui fa els reglaments ?" "doncs per què no t'hi impliques ?" "i de passada per què no et presentes a la junta de facultat ?" "segur que tens idees i propostes..." el que jo penso..... Wednesday, September 8th 2010, 10:16 PM Tens raó, però què fer quan ni ells ho saben? després dels estudis sociològics i de marketing que fan per gunyar les eleccions i per incentivar la participació, el resultat és el que és. El ciutadà s'ha convertit en un esser no participatiu en les formes participatives que ofereix la democràcia. Potser s'hauria de pensar en formes noves de participació, la democracia tal i com la coneixem està caducada, ja la feien anar els grecs. Potser una implicació social diferent seria una manera de que el ciutadà es trobes útil, que els seus actes són importants i tenen conseqüències... qui sap. Això si, em nego a aceeptar que aquesta política és la que jo em mereixo, no, això si que no. Tu no ets una ciutadana passiva en absolut Wednesday, September 8th 2010, 12:26 PM La crítica no va per tu. Va per la gent que passa i critica. O simplement que passa. Jo crec que donar la culpa dels polítics de tot el que ens passa, a banda que és injust, no apunta cap solució. Crec rebutjo la culpa Wednesday, September 8th 2010, 12:19 PM ja només em faltaria sentir-me culpable de no participació. Intento fer els deures tant bé com puc... I en molta mesura si la gent no va a votar deu ser perquè els "actors" d'aquesta obra no son prou bons... o es que quan algun espectacle fracassa és culpa del públic? ( permete'm la comparació i no em surtis amb que no soc només espectadors... tu que ets intel.ligent ja m'entendras el símil) Escriu el teu comentari per aquest article Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris | Registra't
0.773926
curate
{"pt": 0.013157894736842105, "fr": 0.004767353165522502, "oc": 0.006674294431731503, "ca": 0.9010297482837528, "nl": 0.007246376811594203, "en": 0.04862700228832952, "it": 0.0064836003051106025, "es": 0.006864988558352402, "st": 0.0043859649122807015, "sk": 0.0007627765064836002}
http://www.xat.cat/?L=blogs.blog&article=11026
racoforumsanon_ca_20220809_2_651744
Un home ha intentat rebentar la porta d'un concessionari i ha estat aïllat per la resta de concentrats al carrer Aragó de Barcelona, un infiltrat que mirava de causar aldarulls violents a la manifestació per l'aturada general d'avui ha estat aïllat i expulsat pels mateixos manifestants. L'individu, un home alt i corpulent, s'ha apropat tot sol a un concessionari de cotxes i ha intentat rebentar-ne la porta. Quan la gent ha començat a cridar-li que s'aturés, ha tornat cap a la multitud tot sol i sense dir ni una sola paraula, en actitud agressiva. Alguns dels participants a la manifestació han gravat com s'expulsava l'infiltrat. Fets com aquests s'estan repetint en diversos punts de la ciutat de Barcelona. Així és com s'ha de fer! Aïllar-los per deixar-los al descobert i cordó sanitari fins que fotin el camp o vinguin els mossos.
0.819102
curate
{"ca": 1.0}
oscar-2201_ca_20230904_1_84934
Diuen Marcet i Vila-Abadal a la seva pàgina web: “El procés de creació i d’elaboració de la nostra obra és fruit del treball en equip dels dos: la nostra metodologia de treball és: dos pensaments + comunicació + debat = materialització a quatre mans de cada obra “. Els artistes, convidats per María Bofill a aquesta exposició, que gira al voltant d’aquesta reconeguda artista, es preocupen especialment del procés artístic, de la influència de l’entorn en què viuen habitualment -el medi rural prop de Vic-, del concepte, de la idea que, després d’un treball conjunt, es plasma en obres, en instal·lacions, en performances. Quan va sorgir i es va difondre el conceptualisme en els anys 60 i 70 els nostres artistes ja es van interessar pels seus postulats. De fet, el conceptualisme sorgeix com a reacció al formalisme que, entre altres, havia defensat Greenberg. Des de llavors tot s’ha interrelacionat. Així Marcet i Vila-Abadal han considerat que la seva creativitat artística es basa en la ceràmica, però els seus plantejaments acullen també la pintura, l’escultura, la música, el disseny i tot el que serveixi per expressió d’una idea, un plantejament. Partim també de la preocupació per la tècnica, pels materials, per la força del foc, per la bellesa, pel color que sempre tenen present els artistes. Però insisteixo, la idea és més important que l’objecte o la seva representació física. La idea de l’obra preval sobre els seus aspectes formals quedant la resolució de l’obra com a mer suport. Marcet i Vila-Abadal consideren que, quan van començar a tacar-se les mans amb l’argila o la porcellana, concretaven més les seves obres i eren més historiades, però que, amb el temps, han passat a ser més abstractes i més simples en sentit que deia Mies van der Rohe que menys és més. Rosa és més escultora i Jordi és més pintor. En les seves obres més recents hi ha una gran preocupació per la vida, la creativitat, la natura, l’evolució de les persones. A “Orígens” van recórrer al Gènesi per plasmar en diferents fases, la foscor, el sorgiment de la vida vegetal, l’esplendor de la natura, el naixement de l’home, el sorgiment del grup i, finalment, els sentiment, les emocions, el amor, la religió, la fe i les creences, el progrés, les cultures. En resum, el descobriment de nosaltres mateixos. El desenvolupament del concepte es basava en diferents elements i en la repetició de dits, cares, una mena de tessel·les que es van encaixant i en tot el que serveix per al desenvolupament sorprenent del missatge. Com a bons conceptualistes, i sabent que la paraula i el text formen o poden formar part de la creativitat, Marcet i Vila-Abadal expliquen els seus processos. A “Encaix”, un vídeo de 42 minuts, mostren les seves preocupacions artístiques, les seves inquietuds socials, les formes de treball, el seu taller i la seva forma de treballar. Sabem que ells es preparen el dúctil caolí per obtenir la porcellana més mal·leable, es preparen els seus propis colors i les gammes dels mateixos, tallen les peces que després s’han d’incrustar per formar una escultura, una pintura o una pinto-escultura, el procés d’esmaltar, el forn i després el projecte, el dibuix i la idea s’aniran component les pintures que en aquell vídeo versaven sobre la boira, la mar, el gel, l’herba, la terra, el foc, la nit, la llum . Fenòmens que configuren una manera de vida en un lloc determinat. L’encaix de les peces, a manera de tessel·les d’un mosaic o marqueteries d’un moble, s’acomodava a la idea de quietud, d’ascens, de força, de calma. El color s’adaptava al requerit. Vermell-foc, gel-blanc, mar-blau, nit-negre, etc. Parlava de la reiteració. La reiteració en poesia pot reforçar a un subjecte, o pot exaltar una idea. Marcet i Vila-Abadal transmeten les idees i conceptes a través de la reiteració. Quin significat tenen aquestes peces que encaixen i es disposen per formar una pintura? Són peces diferents a les que cal buscar que s’incrustin bé en la disposició rítmica requerida. És una altra forma de pintar. És una altra forma d’aconseguir un volum. Les obres que es presenten en aquesta exposició parteixen totes de la reiteració. Uns cubs es constitueixen en superfície per una sèrie de petits tubs en blanc i blau. La seva geometria és intencionadament imperfecta. Una altra escultura està constituint un pont o potser una altra forma suggerent d’enllaç i la seva epidermis presenta uns cilindres que s’agiten al vent. Una altra peça el·líptica de rugosa superfície conté uns tubets blancs que sembla que tinguin vida, es mouen, volen sortir del empresonament. Finalment veiem una pintura constituïda per infinitat de peces cilíndriques multicolors. Unes obres extraordinàries, unes obres suggerents, unes obres que indueixen a pensar, unes obres que ens empenyen a preguntar moltes qüestions, unes obres que … Reiteració. També es podria dir que la reiteració, tal com la desenvolupen els nostres artistes, és una manera de passar de la unitat a la multiplicitat; el blat que es oneja pel vent, les cares repetides que parlen de la humanitat, les tessel·les que fan referència al vent o per força ascendent del foc. En el fons, l’art és una reflexió sobre la naturalesa i sobre la vida. No vindria malament recordar als artistes del Land-art, que és una altra forma d’conceptualisme, per recordar que l’art i la naturalesa van de la mà. Aquestes obres exposades a Muel empenyen a pensar en la naturalesa, en l’escorça dels arbres, a les superfícies, a la pell, a la vida, en nosaltres. També va bé recordar a Louise Bourgeois quan deia que l’art tracta de la vida.
0.860668
curate
{"ca": 0.9942196531791907, "es": 0.005780346820809248}
https://www.marcetvilabadal.com/ca/linteres-pel-relat-i-el-proces/
wikipedia_ca_20230401_0_382752
Bosc Nacional Shoshone El Bosc Nacional Shoshone o Bosc Nacional Xoixon ("Shoshone National Forest") (icon és una àrea protegida que abasta 9.983,23 quilòmetres quadrats a l'estat de Wyoming (Estats Units). Amb planes d'artemisa, boscos densos d'avets i escarpades muntanyes, Shoshone representa una rica biodiversitat rarament trobada en cap àrea protegida. A més, tres grans cadenes de muntanyes travessen parcialment el bosc: les serralades Absaroka, Beartooth i Wind River. El bosc va ser creat per una llei del Congrés dels Estats Units que va ser signada pel President Benjamin Harrison el 3 de març de 1891. Originalment es deia la Yellowstone Park Timber Land Reserve ("Reserva de Terrenys de Fusta del Parc de Yellowstone") i llavors es va anomenar Shoshone el 1908. La zona va convertir així en el primer bosc nacional del país. El Bosc Nacional Shoshone és administrat pel Servei Forestal dels Estats Units ("U.S. Forest Service" o "USFS"), una agència dins del Departament d'Agricultura dels Estats Units. El bosc es divideix en cinc districtes. La seva seu i un centre de visitants són a Cody (Wyoming). Hi ha oficines regionals de guardaboscos a Cody, Dubois i Lander. Hi ha també cinc àrees salvatges al bosc on es prohibeix tota mena de desenvolupament, les quals cobreixen més de la meitat de la superfície de Shoshone. La Llei d'àrees salvatges de 1964 va millorar l'estat de protecció d'aquestes terres verges. Aquesta llei garanteix que no puguin haver modificacions humanes dins de les seves fronteres.
1
perfect
{"en": 0.01456953642384106, "ca": 0.8794701986754967, "es": 0.10596026490066225}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=382753
mc4_ca_20230418_7_263366
Mòdul 1-Auditories energètiques (45 hores) Bloc 1-Àmbit normatiu, responsabilitats i competències (7 hores) -Descripció del rol d'un Auditor Energètic, de les funcions, tasques i competències associades. Acreditació de les competències. -Normativa de referència. Marc normatiu relatiu a l'Eficiència Energètica, i la seva interrelació. Directiva 2012/27/UE i les seves transposicions al marc jurídic. Real Decret 56/2016. Norma UNE-EN 16247 Norma ISO 50002 Perspectiva de l'evolució de la normativa i dels estàndards internacionals. -Consideracions en relació a la ISO 50001, ISO 14001 i la Classificació Energètica d'Edificis. -Abast de l'Auditoria Energètica. -Criteris i aspectes fonamentals de l'Auditoria Energètica. Bloc 2 - Estructura, organització i desenvolupament d'una auditoria (15 hores) -Estructura bàsica de l'Auditoria Energètica (AE). Fases i continguts. -Reunions preliminars amb els diferents agents implicats. -Anàlisi i optimització de la contractació energètica. -Identificació patrons de consums històrics, actuals i futurs. Demanda, consums i usos significatius. Oportunitats de millora. -Patró de Punts Significatius a Controlar en una AE. Aspectes constructius i l'envolupant tèrmica de l'edifici. Mapa de mesures per planificació de l'AE. -Continguts d'un informe d'auditoria energètica. Bloc 3 - Anàlisi tècnic-econòmic d'una auditoria (20 hores) -Identificació i avaluació de les mesures per a la millora i l'estalvi energètic. -Recol·lecció de dades. Aparells de mesura per monitoratge, mesures i proves. -Protocol de Mesura i Verificació (PMV). Línies Base i validació dels models. -Anàlisi econòmic del cost del cicle de vida, i proposta del Pla d'Acció. -Models de finançament (contracte EPC, empreses de serveis energètics ESCO, etc). Mòdul 2 - Casos pràctics (10 hores). Desenvolupament de casos pràctics d'Auditories Energètiques (AE) -AE en Indústria, processos i transports -AE en Sector Terciari i gestió de flotes -AE en edificis singulars (poliesportius, hospitalari, cultural o similar) Angel Ortega, Responsable de Serveis Energètics de Comsa Service. Lluís Morer, Cap de programa d'estalvi i eficiència energètica de l'Institut Català d'Energia. Del 24 d'octubre al 1 de desembre de 2016, de 18 a 21 h. Preu col·legiats: 890.00 € Preu precol·legiats: 890.00 € Preu no col·legiats: 1246.00 € Aquest curs també pot ser seguit presencialment a la nostra seu col·legial. Inscripcions en aquest enllaç. 24/10/2016, Dilluns, de 18 a 21 h. 25/10/2016, Dimarts, de 18 a 21 h. 26/10/2016, Dimecres, de 18 a 21 h. 31/10/2016, Dilluns, de 18 a 21 h. 02/11/2016, Dimecres, de 18 a 21 h. 03/11/2016, Dijous, de 18 a 21 h. 07/11/2016, Dilluns, de 18 a 21 h. 08/11/2016, Dimarts, de 18 a 21 h. 09/11/2016, Dimecres, de 18 a 21 h. 14/11/2016, Dilluns, de 18 a 21 h. 15/11/2016, Dimarts, de 18 a 21 h. 16/11/2016, Dimecres, de 18 a 21 h. 22/11/2016, Dimarts, de 18 a 21 h. 28/11/2016, Dilluns, de 18 a 21 h. 29/11/2016, Dimarts, de 18 a 21 h. 30/11/2016, Dimecres, de 18 a 21 h. 01/12/2016, Dijous, de 18 a 21 h. Cal posar-se en contacte amb el departament d’Ocupació i Promoció [email protected] i enviar aquesta sol·licitud PDF.
0.637783
curate
{"ca": 0.7652536929993577, "en": 0.012524084778420038, "de": 0.005780346820809248, "es": 0.052344251766217084, "fr": 0.1640976236351959}
https://www.enginyersbcn.cat/serveis-colegiats/formacio/cursos-activitats/1929/curs-auditors-energetics-seguiment-per-videostreaming
macocu_ca_20230731_4_409316
“Breyting” és un mot que prové de l’islandès i significa canvi o alteració. Ja és molt coneguda la història que va viure aquest poble nòrdic l’any 2008: un canvi social impulsat des de la mateixa base de la societat que va tenir un gran ressò internacional. Així doncs les Jornades s’apoderen d’aquest lema per tractar de fer front i donar llum al període d’inestabilitat i canvi que estem vivint a través d’un seguit d’activitats educatives de caràcter reflexiu, divulgatiu i cultural que volen fomentar el pensament crític, per així, incidir en la millora de la qualitat de vida de tots es assistents. Activa 21 és l’entitat cultural i sense ànim de lucre que organitza les Jornades Breyting. Aquesta entitat, fundada el 2012, té una destacada experiència pel que fa a la gestió d’esdeveniments culturals i artístics. Està formada íntegrament per joves d’entre 18 i 25 anys. L’objectiu de l’entitat és fomentar la reflexió i el sentit crític del conjunt de la societat a través d’activitats culturals i educatives, apostant de manera decidida perquè totes les tasques -des de les administratives fins les de gestió o control- siguin dutes a terme per joves, majoritàriament universitaris, per tal de fomentar la seva implicació en la vida cultura de la nostra societat i facilitar-los una plataforma d’aprenentatge, pròxim al món laboral.
0.88966
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_9_387681
El Consell Comarcal formalitza un conveni per a la cessió d'una nau com a magatzem del Centre de Distribució d'Aliments > Consell Comarcal del Pla de l'Estany El Consell Comarcal formalitza un conveni per a la cessió d'una nau com a magatzem del Centre de Distribució d'Aliments 09, juliol 2014 00:14 El Consell Comarcal del Pla de l’Estany ha formalitzat un conveni amb l’empresa Gest-Plast Banyoles 2006 SL per a la cessió, amb caràcter temporal, d’una nau industrial situada a la zona del Mas Renart de Cornellà de Terri amb l’objectiu de ser utilitzada com a magatzem del Centre de Distribució d’Aliments (CDA). El CDA és un projecte compartit entre el Consell Comarcal del Pla de l’Estany, l’Ajuntament de Banyoles i Càritas que té com a objectiu subministrar aliments bàsics a les famílies necessitades de la comarca. Les quantitats de palets d’aliments que s’han d’emmagatzemar són variables i van en funció de les aportació de la Fundació Banc d’Aliments, els Fons Europeus, les entitats i empreses col•laboradores i les compres que es realitzen des de l’Àrea de Benestar Social així com de la posterior distribució que se’n realitza per part dels equips de voluntaris, circumstàncies que fan necessari disposar d’un magatzem. El conveni que s’ha signat amb Gest-Plast Banyoles 2006 SL estableix que la cessió es realitza de forma gratuïta i a precari de la nau per tal de destinar-la a magatzem d’aliments i que el Consell es compromet a deixar lliure les instal•lacions, en el termini màxim d’un mes, en el cas que sigui requerit per l’empresa que l’ha cedit. Fa més d’un any que Càritas Banyoles obria el CDA des d’on, actualment, s’atenen unes 300 famílies procedents de tota la comarca. En un any, el nombre d’usuaris han crescut un 33%, segons fonts de l’entitat. També s’ha diversificat el volum d’aliments que es reparteixen. Si quan es va obrir es repartien productes de primera necessitat com arròs, llet, pasta, llegums, oli, ous o peix congelat, entre d’altres, si ha afegit la carn congelada i altres productes frescos com verdura i fruita i, darrerament, també s’ha incorporat el pa, tot plegat gràcies a la col•laboració desinteressada d’empreses i entitats de tota la comarca. El Centre de Distribució d’Aliments compta amb una vintena de voluntaris que treballen per distribuir els aliments entre les famílies més necessitades de la comarca, derivades des dels Serveis Socials. També s’han organitzat diferents cursos per a les famílies en les que es tracten temes com la cuina o les reparacions bàsiques de la llar.
0.882471
curate
{"ca": 1.0}
http://www.plaestany.cat/noticies/articleType/ArticleView/articleId/30/el-consell-comarcal-formalitza-un-conveni-per-a-la-cessio-duna-nau-com-a-magatzem-del-centre-de-distribucio-daliments
mc4_ca_20230418_1_406121
ni tant ni tant blog: de novembre 2007 Sembla que va ser ahir que vaig obrir aquest blog. Quan ho vaig fer no sabia on em posava. És realment difícil publicar coses regularment, requereix molta discliplina. Però sembla que me n'he sortit, ja fa un any que escric coses!Moltes gràcies a tots/es els que em llegiu. Seguiu fent-ho!Algunes dades númeriques: en un any he publicat 102 posts (articles), això vol dir un post cada 3,5 dies de mitjana. No està malament per un blogger novell, no? Ja fa dies que tenia ganes d'escriure sobre la consola Wii.Me la van regalar pel meu aniversari i crec que és un dels regals que, vist el que sé ara d'aquesta consola, m'han agradat més dels últims anys.Per a mi és un altre concepte de consola, el que vull dir és que no és el que tradicionalment entenem per una consola de video jocs on la gent juga compulsivament a matar, a correr en cotxes, a futbol, ... (que també es pot fer amb la Wii), sinó que amb una interfície diferent (un comadament semblant a un comandament a distància de televisió, el Wiimote) Nintendo ha aconseguit que persones que mai a la vida s'havien interessat per les consoles entrin en aquest món sense voler-ho i d'una manera intuitiva.Veure com el teu pare o la teva mare juguen a bitlles o a tennis amb el joc Wii Sports, és francament al·lucinant. I tot degut a la simplicitat de la interfície. Quasi bé tothom sap fer anar un comandament a distància, en canvi un comandament ple de botons i palanquetes ja és més dificil. Doncs tot això està fent, de la Wii, la consola de la familia, i àvis, fills i néts estan jugant junts als menjadors de les cases.Aquesta consola de color blanc ha fet que els que estàven ocults en les seves habitacions jugant a videojocs en consoles negres tinguin ara la possiblilitat de sortir dels seus amagatalls foscos i gaudir a plena llum del dia i amb tota la familia de la seva afecció favorita.Jo no havia tingut mai una consola de videojocs, no he sigut mai de jugar, però aquesta meravella m'ha captivat. Bé de petit tenia el Donkey Kong (Game & Watch), i la meva dona té la Nintendo DS, que ja vaig recomanar.Jocs que us recomano:Wii SportsWii Play ( va perfecte per aconseguir el segon Wiimote, ja que la consola només en porta un de sèrie)Endless Ocean (un joc de submarinisme al·lucinat, recomanable a tothom que li agradi el mar) Us deixo un video del joc...ACTUALITZACIÓ: Se m'oblidava el més importat i quasi el motiu d'aquest post, la Wii porta Wi-fi, i et pots descarregar actualitzacions, nous canals (si té canals com la tele) i amb 500 Wii Points et pots instal·lar el canal Internet, que és un navegador Opera per navegar per Internet des de la tele. Amb la Wii ja tenim Internet a la tele, amb el que tot això suposa, de comoditat, de facilitat l'accés a tothom sense limitacions d'edat, formació, destresa,... podem navegar escarxofats al sofà com si estiguessim fent zapping, no és fantàstic?Això és el futur, Internet per a tothom i sense barreres. He descobert un programa que es diu Splashup que és un Photoshop online.L'he provat i és fantàstic. Ja no cal tenir instal·lat el Photoshop per poder fer retoc d'imatges.Només cal que entreu a la pàgina de Splashup i us registreu i ja tindreu accés a aquest fantastic recurs online. aplicacions online, Veig a haha una curiosa pàgina anomenada www.cashto.net on pots veure quin aspecte en bitllets té el teu sou i a més pots anar veient què quanyes per segon, minut, hora, dia i fins i tot el que estàs guanyant mentre estàs veient aquesta pàgina.Aquesta és la imatge del sou d'un/a caixer/a del Mercadona el primer any i mig (817 €/mes), per posar un xemple: Avui m'he instal·lat JLC's Internet TV un programa per veure televisió en directe per Internet. Es poden veure més de 2000 canals de televisió de tot el món.És brutal ! ! !Funciona perfectament i va súper ràpid a carregar.Us el recomano.Descarregueu-vos del programa Llegeixo a Dirson que Google ha enviat un burofax a la gent que va crear una pàgina que tenia una imitació de la pàgina inicial de Google amb una versió per als Països Catalans, per tal que la tanquin.Aquesta va ser una iniciativa que proporcionava el servei de cerca en la seva versió catalana abans d'aconseguir el domini Google.cat.Com que no ha fet garie gràcia, els de sempre han actuat en coseqüència, contra el que no ho tenia tot en regla i voluntàriament estava donant un servei fins ara innexistent.Sempre igual!Podeu trobar més coses a directe!cat!. Ja està disponible Google.cat el primer domini genèric específic que aquest cercador crea per a una comunitat en concret, com és la catalanoparlant.Si a l'entrar no us surt Català sota del logo de Google, és que no teniu com a idioma del navedador el Català. Només cal que ho canvieu i us apareixerà el logo de Google emb el mot Català sota.Com fer-ho amb els navegadors més utilitzats:Firefox: Eines/Opcions/Avançat/LlengüesInternet Explorer: Herremientas/Opciones de Internet/General/ botó IdiomaPer la resta de navegadors ha de ser semblant. Interessant l'estudi que he vist a SimpliCity on representen en una sola imatge l'evolució del les pàgines principals de Yahoo! i Google des del seu inici fins l'any 2005.A simple vista veureu que la simplicitat i el color blanc han estat el tret diferencial de Google. cliqueu a la imatge per a veure-la més gran Actualment la cosa segueix igual com podreu comprovar aquí Yahoo! GoogleÉs curiós que essent els dos uns cercadors, Yahoo! continuï apostant per l'estructura de portal de continguts generalista (en la meva opinió força antiquada).Veient altres cercadors com Live Search Exalead o Ask podem veure com la tendència que han seguit és la de Google, simplicitat, predomini del blanc i una gran i visible caixa de cerca.Què en penseu? Llegeixo via Zona Heroes que la segona temporada de Heroes podria tenir només 11 capítols degut a la vaga de guionistes que està a punt de començar al Estat Units. Resulta que els guionistes protesten per que no estan combrant els drets d'autor per els seus productes des d'Internet, els DVD i altres mitjans.Esperem que això no afecti a aquesta magnifica sèrie que va tenir una primera temporada genial i que si es compleixen aquestes previsions, potser la segona temporada tan curta farà revifar els cometaris que no està a l'altura. Haurem d'esperar el desenllaç dels les dues històries obertes, la dels guinistes i la de la sèrie.
0.889435
curate
{"fr": 0.0061426996377382265, "ca": 0.9877146007245236, "pt": 0.0061426996377382265}
http://joelalegret.blogspot.com/2007_11_01_archive.html
macocu_ca_20230731_7_421226
La comunió amb Déu sempre dóna confiança en el Seu poder. Coneixem la presència de Déu com la llar pràctica dels nostres cors? Oh, quin goig hi ha en això! D'una cosa podem tenir tota certesa: acudint a Ell en el nom de Jesús, trobarem que aquesta presència és la veritable, beneïda i segura llar dels nostres cors. No hem de fatigar-nos en fer allò que es bo; al seu degut temps segarem «si no desmaiem» ... El principi de Mateu 20 és, «Us donaré el que sigui just», i així l'obrer va anar, i va treballar, tot confiant. Confiar en Crist és una gran cosa. tindré ben poc que mostrar pel meu treball: de vegades tinc aquest sentiment ... Però ... si tan solament tinc la Seva aprovació, quina satisfacció tindré! El que el diable va fer va ser desfer la nostra confiança en Déu; el que Jesús va fer és mostrar-nos que podem confiar en Ell. I quan el creient no veu això, està contemplant el diable i les seves temptacions més que l'amor i el poder de Crist, que ha vençut tots els seus enemics per ell; però quan els nostres ulls s'aparten de tots els altres objectes i es fixen en Crist, llavors, i només llavors, podem gaudir de pau. «L'ocell també ha trobat una casa, i l'oreneta un niu per a ella, on posar els seus pollets.» De quina manera tan bella això ... ens mostra la tendra cura que Déu té de totes les Seves criatures! Ell no deixa de trobar una casa pel menys valuós dels ocells, i un niu per a la més agitada de les aus. Quina confiança hauria de donar-nos, això! Quin repòs rep l'ànima que es lliura a la atenta i tendra cura d'Aquell que proveeix tan fidelment a les necessitats de totes les Seves criatures! David exhibeix aquelles evidències indefugibles d'un cor que coneix el Senyor–la confiança en Déu per damunt de totes les coses, costi allò que costi. «Que jo caigui a la mà de Jahveh.» Dolç i preciós pensament d'allò que el Senyor és per al seu poble! I bé sap Ell com omplir el cor amb la certesa que Ell mereix la seva confiança. Fins i tot quan aplica disciplina, Déu és més amant, més fidel, més digne de confiança que ningú. El senzill refugi del sant rau en Déu. «Déu és la meva defensa.» No tenim aquí planificació defensiva, ni l'ús de mitjans humans per fer front al poder de l'enemic. Pot ser que en part i durant un temps tinguem èxit d'aquesta manera, però en usar armes carnals hem perdut la dependència que introdueix Déu en la situació i aquella perfecció del caminar i del testimoniatge que es dóna quan s'espera en Ell. Hi ha moments en els quals Déu ens fa sentir que no podem confiar en l'home sinó solament en Ell. Sovint rebem consolació humana. «Déu, que encoratja els abatuts, ens va encoratjar amb l'arribada de Titus.» Però no hem de recolzar-nos en l'home. Per això, hi ha moments en els que cal dir: «Tot home és mentider», i ens recolzem en Déu.
0.86551
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_4_294609
Txitximeca Jonaz - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (S'ha redirigit des de: Jonaz) Txitximeca/Jonaz 1.625 (2005)[1] principalment a Mèxic Guanajuato i Querétaro Txitximeca-Jonaz chic1272 Territoris de parla pame-jonaz El txitximeca jonaz o jonaz és una llengua indígena de Mèxic parlada per uns 1.625 txitximeques jonaz a la Missió de Chichimecas prop de San Luis de la Paz a l'estat de Guanajuato. L'idioma jonaz pertany a la subfamília otopame de la família otomang. Els txitximeques jonaz s'autodenominen amb l'autònim úza i anomenen la seva llengua eza'r. 1.1 Distribució Actualment la llengua només es parla en San Luis de la Paz (Guanajuato) en la ranxeria Missió de Chichimecas, situada sobre un petit turó a l'est del poble. En 1934, Jacques Soustelle en un treball de camp va registrar allí 452 txitximeques, 63 dels quals eren nens que acudien a l'escola local. Abans d'aquesta data la llengua també s'hauria parlat en cinc altres ubicacions: Missió Arnedo (Guanajuato) a l'est de Sant Luis, al costat de Vila Victoria. Missió dels Palmells (Querétaro), en el curs de l'Extorax, que neix prop de Victoria. Missió de Santa Rosa, al nord de Victoria. San Pedro Tolimán, on es va establir una missió al segle XVIII, que va fracassar i els txitximeques van abandonar el lloc, que va ser repoblat amb otomís. Villa Colón (Querétaro), al sud de Tolimán. L'inventari consonàntic del txitximeca jonaz es resumeix en el següent quadre: L'oposició entre els parells de nasals /m, n/ i /m, n/ és de tipus fortis/lenis. Quant a les vocals la llengua posseeix tant vocals orals /i ɪ u e o æ ɑ/ coo nasals /ĩ ɪ̃ ũ ẽ õ œ̃ ɑ̃/. [2] Endemés el txitximeca jonaz és una llengua tonal que distingeix dues tonalitats ("alta" i "baixa"). [3] Suaréz, Jorge A.. The Mesoamerian Indian Languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1983. ISBN 0-521-22834-4. OCLC 8034800. Lastra de Suárez, Yolanda. «Chichimeco Jonaz». A: Munro S. Edmonson (Volume ed. ), with Patricia A. Andrews. Supplement to the Handbook of Middle American Indians, Vol. 2: Linguistics. Victoria Reifler Bricker (General Editor). Austin: University of Texas Press, 1984, p. 20–43. ISBN 0-292-77593-8. OCLC 10207920. Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Txitximeca_Jonaz&oldid=21742290» La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 ago 2019 a les 15:44.
0.563097
curate
{"ca": 0.6697127937336814, "eu": 0.01392515230635335, "es": 0.04699738903394256, "en": 0.1814621409921671, "fr": 0.024804177545691905, "ru": 0.016536118363794605, "de": 0.04656222802436902}
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jonaz
mc4_ca_20230418_11_781682
El racó d'en freejack: de desembre 2007 Recordeu que l'adreça en la qual podreu trobar el meu nou bloc és http://raco.imatica.info, i que aquest bloc que esteu llegint no s'anirà renovant. posted by Guillem @ 2:30 p. m. 0 comments M'acomiado de tots vosaltres... però només en aquest bloc. Per dir-ho d'una altra manera, em canvio de veïnat i m'en vaig a un servidor nou, amb un projecte igual però diferent; tots aquells que em coneixeu ja sabeu que jo visc i respiro tecnologia i, sobretot, informàtica, així que el continuisme en aquest sentit el tindreu assegurat. Però al mateix temps vull fer quelcom diferent, més personalitzat, manifestant-hi les meves inquietuds. Així doncs, us espero al nou "L'evangelista tecnològic", el succesor d'El racó d'en freejack i que podríem considerar com el racó 2.0 . Ens hi veiem. La nova adreça és: http://raco.imatica.info posted by Guillem @ 11:58 p. m. 0 comments Google sembla voler anar un pas més enllà en el terreny de la telefonia mòbil La companyia del cercador ha confirmat que participarà en la subhasta de freqüències que prepara la FCC per al proper 24 de gener, i que de guanyar podria convertir-la en operadora. Google està demostrant àmpliament que li interessa i molt el món de la telefonia mòbil. El nombre dels seus serveis per a terminals mòbils està augmentant de mica en mica, i encara que es va especular molt amb un telèfon mòbil de la companyia a l'estil iPhone, finalment Google es va destapar amb un projecte molt més ambiciós com és la plataforma Android, que en l 'opinió de molts experts farà que la resta de plataformes mòbils competidores (Symbian, Blackberry, Windows Mobile, Palm OS) es posin a tremolar d'aquí a poc. Però el que faltava és veure a Google convertida en una operadora de telefonia mòbil. Durant les darreres setmanes, la companyia del cercador ha estat pressionant a diferents operadores nord-americanes per a què obrissin les seves xarxes a terminals i programari no controlats directament per elles, quelcom que amb més o menys sort ha aconseguit en alguns casos com el de Verizon Wireless. El motiu és simple: posicionar a Android en el mercat, deixar el terreny preparat per quan surtin a la venda els primers terminals equipats amb aquest sistema operatiu. L'opció per la que Google licitarà en la subhasta de freqüències, l'anomenat "Bloc C" corresponent a la freqüència de 700 MHz, ve marcada per l'obligatorietat d'obrir el servei a qualsevol mena de terminal i programari des de la mateixa FCC (Federal Communications Commission), el que encaixa totalment amb la voluntat i la filosofia de Google i amb la seva nova plataforma de programari. Per part de la companyia californiana no s'han fet públics detalls de com pensa explotar la freqüència si finalment guanya la subhasta; queda en l'aire la possibilitat de que busqui un soci entre les operadores actualment establertes als Estats Units o alguna nova que li interessi entrar en aquest mercat, o també que l'exploti completament en solitari, creant una infraestructura. L'únic problema és com quedaran les relacions entre la companyia del cercador i la resta d'operadores... I també cal parlar de Microsoft, companyia a la qual alguns rumors situaven com interessada en licitar per alguna de les llicències posades a subhasta, bé en solitari o bé aliant-se amb alguna operadora, i que finalment no han estat confirmats. És potser per aquest motiu pel qual Google no ha mostrat les seves intencions fins a aquest dilluns 3 de desembre quan la data límit per presentar-se a la subhasta era dimarts dia 4. Nota de premsa de Google http://www.google.com/intl/en/press/pressrel/fccspectrum_20071130.html posted by Guillem @ 10:39 a. m. 0 comments Només permet visualitzar una part dels diferents formats de fitxer amb els quals treballa aquesta aplicació en línia, i no permet la seva edició. Silenciosament, sense més notícies que en el weblog oficial de Google Docs, la companyia del cercador va donar a conèixer a finals d'aquest passat mes d'octubre que la versió mòbil del seu paquet ofimàtic en línia ja està disponible. De moment, aquesta només permet la visualització d'arxius de text i fulls de càlcul, i no la seva modificació, que queda reservada als equips de sobretaula o que executin un navegador web amb més capacitats que el d'un dispositiu mòbil habitual (cas de l'iPhone/iPod Touch). Al telèfon d'Apple, a més, també podem veure les presentacions. Uns mesos enrere ja s'havia especulat amb la possibilitat de que Google llancés aquesta versió mòbil del seu reeixit servei que permet la creació de textos, fulls de càlcul i presentacions. La URL del servei fou descoberta per alguns internautes fa alguns mesos, quan encara estava en preparació, però la companyia del cercador no va confirmar ni desmentir la notícia. La URL d'accés al nou servei Google Docs Mobile és http://docs.google.com/m , que si la introduïm en el navegador web del nostre telèfon ens portarà a una pàgina en la qual haurem d'introduir el nostre nom d'usuari i contrasenya, el mateix que emprem en el servei a través d'ordinadors de sobretaula o portàtils. A partir d'aquí, accedirem a un menú molt simple en el qual se'ns llistaran els fitxers existents en el nostre compte i amb qui estan compartits, de manera que prement a l'enllaç del què vulguem, passarem a la vista de presentació. La navegació en el full de càlcul es fa visualitzant una sola columna cada vegada, i a la part inferior de la pàgina disposem d'un control per anar directes a una cel·la determinada sabent prèviament les seves coordenades. La referència directa per comparar en aquest cas és sense cap mena de dubte el servei Office Mobile de Microsoft, que permet la visualització de tota mena de documents, però només en determinats smartphones (els equipats amb alguna versió de Windows Mobile) i no en qualsevol dispositiu independentment del seu sistema operatiu. Aquest paquet ofimàtic, per la seva pròpia naturalesa, només té una limitació: hem de tenir cobertura GPRS o 3G per treballar amb ell, ja que no disposa d'eines d'edició offline. Entrada en el weblog oficial de Google Docs posted by Guillem @ 12:40 p. m. 0 comments La companyia germànica demostra que el telèfon d'Apple no és només una "joguina" per a geeks o un gàdget de moda, sinó també una eina seriosa per a treballar. L'iPhone està arrasant allà on arriba. La millor prova són les llargues cues a les botigues Apple de Nova York o San Francisco quan es va produir el seu llançament als Estats Units, vistes a les cadenes de televisió de mig món, i els 30.000 exemplars venuts en amb prou feines cinc dies per Orange d'ençà de la seva posada a la venda a França. Un telèfon d'usuari final amb unes excel·lents capacitats de reproducció de música, un sistema operatiu robust i estable i una navegació web més que excel·lent... però pocs esperaven que també fos útil per a la productivitat a l'oficina i més enllà de gestionar el correu electrònic. SAP AG, companyia alemanya líder mundial en programari per a gestió empresarial i considerada la tercera companyia de programari en general del món, ha presentat una versió del seu programa SAP CRM 2007 per a dispositius mòbils que funciona a l'iPhone, i que segons la mateixa companyia segueix una forma de configuració a mesura tan fàcil com la pàgina iGoogle, basant-se en la metàfora d'arrossegar i deixar anar components. L'obertura cap a aquest terminal en concret ve motivada per la gran popularitat de l'iPhone, que l'ha convertit sense cap mena de dubte en un dels gàdgets més desitjats de l'any. La gran quantitat de vendes fa a més que sigui un telèfon força estès i, a més, si funciona a l'iPhone té moltes possibilitats de funcionar a l'iPod Touch, que té les mateixes funcionalitats que l'iPhone sense la part de telefonia però sí comptant amb WiFi, pel que pot ser una opció per utilitzar en un entorn empresarial. Fins ara, la companyia germànica disposava de programari per a plataformes àmpliament adoptades en el món empresarial com són les BlackBerry, Palm i Windows Mobile, però aquesta incursió en el dispositiu d'Apple demostra que aquesta plataforma és tan vàlida com qualsevol altra per a emprar aplicacions de tipus empresarial. L'anunci es produeix poc temps després de què la companyia de Steve Jobs obrís l'iPhone a aplicacions de terceres parts, quelcom que inicialment estava vetat. La iniciativa de SAP demostra la bona idea que això ha suposat per a l'iPhone i per a Apple, que pot posar un altre peu en els entorns empresarials juntament amb els seus servidors Xserve. Notícia a l'agència Reuters http://www.reuters.com/article/technologyNews/idUSN0452282620071204?pageNumber=2&virtualBrandChannel=10004 posted by Guillem @ 11:43 a. m. 0 comments Microsoft anuncia novetats per a Windows Genuine Advantage amb el Service Pack 1 de Vista La finalitat d'aquestes seria evitar la picaresca que fins ara ha permès activar versions il·legals del sistema operatiu. Windows XP disposa d'un sistema de seguretat per a què no funcioni en un ordinador si no s'activa abans. Aquesta activació es realitza via Internet o per telèfon i gràcies en primer lloc a una clau de producte única per a cada còpia del Windows i en segon lloc a una clau generada per a cada ordinador en concret a partir dels números de sèrie de diversos components com poden ser la placa base o el disc dur, de manera que cada equip queda identificat univocamente en els servidors de Microsoft. Així, la companyia de Redmond pot controlar quantes activacions s'han fet d'una mateixa còpia del sistema o en quantes màquines diferents es troba instal·lat simultàniament, tallant les pràctiques realitzades pels usuaris que violin l'acord de llicència EULA (End User License Agreement). Malgrat tot, i seguint la màxima de la seguretat informàtica que afirma que tot el que una persona pot protegir, una altra ho pot desprotegir, el sistema d'activació del Windows ha estat burlat moltes vegades, proporcionant l'oportunitat a gent de tota mena per a què activessin còpies no adquirides legalment, si no copiades vulnerant l'acord de llicència EULA. És per això que Microsoft ha anunciat la renovació de les seves tecnologies de protecció i del programa WGA (Windows Genuine Advantage) per tal d'oferir un major grau de protecció en els seus productes i una sèrie d'avantatges exclusius per als clients que hagin adquirit legalment una còpia del sistema operatiu de la companyia de Redmond. La nova generació de l'eina d'activació de Windows coincidirà en el temps amb l'esperat primer service pack per a Windows Vista, amb el qual Microsoft espera impulsar l'adopció de la nova versió del seu sistema operatiu en el món empresarial, el més reticent pel que fa a introduir novetats i malgrat que en el segment de l'usuari final Vista ja està obtenint bones xifres de vendes gràcies a la seva preinstal·lació en les màquines dels principals fabricants. També serà present en la propera generació de sistemes per a servidors, Windows Server 2008, que veurà la llum durant el primer trimestre de l'any vinent. La nova eina no tallarà les funcionalitats del Windows ni bloquejarà el sistema per a què l'usuari no pugui entrar en ell, però estarà informant continuadament sobre el fet que la còpia instal·lada no ha estat adquirida legalment, i que l'usuari ha de fer alguna cosa per a resoldre-ho. Serà quelcom que pretén avisar a aquells compradors als quals se'ls hagi enganyat cobrant-los un Windows quan la còpia instal·lada és pirata, i com a molèstia per a aquells que hagin piratejat Windows conscientment, de manera que al final es vegin obligats a adquirir una còpia legal del sistema per deixar de veure els "molests" avisos. Aquesta estratègia contrasta amb les formes anteriors, ja que en detectar un sistema Windows Vista il·legal, se li reduïen certes funcionalitats deixant altres molt bàsiques amb les quals era difícil per no dir impossible arribar a realitzar un treball productiu. Juntament amb l'anunci del nou WGA, Microsoft també ha donat a conèixer les diferents tècniques que s'empren per vulnerar el procés d'activació dels seus sistemes, i que resumeix en dues: - Manipulació OEM Bios: suposa la modificació d'arxius del sistema i de la BIOS de la placa base, per imitar el mateix tipus d'activació del producte que realitzen les còpies de Windows que vénen instal·lades de fàbrica en els equips dels OEMs (fabricants d'equips originals). - Manipulació del Temporitzador de Gracia: intenta manipular el reajustament del límit del "temps de gràcia" existent entre el període d'instal·lació i el d'activació manipulant la data en alguns casos, l'any 2099. Les alteracions en arxius corresponents a funcionalitats clau del sistema provoca que no es pugui garantir el seu bon funcionament, pel què els problemes que s'esdevinguin amb una màquina el Windows de la qual ha estat activat saltant-se el procediment de Microsoft poden ser deguts a diverses casuístiques, entre les quals es troba el "trucatge" del sistema d'activació. posted by Guillem @ 5:56 p. m. 0 comments Google llança versió 2.0 de Maps per a telèfons mòbils Encara que el nostre terminal no disposi de GPS, el nou Google Maps disposa d'un sistema que ens permet conèixer la nostra localització aproximada. El nou Google Maps 2.0 per a telèfons mòbils inclou la tecnologia My Location (La Meva Localització), que empra l'identificador únic de cada torre emissora de telefonia mòbil, el que es coneix com a cèl·lula o cel·la -i d'aquí la denominació de telefonia cel·lular àmpliament emprada a Llatinoamèrica- per conèixer la ubicació de l'usuari i, d'aquesta manera, proporcionar-li informació més detallada sobre els punts d'interès dels voltants. La principal idea de Google és proporcionar un servei de geolocalització a usuaris de telèfons mòbils que no disposin de receptor GPS. Segons dades proporcionades per la companyia del cercador, el 85% dels terminals que es venguin durant el vinent 2008 no comptaran amb aquesta funcionalitat. Cal destacar que la localització no serà exacta, si no aproximada ja que el que es localitzarà serà la torre GSM de la cel·la a la qual es trobi connectat l'usuari. Tot i això, la precisió serà suficient per a què el sistema pugui informar sobre comerços i serveis que es trobin prop de l'usuari. Google s'ha afanyat a especificar que la geolocalització no implica que es guardin a les seves bases de dades informació sobre les localitzacions de l'usuari, de manera que aquest servei és emprat de forma anònima. La companyia del cercador ha rebut darrerament nombroses crítiques sobre la informació que guarda dels internautes a través dels seus diferents serveis. El funcionament de La Meva Localització és simple: l'usuari només ha de prémer la tecla del número zero per a què la pantalla es traslladi a la seva localització aproximada. A partir d'aquí, l'usuari pot realitzar consultes, buscar establiments propers o calcular rutes. La Meva Localització no es troba disponible a tots els terminals. En aquells en els que pugui ser activada alguna funció o programari de detecció i anàlisi de les xarxes GSM són els més susceptibles de poder executar aquesta funcionalitat. Google ha informat que els dispositius amb Symbian Sèrie 60 tercera edició, Blackberries, alguns terminals amb Windows Mobile, els nous Sony Ericsson i alguns models de Motorola poden usar la funció La Meva Localització. Fora dels Estats Units és possible que hi hagi països en els quals aquest servei encara no estigui disponible. Allà, a més, els usuaris poden gaudir de la informació del trànsit en 30 metròpolis del país nord-americà. Google Maps Mobile pot descarregar-se des del mateix terminal, apuntant el navegador web del telèfon a l'adreça http://www.google.com/gmm Pàgina web de Google Maps per a telèfons mòbils posted by Guillem @ 8:59 a. m. 0 comments Apple podria estar implementant compatibilitat nativa amb aplicacions Win32 Segons un post enviat a la llista de distribució de WINE, un desenvolupador d'aquest projecte hauria pogut trobar evidències que els enginyers d'Apple estan treballant per dotar al Mac OS X d'una capa de compatibilitat que li permeti executar programari natiu de Windows sense haver de recompilar-lo o usar emuladors. WINE consisteix en un projecte de programari per a sistemes operatius derivats de Unix (el que inclou a Linux i a Mac OS X) que busca permetre l'execució d'aplicacions natives de Windows en aquests sistemes. Per posar un exemple, ens permet executar l'Office de Microsoft sense cap canvi ni haver de recompilar aquest paquet, sota Linux. WINE es troba disponible en versions per a sistemes operatius compatibles amb l'arquitectura x86, tot i que també existeix una versió per a antics Mac's basats en els xips PowerPC. Steven Edwards, programador d'aquest projecte, es trobava testejant una aplicació en un sistema operatiu Mac OS X 10.5 "Leopard" quan es va fixar més detingudament en el missatge d'error que li donava la fallada de l'aplicació provada, en el qual s'indicava que era el propi sistema operatiu el que estava intentant executar l'aplicació mitjançant el seu propi carregador de binaris PE. El format de fitxer binari PE, les sigles del qual corresponen a Portable Executable, és l'estàndard emprat pels sistemes Windows, i indica com ha d'estar construït el programa per a què pugui ser executat pel sistema operatiu. Fins ara, els sistemes Mac OS X donaven un tipus de missatge d'error advertint que no podien executar binaris PE si s'intentava aquesta operació, però el missatge amb el qual va topar Edwards (i malgrat finalment no haver pogut executar el programa) indica que es va intentar carregar el fitxer i a més buscar les llibreries DLL per a la seva correcta execució, punt aquest darrer que és el que més subratllen els partidaris de pensar que Apple està introduint la capacitat d'executar programari Windows en el seu sistema operatiu de forma nativa. El fet que el format PE consti també a l'especificació del sistema EFI (Extensible Firmware Interface) com a format executable estàndard, pot fer pensar que el missatge es refereix més a una funcionalitat de compatibilitat amb EFI que a la possibilitat descrita per Edwards, i malgrat tot molts ja han deixat volar la seva imaginació... Per a alguns dels programadors i internautes, Apple estaria encobrint un projecte per a què futures versions del Mac OS X puguin executar nativament aplicacions Windows, i alguns coincideixen en afirmar que la companyia de Steve Jobs ho anunciarà al públic quan Microsoft deixi de donar suport tècnic al Windows XP. Un altre motiu per a què Apple no faci declaracions sobre això podria ser que la companyia de Cupertino s'hagués basat en WINE, que és programari lliure, però sense proporcionar el codi font de les modificacions realitzades. No seria la primera vegada que s'acusa a Apple de violar la GPL, encara que de moment aquesta possibilitat (com l 'anterior) no deixa de ser una simple conjectura. De moment, i a falta de més investigacions, els indicis es queden aquí. Poques publicacions en línia s'han fet ressò d'aquests fets tot i la seva possible importància futura, malgrat que encara és molt aviat per donar res per sentat. Missatge original de Steven Edwards a la llista de distribució de WINE http://www.winehq.org/pipermail/wine-devel/2007-November/060846.html posted by Guillem @ 12:14 p. m. 0 comments Les xarxes socials i els grans mitjans de comunicació online s'acosten La companyia Pluck ha donat a conèixer un nou servei mitjançant el qual les pàgines de noticies i els perfils dels usuaris de les xarxes socials poden quedar relacionats, de manera que quan visitem el perfil d'una persona, puguem accedir a les noticies que més li han interessat i a l'inrevés, quan acabem de llegir una noticia podem veure a quins usuaris els ha interessat. La tendència de la Web 2.0 és la de barrejar serveis per a crear-ne altres de nous tot ampliant les possibilitats de l'internauta. Encara que els dos serveis implicats en aquest nou producte continuen veient-se separats, el resultat del conjunt permet per una banda descobrir noves característiques i preferències de l'usuari de xarxes socials i, per l'altra, veure l'èxit que té una determinada informació online i a quin perfil de lector interessa. El nexe d'unió serien els comentaris que els usuaris poden deixar a les planes de la majoria dels llocs web d'informació, que els gestors de contingut (especialment als weblogs) han popularitzat, i que permeten convertir una noticia o qualsevol text en general, en un punt de partida per a un fòrum d'opinió. A partir de la pàgina que hostatgi la noticia, qualsevol persona podria accedir al perfil de l'internauta que ha realitzat un determinat comentari, perfil corresponent a una xarxa social com ara MySpace o Facebook depenent dels interessos de la companyia que contracta el servei i de les aliances a les que pugui arribar Pluck. Des del punt de vista de les empreses de mitjans online, la iniciativa és interessant perquè els permet accedir al perfil dels seus lectors i veure en quins altres llocs estan navegant i quines temàtiques els interessen, amb el que poden realitzar estudis de mercat molt detallats i adaptar d'aquesta manera els seus serveis i continguts a un públic que realment els pugui ser d'interès. Sense comptar que atrauran cap als seus mitjans a audiències joves, les més entusiastes i acostumades a usar xarxes socials i amb menys costum de llegir la versió online de mitjans en paper o televisius. El calendari d'implementació d'aquest servei passa per oferir connectivitat amb Facebook a partir del primer trimestre del 2008, mentre que els serveis de xarxa social que ofereixin compatibilitat amb l'estàndard OpenSocial de Google seran accessibles a mitjans de l'any vinent. Entre els usuaris de les tecnologies de Pluck hi trobem a mitjans tan coneguts com el rotatiu USA Today, l'agència Reuters o Discovery Communications. Lloc web de Pluck posted by Guillem @ 8:05 p. m. 0 comments Google comença als Estats Units la lluita per posicionar Android al mercat La companyia del cercador ha aconseguit exercir prou pressió com per forçar a Verizon Wireless a obrir les seves xarxes de comunicacions de manera que siguin accessibles a qualsevol terminal i qualsevol programari. Tot i que Verizon Wireless diu que ho fa per la demanda del mercat, la majoria dels analistes coincideixen en afirmar que l'anunci d'obertura de les seves xarxes de comunicacions a terminals i programari que l'operadora no controli directament, ha estat realitzat degut a la pressió exercida per Google i també possiblement per Apple, totes dues amb interessos en el món de la telefonia. La política de Verizon Wireless impedia que a la seva xarxa de comunicacions s'hi connectessin terminals, s'executés programari o fossin emprats serveis no controlats directament per aquesta operadora, amb l'excusa oficial d'assegurar la màxima qualitat en les comunicacions. Apple té signat un contracte en exclusiva amb AT&T, encara que és fàcil imaginar que amb vista al futur li interessa que totes les xarxes de comunicacions estiguin obertes, pel que pugui ser. A més, la companyia de Cupertino ha obert recentment l'iPhone a aplicacions de tercers, pel que aquí hi trobem un altre motiu d'interès amb vista al futur. Per la seva banda, Google seria l'actor principal d'aquesta obra, i l'empresa més interessada en la total liberalització de les xarxes de comunicacions mòbils. La companyia del cercador és la principal impulsora de l'Open Handset Alliance i de la seva plataforma software per a telèfons mòbils Android, basada en Linux i que farà la competència a Windows Mobile i Symbian. Els nous telèfons equipats amb Android sortiran a la venda segons tots els indicis durant el 2008, i és més que probable que a Google li interessi que puguin ser emprats en qualsevol xarxa. Preguntades sobre el moviment de Verizon, la resta de les principals operadores de telefonia mòbil nord-americans han donat respostes dispars sobre el que faran elles en el futur. Verizon ha anunciat per a principis de 2008 la publicació d'una guia tècnica orientada als desenvolupadors d'aplicacions per a què aquests puguin construir i adaptar programari als requisits de la xarxa de dades de l'operadora. Nota de premsa de Verizon Wireless posted by Guillem @ 10:10 p. m. 0 comments HTC llença un smartphone amb el sistema operatiu en català El telèfon, basat en el Windows Mobile de Microsoft, es llença amb motiu del quinzè aniversari de l'establiment de la companyia de Redmond al nostre país. Tecnologia i llengua catalana són dos termes que, si bé no antagonistes, poques vegades van units, i més si parlem de grans multinacionals, fins i tot d'aquelles afincades a les nostres terres. I això que el català té més parlants que altres llengües que són oficials a diversos estats arreu del món, i per a les quals si existeixen traduccions dels principals sistemes operatius, programes i serveis. La telefonia mòbil és un camp encara més restrictiu en aquest tema, doncs en informàtica tenim sistemes operatius (Linux o Windows després d'aplicar-li un pegat), paquets ofimàtics (OpenOffice) i navegadors web (Firefox) en català, però pocs terminals s'han deixat veure amb els menús i aplicacions en la nostra llengua. Per això, i malgrat que sigui testimonial, el gest d'HTC és d'agrair. I dic testimonial perquè amb el catàleg de diferents models que té la companyia (i que alguns analistes han afirmat que només és superat en varietat per Nokia), un sol aparell en català és ben poca cosa... El model concret és el S710, un terminal equipat amb el Windows Mobile 6, la darrera versió del sistema operatiu de Microsoft per a telèfons mòbils. Disposa d'un teclat retràctil a la part inferior de l'aparell, el que ens permet treballar amb ell com si fos un ordinador portàtil realment petit. El llançament, que ha rebut el suport de la Generalitat de Catalunya, es fa conjuntament amb l'operadora Orange, pel que és poc probable que, almenys inicialment, els usuaris puguem gaudir-ne a través d'altres operadores o com a terminal lliure. L'anunci d'aquesta iniciativa que ara es posa en marxa ja fou fet al maig d'aquest any. Curiosament, i a dia d'avui, no he pogut trobar cap mena d'informació sobre aquest llançament a les planes web de les empreses http://www6.gencat.net/llengcat/premsa/07_stsi_acords.htm Lloc web de Microsoft Catalunya http://www.microsoft.cat/ Lloc web d'HTC Europa en Espanyol http://www.europe.htc.com/index.html?lang=es Lloc web d'HTC Europa en Francès http://www.europe.htc.com/fr/index.html Lloc web d'Orange posted by Guillem @ 3:23 p. m. 0 comments
0.863836
curate
{"ca": 0.9613988657844991, "en": 0.03122873345935728, "no": 0.0004914933837429111, "fr": 0.004310018903591682, "es": 0.0016257088846880908, "sv": 0.000945179584120983}
http://racodenfreejack.blogspot.com/2007/12/
macocu_ca_20230731_9_99735
Resultat: 3 actes 20.00 - Cinema "Entre nosotras" Auditori Miquel Pont 10.30 - Proposta Lectura de frases de l'exposició "Crits de llibertat" Escola Municipal de Persones Adultes Les Teixidores Pati de l'Escola Municipal d'Adults 20.00 - Proposta Dia Mundial Contra l'Homofòbia Biblioteca Municipal Antoni Tort Peu de pàgina
0.682967
curate
{"ca": 0.8375, "es": 0.1625}
mc4_ca_20230418_5_597593
Jove Espectacle: "Entre pinces" espectacle de circ multidisciplinar, tanca la primera part de la temporada 2012 de La Sala (Argentona) "Entre pinces" espectacle de circ multidisciplinar, tanca la primera part de la temporada 2012 de La Sala (Argentona) L’espectacle de circ multidisciplinar Entre pinces tanca la primera part de la temporada 2012 de La Sala (Plaça Nova, Argentona) Aquest diumenge 20 de maig es tanca la primera part de la temporada 2012 de teatre, música i dansa de La Sala d’Argentona amb Entre pinces, un espectacle multidisciplinari que combina el circ, la música i elements audiovisuals, en un marc tecnològic, amb humor i grans dosis de teatre. El llenguatge musical s’ha treballat en diferents registres, i destaca principalment l’instrument musical creat per la companyia: malabars acústics sobre bateria de rebot aconseguint el lligam entre el visual i l’acústic. L’espectacle començarà a les 18 hores i anirà a càrrec de la companyia Solfasirc. El preu de l’entrada és de 13 euros, amb un descompte del 25% per a menors de 14 anys, majors de 65 anys o estudiants. L’espectacle de circ multidisciplinar Entre pinces tanca la primera part de la temporada 2012 de La Sala - Ajuntament d'Argentona Publicat per Jove Espectacle a 16:47 ► de juny (187) 'reUNIMAció', convocada el 12 de juny una reunió p... "La bella durment" al Guasch Teatre de Barcelona t... Cròniques: Divertit espectacle infantil al Centre ... 'Minute', els dissabtes de juny a Caixaforum, dins... Mostra de la Formació i el Circ Social a Nou Barri... “Anem a concert!”, un viatge a través de la música... Balanç positiu de la temporada de titelles als Llu... Firentitats 2012 - 11a edició "Fem barri, fem país... Companyies catalanes a l’Olimpíada Cultural de Lon... Bambalina, 30 anys de qualitat escènica i educació... El grup Caliu presenta el seu primer treball al Ce... Els tallers de teatre de Torelló presenten els mun... Gran festa de cloenda de la 8a. Edició de Viu el T... AADPC: Taller de dramatúrgia el mes de juny Ferran Baile: Últimes setmanes, teatre amateur per... Videos trobats a la xarxa: Circ Freak i Zum Zum te... Programacions escolars: VIU EL TEATRE presenta la ... 'Paraulotes', animació a Cambrils aquest dissabte Cor de Teatre anem al Festival d'Avignon Experiències escolars: Un dia a l'Auditori amb l'O... El SonarKids revoluciona l'oci familiar i infantil... Festival de circ CURTCIRCKIT 2012 a Montgat “Equilibristes és un passeig per les emocions” - C... A contrapeu, de Xavi Múrcia. Aquest concert és din... Apunts d'un cap de setmana de circ, Festival Trape... Cultura fa el primer pas perquè es pugui crear una... Darrers dies per a inscriure’s a les proves d’accé... Ferran Baile: Cròniques d'un maig ple de fires i n... Mirna Té un ajut del 20% dins del programa.cat Fira del Conte a Medinyà aquest cap de setmana! Obra Social "la Caixa" > Convocatòria: Projectes ... Aquest diumenge, Històries de Corbera. Festa-Espec... 'Sopa de pedres' de la Cia. Jomeloguisjomelo.com, ... ÚLTIMS DIES PER INSCRIURE’S ALS CURSOS I TALLERS D... "La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50" al C... Programa.cat - Ja es poden sol·licitar els especta... Festa de presentació 1,2,3 Pallasso - Tiana (Barce... Convocatòria de projectes culturals (prorrogat fin... Subvencions per a la promoció internacional. Depar... teatre lliure | borsa de treball Processos selectius en curs a l'Ajuntament de Mont... "Guillamino" a la NAU B1, activitats per petits i ... 3 Espectacles del Centre de titelles de Lleida, in... El cicle d’espectacles Les Nits a Miravall present... La Mostra d’Igualada i la Fundació CatalunyaCaixa ... Arriba la 4a edició del CauSoundBoi a Sant Boi de ... La Patum de Berga pren forma d´espectacle de teatr... Joves: «Deslimita’m!» V Trobada de Teatre Social p... Experiències escolars: Teatre escolar - CP Es Can... PetitBcn Rocks Regala 25 packs de 4 entrades per l... Tallers oberts al públic - Maig, juny i juliol - ... Cartellera setmanal de Xarxa 2ª Edició MINI BCN: Festival de Teatre Familiar d’... "Lava" al Teatre Principal d'Olot El proper dissabte dia 26 de maig els Diables de S... Magia Potagia de Juan Tamariz al Teatre Poliorama ... "El Patufet" a Can Ninot (Sant Cugat del Vallès) MÀGIA: JAÏRIUM TRÉMENS, divendres per la tarda al ... 1ª FIRA DEL CLOWN a Vilanova de la Muga Oportunitats: El violinista a la taulada al Teatre... Arritmados…de circ / Projecte seleccionat - Escen... La 27a mostra de Teatre Escolar s'ha iniciat aques... Diada Infantil AGIPCAT (Agrupació d’Entitats Gitan... Programa d’activitats Festa de Primavera 2012 a Sa... Aquest diumenge, a Cerdanyola, La Xarxa celebra el... 5a. SESSIÓ IN-FORMATIVA TTP: DE QUÈ PARLEN ELS NOS... Joves: "Nix tu, Simona" a la Sala Beckett de Barce... Joves: "Exceso" al Teatre del Raval de Barcelona "Contes de la Vall del Montsià" a la Biblioteca Fr... "Microglophone" a la Sala Pepita Casanellas de Bar... Una representació teatral sobre la llibertat clou ... "SonarKids Music" Festival de música i experièncie... Els instruments de corda fregada protagonitzen el ... Experiències escolars: Hem anat al circ! Cap de setmana de circ els dies 26 i 27 de maig a ... Entrevista Viu el Teatre a...Montse Gràcia, direct... "i per què?" a la sala El Sindicat de Balsareny Pallasos per ajudar a la Marató contra la pobresa ... Zum Zum teatre a Ciutadella, aquest cap de setmana... Marató de contes de La Xarxa a Rubí aquest diumeng... Oportunitats:Splenda - Mag Lari. Ultimes funcions ... Espectacle infantil als 'Espais de petit format' d... “El cacauòtic conte del cacau” de la companyia Rog... Joves: El màxim exponent del hip hop als escenaris... Espectacles de màgia per als nens de l'Hospital Tr... Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya ja ha comen... 2n Firafamília a Platja d'Aro aquest cap de setman... "Entre pinces" espectacle de circ multidisciplinar... Experiències escolars: Anem al teatre. EXCURSIÓ FI... La mostra de grups infantils de teatre aplega 300 ... "Operetta" al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gr... La Festa Major de Mollerussa (Lleida) ofereix aque... "T'Estimo" els dissabtes i diumenges del mes de ma... Les activitats suggerides per PetitBCN aquesta set... Arriba la TAMBORINADA 2012, al Parc de la Ciutadel... Als Lluïsos d'Horta (Barcelona), teatre infantil f... GÚLLIVER AL PAÍS DE LIL·LIPUT, REPRESENTAT PER A M... Ferran Baile: La temporada s'acaba, ressons de la ...
0.641968
curate
{"es": 0.17788385043754973, "ca": 0.7439936356404137, "en": 0.03866348448687351, "fr": 0.014797136038186158, "eo": 0.0022275258552108194, "pt": 0.008910103420843278, "it": 0.005091487669053302, "nl": 0.00843277645186953}
http://jovespectacle.blogspot.com/2012/05/entre-pinces-espectacle-de-circ.html
mc4_ca_20230418_13_348612
la maginoteca: De malalties llargues i curtes, i de Moebius i la sincronicitat De malalties llargues i curtes, i de Moebius i la sincronicitat Data Estel·lar sicadacop Dilluns 20120312 Si cada cop que mor un dibuixant cal fer un missatge no guanyarem per a entrades dels blogs. Sembla molt solemne i molt institucional... però si els blogs només serveixen per fer el lloro, per repetir copipegant el que diu una nota de premsa, és que ha perdut tota la seva raó d'ésser. Se'ns va vendre que un blog era un "diari de bitàcora"... com el d'Star Trek: "diari del Capità. Data estel·lar trestresnouvuitcincpomacuatre (disculpeu, però em surt el Doctor Who per tot arreu). Arribant al sistema bisolar de cumulusnimbus hem trobat una delegació ramoniana que demanava asil a la Federació. Ara bé, segons sembla al seu planeta hi ha una una espècie humanoida anomenada jenifiarians que volen impedir aquesta acció a causa del que diu el seu llibre sagrat. Per la primera directiva no podem intervenir en afers interns culturals de planetes de codi cinquè... així doncs, farem com sempre, i farem com que no ho sabem... em queden 40 minuts d'episodi per solucionar-ho" "Blibbliblib" "Primer? Aquí, el Capità Picard, què? "Què de què?" "Què de què de què" "Ara hi vaig, Ríkard, i com no passi res em sentirà". Val... dades objectives i personals alhora. Això és el que jo entenia... Per tant, ¿té sentit parlar sobre el decés de Moebius o de Muntanyola sense aportar-hi cap més dada?A mi ja em serveix el que es diu a cementiri de pneumàtics. Veja'm: per a mi gairebé ja se n'ha dit força cosa (en français, à l'original). Però es repeteix tot molt... sobretot allò de "la llarga malaltia", anomenada càncer En quin món estem? Al món preindustrial abans de la revolució sanitària on ha d'haver-hi tabus supersticiosos per no empestar-se si un diu el nom de la malaltia. "M va morir d'un atac de cor/cardiopatia". No es diu: "M va morir d'una mort sobtada" "M va morir en un accident de cotxe/de trànsit". No es diu: "M va morir fora de la llar" "M va morir després d'una llarga malatia"... No: cal dir: "M va morir de càncer de tal cosa". I fent un repàs dels obituaris em trobo amb al desagradable sorpresa que se'ns diu que Moebius/Jean Giraud tenia 73 anys (74 segons les fonts), que era un gran dibuixant, el Picasso del comic... i que va morir d'una llarga malatia, quan tot sabem que és càncer... quan tots hauriem de saber que hi ha tractaments i que no tothom mor de càncer, ni immediatament ni "en una llarga agonia", que és al que va esment això de "llarga malaltia"... que hi ha remeis, que hi ha cures paliatives, que hi ha extiparcions i aturades exitoses. I que hi ha gent que hi mor... però el que també es vol amagar és que tothom mor... tothom morim... al punt que hom neix comença a morir, es diu als llibres de text com a exemple de la figura estilística anomenada "paradoxa". I que, al món industrial, modern, postindustrial, postmodern, eliminada per ara la mortaldat infantil, i eliminades per ara una pila de malalties infeccioses, són les malalties com les cardiopaties, les causades per una alimentació indeguda d'origen agroindustrial i els càncers, les que es fan camí en el pòdium de les morts. Tampoc no se'ns hauria d'amagar que una de les primeres causes de mort és la dels accidents de trànsist, però ningú no amaga que aquesta hagi estat causa de mort en tal o qual individu públic o privat. Le Monde, per exemple, no parla de les causes de la mort, tret que "une longue maladie", en pugui ser considerar com a tal. I, en fi, el miops o els que tenen la pressió alta o els que tenen reuma o psoriasi, que poden durar anys i anys i anys... és a dir que tenen llargues malalties... no solen morir per causa. La longitud o longevitat d'una malaltia no és causa de morbilidad directa, que jo sàpiga. Le Figaro també opta per la por supersticiosa. No cita la malaltia en cap dels dos articles que he trobat. A l'abans esmentat blog Cementiri de Pneumàtics sí que es diu el mot "càncer". Igualmente, a 1001BD. Ara bé, o millor dit, ara malament: no he estat capaç de trobar quin càncer. A què afectava. Per què era causat. En un lloc he llegit que feia lustres que el patia. Podem pensar que això ho fan sempre pel "dret a la intimitat", però ja he dit que això no passa en altres causes de mort. I l'efecte que té és de considerar empestats i comdenats els cancerosos. I NO és així. És un efecte pervers el que s'aconsegueix en aquest cas amb el llenguatge políticament correcte. Aporta desesperança en comptes de realitat. El Mundo només fa referència a la seva activitat professional. Fals: parla de la seva drogadicció a Mèxic. Està ben vist parlar de drogues però no de càncer. Curiós. Els obituaris d'El País solen ser especialment prolixos i pesats, al menys a la versió en paper. Però ja passa a El País que un no sap de què parlen fins dos dies després d'haver-lo llegit. En aquest cas, no desentona amb el seu estil, i realment és la notícia que dóna més dades, en aquest segment copiat perquè vegi el lector l'estil dels obituaris d'El País: Ayer todos ellos —la persona Jean Henri Gaston Giraud, los dibujantes Gir y Moebius— fallecieron por la mañana en París a los 73 años. El cáncer contra el que luchaba desde hace lustros pudo finalmente con el cuerpo alto, fibroso, espigado de uno de los más impresionantes talentos del siglo XX: el eco de su obra traspasó las viñetas y llegó al cine y a la filosofía. Diu: "el cancer contra el que luchaba". Aquesta metàfora s'empra massa. Com si un tingués una mena de voluntat contra el refredat o contra l'acné, que el permetés véncer. Sé que no es una visió copiada de la sèrie Érase una Vez... La Vida, perquè jo diria que ja s'usava llavors i abans, apart que dubto que molts estilistes de llibres d'estils de diaris s'hagin inspirat en les batalles dels glòbuls blancs de Kira i Pedrito. Los Angeles Times aporta una dada més: Jean Giruad had been in declining heath in recent months and the last few years have been a struggle between his restlessly creative mind and his profound vision problems No ha estat una mort sobtada. Havia anat perdent la salut, entenc que greument, entrelínes, els darrers mesos... i a més patia problemes de visió. Caldria contextualitzar aquesta dada: ¿és causada per "la llarga malaltia" que anomenarem "càncer" per economia de llenguatge? ¿o té una altra causa? Quina? Si és independent, és realment dur per a un dibuixant això de perdre greument la visió. O no? No s'hauria d'haver destacat això en algun altre diari o blog, donat que sí té a veure amb la professió? Per cert, també ha mort l'espia soviètic (irani-armeni) Gevork Vartanian, qui va salvar la vida a Stalin, Churchill i Roosevelt durant la Conferència de Teheran. "comenzó a trabajar en los servicios de inteligencia a los 16 años en Teherán, donde descubrió a unos 400 espías que trabajaban para el régimen nazi, y después se trasladó a Londres, donde reclutó a muchos agentes para la URSS." Això mai no ens ho havien explicat a les pel·lis iankis... però tampoc a les russes. I el darrer toc Moebius: la SINCRONICITAT: EL SIGNIFICAT DE LES COINCIDÈNCIES. Per si algú hi creu en les coincidències. I mites i herois. Publicat per maginelmago a 14:34 Etiquetes de comentaris: Doctor Who, Error de concetos, Fr et TFE, La llibreta de les orques, Sociología de la Sociologia, tebeos Cuando dejaron la Agencia de Información Oi que es publica comic en català? Actúa descoordinadamente Mangaka Dickens "La Máscara" en el Saló del Comic Listados, listados Extra Ya es De malalties llargues i curtes, i de Moebius i la ... Guia sobre la Privacitat ¿Jueces contra la democracia? La historia de la Historia del tebeo valencianet Concurs comic Els Robots del Futur Acta contra ACTA Un foro imprescindible
0.760278
curate
{"ca": 0.7898984639416818, "pt": 0.01132517573548555, "fr": 0.01249674563915647, "es": 0.15204373860973705, "st": 0.0009112210361884926, "en": 0.02408227024212445, "it": 0.007810466024472794, "ie": 0.0014319187711533455}
http://maginoteca.blogspot.com/2012/03/de-malalties-llargues-i-curtes-i-de.html
mc4_ca_20230418_1_247672
Ariana Grande o BLACKPINK podrien col·laborar al nou disc de Lady Gaga! - Flaixbac Ariana Grande o BLACKPINK podrien col·laborar al nou disc de Lady Gaga! Lady Gaga ha d'estrenar el nou disc, 'Chromatica' i han aparegut molts rumors sobre possibles col·laboracions de la cantant, però de tots els noms que han sortit, els que més sonen són els d'Ariana Grande i BLACKPINK. Segons Capital FM, alguns usuaris de Twitter han advertit que el productor del nou disc de Lady Gaga i co-autor del single "Stupid Love", ha començat a seguir a Instagram el compte oficial de BLACKPINK. A més, des de la mateixa emissora de ràdio també han explicat que darrerament Ariana Grande és de les més ràpides a posar likes a les publicacions de Lady Gaga sobre el nou disc, i que no seria estrany que també hi participés, tenint en compte que Max Martin, l'encarregat de fer les mescles de l'última cançó de Lady Gaga, ha treballat amb Ariana Grande amb cançons de renom com "Break Free", "Problem" i "Bang Bang". El que sí que ja està confirmat és que Ryan Tedder, vocalista del grup One Republic, està involucrat directament amb Chromatica, tal i com ell mateix va anunciar a través d'un stories d'Instagram: “Estic molt feliç de participar en aquest disc” i va avançar també que aviat se'n faria pública el llistat de cançons que s'hi inclouran. D'altra banda, recordem que Lady Gaga ha confirmat que el 10 d'abril serà la data de publicació del seu nou disc, per la qual cosa queda només un mes perquè puguem descobrir Chromatica. El profe Lluís Pastor: Estem en guerra?
0.762149
curate
{"ca": 0.9935358758888171, "pt": 0.006464124111182934}
https://www.flaixbac.cat/ariana-grande-o-blackpink-podrien-col-laborar-al-nou-disc-de-lady-gaga/
racoforumsanon_ca_20220809_0_749003
Ja podeu trobar a qualsevol botiga el nou disc dels Pirat´s Sound Sistema anomenat "Sants Sistema". Gracies familia per tot el suport que ens heu donat!! ! Avui al Ritmes.clips a les 9 del vespres al Kanal 33 podreu veure el primer video clip de Pirat´s Sound Sistema "mentides". A veure si us agrada!!!! Salut Familiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Penjeu-lo a la mula!! I felicitats pel clip! Necessito un convertidor de DVD a MPG. Existeix aixo?? ? Ostres, doncs jo diria que sí, però és que no hi entenc... segur que els i les que us han fet el vclip us ho sabran fer! ja tenim ganes de veure'l! salut company! i enhorabona!
0.637683
curate
{"ca": 0.7897350993377483, "fr": 0.059602649006622516, "es": 0.06291390728476821, "st": 0.04304635761589404, "en": 0.023178807947019868, "pt": 0.02152317880794702}
mc4_ca_20230418_17_411487
Mauri i Alcoberro, les noves cares de les mobilitzacions independentistes | Diario Público Mauri i Alcoberro, les noves cares de les mobilitzacions independentistes Així són Agustí Alcoberro i Marcel Mauri, els substituts accidentals dels empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium Cultural El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro i el portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri: EFE 25/10/2017 02:33 Actualizado: 25/10/2017 02:33 Dilluns de la setmana passada es coneixia la notícia de l'empresonament de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, i de Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Dimarts, però, ja se sabia qui en seria el seu relleu: el periodista Marcel Mauri passaria a ser la nova cara d'Òmnium mentre que l'historiador Agustí Alcoberro representaria l'ANC. Ambdós qualifiquen els fets de la setmana passada com a "moments difícils i inesperats". De fet, segons Alcoberro "teníem bitllets de tornada per als Jordis perquè estàvem segurs que dormirien a casa". Tot i així, tant Mauri com Alcoberro han assumit els càrrecs de representants de les dues entitats. "El primer que vaig pensar va ser: què li estan fent al meu amic? ", explica Mauri, que afegeix que assumida la situació "cal seguir lluitant i, en el meu cas, fer-me càrrec del paper que m'ha tocat". Alcoberro, un històric de l'independentisme Agustí Alcoberro, militant independentista i de partits d'esquerra des de molt jove, és també un escriptor i historiador de renom especialitzat en la història de Catalunya. Va ser la seva trajectòria en partits com les Joventuts Revolucionàries Catalanes, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional (PSAN-P) o Independentistes dels Països Catalans el que va avalar el seu paper en l'ANC, fundada l'any 2011 després de la sentència que retallava l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El dissabte 14 d'octubre, en les eleccions per escollir el vicepresident de l'assemblea, la candidatura d'Alcoberro va ser la guanyadora per una àmplia majoria, imposant-se per més de dos terços a la candidata Àngels Folch. "La lectura que cal fer d'aquesta votació és que l'ANC aposta per una unitat plural, que engloba moltes veus diferents però amb un missatge clar i únic", assegura Alcoberro. Mauri, política sense partit D'altra banda, el periodista Marcel Mauri, portaveu d'Òmnium Cultural, explica que "mai he vinculat la meva acció política a la militància a un partit". Tanmateix, a partir de la seva presidència de l'entitat a la ciutat de Badalona, Mauri va treballar en el departament de Comunicació de l'alcaldessa de la ciutat, Dolors Sabater, de Guanyem Badalona en Comú (partit vinculat a Catalunya en Comú). "Es tracta d'un partit d'esquerra i que aposta per la democràcia amb un ambient en què m'he sentit còmode", explica Mauri, que aplaudeix l'actitud de condemna als empresonaments de Sánchez i Cuixart que ha tingut aquest partit. Òmnium Cultural, entitat sense ànim de lucre fundada l'any 1961 i que actualment compta amb més de 70.000 socis, va ser creada per fomentar la cohesió cultural a Catalunya i defensar-ne els drets nacionals. Tot i que va ser clausurada dels anys 1963 a 1967 durant la dictadura franquista, l'entitat va seguir treballant en la clandestinitat. Aquesta és però la primera vegada que un dels seus presidents és empresonat. Els dos nous representants de les entitats independentistes coincideixen que no tenen por a les conseqüències que els pugui portar els rols que han assumit recentment, tot i que Mauri puntualitza que "veient el que ha passat als nostres companys, no es pot descartar que hi hagi més represàlies d'aquest tipus". Davant les actuacions polítiques que es preveuen els propers dies, ambdós han coincidit a no fer prediccions i "deixar aquestes decisions al Govern". Han reafirmat però, la seva aposta per l'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència i la seva voluntat de seguir mobilitzant-se com han fet fins ara, demanant especialment l'alliberament dels líders de les seves entitats.
0.863038
curate
{"ca": 0.9885629040278469, "es": 0.011437095972153158}
http://www.publico.es/public/mauri-i-alcoberro-les-noves-cares-les-mobilitzacions-independentistes.html
grup-elmon_ca_20230726_0_99320
ERC contempla la possibilitat que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, intenti ser investit al Congrés abans del dia 5 de gener si ambdues formacions tanquen un acord els propers dies. Després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat com a eurodiputat de l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, el partit segueix a l’espera de saber quin serà el posicionament de l’Advocacia de l’Estat en l’afer, condició que els republicans van establir per continuar negociant amb el PSOE. No obstant això, hi ha fonts que apunten que les reunions es podrien reprendre el proper divendres, 27 de desembre, si aquest òrgan pren una decisió en la línia de complir la sentència de la cort de Luxemburg i els socialistes accedeixen a una taula de diàleg i a la “fi de la repressió”.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://elmon.cat/politica/erc-no-descarta-investir-sanchez-5-gener-acord-psoe-159857/
mc4_ca_20230418_17_228407
"No hi ha films sobre la religió, sinó sobre persones que professen una religió" | CatalunyaReligió.cat
0.636301
curate
{"ca": 1.0}
https://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/no-hi-ha-films-sobre-religio-sino-sobre-persones
macocu_ca_20230731_5_42830
La institució obre una actuació d’ofici arran de les queixes de la gimcana El Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici arran de la gimcana nocturna amb proves de contingut sexual organitzada pel Servei de Joventut de Vilassar de Mar el 22 de juliol passat. El Síndic ha demanat informació a l’Ajuntament de Vilassar sobre [...] L’Ajuntament diu que els joves havien demanat activitats de sexualitat i es disculpa per no haver informat les famílies Una gimcana nocturna organitzada per la Regidoria de Joventut de Vilassar de Mar (Maresme) el passat 22 de juliol ha enervat diverses famílies pel contingut sexual de les proves. Segons ha publicat [...] Gimcana Estiuenca al Casal Jove. Macro gimcana de tres dies, amb sorpresa final! El Casal Jove organitza aquesta activitat, els dies 26, 27 i 28 de juliol, en horari de tardes. Inscripcions al Casal Jove. El centre d’interès de la divertida iniciativa, que únicament es pot seguir amb el telèfon mòbil i s’ofereix en quatre idiomes diferents, és la llegenda local de la Fàtima i en Busquets L’Àrea de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, amb el suport de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i [...] Programació “Mes dels Drets dels Infants” Activitat proposada pels nens i nenes participants en el Consell Municipal dels Infants del curs 2017-20108, en què van debatre sobre els usos i activitas al parc de Vallmora Has pensat mai a passar un matí superant proves en família? Saps si els teus companys d’equip aportaran el necessari [...] Gimcana: el gran joc “El Masnou, terra de mar” Un repte amb pistes escampades per tota la població, enigmes i proves esbojarrades que haureu de fer amb un telèfon i un compte d’Instagram. Tindreu 90 minuts per descobrir on heu d’anar, fer la missió que se us proposa i immortalitzar-la amb una fotografia. La velocitat [...] Coincidint amb la festivitat de Tots Sants, el Casal de Joves i la Biblioteca can Llaurador organitzen demà al vespre una trobada amb l’escriptor Francesc Miralles i una sortida guiada amb ell pels diversos punts de la ruta literària Retrum, basada en les dues novel·les d’aquest autor ambientades a Teià. El punt de trobada és [...] AGIM Mataró i Maresme (Associació Grup Integrador de Minusvàlids de Mataró i Maresme) és una entitat refundada des del 2011 en el camp de la discapacitat física i afectacions neurològiques, medul·lars i danys cerebrals.Després de cinc anys, és ja una associació consolidada que ofereix un gran ventall de serveis i activitats amb la finalitat de [...]
0.877974
curate
{"ca": 0.9696372239747634, "es": 0.02326498422712934, "fr": 0.007097791798107256}
mc4_ca_20230418_6_73533
diumenge, 18-09-2016 09:00 Lloc de la sortida: Plaza de la fuente Lloc de l’arribada: Plaza de la fuente latitut 40.11403, longitut -0.0529811 Estadístiques de la fitxa de Cursa ( Marxa Bicicleta Muntanya Vilafamés ) última modificació de l’organitzador : 2016-06-15 09:50:52 última modificació de runedia : 2015-05-27 12:08:04
0.549704
curate
{"nl": 0.08099688473520249, "ca": 0.8037383177570093, "en": 0.11526479750778816}
https://runedia.mundodeportivo.com/ca/cursa/marxa-bicicleta-muntanya-vilafames-2016/201619393/
mc4_ca_20230418_11_103181
 ▷ ⭐️El temps a Albanyà⭐️ - eltemps24.cat El temps 24 » El temps a Albanyà A continuació tens la previsió del clima de Albanyà per demà, si desitges trobar la informació més actualitzada del temps a Albanyà en aquest moment tindràs la possibilitat de veure totes les dades perquè aconsegueixis organitzar la teva setmana. Albanyà és una població de la província de Girona a Catalunya precisament forma part de la comarca Alt Empordà, i disposa de 196 pobladors segons el cens més actualitzat. A continuació tens la informació del clima per a les hores següents a Albanyà. Tens tota la informació de temperatura, vent i temps i cal ressaltar que la temperatura màxima va a ser de graus i la temperatura mínima serà de graus. Previsió del temps a Albanyà avui ara tens les dades meteorològica per a les properes hores a Albanyà tens tota la informació de temperatura, vent i temps i cal Posar èmfasi que la temperatura màxima serà de graus i la temperatura mínima es preveu que sigui de ºC. Previsió del temps a Albanyà demà En aquesta part de la web pots veure les dades de la previsió meteorològica de Albanyà per demà, tenim informació de les pròximes hores i pots veure la previsió global per al dia de demà. Meteorologia a Albanyà per als propers dies
0.798755
curate
{"fr": 0.05943775100401606, "ca": 0.940562248995984}
http://eltemps24.cat/albanya/
mc4_ca_20230418_9_375316
Un puntal d'Hèrcules: de juliol 2014 "Me enamoré de Xauen. No de la Xauen de los militares, con su plaza de España y su campamento general, con sus cantinas y burdeles de borrachera eterna, con sus presuntuosos oficiales, con sus moros obsequiosos y falsos. Me enamoré de la otra Xauen, de la Misteriosa. Sus calles quietas en sombra, en las que repercute el eco de los borriquillos; su muecín salmondiando su plegaria en lo alto del minarete; [...] » Xauen era una ciudad industrial. Lavaban sus lanas en los torrentes y las blanqueaban al sol; después las teñían con rojos, azules y amarillos, hechos de jugos de árbol y de piedras pulverizadas con recetas religiosamente transmitidas de padres a hijos. Repujaban el cuero con el arte perdido de Córdoba, la ciudad de los califas. Molían su grano entre las piedras en forma de pera, que el agua había hecho girar durante quinientos años; [...] » Pero nadie encontrará ya esas visiones en Xauen. Se perdieron hace ya muchos años. La invasión española barrió la magia de la vieja ciudad. Hoy sus lanas se tiñen con las anilinas de la I.G. Farben-Industrie y se mezclan con algodón. Los pocos telares que aún existen ya no funcionan con pies y manos, sino a motor. Los cinceladores cerraron sus talleres hace años y la plata estampada de Marrakech o de Pforzheim se exhibe desvergonzada en las tiendas europeizadas. El cuero no se curte ya más con cortezas de árbol [...] » Xauen ya no es más ni sagrada ni misteriosa. La ha invadido la taberna y el burdel y se ha prostituido. En 1931 era un lugar de turismo, con anuncios pegados a las paredes y una carretera ancha por la cual podían viajar ricos ingleses o americanos." Arturo Barea, La ruta Arturo Barea va visitar (descobrir) Xauen durant els anys 20. El 1931 troba que ja no és el que era: massa turístic. Segurament els que visiten aquesta ciutat el 2034 trobaran que ja no és el que era, que s'ha convertit en un parc temàtic. I així. Etiquetes: antic i bell, arquitectura religiosa, diu que, finestres, llibres, Xauen Casa de los Dragones de Ceuta Balcó convidat a La mirada del balcó. Etiquetes: Ceuta, Espanya, les arts décoratifs, we have a blog De grans volem ser... ... dissenyadors de plats de lfakia (فاكية)! Etiquetes: dàrija, les arts décoratifs, nyam Alcorà 97, 3: 'La Nit del Destí val més que mil mesos' Segons la tradició islàmica, durant el més del ramadà van tenir lloc tot un seguit de revelacions: la Torà va ser revelada a Moisès, els evangelis a Jesús, el llibre dels Psalms al rei David i l''Alcorà a Muhàmmad. L'arcàngel Gabriel va revelar l'Alcorà al profeta en el transcurs de la Nit del Destí (ليلة القدر, Laylat al-Qadr) i aquest és el jorn més important del mes del ramadà. Tot i que no hi ha acord en quina de les deu darreres nits del mes va ocórrer la revelació, la majoria dels sunnites la celebren, per convenció, durant la nit del 26 al 27. Durant aquesta nit Déu determina els destins de cada persona per a l'any vinent, i hi ha la creença popular que qualsevol desig demanat aquest dia serà concedit. Etiquetes: àrab recreatiu, costumari, diu que, Tetuan El triomf d'Annual El desastre d'Annual va ser la culminació del fracàs absolut de l'exèrcit espanyol a l'Àfrica. Els rifenys, en canvi, anomenen aquest episodi el triomf d'Annual. Entre altres raons, perquè va donar lloc a una independència de facto que es plasmà en la breu República del Rif, que tampoc no s'esmenta massa en els llibres de text d'ací baix. Aquest és el monument que trobarà a la carretera R610 si mira atentament. No hi ha cap indicació, ningú no en té cura del lloc. Tot plegat, fa sensació de pèrdua, de malbaratament, d'inutilitat. Si té temps es pot distraure llegint la placa. Comença en el nom de Nostre Senyor i una aleia que ens recorda que, si Déu vol, els exèrcits menys nombrosos vencen els poderosos. Ben trobat. Continua exalçant els herois mujahidins per la seua fe sincera i el seu patriotisme excepcional. Per la batalla que va tindre lloc el في يوم الجمعة 26 ذي القعدة 1340 ه الموافق ل 21 يوليوز 1921 م 'divendres 26 de dhu-al-qada (11è mes del calendari lunar) del 1340 de l'Hègira que correspon al 21 de juliol de 1921 de l'era cristiana' (Parèntesi: només que no correspon, perquè hi ha una errada en la conversió de la data. Naturalment). La resta del text es recrea en el mateix to èpic d'aquest , recordant que el valor que aquests soldats va acabar amb la quimera del colonialisme i va inspirar el poble vietnamita, etc. Qui pot negar que per la data i Ho Chi Minh pagava la pena l'esforç de vindre? Etiquetes: Annual, antic i bell, àrab recreatiu, Iússuf Gotera Això és Annual (أنوال), uns 120 km a l'oest de Melilla. Aquestes fotos estan preses el mes de gener. Ara imagine-s'ho el mes de juliol de fa 94 anys. Un sequeral? Doncs per aquest sequeral es van perdre no se sap quantes vides. El juliol de 1921, en plena Guerra del Rif, les tropes espanyoles comandades pel general Silvestre foren desfetes per les tropes rifenyes d'Abd-el-Krim. L'intent de proveir l'assetjada posició militar d'Igueriben va provocar la mort de gairebé tots els soldats espanyols i l'ordre de retirada. Els rifenys, en nombre molt inferior, perseguiren els soldats espanyols i els exterminaren al llarg del camí cap a Melilla. El cadàver del general Silvestre mai no es va trobar. Els supervivents encara es refugiaren al mont Arruit on van resistir dues setmanes sense gairebé provisions ni ajuda; molts moriren de set. Finalment es rendiren, però els assetjadors no van acceptar-ne la rendició i tingué lloc una altra matança d'espanyols. El desordre de la retirada va possibilitar l'encerclament de Melilla per part dels rifenys i la victòria d'aquests. Tot plegat es coneix com el desastre d'Annual en la historiografia espanyola, i a més de les conseqüències humanes, va tindre greus conseqüències polítiques que s'expliquen poc als llibres de text. I quan un veu aquest sequeral... Abd-el-Krim al-Khatabbi Etiquetes: Annual, antic i bell, Arruit, Espanya, Igueriben, Melilla Ramadà | D'Alger estant "[...] Effectively, during the month of Ramadan, Shaytan is neutralised, out of circulation, pulled off the streets. Puff. Efectivament, durant el mes del ramadà Satanàs és neutralitzat, fora de circulació, expulsat dels carrers. Puf. [...] Food-heavens opened overnight are only the recuperation of business loss as they are closed during the day. The difference during Ramadan lies in the atmosphere, which is a lot more elated because of the sheer excitement this holy month generates and a lot more euphoric because of all the sugar intake. Les parades de menjar obren tota la nit per recuperar els diners que han deixat de guanyar durant el dia. La diferència durant el ramadà rau en l'ambient, que és molt més exultant com a resultat de la pura emoció que genera aquest mes sagrat i molt més eufòric gràcies a l'elevat consum de sucre. [...] We, women and men alike, during this month are enjoying a visible and much greater ease of movement, a freedom to circulate at night that is not present (...) during the rest of the year. During Ramadan, men keep their mouths in check, it is expected that women will be seen walking about everywhere and it's accepted that it's no one's business – although sometimes as I walk around with other women I feel that we're all pretending to go visiting our sick aunt and we've forgotten our red riding hood home in the haste to do a good deed). Nosaltres, dones i hòmens per igual, durant aquest mes gaudim de més visibilitat i facilitat de moviment, d'una llibertat de circular per la nit que no existeix durant la resta de l'any. Durant el ramadà els hòmens controlen la boca, s'espera veure dones per tot arreu i s'accepta que no és assumpte de ningú – encara que de vegades quan passejo amb altres dones sento que fingim estar visitant la nostra tieta malalta i hem oblidat la caputxeta vermella a casa, en la pressa per fer una bona acció. [...] So, thanks be to Shaytan and all thanks be to God, Ramadan in Algiers turns the city into a strange but wondrous place full of civic freedom where group-gathering-in-public-places around smoothies requires no signature of acceptance from the authorities. Així, gràcies al dimoni i sobretot gràcies a Déu, el ramadà a Alger fa que la ciutat esdevinga un lloc estrany però meravellós, ple de llibertat civil on la reunió en llocs públics al voltant de batuts de fruites no requereix el permís de l'autoritat. [...] not Shaytan being in chain, but from both God and Shaytan having taken a break from us all. They have a right to a holiday after all. ...no és només el dimoni encadenat, sinó Déu i Satanàs que prenen un descans de nosaltres. També tenen dret a fer vacances, després de tot. Extret de l'apunt When Shaytan dyes de l'escriptora algeriana Ayat Ghanem al blog Machaho Tellem Chaho. Etiquetes: diu que, països àrabs, sociologia recreativa Ramadà | Españoles por el mundo (10) Comentari a les 15 de la tarda: "Oh, mira: ¡están comiendo!" Etiquetes: costumari, diu que, españoles por el mundo, nyam, Tànger El nostre datiler de confiança Alguns turistes que vénen al Marroc es queixen molt de les estafes. Fins i tot és fàcil trobar a Internet guies d'estafes al Marroc. Cert que hi ha molta gent que intenta estafar els turistes. Tanta com gent que no, i com turistes als quals els agrada que els estafen: així ho poden contar i, per què no?, reafirmar-se en els prejudicis que tenien abans de vindre i en la imatge del Marroc de camells i regateig. Hi ha estafes molt subtils que, de vegades, fa riure més que enfadar. Com els pots de xampú reomplits, o fins i tot de pasta de dents (s'ha de reconèixer que hi ha faena al darrere! ). Però també hi ha gent que el que vol és, simplement, vendre i fidelitzar la clientela. A Tetuan l'única manera d'aconseguir bons preus és esdevenir client. Per això ocorren coses com que acaba vostè tenint un datiler de confiança. Ací dalt arriben pocs dàtils del sud del Marroc, i la majoria dels que hi vénen són de Tunísia. Però de vegades servidors necessiten dàtils de qualitat (que costen tres vegades més). La setmana passada em vaig atansar al nostre proveïdor de qaxqxa i li'n vaig demanar. Me'ls hagués pogut vendre i, probablement, jo no hauria notat gaire diferència. Però la seua consciència li ho va impedir perquè es veu que no eren frescos del tot. El que va fer fou preguntar-li ell al venedor del costat si tenia "dàtils del Marroc excel·lents". I li'ls vaig comprar al veí! Tot i això, i encara que no em vaig endur res més, el nostre datiler forever em va fer un regalet: Etiquetes: el sr Esteve es tombaria, MAD, nyam Ramadà | Platges estranyament buides a tota hora (Que alguns avantatges també té el ramadà!!) Dalia / الدالية 3 juliol 2014, 18.03 Bel Younech / Beliones / بليونش 4 juliol 2014, 14.09 Oued Marsa / واد المرسى 4 juliol 2014, 15.11 Oued Alian / واد اليان 4 juliol 2014, 17.47 Mulay Busselham / ملاي بوسلهام 5 juliol 2014, 18.34 El Jebha / الجبهة 6 juliol 2014, 13.51 Stehat / إسطيحة 6 juliol 2014, 15.31 Amsa / أمسا 9 juliol 2014, 11.34 Etiquetes: Amsa, amunt i avall, Beliones, costumari, Dalia, El Jebha, Mulay Busselham, Oued Alian, Oued Marsa, Stehat Ramadà | Carrers estranyament buits De matí les parades dels mercats tarden moltíssim a obrir. Si ahir no se'n va recordar de comprar el pa, la llet o el cafè, avui pot oblidar-se d'esmorzar fins a migdia, perquè no trobarà absolutament res obert: ni els supermercats, ni les benzineres... (potser sí en altres ciutats, però Tetuan is different). Tampoc no toparà gairebé ningú pel carrer. De sobte, ha desaparegut la vida en aquesta ciutat i en el país sencer. De vesprada la cosa millora, però no gaire. Fins allà les sis: llavors tothom ix a comprar com si s'acabés el món. Una miqueta més tard comencen les paradetes express de sucs i refrescos, sobretot a la vora de les mesquites. I tal com es va acostant l'hora de l'iftar tothom es va posant nerviós. Just abans de trencar el dejuni la gent recorda que no hi ha pa, que no hi ha suc, que falten dàtils... És un formiguer que travessa el carrer sense mirar. De sobte, Marroc torna a la normalitat: gent eixint de sota les pedres. I en un moment, les carreteres es buiden completament: a l'hora del pot fer 50 km, 70, sense trobar ningú de cara (experimentat!). Com a molt, alguns policies sopant a la cuneta. Si es troba a la ciutat, notarà un moment de calma total, estranya. Una mica com el minut abans de començar a nevar, quan se sap que passa alguna cosa però no què, fins que no cau el primer floc. A partir d'ací...xerinola i sarau la nit sencera, fins l'hora de ressopar! Etiquetes: costumari, el sr Esteve es tombaria, sociologia recreativa, Tetuan Bústia a Alnif 1. Primer estanc: no hi ha segells [? ]. 2. Segon estanc: no hi ha segells [?? ]. 3. Tercer estanc: — Salam alaikum té segells? — D'Europa? — Ah, no, d'Europa no en tinc. — Bé, doncs done-me'n del Marroc. [Sempre es pot anar sumant, encara que isca una mica més car...] — No, no en tinc, del Marroc. — Però no m'ha dit que tenia segells? 4. Oficina principal de correus: — Bon dia, em dóna segells per a Europa? — Em sap greu, però no en tenim. Haurà d'anar a un estanc. NB Apunt dedicat als que encara esperen una postal. Etiquetes: Alnif, el sr Esteve es tombaria, oh, Poste Maroc Ramadà | El temps passa i no passa Etiquetes: gent, Oued Laou, we have a camera Ramadà | Tramdina Retall del diari*: المغاربة يصبحون أخطر في رمضان 'Els marroquins es tornen més perillosos al ramadà' Aquesta irritabilitat que es desferma sobretot en els fumadors i grans bevedors de cafè o te, al Marroc té fins i tot un nom: ترمضينة, 'tramdina'. A l'estiu és encara pitjor, perquè el dia de dejuni es fa molt llarg. Les primeres notícies del ramadà han estat vídeos com aquest del primer dia. Però no se suposa que és un temps de germanor...?! ? *Que no és diari, perquè n'hi ha sis a la setmana. Aquest retall: الأخبار (alakhbar, `les notícies'), 28-29 juny 2014, p. 16 Etiquetes: àrab recreatiu, costumari, dàrija, oh, recortes de la prensa seria, sociologia recreativa
0.599867
curate
{"ca": 0.6885198555956679, "hu": 0.001516245487364621, "es": 0.1500361010830325, "fr": 0.007725631768953069, "ro": 0.001516245487364621, "la": 0.0007942238267148015, "ar": 0.01660649819494585, "en": 0.11812274368231047, "de": 0.0002888086642599278, "pt": 0.008447653429602887, "ur": 0.0016606498194945848, "it": 0.003104693140794224, "cs": 0.0005776173285198556, "os": 0.0002888086642599278, "bn": 0.0007942238267148015}
http://unpuntaldhercules.blogspot.com/2014/07/
mc4_ca_20230418_3_388229
BIZBARCELONA 2015 | Notícies | COLGEOCAT Participa a la Jornada Ocupacional Intercol·legial de l'1 de juliol. Un any més, i com a membre de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, COLGEOCAT participa al Saló Bizbarcelona, que tindrà lloc els dies 1 i 2 de juliol al Recinte de Montjuïc de Fira Barcelona. Bizbarcelona converteix Barcelona en la capital de l'emprenedoria i en una cita ineludible per a trobar noves idees i emprendre o fer créixer un negoci. Els col·legiats del COLGEOCAT gaudiu d'accés gratuït al Saló. Si esteu interessats, només cal que demaneu el vostre codi enviant un mail a [email protected] indicant el vostre nom, cognom i número de col·legiat. Enguany, a més a més, podeu participar a la Jornada Ocupacional Intercol·legial que tindrà lloc l'1 de juliol de 10 a 15h al Pavelló 1 del recinte firal de Montjuïc, i en la qual participaran empreses que cerquen candidats pels seus negocis; empreses del sector jurídic, social, d’ensenyament i humanitats, d’economia i empresa i d’Enginyeria, Arquitectura i Tècnica. Podeu consultar el CATÀLEG D'EMPRESES PARTICIPANTS. Els col·legiats interessats en participar en aquesta jornada, i mantenir entrevistes de feina in situ, poden inscriure's a través del següent FORMULARI, màxim fins el proper 16 de juny. Les entrevistes, agendades prèviament (es notificarà als inscrits l'horari de l'entrevista a partir del 22 de juny), tindran una durada de 15 minuts. No oblideu que per participar a la jornada necessitareu el codi d’accés a la Fira. Recordeu demanar-lo a [email protected]. (Imatge: Bizbarcelona2015)
0.816377
curate
{"ca": 0.9680451127819549, "es": 0.03195488721804511}
http://www.colgeocat.org/ca/Noticies/16/1365/BIZBARCELONA_2015/
oscar-2201_ca_20230904_13_167867
L’Oficina del Regant dóna suport a les iniciatives relacionades amb tot allò que fa referència al regadiu El Departament d'Agricultura disposa de l'oficina del regant per a la promoció, la coordinació i l’organització d’actuacions de formació i transferència tecnològica en reg, i per actuar com a suport en la cadena d’assessorament al regant. L’Oficina del Regant dóna suport a les iniciatives, tant públiques com privades, relacionades amb tot allò que fa referència al regadiu. La seva funció és coordinar l’oferta formativa i de transferència tecnològica en les àrees d’agronomia, tecnologia, gestió econòmica i sostenibilitat del reg i del regadiu. L’Oficina del regant, a través dels recursos del programa d’innovació rural del DARP, programa activitats en les diferents zones de regadiu de Catalunya per fomentar l’eficiència, la competitivitat i la sostenibilitat del reg, i promou l’ús de les noves tecnologies en gestió i programació del reg. Formació en reg Transferència Programació Informació Recursos ÚLTIMES NOTÍCIES RURALCAT | 11/02/2020 L’Eina de recomanacions de reg tanca el 2019 amb 1.717 usuaris L’Oficina del Regant va acumular 2.325 visites per part de 1.352 visitants al 2019. TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA | 29/11/2019 Torres de Segre va acollir una jornada de ‘Dies de reg’ El passat 21 de novembre va tenir lloc a Torres de Segre un Dia del reg per a presentar alternatives de conreu per a fer front les inversions proposades en la millora de les instal·lacions de reg de la comunitat de regants. REG | 29/10/2019 L’Eina de Recomanacions de Reg de RuralCat incorpora noves millores Amb aquests canvis es pretén fer més accessible l’eina per a l’usuari i millorar el càlcul de les recomanacions de reg, un dels serveis més consultats del portal. REG | 29/10/2019 Més de 1.200 persones han realitzat fins ara el curs bàsic de reg a distància El curs bàsic de reg, que s’ofereix a través de RuralCat, té una durada de 50 hores i arriba ara a la seva 32ª edició. GRUPS OPERATIUS | 25/09/2019 DURCAT, el projecte pilot innovador per promoure l’abastiment de la demanda interna de blat dur amb producció de proximitat El projecte, que integra totes les baules de la cadena del blat dur, està cofinançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i fons europeus. Pàgina 10 de 24 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Articles per pàgina 5 10 20 30 50 75 S'estan mostrant 46 - 50 de 118 resultats. ← Primer Anterior Següent Últim → ACTIVITATS Agricultura convoca els ajuts a inversions destinades a la millora de la transformació i comercialització d'aliments i la mitigació del canvi climàtic $date $LUGAR.getData() Agricultura convoca els ajuts a inversions destinades a la millora de la transformació i comercialització d'aliments i la mitigació del canvi climàtic L’IRTA demostra que el bon maneig del calostre permet reduir la incidència de patologies i potencia el creixement dels vedells $date $LUGAR.getData() L’IRTA demostra que el bon maneig del calostre permet reduir la incidència de patologies i potencia el creixement dels vedells Oberta la convocatòria anticipada per a l'any 2022 de subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i les espècies $date $LUGAR.getData() Oberta la convocatòria anticipada per a l'any 2022 de subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i les espècies
0.603355
curate
{"ca": 0.8803727081454764, "pt": 0.004508566275924256, "cs": 0.004809137360985873, "pa": 0.0024045686804929365, "en": 0.019837691614066726, "it": 0.010820559062218215, "es": 0.05650736399158401, "de": 0.004508566275924256, "ja": 0.00510970844604749, "sv": 0.0006011421701232341, "fr": 0.005410279531109108, "no": 0.0006011421701232341, "eb": 0.004508566275924256}
https://ruralcat.gencat.cat/oficina-del-regant?p_p_id=2001_INSTANCE_gXj2PAPyyAqn&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-3&p_p_col_pos=1&p_p_col_count=3&_2001_INSTANCE_gXj2PAPyyAqn_portletTab=&_2001_INSTANCE_gXj2PAPyyAqn_delta=5&_2001_INSTANCE_gXj2PAPyyAqn_keywords=&_2001_INSTANCE_gXj2PAPyyAqn_advancedSearch=false&_2001_INSTANCE_gXj2PAPyyAqn_andOperator=true&_2001_INSTANCE_gXj2PAPyyAqn_resetCur=false&_2001_INSTANCE_gXj2PAPyyAqn_cur=10
mc4_ca_20230418_14_370437
Marxes per la Llibertat | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona Les Marxes per la Llibertat estan encarant l'últim tram i arriben ja a la ciutat de Barcelona. Milers de persones omplen la Meridiana i la Gran Via provinents de molts punts de la geografia catalana i la... Les columnes de les Marxes per la Llibertat de Tarragona i Tàrrega han sortit ja de Martorell. Aquest passat dijous, les dues columnes s'han unit després de completar la segona etapa del recorregut. Ho han... 'Hi ha molta germanor, hospitalitat i humanitat' “És una passada”, s'exclama Gemma Folch, una de les poques participants que, juntament amb la seva amiga Xelo Mondejar, estan disposades a completar tota la Marxa per la Llibertat des de Tarragona fins a... Després de recórrer més de 50 quilòmetres des de primera hora del matí del passat dimecres, la columna de la Marxa per la Llibertat que ha sortit de Tarragona ha arribat a Vilafranca del Penedès minuts... Un miler de persones participen en les Marxes per la Llibertat des de Tarragona Les Marxes per la Llibertat han arrencat ja des de diferents punts de Catalunya, aquest matí de dimecres. Unes 2.000 persones, segons els organitzadors, caminen per l'A-2 des de Tàrrega i un miler ho fa des...
0.780287
curate
{"ca": 0.9928286852589642, "it": 0.007171314741035857}
http://reusdigital.cat/tags/marxes-la-llibertat
macocu_ca_20230731_6_440449
La Blau vol esbrinar d’on ve el seu nom i per això ha vingut a la Seu Vella. Vols ajudar-la?
0.579377
curate
{"ca": 0.8351648351648352, "pt": 0.16483516483516483}
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_232904
El lloc de Campins és esmentat com la vila Campinos el 878 en el privilegi de concessió de propietats del rei Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona. En aquells anys consta que ja havia repoblat i restaurat el lloc un prevere anomenat Otolguer. La parròquia de Sant Joan de Campins surt documentada el 1231. El terme de Campins constituïa una quadra civil, que es trobava dins la demarcació de l’antic castell de Montclús, però que era sota el domini dels senyors de la casa de Palau o de Sant Cebrià de Palau, ara coneguda pel Castell de Fluvià, del terme de Sant Esteve de Palautordera. La família Palau, succeïda pels Torrelles i més tard pels Fluvià, tenia la quadra en propietat. Reconeixia, però, l’alt domini i una certa subjecció al terme de Montclús, successor dels antics castells de les Agudes i Miravalls. Els documents antics parlen sovint de la casa de Campins, que hom sol identificar amb la casa de Palau; això fa dubtar si existí un antic casal nobiliari a Campions o bé si la casa de Palau o castell de Fluvià abans esmentat es considerava jurídicament com a part integrant de la quadra de Campins. La parròquia de Sant Joan de Campins i la seva quadra comprenia també alguns masos de l’antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs. L’actual església parroquial de Sant Joan de Campins és un edifici complex que té elements romànics del segle XIII embeguts en un conjunt d’edificacions dels segles XVI i XVII difícils de datar. Consta que el 1756 l’església vella, que era al costat del portal, servia de sagristia. Aquest primitiu portal era a la part de migdia i donava a la placeta que encara existeix. El 1895 es capgirà el sentit de l’església i s’obrí la nova façana a l’indret on hi havia el presbiteri. L’església primitiva tenia dos altars coberts de volta d’ogiva del segle XVI que li donaven planta de creu. L’esvelt campanar que li fa costat sembla una obra del segle XVII. L’església conserva alguns objectes d’orfebreria, del segle XVIII, i una pica baptismal romànica. Al Sud-est del poble, a poca distància, arrapada en un pendent, hi ha l’ermita de Sant Guillem. El seu origen és desconegut; la primera notícia és del 1488, que es donà llicència per a captar per a la seva construcció o reparació, ja que el 1581 es diu que feia poc que s’havia construït. És un edifici rectangular de quatre trams, amb un petit campanar d’espadanya. S’hi celebra un aplec el segon diumenge de maig. La vella documentació parla també d’una capella de Sant Mateu i Sant Macià, desconeguda, i d’una de Sant Joan a la casa Nicolau del Roure. Formen el terme un conjunt notable de masies com Ca l’Armengol, Can Cullell, Can Pereres Vell, Can Prat, el Figueral, Can Regàs, Can Bruguera, Can Plana, etc; alguns masos com Can Salvi i Can Saula formaven petites caseries el 1860. Moltes de les antigues masies han estat restaurades per a l’estiueig o per a segona residència.
1
perfect
{"ca": 1.0}