id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_4_280671 | Com colar-se al Festival Cruïlla
Estàs planejant colar-te al Cruïlla? Et convé seguir els consells de qui coneix millor el festival: nosaltres.
En aquest article hi ha idees bastant boges i aclarim que si les poses en pràctica no ens fem responsables del resultat.
1. Enterra’t una setmana abans
Una setmana abans del Cruïlla, ves al Fòrum amb una pala i una canyeta de plàstic. Cava un forat ben fondo i fica’t a dins. Tira’t la terra per sobre i deixa la canyeta connectada amb l’exterior per respirar. Quan comencis a sentir música, ja pots sortir. Bé, necessitaràs algú que et desenterri. O confiar en que els baixos de Justice remoguin la terra.
2. Aterra en paracaigudes
Al voltant del Fòrum hi ha edificis molt alts. Si el vent bufa a favor, pots intentar colar-te planejant. Però l’escenari Estrella Damm té l’altura d’un edifici de cinc plantes, així que intenta no quedar-t’hi penjat, sí? Gràcies.
3. Lloga una llanxa
El Cruïlla és un festival al costat del mar. Si ets una mica fan de James Bond, pots llogar una llanxa motora i intentar infiltrar-te per la badia del Fòrum... Segurament et sortiria més barata l’entrada del festival que el lloguer de la barca, però el teu somni és ser un espia britànic i nosaltres no som ningú per prohibir-t’ho.
4. Vine amb una foto gegant d’en Carl Sagan
Tothom sap que amb un gran artista arriba una gran llista de peticions excèntriques per al camerino. Pharrell Williams, per exemple, demana sempre melmelada de raïm, una barra de pa sense gluten i un retrat de l’astrònom Carl Sagan. Per això, si et presentes amb una foto molt gran d’en Carl Sagan potser et deixen passar. I si no, espero que a la paret del saló tinguis espai per en Carl.
5. Disfressa’t de nen petit
Els menors de 15 anys entren gratis al Cruïlla. Estem pensant el mateix? Normalment són els menors d’edat els que es fan passar per adults per entrar als llocs, per això ningú s’espera veure un adult amb una motxilla de rodes i una samarreta de Bob Esponja. Jugada mestra.
6. Busseja!
Si ets el campió d’apnea del teu barri o si a casa tens unes ulleres de bussejar amb tub mortes de fàstic, pots intentar colar-te al Cruïlla per sota l’aigua. Se’t mullarà tot, però no t’amoïnis: tenim una zona (Treatwell) on fan maquillatge, pentinat i fins i tot massatges. Si se’t mulla el mòbil, tampoc esperis que te’n regalem un de nou després de colar-te.
7. Disfressa’t d’en David Byrne
David Byrne sempre porta un tratge gris en tots els seus concerts... Pensant-ho millor, potser és millor que et disfressis d’algú altre.
Laura Pergolizzi (LP) va saltar a la fama amb una cançó de comiat dedicada a la seva ex nòvia. LP toca divendres, ehem, 13 de juliol, ehem ehem. Qui negaria l’entrada d’una ex nòvia penedida que es presenta amb un ram de flors per recuperar el seu amor? Entrada assegurada.
9. Amaga’t en una caixa
10. Amaga’t entre les rastes de Damian Marley
No t’ho diríem si no sapiguéssim que entre aquestes rastes hi cap una persona. Seguim?
Que si ets el fill no reconegut d’en Bugzy Malone, el net segon d’en Seasick Steve o el mateix director del festival, la qüestió és muntar un bon numeret. Tria la mentida que més t’agradi i prepara un repertori de frases com “aquest error li sortirà molt car” o “puc despenjar el telèfon i vostè estarà al carrer!”.
12. Compra una entrada
Si has arribat fins aquí, segurament és perquè faries qualsevol cosa per venir al Cruïlla, aconsegueix ja la teva entrada! Mereixes veure Jack White, Pharrell Williams, Justice i més de 40 artistes sense suar la gota gorda! | 0.772817 | curate | {"pt": 0.01669064748201439, "ca": 0.9038848920863309, "cs": 0.0057553956834532375, "fr": 0.030215827338129497, "es": 0.018417266187050356, "id": 0.002302158273381295, "da": 0.0005755395683453237, "hu": 0.008057553956834532, "de": 0.014100719424460431} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_698006 | Nou atac feixista, ara a Sueca, segons informa Levante-EMV, una vintena de membres del GAV atacaren el Casal Jaume I de Sueca el divendres mentre es feia la presentació del llibre “Èric i l’exèrcit del Fènix” amb el propi Èric Bertran. Els atacants feriren de consideració a diferents assistents a l’acte que necessitaren d’atenció mèdica d’urgències. Els atacants utilitzaren cascos de moto i cadenes mentre increpaven els assistents i al propi Èric Bertran. A hores d’ara no s’ha realitzat cap detenció. No és la primera volta que el Casal Jaume I de Sueca ha estat atacat, fa uns dies va patir un atac fals de bomba.
Molts ànims, xiquets. No deixeu que aquests fills de puta us intimidin. | 0.764449 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_242931 | --> El Palau de Casassús d’Alzira rep 1.242 visites dins de la campanya 'Obert per obres' - elseisdoble.com
El Palau de Casassús d’Alzira rep 1.242 visites dins de la campanya 'Obert per obres'
Un edifici en què s’han portat a terme diferents treballs de restauració amb els quals hem aconseguit recuperar part de la història d’este Palau
Sembla que este atractiu local és més interessant per a la gent major, que tal volta sí que coneix la història d’este edifici altament protegit com a Bé de Rellevància Local (BRL) i amb un escut nobiliari, ubicat a la seua façana, declarat Bé d’Interés Cultural (BIC). Cal recordar que va ser durant les obres de restauració quan es va constatar la importància patrimonial d’esta edificació per les troballes arqueològiques com, per exemple, la magnífica dovella reutilitzada al palau gòtic com a portal d’un paviment que es trobava a una profunditat aproximada d’1,60m i que ens retorna a un possible edifici àrab.
El Palau de Casassús continuarà obert per obres de dilluns a divendres de 10.30h a 13.30h per tal que els visitants puguen vore l’evolució de la restauració que s’ha realitzat a l’edifici i algunes de les troballes que s’hi han descobert”. | 0.852316 | curate | {"ca": 1.0} | http://elseisdoble.com/vernoticia/45418/el_palau_de_casassus_dalzira_rep_1242_visites_dins_de_la_campanya_obert_per_obres |
macocu_ca_20230731_0_316674 | bescanvi (Diccionari)
1. m. Acció de bescanviar. Fer el bescanvi de presoners. Fer el bescanvi d'un objecte per un altre.
b. economia de bescanvi ECON. Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervenen els diners com a mesura de valor.
3. m. METEOR. Fenomen que, per efecte de la turbulència, té lloc entre dos masses d'aire.
4. bescanvi de notes (o de cartes ) DRET Acte diplomàtic constituït per dos documents o més que s'adrecen mútuament els representants de dos governs.
5. bescanvi gènic BIOL. Fenomen que consistix en un canvi entre segments equivalents d'una parella de cromosomes, per tant de material genètic, que es produïx durant l'entrecreuament.
6. bescanvi iònic QUÍM. Procés quimicofísic segons el qual, quan es posa en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, anomenat bescanviador iònic, es produïx la fixació en este dels cations o dels anions de la dita solució, a canvi, respectivament, de quantitats equivalents de cations o d'anions procedents del bescanviador, que són alliberats del seu reticle i passen a la solució.
7. bescanvi per producte PUBL. Modalitat publicitària en què l'anunciant, a canvi de la cessió gratuïta d'espais o temps publicitaris, oferix un servici o cedix al suport publicitari productes que fabrica o distribuïx.
8. bescanvi per programa PUBL. Modalitat publicitària en què l'anunciant, a canvi de la cessió gratuïta de temps publicitari, finança o produïx un programa de ràdio o de televisió, generalment concebut en funció de les seues necessitats de comunicació.
bescanvi (Traducció Valencià-Castellà)
bescanvi m. 1. canje, intercambio, trueque.
2. bescanvi de notes (o de cartes ) intercambio de notas. | 0.792797 | curate | {"ca": 0.9329376854599406, "lt": 0.00771513353115727, "es": 0.05934718100890208} | |
mc4_ca_20230418_14_719207 | El agujero en el puente | La barba no fa el filòsof,
Tag Archives: El agujero en el puente
El forat al pont, de Slawomir Mrozek
2 gener 2016 Literatura, OfftopicDas Leben für Anfanger, Dziura w moscie, El agujero en el puente, El forat al pont, Jocs d'atzar, Juegos de azar, La vida para principiantes, Slawomir Mrozek- Àlex Agustí Polis -
Vet aquí que una vegada hi havia un riu, i a cada una de les ribes d’aquest riu hi havia un poble. Els dos pobles estaven units per un camí que passava per un pont.
Un bon dia al pont hi va aparèixer un forat. El forat s’havia de reparar, quant a això l’opinió pública de tots dos pobles hi estava d’acord. No obstant van haver-hi raons sobre qui havia de pagar la reparació. Ja que cada un dels pobles es considerava més important que l’altre. El poble de la riba dreta opinava que el camí duia sobretot a ell, per la qual cosa el poble de la riba esquerra havia de reparar el forat perquè devia estar-hi més interessat. El poble de la riba esquerra considerava que era l’objectiu de qualsevol viatge, de manera que la reparació del pont devia ser d’interès per al poble de la riba dreta.
La disputa es prolongava, així que el forat continuava allí. I com més temps passava, més creixia la mútua antipatia entre tots dos pobles.
Un bon dia un captaire local va caure al forat i es va trencar una cama. Els habitants de tots dos pobles li van preguntar amb insistència si anava de la riba dreta a l’esquerra, o bé de l’esquerra a la dreta, ja que d’això depenia quin dels dos pobles era responsable de l’accident. Però el captaire no se’n recordava perquè aquella nit anava borratxo.
Un temps després va passar pel pont un carro amb un viatger, que va caure al forat i se li va trencar l’eix. Com que el viatger estava de pas als dos pobles —no anava ni del primer al segon, ni del segon al primer—, els habitants dels dos pobles es van mostrar indiferents amb l’accident. El viatger, fet una fúria, va baixar del carruatge, va preguntar per què no es reparava el forat, i en saber-ne els motius va dir:
—Vull comprar aquest forat. ¿Qui n’és el propietari?
Tots dos pobles van reclamar a l’uníson el seu dret al forat.
—O l’un o l’altre. La part propietària del forat ha de demostrar que ho és.
—Però ¿com? —van preguntar a l’uníson els representants de les dues comunitats.
—És molt senzill. Només el propietari del forat té dret a reparar-lo. El compraré al que repari el pont.
Els habitants de tots dos pobles es van posar mans a l’obra, mentre el viatger fumava un cigar i el seu cotxer canviava l’eix. Van reparar el pont en un tres i no res i es van presentar per cobrar pel forat.
—¿Quin forat? —es va sorprendre el viatger—. Jo no veig cap forat. Fa temps que busco un forat per comprar, estic disposat a pagar-ne un dineral, però vosaltres no teniu cap forat per vendre. ¿M’esteu prenent el pèl o què?
Va pujar al carro i es va allunyar. I els dos pobles van fer les paus. Els seus habitants estan ara a l’aguait en bona harmonia al pont i, si apareix un viatger, el detenen i l’estomaquen.
Joc d’atzar. 2001. Traducció de Bozena Zaboklick i Francesc Miravitlles. Quaderns Crema. | 0.777266 | curate | {"ca": 0.9147487844408427, "es": 0.055105348460291734, "fr": 0.011669367909238249, "de": 0.005834683954619124, "en": 0.004213938411669368, "no": 0.006807131280388979, "hr": 0.0016207455429497568} | https://labarbanofaelfilosof.wordpress.com/tag/el-agujero-en-el-puente/ |
crawling-populars_ca_20200525_36_68628 | 28 gen 18:00
8 gen - 10 gen
Marató de combos de Jazz i Música Moderna
Auditori ESMUC Sala 4
Del 8 al 10 de gener
Entrada gratuïta
Aforament limitat
Més informació
8 gen
Concerts de Música tradicional de l'ESMUC al CAT
8 de gener a les 20h. La Taverna del CAT
Punt de Trobada amb el grup d'mprovisació de MT I
Helena Cullaré, flauta
David Ferré, melòdica
Pau Barniol, flabiol
Irene Augé, acordió diatònic
Sergi Masalias, gralla
Martí Virgili, cornamusa
Marcel Casellas, contrabaix i professor
Conjunt Klezmer de l’ESMUC
Aurore Vizentini, flabiol
David Varela, dolçaina
Sergi Masalies, gralla
Gabriel Grimau, gralla
Lluís Gual, tenora
Martí Fontclara, fiscorn
Robert Canela, acordió diatònic
Pep Moliner, tuba i professor
Accés lliure
Centre Artesà Tradicionàrius
Travessia de Sant Antoni, 6, Barcelona
9 gen
Ensemble de Saxos de l’ESMUC
Reial Cercle Artístic de Barcelona (C. dels arcs, 5)
19.30 hores
Accés lliure
Obres de J. S. Bach, B. Bartók i J. D. Michat
Programa: Passacaglia i Fuga en Do menor, J.S. Bach (arranjaments, Nacho Gascón)
Divertimento for String Orquestra Sz. 113, B. Bartok (arranjaments, Miha Ferk)
Massive Haka, J. D. Michat
Intèrprets:
Soprano 1: Silvia Sanagustin
Soprano 2: Jennifer Tejedor
Soprano 3: Ana Parejo
Alt 1: Alberto Ortíz
Alt 2: Denis Casanova
Alt 3: Nuria Orti
Tenor 1: Marçal Montlló
Tenor 2: Ariana Cunha
Tenor 3: Quico Bolo
Baríton 1: Ailen Lazo
Baríton 2: Pep Ignacio
Bajo: Joseph Hooworth
Percussió: Daniel Munarriz
Coordina el professor Luis Ignacio Gascón
Més informació
9 gen
Concert “Homenatge a Joan Guinjoan”
Intèrprets: BCN216 i Ernest Martínez-Izquierdo, director
Palau de la Música Catalana (C. Palau de la Música, 4-6)
20 hores
Entrada: 10 euros
Més informació
12 gen
Concert de Música Tradicional
Estudiants del departament de Música Tradicional de l'ESMUC
Església romànica de Santa Maria de Cervelló (Baix Llobregat)
12 hores
Engrada gratuïta
Coordinació: professor Daniel Carbonell
14 gen
Classe oberta de Màster
Cristina Salvador
Master in Management and Music Production de l’ESMUC
16 hores
Accés per a la comunitat educativa de l'ESMUC i membres de la FCEC
15 gen
Cicle d’estudiants al Casal del Metge
Concert de piano amb José Antonio Tolosa
Organitzat en col·laboració amb l’Associació Coordinadora d’Activitats per a la gent gran (ACA)
Casal del Metge (Via Laietana, 31)
Més informació
17 gen
Gran Conjunts de l’ESMUC: ESMUC Jazz Project
“Children’s songs”, Univers Chick Corea
L’Auditori de Barcelona. Sala 2 Oriol Martorell
20 hores
Entrada: 5 euros
Més informació
19 gen
Grans Conjunts de l’ESMUC: Orquestra Simfònica
Programa: Anton Bruckner, Setena Simfonia i Arvo Part, Tercera Simfonia
L’Auditori de Barcelona. Sala 1 Pau Casals
11.30 hores
Entrada gratuïta
19 gen
Músics a tocar
Assaigs oberts amb instruments de la col·lecció
Estudiants de grau i de màster de l’ESMUC
Museu de la Música. Sala de Teclats
17.30 h.
Col·labora: ESMUC
Aforament limitat
20 gen
Grans Conjunts de l’ESMUC: Cobla
Concert de la Cobla de l’ESMUC amb la Cobla Sant Jordi
Casino Aliança Poblenou (Rambla del Poblenou, 42)
20 hores
Entrada gratuïta
21 gen
Aula Museu
Classes de l’ESMUC als espais expositius del Museu
Estudiants de grau i de màster de l’ESMUC
Museu de la Música
De 16.30 a 19 hores
21 gen
Cicle Llibres & Música
Presentacions de llibres a la Biblioteca de l’ESMUC
El ideal del Rock Andaluz de Diego García Peinazo
Biblioteca de l’ESMUC
18 hores
Accés lliure
Organitza: Departament de Musicologia
21 gen
Vespres d’Antiga
Capella de la Sang de l’Església del Pi (Plaça del PI, 7)
20.30 hores
22 gen
Concert Final de Màster de l’ESMUC
Mara Cronin
Sala de Cor
13 hores
Accés lliure
Especialitat: Clàssica i Contemporània
22 gen
Dimecres ESMUC Jam
Cafeteria La Llanterna de L’Auditori
19 hores
Coordinació: Daniel Pérez
Accés lliure
Amb la col·laboració de L’Auditori i Singularis
Més informació
Intèrprets: Álvaro Ocón, trompeta; Joan Fort, guitarra; Fran Serrano, contrabaix; i Brais Lorenzo, bateria.
23 gen
Classe oberta de Màster
Pep Salazar
Master in Management and Music Production de l’ESMUC
16 hores
Accés per a la comunitat educativa de l'ESMUC i membres de la FCEC
24 gen
Cicle Alumni al Centre Cívic Fort Pienc
Centre Cívic Fort Pienc. Sala d’Actes
Entrada lliure amb reserva prèvia. Places limitades.
19 hores
La reserva d’entrades es farà a partir del dilluns de la setmana corresponent. Presencialment al Centre Cívic, per correu electrònic ([email protected]) o per telèfon (93 232 78 27)
Amb la col·laboració de l’ESMUC
26 gen
Un cafè amb ...
Concerts matinals de dissabte amb bona música i bon cafè.
Director: Emmanuel Balssa
Estudiants del departament de Música Antiga de l’ESMUC
Museu de la Música
12 hores
Col·labora: ESMUC
Entrada: 6 € / Reduïda: 4,5€
Compra d’entrades. Aforament limitat
28 gen
Cicle Llibres & Música
Presentacions de llibres a la Biblioteca de l’ESMUC
De cera y goma-laca. La producción de música española en la industria fonográfica estadounidense de Francisco Mora
Biblioteca de l’ESMUC
18 hores
Accés lliure
Organitza: Departament de Musicologia
30 gen
Concert Final de Títol Superior de Música de l’ESMUC
Percu - Daniel Munarriz
Auditori ESMUC - Sala 4
Accés lliure
Instrument: Percussió
Especialitat: Clàssica i Contemporània
30 gen
Concert Final de Màster de l’ESMUC
Alexei Orechin
Auditori ESMUC – Sala 4
19.30 hores
Accés lliure
Especialitat: Jazz i música moderna
“Aquest concert serà l’estrena de la meva composició “1992” per a orquestra de cambra i electrònica. La música és un experiment terapèutic de sons i color que es va fonent lentament, representant la reestructuració d’un mateix, mitjançant l’emigració de Russia al Canadà”
Intèrprets: Óscar Roig, flauta; Julio Marín, clarinet i saxo tenor; Daniel Gálvez Otero, fagot; Begoña Hernan, violí; Rodrigo Garcia, violí; Beatriz Àlvarezv viola; Angélica Guevara, violoncel, Álvaro Orcajoc, contrabaix; Alexei Orechin, direcció i guitarra; Xico Ribas Tur, piano i teclats.
Alexei Orechin
30 gen
XXXIII Cicle de Música a la Universitat
Universitat de Barcelona
Paranimf de la Universitat de Barcelona
(Gran Via de les Corts Catalanes, 585. Barcelona)
20 hores
Entrada gratuïta, amb reserva prèvia
Més informació
31 gen
Cicle Alumni al Centre Cívic Fort Pienc
Centre Cívic Fort Pienc. Sala d’Actes
19 hores
Entrada lliure amb reserva prèvia. Places limitades.
La reserva d’entrades es farà a partir del dilluns de la setmana corresponent. Presencialment al Centre Cívic, per correu electrònic ([email protected]) o per telèfon (93 232 78 27)
Amb la col·laboració de l’ESMUC
31 gen - 2 feb
Concert amb l’OBC
Festival Beethoven250II
Director: Kazushi Ono
Obres de: Beethoven i Parra
L’Auditori de Barcelona. Sala 1 Pau Casals
Divendres, 31, a les 20h
Dissabte, 1, a les 19h
Diumenge, 2, a les 11h
Més informació
31 gen
Concert Final de Títol Superior de Música de l'ESMUC
Daniel Munarriz | 0 | curate | {"it": 0.0540785498489426, "es": 0.12009063444108761, "ca": 0.6191842900302115, "fr": 0.020090634441087614, "en": 0.1216012084592145, "pt": 0.023564954682779457, "de": 0.022356495468277945, "nl": 0.0061933534743202415, "oc": 0.001661631419939577, "sv": 0.0012084592145015106, "ru": 0.009969788519637462} | : /Viu-l-Esmuc/Actualitat/Calendari-d-activitats/(day)/28/(month)/1/(year)/2020 |
oscar-2201_ca_20230904_1_155120 | Dimensió social ()Inserció professional ()Participació () Acció tutorial i orientació universitària (0)Característiques demogràfiques i socioeconòmiques (0)Discapacitat i necessitats educatives especials (0) Dimensió Social (0)Empleabilitat i inserció professional (0)Finançament (0)Governança (0)Igualtat (0)Interculturalitat (0)Qualitat (0)Rendiment Acadèmic (0)Salut i hàbits saludables (0)Sostenibilitat i Medi Ambient (0)Voluntariat, solidaritat i cooperació (0) Internacional ()Europeu ()Estat espanyol ()Catalunya ()UB () Informe ()Article ()Treball acadèmic ()Congressos ()Llibre ()
. Estat espanyol, Congressos, Participació, Característiques demogràfiques i socioeconòmiques
0
Aquesta base de dades està en fase de proves.
Desenvolupada per estudiants UB a través de la oficina del Gapei. Si teniu qualsevol dubte tècnic, suggeriment o proposta, escriviu-nos al correu [email protected] . | 0.680024 | curate | {"ca": 0.9977452085682075, "fr": 0.0011273957158962795, "en": 0.0011273957158962795} | http://alumnatub.gapei.ub.edu/DMBI/llista.html?lang=CAT%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDdena=DMBI_4&ordena=DMBI_4&rstrcc=DMBI_8:LEPART-11:3%7C3%7C3-9:CADSO-14:TPPR |
macocu_ca_20230731_6_427037 | A Tale of Paper
Empresa: Open House Games Distribució: Digerati País: Espanya Any: 2021 Gènere/subgènere: Scroll lateral 3D, Plataformes, Puzzle, Aventura Idioma: Anglès
SINOPSI
Juga com Line, un personatge fet de paper, i aconsegueix nous poders per a progressar en la història i aconseguir el somni del teu creador. A Tale of Paper és un Scroll Lateral 3D amb enemics poc comuns i entorns atmosfèrics i immersius. Enfronta’t als perills que t’envolten, en aquest món que t’és completament desconegut. Trobaràs enemics icònics com Roombas o un aspersor. Els escenaris també seran part d’aquest perillós món amb elements com l’aigua, que crearan obstacles interessants pel Line. El fet que no puguis atacar et farà abordar situacions perilloses d’una manera més intel·ligent. | 0.749957 | curate | {"en": 0.01955671447196871, "ca": 0.9713168187744459, "it": 0.009126466753585397} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_146355 | La '''microbiologia''' (del [[grec antic|grec]] "μικρός" = xicotet i "βιολογία" = estudi de la vida) és l'estudi dels [[microorganismes]], incloent-hi els [[virus]], [[procariotes]] i [[cèl·lula eucariota|eucariotes]] simples. En l'actualitat, quasi tot el treball fet en microbiologia és realitzat per mètodes [[bioquímica|bioquímics]] i [[genètica|genètics]]. També es relaciona amb branques de la medicina com la [[patologia]], la [[immunologia]] i l'[[epidemiologia]], ja que hi ha microorganismes que són [[patògen|patògens]]s.
Aquesta ciència ha fet contribucions fonamentals a la [[biologia]] i a la [[medicina]], especialment als camps de la bioquímica, la genètica i la [[biologia cel·lular]]. Els [[microbis]] tenen moltes característiques que els fan organismes ideals per a l'experimentació (vegeu també [[bioètica]]):
L'extensiva caracterització de microbis ha permès que aquests siguen usats en la indústria com a eines experimentals en diferents branques de la [[bioenginyeria]].
== Referències ==
1. Madigan M.T., Martinko J.M., Dunlap P-V., Clark D.P. 2009. Brock. Biología de los microorganismos. Pearson Educación, Madrid, pp. 1296 | 1 | perfect | {"ca": 0.8847845206684257, "cs": 0.001759014951627089, "hu": 0.05013192612137203, "en": 0.005277044854881266, "es": 0.05452946350043975, "nl": 0.003518029903254178} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_539259 | L'aparició de Súmate és una de les millors notícies polítiques dels darrers anys?
Gent com Eduardo Reyes o Gabriel Rufián valen el seu pes en or | 0.626619 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_85693 | VOTEU els 24 CONTES FINALISTES del TERCER CONCURS de PODCAST - CONTES del MÓN!
Dilluns 19 Desembre 2011
Comença la setmana de la votació popular online...
Ja hem rebut tots els vostres contes i el jurat ha resolt els 50 contes semifinalistes. Ara ha arribat el moment de votar! D'acord amb les III Bases del Concurs de podcast - Contes del Món aquesta setmana és de votació popular online. Des del dilluns 19 i extraordinàriament fins al diumenge 25 de desembre podeu votar els contes que més us agradin. Ho podeu fer a través de l'apartat "Formulari de votació" de la pàgina web, on descobrireu les 50 obres presel·leccionades. El jurat popular online triarà els 24 podcast finalistes, un resultat que donarem a conèixer el dimecres 28 de desembre.
La votació popular online és lliure i es pot fer a múltiples contes. Ara bé, tans sols es podrà votar una vegada pel mateix podcast i en cas d'identificar votacions repetides d'un mateix subjecte només es comptabilitzaran com un vot. Els 24 contes finalistes els publicaran al 2012 en el tercer "Llibre i disc del Concurs de podcast – Contes del Món”! Recordeu que per palpar els 24 contes finalistes del segon concurs podeu adquirir el vostre exemplar del segon "Llibre i disc dels Contes del Món" fent la reserva online o a les nostres "Llibreries amigues". I ara que s'acosta Nadal què millor que regalar cultura popular! Des de l'Associació COMSOC - Comunicació Social volem agraïr la bona rebuda que ha tingut aquesta tercera edició del "Concurs de podcast - Contes del Món" i us convidem ara a votar online.
Del dilluns 19 i al divendres 23 de desembre és la setmana de la votació popular online, on entre tots i totes decidiu quins 24 contes finalistes formen part del tercer "Llibre i disc dels Contesdelmon.org". | 0.802818 | curate | {"es": 0.06378132118451026, "ca": 0.9362186788154897} | |
mc4_ca_20230418_13_290901 | Lesson learning després dels fets d’Octubre 2017: Resistència pacifica i pas a pas
11 de desembre de 2017 Política
Quan un s’ha d’enfrontar a grans reptes o problemes als quals no albira la solució, cal fer-ho d’una manera diferent dels altres que ja saps com es poden solucionar.
La independència de Catalunya és un dels exemples de reptes que quan comences a cercar la solució per aconseguir-ho no saps de veritat quan i com s’aconseguirà. Pots fer suposicions i preveure diferents solucions a cadascuna dels escenaris possibles, però a vegades el que tu suposaves que es donaria, resulta que no és així i això t’impedeix aplicar la solució que tenies prevista.
Sense dubte que la suposició que la Unió Europea no donaria suport a la violència i opressió que finalment l’Estat espanyol va aplicar durant els darrers dies abans del referèndum, durant el referèndum i posteriorment durant l’aplicació de l’article 155, va ser errònia. Que l’Estat espanyol utilitzaria la repressió violenta crec que tots els membres del govern de la Generalitat n’eren conscients, per això tres mesos abans el President Puigdemont es va veure obligat a substituir tres consellers del seu govern davant la negativa d’aquests a córrer el risc de ser empresonats o d’haver d’exiliar-se com a final ha ocorregut.
Equivocar-se davant d’un repte tan difícil i complicat és normal i no és cap problema si aprenem dels errors. Ara sabem fins a quin punt l’Estat espanyol està disposat a arribar. Sabem que la Unió Europea no té intenció d’impedir la repressió espanyola encara que podem intuir que només si aquesta no ocasiona ferits o morts. Sabem que el govern espanyol aprofitant el 155 i encara més si guanya els partits unionistes el 21D, aplicarà una censura i manipulació informativa per tal d’espanyolitzar als catalans. Sabem que la majoria dels espanyols, i també els catalans que així es consideren, estan disposats a veure les llibertats retallades, reprimits i fins i tot de ser adoctrinats, en nom de la unitat d’Espanya.
Davant d’aquestes lliçons apreses en els darrers mesos, hom podria pensar que no hi ha res a fer. Que potser no s’hauria d’haver començat mai el procés cap a la sobirania de Catalunya el 2012 perquè ara no només no hem aconseguit la independència sinó que ara hem perdut la Generalitat amb l’aplicació del 155.
Aquest desànim, lògic per tot el que ha succeït, no ens ha de deixar de veure, que mai en la història de Catalunya, s’havia aconseguit tant a favor de la independència. Mai tan catalans havien votat a favor de la independència. Hem posicionat Catalunya al mapa del món. Fins fa un parell d’anys no existíem. Ara saben que el Parlament de Catalunya després dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre, defensat èpicament de forma pacífica de la violència de la policia espanyola, ha proclamat la República Catalana. Saben que una part del govern de la Generalitat ha estat empresonat i l’altre és a l’exili. Això no ens ho treu ningú per molt que vulguin manipular des d’Espanya els fets. Això ja forma part de la història.
Si no haguéssim començat el procés sobiranista, algú creu que amb un Estat espanyol governat per un partit corrupte i neofeixista com el PP, que li dóna suport una extrema dreta liberal o amb una alternativa del PSOE, cada vegada més nacionalista espanyol que socialista, no seguirien espoliant Catalunya fent-la cada vegada més pobra, corrupte i provinciana.
Però a més, després de la gran crisi del 2008, amb les retallades del 2010 i amb una ofensiva nacionalista espanyola manipulant els mitjans de comunicació, la Generalitat de Catalunya sense el procés d’emancipació nacional com a alternativa, era qüestió de temps que acabés sent governada pels demagogs unionistes del PSC o C’s junt els de Comuns-Podemos.
Ara és clar que no podem exercir la proclamada República Catalana per culpa de la repressió espanyola que té el beneplàcit de la Unió Europea. Davant d’aquesta situació i amb les lliçons apresses, descartant qualsevol via de violència, que donada les circumstàncies i en el segle que vivim és la millor manera de perdre-ho tot, només ens queda la via de la resistència pacífica. Aquesta forma de lluita, implica més esforç, més paciència, més fermesa, més valentia i sobretot aprofitar qualsevol oportunitat que sorgeixi en cada moment, sense tenir cap pla a mitjà ni a llarg termini. El 21D és una d’aquestes oportunitats que no la podem deixar passar. Hi ha molts interrogants que pot succeir a partir del 22D. No està clar que es pugui restituir el govern de la Generalitat amb el President Puigdemont a l’exili i el vicepresident Junqueras a la presó. No sabem si continuaran aplicant l’article 155 encara que guanyi els partits independentistes. Però això ja ho veurem. El que sí que està ben clar, és que si el 21D guanyen els partits unionistes, els espanyols com a poble conqueridor, acostumats a menystenir als vençuts, que ningú dubti que intentaran amb tots els mitjans d’aniquilar la identitat catalana i fer que Catalunya esdevingui unes províncies més a servei de la gran Madrid.
La lluita de resistència pacifica, representa anar pas a pas sense defallir, fins que un dia, sense esperar-nos ens trobarem que la independència serà un fet.
El dia 21D ningú pot quedar-se a casa sense votar independència. Ens hi va molt. | 0.847941 | curate | {"ca": 0.992208285822881, "es": 0.007791714177118966} | https://blocs.mesvilaweb.cat/mba4639/?p=266782 |
macocu_ca_20230731_2_156663 | Llavors i plantes Rodríguez
Feines del dissabte: una passejada fins Llavors i plantes Rodríguez (Pg. Cobos, 2 Tarragona, al costat del mercat central) per aprovisionar-nos de planter per l’hortet.
Deixa un comentari | 0.572703 | curate | {"es": 0.12735849056603774, "ca": 0.7877358490566038, "pt": 0.08490566037735849} | |
mc4_ca_20230418_6_666619 | Arxius de activitats cap de setmana - Club Tennis Reus Monterols
Agenda del cap de setmana 22 i 23 de febrer
by Club Tennis Reus Monterols | Feb 21, 2020 | Notícies
Consulteu totes les activitats programades per el cap de setmana del 22 i 23 de febrer de 2020 a les instal·lacions del Club Tennis Reus Monterols: TENNIS CAMPIONAT DE CATALUNYA JÚNIOR Aquest cap de setmana es juguen les semifinals i finals del Campionat de...
Agenda del cap de setmana 15 i 16 de febrer
by Club Tennis Reus Monterols | Feb 14, 2020 | Notícies
Consulteu totes les activitats programades per el cap de setmana del 15 i 16 de febrer de 2020 a les instal·lacions del Club Tennis Reus Monterols: TENNIS CAMPIONAT DE CATALUNYA JÚNIOR Aquest cap de setmana s’inicia el Campionat de Catalunya Júnior de tennis....
Agenda del cap de setmana 08 i 09 de febrer
by Club Tennis Reus Monterols | Feb 7, 2020 | Notícies
Consulteu totes les activitats programades per el cap de setmana del 08 i 09 de febrer de 2020 a les instal·lacions del Club Tennis Reus Monterols: TENNIS CAMPIONAT DE CATALUNYA DE TENNIS Dissabte a les 09.00 h, Absolut Masculí vs RCT Barcelona. Al Club....
Agenda del cap de setmana 25 i 26 de gener
by Club Tennis Reus Monterols | Gen 24, 2020 | Notícies
Consulteu totes les activitats programades per el cap de setmana del 25 i 26 de gener de 2020 a les instal·lacions del Club Tennis Reus Monterols: TENNIS CAMPIONAT DE CATALUNYA DE TENNIS Diumenge a les 09.00 h, Sénior +45 vs Tennis Manresa. Fora. Diumenge a les... | 0.57038 | curate | {"ca": 0.8427041499330656, "en": 0.1465863453815261, "fr": 0.007362784471218206, "pt": 0.0033467202141900937} | https://www.tennismonterols.cat/tag/activitats-cap-de-setmana/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_674632 | http://deumil.cat/Docs/2009/3/1236141116-2009-03-04_AVUI_Paper_-_El_Parlament_haura_de_decidir_si_accepta_tramitar_una_consulta_per_la_independencia_el_2010.jpg
Quan es decidirà l'Avui a deixar d'obrir les interrogacions i les exclamacions?
En les preguntes llargues es pot fer això.
s'ha defer, no és una opcio, almenys si vols facilitarla feina al lector.
Llavors com entones una pregunta de dues linies?
no t'entenc.
No era per a tu Perdona | 0.397337 | curate | {"es": 0.36613272311212813, "ca": 0.5537757437070938, "fr": 0.02745995423340961, "it": 0.05263157894736842} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_268250 | Senyors, crec que alguns no us hi heu fixat o ho he posat complicat, però lo de la Rahola era decoratiu. La teoria és meva. I això per què, Pilar? Doncs perquè mira: La cúpula d'ERC té un problema, i aquest problema es diu Carretero i qui sap si a hores d'ara mil seguidors, que ben organitzats són una amenaça gravíssima per a ells. Llavors què fan? Creen un corrent clònic per fer-los la competència, perquè l'Urial és dels seus, i les proves les tens a les seves columnes de l'e-notícies on fins fa poc tot eren benaurances ruixades pel govern d'entesa i que es creu que en tres dies ja el fagin fora per convertir-lo en un màrtir? I qui es creu que en una setmana rebi quatre-cents suports com anuncien a la seva pàgina? Simplement saben que qui s'apunti a aquest lloc ja estarà neutralitzat en comptes de ser una ajuda pel Carretero, i de passada ja el tindran fitxat. A més, lo Carretero té fama de dretà, i així esperen que la gent més independentista però d'esquerres triïn l'altre cantó. La direcció d'ERC té un problema: i es que encara que puguin crear tàctiques teatrals molt ben parides comparat amb d'altres partits, la pròpia velocitat i precissió amb que tenen lloc fa que els hi caigui la careta. Això passarà desapercebut per a molta gent, però era el meu deure dir-ho, i de passada, riure'm dels psicofants de la direcció actual d'ERC que vinguin ara a tractar-me de paranoica.
Paranoica!
No sé pas si és veritat o no, el que diu; però tampoc és tan estrafolari
Per favor, la paia aquesta porta un ressentiment a sobre que no se l'acaba. Només cal veure com escriu. Ja et dic, sé d'on ha sortit el manifest i és per reedreçar el camí del partit, que a molts no ens agrada. No és per desactivar en Carretero, és simplement per fer una alternativa a la direcció actual.
Totalment d'acord amb tu Fernando ! La direcció està força més emprenyada amb l'Uriel que amb Carretero! Tenim les mateixes fonts? ?
No ho sé | 0.812126 | curate | {"ca": 0.9900367068694285, "it": 0.005243838489774515, "fr": 0.0005243838489774515, "es": 0.004195070791819612} | |
mc4_ca_20230418_16_497116 | Wikiloc | Ruta Sant Corneli
senderismo (Rutas senderismo en España → Catalunya → Claverol )
5.978 235 519
1 TRINXERES VILANOVETA (senderismo)
3r. cami a les trinxeres (senderismo)
Volta a Catalunya des de Sentmenat ETP14 Aramunt - Organyà (mountain bike)
Sant Corneli i Gallinova 100 cims (senderismo)
Vista 2513 veces, descargada 46 veces
cerca de Claverol, Catalunya (España)
Excursió que vaig fer el 27 d'abril de 2014. L’anomenat “Front del Pallars” va ser un episodi bèl•lic d’uns vuit mesos de durada (abril-desembre de 1938) consistent en un conjunt d’intensos i perllongats combats entre les tropes republicanes i franquistes, que va significar una dolorosa derrota de l’exèrcit republicà. A principis de 1938 els franquistes havien guanyat la batalla de Terol, i en poc temps ocuparen l’Aragó, Lleida (2 d’abril) i Balaguer (6 d’abril). A principis d’abril van travessar les Nogueres Ribagorçana i Pallaresa, i van ocupar, entre d’altres, les poblacions de Tremp i la Pobla de Segur, controlant, per tant, la central hidroelèctrica de l’embassament de Sant Antoni (construïda durant el període 1913-1916), que era clau pel funcionament de la indústria de guerra de Barcelona. A finals d’abril, i després d’establir diferents caps de pont a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, els franquistes no continuaren cap a la vall del Segre, sinó que ocuparen els cims pròxims paral•lels al riu. Allí s’atrinxeraren i hi romangueren durant uns vuit mesos. L’estratègia era purament defensiva, per tal d’anar preparant accions en altres fronts o bé per recuperar forces. La línia de front començava a Terradets i passava, en el primer sector, de sud a nord, per la serra del Cucut, la Campaneta, Porredó, Mont de Conques, Sant Corneli, Roc de Pessonada i Llania (el Serrat). Aquestes posicions eren ocupades per les tropes de la 63a Divisió del Cos d’exèrcit de Navarra a les ordres del general Heliodoro Rolando de Tella, que tenia el comandament a la Pobla de Segur. Per sobre de Llania, el front continuava cap al nord per Esplà, tossal de Sant Mauri, Bovet, Costa Negra, les Pedres d’Auló, Biuse, Valadredo, Serrelles, coll de Bana, Calvo i Campirme. Estava controlat per les tropes de la 62a Divisió, amb seu a Sort. El responsable era el general Antonio Sagardía, tristament conegut amb el sobrenom del “carnisser del Pallars”, ja que va fer afusellar sense judici previ a com a mínim 67 civils. Pel costat republicà el Xè Cos, que comandava l’anarcosindicalista Gregorio Jover, va fer front a la divisió de Sagardía. El Cos XIè, liderat pel coronel Francisco Galán Rodríguez, que es desplegà a la Conca Dellà, es va enfrontar a la 63a Divisió. El maig Galán va ordenar una contraofensiva amb l’objectiu de fer retrocedir els franquistes cap a l’Aragó i així enllaçar amb la 43a Divisió republicana que s’havia quedat aïllada al Pirineu, principalment a Bielsa. Així, el 23 de maig s’atacà Sant Corneli, es prengueren els pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, havent un duríssim combat a la Costa Gran. En un primer moment l’atac va ser un èxit però el dia següent vingué des de Lleida la 150a Divisió del cos de l’exèrcit del Marroc, comandada pel general Agustín Muñoz Grandes, que reforçà les files franquistes, amb el que s’equilibraren les forces. El resultat final va ser que els republicans no van assolir els seus objectius. Per contra, el nombre de baixes va ser molt gran: 2000 al bàndol franquista i 6000 al republicà. A més la població civil va patir de valent. Així, les viles d’Isona, Conques i Sant Romà d’Abella van ser destruïdes. En els mesos posteriors, i fins els Nadal de 1938, els franquistes restaren en les mateixes posicions, tot construint búnquers defensius.
En aquesta excursió farem un recorregut per un dels escenaris més tràgics dels enfrontaments del front del Pallars. Des del poble d’Aramunt (560 m), al que s’arriba per una carretera que ve de la Pobla de Segur, pujarem al poble abandonat d’Aramunt Vell (651 m), uns panells desaconsellen la seva visita per motius de seguretat. Continuarem per una pista que surt de la part E d’aquest poble, i de seguida veurem a mà esquerra l’ermita romànica de Santa Maria. 1 h després de camí, tot seguint senders i pistes en direcció E, pujarem al turó de Vilanoveta on hi ha una sorprenent fortificació amb trinxera oberta, construïda pels franquistes, després dels atacs dels dies 22 al 27 de maig de 1938, per fer front a futures incursions dels republicans. Baixarem de cim i ens dirigirem a la casa de Toà, on hi ha l’ermita de Sant Martí de Vilanoveta, deixant a la nostra dreta un turó on hi ha les restes d’una casa fortificada i de l’església de Sant Pere de Vilanoveta. Baixarem en direcció a unes torres d’alta tensió i creuarem el riu Carreu a gual. Seguirem en direcció S paral•lels a les línies d’alta tensió fins assolir les Collades de Baix (971 m), on trobarem una pista. És en aquest punt on els combats del 22 de maig foren més cruents. Com diu Joan Ramon Segura al seu llibre “25 excursions pel Front del Pallars”, “el 22 de maig de 1938 les forces republicanes intentaren envoltar el turó de Sant Corneli, però no arribaren a assolir el cim, ni tan sols envoltar-lo... En els dies posteriors, en aquest camp de batalla es produí una gran mortaldat, especialment entre els joves de la lleva del Biberó, els quals amb 17 i 18 anys els faltava l’experiència en els combats... Segurament s’exagera quan es diu que durant aquells dies el riu baixava sang enlloc d’aigua”. Seguirem la pista, durant ¾ d’hora, fins que veiem clarament el cim de la muntanya de Sant Corneli. Durant aquest trajecte s’endevinen restes de trinxeres. Finalment, seguint un camí costerut arribarem dalt del cim (1357 m), on veurem restes de nius de metralladores, l’ermita de Sant Corneli i la gran creu caiguda, construïda pels presoners republicans, i que va cedir anys després perquè la base no va ser ben dissenyada. En una de les finestres de l’ermita hi ha restes de granades, bales, i un tram del filferro amb punxes que protegia les posicions dels franquistes. En el seu llibre “Revolució, Guerra i Repressió al Pallars (1936-1939)” Manuel Gimeno explica que “acabada la guerra, no foren pocs els veïns dels pobles propers que, encuriosits per veure de prop l’escenari dels combats, pujaren el cim de Sant Corneli, on es trobaren davant un espectacle dantesc d’esquelets de soldats agafats als filferros protectors de les posicions nacionals”. Les vistes dalt del cim abasten els tres Montsecs, la vall Fosca, la Conca Dellà, les serres de Carreu i Boumort, etc. El descens el farem per la carena oposada. Al principi, i durant una bona estona veurem restes de trinxeres (dins d’elles algunes llaunes rovellades, segurament d’aquella època) i les cabanes on sojornaren els defensors fins el Nadal de 1938. Un cop ens fiquem al bosc la baixada serà més forta, i no s’aturarà fins que arribem a l’alçada de l’embassament. Aquí prendrem una pista a mà esquerra, que poc després passa pel costat de la sorprenent font de la O (514 m). Finalment, també per pista, arribarem de nou a Aramunt, veient al fons les imponents restes del poble antic.
Aramunt-Vilanoveta: 1h30’
Vilanoveta-les Collades de Baix: 1h30’
Les Collades-Sant Corneli: 1h30’
Sant Corneli-Aramunt: 2h
Temps previst amb parades: 9h.
Cartografia: Tremp, La Pobla de Segur, Serra de Boumort, Isona. Mapa Topogràfic de Catalunya, número 35. Escala 1:25000. Institut Cartogràfic de Catalunya. 2011.
Bibliografia: 25 excursions pel Front del Pallars, Joan Ramon Segura. Col•lecció Azimut, número 87. Cossetània Edicions. 2006.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Front_del_Pallars
http://www.frontdelpallars.com
Bici/Carlin 02-may-2014
Proper viatge en breu, després els explico, sembla molt atractiu
jguasch 27-dic-2015
Manel, gràcies per compartir la ruta i l'explicació. Estic dissenyant un itinerari per anar a visitar els cims del Gallinova (a la veïna serra de Carreu) i el Sant Corneli, fent els desplaçaments llargs des de (i fins a) Tremp en BTT, pujant per Basturs. Voldria preguntar-te si creus que el descens des de Sant Corneli per la carena i vessant O-NO en direcció a Aramunt és practicable en BTT. En cas contrari, la meva intenció és recular fins a les Collades i baixar per on tu vas pujar. Gràcies, novament.
Hola, ha encontrado interesante esta ruta Sant Corneli https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-corneli-6717329 Saludos, Wikiloc - Rutas del Mundo | 0.80656 | curate | {"ca": 0.937357494299772, "es": 0.04260170406816273, "no": 0.0015600624024961, "nl": 0.006600264010560422, "fr": 0.0038401536061442457, "en": 0.004080163206528261, "hu": 0.0006000240009600384, "zh": 0.0006000240009600384, "it": 0.002760110404416177} | https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-corneli-6717329 |
mc4_ca_20230418_2_733317 | Don Gregorio Mayans y Siscar, entre la erudición y la política | Alfons el Magnànim
Inici >> LLIBRES >> Don Gregorio Mayans y Siscar, entre la erudición y la política
Don Gregorio Mayans y Siscar, entre la erudición y la política
978-84-7822-248-3
La figura intel·lectual de Gregori Mayans ha adquirit en els últims anys el relleu que la seua vàlua intel·lectual mereix. El seu treball erudit en l'afany per recuperar la nostra herència cultural més noble (Vives, Cervantes, Fr. Luis de León) i la seua obertura al món intel·lectual europeu fan de Mayans una figura clau en els orígens de la Il·lustració valenciana i espanyola. L'herència familiar austracista i el seu caràcter crític i independent li van crear moltes dificultats amb el govern central així com amb els grups intel·lectuals de la Cort. En canvi va anar sempre ben acollit pels noms de lletres europeus, a Itàlia, Anglaterra, França, Alemanya i Holanda, fins a merèixer els elogis de personatges tan diversos com Muratori, Meerman, Pluer o Voltaire. A part d'un breu Perfil biogràfic, aparegut en 1981, amb motiu del II Centenari de la seua mort, estem davant la primera biografia de Mayans apareguda a Espanya i basada, tant en les seues obres impreses com en la seua abundantísima correspondència que ens revela la seua vida íntima.
Mayans o el fracaso de la inteligencia
Vida del gran duque de Alba | 0.748789 | curate | {"es": 0.22770817980840088, "ca": 0.7722918201915991} | http://alfonselmagnanim.com/?q=val/Llibres/don-gregorio-mayans-y-siscar-entre-la-erudici%C3%B3n-y-la-pol%C3%ADtica |
vilaweb_ca_20220728_0_49510 | El petit control fronterer de Phsar Prum, entre Cambotja i Tailàndia, era l’únic objectiu que tenia al cap d’ençà que vaig començar a caminar amb un cotxet de nadó des de la ciutat de Ho Chi Minh, al Vietnam. Eren gairebé 700km de camins i carreteres que, fins ara, no havien vist mai ningú aventurant-se a recórrer-les a peu per plaer. O, com a mínim, això asseguraven els qui vivien al voltant.
De fet, aquest ha estat un dels principals obstacles d’aquesta epopeia: explicar que caminava per plaer, per voluntat pròpia. La diferència cultural feia impossible aclarir quins eren els motius per a autoinfligir-me l’esmentada penitència. Com explicar a algú que no ha sentit a parlar mai d’un repte personal que això que fas és un desafiament des de l’àmbit de la intimitat, una sonda que eixampli els límits coneguts d’un mateix?
La reacció habitual era preguntar-me, amb cara de preocupació, si tenia diners. La majoria m’oferien de dur-me fins a una estació d’autobusos. Alguns em volien pagar el trajecte fins a Tailàndia. Tot i haver-los intentat explicar que caminava per voluntat pròpia, no pas per necessitat. Uns altres, directament, em van voler donar un feix de bitllets perquè pogués arribar al meu destí. Fins i tot, un home em va obligar a ensenyar-li la cartera per comprovar que, efectivament, tenia metàl·lic.
Però, per sobre de tot, hi havia respecte cap al viatger. L’exemple més il·lustratiu és una situació que vaig viure en el primer dia en terres cambotjanes, poc després d‘enfonsar-me en un mar de fang subterrani. Una dona gran que em va veure rondant pel camí que vertebrava una petita vil·la va sortir de casa, es va acostar a la via, em va somriure i va fer una reverència amb les mans ajuntades a l’altura del mentó. Allò em va enfundar en una barreja de sensacions que no crec que oblidi mai.
Probablement per aquests motius, per pena i per respecte, cada dia vaig topar-me amb gent que em volia ajudar encara que no em calgués ajut, i és que aquesta travessa no es pot entendre sense parlar del poble khmer. Les reserves de beure i menjar pràcticament es mantenien estables gràcies a les donacions esporàdiques de veïns i conductors que, quan em veien caminant a 40 graus, anaven fins a una botiga i me’n portaven alguna ampolla d’aigua fresca o un àpat en condicions.
De nits tot sol, només en vaig passar una. Tota la resta, o bé vaig dormir amb alguna família cambotjana o bé en un temple budista. Era en aquests casos quan més aprenia de la cultura exòtica que m’acollia. Cada casa tenia una història escapçada pel cruel genocidi dels khmers rojos, però les tradicions, com l‘any nou cambotjà, continuaven intactes, tot i les dures prohibicions del règim de Pol Pot, a la segona meitat dels anys setanta.
Tot i aquestes estones intenses d’interacció social i d’aprenentatge, la majoria d’hores les passava en soledat, però no per això amb aflicció. Com si es tractés d’un retir espiritual, van servir per a fer escombra de tot allò viscut i ordenar-ho amb cura en calaixos mentals pulcres.
També eren moments per a meravellar-se amb l’entorn, que canviava dia rere dia. Els camps secs i les esplanades interminables de l’est del país van transformar-se en paisatges verds, esquerdats només per rierols i canals. De mica en mica, les muntanyes que, des del centre del país, només es veien a l’horitzó es van anar acostant, fins a trobar-se ben bé sota els peus, dificultant el ritme de les gambades entre pujades i baixades.
Tot i això, és cert que caminar té limitacions òbvies. Pocs visitants deuen haver estat dos mesos a Cambotja sense haver vist un dels escenaris preferits d’Instagram, el temple d’Angkor Wat. Com aquest, hi ha molts llocs del país que, tot i el meu pas per aquestes terres, continuen intactes a la llista de llocs pendents de visitar.
A més a més, és la manera de transportar-se més vulnerable. En cas de perill, no hi ha la possibilitat d’escapar-se de pressa. Tampoc no tens una carrosseria que et protegeixi. Si et volen mal, te’n faran, gairebé segur.
L’expedició ja va començar amb una alerta dels riscs als quals s’exposa l’excursionista. La primera setmana, una motocicleta conduïda per un vietnamita ebri gairebé ens estronca la vida a tots dos. Però aquest només va ser el primer ensurt. D’aleshores ençà, hi ha hagut uns quants perills més.
La cosa més habitual, les desenes de gossos guardians que cada dia amenaçaven de clavar queixalada. La gran motxilla i el cotxet de nadó no els acabaven de convèncer i, de fet, els viatgers que han optat per caminar com a mètode per a recórrer grans distàncies coincideixen a dir que els cans poden ser un dels principals problemes. Descontrolats per la por, molts entren en un estat agressiu imprevisible. Una sola mossegada implica haver d’anar a un hospital per rebre tractament preventiu per la ràbia.
La natura fa respecte. Serps, escorpins o, senzillament, mosquits, que en aquesta època de l’any són especialment perillosos per la seva abundància i perquè transmeten malalties com la malària i el dengue, eren el pa de cada dia. I no menys perilloses són les tempestes elèctriques enmig de descampats. La probabilitat que et caigui un llamp a sobre quan ets l’objecte més alt en un radi d’uns quants centenars de metres ja no sembla tan impossible.
Però malauradament, les situacions de més risc són les creades per l’ésser humà. Els cambotjans amb qui em topava em recordaven amb temor que hi havia moltes probabilitats que algú em fes mal. De fet, vaig comprovar en primera persona que les alertes eren reals quan, a menys de 100km de la frontera, tres homes van intentar atracar-me. Afortunadament, només es va quedar en una intenció, una idea, i després d’uns quants minuts de conversa incòmoda vaig poder anar-me’n a corre-cuita.
Phsar Prum va aparèixer a les faldes d’uns turons de cims ennuvolats i vestits de jungla. Era la culminació d’una última jornada d’infart: 40 quilòmetres a més de 40 graus. Les butllofes i ferides dels peus m’havien deixat coix la major part de dia, però la satisfacció d’arribar era impossible d’eclipsar.
Havien estat més de 680km de patiments, però també d’un gotim d’experiències d’aquelles que val la pena de recordar. 971.400 passes per a aprendre d’altres cultures, per a ser introspectiu, per a perdre pors, per a enfortir el cos i l’esperit, per a il·lusionar-se pel futur. 971.400 passes que demostren, una vegada més, que els únics que ens podem marcar els límits som nosaltres mateixos i que, com deia Miquel Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.
Més capítols de la sèrie ‘La volta al món sense bitllet de tornada‘:
—(1): Un nou ‘margaix‘ a Mongòlia
—(2): A Ulan Bator, vivint entre sedentaris
—(3): Comprant cavalls a Mongòlia
—(4): Els perills de cavalcar per Mongòlia
—(5): Compartint sostre amb cinc àguiles daurades
—(6): Com és la vida dels nòmades de Mongòlia?
—(7): Per què val la pena de viatjar fent autostop
—(8): La Xina de l‘alta tecnologia i el control extrem
—(9): L‘orquestra simfònica dels trens xinesos
—(10): L‘autèntica religió d‘Hong Kong
—(11): Els paradisos naturals d‘Hong Kong
—(12): El dia que les treballadores domèstiques inunden els carrers d‘Hong Kong
—(13): Una setmana qualsevol quan viatges amb 3 euros el dia
—(14): Què cal portar a la motxilla quan fas un gran viatge?
—(15): Un Nadal a la Cotxinxina
—(16): Una gallina et pot salvar la vida al Vietnam
—(17): Com funciona Couchsurfing, la plataforma per a viatjar sense pagar allotjament
—(18): Emboscada entre cocoters
—(19): Nòmades digitals: viure viatjant gràcies a internet
—(20): El llac de Ta Dung, la joia desconeguda del sud-est asiàtic
—(21): Ser dona i fer la volta el món tota sola
—(22): Cao Dai, la jove religió que combina Buda, Jesús, Victor Hugo i Lenin
—(23): S‘hauria d‘abolir una festa com Nadal si això fos millor per a l‘economia?
—(24): El Vietnam: l‘última supervivent de la secta del coco
—(25): Viatjar només caminant és una bogeria
—(26): Xocs culturals i anècdotes de la Cambotja rural
—(27): ‘Worldschooling‘: com és educar els fills gràcies als viatges i lluny de les escoles convencionals?
—(28): Checkpoint 17
—(29): El testimoni del nen que va sobreviure al camp de concentració més letal del genocidi cambotjà
—(30): Disparar a policies (amb pistoles d‘aigua) per celebrar l‘arribada de l‘any 2563
—(31): Dormir en temples, un allotjament místic, alternatiu i gratuït | 1 | perfect | {"ca": 0.951655789219241, "oc": 0.005197002658931593, "fr": 0.0026589315929417454, "es": 0.03807106598984772, "en": 0.00241721053903795} | https://www.vilaweb.cat/noticies/971-400-passes-travessar-cambotja-a-peu/ |
mc4_ca_20230418_13_710653 | fideus ORGANITZACIONS SINDICALS
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922. Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d'àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la Primera Guerra Mundial. Pretenia enquadrar no sols els rabassaires sinó també els parcers i arrendataris. El seu fundador fou el dirigent pagès de Martorell Francesc Riera i Claramunt, amb els polítics republicans Lluís Companys, Amadeu Aragay i Davi, P. Estartús i Ernest Ventós i Casadevall. El seu òrgan de premsa era La Terra.
Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va restar força passiu, però amb l'arribada de la Segona República Espanyola va crèixer ràpidament, de manera que el 1932 arribà als 21.542 afiliats i esdevingué la central sindical majoritària al camp català. Estretament vinculada a l'Esquerra Republicana de Catalunya, canalitzà les reivindicacions agràries sota un programa força radical, però no pas revolucionari, defensor de l'explotació familiar, autònoma i hereditària, i s'enfrontà a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, vinculat a la Lliga Regionalista. En 1934, davant les dilacions a resoldre la qüestió rabassaire , es distancià d'ERC, radicalitzà la seva línia i formà part de l'Aliança Obrera.
Tanmateix, després dels fets del sis d'octubre de 1934, que provocaren l'empresonament de la major part dels seus dirigents, va prendre un caràcter cooperatiu i mutualista. Dos dirigents seus, Pau Padró i Canyelles i Josep Calvet i Móra, foren diputats en el Front d'Esquerres de Catalunya, tot accentuant l'acostament a la Unió Socialista de Catalunya. Des del juliol del 1936 estigué present al Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, al govern de la Generalitat i a tots els òrgans de poder a Catalunya, i s'oposà al col·lectivisme de la CNT, seguint la línia política marcada per ERC i el PSUC. Assumí el control de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya, i, al gener del 1937, es va fondre amb les altres entitats agràries catalanes per a formar la Federació de Sindicats Agrícoles, única de Catalunya.
Col·laboradors de la Viquipèdia. Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de consulta: 7 de gener del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Uni%C3%B3_de_Rabassaires_i_Altres_Cultivadors_del_Camp_de_Catalunya&oldid=1599849>. | 0.856127 | curate | {"en": 0.012043512043512044, "ca": 0.9879564879564879} | http://www.fideus.com/sindicals%20-%20unio%20de%20rabassaires.htm |
cawac_ca_20200528_6_53636 | L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha actualitzat la Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la Calculadora (versió 2012)
La Guia inclou els últims factors d’emissió disponibles, i serveix per estimar les emissions derivades del consum energètic i del transport, així com les emissions fugitives de gasos fluorats, de qualsevol organització, com per exemple administracions públiques, ajuntaments i particulars.
Cambra de Comerç de Barcelona - Medi ambient i energia
Es presenten les accions que desenvolupa la Cambra en relació al medi ambient i l’energia.
En concret, ofereix serveis en relació a àmbits com el seguiment normatiu, l'anàlisi del sector econòmic i l'estudi d'assumptes singulars, així com altres qüestions d’interès per a l’empresa mitjançant la realització de diferents accions de difusió, la generació d'informació al respecte i la proposta de mesures correctores i accions en defensa dels interessos de les empreses davant els poders públics. | 0.854236 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.agronoms.cat/base-coneixement/enlla_osinteressants/index.php?CATEGORY2=161 |
macocu_ca_20230731_7_214299 | Un conte recull els deu anys d’història del Femení Osona
El Femení Osona continua celebrant la seva primera dècada de vida amb una acció cada mes i aquest abril, coincidint amb Sant Jordi, ha presentat un conte que recull la història de l’entitat. Porta per nom M’agrada ser jugadora de bàsquet i s’ha editat gràcies al suport de l’Ajuntament de Vic. El conte, que ha estat creat per Anna Obiols i dibuixat per Joan Subirana, Subi, pretén significar o ressaltar els valors vinculats a la pràctica del bàsquet com l’amistat, el respecte, l’esforç, la diversió o l’emoció i està especialment dedicat a les jugadores que han crescut al club i que amb la seva il·lusió han fet possible que el Femení Osona celebri el desè aniversari. Per això, la protagonista és una jugadora que comença a jugar a bàsquet de petita en un campus d’estiu i acaba arribant al primer equip. “Estem molt contents de fer deu anys. No havíem somiat arribar-hi i menys amb aquesta eufòria i tantes jugadores. Per això, avui és un dia important perquè presentem la nostra història fins ara”, afirmava la presidenta, Imma Magem. El llibre es va presentar divendres en un acte al pavelló Castell d’en Planes, on van ser presents el vocal de la Federació Catalana de Basquetbol Joan Soler i el president del Consell Esportiu d’Osona, Albert Prado, a banda d’algunes de les padrines que té cada temporada el club com Maite Donadeu, Anna Farrés i Maria Padrós juntament amb la d’enguany, que és l’alcaldessa de Vic, Anna Erra. “És un dia d’orgull i d’honor formar part d’aquesta família. És un club diferent que en poc temps ha agafat molta empenta i uns valors que són per estar molt satisfets”, destacava Erra. Qui no hagi adquirit el conte durant el Sant Jordi ho podrà fer els dimecres a la secretaria del club. | 0.905174 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_36493 | Etselquemenges participa en unes jornades sobre alimentació i medi ambient | ets el que menges
Inici › Notícies 16 de març 2012 | Actualitzat el 16 de desembre 2016 per Marta Costa
Del 19 al 23 de març, l’Edifici de l’Autoritat Portuària de Tarragona acollirà les Jornades Científiques Mediterrània-CIE, que centraran la seva vintena edició en el camp de l’alimentació, els riscos per a la salut i el medi ambient.
Al llarg dels cinc dies en què tindran lloc les jornades, diverses personalitats del món universitari i de la salut mediambiental abordaran un ventall de temes molt ampli, entre els quals destaquen la nutrició intel·ligent, la ingesta de contaminants químics a través de la dieta, la influència del canvi climàtic en la ramaderia i l’alimentació, les polítiques agràries i les ajudes públiques, els transgènics o els horts urbans.
15 d’abril: data límit per sol·licitar les beques “Educar menjant”
El 15 d’abril s’acaba la convocatòria de les beques “Educar menjant” de la Fundació Jaume Casademont, que tenen l’objectiu
diverses personalitats del món universitari i de la salut mediambiental abordaran un ventall de temes molt ampli, entre els quals destaquen la nutrició intel·ligent, la ingesta de contaminants químics a través de la dieta, la influència del canvi climàtic en la ramaderia i l’alimentació, les polítiques agràries i les ajudes públiques, els transgènics o els horts urbans.
El 15 d’abril s’acaba la convocatòria de les beques “Educar menjant” de la Fundació Jaume Casademont, que tenen l’objectiu d’estimular i de promoure projectes educatius que fomentin valors per a una alimentació saludable entre infants i joves.
El jurat, compost entre d’altres pel cuiner Joan Roca, del Celler de Can Roca, valorarà especialment en aquesta cinquena edició les iniciatives que comportin avenços pedagògics en la vida educativa dels més joves. A les beques hi poden accedir iniciatives dels Països Catalans –o zones de parla catalana– de l’àmbit educatiu i lúdic de 0 a 16 anys.
Dijous 15 de març-28 de juny
Dijous, de 18.45 a 20.45, i alguns dissabtes. Curs d’horticultura ecològica. Centre cívic Alcalde Morera (Can Palet), Terrassa.
Divendres 16, dissabte 17 i diumenge 18 de març
Badaterra, primera fira de la bona alimentació i la salut. Plaça Pompeu Fabra, Badalona.
A les 14.00. 10a Calçotada popular de la Garrotxa, 4t Mercat agroecològic i 1r Mercat d’alternatives de consum. Organitzat per La Greda i Tràmec. Olot.
A les 12.00. Taller
“Cuinar per menjar millor”. Bus Alícia. Parc Litoral de Sant Pol de Mar.
A les 18.00. Taller “Pan como el de antes”, impartit per David Nelson, de BarcelonaReykjavík. Woki Organic Market (Ronda Universitat, 20), Barcelona. | 0.806437 | curate | {"ca": 0.950037565740045, "fr": 0.013523666416228399, "en": 0.002253944402704733, "pt": 0.004132231404958678, "es": 0.030052592036063117} | https://etselquemenges.cat/actualitat/activitats |
cawac_ca_20200528_9_195721 | Baixa el nombre de sinistres registrats i multes de trànsit
S'ha registrat el 12% menys d'accidents durant el darrer trimestre amb relació al mateix període del 2012
30.07.2013 | 08:04
Agents de la Policia Local fan una identificació ARXIIU/SALVADOR REDÓ
REDACCIÓ | MANRESA Les dades de la Policia Local de Manresa del segon trimestre de l'any mostren un descens de la sinistralitat, les multes de trànsit i els positius d'alcoholèmia a la ciutat respecte al mateix trimestre de l'any anterior, mentre que les infraccions per tinença o consum de drogues al carrer s'han doblat i han passat de 41 a 83.
El número d'accidents ha estat de 194 menys que el mateix període del 2012, el que suposa una reducció del 12,1%. Els sis primers mesos de 2013, la mitjana d'accidents diaris es situa en 2,1, per sota dels 2,3 de 2012 o els 2,7 de 2011.
Malgrat la mort d'una persona per atropellament en aquest darrer trimestre, la lesivitat als accidents ha disminuït de forma global, amb 79 persones lesionades, un 10,2% menys que el mateix trimestres de 2012 (88 persones).
Sobre les sancions, les dades del segon trimestre indiquen que s'han imposat 3.162 denúncies de trànsit (2.841 per infraccions de circulació i estacionament, i 321 per deficiències tècniques dels vehicles i manca de documentació del vehicle o el conductor). En total s'han fet 577 sancions menys que el mateix període del 2012, el que suposa un descens del 15%.
En el darrer any el nombre de denuncies interanual imposades per Policia Local s'ha mantingut al voltant de les 11.000 infraccions.
Més controls
La Policia Local ha incrementat aquest segon trimestres el 9% els controls d' alcoholèmia a la ciutat. S'han realitzat gaire bé un miler de proves d'alcoholèmia, concretament 977. Tot i això, els positius detectats han baixat el 5,7%. Aquesta és la data més baixa des del darrer trimestre de 2011.
Per contra, continua creixent la implantació dels test de detecció de drogues, passant de 54 proves anuals a juny de 2012 a 75 a juny de 2013, el que significa un augment del 38,9% en la realització de proves, de les quals gairebé en el 95% dels casos confirmen el consum de substàncies.
Les infraccions detectades amb motiu de la tinença o consum de drogues al carrer i en parcs públics s'han doblat en aquest segon trimestre, 83 denúncies per 41 al segon trimestre de 2012.
Menys detinguts
Per altra banda, en matèria de seguretat ciutadana, també cal destacar que les persones detingudes o imputades en el període d'abril a juny ha estat de 92, un 9,8% menys que l'any 2012. En el conjunt dels darrers 12 mesos els detinguts i imputats han estat 327, el que suposa un 5,2% menys (345) respecte a les dades interanuals de juny de 2012.
Aquest darrer trimestre s'ha superat la barrera de les 5000 demandes registrades a la sala de coordinació operativa, en concret 5133. Respecte al mateix període de l'any 2012 (abril a juny) l'increment ha estat d'un 8,3%, 607 registres més. En els darrers 12 mesos el nombre de requeriments ha estat de 18.285, el que significa un lleugera baixada respecte al recompte interanual de juny de 2012, on la xifra de serveis era de 18590, és a dir un 1.6% menys.
La distribució de les demandes segons el seu àmbit és manté similar a trimestres anteriors essent: trànsit 41%, seguretat ciutadana 25%, assistencial 23%, àmbit administratiu 12%.
Contacte de proximitat
La Policia Local ha incrementat en un 20% el número de reunions i entrevistes tant amb associacions de veïns, centres educatius, entitats, empreses i particulars. D'abril a juny s'han fet 176 entrevistes i reunions, el que suposa gairebé un 20% més que el trimestre passat. Globalment, el primer semestre del 2013 els comandaments i agents ja han fet 323 entrevistes, de les quals 7 de cada 10 han estat amb associacions de veïns i entitats de la ciutat. | 0.808445 | curate | {"ca": 0.9952544160295281, "de": 0.004745583970471922} | http://www.regio7.cat/manresa/2013/07/30/baixa-nombre-sinistres-registrats-multes/240126.html |
mc4_ca_20230418_13_266561 | Fermín Casquete renuncia a ser president d'honor | El Diari de Badalona
Inici Fermín Casquete renuncia a ser president d'honor
27/11/2013 – Dos anys després de ser escollit com a president d'honor del CF Badalona Fermín Casquete, que va dirigir el club escapulat durant una dècada (del 2001 al 2011), ha decidit desvincular-se totalment de l'entitat i renunciar a aquest titol honorífic que va rebre l'octubre del 2011. Casquete ha donat a conèixer la seva renúncia mitjançant una carta que ha fet arribar a l'actual junta escapulada, en la qual exposa els motius de la seva decisió. La notícia arriba tot just a una setmana de la transcendental assemblea de socis que el CF Badalona celebrarà el pròxim dimarts 3 de desembre al BCIN (19.00 h), en què el nou conveni amb l'Ajuntament i la situació econòmica del club seran els temes estrella. El fins ara president d'honor no vol fer declaracions i es remet a la carta enviada a la junta directiva. La seva decisió, però, deixa entreveure desavinences amb els actuals dirigents del CF Badalona, que en l'assemblea demanaran autorització als socis per gestionar el desequilibri pressupostari arran del dèficit que es ve arrossegant d'etapes anteriors. La renúncia de Casquete, doncs, de ben segur que planarà damunt de l'assemblea i caldrà veure quina és la reacció de la junta que presideix Miguel Ángel Sánchez i quines explicacions dóna sobre la decisió presa per l'expresident escapulat. | 0.884111 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diaridebadalona.com/noticia/fermin-casquete-renuncia-a-ser-president-dhonor/ |
mc4_ca_20230418_7_236036 | El Gremi d'Ascensors de Catalunya inaugura la seva formació | Gremi Empresarial d'Ascensors de Catalunya
El Gremi d’Ascensors de Catalunya inaugura la seva formació
by Gremi Empresarial d'Ascensors de Catalunya | gen. 20, 2020 | Noticies | 0 comments
El passat 7 de novembre va tenir lloc la inauguració oficial del curs de formació del certificat de professionalitat per a l’obtenció de la qualificació com a conservador d’ascensors.
Amb la presencia del Subdirector General de Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya, representants de l’Administració, Escola i formadors, empreses i fabricants, el Gremi va inaugurar oficialment el curs de Tècnic d’Ascensors gràcies a un acord de col·laboració amb l’Escola de Salesians i el grup CIEF.
En aquest acte el Subdirector va destacar que la qualificació dels treballadors aporta valor a la feina que aquests realitzen, en la reparació i el manteniment dels ascensors, garantint amb això la seguretat de les instal·lacions.
El president del Gremi, Pere Piñero, va fer menció de la importància d’aquest curs, destacant que l’organització que presideix sempre ha estat a favor de la formació i ressenyant l’esforç que al llarg de varis anys s’ha fet per establir-la a Catalunya. Així mateix va posar èmfasi en la necessitat de personal qualificat que el sector té i que per fi amb aquesta formació oficial de certificat de professionalitat IMAQ 0210 i IMAQ0110 es podran qualificar les persones interessades en entrar al sector. | 0.843822 | curate | {"ca": 0.942450914014895, "en": 0.05754908598510494} | https://gedac-gremi.org/ca/el-gremi-dascensors-de-catalunya-inaugura-la-seva-formacio/ |
macocu_ca_20230731_4_407227 | Estanys de la Pera
Els estanys de la Pera són uns estanys d'origen glacial situats a l'oest de la Cerdanya, a una altitud de 2.347 metres. | 0.643277 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_68922 | Arran dels bombardejos que patí la ciutat de València durant la Guerra Civil, al popular barri del Carme, es va construir un refugi antiaeri en un solar que hi havia a la cantonada dels carrers de Dalt i de Ripalda. Amb una capacitat de prop de sis-centes persones i una superfície de tres-cents seixanta-dos metres quadrats. Un búnquer de formigó amb la paraula REFUGIO feta amb lletres d’estil Art Déco i col·locada al bell mig de la cantonada d’ambos carrers, a banda i banda dues fletxes marquen en direcció oposada on hi ha les entrades. Una senyalització molt visual pensada per a totes aquelles persones que no sabien llegir i que en el moment de sonar les sirenes anunciant un bombardeig accediren fàcilment al seu interior.
Com era perceptiu el refugi disposa de dues entrades prou allunyades entre si, i construïdes a noranta graus amb escales. Cal ressenyar que aquests accessos a l’interior del refugi no convergeixen l’un a davant de l’altra, sinó que estan desplaçats tot evitant un corrent d’aire perpendicular i que podria transmetre una ona expansiva en cas d’una explosió.
Finalitzada la guerra el refugi restà abandonat durant la dècada dels anys quaranta. Arribats als anys cinquanta, es convertí en habitatge de famílies i indigents, malauradament la gran riuada que pati València el 14 d’octubre de 1957, quan el riu es va desbordar i va anegar el barri del Carme, el refugi es va inundar i omplir de fang.
Poc després el refugi va ser netejat i condicionat per la comissió fallera de la Falla Ripalda-Sogueros, creada l’any 1872, amb una bomba d’aigua facilitada per un faller - bomber retiraren tota l’aigua i el fang, gràcies a les gestions realitzades pels membres de la comissió amb l’Ajuntament de València, aquest accedir que l’esmentada associació es fes càrrec del refugi i que s’encarregués de mantenir-lo, des de llavors es va convertir en el Casal Faller de la Falla Ripalda-Sogueros.
Aquest no és un refugi que es visiti d’una manera reglada, es pot fer quan el casal està obert i sobretot durant la celebració de les falles, sobretot en els moments menys tensos. Hom descobreix la porta oberta i unes escales que tiren avall, comences a baixar per l’escala i després de salvar els noranta graus de seguretat s’arriba a una gran sala rectangular amb nou columnes centrals, és com traspassar una porta estel·lar que t’endinsa a una altra època, però amb festers actuals, famílies amb criatures, amb adolescents, i amb una gran amabilitat, mostren al visitant aquell espai que durant dècades han acaronat i cuidat. Sóc un passavolant que m’he colat sense invitació, però que m’han acollit fraternalment. Durant la visita he descobert els bancs i prestatges adossats a les parets, les conduccions de ventilació i com no, un poc del dia a dia de la comissió, tot una joia.
Refugi antiaeri dels carrers de Dalt i de Ripalda
Per a visites cal contactar amb la comissió Fallera de la Falla Ripalda-Sogueros
Text i fotografies Josep Maria Contel
Posted by Josep Maria Contel i Ruiz at 15:52 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
El refugi antiaeri de Bombas Gens
L’any 1930, Carlos Gens Minguet, es va fer càrrec del taller familiar. Una empresa que en el pas del temps es convertí en una factoria en la qual es fabricava petita maquinària, vàlvules industrials i bombes hidràuliques. En tot això amb el seu soci, Rafael Dalli, crearen la marca GEYDA, uns productes que anaren guanyant presència en el mercat i que el va obligar a buscar un nou emplaçament per aixecar una nova fàbrica Gens.
El lloc escollit fou un terreny als afores de la ciutat, a l’actual avinguda de Burjassot, 54, i l’arquitecte Cayetano Borso di Carminati. Amb aquest binomi es va bastir la nova indústria amb un disseny innovador i amb elements com la producció de fosa, al mateix temps que pensant en els seus treballadors dotava la nova fàbrica de vestuaris amb dutxes i un menjador.
Arribats a la Guerra Civil Espanyola, la factoria va deixar de fer maquinària hidràulica, per centrar-se en la fabricació de material bèl·lic, com ara granades de morter. Arran dels bombardejos, a la fàbrica es va construir un refugi antiaeri on refugiar-se els seus treballadors en el cas d’un atac aeri o naval de l’exèrcit revoltat. Acabada la guerra mentre la fàbrica reprenia la seva producció, el refugi en el pas del temps passava a l’oblit. Finalment de l’esplendor es va passar el declivi i l’any 1991 es tancava definitivament. Abandonada l’any 2014 va patir un incendi que la va malmetre.
Afortunadament a finals de l’any 2014 la Fundació Per Amor a l’Art, va comprar l’edifici i el va rehabilitar per convertir-lo en el Bombas Gens Centre d’Art. És durant els treballs de recuperació de l’antic complex de Bombas Gens, quan es va descobrir o va aflorar de nou el refugi subterrani que es construí en plena Guerra Civil.
Aquest és refugi de tipus fabril, de construcció solida amb formigó armat i dues entrades, una al patí de la fàbrica i l’altra en una de les seves naus, a l’interior una petita sala rectangular de vint-i-dos metres quadrats i amb una capacitat com a màxim d’unes quaranta persones. Un habitacle que entre aquest i l’escala, estava protegit per una paret grossa de formigó de dos amb trenta metres d’ample. Pel que fa a l’altra sortida, a tocar la sala es va construir al bell mig del passadís una columna octogonal d’un metre deu centímetres per aturar l’ona expansiva d’una possible explosió.
Dels diferents elements que hi ha dins del refugi, cal ressenyar el conjunt de rètols amb instruccions que havien de complir les persones refugiades com, la prohibició de fumar, d’escopir o d’embrutar el refugi.
En la recuperació del refugi també s’han conservat restes del sistema elèctric primitiu, així com els orificis dels respiradors o sistema de ventilació.
Una bona recuperació la d’aquest refugi, que es pot visitar amb cita prèvia.
El refugi antiaeri de Bombas Gens
Fundació Per Amor a l’Art
Bombas Gens Centre d’Art – 963 463 856
Horari de visites consultar web
Més informació recepció@bombasgens.com
Text i fotografies Josep Maria Contel
Posted by Josep Maria Contel i Ruiz at 14:22 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Refugi del carrer de Serrans, 25
Construït l’any 1937, per la Junta de Defensa Passiva, al popular barri del Carme, el refugi del carrer de Serrans, amb una capacitat fins a quatre-centes persones, disposa de dues entrades, la principal a través d’unes escales al carrer de Serrans i una segona amb sortida amb rampa pel carrer de Palomino.
El cos del refugi de planta allargada d’uns cent cinc metres quadrats, cobert per una placa de formigó d’un metre i mig de gruix. A l’interior l’espai està distribuït en tres naus, on diferents pilars rectangulars suporten el sostre. Pel que fa als bancs aquests es distribueixen, uns al voltant dels pilars i uns altres adossats a les parets. Quant a la ventilació, uns orificis al sostre i a les parets, comuniquen a uns conductes que enllacen en una xemeneia que hi ha a l’exterior sobre la coberta de formigó. Durant la guerra també disposava d’un bany.
Després de la guerra i fins a l’any 1953, el refugi es va convertir en un magatzem i botiga de plàtans. Un temps més tard l’Ajuntament el va cedir a la falla Santa Cruz, que el convertí en casal faller. Arran del deteriorament de l’espai i dels problemes en les goteres l’any 2000 el refugi acabà abandonat.
Finalment l’Ajuntament de València després de dos anys de treballs primer de neteja i consolidació de l’estructura i segon de rehabilitació, en els quals s’ha pogut recuperar l’aspecte original de l’espai. Durant aquests treballs es van recuperar de les seves parets més de dos-cents dibuixos amb figures humanes, cases bombardejades, avions de combat i inscripcions de noms i signatures. Cal destacar que s’ha mantingut al carrer de Serrans la paraula REFUGIO dissenyada en Art déco, que tenien tots els refugis de la ciutat i que permetia a totes les persones que no sabien llegir, que allà hi havia un refugi.
El refugi és visitable amb cita prèvia.
Refugi del carrer de Serrans, 25
Informació i reserves: 96 208 13 90
(atenció al públic: Dimarts a dissabte, de 10-19 h. / Diumenges i festius, de 10-14 h).
Text i fotografies Josep Maria Contel Ruiz
Posted by Josep Maria Contel i Ruiz at 13:40 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Refugi antiaeri del Grup Escolar de l’Ajuntament de València
Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-1939, el territori valencià va patir constants atacs de l’aviació franquista, sobretot de l’aviació Legionària italiana establerta a Mallorca, que tenia com a objectiu tot el litoral Mediterrani entre la frontera francesa i la ciutat d’Almeria.
Un d’aquests objectius, el número 71, corresponia a la ciutat de València amb el seu port i poblacions del voltant.
Salo de plens de l’Ajuntament de València, on es reunien les Corts Espanyoles
La ciutat de València, a la qual, el 7 de novembre de 1936, s’havia traslladat el govern d’Espanya, era una ciutat oberta pel que fa al conflicte, ara bé a ulls de l’aviació italiana, seguint els postulats de Giulio Douhet, pel que feia a l’ús de l’aviació, tot el conjunt valencià era un objectiu potencial.
Amb els bombardejos navals iniciats a començaments de l’any 1937 i dels aeris poc després, el mes d’agost de 1937, Galeano Ciano comunicava, He donat l’ordre de bombardejar València aquesta nit amb els avions de Palma. Cal aprofitar el moment per atemorir a l’enemic, una cita publicada pels historiadors Rafael Aracil i Martí i Joan Villarroya i Font al seu llibre El País Valencià sota les bombes. (1936-1939).
I mentre les bombes queien del cel, les administracions i ciutadans procuraven fer front a l’eventualitat en part construint refugis antiaeris. Han passat un grapat de dècades des del final del conflicte i afortunadament, en els darrers anys, l’ajuntament de València, entitats i col·lectius diversos han recuperat o valorat alguns d’aquests refugis dels quals citaré quatre, Ajuntament de València, carrer de Serrans, Bombas Gens i carrer Ripalda, en quatre articles.
Refugi antiaeri del Grup Escolar
El refugi es va construir durant el primer semestre de l’any 1938, sota la direcció de l’arquitecte municipal, José Luis Testor, per tal de protegir a unes set-centes criatures de l’escola d’orfes (antiga Casa de l’Ensenyament) que hi havia al lateral de l’edifici actual de l’ajuntament, però amb entrada pel carrer de l’Arquebisbe Mayoral número 1.
Estructurat amb dues entrades simètriques, a través de les seves escales s’accedia a l’espai que generaven cinc naus cobertes amb voltes rebaixades de formigó i entrellaçades entre si per galeries més estretes, amb instal·lació elèctrica. Completava el refugi un conjunt de bancs al voltant de cada columna i adossats a les parets, els pertinents vàters.
Finida la guerra, el refugi resta finalment a disposició del govern municipal, el qual el va anar transformant i mutilant. Els anys cinquanta arran de la construcció de l’actual aparcament de l’ajuntament va patir alguna modificació. Més tard als anys seixanta el convertiren com a magatzem de documents, eliminant els bancs, aixecant parets i col·locant portes intermèdies.
Amb el pas dels anys el refugi es va convertir tan sols en un magatzem, repintat amb pintura plàstica i ple de mals endreços. Finalment el nou consistori de l’Ajuntament de València decidí de recuperar-lo i fer valdre com a llegat patrimonial de la memòria històrica de la Guerra Civil de la ciutat de València.
Recuperat amb molta cura, el refugi en l’actualitat es pot visitar demanant cita prèvia. Una visita que comença pel carrer de l’Arquebisbe Mayoral número 1, a través un passadís amb diferent informació dels bombardejos i de la construcció dels refugis, el visitant arriba al pati interior on una escala el conduirà a les entranyes i cor de l’edifici, el refugi, un a viatge a un passat no massa llunyà que li permetrà conèixer de prop, com van viure aquelles criatures els bombardejos indiscriminats de l’aviació franquista.
Refugi antiaeri del Grup Escolar de l’Ajuntament de València
Informació i reserves: 96 208 13 90
(atenció al públic: Dimarts a dissabte, de 10-19 h. / Diumenges i festius, de 10-14 h).
Text i fotografies Josep Maria contel
Posted by Josep Maria Contel i Ruiz at 12:54 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Gràcia, Temps de bombes, Temps de refugis. El subsòl com a supervivència, de Josep M Contel
Es pot comprar a les llibreries de Gràcia o també a la seu del Taller d’Història, passeig Mare de Déu del Coll, 79, telèfon 932 196 134 o [email protected]
Visites al refugi de la plaça del Diamant
Individuals, per a grups o escoles, cal fer la inscripció prèvia al telèfon 932 196 134 o [email protected] | 0.726249 | curate | {"ca": 0.9706925805954033, "en": 0.020900817522751813, "es": 0.008406601881844824} | https://refugisantiaerisdebarcelona.blogspot.com/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_197319 | Presó per als dos detinguts per la mort a punyalades d’un home en una baralla en un bar de Mollerussa
Performance d’art urbà contra l’oblit de les víctimes de violència de gènere
CONNECTA LLEIDA PIRINEUS 24/11/2022
Insisteixen en la poda dels arbres per evitar la problemàtica dels estornells
Notícies populars
El Grup Alimentari Argal, guardonat amb el Premi de Reconeixement a la Trajectòria Empresarial
El conductor d’un turisme mor en un xoc per encalç amb un camió a l’A-2 a Tàrrega
Mollerussa registra un centenar de positius per Covid en una setmana
Desmantellen en un domicili de Mollerussa una plantació d’interior amb 272 plantes de marihuana
La majoria de comentaris
Xàrxes socials
Inici
Noticies
Societat
Cultura
Política
Esports
Joventut
Pla d’Urgell
Barbens
Bell-lloc d’Urgell
Bellvís
Castellnou de Seana
El Poal
Fondarella
Golmés
Ivars d’Urgell
Linyola
Miralcamp
Mollerussa
Palau d’Anglesola
Sidamon
Torregrossa
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
PAÍS
Programes
CONNECTA LLEIDA PIRINEUS
AL DIA PONENT
Entrevistes
ELECCIONS MUNICIPALS 2019
En directe
En directe a la xarxa
En directe connecta Lleida Pirineus
Esports
Ricard Pastó i Jordina Llaberia, campions de la Cursa Agro-Llobera Sant Blai
La cita va comptar amb dos circuits; un de 5 km i l’altre de 10 km
Per Mollerussa Televisió
31, gener, 2022
Aquest diumenge s’ha donat per finalitzada la sisena edició de la Agro-Llobera Sant Blai, que s’ha celebrat a Palau d’Anglesola. En la cursa de 10 km, en l’apartat masculí s’ha proclamat campió Ricard Pastó (AA XAFATOLLS) amb un temps total de 30.39, seguit de Bernat Vaqué (AA XAFATOLLS) amb un temps de 32.39 i en el tercer lloc Pere Bifet (PEDALA.CAT) amb un temps total de 32.52. En l’apartat femení l’independent Jordina Llaberia s’ha proclamat campiona amb un temps total de 42.09, seguida Gemma Anguera (TARONGES DOMINGO) amb 43.37 i de l’independent Maria Helena Miquel en tercer lloc amb un temps de 44.15.
En la Cursa de 5 km, en l’apartat masculí s’ha proclamat campió Sancho Ayala (FONDISTES SOLSONES) amb un temps total de 16.02, seguit de Guillem Palou (AA XAFATOLLS) amb un temps de 16.53 i en el tercer lloc Sergi Pascual (AA XAFATOLLS) amb un temps total de 17.00. En l’apartat femení Mari Sanfeliu (AA XAFATOLLS) s’ha proclamat campiona amb un temps total de 20.04, seguida de l’independent Luz Moreno amb 20.39 i de Queralt Bartoló (CA VIC) en tercer lloc amb un temps de 21.19.
La organització va presentar dues opcions per a poder participar, una cursa de 5 kilòmetres i una altra de 10 kilòmetres. La cursa ha adoptat totes les mesures de seguretat contra la COVID-19 per tal de poder-se dur a terme amb la màxima seguretat per a tots els participants. La mascareta ha set obligatòria en la sortida i totes les zones de pas. La cursa es va iniciar a les 10:00 hores, des de l’avinguda Sant Roc, a l’altura del pavelló Municipal de Palau d’Anglesola. El circuït era totalment pla i en tot moment ha transcorregut per camins asfaltats.
En la cursa de 10 kilòmetres, hi havia un avituallament líquid en la mitat de la prova atlètica, per poder brindar suport i aigua a tots aquells corredors, afegir que ambdues curses tenien també un avituallament líquid en l’arribada. La cursa es va donar per finalitzada a les 11:30 h de diumenge.
Cursa inclusiva
Un grup d’usuaris de la Llar Terres de Ponent de Mollerussa va participar també en la cursa gràcies a la col·laboració altruista dels voluntaris de “Incluyendo sonrisas”, un projecte per integrar, a través del running, a persones amb capacitats diverses en el món de l’esport.
Informa: Redacció
Share on Facebook
Share on Twitter
Comenta
Cancel·la la resposta
La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *
Comentari
Nom *
E-mail *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
Cercar
EN DIRECTE: LA XARXA
TWITTER
Tweets por @mollerussatv
Facebook
Twitter
Calendari
novembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
« oct.
Entrades Recents
01
Presó per als dos detinguts per la mort a punyalades d’un home en una baralla en un bar de Mollerussa
26, novembre, 2022
02
Performance d’art urbà contra l’oblit de les víctimes de violència de gènere
25, novembre, 2022
03
CONNECTA LLEIDA PIRINEUS 24/11/2022
25, novembre, 2022
04
Insisteixen en la poda dels arbres per evitar la problemàtica dels estornells
25, novembre, 2022
ENTRADES MENSUALS
ENTRADES MENSUALS Selecciona el mes novembre 2022 (66) octubre 2022 (76) setembre 2022 (66) agost 2022 (27) juliol 2022 (36) juny 2022 (66) maig 2022 (84) abril 2022 (65) març 2022 (80) febrer 2022 (80) gener 2022 (39) desembre 2021 (41) novembre 2021 (70) octubre 2021 (46) setembre 2021 (45) agost 2021 (27) juliol 2021 (36) juny 2021 (61) maig 2021 (59) abril 2021 (32) març 2021 (46) febrer 2021 (27) gener 2021 (29) desembre 2020 (47) novembre 2020 (54) octubre 2020 (1) setembre 2020 (68) agost 2020 (33) juliol 2020 (50) juny 2020 (44) maig 2020 (45) abril 2020 (39) març 2020 (90) febrer 2020 (68) gener 2020 (58) desembre 2019 (63) novembre 2019 (63) octubre 2019 (84) setembre 2019 (64) agost 2019 (65) juliol 2019 (78) juny 2019 (85) maig 2019 (118) abril 2019 (96) març 2019 (113) febrer 2019 (92) gener 2019 (79) desembre 2018 (61) novembre 2018 (81) octubre 2018 (89) setembre 2018 (68) agost 2018 (49) juliol 2018 (66) juny 2018 (77) maig 2018 (71) abril 2018 (48) març 2018 (63) febrer 2018 (71) gener 2018 (48) desembre 2017 (42) novembre 2017 (34) octubre 2017 (44) setembre 2017 (54) agost 2017 (39) juliol 2017 (59) juny 2017 (76) maig 2017 (83) abril 2017 (79) març 2017 (82) febrer 2017 (81) gener 2017 (50) desembre 2016 (48) novembre 2016 (67) octubre 2016 (54) setembre 2016 (53) agost 2016 (30) juliol 2016 (40) juny 2016 (72) maig 2016 (88) abril 2016 (77) març 2016 (59) febrer 2016 (58) gener 2016 (38) desembre 2015 (53) novembre 2015 (59) octubre 2015 (71) setembre 2015 (77) agost 2015 (8) juliol 2015 (11) maig 2015 (1) gener 1970 (17) | 0.654604 | curate | {"ca": 0.9033613445378151, "en": 0.041176470588235294, "pt": 0.01226890756302521, "es": 0.010420168067226891, "fr": 0.011596638655462186, "is": 0.001176470588235294, "sv": 0.005546218487394958, "de": 0.00773109243697479, "it": 0.003865546218487395, "uk": 0.0013445378151260505, "ru": 0.0001680672268907563, "nl": 0.0006722689075630252, "km": 0.0003361344537815126, "sk": 0.0003361344537815126} | https://www.mollerussa.tv/ricard-pasto-i-jordina-llaberia-campions-de-la-cursa-agro-llobera-sant-blai/ |
mc4_ca_20230418_16_297704 | El Patinatge Artístic de Sant Celoni plata a l’estatal de grups xous petits
Esteu veient:Inici»Esports»El Patinatge Artístic de Sant Celoni plata a l’estatal de grups xous petits
El Club Patí Artístic Sant Celoni s’ha proclamat aquest cap de setmana subcampió estatal de grups xou petit en el Campionat d’Espanya que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Santiago de Compostela, demostrant que es troba altra vegada en un bon moment de forma, després d’haver aconseguit, recentment, aquesta temporada campió de Barcelona i de Catalunya. L’equip celoní, entrenat per Jaume Pons i integrat per Andrea López Sanuy, Fàtima Bouamri Luque, Aina Mira Gómez, Cristina Codina de la Hiz i Helena Oms Sanuy, va meravellar amb un espectacular patinatge del seu show “pel meu 40 aniversari”.
De tota manera, no va poder superar l’actuació del P.A. Blanes F.P. amb el seu “As time goes by” que li ha permès penjar-se la medalla d’or. Amb un programa que va anar in crescendo i que culminava amb un sorprenent final, va revalidar el títol de campió. El tercer lloc va ser per la coreografia Jo! Del CP Aldea. Els tres equips han aconseguit el passi per al pròxim campionat europeu. | 0.82363 | curate | {"ca": 0.9792387543252595, "cs": 0.009515570934256055, "es": 0.01124567474048443} | http://www.laviladigital.com/el-patinatge-artistic-de-sant-celoni-plata-a-lestatal-de-grups-xous-petits/ |
cawac_ca_20200528_6_7741 | L'Alfolí de la Sal o Pòsit Vell és un casal de planta basilical del segle XVII, que va ser magatzem, mercat de la sal, duana marítima i pòsit. Les finestres estan emmarcades en pedra i a la llinda d'una d'elles hi ha gravada la data de 1697. Els alfolins (magatzems de sal) varen ser creats pel rei Felip II l'any 1564, quan va establir el monopoli de la sal, la qual arribava per mar i, des de l'alfolí, es distribuïa per la resta de la comarca. Als baixos de l'edifici es trobaven les primitives indústries de salaons d'anxova. L'any 1984 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, després d'un llarg procés reivindicatiu. Va ser adquirit per l'Ajuntament l'any 2006 i posteriorment ha estat restaurat i habilitat com a equipament cultural. | 0.833717 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4999 |
mc4_ca_20230418_4_428303 | La població d'Andorra augmenta un 1,8% i supera els 77.500 residents - FÒRUM.ad
El 28/01/20 19:20
Segons ha fet públic el departament d’Estadística, fins a finals del 2019 la població total a Andorra és de 77.543 residents, una xifra que representa un augment de l’1,8% respecte de l’any anterior i que es tradueix en un augment de 1.366 persones. Aquest creixement es concentra principalment a les parròquies d’Andorra la Vella (289 residents més), la Massana (250) i Canillo (222). Per contra, les parròquies que menys han crescut han estat Encamp (163), Sant Julià de Lòria (156), Ordino (144) i Escaldes-Engordany (142).
En aquest sentit, la piràmide poblacional presenta que la majoria de la població se situa entre els 35 i els 55 anys, tant pel que fa a homes com a dones, mentre que dels 29 anys cap a baix no s’observen grans diferències. Entrant més al detall, el 72,5% de la població es concentra en el tram entre els 15 i els 64 anys; la població menor de 15 anys representa el 13,5%, i els majors de 64 anys el 14% restant. En aquest sentit, cal destacar que, per primer cop des que es tenen registres, la població més gran de 64 anys supera a la població menor de 15.
Pel que fa a nacionalitats, l’increment anual es concentra principalment en el col·lectiu de persones amb nacionalitat andorrana amb 605 persones (1,6%), seguit dels residents d’altres nacionalitats amb 572 persones (7,7%), les persones amb nacionalitat espanyola amb 100 persones (0,5%), nacionalitat francesa amb 52 persones (1,6%) i nacionalitat portuguesa amb 37 persones (0,4%).
Pel que fa a la població registrada en els censos comunals a 31 de desembre del 2019 (81.748 persones), s’observa un increment de l’1,8% respecte a la població registrada del 2018 (80.275 persones).
Notícia Anterior: Oberta la votació en línia per al cartell del FeMAP 2020
Següent Notícia: Ensurt a l’escola francesa d’Ordino per una reacció cutània que ha afectat una trentena d’infants | 0.829756 | curate | {"ca": 0.9912506433350489, "en": 0.008749356664951106} | https://forum.ad/la-poblacio-dandorra-augmenta-un-18-i-supera-els-77-500-residents/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_235969 | Cóm es reflecteixen les formes i les idees? Per què, en aquest cas, es va adoptar un arquitecte d’una província del nord d’Itàlia com a model per a la construcció de l’arquitectura del Nou Món?
La resposta està lligada a una altra pregunta fonamental: què fa Thomas Jefferson (1743-1826), l’home que va redactar la Declaració d’Independència i que va ser el tercer president dels Estats Units, fent-ho en un museu d’arquitectura? La raó és que més que qualsevol altre nord-americà va donar forma a la cara de la nova Nació a través de l’art, l’arquitectura i la planificació regional. Era un home d’acció i un intel·lectual que coneixia el llatí i el grec, i estava convençut que el Nou Món només es podia construir mitjançant la raó i la bellesa. Això era la Il·lustració.
Un diàleg impossible entre Palladio i Jefferson és un enginy que es presentà el 2015 a l’exposició Jefferson and Palladio Constructing a New World al Palladio Museum.
Virginia University, campus de Charlottesville, disenyada per Thomas Jefferson a principis del 1800
Palladio va ser només el fil conductor de la visió de Jefferson d’un món nou construït sobre els dos pilars de la raó i la bellesa. Jefferson es va interessar pel llenguatge palladià de les matemàtiques. Però sobretot, Jefferson era alhora un visionari i un pragmàtic: un cop entès aquest llenguatge, una vegada que tenia la sintaxi codificada en un tractat arquitectònic, va creure que no tenia necessitat de veure els originals, (no va estar mai a Vicenza, ni a la Rotonda). El que comptava era l’idea. Aquesta idea era influir profundament en l’arquitectura pública nord-americana. Molts edificis als Estats Units, incloent construccions icòniques com la Casa Blanca i el Capitoli, reflecteixen la influència de Palladio (el posterior moviment anglo-palladià del segle XVIII a Anglaterra, que està plena de mansions palladianes). El 2010 el Congrés dels Estats Units va aprovar una resolució en honor al 500 aniversari del naixement de Palladio, que reconeix “la seva tremenda influència” en l’arquitectura i el patrimoni cultural nord-americà. L’abast d’aquesta influència no cal buscar-lo més que a la butxaca d’un nord-americà: un costat del níquel representa Monticello, la plantació de Jefferson als afores de Charlottesville. És probable que Jefferson nombrés la seva plantació Monticello, que significa “petit turó” en italià, perquè Palladio va escriure en el seu tractat que la Villa La Rotonda es va aixecar sobre un petit “Monticello”.
Existeixen els dissenys de Jefferson, que ell mateix va introduir de manera anònima per al concurs de la Casa del president del 1792. Si hagués guanyat, la Casa Blanca hauria semblat una versió més gran i modificada de La Rotonda. L’arquitecte James Hoban va guanyar el concurs, però quan Jefferson va esdevenir president el 1801 va encarregar a l’arquitecte Benjamin Latrobe l’afegiment de l’ala oriental i l’ala oest i també va fer afegir els dos pòrtics columnats als costats nord i sud.
La Biblioteca del Congrès de Washington conserva la biblioteca privada de Thomas Jefferson. Un incendi de 1851 en va destruir una part, tota la col·lecció d’arquitectura original, plena de primeres edicions. Una nova còpia substitueix la que Jefferson va cedir a la nació el 1815. Aquesta és la primera edició.
Villa Capra, La Rotonda. Vicenza
Però anem al orígens. Per què Palladio va influenciar tant i arreu? Què és el Palladianisme? Parlarem primer de les famoses Vil·les.
Vil·les palladianes: una sèrie d’edificis construïts durant la segona meitat del segle XVI a la regió del Vèneto, inclosa dins de la República de Venècia fins al segle XVIII. La majoria d’aquestes vil·les es concentren a la província de Vicenza, tot i que també se’n troben a altres províncies com Treviso, Rovigo, Venècia, Pàdua o Verona.
Aquestes vil·les es distingeixen de les vil·les romanes i de les vil·les dels Mèdici per la seva funcionalitat: a més de servir de lloc de lleure pels propietaris, també servien com a centre de producció i de control de les extensions de camps i vinyes que les envoltaven. Responien a la necessitat d’una nova classe de residència rural pels propietaris d’aquests terrenys. Ja no eren necessaris llocs com els palaus urbans del segle XV, normalment amb una planta ja s’aconseguia controlar l’activitat productora, rebre convidats d’honor i, a més a més, demostrar el prestigi i la riquesa de la família que n’era propietària.
Palladio va seguir un mateix model per a la construcció de les seves vil·les. En primer lloc, una façana dominada per frontons amb decoracions relacionades amb els símbols heràldics de la família. En segon lloc, un interior on les funcions de les diferents cambres estaven distribuïdes de forma vertical o horitzontal. D’aquesta manera, acostumem a trobar una planta baixa amb la cuina, la despensa, la bugaderia i les bodegues i cellers, mentre que la planta principal era on els propietaris i els convidats residien, amb el saló, la lògia, les habitacions i d’altres petites cambres que podien servir d’estudi per administrar la finca. Finalment, en tercer lloc, com a hereves dels castells medievals, les vil·les palladianes comptaven amb un pati tancat per un mur, el qual tenia una funció de protecció. Dins d’aquest pati, que rebia el nom de cortivo, es podien situar colomars, forns de pa, galliners, estances per fer formatge i premsar el raïm, les habitacions dels camperols i els servidors domèstics i les barchesse, unes ales laterals de les vil·les que dividien els espais dels treballadors i dels propietaris.
Dos dels elements fonamentals en què es va basar Palladio per a la construcció d’aquestes vil·les foren la simetria visual i la jerarquia arquitectònica, poc respectada, segons ell, en l’arquitectura dels segles anteriors. Aquesta importància de la geometria arquitectònica l’expressa al seu tractat Quattro libri dell’architettura i es pot veure clarament reflectida en construccions com la Villa Capra (més coneguda popularment com La Rotonda).
El 1994, la UNESCO va nomenar la ciutat de Vicenza Patrimoni Cultural de la Humanitat i el 1996 es van acabar d’incloure bona part de les vil·les palladianes, formant el conjunt de “La ciutat de Vicenza i les vil·les palladianes del Vèneto”. Aquest conjunt compta amb 24 vil·les, que compleixen el que deia Palladio «L’arquitectura ha de ser duradora, funcional i bonica».
Fem un passeig per algunes d’elles? Som-hi!
Villa Capra (La Rotonda)
Villa Barbaro (o Masser)
Villa Foscari (La Malcontenta)
Villa Balmarana ai Nani
Villa Pisani
La ciutat de Vicenza és un immens recull dels molts i diversos treballs de Palladio. Però podríem dir que les ville van ser dissenyades per viure en harmonia i equilibri amb la Natura i per guardar una proporcionalitat amb el ser humà que l’habitaria. Uns conceptes molt Renaixentistes. L’estil està basat en l’ordre, per això es va servir de les mesures recollides per Vitruvi i les va reinterpretar. Contrariament al palazzo, la villa va ser disenyada per formar part del paisatge, per ser admirada des de tots els costats, per permetre estar rodejats d’un entorn plàcid i rural on es pogués cultivar el cos i la ment.
Palladio havia viatjat buscant i estudiant i entenent l’arquitectura de grecs i romans. La seva construcció consistia en utilitzar materials senzills per reduir el cost de les estructures. Els exteriors semblen de pedra, però en realitat són de maó, estuc i terracota. A aquestes ville va utilitzar molts elements clàssics: façanes de temples grecs, termes romanes, grans columnes i frontons. Va contractar artistes perquè pintessin i decoressin les parets amb frescos, la qual cosa va permetre no utilitzar els cars i pesats tapissos. Paisatges interiors pintats al fresc emmarcats per columnes blanques que alternaven amb les vistes als paisatges reals. Alguns d’aquests els va realitzar Il Veronese, que va omplir les estances amb grans formats molt acolorits amb motius clàssics i luxosos. La majoria de les ville s’extenen al llarg del canal del Brenta, que uneix les ciutats de Padua i Venècia.
Si Jefferson mai va visitar Vicenza i no va poder veure l’obra en el seu entorn real, i en canvi coneixia tant bé l’enorme obra de Palladio, deu voler dir que el seu interès per l’arquitectura traspassava fronteres i èpoques, que els llibres d’arquitectura que tenia en una primera edició els havia estudiat minuciosament, i sobretot, que segles més tard el Renaixement seguia fent prosselitisme que Home i Natura haurien de viure junts, de conviure.
Si algú te interès en llegir o fullejar les obres completes, o part d’elles, de Jefferson hi ha una edició de l’any 1904 en 12 volums passada en línia gràcies a la Liberty Fund.
Per acabar, també proposaria una pel·lícula i una sèrie. La primera és Jefferson in Paris (1994) del manierista James Ivory. No va tenir massa repercussió ni crítiques favorables, però a la que escriu li mereix un profund respecte pel que explica sobre les grans contradiccions humanes. La d’un home que encara tenia esclaus i alhora lluitava per millorar-ne els drets. La sèrie és la meravellosa John Adams (2008) de Tom Hooper, on s’explica el procès quasi quotidià que permetrà l’independència dels ara Estats Units d’Amèrica.
Vicenza. Patrimoni de la Humanitat
Categories
Arts plàstiques Viatges i itineraris
Paris 1900 (i II)
Post author Per Mercè Bausili
Post date 19 Març 2020
Sense comentaris a Paris 1900 (i II)
Viena. Sezession
L’Art Nouveau a Europa
Es converteix en un terme internacional pel mateix tipus d’art. A Paris obre una botiga-galeria Samuel Bing que importarà art japonès, objectes… un art encara molt desconegut que serà una influència definitiva. Anglaterra ja tenia el Arts & Crafts com a precursor, un moviment per recuperar les arts en plena era industrial, amb nous materials i que incidia en les diferents disciplines artístiques i artesanals, que va tenir una repercussió enorme en les arts decoratives. Els arquitectes viatjaven perquè els mecenes els hi trobaven clients arreu i es demanaven artistes “moderns”, com desprès passarà amb l’Art Decó.
Art Nouveau: França, Bèlgica i Amèrica
Modernisme: Catalunya
Jugendstil: Alemanya
Sezessionstil: Àustria
Modern Style: Anglaterra
Liberty: Itàlia
Arquitectura
La transformació de Paris que coneixem ve donada per Haussmann. Sempre en pugna amb Londres i proper a la ideologia de Napoleó III, creia en una transformació moderna de l’urbanisme, perquè la burgesia volia manifestar i exhibir el seu nou poder; Paris es quedava petita, tenia encara quasi l’urbanisme medieval, hi havia revoltes dificils de controlar, necessitava noves mesures higièniques. Aquest enorme canvi es va fer durant la segona meitat del s. XIX amb menys de 50 anys, per tant quan arribarà el 1900 quasi estarà tot fet. El 60% de l’estructura antiga es va destruir, la qual cosa va tenir seguidors i detractors, i de ben segur es va emportar un patrimoni valuosíssim.
Les classes socials fins llavors convivien en un mateix espai i el canvi originarà la diferència per barris, desprès de les expropiacions. Es volia una ciutat per passejar-la, més saludable, amb recollida d’escombreries, per exemple, es van publicar llibres que orientaven sobre la higiene i salut, i amb més serveis ciutadans. Els Bois de Boulogne ja existia, però s’urbanitza con un gran jardí, un parc amb restaurants i sales de festes destinat al lleure de la burgesia. El Bois de Vincennes és el més popular i s’urbanitza com una còpia d’un parc anglès romàntic.
Comença el transport intern amb el metro i l’extern amb línies de tren que porten als afores industrialitzats. A la ciutat es poden moure encara amb agilitat els cotxes de cavalls i el nou cotxe, cosa que va permetre el deixar-se veure i sociabilitzar-se entre la pròpia burgesia. Els impressionistes van saber captar els diferents espais i els pinten de manera que es pot seguir l’evolució i els canvis de la ciutat. També és el moment que proliferen els grans magatzems i les galeries comercials cobertes.
Héctor Guimard va ser uns dels arquitectes del moment a la ciutat de Paris, és una arquitectura que està inserida dins de la de Haussmann, que podem considerar eclèctica, ja que era com una interpretació d’estils anteriors, perquè ve directament del classicisme. L’Art Nouveau hi conviu i s’hi insereix. En el districte 16 (63 edificis) i a la rue de Marseille, prop del canal Saint Martin, és on hi ha la majoria dels seus edificis. Residències familiars en forma d’apartaments Hôtel Guimard, el Castel Beranger, Hotel Mezara, entre altres. Es una arquitectura que no delimita l’espai interior, el decora. Té ventilació, llum. Les formes són com una fuetada, i la natura està en les formes dividides, les parts, no el tot. Guimard havia confeccionat un catàleg de mòduls perquè els arquitectes/decoradors els mostressin als futurs propietaris, esdevenint molt importants els artesans que treballaven el ferro, la fusta, el vidre, la ceràmica, escultura aplicada, etc… el detall era tan important com el tot, es buscava l’harmonia amb tot el conjunt d’aplicacions decoratives. Es el concepte d’art total. Crear organicisme, tenen un patró d’inserir-se en el conjunt. Haussmann tenia un patró d’uniformitat de l’alçada, l’art nouveau posteriorment ho respecte, s’hi adapta. L’estructura interna dels edificis també preveu les diferents classes socials: els principals i els petits àtics. Es remarcable que sempre hi figura el nom de l’arquitecte i la data al propi edifici. Va fer entre 1899 i 1912 un total de 398 edificis a Paris, dels quals es conserven 263.
Dins dels arquitectes del moment destacariem Jules Lavirotte, amb nombrosos edificis, Georges Chedanne, constructor de les Galeries Lafayette, Louis Mamez que va fer Maxim’s, Henri Sauvage considerat un dels precursos de l’arquitectura moderna i autor de la ja desapareguda Samaritaine, entre molts altres.
Temps de diversió. Locals d’oci
Montmartre era un poble de les afores que conreava el vi, ple de molins de vent i es va annexionar a Paris a principis del s. XX. Des de finals del XIX fins la I Guerra Mundial és el període de l’anomenada Belle Époque que coincideix amb l’Art nouveau (1890-1910). Ja hem vist que a nivell de la ciutat passen moltes coses: metro, cotxe, transport urbà i interurbà, electricitat, noves mesures higièniques, algunes ja venen de la revolució industrial i de la nova planificació urbanística de Haussmann. La burgesia és la nova elit i vol fer-se valorar davant de l’antiga aristocràcia, que era la classe dels grans privilegis fins aleshores. S’ha enriquit i demana modernitat i reconeixement. Insistim en aquest aspecte, perquè serà vital en el nou ordre social.
El nous locals que van proliferant els dona la possibilitat de fer negocis, de competir. Els cercles socials es construïen en llocs idonis per crear relacions i projectar una bona imatge. I els llocs són luxosos. Ja Haussmann ho va preveure amb els grans parcs pels aristòcrates, Bois de Boulogne i el de Vincennes perquè l’obrer pogués anar a fer pic-nic, així la ciutat tenia les zones segons la classe social que l’habitava ben diferenciada.
L’habitatge també canvia per a la burgesia. Viure a ciutat, passar l’estiu a la costa o a la muntanya i el cementiri la darrera casa. Els cementiris de Paris competeixen en art funerari, l’art de l’aparença fins a la mort. Els dissenys dels grans cementiris també representen un esglaó més de l’asceens de la nova burgesia. L’arquitecte es converteix també en decorador . Els seus projectes tenen una unitat decorativa amb les arts aplicades que es desenvolupaven amb rapidesa, i tenien molt prestigi.
Comencen a aparèixer guies anuals de la ciutat, no pels turistes, pels propis parisencs. Postals i cartells publicitaris que inundaven la ciutat i els cafès. Els bars, restaurants i braseries ja existents es renoven i es decoren amb luxe i a l’última moda. Els hotels també perquè han d’acollir foranis amb motiu de l’exposició i els jocs de 1900 i posteriorment per l’empenta que té la ciutat. Els teatres i les sales de ball ja tenien molta tradició anterior, es popularitza el Music-Hall, el cabaret, els concerts. El cinema és una novetat i condiciona el reaprofitament i es converteixen sales de lleure en cinemes, i a principis del XX ja se’n fan de noves i específiques. Els edificis esportius com hipòdroms i velòdroms es converteixen en llocs d’apostes i de negocis. Édouard-Jane Niermans es pot considerar un dels arquitectes dels establiments d’oci a Paris i a la Côte d’Azur.
Les decoracions d’interiors segueixen les mateixes pautes de les exteriors amb la profusió dels vitralls i làmpares. Les temàtiques sobre flors, potser la més extesa, animals, dones, hivernacles es treballaran amb el coup de fuet i fent servir les simetries o tot el contrari, les parts, una de les característiques “noves”. També es decora amb profusió de miralls per donar profunditat. L’art nouveau deixarà d’agradar posteriorment per massa carregat, per l’afany d’exotisme que tenia amb la predilecció pel Japó. L’art decó ho va simplificar.
Encara no hi ha el concepte de Patrimoni, per la qual cosa han desaparegut molts dels edificis com la Samaritaine, o canviat com el Moulin Rouge, fins esdevenir una icona que no té res a veure amb el de l’època que describim.
Les arts decoratives
L’art Nouveau és bàsicament un moviment de França i Bèlgica, a d’altres països a part de prendre altres noms varien una mica les característiques, depenent de quina tradició vinguin. No va negar mai l’industria, perquè formava part d’ella, eren coetanis. Sí que va trencar amb l’eclecticisme i l’historicisme anteriors, que revivien de forma desordenada estils històrics i els barrejava.
A les arts aplicades, gràcies a l’impuls que tenen les arts decoratives en general, es treballa el concepte d’Art Total. Com hem vist Samuel Bing, un importador d’objectes del Japó, que aprofitarà el gust per l’orientalisme, més concretament el Japonisme, els exposa a la seva botiga, fet pel qual aquest gust augmentarà i morirà d’èxit. El declivi de la botiga vindrà amb l’arribada de l’Art Decò els anys 20. La clientela havia estat i era la burgesia enriquida, res a veure amb el concepte anterior de les Arts & Craft btritàniques, que volia democratitzar l’art, que tenia que ser bell i útil.
Les arts decoratives de Paris de l’època són molt fantasioses, perquè Paris s’havia convertit en una ciutat gris a causa de la industrialització. Els Impressionistes també s’havien interessat pel japonisme, perquè representava una obertura cap a l’exterior. Van Gogh i Touluse Lautrec eren assidus a la botiga de Bing.
Lucien Gaillard fa joies més austeres i funcionals, formes orgàniques, aus normalment, amb la natura sempre present. La joieria anterior era d’un estil neorenaixentista del XVI. Ara deixen els materials preciosos i s’inclouen pedres, esmalts, coralls, banya, ivori en incrustacions.
François-Rupert Carabin és escultor i ho aplica directament al mobiliari, creant peces amb molt volum.
Emile Gallé un artista polifacètic, mestre vitraller, ebenista i ceramista . Va ser fundador i primer president de l’Escola de Nancy el 1901.
Escola de Nancy promou les arts de la indústria (que ja havia estat molt important a l’època rococó).
Alphons Mucha el cartellisme del qual va inundar la ciutat. Va ser el publicista de Sarah Bernhardt, a part de fer decoracions d’interiors.
René Lalique considerat com l’inventor de joieria moderna, amb importants incursions en el disseny del vidre, i que va viure també per a dissenys ja de l’Art Decó.
Moda i Indumentària Paris 1900
La Indumentària és el fet de vestir i la Moda representa el concepte del canvi i de les tendències del negoci. L’alta costura com a tal neix de la mà de Charles Frederick Worth.
A la 2a meitat del s. XIX hi ha molts centres comercials que no venen encara vestits sencers, acabats, només peces secundàries, complements. Les dones tenien modistes. La moda masculina es simplifica, influència també del dandisme anglès, però la dona passa a dependre més dels canvis, de la varietat d’opcions, de la riquesa i la superficialitat. La clienta ja no mana perquè els dissenyadors li ofereixen fer a la seva mida els seu propi estil, que reivindica la figura artística i ho ensenyen amb la publicació de catàlegs i a les revistes. Ells diuen el què s’ha de portar i quines peces de roba perquè els altres ho vegin i la pròpia clienta els fa la publicitat, ells firmen com artistes. Comencen les models de carn i ossos, reals, que cada sis mesos presenten la col·lecció de l’artista, s’acceleren i s’inventen les temporades. Amb la introducció de les màquines de cosir, sobretot la Singer, tot pren un camí comercial desenfrenat, que les pròpies clientes de l’aristocràcia trobaven car. El 1868 es crea la Chambre Syndicale de la Couture que crea escola i ja determina quins modistos desfilen i quins no
Doucet, modista, erudit, col·leccionista i bibliòfil passa del gust del XVIII fins l’art decó. Va ser el primer comprador de Les Senyoretes d’Avignó de Picasso i tot el seu fons bibliogràfic està incorporat a la Bibluiothèque National de France (BNF). Redfern & Sons una casa britànica però amb seu a Paris comença a fer roba més de carrer, el vestit jaqueta. Els moviments higienistes i especialment la Rational Dress Society varen lluitar per crear una indumnetària que afavorís el lliure moviment del cos. Poiret el 1908 es deixa influenciar per la fantasia oriental imperant, però ja treu les cotilles i treballa molt amb sedes. Emilie Floge va ser una de les altres dissenyadores que des de Viena va influenciar en la moda, gràcies a les pintures de Klimt.
Els socialisme utòpic i l’amor per la natura de William Morris, que el convertiren en un dels líders espirituals del ressorgiment de l’artesania i l’estimació per la vida rural, havíen quedat ja lluny. El seu menyspreu envers les grans ciutats, les innovacions del capitalisme i la classe mitjana crearen un estil de vida i una estètica molt allunyada. Els membres dels Arts and Crafts consideraven l’activitat artesanal superior a l’alienada divisió del treball. Tot i les seves aspiracions d’organització artesanal del treball, no ho aconseguí i la realitat econòmica i comercial l’obligà a practicar la divisió del treball com qualsevol altra fabricant de l’època.
Simbolisme
Per posar una data a aquest moviment direm l’any 1881 a le Chat Noir, que va dominar el món de les arts en cornvertir-se en un lloc de creació i vanguarda. Un lloc mític que va passar a la història per ser el primer cabaret literari, artístic i musical de Paris i dels més importants d’Europa. Un punt de trobada d’escriptors, poetes, músics i pintors al encara llunyà barri de Montmartre. S’acaba amb la visió mercantilista de la civilització de finals de segle i es superposa a altres visions anomenades Mal-du-Siècle que també tenen Paris com a centre. En el Fin-de-Siècle hi ha una recreació decadent, un tedi existencial, una insatisfacció permanent, molt desencís i força introspecció; amb tots aquests components es preveu ja la gestació de les properes avantguardes. El Simbolisme no va ser mai un estil unitari, per aquest motiu es fa molt difícil definir-lo d’una manera general, perquè es nodreix d’ un estat d’ànim primer individual, i desprès col·lectiu.
Wagner havia reformulat alguns conceptes de l’art i molt poetes joves s’hi sentien certament fascinats. Des de Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé ja es volien explicar estats d’ànim, com Gauguin i Van Gogh ho feien dels aspectes musicals de l’art o de les qualitats simbòliques dels colors.
A cafès literaris com el Voltaire es comença a coure el Simbolisme literari, i un tal dia de 1891 en el comiat a Gauguin en el seu primer viatge a Oceania, es fan uns brindis, a mans de Mallarmé, que la revista Mercure de France publicarà per les actituts que desmostraven. Apareixen moltes revistes on es parla dels poetes maleïts, que són els que més valoren els simbolistes i els seus coetanis decadentistes. El resultat és críptic perquè defensen el misteri de la vaguetat. Naturalment era un moviment molt elitista, tot i que el que rebutjava era la diferència de classes a les que estava portant la industrialització. Però mai ho va fer des d’una consciència política, sinó des d’una mirada molt introspectiva. El 1892 una de les exposicions que es van fer va ser la de la Rose-Croix on hi van anar Santiago Rusiñol i Ramon Casas, els va sorprendre prou com perquè el primer s’hi adherís. Es rebutgen els naturalismes anteriors, literaris i artístics, històrics i es va el més lluny possible de l’academicisme. Arribarà a Londres, Viena, Praga… amb un intent apocalíptic i anti-positivista de la vida, que deixa pas a les forces instintives, en fí, a l’extravagància.
Amb el simbolisme neix la Femme fatale molt descrita a la literatura anterior, des de Baudelaire i Poe. Mirant directament a la burgesa que es comença a alliberar, o als moviments de les dones pels seus drets. El socialisme utòpic defensava el matrimoni per amor, no per conveniència. I la literatura europea ho comença a fer evident amb personatges femenins que manifesten el malestar per la falta d’amor o per trobar-lo fora del matrimoni, amb els problemes de consciència i socials que això comportaria. El simbolisme és un moviment que busca la inquietud, l’abisme, l’irracional i la perversió, el seu món oníric arriba molt més lluny del seu antecessor romàntic. Es un moviment obertament misogin.
Teatre, Actrius: Sarah Bernhardt
La simplicitat en la indumentària masculina ja es dona durant la segona meitat del segle XIX, fet que a Anglaterra es resol amb el Country Style, perquè els britànics no deixen el camp per anar a les ciutats, al contrari van a ciutat de forma extraordinària. Baudelaire va posar de moda la imatge del Flaneur que la fa servir per a caracteritzar l’artista amb esperit independent, apassionat, imparcial. Es relaciona amb la figura del dandy, el final de segle i l’esteticisme anglès.
Amb aquest sentit de l’art global interdisciplinari, hi ha canvis importants també a nivell escènic. Les grans avingudes multipliquen les ofertes d’oci. El segle XVIII el monopoli era del teatre per llei, la Comédie i l’Opéra on no es podia parlar, i així neix la pantomima. A finals del XIX es proclama la llibertat de teatre, comença el teatre de boulevard, els espectacles populars: les operetes i els vodevils, la dona hi comença a anar i s’alternen amb el teatre i l’opera oficials.
Fins ben entrat el segle XIX la figura de l’actriu era pejorativa, era més valorada pels seus affairs que pel seu talent. Un model és la Nana de Zola. Els actors dels teatres oficials s’havien de portar el vestuari, d’aquí que les actrius són econòmicament depenents dels admiradors masculins. Al 1900 la varietat d’espectacles és total i la dona burgesa es vol identificar amb la que hi ha dalt de l’escenari, ja ha canviat la imatge de l’actriu, que ja té pressupost de vestuari a la Comédie. A finals del XIX han crescut els estudis fotogràfics: la foto, la postal, les targetes de visita es fan molt populars i es converteixen en motiu de regal. Així la difusió de la imatge de l’actriu com una nova icona de vida ideal, ja dignificada, són models publicitàries i a imitar, es vol conèixer la seva vida privada, són ja les stars. Firmen contractes exclusius amb fotògrafs i modistes, per tant les cases d’alta costura que sorgeixen ja tenen com a models a actrius valorades pel públic.
Sara Bernhardt es sacralitza gràcies al fotògraf Nadar. Ella imposa nous gustos estètics en el vestuari i l’escenografia. Te una important biblioteca personal d’història del teatre i li preocupa la veracitat. El 1893 gràcies a diferents mecenes dirigeix al Thétre de la Rennaissance incloent l’Art Nouveau a l’escenografia i al vestuari. Ella mateixa farà de mecenes de Mucha i posa en contacte a artistes de diferents disciplines: Fouquet (joier) al mateix Mucha, a Lalique (joier i vidrier).
En aquest moment apareix la ballarina Loïe Fuller (americana) que inventa la dansa de la serpentina el 1892 a Nova York. A Paris va estar 10 anys entre el Ballet de l’Opéra i el Folies Bergère, molt implicada en el canvi de la dansa clàssica i també posa en relació a diferents personatges de la vida cultural i pública del moment. La seva dansa busca l’espontaneïtat en la coreografia, molt interessada en el contacte amb la natura, amb la Grècia clàssica i amb els avenços científics, i tot això ho vol portar a l’escena i al cinema. Es totalment autodidacta i coneix a Edison i Curie. Fa patents de sistemes escenogràfics. Isadora Duncan és deixeble seva i ja ensenya el cós.
Aquest 1900 Europeu serà l’inici de potents moviments a cavall dels enormes, a vegades sobtats, canvis que farà la societat: La 1a guerra mundial, La caiguda de vells imperis, La revolució russa, el Crac del 29, La 2a guerra mundial, l’Holocaust, i tot el que seguirà marcaran nous paradigmes en les relacions entre els països i les persones, sense aclarir si hauran servit d’alguna cosa. Sembla que no.
Categories
Arts plàstiques Viatges i itineraris
Paris 1900 (I)
Post author Per Mercè Bausili
Post date 18 Març 2020
Sense comentaris a Paris 1900 (I)
Aquest és un molt breu resum d’un curs que vaig rebre l’any 2018, amb el mateix títol, dins del programa de Gaudir UB.
La ciutat moderna
Una de les primeres transformacions que es dona és la de Notre Dame. Després de la Revolució Francesa, la catedral va ser robada, saquejada i mutilada. Amb l’adveniment de l’Imperi Napoleònic (el mateix Napoleó es va coronar Emperador allà) es va produir un moviment per fer resorgir l’antic esplendor de la catedral perquè a l’època romàntica la catedral es va apreciar amb uns altres ulls. Sota aquesta nova llum s’inicia un programa de restauració de la catedral al 1844, liderat pels arquitectes Eugène Viollet-le-Duc i Jean-Baptiste-Antoine Lassus, que es va allargar durant vint-i-tres anys.
El Neoclassicisme de Napoleó i els pintors al servei de l’Imperi cauran en devallada. Perquè l’Impressionisme i el Realisme també són moviments literaris i les revistes i els diaris són propagadors de les noves tendències artístiques. Recordem que a finals del XIX la novel·la a França és de consum tan popular que el paper amb el qual s’editen cada cop escasseja més, i es torna més fràgil. Són alguns dels precedents, però també molt important ho és que per primer cop es desmarca de Roma i de l’Academia, i s’erigeix en capital de la modernitat. Hi tenen molt a veure l’experimentació que es feia als Salons oficials anualment, on apareix la figura del crític d’art que fa de pont entre l’artista o els seu mecenes i els clients. Els Salons són molt àgils en la seva preparació i es faran molts anys. Els artistes ja van a Paris en lloc de Roma: Casas, Russinyol, Picasso, Utrillo, i Montmartre es converteix en un lloc d’oci que també desenvolupa una arquitectura pròpia.
La Revolució Industrial serà motor econòmic, la burgesia, la nova classe social enriquida per la indústria, que té la necessitat d’edificis moderns amb ornamentació rica i luxosa, i això transformarà la ciutat amb establiments diversos, un mobiliari urbà… El context històric està marcat efectivament per la revolució industrial. Hi ha nous rics que volen competir, per demostrar el que tenen a l’aristocràcia de sempre. Així en resulten edificis luxosos, la moda, la joieria, l’art en general i espais d’oci que proliferen també amb l’electricitat. La diferència amb l’art vigent és que partien de l’historicisme, calia recuperar el passat, i així cada país fa el seu, te un segell propi. Amb la modernitat deixen aquest historicisme i es centren amb la natura, comencen a descomposar la forma, com fent un anàlisis botànic, la influència nova del Japó, i en general de les arts de països “exòtics” promou una creativitat amb la línia corba, perquè la natura és inesgotable. El coup de fouet serà la nova línia i els motius florals el repertori més extens.
Hotel Tassel,Victor Horta, Brussel·les – Vitrall de Jacques Grüber, Nancy
Londres, 1851
Fou la Primera Exposició Universal del món. En plena era victoriana i amb l’objectiu: demostrar la supremacia d’Anglaterra com el país capdavanter de la indústria en el món. Va ser una experiència en tots els sectors de la metal·lúrgia, tèxtil, mecànica i transport ferroviari, i en la qual s’hi va implicar personalment el rei Albert de Saxònia-Coburg Gotha, el marit de la Reina Victòria.
Crystal Palace (1850-1851) de Joseph Paxton
Ubicació: Hyde Park (Londres)
Ferro: començat a utilitzar en la construcció des del segle XVIII: ponts metàl·lics.
Vidre: novetat. A partir de la segona meitat del segle XIX es va utilitzar en les estacions de
ferrocarril.
EXPOSICIONS UNIVERSALS
• Londres: 1851, 1862
• París: 1855, 1867, 1878, 1889, 1900…
• Viena: 1873
• Filadèlfia: 1876
• Sidney: 1879
• Melbourne: 1880
• Amsterdam: 1883
• Anvers: 1885
• Barcelona: 1888
• Chicago: 1893
Paris, 1889
Exposició 1889
Efectivament les Exposicions Universals esdevindran els grans aparadors i es posaran cada cop més reptes: la torre Eiffel n’és un, que va tenir molts detractors, un d’ells Émile Zola. Va ser l’edifci més alt del món fins la construcció de l’Empire State. Eiffel inicia la Torre el 28 de gener de 1887 i la finalitza el 31 març 1889. Alçada: 324 m. Pes total: 10.100 tones. Hi viu a dins i rep moltes visites de científics, entre ells la d’Edison. Persones com ells seran un gran exponent de la Revolució Industrial, en el seu desenvolupament i la fe en el coneixement científic, que engloba, simbolitza i inicia la mirada de l’ésser humà cap al progrés i la modernitat. Aquestes grans manifestacions es promouen amb la intenció de reunir en una única ciutat la representació de diferents països: a nivell científic, tècnic, industrial i artístic.
Paris, 1900
Exposició 1900
Cotxes, estacions de tren, properes a les exposicions universals, metro. Samuel Bing posa un stand, n’hi diu Art Décoratif, amb una cinta mòbil que transportava els visitants, Picasso i Casas en van ser dos. Els estats feien concursos previs per escollir quins artistes hi enviaven, l’art es fa oficial i els artistes tenen una plataforma que els permet seguir desprès.
El Metro de Paris crea 6 línies de 1900 a 1911. La primera és de 1863, tot i que la primera al món és la de Londres, i desprès Chicago. Concursos per fer un Métropolitain molt modern. Apareix Héctor Guimard que crea un estil propi amb moltes innovacions tècniques i estètiques alhora. 167 entrades de metro, crea una tendència a tot Europa, Viena ho copia. En aquests moments en queden 88 actualment a Paris, que mantenen el nom de l’arquitecte en un lloc visible. Va arribar a crear una empresa de mòdul de ferro en sèrie, per fer balcons, baranes, fanals, bancs. Era combinar la tècnica amb l’estètica, sempre amb formes ondulades, arrodonides properes a la natura. Es la funcionalitat de l’estètica. L’electricitat hi encaix, i s’exporta als USA i a Mèxic. El 1880 hi ha els primers banys públics a Londres i el 1905 al costat de la Madéleine. La ciutat ja comença a tenir serveis públics i d’higiene.
Traçat de metro
Model d’estació àmpliament difós
La Parisienne : una dependenta de 120 anys neix a l’Exposició de 1900. I desenvolupa un arquetip de ciutat, de dona, de societat.
El 14 d’abril de 1900, el president Emile Loubet és el primer a passar per sota les seves faldilles. Després, durant 212 dies de bogeria, 50 milions de pretendents i envejosos. La Parisienne és una estàtua i es deu al martell de Paul Moreau-Vauthier. Vesteix un sortida de ball blau de Paquin House. Es va instal·lar damunt de la porta monumental de l’Exposició Universal.
Aquest pavelló parisenc, avui destruït, i la dona Parisienne és el primer que considerem entre els plaers i les novetats del segle que arriba. La seva modernitat alimenta tots els debats. La seva nova toilette en particular. No es desvia massa dels cànons? Aquí el clàssic drapejat a l’antiga ja està emmagatzemat en els armaris de la història. Amb ella, és tot l’esperit francès que encarna i triomfa. El seu missatge? És aquí, en aquests bancs del Sena, on pren tanta importància la moda, aquesta quinta essència inefable de la civilització.
Entre els estands de l’exposició, la popular revista de moda victoriana La Mode Illustrée ofereix un número per fer a casa el vestit de la figura. El chic parisenc és així -almenys vol fer-ho creure- a l’abast de totes les carteres. L’estereotip neix sota el pretext de no ofendre a les nacions autocràtiques convidades i anuncia un futur galant.
Per descomptat, aquest naixement va ser precedit per una gestació. Les cases de moda del carrer de la Paix ja van atraure un món cosmopolita i ric, que van imitar les noies. És l’últim, semi-elegante, mig descarades, com ara la duquessa de Guermantes que, amb els mitjans dels mil·lionaris del districte, d’aquesta Nova Europa, que va crear aquest “el que els provincians mai tindran”. La cristal·lització d’aquesta encantadora fantasia que arribaria de nou a la Belle Epoque es va gestar durant part del segle XIX. Des de Balzac, bàsicament. Aquest moviment va ser ajudat per artistes com Achille Deveria, Jean Béraud, Antonio de La Gandara o Henri Boutet. Per descomptat, els diaris també van col·laborar, aprofitant la vena. Revistes com Femina o Les Modes descriuen com a personatge d’aventures aquesta silueta de ritme viu, seductora, inseparable del paisatge de la capital, especialment els Grands Boulevards. Els seus lectors segueixen “Nos Parisiennes en voiture”, “La Parisienne et le Métropolitain” o “La Parisienne au Grand-Prix” …
Arsène Houssaye,
“Quelques opinions avancées sur la Parisienne”
És una època d’extraordinària fascinació pels sentits, el París de finals de segle XIX va ser testimoni de la florida d’un fenomen conegut com “sinestèsia”, literalment “sensació conjunta”. Pintors, músics, poetes, dramaturgs i fins i tot creadors de perfums, van assumir per les seves disciplines qualitats específiques d’esferes artístiques alienes amb la intenció d’aconseguir, per exemple, una pintura musical o una música conformada amb paraules.
Jocs Olímpics de Paris de 1900
El Govern francès no els va recolzar, per això van tenir lloc en el marc de l’Exposició Universal, i per aquest motiu van durar més de cinc mesos, de l’14 de maig a el 28 d’octubre sent, per tant, l’edició olímpica més llarga. L’exigència de fer-lo coincidir amb l’Exposició Universal per atraure més públic, va fer que el programa “esportiu” inclogués modalitats que no ho eren massa. El caos era tal que molts participants no van ser conscients que estaven participant en uns Jocs, sinó actuant en exhibicions dins de l’Exposició Universal.
Van participar únicament 24 països, amb 22 dones i 975 homes
Importants també aquests enllaços
http://parismuseescollections.paris.fr/es/parcours-thematiques/paris-en-el-1900
http://www.expositions-universelles.fr/1900-porte-binet.html
https://en.wikipedia.org/wiki/La_Parisienne_(Renoir_painting)
http://www.arthurchandler.com/paris-1900-exposition/
Categories
Arts plàstiques Cinema i sèries Llibres Música
El Glamour, l’estètica d’entreguerres (i II)
Post author Per Mercè Bausili
Post date 14 Març 2020
6 comentaris a El Glamour, l’estètica d’entreguerres (i II)
Desprès del crack del 29, que empobrirà no només l’economia dels americans sinó també la de tot occident, perdurarien les línies estètiques amb les quals, com ja hem dit, l’art decó havia iniciat la segona dècada del segle XX i impregnat l’arquitectura, el disseny i la moda atorgant-los al mateix temps elegància i avantguarda. La minoritària societat urbana benestant havia pogut incloure en el seu dia a dia l’atreviment d’unes formes certament provocatives, que no per això deixaven de ser altament sofisticades. Coco Chanel, Cecil Beaton, tant des de la vessant de dissenyador com la de fotògraf, i posteriorment Balenciaga en van ser els artífexs juntament amb una gran quantitat d’excel·lents modistos dels grans estudis de Hollywood. Aquesta segona incorporació també va ser nomès per a aquells pocs supervivents de la desfeta econòmica americana, i fou el cinema qui s’encarregà que el somni arribés a tothom, ensenyant la cara més amable de la vida, produint nombroses comèdies d’amor i luxe, de telèfon blanc, drames passionals, grans adaptacions literàries, l’inquietant cinema negre o el cinema d’evasió, els guions del qual sempre propugnaven l’esforç individual com la millor arma per aconseguir l’èxit. Va ser el moment de la “new deal” i el cinema havia d’encoratjar i no deixar que s’esfumés l’ideal del somni americà, atrets pel qual havien arribat i seguirien arribant importants contingents d’immigrants d’arreu.
Així arribem a un intent de descriure el que s’ha batejat com el cinema amb “glamour”, on l’aparença ho és tot, l’estètica de finals dels 20 i dels 30 i desprès els 40, que tindrà una influència molt forta en la població, encara més de la que havia tingut durant la década anterior. De manera molt general direm que el dels 30 i el dels 40 és un cinema urbà i en blanc i negre, perquè els personatges viuen a les grans ciutats rodejats d’uns dissenys i uns ambients que en els contrastos dels blancs, negres i grisos tenen el seu millor aliat. La tècnica cinematogràfica i la fotografia havien experimentat un impuls important i així es veia en els productes finals. Les pel·lícules tenien una qualitat estètica molt més elevada. Els vestuaris, els pentinats i els maquillatges sabien encara combinar les moltes rectes amb les escasses corbes, tal com ho feien les sanefes decó.
El cinema és un gran propagador de la moda i de la manera de viure d’aquests anys 30 i 40, tal com ho venien fent també revistes com Vogue i Life, respectivament. Els vestits jaquetes creuats i amb grans muscleres tant per a ells com per a elles, destil·laven una masculinització quasi militar heretada dels dissenys alemanys de l’època, que alhora marcaven la figura femenina amb cintures molt cenyides; els pantalons masculins i femenins alts de cintura amb grans pinces dibuixaven unes esveltes siluetes i un harmoniós caminar; la indumentària masculina tendeix a la naturalitat i a l’aparença esportiva, que els galans del cinema van exportar; s’utilitzen teles de colors vius (negre, beig, verd i blau), de ratlles o de quadres Príncep de Gal·les (va ser aquest qui les va posar de moda); els abrics es tornen amples com les “trinxeres”, que es segueixen portant des del final del la I Guerra; cabells femenins mitjanament llargs ondulats, discretament al costat o amb grans recollits; homes engominats i amb decidides clenxes; la indumentària femenina retorna la cintura al seu lloc natural i defineix bé la forma del bust; la faldilla s’allarga i s’estreny fins arribar a la forma tub; per a les dones el negre és predominant, alternat amb colors sempre pàl·lids; un altre cop fou Coco Chanel qui el va introduir, aixi com l’ús del gènere de punt i els pantalons. Filtres i maquillatges per aconseguir cares de cera on el més rellevant sempre eren uns prominents i ben dibuixats llavis; barrets masculins d’ala ampla i flexible, i femenins de petites dimensions com a colofó. Tant si es tracta d’una pel·lícula de cinema negre, on la fotografia esdevé tant important que el gènere sobrepassarà els anys 50 mantenint la mateixa estètica, com d’una comèdia clàssica, “l’attrezzo” i els “sets” seran tan acurats com glamourosos es presenten els protagonistes. Per no parlar dels grans musicals, els de la MGM en particular, on els vestuaris dels ballarins semblaven estar fets al laboratori per tal d’aconseguir aquell caient que quasi bé permetia volar a la protagonista. Recordar sempre que el musical cinematogràfic és una rèplica de Broadway, que havia estat, seria i serà la gran cantera d’autors, compositors, actors i actrius.
Estem parlant sempre d’una estètica, i no ens fixem amb els arguments, els guions, etc…, perquè el glamour és bàsicament una estètica, la que imperava en aquells moments, la qual per “necessitats del guió” es va emprar decididament per aixecar la moral del públic, d’aquell que volia creure amb el “american dream”, un públic que al mateix temps la consumia i la demanava, i també va servir per assegurar l’èxit d’una indústria. Recordem la importància que adquireix la fotografia fixa de reportatge i també com a vehicle de difusió i publicitat. Els grans fotògrafs, també els d’estudi, són els artífexs d’aquesta estètica, i les grans productores tenien en ells els vertaders creadors “d’estrelles”. El que amagava el “glamour” era el producte d’un moment pol·lític molt concret i d’una indústria molt poderosa. Van ser ells que, com ja s’ha dit, en el camp de la moda es van apropiar de l’estètica desenvolupada per Coco Chanel, i la van fer popular als USA fins a ser l’icona de la indumentària de Hollywood. La dona que va seguir fent el canvi en la indumentària femenina que s’havia iniciat als anys 20, de tal manera que la podem considerar el símbol d’una època “moderna”
Val a dir que l’elegància que destil·len les formes del cinema d’aquests anys ens permet encara avui veure les pel·lícules sentint-nos contemporanis en els gustos, això només passa amb allò que el temps li ha atorgat la categoria de clàssic. Només que per aquesta raó no s’hauria de posar color a les pel·lícules en blanc i negre. L’adveniment del color, com al seu dia va representar el sonor, marca una nova època, com el tractament d’imatges per ordinador n’està configurant una altra als nostres dies, però aquesta no és una raó que ens pugui permetre alterar el procès creatiu dels altres, molts d’ells mestres de les generacions posteriors.
Ens podríem preguntar si va existir un glamour europeu. Amb les característiques que coneixem l’americà, rotundament no, tot i que de la influència que aquelles dues dècades van exercir sobre el vell continent encara n’estem vivint ara. Europa s’estava preparant per a una guerra, i l’estètica que arribava a travès del cinema de Hollywood es consumia, però els creadors el passaven pels filtres d’una avantguarda molt més intel·lectual. El que més s’estimava dels ianquis era el jazz, (recordem el que va suposar ja als anys 20 a França el fenòmen Josephine Baker), la música de les grans orquestres de l’era del swing, la música amèricana per excel·lència, que omplia les sales de ball. Com veiem del que sí els americans van ser originals creadors va ser de la revolució musical que va representar el jazz, amb tota la seva evolució, i de la seva incorporació a la vida quotidiana de tota la població. Pel·lícules com Radio days (1987) de Woody Allen ens ensenya cóm la música entre a les cases a través de la ràdio, fet que va desenvolupar una indústria discogràfica que aglutinaria des dels pioners fins a la formació de les big bands i l’aparició posterior de grans solistes i grups els 30’s i 40’s, i sota la influència dels quals encara s’hi acomoda molta de la música actual. També, i com hem vist, el gust pel teatre musical, que avui Broadway segueix enriquint, el cinema el va fer seu com un dels vehicles més eficaços per a l’evasió.
També la gran literatura més compromesa i innovadora de certs escriptors, en contraposició al cinema d’evasió. Ells també havien begut de la literatura europea, victoriana i post victoriana, de l’expressionisme alemany i de les avantguardes franceses. Nova York era la seu dels literats, de les grans editorials com Scribner i de les tertúlies organitzades, entre altres, per Dorothy Parker. Amèrica també va ser literàriament “retratada” des de moltes i diverses visions, les que tenien, per citar-ne uns pocs, Dos Passos, Steinbeck, O’Neill, Scott Fitzgerald, Faulkner o Hemingway, totes elles dibuixades des d’angles prou diferents. Aquestes figures formen un gruix preceptor de la novel·la americana actual, i es poden considerar tots ells membres del que s’anomena la Gran Novel·la Americana GNA. Van ser també el propis americans que van visitar i descriure Europa sota els efectes de la seva particular visió. Recordem la importància de personatges com Gertrude Stein, que en el seu pas per Europa va esdevenir una gran coneixedora de les avanguardes artístiques i literàries i una important col·leccionista d’art.
John Dos Passos – August Strindberg – Eugene O’Neill – F. Scott Fitzgerald – William Faulkner – Ernest Hemingway – Gertrude Stein
L’estètica que he intentat descriure, la que el cinema dels anys 30 i principis dels 40 va escampar per tot el món occidental i que va batejar com glamour no hauria de ser extrapolada a la contemporaneïtat. Sinònim d’elegància sí, però sempre acompanyada de misteri, de sofisticació, de sensualitat atrapada sota un fred distanciament i molt sovint andrògina.
El final de la 2a Guerra Mundial dibuixa uns altres mapes al món occidental, i amb ells noves maneres d’entendre’l. Passada una primera eufòria triomfalista, el cinema americà, més tímidament que ho faria l’europeu que vivia sota els efectes de la reconstrucció física i moral, pensem en el neorrealisme italià, aposta per temes força més compromesos: conflictes generacionals, polítics, sexuals i sindicals, s’interessa pel món rural, i els actors i actrius hauran d’interioritzar una sèrie de personatges, dels quals el menys important serà l’aspecte estètic, sinó l’autenticitat dramàtica amb la qual els sàpiguen vestir. La literatura s’escriu segons des d’on t’ha deixat el final de la guerra i el principi de la guerra freda. La recuperació econòmica, l’utilitarisme i el consum propicien dissenys molt utilitaris, en la roba també, el pantaló femení és un èxit i la comoditat intenta imposar-se, no sense algunes esclavituds encara. Les grans orquestres s’estan acabant, perquè la manutenció és massa cara i s’afiancen els vells i nous crooners, les solistes i els quartets. Europa ja comença a ser un mirall de la “cultura”americana, amb resistències militants franceses i italianes. El rock’d roll està a les portes, i amb ell un nou paradigma.
Per acabar, he recollit de la revista Sapiens totes les nombroses etiquetes sota el títol període d’entreguerres. I també he fet una llista a Filmaffinity, que recull majoritàriament pel·lícules de cinema, i alguna sèrie, que expliquen algun aspecte de l’època. He intentat evitar les que són eminenment bèliques. La bibliografia pot ser tant extensa, que si algú desitja alguna referència sobre un tema concret, gustosament li oferiré.
Categories
Arts plàstiques Cinema i sèries Llibres Música
El Glamour, l’estètica d’entreguerres (I)
Post author Per Mercè Bausili
Post date 13 Març 2020
6 comentaris a El Glamour, l’estètica d’entreguerres (I)
Ja fa uns anys vam celebrar el centenari del naixement del cinema. Les celebracions van ser multitudinàries i arreu, perquè el cinema ha estat i és un art majoritàriament adreçat al públic més ampli. Controvertit i aplaudit, d’entreteniment o reflexiu, el gènere cinematogràfic ha acompanyat milions de persones durant els darrers cent anys, els ha commogut, els ha fet riure; ha servit per explicar els canvis que el món experimentava i s’ha atrevit a jutjar-los.
També feia cent anys que havien nascut alguns dels homes i dones que amb el temps construirien una tipologia de personatges absolutament idonis per transmetre als espectadors, allò que la indústria que anava prenent cos sabia què volien veure als cinemes: els més grans ideals, les més baixes passions: la vida, en definitiva. Aquests actors i actrius van conformar durant els anys 30 i 40 un planter de “professionals” indispensables. Ells van apropiar-se de tants i tants personatges, propers i llunyans; van entrar a formar part de la vida quotidiana dels espectadors, i van ser àmpliament imitats. Fins i tot van apropiar-se de quelcom que qualsevol actor o actriu inútilment enveja i persegueix avui: el glamour. Inútilment perquè el glamour és un concepte intrínsecament cinematogràfic, i, de la manera com ens l’ha presentat el cinema, pertany a aquell moment concret i a les seves circumstàncies, i allà l’hauríem de deixar.
Amb la mort de la reina Victòria el 1901 acabava un regnat tan llarg i tan ple d’esdeveniments, que juntament amb la mentalitat característica de l’època han donat com a resultat que hom parli d’Era Victoriana per a referir-se a aquest període. La qui fou reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i emperadriu de l’Índia havia estat 64 anys al tron. La literatura empren una carrera brillant, sovint per denunciar els excessos d’una industrialització salvatge.
Treball femení a l’nterior d’una fàbrica
Fotografia d’Oscar Wilde
Les característiques que havien dibuixat una societat molt concreta es van veure rellevades, entre altres, per un increment del desenvolupament tecnològic que va donar a la vida quotidiana, entre altres aspectes, un nou sentit del temps. L’electricitat, els avions i el telèfon n’eren unes de les causes. Desprès de la 1a Guerra Mundial es va viure un canvi dràstic en les formes de vida i en el sistema de valors. Els vells imperis desapareixien i nous estats es formaven a Europa, i d’altra banda els Estats Units d’Amèrica començaven a tenir una influència creixent en el vell continent. Un exemple molt important serà que les dones no volen tornar a fer només les feines de la casa. Durant els anys de guerra elles havien tirat endavant les fàbriques, les oficines, i no cal dir les escoles i hospitals. Allò que anys abans havien demanat les sufragistes, la guerra ho havia precipitat com una emèrgència.
Com a punt de referència del disseny despuntava, en general, Berlin, i de la moda, en particular, Paris. El 1925 aquesta ciutat va celebrar l’“Exposition Internationale des Arts Decoratifs et Industriels Modernes” la qual va actuar com una vertadera caixa de sorpreses i de ressonància, tant pels dissenys que s’hi van presentar com pel ressó que van tenir dins la societat industrial occidental. Entre les dues grans guerres la força del disseny es pot considerar incomparable a la de qualsevol altre període. Va embolcallar tots els moviments artístics i es va desenvolupar en directa resposta als canvis científics i tecnològics, socials i polítics del recent estrenat segle XX, i es concreta en el que avui entenem per “art modern”. Un art que fa de l’experimentació la seva raó de ser, en front de l’academicisme imperant a Europa fins a finals del s. XIX. Ja no es vol imitar la Natura sinó interpretar-la amb nous punts de vista. El naixement de la fotografia els havia pres el relleu.
L’Art Decó, terme emprat segons la terminologia de “art deco(ratif)”, neix exactament com un art decoratiu que tant es va emprar en la construcció d’edificis, com en el disseny industrial, les arts aplicades i la moda. Colors vius, però austers i formes decididament geomètriques van influenciar l’arquitectura, el mobiliari, la indumentària, etc. Tot era geomètric i cúbic; els contrastos de colors tenien una paleta molt àmplia: des del blanc i el negre fins els cromats i els blaus cobalt. Als edificis, la pedra llisa i el metall s’utilitzaven per donar un toc ornamental i aerodinàmic. Les cortines, els murals, els miralls, els mobles, en general, tenien els mateixos dissenys que els propis edificis, i aquests al mateix temps estaven adornats amb materials propis de la decoració d’interiors. Les influències són múltiples i diverses, perquè Europa estava vivint un moment cultural i estètic molt dinàmic i provocador. Des de la Bauhaus i el cubisme, el futurisme, l’expressionisme i el constructivisme, els coneguts com a ismes, fins els recents descobriments de l’art egipci i asteca. Aquest gust per altres cultures també va ser alimentat per personatges com Diaghilev i els Ballets russos que van viatjar per Europa i Nova York, i van donar a conèixer altres estètiques molt properes al món eslau i oriental. Com cap altre moviment artístic anterior o posterior, l’art decó va esdevenir un fenòmen del disseny industrial, que va deixar la seva empremta en tots els atuells de la vida quotidiana.
Imatges: Bauhaus, Picasso, Futurisme italià, E. Munch, Constructivisme rus, Ballets Russos
Als EUA hi ha ciutats on l’arquitectura (gratacels) i els dissenys d’interiors de l’art decó han deixat un important patrimoni: Nova York i Chicago, en serien un exemple explicable per la gran febre constructora que vivien. I a la vella Europa ciutats com Berlín, Brussel·les, Viena o Praga també amb una tradició arquitectònica pròpia i sensibles al món del disseny, en serien un altre, potser perquè van ser molt potents amb el seu propi Modernisme, també ho van ser per sortir-ne. Proposem donar una ullada als posters de Cassandre, als interiors de Donald Deskey, als mobles de Gilbert Rohde, a les ràdios de baquelita (material precursor del plàstic i descobert per Leo Hendrick Baekeland), als vestits del pioner Paul Poiret, als sets cinematogràfics de Cedric Gibbons, que va dissenyar l’estatueta de l’Oscar, a les fotografies de George Hurrell, a les coreografies dels musicals de Busby Berkeley, als canvis en el disseny gràfic, als dissenys d’Erte i René Lalique. Aquí us deixo una pàgina on hi trobareu diferents articles sobre l’estil del que estem parlant i que inundarà la modernitat que provoca. Aquí us presento una cronologia útil perquè és una època molt transversal en tots els sentits.
I no oblidem que el 1923 es fan les primeres gravacions comercials de jazz, una música que ja portava un recorregut a la ciutat de Nova Orleans com a conseqüència del treball a les moltíssimes plantacions de Louisiana, a les marching bands dels seus carrers, als mistrels shows dels seus locals i al ragtime que sonava als pianos.
Il·lustració de la Laura Plantation a Louisiana
Fotografia Mercè Bausili
En la indumentària dels anys 20, per posar l’exemple necessari pel que representarà posteriorment el “glamour” dels anys 30 i 40, els creadors de moda segueixen les directrius de l’art decó: del cubisme: els dibuixos geomètrics de les tel·les; de l’art egipci: la decoració i els brodats (d’aquella època data el descobriment de la tomba de Tutankhamon). La industrialització ha perfeccionat els mitjans de producció i com a conseqüència s’obtenen nous teixits i productes indumentaris de bona qualitat i de preu més assequible. Cal que citem a Sonia Delaunay com una de les més importants dissenyadores del moment. Aquesta producció presenta una forta tendència a treballar per a les classes mitjanes acomodades, pel fet que és més rendible produir de mitjana qualitat, però a més gran escala.
Vestits dissenyats per la pintora Sonia Delaunay
Insistim que el paper de la dona canvia molt durant i després de la 1a Guerra Mundial. Amb els homes al front, han d’ocupar-se de les tasques de dins i fora de la casa. Quan ells tornen elles conserven la parcel·la de llibertat que representava haver sortit de les feines domèstiques, haver accedit al món del treball i haver aconseguit una certa independència econòmica. Les dones americanes guanyen el dret al vot el 1920 al mateix temps que el vestit femení fa un dels canvis més grans de tota la seva història amb el triomf de la línia creadora sobre la forma del cos, per tal de perseguir la comoditat que el lloc que la dona està conquerint requereix. Pensem que als anys 10 a les carreres d’Ascot una espectadora portava la primera faldilla pantaló, tot i que es considera la seva promotora la modista italiana Elsa Schiaparelli. També s’escurcen els cabells i les faldilles. Es perfecciona el maquillatge. Desapareix la cotilla i es crea una línia que aspira a la desaparició de les formes del cos femení. Això s’expressa amb el vestit camisa, que permet tota classe de moviments al cos. Tallar-se el cabell en un primer moment no va ser fàcilment acceptat, tot i que representava una recerca de comoditat i d’higiene; pensem que és la primera vegada que s’abandona el cabell llarg, sinònim de feminitat durant tant de temps, i s’insisteix en donar “forma” als cabells, la qual cosa va fer proliferar les perruqueries que tallaven a la “garçon” i que desenvolupen la “creació” del pentinat. Els salons de bellesa difonen l’ús del maquillatge, que un estil tan sofisticat com l’art decó va acceptar ràpidament, i la cosmètica va esdevenir una gran indústria fins als nostres dies. Totes les dones, però, vesteixen iguals; la diferenciació social es fa evident només en el tall i la qualitat dels teixits i dels ornaments que agosarats joiers creen a imatge de les joies egípcies o asteques. Els dibuixants de modes presenten uns vestits rectes cobrint figures esllanguides i sense formes. Es la primera vegada que la dona comença a tenir cura de la seva silueta segons marca la moda, tal i com l’entenem ara. Clar és que des de sempre el “gust” ha marcat pautes en molts dels aspectes de la vida social, i la indumentària n’ha estat un de molt important, però potser és a partir d’aquest moment que, amb la industrialització frenètica del món occidental, pren molta més força perquè també arriba a molta més gent. Pensem en un detall: els anys 20 Madame de Vionnet és la primera modista que talla les peces de roba al biaix, fet que permet canvis molt importants en els dissenys de vestuari.
Fotografia de Coco Chanel
El vestit masculí no experimenta canvis tan forts, malgrat serà la innovadora Coco Chanel qui adopta per a les dones les formes masculines, per tal de crear els vestits sastre amb els que aconseguirà la més alta simplicitat i elegància. La brusa de teles fines l’acompanya, per bé que comença a substituir-la pels suèters de punt.
Carbide and Carbon Building, Chicago
Chicago Architecture Center
Seguirem… en un Glamour (i II)
Navegació d'entrades
← Newer Posts 1 … 3 4Older Posts →
Qui som
Arts plàstiques
Bars, restaurants
Cinema i sèries
Conferències i cursos
Establiments singulars
Galeries i museus
Internet i blogs amics
Llibres
Música
Teatre
Viatges i itineraris
El racó del Pep: In memoriam
Seguiu el bloc per correu electrònic
Introduïu la vostra adreça de correu electrònic per seguir aquest bloc i rebre notificacions de les publicacions.
Adreça electrònica:
Segueix
Uneix altres 1.168 subscriptors
Entrades per mesos
Entrades per mesos Selecciona el mes Desembre 2022 Novembre 2022 Octubre 2022 Setembre 2022 Agost 2022 Juliol 2022 Juny 2022 Mai 2022 Abril 2022 Març 2022 febrer 2022 gener 2022 Desembre 2021 Novembre 2021 Octubre 2021 Setembre 2021 Agost 2021 Juliol 2021 Juny 2021 Mai 2021 Abril 2021 Març 2021 febrer 2021 gener 2021 Desembre 2020 Novembre 2020 Octubre 2020 Setembre 2020 Agost 2020 Juliol 2020 Juny 2020 Mai 2020 Abril 2020 Març 2020 febrer 2020 | 0.831261 | curate | {"ca": 0.9651807209448869, "en": 0.013491460793976506, "es": 0.008757331437527266, "it": 0.0024074582734161672, "uz": 0.00011310206653633, "pt": 0.0007432421515244543, "nn": 0.00027467644730251573, "de": 0.00014541694268956713, "fr": 0.007335476886784832, "ru": 0.00019388925691942284, "id": 0.00016157438076618572, "la": 0.00048472314229855716, "br": 0.00022620413307266, "nl": 0.00027467644730251573, "no": 0.00011310206653633, "sv": 9.694462845971142e-05} | https://gaudirlacultura.com/category/arts-plastiques/page/4/ |
vilaweb_ca_20220728_0_51405 | El príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, ha proposat l’obertura d’un complex hoteler de luxe en el mar Roig on les dones podran usar biquini en espais compartits amb homes, una decisió que ha estat considerada per molts crítics com un insult a les dones en un país en el qual no gaudeixen de drets bàsics com la llibertat de moviment o el permís per conduir.
El ressort estarà situat a la costa nord-est del país i serà ‘governat per lleis amb els estàndards internacionals’, segons ha declarat el Govern, que ha assegurat que l’espai ‘serà extremadament segur i proporcionarà protecció a tots els visitants d’acord a les millors pràctiques internacionals’.
Molts han interpretat aquestes decisions com un intent d’eliminar la religió de la política, un pas cap al laïcisme que ja havia anticipat l’ambaixador de la Unió dels Emirats Àrabs als Estats Units, Yusef al-Otaiba, qui va suggerir que l’Aràbia Saudita era el seu principal impulsor al Pròxim Orient. ‘Si preguntes a la Unió dels Emirats Àrabs, l’Aràbia Saudita, Jordània, Egipte, Bahrain com volen que sigui el Pròxim Orient en 10 anys (…) ens agradaria que fos més laic, estable, pròsper i amb Governs forts’, va declarar.
La construcció del complex turístic començarà el 2019 i una primera fase de l’obra estarà acabada per al 2022, segons ha indicat The Telegraph. En vista el 2035, les autoritats esperen poder acollir un milió de turistes a l’any. L’obertura al turisme de la costa saudita del mar Roig tracta també d’alleujar la caiguda de visitants a la zona després de l’atac del 14 de juny en un complex hoteler a Egipte. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/a-saudita-les-dones-podran-usar-biquini-en-un-nou-complex-turistic-a-larabia-saudita/ |
oscar-2201_ca_20230904_1_58060 | Carlos Callero va néixer un 12 de gener de 1956, al barri "Jacinto Vera" de la ciutat de Montevideo (Uruguai). Va estudiar i va donar classes a l'Escola Superior de la Construcció i l'Escola d'Arts i Artesanies. Al costat d'entranyables companys, en la clandestinitat, va r co-fundar del sindicat de treballadors de la Universitat del Treball de l'Uruguai (AFUTU), i va participar en la creació de la Coordinadora de Sindicats de l'Ensenyament i el Plenari Intersindical de Treballadors (després PIT-CNT). L’any 1990 va estudiar cinema, i al costat del seu cosí, Javier Comesaña, va muntar la productora ITEVÉ. Al 1996 es trasllada a Barcelona, realitza diferents treballs i anys més tard, al costat del seu bon amic Antonio Covelo, munta la productora Amiconi Continguts Audiovisuals. Fa un parell d'anys va començar un projecte anomenat "Creences", basat en la realització d'una sèrie de peces audiovisuals simples que giren al voltant de diferents opinions sobre els sistemes de creences que incideixen sobre els comportaments de la nostra actual societat. Actualment és soci de la CIC (Cooperativa Integral Catalana) i resideix en la Comunitat Ca Calçada de Girona. | 0.851832 | curate | {"ca": 1.0} | https://desorg.org/autors/callero/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_43170 | L'escriptor Mario Vargas Llosa ha convertit el seu discurs de recepció del Premi Nobel de Literatura davant l'Acadèmia sueca en un míting polític en el que no s'ha estat d'inculpar el “nacionalisme” com a “causa de les pitjors carnisseries de la història”.L'hispanoperuà, fidel al seu habitual discurs polític, ha subratllat que les pàtries “no són les banderes ni els himnes, sinó un grapat de persones i llocs que poblen els nostres records”. Sense citar una de les seves obsessions, el nacionalisme català, Vargas Llosa s'hi ha referit implícitament: “Tant de bo que els nacionalismes, plaga incurable del món modern i també a Espanya, no espatllin aquesta història feliç”.En un discurs titulat “Elogi de la lectura i la ficció”, el Nobel de Literatura ha tingut algun moment per parlar de la lectura i els llibres en la seva vida: “És la cosa més important que m'ha passat en la vida”, ha assenyalat Mario Vargas Llosa. http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/342437-vargas-llosa-converteix-en-miting-politic-el-seu-discurs-dacceptacio-del-nobel.html
Aquest és el puto sudaca que va signar el manifest en defensa del castella?Aquest és el puto sudaca que va dir que defensar l´unitat d´Espanya era una meravellosa aventura?Que potser ens fotem nosaltres amb els problems del Perú? (Gran nació, per cert)Que potser s´ha oblidat de totes les morts que va causar el nacionalisme espanyol de Franco?Que potser no sap que el seu discurs "antinacionalista" es nacionalisme espanyol en estat pur?Espero que et moris aviat, fill de la gran puta! | 0.877254 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_264829 | El Museu de les Mines ofereix al visitant l’oportunitat d’endinsar-se a les galeries de la primera planta de la mina Eugènia. La visita a la mina permet conèixer de primera mà la història de la mina Eugènia, les tècniques de treball que s’utilitzaven a les mines i les condicions de treball dels miners.
La visita a la mina sempre és guiada, i la durada és d’aproximadament 45 minuts. Cada visita admet un màxim de 30 persones.
Abans de realitzar la visita guiada a la mina és recomanable haver visitat l’exposició permanent del Museu, així com també haver vist l’audiovisual, que es projecta abans de cada visita a la mina.
La visita és apta per a tots els públics. No hi ha un mínim d’edat per poder fer la visita a la mina.
Com és una visita a la mina?
La visita és una excursió a peu que comença al bell mig de les instal·lacions de superfície de la mina, per després, accedir a la primera planta, situada a 35 metres de profunditat, a través de les escales de l’antiga sortida d’emergència de la mina. Un cop a l’interior, es fa un recorregut d’uns 700 metres per diferents galeries durant el qual es pot apreciar la riquesa mineralògica del subsòl, les tècniques de treball i la duresa de la feina dels miners. En finalitzar la visita, es torna a la superfície sense haver de pujar escales, ja que se surt directament a l’antic terrer de la mina, per després tornar tot passejant fins a les instal·lacions del Museu. La temperatura a l’interior de la mina oscil·la entre 16-18º C, durant tot l’any.
Condicions de la visita
És obligatori l’ús del casc.
La visita sempre és guiada, amb el personal del Museu.
Es permet fer fotografies (sense trípode).
No es permeten filmacions de cap mena sense autorització.
No es pot entrar ni menjar ni beguda.
No es pot fumar.
No es permet l’entrada d’animals.
Visita a la mina
Centre de documentació
La botiga del Museu
Contactar Avís Legal
Carretera de la Mina, s/n 43738 Bellmunt del Priorat (Priorat) Tels. 626 384 706 - 977 83 05 78 Fax: 977 83 00 28. [email protected] | 0.782206 | curate | {"ca": 0.938376753507014, "es": 0.02755511022044088, "no": 0.03406813627254509} | http://minesbellmunt.com/serveis/index.php?id_pagina=15 |
mc4_ca_20230418_15_455620 | Ruben Wagensberg - VilaWeb
'Fa massa temps que et trobem a faltar', carta de Ruben Wagensberg a Jordi Cuixart | 0.586468 | curate | {"de": 0.24074074074074073, "ca": 0.7592592592592593} | https://www.vilaweb.cat/autors/ruben-wagensberg/ |
macocu_ca_20230731_4_535403 | Barcelona valora ampliar les zones 30 a diversos carrers de la ciutat
Incrementen un 50 % els accidents de trànsit amb víctimes
Actualment les zones 30 ja representen la meitat dels carrers de la ciutat i, de fet, el 2007 es va establir que totes les vies amb un únic carril són zones 30. Precisament, l’Ajuntament ha presentat en diverses ocasions xifres que demostren que aquesta normativa ha rebaixat el nombre d’accidentats. La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha explicat que és una de les moltes mesures que està sobre la taula, però recorda que amb la implantació de les superilles i la pacificació de molts carrers, que han passat a tenir un sol carril, ja han augmentat les zones 30.
La DGT a favor, i el RACC amb reserves
Per la seva banda, la Direcció General de Trànsit veu amb bons ulls la mesura i creu que hi ha d’haver un canvi de paradigma. El director de la DGT, Pere Navarro, considera que s’ha de seguir la línia de Barcelona, i fer que anar a 50 km/h a la ciutat sigui una excepció. De fet, Bilbao i València ja han seguit l’exemple de Barcelona, i la darrera ha estat Madrid, que aquest mes ha aprovat aplicar-ho al 85 per cent dels seus carrers.
També ho reclamen entitats en defensa dels vianants com Catalunya Camina, que aposten especialment per la reducció de la velocitat en vies grans com la Diagonal, la Gran Via, l’avinguda Meridiana, el carrer d’Aragó i el de Balmes.
En canvi, el RACC, valora positivament l’actual limitació de velocitat de la ciutat, i assegura que “s’ha de combinar la pacificació amb la fluïdesa d’algunes vies principals”. | 0.862038 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_695314 | ARxiu TVE Catalunya - 50 anys sense el gimnasta Joaquim Blume - RTVE.es
ARxiu TVE Catalunya - 50 anys sense el gimnasta Joaquim Blume
Breu reportatge que es va emetre quan Joaquim Blume, gimnasta, va morir en un accident d'aviació, juntament amb la seva dona i diversos membres del seu equip, a l'edat de 26 anys.
El 29 d'abril s'acompleixen 50 anys de la seva mort i és per això que us volem oferir aquestes imatges que repassen la seva trajectòria com a professional de la gimnàstica. A Blume se'l pot veure actuant al Palau Municipal d'Esports de Barcelona i també a París, on va guanyar la segona copa europea. Joaquim Blume va rebre a títol pòstum la distinció del COI com a millor atleta mundial. Anualment i des del 1969, Barcelona celebra la competició "Memorial Joaquim Blume".
Totes aquestes imatges procedeixen de l'arxiu del 'No-Do' i han estat cedides per la 'Filmoteca Española'.
veure més sobre "ARxiu TVE Catalunya - 50 anys sense el gimnasta Joaquim Blume " veure menys sobre "ARxiu TVE Catalunya - 50 anys sense el gimnasta Joaquim Blume "
> ARxiu TVE Catalunya - 50 anys sense el gimnasta Joaquim Blume | 0.81854 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-tve-catalunya-50-anys-sense-gimnasta-joaquim-blume/491051/?pais=US |
mc4_ca_20230418_6_28707 | el bloc de la neus serra: EL PERDÓ ÉS LA FORMA SUBLIM DEL MENYSPREU
Davant una provocació calculada el millor és no donar resposta, perquè com va dir un savi “el perdó és la forma sublim del menyspreu”. Potser alguns es sentin decebuts, però penso que quan algú fa un escrit i li posa per títol “polèmica inútil” ja ho ha dit tot. No reproduiré l'escrit -que és fàcil de trobar- perquè tampoc mereix més difussió.
Tot i així, al voltant de la polèmica es poden fer algunes reflexions interessants. Puc dir que l’escrit en qüestió m’ha produït una profunda decepció i, fins i tot, he sentit certa compassió. Compassió no per l’autora –a qui tinc en gran estima tot i que es deixi portar per raons massa viscerals-, sinó compassió per tots nosaltres els malgratencs i malgratenques que suportem estoicament governants que lluny de pensar en els problemes de la gent i aportar solucions s’emboliquen en “polèmiques inútils”.
Precisament, l’aparició de l’escrit que parla d’una “polèmica inútil” ha coincidit aquesta setmana amb la notícia que a una localitat propera un important grup tèxtil començarà la construcció de l'edifici d'oficines que acollirà la seu mundial de la firma. Quina diferència!. Aquesta és la mena de noticia que jo voldria pel meu poble. Per això sí que val la pena que una institució faci un escrit i surti als mitjans. Però la Sra. Campoy no gasta temps per buscar empreses pel nostre poble que generin ocupació. No. Està massa enfeinada i distreta en les seves particulars “polèmiques inútils” .
A Malgrat no tenim notícies d’aquestes per publicar, ni les tindrem en molt de temps. Perquè a Malgrat tenim uns governants que dediquen els caps de setmana a fer escrits llargs, molt llargs (sembla que cal fer un escrit molt llarg per justificar allò que resulta injustificable). De fet, a Malgrat fa temps que detecto que la màxima autoritat dedica íntegrament els minuts de les seves intervencions radiofòniques a parlar de “polèmiques inútils”, de recursos contenciosos que ja són historia, a faltar el respecte a un jove regidor només perquè diu les veritats que no li agraden, a menysprear totes les propostes que se li fan arribar. Lamentablement, no he pogut escoltar-la encara parlant de res positiu, cap comentari amable sobre les propostes de l'oposició, cap projecte de futur, ni cap proposta nova.
Tot plegat em sap greu. Em produeix decepció i una profunda pena. L'única cosa positiva de l'escrit és que permeti obrir una reflexió sobre la baixa qualitat democràtica que tenim al nostre poble. Un poble on s'utilitzen diners públics per "aixafar" als altres. On els governants es distreuen en polèmiques de baix nivell. On la màxima autoritat fa comunicats menyspreant els acords de ple aprovats per la majoria. On no es cedeixen espais públics als veïns per fer simples reunions. En definitiva, un poble governat per l'autoritarisme i la caverna.
Publicat per Neus Serra a 3:10
Anònim 24 de febrer de 2012 a les 13:28
També hauries de tenir compassió per ella li tinguis estima o no. Aquesta dona ha perdut el nord i el més greu és que el seu entorn que l’hauria d’assessorar no ho fa ni li para els peus. Els regidors del PSc els hi hauria de caure la cara de vergonya que els representi.
Totes les persones que ella es pensa que li poden fer ombra ha anat per ells o les ha avorrit fins i tot dels seus. Una llarga llista de regidors i regidores del PSc ha desaparescut del mapa polític municipal perquè els hi ha fet passar canutes i tot per pura enveja.
Anònim 25 de febrer de 2012 a les 0:58
La Sra. Campoy pot publicar 1, 2 i fins a 100 escrits als mitjans, però el que va afirmar al ple està gravat en audio i és irrefutable: es va gastar aquests diners no pas per defensar als professionals o la ràdio local. Ho va fer bàsicament per raons polítiques, per aixafar l'adversari, i això em sembla prou greu. Va utilitzar barroerament el tema durant la campanya municipal fins i tot publicant comunicats al web del'Ajuntament fent acusacions als altres quan ella era la única que actuava per raons inconfessables i polítiques.
Anònim 25 de febrer de 2012 a les 1:17
ja que l’anònim de les 12:58 parla dels mitjans, Neus la ràdio municipal un tema per tocar. La ràdio ha perdut audiència, en lloc de millorar amb els canvis de fa un parell d’anys ha decaigut en picat. No ha innovat i falten programes de col•laboradors, l’estil d’ara no agrada. | 0.823064 | curate | {"ca": 0.9827188940092166, "it": 0.00967741935483871, "en": 0.0006912442396313364, "pt": 0.005299539170506912, "es": 0.0016129032258064516} | http://elblocdelaneusserra.blogspot.com/2012/02/normal-0-21-false-false-false-es-x-none.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_24132 | Amb l'entrada en vigor de l'Ordenança reguladora de l'ús de l'administració electrònica i la publicació de la Seu Electrònica, l'Ajuntament de València substituïx el seu Tauler d'Edictes físic pel accessible des de la Seu.
En este l'Ajuntament publicarà els seus edictes i anuncis oficials amb garantia d'integritat del seu contingut.
Accés al Tauler d'Edictes Electrònic
Informació addicional
Reba per correu electrònic informació sobre les convocatòries, activitats, nous servicis, etc. de l'Ajuntament de València | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_525578 | Porxos adossats - Construcció de porxo adossat
Porxo adossat i terra de fusta
Els nostres porxos de fusta massissa, en les seves parts estructurals, están formats d'una sola peça. No son varies peçes encolades com en els porxos laminats. Aquests tipus de porxos, adquireixen una aire mes autèntic i rústic, ja que amb el temps les bigues es poden guerxar, o esquerdar. Durant centenars d'anys s’han utilitzat bigues massisses per a la construcció de teulades de fusta, estructures de fusta diverses, porxos i pèrgoles. Es una manera segura i eficient de construir els porxos.
Porxo de fusta amb pilar de ferro
Porxos de fusta adossats a la façana
Porxo de fusta adossat a façana. Els porxos de fusta poden ser construits oberts a cuatre vents, o bé poden estar adossats o enganxats a una façana de casa. Els porxos o estructures de fusta que están enganxats a la façana de la casa, son una mica mes econòmics, ja que no es necesita tant de material com en els altres. En la coberta de la teulada dels porxos, hi podem posar teula americana o teula ceràmica.
Porxo de fusta amb llenyer lateral
Aquest porxo en concret, hi vam construir un petit llenyer en un lateral.
Porxo adossat amb teula ceràmica
Porxo de fusta adossat amb bigues | 0.747964 | curate | {"ca": 0.9153656532456861, "pt": 0.024650780608052588, "es": 0.0599835661462613} | https://www.rusticosona.com/porxos-adossats.html |
naciodigital_ca_20220331_0_429829 | Per destacar eixa “estima i adhesió” de les Falles al franquisme, el guardó va ser creat ex-professo per a l'ocasió. De fet, segons consta en l'acta de concessió, el 'Bunyol de Brillants' es va crear atenent amb excepcionalitat atenent la singularitat “històrica” del receptor.
La iniciativa de retirar el reconeixement al dictador ha partit de Roberto Ruiz i Antonio Parrilla Sánchez, representants d'Esquerra Unida a l'òrgan rector faller. Els dos promotors han fonamentat la seva petició en l'article 15 de la Llei de Memòria Històrica, on s'especifica que “es prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la guerra civil i de la repressió de la dictadura”. L'any 1947, cap president de Falla es va negar a la concessió del guardó al dictador. Ara, cap d'ells s'ha negat tampoc a la retirada. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/82763/falles-retiren-maxima-distincio-franco-68-anys-despres |
macocu_ca_20230731_2_103565 | Cometa 73P-C/Schwassmann-Wachmann
Image Details
Descripción:
Àger 06-11-2005 Aquest és un cometa periòdic, d'òrbita el·líptica al voltant del Sol, que es torna a veure regularment. El que fa especial aquest cometa és que s'ha partit en varios trossos i aquests altre cop fins que, actualment, se'n compten 13 i s'esperen més fragmentacions. Es preveu que varios d'aquests fragments, del que la foto ens mostra el principal, es veuran a simple vista el mes de maig (en llocs foscos). Actualment ja es veuen amb prismàtics. Els fragments estan espaiats per una zona bastant allargada del cel. El nom del cometa inclou 2 parts. La primera indica que és el cometa número 73 dels periòdics (el primer és el Halley) i que és el fragment "c". La segona part indica que va ser descobert per 2 persones a la vegada dels que es donen els seus cognoms. Moltes d'aquestes persones acostumen a ser astrònoms aficionats. Les captures estan preses cap a les 2 de la matinada (hora oficial) a 10 graus de temperatura i poca humitat. Els estels es veuen allargats ja que el seguiment s'ha fet sobre el cap del cometa que te moviment propi respecte els estels. L'allargada dels estels ens indica la distància aparent que s'ha mogut el cometa en els 8 minuts de l'exposició. Telescopi: Newton Sky-Watcher de 200mm de diàmetro a f5. Muntura Super Polaris. Skysensor 2000PC. Càmara: Starlight Xpress MX-916USB Suma de 8 imatges de 60s cada una, és a dir 8 minuts en total. PD: A vegades tinc sorpreses de com es veuen les imatges astronòmiques en altres monitors, quan en el meu es veuen en un fons perfectament negre. Espero que es vegi bé.
Discussion
Comentario:
...que aquests cossos, qu'ara mateix estan circulant per alla dalt, es puguin observar i reconeixer amb tanta precisió. felicitats, tant per la foto, com per el texte. salutacions. ramon. | 0.782041 | curate | {"de": 0.018282548476454295, "en": 0.01662049861495845, "es": 0.0371191135734072, "ca": 0.9191135734072022, "fr": 0.00554016620498615, "eo": 0.0033240997229916896} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_659545 | S'agreugen els atacs contra els representants del poble tàtar a Crimea 25/09/2014Rússia clausura la seu del consell executiu tàtar · El líder tàtar a l'exili demana a les Nacions Unides que enviïn una missió a Crimea que verifiqui la situació dels pobles autòctons · Diversos representants de pobles indígenes denuncien impediments i traves per a assistir a la Conferència de Pobles Indígenes de l'ONU El líder a l'exili del Mejlis (consell executiu) dels tàtars de Crimea, Refat Txubàrov, ha demanat a les Nacions Unides que que enviïn una missió a la península annexionada per Rússia per a comprovar la situació dels pobles indígenes. Txubàrov ho ha dit durant la Conferència dels Pobles Indígenes que té lloc aquests dies a la seu de les Nacions Unides, a Nova York. Les paraules del líder tàtar arriben després de dues setmanes en què els representants polítics dels tàtars han vist incrementada la pressió de les autoritats russes.La mostra més evident d'això -des de l'annexió de Crimea per part de Rússia el març passat- és l'assalt contra la seu del Mejlis a Crimea de la setmana passada. Segons recull Today's Zaman, policies i soldats russos van entrar a l'edifici el dia 16 i el van escorcollar durant 12 hores. Després, les autoritats judicials russes van notificar al Mejlis que l'edifici quedava clausurat. Fonts del Mejlis citades pel Moscow Times apunten que tots els béns del consell tàtar han quedat congelats.Després d'aquests incidents, el primer ministre de Crimea, Serguei Aksiónov, ha dit que el Mejlis, des d'un punt de vista legal, "no existeix" perquè mai ha estat registrat "adequadament" sota la llei russa. Aksiónov ha advertit que s'expulsarà de Crimea aquells que trenquin l'harmonia interètnica. Aquesta és l'acusació habitual que les autoritats russes fan contra els representants tàtars que rebutgen l'annexió de la península.El Mejlis era una organització legal sota la llei d'Ucraïna des de 1991. Actuava com a representant del poble tàtar de Crimea davant de les autoritats crimeanes i ucraïneses.Confisquen els passaports a dos representants tàtars D'altra banda, dos representants tàtars han denunciat que les autoritats russes han impedit la seva participació a la Conferència dels Pobles Indígenes de Nova York. Segons recull RFE/RL, a Nadir Bekirov i a Gayana Yuksel els van confiscar els seus passaports, amb la qual cosa els van impedir de sortir de Crimea cap a Kíev i volar als Estats Units.Els representants crimeans no han estat els únics a denunciar aquestes pràctiques. La representant dels samis de la península de Kola (Rússia), Valentina Sovkina, assegura que la policia russa la va aturar diverses vegades en el seu camí cap a Noruega, d'on havia d'agafar un avió cap a Nova York, també per a participar a la Conferència dels Pobles Indígenes. Sovkina va perdre l'avió, però va poder embarcar en un altre i ha pogut participar a la trobada de Nova York.Traves similars han estat denunciades per part de representants d'altres pobles indígenes del nord de Rússia. (Imatge: la seu del Mejlis / fotografia de UNPO. )NationaliaUna puta vergonya, no m'estranya que votessin majoritàriament pel no al referèndum de secessió. Tot i que no va servir de res al estar minoritzats al seu propi país pels colons russos i secundàriament pels ucrainesos
Els tàtars no són autòctons, ho són de Kazan i aquella zona. Els autòctons eren els gots i ja no en queden.
Són més autòctons que no pas els russots. I, de tota manera, han desenvolupat una cultura diferenciada de la dels tàtars de Kazan.
Els russos són tan poc autòctons com ells.
I als Països Catalans, els catalans tan poc autòctons com els castellans?
Els catalans son de Catalunya, els Tatars del Tatarstan. No parlem dels catalans de Sardenya.
No parlem dels catalans de Sardenya.Per ara. Tot és qüestió de conquerir el Mediterrani. | 0.874447 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_316970 | CEIP San Gabriel | Campeonato de Baloncesto Benjamín Masculino y Mixto 2019 | Deporte Escolar Municipal de Alicante
Powered by
Inicia sessió
Deporte Escolar Municipal de Alicante
Campeonato de Baloncesto Benjamín Masculino y Mixto 2019
Inici
DEPORTES
AJEDREZ
ATLETISMO
BÁDMINTON
BALONCESTO
BALONMANO
FÚTBOL SALA
HOCKEY PATINES
JUDO
NATACIÓN
TENIS DE MESA
VOLEY
NORMATIVA
FORMULARIOS/MODELOS
ASISTENCIA SANITARIA
COMITÉ DE COMPETICIÓN
MésMenú
Campeonato de Baloncesto Benjamín Masculino y Mixto 2019
Resumeix
Classificació i calendari
Informació
MésMenú
Fitxa del equip
1
CEIP San Gabriel
CEIP SAN GABRIEL
Informació
Competicions
Pròxims partits (0)
Últims resultats (18)
Estadístiques
MésMenú
Nom
CEIP San Gabriel
Seu/Camp de joc
ceip san gabriel
Equipació 1
azul
Equipació 2
rosa
Compartir
Segueix tota la informació de la competició al teu mòbil iPhone o Android
Segueix-nos
El seu navegador no ha estat capaç de carregar tots els recursos de la nostra web, és possible que hagin estat bloquejats per un firewall, un proxy, algun complement o la configuració del seu navegador.
Pot provar a prémer Ctrl + F5 o Ctrl + Shift + R per a forçar al seu navegador a intentar descarregar-los un altre cop, o si això no funciona, a utilitzar un altre navegador o contactar amb l'administrador del sistema o proveïdor d'Internet per solucionar aquest problema.
El seu navegador no suporta JavaScript actualment, ja sigui nativament o perquè hagi estat bloquejat per un firewall, un proxy, algun complement o la configuració del seu navegador.
Aquest web fa un ús intensiu d'aquesta tecnologia i no funciona correctament si està deshabilitat, es per això que recomanem que utilitzi un altre navegador amb suport de Javascript, lhabiliti per a aquesta pàgina o contacti amb e l seu administrador de sistemes o proveïdor d'Internet per solucionar aquest problema. | 0.427024 | curate | {"es": 0.20055555555555554, "en": 0.03611111111111111, "ca": 0.6966666666666667, "pt": 0.03388888888888889, "lt": 0.0038888888888888888, "it": 0.005555555555555556, "ja": 0.015555555555555555, "zh": 0.006111111111111111, "fr": 0.0016666666666666668} | https://deporte-escolar.alicante.es/ca/team/7585978 |
mc4_ca_20230418_5_574832 | coaliciocompromis.net Noticia Compromís per Torrent present… Idioma Valencià
Publicat el 12 juliol 2012 en Llibertat i Igualtat Amb la creació d’aquest jurat els veïns i veïnes de Torrent podrien reclamar davant l’Ajuntament totes aquelles qüestions referides als impostos i taxes municipals.
moció_jurat_tributari_municipal undefined
agilització bones pràctiques gran ciutat jurat tributari torrent transparència Deixa un comentari | 0.693464 | curate | {"ca": 0.9044289044289044, "en": 0.09557109557109557} | http://coaliciocompromis.net/6651/compromis-per-torrent-presenta-una-mocio-demanant-la-creacio-del-jurat-tributari-municipal/ |
mc4_ca_20230418_15_123993 | 19 mayo 2011 « Distrito Fallas
I se suposa que bé, perquè si no tornarà a plore, com en tots els caps de setmana. el cas és que les Falles Artur Mas i Mitja Capa de Benifaió col·laboraran desinteresadament en una gala que, amb el nom «Anem a donar la nota», servirà per a recaptar diners a la Societat Artística Musical de Benifaió. Les comissions falleres realitzaran un espectacle de playback i un sainet en valencià […]
La FFSE, sense límits de diners i amb Armiñana de president
Al final, de la Federació de Falles de la Secció Especial (FFSE) no se’n va ningú, però hi ha canvis: Juan Armiñana la presidirà, i no hi haurà límits de pressupostos de les Falles en 2012. De fet, Nou Campanar i Convent Jerusalem ja han firmat per imports superiors al màxim fixat l’exercici faller passat, i a més no se sap si realment servirà per a alguna cosa, ja que […]
Els fallers de la Falla Blanqueries volen posar el seu gra d’arena en l’ajuda a Lorca, ciutat que recentment ha sofrit un terratrèmol, i ha organitzat una recollida de tot allò que puga venir bé als seus habitants. Principalment el que busquen recaptar és roba, mantes, aliments de llarga duració, bolquers, llet infantil i roba de bebé. Les donacions podran fer-se al casal de la comissió (carrer Moret, 15, de […] | 0.850502 | curate | {"es": 0.023715415019762844, "ca": 0.9762845849802372} | https://www.distritofallas.com/2011/05/19/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_261883 | Ja tenim el final de curs a tocar i enguany ja estat un curs estrany i difícil degut al coronavirus. Nosaltres us volem proposar un regal per acabar bé el curs, la orla de tots els alumnes amb els mestres. Les nostres orles són molt originals. En tenim dos models: unes orles estàndard (una classe, …
Orles infantils per final de curs Llegeix més »
Copyright © 2022 | Powered by Tema Astra del WordPress
CA
CA ES
Aquesta web utilitza cookies pròpies per al seu correcte funcionament. En fer clic sobre el botó Acceptar, acceptes l\'ús d\'aquestes tecnologies i el processament de les teves dades per aquests propòsits. Configurar y més informació | 0.728238 | curate | {"ca": 0.9040880503144654, "en": 0.0880503144654088, "fr": 0.007861635220125786} | https://www.xevidom.com/tag/orla-cinque-2/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_284954 | No us perdeu aquest article d'El Periódico on la comissària de justícia Vivane Reding diu que no hi ha cap llei que digui que Catalunya quedarà fora de la UE en el cas que s'independitzi. Important assenyalar que aquesta dona es del Partit Popular Europeu. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/comissaria-reding-afirma-que-una-catalunya-independent-per-que-sortir-2216054 Així doncs, des de les institucions europees no està tan clar que Catalunya quedi fora d'Europa com tant desitjen i pregonen des de Madrid
Fil repetit http://www.racocatala.cat/forums/fil/165749/numero-2-barroso-assegura-cap-llei-diu-catalunya-independent-hagi-sortir-ue | 0.657776 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_208147 | BARCELONA, 11 juny (EUROPA PRESS) -
El candidat de C's a les eleccions generals, Albert Rivera, ha reptat aquest dissabte en un míting a Barcelona CDC i ERC "a comptar els vots" que aconsegueixin aquestes dues formacions independentistes en els comicis del 26 de juny.
"Som més els catalans que volem reformar Espanya que els catalans que volen trencar Espanya", ha exclamat en un acte electoral aquest dissabte al Parc Central del districte de Nou Barris davant de més de mig miler d'assistents, en què també ha participat el candidat del partit per Barcelona, Juan Carlos Girauta, i la líder de C's a Catalunya, Inés Arrimadas.
Rivera ha demanat al president de la Generaltiat, Carles Puigdemont, i al seu antecessor, Artur Mas, que "abandonin la via separatista i optin per la concòrdia".
(HI HAURÀ AMPLIACIÓ)
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.55283 | curate | {"ca": 0.7056025369978859, "th": 0.010570824524312896, "es": 0.26268498942917545, "en": 0.021141649048625793} | : /espanya/noticia-rivera-repta-cdc-erc-comptar-els-vots-independentistes-les-eleccions-20160611131349.html |
mc4_ca_20230418_15_341665 | 48 infants comencen avui el curs a la Llar d’Infants de Palafolls - Ajuntament de Palafolls
18/12/2018 | 11:49 h
48 infants comencen avui el curs a la Llar d’Infants de Palafolls
Comença el curs amb novetats a les instal·lacions per una millor adaptabilitat per als infants
Amb el final de la Festa Major, es retorna a la rutina i a la normalitat. Aquest matí s’han reobert les aules de les escoles, l’institut i també les de la llar municipal. 48 nens i nenes de 0 a 3 anys han començat el curs al centre de titularitat municipal.
Un curs que comença amb les instal·lacions renovades ja que aquest cap de setmana s’ha renovat el paviment d’una zona del centre per tal de fer-lo flonjo i encoixinat per evitar lesions als infants en cas de caigudes. A més des de finals del curs passat la llar incorpora nous tendals als patís per garantir l’ombra als participants de la llar a les zones d’esbarjo.
També s’adquirirà nous equipaments lúdics pels més petits. En concret es preveu dues casetes pels patis i un trenet de joc pels més grans amb el que es vol ajudar a la diversió dels infants de la llar municipal.
Paral·lelament els alumnes han tornat avui a les aules als dos centres de primària de Palafolls; Mas Prats i Ferreries així com a l’institut de la Font del Ferro del nostre municipi.
Llar d'Infants Palafollets | 0.814983 | curate | {"ca": 0.9648318042813455, "it": 0.01529051987767584, "fr": 0.019877675840978593} | http://palafolls.net/pl70/actualitat/noticies/id870/48-infants-comencen-avui-el-curs-a-la-llar-d-infants-de-palafolls.htm |
mc4_ca_20230418_14_118915 | El KH-7 BM Granollers campió de Catalunya Aleví Femení
El passat cap de setmana, 7 i 8 d’abril, el Pavelló Municipal Jacme March de Gavà va acollir la Fase Final del Campionat de Catalunya Aleví Fmení – Nivell 1, que va comptar amb la participació del Felmar BM La Roca, del KH-7 BM Granollers, del AEH Les Franqueses i, el conjunt local, del CH Gavà.
Dissabte es van disputar les dues semifinals, on a la primera el Felmar BM La Roca es va imposar al AEH Les Franqueses per 9 punts a 7. Mateix resultat, de punts, que es va repetir a la segona semifinal que enfrontava al conjunt amfitrió contra el KH-7 BM Granollers, amb victòria final del conjunt vallesà.
Després del partit pel tercer i quart lloc va arribar la gran final, que enfrontaria al Felmar BM La Roca i al KH-7 BM Granollers. Tots dos conjunts van realitzar una gran final, molt igualada, que van fer gaudir als espectadors que omplien el pavelló.
Les granollerines es van imposar al primer quart i el segon va finalitzar amb empat amb una molt bona reacció del Felmar BM la Roca. En el tercer quart la igualtat continuava i les alternances en el marcador es succeïen, i quan tothom creia que el marcador quedaria igualat i que tot s’hauria de decidir als darrers 10 minuts, un gol en l’últim instant de les granollerines els donava ala victòria a la part, al partit i al campionat. El darrer quart, ja sense res en lloc, també el va guanyar el KH-7 BM Granollers que es va adjudicar la final per 11 punts a 5.
Després de la final va tenir lloc el lliurament de premis, on es va triar a la jugadora del Felmar BM La Roca, Carla Gutiérrez, com a millor jugadora de la final.
Des d’aquestes línies volem felicitar als quatre equips participants, per les grans jornades d’handbol que van oferir en aquesta Fase Final del Campionat de Catalunya Aleví Femení celebrada a Gavà. | 0.892367 | curate | {"ca": 1.0} | http://fchandbol.cat/el-kh-7-bm-granollers-campio-de-catalunya-alevi-femeni/ |
mc4_ca_20230418_10_479986 | penjada del fil: de desembre 2013
El lado oscuro del corazón, de Eliseo Subiela.
Publicat per Penjada del fil a 16:42:00 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Moments, Pasa la vida, Vuelo de versos perdidos
Vull pensar que, en el terreny personal, ningú fa mal a consciència. Que si fem mal és a pesar nostre i pensant que fem ho correcte. Vull pensar-ho. Necessito pensar-ho. O tot seria molt més trist encara.
Publicat per Penjada del fil a 15:58:00 Cap comentari:
Publicat per Penjada del fil a 18:37:00 Cap comentari: | 0.613034 | curate | {"ca": 0.7699805068226121, "es": 0.2300194931773879} | http://penjadadelfil.blogspot.com/2013/12/ |
crawling-populars_ca_20200525_49_228399 | Mariano Aguirre, de la Fundació Alfons Comín | 0.533466 | curate | {"ca": 1.0} | : /persona/aguirre-mariano?lg=en |
crawling-populars_ca_20200525_23_17657 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.735 grups, 11.345 àlbums i 88.331 cançons
Àlbum. 2010
Àlbum. 2009
Àlbum. 2004
Àlbum. 1998
Maqueta. 1995
Tens més informació sobre aquest grup? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0 | curate | {"ca": 0.9249329758713136, "fr": 0.032171581769437, "en": 0.021447721179624665, "es": 0.021447721179624665} | : /grup/falciot |
macocu_ca_20230731_6_287500 | Ja teniu disponible una altra edició del Força Sants! Com sempre hi trobareu tota l’actualitat del club, amb prèvies i cròniques de tots els equips. En aquesta ocasió hem parlat amb en Jose, segon entrenador del Juvenil C. https://www.ivoox.com/forca-sants-16-01-2020-tota-at-la-audios-mp3_rf_46666797_1.html?autoplay=true | 0.55598 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_0_2640 | E-vot
S’ha decidit, finalment, la implantació d’una plataforma d’e-vot comuna. Si bé el vot electrònic no és pròpiament un procés d’e-administració, les universitats consideren interessant potenciar aquest sistema de votació perquè entenen que pot contribuir a incrementar la participació dels estudiants en el govern de la comunitat a la que pertanyen. Aquesta plataforma està llesta per fer una prova pilot a l’octubre de 2010. | 0.731568 | curate | {"ru": 0.011737089201877934, "ca": 0.9882629107981221} | http://www.acup.cat/e-vot |
macocu_ca_20230731_4_97770 | Psicologia Infantil i Juvenil
Infància
Si les manifestacions d’un nen són conseqüència del seu desenvolupament personal o si es tracta d’una actuació que necessita intervenció terapèutica, no sempre és senzill de determinar.
Davant de qualsevol dubte, la consulta a un professional ens permetrà obtenir pautes per acompanyar els més petits en el seu individual procés de creixement.
Les demandes terapèutiques més freqüents durant la infància són:
Dificultats de conducta i relacions socials
Dificultats de la son i l’alimentació (...)
Acompanyament a mares i pares
Adolescència
En aquesta etapa de transformació sorgeix una identitat que implica un autoconcepte renovat, es desenvolupa una nova autonomia emocional, nous valors i creences, un nou posicionament actitudinal davant la societat i una maduresa social (vinculada al procés de diferenciació) que permet als joves accedir de forma progressiva a la seva nova condició d’adults. | 0.774984 | curate | {"pt": 0.03125, "ca": 0.96875} | |
mc4_ca_20230418_11_288422 | Enric Llorens: Quan les declaracions polítiques traspuen racisme...
Llegeixo primer amb sorpresa i desprès amb indignació el resum que ha fet Nació Digital.cat de la intervenció d’en Oriol Pujol als matins de TV3. Oriol Pujol, a part de diputat i portaveu de CiU al Parlament, és un important dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya, el principal partit de l’oposició a Catalunya des de fa 7 anys.És normal i habitual que des de l’oposició no s’estigui d’acord amb les propostes del govern. La discrepància en el món de la política és important, la discussió de les diferents proposicions o intercanviar idees es profitós per a tothom i sovint condueix a consensos esperançadors.A en Pujol, l’Oriol, se l’hi ha anat la mà, s’ha passat de frenada. En un intent de desprestigiar al President Montilla i les seves propostes federalistes ha afirmat que en “Montilla ens vol convertir en una gran Múrcia”. Amb aquesta afirmació es desprèn que Pujol dóna per fet que ser de Múrcia o murcià és alguna cosa dolenta i menyspreable. Es poden dir les coses de moltes maneres però tal com ho ha dit demostren una creença de superioritat que considero intolerable.Tothom té dret a defensar les seves opinions. L’autonomisme, el federalisme o l’independentisme són opcions totes elles respectables. El que no és de rebut, ni democràtic, són afirmacions clarament racistes -els catalans per sobre els murcians-. Fins ara ningú l'ha desautoritzat, un cop més als de Convergència se’ls veu el plomall.
Anònim27 d’agost de 2010 a les 21:50Està clar que aquest Oriol no sap que Montilla no ens portarà un govern del PP.On viu "aquest" (no puc dir "polític" ja que no se que fa, dient aquestes coses) a Catalunya no perque no s'entera de res.CarmeResponEliminaXafe28 d’agost de 2010 a les 17:48Agafat una mica pels péls aquest comentari de racisme eh?. es referia al fet de no convertir-nos en una CCAA regió. Haurien de vigilar amb la demagògia...ResponEliminaEnric Llorens28 d’agost de 2010 a les 18:03Xafe: en política, i més si ets un dirigent que pretén governar, s'ha de vigilar molt el que es diu. El comentari del Pujol és quan menys despectiu i té un to de superioritat gens digne. No és de rebut insinuar que sóc demagog quan només constato un fet.ResponEliminaHomo lupus29 d’agost de 2010 a les 13:23Benvolgut Xafe, per supost que té una connotació despectiva, perque haguera podut dir "Montilla ens vol convertir en una autonmia més, tot i que la matjoria dels catalans tenim l'aspiració de'en constituir-nos com un altre tipus d'entitat política i bla ba bla"..." Això haguera podut dir, en lloc d'anomenar cap regió determinada amb l'intenció d'aprofitar certes connotacions (retòricament eficasses en la mesura en que la parroquia política a la que es dirigeix las identifica molt facilment) del terme "murcià" a Catalunya (ho sent molt, però les connotacions existeixen i els oradors politics ho saben bé). De totes maneres, com diem en espanyol a Múrcia, "con su pan se lo coma".Imagineu, només, per cert, que un poític murcià haguera dit una cosa similar però referint-se als catalans, i després haguera dit que es tractava sols d'un eixemple.Per a terminar, perdoneu el meu català tan roïn, però per a bé o per a mal, soc murcià i no més conec aquesta llengua d'haver anat a passar algú estiu al Pirineu lleidatà quan era petit, o d'aver tractat d'aprener-la després llegint alguna novel.la o algun'altra cosa a internet. Adéu i gràcies.ResponEliminaAnònim29 d’agost de 2010 a les 21:00Si si, es veu que el volen portar al Tribunal pels Drets Humans i tot, quines declaracions tan ofensives!ResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més... | 0.891043 | curate | {"ca": 0.9845857418111753, "es": 0.015414258188824663} | http://enricllorens.blogspot.com/2010/08/quan-les-declaracions-politiques.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_45769 | Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
Més informació
OK
No, thanks
professionals
Blog BCN+
COVID-19 information
In light of the current situation, always check the website of the organization responsible for a given activity, in order to check whether it has been modified or cancelled.
Follow us
About us
Contact
Accessibility
Legal notice
Tourism Services Management. Economic Development, Tourism and Trade Area. Barcelona Provincial Council | 0.566168 | curate | {"ca": 0.648582995951417, "es": 0.045344129554655874, "en": 0.3060728744939271} | https://www.barcelonaesmoltmes.cat/en/oliba |
crawling-ib3_ca_20230205_0_101236 | Veinats del Terreno han penjat diversos cartells a la zona de la Plaça Gomila per denunciar la proliferació de menudeig de drogues i de renous a altes hores de la matinada. Un grup de veinats ha començat a mobilitzar-se per tractar d’aturar la degradació de la barriada arrel de l’acció polcial de l’Ajuntament a la zona. Fa una setmana, després d’anys de denuncies, la Policia Local va irrompre a discoteques i afters i es varen sancionar diversos locals per excedir l’horari permès, entre d’altres irregularitats. Els agents precintaren l’equip musical d’un dels locals per superar el nivell sonor legal. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/pancartes-a-gomila-contra-el-renou-i-la-droga |
macocu_ca_20230731_2_152287 | Powerlifting
POWERLIFTING
Assegurança
Gaudeix dels beneficis d’una complerta assegurança esportiva inclosa amb la teva llicència, i accedeix a tota la documentació necessària.
Llicències
Exigeix la llicència federativa al teu club i descobreix els seus avantatges. També la pots obtenir on-line directament a la nostra web.
Normativa antidopatge
Estigues al dia de la normativa antidopatge que s’aplica a les nostres competicions i esportistes. Consulta la llista de substàncies prohibides.
Reglament
Consulta la nostra reglamentació i evitaràs qualsevol inconvenient que pogués sorgir durant la competició. | 0.670439 | curate | {"en": 0.020134228187919462, "ja": 0.020134228187919462, "pt": 0.018456375838926176, "ca": 0.9261744966442953, "es": 0.015100671140939598} | |
mc4_ca_20230418_18_19404 | Sense màscares per conquerir l’impossible – directa.cat
Sense màscares per conquerir l’impossible
Àlex Romaguera | @AlexRomaguera
Diuen que la distopia és l’extrem negatiu al qual semblava impossible arribar. Per tant, si ens apropem al pol oposat, veurem que l’impossible és a tocar. Amb aquesta màxima, extreta d’una reflexió de l’enyorat Galeano, Mascarats orienta el seu segon disc, un viatge encisador de l’adversitat cap a l’esperança.
Enregistrat als estudis WZ de Borriol pel productor Sam Ferrer, Distopia reuneix deu cançons a cavall del rock i el reggae, on s’entrellacen les crítiques als sistemes d’opressió amb el record de les qui, en èpoques pretèrites, van deixar-se la pell en defensa de les llibertats.
Igual que en el seu primer àlbum, Trencarem l’imaginari, la formació nascuda a la Sénia s’empelta del guitarrista Arnau Aymerich (Ebri Knight), la banda de hip-hop gallega Ezetaerre o les cantants Flora Sempere (El Diluvi) i Mireia Vives. Nous matisos per a un viatge sonor que ens obliga a encarar el present per fer possible la utopia.
Estudis WZ, Borriol
Directa 472 Distopia Mascarats música Ressenya
« La gran novel·la americana postmoderna
Lletres combatents i ritmes ballables a parts iguals » | 0.804912 | curate | {"ca": 0.984297520661157, "es": 0.015702479338842976} | https://directa.cat/sense-mascares-per-conquerir-limpossible/ |
crawling-populars_ca_20200525_31_34040 | 2 min. 07/07/2014 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Les retransmissions del Mundial són força bones, però hi ha un aspecte que se’ls escapa i que resulta patètic des d’un punt de vista de realització.
Em refereixo al moment en què els jugadors canten l’himne del seu país. La càmera va passant per davant dels titulars, alguns dels quals, envoltats per una música triomfant que gairebé no sentim des de casa, tenen els ulls tancats, la mà al cor o fins i tot ploren.
Suposo que amb tot això es vol donar una èpica a la retransmissió, tractant de reproduir en directe les emocions pròpies de pel·lícules com ara Gladiator, Top Gun o Evasió o victòria.
Però hi ha dos problemes.
El primer és que a casa no sentim la megafonia ni la gent amb claredat. Únicament sentim els jugadors cridant i desafinant en una mena de cor de gats correpins abandonats barrejats amb eugues en zel. Els jugadors s’assemblen als nens de P-3 a les funcions de Nadal. La directora alça la mà perquè cantin ben alt i els petits criden com si hi hagués foc a l’escola, obviant qualsevol harmonia o afinació. Doncs això és el que la tele retransmet als estadis.
El segon problema és que, amb les excepcions de jugadors ben plantats i atractius, molts semblen expresidiaris: tatuatges, mirades que fan por, mandíbules de boxejadors, crestes als cabells que, potser, estan tenyits de groc. Normal. Són jugadors i no actors de Hollywood.
El cas és que, quan acaben de cridar, els locutors, envoltats pels espectadors, afirmen: “Impressionant, se’ns ha posat la pell de gallina”.
Els de casa no donem crèdit perquè el que hem vist i sentit més aviat fa riure. Per sort, alguns himnes no tenen lletra...
Els realitzadors haurien de concentrar-se en l’espectacle del joc; l’èpica que la deixin per als cineastes.
Més continguts de
14 Comentaris
13 Comentaris
10 Comentaris
10 Comentaris
8 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.754192 | curate | {"eo": 0.006487025948103792, "es": 0.04341317365269461, "ca": 0.9176646706586826, "en": 0.011477045908183632, "de": 0.001996007984031936, "it": 0.0124750499001996, "br": 0.006487025948103792} | : /firmes/fernando_trias_de_bes/Epica_0_1170482942.html |
mc4_ca_20230418_5_655446 | CUCADELLUM.ORG: La tuneladora «Barcino» ja començarà al mes de març a perforar el cor de l'Eixample
La tuneladora «Barcino» ja començarà al mes de març a perforar el cor de l'Eixample
Adif descarta que es modifiqui l'actual traçat del túnel del TAV
22-01-2010 - Després d'un llarg període de proves i treballs previs, l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha anunciat que el mes de març la tuneladora Barcino començarà a esbudellar el subsòl de l'Eixample per construir el túnel del tren d'alta velocitat (TAV). Això sí, el traçat no es retocarà al seu pas per la Sagrada Família en considerar que no hi ha cap risc.
Se sabia més o menys quan seria. Des d'ahir, però, ja hi ha una data més concisa –el pròxim mes de març– tot i que encara falta que es concreti el dia exacte que la tuneladora iniciarà el seu camí per les entranyes del centre de la ciutat. Abans s'ha hagut de fer el tram del túnel entre pantalles a la intersecció entre el carrer Mallorca i l'avinguda Meridiana, el punt des d'on la flamant Barcino començarà la seva tasca pacient però constant de perforació, que s'haurà de culminar a l'altura de la presó Model. Des d'allà, el túnel es connectarà amb l'estació de Sants. En aquest recorregut, la infraestructura subterrània tindrà fins a dotze pous de sortida a l'exterior que serviran, per una banda, com a punts de ventilació. Alhora, però, també seran les vies d'evacuació pels usuaris de l'alta velocitat en cas d'emergència. Una part substancial d'aquests pous ja s'està construint.
Quan és parla del túnel del TAV pel centre de Barcelona, inevitablement sorgeix la controvèrsia sobre la Sagrada Família. El president d'Adif, Antonio González, va deixar entreveure ahir que no es modificarà el seu recorregut perquè es considera que no tindrà cap afectació sobre el temple gaudinià. Una apreciació que està avalada per una resolució de l'Audiència Nacional, que va desestimar una petició per paralitzar les obres del túnel. A hores d'ara, s'està excavant un mur pantalla de protecció amb pilones d'1,5 metres de diàmetres, que a priori ha de garantir la seguretat de la Sagrada Família davant l'escomesa del TAV. Una mesura preventiva que no convenç, però, als actuals rectors del temple.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/127865-la-tuneladora-lbarcinor-ja-comencara-al-mes-de-marc-a-perforar-el-cor-de-leixample.html | 0.844889 | curate | {"ca": 0.9310344827586207, "pt": 0.06896551724137931} | http://www.cucadellum.org/2010/01/la-tuneladora-barcino-ja-comencara-al.html |
oscar-2201_ca_20230904_8_28471 | Dimensió social ()Inserció professional ()Participació () Acció tutorial i orientació universitària (0)Característiques demogràfiques i socioeconòmiques (0)Discapacitat i necessitats educatives especials (0) Dimensió Social (0)Empleabilitat i inserció professional (0)Finançament (0)Governança (0)Igualtat (0)Interculturalitat (0)Qualitat (0)Rendiment Acadèmic (0)Salut i hàbits saludables (0)Sostenibilitat i Medi Ambient (0)Voluntariat, solidaritat i cooperació (0) Internacional ()Europeu ()Estat espanyol ()Catalunya ()UB () Informe ()Article ()Treball acadèmic ()Congressos ()Llibre ()
. UB, Inserció professional, Igualtat
0
Aquesta base de dades està en fase de proves.
Desenvolupada per estudiants UB a través de la oficina del Gapei. Si teniu qualsevol dubte tècnic, suggeriment o proposta, escriviu-nos al correu [email protected] . | 0.670569 | curate | {"ca": 0.9975932611311673, "fr": 0.0012033694344163659, "en": 0.0012033694344163659} | http://alumnatub.gapei.ub.edu/DMBI/llista.html?lang=CAT%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDdena=DMBI_4&ordena=DMBI_4&rstrcc=DMBI_8:LEINSOLA-11:5%7C5-9:IGUAL |
macocu_ca_20230731_7_183812 | Restablir Paraula de Pas
Has oblidat la teva paraula de pas? Escriviu aquí la vostra adreça de correu electrònic i us enviarem un correu amb el qual podreu restablir-la.
Si us plau, contacteu amb nosaltres si teniu cap problema restablint la vostra paraula de pas. | 0.63767 | curate | {"ca": 0.8659003831417624, "nl": 0.13409961685823754} | |
mc4_ca_20230418_0_208911 | Katavi Thousand Star Camp Rukwa Tanzània - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Lake Katavi, Rukwa, Rukwa, Tanzània
Sobre Katavi Thousand Star Camp
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Katavi Thousand Star Camp és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Rukwa. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Katavi Thousand Star Camp també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Rukwa. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, servei d'habitacions, transport hotel/aeroport, lloguer de cotxes. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara servei de despertador, articles de tocador, plat de dutxa, mosquiter per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Katavi Thousand Star Camp.
Allotjaments a Rukwa Regió
Allotjaments a Rukwa | 0.7731 | curate | {"ca": 0.9581967213114754, "en": 0.02540983606557377, "id": 0.01639344262295082} | https://www.agoda.com/ca-es/katavi-thousand-star-camp/hotel/rukwa-tz.html |
mc4_ca_20230418_5_737059 | viatge plural: Inconscient
M'agradaria de ser una poetessa així en algun moment! Tu també en saps.
Sí deu ser impressionant ser així de poeta... :)L'inconscient una font inesgotable d'inspiració. 2/12/13
però motls blocaries no son poetes...
Helena i Carme, ja sabeu que sou bones en això de fer poesia, bé, la vostra poesia a mi m'agrada; com la de la Marta... i us cito a les tres perquè sou les que acostumo a llegir més assiduament, les que em sou més properes dins la meva quotidianitat.I en Pons, doncs dir-te, que l'entrada anava referida als que escriuen poesia, que en són uns quants... potser tu també en saps i no ho saps! | 0.766404 | curate | {"ca": 0.988835725677831, "en": 0.011164274322169059} | http://viatgeplural.blogspot.com/2013/12/inconscient.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_237988 | Montilla reclama la creació dels Estats Units d'Europa El president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, ha advertit avui que el projecte europeu fracassarà si no avança cap al federalisme, amb un major grau d'integració política entre els estats membre. "O anem cap als Estats Units d'Europa o el projecte europeu haurà estat un somni fracassat", ha sentenciat. En un míting al Port de Tarragona, al qual han acudit uns 500 simpatitzants, Montilla ha considerat que aquest projecte "de fraternitat" europea "està més feble que mai", i ha promès treballar per recuperar-lo. "O donem un nou pas progressista a la unitat europea o correm el risc que els nostres somnis no es puguin fer realitat", ha afirmat. Ha afegit que, a més d'una Europa més unida, cal una europa més progressista i més social, que sigui capaç de posar l'economia "al servei de les persones", i que redueixi les desigualtats d'una crisi provocada pels "excessos neoliberals". Montilla ha reclamat el vot per als socialistes europeus, ja que, segons la seva opinió, són els únics que presenten un mateix programa per a tot Europa, fet que no poden dir "els conservadors de Vidal-Quadras", referint-se al candidat del PP català. Ha defensat que cap altre candidat com la del PSC, Maria Badia, pot dir que "ha estat a l'altura de les circumstàncies" quan s'ha estat davant de decisions importants. Ha assegurat que ha estat l'única que va votar a favor de l'Estatut i de la Constitució europea, de manera que la resta de candidats catalans no els poden donar "lliçons de catalanisme ni d'europeisme". "Maria ha dit sí a la Constitució i a l'Estatut, i els altres caps de llista han fallat en aquests moments històrics i transcendentals", ha dit Montilla, que ha precisat que alguns amb l'Estatut, altres amb la Constitució europea i alguns "en les dues ocasions, com el nou candidat de CiU", referint-se a Ramon Tremosa. ENLLAÇ
Quina tontera més gran.En Europa no n'hi ha ni n'hi haurà eixe sentiment d'unitat i amor per una Nació comuna com n'hi ha a Estats Units. | 0.888308 | curate | {"ca": 0.9970674486803519, "en": 0.002932551319648094} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_157259 | UM reclama una policia autonòmica integralJosep Melià ha presentat una proposició de llei “davant falta de voluntat política” del Govern balearwww.dbalears.cat El president d'Unió Mallorquina (UM), Josep Melià, ha anunciat avui el registre d'una proposició de llei de policia de les Illes Balears que planteja la creació d'un "cos integral" de policia autonòmica que vagi substituint gradualment als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. El model que planteja UM segueix l'existent a País Basc i Catalunya, segons ha explicat Melia a la roda de presentació de la proposta legislativa que UM ha registrat aquest matí per a la seva tramitació en el Parlament balear. DificultatsHa admès que la comunitat autònoma, actualment, no podria sostenir la creació de l'esmentat cos de seguretat, però ha puntualitzat que tampoc no la podria crear ni desplegar sense un acord amb el Govern central. Melià ha advertit que encara que s'aprovi la proposició de llei en el Parlament, "en aquesta legislatura no tindrà efectes econòmics" i quedarà a compte del desplegament reglamentari per part del Govern i de la negociació amb el Govern central. El president d'UM ha incidit que tots els partits han assumit que la comunitat tindria capacitat per crear la seva pròpia policia perquè altrament no haurien inclòs l'esmentat precepte a l'Estatut. Segons l'opinió del líder d'UM, la inclusió de la creació d'aquest cos en la norma autonòmica no va ser "un brindis al sol". Melià ha assegurat que la seva formació ha decidit presentar la proposició de llei "davant de l'incompliment reiterat" i la "falta de voluntat política" per part del Govern de crear la policia autonòmica com estableixen tant l'Estatut d'autonomia de les illes com el pacte de governabilitat firmat a començaments de legislatura. "Aquesta legislatura no pot acabar sense que hi hagi el debat corresponent" sobre la policia autonòmica, ha afirmat el líder regionalista. Melià ha insistit que l'aprovació d'aquesta proposició de llei no suposaria la creació immediata del cos però sí "un primer pas necessari per a que Balears acabi tenint policia autonòmica al carrer" i perquè es produeixi "un desplegament progressiu" de la mateixa encara que no sigui en aquesta legislatura. La proposta d'UM estableix el règim jurídic bàsic, obligacions, funcions i competències de la policia autonòmica, la seva estructura orgànica (comandaments i agents), fixa l'accés per oposició i la formació dels seus membres i crea una Acadèmia de Policia de les Illes Balears i estableix el seu grau administratiu en contemplar excedències i règim disciplinari. "Aconseguiríem tenir una policia molt més adaptada a la nostra realitat, a l'estacionalitat de la nostra economia i amb una funció molt clara en relació amb el medi ambient que és una mica primordial a les Balears, per la qual cosa la llei preveu la creació d'una unitat de policia verd," ha subratllat Melià com avantatges de la creació d'aquest nou cos. Melià ha ressaltat també que la creació d'aquesta nova policia incidiria en la seguretat de l'activitat turística i consolidaria la concepció de les Balears com a destinació turística davant els seus competidors. Sobre la possibilitat de que el registre d'aquesta proposició de llei entre en conflicte amb la que prepara sobre això la Conselleria de Innovación, Interior i Justícia, com va ocórrer amb la llei del sòl, Melià ha afirmat que si finalment el Govern presenta la seva pròpia norma "a remolc d'UM", el partit estudiaria el text i, si els satisfà, podrien retirar la seva proposta. "Però per a això cal analitzar el text", ha advertit Melià, qui ha insistit que per a UM és irrenunciable que la policia autonòmica balear "sigui un cos integral" que substitueixi les Forces de l'Estat. Rebuig de Biel CompanyEl president d'Unió Mallorquina, Josep Melià, ha assegurat que a la seva formació hi ha «magnífics candidats» per anar a les llistes del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Palma després que el president a Balears de l'Associació Agrària de Joves Pagesos (Asaja), Biel Company, rebutgés la invitació del partit per encapçalar la llista 'uemita' a la institució insular. Durant el transcurs d'una roda de premsa convocada per donar a conèixer la Proposta de Llei de UM per crear una policia autonòmica a les illes, Melià ha remarcat que, tot i això, la seva formació vol assumir un plantejament de «partit obert» i amb capacitat d'incorporar al seu projecte polític «noves persones» procedents de la societat civil.En aquest sentit, ha asseverat que UM «està apostant per obrir una nova etapa de renovació i refundació», alguna cosa que, segons la seva opinió, comporta «obrir-se a la societat» i establir «complicitat» amb sectors «pròxims en els seus plantejaments» a les bases ideològiques de la seva formació. Així, el líder dels 'uemites' ha postil·lat que la ciutadania «demana» que els partits siguin «més oberts» i que UM «sempre ha estat un partit d'espectre ampli», per la qual cosa, ha dit, aspira a ser «una convergència on molta gent que tingui uns mínims comuns pugui treballar conjuntament per Mallorca i el seu futur».«Es critica contínuament que els partits polítics siguin aparells tancats i que no hi hagi participació, i quan fas un plantejament de partit obert, que vol ser integrador, també se't critica perquè no confies en els teus afiliats», ha reflexionat en relació amb el possible 'fitxatge' de persones alienes a la formació per a les pròximes eleccions de 2011. Finalment, el president Melià ha mostrat el seu rebuig que en altres formacions «com el PP» pugui haver «de tot», amb «unes incongruències molt grans», i que en UM «això no pugui existir». http://dbalears.cat/actualitat/Balears/um-planteja-una-policia-autonomica-integral-que-substitueixi-les-forces-de-l-estat.html
Per curiositat, com és dirà el cos? PAB?
bona pregunta. | 0.862554 | curate | {"ca": 0.9969061533172912, "en": 0.0006875214850464077, "es": 0.0024063251976624267} | |
crawling-populars_ca_20200525_49_36441 | Per Javier Márquez
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Un dels problemes que té la societat actual és el menyspreu a la gent gran. Jo estic en condicions d’escriure cada dia un article sobre política nacional, però per l’edat que tinc no se’m permet presidir una mesa electoral. És completament absurd, i aquest és el problema de la invisibilitat, el menyspreu a l’experiència i a les persones.
M’he plantejat alguna vegada la soledat, però no he arribat a la paraula temor. Entenc, dins la meva ingenuïtat, que per la meva afició a la lectura i les meves ganes d’escriure probablement la sentiria menys. Però això és molt fàcil de dir quan tens una dona al costat o un fill que encara és petit… Crec que trobar-me sol amb perspectiva de soledat llarga seria difícilment suportable.
La soledat és tancar-te en tu mateix, sense la possibilitat d’obrir una finestra a altres persones i amb la sensació que ningú no et fa cas. Això et fa interioritzar, amargar-te i sentir-te invisible. Per això, la soledat és segurament una de les pitjors circumstàncies a les quals ens podem enfrontar. En el cas de la gent gran, a més, pot arribar a ser un drama. Hem de tenir present que a Espanya hi ha al voltant de nou milions de persones més grans de 65 anys, un milió i mig de les quals –és a dir, més del 20 %– viuen en soledat. Això suposa tristesa, suposa ansietat, suposa veure’s aïllat de tothom tret que tinguis un esperit de superació i sàpigues adaptar-te a les circumstàncies, cosa que no passa en la majoria de casos.
Vivim en una societat que invisibilitza la gent gran. Al Congrés dels Diputats, per exemple, el nombre de persones amb més de 65 anys en la legislatura actual és de 23; en l’anterior era de 13. Per tant, el Congrés dels Diputats no és una mostra representativa de l’índex poblacional espanyol i, per descomptat, no és representatiu de la gent gran. En un horitzó de pocs anys es jubilarà el 30 % dels catedràtics de la universitat, el 20 % dels metges… Això vol dir que es perdrà una enorme quantitat de talent i d’experiència. De vegades t’arriba l’agradable notícia que Robert Redford, als 83 anys, estrena una pel·lícula, i això a Espanya no sé si seria possible. A més, hi ha una iniciativa legislativa per tornar a fer obligatòria la jubilació, és a dir, per enviar a fer punyetes la gent gran que ja té una certa edat. Em sembla una injustícia i un menyspreu al talent acumulat d’aquestes persones. No tots hi arriben en les mateixes condicions, però hi ha gent que després dels 65 o dels 70, i alguns fins i tot després dels 80, estan en perfectes condicions per ser útils en qualsevol empresa, en qualsevol institució i simplement com a creadors.
Tinc quatre nets i la meva relació amb ells és ‘urbana’, per dir-ho d’alguna manera. Com que vivim a uns 40 quilòmetres els uns dels altres, no hi ha una relació diària. M’agradaria que la nostra relació fos millor, més intensa, més habitual… Em suporten força bé, i de moment no m’han deixat anar allò de “les batalletes de l’avi”; al contrari, em demanen que els expliqui coses. Per la meva banda, de la gent gran guardo tantes ensenyances que em seria difícil escollir-ne una concreta. Potser la frase que tant li sentia dir a la mare: “Deus é bo eo demo non é malo”, que vol dir “Déu és bo i el diable no és dolent”, la qual cosa suposa una posició de neutralitat davant dels esdeveniments. I això, com a periodista, sempre he procurat tenir-ho present.
Afortunadament, avui en dia la bretxa generacional que fa només uns anys marcava l’ús de les noves tecnologies, segons el meu parer, s’està reduint. Cada vegada hi ha més persones que fan servir el telèfon mòbil, que naveguen per internet i que, fins i tot, hi compren. En aquest sentit, em semblen francament admirables les iniciatives del programa de Gent Gran de l’Obra Social ”la Caixa”. Proporcionar a la persona una ocupació, de lleure o no, que l’ajudi a sentir-se útil en determinades accions socials, com tasques amb infants o presos; oferir-li oportunitats de fer esport, incitar-la a la lectura… Totes aquestes activitats que l’Obra Social ”la Caixa” està promovent em semblen dignes d’aplaudiment i d’agraïment per part de la societat espanyola.
És molt important intentar pal·liar la soledat de la gent gran; per fer-ho, primer de tot s’ha de saber quantes persones i de quines edats hi ha vivint soles, i també en quines condicions. A partir d’aquestes dades, estic molt d’acord a fer com al Regne Unit i declarar-ho una qüestió d’Estat. Aquí hi ha molta literatura i molt bones intencions, però cal portar les coses a la pràctica. Després d’identificar les persones i les condicions, es necessita un programa d’actuació que signifiqui alleujament, amb assistència social, tant directa com remota. No sé els diners que això suposa, però és igual, perquè és una garantia de supervivència. Espero que iniciatives com les de l’Obra Social ”la Caixa”, que ens permeten parlar del problema, serveixin per crear consciència en el poder polític, perquè siguin capaços de redactar un programa d’actuació que inclogui tots els aspectes relacionats amb la soledat de la gent gran.
Tinc 71 anys, gairebé 72, que és una edat raonable per anar pensant en la retirada. Si no ho he fet abans és perquè tinc un fill de 16 anys i l’he de criar en les millors condicions possibles. No m’atreveixo a fer cap pronòstic de futur. Sé que hi ha coses que ja no he de fer, com ara participar massa en tertúlies de televisió, perquè hi ha molta diferència entre la meva edat i la del següent. No sé quin futur m’espera, però sé el que m’agradaria: poder-me dedicar a coses que no tinguin res a veure amb l’actualitat política, sinó a fer volar la imaginació, que és la meva assignatura pendent.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
Per Moisés Pérez
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19
Per Xavier Puig i Sedano
Crisi sanitària
Per Xavier Aliaga
Coronavirus al País Valencià
Per Maria Pérez
Sectors econòmics que es reconverteixen
Per Violeta Tena | 0.831547 | curate | {"it": 0.005587510271158586, "ca": 0.9677896466721446, "es": 0.017584223500410848, "en": 0.005094494658997535, "sv": 0.003944124897288414} | : /article/8593/fernando-onega-la-fi-de-la-soledat |
macocu_ca_20230731_4_114276 | EL NOM FA LA COSA? Els significats del mot gaita Per Jaume Aiats CARAMELLA 6 – CULTURA POPULAR
Sabem prou bé per experiència que un mot no sempre designa una sola cosa, i que un objecte o una activitat pot ser designada per diversos mots. I sabem que això es fa especialment evident quan ens movem per un territori ampli, per diferents èpoques històriques o per sectors socials diversos. Però aquesta flexibilitat que a tots ens cal tenir en la vida quotidiana, a vegades ens costa d’aplicar-la a objectes o a activitats considerades «culturals», com és el cas de la música. Ens agrada, seguint una actitud típica del pensament acadèmic occidental, que cada mot –cada concepte– defineixi una cosa, una «realitat» clara, estable i precisa.
El nom fa la cosa?2018-03-092018-03-09http://www.revistacaramella.cat/wp-content/uploads/2017/12/logo_caramella.pngRevista Caramellahttp://www.revistacaramella.cat/wp-content/uploads/2018/02/c6_ayats.jpg200px200px | 0.665673 | curate | {"es": 0.019027484143763214, "ca": 0.7558139534883721, "fr": 0.2251585623678647} | |
macocu_ca_20230731_9_284138 | Info Montalt Maig 2019 7 Amb l’objectiu demillorar la seguretat ciutadana, l’Ajuntament ha incorporat cinc nous agents de la Policia Local. D’aquests, tres corresponen a funcio- naris enpràctiquesque faranel cursde Formació Bàsica de Policia de l’Escola de Policia de Catalunya i els altres dos han estat contractats com a interins per a cobrir dues baixes. També s’han incorporat tres funcionàries de carrera per a cobrir places d’auxiliar adminis- trativa que fins ara estaven ocupades de forma interina. Els dos processos de selecció s’han fet mitjançant un concurs-oposició lliure i han comptat amb més d’un centenar de sol·licituds cadascun. De forma paral·lela, s’han creat dues places d’agent responsable de torn de la Policia Local que prete- nen millorar l’operabilitat del cos. Aposta per una professionalització de la plantilla municipal Es tanca l’any amb un superàvit d’un milió d’euros L’Ajuntament de Sant Vicenç ha tan- cat el 2018 en positiu. El resultat pres- supostari ha estat d’1.409.995,74 €, una xifra que es troba 200.000 € per sobre de la que es va assolir l’any 2017. Els comptes municipals han inclòs un superàvit de 943.420,40 € i un augment de quasi unmilió d’euros del romanent de tresoreria. Pel que fa l’endeutament, la gestió econòmica realitzada ha permès re- duir-lo en 300.000 € en només un any i l’ha situat en 1.021.427,73 € i una rà- Els comptes del 2018 han reduït la taxa d’endeutament fins a l’11 % Sessions formatives per a fomentar una mobilitat segura Prop de 700 alumnes de primària, ESO i batxillerat han participat du- rant els mesos de febrer i març en uns cursos impartits per la Policia Lo- cal amb la voluntat de reduir els acci- dents. Durant el mes de maig s’oferi- ran xerrades conjuntes amb l’Institut Guttmann i un parc mòbil del Servei Català de Trànsit. Els cursos s’han impartit a primer, tercer i cinquè de primària i a tots els nivells de secundària i batxillerat tio de l’11,19 %. També s’ha escurçat el període mitjà de pagament a pro- veïdors, que en el moment de finalit- zar l’exercici era inferior als set dies. Deute Estalvi Deute i estalvi 2010-2018 Durant el mes d’abril s’han incorporat cinc nous agents de la Policia Local i tres auxiliars administratives | 0.922204 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_257784 | Di Canio, jugador de la Lazio. Paolo Di canio es dedica a celebrar els gols i les victòries del seu equip amb aquest gest. Què en penseu?
estic flipant :s El Lucarelli com es diu Alessandro o Cristiano ? Confirmat es diu Cristiano xD | 0.58147 | curate | {"es": 0.2576419213973799, "ca": 0.74235807860262} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_40454 | Presentación del libro ''Os dejo mi legado por si algún día… (Oratorio en XVII cantos), de Anna Rossell traducció de l’autora
Noticia anterior
Noticia siguiente
Presentación del libro ''Os dejo mi legado por si algún día… (Oratorio en XVII cantos), de Anna Rossell traducció de l’autora
ACEC 15/5/2021
D ia 10 de juny a les 19,00 hores
Anna Rosell te el goig de poder-vos convidar a la presentació d’un nou llibre de poemes, que després d’aquest malson de la pandèmia ha pogut veure la llum en les dues versions, independents, en l’original català i la seva traducció a l’espanyol (traducció meva). El llibre és un únic poema èpic:
Us deixo el meu llegat per si algun dia… (Oratori en XVII cants), original català
Os dejo mi legado por si algún día… (Oratorio en XVII cantos), traducció de l’autora
Ambdues versions van acompanyades d’un enllaç a un àudio de parts recitades del llibre (amb la meva veu) i les creacions musicals introductòries a les corresponents recitacions (d’autoria de Mercedes Delclós).
Hi participen; Lali Ribera (poeta, presentadora), Anna Rossell (autora), Mercedes Delclós (coautora d’àudio, música i experimentadora de veu), Amàlia Sanchís (editora)
No cal dir que tenim en compte totes les precaucions per conservar la salut de totes les persones. La presentació serà al jardí, espai obert, a l’aire lliure. Mascareta obligatòria
El jardí del Cafè-Restaurant Le jardin poétique. Carrer Bordeus 31 -08029 Barcelona -
Sinopsi. Després d’una catàstrofe apocalíptica, una supervivent –la veu poètica– sent propera la fi de la seva existència. En les que creu que poden ser les seves darreres hores i davant la possibilitat que sigui ella el darrer ésser humà, reflexiona sobre les causes del cataclisme provocat per l’humà. Al llarg dels XVII cants de què es composa l’Oratori, el subjecte poètic medita sobre la naturalesa humana, el patriarcat i la idea que l’ésser humà s’ha fet de Déu, adaptada a les seves necessitats. El seu desig –la seva esperança–: que algú altre sobrevisqui i les seves paraules li siguin un llegat d’aprenentatg | 0.706536 | curate | {"es": 0.17972575905974536, "en": 0.0068560235063663075, "ca": 0.7859941234084231, "fr": 0.023506366307541625, "mt": 0.0039177277179236044} | https://www.acec-web.org/spa/ARTICLE.ASP?ID=4154 |
mc4_ca_20230418_13_93402 | El blog de Polseres Vermelles de Joan Pons©: Igor Szpakowski -Jordi
Jordi (Igor Szpakowski) té catorze anys i és natural d'Andorra. L'han diagnosticat càncer de tíbia i ha estat traslladat a Barcelona per realitzar l'amputació. En arribar coneix a Lleó, el seu company d'habitació, amb el qual connectarà ràpidament. És un noi bastant indecís a qui li costa fer el moralment incorrecte, ja que té a la seva mare enganxada a l'esquena.
Nerea 1 de març de 2011 a les 11:38
En Jordi m'encanta! Fa que la Cristina menji.
POLSERES VERMELLES♥
PD: Espero que hi hagi 2 temeporada!
Kristina 2 de març de 2011 a les 16:04
ja veus, es com el seu germà gran! =D
pau 2 de març de 2011 a les 20:35
El Jordi es el meu personatge preferit, li agrada dibuixar com jo!
Joan Pons 3 de març de 2011 a les 23:14
Veig que el Jordi agrada a tothom! !
Anònim 30 de març de 2011 a les 9:43
Per a mi en Jordi és el millor, i és que me'l estimo molt!! !
Jajaja, el blog està molt bé..
Petons(:
#Laiaaapv♥ 17 d’agost de 2011 a les 13:17
Buuufff.... A mi m'encanta l'Igor me'l estimo moltísim! Estic enamorada d'ell i no sé si mai em podre oblidar d'ell... És la primera persona de la qual m'enamorat de veritat... T ' E S T I M O !
Anònim 1 de setembre de 2011 a les 16:12
M'he enamorat de l'Igor no del Jordi, es taaaant *-* m'enamora moltissim, el veig diferent a la resta dels nois.
MiriamCarné 7 d’octubre de 2011 a les 13:05
M'encanta aquest noi. Es un cel.
Anònim 20 d’octubre de 2011 a les 0:47
igooooooooooorr*_*
Anònim 6 de desembre de 2011 a les 16:07
Jo el conec, i és una miqueta borde, aunque sigui borse és un bon noi i em cau molt bé. He parlat amb ell i he anat a la platja amb ell, he fet moltes coses amb ell... Hasta tinc fotus amb ell... Visc al seu poble!
Anònim 11 de desembre de 2011 a les 16:52
És el millor l'Igor (Jordi), encara que no el conegui té pinta de ser una bona persona i amb un cor enorme. M'encanta, és d'aquelles poques persones que el veus feliç, i només pots somriure. No perdo l'esperança de veure'l i coneixer-lo alguna vegada... T'estimo!!! I m'agrada molt polseres vermelles♥ | 0.721665 | curate | {"es": 0.06237816764132553, "ca": 0.8386939571150097, "fr": 0.024366471734892786, "en": 0.01023391812865497, "hu": 0.028752436647173488, "sv": 0.003898635477582846, "st": 0.026803118908382065, "oc": 0.004873294346978557} | http://polseres-vermelles.blogspot.com/2011/02/igor-szpakowski-jordi.html |
macocu_ca_20230731_1_92151 | H&M uneix forces amb l'equip olímpic suec per rellançar la seva firma de moda esportiva, "H&M Sport".
La competició és d’esportistes. I això ho tenen molt clar algunes marques de moda. Altres, com H&M, estan començant a reaccionar.
De cara a l’any vinent, H&M Sport viurà un procés de redisseny i expansió per competir contra dos dels grans: Inditex (amb Oysho) i Mango (amb el seu últim llançament: Intimates & Sport).
A partir del 2 de gener, la firma sueca portarà a moltes de les seves botigues la nova col·lecció de roba esportiva, tant per home com per dona, creixent tant a nivell de producte com a nivell visual i buscant un major impacte en el consumidor.
Ja fa dos anys que H&M dissenya roba esportiva. Tant de yoga i running, com moda esportiva vàlida per anar al gimnàs o pel carrer. Però vist l’increment de la demanda, H&M ha decidit reforçar la seva línia de productes associant-se amb l’equip olímpic suec per unir forces i aconseguir la màxima comoditat possible en cada una de les seves peces.
La col·lecció de H&M Sport no estarà disponible a totes les botigues H&M però sí en un bon número. En elles hi veurem des de caçadores fins a les típiques malles esportives, passant per tot tipus de peces esportives que busquen el nou lifestyle tan desitjat per les marques. | 0.854961 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_260316 | La nova formació municipal ens ha fet saber que vol fer un nou plantejament de Festa Major els dies 8,9 i 10 de Maig. Li agradaria que la restauració de Lleida fes una proposta gastronòmica a l’entorn dels Camps Elisis, per celebrar la festa major durant aquest dies.
Hem de recordar que ja va fer un nou format de festa major de setembre, amb molta acceptació. Aquest any el divendres 8 de maig hi ha previst un concert amb el Grup Estopa.
Com sabeu, des de la nostra entitat ja hem intentat en diverses ocasions fer una proposta diferent, per oferir un entorn més professional a la festa major. El que hem aconseguit fitxar és la participació dels empresaris de la nit, amb Backstage, una UTE integrada per les empreses associades de Bars musicals i discoteques, associats, que volen participar en la programació de la festa major. Ja portem diverses edicions amb aquest format.
Ara tenim possibilitat de participar i proposar les activitats gastronòmiques.
Si teniu alguna proposta, feu-nos-ho saber, abans de dia 20 de gener que tenim una reunió amb l’Ajuntament al correu [email protected] o bé trucant al 973 24 88 58.
Entre els que mostreu interès, podem fer una reunió per parlar-ne.
Tweet
Enquesta
Per què la gent no vol treballar en el nostre sector?
Què en penses?
Com veieu la notícia d’avui d’anul·lació de 45 km d’autovia al projecte A-23 fins a Benavarri?
Bé
Malament
Indiferent
View Results
Loading ...
El més vist aquesta setmana
Presentació de la línia de finançament per a projectes d’eficiència energètica per empreses d’allotjament turístic
Publicades les bases reguladores dels ajuts a l’eficiència energètica per les empreses d’allotjament turístic
Cobrament dels recipients de plàstic i les bosses utilitzats en el menjar per emportar
Hisenda inicia una campanya per controlar els pagaments en efectiu
Projecte dels pressupostos generals de l’estat – incidència per a possibles previsions en oparacions abans del tancament d’any
Calendari notícies
desembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
« nov.
Memòria
any 2021
any 2020
any 2019
any 2018
any 2017
any 2016
any 2015
any 2014
any 2013
Federació d’Hostaleria de Lleida
Av. del Segre, 7. Altell - 25007 LLEIDA
Tel. 902 24 88 58 - 973 24 88 58
Fax: 973 18 40 40
[email protected]
Aula Manel Martín
C/ Segrià, 35. Baixos - 25006 LLEIDA
Tel. 973 28 92 38
Fax: 973 18 40 72
[email protected]
Copyright © 2022 horecalleida.es
Acceptar i tancar
Aquesta web utilitza cookies tècniques, de personalització i d'anàlisi, pròpies i de tercers, per anònimament facilitar-li la navegació i analitzar estadístiques de l'ús de la web. Obtenir més informació | 0.697487 | curate | {"ca": 0.8325104443600456, "nl": 0.002658564375237372, "it": 0.024686669198632737, "en": 0.05279149259399924, "id": 0.0037979491074819596, "sh": 0.004177744018230156, "pt": 0.014812001519179644, "sv": 0.0072161033042157235, "es": 0.010254462590201291, "fr": 0.02544625902012913, "km": 0.0007595898214963919, "sk": 0.0007595898214963919, "de": 0.015571591340676035, "no": 0.004557538928978352} | https://www.horecalleida.es/proposta-per-un-nou-format-de-la-festa-major-de-maig-a-lleida/ |
macocu_ca_20230731_9_177947 | Parem atenció
Parem Atenció - Pla d'Actuació Municipal (PAM) (21/02/2020) | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_156920 | Redactor 16:28 01/12/16
C. Gallecs, 51-53 93 570 42 62
nous nova serveis gerència Estilistes Excellence
Des del passat 4 de juliol, Estilistes Excellence té una nova gerència i ofereix nous serveis. Aquest establiment del carrer Gallecs s'ha renovat per complet i ofereix tant els serveis de perruqueria com d'estètica. Cadascun d'aquests serveis tenen com a responsable a professionals avalades per anys d'experiència. Des de fa 3 anys, l’Alba Marquez, propiètaria de l’establiment de Mollet, en gestiona un altre a Barcelona.
Estilistes Excellence ofereix ara serveis com la cavitació, la fotodepilació, tractaments facials i corporals (per l'acne, reafirmant...), solàrium, mesoteràpia... En aquest darrer servei, són un dels pocs establiments de la ciutat que ho fan amb el sistema de micro agulles que ofereix més bons resultats.
Estilistes Excellence ofereix un servei personalitzat per cada clienta i ara mateix tenen interessants ofertes per donar a conèixer els nous serveis. Pel servei de mesoteràpia corporal ofereixen una promoció temporal a 25 euros, mentre que el mateix tractament fàcil en val ara mateix 35. En l'apartat de la perruqueria també han reajustat preus a la baixa i tenen interessants ofertes.
Estilistes Excellence no descuida la qualitat i ha incorporat a la seva oferta els cosmètics professionals de les empreses franceses Anessi i de l'alemanya Klapp. Un nou motiu per anar-hi.
KdCarol, productes gurmet per regalar
RD 25/10/19 | 0.779621 | curate | {"es": 0.01590594744121715, "fr": 0.02074688796680498, "ca": 0.9557399723374828, "en": 0.007607192254495159} | https://www.clicama.cat/articulo/economia/estilistes-excellence-nova-gerencia-i-nous-serveis/20161201162836011933.html |
mc4_ca_20230418_17_663848 | L’escola del Club d’Atletisme Safor Delikia Sport continua creixent
L'entitat ‘grogueta’ va tancar el curs 2018-19 amb 800 inscrits, entre les categories inferiors, adults, tecnificació i triatló, 150 més que la passada edició. El club obri el periode d’inscripció per al proper curs.
04/06/2019 Posted in Noticies, Noticies Escola
Grups de “pares” i atletes de tecnificació, una part dels membres de l’escola, a la pista de Gandia. / Foto: Javier Cloquell.
L’escola del Club d’Atletisme Safor Delikia Sport va tancar el curs 2018-19 amb 797 inscrits en totes les seues àrees, 150 persones més que l’edició anterior. Els passats dimecres i dijous, 29 i 30 de maig, el club va celebrar a la pista d’atletisme de Gandia una festa de fi de curs per a tots ells, amb un berenar i lliurament de diplomes.
Dels inscrits la meitat són xiquets i joves que practiquen regularment atletisme en diverses categories: “piponets” (nascuts en l’any 2014), prebenjamins (2012-2013), benjamins (2010-2011), alevins (2008-09), infantils (2006 -07) i cadets d’iniciació (2004-05). En estes etapes el club té com a premissa educar en valors a través de l’esport, tot fugint de l’especialització prematura i amb esperit d’equip per damunt de tot.
Uns altres 153 estan enrolats en el grup de tecnificació, que coordinen David Melo i Iván García. Entrenen habitualment a la pista de Gandia, encara que també ho fan en altres localitats. Estos es reparteixen segons les especialitats clàssiques de llançament, fons, perxa, velocitat i salts verticals i horitzontals. Han acudit a competicions oficials en la passada temporada hivernal, i encara els queden unes setmanes més en la present campanya a l’aire lliure.
David Melo es va mostrar satisfet per la progressió de l’escola, i més quan fa 11 anys la formaven 30 xiquets: «El club ha crescut, no només des del punt de vista organitzatiu, sinó també esportiu, amb grans resultats”. En este sentit, assenyala que en la temporada d’hivern totes les categories han enviat almenys a un atleta a un campionat d’Espanya, “i la cita més important potser en tota la història del club serà el proper 16 de juny amb la fase d’ascens a Primera Divisió, que els xics disputaran a Valladolid i les xiques a Sòria», apunta.
D’altra banda, a més de promoure jornades escolars i activitats per apropar l’atletisme als col·legis, el club ha demostrat la seua capacitat per a organitzar amb èxit campionats de la Federació d’Atletisme de la Comunitat Valenciana que han tingut la seua seu a Gandia, com ara l’autonòmic absolut, el 18 maig, o el cadet, dissabte passat. A més, el CA Safor manté convenis amb altres sis filials: CA Els Sitges (Burjassot), CC El Garbí (Gandia), CA La Rabosa (Alzira), CA Dianium (Dénia), CA Guadassuar Maskokotas, i el CA l’Eliana.
Trenta-tres alumnes més de l’escola formaren part de les disciplines de duatló i triatló, que coordina Carlos Ferrando. També hi ha tres grups d’adults que entrenen per les vesprades, col·loquialment anomenats de “pares”, perquè el seu origen està en progenitors que s’animaren a practicar esport després d’apuntar als seus fills, donant així el salt de la grada al tartan.
Escola de duatló i triatló.
A més, el CA Safor ha col·laborat per cinquena temporada consecutiva amb l’Associació de Familiars de Persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (Astea Safor) i la Fundació Mira’m, creant grups d’entrenament per a xiquets autistes de la comarca d’entre 6 i 19 anys, alguns perfectament integrats en les dinàmiques de la resta. En el curs passat van ser 16 joves.
A estes xifres cal sumar 200 joves de la comarca que realitzen activitats extraescolars d’atletisme, en virtut d’acords del club amb centres i entitats situats a les localitats d’Ador-Palma, Alfauir, Almoines, Bellreguard, Benipeixcar (Gandia), el Real de Gandia, Ròtova i Tavernes de la Valldigna. Accions, totes elles, que han comptat amb els recolzament dels tres patrocinadors principals del club: Delikia, Ópticas Más Visión i Caixa Popular.
L’escola del CA Safor ja ha obert el periode d’inscripció per al pròxim curs, a través de la pàgina web “clubatletismesafor.es”.També es pot tramitar a la seu del club, a Gandia, (avinguda del Grau, 40) tot i que estarà oberta només esta setmana, i després tancarà per vacances.
En el perfil de FLICKR del club està l’àlbum amb tots els grups de l’escola, en ESTE ENLLAÇ. | 0.890318 | curate | {"ca": 0.9838374509351189, "en": 0.010621103671207574, "es": 0.005541445393673516} | http://www.clubatletismesafor.es/lescola-del-club-datletisme-safor-delikia-sport-continua-creixent/ |
mc4_ca_20230418_15_406902 | Pistes de pàdel a Puigpelat Tarragona Pàdel Puigpelat
Practicar el Pàdel o el Tennis a Puigpelat rodejats d'un paisatge de vinyes, és una realitat des de fa dos anys. Tot un ambient i un entorn increïble per poder practicar aquests esports que tant ens agraden i que és ideal per compartir amb amics.
Impartim classes per a nens i adults, amb diferents nivells, i organitzem tornejos durant tot l'any.
I a l'estiu... Casal d'Estiu! Durant el mes de juliol, nens i nenes a partir de 9 anys i fins a 12 nens per setmana, jugaran a pàdel, faran partits, tecnificació, jocs, piscina,...tot per passar-ho pipa!
Tema de casal d'Estiu o de Setmana Santa i escola de pàdel... Es tracta de:
Els casals es fan de 9 h a 13 h... El d. Estiu amb piscina inclosa de 12 h a 13 h. Es fan grups de nens, per edat i nivells de pàdel.
I Escola de pàdel... Es fa de setembre a juny també per grups i nivells.
Horaris de tarda després d'Escola cap a 17 h fins a 19 h aproximadament.
També cal esmentar que ja tenim equip de petits sub 12 i sub 16 a la lliga catalana de menors.
Potenciem molt els menuts.
robareu unes instal·lacions de primera qualitat i uns professionals apassionats del pàdel i el tennis. Teniu 3 pistes per jugar a pàdel, una d'elles és oficial amb sortida per dues bandes i així poder gaudir com un jugador professional.
Us oferim altres serveis com pista de tennis i botiga de complements esportius, on trobaràs roba, pilotes, i altres accesoris per practicar el pàdel.
Padel Puigpelat
Carretera de Vilabella, S/N
T: 659 83 15 24
[email protected] | 0.7845 | curate | {"ca": 0.9479166666666666, "sv": 0.024739583333333332, "es": 0.017578125, "de": 0.009765625} | http://www.padelpuigpelat.cat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_821773 | Vidreres (Selva), 7 nov. (EFE).- La localitat de Vidreres ha inaugurat avui un camp de criquet que neix com el de referència del sud d'Europa, segons ha explicat avui l'alcalde d'aquest municipi, Jordi Camps.Camps ha puntualitzat que la iniciativa no respon ni al fet que la ciutat compti amb una massa considerable de jugadors d'aquest esport ni a la presència de practicants d'altres països.La decisió de posar en marxa aquest camp es va produir després d'una trobada amb responsables federatius i tenir coneixement a Vidreres que buscaven un camp. "Els vam oferir la possibilitat de veure els nostres espais i, al final, s'ha convertit en una realitat", ha assenyalat Jordi Camps, que compta al seu municipi amb la primera instal·lació d'aquest tipus de Catalunya.Ho sento per posar la Retaguardia, però no n'he trobat cap d'altre en català.http://www.lavanguardia.com/deportes/20151107/54439654258/vidreres-inaugura-un-camp-de-criquet-referent-al-sud-d-europa.html
El mus, el criquet, i acompanyar la dona de compres són les coses més avorrides que hi ha a la vida. | 0.810299 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_39_47434 | Avís Legal - Política de privacitat
Àtic en venda de 145 m2 , Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona
Avís Legal - Política de privacitat
Some text in the modal.
Per poder solucionar la incidència, en el cas que necessitem més informació, Facilita'ns les teves dades.
Segueix-nos a | 0.525777 | curate | {"ca": 0.8661710037174721, "en": 0.08550185873605948, "pt": 0.048327137546468404} | : /compra/habitatges/barcelona/barcelona/1323640 |
oscar-2201_ca_20230904_8_41453 | Cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web. Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, es poden utilitzar per reconèixer a l'usuari. El navegador de l'usuari memoritza cookies al disc dur només durant la sessió actual ocupant un espai de memòria mínim i no perjudicant a l'ordinador. Les cookies no contenen cap mena d'informació personal específica, i la majoria de les mateixes s'esborren del disc dur en finalitzar la sessió de navegador (les anomenades cookies de sessió).
La majoria dels navegadors accepten com a estàndard a les cookies i, amb independència de les mateixes, permeten o impedeixen en la configuració de seguretat les cookies temporals o memoritzades.
Sense el seu exprés consentiment -mitjançant l'activació de les cookies- Servioft no enllaçarà a les cookies les dades memoritzades amb les seves dades personals proporcionades en el moment del registre o la compra.
Quins tipus de cookies utilitza aquesta pàgina web?
- Cookies tècniques: Són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través d'una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella hi hagi com, per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d'accés restringit, recordar els elements que integren una comanda, realitzar el procés de compra d'una comanda, fer la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació, emmagatzemar continguts per a la difusió de vídeos o so o compartir continguts a través de xarxes socials.
- Cookies de personalització: Són aquelles que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en funció d'una sèrie de criteris en el terminal de l'usuari com ara serien l'idioma, el tipus de navegador mitjançant el qual s'accedeix al servei, la configuració regional des d'on s'accedeix al servei, etc.
- Cookies d'anàlisi: Són aquelles que ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert. Per això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web per tal de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.
- Cookies publicitàries: Són aquelles que, ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten gestionar de la forma més eficaç possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la pàgina web, adequant el contingut de l'anunci al contingut del servei sol·licitat o al ús que realitzi de la nostra pàgina web. Per a això podem analitzar els seus hàbits de navegació a Internet i podem mostrar publicitat relacionada amb el seu perfil de navegació.
- Cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la qual presta el servei sol·licitat. Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per a mostrar publicitat en funció del mateix.
Cookies de tercers:
La web de Servioft pot utilitzar serveis de tercers que, per compte de Servioft, recopilaran informació amb fins estadístics, d'ús del Site per part de l'usuari i per a la prestació d'altres serveis relacionats amb l'activitat del lloc web i altres serveis d'Internet.
En particular, aquest lloc web utilitza Google Analytics, un servei analític de web prestat per Google, Inc. amb domicili als Estats Units amb seu central a 1600 Amphitheatre Parkway, Mountain View, Califòrnia 94043. Per a la prestació d'aquests serveis, aquests utilitzen cookies que recopilen la informació, inclosa l'adreça IP de l'usuari, que serà transmesa, tractada i emmagatzemada per Google en els termes fixats en la web Google.com. Incloent la possible transmissió d'aquesta informació a tercers per raons d'exigència legal o quan aquests tercers processin la informació per compte de Google.
L'Usuari accepta expressament, per la utilització d'aquest Site, el tractament de la informació recollida en la forma i amb les finalitats anteriorment esmentats. I així mateix reconeix conèixer la possibilitat de rebutjar el tractament d'aquestes dades o informació rebutjant l'ús de cookies mitjançant la selecció de la configuració apropiada a tal fi en el seu navegador. Si bé aquesta opció de bloqueig de cookies en el vostre navegador pot no permetre-li l'ús ple de totes les funcionalitats del lloc web.
Pot vostè permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador en el vostre ordinador:
Chrome
Explorer
Firefox
Safari
Si té dubtes sobre aquesta política de cookies, pot contactar amb Servioft a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..
Anterior
Següent
973652573
606353151
[email protected]
Dilluns-Divendres de 09:00h-14:00h i 17:00h-20:00h. Dissabtes matí.
Nous!
Avís legal 02 Febrer 2019
Política de cookies 02 Febrer 2019
Presentació 25 Gener 2019
Àudio1 25 Gener 2019
Cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació.
En continuar navegant, entenem que acceptes el seu ús. Més informació
D'acord
Empresa
Avís legal
Política de cookies
Presentació
Més popular
portàtil
i5
àudio
i7
torre
© 2021 Servioft. Tots els drets reservats.
Contacte
Estem a la Pobla de Segur per servir-vos. De dilluns a divendres de 9:15-13:30 i de 16:45-20:15. Dissabtes obrim pel matí. | 0.795482 | curate | {"ca": 0.9544635544635545, "es": 0.018018018018018018, "fr": 0.012612612612612612, "en": 0.006060606060606061, "eu": 0.0014742014742014742, "cs": 0.002457002457002457, "an": 0.0011466011466011465, "pt": 0.0011466011466011465, "de": 0.002620802620802621} | https://servioft.cat/portatils/i5/2-empresa/22-politica-de-cookies |
mc4_ca_20230418_1_131724 | Els enginyers que van elaborar l'informe tècnic que avalà l'adjudicació neguen pressions polítiques
El jutge continua amb les declaracions que han d'aclarir si va produir-se una adjudicació fraudulenta del projecte que va aixecar Son Espases
2 min. Palma 14/03/2017 14:21
651x366 L'hospital de Son Espases. / ISAAC BUJ L'hospital de Son Espases. / ISAAC BUJ
El jutge José Castro continua amb les declaracions que han d'aclarir si van produir-se irregularitats en l'adjudicació del projecte que va aixecar l'hospital de referència de les Illes Balears.
Els tècnics que van elaborar l'informe del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Balears que havia de decidir sobre l'adjudicació de la constructora han negat aquest dimarts pressions polítiques. Amb tot, els tres tècnics han confirmat que, segons el seu criteri, la constructora OHL era la que obtenia més puntuació, però que finalment la puntuació global va acabar afavorint l'UTE encapçalada per Dragados.
La mesa de contractació, a proposta del Consell Consultiu, va demanar l'informe després que l'adjudicació de l'hospital es paralitzàs quan es va filtrar a la premsa que, les obres, les realitzaria una UTE liderada per OHL. Després de sol·licitar-se nous informes a la Sindicatura de Comptes i als col·legis professionals d'enginyers de camins i d'economistes, Dragados va ser finalment, el 2006, la guanyadora del concurs i se li va concedir el projecte per 635 milions d'euros.
El jutge també ha pres declaració en qualitat de testimonis al director de la construcció de l'hospital, al director d'edificació i al viceinterventor de la comunitat del 2006. Els dos directius han negat que tinguessin veu i vot en l'adjudicació i han descarregat tota responsabilitat i la decisió sobre aquest tema en José Magán, director de l'àrea de Hospitals d'OHL. Per la seva banda, el viceinterventor ha acceptat que el procés d'adjudicació d'aquesta obra hauria d'haver estat més transparent.
Ahir va tenir el torn de paraula Juan Miguel Villar Mir, president de la constructora OHL, i va dir que encara no sabia de què se l'acusava.
A banda d'una adjudicació irregular de les obres de construcció de l'hospital de referència a les Illes Balears, també s'investiga si va tenir lloc el pagament de comissions.
Amb tot, l'adjudicació finalment no es va atorgar a OHL, ja que el centre hospitalari va ser construït per l'empresa Dragados. Segons va denunciar el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, el concurs va preparar-se de manera presumptament fraudulenta a favor del grup, aleshores presidit per l'empresari madrileny.
Villar Mir reitera davant el jutge que no sap quins fets se li imputen | 0.826972 | curate | {"ca": 0.9578427649069502, "eo": 0.002278769464489176, "en": 0.012533232054690467, "fr": 0.02734523357387011} | https://www.arabalears.cat/balears/enginyers-que-ellaborar-ladjudicacio-politiques_0_1759024168.html |
mc4_ca_20230418_7_587896 | el blog d'EDUARD PLANA: entre el darshan i el meu enterrament
Finalment, ahir vaig rebre el Darshan, és a dir l’abraçada, vaig anar a la petita India de Barcelona i vaig ser abraça per amma, una abraçada comunitària ja que us la vull transmetre a tots vosaltres.
Igual que dimarts, l’experiència va ser molt positiva, i l’abraçada em va agradar. La sensació va més enllà del fet que et transmeti energia. El que realment sent és que una persona que no coneixes de res, t’està estimant, com a mínim ho transmet i això és genial, tenir aquesta capacitat d’estima la fer ser una divinitat. Transmetre amb una abraçada amor a tot el mon i aconseguir simplement fent això que es reuneixi milers de persones per compartir la seva estima la fa estar a un altre nivell. Et transmet un mantra que has de repetir cada dia (em va dir estima) doncs... deu ser això haig d’estimar a la gent, estimar-la en quantitats industrials, de fet tots, qualsevol persona necessita amor, cal transmetre el nostre amor, com ho fa amma.. si ella ho fa sense saber qui som,imaginat que podem fer nosaltres.
Llegia avui: exercici... imaginat el teu enterrament... (tipus americà) estàs tu a la caixa, i surt una persona de la teva família més propera (dona, fills, pares...) un amic de tota la vida, un company de feina. Parlen de com ets tu, del que has fet i del que has transmet. Què voldries que diguessin de tu? Què volguessin que sentissin, què pregonessin? Ara bé la gran pregunta. I què penses fer per a que realment et recordin com tu vols que et recordin? Personalment vull que la gent em recordi com una bona persona, que estimava, sobretot que estimava, que he fet passar bons moments i que he ajudat a quanta més gent millor. Vull que la gent em vegi com a bona persona, transparent, un bon pare, un bon espòs, fill, germà, net, bon treballador i company. Per tal hauré de treballar per aconseguir aquests propòsits. A la llarga a la mort hem d’arribar tots, més val treballar per morir sabent que he aconseguit la feina planejada, he arribat a la meta que m’havia plantejat. He deixat un món millor que el que em vaig trobar. Potser aquests escrits ajuden, potser no, De moment el meu cor treballa per aconseguir allò que em plantejo i com sempre m’ha dit la meva mare... QUIEN LA SIGUE LA CONSIGUE. | 0.832055 | curate | {"ca": 0.9131010145566828, "es": 0.0105866784296427, "pt": 0.07631230701367446} | http://eduplana.blogspot.com/2008/11/entre-el-darshan-i-el-meu-enterrament.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_318003 | Jo no!!! He arribat a casa molt emprenyat perquè gairebé tinc un accident per culpa d'un tio que no ha respectat un "cedeix el pas". Es una vergonya anar per la carretera, si vas per l'autopista molta gent utilitza el carril del mitg encara que hi hagi el primer lliure i si el vols avançar i vas pel primer carril t'has de posar fins al tercer, que hi ha gent que avança sense problemes per la dreta. Molta gent no respesta els "cedeix el pas" amb el perill que això provoca. Creieu que s'han de prendre mesures per evitar els mals conductors? Quines?
D'això que comentes de la gent que va pel carril del mig a l'autopista, al principi m'empipava, però ara el que faig és avançar-los per la dreta i quan passo pel costat miro el conductor. Ja s'ha parlat dels intermitents i de les giroles. Fiqueu l'intermitent per sortir!! (això encara no ho he superat, em molesta molt).
ja veus si empipa....i a sobre van més lents. a aquesta gent algú els hi hauria d'ensenyar que el carril de la dreta és per la gent que va més lenta! A mi no m'agrada còrrer tan com corren els del carril de la dreta que van a més de 140km, ja que jo vaig a 120km (per si hi ha radars no passo d'aquesta velocitat...potser a 130km però no més) i el meu carril seria el del mig, però clar et trobes a gent que va a 100km...buff emprenya molt!
Fals. I aquest és el motiu de que molta gent no seleccioni correctament els carrils. No hi ha un carril per anar a 100km/h un altre per anar a 120km/h i un altre per anar a més. Segons les normes de circulació, per autopista només es pot circular a 120km/h per tots els carrils disponibles, i només depen del vehicle tens prohibit circular per altres carrils que no siguin el dret, però per norma, TOTHOM hauria de circular per defecte per carril dret. | 0.845976 | curate | {"en": 0.01141552511415525, "ca": 0.9697488584474886, "it": 0.018835616438356163} | |
mc4_ca_20230418_2_348810 | L'enllaç a la plantilla és aquest. Ja que hi sóm, també podríeu mirar de modificar i usar aquesta altra plantilla. --Pau 21:53 8 mar, 2006 (CET)
Hauriem de mirar d'ordenar tots els articles de la mateixa manera. Per exemple utilitzar taules per posar moltes imatges i no posar una imatge devora l'altra amollada per allà enmig.
Primer: Taula general (falta imatge del curs)
Propostes de Millora: -
Activitats Extraescolars: -
Obtingut de «http://wiki.matadejonc.cat/index.php?title=Qu%C3%A8_falta%3F&oldid=8150»
Darrera modificació de la pàgina: 28 març 2006 a les 08:18.
Aquesta pàgina ha estat visitada 2.601 vegades. | 0.618887 | curate | {"ca": 0.812807881773399, "de": 0.18719211822660098} | http://wiki.matadejonc.cat/mediawiki/Qu%C3%A8_falta%3F |
mc4_ca_20230418_16_521905 | La caseta de la Plaça | ARA Multimèdia
La caseta de la Plaça
Em costa saber per on començar. Quan s’ha desvetllat el propòsit de la casa que hi ha instal·lada a la Plaça de l’Ajuntament, m’han vingut moltes idees al cap. Visc al centre de la ciutat. Més cèntric, impossible i no sé si la fórmula que ha triat l’Ajuntament per a destacar els avantatges de viure ací és la més encertada. L’encert que sí que veig és haver posat damunt la taula un problema molt gran.
No és la primera volta que escric sobre el centre, ni sóc l’única persona que ho ha fet. (Per cert, la part més impactant de la columneta era la galeria d’imatges que incorporava, que no sé què s’ha fet). Ací en teniu enllaçada un altra. I, òbviament, hi ha molta més gent que sobre el mateix tema duu preocupant-se molt més temps que jo, treballant en iniciatives reals i propositives, passant per les associacions de veïns i per les associacions culturals, socials, de comerciants, etc. Perquè el que importa, en definitiva, és abordar un problema greu de la nostra ciutat que ve de molt enrere.
No sé si la idea dels influencers és la més encertada per a cridar l’atenció sobre el problema. El fet és que, com molts dels negocis nascuts al calor/bluf* de les xarxes socials, el de la influència és un negoci fracassat més. Un negoci fracassat amb casos realment sagnants, com la de la influencer Arii, que després de llançar la seua pròpia línia de roba i tindre 2.6 milions de seguidors a Instagram, va ser incapaç de vendre més de 40 samarretes quan van eixir a la venda. I no és que la idea no tinga una base científica. El concepte del líder d’opinió, o del two-step-flow communication és pràcticament tan antiga com la teoria general de la comunicació. Però és que no ho acabe de vore.
La decisió del concurs, amb la seua planificació, execució pressupostària, posada en escena... etc., no deixa també de recordar-me a la política-ficció que tant de moda s’ha posat en els últims anys. Quina és l’expectativa que s’ha proposat l’Equip de Govern amb la iniciativa? És a dir, quin esperen que siga el resultat? I està clar que, com en tota campaña promocional, sempre hi ha un component imprevisible. Però hi ha alguna cosa més -tenen alguna cosa més- que un càlcul més o menys improbable de l’èxit d’esta història?
Podria ser, si no ens haguérem empenyat en portar «els límits de la ciutat» més enllà d’on era impensable per a una població minvant, ara tindríem un centre en millors condicions. Podria ser, si en lloc d’Estambreres i Serelles, ens haguérem preocupat per mirar què conservar i on intervindre en el centre, ara no estaríem on estem. Podria ser, que aquella inversió «de fil de vint» de fa tants anys en el «celler més car del món - ple de goterons» i les llambordes (adoquins) de Pep l’Obrer, s’haguera pogut dedicar a restaurar i no deixar caure desenes d’edificis, en aquells moments, encara plens de gent...
...tot això només entra en l’àmbit del «podria haver sigut». I, sincerament dic, que m’agradaria que el tema de la caseta isquera en bé i tinguera un èxit imprevisible, però ho dubte moltíssim.
*Això de bluf precisa d’una explicació més profunda que ja intentaré donar un altre dia. | 0.826819 | curate | {"ca": 0.9834973024436687, "es": 0.006664550936210727, "pt": 0.009838146620120596} | https://www.aramultimedia.com/la-caseta-de-la-placa |
crawling-populars_ca_20200525_11_36239 | Mostra el teu compromís amb NacióDigital.Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari | 0.647918 | curate | {"ca": 0.9210526315789473, "en": 0.07894736842105263} | : /noticia/92483/wes/anderson/inspiracio |
macocu_ca_20230731_3_487356 | Vallmoll
allotjament
Distribuït en tres nivells
Planta baixa: Amplia sala d’estar menjador amb llar de foc i Tv. Cuina equipada amb vitroceràmica, forn, microones, rentavaixelles, rentadora, 2 neveres i cafetera de càpsules. 1 Cambra higiènica.
Primera Planta: 2 habitacions amb llit doble. 2 habitacions individuals. 1 habitació individual (1 llit 1,35 mt). 1 bany amb banyera. 1 banys amb dutxa.
Segona Planta: 1 habitació 2 llits dobles. 1 habitació 1 llit doble + 1 llit individual. 1 bany amb dutxa.
Extens jardí (1000 m2)
Piscina privada barrada (11 m x 6 m)
Espai de barbacoa amb taula exterior i pista de tenis.
casa i entorn
Casa aïllada de 300 m2 amb amplis jardins (1000 m2) i envoltada de camps de conreu.
Està situada a les afores de la ciutat de Valls (+/- 4 km), i molt ben comunicada amb els principals punts turístics de la zona. Port Aventura World està a 30 km, les platges de Salou i Tamarit es troben a uns 25 / 30 km, Tarragona a 18 km i Barcelona a +/- 110 km.
activitats
A més a la comarca de l’Alt Camp podeu gaudir d’una molt àmplia oferta d’activitats. Si podeu no us podeu perdre alguna de les diades castelleres que es fan pel territori entre la primavera i l’estiu. També es terra de calçots ! !! no podeu deixar de venir a fer una calçotada, la temporada de dura des del novembre fins l’abril.
Si us agraden les excursions, la ruta del Cister i la ruta dels castells del Gaià us permeten gaudir dels paisatges de la comarca seguin les traces de la historia.
Port Aventura Wolrd us garanteix tot un dia de fortes emocions. Tarragona aglutina una àmplia oferta, compres, cultura i oci, museus i rutes temàtiques (ruta romana, medieval i modernista) sense oblidar les agradables platges de sorra fina i daurada que donen nom aquesta costa (Costa Daurada).
I moltes més coses us esperen en una comarca on el mediterrani i l’interior s’uneixen per crear un territori amable que us espera amb els braços oberts.
Característiques
L'allotjament està distribuït en tres nivells | 0.795678 | curate | {"de": 0.004067107269954245, "ca": 0.9700050838840875, "es": 0.018301982714794104, "pt": 0.0066090493136756485, "en": 0.0010167768174885613} | |
mc4_ca_20230418_16_273063 | Osácar Marzal, E. Implementació del nou màster universitari en Innovació de la Gestió Turística (Menció Gestió Turística del Patrimoni Cultural i Natural). Octubre 2011- Setembre 2012.
Berenguer Morón, E., Faz Ballesteros, C., González García, C., Torrente Ríos, I. Anàlisi de l’oferta de turisme idiomàtic a Barcelona com a ciutat emissora; Projecte Final de Grau tutoritzat per la doctora Llonch Molina, N. Febrer - Juny 2012. Lin, C. China, Turismo, Ba sai luo na. Una orientación hacia cómo promocionar Barcelona en el mercado chino; Projecte Final de Grau tutoritzat per la doctora Llonch Molina, N. Febrer - Juny 2012.
Llanes, C., Rodrigo, R., Viva, E., González, C. Catàleg dels edificis històrics de la ciutat de Barcelona amb ús turístic; Projecte Final de Grau tutoritzat pel professor Mingorance i Ricart, F.X. Febrer - Juny 2012.
Minguella, M. R., Reina, C. Catàleg de les festes tradicionals de Barcelona; Projecte Final de Grau tutoritzat pel professor Mingorance i Ricart, F.X. Febrer - Juny 2012.
Serra, N. Catàleg d’activitats a una casa de colònies a Matadepera; Projecte Final de Màster tutoritzat pel professor Mingorance i Ricart, F.X. Febrer - Juny 2012.
Sanjuan Betancourt, N. Impacte de les noves tecnologies (TIC's) en la comercialització, presentació i fidelització del turisme patrimonial a Catalunya; Projecte Final de Màster tutoritzat per la doctora Llonch Molina, N. Febrer - Juny 2012.
Vivas Caminals, A. Vamos a la ópera; Projecte Final de Màster tutoritzat per la doctora Llonch Molina, N. Febrer - Juny 2012. Borràs Llebaria, J. L’illa Model; Projecte Final de Màster tutoritzat per la doctora Llonch Molina, N. Febrer - Juny 2012. Cabestany, M. Pla de comercialització de productes de turisme cultural de Barcelona in & out; Projecte Final de Màster tutoritzat pel professor Osácar Marzal, E. Febrer - Juny 2012.
Blanco, A. Andes Foto Travel; Projecte Final de Màster tutoritzat pel professor Osácar Marzal, E. Febrer - Juny 2012.
Campoy, M. Cultruta: proposta turístico-cultural; Projecte Final de Màster tutoritzat pels professors Osácar Marzal, E. i Coll, J. Febrer - Juny 2012.
Martín, R. Recurssos tecnològics per les activitats educatives de ciutat: dispositius mòvils i xarxes virtuals; Projecte Final de Màster tutoritzat pels professors Osácar Marzal, E. i Coll, J. Febrer - Juny 2012.
Baisplelt, C. Pla comercial i de comunicació turística del Museu del Ferrocarril de Catalunya; Projecte Final de Màster tutoritzat pels professors Osácar Marzal, E. i Garcia, P. Febrer - Juny 2012.
Cabestany, M. Pla de comercialització de productes de turisme cultural de Barcelona in & out; Projecte Final de Màster tutoritzat pel professor Osácar Marzal, E. Febrer- Juny 2012.
Riera, A. Centre d’interpretació El Gavià a l’Alt Empordà; Projecte Final de Màster tutoritzat per la doctora Martín Piñol, C. Febrer - Juny 2012 | 0.636803 | curate | {"ca": 0.9315696649029982, "it": 0.013403880070546737, "es": 0.05502645502645503} | http://www.cett.es/acetct/html/cat/turiscultu_proj_proj20112.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_337504 | I. || 1. Immersió total o parcial del cos dins un líquid. Sancnies, dietes, vomits, banys e moltes d'altres coses son contra la occasió de la malautia, Llull Doctr. puer., c. 78. Yo se que isch de un calt bany, en hun romanch, Ausíàs March 127. Dintre l'estany ell l'ovirà prenent un bany, Canigó ix.
|| 2. Líquid on se banyen. Posa't al bayn poluora de granolla..., e tots los pels que en aquel bayn seran banyats cauran, Tres. Pobr. 11.
|| 3. Lloc on se banyen per efectes higiènics o terapèutics. Parti lo Senyor Rey qui se n'anà als banys de la Garriga, Ardits, i, 83 (a. 1400). Cambres y banys de platxeri, Costa Trad. 6.
II. || 1. Immersió d'una cosa dins un líquid. a) Bany Maria (ant. bany de Maria): bany fet per mitjà de doble vas, posant l'objecte dins un vas i aquest dins un altre que conté aigua calenta; fig., situació intensament agradable, suavíssima. Vna Aygua bullenta que se diu bany de Maria, altrament doble vas, Agustí Secr. 112. Si pens en el poble me sent immers en uns llims de nona-nona, en un bany-maria de benestar i de badall, Vidal Mem. 115.
|| 2. Líquid on banyen una cosa per preparar-la o modificar-la convenientment. a) Porció de líquid preparat per tenyir, mordentar o fixar les matèries tèxtils.—b) Dissolució d'una sal metàl·lica per aplicar-la i recobrir-ne qualque cosa.—c) Capa de sucre fus que es posa damunt un bescuit o altres dolços.
|| 3. per extensió: a) Massa penetrable, dins la qual es posa una part del cos o una altra cosa per efectes medicinals o industrials. «Bany d'arena», «bany de cendra calenta», etc.—b) Bany de sol: exposició del cos als raigs solars per efectes higiènics o terapèutics.
|| 4. met. Capa prima, aparença exterior. Dir paraules en forasté dona cert bany d'autoridat y sabiduria, Roq. 22.
Refr.—a) «Anà la negra al bany, i tingué què contar un any»: ho diuen per al·lusió a les persones que demostren atribuir gran importància a coses que no en tenen (Val. ).—b) «A quaranta anys, deixa't de banys» (Manresa, Solsona). «Home de banys, home de pocs anys» (Olot, Empordà, Manresa, Vallès). «¿Als banys vas? Pocs anys faràs» (Olot). Aquests aforismes populars expressen una aversió als banys, que es contradiu amb les ensenyances de la higiene moderna.
Fon. : báɲ (pir-or., or., occ., val., bal., alg. ).
Etim. : del llatí balnĕu, mat. sign. || 1.
2. BANY m., grafia ant.
per ban. Sie encorregut en bany de XX sous... lo qual bany pusquen levar los honrats batles, doc. a. 1409 (arx. mun. d'Igualada). | 1 | perfect | {"de": 0.0037251655629139072, "pt": 0.033112582781456956, "ca": 0.7975993377483444, "eb": 0.005380794701986755, "oc": 0.026903973509933773, "la": 0.014072847682119206, "en": 0.0041390728476821195, "cs": 0.0041390728476821195, "es": 0.039735099337748346, "hu": 0.0016556291390728477, "it": 0.033112582781456956, "eo": 0.0016556291390728475, "ru": 0.017798013245033113, "tr": 0.0020695364238410598, "st": 0.009933774834437087, "sv": 0.0008278145695364238, "fr": 0.0041390728476821195} | |
cawac_ca_20200528_1_14915 | 19-12-2013 14.15
Aquest divendres 20 de desembre el Departament d'Agricultura inicia el pagament dels ajuts al foment de l'Agricultura Ecològica
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) continua efectuant els pagaments del Programa de Desenvolupament Rural, atès que es tracta d’ajuts cofinançats entre el propi Departament (DAAM) l’Estat i la Unió Europea.
A partir d’aquest divendres 20 de desembre comencen a ingressar els pagaments corresponents a l’Agricultura Ecològica.
L'objectiu dels ajuts és fomentar la introducció o continuació de mètodes de producció agrícola compatibles amb la protecció i la millora del medi ambient, el paisatge i les seves característiques, els recursos naturals, la terra i la diversitat genètica per tal d'aconseguir els objectius comunitaris en matèria d'agricultura i medi ambient, d'acord amb el que disposa l'article 4.1.b) del Reglament CE 1698/2005.
Aquesta actuació té com a objectiu principal estimular la conversió de nous productors cap a l’agricultura ecològica, així com ajudar a mantenir els actuals dins d’aquest sistema de producció, basat en pràctiques agrícoles sostenibles i compatibles amb el medi ambient i amb la qualitat dels productes, i reforçar la presència d’aquests productes en el mercat nacional, d’acord el que disposa l’ l’Ordre AAM/40/2013, de 4 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts associats al contracte global d’explotació, i es convoquen les corresponents a l’any 2013.
Aquesta línia d’ajut forma part de les mesures del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013, està cofinançada pel Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural (FEADER) i té com a finalitat promoure una activitat agrària més sostenible mediambientalment. | 0.878576 | curate | {"en": 0.008993816750983699, "ca": 0.9910061832490163} | http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=238269&idioma=0 |
wikipedia_ca_20230401_0_541419 | Fotolitografia (electrònica)
Fotolitografia (també, litografia òptica o litografia UV), en electrònica, és un procés utilitzat en microfabricació mitjançant l'estampació fotoquímica sobre un substrat de silici anomenat oblia. La fotolitografia fa servir la llum per transferir un model geomètric extremadament petit des d'una fotomàscara a un substrat sensible a la llum. Aleshores s'hi apliquen tot un seguit de processos de deposició o gravat, Per exemple, un circuit CMOS es pot processar fins a 50 cicles fotolítics. Només pot processar superfícies planes 2D i necessita una atmosfera extremadament neta (sala blanca). | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=541420 |
mc4_ca_20230418_5_8034 | Octubre frena la ratxa
El suport dels bancs centrals mitiga els dubtes sobre el refredament econòmic i uns comptes empresarials dispars. L'Íbex 35 inverteix la tendència i suma un 8,38% mensual.
Camí dels 10.500 punts
El BCE torna a posicionar-se a favor d'aplicar nous estímuls per lluitar contra el deteriorament econòmic i la baixa inflació. Les borses ho celebren i l'Íbex 35 frega els 10.500 punts (+2,39% setmanal). | 0.687297 | curate | {"es": 0.052884615384615384, "ca": 0.9471153846153846} | http://leconomic.cat/e-borsa.html?vermobil=1&start=40 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.