id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_16_197716 | Reus Ploms – Pàgina 22 – Club Natació Reus Ploms
Meanwhile lets just say that we are proud Reus Ploms contributed a whooping 216 entries.
17 d'Abril de 2018 /0 Comments/in Notícies /per Reus Ploms
Ahir a la tarda es va oficialitzat la signatura de l’acord que ens uneix a una gran empresa com es Grup Jobacar, que aposten pel nostre club ymes enguany que es el nostre centenari. Gràcies a Bariauto, Baycar, per seguir apostant per l’esport de casa nostra. El conveni l’ha formalitzat el nostre President, el Sr. […]
16 d'Abril de 2018 /0 Comments/in Gimnàstica, Notícies /per Reus Ploms
12 d'Abril de 2018 /0 Comments/in Atletisme, Competicions /per Reus Ploms
10 d'Abril de 2018 /0 Comments/in Competicions, Gimnàstica /per Reus Ploms
23 de Març de 2018 /0 Comments/in Notícies /per Reus Ploms | 0.737241 | curate | {"ca": 0.8883248730964467, "en": 0.1116751269035533} | http://www.reusploms.cat/author/marketing/page/22/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_341428 | Venim al món units pel cordó umbilical que ens entrellaça d’ una manera única a la nostra mare, però... què passa després amb aquest fil? El cordó es talla en néixer, però el vincle que es crea entre ambdues parts, com un fil invisible, roman viu. Us parlo de la història de la meva mare, una dona plena de vida, que va donar a llum catorze fills units a ella per un fil. Us parlo dels fils transparents que la vinculaven de manera indissoluble a la seva família i del llegat que ens va deixar a cadascun per ser capaços de teixir els nostres propis fils.
HISTÒRIC DE REPRESENTACIONS
Teatre de l'Aurora
Pl. de Cal Font
Igualada
Funció el 08/04/2016 a les 17:30 hores.
Teatre de l'Aurora
Pl. de Cal Font
Igualada
Funció el 08/04/2016 a les 17:30 hores.
Teatre de l'Aurora
Pl. de Cal Font
Igualada
Funció el 08/04/2016 a les 20:30 hores.
Teatre de l'Aurora
Pl. de Cal Font
Igualada
Funció el 08/04/2016 a les 20:30 hores.
LaSala Teatre
Ronda Roureda, 24
Sabadell
Funció el 05/03/2017 a les 17:30 hores.
LaSala Teatre
Ronda Roureda, 24
Sabadell
Funció el 05/03/2017 a les 17:30 hores.
LaSala Teatre
Ronda Roureda, 24
Sabadell
Funció el 05/03/2017 a les 17:30 hores.
LaSala Teatre
Ronda Roureda, 24
Sabadell
Funció el 05/03/2017 a les 17:30 hores.
Crítica: Hilos
07/03/2017
“Procura llenar la vida de años y no de años la vida”
per Aina Moles
Hilos LaSala Teatre, 3 de març de 2017 Hilos és un homenatge a les mares i als vincles familiars. Possiblement la proposta més íntima i personal de Rosa Díaz, directora i actriu de La Rous Teatro. A Hilos, parla de la història de la seva mare, una dona plena de vida a qui li van dir que no podria tenir fills. En va tenir catorze, units a ella per un fil que teixeix una teranyina que vincula tota la família. Díaz parla dels fils invisibles que la seva mare va crear entre ella i els seus fills, així com del llegat que els va deixar per ser capaços de teixir els seus propis fils. Seguint les petjades dels anteriors muntatges de La Rous Teatro, Hilos tracta temes tan transcendents com la vida, la mort, la guerra o l’amor. Ho fa des de la tendresa i l’emoció, dues armes amb les quals aconsegueix un espectacle transversal que arriba tant al públic infantil com a l’adult. La diversitat de llenguatges: clown, dansa, text i acrobàcia permet a Rosa Díaz transmetre la importància dels orígens, de saber d’on venim per entendre com som. Díaz s’enfronta, tota sola, al públic i a la seva pròpia memòria per oferir una hora plena de veritat i història. Els cabdells i els fils es converteixen en el company de viatge de l’actriu. A través d’ells explica la infància de la seva mare i la seva. Dos personatges que es fonen fent difícil descobrir on acaba un i on comença l’altre. Hilos planteja un viatge per l’àlbum de fotografies de la família. Un trajecte amb parada a cadascun dels moments vitals més rellevants de la història de la seva mare. En un moment de constant debat sobre l’educació dels fills, en què la hiperpaternitat recull adeptes i detractors en igual mesura, Hilos dibuixa una mare forta i independent que va créixer amb els homes de la família com a referent: el pare, els germans i, més tard, el marit. Una dona amb un gran sentit de l’humor i un gust exquisit per la música italiana. Les seves cançons preferides es converteixen en la deliciosa banda sonora de l’espectacle. Amb tot, el darrer espectacle de La Rous Teatro és un cant a la vida. I així ho transmet Díaz en un dels missatges més potents de la proposta: “Procura llenar la vida de años y no de años la vida”. Una frase de la seva mare que resumeix perfectament l’esperit optimista de l’obra. Un homenatge als fils que teixeixen i sargeixen les relacions familiars. Una reflexió sobre la importància de conèixer el passat per tal de poder entendre el present. Una injecció de positivisme i introspecció personal. Aina Moles | 0.510023 | curate | {"ca": 0.9214285714285714, "ar": 0.0031746031746031746, "en": 0.03756613756613757, "es": 0.03148148148148148, "it": 0.006349206349206349} | https://novaveu.recomana.cat/procura-llenar-la-vida-de-anos-y-no-de-anos-la-vida |
macocu_ca_20230731_4_203992 | Entitat que preveu i actua en situacions de risc o catàstrofe i la protecció i socors de les persones, els béns i el medi ambient. Promou activitats de carècter voluntari dins els serveis preventius del municipi. Col·labora en l'elaboració dels plans d'emergència del municipi.
- Promoure el voluntariat i l'educació en valors que representa. - Treballar el respecte a l'entorn i les persones. - Fomentar la prevenció per evitar riscos. | 0.730629 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_169161 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
MARTINEZ PEREZ, MARC EMANUEL
APA POBLE SEC, CE.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1782258064516129, "ca": 0.6064516129032258, "en": 0.12580645161290321, "pl": 0.012903225806451613, "nl": 0.02258064516129032, "pt": 0.02661290322580645, "fr": 0.02258064516129032, "id": 0.004838709677419355} | : /jugador/1920/infantil-segona-divisio/infantil-segona-divisio/grup-26/36336407/37734727 |
oscar-2201_ca_20230904_5_9418 | Infància detecta una vintena de casos d’abús i maltractament a menors | BonDia Diari digital d'Andorra.
User menu
Entrar
Registrar-se
Cistella
Formulari de Cerca
Formulari de cerca
Cercar
Menú principal
Notícies
Societat
Economia
Política
Successos
Cultura
Esports
Pirineus
Històries d'Andorra
Passava per aquí
Opinió
Editorial
Entrevistes
Opinió
Hemeroteca
Vist i no vist
FotoGaleria
No t'ho perdis
Inici
La sala on declaren els menors.
Dc., 08/09/2021 - 12:39
Infància detecta una vintena de casos d’abús i maltractament a menors
Escrit per:
Agències / Foto: M.F.
Comptar amb una actuació que permetés millorar la detecció de casos d'abús o agressió sexual o maltractament i evitar que hi hagués una victimització secundària, és a dir, que el menor hagués d'explicar una vegada i una altra el que li ha passat. Aquests són alguns dels elements que es volien aconseguir amb la posada en marxa del protocol d'activació immediata en casos d'evidència o sospita fonamentada d'abús/agressió sexual o maltractament físic agut (PAI) que va ser aprovat el novembre de l'any passat. El director del departament d'Infància, Adolescència i Joventut, Jordi Olivé, destaca que l'augment de casos detectats des del 2019 "evidencia" la implicació dels professionals concernits en aquesta detecció i també la millora que ha suposat el canvi de metodologia. De fet, entre el 2019 i el 2020 hi va haver un augment del 200%, és a dir, es va actuar en el doble de casos, i entre el 2020 i el 2021 també s'han doblat les actuacions. De moment, se n'han atès, des de principi d'any, una vintena.
"Érem conscients que estàvem per sota dels casos reals que segurament hi ha, això ens espantava una mica perquè segurament n'hi havia molts que no s'havien detectat i no s'hi havia actuat i aquest augment crec que és fruit de les accions de difusió, de detecció, i ens alegra que aquestes situacions s'hagin començat a detectar i a actuar-hi", valora Olivé, que aclareix que tot i que els anys 2019 i 2020 encara no estava el protocol aprovat ja van servir com a prova pilot perquè es van anar introduint alguns canvis.
El protocol aprovat el passat mes de novembre ha servit per crear el circuit que cal seguir quan hi ha una evidència o una sospita i la idea ha estat ordenar aquests passos a seguir i fer que intervinguin "com menys persones millor, per evitar la victimització secundària". Una de les novetats, de fet, respecte a les actuacions anteriors, és que el metge forense només intervé si els fets són molt recents i, per tant, si hi pot haver evidències físiques de l'abús o maltractament; d'aquesta manera, pren importància la figura del psicòleg forense que és qui està present en la declaració del menor i també la persona responsable de redactar l'informe pericial. Una altra novetat és que la víctima només ha de relatar els fets una sola vegada, i quan es duu a terme aquest relat és davant dos psicòlegs forenses, un de titular, i la declaració és gravada i, també, seguida en directe per les parts implicades en el procés: la policia, el batlle, la fiscalia, l'advocat defensor, i si s'escau, la persona acusada de l'agressió.
Perquè aquesta declaració tingui lloc en un espai 'amable' per als infants i adolescents s'han habilitat dues sales, una al ministeri per als més petits i una altra a Prada Casadet per als més grans on els menors poden declarar mentre són gravats. Les persones que assisteixen al relat dels fets, tret dels psicòlegs que acompanyen el menor, estan en una sala annexa i la víctima no els pot veure, ja que hi ha instal·lat un vidre unidireccional. La filmació que es fa és la prova que servirà per a la instrucció del cas. Tal com detalla Olivé, la càmera i el micròfon passen desapercebuts, amb la qual cosa l'infant no se sent incòmode amb la situació. A més, el psicòleg forense que acompanya la titular el que fa és buscar més detalls, intervenir si hi ha alguna incomprensió o fins i tot de contacte amb les persones que estan seguint la declaració a l'altra sala. Aquesta exposició dels fets, destaca Olivé, es fa "amb totes les garanties per al presumpte agressor" amb la qual cosa l'enregistrament serveix posteriorment per a tota la causa, malgrat de vegades sigui necessari que el menor declari davant el tribunal, però ja sense explicar tots els fets. És més, el responsable d'Infància emfasitza que "es considera que la primera declaració és la més fidedigna perquè després es pot anar canviant". El psicòleg forense, tal com s'ha esmentat, fa l'informe a petició de la justícia però més enllà d'aquesta intervenció no continua fent l'acompanyament, ja que perquè pugui ser neutre de cara al judici, per si ha de declarar, se'l manté al marge i són altres professionals del ministeri els que donen suport a la víctima.
350 professionals i entrenadors formats
De manera paral·lela a aquest circuit, també s'han fet altres accions vinculades al PAI, centrades en la detecció i la notificació, més enllà de l'actuació. Així es va elaborar una guia per als professionals, que es pot consultar en format digital o físic on s'explica diferents aspectes tant del PAI com del protocol d'actuació social (PAS) perquè sàpiguen identificar les situacions. També s'ha fet formació al col·legi de metges, psicòlegs, advocats, als comuns, a les escoles bressol, al SAAS, policia, batllia... i per les quals ja han passat unes 300 persones. La voluntat és continuar aquesta línia i es vol fer-la arribar als docents de les escoles, una feina que es podria dur a terme aquest curs escolar. També s'han format 50 entrenadors i personal tècnic, per incidir en la prevenció en l'àmbit esportiu, que es considera de risc. Aquesta formació, que s'ha fet en col·laboració amb la fundació Vicki Bernadet continuarà aquest any amb cent persones més. També s'ha posat en marxa el programa Units, amb una educadora social que es coordina amb les escoles per intentar detectar situacions de risc. Aquesta persona, en cas que sigui requerida pels centres, s'hi desplaça i analitza els indicadors i valora si realment s'està davant un cas d'abusos. "És important perquè crec que la detecció era on pecàvem més i hi hem volgut incidir molt", destaca Olivé.
Pel que fa a les notificacions, també considera que s'ha "evolucionat molt" i així s'ha creat el telèfon gratuït 175 per a la informació i l'assessorament. Es tracta d'un número al qual qualsevol persona pot trucar i explicar una situació puntual. Tal com destaca Olivé, aquesta eina ha estat sobretot emprada per professionals. A més, s'ha activat també la notificació telemàtica, un espai a la web que també poden fer servir els ciutadans o els professionals.
Olivé destaca que Andorra ha aconseguit "ser pionera" en l'àmbit europeu en la implantació del protocol i que tots els casos s'hi vehiculin. En aquest sentit, afegeix que hi ha països que també instauren circuits similars però que no aconsegueixen que tots els casos hi passin. "Nosaltres estem sent pioners i la gent ho valora molt a escala internacional", manifesta, i afegeix que malgrat tot, encara es vol continuar millorant i que per això de cara a l'octubre es volen fer reunions per acabar de "polir alguns aspectes". En aquest sentit, esmenta que cal evitar que certa informació transcendeixi, ja que el país és molt petit i segons quines dades poden fer que la persona se senti identificada.
El director del departament d'Infància, Adolescència i Joventut recorda que l'abús és "molt difícil de detectar" i que al país era important fer un treball per fer aflorar els casos. En aquest sentit, recorda que segons els estudis internacionals un de cada cinc infants han patit abús sexual i a Andorra s'estava "molt per sota" d'aquestes xifres, amb la qual cosa es va tenir clar que el que calia era millorar la detecció i crear un circuit adequat per acompanyar les víctimes. | 0.804058 | curate | {"ca": 0.9720822024040325, "en": 0.005686958769548921, "es": 0.00956443065787773, "pt": 0.0060747059583818016, "fr": 0.003360475636551635, "it": 0.0007754943776657619, "nl": 0.0010339925035543493, "de": 0.0014217396923872302} | https://www.bondia.ad/societat/infancia-detecta-una-vintena-de-casos-dabus-i-maltractament-menors |
cawac_ca_20200528_0_126603 | Enquesta
NOTÍCIA
Jean-Guihen Queyras: "Tocar les sis suites de Bach seguides és fer un viatge iniciàtic"
4/5/2013 |
Gran admirador de Pau Casals, Jean-Guihen Queyras tocarà les suites de Bach amb un violoncel del segle XVII. RUTH MARIGOT
Amb posat juvenil i alegre arriba caminant al Palau de la Música amb el seu violoncel a l'esquena, un valuós Gioffredo Cappa del 1696 que s'amaga dins un estoig anodí. Amb ell interpretarà una obra mestra que poques vegades es pot escoltar completa en una sola sessió. "Cada suite és una meravella en ella mateixa, però si les toques totes juntes vius un viatge. És com si fessis una òpera amb un sol protagonista. Per mi, interpretar les sis suites de Bach és com fer una travessa iniciàtica al final de la qual trobo el públic que m'hi ha acompanyat", explica Queyras.
Pel músic francocanadenc establert a Alemanya, Bach es pot interpretar d'una infinitat de maneres, però reconeix que el gran mestre en aquest repertori va ser Pau Casals. "Si escoltes interpretacions d'altres músics dels anys 60 i 70, trobes que exageren molt en el volum sonor. Paradoxalment, la manera de tocar-les de Pau Casals, que és molt anterior, és molt més moderna. Casals tenia la intel·ligència i els coneixements necessaris d'harmonia i piano per entendre-les, i en la seva interpretació no hi ha exageracions però sí una emoció molt sòbria. I aquesta és també la meva aposta".
El músic explica que Bach, i concretament les Suites , l'han acompanyat tota la vida. "Vaig començar a estudiar-les als 10 anys i encara ara cada vegada que les toco hi descobreixo coses noves que em fan avançar com a músic. El llenguatge musical de Bach és perfecte, d'una perfecció il·limitada".
Tot i que les Suites siguin una de les seves passions, també ho és la música contemporània, que va desenvolupar formant part de l'Ensemble Intercontemporain fundat i dirigit pel compositor Pierre Boulez. "Sento passió per la música contemporània d'ençà que era estudiant -diu-. M'admira com es pot seguir el procés del naixement d'una obra que sorgeix des del no-res i que, si és bona, tindrà una vida molt llarga. Quan toques una bona obra contemporània penses com és possible que aquesta música no hagi existit abans. A això s'hi suma el fet de la comunicació que estableixes amb el compositor. Vull saber què desitja expressar, què vol de mi i, parlant amb ell, també aprenc a entendre què volien els compositors del passat". Tot i que reconeix que la majoria de públic prefereix "retrobar-se amb les melodies i harmonies que ja coneix, també hi ha algunes persones que tenen curiositat per descobrir coses noves".
De Bach a Kurtág, del segle XVII al XXI, Queyras passeja el seu violoncel com una enjogassada amant a la qual només cal canviar les cordes i l'arquet en funció del viatge que emprenguin junts. El d'aquesta nit serà un llarg viatge cap al món interior del pare de la música occidental. | 0.8298 | curate | {"it": 0.002785515320334262, "es": 0.002437325905292479, "ca": 0.987116991643454, "en": 0.00766016713091922} | http://www.classics.cat/noticies/detall?Id=11219 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_139898 | La Secretaria de Joventut convoca una nova edició del concurs Art Jove a les Terres de l’Ebre, adreçada a joves residents a aquesta demarcació, menors de 30 anys. Els projectes artístics es poden presentar fins al 7 de setembre en qualsevol modalitat i la temàtica és lliure. El premi consisteix en una dotació econòmica de 500 euros a càrrec de Caixa Tarragona, i la possibilitat d’exposar a les Terres de l’Ebre i a Barcelona. Tant l’obra guanyadora com les finalistes es podran veure a una exposició col•lectiva a les Terres de l’Ebre, i s’editarà un catàleg digital.
.......................................
-A qui s’adreça aquest concurs? A persones físiques joves residents a les Terres de l’Ebre, menors de 30 anys al llarg de la convocatòria.
-Quins tipus de projectes es premien? Els projectes artístics presentats en qualsevol modalitat i de temàtica lliure.
-Quin és el premi de les obres guanyadores? L'obra guanyadora tindrà una dotació econòmica de 500€. A més, el guanyador/a exposarà el seu treball en diverses sales de Terres de l'Ebre i Barcelona. D'aquestes exposicions se n'editarà un catàleg amb les obres de l'autor/a guanyador/a del concurs. Posteriorment, prèvia selecció per part del jurat de les obres presentades pels autors, es farpa una exposició col·lectiva que itinerarà a Terres de l'Ebres. D'aquesta exposició col·lectiva s'editarà un catàleg en format digital (CD).
-Quins compromisos adquireixen les persones seleccionades? L'autor/a autoritza la utilització de les obres tant per a exposició i publicació com per a les necessitats de difusió pròpies del certamen.
-Quina documentació s’ha de presentar? Full de sol·licitud Fotocòpia del DNI o document acreditatiu de residència a Terres de l'Ebre Breu currículum artístic Un dossier, preferentment en format digital (CD), amb les fotografies de les obres que l'autor/a presenta al concurs. Les fotografies han de tenir una resolució mínima de 300ppp i s'han de presentar en format TIFF o JPA. A cada obra hi ha de constar la data de realització, el títol, la tècnica emprada i el preu. Les obres que es presenten al concurs hauran de ser inèdites i haver estat exposades ni presentades.
-On hem de presentar aquesta documentació? Preferiblement, a la Coordinació Terretorial de Terres de l'Ebre.A qualsevol de les coordinacions territorials de joventutA qualsevol registre oficial de la Generalitat de Catalunya
-Fins quan es poden presentar els projectes? El termini per presentar la sol•licitud fins el 7 de setembre de 2007
-Quins criteris s’apliquen per avaluar les obres? Els criteris que es tindran en compte a l’hora d’avaluar les obres i decidir les persones seleccionades i el/la guanyador/a són:
• L’originalitat de la proposta del projecte presentat
• La qualitat i dificultat tècnica de les obres
-On podem trobar més informació? A la seu de la Secretaria de Joventut i a les Coordinacions Territorials. | 1 | perfect | {"ca": 0.9864064133844546, "pt": 0.013593586615545486} | |
mc4_ca_20230418_14_126847 | Vam nàixer com a filà allà l'any 1980 de la mà d'unes xiquetes de poc més 12 anys. Que amb l'ajuda de l'inestimable Juanje Català, vam poder desfilar per primera vegada pels carrers del nostre poble. Ara, quasi 30 anys després, som la comparsa més nombrosa amb més de 100 components. Continuem omplint els carrers del nostre poble amb colors, alegria, majestuositat i molta solera en les nostres desfilades.
Ja estem a finals de març i fent el compte enrere per a festes! !
Ja estem totes ultimant preparatius per a que cuant arribe eixe dia estiga tot apunt, per a disfrutar, per a lluir i per a sentir acompanyades de la gent que mes ens importa i junt a la que ens ho passem d'allo mes be! !
Les bandes de musica pels carrers, els castells, els colors dels tratges, les llums, el soroll... tot crea sensacions e ilucions! !
Xiquetes anem posant la maquinaria en marxa, ultimeu la disfressa, les xilabes, camises y xalecos, deixeu-ho tot apunt per a disfrutar i ens vegem el dia 16 pel mig dia a la cabila per a començar.
Fins molt prompte! !
Publicat per Mahometanes a 12:35 Cap comentari:
xiques bon dia, ja estem a 1 dia de festes!! !
avui repartirem els trages de les escuadres següents:
clara(juniors menudes)trage roig
sara - trage blau de gala
menudetes de carrosa - trage blanc
maria - trage dorat de gala
els repartirem tots aquesta vesprada en la cabila, recordar a les mares de les xiquetes/xiquets menuts del trage blanc que per a recollir-los tindran que presentar el justificant de pago.
xiquetes que passeu molt bones festes per a totes! !
Publicat per Mahometanes a 9:35 Cap comentari:
xiques! ací en el blog de les mahometanes ja estem en festes, el compte enrere que tant de temps estem fent ja arriba al seu fí.
Demà ja anem a la kabila, de soparet, xarreta, festa...
En la junta ja estem a tope, ja ho tenim tot (o quasi) preparat per a que tot el treball de tot l'any siga el que esperem! !
Siga el que siga esperem haver complit amb la nostra tasca i si ens ha faltat alguna cosa disculpeu! intentem que no siga així!
Nosaltres esperem que totes les festes siguen com cal, que no passe res fora de lo normal i que totes disfrutem al màxim! Segur que posant totes de la nostra part serà així!
Vos desitgem BONES FESTES A TOTES!! !
Publicat per Mahometanes a 13:44 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris: festes 2010
Mahometanes! La prova del maquillatge del trage dorat serà el proper dimarts 6 d'abril a les 16.30 en la kàbila. Perfa! la màxima assistencia i puntualitat per a les mahometanes de l'esquadra de Maria.
Ens vegem allí!
Publicat per Mahometanes a 18:46 Cap comentari:
Reunió 5 de Març de 2010.
MAHOMETANES!
VOS RECORDE QUE AQUEST PROPER DIVENDRES TENIM REUNIÓ A LES 22H. EN LA CAFETERIA DE BELINDA.
Publicat per Mahometanes a 21:40 Cap comentari:
Publicat per Mahometanes a 17:19 2 comentaris:
Publicat per Mahometanes a 17:16 Cap comentari: | 0.635941 | curate | {"ca": 0.8772550406791652, "fr": 0.03572691899540149, "st": 0.01556420233463035, "es": 0.033250795896710296, "de": 0.004244782454899187, "it": 0.0021223912274495934, "pt": 0.005305978068623983, "en": 0.004244782454899187, "gl": 0.022285107888220725} | http://mahometanes1980.blogspot.com/ |
mc4_ca_20230418_17_352442 | Les millors bèsties de foc, al Festival d’Enceses d’Artesa
Diverses figures festives competiran demà per ser coronades com les més potents
La desena edició del festival incrementa l’import dels premis Griu, amb un total de 4.000 euros en premis
Torelló respira art per tot arreu amb el festival Festus
La dansa, el circ i el teatre ompliran avui i demà els carrers de la vila en la vintena edició del festival Festus, un any amb un total de 28 propostes repartides en cinc espais del casc antic de Torelló:...
De la clotxa i altres fruits de la terra
Una dotzena de restaurants i cellers del territori, a més de les oficines de Turisme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip participen, avui i demà, a la setena edició de la...
Sant Martí de Tous, capital de llegendes de Catalunya
Els racons i els carrers d’aquest municipi són l’escenari de les històries i les llegendes més populars del país
Dansa i música a les valls d’Àneu
El Dansàneu incorpora en la vint-i-setena edició dos nous espais al festival, a Sorpe i Escaló
El concurs de focs de Tarragona inclou debats
El 28è Concurs Internacional de Focs Artificals Ciutat de Tarragona se celebra enguany del 4 al 7 de juliol. D’entre las 13 propostes presentades, s’han seleccionat la Pirotècnia Tomàs de Castelló,...
L’ofici de raier
La Pobla de Segur (Pallars Jussà)XL Diada dels Raiers. Baixada nocturna, avui al Pont de ClaverolPer commemorar el 40 aniversari dels Raiers de la Noguera Pallares, avui tornaran a baixar de nit amb l’espectacle...
Xollada d’ovelles a Sort per Sant Joan
La xollada amb tisora d’aquest cap de setmana vol rememorar i fer homenatge als oficis de la llana | 0.813124 | curate | {"ca": 0.9902557856272838, "ru": 0.0097442143727162} | http://m.elpuntavui.cat/canals/cultura-festes/sortim.html?vermobil=0 |
macocu_ca_20230731_1_296160 | L'obra censurada a Arco arriba a Lleida enmig d'una gran expectativa
L'alcalde, Àngel Ros, ha estat xiulat en l'acte d'inauguració
El 12 de desembre totes les mirades es van posar a la ciutat de Lleida per ser testimonis de la lluita dels seus ciutadans i del buit que les obres de Sixena van deixar al Museu de la capital.
Només tres mesos després, el destí ha volgut que sigui precisament el Museu de Lleida el lloc on es pugui veure exposada, per primera vegada després de la polèmica censura a la ARCOmadrid, l'obra Presos polítics a l'Espanya contemporània, de Santiago Sierra, fet que ha posat un cop més la capital del Segrià sota el focus mediàtic. I és que la connexió entre els dos fets esdevé completament inevitable. El propietari de l'obra, l'empresari lleidatà Tatxo Benet, que ha assistit a la inauguració de l'exposició d'aquest dimecres, així ho ha explicat: "El que va passar aquell dia va ser un atac molt gran a l'equipament cultural d'aquesta ciutat. Ja aleshores pensava que m'agradaria fer-hi alguna cosa, donar alguna cosa a canvi, i això és el que estic fent". No obstant això, Benet assegura que la seva adquisició no va ser "cap acte d'heroïcitat", ja que en el moment en què va decidir adquirir-la l'obra no havia estat encara censurada i que va ser unes hores després d'haver-la comprat quan el van informar que l'obra havia estat retirada de la fira. Va ser aleshores quan va pensar que el primer lloc on li agradaria veure-la exposada seria el Museu de Lleida. En aquest sentit, el director del Museu, Josep Giralt, ha volgut agrair a l'empresari la seva aposta pel Museu de Lleida: "Presentar per primera vegada una obra que va ser retirada de la fira Arco esdevé una gran oportunitat, però també un gran repte", ja que, tal com ha afirmat Giralt, es van haver de fer canvis a la programació "per tal de fer-ho possible". L'excepcionalitat de la situació s'ha pogut veure reflectida a la porta d'entrada del museu. Centenars de persones han començat a fer cua més de mitja hora abans de l'obertura de les portes i l'afluència de gent ha estat constant durant tota la tarda. Entre els assistents hi havia l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que, tot i remarcar que ell havia estat un dels primers a proposar que l'obra s'exposés a la ciutat de Lleida, no ha pogut evitar ser, una vegada més, el focus de les crítiques d'alguns ciutadans i del mateix Benet, que ha volgut remarcar que la ciutat de Lleida ha patit molt culturalment "a causa de la manca de suport que ha rebut per part de la primera autoritat de la ciutat", en una clara al·lusió al paer en cap. L'obra es podrà veure al Museu de Lleida fins al 22 d'abril i després serà traslladada al CCCB de Barcelona. Benet va deixar clar des d'un principi que cediria l'obra a tot aquell que l'hi demanés i des d'aleshores assegura que ha rebut "una allau de demandes" de museus, tant de Catalunya com de l'Estat espanyol i, fins tot, de l'estranger. | 0.872221 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_266072 | Fens la teva comanda abans de 68 hores i 34 minuts i la rebràs entre dc 12 i dv 14 amb UPS - America
Universal Massilla 501 Gra Mitjà...
Universal Massilla 502 Té Un Gra...
Massilla Suau Universal 505 -...
Massilla per a Plàstics 507 - 515gr
De L'Extractor De Pintura | 0.507026 | curate | {"ca": 0.648854961832061, "fr": 0.25572519083969464, "nl": 0.09541984732824428} | https://tiendaracingcolors.com/ca/masilles/massilla-d-alumini-2kg-cat.html |
mc4_ca_20230418_13_681776 | Que corri l'aire: de gener 2008
ESQUERDES, TASCONS I MALLS
No és pas per esguerrar-vos el final de les festes nadalenques però us faig arribar unes reflexions, un pèl espesses, i una recomanació de bons propòsits per al nou any.
Ens dicten a cop de campanya publicitària com hem de gestionar les ànsies consumistes que ells mateixos ens inculquen.
Hem de malbaratar els recursos naturals i explotar la capacitat de treball d’altres països d’una manera cada cop més accelerada en una cursa cap a enlloc, en un creixement constant cap a la desigualtat i la inestabilitat Nord-Sud.
El conglomerat de les grans empreses, multinacionals i transnacionals formen un bloc massís i compacte.
Aquestes macroempreses són ja més poderoses que molts estats, estan fora del seu control. Campen per tot el món com pel pati de casa seva.
Però, com tot organisme complex en creixement desbocat pateix tensions i friccions internes, que es tradueixen en esquerdes a la seva pell de roca. És el que té la duresa, li manca elasticitat.
Apareixen, llavors, agents interns encarregats de dissimular les clivelles, per tal que no copsem aquests punts dèbils. Malgrat tot, sembla que no donen abast.
Així doncs, i si part de la seva fortalesa fos només fictícia, producte del maquillatge?
I si una altra part de la seva fermesa fos la nostra pròpia actitud acomodatícia?
Ens cal, doncs, prendre confiança en la nostra força, en la nostra traça, en el potencial que tenim de canviar les inèrcies. Hem d’escrutar la pell de la roca, palpant-la, escoltant-la amb atenció. Hi ha clivelles a la roca. N’hi ha de profundes i antigues, i també de més recents, encara incipients, gairebé inapreciables. Totes són bones, hem de trobar la nostra.
A tall d’exemple faig esment de dues de les falles importants que mostren l’interior vergonyant del sistema.
La primera és que algunes indústries agroalimentàries estan portant deliberadament a la misèria i a la dependència exterior a països que havien tingut o haurien pogut assolir una certa sobirania alimentària; casos flagrants són les corporacions que exploten el cafè, el cacau, el sucre i la soja.
La segona esquerda profunda és la de la banca. Molts dels nostres bancs i caixes, lluny d’afavorir el desenvolupament, financien empreses d’espoliació de recursos naturals en països pobres amb governs submisos o corruptes i financien negocis armamentístics o bèl·lics.
Doncs bé, per atacar el monòlit de poder, en aquestes dues esquerdes hi ha clavats dos potents tascons a l’abast dels nostres malls. Són el Comerç Just i la Banca Ètica. Dues bones eines pel reequilibri mundial.
Us convido aquest nou any 2008 a fixar-vos en una dels milers de fissures o en els centenars de tascons que ja hi ha instal·lats, i a picar amb constància amb el vostre mall. Semblarà una feina titànica, desigual, però recordeu que creure això es ja part del triomf del sistema dominant.
Feliç any nou, i que la força us acompanyi!
Publicat per Silvestre Entredàlies a 11:05 Cap comentari:
ESQUERDES,TASCONS I MALLS No és pas per esguerrar... | 0.817373 | curate | {"ca": 0.9691235059760956, "en": 0.008632138114209827, "es": 0.022244355909694556} | http://quecorrilaire.blogspot.com/2008/01/ |
macocu_ca_20230731_8_442410 | Activitat
Nobuhiro Suwa
Rescrits
Quan Nobuhiro Suwa s'adonà que "no podia parlar" de la tragèdia de la seva ciutat, va sentir el desig de fer un remake d' Hiroshima, mon amour. El resultat d'aquest projecte impossible és H/Story, una meditació sobre la memòria que, amb un profund sentit de la composició, mostra la difícil experiència creativa d'una actriu, i que confirma a Suwa com el principal cineasta de la seva generació.
1a Part H/Story, Nobuhiro Suwa, 2001, 111', 35mm
Crèdits | 0.69812 | curate | {"ca": 0.872651356993737, "en": 0.12734864300626306} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_296405 | Barcelona. Les Rambles. 1 Josep M. Folch i Torres davant del Liceu, sota el rètol de la Societat d’Atracció de Forasters, on treballà des del 1909 fins el 1919. Transcripció: Sdad. Atracción de Forasteros +Syndicat d’iniciative+ Renseignements gratuits aux touristes Rambla del Centro 30 | 0.499028 | curate | {"ca": 0.5830388692579506, "fr": 0.04240282685512368, "es": 0.3745583038869258} | https://fundaciofolchitorres.org/producte/fft-0070/ |
mc4_ca_20230418_2_233993 | Pablo d'Ors | ada castells | Cultura | El Punt Avui
Aquest llibre parteix d'un encàrrec de la doctora Sendino que, malalta de càncer, et demana que testimoniïs els últims dies de la seva vida ja que ella no té prou forces per continuar escrivint el seu diari. No et deu haver estat fàcil, un repte com aquest.
Aquest és el primer llibre que no neix d'un impuls de la imaginació i m'ho vaig prendre com un encàrrec pastoral. És un llibre netament espiritual i confessional, on explicito la fe. Era complicat perquè jo, fins ara, he estat conegut com a narrador. Tota la meva joventut vaig viure el conflicte entre la tasca sacerdotal i la literatura. M'he mogut entre l'arquetip religiós i l'artístic. En alguna ocasió, m'ho he explicant dient que la religió és la meva etapa diürna i la literatura, la nocturna, però no és cert perquè la fe també té les seves nits i la literatura té els seus moments lluminosos. Normalment la literatura ofereix una visió lúcida i despietada de la realitat. Sendino se muere vol ser això: lúcida i pietosa.
Deu haver estat dur.
L'escriptor ha de prendre nota de cada acte de la foscor, però s'ha de polir la mirada i sensibilitzar el cor i afinar l'oïda per captar la llum, que també existeix. Ara és molt necessària una narrativa de la llum, com la de Herman Hesse, Stefan Zweig... Ells obren portes a la llum.
I l'experiència com a capellà t'ajuda en aquest camí?
Jo sóc capellà hospitalari, m'estic a la casa del dolor, però també és la casa de l'amor. Hi ha gent que mor sola, però molta, la majoria, ho fa acompanyada dels seus éssers estimats i això s'ha d'escriure.
És cert que al final es fa justícia?
La mort ens sorprèn allí on estem i tal com has viscut és com et troba. En general no hi ha temps de canviar, però on no hi ha justícia biològica, hi pot haver justícia narrativa per donar noves claus de lectura d'una vida.
La mort és un tabú en les nostres societats hedonistes.
Sí, i això és un problema perquè impedeix viure la vida com s'hauria de viure, amb consciència del límit. Vivim en l'error i només la veritat ens fa lliures. Aquesta societat ens roba la mort, de fet, ens roba la vida. Des que treballo a l'hospital visc amb més qualitat i intensitat, amb més consciència del regal que tinc a les mans.
Deus haver sentit moltes vegades que Déu és injust.
Aquest és un crit universal en situacions extremes. És la gran pregunta de la teologia i de la vida: Per què Déu permet que patim? Però aquesta és una concepció molt ingènua i infantil de Déu. És un Déu intervencionista, no pas el Déu cristià que sempre actua humanament. S'assembla tant als homes, ens és tan proper, que ens costa acostumar-nos-hi. Ens sembla escandalós. A la pregunta: “Què fa Déu davant de tota aquesta injustícia?”, la meva resposta sempre és la mateixa: “T'ha fet a tu.” Tu ets el pal·liatiu en les adversitats i aquesta és la interpel·lació a què ens enfrontem al llarg de la vida.
Mirar el dolor a la cara és tot un repte.
D'acord, però el dolor té un nucli constructiu. El dolor pot ser viscut com un camí i no com un càstig. No podem fugir del dolor. No ens en podem amagar.
Creus que el teu llibre només el podran entendre persones creients?
No, és per a tothom que no tingui un prejudici anticristià. És per als buscadors.
Has tingut temptacions de convertir Sendino se muere en una novel·la?
Sí, i ho acabaré fent, però no serà el següent llibre. Jo ja tinc els meus llibres sobre l'amor i la bogeria. Ara em falta el de la mort, però el vull fer amb una empremta més còmica. No des del punt de vista del capellà, sinó des d'una òptica molt diferent.
En què t'ha ajudat ser sacerdot per escriure?
Sempre m'he mogut en contextos civils i m'ha interessat la frontera. Abans era a la universitat i ara a l'hospital, que és un lloc molt humà, espiritual i artísticament molt fecund, però és perillós perquè camines en la fulla de la navalla. Jo no pertanyo a cap grup. Per al món de la literatura, sóc el sacerdot i, en el món de l'església, sóc l'escriptor. L'avantatge és que sóc lliure i ningú no em molesta.
Ostres, ens ha passat el temps i havíem de parlar del teu avi, Eugeni d'Ors!
Per mi el meu avi és un estigma i una benedicció.
Cultura 21-06-2012, Pàgina 16 | 0.811895 | curate | {"ca": 0.993977354854252, "pt": 0.006022645145748013} | http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/550094-pablo-dors.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesCultura&utm_source=rss&utm_medium=mesCultura&utm_campaign=rss |
cawac_ca_20200528_0_3014 | SERVEI DE LLEURE
El Servei de Lleure ofereix activitats d’oci i temps lliure orientades a la promoció de la integració de les persones amb discapacitat intel·lectual a la comarca del Pla de l’Estany, amb l’objectiu principal de prevenir el deteriorament i mantenir les seves aptituds, incidint en les àrees funcionals, cognitiva, motora, emocional i de participació comunitària.
El servei està ubicat a la seu de la Fundació, tot i que es desenvolupen activitats a l’exterior i altres ubicacions per tal que aquest recurs no es converteixi en un recurs aïllat. Volem afavorir la relació amb l’entorn i utilitzar els recursos que ofereix l’entorn comunitari comarcal. | 0.783242 | curate | {"fr": 0.024132730015082957, "ca": 0.975867269984917} | http://www.fundacioestany.cat/ca-es/serveis/serveidelleure.aspx |
grup-elmon_ca_20230726_0_159491 | La consellera a l’exili, Meritxell Serret Aleu ha comparegut avui voluntàriament davant del Tribunal Suprem, acompanyada del seu advocat, Iñigo Iruín Sanz. Segons assegura el mateix tribunal, Serret ha comparegut amb la finalitat de posar-se a dispsoció de la Sala Penal que presideix Manuel Marchena per tal de regularitzar la seva situació processal de rebel·lia. Finalment, el jutge instructor, Pablo Llarena, n’ha dictaminat la llibertat i l’ha citada pel proper 8 d’abril a les 11 del matí per practicar-li la declaració indagatòria, amb les parts i el ministeri fiscal. El jutge l’obliga a estar localitzable en un telèfon i un domicili.
Segons ha informat ERC, la fins ara delegada del Govern davant la Unió Europea ha decidit tornar a Catalunya per continuar la lluita política contra la repressió i des de fa unes hores ja és a l’estat espanyol. “La diputada electa té la intenció de prendre possessió de l’acta que va obtenir a les eleccions del 14 de febrer i seguir fent política des del Parlament de Catalunya”, asseguren des d’ERC. La decisió de Serret,exiliada a Brussel·les des de 2017, respon a la voluntat de “mantenir la lluita contra la repressió contra l’independentisme i a favor de l’autodeterminació, fent política des de Catalunya i mirant d’obrir camí a la resta d’exiliats polítics”.
“La decisió estava molt meditada, penso que és la decisió correcta i el pas lògic en la meva lluita per contribuir a posar fi a la repressió contra l’independentisme de l’estat espanyol“, comenta. En aquests moments, es troba personada al Tribunal Suprem, a Madrid, on no prestarà declaració i es preveu que en les properes hores ja podrà ser a Catalunya.
L’exconsellera va ser processada pels delictes de malversació de cabals públics i desobediència, no obstant això, atès que fins ara no s’ha atribuït que el seu departament fes pagaments concrets per l’organització del referèndum de l’1-O, i ja que els processats que van ser jutjats en aquesta mateixa situació van ser condemnats per un delicte de desobediència i absolts de delicte de malversació, no s’havia cursat contra ella cap ordre europea de detenció després de la sentència del 14 d’octubre de 2019. Tot i això hi havia, però, una ordre nacional de detenció per prendre-li de declaració i continuar el procediment contra ella.
La pena prevista per al delicte de desobediència és de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic de fins a dos anys. Després del seu lliurament, la decisió del magistrat instructor , Pablo Llarena, ha estat la de citar-la per ser interrogada el proper 8 d’abril i amb la participació de la resta de les parts personades. Un cop citada, ha quedat en llibertat.
Puigdemont celebra el retrobament de Serret amb la família
L’expresident de Catalunya i líder de JxCat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest dijous que confia que el retrobament de Meritxell Serret amb la seva família “li compensi tota la injustícia patida”. En una piulada, el també eurodiputat ha desitjat “tota la sort del món” a l’exconsellera d’Agricultura, que ha tornat per sorpresa de l’exili. La republicana, que és diputada electa, ha assegurat que vol exercir políticament aquesta legislatura. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/meritxell-serret-es-lliura-a-marchena-225473/ |
macocu_ca_20230731_3_385321 | Atenció nens i nenes i famílies de l’escola! Ja tenim la setmana de Carnaval aquí i ja sabeu que són dies de disbauxa i gresca. Aquí us deixem les ordres del Rei Carnestoltes per la setmana vinent.Comencen dilluns i acaben divendres, no us despisteu, eh! Llegeix més»
Us informem que des del Pla Educatiu d’Entorn i amb el suport del PUNT ÒMNIA DE CERVERA, tornem a engegar formacions per pal·liar la bretxa digital. Iniciarem una nova formació el proper 17 de febrer i a l’espai de LA LLAVOR Aquesta vegada plantegem una proposta d’INICIACIÓ els... Llegeix més»
Busquem xerraires-projecte XERREM JUNTS a Guissona A finals de febrer engegarem el projecte XERREM JUNTS, una iniciativa de foment de l’ús social del català per a persones que volen aprendre l’idioma. El projecte Xerrem Junts promou la creació d’espais socials de trobada i comunicació de persones adultes en català. A... Llegeix més» | 0.768896 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_386212 | Avís Legal | Celler Comalats
VINYA I CELLER
COMALATS ALOSA
COMALATS ISARDA
COMALATS GAVERNERA
COMALATS ESPARVER
COMALATS CUPRUM
COMALATS BRISA
El present Avís Legal regula les condicions generals d’accés i utilització del lloc web accessible en l’adreça URL http://comalats.cat (d’ara endavant, el lloc web), que Celler Comalats posa a la disposició dels usuaris d’Internet.
Nom del titular: La Planeta Comalats S.L.
Domicili social: C/ Major 40
Població: Montoliu De Segarra
C.P. : 25217
C.I.F. : B17696238
Telèfon de contacte: 676293332
Correu electrònic: [email protected]
El lloc web facilita als usuaris del mateix l’accés a informació i serveis prestats per Celler Comalats a aquelles persones o organitzacions interessades en els mateixos.
3.- ACCÉS I UTILITZACIÓ DE LA WEB
4.- CONTINGUTS DE LA WEB
L’idioma utilitzat pel titular a la web serà el català. Celler Comalats no es responsabilitza de la no comprensió o enteniment de l’idioma de la web per l’usuari, ni de les seves conseqüències.
Celler Comalats podrà modificar els continguts sense previ avís, així com suprimir i canviar aquests dins de la web, com la forma en què s’accedeix a aquests, sense justificació alguna i lliurement, no responsabilitzant-se de les conseqüències que els mateixos puguin ocasionar als usuaris.
Es prohibeix l’ús dels continguts de la web per promocionar, contractar o divulgar publicitat o informació pròpia o de terceres persones sense l’autorització de Celler Comalats, ni remetre publicitat o informació valent-se para això dels serveis o informació que es posen a la disposició dels usuaris, independentment de si la utilització és gratuïta o no.
Els enllaços o hiperenllaços que incorporin tercers a les seves pàgines web, dirigits a aquesta web, seran per a l’obertura de la pàgina web completa, no podent manifestar, directa o indirectament, indicacions falses, inexactes o confuses, ni incórrer en accions deslleials o il·lícites en contra de Celler Comalats.
Tant l’accés a la web com l’ús inconsentit que pugui efectuar-se de la informació continguda en la mateixa és de l’exclusiva responsabilitat de qui ho realitza. Celler Comalats no respondrà de cap conseqüència, dany o perjudici que poguessin derivar-se d’aquest accés o ús. Celler Comalats no es fa responsable dels errors de seguretat, que es puguin produir ni dels danys que puguin causar-se al sistema informàtic de l’usuari (maquinari i programari), o als fitxers o documents emmagatzemats en el mateix, com a conseqüència de:
– la presència d’un virus en l’ordinador de l’usuari que sigui utilitzat per a la connexió als serveis i continguts de la web,
– i/o de l’ús de versions no actualitzades del mateix.
Celler Comalats no es fa responsable de la fiabilitat i rapidesa dels hiperenllaços que s’incorporin a la web per a l’obertura d’unes altres. Celler Comalats no garanteix la utilitat d’aquests enllaços, ni es responsabilitza dels continguts o serveis als quals pugui accedir l’usuari per mitjà d’aquests enllaços, ni del bon funcionament d’aquestes webs.
Celler Comalats no serà responsable dels virus o altres programes informàtics que deteriorin o puguin deteriorar els sistemes o equips informàtics dels usuaris en accedir al seu web o altres webs a les quals s’hagi accedit mitjançant enllaços d’aquesta web.
Són propietat de Celler Comalats, tots els drets de propietat industrial i intel·lectual de la web, així com dels continguts que alberga. Qualsevol ús de la web o els seus continguts haurà de tenir un caràcter exclusivament particular. Està reservat exclusivament a Celler Comalats, qualsevol altre ús que suposi la còpia, reproducció, distribució, transformació, comunicació pública o qualsevol altra acció similar, de tot o part dels continguts de la web, per la qual cosa cap usuari podrà dur a terme aquestes accions sense l’autorització prèvia i per escrit de Celler Comalats.
7.- POLÍTICA DE PRIVADESA I PROTECCIÓ DE DADES
Celler Comalats garanteix la protecció i confidencialitat de les dades personals, de qualsevol tipus que ens proporcionin les nostres empreses clients d’acord amb el que es disposa en la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de Desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
Totes les dades facilitades per les nostres empreses clients a Celler Comalats o al seu personal, seran inclosos en un fitxer automatitzat de dades de caràcter personal creat i mantingut sota la responsabilitat de Celler Comalats, imprescindibles per prestar els serveis sol·licitats pels usuaris.
Les dades facilitades seran tractats segons el Reglament de Mesures de Seguretat (Reial decret 1720/2007 de 21 de Desembre), en aquest sentit Celler Comalats ha adoptat els nivells de protecció que legalment s’exigeixen, i ha instal·lat totes les mesures tècniques al seu abast per evitar la perduda, malament ús, alteració, accés no autoritzat per tercers. No obstant això, l’usuari ha de ser conscient que les mesures de seguretat en Internet no són inexpugnables. En cas en què consideri oportú que se cedeixin les seves dades de caràcter personal a altres entitats, l’usuari serà informat de les dades cedides, de la finalitat del fitxer i del nom i adreça del cessionari, perquè del seu consentiment inequívoc sobre aquest tema.
En compliment de l’establert en la RGPD, l’usuari podrà exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Per a això deu contactar amb nosaltres en [email protected]
8.- LEGISLACIÓ APLICABLE I JURISDICCIÓ COMPETENT
El present Avís Legal s’interpretarà i regirà de conformitat amb la legislació espanyola. Celler Comalats i els usuaris, amb renúncia expressa a qualsevol altre fur que pogués correspondre’ls, se sotmeten al dels jutjats i tribunals del domicili de l’usuari per a qualsevol controvèrsia que pogués derivar-se de l’accés o ús de la web. En el cas que l’usuari tingui el seu domicili fora d’Espanya, Celler Comalats i l’usuari, se sotmeten, amb renúncia expressa a qualsevol altre fur, als jutjats i tribunals del domicili de Celler Comalats.
©2018 Celler Comalats | Disseny: Mostassa Estudi
Aquesta pàgina utilitza cookies i altres tecnologies per millorar l'experiència dels usuaris. Més informació. | 0.800699 | curate | {"sv": 0.0045841519318926, "en": 0.013261296660117878, "id": 0.002455795677799607, "nl": 0.002783235101506221, "ca": 0.964800261951539, "es": 0.0091683038637852, "fr": 0.00114603798297315, "ru": 0.0018009168303863784} | https://www.comalats.cat/avis-legal/ |
mc4_ca_20230418_8_1531 | Activitats de lleure estiu 2018
Ets aquí:Activitats de lleure estiu 2018
Divendres, 06 abril 2018 12:17
Casals d’Estiu, Esportiu, Jovestiu i Tecnològic
Les regidories d’Esports, Infància i Joventut; i de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ofereixen quatre propostes d’activitats d’estiu d’educació en el lleure per a infants i joves de 3 a 16 anys (pdf). Les activitats es concentren de dilluns a divendres, del 2 de juliol al 31 d’agost (i el Casal d’Estiu del 25 de juny al 7 de setembre). Els participants gaudiran de l’acompanyament i suport educatiu d’un ampli equip de monitores i monitors.
Les inscripcions per als quatre casals per a empadronats al municipi són del 9 al 20 d’abril, en línia o bé presencialment de dilluns a divendres (10-13 h): Casa Lila de Platja d’Aro (Casal d’estiu), Palau d’Esports i Congressos de Platja d’Aro (Esportiu i Jovestiu) i a l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament (Tecnològic). I si hi ha disponibilitat, per a no empadronats del 25 al 30 d’abril (Esportiu i Tecnològic) i el 30 i 31 de maig (Casal d’Estiu i Jovestiu). Les places són limitades i es mantenen els mateixos preus que l’any anterior. Simultàniament es poden sol·licitar les beques municipals per al Casal d’Estiu i el Jovestiu adreçades a les famílies empadronades i amb residència efectiva al municipi.
El Casal d’Estiu s’adreça a infants de 3 a 12 anys (nascuts 2006-2014). L’oferta de juny i setembre es concentra a la Pineda de Riuet de Platja d’Aro (9-14 h), però sense servei de menjador. L’activitat de juliol i agost amplia seu a l’Institut Ridaura de Castell d’Aro, amb la possibilitat de servei de menjador (fins 16 h), també per dies esporàdics. Inscripcions per mesos i/o darrera setmana de juny i primera de setembre. El Casal Esportiu per a noies i nois de 8 a 15 anys (nascuts 2003-2010), es desenvolupa els matins (9-14 h), majoritàriament a l’aire lliure amb activitats a l’entorn del mar i en el medi natural, i també al Palau d’Esports i Congressos de Platja d’Aro i a la Sala Polivalent de Castell d’Aro. Inscripcions per mesos.
El nou Casal Jovestiu és a noies i nois de 13 a 16 anys (nascuts 2002-2005), matins (9-14 h) al Palau d’Esports i Congressos de Platja d’Aro, i les inscripcions són per mesos. El Casal Tecnològic per a joves de 12 a 16 anys (nascuts 2002-2006) es fa a la Masia Bas de Platja d’Aro, i s’amplia enguany a tot l’agost, les inscripcions però també poden ser per setmanes, ja que cadascuna té una temàtica independent.
Oferta municipals d'activitats de lleure-Estiu 2018
Quatre propostes municipals per a infants i joves de 3 a 16 anys
Casal d’Estiu, Casal Esportiu, Jovestiu (novetat!) i Tecnològic (ampliat fins a l’agost)
Inscripcions empadronats i sol·licitud de beques: del 9 al 20 d'abril
Informació i inscripcions: pdf
Llegir 1936 vegades
Més en aquesta categoria: « Nou Punt de Voluntariat Presentació de Valor Humà » | 0.794976 | curate | {"ca": 0.9895833333333334, "pt": 0.010416666666666666} | http://ciutada.platjadaro.com/item/3553-activitats-de-lleure-estiu-2018 |
wikipedia_ca_20230401_0_687219 | Riu Lule
El Riu Lule (en lule sami: Julevädno; en suec "Lule älv" o Luleälven) és un riu important de Suècia, que neix al nord del país i que flueix en direcció sud-est durant fins a arribar al golf de Bòtnia, a Luleå. Amb una conca hidrogràfica de 25.240 km² (750 km² dels quals situats a Noruega), és el segon riu més llarg per l'àrea o la longitud de la conca hidrogràfica al comtat de Norrbotten (després del riu Torne i molt lleugerament per davant del riu Kalix), però és el més gran per cabal mitjà.
El riu és una font important d'energia hidroelèctrica, amb important centrals com la de Porjus i la Harsprånget de 977 MW, comissionada el 1952 i ampliada el 1983 per convertir-se en la central hidroelèctrica més gran del país.
El riu fou utilitzat àmpliament fins als anys vuitanta, per a transportar troncs de fusta que flotaven riu envall fins a arribar a Luleå, on eren processats. Hi ha diversos ràpids importants al llarg del riu, en particular les Cascades Stora i els de Porjus i Harsprånget, on avui dia hi ha les centrals hidroelèctriques homònimes.
Durant els segles XIX i XX, el riu va ser designat com a línia defensiva contra una possible futura invasió de l'Imperi Rus i, posteriorment, de la Unió Soviètica. Tot i que avui en dia ja no s'utilitzen, la majoria encara es conserven al llarg de tota la longitud del riu, culminant amb la fortalesa de Boden a la ciutat de Boden. La majoria d'aquestes fortificacions i búnquers ja no s'utilitzen avui dia.
El riu Lule Major (vegeu més avall) comença prop de Sårjåsjaure, a les muntanyes a l'oest de Gällivare. L'aigua flueix al llac Virihaure, que també recull aigua del Kerkevare (a través del Kettaurejokk ) i de l'Alkajaure (a traves del Millätno). El riu Tukejokk també s'uneix al Lule al mateix llac. Deixant el Virihaure al nord, el riu arriba al llac Vastenjaure després de perdre 32 metres d'altitud en una distància de 2,2 km. Després flueix pel Vuojatätno fins als llacs Kutjaure i Luoktanjarkajaure, recollint aigua d'altres llacs del parc nacional de Sarek, com ara del Salohaure, i d'altres situats al llarg de la frontera amb Noruega. Hi ha nombroses cascades i ràpids al riu. El més conegut, de ràpid, és el Stora Sjöfallet, situat al final del llac Akkajaure, on l'aigua cau 39,6 m des del Kårtjejaure fins al Langasjaure. En aquest mateix llac, el Vietasajokk s'uneix al Lule. El llac més gran de tot el riu és el Stora Lule träsk. Aquí el riu arriba al bosc, i després del llac s'hi uneix el riu Muddus, del Parc Nacional homònim. Al cap de 75 metres, prop del poble de Vuollerim, el riu conflueix amb el Lule Menor (un afluent del major). El Lule passa el Porsiforsen (25 m sobre 2 km), Edefors i Hedens fors. Desemboca al mar Bàltic a través del Bälingefjärden i del Lulefjärden.
Altres rius de la conca hidrogràfica del Lule amb una longitud superior a 100 km són: el riu Negre (Suècia), el Flarkån, el Lule Menor, el Pärl, el Rissajåkkå, el Vietasätno i el Bodträskån. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=687220 |
mc4_ca_20230418_1_281683 | Biblioteca Josep Fontbernat i Verdaguer Bescanó 972440720
Biblioteca Josep Janés Hospitalet del Llobregat, L' 934492886
Biblioteca Josep Jardí Sta. Perpètua de Mogoda 935606222
Biblioteca Josep Laporte Barcelona 934335040
Biblioteca Josep Lladonosa i Pujol Alguaire 973756816
Biblioteca Josep M. de Garganta St. Feliu de Pallerols 972444011
Biblioteca Josep Mas Carreras Navàs 938204973
Biblioteca Josep Mateu i Miró Castellbisbal 937721466
Biblioteca Josep Pla St. Pere de Ribes 938115782
Biblioteca Josep Pont i Gol Palau d'Anglesola, El 973710804
Biblioteca Josep Riera de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Girona 972412895
Biblioteca Josep Roca i Bros Abrera 937700881
Biblioteca Josep Soler Vidal Gavà 932639230
Biblioteca Judicial de Barcelona comarques Sabadell 937458111
Biblioteca Julià Cutiller Llagostera 972830008
Biblioteca Just M. Casero Girona 972211370
Biblioteca L'Atlàntida Arbeca 973160008
Biblioteca l'Escorxador St. Celoni 938673313
Biblioteca L'Esqueller St. Pere de Torelló 938509939
Biblioteca La Bòbila Hospitalet del Llobregat, L' 934807438
Biblioteca La Cooperativa Centelles 938810334
Biblioteca La Cooperativa Malgrat de Mar 937619032
Biblioteca La Florida Hospitalet del Llobregat, L' 934470222
Biblioteca La Grua Montmeló 935720583
Biblioteca La Muntala St. Vicenç de Montalt 937912372
Biblioteca La Sagrera - Marina Clotet Barcelona 933408675
Biblioteca La Serra Sabadell 937263468
Biblioteca Laboratoris Lacer S.A. Barcelona 934465300
Biblioteca Lambert Mata Ripoll 972700711
Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras Barcelona 934493107
Biblioteca Les Roquetes Barcelona 932768785
Biblioteca Les Voltes St. Vicenç dels Horts 936560663
Biblioteca Llefià - Xavier Soto Badalona 933832970
Biblioteca Lloreda Badalona 933873175
Biblioteca Lluís Barceló i Bou Palamós 972600708
Biblioteca Lluís Millet i Pagès Aiguafreda 938442201
Biblioteca M. Serra i Moret Pineda de Mar 937623796
Biblioteca Manuel de Pedrolo St. Pere de Ribes 938964020
Biblioteca Marc de Cardona Cardona 938684938
Biblioteca Marc de Vilalba Cardedeu 938711417
Biblioteca Marcel·lí Domingo Tortosa 977445566
Biblioteca Margarida de Montferrat Balaguer 973443410
Biblioteca Maria Aurèlia Capmany St. Boi de Llobregat 936306463
Biblioteca Marià Vayreda Olot 972261148
Biblioteca Maria-Mercè Marçal Torregrossa 973170865
Biblioteca Marian Colomé Gavà 936383661
Biblioteca Màrius Torres Vinaixa
Biblioteca Marquès d'Olivart Borges Blanques, Les 973142418
Biblioteca Marquès de Remisa St. Hipòlit de Voltregà 938571627
Biblioteca Marta Mata Cornellà de Llobregat 934800602
9101112131415<<< | 0.680524 | curate | {"ca": 0.8453729012104647, "es": 0.07262787973447872, "eu": 0.010933229207340881, "it": 0.033971105037094884, "en": 0.015618898867629832, "vi": 0.015228426395939087, "uk": 0.006247559547051933} | http://www.terracatalana.cat/catalunya/biblioteques/8/ |
mc4_ca_20230418_15_382147 | Com fer un certificat energètic pas a pas - Lloguer Segur
Home Blog Com fer un certificat energètic pas a pas
Com ja saps, per llogar un habitatge, entre els diferents documents que s’exigeixen, es troba el Certificat d’Eficiència Energètica. Tot i que és un document cada vegada més conegut entre els propietaris, encara hi ha molts dubtes. Perquè evitis possibles problemes, en aquesta entrada t’expliquem tot el que has de saber sobre aquest certificat.
TOT EL QUE HAS DE SABER SOBRE EL CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
El certificat d’eficiència energètica és un document oficial que informa el consum i les emissions de CO2 produïdes en un immoble. A l’igual que passa amb els electrodomèstics, la classificació es fa amb lletres; des de la A (molt eficient) fins a la G (molt poc eficient). Aquesta classificació el que ens ve a explicar és que com més s’acosti la lletra que té el nostre immoble a la “A” més eficient serà i per tant menys despesa produirà, mentre que si aquesta és pròxima a la “G” ens indicarà que la habitatge té un alt consum.
Són molts els propietaris que, quan van a llogar un pis, es pregunten com fer un certificat energètic. En primer lloc, has de saber que aquest document només el pot expedir un tècnic especialitzat.
Un arquitecte o un enginyer visiten el teu habitatge per prendre mesures, comprovar l’aïllament, els sistemes de calefacció i, fins i tot, la façana de l’habitatge. A partir d’aquestes mesures, i utilitzant uns càlculs específics d’assignar una lletra a la qualificació energètica del teu habitatge.
Què fer quan ja es té el certificat? Fàcil! un cop tinguis expedit el certificat d’eficiència energètica, has de registrar-lo. Aquest procediment, varia depenent de la comunitat autònoma. Encara que en la majoria dels territoris es pot fer de manera telemàtica, hi ha altres, com Extremadura o Aragó, on l’hauràs de registrar de manera presencial. L’ideal per a aquest procés, és que ho faci el mateix certificador, d’aquesta manera, tindrem la garantia de que tot està fet de forma correcta i que la comunitat autònoma ho té registrat de manera efectiva, a més, hi ha registres que ens sol·liciten dades molt especifiques que el tècnic sabrà omplir millor que nosaltres.
HE DE PAGAR?
Per descomptat, el certificat d’eficiència energètica és un document pel qual has de pagar. És important que tinguis molt de compte amb les ofertes que et puguis trobar, especialment a internet. Assegura’t que la persona que t’ho farà és un tècnic especialitzat, i que compleix amb els requisits exigits per les institucions, perquè de comptar amb un certificat no vàlid, o erroni, pots tenir d’acabar pagant una multa i aquestes són quantioses.
Si has consultat en diversos llocs el preu aproximat d’obtenir el certificat energètic d’un habitatge de lloguer, has de saber que aquest varia en funció de les característiques de l’habitatge. En general de mitjana, per a un habitatge tipus d’uns 80/90 m2 té un cost d’uns 120 €, mentre que els xalets solen tenir un preu lleugerament superior. El mateix passa amb els locals comercials de lloguer, aquells amb molts metres quadrats, tenen un cost superior, també a causa de la complexitat a l’hora de realitzar la inspecció i mesuraments.
En quant al seu registre, hi ha variacions depenent del territori en el qual et trobis. El registre en algunes regions és gratuït (Andalusia, Aragó, Canàries, Cantàbria, Madrid, Navarra, País Basc i Ceuta). A la resta, la quantia varia des dels 9 euros de les Illes Balears als gairebé 30 de Castella i Lleó.
RECORDA MOSTRAR
Quan promocions teu habitatge, cal que l’etiqueta energètica aparegui visible en tots els anuncis. Així que quan vagis a realitzar qualsevol operació, lliura la documentació a l’agència o portal immobiliari. Tanmateix, si decideixes llogar de forma particular, lliura una còpia del certificat a l’inquilí juntament amb el contracte. Tenir el certificat energètic d’un habitatge que es vulgui llogar és obligatori, així com promocionar informant de l’etiqueta energètica de l’habitatge. Si no disposes d’ell i no segueixes les indicacions pots enfrontar-te a multes que oscil·len entre els 300 € i els 6.000 €
Per quins motius em poden multar?
Si no es té el certificat energètic en vigor
Si s’anuncia l’habitatge de lloguer sense la informació energètica
Tenir el certificat energètic caducat
Si el certificat energètic no conté la informació correcta
No registrar el certificat
No facilitar el certificat energètic als arrendataris
La falsificació de l’etiqueta energètica
Tens algun dubte de com fer un certificat energètic? Pregunta!
Previous articleConsells pràctics per reformar el teu pis de lloguer
Next articleClaus per desinfectar i netejar el teu pis de lloguer i evitar contagis
Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA. + set = 13 | 0.786485 | curate | {"fr": 0.022712933753943218, "ca": 0.9360672975814932, "es": 0.0185068349106204, "ja": 0.0031545741324921135, "pt": 0.00694006309148265, "en": 0.012618296529968454} | http://blog.lloguersegur.cat/com-fer-un-certific-energetic-pas-a-pas/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_73502 | Xavi Hernández, entrenador del Futbol Club Barcelona, ha despertat la indignació de l’Agrupació Esportiva Ceuta, el rival dels blaugranes als vuitens de final de la Copa, i del futbol humil i modest. No han agradat gens les seves declaracions sobre aquest equip quan va valorar el sorteig i va assegurar que “per primera vegada des que entreno el Barça ha tingut sort en un sorteig”. En un primer moment, aquestes declaracions no van agradar entre els culers, ja que van considerar que era una excusa per justificar les eliminacions anteriors en altres tornejos. Posteriorment, però, també s’ha vist que aquestes paraules tampoc no han fet gens de gràcia al Ceuta.
El Ceuta es queixa de les paraules de Xavi
L’entrenador de l’equip africà, José Juan Romero, ha assegurat a la Cadena SER que “no ha estat gaire afortunat el seu comentari”. Ha dit que no li ha agradat “a ningú” del Ceuta i ha lamentat que hagi fet servir aquesta expressió: “Ho podria haver dit d’una altra manera”. Per defensar-se, Romero ha volgut defensar que ells també han tingut “sort”, perquè enfrontar-se a un rival de l’entitat del Barça els donarà una motivació extra: “No anirem al partit a demanar samarretes, anirem a totes. Quan acabi el partit, ja veurem qui ha tingut més sort. Ell no deu saber com ens costa a equips com el nostre arribar a aquestes situacions. Ell ha tingut un camí molt més fàcil”.
El Barça i el Madrid, al centre de la polèmica extraesportiva durant la Copa
Aquesta polèmica arriba poc després d’un cas molt similar protagonitzat per Carlo Ancelotti, entrenador del Reial Madrid, tot i que les paraules de l’italià van ser molt més incendiàries que les de Xavi. Per queixar-se de l’estat de la gespa del camp del Cacereño, on els merengues van disputar el darrer partit de Copa, Ancelotti va assegurar que allò “no era futbol”. Les declaracions de Xavi, en canvi, poden ser molt més defensables, ja que el tècnic egarenc té raó quan diu que ha tingut sort, perquè li podria haver tocat un equip de Primera Divisió que, objectivament, hauria de ser millor que el Ceuta, que juga a la Primera RFEF, tercera categoria del futbol estatal. | 1 | perfect | {"ca": 0.9802166745171926, "es": 0.019783325482807347} | https://monesport.cat/barca/club/xavi-hernandez-copa-ceuta-sort-indignacio-283999/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_18930 | Per els valencians i illencs substituir catalunya per el respectiu.Resultat segons el CEO a catalunya, finals de 2015.
Posar la regió per sobre de la pàtria em sembla una actitud molt provinciana, tu quan surts a l'estranger no ets un madrileny, valencià o andalús; ets un espanyol. I això, que primer que tot espanyol i després la resta (poble, comarca, regió, continent...)
You are hard droug. | 0.70059 | curate | {"ca": 0.951530612244898, "en": 0.04846938775510204} | |
crawling-populars_ca_20200525_28_75516 | KIMbcn és una fundació que té com a objectiu contribuir a la millora de la competitivitat i el progrés tecnològic de les empreses
Dia: 14 de juny
Hora: de 8.30 a 14.00 hores
Lloc: Palau Macaya, Barcelona
KIMconference és un conegut esdeveniment internacional sobre transferència del coneixement, destinat a descobrir i compartir noves idees sobre innovació, finançament, comercialització i internacionalització.
En aquesta ocasió, la KIMconference 2016 "Innovation as business growth driver" se celebrarà al Palau Macaya de Barcelona dia 14 de juny. L'objectiu de la trobada és debatre sobre com generar solucions innovadores per a empreses pel que fa al seu finançament, valorització i comercialització tecnològica; generació de nous models de negoci i l'apertura d'espais de networking que permetin el creixement.
La llengua vehicular de la trobada serà l'anglès. Aquesta trobada comptarà amb ponents de reconegut nivell i les sessions plenàries se celebraran en un format interactiu. Consulteu més informació.
La Fundació KIMbcn
KIMbcn és una fundació que té com a objectiu contribuir a la millora de la competitivitat i el progrés tecnològic de les empreses. Contribueix als seus objectius fundacionals mitjançant la prestació de serveis especialitzats relacionats amb l'avaluació del nivell tecnològic de les empreses; l'aplicació de la transferència tecnològica i la introducció de nous productes i serveis als mercats; l'aplicació i transferència de tecnologia vinculada a qüestions financeres o participatives; la divulgació de noves tecnologies científiques; l'organització d'exposicions, conferències, col·loquis i seminaris, etc.
Data de publicació: 09/05/2016
« Torna enrere - Arxiu de notícies | 0.816881 | curate | {"ca": 0.9840425531914894, "es": 0.015957446808510637} | : /Seccions/Transferencia/Innovacio-i-transferencia/Arxiu/KIMconference-2016-Innovation-as-business-growth.cid442045 |
naciodigital_ca_20220331_0_403902 | El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, està "segur que els separatistes perdran suport" a les eleccions catalanes del 21-D, perquè "la gent a Catalunya ha vist que els separatistes no poden complir les seves promeses". "Van prometre que Europa els sostindria, però cap país ha fet tal cosa. Van prometre que una separació d'Espanya no tindria conseqüències econòmiques, però més de 2.000 empreses han abandonat Catalunya. Estic convençut que els catalans trauran les seves conclusions a l'hora de les eleccions", argumenta Rajoy en una entrevista al diari alemany Handelsblatt.
Encara que també deixa clar que no té un pla B, sinó que el seu "únic pla" és "vetllar perquè el futur Govern compleixi amb la llei", no avança si estaria disposat a tornar a aplicar l'article 155 de la Constitució: "No ens posem en el pitjor dels casos. Hem aplicat per primera vegada en 40 anys de democràcia l'article 155 i només perquè el Govern català se l'ha buscat".
Rajoy rebutja "rotundament" que a Espanya hi hagi "presos polítics" i explica que "s'acaba a la presó per un comportament que viola la llei", no per una ideologia. Això sí, rebutja valorar l'impacte polític de la presó dels exconsellers catalans i es limita a dir que com a cap de l'executiu respecta les decisions dels tribunals.
Suport de la Unió Europea
D'altra banda, titlla de "fonamental" el suport de la UE al seu govern davant el procés independentista, i recalca que aquest es dirigeix "no només contra Espanya sinó contra tot Europa, perquè atempta fonamentalment contra valors europeus com l'estat de dret o els drets de les minories ".
És més, explica que "totes les activitats per al suport a la independència de Catalunya" es van canalitzar en xarxes socials per les mateixes vies que altres moviments antieuropeus, com el Brexit o el "populisme d'extrema dreta". Segons diu, en els comptes espanyols de Twitter implicades només un 3 per cent dels perfils són veritables, i entre els falsos un 50 per cent estan registrats a Rússia i un 30 per cent a Veneçuela. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/142582/rajoy-evita-aclarir-si-tornara-aplicar-155-despres-eleccions-catalanes |
mc4_ca_20230418_0_314625 | Enguany, com era d’esperar, estem vivint una temporada castellera farcida de diverses polèmiques que estant animant la majoria de tertúlies, tant les que es duen a terme entre castellers i aficionats a peu de carrer, com les dels diferents programes especialitzats de ràdio i televisió.La majoria han tingut com a tema central el cartell de colles participants en les diades més tradicionals i importants del calendari. Les actuacions de la Bisbal, Sant Fèlix, l’Arboç, Santa Tecla i, fins i tot, darrerament, la de la Mercè, han estat notícia i motiu de controvèrsia per si actuarà aquesta colla o tal altra.En aquests temes de conflicte verbal ha aparegut un fenomen nou en el món casteller, i copiat del futbol, els grups mediàtics defensors d’un territori o d’un altre, al més pur estil de la central lechera de Florentino Pérez, o dels mitjans afins al Barça de Guardiola.L’invent cal atribuir-lo al Josep Torreño, un casteller dels verds, que, a més, presenta un programa a Ràdio Olèrdola i que, mig en conya, es va començar a referir als periodistes i cronistes castellers de l’àrea del Camp de Tarragona amb el divertit terme de la central chartreusera, amb una clara al·lusió a aquest elixir.Evidentment, la rèplica no ha tardat a arribar, i també existeix el grup de periodistes de l’àrea del Penedès i del Garraf que es comença a conèixer com la caverna mediàtica verda, i que és acusat pels castellers i aficionats vallencs o tarragonins de tractar amb massa condescendència, els Castellers de Vilafranca sobretot, però també els Minyons de Terrassa o els Capgrossos.
Són molts els temes en què les postures de la central chartreusera i dels seus oponents són contràries i que, al més pur estil de Punto pelota, s’han debatut acaloradament. De vegades, però, els castellers de les colles es molesten per l’opinió d’algun periodista, ja que en una tradició tan apassionada la pell dels seus protagonistes és molt fina, i potser falta desdramatitzar-ho tot plegat una mica.I darrerament n’hem tingut un altre exemple, la copa Mumbai. Resulta que els Castellers de Vilafranca viatgen a l’Índia, on participaran de la meravellosa festa dels govindes, que realitzen estructures molt complicades i complexes similars als castells. Doncs resulta que alguns cronistes afins als verds ho han venut com la copa Mumbai, una competició entre les dues tradicions, totalment impensable i difícil de mesurar, un tema que al sud ha causat perplexitat.
La peça de roba en qüestió ha generat debat i controvèrsia en el món casteller per dos motius. El primer perquè, més que una camisa, és més aviat un polo, i el segon per les vuit estrelles que van situades damunt de l’escut, que commemoren els vuit concursos de castells guanyats pels vilafranquins al llarg de la seva història.Pel que fa a l’estil, més polo que camisa, que ha estat bastant criticat pel sector més tradicionalista del món casteller, més defensor de la camisa de tota la vida, personalment no tinc res a dir, em sembla més còmoda i pràctica, i no em suposa cap inconvenient acceptar les innovacions que puguin aparèixer en aquest aspecte o en qualsevol altre, sempre que es demostri la seva utilitat i millora.Però el que més m’ha sobtat, al més pur estil de les seleccions nacionals de futbol que han guanyat algun Mundial, és la inclusió de les vuit estrelles damunt de l’escut de la colla.
En primer lloc, com a tarragoní i defensor del Concurs, m’omple d’orgull que una colla forana faci aquest homenatge al certamen biennal de la ciutat, ja que no deixa de ser una manera de reconèixer la màxima importància de la cita tarragonina en el panorama casteller. Els tres darrers caps de colla dels de Cal Figarot guanyadors dels últims concursos, el David Miret, el Lluís Esclassans i el Francesc Moreno «Melilla», presents en l’acte, van declarar que «és un orgull portar brodades les estrelles perquè sabem el que ha costat guanyar-les».Aquest fet i aquestes declaracions no són més que la constatació de la deriva cap a l’esportivització que estant experimentant, intencionadament, els verds en els darrers anys, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima motivació en totes les seves actuacions. Pot resultar més o menys criticable, però els resultats, a la vista estan de tot el món casteller. Aquí, avui, no hi entraré, és un debat força interessant però bastant complex.Però m’agradaria ressaltar un fet força contradictori, les dues colles que, a dia d’avui, estan en millor forma, ja veurem com acaba la temporada, Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa, representen dues postures bastant allunyades respecte al Concurs. Uns exhibeixen orgullosos les vuit estrelles i els altres no hi volen participar, realment sorprenent. És possible un Concurs amb els Minyons? Espero poder oferir-vos aviat un article al respecte.
Molt s’ha parlat les darreres setmanes de la diada castellera de la Bisbal del Penedès, ja que, a aquestes alçades de temporada, encara no se sap quin cartell tindrà enguany.S’han pogut sentir tot tipus de rumors, des de què enguany no hi ha pressupost per poder mantenir una diada amb les colles grans, fins a que, simplement, es tracta d’una estratègia per poder negociar el catxet a la baixa de les colles participants, ja que, darrerament, la despesa de la diada s’havia disparat exageradament , passant perquè la diada de l’actual temporada presentaria un cartell format per colles mitjanes i petites de l’àrea del Penedès i els seus voltants, o fins i tot, mantenint les colles grans, però només dues.Tot i així, els més preocupats pel resultat final d’aquest “culebrón” casteller, a banda dels aficionats locals i de tot el món casteller, són les colles que darrerament tenen marcada amb una x al calendari aquesta diada, perquè és important i clau en la seva trajectòria de la temporada, és a dir, Castellers de Vilafranca, Colla Joves de Valls i Colla Vella de Valls.I és que, una mica espantats pels rumors que arriben, i potser també perquè, encara, ningú amb poder decisori del consistori bisbalenc s’ha posat en contacte amb ells, les colles afectades estan buscant alternatives per si de cas es compleixen els pitjors pronòstics. I és que la diada de la població penedesenca està molt ben situada estratègicament en el calendari casteller, a quinze dies de Sant Fèlix.
Tot i així, seran fonamentals totes les mesures que es puguin prendre per afavorir un ràpid i àgil desenvolupament de la diada: quatre o cinc rondes sense repetició, adoptar, potser, la limitació del Concurs dels dos peus desmuntats per a cada intent, i que les colles estiguin per la feina quan arribi el eu torn d’actuació.L’edició d’aquesta diada enguany, però, no deixarà de ser un examen per a les cinc participants, ja que segons el seu resultat final, no només a nivell de registres castellers, sinó també en quant a durada i ritme, provocarà que aquest model pugui tenir continuïtat o no.
En definitiva penso que, amb la clara intenció de millorar el màxim possible tots els ingredients d’aquesta cita castellera, s’ha optat per aquesta fórmula que incrementa, clarament, les motivacions de tots els participants, per buscar un resultat final que situï la plaça de Tarragona, la diada del primer diumenge i les festes de Santa Tecla, cada vegada més, com un punt de referència obligada en tot el món casteller. Esperem que tots els castellers i aficionats ho puguem gaudir.Article publicat al Diari de Tarragona el 21 de maig de 2011, que he ampliat un xic.
Darrerament, s’estan posant de moda els canvis en el format de les diades castelleres, amb el lloable objectiu d’intentar agilitzar-les per fer-les més suportables, tant al públic com als castellers.Ja fa algunes temporades que, en algunes places on actuen quatre colles o més, s’ha optat pel sistema de quatre rondes sense repetició, amb opció d’una cinquena de millora si alguna agrupació no ha completat tres castells. La pionera en això dels canvis, si no estic equivocat, crec recordar que va ser la diada de Sant Magí a Tarragona, per motius evidents.I és que, des que a la capital tarragonina hi ha quatre colles, i amb les particularitats d’aquesta diada, on les formacions han de canviar d’ubicació cada vegada que aixequen un castell, es van intentar buscar solucions. I la veritat és que la van encertar de ple, perquè la fórmula actual funciona, i s’ha traslladat, com dèiem abans, a altres diades, com la del Mercadal a Reus, o la del Primer Diumenge de Festes a Tarragona.
El Concurs també va ser innovador en aquest tema, quan va optar per les rondes sense repetició, sis en una primera instància i cinc en l’actualitat. En aquest esdeveniment biennal hi trobem, també per motius evidents, l’altre invent per agilitzar diades, les rondes conjuntes, que antigament, al segle XIX, també s’utilitzaven amb èxit.Tarragona ha tornat a ser pionera, i ha començat a aplicar aquest sistema fora del Concurs; el passat Sant Jordi va ser la prova de foc, que es va superar amb escreix, i ara també ho volen tastar els vallencs, que faran servir la diada de Completes per posar-ho en solfa.Aquest sistema s’ha demostrat força operatiu i vàlid per a diades de poc compromís casteller, però, per a les diades de màxims, resulta més efectiu el de rondes sense repetició, que també ha demostrat sobradament la seva eficàcia, i que diades com Sant Fèlix, Santa Úrsula i d’altres, haurien d’adoptar sense por.El sistema de tres rondes amb repetició ha quedat obsolet, per lent, poc operatiu, perquè afavoreix a les colles “infractores”, o sigui, les que fallen en els seus intents, i perquè de vegades resulta poc entenedor per al públic i per als mateixos castellers, ja que en algunes ocasions ningú sap a qui li toca actuar.No estaria de més que les colles, potser a través de la Coordinadora, pactessin, sense recances, optar pel sistema de quatre rondes sense repetició per a totes les diades importants i susceptibles de tenir una llarga durada. M’atreveixo, fins i tot, a proposar l’eliminació de la cinquena ronda de millora, si una colla falla dues vegades, doncs es queda amb dos castells i no passa absolutament res. No hem d’oblidar que, a banda de les rondes de castells, tenim les rondes de pilars, que en les grans cites resulten ser força productives.I si de veritat fóssim tots valents, encara tenim l’opció de limitar a dos els peus desmuntats, una altra mesura que el Concurs ha demostrat, fantàsticament bé, que funciona i és efectiva. No entenc la por de les colles; les condicions, d’inici, podrien ser les mateixes per a tothom, i si una colla té un dia dolent, mala sort, els espectadors i els castellers de les altres colles a plaça no tenen perquè pagar la inoperància d’aquesta colla, i definitivament tots sortiríem molt beneficiats, sobretot en l’hora d’anar a dinar o sopar, més adient per a la nostra afamada dieta mediterrània.Article publicat en el Diari de Tarragona el dissabte, 14 de maig de 2011, però que he ampliat i completat una mica.
Déu n’hi do tot el que s’està parlant, i el que és parlarà encara, dels quatre clàssics. Jo també vull aprofitar per aportar el meu humil granet de sorra al tema futbolístic del mes i, segurament, de la temporada.D’entrada, com a culé lleugerament pessimista que sóc, he d’admetre que, com diu un d’aquells que surt a l’APM, estic una mica cagat! I és que, tot i la manifesta superioritat futbolística del conjunt blaugrana, pot succeir que es repeteixi la història de l’any passat contra l’Inter de Milà, espero que no, a la final de Copa o a les semis de la Champions, que un equip inferior, amb un grapat de jugadors rebutjats pel Barça i pel Madrid, Motta, Cambiasso, Walter Samuel, Eto’o, etc, ens va eliminar de la màxima competició europea. I a més, el Madrid és millor que l’Inter de l’any passat, tot i que també crec que el Barça és un xic millor i més experimentat que el curs anterior.El partit de lliga del passat dissabte, de llarg el menys important dels quatre, ens va servir per treure diverses conclusions sobre el que ens espera. Un Madrid defensiu i rocós, però molt fort i molt perillós a la contra i a pilota parada. Em fa gràcia els que van criticar el plantejament defensiu de Mourinho de l’altre dia, quan és, clarament, l’única opció de què disposen per intentar guanyar al Barça. Altres equips, com el València, o algun altre, han intentat pressionar més al davant, però també han perdut o han sortit escaldats davant l’esquadra culé. Si que és trist, però, que tingués que deixar la gespa alta i sense regar per destorbar encara més el joc del Barça, però lícit totalment.L’entrenador portuguès és molt intel·ligent, i l’opció de Pepe per davant de la defensa va ser un gran encert, per mi el millor de l’equip juntament amb Ozil quan va sortir, ja que és molt ràpid, potent i agressiu, ideal per contrarestar el joc de Messi com a fals davanter centre. També va saber tapar molt bé el joc de Xavi i Iniesta, que van ser poc protagonistes i van poder donar poques assistències amb perill, ben vigilats per Xabi Alonso i Khedira.El Barça, tot i així, tenia el partit guanyat, però es va tornar a confiar, com en l’anada contra l’Arsenal, i en lloc d’aprofitar la superioritat numèrica de l’expulsió d’Albiol per matar el partit, va especular en excés, fet que li va costar l’empat, i gairebé la derrota, contra deu jugadors i un Madrid crescut.La manera com va acabar el partit, però, crec que és positiva pel Barça, ja que ara tindrà ben present que no es podrà confiar en cap moment demà a Mestalla, i si és capaç de moure una mica més ràpid la pilota que l’altre dia, vigilant de no perdre-la en zona perillosa, a més d’intentar evitar al màxim els córners i les faltes, tindrà totes les de guanyar. Ara bé, crec que la final de Copa serà un partit de pocs gols, i qui marqui primer tindrà més de mig títol al sac. Espero que no arribem als penals, els cors s’acceleren massa, no és humà, i el Barça ho enllesteixi al més aviat possible. Quins nervis!!! ! | 0.851533 | curate | {"ca": 0.9950227223544688, "es": 0.003823126307437063, "en": 0.0010820168794633195, "fr": 7.213445863088797e-05} | http://joanramonocana.blogspot.com/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_428570 | Què coi vol dir la "L"? És una lletra qualsevol o és la primera lletra d'alguna paraula? Suposo que ve d'alguna paraula de l'anglès, però no aconsegueixo saber quina La qüestió és que li vaig pregutar al meu profe de pràctiques fa temps però no m'ho va saber dir i des d'aquell que m'he quedat amb les ganes de saber-ho PD: Espero que no sigui la "l" de lerdo
L'he d'avançar com sigui abans que s'acabi el doble carril
¬¬ | 0.752505 | curate | {"ca": 0.9952038369304557, "zh": 0.004796163069544364} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_53356 | Cada any intento arribar a la diversió Jocs de festes de Nadal i aquest any vaig decidir que seria divertit utilitzar un element tradicional, les targetes de Nadal, per crear tres jocs de festa nova. Gaudeix-ne!
He inclòs alguns jocs realment interactius i d’altres més passius, és a dir, els vostres convidats poden jugar sols durant tota la festa. Si busqueu jocs més actius, proveu-los Minuts per guanyar-la Jocs de Nadal !
Coincidència de targetes de Nadal
En aquest joc, els convidats tindran el desafiament de fer coincidir la part frontal de les targetes de Nadal amb els subtítols de dins.
Subministraments necessaris:
Targetes de Nadal - Us recomano obtenir-ne d'altres que no siguin extremadament evidents (és a dir, que no siguin rimes o que siguin específiques de la imatge de la part frontal). Les targetes genèriques econòmiques són excel·lents per a això, perquè les paraules que hi ha a dins solen ser bastant genèriques.
Cartell gran
Bolígrafs i paper per als vostres convidats
Preparació:
Talla cadascuna de les cartes per la meitat. Assegureu-vos de saber quin frontal va cap a quin interior.
Creeu un tauler amb els fronts de les cartes per un costat i la part interior de les cartes per l’altre costat, assegurant-vos de barrejar l’ordre de les cartes (és a dir, no poseu cap frontal i interior que vagin juntes l’un al costat de l’altre ).
Doneu un número a cadascun dels fronts de les cartes i a cada una de les cartes una carta.
Jugar:
Feu que els convidats endevinin quin frontal de targeta va amb quina targeta dins escrivint la lletra que coincideix amb cada número.
Al final de la festa, revela quines cartes coincideixen. Qui coincideixi amb més cartes correctament guanya un premi!
Subtítols de targetes de Nadal (també conegut com a targeta de Nadal Balderdash)
En aquest joc, els convidats tindran el desafiament de crear subtítols de targetes de Nadal que sonin prou realment perquè els altres convidats es faran creure que és el títol real, com una targeta de Nadal. Balderdash ! I si no sabeu què és Balderdash, podeu comprovar-ho el joc original aquí.
Subministraments necessaris:
Targetes de Nadal - Aconseguiu-ne de difícils d’endevinar o divertits / poc obvis
Bolígrafs per als hostes
Paperets petits (pre-tallats)
Quadern de paper per mantenir la puntuació
Bol
Monedes, fitxes de pòquer , o tocant peces per a cada jugador
Jugar:
Qui és primer tria una carta a l’atzar d’una pila de postals de Nadal. Aquesta persona mostra a tots els altres jugadors la part frontal de la carta i, a continuació, escriu el que hi ha realment a l'interior de la carta en un full de paper, la doblega i la posa al bol.
Cadascun dels altres jugadors anota el seu propi 'títol' per a la postal de Nadal en concret en un full de paper, el plega i el posa al bol. Els jugadors haurien d’escriure llegendes que podrien enganyar els altres per endevinar el seu títol com el correcte.
Després que tots els jugadors hagin posat subtítols al bol, la persona que li toqui el torn (del número 1) llegeix tots els subtítols en veu alta al grup i després posa els subtítols en una línia sobre la taula.
En el compte de tres, tots els jugadors (que no siguin el jugador del qual li toca el torn) han de posar la seva peça de joc al costat de la llegenda que creuen que és la real.
Els jugadors aconsegueixen punts per les seves suposicions i subtítols:
Un punt és per a qualsevol jugador que endevini el títol correcte
1 punt per suposició per a qualsevol jugador que tingui altres persones que endevinen el seu títol com el real (per tant, si el jugador X escrivís el títol A i tres persones pensessin que el títol A era correcte, el jugador X obtindria tres punts)
3 punts al jugador que li toca el torn si ningú no endevina la llegenda correcta
Anoteu les puntuacions d’aquesta ronda al bloc de paper.
Guanya la primera persona que aconsegueixi 10 (o un altre número designat).
Benvolgut Pare Noel
En aquest joc, els jugadors es divideixen en equips i se’ls desafia a escriure la carta més creativa a Pare Noel mitjançant les targetes de Nadal proporcionades.
Subministraments:
Targetes de Nadal -Recomano aquells que tinguin algun tipus de frase divertida o única a l'interior
Bolígraf i paper per a cada grup
Preparació:
activitats de la festa d'aniversari de Star Wars
Dividiu els vostres convidats en equips de tres o quatre segons el nombre de persones que hi juguen
Tria un jutge imparcial (no jugarà)
Jugar:
Doneu a cada equip 5-10 targetes de Nadal i digueu-los que han d’utilitzar les paraules / frases de les seves targetes de Nadal per escriure una carta al Pare Noel. Poden utilitzar tantes o tan poques paraules com vulguin, però han d’utilitzar almenys una paraula de cadascuna de les cartes.
Expliqueu que es donaran premis a les millors cartes de diverses categories, però no els expliqueu les categories.
Estableix un temporitzador i digues a cada equip que escrigui la seva carta.
Un cop escrites les cartes, demaneu a un representant de cada equip que les llegeixi en veu alta.
Després de llegir totes les cartes, adreceu-vos al vostre jutge per triar els guanyadors. Algunes categories de 'guanyadors' poden incloure coses com ara: favorits en general, la majoria de paraules de les cartes utilitzades, l'ús més intel·ligent de les cartes, Santa's Choice, etc.
Busqueu més jocs de festa de Nadal? Aquestes publicacions han acabat 25 jocs de festa i idees d’intercanvi de regals! | 0.711365 | curate | {"ca": 0.9496914157471479, "pt": 0.005610622779128483, "en": 0.016457826818776885, "es": 0.01832803441181971, "nl": 0.0044884982233027865, "sv": 0.005423602019824201} | https://ca.villageofwestgreenville.com/fun-christmas-party-games-using-christmas-cards |
mc4_ca_20230418_4_769259 | «Amb la llengua, els parlants volem estabilitat. Quan els parlants hem après una norma, l’última cosa que esperem és haver-la de desaprendre i haver d’aprendre’n una de nova»
Per: Narcís Iglesias
En molts països la llengua és un esport nacional, amb els seus rituals, jocs i campionats. Durant anys a França van celebrar el Dico d’Or, un campionat que consistia a escriure un dictat en francès per veure qui cometia menys errors. * Al nostre país, els mitjans sempre han ofert diversos programes o seccions per divertir-se amb la llengua, en alguns casos amb gran seguiment. Tothom recorda el programa televisiu ‘El gran dictat’ que va conduir Òscar Dalmau. De les diferents proves que els concursants havien d’anar passant, la porta que donava pas a l’èxit s’obria gràcies al coneixement de l’ortografia. A Pau Sabaté, un dels millors concursants de la història del programa, la paraula icacinàcies li va permetre rebre un premi d’unes quantes desenes de milers d’euros. En una entrevista al diari Ara, aquest campió, un jove poliglot excepcional, expressava una opinió tan conservadora com assenyada: ‘El català en si no és punyeter. El que és punyeter són les normes […]. L’ortografia és una convenció i perquè les convencions funcionin està bé que siguin estables.’
Amb la llengua, els parlants volem estabilitat. Quan els parlants hem après una norma, l’última cosa que esperem és haver-la de desaprendre i haver d’aprendre’n una de nova. Òbviament, el punt de vista del qui encara l’ha d’aprendre és tot un altre: com més simple sigui l’aprenentatge de l’escriptura, molt millor, una llengua és un oceà infinit i els esforços per aprendre-la amb profunditat s’han d’invertir en el més essencial. Com en tantes altres llengües amb tradició escrita, l’ortografia del català ha anat canviant al llarg de la història, però sens dubte la nostra ortografia actual és filla de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i les seves Normes ortogràfiques de 1913, completades pel Diccionari ortogràfic de 1917, amb petits canvis aprovats en dècades posteriors. Tant en el moment d’aprovar-se la primera ortografia de l’IEC com en la darrera modificació aprovada fa cinc mesos, l’esport nacional ha consistit a comentar i (com)debatre la nova norma. Tot i que l’abast de l’última modificació no és comparable a la codificació ortogràfica de fa cent anys, els canvis ortogràfics s’han convertit de seguida en carn de debat públic amb aires de tragèdia. A la xarxa, en nom de la revolució s’ha apel·lat a la ‘desobediència, dret a la dissidència’, i fins i tot s’ha reivindicat l’accent de ‘dóna’ en clau feminista. No tot ha estat tragèdia, sort de l’humor de tuits enginyosos. ‘Sempre ens quedarà geminar’ (Adrià Pujol). Amb un to sorneguer i desafiant, Màrius Serra ens reptava a tots plegats: ‘Entranyables les elegies que estan suscitant els diacrítics suprimits. Per cada plany, una inscripció per a un examen sobre la llista de 150.’
Els coetanis de Fabra es van esbatussar brandant estendards diferents, els uns la i, els altres la y, encara que la codificació ortogràfica del moment va fixar totes les grafies, que van afectar uns 40.000 mots. Els bàndols enfrontats es van identificar en una grafia, que es va erigir en símbol de combat. La darrera modificació, la presidenta de la Secció Filològica la va presentar com uns ‘retocs’. A part de la mediàtica reducció del centenar llarg de casos de mots amb diacrític a només 15 casos, també s’han canviat altres aspectes de l’ortografia: la duplicació de la r en els mots compostos com arrítmia; la supressió d’algunes dièresis en els derivats cultes acabats en –al, com fluidal o helicoidal; la modificació en l’ús del guionet en casos com sensepapers o ex-director general; i altres canvis menors (s’escriurà nietzscheà, séquia o cardioespasme). La nova ortografia de l’IEC és, essencialment, la de 1913-17, amb no gaires canvis. I la reducció dels diacrítics, el símbol de la polèmica actual.
Aquests darrers mesos hem tornat a veure que cada catalanoescrivent és un lingüista fent escalfament a la banda, sempre a punt per a entrar al camp quan l’ocasió ho demani. ‘De fet, ben poques vegades s’havia parlat tant d’ortografia, i gent que de natural hi tenien una relació de displicència ara fins i tot s’hi amoïnen’, ha escrit Rudolf Ortega amb la intenció de captar la temperatura ambiental d’aquests darrers mesos. Molts mitjans van informar que les xarxes s’havien ‘encès’ amb la darrera modificació de l’ortografia que l’IEC va comunicar el 30 de setembre passat, i fins tot algun donava com a precedent l’enfrontament que va desencadenar l’ortografia de 1913. Josep Pla va captar d’aquesta manera l’ambient d’aquella època: ‘Només diré que els observadors del fet constaten unànimement que mai potser la discussió d’uns problemes de lingüística, en definitiva acadèmics, en aquest país no havien produït tant de renou, d’irascibilitat i de violència.’ No és el que hem vist aquests darrers mesos, però sí que l’ambient s’ha escalfat fins a enfilar-se a temperatures elevades i hi ha hagut reaccions de tota mena, des de les crítiques i ben argumentades, fins a les espontànies i llampants.
Sortim del foc i intentem no caure a les brases. I comencem per un dubte, una pregunta: aquests darrers mesos realment hem reviscut l’excepcionalitat de fa unes dècades?
Comencem per recordar que la història del català és plena d’episodis de grans passions per l’ortografia. Quan encara no hi havia acadèmia de la llengua i tothom anava al seu cap (i a les palpentes), la grafia dels plurals en –es o en –as eren el pretext de grans enemistats fins entre membres d’una mateixa família (que els unionistes no s’esverin… aleshores no hi havia procés!). S’explica, per exemple, que dos dels grans patriarques jocfloralescos, Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer, van reptar-se a un duel per una qüestió ortogràfica. I Salvador Estrada va canviar-se de casa perquè a la botiga de davant d’on vivia hi havia el rètol amb una paraula ortografiada d’una manera que creia incorrecta. En el primers intents de fundar una acadèmia de la llengua catalana, el projecte va acabar el primer dia que se n’havia de parlar: no es van posar d’acord si de la primera ortografia n’havien de dir abecedari o beceroles. Tot va canviar amb l’entrada en escena de les acadèmies de la llengua. Tot menys la unitat absoluta, encara.
A partir de 1913, el català viurà un procés de codificació bimodal, amb dues ortografies i dues acadèmies, tot i que amb moltes asimetries: els crítics amb l’IEC, que el 1915 van fundar una acadèmia alternativa, només van publicar unes Regles ortogràfiques (no van entrar ni en la gramàtica ni en el diccionari), i socialment van tenir una repercussió limitada. El 1924, per exemple, ells mateixos sostenien que la seva ortografia no havia de depassar ‘el clos’ de l’Acadèmia de Bones Lletres. Van tirar endavant les seves publicacions periòdiques, escasses i de difusió limitada, però amb la seva importància.
Amb aquest breu apunt històric, ja es veu que el debat actual derivat de l’última reforma de l’IEC no té (gairebé) res a veure amb el que es va produir ara fa cent anys. Ni s’ha obert un procés de codificació bimodal, ni els crítics actuals amb la reforma dels diacrítics tenen cap punt de contacte amb els tradicionalistes que havien defensat grafies com la y o la preposició ab. L’eix dreta-esquerra no explica res del debat ortogràfic actual. Com tampoc no explica gaire res el factor generacional. Fa cent anys els contraris a l’IEC eren persones venerables amb una llarga trajectòria cultural que no van aconseguir que la seva opció fos assumida per més sectors socials i culturals. El contrast amb el moment actual és enorme. En el debat actual, no sols s’han vist molts adolescents i joves que reaccionaven a les xarxes, sinó que s’han posicionat críticament destacades personalitats culturals situades clarament en els valors progressistes.
Anem ara al país on la llengua és bastant més que un esport. A França, el 1990 es va publicar en el Journal officiel de la République française una reforma de l’ortografia sota l’impuls del govern Rochard. Doncs bé, des de fa més de 25 anys s’han anat esbatussant en públic i en privat. I això que la reforma no era d’aplicació obligatòria. Tants anys després encara no han arribat a una unanimitat absoluta. En el món de l’ensenyament encara ara no s’aplica de manera general, tot i l’aprovació de diferents ordres ministerials. El 2008 un Bulletin Officiel de l’Éducation Nationale recordava que ‘l’orthographe révisée est la référence’. A finals de 2015 aquesta mateixa publicació insistia en el mateix. I el 2016 el debat es tornava a encendre arran d’una notícia publicada en un mitjà de comunicació que anunciava com a imminent l’aplicació de la reforma en l’àmbit escolar. La reforma de 1990 tocava, entre altres, un aspecte tan simbòlic com l’accent circumflex, amb la finalitat de reduir-ne el nombre de mots que en portaven. Les reaccions apocalíptiques, com la dels sindicats d’estudiants (! ), no van faltar. Fa pocs mesos, el mateix Ministeri d’Educació va haver de sortir a declarar que totes dues ortografies eren ‘justes’. El conflicte va ser important : l’Académie es va arribar a desmarcar de la voluntat dels editors d’aplicar la reforma en el món de l’ensenyament, fins al punt que la ministra d’Educació, sorpresa, va haver de demanar a la màxima autoritat lingüística del país un posicionament clar. Fa uns mesos, grans mitjans com Le Monde hi van dedicar una cobertura important.
S’objectarà que França és el país on la llengua és la religió laica, el culte sagrat a la norma, el monolingüisme d’estat i tot el que es vulgui. D’acord, però almenys pel que fa a l’ortografia, no és tan monolític com es podria pensar. D’entrada, la mateixa reforma de 1990 tenia un esperit un punt liberal, no es proposava que fos d’aplicació obligatòria urbi et orbe : ‘Les personnes qui ont déjà la maîtrise de l’orthographe ancienne pourront, naturellement, ne pas suivre cette nouvelle norme.’ És més, fins i tot encara ara entre acadèmics no és rara la creença que la reforma, sí que n’és, d’obligatòria i, per acabar-ho d’adobar, sotto voce et poden confiar que en actes molt formals, com congressos o conferències, usen l’ortografia prereforma per anar a la segura creient que ho fan… clandestinament! Ja es veu que una llengua ben establerta pot aguantar sense problemes, però amb alguna tensió, petites contradiccions i dissidències de peu de pàgina.
Anem ara nord enllà, on sempre hem dit que els països són cultes, feliços i tota la pesca. I quedem-nos a Noruega, on els seus ciutadans també tenen fama de ser sociolingüistes des que neixen. No en va aquest país ha donat un dels pares de la sociolingüística contemporània: Einar Haugen, ciutadà nord-americà de pares noruecs, és el primer gran teòric de nocions com ‘conflicte lingüístic’ i ‘planificació lingüística’, que va desenvolupar a fons en un llibre fundacional de 1966 dedicat a la història del noruec, amb un èmfasi especial en els conflictes ortogràfics. El període contemporani està farcit de reformes del noruec, amb èxits i fracassos. Cal tenir en compte que des de fa dècades s’han anat codificant dues varietats de noruec, totes dues amb una política lingüística (quasi) multisecular que ha vetllat per la igualtat legal, institucional i social de les dues varietats (nynorsk i bokmål). Tot un model de liberalisme lingüístic, ben lluny de l’espai geopolític francoespanyol, tan fecund en imposicions i prohibicions. La història més recent del noruec mostra les dificultats de tirar endavant les reformes i com són llargs i complexos aquests processos. El 2012 el Ministeri de Cultura va acceptar finalment la reforma del nynorsk després de més de 15 anys de propostes i oposicions, èxits i fracassos. Es considera la reforma ortogràfica més important dels últims 50 anys i es va iniciar el 1996 per a totes dues varietats amb l’objectiu d’acostar les dues varietats. Després d’uns anys de treballs previs, el 2002 el comitè encarregat del nynorsk va començar a elaborar una proposta de reforma, el 2003 es va fer arribar al Ministeri de Cultura i després d’estudiar-la, el 2005 el ministre corresponent la rebutjà. El 2009 es nomenà un nou comitè encarregat de fer una nova proposta, amb altres representants i nous mètodes de treball, i la reacció contrària es va amortir força. La novetat d’aquesta reforma és que es presentava com una iniciativa sorgida des de baix, i no pas vertical, imposada des de dalt pels planificadors. Abans de la reforma de 2012, un mot com possible es podia escriure de vuit maneres diferents; amb la reforma aprovada, s’han acceptat només dues maneres (mogleg, mogeleg). Els mitjans ja van caricaturitzar aquesta realitat tan complexa. Un país ric com Noruega, de llarga tradició democràtica en el tractament de les llengües, tampoc no seria precisament l’exemple de reforma ortogràfica ràpida, simple i tranquil·la.
El conflicte és la normalitat, cada llengua amb la seva història i el seu context, amb les seves tensions i els seus accents.
*Ha tingut rèplica nord-catalana: des de fa anys s’organitza a Perpinyà el campionat de dictats en català. Justament té lloc per aquestes dates: aquest any, el 31 de març, a l’Hôtel Pams de la capital. | 0.87567 | curate | {"ca": 0.9842233009708737, "es": 0.006219660194174757, "fr": 0.00826759708737864, "nl": 0.0012894417475728156} | https://www.vilaweb.cat/noticies/els-diacritics-el-conflicte-de-la-normalitat/ |
naciodigital_ca_20220331_0_597022 | El dissabte 3 de febrer es podrà veure el treball d’una de les companyies més populars d’Amèrica amb un programa que inclou tres grans peces: Circular, Breaking Point i Revelations, aquesta última és la peça de de dansa moderna més vista de la història. Aquest és el primer espectacle de la 35a Temporada BBVA de Dansa.
Durant més de quaranta anys, Ailey II ha fusionat l’esperit i l’energia del millor talent jove d’Amèrica amb la passió i la visió creativa dels coreògrafs emergents més destacats.Iniciada el 1974 com a Alvin Ailey Repertory Ensemble, i ara l’Ailey II, personifica la missió pionera d’Alvin Ailey de fer arribar la dansa a una comunitat cultural més àmplia facilitant representacions de dansa i programes de formació dirigits a tothom. Alvin Ailey va seleccionar la veterana ballarina Sylvia Waters per dirigir la seva companyia jove i, com a directora artística durant 38 anys, va transformar l’Ailey II en una de les companyies de dansa més populars d’Amèrica.
El juny de 2012, Waters es va jubilar i va designar al seu col·laborador Troy Powell com el nou director artístic. Amb Powell al capdavant, l’Ailey II continua emocionant a l’hora que aporta una nova dimensió a la companyia. L’Ailey II ha estat aclamada per la crítica i té un repertori representatiu que inclou obres de mestres creadors com Alvin Ailey, Talley Beatty, Donald Byrd i Ulysses Dove. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/62636/companyia-dansa-ailey-ii-penja-cartell-complet-al-centre-cultural-terrassa |
wikipedia_ca_20230401_0_86919 | Moment d'inèrcia
En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació. La inèrcia pròpiament dita és l'oposició dels cossos a modificar el seu estat de moviment uniforme de rotació i en el Sistema Internacional es mesura en quilograms per metre al quadrat (kg·m²). D'altra banda, la inèrcia dels cossos a ser desplaçats s'anomena massa.
A diferència de la massa, la inèrcia d'un cos no és un valor únic (escalar) i pren valors diferents en funció de l'orientació de l'eix de rotació; es diu que és un tensor d'inèrcia. Aquesta oposició al canvi de velocitat es pot experimentar fàcilment amb un objecte llarg i estret com, per exemple, un pal d'escombra. Fer rodar el pal entre les dues mans resulta fàcil, es pot fer amb certa rapidesa. Si, en canvi, es pren el pal pel mig i s'intenta fer girar com si fos un molí de dues pales, l'oposició que rebem és considerablement superior. Això permet experimentar fàcilment amb el mateix cos aquest concepte abstracte.
La velocitat de rotació és un vector i hi ha dues maneres fonamentals de canviar (accelerar) un vector: canviant-ne el mòdul, és a dir canviant la rapidesa de la rotació, o canviant-ne la direcció, és a dir, canviar l'orientació de l'eix de gir, com passa a una roda de bicicleta quan pren un revolt. Aquesta propietat du a un fenomen poc intuïtiu com és l'efecte giroscòpic. Aquest efecte és el que manté dreta una baldufa mentre gira i es pot experimentar fàcilment agafant una roda de bicicleta girant a velocitat alta.
Teorema de Steiner (teorema dels eixos paral·lels).
Si es coneix el moment d'inèrcia d'una àrea respecte a un eix que passa pel seu centre de masses, pot obtenir-se el moment d'inèrcia de la mateixa àrea respecte a un eix paral·lel a l'eix del centre de masses utilitzant el teorema de Steiner. El teorema de Steiner estableix que el moment d'inèrcia d'una àrea pel que fa a qualsevol eix paral·lel a un eix que passa pel centre de massa ("Ieix") és igual al moment d'inèrcia pel que fa a l'eix que passa pel centre de massa ("Icdm") més el producte de l'àrea "A" pel quadrat de la distància perpendicular entre l'eix donat i l'eix del centre de masses "d²"'.
Ieix = Icdm + A·d²
Passos per a calcular el moment d'inèrcia d'àrees compostes.
1º Dividir l'àrea composta en diverses parts que siguin simples
2º Determinar les àrees de les parts, designar-les per A1, A2, A3..
3º Determinar les coordenades del centre de masses d'aquestes parts pel que fa als eixos x i y. I calcular el cdm de tota la figura.
4º Calcular les distàncies dels cdm de cada àrea respecte al cdm total de la figura.
5º Calcular els moments d'inèrcia de les parts respecte als seus eixos de centre de masses (que seran paral·lels a x i y.
Designar com: Ix1 i Iy1.. per a l'àrea 1, Ix2 i Iy2.. per a l'àrea 2.
6º Calcular el moment d'inèrcia de cada part respecte als eixos x i y aplicant el teorema de l'eix paral·lel
7º Calcular els moments d'inèrcia de l'àrea composta com:
Ix = Ix1 + Ix2 + Ix3 +...
Iy = Iy1 + Iy2 + Iy3 +... | 1 | perfect | {"ca": 0.9835309617918313, "en": 0.008234519104084322, "tr": 0.008234519104084322} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=86920 |
mc4_ca_20230418_15_446987 | Da nuces pueris - Search Results - Traces : Catalan language and literature database
Home > Search Results: Da nuces pueris
El punt de tangència / Škrabec, Simona
Sobre 'Hores angleses'. L'autora de l'article comença l'article comentant el poema de Ferrater "Amistat del braç" i posant-lo en relació amb Ferran Soldevila.
Ara. Ara llegim, 11 gener 2012, p. 37 (El llibre de la setmana)
Un Nou tombant de la poesia catalana: Gabriel Ferrater / Triadú, Joan (1921-2010)
Serra d'Or. Barcelona, Any X, Núm. 100 (1968, Gener), p. 60-61
Inclou una breu nota biogràfica, "Segons que ens ho conta ell mateix", amb dades extretes del "paper privat" del mateix poeta
La palimpsestació a la poesia de Gabriel Ferrater / Julià, Jordi
Anàlisi del mecanisme de palimpsestació (superposició de textos, copresència textual que fa que la peça poètica pugui ser enriquida a través de la identificació del material textual que jau al dessota) en la poesia de Gabriel Ferrater (aplicat a símbols, imatges narratives i estructures). [...]
Els Marges. Barcelona, Núm. 55 (1996, Maig), p. 96-108
Da nuces pueris in Amazon
Da nuces pueris in Google Books
Da nuces pueris in Google Scholar
Da nuces pueris in Google Web Da nuces pueris in INSPIRE
Da nuces pueris in NEBIS
Da nuces pueris in Scirus | 0.55049 | curate | {"en": 0.27862289831865494, "ca": 0.6701361088871097, "es": 0.018414731785428344, "pt": 0.0032025620496397116, "fr": 0.008807045636509208, "sv": 0.020816653322658127} | https://traces.uab.cat/search?f=obracitada&p=Da%20nuces%20pueris&sc=1&ln=en |
mc4_ca_20230418_2_558564 | Alternativa | 12 Agost, 2006 21:21 | Compartir:
Un any més arriba l’esperat concert d’estiu de Pollença. Fa uns anys el van batejar com “u gall rock”, però fa molts d’anys que és fa. Enguany no ha estat dins les festes de la patrona. Però ja se sap que les costums son males de llevar i pel poble se sent la gent dient que “el concert de la patrona serà dia 12...”. Des de sempre s’han intentat dur grups coneguts dins l’escena musical de l’estat espanyol. Enguany l’hi ha tocat a la ja molt coneguda Bebe. Ella i els grups que li fan de comparsa Nena Daconte, Lantana i Kioto, faran la delícia de tot el qui vulgui i pugui permetre’s el luxe de pagar una entrada, o que tengui la sort d’aconseguir una invitació.
Les entrades es poden adquirir als punts habituals a un preu de 22 € l'anticipada, 25 € a taquilla i un preu especial de 18 € per a residents del municipi de Pollença. Com diem: lo del preu és un absurd. Quin al·lot de Pollença pot pagar-se la quantitat de 18 euros per un parell d’hores de música? Realment no fugen les ganes d’anar al concert pagant aquesta quantitat desorbitada? Aquest preu és necessari, no podria ser més barat? En la meva opinió sempre he pensat que les festes i concerts haurien de ser gratuïts perquè hi participi la més gent possible. Però en cas de no poder ser-ho haurien de ser a preus populars.
Això no pretenia ser més que una reflexió. M’agradaria tenir l’opinió d’altre gent. Lo que és segur és que demà sabrem si hi ha anat molta gent, si els assistents i les seves entrades cobriren la despesa, si han quedat satisfets...demà en sortirem de dubtes. En principi no hi tenc molta fe, i segons he sentit a dir no és compliran ni de bon tros les expectatives d’assistència dels organitzadors. Seria una llàstima que com cada any l’assistència fos baixa per culpa de l’excessiu preu de les entrades ja que amb la gran promoció que s’ha fet s’hi ha deixat molts de duros. Lo dit: demà sortirem de dubtes.
Alternativa | 12 Agost, 2006 17:17 | Compartir:
Hem tengut la sort de disfrutar en més d'una assemblea de la presència de Conxi Peña regidora d'EU-EV a l'ajuntament de Son Servera. Una de les lluites de Conxi és la defensa del carácter públic del litoral, on s’ha topat amb un poderós enemic Pedro J. Ramírez, editor del “Mundo”.
Avui mateix “el Mundo” anúncia la creació de la plataforma “basta ya”, per defensar la tranquilitat de Pedro J. Ramírez. Entre els persones que forman aquesta plataforma hi ha la directora del Institut de la Dona, Isabel Llinàs que ha mostrat el seu carácter tolerant i la seva inteligencia amb auqests arguments al mateix diari el mundo: «Son Servera siempre ha tenido un entorno tranquilo y agradable, no queremos que gente de fuera lo enturbie» ( es referia als que defensan el carácter públic de la costa, no al que fa piscinas privades en un lloc públic)«Conchi Peña no es de aquí, que no nos moleste más» Y cuando un periodista presente le puntualizó que uno de los participantes más destacados de la campaña contra Ramírez, Contxi Peña, es regidora del municipio, Llinàs contestó tajante: «No, esta persona no reside en este municipio, no es legítimo que inste a la gente a atacar una propiedad privada», El titular de la notícia és Conchí Peña no es de aquí que no nos moleste más.
El proper dissabte 19 més de dotze entitats socials, polítiques, ecologistes, sindicals i culturals (Gadma, GOB, ERC, PSM, EU-EV, JEN, JERC, Lobby per la independència, Plataforma Pro Camins Públics i Oberts, Unió Obrera Balear (UOB), CGT de Balears,Amics dels Torrents, Ateneu Gabriel Buades, Grup d'Agricultura Ecològica(GAE), Ben Amics, Associació s'Auzina, Roques sense ciment) han convocat una concentració en contra del procés de «privatització» de la costa de Pedro J. Ramírez es durà a terme a partir de les 11.00 hores, a l'espai pròxim a la desembocadura del torrent de Son Jordi de la platja de sa Marjal. És una bona oportunitat per pasar un matí en bona companya i lluitar contra els que volen privatitzar la illa.
A continuació l'entrevista a Conxi Pena que publica avui el Balears. | 0.793454 | curate | {"pt": 0.011645193260654113, "ca": 0.7616451932606542, "it": 0.011645193260654113, "es": 0.21506442021803765} | http://alternativa.balearweb.net/archives/20060812 |
mc4_ca_20230418_14_657586 | Mundos de fantasía: de Ulises a El Señor de los Anillos | Un que passava
Arxiu d'etiquetes: Mundos de fantasía: de Ulises a El Señor de los Anillos
I ara, uns minuts de publicitat
Certa crítica literària, la que es considera habitualment posseïdora de la veritat absoluta sobre la Literatura (així, amb majúscula i reverència), poques vegades ha tingut en compte dins dels seus cànons la literatura fantàstica, tot i que ha estat cultivada per autors de prestigi (com ara C. S Lewis, que no només va escriure tractats sobre crítica literària sinó també el cicle de Nàrnia i que fou amic d’una altre gran fantasista, John R. R. Tolkien). Aquest gènere literari, però, té molts lectors arreu i s’ha consolidat, juntament amb la ciència ficció, com a gènere literari per si mateix, creant el seu propi cànon i les seves escoles.
El meu amic Blackonion, autor del bloc The Daily Black Cebolleta, és un gran aficionat a la literatura fantàstica (bé, de fet és un malalt de la literatura en general, branca friqui en particular, malaltia que no m’ha encomanat perquè ja la patia però que ha contribuït a agreujar) i acaba de veure publicat un llibre en el qual ha participat i que parla, precisament, de la literatura fantàstica. Aquí en teniu un fragment del pròleg, d’un altre dels col·laboradors del volum, Alejo Cuervo:
La fantasia es uno de los géneros menos conocidos de la literatura, pero a la vez uno de los que tienen los seguidores más fieles. Este libro repasa la historia del género, desde su nacimiento con los primeros mitos de la antigüedad, hasta las manifestaciones mas modernas de la fantasía, pasando por las leyendas medievales y prestando una especial atención al libro que definió el género: El señor de los anillos, de J.R.R. Tolkien.
I una mica més d’informació al lloc web de Cyberdark.net: Mundos de fantasía. De Ulises a El Señor de los Anillos (Martínez Roca, 2003).
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i literatura, Llibres i lectures i s'ha etiquetat amb Alejo Cuervo, Blackonion, literatura fantàstica, llibres, Mundos de fantasía: de Ulises a El Señor de los Anillos, Pau Martínez el 9 abril 2004 per admin. | 0.6665 | curate | {"es": 0.29563585171281087, "ca": 0.700610042233693, "fr": 0.003754106053496011} | http://ferranmoreno.cat/bloc/tag/mundos-de-fantasia-de-ulises-a-el-senor-de-los-anillos/ |
mc4_ca_20230418_3_660159 | Francesc Mauri: "El 48% de la generació elèctrica a Espanya prové de les energies renovables" | Pallars Digital
Francesc Mauri: "El 48% de la generació elèctrica a Espanya prové de les energies renovables"
El meteoròleg de TV3 ha ofert avui una conferència sobre canvi climàtic i biomassa en la inauguració de la nova botiga Cervós Gamma de Tremp
per Pallars Digital, 8 de juny de 2013 a les 12:18 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest matí s'ha dut a terme a Tremp la inauguració de la botiga Cervós Gamma que l'empresa pallaresa ha instal·lat a la localitat. Com a acte principal, s'ha comptat amb la presència del meteoròleg de TV3 Francesc Mauri, que ha efectuat una xerrada sobre el canvi climàtic i la biomassa.
Mauri ha exposat dades sobre l'evolució de la temperatura a la terra i els efectes negatius del canvi climàtic. Ha destacat, però, que el canvi climàtic és un fenomen natural que "sempre ha existit", ja que el clima ha anat canviant durant l'evolució humana. La diferència és que ara per primer cop aquest canvi esdevé artificial, ja que l'ésser humà l'està alterant amb les seves pròpies activitats.
Aquest canvi artificial és precisament un dels principals motius que, segons el meteoròleg, centren la preocupació juntament amb la rapidesa en la que s'estan produint. Segons Mauri, la velocitat en que s'està produint el canvi climàtic en els últims 30 anys és tant alta que "no el podem pair", fet que provoca una difícil adaptació.
Mauri ha lligat la xerrada sobre el canvi climàtic amb les energies renovables i ha llençat dades per a l'optimisme. Per exemple, a dia d'avui gairebé el 50% de la generació d'electricitat a Espanya prové de les energies renovables. És una dada "esperançadora" i que ha estat causada, en bona part, per les abundants pluges dels últims mesos i pel vent que s'ha registrat en alguns punts de la geografia. També ha afirmat que si s'instal·lessin plaques solars a tots els deserts del planeta n'hi hauria prou amb 6 hores de sol per alimentar energèticament tot el globus terrestre durant un any.
Posteriorment, ha exposat Xavier Piñero, director comercial de Termosun. La intervenció de Piñero ha estat centrada en la valorització de la biomassa, de l'estella i el pèl·let com a combustibles per generar energia tèrmica.
Un cop finalitzades les exposicions i en declaracions a Pallars Digital, Francesc Mauri ha destacat la importància de les accions domèstiques diàries pel que fa a la reducció del consum energètic. Ha afirmat que una manera "sensata" de fer-ho seria gastant el que cada país disposa i la biomassa, a Catalunya, és una bona alternativa. En aquest cas, segons Mauri, "matem dos ocells d'un tret: per una banda prevenim incendis i per l'altra obtenim un estalvi econòmic i en termes de contaminació".
Un cop acabades les exposicions s'ha dut a terme un pica-pica on els assistents han pogut compartir les seves experiències i els seus punts de vista amb el expositors.
Arxiu, energies renovables, energia, Francesc Mauri, meteorologia, canvi climàtic, biomassa | 0.835314 | curate | {"ca": 0.9769747361688519, "en": 0.023025263831148064} | https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/36/francesc/mauri/48/generacio/electrica/espanya/prove/energies/renovables |
macocu_ca_20230731_10_207853 | Primera edició
Un esdeveniment de gran abast
Des de l’organització de la primera edició de les jornades d’”Economies Col·laboratives Procomuns” volem donar les gràcies als més de 300 participants per la seva contribució a les sessions, i celebrar el gran esforç i l’èxit col·lectiu d’aquests dies. També agrair les moltes altres que van sumar-s’hi per streaming. La participació va ser molt rica, productiva i plural. Amb participants de 32 països, de persones amb perfils diversos (25% investigadores, 20% emprenedores, 16% tècniques, 8% cooperativistes, 7% commoners, 4% dissenyadores, 3% periodistes, de makers, i de polítiques). Contràriament al que acostuma a passar amb esdeveniments de caràcter econòmic o tècnic, la participació va ser molt plural, amb un 45% de dones i 55% d’homes i intervenció de dones i homes a totes les taules.
Un procés de reflexió col·lectiu que va involucrar 90 presentacions i 30 xerrades llampec. En conjunt es va generar una conversa a Twitter de 4500 missatges. La Viquipèdia gràcies a la “Viquimaratò” que es va celebrar, compta amb nous articles i edicions vinculades a l’economia col·laborativa, aconseguint arribar al mig milió d’articles durant els dies de la trobada. El directori d’economia col·laborativa procomú va arribar a identificar 1.300 iniciatives a Catalunya i 400 europees.
Són moltes les felicitacions que ens han arribat, i les sensacions d’haver aconseguit un projecte important, de pes, intens i vibrant. Estem tant contents i contentes que ens hem quedat amb ganes d’una nova edició el proper any!
Resultats de la trobada
A la web hi trobaràs disponibles els vídeos de les plenàries i ara també les altres sessions de l’auditori principal, així com les diapositives de totes les presentacions. Gràcies al projecte teixidora.net cada sessió compta amb notes. Donat l’interès que hem rebut des de molts indrets, estem treballant també en un compendi d’articles que reculli les idees, noves línies i debats que van sorgir.
En termes de resultats, no podem més que estar contentes i orgulloses del nivell de creativitat i maduresa reflectit en la declaració de recomanacions de polítiques públiques per les administracions, sobre tot de cara a impulsar la vessant procomú de l’economia col·laborativa. Calculem que hem arribat a quasi 130 propostes! Es tracta d’una valuosa fita aconseguida durant les jornades, com a procés de co-creació en polítiques públiques que ara s’ha plasmat en un document (actualment ja s’està treballant en la versió 0.2) el trobareu traduït al anglès (adreçat a la Comissió Europea), en català (adreçat a l’Ajuntament de Barcelona) i en espanyol (adreçat a l’administració pública espanyola i als països llatinoamericans), i per suposat, disponible per tothom que el vulgui consultar.
També ha sorgit amb força la idea de crear un Hub (beta) de coordinació de ciutats que acullin aquest conjunt de propostes de polítiques públiques, i des de Procomuns i BarCola estem també plantejant-nos la idea d’organitzar una trobada periòdica de networking a Barcelona. El pla és facilitar la “contaminiació” positiva i el suport a d’altres esdeveniments afins per a que vagi guanyant pes la vessant procomú. Com ara als Open Source Circular Economy days (Juny), FESC (Tardor), Ouishare Fest Barcelona i altres punts de trobada importants a la ciutat que han de venir.
Així doncs seguiu ben atents! !
Diagnòstic i orientació
Obrir el debat sobre quin model s’ha d’impulsar des de les administracions (procomú/local/cooperativista versus corporatiu/deslocalitzat/privatiu) i generar un Manifest/Carta de recomanacions polítiques que es farà arribar al PAM de l’Ajuntament i per la consulta que està portant a terme la Comissió Europea.
La trobada planteja combinar sessions plenàries amb models participatius de desconferència (unconferences), així com sessions obertes a grups de treball per aconseguir els resultats previstos. Els participants tindran l’oportunitat de suggerir activitats.
Antecedents
L’esdeveniment representa el seguiment del workshop FLOSS4P2P, organitzat pel projecte europeu P2Pvalue, aquest cop amb l’ampliació a l’àmbit de les polítiques públiques. Tanmateix, proporcionarà una oportunitat perquè les persones responsables de les polítiques puguin interactuar amb experts i equips tècnics de FLOSS (Free/Libre/Open Source Software) per aconseguir una “immersió profunda” en la forma de promoure l’enfocament del procomú per economia col·laborativa per part de les institucions.
Programa
En aquesta secció es pot consultar el programa de la trobada (amb enllaços a les notes col·laboratives de cada sessió), les bios dels participants, veure els vídeos i accedir a les diapositives presentades en diferents sessions. També es pot fer una ullada a la cobertura de premsa de l’esdeveniment aquí. | 0.844284 | curate | {"ca": 0.9957965531736024, "fr": 0.0002101723413198823, "pt": 0.0023118957545187053, "en": 0.0016813787305590584} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_697200 | Aquests vol ser un debat en clau purament economicista En els ultims 10 anys hem rebut a Catalunya mes d´un milio d´inmigrants escasament qualificats Aquesta arribada ha vingut beneida per l´empresariat content de tenir ma d´obra tirada de preu i no haver d´invertir en tecnologia i millors sous i per altre banda tambe ha vingut beneida per les esquerres pijoprogres a qui tant els agrada el discurs ''buenista'' Aquesta gent principalment han anat a treballar a la construccio , al turisme , al servei i al consum ( supermercats , botigues etc etc ) Si properament hi ha una recesio a Catalunya i en general a tota Europa , els sectors que ho patiran mes son justament els de construccio turisme i consum que son justament els sectors on treballen el 90% dels inmigrants Que passar aleshores ? llavors sobraran no ? que farem ? Es allo tant conegut de : Voliem ma d´obra i van venir persones PEr interessos mesquins i a curt termini ( la dreta i l´empresariat ) i per estupidesa papanates ( l´esquerra ) s´ha seguit una politica de ''endavant totohm , quants mes millor '' , pero si hi ha crisis que ?
Basicament ens els menjarem amb patates. La crisis encara no ha començat, crec que no saben com fer-ho per dir-ho, s'ha destapat de moment 1/4 del que s'ha perdut (o era transformat). Es repetira la situació dels estats units, en que els mexicants han tornat al seu pais o han passat al sector agricola. En el nostre cas es probable que par dels llatinoamericans marxin, ara els arabs segur que els queden. Aquests sempre es queden i tan els fot perque la sanitat i l'educació no la paguen de manera que viuen amb dos duros. Ara ve una crisis molt forta perque entra en joc la nova invasió migratoria, la del diner xines. Nosaltres no tenim liquiditat pero els xinesos, els de singapur, països arabs, etc... tenen una gran liquiditat, que nosaltres els hem donat. Per tant ara vindran a comprar els nostres bancs i la nostra industria (la poca que queda).
Estic d´acord amb tu , si la crisis es forta probablement molts sudamericans marxin Ara be asiatics arabs i africans es quedaran Respecte al capital xines i arab tampoc cal exegerar El mon arab es una nulitat economica absoluta , tenen el petroli i res mes En quant al mon Xines tampoc es ''oro todo lo que reluce'' i tenen problemes de futur enormes En tot cas amb lo del capital arab i xines marxem del tema
Si els arabs i els africants s'intentaran quedar, però ja veure com acaba. Els africants no porten gaires problemes, pero els primers es un problema darrera un altre. Del tema del capital, s'ha d'agafar amb pinces, però el cert es que el problema es que el forat a l'economia es enrome i cal buscar on sigui els diners. http://www.euribor.com.es/ http://www.invertia.com/noticias/noticia.asp?idNoticia=1872736 Però deixem-ho per un altre fil | 0.906094 | curate | {"ca": 0.9960644007155635, "es": 0.003935599284436494} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_72349 | Für ein besseres mobiles Erlebnis empfehlen wir Ihnen, die kostenlose lokale Natur-App herunterzuladen. :
Apple store Google Play
Home
German
Dropdown-Liste ein-/ausblenden
German
Català
Español
English
French
Main navigation
Lassen Sie sich inspirieren
Mapa
App
Android
IOS
Blog
Botiga
Teilnahme
Identifizieren Sie sich
Melde dich an
Zurück
Centre històric de Begur
Flag
Visit
Orte
Ziele:
Begur
Datenblatt
Beschreibung
Begur és un poble amb una profunda personalitat històrica. A l'abric del seu castell medieval, corallers, pescadors, indians i surotapers han protagonitzat brillants pàgines d'una història que es reflecteix a cada carrer, a cada casa i a cada racó del poble.
La imatge més coneguda de Begur és, sens dubte, la del castell medieval que presideix el municipi però trobem també altres indrets interessants per visitar, com les nombroses cases indianes (edificis d'estil colonial construïts per begurencs que al segle XIX emigraren a "les Amèriques" fugint de la crisi econòmica del moment i que retornaren posteriorment amb una important fortuna); les torres de defensa del segle XVI (llegat del temps en què els pirates navegaven pel Mediterrani i construïdes pels begurencs com a mitjà de refugi contra els seus assalts), l'església (edifici d'estil gòtic dedicat a sant Pere) o altres edificis històrics com el Casino Cultural o les Escoles Velles. | 0.61091 | curate | {"de": 0.18576779026217227, "fr": 0.000749063670411985, "en": 0.06142322097378277, "ca": 0.7355805243445693, "es": 0.014232209737827715, "ja": 0.0022471910112359553} | https://naturalocal.net/de/aktivitaten/girona/centre-historic-de-begur |
crawling-populars_ca_20200525_28_72740 | Dia: del 9 al 12 de novembre de 2017Lloc: sala d’actes de l’edifici G. M. de Jovellanos, campus universitari, Palma
La Coordinadora de Representants d’Estudiants d’Universitats Públiques (CREUP) és una associació estatal que representa 1.000.000 d’estudiants i 34 universitats públiques. Dijous, 9 de novembre, vindran a la UIB 89 estudiants de diferents centres universitaris a la LXI Assemblea General de la CREUP.
Dia 9
El senyor Xavier Pons, tresorer del Consell d’Estudiants de la UIB, i la senyora Carmen Romero, presidenta de la CREUP, atendran els mitjans de comunicació interessats.
A l’acte inaugural hi assistiran la senyora Francina Armengol, presidenta de les Illes Balears; el senyor Vicenç Thomàs, vicepresident del Parlament de les Illes Balears; la senyora Carmen Romero, presidenta de la CREUP; la doctora Rosa Isabel Rodríguez, vicerectora d’Estudiants; i el senyor Xavier Pons, tresorer del Consell d’Estudiants de la UIB.
A l’Assemblea els estudiants tractaran temes que els afecten i els preocupen com a representants dels universitaris, com ara els preus de les taxes, entre d’altres. D’altra banda, participaran en tallers que es desenvoluparan al llarg del dia: d’organització, d’igualtat i de comunicació.
Data de l'esdeveniment: 09/11/2017
Data de publicació: 08/11/2017
« Torna enrere - Arxiu de notícies | 0.806253 | curate | {"ca": 1.0} | : /arxiu/Estudiants-duniversitats-de-tot-lEstat-celebren-la.cid505383 |
naciodigital_ca_20220331_0_170447 | El maig de 1996 es va posar en marxa el Pla estratègic per donar a conèixer la situació de partida de la ciutat, les seves oportunitats i les perspectives de futur de Granollers. L'inici del Pla estratègic es va fer seguint un procés participatiu on es va demanar l'opinió i la participació a la ciutadania des de múltiples punts de vista. Es van marcar cinc línies de treball: les persones i la qualitat de vida; el territori; els sectors econòmics; l'accessibilitat i la mobilitat; i el medi ambient.
Les cinc línies estratègiques volien centrar les bases de com havia de ser la ciutat en un futur, com s'havia d'estructurar i quins objectius de cada àmbit d'actuació s'havien d'assolir. Transcorreguts deu anys de Pla estratègic ara s'organitzen unes jornades de reflexió per valorar quina ha estat l'evolució de la ciutat de Granollers.
Calendari
Jornades de reflexió del Pla estratègic de Granollers A la Sala de Plens de l'Ajuntament
Dijous 1 de març a les 19.30 h
Granollers, ciutat amb una economia moderna
"Granollers, el paper de les ciutats mitjanes en la globalització", a
càrrec de Jacint Jordana
"Competències i finançament dels governs municipals. El cas de
Granollers", a càrrec de Núria Bosch
Dijous 8 de març a les 20 h
Educació i cultura, bases del progrés de la ciutat
"Factors culturals, a la societat granollerina", a càrrec de Jordi Pardo
"La integració social a través de la normalització lingüística", a càrrec d'Anna Jansana | 1 | perfect | {"ca": 0.9874389392882066, "en": 0.00628053035589672, "es": 0.00628053035589672} | https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/5464/economia-moderna-ciutat-centra-segona-jornada-reflexio-pla-estrategic |
racoarticles_ca_20221005_1_32677 | L'acerbo vero, i ciechi destini investigar delle mortali e deU'eterne cose; a che prodotta, a che affanni e di miseri cerca l'umama stirpe; a quale ultimo intento lei spinga il fato e la natura; a cul tanto nostre dolor diletti ogiovi: con quali ordini e leggi a que volva questo arcano universo; il qual lode colmano i sagi, io d'ammirar son pago.^ LEOPARDI r ONFESSE QUE L'EXTREMA GRAVETAT DE L'OBRA de Joan Navarro sempre m'ha impactat, amb una sensació que ha anat del respecte a la perplexitat. D'on li vi aquest pessimisme? No ho sabria explicar perquè no conec la seua vida personal. Tampoc no importa massa. El que sí es pot dir, tenint com a guia la seua pròpia poesia, és que l'escriptor entén la poesia com un joc seriós, com una ganivetada penetrant que explora les fibres més profundes de l'ésser humà per tal de somoure el lector. Per això, la seua poesia, com pretenien els poetes antics, té alguna cosa de ritual, i es presenta com a revelació i convocació. La via que tria Joan Navarro connecta en línia directa amb el romanticisme, la poesia explosiva de Rimbaud i el surrealisme. Sobretot amb aquella línia que reuneix en un mateix espai imaginatiu poesia i mite, imaginació i vivència. I que a casa nostra es pot trobar en poetes com ara Joan Vicent Foix, Pere Gimferrer, Xavier Bru de Sala, Maria Mercè Marçal i Salvador Jàfer.
Des dels inicis en Grills esmolen ganivets a trenc de por (1974) i L'ou de la gallina fosca (1975), Joan Navarro aposta per una literatura de factura enigmàtica i presència imponent per tal d'expressar un univers que podem qualificar, sense exagerar massa, de dionisíac. Aquest adjectiu, inventat i ' Car, en copsar la veritat acerba / i el cec destí dels homes i les coses; / volent saber per què els afanys i angoixes / solen ser premi de l'estirp humana / i a quin intent darrer poden empènyerla / la natura i el fat, que tant s'agraden / de les nostres dolors; i quines ordres / i lleis regeixen l'univers, que els savis / han lloat tant, jo per content em dono. (Traducció d' Alfons Maseres, 1938) 71
popularitzat per Friedich Nietzsche, és molt gràfic i és útil per parlar i entendre la poesia de Joan Navarro. Com també ho és, per altra banda, per parlar d'un altre poeta valencià. Salvador Jàfer, poeta que té moltes afinitats amb el nostre poeta estudiat. L'objectiu d'aquest article no va encaminat tant a estudiar detalladament la influència del filòsof alemany sobre el poeta valencià, com a apuntar la presència del món tràgici dionisíac en la seua obra, a valorar fins a quin punt aquest món cohesiona el seu pensament poètic, especialment a partir de L'ou de la gallina fosca. Amb el nostre treball, siga dit de passada, no volem desdir les observacions intel•ligents que Joaquim Marco i Jaume Pont, Josep Iborra i Josep Manuel Esteve han fet sobre el poeta valencià, sinó més aviat integrar-les en una visió més àmplia.
Un univers dionisíac
Walter F. Otto diu -cite per mitjà de Karl Kerényi-que Diónysos és "el déu de l'èxtasi i del terror, de la. ferocitat i de l'alliberament més joiós, el déu furibund l'aparició del qual du els homes al frenesí". Per la seua banda, Friedrich Nietzsche considera que "aquell qui és el més ric en plenitud de vida, el Déu i l'home dionisíacs, no solament pot gaudir de la vida de la visió d'allò que és més terrible i dubtós, sinó que també pot gaudir del fet terrible i d'aquell luxe de destrucció, de descomposició, de negació. Allò que és pervers, absurd i lleig li sembla en certa manera permès com a conseqüència d'una sobreabundància de forces generadores, de forces fi-uctíferes, que és capaç de fer de qualsevol desert una ubèrrima terra fèrtil". Amb Jeein-Pierre Vernant podem afegir-hi que el déu és una figura errant, vagabunda, im déu d'enlloc i d'arreu, i amb ell s'imposa la presència de l'alteritat. És un déu doble, com proclama Eurípides aZ-es Bacants, que uneix dues cares en un mateix rostre. És, com el pinta la tragèdia, el més dolç i el més terrible: "Dolç és ell, quan a les mtmtanyes, / d'entre els esbarts que corre cau a terra, / tenint revestida la santa / pell de cérvol, caçant / sang de boc mort, delit de menja crua, / prompte llançant-se a les muntanyes frígies, lídies, / el Clamorós"... Aquesta breu caracterització del mite grec ens situa de ple en l'univers poètic de Joan Navarro, que en bona part de la seua obra configura un paisatge mític i primitiu, ancestral i nocturn. Abans de passar a analitzar l'obra de Navarro, convé precisar que la poesia d'inspiració mítica no aspira tant a rescatar la resplendor dels vells monuments clàssics, com a evocar plàsticament l'experiència 72 humana. L'ús del mite delata la necessitat dels poetes de sentír-se part d'un tot, de restablir relacions directes amb l'univers. La poesia visionària de Joan Navarro no pretén, com el mite grec, confirmar l'ordre humà i social, sinó més aviat capgirar-lo, fer-lo esclatar en mil bocins per tal de mostrar tot el que té d'estrany, desconcertant i incomprensible. Un univers replet de màgia, que s'escapa de les definicions i toca múltiples aspectes sense deixar-se tancar en cap. Com el màgic, el poeta juga amb les aparences, barreja les fronteres entre el fantàstic i el real. En aquesta poètica, els conceptes, les oposicions nítides del nostre llenguatge que aporten coherència i racionalitat al nostre món quotidià, s'esborren, es conjuguen i es fonen. En el món dionisíac es fonen el cel i la terra, el món salvatge i el civilitzat, la proximitat i la llunyania, el més enllà i aquest món. El paroxisme d'aquest fons es traduirà en una poesia delirant i visionària, carregada d'imatges i de símbols polivalents, canviants, i escrita amb una sintaxi desbocada, dissonant, sobretot en els primers llibres.
L'ambigüitat, per tant, és un punt fonamental en la poesia de Navarro. Aquesta, a més del que ja hem apuntat, procedeix de tres possibles àmbits referencials que els seus poemes estableixen i entre els quals la lectura bàscula contínuament. En primer lloc, els llibres semblen situar-se en un temps intemporal de referències mítiques, però al seu costat són constants les referències al present. En segon lloc, les referències relatives a la condició humana o no se situen en un context històric concret o s'integren en escenaris històrics i geogràfics molt diferents. Aquesta ^dsió de l'home fora de tota concreció històrica reforça a donar-ne una visió desencantada i amarga. És com si l'autor volguera pintar el temps com una eternitat infernal, presentar-nos la història com una repetició infinita dels conflictes humans.
Per últim, un tercer bloc el constitueixen les referències de tipus mític, religiós i llegendari. Ací el poeta reuneix elements de procedència diversa (faunes, tritons, follets, bruixes, àngels...) al costat d'una figura de creació personal, la Senyora, presentada amb trets sagrats, per d'edificar una cosmogòhia personal. Ens troben, com diria Octavio Paz, davant d'una mitologia sincrètica, feta de fi-agments de filosofia i religions, com aquelles que edificaren Blake i Hólderlin, Yeats i Rilke, i entre nosaltres, un altre poeta valencià com és Salvador Jàfer.
Per veure amb més detall com Joan Navarro confecciona una \àsió singular del món dionisíac em centraré ara en concret en L'ou de la gallina fosca. Quan obrin el llibre assistim a una mena de caos primigeni: hi desapareixen els límits entre les coses, el crim esdevé virtut i l'absència de qualsevol tipus de moralitat fa trontollar el món. La realitat esdevé un 73 somni, un malson. La lectura es converteix en un viatge a les ombres; contemplem un escenari poblat d'espases, penjats, ofegats, botxins, assassins, animals ferotges... El dolor i l'horror ocupen un primer pla: "Els nens ploren perquè son plens d'escarabats / Que esbatanen els pits a fredes aures".
Ombres i llum
El conflicte tràgic que recorre la poesia de Navarro es reflecteix en el tema antiquíssim de la nit i el dia, de les ombres i la llum. La nit física és concep com una nit moral i és un símbol ambigu, polisèmic i recurrent, que s'anirà impregnant de significats al llarg de la seu obra: immersió en els abismes, sofriment, purgació; la llum, en canvi, es per referir-se a la puresa, la transcendència, l'alliberament: "tombes atapeïdes d'estels", "embeguts de sol, reis de foscam". Aquesta és una constant en l'obra de Joan Navarro; així, podem trobar-ne una mostra més en un poema més tarda, "Salvatge" (1987): "Inventem la llum de la llum, les pedres de foc, en aquest espai de llarga fosca" La tensió entre la llum i les ombres té en els primers llibres un fort contingut social i polític que evidencia el conflicte entre l'individu i la societat, que manifesta un rebuig frontal a l'ordre imposat pel règim franquista. Sovint la nit representa l'opressió de la dictadura, mentre el desig d'un futur inmiediat s'associa a la llum.
Joan Navarro reforça aquesta temàtica amb altres imatges també arquetípiques, relacionades amb la idea de la fugida i amb la voluntat d'enlairar-se, com ara les imatges pertanyents al món mariner i al món celest Ui, on moren els camps, hi ha mars sense fronteres que voldrien arrapar la teva pell, cranc de vori, una nafra on s'arrauleixen bruixots eixerits a plena nit.
No t'afones, suara, en la terra, és temps de crits davant l'esbatanada mar! Mossos als llençols picats de vaixells! Per on fuig el ca, tibades pells de màrtirs s'abranden i sols esperen el vaixell bru, camí de les coves que naixen ran del mar.
La poesia de Navarro irradia una visió tràgica. Per a alguns autors, com ara Goethe, la tragèdia, per tal de ser-ho, ha ser de absoluta. Per dirho d'una manera gràfica: ha d'escenificar la vida com un clarobscur anàrquic on res mai no es realitza i on mai res no arriba a la seua meta, excepte la destrucció. Però això no sempre és així. Un estudiós de la tragèdia grega com Lesky afirma que no sempre les obres gregues acaben en la destrucció total dels protagonistes. En algunes ocasions el conflicte terrible que viu l'heroi, com ara Orestes, forgen a través de la seua desfeta una solució del conflicte. De la mateixa manera podem dir que en el cas de L'ou de la gallina fosca la violència del personatge líric no és gratuïta, sinó que la du terme pensant en una esperança, almenys en el terreny polític, que s'intueix pròxima. Hem de pensar que aquest llibre està escrit abans de la mort de Franco i té una intencionalitat política. I això es veu en expressions com "la falç alçada", "és temps de crits davant l'esbatanada mar", "esvàstiques a les sines dels núvols, bram / de l'escanyapobres, com fem, pels murs del plor".
Aquesta esperança desapareix en la Vaixells de folls, plaquette publicada el 1979, que també ofereix una lectura política sobre el moment. Ara, el món pintat per Joan Navarro és totalment negre i sense fissures, un quadre grotesc on el protagonista ha perdut "l'abc de les estrelles", "els àngels de la terra estan desesperats perquè la Mare de Déu s'ha enfugit al cel", una pluja torrencial ha envaït el país i "els diables i les bruixes de Bretanya m'acacen pels carrerons i em volen embarcar al seu vaixell de la nit cap al seu infern glaçat (...) i tinc paüra d'esdevenir un pedrot cisellat per la dalla de l'Ankou". Després, la veu proclama que "Jo vaig matar l'egua i el seu genet!" i "enfurit calcigo l'escarabat de la Gran Plaça" en una clara al•lusió a l'estàtua eqüestre del general Franco que durant molts anys va presidir l'actual plaça de l'Ajuntament de la ciutat de València.
Heroisme, vitalitat i violència
Davant aquest marc conflictiu, el protagonista del llibres de Joan Navarro opta pel rebuig d'un món opressor, que limita les possibilitats de realització de l'individu; menysté tot comportament acomodatici i vol mirar de front el drama humà. És conscient de la seua solitud, de la seua condició efímera, però en lloc de resignar-se, es rebel•la i adopta una actitud titànica; creix, enrabiat, davant de la injustícia del destí: "mon puny clos, deu del món, cau de fúries astrals, / s'enlaira, romp núvols, rutes de trens alats".
La seua figura, presentada com una figura còsmica (caracteritzada com un guerrer, com un "pelegrí del sol" o mariner), és una exaltació de la vitalitat, de l'acció, del mo\dment, mogut pel desig. Se sent fascinat pels perills dels límits, dels abismes: "els camins portaran l'últim càntic / al límit del cos". En aquest context, l'elecció de l'exili i de la fugida és una resposta a la impossibilitat de trobar un lloc en la societat que li ha tocat de viure i el condueix a la violència, que no és sinó una mena de justícia contra la injustícia de l'ordre establert. La veu poètica se sent marginada, però no sotmesa, i, per aquesta raó, la seua ira es resol en una espiral destructiva que ho contamina tot. L'instint més primitiu és en aquesta poesia un gest afirmatiu i creatiu. Amb la violència el protagonista no justifica ni redimeix la vida, simplement s'afirma. L'existència és una desmesura injustificada i la veu poètica la trastoca a través de la violència i s'autoafirma a través del crim.
El personatge del poema entra un estat delirant amb la violència, encarna les forces de la natura o, més ben dit, les forces de la natura el posseeixen per sotmetre'l al seu lliure albir:
Bruixes, cantant himnes a les magres sines de la lluna, volen encendre focs amb mos ossos d'exiliat ran dels clars boscams per on pujaré a les altes sales i espenyaré mos dies dissecats un a un amb gran ritu.
El somni, l'embriaguesa i la follia -que són, com diu Nietzsche, tres trets fonamentals del món dionisíac-esborren els límits entre les coses, eliminen tot el que és finit i particular i plasmen visionàriament un estat de màxima intensificació de les forces vitals de l'ésser humà. Quan Joan Navarro escriu "no em doldre d'haver confós la realitat / amb el crit de l'espill" està suggerint que els seu personatge líric es troba desterrat de la seua existència rutinària, allunyat d'ell mateix i conduït a un àmbit estrany, a una mena d'orgia bàquica on tot és possible. En aquest frenesí els homes s'assemblen a les bèsties. No només ens topem amb els animals més sanguinaris, sinó que la criatura humana esdevé salvatge. Així, presenta unes dents "menjant terra, com feres en flames", i tota la naturalesa s'animalitza: "la llum degotava el ronc udol i fuig", el cel és "pell d'ase", els astres miolen, i "la lluna s'esconilla amb fer udol" i lladra. El llibre esdevé una cridòria espectacular que ens recorda als crits de les bacants d'Eurípides i de Zaratustra^. La transformació i l'exaltació que provoca ^ Nietzsche escriu eaAixí parla Zarazustra "De nou sentí el gran crit de fretura. I, que estrany!, aquesta vegada sortia de la seva caverna. Ara, però, era un crit llarg, múltiple, insòlit, i Zarazustra percebia clarament que el componien moltes veus: encara que, de lluny estant, sonés igual que 76 un crit que hagués sortit. D'una sola boca".
l'ebrietat afecta també els objectes que es transformen en figures fantàstiques, monstruoses, grotesques. Molts poemes són un festí ritual i carnívor, on sembla que l'únic que importa és la fam que motiva homes i bèsties. Ens trobem així amb una exaltació de la vitalitat animal, on allò que importa és el desenfré, l'ebrietat, la gana.
L'ou de la gallina fosca apareix com un llibre sobrecarregat de tensió febril, d'un pathos tràgic exagerat, ple d'invocacions i imperatius, amb ràpida successió d'elevacions i fondàries. Aquest pessimisme, però, no és buit, ja que el sentiment tràgic de la vida és també una afirmació de la vida, una acceptació joiosa del dolor, fins i tot del que és més terrible, de la misèria i la mort. Com tampoc no ho és, de gratuïta, l'actitud titànica i heroica. El combat sense descans contra l'adversitat, la laceració i autoimmolació ('Tot sol em menjo damunt les veles") serveix per mostrar la misèria i grandesa de l'individu. Zaratustra afirma que aquells que moren voluntàriament, en l'acte de la mort se superen a ells mateixos. Interpreta l'autoimmolació com un recurs per remarcar que tots els actes humans són finits, només trons efímers en la gran tempesta de la vida, que aquesta aniquilació de la vida no significa la desaparició total, sinó més aviat el retorn al fons de la vida. D'aquesta manera ho afirma Zaratustra quan diu "Així vull morir jo també, perquè vosaltres, amics, estimeu més la terra, per amor a mi; i vull tornar a ser terra, per reposar en aquella que m'engendrà".
II
La poesia que publica Joan Navarro a partir del 1979 -Bardissa de foc (1981); els poemes i plaquetíes "Moira", "Coltell al cap", "Arqueologia del saber", "La paraula no és l'ésser", recollits a La paüra dels crancs, 1986), i el poema "Salvatge", inclòs a Tria personal (1992)-desenvolupa i matisa els referents de la seua obra anterior, però, alhora, inicia un viratge dràstic. Ara, la poètica del caos es reduirà i donarà pas a una poesia més essencial, amb una modulació més precisa, més elaborada; els poemes, escrits en prosa, es descabdellaran seguint un fil narratiu. Al mateix temps la seua veu es farà més reflexiva i augmentaran els referents mítics. Així, per exemple, en Bardissa de foc són ben paleses les al•lusions al món dionisíac nietzschià: el bosc, l'illa, l'ofrena de "raïm, aigua i mel", les carasses, els símbols del laberint, els daus^, les aranyes*.
Si en els primers llibres, tot i el pessimisme dominant, hi havia una exaltació de la lluita i de la vitalitat, aquesta desapareixerà o minvarà a partir de 1979: els nuclis temàtics es concentraran en la reflexió sobre els límits, humans i del llenguatge. No és gens estrany, doncs, que aquell any publique un poema titulat "Moira", atès que aquesta figura grega fa referència al destí i al fet que el coneixement sempre ès coneixement de la nostra finitud.
Bardissa de foc és una reflexió sobre els dèficits de la pròpia interpretació mítica en la qual el mateix Navarro s'inspira. En el primer poema conflueixen dues esferes, la mítica i la històrica: "començo el camí que Alfa traça enllà de la murada del temps", que ens remet a un temps originari, a un temps mític on convivien homes, déus i bèsties. En canvi, en el temps històric del protagonista líric, situat en un espai tancat, individual, el protagonista, dominat per la solitud i pel pànic, es contempla com un "foraster de mi mateix, ocupant d'un país que no reconec com a meu" i desitja desesperadament la mort. Enmig d'un món estrany i inhabitable, la cambra esdevé refugi des d'on mira de recrear el seu món mític. Sap ben bé que encara que no puga reconstruir-lo, pot almenys evocar-lo, inventar-se'l: "el mirall s'emplena el rostre d'estels, cometes de cabells caragolats". Tot seguit ens recorda que a les ciutats d'Europa arriben les naus de folls, aquelles que pintà el Bosco en un quadre famós en què retractava els costums de Carnestoltes existents en algunes ciutats alemanyes. Els folls tracen en un frenesí bàquic "el cercle sagrat, la bardissa de foc". Aquestes imatges, la d'un àmbit sagrat dominat per la follia i la del foc com a element catàrtic i destructor del poder, tenen una gran importància en Les Bacants d'Eurípides.
La immortalitat té una importància rellevant en els mites, especialment en Diónysos, perquè ell és meitat home i meitat déu. Molts poetes que han cantat segruint aquest corrent mitològic, com ara Hòlderlin, Keats i Leopardi, en algun moment cregueren o desitjaren creure en la immortalitat Per això, no sorprèn la seua presència en Bardissa de foc, on el protagonista imagina també la seua vida després de la mort, pintada tu ets per a mi un trespol de dansa per a atzars divinals, que tu ets per a mi una taula divinal per a daus i jugadors divinals". I en un altre lloc afirma: "" Damunt de totes les coses hi ha el cel Atzar, el cel Innocència, el cel Perquè sí, l'Exultació."
"Perquè sí -vet aquí la més antiga aristocràcia del món, que jo he restituït a totes les coses, que jo he redimit de rescla\àtud de la finalitat".
* Nietzsche diu a la Genealogia de la Moral: "És hybris la nostra actitud envers Déu, vuU dir envers qualsevol presumpta teranyina d'objectíus i de moralitat situada al darrere de la gran xarxa de pescar de la causalitat com Carles l'agosarat quan Uuitava contra Lluís XI, també nosaltres podríem dir que ';'e combats l'universelle araignée'".
i 9 aquesta com una inquietant platja desèrtica. Òbviament, el final no podia ser un altre que la constatació de "la tragèdia d'aquell que se sabia immortal". En la poesia de Joan Navarro tot vacil•la davant els nostres ulls, sobretot la identitat, aquesta realitat precària i vaporosa que anomenem/o. Quan el poeta diu "Jo sóc l'altre, aquell que agombola mil carasses", ens pinta un jo dissociat, sense unitat interna, dilatat fins a uns extrems insospitables. La realitat és com la pell del camaleó, de reflexos canviants i en perpetu moviment Des de l'instant del nostre naixement fins a la nostra mort, allò que establim com el nostre jo es transforma sense parar. I és precisament en aquest joc de fenòmens on es cristal•litza la nostra identitat.
A més, en nàixer heretem una moral i un llenguatge que ens limita i coarta: "Em van donar un nom i m'assassinaren". L'estratègia que trama el protagonista per trobar una mica de llibertat, un espai propi en la immensa aranya de la cultura rebuda és "inventar-ne d'altres per tal de renàixer del fang de les paraules". Tot plegat, la visió del llenguatge de Joan Navarro és pessimista i l'única possibilitat de fer-se un imaginari propi rau a experimentar amb móns imaginaris, també existents, però heterodoxos i al marge de la cultura oficial i dominant. Siga com siga, tant per fer servir tm llenguatge més convencional com per submergir-se en un llenguatge heterodox i, per tant, menys manipulat, el nostre llenguatge sempre pressuposa el llenguatge dels altres. És un fet indefugible. En la mesura que fem servir el llenguatge posseïm els altres i amb la nostra capacitat de fer nostra la llengua dels altres esdevenim nosaltres mateixos. Per això, nosaltres som nosaltres i altres al mateix temps.
En el poema "La paraula no és l'ésser", Joan Navarro escriu: "Per què preguntes pel meu nom si és secret? Els homes blaus del desert no coneixen el nom d'Al•là perquè és secret. Ningú coneix el propi nom". Si no vaig massa errat, aquest passatge ens dibuixa el llenguatge com un laberint sense principi ni fi, on els mots són modulacions, variacions, metàfores d'un nom secret. El nostre llenguatge està constituït per metàfores de metàfores d'aquell nom originari, que implica el meu jo i el dels altres, la meu veu i la veu de tots.
Joan Navarro després de Bardissa de foc, llibre on arriba a un grau de desolació estremidora, contempla en "Salvatge" una actitud més reconciliadora. De fet, en el poema hi ha una indicació explícita de la felicitat, fins i tot descriu la natura en ocasions com un escenari amable i benefactor per als humans. Tota una novetat en la seua obra. Això no implica cap canvi radical en la seua obra. Joan Navarro continua manifestant 80 que els humans estan creats per a la infelicitat: "Ens han mort en vida i ens han donat el significat de les cendres, el fil del laberint de les entranyes". Davant aquest fet ineludible, arriba a desitjar el que diu la sentència clàssica "millor haguera estar no haver nascut": "millor haguera estat de tenir el cervell de gel, i no saber què som", "jQuin desig, déu, de dissoldre's!". Perquè, segons es pot concloure del poema, la vida no té cap finalitat, i totes les preguntes que ens fem -i la poesia de Joan Navarro des dels finals dels setanta és una pregunta-resten sense resposta. Però, malgrat tot, l'únic sentit que té la nostra existència és cercar i gaudir de la felicitat momentània, encara que sapiguem que la desgràcia ens assetja constantment.
La vida és això: arribar al coneixement bàsic que alhora "som la vida i la mort", que el dolor i el gaudi, les llums i les ombres i les oposicions que dominen el nostre pensament, no són coses separades sinó cares diferents d'una mateixa realitat, que es condicionen i generen mútuament: "El nostre cos que es rebolca en un llit de fem i esperma, d'or i de saliva: perquè la vida més neta sorgeix de la immundícia". Per aquesta mateixa raó el poema, com tota l'obra de Joan Navarro, es un joc de contrastos i d'unió d'extrems. I també paradoxes, com ara: "No és temps de claredats i la claredat arriba", per proclamar instants després tot el contrari: "És temps de claredat i la claredat no arriba". O el passatge següent: "Qui mana de la llum, no mana de la llum. Aquell que estima és objecte d'odi; que és el mateix que estimar a palpentes a les butaques del pati d'un cinema. I és clar que si l'amor es mou, és ell qui no ens mou. I és així com tot funciona, com borneja l'engranatge de la terra, i de qui l'habita". ' En l'últim apartat d'aquest poema es troba concentrat el pensament dominant de tota l'obra de Joan Navarro. A l'ésser humà per sentir-se viu li cal bastir-se il•lusions, li urgeix el somni enganyós de l'esperança, de "la mentida com a veritat necessària. Creure en l'esperança per poder esperar". Aquesta profunda lucidesa allibera l'individu de totes les esperances, llevat de l'esperança en la pròpia voluntat demolidora davant el no-res. Per això l'univers poètic de Navarro gairebé sempre sol solcar per la presència del desert, del mar i de mariners que naufraguen en el propi desig. En els poemes sovint apareix la idea del viatge, de l'aventura, de l'acceptació d'allò desconegut. D'aquesta manera tancajoan Navarro el poema, amb la afirmació que "la gramàtica no ens pot conformar" i cal "idear una altra vida", encara que siga en "un espai reduït", cal persistir en la continuació 0, com deia en "Moira", en la construcció d'un "discurs impossible. Parlar del que no es pot parlar, malgrat el consell del filòsof de Viena enamorat de l'esquelet del llenguatge". | 1 | perfect | {"it": 0.019506307428749415, "ca": 0.9788973680112132, "fi": 0.0009344338888023672, "es": 0.0006618906712350101} | |
cawac_ca_20200528_2_192464 | Una gran part del territori brasiler no ha estat cartografiada en detall per l'Institut Brasiler de Geografia i Estadística -IBGE- i encara és considerada pels cartògrafs com a "territori desconegut". El president de la IBGE, Sergio Besserman, va afirmar que és necessari augmentar les inversions en l'àrea de cartografia i afirma que l'IBGE planeja iniciar l'any vinent, juntament amb altres entitats del sector, la realització d'un pla nacional de cartografia per al país.
Empresa alemanya ofereix programari amb solucions a mida per a l'anàlisi i el tractament de dades, visualització, disseny d'enquestes i investigació de camp en l'àmbit de la intel·ligència empresarial. Aquesta empresa proveïdora de serveis ha desenvolupat un enfocament innovador en l'àmbit de l'anàlisi de dades
Pime alemanya ha desenvolupat un didal tecnològic que permet portar guants en situacions de fred, calor o qualsevol altra circumstància en què siguin necessaris i que a la vegada possibilita l'ús d'aparells amb pantalla tàctil o amb botons petits com ara GPS, taules o telèfons intel·ligents.
Empresa finlandesa que treballa en en el camp de la cerca d'oportunitats en noves tecnologies, necessitats dels usuaris i solucions cerca experts, especialistes i precursors per treballar conjuntament en els projectes dels seus clients, preferentment a països europeus.
Pime francesa ha desenvolupat un programari de seguretat i protecció cibernètica que protegeix tot tipus de documents. El programari assegura la transferència de documents des de qualsevol mitjà (USB, cd, correu electrònic..) i treballa amb tot tipus de documents emprant les últimes normes en matèria de seguretat a la xarxa.
Pime coreana ha desenvolupat un sistema de càrrega sense fils per a telèfons intel·ligents i iPhones per ser utilitzat a l'oficina, a casa o en vehicles. Els telèfons es poden carregar encenent el transmissor. L'empresa cerca un soci per a cooperació tècnica i recursos financers. | 0.88242 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.anella.cat/banc-de-coneixement?p_p_id=knowledgebank_WAR_custompublisherportlet&p_p_lifecycle=0&p_p_state=maximized&_knowledgebank_WAR_custompublisherportlet_struts_action=%2Fknowledge_bank%2Fview_results&_knowledgebank_WAR_custompublisherportlet_tagName=partnership&_knowledgebank_WAR_custompublisherportlet_tabSelectedName=Oportunitats+de+negoci&_knowledgebank_WAR_custompublisherportlet_categoryName=R%2BD |
racoforumsanon_ca_20220809_0_578302 | Duran avisa que CiU es podria trencar si hi ha plebiscitàries Qüestiona l'informe de deslleialtats de l'estat espanyol envers Catalunya publicat pel govern El portaveu de CiU al congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha tensat avui una mica més la corda en la relació d'Unió amb CDC i, fins i tot, amb el govern català; s'ha queixat que no se'l tingués em compte en l'elaboració de l'informe de deslleialtats del govern espanyol envers Catalunya presentat aquesta setmana. Diu que ara no s'ha de pensar en una ruptura entre CDC i Unió, però diu que 'això podria trencar-se' en cas que es convoquessin eleccions plebiscitàries. Duran ha posat com a exemple la hipòtesis d'unes eleccions plebiscitàries. 'Imagini's que es convoquen eleccions plebiscitàries i es diu que votar CiU és votar independència, potser Unió pot trobar-se incòmode perquè en el partit no hi ha una opció majoritària a favor de la independència', ha argumentat. Tot i així, ha assegurat que l'ànim no és de ruptura i ha augurat en referència a la relació entre els dos partits que "no serà tan bo el futur com ha estat el passat'. 'Encara pot donar més de si, veurem si això és possible", ha afegit. Molest per l'informe de deslleialtats Duran ha lamentat que el govern no l'hagi consultat sobre l'informe de deslleialtats institucionals. "M'agradaria que com a president de la comissió bilateral algú em consultes sobre si les xifres són correctes o sobre què em sembla", ha afirmat en una entrevista a TVE. Duran ha recordat que ell és el responsable del Govern en els conflictes constitucionals amb el govern espanyol. I ha assegurat que ningú li ha fet arribar el document que aquest dimarts va presentar el Govern i que només n'ha llegit resums a través de la premsa. "Un document de CiU l'he de conèixer per altres mecanismes i fins la data no el conec", ha lamentat.http://www.vilaweb.cat/noticia/4150460/20131017/duran-avisa-ciu-podria-trencar-plebiscitaries.html Duran no troba "just" reclamar a l'Estat els diners per a infraestructures que marca l'Estatut El líder d'Unió considera que el Tribunal Constitucional va anul·lar la disposició del text que les estipulava El líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, ha retret aquest dijous al Govern que en el seu memorial de greuges fet públic dimarts, que xifra en 9.375 milions d'euros el cost de la deslleialtat de l'Estat, inclogui les partides per a infraestructures que estaven previstes a l'Estatut català, perquè el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar aquesta disposició. "Ens agradi o no, el TC la va declarar inconstitucional. Reivindicar una quantitat en funció de l'aplicació de la disposició addicional tercera no és correcte, no és just", ha remarcat en una entrevista a Televisió Espanyola. Aquesta partida puja a 5.748 milions d'euros, és a dir, més del total d'"incompliments", però Duran creu que només cal reclamar els 759 milions d'euros corresponents al 2008, acordats en la comissió bilateral Estat-Generalitat .http://www.ara.cat/politica/Josep_Antoni_Duran_i_Lleida-Unio-memorial_de_greuges-Estatut_0_1012698901.html L'home que volia saltar del tren just un segon abans del xoc La intervenció d'ahir de Josep Antoni Duran i Lleida és de les que farien les delícies dels escolàstics medievals dedicats a l'exegesi de textos sagrats. Quina lectura és la correcta? ¿Afavoreix el procés o no? ¿El mateix discurs en boca d'Alfred Bosch, per exemple, hauria significat el mateix? Cui prodest ?, es preguntarien els llatins. ¿A qui beneficia brandar l'espantall d'una declaració unilateral d'independència al Congrés de Diputats? ¿Ajuda el president Mas (i el seu aliat Junqueras) a ampliar el consens al voltant de la consulta o, al contrari, els estreny el terreny possible d'acord amb el PSC i ICV? ¿Ajuda Mariano Rajoy a moure's o li impedeix qualsevol gest que seria inevitablement interpretat com una cessió al xantatge nacionalista? ¿Algú s'imagina Rajoy oferint una tercera via després de dir-li a la cara que si no ho fa Catalunya declararà la independència pel seu compte? Des de cap punt de vista la intervenció de Duran sembla avançar en la línia de l'entesa que ell diu que defensa. Cui prodest , doncs? Arribats a aquest punt, cal passar de la filosofia a la física. Duran ha donat una empenteta subtil a Mas i a Rajoy per darrere i sense avisar per veure si aconsegueix que, davant la perspectiva del xoc, un dels dos s'ho repensi. Els ho posa més difícil amb l'esperança de provocar un canvi en la dinàmica del procés, i ho fa amb el simple mètode d'avançar dues pantalles més el conflicte per alterar d'aquesta manera un guió que no controla. És, en definitiva, una puntada de peu al tauler de joc, una maniobra de resultat incert, però que té un únic beneficiari segur: ell mateix. Si el conflicte es recondueix, serà un heroi. I si no, serà l'home que va intentar evitar el xoc fins a l'últim moment. Un segon abans de saltar del tren, això sí.
segons el que m'ha explicat una persona que dono credibilitat màxima, al Duran el volen retirar de la política i aquest el que demana per deixar-ho es una feina amb una retribució mínima de 10.000 euros/mes.
Collons, és que jo li pagaria de la meva butxaca, si calgués, per tal que deixés de posar obstacles a Catalunya. Quina poca visió política que tenim els catalans, Mare de Déu.
Que ell demani missa no vol dir que no estiguin mirant de donar-li el sagrament de la eucaristia. ps. Pot se millor que t'encomanis al teu avatar. | 0.872961 | curate | {"ca": 0.9805735430157262, "es": 0.015171137835337651, "hu": 0.0037002775208140612, "en": 0.0005550416281221092} | |
mc4_ca_20230418_6_121247 | Meteorologia del Pallars : L'Angliru, la carretera més aèria que hem vist mai #Asturies
Racons del bosc del Gerdar #PallarsSobirà
La neu als pins #VallsdAneu
La cascada de Comials #PallarsSobira
Nova nevada a les Valls d'Àneu #PallarsSobira
Posta del dia abans de la nevada
Llac de Genos en ple febrer
La Maladeta des de Superbagneres #France
Precipitació virga aquest matí
El Torb al pirineu francès
Posta de sol saharaui a Tarragona
Des del mirador de la Pala a Espot
Muntanyes de neu de #ValdAran
Muntanyes de neu II #PallarsSobirà
Muntanyes de neu al #PallarsSobirà
Núvols irisats amb inestabilitat KelvinHelmholtz
Nevant anit a les Ares
Núvols irisats a la posta de sol
Albada des de la platja del Miracle a Tarragona
Cau la nit a Esterri d'Àneu
L'Angliru, la carretera més aèria que hem vist mai...
L'Angliru, la carretera més aèria que hem vist mai #Asturies
El mític cim de l'Angliru de 1.573m, potser a primera vista ens sembli una altitud modesta acostumats a les altures pirinenques, però un cop estàs allà la sensació d'altitud i de carretera aéria i amb uns pendents que mai hem trobat en cap altra carretera fan que sigui tota una experiència. La sensació d'estar volant sobre les terres dels voltants i la dificultat de la pròpia carretera és ja de per sí un espectacle i costa de creure com s'ho fan els ciclistes amb aquest port ha estat tantes vegades meca de les voltes ciclistes.
Us recomanem pujar-hi per les sensacionals vistes al paisatge asturià.
Més informació: http://www.altimetrias.net/aspbk/verPuerto.asp?id=274 | 0.770859 | curate | {"ca": 0.866006600660066, "nl": 0.01782178217821782, "fr": 0.09372937293729373, "es": 0.022442244224422443} | http://meteopallars.blogspot.com/2016/02/langliru-la-carretera-mes-aeria-que-hem.html |
crawling-populars_ca_20200525_22_375956 | D'un accident de trànsit a Tbilissi
‘Kiki’ destrossa la porteria de Loria amb un gol de falta per tota l’esquadra i permet sumar un nou punt
Weiss no reserva a ningú tot i haver-se classificat i Álvarez demana ser «el màxim de competitius»
Jamrulidze, Kirikaishvili i Mtchelidze firmen un empat a un a l’Estadi Nacional
Set gols en dos partits condemnen a Andorra en dos duels que marquen el final de la millor ratxa
Els de Koldo Álvarez disputen el quart partit de la competició contra Kazakhstan amb dues baixes
La selecció es mostra decebuda per l’excessiu càstig contra Geòrgia i vol refer-se contra Kazakhstan
Andorra pateix un càstig excessiu amb dos gols en els darrers deu minuts
La selecció arriba amb ganes contra Geòrgia i Pujol retorna un any després de la seva lesió
Sébastien Delferière és investigat per la justícia belga en la causa oberta en set països diferents
El conjunt del Principat acaba a la 105a posició de la classificació
De la Riva i Alomà guanyen les seves partides davant els caribenys
L’equip del Principat s’imposa a l’estrena de l’Olimpíada guanyant totes les partides
El seleccionador destaca la forma dels jugadors i el convenciment per seguir la inèrcia dels últims mesos
Labadze, que va estar al Toulon, fa una tecnificació als membres del VPC
La recuperació de la lesió al genoll dret amplia terminis i el club no posa data per a la reaparició
La pianista georgiana arriba al país després de conquerir els principals escenaris internacionals
El sorteig no és gens benèvol per a la tricolor per la llunyania dels països rivals i el rànquing que ocupen
Perd 1-2 contra el conjunt balcànic, amb gol de Ricard de penal
Els errors dels andorrans els condemnen per iniciar el torneig amb derrota
El jugador georgià ha estat internacional en categories inferiors
En els pròxims dies es donarà a conèixer el nou calendari, que no tindrà cap jornada de descans
El VPC incorpora al segona línia Bejan Mtchdelidze
Els de Xavi de la Rosa tenen bones ocasions, però l’expulsió d’Èric Mesquita acaba amb les esperances
Marçal i Arnau són expulsats de forma severa en la primera part
Shermadini es presenta amb el convenciment de no voler renunciar a res la pròxima temporada
Amb la victòria d’Illes Fèroe davant Malta, les georgianes es classifiquen per a la següent ronda del Campionat d’Europa
La selecció andorrana juga davant Geòrgia, en el darrer partit del Preeuropeu
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Justo Ruiz
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Àurea Bellera
Mercedes Salas
Especial Constitució
Qui somContacteSubscripcionsTarifes de publicitatAvís legal | 0.737286 | curate | {"ca": 0.9374517374517375, "id": 0.0305019305019305, "es": 0.032046332046332046} | : /etiqueta/georgia |
mc4_ca_20230418_14_274633 | Miquel Sàmper | Ara.cat
Last week, coincidentally the day before the National Day of Catalonia, the General Council of the Judiciary (GCJ) inaugurated the new judicial year with a harsh speech delivered by its president. Carlos...
La setmana passada, casualment un dia abans de la Diada Nacional de Catalunya, el Consell General del Poder Judicial obria el nou any judicial amb un dur discurs del seu president. Carlos Lesmes defensava...
Vaig tenir l’honor de ser adjunt al president del Consell de l’Advocacia Espanyola, l’il·lustríssim Carlos Carnicer, un brillant advocat aragonès i bon amic, que tot i la seva tossudesa aragonesa, no va...
Diuen els mestres de la comunicació que com més dur i incisiu hagi de ser un discurs en el fons, més dolç i suau ha de ser en les formes, un llop amb pell de xai amb la intenció d’evitar que aquells que...
La llei 1/92 de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com la llei Corcuera, va rebre el qualificatiu popular de llei de la puntada a la porta, ja que, en els delictes de tràfic de drogues, ...
Demà, dissabte, es fa la prova d’accés a l’advocacia per als graduats en dret que hagin fet el corresponent màster o curs. Prevista en l’article 7 de la llei 34/2006, “l’avaluació de l’aptitud professional”...
Next Saturday law graduates who have completed a related course or a Master’s will sit the bar exam. As stated under Article 7 of the 34/2006 Act, “the assessment of professional aptitude” sought to ensure...
La suma de tantes irregularitats en l'aplicació dels principis rectors del nostre estat de dret havia de tenir conseqüències. I han arribat de nou des del Consell d'Europa, el qual, mitjançant el Grup...
Segons la Comissió Europea, un 64% dels espanyols no confien en el seu sistema judicial, un 73% creuen que la llei no s'aplica i un 85% consideren que, quan es fa, és de manera discriminatòria. El grau de... | 0.763116 | curate | {"ca": 0.7584359935725763, "en": 0.22978039635779324, "es": 0.0048205677557579, "pt": 0.006963042313872523} | https://www.arabalears.cat/firmes/miquel_samper/ |
oscar-2201_ca_20230904_3_173989 | Estem preparant un curs de valencià. Totes les persones interessades poden acudir a la seu de l’Ateneu el dimarts 10 de novembre, a les 19.30: es farà una reunió per parlar dels nivells i horaris més convenients.
Les classes de valencià les impartirà Joan Sanxis, que inclourà a cada sessió comentaris de geografia, història i literatura valenciana.
Cultura i llengua Joan Sanxis, llengua, valencià
Acte de suport a la vaga de docents de les Illes
Deixa un comentari Posted by ateneubetera a 01/10/2013
El divendres, 4 d’octubre, de 18.00 a 20.00, hi haurà a l’Ateneu un acte de suport a la vaga indefinida de docents de les Illes Balears i Pitiüses. Es tracta d’un berenar, organitzat per les AMPES de la Lloma del Mas i de l’IES les Alfàbegues, que servirà per recaptar fons per a la caixa de resistència dels docents. Comptarem amb el contacontes Llorenç Gimènez, i actuacions musicals. També tindrem disponibles números de larifa de la fabulosa panera solidària en suport a la vaga, que protesta contra el decret de trilingüisme (TIL) imposat pel govern d’en Bauzà i en defensa de l’escola pública. Els docents porten en vaga des del 16 de setembre, i la mobilització va donar lloc el diumenge passat a la major manifestació de la història de les Illes.
Acció Cívica i Solidaritat, Activitats, Ateneu, Cultura i llengua, literatura educació, ensenyament, illes balears i pitiüses, llengua, solidaritat, suport mutu, vaga docents
El valencià a Alacant, una realitat amagada
Deixa un comentari Posted by ateneubetera a 04/02/2013
Divendres 8 de febrer, a les 19.30, presentarem el documental “El valencià a Alacant, una realitat amagada” amb presència de les autores Paloma Vicedo, Nerea Roig i Maria Rico. El treball, produït pel SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) i amb la col·laboració d’entitats com el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, fa un recorregut per la situació del català a Alacant. A través de testimonis de gent major que ha viscut una història de repressió i prohibició, fins als testimonis més joves que amb la seua faena dia a dia fan possible la supervivència de la llengua pròpia, s’explica una història amagada.
Després del document hi ha la possibilitat de sopar a preu econòmic. El menú serà de “pinxos” o de plat i postres, en funció dels comensals, amb un preu màxim de 6 euros en cas d’ésser plat. Cal confirmar l’assistència al sopar al correu [email protected], el dijous com a molt tard.
Activitats, Ateneu, Cultura i llengua, literatura Alacant, català, llengua, repressió, valencià
RSS feed
Calendari d’activitats
Al moment
Juli Esteve ens presentà anit, "L’emigració valenciana als Estats Units i el Canadà". Una història dedicada al emig… twitter.com/i/web/status/1… > 1 week ago
Aquesta a @ateneubetera L’emigració valenciana als Estats Units i el Canadà ateneudebetera.org/2021/11/25/lem… vía @wordpressdotcom > 1 week ago
RT @emparaguado: Demà tenim aquest important esdeveniment a la comarca i a un espai especial com és l'@ateneubetera > 1 week ago
Entre el 1906 i el 1920 prop de 16.000 persones valencianes, sobretot de la Marina Alta i la Safor, però també de l… twitter.com/i/web/status/1… > 2 weeks ago
7é Festival de Cinema Ciutadà Compromés ateneudebetera.org/2021/11/18/7e-… via @wordpressdotcom > 2 weeks ago | 0.810013 | curate | {"ca": 0.9618437118437119, "en": 0.03540903540903541, "fr": 0.0027472527472527475} | https://ateneudebetera.org/tag/llengua/ |
mc4_ca_20230418_2_564087 | preguntes Archives - https://mossegalapoma.cat
Xavier Trias al proper podcast de mossegalapoma
by Tomàs Manzanares Balsells | 29 març 2010 | Comunitat Mossegui, Podcast | 10 commentsAquest dimecres a les 10 del matí enregistrarem el podcast 61 de mossegalapoma i, entre les seccions habituals, tindrem com a convidat a en Xavier Trias, alcaldable de la ciutat de Barcelona per CiU, ex conseller de Sanitat i Presidència en etapes anteriors i metge... Propostes Mosseguis | 0.732172 | curate | {"es": 0.1987179487179487, "ca": 0.8012820512820513} | https://mossegalapoma.cat/tag/preguntes/ |
mc4_ca_20230418_10_368731 | Notícies | Societat Catalana d'Estadística | SoCE SCE Societat catalana estadística | Page 4
International Statistical Engineering Association (ISEA)
Els dies 1 i 2 d’octubre ha tingut lloc la primera trobada de la International Statistical Engineering Association (ISEA). La ISEA es defineix com una societat global dedicada a avançar en la disciplina emergent de l’enginyeria estadística. En poques paraules, defineixen l’enginyeria estadística com la disciplina dedicada a l’art i la ciència per resoldre problemes complexos que requereixen dades i anàlisi de dades. Podeu trobar més informació a la pàgina web: ISEA Podeu descarregar-vos el fulletó informatiu per a tenir més informació de l’ISEA (enllaç).
Pepus Daunis i Estadella Institucional, Jornades i congressos, Notícies
29-31 octubre. MATRIX CONFERENCE 2018
El Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) i el National Museum of Mathematics (MoMath), conviden a participar en la III Conferència Internacional MATRIX que se celebrarà a Cornellà de Llobregat i Barcelona, Catalunya, del 29 al 31 d’octubre de 2018. La tercera edició de MATRIX reunirà representants de museus de matemàtiques de tot el món; creadors i organitzadors d’exposicions matemàtiques; i persones dedicades a la difusió de les matemàtiques per al públic en general. Programa MATRIX 2018 (enllaç) Monday, October 29th Morning (09:00h – 13:30h) Registration + Welcome Conference: “The Big Data Phenomenon” Fair / Poster Session Visit to Museu Agbar Afternoon (17:00h – 20:30h) Conversation groups (CG1/CG2/CG3) Conference: “Art […]
Pepus Daunis i Estadella Exposicions, Formació, Jornades i congressos, Notícies
4 octubre. Workshop obert ÈTICA I DADES
El proper dia 4 d’octubre de 17 a 19:45 tindrà lloc el Workshop obert Ètica i Dades. Organitzat per Big Data CoE Barcelona d’Eurecat i el Departament de Polítiques digitals i Administració pública, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona. Tindrà lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. PROGRAMA: (Descarrega’t el programa)(Inscripcions) 17:00h INTRODUCCIÓ DE LA JORNADA A càrrec de: – Daniel Marco, director d’SmartCatalonia. Departament de Polítiques Digitals i AAPP de la Generalitat de Catalunya – Oriol Pujol, Vice-rector de Transformació Digital de la Universitat de Barcelona – Marc Torrent, director del Big Data CoE i de […]
Pepus Daunis i Estadella Conferència, Jornades i congressos, Notícies
Els ponents de la Jornada de Primavera de la SOCE ens han proporcionat les diapositives de les seves presentacions. Les podeu trobar a continuació: Cristina GINER: El internet | 0.765473 | curate | {"ca": 0.849942726231386, "en": 0.13020236731576937, "es": 0.009163802978235968, "it": 0.010691103474608629} | http://soce.iec.cat/?page_id=2&paged=4 |
oscar-2301_ca_20230418_1_54754 | El Departament d'Ensenyament ha establert el procediment per aquells alumnes que no han pogut finalitzar els cicles que desapareixen amb la implantació de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.
Els estudis de grau mitjà en autoedició i els de grau superior en gràfica publicitària es podran completar durant els dos anys següents a la seva extinció, en el mateix centre on es va realitzar la darrera matrícula.
A la secretaria de l'escola us informaran, en cada cas, si cal realitzar les activitats de recuperació i avaluació o bé les proves d'avaluació.
Normativa
RESOLUCIÓ ENS/2184/2014, de 26 de setembre, per la qual s'estableix el procediment per completar els ensenyaments professionals d'arts plàstiques i disseny que s'extingeixen, regulats per la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu.
Anterior
Estàs aquí:
Inici
Oferta formativa
Categoria (ca-es)
Oferta formativa
Finalització d'estudis
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació. Eliminar cookies
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació.
En continuar navegant, entenem que acceptes el seu ús. Més informació
Accepto
×
Informació de l'ús de cookies
Les cookies són breus informacions que s'envien i emmagatzemen en el disc dur de l'ordinador de l'usuari a través del seu navegador quan aquest es connecta a una web. Les cookies es poden utilitzar per recaptar i emmagatzemar dades de l'usuari mentre està connectat per facilitar-li els serveis sol•licitats i que en ocasions no se solen conservar. Les cookies poden ser pròpies o de tercers.
Existeixen diversos tipus de cookies:
Cookies tècniques que faciliten la navegació de l'usuari i la utilització de les diferents opcions o serveis que ofereix la web com identificar la sessió, permetre l'accés a determinades àrees, facilitar comandes, compres, emplenament de formularis, inscripcions, seguretat, facilitar funcionalitats (vídeos, xarxes socials, etc. ).
Cookies de personalització que permeten a l'usuari accedir als serveis segons les seves preferències (idioma, navegador, configuració, etc. ).
Cookies d'anàlisi que permeten l'anàlisi anònima del comportament dels usuaris de la web i que permeten mesurar l'activitat de l'usuari i elaborar perfils de navegació amb l'objectiu de millorar els llocs web.
Per això, en accedir a la nostra web, en compliment de l'article 22 de la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació, en tractar cookies d'anàlisi, li hem sol•licitat el seu consentiment per al seu ús. Tot plegat per a millorar els nostres serveis, utilitzem Google Analytics per a recopilar informació estadística anònima, com per exemple el número de visitants a la nostra web. Les cookies afegides per Google Analytics es regeixen per les polítiques de privacitat de Google Analytics. Si vosté ho desitja pot desactivar les cookies de Google Analytics.
De totes maneres, l’informem que pot activar o desactivar aquestes cookies seguint les instruccions del seu navegador d'Internet. | 0.704892 | curate | {"ca": 0.9694507637309068, "es": 0.019499512512187196, "pt": 0.0055248618784530384, "en": 0.005199870003249919, "de": 0.00032499187520311994} | https://arsenal.cat/index.php/ca/oferta-formativa/15-categoria-ca-es/oferta-formativa/541-finalitzacio-d-estudis |
macocu_ca_20230731_9_582475 | L'a
L'alcalde de l'Ajuntament de Roquetes
Francesc A. Gas Ferré
es complau a convidar-vos
a l'acte institucional de commemoració de la diada Nacional de Catalunya, que tindrà lloc el diumenge, 11 de setembre, a les 12:30 hores a l'entrada principal de l'ajuntament.
Programa: | 0.631182 | curate | {"fr": 0.011152416356877323, "ca": 0.9219330855018587, "en": 0.03345724907063197, "id": 0.03345724907063197} | |
macocu_ca_20230731_1_519553 | ‘Revolucionem la Música’, disc recopilatori de Cases de la Música, disponible a plataformes digitals
Quasi una vintena d’artistes i bandes estan inclosos en aquest tercer disc recopilatori de Cases de la Música: 19 noves i fresques propostes musicals que han estat seleccionades pel nostre Programa de Suport a la Creació 2020
Va veure la llum recentment i ara volem recordar que ja es pot gaudir d’ell a totes les plataformes digitals. Es tracta del disc recopilatori de Cases de la Música, ‘Revolucionem la Música’. Un treball que forma part del nostre Programa de Suport a la Creació i que ja va sortir en format físic, gràcies a la inestimable col·laboració de la revista Enderrock
Aquest recopilatori, que acaba d’estrenar el seu tercer volum, neix amb la finalitat de donar suport a la creació de grups i solistes d’estils molt diversos arreu del territori. Una iniciativa impulsada per Cases de la Música, que visibilitza tot el talent que s’amaga en les diferents àrees de cada seu de la xarxa: Manresa, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Girona i Terrassa (i a la qual s’ha incorporat molt recentment Lleida). En aquesta ocasió, han estat 19 propostes incloses al disc. 19 propostes que, gràcies al projecte, han pogut enregistrar la seva música en bones condicions i tindre l’oportunitat de defensar-la a dalt d’un escenari.
Sabeu qui són els artistes i bandes que conformen la banda sonora d’aquest disc recopilatori 2020? Per ordre d’aparició, podem gaudir de “Sobran defectos” del Grup Cases de la Música 2020, Anabel Lee; “Som” de Sara Roy; “Saint-Denis 81” de Cronópios; “Me fui a ser feliz” de les igualadines Abiertas hasta el amanecer; “Gràcies per venir” de L’home invent; “Shock me” de Shí Music; “Pa bailar” de les versàtils Alaire; “Papallones” de Kàfkia; “Les nits dels ignorants” de Sotrac; “La comare” de Kumbara; “El monstre” de Radical District; “Som llum” de Zulabard; “Iguana Dance” de Don Cosmic; “Núvol de sofre” dels Espígol; “Helarte-Sand” de Bandalona; “Strangers” de Bluebell Duet; “Sóc” del duet Itzipa; “The light”, de la banda d’indie-rock Far; i per últim, “Breakin”, dels que foren Premi Cases de la Música 2019, Relat. | 0.885447 | curate | {"es": 0.08375988832014891, "ca": 0.9162401116798511} | |
mc4_ca_20230418_1_144364 | Sant Jordi | Rosa Maria Curto
Aquest Sant Jordi, vermell, groc i molta lectura!
Publicat el 22 Abril 2018 per Rosa Maria
Davant la serenitat i el respecte, el drac va desconcertat.
Publicat dins de Originals | Etiquetat com a creativitat, dracs, il·lustracions, Sant Jordi | Deixa un comentari
L’amor va ser-hi present
Publicat el 24 Abril 2017 per Rosa Maria
Fotografies del dia d’ahir. Detalls amorosos.
Publicat dins de Fotografia | Etiquetat com a festes, Sant Jordi, tradicions | Deixa un comentari
Una tarja regal en un dia tan nostre com el d’avui!
Publicat dins de Originals | Etiquetat com a festes, Sant Jordi, targes, tradicions | Deixa un comentari
És així, @AdaColau. Som diversos veïns i veïnes perjudicades. Volem més seguretat al barri a totes hores, govern de… twitter.com/i/web/status/1… 2 hours ago
RT @adosc: Benvolguda alcaldessa @AdaColau i gent de @bcnencomu, al barri de la #FontdelaGuatlla, al districte de #SantsMontjuïc, torna a c… 2 hours ago
RT @adosc: He trobat aquesta targeta de crèdit de @BancoSabadell a la màquina expenedora de bitllets de @TMB_Barcelona de Metro #CampDeLArp… 6 days ago | 0.756375 | curate | {"ca": 0.984629294755877, "es": 0.015370705244122965} | https://rosamariacurto.com/tag/sant-jordi/ |
cawac_ca_20200528_4_96169 | Butlletí
Manifestació contra la precarietat a Vilafranca
El passat dissabte 5 de juny es va fer a Vilafranca del Penedès la manifestació que havia convocat l'assemblea comarcal d'Endavant amb el lema "Capitalisme és precarietat, organitza't i lluita! ", i que comptava amb el suport de nombrosos col•lectius de la comarca, com les seccions sindicals de la Intersindical CSC a l'Hospital Comarcal i GRAMER, les seccions sindicals de la CGT i UGT a ICI Packaging Coating, les CUP de Vilafranca i St Pere de Riudebitlles, Ateneu Popular X, el col•lectiu Poble (Moja), els col•lectius de St.Martí Sarroca URPA, Ateneu Popular, Col•lectiu jove i Local de joves Alternatiu.
La mobilització, que aplegà un centenar de vilafranquins i vilafranquines,va comptar amb una representació dels treballadors en vaga de CYASA (Carrosseries i automòbils SA), de Vilafranca, que reclamaren el cobrament dels sous que els deu l'empresa i l'aclariment sobre el futur d'aquesta. | 0.839074 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.vilafranca.cup.cat/node/3155 |
macocu_ca_20230731_6_565913 | Enviaments recents
Torregrosa Ortego, Alex (Universitat Politècnica de Catalunya, 2021-07-22) Treball Final de Grau Accés restringit per decisió de l'autor Realitzat a/amb: Semidynamics Technology
La predicció de salts és un component essencial de qualsevol processador modern. A mesura que els pipelines creixen, la penalizació per mispredict es veu incrementada, i evitar-la és clau per a obtenir un bon rendiment. En ... | 0.700477 | curate | {"it": 0.04295942720763723, "ca": 0.9427207637231504, "es": 0.014319809069212411} | |
macocu_ca_20230731_6_405558 | Edició
Assessorem editorials i entitats en el procés de creació i edició de llibres i col·leccions de Lectura Fàcil.
Garantim un catàleg únic amb el segell comú LF
Promovem una xarxa de llibreries de referència
Contribuïm a la difusió a través de pàgina web, xarxes socials, butlletí, jornades, etc. | 0.683379 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_27094 | Sol i Descans TOPON Edifici d’habitatges que ha donat nom a un petit nucli urbà que es va anar formant els últims anys del s. XX a la banda de llevant del barri de ses Païsses i Can Bonet de Sant Antoni de Portmany i forma part d’aquest barri més gran. És en territori de la vénda des Pla. [FCC] | 0.749129 | curate | {"ca": 0.9829351535836177, "en": 0.017064846416382253} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_144418 | Maria Mercè Marçal i Serra va neixer en Barcelona el 13 de novembre de 1952 i va morir també a Barcelona el 5 de juliol de 1998.
Va ser poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.
Utilitza com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.
Va passar la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell. Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida.
El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat. Es va llicenciar en Filologia Clàssica, i posteriorment exercí de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, de qui es va separar el 1976, després d'haver fundat amb ell i amb d'altres joves poetes l'editorial Els llibres del Mall el 1973.
Va participar a l'Assemblea de Catalunya i va militar al PSAN des de finals del franquisme fins que se'n separà el 1980, en una escisió que conduirà a la fundació de Nacionalistes d'Esquerra.
El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l'embaràs i la maternitat entren a la seva obra. | 0.824933 | curate | {"ca": 1.0} | http://literaturacatalanacris.blogspot.com/2009/05/maria-merce-marcal-qui-era-dades.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_250485 | Aprofitant que no fa massa dies, concretament el 23 de març, ha sortit a la venda el joc Ni No Kuni II: Revenant Kingdom per a PS4 i PC, rescato i adapto l’entrada que vaig fer com a col·laboració puntal a la pàgina web Gaming.cat (la web de la comunitat en català d’aficionats als videojocs) on parlava de la primera entrega d’aquesta saga, Ni No Kuni: Wrath of the White Witch. Aquí hi ha l’enllaç de l’entrada original https://www.gaming.cat/2013/03/opinio-sobre-ni-no-kuni/ que es va publicar el 9 de març de 2013.
Ni No Kuni: Wrath of the White Witch és un joc de rol japonès publicat per Namco Bandai i desenvolupat per l’estudi japonès LEVEL 5 junt amb la col·laboració en l’apartat audiovisual per STUDIO GHIBLI, creadors d’obres mestres i grans referents de l’animació japonesa del qual no crec que faci falta presentació.
El joc originalment va aparèixer al Japó a finals de 2010 per la consola portàtil Nintendo DS. A finals de l’any següent, novembre de 2011 i també sols al Japó, va arribar la versió del joc per a consola de sobretaula en exclusiva a PS3. Aquesta versió és una ampliació i millora del joc de portàtil, la qual l’1 de febrer de 2013 va sortir a EEUU i Europa, doblat al japonès i l’anglès, i traduït i localitzat al castellà.
El primer element que destaca només arrancar el joc és l’apartat gràfic. Un cúmul de bellesa artística i de bon disseny, amb colors vius i alegres, executat amb gran mestratge per part del STUDIO GHIBLI aplicant una tècnica pròpia al característic mode gràfic del Cel Shading (fer que els gràfics del videojoc semblin de dibuixos animats) que li dóna una personalitat característica i única al joc, i amb unes animacions de tots els elements mòbils que surten en pantalla increïblement fluides, fan que només contemplar el joc durant una estona et posis de bon humor i molt bon rotllo. A més, l’apartat audiovisual es veu reforçat per un virtuós apartat sonor, amb uns efectes de so que acompanyen a la perfecció i, sobretot, per una banda sonora magistral, plena de melodies agradables a l’oïda que s’adapten perfectament a cada situació del joc i d’una qualitat fora de sèrie , firmada pel mateix Joe Hisaishi, compositor de la gran majoria de les bandes sonores de les pel·lícules del STUDIO GHIBLI.
També s’ha de destacar la gran localització que s’ha fet al castellà en la traducció dels texts, adaptant-los amb referències humorístiques pròpies de l’idioma i fent servir de recurs frases famoses d’humoristes, com per exemple del ja desaparegut Chiquito de la Calzada, i emulant situacions de programes de monòlegs humorístics. El joc no està doblat al castellà, ni molt menys al català, i cap falta que li fa, ja que gràcies a la gran traducció es gaudeix igualment. Els doblatges que sí que hi ha, l’anglès i el japonès, són de gran qualitat i implementació.
Fetes ja les presentacions i descrits els apartats tècnics, anem a capbussar-nos al fascinant món de Ni No Kuni. Argumentalment el joc és un cúmul de clixés dels jocs japonesos de rol, on un nen, l’Oliver, es veurà en una situació molt desgraciada només començar el joc on perdrà la seva mare. A partir d’aquí i gràcies a la seva desesperació, apareix en Drippy i junt amb ell comença un viatge fantàstic a través d’un món paral·lel al seu on el seu màxim objectiu és retrobar-se amb la seva mare. En aquest món paral·lel descobrirà llocs inimaginables i fantàstics, viurà grans aventures i de pas haurà d’ajudar als habitants d’aquest món i a la vegada el del seu.
El nou indret està format per una riquesa de varietat de zones i paisatges magistralment dissenyats, tot implementat dins d’un mapa mundi de la vella escola, el qual invita a perdre’t per descobrir tots els pobles, masmorres, tresors i objectes que estan amagats i gaudir del viatge mentrestant ho fas. Això fa necessari que moltes vegades hagis de recórrer al llapis i paper, tal com es feia abans, per anotar diferents elements com ara material necessari per fer alquímia, llocs amagats o localitzacions de tresors que en un primer moment no has pogut anar a recollir; per així que no et deixis res on més endavant de l’aventura ho podries trobar a faltar.
El joc està ple de missions secundàries, de caça o d’ajudar a la gent, les quals serveixen per conèixer el bast món amb la seva flora i fauna i per evolucionar els personatges per poder fer front als desafiaments més durs.
Com tota gran aventura de rol, no estàs sol en aquest periple. Els companys d’aventura són carismàtics, estan ben diferenciats i al llarg de l’aventura es destapa la importància de cadascun. Personalment vaig quedar enamorat del Drippy, el follet que canalitza l’aventura, un personatge que és molt carismàtic i que et fa de guia i de tutor, el qual moltes vegades ens farà arrencar un somriure.
El pilar més important d’un joc de rol sempre és el sistema de combat i en aquest cas es resol de manera magistral. Els enfrontaments no són aleatoris, sinó que tu veus els enemics al mapa i els pots esquivar o si tens massa nivell són ells els que fugen de tu. Quan comença la batalla la pantalla canvia al mode de lluita, sempre fent servir de fons paratges de la zona del mapa on estàs.
El sistema de combat és un híbrid, gairebé diria que perfecte, entre el típic sistema per torns i l’acció directa d’un action-rpg. A més, et dóna llibertat de moviments durant el combat quan no estàs executant una acció (sigui atacar, defensar, utilitzar objectes o màgia) i també et dóna la possibilitat que quan estàs atacant o defensant de suspendre l’acció i canviar l’estratègia de combat.
Durant el combat també pots invocar unes criatures, els únimos, que poden lluitar en lloc teu però que estan unides a la teva ànima i, en conseqüència, perdran vida i màgia del personatge que els ha invocat. Cada únimo pertany a una classe i depenent d’aquesta tenen unes característiques diferents i molt variades per recórrer a diferents estils de combat (atac físic, atacs amb màgia, etc.). També s’ha de dir que cada únimo està vinculat a un element (Sol, estrella, lluna i terra) els quals un preval sobre l’altre com si fos el joc de pedra, paper, tisora. Durant el joc hi ha un mini-joc d’alimentació dels únimos per fer-los evolucionar.
En el transcurs del combat només controlem un personatge a la vegada i els companys són controlats per la CPU sota unes premisses que tu defineixes gràcies a un sistema de menús molt àgil, que a més et permet canviar de personatge controlable i dins d’aquest, poder triar un dels tres únimos que pot portar cada protagonista.
L’únic punt negatiu del joc és que pateix d’uns combats on la dificultat no és gaire elevada i, exceptuant algun final boss, les lluites són fàcils. Tot i això, si durant el combat no estàs atent i et despistes, costa molt girar la truita del combat quan els nivells són igualats.
Arribant al final només dir-vos que Ni No Kuni: Wrath of the White Witch és un joc que aglutina diversos elements de sagues de JRPG consolidades i que hi afegeix els seus propis elements que li donen caràcter i una personalitat pròpia, amb un apartat audiovisual excel·lent i que només se li pot recriminar una dificultat una mica baixa. Al seu dia i gràcies a ell vaig tornar a gaudir un JRPG com feia temps que no gaudia, em va absorbir de manera brutal i amb ell vaig tornar a viure sensacions que feia temps que no sentia jugant als videojocs, em va fer riure i emocionar i em va fer recordar aquelles sensacions de quan vaig jugar els meus primers jocs de rol japonès.
Sense cap mena de dubte puc dir que és el meu joc preferit del catàleg de PS3 i de la generació de consoles anterior. Us el recomano totalment i més ara que ha sortit una nova interacció de la saga.
Chiquito Drippy JRPG NiNoKuni Oliver PS3
T'ha agradat? Comparteixe-ho!
3 Comments
Reply
Moroboshi
27 abr., 2018
Molt bona ressenya, Salore!
Jo no tinc aquest joc, sovint m’he plantejat comprar-lo en japonès per a la DS, però sembla que seria massa complicat amb el meu nivell de l’idioma. I si s’han de prendre notes vol dir que segurament tinc raó.
És dels pocs jocs pels quals m’ha sabut greu no tenir una PS3, em fa ràbia que aquesta franquícia estigui orientada a les consoles de Sony -com tantes altres, però aquesta m’interessava-, i si la tingués sens dubte me’l compraria.
Pel que fa a la localització, opino que això que lloes per a mi -i per a molta gent- és un defecte, perquè les frases de moda… acaben passant de moda. Una bona traducció fuig de Chiquitades, “no… lo siguiente”, “va a ser que no”, etc., perquè un dia es veuran antiquadíssimes. Però bé, suposo que tu en vas gaudir quan tocava i et va agradar, això.
Sempre és interessant saber quins són els jocs que van marcar els companys. A veure si t’agrada el Ni no kuni II.
Reply
Salore
27 abr., 2018
Moltes gràcies, Moroboshi 🙂
Si vols jugar al de DS de manera no molt lícita, hi ha un pedaç en castellà per així poder assabentar-te de tota la història.
Referent al que comentes sobre la localització t’he de donar la raó. A mi em va fer molta gràcia al seu dia, però d’aquí uns quants anys potser que ho trobi fora de lloc i que em grinyoli i tot, però… en aquest cas crec que no 😛
Ja et dic, per a mi Ni No Kuni va ser el millor joc de PS3 i un dels que he gaudit més en la meva vida de vídeo jugador.
Reply
Scroll
8 maig, 2018
Molt bona entrada Salore!
Ni No Kuni m’atrau molt, visualmente sobretot, però per ara en soc un ignorant.
Gràcies per compartir-ho!
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
CAPTCHA Code *
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Stay Connected
Retroscroll està sota llicència CC-BY-SA excepte totes aquells vídeos, imatges i sons els quals pertanyen als seus legítims propietaris. | 0.810786 | curate | {"ca": 0.974749539971376, "en": 0.011040686976078512, "it": 0.0019423430791249234, "pt": 0.004191371907585361, "sk": 0.0037824575751380088, "es": 0.0036802289920261706, "fr": 0.0005111429155591903, "ru": 0.00010222858311183807} | https://retroscroll.cat/2018/ni-no-kuni-wrath-of-the-white-witch/ |
mc4_ca_20230418_2_349741 | Alquiler De Coches Baratos Mulhouse - Rentalcars.com
Alquiler de Coches França Mulhouse
Grups de cotxes populars a Mulhouse
3 Ubicacions més populars a Mulhouse
Mulhouse - Basilea Aeroport
Mulhouse Estació de tren
Lloguer de cotxes convertibles Mulhouse
Lloguer de cotxes familiars Mulhouse
Lloguer de cotxes de gamma alta Mulhouse
Aprop Mulhouse
Mulhouse - Basilea Aeroport lloguer de cotxes
Belfort lloguer de cotxes
Colmar Aeroport lloguer de cotxes
Sochaux lloguer de cotxes
Montbeliard lloguer de cotxes
Gerardmer lloguer de cotxes
Saint Die lloguer de cotxes
Luxeuil Les Bains lloguer de cotxes
Epinal lloguer de cotxes
Rentalcars.com es el nom comercial de TravelJigsaw Societat Limitada registrada a Anglaterra i Gal•les (Numero: 05179829) a l’adreç a 100 New Bridge Street, London, EC4V 6JA. ID: 01B37 | 0.474879 | curate | {"en": 0.06582278481012659, "ca": 0.6506329113924051, "it": 0.03417721518987342, "de": 0.02911392405063291, "es": 0.22025316455696203} | https://www.rentalcars.com/ca/city/fr/mulhouse/citer/ |
mc4_ca_20230418_6_10336 | Una periodista morta i una altra de ferida greu en un accident evidencia la penosa situació dels periodistes a la peça
La companya Ana Belén García, redactora de l'agència Korpa, va morir en un accident quan anava a Còrdova a cobrir la visita del príncep Felip; la seva companya càmera Lidia U. S. va resultar ferida greu. Totes dues es desplaçaven amb cotxe des de Sevilla a la localitat cordovesa de Villafranca per cobrir la inauguració del nou gasoducte que uneix Huelva i Madrid, enviades per Korpa. Ana Belén García González feia aproximadament un any i mig que treballava en aquesta empresa, però "no pertanyia a la plantilla de l'agència Korpa, sinó que era col·laboradora", segons van informar fonts de l'empresa a Diario de Sevilla. | 0.830834 | curate | {"ca": 1.0} | http://sindicatperiodistes.cat/category/tema/televisi%C3%B3?page=77 |
mc4_ca_20230418_12_331870 | Wikiloc - ruta Prat-Platja-Viladecans-Filipines-Parc agrari - El Prat de Llobregat, Catalunya (España)- GPS track
Prat-Platja-Viladecans-Filipines-Parc agrari
4.306 78 166
El Prat de Llobregat-marotell-olesa-collbato-elbruc MONTSERRAT -monistro LA PORTALS 169 MTB ( (btt)
El Prat - Vallvidriera - Senderos Collserola - Peña el Moro - El Prat (btt)
El Prat- Molins-Sant Bartomeu-Can Campmany-Can Tintorer-Molins-El Prat (btt)
Vista 1355 vegades, descarregada 26 vegades
Ruta circular que parteix del nucli del Prat per incorporarse al carril bici de la platja. Un cop acabat aquest junt al destacament militar haurem de recorrer aproximadament 1.5 km caminant per la sorra rodejant les pinedes que formen part de la reserva natural( Creuarem l'estany del Remolar per una passarela i arribarem a la riera de Sant Climent). Des d'aqui tornem a pujar a la bici resseguint la reserva de les Filipines. Despres de creuar la C-31 per sota seguirem un carril bici als entorns de l'aeroport i d'aquí al parc agrari del Baix Llobregat per tornar al Prat.
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta Prat-Platja-Viladecans-Filipines-Parc agrari https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/prat-platja-viladecans-filipines-parc-agrari-11734734 Salutacions, Wikiloc - Rutes del Món | 0.6756 | curate | {"ca": 0.7892196299275945, "fr": 0.009654062751407884, "en": 0.1407884151246983, "es": 0.06033789219629927} | https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/prat-platja-viladecans-filipines-parc-agrari-11734734 |
macocu_ca_20230731_0_144431 | Reserva un ferri a Casamicciola
Des del port de ferri de Casamicciola, a Golf de Nàpols, s'ofereixen moltes rutes, amb travessies disponibles a Pozzuoli, Ponza, Ventotene, Naples & Procida. Amb una selecció de fins a 16 travessies diàries, el port de Casamicciola connecta Golf de Nàpols amb Itàlia, Illes Poncianes.
Les travessies duren des de 20 minuts en el servei Procida fins a 1 hora 50 minuts en el servei Ponza.
Piazza Marina, 80074 Casamicciola Terme, Ischia
Allotjament a Casamicciola | 0.661196 | curate | {"it": 0.15821501014198783, "ca": 0.7890466531440162, "en": 0.05273833671399594} | |
mc4_ca_20230418_11_615656 | Bloc CALdesplugues: BOADELLA... TU SÍ QUE ETS GRAN, "TIO"...
BOADELLA... TU SÍ QUE ETS GRAN, "TIO"...
Gràcies Boadella... Tu sí que ets gran, "tio"... Ets dels únics que ha vist clara l'evolució del procés polític que estem vivint i com això es reflecteix en les relacions sentimentals entre Espanya i Catalunya.
En la teva entrevista concedida a La Razón, diari molt "raonable", com el seu nom indica, t'omples la boca de veritat. La teva imatge i els teus fets -que volen ser de pallasso, però que no els arriben ni a la sola de la sabata als que exerceixen aquesta digna i gratificant professió- es queden en gestos de simple titella vingut a menys. Dius coses, però, que són per treure's el barret:
"Catalunya tendrá alguna forma de secesión o de independencia. España ha perdido a Catalunya sentimentalmente. Es curioso, porque no ocurre igual con el País Vasco, allí se sienten más ligados a los españoles [...] España terminará diciendo «váyanse de una vez». Lo de Catalunya es muy pesado. No se puede plantear cada tres meses qué es España."
Només estem esperant amb candeletes aquest comiat espanyol... Malauradament, ningú enviar a pastar fang aquell que l'està mantenint. El camí, malgrat en Boadella, no serà tan fàcil.
Dius que no tornaràs a actuar a Catalunya... quin greu! Esperem, però, que ens continuïs obsequiant amb les teves declaracions sempre tan esperades...
Tu sí que ets gran... "tio"...
Publicat per Jaume Marfany a 10:15 | 0.575756 | curate | {"en": 0.06983240223463687, "ca": 0.6703910614525139, "es": 0.25977653631284914} | http://caldesplugues.blogspot.com/2007/10/boadella-tu-s-que-ets-gran-tio.html |
cawac_ca_20200528_1_144211 | INFORMACIÓ SOBRE AJUTS DE MENJADOR PER AL CURS 2013-14 El Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona ha aprovat els criteris de la convocatòria d’ajuts de menjador per al curs 2013-14. Per a coneixement de les famílies, a continuació … Continua llegint →
Benvolgudes famílies, Pel proper dijous dia 9 de maig hi ha convocada una vaga al sector de l’ensenyament. El claustre de la nostra escola ha decidit majoritàriament no fer vaga per la qual cosa el centre funcionarà amb tota normalitat. … Continua llegint →
A la classe de segon hem tingut la companyia d’una estudiant de magisteri que ha estat amb el nostre grup fent pràctiques, la Marta. Ens ha preparat unes feines relacionades amb el tema dels sentits. Hem escrit força! Amb tots … Continua llegint →
Avui hem fet, a la classe de segon, una sessió de LLIBRE-FÒRUM. Sempre que acabem la lectura col.lectiva d’un llibre, en parlem i relacionem el que hem llegit amb la nostra experiència viscuda, amb el que sentim, amb el que … Continua llegint →
Aquest és el nostre últim any a Els Xiprers i els nens i nenes de 6è volem contribuir a fer de la Festa del Bricolatge, un gran moment de trobada i treball en comú i de pas recollir alguns calerons … Continua llegint →
Fulletó preinscripció 2013-14 Consorci Enllaç a les dades bàsiques de l’escola que ha penjat el Consorci INFORMACIÓ DETALLADA de LA GENERALITAT (Departament d’Ensenyament) Les portes obertes seran abans de la preinscripció com és lògic. Encara no sabem les dates d’aquesta. … Continua llegint →
Avui, la classe de segon hem anat al cim de les àligues, a Sant Feliu de Codines, un lloc que segur que recordarem tota la vida. En Dídac, un educador ambiental i biòleg ens ha acompanyat a fer un recorregut … Continua llegint → | 0.77462 | curate | {"ca": 0.9902634593356243, "pt": 0.009736540664375716} | http://blocs.xtec.cat/xiprers1213/author/a8042329/ |
mc4_ca_20230418_13_217477 | Uns 493.000 vehicles sortiran de l'àrea de Barcelona en l'operació sortida del pont del Pilar
Des d'aquest dimecres a la tarda es poden registrar cues a la C-16, C-17, C-14, N-145 i AP-7
ACN Barcelona 11-10-2017 11:52 Lectures 2031
Uns 493.000 vehicles sortiran de l'àrea metropolitana de Barcelona amb motiu de l'operació sortida del pont del Pilar, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. Aquests vehicles es mobilitzaran entre les tres de la tarda d'aquest dimecres i les tres de la tarda de dijous. Segons el Servei català de Trànsit, també es preveu una mobilitat, però notablement inferior, al llarg de l’inici de cap de setmana entre divendres la tarda i dissabte al matí. En aquesta operació sortida es podran registrar cues especialment a la C-16, la C-17, la C-14 i l’N-145 d’accés a Andorra. L’AP-7 també pot presentar trams de retencions entre la Roca del Vallès i Sant Celoni. Durant aquests dies, un dispositiu format per 1.989 agents dels Mossos d’Esquadra vetllarà per mantenir la seguretat i minimitzar les possibles complicacions a les carreteres catalanes.
El Servei Català de Trànsit recorda que aquesta festivitat del Pilar suposa una operació especial de transició definitiva entre les retencions habituals de l’estiu, que es concentren cap a zones costaneres, i les pròpies de l’hivern, cap a destinacions de muntanya, on es preveu que hi hagi una major afluència de vehicles. Es preveu que la C-16, la C-17 i la C-14, juntament amb l’N-145 d’accés a Andorra, seran les vies amb més volum de trànsit. També es podrien registrar aturades a l’AP-7 nord, especialment entre la Roca la Roca del Vallès i Sant Celoni.
8Ultimàtum d’un mes per trobar un habitatge social i evitar quedar-se al carrer amb tres fills
9Vilanova inaugura la plaça del Port com una gran "finestra al mar" | 0.837959 | curate | {"ca": 0.9380925822643614, "en": 0.024539877300613498, "es": 0.0373675404350251} | https://www.eixdiari.cat/territori/doc/73255/uns-493000-vehicles-sortiran-de-larea-de-barcelona-en-loperacio-sortida-del-pont-del-pilar.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_82221 | BARCELONA, 1 maig (EUROPA PRESS) -
Els Mossos d'Esquadra han detingut la tarda d'aquest dijous a Barcelona un mínim de tres persones per causar disturbis durant una manifestació anticapitalista convocada pel dia 1 de Maig, segons han informat a Europa Press.
La protesta ha arrencat cap a les 17.30 hores a l'Arc de Triomf, i cap a les 19.00 un centenar de manifestants encaputxats han cremat contenidors i atacat la façana de diverses oficines bancàries, caixers automàtics i comerços, causant una gran fumera.
La marxa ha finalitzat abans del previst a causa dels incidents, després que els Mossos avisessin per megafonia que procedirien a carregar contra els esvalotadors si no es dissolien.
La protesta ha recorregut el passeig Picasso fins a Marquès d'Argentera i Pla de Palau per acabar a la Vila Olímpica, un trajecte que ha estat seguit de prop per diversos furgons de la policia autonòmica.
Sota el lema 'Davant de la misèria de la Unió Europea: Som classe treballadora', la manifestació estava convocada per la Coordinadora Obrera Sindical (COS) amb l'adhesió de la CUP i les organitzacions Arran, Endavant, Sepc i Alerta Solidària.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.652895 | curate | {"ca": 0.7606951871657754, "es": 0.22147950089126558, "en": 0.017825311942959002} | : /gent/noticia-amp-maig-minim-tres-detinguts-marxa-anticapitalista-barcelona-20140501203412.html |
macocu_ca_20230731_4_57748 | Mides: 385 x 430 mm
Contingut: Guillem de Vilamontà ("Villamuntano"), batlle de Manlleu, ven a l'encant a Guillem de Fugurull ("Falgurull"), de la parròquia de Sant Julià de Vilamirosa, unes cases amb horts, era i bassa situades sota la sagrera de Sant Julià i deshabitades a causa de la pesta de 1348, que es tenen en alou per Ramon de Vilademany, comanador de la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona. Clos el 1376.
Nom del Notari: Pere de Vinyes, rector de Sant Martí de Cots ("Cotibus"), regint l'escrivania de l'església del monestir de Santa Maria de Manlleu (còpia) | 0.763502 | curate | {"en": 0.03304347826086956, "ca": 0.9443478260869566, "es": 0.022608695652173914} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_228942 | El lúgubre viatge mental d’un noi mut, que s'escapa del malestar opressiu del cau familiar per endinsar-se en un món exterior inhòspit, on es retroba amb el seu pare, a qui acabarà tallant el cap abans d’emprendre un retorn perplex cap a casa.
Les tres actrius que donen veu a aquesta mena d'oratori contemporani encarnen una mateixa consciència, relaten el fluir del pensament interior jugant amb la microfonia com a metàfora del do i la culpa que és el llenguatge, distribueixen la paraula per l’espai, i exploren —alhora que construeixen— el món inhòspit descrit per aquest conte macabra d’una de les veus més singulars del panorama literari català actual.
Aquest espectacle es va estrenar dins de F.R.A.U., una obra de set hores d'Albert Arribas a partir del Quadern del frau d'Albert Balasch, guanyadora del | 1 | perfect | {"ca": 0.9975369458128078, "km": 0.0024630541871921183} | |
naciodigital_ca_20220331_0_666949 | A partir del dilluns 14 de juliol s'iniciarà una nova fase de les obres de vianalització de la plaça Gran de Ripoll. En aquest cas es treballarà en el tram entre les voltes i el carrer Nou. Per aquest motiu l'Ajuntament adverteix que el tram quedarà totalment tallat. La previsió és finalitzar les obres de la plaça Gran abans que s'inicii la campanya de Nadal. Per altra banda les obres de la plaça de Sant Eudald estan a punt de finalitzar. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/6569/nova-fase-obres-vianalitzacio-placa-gran-ripoll |
crawling-populars_ca_20200525_21_161683 | Recorda'm
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
Si a l’abril el domini de JxCat i ERC al Pla de l’Estany va estar molt repartit (ERC va ser l’opció més votada en 6 municipis, i JxCat en 5), en aquesta ocasió JxCat s’hi ha imposat clarament, en haver guanyat a tots els municipis, excepte a Porqueres, que es confirma com a fortí d’Esquerra.
A Banyoles, on fa set mesos els republicans havien obtingut el primer lloc amb un 37,6% dels vots, en aquesta ocasió la primera força ha estat JxCat, amb un 33,4% de suports, mentre que el percentatge d’ERC s’ha vist reduït en 7,6 punts percentuals i s’ha situat en un 30%. Significativament, la CUP s’hi ha erigit com la tercera candidatura amb més suports (11,1%). En aquesta ciutat, el seu cap de llista, Non Casadevall, és regidor de Sumem Banyoles (i al municipi on viu, Cornellà del Terri, la CUP ha aconseguit un 11, 4% i també s’ha convertit en la tercera opció preferida).
Darrere d’aquestes tres opcions, a Banyoles s’han situat el PSC (10%), que a l’abril havia estat la tercera força més votada; els comuns (7,2%), el PP (2,7%), Vox (2,1%) i Cs (1,7%). De manera paral·lela a la reculada de Ciutadans (que a l’abril havia estat la força de la dreta espanyolista més votada a la ciutat), s’ha registrat a Banyoles un avançament de Vox (a l’abril, la formació d’extrema dreta havia rebutun 0,9% dels vots), mentre que el PP s’ha erigit en el grup amb més seguidors entre els de la dreta unionista. El municipi on més suport percentual ha rebut Vox és Cornellà del Terri (2,6 %).
Els comuns han recollit resultats discrets, però a Banyoles han augmentat lleugerament, i han passat d’un 7,2% a un 7,8%. A Crespià és on han tingut un millor resultat proporcionalment (14,8%).
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui | 0.784279 | curate | {"ca": 0.9952584163110479, "it": 0.00474158368895211} | : /index.php?option=com_epanoticies&task=article.display&catid=17:politica&seccio=3:politica&Itemid=2786&id=1694730:jxcat-s-imposa-a-practicament-tota-la-comarca-inclos-banyoles |
mc4_ca_20230418_11_264570 | Esports Archivos | Pàgina 172 de 189 | www.08centvint.cat
Posted By: Juanjo Cintason: 22 Juliol, 2015 Views:
Escoltar La futbolista de la Llagosta Judith Fernández jugarà la propera temporada al Tremblay de París. L’esportista de la nostra localitat ha fitxat per un any per aquest equip de la... Read more
Escoltar Un total de 125 infants i joves d’entre 7 i 16 anys han participat en la cinquena edició del Campus d’Handbol Antonio García. L’activitat va finalitzar el cap de s... Read more
Catalunya, amb Estefa Jémez, tanca la seva estada al Japó amb un altre empat
Posted By: Juanjo Cintason: 21 Juliol, 2015 Views:
Escoltar La selecció catalana absoluta de futbol sala femení va empatar ahir a un gol contra la selecció autonòmica d’Hyogo en el segon i darrer partit del torneig internacional celebr... Read more
L’equip BVG Advocats, campió del Torneig de 24 hores memorial Alfredo Calleja
Posted By: Juanjo Cintason: 20 Juliol, 2015 Views:
Escoltar El conjunt BVG Advocats ha estat el guanyador de la quarta edició del Torneig de 24 hores de futbol sala memorial Alfredo Calleja, que va organitzar el Club Deportivo la Concòrdia e... Read more
Estefa Jémez empata a zero amb Catalunya contra el Japó
Escoltar La selecció catalana absoluta de futbol sala femení va empatar ahir a zero gols contra el Japó. El partit forma part d’un torneig triangular internacional, que es disputa aque... Read more
Setze equips aspiren a guanyar les 24 Hores Futbol Sala del CD la Concòrdia
Posted By: José Luis Rodríguez Beltránon: 17 Juliol, 2015 Views:
Escoltar Setze equips participaran en la quarta edició de les 24 Hores de Futbol Sala masculí Memorial Alfredo Calleja del Club Deportivo la Concòrdia. El campionat s’encetarà aquest d... Read more
La selecció catalana absoluta de futbol sala convoca Estefa Jémez per jugar dos partits al Japó
Posted By: José Luis Rodríguez Beltránon: 16 Juliol, 2015 Views:
Escoltar La jugadora llagostenca, Estefa Jémez, del Club Deportivo la Concòrdia, ha estat convocada amb la selecció catalana absoluta de futbol sala per disputar el Torneig Internacional Fut... Read more
El grup de Segona Divisió de la Concòrdia inclou equips catalans, valencians i canaris
Posted By: José Luis Rodríguez Beltránon: 14 Juliol, 2015 Views:
Escoltar El sènior femení del Club Deportivo la Concòrdia ha estat enquadrat al grup 2 de la Segona Nacional de la temporada 2015-2016. El grup de l’equip llagostenc està format per tr... Read more
El CE Fondistes tanca la temporada amb la marxa nocturna al Poblat Ibèric Les Maleses
Escoltar El Club Esportiu Fondistes de la Llagosta va tancar l’actual temporada amb una sortida nocturna d’estiu. Enguany va ser la tercera edició i a diferència d’altres a... Read more | 0.759807 | curate | {"ca": 0.9060303366629671, "id": 0.05549389567147614, "es": 0.03847576766555679} | https://www.08centvint.cat/blog/noticies/esports/page/172/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_140383 | Juntament amb l’ansietat o la depressió són conegudes com “les malalties del segle XXI” per l’impacte que tenen entre la població dels països més desenvolupats. Tractaments mèdics a part, hi ha activitats de la llar que tenen múltiples beneficis per a la salut física i mental: es tracta del bricolatge i la jardineria.
Practicar el bricolatge a casa ajuda a reduïr l’estrés
Segons un estudi de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i Treball, el 28% dels treballadors europeus s’ha vist embolicat en situacions d’estrès. Altres estudis no són més optimistes i tots es refereixen als denominats països “desenvolupats”. No és que l’estrès no existeixi als països empobrits, sinó que és als més rics on existeixen les vies i les eines per diagnosticar i tractar aquestes malalties.
Tractaments mèdics a part, els especialistes recomanen fer activitats que fomentin el benestar de la persona. Moltes persones pinten, restauren mobles o fan maquetes. Sense saber-ho, estan practicant l’oci terapèutic: activitats d’oci que ens produeixen plaer i relaxació, requerint l’ús de les nostres mans. El bricolatge i la jardineria són altres dos fantàstics exemples! ¿T’agradaria tenir en lloguer una casa a Barcelona per practicar?
Beneficis per a la salut del bricolatge i la jardineria
Tant el bricolatge com la jardineria en la llar aporten una sèrie de beneficis que els psicòlegs resumeixen en aquests punts:
Redueixen l’estrès i l’ansietat perquè són activitats escollides lliurement que ens permeten relaxar-nos i desconnectar.
Estimulen la creativitat.
Potencien la capacitat de resoldre problemes no convencionals i inesperats sobre la marxa, amb els recursos disponibles.
Produeixen satisfacció personal en veure el que es pot aconseguir amb les teves pròpies mans, a més de l’estalvi econòmic que algunes creacions poden suposar.
Són ideals per a persones amb treballs que requereixen un sobreesforç intel·lectual provocat, per exemple, per passar moltes hores davant d’un ordinador.
Estimulen la part creativa i més sensorial (tacte, olfacte, vista) de les persones que tenen treballs molt rutinaris i poc creatius.
Són activitats que es poden fer en família, estrenyent vincles, compartint i fomentant la imaginació i creativitat dels més petits.
Augmenten l’autoestima en comprovar i creure en les nostres pròpies capacitats.
Fomenten la consciència mediambiental en fer projectes a partir del reciclatge, per exemple.
A més, estudis científics, com el realitzat per The Swedish School of Sport i publicat en el British Journal of Sports Medicine, afirmen que el bricolatge i la jardineria poden reduir el risc cardíac i de vessament cerebral. A més, des del punt de vista de la prevenció, proporcionen una bona salut ocular.
Ja saps que al blog de notícies immobiliàries d’Api.cat tenim un apartat dedicat a la decoració de la llar amb desenes d’articles dedicats al bricolatge, la jardineria i el món DIY. Busca el teu i comença a crear! | 0.823086 | curate | {"ca": 0.977906186267845, "es": 0.022093813732154997} | https://www.api.cat/noticias/CA/practicar-bricolatge-i-jardineria-a-casa-redueix-lestres/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_45236 | En el Dia Mundial dels Animals recordem la importància de la conservació de la fauna salvatge amb finalistes del Comedy Wildlife Photography Awards 2020.
Una de les fotografies finalistes del Comedy Wildlife Photography Awards 2020, de Mark Fitzpatrick
À Punt NTC @apuntnoticies
04 d'octubre 2020 - 10:11
Una tortuga marina pareix que envia un missatge d’indignació a aquesta humanitat que no fa més que desbaratar el seu ecosistema; un pardal rebel desafia les prohibicions dels humans mentre altres dels models d’aquesta particular galeria demostren una capacitat sorprenent per a antropomorfisme en els seus posats davant la càmera.
El Comedy Wildlife Photography Awards 2020 ha fet públiques les fotografies finalistes del seu certamen anual. Els premis van ser fundats per Paul Joynson-Hicks i Tom Sullam, tots dos fotògrafs professionals i conservacionistes apassionats.
Més enllà de fer aguaitar un somriure, el concurs de fotografia se celebra any rere any per a llançar un missatge en favor de conservació de la vida silvestre. En el Dia Mundial dels Animals fem una ullada a les actituds quasi humanes dels protagonistes d’aquesta galeria per a recordar la necessitat de respectar la vida i els ecosistemes de la resta d’éssers vius amb què compartim el planeta.
Arthur Telle Thiemann
Sally Lloyd Jones
Martin Grace
Marcus Westberg
Brigitte Alcalay Marcon
Charlie Davidson
Thomas Vijayan
Wei Ping Peng
També et pot interessar
S'incendia una gran bola de Nadal de dotze metres amb 8.000 llums a Alacant Benavites es posa de gala per a rebre el nou arquebisbe de València, Enric Benavent Els estegosaures habitaven a la comarca dels Serrans Llibertat provisional per a l'home detingut per segrestar una dona a Terrassa Detenen un home després d'agredir la seua dona en presència de la filla La justícia prohibeix eixir d'Espanya a la dona embarassada que va forçar l'aterratge al Prat simulant un part Un nou fàrmac contra càncer de mama metastàtic redueix un 45% el risc de mort 51.000 persones opten a les 588 places de l'oferta pública d'ocupació 2022 de la Generalitat La qualitat de vida a la Comunitat Valenciana: mites i realitats | 0.838478 | curate | {"ca": 0.926657263751763, "fr": 0.011753643629525154, "de": 0.009873060648801129, "en": 0.034790785143394454, "es": 0.010813352139163141, "ms": 0.0061118946873530795} | https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/galeria-fotografies-natura-divertides-2020_1_1347823.html |
mc4_ca_20230418_18_149777 | Profe Enric Casulleras | Universitat de Vic (UVIC) - Docsity Y PatataBrava
Prof. EnricCasulleras
Frases miticas y consejos sobre Enric Casulleras
-Perfil del profesor: persona amargada, cruel :( i amb tendencia a timar amb els examens: Ell dona un prototip d'examen de proba que no t res a veure amb l k surtira en febrer. -Mites més usuals: "Sortirà més teoria k pràctica", "a l'examen de recuperació si k sortirà més teoría que práctica". -Incoherencies més usuals: "A l'examen la majoria eren sumes i restes", "Les sumes i les restes són teoria". -Conclusió: No us fieu mai d'ell... Bona sort!
...tu apaga la radio que t'has tragat...
....un patril de berroli...
I aquesta corba de demanda agregada arriba fins a Tona!
El millor anticonceptiu és l'aspirina! Li poses l'aspirina entre els genolls de la dona i que no li caigui! | 0.689124 | curate | {"ca": 0.8212974296205631, "en": 0.025703794369645042, "es": 0.14075887392900857, "ds": 0.012239902080783354} | https://www.docsity.com/es/profesores/enric-casulleras/ |
mc4_ca_20230418_9_739565 | diarisdesegon - CARLOS C
CARLOS C - 22T
Article "intel·ligencia i més"
Ferran Garcia Oliver
articles dopinio / editorials /columnes / comentaris
comentari del autor
comentari anonim
Vaig néixer a valència fa dèsset anys encara que sempre he viscut a Corbera. Corbera es una xicoteta localitat de tres mil cinc-cents habitants. Esta situada a les faldes de la serra de Corbera.
Hi ha un castell des del qual es poden veure tots els pobles dels voltants.
tulo.jpg
Al setembre es veuen els daurats camps d’arròs fins arribar al riu Xúquer, aquest serpenteja des de la seva desembocadura a cullera passant per Fortaleny, Sueca, Riola, Polinyà del Xúquer fins Albalat. Des d’ací no es pot veure Alzira ja que queda a la nostra esquena al darrere de les muntanyes.
ribera-corbera.jpg
La Ribera Baixa no te res a veure am València ací l’aire es net i esta lliure de pol·lució, a la primavera fa olor a les flors de taronger i al setembre a l’arròs acabat de segar. En general es viu amb menys presses.
Dia 23 01:00 de la matinada soc l'oficial i capità del “Gladiator”, el millor clíper construït a Aberdeen, i acaba de finalitzar el meu torn de guàrdia. Des de que eixirem de port no e pogut escriure, encara que el viatge transcorre sense incidències, he estat molt ocupat en l’organització de les diferents feines i la planificació de la ruta.
Es una nit tranquil·la i hi ha una bona visibilitat ja que el cel esta ras i es poden veure la lluna i les estrelles. Les ones no fan mes d'un metre d'alçada i la mar esta quieta, bufa una suau brisa de popa, així i tot el vaixell avança veloç sobre les aigües. Fa vint-i-tres dies eixirem de Londres amb mercaderies i dos-cents presoners, vint-i-vuit d'ells dones, i si tot ix be espere arribar a Sidney daci trenta-set dies. La ventilació a dins del vaixell es pràcticament inexistent per això sempre que hi ha ocasió el metge del vaixell trau a respirar als presoners en grups reduïts. A mi no macava d'agradar aquesta idea i tem un possible motí.
Dia 24 19:00 ui el dia no es tan tranquil. Han començat a aparèixer núvols de pluja, la mar ha començat a marejar-se i ha començat a bufar un vent de l’est massa fort. Començaven a aparèixer ones de tres i quatre metres i el Gladiator començava a moure’s cap als costats. Qualsevol càpita de clíper sap que estan indefensos contra l’ira del Pacific. He manat replegar les veles i llançar l’encola per a millorar l’estabilitat de la nau. Esta acostant-se un tifó des de l’est i no se si sobreviurà la nau. Els forts vents han partit els pals de les veles que han caigut a la coberta i han trencat el timó, estem a la deriva.
A l'aprenentatge escolar fins als 14 anys la intel·ligencia compta molt, però a partir d'aquesta edat les ganes d'aprendre i la disciplina són mes importants. Açò sempre s'ha sabut i en general produïa al·lèrgia als adolescents.
Quan els alumnes van guanyar llibertat només prosperaven els alumnes intel·ligents, però no aprofitaven prou la seva capacitat per falta de disciplina.
La disciplina sempre ha estat lligada als àmbits conservadors però ara sabem que aquesta no servix a dretes ni esquerres.
en igualtat d'intel·ligencia els immigrants avancen mes depresa que els propis ciutadans i de vegades arriben a imposar-se.
Jo crec que l'autor del text te rao, fa mes el que vol que el que pot. aço sempre ens ho han dit des de xicotets. A mes els immigrants, ja que nesesiten aprendre la llengua per a sobreviure, l'aprenen mes rapidament.
internostrum - castellà/català traductor valencia/castella
apertium - angles/català
Jack Vance, nascut en 1920, és un dels escriptors nord-americans de ciència-ficció mes populars que ha donat el genere. Encara que les seves novel·les es presenten com simples narracions d'aventures (sempre esplèndides com a tals), l'atencio al detall de la qual fa gala en la construcció de les societats descrites en elles, aixi com l'exotisme que les caracteritza i l'anàlisi de la relacio individu/grup que proposa les han fet mes perdurables de l'esperat per la majoria dels comentaristes.
Al llarg de la seva dilatada carrera, Jack Vance ha seguit sempre un camí solitari, al marge de modes i dels corrents mes apassionades del genere, i ha desenvolupat una obra molt extensa, tan consistent com peculiar i característica Encara que de forma una mica tardia , ha assolit guanyar el reconeixement que mereix la seva obra, i després de cinquanta anys dedicats a l'escriptura, els seus llibres estan sent constantment reeditats en tots els idiomes.
Pagines relacionades:
- http://www.escriptors.cat/autors/plaj/index.php pagina a la que es comenta lavida i l'obra de joan pla incluint entrevistes i altres
- http://www.escriptors.cat/autors/roigm/ pagina a la que es comenta la vida i l'obra de Montserrat Roig incluint entrevistes i altres
- http://www.escriptors.cat/autors/roigm/obra.php?id_publi=9947 Digues que m'estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer solitari d’escrirue i el vici compartit de llegir.
- http://www.escriptors.cat/autors/peruchoj/ pagina a la que es comenta la vida i l'obra de Joan Perucho incluint entrevistes i altres
Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, 1957) és professor d'Història Medieval a la Universitat de València i escriptor. Actualment també és membre del consell de redacció de la revista l'Espill. Ha publicat la novel·la La Veu d'Odiló (2004) i els llibres de no ficció Oc (1989), París particular (1993) i Per espaiar la malenconia (1995), a més de nombrosos treballs d'investigació. Amb El vaixell de Genseric ha guanyat el Premi Carles Rahola d'assaig, 2006.
20/2/2008 EDITORIAL
Fidel Castro posa el punt final
La renúncia de Fidel Castro a continuar en el poder, després de gairebé mig segle ininterromput al capdavant de Cuba, obre algunes incògnites, però no tantes per esperar que l'illa iniciï un procés de transició cap a alguna forma de democràcia pluripartidista de seguida. El precipitat entusiasme dels Estats Units i la Unió Europea està lluny de respondre a la realitat d'un règim polític que, amb Castro o sense, de cap manera fa aigües. El partit, l'Exèrcit i la burocràcia garanteixen la cohesió interna del país, la voluntat de resistència i l'eficàcia institucional més enllà de la modestíssima capacitat de mobilització de l'oposició interna i de la prèdica dels dissidents dins i fora de Cuba. Per no parlar del desprestigi que estigmatitza l'oposició exterior, singularment l'establerta a Miami, indissociable de la brega de Washington contra l'Havana.
Un cop passat el somni revolucionari i la defensa a ultrança del model, es pot imposar, això sí, el realisme a què empenyen les estretors aclaparadores d'una economia depauperada i d'una població condemnada a la cartilla de racionament. I, encara que no complagui a Occident, la successió més que previsible en la persona de Raúl Castro, que s'espera que certifiqui el Parlament diumenge que ve, després d'un any i mig d'interinitat, no és incompatible amb aquest realisme inajornable. Pot fins i tot facilitar-lo perquè, ni que sigui per raons d'edat, el germà del comandant en cap sembla destinat a tenir un lideratge curt, però suficient per mantenir essencialment intacte el sistema de pesos i mesures del poder a Cuba i, al mateix temps, per encapçalar algunes reformes. Tot això sense que puguin discutir-li la legitimitat política per realitzar-ho i comprometre la generació de quadros que ronden els 40 anys.
Sense necessitat d'entregar-se a vaticinis impossibles, es pot suposar que el final polític de Fidel Castro no és l'ocasió més pro- pícia per fer realitat la màxima lampedusiana: fer algun canvi perquè res no canviï. Ni l'estat de salut de la revolució ni les servituds de la globalització permeten imaginar-se un castrisme sense Castro, ni tan sols mitjançant la tutela petrolífera d'Hugo Chá- vez. Això no significa que l'he- rència del castrisme s'hagi de dissoldre en la història sense deixar empremta i que, aclaparats per les necessitats, els habitants de l'illa s'adaptaran sense més ni més als designis d'Occident.
Ja parlaré més endavant amb més abundància d'aquest curiòs personatge que ara plega. Mereix un comentari apart, després de que ha protagonitzat un dels Règims polítics més peculiars que ha hagut al món. I no és que m'hagi caigut simpàtic; potser quan jo encara era jove, però ara, no. Només espero que Cuba pugui arribar a una democràcia de debò, no pas una que sigui un lacai dels Estats Units, ni dels populismes de dreta o esquerra.
Anònim | dimecres, 20 de febrer de 2008 | 19:15h
Fidel Castro va encapcelar i representa la guerra de l'independència de Cuba a EEUU, front l'opressió i explotació nordamericana a Centreamerica i Sudamerica i la lluita per un sistema social més just que l'ultraliberal de la explotació sense escrupuls del EEUU.
I en certa mena ho va aconseguir, per amb la pressió nordamericana era impossible democratitzar Cuba sense deixar-la en mans de l'especulació del dolar.
I Aznar com a bon imperialista recolça les polítiques imperialistes de la Casa Blanca als EEUU veuen en bons ulls moltes dictadures arreu que sovint van en contra els pobles, quan no les recolzen de forma directa per purs interesos economics.
Quan la dictadura té una base social que la respalda més forta són contraris, per què ja no poden treuren tant profit economic. | 0.850843 | curate | {"ca": 0.97207128885025, "es": 0.013475331449684852, "en": 0.00988915453162356, "pt": 0.001738752445120626, "ar": 0.000869376222560313, "nl": 0.0019560965007607042} | http://diarisdesegon.wikispaces.com/CARLOS+C?responseToken=57efe01ba58fb2b486951c4130fe87c9 |
mc4_ca_20230418_7_10307 | La quarta llibertat | política prosa
Entre el coratge per vèncer la por o la resignació a ser manipulats pels qui fan de la por el motor de la política
Jaume Bellmunt | 22 febrer 2019
Manifestació dels armilles grogues a París, desembre de 2018. © Yann Bohac Zuma Wire.
Com hem arribat fins aquí? Aquesta és la pregunta recurrent que ens fem cada cop que un nou esdeveniment ens confirma que allò que creiem impossible acaba passant i ens endinsa més i més en una època d’incertesa. Ens la vam fer quan el Brexit, després amb l’elecció de Donald Trump, o amb la formació del govern dels populistes a Itàlia, o amb l’elecció de Jair Bolsonaro al Brasil... i fa pocs dies amb la revolta de les «armilles grogues» a França i amb la irrupció de l’extrema dreta de Vox a les eleccions andaluses.
Plantejar-se honestament aquesta pregunta implica estar disposats a evitar respostes autocomplaents que reforcin els nostres prejudicis i a sortir de la zona de confort per escoltar el soroll del món i mirar d’entendre i esforçar-se a comprendre. Amb aquest estat d’ànim la revista italiana Reset ha posat en marxa un observatori per analitzar la tendència il·liberal a Occident. | 0.822018 | curate | {"ca": 0.9801894918173988, "en": 0.01981050818260121} | https://www.politicaprosa.com/la-quarta-llibertat/ |
mc4_ca_20230418_6_517424 | Els alumnes de l’IES Porçons participaran a la final del X Certamen de Projectes Educatius d´Enginyeria Química - Aielo de Malferit | vall d'Albaida
Els alumnes de l’IES Porçons participaran a la final del X Certamen de Projectes Educatius d´Enginyeria Química - Aielo de Malferit
L’Ajuntament d’Aielo de Malferit publica la noticia de l’IES Porçons sobre la participació al X Certamen de Projectes Educatius d’Enginyeria Química organitzat per l´Institut Universitari d´Enginyeria de Processos Químics de la Universitat d´Alacant.
L'equip de l'IES Porçons d'Aielo de Malferit, format per els alumnes de quart d'ESO: Pau Bernabeu, Zuleima Chuliá, Manuel Mora, Aida Navalón, Jonathan Penadés, Asier Rodríguez, Moisés Silvestre i Ferran Vicent, i capitanejats per la professora Aloma Martínez, han demostrat un gran nivell a les fases prèvies i han aconseguit passar a la final.
Els estudiants han participat amb el projecte “Viscoso pero sabroso”, ubicat dintre de l´àmbit de l´enginyeria química i la indústria alimentària. L´equip, anomenat OctoGuar (fent referència al nombre de participants i al producte analitzat al treball) ha competit amb alumnat de diversos instituts de la província d´Alacant i Múrcia.
L'equip OctoGuar, representarà a l´IES Porçons demà divendres 25 de maig a la final del X Certamen de Projectes Educatius d´Enginyeria Química al Saló d´Actes de l´Escola Politècnica Superior de la Universitat d´Alacant.
La Regidora d’Educació de l’Ajuntament d’Aielo de Malferit, Adela Penalba Barber, ha volgut donar l’enhorabona als participants i a l’IES Porçons, i desitjar-los molta sort per a la final. | 0.929935 | curate | {"ca": 1.0} | https://valldalbaida.com/ca/ver/els-alumnes-de-lries-porcons-participaran-a-la-final-del-x-certamen-de-projectes-educatius-denginy-4773 |
mc4_ca_20230418_5_665442 | antifeixista | Podcast Radio Bronka | Página 16
Judici a la justicia del 16 de novembre de 2010
Standard Podcast: Play Now | Play in Popup | Download (215)
Judici a la justicia del 2 de novembre de 2010
judici a la justicia del 19 d’octubre de 2010
Programa judici a la justícia, programa de Radio Bronka, que te el seu directe els dimarts de 19:00h a 21:00h cada 15 dies. programa amb temàtica especial sobre les interferencies a les radios lliures. Radio Bronka (104.5fm, i ara també en el 96.6fm durant l’horari de 00:00h a 14:00h) per contactar amb nosaltres: [email protected]
Standard Podcast: Play Now | Play in Popup | Download (366)
judici a la justicia de l’1 de juny de 2010 | 0.649537 | curate | {"es": 0.06861313868613139, "ca": 0.7591240875912408, "en": 0.17226277372262774} | http://podcast.radiobronka.info/tag/antifeixista/page/16/ |
crawling-populars_ca_20200525_49_144543 | DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
Antoni Palacios Asensio. Eix
Benvolguts socis de la Unió Ciclista Vilanova:
Fa molts anys que he estat presidint la nostra entitat, amb il·lusió, professionalitat i ganes de tirar projectes endavant.
Un dels reptes més importants que ens vàrem proposar a la primera junta que vaig presidir, fa més de10 anys, era la construcció d’un Circuit de Ciclisme, per poder entrenar amb seguretat i en horari nocturn. Però principalment perquè els nens de l’escola de ciclisme que s’inicien en aquest esport i que seran el nostre relleu, podessin gaudir de la bicicleta en un recinte tancat, segur i il·luminat a la nit, aconseguint així que el ciclisme sigui una opció real extraescolar.
Per fi a finals de l’any passat vàrem poder inaugurar el Circuit de Ciclisme de Vilanova i la Geltrú, 6a instal·lació d'aquest tipus a Catalunya.
En aquest període de l'any 2019 hem acabat de consolidar l’escola de Ciclisme. I en el seu primer any de funcionament ja te totes les condicions per ser homologada “ Hors Categorie”, màxima categoria establerta per la Federació Catalana de Ciclisme. (Únicament 5 en tota Catalunya).
Hem aconseguit amb les 2 juntes que he presidit, consolidar un calendari d’activitats molt complert, amb curses tant importants com la Clàssica Isaac Gálvez, un fixe ja en el calendari de les "gran Clàssiques" de la Federació Catalana i enguany puntuable rànquing RFEC, o la Marxa més important de Catalunya i Espanya en el seu àmbit, "La Pedals de Clip", a part de la resta de curses, Cadets, Escoles...
La secció de Cicloturisme viu uns moments de gran participació i dinamisme. Recentment hem incorporat secció de BTT., amb molts bons resultats.
La situació econòmica del club, ha estat totalment sanejada, i en disposició de assumir nous reptes.
És per aquests motius, el d'assolir els reptes marcats, que la meva voluntat era que aquest mandat fos l’últim com a President.
La meva recent incorporació al Govern de la Ciutat com a Regidor, m’impedeix èticament continuar presidint aquesta entitat.
Per això haig de deixar la presidència, i tal com marquen els estatuts l’assumiria el nostre vicepresident Jordi Cano, fins a final de mandat, febrer de 2021, on es faria la nova convocatòria d'eleccions.
També us notifico que incorporarem 2 socis més a la junta, que sens dubte dinamitzaran encara més el nostre estimat club, i reforçaran aquesta situació de transició fins a la propera convocatòria.
Aquests canvis els farem efectius a la propera junta extraordinària del proper 19 d’octubre.
Una abraçada a totes i a tots els socis, i molt especialment a tots els components de les juntes d'aquests últims 10 anys.
Antoni Palacios Asensio President Unió Ciclista Vilanova.
Publica aquí el teu article d'opinió, comentari, denúncia, agraïment, etc, envia'ns un e-mail a [email protected]
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020. | 0.821173 | curate | {"es": 0.0165057614450327, "ca": 0.9732170663344752, "en": 0.0071628776082217375, "fr": 0.003114294612270321} | : /opinio/doc/85118/antoni-palacios-deixa-la-presidencia-de-la-unio-ciclista-vilanova.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_143780 | Acció radiofònica amb Ràdio La Figuera i les participants del Curs d’agents articuladors entre art i educació. 19a edició
Durada 40’04
El curs d’agents articuladors entre art i educació explora contextos i iniciatives culturals des d’on implicar, articular i repensar l’art, l’educació, la mediació i la vinculació amb la ciutadania en l’actualitat.
S’organitza en 5 sessions: les primeres 4 estan pensades per abordar temes diferents fent un recorregut des de la institució cultural fins a altres experiències col·laboratives que enllacen art, pedagogia i territori, per tal de situar possibles marcs d’acció i pautes crítiques des d’on crear i accionar.
La darrera sessió, en canvi, es un moment dedicat per repensar l’experiència viscuda durant el curs: posar en comú aprenentatges, processos de reflexió, preguntes que s’han quedat obertes o de noves que han sorgit i, sobretot, detectar elements de projecció futura.
La sessió va ser conduïda per les companyes de La Figuera, que en el context del COVID 19, respectant les mesures sanitàries, i en un format telemàtic, ens van proposar de fer un programa de ràdio. El podcast que presentem a continuació recull les veus de totes les participants, fent memòria, avaluació i reflexionant al voltant de les experiències del curs. Imaginar-nos en un programa en directe, ens va permetre relatar-les a partir de diferents formats radiofònics, entrecreuant ficcions amb reflexions reals.
La proposta radiofònica ens va ajudar a aglutinar diverses vivències, situant les expectatives del curs, el debat actual entorn a la presencialitat i la virtualitat, així com els aprenentatges sorgits a les quatre sessions anteriors. Les ones de comunicació van oferir la possibilitat d’obrir de nou les finestres, apropar-nos més enllà de les pantalles i construir conjuntament, una experiència simultània i plural del curs. | 1 | perfect | {"ca": 0.9935205183585313, "es": 0.0064794816414686825} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_74792 | Aquestes boletes són molt i molt fàcils de fer i un pecat irresistible... la recepta ve de l'últim llibre de cuina d'en Ferran Adrià.
Barrejar 200 grs. de coco ratllat amb 200 grs. de sucre. Afegir-hi dos ous batuts i barrejar-ho tot amb les mans fins que quedi ben lligat. Fer boletes (una mica més petites que una pilota de ping-pong) i posar-les a la plata del forn amb un paper de forn o amb el silpat. Deixar-les coure uns 15 min. a 180º, fins que estiguin doradetes.
Són més bons si es mengen freds !
Cap comentari:
Aletes de pollastres amb salsa de soja
Aquesta recepta me l'ha xivada la Glòria, estupenda veïna i amiga, i és tan fàcil i resultona que val la pena provar-la !
Quan compreu les aletes de pollastre, demaneu que les tallin de manera que quedi separada la "cuixeta" de la punta de l'ala. Fregiu dos o tres alls en una cassola amb oli d'oliva. Fregir-hi també les aletes fins que estiguin enrossides. Espolvorejar amb pebre blanc, remenar. Cobrir-les amb sucre (no sigueu garrepes i poseu força sucre) i remeneu sovint mentre es caramalitzen. Al cap d'una estona de remenar, tireu-hi força salsa de soja fins que quedin gairebé cobertes. Xup-xup uns 20 minuts ... Boníssimes ! !! ! | 0.775083 | curate | {"ca": 0.9754237288135593, "id": 0.01440677966101695, "fr": 0.00847457627118644, "en": 0.0016949152542372879} | https://elbonpaladar.blogspot.com/2012/04/ |
mc4_ca_20230418_17_653572 | Salvador Espriu | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya
Salvador Espriu Mirant el món des de Sinera
Poeta, dramaturg i novel·lista, Salvador Espriu (1913-1985) és considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes. Ell mateix descrivia la seva obra com una “meditació de la mort”. Com a membre de la generació del 36, no se centra només en una mort i espiritualitat individual sinó també col·lectiva. Canta com ningú a la desfeta i l’esperança d’una Catalunya sotmesa a tensions socials i polítiques.
Fill de notari, va viure la infantesa entre Barcelona i Arenys de Mar. Aquest poble del Maresme va ser la seva “petita pàtria” i apareix mitificat en la seva obra com a Sinera (Arenys al revés). Va cursar estudis de dret i història antiga mentre feia les seves primeres incursions a la literatura (El doctor Rip o Laia). Abans d’esclatar la Guerra Civil, va publicar els reculls de narracions Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc i Miratge a Citerea (1935), obres que l’acreditaren com el narrador més original de la seva generació. El van seguir Letizia i altres proses (1937) i l’obra de teatre Antígona (1939), sobre la guerra fratricida i la compassió per als vençuts.
El seu primer volum de poemes, Cementiri de Sinera, no es va publicar fins el 1946. Juntament amb l’obra teatral Primera història d’Esther (1948), va suposar l’inici de la seva popularitat durant la postguerra. La consagració va arribar amb La pell de Brau (1960), una al·legoria crítica amb l'Espanya de la postguerra i la seva intransigència amb els diferents pobles de la península Ibèrica. Utilitza el mite de Sepharad i va convertir-se en un símbol de la lluita antifranquista.
A partir del 1968, amb motiu de l’edició de les seves obres completes, Espriu va revisar tota la seva producció literària i va reescriure moltes de les seves obres, sobretot les dels primers anys. Les seves últimes creacions van ser l’obra de teatre Una altra Fedra si us plau... (1978), el volum de prosa Les roques i el mar, el blau (1981), el poema D’una vella i encerclada terra (1979) i el recull de poesia Per a la bona gent (1984). Traduïda a diverses llengües, l’obra d’Espriu ha obtingut un reconeixement internacional. | 0.847966 | curate | {"pt": 0.016349977905435263, "ca": 0.9836500220945648} | http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/salvador-espriu |
macocu_ca_20230731_7_304805 | 10:00 - 10:30Inauguració oficial ( Sessió inaugural )
-: Sala Gran Montserrat
10:30 - 11:45Taller recerca qualitativa ( Taller )
-: Sala Sotateulada
-: Pilar Delgado Hito. Doctora Ciències Infermeres Universitat de Montreal. Coordinadora programa investigació qualitativa del Col·legi Oficial d'Infermeria Barcelona. Diplomada infermeria Hospital de la Santa Creu i Sant P
Taller Novetats en RCP pediàtric i innovació en material d'intubació
-: Sala Can Riera 3
11:45 - 12:15Pausa Cafè ( Càtering )
12:15 - 13:30Taller Recerca qualitativa ( Taller )
13:30 - 14:00Ponència Formació durant l'especialitat, competències i responsabilitats. Noció d'equip d'anestèsia a França ( Sessió )
Ponent: Carme Martí Berges. Althaia. Xarxa assistencial de Manresa
Ponent: Matilde Nuñez Esteban. Hospital Clínic de Bacelona
19:30 - 20:30Cloenda: Tenir cura dels altres en un món tecnològic ( Sessió cloenda )
-: Francesc Torralba Rosselló. Director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull. Barcelona
Contacte | 0.488206 | curate | {"ca": 0.7, "es": 0.12346938775510204, "pt": 0.10204081632653061, "en": 0.058163265306122446, "it": 0.00816326530612245, "fr": 0.00816326530612245} | |
macocu_ca_20230731_9_394608 | Nou apartat al web dels centres de la xarxa
A l'apartat del web Els centres podeu veure el llistat del centres de la xarxa Barcelona Escoles + Sostenibles actualitzat. La informació que podreu veure en aquest llistat està extreta del Mapa Barcelona + Sostenible, una eina multimèdia que inclou iniciatives i serveis de caire social i ambiental que promouen la sostenibilitat a la ciutat de Barcelona. La informació que hi trobeu correspon a la que ens vau facilitar en resposta a l'enquesta que us vam fer arribar. Si encara no l'heu emplenada ho podeu fer descarregant l'enquesta aquí i enviant-nos-la a [email protected]. Pel que fa a la informació referent al títol i el resum del projecte d'aquest curs 15-16, està sent actualitzada amb la informació extreta del gestor de documents. Si voleu incorporar més informació a la descripció del punt del vostre centre educatiu, només cal que ens ho digueu. També podeu incorporar més fotografies i relats de les actuacions que aneu fent al centre. Per facilitar-vos l'ús del Mapa i familiaritzar-vos amb la seva estructura hem confeccionat un senzill tutorial que us guiarà en tots el passos a seguir per poder registrar-vos, treure informació i introduir fotos i relats. També s'ha actualitzat la informació sobre els horts escolar al mapa dels horts escolars, ara també disponible al mapa B+S. | 0.853458 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_48814 | El veïns i veïnes de Sant Andreu que utilitzen habitualment el cotxe hauran de tenir en compte que aquest dijous 22 de setembre se celebra el Dia Sense Cotxes a la ciutat de Barcelona. Per aquest motiu, al districte andreuenc quedarà tallat al trànsit el carrer Gran de Sant Andreu de Malats a Ruben Darío, entre les 8 i les 21 hores. Durant el dia, també es faran múltiples activitats organitzades per l’Ajuntament de Barcelona, entitats i associacions en diversos punts del districte.
Promoure hàbits de mobilitat més sostenible, modificar l’ús de l’espai públic o conscienciar sobre els problemes de salut que generen els alts nivells de contaminació són alguns dels objectius del Dia Sense Cotxes que ha organitzat l’Ajuntament de Barcelona per segon any consecutiu. Es tracta d’una iniciativa emmarcada en la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2016 que s’està celebrant a Barcelona des del dia 16 de setembre i que finalitzarà, precisament, amb aquesta jornada sense cotxes del proper dijous 22 de setembre. Un dia que des del consistori han decidit que sigui feiner.
Al districte de Sant Andreu, a més de les restriccions al trànsit del carrer Gran de Sant Andreu, s’han organitzat cinc activitats relacionades amb la mobilitat per omplir els carrers de propostes per a tots els gustos:
A la plaça dels Jardins d’Elx de la Sagrera es realitzarà una activitat informativa sobre la Plataforma Som Meridiana i els seus objectius, organitzada per l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera. La sessió tindrà lloc entre les 16 i les 20 hores i també comptarà amb un taller participatiu.
Als jardins de Virginia Wolf de la Sagrera, l’Espai Jove Garcilaso ha organitzat el taller ‘Decora el que rodes‘ que ensenyarà als assistents com guarnir de manera urbana skates, bicicletes, patins i patinets. Es farà entre les 17 i les 20 hores.
A l’espai de vianants de la Biblioteca de Bon Pastor es crearà un punt de lectura pública entre les 17:30 i les 20 hores.
A la plaça Robert Gerhard de Bon Pastor, el Centre Cívic del barri realitzarà un taller de cuina infantil a l’aire lliure on els nens i les nenes podran desenvolupar les seves arts culinàries elaborant menjars variats amb l’ajuda de monitors i monitores. L’activitat es farà entre les 17:30 i les 19 hores.
Al tram tallat al trànsit del carrer Gran de Sant Andreu, entre les 9 i les 20 hores, tindrà lloc una mostra de les activitats que defineixen la singularitat d’alguns dels nombrosos equipaments i entitats que composen el ric teixit cultural de Sant Andreu.
A la resta de la ciutat hi haurà restriccions de trànsit destacades a la Via Laietana i al carrer Gran de Gràcia. A més, es faran talls en 58 vies d’àmbit més local dels diversos districtes per mostrar com pot ser una ciutat pacificada al trànsit i per intentar caminar cap a un model de ciutat més verda, més confortable i menys contaminada.
Des de l’Ajuntament es recomana que el proper dijous, en la mesura que sigui possible, no es faci servir el vehicle privat, es planifiquin els desplaçament amb més temps i que es prioritzi l’ús de la bicicleta, el transport públic o els desplaçaments a peu. El 010 oferirà informació sobre les afectacions i recomanacions de mobilitat. També es podran seguir les recomanacions de la jornada a través de #mobilitat2016 i #BCNsensecotxes on s’informarà d’afectacions i activitats de la jornada.
Fotografia: El Dia Sense Cotxes tallarà diverses vies principals de la ciutat de Barcelona i de Sant Andreu | Ajuntament de Barcelona
Compartir:  Correu electrònic  Twitter  Facebook  WhatsApp  Telegram
Etiquetes: Ajuntament de Barcelonacarrer Gran de Sant AndreuDia Sense CotxesmobilitatSant Andreu
Anterior
Tanques al carril bici de la Meridiana
Següent
El barri dels Indians està de Festa Major
Notícies relacionades
Aquesta nit deixa de funcionar l’estació de Sant Andreu Comtal
02/12/2022
El districte de Sant Andreu va atorgar els seus premis dimarts
01/12/2022
La cercavila de la Festa Major de Sant Andreu i els actes previs, en imatges
29/11/2022
Contingut AMIC
Temps
Sant Andreu de Palomar
8°
Estat: nuvolositat variable
Màxima: 10°
Mínima: 8°
Humitat: 83%
Vent: 5 m/s NNO
13°
Dl
13°
Dt
12°
Dc
14°
Dj
Suplements
Els ‘quintos’ a les casernes de Sant Andreu, records arran dels sorteigs del Servei Militar
30/10/2022
L’escola Molí de Finestrelles, abans Sant Pere Nolasc, compleix 50 anys
02/10/2022
50 anys després, la cabina aguanta millor a la televisió que al carrer
25/09/2022
multimèdia
La cercavila de la Festa Major de Sant Andreu i els actes previs, en imatges
29/11/2022
Un cap de setmana més de ‘Legally blonde’, el musical de la Festa Major 2022
22/11/2022
Passeig triomfal del Colomí en la seva presentació
13/11/2022
Opinió
Campanya ‘Al metro i al tren, el topònim sencer’
24/11/2022
3 grups veïnals reclamen mesures fermes per pacificar la circulació de vehicles motoritzats al centre de Sant Andreu
24/10/2022
Prenent el pols a la Sagrera (2)
05/10/2022
Participació
Negligència i brutícia al carrer de Berenguer de Palou
01/08/2022
Toc d’atenció al CNSA pel soroll d’una festa recent
20/07/2022
Seure en un banc no és un luxe; és una necessitat
28/01/2021
Twitter
Tuits de @diariandreuenc
Facebook
Andreuenc
Instagram
📣 Entorn | La xarxa de metro i bus incrementa e
📣 Teatre | Tota la programació de teatre famil
Rodalies | Aquesta nit deixa de funcionar l’esta
📣 Festival | Ja està aquí la 5a edició de Re
📣 Premis | El Districte de Sant Andreu va atorg
📣 Futbol | Acte de presentació de l'Agrupació
📣 Festa Major | Sant Andreu, el patró del nost
📣 Casal Catòlic | El Casal Catòlic rebrà una
📣 Festa Major 2022 | La cercavila de la Festa M
Seguir
© Associació Andreuenca de Mitjans Audiovisuals
Qui som | Publicitat | Contacte | Avís legal
Diari associat a:
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per tal d'oferir una millor experiència de navegació i un millor servei. AcceptarAvís legal | 0.732909 | curate | {"ca": 0.9235263791029387, "es": 0.03127685169273071, "pt": 0.003437016669530847, "fr": 0.010998453342498712, "it": 0.0041244200034370165, "de": 0.0025777625021481355, "en": 0.016497680013748066, "sv": 0.001374806667812339, "nl": 0.004468121670390101, "ja": 0.0017185083347654236} | https://www.andreuenc.cat/societat/2016/09/20/el-dia-sense-cotxes-tallara-el-carrer-gran-de-sant-andreu |
racoforumsanon_ca_20220809_1_440468 | La CUP fuig del personalisme en la seva imatge de campanya La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) centrarà la seva imatge de campanya en l'equip humà que forma el partit. Des de la CUP consideren que la formació no només està representada per la cara de l'alcaldable, Guim Pros, sinó que darrera de la candidatura hi ha un grup que treballa de manera conjunta. Amb un total de 2.000 cartells, 10 pancartes, 40.000 postals, enganxines i xapes, la CUP presenta una campanya electoral basada en un equip humà. El número 5 de la llista i dissenyador de la campanya, Xavi Grau, ha explicat que la CUP aposta per un grup i no només per una persona. Xavi Grau Volem donar una imatge d'equip on totes les parts són importants. Nosaltres no apostem només per una cara. Vem pensar que la millor manera de fer-ho era fer un símil amb l'esport. ESCOLTA-HO En total s'han dissenyat 5 cartells diferents on destaquen sempre dos missatges en format de marcador. Un és el positiu i l'altre el negatiu. Així ho ha explicat el número 2 a la llista, Quim Pla, que ha destacat que l'objectiu és anar més enllà d'un simple eslògan. Quim Pla La CUP vol anar més enllà i a diferència d'altres partits tenim moltes coses a dir. Volíem que amb el cartell d'identifiqués que parlem de Sant Cugat i per això utilitzem el símbol del Monestir. ESCOLTA-HO Per recaptar diners per a la campanya, que té un pressupost de gairebé 5.000 euros, i per donar a conèixer les seves idees, la CUP ha organitzat diversos sopars a l'espai gastronòmic Terra Dolça.
Vinga gent!! Ànims!! Cada cop sóm més!! !
cup cup cup cup cup
ei com cupva la cupvida? Ja tens la cupbanderola al cupbalcó? jejejeje cupcupcupcupcupcup
Cupvilafranquins! No cupmonopolitzeu el cupfil de cupSant Cupgat! !
que deies?
jejejejeje | 0.723191 | curate | {"ca": 0.9303396660909614, "en": 0.027633851468048358, "fr": 0.0011514104778353484, "pt": 0.013816925734024179, "sh": 0.015544041450777202, "la": 0.0057570523891767415, "so": 0.0057570523891767415} | |
mc4_ca_20230418_1_371317 | L'antropòleg francès Marcel Mauss distingia entre el deute correlatiu a un do, un present, un regal, i el deute mercantil, la hipoteca, el préstec, vinculat al preu i al mercat. El do genera un deute positiu que simbolitza una relació de confiança entre persones. El deute mercantil és una relació negativa i objectiva que simbolitza una manca i genera una dependència. El do fa comunitat, crea lligams de fidelitat i amistat, dóna prestigi i reconeixement, i també els seus oposats, la desconfiança, l'enveja, la deslleialtat com es propi de l'espècie humana. El deute mercantil belluga en l'àmbit estricte de l'interès material, genera obligació, crea una relació de submissió del deutor cap al creditor. I tendeix a la individualització, a la fragmentació, a la insolidaritat.
Gràcies al filòsof Alexandre Lacroix he descobert uns fragments de Walter Benjamin que tenen com a títol El capitalisme com a religió. Benjamin, després d'explicar que el capitalisme ha esdevingut un culte sense treva ni pietat, ens diu que és probablement l'única religió que no és expiatòria sinó culpabilitzant. El motor d'aquesta culpa insuperable és el deute. Per això, el catolicisme i el capitalisme mai han acabat d'entendre's del tot. El catolicisme és especialista a generar culpa, però també a sublimar-la i perdonar-la. La confessió i la promesa de redempció donen un gran marge als creients. El capitalisme no: el deute es torna. I quan s'ha tornat, el culte diu que cal contreure'n d'altres. No hi ha redempció. El deute és l'essència de la societat capitalista. El que garanteix la servitud voluntària dels ciutadans.
Avui es parla molt de l'economia de la contribució. Com si les noves tecnologies ens obrissin la porta a una societat en què la cultura del do s'imposés sobre la cultura del deute. I la complicitat en el treball i en la creació sobre la competència i la desconfiança. Molt eficient haurà de ser aquesta nova cultura per alliberar-nos de l'imperi del deute que ens té atrapats a tots: ciutadans i estats. Ja ho deia el Deuteronomi: "Tornaràs els teus deutes".
Josep Ramoneda, El deute, Ara, 13/11/2011 | 0.819381 | curate | {"ca": 0.9626972740315638, "es": 0.03730272596843615} | http://pitxaunlio.blogspot.com/2011/11/en-el-capitalisme-no-hi-redempcio.html |
mc4_ca_20230418_11_115870 | Informàtica | Acadèmia Madern
Cursos monogràfics adaptats a les noves tecnologies de comunicació, mòbils, tablets, ipod, facebook, twitter, Whatsapp, Skype, etc., en comunicació directa amb les xarxes socials.
ADOBE AFTER EFFECTS CS6 permet crear efectes visuals cinematogràfics i gràfics en moviment. Dona vida als teus gràfics!! !
ADOBE INDESIGN CS6 maquetació que et permet el control perfecte sobre el teu disseny i tipografia. Especial per a la creació de revistes elegants i atractives.
CINEMA 4D és una de les millors eines pels artistes professionals del 3D. És un curs ideal per la introducció als gràfics en 3D.
Per a completar la teva formació en el món de la informàtica creativa en 3D, també disposem de cursos com poder ser: nivell avançat de After Effects, Photoshop, Illustrator, i molts més.
T’oferim també el paquet OFFICE, Autocad, Creació de pàgines Web, Joomla, xarxes.
“Si estàs interessat el altres programes, no ho dubtis! Demana’l. Buscarem les solucions”
L’ACTIC (acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació) és un certificat, emès per la Generalitat de Catalunya, que dóna a conèixer a qualsevol empresa o administració quin nivell de coneixements i capacitats teniu en l’ús de les TIC. | 0.806852 | curate | {"ca": 0.9732142857142857, "fr": 0.0008116883116883117, "hu": 0.007305194805194805, "es": 0.018668831168831168} | http://academiamadern.com/informatica/ |
crawling-populars_ca_20200525_51_59684 | Cerca entre tot el contingut de Tinet.cat
font: Redacció Tinet
publicat: 17-03-2009
Publicat: 13-12-2016 Reculls de documents, programes, fulletons, fotografies, articles, etc …, que l'autor ha anat guardant al llarg del temps i que formen part de la història i de la vida de tots.
Publicat: 18-08-2015 Blog de optimització per motors de cerca a la plataforma Liferay Portal
Publicat: 17-08-2015 Web personal per parlar de tots els temes relacionats amb SEO y Marketing Online
TINET és un servei de la Diputació de Tarragona que ofereix serveis telemàtics als ciutadans de les comarques de Tarragona per garantir l'accés a Internet i per reunir continguts de proximitat del territori amb l'objectiu d'integrar els ciutadans en la Societat de la Informació i afavorir el coneixement del territori.
© 2010 Tinet.cat. Part dels drets reservats - CC
Amb TINET pots fer una pàgina web de manera ràpida i còmoda amb el servei de Webfàcil o bé entrar en el món dels blocs amb el servei de blocs de TINET. Ara bé, allò que defineix TINET com a xarxa ciutadana és la participació i el portal permet que com a usuari de TINET incorporis actes d'agenda, l’'enllaç a la teva web, participar a llistes de discussió, ...
Tens alguna pregunta o problema? Pots trobar les repostes més comunes a Preguntes freqüents o contactar amb nosaltres i t'ajudarem.
Contactar amb atenció a l'usuari: [email protected] de dilluns a divendres de 10:00h a 14:00h al telf. 977 244 007 | 0.809654 | curate | {"ca": 0.952116585704372, "no": 0.013879250520471894, "en": 0.01179736294240111, "es": 0.02220680083275503} | : /portal/sheet-show.do?id=32387&ch=1 |
mc4_ca_20230418_5_30986 | Naches - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
46° 43′ 45″ N, 120° 41′ 56″ O / 46.7292°N,120.699°O / 46.7292; -120.699
1,74873 km²
Naches és una població dels Estats Units a l'estat de Washington. Segons el cens del 2000 tenia una població de 643 habitants. [1]
Segons el cens del 2000, Naches tenia 643 habitants, 258 habitatges, i 175 famílies. [2] La densitat de població era de 620,7 habitants per km². [3]
Dels 258 habitatges en un 32,6% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 53,5% hi vivien parelles casades, en un 12,4% dones solteres, i en un 31,8% no eren unitats familiars. En el 26,7% dels habitatges hi vivien persones soles l'11,2% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,49 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,04. [2]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 26,6% tenia menys de 18 anys, un 10% entre 18 i 24, un 30,5% entre 25 i 44, un 20,8% de 45 a 60 i un 12,1% 65 anys o més.
La renda mediana per habitatge era de 42.083 $ i la renda mediana per família de 47.679 $. Els homes tenien una renda mediana de 28.750 $ mentre que les dones 22.961 $. La renda per capita de la població era de 15.084 $. Aproximadament el 10,7% de les famílies i l'11% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Gleed (11 km)
Selah (15 km)
Tieton (5 km)
↑ 2,0 2,1 2,2 «Fact Sheet- Naches». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
↑ «Geographic Comparison Table- Naches». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Naches&oldid=22338104»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 13 nov 2019 a les 22:43. | 0.596168 | curate | {"ca": 0.8125714285714286, "en": 0.11885714285714286, "uu": 0.0017142857142857142, "mk": 0.0017142857142857142, "no": 0.0074285714285714285, "id": 0.0074285714285714285, "es": 0.0074285714285714285, "ru": 0.02, "uk": 0.022857142857142857} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Naches |
oscar-2201_ca_20230904_9_2997 | Els mosaics romans s'elaboraven amb petites peces de ceràmica de colors i formes diferents anomenades tessel·les, per aquest motiu es referissin a ells també com opus tessellatum. Les tessel·les són peces de forma cúbica, fetes de pedra calcària o de vidre o ceràmica,[1] molt cuidades i elaborades i de diferents mides. L'artista les disposava sobre la superfície, com un trencaclosques, distribuint el color i la forma i aglomerats amb una massa de morter.
El mosaic romà és considerat com una pintura feta de pedra. És un art que viu de la pintura pel que fa a temes es refereix. Els assumptes d'un mosaic no tenen identitat pròpia, són els mateixos que poden trobar-se en la pintura, però es diferencia d'ella en el fet que la perspectiva és falsa i forçada. La seva inspiració està en els dibuixos dels tapissos dels teixits i de l'obra pictòrica.
Els mosaics romans són fàcils de descobrir per als arqueòleg si fins ara (any 2004) el seu nombre és molt elevat, però presenten una gran dificultat de conservació. El lloc idoni sembla que està en els museus on la cura, la neteja, temperatura, humitat, etc., es troben a la seva disposició, però el problema està en l'espai que es necessitaria per emmagatzemar-los de manera mereixedora.
Contingut
1 Història del mosaic a l'antiga Roma
2 Tipus de mosaic
3 El mosaic com a paviment
4 Bibliografia
5 Referències
6 Vegeu també
Història del mosaic a l'antiga Roma[modifica]
Al principi, quan l'art del mosaic es va començar a desenvolupar a Roma, es feia sobretot per decorar els sostres o les parets i poques vegades els sòls perquè es tenia por que no oferís suficient resistència a les trepitjades. Però més tard, quan aquest art va arribar a la perfecció, van descobrir que es podia trepitjar sense risc i va començar la moda de fer paviments de luxe. Els mosaics com a paviment eren per als romans com pot ser una catifa persa i d'alta qualitat en els temps moderns.
Quan els romans van conquistant al llarg del segle ii aC les regions de Grècia i de l'Àsia Menor, l'obra de mosaic era ja comuna a tot el món de parla grega. L'art del mosaic va passar amb facilitat al món romà començant així un gènere artístic-industrial, del qual van fer una veritable especialitat. Es va estendre de manera que es pot dir que no hi va haver casa o vil·la romana on no hi hagués mosaics.
Els mosaics eren per als romans un element decoratiu per als espais arquitectònics. Va arribar a ser un art tan apreciat i difós que al segle iii l'emperador Dioclecià va promulgar un decret en el qual va establir el preu que els artistes podien donar a les seves obres, segons els graus de qualificació prèvia. Quan l'any 330 l'emperador Constantí va traslladar la capital de l'Imperi Romà d'Orient a Constantinoble. l'antiga Bizanci, va atorgar força facilitats i afavorir l'èxode als mestres grecs i romans fabricants de mosaics. Aquí l'art del mosaic es va unir amb la tradició oriental i va donar lloc a una evolució que es va distingir sobretot per l'ús molt generalitzat de grans quantitats d'or.
Tipus de mosaic[modifica]
Depenent de la grandària de les tessel·les, dels dibuixos i del lloc de destinació del mosaic, els romans donaven un nom diferent a aquest treball:
Opus vermiculatum, era d'origen egipci i es feia amb unes pedres molt petites. Amb elles l'artista podia dibuixar amb força facilitat les corbes, les siluetes i tota mena d'objectes que poguessin requerir més precisió. Es posaven les tessel·les en una filera contínua que seguia les línies del contorn i del dintorn (límit de les principals parts internes) de les figures que es volia dibuixar. El nom ve del diminutiu llatí vermiculus (de vermis-is, cuc). Ho deien així perquè les línies del dibuix recordaven les sinuositats del cuc.
Opus musivum, que es feia per als murs. Aquest terme va començar a emprar a finals del segle iii.
Opus sectile, els dibuixos estaven fets amb pedres més grans i de diferents mides. La tècnica era retallar plaques de marbre de diversos colors per compondre les figures geomètriques, d'animals o humanes. Era una feina molt semblant a la taracea. Els millors exemples d'aquest treball es conserven al Palatí de Roma i procedeixen de la Domus Flavia, al turó del Palatí.
Opus signinum, de Sígnia (a l'antiga regió del Laci). En aquest lloc hi havia fàbriques de teula, amb les deixalles de les quals s'obtenia una pols acolorida que en barrejar-la amb la calç donava un ciment vermellós molt dur i impermeable. Aquest producte es va emprar bastant a tot Itàlia i a Occident per crear els sòls i com a revestiment de piscines (estanys per a peixos), bótes de salaó, aljubs, etc. De vegades, per donar-li més consistència s'afegien a la massa còdols i pedres picades.
El mosaic com a paviment[modifica]
Els romans distingien, a més, entre l'obra de musivum (mosaic) i la de lithostrotum (λιθoστρωτoν), literalment "paviment de pedra" en sentit general. Es deia així al paviment d'una via o camí, d'una plaça oberta o d'un fòrum, o al del sòl d'algun edifici (com el del Panteó d'Agripa de Roma, fet de pòrfir). Es donava a l'obra aquest nom de lithostrotum quan el material consistia en pedres naturals de formació volcànica (sílex) i marbres de diferents colors. Els blocs per a la construcció eren poligonals.
Per a fabricar un paviment fet de mosaic seguien una sèrie de passos que amb el temps es van anar perfeccionant. El lloc de fabricació era un taller especial. Allà el primer que es feia era dissenyar el quadre i aquest treball prenia el nom d'emblema (paraula esdrúixola), veu presa del grec que ve a significar "una cosa que s'incrusta en". Després d'haver dissenyat el quadre es feia una divisió d'acord amb el colorit. Es treia a continuació una plantilla en papir o en tela de cadascuna d'aquestes parcel dividides i sobre aquesta plantilla s'anaven posant les tessel·les seguint el model escollit amb anterioritat. Les tessel·les es posaven invertides, és a dir la cara bona que després es veuria havia d'estar enganxada a la plantilla. Quan aquest treball estava acabat, els experts ho transportaven in situ perquè l'artista conclogués allí la seva obra.
Però abans de posar les tessel·les calia preparar bé el sòl per a rebre-les. Aquesta era una tasca molt important que requeria experiència i habilitat. En primer lloc s'aplanava fins a aconseguir que fos horitzontal però amb una inclinació suau i calculada que facilités el lliscament de l'aigua cap als embornals. El sòl havia de ser ferm i estable, ja que un lleu trencament d'una sola tessel·la podia conduir a la degradació de tota l'obra. Els erudits i arqueòlegs van trobar un clar exemple de com es podia dur a terme aquesta construcció en el famós mosaic d'Alexandre el Gran trobat a la Casa del Faune a Pompeia (Nàpols, Itàlia). El ferm per rebre finalment les tessel·les estava així constituït (de baix a dalt):
Sòl natural condicionat
Morter barrejat amb pols de teula i carbons
Fragments de teula
Capa de morter
Tessel·les del mosaic
Bibliografia[modifica]
Dictionnaire des Antiquités romaines et grecques. Librairie de Firmin-Didot et Compagnie. París 1883
Art romà. Antonio García Bellido. Enciclopèdia clàssica C.S.I.C. Madrid 1979. ISBN 84-00-04381-2
Referències[modifica]
↑ «mosaic | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2019].
Vegeu també[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Article principal sobre Mosaic
Mosaic hel·lenístic
Art romà
Pintura romana
Registres d'autoritat
BNE: XX529383
BNF: cb12001157x
LCCN: sh85087435
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mosaic_romà&oldid=27982462»
Categories:
Antiga Roma
Mosaics
Arquitectura romana
Categories ocultes:
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control d'autoritats
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
En altres idiomes
العربية
English
Español
Français
Հայերեն
Bahasa Indonesia
Occitan
Русский
Slovenščina
Српски / srpski
Türkçe
Українська
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 8 ago 2021 a les 10:59.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.760885 | curate | {"ca": 0.8844464987289115, "pt": 0.018257453200831986, "nl": 0.004506586549572452, "es": 0.014097527155072799, "fr": 0.021608504737693553, "hr": 0.0013866420152530623, "ru": 0.0065865495724520455, "en": 0.014444187658886064, "de": 0.013750866651259533, "la": 0.0012710885139819736, "oc": 0.00311994453431939, "it": 0.004275479547030275, "eu": 0.001964409521608505, "ro": 0.0010399815114397967, "id": 0.0027732840305061245, "ar": 0.0008088745088976196, "hy": 0.0008088745088976196, "sl": 0.0012710885139819736, "sr": 0.0017333025190663276, "tr": 0.0006933210076265311, "uk": 0.0011555350127108851} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Mosaic_rom%C3%A0 |
oscar-2201_ca_20230904_6_92216 | Per saber els horaris i disponibilitat de les classes individuals, poseu-vos en contacte amb nosaltres. | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.musilloc.com/classes-instruments/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_167113 | Per fer la facturació del seu vol a l'Aeroport de Girona, aneu a l'àrea de sortides de la terminal o seguiu les instruccions proveïdes en el seu bitllet. | 0.71382 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.girona-airport.net/cat/aerolinies/tui-fly-belgium |
mc4_ca_20230418_2_2802 | Sant Llorenç destinarà una partida pressupostària a beques de transport per a escolars | Ajuntament de Sant Llorenç
Inici > Noticies > Sant Llorenç destinarà una partida pressupostària a beques de transport per a escolars
Inici » Sant Llorenç destinarà una partida pressupostària a beques de transport per a escolars
Les sol·licituds per adherir-se a aquestes ajudes es poden presentar fins al 29 de setembre. Per a poder inscriure’s s’haurà d’adjuntar una fotocòpia compulsada del DNI, el document acreditatiu del compte bancari on es vol rebre l'ajuda i una còpia de la matriculació al centre escolar i el certificat acreditatiu d’haver assistit regularment al curs anterior. Així mateix, també caldrà aportar un comprovant de què s’està al corrent de les obligacions fiscals amb l’Ajuntament així com de no trobar-se sotmès a cap procediment de reintegrament de subvencions públiques o cap procediment sancionador.
Beques bases transport 2018 Sant Llorenç des Cardassar | 0.808232 | curate | {"ca": 0.9440993788819876, "en": 0.055900621118012424} | http://santllorenc.cat/noticies/sant-llorenc-destinara-una-partida-pressupostaria-beques-de-transport-escolars |
racoforumsanon_ca_20220809_2_354906 | Com veig que se està generant confusió, edite i copie aquí també el nou manifest:Patriotes.cat és una plataforma sobiranista, euroescèptica i transversal que té com a objectiu, aglutinar tots els partits i les entitats sobiranistes catalanes per a aconseguir la independència política, econòmica i militar del poble català.Catalunya és una nació. I com a nació té el dret a esdevenir en un estat propi si els seus ciutadans així ho decideixen, com és el cas. Ara bé, per a poder aconseguir aquest objectiu cal superar l'eix esquerra-dreta i construir entre tots un front nacional català. Aquest és l'objectiu prioritari pel qual neix Patriotes.cat, la unió de tot el catalanisme sota un mateix paraigües amb un programa de mínims clar i concís, la independència de Catalunya.Després de tots els abusos, les agressions i les humiliacions rebudes pels catalans durant i després de l'1-O del 2017 per part de l'Estat espanyol. Amb la Generalitat intervinguda pel 155, un Govern exiliat i amb polítics catalans a la presó; la UE mira cap a un altre costat i és converteix en còmplice directe de l'Estat espanyol. Això ens fa desconfiar d'Europa per la seva manca de valors democràtics i ens declarem obertament euroescèptics.També ens posicionem a favor de la legalització de la pertinença d'armes. La democràcia és incompatible amb el monopoli de la violència per part de l'estat, i el poble té el dret de rebel·lar-se contra un estat quan aquest es converteix en un estat opressor.No descartem la unió puntual o pactes amb altres partits, entitats o associacions arreu de tot l'Estat espanyol, que com nosaltres desitgen el dret d'autodeterminació per als seus territoris o projectes semblants que puguin afectar el conjunt de l'Estat espanyol. Sempre que Catalunya ixi ben parada pel que fa a una millora d'autogovern que facilités després l'assoliment del nostre objectiu final.Per últim tampoc ens oblidem dels nostres germans del Rosselló, de la Franja, del Principat d'Andorra, del País Valencià, de les Illes Balears, de l'Alguer i d'El Carxe. No renunciem a incloure dins del territori català a totes les regions esmentades, si així ho decideixen els seus habitants.Per als germans catalans d'aquestes regions, que per haver triat la majoria de la població dins de la seva regió no pertànyer a Catalunya; caldrà que des del govern català, es faciliti i es promogui un pla per a la immigració d'aquests catalans a les nostres fronteres per no quedar desprotegits i en una situació de vulnerabilitat en terres que podrien acabar sent hostils.Davant els intents desmesurats per fer-nos desaparèixer; Unitat, dignitat i pàtria!Visca Catalunya lliure!Barcelona 03/03/18Patriotes.catTwitter: https://twitter.com/patriotes_catFacebook: http://www.facebook.com/patriotescat-175226976424962Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCQbPiTy9M9N01sipNTZgB8Q
Ui no, quan he llegit "transformar Espanya en" he deixat de llegir. Ho sento però Espanya que es transformi sola, o millor dit, per mi que mai es transformi, no mereix millorar. Per aquí no em tindran em sap greu.
Transformar Espanya =
Potser, però per intentar-ho tampoc perdem res. | 0.882498 | curate | {"ca": 0.9820627802690582, "pt": 0.011210762331838564, "en": 0.006726457399103139} | |
crawling-populars_ca_20200525_25_181776 | Cerca avançada
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de directoris
Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports
Per subtemes
Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida
Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada d’activitats
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Des del fins al
Des del fins al
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de cursos i tallers
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Estètica Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia
Per subtemes
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Made to:
Des del fins al
Des del fins al
Tornar
Sirenes, tritons, krakens... Vols endinsar-te en aquest univers de criatures fantàstiques sorgit de la imaginació dels mariners? En aquesta activitat familiar farem fora les pors i fins i tot podreu idear el vostre propi monstre marí!Activitat familiar per a nenes i nens de 4 a 10 anys.
M'agrada 28
Si vols fer una esmena sobre aquesta activitat...fes-nos-la saber | 0.4588 | curate | {"pt": 0.027446731672083786, "ca": 0.9429396894185627, "it": 0.011917659804983749, "sv": 0.00866738894907909, "en": 0.00288912964969303, "sq": 0.0021668472372697724, "oc": 0.0039725532683279165} | : /ca/detall/activitat-dinamitzada-monstres-i-sirenes-_99400642171.html |
mc4_ca_20230418_12_645903 | Booking.com: AC Hotel Colon Valencia, a Marriott - València, Espanya
→ 8.986 establiments
http://www.booking.com/hotel/es/ac-colon-valencia-by-marriott.html
Calle Colón, 6, Eixample, 46004 València, Espanya
Aquest barri és una opció fantàstica per als viatgers que els interessa anar a comprar, menjar i trobar bon ambient – Comprova la ubicació
Bona situació! Mostra el mapa Situació excel·lent! Té un 9,4/10. (Puntuació a partir de 643 comentaris)
L'han puntuada els nostres clients després d'allotjar-se al AC Hotel Colon Valencia, a Marriott Lifestyle Hotel.
Estació del Nord de València: a només 3 minuts a peu! (245 m)
*7.7* Plaça de toros de València: a només 2 minuts! (158 m a peu)
*8.6* Plaça de l'Ajuntament: a només 6 minuts! (426 m a peu)
Assegura't un bon preu al AC Hotel Colon Valencia, a Marriott Lifestyle Hotel - els clients que s'hi han allotjat fa poc li han posat un 8,7.
Esmorzar variat i de qualitat.
Habitació impecable i còmoda.
Best localisation I can imagine, very comfortable and clean.
Excellent for city break and close to railway station, which suited our needs
A lovely hotel in the city centre on top of the old town. Furnishings, paintings,quality of bed linen , decor all superb. Best shower ever! Staff really friendly and helpful. I developed an old eye infection and the reception staff checked out the condition on the internet and wrote a note in Spanish for me to take to pharmacy for some assistance with medication. I really couldn't fault this hotel. Perfect.
Excellent staff. Arrived at midnight but still made to feel very welcome
Excellent stylish room, quiet bearing in mind city location
Location, comfortable, clean and nice designed rooms
Great location and very spacious and comfortable and clean rooms. Staff very very helpful and polite. The breakfast was very nice and loved the fruit salad from the menu.
Loved the central position, staff were extremely helpful and found a great little cafe/restaurant la Rollerie nearby whose staff really made our trip to Valencia a very welcoming one.
It was a stunning break, the hotel is centrally located and within
walking distance of all the attractions. The staff were amazing. The bar
was top class, loved the cocktails!
This is an ideal hotel to stay in if you want to visit the centre of Valencia. The first day we walked round the area and the second day took the open-top bus tour. Both experiences were good.
Fro 2.50 euros we had a kettle brought to our room with water and a variety of tea bags. Our room overlooked the bar which was in a courtyard. Experienced very little traffic noise. Although the hotel was full there was no disturbance from other guests.
L'AC Hotel Colón Valencia està situat a 200 metres de l'estació de tren del Nord de València i acull un restaurant i un gimnàs. Aquest hotel, que és modern i elegant, també té una terrassa i una zona de bar.
Les habitacions disposen de minibar, TV de pantalla plana d'alta definició i bany privat amb assecador. A més, totes les habitacions inclouen control de temperatura individual.
El Suite Bar, situat a la 1a planta, acull una zona coberta i una terrassa de disseny. El personal està especialitzat en begudes i còctels premium i ofereix un menú de plats de cuina mediterrània de primera qualitat. També hi ha música chill-out.
L'hotel acull una exposició permanent d'obres d'artistes valencians. Al saló AC hi ha internet WiFi gratuïta. També s'ofereix servei de consergeria i servei d'habitacions les 24 hores del dia. Entre les instal·lacions de l'hotel, cal destacar una sala de reunions i una sala de fitness.
La plaça de toros de València és a 100 metres de l'AC Hotel Colón Valencia i la plaça de l'Ajuntament, a 300 metres. La llotja de la Seda, el mercat central i la catedral de València són a uns 10 minuts a peu.
Eixample és una opció fantàstica per als viatgers interessats en anar a comprar, menjar i trobar bon ambient.
El AC Hotel Colon Valencia, a Marriott Lifestyle Hotel treballa amb Booking.com des del 4 de ag. de 2014.
Aquest allotjament té una puntuació de la ubicació excel·lent (9,4): està situat a la zona més ben valorada de València!
Quan vols allotjar-te al AC Hotel Colon Valencia, a Marriott Lifestyle Hotel?
La reserva més recent en aquest hotel és del 4 de des. a les 13:41 des de Dinamarca.
29 hotels com el AC Hotel Colon Valencia, a Marriott Lifestyle Hotel s'acaben de reservar al nostre web
6 raons per triar el AC Hotel Colon Valencia, a Marriott Lifestyle Hotel
718 establiments a València
Instal·lacions del AC Hotel Colon Valencia, a Marriott Lifestyle Hotel
El Corte Inglés (0,1 km), Mercadona (0,2 km)
Borja Azcutia (0,8 km), La Riuá (0,7 km), Mercat Bar (0,8 km)
Café de las horas (0,9 km)
La Albufera (12 km)
Mar Mediterráneo (5 km)
El número 20 de 93 hotels a València (segons 131.963 opinions autèntiques)
Per a les reserves de més de 9 habitacions, es poden aplicar unes condicions diferents i suplements addicionals.
Hi ha internet Wi-Fi gratuïta al saló AC de l'hotel i a l'habitació deluxe.
"Esmorzar variat i de qualitat.
Habitació impecable i còmoda."
AgustinEspanya
"Best localisation I can imagine, very comfortable and clean."
ŁukaszPolònia
"Excellent for city break and close to railway station, which suited our needs"
Els clients que han consultat el AC Hotel Colon Valencia, a Marriott Lifestyle Hotel també han consultat: Vincci Lys
El Vincci Lys està situat al centre de València, a només 300 m de l'estació de tren i l'ajuntament de València, i ofereix habitacions espaioses i elegants amb internet Wi-Fi gratuïta, TV per satèl·lit...
El Zenit Valencia té una ubicació cèntrica fantàstica davant de l'Estació del Nord de València i de la plaça de toros. Ofereix Wi-Fi gratuïta i disposa de gimnàs, sauna i aparcament. 7 s'ho estan mirant ara mateix
El Vincci Mercat inclou un restaurant i un bar i està situat a València, a menys de 100 metres del mercat central de la ciutat. 4 s'ho estan mirant ara mateix
El One Shot Palacio Reina Victoria 04 es troba al centre de València, al costat de la plaça de l'Ajuntament. 4 s'ho estan mirant ara mateix
Mostra més hotels de disseny a València
Mostra tots els comentaris del AC Hotel Colon Valencia, a Marriott Lifestyle Hotel
Últims comentaris del AC Hotel Colon Valencia, a Marriott Lifestyle Hotel
"Situació immillorable per visitar la ciutat."
눇Esmorzar variat i de qualitat.
눉Preu esmorzar눇La situació i el confort
"Acullidora i original"
눇La terrassa i la dutxa
"Nou, bonic, net i de localització privilegiada."
눉Roba de llit: faltaria roba d'entretemps.눇Tot.
176940,175361,178779,174945,179629,179337,178577,174660,166939,169251,172503,163761,177124,177358,174230,176092,174517,173965,176971,177900,171922,171218,179536,170683,171756,169255,172885,174902,166479,174995,179878,178477,173748,178965,174879,171285,175371,171247|9,174037,171920,171247|3,178655,171247|5,178273,172082,178394,179037,178590,179746,178432,174356,169255|3,177800,172489,174370,171666,172505,177258,178602,169755,171937,175361|1,178051,173666,175503,176919,177272,169572,176843,178573,179746|1,171247|7,179261,175517,164735,173978|1,171247,175339,171247|8,178210,179177,176304,163545,179403,177586,177924,179466,171942,173818,174966,171811,177770,175475,173978,178016,175976,173815,178322,172075,177288,168061,177936,174654,172371,169255|6,176707,177914,176822,177717,171247|6,174933,178416,171404,177839,173021,174291,173539 | 0.236295 | curate | {"ca": 0.5737434770667399, "en": 0.3779181543531997, "fr": 0.01043669321614941, "tr": 0.0009612743751716561, "es": 0.02279593518264213, "pl": 0.00837681955506729, "de": 0.0026091733040373524, "it": 0.0031584729469925845} | http://www.booking.com/hotel/es/ac-colon-valencia-by-marriott.ca.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.